Vilaweb.cat

[CARTA] Joaquim Forn: ‘Anirem al judici amb la cara ben alta’

La parella de Joaquim Forn, Laura Masvidal, ha llegit una carta del conseller en què deia: ‘Pensaven que empresonant-nos renunciaríem, però la presó ens ha fet més forts.’ També ha parlat de la proximitat del judici, del qual ha dit: ‘Serà una nova oportunitat per a denunciar davant el món un estat incapaç d’afrontar els conflictes polítics i de dialogar.’ Forn diu que anirà al judici ‘amb la cara ben alta’. I afegeix: ‘sabent que al nostre costat hi ha un país sencer, demòcrates, persones amb diferents ideologies i sensibilitats però amb qui ens sentim units pel desig de llibertat’.

Llegiu tot seguit la carta sencera:

«Benvolguts amics i amigues,

Gràcies un cop més, per ser al nostre costat i per transmetre’ns tanta força i energia. Gràcies pel vostre suport incondicional i per tot el que feu per nosaltres.

Demà farà un any que bona part del govern legítim de Catalunya entrava a la presó després de declarar davant l’Audiència Nacional i que una altra part del govern emprenia el camí de l’exili.

En aquest any han passat moltes coses. Alguns de positives i d’altres que ens haurien de fer reflexionar i fins i tot ens haurien de fer revisar la nostra estratègia de futur. Avui, però, us vull fer arribar el nostre agraïment per la vostra generositat i entrega.

El més important, el més positiu que hem viscut és que els que vàreu fer possible l’1 d’octubre continueu dempeus, que, malgrat les amenaces i les dificultats que vivim, continueu mobilitzats, determinats a avançar en la construcció Catalunya lliure, justa i prospera.

Us demano que no us deixeu desanimar pels qui mai han volgut que Catalunya aixequés la veu, pels qui proclamen ‘jo ja ho deia…’, pels qui defensen sempre l’immobilisme sota el pretext de garantir la seguretat econòmica, financera i institucional però que ens voldrien veure sempre ajaguts i capcots.

Sentim-nos orgullosos del que hem fet. Sabíem que no seria fàcil, sabíem que ningú ens regalaria res i sabem que encara ens queda un llarg camí per recórrer.

Sentim-nos orgullosos, perquè mai havíem estat tanta gent ni mai havíem arribat tan lluny.

Aquesta és la realitat que no agrada a alguns i la raó que dóna sentit a la nostra lluita.

Potser algú havia imaginat que la presó i l’exili ens farien desistir, que ens afeblirien, que renunciaríem a les nostres conviccions, que abaixaríem el cap. No ha estat així. La presó ens ha fet més forts, hi hem trobat un sentit que no és cap altre que el de la dignitat, la justícia i la llibertat.

Aviat haurem de tornar a Madrid pel judici. Aquesta serà una nova oportunitat per a denunciar davant el món un estat incapaç d’afrontar els conflictes polítics i de dialogar. Denunciarem la repressió que hem patit, l’arbitrarietat d’uns jutges que només han escoltat els atestats i els testimonis dels mateixos aparells de l’estat que van intentar que no votéssim. Anirem al judici amb la cara ben alta, sabent que al nostre costat hi ha un país sencer, demòcrates, persones amb diferents ideologies i sensibilitats però amb qui ens sentim units pel desig de llibertat.

Tingueu esperança. El nostre esforç, el nostre sacrifici no haurà estat en va.

Sovint la gent ens pregunta què més pot fer per nosaltres. Us demano que persistiu i no defalliu. La nostra serà una lluita llarga i dura però tindrem la recompensa més gran que un home pot tenir, lluitar per una causa gran, la causa de la llibertat.

Ens falta coronar l’últim cim, el de la llibertat. No dubteu que hi arribarem, ho farem junts, pacífics i determinats com ho fan les nacions civilitzades i democràtiques. Ningú ens aturarà. Ni la intolerància de l’estat, ni els tribunals, ni els jutges, ni cap amenaça impedirà que fem realitat el nostre somni.

Nosaltres, com moltes altres generacions de catalans varen fer abans, seguirem per assolir el nostre somni de llibertat i un cop més proclamarem que:

‘Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.’

Moltes gràcies per ser-hi, gràcies pel vostre suport!

Els Lledoners, 1r de novembre de 2018»

[CARTA] Junqueras: ‘La presó és indispensable perquè el món s’adoni de l’estat al qual ens enfrontem’

El pare, el germà i la cunyada del president d’ERC, Oriol Junqueras, n’han llegit una carta en l’acte d’homenatge a l’esplanada dels Lledoners, al costat de la presó. ‘La presó no és tan sols que pugui acabar essent útil, és que segurament és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni de la mena d’estat al qual ens enfrontem’.

Junqueras hi ha afegit que la presó també és ‘imprescindible’ per a mostrar la ‘voluntat granítica’ en la defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.

Llegiu ací la carta completa:

«Demà farà un any que vaig entrar a la presó per haver complert el mandat del poble i per haver defensat la democràcia. Fa gairebé un any que estic privat de llibertat, lluny de la meva família i de tots vosaltres, però avui sóc immensament més fort que quan hi vaig entrar. La presó ha reforçat les meves conviccions, els meus ideals i tinc encara més ganes de treballar per la democràcia, la llibertat i els ciutadans d’aquest país. No m’he mogut ni un mil·límetre d’allò que he defensat tota la vida i encara menys ara que som més a prop que mai. No m’he mogut ni un mil·límetre de l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i de fer un nou país d’oportunitats per a tothom.

Si creien que empresonant-nos recularíem o canviaríem, no ens coneixen, ni a nosaltres ni al poble català. Fa molts anys que perseguim un somni, fa molts anys que treballem per la llibertat del país i per més obstacles que hi posin no ens aturarem mai fins a aconseguir-ho. I encara voldria dir més, la presó probablement serà la seva pitjor decisió, perquè serà la seva derrota.

Cada dia que ens mantenen a la presó, el nostre moviment es fa més gran, més fort, més creïble i més invencible. Hem guanyat tota la legitimitat i credibilitat davant del món. Ara ja saben, com els havíem dit tantes vegades, que estem disposats a absolutament tot, sempre de manera pacífica, per defensar la democràcia i que els ciutadans de Catalunya, tots, puguin decidir el futur del país. Ens deien que no faríem el referèndum, posaven en dubte la nostra voluntat, i avui han vist que el vam fer i que n’assumim les conseqüències amb tota la determinació, perquè sabem que defensar la democràcia no és cap delicte, i que fer un referèndum no és cap delicte. Per tant, la presó no només és que pugui acabar sent útil, és que segurament és indispensable perquè el món obri els ulls i se n’adoni del tipus d’estat al qual ens enfrontem i, a la vegada, és imprescindible també per mostrar la nostra voluntat granítica en defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.

En els estats poc democràtics, la presó no és cap excepcionalitat, no ho ha estat enlloc del món on s’ha lluitat per la defensa dels drets i les llibertats, de la justícia social i de la llibertat nacional. I sabíem que això podia passar, tant o més perquè coneixem el rostre d’aquest estat i com ha reaccionat sempre davant l’exigència de llibertat i de justícia. Probablement, la presó esdevé imprescindible per avançar, és el preu de la llibertat.

Avui, un any després, som molt forts. Ens sentim forts, ho heu de saber. I serem immensament forts si sabem que persistiu, que hi sou, serenament però amb tota la determinació i la il·lusió intactes. Estem preparats pel judici que arribarà tard o d’hora i sabem que no serà just. Ho sabem i ho afrontem molt conscients dels costos personals i humans. I sabem també que ens volen imposar penes molt severes de privació de llibertat. Ens volen escarnir i humiliar. Però nosaltres seguirem. No saben que els hem perdut la por, que podran tancar-nos aquí anys i anys però que això no farà davallar l’anhel de llibertat sinó que n’esdevindrà un clam.

Mai demanarem perdó per voler que els catalans decidim el futur democràticament, amb urnes i paperetes. Mai demanarem perdó per ser independentistes, per ser republicans. Estic molt orgullós de tots i cadascun de vosaltres. I us encoratjo a seguir treballant per la llibertat, per la justícia social i per assolir una República de dones i d’homes lliures on mai no es pugui tancar ningú a la presó per voler votar, on la justícia sigui justa i on es posin els recursos al servei de la majoria.

Cada vespre sentim l’escalf de tots vosaltres, les vostres veus, i notem el suport a través de les cartes i cartes que arriben de tot arreu. Aquí, sovint els detalls són d’una emotivitat intensa, impagable per a tots i cadascun de nosaltres. A les nits, en la solitud de la cel·la, penso en el país, en la gent, en tota la gent, i cada dia en els meus fills, en la meva família, als que estimo tant i tant trobo a faltar. És el més difícil de gestionar d’aquesta situació. Perquè són ells els que pateixen de manera més crua aquesta repressió. Sé, però, que ells també senten el vostre escalf, la vostra estima. Us ho agraeixo profundament.

Evidentment, la presó és dura, sovint ho comentem amb els companys. Porto gairebé un any lluny de la meva família, dels meus fills i dels meus amics, però sé que cada vegada que venen els puc mirar als ulls. I també sé que d’aquí uns anys tothom veurà que haurà valgut la pena, perquè aquest procés, com diu sempre el Raül Romeva no és fàcil, no és ràpid, no és indolor, però és irreversible. És per això que guanyarem!

Endavant i somrieu, perquè la nostra determinació és ferma i ho serà fins al final, fins que siguem lliures, fins que aconseguim la llibertat del país. No fallarem a la vostra dignitat. Guanyarem.

Oriol Junqueras. President d’Esquerra Republicana.

Presó de Lledoners, 1 de novembre de 2018»

[CARTA] Romeva: ‘Avui recordem 365 dies de valentia i coherència’

La parella del conseller Raül Romeva, Diana Riba, ha llegit una carta escrita per ell en l’homenatge a Oriol Junqueras i Quim Forn, que fa un any que són a la presó. Romeva reconeix que, ‘quan al govern treballàvem per complir amb el mandat que ens havia estat encomanat, l’Oriol sempre recordava que havíem d’estar preparats per a tot’. Romeva diu que Junqueras sempre ha sabut ‘que aquesta és una lluita que exigeix sacrificis i perseverança, tant com demana empatia i mà estesa.’

Diu que mantenen Junqueras tancat perquè ‘saben que a fora la seva capacitat de sumar el fa perillós’. El conseller denuncia que ‘a ell, que és cristià i pacifista, l’acusen de violent’ i que ‘a ell, que parla amb tothom i que escolta totes les opinions, també les discrepants, li manlleven el dret de paraula i d’escoltar’.

 

Llegiu ací la carta completa:

«Carta de Raül Romeva escrita des de Lledoners un any després que s’empresonès el Govern de Catalunya

El dia 2 de novembre és l’aniversari del Lluc, el fill de l’Oriol. També és el dia en que la jutgessa Lamela va decretar la nostra presó incondicional. Alguns de nosaltres en vàrem sortir, temporalment, però l’Oriol no. Igual com en Joaquim i els Jordis, que han continuat des d’aleshores presos.

Ha passat un any des que en els soterranis de l’Audiència Nacional ens vam conjurar a fer de la nostra presó una eina política. I avui les nostres conviccions democràtiques i republicanes són més fermes que mai.

Això és així, en gran mesura, perquè l’Oriol ha mantingut en tot moment el lideratge d’un home bo, però també d’un home savi. Quan des del Govern treballàvem per complir amb el mandat que se’ns havia encomanat, l’Oriol sempre recordava que havíem d’estar preparats per tot. Ell n’estava. Ha sabut sempre que aquesta és una lluita que exigeix sacrificis i perseverança, tant com demana empatia i mà estesa.

Justament és per això que l’han volgut abatre. El mantenen tancat perquè saben que a fora, la seva capacitat de sumar el fa perillós. A ell, que és cristià i pacifista, l’acusen de violent. A ell, que parla amb tothom i que escolta totes les opinions, també les discrepants, li manlleven el dret a la paraula, i a escoltar.

Aquesta presó política hauria de fer veure a tots els demòcrates que no és poden acceptar els excessos i la manipulació que s’està fent del dret penal per reprimir una ideologia, i del perill que per la democràcia això comporta.

La responsabilitat d’enfrontar-se a aquesta opressió és compartida per la majoria de la societat. Perquè malgrat les diferències som on som perquè ens vàrem comprometre amb la llibertat i amb la democràcia, i ho seguim estant.

Avui no recordem que fa un any que, amb el Quim, esteu injustament empresonats: Avui recordem 365 dies de valentia i coherència. Avui recordem 365 dies de fermesa i serenor. Per afrontar la complexitat del moment amb la vocació d’assolir un futur per a tothom.

Volem caminar, volem anar ben lluny, volem construir conjuntament i l’única manera de fer-ho és com ho estem fent, sense temors, sense pors. Aquesta és l’actitud que ens farà guanyar. Aquesta és la manera de fer, i de ser, de l’Oriol.

Per això, seguirem determinats, amb esperança, fins que siguem lliures.

Raül Romeva Rueda»

Casado marca distàncies amb Cospedal i assegura que el seu ‘únic compromís’ és amb els afiliats

El president del PP, Pablo Casado, ha marcat distàncies amb María Dolores de Cospedal en ser preguntat per les converses en les quals l’ex-secretària general del PP encarregava ‘feines puntuals’ a l’ex-comisari José Manuel Villarejo. ‘El meu únic compromís és amb els afiliats que em van escollir president per primera vegada en un procés obert de primàries, el meu compromís és d’exemplaritat, transparència i rendició de comptes, qualsevol conducta que s’aparti d’això comptarà amb el meu rebuig’, ha dit.

Casado ha dit que l’ascens de Villarejo, empresonat per l’Operació Tàndem i investigat per suposats delictes d’organització criminal, suborn i blanqueig de capitals, es va produir mentre governava el PSOE. ‘L’estructura “pseudopolicial” de la qual es parla (als àudios) es va crear amb un govern socialista i es va desarticular durant un govern del PP. El que ha passat al mig, ho rebutjo categòricament i em comprometo que quan sigui president del govern no torni a repetir-se’, ha sentenciat.

A més, també ha defensat que l’ex-ministra de Defensa espanyola ‘no ha mentit’, ‘a diferència d’altres persones que també s’han reunit amb Villarejo’, en referència a la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, que també va mantenir contactes amb Villarejo mentre era fiscal. El PP ha demanat la dimissió de la socialista en repetides ocasions.

Preguntat per si tenia constància dels ‘treballs puntuals’ que Cospedal i el seu marit, l’empresari José Ignacio López del Hierro, van encomanar a Villarejo, Casado ha respost: ‘Tot el que he hagut de dir ja ho he dit, això va passar fa deu anys i tinc absoluta tranquil·litat per part meva i em remeto a les explicacions que ja s’han donat’.

Carta de Forcadell a la resta de presos polítics: ‘La veritat, la justícia i la democràcia s’acabarà imposant’

La presidenta del parlament Carme Forcadell, tancada a la presó del Mas d’Enric, ha enviat una carta a la resta de presos polítics on recorda com va rebre la notícia de l’empresonament de mig govern avui fa un any. ‘De sobte, a la ràdio, van informar que us tancaven a la presó. No vaig poder reprimir les llàgrimes de tristesa, indignació i impotència’, escriu Forcadell.

La presidenta del parlament diu que ‘no hi ha dia que no dediqui una bona estona a recordar-vos a tots i cada un de vosaltres’, però que avui recorda especialment Junqueras i Forn. ‘Porteu un any sense gaudir de la Neus, la Joana, el Lluc, la Laura, l’Anna i la Beta com ho hauríeu de fer, en llibertat. Un any sense poder passejar per Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. Un any sense poder estar amb aquells que estimeu i que us estimen, que som molts’, lamenta.

 

Tot i ser un aniversari trist, diu Forcadell, confessa que té esperança que, ‘més d’hora que tard, la veritat, la justícia i la democràcia s’acabarà imposant’.  ‘Companys i companyes, us envio una forta abraçada i moltíssima energia, encara que em consta que, d’això, aneu sobrats’, acaba el text.

 

Llegiu ací la carta de Carme Forcadell

«Avui fa quasi un any d’aquell trist dia en el qual l’Oriol, en Quim i els altres membres del govern declaraven a l’Audiència Nacional mentre els membres de la mesa ho fèiem al Tribunal Suprem. Nosaltres vam tenir sort i vam poder tornar a Catalunya. Recordo que, aquella tarda, de camí a casa, estàvem tots pendents de les notícies. De sobte, a la ràdio, van informar que us tancaven a la presó. No vaig poder reprimir les llàgrimes de tristesa, indignació i impotència.

Avui fa un any que l’estat va fer efectiva la seva amenaça i va descarregar totes les seves ànsies de venjança contra un govern ple de bones persones que, en tot moment, va treballar per complir el mandat popular pel qual va ser votat. Ho vau fer, sempre, avantposant el diàleg, el pacifisme i la democràcia. En vaig ser testimoni.

No sabeu com us trobo a faltar a totes i a tots. Recordo com, després de 32 dies empresonats, alguns de vosaltres vau ser posats en llibertat i això ens va permetre compartir unes quantes estones junts. Ens preguntàvem els uns als altres pels ànims, la família i, com sempre, pel país. Un país que no ens podem treure mai del cap! Pocs mesos després, però, com si es tractés d’una broma pesada, i sense incomplir cap de les mesures cautelars que us havien imposat, vau ser tancats una altra vegada. I jo, amb vosaltres.

No hi ha dia que no dediqui una bona estona a recordar-vos a tots i cada un de vosaltres. Avui, però, recordo especialment l’Oriol i en Quim. Fa 365 dies que us van arravatar la llibertat de manera totalment injusta. És un aniversari dolorós. Porteu un any sense gaudir de la Neus, la Joana, el Lluc, la Laura, l’Anna i la Beta com ho hauríeu de fer, en llibertat. Un any sense poder passejar per Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. Un any sense poder estar amb aquells que estimeu i que us estimen, que som molts.

Volen apagar la vostra veu perquè és una veu que posa l’estat espanyol davant del mirall i, el que veuen, els espanta. Sé, però, que no se’n surten a l’hora de silenciar-vos! Vaig veure per la televisió que, fa uns dies, la veu de l’Oriol, sempre forta i decidida, va donar la bona nit a tots aquells que es van congregar a Lledoners per fer-vos companyia des de fora de la presó. També em vas donar la bona nit a mi, que ho sàpigues! Quina metàfora tan preciosa: no hi ha parets ni barrots que puguin fer-te callar, Oriol.

I és que, és cert que és un aniversari trist. No és mai una bona notícia que gent demòcrata, valenta i compromesa estigui injustament privada de llibertat. Però, com que sóc optimista de mena, també crec que, fins i tot en aquesta situació, hi ha lloc per a l’esperança. Després d’un any d’una repressió duríssima estem tossudament alçats, defensant els drets i les llibertats i convençuts que, més d’hora que tard, la veritat, la justícia i la democràcia s’acabarà imposant.

Companys i companyes, us envio una forta abraçada i moltíssima energia, encara que em consta que, d’això, aneu sobrats.

Ens veiem ben aviat. Us estimo!»

El panellet de pinyons continua sent el preferit

Se’n venen de sabors molt diversos –de menta, de cafè o d’avellana, entre molts d’altres-, però el panellet tradicional de pinyons, amb massa feta de sucre i ametlla molta, continua mantenint la seva indiscutible supremacia a les taules del país. Així ho constaten els pastissers artesans durant la jornada de Tots Sants. Engany, preveuen arribar a vendre’n uns 250.000 quilos. Tres quartes parts, aproximadament, seran de pinyons. Els preus van dels 35 als 55 euros, molt similars als dels últims anys. El sector veu amb cert optimisme el futur d’aquest dolç tradicional: ‘cada cop més, jo aquí ho tinc comprovat, les noves generacions consumeixen panellets’, subratlla Isidre Peralta, pastisser artesà de Tortosa.

La jornada de Tots Sants, apunten des dels establiments artesanals, no és la que majors vendes de panellets registra. Molts clients, assegura Peralta, han fet els deures els dies abans. A mesura que avança el matí, els compradors van arribant. ‘La del panellet és una diada que es conserva’, sosté el pastisser tortosí. L’oferta és del tot variada i, sovint, també exòtica: hi ha panellets artesans de tots els colors i gustos –sempre sobre la base de la massa tradicional d’ametlla i sucre, sense afegir-hi en cap cas les fècules, additius o conservants dels productes industrials que envaeixen el mercat-.

Cada cop més, comparteixen espai als aparadors amb carabasses i decoració pròpia de l’importat Halloween nord-americà. Són ganxos que, molt possiblement, ajudaran a les cada cop més escasses pastisseries artesanes a atreure l’atenció dels joves, molts dels quals pràcticament ni coneixen la Castanyada ni les tradicions autòctones d’aquestes jornades.

Enguany han detectat un lleuger repunt de les vendes. Confien també que el temps més fred i el pont festiu que segueix la diada de Tots Sants ajudarà a prolongar el seu consum algunes jornades més. Si bé el costum d’elaborar-los al mateix domicili per part de les famílies continua encara molt arrelat, especialment en zones rurals, ‘en tenir un cost tan elevat, prefereixen comprar-lo que no pas fer-lo’, raona Peralta. L’alt preu dels pinyons del país i les ametlles marcones són els factors principals que ho expliquen.

Tot i això, el responsable de la pastisseria tortosina precisa que mantenen els preus des de fa cinc anys per afavorir-ne el consum. Venen els de pinyons a 45 euros el quilo i els de sabors, una mica més barats. Al capdamunt, però, es troba un panellet molt antic i que requereix una elaboració més lenta i laboriosa: els apreciats ‘ossos de Sant’, fets amb massapà farcit de crema cremada, que arriben als 50 euros.

Castenyeres en extinció
Tampoc la venda de castanyes al carrer pels volts de Tots Sants, especialment a comarques, no ha experimentat canvis importants els últims anys. Ja és pràcticament impossible trobar punts de venda al carrer a les Terres de l’Ebre, on ajuntaments i associacions veïnals mantenen la flama de la festa i en reparteixen, especialment, la nit de la mateixa Castanyada. A Tarragona i a Reus, els punts de venda de castanyes en espais públics, de forma àmpliament majoritària, són regentats per associacions i entitats locals.

Segons l’Associació Gremial de Majoristes del Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM), enguany es podrien arribar a distribuir unes 400 tones de castanyes, entre un 10 i un 15% més que l’any passat. La baixada de temperatures d’aquestes últimes setmanes podria donar una empenta a les vendes, apunten.

Polèmica per un homenatge de l’exèrcit a Paterna, al costat de les fosses dels republicans assassinats

Un piquet militar de l’Aquarterament Daoiz i Velarde de Paterna farà demà un homenatge als ‘caiguts per Espanya’ just al costat de foses comuns obertes on treballen arqueòlegs per recuperar les restes dels republicans assassinats durant el franquisme. Es tracta de la fossa 112, on s’espera trobar les restes de republicans sobretot de la Ribera, la Safor i l’Horta. És habitual que familiars dels represaliats acompanyin els arqueòlegs en les taques d’exhumació.

Més informació: Comença l’exhumació de la fossa 112 del cementiri de Paterna

La coincidència serà inevitable perquè per a accedir al panteó on es fa l’homenatge, presidit per una gran creu cristiana i un escut militar, la unitat marxarà en formació al costat de les fosses. Segons que explica el diari Público, el regidor d’Esquerra Unida Javier Parra ha demanat al responsable de protocol de l’aquarterament va demanar que també s’homenatgés les víctimes de la repressió i, en concret, del sergent Carlos Fabra. Fabra fou un militar del mateix aquarterament que es va mantenir fidel a la legalitat republicana.

El PCE i altres entitats han convocat els veïns de Paterna a les 8.45 hores per a participar en l’homenatge ‘als caiguts per la legalitat republicana’. Segons que diu el comitè local del PCE, és als defensors de la República a qui cal homenatjar, ‘no als colpistes que van enderrocar la democràcia’.

El mediador internacional Brian Currin està disposat a fer de pont entre Catalunya i Espanya

L’advocat Brian Currin, mediador internacional als processos de pau de Sud-àfrica, Irlanda i el País Basc, està disposat a afavorir una negociació entre Catalunya i Espanya. Ho ha dit en una entrevista a ‘El Matí’ de Catalunya Ràdio, en la qual ha reconegut que ha mantingut alguna conversa amb alguns dels dirigents catalans, però de manera informal. Segons que diu, en el conflicte entre Catalunya i Espanya, cal una perspectiva externa i una acció de mediació discreta.

Tanmateix, Currin ha dit que el fet que els dirigents polítics siguin a la presó és un problema i ha aconsellat que totes dues parts reconeguin que hi ha un conflicte polític i que els punts de vista de totes dues són legítims. ‘Si hi ha un reconeixement per les dues parts, llavors ja es poden asseure i explicar-se quines són les seves aspiracions’.

L’advocat també ha considerat que ‘un referèndum pot ser molt útil’ per alleugerir la tensió entre el govern català i espanyol i ha apuntat que ‘hi hauria d’haver negociacions pre-referèndum’ sobre quines són les aspiracions dels partits i què és el que volen realment. Alhora ha considerat que, per fer efectives aquestes converses, ‘que els líders polítics siguin a la presó és un problema, sempre és un problema, perquè, si tu has d’estar representat com a poble, com a elector, en una negociació política, necessites els teus líders polítics creïbles electes allà, negociant en nom teu’.

Currin ha demanat als líders catalans i espanyols que ‘reconeguin que el posicionament de l’altre és legítim’ i després s’asseguin a negociar de forma honesta. També ha comentat que no veu ‘grans líders a Madrid, líders disposats a començar a entendre d’on ve l’altra part, a començar a explorar profundament els problemes amb què he de tractar l’altra part, siguin els que siguin’.

L’experiència del País Basc
Així mateix, Currin s’ha mostrat preocupat perquè el procés independentista acabi amb violència si Madrid pren un ‘posicionament similar’ al del País Basc, on segons ell, va ignorar que hi havia un conflicte polític amb l’esquerra abertzale.

‘Si hi ha un conflicte polític i la natura política del conflicte no es reconeix, no s’accepta, llavors pot acabar amb violència’, ha assegurat, tot assenyalat que aquest ‘va ser el problema’ del conflicte basc. Currin, que va estar molt involucrat en el procés de mediació basc, ha comentat que per part de l’esquerra abertzale ‘hi havia un problema polític’, reivindicar el dret l’autodeterminació. ‘Però, segons Madrid, no hi havia cap conflicte polític, sinó que ETA i Batasuna eren simplement gàngsters, criminals sense cap projecte polític’, ha afegit.

Els Castellers de Vilafranca nomenen Raül Romeva soci d’honor de la colla

Els Castellers de Vilafranca han nomenat soci d’honor el conseller d’Afers Estrangers, Raül Romeva. Coincidint amb la diada castellera de Tots Sants, els verds han convidat la dona de Romeva, Diana Riba, per fer-li lliurament d’una camisa i d’un carnet de l’entitat, just el dia abans que es compleixi un any de la primera entrada a presó de Romeva. Tant el cap de colla com el president dels verds han destacat el vincle de Romeva amb el món casteller –és membre dels Castellers de Sant Cugat- i han dit que li han volgut retre homenatge perquè és ‘un pres polític per la injustícia que pateix Catalunya’.

L’acte de nomenament de socis honorífics, que se celebra cada 1 de novembre, també ha reconegut el gestor cultural Jordi Bertran, cap de plaça de la diada castellera de Sant Fèlix des del 2016.

En un piulet, Romeva ha agraït el gest i l’ha acceptat ‘amb el permís dels meus Castellers de Sant Cugat’.

Raül: "Amb permís dels meus @gausacs, accepto i és un plaer esdevenir Soci d’honor dels @Verds. Gràcies per convidar-me a celebrar el 70è aniversari amb vosaltres! Ens veiem aviat a plaça. Amunt!" pic.twitter.com/KIqmiLDyft

— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) November 1, 2018

El PP no participarà en la candidatura de Manuel Valls

El diputat del PP al Parlament i únic candidat a presidir el partit a Catalunya, Alejandro Fernández, ha anunciat en una entrevista a Europa Press que el PP no participarà en la candidatura de l’ex-primer ministre francès Manuel Valls per a les eleccions municipals a Barcelona: ‘Només treballem amb la hipòtesi d’una candidatura pròpia’.

‘Manuel Valls, amb tota la legitimitat del món, parla del seu tarannà d’esquerres’, ha dit Fernández com a contraposició del PP. Tanmateix, ha deixat clar que en cap cas això no impedirà pactes posteriors amb la plataforma de Valls.

Així, ha destacat que tant els populars com Valls tenen ‘un objectiu comú, que és que Barcelona no estigui governada pels separatistes’, i que en ple procés sobiranista no es poden descartar col·laboracions.

Les portades dels diaris: ‘El fiscal amplia a Trapero l’acusació de rebel·lió’ i ‘Valtònyc demanda Espanya a Estrasburg’

Avui, 1 de novembre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país:

VilaWeb:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya: 

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Un documental repassa la vida de Peret ‘des d’un punt de vista gitano i familiar’

‘Peret, yo soy la rumba’, el documental de Paloma Zapata, tancarà dissabte el Festival In-Edit. La directora de la cinta ha assenyalat, en una entrevista a l’ACN, que ‘Peret, yo soy la rumba’ és un recorregut biogràfic per la vida del músic, però ‘des del punt de vista d’un personatge molt peculiar, d’un home que va néixer en un entorn de pobresa dins el món gitano i va triomfar a nivell mundial’. En un principi, Zapata es va plantejar fer entrevistes amb experts i periodistes, però se’n va adonar que faltava un punt de vista de l’entorn del músic i la seva idea va ser ‘donar veu al món gitano i que no fos un documental narrat des d’un punt de vista paio, sinó del punt de vista familiar i gitano’.

La idea del documental va sorgir quan Santa, la néta de Peret, va trucar a la porta de Paloma Zapata per tirar endavant una documental que abordés la rumba catalana ‘d’una forma diferent de com s’havia fet’ fins aquell moment. Segons ha explicat la directora, Santa havia tingut una conversa amb el seu avi abans de morir i li havia expressat aquesta inquietud, i ella va entendre que Peret volia que es fes un documental. Zapata ja coneixia a Peret des de feia uns anys perquè n’havia fet algun videoclip.

Aquest documental és ‘un retrat íntim i un homenatge’ a Pere Pubill Calaf, conegut amb el nom de Peret, amb la complicitat de la seva família i amics com Petitet, Justo Molinero o el seu sastre favorit del barri de Sant Antoni.

Al documental ‘Peret, yo soy la rumba’ apareixen diferents moments de la seva vida com els seus anys de joventut i venda ambulant a Calella, els seus grans èxits com ‘Borriquito’, les gires internacionals amb els seus ‘palmeros’, el Toni i el Huesos, les seves pel·lícules, l’augment imparable de la seva fama, el moment en què va deixar la música per ser pastor evangelista i el seu retorn a la música posterior, així com la seva relació amb la seva família.

Zapata ha explicat que el documental tracta de fer ‘una revisió per poder entendre a un home que al seu dia no es va arribar a comprendre del tot per certes coses que va fer’ com, per exemple, deixar la música de manera sobtada per ser pastor de l’Església Evangèlica o quan al final de la seva vida ‘semblava estar molt enfadat’ per la polèmica sobre qui havia creat la rumba catalana. ‘És un retrat d’un personatge molt famós que va ser desconegut i que intenta aclarir els aspectes més incompresos d’ell’.

‘Atrapat per vàries dualitats’
La directora del documental ha assenyalat que era un home atrapat en vàries dualitats: ‘entre el món gitano i el paio; entre la mentida perquè ve del món de la venda ambulant i després era un apassionat de la veritat i les grans veritats’, i ‘entre haver nascut en la màxima pobresa d’esquena a la societat i haver aconseguit certes comoditats’.

Ha assenyalat que la família de Peret està reivindicant alguns homenatges, però ha considerat que més que reconeixement, ‘falta comprensió’ perquè va ser una persona molt avançada a la seva època i en la seva forma de pensar: ‘Ell era un gran feminista i antiracista, i moltes de les seves cançons parlen d’aquests temes tot i que se’l va criticar per fer música intranscendent per a la diversió’.

‘Peret, yo soy la rumba’ és una coproducció de TV3 i La Fábrica Naranja. Es projectarà dissabte a la Sala 5 de l’Aribau Multicines i diumenge a la Sala 1.

Aquest no és el primer documental sobre Peret que arriba a l’In-Edit. De fet, el documentalista Carles Prats va estrenar la cinta ‘Cuchibiri cuchibiri’ el 2013, un any abans de la mort de Peret. Un documental que s’endinsava en els orígens de la rumba catalana i n’explicava l’evolució a través de la figura del cantant.

L’allargament de la negociació sobre el Règim Especial Balear esquerda el govern de Francina Armengol

La negociació del Règim Especial de les Balears (REB) tensa les relacions entre els socis del govern balear. La constatació que les converses s’eternitzen fa que els nacionalistes de Més per Mallorca pressionin per arribar a un acord d’una vegada amb el govern espanyol. Per intentar rebaixar la tensió, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha assegurat que l’objectiu del govern és que al desembre l’acord sigui tancat i ha assegurat que actualment el negocien i que ‘es manté el calendari’.

Però els socis nacionalistes del govern no s’ho acaben de creure. El portaveu de Més per Mallorca al parlament, Josep Ferrà, ha advertit que la seva formació considerarà la ruptura del govern si l’executiu de Francina Armengol renunciés a continuar negociant el REB amb el govern espanyol.

De moment, Ferrà ha demanat que sigui contundent i que deixi les posicions ‘molt clares’ a l’executiu de Pedro Sánchez. Ha recordat que ja haurien d’haver enllestit l’acord perquè les taules de negociació es van reobrir el juny, després d’haver-les mantingut paralitzades el PP.

El pressupost del govern del Botànic creix un 10% respecte l’any passat

Any d’eleccions i el govern del Botànic vol tirar la casa per la finestra. El pressupost de la Generalitat Valenciana per al 2019 serà de 22.092 milions d’euros, la qual cosa significa un increment del 10,7% respecte dels comptes del 2018, dels quals 16.706 milions (un 9,9% més) són per a despeses no financeres. La vice-presidenta Mónica Oltra ha dit que són uns comptes sòlids que demostren ‘la ferma voluntat de continuar governant per a les persones’. Ho ha dit en la conferència de premsa per a explicar els detalls del pressupost, a la qual també ha assistit el conseller d’Hisenda, Vicent Soler.

Per quart any consecutiu, el Consell ha inclòs en els comptes de la Generalitat per a l’any que ve els 1.325 milions corresponents a l’infrafinançament. És a dir, la quantitat que el govern espanyol hauria d’aportar al País Valencià per a poder ‘complir amb els compromisos constitucionals que tenim’, ha recordat el conseller d’Hisenda Vicent Soler. A la compareixença ja era sabut l’anunci del govern espanyol que no hi haurà reforma del sistema de finançament aquesta legislatura, però Soler ha demanat mesures compensatòries per a l’infrafinançament del País Valencià. ‘Tenim les mateixes obligacions que Cantàbria, que tenen 800 euros més per capital’, ha posat com a exemple.

Quant a les despeses de les conselleries en el pressupost, les que augmenten més són la d’Igualtat i Polítiques Inclusives, un 27,7%, amb 1.528 milions d’euros; Habitatge, amb un creixement del 32,8%, amb 516,8 milions d’euros; i Transparència, que creix d’un 30,4%, amb 52 milions d’euros per a l’any que ve.

Alerten que la sobirania d’Andorra pot perillar a causa les pressions d’Espanya arran del procés

Les pressions contínues d’Espanya per a intentar fer aflorar, legalment i il·legalment, dades bancàries dels dirigents sobiranistes ha afectat la sobirania d’Andorra. Aquesta és la tesi defensada pels juristes Mercè Barceló i Agustí Carles en un acte organitzat per l’ANC d’Andorra. Concretament, un d’aquests atacs a la sobirania andorrana és la presumpta filtració de dades de Banco Madrid sense el control judicial pertinent.

El jurista Agustí Carles ha deixat clar que l’estat espanyol, entre totes aquestes dades, pretenia trobar-ne de polítics com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras. No en van trobar perquè, després de tres anys de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), no han aparegut. Però ha recordat que, ara com ara, l’estat espanyol, escudant-se en la immunitat diplomàtica, encara no ha permès d’interrogar dos dels querellats i encausats, els inspectors de la policia espanyola Celestino Barroso i Bonifacio Díaz.

Tant Carles com Barceló han estat molt durs envers les estructures de l’estat espanyol, perquè ‘són capaces de desmantellar el seu propi estat de dret per mantenir la sacrosanta unitat d’Espanya’. Tots dos s’han mostrat convençuts que, la sentència condemnatòria dels polítics i activistes independentistes, ja l’han dictada (però no pas escrita, han matisat) a partir d’un relat inventat que necessiten per poder impedir una eventual declaració unilateral d’independència de Catalunya o intentar evitar-la.

ERC homenatja Junqueras i Forn als Lledoners un any després de l’empresonament

ERC ha convocat un acte avui a les 17.00 a l’espai que hi ha darrere de la presó dels Lledoners per a homenatjar Oriol Junqueras i Quim Forn un dia abans que faci un any del seu empresonament. És previst que hi hagi actuacions musicals i hi participin diverses personalitats del món polític, associatiu i cultural, com ara Pere Aragonès, Roger Torrent, Lluís Llach, David Fernàndez, Strombers, Josep M. Mainat, Núria Picas i Jordi Margarit. Tal com es va conèixer ahir, també hi assistirà la diputada i membre de Sobiranistes Elisenda Alamany.

1 any d’injustícia. 1 any de perseverança. Ens trobem demà a Lledoners per seguir exigint #LlibertatPresosPolítics @freejunqueras #FreeThemAll pic.twitter.com/ge9FwjRJmS

— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) 31 d’octubre de 2018

S’ha xifrat en més de noranta els autocars confirmats per a traslladar-s’hi. ERC recorda que s’hi pot accedir per dues carreteres. Per un d’aquests vials accediran els autocars, les motos i els vehicles de persones amb la mobilitat reduïda i l’altre quedarà habilitat perquè accedeixin els cotxes. També demana d’arribar-hi amb antelació i recorda que a partir de les 16.00 ja es podran veure les actuacions musicals.

Demà, que farà just un any de l’empresonament d’Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundo, es farà un acte unitari a la presó dels Lledoners, en què també participarà ERC.

Thomas S. Harrington presenta ‘Una democràcia cívica en temps autoritaris’ a l’Espai VilaWeb

Thomas S. Harrington junt a Vicent Partal, director de VilaWeb, presentarà  ‘Una democràcia cívica en temps autoritaris‘ (ed. Gregal, 2018) el dilluns 5 de novembre a les set del vespre a l’Espai VilaWeb. El llibre recull trenta-vuit articles escrits els últims anys en diversos mitjans sobre el Procés sobiranista de Catalunya des del punt de vista d’un nord-americà.

Thomas S. Harrington és catedràtic d’Estudis Hispànics del Trinity College de Hartford (EUA), on imparteix classes sobre literatura, cinema i història cultural dels països ibèrics en l’època contemporània i col·laborador de VilaWeb.

Les seves línies principals de recerca són els moviments peninsulars d’identitat nacional, l’iberisme, la cultura catalana contemporània i les migracions entre les anomenades cultures perifèriques de la península i les societats del Carib i el Con Sud. Ha rebut dues beques Fullbright i ha estat guardonat amb el premi Batista i Roca  per la seva labor a favor de la difusió de la cultura catalana al món.

Pàgines