La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha assegurat que la Moncloa no sabia res de la proposta d’acord de claredat per a un referèndum feta pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el debat de política general aquest migdia. Rodríguez ha afegit que les relacions entre ambdós executius es coordinaven a la taula de diàleg, on la Generalitat manté unes “pretensions de màxims” que el govern espanyol no comparteix en cap cas.

L’exemple canadenc: la llei de claredat va servir per frenar l’independentisme

Ho ha dit en la compareixença de premsa posterior al consell de ministres espanyol, i ha afegit que el diàleg entre executius havia suscitat un canvi significatiu en les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol. “La realitat d’avui a Catalunya és molt diferent de la de fa uns anys, i això és motiu de celebració”, ha dit.

Malgrat les crítiques a l’acord de claredat, Rodríguez ha destacat el pla social que el president català també ha presentat aquest matí. “Crec que avui la ciutadania demana que ens dediquem a les coses importants, del dia a dia, i a afrontar un procés de transformació i modernització del país on Catalunya és una part molt important”, ha afirmat.

Partidària de la reforma del delicte sedició

Rodríguez també ha dit que el govern espanyol era partidari d’impulsar una reforma del delicte de sedició per a homologar-lo al d’altres països europeus, si bé ha precisat que es tractava d’una reforma clau que requeriria una majoria parlamentària suficient per a tramitar-la.

Aquest matí, el portaveu d’ERC al congrés, Gabriel Rufián, ha vinculat la negociació del pressupost espanyol per al 2023 a les mesures per a la desjudicialització, que inclourien la reforma del delicte de sedició.

El cara a cara entre Ximo Puig i Maria José Català, la síndica del PP per eliminació,  ha tingut un regust de final d’etapa, però també de camí ja transitat en anteriors debats semblants, perquè s’ha basat en el vell joc que consisteix a què l’oposició qualifique de dolenta tota la gestió del govern, i d’insuficients, irrellevants o inútils totes les propostes que ha fet el president. N’ha fetes més de vuitanta de propostes.

Del comiat s’ha encarregat la mateixa Català: “És la darrera volta que vostè i jo fem un debat com aquest. L’any vinent jo no hi seré perquè seré la batllessa de València i en el seu lloc hi haurà el líder del meu partit, Carlos Mazón“, li ha dit.

I ha dibuixat el futur de Puig: “El seu temps arriba al final, ha caigut la columna vertebral del seu consell, ha canviat consellers, síndics, del primer Botànic només queda vostè. S’assembla molt al senyor Sánchez, vostè”

Puig ha rigut. Després ha explicat per què. Com que el 2023 és any electoral, no hi haurà debat de política general, “Hi haurà debat d’investida, vostè no hi serà, però jo intentaré ser-hi. En tot cas, ho decidiran els ciutadans amb el seu vot”.

I aquest to, com de comiat, de repassada general a la gestió del Botànic ha marcat l’intercanvi. Això sí, Maria José Català ha citat el nom de Carlos Mazón cada volta que n’ha tingut l’oportunitat. Mazón no és diputat a les corts i participa en el debat per persona interposada.

Puig anuncia una rebaixa de l’IRPF i augment del 10% de les reduccions fiscals

Català ha rebutjat de pla la proposta de rebaixa fiscal que ha fet Ximo Puig en la seua intervenció inicial. “Cride al senyor Mazón, pacten la nostra proposta i dijous aprovem una reforma fiscal. Això que vostè proposa és un pegat. Això és el que vostè té al cap?” li ha preguntat.

I Ximo Puig li ha etzibat que la proposta no li agrada perquè no afecta a cap de les persones presents a l’hemicicle, és a dir, la rebaixa és per a la gent que té els ingressos més baixos dels que tenen els diputats o els consellers.

Arran de les vuitanta propostes que Puig ha fet en el seu discurs inicial, Català l’ha acusat de pintar un País Valencià de color de rosa, i a continuació ha recorregut a l’argumentari previsible, i ha tret l’espantall del cas de Mónica Oltra. “Per què no la va destituir quan era imputada?”

Esprémer al màxim el cas Oltra, citar Carlos Mazón perquè el nom comence a sonar perquè, segons ha dit, Ximo Puig està molt cansat, fatigat, esgotat, és un dels recursos que Català ha emprat amb més plaer. “Els valencians no poden seguir un president que arrossegue els peus”, ha dit.

Un altre agafador per a una Català més desganada que en altres ocasions, que ha fet tot el discurs en castellà, excepte quan ha dedicat dues frases al cap de quaranta anys de l’estatut, han estat els incendis d’aquest estiu. Concretament del greu incident del tren de Toràs. Com un espantall ha tret la fotocòpia d’un suposat missatge d’un bomber avisant que la situació era molt perillosa. “Va dir la veritat la seua consellera”, li ha dit, referint-se a Gabriela Bravo que va declarar que no es pot avisar d’una cosa que es desconeix. I els seus l’han aplaudida molt, quan ha tret la fotocòpia. Puig li ha demanat que vaja al jutjat amb el paper.

El president també li ha rebatut totes les dades econòmiques. Dades catastrofistes. I li ha retret quan la mateixa Català era consellera del govern de Francisco Camps, i les escoles en barracots, i les dues pujades d’impostos i les retallades de serveis socials que van fer. “Vostès no són nous. Són un projecte fracassat, els ciutadans ja els han testat. Quina credibilitat tenen vostès per a parlar d’educació si han passat a la història pels pitjors resultats de la història?”, li ha etzibat.

I així s’ha acabat el cos a cos entre qui vol ser batllessa de València i qui vol continuar sent president de la Generalitat l’any vinent.

El president Pere Aragonès ha anunciat que vol proposar un acord de claredat al govern espanyol per establir les condicions per a un referèndum pactat. “Un acord que identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec. Com podem arribar a un acord sobre com tornar a votar”, ha dit Aragonès en el debat de política general. No és pas el primer cop que algú ho proposa; fa tres anys ja ho va fer l’aleshores president del parlament, Roger Torrent, ho va fer en unes declaracions el 2019. Però ja abans ho havien proposat els comuns i, fins i tot el 2016 Miquel Iceta, que se’n va acabar desdint.

Aragonès vol demanar un acord de claredat al govern espanyol per poder fer un referèndum

Totes aquestes propostes es basaven en l’anomenada Llei de claredat del Canadà. En teoria, aquesta llei havia d’establir les condicions constitucionals per a fer un referèndum acordat al Quebec. Tanmateix, no era pas una llei tan clara com es vol fer entendre i contenia paranys importants.

–Què és la Llei de la Claredat?
–La Llei de la Claredat, oficialment ‘Llei de la Claredat Referendària’, és una llei aprovada l’any 2000 pel Parlament del Canadà, que estableix les condicions amb què el govern canadenc està autoritzat a negociar la possible independència d’una província, en cas de victòria dels partidaris de la independència en un referèndum.

–Per què es va aprovar?
–Perquè el parlament i el govern del Quebec havien fet prèviament dos referèndums unilaterals per la independència, no autoritzats pel govern canadenc i considerats il·legals pel Tribunal Suprem del Canadà. En el segon referèndum, el 1995, el sí havia perdut tan sols per dècimes i, a més, hi hagué greus acusacions de frau a l’unionisme. El resultat fou d’un 50,58% de vots en contra i 49,42% a favor, amb una participació del 93,52%.

El govern del Canadà, que no va fer res per impedir els referèndums, va dir després del segon que la pregunta presentada als electors no havia estat clara. La llei, doncs, va néixer per impedir que es fes un tercer referèndum, o si més no que es fes sota el control del govern quebequès.

La pregunta del segon referèndum era: ‘Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà, després d’haver ofert formalment al Canadà un nou acord econòmic i polític, en el marc del projecte de Llei sobre el Futur del Quebec i l’Entesa, signada el 12 de juny de 1995?’

–El Quebec va acceptar la Llei de la Claredat canadenca?
–No. El parlament del Quebec no ha reconegut mai la Llei de la Claredat. I d’ençà que és vigent no s’ha fet cap referèndum. De fet, dos dies després de l’entrada a la Cambra del Comuns canadenca de la Llei de la Claredat, el parlament del Quebec va votar una contrallei, anomenada popularment ‘Llei 99’ –oficialment, ‘Llei del Respecte a l’Exercici dels Drets Fonamentals i les Prerrogatives del Poble del Quebec i l’Estat Quebequès’. Aquesta llei afirma el dret d’autodeterminació del poble quebequès.

La Llei de la Claredat va ser refusada per tots els partits de l’Assemblea Nacional del Quebec, independentistes i unionistes. També al parlament federal els diputats quebequesos hi votaren en contra.

–Per què se’n diu ‘de la Claredat’?
–En teoria, perquè estipula que si hi ha un referèndum la pregunta hauria d’incloure ‘clarament’ la pregunta als votants en termes de la independència –i qui decidiria si la pregunta és clara o no, i per tant en tindria el control seria la Cambra dels Comuns del Canadà, no pas l’Assemblea Nacional del Quebec, per exemple. La llei també afirma que el resultat hauria de ser clar, sense especificar què vol dir.

–La llei continua vigent?
–Les dues lleis contradictòries, la del Canadà i la del Quebec, són vigents, però ningú no sap quin efecte tindrien en cas de convocatòria d’un altre referèndum. Simplement, no hi ha hagut l’avinentesa d’aplicar-les.

–En conseqüència, a qui interessava la Llei de la Claredat i quins paranys contenia?
–La Llei de la Claredat és una llei que interessava el govern del Canadà i que era una maniobra contra el govern i el parlament del Quebec.

Els paranys, bàsicament, eren que sota l’aparença de pactar com s’havia de fer un referèndum, en realitat atorgava al govern canadenc el control d’aquest possible referèndum, després de no haver pogut controlar els dos anteriors, autoritzats per l’assemblea. En concret, el parlament canadenc s’atorgava el dret de:

–decidir quina pregunta s’havia de sotmetre a referèndum;
–decidir quin tant per cent de vot caldria per a guanyar el referèndum, cosa que trencava la regla democràtica del 50% dels vots més un;
–decidir amb qui hauria de negociar el Quebec en cas de guanyar el referèndum, reservant-se el dret de modificar les fronteres actuals;
–anul·lar-lo si considerava que la pregunta o el resultat no eren prou clars;
–i decidir en quines condicions i en quin termini es podria modificar la constitució canadenca per a permetre d’aplicar el resultat del referèndum.

Un acord de claredat per aconseguir un referèndum pactat inspirat en els casos del Canadà i el Quebec que estableixi quan i com Catalunya pot exercir el dret d’autodeterminació. Ha estat la “proposta àmplia d’autodeterminació” que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia avançat que faria durant el debat de política general per incloure “no només els qui defensen la independència, sinó tots els demòcrates”, com havia dit ell. La proposta pren com a referència directament el procés independentista del Quebec, que l’any 2000 va aconseguir que el parlament del Canadà aprovés una llei que establia les condicions a partir de les quals les províncies canadenques podien establir negociacions amb el govern federal per arribar a la independència. Ara, aterrant la proposta a Catalunya, Aragonès pretén pactar amb l’estat espanyol un marc normatiu que permeti l’autodeterminació catalana.

El govern ampliarà la T-Jove fins als 30 anys i bonificarà amb 100 euros els alumnes fins a quart d’ESO

Fa quatre anys, durant el primer debat de política general del president Quim Torra, els comuns ja van proposar un acord de claredat inspirat en el cas canadenc com a manera de distanciar-se de la via unilateral, però tant ERC com Junts se’n van distanciar. I, fins i tot, va ser la proposta del PSC l’any 2016, que va durar tot just una setmana, quan van canviar el redactat de la ponència política que havien d’aprovar per a la seva proposta sobre el creixement sobiranista. Ara, Aragonès es fa seva la proposta per a aconseguir “un referèndum definitiu que permeti traduir la decisió de la ciutadania en conseqüències polítiques”.

“No tinc cap dubte que aquesta és la via més ràpida i més eficient per tornar a votar”, ha dit Aragonès, que ha fet referència als “aprenentatges de la tardor del 2017 i les dificultats que no ens van permetre ser independents ara fa cinc anys”. Ha reivindicat que era la via per implicar tots els ciutadans en el referèndum, i ho ha reforçat amb dades del Centre d’Estudis d’Opinió: “És l’opinió del 90% dels votants de Catalunya en Comú. És l’opció del 73,7% dels votants del PSC. I fins i tot és l’opció del 50% dels votants de Ciutadans.” Ha dit que és la manera de teixir complicitats internacionals i ha establert una relació entre aquest hipotètic referèndum acordat i el referèndum d’independència que els ciutadans van defensar al carrer ara fa cinc anys: “Només la legitimitat d’un referèndum acordat pot substituir el que va significar l’1 d’octubre.”

Puig anuncia una rebaixa de l’IRPF i un augment del 10% de les deduccions fiscals

Aragonès ha demanat que aquesta proposta d’un acord de claredat pugui ser proposat al govern espanyol havent recollit el consens polític i social per a pactar-ne el contingut, una via adreçada especialment al PSC i als comuns i similar a les iniciatives per a pactar un referèndum acordat d’Artur Mas amb el pacte nacional pel dret a decidir de 2013 o la de Carles Puigdemont amb el pacte nacional pel referèndum de 2016, dues iniciatives que van xocar de pla amb la negativa espanyola.

“Aquesta majoria social existeix i no es pot ignorar”, ha dit, i ha demanat de construir un acord de país sobre com i quan Catalunya tornarà a votar que impliqui també el món local i les aportacions dels diferents àmbits de la societat. “Un acord marc que ofereixi garanties democràtiques a tothom, i les exigeixi a l’estat, que unifiqui criteris i estableixi les bases i les condicions per poder fer el referèndum efectiu on tothom s’hi senti inclòs i on tothom accepti el resultat”, ha dit.

Segons Aragonès, aquesta és la proposta que ha de superar el blocatge polític i engegar un nou cicle polític: “Un nou cicle de proposta, de deliberació, de participació, de mobilització, de consensos i de resultats. Amb un acord que permeti traduir el gran consens sobre el dret a decidir en una proposta concreta d’Acord de Claredat que defensaré i ha de ser defensada davant l’estat. Una proposta de país. Amb voluntat inclusiva, però sense dret de vetos. Amb tota la força, tota la legitimitat i tota la confiança que això ens aporta.”

“Aconseguir els efectes d’una amnistia”

Ara, de nou, Aragonès vol portar el consens social sobre el dret d’autodeterminació a la taula de diàleg, d’on diu que ha de sorgir la manera de superar el blocatge del conflicte polític amb l’estat espanyol. El primer pas, ha dit, és la fi de la repressió, i ha reivindicat “alguns passos” assolits: “El primer és la recuperació de la llibertat dels presos i les preses polítiques i acabant pel compromís de desjudicialització que ha adoptat el govern de l’estat en l’última reunió de la taula de negociació. I que ha de significar un primer pas per aconseguir els efectes d’una amnistia.”

Aquesta formulació, “els efectes d’una amnistia”, l’ha repetit en diverses ocasions del discurs, i és una evolució de la reivindicació inicial d’una llei d’amnistia aprovada pel congrés espanyol que esborri totes les causes derivades del procés d’independència i que, segons Òmnium Cultural, afecta més de quatre mil persones. Amb tot, Aragonès no ha precisat si aquests “efectes d’una amnistia” serien totalment equivalents a una amnistia amb tots els ets i uts, o es limitaria a certs casos judicials.

T-Jove fins als 30 anys i bonificació de 100 euros pels infants escolaritzats

Abans, Aragonès ha detallat un paquet d’ajudes econòmiques de vora 300 milions d’euros per a pal·liar els efectes de la inflació i l’encariment del preu de l’energia que afecten les classes baixes i mitjanes. D’aquestes, en destaca una bonificació de 100 euros per les famílies que tinguin alumnes escolaritzats a l’escola pública o concertada entre Infantil 3 i 4t d’ESO, que es podrà desgravar a la pròxima declaració de la renda, o l’ampliació fins als 30 anys de la T-Jove, que fins ara era per a menors de 25 anys.

També ha anunciat un augment del 50% del bo social tèrmic de l’estat espanyol, un ajut per a pagar la factura energètica durant l’hivern, i ha remarcat l’ajut al lloguer de joves que ja va anunciar la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, la setmana passada. La subvenció, que pot arribar a 250 euros segons la renda i el preu del lloguer, va destinada als joves de menys de 36 anys que no han pogut accedir a l’ajuda del govern espanyol.

A banda, Aragonès també ha fet públiques mesures destinades específicament a l’encariment del preu de l’energia i la transició energètica, com ara una acceleració dels tràmits per als projectes de plantes i parcs de generació elèctrica renovable amb potència inferior a 5 MW connectats a la xarxa de mitjana tensió o subvencions per a projectes d’autoconsum energètic i per instal·lar sistemes automàtics d’encesa i apagada de llums en espais comuns. A més, ha anunciat una subvenció per la retirada de l’amiant dels edificis, i ha mencionat específicament que es desamiantarà tot el municipi de Badia (Vallès Occidental), especialment afectat.

Oïdes sordes a la insistència del TSJC d’imposar el 25% de castellà

Durant el discurs, Aragonès també ha fet referència a l’ofensiva judicial per imposar un mínim del 25% de castellà a l’escola catalana. Ha tret pit dels canvis legislatius pactats per ERC, Junts, PSC i Catalunya en Comú com a resposta a la sentència del Suprem espanyol que obligava a imposar el 25% de castellà, i que introdueix per primera vegada el castellà com a llengua del sistema educatiu català, però ha passat de puntetes al fet que el TSJC hagi obligat a mantenir l’ordre de fer el 25% de castellà en dos casos concrets.

“Hi ha qui està intentant reobrir el conflicte“, s’ha limitat a dir, i ho ha contraposat al consens que diu que té el model educatiu actual, pactat entre els socis de govern, el PSC i els comuns, però que durant el procés de tramitació va ser durament criticat per la CUP i entitats com la Plataforma per la Llengua. “Davant d’un consens així, és molt difícil tombar un model educatiu d’èxit, sense el qual no s’explica ni s’entén la Catalunya plural, diversa i inclusiva que ens desperta tant d’orgull”, ha dit.

El govern ha aprovat el nomenament de Jaeyeok Yoon Kang com a nou delegat de Catalunya a Corea del Sud durant els pròxims quatre anys. Kang ha estat seleccionat després d’haver participat en el concurs convocat pel Departament d’Acfers Estrangers, que ha comptat amb un jurat integrat per grups d’experts en l’àmbit internacional i de recursos humans. Llicenciat en arquitectura per l’Escola Superior d’Arquitectura i Tecnologia de la Universitat Camilo José Cela i diplomat en arquitectura tècnica per l’Escola Superior de Disseny Elisava, acumula set anys d’experiència laboral al país asiàtic, on ha treballat en unes quantes empreses especialitzades en matèria de planificació territorial i urbanisme.

També amb un màster en Arquitectura del Marc Espanyol de Qualificacions, Kang ha col·laborat amb el govern coreà en projectes urbans d’ajuda oficial al desenvolupament i de suport de polítiques urbanes i d’habitatge. Per altra banda, també ha dut a terme discussions amb ministeris, secretaries, municipalitats, ONG i institucions universitàries.

Encara en relació amb la seva trajectòria professional, el nou delegat del govern a Corea del Sud s’ha especialitzat en matèries com el desenvolupament i el disseny de polítiques, la gestió pública per al desenvolupament i el monitoratge de dades per mesurar l’efectivitat de les polítiques públiques a través de cursos impartits pel Banc Interamericà de Desenvolupament (IDB), l’Agència de Cooperació Internacional de Corea (KOICA) o l’Associació de Contractistes Internacionals de Corea (ICAK).

El balanç de mort en l’atac armat en una escola de la localitat de rus d’Ijevsk (regió d’Udmúrtia) ha augmentat fins a les disset, segons que han confirmat les autoritats russes, que han detallat que entre les víctimes hi ha onze menors d’edat i sis adults. Així mateix, hi ha vint-i-quatre ferits, dels quals vint-i-dos són menors.

L’atacant han estat identificat com Artem Kazantsev, un ex-alumne nascut el 1988. En el moment del tiroteig portava un passamuntanyes, roba negre i simbologia nazi, segons les agències estatals russes. Abans d’entrar a l’escola, Kazantsev va assassinar un guàrdia de seguretat. Després de l’atac es va suïcidar.

En l’escola número 88 d’Ijevsk hi estudiaven 982 alumnes i hi treballaven vuitanta professors.

Dues persones han localitzat el cadàver d’un home surant al riu Ebre al seu pas per Amposta. La troballa l’han fet dos estudiants de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació (Esardi, a l’alçada del castell de la capital del Montsià). Els Mossos d’Esquadra s’han desplaçat fins al lloc i han obert una investigació per esclarir les causes de la mort i la identitat de la víctima. Ara per ara no se sap si es tracta d’un suïcidi, d’una mort accidental o d’un homicidi. Tampoc no se sap si el cos ha estat arrossegat riu avall fins al punt on s’ha trobat.

La cantant colombiana Shakira anirà a judici a l’Audiència de Barcelona per sis delictes fiscals, segons que ha informat la jutgessa instructora. El passat juliol, la fiscalia va presentar el seu escrit d’acusació, en el qual reclama vuit anys i dos mesos de presó i una multa de 23,8 milions d’euros, una volta l’artista va refusar d’arribar un acord amb el ministeri públic.

La #jueza del #juzgado de #Instrucción 2 de #EspluguesDeLlobregat acuerda la apertura de #juicio oral a la cantante #Shakira por seis #delitos contra la #HaciendaPública @PoderJudicialEs

— TSJCat (@tsj_cat) September 27, 2022

Shakira és acusada d’evasió d’IRPF i d’impost de patrimoni entre el 2012 i 2014. La interlocutòria d’obertura de judici oral és ferma i la cantant ja no pot presentar cap recurs per intentar d’evitar de seure al banc dels acusats.

La quantitat defraudada a través d’uns quants paradisos fiscals és de 14,5 milions d’euros, que Shakira va pagar posteriorment a Hisenda.

Les famílies de rendes mitjanes i baixes que tinguin fills escolaritzats entre I3 i 4t d’ESO a l’educació pública i concertada podran bonificar-se 100 euros a la pròxima declaració de la renda. Ho anunciarà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el discurs del debat de política general, centrat en gran part a la inflació i l’encariment del preu de l’energia i en el qual ha anunciat un paquet d’ajudes amb un cost de vora 300 milions d’euros. A més de la bonificació de 100 euros per cada alumne escolaritzat, de la qual Aragonès no ha precisat en quins trams de l’IRPF s’aplicarà, també ha anunciat que a partir de l’1 de gener la T-Jove, el títol de transport públic de preu reduït que fins ara era pels menors de 25 anys, s’ampliarà fins als 30 anys. Fonts de presidència expliquen que aquesta mesura no és temporal, sinó que a partir d’ara ja quedarà establert així.

VÍDEO EN DIRECTE: Aragonès encara el debat de política general sota l’examen de Junts per la continuïtat del govern

La majoria de mesures econòmiques anunciades s’incorporaran al pressupost de l’any vinent, però n’hi ha dues que neixen de partides disponibles al pressupost actual, i que per tant es posaran en marxa enguany mateix. Una d’elles és un augment del 50% del bo social tèrmic de l’estat espanyol, un ajut per a pagar la factura energètica durant l’hivern, que se sumarà a la xifra ja prevista per a les famílies que ja en són beneficiàries –100.219 llars, segons fonts de presidència–, i que rebran entre 125 i 560 euros. El govern preveu que entre que les famílies facin la sol·licitud i els arribin els diners passaran tres mesos.

L’altra mesura que s’executarà durant el 2022 és l’ajuda al lloguer de joves que ja va anunciar la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, la setmana passada. L’ajuda, de fins a 250 euros segons la renda i el preu del lloguer, està destinada pels joves de fins a 36 anys que no han pogut accedir a l’ajuda del govern espanyol. Segons ja va anunciar Cervera, la subvenció serà del 20% de l’import de la renda de lloguer anual quan l’esforç per pagar-lo sigui igual o inferior al 30% dels ingressos. Si al lloguer hi ha de destinar entre el 30% i el 40% dels ingressos, l’ajuda serà del 30% de l’import de la renda; i si l’esforç suposa el 40% o més dels ingressos, l’ajuda serà del 40%. Estarà limitada a un màxim de 3000 euros anuals per habitatge i un mínim de 240 euros per habitatge, quan el resultat dels càlculs que determinen l’import sigui inferior a aquesta quantitat. Si hi ha més d’un jove que sigui titular del contracte de lloguer podran demanar l’ajuda de manera individual, i si més d’un se’ls assigna, la suma no podrà superar l’import mensual total del lloguer.

Ajudes per l’encariment del preu de l’energia

A banda, Aragonès també anunciarà algunes mesures que, ha dit, van destinades a pal·liar l’increment del preu de l’energia i a rebaixar l’ús de combustibles fòssils. S’ha compromès a accelerar a un màxim de sis mesos els tràmits pels projectes de plantes i parcs de generació elèctrica renovable amb potència inferior a 5 MW i que estiguin connectats a la xarxa de mitja tensió. També ha anunciat una línia de subvenció per a la retirada d’amiant i instal·lació de plaques solars d’autoconsum i una altra per a projectes de bioenergia (biomassa i biogàs).

En la mateixa línia, ha anunciat un reforç de la línia de subvenció per a projectes d’autoconsum de particulars, empreses i comunitats de veïns per a instal·lar fonts de producció d’energia renovable per l’autoconsum, que cobreixen vora el 40% del cost total de la instal·lació. També per a comunitats de veïns i empreses, ha anunciat una línia de subvencions per a instal·lar sistemes automàtics d’encesa i apagda de llums en espais comuns.

Divendres proppassat, es va fer públic que l’Ajuntament d’Elna anirà a judici arran de la decisió del ple de modificar el reglament municipal per reconèixer el dret dels regidors a fer servir el català, sempre que les seves intervencions i actes es tradueixin íntegrament al francès.

Paral·lelament, segons el Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT), hi ha almenys quinze municipis nord-catalans que també introduiran el català al reglament municipal com ja ha fet Elna, d’entre els quals hi ha Els Banys i Palaldà, Espirà de Conflent, Estagell, Formiguera, la Menera, la Tor de França, Pesillà de la Ribera, Portvendres, Ralleu, Sant Andreu de Sureda, Sureda, Tarerac, Trillà i Vingrau. Alguns d’aquests ajuntaments ja han rebut una carta d’amenaça del prefecte exigint que es facin enrere, i, segons fonts del SIOCCAT, alguns consistoris ja han reculat.

L’estat francès porta Elna als tribunals per haver reconegut l’ús del català 

Per la seva part, Rodrigue Furcy, prefecte del Departament dels Pirineus Orientals, justifica la prohibició del català adduint que l’article 2 de la constitució francesa diu que la llengua de la república és el francès. També argumenta que els tribunals francesos han considerat en diverses ocasions que és il·legal celebrar plenaris en una llengua que no sigui el francès.

El president del Consell, Ximo Puig, ha anunciat mesures per a combatre la incertesa econòmica i la inflació. En aquest sentit, durant el debat de política general, ha explicat que impulsarà una reforma fiscal que serà retroactiva des de l’1 de gener i beneficiarà més del 97% dels valencians. Aquesta reforma es fonamenta en tres mesures concretes.

En primer lloc, el Consell augmentarà en un 10% la quantitat exempta de tributació de tots els ciutadans, tot i que els que superin els ingressos de 60.000 euros mantindran el seu esforç fiscal. En segon lloc, s’aprovarà una nova tarifa autonòmica de l’IRPF, que entrarà en vigor aquest mateix exercici.

Segons que ha dit Puig, aquesta nova tarifa comportarà que les rendes de 10.000 euros s’estalviïn un 21% (94,5 euros), mentre que les de 20.000 i les 30.000 s’estalviaran un 7,3% (117 euros) i 2,2% (67 euros), respectivament. Aquells que sobrepassin els 60.000 euros mantindran les aportacions actuals.

Finalment, la tercera mesura, suposarà una ampliació de les deduccions i les bonificacions fiscals. Així doncs, totes les deduccions —com ara per fill, per arrendament d’habitatge, per família nombrosa i monoparental, entre altres— augmentaran un 10%.

Mesures contra la inflació

Pel que fa específicament a la inflació, el Consell aprovarà una deducció fiscal de 100 euros per a les hipoteques, sempre que la renda individual no superi els 30.000 euros i la tributació conjunta els 47.000 euros. D’altra banda, Puig també ha anunciat una segona mesura sobre el transport públic —metro, tramvia i autobusos de la Generalitat—, que serà gratuït per als joves de zero anys a trenta (1.553.000 ciutadans) entre el 9 d’octubre i el 31 de desembre.

Fomenta de l’ocupació

El president també ha dit que el Consell mobilitzarà 200 milions d’euros per a fomentar l’ocupació. En aquest sentit, el programa de contractació de joves augmentarà el 50% fins als 57 milions d’euros. Així mateix, el pressupost al suport a la contractació indefinida de col·lectius vulnerables es duplicarà fins als 26 milions. A més, es destinaran 12 milions en tallers d’ocupació per a joves amb dificultats per trobar feina i es crearà un pla —Pla Avalem Capacitats— per a treballadors amb diversitat funcional.

El jove de divuit anys i veí de la urbanització de Canet de Fals (Fonollosa) ha estat localitzat sa i estalvi a casa d’uns familiars de Tordera (Maresme). Els Bombers i els Mossos d’Esquadra el cercaven des d’ahir, quan la família va alertar el servei d’emergències que el noi, amb discapacitat intel·lectual, no havia tornat a casa. El dispositiu es va centralitzar des de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.

Les autoritats daneses i sueques han informat de fuites en els gasoductes Nord Stream, que són gestionats per Gazprom i connecten Rússia amb Alemanya. La primera fuita va ser descoberta ahir per part d’un avió F16 de l’exèrcit danès, que va fotografiar com el gas s’escapava del Nord Stream 2 a l’illa de Bornholm. Arran d’això, l’autoritat marítima va emetre una alerta i ha prohibit de navegar en un radi de disset quilòmetres.

D’altra banda, l’autoritat marítima sueca ha emès una alerta similar aquest matí després de detectar dues fuites en el Nord Stream 1. “Hi ha dues fuites, una dins de la zona econòmica de Suècia i una altra en la danesa. Les dues fuites són molt pròximes”, ha declarat el portaveu de l’autoritat a l’agència Reuters.

Ara per ara no se sap que ha causat les fuites. “Estem extremant la vigilància per evitar que cap vaixell s’acosti massa a la zona”, ha afegit el portaveu.

Ara fa uns mesos, arran de la invasió russa d’Ucraïna, Alemanya va decidir de no atorgar els certificats al Nord Stream 2 per a poder operar, mentre que el Nord Stream 1, després d’unes quantes excuses i amenaces del Kremlin, funciona sota mínims d’ençà de l’agost.

La policia local de Castelldefels, amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, va detenir abans-d’ahir un presumpte violador, segons que ha informat el cos. D’acord amb el comunicat, l’arrestat hauria agredit sexualment una dona al barri de la Pineda. D’altra banda, la policia ha informat també de la detenció divendres passat d’un presumpte maltractador que hauria agredit la seva parella en la residència que comparteixen.

A més, la Policia de Castelldefels va detenir el divendres, després de rebre un avís, a un presumpte maltractador que hauria agredit a la seva parella en la residència que comparteixen en el centre de la ciutat.

Ja n'hi ha prou de violència masclista.

— Policia de Castelldefels (@PLCastelldefels) September 26, 2022

Els Bombers han rescatat quatre excursionistes d’Israel a la Vall de Boí. Ahir a la tarda, el cos va rebre un avís per part dels serveis d’emergència israelians, que prèviament havien estat alertats per dos excursionistes israelians des del refugi de l’Estany Llong sobre els problemes que tenien dos excursionistes a l’estany de Contraix.

Un helicòpter amb un membre del GRAE es va dirigir a l’estany on es va trobar els dos excursionistes completament esgotats. Tanmateix, l’operació no es va acabar aquí perquè els rescatats van avisar sobre una altra parella d’israelians que també tenien dificultats muntanya amunt.

(2/3) Els rescatats avisen d'una altra parella israeliana que va per darrere d'ells, també molt cansada. L'helicòpter ja no pot pujar per mal temps. Descarrega #GRAE el més amunt possible i els trobem, també esgotats. Comencem a caminar amb ells en cap a estany Llong.

— Bombers (@bomberscat) September 26, 2022

Arran de les condicions, l’helicòpter tan sols va poder acostar una mica el GRAE, que finalment a peu va trobar a l’altra parella d’excursionistes també esgotats. El bomber els va acompanyar des d’allà fins al refugi d’Estany Llong, una caminada que va durar cinc hores, i finalment va comptar amb el suport de dos GRAE més de la Seu d’Urgell que van carregar l’equipatge i material dels excursionistes.

Un cop els efectius GRAE han donat assistència i avituallat a la parella, els han alleugerit el pes i els han acompanyat caminant fins al punt on tenien els vehicles #bomberscat i d’allà els han portat al refugi Estany Llong on han arribat al voltant de la una, després d’uns 5h. pic.twitter.com/twvQzhx6Z0

— Bombers (@bomberscat) September 27, 2022

El Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia ha informat que ha detingut el cònsol del Japó a la ciutat de Vladivostok, Motoki Tatsunori. En un comunicat, les autoritats russes han matisat que ha estat arrestat després de suposadament haver rebut “una compensació monetària a canvi d’informació sobre aspectes de la cooperació de Rússia amb països d’Àsia i el Pacífic“.

Així mateix, l’han acusat de lliurar informació sobre l’impacte de les sancions imposades per la comunitat internacional —especialment al territori de Primórie, del qual Vladivostok és la capital— arran de la invasió d’Ucraïna.

“Hem presentat una nota de protesta davant del govern japonès a través dels canals diplomàtics”, ha assenyalat el Servei Federal de Seguretat, que ha confirmat que Tatsunori ha estat declarat persona non grata i se li han donat quaranta-vuit hores per abandonar el país.

D’altra banda, el Ministeri d’Afers Estrangers rus ha citat a l’ambaixador japonès, Toyohisa Kozuki, per a protestar per les activitats del cònsol. Ara bé, el govern japonès ha convocat a l’ambaixador rus, Mikhail Galuzin, i ha exigit al Kremlin que es disculpi immediatament per la detenció.

“No hi ha absolutament cap prova que demostri que el personal en qüestió participés en activitats il·legals tal com afirma la part russa“, ha declarat el ministre d’Afers Estrangers japonès, Yoshimasa Hayashi.

 

Ara:

Diari Bondia:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Aquesta matinada la nau DART de la NASA ha aconseguit de xocar contra un asteroide, en la primera prova de defensa espacial que s’ha fet mai. L’objectiu era desviar la trajectòria de Dimorphos, el satèl·lit d’un sistema binari d’asteroides anomenat Didymos.

Don't want to miss a thing? Watch the final moments from the #DARTMission on its collision course with asteroid Dimporphos. pic.twitter.com/2qbVMnqQrD

— NASA (@NASA) September 26, 2022

Batejada “Double Asteroid Redirection Test” (DART) –és a dir, ‘prova de redireccionament d’un asteroide doble–, és la primera prova feta per la humanitat de canviar la trajectòria d’un altre cos celeste, amb la intenció de comprovar si és possible de desviar la trajectòria d’un asteroide perillós que pogués adreçar-se cap a la Terra, amb conseqüències catastròfiques. L’impacte s’ha esdevingut a les 23.14 UTC, la 1.14 hora catalana.

[VÍDEO] Missió DART: Protegir la Terra d’un possible impacte d’asteroide

 

La directora general de Joventut del govern i portaveu de Més per Mallorca, Marta Carrió, ha denunciat que una familiar seva ha estat víctima de discriminació lingüística a la clínica Miramar Juaneda de Palma. En aquest sentit, explica que el metge d’endocrinologia que la va rebre, ara fa tres dies, va escriure en l’informe: “Anamnesi interferida per barrera idiomàtica (contesta sempre en mallorquí).”

A més d'una falta de respecte a la nostra llengua, posar a l'informe mèdic que l'anamnesi és incompleta per mor d'una barrera idiomàtica, i fer-ne d'això un diagnòstic, és una negligència en tota regla i un perill per a la salut de la nostra ciutadania. Res a dir @juanedahosp? pic.twitter.com/OJeVncXUgJ

— Marta Carrió Palou (@MartaCarrio) September 26, 2022

L’anamnesi és el terme mèdic que fa referència a la informació que el pacient proporciona al metge durant l’entrevista clínica, per tal d’incorporar-la a l’historial de l’afectat. Aquesta informació és molt rellevant per a diagnosticar possibles malalties. Segons l’informe del metge de la clínica, aquesta transmissió d’informació no va ser possible per una “barrera idiomàtica”, és a dir, perquè ell no entenia el català.

En missatge a Twitter, Carrió ha denunciat que els fets són una falta de respecte al català, però sobretot una negligència mèdica que pot posar en perill la salut, en aquest cas de la seva familiar, però també en un altre moment de qualsevol altre ciutadà catalanoparlant.

L’afectada, que té un setanta anys, presentarà ara una queixa al servei d’atenció al pacient de l’hospitals i a l’oficina de drets lingüístics del govern. Per la seva part, la clínica, en un piulet, ha assegurat que ha obert una investigació interna per esclarir els fets i solucionar-los.

Des de 1917 ens dedicam a la salut de la ciutadania, i una cosa es manté des d’aquell moment: cuidar als nostres pacients i familiars. Hem obert una investigació interna per aclarir aquests fets i posar-hi solució de forma inmediata. Per favor, pots contactar amb nosaltres?

— Juaneda Hospitales (@juanedahosp) September 26, 2022

D’altra banda, el departament de comunicació de la clínica ha assegurat al Diario de Mallorca que “aquesta anotació no hauria d’haver aparegut escrita en l’informe […] és una nota d’ús intern que els metges comuniquen cada volta que atenen a un pacient que no utilitza la seva llengua principal.”

Així mateix, sobre l’atenció al pacient, la clínica afirma que el metge entén perfectament el català perquè fa molts anys que viu a les Illes. “La consulta es va desenvolupar sense problemes i el diagnòstic que va rebre la pacient és correcte”, afegeix.

L’estiu ha estat especialment problemàtic als boscos de Catalunya Nord, on s’han cremat 1.442 hectàrees, és a dir, mil més que no pas l’any passat, segons les dades facilitades per la prefectura i el consell departamental.

Els factors principals que expliquen aquest augment en les hectàrees cremades són la sequera, les onades de calor i els episodis de tramuntana. Cal recordar que tan sols el foc d’Òpol i Perellós (Roselló) va consumir més de 1.100 hectàrees. Enguany Catalunya Nord ha viscut gairebé tot l’estiu sota el risc greu d’incendi (105 dies).

De totes maneres, la part més optimista del balanç és que malgrat la duresa dels incendis, enguany el nombre de focs ha disminuït un 11%. Així mateix, també han baixat el nombre d’incendis accidental, que han passat de 174 ara fa un any a 108 (un 38% menys).