Vilaweb.cat

La Junta Electoral troba excessiva la cobertura de TV3 de la marxa de Brussel·les i insta a compensar el PP

La Junta Electoral de Barcelona ha estimat parcialment un recurs del PP i considera ‘excessiva’ la informació que va oferir TV3 durant la manifestació de Brussel·les de la setmana passada, segons que ha avançat la mateixa cadena. Aquell dia TV3 no va fer cap cobertura especial de l’acte i es va limitar a oferir-ne informació cada cop que s’informava dels altres actes de partit.

Tanmateix, la Junta no accepta els arguments de TV3 i insta la cadena a compensar el PP, qui va presentar la denúncia. La junta també creu que la cobertura del Telenotícies del ‘Concert per la llibertat dels presos polítics’ va afavorir les candidatures independentistes. TV3 argumenta que també va informar dels actes dels partits no independentistes.

En les dues decisions de la Junta hi ha hagut vots particulars que defensen l’actuació de TV3 basant-se en el dret a la informació. Per això, TV3 recorrerà.

Carta d’Oriol Junqueras: La vida des d’Estremera

Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb els que convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats -o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel.la va ser el Carles Mundó, el conseller que va tancar la Model, paradoxes de la vida. Ara el meu company és el Quim Forn, una bellíssima persona.

La presó d’Estremera és sobretot rutina. Tot és pautat i tot passa en funció dels horaris de la presó i supervisat pels funcionaris. Escric molt i llegeixo. Faig esport, que és el millor passatemps. Jugo a escacs. I he recuperat l’hàbit d’escriure a mà; faig cartes manuscrites que envio per correu postal. A la presó no existeixen les xarxes socials. No hi ha accés a internet, no existeixen els mòbils. No hi ha comunicació amb l’exterior, excepte les visites i les trucades que et permet fer la presó, amb telèfons convencionals. Són trucades de quatre minuts. Deu trucades a la setmana. Les faig servir totes, per parlar amb la família o amb l’equip d’ERC. A estones, pots veure la tele, TVE. Mai no hi sortim si no és per boca dels del bloc del 155. La desinformació és absoluta, no existeix la nostra veu.

Les visites són un bàlsam. Les dels amics són el cap de setmana. Una per setmana. Són quaranta minuts, separats per un vidre que fa tres dits de gruix. Parlo a través d’un telèfon i els meus ‘convidats’ ho fan a través d’un intèrfon. És com una cabina telefònica. Darrerament les visites fan patir. No sé què passa, però les sol·licituds no arriben a destí, de manera que enlloc de ser quatre, el darrer dia van ser dos els que van poder entrar a la cabina. Els altres no van ser autoritzats. Dijous són les visites de la família, aquestes són també vigilades però sense vidre pel mig.

Una de les activitats a les que dedico més temps és a obrir la correspondència. A llegir les cartes que m’arriben. Intento respondre totes les que puc. Però la veritat és que no dono abast.

Em sento fort, en les meves conviccions, les que he tingut sempre. D’altra banda, els informes jurídics diuen –avalats per la jurisprudència- que podré prendre l’acta de diputat encara que fos en situació de Presó. I que mantinc tots els drets. Si és així, els exerciré, amb tot l’entusiasme, fidel al mandat democràtic sorgit de les urnes el 21 de desembre. No sé quan podré sortir de la presó, cert. Desestimen els recursos. Però no tinc cap dubte que com més suport popular s’expressi a les urnes, més força i arguments tindré –tindrem, també els Jordis i el Quim- per deixar enrere Estremera. La ciutadania, amb els seus vots, posaria en entredit una situació manifestament injusta contra persones que sempre hem lluitat honestament, de cara, que mai no ens hem amagat, de res ni de ningú. I que sempre, sempre, ho farem pacíficament i cívica. També cal ser honest, que la jurisprudència i els informes jurídics em permetin exercir tots els drets no és una garantia, ja hem vist com les gasten. Però els seria difícil de privar-me’n i justificar-ho.

Estic bé, amb ganes de retrobar tothom. Hauria desitjat poder participar en campanya, poder recórrer el país amunt i avall o almenys poder expressar-me de viva veu. No ho han permès. Però aquesta és la situació i és en aquestes condicions que es disputa la cursa electoral, en el meu cas, i malgrat ser el cap de llista, tancat en una presó a l’altiplà de Castella. Diguem que en condicions d’igualtat no competim.

Però insisteixo, un cop més: ho hem de tornar a fer. Els hem de posar a lloc a les urnes, amb més determinació que mai. Conciliant també, teixint aliances, eixamplant la base per ser més forts. I sobretot, us ho demano pel bé de tots que no defalliu; lluiteu sense descans, persevereu, perquè tard o d’hora ens en sortirem. I somrieu, que no us prenguin el somriure, ni us arrabassin l’esperança. Hi ha llum a l’horitzó, n’hi ha. I és de plenitud. Lluiteu, lluiteu per un poble que plora, no ploreu per un poble que lluita.

Salut i una abraçada a tots!

Oriol Junqueras. Cap de llista d’Esquerra Republicana

Presó d’Estremera (Madrid)

El batlle de Fonollosa, citat a declarar per un presumpte delicte de desobediència

El batlle de Fonollosa (Bages), Eloi Hernàndez (ERC), ha estat citat a declarar com a investigat el proper 8 de gener al Jutjat d’Instrucció número 2 de Manresa per un presumpte delicte de desobediència. Així ho ha fet públic el mateix Hernàndez, tot i que desconeix els motius pels quals se li atribueix aquest delicte perquè encara no té la còpia de les actuacions de la jutgessa.

Fonollosa és una de les quatre poblacions del Bages que el passat 1-O va patir la violència policial i, de fet, tant els veïns lesionats com l’Ajuntament van presentar una denúncia davant del mateix jutjat de Manresa. En aquest sentit, Hernàndez creu que la decisió de la jutgessa s’emmarca en la investigació que està duent a terme arran d’aquestes denúncies i considera que la seva citació ve motivada per ‘no impedir la celebració del referèndum’.

El batlle s’ha mostrat sorprès per la seva citació, ja que considera que precisament els veïns de Fonollosa van ser ‘les víctimes de l’atac que es va produir l’1 d’octubre’ a la població. Hernàndez s’ha mostrat convençut que l’únic que ha fet és ‘escoltar la gent, estar al seu costat i permetre que el poble es pogués expressar lliurement i democràticament’. En aquest sentit, el batlle denuncia que aquesta citació és ‘un símptoma de la qualitat democràtica de l’estat espanyol’.

Tot i no tenir els detalls de les actuacions, Hernàndez, que ja ha consultat el cas amb el seu advocat, creu que la citació s’emmarca en la investigació que està duent a terme la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Manresa arran de la denúncia col·lectiva que va presentar una cinquantena de ferits del Bages durant les càrregues policials de l’1-O. De fet, l’Ajuntament de Fonollosa també va presentar una denúncia per les destrosses que va patir l’edifici consistorial durant l’actuació de la Guàrdia Civil. La citació està fixada pel dilluns 8 de gener de 2018 però Hernàndez ha avançat a l’ACN que han demanat un ajornament per ‘motius logístics de l’advocat’.

Eloi Hernàndez va narrar les càrregues policíaques a Fonollosa així:

Per a més informació, podeu consultar:

ERC i Junts per Catalunya, al capdavant en intenció de vot segons una nova enquesta de l’ICPS

ERC serà la força més votada a les eleccions del 21-D, seguida de Junts per Catalunya i PSC i Ciutadans, segons l’enquesta elaborada per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) durant el mes de novembre. En intenció directa de vot, els republicans obtindrien el 21,3% del suport del cens electoral, seguits de JxCat (12,6%), i després per PSC i C’s, que pràcticament empatarien en vots (11,8% i 11,7%, respectivament). La CUP té en aquesta enquesta el 4,1% de suport i el PP, el 3%. La suma del vot independentista, sobre el cens, seria del 38%, i la del vot unionista, del 26,5%. Catalunya en Comú obtindria el 9,7% del suport. Cal tenir en compte que en aquesta mateixa enquesta hi ha un 15,2% dels enquestats que diu que no sap qui votarà, i que un 4,3% diu que no votaria.

L’enquesta també mesura fins a quint punt l’increment de la participació que es preveu per al 21-D pot afectar els partits. I conclou que aquells més afavorits per l’augment de la participació serien, per aquest ordre, Ciutadans, el PSC i Catalunya en Comú. En canvi, entre els nous votants qui en trauria més profit seria ERC.

També demana sobre el resultat que obtindria avui un referèndum sobre la independència de Catalunya. El resultat és aquest: un 47,4% (del cens, no de la participació) diu que votaria sí; un 37,1%, no; un 10,3% no votaria; un 1.1% votaria en blanc i un 4,1% diu que no ho sap.

L’enquesta també demana sobre la declaració d’independència del 27 d’octubre: el 47,7% hi està molt en desacord o bastant en desacord. El 35,9% hi està molt d’acord o bastant d’acord. I hi ha un 14,1% que no hi està ni d’acord ni en desacord.

I sobre la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació del 155, el 73,7% hi està en desacord, o molt o bastant. I un 14,8% hi està molt o bastant d’acord. El 8,9% diu que ni s’hi oposa ni ho aprova. El 50% dels qui diuen que votaran el PSC el 21-D s’oposen a la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol, per un 32% que l’aproven i un 16% que no hi estan ni a favor ni contra. També gairebé un 30% dels votants de Ciutadans desaproven el 155 i un 18% dels del PP.

Vegeu ací tots els resultats del sondatge:

El Parlament de les Illes votarà si demana l’alliberament dels presos polítics del Principat

Més per Menorca ha registrat una proposició no de llei perquè el parlament voti si demana l’alliberament dels presos polítics del Principat. El partit menorquinisra exigeix que tant el parlament com el Consell de Menorca exigeixin ‘l’alliberament immediat’ dels presos polítics catalans i que es reconegui el ‘govern legítim’ del Principat.

El partit diu que han estat empresonats per les seves idees, ‘per molt que les decisions judicials cerquin una justificació amb acusacions que no se sostenen’. També critiquen la ‘confusió’ de la separació de poders a l’estat espanyol, perquè els aparells de l’estat actuen ‘al dictat’ del govern espanyol.

Així mateix, el text recull la denúncia de la ‘vulneració dels drets humans, civils i democràtics que pateix la població civil de Catalunya’, amb especial èmfasi a les entitats independenistes i els membres del govern.

Respecte les eleccions del 21-D, insta a totes les parts implicades i a la comunitat internacional a acceptar el resultat i facilitar que la voluntat expressada pels ciutadans a les urnes es pugui materialitzar, en cas que les forces independentistes mantenguin la majoria al Parlament de Catalunya.

Les Corts demanen per carta al congrés espanyol que no torni a dilatar el període d’esmenes de la reforma de l’estatut valencià

El president de les Corts, Enric Morera, ha enviat una carta a la presidenta del congrés espanyol, Ana Pastor, en la qual demana que ‘no es torni a dilatar’ el període de presentació d’esmenes per a la reforma de la disposició addicional primera de l’Estatut valencià, ampliat aquest dimarts fins al 19 de desembre.

En la carta enviada per Morera, el president del parlament valencià recorda que el període d’esmenes està obert des del 10 de novembre del 2016 i que s’ha ajornat ‘en 41 ocasions’. Així mateix, Morera afegeix que en les anteriors legislatures l’ajornament va obligar a iniciar de nou el procediment. Al respecte, remarca que en l’actual legislatura la reforma va ser presentada al congrés espanyol el 19 de juliol del 2016, qualificada el 6 de setembre i defensada, per tercera vegada i amb unanimitat de les Corts, el 4 d’octubre del 2016 amb un debat que va finalitzar amb l’admissió a tràmit amb 298 vots a favor i 38 abstencions.

En aquest sentit, el president de les Corts  demana que ‘atenent el consens expressat’ a la cambra autonòmica ‘no torni a dilatar el període d’esmenes’. A més, informa que en la Junta de Síndics d’aquest dimarts ha recopilat la posició dels grups parlamentaris sobre aquesta qüestió i els ha convocat el 19 de desembre ‘a fi de considerar les iniciatives que procedeixin en defensa dels acords d’aquesta cambra’, que comunicarà a la presidència del congrés espanyol.

Equiparació de la inversió de l’estat espanyol al pes poblacional

La reforma modifica la disposició addicional primera de l’Estatut valencià, que vincula inversions de l’estat al pes poblacional del País Valencià. En concret, fixa que la inversió, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, serà equivalent al pes de la població per un període de 7 anys. La modificació de l’Estatut valencià va ser aprovada el 2011 però no va poder ser debatuda per primera vegada congrués espanyol fins setembre del 2015, a causa de diversos ajornaments requerits per la cambra valenciana, amb majoria absoluta del PP la passada legislatura. El 4 d’octubre del 2016 va ser admesa a tràmit pel congrés espanyol per tercera vegada, amb 298 vots a favor i 38 abstencions.

El Tribunal de Comptes espanyol accepta l’aval de Mas i els ex-consellers per pagar la fiança del 9-N

El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat l’aval que van presentar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més de l’ex-conseller Jordi Vilajoana, per acabar de pagar la fiança en el procés judicial contra el 9-N. En total, han avalat 2,33 milions d’euros.

El tribunal ha estimat que els immobles que han presentat els ex-dirigents cobreixen els 5,27 milions d’euros de la fiança, dels quals ja s’han pagat 2,9 milions gràcies als diners recollits per la caixa de solidaritat de l’ANC. Un cop hagin acabat de pagar la fiança, se’ls retirarà l’embargament de les propietats.

Aquesta fiança és preventiva per les presumptes despeses públiques que va fer el govern en l’organització de la consulta del 9-N. Mas i els ex-consellers sempre han defensat que l’única despesa del 9-N va ser la compra dels ordinadors, els quals s’han aprofitat a les escoles públiques del Principat, i que en conseqüència no se’ls pot investigar per malversació de cabals públics.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sí que va condemnar Mas, Ortega i Rigau –i el Tribunal Suprem espanyol, Homs– per prevaricació i desobediència, i els va inhabilitar per a exercir càrrecs públics.

El suport de la comunitat científica a la independència, a l’Espai Vilaweb

La comunitat acadèmica i científica independentista explicarà aquest dijous a l’Espai Vilaweb les seves propostes per la futura República catalana. A l’acte, que serà a les 19h, intervindran el catedràtic de Genètica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF Roderic Guigó, la Catedràtica de la UPC i doctora en informàtica Alícia Casals Gelpí, el Doctor en Medicina i Cirurgia i Cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut Germans Trias i Pujol Pere Joan Cardona, i el Professor d’Investigació ICREA al Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona Joan Bagaria. L’organització de l’acte va a càrrec de la sectorial de l’ANC d’Universitats i Recerca i pel col·lectiu Científics per la República.

Aquest col·lectiu, que agrupa nombrosos professors i professores, ha estat especialment actiu les darreres setmanes per aconseguir declaracions de les universitats catalanes a favor del legítim govern de la República catalana, en contra de l’aplicació de l’article 155 i exigint la llibertat dels presos polítics. Actualment també participen en la Taula del Personal Universitari de la plataforma Universitats per la República. L’opinió dels seus membres la recullen en un bloc on analitzen també diversos aspectes de l’actualitat.

 

 

Pimec reconeix un ‘abús’ de la contractació temporal però rebutja penalitzar les empreses

El president de Pimec, Josep González, ha reconegut aquest dimarts un ‘abús’ de la contractació temporal per part de les empreses, però ha rebutjat que la solució sigui penalitzar amb cotitzacions socials més altes.

‘Acceptem que hi ha un excés de contractació temporal, però arreglar les coses a força de penalitzar no és la solució, sinó un error. Tenen unes causes que s’han d’afrontar, com l’excessiva rigidesa dels contractes fixos’, ha dit González en una trobada amb premsa per abordar la conjuntura econòmica i política.

Per a la patronal catalana, la solució no és tant abaratir l’acomiadament, sinó que ‘l’empresa disposi d’agilitat per regular els seus contractes’. Quant a salaris, González ha considerat que és ‘lògic’ que les empreses els augmentin si han superat la crisi, però ha matisat que no es pot generalitzar una pujada salarial en tots els sectors perquè alguns encara n’arrosseguen les conseqüències.

Les pensions és un altre tema que creu que el Govern central hauria d’abordar: ‘Tots sabem que hi ha dificultat per atendre-les, però voldríem deixar clar que el problema no es pot arreglar pujant les cotitzacions a la seguretat social perquè a l’estat espanyol les cotitzacions ja són altes’.

Representativitat a Fira de Barcelona

González també s’ha referit a la renovació del consell de Fira de Barcelona i del seu president, que ha quedat ajornada fins a les eleccions catalanes del 21 de desembre.

‘Esperem que quan es facin nomenaments hi hagi algun representant de les pimes’, ha dit González, que ha afirmat que no té sentit que en el consell hi hagi membres que, segons el seu parer, no representen el teixit empresarial de les pimes.

Mig milió de treballadors té un sou insuficient per a una ‘vida digna’ a Catalunya

Al voltant de mig milió de treballadors a Catalunya no ingressen prou recursos per tenir ‘una vida digna’ segons un informe de la Taula del Tercer Sector Social, que reflecteix que la recuperació econòmica no es tradueix en creació d’ocupació de qualitat.

Entre 475.300 i 692.000 assalariats van tenir el 2016 un sou inferior a 1.171 euros, un llindar fixat per la Carta Social Europea com a mínim per poder desenvolupar una ‘vida decent’ i que es calcula per ser el 60% dels ingressos mitjans –1.952 euros–, ha explicat en un comunicat aquest dimarts la Taula, que agrupa a 3.000 entitats de 35 federacions.

L’estudi ‘Treball de qualitat: resposta al fenomen dels treballadors pobres’ recull que 234.6000 persones van guanyar un sou inferior a 710 euros, i el 90% dels quals són a temps parcial, i ha remarcat que el treball temporal involuntari suposa el 23% del total de les persones amb ocupació a l’estat espanyol, la qual cosa el situa ‘a la cua del conjunt de la UE’.

Malgrat la recuperació econòmica que s’està produint, continua existint una elevada taxa d’atur juvenil, una creixent taxa de temporalitat i parcialitat dels contractes, al costat de baixos salaris, impossibilitat d’accedir a un habitatge i reducció dels recursos destinats als sistemes de protecció social.

Ha presentat aquest dimarts aquestes conclusions la doctora i professora d’Economia Aplicada de la Universitat de Lleida (UdL) Maria Àngels Cabasés, coordinadora de l’informe, que ha lamentat que les persones amb precarietat laboral veuen incrementat entre dues i set vegades més el risc de sofrir depressió.

L’estudi ha sostingut que el treball és promotor d’inclusió social i de salut mental quan les variables relacionades amb la retribució econòmica, l’estabilitat laboral, la confiança i la seguretat es donin ‘de forma coherent i segura’.

En aquest sentit, la Taula ha alertat que la precarietat laboral s’està convertint en una dimensió important ‘com a problema de salut’ en augmentar el risc de patir malalties, lesions i accidents de treball, així com per les restriccions que implica en la conformació d’identitats col·lectives i en la realització personal.

Les entitats han remarcat que l’augment dels ‘treballadors pobres’ té enormes costos socials, per la desconnexió de la societat que es produeix, la desconfiança cap al sistema polític i la fugida de cervells, així com un efecte negatiu en el creixement econòmic i la productivitat.

Augmentar el salari mínim

L’informe ha conclòs amb propostes com la de reduir la temporalitat, limitant els contractes a temps parcial a causes justificades, i creant un nou marc de qualitat en l’ocupació que impedeixi que s’utilitzin els períodes de pràctiques com a mà d’obra gratuïta.

També han demanat que el desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) inclogui els treballadors pobres i que s’incrementi el Salari Mínim Interprofessional, a més de garantir la cobertura social a les persones que han esgotat les prestacions per atur i la pensió de jubilació en majors de 55 anys, així com fomentar la creació de recursos d’autoajuda laboral formativa, emocional i informativa per a persones en atur.

Denuncien un agent de la Guàrdia Civil fora de servei per agredir un home a Barcelona

Un agent de la Guàrdia Civil que estava fora de servei ha estat denunciat després d’agredir presumptament un home dissabte passat a Barcelona, segons que ha publicat el diari Ara i han confirmat fonts properes al cas a l’ACN. El guàrdia civil també ha denunciat el ciutadà per agressió.

El ciutadà va avisar els Mossos d’Esquadra perquè un home l’havia intentat agredir després de recriminar-li que intentés arrancar una bandera estelada d’uns baixos a la Barceloneta.

Una patrulla dels Mossos d’Esquadra es va dirigir on es trobava el presumpte agressor, que es va negar a identificar-se i va insultar els agents, que finalment el van haver de reduir. En canvi, el policia fora de servei assegura que el ciutadà havia sabut que era guàrdia civil i l’havia increpat i atacat.

Els Mossos van denunciar el policia fora de servei per desobediència i falta de respecte a agents de l’autoritat, i la Guàrdia Civil ha obert una investigació interna per esclarir els fets.

[VÍDEO] Irene Montero vol ser equidistant amb Sixena i es fa un embolic: ‘Potser l’he cagat’

La portaveu d’Units Podem al congrés espanyol, Irene Montero, ha assegurat que les obres de Sixena són ‘on haurien d’estar’ perquè ‘són propietat o haurien de ser-ho de l’Aragó’. Les càmeres han captat com els periodistes li comentaven a Montero que els havia sorprès la resposta en plena campanya electoral catalana.

Montero, amb cara incrèdula, ha dit: ‘Potser l’he cagat’. La diputada d’En Comú Podem Lucía Martín ha tret ferro amb una broma: ‘Parlem d’habitatge’. I Montero ha afegit: ‘Si l’he cagat, parlem d’habitatge i després rectifico’.

M’agradaria saber la posició sobre aquest tema a @XavierDomenechs

Estàs d’acord o rectifiques a l’ @Irene_Montero_ ??????pic.twitter.com/Kjrt4LvSLT

— selkatik_CAT (@TiletliMixtli) 12 de desembre de 2017

La Junta Electoral ordena als ajuntaments de Vic, Torelló, Caldetenes i Tavèrnoles retirar les pancartes per la llibertat dels presos polítics

Els ajuntaments de Vic, Torelló, Caldetenes i Tavèrnoles (Barcelona) han retirat pancartes que demanaven ‘Llibretat presos polítics’ i llaços que simbolitzen la petició del seu alliberament, després que ho hagi ordenat la Junta Electoral a partir d’una queixa de Cs.

El coordinador territorial d’Organització de Cs al Vallès Oriental i Osona, Manel Losada, ha demanat aquest dimecres en un comunicat ‘no fer ús partidista de les institucions que haurien de ser neutres i plurals, perquè representen tots els catalans i no només uns quants’.

Fonts de l’Ajuntament de Vic han explicat a Europa Press que preveu instal·lar aquest dijous una pancarta demanant llibertat d’expressió, i que el llaç que penjava de l’edifici consistorial s’ha col·locat en la balconada d’un veí que es va oferir a fer-ho.

Losada ha titllat d’inacceptable que ‘molts ajuntaments no hagin acatat encara la resolució de la Junta Electoral Provincial’ que insta a retirar pancartes, banderes i símbols de caràcter polític i partidista d’edificis públics, ha assenyalat.

Ha destacat que han donat part a la Junta Electoral de Vic d’un total de 14 ajuntaments i que a la Junta Electoral de Granollers ho han fet d’una altra desena de consistoris.

TVE haurà de compensar la CUP per la censura de l’espot en favor dels presos

La Junta Electoral obliga TVE a compensar la CUP per no haver emès a TVE1 l’espot electoral de trenta segons de silenci televisiu en solidaritat amb els presos el passat 5 de desembre. TVE haurà d’emetre, de manera addicional, la propaganda electoral de la formació anticapitalista, al mateix canal a la mateixa franja horària o en una d’equivalent i de la mateixa durada que l’espot censurat.

La Junta Electoral també obliga RTVE a respectar el principi de neutralitat requerit en la llei electoral. La formació anticapitalista se n’ha fet ressò a través de Twitter:

➡️La Junta Electoral requerint a @rtve que, d'ara en endavant, respecti la llei. #llogantcadires #Dempeus pic.twitter.com/wLv87xDx9k

— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 12, 2017

La CUP va denunciar la censura el passat dia 6 i va assegurar que ‘la TV pública espanyola exerceix de jutge parcial’.

⏩TVE no emet l'espot electoral de la CUP a favor dels presos polítics i l'envia a la Junta Electoral Provincial. La TV pública espanyola exerceix de jutge parcial.#Dempeus #LlibertatPresosPolítics pic.twitter.com/0sPZ1aRAkC

— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 5, 2017

 

Compromís reclama el retorn al País Valencià de 52 obres dipositades a Barbastre, ‘vist el precedent de Sixena’

El portaveu de Compromís al Senat espanyol, Carles Mulet, ha registrat una nova bateria de preguntes dirigides al govern espanyol demanant explicacions per les gestions realitzades i quines pensa emprendre en relació a les 52 béns culturals que l’any 2012 varen sortir del Convent de les Caputxines de Castelló de la Plana per ser dipositades al monestir de Barbastre (Osca), ‘vist el precedent de Sixena i per poder traçar paral•lelismes‘.

A través d’una nota de premsa, Mulet remarca que la sortida es va produir ‘amb la passivitat còmplice del llavors govern del PP, no es va impedir a l’ordre treure pintures, escultures, béns mobles de segles d’antiguitat, que haurien estat sufragats pels castellonencs, i deixar-los a recapte de l’ordre a Barbastre)‘.

El senador afegeix que l’ordre va acabar llogant per un preu de 3.000 euros al mes una desena de llenços de Zurbarán, i d’altres tres obres del patrimoni històric-artístic que pertanyien a l’antic convent, per ser exposades en el Museu de Belles Arts de Castelló. ‘No solament va espoliar a la ciutat dels seus béns, sinó que dels pocs que va deixar, va fer bon negoci a costa de l’erari públic’, ha lamentat.

Mulet ha recordat que per la permissivitat dels governs del PP, únicament es va poder quantificar que es van traure més d’un centenar d’obres del convent abans de l’abandonament d’aquesta ordre, que una cinquantena es va dipositar en altres llocs de la demarcació, sense saber on, ni existir una catalogació i inventariat per a saber el valor real de les obres, la descripció d’aquestes, el seu estat, i un estudi per a saber l’origen d’aquestes obres. ‘Estem parlant de béns culturals de tots els castellonencs, on el PP ha callat i permès el saqueig; aquestes obres no poden ser atribuïdes a propietat de l’ordre, sinó que en la seva majoria són objecte de donacions econòmiques o materials dels creients de la ciutat’, ha indicat.

Mulet ha recordat com altres casos com la persistència dels ‘Papers de Salamanca’ , sobre els quals Compromís ha presentat una moció pendent de debat al Senat espanyol, i en la qual recorda que, ‘com a mínim, vuit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l’Arxiu de Salamanca’.

Segons la coalició, aquesta documentació ‘va servir en molts casos per a condemnar a mort a milers de persones o reprimir-les brutalment, i que, avui dia, la documentació referent a ajuntaments pobles, entitats i institucions valencians continuen segrestats, al contrari del que ha passat amb uns altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris. Tant de bo el PP faci d’aquest cas també una croada per a retornar el material als seus legítims propietaris’.

Segons Mulet ‘podríem parlar del cas de les caputxines, dels papers de Salamanca, dels papers de defensa trets pel govern de Zapatero de Castelló, de la Dama d’Elx, i de tant i tant patrimoni històric artístic tret il•legalment del nostre territori, del com mai hem vist la més mínima intenció per part del PP per reclamar-la’.

La fiscalia demana sis anys de presó pels pares de la Nadia per estafar 1,1 milions d’euros

La Fiscalia de Lleida demana sis anys de presó i 9.720 euros de multa per als pares de Nadia Nerea per un delicte continuat d’estafa pel qual s’haurien apoderat d’1,1 milions d’euros en donacions a una associació creada per ajudar-la en la seva suposada malaltia rara.

A més, el ministeri públic els reclama que retornin 25.000 euros a tres dels donants, que es dissolgui l’associació i que es decomissin els diners en metàl·lic, rellotges, vehicles i altres objectes intervinguts als acusats per fer front a les indemnitzacions. El fiscal assenyala que els pares de la menor, que sí que patia tricotiodistrofia encara que la seva vida no estava en risc, van crear l’associació amb l’ànim d’obtenir un lucre patrimonial il·lícit’.

 

La CUP portarà a l’ONU un informe sobre la ‘violència institucional de l’estat espanyol’

La CUP portarà aquesta setmana a l’Organització Mundial contra la Tortura i a la Comissió de Drets Humans de l’ONU un informe elaborat per la formació sobre la ‘violència institucional de l’estat espanyol contra el procés d’autodeterminació’ de Catalunya entre 2015 i 2017.

Presentat en roda de premsa pels exdiputats en el Parlament Benet Salellas i Mireia Vehí i l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i la primera tinent d’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Elvi Vila, pretén ser una ‘fotografia de la violència institucional’ i repassa esdeveniments des de la preparació del 9-N.

L’estudi ‘El minotaure del 78’, iniciativa de les alcaldies de Sabadell, Cerdanyola, Argentona, Sant Martí Sarroca (Barcelona) i Soriguera (Lleida), vol fer un ‘inventari de casos repressius’, ha apuntat Salellas, i ha assegurat que altres informes se centren a Barcelona i l’1-O i que aquest també tracta dels mesos anteriors i posteriors.

L’informe assenyala que existeixen a Catalunya 120 persones investigades penalment per procediments vinculats a exercir el dret a l’autodeterminació, que se sumen a les 712 alcaldies, la qual cosa fa un total de 832, ‘de forma majoritària càrrecs electes’, ha apuntat Salellas.

També comptabilitza en 1.066 els ‘lesionats per la violència institucional’ l’1-O en 33 municipis, dels quals almenys 400 han interposat denúncia; així mateix, també xifra en 67 les denúncies per presumptes agressions de l’extrema dreta.

‘Operació d’estat’

Salellas ha considerat que aquesta violència forma part d'”una operació d’estat” que posa en risc drets i busca un efecte desanimador, i ha assenyalat que informar de les vulneracions és la millor manera de recuperar-se.

L’exdiputada Mireia Vehí ha assegurat que l’informe desmenteix ‘la lògica de pacificar’ del PP amb l’aplicació del 155, i demostra que la seva implementació no és una mesura per resoldre la situació.

Ha advertit que el 155 ‘es pugui estirar ‘ad infinitum”, i ha aplaudit que, davant la impossibilitat de tirar endavant mesures, siguin els ajuntaments els que impulsin l’informe.

Ajuntaments, ‘ariet de defensa’

Vila ha assegurat que toca fer un pas endavant als ajuntaments com a ‘ariet de defensa’ de les llibertats i drets, i Serracant ha subratllat que es necessiten eines com l’informe per fer una lectura dels fets.

A més de portar l’informe a Ginebra, Vehí ha dit que de cara a la legislatura vinent s’han de generar instruments garants de drets, ja sigui en forma de comissió d’investigació o mecanismes que ‘reparin els danys causats’ per garantir que no es repeteixin.

El TC suspèn de forma cautelar la llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. El tribunal acorda donar trasllat de la demanda al congrés i senat espanyols, així com al parlament i a la Generalitat de Catalunya, que disposaran de quinze dies per personar-se en el procés i formular les al·legacions que considerin convenients. No obstant això, el TC deixa en suspens el termini de personació i formulació d’al·legacions per la Generalitat ‘per tal d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos’ de l’estat i de la Generalitat. L’esmentat termini quedarà suspès durant el temps en què, en virtut de les mesures aprovades el passat 27 d’octubre per aplicació de l’article 155, el Consell de Ministres espanyol exerceixi les funcions i competències que corresponen al govern.

El ple acorda també la suspensió com a màxim durant cinc mesos de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats, decisió que és conseqüència automàtica de la invocació per part del govern de Rajoy de l’article 161.2 de la constitució espanyola. L’admissió a tràmit i la suspensió cautelar no suposen cap avançament del pronunciament sobre el fons del recurs, que el tribunal ha de resoldre en properes dates.

ERC posarà Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra i reobrirà delegacions si governa

La número dos d’ERC a les eleccions catalanes, Marta Rovira, s’ha compromès a retornar Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra si guanyen els comicis i ell vol, i també promet de reobrir totes les delegacions de la Generalitat a l’exterior tancades pel govern espanyol

En un acte de campanya a l’auditori del MACBA, ha criticat que l’executiu espanyol cessés el major de la policia catalana en aplicació de l’article 155: ‘És una ofensa i un atac a la seva professionalitat i a la seva fulla de serveis tenir-lo relegat per motius polítics a fer tasques administratives que no es corresponen a la seva professionalitat i vàlua’.

Així, ERC s’ha compromès a revertir totes les decisions que pugui que s’han pres en aplicació del 155, encara que assegura que no serà possible íntegrament, ja que la marxa de les obres de Sixena també respon a aquest article i no s’ha pogut evitar.

El jutge de l’Audiència espanyola es riu de Santiago Espot perquè respon en català

Santiago Espot, promotor de la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe VI durant la final de la copa del 2015 al Camp Nou, ha segut avui al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, acusat d’injúries a la corona i d’ultratge a la bandera. Espot s’ha negat a respondre al fiscal, i ha respost les preguntes de l’advocat en català, cosa que ha fet gràcia al jutge, José María Vázquez Honrubia, que ha trobat absurd que les respostes fossin en català. Finalment ha calgut fer venir un intèrpret a la sala.

Pàgines