Vilaweb.cat

Arrenca l’Any Montserrat Abelló amb una jornada acadèmica i una cinquantena d’activitats com a plats forts

Coincidint amb la data del naixement de la poeta Montserrat Abelló, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes han presentat l’any dedicat al centenari del naixement de la també traductora. Amb la intenció de fer arribar la seva obra a nous públics i de tirar endavant noves publicacions, al llarg d’aquest 2018 i part de 2019, més d’una cinquantena d’entitats d’arreu dels territoris de parla catalana organitzaran jornades, exposicions, conferències o recitals.

La commemoració girarà entorn de la veu poètica d’Abelló, la seva cara com a traductora i el seu compromís amb la igualtat de gènere i el país. El 29 de novembre s’impulsarà un simposi acadèmic a l’Institut d’Estudis Catalans amb la presència de les universitats. La comissària de l’Any Montserrat Abelló, Laura Borràs, ha expressat el propòsit d’aplegar l’obra poètica completa en un únic volum.

La també diputada del Parlament de Catalunya Laura Borràs ha definit a Abelló com una de les veus ‘imprescindibles’ del segle XX i XXI a Catalunya per la seva obra i per l’interès internacional que va despertar en ser una ‘important’ traductora ‘de l’anglès i cap a l’anglès’. En aquest sentit Borràs ha qualificat la seva contribució de ‘magnífica’ i ha recordat que l’antologia d’Abelló és ‘imprescindible’. Entre les activitats que s’oferiran hi destaquen recitals i concerts.

Segons ha explicat Borràs, una part important de l’obra de la poeta ha estat musicada. ‘Diversos cantants s’han fet seva la poesia de Montserrat Abelló i això es podrà veure en un concert amb les diferents veus’, ha subratllat Borràs. Pel que fa a les conferències, la primera ja ha tingut lloc a Tolosa de Llenguadoc i altres entitats han previst incloure’n a la seva programació. La Biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona té previst presentar un programa d’activitats amb cicles de conferències durant tot l’any que s’estendrà fins al 2019.

La Institució de les Lletres Catalanes ha elaborat l’exposició itinerant ‘Visc i torno a reviure, cada poema, cada paraula. Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades’ que pretén fer un recorregut per la trajectòria vital i literària de la poeta. La mostra es podrà veure a les Biblioteques de la Generalitat, l’Institut Català de les Dones i a la mateixa Institució de les Lletres Catalanes.

La Biblioteca Montserrat Abelló oferirà l’exposició de forma permanent. En el marc de l’Any s’impulsarà l’edició de l’antologia de la traducció de poesia de Margaret Atwood, un treball inèdit que va deixar enllestit la poeta, i també l’edició de les obres completes de l’autora. Montserrat Abelló (1918-2014) va ser poeta i traductora. Natural de Tarragona, no hi va fixar la residència sinó que, per circumstàncies familiars, va residir exiliada arreu d’Europa i a Xile. El 1960 va retornar a Barcelona on va exercir de professora de llengua anglesa a la Institució Cultural de la CIC.

La seva obra ha estat àmpliament reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura, tots tres concedits l’any 2008. L’any 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.

Vidal Aragonés: ‘Si algú es pensa que quan té un acord amb la CUP pot fer marxa enrere, que es prepari’

‘Si algú es pensa que quan té un acord amb la CUP es pot fer marxa enrere, que es prepari’, ha advertit el diputat dels cupaires Vidal Aragonés. Que es prepari ‘per una campanya de denúncia al carrer, per veure que no tindrà els 4 vots de la CUP’, ha concretat després en una entrevista a La Xarxa.

‘Si algú pensa que passa per aquí, que no crec que siguin capaços de fer-ho, està equivocat; el que es diu que “sí’ és que ‘s픑, ha insistit en referència als acords de les negociacions abans de l’ajornament del ple. En aquest context, Aragonés ha emplaçat a tornar a la negociació trilateral amb ERC i JxCAT amb ‘voluntat decidida’ i ha rebutjat fixar la data de la investidura com a “línia vermella” per reprendre a les converses. A l’espera de quina seria la posició de les bases, també ha advertit, però, que la postura de ‘no oposició contundent’ que els cupaires han mantingut amb Carles Puigdemont ‘segurament’ no es mantindria amb un altre candidat de JxCAT a la investidura.

Aragonés també ha afegit però que els cupaires no estan disposats a negociar un altre cop després de l’ajornament del ple ‘sense contingut real’. I des de dimarts no tenen ‘cap novetat’, ha afegit Aragonés en assegurar que el punt de partida de la negociació seria on es van aturar ‘uns bons acords’ en l’eix social. Entre d’altres, els cupaires havien assegurat que hi havia acord per deixar de finançar les escoles que segreguen per sexe

La Fundació Tàpies explora la relació de l’artista amb la seva dona amb l’exposició ‘T de Tàpies’

La Fundació Antoni Tàpies explora la relació entre l’artista i la seva dona Teresa en l’exposició ‘T de Tàpies’, que obrirà portes el pròxim 6 de febrer. Així, l’equipament exposa els dibuixos ‘Sèrie Teresa’ (1966) juntament amb la sèrie de litografies, litocollages i collages ‘Cartes per a la Teresa’ (1974) per retre el seu particular homenatge a la parella.

Les obres despleguen un repertori de signes que preserven la seva intimitat de parella. Amb tot, hi ha al·lusions explícites a la domesticitat i a la sexualitat compartida. La Fundació també inaugura, paral·lelament, una exposició monogràfica dedicada als artistes residents a Puerto Rico Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba), amb el fet auditiu com a fil conductor.

‘T de Teresa’ també té un fort significat polític, amb una lluita de classes treballadores, pels drets fonamentals i per a un poble ‘tan vexat’ que cada vegada sentien més pròximes. En declaracions a l’ACN, el director de la fundació, Carles Guerra ha detallat que aquesta mostra tracta a Teresa Barba ‘com una interlocutora del treball, com una destinatària privilegiada de l’obra de Tàpies’. ‘La relació entre ells dos es visualitza amb petits gestos que no es poden desxifrar’ però sí admirar, ha explicat Guerra.

El director de la fundació ha subratllat que aquesta mostra és un ‘gest de gratitud llargament degut’ a Barba, perquè el gràcies a ella i al mateix Tapies ‘s’ha creat la col·lecció que dóna sentit a la fundació monogràfica que porta nom de l’artista’. Antoni Tàpies (1923-2012) va conèixer Teresa Barba (1934) a finals de la dècada de 1940. Aleshores ella encara era molt jove. Pocs anys abans havia perdut la mare i s’havia hagut de fer càrrec dels seus cinc germans, alhora que tenia cura del seu pare. Durant l’estada de l’artista a París a principis dels 50 van intercanviar una correspondència intensa i freqüent que els va unir a través de lligams íntims. En tornar de París, van formalitzar la relació.

Allora & Calzadilla
L’obra dels artistes residents a Puerto Rico Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba) arribarà el 6 de febrer a la Fundació Tàpies amb el fet auditiu com a fil conductor. Les obres es condueixen una cap a l’altra, de manera que ‘Stop, Repair, Prepare: Variations on ‘Ode to Joy’ for Prepared Piano’ (2008), tant pot portar al mur des d’on sona ‘Wake up’ (2007), com a la planta superior on ‘Hope Hippo’ (2005), pot percebre’s gràcies a les alertes d’un xiulet.

Els creadors treballen conjuntament des del 1995 explorant el fet cultural, l’històric i el geopolític. L’exposició no té un títol específic, més enllà del nom dels dos artistes, una circumstància que constata que la composició d’Allora & Calzadilla convoca una multiplicitat de formes d’estar en el món, formes d’existència que remeten a l’humà i a l’animal, a l’orgànic i al mineral. Segons ha explicat el director de la Fundació Antoni Tàpies, l’acústic representa una expansió ininterrompuda que desafia la concepció perimetral de l’espai museístic.

Carles Guerra ha dit que es tracta ‘d’un treball complex que barreja escultura, ‘performance’, vídeo i activisme polític’. Per Guerra, introduir la ‘performance’ al museu és introduir el treball humà al costat del treball que es queda congelat per les escultures o pels objectes’. ‘És de justícia que un museu posi en relleu el treball humà i que ho faci en directe’, ha reflexionat.

Per la seva banda, l’artista Guillermo Calzadilla ha explicat que cada obra d’aquesta mostra ‘és una intersecció entre molts camps’ com ‘la música, l’ecologia, l’escultura, la performance i la política’. ‘Cada obra presenta una experiència amb la qual el públic pot tenir una relació o unes referències que es presenten d’una manera diferent de l’habitual’, ha destacat Calzadilla.

L’estructura parteix del rerefons en què Allora & Calzadilla generen la seva obra. Un context marcat per la crisi múltiple que arrasa Puerto Rico, en especial econòmica i ecològica. El pas dels huracans Irma i Maria a finals del passat mes de setembre ha comportat una situació d’emergència que ha agreujat la situació de l’illa. Una catàstrofe que revela que el dèficit econòmic és també el reflex d’un dèficit democràtic, el mateix que manté Puerto Rico sota un règim de colonialitat encoberta.

Una ambiciosa obra com ‘Puerto Rican Light’ (Cueva Vientos), encarregada i instal·lada per Dia Art Foundation a Guayanilla-Peñuelas i que ha tancat setmanes abans d’inaugurar aquesta exposició, s’introdueix en la Fundació Antoni Tàpies sense cap presència material física, sinó a través d’un debat i una conversa que converteixen l’obra en un rumor. Una obra de la qual es parla sense haver-la vist.

On pot nevar aquesta tarda?

Aquesta tarda hi haurà un canvi de temps que retornarà les sensacions hivernals a gairebé tot el país. L’origen és una gran pertorbació provinent del mar del Nord que s’allargarà fins demà, provocarà una caiguda de les temperatures i en molts municipis, amb gairebé tota probabilitat, veuran caure neu.

Al Principat les precipitacions s’iniciaran al llarg de la tarda i vespre. S’iniciaran en cotes de 1.200 metres a la Vall d’Aran, Ripollès, Garrotxa i nord del Berguedà, i baixarà fins als 500 metres en comarques com el Bages, Osona, Moianès, Vallès Oriental, Vallès Occidental i La Selva. Durant la propera nit i matinada, la neu agafarà al Bruc, a la Panadella, a Montserrat, serra de Miralles i muntanyes de Prades.

Al sud del País Valencià també s’ha activat un avís per probabilitat de neu que s’allargarà fins demà al matí. Concretament a l’interior i al litoral nord d’Alacant la cota anirà baixant progressivament fins a uns 500-600 metres i és previst que hi hagi acumulacions de 2 cm.

A les Illes també hi ha possibilitat de neu, especialment a Mallorca, on la cota de neu anirà baixant fins als 1.200 metres.

Carla Simó, Marina Garcés i Imma Colomer, entre els guardonats amb els Premis Ciutat de Barcelona 2017

El pròxim 15 de febrer es lliuraran els guardons d’una nova edició dels Premis Ciutat de Barcelona que enguany han reconegut la tasca de figures com Carla Simó, Marina Garcés i Imma Colomer, entre d’altres. La cerimònia es farà al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i estarà presidida per la batllessa Ada Colau. Carla Simón, guanyadora del Gaudí a la millor direcció per Estiu 1993, suma un nou reconeixement amb el premi de la categoria d’audiovisuals ‘per l’excel·lència tècnica i artística i, en particular, pel treball amb les actrius’ del seu primer llargmetratge.

En la categoria d’assaig, ciències socials i humanitats, la guanyadora ja estat Marina Garcés per la seva obra ‘Nova il·lustració radical’, que, segons el jurat, té ‘la capacitat de pensar els desafiaments polítics del present renovant les eines de la filosofia clàssica’. En la categoria de teatre el premi se l’ha endut l’actriu Imma Colomer per la seva interpretació a l’espectacle ‘Un tret al cap’, escrit i dirigit per Pau Miró. El jurat ha valorat la saviesa escènica de la intèrpret i el seu compromís ètic i estètic en aquesta interpretació que s’afegeix a una trajectòria exemplar.

La resta de guardons han estat per Dolors Udina, a la categoria de traducció en llengua catalana; al Festival Mixtur en la de música; la revista 5W en mitjans de comunicació; a l’obra ‘Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya’, de Max Besora, en literatura; a Juan Luis Ramos pel seu poemari ‘Con pájaros que ignoro’ en literatura castellana; a l’entitat Sindihogar / Sindillar, en Educació; al projecte Hack the school de la Fundació Jaume Bofill en disseny; a la companyia Mal Pelo en dansa; a l’Associació de Festes de la Plaça Nova pel projecte ‘4 ¼ – 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona’ en la categoria de Cultura Popular; a l’espectacle ‘Fidelis Fortibus’ de Circus Ronaldo, creat i interpretat per Danny Ronaldo; el de ciències de la vida al científic Pere Roca-Cusachs; el de ciències de la terra pels investigadors John R.B. Palmer, Aitana Oltra i Frederic Bartumeus; el de ciències ambientals i tecnologia pel professor de l’ICREA Hugues de Riedmatten; el d’Arts Visuals a Joan Morey; el d’arquitectura per a Harquitectes per la rehabilitació de l’edifici Lleialtat Santsenca; i el d’història de Barcelona per Alessandro Ravotto.

Girona crea un espai web pioner a Catalunya per a fer evident ‘la mecànica del terror’ del primer franquisme a la ciutat

L’Ajuntament de Girona ha creat un espai web pioner a Catalunya per a fer evident ‘la mecànica del terror’ dels primers anys del franquisme. La pàgina posa a disposició tant de neòfits com d’investigadors la informació digitalitzada sobre els judicis sumaríssims i els afusellaments a la ciutat, a més d’incloure per primer cop els expedients d’aquells treballadors municipals a qui el Règim va sancionar (basant-se en criteris tan arbitraris com el fet d’haver posat els noms de Llibert o Harmonia als seus fills).

‘A tots ells, a més, se’ls va obligar a dur a terme actes d’acatament i submissió a la legalitat’, ha explicat l’arxiver municipal Joan Boadas. Precisament, la batllessa de Girona, Marta Madrenas, ha posat l’accent en què aquella ‘repressió lamentable’ té paral·lelismes amb l’actualitat. Madrenas ha recordat com la maquinària del franquisme ‘va vestir’ la repressió de ‘legalitat’ amb una ‘burocràtica i rigor tècnic extraordinaris’. ‘Això ens recorda els moments actuals, i ens fa entendre la diferència entre legalitat i justícia’, ha dit.

‘Només hi ha una cosa pitjor que l’oblit. No saber que s’oblida’. Aquesta cita de Xavier Antich presideix la nova pàgina web que el servei d’Arxius de l’Ajuntament de Girona ha posat avui en línia. Precisament, el dia en què fa 79 anys que l’aviació italogermana –aliada dels franquistes- va llançar les darreres bombes damunt la ciutat. Quedaven tres dies perquè les tropes del Règim hi entressin i comencés la repressió.

L’espai se centra en els primers anys del franquisme (abasta del 1939 al 1945) i segons explica el cap del servei d’Arxiu i Publicacions, Joan Boadas, és ‘una web per no oblidar el terror’ i fer evident ‘la maquinària de la repressió’ portada a terme per la dictadura. Per això, la pàgina agrupa els expedients digitalitzats dels judicis sumaríssims i dels afusellaments –fins a 510- que van tenir lloc al mur del cementiri de Girona. Aquestes són dades que ja es coneixien, però com a novetat, ara s’entrecreuen per primera vegada. Així, per exemple, es pot saber el lloc de naixement i l’ofici dels qui van morir o el detall dels afusellaments que es van dur a terme cada dia.

‘Per exemple, aquell en què n’hi va haver més va ser el 28 de juliol del 39, quan es van executar 60 persones’, ha concretat el cap de la Secció de Gestió Documental i Arxiu, Lluís-Esteve Casellas. I ha afegit: ‘També es pot veure com aquell any, el 15 de març, només hi va haver un sol afusellament; el de Carles Rahola, i això tampoc era casual’.

Depuració a l’Ajuntament
Com a novetat, la nova pàgina web inclou els expedients digitalitzats d’aquells treballadors de l’Ajuntament a qui el Règim va depurar i sancionar. L’any 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat, al consistori hi treballaven 270 persones. ‘D’entrada, se les va obligar a jurar fidelitat i després tots ells van passar per les mans d’un jutge instructor, que va determinar si eren afectes o no al Règim’, ha concretat la tècnica de l’Arxiu, Anna Gironella.

Repassant els expedients, Gironella ha subratllat que es poden veure les ‘absurditats’ que decantaven la balança cap a un bàndol o l’altre. ‘A alguns se’ls va sancionar simplement per haver posat als seus fills els noms de Llibert o Harmonia’, ha concretat. En total, es van sancionar 75 treballadors (70 homes i cinc dones), amb càstigs que van anar des dels tres mesos de suspensió de sou i feina fins a la pèrdua total dels drets.

D’entrada, l’Arxiu ha bolcat a la pàgina aquests expedients i l’any que ve acabarà de fer el mateix amb la resta (és a dir, els dels treballadors que no van ser sancionats). Gironella ha explicat que, sovint, quan es parla de depuració es pensa amb els mestres. ‘Ara, però, nosaltres posem a disposició dels investigadors allò que fa referència als treballadors municipals’, ha concretat.

Paral·lelismes amb el present
La batllessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que oferir aquest recurs web a la ciutadania pren especial rellevància en el moment actual. ‘Diem que gestos de preservar la memòria com aquest ens han de servir per assegurar que això no torni a passar; però també és cert que, aquesta mateixa setmana, vivim clares mostres de repressió cap als diputats del Parlament amb la investidura i reinstauració del nostre president’, ha dit Madrenas. ‘Per tant, allò que diem que no volem que ens torni a passar, ja ens està passant ara’, hi ha afegit. La batllessa també ha dit que, amb la documentació del web, es fa evident ‘com de cruel, repressora i extraordinàriament efectiva’ va ser la ‘maquinària’ del franquisme. I aquí, Madrenas també hi ha vist paral·lelismes amb els moments actuals que viu Catalunya.

La batllessa de Girona ha dit que el franquisme es va servir de la ‘burocràcia’ i el ‘rigor tècnic’ per vestir la repressió de ‘legalitat’. ‘Això ens demostra la diferència entre allò que és legal i allò que és just, perquè avui dia ningú s’atreviria a dir que allò que es va viure durant el franquisme era just’, ha subratllat Madrenas.’I en aquest sentit, aprenguem-ne de la història i, lamentablement, perquè això també ens serveixi per denunciar amb contundència el que estem vivint en el present’, ha conclòs.

Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu contra l’1-O: ‘La llei està per sobre de la convivència’

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu policíac contra l’1-O, ha declarat al Suprem espanyol que va dir al conseller d’Interior, Joaquim Forn: ‘El compliment de la llei està per sobre de la convivència ciutadana’, segons que ha avançat el diari Ara.  A més, ha criticat la passivitat dels agents dels Mossos en l’actuació per a evitar l’obertura dels punts de votació.

Pérez de los Cobos ha parlat sobre la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre, convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en què també hi havia Forn, Enric Millo i el secretari espanyol de Seguretat, José Antonio Nieto. Segons el coronel, es va adreçat al president per dir-li que la millor manera d’evitar avalots l’1-O era desconvocant el referèndum.

El coronel ha dit que la reunió de la junta de seguretat fou ‘tensa’ i ha explicat que el conseller Forn havia demanat que els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil no actuessin si no hi havia un requeriment per part de la cúpula dels Mossos.

Pérez de los Cobos ha declarat com a testimoni en la causa contra el govern de Puigdemont, en què el jutge Pablo Llarena acusa el president i els consellers del delicte de rebel·lió per l’1-O. De totes maneres, el Suprem no és l’últim tribunal que trepitja el coronel. El 14 de febrer també ha estat citat com a testimoni en la causa que instrueix l’Audiència espanyola contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana.

Salut impulsa el servei de Genètica Clínica del Càncer per a millorar la detecció precoç dels tumors hereditaris

Poder identificar l’alteració genètica que pot provocar un càncer hereditari, detectar precoçment el desenvolupament d’un tumor i abordar-lo amb el millor tractament possible són alguns dels principals objectius que es fixa el nou Servei de Genètica Clínica del Càncer que, integrat a la Xarxa Oncològica de Catalunya que formen l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Oncologia(ICO), es posa en marxa per millorar el coneixement en els càncers de component genètic.

Es calcula que el 5% dels nous casos de càncer de mama i còlon són hereditaris i identificar el risc de patir-ne podria millorar el diagnòstic i la supervivència. El treball en xarxa i el compartiment del coneixement adquirit a través de la recerca per elaborar un registre, són elements bàsics per tirar endavant aquest projecte que arribarà al 100% de la població catalana.

Víctimes de l’1-O i experts reclamen des del Parlament Europeu una resposta a la situació a Catalunya

Víctimes de la violència policial de l’1-O com Roger Español i Virginia Martínez, experts internacionals i eurodiputats han reclamat aquest dijous al Parlament Europeu una resposta de la UE a la situació a Catalunya. ‘Em preocupa que hi hagi presos polítics a Espanya, és escandalós que hi hagi presos polítics a Europa i que la Comissió Europea calli i no es pronunciï sobre violacions greus’, ha assegurat en declaracions a la premsa l’expert independent sobre Democràcia a l’ONU, Alfred de Zayas. ‘Espero que Europa, els poders, obrin els ulls i reconeguin d’una vegada per totes el que va passar l’1-O’, ha assegurat Roger Español, que va perdre la vista en un ull per culpa de l’impacte d’una pilota de bola de la policia espanyola. A la conferència, hi ha assistit Clara Ponsatí, consellera de Cultura i que va renunciar al seu escó a principis de setmana.

L’acte, titulat ‘Drets Fonamentals i Civils a la Unió Europea: el cas català’, ha estat organitzat per la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya i els eurodiputats d’ERC Josep Maria Terricabras i Jordi Solé. En la conferència, s’ha visualitzat el documental 1-O de Lluís Arcarazo, i hi han participat víctimes com Roger Español o Virgina Martínez, que han explicat com van viure la jornada.

Segons Español, que ha admès que bona part del dia va ser a quiròfan i a l’hospital, era important poder explicar ‘en primera persona’ la situació a Brussel·les. ‘M’agradaria que Europa es pronunciés, no a favor de l’Estat espanyol dient que és un problema intern, sinó que és un problema de democràcia de la UE i que no s’ha de tornar a produir mai més’, ha dit.

Martínez ha explicat com diversos agents de la Guàrdia Civil li van impedir entrar al col·legi electoral on eren el seu marit i el seu fill i la van tirar a terra. Martínez ha admès que ha estat dos mesos en tractament psicològic per la pressió i la por que va viure aquell dia, i ha remarcat que l’1-O ha canviat per sempre el seu poble.

L’expert independent de l’ONU Alfred de Zayas ha assegurat que ‘la democràcia és el referèndum’ i ha criticat l’argument ‘legalista’, afirmant que hi ha hagut règims com l’apartheid a Sud-Àfrica, o l’esclavitud o la segregació als EUA, o les lleis de Nuremberg a Alemanya, eren ‘perfectament legals’. L’expert ha criticat el ‘fetitxisme de la llei’ i ha recordat que les normes ‘es poden canviar’.

‘És evident que una part no vol dialogar, és un problema europeu’, ha dit De Zayas, afegint que la Comissió Europea hauria d’intervenir perquè la situació a Catalunya i Espanya és ‘un perill sobre la democràcia’.

En aquest sentit, el portaveu de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, l’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, ha recordat que tenen dret a posar en qüestió l’actitud d’Espanya i que si parlen de la situació a països llunyans ‘com Burkina Faso’, també ho han de poder fer sobre Catalunya. ‘Tinc un missatge pel govern espanyol’, ha dit Vajgl, ‘és un afer europeu’.

L’eurodiputada espanyola Beatriz Becerra, exmembre d’UPyD, ha assistit a la part final de la conferència per mostrar al seva oposició als posicionaments que s’hi ha plantejat i remarcar que, segons ella, la majoria de la cambra està en contra del procés independentista.

James Ellroy: ‘M’estimo més rebre el Premi Pepe Carvalho que tenir el Premi Nobel’

‘M’estimo molt més rebre el Premi Pepe Carvalho de la ciutat de Barcelona que tenir el Premi Nobel, tot i que et donen dos milions de dòlars lliures d’impostos’. Així ho ha dit l’escriptor nord-americà James Ellroy, que rebrà avui el Premi Pepe Carvalho al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. L’escriptor, amb un to irònic i bromista, ha arrencat la roda de premsa dient que és ‘el rei de la ficció negra’ per més endavant manifestar que la literatura negra és de primera classe i la resta és de segona i no val res. Ellroy ha assegurat que no li interessa gens el present, sinó que sempre ha viscut en el passat. El premi Pepe Carvalho es lliura en el marc de BCNegra, la trobada de novel·la negra que té lloc del 29 de gener al 4 de febrer.

James Ellroy s’ha presentat als mitjans i ha manifestat que ha escrit 19 ‘obres mestra’ i que  bàsicament és ‘el rei de la ficció negra’. ‘Si us esperàveu un discurs reflexiu i ben profund, políticament correcte sobre l’estat de la qüestió en el meu país i a la resta de món, un discurs ple de llàgrimes per tots aquells pobles oprimits del món, heu donat el premi a la persona errònia’, ha indicat. També ha declarat que, per aquest motiu, no li donen el Nobel de Literatura, a la vegada que ha assegurat que preferia rebre el Pepe Carvalho de Barcelona. ‘Kazuo Ishiguro (Premi Nobel de Literatura l’any 2017), ‘malo’ i Ellroy, ‘arriba”, ha dit.

Ha reconegut que no li interessa gens el present: ‘He viscut sempre en el passat i encara hi visc profundament’. Quan era petit, Ellroy llegia les revistes ‘Life’ dels seus pares sobre la Segona Guerra Mundial. ‘El present no em diu absolutament res i no sento cap mena d’obligació ni de mandat moral de fer cap comentari sobre el moment present’.

‘Mis rincones oscuros’
Random House va reeditar el passat 11 de gener una de les obres més emblemàtiques d’Ellroy ‘Mis rincones oscuros’, que tracta sobre les memòries de la investigació de l’escriptor sobre l’assassinat no resolt de la seva mare quan tenia 10 anys, que va ser trobada en la cuneta d’una carretera d’un petit poble a prop de Los Angeles. ‘Aquest llibre l’ha seguit una seqüela de ‘Perfidia’ que ben aviat podré lliurar a la meva editora, en el qual hi ha un personatge que es basa en la meva mare, una infermera de la Segona Guerra Mundial, alta i pellroja’, ha apuntat.

Preguntat pel paper de les dones als seus llibres, ha explicat que a les seves novel·les elles ‘són personatges no vistos que belluguen les cordes de les històries i les trames’ que explica. Això és encara més veritat en la novel·la que escric, on un personatge arriba per convertir-se en l’heroïna d’un llibre’.

Premi Carvalho
Ellroy ha dit que, evidentment, havia sentit a parlar de Vázquez Montalban amb el premi Pepe Carvalho, però ha reconegut no n’ha llegit cap llibre. El jurat, format per Paco Camarasa, Antonio Iturbe, Andreu Martín, Rosa Mora, Daniel Vázquez Sallés, Sergio Vila-Sanjuán i Carlos Zanón, ha atorgat el premi d’enguany a l’escriptor nord-americà James Ellroy, creador d’un món poblat de personatges decadents i desesperançats que s’han fet especialment populars arreu del món gràcies a les adaptacions cinematogràfiques de dues de les seves novel·les: ‘L.A. Confidential’, que va portar a la pantalla Curtis Hanson el 1997, i ‘La dàlia negra’, que el 2006 va dirigir Brian De Palma.

El jurat ha volgut reconèixer la capacitat de l’autor per a ‘reinventar i expandir el gènere negre cap a territoris històrics, socials i estilístics personals i ambiciosos’, sempre explorant l’imaginari nord-americà i del món occidental i posant al descobert les mancances i corrupcions del poder. ‘El Cuarteto de Los Ángeles’, format per les novel·les ‘La Dalia Negra’ (1987), ‘El gran desierto’ (1988), ‘L.A. Confidential’ (1990) i ‘Jazz blanco’ (1992) són algunes de les seves obres destacades. Dennis Lehane (2017), Donna Leon (2016), Alicia Giménez Bartlett (2015), Andrea Camilleri (2014), Maj Sjöwall (2013), Petros Màrkaris (2012), Andreu Martín (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), P. D. James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco González Ledesma (2006) han rebut en anys anteriors el Premi Pepe Carvalho.

Junqueras, Sànchez i Cuixart porten el seu empresonament a les Nacions Unides

La Comissió de Detencions Arbitràries de l’ONU té des d’avui una denúncia d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Advocats de Barcelona, París i Londres han registrat la petició on s’especifica que la seva detenció viola els drets d’associació, expressió, opinió política i participació en la vida pública.

Ací podeu llegir la denúncia:

Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana presenten ara mateix la iniciativa per a internacionalitzar la causa dels presos polítics, amb la contribució de les defenses d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El prestigiós advocat britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans, capitanejarà la denúncia internacional i la defensa dels presos.

Ara per ara, l’estratègia de Joaquim Forn no s’afegeix a aquesta iniciativa, tot i que no s’ha descartat que s’hi acabi incorporant les setmanes vinents.

Vegeu aquí la presentació en directe:

Qui és Ben Emmerson?
L’advocat Benn Emmerson ha format part de diversos casos en tribunals internacionals, com ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia i Ruanda.

També ha treballat per a l’ONU com a relator especial en la promoció i protecció dels drets humans i contra el terrorisme. Així mateix, va fer un informe per a l’Assemblea General de l’ONU el 2013 en el marc d’una investigació sobre l’ús de drons per a guerres i assassinats dirigits per part d’Israel i els Estats Units.

Un dels casos més coneguts que va assumir va ser el de Maria Litvinenko, la companya de l’ex-espia rus Aleksandr Litvinenko, que va morir a Londres el 2006 després d’haver estat enverinat. Va concloure que la responsabilitat de Rússia en aquell assassinat havia estat provada ‘més enllà del dubte raonable’. També va defensar Moazzam Begg, un ciutadà britànic empresonat a Guantánamo el 2013, durant sis mesos, acusat de terrorisme en la guerra civil de Síria, però finalment alliberat abans del judici.

A més, Emmerson ha defensat els drets dels homosexuals i la llibertat d’expressió a les xarxes socials, i va indagar casos d’abusos sexuals a menors d’edat a Anglaterra i Gal·les en una investigació oficial del govern britànic.

Junqueras suggereix de combinar una presidència simbòlica amb una d’efectiva

El vice-president de la Generaliat, Oriol Junqueras, ha apuntat la possibilitat de combinar una presidència de la Generalitat ‘legítima, tot i que simbòlica, amb una d’efectiva’. Ho ha dit en una entrevista per carta a Diario16, on entra al debat sobre la investidura i parla sobre l’estada a presó i sobre com afecta aquest fet a ERC.

Junqueras creu, davant la pregunta sobre si és possible presidir la Generalitat des de l’exili, que la qüestió que es dirimeix és si el parlament pot investir un diputat electe. ‘Allà és on radica el principi democràtic elemental, fet que no és obstacle perquè les circumstàncies poden obligar o impedir que la presidència sigui efectiva’, respon. Davant d’això, el vice-president suggereix la possibilitat que es combini una presidència simbòlica amb una d’executiva.

Per a Junqueras, les circumstàncies que impedeixen una presidència executiva des de l’exili són similars a les que afecten des de la presó. ‘La presó té moltes limitacions. En el fons vindria a ser el mateix’, escriu.

Diu, també, que tot i que respecta la postura de Puigdemont, ‘això no impedeix que no hi hagi diversos punts de vista’. ‘Cal posar les llums llargues, sovint les curtes no et deixen veure tot el recorregut ni un horitzó’, creu Junqueras.

Sobre l’èxit electoral de Junts per Catalunya, que va capgirar les enquestes i va aconseguir dos escons més que ERC, Junqueras diu estar dolgut per la privació de poder participar en campanya. ‘Això implica un enorme desavantatge’, lamenta. Així i tot, ressalta que ‘ERC ha aconseguit un gran resultat, ha eixamplat i ha renunciat a lluitar pel vot convençut, amb absoluta generositat’. ‘La victòria de l’independentisme i la derrota del 155 no s’explica sense ERC’, remata. Així mateix, també diu que espera que no s’hagin de repetir eleccions per no poder formar govern.

Pàgines