Vilaweb.cat

La inflació a l’eurozona s’enfila fins al 2,2% el juliol i supera l’objectiu marcat pel BCE

La inflació a l’eurozona s’enfila fins al 2,2% el juliol, tres dècimes per sobre de l’1,9% registrat al juny, segons les dades definitives publicades avui per l’Eurostat. La xifra situa els preus més enllà de l’objectiu tradicional marcat pel Banc Central Europeu (BCE), que és del 2%. Fa un any, la inflació era del 0,4%.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Al conjunt de la Unió Europea, els preus pugen un 2,5% aquest juliol, i tres dècimes més que el 2,2% del juny, i lluny del 0,9% de fa un any. Els creixements de preus més baixos a la UE han estat a Malta (0,3%), Grècia (0,7%) i Itàlia (1%), mentre que la inflació més gran es nota a Estònia (4,9%) i Polònia i Hongria (4,7%).

Les principals contribucions a la pujada dels preus a l’Eurozona són l’energia (+1,34%), el menjar, l’alcohol i el tabac (+0,34%), els serveis (+0,31%) i els productes industrials no energètics (+0,17%).

The post La inflació a l’eurozona s’enfila fins al 2,2% el juliol i supera l’objectiu marcat pel BCE appeared first on VilaWeb.

El municipi de Prada rep el premi Canigó a la Universitat Catalana d’Estiu

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha atorgat avui el premi Canigó a Prada (Conflent) – que acull la UCE cada estiu – i als veïns del municipi pel seu suport a la llengua i cultura catalana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’acte, en format híbrid, ha comptat amb el batlle, Yves Delcor; el president de la UCE, Jordi Casassas, i el director de l’editorial Terra Nostra, Ramon Gual, i ha finalitzat amb la interpretació de la cançó tradicional catalana ‘Muntanyes del Canigó’.

El batlle ha agraït el premi amb emoció i ha reafirmat el seu compromís amb la defensa i protecció del català: “Tot el temps que em quedi aquí, defensaré la cultura catalana i el català”.

La UCE agraeix l’acolliment

Casassas ha valorat “el paper de Prada, que cap català pot oblidar, de donar recer a la gent del sud i a la gent de la cultura que havia construït una il·lusió d’una Catalunya i que aquí va trobar refugi en temps dificilíssims”.

Ramon Gual ha destacat el tracte, acollida i suport que el municipi va oferir a referents i figures destacades de la llengua i la cultura catalana d’ençà dels anys vint del segle XX fins avui, i ha remarcat que el premi és un homenatge “a la gent, als anònims, als que han fet que Prada sigui el que és ara”.

The post El municipi de Prada rep el premi Canigó a la Universitat Catalana d’Estiu appeared first on VilaWeb.

Els EUA aposten per injectar una tercera dosi del vaccí contra la covid-19

Els responsables de Salut dels Estats Units aposten per injectar una tercera dosi del vaccí contra la covid-19. Així ho han indicat en un comunicat publicat pel Departament de Salut nord-americà, i que signen, entre d’altres, l’assessor del president Joe Biden, el doctor Anthony Fauci, o el director del Centre de Control i Prevenció de Malalties, Rochelle Walensky.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’OMS demana als països rics que no administrin encara una tercera dosi del vaccí anticovid

Les terceres dosis es podrien començar a administrar a partir del 20 de setembre a les persones que fa més de vuit mesos que van rebre la segona injecció. En tot cas, però, el pla és a l’espera de l’autorització del regulador, la FDA, que ha d’analitzar els estudis presentats per Pfizer i Moderna sobre les terceres dosis. “Les dades disponibles deixen clar que la protecció contra la infecció de SARS-CoV-2 comença a disminuir amb el temps després de les dosis inicials i, això, juntament amb la variant delta, fa que comencem a veure proves d’una reducció de la protecció en casos de malaltia lleu o moderada”, afirmen.

Segons els experts dels Estats Units, “l’actual protecció contra una infecció greu, hospitalització o mort podria disminuir en els mesos vinents, especialment entre els que tenen major risc o es van vaccinar fa més temps”. Conclouen que una dosi de reforç serà necessària per maximitzar la protecció i allargar-la.

The post Els EUA aposten per injectar una tercera dosi del vaccí contra la covid-19 appeared first on VilaWeb.

Eivissa impulsa un protocol contra les festes il·legals amb sancions de fins a 300.000 euros

El Consell d’Eivissa ha presentat als ajuntaments i a la Direcció General d’Emergències una proposta de protocol unificat per a actuar contra les festes il·legals, que han augmentat durant els últims mesos. El document contempla tres escenaris que van des que els efectius detecten la festa abans que comenci; com actuar si la festa ja ha començat; o bé què han de fer si ha acabat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí, ha explicat que l’objectiu de la reunió d’avui és que els implicats tinguin un protocol i estudiïn si hi ha punts a millorar i que no sigui més fàcil cometre aquestes infraccions en un municipi que no en un altre.

El protocol contempla l’aplicació de la Llei d’Activitats i, en concret, la definició d’activitat no permanent com a eina que poden tenir els cosos de seguretat per a poder intervenir en una festa amb finalitat lucrativa. La institució ha reiterat que les forces implicades ja han manifestat la necessitat d’impulsar una modificació legislativa que defineixi els elements que diferencien un esdeveniment d’un altre.

Sancions de fins a 300.000 euros

Tanmateix, el Consell ha presentat una proposta de modificació legislativa que preveu un marc sancionador d’entre 100.001 i 300.000 euros i la possibilitat d’adoptar mesures provisionals que obliguin a aturar la festa. També es preveuen canvis en la Llei Turística per a festes il·legals en habitatges de lloguer turístic, tipificant els esdeveniments com molt greus i augmentant les sancions, a més de provocar que es perdi la llicència turística.

Per una altra banda, el govern ha posat en marxa el servei de detectius que col·laboren amb policies locals per a rastrejar ubicacions de festes il·legals.”Hi ha ajuntaments que han manifestat que ha baixat la pressió i el nombre de denúncies per festes il·legals en sòl rústic i ens consta que els organitzadors han deixat de celebrar festes o les han desplaçat a altres llocs més inaccessibles”, han destacat.

The post Eivissa impulsa un protocol contra les festes il·legals amb sancions de fins a 300.000 euros appeared first on VilaWeb.

Ximo Puig es desmarca de la creació d’un impost a les rendes altes de Madrid

Ximo Puig es desmarca ara de la possibilitat de crear un nou impost als contribuents amb les rendes més altes de la Comunitat de Madrid que havia demanat fa unes setmanes. En declaracions als periodistes en acabar un acte oficial, ha reiterat la necessitat d’igualar les rendes de tots els territoris de l’estat espanyol, però ha matisat que no cal que siga per la via d’un impost creat expressament. “Mai no vaig dir que s’hagués de crear un impost. Vaig dir que s’havia d’estudiar com s’havia de compensar l’efecte capitalitat”, ha dit.

El desdejuni d’Europa Press googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ximo Puig va fer un desdejuni informatiu organitzat per Europa Press a Madrid el 20 de juliol proppassat, en què va relatar totes les desigualtats fiscals auspiciades pel govern d’Isabel Díaz Ayuso. Va parlar literalment de rebaixes fiscals, de dúmping fiscal i de competència deslleial. També va reincidir en la queixa d’allò que anomena “l’aspiradora fiscal” en què s’ha convertit la comunitat autònoma de Madrid amb la seua política de rebaixar els imposts.

Puig va demanar que, a Madrid, que es beneficia de ser la seu de pràcticament tots els organismes i agències del govern espanyol, els més beneficiats aportessen als que no ho eren tant, tot citant l’economista britànic Paul Collier. Quan el moderador li va demanar un poc més de concreció, Ximo Puig va deixar caure la possibilitat de crear un impost per a les rendes més altes i les grans corporacions.

Ximo Puig es planta, vint anys després de Pasqual Maragall

Els aplaudiments el ministre Escrivà i el rebuig de la ministra Montero

Uns dies més tard, el ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivà, es va reunir amb el president al Palau de la Generalitat i va recollir el guant en considerar que la proposta mereixia ser estudiada i que podria tenir recorregut.

Però no tot el consell de ministres espanyol va rebre amb tanta alegria aquesta idea per a reformar el sistema fiscal espanyol, perquè poques hores després, la titular d’hisenda, Maria Jesús Montero, va refredar la qüestió i va respondre Ximo Puig dient que això no era a l’agenda del govern espanyol ni hi seria mai.

Que Ximo Puig demanara des d’una tribuna de Madrid una reforma fiscal que podria passar per augmentar els imposts a les rendes més altes de Madrid va originar molta mala maror i un cert nerviosisme entre els presidents autonòmics de tots els colors. Alberto Núñez Feijóo, Alfredo Fernández Mañueco, Guillermo Fernández Vara i Miguel Ángel Revilla, ho van considerar fora de lloc.

Puig es desmarca

Avui, Puig s’ha desmarcat d’aquella proposta de final de juliol. Ha dit que durant els quaranta minuts que havia durat la conferència a Madrid no havia parlat en cap moment de crear aquest impost. “En la resposta a una pregunta vaig dir que podria haver-hi certa compensació que hauria d’afectar les rendes altes i les grans corporacions, però això no cal que siga per la via dels imposts, d’un nou impost. Pot ser, simplement, d’una altra manera”, ha dit. Ha insistit en la necessitat de reequilibrar les rendes a tot l’estat espanyol. Ha dit que era lògic i ha recordat que la renda al País Valencià és dotze punts per davall la mitjana espanyola: “Des de la perspectiva d’intentar la cohesió d’Espanya, necessitem superar les divergències de renda que hi ha ara als diferents territoris.”

Ací hi ha el vídeo íntegre de la intervenció del president Puig. A partir del minut 47 és quan el moderador li demana concreció.

Puig diu: “Es podria parlar d’una imposició específica a les rendes que mai serien les mitjanes o les baixes, però que haurien d’aportar un espai de solidaritat.”

El periodista li repregunta si crear un nou impost podria ser una opció, i Puig respon: “Podria ser una opció.” A continuació, afegeix que és un afer que s’ha d’abordar des del rigor i sense precipitació.

L’infrafinançament

Tot això passa enmig d’un debat molt agre entre la Generalitat i el govern espanyol per l’endarreriment de la reforma del sistema de finançament. Aquests darrers mesos, la ministra d’hisenda Maria Jesús Montero ha anat endarrerint la presentació d’un projecte que ha promès reiteradament. Dels partits que formen el govern del Botànic, Compromís és l’únic que no s’asseu al consell de ministres espanyol i és, per tant, qui més ha aixecat la veu per a demanar al govern espanyol que complisca les seues promeses.

Vicent Soler: “Sense el Partit Popular no hi haurà nou sistema de finançament autonòmic”

The post Ximo Puig es desmarca de la creació d’un impost a les rendes altes de Madrid appeared first on VilaWeb.

Ashraf Ghani, el president que va fugir de l’Afganistan, és als Emirats Àrabs

El president de l’Afganistan, Ashraf Ghani, que va fugir del país quan els talibans van entrar a Kàbul i eren a tocar de controlar tot l’Afganistan, és als Emirats Àrabs Units. Segons que detalla el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació en un comunicat, han acollit Ghani i la seva família “per motius humanitaris”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La crida a la resistència afganesa del fill del comandant Massud

Diumenge, els mitjans afgans apuntaven que Ghani havia marxat a l’exili, mentre que el vice-president de l’Afganistan, Amrullah Saleh, assegurava ahir que ell encara es troba al país i que n’és el president interí legítim. També feia una crida a la resistència i assegurava que ell no ha perdut la fe en el seu país.

The post Ashraf Ghani, el president que va fugir de l’Afganistan, és als Emirats Àrabs appeared first on VilaWeb.

L’Audiència espanyola rebutja la petició de suspendre cautelaríssimament les repatriacions al Marroc

L’Audiència espanyola ha rebutjat la petició de la Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat de suspendre cautelaríssimament l’ordre del ministeri d’Interior espanyol de repatriar els menors migrants que van travessar al maig la frontera del Marroc amb Ceuta. En una interlocutòria d’aquest dimecres, el tribunal afirma que del document del 10 d’agost proppassat que va emetre Interior “no es dedueixen les violacions de drets denunciades”. Argumenta que la regulació del procediment de repatriació d’un menor contempla que, en cas de vulneració de drets, s’impugni la decisió d’expulsió “davant els òrgans d’aquesta jurisdicció que siguin competents que ja tenen coneixement d’algun d’aquests recursos”, en referència als jutjats de Ceuta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Suspenen durant 72 hores totes les deportacions de menors des de Ceuta

Quant a les al·legacions d’Interior, que ha argumentat en un escrit que l’audiència espanyola no és competent perquè “no existeix acta o instrucció” que sigui impugnable, el tribunal les rebutja i es declara competent per resoldre la mesura sol·licitada.

Els magistrats consideren que l’escrit del 10 d’agost encara que “presenta defectes formals, com la manca de firma o destinatari així com la seva escarida fonamentació”, ha servit perquè les autoritats corresponents hagin posat en marxa actuacions de retorn de menors marroquins amb base a tal document o instrucció”.

The post L’Audiència espanyola rebutja la petició de suspendre cautelaríssimament les repatriacions al Marroc appeared first on VilaWeb.

El governador del Banc Central d’Afganistan assegura que els talibans no podran accedir a la majoria dels actius

El governador del Banc Central d’Afganistan (DAB), Ajmal Ahmady, alerta que els talibans han preguntat al personal de la institució on es troben els actius. Segons que detalla en un filet a Twitter, les reserves totals del banc eren d’aproximadament nou mil milions de dòlars, però seguint la regulació internacional, la majoria dels actius es troben guardats en espais “segurs”. “Si és cert el que comenten, necessiten urgentment un economista al seu equip”, ha destacat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El pròxim 23 d’agost, diu, el banc havia de rebre 340 milions de dòlars, però tem que l’assignació no arribi després del domini total dels talibans sobre el país. El divendres, explica, va rebre una trucada on se li notificava que no rebria més enviaments, l’últim s’esperava el diumenge, el dia en què els talibans van entrar a Kàbul i eren a punt de controlar tot el país. L’endemà la majoria de clients van retirar els diners, mentre que els bancs feien grans ofertes. És per això que Ahmady va limitar l’accés al dòlar, per conservar els diners restants que quedaven en el Banc Central del país.

El vice-president de l’Afganistan diu que és el president interí legítim i fa una crida a la resistència

Per una altra banda, també va mantenir converses amb el president de l’Afganistan, Ashraf Ghani, per relatar-li els fets i comentar-li que els diners no arribarien. Una situació que es va precipitar amb l’entrada dels talibans a la capital, un fet que no esperava que es produís tan ràpidament. En cap cas, explica, les reserves internacional de l’Afganistan es van veure compromoses. La resta d’actius del banc estan a diversos comptes bancaris del Sistema de Reserva Federal (FED) o el Banc de Pagaments Internacionals (BIS). De moment, diu ningú “ha robat diners de cap dels comptes bancaris que tenim de reserva”. Són actius que es troben congelats “i no seran accessibles per als talibans”. Tampoc creu que l’Oficina de Control d’Actius Estrangers (OFAC) permetés als talibans accedir als comptes. “Els talibans només podrien accedir pel cap baix al 0,1-0,2% dels fons”, no són massa diners”. Tanmateix, diu, és poc probable que algú faci una donació al govern talibà.

En el piulet també destaca que els bancs locals han dit que els clients no poden retornar els dòlars, arugmentant que el banc central no ha subministrat diners als banc. Explica que això no és cert, ja que els diners es troben congelats i estan en comptes bancaris internacionals. Un fet que és resultat de la política de sancions dels Estats Units i de l’OFAC. “Els talibans han guanyat militarment, però ara hauran de governar i no és gens fàcil”.

The post El governador del Banc Central d’Afganistan assegura que els talibans no podran accedir a la majoria dels actius appeared first on VilaWeb.

Joves de Barcelona gasten una mitjana de 900€ mensuals en pagar l’habitatge

La despesa mitjana mensual dels joves que viuen de lloguer o que paguen hipoteca a Barcelona és de 893,8 euros, segons l’Enquesta de la Joventut de Barcelona 2020. Com a conseqüència, el mateix informe, recull que al voltant d’un terç identifiquen com a primera prioritat d’intervenció per part de l’Ajuntament, facilitar l’accés a l’habitatge, una xifra que es dobla en relació amb l’any 2015.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Uns preus que es veuen agreujats per l’entorn laboral al qual es veuen abocats els joves: al voltant del 30% treballa amb un contracte temporal i la taxa d’atur a Catalunya és de gairebé el 20%, segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA). Amb relació als ingressos mensuals propis dels menors de trenta-quatre anys a la ciutat és de 888 euros.

Els joves residents a Barcelona valoren positivament el seu nivell de satisfacció amb la vida, amb una nota de 7,7, i estan especialment satisfets amb la família i els amics, però la situació econòmica i el món laboral són els àmbits que desperten més preocupació. “Hi ha un problema de renda entre els joves a la nostra ciutat. No em crec que un jove no sigui més productiu que 900 euros, quan són etapes vitals de molta productivitat i aportació a la societat. Crec que mereixen més en termes econòmics”, ha afirmat el regidor d’Infància, Joventut i Grans de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, en la presentació dels resultats de l’enquesta, aquest dimecres.

Pel que fa a les formes de convivència dels joves de Barcelona, varien en funció del grup d’edat. Així, un 64,5% dels que tenen entre divuit i vint-i-quatre anys, viuen amb els seus pares, i el 76% dels que en tenen entre vint-i-cinc i trenta-quatre, viuen emancipats, convivint principalment amb la parella o compartint pis amb amics. D’aquests joves emancipats, la majoria viu en habitatge de lloguer i només un 8% té pisos de propietat. A més a més, un terç d’aquests rep habitualment ajudes econòmiques d’altres persones per pagar part o la totalitat de les despeses.

No obstant això, Barcelona continua sent una ciutat referent per als joves de l’estranger que volen fer estudis superiors: més d’un 30% d’estudiants de l’estat espanyol i un 26% d’altres llocs del món han finalitzat els seus estudis de postgrau, màster o doctorat a la capital catalana.

L’enquesta, que ha estat presentada aquest dimecres pel regidor de Joventut, Joan Ramon Riera, tracta d’establir un perfil amb les característiques socials, econòmiques i demogràfiques dels barcelonins amb edats compreses entre els 15 i els 34 anys. Amb 1.407 entrevistes a joves residents a la ciutat, s’ha elaborat  aquest estudi per reflectir la realitat social de Barcelona.

The post Joves de Barcelona gasten una mitjana de 900€ mensuals en pagar l’habitatge appeared first on VilaWeb.

Prop de 5.000 banquers europeus cobren més d’un milió d’euros l’any

Un total de 4.963 banquers que treballen en entitats financeres en estats de la Unió Europea van cobrar més d’un milió d’euros durant l’any 2019, una xifra molt similar a la de 2018. La gran majoria (3.519) es troben al Regne Unit —les dades encara no tenien en compte el Brexit—, seguit d’Alemanya (492), l’estat francès (270) i Itàlia (241).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’estat espanyol en té fins a 163, segons l’informe sobre altes remuneracions publicat avui pel Banc Central Europeu (BCE). El sou mitjà dels alts directius de la banca a la Unió Europea es va situar en els 1,99 milions d’euros, mentre que a l’estat espanyol va ser de 2,3 milions d’euros, tenint en compte fixos i variables.

Tot i que el Regne Unit s’inclou dins l’estudi, el BCE assenyala que, durant els últims anys, el país ha perdut alts directius en detriment d’Alemanys, França i Itàlia. El BCE ho atribueix principalment a l’efecte del Brexit, que s’ha traduït en una recol·locació de personal al sector.

Vegeu l’informe ací:

The post Prop de 5.000 banquers europeus cobren més d’un milió d’euros l’any appeared first on VilaWeb.

Protecció Civil desactiva el pla especial per incendis forestals a Catalunya

Protecció Civil ha desactivat el pla Infocat per alt risc d’incendis forestals i l’ha deixat en prealerta atès la millora de les condicions meteorològiques en el conjunt del territori. Tot i això, recorda que el risc encara és elevat i fa una crida a mantenir la prudència en totes aquelles activitats que es facin al medi natural, on la vegetació està molt seca a causa de la manca de precipitacions dels darrers mesos. Aquesta mitjanit també han finalitzat les mesures restrictives dictades pel govern.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Paral·lelament, el cos d’Agents Rurals manté el pla Alfa 3 a deu municipis de l’Alt Empordà: Cadaqués, Colera, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Roses i Vilajuïga. Aquesta activació suposa la suspensió de totes les activitats que puguin generar un risc d’incendi forestal. A més, avui continuaran les restriccions d’accés en l’espai natural del Cap de Creus.

Mapa del Pla Alfa per avui 18 d'agost pic.twitter.com/7GlieSmIvZ

— Agents Rurals (@agentsruralscat) August 18, 2021

En aquest sentit, Protecció Civil, manté la crida a la “col·laboració i al compromís de tothom” per evitar situacions de risc en l’entorn forestal i, especialment, evitar llençar qualsevol burilla des d’un vehicle o caminant, encara que sembli apagada, així com qualsevol altra activitat que pugui generar guspires o flames. També ha subratllat que cal reforçar la prevenciór, evitar qualsevol situació de risc i trucar al 112 en cas de veure una columna de fum.

The post Protecció Civil desactiva el pla especial per incendis forestals a Catalunya appeared first on VilaWeb.

Un home s’ha mort decapitat després d’haver estat atropellat pel ferri Eivissa-Formentera

Un home de quaranta-sis anys s’ha mort decapitat després d’haver estat atropellat a la bocana del port d’Eivissa pel ferri de passatgers de Baleària que uneix la ciutat amb Formentera, segons que ha informat la Guàrdia Civil espanyola. L’accident va ser a les 23.30 d’anit, quan el ferri va envestir una embarcació privada en què hi havia dues persones. Un dels tripulants va morir a l’acte i el segon va ser rescatat de l’aigua amb unes quantes ferides, segons que ha informat Salvament Marítim.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El vaixell sinistrat i el cos del primer tripulant van ser traslladats al port d’Eivissa, on es van posar a disposició de la Guàrdia Civil espanyola i d’un metge forense. Aquest matí, el grup d’activitats subaquàtiques del cos fan tasques de cerca a la bocana del port per a trobar restes de l’embarcació i el cap de la persona morta.

Les autoritats investiguen si l’embarcació sinistrada complia el reglament internacional per a prevenir abordatges. Salvament Marítim ha demanat que es faci un compliment estricte d’aquesta normativa, sobretot quan es navega per canals estrets com les entrades i sortides dels ports.

The post Un home s’ha mort decapitat després d’haver estat atropellat pel ferri Eivissa-Formentera appeared first on VilaWeb.

El Ministeri d’Interior espanyol respon a l’Audiència que no hi ha cap acta que ordeni les repatriacions dels menors

El Ministeri d’Interior espanyol ha respost a l’Audiència espanyola que no hi havia cap acta o instrucció del departament encapçalat pel ministre Fernando Grande-Marlaska que ordenés les repatriacions dels immigrants menors d’edat a Ceuta. En un escrit dirigit a la sala contenciosa-administrativa, el secretari d’estat de Seguretat espanyol, Rafael Pérez, diu que el document que sol·licita és un escrit del 10 d’agost que es limita a posar de manifest que el Ministeri d’Interior espanyol prega que s’efectuï el retorn dels menors respectant els seus interessos i drets.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Suspenen durant setanta-dues hores totes les deportacions de menors des de Ceuta 

“Com que no hi ha cap activitat administrativa impugnable per part del Ministeri de l’Interior, procedeix la inadmissió del recurs”, diu el secretari. El recurs, presentat per la Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat, demana la suspensió cautelar dels trasllats. L’Audiència espanyola va sol·licitar a Interior el document del 10 d’agost i que confirmés que havia ordenat la repatriació de menors.

Tensió al govern espanyol per la deportació de menors al Marroc

Interior diu que l’ordre de retorn dels menors no ha estat dictada pel ministeri i que, per tant, l’Audiència no és competent. Insisteixen que va ser el govern de Ceuta qui va sol·licitar l’aplicació de l’acord entre l’estat espanyol i el Marroc i que, per aquest motiu, el ministeri va fer l’escrit en resposta a la petició.

Vint-i-vuit ONG denuncien que les deportacions de menors ordenades per Marlaska són il·legals i atempten contra els drets dels infants

“Tot això amb la finalitat última de garantir en cada cas les condicions de reunificació familiar efectiva del menor o la seva entrega a càrrec d’una institució de tutela”, afegeix la resposta a l’Audiència espanyola.

The post El Ministeri d’Interior espanyol respon a l’Audiència que no hi ha cap acta que ordeni les repatriacions dels menors appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Molac reclama a Prada que Macron encapçali la reforma constitucional a favor de les llengües minoritzades

Quin futur té el català dins l’estat francès? És una de les preguntes que es van provar de respondre ahir en un acte de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), en què va participar el diputat bretó Paul Molac, que ha impulsat una llei per a preservar i promocionar les llengües minoritzades a l’estat francès: català, bretó, cors, basc i occità, entre més idiomes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Molac va reclamar al president francès, Emmanuel Macron, que encapçalés una iniciativa per a reformar la constitució, després de la retallada que el Consell Constitucional va fer de parts de la llei Molac, com ara els punts sobre una immersió lingüística al 50% en escoles públiques i compensacions econòmiques per als centres privats que ja l’apliquen.

Pasqual Tirach: “És greu no poder parlar a un funcionari en una altra llengua que no sigui el francès”

Segons el diputat, la millor manera de fer-ho possible és esmenant l’article 75 de la constitució francesa, que reconeix el patrimoni lingüístic de l’estat. Així mateix, va insistir que difícilment hi hauria un millor moment que ara, tenint en compte les mobilitzacions socials i institucionals que s’han fet arreu de l’estat francès exigint el reconeixement real de les llengües minoritzades.

“Ara és un gran moment, ningú no s’atrevirà a posicionar-s’hi en contra a menys d’un any de les eleccions presidencials”, va dir Molac, que va descartar de reformar l’article 2 de la constitució, que determina que el francès és la llengua de la república francesa. En aquest sentit, va dir que fer-ho per aquesta via originaria molta polèmica i part de la societat ho percebria com un atac.

The post [VÍDEO] Molac reclama a Prada que Macron encapçali la reforma constitucional a favor de les llengües minoritzades appeared first on VilaWeb.

Què ha passat amb l’estudi que va detectar el coronavirus en les aigües residuals de Barcelona el març de 2019?

L’estiu passat un estudi de la Universitat de Barcelona va plantejar un escenari cridaner i rocambolesc sobre la pandèmia: el març del 2019, vuit mesos abans dels primers casos confirmats de la covid-19, ja s’havia detectat el virus a les aigües residuals de Barcelona.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que va explicar el grup de recerca de Virus Entèrics de la UB, la detecció retrospectiva de casos de la covid-19, que havien quedat emmascarats per la grip, els va portar a analitzar mostres congelades d’aigües residuals d’entre el gener de 2018 i el desembre del 2019.

“Totes les mostres van resultar negatives per a la presència de genomes de SARS-CoV-2 a excepció del 12 de març del 2019, en què els nivells de SARS-CoV-2 eren molt baixos, però van donar clarament positiu per PCR i, a més, emprant dues dianes diferents”, va declarar Albert Bosch, un dels signants de l’estudi i president de la Societat Espanyola de Virologia.

Ara bé, només dos dies després de fer-se públics els resultats, diverses veus de la comunitat científica van criticar i posar en dubte les conclusions de l’estudi. En aquest sentit, el professor de la University College de Londres François Balloux, qui ha participat en diverses investigacions rellevants sobre la pandèmia, va assegurar que “és altament irresponsable haver publicat una investigació preliminar basada en evidències poc curoses, incompletes i qüestionables”.

Un any després, el biotecnòleg Xavier Dengra ha repassat el recorregut de l’estudi de la UB i assenyala que ha estat referenciat en més d’una seixantena d’articles, tot i que no s’ha publicat en cap revista especialitzada. És a dir, no ha estat revisat i validat per altres científics o per un comitè editorial.

Així mateix, en un fil a Twitter, Dengra lamenta que el grup de recerca de la UB no hagi fet una esmena pública de l’estudi. De fet, enguany, el mateix grup ha publicat un altre article sobre les aigües residuals durant la primera onada de la pandèmia, en el qual no fan cap referència a la presència del coronavirus a les aigües residuals de Barcelona el març de 2019.

“Ha caigut en l’oblit i ja ningú li dóna importància, però roman visible com a coneixement científic, ha estat citat en obres posteriors com a vàlid, no ha estat esmenat com toca i és una mala praxi”, lamenta el biotecnòleg.

Recordeu l'estudi de la UB que deia haver trobat la #COVID19 a les aigües fecals de Barcelona un any abans de la pandèmia?

La pròpia @UniBarcelona se'n va fer ressò. Un any després, n’he resseguit el progrés i ha envellit MOLT malament. Obro fil d'errors que considero greus👇🏼 pic.twitter.com/f4rUm8FVyC

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

He dit «prepublicat», sí. Què vol dir això? Que el repositori on es va penjar NO era definitiu: no havia estat validat per altres científics ni cap comitè editorial.

A «MedRxiv» ho especifica clarament. Vegeu la captura adjunta al tuit: https://t.co/ilwFI6Dtv1

I què va passar? pic.twitter.com/SKdnWNVWsN

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

Aquest estudi, insisteixo, provisional, és a dia d'avui citat (segons Google Acadèmic) per uns altres 65 articles acadèmics que el donen per bo.

El món de la publicació científica és depredador com pocs, sí, però això és una mala praxi. No s'hi pot afegir gaire més. pic.twitter.com/6vLcTQel9w

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

Altres comentaris fan referència a que l'estudi fou financat per la multinacional Suez —amb vincles a la Xina. També hi ha part d'autoria corresponent a @Agbar.

No entraré en hipòtesis sobre possibles conflictes d'interessos o finançaments d'empreses en estudis d'unis públiques.

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

Fins on hem arribat? Bé, a data de 2021 no he aconseguit trobar cap esmena dels propis autors de l'article a tot això.

Ans al contrari, han publicat enguany el següent estudi. Té un «Cristo gros», atents:https://t.co/jDb7wDsfRQ pic.twitter.com/0asKUSwe3y

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

No entro massa en l'estructura d'un estudi acadèmic perquè depèn de la revista, però el de 2021 no té conclusions i barreja resultats i discussió.

Llegits ambdós, en el segon s'hi han esbandit un pes de sobre quant a moderació, afirmacions, i el pre-article de 2020.

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

2. Mitjans que llueixen el seu rigor, són públics o tenen redactors científics i que se'n van fer ressò (@324cat, @diariARA, @rac1, @LaVanguardia o @elperiodico_cat) podrien esmenar en una línia «Agost de 2021: aquell estudi finalment no es va publicar i validar científicament».

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

4. Sense fer sang amb els autors (prou putada és que passi això, que soc del ram): l'article de 2020 el va signar Albert Bosch Navarro, que és President de la Societat Internacional de Virologia Alimentària i Ambiental i també President de la Societat Espanyola de Virologia.

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

Allò va caure en l'oblit i ja ningú li dona importància.

Però roman visible com a coneixement científic, ha estat citat en obres posteriors com a vàlid, no ha estat esmenat com toca i és una mala praxi.

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

Com a científics se’ns ha de reconèixer i acceptar el dret humà a equivocar-nos i les conseqüències justes d’aprendre —cometem errors, sovint cars i ens n’adonem tard.

Tanmateix hem de procurar esmenar-los, documentar-los i guanyar-nos la confiança pública al món digital.

FI 🧶

— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) August 17, 2021

The post Què ha passat amb l’estudi que va detectar el coronavirus en les aigües residuals de Barcelona el març de 2019? appeared first on VilaWeb.

Aragonès avisa Sánchez que hi haurà “moments de xoc” si no s’encarrila la solució política

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avisat l’estat espanyol que hi haurà “moments de xoc” si no encarrila la solució política del conflicte amb Catalunya. En una entrevista a l’ACN, el cap del govern ha advertit Madrid que la voluntat dels independentistes no desapareixerà, i que sigui la majoria parlamentària actual o bé una de futura, i una generació o altra d’independentistes tornaran a plantejar escenaris de dificultat. Aragonès també s’ha mostrat partidari de reunir la taula de diàleg cada dos o tres mesos, després de la trobada del setembre. D’altra banda, ha allunyat l’opció d’utilitzar el passaport covid per restringir certes activitats. Creu que “no cal plantejar” aquesta proposta sinó impulsar mesures per promoure la vaccinació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Qui són els supervivents de la primera taula de diàleg?

Els tentacles de la repressió també amenacen el govern Aragonès

“Si no s’encarrila el conflicte polític, la voluntat dels catalans de ser un estat independent no desapareixerà”. Aragonès ha avisat d’aquesta manera al govern espanyol que Catalunya no rebaixarà les seves aspiracions d’autodeterminació, encara que la Moncloa no concreti cap proposta a la taula de diàleg. Quan falta un mes per reunir l’òrgan bilateral entre els dos governs, el president de la Generalitat insisteix en “l’obligació d’explorar una solució negociada”, que compti amb l’aval de la ciutadania catalana.

Aragonès s’ha mostrat convençut que tan Junts com la CUP es “cenyiran” als acords amb ERC i que, per tant, “contemplaran clarament que cal explorar la via de la negociació amb l’estat”. D’aquesta manera, ha manifestat que com a president ha d’estar “per sobre de legítims posicionaments partidistes o que vulguin buscar una mica de rèdit electoral a curt termini”. “Hem de tenir una mirada llarga i no hem de desaprofitar cap oportunitat per defensar el referèndum i l’amnistia on sigui”, ha justificat.

Així mateix, el president ha afegit que l’aposta per participar en la taula de diàleg “no exclou cap altra proposta estratègica” de l’independentisme. “Si algú té una alternativa aplicable a curt termini, que la posi sobre la taula”, ha sentenciat.

Aragonès aposta per reunir la taula de diàleg “cada dos o tres mesos”. Tot i això, considera “imprescindible” que es vagi fent la feina interna entre una trobada i l’altra. “És un procés que tindrà el seu cicle, i ha de continuar en el temps precisament perquè tingui resultats”, ha reiterat.

Finalment, Aragonès ha assegurat que en els partits i les entitats independentistes estan “treballant per aprofundir el debat estratègic” del moviment, així com per concretar el paper del Consell per la República. El president, però, no hi vol interferir, sinó només “acompanyar al màxim per enfortir-ne la proposta”.

Rebuig al passaport covid

Sobre les restriccions per la pandèmia, Aragonès ha afirmat que “no es pot descartar mai res”, però que no es planteja “a hores d’ara” utilitzar el passaport covid per restringir certes activitats. “Abans cal impulsar totes les altres mesures de promoció de la vaccinació”, ha argumentat durant l’entrevista. De fet, el president ha afegit que l’ús del passaport covid genera un “debat ètic de fons” sobre les restriccions de drets i llibertats, de manera que no calen “mesures precipitades” sinó apostar per incentivar la vaccinació.

Aragonès ha manifestat que, de moment, encara és “absolutament imprescindible” mantenir les restriccions actuals -aprovades a principis d’estiu- per evitar una desescalada ràpida: “Relaxarem les mesures quan sigui necessari”, ha subratllat. El cap de l’executiu ha advertit que, segurament, encara caldrà mantenir força mesures de prevenció quan comenci el curs escolar.

Finalment, Aragonès s’ha mostrat partidari de vacunar els països amb nivells baixos de protecció contra la pandèmia, abans de plantejar l’aplicació de dosis de record als territoris amb pautes completes.

The post Aragonès avisa Sánchez que hi haurà “moments de xoc” si no s’encarrila la solució política appeared first on VilaWeb.

Les portades: “Contra el botellot, més toc de queda” i “Un record per les víctimes del 17A”

Avui, dimecres 18 de agost de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: “Contra el botellot, més toc de queda” i “Un record per les víctimes del 17A” appeared first on VilaWeb.

La primera ensopegada de Biden i el declivi dels Estats Units

L’avanç llampec dels talibans, prenent les grans ciutats en dues setmanes i entrant a Kàbul amb la mateixa facilitat amb què el general Yagüe va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939, ha desfermat les crítiques contra els Estats Units. A Catalunya, on la incapacitat d’acció sol compensar-se amb l’angelisme, l’antiamericanisme mai no falla perquè sempre és a flor de pell. Quan no s’assumeixen responsabilitats, és còmode de retreure a uns altres que no les exerceixin a gust de l’espectador. Des de les grades, tothom sap com s’havia de fer per a colar la pilota a la porteria. A Catalunya, tothom és demòcrata d’allò més, tothom “lluita” pels drets humans, tothom és al costat correcte de la història, sense conseqüències. I quan la història es posa difícil, perquè cal decidir entre valors i arriscar alguna cosa més que una opinió, l’acta catalana dels fets no diu gaire de bo sobre la defensa de la llibertat, la democràcia i la resta de coses que fan patxoca en el discurs. Parafrasejant Unamuno, que combatin uns altres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Si algú de veritat defensa la democràcia, no pot pas acceptar un règim com el talibà sense procurar de substituir-lo per un altre de més humà. Amb el benentès, és clar, que la intervenció sigui volguda per una gran part de la població, com va ser el cas a l’Afganistan quan els Estats Units van deposar el govern talibà, diguin el que vulguin els detractors d’aquest experiment fallit de nation-building.

Hi ha moltes raons per les quals ha estat fallit. Cal recordar-ne el començament. En la seva campanya contra el “terror global”, George W. Bush va destinar-hi tropes per castigar els culpables de l’atac de l’11 de setembre. Les hi va enviar sense un pla definit ni una estratègia de sortida, com si la guerra, que per cert mai no va ser declarada pel Congrés dels Estats Units, hagués de ser permanent. De mica en mica, les operacions es van anar ampliant i descontrolant-se. L’administració Bush va tolerar la tortura –Abu Ghraib resta un oprobi per a l’exèrcit americà– i nombroses transgressions de la legalitat, creient efectiu de combatre el terrorisme amb les seves armes. El resultat fou deslegitimar la coalició internacional mentre els talibans estenien la seva influència pel territori i creaven una administració paral·lela amb un servei d’intel·ligència eficaç.

Es pot discutir sobre la legitimitat o immoralitat d’aquella intervenció, sobre la sobirania de les nacions i el principi de guerra justa, i es pot, evidentment, condemnar la laxitud de Bush amb els preceptes internacionals per la conducta de la guerra. Però no s’hi val a blasmar els Estats Units per intervenir i alhora culpar-los de retirar les tropes precipitadament. Vint anys de presència haurien d’haver donat uns altres resultats, però res no indica que vint anys més n’haguessin donat uns de diferents. Els països són com són durant molt temps, mentre que la democràcia és un bé molt fràgil.

Tan fràgil que l’exèrcit i la policia afganeses, armats i entrenats pels Estats Units durant dues dècades, s’han ensorrat com un castell de cartes davant l’avançada dels talibans. Si el règim hagués resistit i el govern hagués acordat una transferència de poder condicional, avui ningú no s’atreviria a blasmar la intervenció americana. Però ningú no sospitava la buidor moral d’aquelles forces i menys que ningú els comandaments americans que les havien formades. En realitat, més que la intervenció en si, allò que dóna carnassa als crítics és l’ensorrament sobtat de l’exèrcit afganès, agreujat pel dramatisme de les imatges a l’aeroport de Kàbul. Però la sensació de desastre té més a veure amb la sortida dels Estats Units que no pas amb la conducta de la guerra, malgrat que es donava per perduda d’ençà del 2009. A la crítica dels Estats Units com a potència militar fallida hi ha una bona dosi d’hipocresia, una mena de dol inconfés per què Europa ja no podrà refiar-se de la protecció americana i li caldrà prendre decisions adultes. En aquest sentit, és prou revelador que el govern alemany hagi reconegut que, per a repatriar el seu personal, necessita que els Estats Units mantinguin el control de l’aeroport de Kàbul els dies vinents.

Als americans, aquesta guerra ens ha costat un bilió de dòlars solament en armament i operacions. Sumant-hi les despeses mèdiques i més conceptes que afecten els veterans, el cost podria doblar-se. Estimat no pas en vides i mutilacions, que cal posar a la balança moral, sinó estrictament en termes del deute, aquest preu, que ja paguem, l’hauran de continuar pagant  els nostres fills i néts. Ens n’hem fet responsables no pas perquè ells o nosaltres siguem especialment violents –ningú no ens va consultar si accedíem a aquesta guerra i som molts els qui fa temps que volíem sortir-ne– sinó perquè l’americà mitjà s’indigna de saber que un govern massacra l’oposició i persegueix les minories, comercialitza l’opi i l’heroïna que desfà les vides del nostre jovent, retira les dones de la vida pública, desescolaritza les nenes i les pren a les seves mares per donar-les en noces als mujahidins. La diferència amb l’europeu és que, a la indignació, l’americà sol afegir-hi la voluntat d’intervenir, de fer alguna cosa. I és cert que la facilitat amb què passa a l’acció, com si fos un xèrif de pel·lícula, el fa manipulable i l’exposa a desenganys. Però, a diferència dels qui mai patiran aquests revessos, però els critiquen des d’una hipòcrita conformitat amb les dictadures, no es podrà retreure mai als americans de ser complaents en la crítica interna.

No han trigat gens a denunciar l’abandó de molts afganesos –especialment els traductors– que van col·laborar amb l’exèrcit i que seran represaliats per no haver estat evacuats a temps. Ni s’han privat d’escoltar la reacció de la comunitat afganesa als Estats Units, per més durs que siguin els retrets d’abandonar el país que ara veuen definitivament perdut. Ni han deixat de reflexionar, començant pel ministre de Defensa, que els ha faltat un sentit clar de la missió a acomplir, car canviava amb el pas del temps i les circumstàncies. Ni han estat negligents en reconèixer que no s’ha fet l’esforç cultural necessari per entendre la mentalitat autòctona, condició prioritària per a moure’s en un país estranger on distingir entre amic i enemic pot ser un joc d’endevinalles. Ni han trigat gens a demanar-se quines lliçons cal treure d’un fracàs d’aquesta magnitud.

La crítica interna és inevitable, en primer lloc perquè l’oposició republicana ja s’afanya a atacar la presidència de Biden, fins ara prou reeixida en política domèstica, per penjar-li la vergonya d’una derrota que ha heretat. Aquesta crítica interessada amaga que Donald Trump s’havia reunit amb els talibans, n’havia alliberat cinc mil i pactat la retirada de tropes americanes pel mes de maig d’enguany. Biden ha allargat d’uns mesos el termini. Però la crítica més amargant no vindrà del costat dels falcons, que assumeixen que la sort d’un president va lligada amb el resultat d’una guerra, sinó dels qui retreuen a Biden no haver calculat les possibilitats d’un col·lapse sobtat de les forces afganes i no haver continuat fins haver obligat els talibans a acceptar una victòria més limitada. Si el primer retret ateny la incomprensió de la baixa moral de l’exèrcit afganès, el segon implica acceptar la dinàmica posada en pràctica per Nixon d’escalar la guerra per afavorir una retirada honorable que finalment no va passar.

Que Biden patirà les repercussions de la derrota heretada és cosa segura. I no pas o no sols perquè la guerra hagi estat inútil, sinó per la constatació de deslleialtat amb els afgans que, confiats en la protecció americana, s’havien compromès en la lluita i ara es veuen abandonats. No és pas una conducta per a inspirar confiança als futurs aliats dels Estats Units i disgusta profundament l’americà tradicional, educat en el respecte a la paraula donada.

Mentrestant, la Unió Europea, que en general ha restat al marge de l’esforç de democratització mundial que han intentat els Estats Units, pot cuidar la seva imatge acceptant un grapat de refugiats –o, millor encara, de refugiades. El gest, que els polítics locals no han trigat ni un minut a apuntar-se al currículum electoral, equival a posar un pegat, car a l’Afganistan hi resten trenta-vuit milions d’afganesos sota el jou talibà. I així, a cada conflicte, atès que matemàticament és impossible d’acollir tots els desplaçats de les guerres en curs i de les que vindran en un espai tan reduït com la Unió Europea. Però els gests simbòlics permeten d’estripar-se les vestidures i continuar gaudint d’un estat de benestar que és el suborn i l’opi de les consciències. Tant de bo que l’europeu no hagi mai de despertar del seu somni dogmàtic al malson d’un poder enemic que, entrant per la porta del candor benpensant, li arribi fins la cuina.

The post La primera ensopegada de Biden i el declivi dels Estats Units appeared first on VilaWeb.

Bartomeu Fiol, el poeta novament oblidat

El poeta Bartomeu Fiol (Palma, 1933-2011) es va morir el 8 d’agost d’ara fa deu anys. El poeta, traductor i novel·lista Jaume C. Pons Alorda va recordar aquesta efemèride en una piulada i va alertar que poca gent el llegia avui dia i que la seva obra era difícil de trobar. No hi va haver gaires reaccions, alguns “m’agrada”, alguns comentaris de resposta, un piulet de Jordi Solà Coll amb un poema sensacional de Fiol del llibre del 2007 Continuació o represa dels poemets de Montsouris, que diu així:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“La desmemòria t’ofegarà inexorable
com una boira que esborra, salvadora en part
potser.

El teu esguard
va finalment del tot a lloure.”

“Bartomeu Fiol és una veu radical, original, curiosa i sorprenent de la poesia d’aquests darrers cinquanta anys en la nostra llengua. S’allunya de totes les tradicions, de tots els grups i fa una poesia única. Llegeixes un poema seu i saps tot d’una que ho és. A mesura que passa el temps en la seva poesia, el discurs s’enfosqueix, és més cantellut, incorpora al poema llengües estrangeres sense traduir, fins i tot ídix. Això no acosta distàncies amb el lector, fa que no sigui una lectura fàcil i no hi ha concessions”, explica Pons Alorda.

Ell i els seus companys de generació –coneguts com a grup de Pedra Foguera, per l’antologia homònima de la qual va ser un dels curadors– i els poetes més grans, van conèixer i tenir una bona relació amb Fiol durant els seus anys d’esplendor. Pons Alorda diu que hi ha uns quants entrebancs per a llegir-lo avui: “Per una banda, les generacions noves no llegeixen gaire els autors patrimonials i manco si estan allunyats del suposat centre de poder barceloní; per una altra, en aquests anys de procés tot s’ha centrat molt a Catalunya i s’ha perdut la visió de Països Catalans. A més, hi ha l’obstacle de l’editorial mateixa; Bartomeu Fiol és publicat per Proa, que cerca molt la novetat i que, en canvi, fa poc per a mantenir viu i reeditar el catàleg. Això fa que, deu anys després, ningú no recordi un poeta cabdal, encara que els seus llibres es puguin trobar en el fons d’algunes llibreries. Aquesta desmemòria no l’afecta solament a ell: pregunta per Baltasar Porcel com a narrador, o per Camilo José Cela, en castellà. Qui el llegeix, avui dia, tot i ser Premi Nobel?”

Els deu anys d’ençà que es va morir i el gairebé oblit del qual alertava Pons Alorda fan obligatori de demanar-se sobre qui va ser i què representa per a la poesia catalana contemporània aquest home alt i fort, de veu ferma i ulleres de pasta gruixuda que va irrompre el 1966 amb Calaloscans, el primer poemari que va publicar després d’unes quantes edicions privades els anys cinquanta.

Nascut a Palma el 1933, Bartomeu Fiol va mirar d’obrir-se pas en la literatura a mitjan segle, però no ho va aconseguir. Es va dedicar als negocis turístics i, entre més feines, va ser director del mític Hotel Formentor. Mallorca era un bon lloc per a dedicar-se a aquest sector, però ell sempre va ser molt conscient que calia trobar fórmules noves per a l’economia illenca, que l’allunyessin del turisme de sol i platja, que fossin més respectuoses amb l’entorn. Formava part d’un empresariat convençut de la defensa de la cultura i la llengua pròpies de Mallorca. En aquest sentit, era una rara avis, però no única: hem tingut més empresaris d’èxit amb gust per les arts.

Bartomeu Fiol es va llicenciar en ciències polítiques a Madrid el 1956 i va fundar una llibreria que no va funcionar. En el pas per l’hoteleria trobem una de les claus que n’expliquen l’obra poètica: saber llengües diverses i variades que li permetien de llegir directament –per exemple, en anglès, era un bon coneixedor de l’obra de T.S. Eliot.

Una veu rebel

Amb motiu de la seva mort, Biel Mesquida va escriure en aquest mateix diari: “Bartomeu Fiol ha estat un dels grans homes de la cultura, un dels grans homenots catalans de Mallorca, un pont entre la generació de poetes de postguerra: Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover i Josep M. Llompart; i la dels anys setanta: Miquel Bauçà i Miquel Àngel Riera… Però, tot i relligar aquestes dues generacions, tenia una veu pròpia, singular, amb unes formes úniques i singulars, com també singulars i únics eren els temes que tocava, propis d’una veu lluitadora i rebel.”

A Bartomeu Fiol li agradava molt titular els poemaris a partir de la lletra C. Així, Calaloscans va ser seguit, el 1973, per Camp Rodó, i va publicar Contribució de Bàrbars el 1980. Capells de ferro a son Cabaspre, del 1983, i Calaportal de Cavorques, del 1985, van tancar la producció dels anys vuitanta. En els anys noranta va publicar cinc poemaris abans de fer el salt a Barcelona: Contribució de Verges, del 1990; Canalla contra establishment (1995); La comunió dels sants o els morts ho callam tot (1997); Cave carmina cape canes (1998), i Catàleg de matèries (1998).

S’havia consolidat com un dels poetes més originals, singulars i especialment actius de Mallorca i el seu corpus assolia una densitat i profunditat a l’abast de molt pocs. Deu poemaris feien que Bartomeu Fiol fos un home conegut i reconegut i una de les veus a tenir en compte, i encara més en una Mallorca que, el 1996, s’havia quedat sense Miquel Àngel Riera i Damià Huguet i on el 1997 s’havia mort Blai Bonet. A més, s’havia convertit, sense voler, en un dels prescriptors literaris de referència perquè aprofitava els articles al Diari de Balears per parlar de poesia i de llibres de poesia, que anomenava “la parenta pobra” de la literatura. Deia que en feia difusió perquè ningú més no en parlava, ni tan sols els suplements culturals. Era molt crític amb el paper de la premsa en la divulgació i difusió de la literatura, i especialment la poesia.

A la redacció del Diari de Balears, era molt benvingut quan arribava amb els disquets amb els articles, sempre ben endreçats. Una vegada per setmana, travessava la porta del palau de la Premsa, al passeig de Mallorca i lliurava dos discs –un per a cada dia de la setmana– amb els articles i s’enduia els de la setmana anterior. Abans, comprovava que els arxius fossin ben enregistrats i conversava una mica amb els maquetadors que els posaven en pàgina, amb la secretària de redacció i amb els redactors de cultura, als quals sovint alertava de temes interessants que valia la pena de mirar. Era un savi que, a l’estiu, venia a gaudir d’una estona d’aire condicionat i queixar-se de la calor. Bartomeu Fiol estimava aquell diari perquè representava un dels ideals que tenia per a Mallorca, una illa on es pogués viure plenament en català. Potser això va fer que es decidís a presidir l’Obra Cultural Balear entre el 1990 i el 1992.

Arribada a Catalunya

L’arribada a Catalunya va ser tardana i hi va tenir molt a veure Baltasar Porcel, un dels seus amics i valedors principals, que va parlar d’ell i la seva poesia als editors de Proa. I així va ser com el 1999 va aparèixer una antologia dels seus poemes amb un títol sensacional provinent d’un vers seu: Tot jo som una exageració. Aquell llibre, que ell mateix va qualificar de poemes orals perifèrics, formava part d’una selecció que l’autor ja havia preparat per a un enregistrament sonor de l’Institut d’Estudis Baleàrics. De sobte, Bartomeu Fiol començava a ser una figura reconeguda en la poesia catalana i començava un procés d’edició de les obres completes amb tres volums que van aparèixer a partir de l’any 2000: Camps de marina i suburbials; Cròniques bàrbares; i Canalla lluny de Grècia.

Un dels temes que sempre li van interessar va ser la cultura jueva, i el llibre Càbales del Call, del 2005, n’és una bona mostra. Li va valdre el premi Carles Riba del 2004, un dels més importants de la poesia catalana, que s’afegia al Ciutat de Palma de poesia del 1969; al de la crítica Cavall Verd del 1999 i al premi de la Crítica Serra d’Or que havia obtingut l’any 2000 per l’antologia. Ara sí, ara Bartomeu Fiol, malgrat la dificultat de la seva obra, malgrat continuar essent fidel a una estètica pròpia i sense concessions, era algú conegut i reconegut que publicava a la col·lecció de poesia més potent editorialment del país. Carants va ser el quart i definitiu volum d’aquesta obra poètica completa i trasbalsadora que es complementa amb el dietari Entre Cavorques i Albió. L’editorial Moll va anunciar després que es morís que en publicaria un altre, però mai no s’ha editat.

Deu anys després de la mort, Bartomeu Fiol torna a ser aquell poeta excels de minories conegut sobretot als cercles poètics de Mallorca com un dels secrets més ben guardats i pels fidels lectors que va aconseguir en la darrera etapa de la seva vida. Fa bé Pons Alorda d’alertar sobre la desconnexió amb la nostra tradició i amb els nostres llegats per a evitar aquests oblits a què condemna la immediatesa, la recerca constant de la novetat i dels prínceps de les lletres nous quan els cossos dels reis encara són calents i alguns els volen sepultar en les tombes més pregones.

The post Bartomeu Fiol, el poeta novament oblidat appeared first on VilaWeb.

Pàgines