Vilaweb.cat

Les portades del dimarts 20 de novembre de 2018

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

‘Interconnectats’, nou número de la revista Mètode

En qui estat de desenvolupament es troba la intel·ligència artificial? Pot arribar a ser una màquina tan intel·ligent com un ésser humà? Substituiran els robots la mà d’obra humana a escala global? Es veuran les relacions personals afectades per les xarxes socials i la companyia robòtica? Està la societat humana preparada per a tots aquests trasbalsos?

El número de tardor de Mètode «Interconnectats. Màquines i humans davant el segle 10101» tracta de donar una panoràmica general del món de la robòtica i la intel·ligència artificial des del punt de vista de sis experts en el seu camp. Obre el monogràfic l’investigador del CSIC Ramon López de Mántaras, que ens resumeix els avanços de la intel·ligència artificial des que fou plantejada als anys seixanta i els reptes que encara queden. Per la seua banda, l’expert en xarxes neuronals artificials Joan Serrà aborda la qüestió de les propietats poc intuïtives que aquestes presenten en els processos d’aprenentatge profund, mentre que el professor de l’Escola Politècnica de Lausana José del R. Millán ens parla de les interfícies cervell-computadora. Endinsant-nos més en l’aspecte de la robòtica, Eiichi Yoshida, de l’Institut Nacional de Ciència i Tecnologia de Japó, fa una repassada històrica a l’evolució dels robots humanoides, mentre que l’expert en robòtica humanitària Raj Madhavan ens parla de les aplicacions positives que poden tenir els robots en la societat. Per últim, la investigadora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial Carme Torras explora com la ciència-ficció ha tractat i segueix tractant possibles escenaris d’interacció entre humans i robots.

Aquest número dedicat a un segle XXI que escrivim en codi binari ha estat coordinat per Ramon López de Mántaras i Carme Torras. L’art de la portada i de les pàgines interiors ha estat confeccionat per un artista molt especial: The Painting Fool, un programa d’intel·ligència artificial originalment creat pel catedràtic britànic en Creativitat Computacional Simon Colton. Aquesta selecció d’imatges d’acompanyament ens dona l’oportunitat de comprovar les capacitats i l’eclecticisme d’una entitat per a la qual la definició de programari sembla quedar-se curta.

Llig l’article sencer al web de Mètode

QUÈ ÉS MÈTODE?

Xarxes socials i companyia robòtica

La invenció d’internet i la irrupció dels telèfons mòbils han propiciat l’aparició de les xarxes socials, un fenomen gens fàcil de preveure fa tan sols un parell de dècades. Com tampoc ho era que els robots sortissin de l’àmbit estrictament laboral per donar pas als anomenats robots socials, que cada vegada veurem més en entorns quotidians: assistint persones amb discapacitats i persones grans, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, com a guies en fires i museus, actuant com a companys de joc de joves i adults, i, fins i tot, exercint de mainaderes i mestres de reforç.

«Les noves tecnologies informàtiques i robòtiques incideixen en el cercle social i de relació entre les persones»

Les tecnologies informàtiques i robòtiques representen un pas més en la transformació social que va començar amb la revolució agrària i va continuar amb la revolució industrial, però hi introdueixen una diferència qualitativa. Ja no es tracta merament de mecanitzar feines pesades i repetitives al camp i a les fàbriques, o que els electrodomèstics alliberin temps que les persones puguin utilitzar de manera més creativa i plaent. La diferència és que aquestes noves tecnologies incideixen en el cercle social i de relació entre les persones, és a dir, entren en l’esfera de les emocions i dels sentiments.

Això fa aflorar un seguit de qüestions ètiques que no tenia sentit plantejar per a altres tipus de màquines. Per exemple, una persona malalta podria creure que el robot que la cuida es preocupa realment pel seu benestar i delegar-li totes les decisions. O un nen podria pensar que el seu company robòtic és un veritable amic. Un ordinador portàtil de feina sabria quan i on l’usuari ha estat més productiu i podria compartir aquesta informació amb altres dispositius per optimitzar-ne el rendiment o bé per a altres finalitats, amb el consentiment de l’usuari o sense. Per no parlar de la capacitat de manipulació dels anomenats influencers i dels possibles mals usos de la gran quantitat d’informació que compartim a les xarxes socials.

Oportunitats i perills a les xarxes socials

Un influenciador (en anglès, influencer) és aquell capaç d’influir en el procés de decisió d’una altra persona. Es pot influir sobre la gent per obtenir poder i, viceversa, es pot utilitzar el poder per influenciar. Internet ha representat un gran canvi en les pautes de persuasió, ja que ha multiplicat les possibilitats d’influència posant-la alhora a l’abast de qualsevol persona. Michael Wu, un expert en anàlisi de xarxes socials, ha identificat sis factors que determinen la capacitat d’influència (Wu, 2012). D’una banda, aspectes genèrics com la credibilitat de l’influenciador i l’audiència que té, i, de l’altra, aspectes lligats al receptor de la influència: la confiança que li mereix l’influenciador, la rellevància de la informació, així com la seva oportunitat en el temps i l’espai (factors que en anglès es coneixen com a «the right person, information, time, and place»). Pel que fa als dos primers, no existeixen ni influenciadors universals ni mitjans de comunicació generals. Un influenciador ho és només en el seu domini d’expertesa i a través del canal adequat.

L’oportunitat temporal del missatge és decisiva, ja que està demostrat que hi ha només una finestra d’or (golden window) en què el destinatari està interessat a prendre una decisió i obert a considerar diverses opcions. Aquesta finestra es detecta per accions que l’usuari realitza, com ara afegir-se a un grup temàtic o bé fer una pregunta en un fòrum. De fet, la pretensió no és convertir-se en un bon influenciador per se, sinó teixir una xarxa d’influenciadors establerts que faci arribar oportunament cada missatge als destinataris adequats.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Carme Torras,Professora d’Investigació del CSIC. Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), Barcelona.

Què és Mètode?

La vaga de les armilles grogues provoca pèrdues econòmiques a Catalunya Nord

La mobilització multitudinària de les armilles grogues, en protesta per l’augment de carburant, va ser un èxit rotund i va deixar aïllada Catalunya Nord. Com totes les vagues, ha deixat també un impacte econòmic que encara no s’ha quantificat, però que suma milions d’euros de pèrdues. Grans centres comercials, com ara el Carrefour de Clairà, l’Auchan de la carretera d’Espanya i el mercat internacional Sant Carles, n’han estat els més afectats, després de tres dies de blocatge.

Tot i que encara no n’hi ha xifres, la conclusió dels responsables és unànime. En el cas de les grans superfícies comercials, asseguren que només van arribar al 20% de les vendes i calculen que van deixar d’anar-hi entre 5.000 i 10.000 persones. En el cas del mercat internacional Sant Carles, el problema és que no van poder arribar-hi ni sortir-ne els camions de fruita i verdura.

El Cercle d’Economia demana que l’estat espanyol inverteixi a les Balears, tant com a la resta de territoris

Els empresaris balears volen més inversió estatal. El president del Cercle d’Economia, José María Vicens, ha destacat com un fet fonamental arribar a la mitjana de les inversions que l’estat espanyol aporta a les comunitats autònomes, tal com recull l’acord del règim especial de les Balears (REB). Vicens ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb la presidenta Francina Armengol, juntament amb la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera.

En la reunió, s’hi ha analitzat el resultat de la reunió sobre el REB que Armengol va tenir la setmana passada amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Cladera ha insistit que l’acord per al nou REB ‘permet d’aplanar el camí cap a la millora substancial de la vida de les persones, empreses i administracions a les Balears’. També ha insistit en la importància del compromís de Sánchez perquè el REB pugui ser vigent el 2019, i per això preveu que l’aprovació de la norma es pugui fer amb la promulgació d’un reial decret llei. Entre les mesures que inclourà, hi ha el blindatge per llei de les bonificacions pel cost del trànsit de persones i mercaderies entre les illes, i de les illes a la península. En segon lloc, es garanteix que el REB compti amb un nou règim fiscal per a empreses amb activitat a les Balears, que inclou una desgravació de l’impost de societats, en el cas de reinversió de part dels beneficis anuals en la pròpia empresa.

L’acord també garanteix que cada any el pressupost espanyol ha de consignar inversions a les Balears que no poden ser inferiors a la mitjana de totes les comunitats autònomes. Això vol dir que creixerà la inversió pública de l’estat a les Illes, que històricament ha estat a la cua de totes les comunitats autònomes.

Els empresaris valencians critiquen l’endarreriment dels trams del corredor mediterrani que s’havien de fer enguany

L’Associació Valenciana d’Empresaris ha denunciat que no s’havien complert les previsions d’enguany sobre la construcció del corredor mediterrani. En la segona revisió de l’estat de les obres, l’entitat que presideix Vicente Boluda diu que el 2018 havia d’haver estat un any clau, però que no ho ha estat. ‘Desafortunadament, han quedat diverses assignatures per aprovar que esperem que tinguen solució el 2019, si es vol complir l’objectiu que el 2025 ja s’haja acabat la connexió d’amplada internacional des d’Algesires a la frontera de França’, ha dit.

Els empresaris estan preocupats pel retard a enllestir els trams compromesos per a enguany, com ara la nova variant Tarragona-Vandellòs. Havia d’entrar en servei el 2018, però encara és a la fase de proves i no s’espera que es pugui inaugurar, juntament amb les noves estacions de l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils, fins a la primavera vinent. Aquesta variant és clau per al País Valencià: perquè continuï el corredor cap a Castelló caldrà convertir la doble via Vandellòs-Castelló d’amplada ibèrica a amplada internacional. Aquesta plataforma, segons el document dels empresaris, encara no s’ha projectat i el compromís és que s’hagi acabat el 2021.

Presentació de ‘La batalla de l’exili’, de Josep Casulleras, dilluns 26 de novembre a les 19.00

El llibre La batalla de l’exili (Ara Llibres), del cap de redacció de VilaWeb, Josep Casulleras, es presentarà dilluns vinent, 26 de novembre, a les 19.00 al Teatre Poliorama de Barcelona (Rambla dels Estudis, 115). Comptarà amb la participació dels advocats Jaume Alonso-Cuevillas i Aamer Anwar, autors del pròleg i l’epíleg, respectivament; de Neus Torbisco-Casals, professora de drets humans i dret internacional al Graduate Institute de Ginebra; del director de VilaWeb, Vicent Partal; i del director editorial d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés.

Quina estratègia han seguit els advocats per posar en evidència la cúpula judicial espanyola? Quins errors han comès Llarena i els jutges del Tribunal Suprem espanyol a Europa i quines conseqüències poden tenir? Quina resposta es pot donar a la repressió en l’àmbit internacional? Aquestes són algunes de les qüestions que es posaran a debat en aquest acte.

Els qui encara no us hi hàgiu inscrit, podeu enviar un correu a info@arallibres.cat, amb el vostre nom. Podeu venir amb un acompanyant i en aquest cas caldrà especificar-ho. Confirmarem les places per ordre de recepció dels correus fins a omplir l’aforament màxim de la sala.

Podeu comprar La batalla de l’exili a la Botiga de VilaWeb

Més informació:

Agent 5U495: identificat finalment el policia de la puntada de peu ‘voladora’ de l’1-O

La puntada de peu ‘voladora’ d’un policia a un votant de l’escola Pau Claris és, segurament, una de les imatges més recordades de l’1-O. Una escena que simbolitza la violència d’aquella jornada, però també la impunitat dels policies i guàrdies civils que van participar en l’operació per a evitar la votació. Ara, aquesta dinàmica d’impunitat, comença a torçar-se a poc a poc, gràcies a la feina d’algun jutge que accepta d’investigar les lesions de desenes de persones. Fins ara havia estat una incògnita saber la identitat d’aquest policia que havia clavat una puntada amb la bota contra un home, però el Centre per la defensa dels Drets Humans, Irídia, ha aconseguit d’identificar-lo.

El col·lectiu d’advocats, que actua com a acusació popular –i particular en alguns casos– en el cas que instrueix el jutjat d’instrucció número 7 sobre les agressions de l’1-O a Barcelona, ha aconseguit un vídeo inèdit que es va enregistrar des del capdamunt de les escales. És en aquest moment que es pot identificar el codi identificatiu del policia: 5U495. Aquest document visual, que VilaWeb us ofereix en exclusiva, ha estat aportat com a prova perquè el jutge que instrueix la causa ara pugui citar-lo a declarar.

‘Mentre les imatges que consten en el vídeo màster del jutjat mostren els fets des de davant, de manera que no es veu la identificació de l’agent, el vídeo que portem va ser enregistrat de darrere estant, de manera que sí que es veu amb claredat’, explica l’advocada d’Irídia Marta Valldaura.

En el vídeo, el moment de la puntada de peu queda fora de l’enquadrament. Però si entrecreuem aquest vídeo amb uns altres, es pot demostrar que l’autor de l’agressió és l’agent 5U495. Per això és molt necessari un vídeo que ja tenia el jutge, i en el qual es veu l’escena des d’un altre angle. Això sí, en aquell no es veu la identificació de l’agent. Per a retenir visualment l’agent, en el vídeo anterior, cal tenir en compte que forcejava amb un home, als peus d’una dona rossa, recolzada a la barana de les escales. Agafant aquesta escena de referència, en el vídeo següent podem veure la mateixa escena i com el policia s’aparta de l’home per a saltar i agredir una persona que hi ha estirada a terra.

Per a esvair els dubtes encara hi ha un tercer vídeo que confirma la validesa del que ha aparegut ara. S’hi veu perfectament com, després d’empènyer l’home de la caçadora negra i samarreta verda, l’agent  salta tot seguit  d’un esglaó a un altre d’inferior i clava una puntada de peu forta a un home estès a terra.

El magistrat, Francisco Miralles, ja s’havia pronunciat sobre aquest agent en una interlocutòria: ‘No s’entén per quin motiu un dels agents clava una puntada de peu “voladora”, que pot causar gravíssimes lesions a algun ciutadà’, deia. El magistrat afegia que no s’havia pogut identificar. Ara, amb aquesta nova prova, Marta Valldaura creu que el jutge acceptarà de citar l’agent a declarar. Aquests darrers dies han declarat companys seus, i han donat detalls importants sobre la gestació de l’operatiu.

Qui és la X del Primer d’Octubre?

Quinze persones retiren denúncies per agressions durant l’1-O per por de represàlies

Quinze persones que havien presentat denúncies per les lesiones patides durant l’1-O, han retirat les demandes que havien presentat per por a patir represàlies d’algun tipus. Així ho ha explicat a ‘El matí de Barcelona’ de betevé Núria Garrido, presidenta de l’Associació de Juristes pels Drets Humans, que es persona com acusació popular i particular en el cas que investiga el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona sobre les agressions del referèndum.

Segons Garrido aquestes persones tenen por d’acabar investigades, tal com li ha passat a Roger Español, qui va perdre un ull durant una càrrega. Garrido ha detallat que són empresaris i comerciants que tenen por del que els seus noms constin en el sumari, i això els pugui jugar en contra. L’Associació de Juristes pels Drets Humans representa cinquanta persones que van patir ferides del dia del referèndum. Segons el govern, més d’un miler de persones van patir lesions aquell dia a mans de la policia.



El Consell d’Europa torna a renyar Espanya per la manca d’independència judicial

El pacte entre el PP i el PSOE per a repartir-se novament el Consell General del Poder Judicial espanyol ha indignat la judicatura i bona part de la classe política. Però la polèmica ha anat més enllà de les fronteres de l’estat espanyol i el Consell d’Europa se n’ha fet ressò. Gianluca Esposito, secretari executiu del Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO), ha recordat en un piulet: ‘Encara esperem que Espanya apliqui les recomanacions del GRECO per a prevenir la corrupció’ en el poder legislatiu i judicial.

We are still waiting 4 #Spain 2 fully implement #GRECO recommendations on #corruption prevention of MPs & judiciary @coe #anticorruption body @CoE_HRightsRLaw @jrodm_coe https://t.co/NBPhgfpmjY

— Gianluca Esposito (@GianlucaCoE) November 18, 2018

El PP i el PSOE van acordar la setmana passada que el magistrat Manuel Marchena, fins ara president de la sala penal del Suprem, sigui el nou president del CGPJ en substitució de Carlos Lesmes. Aquest nomenament a dit és una vulneració de la llei orgànica del poder judicial, perquè la norma estableix que han de ser els vocals del consell que han de triar el president del CGPJ. En canvi, la major part de vocals encara no ha estat elegits.

El Consell d’Europa lamenta que Espanya menystingui les recomanacions per a garantir la independència judicial 

Enguany, el president del GRECO, Marin Mrčela, ja va avisar Espanya que no havia aplicat cap de les recomanacions que li han fet d’ençà del 2013. Segons l’informe anual de l’organisme, l’estat espanyol es manté entre els que no compleixen el procediment de prevenció de la corrupció i considera l’aplicació de les recomanacions ‘globalment insatisfactòria’. Espanya és l’únic estat –juntament amb Bèlgica– que no ha aplicat completament cap de les recomanacions fetes aquests darrers cinc anys.

Les portades: ‘L’aplicació del 155 va ser un fracàs’ i ‘Al límit per la pluja’

Avui, 19 de novembre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Vaga de jutges i fiscals per a reclamar una millora de les condicions laborals i la modernització de la justícia

Jutges i fiscals han convocat avui una jornada de vaga com a continuació de la del 22 de maig. Té relació amb les mobilitzacions, manifestacions, aturades i vagues a l’administració espanyola de justícia que van començar dilluns. En una situació gens habitual, jutges i magistrats, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i treballadors i funcionaris dels jutjats protesten gairebé simultàniament per fer sentir unes reivindicacions històriques: millorar les condicions laborals i modernitzar el funcionament de l’administració de justícia. Volen aturar o impulsar canvis legislatius, augmentar les plantilles i apujar els salaris, entre més peticions.

Durant aquest mes de novembre es tramita al senat espanyol la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), aprovada al congrés, que conté, segons els quatre sindicats convocants (CSIF, STAJ, CCOO i UGT), ‘els greuges més durs a tot el personal de l’Administració de Justícia que s’han produït en la història’. S’exclamen que s’unifiquin tots els centres de destinació de cada municipi, encara que siguin en zones diferents, cosa que implica ‘aprovar la mobilitat forçosa a qualsevol lloc de feina de la mateixa localitat, a criteri del gestor corresponent’. També lamenten que es ‘prohibeixi’ d’augmentar la plantilla i d’assignar més mitjans materials quan es designin jutges de reforç. En cas d’absència que no impliqui vacant, només se substituirà si és absència de personal titular, però no si és de personal interí. Finalment, el personal interí de reforç serà destituït en el termini màxim de sis mesos.

A la pràctica, l’administració podrà determinar com vulgui quin serà, dins el municipi, el lloc de feina dels funcionaris de justícia en cada moment, alhora que es ‘reduirà dràsticament’ el nomenament de personal interí. Això deixarà llocs sense cobrir, sobrecarregarà de feina la resta del personal i, a més, crearà ‘incertesa’ en la percepció de retribucions complementàries i en l’assignació de funcions i tasques.

L’assignació ‘forçosa’ de llocs de feina implica, segons els sindicats, ‘una intromissió encoberta del poder polític en l’Administració de Justícia’, perquè serà el ministeri o les comunitats autònomes amb competències qui decidirà on i quan es destinen més mitjans humans. ‘Algú pensa que destinaran més personal a investigar la corrupció, o faran precisament la contrària?’, es pregunten.

Les quatre associacions judicials i les tres de fiscals de l’estat espanyol recorden que van oferir col·laboració i lleialtat a la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, però alhora van advertir que això no era una ‘carta blanca’ i que mantenien les seves peticions. Ara diuen haver constatat que ‘tot continua igual’ malgrat el canvi de govern. ‘La justícia continua maltractada’, lamenten les entitats, que han remarcat que en el projecte de pressupost per al 2019 no observen cap augment de les partides per a justícia i per a salaris de jutges i fiscals.

Les associacions critiquen que la constitució de la mesa de retribucions s’ha intentat convertir en un ‘organisme burocràtic buit de contingut, amb una clara finalitat obstructiva i gens pràctica’. A més, alerten que, si no hi ha ‘respostes adequades’ per part del govern espanyol es podran convocar noves mesures de pressió. Donen suport a aquesta convocatòria l’Associació Professional de la Magistratura, l’Associació Judicial Francisco de Vitoria, Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, el Fòrum Judicial Independent, l’Associació de Fiscals, la Unió Progressista de Fiscals i l’Associació Professional Independent de Fiscals.

La ministra Delgado va refermar la voluntat de derogar els terminis màxims de divuit mesos que tenen actualment les instruccions judicials. Sobre la digitalització de la justícia, va dir que no el govern espanyol vol paralitzar el nou sistema, però sí ‘alentir-ne’ la implantació per aconseguir-ne un funcionament correcte. També va dir que es revisaria la implantació de la nova oficina judicial i de les càrregues de feina dels jutges, i que la mesa de retribucions es reuniria amb més agilitat. Finalment, va anunciar la convocatòria de 300 places més d’oposició per a jutges i fiscals, a més de la intenció d’augmentar la plantilla de la fiscalia de 80 places i de crear 75 òrgans judicials nous.

La pluja intensa obliga a suspendre les classes a diversos municipis del país

La pluja intensa que ahir va inundar el nord del país s’ha desplaçat cap al sud. L’agència espanyola de meteorologia ha establert l’avís vermell per pluja intensa a les comarques centrals del País Valencià fins a les dues del migdia. A les comarques del sud hi ha avís carabassa per pluja i la resta del País Valencià l’avís és groc. Al Principat, Protecció Civil no ha desactivat el pla Inuncat fins les 12.15 hores.

Actualització Preemergències actives per pluges 18/11 (22:00 h)
Castelló
Nivell taronja en tot el litoral
València
Nivell roig interior i litoral sud; i nivell taronja, litoral nord
Alacant
Nivell roig litoral nord i nivell taronja litoral sud pic.twitter.com/MksDrScawF

— GVA 112CV (@GVA112) November 18, 2018

La situació meteorològica ha obligat a suspendre les classes d’avui a diversos municipis. És el cas de Figueres, Dénia, Calp, Benitatxell, Oliva, la Xara, el Poble Nou, Murla, Beniarbeig, els Poblets, la Vall de Laguar, Teulada-Moraira, Benissa, Alginet, Alzira, Carlet, Algemesí, Sueca, Montroi, l’Alcúdia, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Vilallonga, Ador, la Palma de Gandia, Xàbia, Pedreguer, Navarrés, el Verger i Muro. També s’han suspès les classes a l’Alguer.

Consulteu l’estat de les carreteres al País Valencià i al Principat.

D’una altra banda, l’Ajuntament de València ha informat que es mantenen tots els centres educatius oberts, sempre que no empitjori la situació meteorològica. La Universitat Politècnica de València ha suspès les classes a la delegació de Gandia. Pel que fa a la Universitat de València, també ha suspès les classes al campus d’Ontinyent.

L’Ajuntament de València informa que demà dilluns, 19 de novembre, els centres educatius de la ciutat faran classes. Si la situació d’alerta meteorològica prevista per @AEMET_CValencia presentara novetats per risc de pluges molt intenses (alerta roja), n’informarà al respecte.

— Ajuntament València (@AjuntamentVLC) November 18, 2018

BEI: Quan l’independentisme va aprendre a guanyar

Divendres al vespre hi va haver un sopar que va reunir un centenar de persones a la casa de València de Barcelona. Entre els assistents, gent tant diversa com el vice-president del Parlament de Catalunya, Josep Costa, de Junts per Catalunya, el secretari general de Joventut, Cesc Poch, el diputat d’ERC i ex-secretari d’Hisenda Lluís Salvador, el tinent de batllia de Barcelona, Jaume Asens, de Barcelona en Comú, el fotògraf Jordi Borràs, el professor universitari i analista Jordi Muñoz, el periodista Eduard Voltas, la sociòloga Marta Rovira i membres de la direcció d’Òmnium, com Jordi Bosch i Oleguer Serra, i de l’Assemblea Nacional Catalana, com Pilar Cros i David Minoves. Tots són independentistes però representen partits i entitats que públicament mantenen estratègies diferenciades sobre què cal fer políticament d’ara endavant per a tirar endavant el procés català. Què hi feien junts? Doncs commemorar els trenta anys de la fundació del sindicat Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI).

Tots els esmentats, més el centenar de presents, més desenes i desenes de persones, avui ja professionals, van passar pel BEI en la seva etapa universitària d’ençà que es va fundar el 1988. Un sindicat que els anys noranta va esdevenir majoritari a les universitats catalanes i a la Universitat de les Illes Balears i que no va tenir presència al País Valencià però va pactar una col·laboració estable amb el Bloc d’Estudiants Agermanats. El mateix cas es va repetir amb l’Associació Catalana d’Estudiats de la Universitat de Perpinyà, perquè el marc d’actuació del BEI eren els Països Catalans. El sindicat es va acabar dissolent però la pedrera que en va sortir continua activa i demostra dos dels ingredients clau en l’èxit del sindicat: la unitat dins la diversitat.

El BEI va néixer a la Universitat Autònoma de Barcelona a finals dels vuitanta, en plena lluita caïnita de l’independentisme extraparlamentari d’aquella època, vinculat a l’MDT i Catalunya Lliure. Tenia un antecedent, l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat (AEIU), que havia mantingut la flama durant els anys més durs, quan l’independentisme era marginal, no a la universitat, sinó també a la societat catalana. L’AEIU es dedicava a l’agitació i la propaganda, però no intervenia en la política universitària. El BEI va néixer per superar aquesta etapa i va començar a fer política universitària. La reivindicació ja no era exclusivament la independència, sinó també que la biblioteca fos oberta les 24 hores del dia en època d’exàmens, que els accessos a la universitat amb transport públic funcionessin, el preu de les taxes universitàries o la qualitat de l’ensenyament. Sense renunciar a la independència palesa al nom, el BEI es va convertir en una eina pràctica per als estudiants, útil per a transformar la universitat, participant en els òrgans de govern i, fins i tot, decantant l’elecció de rectors a la UB i la UAB. Hi ha una membre de l’actual Tribunal Constitucional espanyol que encara es deu recordar que el BEI no li va donar suport perquè fos rectora.

A més de pràctic, l’altra clau de l’èxit del BEI és que va ser unitari. Va néixer a l’Autònoma, però de seguida es va anar estenent a la resta d’universitats dels Països Catalans gràcies a la seva pluralitat interna. Era un sindicat progressista obert a tothom, dels qui venien de l’esquerra independentista revolucionària fins als que van venir de l’FNEC, aleshores el sindicat oficial de CDC, que es repartia el poder de la universitat amb l’Assemblea d’Estudiants Progressistes, (AEP), llavors pròxima al PSC. L’entrada d’afiliats provinents de la FNEC va ser clau perquè el BEI esdevingués hegemònic i alhora adquirís cultura de govern. El resultat va ser que gent de procedències ideològiques molt diverses treballés braç a braç per convertir l’independentisme en majoritari a la universitat. I ho va aconseguir. La majoria a la universitat va ser el preludi de la majoria social que va esclatar posteriorment. Amb el BEI, l’independentisme va aprendre a guanyar, a ser majoria i a gestionar les seves victòries. Malgrat els intents dels partits sobiranistes per a controlar-lo en diferents etapes, no ho van aconseguir mai, perquè hauria perdut el seu caràcter transversal.

El BEI es va acabar dissolent l’any 2000 i va deixar l’herència a la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, però la seva petjada és ben present en l’independentisme d’avui de manera ben transversal. Durant el sopar de divendres hi va haver connexions amb Brussel·les i Suïssa, perquè hi ha ex-membres del sindicat que treballen o viuen fora de Catalunya fent feina al costat dels exiliats. També es va llegir una emotiva carta de Jordi Cuixart, perquè sense el BEI no s’hauria renovat Òmnium ni hauria esdevingut, al costat de l’ANC, la punta de llança de la societat civil catalana. Molts dels integrants han continuat fent política i han passat pels governs successius del tripartit de José Montilla al de Quim Torra. Alguns, com Carles Mundó, han estat consellers. Però també a la resta dels Països Catalans. Un dels seus presidents més emblemàtics, Josep Castells, avui és diputat al parlament balear per Més per Menorca. La majoria dels membres són professionals anònims, d’aquests que omplen carrers i places quan cal sortir a defensar el país. I que omplen les urnes o les amaguen quan cal fer-ho. I que pengen llaços grocs per recordar els presos. En temps de repressió i divisió, trenta anys després, el BEI continua essent un referent.

Pedrosa acaba cinquè l’última cursa de la seva carrera a MotoGP

Dani Pedrosa ha fet avui a València l’última cursa de la seva carrera a MotoGP. En una carrera molt accidentada i que ha estat suspesa momentàniament per la pluja, el de Sabadell ha tancat la seva etapa en el món del motociclisme en cinquena posició. Per aquesta última cursa, Pedrosa ha utilitzat un casc que barreja el primer i l’últim disseny de la seva carrera esportiva.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Dani Pedrosa Valencia 018 #Starline #DaniPedrosa #Arai #ThankYouDani #RedBull #MotoGP

Una publicación compartida de Starline Designers (@starlinedesigners) el 17 Nov, 2018 a las 11:18 PST

El pilot finalitza la seva carrera esportiva després de divuit anys sobre rodes i dues-centes noranta curses. Amb tres títols mundials (dos en 250cc i un en 125cc) i 54 victòries, 153 podis i 49 poles, s’ha convertit en una llegenda de MotoGP. La carrera de Pedrosa, però, també ha estat marcada per les nombroses lesions.

Augmenta a setanta-nou el nombre de morts pels incendis a Califòrnia

El nombre de morts pels incendis a Califòrnia ha augmentat a 79 persones, mentre que més de 1.200 continuen desaparegudes, segons l’últim balanç de les autoritats.

El més letal i destructiu dels incendis és el de Camp Fire, al comtat de Butte, al nord de Califòrnia, que ha matat almenys a 63 persones i ha arrasat la localitat de Paradise. Està contingut en un 50%, però no ha deixat de representar perill per a la població, sobretot mentre es mantinguin els secs i forts ‘vents del diable’ a la regió.

El nombre de persones desaparegudes ha augmentat a un total de 1.276, tot i que les autoritats han trobat desenes de persones que estaven perdudes als voltants del focus de Camp Fire. Als morts i desapareguts cal afegir almenys 145 afectats per norovirus, una malaltia gastrointestinal declarada en quatre refugis, i que ha provocat que almenys 25 persones hagin hagut de ser hospitalitzades.

Per la seva banda, l’incendi de Hill, que es va encendre el dijous passat al sud de Califòrnia poques hores després que un tiroteig massiu deixés 12 morts en un bar proper, ara està totalment controlat, segons les autoritats. Els bombers encara estan investigant la causa de l’incendi de Hill, però donen per segur que es tracta d’un acte humà, segons el Departament de Bombers.

Mentrestant, el tercer incendi, el de Woolsey estava contingut en un 69 per cent el divendres al matí. La causa de l’incendi també està sent investigada.

El president nord-americà, Donald Trump, ha visitat les zones més afectades i s’ha reunit amb el personal que treballa en l’extinció i el suport als desplaçats, però ha tornat a criticar les autoritats per la gestió dels focs.

Els focs han devastat ja gairebé 100.000 hectàrees i han obligat a evacuar pobles sencers: hi ha 272.000 evacuats a tot l’estat. Les classes estan suspeses al nord de Califòrnia a causa de la mala qualitat de l’aire pel fum dels incendis.

El cineasta quebequès Alexandre Chartrand dedica un guardó als presos polítics i als exiliats

El cineasta quebequès Alexandre Chartrand s’ha endut el guardó Magnus-Isacsson del festival de documentals de Montréal per ‘Avec un sourire, la révolution’  (‘Amb un somriure, la revolta’) i l’ha dedicat als presos polítics i exiliats catalans. ‘Molt orgullós de guanyar aquest premi. Ho dedico als presos polítics catalans’, ha dit a través del seu Twitter. El documentari guardonat mostra imatges del referèndum del primer d’octubre i alhora fa un retrat del cantautor Lluís Llach.

Très fier de remporter ce prix. Je le dédis aux prisonniers politiques catalans #LlibertatPresosPoliticsiexiliats https://t.co/rqRW7776Dy

— Alexandre Chartrand (@alex_chartrand) 18 de novembre de 2018

Torra i Puigdemont defensen la proposta unitària d’Otegi per a les europees

Tant el president Quim Torra com el president Carles Puigdemont han expressat en dues entrevistes el seu suport a la proposta d’Arnaldo Otegi, secretari general de Sortu, per a les eleccions europees d’unir en una única candidatura totes les forces sobiranistes catalanes, basques i gallegues.

Anàlisi: Les eleccions europees com a plataforma per a enviar un missatge internacional potent

En una entrevista al diari Deia, Torra diu que veu ‘factible’ la proposta i que a més la ‘desitja’. ‘I hi afegiria els nostres germans valencians i mallorquins’, diu. Per la seva part, Puigdemont reflexiona al diari Gara que ‘tenint en compte que nosaltres defensem la màxima unió política en aquest moment, aquesta és una proposta que entra de ple en aquest esperit’. Segons que diu, aquesta suma ‘pot fer escoltar una veu que existeix, que és potent i que té molta capacitat per a intervenir en la política europea’.

Sobre la dificultat d’ajuntar en una mateixa candidatura espais polítics tan distants, Puigdemont demana a la política ‘molta modèstia’. ‘Crec que hem de ser humils, deixar els partidismes de banda i entendre que un moment d’una gran transcendència demana decisions transcendents’, diu Puigdemont. ‘Si no estem disposats a fer aquest esforç, no sé si som creïbles quan a la gent li diem que estem disposats a arribar fins al final’, reflexiona. Així mateix, Torra diu que ‘per a avançar cap a la llibertat el millor és la unitat en termes estratègics de tots els que apostem per la llibertat dels nostres pobles.’

La proposta d’una gran candidatura sobiranista ja ha estat descartada per ERC. Sobre aquesta qüestió, el diputat al congrés espanyol Joan Tardà va dir que ‘les esquerres amb les esquerres, i els altres amb els altres‘. ‘A veure si aconseguim de convèncer ERC’, diu Torra. D’altra banda, Puigdemont diu que ‘la humanitat s’ha passat segles repetint dos mantres’: ‘la unió fa la força’ i ‘divide et impera‘. ‘No sóc tan pretensiós per a pensar que això ja no serveix’, diu.

Aragonès reitera que el pressupost del govern revertirà les retallades

El vice-president del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha fet una crida als demòcrates a ‘plantar-se’ davant l’onada reaccionària contra el moviment independentista. Durant la cloenda del XXVIII congrés nacional de les Joventuts d’ERC a Vic, Aragonès ha afirmat que en l’actualitat ‘van contra el procés’ però que en un futur poden anar ‘contra les organitzacions sindicals, el moviment feminista, l’ecologista i altres forces de progrés’. Per això, el també adjunt a la presidència d’ERC ha considerat que defensar la llibertat dels presos polítics i exiliats i la fi de la repressió a Catalunya és defensar els drets i les llibertats del futur. Aragonès també ha dit que la recepta per a posar fi a la precarietat passa per la independència i la construcció d’una societat justa.

El número dos del govern ha iniciat la seva intervenció al congrés de les joventuts del seu partit agraint la tasca dels joves del darrer any i els ha reivindicat com el futur del país. En aquest context, ha parlat de l’onada reaccionària que pateix el món. Així, ha posat d’exemple al president dels EUA, Donald Trump o l’ascens de l’extrema dreta en determinades zones d’Europa. En aquest sentit, ha assegurat que a l’estat espanyol se’n viu una que va ‘més enllà de formacions polítiques’ amb jutges, fiscals i forces de seguretat. Davant d’aquesta situació, Aragonès ha apostat perquè els joves estiguin al capdavant de la reacció que s’ha de donar. ‘Avui l’onada se centra en l’independentisme, contra joves que no han fet res més que protestar, reivindicar o mobilitzar-se. Com la Tamara, l’Adri o Valtonyc’, ha afirmat.

El vice-president de la Generalitat ha centrat bona part de la seva intervenció en parlar de la precarietat, les desigualtats socials i els efectes de les retallades. Així, ha reiterat que els proper pressupost català ‘revertiran les retallades’ en camps com les polítiques d’habitatge, l’ocupació juvenil i les taxes universitàries. ‘Estem compromesos a seguir treballant en aquesta línia’, ha afirmat el conseller d’Economia. Aragonès, però, ha admès que la lluita contra la precarietat que volen encapçalar ‘requereix eines i instruments’. Per això, ha apuntat que per ‘aturar’ la precarietat i generar oportunitats, ‘cal la independència’. També ha concretat que el partit no la vol ‘per a fer un canvi de passaport, per canviar el nom de l’estat que apareix al DNI o per banderes’ sinó que la vol per a construir una societat ‘justa’, ‘democràtica’ i que ofereixi oportunitats per a tothom. ‘Per defensar el territori, fer polítiques que combatin el canvi climàtic, la igualtat d’oportunitats i la defensa de la llengua i cultura’, ha afegit.

Amb la intervenció d’Aragonès ha acabat el congrés de les joventuts d’ERC que ha servit per a renovar l’equip de la permanent nacional de les joventuts, de nou capitanejat per Pau Morales. Una trobada que en aquesta edició s’ha fet a Vic durant aquest dissabte i diumenge i que es preveu tornar a convocar d’aquí a dos anys.

[FOTOS] Els Minyons signen la seva millor actuació de la temporada descarregant el pilar de vuit

Els Minyons de Terrassa han complert amb l’objectiu que s’havien marcat en la seva Diada i han aconseguit firmar la seva millor actuació de la temporada. Els malves han descarregat un 2 de 9 amb folre i manilles, un 4 de 9 i també el pilar de 8 amb folre i manilles que ha fet embogir la plaça Vella de la capital vallesana. Per la seva banda, els Capgrossos de Mataró han dut a terme una actuació més modesta del que es preveia inicialment, descarregant un 2 de 8 i un 3 de 8. Pel que fa als Castellers de Sants, han seguit apostant pels castells de vuit, encara condicionats per les caigudes de final de temporada, i han descarregat el 3 de 8 i el 4 de 8. La Diada dels Minyons ha acabat suspenent-se en la segona ronda a causa de la pluja.

Pilar de 8 dels Minyons de Terrassa4d9 dels Minyons de Terrassa3d8 dels Capgrossos de Mataró4d8 dels Castellers de Sants3d8 que els Castellers de Sants

La Diada dels Minyons de Terrassa ha estat marcada per la pluja que des de l’inici ha estat present a la plaça Vella de la capital vallesana. La meteorologia ha fet que la jornada hagi estat més àgil del que és habitual i també més curta. S’ha acabat suspenent després que els amfitrions hagin descarregat el seu tercer castell.

Els camises malva han seguit al peu de la lletra el programa previst, després que una caiguda inesperada en l’assaig de divendres passat els fes canviar el 5d9f pel 4d9f. Han estat previsors, i ja en la primera ronda han apostat pel 2d9 folrat que fins avui només havien descarregat un cop aquesta temporada. Els Minyons han aixecat una construcció molt sòlida que no ha tremolat en cap moment i s’han mostrat molt confiats en la seva execució.

En la segona ronda, han mostrat una de les construccions més esperades, el pilar de 8 amb folre i manilles, que enguany encara no havien tirat a plaça. L’han aixecat sense massa dificultats i tot i que en el moment de descarregar els quarts han tirat lleugerament enrere, les manilles s’han mantingut fermes assolint amb èxit la fita. Tot plegat ha desfermat l’eufòria a la plaça.

Els egarencs han finalitzat la seva intervenció descarregant un tremolós 4d9 sota una pluja que ja havia guanyat intensitat i que ha obligat els ciutadans a treure el paraigua.

Els Capgrossos de Mataró no han complert amb les expectatives en aquesta Diada. Tot i que s’havien plantejat tirar a plaça castells de nou, i descarregar el 5d9 amb folre que van intentar sense èxit per Tots Sants, finalment només han estat capaços de descarregar dues construccions de vuit. La pluja ha fet que no hi hagués tercera ronda per ells ni pels Castellers de Sants.

Un dels principals factors que ha condicionat la modesta actuació dels de Mataró ha estat la climatologia, que ha arrossegat poca pinya fins a Terrassa. Els Capgrossos han obert amb un 3d8 que han descarregat sense dificultats. En la segona ronda també han executat sense problemes un 3d8 molt estable.

Finalment, els Castellers de Sants, han portat a plaça un 3d8 amb canalla força petita que ha estat poc àgil a l’hora de coronar el castell. Tot i que els pisos de baix han patit a la sortida, finalment l’han descarregat.

En la segona ronda han començat a muntar un 4d8 que han acabat desmuntant perquè l’enxaneta que havia de pujar s’ha espantat. Els borinots no s’han arronsat i han tornat a provar aquest castell. Tot i que s’ha notat que la nova enxaneta i l’acotxador no tenien el rodatge necessari, han acabat descarregant amb èxit la construcció. D’aquesta forma s’han acomiadat d’un final de temporada amarg marcat per les caigudes.

Pàgines