Al Castell del Remei, a Penelles (Noguera), s’hi fa, fins el 30 de novembre, una exposició dedicada a Josep Obiols (Barcelona, 1984-1967), l’artista més representatiu del noucentisme català i autor del conjunt mural que decora el santuari de la finca, que representa de fet el conjunt més important de la seva obra pel nombre de pintures que s’hi concentren. La mostra l’encapçalen dos dibuixos al carbó preparatoris de les pintures de l’absis que dos nets de l’artista han donat a la fundació Castell del Remei i que posteriorment s’exhibiran dins del temple. També s’hi poden veure vuit obres de l’artista que han cedit hereus de la família Obiols i sis peces del pintor Carles Llobet, contemporani d’Obiols, cedides pel Museu Morera de Lleida.

L’exposició Obiols, el Noucentisme al Castell del Remei vol reivindicar l’obra que l’artista va pintar a la finca els anys 1953 i 1954 i “ser un homenatge” a la figura de Josep Obiols, ha explicat la presidenta de la Fundació Castell del Remei, Mireia González, que ha afegit que l’obra d’Obiols té un interès artístic, cultural i patrimonial molt important per al Castell del Remei.

Pel que fa a les dues peces centrals de la mostra que ha cedit la família d’Obiols, es tracta de dos esborranys al carbó que formen part d’un dels murals de l’absis de darrere l’altar del temple, on Obiols va representar la misericòrdia d’infants i adults que confien en el remei de l’auxili de la Mare de Déu.

Anna Ponsatí, neta d’Obiols, ha afirmat que “és un descans i una satisfacció” que les dues obres tornin al seu lloc original. Per una banda, perquè defensa que l’obra té sentit en aquell espai on s’ha gestat el projecte, però també perquè aconsegueix que unes peces “que tenen tant valor i esforç personal” no caiguin en l’oblit.

L’exposició es pot visitar a la sala Lucilla Atilia fins al 30 de novembre i és un dels principals atractius de la festa major del Castell del Remei que se celebrarà el diumenge 8 d’octubre.

La taxa de desocupació a l’eurozona va situar-se en el 6,4% durant el mes d’agost, prop del mínim històric registrat el juny passat. La taxa baixa d’una dècima en comparació a la del juliol. Segons les dades publicades aquest matí per l’Eurostat, la zona euro tenia 10,85 milions de desocupats a l’agost, 112.000 menys que el mes anterior.

Quant a la desocupació juvenil a l’eurozona, la dada de l’agost va ser del 13,8%, una dècima menys que el juliol. En termes absoluts, la xifra de desocupats menors de vint-i-cinc anys va ser de gairebé 2,2 milions, vint-i-quatre mil menys que al juliol.

En aquest sentit, l’estat espanyol continua presentant les pitjors dades de l’eurozona, amb un atur de l’11,6% i un atur juvenil del 26,8%. Just per sota apareixen Grècia (10,9%), Estònia (7,6%) i França i Itàlia (7,3%), mentre que a l’altre extrem hi són la República Txeca (2,5%), Malta (2,7%) i Alemanya (3%).

Respecte a l’atur per sexes, la taxa continua sent més elevada per les dones. Durant l’agost, la desocupació femenina a la zona euro va ser del 6,7%, una dècima menys respecte al juliol, mentre que la masculina va situar-se en el 6,1%, també una dècima menys.

El batlle de Tarragona, Rubén Viñuales, ha assegurat que l’Ajuntament de Tarragona podria entrar en fallida si no s’aconsegueixen els catorze milions d’euros necessaris per fer front a la despesa corrent, és a dir, al conjunt de serveis públics que es presten, actualment, a la ciutat.

Viñuales ha afirmat que es tracta d’un problema estructural que “ve de lluny” i que, per tant, es tindran en compte les propostes de tots els partits polítics. El batlle ha assenyalat l’increment de l’IPC, l’augment del preu de l’energia i de la inflació, entre altres, com algunes de les causes principals.

El batlle ha subratllat que Tarragona es troba en un moment, en el qual sí que “té diners per a inversions, però no per a despesa corrent”.

La diputada de Coalició Canària (CC) al congrés espanyol, Cristina Valido, ha transmès avui al monarca espanyol Felipe VI que encara no té oberta cap negociació ni acord amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, però no ha tancat la porta a aquesta possibilitat d’acord. “Ens agradaria esperar a veure si el PSOE vol un acord amb Coalició Canària i si accepta el que demanem”, ha dit en compareixença de premsa al congrés, i “a partir d’aquí podem parlar”. El vot de Valido, que va donar suport a la investidura de Feijóo la setmana passada, podria ser decisiu per a la investidura de Sánchez en el cas que Junts, o ERC, un o altre, optin per una abstenció, perquè atorgaria 172 vots a favor de la investidura contra 171 en contra i set abstencions.

Valido ha comparegut després d’entrevistar-se amb Felipe VI en el marc de la ronda de consultes del cap d’Estat amb els partits polítics. Ha insistit que la seva formació no vol un govern on hi hagi presència de ministres d’extrema esquerra i s’oposa frontalment a l’amnistia. En tot cas ha afirmat que CC haurà d’esperar “al fet que es produeixi la negociació per adoptar una decisió” sobre la investidura de Pedro Sánchez. Aquesta decisió, ha afirmat, serà determinada per “les respostes que ens donin, el que ofereixin i el que estiguin disposats a assumir”.

En tot cas, ha insistit que en aquests moments no hi ha acord ni tampoc existeix cap element que permeti d’avançar quina serà la posició de Coalició Canària. La predisposició del partit, ha dit, “sempre és parlar”, però ara mateix no té decidit “ni el si, ni el no, ni l’abstenció”. “Si volen parlar, escoltarem”.

El PNB adverteix Sánchez que ha de posar les bases d’un acord

El president basc Iñigo Urkullu ha advertit Pedro Sánchez que, si és reelegit, haurà de posar “les bases d’un acord polític clar, constatable, complible i amb compromís”. En una entrevista aquest dilluns al matí a la Cadena SER, Urkullu ha remarcat que Sánchez necessitarà “tots els vots, tot el temps” aquesta legislatura.

Urkullu ho ha dit el mateix dia que el portaveu dels nacionalistes bascos al congrés, Aitor Esteban, s’ha reunit durant quaranta minuts amb el monarca espanyol en el marc de la segona ronda de contactes per a la investidura després del primer intent del cap del PP.

Díaz diu que encara es troba “lluny de l’acord” amb el PSOE

Per la seva part, la cap de Sumar, Yolanda Díaz, ha demanat a totes les parts, també a les formacions independentistes, “discreció i responsabilitat” per poder tirar endavant “una agenda social i també una territorial”. Ho ha dit a la compareixença de premsa després d’assistir a la ronda de consultes.

La cap de Sumar ha transmès al monarca que la seva formació opta per un govern presidit per Pedro Sánchez, però ha recordat també que les dues formacions es troben en procés de negociació i encara es troba “lluny de l’acord”.  Per això ha optat per una negociació marcada per la “discreció, responsabilitat, altura de mires i molt de diàleg”.

Díaz ha evitat posar un termini per obtenir l’entesa: “Mai no treballo amb línies vermelles”, ha dit, i “sabem molt bé el que cal fer i el que no cal fer, i on estan els límits”. Malgrat les informacions que han aparegut sobre els ministres que reclama Podem, ha assegurat que la seva formació i el PSOE “no estan en la fase” de noms.

La UdG ha rebut els manuscrits de l’obra de l’historiador, assagista i editor, Jaume Vicens Vives i els ha incorporat al fons que la biblioteca de la universitat conserva d’ençà de l’any 1988. El donatiu, fet per la família, inclou els manuscrits originals de tota la seva producció historiogràfica. Concretament, corresponen a catorze obres i reculls de conferències, articles, pròlegs, ressenyes i entrevistes, a banda de documentació de congressos i treballs de recerca. També la tesi doctoral ‘Ferran II i la ciutat de Barcelona’ i els primers treballs de Vicens Vives com a medievalista, així com la seva recerca cabdal sobre els remences.

A més, s’han incorporat al fons documents que mostren la seva evolució envers la història econòmica com ara ‘Industrials i polítics del s. XIX’, o la seva revisió de la catalanitat i la seva història mitjançant ‘Notícia de Catalunya’. El material, a més, inclou els originals de conferències, articles, pròleg, ressenyes i d’altres escrits.

El fons Jaume Vicens Vives de la UdG reuneix la documentació –llibres, revistes i manuscrits– que va ser cedida, en una primera tramesa, a l’Estudi General de Girona, adscrit encara a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1988. En aquest acord, en el qual va intervenir l’Ajuntament de Girona, hi va tenir pes el que es creia que hauria estat la voluntat de l’historiador: mantenir la biblioteca a la seva ciutat natal, així com el desig de posar-la a la disposició de la comunitat universitària i dels estudiosos de la historiografia.

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, diu que la donació aporta un “testimoni directe de la seva manera de treballar”. “El gest dels fills de Jaume Vicens Vives, dipositaris de la seva obra d’ençà de la mort recent de la seva mare Roser Rahola significa la culminació d’una voluntat generosa de reforçar els vincles gironins del seu pare”, assegura en un escrit. D’aquesta manera, afegeix, “es tanca simbòlicament el cercle vital” de Vicens Vives.

Uns 4.000 llibres i un centenar de revistes

El fons consta de gairebé quatre mil llibres i un centenar de revistes. La biblioteca de la UdG custodia, també des de llavors, una part de l’arxiu personal de l’historiador, format per manuscrits, material docent i de recerca. Aquest fons és, en bona part, producte de l’activitat acadèmica de Vicens Vives, com a professor i investigador a la Universitat de Barcelona.

L’any 2019, la família Vicens va fer una nova donació a la biblioteca, entre la qual destaca la correspondència de l’historiador, amb unes tres mil cartes que permeten apropar-se al seu treball d’investigador i intel·lectual, a la seva feina editorial i a la seva tasca com a professor. També mostren l’activitat de Vicens per renovar la investigació històrica i constaten l’àmplia xarxa de contactes que establí amb les figures més importants de la historiografia internacional i amb els personatges que van marcar la vida intel·lectual i cultural del país entre la postguerra i els anys seixanta.

Tots aquests documents són cabdals per il·lustrar l’evolució del treball de l’historiador i junt amb els fons de Ramon Garrabou, Joaquim Nadal, Jordi Nadal, Lluís Maria de Puig, Joan Reglà i Pierre Vilar, conservats també a la UdG, constitueixen, segons la universitat, en un conjunt de “gran rellevància per a l’estudi de la historiografia catalana”.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) C ha desestimat per set vots contra quatre els recursos que el PP i Vox van presentar contra la reforma de la Llei del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que impedeix a aquest organisme de fer nomenaments mentre continuï amb el mandat caducat. La majoria progressista ha avalat la resolució de la ponent María Luisa Balaguer, mentre que els magistrats conservadors Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel han anunciat un vot particular. La sentència recorda que la constitució espanyol estableix clarament un límit de cinc anys en els mandats dels vocals del CGPJ que en aquest moment no es compleix pel blocatge del PP.

La decisió suposa un revés per a les dues formacions conservadores, que havien recorregut la reforma impulsada el 2021 pel govern espanyol per impedir que el CGPJ continuï nomenant càrrecs amb el mandat caducat, amb l’objectiu de forçar-ne la renovació. El PP bloca la reforma del CGPJ, que té majoria conservadora, d’ençà del 2018.

La resolució recorda que l’article 122 de la constitució permet que el congrés espanyol reguli la llei del CGPJ, i destaca que el text constitucional sí que estableix una durada màxima de cinc dels mandats dels vocals de l’òrgan de govern dels jutges que no s’està complint. En aquest sentit, la sentència recorda que la constitució no preveu en cap cas “una pròrroga indeterminada” del mandat dels vocals.

El dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, assistirà a la manifestació convocada diumenge, 8 d’octubre, per l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) contra l’amnistia a Barcelona. Feijóo ja havia explicat que tenia previst de ser-hi si l’agenda no li ho impedia, i el coordinador general dels populars, Elias Bendodo, ho ha confirmat en conferència de premsa després del comitè de direcció del partit. “Hi assistirà”, ha assegurat, i ha remarcat que el PP donava suport a la protesta. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, fa setmanes que va anunciar que també hi assistiria. També hi serà el dirigent de Vox, Santiago Abascal.

El portaveu del partit d’ultradreta, Ignacio Garriga, ha fet una crida en conferència de premsa a participar en la protesta de SCC: “Per evidenciar que som molts els que farem el que sigui en les nostres mans per defensar la integritat territorial de la nostra pàtria.”

Bendodo ha reclamat al president del govern espanyol en funcions i dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, que “surti d’una vegada de l’ambigüitat i del silenci, de l’amagatall en el qual està, i s’expressi amb la mateixa claredat amb la qual ha parlat Feijóo”.

“Sánchez ha d’aclarir d’una vegada si està disposat a impulsar una llei d’amnistia, ha d’aclarir quins són aquests detalls tècnics que falten per tancar l’amnistia”, ha insistit. Bendodo ha denunciat que el debat sobre el referèndum és un “esquer per no parlar de l’amnistia”.

El número tres del partit ha argumentat que l’amnistia és “igual de greu” que el referèndum perquè “trenca l’equilibri constitucional en ambdós casos”. “Demano a Sánchez que no utilitzi eufemismes, que parli clar”, ha reiterat.

L’empresa pública d’energia de Catalunya, l’Energètica, ha obtingut la llicència de comercialitzadora per part del Ministeri de Transició Ecològica espanyol i un any després de constituir-se ja pot subministrar electricitat a la Generalitat. El primer client de l’elèctrica és l’Agència de Residus de Catalunya, a la nova seu al passeig de la Zona Franca de Barcelona. En els mesos vinents s’ampliaran els organismes que reben electricitat de la companyia pública, a mesura que s’acabin els contractes en vigor. Segons que ha detallat el director general, Daniel Pérez, l’objectiu és que a començament de l’any vinent l’empresa tingui prop d’un miler de punts de subministrament i superar els tres mil. El consum de la Generalitat i del sector públic associat és d’1,2 terawatts.

“A partir d’avui ja podem comprar i vendre energia al mercat elèctric i comercialitzar-la a la Generalitat, que és un dels consumidors d’energia elèctrica més gran del país”, ha detallat Pérez. La companyia abastirà els 50 megawatts/hora de l’Agència de Residus de Catalunya amb l’energia que es genera als parcs eòlics de Pebesa i Trucafort, on ha assumit les participacions que eren propietat de la Generalitat.

El fet de rebre l’energia directament de l’empresa pública no suposarà d’entrada un estalvi substancial. “L’estalvi de preu gran es notarà a mesura que anem fent les instal·lacions d’autoconsum, ara la comercialització com a tal és comprar energia al mercat”, ha explicat.

La instal·lació de plaques solars a les teulades d’edificis públics, que és el que impulsarà l’autoconsum, tenen un pressupost de seixanta milions d’euros per enguany i el vinent.

A banda de subministrar a la Generalitat i al sector públic, també preveu d’aprofitar l’energia de les instal·lacions fotovoltaiques en edificis públics per abastir llars en situació de pobresa energètica. Segons Pérez, el percentatge variarà molt perquè hi haurà zones amb molts clients vulnerables i altres on no n’hi haurà a dos quilòmetres la rodona, que és el límit que fixa la normativa espanyola.

En el cas de l’Agència de Residus, no hi haurà aquest abastiment perquè l’edifici és de lloguer i no és propietat de la Generalitat. L’empresa també ha activat el web amb una bústia per captar nous projectes de generació.

La primera campanya d’immunització que es fa a Catalunya contra el virus respiratori sincicial (VRS), principal causant de la bronquiolitis en infants, ha començat avui. Les criatures nascudes d’abril a setembre, és a dir, de fins a sis mesos, poden rebre l’anticòs als centres d’atenció primària (CAP) i, en aquest cas, les famílies rebran un SMS en els dies vinents.

Els nadons que neixin a partir d’ara podran protegir-se del VRS a l’hospital, abans de rebre l’alta. L’anticòs que s’administra té, segons els estudis, una eficàcia del 80% per evitar hospitalitzacions. El VRS és una de les principals causes d’hospitalització en els infants més petits i genera molta angoixa en les famílies, ha destacat el conseller Manel Balcells.

Escola Valenciana ha presentat una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de reforma de la llei de plurilingüisme, inclòs dins la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a 2024. L’entitat considera aquesta modificació una discriminació de l’alumnat castellanoparlant. “El coneixement del valencià comporta més oportunitats en l’àmbit acadèmic, laboral, social i cultural. Negar el coneixement d’una llengua oficial a una part de l’alumnat valencià suposa una desigualtat, perquè aquest alumnat no comptarà amb les mateixes capacitats i habilitats que la resta”, ha dit Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana.

Consideren que es tracta d’una reforma inconstitucional, que contravé la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut d’Autonomia. L’entitat diu que aquest avantprojecte de llei, en el seu article 84, resulta contrari al principi de territorialitat única de l’eficàcia de les normes de la Generalitat i al principi constitucional d’igualtat.

En paraules de la presidenta, aquesta modificació altera la cohesió i convivència de la societat. D’una banda, es permet que l’estudiantat castellanoparlant puga rebre la totalitat de l’ensenyament en castellà (ni tan sols rebrien l’assignatura de valencià), mentre l’estudiantat catalanoparlant no podria rebre l’ensenyament completament en català perquè a més de l’assignatura de castellà (de la qual no hi ha possibilitat legal de quedar exempts), estarien obligats a cursar un 25 % de les matèries en castellà.

Escola Valenciana considera aquest fet greu, ja que a l’Estatut d’Autonomia es reconeix el valencià com a llengua pròpia i oficial del País Valencià, igual que el castellà. Així mateix, reconeix el “dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià”. També prescriu que ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua i que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.

L’entitat afirma que aquesta modificació de la Llei de Plurilingüisme és una  mesura únicament política i que no està basada en cap criteri pedagògic, ni lingüístic. Escola Valenciana remet a l’informe de les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM) de les universitats de València, d’Alacant i Jaume I de Castelló, “Un nou model lingüístic educatiu per a l’educació plurilingüe i intercultural”. En aquest, les màximes expertes en educació multilingüe del País Valencià remarquen que “l’adquisició del valencià per part dels alumnes de la zona castellanoparlant es planteja com a dret i com a oportunitat, i com una manera d’evitar la discriminació que suposa per a l’alumnat d’aquest territori el seu bandejament del sistema valencià d’educació plurilingüe i intercultural”.

A més, afirmen que el model lingüístic educatiu valencià s’ha de proposar que en acabar l’Educació Primària, l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic castellà posseïsca una competència bàsica per tal de poder continuar els estudis de secundària i universitaris en situació d’igualtat amb l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic català. També reivindiquen que puguen exercir com a ciutadans valencians en qualsevol de les llengües oficials, sense haver d’imposar als altres l’obligació de canviar de llengua perquè no els entenen.

Escola Valenciana afirma que el que es preveu a l’article 84 és contrari a la llei perquè la disposició atorga als consells escolars i als titulars de centres privats, unes competències que no estan reconegudes per la normativa pròpia que ho regula. L’entitat recorda que parlar únicament de la llibertat d’elecció de mares i pares confronta amb la igualtat d’oportunitat de l’alumnat i la seua llibertat futura. “Aprendre una segona llengua des de la infantesa proporciona ferramentes cognitives per a aprendre més llengües al futur, això està demostrat científicament des de fa dècades”, assenyala Usó.

STEPV considera il·legal la reforma

El sindicat STEPV també ha presentat al·legacions a la modificació de la Llei de Plurilingüisme perquè considera il·legal que s’elimine el dret a estudiar matèries en català a les comarques castellanoparlants. Veuen com una anomalia modificar la norma sense cap informe o estudi sobre l’aplicació del plurilingüisme en aquestes comarques i que justifique aquesta decisió.

Reiteren que cal una Llei d’igualtat lingüística i no una modificació de la Llei de plurilingüisme. A més, assenyalen que la llei actual no estableix la llengua minoritzada com la vehicular del sistema educatiu ni garanteix el seu domini real per part de l’alumnat. “Cal una planificació lingüística que incloga, entre altres mesures organitzatives, pedagògiques i de personal, plans específics de formació del professorat, reducció de ràtios, dotació de professorat de valencià i l’eliminació de les exempcions, que són una evident discriminació envers l’alumnat d’aquestes comarques. En aquest sentit, el sindicat insta el govern valencià a fer una aposta clara a negociar una Llei d’igualtat lingüística”, han dit en un comunicat.

La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha concedit de forma conjunta el Nobel de fisiologia o medicina a la bioquímica hongaresa Katalin Karikó i el metge nord-americà Drew Weissman “pels seus descobriments sobre modificacions de bases de nucleòsids que han permès el desenvolupament de vaccins d’ARN missatger efectius contra la covid-19″. I afegeix: “A través de les seves troballes innovadores […] els premiats van contribuir a una taxa de desenvolupament de vaccins sense precedents durant una de les amenaces més grans per a la salut humana en els temps moderns”.

BREAKING NEWS
The 2023 #NobelPrize in Physiology or Medicine has been awarded to Katalin Karikó and Drew Weissman for their discoveries concerning nucleoside base modifications that enabled the development of effective mRNA vaccines against COVID-19. pic.twitter.com/Y62uJDlNMj

— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 2, 2023

 

Karikó, nascuda a Hongria l’any 1955, ha estat una de les científiques pioneres en la investigació de l’ARN missatger en el desenvolupament de vacunes i és vicepresidenta de BioNTech, que va desenvolupar juntament amb Pfizer el vaccí contra la covid-19 a partir d’aquesta tecnologia. Karikó va treballar amb Weissman, acadèmic de la Universitat de Pennsilvània, per desenvolupar el vaccí.

El guardó, dotat amb 11 milions de corones sueques (uns 950.000 euros), es concedeix d’ençà del 1901, i enguany serà lliurat en una cerimònia que es durà a terme el 10 de desembre. El guanyador l’any passat en va ser el genetista finès Svante Pääbo per la seva contribució al desxiframent del genoma neandertal.

Treballem per a ampliar aquesta informació

Oriol Calvo, represaliat per les protestes contra la sentència del procés, no haurà d’ingressar pas a la presó. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el seu recurs d’apel·lació i ha reduït a un any i sis mesos de presó la condemna que havia dictat l’Audiència de Barcelona de quatre anys i un mes.

Condemnat a quatre anys de presó per les protestes contra la sentència: “M’enfronto al poder de l’estat” 

En un piulet, el despatx d’Alonso-Cuevillas ha comunicat que els jutges han absolt Calvo del delicte d’atemptat agreujat contra l’autoritat, però mantenen la condemna per desordres públics, que comporta un any i mig de presó. Així mateix, l’obliguen a pagar la meitat de les despeses de la causa.

Els jutges han desestimat el recurs que va presentar la fiscalia en contra de la sentència de l’Audiència de Barcelona. El ministeri públic demanava una condemna de vuit anys de presó.

La nova sentència considera provat, només a través dels testimonis de la policia, que Calvo va llançar pedres i ampolles contra els agents i va col·laborar en l’aixecament d’una barricada, però l’absol del delicte d’atemptat perquè les suposades agressions no queden individualitzades en la primera sentència. És a dir, no es concreta quins agents van ser agredits a partir de les seves accions.

L’ Oriol
Calvo @OAbsolucio,
absolt del delicte d’atemptat.

No haurà d’ingressar a presó.

Gran feina de la nostra companya #MiriamIzquierdo pic.twitter.com/qAkWFFLhRD

— Despatx Alonso-Cuevillas Advocats i Economistes (@DespatxACuev) October 2, 2023

Els fets es remunten al 15 d’octubre de 2019, l’endemà de fer-se pública la sentència contra el procés i primera nit d’aldarulls i barricades a Barcelona. Oriol Calvo era a la cruïlla del carrer de Mallorca amb el passeig de Gràcia perquè havia assistit amb els seus pares a les manifestacions prèvies als aldarulls. En un moment determinat, va amagar-se d’una càrrega de foam dels Mossos. “Em vaig amagar perquè no volia que em passés com al noi del dia abans a l’aeroport, que va perdre un ull. Amb la mala sort que una altra furgoneta dels Mossos va aturar-se al meu costat”, recordava el jove en declaracions a VilaWeb. Explica que van agafar-lo entre tres agents de la BRIMO amb unes formes molt agressives. “¿Qué te crees, hijo de puta? ¡Ya verás!” [“Què t’has cregut, fill de puta? Ja ho veuràs!”], diu que li van dir. Denuncia també que el van agafar pel coll, se’l van endur entre dues furgonetes i li van demanar el carnet d’identitat. “Jo pensava que em detindrien, però al cap de pocs minuts un agent me’l van tornar i em van dir que ja podia marxar, va cridar ‘¡viva España!’ i em va fer fora de la línia amb un cop de porra.”

Un mes després, a Calvo li va arribar una carta en què li comunicaven que estava encausat, i al desembre li van fer un petit interrogatori davant el jutge d’instrucció. L’abril del 2021 li va arribar una carta comunicant-li que la fiscalia li demanava vuit anys de presó. Ell esperava una absolució i es va sorprendre molt quan va veure la condemna de quatre anys. “Sobta que es condemni algú d’acord amb allò que diu un policia”, denunciava. El jove va canviar la seva defensa i va recórrer a la defensa jurídica que ofereix el Consell de la República.

Va arribar-nos el cas de l'@OAbsolucio amb imminent execució de la sentència condemnatòria que el feia entrar a presó. L'advocat @JACS_JaumeACS de seguida va fer-se càrrec de la defensa. El recurs ha estat estimat i ha comportat la reducció de pena i que no hagi d'anar a presó. pic.twitter.com/YTmvgEgC4I

— Consell de la República Catalana (@ConsellRep) October 2, 2023

El president del Barça, Joan Laporta, amenaça d’emprendre accions legals en contra de l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo si no rectifica les seves acusacions, segons les quals Laporta va filtrar informació a les autoritats espanyoles per alimentar la causa contra Sandro Rosell, que va passar dos anys en presó preventiva.

[VÍDEO] Villarejo assegura que el CNI volia enviar tancs a Catalunya el 2012 

En una entrevista a RAC1, Villarejo ha dit que “va ser Laporta qui ens va donar aquella informació”. Posteriorment, ha concretat que la persona que va fer de pont va ser Xavier Martorell, ex-alt càrrec de la Generalitat i del Barça. “Va ser responsable de seguretat del Barça i soci d’un despatx de detectius que continua treballant amb el CNI”, ha dit.

Fonts del Barça asseguren que les afirmacions fetes per l’ex-comissari de policia “són totalment falses”.

Cinc embarcacions amb noranta-vuit persones a bord han arribat a les costes de Cabrera i Formentera, segons que ha informat la delegació del govern espanyol a les Illes i ha avançat IB3.

La primera embarcació ha desembarcat aquesta matinada a Formentera. Cap a les 03.10, la Guàrdia Civil ha interceptat en terra dotze emigrants en bon estat. Més tard, a les 04.40, dinou emigrants més han estat rescatats a la mar a la costa de Cabrera. A les 06.10 n’han rescatat catorze més d’una altra embarcació.

A les 07.16 se n’ha localitzat una quarta amb trenta persones, també a la costa de Cabrera. A la cinquena embarcació interceptada hi anaven vint-i-tres persones més.

Salvament Marítim i el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil han intervingut al rescat de les embarcacions. Ahir ja van ser interceptades altres quaranta-cinc persones arribades en barcassa a les Illes Balears.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, demana al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que torni a assumir allò que ja va acceptar el 2019, en referència a l’acord entre socialistes i republicans per a investir-lo. “Hem de poder parlar de referèndum aquesta legislatura. No podem renunciar al que es va acordar fa quatre anys. Ja vam posar les bases perquè es pogués parlar de tot”, ha argumentat en una entrevista aquest matí a Catalunya Ràdio. Rovira s’ha declarat més socialista que Salvador Illa i ha afegit que, com que és socialista, és independentista. Preguntada per quant de temps fa que no parla amb Carles Puigdemont, Rovira ha evitat de contestar perquè, segons que ha dit, la seva voluntat és “reconstruir confiances i refer ponts”.

 

L’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo ha assegurat que el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) va proposar d’enviar tancs a Catalunya el 2012. En una entrevista a RAC-1, l’ex-comissari, que té unes quantes causes judicials pendents per les seves actuacions al marge de la llei, ha afirmat que la idea d’enviar tancs de combats es va posar sobre la taula després de la gran manifestació de la Diada, quan el president Artur Mas va convocar eleccions anticipades.

 

“Els responsables del CNI que anaven a les reunions eren partidaris de posicionar carros de combat a llocs estratègics, com la televisió”, ha explicat Villarejo, abans de dir que ell mateix va fer una contraproposta: “Per què no opteu per furgons policíacs? Consumeixen menys combustible i gasten menys, i a més, i vostès ho saben perquè fa 30 anys que ho permeten, hi ha corrupció al govern de Catalunya com per poder fer una actuació judicial i policíaca.”

Segons l’ex-comissari, aquestes actuacions són el que després s’han conegut com l’operació Catalunya, és a dir, la guerra bruta contra l’independentisme instigada per l’aleshores ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. “Jo només vaig donar la meva opinió, i com a agent d’intel·ligència vaig aportar idees a les reunions del CNI. I al final es va optar per aquesta via menys dura”, ha afegit Villarejo.

Posteriorment, l’ex-comissari ha explicat que Mariano Rajoy —en una trucada durant una reunió amb l’ex-ministra María Dolores de Cospedal— el va felicitar per la guerra bruta contra Artur Mas, que en les eleccions anticipades va perdre dotze diputats i va quedar lluny de la majoria absoluta.

Un veí d’Andorra de trenta anys ha mort en una col·lisió frontal entre dos turismes a la C-14 a Fígols i Alinyà (Alt Urgell), segons que ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). L’accident va passar ahir a les 23.00 al punt quilomètric 166,3 de la via quan, per causes que encara s’investiguen, dos cotxes van topar de cara i tot seguit van ser envestits per un camió. Els turismes es van incendiar, però els serveis d’emergències van poder treure els dos conductors fora dels vehicles. Tot i això, un d’ells va perdre la vida arran del xoc. A més, la conductora de l’altre cotxe va resultar ferida menys greu i va ser trasllada a l’Hospital Arnau de Vilanova. 

Arran de l’accident, es van activar cinc patrulles dels Mossos i deu dotacions dels bombers que van extingir el foc amb línies d’aigua i d’escuma, van retirar els vehicles de la calçada i van netejar la via. També van intervenir-hi dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

La carretera es va tallar en els dos sentits de la marxa i la circulació es va normalitzar al voltant de la una de la matinada.

Avui, 2 d’octubre de 2023, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El compte enrere de Pedro Sánchez: 56 dies per a pactar amnistia i autodeterminació
• [VÍDEO] Puigdemont adverteix contra la divisió interna i l’obsessió pel perfeccionisme
• El perfeccionisme i aquesta crítica que en fa Puigdemont I Editorial de Vicent Partal
• Òrrius vota en favor de fer efectiva la DUI en una consulta popular
• Eslovàquia no pertany a Robert Fico i no la hi lliurarem
• Un altre partit independentista? I Mail obert de Joan Ramon Resina 
• L’editora de VilaWeb, retinguda pels Mossos malgrat identificar-se com a periodista
• NoViolet Bulawayo: “A vegades podem ser còmplices de la nostra opressió”
• Pierre Goldman, primera víctima dels GAL I El “Joc de miralls” de Xavier Montanyà
• Després de dècades, la Xina comença a reclamar a Occident els seus óssos panda
• Laura Huerga o Ricard Ripoll: parlen els candidats a la presidència del PEN Català

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Avui que fa sis anys del referèndum del Primer d’Octubre, hi ha unes quantes mobilitzacions que el reivindicaran. Al matí, a les 7.00, han començat les marxes, que han acabat a Barcelona. A la plaça d’Urquinaona, l’ANC ha fet un acte polític per a reivindicar el referèndum, en què ha instat a declarar la independència el dia que s’aprovi l’amnistia. També hi ha organitzada una jornada antirepressiva a l’antiga presó Model de Barcelona.

A la tarda, les principals entitats civils independentistes han convocat un acte polític a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Les mobilitzacions que reivindicaran el Primer d’Octubre sis anys després

Podeu seguir tota la informació de la jornada a continuació:

El 13 de juliol es van fer les eleccions que enfrontaven l’editora Laura Huerga i la periodista i acadèmica Marta Nadal a la presidència del PEN. Huerga, presidenta en funcions, havia convocat les eleccions arran de la fractura que hi havia hagut en la junta que presidia (llegiu el perquè de la confrontació). Però aquelles eleccions es van haver d’anul·lar, perquè l’empresa encarregada de garantir el funcionament del vot digital va fallar i més d’un centenar de vots telemàtics no es van poder comptabilitzar. Aleshores, les eleccions es van ajornar fins el dia 4 d’octubre, aquest dimecres. Entremig, la candidatura de Marta Nadal ha tingut força canvis, entre els quals, un d’important: el canvi de presidenciable. Marta Nadal va deixar pas al professor de literatura i de traducció literària a la Universitat Autònoma de Barcelona Ricard Ripoll, que ara es presenta de cap de llista. També ha caigut de l’equip d’aquesta candidatura l’escriptora i poeta Blanca Llum Vidal.

A tocar de la nova convocatòria d’eleccions, hem demanat a Laura Huerga (Barcelona, 1978) i a Ricard Ripoll (Sueca, 1959), els dos presidenciables, que responguin sis preguntes, les mateixes per a tots dos, sobre els programes, la situació del país i les vicissituds que ha patit l’entitat aquests darrers anys.

—La fallida del vot digital en les eleccions del dia 13 de juliol i la consegüent necessitat de tornar-les a convocar per a l’octubre en condicionarà el resultat?
—Laura Huerga [L. H.]: Espero que no! La nostra candidatura i el nostre programa és el mateix que al juliol i hi arribem amb la mateixa il·lusió i energia. La tecnologia ens va jugar una mala passada, però la participació havia estat altíssima i vam rebre moltes felicitacions per fer-ho possible. I, tal com va dir una sòcia, ens hem de felicitar! El vot telemàtic ara ja és una realitat, s’ofereix en molts àmbits i, en associacions com la nostra, en què els socis viuen arreu dels Països Catalans, és imprescindible, com l’AELC, que fa temps que només ofereix aquesta opció. També és l’únic format que, a distància, garanteix el secret de vot amb total garantia. El vot delegat és el que permetia fins ara votar als socis que viuen fora de Barcelona, però no és secret perquè algú vota per tu i ha de passar per la validació d’una mesa electoral, que sap a qui delegues el vot. El vot delegat és un sistema amb moltes irregularitats, confies que el teu vot el faci una altra persona per tu, i origina un seguit de dependències i procediments que fan desconfiar. Per exemple, com li dius que no a algú que et demana que li deleguis el vot? A més, el vot telemàtic es va implantar per majoria absoluta de l’assemblea de socis i cap dels membres de la junta no hi va votar en contra. És clar que els socis el necessitaven i que és un sistema més segur, que garanteix el secret en el vot, que permet de votar fàcilment des de casa i que augmenta la participació en tots els territoris. Respecte de l’errada que vam patir al juliol, l’empresa responsable va donar explicacions a l’assemblea de socis i ens han escrit fa poc per dir-nos que aviat tindrem l’informe tècnic, però que, tal com van dir, tot apunta a un error en un servidor d’IBM. En tot cas, l’error va ser totalment aliè al PEN, en què tot el procés es va fer correctament i en el temps estipulat, i també val a dir que tot aquest procés no ha costat diners. Ara a l’octubre, canviem d’empresa i tindrem el servei de l’empresa que proveeix a l’AELC i que molts socis ja coneixen, atès que en compartim molts.
—Ricard Ripoll [R. R.]: No crec que el resultat pugui ser diferent a causa de les eleccions fallides del juliol. En tot cas, aquest fet ha estat un moment clau en la desconfiança que la junta anterior havia patit durant tot el mandat de la Laura Huerga. Perquè ja vam avisar que no hi havia temps per preparar bé unes votacions electròniques. I vam ser una majoria a oposar-nos a implantar-les. Potser tècnicament era possible, però des de la junta volíem tenir tres pressupostos de tres empreses, per poder valorar-les. I solament ens van oferir els serveis d’EKRATOS. Crec que una institució com el PEN no pot funcionar amb presses i amb exigències de darrera hora. Hem d’administrar bé els diners dels socis i destinar-los a accions que aportin un “valor” (en el sentit més humanístic del terme). Si el soci valorés aquesta prudència, potser alguna cosa podria canviar. Tanmateix, algunes persones, manipulant el nostre discurs, es van burlar dels advertiments. I som on som: sense cap informe de l’empresa, com s’havia compromès de fer-ho arribar a l’assemblea. D’una altra banda, això ha creat nombroses tensions entre amics i coneguts, que han tingut repercussions en membres de la nostra candidatura. I hem desitjat de reestructurar-la, perquè no és normal que algú que no havia tingut cap responsabilitat en la junta anterior assumís les conseqüències d’una junta sense rumb, sense rigor i mancada de debat i d’esperit crític. Per això vaig acceptar de presentar-me com a president en aquesta segona oportunitat.

—Quins són els grans envits del PEN català a la segona dècada del segle XXI?
—L. H.: La societat s’enfronta a canvis molt ràpids i governs que volen controlar més i millor els seus ciutadans. Entre aquests canvis, podem trobar noves lleis europees que pretenen de censurar els ciutadans i, per tant, els escriptors –hi estem molt atents i seguim l’actualitat d’aquesta qüestió molt de prop–, eines de control cap als periodistes i les seves fonts d’informació –és important que les noves lleis garanteixin la protecció i llibertat dels periodistes com demanen totes les propostes anti-SLAPP–, noves formes de censura silenciosa –que van més enllà de no programar escriptors que escriuen en català o no adquirir les seves obres a biblioteques. També la intel·ligència artificial i com pot afectar a la veracitat de la informació, o com pretenen substituir el pensament i l’activitat intel·lectual dels escriptors o traductors. Hem de formular la defensa de la creació feta per humans, valorar-la i protegir-la, no rebutjant la IA en si mateixa i en tot el que podria fer de positiu sinó analitzant quins són els riscos i les amenaces. Sens dubte el creixement de l’extrema dreta, que anul·la i aniquila les minories i les seves llengües i cultures, és també una amenaça a casa nostra, com s’ha vist al País Valencià i a les Illes, però també a Catalunya o a Catalunya Nord. L’emergència climàtica és un dels fronts que haurem d’encarar, no solament a casa nostra, perquè afecta les condicions materials de vida en si mateixa, sinó també perquè a escala mundial és l’origen de guerres i desplaçaments que acaben en la persecució de molts escriptors i periodistes. L’enfortiment de les fronteres i l’externalització dels conflictes empitjora aquesta situació i ara ens trobem un ICORN (xarxa de ciutats refugi de la qual el PEN Català forma part) i un PEN desbordats per l’allau de peticions de protecció i refugi que rebem.
—R. R.: El PEN Català no és un gremi. El PEN Català és un club, i un club d’escriptors i escriptores. Els seus estatuts ho diuen clarament. Cal haver publicat un llibre per poder ser-ne membre. Hi poden entrar periodistes, si han publicat un mínim d’articles; hi poden entrar editors, si han editat un mínim de llibres –és a dir: si han fet una feina filològica, si han escrit un pròleg, si han fet una edició anotada…–, etc. Per mi, aquest punt és essencial. I, per tant, els grans reptes estan associats al caràcter del club i a la seva essència. Es tracta de defensar la llibertat d’expressió dels escriptors, defensar els drets lingüístics, fomentar l’amistat entre tots els escriptors en sentit ampli –escriptors, traductors, agents literaris, editors, llibreters, etc.–, crear un vincle de cooperació entre ells, defensar els seus interessos en tots els aspectes, col·laborar, en un àmbit de lliure intercanvi de pensament, amb l’expansió de la literatura, i formació i sensibilització de la comunitat per la cultura com a element vertebrador dels valors de les societats, que és el que diu l’article 2 dels Estatuts. Tots aquests anys, sens dubte, el PEN Català ha estat un dels centres més actius (i més reconeguts) internacionalment. Hem estat molt atents a totes les injustícies comeses arreu del món. Hem estat els primers a aixecar la veu i a denunciar els atemptats contra la llibertat d’expressió, els empresonaments, els assassinats de gent de la cultura en països en què la llibertat és molt cara. I hem de continuar. El PEN, i el PEN Català en particular, és la casa dels escriptors i escriptores en un sentit ampli. Qui sigui perseguit per opinar, per crear, per criticar, per anar en contra de les doxes de circumstàncies és benvingut al PEN i el PEN té l’obligació moral d’acollir-lo. I també ho hem fet. A casa nostra hi han vingut refugiats que, després, s’han incorporat a la nostra cultura i que han pogut fer la seva feina sense témer per la seva vida. I també hem treballat molt en el sentit de donar visibilitat als traductors. Tots aquests desafiaments encara són sobre la taula, perquè no caduquen mai. Però se’ns ha afegit feina, i és de portes endins. La configuració política als Països Catalans ens obliga a fer front a l’emergència lingüística, que és una emergència cultural. Hem de multiplicar, més que mai, les accions que posin de manifest la unitat lingüística.

—Davant aquests grans desafiaments, què cal prioritzar?
—L. H.: La recerca de recursos i la col·laboració amb altres entitats. Per fer tot el que cal fer caldrà enfortir l’entitat amb més socis i més vincles amb entitats afins, sobretot, perquè no volem renunciar a cap d’aquestes lluites. El PEN treballa per comissions, i ja sigui en matèria de drets lingüístics, d’escriptors perseguits, d’emergència climàtica o de llibertat d’expressió caldrà que els socis ens impliquem i treballem. Podem fer front a tot, però necessitem més gent i més recursos mentre anem establint col·laboracions i relacions exteriors que ens enforteixin com a entitat i, així, la nostra activitat tingui més impacte en la societat.
—R. R.: Sens dubte, el repte més important i immediat és el de la defensa de la llengua, de la cultura, perquè són les bases de la creació i dels escriptors. I és una línia que no s’ha treballat prou aquest darrer any. Hem de tornar a posar la literatura en català al davant de les nostres accions. Això vol dir proposar més accions per a fomentar la lectura, més diàleg entre escriptors, entre generacions d’escriptors, més debats al voltant de la literatura en català, i arreu dels Països Catalans. Sembla mentida, però hi ha poca coneixença dels autors entre diverses regions. Hem de tornar a fer circular la cultura, del País Valencià a Catalunya Nord, de la Franja de Ponent a les Illes Balears. Segurament, els valencians, els algueresos, els mallorquins… coneixen prou bé la literatura que es publica a Barcelona, però a l’inrevés és menys evident. Més enllà de les publicacions més comercials i de grans editorials, la literatura catalana no és prou coneguda pels seus lectors.

—Com afrontarà la vostra presidència els atacs al català i la retallada de drets i llibertats que ja es comença a exercir al País Valencià i a les Illes amb els governs del PP i Vox? I a Catalunya la laminació constant de drets lingüístics, a l’escola o en tants àmbits més per part de l’estat espanyol?
—L. H.: La nostra junta té diverses idees per crear grups de treball a cada territori, amb reunions periòdiques i accions liderades sobre el terreny. És important de treballar descentralitzant i en local, la nostra candidatura té gent que s’hi dedica des dels territoris on treballen: Josep Manuel Vidal-Illanes i Miquel Àngel Llauger, a les Illes, i Gustau Muñoz i Lourdes Toledo, al País Valencià, actuaran per fer créixer el nombre de socis a cada zona i col·laborar en xarxa amb entitats locals per pressionar, sumar forces i mobilitzar-nos conjuntament. I més enllà, també ens cal anar a Europa i al món. És molt important establir relacions de col·laboració amb entitats i institucions que treballen en aquestes mateixes qüestions dins i fora del país, perquè si treballem plegats pels mateixos objectius tindrem molta més força. I fer denúncia, molta denúncia, exercir pressió, tenir iniciativa i explotar tot el potencial del PEN. Podem començar actuant als llocs més pròxims, i entendre la incidència que podem tenir dins del PEN Internacional on membres destacats del PEN Català han aconseguit grans fites i grans canvis, com ara en matèria de drets lingüístics.
—R. R.: És cert que ara coneixem, i cada cop serà més forta, una bel·ligerància contra el català. Però ve de lluny. Vox ho ha posat de manifest, perquè van de cara i sense complexos. Al País Valencià es qüestiona la unitat de la llengua, tornem a ser uns “pancatalanistes” que volem trencar la identitat valenciana i, curiosament, aquesta identitat, ells l’expressen en castellà. Però no és nou. Tornem a èpoques del passat, i malauradament de seguida em vénen al cap les bombes a casa de Joan Fuster. Quin missatge més potent seria triar un president del PEN Català nascut a Sueca! És el moment de demostrar, amb fets, amb escrits, amb feina, que els Països Catalans formen una entitat potent, en cultura, en economia, en ciència… I per això hem de fomentar el diàleg entre els socis: crear vincles de cooperació. Pensar-nos més enllà d’una Catalunya estricta per mostrar la força de la nostra cultura, i la seva diversitat. Si sóc president organitzarem trobades regulars a partir del model dels Sopars Estellés. I escoltant els socis, les nostres actuacions seran més motivades i motivadores. Cada soci del PEN s’ha de sentir un element essencial en la defensa dels valors que tots compartim. I més enllà dels homenatges, hem d’ajudar a difondre totes aquelles obres que no tenen prou visibilitat. Cal, més que mai, activar els grans principis recollits als estatuts i, en particular el que marca la importància de fomentar l’amistat entre tots els escriptors en sentit ampli. Entre tots els escriptors del món i entre tots els escriptors dels Països Catalans. I per això també cal fer una feina de difusió de les literatures menys conegudes, establir un diàleg fructífer amb escriptors en llengües minoritzades, anant del més llunyà fins al més pròxim, de les literatures africanes, asiàtiques, de l’oceà índic… fins a la producció més actual dels Països Catalans, passant per literatures, per dir-ne tan sols algunes, com ara la corsa, la gaèlica, la bretona, la ucraïnesa, la txeca… El nostre programa és: literatura i més literatura!

—Com pesa encara avui la crisi oberta dins el PEN per la gestió econòmica de Carme Arenas durant la seva presidència i vice-presidència? El cas és als tribunals.
—L. H.: Doncs encara no s’ha resolt, però forma part d’un procés extern al PEN Català. Serà el jutge qui decidirà com es tanca aquest tema, cal que nosaltres pensem i treballem pel nostre present i el nostre futur.
—R. R.: Deixem que parli la justícia. Nosaltres informarem en tot moment els socis i ells decidiran com actuar.

—Com es pot superar-la del tot per recuperar la fortalesa de la institució?
—L. H.: És necessari que els socis de l’entitat revisem els estatuts i hi fem canvis importants. Sóc la primera presidenta en molts anys que no ha cobrat ni un euro ni en concepte de representació, ni com a sou, ni per l’activitat que hi faig. Representar l’entitat i cobrar no és desitjable i les administracions així ens ho han fet veure. Crec que això s’ha d’acabar. És una de les propostes que vull fer als socis, que els estatuts recullin que cap membre de la junta no pot cobrar res de l’entitat, ni ser contractat laboralment. El nostre lloc al PEN l’ocupem perquè assumim un compromís: els recursos i diners del PEN han de ser per a l’activitat que s’hi fa i amb un despatx amb professionals que no hagin de canviar perquè canvia la junta. Una vegada proposat en assemblea, seran els socis els qui decidiran si ho volen o no, igual que van poder fer amb el vot telemàtic. També crec que és important tenir juntes fortes i unides, amb candidatures que siguin llistes tancades i que qualsevol canvi que es produeixi sigui comunicat als socis i referendat tan aviat com sigui possible. La fortalesa de la institució la trobarem també en la participació dels socis. La participació i la possibilitat d’incidència i decisió en l’entitat seran elements que sens dubte enfortiran el PEN Català. El primer pas cap a aquest canvi essencial és votar el dia 4 d’octubre, de manera que animo a tothom a participar-hi i dir la seva sobre allò que vol que sigui el PEN.
—R. R.: El PEN Català és prou sòlid per a tirar endavant malgrat les crisis que es presenten. Ara es presenten dues candidatures amb una visió del PEN totalment oposada. El nostre fil conductor, clarament, és la promoció de la literatura catalana, a banda de totes les accions i programes que ja existeixen. Però volem que els socis puguin participar en les activitats que proposem. No serveix de res multiplicar els actes si, després, els socis no hi participen. La nostra fortalesa són els escriptors d’arreu dels Països Catalans. Sens dubte, la presentació de dues candidatures ha pogut crear una tensió que era innecessària. Nosaltres vam proposar fer una fusió de totes dues candidatures i presentar una sola llista amb una presidència de consens. Jo m’hauria retirat. Penso, sincerament, que hauria estat la millor opció. Crec que els socis ho haurien agraït. No ha estat possible. Després de les eleccions, guanyi qui guanyi, hem de tornar a unir-nos, a saber treballar junts malgrat totes les discrepàncies. I a valorar la crítica i el debat com una manera d’avançar. I de ser vigilants per no repetir errors del passat. Si hem après alguna cosa és que, al capdavall, qui té l’última paraula és l’assemblea. Nosaltres volem crear la figura del president d’honor, la funció del qual serà assessorar-nos, però també serà un element crític, per sobre de la junta, i una mena de “jutge” per evitar conflictes i aportar una mirada exterior.