Vilaweb.cat

Totes les mobilitzacions de l’aturada general

L’ANC, Òmnium Cultural, el Sindicat d’Estudiants i els Bombers han convocat nombroses mobilitzacions durant l’aturada general d’avui. Heus ací la relació de totes les concentracions.

11.00 – Òmnium i l’ANC portaran flors davant els col·legis electorals atacats amb més força per la policia espanyola. A Barcelona, per exemple, l’IES Ramon Llull (Barcelona).

11.00 – Els bombers es manifestaran davant la delegació del govern espanyol de Barcelona.

12.00 – El Sindicat d’Estudiants ha convocat una concentració a la plaça de la Universitat de Barcelona. També hi haurà una mobilització a les sis de la tarda als Jardinets de Gràcia i a les set a la plaça Imperial Tàrraco.

18.00 – L’ANC i Òmnium convoquen concentracions davant els ajuntaments de les capitals de comarca. En el cas de Barcelona, serà a la plaça de la Universitat.

Pors compartides: pors vençudes

Divendres 29 de setembre al migdia, sortint d’un fantàstic vermut (que lluny que queda) en un bar sense cobertura, vaig contestar als del Comitè de Defensa del Referèndum (CDR) del barri de Sant Antoni de Barcelona que sí, que dissabte al matí m’apuntava a explicar un conte als nens que assistissin a la mobilització per mantenir obert el Centre de Dia del carrer del Marquès de Campo Sagrado per poder-hi votar diumenge. Els explicaria un conte sobre com combatre les pors, un conte que acaba dient que les pors «són menys pesades si es comparteixen».

A la nostra escala ens tocava votar a l’IES Lluïsa Cura de la ronda de Sant Antoni. Però les meves filles van a l’Escola Pia de Sant Antoni a la ronda de Sant Pau. Així que el cap i el cor se’m van començar a dividir en dues parts. Però no podia arribar a tot i vaig voler centrar-me en el centre del meu carrer, on havíem de votar els meus veïns i jo el dia 1 d’octubre. Els del CDR de Sant Antoni ens van dir que érem pocs i ens podíem organitzar via grup de Whatsapp, perquè, a més, teníem tres avantatges clars: era un col·legi petit (dues meses), la direcció del centre hi estava implicada i volia obrir el diumenge, i el centre també era habitatge (hi viuen el conserge i la seva família). Així que tot havia d’anar bé.

Dissabte al matí, al contacontes, explicant als nens assistents, i als adults, també molt atents, el conte de les pors davant del Centre de Dia em vaig emocionar. Moltes cares conegudes unides pel mateix, un ambient alegre, esperançat, tothom predisposat a fer el que fos. I al grup de Whatsapp de l’IES Lluïsa Cura érem una vintena de persones comentant la jugada amb força calma fins que vam decidir que calia fer una assemblea aquella tarda per repartir-nos els torns d’estar davant del col·legi, etcètera. A les 17.00, un munt de veïns, més de vint i de quaranta (gràcies, gràcies, gràcies!), molts dels quals tenia la sensació que no havia vist mai, vam decidir en assemblea que com que no ens podien tancar el centre pels tres avantatges que he dit més amunt, dormiríem tots a casa i a partir de les 4.30 engegaria el primer torn i anar fent fins al recompte final.

Quan vam acabar l’assemblea era aviat i amb la família vam decidir d’anar a visitar els amics que teníem mobilitzats a l’escola Miquel Tarradell, al Raval. Mentre érem allà, el degoteig de nous membres al grup de Whatsapp de l’IES Lluïsa Cura no parava, i una altra noia (gràcies, gràcies, gràcies, companya) i jo ens vam animar a ser-ne les administradores juntament amb un membre del CDR de Sant Antoni que ens va assessorar i ens va calmar en tot moment (gràcies, gràcies, gràcies, company). De cop i volta, un missatge d’un dels membres va fer que l’etern 1 d’octubre comencés abans: en resum, deia que no podia dir-nos per què però que si us plau el centre a la nit de cap de les maneres no es podia quedar buit, que era indispensable que hi hagués algú tota la nit. La resta de membres li van començar a llançar preguntes i ell va continuar dient que no podia dir per què, que era davant de l’IES i que «havien passat coses». L’altra administradora de la llista i jo vam córrer cap a l’IES, vam parlar amb aquest noi per telèfon i quan vam saber quines «coses» havien passat ens van començar a tremolar les cames. Qui ens manava ficar-nos en aquell embolic?

Les «coses» que havien passat eren les urnes, que eren a punt d’arribar, i calia obrir el centre per amagar-les. No teníem claus cap de nosaltres, perquè la direcció del centre (gràcies, gràcies, gràcies, companys) ens havia dit que vindria a les 4.30 a obrir i a estar al peu del canó tot el dia. I pel grup de Whatsapp no podíem dir res. De fet, entre nosaltres parlàvem de «pizzes», i a estones se’ns mig escapava el riure mentre anàvem entenent, els més joves, que quan es parla en clau fora de les ‘pel·lis’ d’espies és perquè t’hi jugues la pell de debò. A poc a poc vam anar sent una bona colla davant del centre un altre cop. La majoria no sabien què havia passat i continuaven preguntant, el grup de Whatsapp bullia ple d’interrogants i alguns crits (els nervis, ho sé, companys; gràcies, gràcies, gràcies per la paciència), i vam decidirde  trucar al contacte del CDR per demanar-li què havíem de fer. No podíem convocar tothom a passar la nit al centre sense dir-los per què ho fèiem, si no, els posàvem en perill (ho dèiem i no ens ho acabàvem de creure del tot) sense avisar-los, sense donar-los el dret de decidir si s’hi apuntaven o no (us hi hauríeu apuntat tots, ara ja ho sé, gràcies, gràcies, gràcies).

Però el company del CDR estava reunit, una «reunió sense telèfons» molt important, era dissabte a les vuit del vespre. Vaig parlar amb la noia que m’havia proposat el contacontes del matí (gràcies, gràcies, gràcies, companya); li vaig dir «ha passat una cosa que no et puc dir, es veu que han d’arribar coses» i ella va trigar cinc minuts a arribar i va explicar-nos a les dues administradores que el material arribava per tandes i que calia tenir claus del centre per anar-ho amagant tot. Mentrestant els responsables del centre havien arribat amb les claus. I el senyor que tenia les «pizzes» a casa seva havia tornat i ens havia tranquil·litzat una mica assegurant-nos que les portaria quan ens anés bé a tots (gràcies, gràcies, gràcies, company). Així que l’altra administradora (gràcies, gràcies, gràcies, companyíssima) i jo vam dir al grup que falsa alarma, que tot seguia com s’havia decidit en assemblea i que tot aniria bé, i a descansar que l’endemà seria un dia molt llarg.

I l’endemà va ser un dia llarguíssim. Cap al migdia l’Escola Pia de Sant Antoni va rebre un atac brutal de la policia espanyola, molts pares i mares i mestres, amics i companys nostres, van rebre de valent, hi va haver molts desperfectes a l’escola i ja no s’hi va poder votar més. Urnes requisades. En canvi, el nostre petit centre de dues meses resistia gràcies a uns veïns exemplars, implicadíssims i fantàstics com ara sé que n’hi ha a tots els barris, pobles i ciutats del país, anava fent amb una cua llarga i valenta. Cor dividit i adolorit que trigarà a recuperar-se, i que no oblidarà mai res.

Vam viure escenes de por, a l’IES, sí, però finalment vam poder tancar i fer recompte i tot es va poder fer sense incidents i amb molt bona companyia. I els votants de l’Escola Pia, molts, van venir a votar a les nostres meses gràcies al cens universal, cosa que va causar cues més llargues i un recompte de vots que no es va acabar fins poc abans de la mitjanit.

Van passar moltes, moltíssimes coses més, no acabaria mai d’explicar-les ⎯ja ho aniré fent, ja ho anirem fent tots els que escrivim, segur⎯, però ara és això el que necessito deixar per escrit ja, abans que la meva ment d’escriptora hi comenci a afegir salsa, perquè no han passat encara vint-i-quatre hores i em comença a semblar ficció tot el que vaig viure ahir, 1 d’octubre de 2017, però us asseguro que no hi he afegit res de res, i que avui no us parla l’escriptora, us parla una veïna orgullosa del seu veïnat que es va deixar emportar pel seu cor (sempre en lluita amb el seu cap), una veïna que el dia 1 d’octubre va descobrir que hi ha veritats que arriben força després de dir-les: les pors són «menys pesades si es comparteixen».

Pineda pacta amb la cadena hotelera on s’allotgen policies que marxin

L’Ajuntament de Pineda de Mar ha pactat amb la cadena hotelera on s’allotgen policies nacionals del dispositiu de l’1-O que marxin aquest dimarts, segons ha explicat a TV3 la regidora de turisme del municipi. El consistori ha negociat aquest pacte amb la cadena mentre al davant de l’establiment on hi ha els agents s’han concentrat desenes de persones per mostrar el seu rebuig a l’actuació contra el referèndum d’autodeterminació. Els concentrats criden consignes com ‘assassins’ mentre un grup de bombers intenten calmar els ànims. A les onze de la nit han arribat furgonetes de la Brimo per protegir el local on hi ha els policies espanyols.

Cal recordar que aquest mateix dilluns hi ha hagut una concentració similar davant d’un establiment de Calella on hi havia agents de la Guàrdia Civil desallotjats. Els responsables de l’establiment han fet marxar els agents.És una situació similar a la que ha passat en un hotel de Figueres, on els propietaris han demanat als agents que marxin aquest dimarts com a mostra de rebuig a l’actuació policial de l’1-O.

Deu mil persones inunden Aiguaviva per denunciar la repressió policial viscuda al poble l’1-O

Unes 10.000 persones s’han acostat a Aiguaviva (Gironès) per tal de donar suport als veïns que aquest diumenge van patir la repressió de la policia espanyola, en el referèndum de l’1-O. L’èxit de convocatòria ha estat tan important que els organitzadors han hagut de suspendre una manifestació prevista al final de l’acte. Un acte que ha començat amb tres quarts d’hora de retard -estava previst per a les vuit del vespre- degut a la quantitat de gent que volia accedir al municipi. De fet, molts conductors han aparcat al voral de la carretera, ja que el centre ha quedat totalment col·lapsat. La concentració s’ha fet a la pista poliesportiva, on diversos veïns de pobles propers han explicat la seva experiència. Durant l’acte s’han fet constants al·lusions al paper dels Mossos d’Esquadra i als Bombers que han rebut una llarga ovació quan, al final, han pujat a l’escenari.

Els organitzadors de l’acte han anunciat que demanaran a l’Ajuntament d’Aiguaviva que declari Enric Millo persona ‘non grata’ al municipi, tal i com ja ha fet el consistori de Sant Julià de Ramis. Entre les anècdotes curioses que han explicat els ponents destaca la d’un dels membres de coordinació del referèndum que va amagar les urnes amb els vots al seu cotxe, davant l’imminent entrada de la policia. Tot seguit va col·locar el vehicle davant de l’entrada del carrer on s’havia de fer la votació per evitar el pas de les furgonetes. “Els agents van passar pel costat de les urnes i les paperetes i no se’n van adonar”, ha ironitzat.

L’hotel de Figueres que allotjava efectius de la policia espanyola els farà marxar arran de les càrregues de l’1-O

L’hotel Travé de Figueres on s’allotgen efectius de la policia espanyola els farà marxar aquest dimarts arran de les càrregues de l’1-O. La direcció de l’establiment ha anunciat la decisió a través d’un breu comunicat que ha penjat a les xarxes socials.

A través de Facebook i responent a preguntes de diversos usuaris han afegit que “marxaran perquè la direcció no vol allargar l’estada dels clients”. “Portaven dos anys venint de manera intermitent però això potser molta gent no ho sap”, afirmen. “De totes maneres, nosaltres estem en desacord amb el que ha passat el dia 1 per això ens veiem obligats a prendre aquesta decisió”, afegeixen. El fort desplegament es va fer públic fa dues setmanes quan les imatges amb prop d’una desena de furgonetes del cos i dues més de la Guàrdia Civil a l’aparcament de l’hotel van començar a circular per les xarxes socials.

L’establiment es va negar a fer declaracions però les crítiques no es van fer esperar. L’anunci arriba el mateix dia que l’hotel de Calella (Maresme) que també allotjava un centenar d’efectius de la Guàrdia Civil hagi decidit expulsar-los.

Una aturada per a reafirmar-nos

VilaWeb s’afegeix avui a l’aturada de país convocada per la Taula de la Democràcia, en protesta per la repressió desfermada per la policia espanyola contra el referèndum. Per aquest motiu avui el nostre diari només informarà de fets relacionats amb la vaga en les edicions web i mòbil i no publicarà l’edició en paper, que porta la data d’avui. De la mateixa manera, la redacció i l’Espai VilaWeb a Barcelona romandran tancats durant vint-i-quatre hores.

La convocatòria d’aquesta aturada és molt oportuna. El país necessita expressar públicament la indignació i el dolor que tots vàrem sentir diumenge veient com les forces de seguretat espanyoles agredien no solament ciutadans individuals –gairebé nou-cents van ser ferits–, sinó l’essència de la democràcia. Veure gent gran o joves assaltats i atacats d’aquella manera fou extremadament dolorós. Però no ho fou pas menys veure com s’emportaven urnes, menystenint així la importància de la decisió personal i col·lectiva. No volien ni saber què pensem.

En aquest sentit és molt important de remarcar que el comportament absolutament desproporcionat de diumenge és responsabilitat, en primer lloc, dels comandaments i del govern espanyol. Però no podem negligir l’odi i la violència personal mostrada per tots els membres d’aquesta operació. Es van comportar com a autèntiques bèsties humanes. Van ultrapassar els límits de la seua feina i mereixen la nostra reprovació i la investigació que el govern de Catalunya ha anunciat sobre els seus actes.

Contra tot això, fem una crida a paralitzar el país avui. Contra tot això i també com una mostra a la comunitat internacional que Catalunya no està disposada a tolerar mai més abusos com aquests i que ha decidit –entre moltes altres raons també per això– emprendre el procés que en pocs dies ens ha de conduir a la proclamació de la República Catalana.

[VÍDEO] Les instruccions de David Fernàndez a la gent per salvar les urnes de l’escola Dovella

Votar no era suficient, ahir va tocar defensar els col·legis electorals durant tot el dia. Des de les cinc del matí -alguns, fins i tot, des de molt abans- milers de ciutadans es van concentrar davant dels més de dos mil col·legis electorals de Catalunya per garantir que els ciutadans podien exercir amb normalitat el seu dret de vot i evitar l’entrada de la policia.

Una de les imatges més importants de la jornada es va produir a l’escola Dovella, situada al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona. Com a molts punts de votació del país, va arribar-hi la informació que la policia espanyola s’hi dirigiria i patien perquè la situació de l’escola dificultava la seva defensa. Així doncs, van decidir traslladar les urnes i els vots a l’Institut Juan Manuel Zafra, que es troba a prop de l’escola i que era més fàcil de defensar.

Ara bé, el trasllat era un moment de gran vulnerabilitat i va fer falta que totes les persones concentrades davant de l’escola van custodiar tot el material electoral des de l’escola fins a l’institut. L’ex-diputat de la CUP David Fernàndez va ser l’encarregat de demanar a la multitud que ajudés els encarregats de les meses a fer el trasllat.

David Fernández ha demanat així, a les 19h, la col·laboració de la gent que es feia forta a l’escola Dovella de Barcelona. #1OTV3pic.twitter.com/Nu3fwMkt6q

— Ismael Martín (@ismartin_amoros) 1 d’octubre de 2017

Un anònim entre molts: així es va fer possible el referèndum de l’1-O

‘Vàrem haver de fer un passadís per arribar al cotxe. Quan la gent va veure que obria el maleter, tothom es va excitar. Cridaven “votarem”. Hi havia centenars de persones defensant el col·legi. Molt èpic, no trobo cap paraula més encertada.’ És el testimoni d’una de les centenars de persones que van preparar la logística del referèndum d’autodeterminació de Catalunya durant dies. Sense poder-ho compartir amb ningú, sense poder-ne presumir perquè hi havia massa en joc. Aquest és el relat de la Carme, una gironina que va viure els fets en primera persona i que va formar part d’una xarxa que va connectar el govern amb la societat civil per fer realitat el referèndum.

Mesos enrere s’havia ofert a un membre del nucli dur de l’ANC per col·laborar en tot allò que calgués per a preparar el referèndum, explica per telèfon, encara sobreexcitada pels fets de diumenge. Dies més tard, aquest primer contacte li va dir que comptaven amb ella: que havia d’estar atenta i esperar instruccions, que un contacte li trucaria. Encara no hi havia nervis. ‘Llavors no sabia que tindria urnes a les meves mans, ni que tindria claus d’un col·legi electoral’, confessa rient.

En els preparatius se cercava gent compromesa, no hi podia haver cap filtració que arribés a la policia espanyola. La prevenció era la primera consigna de tots aquells que van col·laborar en els preparatius del referèndum. Es comunicaven per telèfon, només per dir-se on quedaven, o bé a través de Telegram o Signal.

Dimecres de la setmana passada la Carme va ser citada al centre de Girona per una persona que no havia vist mai: ‘Suposo que era algú de l’administració, no ho sé. Com menys sabéssim, millor.’ Ell va ser qui li va comunicar que seria l’encarregada d’obrir i tancar el seu col·legi electoral.

Com si fos un film, li van lliurar un sobre on hi havia les claus del centre i documentació: ‘Hi havia un pla del local, però fet a mà per a evitar conflictes. Això sí, molt ben detallat i amb els codis de les alarmes’. Encara no se sabia que la gent defensaria els col·legis, dormiria als centres i no caldria desconnectar-les.

Abocada de ple en el referèndum, li assignen uns RA –representants de l’administració, seleccionats pel govern de la borsa de col·laboradors. Ara sí, nervis. ‘Sé que hi havia substituts per a qualsevol que hi renunciés. Emocionalment, podia arribar a ser estressant. Tinc família, em falten molts anys encara per a jubilar-me.’ I és que les amenaces del govern espanyol sobre els organitzadors ja són a l’ordre del dia.

Cassoles per a la festa
Falten dos dies per a l’1-O i la nostra protagonista assisteix a l’única reunió que presenciarà. És als afores de la ciutat, en una nau buida on ningú no pot imaginar que s’hi troben reunits els qui seran els porters dels col·legis electorals de la ciutat de Girona. Dirigeixen la trobada clandestina membres de l’administració que els lliuren un sobre DIN-A4 amb la documentació de les meses. També els aconsellen de no oferir cap resistència i lliurar l’urna si la policia vol segrestar-la. ‘L’ambient era emocionant. Quaranta persones que no ens coneixíem i d’una mitjana d’edat de cinquanta en amunt, reunits d’amagat pel referèndum.’

Per si la pressió i la responsabilitat fos poca, dissabte al matí rep una trucada del seu primer contacte. Cal fer una última gestió. ‘Vaig anar a casa seva i en un paquet tenia onze cassoles per a mi.’ Les cassoles eren les urnes. Així les anomenaven els organitzadors. En altres llocs eren pizzes o confeti. Van conduir el cotxe fins al col·legi i el van deixar aparcat just al davant, de manera que l’endemà, el recorregut fins a l’interior fos com més ràpid millor.

Les urnes ja estan al col•legi més gran de Catalunya. L’Escola Industrial. Espectacular. pic.twitter.com/8iXLc07ycZ

— Albert Llimós (@AlbertLlimos) 1 d’octubre de 2017

Aquella nit la va passar a casa, amb el cor en un puny i patint per si aquella plaça de minusvàlids on havia aparcat ho engegaria tot en orris. Nervis continguts i poques hores per a dormir, perquè a les dues de la matinada encara preparava el dinar de l’endemà. Seguint les instruccions que havia rebut als afores de Girona, la nostra protagonista es va presentar a les set al col·legi electoral. Crits de ‘votarem’, molta germanor i les urnes gairebé entren mantejades al col·legi. Missió complerta. La Carme va cedir el relleu a la ciutadania i va començar la defensa del centre.

Les perles: Les instruccions de David Fernàndez per a salvar les urnes i el vídeo que desmunta les mentides de Rajoy en dos minuts

Les perles d’avui

Les instruccions de David Fernàndez per salvar les urnes de l’escola Dovella. Votar no era suficient, ahir va tocar defensar els col·legis electorals durant tot el dia. Des de les cinc del matí –alguns, fins i tot, des de molt abans–, milers de ciutadans es van concentrar davant els més de dos mil col·legis electorals de Catalunya per garantir que els ciutadans podien exercir amb normalitat el dret de vot i evitar l’entrada de la policia. Una de les imatges més importants de la jornada es va veure a l’escola Dovella, situada al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona. Com a molts punts de votació del país, va arribar-hi la informació que la policia espanyola s’hi adreçava i patien perquè la situació de l’escola en dificultava la defensa. Així doncs, van decidir de traslladar les urnes i els vots a l’institut Juan Manuel Zafra, que és a prop de l’escola i que era més fàcil de defensar. Ara, el trasllat era un moment de gran vulnerabilitat i va fer falta que totes les persones concentrades davant l’escola custodiessin tot el material electoral des de l’escola fins a l’institut. L’ex-diputat de la CUP David Fernàndez va ser l’encarregat de demanar a la multitud que ajudés els encarregats de les meses a fer el trasllat. Ho podeu veure ací:

David Fernández ha demanat així, a les 19h, la col·laboració de la gent que es feia forta a l’escola Dovella de Barcelona. #1OTV3 pic.twitter.com/Nu3fwMkt6q

— Ismael Martín (@ismartin_amoros) 1 d’octubre de 2017

El vídeo que desmunta en dos minuts les mentides de Mariano Rajoy. Avui no hi ha hagut un referèndum d’autodeterminació a Catalunya’; ‘Espanya, una democràcia madura i avançada, amable i tolerant’; ‘Alguns han intentat furtar la veu dels qui pensen de manera diferent’; ‘Han vulnerat els drets més fonamentals’; ‘Hem vist comportaments i actituds que repugnen a qualsevol demòcrata’; ‘Hem estat un exemple per al món per la nostra capacitat de superar-nos a cada pas’… Són algunes de les frases de la compareixença d’ahir del president espanyol, Mariano Rajoy, després de la jornada de referèndum enmig de la violència i el terror de la policia espanyola. Aquest vídeo que ha difós la Crida per la Democràcia les desmunta totes en un parell de minuts.

Les notícies del dia

Els observadors internacionals denuncien ‘repetides violacions de drets humans i civils’ durant l’1-O. Un grup independent d’observadors internacionals va supervisar el referèndum ha publicat un avui un comunicat preliminar en el qual assegura que durant la vi es van produir ‘nombroses violacions’ tant de drets humans com de drets civils. L’equip, liderat per Helena Catt, acadèmica i experta en eleccions, denuncia que va estar present davant de fets dels quals ‘cap observador electoral hauria de ser mai testimoni’ i es mostra ‘sorpresa’ amb la situació que es va viure diumenge a Catalunya. Catt afirma que l’acció policial era ‘una operació d’estil militar’ planificada de forma ‘molt acurada’. Ho podeu veure ací.

Lliçó insòlita dels periodistes europeus a la CE: ‘Quants ferits necessiteu per a intervenir?’. Ha estat una conferència de premsa insòlita: durant més de quaranta minuts, el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha hagut de respondre desenes de preguntes, una rere l’altra, de periodistes internacionals sobre el referèndum català, les conseqüències que pot tenir i la passivitat europea davant de la violència policíaca. Al començament, Schinas ha llegit un comunicat en què la Comissió donava suport a Rajoy però avisava que ‘la violència no pot ser mai un instrument polític’ i feia una crida a ‘tots els actors implicats perquè passin de la confrontació al diàleg’. Però les preguntes, després, han estat constants. Fins i tot un periodista, molest, ha demanat quants ferits hi hauria d’haver perquè la UE hi intervingués d’una vegada. Ho podeu veure ací.

L’ONU demana una investigació independent sobre la violència contra els catalans. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha demanat una investigació independent i imparcial sobre ‘tots els actes de violència’ que hi va haver ahir a Catalunya contra els votants del referèndum (vegeu-ne el comunicat). També ha dit que la resposta policíaca sempre ha de ser proporcionada i que el conflicte s’ha de resoldre amb diàleg polític i amb respecte per les llibertats democràtiques’. Ho podeu veure ací.

Puigdemont demana al govern espanyol que accepti la mediació internacional. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat avui a migdia en una conferència de premsa que el govern cercaria la mediació internacional per restablir la normalitat institucional arran de les vulneracions de drets fonamentals que es van produir ahir. ‘El moment aconsella mediació i la mediació ha de ser internacional perquè sigui eficaç. Puigdemont, però, demana una mediació ‘sense condicions’ i insta el govern espanyol a acceptar-la. Ho podeu veure ací.

Els hotels de Calella expulsen la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Tres hotels de Calella han convidat la policia espanyola i la Guàrdia Civil a marxar de les seves instal·lacions. Segons que informa l’agència EFE, l’hotel Catalonia, l’hotel Palmeres i l’hotel Vila han expulsat uns 500 agents dels cossos policíacs espanyols. Ho podeu veure ací.

El president de Catalunya demana al parlament la proclamació de la independència. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut acompanyat de tots els consellers avui al vespre, després de la llarga jornada del referèndum. En la compareixença, ha demanat al Parlament de Catalunya que proclami la independència. La proclamació es farà tan bon punt hi traslladi el resultat del referèndum d’avui, que s’ha pogut fer amb una gran participació malgrat la repressió i la violència policíaca. Puigdemont demanarà al parlament que faci la proclamació en compliment de la llei del referèndum. ‘Ens hem guanyat el dret de tenir un estat independent’, ha declarat. ‘Ens hem guanyat el dret de ser respectats i reconeguts. Milions de persones heu parlat alt i clar i heu llançat el missatge que teniu dret de decidir el vostre futur i la vostra llibertat.’ Ho podeu veure ací.

Gerard Piqué ironitza sobre la ‘professionalitat’ i la ‘proporcionalitat’ de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. El futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué ha tornat a carregar avui contra la violència i la repressió de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil contra el referèndum i la ciutadania. Piqué ha ironitzat sobre la defensa del govern espanyol de l’actuació dels cossos policíacs, de la qual van dir que havia estat ‘professional’ i ‘proporcional’. Ho ha fet difonent i repiulant vídeos de la violència, entre els quals el de TV3 que inclou les declaracions de la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, juntament amb les impactants imatges de les agressions. Ho podeu veure ací.

Les recomanacions d’avui

Avui us recomanem el Mail Obert de Pere Cardús que duu per títol ‘Alerta ara amb Puigdemont i preparats per a tot això que ha de passar‘.

També podeu llegir el Mail Obert d’Oriol Izquierdo. Es titula ‘Espanya ensorra tots els ponts’

Finalment, també us recomanem la Crònica de Pere Cardús titulada ‘El dia que Catalunya va guanyar-se la república a cop de democràcia’.

I ara la proclamació de la independència: que serà complicat, això?

El referèndum d’autodeterminació i, sobretot, la violència descarregada per l’estat espanyol, han portat el procés d’independència de Catalunya a un estadi completament nou. La decisió del govern de demanar al parlament que complesca la llei del referèndum i, per tant, proclame la república independent de Catalunya fa entrar el Principat en una fase del procés completament inèdita. Aquesta fase té uns arguments i una dinàmica nous que cal analitzar.

El moment ho és (gairebé) tot
Tots els processos d’independència que hi ha hagut al món han passat quan s’han escaigut dues circumstàncies: que la unitat interna fos molt gran i que ho fos també la feblesa de l’estat a l’exterior. La força de l’estat a l’interior de les fronteres és un factor que es pot menystenir si es compleixen les altres dues.

Per això cal aprofitar el moment. Encara que els processos siguen llargs, necessàriament s’han de resoldre de pressa. Perquè les condicions en què es basen no poden mantenir-se gaire temps en una situació òptima.

La repressió desfermada per l’estat espanyol d’ençà de la proclamació de les dues lleis de desconnexió ha forjat les condicions necessàries. D’una banda, a l’interior del país ha solidificat el bloc independentista i ha fet que s’hi decantàs un gran nombre d’indecisos, que simplement no poden tolerar durant més temps actuacions com les que es van veure diumenge. Ací hem vist com els comuns i fins i tot una part del PSC s’han desmarcat completament del PP i s’han trobat obligats a donar suport a una població majoritàriament independentista, que és la que ha estat objecte de l’atac.

Quant al front internacional, la reacció encara ha estat més clara. La indignació generalitzada amb què la premsa mundial ha reaccionat a les imatges fa un coixí de suport a Catalunya que es pot capitalitzar amb una relativa facilitat.

En política internacional, la concessió del remedial only és una de les pràctiques més habituals per a desencallar una situació complicada. Es tracta d’acceptar un pas de gran transcendència però explicant que s’accepte perquè és l’únic remei per a tornar a l’equilibri original. En aquest cas, la independència seria el ‘remei únic’ perquè Catalunya recuperàs l’autonomia clarament violada per l’estat espanyol amb l’actuació de diumenge.

Què cal que passe?
Ara s’obre un moment de clara confrontació. El parlament ha de decidir, probablement dimecres, com enfoca la sessió per a aprovar la declaració d’independència i quin dia la fa. La data dependrà de quants dies necessita la Sindicatura Electoral per a fer la seua feina. Tenint en compte que demà hi ha vaga i dimecres el parlament rebrà oficialment la demanda, és gairebé impossible de fer-la aquesta setmana. Dilluns de la setmana vinent sembla el dia més probable, ara mateix.

Però també dependrà de la reacció espanyola. És fa difícil d’imaginar que Madrid acceptarà la seua derrota sense més ni més i, per tant, haurà de fer alguna cosa. Essent impossible qualsevol negociació, la cosa més probable és que l’estat espanyol opte per augmentar el nivell de violència.

Això es podria traduir, sobretot, en un intent de detenir el govern o d’ocupar el parlament. Tanmateix, qualsevol de les dues accions significaria un acte definitiu que desencadenaria una declaració d’independència immediata, i també un escàndol internacional encara més gros que l’actual.

Segons el nivell de violència que l’estat prove d’aplicar, hi haurà un moment que el govern podria demanar als Mossos que actuen en defensa de la població civil. Això, en bona lògica, hauria de passar el mateix dia de la declaració d’independència, moment en què de manera formal la Guàrdia Civil i la policia espanyola passarien a ser forces estrangeres. Però, segons què passe, no es pot descartar que aquesta decisió s’haja de prendre abans i tot.

Siga com siga, ara la independència ja depèn tan sols del vot favorable del parlament, vot assegurat amb els escons de Junts pel Sí i de la CUP i que fins i tot es podria ampliar amb diputats de Catalunya Sí que Es Pot. Aquest vot, legitimat pel resultat del 27-S i validat en el referèndum, no és alterat per l’actitud que puguen prendre sobretot PP i Ciutadans de marxar del parlament. Recordem, una volta més, que els pro-russos van marxar abans de la declaració d’independència del parlament letó.

Què ha de fer el govern, després de la proclamació?
Hi ha dos objectius immediats, després de la proclamació de la independència. El primer –i principal– és mantenir el govern del territori. I el segon, que no és urgent, és negociar el reconeixement internacional.

El primer sí que és important, perquè cap estat no reconeixerà formalment Catalunya si la Generalitat, la República, no exerceix el govern diari dels catalans. En la pràctica, això no ha de ser gaire complicat, car la major part de les activitats considerades administratives i polítiques del país ja es fan des d’una direcció catalana. Hospitals, escoles, mestres, policia, fins i tot jutges… tenen una organització que controla la Generalitat.

Els pocs elements que resten fora d’aquesta trama, bàsicament fronteres i algunes grans infrastructures, poden ser objecte d’un control passiu temporal. Per exemple, l’aeroport de Barcelona. No tindria sentit originar un conflicte greu per l’aeroport podent adoptar mesures de control externes a l’edifici. Espanya no està en disposició de tancar-lo ni de deixar d’operar en el centre de control aeri de Gavà, perquè aquestes instal·lacions presten servei també al sud de l’estat francès. Esperar amb paciència al moment de la negociació seria una bona tàctica, una tàctica que ja van emprar els països bàltics.

És gaire important, el reconeixement internacional?
Evidentment, el reconeixement internacional és determinant. Per a ser un estat no cal ser reconegut internacionalment però un estat sense reconeixement internacional és molt estrany.

Tret que passe alguna cosa molt sorprenent o que una reacció desmesurada d’Espanya ho precipite, el reconeixement serà un procés lent. En la majoria dels estats nous, dura entre dos anys i tres.

En aquest període, els altres estats estudien la viabilitat pràctica de l’estat nou, que vol entrar a l’arena internacional: si és funcional, si és capaç de controlar el seu territori, si és fiable. En un primer moment, es fan passos poc perceptibles des del carrer, però importants. Per exemple, es podria esperar un accés més o menys ràpid a l’Europol o un seguit d’acords de baix nivell polític, molt tècnics, amb França. O la presència, sota qualsevol aparença, del Banc Central Europeu a Barcelona. A partir d’aquests punts bàsics, els estats aniran evolucionant i s’aniran decantant cap al reconeixement diplomàtic o no.

En aquest procés hi haurà dos elements clau: França i la Unió Europea.

França serà molt important, perquè tindrà una frontera estatal comuna en la Catalunya Nord. És, doncs, el gran estat europeu que té més interès a mantenir una relació normalitzada amb la república. Seran els seus interessos –de seguretat, però també econòmics– que marcaran el ritme.

Especialment, marcaran el ritme de la Unió Europea, encara que aquesta tinga una dinàmica pròpia. Per a la Unió, el conflicte entre Catalunya i Espanya és una de les situacions més difícils que podria imaginar. Perquè no hi ha precedents ni regles que es puguen aplicar asèpticament i perquè és conscient que, acabe com acabe, una de les dues parts se sentirà ofesa.

Des del punt de vista tècnic, la solució és senzilla i ja ha estat avançada per la diplomàcia alemanya. Com que les lleis europees vigeixen a Catalunya, continuaran vigents a Catalunya, de manera que, amb independència de la negociació formal que calga, la vida diària no serà interrompuda i els ciutadans no notaran cap canvi.

Des del punt de vista polític, tot serà més difícil. Potser la Unió Europea, per evitar el tràngol d’haver de decidir, proposarà una negociació. Però no s’hi pot negociar res que no siga, pel cap baix, un segon referèndum d’autodeterminació, aquesta vegada acordat. Brussel·les sap que això Espanya no ho acceptarà mai i que per sota d’això Catalunya tampoc no acceptarà res. I ací hi ha una paradoxa sorprenent: la Unió Europea té maneres molt eficaces de pressionar Espanya, però no en té cap per a pressionar a Catalunya.

Siga com siga, no és previsible d’entrada una situació de reconeixement ple, però tampoc l’expulsió. Segurament, es trobaran fórmules innovadores, com la que va salvar la situació de Xipre o com la que va servir per a fer-hi entrar l’antiga RDA, quan encara era membre del Pacte de Varsòvia. Novament, al govern català li és més senzill que no pas a l’espanyol perquè qualsevol pas endavant en l’escena internacional serà clarament una victòria.

I la constitució?
La Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República delimita, finalment, com es farà la transició dins el Principat. Dibuixa un període d’un any durant el qual hi haurà dues eleccions, un referèndum i un debat social.

L’any –trepidant– posterior a la declaració de la independència començarà amb la convocatòria del Fòrum Social Constituent. Durant mig any, aquest fòrum delimitarà, per mitjà de la participació popular, les grans línies de la nova constitució, sense concretar-les en cap articulat.

L’articulat serà la tasca de l’Assemblea Constituent, que naixerà de les eleccions que es faran el març del 2018. Aquestes eleccions tindran l’enorme risc de saber què passaria si les guanyassen les forces unionistes. Si no és així, el nou parlament tindrà mig any per a redactar la constitució de la república que serà sotmesa finalment a referèndum. I després d’aquest referèndum –i si tot ha anat bé–, es convocarien unes altres eleccions, ara ja el primer parlament republicà. Amb això es tancaria el període de transició.

Quins són els grans perills?
Ara mateix, els dos grans perills que apareixen en l’horitzó són el control de la hisenda catalana per part de l’estat espanyol i el procés constituent complicat que s’ha dissenyat per a després de la proclamació.

En aquest moment, les autoritats espanyoles controlen totalment la hisenda catalana. Per això caldrà trobar la manera de desfer-se’n. Sense diners a la caixa, la república no pot funcionar i això obligarà el govern a prendre mesures per tal que els bancs liquiden els imposts públics a la Generalitat i no a l’estat espanyol. No serà fàcil, però hi ha maneres de fer-ho.

El disseny del període constituent és certament un maldecap important. Normalment, els països que s’acaben d’independitzar no s’arrisquen tant d’una manera tan ràpida com s’arriscarà la república catalana, i procuren estabilitzar les institucions abans de sotmetre-les a la tensió d’un debat que ha de ser necessàriament partidista. Però en el cas del Principat la decisió ja s’ha pres i, per tant, s’haurà d’assumir.

Gerard Piqué, escridassat i insultat en l’entrenament de la selecció espanyola a Madrid

Ahir Gerard Piqué va criticar la brutalitat policíaca a Catalunya durant el referèndum. Avui ha anat a l’entrenament amb la selecció espanyola a Las Rozas, a Madrid i, quan ha sortit al terreny de joc, ha estat escridassat pel públic assistent i insultat, amb crits de ‘Piqué, cabró, Espanya és la teva nació’ i amb cartells que li demanaven ‘Què hi diu, al teu DNI?’

Sale Piqué pic.twitter.com/F61hBh1mYk

— Eduardo J. Castelao (@EJCASTELAO) 2 d’octubre de 2017

La tensió era tan alta que l’entrenador de la selecció, Julen Lopetegui, ha suspès l’entrenament quan feia vint minuts que havia començat.

Tras 23 minutos España deja de entrenar pic.twitter.com/LjD3Jvjx81

— Eduardo J. Castelao (@EJCASTELAO) 2 d’octubre de 2017

Justament avui, Piqué ha fet uns piulets crítics amb les declaracions de dirigents del govern espanyol que deien que la policia havia actuat ‘amb professionalitat i de manera proporcional i proporcionada’.

''Han actuado con profesionalidad y de modo proporcional y proporcionado''. https://t.co/FLHvhmwJ8L

— Gerard Piqué (@3gerardpique) October 2, 2017

Els hotels de Calella expulsen la policia espanyola i la Guàrdia Civil

Tres hotels de Calella han convidat la policia espanyola i la Guàrdia Civil a marxar de les seves instal·lacions. Segons que informa l’agència EFE, l’hotel Catalonia, l’hotel Palmeres i l’hotel Vila han expulsat uns 500 agents dels cossos policíacs espanyols.

Ací podeu veure diversos veïns acomiadant els agents amb aplaudiments irònics.

Ahir a la nit diversos agents policíacs espanyols van agredir veïns que es concentraven davant dels hotels per a protestar contra la repressió i la violència exercida contra els votants i la gent que defensava els col·legis electorals. Desenes de persones van ser ateses i hi va haver quatre ferits.

Avui al matí, la batllessa de Calella, Montserrat Candini, ha explicat a Ràdio Calella que es reuniria amb les direccions dels hotels perquè no continuessin allotjant la policia espanyola i la Guàrdia Civil en els seus establiments.

Lliçó insòlita dels periodistes europeus a la CE: ‘Quants ferits necessiteu per a intervenir?’

Ha estat una conferència de premsa insòlita: durant més de quaranta minuts, el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha hagut de respondre desenes de preguntes, una rere l’altra, de periodistes internacionals sobre el referèndum català, les conseqüències que pot tenir i la passivitat europea davant de la violència policíaca. Al començament, Schinas ha llegit un comunicat en què la Comissió donava suport a Rajoy però avisava que ‘la violència no pot ser mai un instrument polític’ i feia una crida a ‘tots els actors implicats perquè passin de la confrontació al diàleg’. Però les preguntes, després, han estat constants. Fins i tot un periodista, molest, ha demanat quants ferits hi hauria d’haver perquè la UE hi intervingués d’una vegada.

Vegeu el vídeo sencer amb la traducció simultània que ha ofert TV3:

Schinas no ha volgut fer cap comentari sobre una possible declaració d’independència i s’ha remès al comunicat en les diverses ocasions en què li han preguntat quina seria la posició de la CE si el Parlament de Catalunya fes una declaració unilateral d’independència. Sobre si la CE estaria preparada per contribuir a una mediació, el portaveu ha dit que preferia no entrar en escenaris condicionals. També li han preguntat què farà la CE per ajudar al diàleg, i Schinas ha dit que no feia cap paper en aquest sentit i ha reafirmat la crida al diàleg entre les dues parts.

‘Violència’ i els valors de la UE
‘Com pot ser que Juncker digués al discurs de l’estat de la Unió que els valors eren el més important (entre ells, el de fer sentir la teva veu com a ciutadà) i la CE continuï dient que és un afer intern?’, ha demanat un corresponsal. ‘La constitució espanyola, com totes, inclou els valors als quals se cenyeix la CE’, ha dit el portaveu.

Un periodista de l”Irish Times’ li ha demanat a Schinas que especifiqués a qui es referia com a responsable de la ‘violència’ de la qual parlava la Comissió en el comunicat. El portaveu no ha volgut precisar-ho i s’ha referit un altre cop al comunicat oficial, que més d’un periodista ha descrit com a ‘ambigu’. ‘Què significa per la CE ser guardiana dels tractats tenint en compte que aquests inclouen la Carta de Drets Fonamentals?’, ha llançat el mateix periodista. ‘Sí, la CE ho és i és la seva intenció fer-ho’, ha respost el portaveu. ‘Creu que la resposta policial va ser proporcional, com va dir el president del govern espanyol?’, li ha dit un altre periodista, al qual no ha contestat.

El corresponsal del ‘Daily Telegraph’ ha demanat al portaveu per què la CE havia trigat tant a pronunciar-se i si la institució feia tot el possible ‘per ignorar-ho’. ‘Estic en desacord amb la seva afirmació. Som nosaltres els que decidim quan pronunciar-nos. No sé si és tard o d’hora, però hem fet un comunicat ara que creiem que els elements són rellevants’, ha contestat Schinas. El periodista també ha fet referència als missatges enviats per diferents líders europeus, com ara el primer ministre belga, Charles Michel, de condemna de la violència i li ha recordat que molta gent a Catalunya mirava cap a la UE com un referent moral. ‘Estan equivocats?’, li ha dit. El portaveu ha dit que no li corresponia a ell respondre aquesta pregunta i ha insistit en el missatge del comunicat.

Un periodista de ‘Le Soir’, ha preguntat a la CE per què havia esperat fins ara per fer una crida al diàleg. Amb tot, Schinas ha repetit que abans d’expressar-se la institució havia reunit tots els elements. Encara un altre corresponsal ha retret a l’executiu que el president, Jean-Claude Juncker, no hagués comparegut avui davant la premsa i ha dit: ‘Quan veus gent gran i nens sent atacats en centres de votació, no ho entens com una amenaça als valors europeus?’

Debat sobre la situació a Catalunya
El portaveu no ha descartat que el col·legi de comissaris fes un debat demà sobre la situació a Catalunya. Segons que ha dit, no hi ha una agenda concreta i, per tant, ‘hi ha la possibilitat de discutir-ho’.

‘Si el parlament decideix de debatre sobre aquesta qüestió, la Comissió hi participarà en el nivell adequat’, ha dit també davant una periodista que ha afirmat que alguns grups d’esquerra al Parlament Europeu havien demanat de debatre sobre la violència policíaca que va viure Catalunya ahir en el si del plenari a Estrasburg.

Esbroncades espontànies contra la policia espanyola

La indignació per l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil és a flor de pell. La ciutadania esbronca de manera espontània els agents d’ambdós cossos policíacs. Cada vegada que un furgó es mobilitza, la gent el rep amb crits de rebuig. En aquestes imatges, enregistrades a la Via Laietana, es pot veure.

Vila Laietana a prop de Sant Jaume, fa uns minuts. El poble expressa el seu amor a les forces d’ocupació. pic.twitter.com/LBZHDCQmke

— Kim Aulet (@elsomatent) 2 d’octubre de 2017

Havent dinat a Via Laietana ens hem trobat una parada de xusma en formació. pic.twitter.com/99QzTuN8Yh

— Miquel Adam (@SubalQuinina) 2 d’octubre de 2017

Precisament a la Via Laietana ara mateix hi ha una concentració davant de la comissaria de la policia espanyola. Un grup d’estudiants han tallat el carrer i s’han assegut a l’asfalt per protestar contra la brutalitat policíaca d’ahir. S’han sentit crits de ‘fora les forces d’ocupació’ i ‘els carrers seran sempre nostres’.

Manifestació espontània davant de la comissaria de la policia espanyola de Via Laietana

Els estudiants han col·lapsat avui el centre de Barcelona per a protestar contra la brutalitat de la policia espanyola contra l’1-O. La primera concentració s’ha fet a la plaça de la Universitat de Barcelona a les dotze del migdia, després han marxat fins a la plaça de Catalunya on ha continuat la protesta. L’ambient sempre ha estat festiu amb música i balls. Més tard un grup s’ha dirigit davant de la comandància de la policia espanyola a la Via Laietana. Han tallat el carrer entre de crits de ‘fora les forces d’ocupació.’ Els càntics s’han intercalat amb una xiulada potent.

La comissaria de la Via Laietana és un dels punts més sensible de la memòria antifranquista de Barcelona. Desenes de persones van ser torturades en aquest edifici per les seves idees polítiques durant la dictadura. Els Mossos d’Esquadra s’han desplegat davant dels antiavalots espanyols que controlen l’entrada de la comissaria. El nombre de manifestants no ha parat de créixer i el cordó s’ha convertit en una llarga fila de furgons dels Mossos. Els manifestants s’han assegut a l’asfalt i no tenen la intenció de marxar.

Ací podeu veure imatges de la concentració:

La Via Laietana tallada davant la Jefatura Superior de la Policía pic.twitter.com/VW9mYK5bkH

— anna mauri coll (@annafunki) October 2, 2017

hola demogracia #CatalanReferedendum #2Oct en Via Laietana pic.twitter.com/IZNNlkf8oA

— @nomuycatolica (@nomuycatolica) October 2, 2017

Via laietana ara mateix. Torneu al vostre país cobards! pic.twitter.com/MVsBqhhBgB

— Unai (@unaim6) October 2, 2017

La policia espanyola també ha mobilitzat diversos furgons una volta la concentració ha començat a créixer. La ciutadania ha expressat el seu rebuig a l’actuació d’ahir durant tot el trajecte cap a la comissaria. Ací podeu veure imatges de la part alta de la Via Laietana.

Vila Laietana a prop de Sant Jaume, fa uns minuts. El poble expressa el seu amor a les forces d'ocupació. pic.twitter.com/LBZHDCQmke

— Kim Aulet (@elsomatent) October 2, 2017

Els observadors internacionals denuncien ‘repetides violacions de drets humans i civils’ durant l’1-O

Un grup independent d’observadors internacionals que van supervisar el referèndum ha publicat un avui un comunicat preliminar en el qual asseguren que durant la visita es van produir ‘nombroses violacions’ de drets humans i civils. L’equip, liderat per Helena Catt, acadèmica i experta en eleccions, denuncia que va estar present davant de fets dels quals ‘cap observador electoral no hauria de ser mai testimoni’ i es mostra ‘sorpresa’ amb la situació que es va viure diumenge a Catalunya. Catt afirma que l’acció policíaca era ‘una operació d’estil militar’ planificada de manera ‘molt acurada’.

‘Ens sorprèn que oficials armats emmascarats entrin a les seus electorals amb l’objectiu d’evitar un procés democràtic pacífic’, apunta. ‘Malgrat aquests aspectes i més dificultats que la gent va experimentar en l’intent de votar, vull assenyalar que el que vam veure ahir va ser una votació’, diu l’experta.

Tot i els canvis d’última hora, com ara l’elaboració d’un cens universal, els observadors han indicat que la gent present a les seus electorals havia fet les coses tan bé com havia pogut i que no havien detectat ‘cap senyal d’intent de manipulació del vot’.

L’equip, que va arribar a Catalunya el mes passat, és format per observadors internacionals de Nova Zelanda, Canadà, el Regne Unit i Irlanda amb experiència prèvia en missions d’observació i eleccions a diferents llocs del món. Diumenge, disset experts van visitar un centenar de punts de votació a Catalunya, des de les 5.00 del matí fins al tancament a les 20.00 del vespre i van monitoritzar el recompte de vots. En els pròxims dies, el grup publicarà un informe final que expliqui què van testimoniar durant la jornada electoral.

Catalan president asks for international mediation backed by the EU

The international community and especially the European Union has to be involved. This is what the Catalan president, Carles Puigdemont, demanded on Monday, only a day after the Spanish police violence to stop the October 1 referendum throughout the country. He said that the Spanish government should accept “an international mediation” after the events on Sunday. “Probably the European Union cannot play this role, but it should sponsor it” to make sure that Spain takes part, he said.

According to Puigdemont, this mediation should start after the “restoration of the institutional normality” in the country. At the moment, around 10,000 extra Spanish police officers are still deployed in Catalonia. The Spanish government is exceptionally still in control of the finances of the country and some websites of private organizations are still closed down. Indeed, Puigdemont urged Spain to “end the freedoms restrictions of freedoms in Catalonia” and that the officers leave the territory as soon as possible.

The Catalan head of executive also said that what happened on Sunday “is the biggest wave of unjustified violence in 40 years.” “This cannot go unjustified,” he added. After the police charged thousands of citizens, some 900 of which ended up injured, the pro-independence leader announced that his government will launch an investigation to find out the people responsible for the events.

La plaça Constitucional d’Aiguaviva es converteix en la plaça de l’1 d’octubre després del setge policíac

Aiguaviva, un poble petit del Gironès de poc més de 700 habitants, va viure ahir una de les imatges més dures de la repressió de la policia espanyola. Al centre de la vila s’havia organitzat un dinar popular. Taules, cadires, veïns i ambient festiu per a celebrar l’1-O. Antiavalots es van presentar en actitud agressiva i van fer fora la gent de la plaça a cops de porra i llençant gas pebre. Avui el matí la plaça ha canviat de nom. Ha passat de ser la Constitucional a la 1 d’octubre.

#Aiguaviva demana el canvi de nom de la "Plaça Constitucional" on ahir va ésser assetjada brutalment per "PLAÇA 1 D'OCTUBRE". #felicitats pic.twitter.com/u0AM3QngLy

— Terra d'Escudella (@platdescudella) October 2, 2017

[VÍDEO] Els treballadors de La Caixa tallen la Diagonal i criden ‘Els carrers seran sempre nostres’

Els treballadors de les torres negres de La Caixa han tallat la Diagonal a les dotze per protestar contra la repressió i la violència de la policia espanyola i defensar el resultat del referèndum. A més, han fet el càntic ‘Els carrers seran sempre nostres’, que ha fet tanta fortuna en aquests dies de mobilitzacions multitudinàries.

Catalunya Experience: treballadors de La Caixa fent càntics de la CUP.
M’explota el cap! pic.twitter.com/pRNQ42naey

— Albert Lloreta (@AlbertLloreta) 2 d’octubre de 2017

L’ONU demana una investigació independent sobre la violència contra els catalans

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha demanat una investigació independent i imparcial sobre ‘tots els actes de violència’ que hi va haver ahir a Catalunya contra els votants del referèndum avui en un comunicat. També ha dit que la resposta policíaca sempre ha de ser proporcionada i que el conflicte s’ha de resoldre amb diàleg polític i amb respecte per les llibertats democràtiques’.

Pàgines