El director de comunicació d’ERC, Tolo Moya, ha dit que estava “molt tranquil”, tot i que l’ex-candidat del partit a Barcelona, Ernest Maragall, l’ha assenyalat per haver estat darrere dels polèmics cartells de les eleccions municipals del 2023.

En unes declaracions a RAC1, el responsable de comunicació ha reclamat una investigació per a poder “exposar les proves que demostren qui és l’ideòleg de tot aquest grup, com funcionava i fins on arribava el coneixement de tot això”. I Moya ho ha situat més enllà dels cartells: “Aquí es tracta de qui va muntar aquesta trama i com actuen quan se n’assabenten.”

Avui, Ernest Maragall ha assenyalat Moya com a responsable orgànic de l’enganxada de cartells ofensius sobre ell i el seu germà, Pasqual Maragall, durant la pre-campanya de les eleccions municipals. “Ben aviat va quedar clar que l’aleshores director de comunicació del partit era la persona que n’havia tingut la responsabilitat des del punt de vista orgànic”, ha escrit en una carta pública, en què expressa el seu malestar i ofereix el seu punt de vista de tot plegat. Tal com va destapar ahir el diari Ara, l’acció va sorgir de les files mateixes del partit.

El govern mira d’evitar que l’esquitxi l’escàndol per l’estructura a l’ombra d’ERC que, entre més casos, va encarregar els cartells contra els germans Pasqual i Ernest Maragall, i que, segons que ha publicat el diari Ara, comanda el vice-conseller de Comunicació, Sergi Sabrià. “És un tema que no afecta directament el govern, és d’un partit polític. Evidentment, hi ha la coincidència amb el color polític del govern, però no hi té a veure. Deplorem aquesta mena d’actes, vinguin del partit que vinguin”, ha dit la portaveu del govern, Patrícia Plaja, a la conferència de premsa després del consell executiu.

Segons el diari Ara, després que es pengessin els cartells Sabrià va fer d’interlocutor amb el militant d’ERC a l’Anoia encarregat de l’acció i amb Maragall, que va retirar la denúncia. Segons aquest mateix diari, Sabrià i Marc Colomer, ex-vice-secretari de Comunicació, eren responsables d’una organització a l’ombra dels òrgans oficials d’ERC per a fer joc brut polític.

Maragall assenyala el director de comunicació d’ERC com a responsable dels cartells ofensius

“En política no tot s’hi val”, ha dit i repetit Plaja. Ha afegit que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va conèixer el cas dels cartells quan es van penjar i s’hi va manifestar en contra, i que confia que el partit actuï amb celeritat “per resoldre i escatir aquesta situació fins al final”. Ara bé, Plaja ha dit que no sap si Aragonès n’ha parlat amb Sabrià i si li ha demanat explicacions. Segons la informació de l’Ara, Sabrià era coneixedor de qui havia penjat els cartells i no ho va comunicar als Mossos d’Esquadra, que ho investigaven.

Plaja tampoc no ha volgut parlar en nom del vice-conseller i ha remès a les declaracions que va fer a l’article de l’Ara, en les quals va negar que la idea dels cartells fos seva; però que es va assabentar de què havia passat un cop ja s’havien penjat els cartells. A més, diu que es va assegurar que no hi hagués pagaments, que en altres casos s’han fet a través de l’empresa Relevance Marketing, dedicada a la comunicació política.

Confusió i indignació a les files d’ERC: “Això és indigne del partit de Macià i Companys”

En altres ocasions la Generalitat ha fet adjudicacions a Relevance, però Plaja ha defensat que no tenen res a veure amb les feines que hagi pogut fer per a ERC: “Les accions comunicatives que es duen a terme des del govern de la Generalitat tenen en un caire molt més formal i oficial que no pas aquella que es pot dur a terme per part dels partits polítics. Res a veure, no té cap vinculació al que s’està donant a conèixer aquests dies.”

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha comparegut en roda de premsa després de la reunió del Consell per a informar sobre els canvis en la contractació de personal sanitari que ha aprovat avui l’executiu. Gómez ha insistit en la necessitat de contractar aquells que més en saben i, segons ha dit, aquells que puguen curar millor. “Volem que ens cure el millor, qui més ens sàpiga, més enllà d’altres condicionants com l’idioma que puga parlar”, ha dit. I amb aquesta frase ha justificat la rebaixa dels punts que s’atorga pel coneixement del català en el barem per a entrar en les borses de treball. Fins ara, tenir coneixements de la llengua pròpia del País Valencià atorgava vuit punts, com un doctorat, ha precisat Gómez, i ara únicament n’atorga quatre. El doctorat ara aportarà deu punts; un màster, set; i una llengua estrangera, dos.

El conseller ha obert també la porta de contractar metges o infermeres que no estiguen en la borsa de treball. “Volem que si necessitem algú que no està borsa i compleix criteris objectius, amb barems objectius, podem contractar-lo. Fugim de l’arbitrarietat i busquem l’excel·lència”, ha remarcat el conseller i ha al·ludit a la igualtat, el mèrit i la capacitat.

La titular del jutjat d’instrucció 28 de Barcelona tornarà a citar el president del FC Barcelona, Joan Laporta, després que no s’hagi presentat a declarar a la Ciutat de la Justícia en qualitat de testimoni per un presumpte delicte d’estafa.

Fonts judicials han confirmat a Europa Press que el president del Barça va rebre la citació, la qual li va entregar en mà la policia judicial, i que no ha justificat la seva absència als tribunals.

Per aquest motiu, la instructora el citarà novament amb una prevenció de sanció i d’un delicte d’obstrucció a la justícia si ho torna a fer.

El cas pel qual Laporta, el vice-president del FC Barcelona, Rafael Yuste, i el professor Xavier Sala i Martin –en la junta directiva de Laporta en el seu anterior mandat– han de declarar com a testimonis parteix d’una querella per una suposada estafa de 100.000 dòlars.

L’únic acusat a hores d’ara és Joan Oliver, qui va ser president del CF Reus i ex-director general del FC Barcelona durant l’anterior mandat de Laporta, que va acabar el 2010.

Gestió de fons

En aquesta causa s’investiga Oliver per la gestió dels fons invertits pel querellant a CSSB Limited, una societat amb seu a Hong Kong, que es dedicava a la compra i la gestió de clubs de futbol estrangers i que va adquirir el 57,11% del CF Reus.

Les mateixes fonts han confirmat que Rafael Yuste haurà de declarar el pròxim 15 de juliol i que, si amb la seva versió i la de Laporta la jutgessa instructora en té prou, es dispensarà Sala i Martin, que resideix als Estats Units.

El govern de la Generalitat s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Segons que ha fet públic, ha participat a favor de la llei d’amnistia en 55 procediments judicials d’ençà que es va aprovar. En 11 dels procediments, el gabinet jurídic ha portat la iniciativa i ha demanat que s’apliqui: en 27, s’adherirà a les peticions d’amnistia formulades per les altres parts, i en 17 més no hi intervindrà ni formularà cap al·legació.

Entre aquests 55 procediments, s’hi inclouen casos contra agents de la policia espanyola i contra els quals la Generalitat era acusació. “La llei d’amnistia s’ha d’aplicar, agradi més o menys en determinats punts. S’ha aprovat per a posar fi a la causa general contra l’independentisme, però té altres derivades”, ha dit, per a justificar-ho, Patrícia Plaja, la portaveu de l’executiu. Plaja ha contraposat aquesta actitud amb la del Tribunal Suprem espanyol, que s’ha negat a amnistiar Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i més ex-membres del govern.

Segons que informa el govern, 10 dels casos a la demarcació de Lleida tenen relació amb funcionaris dels Mossos d’Esquadra i de més cossos policíacs en què la Generalitat exerceix l’acusació. A la de Tarragona, s’adheriran a les peticions d’amnistia en 5 procediments contra agents de la policia espanyola o de la Guàrdia Civil en què la Generalitat és acusació. I a 15 més, de la demarcació de Girona, també s’adheriran a la petició d’amnistia contra agents de policia espanyola.

“Tot allò que cap dins la llei d’amnistia obliga a ser aplicada. El govern no fa diferències, com sí que fan altres estaments judicials”, ha insistit Plaja, que ha remarcat que la Generalitat no faria diferències segons els procediments. Paral·lelament, ERC ha condemnat en un comunicat que s’amnistiïn 46 agents de policia espanyola que van reprimir el Primer d’Octubre i ha expressat el “total suport a les víctimes”. “Esquerra considera que les actuacions policials més greus haurien de quedar excloses de l’amnistia en tractar-se de tractes degradants i encaixar plenament en els delictes contra la integritat moral i tortures, que queden explícitament exclosos de la llei”, diu el comunicat.

Òmnium, Irídia i l’ANC recorreran contra l’amnistia a 46 policies encausats per l’1-O

A la conferència de premsa del govern, Plaja ha dit que sempre defensarien que s’apliquessin les lleis en vigor: “Les altes instàncies del poder judicial s’han cansat de repetir que les lleis s’acaten i s’apliquen, i avui són ells qui desafien, menystenen i permeten alliçonar el poder legislatiu fent tot el contrari.”

El govern va aprovar una resolució per a ordenar el gabinet jurídic de ser proactiu a l’hora de demanar que s’apliqui l’amnistia a tots els casos que s’hi puguin incloure. A més, va habilitar un formulari web perquè els sancionats amb la coneguda llei mordassa puguin demanar que els apliquin l’amnistia individualment i els retornin l’import de la sanció, si és que la van pagar. Gairebé un mes després, Plaja ha fet públic que només una vintena de persones han demanat aquesta amnistia personalitzada.

Els diputats que són a l’exili podran votar amb normalitat a partir del 25 de juliol. La mesa del Parlament de Catalunya proposarà a la junta de portaveus una tramitació ràpida de la reforma del reglament que van pactar el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP per fer possible el vot telemàtic i ampliar els supòsits de la delegació de vot. Si no hi ha cap imprevist, a final de mes es normalitzarà el vot dels exiliats després de les prohibicions reiterades del Tribunal Constitucional espanyol. L’última va ser cinc dies abans de la constitució de la cambra, quan el TC va anul·lar la delegació de vot de Lluís Puig acordada l’any passat per la mesa. En concret, l’11 de juliol s’aprovarà en un ple la tramitació per lectura única de la proposta de reforma del reglament i, dues setmanes més tard, serà aprovada definitivament. Ho ha acordat avui la mesa del parlament, tot esperant que ho acabi de formalitzar la junta de portaveus –que es reunirà la setmana vinent– en què els promotors de la reforma tenen majoria.

D’aquesta manera, pretenen deixar enrere les impugnacions al Constitucional que complicaven el vot dels diputats Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg, tot i que aquest últim està en situació de baixa mèdica i la seva delegació de vot ja era reglamentària. La novetat de l’acord, que van fer públic la setmana passada, era que s’hi afegia el PSC, per bé que els socialistes van ser precisament els que van presentar en l’anterior legislatura recursos d’empara al TC pel vot a distància de Puig i el Constitucional el va prohibir dues vegades. La reforma del reglament reeixirà en un moment en què els socialistes necessiten acostar-se a ERC per a fer possible la complexa investidura de Salvador Illa.

En concret, la proposta regula per primera vegada el vot telemàtic. Estableix que en situacions excepcionals degudament justificades, la mesa podrà autoritzar que els diputats emetin el vot per aquest procediment. També quan tinguin compromisos de representació institucional a l’estranger o quan la participació en activitats oficials els impedeixi d’assistir als plens. L’acord també amplia els supòsits per a la delegació del vot a situacions excepcionals que siguin prou justificades a criteri de la mesa. En el ple de constitució del parlament, Puigdemont i Puig van poder votar perquè ho va decidir per majoria la mesa d’edat, presidida pel diputat de Junts Agustí Colomines i amb el suport de la diputada d’ERC Mar Besses. Però el sistema de vot per als exiliats no havia estat regularitzat i l’anterior mecanisme que es feia servir amb Puig havia estat anul·lat pel TC.

La reforma del reglament permetrà igualment que el subgrup parlamentari de la CUP, que comparteix el grup mixt amb Aliança Catalana, pugui convertir-se en un grup parlamentari si li deixen un diputat. Fins ara, quan els grups parlamentaris s’havien constituït, no hi podia haver cap moviment de diputats entre els grups. Només podien passar al grup de no adscrits i retornar, després, al grup d’origen. Quan s’aprovin les modificacions del reglament, hi haurà un sistema similar al del congrés espanyol: es podran fer canvis d’adscripció d’un grup parlamentari a un altre en els cinc primers dies de cada període de sessions i el mínim de diputats per a constituir-se com a grup és de cinc. La proposta inclou una disposició transitòria perquè, un cop s’aprovi la reforma, s’obri un termini excepcional de deu dies per a poder fer canvis d’adscripció dels diputats a uns altres grups i se’n puguin constituir de nous, cosa que facilitarà la formació del de la CUP.

Finalment, la reforma del reglament també pretén esquivar el vet de Vox a les declaracions institucionals del parlament sobre temes de consens, que ara requereixen unanimitat. Quan s’aprovi la proposta, les declaracions del parlament hauran de ser acordades per la presidència i una majoria qualificada de dos terços de la junta de portaveus.

El dia 17 es constituiran les comissions estatutàries i del reglament

Fins que el parlament no investeixi un president de la Generalitat no es podran activar les comissions legislatives i el parlament continuarà funcionant a mig gas. Però la mesa ja va decidir la setmana passada que comencin a treballar les comissions que despleguen el reglament del parlament i l’estatut. Aquest matí ha acordat que es constitueixin el dia 17. Són les comissions del reglament, de peticions, de l’estatut dels diputats, de matèries reservades, de consolidació de texts normatius, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, del Síndic de Greuges i del Síndic de Comptes. D’una altra banda, el parlament farà un homenatge el 23 de juliol al president Joan Rigol.

Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) recorreran contra la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’amnistiar els 46 policies espanyols investigats per haver comès violència policíaca l’1-O.

Les tres entitats, personades com a acusació popular –en el cas d’Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana– i acusació particular i popular –en el cas d’Irídia–, al·legaran en sengles recursos que la brutalitat policíaca contra ciutadans contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Amnistiar-los, per tant, vol dir que l’estat espanyol vulnera aquest conveni.

Òmnium, Irídia i l’ANC insisteixen que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policíaca, i que els actes investigats són fora de l’àmbit de l’amnistia perquè poden incloure delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que ultrapassen el llindar de gravetat, d’acord amb la jurisprudència del TEDH. Per tant, són actes exclosos de l’article 2 de la llei d’amnistia.

Les tres entitats, que formalitzaran els recursos ben aviat, han denunciat durant tot el procediment la lentitud judicial en la causa. Les acusacions també lamenten que, set anys després dels fets, no s’hagi fet cap judici i que les víctimes “encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació”, han dit en un comunicat.

L’esmena oblidada i el risc de la impunitat total dels policies de l’1-O

La Caixa de Solidaritat va ajudar 135 represaliats durant el 2023, prop d’una desena més que l’any anterior. L’entitat va gastar una quantitat total de 234.801,94 euros. D’aquests diners, 88.533,95 euros van ser per a defenses; 124.511,29 euros es van destinar a fiances de responsabilitat civil, i 21.436,70 euros per a sancions imposades.

Segons la Caixa de Solidaritat, les ajudes del 2023 foren de gairebé 100.000 euros més que el 2022. Això demostra, asseguren, la repressió que es continua aplicant pels tribunals penals i administratius.

El govern espanyol ha presentat l’aplicació mòbil amb què vol limitar l’accés dels menors d’edat a continguts pornogràfics o per a adults, una eina anomenada Cartera Digital Beta que serà de descàrrega voluntària i disponible, previsiblement, al final de l’estiu. Concretament, seran les plataformes i pàgines web que hauran d’assegurar-se que els usuaris que hi accedeixen tenen més de divuit anys. Ho faran amb aquesta app, que sabrà l’edat de l’usuari gràcies al DNI electrònic o a unes altres fonts administratives consultades pel govern, responsable d’emetre les credencials que acrediten els usuaris com a adults. Però, com funciona exactament?

Com es pot aconseguir la credencial?

La iniciativa l’ha de prendre l’usuari, que serà l’encarregat de descarregar voluntàriament l’aplicació. Una vegada la tingui instal·lada al telèfon mòbil, haurà de sol·licitar l’acreditació que certifiqui que és major d’edat. Aquesta credencial serà emesa pel govern, concretament la Secretaria General de l’Administració Digital, que consultarà dades personals. Quan l’usuari provi d’accedir a una plataforma o pàgina web de contingut per a adults, li sol·licitarà que acrediti que és major d’edat. Per a això, la pantalla mostrarà un codi QR que l’interessat haurà d’escannar amb la càmera del seu telèfon mòbil. Si té una credencial que l’acredita com a adult, podrà accedir al contingut, que serà blocat en cas contrari.

La seguretat de l’app

Per complir la llei de protecció de dades, la credencial només comptarà amb un distintiu que identificarà l’usuari com a menor o com a adult, sense compartir conceptes com ara el nom o el document d’identitat. Així mateix, les credencials tindran, per seguretat, un nombre limitat i una caducitat. S’emetran en grups de trenta, que caducaran cada trenta dies per evitar la traçabilitat del qui fa servir aquesta identificació, i que no hi hagi encreuaments entre aplicacions diferents. Si un usuari exhaureix les seves trenta credencials abans d’acabar el mes en què van ser emeses –cadascuna podrà usar-se un màxim de tres vegades en cada plataforma–, podrà sol·licitar-ne més en l’aplicació.

Quines pàgines verificaran l’edat?

Ara com ara, només restaran obligades a efectuar la verificació d’edat les plataformes d’intercanvi de continguts per a adults establertes a l’estat espanyol. És a dir, la resta de plataformes no tenen cap obligació, de moment, d’incloure aquest sistema, per bé que el ministre per a la Transformació Digital i Funció Pública espanyol, José Luis Escrivá, els ha convidat a prendre aquesta mateixa solució de manera voluntària.

Per tant, si aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram decidissin de fer-ho, quan detectessin l’intercanvi de contingut pornogràfic podrien oferir, si volguessin, un codi QR perquè els usuaris donessin compte que són adults.

Una iniciativa pionera

Aquesta iniciativa és pionera a Europa i ha començat a fer passos en la direcció proposada per la Unió Europea, que diu que les plataformes digitals tindran l’obligació de verificar la majoria d’edat dels seus usuaris quan accedeixin a contingut per a adults, a tot estirar, l’octubre de 2027.

Aquesta verificació podran dur-la a terme de maneres diverses, com assenyala a EFE el govern espanyol, que remarca que el sistema proposat és una solució basada en models europeus per facilitar a les empreses el compliment de les seves obligacions. “Les plataformes tenen l’obligació de verificar l’edat i hi ha diverses maneres de fer-ho. El govern disposarà de la que hem anunciat avui, però és una més”, recalquen. No obstant això, fins que no arribi la data marcada per la UE, l’executiu espanyol només pot aspirar a la bona voluntat i predisposició de les plataformes: “Els demanem que s’avancin amb nosaltres perquè el que hi ha en joc creiem que ho justifica”, ha subratllat Escrivá.

El president Carles Puigdemont; el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay; i el seu advocat, Gonzalo Boye, han presentat avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una querella per prevaricació i malversació contra el jutge instructor de l’anomenada trama russa i de l’operació Vólkhov, Joaquín Aguirre. A més, demanen a la sala penal del TSJC que el suspengui provisionalment de la investigació d’aquesta suposada trama de la qual va obrir fa deu dies una peça separada tot vulnerant l’ordre de l’Audiència de Barcelona d’aturar-la.

El jutge Aguirre, caçat: revelen uns àudios en què es vanta d’obstruir l’amnistia

Tots tres fonamenten aquesta querella, signada per Boye mateix i per l’advocada Isabel Elbal, en el fet que el jutge Aguirre obrís aquella peça separada el proppassat 21 de juny per poder continuar investigant la suposada ingerència russa en el procés d’independència de Catalunya amb el propòsit de desestabilitzar l’estat espanyol; que ho fes malgrat la decisió recent de l’Audiència de Barcelona d’anul·lar les darreres pròrrogues de la instrucció que havia acordat i d’ordenar que tanqués la investigació; i de fer-ho, a més, sabent que allò que feia obrint la peça separada era cercar “una solució alternativa” (en paraules del jutge mateix) per a poder esquivar la decisió de la instància judicial superior.

Amb aquest fi, diuen els querellants, Aguirre va ordir una estratègia que consistia a recuperar l’única peça separada del cas Vólkhov que l’Audiència de Barcelona no havia aturat perquè ningú no li ho havia demanat; perquè, de fet, la peça en qüestió, que duu el nom de Catmón-Igman, havia restat inactiva d’ençà del juliol del 2021. És una part de la investigació que duia a terme Aguirre perquè sospitava que hi havia un cas d’atorgament irregular de subvencions de la Diputació de Barcelona a aquestes dues entitats. Ara fa tres anys va voler elevar la causa al TSJC perquè un dels investigats era Francesc de Dalmases, diputat de Junts. Però el TSJC la hi va retornar tot renyant-lo perquè no aportava prou indicis i exhortant-lo a practicar més diligències.

Tanmateix, la peça va restar aturada, i Aguirre es va concentrar en l’altra, la central, la de la trama russa. I no ha estat fins ara, quan l’Audiència de Barcelona li ha parat els peus, que ha rescatat aquella peça Catmón-Igman –encara viva, tot i que inactiva–, per poder-ne derivar una de nova separada amb la qual esquivar el revés judicial que va rebre.

“El magistrat aquí querellat no tenia cap empara legal per a desobeir allò que va establir la seva superioritat”, afirmen en la querella, en què l’acusen també d’haver comès un delicte de malversació de diners públics perquè la investigació judicial que té a les mans “és impulsada il·legalment a càrrec de fons públics.”

I, com a exemple, Boye i Elbal exposen: “El magistrat ha designat funcionaris policíacs que pertanyen a la comissaria general d’informació, atorgant-los la condició de policia judicial i, a partir d’aquí, generant una dinàmica de despesa pública il·legal, indeguda i, per tant, malversadora.”

En la peça separada que va obrir Aguirre, hi ha com a investigats, a més del president Puigdemont, Alay i Boye, Artur Mas, que avui ha presentat unes al·legacions molt dures contra Aguirre, Francesc de Dalmases, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.

L’Ajuntament de Godella (Horta Nord) ha vulnerat els drets lingüístics dels ciutadans, segons una resolució del Síndic de Greuges del País Valencià. Una veïna va presentar una queixa a la regidoria d’Educació perquè el consistori feia les comunicacions, els cartells i els rètols exclusivament en castellà. Atès que passats tres mesos no havia respost, la interessada va traslladar la queixa al Síndic, que va demanar explicacions a l’ajuntament sobre la manca d’atenció a la petició de la veïna, l’ús del català i les mesures previstes per a atendre la demanda.

L’ajuntament va argumentar que l’escrit no s’havia respost perquè havia arribat a la regidoria errònia per problemes informàtics, i que els cartells publicats amb posterioritat en les àrees de la regidoria d’Educació s’havien corregit. La veïna va al·legar que, tot i aquests cartells esmenats, hi havia moltes publicacions en què l’Ajuntament de Godella només feia servir el castellà.

El Síndic de Greuges s’ha mostrat contundent respecte de la cooficialitat del català al País Valencià, tal com recull l’estatut. “En connexió amb el que disposa la constitució espanyola, l’article 6.3 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana encomana a la Generalitat Valenciana garantir l’ús normal i oficial tant del castellà com del valencià i, d’aquesta manera, s’instaura un règim de bilingüisme que imposa als poders públics del territori autonòmic o local l’obligació de conèixer i utilitzar les dues llengües oficials, sense que puga prevaldre l’una sobre l’altra”, diu.

A més, afegeix que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix, en l’article segon, que el català és la llengua pròpia de la Generalitat i de totes les administracions públiques del País Valencià. “Per tant, estimem que l’actuació de l’Ajuntament de Godella vulnera els articles i les normes citades”, conclou.

D’aquesta manera, el Síndic de Greuges recomana al consistori que adopte les mesures necessàries per a respectar la llengua al País Valencià i, en concret, a Godella. A més, li suggereix que trasllade a totes les regidories, empreses públiques i entitats dependents de l’ajuntament, l’obligatorietat, constitucional i estatutària, d’utilitzar els dos idiomes cooficials en totes les comunicacions. També li suggereix que conteste a l’escrit de la veïna, perquè considera que la falta de precisió en la designació del departament de destinació no justifica la manca de resposta.

Ara l’Ajuntament de Godella haurà d’enviar un informe al Síndic en el termini màxim d’un mes, en què diga si accepta les consideracions o no. Si les accepta, haurà d’indicar les mesures que adoptarà per a complir-les, i si no, haurà de justificar-ho.

La defensa d’Artur Mas ha presentat un recurs en contra de l’obertura d’una nova peça de l’operació Vólkhov, que investiga una suposada trama russa de suport a l’independentisme català. El jutge Joaquín Aguirre va obrir la peça per investigar Mas, Carles Puigdemont, Gonzalo Boye i Josep Lluís Alay pels delictes d’alta traïció i de malversació, tots dos prevists com a excepcions a la llei d’amnistia en alguns supòsits. En aquesta peça separada, també hi són investigats Francesc de Dalmases, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.

L’advocat de Mas, Jordi Pina, exposa en el seu recurs que l’obertura d’una nova peça constitueix “un frau de llei” per a burlar l’ordre de l’Audiència de Barcelona de tancar d’una vegada la investigació, atès que la subordina a l’única peça de la investigació que encara li quedava viva, però que no tenia res a veure amb la suposada ingerència russa.

Més enllà d’això, el recurs considera que no hi ha motius legals per a obrir una nova peça i investigar Mas, perquè els fets que se li imputen no tenen encaix de cap manera en els delictes atribuïts. Del delicte de malversació, diu que la interlocutòria no dedica ni una sola línia a explicar “quins actius patrimonials públics hauria tingut a càrrec seu en el moment dels fets”, i recorda que va deixar la presidència de la Generalitat i l’escó el gener del 2016. L’únic esment que s’hi fa és l’activitat de “les suposades ‘ambaixades’ de la Generalitat” entre el 2011 i el 2017, però recorda que ja ho han investigat àmpliament uns quants tribunals.

Pina retreu a Aguirre les inexactituds i equivocacions en el seu relat, com per exemple quan diu que les “ambaixades catalanes” es van extingir amb l’aplicació contra la Generalitat de l’article 155 de la constitució espanyola, que també va servir per a suspendre l’activitat del Diplocat. Li contesta que no n’hi ha hagut mai, d’ambaixades, que el més similar serien les delegacions del govern a l’exterior, i que aquestes delegacions tampoc no es van arribar a tancar mai. Passa igual amb el Diplocat, que diu que va prosseguir l’activitat durant la vigència de l’article 155, i ironitza que és possible que es confongui “amb unes declaracions de sobretaula” de Soraya Sáenz de Santamaría, que va dir que el Diplocat estava “en liquidació”. “Però el cert és que una simple cerca al BOE i al DOGC desmenteixen aquesta afirmació, i també la continguda en la resolució de 21 de juny objecte del present recurs”, afegeix.

Li recorda, també, que en la investigació per la consulta del 9-N es va descartar expressament el delicte de malversació de tots els investigats; i que el Tribunal Suprem espanyol va arxivar el procediment judicial a Mas, “sense atribuir-li responsabilitat per malversació o per qualsevol altra conducta delictiva”.

Quant al delicte de traïció, l’advocat exposa l’estupefacció pel fet que el jutge Aguirre li atribueixi el delicte però que, alhora, digui explícitament que “en aquest moment aquest magistrat no s’atreveix a especificar el tipus penal concret”. Per això, Pina li contesta: “El reconeixement per part del mateix instructor que no sap molt bé en quin delicte enquadrar els presumptes fets que investiga haurien d’haver-lo portat de manera inequívoca a no obrir cap investigació.” De totes maneres, continua, Aguirre diu dues vegades que els fets només haurien estat comesos en grau de conspiració, i l’advocat contesta que això el condueix a pensar que és una imputació “de naturalesa absolutament prospectiva” —prohibida per la llei—, “que simplement pretén esbrinar l’existència de la comissió d’il·lícits penals sense cap mena d’indici que permeti emparar una possible investigació penal”.

Finalment, Pina diu que tots els delictes als quals es pot aplicar la figura de la traïció en grau de conspiració exigeixen que hi hagi un estat de guerra totalment declarat, cosa que no ha passat, i acusa el jutge de banalitzar la idea de la guerra quan parla de “guerra híbrida”. I afegeix: “Les conductes que s’imputen al meu representat són el resultat de pures valoracions polítiques del senyor jutge”, i li retreu frases que figuren a la interlocutòria, com ara, “Artur Mas va elegir la reivindicació identitària catalana com a mitjà per a propulsar la seva permanència al poder”.

Els quaranta-sis agents de la policia espanyola processats per les agressions als votants de l’1-O han estat amnistiats. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, ha extingit la seva responsabilitat penal, ja que aquestes agressions quedarien emparades per la llei d’amnistia, que recull les accions policíaques que no constitueixin tortures o tractes degradants que no hagin superat un llindar mínim de gravetat.

“Les actuacions investigades van ser de duració individual escassa, emmarcades en un objectiu policíac definitit, que no van continuar quan es va aconseguir”, diu la resolució. “Cap fet va superar la gravetat necessària per a ser exclòs”. També incideix en el fet que els delictes de lesions que podrien arribar a ser castigats amb penes de fins a cinc anys de presó són amnistiables segons la llei.

Aquesta resolució arriba després de sis anys i mig d’investigació llarga i complicada contra els agents, obstaculitzada contínuament per la fiscalia. El jutge havia aconseguit mantenir les acusacions contra els agents i dur-los a les portes del judici. Ara, però, la llei d’amnistia l’obliga a extingir la responsabilitat penal.

Ernest Maragall ha assenyalat Tolo Moya, director de Comunicació d’Esquerra Republicana, com a responsable orgànic de l’enganxada de cartells ofensius sobre ell i el seu germà, Pasqual Maragall, durant la pre-campanya de les eleccions municipals. “Ben aviat va quedar clar que l’aleshores director de comunicació del partit era la persona que n’havia tingut la responsabilitat des del punt de vista orgànic”, ha escrit en una carta pública expressant el seu malestar i oferint el seu punt de vista de tot plegat. Com va destapar ahir el diari Ara, l’acció va sorgir de les files mateixes del partit.

A continuació trobareu la meva reflexió a partir de la publicació al @diariARA d'una àmplia crònica sobre uns fets lamentables i prou coneguts succeïts ja fa més d'un any: pic.twitter.com/3oJvG5LgkE

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) July 2, 2024

ERC limita ara per ara la responsabilitat per l’escàndol dels cartells de Maragall a un treballador del partit

A l’escrit, Maragall explica que alguns mesos després d’haver presentat la denúncia pels cartells que feien befa de l’Alzheimer del seu germà, a partir de les investigacions judicials “es va fer evident que l’autoria corresponia a unes persones contractades des d’algun àmbit de responsabilitat interna d’Esquerra”. “Aquesta constatació em va generar una barreja d’astorament i malestar profund, incapaç d’entendre quin sentit podia tenir, quins objectius perseguia o qui havia pogut prendre una iniciativa d’aquell tipus”, diu.

Immediatament, explica que es va posar en contacte amb la direcció del partit i els òrgans centrals d’Esquerra, i aviat va veure que Moya n’era el responsable orgànic: “Ell era qui, d’acord amb les investigacions practicades, mantenia contacte amb els que van executar l’acció de col·locació dels cartells ofensius que són a l’origen de la qüestió. En aquell moment aquella mateixa persona em va presentar les seves excuses formals pel que ell també considerava uns fets lamentables que s’havien produït per manca de control suficient per part seva.”

En aquell moment, diu, la defensa dels investigats li demanava d’arribar a un acord judicial i ell, “a la vista de la situació creada”, i tenint en compte que ja havia deixat l’activitat institucional i orgànica a ERC, va decidir que el millor era demanar l’arxivament de les actuacions. “Una decisió presa a consciència també per evitar que uns fets lamentables, però ja tancats i d’impossible repetició, poguessin continuar causant patiment inútil al meu entorn personal i familiar”, diu.

Malgrat tot, deixa clar que això “no disminueix ni excusa la responsabilitat política d’Esquerra en tot l’afer”. Exposa que la direcció actual del partit té la determinació de no tancar en fals la qüestió i de prendre “les mesures adequades per determinar eventuals responsabilitats”: “Coneixedor que s’ha obert un expedient intern per escatir tot el succeït en el marc del Comitè d’ètica intern, vull mostrar la meva convicció sobre la indubtable honestedat del conjunt de l’organització republicana i de la immensa majoria dels seus dirigents i responsables orgànics.”

Maragall acaba la carta pública expressant dos sentiments que, diu, es van alternar al seu cap durant el dia d’ahir. D’una banda, la “vergonya i horror per pertànyer, d’alguna forma, a un tros de societat capaç de dur a terme actuacions tan indecents com la que hem hagut de rebre i combatre”. I, de l’altra, l’agraïment a tothom —”d’Esquerra i d’enllà”— que li van fer arribar el seu propi sentiment de vergonya i horror. “És aquesta gent la que em retorna la confiança en la política entesa com a compromís personal i col·lectiu en la cerca del millor servei a la ciutadania.”

Ernest Maragall ha assenyalat Tolo Moya, director de Comunicació d’Esquerra Republicana, com a responsable orgànic de l’enganxada de cartells ofensius sobre ell i el seu germà, Pasqual Maragall, durant la pre-campanya de les eleccions municipals. “Ben aviat va quedar clar que l’aleshores director de comunicació del partit era la persona que n’havia tingut la responsabilitat des del punt de vista orgànic”, ha escrit en una carta pública expressant el seu malestar i oferint el seu punt de vista de tot plegat. Com va destapar ahir el diari Ara, l’acció va sorgir de les files mateixes del partit.

A continuació trobareu la meva reflexió a partir de la publicació al @diariARA d'una àmplia crònica sobre uns fets lamentables i prou coneguts succeïts ja fa més d'un any: pic.twitter.com/3oJvG5LgkE

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) July 2, 2024

ERC limita ara per ara la responsabilitat per l’escàndol dels cartells de Maragall a un treballador del partit

A l’escrit, Maragall explica que alguns mesos després d’haver presentat la denúncia pels cartells que feien befa de l’Alzheimer del seu germà, a partir de les investigacions judicials “es va fer evident que l’autoria corresponia a unes persones contractades des d’algun àmbit de responsabilitat interna d’Esquerra”. “Aquesta constatació em va generar una barreja d’astorament i malestar profund, incapaç d’entendre quin sentit podia tenir, quins objectius perseguia o qui havia pogut prendre una iniciativa d’aquell tipus”, diu.

Immediatament, explica que es va posar en contacte amb la direcció del partit i els òrgans centrals d’Esquerra, i aviat va veure que Moya n’era el responsable orgànic: “Ell era qui, d’acord amb les investigacions practicades, mantenia contacte amb els que van executar l’acció de col·locació dels cartells ofensius que són a l’origen de la qüestió. En aquell moment aquella mateixa persona em va presentar les seves excuses formals pel que ell també considerava uns fets lamentables que s’havien produït per manca de control suficient per part seva.”

En aquell moment, diu, la defensa dels investigats li demanava d’arribar a un acord judicial i ell, “a la vista de la situació creada”, i tenint en compte que ja havia deixat l’activitat institucional i orgànica a ERC, va decidir que el millor era demanar l’arxivament de les actuacions. “Una decisió presa a consciència també per evitar que uns fets lamentables, però ja tancats i d’impossible repetició, poguessin continuar causant patiment inútil al meu entorn personal i familiar”, diu.

Malgrat tot, deixa clar que això “no disminueix ni excusa la responsabilitat política d’Esquerra en tot l’afer”. Exposa que la direcció actual del partit té la determinació de no tancar en fals la qüestió i de prendre “les mesures adequades per determinar eventuals responsabilitats”: “Coneixedor que s’ha obert un expedient intern per escatir tot el succeït en el marc del Comitè d’ètica intern, vull mostrar la meva convicció sobre la indubtable honestedat del conjunt de l’organització republicana i de la immensa majoria dels seus dirigents i responsables orgànics.”

Maragall acaba la carta pública expressant dos sentiments que, diu, es van alternar al seu cap durant el dia d’ahir. D’una banda, la “vergonya i horror per pertànyer, d’alguna forma, a un tros de societat capaç de dur a terme actuacions tan indecents com la que hem hagut de rebre i combatre”. I, de l’altra, l’agraïment a tothom —”d’Esquerra i d’enllà”— que li van fer arribar el seu propi sentiment de vergonya i horror. “És aquesta gent la que em retorna la confiança en la política entesa com a compromís personal i col·lectiu en la cerca del millor servei a la ciutadania.”

L’Ajuntament de Barcelona ha pactat una indemnització de més de 240.000 euros per als familiars de la Shamira, la jove de 20 anys que es va morir l’agost de l’any passat per culpa d’una palmera que va caure al barri del Raval. L’advocat de la família, Javier Benito, denuncia en un comunicat que la palmera estava en molt mal estat i que els veïns de la zona ja havien avisat l’ajuntament, però que els responsables municipals van considerar que no comportava perill.

Després de fer unes quantes proves pericials sobre l’estat de la palmera, van presentar una reclamació a l’Ajuntament de Barcelona, responsable de la conservació i el control de l’arbrat: “És un exemple clar de negligència en el manteniment de l’arbrat públic. Una palmera en molt mal estat que va ser la causa de la mort de la Shamira. Si S’hagués fet el manteniment a la palmera, avui seria viva.”

Benito també recorda que el 14 de març, mesos abans de l’accident fatal, un veí va denunciar que la palmera estava molt inclinada i hi havia el risc que pogués caure, com finalment va passar. “Aquestes dades són suficients per haver fet una anàlisi més detallada a la vista del desenllaç fatal; per tant, pot existir una responsabilitat greu per part del consistori”, diu.

Després de la mort, el govern municipal va atribuir a l’estrès hídric de la palmera provocat per la sequera, que hauria causat un estretament de la part alta de la palmera. També va ordenar la revisió de vuit-centes palmeres de la ciutat amb característiques similars a la que va caure, que, de fet, havia estat revisada i no s’havia considerat perillosa. A més, va assumir les despeses funeràries de la noia i es va oferir a ajudar la família en allò que pogués necessitar.

L’Ajuntament de Barcelona ha pactat una indemnització de més de 240.000 euros per als familiars de la Shamira, la jove de 20 anys que es va morir l’agost de l’any passat per culpa d’una palmera que va caure al barri del Raval. L’advocat de la família, Javier Benito, denuncia en un comunicat que la palmera estava en molt mal estat i que els veïns de la zona ja havien avisat l’ajuntament, però que els responsables municipals van considerar que no comportava perill.

Després de fer unes quantes proves pericials sobre l’estat de la palmera, van presentar una reclamació a l’Ajuntament de Barcelona, responsable de la conservació i el control de l’arbrat: “És un exemple clar de negligència en el manteniment de l’arbrat públic. Una palmera en molt mal estat que va ser la causa de la mort de la Shamira. Si S’hagués fet el manteniment a la palmera, avui seria viva.”

Benito també recorda que el 14 de març, mesos abans de l’accident fatal, un veí va denunciar que la palmera estava molt inclinada i hi havia el risc que pogués caure, com finalment va passar. “Aquestes dades són suficients per haver fet una anàlisi més detallada a la vista del desenllaç fatal; per tant, pot existir una responsabilitat greu per part del consistori”, diu.

Després de la mort, el govern municipal va atribuir a l’estrès hídric de la palmera provocat per la sequera, que hauria causat un estretament de la part alta de la palmera. També va ordenar la revisió de vuit-centes palmeres de la ciutat amb característiques similars a la que va caure, que, de fet, havia estat revisada i no s’havia considerat perillosa. A més, va assumir les despeses funeràries de la noia i es va oferir a ajudar la família en allò que pogués necessitar.

L’arribada de l’estiu ha tornat a comportar una baixada en la desocupació, com ja és habitual. Segons les dades del ministeri de Treball espanyol, durant el mes de juny la desocupació va baixar de 5.816 persones a Catalunya (-1,76%), de 4.929 al País Valencià (-1,56%) i de 1.955 a les Illes (-6,9%).

Amb aquesta baixada, actualment hi ha 324.966 persones registrades com a desocupades a Catalunya, 311.167 al País Valencià i 26.369 a les Illes.

El governador de Puerto Rico, Pedro Pierluisi, ha convocat un referèndum el 5 de novembre, que coincidirà amb les eleccions presidencials dels Estats Units, per a votar sobre el seu estatus polític i, així, “acabar amb la colònia”. “Tindrem plebiscit sobre l’estatus de Puerto Rico! He signat una ordre executiva i una proclama oficial convocant a tots els votants a Puerto Rico a una consulta d’estatus el dia de les eleccions generals del 5 de novembre d’enguany. El poble exercirà el seu dret, farà valdre la seva voluntat i serà part de la descolonització de Puerto Rico”, ha expressat Pierluisi a les xarxes socials. Serà el setè plebiscit d’aquest tipus celebrat a l’illa.

¡Tendremos plebiscito sobre el estatus de Puerto Rico! Firmé una Orden Ejecutiva y una Proclama Oficial convocando a todos los votantes en Puerto Rico a una consulta de estatus el día de las Elecciones Generales del 5 de noviembre de este año y el pueblo va a ejercer su derecho,… pic.twitter.com/sXnpwZy9Z3

— Pedro R. Pierluisi (@pedropierluisi) July 1, 2024

Afegeix que els porto-riquenys tenen el dret i “l’obligació moral” de pressionar el congrés dels EUA reiterant el seu dret a l’autodeterminació, per tal que satisfaci la voluntat de l’illa. “Per això, haurem de votar tantes vegades com calgui per a acabar amb la colònia”, acaba.

Els ciutadans porto-riquenys tindran l’opció de votar entre les opcions d’unir-se com un estat federal més dels EUA, continuar amb el seu actual estatus d’estat lliure associat o aconseguir la independència.

“El problema del nostre estatus polític, que afecta tant l’economia, l’accés a serveis i la falta d’igualtat de drets de la nostra gent, continua sense resoldre’s. Pocs dies abans de la celebració del 4 de juliol, una data en la qual es commemora el dia en què es va fundar els Estats Units, en el qual la llibertat, la igualtat, els drets humans i el benestar comú són el nord del seu govern, és vergonyós acceptar que els ciutadans americans que resideixen a Puerto Rico no rebin el mateix tracte que els seus iguals als EUA”, ha afegit Pierluisi. Critica que no hi ha igualtat en matèria de benestar social, en projectes econòmics ni en la seva representació al congrés. Això, diu, afecta l’estabilitat de Puerto Rico i n’augmenta la incertesa.

Puerto Rico ha estat sota la tutela de Washington des de 1898, quan va ser envaït al final de la guerra entre Espanya i els Estats Units. Encara que els illencs van rebre la ciutadania estatunidenca el 1917, s’han mantingut en uns llimbs colonials en el qual gran part de l’economia del país depèn dels Estats Units. L’illa està exempta dels impostos sobre ingressos, però paga la Seguretat Social i l’assegurança mèdica per a persones majors i els impostos locals. A més, rep menys fons federals que els estats dels Estats Units.

El governador de Puerto Rico, Pedro Pierluisi, ha convocat un referèndum el 5 de novembre, que coincidirà amb les eleccions presidencials dels Estats Units, per a votar sobre el seu estatus polític i, així, “acabar amb la colònia”. “Tindrem plebiscit sobre l’estatus de Puerto Rico! He signat una ordre executiva i una proclama oficial convocant a tots els votants a Puerto Rico a una consulta d’estatus el dia de les eleccions generals del 5 de novembre d’enguany. El poble exercirà el seu dret, farà valdre la seva voluntat i serà part de la descolonització de Puerto Rico”, ha expressat Pierluisi a les xarxes socials. Serà el setè plebiscit d’aquest tipus celebrat a l’illa.

¡Tendremos plebiscito sobre el estatus de Puerto Rico! Firmé una Orden Ejecutiva y una Proclama Oficial convocando a todos los votantes en Puerto Rico a una consulta de estatus el día de las Elecciones Generales del 5 de noviembre de este año y el pueblo va a ejercer su derecho,… pic.twitter.com/sXnpwZy9Z3

— Pedro R. Pierluisi (@pedropierluisi) July 1, 2024

Afegeix que els porto-riquenys tenen el dret i “l’obligació moral” de pressionar el congrés dels EUA reiterant el seu dret a l’autodeterminació, per tal que satisfaci la voluntat de l’illa. “Per això, haurem de votar tantes vegades com calgui per a acabar amb la colònia”, acaba.

Els ciutadans porto-riquenys tindran l’opció de votar entre les opcions d’unir-se com un estat federal més dels EUA, continuar amb el seu actual estatus d’estat lliure associat o aconseguir la independència.

“El problema del nostre estatus polític, que afecta tant l’economia, l’accés a serveis i la falta d’igualtat de drets de la nostra gent, continua sense resoldre’s. Pocs dies abans de la celebració del 4 de juliol, una data en la qual es commemora el dia en què es va fundar els Estats Units, en el qual la llibertat, la igualtat, els drets humans i el benestar comú són el nord del seu govern, és vergonyós acceptar que els ciutadans americans que resideixen a Puerto Rico no rebin el mateix tracte que els seus iguals als EUA”, ha afegit Pierluisi. Critica que no hi ha igualtat en matèria de benestar social, en projectes econòmics ni en la seva representació al congrés. Això, diu, afecta l’estabilitat de Puerto Rico i n’augmenta la incertesa.

Puerto Rico ha estat sota la tutela de Washington des de 1898, quan va ser envaït al final de la guerra entre Espanya i els Estats Units. Encara que els illencs van rebre la ciutadania estatunidenca el 1917, s’han mantingut en uns llimbs colonials en el qual gran part de l’economia del país depèn dels Estats Units. L’illa està exempta dels impostos sobre ingressos, però paga la Seguretat Social i l’assegurança mèdica per a persones majors i els impostos locals. A més, rep menys fons federals que els estats dels Estats Units.