Vilaweb.cat

El govern decreta serveis mínims del 85% a la vaga indefinida del 112 a Catalunya

La Conselleria d’Empresa ha decretat uns serveis mínims del 85% a la vaga indefinida convocada per CGT en el servei d’atenció al 112 a Catalunya, que actualment té adjudicat Ferrovial, i que ha de començar a la mitjanit d’avui.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern diu que el 112 és un servei necessari per donar una resposta ràpida, senzilla i eficaç a les peticions d’ajuda i, per tant, es considera un servei essencial per a la ciutadania. Tanmateix, asseguren que aquests serveis mínims es podrien incrementar a petició del Departament d’Interior del govern “davant de possibles situacions d’emergència i urgència que es puguin produir”.

Els treballadors del 061 reclamen la internalització del servei que ara té adjudicat Ferrovial

La CGT ha convocat la vaga als centres d’emergència 112 a Catalunya, situats a Reus i a la Zona Franca de Barcelona, per reclamar un conveni propi, diferenciat del conveni de ‘call centers’, i també exigir la internalització del servei d’atenció telefònica d’emergències. Al mes de juny els treballadors del 112 van convocar una vaga a la pràctica no van poder fer efectiva, després que la Generalitat decretés uns serveis mínims del 100%.

The post El govern decreta serveis mínims del 85% a la vaga indefinida del 112 a Catalunya appeared first on VilaWeb.

L’SNP i els Verds acorden de fer un referèndum d’independència en aquesta legislatura

L’SNP i els Verds, que tenen majoria absoluta al parlament escocès, han pactat de fer un nou referèndum d’independència en els cinc anys vinents. Aquest és el punt principal de l’acord de govern al qual han arribat després de les eleccions del maig proppassat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

"I am determined there will be an independence referendum in this Parliament… this agreement reiterates that"

Scottish First Minister Nicola Sturgeon says power-sharing deal makes it "impossible" for UK government to block vote on "democratic basis"https://t.co/wxfFtQLfyb pic.twitter.com/CzzKZm9GTS

— BBC Politics (@BBCPolitics) August 20, 2021

El pacte referma el compromís compartit amb la independència i la voluntat de garantir que els escocesos puguin votar sobre el futur constitucional del país. Concretament, han decidit de fer el referèndum durant la primera meitat de la legislatura, quan hagi passat la pandèmia.

La resta de punts de l’acord se centren principalment en la recuperació econòmica després de la crisi de la covid, la resposta a l’emergència climàtica i la creació d’un país més just.

Ara, els Verds hauran d’aprovar l’acord en una reunió d’emergència el 28 d’agost. Si es ratifica, voldrà dir que hi ha una majoria independentista al parlament i al govern. Tots dos partits consideren que això fa que Boris Johnson tingui encara més difícil de refusar la consulta.

The post L’SNP i els Verds acorden de fer un referèndum d’independència en aquesta legislatura appeared first on VilaWeb.

“Si la fiscalia té raó, per què estic en llibertat sota fiança i puc comprar químics?”

Alguns dels tretze membres dels CDR que són investigats per la ràtzia del 23 de setembre de 2019, també coneguda com a operació Judes, i que avui han sabut que són acusats de pertinença a organització terrorista, han reaccionat a les xarxes socials.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un piulet, Alexis Codina diu que amb l’acusació de la fiscalia tothom és culpable i no entén que, si és acusat de pertinença a organització terrorista, estigui en llibertat condicional: “Si la fiscalia té raó, per què estic en llibertat sota fiança i puc comprar químics?”

Vist aixi, tots som culpables doncs un dia se ns podria girar el cap…
Rabia intensa
Por
Vida aturada
Fastig
Anims per terra
Sortiu al carrer, demostreu ke no us creieu la merda ke diuen
Obren la boca i els surt merda
No tenen sang, nomes patria i todo por la patria
😈😈😈😈😈

— Alexis Codina Barberan (@alexis_codina) August 20, 2021

En la mateixa línia, David Budria, a qui no ha sorprès l’acusació, diu: “Quina sorpresa, oi? Serem aquí, no ens amaguem de la fiscalia, ni de cap aparell feixista de l’estat espanyol.”

🔴 Vaja sorpresa oi??

I pensar què algunes em diuen "venut al capital" per no voler perdre la feina per un gili… com el Carrizosa… 🤔

Aquí estarem, no ens amaguem de la fiscalia, ni de cap aparell feixista de l'estat. https://t.co/J8ZOTh06yU

— David Budria✊🏾🛠️🔥 (@ConnorJHO) August 20, 2021

Esther Garcia ha denunciat que s’ha assabentat de l’escrit de l’acusació a través de la filtració als mitjans de comunicació. “Ens n’hem d’assabentar per la premsa i a mitges, perquè la notícia només és per a subscriptors”, ha escrit a Twitter. També ha lamentat que la justícia espanyola vulnera constantment els seus drets.

I com sempre, ens n hem d enterar per premsa i a mitges pq la notícia només és per subscriptors… Em sap greu pel nostre advocat i pq s ens vulnera constantment els nostres drets. #23SAbsolucio https://t.co/HHNLA6hzCT

— Esther#Dempeus#23SAbsolucio🇪🇭🇪🇭 (@CanetEsther) August 20, 2021

L’escrit d’acusació, que ha estat filtrat a El Confidencial i posteriorment confirmat per la mateixa fiscalia, diu que Eduard Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch, Rafael Delgado, Ferran Jolis, Txevi Buïgas, David Budria i Clara Borrero formaven part d’una suposada organització terrorista anomenada Equips de Resposta Tàctica (ERT). Els nou primers també són acusats d’un delicte de tinença i preparació d’explosius.

The post “Si la fiscalia té raó, per què estic en llibertat sota fiança i puc comprar químics?” appeared first on VilaWeb.

Casinos s’ofereix a acollir l’única batllessa de l’Afganistan

L’Ajuntament de Casinos (Camp de Túria) s’ha ofert formalment a rebre i acollir l’única batllessa que actualment hi ha a l’Afganistan, Zarifa Ghafari, i a la seva família. Des del consistori van tenir constància fa uns dies, per la premsa internacional, que Ghafari es trobava sola amb la família a la seva ciutat, Maidan Shar, i que tem per la seva vida d’ençà que els talibans van prendre el control del país.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Es tracta d’una activista i “una icona per a les dones afganeses” que es va quedar sense ajuda i no va poder fugir perquè “volia protegir el seu marit i als seus fills”. “És una notícia que ens va commoure, encara que sabem que no tenim competències, és un gest que ens va sortir de l’ànima”, manifesta el batlle de Casinos, Miguel Navarré.

Hanif Sufizada: crònica en primera persona de la fugida de l’Afganistan

Després d’assabentar-se, va remetre un fax a la delegació del govern espanyol al País Valencià per a fer constar l’oferiment d’acollida. Mentre espera la resposta, avui mateix s’ha dirigit en un altre escrit als ministeris d’Interior i Afers Estrangers espanyols, un primer pas perquè “ara abans que res el més important és tractar de salvar la seva vida d’aquesta dona”.

El seu objectiu és que les autoritats espanyoles realitzin les gestions necessàries perquè l’acollida a Casinos sigui possible, garantint que disposen de mitjans perquè visqui amb la família a la localitat. Això sí, és ella la que ha de demanar el dret d’asil, de manera que primer ha de saber que hi ha algú disposat a acollir-la.

“Si aquesta dona aconsegueix sortir de país fins a un lloc segur, ja suposa una victòria enfront dels talibans, una victòria de la igualtat i de tot el feminisme i tota la barbàrie del que li espera allà”, assevera el batlle, per remarcar que són conscients que hi ha moltíssima gent ho passa malament a l’Afganistan i en altres parts de món.

Miguel Navarré (Compromís) també remarca que volen aportar un “gra de sorra” i en el qual l’oferiment no respon a un interès polític, perquè compta amb el consens unànime de tota l’oposició.

The post Casinos s’ofereix a acollir l’única batllessa de l’Afganistan appeared first on VilaWeb.

La CNMC multa un càrtel de dotze empreses que alterava el resultat de les licitacions del Ministeri de Foment espanyol

La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) ha imposat una multa de 61,28 milions d’euros a un grup format per dotze empreses que alteraven els resultats de les licitacions del Ministeri de Foment espanyol per adjudicar-se bona part dels serveis de conservació i explotació de la xarxa de carreteres. Les companyies van aconseguir 71 de les 101 licitacions que va impulsar el ministeri entre 2014 i 2018, l’equivalent a 530 milions d’euros en adjudicacions (un 63% de l’import total durant el període). A banda de la sanció econòmica, el regulador ha prohibit a l’administració que contracti aquestes empreses, una decisió que haurà de ratificar la Junta de Contractació de l’estat espanyol.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les empreses que formaven part del càrtel són Acciona (multa de 2,3 milions d’euros), Aceinsa (3,2 milions), Alvac (5,9 milions), ACS (11,8 milions), Elecnor (2,6 milions), Copasa (5,6 milions), Elsamex (4 milions), Obrascón Huarte Laín (3 milions), Ferrovial (5,7 milions), Copcisa (34 milions), FCC (8,5 milions) i Sacyr (5,2 milions). En el cas d’Aceinsa, la companyia s’ha beneficiat d’una reducció del 50% del total de la multa imposada, perquè ha aportat diverses proves que han permès a la CNMC de detectar l’existència del càrtel. Més enllà de la reducció de la multa, Aceinsa podrà seguir treballant amb l’administració pública.

Segons ha detallat Competència, aquesta agrupació havien dissenyat un sistema on cada empresa tenia incentius per concentrar les seves possibilitats d’adjudicació en un nombre limitat de licitacions, aconseguint d’aquesta manera que les ofertes restants tinguessin escasses o nul·les possibilitats. Igualment, totes les companyies presentaven ofertes a totes les licitacions, per així aconseguir que les empreses alienes al càrtel i que eren realment competitives quedessin excloses del procés de contractació. Segons la CNMC, el ‘modus operandi’ era “particularment complex” i “dificultava enormement” la seva detecció.

The post La CNMC multa un càrtel de dotze empreses que alterava el resultat de les licitacions del Ministeri de Foment espanyol appeared first on VilaWeb.

Llancen fems davant d’un Mercadona de Vic per protestar contra el preu de la llet

Més de 150 pagesos vinguts d’arreu del país s’han concentrat avui a les portes d’un Mercadona a Vic per reclamar un preu just de la llet. Es tracta de la segona mobilització d’aquestes característiques que organitza Unió de Pagesos i JARC. Una quinzena de tractors han tallat la carretera i alguns dels concentrats han llançat fems, aigua, palla i llet a l’entrada del supermercat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El responsable del sector lleter d’Unió de Pagesos, Marc Xifra, ha exigit un canvi en la llei de la cadena alimentària i ha titllat de “càrtel” la direcció de Mercadona. Per la seva banda, Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC, ha lamentat que el sector lleter pateix “l’esclavatge del segle XXI”.

Làctia tanca les portes als productors de llet d’Osona per no acceptar un afegitó del nou contracte

 

The post Llancen fems davant d’un Mercadona de Vic per protestar contra el preu de la llet appeared first on VilaWeb.

El govern demana ara al TSJC d’ampliar el confinament nocturn a 62 municipis

L’endemà que el TSJC tombés el confinament en gran part dels 148 municipis catalans, on el govern havia demanat d’aplicar-lo. L’executiu de Pere Aragonès ha canviat novament el criteri d’aplicació i ha sol·licitat de confinar els municipis de més de 20.000 habitats amb una incidència de 125 casos per cada 100.000 habitants en els darrers set dies. Pel que fa als municipis de més de 5.000 habitants, el govern demana el confinament nocturn per aquells que tingui una incidència de 250 casos per cada 100.000 habitants en els darrers set dies. Fins que el TSJC no es pronunciï, la restricció no entrarà en vigor.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquesta nova aplicació del confinament afectaria 62 municipis: Alcarràs, Amposta, Arenys de Munt, Badalona, Badia del Vallès, Balaguer, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Calafell, Cambrils, Celrà, Cervelló, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, El Vendrell, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Gelida, Girona, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida (excloses les EMD de Sucs i Raimat), Lloret de Mar, Manlleu, Manresa, Martorell, Mataró, Montblanc, Montcada i Reixac, Móra d’Ebre, Olesa de Montserrat, Palafolls, Palafrugell, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Sarrià de Ter, Tarragona, Terrassa, Torroella de Montgrí, Valls, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vila-Seca.

The post El govern demana ara al TSJC d’ampliar el confinament nocturn a 62 municipis appeared first on VilaWeb.

EL Festival ÉS DANSA amb l’ANY CUBELES

Entre el dies 25 i el 29 del present mes d’agost se celebrarà a la vila de Les Preses, a la comarca de la Garrotxa, la trenta-novena edició del Festival ÉS DANSA que poc a poc va recuperant la normalitat i tornant a programar totes les activitats característiques i habituals i incorporant-ne de noves, amb noves fórmules ja sigui per les exigències de seguretat del COVID, ja sigui per les constants noves idees que el festival genera any rere any.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un Festival que enguany tindrà un itinerari dedicat a l’Any Manuel Cubeles, donada l’estreta relació que el coreògraf va tenir amb L’Esbart Marboleny, el grup organitzador del Festival. Podeu consultar tota la programació al seu web: https://esdansa.cat/.

També ens farem ressò de la presentació del dia 21 d’agost a Castellterçol del llibre LA DANSA I EL BALL DEL CIRI DE CASTELLTERÇOL, degut a les plomes de Josep Crivillé, Pilar López, Glòria Ballús i Ramon Vilar, dins de la Col·lecció Calaix de Solfa de la Fonoteca de la Generalitat de Catalunya i editat per DINSIC. Un llibre amb tota la informació (i més) d’aquestes dues danses icòniques del folklore català. Una obra de referència per a tots els amants de la dansa tradicional que no dubtem a recomanar.

Tindrem també el Youtube de la setmana, amb un nou finalista del 14è Concurs SONS, en aquest cas en Joan Peiró Aznar, que desde Potries, al País Valencià, ens cantarà les Dècimes de la mare terra amb el seu duo AIGUA que forma amb l’acordionista diatònica Lies Hendrix.

Llegir més i escoltar el programa….

The post EL Festival ÉS DANSA amb l’ANY CUBELES appeared first on VilaWeb.

Junts reclama al PDECat la presidència del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

Junts per Vilaller, Junts pel Pont de Surt i Junts per la Vall de Boí han reclamat la presidència del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça a la presidenta actual, María José Erta (PDECat). Els regidors de Junts s’emparen en un acord que establia que el càrrec havia de passar després de dos anys a l’ex-president Josep Lluís Farrero. La petició es basa en un pacte intern del juliol del 2019, abans de la ruptura entre Junts i el PDECat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Forn demana un acord entre JxCat i el PDECat per a les municipals del 2023

María José Erta ha dit que no entenia aquesta petició atès que formalment no hi havia cap acord i ha afegit que defensava el projecte col·lectiu de l’Alta Ribagorça treballant dia a dia amb tots els grups per fer-lo més potent.

The post Junts reclama al PDECat la presidència del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça appeared first on VilaWeb.

La CUP defensa un referèndum unilateral quan es “liquidi” la taula de diàleg

La diputada de la CUP al parlament Laia Estrada ha qualificat de monòleg la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol. Ha dit que li mancava credibilitat i ha defensat un referèndum unilateral quan es “liquidi” l’espai de negociació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En una entrevista a Europa Press, ha explicat que el diàleg era desitjable, però que no era possible amb el govern espanyol i ha reivindicat que a la taula de diàleg s’hauria de parlar d’amnistia i autodeterminació.

“No té sentit netejar-li la cara al govern espanyol, en el sentit de projectar-los com a dialogants quan no ho són”, ha dit Estrada, i ha afegit que la CUP no participaria d’aquest procés, atès que la taula de diàleg era una “pèrdua de temps”.

Així i tot, respecta que ERC vulgui explorar la via del diàleg i recorda que la CUP es va comprometre a no condicionar el suport al govern per aquest motiu: “Si es volen reunir cada dos o tres mesos, endavant. El problema no és aquest, sinó que en aquesta taula no es parla d’allò de què s’ha de parlar.”

Espera que se’n tregui alguna cosa en els dos anys que s’han fixat per al diàleg, tot i que ha dit que la seva voluntat no era d’esperar que s’acabés el termini, sinó que voldria liquidar la taula abans.

“Quan ERC doni per liquidada la taula de diàleg, pot passar que es faci un referèndum unilateral, lògicament”, ha afegit, i ha aclarit que el referèndum no era un fi, sinó una eina més de confrontació.

A més, considera que reivindicar un nou referèndum unilateral no implica deslegitimar l’1-O, el resultat del qual no es va poder materialitzar perquè el govern no havia fet la feina necessària en l’àmbit internacional i en el control de sectors estratègics.

Procés d’acumulació de forces

Per Estrada, durant aquest termini de dos anys s’ha de fer un procés d’acumulació de forces perquè, quan es liquidi la taula, ja s’hagi fet la feina i no es parteixi de zero.

Concretament, ha dit que calia reivindicar la sobirania del parlament, defensar drets dels ciutadans i crear sectors estratègics, com una banca i una empresa d’energia públiques. “No passem el temps de la taula de diàleg amb els braços plegats, sinó que materialitzem aquesta confrontació. El nou embat ha de començar ara amb aquest xoc de legitimitats”, ha conclòs.

The post La CUP defensa un referèndum unilateral quan es “liquidi” la taula de diàleg appeared first on VilaWeb.

Ciuró defensa que la prioritat del confinament nocturn no és limitar els drets fonamentals sinó garantir la salut pública

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha dit que el motiu del govern de Catalunya per a demanar la pròrroga del confinament nocturn i rebaixar la incidència per aplicar-lo era més que justificat. “La prioritat no és de limitar drets fonamentals, en absolut. La prioritat és de garantir la salut pública i aturar la propagació de la pandèmia per recuperar l’activitat econòmica, social i cultural”, ha explicat Ciuró a Catalunya Ràdio. Ho ha dit després de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tomba el confinament nocturn en la major part de municipis.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ha afegit que a Catalunya fa molts anys que es controlen les entrompades i que té els recursos necessaris per a controlar-les, però que ara s’hi afegeix la pandèmia. La resolució del TSJC sosté que el confinament proposat no és justificat per raons sanitàries sinó per motius de seguretat i ordre públic, que s’han d’atendre d’una manera diferent.

The post Ciuró defensa que la prioritat del confinament nocturn no és limitar els drets fonamentals sinó garantir la salut pública appeared first on VilaWeb.

La fiscalia acusa els represaliats del 23-S de pertinença a organització terrorista

La fiscalia de l’Audiència espanyola acusa de pertinença a organització terrorista i tinença i fabricació d’explosius als nou membres del CDR que van ser detinguts en la ràtzia del 23 de setembre de 2019. En l’escrit d’acusació, que ha estat filtrat a El Confidencial, el ministeri públic assegura que els nou investigats pretenien atemptar contra “objectius prèviament seleccionats”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Rèpliques d’armes i “finalitats terroristes”: la premsa espanyola persisteix en la persecució dels detinguts del 23-S 

23-S: l’última ràtzia contra l’independentisme, viva un any després 

“Els investigats haurien superat l’activitat dins dels respectius CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, amb l’objectiu de porta a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats, fent servir els explosius i substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars”, assegura la fiscalia.

Tot i que la Guàrdia Civil no va poder acreditar la presència d’explosius en els diversos immobles que es van registrar, la fiscalia insisteix amb aquesta hipòtesi i assenyala que els investigats tenien uns quants objectius com ara polítics espanyolistes i edificis de propietat estatal. Així mateix, assegura que tenien previst d’ocupar el Parlament de Catalunya.

La mala praxis de la Guàrdia Civil

Cal recordar que la investigació de la Guàrdia Civil ha estat plegada de suposicions i proves falses. En aquest sentit, el periodista de la Cadena SER Miguel Ángel Campos va explicar el juny passat que s’havia negat a informar sobre “un informe com a mínim discutible” que portava la signatura del cos policíac.

Així mateix, el periodista assenyalava que l’única prova que aportava la Guàrdia Civil que els CDR planificaven “accions terroristes” contra polítics són les cerques a Google que va fer un dels encausats, Jordi Ros. “Ni una conversa enregistrada planificant un atac, ni un document requisat que aporti cap indici més sobre les intencions dels sospitosos. Res. Només una cerca a Google”, escrivia Campos.

“Una barbaritat”

La conselleria de Justícia, Lourdes Ciuró, ha qualificat de “barbaritat” l’escrit d’acusació de la fiscalia. En una entrevista a Catalunya, ha assegurat que la causa dels represaliats del 23-S és un graó més en la repressió de l’estat espanyol en contra del moviment independentista. “Quan demanem l’amnistia, no ho fem perquè sí, ho fem per causes com aquesta”, ha dit.

 

The post La fiscalia acusa els represaliats del 23-S de pertinença a organització terrorista appeared first on VilaWeb.

Nit d’aglomeracions i entrompades arran del final del confinament nocturn a Barcelona

El tinent de batlle de Prevenció i Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha assegurat que la passada matinada ha estat “més moguda” que les nits precedents arran del final del confinament nocturn. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar ahir la proposta de la Generalitat de prorrogar una setmana més el confinament nocturn a 148 municipis i limita l’aplicació d’aquesta restricció tans sols a 19 municipis, entre les quals no hi ha Barcelona ni la seva àrea metropolitana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En declaracions a RAC1, Batlle ha dit que la passada matinada ha estat “més moguda” que les precedents, una cosa que considera lògica, especialment a les places de Ciutat Vella i a Gràcia, on aquests dies se celebra la Festa Major del barri. “I a Sants, la setmana vinent, esperem alguna cosa similar”, ha dit, tot fet referència a la Festa Major del barri, prevista del 24 al 29 d’agost.

Sobre les possibles sancions i denúncies, Batlle, ha dit: “Estem aplicant un dispositiu per combatre la saturació d’espais, no per sancionar, sinó per buidar els excessos de concentració de persones.”

Davant la petició de la patronal Fecasarm de reobrir el lleure nocturn, ha assenyalat que “caldrà analitzar amb rigor com fer-ho. Pot ser positiu, encara que no hi ha fórmules màgiques”. El final del confinament nocturn ha causat també grans concentracions de joves a les platges de Platja d’Aro (Baix Empordà), Tarragona o Salou, entre altres poblacions.

Més de 4.000 desallotjats

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desallotjat unes 4.100 persones a Barcelona en la primera nit sense confinament nocturn, de les quals 2.100 han estat dispersades a les zones de platja i les altres 2.000 a Gràcia, on se celebren la Festa Major del barri. Durant el dispositiu d’aquesta passada matinada, els dos cossos policíacs no han posat cap sanció ni s’ha registrat cap incident destacable.

The post Nit d’aglomeracions i entrompades arran del final del confinament nocturn a Barcelona appeared first on VilaWeb.

Nou èxit del Barça femení: Martens, Hermoso i Putellas es disputaran el premi de millor futbolista de la UEFA

No èxit del Barça femení. Després de guanyar la primera Champions de la seva història, ara tres jugadores blau-granes han acaparat les nominacions com a finalistes del guardó de la millor futbolista de la UEFA de la temporada 2020/21. Les nominades són Lieke MartensJennifer Hermoso i Alexia Putellas. El premi es lliurarà el 26 d’agost a Istanbul durant el sorteig de la fase de grups de l’edició d’enguany de la Champions.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🏅 UEFA Women's Player of the Year nominees 🏅

👑 @liekemartens1
👑 @alexiaputellas
👑 @Jennihermoso

Who should be named 2020/21 UEFA Women's Player of the Year on 26 August? 🏆#UEFAawards

— UEFA Women’s Champions League (@UWCL) August 19, 2021

Les jugadores blau-granes han estat escollides per un jurat format per una vintena de periodistes especialitzats, els entrenadors de les dotze seleccions de la UEFA amb millor rànquing i els entrenadors dels clubs que van participar en els vuitens de finals de la Champions de l’any passat.

The post Nou èxit del Barça femení: Martens, Hermoso i Putellas es disputaran el premi de millor futbolista de la UEFA appeared first on VilaWeb.

Les portades: “El TSJC tomba el toc de queda” i “Borràs i Torra, crítics amb la taula de diàleg”

Avui, divendres 20 de agost de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: “El TSJC tomba el toc de queda” i “Borràs i Torra, crítics amb la taula de diàleg” appeared first on VilaWeb.

Xavier Cordomí publica ‘Montgrí. Una història de gegants’

No gaires municipis poden presumir de disposar d’un llibre que repassi l’evolució de la seva imatgeria festiva durant més de quatre segles.  Aquesta és la proposta que ofereix Montgrí. Una història de gegants, fruit de l’extens treball de recerca que es va desenvolupar per comissariar una exposició homònima, inaugurada el 2019. La presentació comptarà amb la participació de Xavier Cordomí, representants dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, l’alcalde de la Vila Jordi Colomí i la regidora de Cultura Annamaria Mercader.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’obra de Cordomí té una triple dimensió: documentar les referències a la imatgeria festiva torroellenca, que comencen el 1608 amb el primer testimoni d’un gegant i un drac a la Vila, i d’altra banda; deixar constància dels esdeveniments festius més importants que s’han celebrat des de llavors; i finalment, també posa el focus en tots els col·lectius que han participat en les celebracions: pintors, modistes, conservadors, cosidores, fusters, metal·listes, etcètera.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Xavier Cordomí publica ‘Montgrí. Una història de gegants’ appeared first on VilaWeb.

El seguici popular de les Festes del Tura fa força per consolidar-se

Les Festes del Tura, la gran celebració popular d’Olot, escalfa motors per omplir els carrers de disbauxa i cultura popular entre el 4 i el 8 de setembre després d’un any en què la Covid-19 va engarjolar les festes i la majoria d’activitats socials. I un dels atractius de la festa serà el Seguici Popular, creat el 2017 per donar espai a la faràndula històrica del centre de la ciutat (l’àliga, el drac, el pollastre i el conill) i les entitats de cultura popular (els bastoners, els diables i els castellers). El Seguici ha anat consolidant-se, però ara, i després d’un any dur per a tot el món de la cultura popular, els seus creadors volen donar-li un fort impuls per elevar el seu valor artístic i esdevenir un dels puntals del programa de Festes del Tura.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

I és amb aquest objectiu que Àlvar Borrell i Dani López, impulsors del Seguici, han posat en marxa un projecte de revisió d’aquest Seguici, que compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme del Departament de Cultura, però que necessita un impuls extra per poder arribar a ser realitat.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post El seguici popular de les Festes del Tura fa força per consolidar-se appeared first on VilaWeb.

Quan un jutge prescriu el tractament a un malalt en estat crític

“Els metges no poden actuar per ordre judicial. Tampoc no sóc partidària de practicar la medicina defensiva per por.” Així de contundent es mostra la doctora Marisa Blasco, cap de l’UCI de l’Hospital Clínic de València quan li demanem una reflexió sobre la resolució d’una jutgessa de Castelló que obliga la direcció de l’hospital de la Plana a permetre que un pacient crític amb covid reba ozonoteràpia.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El matís ací és important, perquè la titular del contenciós número 2 no pot obligar l’equip mèdic de l’hospital a practicar una teràpia que cap organisme no ha demostrat que siga eficient en malalts com el subjecte del cas. Tampoc no és dins el catàleg de prestacions de la sanitat pública del país. L’ozonoteràpia no és ni tan sols, a l’hora d’ara, en fase d’assaig clínic per a crítics de covid a cap hospital del món.

Per això, la doctora Blasco és molt reticent a parlar del tema. Apel·la a la confidencialitat i, sobretot, recorda que està en joc la vida d’un pacient. Blasco nega que aquest cas tinga res a veure amb l’autonomia del pacient. “Té a veure amb la desesperació d’una família. És molt personal. Hi ha una dona que no vol que el seu marit es mora i recorre a allò que siga. Hi ha molt de dolor i molta desesperació”, diu a VilaWeb.

El fet objectiu és que una decisió judicial permet l’aplicació de teràpies no contemplades a la sanitat pública. És a dir, preval el criteri d’un jutge sobre el criteri dels metges.

Revolta a la sanitat pública valenciana per l’aval judicial a l’ozonoteràpia a un malalt crític per covid

En estat crític

I aquest és el cas. Entre tots els ingressats a l’hospital de la Plana per coronavirus, hi ha un pacient que és a crítics d’ençà del 13 de juliol, i que fa uns dies que rep un tractament que ningú mai no ha pogut demostrar que siga eficaç. El seu estat és molt delicat, amb una doble pneumònia per covid. La seua família ha remogut cel i terra perquè li apliquen un tractament amb ozó del qual no hi ha cap evidència científica que puga ajudar a guarir-lo.

L’equip de l’hospital es va negar a emprar aquesta tècnica, que no és avalada per la comunitat científica, i la família va organitzar mobilitzacions i va demanar al jutjat que obligara els metges a deixar que se li aplicara amb finalitat compassiva.

Després de l’autorització de la jutge, un equip mèdic va viatjar de Pontevedra a Vila-real per a fer aquest tractament. L’equip de la Plana es limita a vigilar les constants del malalt, però en cap cas no intervenen en el tractament. Això, segons Vicente Pascual, vocal del Col·legi de Metges de Castelló, és molt perillós perquè la responsabilitat de totes les accions que es fan dins l’UCI d’un hospital recau sobre qui n’és el director. “Que algú de fora pose una teràpia no validada s’ix de tots els protocols i és molt perillós”, diu.

Ciència versus creences

Segons Blasco, som en una discussió desigual perquè és impossible de debatre o contraposar arguments entre la raó de la ciència i les creences. També parla de la ignorància que rodeja aquests casos i posa en solfa l’actitud d’aquells que venen fum i s’aprofiten de la vulnerabilitat de la gent. “Les pseudo-teràpies no han demostrat mai la seua eficàcia. Quan em diuen que una teràpia va bé per a moltes coses, sobretot per als mals que no tenen cura, em pose a tremolar.”

A parer de Marisa Blasco, aquestes teràpies no acabaran instaurant-se als hospitals públics: “Les resolucions judicials s’han d’acatar. Espere que siga una situació puntual. No vull fer gaire drama perquè, insistisc, està en joc la vida de les persones, però espere que el pacient i la seua família no lamenten haver exigit i aconseguit el tractament.”

El doctor Pascual també fa referència a la fe de les persones que, en situació de necessitat, s’aferren al que siga. Raona que el fet que la jutgessa haja fet prevaldre el seu criteri és molt perillós. “A qualsevol altra persona, amb tota la bona fe, se li pot ocórrer de demanar un tractament per a qualsevol altra malaltia que no estiga validat. S’ha d’oferir al pacient el millor tractament d’acord amb les evidències disponibles, i l’ozonoteràpia no està validada com a tractament per la covid.”

En la seua reflexió, Pascual remarca el fet que més ha indignat la comunitat mèdica i científica: “El tractament mèdic no ve del professional que porta el malalt, sinó de la prescripció d’un jutge. És un despropòsit que al Col·legi de Metges mirem com revertir.”

Judicialització del cas

Desenes de societats científiques donen suport l’equip de l’UCI de l’hospital de la Plana. També el Col·legi de Metges de Castelló. La Conselleria de Sanitat també avança pels camins judicials. Per una banda, ha demanat a l’advocacia de la Generalitat que recórrega contra la resolució perquè quede sense efecte. Per una altra, estudia de posar una querella contra la família del malalt que, segons que afirma el departament d’Ana Barceló, després d’haver aconseguit que s’administre aquesta teràpia al malalt, han acusat l’equip directiu de l’hospital d’obstaculitzar-ne el bon funcionament, de posar entrebancs a l’equip extern.

The post Quan un jutge prescriu el tractament a un malalt en estat crític appeared first on VilaWeb.

La “taxa Junqueras” i les conseqüències per a la llengua catalana

El 15 d’abril de 2013 vaig presentar amb Oriol Junqueras el meu llibre A un pam de la independència a l’auditori de RBA a Barcelona. Va ser una conversa molt agradable i il·lusionada en la qual el dirigent d’ERC i jo estàvem d’acord en gairebé tot. Tant, que en un moment determinat –en aquest vídeo teniu la conversa completa, i això que diré ara comença al minut 18.26– vam optar per destacar les discrepàncies que teníem, gairebé pensant que avorriríem el personal si no.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Alguna d’aquestes discrepàncies, vista ara, és fins i tot curiosa: jo defense un sistema escolar únic públic per a la república i ell vol continuar amb el model públic-privat-concertat actual, tot i que avisa que és una posició personal. Però la discrepància més sonada va venir arran de l’oficialitat del català.

Junqueras havia escrit, uns mesos abans, un article a El Periódico (“El castellà i la República Catalana“) en què anunciava: “El castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte.” Donant-ho per fet, sense cap discussió pública més. Era una jugada més política que no pas de planificació lingüística, però poc després Artur Mas es va mostrar d’acord amb Junqueras i, amb això, el debat va restar sorprenentment tancat i fixat. Durant els anys en què més o menys vam començar a discutir com volíem que fóra la república catalana, cada vegada em resultava més xocant la manera en què sistemàticament es mantenia la llengua al marge del debat, i també la cultura, qualsevol fet cultural. Podíem discutir sobre si havíem de tenir exèrcit o no. Podíem debatre sobre l’energia nuclear. Es feien projeccions sobre grans infrastructures o sobre afiliacions internacionals, però mai, mai, no parlàvem de la llengua catalana, ni tan sols de la cultura –que ja sé que no és el mateix, però és igual.

La cosa és tan evident que el famós Llibre Blanc de la Transició Nacional –un treball extraordinari, per una altra banda, que ja tenim fet i valdrà igual quan toque– estudia la transició energètica, la transició dels òrgans judicials o els elements definitoris del nou sistema de seguretat, per dir solament tres coses, però no conté ni una sola paraula sobre la transició lingüística o cultural. I, immers en aquest ambient, l’independentisme fa un enorme gir copernicà i passa a gairebé ignorar la llengua pròpia, a normalitzar cada vegada més l’ús de l’espanyol en tots els àmbits de la vida, i fins i tot a pretendre que la llengua catalana podria ser una nosa per al procés. Ni tan sols durant el judici al Suprem els dirigents independentistes no van ser capaços de fer servir el català, enviant a la població el missatge que el català és una nosa.

Però torne a la presentació del llibre. Quan va acabar, un dels assistents em va insistir que aquesta normalització del castellà a la força i sense discussió, aquesta rebaixa del valor del català, equivalia a imposar una taxa sobre la independència, que ell va batejar com a “taxa Junqueras”. Va pronosticar que seria un colp important contra el català, i tenia raó. Perquè, gairebé deu anys després, és ací on som, efectivament.

Per això, aquestes darreres hores hi ha hagut un cert enrenou popular –però, significativament, molt poc enrenou polític– per la publicació d’una estatística segons la qual el percentatge de joves que tenen el català com a llengua habitual a Barcelona és tan sols del 28% –xifra que implicaria una caiguda de set punts respecte de les dades de fa sis anys. Ja se sap que sempre cal anar alerta amb aquestes dades perquè se n’han presentades de més baixes i tot unes altres vegades; però crec que ningú no té dubtes sobre el fet que el pes i l’ús de la llengua ha caigut molt no només a Barcelona sinó arreu dels Països Catalans aquests darrers anys. I no deixa de ser ben curiós que haja passat coincidint amb el procés d’independència del Principat.

Hi ha menys gent avui que sàpiga parlar català que no pas ahir? No ho crec o, més ben dit, no crec que aquesta xifra siga significativa. La clau del fenomen és molt evident: els catalanoparlants deixen de parlar català en públic. Segurament hi ha moltes raons que ho expliquen, però sens dubte que l’independentisme haja retirat a la llengua catalana el sentit d’identificador comunitari que sempre havia tingut n’és una de les causes principals. El discurs que s’ha fet com més va més explícit aquests darrers anys, i ara amb insults i tot contra els que discrepem, és que la llengua catalana és un fet social menor per a la consciència comunitària, secundari respecte de qualsevol altra qüestió social i, fins i tot, perillós, o incòmode, per a la cohesió social.

L’independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua. Contra els que afirmem que nosaltres, si som alguna cosa, som aquelles sis planes litorals i quatre illes on la gent, quan hi passa, hi roman si hi vol romandre i pot arrelar-hi sentint-se part de la comunitat d’una manera tan senzilla com és passar a dir “bon dia” cada matí en eixir al carrer.

Aquesta capacitat simplíssima de fer-se català vingues d’on vingues i sigues qui sigues, és allò que ens ha fet el país que som. I que ens ha fet atractius i interessants, sempre. Però ara hem arribat a aquell punt en què comença a veure’s clar que el menysteniment d’aquesta gran lliçó històrica del catalanisme, l’abandonament de la defensa de la llengua catalana de l’independentisme, pot tenir conseqüències catastròfiques. Parafrasejant Churchill, alguns van voler obligar-nos a triar entre llengua i independència i potser només aconseguiran que no tinguem ni una cosa ni l’altra. De manera que cal reaccionar. Encara som a temps de plantar-nos en tot.

The post La “taxa Junqueras” i les conseqüències per a la llengua catalana appeared first on VilaWeb.

Laura Grau: “TV3 s’entesta a fer-nos sèries d’institut plenes de moralitat”

Laura Grau és una de les cares més populars de la creació de contingut en català a internet. Als seus perfils hi ha vídeos de tota mena, que reflecteixen bona part de la seva personalitat i aficions: d’escenes divertides amb la seva mare a comentaris crítics sobre feminisme, passant per actuacions musicals o explicacions sobre àmbits que coneix bé, com ara el món del lleure o dels castells, que troba a faltar d’ençà que va començar la pandèmia.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fa temps que aquesta blanenca de vint-i-sis anys és present a les xarxes, però aquest estiu ha fet el salt als mitjans: col·labora a l’Estiu de Gràcia de Catalunya Ràdio i tot just es prepara per començar la temporada del Matina Codina!, a RAC 105, on compartirà espai amb Ernest Codina i Marc Lesan, entre més col·laboradors. Parlem amb ella sobre el paper que hi tindrà i sobre els canvis que implica l’aparició dels influenciadors al món de la comunicació. Conversem també sobre el català a internet i sobre alguns dels temes que ha tocat a les xarxes, com ara el youngwashing, el masclisme a l’esquerra independentista o el poliamor. Parla de tot amb espontaneïtat, franquesa i sentit crític, i reconeix tenir certa síndrome de la impostora: “És que no sé què hi faig, aquí, realment!”

Sou a punt de començar la temporada del Matina Codina! a RAC 105. Quin paper hi tindreu?
—En aquest equip, faig de noia! [Riu.] Em sap greu, perquè hauria de ser molt més normal que hi hagués noies fent programes d’humor. Hi ha un gran problema en aquest nínxol, sobretot en l’humor negre, irreverent i iconoclasta. No sé per què m’han triat a mi, la veritat… No em fa gràcia l’humor negre, però precisament és el paper que volen que faci: el de hater, el de criticar-ho tot i el de posar una mica de perspectiva de gènere. Ja m’he començat a prendre til·les per mirar de tenir paciència amb possibles límits de l’humor i no destrossar-los el programa el primer dia.

Traureu targetes vermelles.
—Sí, serà una negociació. Els diré: “Entenc que heu fet aquesta broma perquè li fa gràcia als pagesos de seixanta anys de Lleida, però ja us dic ara que no passarà d’aquí.” Quan ens enfilem a l’escala de l’humor i arribem en aquell punt en què cada vegada la diem més grossa, podem passar-nos de rosca…

Dieu que costa que les dones arribin als programes d’humor. Per què creieu que passa encara?
—És allò que va passar amb La Chocita del Loro, la idea que les dones no fan gràcia o que fan un humor molt blanc que no sorprendrà. Però jo no sóc còmica… És que no sé què hi faig, aquí, realment! [Riu.]

Teniu la síndrome de la impostora?
—Sí. El dia que em vaig graduar com a mestra i era a punt d’enviar currículums a escoles, l’Ernest Codina em va fer la proposta. El vaig deixar en vist, demanant-me què hi pintava, jo, allà. Després em va transmetre absoluta confiança i vaig dir que sí. S’ha tirat a la piscina amb mi i en Marc Lesan, i esperem que surti bé. Però segur que moltes persones han estudiat per arribar on sóc jo… Això es barreja amb el debat d’Ibai Llanos i dels youtubers que arriben als mitjans. Crec que la gent que ha estudiat Periodisme o Comunicació té dret a estar enfadada, els entenc, però no haurien d’estar enfadats amb qui “els treu la feina”, perquè, fins a cert punt, ens la mereixem. Haurien d’estar enfadats amb el sistema, que ha deixat completament obsolets els estudis universitaris.

Heu estat molt crítica amb el model universitari.
—No vull boicotar les universitats, però, cal que ens passem quatre anys fent assignatures obsoletes quan en realitat potser només volem fer ràdio? És el que em va passar: vaig començar Periodisme només perquè volia fer això que faré ara. Però allà havia de redactar articles i escoltar gent que em deia que no tindria feina. Em vaig horroritzar i vaig deixar-ho… Vaig veure que fer quatre anys d’aquella tortura no era ben bé el camí per a fer un programa d’entreteniment, que era allò que volia. En aquests darrers anys, internet ha explotat, el món ha avançat de manera frenètica i aquests estudis han quedat qüestionats. Hi ha un desajust entre els estudis, els mitjans convencionals i això que ve en un futur en l’àmbit comunicatiu. Però aquest missatge no arriba, encara hi ha molts joves que trien Periodisme o Comunicació Audiovisual només per a fer entreteniment…

Com vau començar a fer vídeos?
—És una inquietud que havia tingut des de petita, aquesta cosa de xerrar. Això dels vídeos va ser una mica per casualitat. Havia deixat el camí de la comunicació, però veia la tendència dels youtubers i no em desagradava. Vaig llançar-m’hi quan vaig veure que Adolescents.cat va fitxar en Joan Grivé i la Juliana Canet. Són els meus referents en aquest canvi. Vaig fer vídeos com a afició –en català, evidentment, perquè és la meva llengua–, fins que va sortir el Canal Malaia, el 2020, que ha estat l’altaveu definitiu.

Què ha implicat?
—No és una qüestió de seguidors perquè la quantitat de catalanoparlants que et poden seguir és tan petita que no val la pena d’obsessionar-s’hi. Però a Malaia han actuat com una mena de gestors. A mesura que arribaven propostes de la ràdio, de xerrades o d’on fos, Malaia feia les gestions i anàvem guanyant visibilitat. M’agrada explicar que és una mica com Operación Triunfo, perquè podem distingir entre una primera generació, que som nosaltres, i una segona, que ara es forma. Els primers vam tenir la sort que érem la novetat i tothom ens va seguir i ens han anat cridant. Ara no fem tants vídeos, però, en canvi, hi ha una fornada de gent més jove a qui ha agradat això que fem i que ara graven ells.

Dieu que pel bé del català hauríem de tenir realities amb els nostres famosos. Per què?
—Hauríem de tenir allò que tenen totes les llengües del món: contingut culte i contingut més ximple, mediocre i del cor. Sempre surt algú a dir que nosaltres no ens hem de rebaixar a aquest nivell. Ja us ho fareu! Perquè potser d’aquí a deu anys ja ningú no parla en català… Hi ha molta gent que només escoltaria un programa en català que fos d’això, penya que només mira Sálvame o La isla de las tentaciones. Si no ofereixes un equivalent en català, què pretens que mirin? Anem tard i perdem una oportunitat d’or per a tenir més referents en català i una mena de contingut que molta gent consumeix, per més que provem de negar-ho…

Heu fet vídeos amb anàlisis de La isla de las tentaciones.
—Té moltíssima audiència a Catalunya! I TV3 fa això de dir que no farà cap reality com Gran Hermano, però després ensenya la poteta… Joc de cartes és un programa pseudo-cultural perquè va de restaurants, però si no hi hagués el duel final entre restauradors en què els uns critiquen els altres, la gent no s’ho miraria. Quan es farà un reality a TV3, el 2050? Al pas que anem, com a televisió convencional ni tan sols existirà…

Creieu que TV3 té dificultats per a captar els joves i que van tard en aquest sentit?
—Molt tard. Els joves mirem TV3, però no els continguts anomenats juvenils. Això em sembla tronat i un fracàs. Els joves mirem Crims, però no és un programa juvenil, és un programa dirigit al públic general. En canvi, TV3 s’entesta a fer-nos sèries d’institut en què fan bullying a algú i que són plenes de frases amb moralitat sobre per què no s’ha de ser mala persona. Que no ens llepem el dit! S’haurien de trencar menys el cap sobre com fer continguts juvenils que semblin moderns, perquè acaben essent tronadíssims i es veu d’una hora lluny que ho han fet persones de cinquanta anys. Cal fer contingut de qualitat. Aquest estiu, han fet Canvi de xip, que potser és un dels pocs continguts que van pensar que seria juvenil que se salva, però perquè també el pot mirar la meva mare.

Teniu una croada contra l’anomenat youngwashing.
—Hi ha el purplewashing de posar a dones perquè no es digui que no n’hi ha i el youngwashing de posar joves pel mateix motiu. Ser jove no és una etiqueta que hàgim de suprimir, perquè té un valor, tal com em va comentar un dia la Clàudia Rius. Vivim les coses amb una perspectiva diferent i això té un valor, però alhora sembla que les reivindicacions generacionals que fem són menys vàlides, que no tenim raó perquè tenim vint anys menys.

Alguns dels vostres vídeos parlen de feminisme, d’ecologisme… Creieu que tot aquest activisme en línia dels joves també es menysté?
—A vegades es ridiculitza. Els pocs haters que tinc m’acusen de ser dramàtica, amb el lema a què s’han aferrat alguns boomers que diu que som una generació de vidre, que ens molesta tot, que a tot hi veiem un problema social i que no n’hi ha per tant. Però hem de tenir clar que tampoc no canviarem el món des de les xarxes, l’única cosa que podem fer és fer pensar.

Però a vegades es fan visibles alguns temes importants. Ho vau aconseguir amb l’etiqueta viral #MatxisEI, que denunciava les agressions masclistes i els abusos de poder a l’esquerra independentista. Vau explicar la vostra experiència amb un monitor del cau. Com vau viure aquesta campanya de denúncia?
—No em va acabar de fer sentir del tot còmoda, em va fer por. Quan fas una denúncia pública tens por que et jutgi la gent que et coneix, que els implicats et retreguin alguna cosa, que et diguin que no n’hi ha per tant… Passa en qualsevol agressió sexista, però amb internet tothom té dret d’opinar des d’un perfil anònim, sense que sàpigues a qui li ha arribat. Em va compensar que almenys va ser l’espurna perquè molta gent expliqués la seva experiència i acceptar que allò era un problema greu. Les xarxes ajuden a donar visibilitat, però els canvis no els farem explicant experiències, sinó anant als caus, esplais i assemblees a assenyalar el problema i posar-li paraules difícils de dir en directe. T’has d’enfrontar a aquella persona o a l’amiga d’aquella persona, que saps que no et creurà. Em fa ràbia quan a les xarxes hi ha gent que va sempre de víctima perquè se li faci cas o per a tornar a fer visible una causa. És que potser hi ha causes que ja són prou visibles! No està de més, però avancem per a fer-hi alguna cosa…

Aquests abusos de poder i agressions en el món del lleure són més normalitzats que no sembla?
—Normalitzadíssims… L’abús de poder és a tot arreu i els homes tenen una posició de privilegi que fa que se’n puguin aprofitar més, i més en entorns que percebem com a segurs: al cau, a l’esplai, a les colles castelleres o de diables o fins i tot a la CUP. Són àmbits en què, en principi, la gent té una certa consciència de gènere, de privilegis, de deconstruir-se… Totes aquestes parauletes tan maques! Després, no se n’adonen, reprodueixen certes coses i fan molt de mal. O sí que se n’adonen i se n’aprofiten. Es posen la samarreta del 8-M mentre fan comentaris de merda… És més difícil de detectar perquè en principi és gent amb qui tens confiança i que vols pensar que és conscient, però no ho és.

Heu parlat molt del cau als vostres vídeos. Què ha significat per a la vostra vida?
—No diria que el cau és el millor que m’ha passat a la vida perquè crec que és on m’han passat les millors coses i les pitjors. Et dóna unes eines i unes experiències molt intenses en què et pots posar a prova i veure unes altres persones actuar, models a seguir i a no seguir… Marxes de campaments deu dies i passes gana i fred, has de confiar en unes altres persones i no pots fugir… Fas amistats molt fortes i et sorprens a tu mateix de com has superat alguns obstacles, però també tens experiències negatives. Podem parlar dels masclistes als caus, però també de gent que se sent incòmoda perquè es fan jocs de despullar-se o de parelletes i a vegades ens passem una mica de rosca… Potser són coses que et passarien igualment, però com que és una situació més extrema o feta expressament, des de ben d’hora aprens que si et diuen que t’has de despullar has de dir que no.

Als vídeos també heu arribat a parlar força de poliamor. Com us definiu en l’àmbit de les relacions?
—Ara mateix no em defineixo. Tinc només una parella, però no es podria considerar una relació monògama perquè no és exclusiva: si algun dels dos decidís de començar una història amb algú altre es miraria si és viable o no. Vaig abanderar molt el tema del poliamor i ara me’n penedeixo una mica.

Per què?
—Aprendre sobre el tema és important perquè està bé contemplar unes altres maneres de fer les coses, però és aquella mena d’utopia que vius quan comences la universitat o a militar en alguna assemblea. Quan et vas fent gran, veus que és molt més difícil que no imaginaves. M’ha passat això, he vist que la teoria està molt bé, que t’ajuda a deconstruir-te, a revisar-te i a saber quina mena de relacions vols i no vols, però que a la pràctica el món és fet d’una manera que només et deixa temps per a estar amb una parella. També és complicat per la pressió social, la logística… Ens han educat molt fort en la monogàmia. En un moment em va sortir, però ara no m’atrau ningú més. És anar mirant a cada moment què et ve de gust. A vegades s’ha caigut en l’error de pensar que si fas coses normatives amb una sola persona, tot allò ja és tòxic i horrible, però potser és la cosa que et ve de gust.

Us heu trobat molts haters contra el poliamor?
—Més aviat molts traumatitzats. Hi ha gent que ha practicat el poliamor sense responsabilitat afectiva. Però que hi hagi gent que en fa un mal ús no és culpa dels qui ho miren de fer bé.

Com porteu aquesta mena de comentaris, l’exposició pública i la popularitat?
—No sóc famosa! No em paren pel carrer ni res… Porto malament la crítica, el fet de fer qualsevol contingut i tenir persones dient-me que no en tinc ni idea o que s’han ofès. Ara tinc por que em diguin que tinc feines que no em mereixo, que diguin: “Per què teniu aquí aquesta tia que només ha fet quatre vídeos ximples?” La resta, ho porto bé perquè tampoc no em coneix gaire gent. La cosa més sorprenent que em passa és que la gent segueix la meva mare a Instagram!

The post Laura Grau: “TV3 s’entesta a fer-nos sèries d’institut plenes de moralitat” appeared first on VilaWeb.

Pàgines