Vilaweb.cat

[RECULL FOTOGRÀFIC] Nova jornada multitudinària de Friday For Future arreu del món

El moviment juvenil Fridays for Future ha tornat a mobilitzar-se avui multitudinàriament per alertar de la crisi climàtica, en plenes eleccions europees. Una colla d’entitats han convocat manifestacions a més de trenta ciutats del país, amb motiu de la vaga mundial pel clima que es farà a nombroses ciutats del planeta. La vaga pel clima també s’ha fet a un total de 114 països arreu del món, simultàniament

Vegeu-ne un recull fotogràfic.

Ja fa mesos que Fridays for Future congrega joves d’arreu que demanen als representants polítics accions que millorin el medi, seguint la referència de l’activista adolescent sueca Greta Thunberg. Entre les reclamacions concretes que fan, demanen que s’apliqui una taxa del carboni a les empreses contaminants i, en un àmbit més local, que s’aturi la construcció de la carretera C-32.

A Barcelona, gairebé mig milers de persones s’han concentrat a la plaça Universitat. S’hi han aplegat estudiants de catorze ciutats catalanes. La marxa ha seguit fins a plaça de Catalunya i ha baixat per Portal de l’Àngel, al ritme de crits com ‘no hi ha planeta B’ o ‘ni un grau més, ni una espécie menys’.

Un divendres més en suport a la manifestació en motiu de la vaga de @f4f_barcelona per reclamar accions contundents vers l’emergència climàtica que tenim a sobre. Stop CO2! #frydaysforfuture #jovespelclima #juventudporelclima #ecofeminismo #HuelgaGlobalPorElClima #VagaPelClima pic.twitter.com/qwuGHzFu7j

— Climacció #Ecofeminista (@climaccio) May 24, 2019

Els estudiants, a nivell català, reclamen set polítiques principals urgents per lluitar contra l’escalfament global. Pel que fa a l’àmbit viari, demanen aturar projectes amb infraestructures contaminants a carreteres, al port i a l’aeroport de Barcelona, com també implementar un peatge urbà per reduir un 50% els vehicles privats i finançar amb els diners recaptats el transport públic. Quant a la qualitat de l’aire, demanen incrementar la generació d’energia provinent de fonts renovables i netes, a més del tancament de la incineradora pública TERSA i deixar d’invertir en combustible fòssil. Per últim, reivindiquen convertir la nova nau ‘eco’ de Mercabarna en un espai per vendre i promoure la producció ecològica de Km 0 i que als mitjans informatius i centres públics hi hagi una ‘sensibilització rigorosa’ sobre l’emergència climàtica.

A València la manifestació ha estat a les sis a la plaça de la Mare de Déu i a Palma ha sortit de la plaça del Tub a la mateixa hora.

Moltes gràcies a totes les persones que heu participat perquè la nostra terra tinga futur i tinga sentit preservar el nostre present!#EmergenciaClimática#JusticiaClimáticaYa! #FridaysForFuture #ClimateStrike @GretaThunberg pic.twitter.com/DMTuAmPt3G

— #FridaysForFutureValència (@for_valencia) May 24, 2019

Som milers de joves i estudiants que hem eixit als carrers.#València ho té clar.
Volem Justícia Climática Ja! #FridaysForFuture#ClimateStrike@for_valencia pic.twitter.com/p26mG3op8Z

— #FridaysForFutureValència (@for_valencia) May 24, 2019

pic.twitter.com/exqfjtW0By

— Fridays For Future Mallorca (@ForMallorca) May 24, 2019

L'aigua no ens ha aturat. Això es el demati.

L'horabaixa més i millor. Recordau venir preparats. pic.twitter.com/xTxwleSrcJ

— Fridays For Future Mallorca (@ForMallorca) May 24, 2019

The post [RECULL FOTOGRÀFIC] Nova jornada multitudinària de Friday For Future arreu del món appeared first on VilaWeb.

Una explosió al centre de Lió provoca una desena de ferits lleus

Una explosió ha provocat com a mínim tretze ferits lleus en ple centre de la ciutat de Lió, a França, després que una persona en bicicleta hagi deixat caure un paquet. Els fets han tingut lloc a tocar de la plaça Bellecour, considerada el cor de la ciutat. La fiscalia ha confirmat que es tracta d’un paquet bomba i la policia francesa ha dit que estava formada per metralla. El president francès, Emmanuel Macron, ha titllat el fet d”atac’.

Un portaveu de la Prefectura va assenyalar que ‘la situació es troba sota control’ i que la policia ha establert un perímetre de seguretat al voltant de carrers afectats. Com a conseqüència, l’estació de metro Ampère – Victor Hugo ha estat tancada. L’explosió s’ha produït al voltant de les 17.30, prop d’una pastisseria situada al carrer Victor Hugo.

La policia ha començat una operació en cerca del sospitós i ha fet una crida a la ciutadania per evitar que s’acosti als carrers del centre de Lió i facilitar així les tasques d’auxili i investigació.

Explosion à #Lyon angle rue Victor Hugo et rue Sala. Périmètre de sécurité mis en place. Pour votre sécurité éviter le secteur. pic.twitter.com/g9bAgH2oaf

— Préfet de région Auvergne-Rhône-Alpes et du Rhône (@prefetrhone) May 24, 2019

The post Una explosió al centre de Lió provoca una desena de ferits lleus appeared first on VilaWeb.

Arriba el CORNAMUSAM 2019

La vila d’Olot celebra aquests dies la 28a. edició del Festival Internacional de la Cornamusa, amb una sèrie d’activitats entre les que destaquen els concerts consecutius del dissabte 24 (des de les 7 de la tarda) amb la fusió dels Menaix a truà i la Cobla del so infinit, les gaites del grup gallec BÖJ i el retorn del grup garrotxí STUKAT DEL BOLET.

De fet, aquest grup serà el protagonista del primer Youtube de la setmana, amb un tema del Dani López Pradas editat el 2014 i titulat “Vine”.

Parlant de la part musical del programa, el començarem i l’acabarem amb sengles sardanes del mestre Antoni Juncà i Soler, tot parlant-vos del darrer Cd de la Col·lecció CLÀSSICS de la Cobla de Cambra de Catalunya dedicat al compositor empordanès i que es va presentar el passat dissabte dia 18 a Figueres. Un disc que ha dirigit el mestre Gerard Pastor i del que n’escoltarem dos títols: “Les noies de Prats de Molló” i “Catalunya plora”.

Llegir més i escoltar el programa…

The post Arriba el CORNAMUSAM 2019 appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Errejón menysprea la suspensió dels diputats presos

El candidat de Más Madrid a la presidència de la Comunitat de Madrid, Íñigo Errejón, ha evitat de fer valoracions sobre la suspensió dels quatre presos polítics escollits a les eleccions espanyoles: Oriol JunquerasJordi TurullJosep Rull i Jordi Sànchez. A les portes del congrés espanyol, un periodista de la revista Contexto li ha preguntat la seva opinió sobre aquesta qüestió i l’ha menystingut: ‘He de reconèixer que m’agafa molt lluny perquè els madrilenys tenim una cosa súper important a les portes: després de vint-i-cinc anys de PP podem tenir un govern decent i just i estic centrat només en això’. Podeu veure la declaració completa ací:

Willy se teletransporta al @Congreso_Es y el primero con el que se encuentra… @ierrejon. ¿Qué opinará sobre los diputados suspendidos? ¿Y sobre Gabilondo? pic.twitter.com/mzKdOlw9KM

— CTXT (@ctxt_es) May 24, 2019

The post [VÍDEO] Errejón menysprea la suspensió dels diputats presos appeared first on VilaWeb.

Els EUA imputa nous càrrecs a Assange que poden suposar fins a cent setanta anys de presó

El govern dels Estats Units ha revelat avui  disset càrrecs més contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange, per la publicació d’informació classificada en cooperació amb l’ex-analista dels serveis secrets nord-americans Chelsea Manning.

El Departament de Justícia ha indicat en un comunicat que els nous càrrecs acusen Assange de ‘conspirar’ amb Manning per obtenir informació classificada ‘amb motius per pensar que aquesta informació havia de ser usada per fer mal als Estats Units o beneficiar a un país estranger’.

Així mateix, el fundador de Wikileaks ha estat acusat ‘de rebre i intentar rebre informació amb fonaments per creure que aquests materials serien obtinguts o lliurats a una persona que anava a violar la llei’.

El Departament ha destacat que ‘les accions d’Assange van suposar un greu dany per a la seguretat nacional nord-americana en benefici d’adversaris del país’, alhora que ha subratllat que les revelacions van mostrar les identitats d’agents encoberts, posant-los en perill.

El fundador de Wikileaks havia estat imputat a l’abril per conspirar amb Manning per aconseguir accedir a les xarxes informàtiques del Pentàgon. Assange es va refugiar a l’Ambaixada de l’Equador a Londres el juny de 2012 per evitar que el Regne Unit el detingués i extradís Suècia, per unes denúncies d’abusos sexuals en contra seva, des d’on temia ser enviat als Estats Units per filtrar milers de documents classificats sobre les guerres a l’Iraq i l’Afganistan.

El llavors govern de Rafael Correa li va concedir l’asil diplomàtic permetent romandre en la seva Ambaixada de Londres, on es trobava en aquell moment, fins que el Regne Unit accedís a donar-li el salconduit necessari per viatjar a l’Equador.

El passat 11 d’abril, el nou govern de Moreno, que considera Assange un problema heretat, li va revocar l’asil diplomàtic argumentant que havia tingut un comportament inadequat, fins i tot ‘agressiu’, a l’ambaixada, després de gairebé dos anys de retrets mutus.

Aquest mateix dia, el fundador de Wikileaks va ser detingut i condemnat al Regne Unit a cinquanta setmanes de presó per violar els termes de la llibertat condicional que li va concedir el 2012. Suècia ha anunciat la reobertura de la investigació contra Assange per violació, cas que va ser arxivat el 2017 per la impossibilitat de seguir avançant causa de la seva reclusió a l’ambaixada. Mentrestant, els Estats Units espera la resposta del Regne Unit a la seva petició d’extradició.

The post Els EUA imputa nous càrrecs a Assange que poden suposar fins a cent setanta anys de presó appeared first on VilaWeb.

Una maniobra mai vista: les claus de la suspensió dels presos polítics diputats

La mesa del congrés espanyol, amb els vots dels membres del PSOE, el PP i Ciutadans, ha suspès quatre diputats, que són presos polítics, elegits en les eleccions del 28 d’abril i a qui ara retiren tots els drets. A més, molt probablement, la decisió de la mesa deixarà alterada la composició del congrés que van determinar les urnes, disminuint el pes que té l’independentisme català a la cambra baixa espanyola. I això ho han fet amb l’aval dels lletrats del congrés, que han elaborat un informe inèdit, inexplicable per a molts juristes. Perquè els lletrats reconeixen que el reglament del congrés no permet pas la suspensió dels diputats, i alhora esgrimeixen una interpretació forçada i esbiaixada d’un article de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim), el 384 bis, per a poder-los suspendre. La mesa acaba suspenent els diputats sense que el reglament del congrés li ho permeti i sense que el Tribunal Suprem hagi dictat cap suspensió. I ho fa tirant pel dret, aplicant directament un article de la LECrim que era previst, tal com va determinar el Tribunal Constitucional, només en casos de terrorisme.

El precedent del suplicatori denegat

El Tribunal Suprem es va negar, a mitjan mes, a tramitar al congrés espanyol i al senat un suplicatori perquè els plens de les dues cambres decidissin si Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva podien ser suspesos com a diputats acabats d’elegir el 28-A. És un requisit en els casos de càrrecs electes que són processats, però el tribunal que presideix Manuel Marchena s’hi va negar, adduint, entre més raons, que el judici oral ja feia temps que havia començat i que tramitar aquest suplicatori hauria convertit la immunitat parlamentària en un privilegi i no pas en un dret. El Suprem va dir que no calia aquest suplicatori i que el reglament de la mesa ja preveia les possibilitats de suspensió dels diputats processats.

Hi havia un problema: el reglament del congrés diu, a l’article 21.1.2, que ‘el diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i amb la interlocutòria de processament ferma, es trobés en una situació de presó preventiva i mentre aquesta duri’. A la presó? Sí. Processament ferm? Sí. L’autorització per a la suspensió d’un suplicatori? No. El reglament es presentava com una via molt més que dubtosa per a aplicar la suspensió, malgrat les declaracions que des de començament de setmana van fer alguns dirigents socialistes, com ara la vice-presidenta Carmen Calvo, sobre la ‘claredat’ del reglament per a decidir una suspensió ‘inevitable’. Volien preparar el terreny en l’àmbit de l’opinió pública per a una decisió que ja era presa, però l’ambient s’anava enverinant per la pressió de la dreta política i mediàtica espanyola.

I va arribar el 21 de maig, i els quatre diputats i el senador van assumir les respectives actes i van prometre el càrrec. Diputats i senador de ple dret. Meritxell Batet va demanar ajuda al Suprem; la decisió de suspendre cinc parlamentaris a les corts espanyoles li cremava a les mans, i va enviar una petició a Manuel Marchena perquè li digués si, tal com també havia demanat la fiscalia, es podia aplicar un article de la llei d’enjudiciament criminal, el 384 bis, que ja havia utilitzat ara farà un any Pablo Llarena. Amb aquest article, Llarena havia suspès directament els presos polítics acabats de processar que eren diputats al Parlament de Catalunya. És un article que diu que s’ha de suspendre els càrrecs públics que siguin en presó preventiva i que siguin processats en ferm ‘per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels’. Però fa anys que el TC va deixar clar què s’entenia per ‘rebels’, i era això: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’ És el que diu la sentència 199/87 del TC.

Llarena va contravenir la doctrina del Tribunal Constitucional quan va suspendre els diputats del parlament. Però va fixar un precedent. Meritxell Batet va demanar a Marchena que fes igual que va fer Llarena, és a dir, que el Tribunal Suprem els suspengués i que donés instruccions a la mesa de la cambra per a fer-ho efectiu. Per això li va enviar la petició de pronunciament. Però Marchena sen va rentar les mans, i va dir a Batet que no havien pas de pronunciar-se sobre l’aplicació del polèmic 384 bis de la LECrim. Batet no va tenir la resposta que cercava, l’aval del Suprem; va tenir una evasiva de Marchena.

Una decisió sorprenent

Per tant, aquest matí, quan encara s’havia de reunir la mesa i els lletrats del congrés tot just s’asseien a discutir què havien de recomanar, no hi havia cap disposició de cap tribunal que digués que s’hauria d’aplicar el 384 bis per a suspendre els diputats. I el reglament del congrés continuava dient això que diu: que sense el suplicatori tramitat a la cambra, tampoc no se’ls pot suspendre. I doncs, no es pot suspendre els presos diputats? L’estat espanyol es podia permetre això? Que quatre presos polítics exercissin lliurement i plena els seus drets com a diputats de les corts espanyoles, amb veu i vot i retribució?

El dictamen final dels lletrats és sorprenent. És inèdit, perquè mai no s’havien suspès diputats electes sense cap resolució judicial ferma. Els lletrats reconeixen que el reglament no els permet de suspendre els diputats i que el Suprem tampoc no els ha dit res sobre l’aplicació del 384 bis. I tot seguit diuen que ‘aquesta comunicació es pot considerar implícita’ en la interlocutòria del Suprem del 14 de maig, perquè el tribunal no modificava la situació de presó provisional dels presos i perquè, en el darrer punt de la interlocutòria, el Suprem deia que traslladava les consideracions que feia sobre el suplicatori a la presidenta del congrés ‘als efectes procedents’. I amb això, amb aquests arguments, la mesa, amb el suport del PSOE, PP i Ciutadans, decideix d’aplicar una suspensió que encadena diversos despropòsits.

I tot per un propòsit d’estat: que els dirigents de l’independentisme siguin apartats de la vida política i pública, que siguin castigats i que no tinguin cap veu. Com s’entén, doncs, que se’ls suspengui en virtut d’un article de la LECrim pensat per a terroristes que hagin fet ús d’armes i explosius per a alterar l’ordre constitucional? I si el reglament del congrés no serveix per a suspendre els presos, i el 384 bis tampoc, com és que se’ls ha suspès? Als presos afectats se’ls ha vulnerat un dret fonamental, el de la participació política, que també afecta el milió i mig de ciutadans que els van votar i que veuen com una decisió com aquesta els invalida el sentit d’allò que van expressar a les urnes. Una vegada més.

The post Una maniobra mai vista: les claus de la suspensió dels presos polítics diputats appeared first on VilaWeb.

Estrasburg es pronunciarà dimarts sobre la suspensió del ple posterior al Primer d’Octubre

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà dimarts vinent, dia 28, sobre la demanda ‘Forcadell i Lluís i altres vs. Espanya’, presentada arran de la suspensió preventiva del ple del parlament posterior al Primer d’Octubre.

El cas, en què hi ha setanta-sis demandants, té a veure amb la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre de manera preventiva el ple del dia 9 d’octubre del 2017, quan Carme Forcadell n’era la presidenta, per la possibilitat d’una eventual declaració d’independència.

En el text, els demandants, entre els quals Forcadell i també Carles Puigdemont, al·leguen que la mesura de l’alt tribunal espanyol implica una ‘greu infracció’ dels drets fonamentals de llibertat d’expressió i de lliure reunió, recollits als articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.

The post Estrasburg es pronunciarà dimarts sobre la suspensió del ple posterior al Primer d’Octubre appeared first on VilaWeb.

El PSOE se suma a la dreta per suspendre els quatre presos polítics

La mesa del congrés espanyol ha decidit de suspendre els quatre presos polítics escollits a les eleccions espanyoles: Oriol JunquerasJordi TurullJosep Rull i Jordi Sànchez. Així ho han resolt els vots del PSOE, Ciutadans i PP. Els dos representants de Podem i En Comú Podem s’hi han pronunciat en contra perquè ho consideren ‘una vulneració dels drets dels diputats’.

En conferència de premsa, Meritxell Batet s’ha referit a la suspensió com ‘una situació inèdita’ i ha dit que la mesa del congrés havia actuat sempre amb la intenció de ‘salvaguardar les institucions i defensar els drets de tots els diputats de la cambra’. En aquest sentit, ha assegurat que el requeriment al Suprem i als lletrats de la cambra eren per evitar una decisió discrecional o política.

Batet també ha explicat que els dos representants d’Unides Podem havien sol·licitat a la resta de la mesa més temps per a estudiar el contingut de l’informe dels lletrats. Tanmateix, aquesta petició ha estat refusada, i els dos representants han expressat el desacord amb el fet que la mesa es pronunciés amb tanta prestesa. Els representants de cada formació han donat la seva opinió sobre la suspensió dels presos polítics, però no s’ha votat.

Una suspensió gestada entre la polèmica

La mesa, doncs, ha decidit d’obeir l’informe dels lletrats publicat aquest matí i que establia que calia ‘declarar automàticament suspesos en l’exercici del càrrec’ els diputats presos. Ho han fet adduint a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, i no pas en l’article 21.2 del reglament del congrés, tal com havia indicat Manuel Marchena, qui jutja els polítics en qüestió.

Batet havia demanat al Tribunal Suprem un informe sobre l’aplicació d’aquest article 384 bis, que el jutge Llarena va utilitzar per suspendre els diputats al Parlament de Catalunya. Per Batet, havia de ser ‘l’òrgan jurisdiccional’, en referència al Suprem, qui adoptés la decisió sobre la suspensió.

Però el president de la sala penal, Manuel Marchena, li va respondre reiterant que la via per a una possible suspensió dels presos havia de venir per l’aplicació de l’article 21.2 del reglament del congrés, que estableix que un cop rebut un suplicatori de la Justícia es poden suspendre diputats que es trobin en situació de presó preventiva. D’aquesta manera, el Suprem li negava l’informe i tornava la pilota a la mesa del congrés. Però com que Marchena no va enviar cap suplicatori, no podia aplicar-se el reglament del congrés per a suspendre els diputats presos i, per això, els serveis jurídics als quals Batet va demanar finalment l’informe han optat per la via de l’article 384 bis.

Així ho explica l’informe dels lletrats, que també estableix que la mesa ha d’assenyalar ‘l’abast d’aquesta suspensió mentre duri la situació de presó, adoptant les mesures precises per donar plena efectivitat a la previsió legal’, i obre la porta a una possible modificació de la majoria absoluta de la cambra.

Un nou informe per a decidir si la suspensió implica una rebaixa de la majoria absoluta

La presidenta del congrés espanyol ha anunciat que la mesa havia encarregat als serveis jurídics de la cambra un informe urgent sobre el ‘còmput de majories’ fruit de la suspensió. L’informe haurà de determinar si –mentre estiguin suspesos i no renunciïn a l’escó– cal rebaixar la majoria absoluta del congrés a 174 escons, dos menys que els 176 que la marquen actualment.

La mesa rebrà l’informe la setmana que ve, segurament. La rebaixa acostaria Pedro Sánchez a una eventual investidura sense necessitar el sí ni l’abstenció de les forces independentistes. Sánchez en tindria prou amb els suports que va obtenir Batet per a presidir el congrés, per exemple, perquè el grup socialista, Podem, PNB, Compromís, CC i PRC sumen, plegats, 175 escons.

The post El PSOE se suma a la dreta per suspendre els quatre presos polítics appeared first on VilaWeb.

Un acte de JxCat a Mallorca preocupa la Guàrdia Civil per si s’hi persona Puigdemont

Dimecres el Teatre de Llubí, a Mallorca, va omplir les seves cinc-centes places en un acte de campanya de Lliures per Europa-Junts, la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont. Segons que publica el diari DBalears, a principi de setmana membres de la Guàrdia Civil es van posar en contacte amb l’Ajuntament de Llubí i amb la policia local per a conèixer detalls de l’acte. ‘Els membres del cos armat es varen mostrar preocupats perquè el cartell de l’acte anunciava la intervenció de Carles Puigdemont. Volien saber si seria en persona a Llubí per participar en l’acte’, diu l’article.

L’acte estava organitzat pel Comitè de Suport a Puigdemont, encapçalat per l’ex-president balear Cristòfol Soler. En l’acte, també hi van participar Erika Casajoana, Antònia Font i Biel Majoral.

The post Un acte de JxCat a Mallorca preocupa la Guàrdia Civil per si s’hi persona Puigdemont appeared first on VilaWeb.

Conferència sobre Gaston Bachelard a l’Espai VilaWeb

El grup poètic Reversos ha organitzat una conferència sobre el filòsof, poeta i escriptor Gaston Bachelard a l’Espai VilaWeb (carrer de Ferlandina, 43, de Barcelona). L’acte es farà dimarts, dia 28 de maig, i començarà a les set del vespre.

La conferència ‘Gaston Bachelard: La rêverie com a gaudi i font de creació poètica’ anirà a càrrec de Lídia Anoll, traductora i professora emèrita de la Universitat de Barcelona (Departament de Filologia Romànica, secció de Francès).

Diu Anoll: ‘Bachelard (1884-1962), filòsof, físic, professor, poeta i crític literari, dedicà, els darrers anys de la seva vida, uns quants libres a posar en relleu el paper essencial de la rêverie en el procés de captació de la imatge poètica per part del lector i també com a font de creació poètica.
Tot i que el seu raonament pot dur-nos cap a camins complicats, la meva intenció és d’exposar amb tota simplicitat l’itinerari del rêveur de mots (‘somiador de mots’) que fou Bachelard, i comentar amb vosaltres la vigència (o la inviabilitat), en el context poètic actual, d’uns criteris, d’unes afirmacions formulats a mitjan segle XX.’

The post Conferència sobre Gaston Bachelard a l’Espai VilaWeb appeared first on VilaWeb.

Vall d’Hebron aconsegueix regenerar l’os danyat d’extremitats inferiors en una vintena de pacients cada any

Quan per un traumatisme o una infecció, es cronifica i obliga a retirar un gran segment d’os d’un pacient que, els pacients se sotmeten a diferents cirurgies i tractaments per curar la infecció o reconstruir l’extremitat, ja que si no es pot, només quedarà el recurs de l’amputació. L’Hospital Vall d’Hebron però, utilitza una tècnica, l’osteogènesi a distracció, que a través de fractures controlades i desplaçaments planificats de l’os, s’aconsegueix allargar el teixit ossi i regenerar la peça danyada de manera que els pacients, acaben recuperant la normalitat en la seva vida quotidiana. Cada any, s’intervenen entre quinze i vint pacients a Vall d’Hebron, que s’ha convertit en centre de referència en aquesta tècnica.

En Manel Vinyoles, un veí de Lleida, va patir un atropellament l’estiu passat mentre estava de vacances a Praga i se li va trencar la tíbia, el peroné i el peu. El van operar dues vegades a la República Txeca i després, diverses vegades més a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Al gener, quan semblava que podia tornar a caminar, la fractura en l’os de la cama se li va infectar i va haver de tornar a entrar a quiròfan. Aleshores, explica, va començar el periple a Vall d’Hebron on fa ben poc que li han aplicat l’osteogènesi a distracció i aquest mateix divendres marxa cap a casa.

Se’n va però, amb un aparell a la cama que treballarà durant mesos per regenerar aquest os. Es calcula que del call de la fractura es pot generar fins a un mil·límetre diari. En Manel s’encarregarà de fer girar o moure el fragment ossi a través de la cama perquè es regeneri l’os que falta. Així, mil·límetre a mil·límetre es van desplaçant les parts de l’os fins que es torna a tenir complet. Amb el temps, se solifica i es pot treure l’aparell per començar la vida normal.

Encara que no ho sembli, en Manel diu que l’aparell ”és molt còmode pel pacient”. Explica que en alguna ocasió hi ha gent que s’ha impressionat i fins i tot, algun taxista s’ha marejat en veure el que porta a la cama. Explica que no fa gens de mal i que de fet, és el que li tornara a donar ”la normalitat de la vida quotidiana”.

L’equip que ha operat en Manel i que opera cada any una vintena de pacients, està liderat pel cirurgià ortopèdic de la Unitat de Patologia Sèptica i Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor de Vall d’Hebron, Pablo Corona. Corona explica que la tècnica té una capacitat ‘il·limitada’ i que per tant, es pot reconstruir ossos de grans dimensions de fins a 30 centímetres.

És una tècnica que utilitzen sobretot en extremitats inferiors, ja que pels braços, aposten per altres tècniques. Tenen una taxa d’èxit de més del 95%, cosa que vol dir que molt pocs casos acaben amb una amputació. El tractament és llarg però els metges de Vall d’Hebron prioritzen la reconstrucció biològica de l’os, ja que un implant artificial té una durada limitada i poden generar rebuig i infeccions, sobretot en pacients que ja n’han patit.

La Cristia Mayugo és una de les pacients que ja s’ha recuperat d’aquest tractament. Ja camina i pràcticament fa vida normal. Va patir una infecció a Senegal fa tres anys, en un voluntariat i després d’unes vuit operacions va anar a parar a Vall d’Hebron on li han aplicat aquesta tècnica. Reconeix que ‘impressiona’ veure’s amb l’aparell i pensar que tenia fins a onze claus incrustats als ossos, però que no fa mal.

El Ministeri de Sanitat espanyol ha designat centre de referència Vall d’Hebron en aquesta tècnica, un fet que suposa que tots els pacients de l’estat espanyol que puguin necessitar-la poden ser atesos a Vall d’Hebron.

The post Vall d’Hebron aconsegueix regenerar l’os danyat d’extremitats inferiors en una vintena de pacients cada any appeared first on VilaWeb.

Els lletrats del congrés espanyol avalen la suspensió directa dels presos polítics

L’informe dels lletrats que va demanar la presidenta del congrés, Meritxell Batet, avala la suspensió dels presos polítics escollits a les eleccions espanyoles: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Sostenen que es pot aplicar l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), segons el qual es poden suspendre càrrec electes que estan essent processats per delictes de terrorisme o rebel·lió.

Amb aquesta decisió sobre la taula, ara la mesa del congrés, amb gairebé tota seguretat, es reunirà a les 12.30 i optarà per a fer efectiva la suspensió. Batet va sol·licitar l’informe als lletrats sota les crítiques de PP i Ciutadans, que li demanaven la suspensió immediata: ‘L’objectiu de la mesa és en tot moment preservar el sistema constitucional, la cambra i les funcions de la mesa i garantir que les decisions que s’adoptin siguin estrictament conformes a dret i amb seguretat jurídica’, va defensar Batet.

Batet va demanar l’informe dels serveis jurídics de la cambra després que el Tribunal Suprem li tornés la pilota i li va negar l’informe que la presidenta del congrés li havia demanat sobre l’aplicació de l’article 384bis de la LECrim, el que el jutge Llarena va utilitzar per suspendre els diputats al Parlament de Catalunya. La presidenta del Congrés va apuntar aquest dimecres que al seu entendre havia de ser ‘l’òrgan jurisdiccional’, en referència al Suprem, qui adoptés la decisió sobre la suspensió.

Però el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, li va respondre reiterant que la via per a una possible suspensió dels presos hauria de venir per l’aplicació de l’article 21.2 del reglament del congrés, que estableix que un cop rebut un suplicatori de la Justícia es poden suspendre diputats que es trobin en situació de presó preventiva. Marchena situava d’aquesta manera la decisió a la mesa del congrés. La qüestió, però, és que el Suprem no va enviar cap suplicatori, per això els lletrats han optat per la via de l’article 384.

The post Els lletrats del congrés espanyol avalen la suspensió directa dels presos polítics appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Ni el Suprem ni Batet volen assumir la suspensió’ i ‘Revolta dels tories contra el nou pla del Brexit’

Avui, 24 de maig de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

VilaWeb Paper:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Ni el Suprem ni Batet volen assumir la suspensió’ i ‘Revolta dels tories contra el nou pla del Brexit’ appeared first on VilaWeb.

Crearan un catàleg del bestiari festiu català en 3D

L’Agrupació del Bestiari Festiu impulsa un projecte innovador que apropa la tecnologia 3D a la cultura popular, en col·laboració amb la Fundació PuntCAT. Segons explica el vicepresident Agrupació del Bestiari, Jordi Mullor, “el catàleg de bestiari és un projecte viu que s’haurà de mantenir en el temps i ampliar constantment, ja que no paren d’aparèixer més i més figures”.

El projecte té previst començar amb l’escaneig d’entre 150 i 200 figures, amb la voluntat de “fer un mostreig del bestiari actual del país”. Això vol dir que s’hi inclouran “figures antigues d’origen medieval fins a petites bèsties fetes per escoles”. Mullor comenta que “es creu que ara mateix hi ha més de mil figures al país”. La xifra pot ser més gran si s’hi inclouen “les figures fetes per escoles i instituts i les oblidades en altells de pobles petits que ja no surten mai”.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Crearan un catàleg del bestiari festiu català en 3D appeared first on VilaWeb.

L’escriptora i activista Bel Olid reflexionarà sobre el feminisme a la pròxima conferència de l’Ens

A la portada del llibre Feminisme de butxaca: kit de supervivència (2017) s’hi veu una metralleta dins una vitrina amb el rètol “Trencar en cas d’emergència”. Una imatge potent i directe, igual que el discurs de la seva autora, l’escriptora Bel Olid, i amb la qual vol denunciar la cultura que ens fa acceptar les agressions i discriminacions contra les dones com a normals, i que durant anys ens ha fet callar, canviar de vorera o mirar cap a una altra banda en comptes d’alçar la veu i rebel·lar-nos-hi.

Bel Olid, també traductora, professora de filologia catalana a la UAB, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i activista pels drets de les dones, és la ponent convidada a la Conferència de l’Ens del mes de juny. Amb el títol El feminisme, una eina col·lectiva, reflexionarà sobre alguns dels conceptes claus de la lluita feminista, que considera que ha de ser necessàriament un moviment transversal, ja que “és una lluita pels drets de tothom, som dones, som pobres, som negres, som moltes coses”.

Llegiu la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post L’escriptora i activista Bel Olid reflexionarà sobre el feminisme a la pròxima conferència de l’Ens appeared first on VilaWeb.

Fridays For Future: una altra vaga alerta de la crisi climàtica dos dies abans de les europees

El moviment juvenil Fridays for Future torna a mobilitzar-se multitudinàriament per alertar de la crisi climàtica, dos dies abans d’acabar les eleccions europees, que ahir van començar al Regne Unit i als Països Baixos. Una colla d’entitats han convocat manifestacions a més de trenta ciutats del país, amb motiu de la vaga mundial pel clima que es farà a nombroses ciutats del planeta. Ja fa mesos que Fridays for Future congrega joves d’arreu que demanen als representants polítics accions que millorin el medi, seguint la referència de l’activista adolescent sueca Greta Thunberg. El 15 de març aquestes entitats, principalment d’estudiants, van aplegar uns deu mil manifestants a Barcelona, xifra que ara esperen superar tenint en compte l’interès creixent per aquesta iniciativa, segons que va explicar a l’ACN un dels membres de Fridays for future a Catalunya, Aitor Urruticoetxea.

Les entitats que convoquen la manifestació són les mateixes que es concentren cada divendres a places emblemàtiques de les ciutats, exigint als responsables polítics que s’impliquin en el futur climàtic del planeta. Però aquesta vegada la concentració serà una manifestació. A Barcelona, sortirà a dos quarts de cinc de la tarda de la plaça de la Universitat, a València començarà a les sis a la plaça de la Mare de Déu i a Palma sortirà de la plaça del Tub a la mateixa hora. Podeu consultar totes les convocatòries del món.

Urruticoetxea explica que, com que la reivindicació afecta tothom, s’intenta que arribi també a tothom. Per això els impulsors han organitzat espais de lleure per a infants i tallers de cartells i pancartes. Així mateix, subratlla que la major part dels promotors són, com ell mateix, estudiants. I reclamen als responsables polítics que s’escolti la comunitat científica, que fa cinquanta anys –diuen– que adverteix dels estralls del canvi climàtic.

Entre les reclamacions concretes que fan, demanen que s’apliqui una taxa del carboni a les empreses contaminants i, en un àmbit més local, que s’aturi la construcció de la carretera C-32.

Qui és Greta Thunberg?

Darrere Fridays for Future hi ha Greta Thunberg, una activista sueca de setze anys que l’agost de l’any passat va deixar d’anar a classe per protestar davant el parlament i demanar al seu govern polítiques efectives per a reduir les emissions de carboni, seguint l’Acord de París. L’estiu del 2018 va ser especialment calorós, cosa que a Suècia va causar una onada d’incendis forestals. Thunberg, que té la síndrome d’Asperger, no era capaç d’entendre com el govern del seu país no dedicava tots els esforços a combatre una crisi climàtica tan evident i devastadora.

A partir de les eleccions sueques del 9 de setembre, va reformular la protesta per fer vaga els divendres. Va ser aleshores quan va néixer Fridays for Future i la protesta va començar a estendre’s a tot el món, principalment gràcies a la difusió de les concentracions a Instagram, Twitter i Facebook.

La influència de Thunberg la va dur a la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, on va acusar els dirigents mundials de no fer res per frenar el canvi climàtic per por de ser ‘impopulars’ per als electors. ‘Dieu que estimeu els vostres fills per damunt de tot, però els robeu el futur a la cara’, els va dir. Després d’aquest discurs, el moviment Fridays for Future va assolir una importància mundial. Vegeu-lo tot seguit.

La setmana passada, Thunberg va celebrar que el govern de la Generalitat hagués declarat l’emergència climàtica. Dimecres, tots els partits polítics de les Corts Valencianes, tret de Vox, es van comprometre amb el moviment Fridays for Future, que ha convocat una altra manifestació per a aprovar una declaració d’estat d’emergència climàtica.

Today Catalonia declared Climate Emergency.
Who’s next?#ClimateBreakdown #EcologicalBreakdown https://t.co/Ycby3WIc7u

— Greta Thunberg (@GretaThunberg) May 14, 2019

The post Fridays For Future: una altra vaga alerta de la crisi climàtica dos dies abans de les europees appeared first on VilaWeb.

Joan Ribó: ‘La tornada de la corrupció a València seria terrible’

Joan Ribó (Manresa, 1957) es presenta a la reelecció com a batlle de València per Compromís després de quatre anys de gestió del govern de la Nau. La suma dels vots de Compromís (9 regidors), el PSPV (5 regidors) i València en Comú (3 regidors) va aconseguir de fer fora del consistori la totpoderosa Rita Barberà i emprendre un trajecte d’un govern d’esquerres plural, però no pas exempt de tensions internes. Tot i ser fundador de Compromís, Ribó prové d’Esquerra Unida del País Valencià, de la qual va ser secretari general entre 1997 i el 2003. Professionalment, va arribar a la ciutat per estudiar enginyeria agrònoma a la Universitat de València, després d’haver fet el batxillerat a Barcelona. Durant els set anys següents, va ser professor de la UPV a les Escoles Superiors d’Enginyers Agrònoms i Industrials. El 1978, va aprovar les oposicions de professor agregat de Física i Química d’Ensenyament Mitjà, i cinc anys més tard, obtingué per oposició la plaça de catedràtic. Des d’aleshores, desenvolupà la tasca docent als instituts de batxillerat de Manises, Sorolla i Districte Marítim a València, i Meliana, on actualment té plaça en excedència per ser batlle de València.

Compromís va guanyar a València el 28-A i el CIS pronostica que repetirà. Confieu en la victòria?
—Estic il·lusionat per revalidar l’alcaldia de València per a Compromís el pròxim mandat, però la decisió, encara que siga una obvietat dir-ho, és de la gent i de qui es mobilitze més a l’hora de votar. Per tant, l’única certesa és la que isca de les urnes diumenge.

La dreta pot sumar una altra vegada?
—Aquests quatre anys, hem fet una bona feina i, sincerament, la sensació al carrer és d’una ciutat que vol continuar avançant cap al futur. Que no vol que la tornen al passat. Per això confie que els valencians i les valencianes optaran per reeditar un govern progressista, valencianista i ecologista. La tornada de la corrupció als governs municipals com el de València seria terrible.

Parlant de corrupció. La imputació de Francisco Camps pel circuit de F1 desgasta el PP?
—El PP duu desgastat aquests darrers quatre anys. Tot el seu grup municipal a l’ajuntament (els deu regidors de deu) estan imputats per corrupció; exactament, per emblanquiment de capital. Als noticiaris cada dia tenen un rosari d’ex-consellers i, fins i tot, ex-presidents encausats o directament processats: Francisco Camps, Eduardo Zaplana, Juan Cotino, Rafael Blasco… La gent té memòria, i sap el mal que han fet.

Confieu a revalidar lacord amb el PSPV i Unides Podem malgrat les tensions viscudes aquesta legislatura?
—Tampoc hi ha hagut tantes tensions, la veritat. Necessitem un govern estable i alhora valent. Fixeu-vos-hi, en tot el mandat hem estat la primera ciutat de tot l’estat d’aprovar, any rere any, el pressupost municipal. És més, avui som l’única ciutat de més de 500.000 habitants amb els comptes del 2019 aprovats. Això diu molt d’un govern de coalició. És clar que vull revalidar eixe govern compartit. Encara que siguen d’altres partits, són companys de govern, i vull comptar amb ells.

La figura del futur batlle està en discussió si Compromís no queda primera força?
—A hores d’ara pràcticament totes les enquestes donen com a primera força Compromís. L’enquesta del CIS, que tant encertà les passades eleccions espanyoles, també diu que serem primera força. I encara més: en les eleccions a les Corts del passat 28 d’abril, Compromís va ser novament la força més votada, i això ja no és una enquesta: és una realitat objectiva.

Què ha canviat a València en aquests quatre anys de govern de la Nau?
—No hem de perdre de vista que fa quatre anys València era en l’epicentre de la corrupció i que avui, en canvi, és reconeguda pels seus valors. Per la solidaritat amb l’Aquarius, per la cultura amb les Falles com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO, per la sostenibilitat amb la capitalitat mundial de l’Alimentació. Hem reduït el deute a la meitat, hem fet noves zones verdes en tots els districtes de la ciutat, tenim pressupostos participatius… La llista és llarga, i encara cal continuar avançant.

D’acord, però segur que teniu objectius pendents.
—Els meus principals reptes són en matèria d’habitatge i ocupació. L’augment del preu del lloguer fa necessari posar un límit i crear oferta d’habitatges amb un lloguer assequible. Això ho farem amb l’empresa pública Aumsa i amb una entitat mixta amb aquesta missió. Quant a l’ocupació, en aquest mandat s’han generat més de 15.000 nous llocs de treball a la ciutat, però vull impulsar un Pla Estratègic d’Ocupació destinat, sobretot, a joves, a majors de 55 anys i a desocupats de llarga durada. És a dir, a aquells sectors de població que ho tenen més difícil.

Una de les vostres primeres decisions va ser derogar el Pla del Cabanyal, però els veïns es queixen que el barri continua tenint problemes.
—És clar: la destrucció sistemàtica del Cabanyal durant 24 anys no es redreça en només quatre. Hem fet moltes coses que el veïnat agraeix: s’han atorgat centenars d’ajuts a la rehabilitació d’habitatge, hem reurbanitzat les zones més castigades i també el seu entorn, hem treballat amb un pla de convivència al barri… I cal continuar per aquesta senda. I dic una cosa més: el veïnat fa molt bé de posar les reivindicacions del barri a l’agenda política. És el que cal.

Us acusen dhaver fet política només per a la gent que va en bicicleta?
—L’oposició diu això. Les dretes que encarnen PP, Ciutadans i els ultres només han tingut una proposta per a aquesta campanya: destruir els carrils bici. La veritat és que considere més adient que bicis i patinets vagen pel seu carril i no per les voreres. I sobretot s’ha de dir que hem fomentat les noves zones de vianants, l’ampliació de voreres i el transport públic. Donaré només una dada: en aquests quatre anys, hem adquirit 176 nous autobusos híbrids i elèctrics. En tot el mandat anterior, el PP només en comprà dos. Per al pròxim període, cal abordar la mobilitat metropolitana: que la gent que ve a València a treballar, estudiar o divertir-se no haja d’agafar el cotxe necessàriament, sinó que puga vindre en transport públic.

A València sha disparat el preu del lloguer. No sha fet prou des de lajuntament?
—Precisament per això us comentava abans les propostes per al pròxim mandat, perquè volem fer més. Posar un límit al preu del lloguer i crear oferta d’habitatges amb un lloguer assequible mitjançant l’empresa pública Aumsa. Amb això intentarem fer front a aquest problema.

Que es reediti lacord del Botànic és bo per a València?
—L’Acord del Botànic anirà per una banda, i el cap i casal per la seua. Amb això vull dir que jo, com a alcalde, no permetria mai que València fóra moneda de canvi de res ni de ningú. Evidentment, vull un govern d’esquerres també a la Generalitat.

Veig que us cureu en salut. I un govern del PSOE a Madrid?
—Jo preferiria un govern que necessitara els suports de l’esquerra per a legislar al parlament, i per a executar des de la Moncloa.

València i Barcelona competeixen o col·laboren?
—Han de col·laborar, perquè així ens anirà millor a totes dues ciutats. O, si m’ho permeteu, amb una competència sana. El nostre objectiu en matèria econòmica passa per la connexió amb Europa i això només ho aconseguirem amb el corredor mediterrani, per a la consecució del qual hem de col·laborar, no només València i Barcelona, sinó també Tarragona, Castelló, Múrcia i Andalusia. Un corredor potent, que arreplegue des del Nord de l’Àfrica fins a l’extrem europeu i connecte amb l’Àsia. No podem quedar-nos enrere.

Lestat boicota el corredor mediterrani?
—És obvi que hi ha hagut governs espanyols que han preferit promocionar l’anomenat corredor central per davant del corredor mediterrani. Ho vam veure clarament durant els governs de Rajoy. Però compte, que amb Pedro Sánchez caldrà estar igualment a l’aguait. I això que a Europa ho tenen ben clar: l’única opció econòmicament viable i amb projecció territorial com a euroregió és establir un corredor mediterrani.

Heu tingut bona relació amb Ada Colau?
—Sí. De fet, vaig protagonitzar una visita històrica a l’Ajuntament de Barcelona, aquest mandat. No tenia cap sentit no mantenir una relació de cordialitat i col·laboració amb Barcelona. A més, tenim una visió compartida d’un aspecte fonamental per a tots dos: el corredor mediterrani no pot ser només un trànsit comercial, també ha de ser una via de comunicació per a les persones. I encara més, les nostres ciutats no es poden veure afectades per l’impacte ferroviari com si no passara res: hi ha d’haver una política real d’adequació urbana per als nostres barris. Això a València ho hem reivindicat durant dècades, amb un parc central que per fi hem aconseguit, però parcialment: exigim el soterrament immediat de la platja de vies per tal de cosir el barris que el ferrocarril ha dividit històricament.

I amb el batlle de Palma?
—Amb Miquel Noguera també compartisc inquietuds i per a mi és un model en qüestions com, per exemple, la política respecte dels apartaments turístics i la promoció de la ciutat. De fet, ha estat un dels alcaldes més ferms a l’hora de defensar els barris de l’especulació i dels fons voltor que hi ha darrere de determinats projectes de turistificació.

Esteu a favor duna taxa turística?
—Per descomptat. És totalment lògica. A València volem un turisme ordenat, diversificat, desestacionalitzat i que cree ocupació de qualitat. I cal tenir cura de la ciutat perquè el turisme funcione. Això vol dir tenir recursos per a fer-ho realitat. Dit d’una altra manera: si els turistes provoquen despeses en matèries com neteja, platges, zones verdes, seguretat, etcètera, és totalment lògic que també contribuïsquen al manteniment de la ciutat. Una taxa per als turistes, com tenen la immensa majoria de grans ciutats europees, farà possible que València estiga cada dia millor i atraga un turisme de més qualitat.

The post Joan Ribó: ‘La tornada de la corrupció a València seria terrible’ appeared first on VilaWeb.

Salvo l’àvia

Hi ha vegades que llegeixes buscant complicitats com a autora, que regires el que escriuen els altres per trobar-hi fils del teu escriure, que no obres un llibre amb actitud de lector disposat a deixar-se portar, sinó que hi entres demanant on és allò que t’uneix amb qui el signa, exigint-ho gairebé. Vaig arribar així a Chilean Electric de Nona Fernández, perquè m’havien dit més d’un cop ‘aquest llibre t’agradarà molt, a tu‘, i feien aquest èmfasi al final de la frase, amb el cap tort, parlant en cursiva.

«Les històries dels avis il·luminen el passat i la nostra mirada les projecta cap al present i el futur. Com qui troba un missatge en una ampolla perduda al mar, el que llegim en aquella història tancada és un crit d’auxili, la necessitat d’un rescat, la generosa oportunitat de fer un esforç i salvar algú. Salvar de l’oblit, de la foscor o d’alguna cosa més tremenda. Explicar històries per salvar algú finalment. Però a qui?» Ho escriu Nona Fernández, que intenta salvar la seva àvia d’un record fals, o que intenta salvar aquell record fals de la seva àvia, o que intenta salvar el record que ella té de la seva àvia, o salvar-se a ella amb el record de l’àvia.

Tant és que el record de l’àvia de Nona sigui de l’any 1883 i que ella hagi nascut l’any 1908, aquest record fals engega l’escriptura de la néta, la investigació domèstica de la història familiar. En cap moment se’t desmunta res, com a lector, perquè el record sigui fals, i de fet si hi rumies tampoc creus del tot en aquesta falsedat: és cert que l’àvia de Nona Fernández no era a la Plaza de Armas l’any 1883, quan s’hi va encendre el primer fanal elèctric, però també és cert que ella recorda aquest esdeveniment amb tot luxe de detalls, que ella ha explicat aquest dia històric per a Santiago de Xile amb pèls i senyals perquè en guardava un record vívid, el record és cert, que ho ha viscut en primera persona és fals, però això segon és tan important? El que compta és el record que encén la flama de la curiositat i la creació de la seva néta. Chilean Electric és sobretot una néta que es mira la seva àvia i la veu com a dona, també com a nena, com a algú que abans de ser la seva àvia va tenir tota una vida. És el descobriment que tots hem fet algun cop: els avis tenien un passat, tota una vida viscuda, ells també van ser pares i abans van ser fills, i nens, i van viure, treballar, enamorar-se, patir, els van passar un munt de coses abans de ser els nostres avis.

És un descobriment important en la vida d’un nét, com quan descobreixes que els avis tenen un cos, que rere aquelles robes, aquells pentinats i aquelles ulleres hi ha un cos com el nostre, que ara és vell però que va ser jove. «Vaig encendre el llum de la tauleta i em va sorprendre veure el que no havia vist mai abans: el cos nu de la meva àvia. S’estava canviant de roba asseguda al llit. No sé com s’ho feia a les fosques, però ho feia. Segurament el ritual era sempre el mateix, a les palpentes, amb el llum apagat perquè no la veiessin mentre es posava la camisa de dormir, perquè no entrés ningú per sorpresa i la descobrís, com ho vaig fer jo.» L’àvia que recorda haver vist encendre’s el primer llum elèctric de Xile es desvesteix a les fosques, i a més la seva néta descobreix que no té melic. I en la panxa llisa de l’àvia de Nona Fernández trobo la complicitat que buscava des de la primera pàgina, la definitiva, i me’n vaig al menjador petit de casa els meus avis, havent sopat, quan ma germana i jo ja ens raspallem les dents per anar cap al llit, l’avi renta els plats i l’àvia seu en una cadira i confiant que no la veiem s’aixeca la faldilla, descorda les quatre vetes elàstiques que li baixen de la faixa fins a mitja cama i es cargola avall les mitges de color carn, d’un color carn fosc i llis que ens fa creure durant el dia que les cames de l’àvia són morenes i joves, i que ara deixa al descobert una pell blanca plena de venetes morades i inflades sobretot al voltant dels turmells. Recordo pensar: l’àvia té dits dels peus! Perquè durant el dia, quan es descalçava per posar les cames damunt d’una cadira perquè se li carregaven, li vèiem els peus acabats en la costura de la mitja, els dits ni s’intuïen, sota aquell teixit tan atapeït.

La panxa llisa de l’àvia de Nona em fa pensar que puc escriure sobre les cames de la meva àvia, aquell mapa de venes blavoses que amagava sota les mitges, aquelles mitges cargolades deixades a la cadira del costat, buides però encara amb la forma de les cames tortes i artrítiques de l’àvia, que puc escriure sobre aquella àvia que sense mitges, ni faixa ni ulleres, amb la camisa de dormir i la reixeta aguantant-li el pentinat, desfilava cap a la seva habitació confiant que no la vèiem i deixava de ser l’àvia per ser la Isabel que se’n va a dormir cansada i amb el cos deixat anar. Sé que un dia vaig travessar aquell tel de prudència que em feia estar amagada a l’ombra del passadís i com la Nona vaig encendre el llum i vaig mirar l’àvia desvestida d’àvia i la vaig acompanyar fins al llit i ella en un primer moment, com sempre que la vam veure així, sense la faixa ni les ulleres, sense les mitges ni el pentinat inflat, va sentir un pudor tan físic que li va entelar la mirada, però després es va deixar acompanyar i mirar per la néta que ella no sabia que un dia escriuria aquella escena en un article, perquè les complicitats que trobes llegint et fan escriure, perquè hi ha llibres que provoquen altres llibres, hi ha llibres que et diuen sobre això també pots escriure, fes-ho. I l’àvia amb camisa de dormir no la tinc en cap foto, només a la memòria, i potser toca salvar-la perquè hi ha records falsos que ens semblen reals fins al punt de fer-nos néixer uns quants anys abans per ser a la Plaza de Armas, però hi pot haver records que es tornin menys de veritat si no els captures a temps, i l’àvia Isabel sent Isabel i prou la vull salvar, la salvo.

The post Salvo l’àvia appeared first on VilaWeb.

El poble es plany

Havia de petar, perquè és una qüestió que crema. I si reprimeixes gaire els instints, al final troben una vàlvula de sortida, ja sigui entrant en un McDonald’s amb un kalàixnikov a la mà o esbravant-te en públic. Fins i tot, malgrat aquest acord tàcit imposat des d’abans del Manifest Koiné de no fer-ne arma electoral (i que com de costum només segueix un dels bàndols), entrant en campanya. En aquest cas, de la mà (valenta) de Barcelona és Capital.

Hi ha preocupació. Hi ha un nombre creixent de gent amoïnada pel que percep, perquè, a pesar del que diuen les xifres, detecten que la llengua es va fent cada dia més invisible. La legislació en contra, l’allau turística, la globalització, la immigració massiva… Hi ha qui de seguida es precipita cap al catastrofisme i qui mira de trobar-hi explicacions. Però és constatable que el brogit va pujant de to. D’aquí a un mes i mig la Direcció General de Política Lingüística ha de publicar les esperades dades de la nova EULP, i el debat encara s’intensificarà.

Agafem una escena entre mil. Dissabte passat, a Barcelona. L’ajuntament de la ciutat organitza la Nit dels Museus. Una persona que s’ha apuntat a tres visites (les termes romanes del carrer de Regomir, la muralla romana de la Via Laietana i el mercat de Sant Antoni) explica a posteriori la sorpresa: totes tres visites comencen en català però, tan aviat com un dels inscrits demana el canvi, continuen en castellà fins al final. El visitant en qüestió en marxa dolgut i frustrat: ‘Vint-i-quatre persones [el nombre màxim d’inscrits era 25] canviàvem de llengua, renunciàvem a qui som, per educació, per no molestar, per cortesia.’

No cal seguir els comentaris per saber que és una situació freqüent; molts us hi heu trobat. I justament per això és una bona avinentesa per analitzar per què el debat es va fent més anguniós. Hem arribat on hem arribat, que és una situació que ens entristeix o ens fa emprenyar (no a tothom, és clar: el debat públic també fa visibles aquells a qui la qüestió els deixa freds o fins i tot troben fantàstic que ‘tots siguem bilingües’) i bé hi hem de fer alguna cosa. Qui, per això? Ara mateix hi ha dos corrents d’opinió: els qui troben que és responsabilitat de l’administració i els qui creuen que és el ciutadà qui hi ha de posar el coll. Qui considera que les instàncies governamentals han de defensar la llengua igual com basteixen hospitals o mantenen el clavegueram i qui afirma que si no defenses tu mateix allò que estimes no esperis que t’ho defensi ningú. Dit d’una altra manera: el poder polític ha de ser més fort a l’hora de legislar (i sobretot a l’hora de fer complir la llei) o són els catalanoparlants, d’origen o d’adopció, els qui han de ser més decidits en la defensa de la llengua? Traslladem-ho al cas de la Nit dels Museus: l’Ajuntament de Barcelona ha de comptar amb un protocol per a aquests casos i fer-lo complir estrictament (l’autor del fil diu que els guies no n’havien rebut instruccions, la qual cosa seria greu: un ens públic no pot deixar en mans d’un empleat una decisió que no li correspon), o bé entre els visitants havia de sortir un heroi que assumís el paper sempre desagradable de reclamar allò que hauria de ser natural?

Pel que fa als protocols, no tot és can pixa. De vegades n’hi ha. En una visita de fa anys a l’edifici de Can Serra, davant una situació idèntica, la guia (pagada en aquest cas per la diputació) va respondre a la parella castellanoreclamant que hi accediria en cas que ningú no hi tingués res en contra. És aquell moment tan tens, aquells escassos segons que tens per decidir si arriscar-te a encendre l’esca del conflicte, i per tant arrogar-te per a tota la visita el paper de l’aiatol·là intolerant (i les consegüents males mirades), o acotes el cap i t’empasses la ràbia, la secular humiliació que tantes vegades has promès, en l’escalf de l’espai íntim, que no tornaries a passar. Com que el conflicte no agrada a ningú, i cada cultura té els trets que té, el resultat és que d’herois no en surten gaires (aquell dia de Can Serra, sí, per sort, i gràcies a això vam poder comprovar que el guia efectivament complia el protocol i, encara més important, que la parella de querulants, en comptes d’esperar-se al torn en castellà, van fer igualment la visita amb el grup. Us deixo que en tragueu vosaltres mateixos les conclusions).

A diferència de la diputació, ara com ara no sembla que puguem comptar gaire amb el compromís de la capital del país (sempre que no hi hagi relleu al consistori). Casos com aquest, de fa tot just dos dies, certament no fan augmentar la confiança en la tesi dels partidaris de collar el poder públic, estrangulat amb molta més eficàcia (i conseqüències jurídiques i penals) pel govern espanyol i les directives europees.

Una certesa, tanmateix, sí que s’erigeix nítidament per damunt dels parers divergents: que mentre no tinguem lleis de debò, de les que compten amb mecanismes per obligar a respectar-les, anirem pel pedregar. Amb una llengua cada cop més prescindible. La qual cosa, al meu entendre, reforça precisament la segona tesi. Perquè si ens limiten a esperar que el govern estigui en condicions de fer el que fan tots els governs, és a dir, a tenir república, és probable que aleshores ja siguem molt, massa, perillosament a prop del model irlandès.

Sóc partidari de la responsabilitat individual. Per això trobo que no solament no hem d’esperar que ens tregui les castanyes del foc algú que ni tan sols sabem si mai ho podrà fer sinó que cal fer passes endavant. Deixar de jugar sempre a la defensiva. No esperar l’ocasió propícia per fer l’heroi, sinó reclamar el que et pertoca des del primer moment. Exigir que l’activitat lúdica, la visita turística, l’atenció hotelera, es faci per defecte en la llengua del país (sempre s’és a temps d’afegir-n’hi, subsidiàriament, una d’internacional, com l’anglès, el francès o l’espanyol). Fer com els que en saben: ‘Perdoni, és que jo el castellà no l’entenc, no ho podria fer/dir en català?’

The post El poble es plany appeared first on VilaWeb.

Anna Saliente: ‘El Primer d’Octubre l’Ajuntament de Barcelona no va acompanyar la gent com calia’

Anna Saliente (Barcelona, 1991) és candidata de la CUP-Capgirem Barcelona a les eleccions municipals de demà passat. En aquesta entrevista electoral feta al despatx de la formació a l’Ajuntament de Barcelona, la senyora Saliente aprofita l’avinentesa per presentar-se una mica, parlar del seu programa i fer balanç dels quatre anys d’Ada Colau. I també té temps de respondre un test final de preguntes més personals i sobre afeccions, com han fet la resta de candidats.

Anna Saliente no és gaire coneguda.
—Sóc del Baix Guinardó. Ara visc a Horta. Ma mare és administrativa en una empresa d’importació i exportació aèries. I mon pare treballa a la SEAT de Martorell, cadena de muntatge. Filla única. Durant una època no em va agradar gens. Ara és una cosa assumida i sense problemes.

Per què us presenteu de candidata a batllessa? Què us motiva a fer-ho?
—M’hi presento perquè m’ho demanen. Nosaltres no passem davant. Hi ha gent que em presenten. I dic que sí. I dic que sí perquè em motiva un projecte rupturista a l’Ajuntament de Barcelona. Això em motiva.

Imaginem que sou batllessa: primera proposta?
—Desenvolupar el pla d’expropiacions de pisos buits i les municipalitzacions.

No ha de ser fàcil expropiar des d’un ajuntament.
—La relatora de les Nacions Unides va dir que una de les mesures viables dins els municipis eren les expropiacions. I és clar que tindrà una certa dificultat. I nosaltres quan parlem dels pisos parlem dels pisos de grans tenidors. Que quedi clar. El darrer estudi fet per l’ajuntament parla de 10.000 pisos buits. El darrer estudi de l’Institut d’Estatística espanyol (2011) parla de 88.000 en total. Falta saber com és que hi ha aquesta diferència tan gran. L’ajuntament no ens resol els dubtes. Nosaltres no ho neguem: expropiar no és fàcil. I cal destinar-hi recursos econòmics. I tocar privilegis privats. Vol dir tribunals.

I una vegada expropiats?
—Parc públic d’habitatge, que s’hi accedeix per renda.

Ciutat referent en aquest tema?
—Berlín, perquè l’ajuntament ha començat a organitzar una consulta vinculant per a expropiar pisos del fons d’inversió. És un exemple que s’ha posat poc damunt la taula.

En turisme, parleu de decreixement.
—La nostra proposta és de reduir el nombre de turistes d’un 50% el 2030. Eliminar la meitat de places turístiques. I fer que la moratòria sigui a tota la ciutat, no únicament a uns barris. Perquè ara, en plena regulació del 2016, hi ha hagut un 42% d’augment d’allotjaments turístics. I un creixement de 10.000 places. Del 2016 fins ara. Entre hotels i allotjaments. Aquests anys hem vist com, certament, 5.000 pisos es tancaven per ordres de l’ajuntament. Però no expliquen que tornaven a obrir perquè anaven a unes altres plataformes (no Airbnb), o aconseguien la llicència.

El peatge de congestió, com el veieu?
—Nosaltres proposem la millora del transport públic, millorant les freqüències. I el peatge de congestió no és la solució definitiva, però en podríem parlar, si fos transitori i progressiu. Que el ric pagui més que no el pobre.

La seguretat interessa el pobre, perquè el ric ja té la privada. No hem d’eliminar policies. Hem de fer que treballin per als pobres. Idea de Josep Termes. Hi esteu d’acord?
—Quan nosaltres diem menys policia, volem dir més serveis públics. Per una altra banda, ho hem situat als debats: la policia municipal de Barcelona fa quaranta anys que viu acostumada a no tenir cap control polític. És una cosa reconeguda pel comissionat de seguretat. Tenim una policia capaç d’abordar problemes socials, o no? Tenir una policia de barri, i de proximitat, és una proposta aprovada, que troba entrebancs per reeixir. Seria una policia administrativa amb capacitat de mediació. Reformulem el model: formem la policia amb clau feminista i antiracista, per exemple. Nosaltres veiem que l’equip actual ha assumit el discurs policíac. És una cosa que sorprèn des d’una força d’esquerres. Segurament, no dubto que la intenció és que hi hagi molt més control polític. Però veiem que els sindicats de policia funcionen com un lobby polític. Ell discurs mediàtic gira entorn de la repressió, i tenim poca capacitat d’incidència. De fet nosaltres fem un discurs general sobre la guàrdia urbana, i potser ens falta reconèixer que hi ha molts agents dins el cos que també són crítics i que voldrien una altra guàrdia urbana. Cert.

El balanç de Barcelona en Comú, quin seria?
—Nosaltres ja érem conscients que no hi hauria impugnació del model. Ens han decebut algunes altres coses més clarament: no s’ha fet esforç per les municipalitzacions. Ells diuen que sí. Però de les 15.000 persones externalitzades, les municipalitzacions n’afecten…100. Ens ha sorprès molt que es criminalitzés la vaga de metro, per exemple. O els drets dels manters. I l’oportunitat perduda del Primer d’Octubre. El Primer d’Octubre l’Ajuntament de Barcelona no va acompanyar la gent com calia. Va ser una oportunitat perduda en defensa dels drets civils. Colau va dir que els judicis del procés eren un error. Un error? No. Són la representació de la democràcia espanyola. En aquest àmbit ens ha decebut clarament. I finalment ha mancat una confrontació clara pels pisos buits de la Sareb, per exemple.

El feminisme de Colau, com el veieu?
—És la part que valorem més bé de l’ajuntament de Colau. La tasca de Laura Pérez és molt bona. Però s’ha trobat amb un problema: la comissió d’economia. Aquí moltes propostes queien. En el pla simbòlic, i és molt important el pla simbòlic, s’ha fet molt bona feina, però de mesures reals… Per exemple, si fas visibles les violències masclistes, augmenten les denúncies, però no augmenten els recursos. Problema greu.

Pactes investidura, els teniu clars?
—Estem contents de la campanya en un aspecte: hem afavorit l’acostament cap a l’esquerra de Barcelona en Comú i ERC. Però no tenim clars els pactes. Ho decidirem el 27. Sabem que hi ha dues forces amb què creiem que ens podem entendre: En Comú i ERC. Amb la resta és molt difícil. Tot i que la proposta d’onze punts també la vam fer arribar a Junts per Catalunya, perquè entenem que en la qüestió de recuperar l’esperit del Primer d’Octubre ens podem entendre. Entenent que som a anys llum de distància en relació amb el programa polític.

La CUP dins el govern, per què no?
—Assumiríem la responsabilitat que calgués si fos per avançar programa. Però fins ara hem cregut que els acords esporàdics permetien de fer-lo avançar més. Això no vol dir que ens tanquem a cap opció.

Mireia Boya. La CUP ha resolt bé el problema de la senyora Boya?
—El procés no és tancat, llevat que hi hagi algun informe que no he vist, crec que no podem parlar de si s’ha solucionat, sinó de si s’ha gestionat bé. I crec que va ser adient l’aplicació dels protocols. Es fa un relat molt simplista de l’abordatge de les violències, que són qüestions complexes.

No ha quedat clar ni què va passar exactament, ni si el responsable és fora.
—Aquí s’ha assumit un relat que diu que el responsable continua dins la CUP. No veig tant clar que sigui així. Pels protocols s’aparta la persona presumptament agressora mentre es gestiona el conflicte. Entenc que s’ha fet això. Però no en tinc més informació. Ha de ser ella que decideixi quina informació vol donar. I ella ha decidit de donar la informació que ha donat.

Anna Saliente ha anat a l’escola concertada. Quin problema hi ha?
—Doncs que se’n van recursos públics cap a la privada.

Les tancaríeu?
—N’anul·laríem els concerts, sí.

Als setanta l’escola pública era franquista. La privada, no. La pública no ensenyava en català. La privada, sí.
—Hi estic d’acord. Però tampoc no té sentit, ara, això. Ni que el motiu de classe marqui de tenir accés a una mena d’escola o a una altra. El motiu socioeconòmic no pot pesar.

A quina concertada vau anar?
—Cardenal Spínola. Al principi era de les monges del Sagrat Cor. I després se’l va quedar l’Associació Espanyola de Propagandistes. Abat Oliba. N’és fundador Ángel Herrera, un dels fundadors de la CEDA. A mi no em van deixar presentar a història a la selectivitat perquè la història que ensenyaven ells no era la que sortia a la selectivitat. Una de les últimes frases que vaig sentir va ser: la democràcia va arribar a Espanya gràcies a Franco. Literal. El meu cas és esperpèntic: jo resava tres cops cada dia: quan arribava, després de pati i a la tarda. I era de les que si anava curta de roba, m’enviaven a casa.

Us polititzeu a sociologia a la UAB. I us feu marxista. Per què no anarquista?
—Sóc molt disciplinada. Per caràcter, sóc més a prop del comunisme que no de l’anarquisme. Disciplina i ordre. [Riu.] Ara, nosaltres ens enduem la idea de la desobediència, però potser són els altres que desobeeixen més…i delinqueixen més. No sé si m’explico.

Per què no som independents? Què diríeu?
—La reflexió que faria és que va haver-hi una incapacitat de les institucions per a acompanyar allò que havia començat al carrer el Primer d’Octubre. Es podia haver originat un moment de ruptura amb l’estat. Vam ser-hi molt a prop i van fallar les institucions. Fins i tot nosaltres hauríem de fer autocrítica. L’hem de fer. Com en les eleccions del 21-D. Ho havíem d’haver qüestionat més, potser.

M’agradaria si poguéssiu respondre aquest test ràpid.

Quin és el vostre defecte principal?
—Potser no és cap defecte. L’autoexigència constant.

Quins dons naturals us agradaria de tenir?
—Ser bona en esport.

Quantes hores dormiu cada dia?
—Sis i mitja – set.

Quin nom (de noi i de noia) us agrada més?
—Bruna i Pol.

Quin és el vostre artista preferit?
—Actriu: Kaiken Alie

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—Arya Stark (Joc de Trons)

Quin personatge històric valoreu més?
—Clara Zetkin, líder feminista dins el socialisme alemany.

Quin és el darrer llibre que heu llegit?
La cultura de la no violencia, de Domenico Losurdo

Quin és el vostre lema?
—Entre totes, tot.

Quines feines heu fet fora de la política?
—Sis anys en una ONG amb dones que exercien la prostitució. Dependenta de bijuteria. Recepcionista. Classes particulars.

L’escola on portaríeu els fills si en tinguéssiu seria pública o privada?
—Pública.

En quina llengua parleu als pares? I en quina parlaríeu als fills?
—En català.

L’última vegada que heu fumat marihuana?
—Un pastís de marihuana serveix? Fa un any i mig.

Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que sóc partidària de legalitzar la prostitució. I no. Jo sóc partidària de descriminalitzar-la, que no és igual.

El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Segur que algun de la República, però no en tinc prou coneixement.

La cosa que ha fet més bé l’actual batllessa?
—Municipalitzar els serveis de violència masclista.

La que ha fet més malament?
—Mantenir la violència de policial cap als manters.

Quant cobrareu si sou batllessa?
—1.700 euros.

I si sou regidora?
—1.700 euros.

A quina altra ciutat us agradaria de viure?
—Colonya. On vaig viure sis mesos. He fet sis anys d’alemany.

Qui us ha fet políticament?
—L’assemblea de la facultat de la UAB. Laura i Andreu, per exemple.

Qui creieu que faria millor la vostra feina entre la resta de candidats?
—Veient els discursos que tenen, em costa de dir un nom.

Qui creieu que la faria pitjor?
—Josep Bou, que és incapaç de fer res.

The post Anna Saliente: ‘El Primer d’Octubre l’Ajuntament de Barcelona no va acompanyar la gent com calia’ appeared first on VilaWeb.

Pàgines