Vilaweb.cat

Dimiteixen en bloc Blanes i altres quatre membres de l’executiva d’EUPV

La diputada i portaveu adjunta d’Unides Podem a les Corts, Estefania Blanes, i altres quatre membres de la comissió executiva d’Esquerra Unida (EUPV) han dimitit dels seus càrrecs orgànics. A banda de Blanes han dimitit els responsables en EUPV d’Àrees, Cristian Veses; Elaboració Política, Antoni Llorente; Joventut, Andrea Pardo, i Memòria Democràtica, Iñaki Pérez.

Si bé la motivació rere la decisió encara no ha transcendit, Levante-EMV ha avançat aquest matí que les dimissions respondrien al cessament previ de Veses com a sotssecretari de la Conselleria de Transparència que dirigeix la coordinadora d’EUPV, Rosa Pérez Garijo.

No obstant açò, Blanes no ha volgut entrar en les raons que han motivat les dimissions i s’ha limitat a afirmar a Europa Press que “els debats i explicacions s’han de donar en els òrgans interns que corresponga”, tot negant que el cessament de Veses en sigui el motiu.

Les dimissions es van presentar en bloc i per correu electrònic la vesprada del proppassat, dies després de la reunió ordinària de l’executiva de dimecres en què, segons que ha explicat el partit a Europa Press, van participar amb normalitat.

El PSOE registrarà una proposició de llei al congrés espanyol per a esmenar la llei de la llibertat sexual

La portaveu del PSOE, Pilar Alegría, ha explicat que els socialistes registraran una proposició de llei al congrés espanyol per a esmenar la llei de la llibertat sexual i, d’aquesta manera, “corregir els efectes indesitjats” que ha causat amb les rebaixes de condemnes a agressors sexuals. En compareixença de premsa, Alegría ha explicat que la iniciativa implicarà un augment de les penes i ha garantit que no tocarà el “cor” de la norma, que és el consentiment.

La portaveu del PSOE espera que Unides Podem s’hi afegeixi i que la proposició de llei sigui conjunta, però ha avisat que els socialistes la registraran igualment els dies vinents. Unides Podem s’ha oposat fins ara a modificar la llei impulsada pel Ministeri d’Igualtat espanyol.

Segons que ha avançat la Cadena SER, el Ministeri de Justícia espanyol proposa de recuperar les penes anteriors a la llei quan hi hagi agressió sexual amb violència o intimidació. Podem i el Ministeri d’Igualtat s’hi han oposat. Fonts del departament d’Irene Montero defensen, per contra, que cal impulsar un pla de mesures urgents per a implementar la norma correctament. “No existeix cap reforma penal de la llei que pugui frenar les revisions, perquè són conseqüència de l’aplicació incorrecta del dret transitori i de la mateixa llei”, afirmen.

Més de tres-cents treballadors d’IB3 seran personal del govern a partir de dimecres

La presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha informat que 315 treballadors d’IB3 seran empleats del govern a partir de dimecres. En compareixença de premsa després del Consell de Govern fet a Formentera, Armengol ha precisat que d’aquesta manera s’aprova el procés d’internalització dels treballadors de l’ens públic de radiotelevisió.

Armengol ha destacat que compleixen el procés amb “la convicció que és absolutament necessari tenir una radiotelevisió pública independent per a garantir una informació plural i independent”.  El gener del 2022, el govern va anunciar l’inici del procés per a internalitzar els serveis informatius de la radiotelevisió pública i dels serveis associats. Això afectava cinc contractes i s’ha hagut d’esperar que acabessin els contractes de les empreses perquè l’ens públic assumís els treballadors que passaran a ser personal laboral indefinit.

El febrer del 2022, la direcció va acordar l’inici dels tràmits per a aquest procés dels serveis informatius, el suport tècnic, l’operació tècnica d’IB3 Ràdio, l’operació tècnica d’IB3 Televisió i l’explotació d’estudis.

I el 18 de gener d’enguany, la direcció d’IB3 va acordar la internalització dels serveis de producció dels materials audiovisuals i la multiplataforma de continguts informatius de diferent naturalesa, destinats a la seva inclusió a tots els canals de difusió i les plataformes digitals, el servei d’explotació d’estudis, el servei d’operació tècnica de televisió, el servei d’operació tècnica de ràdio i el servei de suport tècnic, amb efectes del primer de febrer del 2023. Això significa la subrogació dels 315 treballadors que presten actualment aquestes funcions a les empreses contractades.

Joel Díaz plega del ‘Zona Franca’ per l’acomiadament de Manel Vidal

Joel Díaz, presentador de Zona Franca, de TV3, ha anunciat a Twitter que plega del programa arran de l’acomiadament del col·laborador Manel Vidal per un gag en què feia aparèixer una esvàstica en un quadre on situava el PSC ideològicament.

[VÍDEO] TV3 fa fora Manel Vidal del ‘Zona Franca’ per un gag sobre el PSC

“A partir d’avui mateix, deixaré de presentar el Zona Franca. Plego arran de la decisió presa per la direcció de TV3 d’apartar del programa Manel Vidal, una decisió que considero injusta i inacceptable tant en el fons com en la forma en què s’ha pres i comunicat”, ha escrit.

Jo plego però espero que l'equip que ha estat fent fins ara @ZonaFrancaTV3, ple de gent amb talent i ganes, amigues i amics meus a qui estic molt agraït, tingui l'oportunitat de seguir treballant i que @TV3 s'esforci per fer-ho possible.

— Joel Díaz (@joeldiazbrah) January 30, 2023

Malgrat això, Díaz ha expressat gratitud amb l’equip del programa. “Jo plego, però espero que l’equip que ha estat fent fins ara el Zona Franca, ple de gent amb talent i ganes, amigues i amics meus tots a qui estic molt agraït, tingui l’oportunitat de seguir treballant i que TV3 s’esforci per fer-ho possible.”

Joel Díaz: “Com més ridícula i penosa sigui la situació política de Catalunya, millor per a nosaltres”

Magí Garcia també plega com a guionista del programa

L’humorista Magí Garcia s’ha afegit a la decisió de Díaz i ha anunciat que plega com a guionista del programa. “Des d’avui deixo de ser guionista del Zona Franca. Espero que TV3 valori el talent de l’equip del programa i puguin continuar treballant. Poder deixar una feina és un privilegi que no tothom pot exercir i sento el màxim respecte per tots ells”, ha dit.

Des d'avui deixo de ser guionista del @ZonaFrancaTV3. Espero que @TV3 valori el talent de l'equip del programa i puguin continuar treballant. Poder deixar una feina és un privilegi que no tothom pot exercir i sento el màxim respecte per tots ells.

— Magí (@Modgi) January 30, 2023

Poc després ha estat Manel Vidal qui, amb un altre piulet, ha reaccionat a la decisió de Díaz. “No té gaire valor que ho digui jo, perquè és el meu amic, però no he vist mai ningú posar el coll (en tots els sentits) com ho ha fet en Joel amb aquest programa”, ha dit.

No té gaire valor que ho digui jo perquè és el meu amic, però no he vist mai ningú posar el coll (en tots els sentits) com ho ha fet en Joel amb aquest programa. https://t.co/aTIL8ToOsk

— Manel Vidal Boix (@massanagranaire) January 30, 2023

TV3 estudiarà la continuïtat del programa

Poc després de l’anunci de Díaz, TV3 ha emès un comunicat en què ha lamentat la decisió del presentador i ha anunciat que suspendria temporalment el programa mentre n’estudiava la continuïtat.

Ja ho veus, Jordi Vendrell: els ‘sociates’ encara són intocables a la ‘corpo’ — Editorial de Vicent Partal

“Després de l’anunci de Joel Díaz d’abandonar el programa Zona Franca, TV3 lamenta i respecta la decisió del presentador. L’espai no s’emetrà durant els pròxims dies, però TV3 estudiarà la continuïtat del programa”, diu la cadena.

I afegeix: “Avui, i els pròxims dies, no hi haurà emissions de l’espai Zona Franca, però TV3 continua compromesa amb els continguts que volen arribar a nous públics, especialment l’audiència jove, amb humor transgressor i irreverent. Per això, la cadena estudiarà la continuïtat del programa.” Per altra banda, la cadena ha confirmat que, dins la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Díaz continuarà vinculat al programa El matí de Catalunya Ràdio.

Quatre dies de polèmica

La dimissió de Joel Díaz culmina una polèmica que s’encetà dijous passat arran de l’acomiadament de Manel Vidal, una decisió que aixecà molta polseguera a les xarxes. L’endemà, el director de TV3, Sigfrid Gras, amenaçà la continuïtat del programa a la comissió parlamentària de control de la CCMA.

Manel Vidal defensa el gag del ‘Zona Franca’: “En l’eix nacional, el PSC és un partit d’extrema dreta”

“Volem llançar un missatge al programa: saben que això és TV3 i que si volem continuar fent aquesta mena de provocació, transgressió, buscar un tipus d’humor, accedir a un altre públic… aquestes coses no es poden repetir“, digué. Per la seva banda, Manel Vidal es refermà en un fil publicat abans-d’ahir, en què reiterava: “En l’eix nacional, el PSC és un partit d’extrema dreta”.

S’allarga l’espera d’ERC per a tancar l’acord del pressupost amb el PSC

ERC esperava que de la reunió entre el govern i el PSC que aquest matí hi ha hagut al Palau de la Generalitat en pogués sortir un acord pel pressupost de 2023, però finalment no ha estat així. La portaveu del partit, Marta Vilalta, compareixia davant la premsa alimentant la possibilitat que en les pròximes hores ja es pogués anunciar el pacte quan ha saltat la notícia que la reunió s’havia acabat sense acord, però que els equips negociadors es tornaran a reunir a la tarda. Vilalta ha mantingut la idea que estan convençuts que la negociació culminarà amb un acord. “Ens agradaria que fos avui mateix, com ens hauria agradat que ja tinguéssim pressupost des de fa dies”, ha dit.

“Allò que impedia poder tenir ja el pressupost era la qüestió de la B-40. Ja no hi ha esculls”, ha dit Vilalta, que ha dit que les sensacions són bones: “Veiem que estem molt a prop, les negociacions van bé.” Divendres fonts socialistes ja van dir que encara queden detalls per tancar l’acord, però Vilalta ha insistit que ara mateix no els consta que hi hagi més impediments o esculls en la negociació. En aquest sentit, ha dit que sobre l’ampliació de l’aeroport, una de les altres peticions del PSC, ja es va arribar a un acord. “Se n’ha seguit parlant, però aquest no és un motiu de conflicte perquè com en moltes altres coses s’havia pogut trobar punts intermedis”, ha dit.

A la trobada d’aquest matí hi han participat les conselleres de Presidència i Economia, Natàlia Mas i Laura Vilagrà, mentre que la part socialista està representada per Alícia Romero. Ha estat la primera reunió entre els equips negociadors des que ERC i el govern van cedir amb l’exigència del PSC de construir el tram del quart cinturó entre Terrassa i Sabadell.

Vilalta ha dit que no creu que haver acabat acceptant un projecte amb el qual ERC estava radicalment en contra debiliti la posició negociadora del partit de cara al futur, i ha dit que tota negociació depèn de “la bona voluntat i la intenció d’arribar a acords”. “ERC ho ha fet tot per a arribar a acords quan es consideren positius. Ens agradaria que els interessos col·lectius es posessin al centre. A la política no funcionen els ‘tot o res’ ni el xantatge, dificulta molt arribar a punts d’entesa”, ha dit.

Tampoc no pateix pel desgast intern que pugui suposar haver acceptat el quart cinturó i ha dit que el congrés nacional que ERC va fer dissabte a Lleida va servir per fer evident “la força del partit, la cohesió d’ERC i la feina que fem des de les institucions”. La militància que va participar en el congrés va aprovar la ponència política amb el 97% dels vots a favor i la reforma estatutària per unanimitat.

“Ens agradava més l’ANC que treballava pels consensos”

Vilalta ha dit que la divisió pel debat de la llista cívica que hi ha al secretariat nacional de l’ANC pot ser “una crítica a la deriva de treballar per dividir, en comptes de construir” que diu que des de fa uns anys hi ha a l’entitat. Ha dit que una llista cívica que es presentés al Parlament de Catalunya serviria per a “fragmentar més el moviment”. “Ens agradava més l’ANC que treballava pels consensos i per fer pinya”, ha dit fent referència a l’etapa de la presidència de Carme Forcadell, ara a ERC.

Ha dit que en aquests moments no sabia quin seria el posicionament d’ERC en relació amb la convocatòria de l’ANC en contra de la visita a Barcelona de Felipe VI –que coincideix amb un acte de pre-campanya d’Ernest Maragall, candidat d’ERC a la batllia de Barcelona–, però ha dit que el rei espanyol “no és benvingut a Catalunya”. “Va deixar de ser el rei dels catalans quan va justificar la violència que havíem rebut el Primer d’Octubre”, ha dit.

Demanen la compareixença de Grande-Marlaska pel policia infiltrat

ERC i altres forces polítiques del congrés espanyol ha demanat la compareixença del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, per la infiltració d’un altre policia espanyol als moviments socials i independentistes de Barcelona. “Només entenen la guerra bruta. És intolerable, en un estat democràtic no hi caben aquestes actuacions”, ha dit Vilalta.

Glovo acomiada 250 treballadors, la majoria de la seu de Barcelona

La plataforma de repartiment a domicili Glovo ha anunciat que acomiadarà 250 treballadors, la majoria dels quals de la seu de Barcelona. La decisió afectarà les àrees de suport empresarial, contractació i dades. Ho ha anunciat el conseller delegat i cofundador de l’empresa, Óscar Pierre, en un correu electrònic enviat a la plantilla. Aquesta decisió reduirà d’un 6,5% l’equip. “Lamentem profundament que això sigui necessari i assumim tota la responsabilitat de les decisions que ens han portat fins aquí”, explica Pierre.

La companyia assegura que ha intentat d’evitar els acomiadaments avaluant uns quants escenaris i reduint costs. Diu que no es veurà afectat cap missatger, recol·lector i empleat de primera línia: “El procés s’adherirà estrictament a les lleis i pràctiques locals de tots els països afectats”.

Al correu, Pierre fa un repàs econòmic des de l’any 2015, quan es va crear Glovo. “Quan creixes tan de pressa, cal escalar l’equip el més ràpid possible per fer front a la situació”, explica. I reconeix que aquest ràpid creixement ha creat ineficiències en les operacions: “Això és una cosa que vam identificar a principis de 2022, i teníem previst corregir aquestes ineficiències de manera gradual al llarg d’aquest any fent una anàlisi en profunditat de cada departament”.

Fins a l’octubre de l’any passat, diu que es complien les previsions per al 2023. Perquè que des d’aleshores: “Vam començar a veure una desacceleració de les nostres taxes de creixement anuals principals”. Pierre també apunta que un dels altres detonants és la pèrdua del poder adquisitiu dels consumidors, que alguns opten per a demanar menys sovint, la inflació i l’augment dels tipus d’interès. Malgrat això, tot i que espera que aquest any també hi hagi un fort creixement econòmic, ha decidit d’ajustar la previsió “per reflectir aquesta nova realitat”.

Onada d’acomiadament de les grans tecnològiques

Glovo s’afegeix a la llista dels acomiadaments massius de les grans tecnològiques. El primer que va fer sonar l’alarma va ser Meta, l’empresa matriu de Facebook i Telegram, que a començament de novembre va anunciar que despatxaria onze mil treballadors. La setmana següent va ser Amazon, que va acomiadar-ne deu mil, seguit de Twitter, Snapchat, Cisco, Alphabet –la matriu de Google– i Spotify.

El sector tecnològic és un dels que es va salvar durant la pandèmia. Les grans empreses van haver de blindar els equips per enfortir els equips, hi havia afany d’expansió. Però d’aleshores ençà han aparegut uns quants contratemps. Amb la relaxació de les restriccions i la recuperació progressiva de la normalitat, es va capgirar els patrons de consum que tant havien beneficiat les multinacionals: Netflix va deixar pas als cinemes, les reunions de feina van fer oblidar Zoom i el comerç presencial va reduir la dependència d’Amazon. A aquest fet, també s’hi ha d’afegir la fi de l’era dels tipus d’interès ultra baixos. Amb la pandèmia, els tipus d’interès eren de mínims històrics, i l’augment d’aquests darrers mesos ha posat fi a la dinàmica de reforçar les empreses.

Els treballadors de Betevé denuncien la defensa de Saül Gordillo per part del seu director

Els treballadors de betevé han fet un comunicat per censurar les declaracions del seu director, Sergi Vicente, que ahir va publicar un piulet on demanava presumpció d’innocència per a Saül Gordillo. Segons el periodista, que sosté haver vist les imatges de la Sala Apolo sobre les quals es basen la primera denúncia, s’hi aprecia “gent divertint-se i algun tocament seguit de més diversió compartida”.

No sé què va passar abans/dsprés d Sala Apolo, però sí he vist les imatges de videovigilància del local. S'hi veu gent divertint-se i algun tocament seguit d més diversió compartida. Mentre la justícia no digui el contrari, cal rspectar la prsumpció d'innocència d @saulgordillo

— Sergi Vicente (@sergivicente) January 29, 2023

El comitè d’empresa, el comitè professional i una part de la comissió d’Igualtat de la cadena pública creu que el comentari fet per Vicente és “inacceptable” i “impropi de qualsevol persona”, i que generar preocupació a la plantilla: “Tenint en compte que és ell qui té l’última paraula en el cas d’una denúncia d’agressió a l’empresa”.

Per tot plegat, demanen a Vicente que rectifiqui les seves paraules de forma immediata i pública i que el Consell d’Administració de la cadena es pronunciï al respecte.

Creuen que arguments com aquests reforcen la revictimització de la víctima i deixen clar que els redactors no han tingut accés a aquestes imatges i que si Vicente les ha vist, ha estat a títol personal.

Comunicat del Comitè d'Empresa, Comitè Professional i part social de la Comissió d'Igualtat de @beteve @btvnoticies sobre l'inacceptable tweet de @sergivicente en defensa de Saül Gordillo. pic.twitter.com/DEaCDSqvd6

— Treballadores i treballadors de betevé (@SomBTV) January 30, 2023

Dijous passat l’ex-director de l’ACN, Catalunya Ràdio i el Principal, Saül Gordillo, va declarar avui davant del jutjat d’instrucció 6 de Barcelona com a investigat arran de la denúncia presentada per una treballadora de vint-i-tres anys del Principal, que el va acusar d’una agressió sexual la nit del primer de desembre després del sopar d’empresa. El jutge instructor no va establir cap mesura cautelar.

En la declaració, Gordillo va dir que les imatges de les càmeres de seguretat de la discoteca Apolo de Barcelona deixaven “clar” que ell no va fer res il·legal amb la periodista que el va denunciar per tocaments no consentits. Gordillo també ha estat citat a declarar com a investigat el 20 de febrer per una segona denúncia d’agressió sexual, en aquest cas, amb submissió química.

 

Bolaños diu que el govern espanyol corregirà la llei de la llibertat sexual

El ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, ha assegurat que el govern espanyol corregirà la llei de garantia de la llibertat sexual, per a pal·liar els “efectes indesitjats” que s’han produït d’ençà que va entrar en vigor i per la qual s’han produït rebaixes de condemnes a agressors sexuals.

“L’important és que volem que en el conjunt del govern siguem conscients que volem corregir la llei del ‘només sí és sí’ per a pal·liar eixos efectes indesitjats que s’han produït, que no volem que es repeteixin a futur”, ha apuntat el ministre, que reconeix que es tracta d’una reforma legal complexa.

Per això, ha explicat que hi ha una proposta del Ministeri de Justícia que “amb tot rigor” tracta “aquesta possible reforma”. “Cal treballar sobre aquest document de treball com cal treballar sobre altres documents que es plantegen”, ha afegit.

Bolaños ha asseverat que aquesta reforma es durà a terme de la mà dels “experts, catedràtics i magistrats que més coneguin aquesta part del nostre dret penal”. “Crec que és absolutament imprescindible que així ho fem”, ha resolt.

Una trentena de morts per l’explosió en una mesquita al Paquistan

Ja són 28 els morts per un atemptat suïcida a l’interior d’una mesquita a la ciutat paquistanesa de Peshawar, capital de la província de Jiber Pajtunjua (nord). L’explosió també ha causat 150 ferits.

Mohammad Asim, portaveu de l’Hospital Lady Reading, ha detallat en declaracions al diari paquistanès que entre els ferits n’hi ha diversos en estat crític, per la qual cosa no es descarta que el nombre de morts continuï augmentant.

L’explosió ha provocat l’esfondrament de part de la teulada de la mesquita, per la qual cosa es tem que hi hagi nombroses víctimes encara atrapades entre la runa, tal com ha informat el diari pakistanès Daily Jang. Per part seva, l’inspector general de la Policia d’Islamabad, Akbar Nasir Jan, ha posat la capital en “màxima alerta de seguretat” després de l’atemptat.

Les forces de seguretat pakistaneses han incrementat les últimes setmanes les seves operacions contra Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP), conegut com els talibans pakistanesos. A final de novembre el grup armat va anuniar la fi de l’alto el foc pactat amb les autoritats del Paquistan.

El TTP, que difereix dels talibans afganesos en qüestions organitzatives, sí que segueix la mateixa interpretació rigorista de l’islam sunnita i aglutina més d’una dotzena de grups de militants islamistes que operen al Paquistan.

Cinc produccions catalanes participen en la Berlinale d’enguany

Cinc produccions catalanes formaran part de la selecció de la Berlinale. Es tracta de 20.000 espècies d’abelles, primer film de la directora d’Estíbaliz Urresola que competirà a la secció oficial després de participar l’any passat en el Co-Production Market de l’EFM. També hi haurà l’òpera prima d’Álvaro GagoMatria, que competirà a la secció Panorama i parteix d’un curtmetratge guardonat el 2018 al premi jurat al Festival de Sundance. La presència catalana es completa amb el nou film de Carla Subirana, Sica, que es presentarà a la secció Generation, el documentari Anga dirigit per Helin Çelik que participarà de Forum i el curtmetratge La herida luminosa de Christian Avilés que competirà a Berlinale Shorts.

Sica és un film rodat en català i en gallec, està protagonitzada per Thais García i Núria Prims i ambientada a la Costa da Morte de Galícia, on Sica, de catorze anys, està obsessionada amb què el mar retorni el cos del seu pare després d’un naufragi.

El documentari Anga és la història de tres dones supervivents que van escapar l’extrema violència masculina i van quedar atrapades en la diluïda línia entre la vida i la mort. Pel que fa al curtmetratge La herida luminosa, segueix el viatge d’uns adolescents a les Illes Balears a la recerca del sol.

Segons ha informat la conselleria de Cultura, més de quaranta empreses del sector de l’audiovisual català seran presents a l’European Film Market (EFM). En el marc de les activitats que s’organitzen en el marc del Co-Production Market de l’EFM es presentaran diversos projectes de producció catalana. És el cas del llargmetratge en desenvolupament Iván & Hadoum dirigit per Ian de la Rosa que forma part de la selecció oficial de llargmetratges, i el projecte de sèrie de ficció El fill del xofer d’Isaki LacuestaIsa CampoCristóbal Garrido que participarà en el Co-Pro Series.

D’altra banda, sis professionals catalans formen part de la selecció de Berlinale Talents, el programa de desenvolupament del talent del festival. Es tracta de Harta de Júlia de Paz, que participarà en la secció de desenvolupament de guions Script Station, amb l’adaptació al llargmetratge del curtmetratge homònim, que recentment ha estat guardonat amb el premi Gaudí al millor curtmetratge.

Juntament amb Júlia de Paz, els professionals Mikel Gurrea, Ricard Balada, Agnès Pique, Álvaro Gurrea i Helena Vilaplana estaran presents a les activitats de Berlinale Talents.

La reunió del govern i el PSC pel pressupost s’acaba sense acord

La reunió al Palau de la Generalitat dels equips negociadors del govern català i el PSC per a desencallar l’acord de pressupost, s’ha acabat sense acord. Per part de l’executiu hi ha les conselleres de Presidència i Economia, Natàlia Mas i Laura Vilagrà, mentre que la part socialista està representada per Alícia Romero. Tot i la manca d’acord, les dues parts s’han tornat a citar aquesta mateixa tarda. Aquesta trobada estava prevista des de la setmana passada, un cop ERC va cedir a les peticions del PSC de completar la B-40, més conegut com a quart cinturó.

ERC espera que ben aviat es pugui anunciar un acord pel pressupost

Malgrat que el govern havia cedit a les principals peticions socialistes, Salvador Illa ja va avançar que encara faltaven detalls per a resoldre i poder completar un acord. Segons el PSC, es tractaria de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i de les partides que s’haurien de destinar per a aplicar dues lleis recents: la llei de barris i la llei de la ciència.

Aragonès cedeix a les condicions del PSC pel pressupost: “Assumeixo la contradicció”

En canvi, l’executiu insisteix que ja no hi ha “excuses ni esculls” que facin endarrerir més l’acord, i que la trobada d’avui és per tancar els últims serrells. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, no descartava dimarts portar els comptes al Consell Executiu sense cap nou acord, tot i remarcar que “no era l’opció prioritària”. De moment, ara mateix a Palau tothom confia que aquesta via no serà necessària, i que el Govern aprovarà el projecte amb prou suports per ser aprovat al Parlament.

Els comuns han acusat el líder de PSC, Salvador Illa, de tenir blocat el pressupost per una autopista, en referència a la B-40, i adverteixen que “Catalunya no pot passar més setmanes esperant que Illa es decideixi”. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha demanat als socialistes que “deixin de marejar la perdiu d’una vegada per totes” i al govern “que es posi les piles” per a superar aquesta situació de blocatge.

L’OMS continua considerant la covid una emergència de salut pública internacional

La covid encara és una amenaça per a la salut global. Així ho considera l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha acordat que cal continuar catalogant la covid com una emergència de salut pública d’importància internacional. Ho va decidir divendres després d’una anàlisi a fons de la situació actual, però fins ara no n’havien comunicat la decisió. El comitè d’emergència del reglament sanitari internacional va reconèixer que la pandèmia pot estar arribant a un punt d’inflexió, però creu que no hi ha dubtes que continuarà essent un patogen establert permanentment en humans i animals per al futur i que, per tant, caldrà una acció de salut pública a llarg termini.

“Si bé l’eliminació d’aquest virus dels reservoris humans i animals és molt poc probable, la mitigació del seu impacte devastador en la morbiditat i la mortalitat és factible i ha de seguir sent un objectiu prioritari”, diu.

Arran d’això, el comitè aconsella a l’OMS que desenvolupi una proposta de mecanismes alternatius per a mantenir l’enfocament global i nacional sobre el coronavirus. Al mateix temps, demana que proporcioni una avaluació pel que fa a les implicacions reguladores per a desenvolupar i autoritzar vaccins, diagnòstics i teràpies en cas que, finalment, en els pròxims mesos es declarés la fi de l’emergència de salut pública d’importància internacional.

El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha agraït al comitè la indicació per a mitigar les possibles conseqüències que tindria el fet que, en un altre moment, es deixés de considerar el coronavirus com una emergència de salut pública d’importància internacional.

Agredeixen un àrbitre amateur durant un partit entre el Palau i l’Agramunt

Un àrbitre amateur va ser agredit ahir durant un partit entre el Palau i l’Agramunt, segon que publica el Segre. Concretament, un jugador visitant, que respon a les inicials de E.G.D., va propinar un cop de puny a l’àrbitre després que ell i jugador local fossin expulsats per barallar-se quan els dos equips es dirigien als vestidors.

L’Agramunt ha fet fora del club a l’agressor, que s’enfronta a una sanció de fins a vint-i-cinc partits. Per la seva part, l’àrbitre —de vint-i-un anys—, va ordenar la suspensió del partit i se’n va anar al CAP de Tàrrega per tal de rebre atenció mèdica. L’informe sobre les lesions ha estat remès al jutjat i presentarà una denúncia als Mossos d’Esquadra.

En un comunicat, l’Agramunt va lamentar l’incident i va demanar disculpes a l’àrbitre. “El club condemna tota mena de violència i no tolera aquest tipus de comportament”, va escriure el club.

Marta Rovira esperarà la revisió de la sentència de Marchena per decidir si torna

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha dit que no tornarà a Catalunya —tal com ja van fer Meritxell Serret i Anna Gabriel— fins que tingui totes les garanties que no serà empresonada. “A veure com revisen la sentència de l’1-O, després anirem traient conclusions. Jo no tinc pressa per a tornar. Crec que la gent em col·loca en una situació de desesperació i no és així”, ha precisat, en una entrevista a RAC-1. Així mateix, ha negat qualsevol pacte amb la fiscalia amb la intenció de facilitar el seu retorn i ha defensat les negociacions amb el PSOE i Unides Podem per a reformar el codi penal. “Hem aconseguit que es contradiguin. No es posen d’acord ni entre ells mateixos”, ha afirmat.

D’altra banda, ha lamentat les declaracions de l’advocat Gonzalo Boye, que va suggerir que havia assolit un pacte amb la fiscalia, tot assenyalant que és l’única exiliada que, segons Llarena podia ser acusada de sedició a qui la fiscalia no li va canviar aquest delicte pel de desordres públics agreujats i, a diferència de Clara Ponsatí, la va deixar amb una acusació de desobediència . “Aquestes declaracions les trobo molt bèsties. Són clarament polítiques perquè falten al rigor jurídic i estan facilitant el relat de la repressió. Hem d’entendre que estem al mateix vaixell”, ha dit la dirigent d’ERC.

“El senyor Boye m’acusa de traïció després d’haver entregat la meva vida. Jo he donat la vida i la tornaria a donar 300 vegades”, ha continuat, abans d’acusar-lo d’actuar per interessos polítics. “Està de moda desgastar ERC”, ha afegit.

La inflació estatal puja al 5,8% després de la fi de l’ajuda als carburants

La taxa interanual de l’índex de preus al consum (IPC) a l’estat espanyol ha pujat una dècima al gener i ha arribat al 5,8%. La pujada coincideix amb la fi de la bonificació general al preu dels carburants, i malgrat la baixada de l’IVA d’alguns aliments. És la dada avançada per l’Institut Nacional d’Estadística espanyol (INE), que afegeix que la inflació subjacent, sense aliments no elaborats ni productes energètics, ha crescut mig punt fins al 7,5%, la xifra més alta des de desembre de 1986.

El repunt de la taxa anual d’inflació de gener trenca cinc mesos de moderació en l’evolució de la pujada dels preus després del pic del 10,8% que va arribar al juliol. L’INE vincula aquesta pujada de la inflació al gener a l’augment de preus dels carburants, superior a la de gener de 2022, i al fet que la baixada de preus de la roba ha estat menor que a l’any passat. Per contra, destaca la baixada dels preus de l’electricitat, que ha estat major que el gener de 2022.

En aquest IPC, explica l’INE, s’incorporen per primera vegada els mercats lliures del gas i l’electricitat. A més, es comença a fer servir com a font principal en l’estructura de les ponderacions, és a dir el pes de cada producte o servei en el càlcul de l’IPC, el sistema de registre de la comptabilitat estatal, en comptes de l’Enquesta de Pressupostos Familiars com fins ara.

El 31 de desembre va acabar el descompte obligatori de 20 cèntims per litre de combustible —gasolina i gasoil— per a tots els consumidors i que ara només s’aplica als transportistes per carretera. A més, el primer de gener va començar a aplicar-se l’eliminació de l’IVA en els aliments de primera necessitat i la rebaixa a la meitat, del 10% al 5%, en els olis i la pasta.

En taxa anual, els preus de consum cauen un 0,3% respecte al mes de desembre

En l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCA), la taxa de variació anual estimada també va ser del 5,8%, tres dècimes superior a la registrada el mes anterior. La variació mensual estimada de l’IPCA baixa del 0,5%.

La dada definitiva de gener es coneixerà el pròxim 15 de febrer.

Putin va amenaçar amb un atac amb míssils contra el Regne Unit, segons Boris Johnson

El president de Rússia, Vladímir Putin, va amenaçar amb un atac amb míssils contra la Gran Bretanya abans de la invasió d’Ucraïna, segons que ha revelat l’ex-primer ministre Boris Johnson en un documentari de la BBC. “Només tardaria un minut”, li va dir durant una conversa telefònica. Prèviament, Johnson l’havia advertit que la invasió d’Ucraïna seria una “catàstrofe absoluta”.



“En un moment [de la conversa] em va amenaçar, i va dir ‘Boris, no et vull fer mal, però amb un míssil, només em costaria un minut’, o una cosa per l’estil […] De totes maneres, des del primer moment, tenint en compte el to relaxat i l’aire distès que desprenia, crec que només estava jugant amb els meus intents d’aconseguir que negociés”, relat l’ex-primer ministre.

La BBC explica que només Putin sap si l’amenaça fou genuïna o tan sols un tripijoc. Tanmateix, tenint en compte l’historial d’atacs russos en territori britànic —els enverinaments d’Aleksandr Litvinenko i Serguei i Iúlia Skripal—, no és un afer que l’ex-cap de govern es pogués prendre a la lleugera.

Nou dies després de la conversa, l’11 de febrer, el secretari de Defensa, Ben Wallace, es va reunir amb el seu homòleg rus, Serguei Xoigú, a Moscou. Segons la BBC, el dirigent britànic va tornar a Londres amb el compromís que el Kremlin no ordenaria la invasió d’Ucraïna, però “ambdues parts sabien que era una mentida”. El 24 de febrer l’exèrcit rus va començar la mal anomenada “operació militar especial”, que encara continua.

Destapen la infiltració d’un policia espanyol en moviments socials de Barcelona

Un agent de la policia espanyola –d’origen mallorquí– es va infiltrar durant tres anys en moviments socials de Barcelona, segons que publica la Directa. Amb la identitat falsa de Daniel Hernàndez Pons –les inicials, D. H. P., coincideixen amb el seu nom real–, el talp va començar la seva activitat el juny del 2020, quan es va deixar veure per primera volta pel centre social ocupat la Cinètika, al barri de Sant Andreu. Cal recordar que aquesta mena d’espionatge tan sols es pot fer sota empara judicial en casos de terrorisme, crim organitzat i tràfic de droga.

#PORTADA | Un agent de la policia espanyola s'infiltra durant tres anys en l'activisme de #Barcelona mitjançant la construcció de relacions sexeafectives.#EspionatgedEstat

Per @gemma_g_fabrega, @dvdbou i @albertmartnez

https://t.co/JZ5noXBCCl#Directa562 pic.twitter.com/SaqZ6twITV

— Directa (@La_Directa) January 30, 2023

Tot i que la seva arribada va causar recel, l’agent de mica en mica es va guanyar la confiança dels espiats. Sobretot arran de la seva transformació estètica: portava cresta i arracades d’anella, es va fer un tatuatge de l’estrella del caos al genoll i lluïa samarretes amb missatges antifeixistes i contra la policia. Així mateix, segons que explica la Directa, va fer servir les relacions sexo-afectives amb dones per tal d’aconseguir informació; amb dues d’aquestes dones va mantenir-hi una relació de parella.

La infiltració de D. H. P. va començar un any després de graduar-se a l’escola de la policia espanyola a Àvila. A Sant Andreu, l’agent va viure en un sobreàtic al carrer de la Flor de la Neu, molt a prop de l’avinguda Meridiana. Arran de la seva activitat, va tenir accés a habitatges, centres socials i ateneus, dels quals va arribar a tenir les claus.

Segons la Directa, el policia va participar en les protestes contra l’empresonament de Pablo Haselconcretament va ser encerclat en la polèmica actuació dels Mossos al carrer Gran de Gràcia–; en desnonaments –es va encarar amb un escamot de Desokupa i també contra agents de la Brimo–; en un tall de Meridiana Resisteix; en una protesta en contra del desallotjament de l’antiga Escola Massana; i en actes a Can Masdeu, Can Batlló, la Kasa de la Muntanya, l’Ateneu l’Harmonia, la Comunal i la Lokomotiva (a l’Hospitalet de Llobregat).

D. H. P. se n’anà de Barcelona l’octubre passat, quan suposadament va anar a Granada per participar en la recollida de l’oliva i després va aconseguir una “feina ben remunerada” a Palma. De totes maneres, el policia s’ha mantingut actiu fins la setmana passada en els seus comptes d’Instagram –@cow_tard i @tosabi.xd–, Telegram i Whatsapp.

Segon infiltrat al descobert

L’estiu passat, la Directa també va destapar un altre agent de la policia espanyola que s’havia infiltrat en moviments de l’esquerra independentista i de defensa del dret d’habitatge: el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Casal Popular Lina d’Òdena i Resistim al Gòtic. L’agent responia a la identitat falsa de Marc Hernàndez Pon i es feia passar per un mallorquí –de fet, era menorquí– que treballava de cambrer en una guingueta a la platja de Barcelona.

Destapen la infiltració d’un policia espanyol en col·lectius de l’esquerra independentista i el dret per l’habitatge 

El policia, que responia a les inicials I. J. E. G., va estudiar criminologia a la Universitat de Girona i, després de fer unes pràctiques a la policia municipal, va ingressar en el cos de la policia espanyola. A final del 2019 és quan va rebre la identitat falsa i l’encàrrec d’endinsar-se en els moviments.

L’agost passat, l’Audiència espanyola va tombar les denúncies d’Òmnium Cultural, Jovent Republicà i el SEPC i va decidir que no investigaria la infiltració perquè, a parer seu, no hi havia indicis de criminalitat. Així mateix, el tribunal també es va remetre a una comunicació del Ministeri d’Interior espanyol, segons la qual totes les infiltracions “ja havien cessat”.

Tanmateix, el cas de D. H. P., que fins fa ben poc encara era actiu, demostra que les autoritats espanyoles mentien.

Les portades del dilluns 30 de gener de 2023

 

Ara:

Diari Bondia:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

L’ANC engega el debat sobre la llista cívica, que continuarà els mesos vinents

El secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va fer ahir un plenari extraordinari centrat en la llista cívica. S’hi va palesar la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat, a la darrera assemblea general ordinària. En un comunicat, l’ANC diu que va ser un debat ric i intens. Durant les votacions, es va rebutjar, ara per ara, un grup de treball sobre el projecte, una proposta que havia presentat la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i la Comissió d’Estratègia i Discurs. “Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent”, assegura l’organització.

El full de ruta estableix això: “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis.”

L’ANC convoca una manifestació contra Felipe VI el dia de la sentència del TJUE: “No és benvingut a la nostra terra!”

El secretariat nacional ha optat perquè el debat resti obert i continuï mitjançant les comissions, les assemblees territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’assemblea general ordinària dels socis i sòcies. “Els socis de l’ANC prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta”, diu l’entitat.

Compte enrere al TJUE: així pensa el jutge danès que té a les mans el futur dels exiliats

Ja era gairebé l’hora luxemburguesa de dinar d’aquell 5 d’abril tan intens al Tribunal de Justícia de la UE. El magistrat Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, es feia creus de la intervenció que havia fet l’advocada de l’estat belga sobre el cas de les euroordres de Pablo Llarena contra els exiliats catalans. No entenia res, perquè l’advocada belga es negava a fer una defensa explícita de la decisió de la justícia del seu país de denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol per risc de vulneració de drets fonamentals. Era un tomb sorprenent –possiblement per pressions espanyoles de darrera hora–, perquè en la trentena de pàgines de les al·legacions escrites que havia presentat uns mesos abans Bèlgica al tribunal, hi havia una defensa a ultrança de la decisió de denegar l’euroordre de Llarena. Per això, el jutge danès estava perplex, i interrogava l’advocada belga sobre aquell canvi de posició. Aquell fou segurament el moment més important de la vista oral, perquè Lars Bay Larsen és el ponent de la sentència, que ja és escrita i que es farà pública demà.

Els tres punts de Larsen

La perplexitat de Bay Larsen venia també del fet que ell, com a ponent, havia dit a les parts en litigi que a l’hora de preparar aquella vista oral es fixessin en tres punts molt concrets de les al·legacions escrites de Bèlgica. En dos d’aquests punts, els advocats belgues recordaven al tribunal que Llarena s’equivocava a l’hora de qüestionar la decisió de la seva justícia sobre Lluís Puig, perquè el jutge espanyol posava en dubte els arguments del tribunal de primera instància que va rebutjar l’euroordre i, en canvi, tot el debat havia de girar sobre la decisió final que va prendre el tribunal d’apel·lació de Brussel·les i que tenia unes motivacions i uns arguments diferents. Un d’aquests arguments, segurament el principal, era la constatació d’un risc per a Lluís Puig si era extradit tenint en compte l’informe contundent que el Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries de l’ONU havia fet en relació amb els presos polítics. Llarena qüestiona en les seves preguntes pre-judicials la validesa de l’informe del grup de treball, i el TJUE hi haurà de respondre.

I el tercer punt que Larsen esmentava sobre el document de Bèlgica és fins i tot més transcendental, perquè demanava explícitament a la Comissió Europea –que en la vista oral va mantenir una posició totalment arrenglerada amb els interessos espanyols– que digués què en pensava, d’un informe fet per la Comissió mateixa el 2020 sobre l’aplicació de la directiva que regula el funcionament de les euroordres. En aquell informe, la Comissió detallava tot un reguitzell de motius de denegació d’euroordres que tenien prevists els estats membres de la Unió més enllà d’aquells recollits estrictament en la decisió marc, i entre aquests “la denegació per motius de raça, de nacionalitat, de religió, d’opinions polítiques […], les infraccions polítiques, el principi de proporcionalitat”, etc. Bèlgica feia avinent que era la Comissió Europea mateixa que assumia que els motius de denegació de l’extradició podien ser molt diversos si eren convenientment acreditats. I el jutge Larsen venia a dir a la Comissió: “Què en penseu, d’això que Bèlgica us recorda que ja teniu dit sobre la denegació d’euroordres?”

On mena el camí?

Lars Bay Larsen (1953) és un dels magistrats joves dins del tribunal, amb un protagonisme creixent, i artífex de sentències tan transcendentals com la imposició d’una multa a Polònia d’un milió d’euros diaris a pagar a la Comissió per la manca d’independència del poder judicial en aquest país. Larsen és dins el Tribunal de Luxemburg un dels jutges que ha tingut un paper més destacat en l’evolució doctrinal d’un model de funcionament de les euroordres basat gairebé exclusivament en el principi de confiança mútua dels estats per a agilitar el lliurament dels detinguts –la norma que ho regula és del 2002, filla de la psicosi immediatament posterior als atemptats de l’11-S– cap a un altre model en què va tenint més pes la protecció dels drets fonamentals del reclamat.

És un camí lent, però amb una direcció força clara que consisteix a anar definint, d’acord amb la protecció dels drets humans i amb un diàleg constant –però potser no prou intens– amb el Tribunal Europeu dels Drets Humans, els supòsits en què un estat pot denegar l’execució d’una euroordre. Es tracta d’impedir que la confiança mútua entre estats no esdevingui una confiança cega, tal com advertia l’advocada Isabel Elbal al tribunal en aquella mateixa vista del 5 d’abril de l’any passat.

El magistrat ponent de la sentència sobres les preguntes pre-judicials de Pablo Llarena és del parer que cal anar obrint aquest espai, que els jutges han de poder valorar si algú corre el risc de ser extradit i sotmès a un judici amb un jutge imparcial. I el cas de Lluís Puig i de la resta d’exiliats al TJUE va d’això i de la possibilitat de singularitzar l’independentisme com un grup sobre el qual l’estat espanyol actua fora dels marges de l’estat de dret.

Sembla que el jutge ponent pot tenir un punt de vista semblant a aquest, però no pas l’advocat general Richard de la Tour, que el juliol de l’any passat va fer un informe amb unes conclusions sobre el cas molt favorables a Llarena: deia que Bèlgica no podia denegar l’extradició perquè no havia constatat que hi hagués cap situació de fallida generalitzada del poder judicial a l’estat espanyol. I passava per alt la jurisprudència més recent segons la qual cal que es tinguin en compte les circumstàncies individuals del reclamat per més que es constati que hi ha una fallada sistèmica i generalitzada del poder judicial.

Els dos passos polonesos

Fins ací ha arribat, ara per ara, l’evolució doctrinal del TJUE, de la qual Bay Larsen ha pres part arran dels casos amb què s’ha anat trobant, sobretot de ciutadans polonesos que eren reclamats per la justícia del seu país a uns altres estats de la UE que suscitaven dubtes sobre la qualitat democràtica i les garanties d’un judici just del sistema judicial polonès en el seu conjunt. Això va portar el TJUE a dictaminar, d’entrada, que la constatació d’aquesta fallada sistèmica podia ser un motiu de denegació de l’euroordre.

Però la sentència del febrer de l’any passat deia que no n’hi havia prou, que també calia examinar les circumstàncies individuals de l’afectat. L’evolució lògica en aquest camí doctrinal hauria de portar a considerar que la situació individual d’un demandat ha de ser examinada pel jutge que ha de decidir si l’extradeix, perquè els drets fonamentals són drets individuals i caldria tractar-los com a tals. El magistrat Lars Bay Larsen hi transitava, per ací, i així ho palesa una altra de les observacions que va fer a les parts en litigi en la causa de les pre-judicials de Llarena: els va esmentar una sentència seva, sobre un cas de denegació del trasllat d’un demandant d’asil gambià a Itàlia perquè hi havia motius seriosos i acreditats per a pensar que el sol·licitant patiria el risc de tracte inhumà i degradant.

En aquell cas, la denegació del trasllat es justificava sense la necessitat d’aplicar un doble examen sobre el risc de vulneració de drets que podria tenir l’afectat. Hi ha una part dels magistrats del TJUE que ho veu així també en el cas de Lluís Puig, quan al·lega risc de vulneracions d’uns quants drets fonamentals, com ara el del judici imparcial i el jutge predeterminat per la llei.

Però tant la Comissió Europea en la vista del 5 d’abril com l’advocat general De la Tour, en les seves conclusions del juliol, capgiraven el raonament d’aquesta mena d’examen en dues fases que ha de fer un jutge a l’hora de decidir si atura una euroordre per risc de vulneració de drets fonamentals. Perquè, per una banda, diuen que si no hi ha un risc demostrable de deficiències sistèmiques, ja no hi pot haver un risc acreditat en el futur de vulneracions de drets fonamentals sobre l’afectat.

I, per una altra banda, categoritzen els drets fonamentals: diuen que n’hi ha uns que són absoluts, com el de la prohibició del tracte inhumà o degradant –que és el que va motivar la prohibició de trasllat del gambià a Itàlia–, i uns altres que no en són, d’absoluts, sinó que són considerats qualificats, com el del jutge preestablert per la llei. La Comissió i De la Tour venien a dir que si hi hagués sobre Lluís Puig cap risc de vulneració d’aquest dret, com que no s’ha demostrat que el sistema judicial espanyol pateixi una fallada sistèmica, ja seria capaç de reparar-ho una vegada fos extradit. La confiança cega.

Pugna de sectors al tribunal?

Ací és on hi ha la batalla jurídica dins i fora del tribunal sobre aquesta qüestió. El president actual del TJUE va demostrar en la vista del 5 d’abril, en una tensa discussió amb Gonzalo Boye, que té aquesta confiança en el sistema judicial espanyol i que no entén que les garanties que pugui oferir als exiliats són més que suficients. Però n’hi havia uns altres que ho veien diferent, per exemple la jutgessa italiana, que deia: “No hem dit mai que calgui una vulneració sistemàtica prèvia per a denegar una euroordre. S’ha de mirar cas per cas, no tindria lògica dir que si no hi ha una vulneració sistemàtica no es pot denegar. Tenim un sistema de dret que protegeix els drets fonamentals, però és perillós dir que si no hi ha una vulneració sistemàtica no n’hi haurà mai una de particular. El jutge té el deure d’examinar-ho.”

Això connectaria de ple amb el sentit d’una altra sentència, en aquest cas del TEDH del març del 2021, que Lars Bay Larsen va dir a totes les parts que calia tenir ben present: una sentència sobre dos ciutadans romanesos extradits al seu país per part de les autoritats judicials de França mitjançant una euroordre. En un dels casos, el TEDH va sentenciar que li havia estat vulnerat el dret de no rebre un tracte inhumà o degradant, perquè el tribunal francès disposava d’una base fàctica prou sòlida per a determinar l’existència real d’un risc per al demandant de ser exposat a aquest tracte. En canvi, en el segon cas, va sentenciar que no li havien vulnerat pas els drets perquè la informació que aquesta persona va aportar al tribunal que havia de decidir sobre l’execució de l’euroordre no era prou detallada ni fonamentada.

És una sentència important perquè crea un precedent, el de denegació d’una euroordre d’acord amb circumstàncies estrictament individuals, i per això Bay Larsen l’esmentava a les parts. I per això un alt càrrec del TEDH mateix l’emprava l’estiu passat per desmuntar l’informe de l’advocat general De la Tour en un article molt contundent contra els interessos de Llarena.

L’estirada d’orelles a Llarena

El vice-president del TJUE ofereix més cartes favorables, a priori, als interessos dels exiliats catalans, com ara el fet d’haver signat la sentència del 24 de maig de l’any passat per la qual concedia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí la immunitat cautelar mentre no es resolgués l’altra gran causa de l’exili a Luxemburg: la demanda sobre la immunitat de tots tres com a eurodiputats. En aquella resolució, Larsen no solament els donava la raó i deia que hi havia un risc real de vulneració irreparable dels seus drets com a parlamentaris europeus i que per això els retornava provisionalment la immunitat, sinó que deixava anar un retret clar contra Pablo Llarena per l’abús del mecanisme de l’euroordre. “Aquest procediment se substancia d’ençà del 2017 i el regne d’Espanya no ha rebatut l’al·legació dels recurrents que aquesta durada es deu en part a la retirada dues vegades d’ordres de detenció europees emeses abans contra ells i al perllongat període transcorregut abans de l’emissió de noves euroordres.”

Això deia Bay Larsen, i una de les respostes que haurà de donar a les pre-judicials de Llarena és sobre la possibilitat de continuar emetent euroordres contra Lluís Puig i contra la resta d’exiliats. Cal tenir en compte que la sentència és fruit de la llarga deliberació dels quinze magistrats de la gran sala del tribunal, que el ponent hi té un pes específic, però que finalment ha de conciliar punts de vista que poden ser divergents. Per això és previsible que la sentència no digui blanc o negre, sinó que entre la mar de grisos que ofereixi en un assumpte tan complex com aquest es pugui extreure una conclusió clara sobre el futur dels exiliats i de la persecució judicial contra l’independentisme.

Pàgines