Vilaweb.cat

[ÁUDIO] Missatge de Puigdemont des de la presó: ‘Hem de continuar endavant’

El president de la Generalitat Carles Puigdemont ha fet arribar un missatge de veu on demana als catalans que continuïn endavant per a defensar els drets polítics. ‘Tenim tot el dret del món a decidir el nostre futur i no podem abaixar la guàrdia davant d’un estat que es comporta, cada vegada de manera més autoritaria i retallant drets fonamentals’, diu. El missatge l’ha enregistrat el diputat alemany Diether Dehm, del partit d’esquerres Die linke, que l’ha visitat aquest matí a presó i ha facilitat l’àudio a Catalunya Ràdio. Podeu escoltar-lo ací:

Puigdemont demana també de ‘continuar amb la nostra manera de fer les coses, que és una manera no violenta i civilitzada.

El diputat alemany que ha enregistrat el missatge, Diether Dehm, ha assegurat que els dos delictes pels quals es processa Puigdemont, rebel·lió i malversació, podrien no tenir base a Alemanya i que, si això és així, ‘la justícia alemanya només té una via, alliberar-lo’. Dehm ha assegurat que Espanya no té ‘un sistema de justícia 100% democràtic’ i ha afegit que si l’estat fos ‘realment democràtic’ hagués ‘trobat maneres d’arribar a compromisos’ sobre Catalunya.

JxCat veu en la reforma de la llei de presidència una via per a investir Puigdemont a distància

El diputat de JxCat i vice-president del parlament Josep Costa ha defensat la reforma de llei de la presidència per a poder investir Carles Puigdemont en un futur. En una entrevista a l’agència Europa Press, Costa ha insistit que Puigdemont és el candidat a la presidència que defensa JxCat i que acabarà sent investit al parlament tard o d’hora ‘quan puguin donar-se les condicions’.

‘Cap òrgan judicial ni autoritat pot interferir al parlament i, si ens diuen que no està previst legalment que pugui haver-hi una investidura sense que ell estigui present, com és la nostra sobirania i competència exclusiva, ens dotem de les nostres pròpies normes’, ha arguït el vice-president del parlament. Ha defensat, a més, que la reforma de la llei és una via ‘que forma part de l’acord polític’ per formar un govern, i ha recordat que ERC ja han votat a favor de tramitar la iniciativa.

La possibilitat que els membres de la mesa hagin d’afrontar responsabilitats penals si s’investeix Puigdemont no atura el vice-president del parlament, que ha dit que JxCat no es doblegarà davant les amenaces de l’estat: ‘Ens fa por, però ens sembla un atemptat tan gran a la dignitat democràtica del parlament que ens persegueixin per decisions polítiques, que no estem disposats a renunciar a defensar la llibertat ni els mandats democràtics que ens han donat els ciutadans.’

Delegació de vot de Puigdemont
Costa s’ha mostrat confiat que la mesa de la cambra, amb Roger Torrent al capdavant, acceptarà que Carles Puigdemont pugui delegar el seu vot i participar d’aquesta manera en les decisions que es prenguin en tots els plens. La petició es va registrar dimecres poc abans de celebrar-se el ple i es va decidir de posposar la decisió fins dimarts que ve, que és quan se celebra la pròxima reunió de la mesa.

Ha assenyalat que Puigdemont ja volia participar per delegació en el ple de dijous passat, però comprèn que la sol·licitud es va registrar amb molt poca antelació i que es decidís ajornar la decisió: ‘Crec que sí’ que la mesa acceptarà definitivament dimarts que ve la delegació de vot. Les circumstàncies del president de la Generalitat han canviat en ser empresonat, de manera que és la mateixa que la dels altres diputats que són a presó i poden delegar el vot. És per això que no creu ‘que hi hagi cap diferència’ amb el cas de Puigdemont.

Costa ha defensat el dret de Puigdemont de mantenir els seus drets polítics intactes i ha destacat que haver demanat de delegar el seu vot és un gest que mostra que ‘no renuncia als seus drets polítics, no renuncia a la seva investidura i no renuncia a seguir exercint al lideratge que li correspon legítimament ‘.

Mobilitzacions als carrers
Sobre les protestes independentistes als carrers, intensificades precisament arran de la detenció de Puigdemont, Costa ha assenyalat que han de seguir ‘sent com estan sent i com sempre han estat, que són pacífiques i cíviques’. ‘El que cal demanar és que els comandaments policials, ara en mans de la Delegació del govern [espanyol] pel 155, respectin el dret a manifestació, a vaga i a expressió i cessin en qualsevol actuació desproporcionada’, ha assenyalat.

En la seva crítica a la gestió actual dels Mossos d’Esquadra, Costa ha demanat ‘que les actuacions que fa la policia no alterin la convivència ciutadana’.

Un diputat alemany demana que s’alliberi Puigdemont després de visitar-lo a presó

El diputat alemany Diether Dehm, del partit d’esquerres Die linke, ha visitat el president de la Generalitat Carles Puigdemont a la presó de Neumünster i ha reclamat el seu alliberament. En declaracions a la premsa, Dehm ha assegurat que els dos delictes pels quals es processa Puigdemont, rebel·lió i malversació, podrien no tenir base a Alemanya i que, si això és així, ‘la justícia alemanya només té una via, alliberar-lo’. Dehm ha assegurat que Espanya no té ‘un sistema de justícia 100% democràtic’ i ha afegit que si l’estat fos ‘realment democràtic’ hagués ‘trobat maneres d’arribar a compromisos’ sobre Catalunya.

Segons ell, Puigdemont ‘està preocupat’ per una possible extradició perquè no creu que fos tractat amb bones condicions a Espanya. De fet, Dehm ha dit que a les presons espanyoles hi ha hagut ‘tortures’ i s’han vulnerat drets fonamentals, i ha recordat els casos en aquesta línia pel que fa a ex-presos d’ETA.

Dehm ha estat especialment crític amb el rol del rei Felip VI, a qui ha retret que no busqués ‘un acord’ entre Madrid i Barcelona per intentar ‘rebaixar les tensions’. ‘Si jo fos en una situació com la del rei’, ha dit el diputat, ‘intentaria trobar la manera de buscar compromisos, i no estaria amb un bàndol i condemnaria l’altre’.

Polítics de cinc partits portuguesos demanen en un manifest l’alliberament dels presos polítics

Polítics portuguesos de diverses sensibilitats i representants de la societat civil han signat un manifest a favor de l’alliberament dels presos polítics catalans, contra la ‘repressió acarnissada disfressada de legalitat’ i a favor d’una negociació política entre Espanya i Catalunya. Els partits representats pels signants són el Bloc d’esquerres, el Partit socialista, el Partit popular democràtic/socialdemòcrata, la Coalició democràtica unitària, i el partit Persones-Animals-Natura.

El manifest ha estat escrit a sis mans. L’han redactat els historiadors Manuel Loff i Fernando Rosas i el politòleg André Freire. El signen, entre d’altres, Alfredo Barroso, fundador del Partit socialista i ex-cap de la Casa civil (òrgan d’assesorament polític) durant la presidència de Mário Soares; André Silva, diputat de Persones-Animals-Natura; Ascenso Simões, Isabel Moreira, Maria da Luz Rosinha, Tiago Barbosa Ribeiro, diputats socialistes; Joana Mortágua, José Soeiro, Luís Monteiro, Mariana Mortágua, diputats del Bloc d’esquerres; Ulisses Pereira, diputat socialdemòcrata i Rui Sá, membre de l’Assemblea Municipal de Porto per la CDU.

Podeu llegir-lo a continuació:

«Llibertat per als presos polítics catalans!
El president de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Bèlgica fa cinc mesos, va ser arrestat el passat diumenge a Alemanya en una controvertida operació que va implicar els serveis secrets espanyols i alemanys, quan tornava de Finlàndia, on va ser convidat pel seu parlament.

Carles Puigdemont va ser reelegit fa tres mesos al Parlament de Catalunya, en una elecció que es va veure reforçada contra totes les expectatives del govern de Madrid, una majoria favorable a la independència de Catalunya, el dret de la regió a decidir el seu futur i la restauració del president de la Generalitat.

A més de Puigdemont, nou líders independentistes catalans han estat empresonats de forma preventiva i sense fiança, vuit dels quals van ser reelegits al desembre, entre ells l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya i el vice-president de la Generalitat. Quatre d’aquests presos fa cinc mesos que són a presó.

Bona mostra de la desorientació punitiva del Tribunal Suprem és la negativa a alliberar un d’aquests presos, Joaquim Forn, membre del govern català suspès, la defensa de la qual va demanar que puga esperar el judici en llibertat per a tractar la tuberculosi que va contreure a la presó. El jutge Pablo Llarena, autor de totes aquestes ordres d’arrest, va rebutjar aquesta petició amb el pretext que el detingut podria ser tractat a presó.

El mateix jutge, que té, per ara, processos oberts contra un total de vint-i-dos dirigents i activistes polítics catalans, sumats als més de mil alcaldes i directors escolars que esperen decisions judicials sobre la seva col·laboració en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, ha impedit recentment a un altre dels presos, el líder activista Jordi Sánchez, de poder defensar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat davant el Parlament de Catalunya, sense que cap sentència retirés els seus drets polítics —al contrari del que va fer la justícia espanyola el 1989 amb un presoner d’ETA a qui va permetre de sortir de la presó per a defensar la seva candidatura a la presidència del govern basc.

Divendres [23 de març], el mateix dia que el Comitè de Drets Humans de l’ONU va instar ‘amb urgència’ l’Estat espanyol a ‘assegurar tots els drets polítics de Jordi Sánchez’, el nou candidat independentista a la presidència, Jordi Turull, va ser empresonat a Madrid el dia abans de presentar-se a una segona votació parlamentària.

A més de Puigdemont, quatre altres membres del seu govern i dues dirigents independents s’han exiliat a Bèlgica i Suïssa; contra tots ells, el govern espanyol ha emès una ordre de detenció europea. L’última, divendres passat, va ser la líder republicana Marta Rovira, que va sortir del país acompanyada de la seva filla per no veure’s impedida de ‘donar-li tot el que li pugui donar’, deixant Catalunya amb una ‘profunda tristesa’ per allunyar-se ‘de tantes persones que estimo’ amb qui ‘he compartit tantes lluites durant tants anys amb un únic objectiu: canviar la societat, fer-la més justa’.

Només dictadures, democradures o dictatoves tenen presos polítics. Només elles mantenen tancats líders polítics i càrrecs electes com a representants del poble de manera legítima i que mai no han utilitzat la violència política per a defensar els seus ideals, acusant-los de delictes de ‘rebel·lió’ i ‘sedició’ interpretant com a ‘violència’ l’exercici del dret fonamental de manifestació o expressió.

Els governants espanyols poden repetir fins a la sacietat el mantra que Espanya és una ‘democràcia consolidada’, però les seves accions en la qüestió de Catalunya apunten en sentit contrari. Molts governants europeus poden girar la cara i fingir no adonar-se que, independentment del que pensin sobre el dret a l’autodeterminació del poble català, són la democràcia i els drets humans que els estan en joc, a Catalunya i al conjunt d’Espanya!

Nosaltres, d’altra banda, no callem la nostra indignació d’una repressió acarnissada disfressada de legalitat i unim la nostra veu a la de tots aquells que, a Europa i al món, demanen l’alliberament immediat de Carles Puigdemont i de tots els presos polítics catalans. Que acabin d’una vegada per totes les pràctiques polítiques i judicials incompatibles amb el respecte dels drets cívics i polítics dels ciutadans catalans i que, com s’ha apel·lat a tot el món, es produeixi la negociació política d’un problema polític.

27 de març de 2018»

Clara Ponsatí creu que en un futur caldrà fer un altre referèndum

L’ex-consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí, que va renunciar al càrrec i ara viu a Escòcia, confia que la justícia d’aquell país refusarà l’euroordre que ha dictat el jutge del Suprem Pablo Llarena. ‘Es evident que si s’actua amb justícia, la meva demanda d’extradició no es pot concedir’, ha dit en una entrevista al ‘Via lliure’ de RAC1. A més de tractar la situació judicial que afronta, Ponsatí ha parlat de com va viure el referèndum de l’1 d’octubre ara que en fa sis mesos. ‘Crec que a la història s’han donat pocs exemples d’autodeterminació més rotunds que aquest’, ha reiterat. Així mateix, Ponsatí ha reflexionat que, en un futur, caldrà tornar a votar per a resoldre-ho definitivament: ‘La resolució completa del problema polític català requerirà un altre referèndum. Quina forma tindrà, si serà un referèndum de ratificació o serà amb unes altres condicions dependrà de quina capacitat política tinguem entre tots i de com es desenvolupin les negociacions que un dia o un altre hauran de començar.’

No creu, però, que es pugui dialogar amb el president actual del govern espanyol, Mariano Rajoy, perquè no hi està disposat. ‘És evident que un dia o un altre haurem de seure a negociar amb les autoritats polítiques espanyoles. Ara, no sé si serà Mariano Rajoy qui hi haurà a l’altra banda de la taula’, ha dit.

Ponsatí ha posat en relleu el valor de l’1 d’octubre, del qual ha aplaudit la capacitat d’organització popular que el va fer possible. ‘La voluntat del poble de Catalunya es va expressar l’1 d’octubre i espero que tindrà ocasions d’expressar-se amb més formalitat, tranquil·litat i sense agressions externes en el futur més pròxim’, ha dit.

Ha recordat com va ser agredida per la policia espanyola el mateix 1 d’octubre a la seu de la conselleria d’Ensenyament i com li van prendre material informàtic. Segons que ha explicat, el desplegament policíac davant la conselleria era tan gran que va fer-li pensar sobre el desenvolupament de la votació: ‘Vaig pensar que si això també passava a molts més llocs, potser no ens en sortiríem. L’alegria per a mi va ser veure que al final van repartir molta llenya però només es van endur alguna urna.’

Sobre on ha menat el referèndum de l’1 d’octubre, Ponsatí ha admès que ‘de moment, en un atzucac democràtic’ perquè les forces polítiques espanyoles continuen ‘entestades en no veure que hi ha un problema al qual han de fer front de forma democràtica’.

Més informació: Clara Ponsatí: ‘No em sembla coherent votar la independència i tot seguit acatar l’Audiència’

TV3 aconsegueix una audiència i una valoració de qualitat històriques

La televisió pública catalana ha marcat un nou rècord d’audiència i de percepció de qualitat dels espectadors. En un moment en què l’espanyolisme qüestiona intensament els mitjans públics, TV3 ha assolit la millor arrencada dels sis darrers anys segons el punt de vista de les audiències. Això mateix passa amb 3/24, i ha doblat l’audiència en tan sols un any. El mes de març TV3 ha aconseguit el rècord històric de valoració qualitativa de l’audiència, segons l’empresa independent GfK, que la puntua amb un 8,5. Cap cadena generalista no havia obtinguda mai aquesta valoració.

Els informatius de TV3 són, també, els que són considerats més creïbles, cosa que els fa ser líders d’audiència en totes les edicions i encapçalar cada dia el rànquing dels programes més vistos a Catalunya, amb una audiència mitjana de més del 25%. El canal informatiu 3/24 ha aconseguit el seu màxim històric d’audiència amb un 2,2% de mitjana.

Les audiències del març han estat espectacularment bones per a TV3. Dels vint programes més vistos durant el mes, divuit són de TV3. A més, ha estat la cadena més vista en trenta dels trenta-un dies que té el març. Això fa que es distanciï en cinc punts percentuals d’audiència respecte de la cadena en segon lloc, d’una quota de pantalla del 14,8% de mitjana.

Segons els informes mensuals del Consell Audiovisual de Catalunya, TV3 és la televisió més plural que es pot veure a Catalunya atesa la diversitat de veus que ofereix.

Els vídeos d’Òmnium i l’ANC pels sis mesos de l’1-O: ‘No oblidem’

Amb motiu dels sis mesos des del referèndum d’independència de l’1 d’octubre, tant Òmnium Cultural com l’Assemblea Nacional Catalana ha difós un vídeos commemoratius que recullen els moments destacats de la jornada. ‘L’1 d’octubre vam escriure una nova pàgina de la història’ comença el vídeo d’Òmnium, que podeu veure a continuació:

A l’enregistrament s’hi pot veure l’entrada triomfal de les urnes als col·legis a primera hora del matí i les llargues cues per a votar, però també les imatges de violència de la policia espanyola contra ciutadans. ‘L’estat espanyol va voler reprimir la democràcia i es va trobar amb un poble digne’, diu el vídeo.

El de l’ANC també recull els moments d’alegria i il·lusió per poder votar, la violència de la policia i la resistència dels ciutadans per a continuar amb la votació. Vegeu-lo ací:

Pàgines