Vilaweb.cat

El guàrdia civil de La Manada que va intentar renovar el passaport continuarà en llibertat

L’Audiència de Navarra ha descartat empresonar Antonio Manuel Guerrero, el membre de La Manada i guàrdia civil que va intentar renovar el passaport, tot i que ho tenia prohibit per ordre del mateix tribunal. La fiscalia havia demanat el reingrés a la presó, però l’audiència ho ha refusat.

La decisió no ha estat unànime i ha comptat amb el vot particular discrepant del president de la secció segona del tribunal. El magistrat és partidari d’empresonar Guerrero perquè considera que ha trencat les mesures cautelars imposades pel tribunal el 21 de juny.

Nou atac feixista contra un casal popular a Barcelona

Avui a la nit, el Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris ha estat atacat per feixistes. Membres de Democracia Nacional hi han fet pintades i hi han penjat cartells amb simbologia feixista a la façana. A més, han amenaçat veïns del barri.

El casal denuncia que fa mesos que avisen que grups d’extrema dreta fa ús de la violència física i verbal contra ells i més entitats veïnals. ‘Rebutgem el discurs de l’odi amb el qual el feixisme ens intenta atemorir i ratifiquem el nostre compromís amb la llibertat’, expressa el col·lectiu.

El casal assegura que la violència feixista no alterarà les seves activitats. El mateix grup d’extrema-dreta ha fet més accions avui pel barri de la Guineueta, però també han arribat fins a la plaça d’Eivissa d’Horta.

Una cinquantena de morts i més de cent-cinquanta ferits en incendis forestals a Grècia

Una cinquantena de persones han mort i més de cent-cinquanta han estat ferides en els incendis forestals que afecten la rodalia d’Atenes, la capital de Grècia. Totes les víctimes, segons que informa Protecció Civil, han estat trobades entre el port de Rafina i Nea Makri, la majoria han quedat atrapats als seus habitatges. El ministre d’Ordre Públic, Nikos Toskas, no ha descartat que hagin estat provocats.

El govern grec ha decretat l’estat d’emergència. Les flames han obligat a evacuar tres pobles, dues bases militars i a tallar l’autopista d’Olímpia, una de les principals del país, que connecta Atenes amb el Peloponès. El foc ha aïllat diversos banyistes a la costa.

Ara mateix, centenars de bombers treballen per extingir incendis que ha cremat habitatges i ha causat danys importants en el subministrament elèctric. Aquesta onada de focs és la més greu a Grècia després del 2007.

Les portades: ‘El PDECat encareix el suport a Sánchez’ i ‘El masclisme no afluixa’

Avui, 24 de juliol de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

VilaWeb Paper:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Envieu una carta als presos polítics: ací en teniu les noves adreces

Voleu enviar cartes els presos polítics? Us oferim les adreces noves ara que ja són instal·lats a les presons dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), del Puig de les Basses, a Figueres, i a Mas d’Enrica Catllar.

Finalment, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn i Jordi Sànchez són tots en cel·les individuals al mòdul 2 de la presó, on comparteixen els espais comuns amb reclusos que tenen un perfil generalista, segons que han informat fonts del Departament de Justícia a VilaWeb.

Dolors Bassa és a l’únic mòdul de dones que hi ha al Puig de les Basses, també compartint espais amb la trentena de recluses que hi ha. I Carme Forcadell finalment ha estat traslladada al Centre Penitenciar de Mas d’Enric, al Catllar, per tal d’estar aprop de la família.

Aquestes són les adreces on es pot escriure.

Carme Forcadell 
Centre Penitenciari Mas d’Enric Mòdul de dones
Travessia Comella Moro,15
43764 El Catllar

Dolors Bassa:
Centre Penitenciari Puig de les Basses: Mòdul de dones.
Raval disseminat, 53,
17600, Figueres (Alt Empordà).

Oriol Junqueras
Centre Penitenciari Lledoners: Mòdul 2
C-55, km 37,
08250, Sant Joan de Vilatorrada (Bages). 

Raül Romeva
Centre Penitenciari Lledoners: Mòdul 2
C-55, km 37,
08250, Sant Joan de Vilatorrada (Bages). 

Jordi Sànchez
Centre Penitenciari Lledoners: Mòdul 2
C-55, km 37,
08250, Sant Joan de Vilatorrada (Bages). 

Jordi Cuixart:
Centre Penitenciari Lledoners: Mòdul 2
C-55, km 37,
08250, Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

Joaquim Forn
Centre Penitenciari Lledoners: Mòdul 2
C-55, km 37,
08250, Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

Jordi Turull
Centre Penitenciari Lledoners: Mòdul 2
C-55, km 37,
08250, Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

Josep Rull
Centre Penitenciari Lledoners: Mòdul 2
C-55, km 37,
08250, Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

Entrevista a Pierre Legendre, ecòleg i professor de la Universitat de Mont-real

A pesar d’haver conegut el professor Pierre Legendre en un ambient distès uns dies abans de la nostra entrevista, no podia evitar sentir-me nerviós mentre tocava a la porta de la seua oficina en la Universitat de Mont-real (Canadà). Es tracta d’un dels científics més influents en ecologia quantitativa, conegut sobretot a partir d’un llibre seminal que establia les bases per a l’aplicació de l’estadística a la investigació en ecologia de comunitats, Écologie numérique (Masson/Presses de l’Université du Quebec, 1979), publicat junt amb el seu germà Louis Legendre. Pierre Legendre és un dels científics més citats (amb més de 75.000 citacions, segons Google Scho­lar) en temes de medi ambient i ecologia, i ha guanyat diversos premis, incloent-hi l’Excellence in Teaching Award i el Career Achievement Award.

En el llibre titulat Cartes a un jove científic (Rosa dels Vents, 2014), Edward O. Wilson anima els joves biòlegs a interessar-se pels mètodes matemàtics, encara que no els atraguen. Està d’acord amb ell?

Sí, per descomptat. La meua primera observació és que, per desgràcia, a molts joves els fan por les matemàtiques. Això probablement és perquè mai els les han ensenyades correctament. S’han ensenyat com un conjunt de regles que un ha de memoritzar i aplicar sense entendre-les, i això és lamentable perquè són justament el contrari. Crec que les matemàtiques són una llengua comuna a totes les ciències perquè descriuen el funcionament del nostre cervell. Hi ha una relació entre la nostra percepció de la naturalesa a través del nostre cervell, els processos lògics que realitzem utilitzant-lo, i la naturalesa, d’un altre costat. Per això, per descomptat, la gent jove que vulga estudiar ciències, i ciències naturals en particular, hauria d’estar molt interessada en les matemàtiques.

«Els estudiants d’ecologia haurien d’entendre els processos ecològics, i ser capaços de moure’s per la naturalesa i veure coses que els turistes no veuen»

Quina va ser la seua experiència ensenyant matemàtiques?
Quan vaig començar a ensenyar matemàtiques en l’institut, va ser tot un repte aconseguir que s’hi interessaren els estudiants. Va ser llavors quan vaig començar a elaborar l’art de «vendre» coses que són difícils, com les matemàtiques, a audiències que tenen un interès menor. Els romans en deien captatio benevolentiae. Més tard, quan vaig arribar a la Universitat de Mont-real, la primera assignatura que vaig haver de donar als estudiants de biologia va ser un curs d’introducció a la bioestadística. Generalment, els estudiants que entren en biologia esperen no haver d’enfrontar-se a un número mai de la vida. Són bastant al·lèrgics a les matemàtiques. Així doncs, ensenyar-los bioestadística es considerava un repte, i jo vaig decidir assumir-lo. Si es dóna un discurs ex cathedra en què es diu a l’alumnat «això és així i simplement heu d’aprendre-ho i aplicar-ho», no els sembla interessant. Per tant, vaig triar l’enfocament oposat i vaig explicar-los el tipus de problemes biològics per als quals el mètode estadístic que estudiaríem en cada classe era útil. I llavors, mentre estava presentant els passos d’aquest raonament, intentava ensenyar-los com aquests ens ajudaven a solucionar qüestions ecològiques o biològiques. Es tracta d’un mètode d’ensenyança orientat a solucionar problemes que s’acompanyava, per descomptat, de treball pràctic amb un ordinador. Això era difícil de fer en 1980 perquè feia classe a un grup gran, de fins i tot 240 estudiants. Fins que arribaven a aquella assignatura, els estudiants mai havien utilitzat ni s’havien acostat a un ordinador. Usar-ne un els permetia entendre com es podien fer càlculs per a bases de dades de grans propor­cions, més grans que els petits problemes que havien de resoldre en el treball que feien a casa. Això representava un progrés en comparació amb les formes anteriors d’ensenyar aquesta assignatura.

Ara, els investigadors poden extraure patrons de grans conjunts de dades de comunitats biològiques utilitzant mètodes d’anàlisi molt potents. Però potser no s’adonen del significat ecològic i evolutiu que hi ha darrere d’aquells patrons. Pensa vostè que «la història natural està morint», com afirma Jennifer Frazer en el seu blog de Scientific American?
Per desgràcia, tens raó. Les universitats posen especial èmfasi en les tècniques de laboratori. Hem de promoure la idea que els estudiants d’ecologia haurien d’entendre els processos ecològics, i ser capaços de moure’s per la naturalesa i veure coses que els turistes no veuen, com ara les propietats emergents de les poblacions o les comunitats naturals. Han après sobre els processos que tenen lloc en la naturalesa en cursos d’ecologia, i haurien de poder relacionar-los amb el que veuen quan observen la naturalesa i la seua flora i fauna. Ensenyar-los a reconèixer espècies i el comportament dels animals o les formes de vida vegetal, i a veure el paper que aquestes representen en els ecosistemes, no és un esforç va. És molt important que ho fem. Però si els estudiants no han experimentat mai aquestes coses en la naturalesa, per a ells hi ha una gran bretxa entre la naturalesa, que amb prou feines comprenen, i la teoria que puguen haver après de les classes i els llibres. Mai no seran bons ecòlegs si no tenen experiència de camp personal.

Llig l’entrevista completa al web de Mètode

Entrevista realitzada per Francesc Mesquita-Joanes, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodi­versitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Divulgació científica per a les vacances

De llibres de divulgació hi ha molts tipus, tot depenent d’una multitud de criteris: la seua temàtica, el punt de vista emprat per a analitzar-la, l’expertesa de qui l’escriu, l’expertesa del lector al qual s’adreça… Sembla doncs del tot improbable que una persona disposada a ocupar el seu temps amb un bon llibre no trobe en la literatura científica una opció tant atractiva com enriquidora. En Mètode, el gènere científic n’és protagonista en cadascuna de les nostres pàgines. A més, a banda dels articles publicats sota el nostre segell, els llibres de divulgació científica hi tenen sempre un lloc reservat en forma de recomanació literària de la mà dels nostres redactors i col·laboradors habituals. L’últim número publicat de la revista, #Biotec, presenta set novetats editorials ben variades, cadascuna amb la seua corresponen ressenya disponible també al nostre web.

La lectura essencial del número 97 de la revista la protagonitza  Agustín Fuentes amb La chispa creativa, ressenyat per Susanna Ligero. El llibre empra les dades obteses mitjançant l’observació del comportament de primats i el registre fòssil d’ossos i utensilis humans per a defensar l’imaginació com a peça fonamental en la història de la nostra evolució. Una capacitat que, diu, no ha rebut l’atenció que es mereix i que ell explica fent un repàs dels reptes que els nostres avantpassats foren capaços de superar, i els que ens queden.

Manel Porcar proposa Planet of microbes, un llibre sobre la història i biologia dels bacteris escrit per Ted Anton, professor de llengua anglesa en la Universitat de Chicago. Una especialització que pot semblar poc idònia per a afrontar aquest tipus de temàtica però en la qual Porcar troba un dels aspectes més atractius del volum. El contrari ocorre amb la recomanació de Javier Alabau, Astrophysics for people in a hurry, llibre en el qual el reputat divulgador Neil deGrasse Tyson, relleu de Carl Sagan en Cosmos, aporta dotze píndoles d’astrofísica difícilment accessibles per al públic general però apassionants per als qui estan familiaritzats amb aquesta branca científica.

La proposta més propera l’aporta Carles Miret Estruch amb Herbari bell del País Valencià, un homenatge d’Antoni Orgengo a l’Herbari breu de la Safor de Joan Pellicer que com emprar i autoproduir plantes autòctones valencianes. Homenatge és també l’elecció de Jesús Purroy, en aquest cas al naturalista que posa nom a la teoria de l’evolució. The Quotable Darwin és un recull de fragments d’escrits privats i publicats del científic, seleccionats i editats per la historiadora de Princeton Janet Browne.

Àngela Vidal posa damunt la taula La solució telòmer, d’Elizabeth Blackburn (Premi Novel de Medicina l’any 2009) la psicòloga Elissa Epel, de la Universitat de California. Ambdues conjuguen les seues disciplines per a explicar, en definitiva, per què hi ha qui envelleix més ràpidament que altres. Esther Molina ofereix l’última de les propostes, Contra la simpleza, de Daniel Roberto Altschuler. Una obra que aposta per promoure el pensament crític per sobre de les pseudociències i allò sobrenatural, sense que això signifique renunciar a les nostres emocions.

Podeu trobar més recomanacions en la web de Mètode

Què és Mètode?

‘No entenen que cap repressió no et farà renunciar a construir la República catalana’, Vidal Aragonès a Tamara Carrasco

Estimada Tamara:

El 10 d’abril de 2018 l’aparell de l’estat espanyol va voler atacar el moviment independentista més combatiu provant de detenir dos ‘Carrascos’ del Baix Llobregat: l’Adrià, avui exiliat, i tu, Tamara, obligada a patir l’exili intern confinada a Viladecans.

Les primeres hores d’aquell dia foren d’angoixa absoluta per a tu, per a totes, veient com desfeien la teva vida i el nostre futur. Alguns que no mereixen dir-se periodistes van fer de corretja de transmissió del Ministerio del Interior difonent les notícies falses que els anaven bé. La Guàrdia Civil hauria volgut la imatge de la teva detenció amb la cara tapada, però no, nosaltres no tenim res a amagar. I et vam veure serena, digna i amb la cara ben alta.

Haurien volgut empresonar-te, però ni la sala penal de l’Audiència Nacional no va trobar elements per a enviar-te a presó: una màscara de Jordi Cuixart, un xiulet groc, un mapa de la ubicació de la comissaria de Travessera de Gràcia i un àudio cridant a la mobilització. El seu objectiu era clar, atacar els CDR i fer-ho allà on pensaven que hi hauria menys resposta: a la nostra comarca del Baix Llobregat.

Algunes estem convençudes que ni l’estat espanyol ni el capitalisme no ens permeten ser lliures, però diferenciem què significa ser a la presó de no ser-hi. De sobte, aquell migdia a Madrid, tot es va capgirar: surts en llibertat i ens afanyem a tornar a casa, d’on et van segrestar. I tot seguit una trucada i unes paraules que crec que mai no podrem oblidar, ‘mama, estoy libre’, després d’hores detinguda, privada de la mínima expressió de llibertat. És molt difícil explicar l’inici del final d’un gran malson, l’explosió de tensió. Puc recuperar la teva veu i veig la teva cara i la d’en Joan… I un tren, un simple cafè amb llet i molt xerrar, intentant que la paraula guanyés el temps. I vam arribar a Barcelona, on t’esperava tanta gent que t’estima.

Després ha continuat la persecució de la Guàrdia Civil i el confinament a la teva ciutat. Ells fan del seu sistema legal pura venjança quan ni tan sols t’autoritzen a poder anar a veure la teva mare. Nosaltres volem que la mare de tots els sistemes sigui una legalitat basada en la justícia social. No entenen que cap repressió et farà renunciar a construir la República Catalana. I és la gent com tu, persones treballadores i que sempre han lluitat per la gent més humil, les que seran determinants per a fer efectiu l’alliberament nacional.

Una abraçada, ens veiem a Viladecans.

Vidal Aragonès

La patronal andorrana demana d’endurir les condicions per a convocar una vaga

Les esmenes que la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha presentat a les lleis laborals proposen que hi hagi més requisits per a aprovar una aturada en una empresa i que es retirin facilitats als sindicats, a més de demanar que s’ajorni un any l’entrada en vigor de les tres lleis que conformen la reforma laboral. El text original de la proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu, impulsada pel grup parlamentari de DA, i que regula per primera vegada el dret de vaga, estableix que es podrà aprovar una aturada per majoria simple dels representants presents.

La CEA, però, vol més garanties i suggereix que la proposta sigui aprovada per la meitat més un dels vots. Si no, si hi hagués abstencions, la patronal sosté que ‘amb una minsa majoria simple de no més del 20% o 25% del total dels representants es podria convocar una vaga, fet del tot inconvenient’.

Puig continua l’ofensiva pel finançament reunint-se amb la ministra Batet

Després d’haver-se reunit ‘informalment’ amb Pedro Sánchez divendres passat, el president de la Generalitat, Ximo Puig, es reunirà avui amb la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, per continuar reivindicant un canvi de model. L’anunci del govern de Pedro Sánchez de no reformar el model de finançament fins a la pròxima legislatura va encendre les alarmes al govern valencià, perquè és una de les banderes de l’acord del Botànic.

Puig ha situat la reunió en el marc de les converses per a ‘configurar una posició compartida’ per a la majoria de les autonomies en matèria de finançament. El president ha insistit que el govern ‘no renunciarà mai a un nou model de finançament’ perquè és ‘una qüestió d’equitat i igualtat’. ‘Volem un model que respecte les singularitats de les regions i nacionalitats i que, al mateix temps, equipare els ciutadans’, ha asseverat. Pel president, la reunió ha de servir per a fixar ‘una posició compartida en la immensa majoria de les autonomies’.

Òmnium de l’Alguer avala la llei de política lingüística de Sardenya

Òmnium Cultural de l’Alguer ha fet públic un comunicat en què dóna suport a la llei de política lingüística aprovada pel parlament sard el passat 3 de juliol ‘pel viu interès del legislador per la llengua i cultura sarda, pel català de l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de Sardenya’. La nova llei, destaquen, afegeix importants novetats en mèrit de l’ús, la salvaguarda i la promoció del català de l’Alguer dins de les institucions públiques i de les escoles.

Amb tot, recorden que Òmnium ja havia introduït el català a les escoles de l’Alguer des del 1999, amb el projecte Joan Palomba, en què han participat milers d’estudiants i que ‘encara avui és un exemple de model d’ensenyament de la llengua materna minoritària en àmbit escolar’. La millora de la nova llei es deu en part a les esmenes presentades per l’entitat, com ara, que la llei faci referència a l’ús estàndard del català a l’Alguer i la necessitat que els mestres i els treballadors d’oficines lingüístiques hagin de tenir el certificat de nivell C1 de català.

Pàgines