Després de vint-i-un anys, Sardenya té una nova llei sobre la llengua sarda i algueresa. Un camí laboriós començat fa tres anys i acabat a la fi del juny amb l’aprovació de la nova norma de disciplina de les polítiques lingüístiques que ens ha vist enfeinats a combatre al consell regional les tantes contradicions i contraposicions de la majoria política que governa la Regió Autònoma de Sardenya.

He de dir que la proposta de llei originària no deixava espai per al català de l’Alguer. Però això és canviat gràcies a la col·laboracio d’Òmnium Cultural de l’Alguer, i en particular del seu president, Esteve Campus i de la vice-presidenta, Carla Valentino; als consells de Guido Sari; i gràcies a la col·laboració de l’honorable col·lega Raimondo Cacciotto, que acabava d’entrar al Consell Regional, hem donat la justa dignitat a la nostra llengua.

Com vaig evidenciar el dia 19 de juliol, durant l’encontre públic organitzat d’Òmnium de l’Alguer a la Sala del Consell Municipal, davant la presència de representants polítics algueresos, la nova llei defineix els principis establerts de la Llei estatal 482/99, i gràcies a les tantes esmenes (inicialment quaranta-set) que vaig presentar al Consell Regional, nades de l’efactiva col·laboració amb Òmnium Cultural, hi són estats introduïts principis de salvaguarda i valoració importants per al català de l’Alguer que no eren presents en la proposta de llei originària.

Abans de tot, a diferència de la llengua sarda, que no té estàndard lingüístic ni norma ortogràfica, pel que fa al català de l’Alguer, gràcies a una esmena proposta de nosaltres, se fa referència a l’estàndard ja en ús al municipi (Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita model d’àmbit restringit de l’alguerès, document a cura de Luca Scala aprovat de l’Institut d’Estudis Catalans el 2003).

Un altre punt important, inserit en la nova llei, gràcies a les susdites esmenes, és el de la certificació de coneixença de la llengua de nivell C1 (segons el Marc Comú Europeu de Referència MCER), que han de posseir els docents de les escoles i els operadors dels Oficis Lingüístics, que, en lo cas del català de l’Alguer, és atorgada de reconeixuts i qualificats instituts de llengua i cultura catalana a través de la Universitat de Sàsser.

La nova també defineix l’ús de la llengua minoritària a dins dels oficis de la regió i de les administracions municipals: el que pertoca al personal, als actes administratius i a dins dels òrgans col·legials.

Una de les quaranta-set esmenes, presentada per sol·licitació d’Esteve Campus, Carla Valentino i Guido Sari, no aprovada del Consell Regional, proposava que als aeroports sards els anuncis dels vols fossin fets també en llengua sarda i al de l’Alguer en alguerès: un tema caríssim al nostre ciutadà desaparegut fa deu anys, Rafael Caria.

Pel que fa l’ensenyament en les escoles, a partir de la de la infància i fins a la secundària, es defineixen els principis ja fixats de la Llei estatal 482/99, és a dir, que l’ensenyament del català de l’Alguer en horari curricular, de dues o tres hores setmanals, podrà ser inclòs en l’oferta formativa de la institució escolar. És important precisar que l’ensenyament de la llengua minoritària no és obligatori, sinó que la tria serà efectuada dels pares quan hi apunten el fill. La regió sarda sosté econòmicament les institucions escolars que inclouen en la programació l’ensenyament de la llengua o l’ús vehicular del català de l’Alguer.

Ara es tracta de treballar junts per l’objectiu comú deixant de part inútils personalismes i fantasioses primogenitures. Estem convençuts que per contrastar el procés d’extinció de la nostra llengua i per promoure-la i avalorar-la és necessària la col·laboració de tots.  

Marco Tedde
diputat al parlament de Sardenya
ex-síndic de l’Alguer

El curs polític del setembre del 2017 al juliol del 2018 ha estat el més vertiginós dels últims anys a Catalunya. Des de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat fins a la reunió de Quim Torra amb Pedro Sánchez, passant per moments clau com el 20 de setembre, el referèndum, l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la proclamació de la República, els nous empresonaments, el 155 de la constitució espanyola, les eleccions del 21 de desembre… Tot, passant pel nou parlament fins arribar a la investidura de Torra. Moments històrics que han estat analitzat per les veus més singulars. Els protagonistes de cada episodi ens han anat donant pistes de què vindria i claus de què havíem viscut.

I ara, aprofitant la pausa estiuenca de VilaWeb Paper, per recarregar les piles, us oferim un número en obert per a tothom amb una selecció de les trenta entrevistes clau per a entendre el curs polític més vertiginós. Us el podeu descarregar de franc.

Si feu clic a la imatge, podreu obrir el pdf.

Els lectors que no sou subscriptors podeu descarregar el diari en aquesta pàgina. Els subscriptors de VilaWeb també poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir-hi a des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

Podríem dir que Míriam Nogueras és un dels últims èxits del planter del PDECat i una de les veus a tenir en compte d’ara endavant. Si més no, tenint en compte la confiança que li ha fet el partit i, especialment, el sector de Carles Puigdemont. Fa només tres anys debutava en política a les llistes al congrés espanyol i fa dues setmanes, en la renovació del PDECat, es va erigir com a vice-presidenta del partit.

Ella serà una de les encarregades de pilotar l’aliança del PDECat amb la Crida de Puigdemont, però ja avança que no s’hi dissoldrà: ‘No podem confondre la gent i que es pensi que el PDECat torna a canviar de nom.’ Parlem de la formació, del govern espanyol i com desencallar el conflicte. Defensa el diàleg perquè creu que encara no s’han esgotat totes les possibilitats amb Sánchez, però no descarta cap altra via.

—De tertuliana a política. Com vau entrar a la política?
—Tot va començar amb la campanya ‘No vull pagar’, quan amb alguna acció vaig començar a generar moviment a les xarxes. També era a la junta del Centre Català de Negocis, on era l’única dona. El president i el vice-president anaven sovint a la tertúlia del programa ‘La Rambla’ de BTV i un dia els van dir que necessitaven alguna dona. La història de la meva vida és que calen dones. Hi vaig anar, ens vam entendre bé i hi vaig estar més d’un any, fins que van tancar el programa. M’ho vaig prendre com una etapa més de la meva vida, però poc més tard, abans del 27-S, em van trucar de La Sexta per fer de tertuliana. Recordo haver dit que mai aniria a una tertúlia d’aquestes espanyoles i mira.

—I qui va pensar que podíeu ser útil al partit?
—A partir de la campanya de ‘No vull pagar’, vaig entrar en contacte amb Jordi Turull i Josep Rull. A en Turull fins i tot li vaig fer un llibret explicant com fer servir Twitter, perquè sempre li deia que havia de ser a les xarxes socials. Llavors vaig conèixer els convergents i em van enamorar, perquè en general tota la gent del partit és brillant. Només tenen ganes de construir un país millor. Qui em va proposar d’anar a les llistes va ser en Jordi Turull, però ell era el missatger. N’havien parlat i creien que el meu perfil s’adaptava als canvis socials i polítics que hi havia, creien que el partit s’havia d’actualitzar. Quan vaig quedar amb en Quico Homs, que era el cap de llista, li vaig dir que jo tenia un perfil molt poc convergent i poc polític.

—És això que els devia agradar.
—De Convergència sempre explico que, per mi, ha estat l’únic partit que ha arriscat i que s’ha obert en canal, que ha tret tot allò que no li agradava i que no fos actual. Ha mirat d’introduir elements nous i més moderns de gent que pot aportar coses.

—Abans a què us dedicàveu?
—Tant la meva família com la del meu marit han treballat tota la vida en el món de la carnisseria i jo vaig treballar de carnissera. També vaig tenir una empresa en què fèiem webs i compra en línia. Després vaig entrar al món del tèxtil, al qual el meu pare s’havia dedicat tota la vida. A partir d’aquí, vaig muntar una empresa tèxtil de fil de cosir per a confeccions. Quan ens acabàvem de fusionar amb una altra empresa i començàvem un nou projecte, em van demanar d’anar a llistes al congrés espanyol. De fa tres anys estic totalment desconnectada. Em dedico exclusivament a la política.

—Us perfileu com la nova coordinadora dels diputats i senadors en substitució de Jordi Xuclà. Es farà, aquest relleu?
—De debò que encara no ho hem decidit. Vull reunir-me amb tothom i escoltar tothom, perquè els vuit que som a Madrid sempre ens hem dut molt bé. Malgrat que som molt diferents, hem aconseguit coordinar-nos, parlar de tot. I això no vull que sigui diferent.

—Però ara sou la nova vice-presidenta del PDECat.
—És evident que hi ha d’haver canvis. I els farem. A més, és important que si aquí canviem, a Madrid es reflecteixi aquest canvi.

—L’assemblea del PDECat també va aprovar una esmena que reclamava un canvi d’actuació del partit a les institucions espanyoles. Com es farà visible aquest canvi?
—Jo entenc que aquest canvi s’ha de fer perquè precisament, el gran canvi s’ha fet a les institucions espanyoles. Partim d’un govern del PP, amb el suport de Ciutadans, que havia fet de la situació política un afer completament enrocat i encallat. En el moment que hi ha un canvi de govern, nosaltres també hem de canviar les polítiques que hem fet fins ara. I al final, els associats han decidit que els nostres vots no siguin gratuïts. Però no els nostres associats i prou. En el moment que nosaltres vam votar a favor de la moció de Pedro Sánchez, ja vam deixar clar que els vots no eren de franc. El PSOE és el PSOE. És el PSOE del 155, el PSOE que ha portat al TC que es pugui debatre al parlament… No ens oblidem que són aquests, que han estat còmplices que hàgim arribat fins aquí. Però ara ells governen i és evident que els nostres vots s’han de tornar.

—Us voleu cobrar el suport.
— Però és que no és cobrar, és obvi. Si realment el PSOE entén que això és un conflicte polític, tal com va dir Sánchez, s’ha de resoldre de manera política. Entenc que ell té una recepta per a Catalunya i l’esperem.

—Per donar el vostre suport i els vostres vots, posareu alguna línia vermella?
—El president Torra i el president Puigdemont han estat molt clars, i la qüestió principal és l’autodeterminació. Ara no podem tornar al debat del 1978, ni al 2006 de l’estatut. Espanya ha d’entendre que aquestes pantalles ja les hem superades. La gent va votar l’1-O que volia que Catalunya fos un estat independent i ho va ratificar el 21-D. Aquest és el tema. A partir d’aquí, la recepta de Sánchez pot ser un referèndum o el que sigui. Encara esperem. No m’agrada parlar de línies vermelles. La reunió de Sánchez i Torra demostra que es pot parlar de tot.

—I com es negocia amb algú que d’entrada ja et diu que no es pot exercir el dret d’autodeterminació?
—Bé, ara diuen que no, però fa uns anys deien que sí.

—Però ara diuen que no.
—Depèn de Pedro Sánchez. Ha de moure fitxa i encara no ho ha fet. El primer interessat ha de ser ell. Jo crec que ells en tenen la responsabilitat, si no, no entenc per què s’han posat al govern. Han d’explicar als espanyols que hi ha coses que no són normals. Nosaltres no entrarem a la teranyina de la normalitat on alguns ens volen fer entrar. No és normal això que passa. I la nostra responsabilitat és no fer servir els nostres vots per alimentar aquesta no-normalitat que volen fer passar com a normalitat. I més, quan ells ho reconeixen. La seva obligació és arriscar-se i fer política.

—Esteu disposada a fer front comú amb ERC a Madrid?
—Jo crec que ho hem fet molt, sobretot amb el procés. Hem anat bastant a l’una. La unitat és la cosa que més els molesta. Al final, quan anem junts, guanyem. De fet, els partits independentistes han fet que caigui Rajoy. Si no haguéssim volgut, la moció de Pedro Sánchez no hauria triomfat. Per això és important que vegin, que tinguin clar, que el bloc independentista pot fer anar Espanya cap a un cantó o cap a un altre. Si nosaltres volem, Pedro Sánchez no pot aprovar res. Per això dic que no és tant què estem disposats a fer nosaltres, sinó si ell està disposat a governar. I per governar, s’han de resoldre els conflictes polítics que hi ha. I el conflicte en majúscules és el que mantenen Catalunya i Espanya.

—Parlem del PDECat. Al congrés de fa dues setmanes va guanyar el puigdemontisme?
—Sí. Bé, penso que la figura de Carles Puigdemont és propera perquè és molt poc polític des del punt de vista de partit, té molt clar on anem i és una persona que arrossega moltíssim. I al partit ho tenen claríssim. Això també es va demostrar el 21 de desembre. Fins i tot la CUP estava disposada a fer-lo president. La gent del partit el vol i en aquest congrés ha votat, simplement, que vol continuar tenint el líder que teníem. És a dir, ha ratificat el que ja sabíem tots, que el líder és Carles Puigdemont.

—El partit no cau en el personalisme?
—No. Jo crec que Puigdemont està per sobre dels partits. Puigdemont representa el camí cap a la llibertat i és més patrimoni de país que no pas de partit. A més, al partit hi ha gent molt vàlida i s’han de mostrar tots. La gent ha de conèixer la Lourdes Ciuró o l’Antoni Postius, perquè el partit està preparadíssim.

—Creieu que el PDECat ha d’integrar-se o bé dissoldre’s dins la Crida?
—Dissoldre’s no, necessitem estructures polítiques sòlides. Això no sé d’on ha sortit. Nosaltres sumarem per assolir el país, però després el país s’ha de construir. I el país es construeix perquè hi ha partits amb diferents ideologies i la gent decideix cap a on vol que vagi el país. La Crida va molt més enllà dels partits. No podem confondre la gent i que es pensi que el PDECat torna a canviar de nom. El Partit Demòcrata és el Partit Demòcrata. I el partit ha decidit que farem tot el possible per sumar dins la Crida, que hi hagi gent com més diversa i àmplia millor.

—Així doncs, no hi ha cap debat sobre la dissolució del partit dins la Crida?
—No. Tots tenim moltes ganes que el partit sigui fort. Per construir necessitem estructures fortes. I el PDECat té molta xarxa al territori.

—La setmana passada es va saber que el partit era encausat en el cas del 3%. És impossible desempallegar-se de l’ombra de Convergència?
—Això ens ha deixat perplexos a tots, perquè ens vinculen a un cas que presumptament va passar el 2009-2010. També entenc que cada vegada que nosaltres fem moviments apareix la qüestió judicial sobre la taula, això ha passat des del primer moment. Tenim molt clar que som un partit que va néixer fa dos anys, amb molta gent nova, començant pels militants i acabant per mi, que vaig fer-me militant quan es va crear. No dono més importància a aquesta qüestió perquè crec que són les cartes que es fan servir per boicotar.

—Tot i que no sou membre del govern, què creieu que s’ha de fer a partir d’ara?
—Quim Torra va deixar molt clar l’objectiu, que és l’autodeterminació. Tenim un parlament amb majoria absoluta i un govern format per dos partits clarament independentistes. L’objectiu és fer tangible allò que les urnes ens han dit que fem, que és assolir un estat independent, i crec que una de les coses bones que han passat aquesta setmana és que el fet que nosaltres ens hàgim reorganitzat ha portat a afegir-nos a aquesta coordinació. En pocs dies hem aconseguit reordenar-nos tots els actors del panorama polític que tenim el mateix objectiu. Esperarem al setembre a veure què passa, però crec que començarem a veure coses, perquè aquesta unitat que tant tem l’estat espanyol, aquesta setmana s’ha consolidat molt més.

—La CUP diu que no s’ha de negociar res amb l’estat espanyol perquè no reconeix el dret d’autodeterminació.
—Si la república la podem tenir demà a les vuit del matí, millor que demà passat. Crec que el mandat hi és, tots ho tenim molt clar, però hem d’esgotar totes les possibilitats. Crec que no les hem esgotades totes en el moment en què hi ha un canvi de govern a l’estat espanyol. També és veritat que no pensem dilatar la qüestió ni comprar estatuts ni pactes fiscals. Tot això és passat.

—Amb el nou govern espanyol cal esgotar possibilitats?
—Amb el nou govern cal esgotar totes les possibilitats perquè hi ha un conflicte polític. Per primera vegada des de fa molts anys et trobes un govern que et diu i et reconeix que hi ha un problema polític i que s’ha de resoldre de manera política. Esperem a veure quina és la recepta d’aquest govern, i en funció de la recepta, hi jugarem. Ara bé, nosaltres no donarem temps al PSOE perquè ens vagin donant allargs. Si al setembre se’ns posen qüestions sobre la taula, les negociarem. I si no, en funció de la situació en què ens trobem, decidirem què fem. Sense descartar cap via.

 

—La gent es queixa molt del partidisme, que ha fet molt mal al procés d’independència.
—Per això tenim la Crida. Els papers dels partits són complicats, però aquesta qüestió en quedaria a banda en el moment en què es formés la Crida. La gent ara ja té un lloc on anar sense partits pel mig i apel·lant a la unitat i a l’objectiu comú. Els partits podem decidir de jugar-hi o no, però més enllà dels partits hi ha la gent, i la gent s’afegeix a la Crida.

—Com enteneu que ha de ser la Crida?
—Els protagonistes no han de ser els partits, ha de ser la gent. La gent és qui va sortir al carrer el primer d’octubre sabent que podria rebre cops, i la gent és qui es va mobilitzar el 21 de desembre en unes eleccions imposades per ratificar el primer d’octubre. Per mi, els protagonistes són la gent, i els partits haurien de ser conscients que tot això va més enllà de nosaltres. Per això apel·lem a la Crida, a la unitat, i després ja ens explicaran com s’articula. Tenim la responsabilitat de recordar cada dia, i ho provem de fer a Madrid, que això que passa no únicament no és normal, sinó que és absolutament inacceptable en un país democràtic. I com que la situació és absolutament extraordinària, és normal que passin coses extraordinàries com la Crida.

—Però és muntada des del PDECat. Això pot causar recels.
—No, amb això discrepo. Puigdemont és clarament independentista de fa anys i anys; Torra, que mai no ha format part del partit, sempre ha estat considerat més proper a l’esquerra; i Jordi Sànchez representa els moviments associatius.

—Bé, però tots tres anaven a les llistes de Junts per Catalunya, on el PDECat va ser l’únic partit que la va integrar.
—Bé, si acceptem que Junts per Catalunya és el PDECat, llavors ja partim d’una altra base. Per mi, Junts per Catalunya és la llista unitària que no es va aconseguir fer amb altres partits i que molta gent reclamava. A la llista hi havia gent de Demòcrates, però també d’ERC, d’Iniciativa, de les entitats… Era una llista transversal. Que s’hagi utilitzat això per dir que va ser un canvi de nom del PDECat, doncs no. Junts per Catalunya anava més enllà del PDECat, igual que la Crida.

—També sereu alcaldable de Mataró pel PDECat. Veuríeu amb bons ulls una candidatura independentista?
—Sí, i tant. Estem en contacte amb els altres partits i de fet hi ha una plataforma que es diu Mataró per la República amb qui hem parlat i els hem dit que estem disposats a formar part de la llista unitària que en sorgeixi. Si és que sorgeix, perquè els altres partits no ho acaben de veure.

‘El dictador espanyol és mort, però la seva popularitat perviu.’ Així es titula el reportatge que ha publicat la prestigiosa revista d’anàlisi de la política internacional Foreign Policy sobre la persistència d’un franquisme sociològic i polític més o menys soterrat, més o menys evident. I ho fa arran de la decisió del president espanyol, Pedro Sánchez, d’exhumar el cadàver del dictador Francisco Franco i treure’l del Valle de los Caídos. Diu l’autor del reportatge que aquest monument feixista és ‘un veritable santuari del franquisme i un lloc obligatori de pelegrinatge dels partidaris de Franco’. I recorda que aquestes últimes setmanes ‘els més devots han pres els carrers de Madrid cantant “el Valle no se toca”’.

Arran d’això, la revista es fa aquesta pregunta: ‘Per què Franco es va salvar de la infàmia popular que en canvi van aplicar contra els dirigents feixistes Adolf Hitler i Benito Mussolini?’ I destaca com ‘durant la transició a la democràcia, a Espanya, hi va haver molt poc espai per a la justícia i per a passar comptes amb l’antic règim […]. El règim de Franco es va reinventar des de dins cap enfora com una democràcia en un procés polític de reforma encapçalat pel jove rei Juan Carlos’. Però això va fer que ‘la part que va perdre la guerra’ no tingués ‘mai l’oportunitat de fer pagar a Franco el seus pecats polítics’. És allò que els historiadors han anomenat ‘l’holocaust espanyol’, fent ús d’un concepte esgrimit per Paul Preston.

Parla del pacte de l’oblit en què va participar tot l’espectre polític. Un pacte que també ‘va servir per a amagar alguns crims comesos per l’anomenat terror roig, amb una onada d’assassinats que van deixar entre vint mil i setanta mil franquistes morts, incloent uns dos mil clergues’.

Però no tota l’explicació sobre la pervivència i la impunitat del franquisme la trobem en els pactes institucionals, destaca el reportatge, que hi veu també ‘la complicitat de la gent’. ‘En el cor d’aquesta complicitat hi ha l’ambivalència que molts espanyols senten envers el règim franquista.’ Cita un sondatge del 2008 del CIS segons el qual la majoria dels ciutadans deien que Franco ‘feia coses bones i coses dolentes’ i s’oposaven a la persecució dels antics oficials franquistes i no sentien cap entusiasme sobre la creació d’una comissió de la veritat per a determinar responsabilitats sobre la guerra.

El reportatge va més enllà, i mira d’aprofundir en les raons que expliquen la complicitat i el silenci sociològic i polític sobre els crims del franquisme. Esmenta un fet obvi, i molt repetit, que era el de la por d’un altre conflicte bèl·lic just quan es va morir Franco. Però n’esmenta un altre de ‘menys aparent’: ‘l’intens procés de socialització política que la gent va suportar durant la dictadura’, amb una extensa campanya propagandística i educativa per a silenciar allò que va passar durant la guerra. I destaca com ha perviscut un mite sobre la guerra que es va consolidar durant la transició, que és aquell segons el qual tots dos bàndols en tenien la mateixa culpa. ‘Convenientment es passa per alt el fet que el 1936 Franco va derrocar un govern elegit democràticament. Un altra mite és el de la bogeria col·lectiva […] i una altra narrativa popular és la de culpar-ne les influències ideològiques externes, especialment l’anarquisme. Però res supera la teoria de la salvació, segons la qual el cop de Franco de 1936 va salvar Espanya del caos i la violència de la Segona República. Aquesta lectura escandalosament cínica de la història ignora el caos i la violència que Franco va infligir a Espanya i que qualsevol grau de pau que Franco portés al país es va cobrar la vida d’un milió de persones.’

De la teoria de la salvació, al mite que l’Espanya dels últims anys del franquisme, amb el ‘desarrollismo’ dels anys seixanta i setanta, marcat per l’especulació salvatge, va posar els fonaments del creixement econòmic de l’Espanya de la transició. I explica el reportatge que aquests mites no es van començar a qüestionar fins a la llei de la memòria històrica que va impulsar el govern de Zapatero. I diu que ara Pedro Sánchez vol seguir els seus passos, i no preveu que tingui gaires problemes per a exhumar Franco.

La lectura que fa del moviment de Sánchez és que pot voler complaure els sectors més progressistes de l’electorat, sobretot els catalans. ‘A Catalunya, l’afirmació que Espanya (i l’administració central de Madrid en particular) és retrògrada i lligada al passat ha estat un dels arguments en el moviment per la independència de la regió’.

Però sobretot veu en aquesta decisió la possibilitat d’obrir el camí perquè es puguin obrir les fosses per a identificar i enterrar com cal els represaliats i els desapareguts durant la guerra. Una petició, formulada per organitzacions internacionals com les Nacions Unides, que ha tingut uns impediments permesos pel ‘silenci sobre el passat després de la mort de Franco’.

Informació relacionada: The New York Times, impactat pel Valle de los Caídos: ‘Espanya és una anomalia a Europa’

TEMA DEL DIA
Aniversari. El parlament no tornarà a obrir per fer un ple fins al dia 2 d’octubre. A la porta de l’edifici del parc de la Ciutadella no hi ha cap rètol que digui ‘tancat per vacances’, com molts comerços aquests dies, sinó que hi posa ‘tancat per discrepàncies’. No són discrepàncies entre la majoria republicana i la minoria unionista, sinó dins la majoria republicana, fins al punt que han obligat a tancar la porta. La casualitat farà que el parlament torni a obrir l’endemà del primer aniversari del referèndum de l’1-O, el dia en què els catalans van decidir democràticament autodeterminar-se, malgrat la brutal repressió de l’estat. Doncs, un any després, es farà el debat d’orientació política general del govern de la Generalitat autonòmica. Tota una metàfora que demostra que alguna cosa ha fallat, i té molt a veure amb el motiu pel qual el parlament no farà cap més ple fins a l’octubre.

El parlament ha tancat la porta perquè els partits independentistes, Junts per Catalunya i ERC, no es posen d’acord si han d’acatar la decisió del jutge Pablo Llarena de suspendre la condició de diputats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. En una democràcia, els diputats els elegeixen els ciutadans amb els seus vots, no els jutges amb les seves decisions arbitràries. Si no es té clar que un jutge espanyol no pot alterar la composició del parlament, tenim un problema. En el seu moment, ERC acceptava la suspensió ‘temporal’ dels seus diputats, com ofereix el jutge, mentre que Junts per Catalunya les acceptava totes tret de la de Puigdemont. Com que no es posaven d’acord i perillava la majoria independentista, van xutar la pilota fins a l’octubre, no sense estalviar-nos el lamentable episodi de retrets mutus entre els dos partits sobre qui era més traïdor i més mentider. Pocs dies després, es va saber que una funcionària del parlament, en rebre el requeriment de Llarena, els va suspendre el sou a tots sis, sense que cap òrgan polític del parlament ho impedís.

Aquí no som davant una discussió jurídica sinó estratègica. És igual què digui Llarena, els dos partits independentistes han de discutir quina estratègia se segueix a partir de la tardor. Fins ara, s’han acatat sempre les resolucions judicials i per això Carles Puigdemont no és president. ERC no sembla disposada a fer res que pugui tenir conseqüències penals i Junts per Catalunya s’hi ha deixat arrossegar. No es va plantar el 30 de gener, quan el president del parlament, Roger Torrent, va acceptar el vet del Tribunal Constitucional espanyol a investir Puigdemont president, i des d’aleshores ha fet seguidisme d’una estratègia que no sabem si ja li va bé, però que no quadra amb la retòrica de l’enfrontament amb l’estat. Finalment, JxCat es va plantar per a no lliurar l’escó de Puigdemont a Llarena i va esclatar el conflicte.

El mal ambient entre tots dos partits es va fer visible a Waterloo, en l’acte de benvinguda del president Puigdemont de dissabte. Contrasta la fraternal abraçada que es van fer el president i el conseller Toni Comín amb els pocs membres d’ERC del govern, representats pel conseller de Treball, Chakir El Homrani, i del partit, amb la diputada gironina Anna Caula. L’absència del conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, va ser la més destacada. És evident que la relació no passa pel millor moment.

Els dos partits tenen tot l’estiu per aclarir-se. No per cercar la manera d’anar trampejant resolucions judicials per no prendre mal, sinó per saber si estan decidits a tirar endavant el mandat del 21 de desembre plasmat en un full de ruta efectiu i creïble. La tardor no donarà gaires oportunitats a escollir. La Diada, l’aniversari del referèndum del primer d’octubre i el maxiprocés contra els dirigents independentistes, que ara situen al novembre, tornaran a disparar la tensió amb l’estat espanyol. Per fer-hi front, caldrà un govern fort i unit i que la majoria republicana al parlament estigui blindada. No és un debat entre herois i traïdors. No va per aquí, la cosa. Es tracta de fixar un full de ruta compartit i complir-lo amb lleialtat.

MÉS QÜESTIONS
El president de l’OCB, Josep de Luis, planta Felipe VI pels presos i per la repressió de l’1-O. Com és habitual, la casa reial espanyola envia invitacions a autoritats i representants de la societat de les Illes per a la recepció que ofereixen al palau de l’Almudaina. Enguany, la recepció es farà el divendres 3 d’agost a les 20.30. L’actual president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, ha rebut la invitació però l’ha rebutjada perquè no considera adequat el discurs de Felipe VI després del referèndum del primer d’octubre avalant la repressió i li recorda l’empresonament de Jordi Cuixart i la resta de dirigents independentistes. El president de l’OCB ha enviat un correu de resposta en què agraeix la deferència institucional de la monarquia espanyola però recorda que ‘les circumstàncies actuals i el paper que ha triat la monarquia impossibiliten l’homologació d’una relació institucional normal i regida pels valors democràtics’. De Luis retreu al monarca espanyol el discurs del 3 d’octubre i explica que mentre escriu la missiva li ‘ve al record la imatge de l’amic Jordi Cuixart a través del vidre de la presó’ quan el va anar a veure per darrera vegada el 22 de juliol. Per això diu que divendres, a l’hora de la recepció, es quedarà ‘a casa, gaudint de la companyia familiar que li és privada tant a Jordi Cuixart com a la resta de presos polítics’, i aprofitarà el moment ‘per tenir un record pels veritables defensors de la llibertat, el respecte i els valors democràtics’.

El PP valencià demanarà al TSJ que apliqui la sentència contra el català a l’administració. El PP valencià vol assegurar-se que el decret que regula els usos lingüístics a l’administració no s’apliqui tot i el recurs de cassació anunciat pel Consell contra la suspensió decretada pel Tribunal Superior de Justícia. La presidenta del partit, Isabel Bonig, ho ha anunciat en una compareixença a les Corts després d’haver-se reunit amb representants de la CSI-F, un dels sindicats contraris que es prioritzi el català a les institucions. El TSJ ha anul·lat tretze articles del decret que regulen les retolacions d’edificis, notificacions i comunicacions amb els ciutadans en la llengua pròpia mitjançant dues sentències publicades a mitjan juliol. El Consell va anunciar un recurs de cassació al Tribunal Suprem. Davant la possibilitat que s’admeti a tràmit, el PP demanarà que, en qualsevol cas, la suspensió del decret s’apliqui de manera immediata.

Compromís ajorna al setembre la negociació del reglament de primàries. Les primàries de Compromís encara no estan garantides. Aquestes últimes setmanes, des d’Iniciativa s’havia insinuat que calia reformular-ne el model perquè afavoria qui tenia més militants, és a dir, el Bloc. De tota manera, les dues formacions continuen optant per aquest model d’elecció de candidats i s’han emplaçat al setembre per discutir el reglament. L’acord no era tan obvi com podia semblar. Els últims mesos, els dos partits s’havien distanciat a l’hora d’encarar el procés. El Bloc volia mantenir intacte el format de primàries obertes per a totes les candidatures i fins i tot ampliar-ne algun aspecte, i Iniciativa es mostrava reticent perquè considerava que el disseny del procés beneficiava la formació nacionalista pel fet de tenir més afiliats. És més, des del partit que dirigeix Mónica Oltra s’inclinaven més per dirimir prèviament cada força política el seu candidat i després conformar la llista conjuntament. Però les dues formacions han acostat posicions i la necessitat que es duguessin a terme primàries en un format similar al del 2015 s’ha considerat prioritària, encara que el Bloc no descarta la possibilitat d’introduir algunes modificacions en el procés –en principi, sense gaire rellevància. La negociació començarà el setembre sobre el fet que les primàries –que seran obertes com ara– puguin fer-se a principi del 2019.

Congelen els enderrocaments de cases al barri de Sant Jaume de Perpinyà. L’enderrocament de cases al barri de Sant Jaume de Perpinyà sembla que s’ha aturat després de les protestes de la comunitat gitana. Un centenar de persones ha anat fins a la Prefectura per acompanyar la delegació que s’ha reunit amb el prefecte Philippe Chopin per tractar la problemàtica, que divendres passat va causar episodis de tensió entre habitants i els obrers de les empreses d’enderrocaments. El resultat de la reunió és que es congelen els enderrocaments mentre es constitueix una comissió entre les parts per estudiar solucions. La setmana que ve hi ha prevista una nova reunió, però la tesi dels gitanos és que els volen fer fora del barri.

LA XIFRA
4 andorrans són a l’illa d’Indonèsia de Lombok i han sortit il·lesos d’un terratrèmol que ha causat com a mínim tretze morts. El sisme ha estat de magnitud 6,4 i ha anat seguit d’un centenar de rèpliques. Els quatre andorrans han confirmat que es troben sans i estalvis.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de juliol de 1972 l’exèrcit britànic comença, amb el desplegament de 22.000 soldats i 5.300 voluntaris unionistes, l’operació Motorman a Irlanda del Nord, per tal de prendre el control militar dels principals barris i pobles republicans, coneguts com no-go areas.

El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis Ferrer, ha anunciat que plantarà el rei espanyol Felipe VI en l’acte de recepció que organitza la monarquia a Palma. És previst que l’acte es faci el 3 d’agost al vespre al Palau de l’Almudaina.

Ferrer ha denegat la invitació defensant que ‘les circumstàncies actuals i el paper que ha decidit jugar la monarquia impossibiliten l’homologació normal i regida pels valors democràtics’. També ha fet referència al discurs de Felipe VI el 3 d’octubre i al seu record de l’última visita a Jordi Cuixart a la presó. Ferrer finalitza la resposta a la Casa Reial espanyola amb contundència: ‘Divendres dia 3 no assistiré, per tant, a la recepció. Quedaré a ca nostra, gaudint de la companyia familiar que li és privada tant a Jordi Cuixart com a la resta de presos polítics, i aprofitaré el moment per tenir un record pels veritables defensors de la llibertat, el respecte i els valors democràtics’.

Imagin que, realment, tampoc m’hi devien esperar. pic.twitter.com/gfTiLkgTex

— Josep de Luis (@josepdeluis) 31 de juliol de 2018

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat un missatge ‘molt clar’ al rei espanyol, Felipe VI, l’endemà d’haver-se fet públic que hauria avalat un inici de diàleg amb els partits independentistes. En una entrevista a l’agència ACN, Torra ha fet referència al paper del Borbó envers Catalunya des de l’octubre passat i li ha deixat anar: ‘Mai no és tard per a demanar perdó.’ Tot i això, ha estat contundent i ha sentenciat que ‘Felipe VI ja no és el rei dels catalans’. ‘Em sembla molt bé que pretengui fer aquest gest, tot i que veurem en què s’acaba concretant, però tenim molt clara la nostra posició sobre el rei’, ha dit el president, tot recordant que el govern manté el seu vet al cap de l’estat espanyol i no el convidarà als seus actes ni assistirà als esdeveniments on els pugui convidar la casa reial espanyola.

Malgrat això, Torra creu que va ser una bona idea demanar una reunió amb Felipe VI, just abans dels Jocs Mediterranis de Tarragona. Tant és així que el president hi insisteix: ‘Tornaria a demanar-li i, fins i tot, si volgués venir al Palau de la Generalitat, el rebria amb molt de gust.’ I ha afegit: ‘Voldria que vingués per explicar-li la gravíssima situació política que viu el país, amb presos polítics, exiliats, milers de catalans encausats i el dret d’autodeterminació criminalitzat. Voldria explicar-li tot això i no n’he tingut oportunitat.’

D’altra banda, i sobre la polèmica sorgida per la possible participació de Felipe VI als actes de commemoració dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost, el president ha considerat que aquesta qüestió tenia ‘una importància molt relativa’. Malgrat això, i tot i admetre que ell no és ‘ningú per a dir a la ciutadania què ha de fer’ si el monarca acaba venint, ha dit: ‘Una visita que es va fer a Tortosa l’altre dia em sembla que va marcar molt bé el camí. Em va semblar molt bé el que va fer el poble de Tortosa amb la visita de la senyora Inés Arrimadas, i suggeriria que aquest és un bon camí a explorar’, apuntant d’aquesta manera que seria bo d’actuar amb el rei espanyol en els actes de commemoració com van fer els tortosins amb Arrimadas: ignorant-lo.

Un avió de Ryanair s’ha hagut de desallotjar aquest dimarts a la tarda a l’Aeroport de Barcelona per l’incendi del telèfon mòbil d’un passatger. S’ha activat el protocol d’emergència amb la sortida dels viatgers a través del tobogan inflable de l’aeronau i no s’ha hagut de lamentar cap ferit. Els passatgers del vol de Barcelona a Eivissa amb sortida prevista a les 15.15 han estat evacuats d’emergència a causa del foc a un telèfon mòbil mentre estava essent carregat per una bateria portàtil’, ha confirmat a l’ACN fonts de la companyia irlandesa. ‘Tots els passatgers han estat traslladats de forma segura a la terminal i la tripulació de cabina s’ha fet càrrec del telèfon mòbil’, ha confirmat Ryanair, que afirma que s’està noliejant un avió de substitució perquè els afectats puguin volar cap a destí ‘amb el mínim retard possible’. Segons el web d’Aena, la nova sortida cap Eivissa està prevista a les 18.45 de la T2, amb una demora de 3 hores i 30 minuts respecte a l’hora prevista.

‘Estàvem a punt d’enlairar-nos, ens indicaven que poséssim els dispositius en mode avió i en aquest moment ha començat a sortir fum d’un aparell, i a continuació flames. Tothom s’ha espantat, han començat a cridar i de seguida la tripulació ha obert portes i han habilitat el tobogan d’evacuació’, ha explicat un dels passatgers, Jordi Vilagut, al canal 3/24. Vilagut ha precisat que l’aparell incendiat seria una bateria externa d’un telèfon mòbil, propietat d’un noi de Nova Zelanda. El viatger ha explicat que alguns ocupants s’han fet cremades lleus per culpa del fregament amb el tobogan i també s’ha mostrat crític amb la tripulació de Ryanair a bord de l’avió. ‘Des del meu punt de vista, la tripulació en comptes de calmar el passatge més aviat l’ha excitat, perquè han volgut que tothom sortís corrent i en estampida. La gent s’ha espantat, però afortunadament no ha passat d’això’, ha finalitzat Vilagut.

El secret de sumari de la investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils s’ha aixecat parcialment, segons han indicat a l’ACN fonts jurídiques. El jutge Fernando Andreu de l’Audiència espanyola ha enviat la interlocutòria a les parts.

S’han fet públiques les actuacions de la investigació que fan referència a les víctimes mortals i els ferits, així com la part que fa referència als membres morts de la cèl·lula gihadista.

Entre la documentació que es fa pública hi ha 21 volums que estan digitalitzats. També hi ha 4 DVD amb imatges dels acusats manipulant explosius i altres que mostren l’atropellament a la Rambla de Barcelona. El jutge permetrà a les parts visualitzar aquests DVD a la Secretaria de l’Audiència espanyola, amb l’expressa prohibició de poder fer cap còpia per evitar-ne la seva difusió.

Es manté el secret de la informació obtinguda en les entrades i registres a domicilis i també les comunicacions telefòniques enregistrades. La interlocutòria cita a declarar dilluns a dos testimonis, un d’ells protegit. Andreu ha acceptat que els ajuntaments de Barcelona i Cambrils es puguin personar a la causa, però ho ha denegat als de Ripoll.

El Comitè de Defensa de la República (CDR) de Tortosa (Baix Ebre) ha denunciat un home per haver agredit una dona en l’acte de l’ANC de dissabte passat. La denúncia explica que l’home va insultar i increpar diverses vegades el grup que portava els llaços grocs i que va arribar a intimidar i sacsejar una de les integrants. Demà al matí es farà un judici ràpid al jutjat d’instrucció número 1 de la ciutat.

L’ANC volia engalanar de groc l’avinguda Generalitat de Tortosa per donar la benvinguda a la Marxa per la Llibertat convocada per l’ANC de les Terres de l’Ebre i que recorria diversos municipis en cotxe. L’acció tenia el permís de l’Ajuntament de Tortosa.

Manifest llegit ahir a la plaça contra els atacs ultres que estem patint al nostre país. Inclosa la nostra ciutat. Demà a les 11:00h als jutjats Tortosa per donar suport a la nostra companya. @marfanta @canalte @Canal21Ebre @radiotortosa @ANCTortosa @CDRTortosa @CDRCatOficial pic.twitter.com/aijwyuvHIs

— CDRepública Tortosa #PrimaveraCatalana (@CDRTortosa) July 31, 2018

‘Si ens toquen a una, ens toquen a totes. No podem permetre que el feixisme campi per Tortosa amb total impunitat’, denuncia el CDR en un comunicat. A més, ha convocat una concentració a la porta del jutjat demà a les onze del matí per donar suport a la dona agredida.

Aquest dimecres 1 d'Agost, a les 11:00 hores, concentració davant els jutjats de Tortosa per donar suport a la nostra companya que va sofrir el passat dissabte una agressió per estar penjant llaços grocs a la nostra ciutat amb permís per fer-ho.
Cap agressió sense resposta !!! pic.twitter.com/uruZdTipaU

— CDRepública Tortosa #PrimaveraCatalana (@CDRTortosa) July 30, 2018

El president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí i Lluís Puig han presentat avui la recusació dels magistrats del Tribunal Suprem espanyol que és previst que jutgin els presos polítics. Concretament, la recusació és contra els quatre mateixos jutges que ja han recusat la defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, d’una banda, i la d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, d’una altra. És a dir, els jutges Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez i Luciano Varela Castro. Hi afegeixen també la recusació d’Antonio del Moral, que va substituir Julián Sánchez Melgar perquè estava ‘contaminat’ (en terminologia jurídica) per haver estat fiscal general de l’estat.

D’entrada, hi ha un argument comú amb les altres recusacions presentades, que és el fet que els magistrats que integraran el tribunal que hauria de jutjar els presos seran els mateixos que formaven part de la sala d’admissions del Tribunal Suprem espanyol i que van admetre a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversació que va presentar el fiscal general de l’estat aleshores, José Manuel Maza. L’admissió a tràmit, la van acordar perquè hi veien indicis delictius, i aquesta participació en la fase inicial de la instrucció els hauria d’impedir de formar part de la sala que jutjarà els acusats.

I també qüestionen la imparcialitat dels jutges per les seves preferències ideològiques, i pel fet que han estat designats mitjançant un òrgan com el Consell General del Poder Judicial, els membres del qual són proposats segons majories polítiques. I això, en un conflicte d’evident naturalesa política com aquest, té un pes innegable.

De fet, la recusació presentada exposa exemples concrets en què els magistrats han palesat la manca d’imparcialitat en aquest cas. Per exemple, en el cas del president de la sala penal, Manuel Marchena, que serà el ponent de la sentència contra els presos, destaca unes declaracions en una entrevista al programa de Carlos Herrera a la Cope, en què parlaven de la mort de José Manuel Maza, el fiscal que va engegar la querella. Deia Marchena de la querella que era ‘per uns delictes de gravetat’, i que no hi podia haver marxa enrere en la querella, malgrat la mort de Maza, perquè ‘no es pot dir avui t’acuso de sedició o malversació i demà no ha passat res’.

L’advocat del president i els consellers, Jaume Alonso-Cuevillas, ho ha anunciat a la xarxa:

Presentada finalment la recusació en nom del MHP @KRLS i els Hbles. Consellers @PuigGordi i @ClaraPonsati pic.twitter.com/Setx81sqKn

— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) July 31, 2018

Més informació: El perfil inquietant dels magistrats del Suprem que jutjaran els presos polítics

La Generalitat posarà en marxa a partir del setembre el registre electrònic d’activitat dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC) que contemplava el decret llei d’ordenació dels serveis de transport de viatgers aprovat a principis d’agost de l’any passat i que va ser impugnat davant del Tribunal Constitucional espanyol al novembre per part del govern espanyol. El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha anunciat que entrarà en funcionament al setembre ‘en període de proves’ després que s’hagi aixecat la suspensió del decret 5/2017 que té com a objectiu lluitar contra l’intrusisme al sector del taxi.

D’altra banda, Gavín ha assegurat després de reunir-se amb representants dels taxistes que el departament de Territori està ‘absolutament obert’ a acceptar la transmissió de competències sobre llicències VTC que planteja l’estat espanyol. Tanmateix, Gavín ha dement que es faci de forma ‘efectiva i plena’.

El govern nega que hi hagi sobre la taula una oferta del rei per dialogar o fer d’intermediari amb els partits independentistes. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat que l’executiu no ha rebut cap missatge de la casa reial espanyola en aquesta línia i, en canvi, ha sabut els detalls de la reunió que el president del Parlament balear, Baltasar Picornell, va tenir ahir amb el monarca al Palau de l’Almudaina. Picornell va apuntar que Felip VI estava disposat a ‘estendre ponts.’ No obstant això, la ‘versió’ de la conversa que ha arribat al govern és que van abordar la reunió que van tenir els presidents català i espanyol, Quim Torra i Pedro Sánchez, a la Moncloa i van constatar que ‘se seguia dialogant.’ ‘No tenim coneixement que hagi anat més enllà,’ ha asseverat Artadi.

#Portaveu @elsa_artadi: “de la casa Reial no ens ha arribat res, i el que ens arriba no és una oferta del Rei pel diàleg sinó que va sorgir en el marc de la conversa mentre parlaven que el president @sanchezcastejon i el president @quimtorraipla estaven dialogant” pic.twitter.com/Bde9GSQjW4

— Govern. Generalitat (@govern) July 31, 2018

Artadi també ha apuntat que no esperen ‘grans acords’ de la reunió de demà de la comissió bilateral Generalitat-Estat. La dinàmica dels dos governs, ha dit, ha fet que no s’hagin pogut treballar els punts de l’ordre del dia amb prou temps. Compten, però, que s’activin les comissions i els grups de treball derivats de la bilateral. En el marc de l’etapa de diàleg que s’han emplaçat a mantenir els dos governs, Artadi s’ha manifestat partidària de donar temps al govern espanyol perquè aclareixi quina és la seva proposta per a Catalunya, abans que els partits independentistes en posin en perill l’estabilitat parlamentària al congrés. Si es demostra que no passen de les paraules als fets es replantejaran la seva relació amb el PSOE. El referèndum i la petició de la Generalitat perquè els presos polítics siguin alliberats són a l’ordre del dia de la reunió, tot i que la ministra Meritxell Batet ja va deixar clar que no entraran a negociar-los. ‘En cap cas podem renunciar al dret a l’autodeterminació,’ ha insistit Artadi. L’executiu català espera que el govern espanyol aclareixi el seu posicionament sobre els presos i com es pot traslladar en el posicionament que adopti a partir d’ara la fiscalia. Els represaliats i el referèndum, però, són dues qüestions que l’executiu preveu seguir plantejant en una segona reunió de la bilateral a la tardor, quan també s’hauria de produir la segona volta de la reunió de Sánchez i Torra.

Pel que fa al fracàs de Sánchez per tirar endavant la votació del sostre de dèficit per garantir l’estabilitat pressupostària, Artadi ha refusat que la Generalitat perdi 486 milions d’euros per als serveis públics si no s’aprova, tal com va assegurar ahir el govern espanyol. La consellera de la Presidència ha demanat ‘responsabilitat’ al PSOE perquè garanteixi que el PP no vetarà la iniciativa al Senat. ‘Molt millor seria que ens transferissin els recursos d’incompliments de fa molts anys,’ ha etzibat.

Mundó i Homs, a la Comissió Jurídica Assessora
El govern també ha nomenat avui els exconsellers Carles Mundó i Francesc Homs membres de la Comissió Jurídica Assessora. Aquest és un òrgan consultiu del govern que emet dictàmens, de manera preceptiva, sobre els projectes de decrets legislatius o els reglaments que elabora l’executiu. També revisa actes administratius i contractes que fa la Generalitat. Mundó, que va ser el conseller de Justícia del govern de Carles Puigdemont, és advocat, com Homs, i està processat pel Tribunal Suprem pels presumptes delictes de malversació de fons públics i desobediència. Homs va complir a l’abril la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics a què el va condemnar el mateix tribunal, per desobediència, pel procés participatiu del 9-N. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha subratllat que el govern els ha nomenat ‘pel seu ampli coneixement de l’administració pública’ i del país.

Els taxistes de Barcelona faran serveis mínims gratuïts per a hospitals i urgències a partir d’aquesta tarda, tal com els demanava la Generalitat, per fer compatible el seu dret de vaga amb el dret de mobilitat de les persones.

El col·lectiu, a més, ja ha anunciat que manté la vaga indefinida, com a mínim, fins demà a la tarda, quan decidiran si la desconvoquen o continuen concentrats en funció del resultat de la Conferència del Transport espanyola, prevista demà a dos quarts de set de la tarda.

Ho han explicat el representant de l’Agrupació Taxi Companys, Luis López, i el portaveu d’Élite Taxi, Alberto Álvarez, després de la reunió amb el secretari d’Infrastructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavin, i el director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrós.

Ahir, al consell de ministres, el Ministeri de Foment espanyol els va proposar una declaració institucional en favor de la proporcionalitat d’una llicència VTC per cada trenta de taxis i un decret llei el 14 de setembre que reculli les seves peticions. Tanmateix, els taxistes van considerar que aquesta data era massa tardana i volien un compromís més ferm.

A València, també continua la vaga indefinida. Els taxistes consideren que, tot i que les propostes del ministeri espanyol són ‘atractives’, ‘no s’ha ofert cap compromís ferm’. A més, faran més mobilitzacions, encara han de decidir quines.

Igualment, a Palma hi ha vaga i continuaran, de moment, les aturades previstes. Els representants del sector no van sortir convençuts de la reunió. Demanen que es compleixi la proporció d’una llicència VTC per cada trenta taxis i que les competències es transfereixin a les comunitats i als ajuntaments, un punt sobre qual volen un compromís clar dels governs autonòmics.

Ada Colau demana que s’aturi la vaga
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit en una entrevista a la Cadena Ser que hi havia motius perquè els taxistes consideressin de desconvocar la vaga, atès que, segons que ha explicat, de la reunió amb Foment va sortir el compromís ferm del govern espanyol de solucionar el conflicte.

El jutjat d’instrucció número 6 del Vendrell ha arxivat la investigació contra els batlles de Banyeres del Penedès, Amadeu Benach, i Llorenç del Penedès, Jordi Marlès, per tenir estelades onejant a dues rotondes de la carretera TP-2125 durant les eleccions del passat 21 de desembre. Els dos batlles estaven acusats de presumptes delictes electoral i de desobediència per no haver acatat l’ordre de la Junta Electoral que obligava a retirar les estelades i símbols polítics dels espais públics municipals que estiguessin a menys de 100 metres dels col•legis electorals.

El dia que van ser citats a declarar com a investigats, però, tots dos van al•legar que no havien retirat les estelades perquè les rotondes objecte de la denúncia són de titularitat de la Generalitat i van assegurar que se n’hauria d’haver encarregat l’estat espanyol perquè el 21-D el govern estava intervingut per aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Dos mesos i mig després de la declaració, el jutge ha conclòs que no hi va haver cap delicte.

El conseller d’Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, presidirà dimecres la primera comissió bilateral entre la Generalitat i l’estat espanyol des del 2011. La delegació catalana de la reunió estarà encapçalada per Maragall i també comptarà amb la participació del vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, la secretària d’Acció Exterior, Mercè Salvat o el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, entre d’altres. L’ordre del dia se centrarà en l’actual situació política a Catalunya, segons el Govern, i també ‘es revisaran les lleis i els conflictes de competències plantejats davant del Tribunal Constitucional i es tractaran assumptes pendents en els àmbits econòmic i fiscal, d’inversió en infraestructures i transports, educatiu i lingüístic’.
A més de Maragall, Aragonès, Artadi, Salvat i Mascarell, també participaran en la reunió, per part del Govern, el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, i el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Aleix Villatoro.

Per part del govern espanyol, la comitiva estarà liderada per la ministra Meritxell Batet, i comptarà també amb els secretaris d’Estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez, d’Hisenda, Inés María Bardón, d’Infraestructures, Pedro Saura, i de Relacions amb les Corts, José Antonio Montilla. A més, també hi haurà la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i el secretari de la representació de l’Estat espanyol, José María Pérez.