Vilaweb.cat

[RECULL FOTOGRÀFIC] Els moments previs del partit entre Catalunya i Veneçuela, en imatges

La selecció de futbol de Catalunya s’enfronta aquest vespre a Veneçuela a l’estadi de Montilivi en el primer partit de la catalana en dos anys. El combinat català no disputava un partit amistós des del 2016, quan va empatar a tres gols contra Tunísia, també a l’estadi gironí.

Vegeu un recull fotogràfic dels moments abans del partit.

The post [RECULL FOTOGRÀFIC] Els moments previs del partit entre Catalunya i Veneçuela, en imatges appeared first on VilaWeb.

Apple anuncia una targeta de crèdit pròpia i una alternativa a Netflix

La multinacional Apple ha presentat com a gran novetat una targeta de crèdit pròpia, que estarà disponible als Estats Units d’Amèrica aquest mateix estiu, així com una plataforma de continguts en directe o streaming de pel·lícules, series i documentals.

En el cas de targeta de crèdit, anomenada ‘Apple Card’, la multinacional s’ha associat amb el banc d’inversió Goldman Sachs i Mastercard per a crear aquest nou servir. Destaca per dues característiques. Una primera, que no té comissions ni interessos, sinó que es remunerarà l’usuari amb un 2% de la compra (3% si són productes Apple).

La segona que la targeta, vinculada al mòbil, no té número, codi de seguretat, data de caducitat o signatura, sinó que tot està emmagatzemat al mòbil. A més integrarà estadístiques financeres personals.

L’altra gran novetat és un servei de consum de continguts en directe i streaming, anomenat ‘Apple TV+’. El servei presenta continguts audiovisuals originals, que compten amb la participació, d’entre altres, de Steven Spielberg, Reese Witherspoon,Jennifer Aniston, Sofia Coppola o JJ Abrams. També ha presentat altres novetats com la introducción de revistes a Apple News o un servei de ‘streaming’ de videojocs (Apple Arcade).

The post Apple anuncia una targeta de crèdit pròpia i una alternativa a Netflix appeared first on VilaWeb.

Maragall proposa l’economista Miquel Puig com a número 3 d’ERC a la candidatura de Barcelona

El candidat d’ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, ha proposat l’economista Miquel Puig com a número 3 de la seva candidatura. La incorporació de Puig completaria els tres primers llocs de la seva llista, després que la setmana passada s’anunciés la incorporació del grup Nova i de la seva cap visible, la diputada dels comuns Elisenda Alamany, com a número dos.

La llista completa haurà de ser ratificada dissabte vinent en el marc del congrés regional que els republicans faran la capital catalana. Puig és un dels signants del manifest ‘Ernest Maragall, alcalde’, presentat a finals de gener i que apostava per postular la ciutat com a ‘capital de la llibertat i la democràcia’ davant el ‘creixement de l’extrema dreta i l’erosió de les democràcies’.

The post Maragall proposa l’economista Miquel Puig com a número 3 d’ERC a la candidatura de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Borrell titlla de desinformats els senadors francesos que donen suport a Catalunya

El ministeri d’Assumptes Exteriors, Josep Borrell, ha criticat el gest de quaranta-un senadors francesos de tots els grups amb representació, que van signar una petició a favor respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya. Segons el ministre socialista, aquest pronunciament revela ‘un nivell alarmant de desinformació’ d’aquests senadors sobre ‘la realitat espanyola, i en concret sobre Catalunya’.

Borrell ha fet aquestes declaracions després d’agraïr en nom del govern espanyol a l’executiu francès la resposta ‘ràpida i contundent’ davant del manifest ‘inadmissible’ dels senadors del país gal. El govern francès ha dit que ‘no li correspon interferir en procediments judicials en curs’ com el de l’1-O ni en la situació a l’estat espanyol. Així ho recull un comunicat fet públic pel ministeri d’Afers Estrangers que expressa la ‘plena confiança en la democràcia espanyola per dur a terme un diàleg polític pacífic, respectant la legalitat constitucional i l’estat de dret’ i recorda el “compromís’ del país amb ‘la unitat i la integritat d’Espanya’.

El secretari d’Estat per a la UE i l’ambaixador de França a Espanya s’han reunit avui al Ministeri d’Exteriors per ‘compartir el rebuig ferm’ al pronunciament dels 41 senadors, que formen part dels principals partits polítics francesos i que han denunciat ‘les repressions’ que pateixen ‘els representants polítics de la Generalitat empresonats o forçats a l’exili’. Al parer seu, la situació que viuen és ‘un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques’.

 

The post Borrell titlla de desinformats els senadors francesos que donen suport a Catalunya appeared first on VilaWeb.

El PSOE exhuma el Pacte de l’Abraçada amb Ciutadans

TEMA DEL DIA
Solemnitat.
L’any 2006, Pedro Sánchez i Albert Rivera van signar a la sala Constitucional del congrés espanyol l’anomenat Pacte de l’Abraçada, per a expulsar el PP i formar un govern PSOE-Ciutadans que no es va arribar a materialitzar mai. Va ser presentat amb tota solemnitat al vestíbul de l’ampliació del congrés espanyol, on hi ha un quadre de Joan Genovés, anomenat L’abraçada, que s’ha volgut presentar com a símbol de la suposada reconciliació de l’època de la transició. Les dues-centes mesures que incloïa no es van aplicar mai perquè va continuar governant Mariano Rajoy.

Però l’esperit del pacte no es va arribar a morir. Tot i que avui Sánchez i Rivera fan veure que no s’estimen, qui mana al PSOE, el valencià José Luís Ábalos, ha exhumat l’esperit del pacte com a instrument per a frenar la possible influència de l’independentisme al congrés espanyol. Ábalos, ministre de Foment i secretari d’organització del PSOE, ha dit sense embuts que després del 28 d’abril s’estima més pactar amb Ciutadans que no dependre del vot dels diputats independentistes. És una opinió que, venint de qui ve, no és cap estirabot de campanya, sinó una opció a tenir en compte. És l’opció que serviria per a dotar d’estabilitat a l’estat espanyol i tornar a l’ordre.

Tot i que la crispació de la campanya fa que sembli difícil, és una oferta més que viable per a donar estabilitat a Espanya. Il·lustres burgesos barcelonins ja s’hi han pronunciat a favor, que prou funciona a Lleida de fa anys i garanteix la paeria al PSC sense gaires ensurts. Per fer-se realitat, primer falta que el PSOE guanyi les eleccions i que, juntament amb Ciutadans, tinguin majoria absoluta. En segon lloc, falta que Albert Rivera es desdigui de la seva promesa de no governar amb el PSOE. Però això, si calgués, seria qüestió de segons, com s’ha vist amb el concert econòmic basc. Si és per a tocar poder, cap principi no li ho impedirà.

El gran perdedor d’aquest pacte seria el PSC, no perquè l’incomodi Ciutadans, com s’ha vist a Lleida, sinó perquè el fet que ho hagi defensat ara Ábalos barra la via electoral més productiva que tenien els socialistes catalans, que és la del vot útil. Amb l’argument de frenar la dreta, el PSC demana el vot útil de molts ciutadans de bona fe, però si aquests vots han de servir per a fer un govern del PSOE i Cs, aleshores s’ho poden repensar. I també és un avís per a Compromís: tot i que Ximo Puig està enfrontat amb Ábalos, els socialistes valencians podrien canviar de socis després de les eleccions. De manera que tant a Catalunya com al País Valencia, no és clar que un vot socialista serveixi per a aturar l’extrema dreta, sinó que pot servir per a emblanquir-ne un dels tres braços.

MÉS QÜESTIONS
Puig defensa el topònim de Castelló posant d’exemple Girona i Lleida.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat la denominació exclusiva en català de Castelló de la Plana, com passa amb Girona i Lleida, que no qüestiona ningú. En el cas de Castelló ha recordat que respecta el nom històric de la ciutat i ha negat que aquest canvi hagi de ser motiu de conflicte. El canvi de nom va ser aprovat pel Consell divendres passat. El consistori havia acordat de sol·licitar-ho amb l’aval de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua. Puig ha dit que és el nom de la ciutat de fa tres segles, mentre que hi ha ciutats que originalment tenien el nom en castellà. El president ha insistit que normalment totes les ciutats tenen el nom en un sol idioma oficial, encara que després la gent s’hi refereixi com vulgui: ‘Igual com passa amb Girona o Gerona i Lleida o Lérida’, ha dit. Tant el PP com Ciutadans han assegurat que això originarà un conflicte lingüístic, però Puig ho ha negat recordant que a les escoles s’ensenya català i castellà amb tota normalitat.

Aznar entrarà en campanya donant suport a Bonig a València. L’ex-president espanyol José María Aznar participarà dimecres a València en el seu primer acte pre-electoral per donar suport a la candidata a la presidència de la Generalitat, Isabel Bonig, i a la de la batllia de València, María José Català. L’acte, que es farà al complex de la Petxina de València, demostra que el PP pren el País Valencià com un dels objectius prioritaris per a impedir que es repeteixi el pacte del Botànic i recuperar el govern.

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca denuncia la censura de les juntes electorals. L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ha denunciat públicament les ordres de les juntes electorals de Palma i Manacor de prohibir les consultes populars sobre el model d’estat a Valldemossa i Artà, que podria fer-se extensiva a més municipis. Aquesta prohibició va en la mateixa línia que la persecució dels símbols en suport del dret de decidir i dels presos i exiliats polítics catalans dictada per la Junta Electoral espanyola, que addueix que s’ha de respectar la ‘neutralitat’ als edificis públics en període electoral. Els membres de l’Assemblea manifesten el suport als col·lectius que impulsen consultes populars, però discrepen del fet que permeti de triar solament entre monarquia i república. ‘La república espanyola –diuen– ha resultat tan hostil a la llibertat dels Països Catalans com les monarquies i les dictadures, tal com ho demostren les amenaces d’invasió militar que obligaren el president Francesc Macià a renunciar a la república catalana, o l’empresonament de Lluís Companys després de proclamar l’estat català.’ Pels independentistes mallorquins la solució no és canviar de règim a Espanya, sinó tenir un estat propi.

Europa demana al govern andorrà que apugi els salaris. El Comitè Europeu dels Drets Socials ha fet públiques avui les conclusions de l’informe presentat pel govern andorrà sobre els articles de la Carta Social Europea, vinculada als drets de treball. De les quinze disposicions que inclou l’escrit, n’hi ha tres què el comitè considera que no es duen a terme correctament. Són el treball nocturn, el dret dels treballadors a una remuneració suficient i el d’un termini de pre-avís raonable en el cas de cessament de la feina. El comitè conclou que la legislació no preveu explícitament cap examen mèdic obligatori previ a l’assignació d’un lloc de feina nocturn a una persona. Sobre això, el govern explica: ‘Cal tenir en compte que els serveis de prevenció aliens contractats per les empreses habitualment duen a terme aquestes revisions mèdiques.’ Per tant, considera que aquesta no-conformitat es podrà resoldre fàcilment fent una modificació del reglament. Sobre el dret dels treballadors a una remuneració suficient per a assegurar un nivell de vida digne, que la Carta desaprova, el govern assegura que les conclusions no mostren una imatge real de la situació actual, perquè el període de referència de l’informe va de l’1 de gener del 2013 al 31 de desembre del 2016, i no s’hi reflecteixen els augments del salari mínim interprofessional dels anys 2017 i 2018, aprovats per l’executiu, que han estat molt superiors a l’augment de l’IPC. Finalment, quant a la no-conformitat pel dret dels treballadors a un termini de pre-avís raonable en cas de cessament de la feina, el govern diu que té una ferma voluntat de continuar avançant per revertir aquesta desaprovació.

Andorra duplica el vot per correu a les eleccions del 7 d’abril. Les eleccions andorranes del 7 d’abril han despertat més interès entre els votants. Si més no, això diuen algunes xifres: el vot per correu s’ha duplicat en només quatre anys. Finalment, exerciran el dret de vot per correu 143 ciutadans. A les últimes generals van ser 77. De 149 sol·licituds, tan sols 6 han estat desestimades. Alguns votaran, a partir d’avui, en llocs tan llunyans com la Xina o el Canadà. La majoria dels sufragis per aquesta modalitat arriben d’Europa, que concentra més de la meitat dels vots.

LA XIFRA
9 de cada 10 afeccionats del València CF no volen abandonar Mestalla i canviar de camp, segons que ha explicat el president del club, Anil Murthy.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de març de 1892 es va reunir la primera assemblea de la Unió Catalanista a Manresa. Va ser l’encarregada de redactar les ‘Bases per a la Constitució Regional Catalana’, més conegudes amb el nom de ‘Bases de Manresa‘.

The post El PSOE exhuma el Pacte de l’Abraçada amb Ciutadans appeared first on VilaWeb.

Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla

Dins la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol hi ha, de tant en tant, alguns detalls que fan pensar que les coses no van bé per a l’acusació. Per exemple, quan el fiscal Javier Zaragoza es mossega les ungles. Quan passa això, vol dir que ho veu magre. I avui ha passat quan el primer testimoni de la jornada proposat per ell, un capità de la Guàrdia Civil que va coordinar els escorcolls del 20-S, ha patit, s’ha embarbussat i s’ha tornat tan evasiu i tan desmemoriat que el magistrat Manuel Marchena li ha hagut de cridar l’atenció. Zaragoza mossegant-se les ungles, mirant sense parpellejar, per damunt de les ulleres, adés el testimoni, adés Marina Roig, que ha dut el jove guàrdia civil, espigat, mudat i insegur, cap a un fangar. I allà, justament on el volia tenir Marina Roig, ha vacil·lat tant que els seus silencis i els seus ‘no ho recordo’ han estat les millors respostes per a corroborar que el factor de la violència era més una sensació (o un desig) seva que no una realitat contundent aquell dia davant el Departament d’Economia. Tant ell com el tinent coronel que ha comparegut a la tarda són dos dels testimonis més importants per a incriminar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, és a dir, per a fer valer el pla B de la fiscalia.

Aquest pla B consisteix a presentar la massa –no pas la gent, les persones, els manifestants, sinó la massa– com l’arma de la rebel·lió. Perquè les armes dels disset mil mossos d’esquadra ja es veu, després de la declaració de Trapero i la cúpula del cos, que no havien de servir pas per a imposar una declaració d’independència. I és clar que per a condemnar per rebel·lió o per sedició necessites que hi hagi violència o ús de la força, tumults, tal com ho requereix el codi penal espanyol. Els testimonis d’avui, el cap de la policia judicial que dirigia l’escorcoll a Economia i el cap del servei de seguretat de la Guàrdia Civil, havien de servir per a això.

El primer ha vingut amb la lliçó ben apresa, molt aplicat en les respostes, d’aquelles que ja vénen introduïdes en la pregunta del fiscal Zaragoza. Més que no un interrogatori, semblava una declaració a quatre mans. Tots els guàrdies civils que passen per aquí visiten camps semàntics pràcticament idèntics, que van més enllà del que havien exposat en els atestats policíacs que van fer o de les declaracions prèvies que havien fet a jutges instructors. Són conscients que té més valor això que es digui aquí que no allò que es va dir allà, si més no segons que ha recordat més d’una vegada Marchena. I per això és important, ara, en aquest moment del judici, de destacar molt més la violència de la gent, de la ‘massa’. Els porta a exagerar, i hi ha agents que ho fan amb més gràcia i fortuna que no uns altres. Els d’avui no s’hi han lluït pas.

‘Si haguéssim sortit, ens haurien trinxat’

El primer capità de la Guàrdia Civil anava bé, qualificant la concentració d’acte d’hostilitat insuportable, descrivint una gran passivitat i desídia de la intendenta dels Mossos d’Esquadra Teresa Laplana i descrivint Jordi Sànchez com el cap de seguretat in pectore de tota una mobilització convocada-consentida per ANC-Òmnium-Mossos. ‘L’interlocutor vàlid de la massa’, ha dit d’ell. Se suposa que és el mateix agent que va avisar un guàrdia civil que ja va testificar la setmana passada, que havia anat a detenir Natàlia Garriga, un alt càrrec de Vice-presidència, fent-lo desistir de portar-la a Economia perquè era ‘una puta bogeria’. Avui ha confirmat que va avisar que era ‘una bogeria’. I en què consistia aquella (puta) bogeria? En la gentada, a quarts d’onze del matí, cridant ‘fora les forces d’ocupació’, ‘votarem’, uns ‘crits coordinats de la massa’. Una percepció seva, i com que n’era conscient ha enfortit el relat revelant que era compartida per una agent dels Mossos que els va dir que si s’atrevien a sortir de l’escorcoll amb les caixes de documentació ‘us mataran’.

Li mancaven elements de violència, perquè els crits són crits, i són habituals en manifestacions i protestes de tota mena. N’ha trobat: una ‘allau’ que va fer tremolar la porta d’entrada del Departament d’Economia, fins al punt que van haver de córrer a sostenir-la de dins estant. L’ha situada a quarts de tres de la matinada. A aquella hora quedava a tot estirar un centenar de persones davant la conselleria, fins que els antiavalots dels Mossos van actuar amb contundència per fer-los fora. Potser fou aquesta l’allau de què parlava el testimoni. Ha estat prou imprecís per a fer confondre i transmetre la idea que l’allau va ser de la gentada aplegada durant hores, durant tot el dia que s’havia manifestat pacíficament. I encara ho ha reforçat amb una darrera impressió seva: no van ni tan sols provar de sortir de la conselleria: ‘Hi havia el risc que ens ataquessin.’ Encara més: ‘Si haguéssim sortit, ens haurien trinxat.’

Però quan ha estat el torn de Marina Roig, l’advocada de Cuixart, el capità C57393S i el seu relat s’han anat desfent com un terrosset de sucre. Roig ha fet un interrogatori antològic. Arrenca amb una sèrie de preguntes que palesen, novament, que hi va haver excessos i irregularitats en els escorcolls i les detencions del 20 de setembre. Marchena ha avisat Roig que no hi insistís, però ja ha estat dit, i tothom n’ha pres nota. I l’advocada continua amb un reguitzell de preguntes molt concretes i breus, sobre fets concrets dels quals ella ja té la resposta, i s’entén quina és. Vegeu-ne una mostra (vegeu l’interrogatori sencer ací), en què comença preguntant Roig.

—Recorda si a les sis o a les set de la tarda van venir els Mossos d’Esquadra de l’àrea d’escortes?
—No ho recordo.
—Recorda si l’inspector dels Mossos es va oferir a sortir per veure com estaven els vehicles de la Guàrdia Civil, i després en va informar?
—Buf… Hi va haver un moment a la tarda que potser sí. Nítidament no ho recordo.
—No li sona si a les onze del matí es va fer aquesta comprovació?
—No. Potser no hi era jo allà.
—Recorda si al vestíbul, a les onze del matí, un treballador de la conselleria es va posar a disposició per si necessitàveu res?
—Si necessitàvem res? Necessitàvem portar els detinguts però més enllà d’això…
—Va parlar amb la responsable de protocol?
—No ho recordo.
—Una noia alta amb cua i ulleres.
—No ho recordo.
—Només va parlar un cop amb Cuixart, a les 21.30. Quanta estona dura.
—No ho sé. Buf. No és una conversa gaire llarga, no arriba a una hora… Però no ho sé.
—Recorda si quan va parlar ell li va dir que desconvocarien la concentració?
—Buf. No ho recordo. Tampoc no recordo que la desconvoquessin, però no ho recordo.
—Durant la nit hi havia estones que el vestíbul era buit?
—No ho sé. Pot ser. No ho sé.

Aquest és el moment en què Zaragoza mossega amb més força l’ungla, caragolant-la i tot amb un moviment de cap. Intercanvia alguna paraula amb el fiscal Moreno perquè sap que la cosa no va bé. I efectivament acaba tallant-lo Marchena, avisant-lo que hauria de ser tan concret i precís com ho havia estat amb les preguntes del fiscal. En la represa s’ha acabat de diluir, el terrosset, quan Roig li ha demanat si sabia què havien dit Cuixart i Sànchez des de dalt del cotxe de la Guàrdia Civil (havien desconvocat la concentració): ’No ho sé. I quan li ha preguntat si sabia què havien dit poc abans des de l’escenari que hi havia instal·lat (havien demanat de desconvocar): ‘No ho sé.’

Pina topa amb Marchena

El testimoni ha estat desactivat, i semblava que Marchena i els magistrats n’eren conscients. Un testimoni renuent que no demostra res. Però el cap de seguretat del dispositiu del 20-S, que ha testificat a la tarda, ha sonat més convincent, més segur d’ell mateix, si més no. I s’ha tret de la màniga més retòrica de la que havia exhibit mai. L’advocat Jordi Pina n’ha alertat. El tinent coronel ha dit que els dos guàrdies civils que anaven fent torns davant la porta d’Economia no van cessar de rebre amenaces, ‘van ser humiliats, insultats i van llançar ampolles, i els van fer amb el dit el gest de tallar el coll, i els deien que aquesta nit la passareu aquí…’. Pina volia fer veure al tribunal que això no ho va dir pas en la declaració que va fer el 16 d’octubre a l’Audiència espanyola; volia saber què havia fet que se n’oblidés aleshores i ho recordés ara. Però Marchena no ho ha permès; de nou el magistrat evita que es pugui contrastar la veracitat i credibilitat d’un testimoni amb un document.

És la cerca insistent de la violència en uns fets que van ser una concentració multitudinària, persistent durant moltes hores, d’expressió de la indignació per un dispositiu policíac i judicial que era tot un assalt a la Generalitat. Hi ha en joc això: que aquella manifestació sigui considerada un delicte pel sol fet de produir-se, perquè s’hi va aplegar molta gent que protestava i que cap testimoni ni cap prova no han demostrat que agredissin cap agent ni cap membre de cap comitiva judicial. Necessiten la violència, perquè el sol fet que la comitiva judicial veiés, percebés, tingués la sensació que no podria sortir d’allà ha de menester l’ús de la força coordinada, planificada i executada multitudinàriament perquè prengui la forma d’un delicte. És això que té entre mans el tribunal.

VIST I SENTIT Marchena limita el contacte amb els familiars a la sala

A partir d’avui el protocol a la sala de vistes ha canviat. Fins ara, quan hi havia una pausa, sortien primer els acusats, de manera que podien saludar els familiars i amics que havien vingut a veure’ls i que els esperaven al cordó de seguretat que els separa del públic. Eren dos o tres minuts que aprofitaven per a una encaixada de mans, una abraçada breu però intensa i un intercanvi de quatre paraules. Però Marchena ha volgut canviar el criteri perquè la setmana passada va veure alguna cosa que no li va agradar. D’avui endavant, doncs, els darrers a desfilar són els presos; primer el públic se’n va de la sala i s’eviten així aquests pocs minuts de contacte. Aquest contacte es restringeix a cinc minuts o deu durant la pausa de l’hora de dinar, quan el tribunal permet als familiars de passar, de quatre en quatre, a trobar-se amb dos dels presos en la sala on dinen habitualment.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà arriba un dels testimonis més esperats, el del tinent coronel Daniel Baena, artífex i responsable de tots els informes del cos que han alimentat les causes contra al procés al Suprem i al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Ell va utilitzar precisament la informació que li van proporcionar els dos testimonis d’avui per a incriminar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per a demanar que els continuessin investigant per sedició, inicialment, i per rebel·lió, després. Baena tenia un perfil anònim a Twitter on insultava els independentistes. Es preveu que serà un testimoniatge tens i decisiu.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

The post Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla appeared first on VilaWeb.

El president de Mèxic exigeix a Espanya que demani perdó pels crims de la colonització

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha enviat una carta a Felipe VI en què li sol·licita que demani perdó pels crims comesos durant la colonització del país. Segons que explica el diari El País, la carta encara no té una resposta de la casa reial espanyola.

López Obrador assegura en aquesta carta que és l’única manera de completar la reconciliació entre l’estat espanyol i Mèxic. No obstant això, pot obrir una crisi diplomàtica entre ambdós països. Segons les fonts mexicanes que cita El País, les autoritats espanyoles no han encaixat bé la carta, però insisteixen que el text no està inspirat en el rancor.

Les mateixes fonts asseguren que la reconciliació va abordar-se durant la visita del president espanyol, Pedro Sánchez, a Mèxic fa dos mesos. També afirmen que Mèxic no demanarà cap indemnització a l’estat espanyol pels crims de la colonització, de la qual farà cinc-cents anys el 2021.

The post El president de Mèxic exigeix a Espanya que demani perdó pels crims de la colonització appeared first on VilaWeb.

‘El final de l’escapada’: així titulaven fa un any els diaris espanyols la detenció de Puigdemont

Avui fa un any els quioscs es despertaven amb Carles Puigdemont a les portades dels principals diaris generalistes de Catalunya i l’estat espanyol. El dia abans havia estat detingut a la frontera amb Dinamarca, a Slesvig-Holstein. L’acompanyaven Josep Alay, Josep Maria Matamala i dos mossos d’esquadra. Els diaris espanyols van abraonar-se a la notícia com un triomf, i així va quedar palès en les portades i en les editorials de tots ells.

‘El final de l’escapada’, titulava, per exemple, El Periódico. O El País, que amb un to més bel·ligerant deia que ‘la caiguda de Puigdemont liquida la farsa del govern a l’exili’. El Mundo optava per encapçalar amb un titular més curt: ‘Puigdemont, capturat’. I l’ABC, que escrivia ‘Alemanya acaba amb la fuga i la farsa de Puigdemont’ i assegurava al subtítol que la policia l’entregaria ‘abans de seixanta dies’.

The post ‘El final de l’escapada’: així titulaven fa un any els diaris espanyols la detenció de Puigdemont appeared first on VilaWeb.

Empreses nocives, ciutadans indefensos

El meu nom es Marc, sóc autònom i tinc 38 anys. Tinc un petit negoci on reparem i venem electrodomèstics, som tres persones. En els últims sis mesos l’empresa Endesa ens ha tallat la llum fins a 22 cops sense cap avís previ ni cap explicació. Un tall va durar un dia i mig, uns altres algunes hores i la majoria qüestió de minuts o segons. Suficient per haver de reiniciar ordinadors i pel xoc elèctric per aquests. Aquestes incidències a la pràctica són un munt d’hores perdudes amb les mateixes despeses de personal, lloguer i serveis (llum inclosa!). L’asseguradora si no hi ha danys materials, ens deriva a reclamar a la companyia.

Davant d’aquestes incidències continuades he cursat reclamació a la meva distribuïdora, Som Energia. Cal destacar l’amabilitat i facilitat d’aquesta cooperativa a l’hora de fer qualsevol gestió. La resposta d’Endesa tot i presentar els números de reclamació del SEU servei d’atenció al client, és no reconèixer els talls directament i com a norma. El segon pas és a través del servei d’atenció al consumidor on em responen que Endesa no sols no reconeix els talls sinó que no accepta la mediació. El Síndic de Greuges em deriva a la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya on també contacten amb Endesa que si reconeix 5 dels 22 talls. Posteriorment i amb el “raport” de l’alarma que certifica els 22 talls, Endesa sí que reconeix tots els talls, però s’excusa amb la legislació vigent per dir que tots ells són “errors normals” i que no tinc dret a cap compensació o descompte. L’últim recurs és anar a la justícia ordinària.

Els ciutadans paguem els serveis a preu d’or, seria just que com a mínim aquestes multinacionals, màquines de fer milions, tinguessin l’obligació de donar un bon servei i en cas de no poder fer-ho que el client no hi hagués d’invertir desenes d’hores en reclamacions inútils.

Aquest és el país que tenim on els ciutadans sempre som els últims de la cua en drets i serveis, però els primers en deures.

The post Empreses nocives, ciutadans indefensos appeared first on VilaWeb.

May admet que no té prou suport per aprovar a Westminster l’acord de sortida pactat amb Brussel·les

La primera ministra britànica, Theresa May, ha admès que ara per ara no té prou suports per sotmetre a votació al parlament britànic l’Acord de Retirada consensuat amb Brussel·les amb les garanties que la cambra l’aprovi.

‘Continuo tenint converses amb membres de la cambra per construir suports i portar a votació l’acord aquesta setmana i garantir el Brexit’, ha dit May durant una intervenció a la Cambra dels Comuns. ‘Si no podem, el govern va comprometre’s a trobar una majoria al voltant d’una via per avançar’, ha afegit la líder tory. Segons May, però, el millor camí és que el Regne Unit marxi amb un acord de la UE el pròxim 22 de maig.

El 22 és la data de sortida acordada pels líders europeus en concedir una pròrroga del Brexit amb la condició que l’Acord de Retirada obtingui primer la llum verda a Westminster.

Hi ha moltes vies per avançar, ha indicat May. Les alternatives al seu pla, ha explicat, passen o bé per trobar una altra fórmula que faci possible un Brexit ordenat o bé un segon referèndum. Amb tot, ha remarcat, ‘la qüestió principal continua sent la mateixa’.

‘Si la Cambra no aprova l’acord aquesta setmana i no està preparada per veure el Regne Unit marxar sense un acord voldrà dir que caldrà una pròrroga llarga, s’haurà de participar a les eleccions europees i no tindrem garanties d’un Brexit’, ha recordat.

Durant el torn de rèplica, el líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, ha acusat May ‘d’ignorar grans parts del país’ i ha fet referència a les mobilitzacions massives a Londres durant el cap de setmana demanant que s’aturi el Brexit de forma unilateral.

‘Ara que ha admès que no li surten els números, acceptarà que l’acord és mort i que és una pèrdua de temps donar la mateixa resposta per tercera vegada?’, ha reblat Corbyn sobre una possible tercera votació.

El camí marcat pels 27

Dijous passat, després d’hores de converses a Brussel·les, els caps d’estat i de govern dels 27 van acordar per unanimitat concedir una pròrroga curta del Brexit fins al 22 de maig amb la condició que la Cambra dels Comuns aprovi l’Acord de Retirada. Si per contra el vot és negatiu, recull el text de conclusions pactat pels 27, el Consell Europeu ‘accepta una pròrroga fins al 12 d’abril i espera que el Regne Unit comuniqui una via per avançar abans d’aquesta data’ perquè puguin considerar-la.

A efectes pràctics, demanen a Londres que digui abans del 12 d’abril si vol una extensió llarga -fet que implicaria que participi en les eleccions europees- o no.

En tot cas, els dos escenaris dibuixats la setmana passada durant la cimera europea donen per fet que hi haurà una tercera votació a Londres i que la data oficial de sortida del Regne Unit no és, per tant, el 29 de març del 2019, com estava previst fins dijous passat.

The post May admet que no té prou suport per aprovar a Westminster l’acord de sortida pactat amb Brussel·les appeared first on VilaWeb.

Els funcionaris de la Generalitat s’atribueixen els llaços grocs i acusen la JEC de coartar la llibertat d’expressió

Els funcionaris de la Generalitat agrupats en l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) han afirmat en un comunicat que els llaços grocs dels edificis públics no els posa el govern, sinó els treballadors en ús de la seva llibertat d’expressió. Per això consideren que la decisió de la junta electoral espanyola (JEC) de fer-los treure coarta aquesta llibertat. També creuen que el llaç groc és un símbol plural i transversal com ho són altres símbols de lluites col·lectives, i posen de relleu que, malgrat considerar-lo partidista, la JEC ‘no ha estat capaç d’imputar a cap partit la propietat’ d’aquest símbol. Això, al seu parer, indica que l’ordre de retirar-lo es dicta ‘amb plena consciència que és injusta i arbitrària’.

El col·lectiu Adic ha denunciat, de manera especial, l’actuació ordenada per la JEC a les escoles i els instituts de titularitat pública, espais on la llibertat d’expressió ‘hauria de ser un dels puntals de l’educació’.

A banda indiquen que, al seu parer, amb aquesta ‘actuació arbitrària’, la JEC pretén debilitar i fomentar la divisió interna a les institucions catalanes i al Govern. Finalment, els funcionaris demanen el suport de tota la ciutadania en defensa de les institucions catalanes.

The post Els funcionaris de la Generalitat s’atribueixen els llaços grocs i acusen la JEC de coartar la llibertat d’expressió appeared first on VilaWeb.

Novetats pels subscriptors de VilaWeb: llegir el diari sense publicitat o compartir amb dues persones més els beneficis de la subscripció

En arribar als catorze mil subscriptors, VilaWeb anuncia que ha pogut ampliar els serveis que els subscriptors tenen com a membres de la comunitat de lectors. Així, a partir d’ara, tots els subscriptors poden llegir el diari sense publicitat, tant en la versió web com en la versió mòbil, excepció feta de les portades respectives. Això tant pels subscriptors en la modalitat d’Adherits com en la modalitat Col·laboradors.

A més els subscriptors que han optat per la modalitat Col·laboradors a partir d’ara poden vincular dues persones al seu compte. Aquestes dues persones tindran tots els drets dels subscriptor mentre la persona que els regala el servei ho sigui.

Per a navegar sense publicitat només cal accedir a VilaWeb identificants com a subscriptors i punxar sobre el botó ‘sense anuncis’, tal i com indica aquest gràfic.

Si teniu cap dubte sobre aquesta qüestió o qualsevol altra, podeu posar-vos en contacte amb el servei de suport (per correu: suport@vilaweb.cat; al telèfon directe de suport, de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00: 689 34 44 37; al telèfon de tarda, de 14.00 a 18.00: 934 426 439).

 

Si no sóu encara subscriptors us en podeu fer des d’aquesta pàgina

A quins serveis tenen dret els subscriptors de VilaWeb?

Els continguts de VilaWeb, els articles i les opinions, són de lectura lliure per a tothom, sigui subscriptor o no. VilaWeb considera el seu deure fer arribar al màxim nombre de persones possible les seves informacions.

La subscripció és, doncs, lliure i respon a la voluntat de donar suport al diari i fer possible el seu creixement per arribar al màxim nombre de lectors possible. Això no obstant els subscriptors de VilaWeb tenen una relació especial amb la redacció i poden gaudir d’una sèrie de serveis extra. Són els següents:

Serveis que comparteix els Adherits i els Col·laboradors.

1. El diari de demà. Tots els membres de +VilaWeb poden llegir cada dia, a partir de les deu del vespre, el contingut del diari que la resta de lectors no llegiran fins l’endemà. El trobareu a la portada del diari en format web, en una placa titulada «El diari de demà».

2. Llegir el diari sense anuncis. Identificant-vos com a subscriptor, podreu llegir el diari sense publicitat. Podeu iniciar sessió introduint el correu electrònic i la contrasenya que heu escrit en el formulari d’alta.

3. Correu de la Nit i VilaWeb Paper. Cada dia a les deu del vespre (tret del dissabte) rebreu el Correu de la Nit. Aquest correu inclou els articles que es publicaran l’endemà i que vosaltres ja podeu llegir, a més de l’edició de VilaWeb Paper en format pdf, pensada per a ser impresa a casa o per a ser llegida en tauletes, mòbils o ordinadors. Aquesta edició no surt el dissabte ni durant el mes d’agost.

Podeu decidir si voleu rebre el Correu de la Nit o no. Us recomanem de rebre’l,  perquè també és el canal pel qual ens comuniquem prioritàriament amb vosaltres. Si per alguna raó no el rebeu i el voleu rebre poseu-vos en contacte amb suport@vilaweb.cat.

4. Xarxa VW. Podreu participar voluntàriament en aquesta xarxa social interna, on només hi ha subscriptors de VilaWeb. Funciona d’una manera semblant a Facebook, però no és pública ni accessible a ningú que no sigui subscriptor. Hi podeu posar comentaris, crear grups, enviar missatges, participar en xats i, en general, relacionar-vos lliurement amb la resta de subscriptors del diari. Per participar en la Xarxa VW, primer heu d’activar el vostre usuari. La primera vegada que entreu a la Xarxa VW, un botó us demanarà d’activar-lo i ja restarà activat sempre que ho vulgueu.

5. Comentaris a l’editorial i a les notícies. Podreu afegir comentaris propis a totes les notícies i articles. Tanmateix, aquests comentaris només els podran llegir els subscriptors i el públic general no els veurà, tret dels que es facin a l’editorial.

En el cas d’aquests comentaris a l’editorial, que pot llegir tothom, el director del diari pot decidir de no publicar-ne algun, especialment si falta al respecte a algú o bé tracta de temes que no tenen relació amb el de l’editorial. Es poden entrar durant les vint-i-quatre hores posteriors a la publicació de l’article.

6. Eina de favorits. Us permet de desar en un espai personal a la web els articles que trobeu interessants per recuperar-los quan vulgueu d’una manera senzilla.

7. Possibilitat d’obrir un bloc personal. Tots els subscriptors poden obrir un bloc personal, per a publicar-hi allò que consideren convenient. La responsabilitat sobre els apunts del bloc és de cada autor. Ací podeu veure els blocs actuals i una guia per a saber com funciona.

8. Podreu participar en actes exclusius per als subscriptors del diari, tant a la redacció com en espais públics. Els actes els anunciem per correu però també al diari. Generalment els transmetem en directe en vídeo, al qual tenen accés els subscriptors i prou.

9. Podreu obtenir descomptes a la botiga de VilaWeb.

10. Esteu convidat a participar en les Assemblees anuals de lectors de VilaWeb. Les Assemblees són reunions de la redacció amb els lectors que es fan en diverses ciutats dels Països Catalans durant la primavera.

Serveis exclusius per a Col·laboradors.

A més d’aquests serveis que són comuns als Adherits i als Col·laboradors, els Col·laboradors tenen dos serveis exclusius més:

11. Contacte per whatsapp amb el director del diari. Aquest contacte es pot sol·licitar en el moment de donar-se d’alta com a subscriptor o després escrivint un correu a  suport@vilaweb.cat.

12. Vincular dos comptes més a la subscripció. Els Col·laboradors poden vincular dues persones al seu compte. Aquestes dues persones tindran tots els drets dels subscriptors mentre la persona que els regala el servei ho sigui. Aquests comptes vinculats tindran el seu propi nom i password i funcionaran de forma independent, a tots els efectes.

The post Novetats pels subscriptors de VilaWeb: llegir el diari sense publicitat o compartir amb dues persones més els beneficis de la subscripció appeared first on VilaWeb.

Els Mossos detenen un CDR per no haver comparegut davant del jutge arran de la protesta al TSJC

Els Mossos d’Esquadra han detingut, per ordre del jutjat 3 de Barcelona, un veí de Santa Perpètua membre dels CDR per no haver comparegut a declarar davant la justícia després d’una citació per la protesta del 27 de setembre passat a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquell dia, un centenar de manifestants denunciaven la ‘petició desmesurada’ del fiscal de dos anys de presó per a tretze manifestants detinguts per una acció similar el 23 de febrer de l’any passat.

El jutge l’investiga per presumptes delictes de desobediència i resistència a l’autoritat, juntament amb dos manifestants més que tampoc no van comparèixer davant la justícia. Un d’ells ja va ser detingut i posat a disposició judicial el 12 de març.

L’organització Alerta Solidària ha fet una crida a concentrar-se davant la comissaria de Santa Perpètua i ha anunciat que el detingut es negarà a declarar davant del jutge perquè és una ‘justícia il·legítima imposada per la força’. També denuncien la participació dels Mossos en l’aparell repressiu de l’estat espanyol i el ‘silenci còmplice’ del govern independentista.

@Mossos Acaben de detenir en Norbert del #24TSJC per asseure's un matí a les escales del TSJC al costat de 100 persones per denunciar la injustícia de l'estat. https://t.co/rOYFfbE3VN#DecimSer Solidàries. pic.twitter.com/xw6xZxwCMK

— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) March 25, 2019

The post Els Mossos detenen un CDR per no haver comparegut davant del jutge arran de la protesta al TSJC appeared first on VilaWeb.

La Junta Electoral torna a renyar el batlle de Badalona per fer-se publicitat

La Junta Electoral de Zona de Barcelona ha tornat a renyar el batlle de Badalona, el socialista Àlex Pastor, i li demana que deixi de fer-se publicitat a través de la difusió de l’obra de govern per part de l’Ajuntament. Aquest és el tercer requeriment que rep Pastor en els darrers quinze dies i la Junta Electoral li recorda que el seu incompliment pot donar peu a responsabilitats administratives i penals.

El requeriment a Pastor respon una denúncia del PP i el Comú de Badalona, com anteriorment ja havia fet ERC, per la vulneració de l’article 50 de la llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) per la difusió a mesures endegades pel govern municipal a través del web municipal, xarxes socials, impresos publicitaris o megafonia.

The post La Junta Electoral torna a renyar el batlle de Badalona per fer-se publicitat appeared first on VilaWeb.

Barcelona, seu de la primera edició europea del Congrés Mundial de Zones Franques

Barcelona acollirà el mes de juny la primera edició del Congrés Mundial de Zones Franques, que es farà a Europa per primera vegada després de les edicions anteriors a Dubai i Cartagena d’Índies (Colòmbia). El congrés, que es farà entre el 26 i el 28 de juny al Palau de Congressos de Barcelona, implica la participació de més de 1.000 congressistes de 80 països i representants de zones franques d’arreu del món. L’esdeveniment coincideix amb la celebració a la capital catalana del SIL, la fira líder de logística, transport, intralogística i supply chain del sud d’Europa, l’eDelivery Barcelona Expo i l’InTrade Summit BCN, que engloba diversos actes relacionats amb el sector logístic.

The post Barcelona, seu de la primera edició europea del Congrés Mundial de Zones Franques appeared first on VilaWeb.

Demòcrates Valencians no es presentarà a les eleccions del 28-A

El partit Demòcrates Valencians, formació que defensa el valencianisme de centre, ha decidit de no presentar-se a les eleccions valencianes i espanyoles del 28 d’abril. Així ho ha avançat la formació en un comunicat en què ha explicat també que la decisió haurà de ser validada pel Consell Polític del partit en la reunió prevista el 7 d’abril a València.

L’avançament electoral decidit pel president Ximo Puig ha fet que no hagin pogut culminar una aliança amb Coalición de Centro Democrático. També destaquen que el fet que no s’hagi rebaixat el llistó electoral del cinc per cent per a accedir a les Corts complica més encara la participació democràtica.

La gestora electoral del partit ha decidit per unanimitat centrar tots els esforços de l’organització a les eleccions municipals i europees del 26 de maig vinent. ‘Com a municipalistes convençuts, començarem a estendre la nostra opció política en les eleccions municipals de maig. Valencianisme i centrisme són les nostres banderes’ assenyalen en un comunicat.

La formació de centre explica que fa temps que Demòcrates Valencians cerca la convergència amb altres opcions valencianistes. ‘El Poble Valencià mereix davant l’actual conjuntura política un valencianisme unit i fort, però el tacticisme d’uns i el personalisme d’altres encara ho fa impossible’.

‘L’objectiu del mig centenar de candidatures municipals el tenim a l’abast, més encara amb les recents creacions de les agrupacions Demòcrates de l’Olleria (Vall d’Albaida) i Torreblanca (la Plana Alta). A més, el llançament del nostre candidat a la batllia de Castelló de la Plana, Roger Mira, està assolint dia rere dia més suport i ganes d’implicar-se amb el nou projecte polític valencià que representa Demòcrates Valencians. Autogovern, consens i trellat, eixe és el nostre oferiment a tots els ciutadans d’esta terra’, conclou el comunicat.

The post Demòcrates Valencians no es presentarà a les eleccions del 28-A appeared first on VilaWeb.

Podem, a un pas de presentar-se amb Guanyem i ERC a Badalona

Podem Badalona és a un pas de sumar-se a l’acord preexistent entre Guanyem i ERC per concórrer plegats a les eleccions municipals del mes de maig en una llista que, ara per ara, només té clar el nom de Dolors Sabater com a candidata a la batllia. Es preveu que els pròxims dies els equips de campanya treballin en el detall de l’acord definitiu i després passi per les respectives assemblees.

En un comunicat conjunt, Guanyem i Podem asseguren que la voluntat d’acord és fruit del ‘moment d’emergència excepcional que viu Badalona, amb la presència de l’extrema dreta creixent a tot el país’. Tots dos partits criden a ‘deixar de banda les diferències i treballar de forma unitària amb aquesta coalició d’esquerres’ a la que no renuncien que s’hi afegeixi Badalona en Comú, que el darrer cap de setmana ha anunciat que aniran amb marca pròpia als comicis del 26-M.

A més, a través de les xarxes socials, han començat a posar distància amb Dolors Sabater, amb qui han governat entre 2015 i 2018, fins a la moció de censura del PSC, PP i Ciutadans. La candidata dels comuns a Badalona, Aïda Llauradó ha dit a Twitter que te ‘molt clar’ que el partit d’Ada Colau és qui millor fa front a la ‘dreta reaccionaria’ i ‘defensa els drets de la ciutadania des del municipalisme per sobre de la guerra de banderes’. El piulet l’ha acompanyat de dues fotografies. En una hi apareix ella mateixa amb Colau. En l’altra, un retall de premsa en el que Sabater critica el paper de Colau en determinants moments del procés.

Jo tinc molt clar qui defensa els drets i les llibertats, qui denuncia sense complexes la dreta reaccionària i qui, sobretot, treballa pels drets de la ciutadania des del municipalisme, posant a les persones per sobre la guerra de banderes: @AdaColau. https://t.co/whBGOsDeLq pic.twitter.com/p3MRB6EsmM

— Aïda Llauradó (@AidaLlaurado) March 24, 2019

The post Podem, a un pas de presentar-se amb Guanyem i ERC a Badalona appeared first on VilaWeb.

Comença el judici del ‘cas Maristes’ sense acord entre les parts

L’Audiència de Barcelona ha començat a jutjar avui a Joaquim Benítez, ex-professor de l’escola dels Maristes de Sants-Les Corts, acusat de quatre abusos sexuals a alumnes menors d’edat. Tot i que hi havia rumors d’un possible pacte entre les parts, finalment el judici se celebrarà normalment.

En les qüestions prèvies, el tribunal no ha acceptat com a prova el documental ‘Shootball‘, on Benítez admetia els fets. Els magistrats han acceptat que Benítez s’assegui al costat del seu advocat i declari en últim lloc. Abans, però, declararan les quatre víctimes, que ho faran a porta tancada, sense presència de públic ni senyal de vídeo institucional, i amb una mampara que els separa visualment de l’acusat. Benítez s’enfronta a penes d’entre 22 i 36 anys de presó.

The post Comença el judici del ‘cas Maristes’ sense acord entre les parts appeared first on VilaWeb.

El govern activa la ‘Finestra Brexit’ per minimitzar els efectes a les empreses catalanes

El govern ha activat un pla d’actuacions per a minimitzar els efectes de la sortida del Regne Unit de la UE per a les empreses catalanes que exporten, importen o tenen una filial al país. En una conferència de premsa al Palau de la Generalitat, els consellers d’Afers Estrangers i d’Empresa i Coneixement, Alfred Bosch i Àngels Chacón, han presentat la ‘Finestreta Brexit‘, que pretén sensibilitzar les empreses i preparar plans de contingència’.

Algunes de les mesures incloses seran l’assessorament personalitzat en la cerca d’alternatives i de nous socis en cas necessari, suport en la diversificació de mercats i jornades de formació arreu de Catalunya. En aquest sentit, Bosch ha assegurat que la feina del Govern és anticipar-se a les afectacions del Brexit al teixit empresarial.

La Unió Europea, preparada

Mentrestant, la Unió Europea està preparada per l’escenari cada vegada més probable d’un Brexit sense acord el 12 d’abril vinent. Segons un comunicat de la Comissió Europea fet públic avui, les mesures de contingència en tots els àmbits que es veurien afectats per una sortida abrupta del Regne Unit de la UE s’han completat.

La Comissió Europea recorda en el comunicat que si no es ratifica l’acord de sortida a Londres abans d’aquest divendres i acaba havent-hi un Brexit sense cap mena d’acord el 12 d’abril deixarà d’aplicar-se al Regne Unit tot el dret comunitari i no hi haurà cap període transitori, un fet que ‘provocarà importants pertorbacions’ als ciutadans i les empreses.

 

The post El govern activa la ‘Finestra Brexit’ per minimitzar els efectes a les empreses catalanes appeared first on VilaWeb.

Puigdemont demana un ‘informe legal independent’ per a comparar la decisió del tribunal alemany i la sentència del Suprem

El president Carles Puigdemont ha demanat un ‘informe legal independent’ a la Universitat de Berlín per comparar la decisió de Slesvig-Holstein sobre la seva euroordre i la futura sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre el cas de l’1-O. Segons que ha explicat el seu advocat Gonzalo Boye, esperen que l’informe estigui llest ‘mesos després’ que el Suprem resolgui el cas i que serà ‘important’ per poder ‘aportar-lo a futures instàncies’ judicials. Un equip liderat pel professor Florián Jessberger serà l’encarregat d’estudiar i comparar els casos en el marc de la llei europea i internacional.

D’altra banda, Boye també ha assegurat que esperen que ‘en les pròximes setmanes’ les autoritats belgues, que estan investigant el geolocalitzador al cotxe de Puigdemont a través de la fiscalia del Brabant Való, revelin ‘qui i perquè’ va seguir el vehicle en el seu viatge des de Finlàndia cap a Alemanya. ‘Donarà resultats i podrem saber moltes coses’, ha avançat Puigdemont durant la roda de premsa davant de la presó de Neumünster quan es compleix un any de la seva detenció a Schleswig-Holstein, a Alemanya.

Puigdemont ha recordat que la policia espanyola va fer un piulet el dia de la seva detenció assegurant que l’operació havia sigut coordinada pels serveis secrets espanyols i alemanys, però que després això ‘va ser negat en seu parlamentària’. En aquest sentit, espera que la resolució de la investigació belga ‘aclareixi’ qui va ser el responsable del seguiment. ‘Algú haurà de donar explicacions’, ha remarcat.

Recorda que l’acta d’eurodiputat la dóna el Parlament Europeu, no els estats

Puigdemont ha refermat que si és escollit eurodiputat, podrà aconseguir l’acta i gaudir de la immunitat parlamentària. ‘Les eleccions europees les convoca el Parlament Europeu i estan regides pel seu reglament, que és molt estricte’, ha dit Puigdemont. En aquest mateix sentit, ha subratllat que ‘l’acta d’eurodiputat la dóna el Parlament Europeu’, i que els estats membres tan sols comuniquen els resultats.

Puigdemont ha fet una conferència de premsa després de visitar la presó de Neümunster un any després del seu empresonament i hi ha donat un centenar de llibres d’autors catalans traduïts a l’alemany. Puigdemont va estar reclòs durant 12 nits en aquesta presó, del 25 de març al 6 d’abril del 2018, i ha decidit tornar-hi per fer un lliurament del centenar de llibres per a la biblioteca de la presó.

The post Puigdemont demana un ‘informe legal independent’ per a comparar la decisió del tribunal alemany i la sentència del Suprem appeared first on VilaWeb.

Pàgines