El Consell Superior d’Esports espanyol (CSE) ha estimat el recurs del Barça i ha concedit la mesura cautelaríssima urgent al club, fet que permetrà inscriure a la lliga els futbolistes Dani Olmo i Pau Víctor. Aquesta inscripció només serà vàlida mentre es resol definitivament el recurs d’alçada.

José Manuel Rodríguez Uribes, el madridista que aplaudia el 155 i que ha decidit el futur de Dani Olmo

Tots dos van ser desapuntats el primer de gener perquè la lliga espanyola va considerar que el Barça no havia presentat tota la documentació necessària per a complir amb el joc net financer que exigia.

El CSE ha explicat en un comunicat que considera que negar-li la mesura al Barça podria causar un perjudici econòmic i esportiu irreparable tant al club, com als futbolistes. D’altra banda, subratlla que aquest pronunciament d’avui no implica en cap cas que li doni la raó al club blau-grana en el contenciós que manté amb la lliga i la federació.

Anteriorment, la Comissió de Seguiment del Conveni de Coordinació entre la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la lliga espanyola havia denegat la inscripció dels davanters basant-se en els articles 130.2 i 141.5 del Reglament General de la RFEF, que estableixen que un jugador amb la llicència cancel·lada no pot obtenir una nova llicència amb el mateix club durant la mateixa temporada. Ara bé, el Barça considera que aquesta comissió no té competències per a negar o aprovar llicències esportives.

Aquest matí, la vice-presidenta institucional del Barça, Maria Elena Fort, ha estat el primer membre de la junta de Joan Laporta de comentar la situació. “No hi ha negligència del club”, ha dit en una entrevista a RAC1, en què ha assegurat que el Barça no havia anat al límit en cap moment, sinó que sempre havia actuat segons les indicacions de la lliga.

Elena Fort nega qualsevol negligència del Barça en la gestió del cas Olmo

L’Audiència de la Corunya ha condemnat a un total de 74 anys i mig de presó els quatre culpables de l’assassinat de Samuel Luiz.

L’assassinat fou la matinada del 3 de juliol de 2021 al passeig marítim de la Corunya, després d’una brutal pallissa. Els agressors es pensaven que Samuel els gravava amb el telèfon mòbil, quan en realitat feia una videotrucada.

La condemna més dura ha sigut per a Diego M.M., a qui han condemnat a 24 anys de presó. La magistrada ha aplicat aquesta pena per l’agreujant de discriminació per orientació sexual.

Alejandro F.G. ha estat condemnat a 20 anys de presó, ja que no s’han aplicat circumstàncies agreujants ni atenuants. Aquesta mateixa pena s’ha imposat a Kaio A.S.C., amb una addició de tres anys i mig per robatori amb violència, sumant un total de 20 anys i mig de presó. Alejandro M.R., declarat còmplice de l’assassinat, ha estat condemnat a 10 anys de presó.

Assassinat per orientació sexual

La sentència recull que Diego M.M. va ser qui va començar l’agressió, actuant amb animadversió cap a la condició sexual que atribuïa a la víctima. Alejandro F.G. es va sumar immediatament atacant Samuel per l’esquena i impedint que fugís. Posteriorment, més gent va unir-se a l’agressió.

La víctima, segons que recull la sentència, estava completament indefensa i la van abandonar inconscient en una rotonda, amb greus lesions al cap que van ser determinants per a la mort. Tot i l’ajuda d’alguns ciutadans, Samuel va ser perseguit uns 150 metres abans de caure desplomat.

El tribunal ha destacat l’absència d’empatia i la crueltat dels condemnats, així com els danys psicològics causats a la família de la víctima. A més, Diego M.M., Alejandro F.G. i Kaio A.S.C. hauran d’indemnitzar la família de Samuel Luiz amb 303.284 euros.

Les tres integrants del grup Marala, la catalana Selma Bruna, la valenciana Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol, han anunciat a través d’un vídeo a les xarxes socials la dissolució del grup vuit anys després de trajectòria.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by MARALA (@maralatrio)

L’anunci coincideix amb el final de la ronda Jota de morir, i el trio ha explicat que farà tres concerts de comiat que serviran també per culminar l’aventura musical de Marala.

La primera actuació serà el 18 de gener al Molino de Barcelona, la segona el 25 del mateix mes a Es Gremi, a Palma, i la tercera, el 31 de gener a l’Auditori de Torrent. “Un concert a casa de cadascuna”, han indicat les tres artistes.

A banda de les tres actuacions, el grup també ha anunciat que aquest divendres es publicarà un remix del tema Copeo traïdor.

Les tensions diplomàtiques entre Dinamarca i els Estats Units han esclatat arran de les declaracions del president electe Donald Trump, que ha expressat el desig i la intenció d’apoderar-se del territori.

La reacció de Dinamarca, que manté la sobirania sobre el territori àrtic, ha estat contundent. El ministre d’Afers Estrangers danès, Lars Løkke Rasmussen, s’ha mostrat obert a parlar amb Trump sobre qüestions relacionades amb la seguretat a Grenlàndia, però ha deixat clar que el territori no es venia. Segons el ministre, no hi ha una crisi política entre els dos països, però convé rebaixar les tensions.

“Estem oberts a un diàleg amb els nord-americans sobre com podem cooperar encara més estretament per garantir que les ambicions nord-americanes es compleixin”, ha dit Lars Løkke Rasmussen a la premsa.

Lars Løkke Rasmussen, en un moment de la conferència de premsa (fotografia: EFE / EPA / Liselotte Sabroe). Les amenaces de Trump

Trump, en una compareixença, va dir ahir que no podia descartar l’ús de la força o de mesures de pressió militar i econòmica per a conquerir l’illa de Grenlàndia i el canal de Panamà. “No, no puc descartar-ho”, va respondre a un periodista. “Puc dir que els necessitem per als nostres interessos econòmics”, va afegir. I aquestes declaracions van encendre totes les alarmes diplomàtiques a tot el món.

El mateix dia que Trump feia aquestes declaracions, el seu fill, Donald Trump Jr, feia una visita privada a Grenlàndia. A hores d’ara, l’illa continent és un dels tres països constituents del Regne de Dinamarca, un dels aliats dels Estats Units a l’OTAN. En relació amb això, la seva primera ministra, Mette Frederiksen, ha assegurat que no es venia pas. “No tinc prou imaginació per a entendre de què parla”, ha dit, en referència a un possible conflicte militar entre dos països aliats.

Donald Trump Jr visitant Grenlàndia (fotografia: EFE / EPA / Emil Stach).

Trump insisteix que els EUA necessiten Grenlàndia per motius econòmics i de seguretat i ha amenaçat Dinamarca d’imposar-li uns aranzels altíssims si no l’hi cedeix. “Crec que la gent de Grenlàndia votarà per la independència o per unir-se als Estats Units. Que no ho fa? No passa res, posaré uns aranzels altíssims a Dinamarca”, ha considerat Trump.

Reaccions internacionals

La Unió Europea, en resposta a Donald Trump, assenyala que la sobirania de Grenlàndia és un valor diplomàtic i principi clau amb què treballa, insistint que s’ha de respectar en tots els casos.

“La sobirania d’un estat s’ha de respectar i és un valor diplomàtic i un principi clau amb què treballem en tots els casos”, ha assegurat en conferència de premsa a Brussel·les la portaveu d’Exteriors de la UE, Anitta Hipper, que ha evitat d’entrar en els detalls dels comentaris de Trump sobre fer servir la força militar per a controlar Grenlàndia.

El ministre d’Afers Estrangers de l’estat francès, Jean-Noël Barrot, també ha parlat sobre Grenlàndia i ha demanat a la Comissió Europa que actuï contra les ingerències estrangeres. “En cap cas la UE permetrà que una altra nació del món, sigui quina sigui, ataqui les seves fronteres sobiranes”, ha dit el ministre en una entrevista a France Inter.

Menaces de Donald Trump sur le Groenland : "Nous sommes entrés dans une époque qui voit le retour de la loi du plus fort", s'inquiète @jnbarrot #le710inter pic.twitter.com/3iOLlVal6s

— France Inter (@franceinter) January 8, 2025

El canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, ha dit que no es poden canviar per la força les fronteres nacionals de cap país arran de les declaracions polèmiques de Trump. Segons Scholz, les seves valoracions han generat certa incomprensió a Berlín i a Europa.

Les direccions nacionals de Junts i ERC han sortit a negar que hi hagi cap negociació amb Aliança Catalana per a aprovar el pressupost de l’Ajuntament de Ripoll, que continua encallat. D’aquesta manera matisen les informacions publicades avui pel diari Ara, primer, i per l’agència ACN, després, segons les quals els tres regidors de Junts i els tres d’ERC estaven disposats a negociar amb la formació de la batllessa, Sílvia Orriols, per permetre l’aprovació dels comptes a canvi d’una sèrie de demandes.

El ple de pressupost s’havia de fer el 23 de desembre, però Orriols va retirar a últim moment de l’ordre del dia el punt que abordava aquesta qüestió perquè no tenia cap suport confirmat. Representants dels dos partits tenen previst de reunir-se amb Orriols aquesta setmana. Aliança Catalana governa amb minoria a l’Ajuntament de Ripoll amb sis regidors dels disset. L’any passat ja va haver de prorrogar el pressupost després de no obtenir el suport de cap dels grups de l’oposició i ara espera obtenir almenys l’abstenció dels sis regidors de Junts i ERC per poder aprovar els comptes.

Tots dos partits havien explicat a l’ACN que es reunirien a final de setmana amb Orriols. Fonts de Junts que cita l’agència expliquen que Orriols va trucar-los el mateix dia del ple de desembre per dir-los que Aliança Catalana podria “reconsiderar” les peticions que feien els partits de l’oposició amb la voluntat d’aprovar els números; en el cas de Junts es tractava d’una aposta decidida per la cultura, la generació de més ingressos i l’impuls dels educadors de carrer.

En canvi, fonts de la direcció nacional del partit precisen a VilaWeb que l’ajuntament els va demanar de mantenir una reunió sobre el pressupost i que volen sentir què els volen proposar, però que no hi ha pas cap negociació oberta.

Per la seva banda, els regidors d’ERC també estaven disposats a reunir-se aquests dies vinents amb Orriols, per a plantejar-li una sèrie de peticions, entre les quals també hi ha la creació dels educadors de carrer, l’obertura d’un nou centre cívic o mesures per fomentar la integració com ara la creació d’una oficina d’escolarització municipal per a les famílies nouvingudes.

Però posteriorment la direcció nacional he difós un comunicat en què afirma que “ERC no facilitarà l’aprovació del pressupost d’Aliança Catalana a l’Ajuntament de Ripoll.” I nega que hi hagi cap negociació oberta, ans “s’ha assistit a reunions convocades per la batllessa com en altres ocasions i posant sempre per damunt els interessos de Ripoll”. Diuen que han anat a aquestes reunions de la mateixa manera que han fet la resta de grups municipals, “on s’han defensat estrictament els posicionaments i propostes d’Esquerra Republicana i que no implica, ni ha implicat en cap moment, que hagi existit cap negociació.”

En el ple del passat mes de desembre, Orriols va dir que la seva intenció era aprovar els comptes abans del 15 de gener.

El jutge ha declarat culpable d’un delicte de maltractament amb conseqüència de lesió lleu la dona que va agredir l’ex-presidenta de Junts per Catalunya Laura Borràs en un dinar amb militants i simpatitzants del partit a l’Ampolla (Baix Ebre), el 5 de juny, segons que han informat fonts de l’entorn de Laura Borràs i han confirmat fonts judicials citades per Europa Press.

El judici oral s’ha fet aquest matí a Tortosa i la dona ha reconegut els fets i ha demanat disculpes adreçant-se directament a Borràs durant una vista oral de conformitat. L’ex-presidenta del parlament anava acompanyada de tres testimonis, que finalment no han hagut de declarar. Per la seva banda, el fiscal finalment ha demanat que li apliquessin la part baixa de la pena. L’acusada ha estat declarada culpable en una sentència in voce d’un delicte lleu de maltractament amb l’agreujant de lesions lleus, i el tribunal, que ha tingut en compte el penediment i la confessió, li ha estipulat el pagament d’una multa i d’una indemnització.

El 5 de juny, Borràs era a les Terres de l’Ebre per participar en uns quants actes de les eleccions europees. Borràs i la resta de membres eren a la terrassa d’un restaurant i una dona va provar d’abocar-li els glaçons d’una glaçonera a sobre i després va provar de pegar-li amb el recipient. Un dels assistents va interceptar el moviment i va aturar el cop amb el braç, de manera que Borràs no va resultar ferida.

Borràs va presentar la denúncia a la comissaria dels Mossos de l’Ametlla de Mar per delicte d’odi perquè consideraven que l’agressió havia estat motivada per qüestions polítiques, tenint en compte que també va proferir insults contra ella, com ara, “independentista de merda”, “corrupta” i “malversadora”.

La Hollywood Symphony Orchestra ha anul·lat el concert que havia d’oferir aquest dissabte, 11 de gener, a l’Auditori de Barcelona, després de la polèmica per la mala qualitat d’alguns actes oferts al Liceu. El concert era programat per les 20.30, i tenia el mateix repertori de bandes sonores de Zimmer, Morricone i Rota que es va fer al Liceu el 26 de desembre. L’Auditori ha confirmat a VilaWeb que el concert s’havia anul·lat definitivament i que no es faria pas més endavant.

Ahir mateix, la companyia va suspendre el concert que s’havia de fer a les 20.30 al Teatre Olympia de València, tot adduint “raons tècniques”. També ahir, el Liceu va anunciar que revisaria els procediments per a garantir el nivell de qualitat dels actes externs. La productora responsable havia llogat la sala del Gran Teatre del Liceu aquests dies de Nadal per oferir un concert en què s’incloïen grans peces de bandes sonores. El públic, que va arribar a pagar vuitanta euros per entrada, en va sortir decebut i enutjat: s’hi va trobar una orquestra poc preparada, amb falta de personal –i instruments– que sonava malament en certs moments.

Quin patir avui al @Liceu_cat amb l’Orquestra que interpreta bandes sonores de Williams i Zimmer… El trompeta no arriba i només en tenen un, no hi ha tuba, tempos accelerats i el concertino lluny de brodar el solo de la Llista de Schindler… Lamentable @NKproducciones

— Pol Ducable Rogés (@Pol_Ducable) January 1, 2025

El malestar responia, sobretot, al fet de sentir que els havien donat gat per llebre: l’orquestra que aquests dies ha actuat al Liceu, i que és d’Ucraïna, du el mateix nom que la prestigiosa companyia de Los Angeles. Els espectadors no tan sols han criticat el Liceu per no tenir en compte la qualitat de la programació que ofereix el teatre –encara que no formi part de la programació pròpia sinó d’una activitat externa–, sinó també per la pèrdua de prestigi que això significa per a la institució.

Acomiaden els músics que han denunciat la precarietat laboral

Però la polèmica no s’atura aquí. Ahir es va fer públic que l’orquestra havia acomiadat uns quants músics que s’havien queixat a les xarxes socials de les precàries condicions laborals a què havien estat sotmesos. Per exemple, no tenien les partitures per a poder assajar fins poques hores abans dels concerts, i el caos organitzatiu era generalitzat. Un dels músics que ha informat de l’odissea laboral d’aquests dies a X ha explicat que l’havien acomiadat, que l’havien amenaçat i que l’acusaven falsament d’haver difamat. Aquestes dues setmanes ja se n’han anat sis persones de l’orquestra per voluntat pròpia.

Día 13:
Pues tras perder un vuelo por overbooking nos tragamos un viaje de 8 horas hasta Bcn junto a los bailarines.
Al llegar, nos dijeron a los 5 músicos que nos quedamos en tierra que no tocábamos en el Liceu por descansar. El ballet sí bailó. ¿Porqué? Nunca lo sabremos. pic.twitter.com/Z3bABw6wLA

— Morphender (@morphender) January 6, 2025

Es mantenen els altres concerts

La productora del concert, NK Produccions, manté de moment la resta de la programació prevista a l’Auditori durant el primer quadrimestre de l’any. El 24 de gener oferirà el Concierto de Aranjuez; el 25, Abba Tribute, i el 26, Beatles Tribute. També es mantenen els concerts del 2 de març de Queen Tribute, el 15 de març de Carmina Burana, i el 9 d’abril, amb el Rèquiem de Mozart.

L’Agència Tributària espanyola ha comès un error lingüístic garrafal. En la seva pàgina web, hi ha un apartat destinat a resoldre els dubtes dels usuaris. En un dels punts es parla de la signatura electrònica i els certificats digitals, i hi ha un apartat destinat a explicar com s’han de gestionar els certificats digitals als dispositius IOS d’Apple. I és precisament aquí on l’organisme ha fet una traducció surrealista. L’agència ha traduït el concepte en castellà “dispositivos móviles IOS” per “Aneu-vos” en català.

El curiós error fa pensar que és derivat d’un mal funcionament d’un traductor automàtic, que ha interpretat erròniament la sigla IOS com la segona persona del plural de l’imperatiu del verb anar en castellà, i d’aquí, la traducció al català “aneu-vos”.

Captura de pantalla de la traducció automàtica al català.

En lloc de fer referència als dispositius d’Apple, la traducció indica “Aneu-vos”. L’error també passa en la traducció al gallec. A més, en aquesta pàgina web, com passa en la majoria dels dominis del govern espanyol, hi ha traducció al valencià, donant entenent que és una llengua diferent del català.

L’equip negociador del grup parlamentari dels Comuns s’ha reunit amb la consellera d’Economia, Alícia Romero, i el secretari general d’Economia, Juli Fernández. La delegació, formada pel portaveu David Cid i els diputats Andrés G. Berrio i Susanna Segovia, ha traslladat al govern la necessitat de posar en marxa, abans no acabi el mes, el règim sancionador per a multar qui comet frau de llei amb l’accés a l’habitatge amb la figura del lloguer de temporada. Per als Comuns, aquesta és una iniciativa indispensable per a continuar negociant el pressupost de 2025.

Més enllà del règim sancionador, els Comuns han reclamat al govern que la iniciativa s’acompanyi d’una campanya informativa ambiciosa i clara perquè els ciutadans conegui els seus drets com a llogaters.

La consellera d’Economia també ha explicat a l’equip negociador dels Comuns la necessitat d’aprovar del “decret llei de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d’increment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l’àmbit de les prestacions socials”. 

Les dues parts s’han instat a continuar negociant amb l’objectiu d’arribar un acord.