Canvi de paradigma a Facebook i Instagram. El fundador Mark Zuckerberg ha anunciat que les xarxes socials del grup Meta eliminaran el sistema de verificació de dades. “Tornarem a les arrels i a centrar-nos a reduir errors, simplificar les polítiques i restablir la llibertat d’expressió a les plataformes”, ha assegurat en un vídeo compartit precisament a Facebook. “És un punt d’inflexió cultural”, ha afegit. El nou sistema començarà a aplicar-se als Estats Units i a poc a poc s’anirà expandint a la resta de països on és present la plataforma.

Fins ara, hi havia centenars de periodistes i altres professionals de la informació que marcaven les publicacions falses o incorrectes, però a partir d’ara aquest equip serà substituït per un sistema de notes comunitàries, tal com fa d’ençà de fa uns mesos X, la xarxa social d’Elon Musk abans coneguda com a Twitter. “Hem vist que aquest enfocament funciona a X, on empoderen la comunitat perquè decideixi quan una publicació és potencialment enganyosa i necessiten més context”, ha dit el nou responsable de polítiques públiques de Meta, Joel Kaplan. Les notes comunitàries són petits textos escrits per usuaris que corregeixen o contextualitzen una publicació concreta. Són sotmeses a votacions i si hi ha prou usuaris que les marquen com a útils, apareixen al costat d’aquesta publicació.

Precisament, Joe Kaplan, que va substituir en el lloc a l’ex-vice-primer ministre britànic Nick Clegg, és considerat pròxim a Donald Trump i va ser integrant del govern de Georg Bush durant vuit anys. En aquesta línia, en el vídeo, Zuckerberg titlla les darreres eleccions a la presidència dels Estats Units com un “punt d’inflexió cultural”.

Dos cossos sense vida han aparegut avui a la platja del Cavall d’en Borràs, a Formentera. Es tracta de dos homes, tot i que de moment se’n desconeix la identitat i les causes de la mort. Malgrat que no es pot confirmar si es tracta dels migrants morts en una barcassa durant un trajecte entre el nord d’Àfrica i Formentera al mes de desembre, la Guàrdia Civil sospita que podrien ser-ho. El Consell de Formentera, però, ha informat que haurien mort fa menys d’una setmana. 

La immigració a les Illes: manca de voluntat política més enllà de les xifres rècord

Els ocupants de la mateixa embarcació van assegurar que durant el trajecte van morir entre cinc i sis persones més, tot i que no se n’han trobat els cossos. Durant el 2024 van arribar a les costes de les Illes 5.924 immigrants en 354 embarcacions, unes xifres que superen de bon tros les del 2023, quan en van arribar 2.278 en 128 barcasses. 

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha représ la seua agenda i avui ha visitat les obres per a refer el pont sobre el barranc de Xiva que uneix Torrent amb altres localitats de l’Horta Sud. Mentre el president explicava que les tasques no s’havien aturat durant les festes de Nadal i que la circulació s’havia restablert en un temps rècord, un grup de veïns l’han escridassat. “Acabaràs a Picassent com tots els de la teua classe”, en referència a la ubicació de la presó, o “Inútil”, “assassí” o “corrupte”, són alguns dels crits que Mazón ha hagut de sentir mentre intentava fer el seu discurs.

En un moment donat, la premsa li ha preguntat què li semblaven aquells crits, i ell ha respost fixant-se en la presumpta afiliació política d’aquelles persones. “Bé, sembla que algun ja és conegut, no? En fi, respecte l’afiliació política, que sembla que és coneguda d’algú en concret”.

D’ençà del 29 d’octubre, les aparicions públiques de Carlos Mazón han estat pràcticament nul·les. La seua agenda s’ha centrat a visitar obres públiques en camins o carreteres, que és on sol fer les escasses atencions als mitjans de comunicació. Tampoc no ha fet encara cap vista als pobles de la coneguda com a zona zero, excepte per acompanyar els res espanyols a Paiporta i a Utiel.

La humorista Ana Polo ha fet públic que el seu ex-cap Quim Morales se li va “tirar a sobre” per fer-li un petó quan ella becària al programa de RAC1 La segona hora. Ho ha explicat en un episodi del pòdcast de Crític dedicat a les agressions sexuals dins els mitjans de comunicació, en què també ha participat Mar Bermúdez, que va denunciar el seu ex-cap Saül Gordillo, condemnat per agressió sexual.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by CRÍTIC (@sentitcritic)

Polo ha explicat que l’abril del 2015, tres setmanes després d’haver entrat a fer pràctiques, la van convidar a un dinar d’equip, que va anar seguit d’uns gintònics. En acabat, Morales, diu, li va oferir de portar-la amb cotxe i quan va arribar a l’aparcament li va fer un petó. “Jo recordo pensar: ‘No.’ Però també recordo pensar: ‘No et pots apartar, si t’apartes li cauràs malament i si li caus malament no et donarà feina'”, ha explicat.

Més de la meitat de les dones periodistes han sofert assetjament sexual a la feina

“Em vaig quedar allà en pilot automàtic i només vaig saber seguir-li el corrent, perquè no podia fer res més, no tenia eines –continua–. A mi m’ha costat molt interpretar que això era una agressió sexual i que aquesta persona estava abusant del seu poder amb mi, que era la becària del programa.” Aquest episodi, explica Polo, va passar quan ella tot just havia entrat a treballar de pràctiques a La segona hora i se sentia reconeguda per la seva feina, però també amb la pressió de ser contractada. Finalment, es va quedar al programa, cosa que també la va fer dubtar de si mateixa a causa de l’episodi amb Morales. “A mi em va passar fa uns deu anys, en un context en el qual no sabia què era l’abús de poder, ni reconèixer moltes de les violències que rebem”, diu.

Ana Polo ha deixat per escrit la reflexió en un article titulat “Jo també”: “Vaig estar quatre anys treballant al mateix programa que el meu abusador, sota l’embruix d’una espècie de síndrome d’Estocolm: enormement agraïda, perquè ell m’havia donat la primera oportunitat laboral de la meva vida, i alhora torturada per haver-la aconseguit fent tot el contrari del que jo volia. En unes condicions terribles, fosques i brutes, que em mortificaven per dins i m’anaven fent petita i insegura primer, i rebel i profundament enfadada després; mentre ell intentava collar-me, dominar-me i mantenir-me a ratlla, com si jo fos una fera a qui s’ha d’ensinistrar.” En un missatge a X, Morales ha respost: “Ho sento moltíssim.”

Més tard, Morales ha fet un segon missatge expressant el penediment: “Lamento profundament el comportament inapropiat que vaig tenir amb ella. És inexcusable.” Segons ell, això mateix li va fer saber a Polo ara fa deu anys. “Em sap molt greu el mal que li he provocat, així com la decepció causada a la meva família, amics i persones que estimo”, afegeix. I acaba: “Fins aquí he arribat.”

Avui la Conselleria d’Educació ha publicat l’informe de valoració sobre les al·legacions presentades contra la consulta per la llengua base a les escoles. Tot i obrir el tràmit d’al·legacions en el període vacacional de Nadal, se’n van presentar 4.145, de les quals 4.111 exigien la retirada de l’ordre que regularà la consulta. Amb tot, la Conselleria les ha desestimades adduint que “la realització de la consulta prevista en el projecte d’orde sotmesa a audiència i informació pública constitueix una obligació legal que ha de dur-se a terme amb caràcter previ a la implantació del títol I de la Llei 1/2024 a l’inici del curs escolar 2025-2026.”

La Conselleria només ha pres en consideració vint-i-cinc de les al·legacions, que feien referència a possibles dificultats per a la realització de la consulta en els centres docents afectats per la gota freda. Considera que aquest aspecte haurà de ser abordat expressament amb una nova disposició per a establir les mesures oportunes, que garantisquen la participació de les famílies afectades.

L’STEPV, el sindicat majoritari de l’ensenyament, ha mostrat el seu descontentament. “És evident que la comunitat educativa rebutja la consulta a les famílies sobre la llengua base i, molt probablement, les al·legacions s’hagueren incrementat si s’hagués obert el termini en període lectiu i no en plenes vacances de Nadal”, han dit en un comunicat. Així, demanen la dimissió del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i no descarten impulsar la convocatòria de noves mobilitzacions.

La comunitat educativa, sobre la consulta per la llengua: “Hem de convèncer les famílies dels beneficis de marcar sí al valencià”

La nova direcció d’Oriol Junqueras va començar a caminar amb la promesa de marcar un “punt d’inflexió” amb els pactes amb els socialistes i no té pressa per a respondre a la voluntat del govern de Salvador Illa d’avançar en la negociació del pressupost. La secretària general d’Esquerra, Elisenda Alamany, ha refusat que designin un equip negociador per abordar-lo, com ho ha demanat la consellera d’Economia, Alícia Romero, perquè la pròrroga pressupostària no s’allargui. ERC escoltarà el govern, que reobrirà les converses amb els partits, i enviarà a la propera reunió el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i la nova portaveu a la cambra, Ester Capella. Però no dona per començat un intent d’entesa amb l’executiu: “No muntarem un equip negociador perquè no hi ha negociació”, ha afirmat. ERC reclama als socialistes que compleixin amb acords anteriors i, en concret, situa el sistema de finançament com una prioritat. Alamany, tanmateix, no ha aprofundit en els avenços detallats que s’haurien de produir perquè s’obrís una negociació.

El procés congressual d’ERC continua amb el procés de debat estratègic i estatutari que culminarà en el plenari del 15 i 16 de març. Els pactes amb els socialistes continuen essent una de les qüestions que més debat intern generen i sembla difícil que la direcció de Junqueras arribi a tancar cap nou acord fins llavors. De fet, el consell nacional aprovarà dissabte la constitució de les comissions internes que treballaran a partir d’ara i una és, precisament, la del seguiment dels pactes. En formaran part, a proposta de la direcció, els presidents dels grups parlamentaris al parlament i al congrés, Capella, Lluís Salvadó, Joan Ignasi Elena, Jordi Albert, Juli Fernàndez, Laura Castel, Inés Granollers i Norma Pujol. Fins que no hi hagi avenços portes endins, la negociació amb els socialistes podria quedar congelada. Una altra cosa, tanmateix, és que els màxims dirigents del grup parlamentari escoltin les propostes de l’executiu.

Alamany ha lamentat que els acords que van tancar amb el PSC per la investidura no s’han complert. Entenen, però, que el govern necessita temps per a concretar-los. “Els donem aquest temps”, ha dit la secretària general d’Esquerra. L’acord establia el primer semestre d’enguany per a detallar la fórmula del sistema de finançament singular i formalitzar-la en la comissió bilateral, i ERC no sembla disposada a donar aire al govern d’Illa fins que no facin passes endavant. Alamany també ha recordat que no s’ha constituït el consorci paritari Estat-Generalitat que havia de gestionar i executar les inversions de l’estat a Catalunya. De fet, el govern espanyol tampoc ni tan sols ha fet públiques les darreres xifres d’execució, i la mateixa consellera d’Economia ha demanat al govern espanyol que ho faci. Un altre acord pendent de materialitzar-se és la condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica. En aquest cas, correspon al pacte d’investidura de Pedro Sánchez. En la conferència de presidents del desembre, Sánchez va anunciar que volia concretar-la al gener, en un consell de Política Fiscal i Financera.

Alamany també ha retret al govern d’Illa que no hagi situat el traspàs de Rodalia com una prioritat del seu pla de govern. Ha afirmat que és un pla “totalment mancat d’ambició, per una Catalunya antiga i grisa”. L’executiu va incloure al final del document una nota que deia que l’esmentat pla, i els futurs plans departamentals, incorporaven la totalitat dels acords d’investidura, en un intent d’evitar potencials incomoditats d’ERC i dels Comuns, els socis prioritaris per a l’executiu. Però la fórmula no ha funcionat per a Esquerra, que ho ha interpretat com un menysteniment, “com si se’ls hagués oblidat” incloure el que van acordar. Amb el pla, el govern es comprometia a impulsar el 45% de les mesures legislatives necessàries per a complir els acords d’investidura amb ERC i els Comuns, però no detallava cap avenç pel que fa al finançament singular.

El Feslloc, el festival de música impulsat per Escola Valenciana que s’organitza cada estiu a Benlloc (Plana Alta), ha presentat el cartell per a la dinovena edició, que es farà el 10, 11 i 12 de juliol. L’encapçalen grups consolidats com la Fúmiga, Fillas de Cassandra, ZETAK, Auxili, i Flashy Ice Cream, acompanyats de propostes emergents com la Maria, Quinto, Abril, Bèrnia i Naina. L’organització encara no ha anunciat tots els grups que hi participaran, que es faran públics les pròximes setmanes.

“El Feslloc és molt més que una agenda de concerts, és un espai per al diàleg, la reflexió i l’activisme”, diu Àngel Ribés Bellés, president de l’Associació Feslloc i batlle de Benlloc. A més de música, el festival programa tallers, xerrades i activitats esportives, que el fan més gran i permeten al públic passar uns dies entre converses sobre la llengua catalana, el feminisme i altres causes socials.

El Feslloc no té ànim de lucre, sinó que, com explica l’organització en un comunicat, els ingressos es destinen íntegrament a pagar el treball d’artistes, empreses de serveis diversos, assegurances i personal laboral. Els beneficis, si n’hi ha, només permeten de garantir la continuïtat del festival “i renovar el nostre compromís amb la música en valencià”, diu Voro Golfe Cervera, coordinador del Feslloc. Remarca que no tenen voluntat d’enriquir-se, “sinó fer cultura de qualitat, descentralitzada i des de l’activisme polític”.

Avui, 7 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Ricard Chulià: “La classe política colonial de la Generalitat ens condemna, però la de Madrid ens abandona”
• Deu anys després, Charlie Hebdo és ben viu i contesta amb un número especial contra la religió
• David Forcada: “Has de preguntar-te per què estalvies” 
• L’esquerda dins Esquerra Republicana I Editorial de Vicent Partal 
• Els meus 10 bons propòsits per al 2025 I Mail obert de Martí Estruch
• Les mentides i intromissions polítiques d’Elon Musk fan reaccionar els polítics europeus
• Construïda amb els diners dels emigrants, aquesta ciutat mexicana ara tem les deportacions de Trump
• De palau de reis a casa de robots 
• La indústria comença amb bona empenta el 2025 I Anàlisi de Jordi Goula

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

95 persones han mort pel cap baix i 130 han resultat ferides després d’un terratrèmol de magnitud 6,8 en l’escala de Richter al comtat de Dingri, al Tibet. 

L’agència de notícies Xinhua ha indicat que els ferits presenten diversos graus de gravetat i que milers de cases han resultat danyades, ja que moltes de les que es trobaven a prop de l’epicentre han col·lapsat. 

Després del sisme, que ha tingut lloc passades les 9.00 del matí (dues de la matinada a casa nostra) amb una profunditat de deu quilòmetres, s’han registrat una cinquantena de rèpliques, la majoria d’aquestes per sota de magnitud 3.

El president de la Xina, Xi Jinping, ha ordenat “fer tots els esforços possibles per realitzar la recerca i rescat” de la població. Així, ha demanat tractar als ferits, minimitzar les víctimes, prevenir desastres secundaris i reubicar als afectats.

“Hem d’enfortir el seguiment i l’alerta primerenca de terratrèmols, assignar materials de rescat d’emergència de manera oportuna, reparar la infrastructura danyada com més aviat millor, organitzar els arranjaments bàsics d’habitatge per a la gent i garantir un hivern segur i càlid”, ha declarat.

Per la seva banda, el primer ministre xinès, Li Qiang, ha instat a “accelerar la verificació” de les víctimes i danys, ja que la zona afectada pel terratrèmol es troba en una regió de gran altitud i freda. “És hivern i hem de fer tot el possible per garantir la subsistència bàsica i la calor de la població a la zona del desastre”, ha agregat.

El governador de Dingri, Tashi Dundup, ha assenyalat que s’ha organitzat l’evacuació segura de la població per tal d’evitar l’impacte de les rèpliques del terratrèmol, mentre que s’han desplegat agents per dur a terme les operacions de cerca i rescat.