Vilaweb.cat

El Tribunal de Comptes fa pagar la fiança de l’ex-delegada a França, morta el 2017, a la seva filla

El Tribunal de Comptes espanyol ha comunicat avui als advocats dels quaranta-un ex-alts càrrecs que els demanen 5,4 milions a tots ells per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. I una de les persones citades avui era Maryse Olivé, ex-delegada del govern a França, que es va morir l’any 2017. Malgrat el rebombori que va causar que transcendís el seu nom en l’informe inicial, aquest organisme administratiu ha decidit de mantenir-li l’acusació, i li imposa una fiança de 22.725,27 euros per despeses que va fer la delegació de la Generalitat a França quan ella en fou responsable, entre el 2012 i el 2014. L’estat espanyol exigeix ara aquests diners a la seva filla, Chantal Olivé, segons que ha pogut saber VilaWeb.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Tribunal de Comptes imposa dos milions a Puigdemont i Junqueras i 2,8 a Mas-Colell i Mas

Nascuda a Perpinyà el 1948 i filla d’exiliats, Olivé va ser regidora a Figueres i a Darnius, la primera directora de la Casa de la Generalitat a Perpinyà i, després, delegada del govern a París. Quan va plegar, la va substituir en el càrrec el periodista Martí Anglada, a qui el Tribunal de Comptes li imposa 34.691 euros de fiança.

El Tribunal de Comptes imposa aquests diners en concepte de fiança solidària. Si en el termini de dues setmanes els acusats no els paguen, els embargaran comptes i patrimoni. Posteriorment, aquest organisme emetrà una sentència amb la sanció definitiva per a cadascun d’ells, que pot ser diferent de la fiança imposada.

The post El Tribunal de Comptes fa pagar la fiança de l’ex-delegada a França, morta el 2017, a la seva filla appeared first on VilaWeb.

Les pressions espanyoles forcen l’Acadèmia Europea a retirar el seu suport a Mas-Colell

El president de l’Academia Europea, David Coates, ha retirat el seu suport a l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell en la causa del Tribunal de Comptes per queixes de membres espanyols. Coates s’ha disculpat als membres de l’organització científica europea per haver enviat un correu intern on demanava firmar una carta de suport a Mas-Colell. Ara diu que va ser “precipitat” poc “acurat”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“La “nova” informació deixa clar que la qüestió només correspon a les autoritats nacionals i no afecta l’àmbit acadèmic”, afirma després d’obtenir l’informe del Tribunal de Comptes. Així, el president de l’Academia Europaea considera que aquesta entitat no s’ha de posicionar al respecte.

Trenta-tres premis Nobel d’Economia signen un manifest de suport a Mas-Colell

Aquesta decisió es produeix arran de les queixes de “molts membres” espanyols de l’organització, entre ells, el catedràtic i exsecretari d’estat d’Energia del govern espanyol, José Domínguez Abascal.

“Vull expressar la més ferma oposició i condemna a l’ús de l’Acadèmia Europaea per qüestionar l’estat de dret en un país democràtic membre de la UE”, va criticar Domínguez Abascal.

The post Les pressions espanyoles forcen l’Acadèmia Europea a retirar el seu suport a Mas-Colell appeared first on VilaWeb.

Els sindicats de CaixaBank xifren en més d’un 90% el seguiment de la vaga contra l’ERO

Els sindicats de CaixaBank xifren en més d’un 90% el seguiment de la vaga contra l’ERO que impulsa l’entitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Coincidint amb l’última jornada de negociacions per l’expedient de regulació d’ocupació, els representants dels treballadors asseguren que la protesta és “històrica”.

Segons SECB i la UGT, el tancament d’oficines ha estat superior al 90% i la caiguda d’activitat del 95%, amb algunes comunitats autònomes “amb tancaments del 100%”.

La vaga d’aquest dimarts és la segona de la plantilla contra l’ERO. Per CCOO, l’empresa manté “la possibilitat d’acomiadar la plantilla en contra de la seva voluntat” i persisteix “en el seu menyspreu” als treballadors.

The post Els sindicats de CaixaBank xifren en més d’un 90% el seguiment de la vaga contra l’ERO appeared first on VilaWeb.

El Tribunal de Comptes imposa dos milions a Puigdemont i Junqueras i 2,8 a Mas-Colell i Mas

El Tribunal de Comptes espanyol demana 1,9 milions d’euros al president Carles Puigdemont i al vice-president Oriol Junqueras. Aquesta quantitat ha estat filtrada a El País abans no comencés avui la compareixença dels advocats dels acusats en aquest organisme, i l’ha poguda confirmar VilaWeb. Al conseller d’Afers Estrangers Raül Romeva li exigeixen el pagament de 2,1 milions. Al president Artur Mas i l’ex-conseller Andreu Mas-Colell els imposen 2,8 milions d’euros a cadascun. Segons el document que el tribunal ha lliurat els advocats, el Tribunal de Comptes vol que els quaranta-un ex-alts càrrecs del govern entre el 2011 i el 2017 paguin un total de 5,4 milions d’euros.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

I d’aquests qui rep l’amenaça d’embargament més alta és l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, amb 3,6 milions. El Tribunal de Comptes exigeix 2,9 milions a l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs. A les interventores de la Generalitat Mireia Vidal i Rosa Vidal, 3,1 milions i 1,8 milions, respectivament.

Entrevista a Albert Royo: “No ens van deixar res, ni per a viure”

Els diners exigits a l’ex-secretari general d’Afers Exteriors Aleix Villatoro pugen a 150.800 euros; al seu predecessor en el càrrec, Roger Albinyana, 38.600 euros. A l’ex-secretari general de Presidència Jordi Vilajoana, 147.000 euros; i a l’ex-secretari general del Departament de la Presidència Joaquim Nin, 163.889 euros. Albert Carreras, ex-secretari general d’Economia i Finances i posteriorment del Departament d’Economia i Coneixement, haurà de pagar 4.291 euros; Luís Bertran, ex-sub-director general d’Administració, Serveis i Projecció Externa, 5.122,96 euros; i David Mascort, ex-secretari general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 1.058 euros.

A Jordi Solé, actual eurodiputat d’ERC i ex-secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, li imposen 6.363 euros; i a la seva successora en el càrrec, l’ex-eurodiputada socialista Maria Badia, 7.198 euros.

Als caps de les delegacions exteriors de la Generalitat també els exigeixen altes quantitats econòmiques. A l’ex-representant de la Generalitat davant la UE i delegat del govern a Brussel·les, Amadeu Altafaj, 66.600 euros. A Pere Puig, també ex-delegat a Brussel·les, li exigeixen 1.117 euros. A Marie Katinka, ex-delegada a Alemanya, 49.130 euros; i als ex-delegats al Regne Unit i Irlanda Josep Manuel Suárez Iborra i Sergi Marcén, 115.103 i 177.952 euros, respectivament. Als ex-delegats a França Maryse Olivé i Martí Anglada, 22.725 i 34.691 euros a cadascú. A l’ex-delegat a Ginebra Manuel Manonelles li fan pagar 141.167 euros; a la de Polònia, Ewa Adela Cylwik, 29.456 euros; al dels Estats Units, Andrew Scott Davis, 241.381 euros; a la d’Itàlia, Luca Belizzi Cerri, 95.747 euros; la de Dinamarca, Francesca Guardiola, 3.039 euros; el de Portugal, Ramon Font, 12.300 euros; el de Croàcia, Erick Hauck, 4.794 euros; i el d’Àustria, Adam Casals, 136.829 euros.

A l’informe de liquidació comunicat avui no hi apareixen Jordi Turull Neus Munté, que sí que apareixien a l’informe provisional.

Tots disposaran de quinze dies per a pagar aquests diners en concepte de fiança solidària entre els acusats; i en cas contrari els seran embargats els comptes i el patrimoni.

Des de dos quarts de nou del matí, els advocats disposen de tres hores per a llegir un informe de més de cinc-centes pàgines, i cadascun tindrà només deu minuts per a poder fer al·legacions in voce, tingui els representats que tingui.

The post El Tribunal de Comptes imposa dos milions a Puigdemont i Junqueras i 2,8 a Mas-Colell i Mas appeared first on VilaWeb.

Hores comptades per als duros i les pessetes

El 30 de juny del 2021 és la data de caducitat de les pessetes. Demà. I és per això que la gent que encara en té a casa s’afanya a anar a canviar-les per euros. L’únic lloc on es pot fer és a les seus del Banc d’Espanya. I així és com des del 23 de juny s’hi poden veure, a tot el país, cues de persones que esperen amb paciència per a poder ingressar-les.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A València, la cua feia la volta a l’edifici del carrer de les barques més d’una hora abans que avui obriren les oficines. A la porta, membres de la Guàrdia Civil comprovaven que tot estava en calma i informaven els despistats que volien entrar directament a l’edifici. 

Bosses de plàstic amb duros i pessetes La cua a les oficines del Banc d'Espanya al carrer de les Barques de ValènciaLa cua a les oficines del Banc d'Espanya al carrer de les Barques de València

La majoria de persones que esperen duen a les mans bosses de plàstic amb monedes. Altres han dit a VilaWeb que a la cartera duen papers de mil i de dues mil pessetes. 

Clemen, sense cap gota de nostàlgia, explica que tenia monedes escampades pels calaixos i que quan va veure que perdrien valor les va arreplegar. Josep, soprès perquè hi ha tanta gent com ell que ha esperat a l’últim dia, diu que porta entre sis mil pessetes i set mil. No ha calculat quants euros li donaran en canviar-les. “Els temps no estan per a deixar perdre ni un cèntim”, diu.

1.600 milions d’euros en pessetes sense bescanviar

Les monedes de pesseta que es poden bescanviar fins demà són les que eren en circulació el gener del 2002 que és quan l’euro va entrar en vigor.  Les persones que vulguen bescanviar pessetes per un valor de més de mil euros s’hauran d’identificar amb el DNI. El Banc d’Espanya va fer una estimació de 1.600 milions d’euros que encara no s’havien bescanviat. 

The post Hores comptades per als duros i les pessetes appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Oriol Mitjà explica com va plantar cara a les agressions homòfobes que patia d’adolescent

El viròleg Oriol Mitjà va participar ahir en l’acte que el Pride Barcelona va fer a l’Estadi Olímpic Lluís Companys per celebrar l’Orgull LGTBI. Va explicar com havia plantat cara a l’homofòbia de què era víctima d’adolescent. “Quan tenia catorze anys cinc agressors em van tirar a terra, em van apallissar i clavar puntades de peu i em van llançar a les escombraries”, explica. “Però avui aquell nen assetjat que anava amb el cap baix a l’escola –continua– ha esdevingut un adult fort que es rebel·la contra l’status quo i que s’oposa que cap altre nen ni adolescent torni a haver-ho de suportar. Per això dic: contra les agressions, diàleg pacífic. Contra la intolerància, la convivència. Contra la discriminació, la diversitat. I contra la por, l’orgull.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🏳️‍🌈 @oriolmitja també ha estat al @PrideBarcelona per demanar mesures LGTBI i a erradicar la LGTBIfòbia

També ha comentat com va viure la LGTBIfòbia de petit 👇🏼 pic.twitter.com/dRyfXgulpA

— ORGULL RÀDIO 🏳️‍🌈 (@OrgullRadio) June 28, 2021

The post [VÍDEO] Oriol Mitjà explica com va plantar cara a les agressions homòfobes que patia d’adolescent appeared first on VilaWeb.

Dotze piulets d’Albert Royo que demostren l’abús del Tribunal de Comptes

A Albert Royo, ex-secretari general del Diplocat, el Tribunal de Comptes espanyol li ha imposat una fiança de 3,6 milions d’euros arran de la persecució a l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, una tasca que ell recorda que no tan sols no és il·legal, sinó que és específicament recollida a l’Estatut de Catalunya. En un fil de piulets, Royo es demana què té d’il·legal “promoure Catalunya al món”, “explicar Catalunya (en tota la seva diversitat) al món” o “fer diplomàcia pública des de Catalunya”. “Això és el que va fer Diplocat de 2013 a 2017. On queda l’autonomia de Catalunya?”, demana. Alhora, recorda que Catalunya té el dret de tenir “acció exterior, a explicar-se al món, a promoure la seva societat, cultura, economia i realitat a l’exterior”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar

Tot seguit, Royo detalla alguna de les tasques que va fer el Diplocat aquells anys: “Diplocat va promoure l’estudi i el debat sobre Catalunya entre la comunitat acadèmica europea. Això és il·legal? Diplocat va organitzar desenes de debats sobre Catalunya en universitats i think-tanks d’arreu d’Europa. Això és il·legal? I la llibertat de càtedra? Diplocat va ajudar desenes d’entitats civils catalanes (des d’UGT al Centre Català Excursionista passant per la Creu Roja) a participar en reunions de les seves respectives xarxes i plataformes europees i internacionals? Això és il·legal?”

Albert Royo: “No baixava a Barcelona per por de ser perseguit i vigilat”

I continua: “Diplocat va organitzar visites de bones pràctiques amb alcaldes i decisors polítics catalans a diversos països europeus? Això és il·legal? No tenim dret a aprendre dels millors i a compartir les nostres bones pràctiques? Diplocat va organitzar missions d’observació electoral a diversos països, en senyal de respecte i compromís amb els processos d’aprofundiment democràtic. Quelcom que la Generalitat feia des de 2005. Això és il·legal ara? A qui fa por això? Diplocat va oferir desenes d’articles d’opinió signats pel seu secretari general, pel president de la Generalitat i per la presidenta del Parlament als principals mitjans internacionals. Sense pagar un sol euro. Si interessaven, es publicaven. Això és il·legal? Diplocat va crear diverses webs i comptes a les xarxes socials per explicar Catalunya al món (alguns d’ells centrats en la petició majoritària de la societat catalana de votar en un referèndum). Això és il·legal?”

El tribunal nepotista i tardofranquista que reprimeix sense jutges

“Res d’això no era il·legal”, tanca Royo, que recorda que no van rebre mai cap requeriment ni denúncia de ningú durant els cinc anys. “I ara, a pilota passada, ens reclamen milions d’euros i ens obren un judici penal per tancar-nos a la presó”, diu. L’ex-secretari general del Diplocat creu que allò que molesta és “que tinguem capacitat d’explicar-nos al món” i que “ens voldrien tancats a l’armari, per fer amb nosaltres allò que desitgin”. Però deixa clar: “S’han equivocat. La catalana és una de les societats més internacionalitzades del món.”

Qui són els quaranta-un represaliats al Tribunal de Comptes espanyol per l’acció exterior de la Generalitat?

I persisteix: “Ara volen un càstig exemplar, perquè a ningú més se li acudeixi de fer el mateix de nou. Es tracta de matar el missatger. Ara i per sempre. Doncs no, persistirem. Som i serem. I ens explicarem. Pesi a qui pesi.”

The post Dotze piulets d’Albert Royo que demostren l’abús del Tribunal de Comptes appeared first on VilaWeb.

Les portades: “Suïssa investiga ingressos del rei emèrit” i “Acord per frenar les jubilacions anticipades”

Avui, 29 de juny de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara: Diari Bondia:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: “Suïssa investiga ingressos del rei emèrit” i “Acord per frenar les jubilacions anticipades” appeared first on VilaWeb.

La contaminació invisible

Des de l’antropocè, el planeta està amenaçat per una sèrie de riscos associats a l’activitat humana. Entre aquests, la contaminació química planteja desafiaments conceptuals i tècnics que fan especialment complexa la seua caracterització a escala global. Què és un contaminant? Quines propietats són rellevants per a definir-lo? Els estudis sobre l’abundància, la persistència, la mobilitat en el medi i el potencial de bioacumulació de compostos químics que usem diàriament estan canviant el paradigma d’allò que consideràvem un contaminant. Així, compostos que no generen toxicitat aguda poden ser perillosos per als ecosistemes si s’aporten de manera contínua al medi, es donen a elevadíssimes concentracions o es dispersen fàcilment. Donar visibilitat a aquesta contaminació oblidada que afecta els nostres oceans i que generem inconscientment és essencial per a protegir el planeta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Paraules clau: contaminants emergents, anàlisi de sospitosos, anàlisi no dirigida, transport de contaminants, exposició.

La rellevància de la contaminació desconeguda

Des del reconeixement de l’existència d’una nova era geològica, l’antropocè, en la qual l’ésser humà és el principal actor en la configuració dels ecosistemes en el nostre planeta, els riscos i modificacions a què hem sotmès la Terra s’han classificat de diverses maneres. El concepte de planet boundaries o límits planetaris proposat per Johan Rockström i col·laboradors (els impulsors de la mateixa teoria de l’antropocè) (Rockström et al., 2009) incloïa nou grans problemes o compromisos ambientals la modificació dels quals per damunt d’un determinat nivell suposaria un canvi ambiental abrupte i irreversible en els ecosistemes d’escales continentals i fins i tot planetàries (Figura 1). Les amenaces identificades en aquesta teoria són 1) el canvi climàtic, 2) l’acidificació oceànica, 3) l’ozó troposfèric, 4) els cicles del nitrogen i del fòsfor, 5) l’ús d’aigua dolça superficial, 6) el canvi d’ús de sòls i, finalment, 7) la pèrdua de biodiversitat. A més, inclouen dos compromisos més, que no són actualment quantificables perquè, segons els autors, no se’n sap prou per a poder estimar un valor o mètode de caracterització que permeta establir-ne el límit per a mantenir l’estabilitat del planeta Terra. Curiosament, aquests dos últims problemes planetaris estan relacionats amb la contaminació: 8) la contaminació química i 9) la càrrega d’aerosol atmosfèric.

Figura 1. Estat actual dels nou límits ambientals, concepte que avalua les amenaces a determinats aspectes del planeta. En roig, els riscos que es troben més enllà de la zona d’incertesa i per tant indiquen un alt risc. En groc, aquells que es troben en la zona d’incertesa (risc creixent). En verd, aquells que estan actualment per davall del límit estipulat. I, finalment, en gris, aquells límits sense quantificar, que seria el cas de les noves entitats i dels aerosols atmosfèrics. / Font: Modificat de Steffen et al. (2015).

En paraules de Rockström i els seus col·laboradors, «no hi ha actualment un sistema global i agregat d’anàlisi de la contaminació química» (Steffen et al., 2015), i això dificulta tremendament no sols la identificació d’aquesta contaminació a gran escala sinó també l’avaluació a escala global. Si anem més enllà en una revisió de la seua teoria més recent, es manté la hipòtesi de la impossibilitat de quantificar i delimitar el concepte de càrrega atmosfèrica d’aerosols i, fins i tot, es modifica el concepte de contaminació química, que es veu rebatejat com a existència de noves entitats, la qual cosa el converteix, encara més, en un límit ben borrós i indefinit (Steffen et al., 2015). No podem definir què són els contaminants químics o aquestes «noves entitats» ni, per descomptat, establir els límits de la seua producció i presència, ja que tampoc sabem com mesurar-los a escala planetària. És a dir, no existeix avui dia una metodologia científica acceptada a escala global que ens permeta avaluar l’estat del nostre planeta quant a la contaminació química a què l’estem sotmetent.

Aquest desconeixement o conflicte en la seua caracterització és degut, en part, a la dificultat en la identificació conceptual de les entitats contaminants. Què és un contaminant i què no ho és? En l’imaginari col·lectiu, un contaminant químic es relaciona amb una substància tòxica o perillosa que és nociva per al medi ambient i els organismes que l’habiten, incloent-hi l’ésser humà, però aquest paradigma està canviant en l’esfera científica. L’ús i producció a gran escala d’infinitat de substàncies que en principi no serien considerades com a contaminants fa que compostos d’ús comú com la ca­feïna, un perfum o un edulcorant puguen posar en risc els ecosistemes més vulnerables. És a dir, compostos sense un aparent efecte nociu en el medi, simplement a causa de les altíssimes concentracions en les quals actualment s’estan trobant en l’aigua, aire o terra, per culpa d’un ús massiu o pel fet de donar-se en combinació amb altres centenars de substàncies, poden ser una amenaça per a la salut del planeta. És per això que la concepció clàssica de «contaminants» en el segle passat, en la qual s’identificaven com a substàncies prioritàries els plaguicides, els hidrocarburs o els metalls pesants, entre molts més, actualment s’ha modificat. Això ha provocat una obertura de mires en les llistes de «contaminants emergents», i els productes de toaleta i ús personal, els fàrmacs o els additius alimentaris, entre altres, han passat a ser compostos químics d’interès. No es tracta de productes sintètics nous, sinó de vells coneguts que ara comencem a veure com a perillosos una vegada la seua presència en el medi s’ha descontrolat. Potser el terme contaminants de preocupació emergent és el que millor defineix aquest canvi d’enfocament, ja que mostra la nova atenció que s’ha de prestar a aquells compostos que tradicionalment no han sigut monitorats o estudiats, que no es troben actualment regulats per la normativa i que se sospita del seu risc potencial per als ecosistemes ambientals i la salut humana per la seua abundància en el medi, si bé no tenen per què ser substàncies noves.

«No podem establir els límits de producció i presència dels contaminants químics, ja que no sabem com mesurar-los a escala planetària»

Les principals agències reguladores, com la Unió Europea o l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA, per les seues sigles en anglès), han proposat en els últims anys llistes de candidats en què es recomana el monitoratge de certes substàncies comunes, entre les quals es troben hormones, fàrmacs, additius alimentaris i filtres ultraviolats. Aquests compostos d’ús comú comparteixen, a més, una particularitat química que afecta la seua distribució: són generalment més polars que els tòxics estudiats en el passat, és a dir, tenen una major afinitat per l’aigua. Això fa que es distribuïsquen més fàcilment a través dels sistemes aquàtics; així que, encara que tinguen menor tendència a acumular-se en els greixos dels organismes o siguen menys tòxics, tenen un potencial de dispersió molt alt en rius i oceans (ECHA, 2016; European Parliament, 2013, 2015, 2018; UNEP, 2017; US EPA, 2015).

Per això en els ecosistemes aquàtics és especialment necessari controlar-los, ja que aquests són particularment sensibles als abocaments urbans, industrials i agrícoles, amb concentracions importants d’aquestes substàncies a priori «poc perilloses» però amb aportacions contínues i directes que es distribueixen amb facilitat. I més encara si es té en compte que, en el cas d’existir, els tractaments de les estacions de depuració d’aigües residuals (EDAR) són molt poc efectius, ja que no estan dissenyats per a eliminar contaminants d’aquesta índole. Per tant, la normativa i l’interès científic davant aquesta situació de canvi global s’estan enfocant cada vegada més cap a contaminants polars (major afinitat per l’aigua), d’ús més comú i amb major potencial de mobilitat. Això indica que, encara que potser els noms dels contaminants concrets que plantegen un risc encara siguen desconeguts, s’està fent un esforç per investigar-ne la presència i les propietats que poden fer-los especialment perillosos, com el potencial de transport i el perfil d’ús.

Com mesurar allò desconegut? L’anàlisi no dirigida

En aquest moment de canvi global, en el qual la contaminació «encara per conèixer» està adquirint la rellevància que mereix, es plantegen, a més, una sèrie de qüestions tècniques quant a la quantificació de contaminants en mostres ambientals. En aquest sentit, estan cobrant especial rellevància les metodologies d’anàlisis mitjançant espectrometria de masses, que permeten una identificació a escala molecular de les substàncies que es troben en el medi ambient. A més, l’acoblament de l’espectrometria a la cromatografia de líquids i de gasos permet una separació dels compostos analitzats sobre la base de la seua polaritat o la seua volatilitat respectivament, la qual cosa simplifica la identificació molecular i en millora la sensibilitat.

«Compostos sense un aparent efecte nociu en el medi poden ser una amenaça per a la salut del planeta»

És a dir, cada vegada som capaços de descobrir més contaminants i els podem identificar a més baixes concentracions. Aquest tipus d’equips analítics han estat aplicats ja des de finals del segle passat a l’anàlisi dirigida de contaminants; se sabia el que es volia quantificar, i s’hi anava pel dret, utilitzant estàndards o patrons químics per a la confirmació i quantificació de les substàncies d’interès. En poques paraules, si es pretenia estudiar la presència d’un plaguicida com el DDT en zones remotes, com l’oceà obert o l’Antàrtida, es recollien mostres d’aigua en aquestes zones, s’analitzava mitjançant cromatografia de gasos i espectrometria de masses, es comparava la mostra amb un patró de DDT i, en cas d’identificar-se en la mostra, es quantificava quant de plaguicida hi havia.

Però, com quantificar alguna cosa, quan no sabem què estem buscant? Què podria estar contaminant el nostre oceà? Quines substàncies, dels milions que aboquem a les mars, estan precisament en una zona determinada? Quines les estan afectant? El canvi de paradigma requereix noves tècniques, sobretot d’analítiques i computacionals, per a l’anàlisi de sospitosos i l’anàlisi no dirigida. És a dir, hi ha una demanda d’una tecnologia que ens permeta conèixer quins contaminants es troben en el medi sense que es faça una discriminació de les substàncies que es volen quantificar. Les dades empíriques generades amb aquestes tècniques representen un gran avanç científic, ja que eviten el biaix de monitorar només certs compostos químics preseleccionats amb major o menor criteri, a més de representar un estalvi en l’ús d’estàndards químics, ja que l’adquisició de patrons de cadascuna de les substàncies amb risc potencial en el medi seria per complet inabastable per a qualsevol laboratori d’investigació (Figura 2).

Figura 2. Representació de la infinitat de compostos que poden trobar-se en una mostra ambiental analitzada per cromatografia de líquids o de gasos i espectrometria de masses, ordenats en funció de la seua massa i el seu temps de retenció cromatogràfic (relacionat amb la seua polaritat en LC o volatilitat en GC) (unitats arbitràries). Aquestes tècniques eviten el biaix de monitorar només certs compostos químics preseleccionats amb major o menor criteri, com es pot observar en la imatge teòrica en comparar els resultats de l’anàlisi no dirigida amb els de l’anàlisi de sospitosos. / Font: Autora

L’anàlisi de sospitosos inclou certa preselecció dels contaminants que cal mesurar en l’aigua, aire, sediment o mostres biològiques, ja que parteix d’una llista preconcebuda de masses moleculars dels compostos que potencialment poden donar-se en aquesta mostra. En aquest sentit, estan configurant-se bases de dades específiques en certes matrius per a facilitar aquesta anàlisi; per exemple, compostos xenobiòtics en rius; drogues i substàncies d’abús en depuradores, o plaguicides bioacumulables en fauna silvestre. S’hi inclou no sols la massa, sinó també la fórmula molecular, el perfil isotòpic, l’estructura i la possible fragmentació (com es trencaria la molècula en cas de ser analitzada en un espectròmetre, característica intrínseca de cada substància), la qual cosa permet una identificació quasi inequívoca d’un contaminant en una mostra ambiental.

D’altra banda, l’anàlisi purament no dirigida no té cap llista, i per això les eines computacionals requerides són molt exigents perquè siguen capaces de processar els milions de substàncies que poden donar-se en una mostra ambiental i, al mateix temps, poder diferenciar aquelles que són naturals, sintètiques, perilloses o no, endògenes o exògenes i poder caracteritzar-les. Avui dia aquestes tècniques encara s’estan desenvolupant. De moment l’anàlisi de sospitosos continua sent la tècnica amb més acceptació científica i s’aplica en estudis amb llistes de candidats d’entre centenars a milers i desenes de milers de compostos.

De les nostres llars a l’oceà obert

Si bé és cert que les propietats químiques i la toxicitat potencial de la immensa quantitat de substàncies químiques que usem encara s’està caracteritzant, sí que és per tothom conegut que la font principal d’aquests contaminants és l’ésser humà (evidentment, ja que n’hi ha un alt percentatge de sintètics o derivats antropogènics de productes naturals). La contaminació es genera fonamentalment a les nostres indústries, a les nostres explotacions agrícoles i ramaderes, als nostres sistemes de producció d’energia i de transport… Però, i sobretot des de la nova acceptació dels contaminants d’interès emergent, també als nostres hospitals, cuines, banys i mobiliari domèstic. Deixant de banda els contaminants industrials i agrícoles més reconeguts, hi ha una gran quantitat de productes de consum que actualment estan en revisió pels possibles efectes que puguen tenir una vegada alliberats al medi aquàtic en grans quantitats o de manera continuada.

Llig l’article complet a la web de Mètode

‘Submergeix-te’ en els oceans i descobreix l’impacte que el canvi global té en aquests en el número 107 de la revista Mètode, «Oceans: L’impacte del canvi global en el mar».

Belén González Gaya és investigadora del Centre d’Investigació Experimental en Biologia Marina en l’Estació Marina de Plentzia (PiE-UPV/EHU) i en el Departament de Química Analítica de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), Espanya. El seu interès se centra en la presència i efectes de contaminants orgànics en ecosistemes naturals i zones urbanes, amb especial interès en els ecosistemes aquàtics. Tot això des d’una perspectiva multidisciplinària combinant tècniques analítiques, ecotoxicològiques i biològiques per a dilucidar l’im pacte de la contaminació en el medi ambient. belen.gonzalez@ehu.eus

The post La contaminació invisible appeared first on VilaWeb.

400 anys observant cometes

El mes de juliol passat vam poder observar, a simple vista o amb prismàtics, el cometa C/2020 F3 NEOWISE. Multitud d’astrònoms d’arreu el món el van fotografiar. Els cometes són objectes l’aparició esporàdica dels quals ha cridat sempre l’atenció de la població. Durant centenars d’anys, els astròlegs tractaven de relacionar la seua aparició sobtada i la seua presència al cel amb vaticinis de fets que esdevindrien, normalment infortunis. No és estrany que els monarques del passat s’interessaren per aquestes aparicions i, crèduls com eren en la seua majoria, volgueren conèixer els presagis que aquests astres anunciaven.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El novembre de 1572 es va observar un nou estel a la constel·lació de Cassiopea. El rei Felip II va encarregar a l’astrònom més famós del regne, el catedràtic de la Universitat de València Jerónimo Muñoz, un estudi del nou astre, que Muñoz va publicar com El libro del nuevo cometa. En realitat el fenomen de 1572 era una supernova, observada també per l’astrònom danès Tycho Brahe. El mateix Muñoz en el seu llibre ja diu que més sembla estel que cometa. Anys més tard, els dos van poder observar i documentar el Gran Cometa de 1577.

El prestigi dels astrònoms de la cort de Felip II es va incrementar amb la unió de la corona portuguesa en 1581, en un període també caracteritzat per l’enorme difusió de les notícies en el pròsper món de les rela­cions de successos. Els fenòmens astronòmics –eclipsis solars, la supernova de 1572, però sobretot els cometes– van impulsar una sèrie de publicacions de gran valor perquè qüestionaven el sistema aristotèlic. Per als peripatètics, els cometes eren fenòmens atmosfèrics de la regió sublunar que no podien situar-se al cel immutable de planetes i estreles.

Juan Cedillo Díaz va succeir Andrés García de Céspedes com a cosmògraf major del Consejo de Indias i catedràtic de l’Academia Real Matemática de Madrid. Entre les obres manuscrites que es conserven a la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE), hi ha una traducció seua incompleta del De revolutionibus de Copèrnic, amb el títol Idea astronómica de la fábrica del mundo y movimiento de los cuerpos celestiales. Cedillo Díaz no va publicar l’obra. El professor Mariano Esteban Piñeiro postula que el temor a la censura i la sort de Galileu Galilei el van fer prudent. En canvi, diu que degué impartir les idees de Copèrnic en les seues classes, com també va fer amb l’obra de Galileu, Discurs del flux i reflux de la mar.

Cedillo Díaz i els seus alumnes van seguir amb interès la cèlebre polèmica entre Galileu i Orazio Grassi sobre els tres cometes que es van poder veure en 1618. Es conserven impresos i manuscrits que donen compte de les observacions i les seues conseqüències. Professors, nobles i estudiants van assistir a l’observació de l’últim d’aquests C/1618 W1, capitanejats per Cedillo Díaz, que va fer nombroses anotacions, que es conserven en el manuscrit 9092 de la BNE.

«Durant centenars d’anys, els astròlegs tractaven de relacionar l’aparició de cometes amb vaticinis de fets que esdevindrien, normalment infortunis»

Un testimoniatge d’aquella expectació que va impulsar al seguiment dels cometes, i de la col·laboració entre astròlegs, el constitueixen les notes que es conserven en diversos còdexs de la Biblioteca Nacional d’Espanya i de la Biblioteca de l’Escorial. En aquesta època, alguns astrònoms utilitzaven també la denominació d’astròlegs, seguint la tradició clàssica que l’astrologia era l’aplicació «pràctica» de l’astronomia. En un còdex miscel·lani de la Biblioteca Nacional, amb la signatura 9408, es troba el dibuix d’un cometa realitzat per astròlegs valen­cians. El títol diu Cometa que se aparece, i es pot llegir a la dreta: «Figura treta pels astròlegs de València, enviada a aquesta cort on s’apareix de la mateixa manera»; i a l’esquerra: «Es descobrí sobre l’orient de la mar de la part de migdia. El seu moviment és de primer mòbil amb major velocitat, i cada dia s’ha anat avançant dos graus. La longitud, de vint-i-nou graus, començant en set graus de Libra fins a 22 de Virgo. El color és blanc cendrós. Es començà a descobrir a 12 de novembre a les cinc hores del matí i s’ha anat avançant cada dia. I a 20 de novembre va eixir a les dues hores i quart del matí».

Es tracta, doncs, d’una comunicació dels astròlegs valencians a la cort del monarca espanyol Felip III. Dissortadament, ni en el text ni en la descripció del manuscrit figura l’any de l’observació. No obstant això, hem repassat els grans cometes que es van observar en aquella època, fent ús del magnífic tractat Cometography: Ancient-1799 de Gary W. Kronk publicat per Cambridge University Press en 1999, i intuïm que es tracta del segon dels tres cometes que es van poder observar en 1618: C/1618 V1. Les dates i les hores en les quals es va poder observar, el lloc del cel i el seu moviment (de primer mòbil o retrògrad: d’est a oest) coincideixen amb la descripció del manuscrit.

En el llibre de Kronk trobem una referència a una observació duta a terme des de Filipines publicada en The Philippine Islands1493-1898, una sèrie de 55 volums sobre la història de Filipines a través de manuscrits. En el volum 18 publicat en 1904, un autor anònim diu: «En el matí de l’11 de novembre [de 1618] un cometa va ser vist […] tenia una cua de color platejat, amb un lleuger tint cendrós i una forma extraordinària. Al principi era com una trompeta, després com una catana, amb el tall cap al sud-oest, i al final va aparèixer amb forma de palma». L’autor també esmenta Spica, l’estel més brillant de Virgo, per a la seua ubicació en el cel.

«Els cometes de 1618 són molt importants perquè van iniciar un animat debat científic en tot Europa sobre la seua naturalesa i la seua ubicació»

Resulta interessant comparar aquesta descripció amb una altra feta per l’astrònom portuguès Pedro Mexia publicada en Discurso sobre los dos cometas, que se vieron por el mes de noviembre del año pasado 1618 on es pot llegir: «El seu color era vari com fum de fornall de fondre metalls amb molts fums.» Sorprèn la coincidència en la descripció amb la de l’observador filipí: «En cosa d’una hora vam poder veure que canviava de formes: la primera de botzina, la segona d’assot, la tercera d’alfange turquesc i la quarta de palma» (un dibuix amb aquesta silueta apareix en la portada del llibre).

Llig l’article complet a la web de Mètode

«Desvela l’univers» amb els altres articles d’aquesta secció a Mètode.

Vicent J. Martínez és catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de l’observatori Astronòmic de la Universitat de València. @VicentJM

Júlia Benavent és catedràtica de Filologia Italiana de la Universitat de València.

The post 400 anys observant cometes appeared first on VilaWeb.

El Consell per la República farà les eleccions de la primera Assemblea de Representants a la tardor

Canvi de calendari. Les eleccions a la primera Assemblea de Representants del Consell per la República, que han de servir per a culminar el procés amb què l’entitat assolirà la funcionalitat prevista de bon començament, es faran a la tardor, segons que ha pogut saber VilaWeb. Era previst que les eleccions fossin a final de juny, però segons fonts del Consell el calendari s’ha hagut de reformular per l’enrenou de l’actualitat –marcada per la formació de govern, la concessió dels indults i afectada per qüestions logístiques internes del Consell, com ara la campanya per a la identitat digital republicana. Abans de les eleccions caldrà que el consell de govern validi tot el procés.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’Assemblea de Representants, un instrument per a la revolució democràtica | Editorial de Vicent Partal

Les dues fites per a la institucionalització definitiva del Consell eren la constitució de l’Assemblea de Representants, que ara ja comença a situar-se al calendari, i el reglament electoral, que es va aprovar el desembre proppassat. L’Assemblea de Representants ha d’actuar com un parlament popular de 121 membres que decidiran tant el funcionament i les propostes del Consell, com la formació del consell de govern o fins i tot el nomenament del president, que actualment és Carles Puigdemont.

Fins ara, l’òrgan que ocupava aquest espai era l’Assemblea Fundacional, en què el Consell convocava els càrrecs electes al Parlament de Catalunya que van subscriure la creació del Consell quan van signar l’acord de govern i la investidura del president Quim Torra en la dotzena legislatura. Amb tot, en l’última assemblea, que es va fer el 19 de desembre passat, ERC no hi va participar perquè considerava que la institució s’havia tornat partidista.

Ara com ara, en tot cas, el consell de govern del Consell per la República és integrat per membres d’ERC, Junts per Catalunya, Poble Lliure, Demòcrates, Acció per la República, Solidaritat, Moviment d’Esquerres, Independentistes d’Esquerres, l’ANC i Òmnium Cultural, a més d’independents.

Qui es podrà presentar a les eleccions de l’Assemblea de Representants?

L’Assemblea de Representants actuarà com a “òrgan de representació general i de decisió superior” del Consell per la República. Cada dos anys s’hi faran eleccions que renovaran els 121 membres.

Segons el text aprovat, d’aquests 121 membres n’hi haurà 40 que seran càrrecs electes (diputats del Parlament de Catalunya, diputats del congrés espanyol, senadors del Principat elegits al parlament, regidors del Principat i eurodiputats “de formacions polítiques catalanes”). Aquests 40 electes es presentaran en una sola circumscripció, i cada elector podrà votar-ne 30.

Però també hi haurà 81 membres de l’Assemblea que seran ciutadans que hagin decidit de presentar-s’hi. En aquest cas, hi haurà 26 circumscripcions i cada votant podrà optar per tants candidats com puguin presentar-se a la seva circumscripció. Hi haurà 8 llocs en joc a Girona; 6 al Baix Llobregat, el Vallès Occidental Oest i la Catalunya Central; 4 a Lleida, Camp de Tarragona, Penedès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental Est i Ciutat Vella-Eixample; 2 a l’Alt Pirineu – Aran, Terres de l’Ebre, Barcelonès Nord, l’Hospitalet de Llobregat, Nou Barris – Sant Andreu, Sants – Montjuïc – les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sarrià; i un a Catalunya Nord – Andorra, Illes Balears i País Valencià – Franja de Ponent. També n’hi haurà 2 de la Unió Europea i la resta del món.

El reglament també estableix que la meitat d’electes de cada circumscripció hagin de ser dones, de manera que siguin elegides les candidates més votades fins a cobrir la meitat dels representants.

Com es votarà i on?

El sistema de votació és el punt susceptible de més canvis respecte del dispositiu electoral previst per a aquest mes de juny. Era previst que els membres del Consell per la República –actualment n’hi ha 97.939– emetessin els vots preferentment per via electrònica, atesa la situació epidemiològica, i el Consell especificava que la Sindicatura Electoral podia autoritzar excepcionalment la votació presencial en cas d’impossibilitat de fer la votació electrònica. Amb tot, l’estat avançat de la vaccinació de la població i la retirada progressiva de restriccions pot alterar aquesta previsió amb vista a la tardor.

La Sindicatura és un òrgan format per cinc juristes i politòlegs experts en processos electorals i participació ciutadana que vetllaran per la transparència del procés.

El full de ruta i la qüestió de la pluralitat

L’Assemblea Fundacional que es va reunir al desembre també va aprovar el full de ruta de la institució, un text anomenat “Preparem-nos” que es pronunciava a favor del rupturisme. El document definia el Consell com l’Autoritat Nacional Catalana i cridava a “incrementar la revolta ciutadana iniciada el Primer d’Octubre”, amb l’objectiu final de desbordar l’estat espanyol per a disputar-li el poder. El to distava molt de l’estratègia d’Esquerra Republicana, que va guanyar les eleccions dos mesos més tard, centrada en la necessitat d’avançar cap a un pacte amb l’estat espanyol per a fer un nou referèndum d’autodeterminació. A més, l’estratègia rupturista ha estat relegada pel cap baix dos anys, el marge que Junts per Catalunya i la CUP van accedir a donar a la taula de diàleg amb el govern espanyol per investir Aragonès.

Un dels grans envits del Consell serà fins a quin punt pot fer de contrapès d’aquesta estratègia més pactista. L’altre, resoldre el serrell de la pluralitat. Com dèiem, la majoria de partits i d’entitats independentistes són al consell de govern del Consell, però Esquerra Republicana –ara com ara, el partit independentista més votat i el que exerceix la presidència de la Generalitat– se n’ha anat allunyant. L’Assemblea del desembre va mirar de començar a posar-hi remei, aprovant una resolució que reivindicava que el Consell havia de cercar la neutralitat partidista i la pluralitat. Segons els acords signats, una de les primeres tasques de l’Assemblea de Representants serà elegir el president, que no podrà ser de Junts per Catalunya, perquè ja ho és el president del Consell, Carles Puigdemont.

The post El Consell per la República farà les eleccions de la primera Assemblea de Representants a la tardor appeared first on VilaWeb.

El bastó i la pastanaga de Sánchez: la repressió sobrevola la primera reunió amb Aragonès

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, rep avui a les cinc de la tarda el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, a la Moncloa. Serà la seva primera reunió oficial, però no pas el començament de la relació presidencial. Ben al contrari, l’arribada d’Aragonès a la Generalitat ha obert les comportes d’un canvi d’etapa en què tots dos governs ja han escenificat el diàleg i la distensió. Sánchez i Aragonès ja van engegar el nou rumb a l’acte d’homenatge a La Vanguardia i Foment del Treball, on l’oligarquia espanyola va beneir la l’assistència dels dos presidents com “un missatge molt potent de normalitat política i de tranquil·litat a la societat”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els amos de sempre bategen Aragonès

Llavors, Aragonès va agrair a Sánchez que hagués fet “passos endavant” i va anunciar que era l’hora de reprendre “el camí del diàleg i de la negociació”. I Sánchez va dir que calia que Catalunya avancés cap al retrobament i la concòrdia. Unes hores abans, el president d’ERC, Oriol Junqueras, aplaudia dels Lledoners estant uns indults que eren a punt d’arribar i renegava de la via unilateral. També van coincidir a les jornades econòmiques del Cercle d’Economia, el 16 de juny, on Aragonès va demanar a Pedro Sánchez de tornar a la Declaració de Pedralbes. En aquell document, signat entre tots dos governs a final del 2018, es parlava de “conflicte sobre el futur polític de Catalunya” i s’optava per un “diàleg efectiu” per a “vehicular una proposta política”.

El tercer capítol del retrobament de governs ha estat just aquest cap de setmana, al Mobile World Congress. El rei espanyol, Felipe VI, va apel·lar a la unió durant el seu discurs, i Sánchez va dir que “la cooperació institucional i la unitat d’acció” eren “el camí fèrtil per a aixecar el país”. Aragonès va evitar de concretar gaire i va centrar el discurs en el futur de l’economia catalana, però en aquest cas la fotografia era molt més eloqüent: en una mateixa taula amb Felipe VI, Sánchez, la batllessa Ada Colau i els organitzadors del Mobile, tots xerrant relaxadament amb un somriure a la boca.

I entre les dues primeres trobades i la tercera, un punt d’inflexió: els indults.

Un altre mes d’acarnissament repressor

Mentre nou dels presos polítics independentistes han sortit de la presó, indultats pel govern espanyol amb l’argument que “hi ha un temps per al càstig i un altre per a la concòrdia”, la repressió continua, i avui, a més, precisament avui, fa un pas important. Avui i demà, quaranta-un polítics, alts càrrecs, funcionaris i delegats del govern a l’estranger són citats al Tribunal de Comptes espanyol, una de les peces centrals de la repressió contra l’independentisme, que els reclama fiances milionàries sense cap mena de fiscalització per la despesa en l’acció exterior de la Generalitat. En aquesta vista, els podrien imposar una nova fiança astronòmica, que se sumaria a la de 4,1 milions que els presos polítics i els exiliats ja van pagar al Tribunal Suprem espanyol per l’organització del Primer d’Octubre, i a la de 4,9 milions d’euros que el president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i els ex-consellers Irene Rigau i Francesc Homs van pagar pel 9-N.

El tribunal nepotista i tardofranquista que reprimeix sense jutges

Un dels acusadors contra la quarantena de dirigents amenaçats pel Tribunal de Comptes és, justament, l’advocacia de l’estat espanyol, un òrgan que depèn del govern espanyol. De fet, aquest cap de setmana el conseller Josep Rull va reclamar que l’advocacia s’apartés de la causa, responent a unes declaracions del ministre José Luis Ábalos en què deia que la repressió del Tribunal de Comptes era “una pedra a la sabata” per al diàleg. El fet cert és que no tan sols l’advocacia de l’estat forma part de la causa contra els independentistes, sinó que el tribunal va decidir la setmana passada de no ajornar la cita d’avui i de mantenir així la persecució amb el seu suport de l’advocacia. Una posició en la línia que ha mantingut l’advocacia durant el govern de Sánchez: el 2019 va voler encausar els ferits de l’1-O per haver format “una massa tumultuària”.

L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar

El ressò mediàtic internacional per l’asfíxia econòmica contra l’ex-conseller Andreu Mas-Colell ha projectat especialment el cas del Tribunal de Comptes, però més enllà d’aquest cas i del dels indultats, la repressió contra l’independentisme avança amb múltiples tentacles. A mitjan mes, just pels volts de l’acte al Cercle d’Economia, els vint-i-vuit processats pel jutjat 13 de Barcelona arran de l’1-O, majoritàriament ex-alts càrrecs del govern, tornaven a declarar. Al damunt hi tenen l’amenaça de molts anys de presó, perquè són acusats de delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental. I el dia 16, l’activista independentista Marcel Vivet era condemnat a cinc anys de presó per l’Audiència de Barcelona per la seva participació en la manifestació holi contra els policies espanyols de Jusapol.

El full de ruta que Aragonès diu que defensarà a la reunió

El president Aragonès ha assegurat que a la reunió d’avui amb el president espanyol hi defensarà allò que forma part l’informe del Consell d’Europa, que demanava l’alliberament dels presoners polítics, la retirada de les euroordres i la fi de la repressió contra l’independentisme. “El full de ruta per a posar fi a la repressió és que Espanya compleixi amb el Consell d’Europa“, ha reiterat Aragonès. Però ha dit també que la reunió amb Sánchez serà “un pas mes” en una negociació que serà “de les més complexes que haurà hagut d’afrontar la Generalitat en la seva història recent”. Després de la reunió, aproximadament a quarts de vuit del vespre, el president compareixerà al centre Blanquerna, la delegació del govern a Madrid.

The post El bastó i la pastanaga de Sánchez: la repressió sobrevola la primera reunió amb Aragonès appeared first on VilaWeb.

L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar

Entre avui i demà quaranta-un polítics, alts càrrecs, funcionaris i delegats del govern a l’estranger són citats al Tribunal de Comptes espanyol, que els reclama que paguin les despeses del Diplocat entre els anys 2011 i 2017 per l’acció exterior de la Generalitat. En aquesta vista, els podrien imposar una nova fiança milionària. Entre els quaranta-un citats a declarar hi ha els presidents Puigdemont i Mas, el vice-president Junqueras i els consellers Romeva, Turull, Mas-Colell, Munté i Homs. Però la causa d’aquest tribunal administratiu polititzat i amb vincles amb el franquisme tardà té un punt feble: el vot discrepant d’una consellera, María Dolores Genaro Moya, que posa en qüestió tot el procediment.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

És un vot discrepant molt contundent, de cinc pàgines, contra l’informe que el març del 2019 posava el fonament d’una gran persecució patrimonial. En primer lloc, cal entendre d’on ve aquest informe acusatori, perquè arrenca de la voluntat d’acarnissament del PP, el PSOE i Ciutadans contra els càrrecs que hi havia a la Generalitat el Primer d’Octubre, que s’estén fins al govern d’Artur Mas i que en cerca la ruïna econòmica i patrimonial. Aquests partits van encarregar al tribunal, a final del 2017, quan ja hi havia presos i exiliats, que examinés tota la despesa de l’acció exterior de la Generalitat. Sabien què implicava, això: la inevitable causa per un ús de diners que qualificarien d’irregular, perquè el Tribunal de Comptes és controlat totalment pels grans partits espanyols, PP i PSOE –i sobretot, actualment, pel PP.

I tal dit, tal fet: el tribunal, en el vast informe que li havia encarregat la comissió mixta del senat i el congrés espanyols sobre la despesa en acció exterior de la Generalitat, va concloure que hi havia un munt de despeses (fins i tot les ampolles de vi dels sopars amb diputats de parlaments estrangers) que “interferien, pertorbaven i condicionaven la direcció pel govern [espanyol] de la política exterior del regne d’Espanya”. Però María Dolores Genaro Moya no hi estava pas d’acord. I els seus arguments són contundents.

Els arguments de María Dolores Genaro

En primer lloc, Genaro denunciava la pressa que hi havia per a aprovar l’informe, que desfermava la persecució contra totes aquestes persones: Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Neus Munté, Raül Romeva, Francesc Homs, Andreu Mas-Colell, Javier Acín, Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Virginia Astigarraga, Luca Bellizzi, Luis Bertrán, Albert Carreras, Adam Casals, Francesc Cubel, Ewa Adela Cylwik, Ramon Font, Francesca Guardiola, Erick Hauck, Marie Katinka, Elisabeth Kapretz, Manuel Manonelles, Sergi Marcén, David Mascort, Joaquim Nin, Maryse Olivé, Mar Ortega, Juan Prat, Pere Puig, Albert Royo, Andrew Scott Davis, Jordi Serra, Josep Manuel Suárez Iborra, Mireia Vidal, Rosa Vidal, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro i Pau Villòria. Són presidents, vice-presidents i consellers, però també secretaris generals, delegats a l’estranger…

“No puc votar a favor d’un informe del qual, quan es va debatre en la reunió del ple, jo no sabia la versió definitiva, amb els canvis d’última hora que s’hi van fer. Perquè aquesta versió no ens la van enviar. Això és resultat, probablement, de la incomprensible urgència per aprovar el projecte d’informe”, es queixava. Genaro deia, a més, que aquesta pressa en la tramitació és contrària a les normes del tribunal. Tanta pressa li va impedir de fer-hi totes les observacions tècniques que hi volia fer.

Però el fet més greu és el fons, el contingut definitiu de l’informe, que segons la consellera és ple de vaguetats, d’ambigüitats, d’inconcrecions i de consideracions que van més enllà del judici estrictament tècnic i d’eficàcia econòmica. És a dir, que van fer una avaluació política que no els pertocava. I això es nota en tota la resta d’esmenes que la consellera fa als arguments de l’informe.

Ho deixa ben clar: “Amb les dades que s’hi indiquen no sembla que hi hagi en aquests casos una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat en relació amb les competències que li corresponen.” Heus ací la base de la irregularitat en la persecució contra la trentena de càrrecs del govern; que allò que van fer durant tots aquells anys era justificat per la competència que la legislació els conferia. L’argúcia que destapa Genaro és la següent: en l’informe detallen tot un seguit de despeses que s’inclouen “dins les competències autonòmiques”, però “els confereixen caràcter irregular, al viatge o l’activitat, a conseqüència de les declaracions fetes a la premsa després de l’acte”.

I posa l’exemple d’un viatge del president Mas a Amsterdam per a participar en la segona trobada de dirigents europeus liberal-demòcrates (25 de febrer de 2013) i un del president Puigdemont a Copenhaguen per a inaugurar la seu de la delegació als països nòrdics (31 d’agost de 2017) També diu que és excessiu de qualificar d’il·legals activitats que clarament són “accessòries d’una activitat principal desenvolupada dins l’àmbit competencial”. I afegeix una pràctica més greu encara: el Tribunal de Comptes utilitza com a mitjans de prova per a certificar una despesa irregular notes de premsa i no pas la documentació integrant dels expedients de despesa. Tota una violació de les normes de fiscalització recollides en les Normes Internacionals per a Entitats Fiscalitzadores Superiors en què s’hauria de basar aquest tribunal.

Però encara més: la consellera discrepant compta cinquanta-dues activitats que, tot i que tenen a veure amb el procés d’independència, són “meres declaracions polítiques o ideològiques i expressen opinions, sense cap mena de transcendència econòmica ni comptable i que, per tant, han de ser objecte de consideració en àmbits diferents del de l’exercici de la funció fiscalitzadora del Tribunal de Comptes, que s’ha de circumscriure estrictament a l’anàlisi de l’activitat econòmico-financera del sector públic”.

Per exemple, inclouen com a despesa il·legal una entrevista que va fer el secretari d’Afers Exteriors per a la UE el 2014 amb un periodista txec que es volia documentar i conèixer de primera mà la realitat catalana per fer un reportatge. I com que el periodista li demanava per les opcions d’una Catalunya independent i la viabilitat d’un referèndum, aquella despesa ja és qualificada de sospitosa. Passa això mateix amb una entrevista d’un periodista japonès i d’un de xinès. I encara hi ha més coses: la participació en tot d’actes i conferències on no s’indica cap mena de despesa associada, però que tanmateix consten en l’informe, per a inflar la dimensió política de tota l’acció que es volia qüestionar i impugnar. Hi inclouen també l’enviament d’una carta a l’alt representant del govern del Kurdistan a Itàlia el setembre del 2017 i, en paraules de Genaro, “l’insòlit fet d’haver rebut una carta enviada des del Ministeri d’Afers Estrangers de Polònia el 2016”. Una carta que el Tribunal de Comptes aporta com a prova que la Generalitat volia establir relacions bilaterals amb el govern polonès. Però no hi fa constar cap despesa associada, no hi ha pas res d’irregular d’un punt de vista comptable, i tanmateix incorpora una valoració i una crítica política que ultrapassa les seves competències.

The post L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar appeared first on VilaWeb.

La febre de l’arc

Venim d’una setmana amb una vertadera pluja de perfils multicolors als logotips de les empreses, que han llançat eslògans i missatges reivindicant la diversitat LGTBIQ+. Jo m’he marejat i tot. Les marques s’han abocat en massa a celebrar el 28 de juny, amb tot l’orgull, i tota la barra, tot sigui dit. Siguin hamburgueses, galetes, dònuts, iogurts, cotxes, telèfons, assegurances, premsa esportiva, de dretes o espanyolista. Si el 2018 va ser l’any del feminisme per tutti estampat a les samarretes del Zara, l’any 2021 crec que tocarà el torn a la causa LGTBIQ+. Després dels dubtes sobre si seria possible fer les celebracions al carrer a causa de la pandèmia, les empreses han dit: calla, que agafarem el protagonisme de la diada. I qui no corre, vola. Ja fa dies que han adaptat la imatge de perfil a les xarxes i han començat a aixecar el ditet per dir: ei, que jo també sóc LGTBIQfriendly, i així s’han tret de la màniga una bona campanya el mes de juny, un mes comercialment fluix, excepte per a les marques de cervesa.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

He vist tantes campanyes multicolors i de tantes marques que potser no cal ni comentar-les. De tota manera, una de les més sonades, i de les que estic segura que van crear precedent per a enguany, va ser la que va fer l’any passat Correos de España. No gaire sospitosa de ser una empresa transgressora, va sorprendre tothom amb la campanya ‘No només groc’, en què va canviar el seu groc corporatiu de sempre per l’arc de Sant Martí com a fons del logotip. En poc més de tres dies, l’empresa de missatgeria va aconseguir ser trending topic a les xarxes socials. Tot i que l’acció també va causar una ona expansiva de controvèrsia, la gent en va parlar, i en aquest món de la publicitat compta això. De manera que enguany les marques han après la lliçó i han volgut jugar-hi fort, sense complexos. Que els diguin oportunistes, que el soroll ja l’hauran fet.

És el capitalisme sexual i emocional de les campanyes que volen tocar el cor. Utilitzen els debats que bullen al carrer, una mica de treball de camp i ja tenim la sociologia barata farcida d’experiències íntimes estimulants per associar-les a un producte i fer la transacció econòmica. Lluitar per amors diversos és un bon relat i això no se’ls escapa, als de màrqueting, sobretot en aquelles empreses més dirigides al públic jove. Si abans la imatge pública de les persones LGTBIQ+ era de debilitat, de raresa o exclusió, ara representa els valors contraris. La valentia, l’originalitat, la integració. Però no ens emocionem pas gaire, perquè la visibilització del col·lectiu LGTBIQ+ ha arribat a la publicitat tard i malament. Com si no hagués après gran cosa del cinema i la televisió, cosins audiovisuals molt més avançats en la matèria. El cinema i la televisió ja fa anys que piquen pedra en aquesta inacabable batalla per la representació després d’una travessia pel desert plena d’estereotips, de ridiculitzacions i de burles. Des dels personatges “protogais” del cinema del franquisme, en paraules de Román Gubern, que podíem suposar LGBTIQ+, però que en la ficció no constava ni s’hi feia cap referència, fins als gais tolerats però molt poc representats en les trames del cinema dels setanta. A partir dels anys vuitanta es comencen a admetre personatges LGTBIQ+ amb una caracterització més amable, però sempre en clau de comèdia, això sí, en què es mostra que, atenció, es podia ser homosexual i bona persona alhora. Després, als anys noranta, en els personatges LGBTIQ+ aquesta identitat es mostra com la seva pròpia trama, és a dir, l’arc del personatge és la sortida de l’armari i res més. És la televisió de la segona part dels anys noranta i molt primers anys del nou segle que comença a mostrar personatges LGBTIQ+ integrats en la trama, que desenvolupen una àmplia estructura dramàtica perquè, a més de ser personatges LGBTIQ+, són moltes coses més. La identitat afectiva deixa de ser el fet identificatiu del seu caràcter i és només un tret més de la personalitat.

En canvi, les marques comercials han callat durant dècades per por de ser estigmatitzades entre els clients. No han fet cap referència al col·lectiu ni en anuncis de detergents, ni de roba, ni de sabates. Com si aquest col·lectiu de la població directament no existís. Fins ben entrada la segona dècada del segle XXI no han dit ni piu. De fet, han començat a parlar quan han vist clar que afegir-se a l’amor lliure i l’alegria colorista els podia aportar un bon rèdit a la imatge. I ho han fet amb totes les precaucions possibles. Boniques i educades parelletes LGTBIQ+, amb cossos perfectes, sempre joves i ben vestits. Amb poca presència de persones trans, gent gran o persones no binàries. No fos cas que aquesta diversitat pogués acostar-nos a aquella lletjor prehistòrica amb què associàvem els marginats. Les marques diuen que són diverses, però de vulnerabilitat i pobresa en volen saber ben poc.

En un context polític en què les dretes continuen guanyant terreny i creixen les denúncies de violència contra el col·lectiu LGTBIQ+ segons dades de l’Observatori contra la LGTBIQ-fòbia, no hi ha gaire dubte que aquestes campanyes són una bona rentada de cara anual. Una batalla comunicativa que vol emblanquir la imatge de moltes empreses que encara continuen autoritàriament dirigides per homòfobs i carques; tolerant violències als seus despatxos i a les seves cadenes de producció i que no han desplegat cap protocol per a evitar-ho. La rentada de cara rosa, o pinkwashing, és un concepte que ens serà força útil d’ara endavant. Demanar llibertat, igualtat i respecte per les identitats diverses, encara que de portes endins la consciència sigui més aviat justeta i les polítiques d’empresa totalment neoliberals i masculinitzades.

A més, s’ha de dir també que les xarxes socials han facilitat aquesta deriva comercial de la lluita LGTBIQ+.  A internet, les marques es camuflen i es mesclen entre l’activisme de la xarxa i ja no se sap qui és qui. Utilitzen les mateixes fotos de perfil i etiquetes identificatives –#diadelorgull #diadelorgullLGTBIQ– i històries de vida semblants a les que difonen els moviments socials. Entre aquesta tempesta elèctrica d’arcs de Sant Martí, no saps si un missatge l’emet un col·lectiu activista o una gran multinacional. Se superposen influenciadors, celebritats i activistes honestos i amb tot plegat es forma una immensa bola de colors en què les consignes polítiques queden totalment soterrades. Que la bola no ens aixafi!

The post La febre de l’arc appeared first on VilaWeb.

Qui era Mohamed Choulli el Hosni, el pres mort a l’incendi del Puig de les Basses?

Mohamed Choulli el Hosni és el pres que va morir dilluns en un incendi a la presó del Puig de les Basses, intoxicat pel fum del foc. Dos interns més van resultar ferits per la inhalació i van ser ingressats a l’Hospital de Palamós, i dos funcionaris que van intervenir per apagar l’incendi i treure els interns de les cel·les també van ser ingressats pel mateix motiu a l’Hospital de Figueres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Hosni va néixer al Marroc i a dos anys la seva mare va emigrar a Catalunya. Tenia 31 anys i en feia deu que era entre reixes. Complia una pena de 13 anys i 22 mesos de presó, fins a final del 2024, arran d’una condemna per un robatori amb violència. Durant aquest temps, va passar per diverses presons. Abans d’arribar al Puig de les Basses, havia estat a Quatre Camins, a Brians 1, a Brians 2, als Lledoners i al Mas d’Enric. Actualment, era internat sota el Departament Especial de Règim Tancat (DERT).

L’any passat, El Hosni va denunciar a la fiscalia de Tarragona que havia rebut maltractaments i coaccions a la presó del Mas d’Enric per part de funcionaris. També ho havia posat en coneixement del Departament de Justícia i el Síndic de Greuges. La situació va arribar a tal extrem que El Hosni va intentar de suïcidar-se a la cel·la penjant-se amb un llençol. Feia temps que li aplicaven el protocol antisuïcidi, i segons la seva germana estava diagnosticat per un psiquiatre.

El pres havia estat molts anys en règim d’aïllament i tant la família i com els advocats havien denunciat la vulneració de drets que patia. De fet, en la denúncia relatava com l’havien coaccionat o intimidat perquè no expliqués res, sota l’amenaça que l’agredirien i el traslladarien de presó, cosa que ell no volia. El Hosni tenia una personalitat rebel i sovint s’alçava contra el tracte que rebia a les presons per part d’alguns funcionaris per fer valdre els seus drets.

El 2017, va participar com a testimoni en el grup de treball sobre el Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat al Parlament de Catalunya. Per aquest motiu, i per por de possibles represàlies, va demanar una protecció especial, però no li la van concedir.

Una investigació per a esclarir els fets

Segons el Departament de Justícia, El Hosni –que va morir a la presó– i dos interns més van calar foc a les dues cel·les. Una volta apagades les flames, una comitiva judicial va anar al Puig de les Basses per l’aixecament del cos i per començar diligències judicials. Ara bé, no tothom troba creïble aquesta versió. “No hi ha un espai més vigilat i no és tan fàcil de calar foc a dues habitacions, com diuen que ha passat”, deien diumenge al vespre a VilaWeb fonts de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, que demana una investigació per a esclarir els fets.

En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici. Segons un comunicat, el Síndic s’ha adreçat a la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima per demanar informació sobre quan va començar l’incendi i les mesures i actuacions de la presó per a apagar-lo. Respecte d’El Hosni, ha sol·licitat informació sobre el seguiment psiquiàtric que li feien, els programes de rehabilitació que seguia i la seva evolució quant al tractament i el règim. El Síndic també vol saber quina relació mantenia amb els altres dos interns ferits i si tenia cap incompatibilitat, per denúncies de presumptes maltractaments, amb els funcionaris del DERT. Així mateix, vol accedir a les imatges enregistrades per les càmeres del passadís de les cel·les on hi va haver l’incendi.

Justícia va donar la seva versió dels fets, i caldrà esperar el resultat de les diligències judicials i de l’actuació del Síndic de Greuges, a més de les possibles accions que emprengui la família per mitjà dels seus advocats del Centre Irídia.

The post Qui era Mohamed Choulli el Hosni, el pres mort a l’incendi del Puig de les Basses? appeared first on VilaWeb.

No és la solitud, que mata els vells

Cada mes, a Catalunya, se suïciden 6 persones de 80 anys en amunt. Cada mes, també, 30 persones de més de 65 en fan l’intent. Escurçant l’estadística, doncs, cada dia hi ha hagut un jubilat català que ha intentat de deixar de viure pel seu compte. Són dades dels departaments de Justícia i de Salut, respectivament, dels anys 2019 i 2020. Si deixem de banda el període pandèmic, per distorsionador, del 2015 al 2019 els suïcidis dins la franja de més de 65 anys han passat de 118 a 201 anuals. I ara que les xifres ja no ens diuen res, continuarem amb les paraules fins on puguem.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les entitats que es dediquen a acompanyar gent gran –ho haurem de dir com es diu ara– expliquen que cada vegada hi ha més persones que viuen la vellesa en solitud. Això no vol dir necessàriament que visquin soles, ho sap tothom, però la falta de companyia és més fàcil de documentar que l’estat de l’esperit. A Catalunya hi ha 300.000 vells que viuen sols, i a Barcelona, abans del sotrac de la covid els bombers en trobaven un cada setmana a qui la mort l’havia trobat sol, sense que ningú ho hagués previst, anunciat ni presenciat. Un vell que la majoria de vegades devia ser vella, perquè a les dones la natura encara ens fa durar més, sàdica com és quan pot fer i desfer a plaer.

Tot això passa aquí, en un país mediterrani on figura que la gent és tan oberta i tan gregària i tan no sé què. M’ha fet pensar en el documental La teoria sueca de l’amor (ja a YouTube), que tracta de la solitud en un país que es va proposar que tots els seus ciutadans, jóvens i vells, malalts i sans, no haguessin de dependre de ningú més per a subsistir. La idea és bona: els jóvens poden agafar un pis sols des del primer dia, hi ha famílies monoparentals a pleret, no et cal saludar el veí per si un dia l’haguessis de menester, les residències per a dependents són una monada. Personalment, em sembla el paradís a la Terra, però diuen que la cosa se’ls torça al final: es veu que trobar suecs sols morts a casa és tan habitual que fins i tot tenen un departament dedicat a buscar-los els hereus i, si no n’hi ha, a gestionar els béns que han deixat al món material. Podríem dir que han portat a l’extrem el “quan sigui gran jo no vull donar feina”, que ja és un clàssic universal.

De normal, doncs, la gent necessita gent, especialment els més vulnerables. En aquestes latituds, a més a més, la solitud dels padrins atrau la maldat com un imant. Molts que se senten sols són carn d’estafa i de lladreria, perquè accepten el contacte de qui sigui que els dediqui una mica d’atenció. Les dones, a més a més –sempre aquest a més a més–, són víctimes potencials d’abusos sexuals: els falsos tècnics de la llum que agredeixen dones d’edat saben que elles, per vergonya, no els denunciaran mai. Ja me n’anava del tema: amb xarxa de suport o sense, la por és moneda d’ús corrent a la tercera i quarta edat. Al seu voltant tot són advertiments, no obriu a ningú, no parleu amb desconeguts, no doneu cap dada si us telefonen. I és clar, acaben convertits en un ull cataràctic a l’espiell, en una presència recelosa darrere un doble pany i el llisquet posat. El món exterior canvia de pressa i se’ls presenta hostil i incomprensible. Han de recórrer a tercers per a fer tràmits per internet, les seues caixes de pensions s’han tornat cafeteries on els encolomen assegurances, aparells de teleassistència i hipoteques inverses. Fa l’efecte que ser vell a l’era digital té un component d’humiliació que no tenia en èpoques passades, perquè encara et fa més dependent, i en un sentit que no t’esperaves.

Amb l’allargament de l’esperança de vida –és un dir, perquè és la vida, que ens allarguen, i no pas l’esperança–, si tot va “bé”, te’n tires gairebé un terç essent vell. En paral·lel, l’acceleració tecnològica fa que jóvens i padrins visquin més que mai en temps diferents, cosa que, per als veterans, es tradueix en més aïllament. Hauria de tenir un sentit, tot això. I potser és perquè no en té, per ara, que cada vegada n’hi ha més que acaben els seus dies de la pitjor manera.

Alhora, hem estigmatitzat tant la solitud que ni ens en recordem que també pot ser volguda; ni ens imaginem que hi pugui haver cap vell que la trobi desitjable perquè ja la desitjava de jove, o perquè ja seria hora, colló, després de tota una vida dedicada als altres. Donem per fet que, per edat, el que toca és prestar-se resignadament a haver de veure més gent, a la gimcana de les visites mèdiques, al contacte de les pells estranyes, a la invasió constant del propi espai personal. No poder accedir a estar sol perquè el cos atrotinat no t’acompanya el cap, és una manera d’arribar a la mateixa angoixa vital que qui necessita la companyia com l’aigua.

En tot cas, i en un món més comunicat que mai, fa l’efecte que no és tant la solitud, el mal dels vells, sinó l’aïllament mental. L’aïllament respecte d’un món que ja no reconeixen com a propi i on hauran de viure massa temps. Servidora és d’una època que les padrines adolorides sospiraven pels racons que nostrosinyó se les emportés, que ja ho tenien tot fet. No m’ha fet riure mai, aquest plany, al contrari: sempre he pensat, fins de xiqueta, que hi hauria d’haver la manera que tothom pogués acabar el seu viure civilitzadament. Però mentre això no és possible, hem de començar a pensar com ens ho fem, perquè d’aquí a només quinze anys, a Catalunya, la gent gran que viurà sola arribarà al mig milió, i els que vulguin han de poder fer-ho de gust, però d’aïllats, no n’hauria de quedar cap ni un.

The post No és la solitud, que mata els vells appeared first on VilaWeb.

Turull farà una Travessa per la Llibertat des de Portbou fins a Arnes

Jordi Turull ha anunciat que el 10 de juliol començarà una Travessa per la Llibertat des de Portbou (Alt Empordà) fins a Arnes (Terra Alta). Creuarà tot el Principat de nord a sud a peu en agraïment pel suport rebut durant el seu empresonament. Turull ha convidat a unir-s’hi qui vulgui participar-hi.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El 10 de juliol començo un repte. Una Travessa per la Llibertat. A peu en etapes de Portbou fins a Arnes. Va d’agraiment a tants per tant, i de refermar el compromís. Qui hi vulgui participar, serà benvingut. Més info, els pròxims dies #LaTravessa #AmnistiaAra #Independencia pic.twitter.com/PlKwjJ8ZTi

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) June 28, 2021

 

The post Turull farà una Travessa per la Llibertat des de Portbou fins a Arnes appeared first on VilaWeb.

Junqueras alerta que repressió no s’atura: “Embargaran la casa dels nostres fills”

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que la independència de Catalunya “no és només un dret”, sinó que ara, davant la repressió, és “més que mai un deure”. Durant la seva intervenció davant el consell nacional extraordinari, la primera després de ser indultat, Junqueras ha afirmat que la independència és l’única eina per construir “una societat veritablement justa” i que garanteixi “de forma definitiva la dignitat” dels ciutadans. “Si hem aguantat el que hem aguantat i si tornem a estar aquí adreçant-nos al consell nacional és perquè som republicans i som independentistes”, ha reiteratel vice-president, el qual ha estat llargament ovacionat per tot l’auditori.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El tribunal nepotista i tardofranquista que reprimeix sense jutges

Junqueras també ha criticat el Tribunal de Comptes, lamentant que demà no només “embargaran les cases” de les persones encausades, sinó la dels seus fills: “Cap democràcia del món hauria de permetre’s el luxe de represaliar els fills, aquells que no tenen cap responsabilitat política”, ha assenyalat.

🎥[VÍDEO] Oriol @junqueras al #CN_ERC: "No deixarem de lluitar en cap moment per la plena llibertat del nostre país ✊. Si tornem a estar aquí és perquè som republicans, independentistes i perquè posem tot el nostre futur en mans de la 🗳️democràcia" pic.twitter.com/NMS9gey1TQ

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) June 28, 2021

Per la seva part, en un vídeo gravat des de Ginebra, Marta Rovira ha reiterat que l’amnistia és l’única solució per resoldre el conflicte polític, perquè l’estat espanyol “va decidir creuar la línia vermella de la repressió política i això difícilment té un pas enrere”. Considera que ara l’independentisme és més fort havent superat part d’aquesta repressió i ha criticat que la causa al Tribunal de Comptes espanyol faci perillar el patrimoni familiar i comprometi el futur de moltes persones menors d’edat.

🎥[VÍDEO] @martarovira al #CN_ERC: "Per fi poden estar amb nosaltres @junqueras, @raulromeva, @ForcadellCarme i @dolorsbassac i fer allò que tant estimen: treballar per la nostra causa justa✊. Però hem de seguir treballant contra la repressió política que no ❌ ha acabat" pic.twitter.com/QdIJLu0yhC

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) June 28, 2021

🎥 [VÍDEO] @martarovira: "Ens van aplicar la repressió amb l'objectiu d'aturar-nos, amenaçar-nos, silenciar-nos i fer-nos repensar la nostra causa. Avui som aquí amb els nostres ideals intactes ✊ i molt més fortes" #CN_ERC pic.twitter.com/D5IYoZYaX6

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) June 28, 2021

The post Junqueras alerta que repressió no s’atura: “Embargaran la casa dels nostres fills” appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Les Illes es protegeixen. El repunt de casos obliga a accelerar la vaccinació dels joves

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Salut accelerarà la vaccinació dels menors de 30 anys per a frenar el repunt de casos. Avui s’ha obert la cita prèvia en el grup de 30 a 35, però el Departament creu que no n’hi ha prou i que cal posar més mitjans per a mitigar l’augment de casos entre els joves que encara no s’han vaccinat. Per això, s’ha anunciat que molt probablement el següent grup de vaccinació serà el d’entre 16 i 29 anys. Avui el BIOCOMSC també ha opinat en aquest sentit. Reclama que la vaccinació sigui com més va més universal perquè el creixement és molt fort a Barcelona entre els no vaccinats, i extremadament fort entre les persones de 15 anys a 30. Tot i això, ha explicat que hi ha un bon desacoblament de la corba d’hospitalitzacions, que ja no baixa però tampoc no puja significativament.

Al País Valencià també es produeix aquesta dinàmica. De fet, la meitat dels nous casos confirmats avui s’han donat entre persones d’entre 15 i 29 anys. Els joves tambe són els protagonistes pels brots que hi està havent. Ja són 242 els estudiants de Catalunya que s’han contagiat en viatges de final de curs a Mallorca, Menorca i Tenerife. La xifra de casos s’ha doblat en el brot de Mallorca, que ha passat de 64 a 132 en poques hores; a Menorca, de 57 a 76; i a Tenerife, de 27 a 34. En total hi ha uns 1.200 contactes aïllats. Al País Valencià el nombre de contagiats pel viatge de final de curs a les Illes continuen sent 67.

Per tot plegat, les Illes exigiran una prova PCR negativa, feta amb un marge de quaranta-vuit hores d’antelació, o tenir la vaccinació completa, com a requisit per a entrar-hi en els viatges organitzats en grups de més de vint persones.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.122.663 casos i 31.013 morts, i actualment hi ha 162 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 182.032.087 casos confirmats i 3.942.029 morts. Del total de casos, 166.518.654 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.495.211 casos i 619.438 morts;
–L’Índia, amb 30.311.964 casos i 397.553 morts;
–El Brasil, amb 18.420.598 i 513.544 morts;
–L’estat francès, amb 5,770.021 casos i 110.968 morts;
–Rússia, amb 5.472.941 casos i 49.576 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.792.642 casos i 80.789 morts.

La píndola de Jordi Goula: “Tinc bons venedors, però ara comencen a fallar”

Un dels problemes que hauran d’enfrontar les empreses quan hàgim sortit del túnel, i del que es parla molt poc, serà el de veure com ha quedat finalment la cartera de clients i que caldrà fer per millorar-la. Hauran quedat enrere molts mesos de funcionament estrany, en els que el més probable és que s’hagi perdut el contacte directe amb ells. En realitat, durant la pandèmia, el focus de les empreses l’han posat en mantenir el vincle comercial amb els seus clients. I s’ha aconseguit en molts casos amb les relacions que ja estaven creades, per mediació de canals coneguts, com trucades telefòniques o e-mails, però, en canvi, ha costat establir noves relacions comercials. De fet, és lògic, perquè això quedava en un segon terme, ja que el més prioritari era tractar de no perdre els que ja es tenien.

I moltes empreses ho han aconseguit, però ara s’hauran de plantejar fer el pas de tornar a establir noves relacions comercials. “Els equips comercials s’adonen que tenen un vincle per reconstruir, fa temps que no visiten presencialment als seus clients i necessiten restablir aquest vincle i crear una relació diferent. I es tracta d’aplicar els elements de la intel·ligència emocional per reconstruir-lo”, em comenta Fede Martrat, que fa quinze anys que treballa en el camp de la consultoria comercial des d’ActitudPro, de la qual és soci director.

És un tema que m’interessa molt, perquè sempre he pensat que en aquest país hi ha hagut una falta de reconeixement social a la figura de venedor. I mai no ho he entès massa, perquè és una feina important en la nostra societat. A França, sense anar més lluny, hi ha una carrera de comercial, no de director de vendes, simplement de venedor, i aquí això no existeix. El venedor és una figura clau i, en moltes ocasions, les empreses obliden una cosa primordial. Que fins i tot avui, en temps d’internet, qui més fidelitza a un client és un bon venedor, perquè li proporciona solucions als seus problemes, sobretot en les operacions d’empresa a empresa.

Però mirem cap endavant. Martrat m’explica que la venda a distància perdurarà, perquè s’ha demostrat que funciona, però els venedors hauran de tornar a fer visites presencials. I, en paral·lel, també els clients s’han adonat que fer una reunió a través de Teams o Zoom o altres plataformes, té coses positives, com l’eficiència de temps i evitar desplaçaments i s’ha acostumat a comprar per xarxa. “Crec que la venda a distància perdrà una mica de pes sobre el qual ha tingut durant la pandèmia, però continuarà essent important i parlarem d’una venda híbrida, tot i que hi haurà sectors on tindrà més pes la venda presencial que la digital i a l’inrevés. Per això és necessari que el directiu sàpiga on es troba el punt d’equilibri de la seva empresa i que és el que li interessa més impulsar en el seu equip comercial”, em diu.

Vet aquí la clau. Cada sector – i en alguns casos l’ empresa- tindrà un equilibri òptim entre venda presencial i a distància. El director general, el director comercial i el venedor hauran d’esbrinar quin és. No cal dir que la comunicació ascendent haurà de ser molt fluida i oberta, perquè qui detecta millor les pulsions dels clients són els venedors que trepitgen el carrer o visiten altres empreses… i només així el director general podrà tenir la visió global. Òbviament, les empreses grans jugaran amb avantatge, ja que es podran pagar bons estudis de mercat, però estem en un país de pimes, on el 95% d’empreses no s’ho podran permetre i ho hauran d’esbrinar per si mateixes, a base d’experiència.

En qualsevol cas, queda clar que sempre hi haurà una part de venda a distància. I la pregunta que s’haurien de fer les empreses és, “tinc preparats els venedors per a desenvolupar-la amb èxit?” Pensem que és molt diferent de la venda presencial, que és la tradicional i a la que estan acostumats els comercials. ActitudPro ha presentat aquesta setmana una enquesta, per a esbrinar-ho, el “II Estudi de Salut Digital de les empreses”. Segons l’estudi, que analitza el grau de digitalització de les companyies i la seva evolució en l’últim any, resulta que fins al 46% de les empreses enquestades detecta un dèficit d’habilitats comercials en els seus professionals a l’hora de realitzar venda a distància. Em sembla un percentatge molt alt, però realista. El repte que tenen al davant els equips comercials sembla, doncs, evident.

L’estudi també revela que el 65% de les empreses ha realitzat algun tipus de formació específica en venda digital en l’últim any i que el 43% disposa de plataforma digital d’e-learning (pròpia o subcontractada) per formar els seus equips a distància. Les empreses veuen que el percentatge d’oportunitats comercials que provenen de canals digitals és cada vegada més gran, i per això estan realitzant un esforç important en digitalitzar els seus processos comercials.

Sobre tots aquests punts, Martrat fa una reflexió que em sembla molt oportuna en aquests moments. “Tot i que les companyies són conscients de la necessitat de desenvolupar habilitats comercials en la venda digital, implantar-les en l’equip és un procés lent i de treball diari i resulta clau que els directius aconsegueixin mantenir alta la motivació digital dels seus equips”. I afegeix: “Ens hem adonat que hi ha una manca de consciència individual sobre les mateixes limitacions i la digitalització no és un procés fàcil, sinó que requereix un aprenentatge continu i sostingut… que no s’acaba mai, vaja! Ara que sabem utilitzar eines digitals per comunicar-nos i que el procés comercial s’ha transformat en híbrid, és el moment que les companyies estableixin estratègies comercials ja conceptualitzades per a un nou model de venda més digital”, comenta.

En altres paraules, em ve a dir que la pandèmia ha accelerat uns quants anys la importància de la venda digital. I que ja teníem els instruments per a utilitzar-la i fer-la efectiva, però no havíem creat encara un mecanisme coordinat per utilitzar-los amb eficiència. La venda digital, doncs, encara s’ha d’aprendre a fer en bona part i és molt important i urgent consolidar-la, quant a mètode. Qüestió de la “nova competència”…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Euronews: La variant delta imposa noves restriccions de viatge arreu d’Europa (en anglès)
–Le Figaro: Carta oberta de trenta-un científics internacionals per “una investigació completa sobre l’origen del SARS-CoV-2” (en francès)
–The Guardian: “Els sistemes de salut s’haurien de preparar”: els metges s’adapten pel tsunami de la covid persistent (en anglès)
–Franceinfo: Brot a Rússia: Moscou i Sant Petersburg tornen a registrar un augment de les dades (en francès)
–BBC: Treball infantil a Uganda: els costs ocults de la covid (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Les persones entre 30 anys i 35 a Catalunya poden demanar hora per a rebre la primera dosi
El BIOCOMSC demana de vaccinar ja totes les edats per l’augment de casos de covid entre els joves
Les Illes exigiran una PCR negativa o la vaccinació completa en grups de més de vint persones

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Les Illes es protegeixen. El repunt de casos obliga a accelerar la vaccinació dels joves appeared first on VilaWeb.

Tinc bons venedors, però ara comencen a fallar

Hi ha un problema, del qual es parla molt poc, que hauran d’encarar les empreses quan hàgim sortit del túnel: veure com ha quedat finalment la cartera de clients i que cal fer per millorar-la. Haurem deixat enrere molts mesos de funcionament estrany, en què és ben probable que s’hi hagi perdut el contacte directe. En realitat, durant la pandèmia, les empreses s’han centrat a mantenir el vincle comercial amb els clients. I ho han aconseguit sovint amb les relacions ja creades, mitjançant canals coneguts, com ara trucades telefòniques o correus electrònics. En canvi, ha costat d’establir noves relacions comercials. És lògic, perquè això restava en un segon terme: la prioritat era no perdre els que ja tenien.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

I moltes empreses hi han reeixit, però ara han de proposar-se d’establir noves relacions comercials. “Els equips comercials s’adonen que tenen un vincle a reconstruir; fa temps que no visiten presencialment els clients i han de restablir aquest vincle i crear una relació diferent. Cal aplicar els elements de la intel·ligència emocional per reconstruir-lo”, em comenta Fede Martrat, que fa quinze anys que treballa en el camp de la consultoria comercial a ActitudPro, de la qual és soci director.

És un camp que m’interessa molt, perquè sempre he pensat que en aquest país ha mancat reconeixement social a la figura de venedor. I no ho he entès mai gaire, perquè és una feina important a la nostra societat. A l’estat francès, per exemple, hi ha una carrera de comercial, no de director de vendes, simplement de venedor, i a l’estat espanyol això no existeix. El venedor és una figura clau i, ben sovint, les empreses passen per alt una cosa primordial: que, fins i tot avui, en temps d’internet, qui més fidelitza un client és un bon venedor, perquè li proporciona solucions, sobretot en les operacions d’empresa a empresa.

Però mirem cap endavant. Martrat m’explica que la venda a distància perdurarà, perquè s’ha demostrat que funciona, però els venedors hauran de tornar a fer visites presencials. I, alhora, els clients s’han adonat que fer una reunió per Teams, per Zoom o qualsevol plataforma té coses positives, com l’eficàcia i l’estalvi de desplaçaments, i que s’ha acostumat a comprar per xarxa. “Crec que la venda a distància perdrà una mica de pes en relació amb el que ha tingut durant la pandèmia, però continuarà essent important i parlarem d’una venda híbrida, tot i que hi haurà sectors on tindrà més pes la venda presencial que no la digital i a l’inrevés. Per això cal que el directiu sàpiga on és el punt d’equilibri de la seva empresa i què li interessa més d’impulsar en el seu equip comercial”, em diu.

Ve’t aquí la clau. Cada sector –i en alguns casos, l’ empresa– tindrà un equilibri òptim entre venda presencial i a distància. El director general, el director comercial i el venedor hauran d’esbrinar quin és. No cal dir que la comunicació ascendent haurà de ser molt fluida i oberta, perquè qui detecta millor les pulsions dels clients són els venedors que trepitgen el carrer o visiten unes altres empreses… I només així el director general podrà tenir la visió global. Òbviament, les empreses grans jugaran amb avantatge, perquè es podran pagar bons estudis de mercat, però som en un país de pimes, on el 95% d’empreses no s’ho podran permetre i ho hauran d’esbrinar per si mateixes, a còpia d’experiència.

Sigui com sigui, és clar que sempre hi haurà una part de venda a distància. I la pregunta que s’haurien de fer les empreses és: “Tinc els venedors preparats per a desenvolupar-la amb èxit?” Pensem que és molt diferent de la venda presencial, que és la tradicional i a la qual estan acostumats els comercials. ActitudPro ha presentat aquesta setmana una enquesta per a esbrinar-ho, el “II estudi de salut digital de les empreses”. Segons l’estudi, que analitza el grau de digitalització de les companyies i l’evolució aquest últim any, el 46% de les empreses enquestades detecta un dèficit d’habilitats comercials en els seus professionals a l’hora de vendre a distància. Em sembla un percentatge molt alt, però realista. L’envit dels equips comercials sembla, doncs, evident.

L’estudi també revela que el 65% de les empreses ha fet formació específica en venda digital aquest darrer any i que el 43% té plataforma digital d’aprenentatge virtual o e-learning (propi o subcontractat) per formar els seus equips a distància. Les empreses veuen que el percentatge d’oportunitats comercials que provenen de canals digitals creix com més va més, i per això fan un gran esforç a l’hora de digitalitzar els processos comercials.

Sobre tots aquests punts, Martrat fa una reflexió que em sembla molt oportuna: “Tot i que les companyies són conscients de la necessitat de desenvolupar habilitats comercials en la venda digital, implantar-les en l’equip és un procés lent i de feina diària i resulta clau que els directius puguin mantenir la motivació digital dels seus equips.” I afegeix: “Ens hem adonat que hi ha una manca de consciència individual sobre les mateixes limitacions i la digitalització no és un procés fàcil, sinó que requereix un aprenentatge continu i sostingut… Que no s’acaba mai, vaja! Ara que sabem fer servir eines digitals per comunicar-nos i que el procés comercial s’ha transformat en híbrid, és el moment que les companyies estableixin estratègies comercials ja conceptualitzades per a un nou model de venda més digital”, comenta.

Dit d’una altra manera, la pandèmia ha accelerat uns quants anys la importància de la venda digital. Ja teníem les eines per a utilitzar-la i fer-la efectiva, però encara no havíem creat un mecanisme coordinat per emprar-los amb eficiència. La venda digital, doncs, encara s’ha d’aprendre a fer en bona part i és molt important i urgent de consolidar-la, com a mètode. És qüestió de la “nova competència”…

The post Tinc bons venedors, però ara comencen a fallar appeared first on VilaWeb.

Pàgines