Vilaweb.cat

Salut atribueix al cansament per la pandèmia el baix índex de vaccinació de grip i covid

El Departament de Salut atribueix al cansament per la pandèmia el baix índex de vaccinació de covid i grip aquest hivern. Segons que ha dit la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, a Catalunya Informació, els índexs de covid estan estables, però els de grip segurament augmentaran les dues setmanes vinents a causa de les trobades familiars per Reis i la tornada dels infants a l’escola.

Per això, insta les persones de més edat i vulnerables a vaccinar-se per evitar casos greus i hospitalitzacions. També recomana de portar la màscara a les sales d’urgències d’hospitals i CAP, encara que ja no és obligatori. En canvi, ha valorat molt positivament l’índex de vaccinació en infants, sobretot per bronquiolitis.

Per a Cabezas, part de la població ha perdut la por als virus, perquè últimament els ha patit com un simple refredat, però demana de no abaixar la guàrdia. “Encara val la pena vacunar-se”, ha dit.

Barcelona obliga a baixar de la bicicleta o el patinet en vint-i-quatre carrers de la Ciutat Vella

L’Ajuntament de Barcelona ha estès a vint-i-quatre carrers del districte de Ciutat Vella la nova senyalització que indica en quins carrers els usuaris de la bicicleta o dels vehicles de mobilitat personal, com ara patinets elèctrics, han de baixar del seu vehicle. La mesura s’emmarca dins de les actuacions previstes en el Pla Endreça i té com a objectiu ajudar a reduir els conflictes de convivència entre vianants i bicicletes i vehicles de mobilitat personal. Després d’una primera prova pilot, el passat mes de novembre es van instal·lar els primers senyals en set punts de la ciutat on ja existia un senyal vertical de prohibició de pas de les bicicletes i es van col·locar amb l’objectiu de reforçar i fer més clara aquesta indicació.

Alguns dels carrers on hi haurà el senyal són el carrer de la Palla, del Bisbe, dels Banys Nous, dels Banys Vells, d’Avinyó, de la Boqueria, de la Llibreteria, del Call, de Sant Felip Neri, d’Escudellers, del Pou de la Cadena, de l’Arc del Teatre, de Robador entre Sant Rafael i Hospital i la Baixada de Santa Eulàlia.

Són carrers transitats per vianants en els quals o bé ja existia algun tipus de senyalització prèvia de prohibició de circulació d’aquests vehicles; o el seu pas ja no era possible per les condicions que estableix l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles (OCVV). La normativa determina que els ciclistes i VMP no poden circular a menys d’un metre de la façana i cal que extremin l’atenció respecte de la incorporació de ciutadans dels immobles a la vorera.

D’aquesta manera, s’ha volgut reforçar la indicació per avisar que cal circular a peu en aquests àmbits, atès que les condicions de la via ho requereixen. Així, els conductors de bicicleta i patinet passen a disposar d’una senyalització concreta, més clara i més intuïtiva, per aquests modes de transport. El nou senyal no restringeix el pas ni obliga a buscar un itinerari alternatiu, però determina que l’usuari de bicicleta o vehicle de mobilitat personal ha de passar per aquell tram de via o de carrer baixant del seu vehicle.

Per acompanyar l’entrada en vigor d’aquesta nova senyalització, a partir de la setmana que ve i durant els primers dies, hi haurà diverses parelles d’informadors que aniran desplaçant-se pels 24 nous punts senyalitzats al districte de Ciutat Vella per explicar el significat del senyal i recordar la normativa general de circulació, tant a bicis com a patinets. La Guàrdia Urbana també reforçarà la seva intervenció per garantir-ne el compliment.

Amb els nous senyals es passarà a comptar amb un total de 33 punts senyalitzats a la ciutat, ja que a part de les 7 ubicacions que es van instal·lar al novembre i de les 24 que s’hi sumen avui, s’havia fet una prova pilot amb senyals a dos punts més de la ciutat: al Nou Pont del Treball Digne, al districte de Sant Andreu; i a la Via Augusta amb el carrer de Pau Alcover, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Aquests senyals també queden implantats de manera definitiva.

Detenen el noi que es va escapar d’un centre de menors ara fa una setmana

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquesta matinada el jove que el 27 de desembre es va escapar del centre de menors on complia una condemna aprofitant un trasllat per a una visita mèdica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Segons que han informat a EFE fonts policíaques, els Mossos l’han detingut a la zona de Can Lluvià, al districte d’Horta-Guinardó, a prop d’on va fugir.

Segons aquestes mateixes fonts, el menor s’ha resistit agressivament a la detenció, i un agent dels Mossos d’Esquadra ha resultat ferit lleu.

El menor es va escapolir quan era custodiat pels Mossos, però se’n va poder escapar amb les manilles posades, que van aparèixer poc després a prop també d’on es va produir la fugida.

Encausen Rosa Peral i el seu pare per ocultació de béns

Un jutjat de Tarragona ha encausat Rosa Peral, condemnada pel crim de la Guàrdia Urbana, per ocultació de béns perquè va cedir al seu pare la propietat de casa seva i el seu cotxe pocs dies abans que la condemnessin per l’assassinat de la seva parella, Pedro Rodríguez.

Segons que publica avui La Vanguardia, la jutgessa els ha citat a declarar el 24 de gener per què es creu que Peral va fer la cessió per estalviar-se la indemnització que havia de pagar la família de la víctima.

La sentència de l’Audiència de Barcelona va condemnar Rosa Peral i l’altre autor del crim, Albert López, a pagar conjuntament 885.000 euros als familiars de Pedro Rodríguez. Si no tenien diners, era previst que els embarguessin les propietats. Arran de la previsió d’una condemna, es creu que si Peral va citar un notari pocs dies abans de la condemna per transferir les propietats del domicili i el vehicle al seu pare, va ser per a passar a ser insolvent i mantenir a mans pròximes les propietats.

Tot això ho va denunciar la família de la víctima en una querella que ara la jutgessa ha acceptat. El delicte d’ocultació de béns és castigat fins amb quatre anys de presó.

Desclassificada la documentació del cas Epstein, que esquitxa més personalitats

La jutgessa del Tribunal del Districte Sud de Nova York (Estats Units) Loretta Preska ha desclassificat gairebé mil pàgines de documents relacionats amb el cas del multimilionari Jeffrey Epstein, condemnat per pedofília i tràfic de menors. Els documents inclouen els noms de personalitats destacades que es van relacionar amb Epstein, tot i que això no significa per si mateix que en fossin còmplices o, ni tan sols, que hagin comès cap delicte. Tot i això, hi havia una gran expectativa per saber-ne els noms, que inclouen el príncep Andreu d’Anglaterra, o els ex-presidents dels EUA Bill Clinton i Donald Trump. Alguns d’aquests noms ja havien transcendit a la premsa, però és la primera vegada que apareixen en documents oficials, que recullen declaracions, correus electrònics i més fonts documentals.

Són 943 pàgines, que encara són revisats. En un primer buidatge s’hi ha trobat la declaració de Johanna Sjoberg, que diu que el príncep Andreu li va tocar un pit; o una altra testimoni, presentada com a Jane Doe #3, que diu que tant Epstein com la seva ex-xicota Ghislaine Maxwell, també condemnada per dirigir amb Epstein la xarxa d’explotació sexual de menors, la van obligar a “fer el que el príncep li demanés”. El príncep Andreu ho ha negat tot.

En les declaracions també es constata una relació estreta entre Bill Clinton i Epstein; segons uns altres testimonis. Els documents també exposen que Sjoberg va conèixer el cantant Michael Jackson i el mag David Copperfield per mitjà d’Epstein, tot i que va dir que no havia passat res fora de lloc amb ells.

Entre els documents també hi ha un correu electrònic d’Epstein dirigit a Maxwell en què li demana ajuda per a refutar i deixar com a falses les acusacions contra el científic Stephen Hawking sobre la seva presumpta participació en una orgia amb menors d’edat.

Els documents mostren una relació estreta entre Epstein i Trump, però no contenen referències a cap delicte comès per l’ex-president. Quan en un moment de la declaració li demanen a Sjoberg si mai va fer cap massatge a Trump, ella diu que no.

Aquests informes són part d’un cas de difamació del 2015 presentat per Virgínia Giuffre contra Ghislaine Maxwell, l’ex-xicota d’Epstein que va col·laborar en els abusos de menors d’edat. A la seva declaració, Giuffre diu que van obligar-la a tenir relacions sexuals amb figures destacades, com ara l’ex-governador de Nou Mèxic Bill Richardson, que es va morir l’any passat i sempre va negar haver-la coneguda. No va ser acusat mai de cap delicte.

Epstein va ser detingut el juliol del 2019 pels delictes d’abús sexual i tràfic de desenes de nenes a principi dels anys 2000. El multimilionari es va suïcidar a la cel·la de la presó on era l’agost del 2019. El Departament de Justícia va dir que el suïcidi es va poder produir per un seguit de negligències i errors.

Les portades: “L’atur creix, però és la xifra més bona des del 2007” i “Sanitat ajorna operacions per la grip”

Pàgines