Vilaweb.cat

Durant cinc dies, la plaça de l’Ajuntament de València serà la Plaça del Llibre en Català

És ‘un punt d’encontre per a editorials que editen en català, llibreries, autors, il·lustradors i bibliotecaris.’ La més gran concentració de llibres en la llengua del país que viu la ciutat de València. És la Plaça del Llibre.

Des de l’any passat, aquesta trobada cultural, que va néixer a l’empara de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, omple d’activitats i de novetats editorials i de clàssics tota la plaça de l’Ajuntament. Enguany, 10 llibreries, 39 editorials, més de 5.000 títols, entitats, escriptors, lectors i visitants són convocats a la cita lúdica amb la cultura des de Tots Sants fins al 5 de novembre, de dimecres a diumenge.

Hi haurà, com ja és costum, presentacions de novetats (una quarantena, d’una vintena d’editorials diferents) i signatures (de Teresa Broseta a Salvador Vendrell, de Joan Canela a Pepa Guardiola, Francesc Mompó, Manel Joan i Arinyó, Anna Moner, Fani Grande i Tona Català), activitats per als estudiants (amb un miler d’escolars inscrits a les visites temàtiques i trobades amb autors). El ‘micro obert’ de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), amb la lectura pública dels texts dels autors que hi vulguin participar (el dia 4). I, és clar, el lliurament dels Premis de la Plaça, que reconeixen, amb un guardó creat expressament per l’artista Cristina Guzman Traver, ‘persones i entitats que han destacat per la seua trajectòria literària i la seua tasca de difusió del llibre i la lectura’: enguany el sopar de celebració serà el 3 de novembre, divendres, i els premis s’atorgaran al poeta Marc Granell (del qual, per cert, la Institució Alfons el Magnànim acaba d’editar la Poesia completa 1976-2016) i a la formació musical Capella de Ministrers, que celebra el trentè aniversari i que ‘s’ha dedicat a difondre mitjançant la música els gran autors i obres de la nostra literatura’: Ausiàs Marc, Ramon Llull i Joanot Martorell.

Entre les novetats d’enguany, els organitzadors destaquen la participació de la Xarxa Vives d’Universitats, que hi tindrà un espai propi; de la xarxa per la inclusió social AEPN, que durà a terme accions per ‘acostar el llibre i la lectura a persones amb risc d’exclusió’; i de les Biblioteques Municipals de València, que organitzaran una biblioteca infantil que funcionarà a l’espai de la Plaça per als més menuts.

Els lectors primerencs ocuparan també la festa de diumenge de matí, amb la primera ‘cavalcada per la lectura’, una cercavila al voltant de la plaça en què els participants aniran disfressats dels seus personatges literaris preferits.

Abans, dijous, hi haurà hagut, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Joan Fuster, una vesprada dedicada a l’assagista, amb la presentació dels llibres col·lectius Nosaltres, els fusterians (Perifèric), Nosaltres, les fusterianes (3i4) i el recull de relats La improbable vida de Joan Fuster (3i4).

Els llibres en català, que durant tants anys van romandre tan amagats, prendran, per tant, amb naturalitat i desimboltura, la plaça central de València, i tornaran a demostrar la potència, i la qualitat, i la diversitat, de la nostra producció literària.

La Plaça del Llibre és organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el Gremi de Llibrers de València i la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL).

I atenció, que la cosa no s’acaba aquí: a final de mes, entre el 24 i el 26 de novembre, la Plaça canvia de ciutat i s’instal·la, amb tota la força, al bell centre d’Alacant.

Una mostra de robots i una exposició en honor als cent anys de l”anime’ protagonitzen el Saló del Manga

El XXIII Saló de Manga de Barcelona obrirà portes avui amb una exposició de robots, ‘mechas’ i ‘ciborgs’, entre els que es troba un dels exemplars participants a la nova versió de ‘Blade Runner’ com a principals atraccions. La fira es prolongarà fins diumenge, però les entrades anticipades per al cap de setmana ja estan esgotades.

Els tiquets seran d’un sol accés –no permetran sortir i entrar del recinte–, una circumstància que l’organització creu que no generarà problemes. Els assistents hi trobaran una mostra en homenatge al centenari del primer ‘anime’. Les exposicions, juntament amb altres activitats i mostres, formaran part de la Tamashii Nations World Tour, que passarà per Barcelona entre el 1 i el 5 de novembre.

El cònsol cònsol general del Japó a Barcelona ha destacat les diferents activitats que faran gaudir als assistents d’una amplia gama de iniciatives relacionades amb la cultura japonesa: haikus, origamis, música japonesa, cerimònies de té i danses tradicionals, entre altres esdeveniments. Un altra de les grans atraccions d’aquesta edició serà la presència dels autors Robico i Yoshiaki Sukeno, que estaran a la Fira amb la condició de convidats especials.

A més, Deltebre afegirà el punt gastronòmic. El municipi, famós pel seu arròs, comptarà amb un estan en el que hi haurà diferents menús depenent del dia. Cal remarcar la importància de l’arròs a la cultura japonesa i la connexió que es pretén crear entre les dues cultures.

Andreu Escrivà: ‘Al Pacte del Botànic se li fa tard per a parlar de canvi climàtic’

Ho va anunciar al seu bloc i de seguida es va escampar la notícia: el 27 d’octubre, l’ambientòleg Andreu Escrivà (València, 1983) dimitia de membre del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic vinculat a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. I n’enumerava les raons: bàsicament, perquè l’esmentat comitè no feia… ‘res’: cap reunió en tot un any, cap informe, cap res.

Heu dit que dimitíeu perquè us sentíeu ‘com un impostor amb un títol de cartó pedra’.
—Bé, en el meu cas, que em sembla que no és traslladable a la resta de membres del comitè, he estat durant els últims mesos presentant el llibre [Encara no es tard: vegeu l’entrevista que li férem quan el va publicar], i sempre deien que era membre del Comitè d’Experts. Sobre el paper queda molt bé, però si saps que no té un fonament real, et sents impostor. Involuntari, però impostor. La gota que va fer vessar el got va ser a Alzira: un xic, investigador, em va preguntar què fèiem, com ens organitzàvem, quin tipus de documents produíem… I vaig dir: què faig? Sincerament, res. Mai no he volgut perjudicar el treball de la conselleria ni les línies que marca, que crec que en alguns casos estan molt bé. Però arriba un punt que has de ser honest i dir que la parcel·la de responsabilitat que et correspon és buida: no hi ha cap treball ni res per a mostrar.

Cap reunió des de l’any passat.
—Si ens haguérem reunit tres vegades però no haguérem arribat a cap acord, bé, et podries plantejar quines formes hi pot haver de revitalitzar-ho, per exemple. Però és que no ens han convocat, no ens han passat informació, res. De fet, i és una cosa que no he comentat gaire, no sé ni si el comitè és legalment constituït. Em pareix que no. Vull dir que potser he dimitit del no-res.

El vostre gest ha tingut molt de ressò.
—És un toc d’atenció. Intern, pensava. Però ha tingut prou de repercussió. I encara que jo ja no hi siga, que no m’hi puga presentar i que probablement m’haja significat alguna enemistat, estic content que es parle de canvi climàtic. Encara que siga per un tema diguem que espinós.

La funció d’aquest comitè és…?
—Ha de ser bàsicament un comitè consultiu no vinculant que ha d’informar, amb l’amplitud que té aquesta paraula, de les línies estratègiques per al canvi climàtic. Hi ha un Consell Assessor i de Participació en Medi Ambient (CAPMA), que revisa l’estratègia valenciana de canvi climàtic que elabora la conselleria amb molt de retard. I nosaltres se suposa que havíem de revisar eixa revisió, donar-hi la validació tècnica i científica. Però durant un any ningú no ens ha enviat cap document ni ens ha comunicat res. És que, el mateix dia que vàrem fer eixa primera reunió del comitè, el 16 de novembre de l’any passat…

Primera i única.
—Sí. Eixe dia, el secretari autonòmic i la consellera signaven la Càtedra de Canvi Climàtic amb la Universitat Politècnica de València. Amb molt de retard també, ho van fer, per cert. En fi, el cas és que ningú no va preguntar si la Universitat d’Alacant o la de València o la Jaume I de Castelló volien fer una càtedra interuniversitària o volien acollir-la ells també. Ara, en octubre, han fet una jornada d’investigació universitària, i al comitè no li n’ha arribat cap informació. Penseu que parlem d’un comitè on hi ha experts en plagues i canvi climàtic, en vegetació i canvi climàtic, en sòls, en agricultura, en precipitacions… I vull dir una altra qüestió, que em sembla que és clau.

Endavant.
—Dimitesc amb la consciència tranquil·la perquè personalment tinc moltes vies per a comunicar eixa preocupació pel canvi climàtic i de proposar possibles accions, també. Però hi ha gent del comitè que és investigadora pura i dura, i que una de les poques parcel·les que té per a influir en l’esfera pública, o per a transmetre coneixements molt importants que crec que haurien d’afectar les polítiques públiques és eixe comitè. De fet, el comitè hauria de servir, entre altres coses, per a canalitzar aquesta informació de l’acadèmia cap a l’administració. I no es fa servir.

Per què?
—No ho sé. I tampoc no entenc, i pense que no s’ha dit prou, com és que la conselleria, tenint un dèficit tan gran de personal com té, perquè no li deixen traure les places per eixes coses de la taxa de reposició, tenint un dèficit tan gran de finançament (i ja no només per Montoro, sinó perquè dins l’administració valenciana és sempre una conselleria ‘pobra’), es pot permetre el luxe de no utilitzar al màxim un comitè de gent informada, preparada i entusiasta, amb ganes de participar.

Des de l’administració han explicat que es va enllestint l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i que, un cop elaborada, es consultarà els experts. Costa d’entendre aquesta periodització.
—Com que tampoc no ens han explicat exactament què hem de fer, som una mena de donadors del vist-i-plau. A molts de nosaltres ens hauria agradat haver participat activament en la redacció d’eixa estratègia. Hi ha una cosa mot preocupant: quan entres a la conselleria a veure documents del Comitè d’Experts o d’encontres valencians en canvi climàtic, t’adones que els últims informes i actes que apareixen són del 2014! Si ets un ciutadà valencià que vol veure què fa el teu Consell en matèria de canvi climàtic, és possible que acabes tenint la sensació que es feien coses… fins al canvi de govern! I això és paradoxal, tenint en compte d’on venim i on se suposa que hauríem de ser. I el problema està en què no ens sobra temps.

No…
—La gent ja ha assumit que el canvi climàtic és real. El president Puig ha explicat que un dels cinc eixos que s’han de bastir per a parlar de futur al País Valencià és la lluita contra el canvi climàtic. És difícil, no ho negue. Però és una incoherència dir que és un dels eixos clau per a garantir el futur i el benestar de la gent d’aquest país, i a la vegada, no fer res fins al punt de no escoltar la gent que té coses a dir-hi. Sobta que hi haja eixa deixadesa institucional. I l’afer del comitè és un símptoma: eixa estratègia valenciana de què parlàvem… és estratègia 2013-2020! Si es presenta enguany, ja serà cap al final: què hi haurà, dos anys de vigència? D’acord, venia del PP, i s’ha hagut de reformar. Però des del maig del 2015 sabien que s’havia de fer. I són dos anys i mig! Per molt complicada que siga, us puc assegurar que en aquest temps es pot fer. I abans també. Ara ens podem veure en la tessitura d’haver d’impulsar una estratègia en l’últim any de legislatura. I si, damunt, encara l’ha de validar el Comitè d’Experts i s’ha d’aprovar i dotar… En aquest pressupost, ja no hi entra. En cap cas s’aplicarà, per tant, en el Govern del Botànic. Tens poc de temps? Tens una ferramenta parcial, incompleta i amb un abast limitat, sí, però ferramenta, que és el Comitè d’Experts? Gasta-la, home, gasta-la!

No us han donat cap explicació sobre aquesta inacció?
—No. Ni a mi ni a ningú. El 5 de juny vàrem publicar un article, conjuntament amb Maria Josep Picó, Jorge Olcina, Maria José Estrela i Xelo Miralles. Si us sóc sincer, jo sí que esperava una resposta. Érem gent del comitè, a més, amb una certa sensibilitat propera al govern actual, i volíem ajudar. Però ningú no es va posar en contacte amb nosaltres ni res. I al final et preguntes: sóc útil en aquest lloc? I pense que s’ha d’evitar creure que pel mer fet de constituir comitès ja s’apanya tot. No és bo per se tenir un comitè de canvi climàtic, sinó tenir una ferramenta que funcione i t’ajude a fer política. I dic política en el sentit que algú et diga: això que proposes no té trellat, o bé per què et centres en aquest ecosistema si aquest altre és molt més vulnerable o aquest et pot ajudar molt més a mitigar el canvi climàtic? I al final et crea impotència. I dius, per a estar així, esperant que m’escriguen un correu que no m’escriuen mai i, damunt, passant vergonya, doncs me’n vaig. Per coherència i per donar un petit toc d’atenció i que es posen en marxa determinats engranatges.

Encara no és tard, com dèieu en el vostre llibre?
—La veritat és que al Pacte del Botànic se li fa tard per a parlar del canvi climàtic. Ara acaba d’eixir la notícia que Podem havia reclamat una oficina de canvi climàtic, que li varen dir que sí però que farien una comissió per a estudiar-ho, que l’informe havia d’estar el 30 de setembre, i que no l’han rebut. L’han reclamat. Doncs ningú no ha fet l’informe. Al Botànic se li fa molt tard. I és molt greu. Una de les potes que tothom identificava amb el Botànic, la de la sostenibilitat, el medi, la natura. Fa tard per a mostrar que té eixe compromís, i fa tard pel que respecta a les polítiques públiques, també. Perquè no solament s’ha de mitigar el canvi climàtic, cosa que no fem, sinó que ens hi hem d’adaptar. Veiem com tenim les temperatures, com tenim els boscos, que la costa a poc a poc anirà pujant (et garantesc que ho veurem en aquests anys vinents, això), i sabem que ens hem d’anar adaptant a la realitat que vindrà, ho vulguem o no. Però no veig cap esforç per a adaptar-se a eixa realitat, per a fer coses, coses concretes: en els boscos, en les costes, en impostos, normatives, en eficiència de l’administració pública… Pel que fa al canvi climàtic, tenim molt poc on agafar-nos, en aquests moments, mirant les actuacions de la conselleria. Encara no és tard, però, sincerament, es va fent tard.

La paüra (retrat d’una Espanya que encara hi era)

Com un Neruda digital, jo també podria enllaçar els vídeos més bèsties aquest vespre. Podria enllaçar les imatges dels cafres vociferant contra els periodistes, dels piolins apallissant dones i ancians, del fiscal amenaçant urbi et orbe, del portaveu escopint ultimàtums, del diputat bordant des del faristol el dia de la proclamació, del sindicalista perjurant que pel referèndum les forces de l’ordre no empraran la força contra ningú, de l’analfabet baixant de l’autobús per fingir-se català a la contramani, del cap de llista regalimant cinisme per venjar-se de la família de la seva ex, del pare de família brandant el dit del mig a les càmeres de tevetrès, dels torrentes lobotomitzats esgargamellant-se amb vivafrancos al mig del carrer… Podria enllaçar qualsevol de les escenes quotidianes de l’espanyolisme desfrenat que ara mateix campa per les seves i en tindríeu el retrat. Però avui no enllaçaré res; avui ho diré cantant, perquè de vegades una paraula val més que mil imatges.

L’arrogància, la supèrbia, l’altivesa. La fatxenderia del forçut de la classe, de l’abusananos, del milhomes que ho confia tot a la força dels punys perquè si hagués d’enfilar una subordinada o defensar un raonament s’ennuegaria.

El posat, la fatxenderia, el desdeny. L’aire desafiant. El to de repte en la veu, amb les dents serrades i els llavis contrets, els ulls mig clucs, perquè la posició d’atac oculti les inseguretats.

La mentida descarada, el desvergonyiment del fanfarró que sap que la pot dir tan grossa com vulgui que no serà penalitzat. Ans al contrari: millor, perquè contra l’enemic s’hi val tot, i com més grossa la dius més mèrit tens. La falsedat per norma, la tergiversació sense pudor. L’incompliment permanent, metòdic, de les promeses. Perquè les promeses serveixen per enganyar, per aconseguir avantatge, però complir-les és de covards.

La condescendència, el paternalisme, la falsa indulgència. De caducitat immediata, perquè l’altra mà ja branda l’exigència, la comminació, la reclamació.

L’insult sistemàtic i generalitzat (aquí no s’hi valen sinònims: ni ofensa, ni greuge, ni exabrupte, ni vilipendi. Massa sofisticats). L’insult com a resposta automàtica, com a rèplica mínima exigible. Si no insultes ets un merda, un tifa, un cagat. QueponeentuDNI?: cabrondemierda, hijoputa, putazorraguarra. L’insult com a hàbit i com a hàbitat, com a complement pedagògic. Al principi fou el verb cagarsentuputamadre.

L’amenaça, la provocació. La barbeta enfora. El gest groller. Dialogar és de mariques, aquimandoyo, quecoñomiras. La intimidació, el puny a l’altura del pit i la llengua mig enfora cargolada sobre els incisius inferiors avançats. Tepartolaboca.

El vocabulari casernari, l’exclamació tavernària, el lèxic judicial, l’imperatiu. El porquelodigoyo com a axioma. Porquemesaledeloscojones. La testosterona. I el to ben alt, el crit.

Finalment, l’agressió física. L’empenta, la coça, el cop de puny, el cop de bandera, l’escopinada, el llançament d’objectes. La brega, l’escridassada, la baralla. La violència com a fet natural, com a argument irrebatible, com a mostra de superioritat. La força bruta com a confirmació darwiniana, només sobreviuen els forts, i els més forts som nosaltres. Tricornis, porres, manilles, furgones. Esvàstiques tatuades, punys americans. Bales de goma. Presó.

I en aquesta banda d’aquí? Aquí, la paüra. La paüra que ens ha paralitzat durant molts segles i que ara tot just ens comencem a treure de sobre. La paüra que crema per dins i pesa a l’estómac, antiga i arcaica com el mot mateix, ja caducat, en desús. Perquè a mesura que ens la traiem de sobre descobrim que en realitat, darrere de tot allò, només hi ha un enorme, insondable i humiliant complex d’inferioritat. La paüra que, com un joc de mans, cal transformar en paraula.

L’afer intern esclata al cor d’Europa i una entrevista a Andreu Escrivà, a la portada de VilaWeb Paper

El president Puigdemont ha comparegut a la capital europea per internacionalitzar la persecució a la qual sotmet el govern espanyol al govern català. En parlem en aquesta nova edició de VilaWeb Paper que ja podeu descarregar a partir d’ara. També hi oferim una entrevista amb l’ambientòleg Andreu Escrivà, que ha parlat amb Núria Cadenes.

En aquest número també hi trobareu l’editorial de Vicent Partal, el Mail Obert de Pau Vidal i un anàlisi sobre els resultats del CEO amb referència als sentiments dels catalans respecte l’1-O. També la informació del conflicte de Podem i la Plaça del Llibre, així com un reportatge sobre els orígens de Tots Sants.

Són unes quantes pàgines amb el millor periodisme de VilaWeb, llestes per a ser impreses amb la impressora de casa o per a ser llegides de forma interactiva a les tauletes i el mòbils.

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

El govern espanyol diu que destitueix Pi-Sunyer i els delegats territorials de la Generalitat

El govern espanyol ha assegurat que destitueix el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Carles Viver Pi-Sunyer, i els delegats territorials de la Generalitat en aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Ho ha anunciat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, després del consell de ministres extraordinari que s’ha fet aquesta tarda a Madrid.

A més, es suprimeixen tres organismes d’autogovern creats el març del 2016. Són la Secretaria per al Desenvolupament de l’Autogovern, l’Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern i la Comissió interdepartamental sobre l’autogovern.

Millo també ha dit que no posarà traves als partits independentistes perquè es presentin a les eleccions imposades del 21-D i els ha advertit que els seus programes electorals han d’estar compromesos ‘d’acord amb la legalitat democràtica vigent’. A més, ha assegurat que es respectaran els resultats electorals.

El batlle de Castellserà deixa amb un pam de nas un reporter d’Intereconomia que el volia provocar

Cake Minuesa és un personatge televisiu que actualment treballant per a Intereconomia i que sol anar a fer reportatges amb una actitud impertinent, agressiva i fins i tot insultant. Divendres passat era al Parlament de Catalunya durant la proclamació d’independència i va fer una breu entrevista al batlle de Castellserà, Marcel Pujol, a qui va voler treure de polleguera, provocant-lo. Però Pujol es va mantenir tranquil i va acabar alliçonant i deixant Minuesa sense paraules.

Com tractar amb entrevistadors impertinents amb la major elegància. Quin orgull d’alcalde, @AjCastellsera. pic.twitter.com/4gZBIup0Yi

— Jordi Brescó (@jordi_bresco) 31 d’octubre de 2017

Heus ací la transcripció de la conversa:

—Sóc el batlle de Castellserà, un poble petit de mil habitants de l’Urgell.
—Veig que us feu moltes fotos. Aneu amb compte que quan aneu a la presó també us fan fotos.
—Ja està bé. Saps què passa, que és la primera vegada que vinc, i faig fotos igual com la primera vegada si vaig a la presó.
—Sou conscients d’això que feu?
—Sí, és clar, si no no ho faríem.
—Doncs haureu d’assumir-ne les responsabilitats.
—Les assumirem totes.
—Sedició, traïció…
—No, traïció, gens ni mica. Sedició? Si ens acusen de sedició, cap problema. Però assumirem responsabilitats.
—Sou conscients que violeu la llei?
—No. La llei de transitorietat jurídica del parlament no la violem pas.
—I com es passa d’una llei a una altra?
—Amb el parlament.
—Està per sobre de la llei?
—No, no dic que estigui per sobre. És el que fa les lleis.
—És la llei natural, brota del parlament.
—El poble de Catalunya va votar el 2015…
—Recorda persones que van votar quatre i cinc vegades…
—No, no. Jo li parlo de les eleccions autonòmiques del 2015.
—Ah, d’acord.
—Sí, és clar. I van sortir aquests diputats i el poble de Catalunya va elegir la independència. Per això som aquí. Hi ha una majoria de diputats, em sembla a mi.
—Què creieu que passarà ara?
—No ho sabem. De moment, gaudirem del cap de setmana, me’n vaig al poble de la meva dona i dilluns a treballar.
—Bé, moltes gràcies, batlle. Espero que no hagi d’utilitzar el bastó…
—No, no, aquí els únics que utilitzen el bastó són la policia i la Guàrdia Civil contra la gent que volia anar a votar.

Israel menysté les pressions espanyoles per a rebutjar la independència de Catalunya

Israel diu que, de moment, no comenta res sobre la proclamació de la República Catalana. Fonts del govern israelià citades pel diari Haaretz han assegurat que Israel ha desestimat de pronunciar-se sobre la independència de Catalunya perquè és un problema intern d’Europa i que per aquest mateix motiu ha passat per alt les pressions espanyoles perquè s’hi pronunciés en contra.

Segons un altre alt funcionari citat, Israel no vol pronunciar-se perquè tampoc no vol que Europa intervingui en els seus assumptes. Tanmateix, ha matisat que aquesta posició pot canviar més endavant.

Per una altra banda, Palestina ha mostrat suport a la unitat de l’estat espanyol i s’ha limitat a demanar diàleg.

La nova ràdio pública valenciana començarà a emetre el desembre amb un magazín cultural i social

La nova ràdio pública valenciana començarà a emetre el pròxim desembre amb un magazín cultural i social conduït per la periodista Jèssica Crespo, actualment a la cadena SER. Així ho ha donat a conèixer aquest dimarts la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), que també ha informat que paral·lelament s’estrenarà un web amb contingut fonamentalment infantil.

La CVMC ha informat que la direcció dels mitjans ha escollit la periodista Jèssica Crespo per ser la primera veu que ha de sonar en la ràdio d’À Punt perquè volien que fos una dona. ‘Havia de ser una persona amb experiència en el mitjà, amb un perfil jove, però coneguda i amb soltesa davant el micròfon. I, no cal ni dir-ho, amb el valencià com a llengua materna’, han explicat.

Segons À Punt Mèdia, han escollit una professional ‘compromesa amb els mitjans públics’ per a conduir i codirigir el magazín de ràdio amb què començaran les emissions. La CVMC remarca que Jèssica Crespo ‘s’ha guanyat el reconeixement professional en una emissora consolidada i amb tanta tradició com la cadena SER i se suma al repte de posar en marxa els mitjans públics valencians’, incorporant-se a tot l’equip que ja treballa en l’inici d’emissions.

Crespo serà la codirectora del programa i treballarà amb la productora que es faci càrrec del magazín, sota la supervisió del departament de continguts i programes. ‘És un repte professional important perquè sóc una convençuda de la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics, de qualitat i en valencià’, ha explicat la periodista. ‘Com tots els que fem ràdio sóc una enamorada d’aquest mitjà i és un privilegi poder encetar aquesta il·lusionant etapa i amb un equip tan entusiasta’, ha agregat.

Així mateix, la nova plataforma de mitjans, dirigida per l’exdelegada de TV3 al País Valencià Empar Marco, han remarcat que À Punt és conscient de la necessitat de començar a emetre i de fer-ho a partir de la ràdio, ‘el mitjà de proximitat per excel·lència, un mitjà tradicional, que inspira càlides’.

Sense servei d’informatius en l’inici
La direcció ha informat que en aquesta primera fase d’emissions no hi haurà serveis informatius, però sí que hi haurà un magazín, amb títol encara per decidir, amb cultura, societat, medi ambient i tradicions, ‘un espai que sortirà fora de les parets de l’edifici de Burjassot una vegada a la setmana i es farà visible arreu del territori. De nord a sud, d’est a oest’.

Aquest magazín no serà l’única programació amb què s’estrenarà À Punt. El departament de Continguts està treballant en una sèrie d’espais sobre música, literatura o medi ambient, alguns vinculats a continguts que també tindran el seu format televisiu. En alguns casos, els presentadors seran els mateixos, i en altres seran diferents, començant per una aposta pel ‘transmèdia’, ha informat la CVMC.

Sobre la incorporació de treballadors, la corporació manifesta que està sent molt lent, perquè hi ha moltes persones inscrites a les borses de treball ‘i el sistema és molt garantista’. Aquest és el motiu pel qual en un inici no hi haurà servei d’informatius, han explicat.

A banda de la ràdio, la CVMC obrirà una pàgina web que contindrà sèries i programes infantils, tant en valencià com en anglès. ‘També ens fixarem molt en els rodatges que s’inicien per a la programació de televisió. Es donaran a conèixer les cares i les veus que es faran habituals i familiars per als valencians i les valencianes en els pròxims mesos’, han informat.

‘À Punt és una plataforma amb moltes finestres, que opta per començar amb la ràdio i amb una web i posteriorment amb la televisió. Sense oblidar les xarxes socials. Al mateix temps que treballem per a iniciar les emissions de ràdio i web continuem implementant tota la tecnologia necessària, i dissenyant els espais informatius per a tots els mitjans’, han conclòs.

L’Audiència espanyola cita Puigdemont i tot el govern dijous i divendres

L’Audiència espanyola ha citat a declarar el president de la república, Carles Puigdemont, i tots els seus consellers dijous a les nou del matí i divendres a Madrid. El govern està encausat per presumptes delictes de sedició, rebel·lió i malversació de fons públics després de la querella del fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza.

La querella de Maza demanava mesures cautelars, és a dir, que la jutgessa podria fer cas al fiscal i decretar presó condicional. La jutgessa que instrueix la causa és Carmen Lamela, la mateixa que va empresonat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fa dues setmanes per un presumpte delicte de sedició per les concentracions pacífiques del 20 i 21 de setembre.

A més, la magistrada també ha acordat donar tres dies per tal que dipositin, de manera solidària, una fiança de 6.207.450 euros, la mateixa quantitat que fixava la fiscalia. Si no aporten els diners, es procedirà a embargar-los els béns.

Avui també s’ha sabut que la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i tots els membres sobiranistes de la mesa declararan pels mateixos delictes dijous i divendres al Tribunal Suprem pels mateixos delictes. La querella també demanava mesures cautelars, fet pel qual els tribunals espanyols tenen la possibilitat d’empresonar el president, el govern i la mesa de parlament.

La CUP reclama a Puigdemont que s’aprovin els primers decrets republicans

La CUP ha valorat la conferència de premsa a Brussel·les del president de la República, Carles Puigdemont, com un ‘acte de dignitat’. El partit diu que comparteix la denúncia de l’actuació parcial de la justícia espanyola, la impunitat amb la qual actua l’extrema dreta i la crida a resistir contra les mesures antidemocràtiques del 155.

No obstant això, la CUP insisteix que cal posar en marxa la república aprovant els primeres decrets i declarar l’obertura del procés constituent. Alhora, constata que ‘no s’ha fet la feina en la creació i consolidació d’estructures d’Estat’ i critica la improvisació que hi ha hagut al govern els últims mesos.

Per últim, la CUP se solidaritza amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa, que dijous i divendres declararan al Tribunal Suprem encausats pels presumptes delictes de sedició, malversació de fons públics i rebel·lió. En aquest sentit, titlla la querella de la fiscalia espanyola de ‘revenja política’.

Comunicat de la CUP-CC sobre la compareixença del president Puigdemont
«La CUP-CC davant la compareixença a Brussel·les del President de la República, Carles Puigdemont, vol manifestar:

1 – Entenem que la compareixença i el contingut d’aquesta, són en si mateixos, un acte de dignitat.
2 – Insistim en que la millor acció per consolidar la República és començar a fer acció de govern en clau republicana, cosa que vol dir aprovar els primers decrets republicans i declarar l’inici i l’obertura del procés constituent.
3 – Compartim la denúncia de l’actuació antidemocràtica i parcial de l’Administració de justícia espanyola i de la impunitat amb que actua l’extrema dreta espanyolista.
4 – Compartim la crida a resistir contra l’intent d’imposició de mesures antidemocràtiques a través de l’article 155 de la Constitució espanyola.
5 – També volem denunciar que el que ha passat des de la proclamació el passat divendres 27 d’octubre, fins avui, demostra que, durant aquests dos darrers anys, no s’ha fet la feina en la creació i consolidació d’estructures d’Estat. També resulta evident que hi ha hagut un excés d’improvisació en algunes actuacions dels darrers mesos.

D’Altra banda, des de la CUP-CC volem mostrar la nostra solidaritat amb la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa del Parlament davant la citació per anar a declarar davant el Tribunal Suprem espanyol, acusats de rebel·lió, sedició i malversació, una nova actuació de revenja política per part de la Fiscalia espanyola.»

La CUP reclama a Puigdemont que s’aprovin els primers decrets republicans

La CUP ha valorat la conferència de premsa a Brussel·les del president de la República, Carles Puigdemont, com un ‘acte de dignitat’. El partit diu que comparteix la denúncia de l’actuació parcial de la justícia espanyola, la impunitat amb la qual actua l’extrema dreta i la crida a resistir contra les mesures antidemocràtiques del 155.

No obstant això, la CUP insisteix que cal posar en marxa la república aprovant els primeres decrets i declarar l’obertura del procés constituent. Alhora, constata que ‘no s’ha fet la feina en la creació i consolidació d’estructures d’Estat’ i critica la improvisació que hi ha hagut al govern els últims mesos.

Per últim, la CUP se solidaritza amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa, que dijous i divendres declararan al Tribunal Suprem encausats pels presumptes delictes de sedició, malversació de fons públics i rebel·lió. En aquest sentit, titlla la querella de la fiscalia espanyola de ‘revenja política’.

Comunicat de la CUP-CC sobre la compareixença del president Puigdemont
«La CUP-CC davant la compareixença a Brussel·les del President de la República, Carles Puigdemont, vol manifestar:

1 – Entenem que la compareixença i el contingut d’aquesta, són en si mateixos, un acte de dignitat.
2 – Insistim en que la millor acció per consolidar la República és començar a fer acció de govern en clau republicana, cosa que vol dir aprovar els primers decrets republicans i declarar l’inici i l’obertura del procés constituent.
3 – Compartim la denúncia de l’actuació antidemocràtica i parcial de l’Administració de justícia espanyola i de la impunitat amb que actua l’extrema dreta espanyolista.
4 – Compartim la crida a resistir contra l’intent d’imposició de mesures antidemocràtiques a través de l’article 155 de la Constitució espanyola.
5 – També volem denunciar que el que ha passat des de la proclamació el passat divendres 27 d’octubre, fins avui, demostra que, durant aquests dos darrers anys, no s’ha fet la feina en la creació i consolidació d’estructures d’Estat. També resulta evident que hi ha hagut un excés d’improvisació en algunes actuacions dels darrers mesos.

D’Altra banda, des de la CUP-CC volem mostrar la nostra solidaritat amb la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa del Parlament davant la citació per anar a declarar davant el Tribunal Suprem espanyol, acusats de rebel·lió, sedició i malversació, una nova actuació de revenja política per part de la Fiscalia espanyola.»

El govern obre la pàgina web president.exili.eu

El govern ha obert la pàgina web president.exili.eu després que aquest matí s’hagin desactivat les pàgines del govern i de presidència. La web conté informació sobre Carles Puigdemont i els actes als quals participa, però encara es troba en construcció perquè està desactualitzada.

Un dia després de consumar-se el cop d’estat contra la Generalitat, el govern espanyol ha desactivat les pàgines que representaven la part política de la Generalitat. En canvi, la web gencat.cat continua funcionant sense problemes.

L’afer intern explota al cor d’Europa

20″Avui és la vegada que més càmeres de televisió han vingut. Realment increïble. Tot càmera que corria per la ciutat, és aquí” afirmava el responsable del Club de Premsa de Brussel·les, capital europea. El lloc exacte de la compareixença de Carles Puigdemont havia estat anunciada, per raons de seguretat, només una hora abans. Ara era retransmesa en directe per televisions de tot el món. A dos-cents metres del Consell d’Europa, l’afer intern català explotava al cor del continent en quatre llengües. El president de la República anunciava que és a la capital europea perquè a Espanya no se sent del tot segur. Diu que ha marxat d’Espanya per seguretat.

Al president Puigdemont dues banderes l’acompanyaven, l’europea i la catalana. Situades , precisament, al costat d’un membre de seguretat català. Se’n reconeix un altre, també a dos metres de distància. Si t’hi fixes bé, no paren de mirar als ulls dels assistents. Escruten qualsevol indici de violència. No ajuda que a les parets hi pengin dotze fotografies de “violència extrema subsahariana”, que és precisament el que deuen voler evitar. Tens la sensació que a tu et miren massa. T’acabes traient la gorra.

Aquesta seu queda aviat molt petita per tanta càmera, tant de focus i tanta persona, i el president tardarà minuts llargs a poder travessar el núvol de càmeres i fotògrafs. Hi haurà crits demanant silenci, i que la gent s’assegui. Hi haurà alguna empenta entre periodistes, i moment de caos. Però finalment Puigdemont s’obre pas i rere seu arriben  els set consellers. El govern a l’exili retransmès a través d’un senyal d’Internet que ara cau, ara s’aixeca, i finalment aguanta. Metàfora.

Mentre Puigdemont veig  que tots els consellers duen l’agulla oficial amb l’escut de la Generalitat, però que el president és l’únic que duu corbata. Hi ha, avui sí, quines coses, majoria de dones a la taula. Són quatre: Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Meritxell Borràs i Dolors Bassa. Només tres homes: Quim Forn, Toni Comín i el president. El quart home, Lluís Puig, s’ha quedat fora de la taula, i de la foto, per manca d’espai. És el conseller de cultura. Metàfora. Sigui com sigui impressiona molt el contrast de les cares dels consellers i la del president. Ell és tota energia. Sembla com si la llum i la força se l’hagués quedat tota ell. Els consellers, en canvi, avui que anuncien govern a l’exili, són cares d’hora greu. Clara Ponsatí com a excepció. La del president, és directament de som-hi, sobretot quan anuncia als seus conciutadans “que això serà llarg”.

Un detall sorprenent és que tots els micròfons que es veuen són attrezzo. Tots col·locats per vendre marca, però no els entra el so, per manca d’espai. Per tant el discurs del president els arriba per un altaveu, i es pot resumir en cinc punts: No busquem asil, sinó estar segurs i lliures lluny d’Espanya; som gent pacífica, i no volem violència per arribar a la independència; serà un camí llarg; anem a les eleccions de l’155; som aquí perquè Europa reaccioni.

Molt són les preguntes que fan els cinc mitjans afortunats que han pogut fer les preguntes. Cinc preguntes limitades per la qüestió de l’agenda del president. Pregunten Euronews, BBC, Sky News, TV3, i la televisió belga. Cosa que ha provocat  gran tensió per part de la ignorada premsa espanyola, indignada no perquè no hagin pogut preguntar, sinó perquè gairebé no s’ha escoltat castellà. Verguenza, deien després de la conferència en quatre llengües: català, castellà, anglès i sobretot francès, molt francès.  Mentre el so de les càmeres fotogràfiques es dispara, (Taca-taca-taca-taca-ta) la premsa lliure pregunta: Heu vingut a buscar asil? Que diríeu a la gent que creu que heu d’anar a la presó? Durant quant de temps estareu aquí? Per què heu marxat de Catalunya? Què diríeu a la gent que l’acusa d’haver provocat el caos per després marxar? Esteu preparats per anar a presó? Com heu arribat fins aquí? Escapant-vos? Fareu la feina d’un govern, però a Brussel·les?

Aquests són els dubtes que Puigdemont ha hagut de resoldre. Tot plegat dura una mitja hora. En el moment de sortir escolto clarament com el president Puigdemont fa aquesta pregunta a un dels seus homes: on són els de seguretat? Altre cop, president i els set consellers, hauran de travessar un núvol de fotògrafs i càmeres. És, diria, el que buscaven. Que l’afer intern explotés al cor d’Europa.

Minuts després Aleix Sarri fa un off the record amb més premsa internacional. Han trobat un raconet. Veig la cara dels periodistes quan Sarri els recomanava que es llegissin els càrrecs contra el govern, on s’inclouen els repics d’atuells, les cassolades, com a forma de violència. Ara sí, les cares són un autèntic poema. Més tard, membres dels departaments de premsa de la delegació catalana a Brussel·les fan el que poden per contenir la fúria de la premsa espanyola, que volen saber moltes coses. Coses que, diria, encara que les sabessin, diria que tampoc les dirien: on va el president, on s’està el president, i fins quan. Preguntes lògiques i oportunes, però que des del dia 27 d’Octubre entren, també, en el terreny de la seguretat.

Fora el carrer, un flamenc amb estelada parla amb una televisió alemanya sobre l’1-O. Una noia negra parla amb japonès sobre Puigdemont. La premsa espanyola entrevista gent amb rojigualda. I el president català, periodista de professió, s’ha fet altre cop fonedís, però amb part de la feina feta.

El primer ministre belga diu que Puigdemont ‘té els mateixos drets i deures’ que qualsevol europeu

El primer ministre belga, Charles Michel, ha assegurat en un comunicat que el president Carles Puigdemont ‘té els mateixos drets i deures’ que qualsevol altre ciutadà europeu, ‘ni més ni menys’. Michel ha negat que Puigdemont sigui a Brussel·les per una ‘invitació o iniciativa del govern belga’. ‘Segons les pròpies paraules del senyor Puigdemont, ha vingut a Brussel·les perquè és la capital d’Europa. Serà tractat com qualsevol altre ciutadà europeu’, ha dit el primer ministre belga. Michel ha reiterat que cal ‘diàleg polític a Espanya per resoldre una crisi política dins de l’ordre nacional i internacional’. El primer ministre belga també ha dit que mantindrà ‘contactes diplomàtics regulars’ amb el govern espanyol en el marc de ‘les circumstàncies actuals’.

President Puigdemont from Brussels: ‘Use 21D polls to consolidate Catalan Republic, fight Article 155’

The president of the Republic, Carles Puigdemont, has announced that Catalonia’s legitimate government will continue with its activities, preparing actions against the politicisation of the Spanish justice, and will politically oppose the criminal charges filed against them by Spain’s public prosecution. Furthermore, Puigdemont has made a call to “view the elections” on December 21 “as a challenge to provide a response to Article 155 before the international community”. On this point, he asked “the 155 bloc” whether they are willing to accept any election result: “Will the Spanish State abide by the outcome of the vote? I demand a clear commitment [from Madrid]. Otherwise, if a pro-independence win is not acceptable, that will mean that there are two categories of voter. Are you prepared to respect the result of the election, regardless? The Catalan people and their government are”.

Puigdemont’s spoke at a public address at the Brussels Club international press centre, right by the EU’s institutional HQs. The venue was packed to the brim with reporters from over one hundred international news outlets.

Puigdemont asked the Catalan people to get ready for a long journey based on unity and “the collective wisdom that has allowed us to make progress, with pacifism as our only weapon”. He also asked Catalans to “acknowledge the government ministers who have said goodbye to their families and children, certain that they could end up in jail”. And he appealed to the international community, especially the European Union, to react: “Allowing the Spanish authorities not to dialogue, to prevail through military might, to imprison us for thirty years, is to terminate the European ideal and it is a mistake that all Europeans will pay dearly”.

“To avoid getting dragged into a violent situation”
The Catalan president gave an account of this government’s actions since the republic was proclaimed last Friday. He explained that they could have opted for a confrontational strategy and stand up to the Spanish government’s takeover of Catalonia’s institutions, endorsed by the PP, the PSOE and Ciudadanos. He revealed that he had “wholly reliable intelligence which indicated that the Spanish government intended to launch a highly aggressive, unprecedented onslaught against the Catalan people”. The criminal charges filed yesterday against his cabinet and the Bureau of the Parliament is evidence of this aggression, as they are facing charges such as rebellion, which carries a prison sentence of up to thirty years. “The Spanish State’s aggression gave us no choice but to adapt our plan to the new circumstances and avoid violence at all costs”, he said. Puigdemont also stressed that he did not want to put public employees in a tight spot: “My government could have chosen to send our loyal civil servants into a head-on battle for hegemony or could have used the elements of the Catalan police that are loyal to the Republic to defend our independence, but we chose to avert confrontation and violence. Spain will not drag us into a violent scenario”.

The light is beginning to shine through

Since Friday, many people in this country have suffered a lot. For the fact of not knowing what was happening nor where we were headed. In these last hours the light has finally begun to shine through, and it seems quite clear to me that if the government of the Republic meets today in Brussels and talks, everything will be seen in a different light. That is why I would like to explain a few things about what has happened during this long weekend, and what awaits us.

About the weekend

1. I think we should all be aware of what happened on Friday, Saturday, and Sunday. After the declaration of independence there was an undeniable risk of a violent confrontation in the streets. And the Catalan government and its president opted to defuse it, consequent with the deeply pacifist nature of the movement. The price was very high, but there were alternative outcomes that we are beginning to see now. The government acted with a responsibility that perhaps was excessive, but it didn’t want to jeopardize the stability of the country, nor especially, that of its public servants. The threat of a brutal intervention by the Spanish government was made clear on October 1st, and became more than real on Friday.

There will be those who will say that this should have been worked out beforehand and that it would have been better not to declare the Republic, or not to have chosen the path towards independence at all. I don’t agree with this. After the heroic attitude of the people on October 1st, not declaring independence would have been a betrayal, indeed. The principal and most important element was not to bend the knee, and that’s why regional elections were not called. Today Catalonia is a territory in dispute apparently controlled by Spain, but it has an independent government apparently in exile. And in this sense it can operate from Brussels or Barcelona equally. I would even venture that, at the moment, it is better if it operates from there.

2. I believe there is a reality that we should all get into our heads: democracy as we have known it up to now is finished. We are again living in a time when you can spend years in prison for your political views. Proof positive of this is Jordi Cuixart and Jordi Sànchez’s imprisonment. The things that everyone does naturally in a democracy must now be done again as we used to. Therefore, this weekend the government and its structure took stock of and measured the extent of the repression. At any moment they could have been detained and brought before a court that has illegally taken on itself functions that don’t belong to it, that fabricates crimes, and that has an explicitly vindictive spirit, against the spirit of the law, as clearly shown in the headings of its documents [1]. In this context, to ask for abundant explanations, press conferences, or public statements, as if nothing had happened and we were living in a democratic regime, isn’t very realistic. I would have liked for them to have spoken clearly and been more forthcoming, but if they’ve gone into exile, don’t you think that their safety was a priority?

About today and the days to come

1. If the government of the Catalan Republic meets today, and even more so if it talks and makes decisions, the situation will take a radical turn. Even more so if it does so as a government in exile, which will create a major internal conflict within the European Union. If this is confirmed, we will always have to be grateful to Flanders and Belgium for a very difficult gesture that they were under no obligation to make.

2. We should understand that we are faced with a triangle with three points: the government of the Generalitat (or of the Republic, which is the same), the Catalan public administration, and the people. With Friday’s gesture, the government allowed the administration to be controlled by Spain, but with the decisions that they could make today they would strengthen the two great pillars that have brought us to this point: politics and the people. Of the three points of the triangle, the administration was the most dispensable if you didn’t want the independence process to stop. Without a government we would be left with only chaos– which is why we had to proclaim the Republic, and why we did so– and without citizens, without the people, we would have nothing. The choice was correct.

3. The objective to be achieved is very clear: combat the repression and Article 155, restore democracy and respect for the rights of all, and return to managing the administration of the country now as an independent republic, which is why it was declared. That is, make use of all means within reach to return the country to its legitimate government. Along these lines, anything goes: from resistance by the country’s institutions, the municipalities for example, to participation in the elections. The only rule is to demand that the government govern. It cannot direct the administration, but it can direct the independence movement politically, and that is its role.

4. To do this it will be necessary to focus emphatically on the origin of this crisis. It is not usual for a territory of the European Union to declare independence unilaterally. It is surprising that a democratically elected government finds itself obliged to go into exile. And it is not normal for the people of a country to be attacked for wanting to vote. The blame for all of this falls on the Spanish government. A government that has refused to acknowledge reality for the past ten years and has a serious political problem in Catalonia that can only be resolved as political problems are resolved in western democracies: through dialogue and voting. With all things considered, we have arrived at a decisive moment: to make Europe and the international community understand that it is not possible to solve the Catalan crisis without counting on the Catalan government as a principal interlocutor. And we are saying to Mariano Rajoy that he has before him a president, the President of Catalonia, a government, the government of Catalonia, and a people, the people of Catalonia, that have declared their nation to be independent, and will not fail in the task of making it a reality.

_______________
Translator’s note:

[1] It has recently transpired that the Spanish prosecutor’s file detailing the charges of rebellion and sedition lodged against the Catalan authorities had a revealing heading: “The harder they’ll fall” (in Spanish).

L’ANC demana una llista conjunta d’independentistes i sobiranistes per al 21-D

L’ANC vol que tots els partits independentistes i les forces sobiranistes, contraris al 155, es presentin a les eleccions del 21-D amb una llista conjunta i que s’hi incloguin els presidents de l’Assemblea i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats a Soto del Real. Ho ha explicat el vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro, en un contacte amb la premsa davant del MACBA, just després de la roda de premsa del president Carles Puigdemont a Brussel·les, avui al migdia. Alcoberro ha donat tot el suport a l’estratègia dissenyada pel cap de l’executiu, destituït per l’estat espanyol, i ha celebrat que tant ell com els consellers que l’acompanyen estiguessin ‘sans i estalvis’.

Pel que fa a la fórmula per a concórrer al 21-D, fonts de l’Assemblea han assegurat a l’ACN que la voluntat era que Sànchez i Cuixart encapcelessin la llista unitària, si accedien a participar-hi. Alcoberro ha sentenciat que, com a mínim, haurien de tenir-hi una presència ‘significativa’. A més, entén que la presència dels dos líders de les entitats sobiranistes només es justificaria amb una candidatura única ‘de tot l’independentisme’ i diu que li agradaria que també s’hi afegissin ‘algunes forces clarament sobiranistes i democràtiques’.

Així mateix, el vice-president de l’ANC ha dit que avui l’entitat contactaria amb diversos partits i amb Òmnium per abordar l’estratègia de les eleccions del 21-D.

Puigdemont, Forcadell i la mesa
Pel que fa a la roda de premsa de Puigdemont a Brussel·les, Alcoberro ha considerat ‘molt positiva’ la internacionalització que significa la presència del president a la capital de Bèlgica, el centre polític d’Europa. ‘Nosaltres continuem a favor del govern de la República, el nostre govern legítim’, ha justificat.

Finalment, Alcoberro ha dit que era injustificat que el Tribunal Suprem espanyol hagués admès a tràmit la querella de la fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els cinc membres sobiranistes de la mesa pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. ‘Ens continuarem mobilitzant’, ha conclòs.

La premsa de tot el món obre les edicions internacionals amb Puigdemont a Brussel·les

Feia pocs minuts que el president Carles Puigdemont havia sortit del Club de Premsa de Brussel·les i els mitjans de tot el món obrien la versió online internacional amb informació relativa a la conferència de premsa. Destacaven que el president de la República no havia viatjat a Brussel·les per cercar-hi asil polític i es feien ressò de la persecució judicial de què és objecte.

Vegem-ne els titulars:

BBC: ‘El líder català destituït no cerca asil polític’, diu. I afegeix que el president i uns quants consellers s’han desplaçat a Bèlgica per garantir la seva seguretat i llibertat.

The Guardian: ‘L’ex-president de Catalunya Puigdemont: “No sóc a Bèlgica per a cercar-hi asil polític”‘. Destaca que tornaria a l’estat espanyol –on és investigat per un presumpte delicte de rebel·lió– si hom li pogués garantir un judici just.

The Financial Times: ‘Puigdemont diu que encapçalarà la lluita catalana des de Brussel·les’. Assenyala que el president acceptarà un alentiment del procés cap a la independència si s’evita la violència.

CNN: ‘El dirigent català destituït no cerca asil polític a Brussel·les’. Afegeix que s’ha desplaçat al cor d’Europa per garantir la seva seguretat, arran de la querella judicial per un presumpte delicte de rebel·lió.

The Washington Post: ‘El dirigent català destituït promet de continuar la lluita independentista des de l’estranger’. El rotatiu nord-americà diu que Puigdemont ha parlat des de Brussel·les on es troba, ‘com a mínim, en exili temporal’.

Le Monde: ‘Puigdemont reconeixerà els resultats de les eleccions del 21 de desembre’. El rotatiu francès explica que el govern ha hagut d’adaptar el seu pla de treballa per evitar la violència de l’estat espanyol.

Libération: ‘Puigdemont respectarà els resultats de les eleccions catalanes del 21 de desembre’. Explica que preveu de continuar exercint a Brussel·les com a ‘cap d’un govern legítim’.

Le Soir: ‘A Brussel·les, Puigdemont no demana pas l’asil polític però interpel·la Europa’. El diari belga diu que el president respectarà el resultat de les eleccions del 21-D.

MSNBC: ‘El dirigent català destituït diu que no és a Brussel·les per cercar-hi asil polític’. Informa que no és fora del país per fugir de la persecució judicial espanyola

Corriere della Sera: ‘Puigdemont parla a Brussel·les: Eleccions del 21 de desembre, acceptem el desafiament de Madrid’. Destaca que el president tornaria a l’estat espanyol si hom li garantís un judici just.

 

La Reppublica: ‘Puigdemont a Brussel·les: Nosaltres, independentistes catalans, acceptem el desafiament electoral, però reacciona, Europa’

El sí a la independència obté un suport majoritari històric entre els catalans, segons el CEO

L’opció de la independència bat rècords històrics de preferència entre els catalans, segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que ha fet públic avui el govern. A la pregunta ‘Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent?’, un 48,7% respon que sí; un 43,6%, que no, i un 6,5% no ho sap. Això significa que s’han capgirat les preferències en tres mesos, perquè en la darrera onada del CEO, de final de juliol, sobre aquesta pregunta genèrica, el no tenia avantatge: un 49,4% responia que no i un 41,1% responia que sí.

El sondatge del CEO es basa en una mostra de 1.338 entrevistes fetes entre el 16 i el 29 d’octubre. Dins aquest període el govern espanyol va anunciar el cop d’estat contra la Generalitat i el parlament va declarar la independència de Catalunya. La resta d’estudis d’opinió han tingut una mostra de 1.500 enquestats, però en aquest cas és menor perquè els enquestadors han topat amb ‘dificultats creixents’ per a fer entrevistes. Per tal que el treball de camp no afectés el resultat s’ha decidit deixar la mostra en 1.338 persones.

Majoria absoluta al parlament
Si hi hagués eleccions al parlament, amb les mateixes formacions i candidatures que es van presentar el 27-S, Junts pel Sí tornaria a guanyar les eleccions i mantindria aproximadament el nombre d’escons que té ara; n’obtindria 60-63, i mantindria la majoria absoluta amb la CUP (8-9). Ciutadans mantindria o pujaria: 25-26; seguit del PSC, que pujaria una mica, fins a 17-19, i de CSQP, que pujaria més respecte de la representació actual, fins als 12-14. El PP es quedaria amb 10-11 escons

Pàgines