Una persona ha mort i sis més han quedat ferides lleus per inhalació de fum en un incendi que s’ha produït aquest divendres al vespre en un edifici del barri del Raval, segons que han indicat fonts de l’Ajuntament de Barcelona. L’incendi ha estat dos quarts de vuit del vespre en un immoble situat al número 16 de la Plaça del Pedró.

Concretament, el foc, que ja està apagat des de tres quarts de nou, s’ha iniciat al pis 2n, 2a i s’han propagat fins al 3r, 3a. Dos dels ferits han estat atesos pel SEM al mateix lloc dels fets i els altres quatre han estat traslladats en centres hospitalaris.

Les mateixes fonts de l’ajuntament han apuntat que els equips d’emergència estan valorant els danys provocats per l’incendi i, posteriorment, decidiran quins veïns de l’edifici afectat poden tornar a casa seva.Vuit dotacions dels Bombers de Barcelona han treballat en les tasques d’extinció del foc.

Desenes de persones han encès espelmes a la plaça de Catalunya de Barcelona aquesta tarda per a reivindicar l’alliberament dels presos polítics. La convocatòria era a les vuit del vespre i va sorgir com a iniciativa d’alguns CDR.

Dos dies després renunciar com a presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes també ha renunciat a la presidència del PP a Madrid. Ho fa envoltada d’escàndols després de més de 35 anys de carrera política. En una carta dirigida a Maria Dolores de Cospedal, ha comunicat la seva renúncia irrevocable: ‘Em dirigeixo a tu per comunicar-te formalment la meva renúncia irrevocable a la presidència del Partit Popular de Madrid, demanan-te que li traslladis al president nacional, Maiano Rajoy’.

Cifuentes assegura que és una decisió ‘molt dolorosa per a mi’ perquè ‘porto militant en aquest partit molt més de la meitat de la meva vida, donant sempre el millor de mi i lluitant per principis i valors que crec que són bons per Madrid i, sobretot, per Espanya’.

Cristina Cifuentes va començar la seva trajectòria amb el Partit Popular als 16 anys. Va ser escollida diputada per l’Assemblea de Madrid el 1991, a on va estar 20 anys a l’escó. No va ser, però, fins al 2012 quan va ser nomenada delegada del govern a Madrid i es va posar en primera línia de la batalla política.

Cifuentes s’havia perfilat els últims anys com a possible candidata a succeir Mariano Rajoy, o almenys per plantar batalla a l’altra gran candidata, Soraya Sáenz de Santamaría.

El portaveu del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, ha instat JxCat a seure a una taula per negociar sobre una possible investidura amb un quart candidat i per parlar del futur de la llei de presidència, després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i de l’advertència del Tribunal Constitucional espanyol a la mesa.

En unes declaracions fetes després d’obrir la caseta dels republicans a la Feria d’Abril de Catalunya, Sabrià ha dit sobre la investidura: ‘Hem llegit tot el que ha sortit i les declaracions de JxCat, però són debats que els fem darrere d’una taula i no als mitjans. Tindrem l’oportunitat de parlar-ne, segur, i de fer el que ens demana el país, arribar a un acord i fer efectiva la majoria republicana que surt del 21-D. Segur que aconseguirem un acord i ho farem darrere una taula’.

Sense voler concretar més, Sergi Sabrià ha comentat que la voluntat d’ERC és continuar parlant amb JxCat i arribar a un acord i ha recordat que no està a les mans dels republicans sotmetre un nou nom a la investidura. Tampoc ha tancat la porta a aprovar o aparcar la llei de presidència després dels dictàmens que han sortit.

En aquest sentit, ha defensat que es mantingui l’ordre del dia del ple amb el debat d’aquesta reforma. ‘Està bé que l’ordre del dia sigui el que està establert. Estem d’acord en explorar qualsevol via que permeti investidura, l’única condició és que la investidura sigui efectiva. A dia d’avui la proposta de reforma està a l’ordre del dia del ple i així ha de ser’, ha afegit.

Sabrià s’ha fet acompanyar per la diputada Jenn Díaz i el portaveu republicà al congrés espanyol Gabriel Rufián per inaugurar l’activitat de la Bodega Republicana, el nom que han posat a la seva caseta a la Feria. Precisament, Rufián ha estat el que ha recordat que aquesta festa ‘forma part de la història vital, de l’ADN’ de molta de la gent d’ERC, i que el partit fa un parell d’edicions que té caseta a la Feria d’Abril de Catalunya. ‘Estem molt orgullosos que ERC també hi sigui. Volem representar de la millor manera possible al poble i això significa estar a tot arreu’, ha dit, tot recordant que aquest any ‘no és una Feria normal, perquè recordar que faltaran els nou presos i els exiliats’.

TEMA DEL DIA

Transversal. La denúncia de la repressió i el suport als presos polítics han anat creixent aquests últims mesos a Catalunya Nord. La mobilització ha transcendit els cercles habituals del catalanisme, ha passat a ser més transversal políticament i ha inclòs també algunes institucions rellevants. Les organitzacions cíviques i polítiques que encapçalaven la reivindicació fins ara han continuat mobilitzant-se, però han vist com s’hi afegien dirigents de partits polítics estatals, com els socialistes, els comunistes i del partit governant en aquests moments, La República en marxa, d’Emmanuel Macron. Partits que no han deixat d’abraçar el jacobinisme tradicional, però que tenen algun dirigent a Catalunya Nord que s’ha sortit del guió habitual fins ara.

L’últim exemple l’hem vist aquesta mateixa setmana, amb la pregunta que ha presentat la diputada Laurent Gayte al ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian, criticant ‘el silenci escruixidor’ del govern francès sobre aquests fets i proposant que França faci de mediadora entre Catalunya i Espanya. Una de les coses més interessants de la pregunta de la diputada del partit de Macron és que remarcava que el referèndum no era autoritzat però que es va fer sense violència, desmentint el relat que fa de l’1-O la justícia i el govern espanyols.

Uns dies abans, la presidenta del Consell del Departament dels Pirineus Orientals, la socialista Hermeline Malherbe, havia fet una crida als càrrecs electes nord-catalans a mobilitzar-se per la democràcia al sud de Catalunya. Molt crítica amb l’orientació que ha pres el conflicte, la socialista va fer-los una apel·lació oficial a ‘unir i oferir la seva força’ per exigir la fi de la ‘violència policíaca’, l’alliberament dels dirigents polítics empresonats i exiliats i la represa del diàleg entre Madrid i Barcelona. Pocs dies després, a la façana del departament, hi havia una pancarta amb el lema ‘Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’ escrit en català i en francès. Envoltant la pancarta, dos llaços grocs, un a cada cantó. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet, és al costat de la Prefectura, la representació de l’estat francès a Catalunya Nord. Una pancarta que no hi és pas, a moltes seus d’institucions catalanes del sud.

Però on el contrast és més notable és entre els partits nord-catalans i els del sud, especialment entre els socialistes. Mentre que a Catalunya Nord denuncien la repressió, demanen la llibertat dels empresonats i participen en concentracions al carrer, com la del passat 21 d’abril a Perpinyà, els del sud avalen el 155, s’inhibeixen dels seus companys d’escó empresonats o exiliats i les manifestacions on van no són per demanar-ne la llibertat sinó per aplaudir-ne l’empresonament i reivindicar la unitat d’Espanya. Tot i que hi ha batlles i regidors del PSC que no comparteixen aquesta línia, de moment la direcció no passa de demanar diàleg i de reunir-se sempre ‘en privat’ –vol dir sense premsa– amb els familiars d’algun pres, no tots. Fins i tot, hi ha socialistes de fora de Catalunya Nord, com la presidenta de la regió d’Occitània, Carole Delgà, que s’han solidaritzat amb Catalunya. En un piulet recent, Delgà expressava el suport ‘a la mobilització dels electes dels Pirineus Orientals en la defensa de les llibertats fonamentals i de la llibertat d’expressió a Catalunya’. Un llenguatge que està a anys llum del que utilitza el PSC per referir-se a la situació política catalana.

En el cas del partit de Macron a Catalunya Nord, la situació és diferent perquè no té un soci oficial al sud, tot i que es defineix com a liberal, una etiqueta que es diputen, des de posicions molt diferents, el PDECat i Ciutadans. En tot cas, a Perpinyà no és pas una força catalanista i, malgrat això, és capaç de denunciar la vulneració de drets i la persecució dels dirigents independentistes. En canvi, a París, el govern de Macron sempre ha tancat files amb Mariano Rajoy i ha avalat la seva política respecte de Catalunya, sense cap mena de fissura.

A Catalunya Nord, la mobilització continua creixent i a la majoria dels municipis, independentment de qui governi, ja s’ha aprovat una moció de suport als presos polítics i a favor de la llibertat d’expressió.

MÉS QÜESTIONS

Montoro tanca la porta a finançar el transport metropolità de València. Cop de porta del Ministeri d’Hisenda espanyol a incloure en el pressupost el finançament del transport metropolità de València amb una subvenció de 38 milions d’euros, una reivindicació que no fa el govern de Ximo Puig i prou sinó també la majoria de batlles metropolitans. La resposta del ministeri ha estat proposar al Consell la creació d’un grup de treball per a fer una reforma del finançament del transport urbà i metropolità a l’estat espanyol que eviti situacions com la que ha provocat la queixa del Consell i els municipis de l’àrea metropolitana. Aquest és el magre resultat de la reunió que han mantingut a Madrid, a la seu del ministeri, la secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el secretari autonòmic d’Habitatge, Josep Vicent Boira; el director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo; i la directora gerent de l’Autoritat Metropolitana del Transport, María Pérez Herrero. En el projecte de pressupost general de l’estat per al 2018, València no rep un sol euro de finançament, mentre que les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona reben 127 i 109 milions, respectivament.

El PP obre un expedient sancionador al senador Pedro Agramunt. El comitè de drets i garanties del PP ha obert un expedient sancionador al senador Pedro Agramunt, ex-president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. L’assemblea li ha demanat ‘responsabilitat política’ per haver afavorit Azerbaidjan amb activitats corruptives, i és que el Consell l’assenyala com un actor clau en una trama de corrupció orquestrada per diversos membres de l’organització internacional que vetlla pels drets humans a quaranta estats d’Europa.

La Plataforma per la Llengua obrirà una delegació a les Illes. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha anunciat que l’entitat té la voluntat de treballar en més projectes lingüístics a les Illes i que obrirà una delegació com les que ja hi ha al País Valencià i a l’Alguer. L’anunci l’ha fet després d’haver-se reunit amb la consellera de Cultura, Fanny Tur, i amb la directora general de Política, Marta Fluxà, per tractar qüestions relacionades amb el català a les Illes. La trobada, a la qual també ha assistit la directora de la Plataforma, Neus Mestres, ha servit per a explorar vies de col·laboració i exposar, de primera mà, la campanya de la plataforma ‘Volem la Sanitat en català’, amb la qual respon a la voluntat anunciada pel govern de rebaixar les condicions d’acreditació d’un nivell suficient de català com a requisit per als treballadors de la sanitat pública de les Illes. La campanya demana que el govern no es faci enrere en el compromís de garantir els drets lingüístics de la ciutadania i ja ha rebut el suport de 9.000 persones i d’entitats com l’Obra Cultural Balear.

Macron podria visitar oficialment Andorra el juliol. Emmanuel Macron podria visitar Andorra abans de la tardor. La data no està tancada definitivament, però és probable que la visita del copríncep francès sigui el juliol, passada la diada nacional francesa del dia 14. Diverses fonts apunten que l’agenda de Macron estaria més disponible el juliol que no pas el setembre, que és l’altra data que es considera, tot i que l’Elisi no n’ha concretada cap. Un dels factors que encara mantenen la data oberta és que el Lycée és tancat el juliol, perquè no és període lectiu, i la delegació francesa es considera una de les parades pràcticament obligatòries.

LA XIFRA

800 km faran els participants de l’acte reivindicatiu ‘Kms per la llibertat’, una cursa de relleus que ha sortit aquest matí del parlament i que arribarà a les presons d’Alcalá Meco, Soto del Real i Estremera per demanar la llibertat dels presos polítics catalans.

TAL DIA COM AVUI

EL 27 abril de 1994 Sud-àfrica organitzava les primeres eleccions en què tota la població adulta tenia dret de vot independentment del color de pell, després de mig segle de racisme institucionalitzat amb el règim de l’apartheid. L’ANC de Mandela va guanyar per una àmplia majoria.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem espanyol han emès un comunicat conjunt en què defensen la sentència de l’Audiència de Navarra sobre la Manada, que ahir va provocar una gran controvèrsia i una onada d’indignació ciutadana perquè castigava amb nou anys de presó els cinc homes que van violar una noia de divuit anys durant la festa del San Fermín del 2016. L’audiència va resoldre, amb el vot particular d’un jutge que demanava l’absolució de la Manada, que no hi havia hagut agressió sexual, sinó abús, perquè no va haver-hi intimidació ni violència.

El comunicat diu que el tribunal ‘ha valorat minuciosament (…) tots els elements de prova aportats per les parts’. Afegeix que això, juntament amb la jurisprudència, són els únics criteris als quals estan sotmesos els jutges. També reconeix que les decisions judicials poden criticar-se, però adverteix que quan les crítiques provenen de càrrecs públics ‘es compromet greument la confiança que el nostre sistema de justícia mereix dels ciutadans’.

Per últim, el CGPJ i el Suprem comenten que els jutges són ‘el més important baluard per a la protecció i defensa de totes les víctimes’.

Comunicado del presidente del Tribunal Supremo y del @PoderJudicialEs pic.twitter.com/0GLn3Be8i4

— Poder Judicial (@PoderJudicialEs) April 27, 2018

Tots els partits de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona, tret de la CUP, han reprovat la batllessa, Ada Colau, per l’acció a Ciutat Vella. Tots ells han coincidit en denunciar la inseguretat que es viu en el barri. El president del Grup Demòcrata, Xavier Trias, ha denunciat que ‘ningú vol anar a un pis quan a sota té prostitució o està rodejat de narcotraficants’ i la líder de Ciutadans ha avisat la batllessa que ‘una vegada comença el deteriorament és molt difícil aturar-lo’ per això demanen al govern que ‘escolti als veïns’.

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha defensat la inversió del seu mandat que ha xifrat en ‘més de 76 milions d’euros’ en què s’ha ‘posat els veïns al centre de les polítiques’. Pin, però, també ha convidat a la resta de grups a ‘portar solucions’ en comptes de fer un ‘ús partidista dels problemes’ que hi ha actualment al districte.

La reprovació de la batllessa s’ha tractat en un ple extraordinari que ha durat poc més de 25 minuts, en què els grups han tingut intervencions de quatre minuts de màxim. En aquest plenari, la regidora de Ciutat Vella també ha remarcat que el govern actual ha creat ‘equipaments de proximitat’ i ha destacat que ‘feia temps’ que no se’n construïen. Pin també ha destacat la inversió d’1,9 milions d’euros ‘en matèria de drogues’ i, a més, ha retret que no hi hagi prou implicació d’altres administracions, destacant que l’Ajuntament és l’administració que té menys competències en drogues i habitatge.

La regidora del districte també ha assegurat millores en la neteja, remarcant que es fa una recollida de xeringues dues vegades al dia i han reforçat la neteja a pressió amb aigua dels focus de pudor i orins. També Pin ha afirmat que en tot el 2017 s’hi ha destinat 10.000 hores de servei per part de la Guàrdia Urbana.

L’explicació de les accions de govern, però, no ha estat suficient per a la resta de grups en el què Alfred Bosch ha qualificat de llegir ‘el llistat telefònic’ i ha demanat a la regidora i la batllessa que ‘actuïn’ i ha demanat que si el govern no pot garantir que en els pisos municipals no s’hi instal·len narcopisos ‘com volem que els privats ho facin’. Jaume Collboni ha presentat el document de mesures que ha elaborat el PSC i ha avisat que el govern no pot permetre que es malmeti ‘el cor de la ciutat’ però que no han trobat cap ‘mesura que no sigui pal·liativa’ comparant les polítiques de Colau amb ‘una tireta en el que s’està convertint en un tumor’ com són els problemes de seguretat.

La líder de Ciutadans, Carina Mejías, ha definit el Raval com una ‘xarxa expansiva de narcopisos i baralles de carrer’ per culpa de la ‘inseguretat’ i de la ‘falta de recursos’ amb què compta la Guàrdia Urbana en aquest barri de Ciutat Vella. El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha demanat que el govern entengui la reprovació com una oportunitat per elaborar ‘un pla transversal’ de cara al ple del mes de maig que inclogui ‘mesures urgents’ i demana que en la mesura del possible es puguin consensuar amb la resta de grups de l’oposició.

La CUP ha votat en contra de la reprovació al govern i ha afirmat que la convocatòria del ple extraordinari ‘constitueix una falta de respecte a la resta de veïnes’ perquè consideren que la resta de grups ‘han ajudat a perpetrar’ la situació que hi ha actualment al Raval i en el conjunt de Ciutat Vella.

Amb un acte a Ca n’Alcover, a Palma, aquest dimecres es va tancar el cicle d’assemblees de lectors de VilaWeb que havia començat a Vic el 7 de febrer. Com cada any, el director Vicent Partal i altres responsables del diari es reuneixen amb els subscriptors per a explicar els projectes que es posaran en marxa al llarg de l’any i per intercanviar impressions sobre el funcionament, la informació i els serveis que ofereix VilaWeb. Enguany s’ha fet una assemblea a Vic, per a facilitar l’assistència als subscriptors del Bages, Osona i Garrotxa, entre més, a banda de les habituals de València, Barcelona, Perpinyà i Palma.

Assemblea de lectors de VilaWeb a Barcelona.

L’assistència de subscriptors ha crescut de manera exponencial enguany i encoratge el diari a preparar més sessions per a l’any vinent. Els subscriptors poden veure l’assemblea de Barcelona, que fou fou enregistrada en vídeo per a tots els subscriptors que no podien assistir a les sessions programades.

A l’Assemblea de Lectors, hi poden assistir tots els subscriptors del diari. Si encara no en sou, podeu fer-vos-en omplint aquest formulari.

Assemblea de lectors a Perpinyà.

El dimecres 7 de febrer es va fer la primera d’aquestes sessions a Vic. La següent assemblea es va fer dissabte 10 de febrer a Barcelona al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Prèviament, a les deu del matí, es va fer una visita a la redacció del diari, al carrer de Ferlandina, 43. També es va fer la de Perpinyà, dissabte 17 de febrer al Casal. I el dissabte 24 de febrer es va fer l’assemblea de València a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

L’advocat dels consellers Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, ha acusat el magistrat instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena d”abús de dret’ i ‘frau de llei’ per instar Bèlgica a prendre declaració dels dos polítics exiliats. Llarena vol que Bèlgica interrogui Comín i Serret per tal que designin advocat a l’estat espanyol, però també va oferir la possibilitat que siguin traslladats a l’estat espanyol per assignar-los un advocat i un procurador d’ofici. Boye recorda que ell és l’advocat de tots dos, que fa més de sis mesos que van demanar declarar per videoconferència i que sempre se’ls ha denegat aquesta opció.

En un dur escrit de vuit pàgines, Boye demana la nul·litat de la providència de Llarena i que el procés judicial contra ells comenci de nou perquè des del novembre s’han intentat personar i no els han deixat i tampoc no s’han respost molts dels seus recursos. Així, acusa Llarena de cometre un ‘atac frontal al dret a un procés amb les degudes garanties, al dret de defensa i a un jutge imparcial’. L’advocat recorda que fins en tres ocasions s’han presentat escrits demanant la declaració per videoconferència i no se’ls ha fet cas. Així, recorda que les lleis europees de cooperació judicial ho preveuen.

També acusa Llarena de ‘confondre terminològicament’ la petició per a ‘designar’ advocat i procurador amb una ‘declaració’ judicial, cosa que considera un ‘abús’. ‘Sembla evident que no interessa la declaració, sinó, exclusivament, l’entrega de tots els reclamats’, afegeix. ‘S’ha convertit en una mena de necessitat que estiguin personats per, d’aquesta manera, notificar la interlocutòria de processament i aconseguir que, transcorreguts els terminis processals, sigui ferma’, conclou, considerant que Llarena ho fa per ‘raons de necessitat processal’.

Per tot això, demana que si es tenen per personats els seus clients, es resolguin tots els escrits presentats anteriorment i es reiniciïn les actuacions contra ells al principi de tot. També és contundent contra la possibilitat que es designi un advocat d’ofici als seus clients perquè suposaria ‘obligar a seguir una línia de defensa que no és la que pretenen’.

En la seva providència, el jutge va explicar que l’assistència lletrada dels dos processats va presentar el 16 d’abril un escrit en el qual expressava ‘la seva intenció de continuar formalment aliens al present procediment, tot i haver estat detinguts en ocasió de L’OEDE dictada per aquest instructor i estar per això subjectes al resultat processal que es derivi de la seva complementació’.

Pablo Llarena diu que l’article 11.2 de la Llei orgànica del poder judicial estableix la necessitat de rebutjar judicialment les peticions ‘que es construeixin amb evident frau processal’ i per això en aplicació de l’article 18 de l’OEDE, que autoritza a l’autoritat d’execució d’una euroordre -Bélgica- a prendre declaració al detingut, acorda reclamar a l’òrgan judicial d’execució a Bèlgica que prengui declaració als dos processats perquè designin advocat i procurador a l’estat espanyol.