Vilaweb.cat

Un col·lectiu de mossos afirma que els seus caps van permetre la infiltració de policies espanyols en la manifestació davant el parlament

El Col·lectiu Guilleries, que aplega un grup de Mossos d’Esquadra, ha emès un nou comunicat fa poques hores en què assegura que la direcció del cos va permetre que agents de la policia espanyola participessin d’incògnit en l’operatiu que es va establir dimarts al parc de la Ciutadella de Barcelona, quan el president del parlament ja havia anul·lat la investidura del president Puigdemont. El Col·lectiu Guilleries acusa en concret el comissari Ferran López d’haver-ho permès.

En el mateix comunicat, també es critica que un caporal de Mossos amb destinació a Tarragona va ser qui va denunciar un taller mecànic de Reus que s’havia negat a atendre un agent de la policia espanyola, que és la seva parella.

El comunicat que s’ha fet arribar a la redacció de VilaWeb és aquest:

«Comunicat de les Guilleries (20)

Les Guilleries som un col·lectiu de Mossos compromesos amb la materialització de la República Catalana i que condemna la repressió d’un estat espanyol demofòbic i autoritari que fa un ús abusiu i arbitrari de tots els mecanismes de poder al seu abast per a impedir el nostre objectiu de plenitud nacional.

Dintre del nostre cos, defensem la llibertat ideològica de tothom, però exigim respecte a les idees i opinions dels mossos republicans i lleialtat a la nostra institució com a policia integral, al servei de la ciutadania i garant dels seus drets fonamentals, alhora que reivindiquem treballar en un context d’absència de repressió i d’ingerències estatals.

En aquest sentit, condemnem la posició submisa i claudicant del cap il·legítim del cos, el comissari Lopez, autoritzant la introducció de membres del CNP de paisà en un dispositiu del CME, desplegat en compliment de competències exclusives nostres, com va passar al Parlament el dimarts 30 de gener.

També deplorem l’actuació recent d’un caporal de Mossos amb destinació a Tarragona, que va presentar una denúncia per delicte d’incitació a l’odi contra el propietari d’un taller de Reus que no va voler reparar el vehicle de la seva parella, agent del CNP, indignat per les càrregues d’aquell cos i de la GC contra ciutadans el dia 1-O.

Aquest caporal hauria de saber que el delicte de l’article 510 del Codi Penal castiga només els atacs dirigits a grups d’una minoria ètnica o religiosa o col·lectius tradicionalment discriminats. Òbviament, ni el CNP ni la GC no poden tenir aquesta consideració. I si parlem d’actes generadors d’odi, un exemple paradigmàtic seria l’actuació d’aquests cossos apallissant ciutadans pacífics l’1-O.

Els Mossos d’Esquadra defensarem les institucions i vetllarem per garantir els drets i les llibertats dels nostres conciutadans. També exigim la llibertat dels presos polítics.

Les Guilleries, 4 de febrer de 2018»

L’Ajuntament de Castelló proposarà al ple de normalitzar el nom de la ciutat

L’Ajuntament de Castelló proposarà en el pròxim ple municipal que comencin els tràmits per a normalitzar el nom de la ciutat i del districte marítim. La proposta de la Regidoria de Normalització és avalada per un informe lingüístic i per un altre de caràcter jurídic.

El regidor Ignasi Garcia ha defensat en un comunicat la iniciativa i ha manifestat la confiança que tots els grups municipals l’avalin, perquè des del govern local se senten impulsats i avalats per un manifest que ha estat signat per gent com ara el filòleg Germà Colon, fill predilecte, el cronista de la ciutat, Antonio Gascó, i els professors i estudiosos Vicent Garcia Edo i Vicent Pitarch i Almela’.

Segons Garcia, aquests experts afirmen en el manifest que la lletra ena final de ‘Castellón’ és aliena a la història de la història i la cultura de la ciutat: ‘Que bo que seria la recuperació del nom únicament en valencià, tant per raons històriques i filològiques com de dignitat i estètica, i més tenint en compte que aquesta decisió no causaria danys d’interpretació a tercers’, ha dit.

I ha afegit: ‘Els especialistes consideren que “Castelló” és la denominació tradicional, històrica i legal i, per tant, la més adequada al marc institucional. És resultat de l’evolució directa de la construcció medieval, “Castellu”, amb el sufix diminutiu “-one” ‘, mentre que l’augmentatiu “Castellón” en castellà designa un castell gran, dimensió que no va tenir mai el Castell Vell, llar pairal del nostre poble.’

Reparació històrica
El responsable de Normalització Lingüística ha insistit a dir que és una reparació històrica i que és documentat de sobres que el nom original i correcte de la ciutat és ‘Castelló’. I ha afegit: ‘És també una exigència filològica, perquè s’ha demostrat repetidament que la ena final contravé la gramàtica i l’ortografia i que va ser un intent de castellanitzar el nom després de l’aprovació del decret de Nova Planta.’

Per això ha dit que s’havia d’acabar la doble denominació, cosa que ‘només crea incomoditats i no beneficia ningú’. I ho ha reblat així: ‘Estem convençuts que el canvi és bo per a la nostra llengua i per a la nostra ciutat, perquè és una manera de rememorar d’on venim i qui som i de demostrar que, en lloc de diluir el nostre nom original, ens sentim orgullosos dels nostres orígens, d’allò que ens identifica i de la llengua que parlem.’

Centenars de llaços grocs omplen la C-17 a Osona

Des de l’entrada nord de Vic fins a Centelles (sentit sud) i des de la capital d’Osona fins a Santa Cecília de Voltregà (sentit nord), diversos voluntaris dels diferents Comitès de Defensa de la República del territori han organitzat aquest diumenge una jornada familiar i festiva per omplir els laterals de la C-17 amb llaços grocs.

Tot i la pluja que ha caigut durant tot el dia, els voluntaris s’han organitzat per trams i per equips i han pogut cobrir tot el recorregut. L’objectiu de l’acció és reclamar la llibertat dels presos polítics: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que són a la presó de Soto del Real, i Joaquim Forn i Oriol Junqueras, que fa tres mesos que els van tancar a Estremera.

Fracàs de la concentració ultra de València

Menys de trenta persones han seguit la convocatòria de l’associació Defenem Valéncia i s’han concentrat avui a la plaça de Sant Agustí de València contra la ‘imposició d’idees catalanistes’. Tot i que la presidenta de Defenem València, Isabela Sánchez, s’ha desmarcat de la violència ultra del Nou d’Octubre, l’associació convocava amb el lema «Allà on tot va començar. Allà on continuarà.» en al·lusió al lloc on es van produir els atacs. Els partits d’ultradreta Vox i España2000 han participat en la concentració.

Fotografia: Facebook de Defenem Valéncia

Durant l’hora que ha durat la concentració, els participants han onejat banderes d’Espanya i han corejat crits com ‘sóc valencià, no català’, ‘Espanya és una i no 51’ o ‘Volem un alcalde que segueixi valencià’, sota una pancarta central amb el lema ‘Units som més forts’.

Un portaveu ha llegit un manifest que demanava ‘l’aplicació de l’estatut d’autonomia’ i ‘eliminar la imposició insolent i dictatorial d’idees catalanistes a les escoles de la nostra comunitat’.

Un grup antifeixista ha protestat per la concentració des de l’altra banda de la plaça. La policia ha mantingut els dos grups separats i ha identificat alguns antifeixistes.

‘Víctimes innocents de la política dictatorial del govern valencià’

L’associació convocant, Defenem Valéncia, defineix en un comunicat com a ‘víctimes innocents de la política dictatorial del govern valencià’ les persones investigades per la violència ultra del Nou d’Octubre. Segons l’associació, el que van fer va ser ‘dir no als invasors pancatalanistes que intentaven acampar a gust per la nostra ciutat’.

Al text, critiquen que ‘cap partit dels que es diuen valencianistes’ no hagin mostrat el seu ‘suport incondicional a persones que estan patint aquesta persecució judicial’. En contraposició, diuen que ells seran a la porta dels jutjats ‘donant-los suport ja que el seu únic delicte és ser veritablement valencians i espanyols’.

Moviment d’Esquerres (MES) demana d’evitar noves eleccions

Moviment d’Esquerres (MES) apunta a una ‘investidura efectiva’ i ‘un pla segur de govern’ com els dos pilars necessaris ‘per recuperar les institucions cessades i caminar cap a la República’. ‘Entre eleccions o govern, govern’, apunta en un comunicat la formació de socialistes sobiranistes, descartant la possibilitat que es faci una nova convocatòria d’eleccions ‘il·legítimes’. ‘Allargaria la dolorosa aplicació de l’article 155 i pot fer perillar la majoria sobiranista’, explica MES.

Sobre el candidat, la formació indica que ‘Carles Puigdemont és el nostre president legítim’. ‘Però el moment ens obliga a ser operatius’, matisa la formació, subratllant que ‘cal generositat per part de tots’. ‘Totes les forces republicanes, sense cap excepció, han fet molts sacrificis personals i col·lectius’, afegeix el partit, que formava part de la candidatura d’ERC-CatSí en les passades eleccions del 21-D.

‘El moviment republicà català té una gran fortalesa perquè té un enorme suport, i hi ha els recanvis que calguin quan calguin’, assegura Moviment d’Esquerres. ‘Tothom és molt necessari, però ningú és imprescindible i la força del moviment social és el no identificar-se amb una única persona ni amb una única marca electoral’, prossegueix. ‘El republicanisme és plural, i ha de trobar les millors eines i les persones per a cada moment’, apunta, reivindicant la ‘gratitud’ i el fet de ‘no deixar desemparats els que han fet possible arribar fins aquí’.

Davant la complexa situació que viu Catalunya, MES apunta que la primera prioritat d’aquesta legislatura és ‘la restitució de les institucions catalanes per aixecar el 155’ i restablir ‘el govern legítim, tornant la sobirania als representants electes del poble de Catalunya’, afirma. En aquest sentit, recorda que, amb aquest primer objectiu, les forces republicanes van decidir ‘concórrer separadament per eixamplar la base i sumar acords partint d’aquests objectius comuns’.

Ara, Moviment d’Esquerres reclama ‘un ampli acord de govern amb tots els autodeterministes del país’, en el que es ‘reconegui Catalunya com a subjecte polític amb dret a decidir, que garanteixi una legislatura estable, que permeti treballar pel país, i que eixampli la base social del sobiranisme republicà’. ‘És un suïcidi caminar cap a la República sense les nostres institucions. Ara estem en un estat pre-autonòmic’, apunta MES.

La formació considera també que l’actual govern espanyol està en una etapa de ‘decadència’, amb actuacions pròpies ‘d’altres temps’, i on es posa en evidència ‘la falta de lideratge polític’, ‘la judicialització de la convivència’ i ‘els dèficits democràtics de l’actual estat espanyol’, indica. ‘És hora, doncs, de deixar de fer el joc al govern espanyol i al Tribunal Constitucional (TC), que el que desitgen és governar Catalunya des de sis-cents quilòmetres de distància’, constata el partit.

‘Prou ficció!, expliquem la realitat’, reclamen els socialistes sobiranistes, recordant que ‘la ciutadania demana claredat’ i que ‘està cansada de paternalismes’. ‘Cal explicar la veritat i deixar-nos de gestos simbòlics per passar a fer política real, efectiva’, comenta. ‘És hora de treballar pel país i l’única forma és amb un pla de govern estable, que permeti fer passes cap a una República lliure, social i justa’, insisteix. ‘Fem país amb tothom i per a tothom!’, conclou la declaració.

Rufián: ‘La proposta de tenir dos governs, un de legítim i un d’executiu, em sembla molt bé’

El diputat d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, creu que la proposta de configurar dos governs de la Generalitat, ‘un legítim i un executiu’, podria ser una solució per a desencallar la investidura. ‘Potser estem abocats a un govern absolutament legítim a Brussel·les i un executiu que governi al parlament’, ha dit al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio. A més, ha afegit que estan a l’espera de la proposta que plantegi Junts per Catalunya, però que li semblarà ‘una bona solució’ aquella que trobin.

D’altra banda, Rufián ha explicat que va visitar dissabte el vice-president Oriol Junqueras a la presó d’Estremera. El diputat ha valorat la seva ‘plenitud física i mental’ i ha dit que ‘ho té més clar que alguns que estan fora’. Segons Rufián, el que té clar és que ‘vol restituir l’statu quo previ al 155 i el president legítim, i que s’ha de ser més valent que mai’. ‘Qualsevol independentista que estigui derrotat que vagi a Estremera a veure’l’, ha recomanat.

Ponsatí creu que val més repetir eleccions abans que tenir ‘una autonomia tutelada’

La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, prefereix unes noves eleccions abans que unes institucions catalanes sotmeses al tribunal constitucional espanyol. Ho ha dit en una entrevista al ‘Via lliure’ de RAC1, on ha demanat de complir el mandat del referèndum de l’1 d’octubre i de les eleccions del 21-D. ‘Demanar perdó, no saltar cap decisió arbitrària del Tribunal Constitucional seria molt mala opció. Més valdria tornar a fer eleccions.’, ha dit.

Per a Ponsatí, l’alternativa a la presidència de Puigdemont és ‘la presidència d’una autonomia tutelada per l’estat espanyol’. És per això que la consellera no tanca cap porta: ‘No es poden descartar unes noves eleccions, en absolut.’ Creu, també, que els partits independentistes han d’actuar ‘d’una forma responsable, coordinada i sincera’. ‘Que expliquin els seus límits, les seves propostes. Veurem què es pot fer un cop hi hagi uns nivells de comunicació i de confiança que són millorables’, ha dit.

La consellera ha recordat que va renunciar al seu escó per a fer president Carles Puigdemont, tot i que ha dit que de saber que el ple no es faria, segurament també hi hagués renunciat. Ponsatí ha reconegut que va quedar sorpresa per la decisió d’ajornar el ple del president del parlament, Roger Torrent, però ha aclarit que no creu que ‘ningú hagi traït a ningú’.

A més, Ponsatí ha dit que no entén la proposta d’alguns dirigents d’ERC, com Oriol Junqueras, de diferenciar entre una presidència legítima i una altra d’efectiva. ‘Legítima, simbòlica, efectiva… No ho acabo d’entendre. Hi ha un mandat indefugible de l’1 d’octubre, ratificat a les eleccions del 21-D, que s’ha de fer efectiu’, ha dit. Així i tot, la consellera reconeix que costarà complir el mandat de l’1-O: ‘És un projecte més llarg dels que molts voldríem i que requereix iniciatives en diverses dimensions’.

Sobre la seva vida personal, Ponsatí ha dit que no fa plans a llarg termini, sinó que es planteja ‘només el dia a dia’. ‘No em preocupa gaire el futur, més enllà de les angoixes d’una persona que ha estat expulsada del seu país. I reconec que són angoixes importants’, ha dit. La consellera, que admet la possibilitat de tornar a Escòcia per a fer de professora, s’ha mostrat ferma en la seva condició d’exiliada: ‘Seré a l’exili fins que la democràcia plena es pugui restablir a Catalunya. Esperem que [l’exili] sigui curt. Però si ha de ser llarg, tenim l’obligació de resistir-ho amb fermesa i dignitat.’

Una delegació d’ERC es reuneix amb Puigdemont per a conèixer com proposa ser investit

Una delegació de membres d’ERC ha viatjat a Brussel·les per a reunir-se amb Carles Puigdemont i conèixer quina és la seva proposta de fórmula per a la investidura, segons han confirmat fonts del partit a l’ACN.

El viatge es produeix després que els republicans hagin manifestat aquesta setmana que la investidura ha de ser ‘efectiva’ i no tenir conseqüències penals, tal com va dir la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Anit, el president del parlament, Roger Torrent, va assegurar a TV3 que Puigdemont segueix sent ‘l’únic candidat a la investidura’.

Torrent reitera que l’únic candidat a la investidura és Carles Puigdemont

El president del Parlament, Roger Torrent, assegura que no han ‘sacrificat’ ningú i que Carles Puigdemont és l’únic candidat a la investidura com a president de la Generalitat. Ho va dir en una entrevista al ‘Preguntes Freqüents’ de TV3, on va defensar que, com a president del parlament, ha d’assegurar que tots els diputats tinguin totes les garanties democràtiques, però també que el ple d’investidura ‘sigui efectiu’.

Torrent va assegurar que qui és president de la Generalitat ‘no ho decidiran els dotze jutges del tribunal constitucional’, sinó que serà la majoria del parlament, tot i que va refusar opinar sobre com s’hauria de fer aquesta investidura. El que sí que va dir és que la investidura ha de servir perquè Puigdemont pugui prendre possessió com a president de la Generalitat, pugui nomenar un govern i pugui governar per a acabar amb el 155.

Així, va deixar clar que el ple d’investidura el convocarà al parlament ‘independentment de quan resolgui el TC’.

Cinquè dia d’acampada a la plaça de Catalunya a favor de la República

La plaça de Catalunya de Barcelona acull per cinquè dia consecutiu una acampada popular a favor de la República catalana. A l’estil de la protesta del 15-M, una desena de tendes de campanya i una carpa es concentren a la banda nord de la cèntrica plaça per reclamar una investidura, l’acabament del 155 i la llibertat dels presos polítics.

Aquesta nit prop de quaranta persones han dormit a la plaça. Una xocolatada, una encartellada i una botifarrada popular són algunes de les activitats previstes per aquest diumenge per Acampada Catalunya, una iniciativa popular desvinculada de cap entitat sobiranista i/o personatge públic.

‘Hem començat una mobilització permanent fins que el mandat del poble sorgit a les urnes sigui implementat’, diu un dels acampats. Dimarts a la nit, després de l’ajornament del debat d’investidura al Parlament, aquest grup de persones va decidir acampar a la plaça de Catalunya i fan una crida a tothom qui vulgui a sumar-s’hi, fer companyia o col·laborar.

Les portades dels diaris: ‘Xoc d’estratègies’ i ‘El Consell ha de pagar 1.272 milions en interessos del FLA en deu anys’

Avui, 4 de febrer de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante: 

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Mà esquerra

El gran Francesc Serés l’altre dia va dir una cosa sobre els partits polítics que trobo molt justa, molt càlida i molt tendra de dir. La repetirem: ‘Dins l’independentisme –deia ell– hi ha l’actitud de dir: escolti, vostè com a partit, contesti’m. Però ara, què els vols anar a demanar, als partits? Si els partits estan fotudíssims! Què els vols demanar? Doncs aquí tens gent preguntant què feu, que no preneu la Bastilla? Em recorda aquella història dels exiliats: què fan aquests catalans que no han matat Franco? No entenc aquests que fa cinc anys deien que l’independentisme els sonava a una cosa freak i ara exigeixen per l’altre costat. Tot això pren temps i responsabilitat. I sobretot una part de sacrifici personal i de dolor. Totes aquestes tensions entre Esquerra i Junts Per Catalunya vénen perquè estem gestionant dolor.’

De tots els partits que gestionen dolor el que trobo que ho té més endimoniat és ERC. Esquerra té el cap, Oriol Junqueras, tancat en una depriment presó espanyola. I les conseqüències d’això, i el debat necessari, i les possibles solucions, han quedat enterrades per l’altre debat: que si Puigdemont pot fer de president des de l’exili, que si Puigdemont pot governar via skype, que si Puigdemont això, que si Puigdemont allò. ERC, si bada, es pot deixar emportar per aquest altre debat, tan viu, tan necessari, fins i tot tan urgent, sobre Puigdemont, per acabar arribant… a l’autoengany: creure’s que això solucionarà el seu envit. I no. Puigdemont, faci què faci, no solucionarà un dels principals esculls que té Esquerra damunt la taula: Oriol Junqueras pot manar el partit des d’una presó? I si no ho fa ell, qui? Tancat en una cel·la fosca i freda, pot decidir per ERC? Té la serenor i l’estat d’ànim ideal per a prendre decisions col·lectives? Mentre ERC, com tots nosaltres, parla de Puigdemont, prou important, no afronta el seu gran dilema: volem que Junqueras mani des d’una presó? I ell, què vol ell? Quins efectes té que Junqueras continuï manant i quins efectes té que no? Pros i contres.

Josep Ramoneda, en aquest article, és dels pocs que ha abordat aquest debat, i responia que sí, que veia Junqueras manant des d’una presó: ‘A la presó, malgrat tot, la informació hi arriba, la realitat és crua i hi ha molt temps per a pensar. Probablement els qui hi són tenen més lucidesa per a comprendre l’estratègia que cal seguir que aquell qui s’ho mira des de Brussel·les, envoltat d’aduladors, enmig d’una bombolla en què és difícil de destriar ficció de realitat.”

Oriol Junqueras, en canvi, en una entrevista a Cambio 16 (entrevista, per cert, que li ha costat el càstig d’estar-se dies sense pati) venia a dir la contrària de Ramoneda. Junqueras no s’hi veu del tot, manant, ‘perquè la presó té moltes limitacions’. Per exemple, explicat per ell mateix, no tenir accés a internet. Mai.

ERC comença a tenir a tocar de la mà el somni de tot partit: assemblar-se cada vegada més a la nació. Ser-ne una mena de mirall. ERC té diputades musulmanes que van amb vel, i ateus recalcitrants, en una sola estructura, per exemple. No tothom pot dir-ho. El repartiment de vot entre camp i ciutat d’ERC és el més homogeni. ERC és, per mi, l’autèntic catch all party català. I Oriol Junqueras és un dels grans artífexs d’aquest èxit. Ell és l’home que aconsegueix que els independentistes es facin d’esquerres, i que les esquerres es facin independentistes. És a dir, que avui ERC i CUP siguin més que no pas Junts per Cat entre els independentistes, i que ERC i CUP siguin més que no pas PSC i Comuns, entre les esquerres.

Jo ja ho sé que el debat sobre el president Puigdemont és molt important, i la seva investidura, també. ERC hi ha de dedicar temps, és clar que sí. Però que no s’enganyi pensant que el debat sobre Puigdemont li solucionarà el debat sobre Junqueras. Tant o més important de fer que l’altre. Tant o més cruel que l’altre. Com diu Serés, si l’un té el líder a Estremera, i l’altre a l’exili, què els vols demanar, als partits? Estan fotudíssims. No els demanem impossibles, sinó tota la serenor i tota la mà esquerra per a tractar propis i estranys.

Ernest Maragall: ‘Un no president no val cap presoner més’

El diputat d’ERC i exconseller del PSC Ernest Maragall considera que ‘un no president no val cap presoner més’. Així ho ha manifestat en una entrevista al diari Ara, en què ha afegit que tampoc no creu que Puigdemont, ni JxCat, ni ERC, ni la CUP vulguin que hi hagi més empresonaments. Maragall ha fet una crida perquè l’independentisme respongui l’estat amb ‘intel·ligència’ en aquesta ‘nova etapa’. Pel diputat, ara cal ‘un govern que funcioni, amb un president que pugui constituir govern’. ‘Com combatem millor l’abús de poder? Oferint-li més víctimes? Per amor a un gest sublim, simbòlic i heroic sense continuïtat ni possibilitats de convertir-se en eina útil? O per una altra via que hem de saber trobar?’, s’ha preguntat.

‘No podem prescindir de l’actiu Puigdemont. Si ara trobem una via perquè pugui culminar la investidura, fantàstic. Treballem en això. Però no ha de ser simplement un gest, ha de voler dir una concreció real en una institució. Amb un govern que funcioni, amb un president que pugui constituir govern’, ha dit Maragall en l’entrevista. Sobre si acceptaria ser conseller de nou, ha contestat: ‘Tinc tres quarts de segle. Hauríem de tenir govern, institucions, Parlament de Catalunya treballant al 100%. Dit això, allà on calgui’.

L’exconseller ha considerat que si ‘Roger Torrent hagués d’assumir ara responsabilitats penals’ i s’hagués d’acceptar que segueixi el 155, ‘seria la pitjor manera de protegir Puigdemont en la seva posició imprescindible en el terreny internacional’.

Maragall també ha dit que en el procés independentista ‘hi ha hagut una excessiva focalització en la independència’. ‘Estem fent bé de parlar ara de República, perquè vol dir més coses. Ara estem pagant, en part, el preu de no haver fet prou en el terreny d’anar guanyant-nos el país en tota la seva dimensió. És una part que ens toca fer ara’.

Maragall ha criticat que l’estat està ‘destruint la constitució, la llei d’enjudiciament criminal’ i a més ‘abusa del Codi Penal’ i ha considerat que ‘fa pocs anys era impensable’ que hi hauria ‘presos polítics’ després de la Transició.

‘No havíem calculat que l’estat podria arribar a aquests extrems, fins al punt d’utilitzar la violència institucional i anul·lar la separació de poders’, ha subratllat. En aquesta línia, ha manifestat que ‘el més interessant d’aquesta constatació és veure com es pot convertir aquest aprenentatge en encert en l’estratègia que hem de desenvolupar en aquesta nova etapa’.

El diputat d’ERC també ha dit que es volia que la declaració d’independència ‘fos efectiva per a obrir la porta a un diàleg institucional que la reconegués’. D’altra banda, ha afegit: ‘Em sembla que ara per ara el debat ja no és decisió unilateral sí o no, sinó saber què significa fer un desafiament a l’estat’. I significa, ha considerat, ‘que ha de ser amb intel·ligència, amb la màxima ambició, i anteposant la construcció dels instruments bàsics per fer la República’. ‘No confiant simplement en la capacitat de desafiament, mobilització i enfrontament directe amb les institucions de l’estat. És possible que hi hàgim de tornar, però fem-ho amb les eines i instruments adequats’, ha subratllat.

Pàgines