Vilaweb.cat

[EN DIRECTE] L’ajuntament diu que podrà reallotjar els veïns la setmana vinent

La policia científica espanyola ha trobat deu cossos en l’incendi de Campanar de València i, segons que ha dit l’inspector en cap del Departament de Bombers de l’Ajuntament de València, Enrique Chisbert, no esperen de trobar-hi més víctimes.

El foc va començar quan dos blocs de pisos d’un mateix complex, un de catorze plantes i un de deu, van començar a cremar ahir pels volts de les 17.30. El foc va començar en un dels blocs i es va estendre de seguida cap a l’altre. Des del primer minut les flames van ser molt virulentes, i el vent va fer que el foc es propagués ràpidament per tot l’edifici. S’hi van viure moments molt complicats, com ara, quan els bombers van haver de rescatar gent que esperava ser salvada als balcons envoltada de flames.

Els blocs afectats són situats entre el carrer del Mestre Rodrigo i l’avinguda del General Avilés. A continuació, podeu veure algunes imatges de l’incendi, preses ahir. La policia local ha habilitat un telèfon d’atenció a les víctimes: 690 167 830

Fotografia: Andreu Esteban. Fotografia: Andreu Esteban. Fotografia: Andreu Esteban. Fotografia: Andreu Esteban. Fotografia: Andreu Esteban.

Podeu seguir tota la informació de l’evolució de l’incendi, a continuació.

El 80% dels militants d’Iniciativa vol anar amb Sumar a les europees

Els militants d’Iniciativa del Poble Valencià –una de les tres formacions de la coalició Compromís– ha acordat, amb un suport del 80%, d’impulsar una candidatura plural i àmplia amb Sumar i més partits ecosocialistes de la resta de l’estat espanyol per a les eleccions europees del mes de juny. L’objectiu d’aquesta candidatura, diuen, és poder recuperar la veu valenciana a Europa.

La consulta s’ha fet de manera telemàtica i el 80,32% de la militància hi ha votat a favor, el 16,06% en contra i un 3,61% s’ha abstingut. Iniciativa ha ajornat l’assemblea general que s’havia de fer avui en senyal de condol i solidaritat amb les famílies afectades per l’incendi de Campanar.

Sánchez diu que lluitarà contra la corrupció: “Qui la fa, la paga, caigui qui caigui”

El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha dit que el seu govern continuaria lluitant de manera implacable i absoluta contra la corrupció, “vingui d’on vingui i caigui qui caigui”. “Qui la fa, la paga”, ha afegit. Ho ha dit durant la inauguració del consell de la Internacional Socialista i pocs dies després d’haver-se sabut la querella de la fiscalia contra un ex-ajudant de l’ex-ministre del seu govern José Luis Ábalos. Sánchez ha dit que el seu govern havia col·laborat amb la justícia i havia mostrat transparència absoluta d’ençà del 2018, i que ho continuaria fent aquests quatre anys vinents.

En un discurs aplaudit pel públic ha dit que el seu executiu havia fet bandera de l’exemplaritat absoluta i total, que no hi entenia de colors, i ha contraposat la seva postura a la de l’anterior govern del PP. L’ha acusat d’haver obstaculitzat la justícia quan investigava corrupteles dels populars, d’haver emparat càrrecs públics investigats o d’haver expulsat qui denunciava irregularitats.

Tot plegat, pocs dies després de la detenció de Koldo García, ex-assessor d’Ábalos, i el seu suposat soci, el president del Zamora CF, Víctor de Aldama, acusats d’haver cobrat comissions amb la compra de màscares durant la pandèmia. Això ha fet que el PP hagi augmentat la pressió contra Ábalos en particular i el PSOE i Sánchez, en general. Un dels seus dirigents, Elías Bendodo, ha dit que Sánchez no seria president si no hagués tingut l’ajuda de Koldo García perquè, segons ell, van ajudar-lo a guanyar les primàries socialistes anys enrere.

En una entrevista publicada avui, Ábalos diu que no plegarà perquè ho demani el PP i que, en tot cas, es posa a disposició del PSOE per decidir què fer. A banda, explica que no n’ha parlat, ni pretén de parlar-ne, amb Sánchez: “Sé com pensa, què espera i sap que sóc lleial.” Diu que l’acusació contra ell de moment solament és política i mediàtica, no pas judicial, i que es defensarà de les acusacions judicials, si arriben, però no pas de les campanyes de la dreta: “No tinc cap aferrament, però cal pensar si això [la seva dimissió] serveix de res o per aplanar la campanya de la dreta, que no acabarà amb mi.”

Vora cinc hores atrapats a les carreteres per la calamarsada

La AP-7 i la C-25, coneguda com a Eix Transversal, han quedat reoberts al trànsit després d’haver passat hores tallats per l’acumulació de calamarsa a la calçada. La circulació a la AP-7 ja s’havia interromput vora les 17.00 en sentit nord a Sant Celoni per un accident, però la intensa precipitació ha fet que minuts més tard s’hagi tallat del tot la circulació entre Sant Celoni i Llinars del Vallès en tots dos sentits. Poc abans de les 19.30 s’ha obert un carril en sentit sud i cap a les 22.00 el Servei Català de Trànsit ha informat que també es reobria la via cap al nord, després d’unes cinc hores sense poder-s’hi circular i amb diversos vehicles atrapats. La C-25 s’ha reobert mitja hora abans.

El tall de l’autopista ha provocat durant el vespre l’acumulació de vehicles a la C-35, que discorre paral·lela a l’AP-7, especialment entre Llinars i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental).

Tambe hi ha hagut talls a la C-25: primer, entre Espinelves i Sant Julià de Vilatorta (Osona), però més tard s’ha estès des de Folgueroles (Osona) a Santa Coloma de Farners (Selva), un tram de 34 quilòmetres on també s’ha acumulat neu.

El Servei Meteorològic de Catalunya no havia emès cap alerta per temps violent. De fet, informava que la precipitació d’avui seria d’intensitat feble, localment moderada i localment acompanyada de tempesta i de calamarsa o pedra tova. “Les quantitats de precipitació seran minses o localment poc abundants”, deia la previsió publicada al seu web. L’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) tampoc no havia difós cap avís per possibles calamarsades.

Protecció Civil ha explicat a l’Agència Catalana de Notícies que havien rebut comunicacions del Meteocat i l’AEMET, però que els episodis prevists no superaven el llindar per activar cap avís.

Calamarsada bèstia a l’ap7 #transit #ap7 #calamarsa pic.twitter.com/jtMCJV2opj

— Isaura Terré (@iterre) February 24, 2024

#Pedregada intensa a la #AP7 prop de Tordera @meteocat @meteorac1 @transit pic.twitter.com/EKgrJcUDBk

— Núria (@nuria_panella) February 24, 2024

 

Guapa calamarsada a #CanCarbonell entre #Llagostera i #Vidreres! Ha deixat 4 mm i la temperatura ha caigut dels 11°C fins als 6,8°C!! @Vakapiupiu @eltempsTV3 @jjanue @alcantara_alb pic.twitter.com/Vns1LJHwu0

— Marc Gassó Torrents (@MeteoGasso) February 24, 2024

Vilalba, Canada Park… Bona calamarsada. pic.twitter.com/elSNdzSjxa

— MeteoVilamajor (@meteosav) February 24, 2024

Espectacular calamarsada a la ciutat de Mataró #Projecte4Estacions pic.twitter.com/UQXj0OPChu

— Projecte 4 Estacions (@P4Estacions) February 24, 2024

 

El cap dels bombers de València defensa que es demanés als veïns de tancar-se a casa

L’inspector en cap del Departament de Bombers de l’Ajuntament de València, Enrique Chisbert, ha defensat el protocol que marca que les persones no surtin de casa mentre els bombers extingeixen el foc arran dels interrogants que han despertat alguns testimonis de l’incendi de Campanar. “És el millor si les condicions de sectorització de l’edifici funcionen”, ha dit. Si no es fa així, hi poden haver més víctimes, explica: “El contrari pot ser una evacuació desordenada que pot provocar múltiples víctimes en molts incendis.”

El cas de la família morta obre un gran interrogant sobre l’actuació dels bombers

Chisbert n’ha parlat en una compareixença de premsa, en què li han demanat per la família de quatre membres que es va morir atrapada al lavabo on un bomber els va dir que romanguessin perquè era més segur. “El que recomanem sempre és que es queden a casa mentre nosaltres extingim el foc”, ha dit, perquè així ho estableix el protocol.

No ha volgut parlar en detall del cas perquè hi ha una investigació judicial en curs, però ha insistit que restar a casa era, a priori, la millor opció. En tot cas, ha dit que els bombers tenien protocols per a incendis de gran altura, normals o senzills, però que el de València va ser totalment excepcional, “com també n’hi ha hagut a Londres o a Madrid”.

Això, ha remarcat, va fer que els bombers que van treballar per extingir l’incendi van posar en risc les seves vides. “Es van arriscar fins i tot per sobre de les nostres possibilitats durant tota la intervenció”, ha dit. Aquest matí, la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, ha explicat que els bombers havien arribat a témer que es moririen. Chisbert ha dit que li agradava parlar-ne, però ha remarcat: “Van patir el perill molt de prop.” Sis bombers que van treballar en l’extinció van haver de ser hospitalitzats per cremades i inhalació de fum, i dos encara ho estan. Un dels quals avui justament ha sortit de l’UCI i ha estat portat a planta. L’altre ja hi era.

[RECULL FOTOGRÀFIC] Vint-i-quatre hores de l’incendi més important de la història de València, amb detall

Chisbert no ha donat detalls ni de persones ni d’animals de companyia que hagin pogut trobar morts a l’edifici pel secret de sumari, però ha recalcat que havien revisat tots els pisos i, en principi, no esperaven de trobar-hi més víctimes.

Rescat al balcó

A banda, ha parlat del rescat pel balcó d’una parella de veïns i ha explicat que van haver d’intervenir perquè hi havia un despreniment de plaques incendiades i que calia acostar-s’hi amb seguretat: “Calia fer una pantalla de seguretat tant a la planta superior i la inferior com en els laterals per a poder-nos-hi acostar.” Per això, van haver de fer servir dues escales. “Mentre una feia la protecció, l’altra rescatava. Ho vam fer de la millor manera que vam saber”, ha dit.

La parella rescatada pel balcó de l’incendi del Campanar: “Som vius, que és el que importa”

“A les emergències, u més u no sempre sumen dos, i això s’ha d’entendre, però en aquest rescat va sortir bé. Unes altres voltes les coses no surten bé”, ha reblat.

L’Audiència espanyola condemna Hisenda a tornar 1,2 milions d’euros a Alves

L’Audiència espanyola ha condemnat l’Agència Tributària a retornar a l’ex-futbolista del Barça Dani Alves 1,2 milions d’euros que li havia retingut pel pagament de serveis del club blau-grana al seu agent l’any 2013. Amb aquesta sentència, Hisenda hauria de retornar un total de 9,2 milions d’euros al jugador. Els advocats fiscalistes d’Alves van rebre la notificació dijous, segons La Vanguardia, el mateix dia que va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a quatre anys i mig de presó per violació. Els lletrats volen que Hisenda li retorni aviat els diners perquè els pugui presentar com a fiança per reclamar la llibertat provisional mentre no hi ha sentència ferma en el cas de violació.

D’ençà que va ser detingut per la denúncia de violació, Alves ha tingut tots els comptes immobilitzats sense poder accedir als seus fons. Una disputa amb la seva ex-dona, Dinorah Santana, per la pensió dels seus dos fills va derivar en un procés judicial al Brasil que va implicar l’embargament de tot el capital i la impossibilitat de disposar dels diners. Per aquesta raó, va haver de recórrer al pare del seu amic Neymar per fer front al pagament dels 150.000 euros de responsabilitat civil que li va reclamar el jutjat durant la instrucció i que li van servir d’atenuant per a rebaixar-li la condemna.

Reparació del dany: com funciona l’atenuant que ha rebaixat la condemna d’Alves?

En aquest nou litigi judicial, l’Audiència espanyola ha donat la raó al futbolista perquè entén que no havia de declarar les retribucions que el FC Barcelona va pagar a l’agent FIFA Joaquín Macanás durant la temporada 2013-2014. El Tribunal Econòmic Administratiu Central va considerar que Alves havia de declarar les retribucions que el Barça va pagar a l’agent FIFA per la seva intermediació per convèncer el jugador perquè renovés pel club blau-grana. Aquests pagaments es van fer per part del Barça a l’agent sense que el defensa en tingués coneixement. Hisenda pensava que qui sortia beneficiat d’aquella negociació era el futbolista i que, per tant, l’import cobrat per l’agent havia de ser imputat al brasiler com a rendiments de treball. La defensa del jugador va argumentar que l’agent actuava a favor del club i no d’Alves, i la sala contenciosa-administrativa ara li ha donat la raó.

En les altres cinc sentències en què la justícia també ha donat la raó a Dani Alves, establien que el futbolista va liquidar correctament els seus drets d’imatge mentre va ser futbolista del FC Barcelona.

Exemplar o insuficient? Les cinc claus per a entendre la condemna a Alves

Rússia lliura el cos de Navalni a la seva mare més d’una setmana després de la mort

Les autoritats russes han accedit finalment a lliurar a la seva mare el cos de l’opositor Aleksei Navalni, mort a la presó en circumstàncies no resoltes divendres de la setmana passada. Ho ha fet públic l’equip de Navalni en un piulet: “El cos d’Aleksei ha estat lliurat a la seva mare. Gràcies a tots els que ho exigien amb nosaltres”, ha escrit la seva ex-portaveu, Kira Iàrmix.

Explica que la mare, Liudmila Navàlnaia, encara és a Salekhard, capital de Iamàlia. “El funeral encara resta pendent. No sabem si les autoritats intervindran perquè es faci com vol la família i com es mereix l’Aleksei. Us n’informarem quan hi hagi novetats”, afegeix.

Alexey's body was handed over to his mother. Many thanks to all those who demanded this with us.

Lyudmila Ivanovna is still in Salekhard. The funeral is still pending. We do not know if the authorities will interfere to carry it out as the family wants and as Alexey deserves. We…

— Кира Ярмыш (@Kira_Yarmysh) February 24, 2024

Ja l’endemà de la mort, l’entorn de Navalni va denunciar que les autoritats no volien lliurar-li el cos fins que l’haguessin estudiat, cosa que la família no volia. Ahir, l’ex-portaveu de Navalni va fer públic que les autoritats russes miraven de condicionar la família per fer un funeral en secret. Si no hi accedien, va dir, l’enterrarien directament a l’interior de la presó on era tancat. La mare s’hi va negar i va acusar el Kremlin de voler evitar que els seus seguidors l’homenatgessin.

La vídua de Navalni promet d’agafar el relleu del seu marit: “Continuaré lluitant pel nostre país”

Xavier Antich: “Qui acusa Oleguer Serra de terrorisme acusa Òmnium de terrorisme”

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha qualificat d’indecent el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón, que instrueix la causa judicial sobre el Tsunami Democràtic, i ha dit que feia el ridícul internacional perquè s’inventava fantasies. Òmnium Cultual ha fet l’assemblea general ordinària de meitat de mandat del seu president, que ha fet balanç i ha enviat un missatge a García-Castellón: “Tornarem a fer el que vam fer, i tants cops com calgui! I no és terrorisme: se’n diu dret de protesta, i és un dret fonamental inalienable.”

Antich ha acusat el poder judicial de vulnerar els drets fonamentals i ha dit que, forçats per l’independentisme i la llei d’amnistia, els poders executiu i legislatiu ara podien corregir allò que ha qualificat de despropòsit. Però ha reconegut: “L’amnistia no acabarà amb la repressió”, perquè diu que no són perseguits solament per allò que han fet sinó per allò que saben que faran.

A més, ha recordat que el jutge també ha imputat per terrorisme el director general d’Òmnium amb Jordi Cuixart, Oleguer Serra. “Qui acusa Oleguer Serra de terrorisme acusa Òmnium de terrorisme. Què es pensa, que pot atrevir-se a dir que els 180.000 socis d’Òmnium som terroristes? No ho permetrem. Ens insulta acusant de terrorisme un poble que tristament n’ha patit les conseqüències.”

I ha proclamat: “Tornarem a fer-ho com a l’octubre del 17 i la tardor del 19.” I ha afegit que l’entitat no deixaria de preparar-se: “Per ser encara més forts i fer-ho millor.”

Balanç de mandat

Xavier Antich ha fet balanç dels dos anys de mandat, que ha dit que no havien estat fàcils ni plàcids. Però ha dit que havien aconseguit de mantenir i preservar el capital social acumulat per l’entitat aquests darrers anys, durant els quals Òmnium va arribar als 180.000 socis. En clau de futur, Antich ha dit que al país li calia recuperar l’orgull i l’autoestima, l’esperança i l’ambició, i deixar de llepar-se les ferides. L’horitzó de l’entitat, i del país, ha dit, és tenir les eines d’un estat.

En l’assemblea general, amb 500 socis presents, s’han aprovat uns quants canvis als estatuts. Per exemple, s’avança el dret de vot als socis més grans de 16 anys, i no als més grans de 18 com fins ara, perquè també puguin participar en la presa de decisions de l’entitat. També han reforçat el vot electrònic i han aprovat la possibilitat d’ampliar el nombre total de membres de la junta directiva dels 24 actuals a 30.

A l’assemblea hi han assistit uns quants convidats, com ara el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; la portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta; el diputat de Sumar al congrés espanyol Gerardo Pisarello i el de Junts Eduard Pujol; el membre del govern del Consell per la República Antoni Castellà, i el responsable de regadius de la Unió de Pagesos, Jaume Pedrós.

Illa diu que les negociacions per a aprovar el pressupost del govern estan avançades

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha dit que les negociacions amb ERC per al pressupost de la Generalitat d’enguany estaven avançades i que totes dues formacions tenien converses intenses. Ho ha dit en una jornada prèvia al congrés dels socialistes del mes de març a Sabadell, on també hi havia el ministre d’Indústria espanyol, Jordi Hereu.

Illa ha fet referència a la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, dimecres al parlament, que va donar a entendre que el govern mantindria la tramitació del macrocomplex de Hard Rock entre Vila-seca i Salou (Tarragonès). Aragonès va dir que si bé no era un projecte que el govern valorés amb entusiasme, era un projecte aprovat que seguia la tramitació pertinent.

La tramitació del projecte de Hard Rock ja va ser l’any passat una de les condicions del PSC per a aprovar el pressupost, i amb aquesta declaració pública Illa ha dit que es podia considerar complert l’acord de l’any passat: “El PSC dóna per complertes les condicions del pressupost del 2023. Ja podem parlar de negociacions avançades per al pressupost del 2024.”

El cap del PSC ha dit que no era que volguessin aprovar els comptes per ajudar el govern, que considera que va perdre el pas d’ençà de fa mesos, sinó en la prosperitat del país. Per això, ha ofert estabilitat amb el pressupost i un marc de certesa en matèria d’infrastructures, siguin hidràuliques, energètiques, viàries, ferroviàries o aeroportuàries. I també quan ajudin a millorar l’educació.

Tanmateix, no n’hi ha prou amb els vots del PSC i ERC per a aprovar el pressupost i caldria un tercer soci, que l’any passat va ser En Comú Podem. Ara, aquest grup diu que és contrari a avançar en la tramitació del Hard Rock. “Fins que el govern no descarti projectes caducs com el casino més gran d’Europa al sud de Tarragona, que consumirà vuit milions de litres el dia, no hi haurà acord”, va dir el portaveu parlamentari dels comuns, David Cid. En paral·lel, el govern també ha parlat amb Junts i la CUP.

El testimoni de Julián, el conserge que va avisar de l’incendi els veïns: “Vaig passar por”

Un dels protagonistes inesperats de l’incendi de Campanar, a València, ha estat Julián García, el conserge de l’edifici, que va avisar personalment de l’incendi molts veïns de l’edifici i va facilitar que poguessin salvar-se. Ha estat aplaudit i ha rebut el reconeixement de les autoritats i veïns que eren a l’homenatge a les víctimes que s’ha fet a la plaça de l’Ajuntament, i ha tingut l’oportunitat d’explicar la seva història.

[RECULL FOTOGRÀFIC] Vint-i-quatre hores de l’incendi més important de la història de València, amb detall

Segons que ha relatat, va pujar i baixar l’escala per a avisar porta per porta els veïns, que van baixar en grup. “Vaig arribar fins al dotzè pis més o menys”, ha dit. Ha dit que havia ajudat tothom que havia pogut i que sentia no haver pogut avisar més veïns, però que hi va haver un moment en què hi havia massa fum i no havia pogut continuar. “Els bombers em van dir que em quedés al pati per si ells necessitaven res, i m’hi vaig quedar tot sol. Però van posar a l’entrada uns ventiladors molt grossos per a traure el fum i la cosa es va complicar”, ha recordat. “Queien les planxes en flames. Em vaig posar en un racó i m’hi vaig quedar. Vaig passar por en aquell moment”, ha reconegut. Després, ha dit, va passar a l’altra banda de l’edifici i va fer la volta per l’illa de cases, un trajecte que li va ser difícil i en què va passar-ho molt malament.

Ha explicat que ha pogut parlar amb alguns d’aquells veïns que va salvar i els seus familiars, i que li ho han agraït molt. “Especialment una dona gran que vaig ajudar”, ha dit. També, ha recordat que va assistir un home que anava en cadira de rodes.

Julián García també ha parlat de les indicacions que es tanquessin a casa que els bombers van donar a algunes famílies, que ha resultat fatal per la virulència del foc: “Allò ho van dir els bombers. El problema és que hi havia molt de fum i no es podia baixar. Va ser tot tan ràpid… Molt ràpid, entre el foc i el fum ja no es podia baixar.”

El cas de la família morta obre un gran interrogant sobre l’actuació dels bombers

Amb l’incendi, García també ha perdut la feina, però li ha tret importància i ha dit que ja trobarien alguna solució: “M’han dit que de moment estic de vacances. No patiu, he de parlar amb ells.”

Feijóo converteix l’homenatge a les víctimes en un míting del PP

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’ha atorgat un paper institucional en els discursos posteriors a l’homenatge a les víctimes de l’incendi de Campanar, que s’ha fet a la plaça de l’Ajuntament de València. Ha intervingut després de la batllessa, María José Català, i ha fet un llarg discurs en què ha expressat “el dolor de la família del Partit Popular” i ha elogiat la resposta dels governs de la Generalitat i de València, tots dos dirigits pel seu partit. Tot i que era allà, qui no ha parlat ha estat el president de la Generalitat, Carlos Mazón. “Penso que en moments complexos és quan es veu el compromís amb el servei públic. El fet que s’hagi desplegat, decidit i comunicat un seguit d’ajudes diu molt en favor de la Generalitat i l’ajuntament”, ha dit.

Feijóo ha parlat de l’exemple que l’Ajuntament de València havia donat a tot l’estat espanyol, que diu que comparteix el dolor de la ciutat. “El poble espanyol ho ha sentit com si hagués estat al seu carrer, com si fos a l’edifici adjacent”, ha dit, i ha afegit: “Tota Espanya ha estat València, i València ha estat tota Espanya.”

Ha expressat el condol a les famílies de les víctimes i la solidaritat als bombers hospitalitzats i la resta de ferits: “Els bombers de l’ajuntament i la Generalitat han fet un gran treball. Han intentat de salvar vides arriscant les seves.” També ha celebrat les mostres de solidaritat que s’han expressat d’ençà que va començar l’incendi, i ha aprofitat la desgràcia per parlar de la seva gestió quan era president de Galícia de l’accident ferroviari que va causar vuitanta morts a Sant Jaume de Galícia.

“La solidaritat del poble valencià ha quedat acreditada; sou un gran poble i estem molt orgullosos de vosaltres”, ha dit, i ha afegit que els dies vinents serien molt durs per a les víctimes, que han perdut casa seva, els seus records i, fins i tot, amics i familiars. En acabat, Feijóo ha estat aplaudit per la comitiva que l’acompanyava.

[EN DIRECTE] Troben la desena víctima mortal de l’incendi de Campanar

La policia científica espanyola ja ha trobat el cos del desè desaparegut en l’incendi de Campanar de València. El foc va començar quan dos blocs de pisos d’un mateix complex, un de catorze plantes i un de deu, van començar a cremar ahir pels volts de les 17.30. El foc va començar en un dels blocs i es va estendre de seguida cap a l’altre. Des del primer minut les flames van ser molt virulentes, i el vent va fer que el foc es propagués ràpidament per tot l’edifici. S’hi van viure moments molt complicats, com ara, quan els bombers van haver de rescatar gent que esperava ser salvada als balcons envoltada de flames.

Els blocs afectats són situats entre el carrer del Mestre Rodrigo i l’avinguda del General Avilés. A continuació, podeu veure algunes imatges de l’incendi, preses ahir. La policia local ha habilitat un telèfon d’atenció a les víctimes: 690 167 830

 

Les restes de l'edifici calcinat al Campanar(fotografia: Andreu Esteban). Les restes de l'edifici calcinat al Campanar(fotografia: Andreu Esteban). Un bomber treballant a l'interior de l'edifici calcinat (fotografia: Andreu Esteban). La policia científica treballant a l'interior de l'edifici calcinat (fotografia: Andreu Esteban). Bombers recollint restes de l'edifici cremat (fotografia: Andreu Esteban). Restes de l'edifici cremat al terra (fotografia: Andreu Esteban).

 

 

Podeu seguir tota la informació de l’evolució de l’incendi, a continuació.

Qui són els nous concursants de ‘Eufòria’ de TV3?

Ja se saben tots els noms dels nous participants del concurs musical Eufòria de TV3, després del darrer programa especial dels càstings, que es va fer ahir. Setze artistes ben diversos competiran per fer-se un lloc en el podi a partir del primer de març, dia en què començarà la tercera temporada del programa d’èxit de 3Cat.

Repassem els setze nous concursants i els membres del jurat.

Aina Da Silva, vint-i-dos anys, Calella

És una ballarina professional acostumada a la pressió dels escenaris perquè ja ha actuat al Palau Sant Jordi o al WiZink Center de Madrid. Té arrels brasileres i una de les coses que més li agrada és parlar amb les àvies del seu carrer.

Fredrik, vint-i-quatre anys, Llançà

Va néixer fa vint-i-quatre anys a Estocolm, tot i que ha crescut a Llançà. Ha estudiat al Liceu i és un crac dels instruments: en domina set. Té molt clar que el seu objectiu a la vida és actuar a Eurovisió.

Bita, vint-i-dos anys, Barcelona

És actriu i cantant. S’ha format en el món del cant, la interpretació, teatre musical i, fins i tot, sap ballar claqué. I, a més, és afeccionada a pintar ceràmica. Els seus referents són la mare i l’àvia.

Hugo, vint-i-tres anys, Viladrau

És un activista del col·lectiu trans molt actiu a les xarxes. De fet, és fundador del primer equip de futbol trans de Catalunya. A més, estudia cinema i teatre, però si hi ha una cosa que li desperta autèntica passió, és la música.

Maria, vint-i-sis anys, Barcelona

És actriu de doblatge i locutora. Té vint-i-sis anys i ja fa temps que lluita per fer-se un lloc al món de l’espectacle. Està acostumada a no parar quieta perquè treballa entre Barcelona i La Rioja.

Julien, trenta anys, Perpinyà

En Julien, de trenta anys, és un locutor de ràdio. Tot i reconèixer que és una mica tímid, també confessa que és molt divertit. Li encanten els jocs de taula i tot allò que té a veure amb el món medieval.

Yuk, trenta anys, Vallirana

És monitor d’una escola d’educació especial i combina aquesta feina amb la música i la composició. El jove, de trenta anys, explica que un viatge a l’Equador li va canviar la vida per complet.

Lluís, vint-i-vuit anys, Lleida

És psicòleg i li encanta fer música pels carrers de la seva ciutat: Lleida. Això sí, sempre acompanyat de la seva inseparable guitarra. Ell mateix compon les cançons.

Misty, vint-i-quatre anys, els Pallaresos

És una maquilladora que es defineix com a friqui i, de fet, està orgullosa de ser-ho: és una amant del Japó, de l’anime i del manga. Té experiència en el món de l’espectacle perquè ha cantat en esdeveniments privats.

Valeria, divuit anys, Pallejà

És una autèntica amant del flamenc. Té divuit anys i reconeix que és molt presumida: si hi ha una cosa sagrada per a ella (i, també, intocable) són els seus cabells. Com portarà que cada setmana li facin diferents estilismes a Eufòria?

Dounia, vint-i-nou anys, els Hostalets de Balenyà

És infermera de professió. Té vint-i-nou anys, va néixer a Almeria, tot i que ha crescut al País Basc. És d’ascendència marroquina i fa deu anys que viu a Catalunya. Ho ha deixat tot per dedicar-se a la música, però és una apassionada de l’esport i, sobretot, de la boxa.

Lluna, setze anys, Viladecans

Té setze anys i és la més jove d’aquesta edició, però la seva veu és sorprenent. Ha fet cant i gòspel i dedica part del temps lliure a col·laborar amb una ONG que dóna suport i assistència a infants amb càncer.

Pau Culleré, vint-i-un anys, Balaguer

És un guitarrista autodidacte i compositor de les seves cançons. Ara fa quatre anys que dedica tot el temps lliure a la música. És un jove de vint-i-un anys molt empàtic i que s’emociona amb facilitat.

Rangel, vint-i-vuit anys, Hostalric

És un punxa-discs i compositor de vint-i-vuit anys. Ve directament del Brasil i ha crescut en una família d’artistes, que han despertat la seva passió per la música urbana.

Tamara, vint-i-quatre anys, Santa Coloma de Gramenet

Té vint-i-quatre anys i, tot i definir-se com una persona alternativa i fan de la música tecno i hardcore, canta d’una manera molt intimista i sensible. D’ençà que era petita que no ha deixat de jugar a futbol.

Xavi Noms, vint anys, Mataró

Es considera un videojugador atípic de vint anys perquè, entre més habilitats, ha practicat la gimnàstica artística i toca el piano. Per la seva joventut, encara acumula poca experiència sobre l’escenari tot i el seu gran talent.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de 3Cat (@som3cat)

Qui són els membres del jurat?

El jurat d’Eufòria també ve carregat de novetats: Alfred Garcia serà el nou membre d’aquesta temporada. Farà costat a Albert Sala, que fins ara era coreògraf i que ja havia estat jurat a Eufòria Dance, i a Carol Rovira, que continua al jurat.

El nom d’Alfred García s’afegeix a les novetats d’Alfons Nieto i Natalia Palomares en l’equip de preparadors que assessorarà els concursants. L’equip el completen Daniel Anglès, Clara Luna i Jordi Cubino, que repeteixen.

Alfred Garcia té cinc discs d’or i cinc de platí i va aconseguir de col·locar setze cançons del seu àlbum autoproduït de debut, 1016 (2018), al top 200 de Spotify i al top 100 d’iTunes el primer dia que va publicar-se.

3Cat estrenarà ‘L’acadèmia’, una sèrie juvenil inspirada en la vida a la Masia del Barça

[EN DIRECTE] La policia científica rebaixa a nou els cossos trobats en l’incendi de Campanar

La policia científica espanyola ha rebaixat a nou els cadàvers identificats en l’incendi de Campanar de València. En un primer moment, la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, havia informat que en la primera inspecció a l’edifici els bombers havien localitzat deu cadàvers, que coincidien amb les deu persones desaparegudes. En un primer moment, havien parlat de catorze persones il·localitzables i al llarg del matí n’han localitzat quatre. A hores d’ara, els bombers continuen inspeccionant l’edifici i no descarten de trobar més cossos sota les runes perquè continua havent-hi un desaparegut.

Tot va començar quan dos blocs de pisos d’un mateix complex, un de catorze plantes i un de deu, van començar a cremar ahir pels volts de les 17.30. El foc va començar en un dels blocs i es va estendre de seguida cap a l’altre. Des del primer minut les flames van ser molt virulentes, i el vent va fer que el foc es propagués ràpidament per tot l’edifici. S’hi van viure moments molt complicats, com ara, quan els bombers van haver de rescatar gent que esperava ser salvada als balcons envoltada de flames.

Els blocs afectats són situats entre el carrer del Mestre Rodrigo i l’avinguda del General Avilés. A continuació, podeu veure algunes imatges de l’incendi, preses ahir. La policia local ha habilitat un telèfon d’atenció a les víctimes: 690 167 830

 

Les restes de l'edifici calcinat al Campanar(fotografia: Andreu Esteban). Les restes de l'edifici calcinat al Campanar(fotografia: Andreu Esteban). Un bomber treballant a l'interior de l'edifici calcinat (fotografia: Andreu Esteban). La policia científica treballant a l'interior de l'edifici calcinat (fotografia: Andreu Esteban). Bombers recollint restes de l'edifici cremat (fotografia: Andreu Esteban). Restes de l'edifici cremat al terra (fotografia: Andreu Esteban).

 

 

Podeu seguir tota la informació de l’evolució de l’incendi, a continuació.

‘Blackwater’: una saga familiar que en pocs dies s’ha convertit en el llibre de ficció en català més venut

El 1983, Michael McDowell (Enterprise, Alabama, Estats Units, 1950) va sacsejar els lectors nord-americans amb la publicació de La riuada, el primer volum de Blackwater, una saga matriarcal de sis volums ambientada al sud dels Estats Units a principi del segle XX. Cada mes, McDowell publicava un volum nou que es venia als quioscs de tot el país. L’èxit va ser immediat i aclaparador, però més enllà del món anglosaxó, no va tenir gaire impacte. El 2022, l’estat francès i Itàlia van recuperar-la i, una vegada més, va ser tot un èxit, amb milions d’exemplars venuts. Ara, arriba als Països Catalans gràcies a l’editorial Blackie Books, que n’han fet una versió en català –i també una altra en castellà. Cada quinze dies en llancen un volum nou, de manera que, a l’abril, tota la sega s’haurà publicat.

El 7 de febrer va sortir La riuada i, en tan sols quatre dies, ja va escalar fins al primer esglaó de la llista de llibres de ficció en català més venuts que fa setmanalment el Gremi d’Editors de Catalunya. L’èxit va ser rotund: en una sola setmana se’n van vendre deu mil exemplars. En la segona setmana, del 12 al 18 de febrer, continuava al podi, en segona posició. El dia 21, va publicar-se’n el segon volum, El dic, i, aquell mateix dia, molts lectors van anar a cercar-lo a la seva llibreria de confiança. De fet, moltes han organitzat clubs de lectura per parlar-ne. Tot plegat fa demanar-se: quin és el secret de l’èxit d’aquesta col·lecció i per què és considerat un llançament editorial únic?

La clau de l’èxit

Michael McDowell va ser un escriptor i guionista nord-americà de final del segle XX. Va debutar el 1979 amb la novel·la The Amulet, a partir de la qual ja va poder començar a viure de l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria, va publicar desenes de llibres, alguns dels quals amb els pseudònims d’Axel Young, Nathan Aldyne, Preston Macadam i Mike McCray. Els més populars són Gilded Needles (1980), The Elementals (1981) i Clue (1985), basada en el film homònim de John Landis i Jonathan Lynn. També va treballar al món del cinema amb Tim Burton, que el va cridar per fer un dels guions de Beetlejuice el 1988 i per adaptar el poema Malsons abans de Nadal al cinema, el 1993. Tot i que els escriptors del seu entorn en destacaven la infinita capacitat d’imaginació (de fet, Stephen King alguna vegada ha dit que McDowell era el mestre del gènere de terror), McDowell no va arribar a ser gaire conegut a Europa perquè era considerat un escriptor de gènere menor, tal com explica Jan Martí, editor de la col·lecció: “És una saga que es va publicar fa quaranta anys, en plena moda de les edicions en paperback als Estats Units. Eren edicions econòmiques en tapa tova en què es publicaven, sobretot, novel·les de gènere. Un dels prolífics autors d’aquelles col·leccions va ser Michael McDowell. En realitat, darrere aquesta novel·la per fascicles que aquí es va menystenir, s’hi amaga una obra impressionant i una saga familiar majúscula que ha estat comparada amb Dumas, García Márquez i Lovecraft.”

Així doncs, per molta gent la seva obra mestra és Blackwater (1983), una trama que recorre durant cinc dècades la història de la família Caskey, molt poderosa al poble de Perdido (Alabama, Estats Units). Les seves històries, aliances i plans maquiavèl·lics per aconseguir mantenir el poder enganxen els lectors, i també la prosa de McDowell, que aconsegueix de retratar, d’una manera molt realista i amb un ritme digne de sèrie de televisió, una atmosfera inquietant. Ara, Blackie Books no solament ha recuperat aquesta història fascinant i l’ha portada per primera vegada al país en català, sinó que, a més, ha volgut publicar-la per fascicles, igual que en l’original. En aquest sentit, Martí explica: “McDowell, quan va publicar la saga els anys vuitanta, va demanar de fer-ho per fascicles i reprendre les novel·les de fulletó del segle XIX, com ara El comte de Montecristo. M’agrada comparar-ho amb una sèrie d’HBO perquè l’estructura, la cura narrativa, la tensió que queda després de cada volum i l’addicció que crea s’hi assemblen molt.” Per la seva banda, Mar Isern, lectora de la saga, diu: “El llançament que ha fet Blackie Books és molt interessant perquè respecta la publicació original del llibre. És una història plantejada per fascicles, de manera que et deixa amb moltes ganes de llegir-ne la continuació.”

Anna Listerri, traductora dels tres primers volums en català –Mireia Alegre n’ha traduït els tres últims–, apunta que una de les característiques que fa que la novel·la sigui tan addictiva és la capacitat de l’autor per a combinar diferents gèneres en un mateix llibre. “No només és un llibre petit i bonic, que ja atrau, també és un llibre amb una prosa molt fàcil. A més, combina molts gèneres, i això fa que englobi molts públics diferents, perquè hi ha terror, fantasia, fulletó, etc. Per exemple, jo sóc molt més de fantasia que no pas de terror, però està tan ben equilibrat que és molt fàcil de trobar un personatge o una trama que t’interessi. L’autor va ser molt intel·ligent de fer-ho així.” Així mateix ho destaca Martí: “El públic potencial d’aquesta obra és increïblement ampli. Només en deu dies ja va arribar a ser un dels llibres més venuts. Ens l’hem trobat a recomanacions a TikTok, a club de lectures de gent gran, a fils de Twitter… També ens hem trobat gent que el llegeix des d’una òptica feminista, etc. És una obra que es llegeix com un clàssic i que, per tant, pot arribar a agradar a tothom.”

Dídac Sánchez també és un dels lectors que s’hi han enganxat. Diu: “No havia sentit a parlar mai de Michael McDowell, i ara no puc parar de recomanar-lo. Blackwater és molt addictiva i estic assedegat per continuar llegint els altres volums. Podria arribar a comparar-se amb la sèrie de TV3 Nissaga de poder.” Per la seva banda, Isern, que té un compte d’Instagram en què fa ressenyes de llibres, @contracoberta, assenyala que li ha encantat la prosa de McDowell: “Descriu amb molta nitidesa un escenari molt peculiar. També és interessant la manera com ens va introduint Perdido i la família Caskey. Construeix una trama intrigant a ritme pausat que atrapa des de la primera pàgina i acabes el llibre sense adonar-te que l’has devorat. A la novel·la es respira tota l’estona aquella calma tensa abans de la tempesta. Aquesta sensació es va intensificant a mesura que avances i és el que ha fet que no pogués parar de llegir. La riuada és el primer dels sis volums i ja em moro de ganes de tenir la continuació a les mans.”

Alhora, el lector Xavi Utiel diu que val molt pena llegir-la. Dimecres al matí, dia que es publicava El dic, una de les primeres coses que va fer va ser passar per la llibreria Bookman de Figueres per a comprar-lo i poder llegir-lo de seguida. “A la Bookman, fins i tot, han obert un club de lectura només per a parlar de la saga. Fa molt bona pinta”, explica. A la Casa Blackie –seu de l’editorial Blackie Books–, per exemple, també n’han organitzat un. De fet, han hagut d’obrir-ne dos grups perquè el primer es va omplir de seguida. Es trobaran els dimecres 28 de febrer, 13 i 27 de març, 10, 24 d’abril i 15 de maig, de 18.30 a 20.00.

Pròxims volums

Els pròxims volums de Blackwater es publicaran en aquestes dates: el 6 de març sortirà el tercer, La casa; el 20, La guerra, el 3 d’abril, La fortuna i, el 17, La pluja.

'La riuada', primer volum de 'Blackwater'. 'El dic', segon volum de 'Blackwater'. 'La casa', tercer volum de 'Blackwater'. 'La guerra', quart volum de 'Blackwater'. 'La fortuna', cinquè volum de 'Blackwater'. 'La pluja', sisè volum de 'Blackwater'.

Alves i l’horitzó dels homes

Conec molts nois alineats amb la majoria de postulats feministes que consideren que la pena que ha rebut Dani Alves és insultantment baixa. En conec que reivindiquen els grans valors progressistes i, en canvi, creuen que Alves no té dret de rehabilitar-se ni d’una segona oportunitat. Fins i tot, tinc amics que solen ser raonables i ara en demanen la castració química. El voldrien veure expulsat de la societat, o tancat a cadena perpètua, o desposseït de tot el que ha guanyat, o amb el penis amputat. En graus diferents, allò que comparteixen tots aquests homes és la concepció del càstig com la solució central davant les agressions sexuals; una via d’escapament que entén la justícia com un mecanisme per a esclafar i apartar els problemes, en lloc de centrar-se en la manera de solucionar-los.

És clar que hi ha raons per a creure que la pena d’Alves hauria d’haver estat una mica més alta. Si l’any que fa que és entre reixes l’ha passat intentant defensar que és innocent, difícilment l’ha pogut esmerçar a entendre què ha fet malament i rehabilitar-se. Però n’hi ha més per a pensar que la sentència és un èxit: reconeix que no cal cap “oposició heroica” de la víctima perquè una agressió es consideri agressió, reconeix que les insinuacions i els tocaments previs no confirmen necessàriament el consentiment, dóna credibilitat a la víctima i ensenya que denunciar paga la pena. El termòmetre per a valorar si una sentència és justa no poden ser els anys de presó i prou, sinó si dissuadeix la comissió de més delictes. Una sentència com aquesta, que assenta una jurisprudència claríssima i contribueix a frenar una llarga tradició d’impunitat, sens dubte dissuadeix.

La frivolitat amb què uns quants parlen d’engarjolar revela dues coses. Primer, una idea de llibertat molt pobra. Quatre anys entre barrots són molt de temps; dos anys i escaig de presó són molt de temps; dos anys amb permisos puntuals, també. Encara més si s’hi sumen cinc de llibertat vigilada. Amb cent dies de confinament estricte n’hi va haver prou perquè ens tornéssim irritables i paranoics, i això que érem a casa, i teníem accés a internet i podíem sortir a comprar. I en segon lloc, quan la formulen homes, revela també una certa culpabilitat. En el populisme venjatiu que proclamen uns quants hi ha una certa necessitat de demostrar amb contundència que ells mai no ho farien, i una voluntat de representar el rol protector de la masculinitat. Al capdavall, és més fàcil parlar de bons i dolents que no pensar com ha d’evolucionar la masculinitat.

La confusió de l’home blanc occidental no es deu tan sols a la pèrdua dels privilegis, ni a l’aigualiment de les definicions d’home i dona, ni al vocabulari de Judith Butler. També és fruit de la presa de consciència que la masculinitat, de vegades, es pot expressar de manera violenta i abusiva. Per això s’explica que no tan sols estiguin confosos els homes que no es declaren feministes, sinó també els qui se’n declaren. Aquesta confusió empeny molts homes a cercar una manera de ser-ho que no els faci compartir res amb un agressor com Alves, ni tan sols l’òrgan reproductor, i per això la duresa punitivista s’expressa, mig de broma mig de debò, amb fantasies castradores. No és cap ximpleria, aquesta confusió, i cal oferir-li una sortida que no pot ser la disculpa permanent, que només engendra ressentiment, ni tampoc el temor d’un càstig sever.

La idea d’una forta reprimenda, allargada independentment de si el culpable se’n penedeix, té una torna també per a la víctima, quan s’insisteix morbosament que “mai no tornarà a ser la mateixa” o que li han destrossat la vida. Ajudar la víctima a superar les seqüeles ens hauria de preocupar molt més que no fer honor al seu dolor. I això no relativitza cap patiment: dóna força a qui pateix i, per tant, apodera. Fer que l’agressor, tard o d’hora, pugui reinserir-se a la societat sense tornar a agredir ens hauria de preocupar molt més que no la set de cap venjança. I això no lleva ni una engruna de gravetat a cap agressió: canvia a poc a poc en la societat les dinàmiques que alimenten les agressions, i això contribueix a evitar-ne de noves.

Que el càstig sigui un objectiu en si mateix contradiu una idea essencial del feminisme transformador: que, més enllà de les agressions, els homes poden esmenar els seus comportaments masclistes. Els nois que hem crescut quan el vent bufava a favor del feminisme hem viscut canvis en la nostra pròpia pell; hem vist com els nostres grups de whatsapp deixaven de ser una torrentada de fotografies i vídeos de companyes d’institut amb comentaris i emoticones bavoses; hem vist com l’amic que a disset anys feia xantatge emocional a la seva parella madurava i rectificava. El carrer és ple d’homes que van fer o haurien fet coses, fa uns anys, que avui no farien, i que han canviat sense passar per la presó, com han canviat molts homes que rondinen contra el feminisme. És aquest, de fet, el gran èxit del moviment. El feminisme avança quan a l’horitzó hi ha l’opció de canviar.

Exemplar o insuficient? Les cinc claus per a entendre la condemna a Alves | Anàlisi de Clara Ardévol

 

Tancat l’acord per al traspàs del servei de rodalia al govern basc

El govern espanyol i el basc han tancat avui l’acord per a traspassar la competència del servei de rodalia. Segons que ha confirmat la consellera de Governança Pública basca, Olatz Garamendi, també es preveu la transferència d’algunes infrastructures ferroviàries.

El servei de trens de curta distància era una de les concessions que l’executiu d’Íñigo Urkullu esperava tancar abans del final del seu mandat, que acabarà amb les eleccions convocades ahir per al 21 d’abril. Segons que ha detallat Garamendi en compareixença de premsa, el traspàs haurà de ser ratificat a la comissió mixta de transferències, que encara no té data.

[GALERIA FOTOGRÀFICA] Vint-i-quatre hores de l’incendi més important de la història de València, amb detall

Ahir, pels volts de les 17.30, un dels balcons del complex situat entre el carrer del Mestre Rodrigo i l’avinguda del General Avilés de València va començar a cremar de manera espontània. El foc, empès pel vent, es va estendre en qüestió de minuts d’un edifici a un altre, i va desencadenar el pitjor incendi de la història de la ciutat. La celeritat dels bombers, que van haver de rescatar dels balcons persones que havien quedat atrapades entre el foc, va evitar que la tragèdia deixés molts més morts. Ara per ara, se n’han registrat nou, atès que la policia científica ha rebaixat en un mort la xifra comunicada aquest migdia.

Aquestes són les fotografies d’un incendi sense precedents a València.

Forta caiguda de les hipoteques l’any 2023

Un dels problemes més roents de la situació social a Catalunya és, sens dubte, el de l’habitatge. Aquests darrers mesos hem anat veient com baixava l’oferta i la xifra d’hipoteques per a la compra de pisos. Ara ja disposem de les dades de l’any passat i no són gens positives. Segons l’Observatori Notarial de Catalunya, durant el 2023, el nombre d’operacions per a la concessió de préstecs hipotecaris per a l’adquisició de l’habitatge va experimentar un descens del 24,6% respecte del 2022, fins a assolir les 47.090 transaccions en total. És un descens de tres punts per sota de la mitjana estatal, on la variació anual va ser de -21,3%. Quant a la compravenda d’habitatges, el 2023 va experimentar un descens anual del 12,8%, amb un total de 96.483 operacions fetes; més d’un punt per sobre de la mitjana estatal, que va ser d’un -11,2%.

Raquel Iglesias, vice-degana del Col·legi, constatava aquesta setmana que “el descens del desembre, més moderat que els mesos anteriors, consolida la tendència de l’any 2023, en què s’han viscut unes quantes pujades del tipus d’interès que han condicionat notablement l’autorització de préstecs hipotecaris i, en grau més baix, les compravendes”.

El fenomen del descens no ha tingut lloc únicament a Catalunya, on va ser del 19,2%. De fet, a les Illes va ser del 21,5%. I la tendència es va registrar a tot l’estat, on el nombre d’hipoteques sobre habitatges es va reduir en totes les comunitats autònomes. Segons que va publicar ahir l’INE, els descensos més importants van ser a La Rioja (-36,1%) i Galícia (-21,9%), a més de les Illes.

Per valorar equitativament aquestes caigudes, cal tenir en compte que els dos anys anteriors van ser molt bons. A Catalunya, per exemple, el 2022, el nombre d’hipoteques constituïdes va augmentar d’un 15%, segons l’Idescat, i el capital prestat en aquestes hipoteques va créixer d’un 21%. I l’any 2021, els creixements van ser d’un 29% i d’un 15%, respectivament. La base sobre la qual es fa el càlcul és molt important, de manera que el 2024 la tendència de les xifres pot ser molt diferent.

Però hi ha un punt més sobre la qüestió, que em sembla molt important. Aquestes dades les hem sabudes tot just l’endemà de la publicació de l’“Enquesta de demanda d’habitatge a Catalunya. Segon semestre de 2023”, que és el nou treball publicat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), on es detallen les característiques de la demanda efectiva d’habitatge, és a dir, les persones o llars que han estat cercant habitatge activament durant el segon semestre de 2023.

I les xifres que aporta ens haurien de fer pensar. Resulta que gairebé un 14% de la població catalana ha estat cercant habitatge en aquest període. D’aquests, un 46% busca habitatge en propietat i un 37% per a llogar, mentre que un 17% busca propietat o lloguer indistintament. Per àmbits territorials, la demanda de lloguer és semblant, però la de propietat és molt més reduïda a l’àrea metropolitana (40,4%) que a la resta de Catalunya (52,1%); en canvi, a l’àrea metropolitana destaca un 20,2% de la demanda que cerca indistintament lloguer o propietat, mentre que a la resta de Catalunya només ho fa l’11,3%.

L’enquesta fa un pas més enllà i, en l’anàlisi de les característiques de la demanda, comenta que a Catalunya els dos segments d’edat on hi ha més demanda són els joves de 16 anys a 29 (18,3%) i els de 30 anys a 44 (25,7%). D’altra banda, es fixa en la nacionalitat, en què també superen la mitjana els estrangers, amb un 32,4% de demanda. Quant al règim de tinença d’aquests tres grups estudiats: tant els joves de 16 anys a 29 com la població estrangera cerquen majoritàriament habitatges de lloguer (52,8% i 53,2% respectivament), en contraposició al grup de 30 anys a 44, on el 48,5% prefereix la propietat. El període de la recerca és majoritàriament de més d’un any: el 44% dels qui volen propietat i el 35,3% dels que volen lloguer.

Com era d’esperar, el principal problema percebut pels demandants d’habitatge són els preus elevats de l’oferta, sobretot per als qui cerquen lloguer (94,3%) i els d’obra nova (90,2%) de l’àrea metropolitana. Entre els qui busquen de segona mà, els preus elevats també són el principal problema, tot i que amb menys pes; seguit per la preocupació pel mal estat dels habitatges (41,8% a l’àrea metropolitana); una preocupació comuna als qui cerquen de lloguer (41,4% a l’àrea metropolitana), que a més pateixen per la manca d’oferta.

Sobre aquest problema, però centrat a la ciutat de Barcelona, en va parlar ahir el batlle, Jaume Collboni, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, en un intent de donar esperances als joves que es troben en aquesta situació. Collboni va dir que apostava per un canvi legislatiu i que la ciutat podia tenir un potencial de construcció de 70.000 habitatges, dels quals la meitat podien ser de protecció oficial. Sota l’actual marc normatiu, que, entre més, reserva el 30% de les noves construccions a pisos protegits, Collboni va dir que no s’havia assolit els objectius d’oferta i que la llei tenia un efecte contraproduent perquè s’havia aturat la construcció privada. Per què ha trigat tant, a adonar-se’n, l’ajuntament?

En aquest sentit, va dir que confiava de poder presentar ben aviat una proposta de reforma, i va subratllar que en altres ciutats, com Nova York, aquest 30% es monetitza i es converteix en un fons que l’ajuntament fa servir per a construir habitatge. Queda dit i apuntat. Esperem que la mesura no quedi en el fons d’un calaix. No seria la primera vegada…

 

Alemanya legalitza la possessió i el consum de cànnabis amb limitacions

Alemanya ha legalitzat la possessió i el consum de cànnabis amb algunes restriccions. Segons el comunicat del Bundestag, la nova llei permetrà als adults de posseir fins a cinquanta grams de cànnabis per al seu consum privat i fins a vint-i-cinc grams quan siguin en espais públics. La norma s’ha aprovat per 407 vots a favor, 226 en contra i quatre abstencions.

A partir d’ara, es permetrà el cultiu privat, el cultiu comunitari no comercial i la distribució controlada de cànnabis per a associacions cannàbiques. El govern alemany defensa que la legalització pretén de frenar el mercat il·legal i millorar la protecció de la salut.

Pàgines