Vilaweb.cat

Les portades: ‘El Segrià, confinat’ i ‘Torra s’inclina per celebrar les eleccions a l’octubre’

Avui, diumenge 5 de juliol del 2019, els principals continguts de VilaWeb són:

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘El Segrià, confinat’ i ‘Torra s’inclina per celebrar les eleccions a l’octubre’ appeared first on VilaWeb.

Avançament editorial: ‘Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública’ de Laia Estrada i Xavier Milian

Tigre de Paper publica aquesta setmana entrant un assaig divulgatiu de plena actualitat: Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública, de Laia Estrada i Xavier Milian. Ambdós vinculats als moviments socials i de salut pública i sanitat, van escriure el llibre durant el confinament, partint d’aquesta idea: ‘d’aquesta crisi sanitària n’hem de sortir més conscienciats que mai de la importància de disposar d’un sistema sanitari totalment públic, capaç de fer front a les necessitats quotidianes que deriven de la societat injusta en què vivim i, alhora, poder afrontar crisis extraordinàries com la de la covid-19. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per definir un model de sistema sanitari completament públic, els autors primer fan l’exercici d’entendre com s’ha retallat i privatitzat aquests darrers anys.

Laia Estrada (Tarragona, 1982) és llicenciada en Ciències Ambientals i màster en Estudis Territorials i de la Població. És membre del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona i del Grup de Treball Nacional sobre Sanitat de la CUP, formació de la qual és regidora a l’Ajuntament de Tarragona des del 2015. És autora de Des de totes les trinxeres, a primera línia de foc (Lo Diable Gros, 2019).

I Xavier Milian (Reus, 1984) és doctor en Dret. Llicenciat en Història i Periodisme i Màster en Ciències Polítiques i Dret Públic. Ha estat assessor del grup municipal de la CUP a Reus, que va denunciar el Cas Innova, i membre del Grup de Treball Nacional sobre Sanitat de la formació. És autor del llibre El poder del poble (Sembra Llibres, 2019).

El llibre conté un pròleg de Marta Sibina, que podeu llegir íntegre.

L’editor de Tigre de Paper, Marc Garcés, explica sobre Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública, als lectors de VilaWeb:

‘Sortim de l’UCI ens permet d’estibar del fil de la sanitat pública al nostre país. Però no per quedar-se aquí, perquè, de fet, va molt més enllà de la denúncia. Ens situa en una situació central, una qüestió pendent que amb l’esclat de la pandèmia s’ha evidenciat com a més necessària que mai.’

‘Ens cal un debat de país que revisi el nostre malmès model sanitari públic, i és cert que aquest llibre l’enceta amb una fita molt clara. I és per això que és útil, perquè no tan sols ens explica com hem arribat fins aquí, sinó que ens dóna respostes i planteja noves preguntes per ajudar-nos a saber com continuar a partir d’ara. Que el debat sigui benvingut.’

The post Avançament editorial: ‘Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública’ de Laia Estrada i Xavier Milian appeared first on VilaWeb.

L’art nostre de cada dia

On som?, fa l’Aritz mentre treu el nas a la vida des de la panxa de la mare. Alguna cosa li hauré de dir, sa mare i son pare no estan per bròquils i els iaios, que viuen tots fora de la ciutat, no han pogut acudir a donar-li la benvinguda, són coses que passen aquesta primavera que l’Aritz neix. A sobre, el xiquet fa la pregunta des d’una foto pel mòbil, vermell com una flama, de reüll, és clar que no se’n refia del tot o potser és que té gana i no ha sopat –eren quarts de nou del vespre– i ja s’adona que sa mare, amb màscara, més aviat pareix flotar per l’espai sideral i son pare plora i riu. L’Aritz també es posarà a plorar i riure a la vegada, que ja va dir el vell Rabelais que això és el que farem tota la vida des del moment de néixer. Que dius que vols saber on som, xiquet. Veuràs. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els nadons no hi guipen res segons que diuen però potser no és veritat del tot, com que ningú no se’n recorda no hi ha memòria visual compartida i els investigadors de la cosa s’ho guarden per a les publicacions acadèmiques i prou. Dic, em pareix, eh. No és que tingui ganes d’ofendre sinó que he renunciat a qualsevol afecció, que tinc una edat i dic el que em plau. El marrec que ara em mira pel mòbil assenyala amb els ulls alguna cosa darrere meu. No en la foto que us deia sinó en i des del primer vídeo que son pare m’enviarà a partir d’aquell moment de gràcia, així el veig riure i plorar a la vegada i, a més, els ulls plori-riotes són dards lluents cap al darrere meu, hi veu més que jo! Ho diré amb paraules rabelesianes que m’apropio per evitar confusions:

‘Amigues i amics lectors que aquest conte llegiu,
Renuncieu a qualsevol afecció,
I quan el llegiu no us escandalitzeu:
No conté mal ni infecció,
Per bé que tampoc no cap gran perfecció.
Si no hi apreneu, almenys rigueu:
El meu cor no pot triar cap altra matèria
Quan veu la recança que us consumeix i us mina;
Millor és escriure de la riota que no pas del plor,
Car allò humà propi és riure.’

Mira, Aritz, som més o manco ací. Si vols perfecció, mal i infecció caldrà acceptar. Si no vols infecció ni mal –i de moment no, xiquet, que prou malament que ho hem passat mentre esperàvem que sortissis de la panxa de la mare i a fora hi havia passa i pesta– no esperis cap gran perfecció. Una perfecció petita, mira, per què no. Com el teu plori-riota, la teva riota-plor. Quina alegria, tu. Continuem. Si no en podem treure cap ensenyança de moment, almenys riguem. Quina cosa, tieta, què hem d’aprendre, pregunta el carallot i em mira encara més i més fix i assenyala encara més darrere meu i plora i riu. Ets massa petit, criatura, per començar ja amb la moral de la història, val més que ara de moment aprenguis de popar, cagar, pixar, dormir sobretot, sentir i reconèixer les veus que et parlem amb tonada poca-solta i anar-te fent a la idea. No, tieta, ho vull saber ara. Per què riu el tiet? És a ell a qui mira el menut, al manso que tinc darrere que riu i riu i somriu i riu perquè així és ell, l’home-riure, perquè, li dic a l’Aritz amb paraules menudes com ell: ‘Car allò propi de l’home és riure.’ I l’Aritz s’ho creu, però al cap de no res hi torna, amb una altra pregunta: Què és la recança, tieta? Què vol dir que us consumeix i us mina?

Redeu amb el xaval. És una manera de dir, Aritz, no t’ho prenguis a la valenta. De dir què? I què vol dir ‘manera de dir’? M’estic començant a sufocar, no sabia pas que ser tieta fos tan comprometedor. Aquest ninó és com una capsa d’aquelles antigues dels apotecaris per guardar-hi drogues fines decorades amb motius grotescs i riallers, com la cara que fa ara mateix l’Aritz. Si creus que no hi veu ni té encara res a dir somrius només de veure’l perquè la carona i les cames i manetes dibuixen en l’aire rialles, però si t’agafa desprevinguda com ara a mi aquest nin, la capsa antiga s’obre i va i resulta que el mestre Rabelais torna a tenir raó perquè hi surt un filòsof antic: coneixement sobrehumà, virtut meravellosa, coratge invencible, sobrietat sense parió, alegria veritable, confiança absoluta, desinterès increïble vers tot allò que els humans tant s’amoïnen, corren, treballen, naveguen i lluiten.  La recança, tieta, són els carrers deserts? Uf, que dic.

Una mica sí, xiquet, una mica sí que ho són. No hem pogut venir a coneixe’t fins que tens un mes, i vivim a un salt de metro! Els carrers deserts, els has conegut, tieta? Sí, una mica sí. I mira, Aritz, la recança és aquesta: haver de llegir al diari paraules com les que ara et diré: La bellesa que hem construït només la comprenem quan la buidem de nosaltres. No en fotis ni cas.

Para de llegir bestieses, tieta.
Prou que l’hi dic, noi, potser a tu et creurà més, fa l’home-riure darrere meu.
Teniu tota la raó.
I plori-riem a la vegada.

‘Un estiu a Galeusca’ és un projecte fet, per segon any consecutiu, per VilaWeb, Berria i Sermos Galiza. La sèrie consta de dotze contes, escrits per Mercè Ibarz, Biel Mesquida, Bel Zaballa, Esperança Camps, Danele Sarriugarte, Jimu Iturralde, Goaitz Labandibar, Unai Elorriaga, Emma Pedreira, Marica Campo, Séchu Sende i Daniel Asorey. Tots els contes apareixeran al llarg de l’estiu en català, èuscar i gallec, en les respectives publicacions.

The post L’art nostre de cada dia appeared first on VilaWeb.

El creixement alarmant del comsum d’oli de palma com a biocombustible

L’oli de palma ha estat recentment font de polèmica perquè la indústria alimentària i cosmètica l’usen. El conreu s’associa a efectes ambientals molt negatius, principalment causats per la desforestació de selves tropicals. Tanmateix, recentment la federació d’entitats europees Transport&Environment ha mostrat que més de la meitat (53%) de l’oli de palma que s’importa a la Unió Europea s’utilitza per produir biocombustibles, i no tan sols per a l’ús de la indústria alimentària i cosmètica, les quals han estat les úniques a rebre l’atenció mediàtica. És a dir, trobem més oli de palma al carburant dièsel dels nostres cotxes que no pas als aliments de les nostres taules i als cosmètics que utilitzem als nostres lavabos. De fet, els vehicles europeus en consumeixen vint-i-dues vegades més que no pas l’empresa Ferrero (Nutella, Kinder), quinze vegades més que el grup Mondelez (Oread, Cadbury) o quatre vegades més que Unilever (Axe, Dove, Knorr). Quins són els motius d’aquesta situació? Com s’ha arribat fins aquí i quines solucions hi ha?Una legislació ambiental europea que ha resultat ser perjudicial googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Avui dia la majoria de la població europea no és gaire conscient que consumeix biocombustibles regularment. Recentment va entrar en vigor un nou etiquetatge per als combustibles que trobem a les benzineres. D’aquesta manera, el dièsel passava a catalogar-se com a B7 o B10, i la gasolina com a E85, E5 o E10. Els números volen dir el percentatge de biocombustibles barrejats amb el combustible fòssil. Així, B7 equival a un dièsel que conté un 7% de biocombustibles, B10, un 10%; E85, un 85%; etc. La raó cal cercar-la en la normativa europea RED (per Directiva d’Energia Renovable) del 2009, que tenia per objectiu que el 2020 el 10% de l’energia consumida en el transport per carretera tingués un origen renovable, per tal de disminuir l’impacte ambiental del sector i també la dependència energètica exterior.

L’única manera d’aconseguir aquest objectiu sense electrificar els vehicles –amb electricitat provinent de fonts renovables–, i fer-ho ràpidament, ha estat barrejar biocombustibles amb els combustibles fòssils. És a dir, crear combustibles a partir de matèria orgànica actual (i no fòssil), típicament a partir de conreus, i afegir-los a la benzina. En teoria, això havia de disminuir les emissions de CO2 del combustible resultant, perquè els conreus que es fan els biocombustibles absorbeixen prèviament el CO2 que s’emet de cremar-los, cosa que genera un cicle tancat. Tanmateix, com denuncia Transport&Environment a l’estudi, la manca d’uns criteris adequats de sostenibilitat han fet que s’hagi recorregut als conreus més barats i bruts, com ara l’oli de palma. A l’hora de considerar l’impacte ambiental d’aquests conreus s’ha ignorat el conjunt d’emissions de tot el cicle de producció, incloent-hi la desforestació. És a dir, per produir aquests biocombustibles s’han de desforestar grans àrees i conrear la matèria primera (la planta). Durant el conreu i collita, s’utilitza maquinària que utilitza combustibles fòssils. El mateix passa durant el processament i transport fins al consumidor final. Si es considera tot aquest cicle, amb els impactes ambientals associats, les emissions dels biocombustibles basats en oli de palma són tres vegades superiors als del dièsel fòssil. En el cas dels biocombustibles basats en l’oli de soja, una de les altres fonts utilitzades, les emissions en són el doble. En el cas d’utilitzar més conreus (com la colza i el gira-sol) les emissions són menors, però molt significants. En general, si considerem els diversos conreus que es fan servir globalment, els biocombustibles emeten com a mínim un 80% més gasos d’efecte hivernacle que el dièsel fòssil. Això mostra que l’adopció dels biocombustibles com a solució medioambiental ha resultat ser una opció contraproduent. Si utilitzéssim dièsel fòssil sense afegir-hi biocombustibles, faríem menys emissions de CO2: menys impacte ambiental.

De fet, les autoritats europees van ser conscients d’aquest problema, la qual cosa va dur a una reforma de la directiva RED, coneguda com a REDII i adoptada el 2018. Aquesta nova versió té per finalitat abandonar progressivament els biocombustibles que es basen en aquest tipus de conreus –que té l’afegit d’apujar el preu dels aliments per humans i animals per l’efecte sobre l’oferta i la demanda– i centrar-se en biocombustibles a partir de residus o, directament, la utilització d’electricitat renovable: l’electrificació del transport. Tanmateix, Transport&Environment qualifiquen les mesures del REDII com a molt lentes. La reforma estableix la producció del 2019 d’aquests biocombustibles perjudicials com la màxima anual fins al 2023. A partir d’aquest any, haurà de disminuir progressivament fins a desaparèixer completament el 2030. És a dir, aquests biocombustibles perjudicials encara es faran servir durant una dècada, tot i saber que són pitjors que la utilització del dièsel fòssil sense cap afegit.

Origen de la producció de biodièsel a Europa (Rapeseed oil: oli de colza. Palm oil: oli de palma. Used cooking oil : oli usat de cuina. Soy oil: oli de soja. Sunflower oil: oli de gira-sol). Font: Transport&Environment.

L’origen i la producció dels biocombustibles europeus

L’estudi de Transport&Enviornment se centra en el biodièsel, perquè aquest representa el 80% de la venda de biocombustibles a Europa, mentre que el bioetanol, que s’afegeix a la gasolina, només en representa el 19%. Això és degut a la gran presència de vehicles dièsel al nostre continent, amb una quota del 72% quant a consum de combustible. L’origen del biodièsel ha variat des de l’entrada en vigor de la directiva RED, i la producció que gairebé s’ha doblat durant aquesta dècada. Si bé inicialment l’any 2009 el biodièsel es basava principalment en l’oli de colza, aquest s’ha mantingut estable amb una lleugera tendència a la baixa. En canvi, l’oli de palma ha patit un gran creixement: la utilització energètica, gairebé 6 milions de tones anuals, dobla el consum per alimentació i cosmètica, 3 milions. L’oli provinent de cuinar també ha patit un fort creixement, 2,8 milions de tones anuals, mentre que l’oli de soja s’ha mantingut amb alts i baixos, actualment situant-se en 1 milió de tones per a consum energètic –per a alimentació se’n fan servir 1,7 milions– però amb un creixement marcat en els últims dos anys. Segons l’organització europea, aquest creixement es deuria que l’oli de soja s’ha vist com un substitut de l’oli de palma, perquè la reforma no considera la soja tan perjudicial com l’oli de palma. Aquest fet no és compartit per Transport&Environment, perquè el creixement del conreu de la soja també va associat a la desforestació i a la destrucció d’hàbitats de gran valor ambiental.

Malgrat que un dels objectius de la directiva RED era disminuir la dependència energètica exterior, la realitat és que el biodièsel consumit a la UE es basa en les importacions directes de biocombustible produït en països tercers, 3 milions de tones anuals; o en la importació de la matèria primera per a produir el biodièsel en plantes a la UE, 15 milions de tones anuals. D’aquesta matèria primera, el 75% de l’oli de palma s’importa des del sud-est asiàtic –amb Indonèsia al capdavant– seguit, en menor mesura, de Sud-amèrica. Quant a l’oli de soja, el 80% prové de la UE, mentre que la resta s’obté d’Ucraïna, Sèrbia, Brasil, Rússia i Paraguai, on la majoria de l’expansió d’aquest conreu s’ha fet desforestant àrees de gran valor natural, un fenomen que també es produeix a països com Argentina, Uruguai i Bolívia. Si ens referim a l’oli usat de cuinar, l’ús del qual per a biocombustibles s’ha triplicat des del 2011. Podríem pensar que la majoria prové del reciclatge que en fa la mateixa UE. Res més lluny de la realitat: més de la meitat prové de fora de la UE. La Xina n’és l’origen del 34% de les importacions, mentre que Malàisia i Indonèsia n’aporten el 20%.

Origen de les importacions d’oli de palma (Palm Oil), oli de soja (Soy oil) i oli de cuinar usat (Used cooking oil). Font: Transport&Environment.

Els principals productors de biocombustibles a partir d’aquestes matèries primeres importades són l’estat espanyol, 1,76 milions de tones anuals; seguit dels Països Baixos, 1 milió,; Itàlia, 0,84; França, 0,25; Finlàndia, 0,13; i Alemanya, 0,03. Al nostre país hi trobem dues plantes de producció: una al complex petroquímic de Tarragona, propietat de Repsol, i una altra a Castelló de la Plana, propietat de Musim Mas. Quant a les importacions directes de biodièsel fabricat en més països, aquestes es fan principalment d’Argentina, Malàisia, Indonèsia i la Xina; països a la majoria dels quals la producció també va associada a la destrucció de zones d’alt valor ecològic.

Les polítiques que cal seguir en el futur 

Com hem vist, la directiva RED va ser reformada el 2018 per evitar aquest impacte negatiu no desitjat i centrar-se en l’explotació biocombustibles basats en residus i la utilització d’electricitat renovable com eines per a disminuir l’impacte ambiental del transport per carretera. Tanmateix, l’organització Transport&Environment considera aquesta reforma clarament insuficient, i fa un seguit de propostes. En primer lloc proposa l’abandonament ràpid dels biocombustibles basats en conreus perjudicials pel medi ambient, com ara l’oli de palma i de soja. L’actual directiva en permet l’ús durant una dècada més. Durant aquests anys continuarà la desforestació i la competència amb el sector alimentari i agrari. En segon lloc, la supressió de tots els biocombustibles basats en aliments per a humans i animals. L’organització considera que la utilització d’aquesta mena de conreus no és sostenible ambientalment i que la disminució de l’ús dels olis de palma i soja pot dur a la utilització de més conreus alimentaris si no se’n prohibeix l’ús explícitament, amb el consegüent dany ambiental i perjudici en el preu dels aliments.

De fet, la mateixa organització en més informes ja havia denunciat que la política de la UE de mantenir-se neutral tecnològicament –si més no sobre el paper– i no decantar-se directament per l’electrificació del transport –l’única solució que ara per ara es mostra viable i ambientalment sostenible– retardava la necessària reconversió elèctrica d’un sector cabdal per a l’economia europea. Decantar-se per tecnologies com ara els biocombustibles i el gas en el transport, que s’ha demostrat que tenen un impacte ambiental igual o pitjor que l’ús directe de gasolina i dièsel, ha causat la dispersió d’uns recursos que s’haurien de centrar de manera urgent en l’electrificació a partir d’energies renovables. Ara mateix ens trobem amb la paradoxa que, si bé la legislació ambiental de la UE va resultar molt positiva fa unes dècades, d’un temps ençà aquesta legislació sembla més orientada a protegir els interessos de determinats sectors econòmics europeus que no pas a vetllar pel medi i la salut dels ciutadans del continent.

The post El creixement alarmant del comsum d’oli de palma com a biocombustible appeared first on VilaWeb.

Una bella història (i II)

Si el meu veí fos mort, infectat per la meva arribada, no seria capaç d’escriure aquest article. Si l’escric és perquè el meu veí és viu, com la resta de veïns de Ribes de Freser. Ningú no s’ha mort de covid-19 en aquest poble del Pirineu. La Vall de Ribes ha estat realment afortunada. Un oasi en la tempesta. El darrer mort abans del confinament va ser per un atac de cor (el pare del Jordi, que se’l va trobar al menjador). El primer mort després dels dies més durs, va ser de càncer, d’en Joan Dordas, batlle de Campelles, present en la memòria per sempre més. El ploro com si fos un familiar. Entremig, la vall va viure amb una certa angoixa les entrades a l’UCI de la batllessa de Queralbs, Imma Constans, que feliçment va sortir-ne viva després de cinquanta dies entre la vida i la mort. Però, morts de covid-19, aquí dalt, zero. I això que uns quants habitants de Barcelona vam pujar-hi a passar el confinament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Si el meu veí fos mort, infectat per la meva arribada, no seria capaç d’escriure aquest article. Si l’escric és perquè el meu veí és viu, com la resta de veïns de Ribes de Freser.

Recordo, els primers dies, el xoc de veure que en alguns pobles va haver-hi una explosió d’ira contra els estiuejants. Estiuejants que pujaven i baixaven de Barcelona per estar-se a les seves cases espaioses, amb piscina i servei. En uns altres van tancar les rotondes d’accés per no deixar entrar els cotxes forasters. Batlles a primera fila de les barricades instal·lades. De mica en mica vaig anar veient que les tensions apareixien en alguns pobles, però a Ribes de Freser, no. I vaig adonar-me que en molts casos les tensions tenien poca relació amb la covid-19. No eren raons mèdiques, que provocaven la ira. En molts casos eren conflictes socials que sortien a la superfície amb l’excusa de la covid-19. Guerres antigues que s’expressaven llavors. A llocs on la gent del poble, i la de Barcelona, tenien una relació d’enemistat ancestral, clara o soterrada, el conflicte hi va esclatar. A la Cerdanya, per exemple, on molts estiuejants són de classe, i extracció social, molt diferent del ceretà. Viuen en cases diferents. Viuen en mons diferents. Allà, hi vam veure tensió. Però a la Cerdanya les morts de covid-19 també han estat zero, segons que veig al mapa de la Generalitat (tot i que en alguna notícia he vist una mort). És a dir, a la Cerdanya, una de les comarques menys castigades per la covid-19, i amb xifres de morts i d’infectats més baixes, la tensió hi va aparèixer. Alçaven barricades per evitar el pas d’un altre món o d’un virus?

A Ribes de Freser la picabaralla es va confinar als murs de Facebook. I encara. Al carrer, la cordialitat va ser gairebé total. Cap conflicte no va esclatar. Cap rotonda tallada, cap batlle a la barricada. Al revés. Un cert bon tracte generalitzat, tot i la tensió del moment. Devien ajudar-hi els zero morts. De segur. Però potser també va ajudar-hi que el món és el mateix i compartit. A diferència de la Cerdanya, una gran part dels qui vam pujar aquí dalt, tenim família aquí dalt. Als estudiants ribetans residents ara a Barcelona, que van tornar per estar a prop de la família, no els plantaràs pas una barricada. Ni tampoc als directament barcelonins, com jo, que vam acabar passant el confinament a l’habitació on va néixer la mare, ella sí ribetana de naixement. Passar el confinament dormint al llit on va néixer ta mare, mirant fotos dels avis. Ara digues tu si no hem buscat refugi enmig de tanta mort. Si no hem anat a raure a racons on l’inconscient s’ha trobat bé. Si no hem volgut ser nens de nou enmig de tanta malaltia.

Recordo haver llegit què van fer els portuguesos, amb gran èxit: tornar als pobles d’origen a passar el confinament abans que la pandèmia s’hagués espargit gaire. Avançar-s’hi i esperar que passés, tancats a les zones rurals o menys denses del país. Setmanes abans que arribés el primer cas; van avançar-se a tothom. En teoria era gent sana que anava a zones sanes a passar el confinament. O potser eren adults de mitjana edat que dormien als llits on havien nascut mares, àvies, i on guardaven els records de la infantesa.

Durant els tres mesos de confinament podies sortir a comprar, per més que hi trobaves gent, però no podies anar al bosc, on no hi havia ningú. Norma absurda, i si la seguies al peu de la lletra era contraproduent. Per això més d’un, i de dos, i de tres, van decidir d’anar al bosc, que no hi havia gent, a passejar diàriament per estirar les cames i no parar boigs, en lloc d’anar a la botiga amb qualsevol excusa per estirar les cames i trobar-hi molta gent. Trencar les normes per arribar al seny, també ho hem vist en aquest confinament. Si la recomanació mèdica era de no trobar-se amb gent, bé s’havia de seguir, digués què digués la llei.

La manera com hem buscat refugi durant el confinament. On i per què hem alçat barricades. I com hem transgredit les normes per seguir la lògica, o com hem complert les normes per arribar a l’absurd.

PS. Segona part d’Una bella història.

The post Una bella història (i II) appeared first on VilaWeb.

La història de la llengua catalana en nou rutes pels Països Catalans

La llengua catalana i les caminades han anat unides moltes vegades. Són famoses les excursions de recerca filològica de Joan Coromines per bona part del país i les dels informadors de Mossèn Antoni Maria Alcover quan recollien el material per a la creació del Diccionari Català-Valencià-Balear. També n’hi ha hagudes de directament vinculades a la creació literària, com les de Jacint Verdaguer, especialment pels Pirineus, mentre buscava la inspiració per a compondre el cim literari que és ‘Canigó’. D’aquí que tingui tota la lògica del món que la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi impulsat els ‘Camins del català, rutes pel territori vinculades directament a la història de la nostra llengua i els prohoms. Ahir el president Quim Torra va presentar la ruta de les Homilies d’Organyà a Montserrat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Camins del català’ aglutina propostes de rutes fetes per a conèixer i estimar el català en el context territorial: els parlants, les figures il·lustres, la petja que la llengua deixa en la toponímia i les varietats dialectals, entre més. Són rutes d’interès tant per qui vol aprofundir en el coneixement de la llengua com per qui vol descobrir-la perquè comença a parlar-la.

De moment ja existeix una ruta Pompeu Fabra, i ara s’ha presentat la ruta de les Homilies, que compta amb nou centres d’interès en el conjunt dels Països Catalans. En cadascun d’aquests nou indrets es col·locarà un monòlit de l’escultor Ramon Maria Jounou que simbolitza  un moment o concepte que ha estat clau per a la llengua catalana. El de Montserrat es troba en el Camí dels Degotalls i el president Torra el va visitar. Per inaugurar-lo hi va haver una breu intervenció musical de la Cantata de les Homilies d’Organyà, a càrrec de Pau Bordas i Lux et Umbra Quartet.

 

Camins del català és una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya que vol afavorir la creació i la difusió de rutes noves sobre la llengua arreu del territori i donar un nou impuls a rutes ja existents, sorgides de la societat civil, com les rutes Pompeu Fabra i la Ruta de les Homilies d’Organyà.

La Ruta de les Homilies d’Organyà és un trajecte pels territoris de parla catalana amb indrets i persones que han contribuït a configurar-la. L’Associació d’Amics de les Homilies d’Organyà l’ha promogut i té l’objectiu de reforçar el compromís ciutadà amb el català i establir lligams i complicitats entre diversos indrets on es parla la llengua. Té el suport de les direccions generals de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana i del Govern de les Illes Balears, i d’ajuntaments i diputacions de Catalunya.

La ruta sencera i els tresors principals

En total hi trobarem nou espais. Organyà és l’origen i primera parada; a Palma es faria la segona i es lligaria a la consciència lingüística i a la figura de Ramon Llull; i a continuació la ciutat de L’Alguer simbolitzaria l’expansió del català per la Mediterrània. La quarta parada ens traslladaria fins al País Valencià, en aquest cas a la ruta Beniarjó-Gandia, que significaria l’interès per la llengua. Des d’aquí aniríem al cinquè punt d’interès, Folgueroles, amb La Renaixença com a fil conductor; la sisena parada seria Prada de Conflent amb la normativització de la llengua com a eix; mentre que Montserrat simbolitza la resistència. Finalment dos espais més: Andorra, amb el català com a llengua pròpia, nacional i oficial de l’Estat pirenaic; i Castelló.

Cadascun d’aquests espais presenta itineraris i tresors propis. A la ruta d’Organyà veurem l’evolució del català des dels seus orígens llatins. Aquí a l’església romànica de Sant Serni de Cabó, a Cabó, a l’Alt Urgell, es pot contemplar un document de finals del segle XI, d’entre l’any 1080 i 1095 conegut com els greuges de Guitard Isarn, el senyor de Caboet, escrit ja bàsicament en català. Aquest text de caràcter jurídic és un facsímil, però paga la pena de veure’l en el seu context.

En l’escala a Mallorca la figura de Ramon Llull centrarà la majoria de les parades en la ruta prevista, però Mossèn Alcover també hi apareix. I és que a banda de totes les branques del saber, Llull també ‘va alçar una obra literària que va marcar el principi de la tradició literària catalana, amb títols tan coneguts com Blanquerna, el Llibre de les bèsties i el Llibre de gentil. Una de les joies que proposa la ruta i que potser no és tan coneguda és el Monestir de la Real, on va instruir-se Ramon Llull després d’haver tingut, als 30 anys, la revelació que li va fer abandonar la dona i els fills i la vida frívola i luxuriosa que menava. El monestir conté una de les millors biblioteques privades dels Països Catalans.

A l’Alguer tota la ciutat és un tresor i una descoberta, però se centra en el palau Serra, situat al centre de la ciutat i seu de l’oficina lingüística del català de l’Alguer, on el visitant podrà conèixer tot de curiositats vinculades amb la nostra llengua. I potser una curiositat més, la vila va ser repoblada entre els segles XIV i XV per presidiaris catalans, que així hi transportaven la català, una mica de manera semblant a allò que feren els anglesos amb Austràlia i Nova Zelanda.

En la primera ruta pel País Valencià se’ns proposa de parar-nos a Almansa, la vila de la famosa batalla, però sobretot ens mourem pels territoris de dos grans homenots de lletres, Ausiàs March i Joanot Martorell, que, a més, estaven emparentats. I en aquest cas la descoberta singular l’haurem de situar a Alfauir, on es pot visitar el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i on es va trobar el panteó familiar de la família de d’Ausiàs March el 2016. Hi ha soterrades les seves dues dones, Isabel Martorell i Joana Escorna. De fet, els organitzadors de la ruta fins i tot ens proposen de llegir al patí dels tarongers del monestir els Cants de Mort d’Ausiàs March, que va compondre quan la segona esposa va morir.

La ruta de Folgueroles se centra molt en la vida de Jacint Verdaguer i en com d’important ca ser per a La Renaixença. D’entre tots els llocs que ens proposen de visitar, destaca l’opció de pujar al Canigó des de la banda del Conflent per l’esperit excursionista de l’autor: ‘Verdaguer va ser el primer català que va fer grans travesses pel Pirineu. Entre 1877 i 1884 va viatjar-hi cada estiu per recollir materials per al poema ‘Canigó’. Les expedicions més cèlebres van ser les dels estius 1882 i 1883, quan va pujar la pica d’Estats (3.143 m), el Canigó (2.784 m) i la Maleïda (3.404 m), que és el nom amb què es coneixia l’Aneto en temps de Verdaguer.’

A l’itinerari de Prada de Conflent hi ha dos noms propis molt marcats: Pompeu Fabra i Pau Casals. La ruta parla de la normativització del català i un dels llocs més emocionants és precisament l’inici, el cementiri de Prada, on hi ha enterrat el pare del diccionari, en molts casos l’únic llibre que s’emportaven a l’exili els republicans catalans a la desfeta de 1939. Fabra va morir a Prada el dia de Nadal de 1948. Aquest indret no és gens desconegut per tothom que sovinteja la Universitat Catalana d’Estiu que es fa en aquest vila nordcatalana des de 1968.

La ruta de Montserrat és la ruta de la resistència i, tot i que l’espai de la muntanya sagrada ocupa bona part dels recorreguts, comença a Castellterçol, al Moianès, on els visitants poden anar a veure la casa d’Enric Prat de la Riba, el president de la Mancomunitat. Si la Renaixença va marcar un primer punt d’inflexió en l’àmbit literari, la Mancomunitat el va marcar en el polític.

Andorra representa per a la llengua catalana la plenitud d’un estat. És la llengua pròpia del país, n’és la llengua nacional i l’oficial. Per això és lògic que un dels punts més importants de la visita (que no s’oblida d’espais naturals com els lloats pel poeta Miquel Martí i Pol, per exemple) sigui la Casa de la Vall. Situada al cor d’Andorra la Vella, la Casa de la Vall és l’antiga seu del Consell General, és a dir, del parlament andorrà, i és potser el monument més simbòlic d’Andorra. Es va construir a finals del segle XVI damunt d’una roca amb vista a la vall del riu Valira. El desembre de 1702 el Consell General va adquirir aquesta casa per les reunions dels consellers generals i aquí es va decidir la política del principat durant més de tres-cents anys. A la primera planta hi veureu l’armari de les set claus, on es guarden documents molt importants per a la història del principat. Un d’aquests documents és el Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preheminencias y Prerrogativas, un llibre sobre la història del govern i els costums de l’Andorra del 1748.

La ruta de Castelló, la darrera que se’ns proposa en la general de la història de la llengua, té un altre punt fonamental: ‘Al número 25 del carrer de Cavallers hi trobem una part de la història de la llengua catalana. En aquesta casa es van signar les Normes de Castelló, que van ser un pas rellevant en la unificació ortogràfica del valencià. Aquest acte va tenir lloc el 21 de desembre de 1932. Les Normes de Castelló (també anomenades Normes del 32 i Bases per a la unificació de l’ortografia valenciana) són trenta-quatre regles ortogràfiques que van aprovar catorze entitats i una cinquantena de personalitats del món cultural i polític del País Valencià amb l’objectiu d’assolir un sistema ortogràfic unitari. Al capdavall, eren les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, les del 1913, però ‘lleument adaptades’.

Política Lingüística pretén que es puguin obrir noves rutes on la llengua sigui l’eix vertebrador amb l’ajut de la societat civil, que és qui n’ha estat la màxima impulsora. A priori n’hi ha dues que es podrien fer de manera immediata, la ja esmentada de Joan Coromines i la de la recerca filològica de Mossèn Alcover, les dues ben documentades, però de segur que se’n poden trobar moltes més. Només cal voluntat de difondre-les i estructurar-les per a mantenir ben viu aquest patrimoni.

The post La història de la llengua catalana en nou rutes pels Països Catalans appeared first on VilaWeb.

El ‘Sant Jordi d’estiu’, una festa necessària per al sector del llibre

Comencem a entendre que el nom de Sant Jordi d’estiu, per anomenar la diada del llibre del 23 de juliol, es consolida i defineix la festa. Sabem que llibreries, editorials i floristeries sortiran al carrer i que a Barcelona, epicentre de la festa, les parades se situaran al llarg del Passeig de Gràcia, des de la plaça de Catalunya fins al carrer de Provença, segurament. Hi haurà unes tres-centes parades. S’ocuparan de les set del matí fins les onze de la nit. Però hi ha molts detalls encara oberts i queden menys de vint dies per a la celebració. Dilluns es tancarà el termini de sol·licitud de parades, que seran de dues mides: vuit metres o tres metres. Un cop rebudes les sol·licituds, en els dies vinents es repartiran les parades i espais. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però a causa de la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia, s’ha parlat poc fins ara del Sant Jordi d’estiu. També pels protocols de seguretat, que estan definits però encara no estan aprovats pel Procicat. I molts lectors desconeixen que finalment el Sant Jordi que no es va poder fer el 23 d’abril, quan encara ens trobàvem tots confinats a casa, finalment sí que es farà el 23 de juliol, tot i que per seguretat sanitària serà una altra cosa, és clar.

El sector, en general, veu la festa com una oportunitat per a recuperar una part, encara que sigui petita, de la facturació que no es va fer per Sant Jordi. I més enllà de les raons econòmiques, també hi ha les raons emocionals, de retrobament amb els lectors, de passejar entre llibres a l’aire lliure, del fet que el món del llibre sigui visible i s’entengui com a necessari.

Els diferents protagonistes del sector i els condicionants fan que no tothom vegi les mateixes oportunitats ni contingui les mateixes ganes ni expectatives sobre el 23 de juliol. És per això que hem preguntat a diversos personatges del sector del llibre sobre el Sant Jordi d’estiu i què n’esperen.

Montse Ayats.

MONTSE AYATS
Presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
Sí, és fonamental. Necessitem que els llibres que vam editar el primer trimestre tinguin l’oportunitat d’arribar als lectors. Tenir aquesta data a l’horitzó hi ajuda i ha ajudat a reactivar la cadena aquests dies. No és fàcil que tot torni a rodar.

2. Què n’espereu?
El primer objectiu era que fóssim capaços d’organitzar-ho tenint en compte les dificultats de la situació. El segon, que siguem capaços de convèncer la gent que el 23 de juliol i els dies que els precedeixen són bons dies per a regalar i per a regalar-se llibres. Des del punt de vista econòmic no ens hem marcat una xifra. Sigui quina sigui serà bona pel sector.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè la festa sigui un èxit?
Hem fet feina per sumar. Tenim el suport i la complicitat de les administracions. Els projectes col·lectius són potents. Ara cal parlar-ne, explicar-ho, recordar el valor de la lectura i els llibres…

Anna Ballbona.

ANNA BALLBONA
Escriptora. Premi Llibres Anagrama 2020 per No sóc aquí (Anagrama).

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
És una cita que ajudarà i ha d’ajudar al sector. El 23 d’abril no vam poder celebrarel Sant Jordi que coneixíem, com no hem pogut celebrar i fer moltes més coses aquests mesos, a causa del confinament. La festa del 23 de juliol ha d’ajudar molt els llibreters, editors, distribuïdors i els autors en generar debat sobre els llibres. La festa també serà un recurs per a trobar-nos tots, també els lectors, és clar, al voltant dels llibres. Que sigui una festa de retrobament de tothom al carrer. I no cal que s’assembli al 23 d’abril: aquesta serà una festa diferent i les comparacions són sobreres. No perdem força amb les comparacions, que ens poden fer caure en un cant de ploramiques per no poder fer un seguit de coses. Però en podem fer unes altres. La celebració serà diferent a Barcelona que a fora, perquè en els pobles i ciutats més petites s’han continuat fent mercats setmanals, per exemple, i no és tan diferent de posar parades de llibres al carrer.

2. Què n’espereu?
Espero que serveixi d’embranzida. El 23 de juliol serà important i s’ha d’aprofitar, però no voldria que ens quedéssim amb el dia i no anar més enllà. El 23 de juliol no s’ha d’acabar el 23 de juliol. En aquest temps de confinament, posats a buscar bones notícies, s’ha demostrat que hi ha comunitats lectores compromeses. Però no ens hem de quedar aquí. És temps de generar molts moments de trobada al voltant del llibre i que vagin més enllà de les meres signatures. Aquestes primeres setmanes de desconfinament, hi ha llibreries que han organitzat actes al carrer, amb la complicitat d’un bar, per exemple, i amb el permís de l’ajuntament, i aquests actes funcionen! I això ens demostra que hem de trencar la inèrcia que teníem abans del confinament. Hem de generar nous moments al voltant del llibre, com presentar-los a l’aire lliure els mesos de juny, juliol, agost. Puc certificar que funcionen: la gent es retroba, conversa, i li agrada que li expliquin històries… Construïm aquest imaginari de trobades literàries al carrer, perquè sé que rutllen i són interessants per a tothom.
També detecto en molts mitjans de comunicació la inèrcia de sempre, d’oferir seccions dedicades a l’evasió banal. Però, perquè no podem parlar de llibres, generar continguts interessants al voltant de la literatura? I això afavoriria a generar un any literari més repartit.

 

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè sigui un èxit?
Generar el xup-xup d’un imaginari nou: omplim d’activitats el mes de juliol i més enllà del dia 23. Hi ha coses que es poden fer més fàcils, fer-les amb seguretat i gaudir-les. Creiem-nos la indústria cultural i editorial. Perquè aquest clic no s’ha fet encara. Necessitem un canvi d’imaginari.

Núria Cadenes.

NÚRIA CADENES
Escriptora i llibretera. Copropietària de la llibreria Fan Set de València. El darrer llibre que ha publicat, Guillem (Amsterdam).

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
Nosaltres a València celebrarem la festa, segur, però encara no sabem exactament com. Posarem bonica la llibreria, farem el descompte, però encara no hem decidit si tindrem una parada a fora i segurament no farem signatures d’autors.
Quant a la pregunta que planteges, més que imprescindible, jo diria que és una festa positiva. Sobretot perquè és una proposta creativa i propositiva. No se sap gaire com serà encara, però sabem que passejarem entre llibres. I pel simple fet que se’n parli, que es posi el llibre en primer terme, ja va bé. Una lectora l’altre dia em deia: ‘M’ho prendré com el dia de venir a buscar els llibres per anar a la platja, per aquest estiu.’ I així també ens traiem la pena del Sant Jordi que no ha estat.

2. Què n’espereu?
El juliol sempre és un mes estrany. Per això, espero que sigui una mica més que el juliol habitual. Que vingui una mica més de gent. I, sobretot, és una mica de celebració, de l’estiu, del fet que hi som i de donar visibilitat a les novetats que no van poder sortir perquè van quedar confinades.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè sigui un èxit?
Parlar-ne, sobretot. I fer que sigui. Al capdavall és fer que existeixi. I prendre’ns-ho més relaxadament també. El Sant Jordi sempre és molt estressant. En aquesta ocasió en podem gaudir amb més tranquil·litat, a pas de juliol, prenent un refresc i potser trobant-nos algun escriptor. Ara, això sí, hem d’estar disposats a gaudir de la festa.

Josep Cots.

JOSEP COTS
Copropietari d’Edicions de 1984.

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
Hem de recordar que el 23 de juliol no és Sant Jordi sinó que és Santa Brígida de Suècia (ha, ha, ha), patrona d’Europa. Aquest Sant Jordi d’estiu no deixa de ser un pal·liatiu, per a resoldre una mica allò que no va ser. Primer ens ho hem de creure, perquè ens convé de fer-ho per mantenir la cadena econòmica del llibre. La part emocional també hi és, perquè una qüestió important és el retrobament dels autors amb els seus lectors. Ho necessiten. Perquè hem de recordar que s’han suspès totes les presentacions presencials des de mitjans de març.

2. Què n’espereu?
Espero que els autors estiguin contents. Després, si ens ho creiem, aconseguir de pal·liar la patacada forta. Per Sant Jordi es va facturar entre un 15 i un 20% del que s’acostuma a vendre. Si el 23 de juliol venem un 20% més, aconseguirem quedar-nos al voltant de la meitat de pèrdues. Ara, és clar, hi ha incertesa encara: els rebrots creen una certa amenaça i ja veurem com va tot. Han confinat el Segrià i això restarà espontaneïtat i farà de fre a la gent.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè sigui un èxit?
Primer, dir la veritat: que es tracta de fer una festa, una trobada i que aquesta ha d’ajudar a tot el sector, perquè pateixi menys i perquè pugui tirar endavant. Per una altra banda, les administracions es van comprometre a potenciar aquesta festa i caldria que fessin molta publicitat. Però dependrà de com evolucioni la pandèmia en els dies vinents. Fins fa quatre dies comptats, no se sabia quina forma tindria la festa. La incertesa ha arribat fins avui i això ha fet que no se’n parli. És clar, s’ha tardat a dir-ho perquè calia anar amb una certa seguretat.

Martí Dominguez.

MARTÍ DOMÍNGUEZ
Escriptor. Premi Òmnium Cultural a la Millor novel·la de l’any 2020 per L’esperit del temps (Proa)

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
Tindre un dia dedicat al llibre, amb la connotació tan emocional i amb el bagatge cultural que té el dia de Sant Jordi, fa que siga evidentment un dia imprescindible.

2. Què n’espereu?
La indústria del llibre és molt precària, es troba en una situació de gran feblesa, especialment les editorials més petites. De manera que tot allò que siga dinamitzar aquest públic lector és important. És un públic lector que existeix i que jo, que sempre sóc optimista i crec que al País Valencià va creixent dia a dia, fa que ens vinga molt bé que hi haja aquest comboi.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè sigui un èxit?
S’ha hagut d’allargar al 23 de juliol, però també està justificat, perquè s’anima aquesta massa lectora, que és fidel i té les seves llibreries de referència, se l’anima a fer un pas més en adquirir uns llibres, que seran llibres de lectura per a l’estiu. Si a l’estiu busquem lectures per a aquest temps de tranquil·litat, doncs ara és el moment, el 23 de juliol és el moment, de comprar-nos aquests llibres que ens acompanyaran durant la canícula. Per poder fer d’aquest 23 de juliol un èxit, també podria donar-se el cas que s’instituïra com un dia més de compra de llibres en un futur. Que hi haguera el 23 d’abril, el 23 de juliol i després la Setmana del Llibre en Català i Nadal. Són els quatre moments de l’any en què els lectors adquireixen llibres per passar les estacions. Fem aquesta reflexió. Aprofitem aquesta conjuntura de tragèdia, de crisi, per a créixer com a societat i com a societat consumidora de cultura.

Núria Dòria.

NÚRIA DÒRIA
Llibretera. Copropietària de la llibreria Dòria de Mataró.

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
El 23 de juliol no celebrem Sant Jordi, celebrem el dia del llibre, perquè a causa de la covid-19, les llibreries d’aquest país vam començar a patir de valent. Per això ha nascut aquesta ‘festa’, per intentar de recuperar-nos i ajudar el sector a tornar a una certa normalitat. Més que imprescindible, necessària.

2. Què n’espereu?
Recuperar Sant Jordi és impossible, però espero si més no tornar a connectar amb els nostres clients/lectors, i donar les gràcies als qui ens han fet comandes durant aquest confinament.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol, perquè la festa literària sigui un èxit?
Que la Generalitat i els ajuntaments ens ajudin a difondre aquesta celebració, a tallar els carrers i a deixar-nos espai públic per a sortir a vendre. 

Maria Fernàndez Serra

MARIA FERNÀNDEZ SERRA
Llibretera. Copropietària de la llibreria Casa Usher a Barcelona.

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
Imprescindible no la trobo. De fet, no trobo que sigui una bona idea, perquè amb tants protocols hem de fer el Sant Jordi d’una manera molt especial i amb massa precipitació. Tot just avui, 3 de juliol, he rebut la butlleta per a tornar a sol·licitar la parada. Amb vint dies he de llogar les carpes, llogar la gent que s’estarà a la parada, demanar els llibres… és molt precipitat. Pensa que un Sant Jordi normal el comencem a organitzar a primers de febrer, entre dos i tres mesos. Aquesta proposta no funcionarà ens gaire ni per infrastructura ni per logística ni per cost. Si ens posen a tots al Passeig de Gràcia, amb limitacions lògiques de capacitat (no hi podrà haver més de tres persones a la parada juntes) i les despeses que ens implicarà… diria que no em surten els números. I com que es farà el 10% de descompte, hi guanyarem una misèria. Per això i en veient tants condicionants, parlar de Sant Jordi és un error. Es calcula que aquest 23 de juliol podem guanyar un 30% dels diners que es facturen en un Sant Jordi normal. A mi em sembla que es va decidir de posar la data del 23 de juliol sota la pressió del confinament en els mesos de l’any més forts per al sector. Però determinar aquesta data ens ha portat molta precipitació, ens ha condicionat massa.

2. Què n’espereu?
És difícil de dir. Espero que el 23 de juliol hi hagi més moviment del que hi hauria si no s’organitzés aquesta festa. Però ja veurem quanta gent hi haurà a Barcelona a finals de juliol.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè sigui un èxit?
Em sembla que cal comunicar-ho bé, se n’ha de parlar. Fins ara hi ha hagut la discussió de si calia fer el Sant Jordi d’estiu o no i no ens hem centrat a explicar que es farà.

Jordi Martín Lloret.

JORDI MARTÍN LLORET
Director editorial del segell principatí Més Llibres, del Grup Bromera, i traductor.

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
Si més no és l’única cita que tindrem enguany per a celebrar allò que fins ara hem celebrat d’una manera ben natural, celebrar la literatura i sortir al carrer i gaudir de la literatura fent-ne consum, que per una altra banda és allò que ara també necessita el sector.

2. Què n’espereu?
D’entrada, com que és l’única cita que tindrem centrada en el consum de literatura, esperem de recuperar una mica les pèrdues que ens ha causat el confinament. Repeteixo, que no és l’ideal, perquè per a mi Sant Jordi és el 23 d’abril i sempre ho serà. Com tampoc, d’una altra banda és ideal que la gent surti a comprar llibres només el dia de Sant Jordi. Cada setmana hi hauria d’haver un dia per a comprar llibres i consumir cultura en general. Això ens ha de servir per a replantejar-nos de quina manera volem fomentar el consum de literatura.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè sigui un èxit?

D’aquí al 23 de juliol és fonamental que es faci molta difusió de la cita. He pogut saber per les reunions d’editors.cat que hi ha prevista una campanya de difusió bastant clara, i esperem que tingui una difusió molt bona i que tothom sàpiga que aquell dia, en la mesura que sigui possible i sempre en les condicions de seguretat i garantia sanitària absoluta, es pugui sortir al carrer i celebrar la festa del llibre i també de la rosa.

Lluís Vila Torrent.

LLUÍS VILA
Gerent de la llibreria La Llopa de Calella de la costa, una població turística.

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
El Sant Jordi és una cita imprescindible, òbviament. Però el Sant Jordi ja l’hem passat i no l’hem fet. Ara farem una altra cosa, una repetició, el que sigui, i benvingut. Penso que ningú del sector hi no creia gaire i ara, darrerament, sembla que tothom s’ha animat. Nosaltres hi serem. Preparem una parada amb totes les mesures de seguretat, tindrem autors signant. Jo hi confio prou, amb totes les prevencions possibles.

2. Què n’espereu?
Tradicionalment, el Sant Jordi, quan cau en un dia festiu, els llibreters de les grans ciutats, sobretot Barcelona, es queixen perquè diuen que la gent se’n va i representa que les llibreries de poble en sortim beneficiades. Això és cert en un cert grau. En general, el Sant Jordi ideal és el que cau en dia feiner i la gent està pel que ha d’estar. Per això et dic que no sé si ens afavoreixi especialment pel fet que ens trobem en un lloc turístic. En absolut. Tindrem la gent que hàgim de tenir, perquè els turistes estaran per més coses.

The post El ‘Sant Jordi d’estiu’, una festa necessària per al sector del llibre appeared first on VilaWeb.

Germinal Tomàs: ‘He perdut la por de ser a la presó’

El 23 de setembre de 2019 la Guàrdia Civil va detenir Germinal Tomàs de camí a la feina. L’estat repetia el 2019 el procediment de la tardor de 2017. Dues setmanes abans del referèndum, la bufetada repressiva del 20-S. Tres setmanes abans de la publicació de la sentència i les mobilitzacions del Tsunami Democràtic, detencions i acusacions de terrorisme contra els CDR. Aquell dia començava un calvari d’estricte control penitenciari –amb qui parla, per on es mou, què llegeix, quins hàbits higiènics té– i d’intervenció de totes les comunicacions orals i escrites. Mentrestant, televisions, ràdios i diaris en dilapidaven la imatge pública i en rebregaven la vida per atacar l’independentisme. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El 10 de gener de 2020, la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola va permetre que Germinal Tomàs sortís de la presó. No havien passat ni quatre mesos, però admetien que no hi havia res prou sòlid per a privar-lo de llibertat. Sense cap atemptat comès ni cap explosiu confiscat, l’acusació de terrorisme va caure per si sola. Tomàs va tornar a casa, però com explica en aquesta entrevista, la seva vida ja no és com era. El seu fons, però, no ha canviat. Durant la pandèmia del coronavirus va continuar treballant de tècnic de manteniment perquè la seva empresa era considerada essencial, i amb el CDR de Mollet repartia màscares de protecció cosides per ells mateixos: ‘Vèiem la sorpresa d’alguna gent quan els dèiem que les màscares eren dels CDR, segurament no s’ho esperaven perquè la manipulació els diu que els CDR són dolents.’ Recentment ha hagut d’entomar un nou cop: la seva parella actual també ha estat encausada al mateix cas. Hi havia nervis per què podia passar, però la declaració va durar menys de dos minuts i es va resoldre amb la sortida en llibertat sense mesures cautelars. L’endemà, Germinal Tomàs es va reunir a VilaWeb i va parlar de tot el trasbals viscut.

Com us ha afectat la detenció i l’estada a presó a la vida quotidiana?
—Ja no vaig tan tranquil pel carrer, sempre vigilo, penso si em segueixen o no… En el fons és igual, però em molesta. Voldria acostar-m’hi i dir: ‘Ja que em seguiu, anem a fer un cafè i com a mínim ens podem saludar.’ Vaig arribar a pensar que, com que vam ser mediàtics, la gent em reconeixeria pel carrer, però he estat molt més tranquil d’allò que m’imaginava. A la feina no vaig tenir cap problema. La gent em va donar suport des del minut zero, i l’empresa també. Van posar totes les facilitats.

I emocionalment, com ho porteu?
—Després d’haver sortit vaig demanar a la feina de poder tenir uns dies per a acostumar-me a la realitat, però després vaig reprendre la rutina. Mentalment he estat molt fort i no m’ha afectat gaire. Aquests darrers dies he estat neguitós per la situació de la meva parella.

Per què ho dieu?
—Ella és un dels nous encausats, l’Esther.

Com ho ha viscut?
—Fatal. Va ser una sorpresa per a tots. No ens esperàvem que encausessin ningú més, pensàvem que això moriria a poc a poc fins que s’acabés la instrucció. Tampoc no tenim clar quin és motiu d’afegir quatre persones més, no té sentit. Les declaracions van ser molt ràpides i han sortit sense mesures cautelars. Si realment ens consideren terroristes, què fem al carrer? No té cap sentit. Però rebre una citació de l’Audiència per a declarar acusada de terrorisme no és agradable. A totes les noves encausades les acusen pel fet de ser amics nostres.

I la família com ho viu?
—M’he divorciat.

—Ja venia d’enrere, però el fet d’haver estat a presó no ha ajudat gens. Ara visc amb el meu pare, que va ser el meu punt de connexió amb la realitat quan era a la presó. Ell va ser qui va gestionar-ho tot i es va moure. La meva filla, de quinze anys, va patir fins que em va visitar la primera vegada. Li va anar molt bé visitar-me, va veure que físicament i mentalment estava bé. A partir d’aquí es va tranquil·litzar i va poder fer una rutina més o menys normalitzada.

Manel Tomàs: ‘Em controlen el telèfon, als familiars també ens criminalitzen’

El dia de la detenció la família era a casa?
—Hi havia la meva filla i la meva ex-parella, es van espantar molt. El nen no hi era. La nena va donar una resposta a la Guàrdia Civil que els va deixar parats. Li vaig dir que m’acusaven de terrorisme i va cridar: ‘Però quina merda és aquesta?’ La Guàrdia Civil la va apartar i a partir de llavors vaig estar sense ella. En vaig parlar amb les altres encausades i sembla que tots els fills van reaccionar de manera similar.

Com va ser la detenció?
—Em van detenir fora de casa quan anava cap a la feina. Em va encanonar amb la pistola i em van cridar l’alto. ‘I això per què és, si vaig a treballar?’, vaig dir. I la resposta va ser: ‘A mi m’és igual que vagis a treballar’. L’escorcoll va durar unes cinc hores, però el tracte va ser correcte.

Què vau pensar quan vau saber que us investigaven per terrorisme?
—El fet d’anar a una manifestació i protestar ja pot ser terrorisme. La paraula ‘terrorisme’ a peu de carrer és una cosa molt concreta, però a nivell legal no ho és. Deixa un camp tan obert que senzillament sent activista et poden acusar de terrorisme. Actualment és molt fàcil acusar algú de terrorisme. Després, el recorregut que pugui tenir és una altra cosa.

Com va ser el trasllat cap a Madrid?
—El moment més dur és quan et deixen als calabossos de Tres Cantos. Estava sol i no sabia quina hora era, me’n feia una idea aproximada pels àpats. El trajecte el vam fer en cotxe, amb un guàrdia civil a cada costat. Tenien una actitud amistosa i anaven xerrant. Un d’ells fumava una cigarreta electrònica i, com que jo també en fumo, en vam parlar una mica. Va haver-hi un moment que van comentar que sabien que m’agraden els videojocs i, com sabien que jugava amb els amics a un joc de tancs, un d’ells em va explicar que havia estat a l’exèrcit.

Us va sorprendre que el jutge ordenés l’ingrés a la presó?
—Ara veig que qualsevol activista pot ser acusat de terrorisme per fer qualsevol cosa que el jutge pensi que pot anar en contra de l’estat, però va ser una sorpresa. Pensava que ens portarien a allà, declararíem i tornaríem a casa. Potser amb una multa o qualsevol cosa per ser activistes però, és clar, ens acusaven de terrorisme. Dels altres no en sabia res perquè estava aïllat.

Quan us vau trobar?
—Al mòdul d’ingressos. ‘Banda organitzada’, deien. Increïble. N’hi havia alguns que coneixia o que havia vist alguna vegada, però la resta no sabia qui eren.

Després us van separar?
—Sí, cadascú va anar a un mòdul diferent. Em vaig assabentar per gent del mòdul que hi havia dos companys en aïllament, però vam trigar un mes i mig saber qui eren. Era molt difícil trobar-nos. Amb el Ferran Ros coincidia a missa. Jo no sóc creient, però el capellà era un bromista, era més un espectacle que una missa.

Com era el vostre mòdul?
—A l’entrada em van fer alguna broma: ‘No tindràs una mica de C-4 als mitjons?’ Però després em van tractar molt bé. Van veure que el nostre tarannà no era ni de buscar brega ni de fanfarró, i ens van acollir. Sempre hi ha la por de la presó perquè penses que és on són els ‘dolents’, però quan els coneixes veus que molts no tenien cap altra opció que robar per menjar. Hi havia molta gent per robatoris i qüestions de droga. Vaig estar amb empresonats de Resistència Gallega, que havien vist a la televisió que anàvem a Soto del Real i ens esperaven per fer-nos una acollida. Em van posar de company de cel·la un madrileny republicà que estava molt bregat, havia entrat a quasi totes les presons de Madrid. Em va donar unes quantes indicacions de com sobreviure a la presó.

Resistència Gallega, la insòlita organització armada que no reivindica ningú

I amb els funcionaris de presó? Cap incident per ser independentista català?
—He perdut la por de ser a la presó. Al principi em van fer algun comentari, crec que per mesurar-nos i veure com reaccionàvem. Tant bon punt van veure que no anàvem amb ganes de brega i que si podíem ajudar, ajudàvem, vam estar bé. Vaig arribar a parlar de política amb algun d’ells a la cua del menjador. Deia que ell votava Vox, però que ens estàvem menjant un paquet que no era nostre. Ells mateixos se n’adonaven.

Tot i no ser en règim d’aïllament vau tenir molts problemes per comunicar-vos amb l’exterior.
—Vaig estar gairebé un mes i mig sense poder trucar ningú i, com que estàvem en règim FIES, teníem dificultats per a enviar cartes. Eren dues cartes setmanals i trigaven moltíssim. Les entregaves, les revisaven, i trigaven un mes abans d’arribar a la destinació. I després, un mes més per rebre’n. Fins que no vaig aconseguir les factures originals dels telèfons no em van autoritzar les trucades.

Quina informació us arribava de fora?
—Que hi havia molta gent recolzant-nos. No m’arribava a imaginar el volum de gent que era.

El vostre pare va explicar quan éreu a la presó que us havien criminalitzat per ser d’una família de conviccions anarquistes.
—La meva vena lluitadora ve des que sóc petit. Els meus pares, anarquistes. Durant molt de temps van participar en moviments veïnals de Santa Coloma de Gramenet. Són coses que vius, l’única manera que s’aconsegueixin coses per a la societat és lluitant-les. Sortir al carrer, reunir-te amb la Generalitat, amb els ajuntaments… i poc a poc, aconsegueixes coses que sense el suport al carrer són impossibles d’aconseguir.

Com ha afectat el cas el vostre entorn?
—Amb la nostra detenció volien espantar, i van aconseguir que la gent fes una aturada inicial, però després va ser tot allò contrari. Ho vaig veure amb les mobilitzacions post-sentència. A Santa Coloma tot continua igual. Continuen mobilitzant-se, hi ha dies que són més i uns altres que menys, però mobilitzats. Hi ha actes cada dia, a Santa Coloma és un no parar. I al Vallès, també. El moviment no s’ha aturat.

Quin paper han tingut les xarxes de suport?
—Si nosaltres no enteníem què passava, les nostres famílies encara menys. I a més, veient tot el que sortia per la televisió… Les han ajudat a tirar endavant amb un recolzament personal i psicològic que era absolutament necessari. Tot s’ha pagat amb la solidaritat de la gent. Quan diuen que els catalans som garrepes és perquè el concepte no el tenen gaire clar.

Molts mitjans van fer una campanya molt dura contra vosaltres, com ho rebíeu?
—Abans d’aconseguir una televisió a la presó, eren els companys els qui m’ho explicaven. Ells mateixos se’n reien, ningú no s’ho creia.

No us preocupava el dubte que poguessin sembrar?
—No, perquè la gent que em coneix sap que no té sentit. Entre més coses, van dir que jo havia estat entrenat pel Mossad [riu]. El meu entorn sap les meves idees i que sóc activista, però van al·lucinar quan van veure que m’acusaven de terrorisme. Es pensaven que era una broma fins que van posar la tele i van veure-ho.

Després d’haver estat el principal tema mediàtic durant setmanes, quan us van deixar en llibertat gairebé va passar desapercebut per aquests mitjans.
—Després d’haver fet soroll tant de temps, deixar en llibertat els megaterroristes no tenia sentit. Ens van deixar sortir com d’amagat. Fa unes setmanes vaig veure que algú per Twitter preguntava si ja érem fora. Li vaig contestar jo mateix.

Alerta Solidària va denunciar que les defenses no tenien accés al sumari mentre que les filtracions eren constants.
—Des del minut zero es va filtrar de tot. El dia de les detencions les càmeres de certes televisions van arribar abans que la Guàrdia Civil. Hi havia molt d’interès a informar d’això.

Una de les coses que es va publicar més per a criminalitzar-vos era l’afició a l’airsoft. Què en penseu?
—Ho van aprofitar molt. Algun cop ja havia pensat que si em detenien en una manifestació qualsevol i miraven el Facebook pensarien qui sap què, pràcticament està dedicat a les partides d’airsoft i la majoria d’amics que hi tinc hi estan relacionats.

També es va publicar que la Guàrdia Civil us acusava d’intentar de fabricar explosius.
—Sincerament, ja em poden acusar, però jo de química no en tinc ni idea. Sóc tècnic de manteniment, però per a fabricar explosius calen coneixements químics, i no en tinc ni idea. Tot i que m’agrada la història militar i en conec la terminologia, fabricar-los és molt complicat.

En un moment donat es van filtrar les declaracions davant del jutge quan us empresonen. Volia parlar de la de Jordi Ros, que va produir molta estranyesa per algunes qüestions, com la de demanar disculpes a la Guàrdia Civil per ‘haver fet hores extres’. En aquella declaració us va incriminar com a fabricant d’explosius.
—No li dono cap pes, l’havien coaccionat. Trobar-te en aquella posició és difícil, no tinc clar com actuaria cadascú.

N’heu parlat amb ell?
—Sí, i em va dir que estava sota coacció. Cadascú hi respon diferent. Potser algú s’hauria tancat en banda i s’hauria deixat fer el que fos, però si amenacen la teva família o el que sigui… No sé què li van dir, no va entrar al detall. Però que estava coaccionat, sí que m’ho va dir.

David Ros, oncle de Jordi Ros: ‘La funció d’aquests vídeos que han filtrat és crear un relat inculpatori’

Què vau pensar quan van començar a decretar llibertat sota fiança després de tres mesos tancats?
—Se’ls desmunta tot. Si ens deixen sortir és que no tenen res. No poden demostrar res, han fet un bluf total i se’ls ha desinflat. També vaig pensar que els advocats fan bona feina i aconsegueixen resultats.

Sou optimistes quant a la resolució del cas?
—Molt optimista.

Les detencions es van fer unes setmanes abans de la publicació de la sentència i van tenir un impacte emocional molt profund en l’independentisme, però tot i així les mobilitzacions van ser espectaculars. Què us van semblar?
—La manipulació és tan bèstia que vaig arribar a pensar que allò que feien alguns manifestants no estava bé. Tota la informació la rebia per televisions espanyolistes que criminalitzaven tot allò que es fes a Catalunya. Per sort, em van fer arribar un article que parlava des del punt de vista dels manifestants i definia els aldarulls com una defensa activa. Jo no era allà, no podia contrastar la informació. La manipulació és tan bèstia que arribes a pensar ‘així no’.

En certa manera, aquesta sensació que teníeu pel fet de conèixer els fets a través del filtre de determinats mitjans és la mateixa que va tenir molta gent amb el vostre cas.
—Evidentment. Durant els tres mesos i mig que vaig ser a Soto del Real vaig veure la manipulació que fan. És brutal. A més, la gent no té la picardia d’intentar contrastar la informació que els arriba, llavors és molt difícil. La gent que vol creure que som terroristes, fins que no se’ls demostri el contrari ho continuarà creient sigui com sigui.

Què pensàveu quan veieu que a causa de les manifestacions s’empresonaven desenes de joves?
—La repressió no s’aturarà, juguen amb la por. I això és un problema. Però la repressió fa que la gent encara desperti més. També hem de tenir en compte que la repressió no només ens afecta els catalans. Van començar amb els bascs, però amb els gallecs també hi és. El seu problema és que són molt pocs i no tenen un recolzament social com tenim aquí. A Soto del Real em vaig trobar tres independentistes gallecs amb acusacions molt similars a les nostres, i aquesta informació només havia arribat a Catalunya en mitjans alternatius. La repressió és a tots els nivells i contra qualsevol tipus de dissidència. I els és igual.

El vostre independentisme ha evolucionat arran d’aquest cas?
—No hem frenat, perquè de fet no teníem res a frenar. És igual que sempre. Continuem anant a actes i fent exactament el mateix que fèiem.

Com a moviment polític, l’independentisme sí que s’ha vist afectat per la repressió posterior a 2017. Com ho veieu?
—Ens falta mobilitzar-nos una mica més i ens falta unitat a tots els nivells. No tan sols entre els polítics, també a peu de carrer. Quan som al carrer no preguntes què pensa el del costat, però després xerrant sí que sorgeixen diferències. Els polítics han de fer la seva feina, però nosaltres també. La nostra és forçar els polítics a complir allò que van dir el Primer d’Octubre.

Com creieu que cal redirigir la situació?
—Es poden buscar moltes maneres, però ha de sorgir de base. La única manera que entenc que la societat funcioni és que decideixi per si mateixa. Però és complicat.

Com veieu l’estat actual dels CDR?
—Segurament van tenir un bon esglai amb les nostres detencions, però els veig mobilitzats de la mateixa manera. La covid-19 ha fet molt de mal, però les mobilitzacions tornen a activar-se de mica en mica. Durant la pandèmia, el CDR vam ajudar. Fabricàvem màscares, bates, pantalles… i les repartíem a gent que no hi podia accedir. Ens vam posar en contacte amb la Generalitat i amb Sanitaris per la República. Vam rebre moltes donacions d’empreses i gent que ens va portar material, però inicialment va sorgir del CDR mateix. Vam arribar a vora 25.000 màscares.

Els partits van estar a l’altura a l’hora de solidaritzar-se amb vosaltres?
—Les nostres detencions van ser un xoc per a tota la societat catalana, suposo que internament van haver de pensar què feien. Però després el recolzament ha sigut absolut. Ens van declarar com a presos polítics.

Hi vau tenir contacte?
—No em van arribar a visitar a la presó, però sé que ho volien fer. Segurament vam sortir abans no es pogués tramitar la visita d’algú de la Generalitat. M’havia arribat alguna veu que ho volien fer. I un cop fora hem tingut contacte amb algun parlamentari.

The post Germinal Tomàs: ‘He perdut la por de ser a la presó’ appeared first on VilaWeb.

Pueyo apel·la a la coresponsabilitat i la comprensió per ‘doblegar la corba de contagi’

El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que ha rebut ‘amb tristesa, certa inquietud i una lògica preocupació’ la decisió del govern de confinar perimetralment la comarca del Segrià, avalada per un jutge, a causa dels rebrots de covid-19. En una compareixença per valorar l’anunci del govern, Pueyo ha apel·lat a la coresponsabilitat i a la comprensió per ‘doblegar la corba de contagi’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Confinament de Lleida i el Segrià: tot allò que cal saber-ne

També ha demanat a la ciutadania que limiti els seus moviments i que redueixi les activitats d’oci. Així mateix, Pueyo ha anunciat que s’incrementarà el nombre de controls policíacs per evitar concentracions de grups més de deu persones al carrer i als locals d’oci.

Pueyo ha assegurat que ha conegut la decisió de confinar la comarca aquest mateix matí a través d’una trucada per part d’un membre del govern.

The post Pueyo apel·la a la coresponsabilitat i la comprensió per ‘doblegar la corba de contagi’ appeared first on VilaWeb.

Escola Valenciana critica el ‘setge judicial’ a la llengua i exigirà a Puig una llei d’igualtat lingüística

Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua ha criticat el ‘setge judicial’ que viu la llengua i ha avançat que exigirà per carta al president de la Generalitat, Ximo Puig, una llei d’igualtat lingüística. L’entitat ha fet a Antella (la Ribera Alta) la jornada d’estiu 2020, l’esdeveniment anual de l’entitat per a reflexionar sobre el futur de la federació. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha donat la benvinguda a totes les Amigues i Amics del col·lectiu que han acudit a aquesta jornada d’estiu. Badenes ha criticat la sentència del Tribunal Suprem espanyol que nega la unitat de la llengua i qüestiona la legitimitat del govern valencià de dirigir-se en la llengua comuna als habitants de Catalunya i de les Illes. Sobre la nova llei, diu que ha d’emparar els drets lingüístics dels catalanoparlants i d’assegurar que poden dirigir-se de manera efectiva a l’administració.

Badenes ha destacat que per primera vegada, Escola Valenciana no ha celebrat les Trobades i tampoc s’han pogut lliurar els premis Sambori amb normalitat a causa de la pandèmia. El regidor d’Educació, Cultura i Esport de l’Ajuntament d’Antella, Paco Martínez, ha agraït el suport d’Escola Valenciana a la candidatura de la Maerà d’Antella a Patrimoni de la Humanitat.

The post Escola Valenciana critica el ‘setge judicial’ a la llengua i exigirà a Puig una llei d’igualtat lingüística appeared first on VilaWeb.

Turquia condemna el cap d’Amnistia Internacional al país per terrorisme

Un tribunal de Turquia ha condemnat el cap d’Amnistia Internacional (AI) al país, Taner Kılıç, a sis anys i tres mesos de presó per terrorisme, i els activistes Özlem Dalkıran, İdil Eser i Günal Kurşun a vint-i-cinc mesos per col·laborar-hi. Els quadre activistes pels drets humans continuaran de moment en llibertat, tot esperant la resolució de l’apel·lació en un procediment que pot durar anys. La justícia els acusava de pertànyer a l’organització Fethullah Gülen. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’investigador d’AI a Turquia que ha assistit al judici, Andrew Gardner, ha declarat: ‘Avui hem estat testimonis d’una paròdia de la justícia de proporcions superlatives. Aquesta sentència és un cop devastador no només per Taner, Özlem, Idil, Günal i les seves famílies, sinó per a totes les persones que creuen en la justícia i en l’activisme de drets humans a Turquia i fora del país’. Ha afegit que en el judici s’han fet difamacions sense fonament.

‘La sentència del tribunal desafia a la lògica i posa de manifest que aquests tres anys de judici han estat, des del primer dia, un intent, per motius polítics, de silenciar les veus independents’, ha afegit. ‘És tràgic veure el paper que ha exercit [el sistema judicial turc] i continua exercint en la criminalització de la defensa dels drets humans’, ha criticat.

The post Turquia condemna el cap d’Amnistia Internacional al país per terrorisme appeared first on VilaWeb.

El Bloc ajorna el seu congrés fins l’hivern a causa de la crisi de la covid-19

El consell nacional del Bloc Nacionalista Valencià, que s’ha reunit al complex esportiu i cultural de la Petxina de València, ha decidit celebrar el seu congrés nacional a l’hivern si la situació sanitària ho permet. La formació ja va ajornar el congrés nacional, que s’havia de fer el 27 i 28 de juny, després de les mesures de confinament de la crisi de la covid-19. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La coordinadora nacional del Bloc i coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, ha assegurat davant la militància que ‘la gent de Compromís garantirà una sortida botànica a la crisi, des d’un vessant d’esquerres, feminista i ecologista’. ‘Les retallades que proposa la dreta no són compatibles amb nosaltres. No podem permetre que el PSOE torne a caure en els errors de 2008. Les persones van primer’, ha afegit.

El diputat al congrés Joan Baldoví ha declarat que aquesta ‘ha estat una gran setmana per als valencians’ perquè han aconseguit el compromís del govern espanyol d’incloure en les conclusions de la taula de reconstrucció la proposta de reforma del sistema de finançament i l’aprovació de l’esmena transaccional que permet que els ajuntaments inverteixin els superàvits per a impulsar polítiques per a lluitar contra la covid-19, aprovada amb l’únic vot en contra del PSOE. ‘Tornem a demostrar que Compromís és la garantia dels interessos del poble valencià a Madrid’, ha defensat Baldoví.

De la mateixa manera, el Bloc s’ha posicionat ‘a favor d’una política lingüística integradora’ i ‘que respecte els drets de les persones valencianoparlantes’, un posicionament que ‘neix després de les repetides sentències del Suprem contra els nostres drets lingüístics’.

The post El Bloc ajorna el seu congrés fins l’hivern a causa de la crisi de la covid-19 appeared first on VilaWeb.

El Segrià registra una taxa d’incidència acumulada de covid-19 de 149,1 casos per cada 100.000 habitants

La comarca del Segrià registra una taxa d’incidència de la covid-19 de 149,1 persones contagiades per cada 100.000 habitants en els últims quinze dies, segons les dades de l’informe epidemiòleg de l’Agència de Salut Pública que cita el jutjat d’instrucció número quatre de Lleida que ha autoritzat el confinament de la zona decretat pel govern. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot allò que cal saber sobre el confinament del Segrià

En una intelocutòria, el jutge cita aquestes xifres i indica que l’important augment de detecció de casos de coronavirus, la possible transmissió comunitària del virus comparada amb la resta de Catalunya, així com l’augment de la corba epidèmica ‘fan necessari la presa de mesures per protegir la salut de la població’.

‘Valorant que la SARS-Cov-2 és una malaltia infecciosa que es transmet per via aèria i amb el contacte personal i que, per tant, hi ha risc per a la salut pública col·lectiva derivada de l’elevat risc de propagació, es justifica la limitació de la llibertat de circulació’, conclou el jutjat de guàrdia. També afirma que és ‘públic i notori’ que hi ha un ‘risc imminent i extraordinari’ que exigeix mesures ‘sense que es puguin considerar excessivament greus o desproporcionades’.

El jutge també destaca que el govern no inclogui una limitació temporal del confinament del Segrià i aconsella que sigui de quinze dies, ‘sense perjudici de les successives pròrrogues a la vista de l’evolució dels esdeveniments’.

The post El Segrià registra una taxa d’incidència acumulada de covid-19 de 149,1 casos per cada 100.000 habitants appeared first on VilaWeb.

Juan Antonio Geraldes, elegit dirigent de Més País Catalunya

Juan Antonio Geraldes, que va ser el cap de llista per Barcelona a les eleccions espanyoles de Més País, la formació d’Íñigo Errejón, ha estat elegit dirigent líder del partit a Catalunya. La llista de Geraldes –que era l’única presentada– ha recollit el 91% dels vots emesos al congrés fundacional de Més País Catalunya. La resta de vots, el 9%, han estat en blanc. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La candidatura guanyadora té un perfil ‘intergeneracional, multidisciplinari i amb vocació feminista’, segons que ha informat la mateixa formació. Més País no va obtenir cap diputat a Catalunya el 10-N, però es va presentar en coalició amb Compromís al País Valencià.

The post Juan Antonio Geraldes, elegit dirigent de Més País Catalunya appeared first on VilaWeb.

Podem aprova la nova executiva al País Valencià amb Lima al capdavant

Podem ha fet aquest matí el seu primer consell ciutadà després de l’elecció de Pilar Lima com a coordinadora de la formació al País Valencià. S’ha aprovat la seva nova executiva, conformada íntegrament per membres de la candidatura ‘Podem amb la teva’ amb la qual va concórrer Lima a les primàries del partit. El nou consell de coordinació –l’executiva de Podem– tindrà deu secretaries. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’executiva està formada per Lídia Montero, portaveu i secretària de polítiques públiques; María Teresa Pérez, portaveu i secretària d’acció institucional; Joan Pérez, coordinador executiu; Carles Fons, secretari d’organització i finances; Susana Ruiz, secretària de moviment popular; Mati Mes, secretària de municipalismes i territori; César Lledó, secretari d’anàlisi política i comunicació; Àngels Varó, secretària de feminismes i polítiques LGTBI; John Orozco, secretari de cercles, formació i participació; i Mario Jordá, secretari de transició ecològica.

‘La direcció s’ha conformat tenint en compte els perfils i capacitats de les conselleres i consellers en virtut de les reunions dutes a terme per la nova Coordinadora durant les últimes setmanes. No obstant això, es deixa la porta oberta a la incorporació d’altres membres del consell en el futur’, ha explicat Podem en un comunicat.

A la presentació, Lima ha dit: ‘La crisi sanitària està accelerant la crisi econòmica que ja era incipient en el conjunt de la Unió Europea i és urgent, per tant, que Podem, dirigit des de fa mesos per una gestora, es posi en marxa, treballi i doni resposta al tremend repte que suposa acabar amb la pandèmia i reconstruir el país’.

Lima també ha proposat de traslladar al PSPV i Compromís la necessitat de convocar la mesa de seguiment del Botànic, a més de ‘reprendre la direcció de coalició de Podem amb Esquerra Unida’.

The post Podem aprova la nova executiva al País Valencià amb Lima al capdavant appeared first on VilaWeb.

L’app del Consell per la República: guia de com funciona i què s’hi pot fer

El Consell per la República ha presentat l’app que serveix als seus membres per participar activament en la definició del projecte, en votacions electròniques i en les campanyes que s’organitzen. L’app també és el document d’identitat electrònica de la ciutadania de la república catalana i permet localitzar els diversos Consells Locals. L’app ha estat presentada en conferència de premsa a Perpinyà on aquest dissabte s’ha reunit el Consell de Govern del Consell per la República, amb l’assistència de tots els seus membres. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’app es podrà descarregar les pròximes hores en versió Android i en versió per a iPhone. Al llarg d’avui tots els inscrits al Consell rebran un correu amb la identificació que han de fer servir en la primera pantalla. Des de la mateixa app és possible també fer la inscripció com a nou membre del Consell.

Aquesta és una guia, pas a pas, de com funciona l’app i què es pot fer-hi.

Descarregar-la

El primer pas a fer és descarregar l’aplicació. Un cop descarregada ja la podeu obrir i accedir a la primera pantalla.

Identificació

La primera pantalla és la d’identificació. En aquesta pantalla heu de posar les dades personals que rebreu a través d’un correu que us enviarà el Consell per la República. Les dades incorporen la ID ciutadana que serà el vostre identificador de ciutadania virtual i una contrasenya que després podeu modificar si voleu. Després d’aquesta pàgina la primer vegada que accediu us apareixeran tres pàgines que expliquen el funcionament de l’app i arribareu a la pàgina principal.

Pàgina principal

La pàgina principal incorpora el menú central de l’aplicació. A La República compartida hi ha les funcions de democràcia electrònica. Serà l’espai des del qual es podran adoptar les decisions i fer votacions electròniques. A partir d’avui es pot discutir i valorar el pla de Govern així com proposar ampliacions al mateix.

Els Consells Locals incorpora un mapa des del qual es pot accedir al llistat de Consells Locals per la República i posar-se en contacte amb cadascú d’ells.

#Proumonarquia és l’espai concret dedicat a aquesta campanya per a deixar de finançar la corona espanyola. En el futur en aquesta pàgina inicial aniran apareixent blocs dedicats a les diferents campanyes del Consell.

Perfil del Ciutadà és l’espai on cada ciutadà pot gestionar les seves pròpies dades tant per a accedir a l’app com per a relacionar-se amb el Consell per la República.

El pla de govern

Entrant a l’espai del Pla de Govern apareix el contingut sencer del mateix. Punxant sobre la creu que hi ha al costat de cada apartat s’accedeix al redactat actual del mateix però també es poden proposar nous projectes de cap i de nou o veure els projectes que altres membres del Consell puguin haver proposat.


Cada projecte concret del Pla de Govern es pot llegir, punxant sobre la rodona que hi ha al costat del títol, i després de llegir-lo es pot valorar pel procediment de marcar entre una i cinc estrelles, segons el grau d’acord que tingueu amb ell.

El text del pla de Govern que es sotmet a votació apareix en un desplegable, que es pot tancar, un cop llegit, punxant sobre la petita x que hi ha al costat del títol.


Consells Locals

Els Consells Locals estan identificats tots a través d’un mapa. Punxant sobre cadascun d’ells apareixen les dades de contacte de cada consell.

Campanya contra la monarquia

Des de l’apartat de la campanya #Proumonarquia es pot accedir al contingut de la campanya, es pot fer un ingrés en la mateixa i aconseguir els documents necessaris cara a l’Agència Tributària.

En tot moment, punxant sobre el menú principal es pot accedir també a les notícies i convocatòries del Consell per la República.

The post L’app del Consell per la República: guia de com funciona i què s’hi pot fer appeared first on VilaWeb.

Augmenta l’arribada de vols a les Illes el primer cap de setmana de juliol

El primer cap de setmana de juliol ha comportat un augment de l’arribada de vols als aeroports de les Illes. Són prevists 984 vols des de l’estat espanyol (337) i internacionals (647). L’aeroport amb més trànsit és el de Palma (649), seguit del d’Eivissa (234) i Menorca (101). googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La reobertura de fronteres de l’espai Schengen i amb estats tercers arran del desconfinament i l’arribada de la temporada turística han facilitat la tornada dels aeroports a l’activitat.

 

The post Augmenta l’arribada de vols a les Illes el primer cap de setmana de juliol appeared first on VilaWeb.

El Consell per la República anuncia el llançament de l’aplicació i la identitat digital

El Consell per la República ha anunciat el llançament de l’aplicació mòbil de l’entitat, que tindrà versió en Android i iPhone i estarà disponible les pròximes hores, i de la identitat digital. En una conferència de premsa a Perpinyà, el conseller i eurodiputat Toni Comín ha explicat que volen que sigui una eina participativa i innovadora en termes democràtics dels inscrits a la institució. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’app del Consell per la República: guia de com funciona i què s’hi pot fer

L’aplicació permetrà de participar en votacions electròniques i campanyes del Consell per la República. L’aplicació també és el document d’identitat electrònica de la ciutadania i permet de localitzar els diversos consells locals que s’han constituït els últims mesos a Catalunya. Comín ha dit que a partir del setembre començaran les votacions, entre les quals la de l’Assemblea de Representants. ‘La identitat digital és la base des de la qual començar a exercir la ciutadania republicana i un pas molt esperat i necessari de cara al desplegament i consolidació del Consell’, diu la institució.

A la reunió també s’ha aprovat la convocatòria de l’Assemblea de Representants fundacional –formada pels diputats del Parlament de Catalunya ‘compromesos amb el mandat de l’1-O’– la primera quinzena de setembre, de manera presencial a Catalunya Nord, si les circumstàncies sanitàries ho permeten. Es preveu que es debati i s’aprovi el reglament del Consell per la República i el règim electoral de les primeres eleccions de l’Assemblea de Representants.

El consell de govern de l’entitat s’ha reunit per primera vegada en territori català. Es tracta de la primera trobada presencial dels seus membres després de quatre mesos a causa del confinament. El Consell per la República també treballa per a impulsar el ‘bloc per la ruptura’ amb la presentació d’un document amb l’estratègia de confrontació amb l’estat espanyol.

The post El Consell per la República anuncia el llançament de l’aplicació i la identitat digital appeared first on VilaWeb.

Les funeràries reporten dos morts més per covid-19 a Catalunya i hi ha 400 casos nous

Les funeràries han reportat dues noves morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, segons l’últim balanç del Departament Salut. Això situa la xifra global de víctimes en 12.586. A banda, s’han detectat 400 nous casos positius testats (124 més que en l’últim balanç) i la xifra total puja a 72.860. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A la regió sanitària de Lleida, amb diversos brots, sumen 155 nous casos i arriben als 3.706. D’entre les víctimes, 6.869 persones han mort en hospital o centre sociosanitari (tres més), 4.098 en una residència (les mateixes) i 796 al domicili (les mateixes), mentre que les no classificades per falta d’informació són 823 (una menys).

D’ençà del començament de la pandèmia hi ha hagut 4.157 persones ingressades greus, igual que en les últimes 24 hores, i actualment n’hi ha 44, dues menys.

The post Les funeràries reporten dos morts més per covid-19 a Catalunya i hi ha 400 casos nous appeared first on VilaWeb.

Pàgines