El batlle de València, Joan Ribó, ha impartit una conferència a Nova York, davant els delegats dels països membres de l’Assemblea de General de les Nacions Unides, sobre el Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible (CEMAS), un nou organisme internacional que s’ubicarà a València i que es desenvolupa en col·laboració amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO).

El primer edil ha subratllat ‘el repte’ que assumeix aquest projecte ‘d’aconseguir una alimentació sostenible i de qualitat per a les generacions presents i futures’. La ponència de Ribó ha servit per presentar el CEMAS davant la comunitat internacional com el centre de referència de la FAO en qüestions de política alimentària urbana.

L’acte ha estat presidit per la presidenta de l’Assemblea General de les Nacions Unides, Ma Fernanda Espinosa, i pel director general de la FAO, José Graziano da Silva, informa l’Ajuntament de València en un comunicat.

El batlle valencià ha donat compte de la feina que aquest organisme desenvoluparà, conjuntament i en col·laboració amb la FAO, ‘per facilitar polítiques, estratègies i accions de les ciutats del món i els seus entorns periurbans encaminades a la lluita contra la malnutrició i la desnutrició així com procurar solucions davant el desafiament que suposa el repte d’aconseguir una alimentació sostenible i de qualitat per a les generacions presents i futures’.

Ha explicat que més la meitat de la població mundial resideix en àrees urbanes, i que, segons les previsions, l’any 2050 ho faran dos de cada tres habitants. A més, ha afegit, ‘les ciutats s’estan convertint en els grans centres de creació de riquesa i de desenvolupament d’iniciatives i creativitat, però també en el lloc on es produeixen més gasos d’efecte hivernacle, més necessitats d’energia i d’aliments i la producció més gran de tota mena de residus’.

Per això, ‘cada vegada és més important el paper de les ciutats en la recerca de solucions als grans problemes que afligeixen a l’ésser humà com són, per exemple, la insostenibilitat del sistema econòmic actual, el canvi climàtic, la fam i la nutrició inadequada d’àmplies capes de població’.

‘Aquests problemes, igual que d’altres, com els moviments migratoris que es realitzen en condicions vergonyants i semblen irresolubles a nivells de política nacional o internacional, troben vies de solució a escala municipal o de ciutat, ha sentenciat, després d’assegurar que les administracions locals i la ciutadania en general ‘tenen molt a dir i moltes solucions que aportar’.

En aquest context, ha continuat el batlle de València, ‘i amb l’objectiu de participar en la resolució dels grans problemes de la història que ens ha tocat viure, que són massa importants per deixar-los només en mans dels estats i les entitats supranacionals, s’han desenvolupat moltes iniciatives a escala local, que compartim amb urbs de tot el planeta, tal com es plasma en el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà que vam signar el 15 d’octubre de 2015 més de cent ciutats’.

‘L’objectiu d’aquest acord era desenvolupar sistemes alimentaris que siguin sostenibles, inclusius, resilients, assegurances i diversificats, per assegurar menjar sa i accessible a totes les persones, per tal de reduir les deixalles d’aliments, preservar la biodiversitat i adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic’, ha recordat Joan Ribó.

‘I en coherència amb aquest pacte – ha destacat – València, situada en un enclavament privilegiat per a la producció d’aliments, amb una horta periurbana que és una de les majors i més productives del món, i en un moment de canvi polític a l’ajuntament, viu immersa en un procés de transformació agrària i alimentària amb l’objectiu de posar fi al procés de destrucció i degradació de l’horta, amb iniciatives de producció sostenible d’aliments, majoritàriament de caràcter ecològic, i la seva posterior distribució i comercialització en la ciutat mitjançant mecanismes de mercats locals, quilòmetre zero, mercats de productors, producció ecològica, etc.’.

El batlle ha ressaltat ‘el progrés de la política alimentària de València per garantir simultàniament la salut i la qualitat, a més, evidentment, d’eradicar la pobresa de la ciutat i, al mateix temps, reduir de forma dràstica l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en la producció i la distribució d’aliments, tal com possibilita l’agricultura urbana i ecològica quan es distribueix en proximitat’.

Ribó presenta a Nova York el ‘full de ruta’ per a la posada en marxa del Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible

The post Ribó destaca davant l’ONU el repte del Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible appeared first on VilaWeb.

La Crida Nacional per la República ha presentat un manifest on demanen la confecció d’una ‘candidatura d’unitat nacional’ a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. El manifest insta partits i ciutadans a subscriure un manifest que aposta per l’organització d’una llista que representi al congrés i al senat espanyols ‘l’interès nacional’ de Catalunya de celebrar un referèndum pactat amb l’estat espanyol, reconegut per la comunitat internacional, i que incorpori ‘l’esperit de l’1-O’. El secretari general de la Crida, Toni Morral, atendrà els mitjans avui a les 18.30 al local de l’associació, abans d’una reunió extraordinària del govern de la direcció.

El manifest apel·la a la societat catalana perquè doni un suport ‘explícit, massiu i il·lusionat’ a aquesta ‘unitat d’acció d’interès nacional’ davant l’estat espanyol, i que subscrigui el text a favor d’una candidatura ‘de país’. La Crida troba de ‘vital importància’ que els catalans i catalanes puguin votar una llista electoral que reflecteixi ‘la diversitat i pluralitat’ de la societat, i on puguin convergir a defensar, a les corts espanyoles, amb ‘il·lusió, determinació i valentia’ el dret de decidir.

L’associació, que té Carles Puigdemont com a president fundador, considera que en el proper cicle electoral d’eleccions al congrés i senat espanyols, municipals i europees, es ‘posarà a prova la maduresa i la força del moviment sobiranista’ per a plantejar amb ‘èxit’ l’objectiu d’aconseguir el reconeixement internacional al referèndum.

 

Llegiu ací el manifest de la Crida:

The post La Crida Nacional demana una ‘candidatura d’unitat nacional’ a les eleccions espanyoles appeared first on VilaWeb.

‘Fins aquí hem arribat, deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, perquè la direcció del partit ha emprès un rumb que s’allunya dels ideals fundacionals dels comuns’. Elisenda Alamany s’ha acomiadat així del grup parlamentari del qual va ser portaveu al costat de Xavier Domènech, que va deixar la política el mes de setembre. En una conferència de premsa acompanyada de Joan Josep Nuet, amb qui va impulsar la plataforma Sobiranistes, Alamany ha criticat el rumb actual de Catalunya en Comú-Podem i ha anunciat que ella no deixa la política, sinó que continuarà ‘compromesa amb el projecte dels comuns, que va més d’unes sigles, i amb la construcció d’un nou país’. ‘Necessitem noves eines per un nou sobiranisme progressista’, ha afegit. Segons que ha dit, de moment mantindrà l’escó, però ‘no descarta’ deixar-lo.

Joan Josep Nuet, que es manté al grup, ha dit que a EUiA hi ha un ‘debat polític’ –’el judici al procés i el calendari electoral ho aviva’- sobre el futur de la coalició parlamentària amb els comuns.

 

Alamany ha publicat un comunicat al seu canal de Telegram. Podeu llegir-lo ací:

«Avui tanco una etapa per obrir-ne una altra.

Som en un moment clau en la història del nostre país. Jutgen líders polítics i socials per voler posar urnes i crec que cal moure el país. I perquè el país avanci, ens hem de moure nosaltres.

El passat octubre vaig presentar, amb molts companys i companyes, el corrent Sobiranistes que tenia l’objectiu d’acabar amb el replegament de Catalunya en Comú i amb les dinàmiques de la vella política que empetitien l’espai dels Comuns.
Durant aquests últims mesos aquestes pràctiques s’han multiplicat i el balanç ens situa molt pitjor del que esperàvem:

S’ha canviat l’ideari per la porta del darrere, sense cap tipus de debat participatiu, esborrant els ideals fundacionals dels Comuns: ja no es parla de república catalana, ni del procés constituent amb el dret a l’autodeterminació en el seu centre.

Després de la marxa d’en Xavier Domènech hi ha hagut una voluntat d’eliminar la pluralitat i s’ha fet neteja de persones que representaven el projecte inicial.

En nombrosos municipis, veiem com els Comuns es presenten partits. Veiem com candidatures amb lògica superadora i amb capacitat per fer-se amb alcaldies o mantenir-les, pateixen la competència de candidatures oficialistes de Catalunya en Comú. Sempre amb els mateixos actors com a protagonistes. És el cas de Girona, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Sant Boi o Terrassa. Fins i tot, podria passar a Badalona contra Dolors Sabater.

La direcció de Catalunya en Comú ha tingut una posició tèbia sobre la repressió, arribant a obviar en moltes ocasions el concepte ‘presos polítics’ l parlant en tercera persona quan tenien el company Nuet processat. L’exemple més flagrant d’aquesta posició tèbia l’hem pogut veure les darreres setmanes. Mentre jutgen el govern del nostre país, mentre liders polítics i socials són acusats al Tribunal Suprem per posar urnes, el principal missatge i obsessió de Catalunya en Comú ha sigut defensar l’aprovació del pressupost del PSOE. Aquesta ha estat una actitud obsessiva que constrastava amb un PSOE passiu amb l’aprovació del pressupost de l’Estat. S’ha fet de crossa d’un partit socialista que ha estat incapaç de fer cap gest per una solució democràtica entre Catalunya i Espanya, per rebaixar la pressió de la repressió o pel diàleg.

Estem en un moment clau en la història del nostre país. Estan jutjant líders socials i polítics per voler posar urnes. Un moment en què toca estar a l’altura. Estar a l’altura contra la repressió i per a construir un futur. El diàleg o les garanties democràtiques no es poden condicionar a l’aprovació d’un pressupost.

No em rendeixo ni em resigno. Deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú per poder renovar col•lectivament el projecte dels Comuns. Perquè no vull renunciar a la regeneració democràtica que cal a Catalunya, així com a la modernització de l’agenda de polítiques públiques. Des del compromís amb els valors dels comuns, i perquè aquest projecte és més necessari que mai pel futur del nostre país.

Faig aquest pas individual, per poder fer passos col·lectius que ens permetin emprendre nous camins i dibuixar la necessària renovació dels Comuns.
Perquè tenim un país per construir, que s’ha de construir des d’una visió sobiranista d’esquerres.

Si volem que el sobiranisme progressista lideri un nou país cal que passin coses. I cal que les persones empenyem perquè passin. Cal moure el país. Avui em moc jo. Demà serem nosaltres.»

The post Alamany diu que deixa el grup de Catalunya en Comú ‘per a renovar col·lectivament el projecte dels comuns’ appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha refusat de suspendre la declaració de Josep Maria Jové fins que acabi el judici contra el procés al Suprem espanyol, tal com havia demanat el seu advocat, Andreu van den Eynde, però sí que ha acceptat traslladar-la de l’1 al 25 de març. La magistrada Maria Eugènia Alegret ha pres aquesta decisió perquè en aquell moment el Suprem no havia assenyalat les vistes ni dilluns ni divendres. Tanmateix, avui mateix el president del tribunal del judici contra el procés, Manuel Marchena, ha assenyalat que hi haurà sessió el 25 de març.

Un altre dels arguments de la magistrada per no suspendre la declaració és ‘per salvar la intensitat de la dedicació del lletrat durant els primers moments del judici’. Recorda que la llei permet suspendre puntualment una diligència per coincidència amb altres assenyalaments, però no ‘sine die’. A més, entén que el lletrat ja coneix la causa.

Alegret subratlla que l’advocat ja va defensar Jové en el jutjat de procedència i porta la defensa de dos acusats al Suprem. Aquestes diligències, diu, tenen una ‘estreta relació’ amb les de Madrid. ‘El temps de preparació de la defensa ha de ser forçosament menor’, conclou.

The post El TSJC trasllada al 25 de març la declaració de Jové appeared first on VilaWeb.

Els regidors de l’Ajuntament de Barcelona han suspès la seva agenda pública per la vaga general del 21 de febrer. Des del consistori s’ha facilitat que es poguessin canviar les reunions o trobades de consells programades per aquell dia.

Ho ha explicat a TV3 l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha apuntat que l’Ajuntament com a tal no pot adherir-se a la convocatòria perquè no és dels sindicats majoritaris. En tot cas, sí que es garanteix que qualsevol treballar que vulgui exercir el seu dret a vaga ho faci.

El govern del Consell Comarcal d’Osona també se suma

L’equip de govern del Consell Comarcal d’Osona ha decidit sumar-se a la vaga convocada dijous en protesta pels drets laborals i pel judici de l’1-O. A través d’un comunicat, els consellers de PDeCAT, ERC i independents que formen el govern han manifestat ‘el suport als presos polítics així com el total desacord amb la judicialització d’uns fets que volien donar veu al poble per decidir lliurement el futur del país’.

Concretament, els consellers amb cartera se sumaran a la vaga a títol individual i no cotitzaran a la Seguretat Social.

The post Els regidors del govern de Barcelona suspenen la seva agenda pública per la vaga del 21-F appeared first on VilaWeb.

Josep Rull és el cinquè pres polític que declararà al Tribunal Suprem espanyol pel judici contra el procès, després de Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.

[VÍDEOS] Les quinze bufetades dialèctiques de Turull al fiscal

Com Turull i Jordi Sànchez, Rull està representat per l’advocat Jordi Pina. És previst que com Turull, Rull contesti a les preguntes de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat espanyol, però no de Vox. Vegeu ací el vídeo de la declaració en directe:

[VÍDEOS] La lliçó de Romeva sobre l’autodeterminació al Suprem, en deu moments

Calendari del judici

Actualment ens trobem en fase d’interrogatoris. Segons el calendari previst durant el judici, aquesta mateixa setmana han d’acabar les declaracions dels processats. Manuel Marchena, president del tribunal, ja ha citat per la setmana vinent els primers testimonis.

Guia del judici contra el procés: tot allò que cal saber-ne

Si se segueix el mateix ritme de dues declaracions per dia, avui declararan Josep Rull i Dolors Bassa i demà els tocarà a Meritxell Borràs i Carles Mundó. Encara quedaran les declaracions de Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, així que és possible que o bé s’ajorni les declaracions dels testimonis o també es faci sessió divendres o dilluns vinent.

The post [VÍDEO EN DIRECTE] Declaració de Josep Rull al Suprem espanyol appeared first on VilaWeb.

Els Mossos d’Esquadra han desallotjat per ordre judicial un bloc ocupat per una trentena de persones a Gràcia, conegut com ‘L’Armadillo’, al carrer de Sant Salvador. Els ocupants, cinc dels quals són menors, hi viuen des de fa sis anys i asseguren que no tenen una alternativa d’habitatge. Segons han explicat, la finca és propietat d’una empresa pantalla que gestiona els actius immobiliaris del BBVA. El bloc tenia un desallotjament amb data oberta durant tot el mes de febrer. Ells mateixos van demanar fa uns dies un lloguer social i negociar directament amb l’entitat bancària després que les gestions de l’Ajuntament de Barcelona s’haguessin ‘esgotat’, van dir.

The post Els Mossos desallotgen ‘L’armadillo’ de Gràcia appeared first on VilaWeb.

Avui, 20 de febrer de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala I Per Josep Casulleras
• Demà, vaga general: nosaltres tanquem I Editorial de Vicent Partal
• Sergi Perelló: ‘La vaga de demà tindrà un impacte important’
• El 28-A fa créixer la tensió a JxCat i la Crida 
• El pes industrial de Catalunya, cada vegada més a l’interior
• Antoni Ferrando: ‘El fabrisme és cosa de tres’
• Els abusos de l’església catalana (i a Montserrat, també) I Mail obert de Joan Maria Minguet
• Anatomia de la bondat I Mail obert d’Anna Zaera
• Sánchez i Casado pugnen pel control del 155 I Anàlisi de Pere Martí

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

VilaWeb Paper:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Turull i Romeva defensen el caràcter pacífic del procés’ i ‘Desfent l’acusació’ appeared first on VilaWeb.

Aire és un llibre fotogràfic que proposa un viatge visual i calmat entre els infinits espais del Delta de l’Ebre.

Heus ací el projecte que proposa Verkami.

The post Aire appeared first on VilaWeb.

Un projecte per elaborar un pa senzill, saludable i saborós, lligant la terra, el gra i la farina amb una alimentació responsable.

Heus ací el projecte que proposa Verkami.

The post Pa! Obrador de pa ecològic appeared first on VilaWeb.

La Crida pel Finançament ha convocat un acte avui a les 11.00, davant de la delegació del govern espanyol a València, per a reivindicar una millora del finançament i ‘contra l’espoli que patim les valencianes i valencians’. També es lliurarà un manifest al delegat del govern espanyol.

La Crida pel Finançament agrupa diverses entitats i persones que consideren que cal implementar un altre sistema de finançament i ‘acabar amb l’espoli per poder avançar en un veritable autogovern, millorar la vida de les treballadores i treballadors i del conjunt de la societat i per encarar el nostre futur com a poble’. Considere que ‘no podem esperar mesos i anys a tindre un nou sistema de finançament per poder tindre els recursos necessaris per aplicar les polítiques que les valencianes i valencians necessitem’.

La Crida pel Finançament insta el govern espanyol a obrir un veritable procés de negociació per poder ‘disposar dels propis recursos, condonar el deute històric, augmentar les inversions per damunt de la mitjana estatal, i avançar envers una sobirania econòmica i fiscal per tindre les claus de la caixa’.

The post La Crida pel Finançament convoca una protesta davant de la delegació del govern espanyol appeared first on VilaWeb.

El Defensor del Poble espanyol ha fet arribar a l’Ajuntament de Maó un requeriment en què li reclama que aporti una informació demanada unes quantes vegades arran de la recomanació perquè el consistori esmeni el reglament d’usos lingüístics. El Defensor del Poble espanyol considera que aquest reglament vulnera la igualtat dels ciutadans segons la seva llengua habitual.

Sobre aquesta normativa, el PP hi va presentar un recurs al Defensor del Poble espanyol, que li va donar la raó. El PP denunciava ‘la prevalença del català per sobre del castellà’ a l’administració local.

En diversos escrits, el Defensor del Poble espanyol ha recomanat que el consistori anul·li aquesta suposada desigualtat. La darrera resposta obtinguda de l’Ajuntament no l’ha considerada satisfactòria i ara li ha reclamat més documentació. Com que no n’ha obtingut resposta, li ha fet arribar un requeriment. L’ajuntament sosté que el reglament d’usos lingüístics aprovat és el mateix que el del Consell Insular de Menorca, que el va elaborar. Fa referència a l’estatut de les Illes Balears, que reconeix el català com a llengua pròpia i oficial, juntament amb el castellà.

The post El Defensor del Poble espanyol pressiona contra la llengua catalana a l’Ajuntament de Maó appeared first on VilaWeb.

Van començar durant l’Acampada de plaça de Catalunya a Barcelona. Anaven cada dia a la plaça a teixir. Estaven ajudant a construir la bufada més gran de Catalunya. Una bufanda groga de més de dos quilòmetres que es va desplegar a Caldes de Montbui. Era la seva manera d’ajudar els joves que havien decidit acampar a la plaça per reclamar la implementació de la República.

Després d’haver estat desallotjats de la plaça per la Guàrdia Urbana, aquest grup de dones que teixien van decidir que no podien acabar les seves mobilitzacions així. Una vintena d’elles, la majoria persones d’edat avançada, van decidir organitzar-se i continuar teixint de groc per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, així com la implementació de la República Catalana.

Teixeixen tota mena de materials. Això sí, tots de color groc. Fan flors, gorros, paravents, bufandes… Tenen molts encàrrecs. Són molts els que fan un donatiu a canvi d’una de les seves peces.

Allà on van, les teixidores per la República porten una guardiola on recapten donatius, després aquest són entregats directament alguna associació que treballa per la independència o ajuda als represaliats. Ja han donat una guardiola a Roger Español, als familiars dels presos i exiliats o alguns CDR. L’última, li van entregar a la Tamara Carassco i pròximament, tenen previst donar-ne una a l’associació Drets. Les guardioles les acostumen a entregar en mà, amb tot un ritual al seu voltant.

Quan fa bon temps volten molt més, però ara a l’hivern surten menys. Fa fred per estar moltes hores a l’aire lliure teixint. Malgrat tot, tenen unes cites que mai fallen. Els dimecres sempre van a la concentració de la plaça del Rei per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Estan una estona teixint i reivindicant.

Una altra cita indispensable és un cop al mes a la plaça de Tetuan, reivindiquen el seu canvi de nom. Proposen, amb altres col·lectius independentistes, que es digui plaça 1 d’octubre, en record del referèndum del 2017.

Aquest acte solidari és un dels centenars que es fan cada setmana a tot el país per demanar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. VilaWeb els aplega i us els explica a la secció ‘No esteu sols’.

The post Teixint de groc per la República appeared first on VilaWeb.

El polèmic ministre d’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini, ha anat a l’Alguer a fer campanya per a les eleccions regionals de diumenge que ve. En un acte al mercat, ple de gent, el líder de la Lliga ha promès millorar el trànsit de l’aeroport de l’Alguer –’quatre avions no són prou per a volar’, ha dit–; també ha promès millores en matèria de salut, turisme i treball.

Davant un públic fidel, ha tornat a parlar d’immigració, per reiterar que Itàlia no acceptarà més immigrants, i ha anunciat que el vaixell d’una ONG alemanya que salva refugiats no serà acceptat en cap port italià. Salvini anava acompanyat de l’hongaresa Michele Pais, la coordinadora de l’Alguer, Giorgia Vaccaro, i el comissionat regional, Eugenio Zofili. Després, ha visitat les instal·lacions dels bombers algueresos. Ací podeu veure’n la intervenció:

The post Salvini torna a l’Alguer per fer campanya electoral appeared first on VilaWeb.

El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha anunciat que en la comissió bilateral Generalitat – estat espanyol que es farà dijous proposarà que les mesures previstes per al País Valencià al pressupost tombat al congrés es puguin recuperar amb decrets llei de l’executiu de Pedro Sánchez abans no acabi la legislatura.

Una volta se sàpiga quants decrets llei es podran fer d’aquí a la fi de la legislatura per a pal·liar alguna de les insuficiències que ha comportat la no-aprovació del pressupost espanyol, caldrà ‘readaptar’ el pressupost valencià, ha dit el conseller.

Soler ha fet aquest anunci durant la presentació de la nova directora general de l’Agència Tributària Valenciana (ATV). Ha confirmat que a la reunió de dijous hi assistirien la ministra de Política Territorial espanyola, Meritxell Batet, i la secretària d’estat d’Hisenda, Inés María Bardó. A parer del conseller, els comptes de l’estat coincidien amb el programa del Botànic, per la prioritat de les polítiques socials, i això volia dir que moltes partides del pressupost haurien servit per a ‘cofinançar’ polítiques pròpies del govern valencià.

The post El govern del Botànic vol convertir les mesures del pressupost de Sánchez en decrets llei appeared first on VilaWeb.

El congrés espanyol ha aprovat per unanimitat de reclamar rebaixes fiscals pels citricultors afectats pels acords comercials de la Unió Europea amb Sud-àfrica, estudiar un sistema de compensació per les pèrdues i reforçar els controls sanitaris i d’inspecció en les fronteres per evitar la penetració de plagues. La moció proposada per Compromís i pactada amb el PSOE i Units Podem ha rebut el suport de tots els grups.

La coalició valencianista ha reivindicat l’activació de la clàusula de salvaguarda en l’acord comercial amb Sud-àfrica si es constaten ‘distorsions del mercat atribuïbles a aquests acords’. El text aprovat demana al govern espanyol que analitzi ‘les conseqüències negatives que, si s’escau, estan tenint en el sector citrícola els acords de la Unió amb tercers països’.

El text també demana de ‘reforçar el seguiment de les condicions fitosanitàries de les importacions de cítrics’ i un seguiment específic de les mesures de mitigació que estableixin els tercers països per garantir un adequat control de plagues.

Altres de les mesures són una reducció dels índexs de rendiment net per al sector citrícola en l’IRPF de l’exercici 2018, en el cas que les peticions que presentin els corresponents governs autonòmics estiguin justificades i excepcionalitats en el pagament de l’Impost de Béns Immobles (IBI), amb compensacions als ajuntaments corresponents.

Així mateix, el congrés espanyol demana d’estudiar possibles exempcions per als exercicis 2018 i 2019 dels cànons i tarifes que el govern espanyol ha recaptat o vagi a recaptar a les comunitats de regants i societats de reg de les zones citrícoles, tal com estableix la Llei d’Aigües, per compensar el desastre de la campanya citrícola.

The post El congrés espanyol aprova per unanimitat de reclamar rebaixes fiscals als citricultors afectats per l’acord entre la UE i Sud-àfrica appeared first on VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Ressuscitar. Una de les institucions més inútils d’Espanya, el senat, ha recuperat un inesperat protagonisme abans de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Aquella enorme butlleta de color salmó, plena de noms desconeguts, a la qual ningú no solia fer cabal, aquesta vegada va molt disputada. El fet de ser la cambra que té la potestat de decidir si s’aplica l’article 155 de la constitució espanyola contra Catalunya ha fet ressuscitar la pugna per controlar-lo entre el PP i el PSOE. De sobte, ha reaparegut en l’agenda electoral, sobretot del PP, que l’ha convertit en un dels principals objectius a conquerir. El PSOE ho fa més sibil·linament, com sempre, i ho maquilla amb l’argument de superar el blocatge jurídic que implica el dret de vet de la cambra. En canvi, Pablo Casado ho fa a pit descobert: ha començat la pre-campanya enarborant la bandera del 155 per encapçalar la disputa que manté amb Ciutadans pel vot espanyolista. I, de passada, intentar taponar una més que probable fuita de vots cap a Vox. La seva promesa estrella és que, si guanya les eleccions, aplicarà automàticament el 155 contra Catalunya.

Aquesta promesa electoral té un problema. A banda que en teoria hauria de venir motivada per alguna decisió ‘inconstitucional’ del govern de la Generalitat –però per a Casado ho són totes–, exigeix la majora absoluta del senat. Una majoria que ara té el PP, però que li perilla a les eleccions del 26 d’abril. La dispersió del vot de dretes entre el PP, Ciutadans i Vox li pot permetre de tenir majoria absoluta del tripartit al congrés però perdre-la al senat. A causa del sistema electoral de la cambra alta espanyola, el partit més votat hi aconsegueix la majoria i, segons les enquestes, el PSOE té possibilitats de ser-ho.

Al senat espanyol, 208 escons dels 266 que hi ha són elegits directament per les urnes, en llistes obertes. D’aquests, avui el PP en té 130. Ara mateix només li fan falta quatre dels vint senadors per designació autonòmica que té per a controlar la cambra. Però les majories poden canviar radicalment. Cada província espanyola –llevat de les Illes Balears, Ceuta i Melilla– escull quatre senadors. I el sistema concedeix al votant la possibilitat d’assenyalar tres candidats a la papereta. Essent llistes obertes, no cal que els aspirants siguin del mateix partit. Però els electors tendeixen a triar noms d’una mateixa formació política. Normalment, d’aquella a què han donat suport al congrés. De manera que el partit amb més vots acaba tenint la majoria dels senadors de la circumscripció. Si el PSOE és el més votat, és molt probable que recuperi la majoria absoluta al senat, ni que després, amb els pactes al congrés, el PP, Cs i Vox sumessin més escons i poguessin fer govern.

Casado fa cada dia una crida al vot útil de dretes per al PP per garantir-se la majoria absoluta a la cambra alta espanyola, perquè sap que no la hi té pas assegurada. Ha descartat de fer llistes conjuntes al senat amb el partit d’Albert Rivera, però sí que intentarà arribar a un pacte no escrit amb Cs i Vox perquè afavoreixin el vot útil al PP al senat, en canvi de garantir-los que aplicarà el 155 contra Catalunya. Fins i tot ha posat nom a la candidatura del PP al senat: ‘Senadors pel 155’. Ni Ciutadans ni Vox no semblen gaire disposats a fer aquest regal a Casado. A més, tampoc no és clar que arribés a funcionar.

Una majoria absoluta del PSOE al senat tampoc no és cap garantia que no s’apliqui el 155, perquè ja ho va fer una vegada i no se’n penedeix. Pedro Sánchez explica en el seu llibre Manual de resistencia que va ser com un ‘bàlsam’ per a la societat catalana, que es va aplicar de manera ‘intel·ligent’ i que va significar el retorn a la normalitat de la política catalana. Oficialment, al PSOE vol aconseguir majoria al senat per evitar el blocatge legislatiu que ha exercit el PP durant els vuit mesos que ha durat el govern de Sánchez, com va passar amb el límit del dèficit, aprovat al congrés i refusat després al senat. Però tenir el botó per a prémer el 155 ho desitgen tant Casado com Sánchez. L’un per a pitjar-lo l’endemà de les eleccions i l’altre com a amenaça permanent si es reprèn el diàleg amb la Generalitat.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic vol convertir les mesures del pressupost de Sánchez en decrets llei. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha anunciat que en la comissió bilateral Generalitat – estat espanyol que es farà dijous proposarà que les mesures previstes per al País Valencià al pressupost tombat al congrés es puguin recuperar amb decrets llei de l’executiu de Pedro Sánchez abans no acabi la legislatura. Una volta se sàpiga quants decrets llei es podran fer d’aquí a la fi de la legislatura per a pal·liar alguna de les insuficiències que ha comportat la no-aprovació del pressupost espanyol, caldrà ‘readaptar’ el pressupost valencià, ha dit el conseller. Soler ha fet aquest anunci durant la presentació de la nova directora general de l’Agència Tributària Valenciana (ATV). Ha confirmat que a la reunió de dijous hi assistirien la ministra de Política Territorial espanyola, Meritxell Batet, i la secretària d’estat d’Hisenda, Inés María Bardó. A parer del conseller, els comptes de l’estat coincidien amb el programa del Botànic, per la prioritat de les polítiques socials, i això volia dir que moltes partides del pressupost haurien servit per a ‘cofinançar’ polítiques pròpies del govern valencià.

Ciutadans deixa només un dia per a presentar-se a les primàries a la presidència de la Generalitat. Els militants de Ciutadans només han tingut un dia per a presentar-se a les primàries per a elegir la candidatura a la presidència de la Generalitat. La direcció ha aprovat avui un reglament que deixava temps fins a les 20.00 per a la presentació dels candidats. Això sí, no necessitaven recollir avals. És una maniobra per a evitar que ningú pugui qüestionar el lideratge de la llista per la circumscripció de València a Toni Cantó, que ja va anunciar que volia optar a ser el pròxim president de la Generalitat. Tot i axí s’hi han presentat vuit persones. Les primàries exprés de Ciutadans resoldran els dubtes en un màxim de deu dies. Segons el calendari aprovat, demà començarà la campanya que durarà fins el dia 27. Si hi ha més d’un candidat, les votacions es faran entre el primer de març a les 10.00 i el 2 de març a les 10.00.

El Defensor del Poble espanyol pressiona contra la llengua catalana a l’Ajuntament de Maó. El Defensor del Poble espanyol ha fet arribar a l’Ajuntament de Maó un requeriment en què li reclama que aporti una informació demanada unes quantes vegades arran de la recomanació perquè el consistori esmeni el reglament d’usos lingüístics. El Defensor del Poble espanyol considera que aquest reglament vulnera la igualtat dels ciutadans segons la seva llengua habitual. Sobre aquesta normativa, el PP hi va presentar un recurs al Defensor del Poble espanyol, que li va donar la raó. El PP denunciava ‘la prevalença del català per sobre del castellà’ a l’administració local. En diversos escrits, el Defensor del Poble espanyol ha recomanat que el consistori anul·li aquesta suposada desigualtat. La darrera resposta obtinguda de l’Ajuntament no l’ha considerada satisfactòria i ara li ha reclamat més documentació. Com que no n’ha obtingut resposta, li ha fet arribar un requeriment. L’ajuntament sosté que el reglament d’usos lingüístics aprovat és el mateix que el del Consell Insular de Menorca, que el va elaborar. Fa referència a l’estatut de les Illes Balears, que reconeix el català com a llengua pròpia i oficial, juntament amb el castellà.

Salvini torna a l’Alguer per fer campanya. El polèmic ministre d’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini, ha anat a l’Alguer a fer campanya per a les eleccions regionals de diumenge que ve. En un acte al mercat, ple de gent, el líder de la Lliga ha promès millorar el trànsit de l’aeroport de l’Alguer –’quatre avions no són prou per a volar’, ha dit–; també ha promès millores en matèria de salut, turisme i treball. Davant un públic fidel, ha tornat a parlar d’immigració, per reiterar que Itàlia no acceptarà més immigrants, i ha anunciat que el vaixell d’una ONG alemanya que salva refugiats no serà acceptat en cap port italià. Salvini anava acompanyat de l’hongaresa Michele Pais, la coordinadora de l’Alguer, Giorgia Vaccaro, i el comissionat regional, Eugenio Zofili. Després, ha visitat les instal·lacions dels bombers algueresos. Ací podeu veure’n la intervenció:

Polèmica a Mallorca per un desallotjament violent. Stop Desnonaments ha denunciat públicament que ahir la policia espanyola va actuar violentament durant el desallotjament dels llogaters d’un habitatge al carrer Onofre Jaume de Palma, tot i que estaven al corrent de pagament. L’actuació policíaca ha desfermat molta polèmica. Tres furgons de la policia espanyola s’hi van presentar a les 9.00 per tallar el carrer. A les 12.00, els agents van pujar cap a l’immoble i van actuar molt durament contra els veïns que provaven d’aturar-los. Finalment els ocupants del pis van ser desallotjats. Un dels portaveus de Stop Desnonaments, Joan Segura, ha explicat que és el tercer intent de desallotjament malgrat que ‘ho tenen tot pagat’. La plataforma denunciarà el cas judicialment i demanarà responsabilitats penals.

PEL FORAT DEL PANY
La dimissió d’Elisenda Alamany del grup parlamentari d’En Comú Podem és la culminació del seu allunyament progressiu de les idees dels comuns i un acostament a les independentistes. Actualment encapçala la plataforma Sobiranistes i s’especula sobre la possibilitat que acabi en alguna candidatura d’ERC a les eleccions espanyoles o a les municipals.

LA XIFRA
90.800 hectàrees protegides ja té el Parc Natural de Cabrera. És el primer parc amb mar profunda protegida i l’àrea és important per als cetacis, les tortugues i la tonyina.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de febrer de 2016 es va morir l’escriptor, filòsof i semiòleg Italià Umberto Eco. Va escriure gran quantitat d’assaigs sobre filosofia, lingüística i semiòtica, però el seu llibre més conegut és la novel·la El nom de la rosa.

The post Sánchez i Casado pugnen pel control del 155 appeared first on VilaWeb.

El congrés espanyol ha refusat, per majoria absoluta, una proposició de llei del PP per a modificar el codi penal i castigar amb penes d’entre tres i cinc anys de presó qui convoqui un referèndum. El PP només ha rebut el suport de Cs i dels seus socis, el Fòrum Astúries i UPN. En canvi, hi han votat en contra el PSOE, Units Podem, ERC, el PDECAT, el PNB, Bildu i Coalició Canària.

Tots els grups parlamentaris han criticat el PP per aquesta proposta. Els han acusat d’haver-ho fet per electoralisme i d’estar més preocupats d’alimentar la crisi amb Catalunya que de cercar una sortida dialogada al conflicte.

A més, cal tenir en compte que, encara que s’hagués aprovat, no hagués prosperat perquè el congrés es dissol el 5 de març amb motiu de les eleccions espanyoles del 28-A.

Actualment, la convocatòria de referèndums no és un delicte, segons el codi penal espanyol. Els dirigents independentistes jutjats al Tribunal Suprem espanyol ho estan recordant aquests dies en les seves declaracions.

The post El congrés espanyol refusa la proposta del PP que volia castigar amb presó la convocatòria de referèndums appeared first on VilaWeb.

La vice-secretària general del PSOE, Adriana Lastra, ha rebutjat avui la possibilitat de concórrer en coalició amb Compromís a les eleccions al senat espanyol del 28 d’abril i ha subratllat que els socialistes es presentaran a les espanyoles amb les seves pròpies sigles.

Si en les espanyoles de 2016 Compromís va concórrer al congrés espanyol en coalició amb Podem i Esquerra Unida, aquesta aliança s’ha descartat per al 28 d’abril. No obstant això, la formació valenciana va proposar una coalició amb PSPV i Podem per al senat, on hi ha llistes obertes i regeix el sistema majoritari.

‘Des de Compromís apostem per l’aliança per al senat’, ha explicat al congrés espanyol el portaveu de la formació valenciana, Joan Baldoví, recordant que el PP es va fer amb el 75% dels senadors valencians tot i sumar menys del 35% dels vots en el País Valencià.

Però la portaveu parlamentària del PSOE, Adriana Lastra, també als passadissos del Congrés, ho ha descartat de pla: ‘Som un partit de 140 anys d’història i ens vam presentar a tot Espanya com el PSOE – ha remarcat -. Nosaltres som el PSOE i aquest partit es presenta amb les seves sigles’.

Ximo Puig, sobre l”entesa’ al senat: ‘Seria bo que se superaren els blocs i per açò és bo que cadascú propose’

The post El PSOE rebutja la coalició amb Compromís per al senat espanyol appeared first on VilaWeb.

Quan Manuel Marchena diu que se suspèn la sessió, els familiars dels presos, que seuen a les penúltimes files de la zona de públic de la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol, corren fins a la zona acordonada i vigilada per un parell d’agents de policia, allà on transcorre pròpiament el judici. Volen aprofitar fins a l’últim segon per a tocar-los, intercanviar unes paraules, abraçar-se, abans no se’ls tornin a endur a les presons de Soto del Real i d’Alcalá Meco. És un moment emocionant, en què parelles, fills, amics i coneguts proven d’esgarrapar uns moments que són tan cars de tenir de fa tant de temps. Hi ha ulls plorosos, però també somriures, encaixades de mans i punys tancats. Avui amb una especial atenció a Jordi Turull i Raül Romeva, els dos presos que han estat interrogats, la intervenció dels quals ha contribuït a enfonsar una mica més una causa que les acusacions mateixes tenen una gran dificultat a sostenir, perquè pràcticament no té fonament.

La sala de plens del Suprem, on es fa la vista oral del judici, és més gran que no sembla en la retransmissió per televisió, que ofereix pràcticament només la meitat de la sala i no permet de veure’n l’alçada, immensa, amb un sostre d’ostentació barroca presidit per un gran llum de cristall que penja damunt els bancs dels acusats. Quan el públic entra a la sala, ells ja hi són, i també els advocats, les acusacions i els magistrats. L’aire hi és fred i eixut. L’ordre que hi ha establert és que a les primeres files hi seguin les autoritats, que avui eren els consellers Elsa Artadi, Alfred Bosch i Damià Calvet, la diputada de JxCat Gemma Geis i el dirigent del PNB Joseba Egibar, entre més. A les files següents, els periodistes a qui aquell dia han donat permís per a entrar. Avui hi hem pogut ser. Hi ha, tanmateix, moltes cadires buides. Als bancs de darrere nostre hi seuen els familiars dels acusats, i al fons de tot el públic que ha fet cua des de primera hora del matí i que s’ha pogut acreditar. Dins aquest grup hi ha els observadors internacionals, que avui eren Joaquín Urías, ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, i John Philpot, advocat quebequès expert en dret internacional que ha actuat al Tribunal Penal Internacional de l’Haia per a Kenya i al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda.

La visió des del públic

Dels bancs del públic estant, s’assisteix a una mena de representació que té lloc en un espai que hi ha dos graons per damunt de nosaltres, amb els principals protagonistes, els acusats, que veiem girats d’esquena. Els veiem el clatell pràcticament tota l’estona, tret d’aquells moments en què es giren discretament, cercant alguna mirada de complicitat entre familiars i coneguts, somrient, com volent transmetre confiança. I hi ha també moments en què parlen en veu baixa entre ells: sobretot Jordi Cuixart, el més somrient d’ençà del primer dia, parlant amb Carme Forcadell, asseguda a la seva dreta. Josep Rull i Jordi Turull, asseguts al seu davant, també fan comentaris amb ella. I és evident també la complicitat entre Montse Bassa, asseguda a la part de la dreta del penúltim banc, i Meritxell Borràs, asseguda al darrer banc, al costat de Carles Mundó i de Santi Vila. Vila, situat darrere de tot i a la dreta, és qui parla més poc amb els altres acusats.

A la dreta, les acusacions; a l’esquerra, tots els advocats de la defensa. Oriol Junqueras seu, d’ençà de la seva intervenció, dijous passat, darrere el seu advocat, Andreu Van den Eynde, i deixa buit el lloc que ocupava al primer banc dels acusats. En canvi, tant Joaquim Forn com Jordi Turull s’han mantingut al lloc després de les seves declaracions. Al fons de tot de la sala, Marchena i els altres sis magistrats, tres a cada banda. El conjunt de l’escena sembla la culminació teatralitzada de més d’un any d’instrucció i de turment contra tots els acusats. Però cada vegada que algun d’ells és cridat a ocupar la cadira que hi ha just davant del tribunal per a declarar, el sentit d’aquesta causa especial ha quedat més tocat. Avui els qui ho han fet han estat Jordi Turull i Raül Romeva, una altra vegada amb dues estratègies de defensa ben diferents. El primer, responent a les preguntes de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat, i el segon només a les del seu advocat. Però, tal com va passar amb Junqueras i Forn, l’una i l’altra s’han complementat.

Turull guanya en el cos a cos

Turull ha entomat el cos a cos amb l’acusació, entrant en la discussió sobre els fets de la tardor del 2017 i fent una exhibició de com convertir l’acusat en acusador. Avui el fiscal que ha fet l’interrogatori era Jaime Moreno, que rellevava el desafortunat i matusser Fidel Cadena. Moreno s’ha mogut més bé que no Cadena, ha mirat de ser una mica més precís i incisiu, però a mesura que avançava l’interrogatori anava perdent el fil. Només l’ha sabut trobar quan feia preguntes sobre la suposada malversació, traient a Turull factures i més documents que pretenien demostrar que la Generalitat havia destinat diners públics a l’organització del referèndum, fos en l’encàrrec a la CCMA de l’anunci de la votació de l’1-O, fos en la distribució per part d’Unipost de material electoral. En aquest punt Turull ha hagut d’explicar per què cap d’aquells documents no podia demostrar cap malversació en una Generalitat absolutament intervinguda, amb els comptes controlats al mil·límetre pel ministeri de Cristóbal Montoro.

Però quan Moreno entrava en el terreny de la rebel·lió, quan mirava d’estintolar un relat de la violència que en la segona setmana de judici ja s’ensorra, perdia del tot el guió. I Turull es tornava a situar amb habilitat al centre del debat: en aquesta causa, amb aquestes acusacions, es vulneren drets fonamentals. ‘Ens emparem en els nostres drets’, ha dit. I és important per a resituar allò que aquest judici ja ha pervertit sobre el sentit que ha de tenir un judici; és a dir, que si els acusats exercien els seus drets fonamentals, no hi pot haver delicte. I aquí la comissió del delicte es dóna tant per feta que es nega l’exercici d’aquests drets.

[VÍDEOS] Les quinze bufetades dialèctiques de Turull al fiscal

Escoltant les preguntes del fiscal, i gràcies a les respostes que ha anat donant Turull, hom pot veure que no hi ha hagut ni el més mínim esforç d’entendre realment què ha passat a Catalunya tots aquests anys, la profunditat social del moviment independentista. La desídia arriba fins a l’extrem que el fiscal ha fet projectar en les pantalles que hi ha a la sala l’anunci de les vies del tren del referèndum amb el lema ‘Vas néixer amb capacitat de decidir’. Doncs bé, ha hagut de demanar a Turull mateix que l’hi traduís perquè no l’entenia en català. I és l’acusació principal.

El símptoma de Vox

Els advocats se’n feien creus. A Benet Salellas se li escapava una mica el riure sota la barba, veient com Moreno s’anava ficant sol en un cul de sac. A l’altra banda, les acusacions feien cara de pomes agres. Sobretot els dos advocats de Vox, engominats, eixuts, en silenci tota la jornada perquè ningú no els vol ni sentir parlar. Javier Ortega Smith tota l’estona mirant avall, a la pantalla del mòbil o als seus papers, amb el cap recolzat sobre la mà esquerra, exhibint la polsera amb la bandera espanyola. I una de les poques vegades que l’ha alçat ha estat quan Raül Romeva ha denunciat davant el tribunal la paradoxa, la vergonya, que algú com ell o com la resta d’acusats, defensors dels drets humans i dels valors europeus, impulsors sempre de l’activisme polític pacífic i no violent, seguin al banc dels acusats. I que al mateix temps aquest sistema judicial permeti que un partit que representa tot el contrari, la negació de la diferència i dels drets civils, dels valors europeus, segui al mateix temps en el banc de l’acusació. Només l’enumeració per part de Romeva de la seva trajectòria en moviments socials i en política en favor de la pau i dels drets humans esgarrifava. Esgarrifava de sentir-ho allà, dit per ell, sabent que fa un any que és a la presó i que l’acusen de promoure un alçament violent inexistent.

[VÍDEOS] La lliçó de Romeva sobre l’autodeterminació al Suprem, en deu moments

És la mateixa cosa que abans Turull mirava de fer-los entendre; que l’actitud dels catalans la tardor del 2017 fou pacífica, com sempre havia estat en les gran mobilitzacions. I no parava de recordar-los que és un moviment que es mou de baix cap a dalt. ‘Es falta al respecte dels catalans. No són ovelles ni s’han militaritzat. Això va de baix cap a dalt, som els polítics que mirem de donar una sortida política a una demanda social. S’equivoquen, no saben on és l’arrel.’

Per això també són incapaços d’entendre que es pogués arribar a organitzar l’1-O gràcies al suport i a l’enginy de la societat civil. No únicament, és clar, perquè el govern el va impulsar, i va arribar fins allà on podia arribar perquè no pogués ser acusat precisament de malversació. Però la participació de la ciutadania organitzada és cabdal, i no encaixa en l’esquema mental del fiscal, ni de l’advocada de l’estat ni de Marchena i els altres sis magistrats i molt menys dels advocats ultres de Vox. No els encaixa la capacitat associativa i col·laborativa que va permetre d’activar i sostenir el cens universal i que va fer possible que les urnes arribessin a tots els col·legis electorals sense que les ensumés la policia.

Turull ho posa en evidència. Els ho diu a la cara. I capgira l’argument, perquè si el fiscal volia presentar el cens universal com un element incriminatori de l’1-O, Turull demostra que va ajudar a esquivar la violència. La violència de la policia, és clar. L’exemple que ha posat Turull ha estat impressionant: ha descrit com la policia va rebentar els vidres del pavelló de Sant Julià de Ramis on havia de votar el president Carles Puigdemont, i que el cens universal li va permetre d’esquivar aquella violència, perquè va poder anar a votar a Cornellà de Terri; es va fer una fotografia que va difondre per les xarxes socials, i aquell exemple va servir als ciutadans per a entendre que podien fer com ell, que podien evitar la violència policíaca anant a col·legis on no anessin a pegar. Impecable: un argument exculpatori i alhora inculpatori contra l’estat, assenyalant-lo.

Marchena se l’escoltava amb atenció, amb la mà sota la barbeta. Els altres magistrats, amb una actitud atenta, qui més qui menys. La jutgessa Ana María Ferrer García, l’única dona del tribunal, és qui prenia més notes i qui semblava seguir amb més interès i atenció les declaracions dels acusats. També tenia una actitud més atenta el jutge Andrés Palomo, el que seu més a la dreta de Marchena. En canvi al seu costat el magistrat Luciano Varela, un dels anomenats progressistes, feia un esforç descomunal per no adormir-se, badallant constantment, tapant-se la cara amb la mà oberta. Pesava figues. I, just al costat esquerre de Marchena, seia tibat i inexpressiu Juan Ramón Berdugo, com si calculés quants minuts faltaven perquè s’acabés la sessió. Fins que, acabada la declaració de Romeva, Marchena ha clos la sessió. Els familiars han corregut a abraçar els presos. Els agents de policia controlaven que ningú no traspassés la línia de separació i assenyalaven als acusats la porta de sortida perquè no s’entretinguessin gaire. Ressonaven encara les últimes paraules de Romeva adreçades expressament al tribunal: ‘Si som aquí és perquè els qui havien de resoldre això políticament us van traspassar la responsabilitat a vosaltres, als jutges. Us demano que no l’entomeu.’

VIST I SENTIT

I si no hi veuen rebel·lió?

Als passadissos del Tribunal Suprem espanyol, abans i després de les sessions del judici, hi ha un debat intens entre juristes, advocats i periodistes sobre què pot acabar passant amb aquesta causa. Un debat que parteix d’una de les preguntes més repetides, que és si la sentència ja és escrita, passi què passi dins la sala de vistes. Entre aquests juristes, alguns dels quals han vingut d’observadors internacionals, hi ha la convicció que el tribunal que presideix Marchena no es pot permetre pas cap vot particular en la sentència, que seria un escàndol. Perquè en una causa d’aquesta transcendència política i social, històrica, Marchena cercarà sigui com sigui que hi hagi unanimitat. I això pot fer que la rebel·lió caigui d’una possible condemna, perquè la violència que requereix aquest tipus penal és impossible de demostrar, perquè no hi va ser.

El debat és molt especulatiu, però ja fa que alguns dels polítics catalans que han vingut al Suprem a donar suport als presos pensin en la necessitat de reforçar la idea que no es pot acceptar cap sentència que no sigui l’absolutòria. Perquè no passi com va passar en el cas de la condemna contra els joves d’Altsasu, que finalment no van ser condemnats per terrorisme però que en canvi van rebre condemnes de força anys de presó per uns altres delictes. En aquest cas, una sentència que desestimés la rebel·lió per a cercar la unanimitat podria implicar condemnes per sedició, o per conspiració per la rebel·lió, que poden arribar a ser d’una desena d’anys de presó.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ

Tota aquesta setmana serà dedicada als interrogatoris dels acusats. Demà serà el torn de Josep Rull i de Dolors Bassa. Després quedaran encara les declaracions, per aquest ordre, de Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell. El tribunal haurà d’enllestir-les totes aquesta setmana, i és ben possible que no n’hi hagi prou amb dimecres i dijous i sembla segur que habilitarà, si més no, també divendres. La setmana que ve ja és previst que comencin les declaracions dels testimonis.

The post L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala appeared first on VilaWeb.