La Junta Electoral espanyola (JEC) ha imposat una multa de 1.500 euros al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per unes declaracions que va fer durant un viatge oficial a Doha el 3 d’abril. ERC va denunciar el mandatari espanyol perquè considerava que aquelles declaracions, fetes durant la precampanya de les eleccions del 12 de maig, eren partidistes i incomplien els principis d’objectivitat, transparència i igualtat entre els actors electorals. La JEC ha donat la raó als republicans i ha multat al cap de l’executiu estatal per fer unes manifestacions amb contingut “valoratiu i electoralista” que van trencar el principi de neutralitat.

En les declaracions esmentades del 3 d’abril en el marc del viatge oficial a Doha Sánchez es va referir a Salvador Illa com la persona que podia “unir i servir” la societat catalana. ERC denunciava, alhora, que aquest era, precisament, l’eslògan d’illa per al 12-M.

La ministra Alegria, multada amb 2.200 euros

D’altra banda, la JEC també ha resolt multar amb 2.200 euros la ministra d’Educació espanyola i portaveu del govern, Pilar Alegria, per les declaracions que va fer durant una compareixença de premsa al Palau de la Moncloa el 7 de maig per informar dels assumptes tractats al Consell de Ministres espanyol.

El PP va denunciar Alegria davant la JEC per considerar que les declaracions resultaven contràries al principi de neutralitat en plena campanya electoral per a les eleccions de Catalunya del 12 de maig i l’òrgan electoral li ha donat la raó.

Dues candidatures opten a la direcció d’Esquerra Republicana del País Valencià en el congrés que es farà aquest dissabte.

La primera candidatura l’encapçalen Josep Barberà i Reis Juan, i té per nom Construïm l’esquerra valenciana. La segona porta per nom Dignitat Republicana i és encapçalada per Domènec Garcia Anglés, fins ara secretari d’organització del partit i Júlia Andrés Pascual.

Barberà aspira a revalidar la presidència de la mà de la periodista Reis Juan (fins fa uns mesos responsable de comunicació de la federació) com a secretària general, amb un projecte que “planteja la fita més ambiciosa que ha tingut el valencianisme des de la fundació de la UPV”. “Estem obligats a construir un front ampli sobiranista amb tota la gent que pose el País Valencià al centre de la política”, defensa Barberà.

El passat mes de març el  jutjat de violència sobre la dona d’Alzira (Ribera Alta) va admetre a tràmit una querella interposada per María Pérez Company, qui fins a l’octubre del 2023 era secretària general d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), contra Josep Barberà. Els motius de l’acusació són presumptes delictes contra la llibertat sexual.

La candidatura alternativa, Dignitat Republicana, incorpora bona part dels regidors que té el partit i per això els seus màxims representants ho són, Domènec Garcia a Faura i Júlia Andrés a Algemesí. Afirmen que naixen com a resposta a les necessitats actuals del panorama polític valencià, buscant reforçar la presència i l’impacte d’Esquerra Republicana en el territori, així com promoure una agenda progressista que atenga les demandes socials i culturals de la ciutadania.

El IX congrés d’ERPV es farà el matí de dissabte 6 de juliol a un hotel del centre de València i arriba després de nou mesos de Comissió Gestora.

El Parlament Europeu estudiarà el cas sobre l’escó del candidat de Junts, Toni Comín, una vegada la Junta Electoral espanyola (JEC) hagi enviat la llista definitiva dels eurodiputats espanyols. Així ho confirmen a l’ACN fonts diplomàtiques, que alhora detallen que l’eurocambra esperarà que acabi el termini de cinc dies que dóna la JEC per acatar la constitució espanyola.

Segons ha informat l’òrgan electoral, Comín no ha estat reconegut com a eurodiputat malgrat haver obtingut els vots necessaris perquè “no ha complert el requisit de jurament o promesa d’acatament de la constitució” que exigeix la llei orgànica del règim electoral general espanyola (LOREG).

El boicot a l’euroescó de Comín: el darrer complot d’Espanya contra l’exili?

Per primera vegada hi ha hagut una esquerda a la sala penal del Tribunal Suprem espanyol que va condemnar els dirigents independentistes pel Primer d’Octubre. Perquè la magistrada Ana Ferrer ha fet un vot particular, desmarcant-se de la resta de companys de la sala que presideix Manuel Marchena, sobre l’aplicació de l’amnistia a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, tots quatre condemnats per malversació (la sedició va ser derogada) amb penes d’inhabilitació que resten vigents fins al 2031. La sala del Suprem nega que els puguin aplicar l’amnistia, ni a ells ni als exiliats perseguits pel mateix delicte, el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig. Perquè, contravenint absolutament el propòsit del legislador quan va impulsar i aprovar la llei, entén que un desviament de fons per a l’1-O equival a un “enriquiment personal de caràcter patrimonial”. Ana Ferrer veu clarament l’aberració interpretativa i adverteix els seus companys de sala del “perill” de retorçar allò que s’entén com a ànim de lucre.

La magistrada veu a venir un exemple clar d’un abús de dret en l’aplicació i interpretació de la llei, que pot ser carn de condemna en una demanda ulterior al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Perquè, de fet, invoca l’article 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans, quan diu: “La interpretació [de l’amnistia del delicte de malversació] que la majoria [de magistrats] reflecteix en la seva resolució corre el risc de trencar els principis de legalitat i de previsibilitat la protecció dels quals garanteix l’article 7 del CEDH.” I ho rebla així: “Podem discutir la constitucionalitat de la llei, o la seva adaptació al dret comunitari, però allò que no podem fer els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma.”

Perquè, tal com adverteix en un altre punt del vot particular, de la lectura de la llei se’n desprèn “l’inequívoc propòsit legislatiu d’amnistiar l’aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums que van tenir lloc a Catalunya els anys 2014 i 2017”. Marchena i la resta de membres de la sala, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Andrés Palomo, a més del jutge instructor, Pablo Llarena, fan tot un seguit de tombs argumentals i d’interpretacions forçades de la llei per a afirmar que la malversació vinculada a l’1-O no es pot amnistiar perquè entra, segons ells, en el supòsit d’exclusió que estableix la llei: afirmen que va implicar un benefici personal perquè van disposar d’uns diners públics que no eren seus per a “capricis” seus, i que van tenir un benefici patrimonial senzillament perquè el seu patrimoni no va ser alterat pel fet que es fes el referèndum. De manera que, segons la majoria de la sala, si els diners amb què es va pagar tot allò no van sortir de la seva butxaca, van sortir de les arques de l’estat i, en conseqüència, se’n van beneficiar personalment i patrimonial.

Però Ana Ferrer diu: “L’única interpretació raonable de la llei que ara apliquem ens porta a entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català és precisament el que la llei vol amnistiar […], tot excloent només els casos en què s’haguessin pogut produir desviacions a supòsits de corrupció personal.” I els recorda que la sentència del 14 d’octubre de 2019 no van fer esment de cap possible benefici personal de caràcter patrimonial.

Els acaba advertint que la seva interpretació, “sens dubte, és contrària a qualsevol possible orientació pro reo, que, malgrat l’excepcionalitat de l’amnistia, sempre s’ha de conjugar quan es tracta de lleis amb efectes penals”.

La Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat el Calaix de sastre, el dietari que va escriure entre el 1769 i el 1819 Rafel Amat i de Cortada, el baró de Maldà. L’obra relata en un llenguatge popular i col·loquial el dia a dia de la ciutat de Barcelona, incloses notícies i comentaris sobre el conflicte napoleònic. Els seixanta-nou volums de la col·lecció consten també de texts dedicats a la narració dels viatges i les excursions que el baró feia a les seves possessions, i d’algunes peces literàries breus i més texts sobre diversos temes. El Calaix de sastre es considera un dels màxims exponents de la prosa memorialística i autobiogràfica dels segles XVIII i XIX a Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya assenyala que el Calaix de sastre és una font indiscutible per a la investigació de la Catalunya de l’època, especialment de la ciutat de Barcelona, en àmbits com la llengua i la literatura, l’art, la geografia, la història, les tradicions, la religió o la biografia, entre d’altres. La Biblioteca de Catalunya va adquirir el desembre del 2023 seixanta-un volums de l’obra. En aquesta col·lecció s’inclouen també vuit volums de la mateixa sèrie, adquirits amb anterioritat, i que es conservaven en el fons de la Biblioteca.

Una vegada digitalitzats, els manuscrits ja es poden consultar en obert en línia a la Memòria Digital de Catalunya i també a Transcriu-me, on tothom que ho vulgui pot contribuir a fer-ne la transcripció per facilitar que se’n puguin fer cerques a text complet. Transcriu-me és una iniciativa de col·laboració (crowdsourcing), impulsada per la Biblioteca de Catalunya, amb el suport del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). S’adreça al personal investigador i als ciutadans en general, amb l’objectiu de millorar l’accés als continguts digitals que publica la Biblioteca de Catalunya quan es tracta de manuscrits que no es poden transcriure mitjançant procediments automàtics.

La web i l’aplicació bancària de CaixaBank ja tornen a ser operatives. A primera hora d’aquest matí, s’hi ha detectat una incidència tècnica que ha impedit als clients de fer-les servir durant més de set hores. Ara mateix ja funcionen, si bé poden anar més lentes que de costum.

Segons que han explicat fonts de l’entitat a l’ACN, l’afectació ha estat desigual entre els usuaris, atès que en alguns casos el servei funcionava amb molta lentitud i en uns altres no era possible d’operar.

L’aplicació d’Imagin, la secció del banc destinada als joves, també s’ha restablert. La resta dels serveis, incloses les oficines i els caixers automàtics, han operat sense incidents.

Junts i ERC han acusat el Tribunal Suprem espanyol de provar d’interferir en el calendari polític. El secretari general de Junts, Jordi Turull, hores després d’haver acordat el tribunal de no amnistiar la malversació i mantenir les ordres contra Puigdemont i els consellers Oriol Junqueras, Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa,  Toni Comín i Lluís Puig, ha dit: “El Suprem salta la llei d’amnistia per continuar fent de justicier de l’independentisme. És evident que la llei no ha agradat i volen torpedinar-ne l’aplicació.” Puigdemont s’ha compromès a tornar si hi havia un debat d’investidura, fos qui fos el candidat.

En una compareixença de premsa, Jordi Turull ha qualificat les interlocutòries del Tribunal Suprem de decisió clarament política que vulnerava l’esperit de la llei i l’estat de dret. “Som davant un cop de toga a l’estat. No només volen frenar l’aplicació de la llei d’amnistia, sinó interferir en el calendari polític. […] Si el que pretenen és interferir en el calendari polític i en els nostres compromisos, que sàpiguen que no hi interferiran gens i que continuaran exactament de la mateixa manera que abans que es conegués aquesta resolució”, ha deixat clar. Quan li han demanat específicament sobre el retorn de Carles Puigdemont per a un debat d’investidura, ha refermat que Puigdemont era persona de paraula i que, per tant, Junts mantenia tots els seus compromisos.

Per la seva part, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, ha dit al Tribunal Suprem que l’amnistia era una llei aprovada que s’havia d’aplicar. En compareixença de premsa, ha dit que no era pas cap sorpresa però que haurien d’acabar aplicant la llei encara que la volguessin provar de torpedinar.

La vice-secretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d’ERC, Marta Vilaret, ha anunciat més tard que el partit presentaria un incident de nul·litat i un recurs d’empara al Tribunal Suprem espanyol. Consideren que l’aplicació de la llei d’amnistia serà fàcil en la major part de casos, però que, en canvi, hi ha alguns tribunals que no apliquen la llei, sinó que fan política.

Vilaret ha considerat molt greu el posicionament del Suprem: “[Això que fa] ja no és reinterpretar la llei, reinterpretar la malversació, reinterpretar l’enriquiment, sinó intentar derogar i no aplicar una llei vigent. És insultant, gravíssim i hi actuarem en conseqüència.”

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s’han reunit per primera vegada d’ençà de fa anys, segons que ha avançat La Vanguardia. La reunió no ha estat confirmada per Junts ni per ERC, però es va fer diumenge a la Casa de la República, a Waterloo i va durar dues hores.

De fet, Jordi Turull ha fet aquesta tarda una conferència de premsa en la qual, preguntat sobre la reunió, ha negat que Carles Puigdemont hagués estat a París, que és on La Vanguardia informava que s’havien trobat. Però, en canvi, Turull mateix no ha “confirmat ni desmentit” que s’hagués fet la reunió quan li han preguntat si s’havia fet a Waterloo un altre dia.

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no han tingut pas una relació fluida, aquests darrers anys. Es van veure el juliol del 2021, quan Junqueras va sortir de la presó, però no havien mantingut contactes regulars fins aleshores, ni en van tenir després.

Oriol Junqueras va deixar de ser president d’ERC després de les eleccions europees, i ara treballa ara per tornar-hi, si guanya les eleccions que el partit ha convocat per a una nova direcció.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha sentenciat que Donald Trump té immunitat parcial pels seus actes com a president dels Estats Units. La decisió, que posa bastons a les rodes a la investigació contra l’ex-president pel seu paper en la insurrecció del 6 de gener de 2021, ha estat aprovada per 6 vots a 3, en línia amb la divisió ideològica entre progressistes i conservadors –tres dels quals nomenats pel mateix Trump– que hi ha entre els nou magistrats del tribunal.

“Un ex-president té dret d’immunitat absoluta per les accions que caiguin de manera conclusiva en la seva autoritat constitucional“, diu la decisió. Així, la sentència resol que els actes pels quals Trump té immunitat com a president inclouen els contactes entre Trump i el seu vice-president aleshores, Mike Pence, i també amb responsables del Departament de Justícia nord-americà, en les setmanes immediatament anteriors a la insurrecció del 6 de gener al Capitoli dels Estats Units.

Però la decisió refusa la pretensió de Trump d’aconseguir immunitat total pels seus actes, i explicita que “no existeix la immunitat per a actes no oficials“. A la sentència, el magistrat conservador John Roberts escriu explícitament que “el president no es troba per sobre de la llei, però el congrés no pot criminalitzar-ne la conducta per haver dut a terme les responsabilitats de la branca executiva”.

D’aquesta manera, el tribunal no tanca la porta de manera conclusiva a la possibilitat que Trump sigui enviat a judici, però sí que resol que algunes de les seves accions com a president –per les quals és ara investigat en el marc del cas del 6 de gener– queden fora de l’abast dels jutges. La causa tornarà ara als tribunals del districte de Columbia, que investiguen el cas, perquè determinin per quines accions pot ser jutjat i per quines no –és a dir, quins actes compten com a “oficials” i quins no poden ser catalogats com a tal i, per tant, no poden ser jutjats.

Quan falten poc més de quatre mesos per a les eleccions presidencials del novembre, la sentència pràcticament descarta que el judici contra Trump acabi abans dels comicis. Hi confiava la candidatura del demòcrata Joe Biden, que durant mesos ha provat de presentar Trump als electors com un polític sense respecte per la llei després d’haver estat condemnat, aquest maig, per haver comprat el silenci de l’actriu porno Stormy Daniels durant la campanya de les eleccions del 2016. La sentència, emesa per un tribunal l’estat de Nova York, convertí Trump en el primer president de la història dels Estats Units de ser condemnat per la justícia.

Molts observadors han interpretat la decisió com un nou cop de mà del tribunal a l’ex-president. Al març, el Tribunal Suprem ja va dictaminar que Trump no podia ser inhabilitat de les primàries republicanes, tal com havia sol·licitat en una demanda l’estat de Colorado pel seu paper en la insurrecció del 2016. El sol fet que el Tribunal Suprem hagi tardat un període de temps inusualment llarg a pronunciar-se sobre el cas, cosa que endarrereix un hipotètic judici contra l’ex-president aquesta tardor, és considerat per alguns experts un ajut encobert a qui serà candidat del Partit Republicà a les eleccions del novembre.

La decisió ha estat durament criticada pels jutges progressistes del tribunal, que hi han dissentit. En un escrit molt contundent, la magistrada Sonia Sotomayor ha lamentat que la resolució “es burla del principi, fonamental per a la nostra constitució i el nostre sistema de govern, que cap persona es troba per sobre de la llei“. I afegeix: “El tribunal ha concedit a l’ex-president Trump tota la immunitat que demanava i una mica més.”

El Tribunal Suprem espanyol ha aixecat l’ordre de detenció contra la dirigent d’ERC Marta Rovira, però de moment no li aplica l’amnistia. Ha donat un termini de deu dies a les parts perquè al·leguin sobre la pertinença de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat respecte de la previsió de la llei d’amnistiar la responsabilitat derivada del delicte de desobediència, pel qual és acusada Rovira.

A més d’això, la dirigent d’ERC continua investigada per terrorisme en la causa contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón.

Un total de cinquanta-nou eurodiputats que van ser elegits a la circumscripció espanyola a les eleccions del Parlament Europeu han acatat avui la constitució espanyola en un acte al congrés organitzat per la Junta Electoral espanyola (JEC). No hi ha assistit pas Toni Comín, que té vigent una ordre de detenció dins l’estat espanyol.

La JEC és qui comunica al Parlament Europeu la relació de diputats electes i, segons la seva doctrina, “la credencial s’expedeix quan el candidat electe ha prestat jurament o promesa d’acatament a la constitució”. Això es contradiu amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran del cas d’Oriol Junqueras, que dictamina que aquest tràmit no és imprescindible i que una volta el BOE n’havia publicat el nom, el càrrec electe ja era plenament eurodiputat.

Sobre això, la cap de llista d’Ara Repúbliques, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, ha preguntat a la JEC per què es continuava exigint l’acatament a la constitució si hi havia aquesta sentència. El president de la JEC, el magistrat Miguel Colmenero, ha respost que la sentència no invalidava allò que preveu la llei electoral espanyola i que el Tribunal Suprem continuava exigint aquest tràmit tot i la decisió europea. Aquesta legislatura, el TGUE, el TJUE i el Parlament Europeu han reconegut com a eurodiputats aquesta darrera legislatura Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats, tot i no haver jurat ni promès la constitució espanyola, com tampoc no va acatar-la Jordi Solé, que va substituir Junqueras.

El boicot a l’euroescó de Comín: el darrer complot d’Espanya contra l’exili?

Fa cinc anys, l’advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín, Gonzalo Boye, es va presentar a l’acte d’acatament i va sol·licitar de presentar un document notarial amb poders segons el qual li transferien poders i acataven la constitució “per imperatiu legal”. Una acció que no li van permetre, i enguany ja no ha provat de fer-ho. Ara la decisió sobre si seuen al seu escó, encara que les autoritats espanyoles enviïn una llista incompleta, serà de la presidenta del Parlament Europeu sortint, és a dir, Roberta Metsola. Sobre això, Comín ha avisat que hi ha prou jurisprudència europea i que podrien portar la presidenta sortint al TJUE si no el reconeix com a eurodiputat.

Tampoc no ha anat al congrés espanyola la vice-presidenta espanyola Teresa Ribera, que la setmana passada va formalitzar la renúncia a l’escó pel fet de ser incompatible amb la seva continuïtat al govern, i la substituta, que està embarassada, ha demanat de prestar jurament en una altra seu i ha quedat pendent de decisió de la JEC.

La direcció nacional d’ERC parteix de la premissa que el responsable de l’escàndol pels cartells injuriosos amb Pasqual i Ernest Maragall és una sola persona, treballador del partit, de qui la portaveu Raquel Sans no n’ha volgut dir el nom i ni tan sols ha dit si era militant. “No revelarem qui va cometre aquesta errada i mala praxi. No li donaré més pistes perquè crec que no té sentit. Era una persona que treballava per a ERC i fins aquí la nostra relació”, ha dit en una compareixença de premsa en què, unes quantes vegades, Sans ha contestat als periodistes que no sabia alguns detalls que li demanaven.

El diari Ara ha destapat una estructura paral·lela d’ERC que es dedicava al joc brut polític orquestrada per l’equip de comunicació d’ERC i en col·laboració amb militants de base que, entre més accions, van penjar els cartells ofensius sobre Pasqual i Ernest Maragall. Era coneguda com “la B” i era vinculada a l’empresa Relevance, dedicada al món del màrqueting digital, que era l’encarregada de fer els pagaments.

En el cas dels cartells contra els Maragall, el militant de base va presentar factures als responsables de comunicació del partit, que les van enviar a Relevance per al pagament. Les factures, de 1.000 euros i 2.000, es van presentar en diferents períodes, i no solament a nom del militant, sinó també d’un dels joves que van col·locar els cartells.

Sans ha començat la compareixença de premsa expressant “tot el rebuig, condemna, indignació i repugnància respecte d’aquesta acció, que barreja una malaltia com l’Alzheimer i que se n’ha fet molt mal ús”. També ha demanat disculpes en nom d’ERC als malalts d’Alzheimer, als seus familiars, i a Ernest Maragall. Sans ha mirat de posar distància amb l’acció i ha recordat que, en el seu moment, el partit va animar Maragall a presentar una denúncia pels cartells. A partir de la investigació que se’n va derivar, ha dit que el responsable de l’acció –el treballador que manté en l’anonimat– va confessar-ho i que va ser apartat de les seves funcions.

Ha dit que tota la direcció del partit va tenir coneixement dels fets en el moment de la confessió, que Sans no ha volgut situar en el calendari, i que, per tant, tant Oriol Junqueras com Marta Rovira ho van saber llavors.

Sans ha circumscrit la penjada dels cartells a aquesta persona, sense cap indicació d’un càrrec orgànic: “La tesi és que no va rebre ordres de dins el partit.” Tampoc no ha comentat la fotografia general de l’escàndol, l’existència d’una estructura paral·lela per a fer joc brut polític, amb múltiples accions a més dels cartells, i que segons el diari Ara implica Sergi Sabrià, vice-conseller del govern en funcions, Marc Colomer, ex-vice-secretari de comunicació d’ERC, i Tolo Moya, director de comunicació del partit.

Sans ha dit que, ara, la comissió ètica hauria de verificar aquesta informació: “Cal contrastar abans de prendre qualsevol decisió. Aquests noms formaran part dels noms que s’hauran d’incloure en aquest expedient intern. Tenim un sistema intern que ha funcionat unes altres vegades.” Ha explicat que fins ara no havien obert el procediment intern tot i que en tenien coneixement perquè hi havia una investigació judicial, però que una vegada arxivada podien prendre les accions corresponents. “Anirem fins al final per aquesta pràctica que ha vulnerat el codi ètic i els valors que defensem”, ha dit Sans, que ha expressat públicament la molèstia per tot plegat com a militant d’ERC.

Una investigació del diari Ara ha destapat que rere els cartells ofensius a Barcelona contra el candidat d’ERC, Ernest Maragall, i el seu germà, l’ex-president Pasqual Maragall, que deia “Fora l’Alzheimer de Barcelona”, va ser orquestrada dins ERC mateix.

Els cartells els van penjar tres joves que van ser enregistrats per unes càmeres de seguretat, que després van ser identificats pels Mossos d’Esquadra i investigats judicialment arran d’una denúncia d’Ernest Maragall, que finalment va retirar. Fa unes quantes setmanes el jutge va arxivar la investigació perquè va considerar que el motiu era polític i no d’odi contra una malaltia, i perquè Maragall havia retirat la denúncia.

Els fets van passar la nit del 8 de març de 2023, durant la pre-campanya de les eleccions municipals. Els cartells van ser penjats prop d’unes quantes seus republicanes a Barcelona.

Segons la investigació de l’Ara, un militant d’ERC de l’Anoia es va posar en contacte amb els joves d’Igualada per encarregar-los aquesta operació. Malgrat que Ernest Maragall no ho sabia, va ser informat a principi d’aquest any que la causa judicial apuntava al militant republicà. Arran d’això, Maragall va retirar la denúncia, però es va mostrar molt molest amb la situació.

L’Ara diu que la cúpula de comunicació d’ERC en tenia constància, però que no va traslladar la informació a la policia ni va tallar el contacte amb el militant de l’Anoia. Aquest militant havia estat emetent factures a una empresa afí a ERC per actes de contracampanya. Després dels cartells, va cobrar almenys 3.000 euros en factures.

El diari Ara ha tingut accés a converses entre Sergi Sabrià, vice-conseller del govern en funcions, i el militant de l’Anoia, que feien servir noms en clau mitjançant l’aplicació encriptada Keybase. Sabrià nega ser l’impulsor de l’acció i diu que va intentar d’apagar el foc intern parlant amb Maragall i assegurant-se que no hi hagués pagaments.

La direcció actual del partit, representada per Marta Rovira, diu que l’acció va ser iniciativa d’una sola persona sense autorització del partit. Oriol Junqueras, ex-president d’ERC es va mostrar decebut i enfadat per la notícia. Pere Aragonès, president en funcions, va reafirmar la necessitat de depurar responsabilitats per aquests fets.

El partit apunta al director de comunicació, Tolo Moya. L’Ara ha comprovat que tenia interlocució amb el militant de l’Anoia, però que estava en contacte permanent tant amb Sabrià com amb Marc Colomer.

L’origen de tot es remunta al 8 de març de 2023, quan arran de les males enquestes de Maragall l’equip de comunicació va voler fer entrar en campanya l’edat del candidat i es va posar en contacte amb el militant de l’Anoia en qüestió i amb més membres del Jovent Republicà, les joventuts del partit. Fonts del partit citades per l’Ara diuen que l’acció concreta del cartell sobre l’Alzheimer de Pasqual Maragall no es va arribar a avalar mai.

Quan es va fer públic que s’havien penjat els cartells, les xarxes es van omplir de missatges de suport a Maragall i de condemna per l’acció, i se’n va parlar durant dies. L’acció, segons les persones implicades directament, pretenia donar més notorietat a Maragall, candidat d’ERC a la batllia.

Una estructura paral·lela a ERC

Aquest cas ha destapat una trama dins ERC encarregada del joc brut polític. En un segon article, el diari Ara destapa una estructura paral·lela anomenada “la B”, que diuen que ha operat aquests darrers anys a l’ombra d’ERC. Segons que informa el diari, la base l’han format unes quantes persones, cinc en el nucli més reduït, però que ha tingut més col·laboradors, molts dels quals, vinculats al Jovent Republicà.

A més, diu l’Ara, hi ha vinculada també una empresa per a la qual s’han facturat molts dels serveis prestats. Es tracta de Relevance, dedicada al món del màrqueting digital i que fa vuit anys que treballa per a ERC en les campanyes electorals, i que era l’encarregada de fer els pagaments.

En el cas dels cartells contra els Maragall, el militant de base va presentar factures als responsables de comunicació del partit, que les van enviar a Relevance per al pagament. Les factures, de 1.000 euros i 2.000, es van presentar en diferents períodes, i no solament a nom del militant, sinó també d’un dels joves que van col·locar els cartells. En missatges i converses a què ha tingut accés l’Ara, els implicats admeten la possibilitat de ser descoberts si es revelava la relació entre el partit i l’empresa.

Els pagaments van arribar tant als joves responsables dels cartells com al militant que els va contractar. Tot i la investigació policíaca, aquest militant va continuar rebent pagaments per uns altres serveis.

Aquest sistema de pagaments no era nou dins ERC. Unes quantes fonts diuen que “la B” o “els nens”, com se’ls coneix internament, han funcionat així durant anys. Els militants i simpatitzants emetien factures com a autònoms per feines que el partit preferia no fer directament. Les factures passaven per responsables de comunicació d’ERC i acabaven a Relevance. Fonts de l’empresa admeten l’existència d’aquestes factures, però subratllen que sempre n’han obtingut un retorn en forma d’informes sobre xarxes socials.

Dos alts dirigents polítics de la comunicació d’ERC, Sergi Sabrià i Marc Colomer, estaven al corrent de “la B”. Consultats per l’Ara, tots dos neguen qualsevol implicació en aquesta estructura paral·lela, malgrat les proves obtingudes durant la investigació. La posició oficial del partit és la següent: “ERC no té aquesta estructura i no ha pagat mai factures que no fossin per la feina encarregada.”

En el cas dels cartells contra Maragall, el partit apunta a una acció aïllada del director de comunicació d’aleshores, Tolo Moya. Joves que van treballar per “la B” confirmen que Moya solament era un intermediari, i que la coordinació del grup provenia de nivells superiors dins el partit.

Mariachis a la seu de Junts

L’Ara ha documentat almenys tres accions promogudes per aquest grup, encara que unes quantes fonts en compten desenes. Una d’aquestes accions va ser l’incident del 29 de setembre de 2022, quan tres mariachis van tocar davant la seu de Junts mentre l’executiva del partit discutia si sortir del govern. Els mariachis van ser contractats per telèfon i enviats al lloc sense revelar-los la naturalesa política de l’acció.

Als mariachis, no els van pagar mitjançant Relevance, però l’autor de la trucada va cobrar pel mateix sistema pre-establert. A les darreres eleccions municipals, van promoure un cartell en què Jaume Collboni, candidat del PSC, i Xavier Trias, de Junts, es feien un petó a la boca, com una manera de mostrar la complicitat política.

En general, la idea d’aquesta estructura és fer accions a favor d’ERC però que al partit no interessa que li atribueixin. El contacte entre la cúpula de comunicació i els militants de base es feia a partir d’aplicacions de missatgeria xifrada per procurar mantenir la discreció d’aquestes accions.

L’advocat Gonzalo Boye presentarà demà mateix una querella per prevaricació contra el jutge Joaquin Aguirre, caçat amb la filtració d’uns enregistraments privats on es vanta d’obstruir la llei d’amnistia. És una querella que ja va anunciar fa dies, però que ara inclourà de manera destacada les converses filtrades. En una entrevista a RAC1, Boye ha dit que cal investigar la trama russa, “i la trama russa la lidera el jutge Aguirre”, a qui, diu, se l’ha d’apartar de la investigació judicial i exigir responsabilitats.

“Som un grup gran de persones investigades i perjudicades per aquest senyor, però el major perjudicat és el sistema judicial”, ha dit Boye. A la conversa filtrada, Aguirre s’atribueix l’èxit d’haver provocat que Junts votés en contra de la tramitació de la llei d’amnistia pel conflicte entre Junts i el PSOE per unes esmenes a la llei. “En aquesta voràgine on està imbuït, s’atribueix aquest èxit”, ha dit Boye, que ha dit que tot plegat va ser un estira-i-arronsa de la negociació legislativa que no es pot atribuir a Aguirre. “Es va exterioritzar el 30 de gener, però la decisió ja estava presa i comunicada dies abans”, ha dit.

Malgrat que la filtració ocuparà tindrà un gran pes a la querella, Boye fa dies que la prepara. “El 21 de juny aquest senyor publica una interlocutòria que és una prevaricació de manual”, ha dit en referència a la interlocutòria insòlita per a excloure Carles Puigdemont de la llei d’amnistia en què l’acusa dels delictes d’alta traïció i de malversació, i fins i tot involucrava els periodistes Carles Porta i Natàlia Boronat. A més, ha fet referència a la publicació del llibre La trama rusa, de David Alandete: “Pocs dies després es publica un llibre d’un col·laborador seu en què diu que una de les seves fonts d’informació és la causa judicial, cosa que és absolutament il·legal.”

Boye acusa el jutge Aguirre de conxorxar-se amb un periodista en la causa sobre la trama russa

Més enllà de la seva querella, Boye ha dit que el sistema judicial hauria d’actuar d’ofici i fer una inspecció general del jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona per a saber quantes peces ocultes més té d’aquest procediment. “Crec que el Consell General del Poder Judicial ja va tard”, ha dit.

La pluja causa complicacions en el trànsit ferroviari a les Terres de l’Ebre i a l’àrea metropolitana de València. La circulació està interrompuda entre l’Aldea-Amposta-Tortosa i Campredó, del trajecte entre l’Aldea i Tortosa, i  entre l’Aldea-Amposta-Tortosa i Ulldecona-Alcanar, del trajecte Tarragona-Castelló. Segons que informa Adif, els trens no funcionen perquè la catenària ha perdut la tensió elèctrica per la tempesta. Això afecta tant les línies de Rodalia R14, R15 i R16 com el servei de trens entre València i Barcelona. Protecció Civil ha activat la prealerta del pla FERROCAT.

Prealerta #FERROCAT

Circulació tallada a les línies @rod14cat @rod15cat @rod16cat i als trens d'alta velocitat València-Barcelona entre Vinaròs i l'Ametlla de Mar per manca de tensió per les pluges pic.twitter.com/TtTIQwBDfp

— Protecció civil (@emergenciescat) July 1, 2024

A més, entre Gilmet i Algímia, dels servei de Rodalia de València, hi ha retards de vint minuts també provocats per la pluja. Segons que diu Adif, responsable de la infrastructura ferroviària, els tècnics treballen per resoldre totes dues incidències.

El jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona i instructor de l’anomenada operació Vólkhov sobre una suposada trama russa de suport a l’independentisme català, va vantar-se d’haver maniobrat per aturar la llei d’amnistia i, de retruc, fer mal al govern espanyol. Així ho mostren uns enregistraments de converses privades d’Aguirre amb funcionaris de Justícia que ha publicat Diario Red.

El primer dels àudios fou enregistrat el 31 de gener, l’endemà de la votació fallida de la llei d’amnistia al congrés espanyol. Aleshores, el PSOE es va negar a incloure al text de la llei unes esmenes de Junts que pretenien d’incloure més protecció contra els delictes de terrorisme i de traïció, precisament per moviments amenaçadors com el d’Aguirre, que havia acusat Carles Puigdemont de traïció. Com que el PSOE no va voler acceptar les esmenes, Junts va votar contra la llei, que va haver de tornar a la Comissió de Justícia i se’n va endarrerir la tramitació.

Justament, a l’àudio publicat per Diario Red, Aguirre s’atribueix aquest entrebanc en la tramitació de l’amnistia: “Em diuen que, ahir, la llei d’amnistia es va tombar per mi.”

La seqüència d’esdeveniments és la següent: el 29 de gener, Aguirre va dictar una pròrroga de sis mesos en la instrucció del cas Vólkhov tot i que l’Audiència de Barcelona li havia dit que havia de tancar la instrucció perquè feia més d’un any que no tenia indicis nous. A la pròrroga, Aguirre va obrir la porta per primera vegada a la possibilitat d’imputar Puigdemont i més dirigents independentistes pel delicte de traïció, que no era inclòs a la llei d’amnistia.

A més, un dia abans de la votació al congrés espanyol, Aguirre va concedir una entrevista a la televisió alemanya Das Erste, en què parlava obertament de la investigació en curs, una actitud insòlita, i denunciava una suposada influència directa de Rússia en el procés independentista de Catalunya. Aquesta entrevista, juntament amb la filtració d’informació judicial a la premsa alemanya, forma part d’una estratègia d’Aguirre per a donar una dimensió internacional a les seves actuacions, segons les fonts judicials consultades per Canal Red.

Al segon àudio, que Diario Red situa a l’abril, Aguirre fa referència a les conseqüències polítiques de les seves accions: “Al govern [espanyol], li queden dos telenotícies alemanys. Dos. I ja està. A prendre pel sac. Llavors, hi ha gent que ja se situa. Ha pres partit, i el partit sóc jo.”

Uns dies abans de la publicació d’una nova interlocutòria insòlita per a esquivar la llei d’amnistia –en la qual involucrava els periodistes Carles Porta i Natàlia Boronat– la cadena pública alemanya SWR Fernsehen, que emet als estats de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat, va tornar a parlar d’una suposada ingerència russa a Catalunya.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El president francès Emmanuel Macron ha fet una crida aquest diumenge a construir un “gran reagrupament clarament demòcrata i republicà” per frenar l’extrema dreta de Rassemblement National en la segona volta de diumenge que ve.

En una carta remesa a l’agència AFP, Macron ha defensat que l’alta participació d’aquest diumenge “mostra una voluntat de clarificar la situació política”.

En la carta, el president de la República Francesa sosté que “la participació elevada a la primera volta fa de testimoni de la importància que aquesta votació té per als nostres compatriotes i la voluntat de clarificar la situació política”. I ha afegit: “La seva elecció democràtica ens obliga”.

Segons les primeres enquestes, l’extrema dreta del Rassemblement National guanyaria la primera volta de les legislatives amb el 34,2% dels vots i l’esquerra obtindria el 29,1%, mentre el bloc de Macron quedaria en tercer lloc amb el 21,5% dels sufragis. Un retrocés considerable respecte del 32,3% del 2017 i el 25,8% del 2022.

A les deu de la nit, qui ha comparegut ha estat el primer ministre, Gabriel Attal, qui ha advertit que “la lliçó d’aquesta nit és que l’extrema dreta és a les portes al poder”. En aquest sentit, ha assegurat que la seva prioritat és “que tingui majoria absoluta, domini l’Assemblea Nacional i governi el país amb un projecte funest com el seu”.

En aquest context, com abans han fet líders de l’esquerra, Attal s’ha compromès a retirar els candidats del bloc macronista que hagin quedat en tercera posició, per a facilitar l’elecció de diputats “republicans” enfront dels candidats de l’extrema dreta de Reagrupament Nacional. Tot i això, l’equip de Macron ho estudiarà cas per cas.

Milers de persones han sortit aquest diumenge a les principals places de diverses ciutats de França en suport al Nou Front Popular, després de saber-se els resultats de la primera volta de les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge. Els manifestants han mostrat el seu rebuig al partit d’extrema dreta Rassemblement National, vencedor dels comicis.

La concentració més important ha estat la de la plaça de la República de París on el líder de La França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon,  ha destacat que “el Front Popular és l’únic capaç de vèncer al RN”. També hi han estat presents Mathilde Panot i Manuel Bompard, dirigents de LFI, principal partit de la coalició d’esquerres.

Mentrestant, a Lió, la manifestació ha acabat en disturbis, aixecament de barricades i trets de pots de fum a la plaça Bellecour de la ciutat. També hi ha hagut protestes violentes a Nantes, on la manifestació ha estat dissolta sota “una pluja de gasos lacrimògens”.

La primera volta de les eleccions franceses han ensorrat el mite que més participació vol dir més mobilització contra l’extrema dreta. El Rassemblement National de Marine Le Pen ha arrasat amb un 33,5% dels vots i té a l’abast la majoria absoluta diumenge vinent, 7 de juliol. La victòria a Catalunya Nord és robusta. L’extraordinària participació, la més alta en gairebé quatre dècades, evidencia que l’extrema dreta ja té, també, capacitat de convocatòria en massa a les urnes. La primera reacció del president Emmanuel Macron ha estat de demanar “una àmplia unió democràtica i republicana”. Encara és possible d’impedir que el delfí de Le Pen, Jordan Bardella, esdevingui primer ministre, però la idea d’una concentració transversal per evitar el desastre democràtic ha tocat sostre. Passi què passi d’aquí a una setmana, sembla clara la primera lliçó per a les eleccions presidencials de 2027, en què Le Pen té intenció de presentar-se i Macron ja no podrà fer-ho. Llavors potser ja no n’hi haurà prou de donar per fet que qualsevol altre candidat la derrotarà a la segona volta.

El primer símptoma de caducitat s’observa en els aliats de Macron. L’home que el va descobrir com a ministre d’Economia, l’ex-president François Hollande, ja ho va dir fa uns dies: “El macronisme s’ha acabat, si és que mai ha arribat a existir”. La candidatura de Macron, l’any 2017, pretenia justament una mena d’unió cívica que superés el bipartidisme, i va fer fitxatges tant dels socialistes com dels conservadors. El mateix nom de la coalició presidencial, Junts, ja tenia aquestes reminiscències. El primer primer ministre de Macron, Édouard Philippe, venia de l’ala moderada del partit de Nicolas Sarkozy. Els últims dies ha estat molt crític amb Macron per haver avançat les eleccions i, avui, mentre el president demanava de frenar l’extrema dreta, ell ha dit que “cal reconstruir els partits de centre i de dreta” i ha demanat que no se’n vagi “cap vot al Rassemblement National ni cap vot a la França Insubmisa”, el partit de Jean-Luc Mélenchon, integrat en la coalició d’esquerres. Philippe és a totes les travesses per a ser candidat a la presidència d’aquí a tres anys.

Durant la campanya, la demonització del Nou Front Popular –integrat pels insubmisos, els socialistes, els ecologistes i els comunistes– ha servit per a relativitzar el perill de l’extrema dreta. Aliats de Macron com Philippe o el seu ministre de Finances, Bruno Le Maire, i portaveus del món econòmic com el president de la patronal Medef, Patrick Martin, han equiparat tots dos blocs acusant-los de menes diferents d’extremisme. El Rassemblement ho ha aprofitat per a capgirar l’argument com un mirall. El primer discurs de Bardella s’ha centrat en antagonitzar amb la coalició d’esquerra, “una aliança del pitjor”, i en demanar un suport transversal per a barrar el pas a Mélenchon. “Insulten les nostres institucions. Mélenchon i els seus són un gran perill”, ha dit. Ja lluny l’antisemitsme recalcitrant de Jean-Marie Le Pen, ja emblanquinats els seus hereus polítics, bona part de la dreta ha acusat precisament d’antisemitisme Mélenchon per les seves dures crítiques de la guerra a Gaza i per haver escrit al seu bloc que avui l’antisemitisme és residual a l’estat francès. 

Seguint el marc de l’entrepà per esclafar Macron i la seva coalició liberal, Mélenchon també ha demanat de concentrar el vot en la coalició d’esquerres, que ha assolit la segona posició amb un 29% del vot. El cap dels insubmisos diu que vol l’absoluta, tot i que per a ells és encara més complicada que per a Bardella. Mélenchon ha anunciat que retiraran els candidats allà on els seus hagin estat tercers –atès que a la segona volta hi passen tots aquells que han obtingut més d’un 12,5% del vot. El primer ministre Gabriel Attal ha dit que així mateix ho farà el partit de Macron. Tal volta Macron confia que, associant-se amb la part menys dura del Nou Front Popular, com ara els socialistes, podria surfejar l’onada a partir del 8 de juliol. Al capdavall, ell mateix fou ministre d’Hollande, ara reconvertit en candidat del front, malgrat que s’hagin distanciat. Els últims mesos ja hi havia hagut desavinences entre els insubmisos i els socialistes. Mélenchon és una figura controvertida fins i tot dins de la seva aliança i ja es comencen a sentir veus que volen un portaveu més de consens.

El problema d’aquest càlcul és que és fet damunt les cendres d’un univers polític que ja no existeix. Els socialistes panteixen amb dificultats –per això s’han aliat amb els insubmisos– i no tenen lideratges clars. En les últimes presidencials, la seva candidata, la batllessa de París Anne Hidalgo, va rebre un humiliant 1,7% dels vots. L’altra vella gran família, la dels Republicans, el partit dels gaullistes de pedra picada com Jacques Chirac, s’ha presentat a les legislatives amb un terratrèmol intern enorme. El seu president, Éric Ciotti, demana obertament una aliança amb el Rassemblement. Ha compartit actes de campanya amb Bardella i n’ha calcat el dramatisme després de les eleccions: diu que el Nou Front Popular “vol prendre les armes a la nostra policia” i que “se’n va al llit amb l’islamisme i l’antisemitisme”. Les veus més temperades del partit el van intentar decapitar i la justícia els ho ha impedit. Els diputats republicans afins a Ciotti poden ser la palanca que Bardella podria necessitar per atènyer l’absoluta. El mateix bipartidisme que Macron va menysprear és ara dins d’aquests extremismes que l’han ensorrat a ell. 

De moment, la victòria de l’extrema dreta és la seva consolidació. El sol fet d’haver obtingut la primera posició, i d’haver-ho fet amb un terç dels vots, marca un punt d’inflexió. No és un creixement conjuntural. El Rassemblement National ha guanyat les eleccions europees d’ençà de 2014, i Le Pen ja va passar a la segona volta de les presidencials el 2017 i el 2022, però mai fins ara això no s’havia traduït a unes legislatives. L’any 2017, el Rassemblement tenia vuit diputats. Ara les projeccions els situen prop de la majoria absoluta, que en són 289. Le Pen va heretar el 2011 el Front National del seu pare, Jean-Marie, llavors un reducte d’arrels que flirtejaven amb el neonazisme. El pare, condemnat més de sis vegades per racisme i antisemitisme, va plantar la llavor. La filla ha tingut cura de la planta: n’ha canviat el nom, ja no defensa la pena de mort ni abandonar l’euro i la Unió Europea, va expulsar son pare per dir que no n’hi havia per tant amb l’holocaust. El fruit que ara comencen a collir té un altre color, però ve d’allí.

L’última portada del setmanari The Economist titulava “France’s centre cannot hold” –ço és, “el centre de França ja no se sosté”. A Macron, en efecte, se li ha escolat entre les mans el centre que deia que volia representar. L’origen del titular és un vers del poeta irlandès W. B. Yeats que es diu El segon adveniment, un text desolador i pessimista escrit l’any 1919, després d’acabar-se la primera guerra mundial. Una recerca del Wall Street Journal, l’any 2016, en plena efervescència de Donald Trump, va comprovar que les referències escrites al poema apocalíptic de Yeats s’havia citat més que en els trenta anys anteriors. Després de la primera guerra mundial per la qual es planyia Yeats en va venir una altra, encara més destructiva. Després dels autorismes europeus del segle passat en podem tastar aviat una altra onada, potser amb més capacitat de control sobre la ciutadania. Després del pare Le Pen ha vingut la filla, més hàbil i amb més èxit electoral. Després de la primer volta vindrà la segona.