L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els Comitès de Defensa de la República (CDR) han fet un acte conjunt a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per commemorar el setè aniversari del referèndum del Primer d’Octubre. En un comunicat conjunt, han criticat amb duresa la presidència de la Generalitat actual, que diuen que l’ocupa un “català espanyolista” que va donar suport a l’aplicació de l’article 155 i que ja va dir que el 155 ja s’havia d’haver aplicat contra Catalunya l’any 2014. “Com és que s’ha arribat a aquesta situació?”, es demanen.

“El setembre i l’octubre del 2017 vam viure el punt més alt fins ara de la nostra revolució democràtica recent per la independència. Vam aconseguir que els partits aleshores independentistes aprovessin al Parlament una llei que va conduir a la celebració del referèndum i a la proclamació formal d’una república catalana independent circumscrita al Principat”, diuen. Han recordat que la gent s’havia organitzat per fer arribar les urnes als llocs de votació, que s’havia creat el cens universal i que s’havia defensat el vot contra la violència de la policia espanyola. “Aquesta va ser la nostra força fa set anys: organització civil, pressió suficient sobre els partits polítics, desobediència civil activa no-violenta”, diuen.

Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

Per ells, després de set anys de conflicte, hi ha hagut un cop d’estat judicial i desunió dels partits independentistes, i l’abstencionisme de càstig ha fet perdre la majoria parlamentària del moviment independentista, però també ha causat un trasbals en els tres partits polítics amb més força, Junts, ERC i la CUP. “Les entitats independentistes, tot i haver perdut capacitat de mobilització, hem reprès la nostra activitat coordinada”, diuen. I posen d’exemple la Diada d’enguany o la commemoració dels quinze anys de la consulta d’Arenys de Mar, els deu anys de la consulta del 9-N i els set del referèndum.

“Avui, 1 d’octubre, reivindiquem una vegada més el valor revolucionari de la celebració del referèndum d’independència, amb tot el que representa: la validesa del mandat popular encara pendent de fer-se efectiu; el caràcter imprescindible de la lluita decidida de les persones organitzades tant en forma d’accions col·lectives com individuals; la defensa ferma de la identitat, la cultura i la llengua en tot el que tenen de pilars de la nostra millor versió com a poble; la pressió sobre qualsevol formació política existent o de nova creació perquè faci els passos necessaris cap a una independència socialment justa”, han dit.

L’ANC i els CDR han fet una crida a recobrar la força i la iniciativa política al carrer i a les institucions. “Cal que denunciem qualsevol atac, que treballem noves formes de boicot i erosió a l’estat en totes les seves formes, que empenyem per tenir a les institucions unes forces polítiques que ens representin”, han afegit. També consideren que cal provocar l’estat espanyol de manera creativa “per tornar a obligar-lo a treure’s aquesta careta que s’ha pogut posar a ulls internacionals gràcies als indults, l’amnistia i totes les altres farses que ens volen vendre com a pactes”. “Des de fa segles sabem que l’estat no compleix mai cap promesa. Prou d’aquests enganys, prou d’aquest autonomisme que ens conduirà a l’extinció si no l’aturem”, han conclòs.

En l’acte de la plaça de Sant Jaume, les entitats han projectat un vídeo del Primer d’Octubre a la façana del Palau de la Generalitat i han cantat l’himne de Catalunya. Abans, a les 19.00, s’havia fet una concentració davant la prefectura de la policia espanyola, a la Via Laietana, on s’ha fet un acte de la Comissió de la Dignitat i la sectorial de Persones Represaliades de l’ANC. L’acció es fa cada quinze dies i serveix per a denunciar el centre de tortures franquista i reclamar que s’hi erigeixi un centre de memòria de la repressió.

El govern de Salvador Illa ha lliurat la clau d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya SAU, l’empresa d’obres públiques més gran de Catalunya, a Isaías Táboas, un home que duu un gran escàndol al seu currículum.

Els fets es remunten al febrer de l’any passat, quan es va fer públic que, per un error de disseny en els trens destinats a Cantàbria i Astúries, no cabien en alguns dels túnels pels quals havien de passar. L’error provenia de la planificació, perquè la mida dels trens no es va ajustar correctament a les dimensions dels túnels antics. Aquest problema farà endarrerir el lliurament dels trens entre dos anys i tres. Aquest gran nyap va passar mentre Táboas era el president de Renfe, l’operadora pública espanyola dedicada al transport de passatgers i mercaderies.

L’escàndol va causar un gran terrabastall al Ministeri de Transports espanyol que dirigia Raquel Sánchez. Adif i Renfe van destituir uns quants alts càrrecs vinculats amb el fracàs dels trens. Adif, per exemple, va fer plegar el titular d’Inspecció i Tecnologia com a mesura preventiva, i Renfe, el gerent d’àrea de Gestió de Material de Renfe Viatgers en el moment de la gestació del projecte de trens de via estreta. Pocs dies més tard, Táboas va dimitir. Isabel Pardo de Vera, secretària d’Estat de Transports, fou destituïda pel mateix motiu.

Quan exercia el càrrec, Táboas també es va mofar del traspàs de Rodalia a la Generalitat de Catalunya. “La Generalitat es posarà a conduir els trens?”, va dir, fent befa, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. Digué que Renfe era l’operadora, que prestava els serveis que tenia encomanats, de manera que moltes vegades els incidents no tenien cap relació amb si ho gestionava l’executiu espanyol o el català. També assegurà que la puntualitat dels trens era de més del 90%, un percentatge, segons ell, molt superior al de ciutats europees com ara Dublín i Lisboa. “Renfe té un bon servei si es compara amb qualsevol capital europea”, arribà a dir.

Gestió d’infrastructures

Ara Táboas ha aterrat altra vegada al govern català i s’encarregarà de gestionar les actuacions de projecció, construcció, manteniment i modernització de tota mena d’infrastructures i edificacions públiques. Dins aquesta gestió, s’hi inclouen les infrastructures públiques de regadius i les de tot l’àmbit rural. El govern destaca que “té una àmplia experiència en la gestió de situacions de crisi”, però va ser precisament una crisi que el va fer plegar de Renfe.

Táboas és un home afí al president José Montilla. Va ser el seu cap de gabinet al Ministeri d’Indústria espanyol (2004-2006) i, després, secretari general de la Presidència (2006-2010). Al govern català, no tan sols era la mà dreta del president, sinó que manava en l’accidentat govern tripartit amb ERC i ICV. A Renfe hi va arribar el juny del 2018, i en aquest càrrec tenia a les mans la gestió de Rodalia i la construcció del corredor mediterrani, dues qüestions clau per al futur de Catalunya i del País Valencià. D’ençà del juny d’enguany, exercia de secretari general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

L’exèrcit israelià ha entrat al Líban, en una nova invasió al seu veí del nord. De moment, no ha xocat amb les unitats militars libaneses i manté l’operació com un atac contra l’Hesbol·là.

Un tiroteig a Tel-Aviv causa vuit víctimes, pel cap baix

Però la gran qüestió és quina és la intenció d’Israel. Si es conformarà a ocupar la franja de territori que hi ha entre la frontera i el riu Litani o si provarà de continuar en direcció cap a Beirut.

L’ONU avisa del risc de catàstrofe humanitària al Llevant per l’expansió del conflicte

Vicent Partal analitza les conseqüències de cada opció en aquest nou vídeo de la Pissarreta.

Aquest vespre hi ha hagut un tiroteig a Tel-Aviv, al límit amb Jaffa, i hi ha set víctimes, pel cap baix, segons que informa Haaretz. Una de les víctimes és una menor de disset anys.

Els mitjans israelians han informat que hi havia, pel cap baix, onze ferits, sis dels quals en estat molt greu. Els atacants han obert foc contra els passatgers d’un tren lleuger i dels vianants que hi havia a prop de l’estació del bulevard Jerusalem de Jaffa.

Dos agressors han estat abatuts per la policia. Han estat identificats posteriorment com a Muhàmmad Khalef Saher Rajab i Hassan Muhàmmad Hassan Tamimi, procedents de la ciutat d’Hebron, a Cisjordània. Tenien uns vint anys. La policia i les forces de l’exèrcit han descartat noves amenaces després d’haver escorcollat ​​la zona.

Acció Cultural del País Valencià ha demanat la dimissió immediata del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per unes declaracions contra el català. L’entitat qualifica de molt indignants les paraules del president, que va qualificar la llengua pròpia dels valencians de llengua imposada massa temps.

Mazón va fer aquestes declaracions durant la presentació de la concessió automàtica dels títols acreditatius del coneixement de la llengua als estudiants que hagen assolit una determinada nota en acabar l’ESO o el batxillerat. Concretament, Mazón va dir: “Per a mi, té a veure amb la convivència, amb posar fi a una etapa d’imposició que solament allunyava el valencià, en comptes d’acostar-lo amb la promoció, el reconeixement, la justícia i el mèrit”.

Desde mañana mismo, sin burocracias ni tasas, podrán descargarse su título de reconocimiento del valenciano los estudiantes de secundaria y bachillerato desde el curso 2008-9. Por justicia, por mérito y sobre todo, por convivencia y reconocimiento de una lengua que ha sido… pic.twitter.com/z4OTtJ4Xuw

— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) September 30, 2024

Per a Acció Cultural del País Valencià, aquestes paraules són un atac inacceptable a la llengua pròpia del poble valencià i demostren una incomprensió absoluta de la història i una realitat lingüística del País Valencià. “El valencià, lluny de ser una llengua imposada, és una llengua pròpia i històrica del País Valencià, que ha estat objecte de persecució institucional i de discriminació durant segles”. L’entitat diu també que el català es troba en una situació de diglòssia i de risc de desaparició encara en desigualtat respecte del castellà. “És especialment greu que aquestes paraules vinguen de qui hauria de representar tot el poble valencià, sense exclusions”, diu la nota de l’entitat, que també fa referència al menyspreu cap a la llengua i a la falta de compromís amb la diversitat i riquesa cultural del territori.

 

El PSPV ha decidit de recórrer contra la sentència de l’Audiència espanyola que al maig va absoldre l’ex-president Francisco Camps del cas Gürtel. Havia estat acusat del delicte de tràfic d’influències en concurs amb el de prevaricació per l’adjudicació de contractes a l’empresa Orange Market.

Amb aquesta resolució de l’Audiència espanyola, Camps acabava un periple judicial sense haver estat condemnat en cap de les causes per les quals havia estat investigat i jutjat. “No hi ha cap prova ni indici d’una ordre, suggeriment o intromissió del senyor Camps en la contractació [de Fitur], però és que tampoc no hi ha cap testimoni, escrit o comunicació entre tots dos en aquell període, cosa que l’allunya de qualsevol pena o indici amb transcendència penal”, deia la sentència. Especialment, es destacava que no hi va haver cap indicació sobre la contractació entre Camps i Dora Ibars, directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, que també és absolta.

Camps respon

Camps s’ha mostrat segur de si mateix després de conèixer que el PSPV vol recórrer contra la sentència: “No m’espanten, no em fan por i no em pararan.” Diu que ara té fins i tot més il·lusió de tornar a la política, i ha aprofitat per a preguntar-se: “Què tinc jo perquè em persegueixin d’aquesta manera?”

Camps ha estat investigat en altres causes, com ara la visita del Papa a València o la construcció del circuit de Fórmula 1 a València, que van ser arxivades.

Altres condemnats

En canvi, sí que es va condemnar el cap de la Gürtel, Francisco Correa, el seu número dos, Pablo Crespo, i el responsable d’Orange Market, Álvaro Pérez, a dos anys i tres mesos de presó, després de l’acord de conformitat amb l’escrit d’acusació de la fiscalia.

Els magistrats també van condemnar vuit acusats més a penes d’entre deu mesos a vuit anys de presó. El cap del gabinet tècnic de la Societat de Seguretat i Promoció Industrial Valenciana (Sepiva), Enrique Bort, va rebre deu mesos de presó, mentre que el gerent d’Orange Market Cándido Herrero, en va rebre vuit.

Per contra, el tribunal va absoldre també diversos consellers i funcionaris de la Generalitat valenciana per les contractacions públiques que es van estendre durant els anys 2004 a 2009, entre les quals destacaven les relacionades amb l’Open de Tennis i els contractes dels Grans Esdeveniments de la Generalitat valenciana per a la seva exposició a Fitur.

El ple del Consell ha aprovat una declaració institucional en què s’afegeix a la petició de la família de Miguel Hernández perquè el govern espanyol anul·li els sumaris judicials franquistes oberts en contra del poeta i se li faci una Declaració de Reconeixement i Reparació Personal.

Amb aquesta declaració, diuen que el País Valencià honra Miguel Hernández, el poeta que des de la seva terra natal va elevar la veu per la llibertat, la justícia i els drets humans. Segons que ha informat la consellera d’Hisenda i portaveu del Consell, Ruth Merino, preferirien de fer-ho el 30 d’octubre, dia del naixement del poeta.

La Generalitat traslladarà l’acord a la Presidència del govern espanyol, al Ministeri de Justícia espanyol, al Ministeri de Cultura espanyol i als grups parlamentaris del Congrés i del Senat espanyols.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que aquesta petició parteix d’Oriola, però que la considera fonamental per a la supressió de “l’horrible condemna que va patir el poeta”. Cal no oblidar que fa tan sols una setmana, l’Ajuntament d’Oriola va rebutjar amb els vots del PP i de Vox d’anul·lar els judicis franquistes que es van fer a Miguel Hernández.

L’Iran ataca amb míssils Israel en resposta a la invasió del Líban. Segons Al Jazeera, a tot el país se senten sirenes i es veuen bengales i míssils al cel de Tel-Aviv. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran s’ha atribuït l’atac.

Smoke is seen rising from several Locations to the North of Tel Aviv in Central Israel. pic.twitter.com/QPBrHmXg5f

— OSINTdefender (@sentdefender) October 1, 2024

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha ordenat a les forces armades nord-americanes que ajudin Israel a defensar-se dels atacs de l’Iran i aturin els míssils, segons que recull l’agència Reuters. Biden i la vice-presidenta Kamala Harris supervisen l’atac de la Casa Blanca estant, ha dit el portaveu del Consell Nacional de Seguretat, Sean Savett, en un piulet.

Fa poques hores, un alt funcionari de la Casa Blanca havia avisat que els Estats Units tenien indicis que l’Iran es preparava per fer de manera imminent un atac amb míssils balístics contra Israel. L’Iran havia promès fa poc de venjar l’assassinat de Nasral·là i Abbàs Nilforouxan, màxim comandant de la Força Quds, que va ser assassinat al costat del cap de l’Hesbol·là divendres.

Un tiroteig a Tel-Aviv causa vuit víctimes, pel cap baix

A l’abril, l’Iran havia enviat dotzenes de drons sobre Israel, un atac que havia intensificat dràsticament la tensió al Llevant. L’Iran va comunicar l’atac a l’ONU, tot afirmant que el feia en legítima defensa, després dels atacs israelians a uns quants països.

“Un atac militar directe de l’Iran contra Israel tindrà conseqüències greus per a l’Iran”, ha dit l’alt funcionari de la Casa Blanca. L’exèrcit dels Estats Units ha anunciat que havia enviat “tres esquadrons d’avions addicionals” al Llevant, segons que publica Orient-Le Jour.

Guterres condemna l’expansió del conflicte

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha condemnat l’expansió del conflicte a Llevant, poc després que l’Iran hagi llançat desenes de míssils contra Israel. “Això ha de parar. Necessitem completament un alto el foc”, ha dit en un breu comunicat en què no ha inclòs al·lusions concretes a cap dels actors directament implicats.

Guterres ja havia reclamat aquest mateix dimarts una pausa dels combats al Líban, després que Israel hagués intensificat els seus atacs a terra libanès i fins i tot iniciat una ofensiva terrestre.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides es reunirà dimecres per discutir l’atac iranià a Israel, segons que informa Haaretz.

Tancament dels espais aeris

L’agència de notícies estatal de Jordània informa que s’ha suspès temporalment el trànsit aeri. També ho ha fet Iraq, segons que anuncia la premsa estatal, citada per Reuters.

Per la seva banda, la companyia nacional holandesa ha prorrogat la suspensió dels vols a Israel fins a finals d’any, citant el deteriorament de la situació a la regió.

L’Ambaixada dels Estats Units a Israel ha instat el personal diplomàtic i les seves famílies que a resguardar-se a les seves llars fins a nou avís.

Aquest possible atac s’emmarca en el repunt dels atacs aeris israelians en territori libanès, i després que aquesta matinada hagin entrat les seves forces terrestres al sud del Líban. Els atacs israelians s’han incrementat des de mitjan setembre i han posat fi a la vida de gran part de la cúpula de l’Hesbol·là, inclòs el seu secretari general, Hassan Nasral·là, mort divendres a un bombardeig a Beirut.

L’exèrcit d’Israel assegura que hi ha combats intensos amb milicians de l’Hesbol·là al sud del Líban. El portaveu, Avichay Adraee, ha acusat els combatents islamistes de fer servir escuts humans i ha dit a la població civil que no es traslladi al sud del riu Latani. D’altra banda, les autoritats israelianes han confirmat que s’havien disparat projectils a la zona de Metual i Avivim, al nord d’Israel.

L’ONU avisa del risc de catàstrofe humanitària al Llevant per l’expansió del conflicte

La pizzeria Sartoria Panatieri de Barcelona ha aconseguit el segon lloc del rànquing italià The Best Pizza Award 2024 —llistat que distingeix les cent millors pizzeries del món— a la cerimònia que s’ha fet a l’Spazio Antologico de Milà. Així, la pizzeria barcelonina supera el tercer lloc que va assolir l’any passat en el mateix rànquing. El 2023 també va obtenir un altre guardó: es va situar com la millor pizzeria d’Europa fora d’Itàlia, segons la guia 50 Top Pizza Europe. En aquesta guia, enguany ha quedat segona.

El primer premi se l’ha endut, per quart any consecutiu, el mestre pizzer de Pepe in Grani, a Caiazzo (Itàlia), Franco Pepe. Els artífexs de la pizzeria barcelonina, Rafa Panatieri i Jorge Sastre, ocupen el segon lloc i també han aconseguit el premi The Best Pizza Margherita. Completa el podi Simone Padoan, fundador de I Tigli, a San Bonifacio (Itàlia).

Entre les cent pizzeries destacades per la llista arreu del món n’hi apareixen dues més del país. Al número seixanta-sis, la pizzeria de Girona Gasparic, amb Eloi Torrent. I al número vuitanta,nou, el local de Sabadell Il figlio di Emiliano, amb Eric Ayala.

Ja s’ha anunciat com seran els nous exàmens de selectivitat del 2025. La idea és canviar el model actual de manera progressiva i fer-los menys memorístics i més competencials. El 2028, es preveu que les PAU siguin completament competencials. A continuació, us expliquem quines novetats incorporaran els exàmens de selectivitat d’enguany, que ha detallat la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). 

El Departament de Recerca i Universitats preveu de fer arribar els nous models a tots els centres i publicar-los al Canal Universitats a finals d’octubre. De totes maneres, cal recordar que aquesta normativa pretén d’establir una estructura, unes característiques i uns criteris de correcció comuns, però cada territori podrà concretar com voldrà que siguin els exàmens de les PAU. Així, caldrà esperar a la decisió final dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes, per a veure com serà finalment el model d’exàmens de selectivitat el juny de 2025.

Menys memòria i més reflexió

Les preguntes memorístiques perdran pes, i, en canvi, en guanyaran aquelles que posin a prova els coneixements competencials o més pràctics dels alumnes. Les preguntes no memorístiques seran de resposta obligada i representaran un mínim del 20% del pes de la totalitat de la prova. Per a resoldre els anomenats exercicis competencials, l’alumne haurà de relacionar els seus coneixements i demostrar pensament crític, capacitat de reflexió i maduresa.

Un únic model d’examen

A més, una gran novetat del model d’exàmens de la selectivitat 2025 serà el model únic. És a dir, per a cada matèria, hi haurà una sola opció d’examen, perquè els alumnes no podran descartar temari. Ara bé, cada examen tindrà diferents apartats i cadascun d’ells oferirà la possibilitat d’elegir entre diverses preguntes o tasques. Aquestes preguntes podran respondre’s amb una resposta tancada, semiconstruïda o oberta. La puntuació assignada a aquests dos últims tipus de pregunta tindrà més pes i arribarà, com a mínim, al 70%.

Més importància a la llengua

Es donarà un pes important a la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica i la presentació als exàmens. A més, en el cas de les proves específiques de les llengües oficials, com el català i el castellà, els errors lingüístics es podran penalitzar amb fins a dos punts menys.

Pel que fa a les llengües estrangeres, com l’anglès, el francès, l’alemany o l’italià, es podrà descomptar fins a un punt i mig, i, a la resta de matèries, els erros lingüístics restaran fins a un punt.

Aquest requisit s’aplicarà de forma proporcional per a l’alumnat amb dislèxia, disortografia o altra dificultat que afecti el desenvolupament del llenguatge.

Altres aspectes

Caldrà obtenir una qualificació igual o superior a 5 per a poder aprovar les PAU. Tanmateix, amb el canvi a un model d’examen únic, els estudiants que vulguin aspirar a la qualificació màxima de 14 punts, hauran de respondre correctament les qüestions que cobririen entre el 75% i el 80% del temari de cada assignatura, no com en els últims cursos, en què es donava a triar entre dos models d’examen.

Pel que fa a l’estructura de les PAU, serà com fins ara. A la fase general, que ha de fer tothom, hi haurà cinc exàmens obligatoris i una matèria específica en funció de la modalitat de batxillerat que s’hagi cursat. El resultat de totes aquestes proves és sobre 10. Els que vulguin aspirar a un 14, podran examinar-se voluntàriament de fins a quatre matèries més, i no tres, com fins ara.

Tal com altres anys, els exàmens duraran 90 minuts, amb mitja hora de pausa entre cada prova.

El president Carles Puigdemont ha publicat per primera volta la fotografia de la reunió amb l’ex-president dels EUA Jimmy Carter, que es va fer a la seu del Carter Center a Atlanta l’abril del 2017, uns mesos abans de l’1-O. En la trobada, els dirigents van parlar sobre Catalunya i el referèndum d’independència, però també de la crisi humanitària a la Mediterrània i de l’acollida de refugiats.

Former President Jimmy Carter turns 100 today. He is such a true symbol for democracy in the United States and all around the world. Thanks to the very much admired and missed Ambler Moss, I had the opportunity to meet the President over seven years ago. I was able to explain to… pic.twitter.com/LZsiwRw64V

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) October 1, 2024

Bona part de la premsa espanyola va posar en dubte la reunió perquè Puigdemont va volar als EUA gairebé d’amagat per esquivar els tentacles de la diplomàcia del govern de Mariano Rajoy. Tanmateix, uns dies després, un comunicat del Carter Center va confirmar la trobada —sense imatges—, tot i que precisant que l’entitat i l’ex-president no tindrien cap rol en el referèndum.

“L’eufòria ens va fer valents”: parlen els presidents de mesa de l’1-O 

Avui, Puigdemont ha fet pública la imatge, set anys després de l’1-O, perquè Carter fa 100 anys. En un piulet, ha lloat la seva figura com un “veritable símbol de la democràcia als Estats i Units i arreu del món”. La trobada entre els dos dirigents la va facilitar Ambler Moss, ex-ambaixador dels EUA i gran catalanòfil.

“Vaig tenir l’oportunitat de conèixer el president ara fa set anys. Li vaig poder explicar les raons de la nostra lluita i el nostre desig d’esdevenir una nació catalana lliure. Ell va ser extremadament atent i va tenir grans paraules d’afecció cap a la ciutat de Barcelona i el monestir de Montserrat, que havia visitat. Us desitgem un molt feliç aniversari, president”, afegeix Puigdemont.

El president Carles Puigdemont va telefonar al president Salvador Illa quan Illa prengué possessió del càrrec, el 10 d’agost proppassat, segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat VilaWeb. Tanmateix, el govern, incòmode amb la informació, s’ha negat a pronunciar-s’hi, i ni tan sols ha volgut dir si hi va haver cap conversa. La portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, ha dit avui que ni ho confirmava ni ho desmentia i que aquesta mena de contactes formaven part de l’àmbit privat. “La privacitat de les converses del president Illa la determina el president Illa; ell determina quina és privada i quina és pública”, ha dit.

A banda del títol de 130è president de la Generalitat, Puigdemont és també diputat i el cap de llista de la segona formació més votada a les darreres eleccions. Paneque, tanmateix, ha negat l’interès públic de la primera presa de contacte entre ell i Illa –que no es coneixien– perquè diu que Junts encara no ha establert formalment qui exercirà el càrrec de cap de l’oposició. Segons la portaveu, el govern resta “a l’espera que Junts per Catalunya determini quins són els seus interlocutors” al parlament i orgànicament, i que després hi voldran parlar.

De moment, Puigdemont també ha estat exclòs de les trobades amb els presidents de la Generalitat. Illa s’ha reunit amb els presidents Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Quim Torra. No ho ha fet encara amb el president Pere Aragonès, amb qui ja es van reunir per a fer el traspàs, ni, és clar, amb el president Pasqual Maragall, per raons de salut. En públic, el govern tampoc no aclareix si hi ha la intenció de fer una trobada amb Puigdemont, que roman a l’exili. 

De moment, Illa continua una ronda de contactes amb polítics retirats. Avui, aniversari del referèndum del Primer d’Octubre, el president s’ha reunit amb l’ex-dirigent d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida, afí a Units per Avançar, de Ramon Espadaler, ara conseller de Justícia. Paneque ha dit que Duran havia estat convidat “en qualitat de persona de qui al president Illa li interessa l’opinió sobre l’actualitat política”. “El senyor Duran i Lleida és una persona amb qui el president volia entrevistar-se i escoltar”, ha concretat.

“La situació d’avui és lluny de la plena normalitat”, ha afirmat el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, al despatx d’audiències del parlament. Rull ha fet una declaració institucional en el setè aniversari del referèndum del Primer d’Octubre acompanyat dels membres independentistes de la mesa, i amb l’absència dels representants que hi té el PSC. Rull ha criticat que el blocatge judicial de la llei d’amnistia impedeix que els diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig puguin tornar de l’exili i exercir amb plenitud els seus drets polítics, que més polítics que van formar part del govern de l’1-O continuïn inhabilitats o sense poder tornar al Principat, i que la resta persones amb causes pendents fruit de la repressió encara estiguin pendents de ser amnistiades. “Fem una crida a l’aplicació sense reserves de la llei d’amnistia per a tornar a la política allò que correspon i és estrictament d’àmbit polític”, ha dit, i ha fet èmfasi que subscrivien el missatge la vice-presidenta primera de la cambra, Raquel Sans, la secretària primera, Glòria Freixa, i el secretari segon, Juli Fernàndez.

En un moment de divisió dels partits independentistes, i després de la pèrdua de la majoria absoluta independentista al parlament en les darreres eleccions però de la preservació de la majoria independentista de la mesa, els membres de Junts i ERC a l’òrgan rector del parlament han comparegut conjuntament per defensar que l’1-O va ser una “victòria de la democràcia”, i una expressió d’ambició nacional i d’autoestima col·lectiva. Rull, que va ser empresonat, condemnat i indultat pel referèndum d’autodeterminació, ha defensat que votar no pot ser un delicte. També ha criticat que després del referèndum es va intensificar la persecució judicial d’un moviment pacífic i democràtic i ha recordat la violència policial d’avui fa set anys. Unes imatges amb projecció internacional que, malgrat el pas del temps, considera que han d’avergonyir tothom que digui defensar la democràcia. Segons que ha dit Rull, aquell dia va ser potser el més rellevant de la història recent de Catalunya.

Nova provocació del grup espanyolista juvenil S’ha Acabat. El grup, que té una clara vinculació amb l’extrema dreta, ha participat avui a la fira d’entitats de la UAB, on ha fet una crida a defensar els valors de l’unionisme, coincidint amb el setè aniversari del Primer d’Octubre. La resposta dels col·lectius antifeixistes no s’ha fet esperar i els han plantat cara. S’han viscut alguns moments de tensió entre els membres de l’organització i estudiants del campus.

Un centenar d’estudiants s’ha concentrat davant la carpa. Un ampli desplegament dels Mossos d’Esquadra ha evitat que la situació s’agreugés. Diputats del PP, com Alejandro Fernández o Cristian Escribano, i de Vox, com Júlia Calvet i Alberto Tarradas, s’han desplaçat a la UAB per donar suport a S’ha Acabat.

Fotografia: ACN / Àlex Recolons. Fotografia: ACN / Àlex Recolons. Fotografia: ACN / Àlex Recolons. Fotografia: ACN / Àlex Recolons. Fotografia: ACN / Àlex Recolons.

La concentració entorn de la carpa de S’ha Acabat, a la plaça del Coneixement, ha començat al voltant de les 12.30, quan els diputats del PP i Vox ja eren a l’interior del cordó policíac que havien fet els Mossos d’Esquadra i agents de la seguretat privada de la universitat.

Hi ha hagut empentes amb la policia i les dues bandes s’han proferit tota mena d’insults i proclames. Els diputats de Vox Júlia Calvet i Alberto Tarradas s’han acostat als manifestants en actitud desafiant i, un cop rere el cordó policial, també s’han encarat unes quantes vegades amb els concentrats amb crits com “Catalunya és Espanya” i “Guarros”.

La protesta s’ha dissolt passades les 14.00. Minuts abans, els representants del PP i Vox s’han retirat acompanyats per la policia.

“Hi ha dues maneres de pujar a l’autocar: la correcta i la incorrecta. Si ho fem bé, sortirem d’aquí a un minut, si no, d’aquí a un quart d’hora. Depèn de vosaltres!”, crida en castellà per un megàfon un dels informadors de Renfe a la sortida de l’estació de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès). Davant seu, un grup d’usuaris de Rodalia esperen resignats el seu torn per accedir a un dels vuitanta-set vehicles que la companyia ha contractat per a efectuar els recorreguts que els trens no poden fer a conseqüència d’unes obres corresponents al corredor mediterrani al túnel ferroviari de Roda de Berà (Tarragonès), que obliguen a tallar-hi la circulació. Són alguns dels usuaris que, per valentia o, sobretot, manca d’alternativa, han confiat en el pla de mobilitat alternatiu dissenyat per l’operadora per a mantenir la connexió entre Barcelona i el sud del Principat i el nord del País Valencià, que queda blocada pel tall. Segons Renfe, el tall afectarà cada dia uns quinze mil usuaris de les línies R13, R14, R15, R16 i R17 durant els cinc mesos vinents, concretament, fins el 2 de març.

Comença el tall ferroviari de Roda de Berà: com podeu anar entre Tarragona i Barcelona?

Avui és el primer dia de tall i, per tant, també el primer dia que s’aplica aquest pla, que es basa en la substitució dels trajectes que habitualment fan els trens amb autocars. A l’estació de Sant Vicenç de Calders, punt clau del dispositiu perquè és on es recupera la circulació ferroviària després del tall i, en conseqüència, on carreguen i descarreguen els autocars, s’hi respira ambient de primer dia d’escola. Des de primeríssima hora, Renfe hi ha col·locat informadors tant a la zona exterior, on els usuaris han d’agafar els vehicles per a anar cap a Torredembarra (Tarragonès), Altafulla (Tarragonès), Tarragona, Vila-seca (Tarragonès), Salou (Tarragonès) o l’Hospitalet de l’Infant (Baix Ebre); i a l’interior, on els passatgers que acaben de baixar d’aquests autocars han d’agafar els trens regionals o de Rodalia cap a Barcelona. Si bé a fora hi ha unes cues organitzades i senyalitzades per a distribuir els viatgers en els diferents vehicles, a l’interior de l’estació hi regna una anarquia que els informadors intenten de gestionar de la millor manera possible.

Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé) Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé) Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé) Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé) Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé) Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé) Usuaris baixant de l'autocar per a accedir a l'estació de Sant Vicenç de Calders Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé) Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé)

Els nervis i les corredisses vénen i van a mesura que hi arriben trens i autocars, sobretot, dels viatgers que han d’arribar a Barcelona, que tan bon punt baixen del vehicle s’afanyen a arribar a les andanes corresponents per no perdre el tren i reduir el temps perdut en el transbordament obligat. Segons que explica l’Alba, una de la desena d’informadores contractades per a l’ocasió, aquest és el principal temor dels usuaris. De fet, un dels moments de més indignació s’ha viscut cap a quarts de deu del matí, quan un dels trens de la R16 ha sortit abans que arribés un dels autocars provinents de Tarragona. Això ha obligat els viatgers a esperar uns vint minuts per  agafar el comboi següent. Com que molts usuaris habituals han cercat vies alternatives d’anada o tornada de Barcelona, el pla alternatiu ha pogut suportar la demanda de viatgers. De fet, ben avançat el matí, a l’estació hi queden més periodistes que no pas viatgers.

Tall ferroviari de Roda de Berà: com afecta la connexió entre València i Barcelona?

Malaurada normalitat

Malgrat que els temps de viatges s’amplien considerablement a conseqüència del tall, l’actitud entre la majoria d’usuaris és més de resignació que no pas d’enuig o d’indignació. “Ja ho sabem: Renfe és Renfe i va tard amb talls o sense”, diu una usuària que somriu irònicament mentre espera a l’andana el tren que l’ha de dur a Barcelona. “Avui, un trajecte que normalment seria de dues hores serà de més de tres”, explica un jove que espera fent fila índia a l’autocar que l’ha de dur fins a Cambrils.

“No és just que, després de quatre mesos d’avaries i problemes, ara ens facin això. I a sobre ara, i no a l’estiu, per a no molestar als turistes”, lamenta en Paco, des d’un dels combois de la R2 Sud, línia que habitualment connecta Sant Vicenç de Calders amb Barcelona i que ara haurà d’assumir un augment de passatgers en l’enllaç fins a la ciutat.

En aquest sentit, el govern de Cunit (Baix Penedès) ja ha reclamat a Renfe que ampliï el servei al corredor sud per evitar el col·lapse que avui ha viscut la línia. Bona part dels usuaris que han arribat en busos a Sant Vicenç de Calders han optat per acabar el recorregut fins a Barcelona amb trens de Rodalia en lloc dels regionals. Això ha fet que els trens arribessin a Cunit gairebé plens en hora punta i que a Cubelles, la següent estació, ja no hi hagués seients lliures ni prou espai als vagons.

@rod2sudcat @dignitatavies @rodalies @Catinformacio @rac1 a l'estació Cubelles… gent sense poder pujar. Meravellosa idea el 1r dia de tall a Tarragona la de posar trens curts. @ajcubelles @RodObresBera pic.twitter.com/2aMxDK9YnS

— Jorx (@jordrums10) October 1, 2024

El malestar dels usuaris amb la gestió de les línies ferroviàries ve de lluny. El passat mes d’abril, més d’un centenar d’usuaris de tren es va concentrar a l’estació de Tarragona per reclamar un servei digne. Convocats per la plataforma Dignitat a les Vies, van exposar el seu malestar pels retards generalitzats i les males condicions del servei, sovint amb trens amb més passatgers del compte i sense el manteniment apropiat.

Col·lapse a l’exterior de l’estació

Un dels principals dubtes previs al tall era si l’estació de Sant Vicenç de Calders estaria capacitada per a convertir-se en un dels punts més freqüentats de la línia ferroviària catalana. Avui s’ha demostrat que aquests dubtes estaven més que justificats. Si bé és cert que les onze vies operatives han estat suficients per a distribuir tots els passatgers i no generar aglomeracions, la història a l’aparcament ha estat ben diferent. Les dimensions limitades, especialment de l’entrada, obliguen els autobusos a fer unes quantes maniobres per a accedir-hi, cosa que redueix molta fluïdesa a l’hora de deixar passatgers i recollir-ne. A més, a conseqüència d’això, l’entrada i sortida de vehicles del recinte queda col·lapsada a estones.

Autocar esperant per a entrar a l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé) Accés a l'aparcament de l'estació de Sant Vicenç de Calders col·lapsat Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé) Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé) Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé) Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé)

Com que l’aparcament habitual era ple d’autocars, els usuaris que han anat a l’estació amb vehicle privat han hagut d’aparcar en alguns descampats pròxims.

Les autoritats valoren positivament la primera jornada

Més enllà d’usuaris i periodistes, aquest matí algunes autoritats també s’han acostat a Sant Vicenç de Calders per seguir la primera jornada del tall. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha celebrat que no hi hagués hagut caos en el primer dia de tall, tot i que també ha reconegut que abans de cantar victòria calia veure si hi havia hagut un increment substancial de l’ús del vehicle privat. “Sense triomfalismes, però les coses han funcionat raonablement bé”, ha sentenciat en una atenció als mitjans al peu de l’estació.

Per la seva banda, el director de Rodalia, Antonio Carmona, ha reconegut que hi havia hagut uns quants retards, però ha assegurat que anirien ajustant l’oferta i el servei segons com es desenvolupés el pla alternatiu de mobilitat.

Aquest discurs contrasta amb l’actitud estoica dels usuaris habituals, ja acostumats a tota mena de disfuncions en el servei, que avui han tastat o han evitat com han pogut la seva nova realitat durant els cinc mesos vinents.

La Generalitat ha atorgat el premi de les Lletres a l’escriptor Ferran Torrent. Torrent (Sedaví, Horta Sud, 1951) és un dels autors més prolífics i reconeguts del país. És el creador del detectiu Butxana i del periodista Hèctor Barrera, i la seua irrupció a principi dels anys vuitanta va dur una modernització a la novel·la en català que es feia al País Valencià. No emprenyeu el comissari va ser una alenada d’aire fresc. Ha retratat com ningú els baixos fons i els ambients de la corrupció política valenciana. Amb Gràcies per la propina va guanyar el premi Sant Jordi el 1994 i amb Vida en l’abisme va ser finalista del Planeta. Memòries de mi mateix, del 2023, és la darrera novel·la que ha publicat. A més, Ferran Torrent ha escrit guions per al cinema i la televisió. I també per a Canal Nou Ràdio, que va començar a caminar ara fa trenta-cinc anys.

Més distincions

L’Alta Distinció de la Generalitat i la Gran Creu de Jaume I ha estat per a Maria Desamparados Cabanes Percour, historiadora i membre de la Reial Acadèmia Valenciana de Cultura. Entre el 1981 i el 1982 va ser consellera d’Educació del Consell del País Valencià que presidia Enrique Montsonís. Més tard, va ser consellera sense cartera del govern presidit per Joan Lerma. És defensora del secessionisme lingüístic.

La distinció al mèrit cultural s’atorga a Miguel Falomir, historiador de l’art i, d’ençà del 2017, director del Museu del Prado de Madrid; a Maria Zamora, productora de cinema que, entre més films va produir Alcarràs de Carla Simón; a l’associació Raíces Reino de Valencia que es dedica a indexar i digitalitzar per a documentar els fons documentals eclesiàstics de les diòcesis d’Oriola-Alacant, València i Sogorb-Castelló; i també a Gustavo Passcual Falcó, l’autor de la peça Paquito el Chocolatero, a títol pòstum.

La distinció al mèrit científic és per a Lluís Guanter, doctor en física ambiental i responsable del grup de Teledetecció Terrestre i Atmosfèrica de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València.

Les distincions al mèrit per accions en favor de la igualtat i per una societat inclusiva s’atorguen a l’associació Afanias, de Castelló, i a la Federació de Famílies Nombroses.

La distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat és per al polític del PP José Manuel García Margallo.

La distinció al mèrit empresarial i social és per a Caixa Rural la Vall Sant Isidre, de la Vall d’Uixó, que enguany celebra el 120è aniversari de la fundació; i a l’empresa de fabricació d’instruments de vent-metall Honiba SA, de Xirivella.

El premi d’ambaixador del País Valencià és per al pastisser Paco Torreblanca, reconegut com a millor pastisser el món l’any 2022.

Les distincions de la Generalitat són per als serveis d’extinció d’incendis, serveis d’emergències, seguretat i protecció civil, que van participar en l’extinció de l’incendi de l’edifici de Campanar. Es fa una menció especial al conserge de l’edifici, Julián Garcia Antón.

La medalla de la Generalitat al mèrit esportiu és per als medallistes valencians en els Jocs Olímpics i Paralímpics de París.

La Generalitat ha introduït una modificació en els actes de concessió dels guardons: tant el premi de les Lletres com el reconeixement cultural es lliuraran el 8 d’octubre, vespra de la Diada, en un lloc fora del Palau de la Generalitat.

Tres fills dels setanta-quatre majors morts durant el primer mes de la pandèmia de covid-19 en la residència Domus Vi d’Alcoi (Alcoià) han lamentat que no van poder acomiadar-se’n i han criticat la falta d’informació de la direcció del centre sobre l’estat de salut dels pares.

Ho han expressat en la segona sessió del primer judici contra una residència de majors per la gestió durant la pandèmia sanitària de la primavera del 2020, al jutjat de primera instància i instrucció número 3 d’Alcoi. Al centre Domus Vi van morir-hi el 52% dels 140 majors interns. En el procés judicial per la via civil –que ha de durar fins l’11 d’octubre– s’hi personaran 46 familiars de 18 de les víctimes.

Jorge, que no ha denunciat, ha atestat que no es va poder acomiadar de la seua mare, que va morir el 30 de març, pocs dies després d’haver-li dit que tenia el virus i sense poder-la visitar ni posar-s’hi en contacte.

Ha explicat que en aquells darrers dies únicament la pogué una volta per videoconferència, quan ja estava “prostrada i sedada”, sense haver-ne estat informat ni haver-hi donat consentiment. Una altra vegada, per telèfon i sense veure-la, li van assegurar que ella escoltava. “Em van dir: ‘Parla-li, que ella t’escolta.’ I jo li vaig dir ‘Mamà, aguanta!’ Aquest va ser el meu comiat”, ha dit, emocionat, Jorge. Ha lamentat el tracte rebut per la direcció mèdica, que s’hi comunicava de tant en tant i en converses d’un parell de minuts, pràcticament per dir que tenia febre i que encara era viva.

En la crítica a la gestió del centre, Jorge ha dit que els travessers es canviaven dues vegades al dia i que en el darrer any hi havia hagut quatre situacions de gastroenteritis generalitzada en els residents. També ha aclarit que no es va unir a la denúncia de la plataforma de familiars perquè tenia problemes de salut.

Mónica, nora d’un altre dels morts el 21 de març de 2020 a la matinada, que tampoc no s’ha personat en el procés, ha explicat que no van presentar demanda perquè no podien pagar les despeses dels advocats i els costs judicials, i que en la família tampoc no hi havia consens. Ella i el seu marit sí que volien denunciar-ho, però la vídua i un altre fill preferien “girar full i no continuar torturant-nos amb això”.

Acusacions desafortunades

La filla del primer mort a Domus Vi, Concepció, també ha aclarit que no va demandar per causes econòmiques, però que presta declaració com a testimoni perquè es faça justícia i es millore la situació de les persones grans.

“Jo ja sóc major i no m’agradaria trobar-me amb el que hi havia allí”, ha dit. Ha contat que la residència no tenia prou personal de feia mesos, i que una setmana abans el seu pare havia estat ingressat a l’hospital comarcal Verge dels Lliris d’Alcoi per deshidratació i una sonda mal col·locada.

Quan va rebre l’alta per aquestes causes –ha afegit–, els metges de l’hospital van demanar que estigués aïllat en Domus Vi, però a la residència no li van fer cas. Ha lamentat especialment que, malgrat aquesta falta d’atenció, la directora mèdica del centre li digués, fins i tot, que el seu pare era qui havia portat el virus a la residència.

Concepció també ha contat que ella trucava per a interessar-se pel seu pare, però que no aconseguia passar de la centraleta, on es limitaven a contestar-li: “Si no t’han trucat és perquè no hi ha problema o perquè està millor.” Fins que el 16 de març a les 8.00 van posar-s’hi en contacte per comunicar-li la defunció.

Les Nacions Unides han avisat del risc d’una catàstrofe humanitària al Llevant arran de “l’expansió de les hostilitats”, de manera que hi ha el perill real que el context “es deteriori encara més”. Aquesta nit ha començat la invasió del Líban per part de l’exèrcit israelià.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Com serà la guerra del Líban? Fins al riu Litani o fins a Beirut?

“Estem profundament preocupats per l’expansió de les hostilitats a l’Orient Pròxim i pel potencial que té a l’hora d’enfonsar tota la regió en una catàstrofe humanitària i de drets humans”, ha dit Liz Throssell, portaveu de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU.

“Les perspectives que la situació es deteriori encara més, amb conseqüències terribles per als civils, i que s’estengui ràpidament i afecti més estats de la regió, són reals”, ha dit. I ha afegit: “Una invasió terrestre a gran escala d’Israel al Líban només causaria més patiment.”

El diputat del grup mixt Ramon Abad ha anunciat que renunciava a l’escó del partit d’extrema dreta Aliança Catalana. En una conferència de premsa al parlament, ha dit que prenia la decisió pel seu “estat precari de salut”, motiu que li ha impedit d’assistir a les comissions parlamentàries.

Abad serà substituït per Rosa Maria Soberana, que ha dit que encara el desafiament amb il·lusió i amb la voluntat de contribuir al projecte.

La presidenta del partit, Sílvia Orriols, ha agraït la feina a Abad. “Continuarem lligats al projecte”, ha dit.

L’assemblea d’ERC a Terrassa ha aprovat la sortida del govern municipal, de manera que l’executiu de Jordi Ballart resta en minoria. Ara el govern té els 11 regidors de Tot per Terrassa i els 2 de Junts, un menys que la majoria absoluta. La regidora republicana Ona Martínez ha assegurat que la decisió es deriva de discrepàncies amb el model de ciutat, i que s’han manifestat aquestes darreres setmanes en la visió sobre com ha de ser l’àrea de vianants del centre.

Martínez ha lamentat no poder mantenir l’acord del 2023 amb Tot per Terrassa i Junts, però ha assegurat que faran oposició al ple i al carrer amb la voluntat de trobar acords, per exemple per al pressupost del 2025.