La Junta Electoral espanyola (JEC) ha proclamat avui els seixanta-un eurodiputats elegits a les eleccions del 9 de juny i els ha citat dilluns al congrés espanyol per prometre o jurar la constitució espanyola.

La llista publicada per la JEC inclou Toni Comín. La legislació espanyola estableix que, en els cinc dies posteriors a la proclamació de resultats, els eurodiputats electes han de jurar o prometre la constitució davant la JEC, malgrat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran del cas d’Oriol Junqueras, va sentenciar l’any 2019 que aquest tràmit no era pas imprescindible i que una volta el BOE n’havia publicat el nom, el càrrec electe ja era plenament eurodiputat. El TGUE, el TJUE i el Parlament Europeu han reconegut com a eurodiputats aquesta darrera legislatura Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats, tot i no haver jurat ni promès la constitució espanyola, com tampoc no va acatar-la Jordi Solé, que va substituir Junqueras.

La doctrina de la JEC fins ara ha estat expedir la credencial una vegada fet l’acatament a la constitució i ha remarcat que s’havia de fer presencialment. Passats aquests cinc dies, “la JEC declararà vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la constitució i en suspendrà totes les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del càrrec, tot això fins que es produeixi aquest acatament”.

Ara la JEC decidirà si deixa vacant l’escó de Comín o acata la doctrina europea. Sobre això, l’octubre del 2022, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va demanar a l’òrgan electoral espanyol que li fes arribar la llista completa d’eurodiputats, però la JEC va mantenir un criteri contrari a la legislació europea i va respondre que cap dels quatre eurodiputats catalans complia els requisits. De manera que si es manté, la decisió sobre si seuen al seu escó, encara que les autoritats espanyoles enviïn una llista incompleta, serà de la presidenta sortint, és a dir, Metsola mateixa. 

Un agent dels Mossos d’Esquadra que va ser ferit en una concentració independentista el tercer aniversari del Primer d’Octubre recorrerà al Tribunal Suprem espanyol contra l’amnistia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aplicat al manifestant que el va envestir i atropellar.

Segons que han informat fonts judicials, l’agent, representat per l’advocat José Antonio Bitos, interposarà un recurs de cassació al Suprem perquè revoqui la decisió del TSJC, que dimarts va amnistiar els tres joves de Granollers condemnats a presó pel tercer aniversari de l’1-O.

En concret, l’agent recorrerà contra l’amnistia concedida al condemnat Marc R.C., atès que en el seu cas l’Audiència de Barcelona va determinar que el va atropellar i envestir quan intentava de fugir i va colpejar-li la cama. El mosso va tenir una fractura del peroné i del turmell i va estar gairebé dos anys de baixa.

El TSJC mateix va subratllar, en la resolució en què concedia l’amnistia als tres joves de Granollers, que al cas de Marc R.C. no se li podia extingir la responsabilitat civil pel delicte de lesions, encara que apuntava que si l’agent volia ser indemnitzat –la sentència va determinar que li havia de pagar 76.647 euros– hauria de recórrer a la via civil.

Els serveis, el consum públic i les exportacions han estat els motors de la recuperació d’aquests darrers anys a Catalunya. Del creixement acumulat del PIB entre el quart trimestre del 2019 i el primer trimestre del 2024 (+5,9%), el consum públic explica el 42% (2,3 punts) i el saldo amb l’exterior el 25% (1,5 punts). En canvi, el consum privat únicament correspon al 20% i la inversió al restant 13%. Del punt de vista sectorial, la recuperació econòmica ha anat a càrrec íntegrament del sector serveis (el primer trimestre del 2024 és un 9% superior al valor de final del 2019). En canvi, aquest primer trimestre la indústria amb prou feines ha recuperat el valor pre-covid i la construcció encara és un 8% per sota.

Aquestes són algunes de les conclusions de la memòria econòmica de Catalunya 2023 del Consell General de Cambres, que s’ha presentat avui al matí a la Llotja de Mar. En aquesta nova edició dedica el monogràfic a la crisi climàtica i alerta que Catalunya acumula un retard molt considerable en el desplegament de les energies renovables. Sens dubte, és el treball més exhaustiu i minuciós sobre el coneixement de la realitat econòmica catalana, sectorial i territorial. L’any ha estat bo, en general, com es destaca en les més de dues-centes pàgines de la memòria. És incontestable que la fase de recuperació postcovid ha estat especialment intensa a Catalunya, amb un PIB del primer trimestre del 2024 que ja supera d’un 5,9% el nivell del quart trimestre del 2019, en comparació amb el 3,7% d’Espanya i el 3,4% de la zona euro.

El document es pregunta per què l’economia catalana va ser més resilient el 2023 que algunes altres economies. I la resposta té tres branques. Per una banda, les exportacions i els ingressos turístics assoleixen rècords; per una altra, l’ocupació té un màxim històric, gràcies als treballadors estrangers; i, finalment, el nivell de capitalització de les empreses catalanes ha assolit també un rècord històric del 53%, cosa que ha permès al teixit empresarial de resistir les fortes pujades de taxes d’interès.

“Sí, l’economia catalana avança a bon ritme i podem dir que, fins i tot, una mica millor que no l’any passat.” De totes maneres, no ens podem conformar. “Les cambres de comerç catalanes som conscients que tots els reptes que ha d’afrontar l’economia catalana no es podran abordar sense una millora del finançament de Catalunya”, ha dit Josep Santacreu, president del Consell de Cambres de Catalunya en la presentació.

En realitat, s’han presentat unes dades bones, però sempre mirant què cal fer per millorar-les. Per això he parat atenció als punts en què les cambres creuen que les empreses i l’administració catalanes han de superar un seguit de desafiaments, que resumeixen en aquests quatre: millorar la productivitat, convergir en inversió R+D+I amb la mitjana europea, ajustar millor l’oferta i la demanda de treballadors al mercat laboral i accelerar el ritme de descarbonització de l’economia.

Són quatre aspectes cabdals, que vénen de lluny i, que malgrat els esforços que s’hi ha fet, encara no semblen suficients. He parlat amb la directora de la memòria, Carme Poveda, per aprofundir una mica en cadascun d’aquests punts.

El primer és que cal millorar la productivitat gràcies a un esforç inversor més gran. Segons la memòria, entre el 2015 i el 2022 l’augment de productivitat acumulat a Catalunya fou inferior al de les principals economies europees, llevat de França. La convergència amb els nivells de productivitat de la zona euro és molt lenta. Per millorar la productivitat és clau que augmenti la inversió productiva, però el 2023 Catalunya reduí l’esforç inversor al 9% del PIB, una de les xifres més baixes de la sèrie històrica.

“Hem creat molta ocupació en sectors de poca productivitat”, diu Poveda. A parer seu, el quid de la qüestió no està en els sectors, sinó en la grandària de les empreses. “Les empreses catalanes grans sí que tenen un nivell de productivitat semblant a les europees. I, normalment, les més grans són industrials. Per tant, cal guanyar dimensió si volem captar més talent, ser més competitius internacionalment, innovar més… Això fa guanyar productivitat.”

En el segon aspecte, la inversió en R+D+I, reconeix: “Moltes empreses han fet un gran esforç aquests dos últims anys.” Efectivament, ha crescut gairebé un 40% acumulat el 2021-2022, fins a una xifra històrica de 3.043 milions d’euros. Aquest avenç és molt positiu, però encara som molt lluny de l’esforç que fan les empreses a escala europea. És d’un 1,13% PIB a Catalunya, en contrast amb l’1,48% a la UE el 2022. Per això, la directora de la memòria diu que, malgrat que la distància s’escurça, no ens hi podem conformar. “Cal fer més i això ho ha de fer la indústria, sobretot els sectors tecnològics. Avancem, però no n’hi ha prou.”

El tercer punt, la dessincronització entre els centres d’estudis i les necessitats de les empreses, és el que ve de més lluny. Fa molts anys que en parlem. I, malgrat que sembla que la formació professional va guanyant terreny, aquests darrers temps, enfront dels altres estudis, no es nota en la realitat empresarial. La prova és que el 33% de les empreses catalanes diuen que la manca de personal adequat els limita la marxa del negoci. Compte!, és el percentatge més alt de la sèrie històrica, segons l’enquesta de clima empresarial. El percentatge encara és més alt a les empreses mitjanes, entre 10 treballadors i 50.

La mancança és general. No sols en llocs molt qualificats, sinó també en oficis com electricistes, matricers, cambrers… Per Poveda, el problema de fons és que l’empresa no és a la vora dels centres d’FP: “Aquests centres són molt allunyats de les necessitats de les empreses. I el problema és greu perquè en les empreses les necessitats canvien molt de pressa.” Afegeix que hi ha una correlació entre el moment que l’activitat va bé i l’augment de necessitats laborals no satisfetes. “Així va passar, per exemple, el 2006, abans de la gran crisi. El creixement de l’economia sempre origina colls d’ampolla d’aquesta mena en el terreny laboral. El problema ara és que tot va més de pressa. I els canvis són més radicals.” Per ella –i segur que ho pensem molts–, l’absurditat més gran és que aquesta situació tingui lloc amb més d’un 9% de desocupats al país. “No hi ha ajuts específics per a requalificar la gent desocupada; això es gestiona molt malament, i així ens va”, afegeix.

I entrem a l’últim punt, que és que cal accelerar la descarbonització de l’economia. D’entrada, ens trobem amb una contradicció. Catalunya té un nivell comparativament baix d’emissions de CO₂ per unitat de PIB (25% inferiors al de la UE-5), gràcies a l’avantatge comparatiu que li confereix tenir un pes important d’energia nuclear, que és poc emissora de CO₂. Però, a partir del 2030, Catalunya començarà a perdre potència nuclear i caldrà actuar amb celeritat per no convertir-se en una regió altament dependent de l’energia produïda en uns altres territoris. De fet, som a un pas.

Cal fer palès –pels motius que hem comentat mantes vegades– que Catalunya acumula un retard molt considerable en el desplegament de les energies renovables. Segons la memòria, el percentatge de la potència d’energia elèctrica renovable és pràcticament estancat al voltant del 30%. En canvi, al conjunt de l’estat espanyol ha passat de ser el 50% el 2019 al 61,2% el 2023. En nova potència renovable instal·lada durant el 2019-2023, Catalunya és a la 12a posició entre les 17 comunitats autònomes, un reflex del retard que acumulem en aquest terreny.

També s’assenyala que el ritme d’instal·lació anual de l’energia eòlica hauria de ser 93 vegades superior a l’actual per assolir els objectius fixats per a l’any 2030. En canvi, en el cas de l’energia fotovoltaica, el ritme de desplegament s’hauria de multiplicar per 27 respecte del darrer any. De debò algú creu que això és possible?

La pregunta que em faig és si no s’haurien de mantenir les nuclears uns quants anys més, si les inversions necessàries per a actualitzar-les no són excessives. Si no es fa, aquí ens podem trobar a partir de l’any 2030 amb una dependència absoluta de fora. L’Aragó, per exemple, pot ser demà passat el nostre gran subministrador. Un país que pensa més enllà no hauria de tenir a la vista aquesta dependència energètica. Poveda recorda que és aprovat i programat el tancament progressiu de les tres centrals nuclears de Catalunya a partir del 2030. Veurem si llavors estem en més bones condicions que ara de generar energia renovable i quina part de les nostres necessitats cobrirà.

Vet aquí quatre dels punts que hauríem de mirar de resoldre amb la màxima urgència com a país… i com a empreses. Són uns aspectes clau per a mantenir un creixement de l’activitat que tots volem i necessitem per als anys vinents. I no ho veig gaire clar…

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

Centenars de persones s’han concentrat aquesta vesprada de manera simultània a Alacant, València, Castelló de la Plana i Gandia (Safor) per a protestar contra la reforma educativa i demanar la dimissió del conseller José Antonio Rovira. Les mobilitzacions han estat convocades per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic. Aquest matí s’ha aprovat a les Corts la llei de segregació de centres d’ensenyament, anomenada llei de llibertat educativa, que atempta contra el català a les aules, juntament amb la llei que canvia l’estructura d’À Punt i la que modifica l’Agència Antifrau.

“Avui és un dia trist per a l’ensenyament valencià i en valencià. Avui, les Corts Valencianes han aprovat la mal anomenada llei de ‘llibertat educativa’. Una llei que l’únic que pretén és minimitzar l’ensenyament en valencià, arraconar-lo a la mínima expressió en els centres educatius”, començava el manifest.

Concentració contra la reforma educativa a València Concentració contra la reforma educativa a Gandia Concentració contra la reforma educativa a Alacant Concentració contra la reforma educativa a Castelló

Seguidament, han enumerat els motius de protesta contra la llei, entre els quals la prohibició de l’ús vehicular del català en les comarques amb predomini lingüístic castellà. A més, han protestat per les retallades de professorat en els centres públics per al curs que ve. Denuncien que afectarà l’atenció a l’alumnat i la qualitat de l’educació pública. També han assenyalat que el govern de PP i Vox afavoreix la concertada a través del districte únic.

ACPV i Compromís anuncien que portaran les lleis del PP i Vox a les institucions europees per aturar-les

“Davant d’aquestes polítiques contra la pública, ací estem nosaltres, la comunitat educativa de l’ensenyament públic. Per lluitar pel valencià a l’ensenyament, per lluitar per les plantilles docents, per lluitar contra la segregació escolar i per lluitar per la dignificació de la tasca docent i de les condicions laborals del professorat. I sobretot, pel nostre alumnat. Per això estem ací i estarem ací totes les vegades que calga fins a aconseguir l’ensenyament públic, de qualitat, compensador de les desigualtats, laic i en valencià que ens mereixem”, han acabat.

Gandia, Alacant i València diuen no a la #LleiRovira Per l’Escola Pública! pic.twitter.com/Nty14xBA1Z

— Escola Valenciana (@escolatv) June 27, 2024

Centenars de persones s’apleguen a la plaça de Manises de València per a denunciar el retrocés que suposa la nova llei educativa de PP-VOX que retalla la llengua i la pública #RoviraDimissió #SíAlValencià #SíALaPública #NoAlFeixisme pic.twitter.com/okxYQx6bix

— L’Accent (@laccent) June 27, 2024

Concentració a #Alacant contra la mal anomenada Llei de Llibertat Educativa que vol arrasar l’ensenyament en valencià del nostre país i retallar l’oferta pública als centres d’ensenyament#RoviraDimissió#LaLlenguaNoEsToca

Rovira és un bonic cognom català. Per què tant d’odi? pic.twitter.com/5SeLCOYybF

— MariaJosep S Boronat (@mariajosanchis) June 27, 2024

La Junta Electoral espanyola (JEC) ha imposat una sanció de 2.200 euros al conseller de Salut en funcions de la Generalitat de Catalunya, Manel Balcells. La JEC considera que va vulnerar la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) espanyola perquè va visitar unes quantes obres en centres sanitaris entre el 10 i el 22 abril, durant la precampanya electoral de les eleccions catalanes, i que es va publicar per les xarxes i el web de la conselleria.

Així ho recull la resolució, consultada per Europa Press, una volta que la JEC va admetre a finals d’abril una denúncia del PSC. El text destaca que Balcells, en l’exercici de les seves responsabilitats com a conseller, va incórrer “en la infracció tipificada en l’article 153.1 de la LOREG, amb les seves visites a uns quants hospitals, reflectint-les en el perfil institucional de la xarxa social X de la conselleria de la qual és titular i en el seu web, vulnerant els apartats 2 i 3 de l’article 50 de la LOREG amb el consegüent perjudici del principi d’igualtat entre les formacions polítiques contendents en les eleccions”.

El PP i el PSOE han mostrat avui les primeres discrepàncies sobre l’abast de l’acord tancat dimarts per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, concretament pel que fa al nou sistema d’elecció dels seus vocals. Tal com apuntava el pacte rubricat a Brussel·les, es dona un termini de sis mesos a l’òrgan de govern dels jutges per fer un estudi dels sistemes europeus i presentar una proposta de reforma del mètode d’elecció a l’estat espanyol que ha de reunir el suport de tres cinquenes parts dels vocals. Tot i això, el ministre Félix Bolaños ha dit en les darreres hores que aquesta proposta no és vinculant.

“Al nou consell se li dona un termini de sis mesos perquè analitzi les diferents regulacions a Europa, vegi quins són els millors estàndards, comprovi si hi ha possibilitat de millora al nostre model de l’elecció dels dotze vocals judicials del CGPJ i faci una proposta”, va dir ahir a la Cadena SER.

En una entrevista avui a EsRadio, el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha discrepat de les paraules de Bolaños i ha asseverat que l’acord amb el PSOE obliga el CGPJ entrant a emetre una proposta de reforma de la llei d’elecció del consell. Si això no passa, ha avisat que Europa “parlarà i farà l’informe de l’estat de dret”.

“La llei, o es vota completament, o no es farà, perquè l’acord és molt clar”, ha indicat Feijóo abans de dir que el consell té un mandat imperatiu i seria “molt sorprenent” que se l’obligui a fer una proposta i després no s’apliqui. En la mateixa línia, el vice-secretari popular Esteban González Pons ha explicat que allò que s’ha d’aplicar és “el que diu el text”. “Jutges que escullen jutges”, ha afirmat des del Congrés en ser preguntat per les paraules de Bolaños.

“La UE repassarà el compliment per part dels dos que vam firmar l’acord. Si no es comparteix allò firmat, haver-ho pensat abans”, ha manifestat González Pons, que va signar la norma amb Bolaños dimarts a Brussel·les. “Si hi ha penediment sobre què es firma, no és la meva culpa”, ha insistit. “El que s’ha escrit és el que s’ha de complir”, ha reblat.

L’ex-conseller d’Economia Jaume Giró és el diputat del Parlament de Catalunya amb més diners al banc aquesta legislatura. Segons la declaració de béns al parlament, té 4,35 milions d’euros al banc i 470.000 euros en uns altres béns, a banda de 712.000 euros en plans de pensions. Té accions al Banc Sabadell per valor de 310.000 euros i a Telefònica per 160.000. Giró també és qui té més valor en propietats: té 4 cases amb un valor d’1,68 milions d’euros i 2 garatges. Però els diputats que tenen més propietats són la vice-presidenta del govern en funcions, Laura Vilagrà, i el diputat del PSC Alberto Bondesio, amb 11 cadascú entre habitatges, garatges i locals. Al parlament, hi ha 28 diputats que no tenen cap propietat immobiliària.

Segons la declaració de béns que els diputats han lliurat al parlament, qui se situa per darrere de Giró és la diputada Anna Navarro, també de Junts, que té 398.942 euros al banc i 608.231 en plans de pensions. A més, té una casa en propietat a Califòrnia, que té un valor cadastral d’1,14 milions d’euros. El tercer diputat amb més diners al banc és Carme Renedo, que té 200.000 euros. També disposa de 2 habitatges, amb un valor de 685.000 euros.

En quarta posició hi ha la diputada de Vox Mónica Lora, que té 147.500 euros. Lora també té una casa per valor de 300.000 euros. Darrere seu hi ha Vilagrà. Té 133.000 euros al compte bancari i 11 propietats. D’aquestes, 3 són habitatges (1 al 100% i 2 al 50%). Entre totes sumen uns 400.000 euros.

A l’altra cara de la moneda hi ha la socialista Susana Martínez, que té 600 euros al banc. La segueixen Pilar Castillejo (CUP) i Sabrin Araibi (PSC), que tenen 1.000 i 1.200 euros, respectivament, encara que totes dues tenen un habitatge en propietat. Lluís Mijoler, dels Comuns, té 2.000 euros al banc, però 2 habitatges i un local i 6.000 euros en plans de pensions i accions. Tant Laura Fernández Vega, de la CUP, com Júlia Calvet, de Vox, tenen 2.000 euros al compte corrent i cap propietat.

Els dirigents dels grups parlamentaris

El dirigent de partit amb més diners al compte bancari és el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové. Té 130.000 euros al banc, dos habitatges i un local. El segueix el dirigent de Junts, Carles Puigdemont, que té 120.000 euros al compte corrent i el 50% de propietat d’una casa. El cap del PSC, Salvador Illa, se situa en tercera posició. Té 67.343 euros al banc i 59.201 en plans de pensions. A banda, té una casa en propietat al 50% i un garatge.

En el cas de la dirigent dels Comuns, Jéssica Albiach, té 51.000 euros en dipòsits i 374 euros en plans de pensions. Albiach té un habitatge en propietat amb un valor cadastral de 267.000 euros. El president del grup parlamentari del PP, Alejandro Fernández, se situa per darrere, amb 30.000 euros al banc, però té una casa per valor de 95.000 euros, tres finques rústiques al 33% de propietat i un altre local.

La diputada de la CUP Laia Estrada disposa de 25.000 euros al compte corrent i també té un habitatge propi, amb propietat al 50%, per valor de 163.000 euros. La dirigent d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha declarat que té 2.500 euros al banc. A banda, té dos habitatges en propietat al 50% amb un valor de 184.000 euros.

El cas d’Ignacio Garriga

El d’Ignacio Garriga, el dirigent de Vox, és un cas especial. El president parlamentari del grup d’extrema dreta ha presentat, com la resta de diputats, la seva declaració de béns, segons la qual té 3.000 euros al banc. Però el seu cas és envoltat de polèmica perquè s’ha fet públic un informe de l’Oïdora de Comptes del parlament que assenyalava que la passada legislatura Garriga havia carregat despeses personals al compte del grup parlamentari. Concretament, són 39.000 euros en conceptes com ara la quota de l’AMPA, serveis de perruqueria i tiquets de restauració de Glovo.

La mesa va reclamar explicacions a Garriga, que els va fer arribar, precisament, la seva declaració de béns. Els lletrats de la cambra han assenyalat que aquesta documentació és insuficient i han demanat més informació al diputat. El cas es tornarà a abordar en una mesa ampliada d’ací a dues setmanes.

28 diputats no tenen propietats immobiliàries

Tan sols 28 diputats dels 135 no tenen cap mena de propietat immobiliària. En el cas del PSC, de 42 diputats, 10 expliciten que no tenen cap casa, locals, ni garatges. A Junts, ERC i el PP hi ha 4 diputats sense immobles en propietat, i a Vox en són 3. 2 diputats dels Comuns declaren que no tenen propietats, i a la CUP només n’és una.

El govern català ha rebutjat la proposta del ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres, per a un repartiment obligatori entre territoris dels prop de 6.000 immigrants menors no acompanyats que són a les Illes Canàries, perquè “no dóna la resposta adequada a les circumstàncies en què es troba la Generalitat a l’hora de gestionar aquesta qüestió”.

Junts reclama que Catalunya quedi exclosa del pla estatal de repartiment de menors immigrants

En un comunicat, el govern ha informat que manté la interlocució amb l’executiu espanyol perquè s’introdueix modificacions al text proposat de reforma de la llei d’estrangeria, de manera que es reconegui la singularitat de Catalunya en l’acolliment dels menors estrangers. També es reclama, “tant en el fons com en la forma”, que es respecti les competències catalanes en matèria d’infància i s’eviti “la imposició unilateral de l’Estat en el repartiment dels menors”.

El govern demana que es garanteixi un sistema de repartiment “just i equilibrat” amb uns criteris clars i transparents als diferents territoris i que l’Estat assumeix el finançament d’aquestes acollides que “respongui a les circumstàncies reals que té Catalunya”.

El tinent fiscal Pedro Ariche ha demanat al Tribunal Superior de Justícia Catalunya (TSJC) que apliqués l’amnistia a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó –acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons pels preparatius del referèndum del Primer d’Octubre–, i a Natàlia Garriga, acusada de desobediència.

El fiscal recorda que la tinenta fiscal del Tribunal Suprem espanyol i el fiscal en cap de la sala segona del Suprem van enviar a l’alt tribunal un informe favorable a l’amnistia per als polítics independentistes condemnats o exiliats per aquests mateixos delictes. En el seu escrit dirigit al TSJC, el fiscal Ariche reprodueix els punts clau del posicionament del ministeri públic per demanar l’amnistia per a tots tres delictes i explica que el posicionament no respon a la seva opinió individual com a jurista sinó que va “en estricta aplicació dels principis d’unitat d’actuació i de dependència jeràrquica”.

Ariche, d’aquesta manera, invoca els arguments pels quals la junta de fiscals de sala va avalar la setmana passada, en una votació molt dividida, de demanar al Tribunal Suprem espanyol que apliqués la llei d’amnistia a la malversació que atribuïen als perseguits i condemnats pel Primer d’Octubre i que s’aixequessin les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira. A més, el fiscal recorda que tots tres processats eren a les ordres dels dirigents jutjats i investigats pel Suprem, i, per tant, les seves conductes delictives serien equiparables.

Els tres ex-alts càrrecs del Departament d’Economia havien de ser jutjats a partir de l’octubre, en un judici en què la fiscalia demanava set anys de presó per a Jové i sis anys i tres mesos per a Salvadó, per malversació agreujada, prevaricació i desobediència. Per a Garriga sol·licitava un any d’inhabilitació per desobediència greu.

Ara com ara no se sap el posicionament de l’advocacia de l’estat espanyol, que previsiblement també demanarà l’amnistia, i de Vox, l’acusació popular, que previsiblement s’hi oposarà.

Entre vuit sanitaris i deu de l’Hospital de Terrassa han estat agredits violentament pels acompanyants d’una pacient embarassada amb complicacions durant el part. Els fets van passar ahir poc després de les set del vespre, quan la dona era assistida a la sala de parts i va entrar en una situació clínica complexa, moment en què un grup d’acompanyants van irrompre exaltats al servei d’urgències. Allà van agredir uns quants professionals i van trencar aparells electrònics i mobles, segons que relaten a l’ACN fonts del sindicat Metges de Catalunya.

Els Mossos, a l’espera de rebre una denúncia

Els Mossos d’Esquadra han identificat un grup de gent relacionada amb els atacs violents. No obstant això, la policia resta a l’espera de rebre alguna denúncia, ja que ara mateix no se n’ha interposat cap.

El Consorci Sanitari de Terrassa (CST) –en què pertany el centre– precisa que hi ha cinc treballadors que tenen lesions lleus. També hi ha setze afectats amb lesions psicològiques, quatre dels quals, greus. La institució garanteix que tots han rebut el suport del Servei d’Atenció Psicològica del CST. Sobre l’estat de la pacient i el nadó, tots dos estan ingressats en estat greu a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, on van ser traslladats ahir al vespre fruit de la complexitat clínica del part.

“Des del Consorci Sanitari de Terrassa i el Departament de Salut volem mostrar el nostre més absolut suport als treballadors afectats i a tots els professionals que dia a dia es dediquen a cuidar la salut de la ciutadania amb entrega i professionalitat. […] No podem permetre que aquest tipus d’actes intimidin o condicionin la tasca dels professionals sanitaris, que són peces fonamentals per a garantir el dret a la salut de tots i totes”, assenyala el CST en un comunicat.

Avui al matí, l’Hospital de Terrassa ha fet una reunió interna urgent amb representants de la direcció i del comitè d’empresa per analitzar els fets. El CST ha acordat de presentar una denúncia a l’Ajuntament de Terrassa i al Servei Català de Salut, en paral·lel a la feina dels serveis jurídics interns per a formalitzar una denúncia als Mossos d’Esquadra.

Metges de Catalunya exigeix a Salut un pla per erradicar la violència al sistema sanitari

El sindicat Metges de Catalunya –majoritari al CST– ha ofert els serveis jurídics als sanitaris agredits per si precisen suport a l’hora de formalitzar denúncies a títol personal. El sindicat, en un comunicat, ha lamentat els fets ocorreguts ahir a la tarda i ha recordat que fa anys que els professionals denuncien un augment de les agressions als centres sanitaris.

El sindicat reclama un pla per eradicar la violència al sistema sanitari, que denuncien que ha anat a l’alça. També lamenten que encara sigui a les beceroles l’observatori català contra les agressions a professionals sanitaris creat formalment el 2022. El sindicat emmarca l’agressió a Terrassa en un extrem molt esporàdic, però ressalta que hi ha un context general d’augment de les agressions, de la tensió i la crispació.

La Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), que forma part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, també condemna l’agressió contra els sanitaris. “Expressem la nostra solidaritat i el nostre suport als seus professionals, els quals treballen amb el màxim rigor i no mereixen els actes de violència injustificable que han patit ni les conseqüències que se’n derivaran”, diuen en un comunicat. També demanen que es revisin els protocols de seguretat del personal sanitari.

La ministra d’Igualtat espanyola, Ana Redondo, ha dit que el seu departament estudiava del punt de vista jurídic si es podien emprendre accions penals contra la batllessa de València, María José Catalá, per no haver col·locat la bandera LGBTI al balcó de l’ajuntament per la celebració de l’Orgull.

Catalá va dir ahir: “[L’Ajuntament de València] no posa banderes al balcó, però no pel dia de l’Orgull; no en posa pel dia de l’ELA, ni el dia de l’Alzheimer, ni el dia del càncer.” La batllessa va argumentar que el consistori no col·locava banderes ni pancartes al balcó municipal perquè s’havien substituït per dos suports digitals que s’usaven per celebrar els dies internacionals.

Com que Catalá també és diputada del PP a les Corts Valencianes, en el ple d’avui el president de la Generalitat, Carlos Mazón, li ha mostrat solidaritat i agraïment amb relació a aquesta qüestió. “No han tingut delicadesa davant una dona que defensa la igualtat, una dona exemplar”, ha dit. Així, la bancada popular s’ha posat dempeus per aplaudir-la.

Redondo ha dit que s’havia d’estudiar la possibilitat d’emprendre accions penals. “Són declaracions que ens interpel·len a tots i ens sorprenen d’aquesta manera tan terrible i desagradable”, ha explicat en una entrevista en RAC1, quan li han demanat si creia que la decisió de Catalá i les declaracions del diputat de Vox a Extremadura, Javier Bravo, contra la implantació del número de telèfon 028 per a informar dels drets de les persones LGTBI, podien implicar un delicte.

“Crec que la del diputat és realment constitutiva de delicte, i la de la batllessa cal estudiar-ho. Naturalment, des del punt de vista jurídic, res és blanc o negre, tot és interpretable”, ha indicat Redondo. En tots dos casos, considera que van contra un col·lectiu i en proven de limitar els drets i les capacitats de desenvolupar-se en llibertat i en igualtat, per la qual cosa es mostra convençuda que encaixen en el tipus penal.

S’han donat a conèixer els premis Llibreter 2024 a obra publicada l’any anterior, que atorga el Gremi de Llibreters de Catalunya. En la categoria de literatura catalana s’ha premiat Jordi Masó per Xacona (Males herbes), una novel·la experimental, de la qual el jurat ha destacat que “és un tour-de-force literari, un experiment narratiu i una obra d’ambició poc habitual en el panorama català. És una novel·la intel·ligent i divertida, en la qual el Jordi Masó exhibeix un domini de la llengua i un virtuosisme que fan que una tra- ma narrativa mínima esdevingui un autèntic festival literari.” Per la seva banda, l’autor ha explicat que és una obra que demana al lector que sigui còmplice i vulgui entrar en el joc. I també ha dit que “intentar fer una cosa diferent m’estimula i m’atrau.” Cada capítol de l’obra comença de la mateixa manera, amb els mateixos personatges, però fent un joc de variacions que arriben a un clímax. 

En l’àmbit d’altres literatures, el premi Llibreter 2024 ha estat per l’escriptora basca Eider Rodríguez per Materials de construcció (Periscopi). El jurat ha destacat: “Amb una estructura rigorosa i treballada, la novel·la esdevé un exercici literari d’extrema bellesa i, amb tendresa i sensibilitat, posa distància per a escriure una carta d’amor al pare, imperfecte i alcohòlic, però, al capdavall, el seu.” L’escriptora, agraïda, ha destacat la feina dels llibreters: “Si sóc escriptora és perquè sóc lectora, i si sóc lectora és perquè durant el meu camí m’he trobat grans llibreters. En especial dues llibreters, la de la meva infantesa, l’Asun, i en la meva adolescència, la Rocío.” I ha comentat que ser llibreter és un ofici en extinció, en un moment que tant es necessita.” I ha reblat: “És una novel·la de no ficció. El títol fa referència a l’empresa de construcció familiar, però també a la construcció de la narradora que es construeix a través del diàleg amb el seu pare. Mentre ell es va deconstruint, ella es va construint literàriament.”

Coincidint amb la 25a edició dels premis s’ha obert una nova categoria, que premia els llibres d’assaig, pensament i altres narratives. La primera edició ha destacat Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic, de Miguel Pajares (Raig Verd). El jurat ha destacat que és “un llibre sobre ecologia i el bla-bla-bla que Greta Thunberg va dir que eren governs i cor- poracions per les seves polítiques davant l’emergència climàtica. Exagerava o realment es tracta de gestos buits que només serveixen per a neutralitzar la lluita ciutadana?” L’autor ha recordat que l’obra parla de les polítiques climàtiques dels governs, que no serveixen per combatre les emergències climàtiques i que per tant incompliran els acords de reduir els gasos d’efecte hivernacle, que continuen creixant. Pajares relata perquè no funcionen aquestes polítiques i també explica les alternatives.

Juvenil, infantil i àlbum il·lustrat

En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil en català, ha estat guardonat Albert Pijuan per la novel·la I diumenge, meteorit (Animallibres). El jurat ha destacat que és “una història trepidant i molt divertida en què l’autor, amb uns diàlegs molt frescos i un ús de la llengua molt particular, ens explica com el protagonista vol declarar el seu amor a l’Adhara abans que el món no s’acabi. L’acompanyaran una germana peti- ta molt intel·ligent i una colla d’amics disposats a seguir-lo fins a la fi del món.” L’autor ha agraït el premi i ha considerat que donarà una segona vida al llibre. Pijuan, divertit, ha dit que “per no perdre el múscul aristotèlic (referint-se a la voluntat de fer una novel·la de tall clàssic i fent una clucada d’ull a Jordi Masó), “en literatura juvenil no experimentar no està mal vist”. Ha dit que primer va ser el títol, del qual n’està summament orgullós, i després la trama.

En la categoria infantil i juvenil d’altres literatures, s’ha endut el premi Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher (Ursula Vernon), traduïda per Elena Ordeig i Il·lustració d’Adrià Marquès (Ed. Indòmita). El jurat ha considerat que “la protagonista d’aquest llibre ens enamora. La Mona és una bruixa amb uns poders limitats, però que, amb enginy i l’ajut de bons amics, aconsegueix fer grans coses. Es tracta, d’una història amb l’estructura d’una fantasia èpica medieval, molt divertida i amb una traducció excel·lent.” L’autora no s’ha pogut desplaça a Barcelona per malaltia, però ha enviat unes ratlles agraint el premi.

Finalment, en l’àlbut il·lustrat s’ha destacat Papallona, de l’escriptor francès Marc Majewski, traduït per Matías Adam (Edicions Ekaré). El jurat ha considerat que és “un exercici de gran qualitat artística i narrativa al servei de l’emoció. Text i imat- ge es fonen per a donar sentit a una petita gran obra mestra que il·lustra amb gran amor la capacitat que té un pare a través de petits gestos per a obrir el fill a la vida.” L’autor no s’ha desplaçat a Barcelona, però ha enviat un vídeo on ha recordat que és una història autobiogràfica, d’un nen queer, que demana que no es donin lliçons. 

L’acte de lliurament dels premis, que es farà aquest vespre, també reconeixerà la trajectòria de la llibretera Júlia Secall, de la llibreria Roca, de Valls, pels seus trenta-cinc anys d’ofici.

La reunió d’avui per a negociar l’ERO de Ford ha acabat de manera positiva segons que ha dit a VilaWeb Carlos Faubel, representant d’UGT i líder del comitè d’empresa. Segons Faubel, les negociacions van molt bé i s’està a prop d’arribar a una solució.

Tal com ja es va anunciar en l’anterior reunió, l’empresa s’ha compromès a buscar alternatives per a no despatxar mil treballadors a través de fórmules com un ERTO rotatiu durant els tres anys que falten perquè la fàbrica comence a fer el model multienergia que té programat. Per a assolir-ho es posaran en marxa mecanismes de compensació que depenen tant del govern espanyol com de la generalitat. Segons Faubel, la solució és prou complicada, però està convençut que pot eixir bé. “El compromís que tenim del govern central és que si no posa en marxa el mecanisme RED, serà un de molt semblant per a una situació territorial que afecta el sector de l’automòbil”.

El mecanisme RED és un instrument de flexibilitat i estabilització de l’ocupació que permet a les empreses de sol·licitar mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes sense que el treballador es desvincule de l’empresa. Durant aquest període, el treballador percep una prestació que no li resta la prestació per desocupació i ha de participar en plans de formació i fer altres activitats. Aquesta solució l’ha d’aprovar el Consell de Ministres.

Com afecta la reducció de la producció de Ford en el teixit industrial d’Almussafes?

Quan Ford va proposar la reducció de plantilla parlava de 996 acomiadaments amb preferència de contractació l’any 2027.

Quant als 626 treballadors que deixaran l’empresa definitivament, l’empresa presentarà una proposta en la pròxima reunió que es farà dimarts vinent. Amb tot, Faubel espera que siguen unes condicions favorables semblants a les que s’han fet en altres ocasions.

Una revista científica internacional remet directament i per primera vegada al resum i sumari divulgatiu traduït al català d’un article publicat en les seves pàgines. Es tracta d’un estudi del Centre de Regulació Genòmica (CRG), publicat a Nature Communications, que descriu una nova metodologia científica per identificar i caracteritzar gens i que ha optat per publicar en llengua catalana el resum i el sumari divulgatiu de l’article. L’objectiu d’aquesta iniciativa és doble: apropar la ciència i el llenguatge científic a un públic no especialitzat i contribuir, alhora, a la diversitat lingüística en les publicacions científiques on l’anglès és la llengua predominant.

En aquest sentit, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha subratllat que la iniciativa del CRG s’emmarca plenament en l’estratègia de ciència oberta que promou la llei de la ciència de Catalunya per tal de millorar l’impacte social de la recerca i fer-la més accessible a la ciutadania. “I en una perspectiva de país, el fet que la ciència s’expressi en la llengua pròpia de Catalunya té tot el sentit”, ha comentat.

Les revistes científiques internacionals acostumen a publicar en anglès els articles els resums i sumaris divulgatius referenciats que l’acompanyen. En aquest cas, però, el CRG és pioner en la inclusió del català en el resum i sumari divulgatiu enllaçat en la publicació i ho fa per diversos motius.

Els investigadors que encapçalen l’estudi, Roderic Guigó Serra i Sílvia Carbonell Sala, consideren que l’ús del català permet, d’una banda, fer més accessible a la societat el contingut d’un estudi finançat amb fons públics, atès que el CRG és un centre CERCA. Així mateix, el fet de publicar articles científics en català diuen que és vital per enriquir la terminologia de les llengües pròpies de cada lloc i lluitar contra l’empobriment lingüístic que causa el monopoli d’una única llengua en l’àmbit científic.

La fiscalia de l’Audiència espanyola finalment ha seguit el criteri del fiscal general espanyol i ha demanat l’amnistia per als dotze acusats de l’operació Judes, acusats de terrorisme i tinença i fabricació d’explosius. En la vista oral d’al·legacions prèvies al judici, la tinent fiscal Marta Durantez ha considerat que l’excepció que la llei preveu per al terrorisme –“actes que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea i, al seu torn, hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans”– no deixa fora de l’amnistia els encausats per aquest cas, sobretot perquè –diu– “cal basar-se en els fets, i no en les suposicions”, i dels fets analitzats no n’hi ha cap que hagi significat una vulneració greu dels drets humans.

“El Conveni Europeu de Drets Humans diu que els bens a protegir són la vida i la integritat física, psíquica i moral”, ha dit. “Hauria estat necessària una violació greu dels drets humans en els delictes d’estralls, qualificats en grau de temptativa, i que els acusats no arriben a materialitzar. Encara que haguessin volgut posar en risc la vida de les persones, això no es va arribar a produir, i no podem partir de suposicions, sinó de certeses. A més, el legislador ha deixat clara la intenció d’eliminar el caràcter delictiu dels fets que no han posat en perill drets humans.”

Aquest criteri és coherent amb el que ha seguit la fiscalia a l’Audiència espanyola i al Tribunal Suprem sobre el cas Tsunami Democràtic, amb característiques semblants. En aquell cas, va dir que la causa havia de ser emparada per l’amnistia i era esperable que s’apliqués el mateix criteri en ambdues causes.

En canvi, l’acusació popular, representada per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, al qual s’adhereixen l’Associació de Víctimes del Terrorisme, l’Associació Dignitat i Justícia, l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil, l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil i Vox, ha demanat que no se’ls amnistiï. L’advocat que els representa, en nom de José María Fuster-Fabra, vinculat a la ultradreta, ha criticat la llei més enllà de dir que no troba que els fets encaixin en l’amnistia, i fins i tot ha estat amonestat pel president del tribunal, Alfonso Guevara. El magistrat ha deixat la causa vista per a resolució.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

El govern espanyol ha inclòs en el decret llei de pròrroga de mesures anticrisi pels conflictes d’Ucraïna i Pròxim Orient, que ha publicat avui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la derogació de l’article 43 bis de la llei d’enjudiciament civil. Es tracta de l’article que establia la suspensió de procediments quan els jutges plantegin qüestions pre-judicials davant la justícia europea, i per tant deixava en mans dels tribunals la possibilitat de demorar l’aplicació de la llei d’amnistia mentre no resolgui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Junts va vincular la desaparició d’aquest article al suport als decrets òmnibus del govern espanyol que es van aprovar amb un sol vot de diferència al mes de gener.

L’executiu espanyol aplana així l’aplicació de l’amnistia en una setmana en què unes quantes instàncies judicials, des del Tribunal Suprem al Tribunal de Comptes, han apuntat la possibilitat de presentar qüestions pre-judicials davant el TJUE, de moment amb el posicionament en contra de la fiscalia.

Junts va vincular la desaparició d’aquest article a la negociació dels decrets òmnibus del mes de gener que es van aprovar per 172 vots a 171 i van permetre activar el quart desemborsament de fons europeus a l’estat.

El partit de Puigdemont sostenia que aquest article posava en perill l’efectivitat de la llei d’amnistia perquè establia una via que permet que els magistrats plantegin qüestions pre-judicials i aturar el procés durant mesos o anys.

I és que l’article 43 bis de la llei d’enjudiciament civil establia que quan s’elevi una qüestió pre-judicial a la justícia europea s’acordarà “la suspensió de les actuacions” fins que el TJUE es pronunciï sobre la qüestió.

El text publicat avui al BOE inclou en el decret de mesures una disposició derogatòria específica per a aquest article.

Apunta que un cop derogat “seran els òrgans judicials nacionals els que puguin aplicar directament la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte a les qüestions pre-judicials que es plantegin davant ells”.

La publicació de la derogació al BOE implica que ja és efectiva, tot i que el decret que l’acompanya està pendent de convalidació i haurà de passar pel congrés en els pròxims mesos.

La cantant Sílvia Pérez Cruz va inaugurar ahir el Festival Grec amb el concert Circular, una oda a les seves aliances artístiques. En una posada en escena que ha comptat amb la col·laboració d’una quarantena d’artistes amb qui Sílvia Pérez Cruz ha treballat al llarg de la seva carrera, la vetllada al Teatre Grec de Barcelona va celebrar el darrer i premiat disc de la cantant, Toda la vida, un día. A través de reflexions sobre la vida i la mort, noms com Damien Rice, Salvador Sobral, Rita Payés o Natalia Lafourcade van compartir escenari en la inauguració del darrer Grec del director Cesc Casadesús. Amb aquest concert, el festival engega una extensa programació amb més de vuitanta espectacles i cinquanta activitats fins al 4 d’agost.

Encara que totes les entrades estan esgotades, Circular es podrà tornar a veure aavui i demà. El llistat d’artistes que acompanyen Pérez Cruz es completa amb noms com Carmen Linares, Carme Canela, Celeste Alías, Juan Quintero, o Pepe Habichuela, persones que han nodrit l’art de l’empordanesa. Tots junts, es van retrobar ahir simbòlicament al voltant d’un foc, en una metàfora a la imatge del Grec 2024.

L’univers de complicitats artístiques de Sílvia Pérez Cruz s’expandirà per diferents escenaris del Grec 2024. La Paloma, per exemple, acollirà la Roda de cantautors i la Roda flamenca, amb una tria d’artistes que ha fet la mateixa cantant. L’1 i 3 de juliol, Pérez Cruz convida a conèixer amb Roda de cantautors a Ana Rossi, Rusó Sala, Eva Fernández, Lucia Fumero, Rita Payés, Pol Batlle, Nico Roig o Ferran Savall. Amb Roda flamenca mostrarà Anna Colom, Carles Dénia, Laura Marchal, Pere Martínez, Cristina López i Albert Cases.

D’altra banda, al Jamboree hi actuaran noves veus i nous creadors que han despertat el seu interès per oferir llenguatges “únics i personals”. És el cas de Bru Ferri, Marta Garrett, Juan Pasto, Leyre Estruch, Julia Rodríguez i Carmen Aciar. Finalment, també hi actuaran Carme Canela, que va ser la primera professora de cant de l’empordanesa, i Celeste Alias, dos noms consagrats de l’escena jazzística.

El “miracle” de Sílvia Pérez Cruz

En declaracions als mitjans abans del concert, Sílvia Pérez Cruz va mostrar-se molt emocionada per la jornada inaugural que protagonitzava i va qualificar-la de “miracle”. “Poder estar tres nits amb molta gent que forma part de la meva vida, amistats que he creat a partir de la música i que arriben de lluny. Entre uns i altres serem una setantena. Alguna cosa haurem fet bé perquè la gent tingui ganes de formar part d’això”, va dir.

Després d’haver format part de la programació del Grec en vuit ocasions, ara Pérez Cruz és l’encarregada d’obrir el festival. “Inaugurar-lo és sentir un acte de confiança de la ciutat. Sento molt d’agraïment”, ha exposat.

Pel que fa al cor format per una quarantena de persones va dir que cadascuna d’aquestes persones aporta una part de la cultura de Barcelona, amb carreres diferents o, fins i tot, amb persones amb qui havia iniciat la carrera musical a Palafrugell. Entre el cor també hi ha la seva filla i la seva germana.

La cantant va explicar que el disc que presenta a l’amfiteatre barceloní “és mirar enrere i endavant” i que enllaça amb la temàtica d’enguany del Grec d’amistat, territori i del fet de tornar a casa. Amb tot, assegurava que haver fet l’impossible i que persones de tants orígens diferents siguin en aquests concerts, “és un regal”.

Sílvia Pérez Cruz: ‘Per dir t’estimo de veritat, ho dic en català’

L’últim Grec de Casadesús

El Grec 2024 té especial atenció pel talent local i reserva l’emblemàtic Teatre Grec pels artistes de proximitat amb noms de la talla de La Veronal, La Brutal, Dagoll Dagom o Baró d’Evel. Després de vuit anys al capdavant del festival, la inauguració d’ahir és l’última que viu Cesc Casadesús com a màxim responsable del festival.

Casadesús ha explicat a l’ACN que afronta la seva última inauguració del Grec amb “molta emoció” i ganes que tot surti bé. “Dirigir el Grec és un aprenentatge, van fent amics, complicitats i descobreixes talent. He intentat servir un plat amb els sabors que hem anat descobrint. Amb les complicitats i els artistes que han crescut amb nosaltres. El resultat és el treball evolucionat al llarg dels anys”, ha indicat.

Casadesús ha subratllat que la jornada inaugural explica el concepte de la programació que hi haurà fins a l’agost. “El concepte d’enguany és el talent, l’amistat i els artistes de casa que viatgen pel món. També les relacions i els vincles i la Sílvia Pérez Cruz explica molt bé això”, ha conclòs.

Pel que fa als noms internacionals de la 48a edició del festival, destaquen Angélica Liddell, Lola Arias, Christiane Jatahy, Nat Randall o Anna Brackon. En un 53% dels espectacles hi ha presència de dones amb rol d’autoria o direcció.

Com és habitual, el festival es desplegarà per tota la ciutat gràcies a les coproduccions amb diferents sales. Tirant lo Blanc dirigit per Joan Arqué; Tots ocells, de Wadji Mouawad, dirigida per Oriol Broggi; o textos d’autoria catalana com Malamort, de Daniela Feixas; o Les Mans, de Llàtzer García, són algunes de les propostes.

La 48è festival referma valors i es planteja buscar l’essència de les arts escèniques i del talent de Barcelona. L’edició més personal del Grec de Casadesús fa un homenatge als mestres, recorre la història del teatre i celebra les amistats artístiques i les aliances teixides al llarg d’aquests vuit anys al capdavant del projecte. Leticia Martín Ruiz serà la proepra directora del Grec.

La manifestació de l’Orgull de Barcelona —que ha seguit el mateix recorregut d’ençà dels darrers quaranta-set anys— compartirà el protagonisme amb la comunitat palestina que viu a Catalunya per a denunciar els atacs d’Israel i l’ús del pinkwashing, la instrumentalització del col·lectiu LGBTI per a justificar qüestions que no hi tenen a veure. La marxa sortirà dissabte a les 18.00 de la plaça d’Urquinaona de Barcelona, i anirà pel carrer de Pelai, la Rambla i el carrer de Ferran fins a arribar a la plaça de Sant Jaume, on es llegirà el manifest. Tot seguit, començarà la festa a la plaça de la Universitat, amb les actuacions d’Okdw, Alvert, La Golden Beat i Svetlana, i un sopar popular a càrrec de la comunitat palestina.

Lambda convoca una manifestació el 28 de juny per a protestar contra les retallades dels drets LGBTI

La mobilització es reivindica hereva de la primera manifestació d’alliberament LGBTI convocada el 1977 pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya, i que des de fa alguns anys organitza la Crida LGBTI. A més, hi ha adherides altres entitats LGBTI com ara Atzagaia, l’Associació Catalana d’Asexuals, el Ram de l’aigua, l’Associació de Transsexuals de Catalunya o Colors de Ponent; i una setantena d’organitzacions socials com el Sindicat de Llogateres, la CGT, la Intersindical o Ecologistes en Acció.

També hi fan costat la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya, que encapçalaran el bloc d’entitats de la manifestació. Els seguiran els blocs convocats per l’Associació Catalana d’Asexuals, DisturBI Col·lectiu, l’Associació Drag o l’Esquerra Independentista.

A més d’expressar la solidaritat amb Palestina i el rebuig al genocidi, la manifestació també denunciarà la crisi ecosocial i l’impacte de la massificació turística, agreujada per l’organització a Barcelona de grans esdeveniments massius com la Copa Amèrica o el Pride Barcelona, l’altra gran convocatòria sobre l’Orgull LGBTI, que es fa al juliol. També denuncien el racisme institucional i polítiques com el Pacte europeu de migració i asil; i reivindiquen l’aprovació d’una llei trans catalana que blindi els drets de persones no binàries i migrants, i la reversió de retallades en salut i el tancament de clíniques de detecció i tractament d’infeccions de transmissió sexual.

A més de la manifestació, durant el mes de juny la Crida LGBTI ha fet quatre taules rodones sobre ecologisme, drets trans, violències LGBTI-fòbiques, la situació a Palestina o l’antiracisme. Divendres 28 es farà l’acte polític central a les 19.00 a la plaça de la Universitat, amb la intervenció de representants de Futuro Vegetal, la Comunitat Palestina de Catalunya i la CGT.

La llei de tracte just que ha presentat Compromís ha fet el primer pas a les Corts gràcies als vots del PSPV i el PP, que finalment hi ha votat a favor malgrat veure “deficiències” que podrien impedir que la llei s’admeta a tràmit en el congrés espanyol.

Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en la seua resposta al síndic de Compromís, Joan Baldoví, en la sessió de control. Mazón, que es va comprometre amb Baldoví a permetre la tramitació de la normativa, ha assenyalat que la llei té “enormes deficiències tècniques”. A més, ha recordat que el Consell va renunciar a presentar un informe desfavorable després de la seua reunió, encara que sí que van facilitar a Baldoví documentació sobre els punts que veien deficients.

Mazón ha lamentat que es va trobar amb el “text deficient” presentat en les Corts, però igualment han votat a favor. De fet, ahir el síndic del PP, Miguel Barrachina, va insistir que compartien els objectius de la proposició: el nou model de finançament, el fons d’anivellament i la quitació del deute.

Baldoví, en el seu torn de rèplica, ha fet referència a les tres lleis que ha presentat el PP amb Vox per a votació avui —l’anomenada de llibertat educativa, la d’À Punt i la d’antifrau— i li ha dit: “Parla vostè de deficiències quan presenta aquesta llei, una miqueta de per favor”. En aquest sentit, ha insistit que la normativa s’admet a tràmit i que ara està en mans de la Conselleria d’Hisenda perquè la corregesca. “És admetre a tràmit per a poder treure una llei valenciana unànime que vaja a Madrid i deixar-nos de romanços”, ha afegit.

Per part seua, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha instat el president a aclarir la seua postura sobre el finançament i ha criticat la seua proposta de donar més marge a les autonomies en els impostos indirectes, que veu com “una ocurrència de barra de bar”.

A més a més, també s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups de la cambra l’admissió a tràmit de la llei d’Accessibilitat Universal, igualment presentada per Compromís.

“Avui hem pogut veure clarament un contrast en aquesta cambra. I ha sigut tres lleis que s’han aprovat només amb la majoria ideològica de la dreta i l’extrema dreta, i dues lleis, una que s’ha aprovat per unanimitat i l’altra amb una amplíssima majoria. Dues lleis que Compromís ha presentat en aquesta cambra. Jo crec que això marca quina és la manera de treballar. Alguns fan ideologia en les seues lleis i altres treballem per ser útils al conjunt de la societat valenciana”, ha dit Baldoví en declaracions posteriors als mitjans.

Així, el síndic de Compromís ha insistit que estan oberts a negociar i pactar per a millorar la llei, sempre que els tres punts bàsics queden presents. “Esperem que, prompte, aquesta cambra puga presentar una posició sòlida davant del congrés dels diputats per tal d’encetar d’una vegada per totes el meló del finançament”, ha dit.

Les accions de Grifols cauen un 8% en l’obertura de la borsa després que l’agència de qualificació Moody’s rebaixés el ràting de la multinacional. Així, pocs minuts després de les nou del matí, les accions s’han situat en els 8,3 euros aproximadament, quan ahir van tancar amb un valor de 9 euros. Al cap d’uns minuts el retrocés s’ha acabat moderant fins al 6% per després tornar a descensos del 8%. Concretament, Moody’s va rebaixar de B3 a B2 el ràting de la companyia amb perspectiva estable. En el seu informe, assenyala que encara observa un alt apalancament, tot i la venda recent d’una participació del 20% Shangai RAAS per 1.800 milions de dòlars (uns 1.600 milions d’euros).

Moody’s també assenyala un flux de caixa menor del previst i apunta que mantindrà la rebaixa del ràting per a un període d’entre un any i un any i mig. D’altra banda, també destaca l’estructura de governança “complexa i opaca”, les transaccions entre les seves parts i la “rotació” dels càrrecs directius al capdavant de la companyia.

Després de la publicació dels informes de Gotham Research, que van acusar la multinacional catalana de falsejar els comptes i van arribar a assegurar que el valor de la companyia era zero, Grifols va apartar la família del capdavant de la família i va incorporar Nacho Abia com a nou conseller delegat.