La Plataforma per la Llengua ha organitzat la primera trobada de municipis catalans compromesos per la llengua, que servirà per a reivindicar la política lingüística en favor del català a escala municipal. La jornada es farà al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el 12 de juliol, de les 9.15 a les 14.00. La trobada s’emmarca en el projecte ImpliCAT, un nou eix d’acció de l’entitat per oferir serveis per a la política lingüística municipal, i es dirigeix específicament a regidors i tècnics locals i comarcals amb responsabilitats en l’àmbit de llengua. Els ajuntaments de Terrassa, Vic i Sant Cugat del Vallès seran els protagonistes, que han de servir per a inspirar altres municipis i crear xarxa entre les regidories de llengua existents.

La plataforma vol demostrar que les batllies tenen molt camí per recórrer en l’àmbit lingüístic i exposar que ja fan moltes polítiques lingüístiques quotidianes que, per inèrcia, sovint beneficien la llengua castellana. Per a combatre-ho, l’entitat crearà un apartat específic a la seva web per al projecte ImpliCAT amb les conclusions de la jornada, bones pràctiques de política lingüística municipal i eines útils per a tots els ajuntaments que vulguin activar-se per la llengua.

En les darreres setmanes, alguns usuaris d’iPhone han denunciat que l’autocorrector en català els ha deixat de funcionar després d’actualitzar el sistema operatiu a la versió més recent, l’iOS 17.5.1. Tot i que les queixes semblen haver augmentat en les últimes setmanes, molts iPhones arrosseguen problemes amb l’autocorrector d’ençà del llançament de l’iOS 17 el setembre passat; en alguns casos, aquests problemes s’han estès també a la resta de llengües que ofereix el teclat del telèfon.

Com podem ‘catalanitzar’ el telèfon mòbil i l’ordinador?

Així doncs, què podeu fer per a resoldre els problemes amb l’autocorrector en català? Us ho expliquem, pas a pas i amb imatges.

Com restablir el corrector en català?

Primerament, haureu d’obrir l’aplicació Configuració i, tot seguit, lliscar cap avall fins que trobeu la pestanya de “Accessibilitat”.

Pestanya de “Accessibilitat” (marcada en vermell) al menú d’inici de l’aplicació Configuració.

Quan hi feu clic, es desplegarà una llista d’opcions, de la qual haureu de pitjar “Teclats”.

Opció “Teclats” (marcada en vermell) dins el menú d’Accesibilitat.

Tot seguit, caldrà que cerqueu l’opció “Accés total amb teclat” i l’activeu (per defecte, aquesta opció sol estar desactivada).

Opció “Accés total amb teclat” (marcada en vermell), que per defecte sol estar desactivada.

 

Una volta hi pitgeu i l’activeu, l’opció “Accés total amb teclat” us apareixerà així.

Una volta hàgiu completat aquest procés, haureu de tancar l’aplicació de Configuració i tornar-la a obrir. Aleshores, haureu de lliscar fins l’opció “General” i, tot seguit, seleccionar l’opció “Teclat” en el menú que us apareixerà.

Opció “General” (marcada en vermell) al menú d’inici de l’aplicació Configuració.

 

Opció “Teclat” (marcada en vermell) al menú que es desplegarà després de pitjar l’opció “General”.

Això us durà a una nova pantalla on apareixerà l’opció “Autocorrecció”, que haureu de desactivar i tornar a activar (si estava desactivada, senzillament caldrà que l’activeu).

L’opció “Autocorrecció” (en aquesta imatge, desactivada) dins el menú de “Teclats”.

Per acabar, haureu de tornar a tancar i obrir l’aplicació de Configuració i lliscar, en el menú d’entrada, fins que trobeu novament l’opció “General”.

Opció “General” (marcada en vermell) al menú d’inici de l’aplicació Configuració.

Quan hi pitgeu es desplegarà un menú d’opcions, del qual haureu de seleccionar (a baix de tot del menú) l’opció “Transferir o restablir l’iPhone”.

Opció “Transferir o restablir l’iPhone”, a baix de tot del menú “General”.

Aleshores, haureu de seleccionar l’opció “Restablir” en la pantalla que es desplegarà i, tot seguit, pitjar l’opció “Restablir diccionari del teclat”. Quan hi pitgeu, haureu d’introduir el codi PIN del telèfon i, tot seguit, pitjar a l’opció “Restablir diccionari”, que apareixerà en text de color vermell.

En la pantalla que es desplegarà, haureu de pitjar l’opció “Restablir” i, després, l’opció “Restablir diccionari del teclat”…

 

…I, tot seguit, pitjar “Restablir diccionari”.

El Consell de Mallorca farà un ple extraordinari l’11 de juliol per aprovar el pagament d’un deute de prop de 43.000 euros a la Societat Municipal d’Aparcaments i Projectes (SMAP). Segons Consell, tres ex-alts càrrecs de la institució van contractar nou places d’aparcament no autoritzades, i ara l’administració ha de fer front al deute. No obstant això, la institució els donarà cinc dies de termini perquè es facin càrrec del deute.

Així ho ha anunciat el conseller insular de Presidència, Antoni Fuster, que ha apuntat que en cas que els ex-consellers insulars Andreu Serra (PSIB) i Jaume Alzamora (Més per Mallorca) i l’ex-secretari tècnic de Cultura Francesc Ramis, no abonin la quantitat reclamada, l’actual equip de govern insular ho posarà en mans de l’advocacia del consell.

Segons el Consell, els ex-alt càrrecs van formalitzar els contractes entre el 2018 i el 2021 i ara l’Ajuntament de Palma, a través de l’SMAP, ha sol·licitat el pagament del deute: gairebé 14.000 euros al departament de Ramis, prop 12.000 al d’Alzamora i gairebé 18.000 al de Serra.

Segons Fuster, els tres ex-alt càrrecs van fer servir la institució insular en benefici propi i no van complir la llei de contractació pública. A més, diu que els serveis d’intervenció no van autoritzar l’operació, ja que comptaven amb un informe desfavorable dels departaments a què pertanyien els consellers –Turisme, en el cas de Serra, i Promoció Econòmica, en el cas d’Alzamora– i el secretari tècnic.

El primer pas que seguirà la institució que presideix Llorenç Galmés serà aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit en un consell executiu, per després portar-lo al ple i posteriorment reclamar-lo a Serra, Alzamora i Ramis. De la mateixa manera, ha sol·licitat que l’ex-presidenta del Consell Catalina Cladera els “exigeixi el pagament immediat del deute”, ja que, segons ell, com a màxima responsable, no hauria d’haver permès aquesta mala praxi.

Canvis a partir del 2019

Preguntat per si aquests contractes s’havien signat en anteriors legislatures, Fuster ha reconegut que sí, però ha assenyalat que el 2019 es produeix un canvi de normativa que impedeix que el Consell assumeixi aquesta mena de despeses dels seus alts càrrecs i ho hagi d’abonar cada treballador de l’entitat.

També ha mantingut que aquestes persones aparcaven allà els seus cotxes privats, ja que ha dit que en els contractes de lloguer de les places no hi posaven les matrícules dels vehicles a què estaven assignades i, en disposar del contracte, ja se’ls permetia l’accés als aparcaments de Via Roma.

El PSIB assegura que en va fer un bon ús

El PSIB ha assenyalat que va traslladar la situació dels contractes dels aparcaments de Via Roma al traspàs de poders que es va fer el juliol del 2023 i ha asseverat que es va fer un bon ús de les nou places d’aparcament.

El conseller insular del PSIB Andreu Serra ha sostingut que les acusacions de Fuster formen part del modus operandi del PP, que considera que vulnera tota mena de plantejament ètic. Tot i això, el socialista ha afirmat que el PSIB és a disposició de l’actual equip de govern per a resoldre aquesta qüestió pel que ofereixen “màxima col·laboració.

Rússia blocarà l’accés per internet a vuitanta-un mitjans de comunicació europeus per, a parer seu, difondre informació falsa sobre la guerra d’Ucraïna. A més, El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha explicat que és una represàlia pel vet europeu a tres mitjans controlats pel govern rus, RIA Novosti, Izvestia i Rossiyskaya Gazeta.

El TPI emet ordres de detenció contra l’ex-ministre de Defensa rus i el cap de l’exèrcit per la guerra d’Ucraïna

Lavrov ha dit que si la Unió Europea aixeca les restriccions als mitjans russos, Moscou també reconsiderarà aquesta decisió. “Rússia ha dit repetidament que l’assetjament motivat políticament contra periodistes i les prohibicions infundades a mitjans russos a la UE no quedaran sense resposta”, ha manifestat, abans de criticar que Brussel·les ha escollit el camí de l’escalada, forçant Moscou a adoptar mesures proporcionals.

El Kremlin ha publicat una llista de mitjans de comunicació que patiran una restricció de la difusió i l’accés a internet en el territori rus. Entre els mitjans afectats hi ha Der Spiegel, Zeit, Frankfurter Allgemeine Zeitung, La Stampa, La Repubblica, la RAI, l’Agence Europe, Politico o EUobserve.

Els mitjans de l’estat francès sancionats són l’agència France Press; els diaris Le Monde, Liberation, La Croix i L’Express; l’emissora Radio France; i els canals de televisió LCI, CNews i Arte TV. Pel que fa als mitjans de l’estat espanyol són l’agència EFE, RTVE, El País i El Mundo.

La titular del Jutjat del Mercantil número 1 de Castelló ha resolt no autoritzar la venda de la signatura de llenceria Marie Claire a l’oferta presentada en nom de For Men SA i Koltex Plastic Recycling Systems SRL, davant l’oposició del FOGASA i l’exclusió de la compra d’instal·lacions imprescindibles per a l’activitat.

La resolució, esperada per totes les parts i sota la circumstància que ahir es va ampliar un mes l’ERTO per als setanta-vuit treballadors que queden en l’actualitat a la fàbrica de Vilafranca (els Ports), recorda que el principi de legalitat “impedeix traspassar els límits imperatius fixats pel legislador”, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià.

La resolució de la jutgessa, que ha estat notificada avui a les parts, no és ferma i pot ser recorreguda en reposició en el termini de cinc dies davant el mateix jutjat.

L’acte recull l’anàlisi de les dues ofertes presentades en els últims mesos per a l’adquisició de la unitat productiva de Marie Claire: una persona física que explota, entre altres, la marca de mitjons Ferrys, i l’articulada en nom de For Men SA i Koltex Plastic Recycling Systems SRL.

Per què no autoritza la principal oferta?

L’oferta de For Men SA, una empresa inactiva des de 1996 encara que no s’haja extingit, s’estén exclusivament a la maquinària que es troba afecta a garantia al pagament del crèdit amb privilegi especial de l’Institut Valencià de Finances (IVF).

D’aquesta manera, exclou la maquinària amb garantia constituïda a favor del FOGASA, que té reconegut un crèdit amb privilegi especial a favor de Marie Claire SA per import d’1.310.003. Aquest té l’origen en un conveni de recuperació amb pagament ajornat garantit mitjançant la hipoteca unilateral immobiliària i mobiliària sobre les finques de la unitat productiva.

En aquest cas, el FOGASA, que compta també amb el dret a veto com a creditor privilegiat que estableix l’article 214 de la llei concursal, s’ha oposat a la transmissió dels immobles si no obté l’import garantit per la hipoteca.

Igualment, una d’aquestes finques, que està exclosa del perímetre de l’oferta de For Men SA, és la que alberga la planta de gas i les basses de tractament d’aigües, unes instal·lacions que són “imprescindibles per al funcionament de l’empresa”.

Segons el parer de la magistrada, d’aquesta manera, l’eficàcia de la venda “està subjecta a un fet futur i incert” com la formalització d’un futur contracte d’arrendament d’aquesta finca per deu anys, del qual ni tan sols s’ha aportat una proposta que pogués ser valorada per la concursada, l’administrador concursal i els creditors.

“S’estableixen uns límits imperatius que no es poden traspassar sota cap pretext”, adverteix la responsable del jutjat mercantil 1 de Castelló. En aquesta línia, admet que és “lamentable el sacrifici” que experimentaran els treballadors i la comarca, però recorda que el principi de legalitat “impedeix traspassar els límits imperatius fixats pel legislador”.

Tampoc Ferrys

Respecte a l’oferta de l’amo de Ferrys, es descarta perquè pretén una “adquisició indiscriminada de maquinària, part d’ella afecta a privilegi especial, i el destí final de la qual es desconeix”.

A més, l’IVF, al qual pertany el dret de veto, no ha donat el seu consentiment a la transmissió perquè l’oferta no garanteix la continuïtat de l’activitat empresarial a Vilafranca.

De fet, únicament assumeix la successió laboral de dotze treballadors no determinats, mentre que altres seixanta-cinc “queden a la sort d’una evolució del negoci, sense pla de negocis i sense una mínima concreció”, precisa la titular del jutjat.

Una empresa que va ser motor econòmic de l’interior

Marie Claire va ser considerada un dels majors motors econòmic dels Ports, una zona de l’interior del nord del País Valencià amb alt risc de despoblació. Va arribar a ser capdavantera en el seu sector, la fabricació de calces –allò que al Principat es diuen mitges–, amb un miler de treballadors.

El maig de l’any passat, l’empresa va anunciar la intenció de tancar la planta, i de sol·licitar la declaració de concurs de creditors de manera voluntària per a procedir a l’extinció de la companyia. D’aleshores ençà, els sindicats s’han esforçat per trobar un pla de viabilitat per a la continuïtat de l’empresa a la comarca, en risc de despoblació.

Els veïns dels Ports, preocupats pel tancament de Marie Claire: “El futur és molt negre”

La llei d’amnistia va entrar en vigor l’11 de juny. Però no ha estat fins dues setmanes després que s’han sabut els primers amnistiats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha aplicat la llei a uns quants afectats. Ara per ara, se n’han beneficiat polítics, com ara Miquel Buch, i també manifestants que van participar en les protestes de rebuig a la sentència del procés. Un d’ells és l’Oleksandr S., d’Arenys de Mar (Maresme), que fou condemnat a set anys i mig de presó a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, la condemna més alta per les protestes post-sentència.

Els dies vinents s’espera que més gent sigui amnistiada. VilaWeb seguirà tots els casos i anirà ampliant la informació. Podeu consultar tots els casos amnistiats, a continuació:

Miquel Buch i el sergent Escolà

Els primers amnistiats han estat l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Van ser condemnats el setembre del 2023 a quatre anys i mig de presó i a nou d’inhabilitació pels delictes de malversació i de prevaricació per haver posat escorta al president Carles Puigdemont a l’exili quan el govern espanyol l’hi havia denegat. La decisió l’ha pres la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez. 

Consulta tota la informació sobre el cas de Miquel Buch i Lluís Escolà.

Víctor Verdejo, el primer activista

Víctor Verdejo ha estat el primer activista de les protestes post-sentència del procés que ha estat amnistiat. Verdejo fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a tres anys de presó i una multa de gairebé deu mil euros per atemptat contra els agents de l’autoritat, amb instrument perillós, segons la sentència. Fou durant les protestes al Camp Nou de desembre el 2019 en la mobilització del Tsunami Democràtic.

La condemna penal contra Verdejo ha estat esborrada i, per tant, es deixen sense efecte les mesures cautelars i se n’han cancel·lat els registres i antecedents, però es manté oberta la via de la responsabilitat civil, de manera que és molt probable que hagin de continuar indemnitzant els agents per les lesions.

Consulteu tota la informació sobre el cas de Víctor Verdejo.

Els tres joves de Granollers

Els tres independentistes de Granollers que van ser condemnats a tres anys de presó per haver participat en una manifestació pel tercer aniversari de l’1-O el 2020 també han estat amnistiats. Segons la sentència, els joves van tirar pedres a una furgoneta dels Mossos d’Esquadra. A més, a un dels joves li van imposar mig any més de presó per haver envestit un agent. La decisió l’ha pres la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez. 

Consulteu tota la informació sobre els tres independentistes de Granollers. 

L’Oleksandr S., Francesc Colomines i un amnistiat més

L’Oleksandr S., de vint-i-set anys i d’Arenys de Mar (Maresme), també ha estat amnistiat. Fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a set anys i mig de presó per les protestes contra la sentència contra el procés a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, i això va suposar que aquesta fos la condemna més alta per les protestes post-sentència.

També ha estat amnistiat Francesc Colomines, que va ser condemnat a un any de presó per lesions lleus. Tots dos eren acusats d’haver encapçalat els disturbis a la plaça d’Urquinaona el 18 d’octubre de 2019 i d’haver causat lesions a agents de la policia espanyola amb el llançament d’objectes com ara pedres, llambordes i, fins i tot, pirotècnia.

La condemna penal contra tots dos ha estat esborrada i, per tant, es deixen sense efecte les mesures cautelars i se n’han cancel·lat els registres i antecedents, però es manté oberta la via per responsabilitat civil, fet que comporta que probablement de continuar indemnitzant els agents per les lesions.

També ha estat amnistiat un manifestant de la protesta del 16 d’octubre del 2019 al centre de Barcelona contra la sentència, condemnat a un any de presó per atemptat contra l’autoritat i lesions per haver llençat coets, un dels quals prop d’un helicòpter dels Mossos d’Esquadra. També es va considerar provat que quan va ser detingut es va resistir i va lesionar un agent.

Consulteu tota la informació dels casos de l’Oleks i en Francesc.

Els Sis del 30G

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit d’amnistiar els sis activistes condemnats per la mobilització a la vora del Parlament de Catalunya el 30 de gener de 2018, durant la investidura fallida del president Carles Puigdemont. Cinc d’ells havien estat condemnats a penes entre cinc mesos i dotze de presó per atemptat contra l’autoritat per, segons la sentència, haver-se encarat i haver agredit alguns mossos antiavalots que actuaven a la zona, i l’altre era pendent de judici. Tots ells van quedar absolts dels delictes de lesions i desordres públics.

Consulteu tota la informació del cas dels Sis del 30G.

[TEXT EN CATALÀ] Què diu exactament la llei d’amnistia?

El PP i el PSOE han arribat a un acord, en presència de la vice-presidenta de la Comissió Europea Vera Jourová, per a procedir a la renovació immediata del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), crear una nova llei orgànica sobre el poder judicial i nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional.

La reforma ja començarà aquest mes de juliol, en un ple extraordinari del congrés espanyol, que hauria de triar els membres del CGPJ i els passos per a modificar la Llei Orgànica del Poder judicial. Els noms de l’òrgan l’han acordat els dos partits, segons diuen, amb vint nous membres “amb trajectòries acreditades i una solidesa formativa fora de dubte”.

La modificació normativa al sistema d’elecció s’articularà mitjançant una proposició de llei que encarregarà als nous membres del Consell redactar la llei que reformi el mètode d’elecció. La clau és que inclourà expressament un nou model de “participació directa” i de votació perquè els mateixos jutges puguin triar els seus representants al CGPJ. L’acord també comporta la prohibició que un ministre pugui ser designat fiscal general de l’Estat, com va passar amb l’exministra de Justícia socialista Dolores Delgado. Sobre el nomenament del TC, l’elegit és l’actual vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) José María Macías Castaño. Macías s’ha mostrat molt crític els últims mesos amb la llei d’amnistia i ocuparà la plaça que era vacant.

El ministre de la Presidència i de Justícia espanyol, Félix Bolaños, i el vice-secretari d’Acció Institucional del PP, Esteban González Pons, s’han reunit amb Jourová per a tancar un acord sobre la renovació del poder judicial espanyol. Restaven cinc dies perquè s’acabés el termini que va fixar Sánchez per a canviar els membres del CGPJ, que actua amb el mandat caducat des de fa més de cinc anys. En cas que no s’arribés a un acord, Sánchez va advertir que canviaria la facultat de l’òrgan per a fer nomenaments al Tribunal Suprem i als Tribunals Superiors de Justícia.

L’òrgan de govern dels jutges ha estat una font de tensió constant entre els dos principals partits espanyols. És un conflicte de fons. Els socialistes acusen els populars d’incomplir la constitució per no perdre la influència que tenen en l’estament judicial, on consideren que hi ha un biaix conservador. La mateixa Comissió Europea ha advertit l’estat espanyol unes quantes vegades que la renovació del CGPJ és una urgència democràtica. Ho deia, per exemple, l’informe de Brussel·les de l’any passat sobre l’estat de dret a la Unió. El blocatge, deia la Comissió, “erosiona l’eficiència de la justícia i té un impacte negatiu en la durada dels procediments davant del Tribunal Suprem”, en què el 30% de places són vacants. D’ençà de la investidura de Sánchez, al novembre, la Comissió fa de mitjancera entre el PP i el PSOE perquè hi trobin una solució.

Sánchez també ha tingut desavinences amb el mateix CGPJ, que s’hi ha encarat públicament com no havia fet fins ara amb cap altre mandatari espanyol. Carlos Lesmes va dimitir l’octubre de 2022 per a protestar contra la falta d’acord. “Mantenir-me a partir d’ara en aquesta responsabilitat tan sols pot servir per a convertir-me en còmplice d’una situació que abomino i que és inacceptable”, va dir. El seu successor, Vicente Guilarte, ha entrat encara més en el cos a cos amb Sánchez i va arribar a tillar d’aterridora la seva proposta de prendre la capacitat al consell de nomenar els magistrats del Tribunal Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia. Fa uns dies, el consell permament del CGPJ va acusar Sánchez de deteriorar la democràcia amb les crítiques pel cas de la seva dona, Begoña Gómez.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit d’amnistiar els sis activistes condemnats per la mobilització a la rodalia del Parlament de Catalunya el 30 de gener de 2018, durant la investidura fallida del president Carles Puigdemont. Cinc d’ells havien estat condemnats a entre 5 i 12 mesos de presó per atemptat contra l’autoritat per, segons la sentència, encarar-se i agredir diversos mossos antiavalots que actuaven a la zona, i l’altre era pendent de judici. D’altra banda, tots van quedar absolts dels delictes de lesions i desordres públics.

Arnau Móra, encausat per la investidura fallida de Puigdemont: “M’he sentit traït pels polítics”

La decisió l’ha pres la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez. També avui la mateixa sala ha amnistiat l’ex-conseller Miquel Buch, el sergent dels Mossos Lluís Escolà, l’Oleksandr S., Víctor Verdejo i els tres activistes de Granollers condemnats a presó pel tercer aniversari de l’1-O.

El procés judicial va ser especialment llarg perquè el judici es va ajornar una vegada per la retirada de la Generalitat com a acusació arran del canvi de criteri segons el qual solament es personaria en casos de lesions acreditables, circumstància que no es va considerar en aquest cas. A més, en aquesta causa hi havia alguns agents que no havien tingut lesions i, en el cas dels cinc que sí que n’havien tingut, no es podia indicar de manera concreta qui les havia causades.

Això va propiciar una nova acusació particular sobrevinguda d’onze d’agents dels Mossos d’Esquadra al començament del judici, que va fer que finalment se suspengués. Set d’aquests agents van ser defensats per José María Fuster-Fabra, vinculat a Ciutadans, ex-membre de Fuerza Nueva i defensor d’agents de policia en uns quants casos històrics.

El Consell Valencià de Cultura, que és una institució consultiva i assessora de la Generalitat, ha aprovat tres informes crítics contra tres de les lleis impulsades pels grups parlamentaris de PP i Vox que les Corts aprovaran aquesta setmana. Es tracta de la llei de Concòrdia, que ha de substituir la llei de memòria democràtica ara en vigor; la llei anomenada de Llibertat educativa, que substituirà la llei del Plurilingüisme; i la llei que ha de refundar la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Els tres textos s’han aprovat sense la presència dels cinc consellers nomenats pel PP que no han volgut ni participar en el debat ni en la votació. El ple ha estat molt tens amb debats intensos entre els membres del consell que han deixat ben clares les diferències.

Ana Noguera, nomenada a instàncies del PSPV, ha defensat la independència de l’organisme, l’autonomia i la llibertat de treball del consell, cosa que considera que s’ha posat en qüestió. Noguera també ha respost a l’acusació que els consellers tenen el mandat caducat perquè el mandat és de sis anys. Ana Noguera també ha considerat inèdit que uns membres del consell abandonen les votacions tot dient que hi ha unes il·legalitats que no han sigut demostrades.

Ascensión Figueres, nomenada a proposta del PP ha remarcat que el Consell Valencià de Cultura no ha emés mai un informe sobre una llei que es troba en tramitació i ha demanat la retirada dels informes. El conseller José Vicente Navarro ha denunciat que en les sessions del Consell Valencià de Cultura se l’ha insultat i ha amenaçat d’enregistrar i difondre el contingut de les sessions.

La llei de Concòrdia

Quant al dictamen sobre la llei de Concòrdia, el CVC considera que els poders públics imposen un discurs històric i que la llei és una ofensa cap a un sector de la població, d’unes víctimes i els seus descendents. Diu també que va en contra dels humans i nega la memòria democràtica. “Es demonitzen els referents i tradicions democràtiques que la dictadura va desprestigiar, com ara la Segona República tot negant la seua condició d’estat democràtic”, diu l’informe. El text qualifica d’ignominiosos els plantejaments d’un projecte de llei que pretén invisibilitzar l’actuació dels colpistes durant la guerra civil i la brutal repressió durant la postguerra i la dictadura, situacions que la llei no nomena.

La llibertat educativa contra el valencià

Sobre la llei de llibertat educativa, el CVC qualifica d’ampul·lós el nom que PP i Vox li han posat a la norma. S’afirma que en comptes de complir amb l’obligació de normalitzar el català, es pretén de reduir-lo pràcticament a l’extinció. “Realment es planteja una clara reducció de l’ensenyament del valencià amb un tractament asimètric de les dues llengües oficials”, s’afirma.

Sobre la nova norma de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l’informe retrau la poca concreció en la implantació d’una plataforma audiovisual de la qual no es parla ni del cost ni de com es regularà. També consideren una mancança que no es parle del procés de consolidació de la plantilla actual.

El Tribunal de Comptes espanyol, poques hores després d’entrar en vigor la llei d’amnistia va demanar a les parts que pronunciessin sobre la necessitat de presentar qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que posen en dubte el cos fonamental de l’amnistia.

La fiscalia considera que no concorren els pressupostos exigits per la normativa aplicable ni en les recomanacions del mateix TJUE. En primer lloc, diu que les qüestions han de fer referència a interpretació o validesa del dret de la Unió Europea, però en cap cas a la interpretació de les normes estatals, com és la llei d’amnistia. A més, remarca que el TJUE solament s’ha de pronunciar sobre decisions prejudicials quan el dret europeu sigui aplicable a l’assumpte controvertit en el litigi principal, cosa que no succeeix. Per tant, considera que no és procedent de plantejar-les.

En la providència de l’òrgan, la consellera del departament segon de la secció d’enjudiciament, Elena Hernáez, va assenyalar com a conflictius uns quants articles de la llei. L’1, que defineix els delictes que s’amnistien; el 2e, que recull l’exclusió dels delictes que afecten els interessos financers de la UE; el 8.3, que dicta l’aixecament immediat de les mesures cautelars –en aquest cas, les fiances–; el 10, que ordena la tramitació urgent i preferent de la llei en un termini de dos mesos; i el 13.3, que ordena l’absolució dels afectats pel Tribunal de Comptes en primera instància o apel·lació. Hernáez considera que la llei posa en dubte els principis de cooperació lleial, el d’igualtat i no-discriminació, el de seguretat i confiança legítima i el de l’estat de dret.

Ucraïna i Moldàvia han començat avui les converses d’adhesió amb la Unió Europea. Poc abans de l’inici oficial de les negociacions, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha avisat que serà un camí amb reptes i sense dreceres, però ha assegurat que és una oportunitat per a Kíiv i Chisinau, així com per a la UE. “Podem forjar una Europa més gran i dinàmica”, ha defensat. La primera conferència intergovernamental entre la UE i Ucraïna s’ha celebrat aquest migdia a Luxemburg amb Olivér Várhelyi, comissari europeu de Veïnatge i Ampliació, Olga Stefansyhyna, viceprimera ministra d’Ucraïna per a la Integració Europea i Euroatlàntic, i Hadja Lahbib, ministra belga d’Afers Exteriors.

També ha intervingut a distància el primer ministre d’Ucraïna, Denys Shmyhal. A la seva arribada a la trobada, Stefansyhyna ha afirmat que és un moment històric per als ucraïnesos. “La guerra continua en el nostre territori, però continuarem amb les reformes”, ha dit, tot afegint: “El 90% dels ucraïnesos volen l’adhesió i això els hi dona força moral per continuar dempeus”.

De cara al full de ruta de reformes, Kíiv vol posar el focus en energia, transport, infraestructures i la lliure circulació de les persones. Aquesta tarda se celebrarà també la primera conferència intergovernamental entre la UE i Moldàvia.

L’Oleksandr S., de vint-i-set anys i d’Arenys de Mar (Maresme), ha estat amnistiat. Fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a set anys i mig de presó per les protestes contra la sentència contra el procés a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, i això va suposar que aquesta fos la condemna més alta per les protestes post-sentència. També ha estat amnistiat Francesc Colomines, que va ser condemnat a un any de presó per lesions lleus. Tots dos eren acusats d’haver encapçalat els disturbis a la plaça d’Urquinaona el 18 d’octubre de 2019 i d’haver causat lesions a agents de la policia espanyola amb el llançament d’objectes com ara pedres, llambordes i, fins i tot, pirotècnia.

La condemna penal contra tots dos ha estat esborrada i, per tant, es deixen sense efecte les mesures cautelars i s’han cancel·lat els registres i antecedents, però es manté la responsabilitat civil, fet que comporta que haurà de continuar indemnitzant els agents per les lesions.

El cas de l’Oleks: una identificació irregular, un informe dubtós i una condemna de set anys

La sentència va ser polèmica pel fet que els atestats van ser genèrics i gairebé calcats els uns dels altres. És a dir, es van agrupar unes quantes persones, malgrat que l’Oleks i en Francesc Colomines no tenien cap mena de relació, i els van atribuir accions sovint poc individualitzades i, a vegades, fins i tot, sense relació amb el cas concret. A més, La defensa de l’Oleks va lamentar que cap dels tres testimonis que van portar al judici no quedessin mínimament valorats a la sentència, mentre que el testimoni de la policia s’ha elevat a la categoria de prova.

Amnistiats els tres joves de Granollers condemnats a presó pel tercer aniversari de l’1-O

De la mateixa manera, en el cas de Colomines, les úniques proves a què es va fer referència van ser arxius gràfics que el situaven a Urquinaona –que no demostraven les accions de què era acusat– i el testimoni de la policia. Segons que va explicar a VilaWeb Jordi Colomines, va sofrir agressions per part de la policia “Aquell vespre, quan era al carrer de Trafalgar, anava més avançat que no els seus amics i la policia el va atrapar. El va estomacar, li va obrir el cap, al mig del crani. Semblava que hagués caigut d’un primer pis”, denunciava. “Aleshores, vuit policies el van arrossegar pel carrer de Jonqueres i el van fer passar pel mig de les furgonetes. Allà li van pegar, li van clavar puntades de peus als testicles i li van tirar escopinades”.

Amnistiat l’Oleks, que va rebre la condemna més alta per les protestes post-sentència

La secció quarta de l’Audiència de València ha dictat una interlocutòria en la qual ordena al jutjat de reobrir la causa per l’incendi de Campanar, on el passat febrer van perdre la vida deu persones i que va deixar a centenars de famílies sense casa.

La sala estima el recurs d’afectats contra la decisió del jutjat d’instrucció número 9 de València de sobreseure provisionalment les actuacions, que va acordar el 8 de març i que la mateixa instància va confirmar el 2 d’abril. Ara, no es pot interposar recurs contra aquesta resolució.

Contra l’arxiu de les actuacions van recórrer afectats als quals es va adherir el ministeri fiscal i altres parts, entre elles, l’Associació de Residents Damnificats per l’Incendi de Campanar (Ardic) i la Comunitat de Propietaris del carrer Rafael Alberti, 2.

La sala considera que cal continuar la tramitació de diligències prèvies atès que, entre altres raons, l’òrgan instructor no ha esgotat totes les vies d’investigació “respecte al mateix edifici, si comptava amb les oportunes llicències, si els materials emprats per a la seua construcció van contribuir a la propagació del foc, complint o no la normativa exigida, així com els administradors de l’empresa constructora, manteniment, i altres dades d’interès per a l’esclariment dels fets”.

En aquesta línia, subratlla que és precisament la pràctica de les diligències la finalitat de la fase d’instrucció, “sense perjuí de la decisió que s’adopte una vegada realitzada correctament la instrucció de la causa”.

Per tant, entén que “no resulta assumible” que es tanque la instrucció sense que pel jutjat d’instrucció “es practiquen totes les diligències que siguen necessàries, per a determinar i aclarir totes les circumstàncies que van envoltar el sinistre, i si va haver-hi alguna omissió o acció per part de persones que, per infringir normes de cura, hagueren pogut evitar el sinistre o contribuir a la causació de sinistre previsible i que va provocar la defunció de deu persones i quantiosos danys”.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, conservadora, ex-ministra de Defensa d’Angela Merkel, ha superat el primer tràmit per optar a la reelecció, segons que ha avançat Politico i ha confirmat l’agència Efe. Els negociadors de la família popular –els primers ministres grec i polonès, Kyriakos Mitsotakis i Donald Tusk– ho han acordat amb els de la família socialista –l’espanyol Pedro Sánchez i l’alemany Olaf Scholz– i els liberals –el francès Emmanuel Macron i el neerlandès Mark Rutte. Malgrat el fort creixement de l’extrema dreta en les eleccions del 9 de juny, la gran coalició europea ha retingut la majoria absoluta –gràcies sobretot als populars– i, per tant, podrà continuar governant, però Von der Leyen encara ha de superar dues fases més que seran complicades.

La primera és l’aval de la majoria qualificada de mandataris dels vint-i-set estats membres, que integren el Consell Europeu. Rebran la proposta dijous. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ja ha reaccionat críticament a la notícia, en un piulet: “L’acord que els populars han fet amb l’esquerra i els liberals va contra tot allò en què es basava la Unió Europea. En lloc d’inclusió, sembra les llavors de la divisió. Els alts dirigents de la Unió Europea haurien de representar tots els estats membres, no tan sols els esquerrans i liberals!” A menys que renuències com la d’Orbán enquistessin el procés –cosa que fóra sorprenent–, Von der Leyen encara haurà de superar una sessió d’investidura al parlament europeu, en què necessitarà majoria absoluta. 

Populars, socialistes i liberals també han acordat que la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, amb una posició molt contundent contra Vladímir Putin i la guerra d’Ucraïna, substitueixi Josep Borrell com a cap de la diplomàcia durant un mandat que estarà marcat per la política de rearmament que vol endegar Brussel·les. L’altra part de l’acord situa l’ex-primer ministre portuguès Antonio Costa, socialista, com a nou president del Consell Europeu –la posició més simbòlica de les tres–, en lloc del belga Charles Michel, que ha ocupat el càrrec els últims cinc anys. A diferència de Von der Leyen, Kallas i Costa tan sols necessitaran el vistiplau del Consell. 

La premsa italiana informa també d’incomoditat per part de Giorgia Meloni, que no ha format part de les negociacions. El seu partit, els Germans d’Itàlia, no formen part de cap de les tres famílies que han assolit l’acord, sinó que pertany al grup extremista dels Conservadors i Reformistes, on també hi ha Vox. Von der Leyen hi va flirtejar durant la campanya justament per si en necessitava els vots, però el malestar que va causar el gest entre els socialistes i els verds la va fer distanciar-se’n a l’últim moment. En la pròxima reunió del Consell Europeu, Meloni podria demanar com a compensació per haver estat exclosa de les converses un càrrec destacat a la Comissió.

Una volta investida Von der Leyen, ella i els vint-i-set caps de govern hauran d’acordar també una llista dels comissaris que integraran el seu govern. El parlament tan sols haurà d’avalar-los tots de cop –l’única possibilitat és que n’hi hagi que caiguin pel camí, en les audiències prèvies per escatir si estan preparats, però ha passat molt poques vegades. El comissari que representa cada país sol dependre o bé del cap de govern –com en el cas de l’estat espanyol– o bé del cap d’estat –com en el cas francès–. Així s’explica que, malgrat la coalició dels populars, els socialistes i els liberals, hi hagi comissaris que no són de cap dels tres partits. L’última legislatura, el comissari d’Agricultura era el polonès Janusz Wojciechowski, de la família de Meloni. 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit d’amnistiar els tres independentistes de Granollers que van ser condemnats a tres anys de presó per participar en una manifestació pel tercer aniversari de l’1-O. Segons la sentència, els joves van tirar pedres a una furgoneta dels Mossos d’Esquadra. A més, a un dels joves li van imposar mig any més de presó per haver envestit un agent. La decisió l’ha pres la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez. 

Miquel Buch i el sergent Escolà, els primers amnistiats: el TSJC n’esborra la condemna per l’escorta de Puigdemont

Els fets van passar el primer d’octubre de 2020, en la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium amb motiu del tercer aniversari del referèndum d’independència del 2017. La sentència estableix que els tres acusats va actuar de manera conjunta i, a la cruïlla dels carrers de Pelai i de Balmes, van llançar pedres contra una furgoneta d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, amb agents a dins.

En el judici, la defensa va denunciar la manca d’informació dels acusats durant tot el procediment, a més dels inconvenients per a accedir a proves clau. Norma Pedemonte, advocada d’Alerta Solidària, va exposar la impossibilitat o dificultat d’obtenir proves que es demanaven reiteradament, com ara els documents del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) o de les comunicacions per ràdio mitjançant les quals un agent dels Mossos d’Esquadra va alertar que hi havia joves tirant pedres. En el moment del judici, gairebé tres anys després dels fets, aquestes comunicacions ja no existien.

També avui la mateixa sala ha amnistiat l’ex-conseller Miquel Buch, el sergent dels Mossos Lluís Escolà i Víctor Verdejo, un activista que va participar en les protestes al Camp Nou després de l’acció del Tsunami.

El govern del Consell de la República té sobre la taula una carta crítica de CATGlobal per irregularitats en la gestió i la relació entre tots dos. CATGlobal és l’associació belga que dóna cobertura jurídica i econòmica al Consell. Segons que va avançar elMón i ha confirmat VilaWeb, l’entitat va enviar una carta al govern del Consell en la qual parlaven d'”incidències relatives a la comptabilitat, fiscalitat, legalitat i en general a la gestió financera”, sense acusacions directes ni implicar cap delicte. Denunciaven que posen de manifest “una clara inoperància”, però que, a més, “sovint no s’han fet d’acord amb la legalitat belga”. Fonts del Consell de la República han confirmat a VilaWeb que aquesta qüestió es tractarà a la reunió ordinària d’aquest vespre del govern del Consell de la República.

Les crítiques se centren en la gestió de Toni Comín, interlocutor entre el Consell de la República i CATGlobal. La carta no en diu el nom directament, però és qui s’ocupa d’aquestes tasques. Els responsables de CATGlobal diuen que l’associació rep donacions dels ciutadans que es destinen “a un ús lògicament amb caràcter polític”, i que és Comín qui ha d’assegurar-se que “aquestes destinacions sempre siguin compatibles amb la legalitat i amb el principi de bona administració”. Diuen que això no ha estat així i que, a més, “ultrapassant les seves prerrogatives”, Comín també ha dirigit la gestió de CATGlobal. “El resultat és que s’han contravingut les normes elementals de transparència perquè la responsabilitat política i la responsabilitat financera de CATGlobal recau en el mateix representant del govern del Consell de la República”, critiquen, i demanen que es distingeixin les dues àrees “per motius evidents de bona gestió de l’associació i de transparència”.

Tot seguit, la carta exposa algunes d’aquestes incidències en la gestió comptable, la fiscalitat, la legalitat i responsabilitat jurídica, la transparència, la gestió de tresoreria o el finançament. Per exemple, critiquen que entre el maig del 2023 i el març del 2024, després d’un canvi en la direcció executiva de CATGlobal, l’expert comptable de l’associació no va rebre cap factura relativa a les despeses de l’associació. Això va provocar que l’assemblea anual de l’associació s’hagués d’endarrerir perquè no tenien llestos els comptes globals.

“La gestió financera inadequada condueix a un incompliment de les normatives de transparència i rendició de comptes que ha d’observar qualsevol associació ben gestionada. Precisament perquè, com s’ha esmentat anteriorment, les decisions sobre la destinació dels fons tenen un caràcter polític, és crucial que aquestes es prenguin respectant els estàndards de transparència”, diu la carta.

Els responsables de CATGlobal expliquen que ja han pres mesures per mirar de resoldre la situació que exposen, però demanen al govern del Consell de la República que nomeni dos representants que tinguin coneixements de gestió ordinària d’una empresa petita o mitjana perquè substitueixin Comín en les relacions amb CATGlobal. També els demanen que siguin ells qui proposin i aprovin totes les despeses extraordinàries i les superiors a cinc mil euros.

“És amb una profunda tristesa que hem observat com el representant del govern del Consell de la República ha fet ús de la seva autoritat política i moral per encarregar-se de tasques que no li corresponien i per a les quals ha quedat demostrat que no té els coneixements tècnics necessaris. És per aquesta pèrdua de confiança del consell d’administració de CATGlobal que demanem la seva substitució per dos altres membres del govern del Consell de la República”, diuen. La carta la signen el president de CATGlobal, Jaume Bernis; el secretari, Piet Van Den Bergh; el tresorer, Pere-Jordi Junqué; i el delegat a la gestió ordinària, Josep Monrabà.

Aquestes crítiques van provocar una carta d’Aurora Madaula, membre del govern del Consell, als seus companys.

Víctor Verdejo és el primer activista de les protestes post-sentència del procés que ha estat amnistiat, segons fonts de la seva defensa consultades per VilaWeb. Verdejo fou condemnat per l’Audiència de Barcelona a tres anys de presó i una multa de gairebé deu mil euros per atemptat contra els agents de l’autoritat, amb instrument perillós, segons la sentència.

Amnistiat l’Oleks, que va rebre la condemna més alta per les protestes post-sentència

Fou durant les protestes al Camp Nou de desembre el 2019 en la mobilització del Tsunami Democràtic. Avui la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha deliberat sobre el seu cas i ha resolt que s’ha d’arxivar en aplicació de la llei d’amnistia, que fa dues setmanes va entrar en vigor. També avui la mateixa sala ha amnistiat l’ex-conseller Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà.

La condemna penal contra Verdejo ha estat esborrada i, per tant, es deixen sense efecte les mesures cautelars i s’han cancel·lat els registres i antecedents, però es manté la responsabilitat civil, fet que comporta que haurà de continuar indemnitzant els agents per les lesions. L’Audiència de Barcelona el va considerar responsable d’atemptat contra els agents de l’autoritat i també de lesió contra tres agents, malgrat que solament disposava de la versió dels mossos implicats i no es va poder concretar quins elements suposadament va llançar contra els policies. Aquest cas va ser el segon que va quedar congelat per la llei d’amnistia després de la decisió del jutjat penal número 2 de Girona de suspendre el judici contra quatre encausats pel tall del TGV durant les mobilitzacions del primer aniversari del Primer d’Octubre, l’any 2018.

Víctor Verdejo: “Van absoldre Torrent i tot van ser celebracions, però no han tingut ni una paraula per a nosaltres”

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit d’amnistiar l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnats el setembre de l’any passat a quatre anys i mig de presó i a nou d’inhabilitació pels delictes de malversació i de prevaricació per haver posat escorta al president Carles Puigdemont a l’exili quan el govern espanyol l’hi havia denegat. Són els primers amnistiats des que la llei va entrar en vigor l’11 de juny. La decisió l’ha pres la secció d’apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Àngels Vivas i integrada també per Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez. 

Amnistiat l’Oleks, que va rebre la condemna més alta per les protestes post-sentència

En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el TSJC fa referència a l’article 1, 3 i 8 de la llei d’amnistia, que fa referència en l’àmbit objectiu de l’amnistia, en l’extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable i als efectes sobre la responsabilitat civil i comptable.

Sobre Miquel Buch, la sala d’apel·lacions resol que li és aplicable la llei d’acord amb la lletra f) de l’article primer, és a dir, perquè els actes pels quals fou condemnat tenen a veure amb el propòsit “d’afavorir procurar o facilitat qualsevol de les accions determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable contemplades en els apartats anteriors del present article, a més de qualsevol altres que fossin materialment connexes amb aquestes accions.”

La lluita dels qui no volen ser amnistiats

I l’aspecte més important d’aquesta resolució és el fet que sí que inclou en l’amnistia la malversació, al contrari del que pretenen uns altres fiscals (i jutges) en altres causes relacionades amb l’1-O. La sala del TSJC és contundent en aquest sentit perquè afirma que tant en el cas de Buch com d’Escolà no hi va haver cap mena de benefici personal de caràcter patrimonial que pogués fer que quedessin exclosos de l’amnistia.

Sobre el sergent Escolà, el tribunal diu que el seu cas encaixa en la llei d’amnistia perquè l’article primer diu que s’hi inclouran “aquells actes, vinculats directament i indirecta al denominat procés independentista desenvolupat a Catalunya o als seus dirigents en el marc d’aquest procés, i realitzats pels qui, de manera manifesta o constatada, haguessin donat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol mena, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes a les quals es refereix el primer paràgraf d’aquesta lletra [és a dir, les conductes per haver volgut ‘reivindicar, promoure o procurar la secessió de Catalunya.’].”

El cas de Buch i d’Escolà és important perquè pot marcar un precedent sobre l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació. Perquè la malversació per la qual foren condemnats no va implicar pas cap enriquiment personal, tal com diu el tribunal, que és l’excepció que estableix la llei, i podria ser tingut en compte per a altres casos que hi ha pendents d’amnistia per malversació, com els que té el Suprem entre mans contra els dirigents del Primer d’Octubre condemnats per malversació i contra els exiliats Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig; i també en la causa al TSJC pendent de judici contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la del jutjat número 13 de Barcelona contra una vintena d’ex-alts càrrecs del govern. 

El judici contra Buch i Escolà revela la jugada de l’estat espanyol per a desprotegir Puigdemont

La CUP compartirà el grup mixt amb Aliança Catalana al parlament però es constituirà en un subgrup parlamentari i podrà assistir a les reunions de la junta de portaveus. Segons fonts de la CUP, serà Dani Cornellà qui anirà com a portaveu a les reunions de la junta, un òrgan clau del parlament perquè és on s’ordenen els debats de la cambra i es prenen decisions com l’establiment del nombre de membres per grup a les comissions. Els anticapitalistes compleixen el requisit que fixa el parlament per a tenir un subgrup dins del grup mixt: tenir un mínim de tres diputats d’un mateix partit o coalició. La CUP en té quatre, mentre que Aliança Catalana –amb dos– no hi arriba. Els subgrups poden exercir les iniciatives legislatives i subscriure els procediments parlamentaris que pot presentar un grup. La mesa, tanmateix, té pendent de determinar quin repartiment del temps de les intervencions es farà entre el subgrup de la CUP i els dos diputats d’Aliança Catalana. Per començar, en el ple de demà que posarà en marxa el rellotge de dos mesos per a la investidura, la CUP tindrà quatre minuts i, Aliança dos. Els grups parlamentaris en disposaran de cinc.

La CUP va explorar la possibilitat que altres grups, com Junts o ERC, els cedissin temporalment un diputat per constituir-se com a grup parlamentari, però el reglament del parlament ho dificulta. A diferència del que passa al congrés espanyol, el diputat prestat d’un altre partit no podria tornar després al grup amb qui es va presentar a les eleccions, sinó que hauria d’anar al grup de no adscrits o mantenir-se durant tota la legislatura amb els diputats de la CUP. Finalment, tots els grups es van registrar dijous i la CUP haurà de compartir el mixt amb Aliança.

El Tribunal Suprem d’Israel ha sentenciat que no existeix cap base legal perquè els ultraortodoxos es deslliurin de fer el servei militar. Tot i que no està clar que això impliqui l’enviament immediat dels joves ultraortodoxos a la guerra, és una sentència amb un rellevant impacte social, que posa en risc l’estabilitat política de la coalició del govern, encapçalada pel primer ministre Benjamin Netanyahu.

Fins ara, els joves jueus ultraortodoxos s’havien deslliurat de fer el servei militar, que dura dos anys per la resta de població, gràcies a una disposició executiva molt polèmica que s’havia anat allargant periòdicament. Ara, en una decisió unànime, els magistrats del Suprem han determinat que el govern ja no pot evitar el reclutament, igual que tampoc pot donar ajudes a aquest col·lectiu com a substitutiu al servei militar.

La sentència no estableix un full de ruta sobre què haurà de fer el govern de Netanyahu, ni tampoc estipula quants joves ultraortodoxos necessita l’exèrcit en el context de la guerra de Gaza. Actualment, hi hauria uns 67.000 potencials reclutes dins d’aquest col·lectiu, segons que explica The Times of Israel.

Discrepàncies polítiques

Es preveu que la sentència provocarà noves tensions polítiques. El Likud, el partit de Netanyahu, veu estrany que el Suprem s’hagi pronunciat justament ara, que hi ha en  tramitació parlamentària una llei que, teòricament, hauria de resoldre el futur militar dels joves fins ara exempts del servei militar. “La solució real al problema del reclutament no passa per una sentència del Tribunal Suprem que només tindrà rellevància durant un curt període de temps”, ha al·legat el Likud en un comunicat.

El líder del Judaisme Unit de la Torà, el ministre d’Habitatge Yitzhak Goldknopf, ha condemnat una decisió que considera “desafortunada”. “L’Estat d’Israel es va crear com a llar del poble jueu, que té a la Torà la pedra angular de la seva existència”, ha argumentat en el seu compte de la xarxa social X.

A més, els dos partits ultraortodoxos, el Shas i el Judaisme Unit de la Torà (JUT), s’han oposat a la sentència i han amenaçat d’abandonar l’actual coalició de govern si la mesura entra en vigor.

Per altra banda, el Moviment per un Govern de Qualitat, ha celebrat la sentència, perquè la considera una “victòria històrica per a l’Estat de dret i el principi d’igualtat”. Així, ha reclamat al Ministeri de Defensa que l’apliqui com més aviat millor.

El líder de l’oposició, Yair Lapid, també ha reclamat al govern que comenci immediatament amb el reclutament d’ultraortodoxos, i durant un discurs en una universitat, ha proclamat que han acabat els dies de “pactes tèrbols” per raons polítiques. El també opositor Benny Gantz, integrat fins a aquest mateix mes en el gabinet de guerra de Netanyahu, ha acusat el primer ministre de buscar costi el que costi “solucions per a mantenir la seva coalició” en lloc de resoldre qüestions de fons com el reclutament d’estudiants ultraortodoxos. En aquest sentit, ha sentenciat que es tracta d’una necessitat de seguretat i també d’una obligació moral.