Vilaweb.cat

Maite Barrera, nova presidenta de Barcelona Global

Maite Barrera ha estat elegida avui presidenta de Barcelona Global per un període de dos anys, fins al 2024, després d’haver rebut la seva candidatura el suport del Consell de Supervisió i l’Assemblea General de Socis.

Ha estat presentada en conferència de premsa juntament amb Aurora Catà i el CEO de Barcelona Global, Mateu Hernández, que ha avançat que la institució ha donat comptes davant els socis del pressupost per enguany, de 2,5 milions d’euros, que suposa un 65% més que fa dos anys.

La nova presidenta ha fixat alguns dels reptes que resten: una fiscalitat més eficient, agilitzar els tràmits burocràtics, i millors infrastructures, entre les quals ha esmentat l’ampliació de l’Aeroport de Barcelon.

La nova executiva té quatre vice-presidents: el CEO de Flovo, Oscar Pierre, el president de SpainCap i cofundador d’Abac Capital, Oriol Pinya; el gerent de Jorcani i membre dels òrgans de govern de Puig, Daniel Puig; i el soci director i fundador d’Asabys Partners, Josep Lluis Santfeliu.

Aragonès i Sánchez se saluden a Barcelona en arribar als premis Pimes de Pimec

Els presidents del govern espanyol i de la Generalitat, Pedro Sánchez i Pere Aragonès, s’han saludat avui a la tarda en arribar al Camp Nou per assistir als premis Pimes de Pimec.

A les portes de l’estadi, Sánchez ha estat rebut per Aragonès, amb qui s’ha donat la mà, i pel president de Pimec, Antoni Cañete. Després han saludat la resta d’autoritats, entre elles la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyola, Raquel Sánchez; la batllessa de Barcelona, Ada Colau; la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, i el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i després s’han dirigit a la llotja del Camp Nou.

Els dos dirigents coincideixen en aquest acte després de la trobada la setmana passada entre el ministre de Presidència espanyol, Félix Bolaños, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, per mirar de desblocar les relacions entre els dos governs després del cas Pegasus i acordessin una trobada entre els dos presidents abans de les vacances d’estiu.

L’última vegada que van coincidir Sánchez i Aragonès va ser el mes de maig en la reunió del Cercle d’Economia, poc després de saber-se el cas d’espionatge, i tots dos es van emplaçar a reunir-se per abordar la qüestió.

Ford Almussafes cancel·la uns quants dies d’ERTO a la planta de motors

La direcció de Ford ha cancel·lat uns quants dies d’aturada de producció prevists dins de l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que és en vigor a la fàbrica d’Almussafes (Ribera Baixa).

En concret, en muntatge de motors, es cancel·len els dies d’ERTO previstos per al 30 de juny, l’1 i el 4 de juliol, començant el dia anterior per al torn de nit. En mecanitzats, es cancel·len dos dies d’ERTO previstos per al 2 i 3 de juliol, començant també el dia anterior per al torn de nit. Així ho ha traslladat avui l’empresa als sindicats en una reunió d’urgència de la Comissió Mixta de Seguiment de l’ERTO.

La direcció ha explicat que continuen els problemes en la cadena de subministraments de components, agreujades per la situació geopolítica a l’est d’Europa i el trànsit marítim. La fàbrica valenciana té en vigor d’ençà del març un ERTO que s’ha prorrogat fins al 31 de juliol, a causa de la inestabilitat del subministrament i del mercat. Durant les parades de producció, els treballadors perceben un 80% del seu salari.

El govern català enllestirà al juliol el projecte d’una candidatura individual dels Jocs Olímpics d’Hivern

La consellera de la presidència, Laura Vilagrà, ha avançat que el govern tancarà durant les setmanes vinents una proposta tècnica per una candidatura en solitari per als Jocs d’hivern que presentarà “de manera immediata”. Vilagrà ha assegurat, després de reunir-se amb alcaldies i consells comarcals del Pirineu, que “el territori constata de forma unànime que els Jocs són una oportunitat“. “Lamentem que no s’hagi formalitat la candidatura per al 2030, però seguim treballant per una candidatura quan sigui possible. Estem preparats i la presentarem al COE”, ha afegit.

Bernat Lavaquiol: “A Vilagrà li van caure els jocs sobre la taula i els va xutar endavant com una pilota”

Vilagrà ha afirmat que ara s’obre una altra etapa que té uns “tempos més llargs” per a la elaboració de la candidatura, i ha recordat que els marcaran el COE i el COI. El govern manté que “l’únic que té sentit és la candidatura catalana” i recorda que ja han sigut “flexibles”. “Ara toca una candidatura catalana, amb les proves externes amb la col·laboració amb un altre país, però en tot cas, una candidatura catalana”, ha conclòs la consellera.

Lambán perd els estreps amb Pau Gasol arran de la candidatura olímpica

Quant al procés participatiu al Pirineu, el govern manté el seu compromís ferm per establir quines són les prioritats del territori. Vilagrà ha destacat que els Jocs d’Hivern són “un accelerador per a les inversions al territori” i ha destacat el transport públic que arribi fins a la Cerdanya.

“Una posició lògica des del punt de vista territorial”

En aquest sentit, ha assegurat que el govern “ha mantingut una posició lògica des del punt de vista territorial i per posar el Pirineu al centre”. La consellera ha afirmat que els alcaldes i els consells comarcals del Pirineu li han demanat que el Govern “perseveri” en l’estratègia de les infraestructures i ha assegurat que el Govern les té presents “més enllà de la candidatura”.

Un jutjat admet la querella d’Òmnium Cultural pel Catalangate

El Jutjat d’Instrucció 21 de Barcelona ha admès la querella d’Òmnium Cultural pel cas d’espionatge Catalangate. És la primera que s’admet per aquest cas d’espionatge il·legal contra l’independentisme i ara el jutjat investigarà l’espionatge contra l’entitat presidida per Xavier Antich amb el programari Pegasus.

Òmnium va presentar el 2 de maig d’enguany la querella en representació de l’ex-vice-president de l’organització i portaveu, Marcel Mauri; de la responsable de l’àrea d’internacional, Elena Jiménez; i de la periodista i companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet; l’entitat vol demostrar la involucració il·legal de l’estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti d’encausar a tots els organismes i poders de l’estat implicats.

La querella, que es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa.

Un dels elements principals de la querella criminal és remetre una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a les autoritats luxemburgueses per investigar qui ha pagat i quant ha costat la compra i l’ús il·legal de Pegasus. Concretament, es demana que s’extreguin els moviments realitzats en els comptes bancaris d’NSO Group en el període 2016-2022 i se’n puguin identificar els possibles pagadors espanyols.

Tal com va assegurar el responsable empresarial de NSO Group, Shalev Hulio, en la seva declaració en el marc del procediment judicial instat per la companyia Whatsapp en un jutjat de Califòrnia, la contractació del programari és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme.

Ha estat admesa a tràmit la primera querella pel #CatalanGate. El jutge investigarà l’espionatge il·legal de l’Estat espanyol contra @omnium

No defallirem en la defensa als atacs a les llibertats individuals i col·lectives de l'Estat espanyol

— Òmnium Cultural (@omnium) June 27, 2022

Unes mesures contra la inflació que impliquen més despesa?

Dissabte el govern espanyol va decidir unes mesures que anomena antiinflacionàries, en un consell de ministres extraordinari. Unes mesures que tenen un nom molt cridaner, però que no sé si se’l mereixen, perquè el suposat fre de preus es limita a allargar les mesures aprovades al març, a limitar la bombona de butà i a aplicar un descompte en el transport públic… a partir del setembre. La resta de noves mesures van destinades a ajudar els més vulnerables. O això diuen, perquè és un ajut directe de només 200 euros per a assalariats, autònoms i desocupats de baixos ingressos, que es podrà sol·licitar durant el mes de juliol. Serà de pagament únic i en famílies amb una renda inferior a 14.000 euros.

També decidiren un augment del 15% a les pensions no contributives –jubilació i invalidesa– fins a final d’any. Fet i fet, significarà un augment de 60 euros mensuals fins a final d’any per pensionista.

 

Per tant, és més un paquet d’ajuts –molt minsos, tot sigui dit– per a amorosir el tràngol de la pèrdua de poder adquisitiu, que no pas veritables aturadors de la inflació. A propòsit d’això, cal esmentar la baixada de l’IVA de l’electricitat del 10% al 5%. Jo em pregunto si amb la pujada de preus dels últims mesos, amb el consegüent augment dels ingressos de l’impost que ja han entrat a Hisenda, no hem pagat amb escreix aquesta baixada que anuncien.

Algunes de les mesures del març em sembla bé que es prorroguin, però algunes altres, no. Per exemple, quin sentit té continuar donant 20 cèntims per litre de benzina a tothom? Són 20 cèntims que acabarem pagant entre tots, tinguem cotxe o no. Circulem o no. I ara, amb la vinguda en massa d’estrangers, no em sembla correcte que també hàgim de subvencionar el carburant dels turistes francesos i alemanys. El cas és que, entre el paquet de mesures de març i aquest, sumen uns 15.000 milions d’euros d’ajuts i rebaixes que pagarà l’estat, és a dir, tots nosaltres per la via fiscal. Són molts diners per a tan poca cosa. O no?

Per això, em va semblar encertada la definició que en va fer el professor Sala i Martín dissabte passat al FAQS. Va dir clarament que eren mesures inflacionàries, més que no pas antiinflacionàries, perquè fonamentalment apunten a fomentar el consum dels més vulnerables i a retallar impostos. I ambdues mesures acaben duent més dèficit. L’explicació no va caure bé a tothom. I ahir la batllessa de Barcelona va criticar les paraules de Sala la nit abans. La resposta no va trigar gaire. El professor li va etzibar una piulada que deia: “Ada Colau m’ha criticat avui al @vialliure de RAC1 per dir que les ajudes que proposa el govern contribuiran a la inflació. També ha criticat la meva hipocresia per no haver dit res quan es van rescatar els bancs. Com quasi sempre, l’alcaldessa s’equivoca. De fet, menteix.” I té raó. A Barcelona ja sabem molt bé de quin peu calça.

I falta un punt que em fa ballar el cap. Resulta que una part d’aquests ajuts s’han de finançar amb un impost que gravarà les elèctriques per tots els beneficis que han acumulat, a còpia de cobrar a preu de gas la llum obtinguda amb el vent o el sol. Recordeu que tota l’electricitat produïda es cobra al preu de l’últim quilowatt posat a la xarxa. Aquests “beneficis caiguts del cel” són els que es volen fiscalitzar, per repartir una mica el cost que tots hem hagut de suportar els últims temps. La reacció de les elèctriques ha estat molt dura, com era previsible. En nom seu, però sense esmentar-les, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va atacar la idea fa pocs dies. Tot desbarrant, va fer una desafortunadíssima comparació entre el tracte dels nazis envers els jueus i la pujada d’imposts. Bé, deien que aquest pas s’havia de fer ràpidament, però, de moment, es deixa per a primers de l’any vinent. Ja veurem com acaba la lluita entre el govern espanyol i el lobby d’empreses on més ex-ministres tenen en nòmina en els seus consells d’administració.

He volgut saber les opinions dels empresaris i he parlat amb Enric Rius, assessor financer i fiscal de la CECOT. D’entrada em diu: “Són unes mesures en clau política més que econòmica. Teòricament, diuen que van contra la inflació, però el que fan és repartir més diners, que no serviran per a res. Ni per a ajudar les famílies que ho passen malament, ni per a solucionar cap problema als autònoms. Què són 200 euros per un autònom –33,3 euros durant cada un dels sis mesos vinents– que està amb l’aigua al coll? Ah!, i només per als qui facturin menys de 14.000 euros anuals.”

Li pregunto per l’allargament de la carència dels crèdits ICO (pagar només els interessos) que s’acabava el 30 de juny i s’amplia sis mesos més. “És una mesura injusta, perquè és limitada a uns sectors, mentre que de gent que té dificultat per a tornar els ICO n’hi ha a tot arreu. Això no obstant, aquest allargament es limita als sectors que, segons ells, són més afectats per aquesta conjuntura, com l’agrari, el ramader, el pesquer i el transport per carretera. Només aquests? Insisteixo, ho veig molt injust. A mesura que vagin arribant al venciment els crèdits, moltes pimes i autònoms que es van trobar obligats a demanar-los per a sobreviure, no els podran tornar i ja veurem què passa.”

 

Justament aquest matí hem sabut que els preus industrials (IPRI) han pujat d’un 28,1% a Catalunya i d’un 43,6% a tot l’estat espanyol. Això és un fre a l’escalada, perquè les xifres són menors a les d’abril i l’augment mensual no arriba a l’1% en tots dos casos. L’energia continua pesant molt, si bé també va frenar al maig. El que ens diuen aquests preus, que equivalen als costs de les indústries, és que continuen creixent a un ritme molt fort, malgrat l’alentiment del maig, i que resta la incògnita de quants acabaran pujant l’esglaó següent, és a dir, cap als preus al consum.

De moment, sabem que hi ha una colla de sectors que tenen augments de preus superiors al 15% interanual, cosa que és una animalada. L’encapçala, amb un 33%, la metal·lúrgia, la fabricació de productes de ferro, acer i ferroaliatges. A les químiques i al paper pujaran al voltant del 25%. En la fabricació d’aliments i d’altres productes minerals no metàl·lics, al voltant del 15%, i la fusta arriba molt a la vora. El pitjor és que aquesta situació fa mesos que s’arrossega i no es veu un aturador clar, mentre duri la guerra d’Ucraïna.

L’IPRI ens dóna una pausa. Veurem quant dura. Sobre les mesures, jo també crec que és un pla pensat fonamentalment de cara a la galeria i que, al capdavall, ens costarà molts diners a tots plegats. I vull insistir amb els dubtes que tinc sobre com s’aplicarà finalment l’impost nou a les elèctriques. El temps ho dirà.

Les contradiccions de Sánchez i la hipoteca espanyola

Pedro Sánchez ha començat una cursa contra ell mateix en què el trofeu ja depèn molt poc d’ell. Tan sols ha de triar una recepta, dur-la fins al final i mirar si hi ha sort. Com tota l’esquerra espanyola, Sánchez té el progressisme massa hipotecat; en canvi, el progressisme és la recepta que ha triat per reviscolar. Després d’Andalusia, ha desoït les pressions dels barons més moderats del seu partit perquè encarés una gestió més patriòtica i grisa. Ha triat el replegament, el retorn al seu jo del 2018. En cosa de pocs dies ha fixat una reunió amb el president Pere Aragonès, ha canviat el to amb Catalunya i avui ja feia aquest discurs en una entrevista a La Vanguardia: “A aquest govern de coalició progressista ens colpegen perquè som un govern incòmode, perquè no oblidem per a qui governem, governem per a la classe mitjana treballadora i per als més vulnerables. Ens colpeja una dreta econòmica amb les seves terminals polítiques i mediàtiques, però no ens trencaran.”

La solució que ha triat el president espanyol per a la recta final, abans de les eleccions del 2024, és més personal que no pas de partit. La seva obsessió és guanyar les eleccions, passar davant del PP i que el PP més Vox no tinguin majoria absoluta. Per a sortir-se’n, sap que necessita sobretot quatre coses: primera, aguantar en les municipals de l’any vinent; segona, vampiritzar Podem; tercera, que el PSC torni a fer un bon resultat a Catalunya; i, quarta, repetir la raresa electoral de guanyar a Andalusia sense manar a la Junta, com va fer el 2019. Els primers gests indiquen que Sánchez mirarà d’enfortir-se a còpia dels seus socis. Ara els pot absorbir millor que no fa dos anys perquè els ha neutralitzats: només cal veure la paràlisi d’Unides Podem i la irrellevància d’Esquerra Republicana. Si la jugada li surt bé, després d’haver fet l’esquerrà podrà resituar-se en la centralitat una altra vegada, com ja va fer quan va ser investit, i convertir-se en una espècie de Feijóo que ja no tindria voleiant la mosca de Podem ni del diàleg.

Però el camí és ple d’entrebancs. La maniobra implica un tomb formal cap a l’esquerra que, ara com ara, Sánchez no té prou màniga ampla per aplicar. Fer-se el superheroi progressista li pot acabar esclatant als dits. La rigidesa de marbre amb què va fer ahir el seu discurs sobre la matança de Melilla és la millor expressió de la contradicció que l’acompanyarà fins al final del seu mandat: no li resta poder ni creativitat per a resoldre cap crisi sobrevinguda. Amb el to greu i la imatge enfosquida, el president espanyol va dir que l’intent de travessar la tanca en massa va ser “un atac a la integritat territorial del nostre país, i de manera violenta”. Va dir: “La gendarmeria marroquina va treballar coordinadament amb les forces i els cossos de seguretat de l’estat per a repel·lir aquest assalt tan violent”, i va centrar tot el discurs en els guàrdies civils ferits en lloc dels més de vint immigrants morts.

La col·laboració espanyola en la tragèdia, amb les imatges que mostren agents marroquins agredint immigrants al costat espanyol de la tanca de Melilla, seran una llosa complicada. Ja li han portat molèsties musculars a l’executiu, que s’han resolt amb Podem accedint a callar. Però, en cas de qualsevol mínima escletxa d’inestabilitat, Sánchez necessita duresa per a acontentar Europa i els Estats Units, i el nord d’Àfrica no pot ser un polvorí durant la tempesta energètica que s’albira. Si la crisi econòmica s’obre pas a la tardor amb la intensitat que apunten els pronòstics, Sánchez encara estarà més lligat de peus i mans a les exigències dels països nòrdics. Les insinuacions que ja ha començat a fer sobre l’augment de la despesa militar són un indici de com escanyarà Espanya la hipoteca econòmica i geopolítica que ha de pagar.

És cert que la contenció absent de Yolanda Díaz va ensorrant les perspectives de Podem. Però en l’esquerra del PSOE hi ha un reactiu d’indignació i revolta que és molt més perillós, escènicament, si entre les files i les bases del partit creix el ressentiment perquè el PSOE se’ls ha empassats. I no tan sols aquest ressentiment creixerà, d’ací a final de la legislatura, sinó que la inflació pot tornar a escalfar el malestar espanyol. A Catalunya, el distanciament tan profund que s’ha consolidat entre els votants i la classe política també pot ser una guspira si les coses empitjoren gaire.

Més OTAN
Stoltenberg avui amb la primera ministra sueca, Magdalena Andersson (fotografia: Stephanie Lecocq).

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat que l’OTAN multiplicarà les forces que haurà de desplegar en situacions d’alerta màxima. Seran 300.000 efectius, a partir d’ara. També ha dit que hi haurà més moviments a prop de la frontera russa per a apaivagar qualsevol somni de Vladímir Putin d’envair més països. Tots dos anuncis signifiquen un canvi important d’ençà del final de la Guerra Freda i una mostra més que la guerra d’Ucraïna no és cap anècdota, sinó un altre començament. Stoltenberg ho ha explicat abans de l’assemblea que a partir de demà aplegarà a Madrid representants dels trenta països que en formen part. La premsa espanyola, assedegada, fa dies que en parla prosaicament com d’unes dates en què Espanya serà el centre del món. En realitat, però, que l’augment del pes internacional d’Espanya no vagi acompanyat de cap augment del seu poder –sinó del tímid favor de l’excepció energètica provisional– indica més aviat que el deute que ha contret és massa gros, com dèiem més amunt.

El congrés espanyol avala definitivament l’ús medicinal del cànnabis

La comissió de Sanitat i Consum del congrés espanyol ha aprovat definitivament un dictamen que avala l’ús terapèutic del cànnabis i que crea les bases per a la futura regulació. Ara, el ministeri de Sanitat espanyol té sis mesos per redactar el text que permetrà d’ampliar els supòsits en què els metges poden receptar cànnabis, com ara tractaments contra l’esclerosi múltiple, convulsions vinculades a l’epilèpsia, el dolor crònic oncològic i les nàusees produïdes per la quimioteràpia.

El dictamen ha quedat aprovat amb els vots del PSOE, Podem, PDECat, PNB i Ciutadans. ERC i Bldu s’han abstingut perquè reclamaven un text més ambiciós i el PP i Vox hi han votat en contra.

La comissió ha actuat amb competència legislativa plena, de manera que el text no s’haurà de sotmetre al criteri del ple. La qüestió queda a mans ara de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, que depèn del ministeri de Sanitat, que cercarà l’encaix legal del cànnabis.

El dictamen permet que es puguin dispensar productes derivats del cànnabis en farmàcies comunitàries: “La dispensació de fórmules magistrals amb extractes o preparats estandarditzats de cànnabis s’ha de fer a partir de la xarxa de farmàcies del sistema de salut, amb preferència a les farmàcies hospitalàries i explorant l’alternativa de les farmàcies comunitàries que puguin reunir els requisits.”

Aquests productes hauran de ser receptats per professionals sanitaris, preferentment per especialistes que atenen les àries per a les quals es podrà receptar, que hauran de rebre formació específica sobre l’ús terapèutic del cànnabis.

Tornen a encausar Josep Lluís Alay, aquesta vegada per un suposat delicte de revelació de secrets

El jutge del cas Vólkhov ha citat com a investigats el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i un agent dels Mossos d’Esquadra, arran d’un informe de la Guàrdia Civil que adverteix que podrien haver incorregut en un delicte de revelació de secrets.

El titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ha citat per al mes de juliol Alay i l’agent Xavier M., davant la sospita que el policia podria haver-li filtrat informació reservada, abans d’un viatge, per comprovar si hi havia controls específics en contra seu. El jutge va obrir una peça separada, després d’una anàlisi de la Guàrdia Civil dels missatges del telèfon d’Alay.

Segons la Guardia Civil, el fet que Alay li preguntés al mosso per aquests controls demostra que el cap de l’oficina de Puigdemont en tenia coneixement “perquè algú li havia dit” que existien aquest tipus de requisitòries dictades per interès policíac o judicial, per això consideren no seria la primera vegada que rebia aquest tipus d’informació confidencial. L’agent hauria remès a Alay una captura de pantalla, que segons la Guàrdia Civil semblava ser d’una base policíaca, ja que figurava el número utilitzat pels Mossos per assignar-los als expedients, confirmant que no tenia requisitòries pendents. Segons la Guàrdia Civil, dels missatges intervinguts entre Alay i el mosso se’n desprèn un ús d’informació reservada, mitjançant l’accés a fitxers policíacs, la qual cosa podria constituir un delit de revelació de secrets.

La fiscalia demana quatre anys de presó per a Neus Truyol, cap de Més per Palma

La fiscalia demana una condemna de quatre anys de presó per a Neus Truyol, cap de Més per Palma i regidora de Model de ciutat, habitatge digne i sostenibilitat, per un suposat delicte mediambiental, segons que informa Europa Press. L’investiguen per la seva etapa com a presidenta d’EMAYA, companyia municipal de l’aigua, per una suposada omissió de les funcions que va provocar el vessament d’aigües fecals a la badia de Palma. També està encausada l’ex-gerent d’EMAYA, Inma Mayol, a qui li demanen tres anys de presó, i un tècnic de l’empresa, per qui la fiscalia vol una condemna de dos anys.

El febrer de 2020 Truyol ja va declarar que era fals que no hagués actuat per a resoldre el problema dels vessaments i va defensar que es van gestionar adequadament els fons del cànon de sanejament. A més, va dir que l’àrea de Medi ambient de l’ajuntament va aprovar un pla de sanejament que deia que calia una nova depuradora pel Coll d’en Rabassa, que havia d’impulsar el govern espanyol.

Avui, un cop coneguda la petició de quatre anys de presó, Truyol ha criticat en un comunicat que s’encausi a “qui més ha fet per reverir” els vessaments d’EMAYA a la badia de Palma, i ho contraposa amb els governs de les últimes dècades, de qui diu que no van fer les inversions adequades per a arreglar estructures de sanejament deficitàries.

També reivindica que durant el mandat anterior, època per la qual la investiguen, van començar a tancar platges quan es produïen vessaments per a protegir la salut pública, i diu que està sorpresa de l’acusació tot i les proves i documents que ha aportat. Segons ella, els documents demostren “de manera contundent” que va treballar per a solucionar els vessaments.

Truyol diu que la investigació va començar “per motius que no tenen res a veure amb el medi ambient“, i que la denúncia la va fer una persona “vinculada a la dreta que discrepava del decret de posidònia”, aprovat pel govern de les Illes el 201.

El govern municipal, presidit pel batlle José Hila, ha expressat el suport a Truyol i a la resta d’encausats, i ha fet costat a la tesi de la regidora que va fer més actuacions que mai per a frenar els vessaments. Per això, diuen que afronten el procés judicial “amb tranquil·litat i confiança”.

Actuacions per a aturar els vessaments

Al comunicat, el govern de Palma detalla que amb Truyol com a presidenta d’EMAYA durant el mandat anterior es va netejar el col·lector d’aigües pluvials de la platja de Palma després de vint anys. Segons que diuen, l’ajuntament va recuperar el cànon de sanejament i van posar en marxa projectes com el tanc de laminació i el col·lector interceptor, dues accions que -diuen– han reduït en un 90% els tancaments de les platges de Can Pere Antoni i Ciutat Jardí.

També reivindiquen que durant el mandat actual s’han executat les obres del tanc i el col·lector, s’ha tancat el finançament per a la construcció de la nova depuradora amb la signatura del conveni, i s’ha acceptat la construcció d’una canonada d’aigües fecals per a protegir la posidònia.

L’ajuntament diu que EMAYA no té competències per a construir la canonada d’aigües fecals i la nova depuradora, i ha defensat les gestions per a revertir els vessaments, que diuen que són causats perquè la depuradora data dels anys setanta i hi ha una mateixa xarxa de clavegueram per a aigües fecals i aigua de pluja.

Els influenciadors de l’estat espanyol podran tributar com a empreses per evitar que se’n vagin a Andorra

Hisenda ha decidit que els influenciadors duen a terme activitats empresarials i no professionals. Així ho estableix una consulta vinculant (V0773-22) que analitza la qüestió. Això suposa una interpretació avantatjosa, en un intent de retenir aquests contribuents davant de la fugida a Andorra.

La doctrina estableix que “la producció de vídeos i la prestació de serveis fotogràfics […] encara que siguin realitzades per una persona física per compte propi i a títol individual, a l’efecte de la classificació a l’Impost sobre Activitats Econòmiques no es consideren activitats professionals, sinó que es consideren activitats empresarials”.

L’Agència Tributària espanyola va posar al focus en els influenciadors que han anat a Andorra. Ha intensificat els esforços d’ençà del 2021 – quan es va saber el canvi de residència fiscal del  Rubius a Andorra -, per trobar els que simulen residir a l’estranger i vigila de prop un cens de diversos milers d’aquests contribuents. A aquest efecte ha posat en marxa tot un entramat d’anàlisi d’aquests contribuents a partir de les eines de Dades massives que utilitza la Unitat Central de Control de Patrimonis Rellevants.

Stoltenberg evita de posicionar-se envers la cobertura de l’OTAN sobre Ceuta i Melilla

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha evitat de valorar si Ceuta i Melilla estan cobertes pel paraigua de l’Aliança Atlàntica en cas d’atac i ha recordat que la hipotètica aplicació de l’article 5 depèn del Consell de l’Atlàntic Nord i és una decisió política.

Stoltenberg s’ha limitat a dir en compareixença de premsa que l’article 6 ja estableix l’abast territorial de la clàusula de defensa col·lectiva, però ha evitat al·ludir de manera específica al cas de les dues ciutats autònomes, que en principi Espanya sí que considera cobertes perquè entén que és responsabilitat de cada aliat establir-ne els límits geogràfics. El Tractat de l’Aliança Atlàntica garanteix la protecció dels membres de l’OTAN quan l’atac tingui lloc a Europa o a Amèrica del Nord, cosa que en principi deixaria fora Ceuta i Melilla, que s’ubiquen a territori africà. També inclou els territoris insulars que se situïn al nord del Tròpic de Càncer, cosa que sí que garanteix, per exemple, la protecció de les Illes Canàries.

Alhora, el cap de l’OTAN ha assenyalat avui que correspondria al Consell, l’òrgan executiu de l’aliança, de determinar en un moment donat la validesa de la invocació de l’article 5 i que aquest aspecte seria, en tot cas, una decisió política dels trenta estats membre.

El TC anul·la la delegació de vot de Lluís Puig al parlament a instància del PSC

La sala segona del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha anul·lat avui la delegació del vot al Parlament de Catalunya del conseller de Cultura i actual diputat de Junts Lluís Puig, exiliat a Bèlgica d’ençà del 2017. Arran d’un recurs del cap del PSC, Salvador Illa, el tribunal anul·la l’acord de la presidenta de la cambra, Laura Borràs, del 25 de març de l’any passat que admetia la sol·licitud de Puig de delegar el seu vot.

També anul·la l’acord de la mesa de l’endemà, que confirmava la delegació de vot. Segons el tribunal, els dos acords van vulnerar el dret del PSC i altres diputats a exercir funcions representatives i dels ciutadans a participar en els afers públics per mitjà dels seus representants.

La mesa del parlament tractarà la decisió del TC durant la reunió de demà a les 9.00, abans de començar el ple de la tarda, segons fonts de la presidència del parlament citades per l’agència ACN.

Fins ara, el vot de Puig havia estat delegat a l’ex-portaveu parlamentària i actualment consellera Gemma Geis. Ho va decidir la mesa, presidida per Laura Borràs, al començament de la legislatura, el mes de març de l’any passat, en un canvi de criteri respecte de la legislatura anterior, en què la mesa va retirar la delegació del vot als exiliats quan van decaure les euroordres.

Però aquella decisió fou polèmica, per l’abstenció de Jaume Alonso-Cuevillas –aleshores secretari segon de la mesa–, que va adduir que hi podia haver un conflicte d’interessos pel fet d’haver estat el seu advocat. Aquell gest, i la posterior entrevista amb VilaWeb rebutjant els actes de desobediència que considerava estèrils, li van costar el càrrec. Per això caldrà veure ara quina posició mantindrà Borràs.

En una entrevista a VilaWeb a començament d’any, Puig parlava de la possibilitat que el TC anul·lés la delegació del seu vot. I deia: “Si la resolució del recurs d’empara obligués judicialment a no acceptar la meva delegació de vot, suposo que en algun moment o altre la mesa, molt a disgust, hauria d’acatar el TC.”

Avui, el conseller, a través de les xarxes socials ha denunciat que s’ha tornat a vulnerar els drets dels votants i que “gràcies a Salvador Illa i el PSC, la repressió segueix endavant”.

Gràcies a @salvadorilla i els @socialistes_cat, la repressió segueix endavant. El @TConstitucionE segueix amb la seva postura. Els drets de les persones que ens van votar tornen a ser vulnerats https://t.co/tocKCxlMyg

— Lluís Puig i Gordi CxR (@LluisPuigGordi) June 27, 2022

L’audiència espanyola arxiva la causa per finançament il·legal contra Podem

L’audiència espanyola ha arxivat la investigació pel suposat finançament il·legal de Podem. El magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6, ha dictat una providència que acorda el sobreseïment i l’arxivament de la causa. D’aquesta manera, es deixa sense efecte les diligències d’investigació acordades arran de l’ordre rebuda en el mateix sentit per part de la secció tercera de la Sala Penal de la mateixa audiència, i tal com havia demanat la fiscalia.

Segons fonts de la causa consultades per Europa Press, hi ha la possibilitat que l’instructor reactivi el procediment per a investigar altres delictes econòmics o que ho faci el Tribunal de Comptes. La sala ja va donar la raó la fiscalia en un recurs anterior que va suposar de limitar les indagacions per a verificar el relat de l’ex-cap de la intel·ligència veneçolana, Hugo Carvajal i als testimonis assenyalats per ell. En aquest cas, no van centrar-se en noms propis com els fundadors de Podem Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa, Jorge Lago i Ariel Jerez.

Les diligències inicials de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) estaven centrades a verificar el que es reflectia en els documents entregats per Carvajal, en què s’explicava, entre més qüestions, que el president veneçolà, Nicolás Maduroa, va abonar l’any 2018 uns 142.000 dòlars a Bescansa, Jerez i Lago per a idear un ‘disseny polític comunicacional’ per la petroliera estatal PDVSA.

Carvajal està pendent del seu procés d’extradició als Estats Units, que es va reactivar el passat 9 de setembre, quan va ser detingut per la policia espanyola durant un operatiu conjunta de la DEA estatunidenca en un pis de Madrid.

El govern espanyol reitera l’agraïment al Marroc i diu que cal protegir la frontera

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha agraït la tasca de la policia marroquina durant l’intent de salt multitudinari de la tanca de Melilla, divendres passat. Hi va haver una quarantena de morts, amb una actuació molt polèmica de les autoritats marroquines i per la connivència que van tenir de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Si el president espanyol, Pedro Sánchez, va lloar la gestió del govern marroquí, ara l’ha lloada Rodríguez, malgrat la incomoditat de Podem, socis de govern amb el PSOE. La portaveu ha dit que calia “protegir la frontera i vetllar per la integritat” de l’estat i, concretament, de les ciutats de Ceuta i Melilla. “S’agredeix la frontera d’Espanya, que és agredir la frontera europea”. “Convé marcar bé on és el problema, i és que hi ha màfies que provoquen aquestes situacions tràgiques”, ha afegit Rodríguez, i ha reblat: “Vull aprofitar el compromís del govern de vetllar per la nostra integritat per a reconèixer la feina dels cossos i forces de seguretat de l’estat i també la col·laboració de les forces de seguretat del Marroc.”

Pedrades, empentes i gasos lacrimògens: la brutalitat mortífera de la policia marroquina a Melilla

En la conferència de premsa posterior al consell de ministres d’avui, també han demanat unes quantes vegades per Melilla a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, de Podem, que no ha respost a cap de les preguntes que li han fet sobre la qüestió. Rodríguez s’ha avançat cada vegada i ha dit que seria ella qui les respondria. Montero, aparentment, hi ha estat d’acord.

#EnDirecto | La ministra portavoz impide a Irene Montero responder a la pregunta de un periodista sobre lo ocurrido en la valla de Melilla: "Si le parece a la ministra de Igualdad responderé a todas las cuestiones relacionadas con la valla" pic.twitter.com/kC9pnJhNYQ

— Europa Press (@europapress) June 27, 2022

Fonts d’Unides Podem han justificat que Montero no hagi respost dient que calia respectar els espais, i que si no havia contestat és perquè era al palau de la Moncloa, segons que informa l’agència ACN. Les mateixes fonts diuen que el posicionament de Podem és clar i que la ministra no té problema d’expressar-lo en un altre lloc.

Avui, Unides Podem ha registrat una proposició no de llei al congrés espanyol en què exigeix d’obrir una investigació independent de manera immediata sobre el salt a la tanca de Melilla per a esclarir els fets, que qualifica de tragèdia humana.

Argimon es mostra preocupat per l’augment de la covid coincidint amb les vacances

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, s’ha mostrat avui preocupat per l’augment de la covid les últimes setmanes i com afecta l’atenció mèdica, sobretot l’hospitalària, durant l’estiu, a causa de les vacances dels sanitaris. Per això, ha demanat a les persones grans i vulnerables que duguin mascareta en llocs tancats i mal ventilats i als casos lleus que no vagin al CAP, sinó que prenguin antitèrmics i es quedin a casa, sense ni tan sols fer-se un test covid. Argimon s’ha mostrat especialment preocupat per l’ocupació de les UCI, que gairebé s’ha doblat, passant de vint-i-tres a quaranta-sis en tres setmanes, i en els pacients a planta amb covid, que s’han d’aïllar i obliguen a tancar altres llits, cosa que dificulta la gestió dels centres.

Argimon ha admès que les variants BA4 i BA5 ja són el 60% dels casos, però segurament arribaran al 100% en poques setmanes. Tot i que són més transmissibles en principi no semblen més greus. També ha explicat que el 50% dels virus que circulen actualment a Catalunya són de covid i, per tant, és molt probable que les persones amb símptomes lleus com mal de cap i aixafament tinguin covid. Per això ha dit a la població que tingui símptomes lleus que no cal que es faci un test perquè molt probablement donarà positiu.

El precedent de la BA.5 a Portugal: pocs crítics, però més morts

Innovació per a hàbits saludables

El conseller ho ha dit durant la presentació del Repte CIMTI 2022 per la promoció d’estils de vida saludable. El Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI), la Fundació Leitat i la Conselleria de Salut promouen cada any l’acompanyament de projectes innovadors en diversos camps de la salut. Enguany es fixaran en innovacions tecnològiques que millorin la motivació i l’adherència dels pacients als hàbits de vida saludables i evitin el tabac i l’alcohol, el sedentarisme, el sobrepès i l’obesitat, l’alimentació saludable, el descans o el benestar emocional.

El repte es divideix en dues temàtiques: les solucions tecnològiques d’acompanyament per als pacients i les que fomentin entre els sanitaris la formació en aquest àmbit. Les propostes es poden presentar fins l’11 d’agost i grups d’experts escolliran un màxim de cinc projectes que rebran assessorament tecnològic, clínic, legal, econòmic, de comunicació i formació. A més, podran accedir directament al CIMIT de Boston per fer seguiment del projecte.

D’ençà del 2017 s’han presentat cinquanta-un projectes, dels quals cinc han pogut treure productes al mercat, han tingut un impacte sobre 350.000 persones, s’han creat setanta-sis llocs de feina altament qualificats i s’han destinat 4,2 milions d’euros a projectes. Cada projecte obté uns 85.000 euros en serveis.

Durant l’acte de presentació del nou repte s’ha fet balanç de dos projectes que han rebut suport del CIMTI en anys anteriors. Un d’ells és el de l’empresa Goodgut, que ha creat un test bacterià per detectar malalties intestinals com el càncer colo-rectal o la síndrome de l’intestí irritable. A través de certs marcadors de la microbiota intestinal, el test, combinat amb l’anàlisi de la sang en femta aconsegueix reduir un 20% els falsos positius i per tant també les colonoscòpies posteriors per confirmar la malaltia, cosa que també redueix les llistes d’espera, la pressió assistencial i aporta 4,7 milions d’euros d’estalvi pressupostari. L’altre projecte és el d’ACASA, que promou l’atenció domiciliària a la dependència mitjançant la tecnologia i la coordinació entre serveis socials i sanitaris.

Lentitud de l’AEMPS

Preguntat per la lentitud de l’Agència Espanyola de Medicaments en aprovar tractaments, Argimon ha lamentat aquest retard que justament perjudica Catalunya, capdavanter en recerca biomèdica en diversos camps. A més, ha tornat a demanar un nou sistema de finançament autonòmic per pagar aquests nous tractaments, sobretot en oncologia.

El Departament de Cultura obre la convocatòria d’ajuts per compensar les pèrdues per les tempestes de Sant Jordi

El Departament de Cultura obrirà demà el termini per optar als ajuts per compensar les pèrdues per les tempestes de Sant Jordi. La quantia total és de cent mil euros i són subvencionables els danys materials que van patir els llibres, les carpes i les taules de les parades que el temporal va convertir en inutilitzables o bé que es consideren danys substancials. Els danys es compensaran d’acord amb les despeses d’impressió, adquisició o lloguer dels béns que es van fer malbé. Es podran demanar fins el 12 de juliol.

Per poder optar a l’ajut, s’ha de disposar de la llicència o l’autorització d’ocupació de l’espai públic del municipi on s’ubicava la parada de venda de llibres; acreditar els danys materials que fan inutilitzables o substancials dels llibres, les carpes i les taules que no hagin estat coberts ni parcialment ni total la pòlissa d’assegurances.

Només es podrà presentar una única sol·licitud per empresa. Finalment, han donats d’alta en el cens de l’impost sobre activitats econòmiques i els llibres han de disposar d’ISBN i número de dipòsit legal, excepte en el cas de llibres usats o dels vells.

La policia espanyola reforça els controls als passos de frontera catalans arran de la cimera de l’OTAN

La policia espanyola ha reforçat la vigilància en els passos de frontera catalans arran de la cimera de l’OTAN per evitar l’entrada de “grups antisistema i lluitar contra la immigració il·legal”. A les comarques gironines, es fan controls a la Jonquera (Alt Empordà) i també a Puigcerdà (Cerdanya). Aquí, la policia hi ha desplegat efectius d’una de les unitats especialitzades del cos, la Brigada de Resposta Contra la Immigració Clandestina (BRIC), que s’activa amb motiu de trobades d’alt nivell com la que es farà a Madrid.

A les antigues cabines del Pertús (Vallespir), els policies aturen els cotxes i els inspeccionen a consciència. D’ençà de dimecres passat, quan es va engegar el dispositiu, ja s’han fet disset detencions; la majoria, a persones a qui els constaven requeriments judicials.

L’Observatori Contra l’Homofòbia va registrar més discriminacions que mai l’any passat

El 2021 va ser l’any amb més incidències per LGBTI-fòbia a Catalunya registrades per l’Observatori Contra l’Homofòbia des que va començar a recollir-les en informes anuals el 2015. En concret, se n’han registrat 284, un increment del 50,3% en relació amb 2020 (189 casos), però també un increment del 77,5 % si es compara amb l’any 2019 (160 casos), de manera que no es pot atribuir l’increment en relació amb l’any passat per l’excepcionalitat del confinament. Gran part de les incidències LGBTI-fòbiques registrades es van produir durant els mesos d’estiu, arribant a un pic de 48 al juliol. Justament, l’alarma social per les creixents agressions físiques contra persones del col·lectiu LGBTI van portar a convocar una mobilització multitudinària de rebuig.

Testimonis del sexili: el drama d’haver-se’n d’anar de casa per fugir de la LGBTI-fòbia

És el que es desprèn de l’informe Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya 2021 presentat avui. Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori, ha exposat que l’informe constata que la LGBTI-fòbia és present en tots els contextos de socialització humana, i ha explicat que l’entitat treballa amb la fiscalia de delictes d’odi per a denunciar la LBGTI-fòbia que s’expressa a través de les xarxes socials. “Les dades ens permeten de llegir la realitat, però darrere dels números hi ha persones”, ha afegit Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori.

L’informe apunta que l’agressió verbal és el tipus de discriminació més registrat (28,5%), amb 81 casos. En segon lloc, les mostres d’odi i exaltació (17,6%), amb 50 incidències, seguides de les agressions físiques (17,3%), amb 49 casos, la majoria de les quals s’han produït a la via pública i en altres espais públics. A continuació, les situacions d’assetjament i de tracte inadequat (13%), amb 37 incidències i les amenaces (8,5%), amb 23 incidències. Per últim, el dret d’admissió (2,1%), amb 6 incidències.

En termes generals el col·lectiu d’homes gais continua sent el que més incidències reporta, arribant aquest any al 70,3%. Un punt que destaca de l’informe és precisament que el percentatge de les incidències registrades pel col·lectiu trans ha augmentat, sobretot en referència a les dones trans, igual que en el cas de persones no binàries o bisexuals i asexuals.

En el cas del col·lectiu trans la major part de les afectacions les han patit dones trans (12,3% d’incidències), prou superior a la dels homes trans (3,4% d’incidències). Per l’Observatori Contra l’Homofòbia la diferència pot explicar-se per la dificultat més gran i menor oportunitat laboral per a les dones trans, més exposició a situacions d’assetjament i discriminació i més visibilitat corporal.

A continuació, s’han registrat 19 incidències de dones lesbianes (8,1%), seguit de 7 incidències de persones que s’identifiquen com a bisexuals (3%). A la categoria d’altres, hi ha 6 incidències distribuïdes entre les persones no binàries (4), heterosexuals (1) i asexuals (1). Finalment, aquest any 2021 també s’ha registrat 1 incidència del col·lectiu intersexual (0,4%).

Rodríguez ha valorat que l’augment generalitzat de les incidències té a veure, d’una banda, amb el fet que hi ha més coneixement del recurs de l’OCH i menys naturalització de les agressions. De l’altra, però, també té a veure amb el fet que hi ha més violència una extrema dreta que la legitima.

Toc d’atenció a la conselleria d’Igualtat

Durant la conferència de premsa, el president de l’Observatori, Eugeni Rodríguez, ha recordat que les dades de l’informe són les recollides per l’entitat i ha considerat que hi ha feina per fer per part de les administracions. D’una banda, ha celebrat la feina feta amb Interior i, de l’altra, ha lamentat que la conselleria d’Igualtat i Feminismes “no ha fet els deures”.

“És difícil que la persona sàpiga quin és l’itinerari possible per denunciar davant de l’administració”, s’ha queixat. Alhora, ha afirmat que els recursos que destina el departament són “ridículs” i ha demanat una campanya perquè es desplegui la llei 19/2020 i l’Organisme d’Igualtat de Tracte i No-discriminació.

El govern espanyol aprova la llei trans, que reconeix l’autodeterminació de gènere

El Consell de Ministres espanyol ha aprovat avui en segona volta la llei trans, que reconeix l’autodeterminació de gènere. El projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI elimina els requisits actuals -dos anys d’hormonació i un informe mèdic- per canviar el sexe al DNI.

El text estableix que n’hi haurà prou a presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin setze anys o més. Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l’orientació sexual de les persones.

De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar una malaltia el fet de ser trans, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis. Ara, una vegada fet el canvi de registre, s’oficialitza en un mes, de manera que tot el procés dura quatre mesos. El canvi es pot revertir en un màxim de sis mesos. Després d’aquests sis mesos qualsevol reversió requerirà la intervenció d’un jutge.

Dels catorze anys als setze el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, mentre que dels dotze a catorze requerirà directament la intervenció del jutge. Els menors de dotze anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.

Una novetat que incorpora la norma, en relació amb el text aprovat en primera volta, és el reconeixement del dret de persones trans migrants a canviar el sexe dels seus documents expedits a l’estat espanyol si al seu país d’origen no tenen garantits els seus drets com a persones trans.

Polèmica amb la norma

Una part del moviment feminista recela de la norma i s’oposa a l’autodeterminació de gènere perquè considera que “esborra a les dones” perquè permetria que un home pogués canviar el sexe registrat per a entrar en espais reservats a dones, com ara vestuaris, presons de dones, quotes a les llistes electorals o equips femenins. El moviment transfeminista nega aquesta possibilitat i recorda que quinze països del món han regulat l’autodeterminació de gènere sense que això hagi suposat cap problema a les dones cis (no trans).

Feminisme i drets trans: algunes claus per a entendre la polèmica

El Consell General del Poder Judicial espanyol també va posar traves a la llei trans amb un dictamen crític al text que deia que discriminava les dones cis. També demanava d’elevar a divuit anys l’edat mínima per sol·licitar el canvi de sexe al registre.

El ministeri d’Igualtat espanyol ha incorporat algunes modificacions en el text arran de l’informe, que és preceptiu, però no vinculant, però no ha modificat els aspectes centrals de la llei. Igualtat va criticar que la tardança del CGPJ en emetre’l va retardar l’aprovació de la norma, que es va aprovar en primera volta fa un any.

Altres elements de la norma

Un altre dels elements és la legislació sobre persones intersexuals, persones que neixen amb trets biològics masculins i femenins alhora que dificulta classificar-lo en un dels dos gèneres. Prohibeix que se li mutilin els genitals que consideren que no encaixen amb la resta de trets biològics i reconeix el dret que els pares no les hagin d’inscriure en un dels dos sexes reconeguts.

El text també estableix que les parelles de mares lesbianes o bisexuals poden tenir la consideració de mares biològiques davant l’administració independentment del fet que estiguin casades. Fins ara es veien forçades a fer un procés d’adopció.

La llei estableix un sistema de multes per prevenir actes de discriminació. Van entre 200 i 2.000 euros per infraccions considerades lleus com serien els insults o missatges discriminatoris, entre 2.001 i 10.000 per infraccions greus com excloure la contractació d’algú per ser LGTBI o obstruir una inspecció. Les sancions per a conductes molt greus van dels 10.001 als 150.000 euros per negar l’accés a béns i serveis com per exemple el lloguer d’un pis per raons discriminatòries per l’orientació sexual.

Pàgines