El jutjat penal 2 de Figueres (Alt Empordà) ha amnistiat l’ex-batllessa de la ciutat, Marta Felip, que tenia pendent un judici per desobediència arran del referèndum del Primer d’Octubre. Tan bon punt la llei va entrar en vigor, l’advocat de la defensa, Carles Monguilod, va presentar l’escrit al jutjat demanant l’aplicació de la llei d’amnistia i la fiscalia va avalar el seu criteri, atès que considerava que era un dels supòsits que preveia la normativa. És el primer cas municipal amnistiat.

La convocatòria del referèndum del primer d’octubre de 2017 va tenir nombroses derivades a la via penal, una de les quals afectava batlles acusats d’un presumpte delicte de desobediència. La batllessa de Figueres d’aleshores era un d’ells. El jutjat d’instrucció 6 de Figueres va considerar que hi havia indicis de delicte i la causa va anar a parar al jutjat penal 2 de la capital alt-empordanesa. Hi va haver un primer intent de vista oral, el febrer del 2023, però es va suspendre per la vaga de lletrats de l’administració de justícia i quedava pendent que el jutjat assenyalés una altra data.

Segons que recull la interlocutòria, després de la petició de la defensa, la fiscalia va avalar el mateix criteri. La fiscalia sostenia que Marta Felip, com a batllessa, va promoure o, si més no, consentir l’obertura dels col·legis electorals i que va fer tasques de “direcció, organització, seguiment, informació i supervisió” de l’1-O a  les seves xarxes socials. Analitzada la llei i el relat de fets, el jutjat conclou: “Allò que és cert és que la conducta descrita a l’escrit d’acusació del ministeri fiscal com a realitzada per part de Marta Felip té un encaix perfecte en el supòsit de fet que recull la lletra b) del citat precepte per definir l’àmbit d’aplicació de la llei orgànica”.

Aquest supòsit és el que considera que s’ha d’aplicar l’amnistia “als actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017 per qui no tenia competències per a fer-ho”. El jutjat, doncs, declara extingida per amnistia la responsabilitat penal de l’ex-batllessa de Figueres.

Arran de la petició d’amnistia, Marta Felip va remarcar a l’ACN que confiava que l’aplicació de la llei li permetés de girar full després de gairebé set anys convivint amb “l’amenaça de la imputació”.

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la rebaixa de 15 anys de presó a 14 que va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Navarra per a un dels 5 condemnats per la violació grupal –coneguts com la Manada– durant les festes de San Fermín del 2016, en aplicació de la llei orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual.

La sala penal avala la interpretació que va fer el TSJ de Navarra quan va acordar de reduir d’un any la pena per a un dels condemnats perquè entén que el Suprem, en el seu moment, va imposar la pena de quinze anys perquè era pròxima al mínim legal vigent aleshores, abans d’entrar en vigor la nova llei.

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol no recorrerà contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’amnistiar l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Tots dos havien estat condemnats pels delictes de malversació i de prevaricació per haver posat escorta al president Carles Puigdemont a l’exili quan el govern espanyol l’hi havia denegat. La decisió contradiu el criteri del fiscal superior de Catalunya, Pedro Ariche, que havia expressat la intenció de recórrer contra l’aministia.

Ariche havia argumentat que el cas havia de ser exclòs de l’amnistia perquè creia que hi havia hagut un enriquiment patrimonial personal en el cas de l’ex-escorta de Puigdemont, que va cobrar un sou d’assessor del Departament d’Interior mentre feia tasques de seguretat per al president a l’exili. Això no obstant, la fiscalia del Suprem contradiu Ariche i creu que sí que encaixa en la llei. Concretament, segons fonts del ministeri fiscal consultades per VilaWeb, la fiscalia considera que la posició del ministeri públic en el cas dels delictes de malversació va ser fixada després de la junta de fiscals de sala. En relació amb això, esgrimeix que la interlocutòria del jutge Pablo Llarena en què descarta d’aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont ho abona. “De totes aquestes modalitats delictives, l’amnistia solament ha estat exclosa en l’apropiació de fons per obtenir un benefici de caràcter patrimonial. I, fins i tot en aquests supòsits, tan sols s’ha exclòs quan el benefici és personal, de manera que es permet la concessió de la gràcia quan el benefici de caràcter patrimonial vagi a favor d’un tercer, tal com passa amb l’amnistia que recentment es va concedir a qui desviava diners públics per pagar un tercer per a la protecció d’una altra persona també aliena a la defraudació”, diu el paràgraf de Llarena a què s’aferra la fiscalia del Suprem.

El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

La discrepància de criteris en matèria d’apel·lacions al ministeri públic no és un fet excepcional. Hi ha nombrosos precedents en què la fiscalia del Suprem desisteix de formalitzar recursos anunciats prèviament per fiscals autonòmics.

Buch i Escolà van ser els primers amnistiats d’ençà que la llei va entrar en vigor l’11 de juny.

La multinacional d’hemoderivats Grífols ha fitxat Rahul Srinivasan, un directiu procedent de Bank of America, com a nou responsable financer en substitució d’Alfredo Arroyo, que es jubila després de disset anys a Grífols. La companyia catalana ho ha anunciat en un comunicat el nomenament de Srinivasan, que exercirà aquesta responsabilitat a partir del 16 de setembre.

Srinivasan ocupava fins ara el càrrec de cap de mercats de capital i finançament palanquejat de Bank of America per a Europa, Llevant i Àfrica i “sota el seu lideratge l’equip va aconseguir un significatiu creixement dels ingressos”, ha subratllat Grífols. El nou directiu formarà part del comitè executiu, reportarà al conseller, Nacho Abia, i treballarà amb Alfredo Arroyo durant un període de transició per a “garantir un traspàs fluid de responsabilitats”.

El lloc de responsable financer és clau a Grífols, ja que la multinacional té la reducció del deute com un dels seus principals reptes. Srinivasan encapçalarà en l’àmbit global l’àrea financera de la companyia, que inclou planificació, tresoreria, fiscalitat, reporti financer i relacions amb els inversors i sostenibilitat. També serà responsable d’implementar estratègies efectives de flux de caixa i d’impulsar plans de gestió de deute.

Srinivasan ha exercit uns quants càrrecs directius durant els seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional en l’àmbit financer en companyies com KPMG, Credit Suisse i Bank of America. La seva experiència inclou auditoria, transaccions i finances corporatives, fusions i adquisicions i mercat de capitals.

Srinivasan és membre distingit de l’Institute of Chartered Accountants in England and Wales (ICAEW), llicenciat en Matemàtiques Empresarials i Estadística per la London School of Economics and Political Sciences un Executive MBA (esponsoritzat) per l’ENPC School of International Management de París.

La multinacional d’hemoderivats Grífols ha fitxat Rahul Srinivasan, un directiu procedent de Bank of America, com a nou responsable financer en substitució d’Alfredo Arroyo, que es jubila després de disset anys a Grífols. La companyia catalana ho ha anunciat en un comunicat el nomenament de Srinivasan, que exercirà aquesta responsabilitat a partir del 16 de setembre.

Srinivasan ocupava fins ara el càrrec de cap de mercats de capital i finançament palanquejat de Bank of America per a Europa, Llevant i Àfrica i “sota el seu lideratge l’equip va aconseguir un significatiu creixement dels ingressos”, ha subratllat Grífols. El nou directiu formarà part del comitè executiu, reportarà al conseller, Nacho Abia, i treballarà amb Alfredo Arroyo durant un període de transició per a “garantir un traspàs fluid de responsabilitats”.

El lloc de responsable financer és clau a Grífols, ja que la multinacional té la reducció del deute com un dels seus principals reptes. Srinivasan encapçalarà en l’àmbit global l’àrea financera de la companyia, que inclou planificació, tresoreria, fiscalitat, reporti financer i relacions amb els inversors i sostenibilitat. També serà responsable d’implementar estratègies efectives de flux de caixa i d’impulsar plans de gestió de deute.

Srinivasan ha exercit uns quants càrrecs directius durant els seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional en l’àmbit financer en companyies com KPMG, Credit Suisse i Bank of America. La seva experiència inclou auditoria, transaccions i finances corporatives, fusions i adquisicions i mercat de capitals.

Srinivasan és membre distingit de l’Institute of Chartered Accountants in England and Wales (ICAEW), llicenciat en Matemàtiques Empresarials i Estadística per la London School of Economics and Political Sciences un Executive MBA (esponsoritzat) per l’ENPC School of International Management de París.

La multinacional d’hemoderivats Grífols ha fitxat Rahul Srinivasan, un directiu procedent de Bank of America, com a nou responsable financer en substitució d’Alfredo Arroyo, que es jubila després de disset anys a Grífols. La companyia catalana ho ha anunciat en un comunicat el nomenament de Srinivasan, que exercirà aquesta responsabilitat a partir del 16 de setembre.

Srinivasan ocupava fins ara el càrrec de cap de mercats de capital i finançament palanquejat de Bank of America per a Europa, Llevant i Àfrica i “sota el seu lideratge l’equip va aconseguir un significatiu creixement dels ingressos”, ha subratllat Grífols. El nou directiu formarà part del comitè executiu, reportarà al conseller, Nacho Abia, i treballarà amb Alfredo Arroyo durant un període de transició per a “garantir un traspàs fluid de responsabilitats”.

El lloc de responsable financer és clau a Grífols, ja que la multinacional té la reducció del deute com un dels seus principals reptes. Srinivasan encapçalarà en l’àmbit global l’àrea financera de la companyia, que inclou planificació, tresoreria, fiscalitat, reporti financer i relacions amb els inversors i sostenibilitat. També serà responsable d’implementar estratègies efectives de flux de caixa i d’impulsar plans de gestió de deute.

Srinivasan ha exercit uns quants càrrecs directius durant els seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional en l’àmbit financer en companyies com KPMG, Credit Suisse i Bank of America. La seva experiència inclou auditoria, transaccions i finances corporatives, fusions i adquisicions i mercat de capitals.

Srinivasan és membre distingit de l’Institute of Chartered Accountants in England and Wales (ICAEW), llicenciat en Matemàtiques Empresarials i Estadística per la London School of Economics and Political Sciences un Executive MBA (esponsoritzat) per l’ENPC School of International Management de París.

La secció 3 de l’Audiència de Barcelona ha absolt un home acusat per delictes d’odi i contra la integritat moral per haver insultat i menyspreat per motius homòfobs un jove que era a un McDonald’s de la ronda Universitat de Barcelona el 28 de juny de 2019, Diada de l’Orgull LGTBI. L’atac, que va ser gravat en vídeo i difós a les xarxes socials fins a fer-se viral.

Registrats a Catalunya 128 actes de LGBTI-fòbia la primera meitat de l’any

AGRESION HOMOFOBA EN BARCELONA

Hoy en el #DiadelOrgullo en Barcelona se ha producido esta agresión HOMOFOBA en un Mc.Donalds al grito de: "te voy a hacer heterosexual a ostias"

Hoy más que nunca #Pride2019 #Orgullo #Orgullo2019 pic.twitter.com/IXmbe76jR6

— ★Antidoto★ (@Yo_Soy_Asin) June 28, 2019

Els fets va tenir lloc passada la mitjanit, quan dos joves van entrar a l’establiment i, quan anaven a demanar, un altre home que era amb la seva família va increpar a un d’ells per la seva forma de vestir. L’home va amenaçar el jove dient-li que el faria heterosexual “a hòsties”. “Millor que portis un guardaespatlles, perquè ara quan surtis et clavaré una hòstia que et passaran les ganes de ser marieta”, va proferir. El vigilant de seguretat s’hi va acostar i es va situar entre tots dos per evitar que el conflicte escalés. Els fets van ser enregistrats per l’acompanyant de la víctima.

L’agressor va assegurar que la manera de vestir del jove faltava al respecte i va assegurar que el fet que fos “marieta” li era igual. Segons la sentència, si la motivació fos l’homofòbia, la violència verbal hauria anat adreçada contra els dos joves.

Els magistrats reconeixen que les expressions contra la víctima han de ser rebutjades sense pal·liatius, però alhora afirmen que no tenen entitat per a constituir un delicte contra la integritat moral ni un delicte d’odi. A parer seu, aquestes expressions poden constituir un delicte d’amenaces lleu, que la fiscalia no va demanar.

Finalment, sobre el paper que va tenir el vigilant de seguretat, la sentència recull que no se li pot imputar un delicte d’odi per omissió perquè en cap moment no va afavorir l’actitud de l’agressor i va aconseguir que el conflicte no s’intensifiqués.

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, ha anunciat que dimitia després de destapar-se que l’elaboració dels cartells contra els germans Maragall va sortir d’ERC, tot i que ha afirmat que no n’és el culpable. Sabrià ha fet una conferència de premsa a la seu del partit. D’ací a pocs dies el director de Comunicació, Tolo Moya, a qui el partit i Ernest Maragall mateix han assenyalat com a responsable, ha d’anar a declarar a la comissió d’ètica del partit, que investiga els fets. Moya ha estat citat dilluns perquè doni la seva versió. Però ja ha declarat que està molt tranquil i ha amenaçat d’explicar qui havia estat l’ideòleg de l’estructura paral·lela dedicada al joc brut polític. Sabrià ha explicat que plega tot i que no va aprovar ni aprovaria mai una acció com la dels cartells, que ha dit que “traspassa tots els límits ètics”. “He demanat al president que avanci la meva sortida del govern”, ha dit, recordant que l’executiu es troba en funcions. De fet, després del resultat de les eleccions catalanes ja va anunciar que deixaria la primera línia política quan canviés el govern. Sabrià també ha carregat indirectament contra l’ex-president d’Esquerra Oriol Junqueras i ha assegurat que la seva dimissió pretén rebaixar la tensió dins el partit, enmig de la pugna entre el sector afí a Marta Rovira, on s’enquadra Sabrià, i el de Junqueras. “Aquesta sortida és el que alguns busquen des de fa molt de temps”, ha afirmat. “Hi ha qui ha volgut precipitar aquest moment amb acusacions falses, enfangant fins a límits insospitats un debat intern imprescindible al si del partit, alhora que sentia frases com que calia rentar els llençols a casa”, ha dit Sabrià, tot parafrasejant una afirmació que havia fet Junqueras. “La conclusió que en trec és que hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància, ni la ciutadania del nostre país, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”, ha sentenciat.

Emocionat, el que va ser vice-secretari general d’Imatge i Comunicació d’ERC ha demanat al sector de Junqueras que deixi de “fer mal” a l’organització, que “és el partit de Macià, Companys, Irla, Tarradellas i també de Pere Aragonès” i que creu que està per sobre de tot.

El diari Ara, en la investigació publicada sobre el cas, afirmava que Sabrià i Marc Colomer, que havia estat vice-secretari de Comunicació d’ERC, estaven al corrent de l’estructura anomenada “la B” o “els nens”. VilaWeb també ho ha pogut comprovar. Sabrià, tanmateix, ha negat que existeixi cap estructura paral·lela.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, ha anunciat que dimitia després de destapar-se que l’elaboració dels cartells contra els germans Maragall va sortir d’ERC, tot i que ha afirmat que no n’és el culpable. Sabrià ha fet una conferència de premsa a la seu del partit. D’ací a pocs dies el director de Comunicació, Tolo Moya, a qui el partit i Ernest Maragall mateix han assenyalat com a responsable, ha d’anar a declarar a la comissió d’ètica del partit, que investiga els fets. Moya ha estat citat dilluns perquè doni la seva versió. Però ja ha declarat que està molt tranquil i ha amenaçat d’explicar qui havia estat l’ideòleg de l’estructura paral·lela dedicada al joc brut polític. Sabrià ha explicat que plega tot i que no va aprovar ni aprovaria mai una acció com la dels cartells, que ha dit que “traspassa tots els límits ètics”. “He demanat al president que avanci la meva sortida del govern”, ha dit, recordant que l’executiu es troba en funcions. De fet, després del resultat de les eleccions catalanes ja va anunciar que deixaria la primera línia política quan canviés el govern. Sabrià també ha carregat indirectament contra l’ex-president d’Esquerra Oriol Junqueras i ha assegurat que la seva dimissió pretén rebaixar la tensió dins el partit, enmig de la pugna entre el sector afí a Marta Rovira, on s’enquadra Sabrià, i el de Junqueras. “Aquesta sortida és el que alguns busquen des de fa molt de temps”, ha afirmat. “Hi ha qui ha volgut precipitar aquest moment amb acusacions falses, enfangant fins a límits insospitats un debat intern imprescindible al si del partit, alhora que sentia frases com que calia rentar els llençols a casa”, ha dit Sabrià, tot parafrasejant una afirmació que havia fet Junqueras. “La conclusió que en trec és que hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància, ni la ciutadania del nostre país, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”, ha sentenciat.

Emocionat, el que va ser vice-secretari general d’Imatge i Comunicació d’ERC ha demanat al sector de Junqueras que deixi de “fer mal” a l’organització, que “és el partit de Macià, Companys, Irla, Tarradellas i també de Pere Aragonès” i que creu que està per sobre de tot.

El diari Ara, en la investigació publicada sobre el cas, afirmava que Sabrià i Marc Colomer, que havia estat vice-secretari de Comunicació d’ERC, estaven al corrent de l’estructura anomenada “la B” o “els nens”. VilaWeb també ho ha pogut comprovar. Sabrià, tanmateix, ha negat que existeixi cap estructura paral·lela.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, ha anunciat que dimitia després de destapar-se que l’elaboració dels cartells contra els germans Maragall va sortir d’ERC, tot i que ha afirmat que no n’és el culpable. Sabrià ha fet una conferència de premsa a la seu del partit. D’ací a pocs dies el director de Comunicació, Tolo Moya, a qui el partit i Ernest Maragall mateix han assenyalat com a responsable, ha d’anar a declarar a la comissió d’ètica del partit, que investiga els fets. Moya ha estat citat dilluns perquè doni la seva versió. Però ja ha declarat que està molt tranquil i ha amenaçat d’explicar qui havia estat l’ideòleg de l’estructura paral·lela dedicada al joc brut polític. Sabrià ha explicat que plega tot i que no va aprovar ni aprovaria mai una acció com la dels cartells, que ha dit que “traspassa tots els límits ètics”. “He demanat al president que avanci la meva sortida del govern”, ha dit, recordant que l’executiu es troba en funcions. De fet, després del resultat de les eleccions catalanes ja va anunciar que deixaria la primera línia política quan canviés el govern. Sabrià també ha carregat indirectament contra l’ex-president d’Esquerra Oriol Junqueras i ha assegurat que la seva dimissió pretén rebaixar la tensió dins el partit, enmig de la pugna entre el sector afí a Marta Rovira, on s’enquadra Sabrià, i el de Junqueras. “Aquesta sortida és el que alguns busquen des de fa molt de temps”, ha afirmat. “Hi ha qui ha volgut precipitar aquest moment amb acusacions falses, enfangant fins a límits insospitats un debat intern imprescindible al si del partit, alhora que sentia frases com que calia rentar els llençols a casa”, ha dit Sabrià, tot parafrasejant una afirmació que havia fet Junqueras. “La conclusió que en trec és que hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància, ni la ciutadania del nostre país, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”, ha sentenciat.

Emocionat, el que va ser vice-secretari general d’Imatge i Comunicació d’ERC ha demanat al sector de Junqueras que deixi de “fer mal” a l’organització, que “és el partit de Macià, Companys, Irla, Tarradellas i també de Pere Aragonès” i que creu que està per sobre de tot.

El diari Ara, en la investigació publicada sobre el cas, afirmava que Sabrià i Marc Colomer, que havia estat vice-secretari de Comunicació d’ERC, estaven al corrent de l’estructura anomenada “la B” o “els nens”. VilaWeb també ho ha pogut comprovar. Sabrià, tanmateix, ha negat que existeixi cap estructura paral·lela.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

La defensa del dirigent de Junts Jordi Turull ha presentat recurs de súplica contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. El recurs acusa els magistrats de la sala d’imposar la seva voluntat per sobre del text d’una llei democràtica i de facto derogar-la en el que respecte a la malversació. A parer seu, els jutges fan interpretacions extravagants, imprevisibles i forçades del text legal. “Els magistrats del Suprem hauran perdut per complet qualsevol autoritat que poguessin tenir per retreure-li al meu mandant no haver seguit en el seu dia les lleis. No és més greu el que en el seu dia, segons la sentència que els van condemnar, van fer Turull i la resta de membres del Govern que el que ha fet ara la sala”, conclou.

Una magistrada alerta del perill de denegar l’amnistia i trenca la unitat a la sala de Marchena

Segons el recurs, alguns passatges de la resolució són mostra més que evident de la consciència de la sala d’estar apartant-se del text de la norma i de la voluntat legislativa, perquè critica el legislador per haver-la aprovat. Sobre el delicte de malversació, constata que no hi va haver cap mena d’enriquiment personal, sinó que l’única contrapartida que esperava obtenir amb la contractació dels compromisos de despesa era de naturalesa política, és a dir, permetre que els ciutadans poguessin expressar la seva opinió sobre el seu futur polític.

Pel que fa a la presumpta afectació als interessos de la Unió Europea, el recurs ironitza afirmant que crida poderosament l’atenció que la sala no citi una norma europea en vigor, sinó una proposta de directiva. D’altra banda, titlla de “absolutament contradictori” creure provat en la sentència del procés que el que pretenien els processats era forçar una negociació política i després sostenir ara que es va posar en risc la integritat territorial i els interessos econòmics de la UE. A més, remarca que en cap moment es va oferir a la Unió exercir cap acusació ni es va reconèixer cap reparació econòmica.

Finalment, qüestiona també que els magistrats no presentin cap prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i demana que el recurs de súplica sigui resolt per altres magistrats.

Junts i ERC acusen el Suprem espanyol de provar de torpedinar l’amnistia

“A Catalunya l’estat de dret està tocat de mort en nom de la unitat espanyola.” El president de l’ANC, Lluís Llach, ha avisat que la doble vara de mesurar de la judicatura en l’aplicació de la llei d’amnistia –i que, ara per ara, ha deixat fora Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de condemnats i investigats del govern del Primer d’Octubre– és una constatació més de la manca de dret a l’estat espanyol. És per això que l’ANC ha convocat una manifestació el 13 de juliol a les 17.00 a la cruïlla de la plaça d’Urquinaona amb la Via Laietana de Barcelona, que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

La defensa de Puigdemont demana l’amnistia al Suprem per la causa del Tsunami

“Denunciarem el cop d’estat dels jutges espanyols i que el govern de Catalunya faci costat a l’amnistia dels policies“, ha explicat Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització. La manifestació tindrà el lema “Desobeïm els jutges espanyols, independència”, i es convoca al costat d’una de les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Però també a la plaça d’Urquinaona, un dels llocs emblemàtics de la lluita independentista”, ha afegit Romeu. Quan siguin a la plaça de Sant Jaume, s’adreçaran al govern de la Generalitat i, en general, als partits catalans per exigir que s’enfrontin al govern espanyol i per denunciar que la Generalitat s’hagi adherit a les peticions d’amnistia de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil. “Pensem que és una immoralitat”, ha dit Romeu.

“Els partits catalans que donen suport a Pedro Sánchez tenen l‘obligació d’enfrontar-lo decididament a la judicatura“, ha exigit Llach, que també ha avisat: “A partir d’ara, ningú, independentista o no, no pot estar segur en la seva defensa davant una judicatura d’extrema dreta que mai no va ser depurada al final de la dictadura.” A parer seu, la criminalització de l’independentisme és un primer pas, però és un patró que s’aplicarà a qualsevol moviment social que qüestioni els fonaments de l’estat: “Servirà de pretext i punt de partida per a aplicar-ho a qualsevol protesta que posi en dubte la dominació totalitària de tota la societat.”

La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O

En aquesta situació, ha dit que l’ANC no consentirà que “el president a l’exili, diputats electes, periodistes, cantants i represaliats siguin les víctimes d’una judicatura prevaricadora”. “Com a representants de la societat civil tenim l’obligació d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha dit.

Recurs contra l’amnistia als policies que van reprimir el Primer d’Octubre

A més de la mobilització, l’ANC ha donat detalls del recurs que han presentat amb Òmnium Cultural i Irídia contra l’amnistia als quaranta-sis agents de policia espanyols investigats per les agressions als votants del Primer d’Octubre. Pilar Rebaque, advocada i membre de la sectorial de l’ANC de represaliats, ha dit que durant la investigació el titular del jutjat 7 de Barcelona “ha fet una instrucció molt bona”, i que quan va encausar els policies va dir que podien ser autors de delictes de tortures i de degradació moral de les persones. És a dir, delictes expressament exclosos de la llei d’amnistia.

El pla de Marchena i Llarena per a tallar la via europea d’auxili a Puigdemont

“Hauríem de demanar al jutge del 7 per què ha canviat d’opinió”, ha dit Rebaque. I ha deixat clar que veuen que són delictes no amnistiables. “Tenim clar que l’actuació policial va atemptar contra la integritat moral de les persones. Van ser cops de puny, cops amb les defenses, gent llençada escales avall, colpejats a les cares i sense cap mena de mediació”, ha recordat.

“A Catalunya l’estat de dret està tocat de mort en nom de la unitat espanyola.” El president de l’ANC, Lluís Llach, ha avisat que la doble vara de mesurar de la judicatura en l’aplicació de la llei d’amnistia –i que, ara per ara, ha deixat fora Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de condemnats i investigats del govern del Primer d’Octubre– és una constatació més de la manca de dret a l’estat espanyol. És per això que l’ANC ha convocat una manifestació el 13 de juliol a les 17.00 a la cruïlla de la plaça d’Urquinaona amb la Via Laietana de Barcelona, que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

La defensa de Puigdemont demana l’amnistia al Suprem per la causa del Tsunami

“Denunciarem el cop d’estat dels jutges espanyols i que el govern de Catalunya faci costat a l’amnistia dels policies“, ha explicat Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització. La manifestació tindrà el lema “Desobeïm els jutges espanyols, independència”, i es convoca al costat d’una de les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Però també a la plaça d’Urquinaona, un dels llocs emblemàtics de la lluita independentista”, ha afegit Romeu. Quan siguin a la plaça de Sant Jaume, s’adreçaran al govern de la Generalitat i, en general, als partits catalans per exigir que s’enfrontin al govern espanyol i per denunciar que la Generalitat s’hagi adherit a les peticions d’amnistia de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil. “Pensem que és una immoralitat”, ha dit Romeu.

“Els partits catalans que donen suport a Pedro Sánchez tenen l‘obligació d’enfrontar-lo decididament a la judicatura“, ha exigit Llach, que també ha avisat: “A partir d’ara, ningú, independentista o no, no pot estar segur en la seva defensa davant una judicatura d’extrema dreta que mai no va ser depurada al final de la dictadura.” A parer seu, la criminalització de l’independentisme és un primer pas, però és un patró que s’aplicarà a qualsevol moviment social que qüestioni els fonaments de l’estat: “Servirà de pretext i punt de partida per a aplicar-ho a qualsevol protesta que posi en dubte la dominació totalitària de tota la societat.”

La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O

En aquesta situació, ha dit que l’ANC no consentirà que “el president a l’exili, diputats electes, periodistes, cantants i represaliats siguin les víctimes d’una judicatura prevaricadora”. “Com a representants de la societat civil tenim l’obligació d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha dit.

Recurs contra l’amnistia als policies que van reprimir el Primer d’Octubre

A més de la mobilització, l’ANC ha donat detalls del recurs que han presentat amb Òmnium Cultural i Irídia contra l’amnistia als quaranta-sis agents de policia espanyols investigats per les agressions als votants del Primer d’Octubre. Pilar Rebaque, advocada i membre de la sectorial de l’ANC de represaliats, ha dit que durant la investigació el titular del jutjat 7 de Barcelona “ha fet una instrucció molt bona”, i que quan va encausar els policies va dir que podien ser autors de delictes de tortures i de degradació moral de les persones. És a dir, delictes expressament exclosos de la llei d’amnistia.

El pla de Marchena i Llarena per a tallar la via europea d’auxili a Puigdemont

“Hauríem de demanar al jutge del 7 per què ha canviat d’opinió”, ha dit Rebaque. I ha deixat clar que veuen que són delictes no amnistiables. “Tenim clar que l’actuació policial va atemptar contra la integritat moral de les persones. Van ser cops de puny, cops amb les defenses, gent llençada escales avall, colpejats a les cares i sense cap mena de mediació”, ha recordat.

“A Catalunya l’estat de dret està tocat de mort en nom de la unitat espanyola.” El president de l’ANC, Lluís Llach, ha avisat que la doble vara de mesurar de la judicatura en l’aplicació de la llei d’amnistia –i que, ara per ara, ha deixat fora Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de condemnats i investigats del govern del Primer d’Octubre– és una constatació més de la manca de dret a l’estat espanyol. És per això que l’ANC ha convocat una manifestació el 13 de juliol a les 17.00 a la cruïlla de la plaça d’Urquinaona amb la Via Laietana de Barcelona, que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

La defensa de Puigdemont demana l’amnistia al Suprem per la causa del Tsunami

“Denunciarem el cop d’estat dels jutges espanyols i que el govern de Catalunya faci costat a l’amnistia dels policies“, ha explicat Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització. La manifestació tindrà el lema “Desobeïm els jutges espanyols, independència”, i es convoca al costat d’una de les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Però també a la plaça d’Urquinaona, un dels llocs emblemàtics de la lluita independentista”, ha afegit Romeu. Quan siguin a la plaça de Sant Jaume, s’adreçaran al govern de la Generalitat i, en general, als partits catalans per exigir que s’enfrontin al govern espanyol i per denunciar que la Generalitat s’hagi adherit a les peticions d’amnistia de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil. “Pensem que és una immoralitat”, ha dit Romeu.

“Els partits catalans que donen suport a Pedro Sánchez tenen l‘obligació d’enfrontar-lo decididament a la judicatura“, ha exigit Llach, que també ha avisat: “A partir d’ara, ningú, independentista o no, no pot estar segur en la seva defensa davant una judicatura d’extrema dreta que mai no va ser depurada al final de la dictadura.” A parer seu, la criminalització de l’independentisme és un primer pas, però és un patró que s’aplicarà a qualsevol moviment social que qüestioni els fonaments de l’estat: “Servirà de pretext i punt de partida per a aplicar-ho a qualsevol protesta que posi en dubte la dominació totalitària de tota la societat.”

La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O

En aquesta situació, ha dit que l’ANC no consentirà que “el president a l’exili, diputats electes, periodistes, cantants i represaliats siguin les víctimes d’una judicatura prevaricadora”. “Com a representants de la societat civil tenim l’obligació d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha dit.

Recurs contra l’amnistia als policies que van reprimir el Primer d’Octubre

A més de la mobilització, l’ANC ha donat detalls del recurs que han presentat amb Òmnium Cultural i Irídia contra l’amnistia als quaranta-sis agents de policia espanyols investigats per les agressions als votants del Primer d’Octubre. Pilar Rebaque, advocada i membre de la sectorial de l’ANC de represaliats, ha dit que durant la investigació el titular del jutjat 7 de Barcelona “ha fet una instrucció molt bona”, i que quan va encausar els policies va dir que podien ser autors de delictes de tortures i de degradació moral de les persones. És a dir, delictes expressament exclosos de la llei d’amnistia.

El pla de Marchena i Llarena per a tallar la via europea d’auxili a Puigdemont

“Hauríem de demanar al jutge del 7 per què ha canviat d’opinió”, ha dit Rebaque. I ha deixat clar que veuen que són delictes no amnistiables. “Tenim clar que l’actuació policial va atemptar contra la integritat moral de les persones. Van ser cops de puny, cops amb les defenses, gent llençada escales avall, colpejats a les cares i sense cap mena de mediació”, ha recordat.

El portaveu del PP al congrés espanyol, Miguel Tellado, ha proposat que el govern desplegui les forces armades per a defensar les fronteres de l’estat de l’arribada de barcasses. “Hem de donar suport a les Canàries davant d’aquesta crisi migratòria internacional i hem de demanar ajuda i suport a la Comissió Europea perquè som un país que forma part de la UE i som la frontera sud d’Europa”, ha remarcat en una entrevista a Antena 3. Tellado ha afegit que s’ha de treballar en els països d’origen dels immigrants i ha reclamat enviar embarcacions de l’exèrcit que interceptin els vaixells on viatgen de manera irregular.

El portaveu del PP al congrés espanyol, Miguel Tellado, ha proposat que el govern desplegui les forces armades per a defensar les fronteres de l’estat de l’arribada de barcasses. “Hem de donar suport a les Canàries davant d’aquesta crisi migratòria internacional i hem de demanar ajuda i suport a la Comissió Europea perquè som un país que forma part de la UE i som la frontera sud d’Europa”, ha remarcat en una entrevista a Antena 3. Tellado ha afegit que s’ha de treballar en els països d’origen dels immigrants i ha reclamat enviar embarcacions de l’exèrcit que interceptin els vaixells on viatgen de manera irregular.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala una acció col·lectiva contra la banca per les clàusules sòl. En una sentència, sosté que els productes contractats tenen un aparent grau de similitud i que, para avaluar-los, es pot tenir en compte “la percepció del consumidor mitjà”, que segons el tribunal és aquell “normalment informat i raonablement atent i perspicaç”. “És precisament l’heterogeneïtat del públic afectat, que fa necessari recórrer a la figura del consumidor mitjà”, resumeix. Luxemburg avisa que la complexitat del cas no pot perjudicar els drets dels consumidors i nega que s’hagi posat impediments per a controlar la transparència de les clàusules en una acció col·lectiva.

L’advocada general del tribunal, Laila Medina, ja va avalar al gener que es fes una acció col·lectiva contra uns quants bancs pels problemes derivats de les clàusules sòl. En línia amb allò que ha expressat l’alt tribunal de Luxemburg, la magistrada va defensar en el seu moment que els bancs denunciats tenien un grau de similitud suficient per a ser inclosos en la mateixa demanda.

Recorregut previ al Suprem

El posicionament del TJUE prové d’un recurs impulsat per l’associació de consumidors de bancs i caixes ADICAE —en nom de 820 clients—, que va elevar a Luxemburg una qüestió que el Tribunal Suprem espanyol havia desestimat inicialment. En aquest cas, l’alt tribunal espanyol va refusar les pretensions de l’associació d’impulsar una demanda col·lectiva contra la banca en dues ocasions.

No obstant això, el Suprem va traslladar una pregunta al TJUE perquè dubtava si un procediment col·lectiu permetria de fer un control de transparència de les clàusules sòl adequat, tenint en compte l’elevat nombre de consumidors i entitats afectades.

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, farà una conferència de premsa a la seu d’ERC a les 12.30. En la nota de premsa, el partit no explica el motiu de la compareixença, però Sabrià és un dels tres dirigents assenyalats –conjuntament amb Tolo Moya i Marc Colomer– per la crisi del joc brut polític arran dels cartells de falsa bandera contra els germans Maragall.

Tolo Moya amenaça d’esbombar una trama a ERC i d’assenyalar-ne l’ideòleg 

Dilluns, el diari ARA va destapar que ERC disposava d’una estructura paral·lela –anomenada “la B”– per a fer accions compromeses i tèrboles. En un comunicat, Ernest Maragall en va responsabilitzar el director de comunicació d’aleshores de la formació, Tolo Moya, tot i que Sabrià i Colomer també n’estaven al corrent i sabien de la involucració de militants i dels pagaments amb l’empresa Relevance Markenting.

Dimarts, el govern es va espolsar la polèmica de sobre, malgrat que Sabrià és vice-conseller d’ençà de la reestructuració de l’executiu. “És un tema que no afecta directament el govern, és d’un partit polític. Evidentment, hi ha la coincidència amb el color polític del govern, però no hi té a veure. Deplorem aquesta mena d’actes, vinguin del partit que vinguin”, va dir la portaveu, Patrícia Plaja.

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, farà una conferència de premsa a la seu d’ERC a les 12.30. En la nota de premsa, el partit no explica el motiu de la compareixença, però Sabrià és un dels tres dirigents assenyalats –conjuntament amb Tolo Moya i Marc Colomer– per la crisi del joc brut polític arran dels cartells de falsa bandera contra els germans Maragall.

Tolo Moya amenaça d’esbombar una trama a ERC i d’assenyalar-ne l’ideòleg 

Dilluns, el diari ARA va destapar que ERC disposava d’una estructura paral·lela –anomenada “la B”– per a fer accions compromeses i tèrboles. En un comunicat, Ernest Maragall en va responsabilitzar el director de comunicació d’aleshores de la formació, Tolo Moya, tot i que Sabrià i Colomer també n’estaven al corrent i sabien de la involucració de militants i dels pagaments amb l’empresa Relevance Markenting.

Dimarts, el govern es va espolsar la polèmica de sobre, malgrat que Sabrià és vice-conseller d’ençà de la reestructuració de l’executiu. “És un tema que no afecta directament el govern, és d’un partit polític. Evidentment, hi ha la coincidència amb el color polític del govern, però no hi té a veure. Deplorem aquesta mena d’actes, vinguin del partit que vinguin”, va dir la portaveu, Patrícia Plaja.

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, farà una conferència de premsa a la seu d’ERC a les 12.30. En la nota de premsa, el partit no explica el motiu de la compareixença, però Sabrià és un dels tres dirigents assenyalats –conjuntament amb Tolo Moya i Marc Colomer– per la crisi del joc brut polític arran dels cartells de falsa bandera contra els germans Maragall.

Tolo Moya amenaça d’esbombar una trama a ERC i d’assenyalar-ne l’ideòleg 

Dilluns, el diari ARA va destapar que ERC disposava d’una estructura paral·lela –anomenada “la B”– per a fer accions compromeses i tèrboles. En un comunicat, Ernest Maragall en va responsabilitzar el director de comunicació d’aleshores de la formació, Tolo Moya, tot i que Sabrià i Colomer també n’estaven al corrent i sabien de la involucració de militants i dels pagaments amb l’empresa Relevance Markenting.

Dimarts, el govern es va espolsar la polèmica de sobre, malgrat que Sabrià és vice-conseller d’ençà de la reestructuració de l’executiu. “És un tema que no afecta directament el govern, és d’un partit polític. Evidentment, hi ha la coincidència amb el color polític del govern, però no hi té a veure. Deplorem aquesta mena d’actes, vinguin del partit que vinguin”, va dir la portaveu, Patrícia Plaja.