L’Associació Espanyola de Guàrdies Civils (AEGC) ha denunciat que un esquetx del programa Bricoheros de TV3 incita a la violència contra els agents. El gag, protagonitzat per Jair Domínguez i en Peyu, ironitza sobre l’ús d’un escaire de ferro contra la Guàrdia Civil, un cos, segons els humoristes, amb agents que tenen la “pell més fina”. “Són delicats. De seguida els surten morats”, asseguren.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tota la polèmica neix d’un tall de vídeo que va penjar Toni Cantó a Twitter:

“Se lo tiras a la cabeza de alguien … a la cabeza de un guardia civil, por ejemplo”.

TV3, la televisión del odio. pic.twitter.com/4rQA24MY29

— Toni Cantó (@Tonicanto1) July 6, 2021

Segons l’AEGC, l’esquetx no té “gràcia independentment que el col·lectiu afectat sigui el de la Guàrdia Civil”. Per l’associació, fa anys que la “violència verbal i física ha assaltat els carrers catalans” i considera que des d’un mitjà públic s’ha de fomentar la “tolerància i el respecte”.

L’AEGC afirma que creu i defensa el dret a la llibertat d’expressió, però considera que s’ha d’exercir “sense agredir ningú i, per descomptat, sense fomentar l’ús de la violència contra cap persona, exerceixi la professió que exerceixi”.

“Amb aquest bast sentit de l’humor es perd una gran oportunitat de contribuir a millorar la convivència”, relaten.

The post Una associació de la Guàrdia Civil assenyala el ‘Bricoheroes’ d’en Peyu i Jair Domínguez appeared first on VilaWeb.

El curs vinent comença l’aplicació de la llei del plurilingüisme a tot el País Valencià que preveu que un mínim del 25% de les matèries s’han d’impartir en català a l’ESO. L’associació de mares i pares de l’institut Mediterrani de Torrevella, al Baix Segura, s’hi oposa frontalment i ha recomanat “vivament” que les famílies demanen l’exempció lingüística. L’AMPA ha fet córrer cartells on s’explica que l’única manera d’impedir que a partir del curs que ve les assignatures d’Història, Geografia, Música, matemàtiques i tecnologia és demanar l’exempció del valencià. A més, ofereixen un número de telèfon per a assessorar la manera de fer els tràmits.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià preveu la possibilitat d’atorgar l’exempció de l’avaluació de l’assignatura de llengua en casos concrets de zones assenyalades com a predomini castellanoparlant.  

El que demana l’AMPA de Torrevella no està contemplat per aquesta llei i també seria anar en contra de la llei de Plurilingüisme que s’està aplicant de manera progressiva.

Reaccions

L’associació Cívica El Tempir ha reaccionat de manera molt dura a aquesta petició dels pares i els ha acusats de voler que els seus fills siguen ciutadans de segona.

Fem 3 consideracions davant aquest pamflet:
1. Volen que els seus fills estiguen exempts de valencià, perquè no pensen en la seua formació. El sistema educatiu valencià ha de formar en valencià tota la ciutadania. Si els seus fills no es formen en valencià, seran ciutadans de 2a. pic.twitter.com/oQSAmrzVet

— El Tempir (@ElTempirdElx) July 6, 2021

Des de l’associació La Cívica, vinculada a Escola Valenciana, estan pendents de conèixer l’abast que pot tenir aquesta crida. També resten a l’espera de saber quina serà la resolució de la conselleria d’educació, que és qui té la potestat per a resoldre les peticions d’exempció.

The post L’AMPA d’un institut de Torrevella ‘recomana’ els pares l’incompliment de la llei del plurilingüisme appeared first on VilaWeb.

El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya ha demanat poder vendre proves d’antígens sense recepta. S’ofereixen per realitzar-los i registrar els resultats des de les farmàcies. Per habilitar-ne la venda, caldria modificar un decret de l’estat espanyol. Ara per ara, els farmacèutics només poden dispensar les proves d’antígens amb una prescripció mèdica. El consell ha denunciat que la situació genera “incertesa” en la població i “impotència” en el col·lectiu farmacèutic, ja que podrien ser una eina clau per descongestionar els Centres d’Atenció Primària (CAP).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

❗️Els farmacèutics catalans reclamen poder dispensar urgentment tests d’antígens sense recepta i s’ofereixen novament per realitzar-los i registrar els resultats des de les farmàcies.
ℹ️ https://t.co/OIxrDEQYnQ pic.twitter.com/68hhIfiPXq

— Consell de Col•legis Farmacèutics de Catalunya (@ccfcat) July 7, 2021

 

Els farmacèutics no només volen dispensar els tests, sinó que també s’ofereixen per realitzar-los i registrar els resultats, cosa que permetria una detecció precoç de la covid-19 a través d’una xarxa molt important d’establiments. Recorden que ja han participat en programes de cribratge del virus, que es van fer fa mesos com a prova pilot.

La gran demanda actual a les farmàcies és, diu el consell, per part de persones joves que volen assistir a diversos esdeveniments o que han estat contacte estret d’algun positiu, però que no poden accedir al CAP perquè la primària està col·lapsada.

The post Els farmacèutics catalans reclamen poder vendre proves d’antígens sense recepta appeared first on VilaWeb.

Isa Serra, ex-portaveu de Podem, ha apel·lat a resoldre el conflicte amb Catalunya en “termes polítics i de diàleg“. Creu que seria bo que el president Carles Puigdemont “fos part de la solució”. En una entrevista a RNE, Serra ha insistit que la via repressiva “no va ser l’adequada”. I ha subratllat: “Tot allò que tingui a veure amb el fet que Puigdemont no sigui part de la solució, sinó que es generi un problema nou, serà dolent per al nostre país.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🔴 DIRECTO | @isaserras, portavoz de @PODEMOS

“Sería un bueno que Puigdemont fuese parte de la solución. Todo lo que sea resolver este conflicto en términos políticos y de diálogo es bueno”

▶️ https://t.co/OIriDfdHd7 pic.twitter.com/YqQrCtKHlR

— Las Mañanas de RNE (@LasMananas_rne) July 7, 2021

Segons el parer de Serra, la justícia haurà d’actuar tenint en compte que les decisions preses en el passat per aquesta “judicialització de la política i politització de la justícia” no han estat correctes. Partint d’aquesta idea, ha proposat una reforma del codi penal espanyol que elimini el delicte de sedició. En el cas de Puigdemont, ha dit, això pot ajudar a trobar una solució política.

El Suprem confirma la condemna a 19 mesos de presó a l’ex-diputada de Podem Isa Serra 

Sobre el fons creat per la Generalitat per cobrir les fiances dels ex-alts càrrecs afectats pels processos del Tribunal de Comptes, ha dit que l’executiu hauria d’estudiar si té base jurídica real. Per ella, tot allò que vagi encaminat a avançar per la via política és bo. Amb tot, ha remarcat que s’hauria de fer “amb totes les garanties jurídiques perquè sigui absolutament legal”.

Ha recordat que el Tribunal de Comptes ja hauria d’haver començat el procés de renovació i no ho ha fet pel control que hi té la dreta. I encara ha afegit que aquest tribunal que ara exigeix aquestes fiances no ha sabut combatre el finançament irregular i la corrupció del PP durant molts anys.

Quan li han demanat si Podem tindria veu pròpia a la taula de diàleg, ha dit que se n’havia de parlar dins el govern espanyol, on la seva formació és “una veu limitada” al costat de la del PSOE. De totes maneres, Podem farà propostes i, segons ella, el govern actuarà conjuntament.

The post [VÍDEO] Isa Serra (Podem): “Seria bo que Puigdemont fos part de la solució” appeared first on VilaWeb.

Anit la selecció espanyola fou eliminada de l’Eurocopa després de perdre contra Itàlia als penals. Ara, abans dels llançaments, es va poder veure una de les imatges més virals del torneig. Els capitans de totes dues seleccions, Giorgio Chiellini i Jordi Alba, es van reunir amb els àrbitres per sortejar la porteria i l’ordre dels penals. Però el jugador del Barça no s’esperava pas la reacció del central del Juventus.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Alba es va confondre i va creure que havia guanyat el sorteig de la porteria, de manera que la selecció espanyola podia xutar davant dels seus afeccionats. “Ets un mentider, ets un mentider”, va començar a cridar Chiellini entre empentes i somriures.

El defensa del Barça, completament esbalaït, va cercar la complicitat de l’àrbitre principal, però Felix Brych, també enriolat, li va explicar que havia perdut el sorteig. Llavors Chiellini va fer veure que li etzibava un cop de puny, de broma, mentre Alba feia cara de no entendre res.

Chiellini & Alba before the penalty shootout 😂 #ITA #EURO2020pic.twitter.com/02SDbSZGbX

— Juve Canal (@juve_canal) July 6, 2021

The post “Ets un mentider”: el vídeo viral de l’estupefacció de Jordi Alba abans dels penals contra Itàlia appeared first on VilaWeb.

El Departament de Salut ha detectat fins a vint-i-cinc brots de coronavirus en discoteques. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha dit a TV3 que la disseminació del virus s’ha donat per l’oci, no només el nocturn. D’altra banda, ha avançat que s’habilitaran hospitals perquè puguin fer proves de detecció arran de l’allau de feina a l’atenció primària.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya? 

El conseller ha alertat que amb el 70% de la població vaccinada es farà “curt” per assolir la immunitat de grup, ja que arribaran noves variants i, per tant, caldrà una vaccinació “global”. Sobre l’ús de la màscara, ha dit que es plantegen recuperar-la a l’exterior perquè és “senyal” que la pandèmia no ha acabat. Ara bé, ha resaltat que la decisió final depèn de l’estat espanyol.

The post Salut detecta vint-i-cinc brots de covid en discoteques appeared first on VilaWeb.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que “no és cap novetat que el govern espanyol miri amb lupa els decrets que aprova el govern“. D’aquesta manera ha respost, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, a l’avís de la Moncloa de recórrer el fons complementari de riscos si no s’ajusta a la llei. Vilagrà assegura que és un decret avalat amb informes jurídics i econòmics, i que està dins la legalitat. “Estem tranquils, hem treballat molt tècnicament i entenem que no té cap escull”, ha afegit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

S’arribarà a temps de salvar el patrimoni dels represaliats? Set preguntes clau 

La consellera Vilagrà ha assenyalat que el govern espanyol ja ha intentat de tombar lleis socials, com la que regula el preu dels lloguers. I ha reivindicat que la Generalitat té potestat de fer decrets llei dins de les seves competències. “Com a consellera em pertoca protegir els treballadors de qualsevol eventualitat que es puguin trobar per exercir les seves tasques”, ha conclòs.

La Caixa de Solidaritat fa una crida a fer-hi aportacions per si l’estat espanyol tomba el fons de compensació als represaliats 

The post Vilagrà, sobre l’amenaça de la Moncloa pel fons: “No és cap novetat que ens mirin amb lupa” appeared first on VilaWeb.

Ahir la Caixa de Solidaritat va fer una crida perquè la ciutadania faci aportacions si el Tribunal de Comptes espanyol tomba el fons de compensació als represaliats. Ara per ara, l’organisme només disposa de 400.000 euros, mentre que el tribunal reclama una fiança de 5,4 milions d’euros a una trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

S’arribarà a temps de salvar el patrimoni dels represaliats? Set preguntes clau 

Ara bé, la mateixa Caixa de Solidaritat ha deixat clar avui que pagar les fiances no pot ser l’única resposta davant de la repressió. En aquest sentit, ha reclamat als partits i al govern que convoquin “mobilitzacions polítiques i accions judicials contundents” en contra del Tribunal de Comptes.

La resposta a l'embat contra els drets civils del Tribunal de Cuentas no pot ser només pagar la fiança, si no plantar cara i denunciar aquest tribunal d'excepció no democràtic per part dels partits i el govern en mobilitzacions polítiques i accions judicials contundents.

— Caixa de Solidaritat (@DeSolidaritat) July 7, 2021

The post La Caixa de Solidaritat reclama “mobilitzacions i accions judicials” en contra del Tribunal de Comptes appeared first on VilaWeb.

Un nou estudi publicat per l’Agència Europea dels Drets Fonamentals (FRA, per les seves sigles en anglès) constata que gairebé nou de cada deu víctimes d’assetjament per motius d’odi a la UE no ho denuncien. En els casos de crims amb violència, el nombre de denúncies puja a un 30%. Majoritàriament els arguments són la falta de confiança de les víctimes en la policia i la creença generalitzada que les denúncies d’aquest tipus no canvien res. L’estudi afegeix que els complicats sistemes burocràtics a l’hora de posar les denúncies fan que les víctimes es tirin enrere en molts casos. Per això, l’agència insta les institucions a adreçar aquest problema estructural.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’altra banda, també exposa les diferències entre grups socials a l’hora de patir crims d’odi. El col·lectiu LGTBI i les persones de minories ètniques són els dos grups socials que més crims d’odi han patit els darrers anys. El col·lectiu LGTBI, però, assegura haver patit més assetjament, mentre que les persones de minories ètniques informen haver patit més crims amb violència.

Paral·lelament, l’informe assegura que les persones més joves són les més propenses a patir assetjament o crims d’odi, però que també són qui menys denuncien. Per exemple, un 35% de persones de més de 55 anys del col·lectiu LGTBI denuncien, mentre que només un 15% de menys de 25 anys ho fa.

The post Només una de cada deu víctimes d’un crim d’odi ho denuncia appeared first on VilaWeb.

Avui, dilluns 5 de juliol de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Andrej Hunko: “El Consell d’Europa podria exercir el paper de mediador internacional en el cas català” 
• Guanyar temps al Tribunal de Comptes, al preu d’acceptar la repressió i deixar de fer política | Editorial de Vicent Partal
• S’arribarà a temps de salvar el patrimoni dels represaliats? Set preguntes clau
• Marcel Vivet: “La Generalitat ja ha fet la feina que m’ha acabat condemnant”
• [DADES] Onada jove: la mitjana és de 26 anys i un 65% dels infectats en tenen menys de 30
• De la longevitat | Mail obert de Julià de Jòdar 
• Al voltant de la simplicitat: els accents diacrítics | Mail obert de Joan Minguet Batllori
  
• Boris Johnson obre de bat a bat les portes als turistes | La píndola de Jordi Goula

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: “El govern avalarà les fiances del Tribunal de Comptes” i “S’ha acabat la festa” appeared first on VilaWeb.

L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) ha mostrat “disconformitat i estupefacció” per les noves mesures restrictives del govern davant l’augment de les infeccions de covid-19. Es tracta d’unes mesures que fan “tornar enrere” quan “ni tan sols un 20%” de les sales havien reprès l’activitat d’oci nocturn, “durant dos caps de setmana i amb restriccions de més del 50% d’aforament”. En aquest escenari, Asacc rebutja que aquest sector pugui ser “el responsable dels rebrots entre els joves”. Les infeccions, considera l’entitat, tenen lloc “de portes en fora de les sales, en trobades al carrer sense cap mena de control sanitari”. Per això opina que les mesures anunciades avui seran “poc eficients” per atacar l’increment de contagis.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El sector lamenta que l’administració no l’ha escoltat “mai” i lamenta que la “inversió” que ha fet en assaigs clínics com els de la sala Apolo, el Palau Sant Jordi, Sitges o Girona no s’ha traduït fins ara en un protocol “eficient” d’obertura per millorar les condicions de seguretat als locals i “contribuir a reduir els contagis”, a banda de recuperar l’activitat econòmica.

The post Les sales de concerts catalanes mostren “estupefacció” per les noves restriccions appeared first on VilaWeb.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha explicat que no és partidari que el govern demani un nou confinament nocturn per fer front a la situació sanitària derivada de l’increment de contagis per la covid-19. “No crec que hi hàgim d’arribar, tindria un impacte emocional per tothom”, ha dit. Ha afegit que el govern no té competències per fer-ho, i que tampoc no en té per regular l’ús de les màscares, que ha dit que “majoritàriament” s’han de seguir portant i fer-ho també “com un senyal que encara estem en pandèmia”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ho ha explicat en l’acte de presentació dels 5 o 6 camions que permetran de vaccinar entre 1.000 i 1.400 persones al dia, majoritàriament amb una dosi del vaccí de Janssen.

The post Argimon s’oposa a un nou confinament nocturn: “Tindria un impacte emocional per tothom” appeared first on VilaWeb.

Fa uns quants dies que a les xarxes hi va haver una sobtada (i efímera, cosa connatural al mitjà) discussió sobre els accents diacrítics. El motiu era que s’havia acabat la moratòria que l’Institut d’Estudis Catalans havia donat quan, el setembre del 2016, va decidir que, a partir d’ara, per escriure bé el català només s’han de fer servir 15 dels 150 accents diacrítics, aproximadament, que existien. I uns hi estan d’acord i uns altres en contra, com sol passar amb les sobtades i efímeres discussions que es generen a les xarxes. Abans de continuar, si m’ho permeteu, no em resisteixo a dir, ni que sigui entre un parèntesi sense grafia, que les prohibicions i les moratòries de les prohibicions em provoquen urticària, també en el terreny lingüístic.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tancat el parèntesi virtual, he de recordar que la mesura prohibicionista del IEC venia uns mesos després que l’humorista Toni Soler publiqués un article –allò era la primavera del 2015– en què suggeria la possibilitat que s’eliminés, no els accents diacrítics, sinó tota mena d’accentuació. L’argument, si ho vaig entendre bé, era que els accents eren inútils, que el context d’una frase ja ajuda a comprendre les paraules sense signes afegits i que, d’aquesta manera, el català seria més simple i podria competir amb més facilitat amb la resta d’idiomes minoritaris del món.

No deu ser casualitat que el mateix setembre del 2016, l’Acadèmia Francesa de la Llengua, impel·lida per aquesta embranzida restrictiva, implantés l’eliminació de l’accent circumflex, entre altres mesures que volien simplificar l’escriptura del francès. Un altre parèntesi: a França, la mesura va ser rebuda amb una forta oposició i es va generar un lema,  #JeSuisCirconflexe, que va tenir una expansió considerable. Als països catalans, no.

Jo no sóc filòleg i, per tant, més enllà de manifestar la meva resistència a les prohibicions, no opinaré des de criteris que no em pertoquen. Però hi ha una cosa que m’alarma: aquesta voluntat d’eliminar les complexitats, les complexitats del coneixement i les complexitats de com podem explicar aquest coneixement a través de la paraula, a través de les formes. Tinc una intuïció que no puc demostrar. La formularé a l’engròs: estem tan acostumats al descens de la qualitat de la política, del periodisme, de la vida col·lectiva que ens deixem endur per aquestes ànsies de simplificar-ho tot. En la meva trajectòria com a professor d’universitat ho havia advertit: la burocràcia s’ha fet cada vegada més necessària a mesura que es posen obstacles a l’expansió del coneixement en totes les seves complexitats.

Tinc una segona intuïció, igualment indemostrable: si ho simplifiquem tot, ens tornem –nosaltres també– més simples, més senzills, més ingenus i, en comptes d’exigir polítics millors, periodistes millors, ja anem fent amb això que ens anem trobant. Tot i que em moc en el terreny de les intuïcions, ho expressaré amb una pregunta: quan el filòsof Ludwig Wittgenstein va escriure que “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, no creieu que els accents diacrítics també formen part de la comprensió del món que genera o permet la llengua catalana? I que si ens en prohibeixen l’ús, el nostre món es torna una mica més pobre?

Perquè una cosa és lluitar per la transparència, per la divulgació, per fer que la llengua, l’art i la cultura d’un país no visquin només de cara a les minories del poder. I una altra cosa és anar reduint les complexitats de la llengua, de l’art i de la cultura en general per a fer-nos més simples. I, al meu entendre intuïtiu, tal volta equivocat, arribar a diferenciar el sentit d’unes paraules a través d’uns accents diacrítics (com en francès passaria amb l’accent circumflex) ens atorga la possibilitat d’abandonar aquesta simplicitat prohibicionista que s’escampa per la societat amb la força d’una tempesta d’ignorància.

The post Al voltant de la simplicitat: els accents diacrítics appeared first on VilaWeb.

La circulació de la covid-19 s’ha accelerat de manera exponencial d’ençà de fa dues setmanes. Ara hi ha una taxa d’infecció sense precedents entre la població més jove.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’ençà del 21 de juny, s’han detectat 35.944 casos al Principat, dels quals un 82% són menors de quaranta anys i un 65% en tenen menys de trenta; la mitjana d’edat és de vint-i-sis. Per contra, només 553 casos –un 1,5%– són de gent més gran de setanta anys. Les dades contrasten amb les xifres globals de la pandèmia, en què un 32% són menors de trenta, els més grans de setanta són el 16% i la mitjana d’edat s’enfila a 41,6 anys.

Com a resposta, el Departament de Salut ha decidit de tancar el lleure nocturn en espais tancats. Considera que l’augment de casos i transmissió ha estat causat per la interacció social més gran del jovent i perquè la majoria encara no estan totalment vaccinats. Com que els encomanats són més joves, aquesta pujada gran de contagis no s’ha traduït en un repunt elevat de pacients crítics i de morts.

Què és la variant delta plus?

Hi ha hagut quaranta-cinc morts el darrer mes, una de les xifres més baixes de la pandèmia, i cap tenia menys de quaranta anys. Però han començat a augmentar les hospitalitzacions, fins i tot de persones vaccinades. Ara hi ha 575 pacients ingressats; l’última setmana de juny n’hi havia 476. L’onada de moment ha impactat en l’atenció primària –que també ha assumit el rastreig i la vaccinació en massa–, perquè la majoria de casos són lleus o asimptomàtics. Tot i això, el grup de recerca de Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) preveu que aquesta setmana arribin als hospitals els casos greus de la setmana de Sant Joan.

La incidència entre els joves és la més alta d’ençà del començament de la pandèmia, amb diferència. Hi ha hagut 1.449 infeccions per cada 100.000 habitants les dues darreres setmanes en la franja d’edat de 15 anys a 29. És a dir, entre un 1% i un 2% d’aquests joves té la covid ara mateix. A la ciutat de Barcelona, la xifra supera el 2%. De fet, el BIOCOMSC preveu que un jove de cada quaranta acabarà agafant la covid simultàniament en aquesta onada. A més, això causa que els indicadors de la resta de franges d’edat com més va més augmentin.

Les dades de contagis entre els joves són similars arreu del país. Al País Valencià, la meitat dels contagis detectats tenen entre 15 anys i 29, amb una incidència de 930 entre els de 20 anys a 24. A les Illes hi ha hagut casos remarcables com el macrobrot de Mallorca, i la incidència arriba als 710 entre els de 16 anys a 29.

The post [DADES] Onada jove: mitjana de vint-i-sis anys i un 65% dels infectats en tenen menys de trenta appeared first on VilaWeb.

Els quaranta polítics i funcionaris amenaçats pel Tribunal de Comptes espanyol poden respirar una mica més tranquils des d’ahir. El govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la creació d’un fons complementari de riscs, que hauria de servir, si no passa res, per a evitar que els roben impunement la casa i els béns a final d’aquest mes de juliol, com era a punt de passar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però tot penja d’un fil. Pedro Sánchez va dir ahir mateix, de seguida, que estudiaria si el mètode anunciat era il·legal. Tanmateix, l’ombra més espessa arriba del Tribunal de Comptes mateix. Aquest organisme ha actuat d’una manera tan capriciosa i poc previsible fins avui que ningú no sap si acceptarà o no aquests diners que la Generalitat posa ara sobre la taula. Perquè farà, literalment, allò que li done la gana.

Benvinguda siga, en qualsevol cas, la implicació de la Generalitat i, especialment, la denúncia pública que ahir va fer l’executiu de la persecució política de què són víctimes els quaranta responsables, en diverses èpoques, de la política exterior del govern català. Ara, dit això, i entenent l’alleujament dels encausats, cal dir també que la solució adoptada no és òptima en termes pràctics i encara menys, molt menys, en termes polítics.

En termes pràctics perquè, a tot estirar, açò no és sinó un ajornament de la crisi. Segons l’acord, en cas que hi haja sentència ferma contra els afectats, hauran de tornar els diners. Trinco-trinco. A la Generalitat. I, alerta, perquè serà el Suprem espanyol que dirà si la sentència és condemnatòria, cosa que és previsible per als afectats per l’acció exterior però que per als acusats del 9-N ja és efectiva. De manera que aquests, entre els quals el president Mas, simplement ja no s’hi podran acollir.

En termes polítics la cosa encara és pitjor. Tot explicant el perquè de tot plegat, el conseller Giró digué ahir sense despentinar-se que la finalitat de fer-ho així era evitar l’acusació de malversació contra l’actual govern o els seus membres. Per a protegir-se ells. A banda la consideració moral que a cadascú ens puga suggerir aquesta descarnada explicació, val a dir que, de tota manera, l’argument és realment molt pobre. I d’una innocència sideral. El ministre Montoro va declarar oficialment, signant un paper amb tots els segells necessaris, que la Generalitat no s’havia gastat ni un euro públic en el referèndum, però tots sabem que això no ha evitat pas la persecució, ni la implicació, ni la reclamació dels diners. Em sap greu dir-ho tan de dret, però pense que el conseller Giró hauria de tenir clar que, pel que siga i quan siga, si el volen perseguir, a ell o al president Aragonès o a tot el govern, si els interessa perseguir-los, no en dubtaran ni un minut. O és que ens hauríem de creure ara, després de tot això que ja hem vist i patit, que la justícia espanyola és previsible, com si fos la d’un país democràtic?

Insistesc que és positiu que es guanye temps mentre hom cerca una solució a aquesta situació tan kafkiana i que els quaranta encausats mereixen aquest suport i molt més, tots i cadascun. Però això no impedeix que el preu siga preocupant perquè implica no solament assumir la repressió com un fet normalitzat sinó també renunciar a fer política. Renunciar, d’entrada i ja en el primer minut, a empènyer políticament contra les cordes l’estat espanyol per la persecució de la dissidència i de la minoria nacional catalana. Renunciar a fer més gros i insostenible l’escàndol organitzat a escala europea i internacional. I renunciar a plantar cara i a posar entrebancs a Pedro Sánchez. I tot això sols perquè sembla que creuen, i em sap greu que siguen tan innocents, que així ells en restaran al marge, sans i estalvis.

PS1. I sobre la (manca de) coherència. La Generalitat justifica coses terribles com l’acusació contra Marcel Vivet, tot afirmant que té l’obligació de defensar a capa i espasa –perquè són funcionaris– els agressius mossos de la BRIMO, fins i tot si no li agrada de fer-ho. Però aquest zel i aquest ímpetu desapareix de sobte quan cal protegir a capa i espasa els funcionaris que van treballar al Departament d’Exteriors o els mossos que van protegir a Alemanya el president Puigdemont? Hi ha ningú que m’ho puga explicar això?

PS2. Les plaques tectòniques es mouen i amb intensitat també a la resta del país. Aquests dies les Illes i el País Valencià han fet una trobada històrica a Palma, que a VilaWeb ha explicat amb tots els ets i uts la nostra cap de redacció, Esperança Camps. La presidenta Armengol i el president Puig, com explica molt bé Camps en una de les seues cròniques, han entonat junts un nou  “Escolta, Espanya” , que ara ja no arriba del cor del Principat sinó que s’alça contra Madrid des del sud i des de la mar. La queixa pel maltractament rebut i la crítica del model hipercentralista que es va consolidant són, al País Valencià i les Illes i venint dels màxims representants institucionals, un pas endavant digne de ser tingut en compte, un senyal de la profunditat d’alguns canvis que es van esdevenint. Ací i, encara més, allí.

Vegeu la crònica d’Esperança Camps:  Un pont entre el Vedrà i Xàbia anomenat Jaume I

The post Guanyar temps al Tribunal de Comptes, al preu d’acceptar la repressió i deixar de fer política appeared first on VilaWeb.

L’activista independentista Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per haver colpejat suposadament un agent dels Mossos d’Esquadra, veu com una maniobra de rentada d’imatge el recurs de la Generalitat a la sentència que rebaixa a mig any la petició de condemna, però que manté l’acusació. En declaracions a VilaWeb, Vivet diu que està molt enfadat i que “al·lucina” amb el moviment de la Generalitat una vegada ja ha estat condemnat a cinc anys de presó. “Això que han fet no garanteix res, ni que se’m rebaixi la pena ni que no hagi d’ingressar a presó”, exclama. Diu que, ara, la Generalitat fa poc més que gests: “Ja ha fet tota la feina que m’ha portat al tribunal i m’ha acabat condemnant a presó.” Per Vivet, la Generalitat hauria de revisar el cos de Mossos d’Esquadra i depurar-lo perquè no hi hagi més casos com el seu, una solució que diu que aniria a l’arrel del problema: “Aquest cos policíac ens aboca a mi i a milers de persones a processos judicials amb què ens acaben empresonant.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Anna Regalón, mare de Vivet: “Aquí no mana ningú! A tothom li sap greu això que li passa al meu fill, però ningú no fa res!” 

A més, diu que abans del judici la Generalitat hauria hagut de negociar amb la fiscalia perquè totes dues acusacions rebaixessin la petició de condemna. Considera que aquest recurs d’ara és una maniobra molt cínica. “Podien presentar un recurs i no demanar cap mena de condemna“, assenyala. El secretari general del Departament d’Interior, Oriol Amorós, ha justificat aquest moviment a l’Agència Catalana de Notícies: “Sempre defensarem els servidors públics, però també hem de defensar peticions proporcionals.” “En quin lloc del món defensar els funcionaris vol dir defensar les seves mentides?”, respon Vivet, que considera “més que evident” que construeixen un relat i uns atestats policíacs incriminatoris.

Assenyala que ERC i Junts, que donen suport al govern, han arribat a dir que es fan atestats policíacs desmesurats i que hi ha una persecució. “Si saben que això és així, defensar algú vol dir defensar que menteixi?”, es demana. Per contra, diu que l’obligació que té la Generalitat amb els funcionaris és d’oferir-los assessorament jurídic, però que alhora ha d’avaluar si els defensa d’acord amb els fets reals. “No poden fer una valoració quan és claríssim que un atestat és persecutori i per a incriminar persones?”, pregunta. Encara més en el seu cas i el d’Adrià Catasús: “Els serveis jurídics de la Generalitat van comprovar abans de començar el procés d’instrucció que hi havia dos atestats idèntics.”

L’agent que va acusar Marcel Vivet d’haver-lo agredit també va culpar un altre noi del mateix cop 

Aprofitant aquest recurs, Amorós ha anunciat que els principis que havien inspirat aquest canvi de criteri es farien servir a partir d’ara en aquesta mena de casos. Vivet, per contra, diu que Amorós parla amb “uns aires de magnanimitat impressionants”, però que no ha fet cap pas per posar-se en contacte amb ell i el seu advocat. “Tenim moltes coses a explicar als serveis jurídics i a Interior”, diu.

Segons Vivet, quan la Generalitat acusa judicialment manifestants cedeix a la pressió dels sindicats dels Mossos d’Esquadra perquè no els diguin que en menystenen la tasca. “No són sindicats que defensin els drets laborals, sinó el poder d’aquesta gran part de mossos d’esquadra d’extrema dreta i espanyolista que hi ha dins del cos”, rebla.

The post Marcel Vivet: “La Generalitat ja ha fet la feina que m’ha acabat condemnant” appeared first on VilaWeb.

Abans de dues setmanes els trenta-quatre ex-alts càrrecs represaliats pel Tribunal de Comptes espanyol per l’acció exterior de la Generalitat han de dipositar una fiança de 5,4 milions d’euros si no volen que els embarguin els béns. La data límit és el dia 21. Aquest òrgan administratiu i partidista ja va condemnar el president Mas i més càrrecs del govern pel 9-N a pagar cinc milions, i va imposar una fiança de quatre milions a diversos càrrecs més pel referèndum del Primer d’Octubre. Ara hi ha poc temps per a pagar aquests 5,4 milions, i el govern de la Generalitat ha activat finalment un mecanisme per a sortir del pas: la creació d’un fons de compensació de riscs, dotat inicialment amb deu milions d’euros, que permeti de cobrir aquesta fiança o unes altres que puguin haver d’encarar els funcionaris i treballadors represaliats. Aquest fons serà la solució? Us responem algunes de les qüestions principals sobre la repressió econòmica i patrimonial que han de suportar els amenaçats pel Tribunal de Comptes i la manera d’ajudar-los.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—La Generalitat posa els diners que el Tribunal de Comptes exigeix als afectats?
No. El govern de la Generalitat ha anunciat un mecanisme perquè unes entitats financeres avalin indirectament la fiança que els exigeixen. D’una manera que, com ha dit el conseller Jaume Giró, “la Generalitat no hi perdi mai ni un euro”.

—Com funciona el fons de compensació de riscs?
Serveix per a donar una cobertura en forma d’aval als servidors públics que siguin víctimes de la imposició de fiances i multes en casos de repressió, no tan sols els perseguits pel Tribunal de Comptes. I és pensat en casos que la companyia d’assegurances no vulgui cobrir una fiança com aquesta. Com passa amb els afectats del Tribunal de Comptes. L’asseguradora SegurCaixa Adeslas (propietat de Mutua Madrileña i CaixaBank) ja va negar-se a cobrir la liquidació civil i patrimonial del president Mas i els perseguits pel 9-N. I aquest mecanisme és pensat per a salvar una situació semblant en aquest nou cas.

Els qui vulguin ser-ne beneficiàries hauran de fer la sol·licitud, amb una exposició de motius i una declaració responsable en què constin aquestes tres condicions: que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions del servidor públic; que el risc no sigui cobert per alguna altra pòlissa; i que la Generalitat no hagi iniciat cap actuació contra l’interessat. La Generalitat haurà de certificar que es compleixen efectivament aquestes condicions.

Aleshores l’Institut Català de Finances –que gestionarà provisionalment aquest fons– garantirà a una entitat financera l’emissió d’un aval amb un dipòsit a càrrec d’aquest fons complementari de riscs. Serà, doncs, un aval de l’entitat financera, però no un aval directe, sinó el contraaval de l’ICF. El govern no ha fet públiques encara quines són les entitats financeres que hi participaran.

—Què vol dir que hauran de tornar els diners si hi ha una sentència ferma?
Els afectats que s’hagin acollit al fons de compensació hauran de tornar els diners si són condemnats en sentència ferma. En el cas del Tribunal de Comptes, el conseller Giró ha deixat clar que entenen per sentència ferma la confirmació de la condemna pel Tribunal Suprem. Com ja ha passat en la causa pel 9-N. És a dir, si el Suprem confirma la condemna del Tribunal de Comptes, els afectats que s’hagin acollit a aquest fons complementari hauran de retornar-los a la Generalitat. I hi hauran d’afegir els interessos i les despeses del procediment.

—La Generalitat podria ser acusada de malversació? Poden tombar aquest fons?
El govern ha presentat el fons de compensació de riscs com una solució robusta per evitar que ni el govern ni cap funcionari no pugui ser acusat de malversació per aquest aval a la fiança dels represaliats del Tribunal de Comptes. Com que els deu milions que aporta l’Institut Català de Finances no canviaran mai de titularitat, no deixaran de ser mai de la Generalitat. Però l’arbitrarietat que duu implícita el delicte mateix de malversació, sobre allò que s’entén com un ús indegut de diner públic –i més encara en totes les causes obertes contra el procés i l’independentisme– deixa oberta encara una escletxa d’inquietud i d’indefensió. I sobre el paper, no podrien tombar aquest mecanisme. Però no s’ha pas de descartar que hi hagi denúncies i querelles per part de partits i particulars contra el decret de la Generalitat que regula aquest fons i que se’n puguin derivar procediments judicials. A més, abans caldrà veure si el Tribunal de Comptes accepta aquest mecanisme com a vàlid per a la consignació de les fiances. Un dels afectats, l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, avisava ahir que, si no fos així, el 21 de juliol mateix els embargarien automàticament els béns.

—S’hi poden acollir els afectats per la condemna del Tribunal de Comptes del 9-N?
El conseller Jaume Giró ha deixat clar que no servirà per a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés, Jaume Domingo, Josefina Valls i Teresa Prohias i Ricart. El Suprem va desestimar el recurs que van presentar, fa més de dos anys, contra la condemna del Tribunal de Comptes. En el cas d’Irene Rigau és previsible que el Suprem també en tombi el recurs aviat.

—Quina és, doncs, la situació dels afectats del 9-N?
La Caixa de Solidaritat va cobrir els cinc milions d’euros de la fiança de tots en dues fases. Com que inicialment solament va poder pagar la meitat d’aquells diners, aproximadament, els van embargar béns immobles. Malgrat l’abonament de la resta de la fiança, l’embargament es va mantenir perquè el Tribunal de Comptes es va empescar 800.000 euros més d’interessos per la condemna que exigia als afectats. I l’embargament de béns encara el mantenia. Ara, amb l’aval del Suprem a la condemna, el Tribunal de Comptes podria obrir un nou procediment contra tots aquests dirigents i ex-alts càrrecs per cobrar aquests diners de més.

—Què fa la Caixa de Solidaritat?
—La Caixa de Solidaritat, que compta actualment amb 400.000 euros, fa una crida a fer més aportacions per si l’estat espanyol tombés el fons de compensació que ha anunciat el govern per a avalar les fiances. En la causa del Tribunal de Comptes per l’acció exterior de la Generalitat, tant els responsables de la Caixa de Solidaritat com l’ANC i Òmnium consideren que el fons de compensació del govern pot ajudar a guanyar temps, a superar la data límit del 21 de juliol per a la fiança, però que després els afectats, tard o d’hora, hauran de pagar aquests 5,4 milions, amb interessos i tot. I d’ací ve aquesta crida. Però la crida també és per a ajudar els represaliats pel 9-N a pagar aquests 800.000 euros de més que els afegeix el Tribunal de Comptes, i per a poder continuar donant cobertura, amb el pagament de fiances, multes i defenses, a les desenes de represaliats pel procés que encara hi ha en nombrosos procediments penals.

The post S’arribarà a temps de salvar el patrimoni dels represaliats? Set preguntes clau appeared first on VilaWeb.

A la memòria d’Eva Serra, en el tercer aniversari del seu traspàs.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Ara bé, tothom em dirà que el jove espera viure molt de temps, i que l’ancià no pot tenir la mateixa esperança. Folla esperança! ¿Què hi ha de més estúpid que prendre l’incert per cert, el fals pel vertader?

‘Però l’ancià, certament, ni tan sols pot esperar res’, [es dirà]. És que en això, tanmateix, està en condicions millors que el jove, perquè ja ha aconseguit el que aquest espera; el jove vol viure molt, el vell ja ho ha fet molt de temps.

Sens dubte, oh déus boníssims! ¿Què hi ha en la naturalesa humana que duri molt? Pensa, de fet, en la durada més llarga, esperem viure el temps del rei de Tartessos—car, segons que he vist en documentació escrita, hi hagué un tal Argantoni, a Gades, que regnà vuitanta anys, i en visqué cent vint–, però, a mi, em sembla que una cosa que té acabament ni tan sols dura molt de temps.

En efecte, quan arriba aquest moment, el temps anterior és cosa passada; només queda allò que has aconseguit amb la teva virtut i amb les teves bones obres. Les hores, de fet, passen, com també els dies, i els mesos i els anys, i el temps escolat no retorna mai més, i no es pot saber tampoc l’avenir. Amb el temps que s’ha donat a cadascú per a viure, hom s’ha d’acontentar.

Un actor, certament, no ha d’interpretar tota l’obra sencera per a tenir èxit, cal que ho intenti només en les escenes on apareix, i ni els savis no han d’arribar fins al Plaudite [final de l’obra].

I és que una existència curta és suficientment llarga per a viure una vida bona i honorable. Ara, si la vida es perllonga més, un no s’ha de doldre més del que ho fan els pagesos pel fet que, passada la dolçor de la primavera, hagin arribat l’estiu i, després, la tardor.

La primavera, de fet, significa, si fa no fa, la joventut i mostra els fruits de l’avenir, en canvi les restants estacions són apropiades  per a la sega i per a la recol·lecció dels fruits.

Per una banda, el fruit de la vellesa és, com sovint he dit, el record i l’esclat dels béns prèviament adquirits. Per l’altra, tot el que passa segons natura s’ha d’incloure entre els béns. Doncs bé, ¿què hi ha de més natural que un mori quan ha arribat a vell?

Aquesta mateixa sort colpeix els joves, tot i que la natura s’hi oposa i ho rebutja. Així, doncs, la mort dels joves em sembla com la força d’una flama apagada per una gran massa d’aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s’extingeix consumint-se per si mateix, sense violència.

I de la mateixa manera que passa amb els fruits, que, si són verds, són arrencats dels arbres sense violència, però que, quan són madurs i cuits al sol, es desprenen ells tots sols, així mateix la violència lleva la vida als joves, i la maduresa, als ancians.

I tot això és per a mi tan agradable, que, a mesura que sóc més a prop de la mort, em sembla com si veiés terra i arribés, per fi, a port, després de venir d’una llarga travessia.“

Ciceró, Cató el Vell (De la vellesa). Fundació Bernat Metge, 1998. Traducció de Pere Villalba i Varneda.

Per la transcripció, Atticus Finch II.

The post De la longevitat appeared first on VilaWeb.

Andrej Hunko, diputat del partit alemany Die Linke, és membre del Consell d’Europa de l’any 2010 ençà. En coneix els ressorts interns. Hunko és un dels homes que ha seguit més de prop el debat recent, en què el consell s’ha manifestat a favor de l’alliberament dels presoners polítics i la fi de les euroordres contra els exiliats. També coneix bé el cas català. VilaWeb va parlar ahir amb el senyor Hunko per a saber el seu punt de vista i tenir més informació.

Andrej Hunko sortint de la presó dels Lledoners. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—Els presos polítics són alliberats per l’acció del Consell d’Europa. O són alliberats per decisió independent i interna del PSOE. Com ho veieu?
—El govern espanyol coneixia perfectament l’informe, sabia quin seria el resultat del debat. I recordeu que si el debat era dilluns a la tarda, dilluns al matí Pedro Sánchez va anunciar els indults. Doncs la premsa europea, almenys a l’alemanya, no va mencionar el Consell d’Europa. Van parlar només dels indults de Pedro Sánchez. Va ser llest. Jo també ho hauria fet. Però la realitat és que el Consell d’Europa va tenir-hi importància. Per Espanya és important, aquest ens. Després del franquisme, l’estat espanyol primer va entrar al Consell d’Europa, va signar el tractat de Drets Humans i després va aprovar la constitució. Va significar un primer pas cap a la democràcia. I aquesta és una gran diferència amb Turquia. Erdogan, especialment, no accepta decisions dels tribunals, ni crítiques. Espanya és més sensible.

—Són vinculants les resolucions del Consell d’Europa?
—No. No els podem forçar. Però és important i els afecta.

—L’informe aprovat també diu que el govern espanyol hauria de seguir la segona part de l’informe, la que diu que les euroordres haurien de parar. Ho farà?
—No ho sé. Crec que seria molt bo que ho fes. Ara, m’he adonat que Pedro Sánchez té molta pressió de la dreta espanyola. Dues setmanes enrere vaig estar a Madrid, al congrés de Podem. El mateix dia vaig veure que milers de persones es manifestaven contra els indults. He vist la pressió que exerceix la dreta sobre Pedro Sánchez. Però seria bo que seguissin aquesta part de la resolució. Seria bo per a la imatge d’Espanya. Ja van negar els drets d’eurodiputats de Puigdemont, i no se’n va sortir. Tot plegat no és gaire bo per a la reputació espanyola. Però no conec prou bé el debat intern espanyol, si Sánchez vol fer-ho o no.

—Com va anar el debat dins el Consell d’Europa, vós que hi éreu?
—Va ser una majoria clara que va dir que la manera com s’havien tractat els presoners catalans no era acceptable. L’octubre del 2017 ja va haver-hi un debat sobre Catalunya que vaig iniciar jo, just després de les càrregues de la policia. Una gran majoria va condemnar els actes de violència. I va dir que no era la manera de tractar el problema.

—Quins van ser els arguments de l’oposició?
—Tots els diputats espanyols, menys ERC, Podem i PNB, van votar contra l’informe. La seva línia argumental era lligar el cas català amb la corrupció. Però la majoria dels diputats s’hi van oposar. No creuen que sigui un cas de corrupció. La delegació turca, l’espanyola i alguns diputats de dretes no van aconseguir convèncer votar contra l’informe. Algunes delegacions són molt dependents dels seus governs, que els marquen el vot. Però en altres casos no és així. I aleshores la tendència és votar a favor de l’informe que es presenta. Els arguments dels diputats socialistes espanyols, els del conservador PP, i la dreta de Vox no van ser convincents. El PSOE volia convèncer que era un afer de corrupció, fent servir fons públics. El PP i Vox eren molt més agressius. Ni els uns ni els altres no van ser convincents. El president dels socialistes, per cert, és alemany. No va votar.

—El cas català com és seguit a Alemanya, ara?
—No hi ha debat, ara. Va ser-hi. Enorme, quan Puigdemont va ser detingut. Des del Primer d’Octubre del 2017 fins a l’estiu del 2018 hi havia molta consciència sobre el cas català. I molta simpatia. No es volia que Puigdemont fos extradit, segons les enquestes que es van publicar. Fins i tot entre els votants conservadors. En el nostre cas, el 80% dels nostres votants no ho volien. Aquesta simpatia generalitzada es manté, però ara ja no se’n parla. Fins i tot si parlaves amb gent políticament sensible, o membres de partit, i els deies que hi havia nou presos polítics catalans, inclosa la presidenta del parlament, per haver permès un debat, la gent se’n sorprenia molt. No ho sabien. Els mitjans no en parlen. Alemanys i espanyols són aliats històrics. I la premsa cobreix la política internacional, molt sovint, sota els ulls del Ministeri d’Afers Estrangers. La gent ho ignora. Sobre els indults, se n’ha parlat, però no gaire.

—Per què Die Linke, l’esquerra radical, pren posició a favor del cas català?
—No diria que l’esquerra prengui posició a favor del cas, sinó de la democràcia, de les majories, de la solució política, i la solució dialogada. Després del Primer d’Octubre, i de l’empresonament, hi havia una posició clara de l’esquerra que veia que la violència de la Guàrdia Civil no era acceptable, ni els empresonaments, ni les sentències. I ara es veuen clarament les posicions dretanes de Vox i el centralisme franquista tradicional. Però recordo que després del referèndum, en tornar a Alemanya, hi havia molt de debat. No es veia clar. L’esquerra, i ho entenc, deia que no volia de cap manera tenir una altra Iugoslàvia. Tema delicat per a l’esquerra radical. Alemanya, Àustria i el Vaticà van ser els primers països a reconèixer Croàcia i Eslovènia el 1991. L’esquerra va criticar-ho la presa de posició i la guerra a Iugoslàvia. Si donem suport a Catalunya, tindrem una nova Iugoslàvia, deia una part de l’esquerra. I no ho volem. Anem en contra de la repressió, però també en contra de qualsevol independència. I és quan els vaig respondre: és una qüestió de democràcia. No és manera de tractar aquest problema. I heu de veure la tradició franquista dins l’estat espanyol. Vaig guanyar el debat, aleshores, i amb l’empresonament de Puigdemont, encara més. Manifestant-nos no pas a favor de la independència, sinó en contra de la repressió.

Andrej Hunko en una imatge d’arxiu (fotografia: ACN).

—Hi veieu una possible solució?
—Heu de tenir diàleg. No sé quin resultat se n’obtindrà. Potser la solució és diàleg amb participació internacional. El 2017 i el 2018 era molt clar que Rajoy rebutjava qualsevol idea de diàleg. Els eurodiputats i els membres del Consell d’Europa espanyols van rebutjar la idea de mediació internacional. Nosaltres el vam demanar. El primer d’octubre de 2017, a les deu del matí, l’assemblea va acceptar la meva proposta de debatre sobre la situació de Barcelona durant el referèndum. I a la tarda el ministre d’Afers Estrangers era a Estrasburg. Directament va agafar l’avió per influir en el més alt nivell, amb el nostre secretari general. Especialment per evitar la idea que el Consell d’Europa s’hi impliqués. Nosaltres havíem dit que el Consell d’Europa havia d’exercir el paper de mediador en el conflicte. Les autoritats espanyoles van rebutjar-ho. I van influir en les institucions. I la resposta de l’afer intern espanyol va començar a circular. No hi interferirem. Hi va haver pressió de la diplomàcia. Molta. Ho vaig veure. I ara també. Abans del debat d’aquests dies. Molta activitat rere les portes.

—Per exemple?
—Ambaixadors parlaven amb diputats, i els deien que l’informe era dolent i que no es podia comparar Espanya i Turquia, que era un afer intern. He vist una diplomàcia molt activa.

—Però van perdre. Com és?
—No ho sé. Quan vaig veure el resultat a la comissió, tant a favor, ja vaig veure com aniria.

—I el paper de mediador del Consell d’Europa que es reclamava el 2017, es podria tenir ara?
—El Consell d’Europa té bons instruments per a ser-ho. Especialment la Comissió de Venècia. O el secretari general. El Consell d’Europa podria exercir el paper de mediador internacional en el cas català. Crec. De totes les organitzacions internacionals, diria que per a conflictes com aquest és el millor. Per a afers de democràcia i l’imperi de la llei, o aspectes constitucionals, és on hi ha els experts més bons. L’ONU és més per a qüestions de seguretat.

—Res més a afegir?
—Ho he esmentat al començament: estic molt content de la meva orientació del 2017, i d’informar els catalans de la importància del Consell d’Europa. Ara es pren molt seriosament. Crec que per a qüestions com aquesta és bo que tinguem el consell. Pocs organismes són tant clarament orientats a allò que anomenem valors europeus. Tothom en parla, però sovint són paraules buides. Aquí tenim convencions i resolucions de veritat. I és paneuropeu. De l’est i de l’oest. M’agradaria subratllar que aquest organisme és molt important.

The post Andrej Hunko: “El Consell d’Europa podria exercir el paper de mediador internacional en el cas català” appeared first on VilaWeb.

Funcionaris de vigilància de la presó del Puig de les Basses, a Figueres, han evitat que un intern morís penjat. L’home estava en un mòdul residencial de vida ordinària i ha dut a terme l’intent de suïcidi, però en aquell moment l’ha descobert el company de cel·la, que ha avisat els funcionaris i han pogut impedir l’acció. Ara l’intern està a la infermeria de la presó. L’home tenia ordre d’expulsió del territori per a aquesta setmana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En cas d’haver aconseguit suïcidar-se, hauria estat el quart pres mort en les dues darreres setmanes i el segon a la presó del Puig de les Basses, on Mohamed Choulli el Hosni, un intern en règim d’aïllament, es va morir per un incendi a la presó. Choulli havia denunciat un any abans maltractaments i coaccions per part dels funcionaris de la presó del Mas d’Enric, al Catllar, el centre penitenciari on era abans. Recentment també s’han llevat la vida una noia de dinou anys tancada a la presó de Brians 1, que també estava aïllada, i el creador de l’antivirus McAfee, John McAfee, que va ser trobat mort a la seva cel·la de Brians II.

Diverses entitats en favor dels drets humans van demanar ahir que s’investiguin a fons les morts de les últimes setmanes en presons catalanes i que s’acabi amb l’aïllament penitenciari.

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, responsable de les presons del Principat d’ençà del 2016, ha comunicat avui la seva dimissió a la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.

The post Funcionaris de Puig de les Basses eviten el suïcidi d’un dels presos appeared first on VilaWeb.