Vilaweb.cat

Què és un ‘shutdown’ i quines conseqüències tindrà per als EUA?

Els Estats Units han iniciat aquesta matinada el tancament parcial de les activitats del govern federal per falta de fons per a finançar-les. És l’anomenat ‘shutdown‘ –tancament–, que arriba quan fa un any que Donald Trump va assumir el càrrec de president. Demòcrates i republicans no han arribat a un acord al Congrés en matèria pressupostària i per això s’ha iniciat aquest tancament.

En els ‘shutdown’, els empleats del govern poden acabar rebent una suspensió en forma de baixa temporal no remunerada. Altres treballadors, els anomenats essencials, inclosos els que s’ocupen de la seguretat pública i la seguretat nacional, continuen treballant, alguns amb paga, altres sense.

L’últim tancament l’octubre de 2013 va durar més de dues setmanes. Més de 800.000 empleats federals van ser suspesos. Això és el que va succeir aleshores, i el que estimen les autoritats que passarà ara.

Exèrcit
El Departament de Defensa va explicar ahir que un tancament no afectaria la guerra dels militars nord-americans a l’Afganistan o les seves operacions contra els militants islamistes a l’Iraq i Síria. Tot el personal militar en servei actiu es mantindria en estat de servei normal, però no se li pagarà el període de tancament fins que el congrés no disposi dels fons assignats. El personal civil en operacions no essencials si que rebrà una baixa temporal.

En l’últim tancament, el personal militar va continuar amb el seu estat normal de servei, però aproximadament la meitat dels 800.000 empleats civils del Departament de Defensa van rebre la baixa sense paga. Gairebé tots van ser convocats una setmana després que el Departament de Defensa implementés la Llei ‘Paga al nostre Exèrcit’, que havia estat aprovada recentment pel Congrés.

Justícia
El Departament de Justícia, amb molts treballadors ‘essencials’, té un pla de contingència davant el tancament, segons el qual al voltant de 95.000 dels gairebé 115.000 empleats del departament continuarien treballant.

Supervisió financera
La Comissió del Mercat de Valors del Govern borsari es finança a si mateixa mitjançant la recaptació de la indústria financera, però el seu pressupost és establert pel Congrés. Els mitjans nord-americans creuen que podria continuar les operacions temporalment en un tancament, però hauria d’acomiadar els treballadors si el Congrés si el ‘shutdown’ es prolonga. Si fos així, la Comissió del Mercat de Futurs hauria d’acomiadar el 95% dels seus empleats immediatament.

Parcs nacionals
El 2013, els parcs nacionals van tancar i els visitants van haver de marxar en dos dies, fet que va provocar en una pèrdua de 750.000 visitants diaris, segons l’Associació Per a la Conservació de Parcs Nacionals. El Servei de Parcs Nacionals va estimar que aquell ‘shutdown’ va costar 500 milions de dòlars.

Visites turístiques a Washington
Llocs turístics populars com l’Smithsonian van tancar el 2013, així com les instal·lacions del Lincoln Memorial, la Biblioteca del Congrés, els Arxius Nacionals o el Zoològic Nacional.

Impostos
Fa cinc anys, Hisenda va despatxar al 90% segons el Center for American Progress. Un total de 4.000 milions en reemborsaments d’impostos van acabar temporalment demorats, d’acord amb l’Oficina d’Administració i Pressupost (OMB). A correus, els lliuraments van continuar com de costum perquè el servei postal.

Tribunals
Els tribunals federals, inclòs el Tribunal Suprem, van romandre oberts el 2013. L’Oficina Administrativa dels Tribunals dels EUA ha explicat que els tribunals federals podrien continuar funcionant normalment durant aproximadament tres setmanes sense fons addicionals.

Préstecs
El processament d’hipoteques i altres préstecs es va retardar quan els prestadors no van poder accedir als serveis del govern, com els ingressos i la verificació del número de la Seguretat Social. L’Administració de Petits Negocis no va poder processar aproximadament 700 sol·licituds –un total de 140 milions en préstecs– fins que va acabar el tancament.

Els Estats Units no eviten el ‘shutdown’ i el govern federal atura parcialment l’activitat

Els Estats Units han iniciat aquesta nit el tancament parcial de les activitats del govern federal per falta de fons per finançar-les. És l’anomenat ‘shutdown‘ –tancament–, que arriba just quan fa un any que Donald Trump va assumir el càrrec de president. Demòcrates i republicans no han arribat a un acord al Congrés en matèria pressupostària i per això s’ha iniciat aquest tancament.

L’última vegada que hi va haver un ‘shutdown’ va ser l’any 2013, amb Obama a la presidència. La situació es va allargar dues setmanes i més de 800.000 empleats federals van ser suspesos. Això és el que va succeir aleshores, i és el que estimen les autoritats que passarà ara.

Es tracta de la primera vegada que una administració republicana amb majoria al congrés –tant a la Cambra de Representants com al Senat– es veu obligada a tancar. Per donar llum verd al pressupost del govern federal que hauria evitat el tancament eren necessaris 60 vots a favor, el que situava en deu el nombre de vots demòcrates necessaris per aprovar el projecte republicà.

Els demòcrates, que han forçat aquesta congelació de fons, havien condicionat el seu vot al fet que Trump i els republicans accedissin a regularitzar prop de 800 mil joves indocumentats coneguts com a ‘dreamers’, somiadors. La Casa Blanca ja ha dit que no negociarà aquesta qüestió si els demòcrates no desbloquen els comptes federals i i els ha qualificat de ‘perdedors’.

Les portades del dissabte 20 de gener de 2018

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Arriba el MÓN CAPMANY al FES TA FESTA

Una de les commemoracions més destacades de l’any que estem encetant és el 150è aniversari del naixement del folklorista Aureli Capmany. I al FES TA FESTA ens hem volgut afegir a la celebració i, gràcies a la feina realitzada per la Montserrat Garrich, podem avui estrenar una secció titulada MÓN CAPMANY en què al llarg de tot l’any anirem coneixent el treball i, en definitiva, el llegat que ens ha deixat aquest insigne barceloní.

I en un altre ordre de coses, al final del programa recordarem un compositor nascut el mateix any que Capmany: el flabiolaire Pere Rigau i Poch, conegut com “Barretó”, del qual escoltarem la sardana “Cami de las Fosca”, que ens interpretarà la cobla Els Montgrins, que honorarà així un dels seus fundadors més destacats.

Però el FES TA FESTA us parlarà avui de moltes altres coses: d’entrada saludarem els nous oients que ens poden sintonitzar des d’aquest dissabte a Ràdio Premià de Mar, i escoltarem una sardana que l’any 2015 els van dedicar quan van celebrar les seves primeres tres dècades: “30 anys de Ràdio Premià”, d’en Ramon Iglesias, una sardana inclosa en un CD titulat COMPARTINT MOMENTS, que inclou altres obres del mateix compositor i que la cobla Premià presenta, justament, aquest diumenge dia 21, a les sis de la tarda, al Patronat Social Premianenc. I, pel que fa a les emissores que ens acullen, estem contents de poder saludar de nou els amics de Ràdio Calella, que des d’aquest diumenge ens poden tornar a sintonitzar. Poc a poc anem fent la família més gran.

Llegir més i escoltar el programa….

Roger Roger Torrent deixa la batllia de Sarrià de Ter

El president del Parlament, Roger Torrent, ha deixat de ser batlle de Sarrià de Ter (Gironès). Torrent va agrair ahir a la nit a tots els regidors ‘l’expertesa’ que li han aportat i espera crear al Parlament ‘el mateix clima de concòrdia i convivència’ que ha aconseguit generar en el consistori gironí. ‘Ara haig de dedicar tot el meu temps a ser la segona autoritat, perquè vull servir el meu país el millor que sé, i això vol dir aplicar el què he après a Sarrià de Ter’, ha reblat Torrent que estava acompanyat de família i amics. Tot plegat abans que Narcís Fajula agafés el relleu i es convertís en batlle de Sarrià. Fajula, visiblement emocionat, ha agraït la confiança i ha lloat ‘l’enorme llegat’ que li ha deixat el president del Parlament.

Sarrià de Ter té des d’aquest divendres un nou batlle, Narcís Fajula, després de fer-se efectiva la renúncia del fins ara batlle i nou president del Parlament, Roger Torrent. En un ple que ha fet petita la sala del consistori gironí i que ha obligat a prop de 250 veïns a seguir-lo des de fora, Torrent ha agraït als regidors que l’han acompanyat i els batlles que l’han precedit.

‘Servir als sarrianencs i sarrianenques ha estat un honor. Ara he estat escollit per un honor encara més gran’, ha reblat Torrent. Ha repassat els dinou anys que porta dins del consistori, d’on ha estat regidor primer i batlle a partir del 2007. El president del Parlament, de fet, va aconseguir acabar amb l’hegemonia socialista i en les dues últimes eleccions municipals va aconseguir una clara majoria absoluta. ‘He intentat complir i escoltar els meus veïns. Faré balanç i aspiro a que se’m recordi com un bon alcalde que ha sabut prioritzar el més important’, ha destacat.

Torrent s’ha mostrat especialment orgullós de les polítiques socials que han dut a terme. ‘Em quedo amb el que hem fet per la gent gran, la mainada i aquells que ha patit la crisi’.

L’1 d’octubre un dia gran
Durant el discurs, que ha durat poc més de deu minuts, Roger Torrent ha destacat els fets de l’1 d’octubre, al poble veí, Sant Julià de Ramis, on va carregar la Guàrdia Civil. ‘Va ser un dia d’emocions contradictòries però que em va deixar infinitament orgullós de veure com defensàvem la democràcia’, ha destacat. Precisament lel batlle de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, ha estat present al ple i al final, visiblement emocionat, s’ha abraçat amb Torrent a qui ha desitjat sort i encerts.

Mentides, insults i polèmiques: el món sobreviu al primer any del xou de Trump

‘I junts farem que Amèrica torni a ser gran.’ Amb aquestes paraules gairebé conciliadores, Donald Trump va cloure el discurs d’investidura. El multimilionari ensenyava la seva cara més amable després d’haver espantat el món a les urnes. Entre somriures, donava la mà a l’ex-president Barack Obama i a la seva rival Hillary Clinton. Però la calma només va durar unes hores…

Poc després, Trump ja va acusar els mitjans de comunicació de mentir. Segons el president, les elits mediàtiques van manipular les dades d’assistència al Washington Mall per a presenciar el seu discurs. L’espiral d’estirabots, mentides, insults, amenaces i polèmiques tornava a girar sense aturador.

El 2017, el món ha vist amb perplexitat com el president dels Estats Units menyspreava el canvi climàtic, justificava un atac neonazi, amenaçava de destruir Corea del Nord amb armes nuclears i anomenava ‘països de merda’ els estats de l’Àfrica i de Centreamèrica. 365 dies després de la investidura, malgrat les amenaces d’impeachment, el xou de Trump continua. Us oferim un resum del seu mandat.

El Russiangate, la justícia acorrala el president
Trump ha denunciat diverses vegades que pateix una cacera de bruixes arran de l’anomenat Russiangate, el cas sobre les possibles ingerències del Kremlin en les eleccions nord-americanes. Tanmateix, el president ha destituït l’ex-cap de l’FBI James Comey perquè no li era ‘lleial’ en la investigació. ‘Utilitzo les paraules del president, vaig ser acomiadat per la investigació sobre Rússia. Alguna cosa sobre com la dirigia crec que ha creat una pressió al president que vol alleugerir’, va declarar en comissió Comey.

A poc a poc, els mitjans nord-americans han anat publicant detalls sobre els vincles de la campanya de Trump amb Rússia. Com ara que, en plena campanya, el president volia construir un hotel a Moscou. De totes maneres, la informació que s’ha publicat és la reunió entre Donald Trump Jr, Jared Kushner (gendre del president) i Paul Manafort (cap de campanya) amb representants del Kremlin per a obtenir informació que perjudiqués Hillary Clinton.

A l’estiu, la justícia va ordenar l’escorcoll de la casa de Manafort i l’octubre va ser arrestat per haver emblanquit divuit milions de dòlars per a l’ex-primer ministre ucraïnès Víktor Ianukòvitx (políticament pro-rus), per qui va exercir com a lobby. Aquestes últimes setmanes, els mitjans nord-americans han especulat amb la possibilitat que el fiscal especial, Robert Mueller, sol·liciti una entrevista personal amb Donald Trump.

La guerra contra els mitjans de comunicació i les fake news
Donald Trump ha començat l’any intensificant l’ofensiva contra els mitjans de comunicació i ha creat els Fake News Awards, una mena de Pulitzer de la desinformació, segons el seu equip de comunicació. El president va anunciar els premis amb un piulet que copiava la fórmula per a lliurar els Oscar: ‘I els guanyadors de les fake news són…’. Trump va aprofitar-ho per atacar mitjans habitualment crítics amb la seva gestió com The New York Times, The Washington Post o la CNN.

And the FAKE NEWS winners are…https://t.co/59G6x2f7fD

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 18, 2018

Trump fa servir habitualment l’expressió fake news per a desacreditar un periodista o un mitjà quan el posen en un compromís. Com si l’expressió fos un escut que l’immunitzés. Tanmateix, el president va fonamentar gran part de la seva campanya electoral en les notícies falses i la desinformació. L’ideòleg de tot plegat era el seu ex-cap de campanya, l’extremista Steve Bannon, que fou director d’un dels braços executors de l’estratègia: el pamflet supremacista Breitbart News. I mentre les màquines del fang treballaven, Trump utilitzava Twitter com si fos una trinxera.

El blindatge de Trump va quedar confirmat poc després d’haver arribat a la Casa Blanca, quan una de les seves assistents, Kellyanne Conway, va anunciar que el president es replantejaria la relació amb la premsa tradicional. Poc després, la mateixa Conway va pronunciar, sense saber-ho, una frase que resumeix tota l’estratègia de desinformació. En una intervenció televisiva, tot defensant unes declaracions de Sean Spicer, ex-portaveu de la Casa Blanca, va dir: ‘Ha explicat fets alternatius.’

Més informació: Les cortines de fum de Trump: com el president electe distrau els mitjans de comunicació

Les polèmiques sempre al menú
Estirabots, insults, falta de respecte… Trump ha convertit les polèmiques en quelcom habitual en les seves compareixences en públic. El president ha estat capaç de dir que l’huracà Maria, que va deixar desenes de morts a Puerto Rico, Florida i Texas, no era ‘una catàstrofe real’ com l’huracà Katrina, que gairebé va esborrar Nova Orleans del mapa. Trump també va dir a una vídua d’un soldat mort en una missió al Níger que ‘el seu marit ja sabia on es ficava’. Tanmateix, cap polèmica supera la conferència de premsa que va fer arran de l’atac neonazi contra una manifestació antiracista a Charlottesville. Trump va responsabilitzar ‘totes dues bandes’ dels fets, en què hi va haver un mort i vint ferits. I va afegir que hi havia ‘gent bona’ entre els antiracistes, però també entre els neonazis.

Blocatge polític, malgrat la majoria republicana
Una de les principals propostes electorals de Trump era derogar l’anomenada Obamacare: un mesura per a controlar els preus dels plans de salut i expandir l’ús d’assegurances mèdiques entre les famílies més necessitades. Els republicans tenen majoria al congrés i al senat, però Trump no ha pogut tombar un dels projectes estrella de l’administració Obama. Incapaç de controlar les seves files, el president va signar un decret per a retirar 9.000 milions de dòlars en subsidis a l’Obamacare i, d’aquesta manera, minar-ne l’operativitat. Trump va justificar la decisió dient que el govern federal no té fons suficients.

Trump ensenya el decret per a congelar part dels subsidis de l’Obamacare

Tanmateix, hi ha mesures més urgents que el president no pot aprovar per decret, com ara la pròrroga pressupostària que negocien aquests dies. Els republicans necessiten el suport d’alguns senadors demòcrates que, de moment, s’han tancat en banda i es neguen a cedir els seus vots. Si la pròrroga no s’aprova, el país entrarà en paràlisi governamental. Trump no ho ha descartat i ha acusat els demòcrates de tenir el país com a ostatge. Segons el president, l’exèrcit i la seguretat nacional seran els principals damnificats de la paràlisi.

Una política exterior marcada per la tensió i els insults
‘El meu botó nuclear és molt més gros i poderós.’ La política exterior de Trump ha anat acompanyada de constants fanfarronades. Les víctimes habituals de les seves declaracions han estat Corea del Nord, l’Iran, Cuba i Veneçuela, però també l’ONU, a la qual ha amenaçat de retallar ‘milers de milions de dòlars en ajudes als països subdesenvolupats’ si no fa seguidisme de les seves polítiques. A més, ha retirat els EUA de l’acord Transpacífic de lliure comerç i ha amenaçat de fer igual amb el NAFTA (signat per Canadà i Mèxic).

Malgrat totes les sortides de to dialèctiques, el moment més tens fou quan va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i va ordenar de traslladar l’ambaixada de Tel Aviv a la ciutat santa. Trump va declarar que ho feia per contribuir a la pau i aconseguir una solució definitiva per al conflicte entre israelians i palestins. Tanmateix, el seu gest només va satisfer el primer ministre Binyamín Netanyahu. La comunitat internacional va criticar el reconeixement i hi va haver avalots a la franja de Gaza i a Cisjordània. El president, però, no ha reculat.

Els immigrants i els ‘països de merda’
Les restriccions a la immigració és una de les obsessions de Donald Trump. De moment, encara no s’ha atrevit a construir el famós mur amb Mèxic, però ha retirat la protecció a 200.000 salvadorenys residents als EUA per facilitar-ne la deportació. Abans, ja havia actuat de manera similar amb els haitians i els nicaragüencs. ‘Per què volem gent d’aquests països de merda?’, va demanar el president en una reunió, segons la premsa nord-americana.

Trump també ha impulsat l’anomenat vet migratori, una mesura que estableix fortes limitacions d’ingrés als EUA als nacionals de l’Iran, Líbia, Síria, el Iemen, Somàlia, el Txad, Corea del Nord i Veneçuela. Els entrebancs judicials han obligat el president a aprovar tres versions del vet. A la darrera, el Suprem –de majoria conservadora– li ha donat el vist-i-plau. El govern defensa que la selecció de països s’ha fet seguint criteris de seguretat nacional, però diverses ONG denuncien que el vet té un important component islamòfob.

L’acord de París i el ‘frau’ del canvi climàtic
Trump és un negacionista del canvi climàtic, per això va posar al capdavant de l’EPA, l’agència nord-americana d’ambient, un personatge com Scott Pruit, de qui els grups ecologistes han dit que és com ‘un llop per a protegir el corral’. Trump ha aprofitat aquest primer any de presidència per anunciar que els EUA es retiraran de l’acord climàtic de París. Per a demostrar les seves intencions, ha derogat el pla per a l’energia neta d’Obama. ‘La guerra contra el carbó s’ha acabat’, va declarar.

In the East, it could be the COLDEST New Year’s Eve on record. Perhaps we could use a little bit of that good old Global Warming that our Country, but not other countries, was going to pay TRILLIONS OF DOLLARS to protect against. Bundle up!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) December 29, 2017

Arran de l’onada de fred que ha patit aquest hivern la costa est dels EUA, el president va intentar desacreditar la teoria de l’escalfament global. En un piulet, va escriure: ‘Potser podem fer servir una mica d’aquell vell escalfament global pel qual el nostre país, i no pas uns altres, havia de pagar trilions de dòlars per protegir-se’n.’ De totes maneres, la fal·làcia de Trump es va convertir en motiu de befa a la xarxa, i fins i tot The Weather Channel li va respondre:

1) There is a difference between #weather and #climate.
2) Short-term #cold snaps will continue to occur in a warming climate.
3) 2017 will likely be a top three warmest year on record for the globe.
(Graphic: Univ. of Maine – Climate Change Institute) https://t.co/kzuugeXi80 pic.twitter.com/gueOsp4yvu

— The Weather Channel (@weatherchannel) December 29, 2017

Fire and Fury, les entranyes miserables de la presidència
El periodista Michael Wolff ha revolucionat la política nord-americana amb la publicació del llibre Fire and Fury, que el mateix Trump va intentar censurar abans que arribés a les llibreries. Wolff explica els primers dies del president a la Casa Blanca i el descriu com un personatge cruel, recaragolat, obsessionat amb la seva imatge i mentalment inestable. ‘No únicament sóc intel·ligent, sóc un geni. Un geni molt estable’, es va defensar Trump, que es va queixar que les lleis antidifamatòries eren massa toves als EUA.

….to President of the United States (on my first try). I think that would qualify as not smart, but genius….and a very stable genius at that!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 6, 2018

Wolff també relata els problemes matrimonials del president i la guerra oberta entre el seu ex-cap d’assessors, Steve Bannon, i els seus fills. Al llibre, Bannon titlla de ‘mala puta’ Ivanka Trump i de ‘antipatriota’ Donald Trump Jr. Fire and Fury ha reanimat un fantasma que sobrevola la Casa Blanca d’ençà de l’entrada Trump: l’impeachment. Segons Bannon, només hi ha un 33% de possibilitats que el president acabi el seu mandat. I considera molt factible que sigui destituït o incapacitat per les seves condicions mentals i físiques. El llibre de Wolff ha estat un èxit de venda i ja se’n prepara el salt a la televisió.

Denúncies d’abusos sexuals
El desembre, quatre dones van fer una conferència de premsa a Washington per a denunciar que Donald Trump havia abusat sexualment d’elles. ‘Jo només era un tros de carn per a ell’, va dir Samantha Holvey, una ex-model que va abandonar el concurs Miss USA 2006 –organitzat per l’actual president– arran dels abusos. Les afectades van exigir al congrés que obrís una investigació sobre els fets perquè ‘no hem de permetre que els polítics quedin impunes.’

Samantha Holvey describes Trump entering her dressing room during a Miss USA competition in 2006: “I was simply a piece of meat to him.” pic.twitter.com/aLDiRGZ8YF

— Hayley Miller (@hayleymiller01) 11 de desembre de 2017

En un context especialment sensible, on la campanya Me Too ha servit per a destapar milers de casos d’assetjament i abusos, Trump només ha estat capaç d’acusar els demòcrates de ser darrere de les denúncies. En total, una vintena de dones han denunciat agressions i abusos del president. Durant la campanya electoral, Trump ja va ser notícia per un off the record enregistrat al programa ‘Access Hollywood, on deia: ‘Quan ets una estrella et deixen fer de tot. Ho pots fer tot… Agafar-les pel cony.’

El final de la neutralitat a internet
El desembre, la Comissió Federal de les Comunicacions dels EUA va revocar la neutralitat a internet per dos vots a un. La conseqüència principal d’aquesta decisió és que els usuaris deixaran de tenir llibertat absoluta i les corporacions podran posar límits a la xarxa. En aquest sentit, empreses com Verizon i Comcast controlaran ara internet i podran blocar pàgines, incloure peatges o reduir la velocitat d’algunes connexions. De moment, la revocació de la neutralitat no afectarà la Unió Europea, però és precedent perillós que es pot estendre. Per aquesta decisió i l’ús que fa de les xarxes socials, Trump ha estat elegit per la prestigiosa revista The Wired com el personatge més perillós d’internet. ‘És un mentider capaç d’amenaçar, insultar i mentir directament milions de persones des del seu mòbil’, el descriu la revista.

Gerard Gómez del Moral: ‘Cal obrir una etapa de negociació i trobar una solució política’

Gerard Gómez del Moral (Barcelona, 1989) és un dels dos diputats més joves del Parlament de Catalunya. Diputat de Junts pel Sí i ara d’Esquerra Republicana, després de la renúncia del conseller Carles Mundó, dimecres va ser secretari de la mesa d’edat per segona vegada, després d’haver-ho estat també el 2015. Parlem del moment polític actual, de la investidura, de com ha d’actuar el govern, de la repressió i de l’1-O i de la relació entre el jovent i la política. Gómez del Moral rep VilaWeb en un despatx d’ERC al parlament, en una àrea que encara conserva el cartell de Junts pel Sí.

Dimecres, el parlament va tornar a l’activitat després de gairebé tres mesos i de la victòria de l’independentisme el 21-D. Quines sensacions vau tenir?
—Una sensació d’excepcionalitat. Comença una nova legislatura, però som en un estat d’excepció. La primera fila –la del govern– era buida. Això no havia passat mai. Tarradellas va presidir la primera sessió constitutiva del parlament des del final de la dictadura. Coses que eren possibles fa quaranta anys, ara no ho són. A més, hi ha cinc diputats a l’exili i tres a la presó. La sensació d’anormalitat política no la podem normalitzar ni minimitzar.

Coneixeu personalment el nou president del parlament, Roger Torrent?
—No el coneixia gaire fins que vaig començar al parlament la legislatura passada. Hem compartit moltes estones i és una persona a qui tinc molta estima personal i polític. És evident que generacionalment connectem. És una persona molt ferma i molt compromesa, però també amb molta cintura i mà estesa. És molt solvent i està molt preparat. Les seves intervencions i la seva feina, com la feta a la comissió de l’operació Catalunya, ho demostren. Estic molt content per ell perquè crec que és un bon perfil per a ser al capdavant d’una institució tan important com el Parlament de Catalunya.

La mesa d’edat: Rut Ribas, Ernest Maragall i Gómez del Moral.

Heu repetit per segona vegada a la mesa d’edat com un dels dos diputats més joves. Torrent és el president més jove del parlament. Creieu que comença a haver-hi un relleu generacional?
—Crec que els últims anys sí que hi ha hagut una tendència bastant gran a rejovenir la política. O més aviat de relleus. Fins no fa gaire, la majoria de polítics venien de la transició i eren personalitats del país, gent que tenia trajectòries llargues. És veritat que aquesta última dècada hi ha hagut un relleu, crec que és positiu perquè demostra que els partits i les idees tenen continuïtat. Això ha comportat un canvi de tarannà, hi ha més complicitat entre les persones joves dels partits.

Els partits es resisteixen a aquest relleu? Hi ha un tap generacional?
—Crec que hi ha diferències. Crec que a Esquerra Republicana no hi ha taps, perquè quan Oriol Junqueras va ser elegit president era una persona jove, d’una edat similar a la de Roger Torrent ara. Si agafem els casos de Joan Puigcercós, Josep-Lluís Carod Rovira i Ernest Benach, també eren joves quan van presidir el partit o el parlament. Però crec que en alguns partits sí que ha passat. És veritat que Iniciativa, i ara l’espai dels comuns, també ha tingut lideratges joves. Crec que això avui en dia ha canviat a tots els partits i que la mitjana d’edat de la política s’ha reduït bastant.

La mesa ha estat un dels focus de la repressió de l’estat espanyol. Dels independentistes, no repeteix ningú. Aquesta repressió pot condicionar l’actuació de la nova mesa?
—La repressió s’incorpora en l’imaginari col·lectiu, però això no vol dir que es normalitzi ni que s’hagi de tolerar. La repressió existeix i l’hem patida. És un factor present, però no ha de coartar la llibertat d’iniciativa dels diputats ni del parlament per a poder debatre i parlar de tot. Això és el que ha fet la presidenta Forcadell i el que es va comprometre a fer en Roger Torrent.

El parlament investeix Puigdemont, però el Tribunal Constitucional espanyol ho suspèn. Quin és el següent pas?
—Hem d’actuar amb intel·ligència col·lectiva. Necessitem tenir president i govern per a recuperar les institucions. Mentre no recuperem el govern, veiem el senyor Millo fent conferències de premsa parlant en nom de la Generalitat de Catalunya. Això fa mal, perquè és un desprestigi per a la democràcia, el PP és l’última força del parlament. La nostra prioritat és investir Puigdemont, però també recuperar les institucions i ser fidels a la voluntat popular de les urnes.

La repetició de les eleccions és l’última possibilitat?
—Per a mi, aquesta possibilitat no existeix. No hauria de ser a la llista de possibles situacions. Seria dolent per al país i per a tothom. Anar a unes eleccions comportaria mig any més del senyor Millo governant Catalunya. No ens ho podem permetre, ni la ciutadania no entendria de cap manera que nosaltres mateixos perpetuéssim el 155.

Gómez del Moral i Lluís Corominas, en una comissió del parlament.

Si el Constitucional suspèn la investidura però Junts per Catalunya insisteix en Puigdemont, la situació queda blocada.
—I per això ens caldrà molta intel·ligència col·lectiva. Entenc que Junts per Catalunya insisteixi que Puigdemont ha de tornar a ser investit president, i ho comparteixo. Ell tenia un programa molt clar i va ser la primera força independentista el 21-D. Hem de treballar per a això, però també per tenir govern. Perquè sense govern és molt difícil tot, tot. No dubto que ens posarem d’acord, ens hi juguem molt. Va de tot, ens juguem totes les institucions i tot l’autogovern. No tinc dubtes que trobarem el desllorigador i la solució al problema.

L’opció del doble govern que va proposar ERC, un a l’interior i un a l’exili, és vigent?
—Sens dubte és una de les possibles solucions. Crec que el president Puigdemont ha de tornar a ser president. I haurem de trobar una solució perquè això pugui compaginar-se. Una possibilitat pot ser un govern tècnic o instrumental i també un govern a l’exili o de representació a Brussel·les. Pot ser una sortida, una solució. Crec que això forma part de les possibilitats que hem de pensar entre tots.

Quin paper han de tenir els quatre consellers que són a Brussel·les?
—El que ells decideixin. Des del meu punt de vista, han de tenir-ne un, de paper, sense cap mena de dubte. Caldrà parlar-ne amb ells i trobar l’encaix en què se sentin més còmodes. Són persones que han estat molt importants i que ho han de continuar essent en el mapa que surti dels acords entre les forces republicanes.

Seria positiu un govern de concentració que inclogués la CUP?
—Crec que això s’haurà de parlar amb ells. No cal tancar cap porta, entre les tres forces republicanes s’ha de trobar un acord per al possible govern i per al programa. Cal implementar mesures republicanes i fer un gir important en polítiques socials. Creiem que és un dels pilars.

Quines serien les primeres mesures republicanes?
—N’hi ha moltes. Mesures en habitatge, pobresa energètica, educació… Mesures que donen sentit a la nostra lluita, perquè nosaltres volem una república, i que garanteixen drets a la ciutadania. I hem de culminar polítiques inacabades, com la renda garantida, que el 155 ha aturat i que cal implementar.

Això es farà per la via unilateral o és el moment de fer una pausa?
—Sempre hem dit que volem sumar i eixamplar la base del sobiranisme. I hem incorporat gent del món socialista, com Ernest Maragall, i d’una de les lluites socials més destacades dels últims anys com és l’acollida dels refugiats, Ruben Wagensberg. Cal obrir una etapa de negociació i trobar una solució política, així s’afronten els problemes polítics en els països democràtics.

Com es força el govern espanyol a seure a la taula?
—D’entrada, ho han forçat ells. Ells van convocar unes eleccions amb les seves normes. Seria estrany que no acceptessin el resultat. Tenen l’enèsima oportunitat, si realment creuen una mica en la democràcia. Hi ha una majoria republicana i han de ser conscients de la voluntat dels catalans i de la composició del parlament. I es mouen coses. El primer ministre d’Irlanda va demanar diàleg entre Rajoy i Puigdemont i Alemanya va dir que s’havia de deixar formar govern a Catalunya. Recordo el senyor Iceta i la senyora Arrimadas dient que demanarien hores per a dialogar i negociar, i hi estem d’acord. Cal parlar.

Us ha decebut l’actitud d’Europa, la reacció dels estats a la repressió?
—Hi ha hagut actituds que ens han sorprès. Nosaltres som europeistes, sempre hem cregut en Europa. Europa, aquests últims anys, ha decebut. No solament en l’afer català. A mi m’ha decebut amb el tracte als refugiats, amb la gestió de la crisi econòmica… Europa es va crear d’acord amb els valors de la solidaritat i del pacifisme per a evitar guerres, a més de la qüestió del carbó i l’acer. Però els valors del federalisme europeu d’Spinelli i Monnet eren justament de solidaritat, tolerància i convivència entre nacions. Hem vist, malauradament, com les institucions europees han girat l’esquena als grans problemes socials que afectaven els més dèbils. Hem vist imatges dels refugiats que són esgarrifoses. I no han fet res, més enllà d’un vergonyós acord amb Turquia i d’invertir més diners en el control de fronteres. Europa m’ha decebut en diversos aspectes, però és un marc necessari. I també és veritat que les imatges de l’1-O van remoure i que hi va haver una condemna generalitzada al Parlament Europeu. Cal continuar cercant complicitats, també amb altres agents internacionals. Vam rebre el suport de The Elders, de membres de l’ONU i de premis Nobel, tinc l’esperança que reiterin el seu suport.

Com és la situació al partit, amb Junqueras a la presó?
—És una situació dura. En Junqueras és una persona molt estimada. Més enllà de ser el president de partit, és una persona que sempre ha cuidat de nosaltres, que sempre s’ha interessat per tothom i que la seva manera de fer ha fet gran l’espai polític d’Esquerra Republicana. I quan una persona amb unes conviccions tan profundament democràtiques i pacífiques fa gairebé vuitanta dies que és a la presó, això es porta malament. No he tingut l’oportunitat de visitar-lo, però en les cartes que rebem sempre diu que endavant, que ell dins de la dificultat està bé, que siguem forts i que ens estimem i ens cuidem molt els uns als altres. I això és el que hem de fer, sense deixar de tenir mai present la injustícia en la qual vivim ni perdre de vista que hem de lluitar perquè l’Oriol Junqueras, en Jordi Sànchez, en Jordi Cuixart i en Quim Forn puguin sortir.

Sou aquí, al parlament, perquè el conseller Mundó va renunciar a l’acta de diputat. Us esperàveu tornar a última hora, després d’haver quedat fora el 21-D?
—Sincerament, no hi havia pensat gaire, perquè ha coincidit amb les festes de Nadal i perquè formalment els diputats sortints ho són fins al dia de la constitució del ple. Ha estat tot molt ràpid després de les eleccions.

Els problemes i les demandes dels joves tenen prou espai a la política?
—Se’n parla molt, però a vegades costa de trobar-hi solucions. I, a vegades, les solucions no afecten el prisma jove. Podem parlar del preu del lloguer o altres problemes, però no es pensa des de la realitat concreta dels joves, sinó que es pensa en una estadística, com la mitjana del preu. Però, és clar, els joves sovint estudiem a la universitat, treballem per pagar-nos la carrera en un mercat laboral que a vegades és extremadament precari… No s’han plasmat les polítiques tenint en compte la situació concreta dels joves. Sortosament, crec que es parla bastant dels problemes del jovent, i l’últim govern n’ha donat una visió transversal, com en l’habitatge i el transport.

Els estudiants van tenir un paper molt important abans de l’1-O i durant. Creieu que va contribuir a polititzar una generació?
—Sempre he defensat que el jovent està polititzat. Això que diuen que els joves passen de la política i de tot no és cert. A l’institut, al bar de la facultat, amb els meus col·legues sempre he parlat de política, i tothom tenia unes conviccions molt fortes. Sí que hi ha molta distància amb la institució, amb la burocràcia, amb el sistema polític. Però tenir distància no és no tenir opinió política. Els estudiants sempre s’han mobilitzat. De la meva etapa, recordo la plataforma Aturem la guerra, les protestes contra el pla Bolonya… Hi ha hagut moltes qüestions que han dut a la mobilització estudiantil. I l’1-O ha estat una altra mostra de les mobilitzacions dels estudiants.

Gómez del Moral, l’1-O, defensant l’escola Projecte. |
Fotografia: Pol Pareja

On éreu l’1-O? Com ho vau viure?
—Al meu col·legi, l’escola Projecte. Es van viure moltes coses. És un còctel d’emocions i sentiments difícils de pair. A la meva escola, va intervenir-hi la policia espanyola. És un garbuix de sentiments. Ens van prendre les urnes, va haver-hi cops, però després vam tornar a obrir el col·legi i es va poder votar. Digerir tot el que va passar és complex. Crec que va ser una mostra d’empoderament col·lectiu. A la meva escola, hi havia botiguers, veïns del barri de tota la vida que no haguessis pensat que hi serien, però que hi eren. La xarxa que es va crear entre moltíssimes persones és molt bonica.

Vau començar molt jove en el món de la política. Us hi veieu gaires anys?
—Vaig començar molt jove, però vull fer un apunt. Vaig ser a la plataforma Aturem la guerra i al col·lectiu de defensa de l’Ebre, i després vaig entrar a les joventuts d’Esquerra i he fet trajectòria al partit. Des del punt de vista institucional, vaig començar a ser diputat fa dos anys –en tenia vint-i-sis–, però la política es fa a la facultat, al bar, al carrer. En aquesta política, m’hi veig tota la vida. Les idees no sobreviuen sense organització. Però l’etapa institucional crec que no ha de ser gaire llarga, perquè perds perspectiva de tot plegat. Crec que no seria bo i que xocaria amb la meva visió de la política.

Aquesta politització ve de casa?
—No. Quan em vaig fer militant de la JERC la meva mare em va dir que què feia en un partit polític. No li va caure gaire bé. A casa hi havia consciència política de poble i de reivindicar els canvis que considerem necessaris, però no la sindicació ni la militància en un espai concret.

Si ja es va posar les mans al cap aleshores, ara no sé què us deu dir.
—Ma mare pateix. Suposo que com totes les persones que ens estimen. Pateix per mi, però m’anima a continuar endavant i a lluitar pel país i a fer el que considerem que hem de fer. Estic segur que està orgullosa que, malgrat totes les adversitats, lluitem per allò que creiem que és millor. Però amb aquest patiment de mare que és inherent i indestriable.

Por. N’heu tinguda?
—La paraula por, cadascú l’entén de manera diferent. Respecte. A vegades un cert vertigen. Crec que tots n’hem tinguda i hem patit. Si no, probablement, seríem un pèl temeraris. Convé reflexionar sobre tot plegat. Por o dubtes, també de fallar a la gent que ens ha votat i que ens ha posat aquí. És bo tenir-ho present. Quan baixo al faristol o quan votem no em represento a mi ni al partit, sinó a milers de persones que ens han votat perquè representem la seva veu i la seva manera d’entendre com ha d’anar el país. Tenim una gran responsabilitat i n’hem de ser conscients.

Miró i la Dama de Warka

El setembre del 2003 va ser desenterrada d’un hort de Bagdad la Dama de Warka, un dels tresors artístics més antics, d’uns cinc mil anys. Havia desaparegut del Museu Nacional de l’Irac l’abril d’aquell any, durant la invasió nord-americana, quan el museu va ser saquejat. La Dama de Warka, que els occidentals anomenen la Mona Lisa sumèria, és una escultura d’uns vint centímetres, d’ulls ametllats grossos i oberts, que es conserven negres, sense parpelles. La representació és harmoniosa i geomètrica. Porta el nom de la ciutat que avui es diu Uruk, on es va inventar la primera escriptura, la cuneïforme, de signes. Joan Miró tenia penjada a la paret del seu estudi de Palma, a Son Boter, una foto de la dama. Els ulls d’aquest primer retrat femení conservat en la memòria artística del planeta apareixen sovint en l’obra mironiana. Un Miró d’arrels sumèries, que fins ara no havíem vist així.

Quantes coses que se li deuen, a la civilització mesopotàmica, moltíssimes. A l’Irac actual que viu en una postguerra que continua sent una guerra. Aquelles terres van veure nàixer l’escriptura, i també tantes formes més de l’expressió. Els artistes moderns, que fa un segle veien com es descomponia el món europeu a causa de la Gran Guerra, buscarien consol i recer a continuació en les formes més antigues del passat. Ja ho havien fet abans de la guerra amb l’art africà, però quan el 1924 el britànic Howard Carter descobreix la tomba de Tutankamon la repercussió gràfica li donarà abast mundial entre les classes lletrades i també doncs els artistes. La fotografia i els cartells donen a conèixer al públic les descobertes de les missions arqueològiques, amb l’objectiu d’aconseguir recaptar fons privats per a les seves excavacions.

Però la majestuosa antiguitat egípcia va eclipsar les troballes sumèries, de la Baixa Mesopotàmia, l’actual sud de l’Irac. No van entrar al Louvre i al Museu Britànic fins als anys trenta llargs. Són petites, de gran simplicitat. Les van descobrir i valorar els surrealistes. Miró sempre va recordar les sales del Louvre on més temps s’havia passat buscant-hi inspiració: les sumèries.

Aquella cultura colonial que excavava en les colònies i se n’emportava als propis museus i galeries d’art les troballes i restes del passat va donar lloc a un nou imaginari entre els artistes occidentals. En gran mesura, és l’imaginari que més commou encara. Com quan veus reaparèixer una llavor que feia temps que semblava seca. El que devem a l’Irac es pot veure en l’exposició a la Fundació Miró de Barcelona. Si no l’heu vista, aquest diumenge 21 s’acaba.

Hi tornaré per veure com lliguen, en una mena de continu al llarg de milers d’anys, les figuretes sumèries i les escultures de Miró. Per admirar els signes de l’escriptura-dibuix de diversos artistes, ja sigui el belga Michaux o el surrealista argentí Batlle Planas (nascut a Torroella de Montgrí el 1911, per cert que encara sense entrada a la Viquipèdia). Acaronar amb la mirada –no es pot fer amb les mans, als museus, llàstima– les escultures de Barbara Hepworth i de Henry Moore, els dibuixos de Giacometti i les pintures de De Kooning. Tantes altres obres que configuren un passeig íntim entre el passat remot i el present. Amb el pertinent recordatori final, àcid: la guerra destructora. Ho recorda el belga Francis Alÿs amb un vídeo, Untituled, Mosul, Iraq, 31 Oct 2016. S’hi veuen les mans de l’artista intentant pintar, sense aconseguir-ho, davant d’una concentració de tancs i soldats que en algun moment se’l miren malament.

Un altre aspecte de Miró reneix amb aquesta expo, gràcies a les investigacions del curador, Pedro Azara, que ha remogut els arxius mallorquins on havia anat a parar la foto de la Dama de Warka que Miró tenia penjada a l’estudi en una paret que Català-Roca va retratar. Quedi la dama incorporada als nostres ulls. Gràcies també al ciutadà de Bagdad que va conservar-la enterrada al seu jardí per retornar-la al Museu Nacional de l’Irac.

Espanya vol fer entrar al Tribunal de Drets Humans el polèmic ex-president del TC Pérez de los Cobos

L’ex-president del Tribunal Constitucional espanyol Francisco Pérez de los Cobos podria ser, a partir de la setmana vinent, membre del Tribunal Europeu de Drets Humans. És un dels tres candidats a ocupar el lloc de representant de l’estat espanyol al tribunal, proposat pel govern de Mariano Rajoy, i és qui fins ara tenia més opcions d’aconseguir-lo. Però aquests últims dies ha anat perdent força la seva candidatura pel poc domini que té de l’anglès, segons rumors fets públics en un portal especialitzat en informació sobre tribunals.

Pérez de los Cobos ja va ser nomenat president del TC el 2013 enmig d’una forta polèmica pel fet d’haver estat militant del PP, pel seu passat vinculat a l’extrema dreta i per haver votat no en el referèndum de la constitució espanyola del 1978. Un currículum que l’allunya de la imparcialitat que es requereix als magistrats, oimés si han de presidir un tribunal com el Constitucional o bé han de formar part d’un organisme com el Tribunal Europeu de Drets Humans.

La posició de Pérez de los Cobos en relació amb el procés d’independència és ben coneguda. Durant la seva presidència, entre més decisions, el TC va dictar la sentència contra la declaració del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015 per la qual començava el procés de creació d’un estat independent en forma de república. Tota l’ofensiva judicial posterior se sosté en aquella sentència.

Això pot fer, precisament, que Pérez de los Cobos, en cas que sigui designat membre del tribunal europeu, s’hagi d’abstenir de pronunciar-se en cas que hi arribin recursos judicials contra la repressió de la justícia espanyola contra dirigents independentistes. La seva posició com a magistrat i la seva vinculació política l’invalidaria en una deliberació sobre la vulneració de drets fonamentals a Catalunya. En el currículum enviat al Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que és qui haurà de prendre la decisió, diu que ‘el respecte i la protecció dels drets humans ha estat sempre una preocupació constant’ en la seva recerca legal.

S’esdevé el cas que el seu germà Diego Pérez de los Cobos és el coronel de la Guàrdia Civil responsable de portar a l’extrem de la brutalitat policíaca les sentències del TC contra el referèndum català. Fou l’enviat pel govern espanyol a Catalunya amb la pretensió de prendre el control dels Mossos els dies abans de l’1-O i l’artífex del dispositiu policíac que durant el referèndum va sembrar el terror al Principat i va deixar ferides un miler de persones.

Els altres dos candidats són José Martín y Pérez de Nanclares, cap de l’assessoria jurídica internacional del ministeri d’Afers Estrangers espanyol, i María Elósegui Ichaso, catedràtica de filosofia del dret de la Universitat de Saragossa. El cas de Martín y Pérez de Nanclares també és polèmic per la vinculació tan directa amb el govern de Mariano Rajoy, del qual és assessor.

Un ex-president del TC que va esquinçar la constitució
Poc després d’haver estat designat president del Tribunal Constitucional, el setmanari El Temps va publicar un reportatge titulat ‘Pérez de los Cobos. D’inquisidor a president’ en què destapava el passat de Pérez de los Cobos vinculat a la ultradreta. El reportatge detallava ‘la militància del pare de Pérez de los Cobos a Fuerza Nueva, partit del qual va formar part de les llistes electorals l’any 1977’. D’aquí, ‘l’admiració del seu fill, l’actual president del TC, pels ideals de Fuerza Nueva i el seu líder, Blas Piñar’.

El reportatge també revelava que Pérez de los Cobos havia participat en el referèndum de la constitució espanyola a favor del no i que, essent un adolescent, va esquinçar-ne un exemplar i el va llençar a les escombraries davant els seus companys. Una professora els havia donat un exemplar de la constitució espanyola just quan va ser aprovada, l’any 1978 i, segons que explicava un antic company seu en declaracions a El Temps: ‘Va finalitzar la classe i, a la sortida de l’institut, en un punt visible per a tothom, la va esquinçar i la va llençar.’

Més dones al Parlament de Catalunya, encara sense paritat

Dimecres, es va constituir la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya, marcada per l’existència de presos polítics i d’exiliats a Brussel·les. El fet que aquests diputats no puguin ser presents a la cambra pot comportar l’anomalia que, per l’actuació dels tribunals, es modifiquin les majories resultants de les urnes.

Després de les presidències del parlament de Núria de Gispert (2010-2015) i de Carme Forcadell (2015-2017), i amb la renúncia de Forcadell, ha sorgit la polèmica perquè només un membre dels set que conformen la mesa és una dona, fet que queda lluny de la paritat que hom espera en una societat igualitària. Aquest fet negatiu es combina amb més presència de dones tant en les llistes dels partits com en els llocs de màxima responsabilitat.

La paritat en la mesa, un problema als Països Catalans
La mesa del Parlament de Catalunya, abans de l’aplicació de l’article 155, era de set membres, amb Carme Forcadell com a màxim representació. Entre els cinc membres independentistes que conformaven la majoria, tres eren dones i dos eren homes; en canvi, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) tenien un home cada grup.

En la nova legislatura, només ERC manté una dona, Alba Vergés. Repeteixen David Pérez (PSC) i José Maria Espejo-Saavedra (C’s), i s’hi suma com a president Roger Torrent (ERC), Joan García (Ciutadans), amb un perfil més tècnic, i el jurista Josep Costa i l’advocat Eusebi Campdepadrós en nom de Junts per Catalunya. Els comuns havien proposat Joan Josep Nuet.

Per tant, sembla clar que no hi va haver cap mena de diàleg sobre la paritat en la mesa per part de cap partit. I tots els partits, tret d’ERC, han optat per un home.

Distribució de la mesa per sexe.

La situació no és gaire millor al País Valencià ni a les Illes. A les Corts Valencianes, amb la presidència d’Enric Morera, només trobem una dona a la mesa, fet que es repeteix al Parlament de les Illes Balears –ara sota la presidència de Baltasar Picornell–, on després de l’expulsió de Podem i de la presidència de Xelo Huertas (per un presumpte cas de corrupció), la proporció és la mateixa que al País Valencià.

Parlament de Catalunya: com més va més dones

L’anterior legislatura (2015-2017) va començar amb 52 dones (un 38,5%) al Parlament de Catalunya. A mesura que va anar avançant, amb les renúncies de diversos diputats, el nombre va créixer fins a les 58 diputades (43%). I aquesta nova legislatura ha començat amb 59 diputades (43,7%), xifra que és considerada una representació equilibrada entre homes i dones (40%-60%, pel cap baix).

La xifra és la més alta en un començament de legislatura, però encara no assoleix el 50-50%. Tot i això, el percentatge encara és inferior al de les Corts Valencianes (44,44%) i el Parlament de les Illes Balears (47,46%).

Percentatge de diputades a les llistes electorals per candidatures. En carabassa, aquesta legislatura. En groc, el 2015.

El canvi respecte del 2015 ja el trobem en les llistes electorals. En la majoria de candidatures, creix el percentatge de dones, que supera el 50% tant a Catalunya En Comú (que ja ho feia el 2015) com a la CUP i ERC. En el cas d’ERC i el PSC, totes dues formacions van presentar llistes cremallera, o sigui, que alternava una dona i un home successivament. L’única candidatura en la qual descendeix la presència de dones és la del PP, que també és on hi ha menys presència percentualment.

Si bé un 48,6% dels candidats són dones, aquest percentatge es redueix una vegada arribats al parlament, en gran part perquè els homes ocupen molt sovint les posicions amb més possibilitats d’obtenir escó. Un exemple: dels caps de llista de les quatre circumscripcions, disset eren homes i només onze eren dones.

Tot i això, caldria afegir dones amb un paper destacat en la campanya, més enllà de la posició en les llistes. Marta Rovira, amb Oriol Junqueras empresonat, ha estat la cara més visible dels republicans. També han tingut un paper destacat Elsa Artadi (número 10 per Barcelona), cap de campanya de Junts per Catalunya (JxCat), Laura Borràs (JxCat), fins ara directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Jenn Díaz (ERC), escriptora, igual que la candidata Bel Olid (CUP); o Soraya Sáenz de Santamaría, que no es presentava a les llistes però que va assumir les funcions del govern català.

Nombre de diputats i diputades del Parlament de Catalunya per candidatura.

Finalment, només les tres candidatures que superaven el 50% de dones en les llistes han obtingut una representació paritària o amb més presència de dones. Són, justament, les formacions que se situen més a l’esquerra en l’espectre polític (ERC, CUP i CeC).

Najat Driouech, nou símbol feminista i contra la xenofòbia
La diputada d’ERC Najat Driouech, filòloga àrab i tècnica d’ocupació de l’Ajuntament del Masnou, s’ha convertit en la primera diputada musulmana i amb vel, tot i que ja ha deixat clar que el seu objectiu no és representar només un col·lectiu, sinó tota la ciutadania catalana, tot i la portada de diaris com l’ABC que intenten segregar una part de la societat.

Si bé ja hi havia hagut diputats musulmans al Parlament de Catalunya –Mohamed Chaib pel PSC (2003-2010) i Chakir El Homrani per Junts pel Sí (2015-2017)–, el fet de ser dona i dur vel l’ha convertida en una icona, com ja va ser-ho la regidora Fàtima Taleb de Guanyem Badalona en Comú, la llista que unia CUP, Procés Constituent, Podem, EUiA i diversos activistes veïnals. Driouech, que es defineix com una ‘catalana nascuda al Marroc’, treballa per una inclusió real en totes les esferes, sense estereotips, també en la política, amb l’objectiu d’evitar que hi hagi ciutadans de segona.

La nova legislatura comença marcada per la formació d’un govern que posi fi a l’article 155 i la consolidació, o no, de la República, però de ben segur que es posarà l’accent en la consecució d’una societat feminista i igualitària on tothom pugui sumar i sentir-se representat.

El primer any de Donald Trump a la Casa Blanca, a la portada de VilaWeb Paper

Els primers 365 dies de Donald Trump com a president dels Estats Units i les polèmiques que ha protagonitzat és el tema que destaquem avui a la portada de VilaWeb Paper, que com cada cap de setmana és obert a tothom i no solament als subscriptors, com els altres dies de la setmana (Podeu descarregar-vos el vostre exemplar des d’aquí).

En aquest número obert VilaWeb Paper d’aquest cap de setmana també us ofereix una entrevista amb el diputat d’ERC Gerard Gómez del Moral i el Mail Obert de Mercè Ibarz. A més, hi podeu llegir l’anàlisi de l’Aravot sobre la presència de dones al Parlament de Catalunya.

Els lectors també hi trobaran una selecció de continguts d’aquesta setmana i un llibret especial, ‘Desconnecta’, amb propostes culturals per al cap de setmana.

Els lectors que no sou subscriptors podeu descarregar el diari en aquesta pàgina. Els subscriptors de VilaWeb també poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir-hi a des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

Roger Torrent deixa la batllia de Sarrià de Ter esperant ‘crear el mateix clima de convivència’ al parlament

El president del parlament, Roger Torrent, ha deixat de ser batlle de Sarrià de Ter aquest vespre. Torrent ha agraït a tots els regidors ‘l’expertesa’ que li han aportat i espera crear al parlament ‘el mateix clima de concòrdia i convivència’ que ha aconseguit generar en el consistori gironí.

‘Ara haig de dedicar tot el meu temps a ser la segona autoritat, perquè vull servir el meu país el millor que sé, i això vol dir aplicar el què he après a Sarrià de Ter’, ha dit. El relleu com a batlle l’ha agafat Narcís Fajula, que ha agraït la confiança i ha elogiat l”enorme llegat’ de Torrent.

Spain silenced Latvia’s support for Catalan independence with €63M in military aid

It is no secret that Spain has gone to great lengths on the diplomacy front to undermine the international support for Catalonia’s secessionist movement. José Manuel García Margallo, Spain’s former Foreign Minister, acknowledged that much a few weeks ago when he admitted, while addressing a parliamentary committee, that PM Rajoy had managed to win over Latvia’s sympathy by deploying 313 troops and 80 military vehicles along the Russian border as part of a NATO deterrence mission. The force was set up to protect the Baltic nations and Poland, who feel threatened by Russian after it annexed Crimea in 2014.

Only now are we beginning to learn the price that Madrid has paid for such favours and Spanish Defence Minister, María Dolores de Cospedal, will have to justify the operation before the Spanish Parliament’s Defence Committee. According to Spanish online newspaper Público, the MPs who serve on the committee have been sent some preparatory documents which state that Spain’s deployment carries a price tag of €63,4M. Besides 313 troops, Spain has also deployed six Leopard 2E main battle tanks, fifteen Pizarro infantry fighting vehicles, twelve armoured transport vehicles, a support weapons section and another of UAVs, as detailed in this report [in Spanish] published by Spain’s Ministry of Defence.

Spain volunteered to contribute to the NATO deterrence mission that aims to protect the Baltic countries. However, not only did Madrid choose to get involved, but its contribution also exceeds Spain’s fair share of the effort, which was outlined last May: to deploy 300 troops, including a rifle company equipped with infantry fighting vehicles. Spain has more than delivered and opted to send as many as 84 vehicles, which amounts to a very significant expense.

What prompted Spain to offer Latvia its military support?
Thanks to the military exercises in Latvia, which cost €63M in taxpayers’ money, Spain managed to persuade the Baltic republic not to show any public support for Catalonia’s independence, unlike in previous years. In the middle of December last year, Spain’s former Foreign Minister
José Manuel García Margallo admitted to having asked the governments of the Baltic countries for their assistance “and reciprocate the efforts made by Spain” in their interest, in a reference to the military deployment that began in May.

There is no need to read between the lines to realise that the Catalan issue was part of the quid pro quo deal. Margallo stated in parliament that “to the question of whether I, as minister, was trying to explain Spain’s reasons as opposed to the reasons of a secession process carried out by other organisations and, as of late, by the Catalan government —whose legitimacy stems from the Constitution and the Statute—, my answer is yes, I was. And not merely with the Baltic countries, but anywhere where I could find a crack”.

It is well-known that diplomatic relations between Spain and Latvia were strained due to its support for Catalonia’s independence process. In a 2013 interview with the Catalan News Agency, then-PM Valdis Dombrovskis stated that the official recognition of Scotland or Catalonia by Latvia should not pose a problem. In a similar vein, Lithuania’s PM Algirdas Butkevicius had spoken in support of Catalonia’s right to self-determination.

At the time Margallo protested in strong terms and even summoned the ambassadors of both countries to Madrid, but Dombrovskis refused to retract his statement. “I said what I said about Catalonia and I stand by it”. This prompted a smear campaign against him when Spanish weekly Interviú published a report quoting Spanish police sources which claimed that Dombrovskis had received money from the Pujol family in exchange for his publicly endorsing Catalonia’s independence bid. Latvia’s anti-fraud bureau refuted the allegations and denied that there was any evidence of a bribe.

Speaking on Spanish private TV network 13TV, Margallo even admitted to having travelled up to four times to the Baltic countries to discuss the Catalan issue. It would seem that all that travelling eventually paid off, once a quid pro quo deal was clinched.

Girona aprova rebatejar la plaça Constitució per la plaça 1 d’Octubre

La Comissió del Nomenclàtor de Girona ha aprovat –avui sí- el canvi de nom de la plaça Constitució per la de l’1 d’Octubre del 2017. La decisió s’ha pres per majoria dels qui hi havia asseguts a la reunió i amb els vots en contra del PSC, Cs i el PPC. La batllessa, Marta Madrenas, ha explicat que, tot i que Ciutadans ha intentat posar entrebancs a la votació, cap dels seus arguments ha tirat endavant. ‘Anàvem preparats’, ha dit Madrenas, en referència al fet que l’última convocatòria de la comissió es va haver de suspendre.

La batllessa ha explicat que el canvi de nom és un acte de ‘dignitat’ i que, a banda de ‘retre homenatge’ a tots aquells qui van fer possible el referèndum, calia també esborrar del nomenclàtor de la ciutat qualsevol referència a la Constitució espanyola precisament perquè l’estat espanyol ha justificat la repressió de l’1-O en nom de la Carta Magna. Ara, perquè el procés culmini, falta tan sols que s’aprovi per ple.

La reunió de la comissió ha durat poc més de mitja hora. I, aquest cop, la proposta sí que s’ha acabat votant, malgrat que Cs ha intentat que tornés a quedar damunt la taula. ‘Ha intentat fer-nos entrebancar amb formulismes estirats, però aquesta vegada anàvem preparant’, ha explicat la batllessa. Tot i que la portaveu de la formació taronja, Míriam Pujola, ha dit que la convocatòria no s’havia fet com tocava i que l’informe tècnic –ara ja refet- continuava essent incomplet, no se li ha estimat cap dels seus arguments.

La proposta ha sumat nou vots a favor, tres en contra (els del PSC, Cs i PPC) i una abstenció. Aquesta darrera, la de l’Associació de Veïns del Mercadal –barri on hi ha l’espai- que ha preferit no votar perquè no ha tingut temps de debatre la proposta en assemblea. La batllessa ha agraït l’aval de la Comissió del Nomenclàtor. Per a la batllessa, rebatejar la plaça amb el nom d’1 d’Octubre del 2017 és ‘un homenatge’ a tots els ciutadans que, durant el referèndum, van defensar ‘la democràcia amb pacifisme i una alta dosi de dignitat’.

Ara, després que la Comissió del Nomenclàtor emeti el seu informe (que no és vinculant), perquè el canvi sigui efectiu, només faltarà que el ple municipal l’aprovi. Un tràmit que es completarà al febrer. Madrenas ha dit que l’Ajuntament també pensa en dur a terme ‘un acte lúdic i festiu’ a l’espai quan ja es digui plaça de l’1 d’Octubre del 2017.

Impugnació, lectura ‘ofensiva’ i ‘crispació’
La portaveu de Cs, Míriam Pujola, ja ha avançat que el seu grup impugnarà l’acord de la Comissió del Nomenclàtor. Segons ha dit, perquè aquesta ‘és una reunió tècnica’ que avui ha tractat una proposta ‘de caràcter polític’ que ells no comparteixen. Per la seva banda, la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, ha lamentat que la supressió del nom de la Constitució del nomenclàtor pot tenir ‘una lectura ofensiva’ per a la ciutadana. Segons ha dit, la proposta no vetlla ‘per la cohesió’ de la ciutat i pot traduir-se en ‘fractura social’.

Paneque ha reiterat que el seu grup no s’oposa que hi hagi un espai públic de la ciutat que rebi el nom d’1 d’Octubre del 2017. Però ha reiterat que no calia canviar el nom de la plaça Constitució per posar-li, sinó que es podria haver fet en un altre lloc de Girona. Per últim, la portaveu del PPC, Concepció Veray, ha subratllat que la proposta del canvi de nom ‘no és bona’ perquè ‘alimenta la crispació a la ciutat’. Veray també ha lamentat que Girona, a diferència ‘de moltes altres ciutats d’Espanya i Catalunya’ tregui del seu nomenclàtor el nom de la Constitució i deixi ‘d’homenatjar la Carta Magna’. ‘Ells sempre ens parlen de majories, però jo conec molts gironins que no estan d’acord amb el canvi; i amb aquesta decisió no se’ls respecta’, ha conclòs.

ERC i PDECat demanen la compareixença de Zoido per aclarir la vinculació de l’imam de Ripoll i el CNI

Els grups d’Esquerra Republicana i del PDECat al Congrés dels Diputats espanyol han demanat la compareixença urgent en comissió del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, per aclarir les vinculacions del qui va ser imam de Ripoll i presumpte cervell dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, Aldelbaki Es Satty, com a confident i col·laborador del CNI, el servei d’intel·ligència espanyol.

El republicà Gabriel Rufián ha subratllat que la compareixença hauria de servir per aclarir el perquè de la ‘gestió nefasta’ que l’estat espanyol va fer dels dos atacs que van costar la vida a setze persones, així com de ‘les ombres que l’envolten’. ‘Quina vinculació hi havia entre Es Satty i el CNI? Se li va pagar com a confident pels serveis prestats? Per què el dia 17 d’agost l’estat espanyol no hi va ser per protegir els ciutadans tenint en compte la relació de col·laboració amb l’imam?’, s’ha preguntat Rufián, entre d’altres qüestions.

Les dues formacions consideren ‘gravíssimes’ les informacions aparegudes les últimes setmanes que revelaven el paper de col·laborador d’Es Satty, com a confident, amb les forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol. De la seva banda, el portaveu del PDECat a la comissió d’Interior, Feliu Guillaumes, ha lamentat que tot plegat ‘genera sensació d’inseguretat’. En aquest sentit, una altra de les preguntes que els dos grups preveuen formular al ministre espanyol és per què els Mossos d’Esquadra no tenien notícia de la perillositat d’Es Satty, tenint en compte que ‘va tenir contactes’ amb la policia espanyola, segons ha afirmat Rufián. Guillaumes, a més, ha apuntat que el cas de l’imam de Ripoll ‘no és cap novetat’ i ha afegit: ‘Tots sabem almenys d’una operació frustrada dels Mossos d’Esquadra contra cèl·lules gihadistes que van ser avisades prèviament per confidents’.

La ‘chirigota’ que ha seduït molts catalans: ‘Lluiten per la seva Catalunya, el que tu mai no has lluitat per Espanya’

Les ‘chirigotes’ fa dies que ressonen per Cadis. Durant les últimes setmanes hi estan fent la fase preliminar del concurs que es farà el mes vinent. Si la setmana passada ens arribaven notícies d’una interpretació en la qual se simulava la decapitació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, avui ha succeït tot el contrari. La comparsa La Playa, amb tots els integrants vestits de pirates, han interpretat una ‘chirigota’ en la qual critiquen l’actitud del govern espanyol davant l’independentisme: ‘Això sí que et toca els collons i és que des de la teva nació hi ha gent que crida ferventment que no són espanyols.’

Al final de la cançó, una frase dirigida als independentistes: ‘Ells lluiten per la seva Catalunya, el que tu mai no has lluitat per Espanya’

Vegeu l’actuació a partir del minut 07:50:

L’aeroport d’Andorra–La Seu connectarà al març amb el de Palma de Mallorca

L’aeroport d’Andorra–La Seu d’Urgell enllaçarà amb el de Palma de Mallorca entre el 9 de març i l’1 d’abril amb l’objectiu que les persones que vulguin esquiar a les pistes d’Andorra o l’Alt Urgell puguin fer-ho amb una connexió directa.

El preu de cada vol, ofert per Viatges Regina, rondarà els 100 euros i s’oferirà la possibilitat de traslladar els passatgers des de l’aeroport fins a la Seu d’Urgell o al Principat andorrà. S’ha optat per fer-ho al mes de març, coincidint amb les darreres setmanes de la temporada d’esquí, perquè la climatologia és més favorable per a poder fer la maniobra d’aterratge i enlairament amb el sistema d’aproximació visual.

El Bigotes assenyala Camps com la persona que va ordenar els pagaments en negre

El responsable d’Orange Market, Álvaro Pérez, El Bigotes, ha declarat que l’ex-president del Consell Francisco Camps era la persona que va ordenar a Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià, que la trama Gürtel facturés els actes de campanya de 2007 i 2008 del PP a altres empresaris.

‘Quan jo vaig dir a Ricardo Costa que era una barbaritat fer això, va trucar a la persona a qui consultava sempre tot i li va dir que hi havia problemes importants. La persona que li va dir això és Francisco Camps’, ha declarat.

Tant el líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, com el número dos, Pablo Crespo, han dit que va ser Costa qui els va indicar que si ‘volien cobrar’ havien de facturar els esdeveniments a ‘determinats empresaris’ sense concretar qui havia pres aquesta decisió.

El PP va pagar en negre
Pablo Crespo, un dels gestors de la trama Gürtel, ha reconegut aquest matí que el PP valencià va pagar amb diners en negre els esdeveniments i actes electorals de les campanyes municipals i valencianes del 2007 i de les espanyoles del 2008 que van contractar amb l’empresa Orange Market.

Crespo —que s’enfronta a 22 anys de presó— ha declarat el que ja va confessar el líder de la trama corrupta, Francisco Correa. A preguntes de la fiscal Myriam Segura, ha explicat que certs empresaris van pagar feines fetes per Orange Market al PP amb diners en negre. ‘Una part de les feines al PP es van pagar amb diners que no es van declarar i que va anar a parar en la seva integritat, o en la pràctica totalitat, a la caixa B del senyor Correa’, ha declarat. A més, ha indicat que les feines fetes per al PP eren pagades pels empresaris: ‘perquè el PP ens va dir que els ho havíem de facturar a ells’.

Un projecte de big data a escala europea vol ajudar a detectar el frau en la contractació pública

Un projecte a escala europea ha investigat durant tres anys les dades de contractació pública de més de 30 països, amb una anàlisi sistemàtica de 7,66 milions de registres, incloses prop de 200.000 licitacions espanyoles. Aquesta iniciativa de big data de gran envergadura, anomenat ‘Digiwhist’, s’ha presentat aquest divendres a Barcelona, a la seu de Xnet, un projecte activista que treballa en camps relacionats amb els drets digitals i democràcia en xarxa.

‘Digiwhist’ és una eina de processament d’indicadors i dades públiques que treballa amb estreta relació amb organitzacions de la societat civil actives en temes de corrupció, com Xnet, i té per objectiu detectar el frau, especialment en les contractacions. ‘Des de fa anys estem defensant una democràcia que comporti la vigilància ciutadana sobre les institucions. ‘Digiwhist’ és la nostra eina somiada, és indispensable’, ha afirmat Simona Levi, de Xnet, en la presentació.

En un consorci de sis organitzacions sòcies europees, liderat per la Universitat de Cambridge, ‘Digiwhist’ ha investigat les dades disponibles de contractació pública en 35 jurisdiccions (els 28 estats membres de la Unió Europea, Noruega, la Comissió Europea, Islàndia, Suïssa, Sèrbia, Geòrgia i Armènia) per a crear una base de dades accessible i analitzar indicadors de risc potencial de corrupció en l’àmbit de la contractació.

Els responsables de ‘Digiwhist’ subratllen que, segons algunes estimacions, la corrupció augmenta el cost dels contractes governamentals entre un 4 i un 15% i que compromet objectius públics, com la construcció de carreteres segures o edificis escolars de qualitat. Aquesta és la perversió que vol combatre ‘Digiwhist’. Sergio Salgado, també de Xnet, ha assenyalat que la col·laboració d’acadèmics, activistes i desenvolupadors de software a l’hora de produir noves eines és ‘la dinàmica perfecta per aconseguir els resultats idonis per a la lluita contra la corrupció’.

A la presentació, també hi han participat tres membres de ‘Digiwhist’, Mihály Fazekas, Aram Khaghaghordyan i Riccardo Milani, que han ressaltat la importància de crear sinergies amb institucions per millorar les dades disponibles. La directora de l’Oficina per a la Transparència i les Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, Sílvia Vernia, ha subratllat la intenció del consistori d’estudiar possibles col·laboracions amb ‘Digiwhist’. El projecte ha creat un conjunt d’eines per als interessats en una contractació pública transparent, com ONGs, periodistes, administracions i empreses.

Aquestes eines es posen a disposició del públic de forma gratuïta i en un format fàcil d’utilitzar per promoure una major transparència en els mercats i una major responsabilitat dels governs. L’objectiu és que el públic pugui supervisar amb més facilitat les licitacions i els procediments. Aquestes eines són www.opentender.eu, una plataforma que permet buscar informació de licitacions públiques –per exemple, adjudicacions d’obres d’escoles, hospitals o carreteres– i que inclou indicadors sobre l’eficiència del procediment; Mecanismes Europeus de Responsabilitat Pública (EuroPAM), que permet a l’usuari comparar normes legals sobre divulgació financera o restriccions de conflicte d’interès i el Seguiment de les licitacions europees (MET), un software d’avaluació de riscs per a les autoritats públiques que avaluen el grau d’integritat dels procediments de contractació.

TMB demana endurir les penes per als ‘grafiters’ del metro

ACN Barcelona.-La regidora de Mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal demana un canvi legislatiu per a combatre el vandalisme al metro. En moltes ocasions es troben grups que competeixen per veure qui pinta primer un vagó i utilitzen mètodes “molt perillosos” per accedir als túnels del metro i també dels trens. En alguns casos, fins i tot “aturen el tren en marxa enmig d’un túnel per poder sortir i pintar el vagó”. Això comporta que els usuaris “s’espantin perquè no entenen què passa”. Per tal de combatre aquest tipus de vandalisme, des de TMB demanen que “es penalitzi més als culpables” i així evitar la reincidència.

Mercedes Vidal apunta que es destinen molts recursos per combatre als ‘grafiters’ però el principal problema és que una vegada els Mossos d’Esquadra identifiquen als responsables, les conseqüències penals “no són suficients” i fàcilment tornen a pintar vagons del metro i també de tren.En aquesta línia, la regidora apunta que “els cossos de seguretat també fan tot el que poden” però que “cal un canvi normatiu” per resoldre el problema. De tota manera, ha assegurat que a dia d’avui “s’eviten més intrusions de les pintades que es cometen”. El principal problema, però, és que en molts casos els ‘grafiters’ “s’enfronten als vigilants de seguretat”.A més, apunta que normalment aquests fets es produeixen a primera hora del matí i, en molts casos, comporta l’aturada total del servei “afectant a la gent que va a treballar”.Mercedes Vidal ha fet aquestes declaracions en l’estació de metro de Besós Mar, que ja ha acabat les seves obres de rehabilitació. Durant aquest 2017 s’ha estat treballant per reparar les filtracions d’aigua de l’estació i també millorar-ne la accessibilitat.Aquestes accions es sumen a la rehabilitació de les estacions de Passeig de Gràcia, Paral·lel, Fondo i Universitat. En total s’hi ha invertit 8,5 MUER.

Pàgines