Vilaweb.cat

La cançó que Joan Baez dedica als presos polítics i els altres temes més destacats del dia a VilaWeb

Alcanar agraeix la tasca dels serveis d’emergències i de la societat civil amb motiu de l’explosió de fa un any

Gratitud, reconeixement i la convicció del ‘no tinc por!’. Alcanar ha homenatjat aquest  vespre els equips d’emergències, institucions, empresaris i representants de la societat civil que es van bolcar, fa tot just un any, a recuperar la normalitat després de l’explosió que va fer saltar per l’aire la ‘cuina’ dels atemptats de Barcelona i Cambrils. A l’acte, que s’ha fet a les Cases d’Alcanar, hi ha assistit una àmplia representació institucional del país i del govern, amb els consellers Pere Aragonès, Miquel Buch, Damià Calvet i Ester Capella. El vice-president ha tingut un record per al conseller Forn i el major Trapero per haver fet que el país ‘se sentís segur’.

‘Vam patir un atac, però no ens van guanyar i vam saber-hi respondre’, ha defensat Aragonès. Prèviament, els consellers han signat al llibre d’honor de l’ajuntament i han visitat el restaurant Serramar, que es va convertir en centre d’acollida dels veïns de la urbanització Montecarlo afectats per l’explosió. El batlle d’Alcanar, Alfons Montserrat, ha lloat la tasca dels Mossos d’Esquadra malgrat ‘els mitjans i dirigents que van voler qüestionar i posar en dubte el bon treball fet’.

17-A, una reacció ciutadana que cal reivindicar avui

Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, la reacció de la ciutadania catalana va tenir dos components clau que cal reivindicar avui, quan es commemora un any d’aquella tragèdia. Especialment, perquè varen ser reaccions diferents de les que s’han vist quan hi ha hagut atemptats semblants en altres capitals europees.

Aquestes dues reaccions van consistir a establir una barrera cívica i política contra la islamofòbia i a denunciar la hipocresia d’aquells que condemnen els atemptats mentre fan comerç amb la guerra i armen els estats que tothom sap que són darrere els autors dels atemptats.

La primera de les reaccions va ser molt notable, només un petit grup d’extrema dreta va provar de manipular els fets culpabilitzant la religió musulmana dels atacs de Cambrils i Barcelona. És evident que els autors dels atemptats s’agafen a interpretacions religioses per a justificar-los. Però per a això, fan una lectura esbiaixada dels preceptes de l’Alcorà que no tan sols no és compartida per la seua comunitat religiosa sinó que és denunciada, com es va veure de seguida. La immensa majoria de l’islam català va tancar files amb la resta de la societat en la condemna explícita dels fets i això va servir per a evitar un enfrontament molt perillós per a tots.

En altres atemptats semblants arreu d’Europa, ja hi havia hagut reaccions com aquesta, tot i que no tan clarament marcades i tan unànimes. Però no hi havia hagut de manera clara i massiva aquest segon component de la reacció ciutadana que avui cal reivindicar: la crítica al cinisme del poder, encarnada en aquest cas en la presència del rei d’Espanya.

Les imatges, icòniques, dels manifestants alçant cartells de denúncia al pas de Felipe VI representaven una capacitat crítica de la societat catalana que va causar sorpresa i admiració a molts països. Perquè significava anar al fons de la qüestió. Els atemptats gihadistes, els cometen els seus autors i ells en són els responsables, això és evident. Però és ben sabut per tothom que hi ha estats que alimenten ideològicament, i sovint econòmicament, els corrents més integristes de l’islam, entre els quals, de manera molt especial, l’Aràbia Saudita. I aquest és un país amb el qual la monarquia espanyola no tan sols té lligams especials sinó que hi fa negoci, com s’ha anat sabent encara més aquest darrer any.

En aquest sentit, la previsible utilització propagandística que la monarquia espanyola farà dels actes d’avui ens hauria de fer reflexionar molt. Sembla que la classe política catalana, i la societat, han perdut en un any l’audàcia que va fer possible aquella manifestació de l’any passat. I si bé és evident que vivim una campanya de repressió i d’assetjament col·lectiu sense precedents, això no hauria de ser prou per a renunciar massivament a una capacitat crítica que va causar admiració ara fa un any i que va mostrar al món la millor cara de la nostra societat, la millor cara, sobretot, de la nostra Barcelona.

El Consell General del Poder Judicial demana al govern espanyol que defensi Llarena a Bèlgica

La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial ha tancat files amb el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena i ha demanat al govern espanyol que el defensi davant la justícia belga. Llarena havia demanat empara a aquest organisme després d’haver estat citat el 4 de setembre per un jutjat de Brussel·les arran de la demanda presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers exiliats.

El Consell General del Poder Judicial considera que la demanda de Puigdemont i els consellers és un ‘atac planificat’ a la independència de Llarena per part dels dirigents independentistes i considera que l’únic objectiu que té és ‘condicionar i influir en les futures resolucions judicials’. ‘Han provat, sense dissimular, de sotmetre actuacions sobiranes de l’estat a la jurisdicció d’un estat estranger’, escriu el CGPJ.

L’òrgan de govern dels jutges espanyols considera que qüestionar l’actuació de Llarena és qüestionar també ‘l’essència de l’estat de dret, atacant la independència judicial com a pilar fonamental d’un estat democràtic’. I es queixen que els dirigents independentistes han volgut ‘desacreditar’ la instrucció de Llarena i fer-ho també davant ‘l’opinió pública internacional’.

A més, la comissió permanent demana als ministeris de Justícia i Exteriors espanyols que adoptin ‘totes les mesures necessàries’ per a ‘assegurar la integritat i immunitat’ de la justícia espanyola. L’acord s’ha aprovat amb els vots del president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, i la resta de vocals, tret de Concepción Sáez, que hi ha votat en contra.

Creixen, doncs, els nervis entre la justícia espanyola a mesura que s’acosta la cita de Llarena davant la justícia belga. La demanda de Puigdemont i els consellers no pot tenir conseqüències personals per al jutge, però sí que pot esdevenir important de cara al judici per l’1-O. Malgrat haver demanat empara, el govern espanyol no té competències per a defensar el jutge davant la justícia belga.

Torra reivindica que l’acte del 17-A és per a homenatjar les víctimes i ‘acompanyar-les en el dol’

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assistit aquesta tarda a l’acte que ha organitzat l’ajuntament de Ripoll per commemorar el primer aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost. Durant l’acte el president ha reivindicat que els actes de commemoració són per a homenatjar les víctimes i ‘acompanyar-les en el dol’. ‘El principal missatge és que estem al costat de les víctimes i dels seus familiars, de tots els qui van patir uns atemptats que no s’haurien hagut de produir mai’, ha indicat Torra.

El president ha dit que respectava l’opinió de les víctimes, que han denunciat que s’havien sentit ‘abandonades per les autoritats’. En aquest sentit, diu que lamenta que s’hagi pogut ‘fallar puntualment’, però defensa que ‘sempre’ han estat al seu costat.

Ho ha dit en l’acte ‘Ripoll per la convivència’, en què el batlle, Jordi Munell, ha demanat que se sàpiga ‘tota la veritat’ dels atemptats, sobretot la informació relacionada amb l’imam. ‘La societat de Ripoll no renuncia a saber la veritat per poder passar pàgina i tancar el cicle del dol’, ha dit Munell.

[FOTOGRAFIES] Fan un llaç groc gegant a Gràcia pels deu mesos de l’empresonament de Sànchez i Cuixart

Avui, 16 d’agost de 2018, fa deu mesos que l’Audiència espanyola va decretar presó provisional per als presidents de dues de les entitats civils de Catalunya més importants: Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, aleshores president de l’Assemblea Nacional Catalana. Per recordar-los, Òmnium i l’ANC han convocat una protesta a la plaça de la Vila de Gràcia de Barcelona, on han muntat un llaç groc gegant. A banda, s’han convocat concentracions a molts altres municipis del país.

A l’acte, el vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha reclamat al govern espanyol que insti la fiscalia a retirar les acusacions contra els dirigents independentistes investigats: ‘És l’única cosa que haurien de fer.’ A més, ha llegit una carta de Cuixart en què, com a veí,  lamenta no poder assistir a la festa major del seu barri.

David Minoves, de l’Assemblea Nacional Catalana, ha recordat els deu mesos que fa que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són tancats a la presó per ‘delictes inventats’ i els ha qualificat d’ostatges de l’estat espanyol.

Alba Puig, filla del conseller exiliat Lluís Puig i membre de l’Associació Catalana pels Drets Civils, també ha pujat a l’escenari per defensar Cuixart i Sànchez com a dirigents d’una causa justa i pacífica per la qual fa deu mesos que són empresonats. També ha agraït el suport de la gent i ha donat les gràcies per no defallir ni un sol dia a ajudar-los a denunciar el seu empresonament, el del membres de govern i l’exili.

 

Joaquim Forn reconeix els Mossos, els cossos de seguretat i l’equip d’emergències des de la presó

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, que és a la presó dels Lledoners, ha fet públic el seu reconeixement als Mossos, els cossos de seguretat i els equips d’emergències per la seva tasca arran dels atemptats del 17 d’agost de l’any passat.

En una sèrie de piulets, el conseller explica l’honor de treballar amb equips professionals i compromesos. A més, mostra el seu orgull per la reacció ciutadana el 17 d’agost, tot i el dolor que va comportar l’atemptat. Forn ha animat a fer sonar ‘El cant dels ocells’, l’himne que Pau Casals va compondre a partir de l’ànima del poble i que representa els valors de la societat catalana.

A un any del #17A el meu record i solidaritat per a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils i les seves famílies. El meu reconeixement per @mossos, cossos de seguretat i equips d’emergències.

— Joaquim Forn (@quimforn) August 16, 2018

Tot i el dolor va ser un honor treballar amb equips tan professionals i compromesos i un gran orgull la reacció ciutadana.

— Joaquim Forn (@quimforn) August 16, 2018

Fem sonar #elcantdelsocells, l’himne de pau que tal com va dir Pau Casals neix de l’ànima del poble i que representa els valors de la societat catalana. https://t.co/a2HOcg2RzC

— Joaquim Forn (@quimforn) August 16, 2018

El govern alemany aprova d’introduir un tercer sexe al registre civil

El govern alemany ha aprovat la introducció al registre civil d’un tercer gènere, pensat per a persones que neixen sense sexe definit. D’aquesta manera, juntament amb les tradicionals caselles ‘masculí’ i ‘femení’, els formularis incorporaran l’opció ‘divers’, que podran marcar els pares d’aquells nounats dels quals no es pot determinar el sexe. Aquesta tercera opció haurà de ser implementada abans que acabi l’any.

Amb la mesura aprovada, el govern de coalició alemany encapçalat per la cancellera Angela Merkel compleix la sentència dictada l’any passat pel Tribunal Constitucional. La sentència comminava l’executiu a introduir una tercera opció en els documents oficials, al·legant que aquelles persones que no es consideren ni home ni dona serien discriminades si la llei els obligava permanentment a registrar-se amb un dels dos gèneres. La ministra de Justícia d’Alemanya, la socialdemòcrata Katarina Barley, va admetre que la ‘modernització’ del registre civil arribava amb ‘retard’.

Sota la nomenclatura de ‘divers’ s’inclouran les persones que no s’identifiquen amb el sexe masculí o femení. Més endavant, el govern alemany preveu de reformar la legislació perquè sigui més inclusiva i moderna. Concretament, es vol que les noves lleis reconeguin la diversitat sexual i les diferents identitats de gènere, entre les quals, la de les persones transsexuals.

El 2013, Alemanya es va convertir en el primer país europeu que permetia als pares deixar en blanc la casella que indica el sexe d’un nadó en la partida de naixement, de manera que a la pràctica reconeixia un ‘tercer gènere’, ni masculí ni femení. La llei va ser dissenyada per als infants que no tenen un sexe determinat, atès que neixen amb òrgans masculins i femenins, els anomenats intersexuals.

Un home que retirava llaços grocs a la platja agredeix amb un ganivet un veí

Un home d’edat avançada que era a prop de la platja de Canet de Mar traient llaços grocs n’ha atacat un altre que li demanava explicacions. Segons que han explicat a VilaWeb els Mossos d’Esquadra, que han obert diligències pels fets, l’home pateix una malaltia mental i abans de començar a arrencar llaços passejava per la vila. Els llaços els tallava amb un ganivet del centre on és ingressat, estri que també ha utilitzat per atacar l’home que s’hi ha dirigit.

La víctima ha explicat a VilaWeb que quan tornava de la platja s’ha trobat l’home arrencant llaços i li ha demanat què feia. Tot seguit, l’atacant se li ha llançat a sobre i li ha intentat clavar el ganivet. La víctima duia la motxilla amb la tovallola de platja penjada per davant i això ha evitat que li fes mal. Però després d’aquest primer atac, l’agressor ho ha tornat a provar. La víctima l’ha apartat amb el braç i ha estat aleshores que l’atacant l’ha ferir al canell. En el forcejament, l’home ha donat un cop a la cara de l’altre i li ha trencat una dent i una pròtesi. Llavors, l’agressor ha tret de la bossa una barra d’uns quaranta centímetres de llargada amb què ha provat de pegar la víctima, que ho ha enregistrat amb el mòbil. Sortosament, no ha estat prou àgil per aconseguir d’agredir-lo amb la barra.

La víctima s’ha apartat i ha trucat als Mossos d’Esquadra, però l’agressor l’ha seguit i ha continuat provant de colpejar-lo. ‘A les cantonades dels carrers s’amagava per despistar-me’, explica. Quan la policia hi ha arribat, uns agents han acompanyat la víctima al CAP de Canet, i uns altres s’han quedat amb l’agressor. Els Mossos han confirmat a VilaWeb que no havien detingut l’agressor, sinó que han obert diligències i l’han acompanyat al centre on és ingressat.

Una volta fet l’informe mèdic, la víctima ha denunciat els fets a comissaria. Ací teniu un vídeo gravat durant els fets:

Una primera versió d’aquesta notícia identificava erròniament Arenys de Mar com el lloc de l’agressió. L’agressió ha estat contra un veí d’Arenys de Mar però a Canet de Mar.

[VÍDEO] L’avançament del documentari d’homenatge als Mossos pel 17-A

Els Mossos d’Esquadra publicaran demà, un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, un documentari anomenat Cronos, dies de foscor. El Déu grec del temps és qui dóna nom a l’operatiu del cos en cas d’atemptat. Al documentari, diversos agents ofereixen el testimoni sobre l’atac i el dispositiu policíac que es va allargar fins al 21 d’agost. El film és un homenatge del cos als seus agents. Ací en teniu un avançament:

Un any després dels atemptats del #17A els testimonis dels companys que ho van viure encara ens colpeixen #Mossos17A #NoTincPor #CRONOS pic.twitter.com/b9LfZb5F5t

— Mossos (@mossos) 16 d’agost de 2018

Colau titlla d’acte covard els atemptats del 17-A: ‘Volien fer-nos mal però no van contagiar-nos el seu odi’

‘Aquell va ser un acte covard que pretenia sembrar el terror en un dels passeigs més estimats i més visitats de la nostra ciutat: la Rambla’, ha dit la batllessa de Barcelona, Ada Colau, durant la declaració institucional amb motiu del primer aniversari dels atacs a Barcelona i a Cambrils. ‘Volien fer-nos mal, i van aconseguir-ho, però no van contagiar-nos el seu odi.’ La batllessa ha reiterat el condol als familiars i amics de les setze víctimes mortals i les ha enumerades una per una, emocionant-se especialment quan ha recordat els dos menors que van perdre la vida, Julian Cadman i Xavi Martínez, i ha dit la ciutat no oblidaria ‘mai els seus noms’.

Colau ha reivindicat Barcelona com a ‘ciutat de pau’ i ha defensat que continuarà essent una ‘ciutat oberta a totes les persones que fugen de la guerra, la fam i la violència’. Ha dit que el terror que va causar setze morts aquí ara fa un any és el mateix al qual s’enfronten ‘quotidianament els ciutadans de Síria, de l’Irac, de l’Afganistan o del Iemen’.

En el seu discurs, la batllessa ha agraït la ‘professionalitat’ dels cossos de seguretat i dels serveis públics i la solidaritat amb les víctimes ‘que va arribar de tot el món’. ‘Entitats i ciutadans d’arreu que el 17 d’agost i els dies posteriors van donar el millor en el pitjor moment per a tots nosaltres’, i ha afegit que, tot i que aquells van ser ‘dies tristos’, la ciutat va treure ‘el millor de si mateixa’.

Acte amb les víctimes com a ‘úniques protagonistes’
En referència a l’acte de record i solidaritat amb les víctimes i els familiars que es farà demà a la plaça de Catalunya, ha recordat que tothom era ‘convidat a participar-hi’ i ha remarcat que l’homenatge tindria les víctimes com a ‘úniques protagonistes’. La presència del rei espanyol Felipe VI a la commemoració organitzada per l’ajuntament ha generat polèmica entre les entitats independentistes, com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha refusat la invitació de Colau.

Més enllà d’aquest acte, Colau ha defensat que el 17 d’agost sigui un dia perquè totes aquelles persones que estimen la ciutat i que van sentir-se colpides d’una manera o d’una altra per aquest atac, trobin la millor manera d’expressar els seus sentiments. ‘Algunes ho faran tornant a passejar a la Rambla, altres hi deixaran una flor o encendran una espelma, o senzillament cercaran un moment de record i recolliment.’

En aquest sentit, ha dit que sentia ‘orgull’ per una ciutadania que va omplir espontàniament la Rambla de mostres de condol i va omplir places i carrers al crit de ‘no tenim por’. I ha recordat que, per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona havia treballat per catalogar i digitalitzar els més de dotze mil objectes, documents i expressions de condol que es van recollir durant aquells dies i que ara Es poden consultar a la web Memorial la Rambla 17-A.

S’ha mort Aretha Franklin, la reina del soul

La llegendària cantant Aretha Franklin s’ha mort avui a 76 anys a Detroit, després d’una llarga batalla contra el càncer. Diagnosticada el 2010, la reina del soul va lluitar durant anys contra la malaltia i va continuar la carrera artística fins a final de l’any passat, quan va deixar l’escenari. La seva última actuació va ser el 2 de novembre de 2017 per la Fundació contra la SIDA Elton John a Nova York.

Filla del predicador Clarence LeVaughn Franklin i de la cantant de gospel Barbara Franklin, Aretha Franklin va néixer el 25 de març de 1942 a Memphis (Tennessee) i va començar la carrera com a cantant al costat de les seves germanes, a l’església del pare a Detroit. El seu primer disc, The Gospel Soul of Aretha Franklin, el va enregistrar amb tan sols 14 anys i poc després va començar a donar els primers passos en la indústria discogràfica amb el segell Columbia Records.

Arrencava d’aquesta manera una carrera meteòrica amb dècades i dècades d’èxits que la van portar a recollir diversos números u i guanyar divuit premis Grammy, cosa que la converteix en la dona amb més guardons, només superada per Alison Krauss. El 3 de gener de 1987, va ser la primera dona inclosa al Rock and Roll Hall of Fame i el 2008 la revista Rolling Stone la va triar com la millor cantant de tots els temps.

La Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme demana una ‘treva’ política en l’aniversari del 17-A

L’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), Robert Manrique, ha demanat a la classe política, en vigílies del primer any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que aquest divendres ‘facin una treva’ i que no utilitzin ‘el dolor aliè’. Ha estat una petició que ha ‘traslladat en nom de les víctimes’ que la unitat ha assistit en els darrers mesos ‘davant les carències de les administracions’.

Les víctimes han explicat que s’han sentit ‘abandonades per les autoritats’ durant aquests mesos i la psicòloga i coordinadora de la UAVAT, Sara Bosch, ha assegurat que continuaran treballant mentre ‘hi hagi una sola persona amb un dany físic o psicològic’. ‘La solidaritat no es pot encendre o apagar el dia de l’homenatge’, ha afegit.

La UAVAT ha atès 150 persones afectades pels atemptats de la Rambla, la Diagonal, Cambrils i l’explosió d’Alcanar. El 80% no coneixia els seus drets com a víctimes abans de contactar amb la unitat.

Les flors i les espelmes tornen a la Rambla el dia abans de l’aniversari dels atemptats del 17-A

La Rambla s’ha tornat a omplir d’ofrenes en la vigília del primer aniversari dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Les dotzenes d’objectes escampats, sobretot flors i espelmes, es concentren majoritàriament al mosaic de Miró. Aquestes mostres de solidaritat recreen el memorial espontani i massiu que va cobrir el paviment del passeig en els dies posteriors a l’atac i que el comissionat de programes de memòria ha inventariat, catalogat i digitalitzat al ‘Memorial la Rambla 17-A’

Aquests primers records són el preludi de l’ofrena oficial que les institucions faran aquest divendres en honor a les persones que van perdre la vida a mans de la cèl·lula gihadista de Ripoll, tot just fa un any. Entre els que s’han acostat al Pla de l’Os, lloc on es va aturar la furgoneta que va atropellar desenes de persones, hi ha barcelonins, com la Carme que ha decidit retre homenatge a les víctimes amb un ram de flors, alhora que afirmava que un acte com aquest ‘no hauria de passar més’ o el Luís, que ve de la Corunya tan sols per assistir als actes commemoratius. 

‘Quan he deixat el ram he pensat que tant de bo existís la pau d’una vegada perquè tots som humans’, ha dit Luís que s’ha mostrat molt dur amb ‘els que governen’ perquè ‘ells fan les guerres i així es formen els gihadistes’, ha assenyalat.

Ciutadans demana la compareixença de Buch perquè aclareixi ‘punts foscos’ del 17-A

El portaveu de Ciutadans al parlament, Carlos Carrizosa, ha demanat la compareixença del conseller Miquel Buch a la comissió d’Interior per aclarir diversos ‘punts foscos’ dels atemptats del 17 d’agost i dels quals ‘no paren de sortir-ne notícies’. En una conferència de premsa a la seu del partit, un dia abans de la commemoració del 17-A, Carrizosa també ha anunciat que demanaran la compareixença de tres comandaments dels Mossos d’Esquadra ‘que presumptament van viatjar amb un propòsit institucional a Estats Units pocs dies després de la recepció d’un advertència de la CIA alertant d’un possible atac terrorista a les Rambles’. Carrizosa també ha fet una crida a que la ‘contramanifestació’ dels CDR d’aquest divendres no sigui secundada pels ciutadans.

Les portades: ‘Llarena vol empara judicial’ i ‘El desastre de Gènova va ser per un error humà’

Avui, 16 d’agost de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Arrenca el Rototom Sunspash, el festival de reggae més gran del món

Cada mes d’agost, Benicàssim (Plana Alta) es converteix en la capital mundial de la cultura reggae gràcies al festival Rototom Sunsplash. A més, enguany, que arrenca avui, serà molt especial perquè celebra la 25a edició. Va començar l’any 1994 a la localitat italiana d’Osoppo i el 2010 es va començar a fer a Benicàssim. A la Plana Alta s’ha consolidat i s’ha convertit en el festival de reggae europeu més important. Bona prova d’això és la quantitat i qualitat dels grups que hi han passat al llarg de tots aquests anys.

El punt culminant d’enguany serà el concert del músic californià Ben Harper, qui el 16 d’agost actuarà acompanyat de la banda The Innocent Criminals. El seu repertori mescla blues, folk, gòspel o rock amb racions generoses de reggae, que centraran bona part de l’espectacle. A banda, ha preparat un xou creat expressament per al festival amb l’objectiu de mantenir l’esperit musicalment eclèctic que ha caracteritzat el Rototom durant tot aquest temps.

Fotografia: Patrick Albertini

Un altre concert especial del festival és el del músic de reggae italià Ambrosie, que enguany celebra vint-i-cinc anys de carrera. Per això ha preparat un espectacle especial el 20 d’agost i serà acompanyat d’un bon reguitzell d’estrelles internacionals convidades. Una altra de les estrenes que es podran sentir al festival és la del grup neozelandès Fat Freddy’s Drop, que presentarà el seu darrer disc de jazz i soul amb tocs de reggae.

I, procedents de Jamaica, hi haurà tres generacions de músics. El més jove és Protoje, conegut per les seves lletres de denúncia social, i també el cantant rastafari Tarrus Riley. La tercera veu jamaicana és el veterà Jimmy Cliff, qui a setanta anys i amb tres premis Grammy a l’esquena oferirà un repertori de temes clàssics el dia 17. Més actuacions destacades són les del músic francès de ‘roots regae’ Danakil, famós pels seus directes potents (dia 20) i el grup femení Spice, tot un referent del dancehall caribeny (dia 16).

Si es parla de reggae, és inevitable d’associar aquest estil musical amb el cognom Marley. Per això el 16 d’agost passarà pel festival Julian Marley and The Uprising, fill primogènit de Bob Marley. Quant als músics del país, el 16 d’agost hi actuaran el grup valencià Auxili, molt pròxim a l’escena del reggae, i el 18 la cantant Bad Gyal, que després d’haver-se fet famosa amb el ‘trap’, ara centra la seva carrera en el ‘dancehall’.

Fotografia: Carlo Crippa

Comença la Universitat Catalana d’Estiu a Prada

Avui comença a Prada la Universitat Catalana d’Estiu, amb un concert de Ramon Gual a les nou del vespre. Fins al 23 d’agost, hi ha programats cursos, seminaris, espectacles musicals, taules rodones, tallers d’interpretació i de cultura popular i exposicions, entre les quals, ‘La revolució de les urnes’.

D’entre les taules rodones, destaquen ‘Mobilització i política, àmbits enfrontats?’, amb la participació d’Elisenda Paluzie, Marcel Mauri, Pilar Rahola i Jaume Sobrequés i ‘El franquisme entre nosaltres: només escorrialles?’, amb la participació de Jordi Borràs, Albano-Dante Fachín, Bernat Joan i Quico Sallés.

Pel que fa als cursos i seminaris que s’impartiran enguany, són: ‘Sostenibilitat: realitat o quimera?’, a càrrec de Martí Boada i Juncà; ‘De la física quàntica a les nanotecnologies’, que serà coordinat per Núria Ferrer i Anglada; ‘La sanitat i la societat avui’, per Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon; ‘Conjuntura econòmica dels Països Catalans en l’actual context europeu i internacional’, per Òscar Mascarilla; ‘El dret i la garantia de les llibertats civils i polítiques’, per Eva Pons i Parera; ‘Filosofia del vertigen. Elements per una història de la constitució del món’, per Joan González Guardiola i Josep Monserrat; ‘Pensadors empipats: una imatge més acostada a la realitat de la literatura assagística i filosòfica’, per Pompeu Casanovas, Xavier Serra i Josep Montserrat; ‘UCE 1968-2018: balanç de 50 anys d’historiografia’ i ‘De la identitat al catalanisme’, per Àngel Casals; ‘Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana’, per Gabriel Bibiloni; ‘Lectures i interpretacions dels clàssics medievals. Balanç de més d’un segle’, per Joan Santanach i Suñol i ‘La música catalana com a marca internacional’, per Jaume Carbonell i Guberna.

A més, s’impartiran els seminaris d’investigació ‘La proposta de la Secció Filològica (2016, 2017) ha millorat la de Fabra (1956)?’, per Abelard Saragossà; ‘Elaboració de discursos orals en públic’, per Andreu Sentí i ‘El patrimoni cultural de les Illes Balears. Noves recerques’, per Sebastià Serra i Rosa Calafat.

Dos-cents diaris americans fan un editorial conjunt contra els atacs de Trump a la premsa

A iniciativa del Boston Globe, dos-cents diaris nord-americans publiquen aquest dijous, 16 d’agost, un editorial en què denuncien la retòrica del president Donald Trump contra els mitjans. Els diaris responen d’aquesta manera als repetits atacs del president dels Estats Units contra els mitjans de comunicació.

El Boston Glove va contactar amb desenes d’empreses de diaris de tot el país i els va demanar que escrivissin un editorial denunciant l’hostilitat del president.

Més d’un centenar de publicacions s’han compromès a participar en aquesta campanya sense precedents, en què cada diari publicarà un editorial propi –no hi ha un text comú– condemnant la retòrica antimèdia de Donald Trump. Entre aquestes capçaleres, hi ha The New York Times, Houston Chronicle, Miami Herald i The Denver Post.

Tant a les xarxes socials com a les reunions, els atacs de Donald Trump contra la premsa són habituals. Acostuma a acusar-la de publicar notícies falses, de ser  ‘enemics de la gent’ i de ser la ‘indústria del diari moribund’, una retòrica que ha esdevingut molt popular entre els seus partidaris.

Les inusuals coincidències de l’11-M i el 17-A

Els atemptats de l’11-M a Madrid i del 17-A a Barcelona i Cambrils tenen algunes coincidències que són inusuals en altres atemptats a Europa i que van més enllà de la lògica mateixa de l’atemptat. És evident que tots dos són atemptats inspirats per grups gihadistes, que per desgràcia tots dos van causar una gran quantitat de morts, i que en tots dos casos es van fer servir vehicles com a essència de l’atemptat, en la línia dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York i Washington.

Aquestes són coincidències visibles en els atemptats d’aquest estil arreu del món, coincidències que fan evident l’existència d’un problema global que reclama una gran coordinació entre les forces de seguretat, però que sobretot reclama un enfocament polític que arrabasse als seus autors cap legitimitat per a cometre’ls. Els europeus no podem oblidar que determinades accions dels nostres governants no únicament no han contribuït gens a alleujar el problema sinó que l’han agreujat.

Més enllà de totes aquestes consideracions, però, en el cas dels atemptats de Madrid i Barcelona hi ha unes coincidències pròpies, úniques, que resulten inquietants.

En primer lloc, la utilització política. En tots dos casos, hi havia governs del PP a la Moncloa i en tots dos casos van provar de manipular els atemptats en benefici propi. En el cas de Madrid, amb aquell intent barroer d’adjudicar-los a ETA que tant de temps van aguantar els seus diaris amics. En el cas de Barcelona, obrint una guerra mediàtica contra els Mossos i el govern de la Generalitat per a fer-la servir contra el referèndum del primer d’octubre i la declaració d’independència.

No és normal, això. No és normal que davant un atemptat així de greu un govern reaccione telefonant a directors de diaris per enganyar-los, per exemple. Però tampoc no ho és que una part de la premsa reaccione als fets inventant-se una croada contra la policia que els va controlar i resoldre ràpidament. Molt més de pressa que en cap cas semblant a la resta del continent.

Tant en l’11-M com en el 17-A, s’han generat de manera artificial debats polítics amb la intenció de treure un benefici partidista a curt termini. Després volen donar lliçons i pretenen tenir autoritat moral, però no, no és normal això que ha fet el PP en els dos atemptats, i en el cas dels de Barcelona i Cambrils, amb el suport de bona part del bloc del 155.

I si això és inusual i inquietant, encara ho és més la presència en tots dos atemptats de persones vinculades a la policia espanyola. En el cas dels atemptats de Madrid, qui aconsegueix la dinamita és José Emilio Suárez Trashorras i qui la posa en mans dels autors de l’atemptat, Rafà Zouhier. I en el cas de Barcelona, qui organitza el grup és Abdelbaki es-Satti. I tots tres mantenien relacions amb els cossos de la policia espanyola.

En el cas de Trashorras i Zouhier, després d’anys de moltes discussions, avui poca gent nega que fossen col·laboradors policíacs. A més, durant el judici van tenir un paper clau –sobretot Trashorras– en l’intent de desviar cap a ETA una operació que era d’al-Qaida. Amb es-Satti mort, tot és molt més complicat d’entendre i d’explicar, però les visites de la policia espanyola tant a la presó de Castelló com a Ripoll i el tracte de favor que va impedir d’expulsar-lo del país deixen poc marge al debat, encara que hi haja molta gent interessada a mantenir-lo obert per generar dubtes. De la mateixa manera que es van mantenir artificialment obertes durant anys i anys discussions incomprensibles sobre els atemptats de Madrid. Finalment han quedat aclarides, però durant massa anys han servit per a fabricar estratègies polítiques que no eren legítimes, a la vista de la gravetat dels fets.

Pàgines