Vilaweb.cat

Report diari sobre el coronavirus: El macrobrot de Mallorca supera el miler de contagis i el govern proposa una forta multa per als organitzadors

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El BIOCOMSC ha alertat avui que la pujada de casos de covid-19 es pot traduir en més hospitalitzacions i saturació de l’atenció primària, especialment a Barcelona. Els investigadors adverteixen que potser els vaccins no seran a temps d’evitar-ho, reclamen una reducció immediata dels “esdeveniments superpropagadors” i fan una crida a evitar entorns de risc com ara grans reunions, festes i aglomeracions en interiors sense màscara. També veuen segur que hi haurà un creixement fort aquests dies vinents, tot i que no serà fins a tenir les dades de demà i demà passat. De moment, la franja més afectada és la població de 15 anys a 30, en què “molta gent jove emmalalteix”. Aquestes darreres vint-i-quatre hores s’han disparat el risc de rebrot, la velocitat de propagació i la incidència acumulada a catorze dies. Tots tres indicadors ja són per damunt del llindar recomanat.

Tot i que més lleument, la tendència positiva també comença a consolidar el reculament, tant al País Valencià com a les Illes. Tanmateix, avui, precisament, un jove de divuit anys ha hagut de ser ingressat a l’UCI de l’Hospital General Universitari d’Elx després d’haver-se contagiat de covid en un dels viatges de final de curs a Mallorca. El brot originat per aquest viatge ja ha superat el miler de contagis, i el govern de les Illes ha proposat una sanció de 200.000 euros als promotors del concert que el va originar. Per a frenar l’augment de contagis al País Valencià, el president Ximo Puig ha dit que ara el Consell recomanava de fer servir la màscara també al carrer, i que les mesures actuals es prorrogarien dues setmanes més, fins al 15 de juliol. A més, dilluns, 5 de juliol, començarà a tot el País Valencià la vaccinació dels qui tenen entre 30 anys i 39.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.126.021 casos i 31.017 morts, i actualment hi ha 170 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 182.377.286 casos confirmats i 3.948.900 morts. Del total de casos, 166.918.081 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.512.319 casos i 619.622 morts;
–L’Índia, amb 30.358.640 casos i 398.456 morts;
–El Brasil, amb 18.448.402 i 514.202 morts;
–L’estat francès, amb 5.770.530 casos i 111.012 morts;
–Rússia, amb 5.493.557 casos i 134.545 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.799.733 casos i 80.829 morts.

La píndola de Jordi Goula: “Buidar un got per omplir-ne un altre”

Imagineu-vos un moment que teniu a casa una calaixera antiga molt grossa que fa nosa a l’habitació de la mainada. I un bon dia, després de pensar-hi molt, decidiu de traslladar-la al costat del menjador. Els nens tenen més espai per a les seves coses i al menjador estem una mica més estrets, però, com que és més gran, no hi fa tanta nosa… La pregunta és si el problema és l’emplaçament de la calaixera o el volum. Bé, sembla que ja hem decidit que el problema és l’emplaçament. Quant trigarem a pensar que fa nosa també al menjador?

Aquest exemple familiar el podem traslladar perfectament a les pensions. La calaixera és el dèficit d’uns 20.000 milions de la Seguretat Social (SS). És la diferència entre els ingressos, cada vegada més minsos, i les despeses, cada vegada més altes. Com que ningú no vol que les pensions perillin i Europa amenaça de no donar fons si no ho resolem, hi hem trobat una solució, que és traslladar el dèficit al pressupost. És a dir, que no es pagui amb més aportacions a la SS (cosa que em sembla molt assenyada per a les empreses), sinó que es faci amb imposts que tots paguem, tant si treballem com si no. És a dir, hem traslladat la calaixera de cambra, però el problema, que és el volum de la calaixera, no l’hem resolt, ni tan sols l’hem fet més petit, perquè no molesti tant.

Segur que a hores d’ara ja sabeu tots que ahir el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPYME van arribar a un pacte per a reformar alguns apartats de la llei de pensions. Per una altra banda, el ministre José Luis Escrivà va aprofitar la participació en un fòrum econòmic a Madrid per explicar una mica com va la cosa. D’entrada, va assegurar que amb el nivell actual d’ingressos i despeses en pensions, la Seguretat Social, no hauria de reflectir dèficit i ho va atribuir als més de 20.000 milions de “despeses impròpies” que l’acord en pensions tancat pel govern espanyol i els agents socials preveu de traslladar completament a imposts el 2022.

I quines són aquestes “despeses impròpies”? El document esmenta les reduccions en la cotització per a fomentar l’ocupació, la prestació per naixement i cura de fills, el complement de pensions per maternitat, les mesures de suport (“subvencions implícites”) a règims especials per a ajudes a sectors, el cost de complementar les llacunes de cotització per al càlcul de la pensió de jubilació…

Tanmateix, el ministre no va dir la situació real de la SS el 2020, que s’ha agreujat per les despeses de la pandèmia. Si s’analitza això que en termes empresarials seria un resultat d’explotació, és a dir, el resultat de restar a les cotitzacions que paguen empreses, ocupats i beneficiaris de prestacions, els subsidis per desocupació i totes les prestacions econòmiques (contributives i assistencials), s’obtindrien uns nombres vermells molt més greus. Exactament de 45.927 milions d’euros. La diferència entre aquesta xifra i els 20.000 milions oficials de dèficit són diverses transferències que ha anat fent l’estat.

I el 2021, què? Doncs els comptes públics que finalment el govern espanyol va aprovar per a aquest exercici, preveuen de mantenir i intensificar el finançament de despeses de la Seguretat Social amb transferències de l’estat. En concret, aquesta partida puja a gairebé 31.000 milions, dels quals quasi 10.000 són destinats a “complir la recomanació primera del Pacte de Toledo per finançar altres conceptes”, sense precisar quins seran aquests conceptes.

L’embolic és fort, perquè, per una altra banda, les paraules del ministre topen amb l’estudi que va fer la gent de FEDEA el desembre passat sobre el futur de les pensions, en què apuntaven que les “despeses impròpies” que explica el ministre de fa temps, realment són tan sols una quarta part del dèficit. Qüestions de concepte. Bé, el cas és que l’afer és molt complicat i encara més ara, que comença a jubilar-se la gent de la generació dels anomenats baby boomers. És a dir, la generació nascuda entre els anys 1960 i 1975, una època amb un augment fort de la taxa de natalitat. Són el grup d’edat més nombrós a l’estat espanyol i quan es jubilin s’enduriran més les diferències entre ingressos i despeses a les pensions.

El cas és que ahir es va pactar només la primera fase de la reforma de les pensions, la més simple, tot s’ha de dir. A més del trasllat comptable del dèficit, es va decidir que les pensions aniran vinculades a la inflació, perquè els jubilats no perdin poder adquisitiu; que retirar-se anys abans de l’edat legal tindrà més cost que no fins ara i que allargar la vida laboral tindrà més incentius.

En tornant a les revaloracions amb l’IPC, la reforma actual desfà l’ajust que feia la reforma del 2013, que actualitzava les pensions al 0,25%, mentre el sistema no fos equilibrat. Aquesta mesura significava un estalvi d’uns 2,5 punts de PIB, uns 30.000 milions de l’actualitat. Per tant, d’ara endavant seran més diners a repartir entre els pensionistes i més a pagar per l’estat. Hi ha una altra diferència entre el sistema que s’aplicarà ara i el que hi havia abans del 2013. Llavors les pensions pujaven sobre la inflació estimada de l’any següent i al final, si era superior a l’estimada, es regularitzava. Ara això no passarà, perquè el càlcul es farà sobre la inflació ja coneguda de l’any en curs.

També s’ha derogat l’anomenat factor de sostenibilitat, que s’havia de començar a aplicar el 2023. És a dir, el mecanisme pel qual la quantia de la pensió es vinculava, entre més factors, a l’esperança de vida del nou jubilat. Era una condició imprescindible imposada pels sindicats per arribar a un acord. De totes maneres, Escrivá ha dit que hi haurà cap mecanisme substitutiu en cinc mesos o sis, per a no sobrecarregar més els joves que hauran de pagar les pensions dels baby boomers.

El principi d’acord assolit ahir, que serà aprovat pel consell de ministres de la setmana vinent, després de rebre l’aval formal dels òrgans directius dels interlocutors socials, només és la primera fase de la reforma. Les qüestions pendents són més complicades: el règim dels autònoms o l’ampliació del període de càlcul de les pensions, per exemple. Ara com ara, hem canviat el problema de lloc, comptablement, sense tocar-lo. A la segona fase haurem d’entrar a resoldre’l. Ah, i els compromisos del govern davant Brussel·les estableixen que aquesta reforma s’ha d’haver acordat abans de final d’any. Caldrà córrer, com sempre.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Guardian: Onada de casos de covid-19 a Tòquio, quan no falta ni un mes per als Jocs Olímpics (en anglès)
–Franceinfo: Variant delta: els vaccins de Pfizer i AstraZeneca continuen essent efectius? (en francès)
–The Straits Times: La meitat de la població australiana es troba confinada a mesura que s’estén la variant delta (en anglès)
–Infobae: Equador: preocupa el 25% d’absentisme als centres de vaccinació (en castellà)
–Euronews: Ofereixen 150 euros als adolescents grecs perquè es vaccinin

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Ingressat a l’UCI un jove de 18 anys contagiat al macrobrot de Mallorca
El País Valencià començarà dilluns a vaccinar els menors de 40 anys
El govern de les Illes proposa una sanció de 200.000 euros als promotors del concert que va originar el macrobrot

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: El macrobrot de Mallorca supera el miler de contagis i el govern proposa una forta multa per als organitzadors appeared first on VilaWeb.

Brussel·les capta quinze mil milions d’euros en bons en la segona emissió per finançar el fons de recuperació

La Comissió Europea ha captat avui quinze mil milions d’euros en bons a cinc i trenta anys per finançar el fons de recuperació. Es tracta de la segona emissió que fa l’executiu comunitari per fer arribar finançament als estats membres per superar la crisi per la covid-19.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’operació ha tingut una demanda més d’onze vegades superior a l’oferta i ha arribat als cent setanta milions d’euros. Concretament, Brussel·les ha captat nou mil milions d’euros a través de bons a cinc anys i sis mil milions més d’euros en bons a trenta anys. Tenint en compte que en la primera emissió va aconseguir vint mil milions d’euros en bons a deu anys, Brussel·les ha captat trenta-cinc mil milions d’euros per finançar el fons de recuperació.

Aquests diners es destinaran als primers pagaments, que arribaran als estats un cop els ministres de Finances aprovin als seus plans. Brussel·les preveu de captar vuitanta mil milions d’euros enguany i vuit-cents mil fins al 2026 per finançar el fons. Els interessos del deute es retornaran entre el 2026 i el 2058.

The post Brussel·les capta quinze mil milions d’euros en bons en la segona emissió per finançar el fons de recuperació appeared first on VilaWeb.

Junqueras, Bassa, Forcadell i Romeva viatgen a Ginebra per reunir-se amb Marta Rovira

El president d’ERC, Oriol Junqueras, l’ex-presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els ex-consellers Dolors Bassa i Raül Romeva, viatgen demà a Ginebra per reunir-se per primera vegada d’ençà que els van tancar a la presó amb la secretària general del partit, Marta Rovira, a l’exili des de fa més de 3 anys.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’última trobada cara a cara de Rovira amb tots ells va ser amb Forcadell i Bassa, el març del 2018. Va ser en el transcurs de la investidura fallida de Jordi Turull. Aquella nit Rovira va posar rumb a Suïssa i ja no va anar a declarar al Suprem. Abans li havia comunicat la decisió d’exiliar-se a Junqueras, que li va donar suport, segons que ella mateixa va explicar: ‘Ja hi ha prou gent a la presó, Marta.’

The post Junqueras, Bassa, Forcadell i Romeva viatgen a Ginebra per reunir-se amb Marta Rovira appeared first on VilaWeb.

Elon Musk, al MWC: “A l’agost el projecte Starlink donarà cobertura a tot el món”

Elon Musk ha pronunciat avui una de les conferències més esperades del Mobile World Congress, en la qual ha fet un repàs de Starlink, Space X i Tesla, tres dels seus principals projectes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Starlink és un projecte que preveu de posar en funcionament una constel·lació de satèl·lits amb l’objectiu d’oferir un servei d’internet de banda ampla i cobertura mundial a baix cost. “Preveiem que a l’agost Starlink donarà cobertura a tot el món, excepte els pols”, ha assegurat, precisant que ara com ara hi ha mil cinc-cents satèl·lits en actiu i es troba en funcionament en dotze estats. “El nostre objectiu és passar dels seixanta-nou mil usuaris actuals als cinc-cents mil en un any”, ha explicat Musk, que també opta per rebaixar el preu de l’equip de connexió.

La cursa espacial del segle XXI: quan es viatjarà a la Lluna i a Mart?

“El màxim objectiu: no entrar en fallida”

“Ara costa uns cinc-cents dòlars comprar un equip de Starlink –que incorpora una petita parabòlica-, és el mateix preu a tot el món. Només canvien alguns impostos i taxes de frontera. Després són un cent euros al mes de funcionament. Volem veure si el podem baixar a 250-300 dòlars”, ha precisat el magnat tecnològic. “Honestament, estem perdent diners amb aquest terminal, perquè produir-lo costa més de mil dòlars”, ha assenyalat Musk, que irònicament ha reconegut que la seva màxima aspiració amb el projecte Starlink “és no acabar en fallida”. “Tots els projectes similars de satèl·lits de comunicacions d’òrbita baixa han acabat de la mateixa manera”, ha recordat.

De fet, Musk ha pronosticat que haurà d’invertir entre cinc i deu bilions de dòlars en el projecte Starlink abans d’aconseguir beneficis. “Es tracta de molts diners, bàsicament”, ha subratllat el fundador de Tesla.

Finalment, i sobre la pregunta de si es considera un ‘amic’ o un ‘enemic’ de les grans companyies de telecomunicacions, Musk s’ha mostrat conciliador i ha avançat que ha tancat dues aliances estratègiques amb operadors capdavanters en el mercat (tot i que no ha revelat quins) i que es troba en converses amb altres companyies per proporcionar accés per satèl·lit als seus clients, bàsicament en estats on les llicències estan condicionades a un mínim de cobertura en zones rurals. “Starlink pot encarregar-se de proporcionar aquesta cobertura rural”, ha conclòs el magnat tecnològic.

The post Elon Musk, al MWC: “A l’agost el projecte Starlink donarà cobertura a tot el món” appeared first on VilaWeb.

El govern de les Illes proposa una sanció de 200.000 euros als promotors del concert que va originar el macrobrot

La consellera de Presidència de les Illes, Mercedes Garrido, ha informat que el govern proposa una sanció de 200.000 euros als promotors del concert del 15 de juny a la plaça de bous de Palma i que va ser el focus del brot de contagis associats als viatges de fi de curs a Mallorca.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho ha explicat en conferència de premsa després de la reunió extraordinària del Centre de Comandament Operatiu del Platerbal amb la delegada de govern espanyol, Aina Calvo, i el president de la Federació d’Entitats Locals de Balears (Felib), Toni Salas. Garrido ha qualificat el concert del dia 15 a Palma de “desgavell” i ha asseverat que se sancionarà “de manera contundent i impecable” als que no compleixin les normes covid de les Illes.

A més, ha explicat que arran de la intervenció dels agents de la patrulla verda de la Policia Local i els inspectors de la Conselleria de Turisme, es va emetre un informe d’urgència que va permetre que el concert del dia 20 se celebrés complint la normativa.

La Policia Local de Palma ha hagut d’intervenir la passada matinada a l’Hotel Bellver de Palma, on estan aïllats estudiants relacionats amb brot, després de rebre “nombroses queixes” de clients de l’hotel del davant. Segons ha informat la polcia als mitjans, els agents van constatar les queixes referides a la música a gran volum, crits, així com llançament d’objectes a la via pública des de les habitacions.

D’entre els contagiats del gran brot originat a Mallorca, hi ha un jove de divuit anys que ha hagut de ser ingressat a l’UCI de l’Hospital General Universitari d’Elx. El jove va ingressar el 24 de juny, segons que han avançat a Efe fonts de l’hospital i ha confirmat el president Ximo Puig, i és l’únic pacient de covid a l’UCI a Elx.

 

The post El govern de les Illes proposa una sanció de 200.000 euros als promotors del concert que va originar el macrobrot appeared first on VilaWeb.

Boye portarà a la justícia belga l’agressió del Tribunal de Comptes a Puigdemont

El president Carles Puigdemont emprendrà accions legals a Bèlgica contra el Tribunal de Comptes espanyol si l’ens persisteix en la seva persecució. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha explicat en declaracions a VilaWeb que no descarten cap via legal per a fer valdre els drets del president, inclosa la immunitat que té com a eurodiputat. El fet que Puigdemont tingui la residència fixada a Bèlgica fa que estigui sota jurisdicció belga. Ara, Boye ha afegit que calia esperar la resolució del tribunal abans de prendre cap decisió.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Tribunal de Comptes imposa dos milions a Puigdemont i Junqueras i 2,8 a Mas-Colell i Mas

Boye ha concretat que si el Tribunal de Comptes no rectificava i respectava la immunitat de Puigdemont, consideraven la possibilitat de portar el cas al Tribunal de Luxemburg. “No ens quedarem de braços plegats”, ha dit. Boye ha criticat que el procés al Tribunal de Comptes és “completament indegut” i ha advertit: “No pots negar la immunitat a un eurodiputat i pensar que això acabarà així.” En aquest sentit, ha explicat que a la sala li han negat que calgui un suplicatori. “Haurien de mirar més enllà dels Pirineus”, ha comentat.

L’advocat també ha relatat que només els havien donat tres hores per a estudiar 504 folis i presentar-hi al·legacions. “No hi he vist ni la petició del suplicatori ni la concessió”, ha comentat irònicament. Boye també ha assegurat que mai havia sentit tanta indefensió com avui en els centenars de judicis en què ha estat arreu del món. A més, ha criticat que hagin tractat Puigdemont de “senyor” i no de Molt Honorable President, títol que li correspon pel càrrec que va ostentar.

En un piulet aquest matí, el lletrat també s’ha mostrat partidari de qüestionar el conjunt del procediment per “incoherent, arbitrari, parcial, poc rigorós, il·legal i inconstitucional”, en comptes de discutir les xifres de les sancions que vol imposar el tribunal.

No creo que sea necesario discutir cada cifra de las planteadas por el Tribunal de Cuentas, el cuestionamiento ha de der al conjunto del procedimiento que resulta incoherente, arbitrario, parcial, poco riguroso, ilegal y, además, inconstitucional…

— Gonzalo Boye (@boye_g) June 29, 2021

The post Boye portarà a la justícia belga l’agressió del Tribunal de Comptes a Puigdemont appeared first on VilaWeb.

Giró eleva fins a 20.000 milions el càlcul del dèficit fiscal de Catalunya

El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha elevat el càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i l’ha situat entre 18.000 i 20.000 milions d’euros, una xifra superior als prop de 16.000 milions que es van establir en els darrers càlculs, del 2017, corresponents a l’any anterior. “No és una cantarella, és una injustícia. I el que fan els pobles que pateixen injustícies és denunciar-les fins el dia que es resolen”, ha dit Giró en la compareixença a la comissió d’economia del parlament. El conseller ha afegit que el dèficit representa entre 2.400 euros i 2.600 per cada persona que viu a Catalunya i any “en serveis de salut o educació i prestacions que s’evaporen”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Els demano que imaginin què podríem fer amb aquests recursos per concretar-los en formes possibles de benestar per a la ciutadania”, ha dit als diputats de la comissió, a qui ha traslladat els objectius del departament per a aquesta legislatura i ha demanat de “reclamar plegats els recursos que ens corresponen”. “L’horitzó del govern és la sobirania plena. Poder esdevenir, pacíficament i democràticament, un nou estat dins la Unió Europea. I això també significa, com no escapa a ningú, disposar d’una hisenda pròpia”, ha continuat.

 

The post Giró eleva fins a 20.000 milions el càlcul del dèficit fiscal de Catalunya appeared first on VilaWeb.

Roser Caminals guanya el Premi Sant Joan amb una novel·la sobre l’espia Garbo

L’escriptora Roser Caminals (Barcelona, 1956), que viu als Estats Units des del 1983, ha estat la guanyadora del 41è premi Sant Joan de literatura catalana amb l’obra detectivesca Garbo parla, una novel·la amb un protagonista únic, l’agent secret barceloní Joan Pujol Garcia (1912-1988), àlies Garbo, que va jugar un paper decisiu a la Segona Guerra Mundial, enganyant els nazis. El vessant més humà i corrent d’aquest personatge amb una doble vida és el que ha interessat de narrar a Caminals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’escriptora ha definit l’obra com una novel·la còmica dins d’un rerefons tràgic. Caminals s’ha mostrat visiblement sorpresa pel guardó. Ha explicat que no hi confiava gens de guanyar-lo, i fins i tot ha hagut de canviar les vacances familiars per ser avui a Catalunya per a recollir el premi.

Durant els anys més foscos de la dictadura, Joan Pujol Garcia, a banda de col·laborar amb els serveis secrets anglesos, es va convertir en l’home de confiança del servei d’intel·ligència alemany a Espanya. La seva actuació, amb èxits sonats com ara muntar una xarxa falsa d’espies amb què va aconseguir enviar informació errònia al servei secret nazi, o afavorir el desembarcament anglès a Normandia, ha estat sempre envoltada de misteri.

Les cartes i enganyifes que va inventar-se Joan Pujol

“Procuro evitar l’estereotip i per això escriure una novel·la d’espies no m’atreia. Però, de fet, Garbo només va fer una acció d’espionatge, al principi. La seva feina era fabular i en sabia molt. Allò que em va atreure és que era un burgès català del tot ordinari, convencional, un home corrent, afectuós i entranyable, que tenia una doble vida, una doble batent que no sé pas ni si ell mateix sabia ben bé per què”, ha explicat Caminals, que també ha dit: “Ara Catalunya necessita herois, però la literatura en necessita d’imperfectes. En Joan Pujol va ser un personatge atractiu i potent, alhora que vivia una vida tan corrent! Això és el que em va interessar.”

L’autora es va documentar a fons, tot i que no va arribar a parlar amb cap fill seu. Sobretot la va fascinar el llibre que va escriure el controlador anglès de Garbo sobre el cas oficial. “Allà hi ha els fets. Joan Pujol escrivia unes cartes increïbles, amb un text visible –on era Joan Pujol– i un text invisible –ple d’informació secreta, on era Garbo. Aquestes cartes contenen molta comicitat, com també les enganyifes que feia als alemanys, que contenen molt d’humor. I ens ho hem de creure per increïble que sembli, perquè van passar”, ha explicat.

Joan Pujol Garcia, àlies Garbo.

Roser Caminals viu a Frederick, Maryland, on ha ensenyat literatura espanyola. El 1994 va publicar la primera novel·la de tema i ambient barcelonins, als Estats Units, i després la va traduir al català amb el títol Un segle de prodigis (1995). En català ha escrit i publicat Les herbes secretes (1999), El carrer dels Tres Llits (2002), La petita mort (2004), La dona de mercuri (2006), La seducció americana (2009), Cinc-cents bars i una llibreria (2010) i Els aliats de la nit (2015).

Quan es documentava per Els aliats de la nit, que parla del tràfic de refugiats i fugitius a Andorra durant la Segona Guerra Mundial, Caminals va entrar en contacte amb la figura de Garbo i li va interessar. També ha aclarit que no té la intenció de fer una trilogia sobre la Segona Guerra Mundial.

El jurat format per Jordi Coca, Carme Riera, Albert Forns (guanyador de l’any passat), Valèria Gaillard i Najat el Hachmi, ha declarat Garbo parla guanyadora del premi Sant Joan de literatura catalana “per l’alta qualitat, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural de la novel·la”. El premi té una dotació de 35.000 euros lliures d’impostos i al marge de drets d’autor.

La novel·la guanyadora arribarà a les llibreries el primer de setembre publicada per Edicions 62 i es presentarà durant la Setmana del Llibre en Català.

Un premi amb rècord de participació

Segons que explica la nota de premsa del Grup 62, s’han presentat cent vuit obres al premi, un rècord de participació. El segon any amb més participació va ser el 1996, amb vuitanta-una obres. Entre les obres rebudes al concurs han predominat les novel·les, amb noranta originals, seguides de tretze reculls de narracions, dues memòries, dos llibres de divulgació, un dietari i un llibre de viatges. Noranta-quatre texts són del Principat, vuit del País Valencià, quatre de les Illes, un d’Astúries i dos dels Estats Units.

The post Roser Caminals guanya el Premi Sant Joan amb una novel·la sobre l’espia Garbo appeared first on VilaWeb.

La Caixa de Solidaritat espera un gest del govern per a ajudar els represaliats del Tribunal de Comptes

Un dels afectats per la causa del Tribunal de Comptes, Francesc Homs, ho deia tan bon punt ha sabut la xifra milionària que demanen als quaranta-un ex-alts càrrecs en concepte de fiança: “Sempre hi ha hagut resposta solidària dins el món de l’independentisme. Tinc confiança que davant d’una agressió tan brutal el moviment sabrà respondre.” Totes les mirades estan enfocades ara a la Caixa de Solidaritat, que de moment guarda silenci, tot esperant un gest del govern.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fonts de l’entitat asseguren que tenien prevista una conferència de premsa demà per a anunciar el seu posicionament en relació amb la nova petició del Tribunal de Comptes, però l’han anul·lada, pendents de les converses que mantenen amb l’executiu. De moment, l’únic pronunciament que ha fet ha estat per mitjà de la portaveu del govern, Patricia Plaja, qui ha dit que la Generalitat farà una “oposició frontal” al reclam econòmic del Tribunal de Comptes. “Treballem per minimitzar al màxim l’impacte de la demanda”, ha asseverat la portaveu. De fet, els serveis jurídics de la Generalitat ja treballen en el cas, segons que ha explicat Plaja, tot i que no n’ha donat més detalls.

L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar

En el moment de saber-se que el Tribunal de Comptes reclamaria 4,5 milions d’euros únicament a Albert Royo, ex-secretari general del Diplocat, la Caixa de Solidaritat ja va avisar que la resposta no podia ser únicament recaptatòria: “Cal també una resposta política i de denúncia a la repressió econòmica als organismes internacionals”, va dir el president de l’entitat, Josep Cruanyes, en declaracions a VilaWeb.

La Caixa de Solidaritat es trobarà desbordada per la nova onada de fiances

Assenyalava que l’entitat, des del 9-N, havia pagat gairebé quinze milions d’euros als tribunals espanyols. “L’estat espanyol sap que unes altres vegades hem aturat el cop, i ara augmenten perquè sigui impossible de cobrir-ho.” Fonts de l’entitat asseguren que la Caixa de Solidaritat no està a zero, “però gairebé”, i que la prioritat ha de ser cobrir “la constant repressió a aquells a qui els imposen multes per fer ús de drets fonamentals com és la llibertat d’expressió i de manifestació”.

La Caixa de Solidaritat ja sap què és abonar grans quantitats de diners al Tribunal de Comptes. Va pagar una part de la sanció de 4,9 milions que l’òrgan va imposar a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. I fa poc, també va pagar la fiança de 4,1 milions al Tribunal de Comptes que es va imposar als presos polítics per haver organitzat el referèndum del Primer d’Octubre.

El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions a una quarantena d’ex-càrrecs per les despeses suposadament irregulars i a favor del procés, en l’acció exterior del govern del 2011 al 2017. El tribunal desglossa les partides gastades i les atribueix a cada dirigent. Cada partida hauria de ser rescabalada solidàriament entre tots els seus responsables. Així, a l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i al seu conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, els reclamaria un màxim de 2,8 milions d’euros a cadascun, tot i que la xifra hauria de ser repartida amb altres ex-alts càrrecs.

The post La Caixa de Solidaritat espera un gest del govern per a ajudar els represaliats del Tribunal de Comptes appeared first on VilaWeb.

Les acusacions demanen que els policies que van actuar l’1-O a Girona i Aiguaviva siguin jutjats per tortures

El col·lectiu d’advocats voluntaris pel Dret de Defensa de Girona, impulsor de la querella contra els policies espanyols i els guàrdies civils per les càrregues del Primer d’Octubre a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, s’oposen al fet que siguin jutjats solament per lesions. En els recursos contra la interlocutòria dictada pel jutjat d’instrucció 2 de Girona argumenten que hi ha indicis de delictes contra la integritat moral i tortures: “Qualsevol ús de la força per part dels agents de l’estat que excedeixi del que sigui necessari i proporcional es considera un atac a la dignitat humana que constitueix un tracte cruel o degradant”. Els advocats i Òmnium Cultural, com acusació popular, també reclamen un únic judici i insisteixen a investigar i enjudiciar comandaments i responsables polítics.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El col·lectiu d’advocats voluntaris i Òmnium han interposat recursos d’apel·lació a la interlocutòria que resolia d’enviar a judici vint-i-set policies espanyols i un guàrdia civil per les càrregues a Girona i Aiguaviva durant el referèndum. Les acusacions s’oposen al fet que, tal com va resoldre el jutjat, els puguin jutjar només com a autors de delictes de lesions, la majoria lleus. Argumenten que centenars de ciutadans van patir lesions durant les càrregues: “L’injust de la conducta desplegada pels investigats no es troba de cap manera satisfet amb la celebració de judicis per delictes lleus de lesions”. “Fent un ús de la força totalment desproporcionat, els agents armats van repartir bufetades, cops de puny, de peu, de porra incloent a zones vitals i òrgans sexuals, van estirar pels cabells, orelles i mandíbules, van agredir sexualment, especialment a dones”, sostenen.

Un altre dels aspectes que rebaten als recursos és la decisió del jutjat de no atribuir cap responsabilitat als comandaments o als responsables polítics que van ordenar les càrregues i concloure que no s’havia constatat “cap pauta d’actuació comuna”. “Els cossos policíacs van seguir un patró estandarditzat i predefinit en les diverses localitats de Catalunya”, subratllen, i apunten que això indica que “no va ser una decisió individual de cadascun dels agents intervinents” sinó que hi va haver “ordre directe dels superiors”. Per això, reclamen que s’investigui i es jutgi tant els comandaments policíacs com els responsables polítics.

Finalment, els advocats també s’oposen a que les actuacions de cada col·legi es jutgin per separat i volen que hi hagi un macrojudici per totes perquè remarquen que hi va haver una acció coordinada i que, de fet, algunes unitats d’antidisturbis van actuar a més d’un col·legi. Argumenten que només amb un únic judici es podrà “reflectir el veritable i gravíssim abast dels fets viscuts a Girona, Aiguava i Sant Julià de Ramis” i lamenten “la manca de voluntat real d’investigar” del jutjat d’instrucció que, asseguren, ha provocat que “el procediment hagi quedat arxivat per moltes víctimes”. “Seguirem buscant justícia fins on calgui”, conclouen.

Advocades i advocats que defensem víctimes dels centres votació #1OCT , com dels ajuntaments @girona_cat, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, hem interposat Recurs d’Apel·lació contra interlocutòria del Jutjat Instrucció núm. 2 de Girona, que decideix enviar a judici #causagirona

— DretdefensaGirona (@dretdefensagi) June 29, 2021

 

 

The post Les acusacions demanen que els policies que van actuar l’1-O a Girona i Aiguaviva siguin jutjats per tortures appeared first on VilaWeb.

El museu Sant Pius V de València exhibeix una obra de Botticelli propietat de la família Guardans Cambó

El Museu de Belles Arts Sant Pius V de València exhibeix des d’avui un retrat fet per Botticelli que fins ara ha estat al museu del Prado de Madrid. És l’únic retrat d’aquest autor que hi ha al país i és propietat de la família Guardans Cambó que l’ha cedida, en règim de comodat, per un període de tres anys. Es tracta d’un retrat de Michelle Marullo Tarcanioca, que era amic del pintor. Aquesta peça reforçarà la importància del Renaixement Italià a la pinacoteca valenciana. El conseller de Cultura, Vicent Marzà, ha agraït en nom de la Generalitat la confiança que els ha dipositat la família Cambó. A més, valora que aquesta aportació servirà per a atraure més públic i visibilitzar la resta d’obres pictòriques de l’espai.

Un BIC a la venda durant molts anys googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El quadre és un retrat fer per Sandro Botticelli, gran exponent del renaixement italià. Mostra un bust en tres quarts de Michele Marullo Tarcanioca (1453-1500), poeta, militar i humanista nascut a Constantinoble, que va acabar vivint a Florència protegit per la família Mèdici i envoltat d’artistes i escriptors. El retrat mostra Michele Marullo vestit de negre sobre un fons de cel blau cendra. Porta els cabells llargs i el rostre és ombrívol, amb una mirada severa desviada cap a l’esquerra. Els ulls foscos tenen uns reflexos daurats que els il·luminen i els llavis estan dibuixats amb traços incisius i nítids.

L’obra forma part de la col·lecció privada de la família Guardans Cambó. El 1929, el dirigent de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó va comprar el quadre i des d’aleshores forma part de la col·lecció Cambó de Barcelona. Actualment els seus néts en són els propietaris. A pesar que aquesta obra està catalogada com a BIC des del 1988, els propietaris han intentat vendre-la en diverses ocasions. Aquesta etiqueta no n’impedeix la venda, però sí que l’obra isca de l’estat sense el permís del ministeri de cultura espanyol. Són els tècnics d’aquest departament, els que la va valorar en seixanta milions d’euros.

Francesc Guardans, que ha assistit a la presentació com a representant de la família, diu que la decisió d’exposar-lo al museu ha estat molt fàcil gràcies a “l’esplèndida” acollida de la Conselleria.

L’exposició

El museu s’ha adaptat a la nova exposició. El director de l’espai, Pablo González Tornel, diu que s’ha redissenyat la sala dedicada a la pintura del segle XV i principis del XVI per a incloure una mirada italiana que ajude a comprendre millor l’evolució de la pintura europea mediterrània. “S’hi han afegit una taula amb la ‘Mare de Déu i l’Infant amb santa Isabel i sant Joan Baptista’, de Tomás Peliguet; i una altra amb la ‘Mare de Déu amb l’Infant’, obra anònima del segle XVI. Són dues peces que, com l’obra de Botticelli, subratllen la importància de Florència i la Toscana en la configuració del Renaixement”, ha dit González.

El retrat de Michele Marullo s’exposarà durant tot l’estiu, però al setembre viatjarà al Museu Jacquemart-André de París per a ser exhibit fins al gener vinent. Després tornarà de nou al Museu de Belles Arts de València fins al 2024.

The post El museu Sant Pius V de València exhibeix una obra de Botticelli propietat de la família Guardans Cambó appeared first on VilaWeb.

Francesc Xavier Vila, nou secretari de Política Lingüística

El catedràtic de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966), serà el nou secretari de Política Lingüística.  Fins ara era director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, un càrrec que ostentava d’ençà del novembre del 2017. Fins ara la secretaria de Política Lingüística era una direcció general, pilotada per Esther Franquesa, i ara puja de rang. En un comunicat, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha defensat que el present i el futur del català serà un eix principal de la seva obra de govern. També ha concretat que farà “especial atenció a camps com l’ensenyament, la digitalització i els nous parlants de les llengües oficials del territori”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Una estratègia completa per a la llengua | Article de Francesc Xavier Vila

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), Vila ha estat professor en diverses universitats del país i estrangeres. Va ser el director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. D’ençà de l’abril del 2010 fins ara havia estat director del CUSC, el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Abans havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l’Institut d’Estudis Catalans (2004-2009).

Vila té nombroses publicacions especialitzades en forma de llibres, col·laboracions i articles en revistes, i també s’ha dedicat a la divulgació científica en forma d’articles a la premsa, conferències i altres activitats. Entre les seves darreres publicacions hi ha l’estudi Català, youtubers i instagramers, sobre com promoure l’ús de la llengua, fet en col·laboració amb Marina Massaguer i Avel·lí Flors i els seus capítols sobre política lingüística en l’educació i sobre demolingüística apareguts al Manual of Catalan Linguistics, editat a Berlín per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke el 2020.

The post Francesc Xavier Vila, nou secretari de Política Lingüística appeared first on VilaWeb.

L’escàndol del Tribunal de Comptes arriba també al The Guardian

La repercussió mediàtica de l’acarnissament del Tribunal de Comptes espanyol envers quaranta alts càrrecs independentistes ha traspassat les fronteres dels Països Catalans. El diari britànic The Guardian se’n feia ressò ahir amb un article titulat “Catalunya: l’amenaça d’imposar grans multes a un ex-conseller causa indignació“, signat pel seu corresponsal al Principat Stephen Burgen.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Catalonia: threat to impose massive fines on ex-minister prompts outcry https://t.co/GE0hhcdk4c

— The Guardian (@guardian) June 28, 2021

L’article tracta el cas particular de l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, a qui el Tribunal de Comptes espanyol imposa un pagament de 2,8 milions d’euros. El diari britànic explica que les amenaces de multar Mas-Colell  “han causat una condemna internacional” i fa menció al manifest de suport a Mas-Colell, signat per trenta-tres premis Nobel d’economia. Així mateix, esmenta també el seguit de piulets d’Àlex Mas Silberstein, fill de l’ex-conseller, en què denunciava la repressió del Tribunal de Comptes contra el seu pare.

Tanmateix, The Guardian no ha sigut l’únic diari en fer-se ressò de l’abús a Mas-Colell i a la resta d’alts càrrecs independentistes acusats. El principal diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, The TimesLe Nouvel Observateur també n’han informat.

Roger Myerson (premi Nobel): “Deixar Mas-Colell sense res és el pitjor error de judici que em puc imaginar”

The post L’escàndol del Tribunal de Comptes arriba també al The Guardian appeared first on VilaWeb.

El BIOCOMSC alerta que la pujada de casos de covid-19 es pot traduir en més hospitalitzacions i saturació de la primària

El Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) ha destacat que les dades marquen “un nou màxim de creixement” i alerta que si la pujada d’hospitalitzacions a Barcelona continua amb el ritme actual “l’efecte a les plantes dels hospitals serà important”. El grup de la UPC afegeix que l’increment dels casos “pot acabar saturant” l’atenció primària, especialment a Barcelona. Els investigadors adverteixen que “les vacunes poden no arribar a temps per evitar-ho”, reclamen “una reducció immediata dels esdeveniments superpropagadors amb molts contagis” i fan una crida a evitar entorns de risc com grans trobades, festes i interiors sense mascareta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els investigadors afirmen que la dada d’avui és “especialment dolenta” i que “pot tenir efecte rebot post-pont”. Veuen “segur” que hi haurà un “creixement fort” els pròxims dies, però no serà fins a tenir les dades de dimecres i dijous que consideren que es podrà tenir “una idea més clara” de si l’Rt pujarà fins a 2 o no.

El grup destaca que la covid-19 està tenint “un augment molt fort d’incidència” que va començar a Barcelona. Indiquen que l’afectació de moment està focalitzada en població de 15 a 30 anys i recorden que “molta gent jove emmalalteix” i necessiten entrar a l’hospital en una proporció del 2% segons les dades del ministeri de Sanitat. “Alguns altres, per sort no molts, acabaran tenint problemes més greus”, apunten.

Dada d'avui de casos #covid19 Catalunya marca un nou màxim de creixement iniciant una pujada molt forta entre gent no vacunada. Setmana passada (25 de l'any) tindrà quasi doble de casos que l'anterior i en aquesta que comença (26) ja han entrat 1900 casos. Gràfica 1/ pic.twitter.com/aVk0syh9yw

— BIOCOMSC (@BIOCOMSC1) June 29, 2021

Pel que fa a altres edats més grans, indiquen que encara queden persones susceptibles a acabar a l’hospital que amb una incidència elevada tenen més probabilitat d’infectar-se i acabar hospitalitzats. Adverteixen que cal “vigilar” que no resulti afectada la població de més de 70 anys i acabar la pauta de vacunació per la gent susceptible d’entrar a l’UCI com més aviat millor.

Insisteixen en la importància de la vacunació i recorden que en aquest moment encara no hi ha immunitat de grup. “Ens necessitem tots”, reblen en una cadena de piulades al Twitter.

Si us plau, evitem qualsevol entorn de risc (grans trobades, festes, interiors sense mascareta,..) per protegir-nos tots fins que estiguem vacunats. No tenim immunitat de grup per contenir pujades sense aquest esforç. Ens necessitem tots. i10/

— BIOCOMSC (@BIOCOMSC1) June 29, 2021

The post El BIOCOMSC alerta que la pujada de casos de covid-19 es pot traduir en més hospitalitzacions i saturació de la primària appeared first on VilaWeb.

El País Valencià començarà dilluns que ve a vaccinar els menors de 40 anys

La comissió interdepartamental ha anunciat que les mesures actuals es prorrogaran dues setmanes més, fins al 15 de juliol. Ximo Puig ha explicat que el repunt de casos d’aquests dies demanen que s’extreme la prudència, i per això ha anunciat que des del Consell es recomana que, també al carrer s’use la màscara. Amb les excepcions de les platges i els paratges naturals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ximo Puig ha anunciat que el 5 de juliol començarà a tot el País Valencià la vaccinació de totes les persones entre els trenta i els trenta-nou anys. El Consell pretén a finals de juliol un percentatge molt alt de tota aquesta capa de la població estiga immunitzat. Puig no ha volgut especificar quin vaccí se’ls inocularà perquè s’està a l’espera de conèixer-ne la disponibilitat.

El Consell ha constatat que més de la meitat dels contagis detectats les darreres quaranta-vuit hores són de joves d’entre 15 a 29 anys. La majoria són asimptomàtics o tenen molèsties menors. Amb tot, Ximo Puig ha confirmat que un jove de divuit anys es troba ingressat a l’UCI de l’hospital d’Elx. Si la incidència acumulada es mesurara només en aquesta franja d’edat, seria de 172 per cada cent mil habitants.

Es tracta d’un dels joves que va anar de viatge de final de curs a Mallorca entre el 12 i el 18 de juny. Quant a aquest gran brot que afecta joves de diversos territoris de l’estat, al País Valencià hi ha 89 positius. A més, la consellera Ana Barceló ha informat que s’està investigant un altre brot detectat entre joves que van anar a Mallorca en un altre viatge en dies posteriors.

Reobertura dels casals festers

La consellera Barceló ha anunciat la reobertura dels casals festers més enllà de les tasques administratives que ara s’hi poden fer. Aquesta era una exigència de les comissions falleres que argumentaven que amb els casals tancats no es poden preparar les festes que se celebraran en setembre. El batlle de València, Joan Ribó, també havia demanat un pronunciament a la consellera. 

No s’estableix cap horari de funcionament i seran els ajuntaments, amb les ordenances municipals els que ho regularan. Sí que es regula l’activitat hostalera que es fa en aquests casals, que queda assimilada als bars i restaurants: sense servei de barra, amb taules de fins a deu comensals, i amb els mateixos horaris.

Barceló ha explicat que s’ha pres aquesta mesura tenint en compte que l’edat de les persones que freqüenten els casals fallers o festers fa que un percentatge molt elevat ja estiga immunitzat.

The post El País Valencià començarà dilluns que ve a vaccinar els menors de 40 anys appeared first on VilaWeb.

Gorka Knörr, nou delegat del govern davant de la Unió Europea

Gorka Knörr ja és el nou delegat del govern de la Generalitat davant de la Unió Europea. Knörr va ser nomenat el juliol del 2019 delegat del govern a Madrid, un càrrec que ara ocupa l’ex-consellera Ester Capella, i abans havia estat director general de l’Institut Català de les Empreses Culturals. El nou delegat del Govern ja té experiència a Brussel·les, perquè va ser eurodiputat entre el 1999 i el 2001, per la llista del PNB, Eusko Alkartasuna, ERC i Unió Mallorquina. Com a eurodiputat, va fundar el Grup Verds/ALE, i va ser vice-president de l’Aliança Lliure Europea. Entre 1999 i 2003 va ser secretari d’Eusko Alkartasuna, i el 2011 va entrar com a diputat al parlament basc, on va ser vicepresident primer de la Mesa.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’any 2008, Knörr va ser condemnat pel jutge del Tribunal Suprem espanyol Manuel Marchena en la causa contra la Mesa del parlament basc per no haver dissolt el grup d’Herri Batasuna, però Knörr i els altres membres de la Mesa vam guanyar el recurs al TEDH el 13 de juny del 2017. Nascut a Tarragona el 1950, Knörr es va formar a l’Escola Superior de Tècnica Empresarial (EUSTAT) de Donostia, i ha estat lligat al món de la comunicació, de l’ensenyament i la cultura des de 1971, i al món de l’empresa des de 1974, tant en l’àmbit privat com en l’institucional, i particularment en les relacions internacionals.

Entre 1983 i 1985 va ser portaveu de la presidència del govern basc i responsable de les àrees de premsa, publicitat, relacions públiques i el Departament de Relacions Externes. El juliol de 1985 es va incorporar a l’àrea financera del grup Mondragón Corporació Cooperativa. Entre juliol de 1998 i gener de 1999 va ser director de l’EUSTAT (Euskal Estadistika Erakundea – Institut Basc d’Estadística) del Govern basc. També va ser membre del Consell d’Administració de la radiotelevisió pública basca EITB entre 1987 i 1999, i és membre de la Reial Societat Bascongada d’Amics del País, d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.

The post Gorka Knörr, nou delegat del govern davant de la Unió Europea appeared first on VilaWeb.

Artur Mas: “L’estat persegueix la nostra mort política i civil”

L’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha denunciat l'”abús de poder” del Tribunal de Comptes, que avui s’ha sabut que li reclama 2,8 milions d’euros, una xifra hauria de ser repartida amb altres ex-alts càrrecs. “L’estat persegueix la nostra mort política i civil, que és la ruïna econòmica de diverses persones que tenen unes idees”, ha dit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Creu que aquesta causa que investiga l’acció exterior de la Generalitat del 2011 al 2017, cerca “la venjança i la repressió”, perquè aquesta és una competència estatutària que ja es feia abans del procés i que també desenvolupen altres comunitats autònomes.

Ha demanat al govern espanyol què farà davant d’aquesta nou “abús de poder” i ha protestat per la “indefensió és absoluta” que suposa aquest nou cas. “Primer et fan pagar i després et jutgen. I si no pots pagar, després t’embarguen”.

Mas va ser jutjat i condemnat pel cas del 9-N, fet que li va suposar fa quatre l’embargament del seu habitatge. Va presentar recurs a la condemna fa dos anys davant del Tribunal Suprem, però encara no ha estat resolt si s’admet a tràmit: “Fa dos anys que fem cua. És l’exemple gràfic i concret de la indefensió total i absoluta. Utilitzes els procediments dels marcs legals i t’enfrontes a aquestes demores”.

The post Artur Mas: “L’estat persegueix la nostra mort política i civil” appeared first on VilaWeb.

Ingressat a l’UCI un jove de 18 anys contagiat al macrobrot de Mallorca

Un jove de 18 anys ha hagut de ser ingressat a l’UCI de l’Hospital General Universitari d’Elx després d’haver-se contagiat de covid en un dels viatges de final de curs a Mallorca, on s’han produït centenars de casos. El jove va ser ingressat a l’UCI el 24 de juny, segons que han avançat a Efe fonts de l’hospital i ha confirmat el president Ximo Puig, i és l’únic ingressat a l’UCI per covid a Elx.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Alumnes de diversos instituts d’Elx –públics, concertats i privats– van organitzar viatges de final de curs a Mallorca després d’haver acabat els exàmens de selectivitat. Segons que va informar la regidora d’Educació de la ciutat, María José Martínez, la majoria dels viatges els van organitzar els alumnes mateixos i no els centres on estudiaven.

Els alumnes que han donat positiu i tenien exàmens de recuperació pendents els faran de manera telemàtica. A banda, la Universitat Miguel Hernández estudia d’ajornar les proves extraordinàries de selectivitat de juliol.

Mentrestant encara està vigent un control i seguiment dels alumnes que han arribat en els últims dies d’altres viatges per a fer-los les proves PCR.

The post Ingressat a l’UCI un jove de 18 anys contagiat al macrobrot de Mallorca appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol aprova la llei trans, que ha de permetre de canviar el nom i el sexe al DNI només demanant-ho

El govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei “per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i la garantia dels drets de les persones LGTBI“, després de mesos de discrepàncies sobre la qüestió entre els socis de l’executiu, PSOE i Unides Podem. La principal novetat de la llei és que permet l’anomenada autodeterminació de gènere, que implica que, a partir dels catorze anys, cada ciutadà pugui canviar el sexe registrat al seu DNI només demanant-ho, a través d’un tràmit que durarà quatre mesos. També es permetrà el canvi del nom. Si la llei va endavant, l’estat espanyol serà el setzè que ho aprova.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La ministra espanyola d’Igualtat, Irene Montero, ha declarat avui en una entrevista que la llei ha de servir perquè “les persones trans decideixin qui són davant de les administracions sense que els obliguem ni a hormonar-se ni que ens hagin de demostrar que estan malaltes per a poder canviar la seva identitat de gènere”. “Per fi les persones trans deixaran de ser considerades malaltes” a l’estat espanyol, ha dit.

La nova llei elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis. Fins ara la legislació obligava les persones que volien canviar el sexe registral a fer un procés d’hormonació dos anys abans de la petició, un requisit que desapareix tal com reclamaven els col·lectius LGTBI. Dels catorze als setze anys el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, mentre que dels dotze als catorze requerirà directament la intervenció del jutge. Els menors de dotze anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.

Feminisme i drets trans: algunes claus per a entendre la polèmica

Montero també ha assegurat que no troba preocupant que hagi diputats del PSOE que hi votin en contra, perquè diu que tots dos socis de govern han arribat a un acord. El text neix després d’un any de debat entre Podem i diverses entitats LGTBI, favorables a l’autodeterminació de gènere, i el PSOE i diverses entitats feministes, que consideren que l’autodeterminació de gènere pot posar en perill o bé aigualir els drets de les dones.

L’avantprojecte de llei arribarà ara al congrés espanyol, on totes les parts esperen introduir-hi esmenes, i on toparà amb el rebuig frontal del PP i de Vox, que ja han anunciat que la durien al Tribunal Constitucional espanyol.

Més mesures

La llei prohibeix expressament les teràpies mal anomenades de reconversió que pretenguin de modificar l’orientació sexual de les persones, fins i tot en el cas que comptin amb el consentiment de l’interessat. També retorna a les dones homosexuals el dret a la reproducció assistida dins de la cartera del Sistema Nacional de Salut, i estableix que les parelles de mares lesbianes o bisexuals i sense parella poden tenir la consideració de mares biològiques davant l’administració independentment del fet que estiguin casades. Fins ara es veien forçades a fer un procés d’adopció.

Una altra de les novetats és la legislació sobre persones intersexuals, les persones que neixen amb característiques biològiques dels dos sexes. Recull que tenen dret a no ser mutilades en néixer i que els pares no les hauran d’inscriure en un dels dos sexes.

Una de les qüestions que ha generat controvèrsia i queixes per part dels col·lectius feministes és la possibilitat que els maltractadors esquivin la llei de violència de gènere identificant-se com a dones. La llei, però, especifica que hauran d’afrontar la responsabilitat i no podran beneficiar-se de mesures de discriminació positiva adoptades abans del canvi de sexe al registre.

Orgull 2021: les mobilitzacions més destacades de la diada d’alliberament LGTBI

Multes per discriminació

La llei també estableix un sistema de multes per prevenir actes de discriminació. Van entre 200 i 2.000 euros per vexacions per raó sexual i entre 2.000 i 10.000 per recollir clàusules discriminatòries als contractes. Les sancions per a conductes molt greus van dels 10.000 als 150.000 euros per negar un lloc de treball o el lloguer d’un pis per raons discriminatòries per l’orientació sexual.

The post El govern espanyol aprova la llei trans, que ha de permetre de canviar el nom i el sexe al DNI només demanant-ho appeared first on VilaWeb.

Anuncien la primera detecció de la fusió d’un forat negre i un estel de neutrons

El consorci VIRGO, LIGO i el japonès KAGRA han detectat per primera vegada a la història la fusió combinada d’un forat negre i un estel de neutrons. Va ser el mes de gener del 2020 i els equips de recerca n’han pogudes documentar dues: els dies 5 i 15.  Les han etiquetades com a GW200105 i GW200115. Aquest migdia s’anunciarà a tot el món a través d’una publicació a la revista The Astorphysical Journal Letters

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fins ara s’havien pogut documentar l’existència de parelles molt compactes de forats negres que s’ajuntaven i creaven un nou forat negre. I també de parelles d’estels de neutrons. La possibilitat de l’existència de parelles formades per un forat negre i un estel de neutrons no s’havia pogut confirmar fins ara. Però sí que va ser predit per la comunitat astronòmica fa unes quantes dècades. Mai fins ara s’havien observat amb seguretat.

La importància de detectar aquestes noves parelles

“Fins ara hem observat parelles de forats negres o parelles d’estrelles de neutrons amb l’observació de radiació electromagnètica o a través de les ones gravitacionals.  Aquest nou parell és un sistema binari perdut que la comunitat astronòmica sempre s’estava preguntant”, ha afirmat Astrid Lamberts, investigadora del CNRS i membre de la col·laboració Virgo.

Aquests senyals gravitacionals detectats codifiquen una informació valuosa sobre les característiques físiques dels sistemes, com ara la massa i la distància dels dos parells d’estrella de neutrons i forat negre.

Un fenomen violent

El que s’anuncia avui és la documentació per primera vegada de l’observació propera d’un dels fenòmens més violents i rars de l’univers, i dibuixar una imatge inèdita de les concorregudes i caòtiques regions que són un dels possibles entorns on es generen aquests esdeveniments.

La informació detallada que s’ha començat a recopilar sobre la física de les fusions de forats negres i estrelles de neutrons ofereix l’oportunitat de posar a prova les lleis fonamentals de la física en condicions extremes que mai no es podran reproduir a la terra.

“Estem en un moment de transició a l’astronomia de les ones gravitacionals. Des de les primeres deteccions individuals d’objectes de diferent naturalesa que veiem ara mateix fins a les deteccions que arribaran els anys vinents, ens permetran analitzar de manera global les propietats de les poblacions d’aquest objecte”, ha explicat Isabel Cordero-Carrión, membre de l’equip de divulgació i comunicació de la col·laboració Virgo.

Sis anys d’investigacions

El consorci LIGO i VIRGO operen des del 2015. Més recentment s’hi ha incorporat el japonès KAGRA, i en els tres períodes de funcionament és quan s’han fet les descobertes més destacades com ara el de les ones gravitacionals o noves poblacions de forats negres. L’aportació d’avui és considerada com la tercera perla del tresor.

En la detecció d’aquesta nova parella de senyals gravitacionals hi han intervingut un grup de la Universitat de les Illes Balears que forma part de la col·laboració científica LIGO, i la Universitat de València, l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Física d’Altes energies de Barcelona, que formen part de la col·laboració VIRGO.

El mes de setembre passat, la Catedràdtica de la Universtitat de les Illes Balears, Alícia Sintes, que participa en aquesta investigació, anunciava en aquesta entrevista que hi hauria un esdeveniment excepcional.

The post Anuncien la primera detecció de la fusió d’un forat negre i un estel de neutrons appeared first on VilaWeb.

Pàgines