Vilaweb.cat

L’estratègia ‘divina’ de Sánchez per a frenar el virus

TEMA DEL DIA
Treballar. Sánchez ha decidit desafiar tots els criteris científics i, a partir de la setmana que ve, podran tornar a la feina els treballadors de serveis no essencials, tret dels qui ja van quedar fora del decret d’alarma. A Espanya, a partir de dilluns, es tornaran a omplir metros, autobusos, trens de rodalia, autocars de línia i tota mena de transports per a arribar a la feina, a més del contaminant vehicle privat. Als Països Catalans, no serà fins dimarts, perquè dilluns de Pasqua és festiu, com a molts països europeus. S’acaba el confinament total tot i que els experts reclamen de mantenir-lo, i continua el domiciliari, que no sabem quan acabarà perquè els ministres es contradiuen entre ells. No és que Pedro Sánchez s’hagi tornat un negacionista de la pandèmia, sinó que el confinament total s’acaba perquè qui governa Espanya és l’Íbex 35, per mitjà de les seves franquícies roges, o rosades. Com va reconèixer la ministra Yolanda Díaz, tampoc no hi ha diners a la caixa de la Seguretat Social per a pagar l’atur, ni els ERTO, que no es podran cobrar fins el 2 de maig. Els bancs com el BBVA, Caixabank i Bankinter han hagut d’avançar el pagament de l’atur i són els que marquen el calendari.

El debat sobre si s’ha de prioritzar la salut o l’economia s’ha resolt a favor de la segona. Els falcons liberals infiltrats al govern espanyol han guanyat la batalla, amb la vice-presidenta Nadia Calviño al capdavant, que no vol aturar l’economia. Mentrestant, Podem s’ha convertit en el retaule de dissabte de Passió de la Setmana Santa, arrossegant la creu d’una conversió dolorosa al pragmatisme capitalista. Si les coses surten malament, Pablo Iglesias serà el convidat de l’any que ve a la Dansa de la Mort de la processó de Verges, amb permís del seu batlle, Ignasi Sabater, que enguany l’ha hagut de suspendre.

En la seva compareixença al congrés espanyol, Sánchez ha recomanat als treballadors que es rentin les mans. Ell ja ho ha fet, com Ponç Pilat, i ho fia tot a la pausa de Setmana Santa. Les ‘vacances’ han de fer baixar el nombre de contagis, malgrat la invasió tòxica de turistes que pateixen algunes zones costaneres dels Països Catalans, especialment al sud del País Valencià i a les comarques del Pirineu. El diumenge de Pasqua, diumenge de Resurrecció segons la tradició cristiana, ha de parar el virus, però l’endemà, tothom a treballar. És fiar-ho tot a un miracle, com a l’edat mitjana, en un any sense processons, tot i que Felipe VI ja ha tranquil·litzat les confraries andaluses, en una acció decisiva més de la seva abnegada tasca en la lluita contra el virus monàrquic.

L’extrema dreta política i mediàtica espera ansiosa que aquest caos torni a disparar els morts, per enterrar el govern que havia de ser el més progressista de la història. Mentre mostren els taüts embolicats amb la bandera espanyola per les televisions privades regades generosament amb 15 milions d’euros públics, el PP, Ciutadans i Vox ensumen poder amb la seva retòrica colpista. El marc militar que s’ha donat a la comunicació governamental afavoreix el món de Santiago Abascal, perquè l’autoritarisme militar s’ha normalitzat, en detriment del blanc de les bates del personal sanitari, que no porten el pit foradat de medalles perquè amb la suor del seu esforç els rellisquen. Quan parlen de guerra, quan parlen de soldats, parlen de mort, cosa que ja li va bé, a l’extrema dreta. Quan es parla de vida, de ciència, de raó, guanya la democràcia. Però encara hi ha massa militarisme en l’ADN de la política espanyola, impregnat a còpia de cops d’estat, quaranta anys de franquisme i nombrosos pronunciamentos al llarg dels segles.

Tot això no s’arregla, com ha proposat infructuosament Sánchez, traient la pols a uns Pactes de la Moncloa que van signar-se en blanc i negre per evitar la ruptura amb el franquisme. Veient el desgavell del govern espanyol, la Generalitat ha d’encapçalar una sortida catalana a la crisi sanitària, econòmica i social. Resoldre la crisi centralitzant i militaritzant és una resposta amb instruments del segle passat. En ple segle XXI, el govern ha d’encapçalar una sortida a la crisi amb criteris científics, posant la vida de les persones davant i vetllant pels interessos dels treballadors, autònoms i la petita i mitjana empresa, base del teixit productiu català. Si Catalunya manté l’obediència a l’estratègia del govern espanyol, el risc de recaiguda sanitària i cronificació de la crisi econòmica serà molt alt.

MÉS QÜESTIONS

El Consell destina 30 milions d’euros a persones de rendes baixes afectades per un ERTO. Front comú per a ajudar els més vulnerables afectats per la crisi socioeconòmica que ja ha començat. La Generalitat i els agents socials han signat un acord perquè 200.000 treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) puguin demanar un ajut de 150 euros per a pal·liar la disminució d’ingressos a causa de la reducció de l’activitat econòmica. També podran sol·licitar ajuts les persones que hagin hagut de reduir la jornada laboral per a atendre menors o gent gran i que també hagin vist el sou reduït. Per alleugerir la reducció de renda dels afectats per ERTO, el Consell ha obert una línia d’ajuts de 30 milions d’euros que provenen d’aportacions de diferents conselleries, com ara Hisenda i Economia. Uns altres tres milions d’euros de la Conselleria d’Economia es destinaran a finançar ajuts de fins a 600 euros per als treballadors que també hagin hagut de retallar la jornada. L’acord s’implementarà amb un decret llei que es publicarà demà, i els interessats hauran de demanar-los a l’Agència Tributària Valenciana. El president de la Generalitat, Ximo Puig, el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, i els secretaris generals d’UGT, Ismael Sáez Vaquero, i CCOO, Arturo Lopez León, s’han mostrat satisfets amb aquest acord perquè consideren situa el País Valencià al capdavant del diàleg social per a mitigar la devastadora situació econòmica i d’ocupació que deixa la Covid-19.

La Unió de Llauradors proposa de reactivar els mercats ambulants de productes de proximitat. La Unió de Llauradors ha demanat a la delegació del govern espanyol al País Valencià que permeti de tornar a fer els mercats ambulants de proximitat i no sedentaris que es feien a molts municipis, aplicant-hi requisits de seguretat. Consideren que no té lògica prohibir-los sense més i permetre que els supermercats i les grans superfícies obrin sense cap problema. Reobrir aquests mercats permetria de mitigar les pèrdues que tenen els productors agrícoles. La Unió recorda que molts no poden acollir-se a les mesures de compensació per cessament d’activitat perquè continuen mantenint el cultiu i els animals. L’organització xifra en 10 milions les pèrdues dels productors d’hortalisses, a les quals cal sumar les dels ramaders que venien formatges o derivats lactis a aquests mercats i que encara s’han de calcular.

L’OCB lamenta la retallada de l’autogovern feta pel govern espanyol. L’Obra Cultural Balear ha fet públic, a les xarxes socials, un missatge del president de l’entitat, Josep de Luis, en què lamenta la retallada de l’autogovern que ha aplicat l’executiu de Pedro Sánchez amb l’excusa de la crisi del coronavirus. El president de l’OCB anima a mantenir el confinament solidari i recorda que les institucions de les Illes poden comptar amb la complicitat i la col·laboració de l’Obra, tot i que remarca la preocupació perquè s’hagi aprofitat la crisi per buidar de competències l’autogovern i retallar-lo. De Luis també recorda que l’entitat que presideix no s’ha aturat i ha ofert un ampli ventall de possibilitats per a gaudir de la cultura des de casa i reivindica el paper de la cultura durant aquests dies, concretament la seva generositat malgrat la situació crítica del sector. El president remarca que el consum gratuït de cultura que es fa aquests dies s’haurà de traduir en el compromís de la gent envers el sector cultural, cosa que exigeix esdevenir consumidors actius de cultura en totes les seves expressions.

La policia andorrana vigila amb drons les activitats a la muntanya. La policia andorrana ha desplegat tots els mitjans possibles per evitar que la gent esquivi el confinament domiciliari i també que arribin turistes d’altres països durant aquesta Setmana Santa. Entre aquests mitjans, hi ha drons que poden accedir a zones de muntanya més mal comunicades. L’aparell sobrevola les persones que hi troba i amb un altaveu els recorda l’obligació de romandre a casa i les convida a anar-se’n. Amb les primeres proves, han trobat persones prenent el sol en un prat al Tarter, fent trial a Anyós, bicicleta a Pal i passejades a Canillo. La policia diu que en tots els casos la resposta ha estat correcta i immediata. Les patrulles també controlen les zones urbanes amb efectius uniformats i de paisà. Aquests darrers dies, han vist més persones al carrer, coincidint amb les hores d’obertura de supermercats i bancs. També gent que allarga les passejades dels gossos i aprofita per caminar. Tot i això, la policia diu que, en general, les normes es respecten.

Els batlles tanquen la circulació entre l’Alta i la Baixa Cerdanya. Els batlles dels municipis fronterers entre l’Alta i la Baixa Cerdanya han decidit de tallar totes les carreteres durant aquests dies de Setmana Santa per evitar la circulació de turistes que no respecten el confinament domiciliari. Els talls de carretera són físics, amb obstacles pesants, que s’han instal·lat a totes les carreteres, fins i tot les secundàries. La decisió s’ha pres d’acord amb els batlles de Puigcerdà i Llívia. Els batlles havien constatat un augment anormal de la circulació, cosa que indica la presència de turistes. Els dos únics passos oberts són controlats per la policia.

LA XIFRA
435.000 euros des del 30 de març ha recaptat Òmnium Cultural amb la campanya ‘Esprint solidari’. Els diners es destinaran a quatre projectes per a lluitar contra el coronavirus 2019.

TAL DIA COM AVUI
El 9 d’abril de 1938, va ser afusellat pels franquistes Manuel Carrasco i Formiguera. Republicà, democristià i catalanista, va ser conseller de Sanitat i Beneficència i diputat a les Corts Republicanes. Va haver de fugir de Catalunya perquè els anarquistes el volien matar.

The post L’estratègia ‘divina’ de Sánchez per a frenar el virus appeared first on VilaWeb.

Els farmacèutics denuncien desabastiment de productes bàsics contra l’epidèmia

Des de fa molts dies els farmacèutics catalans estan patint desabastiment de productes molts sol·licitats contra l’epidèmia del coronavirus. Es tracta especialment dels gels antisèptics, guants de protecció, mascaretes i termòmetres digitals. Ho denuncia la Federació d’Associacions Farmacèutiques de Catalunya, que representa més de 3.200 farmàcies catalanes.

El seu president, Antoni Torres, explica a VilaWeb que als proveïdors no els arriba prou material per a poder abastir totes les farmàcies i complir així amb l’augment de la demanda que hi ha hagut entre la població. El motiu principal és exactament aquest increment, que ha superat qualsevol previsió entre els proveïdors. Per una altra banda, en molts casos, aquest material ve de països com la Xina que arran de l’epidèmia va reduir el ritme de producció.

També ha contribuït a aquesta situació el decret de l’estat d’alarma i la centralització de les compres per part del govern espanyol. ‘Molts proveïdors van aturar la maquinària perquè temien que no els arribaria el material que encarreguessin. Al final han tirat pel dret i han tornat a encarregar material, però costarà en arribar. Esperem que després de Setmana Santa es normalitzi la situació’.

Mascaretes deu vegades més cares

El producte més demandat són les mascaretes, especialment després de la recomanació del govern català, que va aconsellar-ne l’ús sempre que se surti del domicili per anar a comprar. Tal demanda ha provocat l’aparició de proveïdors que no són habituals i que aprofiten la situació per lucrar-se amb la venda de mascaretes. ‘El preu de les mascaretes s’ha multiplicat per deu, en alguns casos. El problema és que no tens cap garantia que estigui homologada’, diu Torres, qui aconsella a les farmàcies que no participin d’aquesta ‘especulació’. Una farmàcia contactada per VilaWeb explica que un paquet de 50 mascaretes quirúrgiques en circumstàncies normals es venia a 11,95 euros i ara té un cost de 80. És a dir, 1,60 cada mascareta.

La limitació del preu de les mascaretes és un clam del sector des de fa dies. En aquest sentit dilluns el ministre de Consum espanyol, Alberto Garzón, va assegurar que tenia previst actuar ‘per controlar els preus’ de determinats productes sanitaris, com les màscares i els gels davant la detecció de casos que estan tractant d’aprofitar la pandèmia per especular.

Al marge d’això, dimarts és previst que les farmàcies catalanes rebin les primeres 100.000 mascaretes quirúrgiques dels catorze milions que la Generalitat de Catalunya ha comprat a l’empresa Hartmann. Tanmateix, des de la Federació d’Associacions Farmacèutiques de Catalunya, assenyalen que ningú no s’ha posat en contacte amb les farmàcies per a explicar quan es rebran aquestes mascaretes, a quin preu es posaran i quin criteri d’entrega hauran de seguir. Per això demanen calma a la població i que es prioritzi l’entrega en aquelles persones que dimarts tant sí com no hauran de desplaçar-se per anar a treballar.

The post Els farmacèutics denuncien desabastiment de productes bàsics contra l’epidèmia appeared first on VilaWeb.

L’FMI preveu la pitjor crisi econòmica d’ençà de la Gran Depressió

El món ha mobilitzat ja 7,4 bilions d’euros en mesures fiscals i estímuls monetaris per pal·liar la crisi provocada pel coronavirus, segons estima el Fons Monetari Internacional (FMI). En un discurs, la seva directora gerent, Kristalina Georgieva, ha dit que l’organisme preveu ara la pitjor contracció econòmica d’ençà de la Gran Depressió, després d’haver admès anteriorment que l’impacte de la crisi per la Covid-19 seria pitjor que el de la crisi del 2008. Segons l’FMI, més de cent setanta estats experimentaran una recessió enguany en l’ingrés per càpita.

‘Encara ens enfrontem a una incertesa extraordinària sobre la profunditat i la durada de la crisi. Amb tot, està clar que el creixement global serà clarament negatiu el 2020. De fet, anticipem les pitjors conseqüències econòmiques d’ençà de la Gran Depressió’, ha subratllat Georgieva.

Per exemplificar l’impacte de la crisi per la covid-19, la directora gerent de l’FMI ha destacat que fa tres mesos s’esperava un creixement de l’ingrés per càpita positiu en més de cent seixanta estats, mentre ara es preveu un creixement de l’ingrés per càpita negatiu en més de cent setanta estats.

Per la directora gerent de l’organisme, la part positiva de la crisi és que ‘tots els governs han començat a actuar’ i a impulsar mesures fiscals que ja s’eleven fins als vuit bilions de dòlars. ‘Hi ha hagut mesures monetàries massives per part del G-20 i d’altres’, ha afirmat.

Pel que fa al 2021, Georgieva ha dit que pot haver-hi una recuperació parcial si la pandèmia es redueix en la ameitat d’enguany i pot haver-hi un aixecament gradual de les mesures de contenció.

The post L’FMI preveu la pitjor crisi econòmica d’ençà de la Gran Depressió appeared first on VilaWeb.

El govern de les Illes fa proves de Covid-19 a tots els professionals i interns de les residències

La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, ha informat que a les residències es fan tests de Covid-19 a tots els professionals i als interns. De moment ja s’han realitzat els tests en les residències Sant Miquel-Oms, Oasis, Bonanova, Elena, Són Ametler, Domusvi Palma i Domusvi Costa de’n Blanes a Mallorca. També s’han practicat as Mercadal a Menorca i en les residències de Ca Blai, Ca Serres i Reina Sofia d’Eivissa.

Armengol ha dit que en aquelles residències on es consideri oportú es continuaran fent proves de control per a la prevenció de nous casos. Ha avançat que el govern ha fet una comanda de material de protecció en nom dels consells insulars per a repartir entre personal dels ajuntaments, per a policies locals i altres treballadors municipals.

Durant una reunió telemàtica amb els consells insulars i alguns ajuntaments, ha explicat que el govern ja ha començat a treballar en l’elaboració d’un pla de desconfinament i ha encarregat la coordinació a un grup d’experts sanitaris i econòmics. En aquest sentit, ha avançat que l’epidemiòleg de l’àrea de Salut de Menorca, Maties Torrent, serà l’expert que representarà el govern en el grup tècnic que assessorarà el govern espanyol en la proposta de desconfinamient.

De totes maneres, la presidenta ha reiterat el missatge que es mantingui un confinament estricte fins que no deixi d’estar vigent l’estat d’alarma, i que s’extremin les mesures de seguretat en la reactivació dels sectors productius no essencials.

The post El govern de les Illes fa proves de Covid-19 a tots els professionals i interns de les residències appeared first on VilaWeb.

Arriba a València el cinquè avió amb material mèdic des de la Xina

El cinquè avió procedent de la Xina amb material sanitari contra el coronavirus 2019 ha aterrat a l’aeroport de Manises després del migdia. L’aparell, un Boing 777 d’Ethiopian Airlines, ha transportat més 76 tones de material des de Xangai: 1,2 milions de màscares, de les quals 80.000 són FFP2; 4,2 milions de guants; més de 121.000 vestits de protecció i 27.600 ulleres. El Consell farà ara la distribució entre els hospitals i les residències.

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la crisi del coronavirus 

Aquest avió és el segon que arriba aquesta setmana amb material sanitari, després que dilluns un aparell de càrrega rus aterrés també a Manises. En quatre dies han arribat gairebé 144 tones de material pels hospitals i les residències. Els altres tres avions van arribar a Saragossa i Barcelona.

En les dues últimes setmanes, el País Valencià ha rebut 6,58 milions de màscares, 5,4 milions de guants, 352.000 vestits de protecció i 97.600 ulleres.

The post Arriba a València el cinquè avió amb material mèdic des de la Xina appeared first on VilaWeb.

Les Illes no registren cap mort per Covid-19 en les últimes 24 hores

Les Illes Balears no han registrat cap mort per la Covid-19 en les últimes vint-i-quatre hores. El recompte total és de 89, els mateixos que hi havia ahir. A les Illes no hi havia un increment de morts durant dos dies des de l’inici de l’epidèmia. Concretament va ser el 23 i el 24 de març i la xifra de morts va quedar aturada el deu.

Per una altra banda, fins ara s’han detectat 1.448 casos de la malaltia, trenta-sis més que no pas ahir. Entre els infectats hi ha 132 persones ingressades a l’UCI.

També cal destacar que en només un dia vuitanta persones han rebut l’alta hospitalària. El total és de 696 persones, una xifra que va consolidant-se amb el pas dels dies.

 

The post Les Illes no registren cap mort per Covid-19 en les últimes 24 hores appeared first on VilaWeb.

La Generalitat distribuirà a la població 14 milions de màscares a partir de dimarts vinent

El president de la Generalitat Quim Torra ha anunciat que a partir del 14 d’abril les farmàcies catalanes tindran disponibles 14 milions de màscares de protecció que es repartiran als ciutadans. Per aconseguir-les, tan sols s’haurà de presentar la targeta sanitària a la farmàcia. Amb aquesta mesura el govern vol generalitzar-ne l’ús arreu de Catalunya per a, posteriorment, fer obligatori el seu ús a l’espai públic. Torra ho ha anunciat en una entrevista a RAC1, on ha dit que la compra de material sanitari centralitzada en el govern espanyol ha estat ‘un desgavell’ i que la Generalitat ha hagut de ‘sortir al mercat exterior’.

Torra ha dit que ell mateix havia participat en la recerca de material sanitari al mercat exterior: ‘Nosaltres no som dels que ens fem fotos amb un avió quan arriben les mercaderies. Un dia haurem d’explicar l’epopeia de com la Generalitat ha hagut de sortir al mercat exterior. Jo m’he passat un dia sencer buscant bates.’

A banda, ha estat molt dur amb el desplaçament de turistes a les segones residències durant el pont de la Setmana Santa i ha demanat als governs locals dels municipis turístics que es blindin per a impedir-ho. ‘Si no hi ha prou policies locals, que hi enviïn la gent de manteniment, hem de fer una acció contundent’, ha dit. Torra ha avisat que aquells que es desplacen a altres municipis els posen en perill perquè ‘els hospitals comarcals estan dissenyats per atendre un determinat nombre de població’. ‘No podem sobrecarregar-los’, ha afegit.

The post La Generalitat distribuirà a la població 14 milions de màscares a partir de dimarts vinent appeared first on VilaWeb.

Quaranta-tres morts i 300 casos més de coronavirus al País Valencià

La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha actualitzat les dades de la crisi del coronavirus 2019 al País Valencià, on s’han contagiat 7.964 persones i n’han mort 767. En les últimes vint-i-quatre hores s’han registrat 300 infeccions més i quaranta-tres defuncions. Fins ara s’han donat 1.772 altes.

Pel que fa als hospitalitzats, la consellera ha informat que hi ha 1616 persones ingressades, noranta-vuit menys que no pas ahir. D’altra banda, a les Unitats de Cures Intensives (UCI) hi ha 348 malalts.

Barceló també ha facilitat dades sobre l’afectació que la Covid-19 ha causat entre els professionals sanitaris. En aquest sentit, 1.377 treballadors s’han infectat i fins ara s’ha donat 242 altes.

Sobre les residències, la consellera ha assegurat que vuitanta-nou tenen casos de Covid-19. La xifra és menor que en dies anteriors perquè alguns centres només tenien algun cas entre els treballadors, que ja s’han recuperat i no ha infectat els residents. Tretze centres han estat intervinguts i estan sota vigilància mèdica.

Entre els residents, el virus ha infectat 976 persones i n’ha mort 233. A més, ha contagiat 239 treballadors.

The post Quaranta-tres morts i 300 casos més de coronavirus al País Valencià appeared first on VilaWeb.

Sánchez anuncia la fi del confinament total i deixa en mans dels treballadors que no es contagiïn

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat que a partir de la setmana vinent aixecarà la prohibició del treball presencial no essencial, cosa que tornarà a omplir l’espai públic d’aquells treballadors que no poden fer la feina des de casa. Ho ha dit davant un congrés dels diputats pràcticament buit que avui vota la segona pròrroga de l’estat d’alarma, que durarà fins al 26 d’abril.  Sánchez ha dit que ‘l’estat d’alarma funciona’ i ja s’ha superat el pic de contagis, però ha dit que el retorn a la normalitat haurà de ser progressiu. ‘I ni tan sols sabem quina mena de normalitat podrem recuperar’, ha afegit.

En aquest sentit, ha dit que un grup d’experts treballa en un pla de transició per afluixar el confinament i recuperar l’activitat econòmica, segons l’evolució de la pandèmia. ‘Aquesta setmana es farà un primer pas cap a normalitat amb la suspensió del permís retribuïble i el retorn d’una part dels treballadors’, ha dit. A més, ha afegit que hauran de ser aquests treballadors els que hauran de prendre mesures higièniques individuals per evitar de contagiar-se.

Durant la seva intervenció Sánchez ha retret a PP i Vox que no siguin ‘lleials’ amb el govern espanyol i ha contraposat la seva actitud amb la del cap de l’oposició portuguès, que va donar públicament suport al primer ministre Antonio Costa, o del nou cap de Partit Laborista britànic, Keir Starmer, que va donar suport al primer ministre Boris Johnson. Aquesta crítica l’ha enllaçat amb una nova crida als anomenats pactes de la Moncloa, i ha convocat a una reunió la setmana que ve a totes les forces polítiques i agents socials que hi vulguin participar.

Mesures econòmiques

Pel que fa a la crisi econòmica derivada del coronavirus, Sánchez ha dit que un milió d’autònoms es podran beneficiar de les ajudes per ‘cessament de l’activitat’ i ha demanat a la Unió Europea d’aprovar mesures per donar suport a l’endeutament dels estats més afectats per la Covid-19. ‘Hem d’aprendre la lliçó, l’austeritat de la crisi anterior no és la solució. Volem una reconstrucció i un pla Marshall’, ha dit. D’altra banda, ha demanat a tots els partits espanyols amb presència al Parlament Europeu que pressionin per aconseguir mesures de rescat.

A banda, ha anunciat que divendres el govern espanyol aprovarà en un consell de ministres extraordinaris una segona línia d’avals públics, també de 20.000 milions d’euros, per a garantir la liquiditat a empreses i autònoms. Segons que ha dit, l’estimació del govern espanyol és que més d’1,3 milions d’autònoms i empreses es beneficiïn d’aquesta línia d’avals públics, amb un màxim de 100.000 milions d’euros. Així mateix, ha dit que 130.000 empreses i autònoms es beneficiaran de l’ampliació del límit d’endeutament de l’ICO, per a augmentar totes les seves línies de finançament, fins a un total de 10.000 milions d’euros.

The post Sánchez anuncia la fi del confinament total i deixa en mans dels treballadors que no es contagiïn appeared first on VilaWeb.

La rebel·lió de la costa: municipis de tot el país es blinden agressivament contra l’arribada de turistes

L’afer va originar un gran enrenou fa poc. Un jove va ser detingut a Daimús (la Safor) després d’haver publicat a les xarxes socials imatges de Gandia dient que havia arribat des de Madrid ‘a aquesta ciutat que és una granja de porcs’. Afegia que tenia símptomes de Covid-19 per haver estat en un hospital madrileny ‘ple de malalts’ i que si empitjorava pensava anar a l’Hospital de Gandia. Després de ser detingut, la policia no ha aclarit si allò era veritat, però l’incident i les imatges dels vehicles abandonant Madrid ahir han desfermat això que ja comença a ser anomenat ‘rebel·lió de la costa’: municipis de tots els colors polítics prenen mesures per evitar que hi entrin ciutadans d’unes altres poblacions.

Crida l’atenció especialment l’agressivitat amb què s’han expressat alguns batlles socialistes, atesa l’obsessió del govern espanyol a dir que el virus no entén en territoris i la negativa de tancar Madrid i Catalunya.

Per exemple, el batlle de Calafell (Baix Penedès), Ramon Calaf, avisa que aquells que pretenguin accedir-hi es trobaran el municipi ‘blindat’ amb controls a les entrades i sortides, i accessos i camins secundaris tallats amb tanques de formigó. ‘No volem que vingueu aquí a passar les vacances. Volem que us quedeu a casa, que feu el confinament a casa’, diu. També el batlle socialista de Cullera (Ribera Baixa) ha avisat que denunciaran qualsevol persona que no sigui de la població si entra al municipi. A l’extrem ideològic dels partits estatals, el batlle de Benidorm (Marina Baixa), del PP, Toni Pérez, ha decidit de tancar la ciutat i a partir de demà només s’hi podrà accedir per cinc entrades.

Forts controls a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre

En diversos municipis de la Costada Daurada i les Terres de l’Ebre s’ha constatat que, tot i els controls policíacs que s’instal·len als principals accessos el cap de setmana, hi ha gent que encara es trasllada a cases i apartaments, fins i tot de matinada. Per això, alguns ajuntaments han optat per instal·lar tanques i barreres en accessos secundaris i dreceres. ‘Segur que ben aviat podrem tornar a gaudir de les platges, però ara no toca’, diu el batlle del Vendrell (Baix Penedès), Kenneth Martínez, també del PSC.

Malgrat les crides a respectar el confinament i l’avís de sancions fins a 30.000 euros, els nuclis turístics de la Costa Daurada no se’n refien i han decidit de barrar el pas físicament als possibles visitants. Al Baix Penedès, per exemple, els ajuntaments de Calafell i el Vendrell han instal·lat tanques en accessos secundaris i han completat la vigilància amb controls de la policia. D’aquesta manera, es formen colls d’ampolla i es garanteix que els infractors no poden agafar una via alternativa.

A Salou (Tarragonès) l’ajuntament ha decidit de controlar amb el consum d’aigua si els habitatges no habituals són ocupats i a Mont-roig del Camp (Baix Camp) fan servir un dron per vigilar els moviments poc habituals.

A les Terres de l’Ebre, els ajuntaments també han reforçat els tancaments d’accessos i han reorganitzat els efectius de policia arran de la previsible arribada d’estadants de segones residències, visitants o turistes. A Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el govern municipal ha decidit que, a partir d’aquest divendres a les dues del migdia, deixarà solament un accés –l’entrada nord a la població per l’antiga N-340– per accedir al nucli urbà. ‘No tenim prou recursos per a controlar els tres accessos nit i dia’, admet el batlle, Josep Caparrós, d’ERC.

A Alcanar (Montsià) també s’han blocat la major part d’accessos als nuclis que ‘tècnicament’ ho permeten, concretament, les Cases. Els accessos al nucli mariner continuaran tancats, de manera que únicament serà oberta l’entrada principal per la rotonda de la N-340. Això alliberarà efectius policíacs de la feina de control en aquests llocs, segons el regidor de Governació, Jordi Bort, també d’Esquerra Republicana.

Més al nord, a partir d’avui, i en coordinació amb la policia local de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), es tancarà l’accés a la N-340 antiga per la rotonda de l’Almadrava, per evitar els desplaçaments a la urbanització de Calafat, a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Cotxes patrulla d’emergències circularan pels carrers del poble i les urbanitzacions emetent missatges d’advertiment i aturant la gent que circuli per la via pública. ‘Taparem la banda nord i ens dedicarem a les urbanitzacions, al nucli urbà i la part sud. No volem que la gent es relaxi’, diu el batlle, Jordi Gaseni, d’Esquerra Republicana.

Augment de la vigilància a les comarques del nord del País Valencià

Més al sud, municipis com Vinaròs (Baix Maestrat), Orpesa (Plana Alta), Peníscola (Baix Maestrat), Moncofa (Plana Alta) i Almenara (Plana Baixa) han instal·lat barreres en camins secundaris o han concentrat les entrades a la població en poques vies, controlades per la policia local.

A Vinaròs la policia farà més de noranta controls aleatoris aquest cap de setmana a les entrades de la població per a detectar si gent de fora pretén entrar-hi. Poblacions com Alcossebre (Baix Maestrat) han tallat tots els accessos llevat de l’entrada principal. A Benicarló (Baix Maestrat) s’intensificaran els controls per evitar arribades de propietaris d’habitatges de vacances.

Peníscola també ha tancat totes les entrades i en aquelles on no hi ha presència de policia s’han col·locat blocs de formigó que hi barren el pas, per a tenir controlats tots els desplaçaments d’entrada i eixida del municipi. Més al sud, l’ajuntament de Benicàssim (Plana Alta), una altra població amb molt de turisme, ha augmentat les patrulles de la policia local per identificar els qui hi ha al carrer, especialment a la zona de la platja, on hi ha els hotels.

Un cas especial és Borriana (Plana Baixa), on hi ha part de la població que a l’estiu resideix al nucli marítim, en segones residències. La batllessa socialista, Maria Josep Safont, ha explicat que no permetria ni tan sols els desplaçaments dins el terme de veïns que tenen dues cases, una al nucli principal i una altra al marítim.

Controls als supermercats de la Safor

A la Safor i la Ribera Baixa, comarques especialment preocupades per l’arribada de turistes de Madrid, les mesures són més dures i tot, i la policia controla als supermercats si qui fa la compra és de la localitat o no. Això ja ha fet que hi hagués detencions com les de cinc persones a Tavernes, municipi governat per Compromís. El seu regidor de Seguretat, Josep Llàcer, diu: ‘Cal que no hi haja dubtes: qui vinga de fora, serà denunciat.’

A Oliva el batlle, David Gonzàlez, també de Compromís, explica que els supermercats avisen si hi ha compradors no habituals, especialment si fan grans compres. Els ajuntaments de Cullera i Sueca també han avisat que denunciarien tothom qui no fos del municipi. A Cullera el batlle, Jordi Mayor, és del PSPV i a Sueca va ser escollit a les llistes del PSPV però després va abandonar el partit i governa gràcies a un pacte amb Ciutadans i el PP.

Benidorm, amb cinc accessos i prou

Però si hi ha una ciutat que representa el turisme de massa és Benidorm (Marina Baixa). A partir d’avui només hi haurà cinc entrades possibles al municipi, controlades estrictament per la policia local. El batlle del PP, Toni Pérez, ha decidit de permetre-hi l’accés tan sols per les avingudes o carrers de la Vila Joiosa, de Joan Pau II, de Beniardà, de la Comunitat Valenciana i de la Unió Europea.

En totes cinc la policia local hi farà controls estrictes dels vehicles: en farà identificar els ocupants i comprovarà si resideixen habitualment a la població o no. Pérez ha dit que l’operació serà especialment intensa aquest cap de setmana, però que no hi ha cap data prevista per a la tornada a la normalitat.

Blindatge també a la Costa Brava

Al nord, la Costa Brava presenta avui un aspecte molt diferent de l’habitual. El coronavirus deixa passejos marítims deserts i platges buides de punta a punta del litoral. Les policies locals, però faran controls per assegurar-se que ningú se salte l’estat d’alarma. A Palafrugell (Baix Empordà) pentinaran les platges amb dron després que aquesta última setmana s’haja arribat a denunciar un surfista. I a pobles com Cadaqués o El Port de la Selva (Alt Empordà), les patrulles blindaran literalment els accessos per evitar que ningú amb segona residència hi vaja a passar la Pasqua.

L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana de Fem Cadaqués, assegura taxativa que ‘o ens blindem, o no ens en sortim”. Al poble només s’hi arriba per una carretera de corbes, el CAP està obert durant dotze hores al dia, hi ha un metge de guàrdia, una sola ambulància i l’hospital més proper –el de Figueres – és a una hora de camí, explica Serinyana.”Som pobles petits, i només que ens arribi poca gent, això ja representa un problema”, diu l’alcaldessa. A Cadaqués, es fan controls diàriament. I ja n’han fet recular més d’un, amb la corresponent sanció.

Del mateix parer també és l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, de Junts per Catalunya i president de l’AMI. “Tindrem controls a tots els accessos durant les 24 hores”, diu en referència a la Setmana Santa. L’alcalde explica que ‘han anant venint fins ara gent a les segones residències. Són de l’àrea de Barcelona, però també francesos i m’atreviria a dir que ara al poble hi ha el doble de gent d’allò que hauria estat normal per a un mes de març’. Al Port de la Selva, el consultori obre als matins, i el CAP de referència és el de Llançà. ‘Avui el dispensari ha tingut quatre visites, i totes eren de gent de fora; els qui viuen al poble fan molta bondat, i la veritat és la situació sap una mica de greu’, admet l’alcalde.

Municipis com Calonge i Sant Antoni, o Torroella de Montgrí i l’Estartit han llençat missatges advertint als possibles visitants perquè no s’acosten. Jordi Colomí, d’Unió i Progrés Municipal i batlle de Torroella ha demanat la col·laboració ciutadana per alertar de forma anònima si detecten algun desplaçament no permès i ha ordenat controls als supermercats.

A la Selva, Blanes i Lloret de Mar també incrementaran els controls policials per evitar que persones que tenen segones residències als municipis puguen accedir-hi. A Lloret, la Policia Local s’ha instal·lat a la carretera que connecta amb Vidreres, que és d’on venen els conductors de Girona, i a la via que va fins a Blanes, per on circulen tots aquells procedents de Barcelona. Els controls han permès interposar 94 denúncies durant el primer cap de setmana de la Setmana Santa de conductors que intentaven accedir als seus apartaments de la costa. L’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, de Junts per Catalunya, ha recordat que els controls s’estableixen a l’entrada del poble amb l’objectiu de denunciar els vehicles, però també ‘per obligar-los a fer mitja volta’ i tornar al seu domicili habitual. El municipi ha tallat el pas d’un camí secundari que unia Lloret amb Blanes, instal·lant-hi una tanca.

Les denúncies dels veïns han provocat de vegades multes com va passar a Palafrugell el cap de setmana passat. La Policia Local va rebre una trucada informant-los que una família acabava d’arribar a un apartament i quan els agents hi van anar, se’ls van trobar sopant. El cap de la policia, l’inspector David Puertas, explica que d’entrada els pares van explicar que ja hi portaven dies però quan els agents van comprovar la matrícula del cotxe amb les imatges de les càmeres de seguretat, l’enregistrament no va deixar lloc a dubtes en el sentit que acabaven d’arribar i van ser denunciats.

The post La rebel·lió de la costa: municipis de tot el país es blinden agressivament contra l’arribada de turistes appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘El virus posa Europa davant la seva debilitat’ i ‘El confinament ha evitat 8.500 morts al País Valencià’

Avui, 9 d’abril de 2020, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Consulteu totes les portades dels dairis del país ací.

VilaWeb Paper: Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: ‘El virus posa Europa davant la seva debilitat’ i ‘El confinament ha evitat 8.500 morts al País Valencià’ appeared first on VilaWeb.

Les portades del dijous 9 de abril de 2020

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

La Verdad de Alicante:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades del dijous 9 de abril de 2020 appeared first on VilaWeb.

Cal la hidroxicloroquina des del primer símptoma

L’eficàcia de la hidroxicloroquina per a rebaixar la càrrega viral en la infecció per la Covid-19 ja no la discuteix ningú i l’augment de l’eficiència quan associem aquest vell medicament amb l’azitromicina*, gairebé ningú.

Per la informació que anem rebent de moltes bandes, inclosos els malalts recuperats, podem deduir que, en la gran majoria d’hospitals i centres mèdics hospitalaris, el tractament amb hidroxicloroquina és ben corrent, habitualment associat amb més medicaments, o bé retrovirals o bé azitromicina, corticoides o interferó, per exemple.

Tanmateix, ara cal decidir si el moment adequat per a introduir la hidroxicloroquina i/o les seves associacions farmacològiques és quan el pacient ingressa a l’hospital, ja amb una dificultat respiratòria important amb infiltrats pulmonars o destret respiratori de camí cap a l’UCI, o bé el moment de prescriure aquest medicament és a partir dels primers símptomes de la malaltia, a l’atenció primària.

Algunes persones, metges i altres professionals que s’hi dediquen, pensen que al moment d’ingrés a l’hospital ja és tard i que s’obtindrien més bons resultats si aquests fàrmacs s’administressin al principi i els malalts no es deixessin a casa amb paracetamol i prou, a veure cap on evolucionen abans de prendre una decisió terapèutica posterior.

D’ençà del 17 de març que es fa així a la República d’Itàlia, on s’ha obert la lliure prescripció d’hidroxicloroquina a tots els metges, fins i tot els de poble, com també tots els altres medicaments (azitromicina, corticoides, etc.).

Pel que fa a la República de França, s’hi han començat a recollir signatures* amb aquest propòsit, juntament amb un manifest, encapçalat per dos ex-ministres de Sanitat, professors d’universitat, catedràtics i científics en general. En tres dies ja gairebé han arribat a 500.000 signatures en favor d’avançar el tractament de la hidroxicloroquina als primers símptomes.

És per això que CAL que les autoritats sanitàries del nostre país permetin d’administrar la hidroxicloroquina i/o l’azitromicina a partir dels primers símptomes de la infecció per Covid-19. 

CAL un pla especial de medicina primària per a afrontar la infecció de la Covid-19 des dels primers símptomes, amb personal voluntari d’atenció primària perfectament equipat amb els EPI i amb tot el material necessari i que es dediqui exclusivament a la infecció. Això permetria de mantenir el seguiment de les patologies cròniques i agudes de la resta de la població, que ara van quedant mal ateses. 

CAL que es protocol·litzi el procés de diverses maneres, fent possible, per exemple, que la medicina primària prescrigui inicialment l’azitromicina i que al cap de vint-i-quatre hores hi sigui afegit el tractament amb hidroxicloroquina a l’hospital comarcal, en cas que el metge de primària vegi que cal descartar certes contraindicacions o interaccions segons la simptomatologia i el pacient. Això també ho podria fer l’equip de primària entrenat. El pla de desconfinament que dissenyi el doctor Mitjà pot ser del tot insuficient si no va acompanyat d’un pla de salut i especialment d’un pla de salut a la medicina primària com el que proposem.

També CAL que les autoritats sanitàries del nostre país retirin la limitació administrativa de prescriure hidroxicloroquina a tots els metges, que han de tenir tota la llibertat de prescripció que exigeix l’exercici de la professió mèdica. 

Miquèl Maresma Matas
Metge per la Universitat de Barcelona i diplomat per la Facultat de Medicina de Marsella

 

*L’associació farmacològica de la hidroxicloroquina amb l’azitromicina (Zitromax) va sorgir d’una observació clínica de Institut d’Infectologia de l’Hôpital de la Timone de Marsella. La primera comunicació fou el 19 de març de 2020 i més endavant hi hagué una comunicació amb mes de vuitanta pacients. Els enllaços següents tenen vinculació amb aquest tema i amb l’experiència de Marsella, on la mortalitat és més baixa que a tot l’estat francès. De fet, a l’Institut d’Infectologia hi ha la més baixa de tot Marsella (0,45% dels pacients tractats amb HCLQ + AZT, dades 8-4-20).

https://www.mediterranee-infection.com/covid-19/

https://www.vilaweb.cat/noticies/dos-ex-ministres-de-salut-encapcalen-un-manifest-exigint-a-macron-destendre-lus-de-lhidroxicloroquina/

https://www.change.org/p/ephilippepm-traitement-covid19-ne-perdons-plus-de-temps-neperdonsplusdetemps?recruiter=58578162&utm_source=share_petition&utm_medium=twitter&utm_campaign=psf_combo_share_message&utm_term=pss&recruited_by_id=c6d9d980-decf-0130-b336-38ac6f16d25f&share_bandit_exp=message-21302443-fr-FR&share_bandit_var=v1

https://www.vilaweb.cat/noticies/magda-campins-coronavirus-no-tenim-el-volum-dingressos-que-hi-havia-la-setmana-passada/

https://www.diariofarma.com/2020/03/26/laboratorios-rubio-fabricante-de-hidroxicloroquina-preparado-para-aumentar-su-produccion

—https://www.diariofarma.com/2020/03/27/aristo-pharma-confirma-la-entrega-de-todas-sus-dosis-de-hidroxicloroquina-unas-200-000-a-sanidad

https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-martinez-benazet-primer-cal-salvar-la-pell-no-pot-haver-hi-dubtes-sobre-si-cal-triar-entre-leconomia-i-la-vida/

https://www.laprovence.com/article/sante/5951216/coronavirus-alpes-de-haute-provence-la-vie-peut-basculer-du-jour-au-lendemain.html

https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20200328/48127100685/coronavirus-can-ruti-bonaventura-clotet-carles-mitja-arenys-de-munt-ensayo-clinico.html

https://www.lavanguardia.com/vida/20200330/48168247904/coronavirus-hidroxicloroquina-segura-enfermos-covid-19.html

https://nuevodiario.es/noticia/8022/internacional/hidroxicloroquina-cada-12-horas-y-un-comprimido-de-azitromicina-por-dia-pueden-derrotar-la-pandemia:-el-tratamiento-es-eficaz-es-inmoral-no-usarlo-dice-el-infectologo-frances-didier-raoult-que-afirma-haber-derrotado-la-enfermedad.html

https://www.youtube.com/watch?v=6TjMiODX4Z8

The post Cal la hidroxicloroquina des del primer símptoma appeared first on VilaWeb.

El govern acorda amb el sector de les lletres de celebrar un Dia del Llibre a l’estiu per substituir Sant Jordi

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha acordat en una telereunió amb representats dels escriptors, els llibreters, els editors i els il·lustradors celebrar un Dia del Llibre a l’estiu que substitueixi el Sant Jordi que no es es podrà fer enguany pel coronavirus 2019. En paral·lel, també s’ha pactat que el 23 d’abril hi haurà un Sant Jordi virtual, ‘amb gran activitat a la xarxa’.

El Dia del Llibre alternatiu de l’estiu permetrà llibreries, editorials i entitats treure les parades al carrer, amb els escriptors firmant presencialment les seves obres. La consellera ha reiterat que aquesta podria ser la ‘gran festa de la recuperació de l’activitat presencial’ quan retorni la normalitat.

Pel que fa a la data en què se celebraria aquest Sant Jordi estival, encara no s’ha concretat perquè es vol complir les màximes garanties des del punt de vista sanitari, i cal veure com evoluciona la pandèmia, segons s’indica des del Departament de Cultura.

D’altra banda, Vilallonga ha avançat que s’activarà ‘amb caràcter imminent’ un nou portal web del Departament de Cultura que contindrà tota la informació específica útil per a aquests dies de confinament, i també inclourà un apartat dedicat a Sant Jordi i el Dia del Llibre, amb actualització constant de continguts.

Cal recordar que a mitjan març el Gremi de Llibreters ja anunciava que davant l’aleshores possible suspensió de Sant Jordi pel coronavirus buscava una nova data per a la festa del llibre. La presidenta del Gremi, Maria Carme Ferrer, instava a fer ‘una gran festa’ igual que la del 23 d’abril però en una altra data. El Gremi de Llibreters alertava aleshores de la desaparició de ‘moltíssimes llibreries’ davant una situació ‘molt preocupant’, i per això demanaven ajuda a les administracions.

The post El govern acorda amb el sector de les lletres de celebrar un Dia del Llibre a l’estiu per substituir Sant Jordi appeared first on VilaWeb.

Cinta Pascual: ‘El Departament de Salut no sap quants morts de coronavirus hi ha a les residències’

Des de l’inici de la pandèmia el govern ha prioritzat els esforços en els hospitals, deixant sense cobrir el flanc de les residències de gent gran. Aquests centres s’han vist desproveïts de material de protecció i serveis medicalitzats, fet que ha provocat la baixa de molts treballadors i una alta mortalitat en les seves dependències. Avui, i  gairebé un mes després de la crisi sanitària, el departament de Salut ha assumit les competències de totes les residències del país.

La presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), Cinta Pascual, diu que això no canviarà res fins que no arribin EPIS, PCR i reforços als centres. També posa en qüestió el recompte de morts a les residències que fa la Generalitat: ‘És impossible, si no es fan les proves, saber quanta gent ha mort de coronavirus’.

Avui la Generalitat ha assumit la competència de les residències. S’ha tardat massa?
—Nosaltres el que demanem és que el Departament de Salut assumeixi la competència, pel que fa a la solució, d’una crisi que no és social i que és sanitària. El que ens ha faltat durant tots aquests vint-i-set dies són EPIS, PCR per a fer un cribratge de la població, personal sanitari i recursos sanitaris. Això és el que hem demanat sempre. Fins ara el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’ha fet càrrec de les residències però no tenia els recursos per a fer front a la crisi sanitària. Calia posar-los i era el Departament de Salut qui ho havia de fer.

La decisió hauria d’haver arribat abans?
—Crec que Salut, en un moment de col·lapse del sistema, primer ha prioritzat les UCI, després els hospitals i al final nosaltres. El que reivindiquem des de fa dies és que tenim les 57.000 persones més dependents del sistema, les més vulnerables, i Salut havia de veure que calia posar els recursos.

A efectes pràctics, què suposa que el departament de Salut assumeixi les competències?
—A veure, a efecte pràctic, si Salut no posa els recursos necessaris estarem igual que ara. A nosaltres encara no ens han solucionat el problema. El fet que Salut hagi assumit competències no vol dir res, necessitem acció. Nosaltres no demanàvem que Salut agafés la competència. Demanàvem que Salut es responsabilitzés de la seva part, que era la part de la crisi sanitària. És que fins i tot el Departament de Treball crec que també ho havia demanat perquè això és una crisi sanitària i no social. Ara, després d’haver assumit les competències, esperem es doni compte de la situació.

Què els manca ara mateix a les residències?
—El més important ara mateix són les PCR, per a saber quin és el grau d’afectació exacte en una residència i quantes infeccions hi ha. Fa falta una valoració clínica de cada usuari. Si tu vas a visitar una residència i fas les PCR, algunes persones hauran d’anar directament als hospitals, això és importantíssim. D’altres es quedaran a la residència, però has de poder fer un bon cribratge per a decidir exactament el tractament que has de fer a cadascú.

I als treballadors?
—A aquests també se’ls han de fer els tests perquè n’hi ha més de quatre mil a casa seva. I s’ha de poder saber si ja han passat la quarantena i poder incorporar-se al sistema. És a dir, tenim una crisi epidemiològica, i una crisi de personal i recursos. Per això cal activar ja les persones que han passat els quinze dies de quarantena. I per descomptat, també fan falta serveis medicalitzats.

La Generalitat ha informat avui mateix que Catalunya ha registrat un total de 1.123 morts amb coronavirus en residències des del 15 de març. Esteu d’acord amb les dades?
—Jo crec que Salut no sap els morts de coronavirus que hi ha a les residències. A mi m’han d’explicar-ho. A moltes residències on han causat defunció no s’hi ha fet cap prova. Donen per fet que són de coronavirus. El que sí que sé és que el sector té cada mes, aproximadament, unes mil defuncions per processos normals. Estem parlant que el gran percentatge de la gent que estem cuidant, són malalts avançats. Per tant, és impossible, si no es fan les proves, saber quanta gent ha mort de coronavirus.

Llavors, qualsevol mort que teniu ara mateix, passa a comptabilitzar-se com a mort de coronavirus.
—Així mateix. Ells donen per fet que una persona que tenia febre ja és coronavirus. I estic convençuda que sí, que hi ha hagut moltes morts per Covid-19, però que moltes altres no. I per a nosaltres això és molt important. No només pels números, sinó per la mateixa família que ha de saber de què ha mort el seu familiar. Estem oblidant una part importantíssima com és el procés de dol. El que estan vivint les famílies sense poder acomiadar-se… No els que estan a la residència, sinó els de l’hospital. Perquè els que estan a la residència tenen un avantatge i és que el centre coneix molt bé les famílies i podem fer un bon acompanyament.

Teniu constància que s’estigui discriminant el col·lectiu de gent gran a l’hora de decidir qui ingressa a un hospital i qui no?
—Nosaltres tenim constància que hi ha persones que per tipologia, no podrien superar una pneumònia i quan consideren que no tenen possibilitats de sortir-se’n, doncs amb els recursos que hi ha, els deixen majoritàriament a les residències.

I que se’ls discrimini a l’hora d’entrar a l’UCI?
—Bé, amb el que veiem tots que ha passat a Itàlia i per les notícies que tenim, ens podem imaginar què passa quan les UCI estan col·lapsades. Ara no ho estan i jo espero que tothom tingui les mateixes possibilitats.

Suposo que mai no havieu imaginat que viuríeu una situació com aquesta.
—Sincerament no, mai a la vida. Possiblement, com a professional, estic passant els pitjors dies de la meva vida. I no s’ha acabat. Ens dol veure criminalitzades les residències. ‘Aquí s’han mort quinze persones, a tal residència se n’han mort vint més…’. Però què ens pensem? A dins les notícies no es té en compte que hi ha hagut vint professionals que han estat a primera fila i que s’han deixat la vida lluitant sense EPI i sense els recursos necessaris. Encara hem de sentir aquestes coses? La residència és una casa, mai no hem tingut serveis sanitaris més enllà d’infermeres unes poques hores per a fer un seguiment d’un malalt crònic. Les residències no tenen ni metges, ni infermeres, ni respiradors, ni sèrum… No n’hem tingut mai! I sembla que se’ns demanin coses que a un servei social no se li poden demanar ni exigir.

The post Cinta Pascual: ‘El Departament de Salut no sap quants morts de coronavirus hi ha a les residències’ appeared first on VilaWeb.

El món de demà comença avui; el nostre, també

Estrictament parlant, va començar ahir: sempre venim d’alguna banda, i en paguem errors i encerts. Però avui és l’ahir de demà, i és des del present des d’on tenim, ves quina obvietat i per minsa que sigui, capacitat d’intervenció.

Aquesta pandèmia que ens ha tocat de viure ens encara diàriament amb els nostres temors, les coses que ens pensàvem que teníem resoltes, les que donàvem per fetes, les que ens permetíem d’aparcar més o menys tranquil·lament. La realitat se’ns ha trasbalsat, tenim temps per a pensar, les incerteses fan incòmode acte de presència i és lícit, fins i tot potser inevitable, de preguntar-nos pel món de demà.

I ho fem. I potser optem per la resposta benintencionada, i ens diem que d’aquesta aprendrem a valorar les coses veritablement importants, les que no ho semblen, que tindrem més consciència de la pròpia i inevitable feblesa, de la pròpia i inevitable mortalitat, i que per això valorarem més la vida, la música o el silenci, l’abraçada. Que ens adonarem per fi, passats més de dos mil anys, de l’avís que ens va deixar escrit el filòsof i poeta, el savi Lucreci, i que feia, en dramàtica exclamació: ‘Oh cors, tan cecs! En quines tenebres, per quants de perills s’escola aquest temps de la nostra vida, tan escàs com és!’

I que a partir d’ara l’aprofitarem.

O també pot ser que no, que ràpidament ens oblidem de les coses que ens sembla que hem après, i que la vida ens torni al xipolleig d’abans del virus. Amb les penes individuals al sarró de cadascú, amb un mer tancament col·lectiu de parèntesi.

Però hi ha una altra possibilitat encara: que, passada la crisi pandèmica, donem per bones mesures de control, que normalitzem un seguit d’excepcionalitats, i que s’hi quedin. Determinades retallades de drets i llibertats que altrament de cap manera no acceptaríem. O, encara pitjor, que es normalitzin (o que es reclamin!) respostes autoritàries davant d’aquest gran capgirament.

La preocupació pel control social no ve d’ara, és clar. És tan sols que aquesta estranya situació li pot donar molt de camp i excusa per córrer. I que ja hi ha veus que ens n’avisen. Són els mòbils i les càmeres i les xarxes i les targetes de crèdit i el reconeixement facial i el que sigui i que vingui ara seguit. O, més exactament, l’ús que se’n fa. Un editorial recent de Vicent Partal, per exemple, de segur que ho recordeu, ens n’alertava: és ‘L’amenaça de la tecnodictadura’.

En el nostre context concret, a més a més, en aquest tros de món que en diem casa, al nostre petit país encara sotmès, el control l’exerceix, ai, l’estat espanyol. Cosa que significa centralització i passar el ribot a les autonomies i posar-ho tot, tot tot, sota l’ordeno y mando de quatre ministeris. Seus i ben seus. Muy espanyols i mucho espanyols. Orgullosos de ser-ho i això és el que compta. Perquè ja sabem, i així ho repeteix el ministre que toqui, o el militar, en conferència de premsa, que si el món no se n’ha adonat pitjor per a ell, que a la meseta castissa, a la Castella dels hidalgos i de les reines que no es renten, els virus se superen (‘es vencen’, en terminologia que defineix marcs mentals i interessos també), i cito literalment, ‘amb l’orgull de ser espanyols: l’orgull que la unitat aconsegueix de vèncer la Covid-19’.

La qüestió, aquí, però, diria que ja no és la seva estultícia, el nacionalisme imperialment tronat amb què es pensen que poden compensar tantes mancances, sinó el nostre acatament. La qüestió és mirar aviam si, igual com es va acceptar (fent-hi morros, fent constar en acta, enviant un memoràndum: acceptar) el refotut 155, s’acceptarà ara això, aquest nou tancament autoritari a l’espanyola.

Perquè la normalització de l’excepcionalitat es podria traduir, aquí, a més a més, en la normalització de la intervenció de l’estat espanyol; una intervenció que ja salta de negar en rodó l’expressió democràtica mitjançant el vot en referèndum d’autodeterminació a qüestionar o degradar l’autonomia actual. La subordinació (desesperant i de conseqüències dramàtiques) dels governs autonòmics als quatre genets ministerials espanyols (Interior, Defensa, Transports i Sanitat) ha normalitzat coses innormalitzables: la supeditació de la gestió sanitària (amb competències transferides, cal recordar-ho?) als designis estatistes o l’enviament de soldats a patrullar (a patrullar!) pels carrers (i la por que sembla que hi hagi de criticar-ho, per un trist que no sigui dit) en són tan sols dos exemples descarnats. Espanya, l’estat, el poder condensat a Madrid, pren o desprèn decisions sense encomanar-se a ningú. I a les autonomies que-nos-dimos-entre-todos menys que a ningú.

El tancament de files (com els agraden les expressions militars!), la centripetació que significa aquestes noves conxorxes de la Moncloa que ara es volen treure de la màniga, no sembla sinó l’expressió de la sortida autoritària que prepara Espanya. Per a l’endemà de la crisi del virus. Des d’una mica abans. Força abans.

Que no ens agafi desprevinguts.

The post El món de demà comença avui; el nostre, també appeared first on VilaWeb.

Simona Levi: ‘Tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor’

Simona Levi és un referent de l’activisme digital. I en un moment de crisi com aquest que ha desencadenat la pandèmia de la Covid-19, la seva veu és més necessària que mai. Perquè aquesta crisi, tan transversal, afecta de ple un àmbit en què ella fa molts anys que treballa: la democratització de la xarxa i la vigilància i la denúncia dels abusos d’autoritat i de les intromissions en els drets dels ciutadans que s’hi cometen. Perquè caldrà trobar la manera de sortir de la crisi, contenint l’epidèmia i alhora protegint la nostra privadesa. Com es farà? Levi, amb la plataforma Xnet, ha formulat un esborrany de proposta perquè els ciutadans ho puguin controlar, i perquè aquest desconfinament anhelat esdevingui també una oportunitat de fer les coses millor. És optimista, i no tan sols veu la por que plana pertot aquests dies; també observa esperançada la capacitat de la gent d’ajudar-se, de fer xarxa i de superar envits terribles.

Com us va el confinament?
—Per una banda, tinc una situació fàcil perquè aquí no hi tinc família, ni tampoc fills. La família és a Itàlia, i això és complicat. Els meus pares són grans. I, d’una altra banda, treballo molt a preparar la manera d’aprofitar aquesta desgràcia per a millorar les coses quan en sortim.

Aquesta crisi pot ser una oportunitat, però també és un moment de molt de risc.
—Sí, exacte. I ara s’entén la importància que té el món digital. I vull ser molt responsable. Penso que amb totes les dificultats que hi ha hem tingut la sort de tenir un govern a l’estat espanyol com el d’ara i no un altre. Amb tots els errors que han fet, és clar. Perquè amb un govern de dretes la situació realment seria molt pitjor.

El govern de Sánchez ha comès molts errors, ha utilitzat un llenguatge bel·licista, ha fet sortir l’exèrcit, ho ha aprofitat per a recentralitzar…
—Pensem que un grau de centralització en un moment d’emergència és important, però per la via d’una coordinació. Però la centralització pel broc gros, en bloc, com a concepte absolut, ha demostrat ser un error. Jo vinc de la cultura de la descentralització d’internet i dels beneficis que té, i sabem que la centralització sempre es troba desbordada perquè no pot actuar amb velocitat. I no solament és una qüestió territorial, de no haver deixat funcionar les competències a cadascú, sinó que també ho veiem en l’àmbit digital; el Ministeri de Sanitat, per exemple, decideix coses relacionades amb la investigació digital que realment no pot gestionar, ni per competència ni per capacitat. Però encara hauria estat pitjor si aquest govern hagués estat un altre. És cert que la centralització no ha funcionat. I sobre la militarització, hi va haver un moment que parlaven més militars que no ministres, i això no m’agrada. Però possiblement ho hem vist en la menor dosi possible, perquè qualsevol altre govern de l’estat, amb l’aritmètica política que hi ha, hauria implantat una militarització molt pitjor.

Ja que coneixíeu de ben a prop què passava a Itàlia, no us ha impressionat de veure que el govern espanyol no prenia decisions més contundents i anticipades?
—Cal entendre que el que pugui dir s’ha d’emmarcar en una ofensiva brutal de la dreta d’aprofitar això per guanyar terreny. A mi difícilment em pot acusar ningú de fer seguidisme dels governs, però crec que és important no criticar aquest govern si no és estrictament necessari. Nosaltres vam dir que s’havia d’estudiar més i més ràpidament què es feia no solament a Itàlia sinó a la Xina, a Corea…  Sí, ha faltat anticipació, i crec fins i tot que fou un error el 8 de març. Però també vull dir que hem estudiat més casos, i hem vist dèficit d’anticipació a tot arreu.

Dieu de limitar la crítica pel context actual? Però no és perillós de no poder ser obertament crítics amb allò que s’ha fet tan malament?
—Hem criticat coses i en critiquem. Però crec que ara és un moment de construir. Jo vaig apuntant les coses que s’han fet malament, com ara en l’àmbit sanitari, tant per part del govern de l’estat com per part del govern català. No hi ha hagut anticipació, i això ho relaciono amb la necessitat que hi hagi una digitalització de l’administració de manera democràtica. És una cosa que hem defensat durant anys, i ara veiem que l’administració no està a l’altura del sector privat, ni de la societat civil, ni del ciutadà ras. I apunto solucions per corregir immediatament aquests errors. Sóc particularment sensible perquè l’aplicació mòbil que ha fet el govern espanyol és atacada constantment, per una vegada que es fa una cosa que, tot i que té defectes, no està pas malament. Aquesta cacofonia de crítica no ajuda en una situació d’emergència a tractar els problemes. Sí, estic d’acord que s’ha de criticar tot allò que sigui criticable. Evidentment, s’ha esgotat tot el personal sanitari, i no únicament; s’han fet moltes coses malament. Però en aquest moment penso que la millor crítica són les propostes de millora, perquè així ajudem a aportar la solució. No és un moment normal i la crítica s’ha de fer de manera responsable.

—Hi ha el perill de caure a l’altre extrem, que és qualificar qualsevol crítica de deslleialtat i pretendre que no n’hi hagi. I això ja ha passat.
—Sí, hi estic d’acord. Entenc que no tothom ho pot fer, però és que a nosaltres Podem sempre ens ha considerat deslleials. Sempre hem estat molt crítics i quan hem criticat hem mirat d’aportar solucions. I solucions immediates. És cert que el govern espanyol està a la defensiva, però també és cert que tindrà una gran fragilitat, i aquesta fragilitat l’hem d’aprofitar perquè pot ser positiva, ocupant-la amb coses constructives. Perquè de les coses destructives ja se n’ocupa la dreta amb molts bons resultats.

Com es pot controlar d’ara endavant l’epidèmia de manera eficaç i no vulnerar la privadesa i els drets de la gent? Es prenen decisions preocupants en aquest sentit?
—Entre el que diu el BOE i el que fa la Secretaria de Digitalització i Intel·ligència Artificial del govern espanyol, nosaltres hi detectem una dicotomia. El BOE introdueix elements que poden ser preocupants, com l’esment a la llei 3/1986, que permet el control de malalts dels familiars. Veiem que hi pot haver una intenció autoritària, o bé de cobrir-se i protegir-se al màxim amb totes les opcions que dóna la llei. L’ordenament jurídic espanyol no preveu la possibilitat d’un control retroactiu del rastreig de moviments si no és per qüestions estrictament policíaques. Per una altra banda, hi ha una secretària d’estat que tot i que té relacions fortes amb grans corporacions en tot moment té una atenció particular a les dades personals i fins i tot allibera el codi d’aquesta aplicació. No havíem tingut mai en un lloc clau com aquest en l’àmbit digital una persona realment competent. Els activistes contra la vigilància en línia sempre ens hem hagut d’enfrontar a persones que pràcticament no tenien cap competència sobre el món digital i que treballaven al servei d’uns interessos. Jo no sé si aquesta dona treballa al servei d’uns interessos, però sé que si més no és competent, i això és una oportunitat, tornant al que us comentava abans. Fins que no em demostri el contrari continuaré fent propostes perquè és possible que aquí hi hagi un camí.

I en què es basa la vostra proposta?
—Proposem que el cercle virtuós que hi ha d’haver no sigui solament públic i privat, sinó també amb la societat civil, i a un nivell d’igualtat. Hem de pensar un sistema que no sigui que, mitjançant l’ajuda d’uns privats, l’administració vigili la societat civil, sinó que l’àmbit públic demani al privat de fer una automatització que ens permeti a nosaltres de ser àgils en l’ús de les nostres dades. Bàsicament proposem un hackeig en el sentit positiu de la llei de retenció de dades. Aquesta llei, en resum, diu que les companyies han de desar les dades només perquè la policia les utilitzi per a resoldre delictes. Però alhora, com que aquestes dades són nostres, en qualsevol moment hem de poder-hi accedir nosaltres. Perquè són nostres.

Com es concretaria això, a la pràctica?
—Si jo estigués malalta de Covid-19 m’agradaria poder avisar les persones que m’he anat trobant durant els darrers quinze dies, tant a la vida personal com al supermercat o a la feina. Voldria poder-los avisar del seu risc. Si s’automatitzés per al propietari la manera d’accedir a les seves dades, que tenen les companyies, podríem tenir els mateixos beneficis que han tingut els xinesos amb un ús a gran escala del control de dades sense haver de renunciar als drets civils. Així la societat civil seria un actor igualment important que el sector públic i el privat.

Però, per començar, i per tenir aquestes dades de mobilitat, tothom s’hauria de geolocalitzar igualment mitjançant una aplicació.
—No sé si és una aplicació. El plantejament de l’app té dos problemes. Primer, en el cas del Ministeri de Sanitat espanyol, no té interoperabilitat. És a dir, et fas el diagnòstic de símptomes, però si resulta que estàs malalt només et diu que truquis a urgències, però no t’endolla a un canal ja preparat per a qualsevol persona que tingui resultat positiu en l’app i que generi una reacció automàtica. I això és perquè la Secretaria de Digitalització i Intel·ligència Artificial arriba fins allà on pot arribar i falta la interoperabilitat amb l’emergència. Què hauria de fer l’app, doncs? Si tu estàs malalt, has de tenir un canal que respongui a la informació que hi dónes, però per una altra banda hauria de poder advertir les persones amb qui t’has trobat les darreres dues setmanes. Què fan els xinesos? És l’estat que avisa els contactes, i els situa en un mapa, assenyalant-nos públicament, fent aflorar la vida privada de totes aquestes persones.

I aquí hauries de ser tu que els avisessis. Però com?
—Si tu ets positiu de Covid-19, imagina que t’arriba automatitzat un fitxer que et diu que ahir vas estar una hora en un lloc determinat, per exemple a casa de la teva mare. Aquesta informació ja existeix. Tu pots saber quant temps has estat en un lloc i quins altres telèfons hi havia al mateix temps. Això et permetria de fer un avís a aquestes persones, a diversos nivells, perquè no és igual al supermercat que a la feina o a casa d’un familiar, on has tingut un contacte més intens. Això s’hauria d’automatitzar, però tu hauries de decidir què fas amb les teves dades, i no l’estat de manera obligatòria.

—Ja fa un temps que hi ha aplicacions sobre el control de la Covid, com ara StopCovid19Cat a Catalunya. Què en penseu?
—Tant l’app de Catalunya com la de la Comunitat de Madrid no són comparables amb aquesta que llança ara el govern espanyol. Les dues anteriors no tenen el mateix nivell de seguretat que aquesta. No és que defensi l’app del ministeri, però és que no totes són iguals. Totes fan una funció que és real ara mateix, que és descongestionar el servei d’emergències, i això és interessant. A part d’això, és dubtosa la no perniciositat de les apps. Si alguna d’aquestes aplicacions portés una connexió directa amb emergències quan tinguis un problema, quan te n’hagis diagnosticat, tindria sentit que et demanessin totes aquestes dades que demanen. Però ens demanen unes dades que hem de saber per a què serveixen. Mentre l’app de l’estat espanyol almenys (almenys!) ho explica, i té un cert sentit, la de Catalunya i la de Madrid donen unes explicacions que no són suficients. Quina necessitat tens de tenir tota aquesta informació teva si després has de trucar a emergències i et tornaran a demanar aquestes dades? A més, tenen el codi tancat, no sabem quines empreses hi ha darrere ni sabem quant han costat ni com gestionaran aquestes dades. Són poc efectives, més enllà d’ajudar a descongestionar el sistema sanitari.

Què ha de tenir en compte la gent que se les descarregui perquè no es faci un ús no desitjat de les seves dades?
—Si el propòsit és de fer un autodiagnòstic, no hauria de caldre descarregar l’app al telèfon amb geolocalització, sinó que amb una web n’hi hauria d’haver prou. Si només t’ha de dir si estàs malalt, no cal que et geolocalitzi. Si no és que sigui per a dirigir-te a un centre d’emergències o a un altre. Però et podria demanar on ets, tu respons i et diu on anar, i ja està. Per a nosaltres, les raons per a descarregar l’app al mòbil no són sensates.

L’aplicació de la Generalitat demana el número de targeta sanitària per a poder fer el test, i després si vols activar la geolocalització. La gent pot pensar que està bé que ho demanin, perquè així tindran accés a l’historial sanitari, i podran saber on ets si se’t compliquen els símptomes, i et podran dir el centre sanitari més adient on adreçar-te… D’aquesta manera també podran saber quins són els focus de més concentració de malalts de Covid-19 i on cal estar més alerta. No són propòsits raonables?
—Sí, hi estic d’acord. Si no fos que per a tot això no cal que et tinguin geolocalitzat, sinó que et podrien demanar quin codi postal tens, i la targeta sanitària també pot deixar fora tothom qui no en tingui. Sí que està bé que permetin que la geolocalització sigui voluntària. Però molta gent s’ha anat instal·lant l’app sense aquestes precaucions. I l’app també té el codi tancat. Vull dir que amb una simple web, amb molt pocs diners i amb eines obertes, demanant l’edat que tens, on et trobes en aquest moment i amb una petita aplicació pots comprovar el lloc més pròxim on pots anar si et cal atenció, això es pot fer. Aquest desplegament de temps, recursos i dades de les persones per a nosaltres no és equilibrat amb el resultat que se n’obté. O si més no amb el que es comunica, perquè potser sí que aconsegueixen coses increïbles, però no és pas el que s’ha comunicat.

Si en la fase de desconfinament em diuen que cal que faci ús d’aquesta aplicació o d’una de nova per a poder controlar si encomano la malaltia a més gent en cas que la tingui, què caldrà vigilar?
—És que caldria que els asimptomàtics poguessin fer un test per saber si tenen la Covid-19 o l’han passada, i els simptomàtics aquesta anàlisi voluntària i retroactiva dels contactes que han tingut els darrers dies. Aquí hem de veure com funciona: o vigilem tothom que es belluga o hauríem de no vigilar ningú i deixar sortir només els que no són malalts. Si no, no entenc de què ens ha de servir monitoritzar els desplaçaments de la gent.

—Dieu que Google ha humiliat els governs quan ha publicat les dades de l’impacte en la mobilitat del confinament.
—Sí, perquè el govern espanyol fa ara l’encàrrec de l’estudi d’impacte, i tot just comença a posar-s’hi, com altres estats, i Google ja ho té fet. Hem de pensar que una de les principals activitats d’investigació de Google és l’armamentística i d’espionatge. O sigui que no menteixen quan diuen que són els més avançats en aquesta mena d’estudis. Però això són armes de control en massa, i hem de veure si volem continuar deixant que unes determinades empreses siguin tan avançades en aquest sistemes de control o si hem de començar a regular aquest coneixement de manera que siguin a l’abast de tothom. Són dades sensibles, i hem de veure què és públic i què no. Però no pot ser que només grans corporacions tinguin tota aquesta informació de manera privativa, perquè aquesta informació ha de beneficiar amb rapidesa el bé comú, de tothom. Google va demostrar que era absolutament imprescindible i que va fer allò que els governs havien de fer i que ho va fer millor que ningú.

Teniu por que després d’aquesta crisi visquem en un món més vigilat i més autoritari?
—És que jo sempre tendeixo a ser optimista, i veig les crisis com a oportunitats. Ha estat un impacte tan fort que la gent ha entès coses que nosaltres, a l’activisme digital, fa temps que diem, i això serà molt útil. Per exemple, la preocupació per la geolocalització, aquesta pregunta, abans nosaltres sempre en parlàvem i tothom ens deia, ui, quines paranoies. Doncs ara tothom ho té molt present, en aquest moment de la seva vida. Si més no, hem fet un salt en la comprensió de la gent d’aquest context digital i de la importància que tingui unes normes democràtiques. He de dir que anàvem cap a una situació descontrolada i que ara tenim una consciència social més gran sobre això, que permetrà d’introduir més respecte per als drets.

També hi ha la por. Com es podrà tirar endavant sense desempallegar-se de la por d’interrelacionar-se, de confiar en l’estrany, quan són elements tan importants en el treball en xarxa i descentralitzat que propugneu.
—Sí, és cert. Però al mateix temps ja heu vist que ha estat un treball en xarxa que ha permès de fabricar més respiradors, com s’ha organitzat la gent en xarxa, i com la gent ha vist la importància de tenir una administració amb un bon accés a internet, unes escoles ben digitalitzades i sense abusos de dades… Justament per això treballo en la manera de fer la sortida, perquè mentre aquesta consciència continuï viva tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor per a la sanitat, per a una administració més digital i més àgil i més humana, i crec que es pot aprofitar.

The post Simona Levi: ‘Tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor’ appeared first on VilaWeb.

Enric

Ahir es va saber que a conseqüència de la Covid-19 s’havia mort a Lleida Enric Sirvent. El batlle de la ciutat, Miquel Pueyo, ho va anunciar dient que era ‘un bon home, un lleidatà que simbolitza i representa els ciutadans que van ser agredits el Primer d’Octubre’. Pueyo és un polític poc corrent, amb una coherència que ve de dècades i amb una capacitat especial de ser pròxim a la gent, que queda retratada de nou en l’homenatge que va saber retre, com calia, a aquest veí tan especial.

Enric va ser a punt de morir el Primer d’Octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Aquell dia, Sirvent era amb la seua dona a la porta del centre cívic la Mariola de Lleida, col·legi electoral del referèndum, quan van arribar una setantena d’agents per endur-se’n les urnes. Abans, però, van atonyinar els manifestants.

Sirvent va ser agredit per dos agents i un altre li va clavar una puntada de peu als testicles, cosa que li va causar una aturada càrdio-respiratòria. L’agressió no va acabar aquí, i un altre agent encara va voler impedir que el reanimassen. Fins i tot mentre li feien les maniobres de reanimació van caure cossos sobre el seu i quan finalment va arribar l’ambulància la policia espanyola la va retenir fins que no va aconseguir de robar les urnes.

Al cap de dos anys, Josep Rexach el va entrevistar ací a VilaWeb. El dia abans Sirvent havia presentat una denúncia contra els caps de la policia espanyola. L’Enric s’hi definia com un ‘home del tros’, aquesta fórmula tan bonica per a parlar del camp, i explicava que no era de cap partit polític, de cap associació ni res, ‘només del Barça’. Va dir que ell no protegia el col·legi, perquè ja no tenia edat per a fer-ho i que no tenia voluntat de barallar-se. I ho explicava amb un relat colpidorament serè: ‘Era mort, però em van salvar. Tot per ser allà davant la porta. Jo davant uns policies ensinistrats, tapats, amb cuirasses, porres i cascs. […] Aquesta gent ja sabia què feia. Jo m’havia d’haver mort, que tinc setanta anys.’

Per sort Enric Sirvent no es va morir aquell dia. Però per desgràcia s’ha mort ara. L’ha mort un virus planetari, però també l’ha mort la incompetència d’un govern espanyol que, en el millor dels supòsits, ‘va dubtar abans d’aplicar les mesures de confinament que haurien pogut salvar milers de vides’.

I faig servir aquesta frase exacta, manllevada a Ferdinando Giugliano i publicada en aquest duríssim article de Bloomberg, la gran revista mundial d’economia. Bloomberg titula, amb tota la raó del món: ‘La tragèdia d’Espanya era massa previsible’. I no s’està de posar sobre la taula dades com ara la fragilitat històrica del sistema sanitari espanyol –amb 4.400 UCI per a una població de 47 milions, comparades amb les 28.000 UCI que té Alemanya, amb 84 milions d’habitants– i el fet que no haja aprofitat la bonança econòmica per rebaixar el seu deute públic.

Per mirar de tapar la seua responsabilitat, el govern espanyol continua insistint cada dia en els tòpics insultants, com aquell que el virus no entén en territoris. Però, sense moure’ns de la Península Ibèrica, l’evidència ens explica d’una manera molt difícil de discutir que l’Enric tindria moltes més possibilitats avui de ser viu si Lleida fos Porto o Coïmbra i si en comptes de Pedro Sánchez el governàs António Costa. Per exemple. Que és, molt probablement, com dir –i quin mal fa dir-ho–, si no ens haguéssem frenat i no ens haguessen frenat, després d’aquell Primer d’Octubre en què la policia espanyola gairebé el va matar.

 

PS: Avui a les sis de la vesprada provarem de fer aquest debat en vídeo sobre l’actualitat del país que vàrem anunciar ahir i pel qual els subscriptors envien (molts) temes a tractar. Us demanem comprensió pels aspectes tècnics perquè és la primera vegada que intentarem una cosa com aquesta i ho farem tots confinats a casa. El debat el podrà seguir tothom des de la portada de VilaWeb i també pels canals de VilaWeb a YouTube i Facebook.

The post Enric appeared first on VilaWeb.

Què en fareu, dels diners que estalvieu aquests dies?

La veritat és que avui pensava escriure sobre la decisió final de la reunió de ministres europeus –que va començar ahir– amb l’objectiu de decidir com instrumenten l’ajut als països més afectats per la Covid-19. Però és evident que no ho puc fer, perquè ni s’ha acabat, ni hi ha hagut conferència de premsa aquest matí per a dir com estava la cosa, ni sembla que la polarització nord-sud sigui menor que fa quinze dies, quan ja es va ajornar la reunió per manca d’acord. Es reprendrà demà, però no sé si tot restarà penjat fins a la següent reunió dels màxims dirigents. Demà, suposo, ja en sabrem alguna cosa més.

Mentrestant, he de dir que m’ha semblat molt interessant una anàlisi que avui ha presentat la Cambra de Comerç de Barcelona en relació amb un aspecte actual sobre el qual no es pensa gaire, ni s’hi escriu, aquests dies: quant hem deixat de gastar les famílies catalanes sense poder moure’ns de casa i amb tot tancat? Han fet una estimació de tot allò que hauran estalviat els treballadors que no s’han trobat econòmicament gaire afectats per aquesta crisi, que calculen que és de dos milions –dels quals mig milió són públics– i arriben a la conclusió que al Principat seran uns 2.200 milions d’euros. Déu n’hi do! És la conseqüència de no poder anar a sopar a fora, ni desplaçar-se el cap de setmana, ni fer compres no necessàries per al dia a dia, ni anar a la perruqueria, ni al cinema, ni a la discoteca… Tot plegat fa un feix de diners que no s’han gastat i, és clar, han deixat d’ingressar els establiments que romanen tancats.

És evident que aquesta xifra d’estalvi acumulat reinjectable en l’economia de 2.200 milions és un màxim potencial, perquè hi ha dos elements que reduiran una mica la possible translació al consum: per una banda, l’augment de l’estalvi de precaució, a causa de la por sobre què pugui passar més endavant, fins i tot en aquells col·lectius que mantenen la feina. Recordem que la taxa d’estalvi en la crisi anterior va arribar al 18% i que avui és del 8%. I, per una altra, el possible canvi dels hàbits de consum després de la crisi.

La xifra final que podran gastar, doncs, serà una mica inferior, però important. I vet aquí que la Cambra fa una crida que em sembla molt interessant a tots els qui es trobin en aquesta situació. Com gastar aquests diners? Faig transcripció directa del consell raonat que dóna la nota. ‘Si s’aconseguís que la major part d’aquest estalvi embassat de 2.200 milions tornés a l’economia mitjançant el consum en els sectors més afectats per la paràlisi de l’activitat a causa de la Covid-19, se’n beneficiarien sobretot la restauració, el turisme, el sector de l’oci i la cultura i el comerç al detall (roba, sabates, electrodomèstics, parament de la llar, mobiliari, etc.), que són els sectors que primer van tancar per la crisi sanitària i que més tard obriran.

A més, cal tenir en compte que la despesa en aquest tipus de serveis té un component territorial de proximitat, per la qual cosa es podria traduir automàticament en un increment del PIB de Catalunya. També cal recordar que són sectors molt intensius en treball i, per tant, també contribuiria a reduir ràpidament la xifra d’aturats.’

En definitiva, la Cambra aconsella que allò que no s’ha gastat aquestes setmanes es converteixi, en part, no en una pèrdua definitiva per als establiments, sinó en una mena de consum diferit. És obvi que no se’ls pot rescabalar del tot, ni de bon tros, perquè el turisme haurà significat una part molt important de les pèrdues, però seria un gest de solidaritat entre tots plegats que, al capdavall, ens beneficiaria com a comunitat. L’anàlisi de la Cambra fa un pas més enllà i calcula que significaria un impacte positiu en el PIB català del 0,9%.

The post Què en fareu, dels diners que estalvieu aquests dies? appeared first on VilaWeb.

Pàgines