Vilaweb.cat

La central nuclear d’Ascó 1 atura el reactor per una fuita d’aigua

La central nuclear Ascó I ha realitzat aquesta passada matinada una aturada del reactor davant un augment del cabal de fuita d’aigua no identificada en el sistema de refrigerant. Segons que ha informat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en un comunicat, la desconnexió de la xarxa es va produir durant la matinada i l’aturada es va completar a les 5.00 del matí.

Es va prendre la decisió de parar el reactor perquè no es podria descartar que es tractés d’una pèrdua de pressió del sistema de refrigerant del reactor. Després d’investigar l’avaria s’ha identificat l’origen de la fuita en una vàlvula que permet el drenatge de la caixa d’aigua del generador de vapor A, descartant la fuita en la barrera de pressió.

L’incident, que no ha tingut impacte en els treballadors ni en el medi ambient, es classifica com a nivell 0 en l’Escala Internacional de Successos Nuclears (Ines). Els serveis de manteniment mecànic de la central estan treballant en la reparació, ha indicat el CSN.

La llista definitiva dels llibres més venuts per Sant Jordi

El Gremi de Llibreters de Catalunya ha fet públiques les dades definitives dels llibres més venuts per Sant Jordi. El president del gremi, Antoni Daura, ha valorat molt positivament la Diada, ja que la facturació ha assolit gairebé els 22 milions, un 4% més que el 2016. En total s’han venut més d’1,6 milions d’exemplars.

Respecte a les dades provisionals del diumenge, cal destacar l’ascens en les llistes de Quan arriba la panombra de Jaume Cabré (categoria de ficció) i La gran teranyina de Roger Vinton (categoria de no ficció).

Durant Sant Jordi es van vendre 52.467 títols diferents, un 15,9% més que el 2016. Les vendes de llibres en català (56,10%) va superar al castellà (43,90%). Un marge que ha crescut 1,78%.

Ací podeu consultar la llista de més venuts

Llibres de ficció
1. Nosaltres dos, de Xavier Bosch
2. Rosa de cendra, de Pilar Rahola
3. Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré
4. Un home cau, de Jordi Basté i Marc Artigau
5. La senyora Stendhal, de Rafel Nadal
6. El que et diré quan et torni a veure, d’Albert Espinosa
7. Els vells amics, de Sílvia Soler
8. El setè àngel, de David Cirici
9. Argelagues, de Gemma Ruiz
10. Els hereus de la terra, d’Ildefonso Falcones

Llibres de no-ficció
1. La vida que aprenc, de Carles Capdevila
2. Taula i barra, de Quim Monzó
3. La gran teranyina, de Roger Vinton
4. El cavaller Floïd, de Genís Sinca
5. Només seran quatre gotes, de Mònica Usart
6. Sàpiens, de Yuval Noah
7. D’on trec el temps, de Màrius Serra
8. La màgia de l’ordre, de Marie Kondo
9. Les putes receptes de la iaia 2, de Jofre Martell
10. La república possible, d’Antonio Baños

Llibres infantils i juvenils
1. La llegenda de sant Jordi, d’Emma Martínez
2. De quin color és un petó?, de Rocio Bonilla
3. Sant Jordi i el drac. Minipops, de Meritxell Martí
4. El monstre de colors, d’Anna Llenas
5. La llegenda de sant Jordi. Amb textures, de diversos autors
6. Santa Jordina, d’Inés Macpherson
7. Diari d’una penjada 11. Enamigues totals, de Rachel Renée Russell
8. El gran retorn al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton
9. El meu amic extraterrestre, de Rocio Bonilla
10. Diari del Greg 11. Tot o res, de Jef Kinney

Les defenses de Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet demanen un ajornament de la seva declaració al TSJC

La defensa de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i de la secretària primera, Anna Simó, per un costat; i la del vice-president primer, Lluís Corominas, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, per l’altre, han demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ajorni la seva declaració, que s’ha ficat pel dilluns 8 de maig i el dia 12 respectivament.

Segons un comunicat de la cambra catalana, els quatre membres de la Mesa al·leguen incompatibilitats d’agenda i demanen posposar les dates per garantir ‘un període suficient per a la preparació de la defensa’. I ho reclamen en base ‘el Tribunal Europeu dels Drets Humans’. Estan citats per permetre la votació de la resolució sobre un referèndum unilateral.

Forcadell i Simó estan citades a declarar el dilluns 8 de maig, i les defenses al·leguen que entre la notificació i la data prevista hi ha ‘només set dies hàbils’. Corominas i Barrufet han estat citats el 12 de maig.

D’altra banda, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que instrueix la causa contra la Mesa del Parlament va decidir dimarts citar finalment també com a investigat el secretari tercer i diputat de CSQP Joan Josep Nuet pel mateix cas. Maria Eugènia Alegret l’ha citat al tribunal el proper 23 de maig per comunicar-li aquesta situació i donar-li trasllat de la querella de la fiscalia per prevaricació i desobediència però li podria prendre declaració més endavant.

CSQP s’obre a donar suport a un referèndum unilateral

El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha dit avui que donarien suport a un referèndum ‘’sigui quina sigui la seva modalitat’, fins i tot en el cas que no sigui pactat amb l’estat espanyol, posant-hi una condició. En una interpel·lació al vice-president, Oriol Junqueras, ha dit que la Comissió de Venècia avali les condicions del referèndum que posi el govern català quan el convoqui. La Comissió de Venència és l’òrgan del Consell d’Europa que és una autoritat en aquest tipus de processos (vegeu ací les recomanacions per a referèndums).

Normalment la Comissió de Venècia es pronuncia sobre referèndums a posteriori, com va fer en el cas del referèndum a Crimea del 2014. Però pot fer un aval previ sempre i quan el formuli l’estat afectat per la votació, és a dir, en aquest cas per l’estat espanyol, o bé un organisme internacional, com ara les Nacions Unides. Qui s’hauria d’avenir a demanar l’aval de la Comissió de Venècia hauria de ser, doncs, el govern espanyol.

Junts pel Sí (JxSí) ha celebrat que CSQP hagi ‘fet un pas endavant i se sumi a la celebració d’un referèndum a Catalunya encara que aquest no tingui el permís de l’estat espanyol’. A través d’un comunicat, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, s’ha mostrat satisfeta perquè creu que la posició de CSQP ‘augmenta el suport al referèndum’. ‘Celebrem que el referèndum irreversible vagi sumant suports. Aquest és un pas important’, ha afirmat, tot afegint que la coalició i el seu espai polític ‘se suma al ‘referèndum o referèndum’.

Detingut un ex-president del Club Patí Vic per un presumpte emblanquiment de capitals

Els Mossos d’Esquadra han detingut l’ex-president del Club Patí Vic Miquel Altimiras en el marc de la segona fase de la investigació a l’entitat esportiva per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals i altres irregularitats econòmiques. La investigació va arrencar el març del 2016 dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Vic arran d’una denúncia interposada el 2014 contra la gestió de la direcció del club. L’operació continua oberta i en aquests moments els Mossos estan escorcollant les instal·lacions d’una gestoria de Manresa que també estaria relacionada amb els fets. La policia catalana no descarta efectuar més detencions.

CSQP condiciona l’aval al referèndum unilateral al reconeixement previ de la Comissió de Venècia a la convocatòria

El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha posat sobre la taula les seves condicions per seguir apostant per la celebració del referèndum ‘sigui quina sigui la seva modalitat’, fins i tot en el cas que no compti amb el pacte i el vistiplau de l’estat espanyol. En una interpel·lació al vice-president, Oriol Junqueras, el portaveu de la coalició d’esquerres ha exigit que la Comissió de Venècia –òrgan del Consell d’Europa que és una autoritat en aquest tipus de processos– avali la convocatòria del referèndum prèvia a la seva celebració.

Si la Comissió de Venècia valida les condicions que el govern posi sobre la taula per posar les urnes, l’espai polític de CSQP s’hi sumarà sense pretextos, tal com ha explicat Coscubiela i ha refermat després en conversa informal amb la premsa.

Per la seva part, Junqueras no s’ha compromès a acudir a la Comissió de Venècia per sol·licitar el seu aval o assessorament, però tampoc ha rebutjat la idea. El vice-president s’ha limitat a replicar que aquesta condició hauria d’estar ‘exigida amb la mateixa intensitat al govern espanyol’.

 

El 51.393, la Grossa de Sant Jordi

l primer premi de la Grossa de Sant Jordi ha estat per al 51393 i ha caigut a Barcelona i Girona. Cada bitllet afortunat està premiat amb 100.000 euros, és a dir, 20.000 euros per euro jugat. També han resultat premiats amb 200 euros per euro jugat els números immediatament anterior i posterior, és a dir, amb 1.000 euros. El sorteig se celebra aquest dijous des del Teatre de Blanes, localitat on va caure el primer premi de la Grossa de Cap d’Any de l’any passat.

La Grossa: 51.393  (100.000 euros per bitllet). Venut a Barcelona i a Girona.

2n premi: 67.555 (32.500 euros per bitllet). Venut a Barcelona.

3r premi: 75.206  (15.000 euros per bitllet). Venut al Pont de Suert.

4rt premi: 42.518  (5.000 euros per bitllet). Venut a L’Hospitalet de Llobregat.

5è premi: 71.592  (2.500 euros per bitllet). Venut a Barcelona.

Consulteu ací tots els premis.

La nova rifa de Sant Jordi té la mateixa dinàmica i estructura de premis que la de Cap d’Any, amb cinc grans premis: un primer premi de 20.000 euros per euro jugat; un segon de 6.500 euros; el tercer, de 3.000; el quart, que donarà 1.000 euros, i un cinquè premi de 500 euros per euro jugat.

També es mantenen els premis especials a les centenes, amb un premi de 25 euros per bitllet, i es premien els números que tinguin les tres primeres xifres coincidents en el mateix ordre de la rifa que els tres primers dígits de qualsevol dels cinc grans premis.

Alhora, se segueixen premiant les terminacions dels cinc números guanyadors, així com el número anterior i posterior de cadascun d’ells.

El PSOE tanca la porta a la moció de censura de Podem a Rajoy

La plana major d’Units Podem ha comparegut avui al congrés espanyol per anunciar que cerca suports per presentar una moció de censura a Mariano Rajoy. El líder de la confluència, Pablo Iglesias, ha afirmat que ‘la corrupció del PP és un virus que infecta les institucions i que les ha segrestat’ i que per tant és l’hora de tombar el govern de Rajoy.

Iglesias ha justificat l’aposta per la moció de censura perquè l’estat espanyol es troba en un ‘estat d’excepció democràtic’. Segons ha explicat, el PP ha parasitat les institucions i, com s’ha demostrat en l’operació Lezo, ha evidenciat que els jutges i fiscals espanyols reben pressions per entrebancar la seva feina.

Actualment, Units Podem disposa de setanta-un diputats i necessitaria el suport del PSOE i Ciutadans per tirar endavant la moció de censura. Per tombar Rajoy fa faltar, pel cap baix, 176 vots (majoria absoluta). La constitució espanyola també especifica que la moció l’han de presentar una desena part dels diputats de la cambra (trenta-cinc) i ha d’incloure un candidat alternatiu a la presidència. Iglesias ha assegurat que han començat els contactes i que ja ha demanat una trobada amb els socialistes, però no amb el partit d’Albert Rivera.

‘Estem perdent el temps’
El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, ha criticat la manca de rigor d’Units Podem d’especular amb una moció de censura sense haver tractat el tema el principal partit de l’oposició. I ha dit que Iglesias ha informat els socialistes ‘només deu minuts abans’ de sortir en conferència de premsa. Hernando ha recordat que Podem ja va votar en contra d’una alternativa a Rajoy quan Pedro Sánchez es va postular a la presidència. ‘Actuen amb una evident mala fe’, ha dit el portaveu abans d’assegurar que ‘estem perdent el temps’.

No donarem suport a cap número de circ
El secretari general de C’s, José Manuel Villegas, ha anunciat que la seva formació no donarà suport a la moció de censura anunciada per Pablo Iglesias. ‘No donarem suport a cap número de circ’, ha dit en declaracions als mitjans als passadissos del congés. Segons Villegas, ‘és el moment de donar un missatge de tranquil·litat als ciutadans, perquè estem en una etapa complicada per la corrució del PP, però el que cal fer és aclarir aquesta corrupció, dirimir les responsabilitats polítiques, i alhora donar estabilitat al país’. ‘No creiem que els problemes d’Espanya se solucionin fent Iglesias president o vice-president’, ha sentenciat alhora que ha reiterat que ‘el paper que C’s està exercint’ es el de fer possible la recuperació econòmica.

 

El propietari del Màlaga titlla el Barça ‘d’escòria de Catalunya’

El xeic Abdullah al-Thani, propietari i president del Màlaga, ha titllat ‘d’escòria de Catalunya’ al Barça a Twitter. La lliga espanyola de futbol està frec a frec i pot ser que el Barça i el Madrid es juguin el títol a l’última jornada. Els blancs s’enfronten al Màlaga i un aficionat blaugrana ha demanat ajuda al-Thani perquè l’equip andalús guanyi el partit. El propietari ha respost de la següent manera: ‘Amb l’ajuda de Déu guanyarem. L’escòria de Catalunya no olorarà el campionat després de dir mentides de l’entrenador Míchel‘.

باذن الله بينجلدون على ارض الملعب
لكن حثالة كتالونيا لن يشموا رائحة الدوري
بعد تأليف الاكاذيب على المدرب ميتشلhttps://t.co/ZIbeMJjHjq

— Abdullah N Al Thani (@ANAALThani) April 26, 2017

L’entrenador i ex-jugador del Reial Madrid va declarar a Onda Cero que prefereix ‘fer el passadís al Madrid que no pas fer-li la punyeta’ a l’última jornada. Unes paraules que han generat força polèmica, sobretot entre el barcelonisme, que ha qüestionat la professionalitat de Míchel.

El Barça denunciarà aquest cas davant el Comitè Antiviolència del Consell Superior de l’Esport, i traslladarà l’assumpte al Comitè de Competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol, i al Departament d’Integritat de La Liga.

La desocupació baixa al país respecte del primer trimestre del 2016

Avui s’han publicat les dades de desocupació de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2017. A Catalunya (-83.300 persones), al País Valencià (-49.800) i a les Illes (-12.300) hi ha hagut un descens de la desocupació generalitzada respecte del primer trimestre del 2016.

No obstant això, hi ha un repunt respecte de l’últim trimestre del 2016. A Catalunya hi ha 18.200 persones desocupades més, al País Valencià 11.800  i a les Illes 16.700. La taxa de desocupació es situa en el 15,28% a Catalunya, del 19,77% al País Valencià i del 16,76% a les Illes.

En global, a Catalunya hi ha 3.197.900 persones ocupades, al País Valencià 1.944.700 i a les Illes 489.500. Pel que fa al nombre de desocupats, a Catalunya n’hi ha 576.700, al País Valencià 479.200 i a les Illes 98.500.

Gabriel creu que hi ha prou batlles, regidors i funcionaris ‘implicats’ per a garantir el referèndum

La portaveu de la CUP, Anna Gabriel, creu que en l’entramat institucional del país hi ha personal suficient per garantir l’execució del referèndum sense necessitat de posar persones que ‘temin per la seva posició’. En una entrevist a Els Matins de TV3, Gabriel ha assenyalat que a Catalunya hi ha batlles, regidors i molts treballadors públics ‘absolutament implicats’ i que, per tant, no hi ha elements que hagin d’inquietar.

D’altra banda, en referència a les polèmiques declaracions del diputat de JxSí Lluís Llach, Gabriel ha defensat que la legalitat catalana s’haurà de complir ‘no per imposició’ sinó perquè serà la voluntat de la majoria de la població.

Festes majors desbordades

Catalunya compta amb 948 municipis estesos per les seves terres i un gran nombre de mostres de cultura popular. Concretament, el “Registre de festes i elements festius inscrits al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya” estableix 126 celebracions catalogades o festes d’interès nacional. Així, tal com ha definit l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de la Generalitat, els “usos rituals i actes festius” es consideren “patrimoni cultural immaterial” de Catalunya i per tant, part de la identitat de la nació catalana. Segons Ramon Felipó, expert en La Patum, una festa popular es caracteritza per la participació massiva del poble, l’ocupació del carrer i la realització d’àpats familiars. Les festes majors commemoren la història i tradició d’un poble concret, segons Felipó, però darrerament, experts i investigadors de festes majors indiquen que hi ha hagut una multiplicació dels participants d’algunes festes majors; es tracta de visitants que no són originaris del poble on s’organitza festa. Si a aquest augment se li suma la participació dels locals, es té com a resultat una “massificació” de la festa popular que pot alterar el desenvolupament d’aquesta celebració. Diables, gegants, castellers, trabucaires, bastoners, sardanistes i altres grups de caire folklòric són característics d’aquestes festes, tot i que cada municipi té les seves particularitats.

Algunes d’aquestes festes es van abolir i deixar de practicar durant el període de dictadura franquista, d’altres es van recuperar anys més tard i han agafat embranzida en els últims anys. Tot varia depenent de la festa; per La Patum per exemple, el període més massiu va ser de l’any 74 al 78 i encara que ara no s’hagin igualat les xifres d’aleshores, es manté l’afluència de visitants, segons Felipó. La clara demostració d’aquest interès creixent en la cultura popular catalana és l’increment de visitants durant les festes majors d’alguns municipis amb celebracions destacades en el panorama festiu català. Per exemple, Vilafranca del Penedès va doblar el 2015 el seu nombre d’habitants durant la Festa de Sant Fèlix, segons els administradors encarregats de l’organització de la festa major i l’Ajuntament de Vilafranca.  És per això que en les festes més típiques del territori català els experts parlen de “massificació”, un fenomen que es produeix quan un gran nombre de persones acudeix a un mateix espai en motiu d’alguna celebració i que en col·lapsa el seu desenvolupament. En seria un exemple destacable la “Patum Completa” a la plaça Sant Pere, un acte que se celebra el dijous i el diumenge de Corpus a Berga i que aglomera durant unes quatre hores centenars de persones per a veure les actuacions de les diferents comparses de La Patum. Felipó explica els orígens d’aquesta festa tan emblemàtica i com ha evolucionat fins l’actualitat al següent àudio:

Felipó explica que fa 50 anys, durant el Salt de Plens es feien dues o tres voltes a la plaça. Ara, en canvi, amb l’augment de visitants els Plens gairebé són estàtics: no hi ha espai per moure’s i els qui són de fora sovint no saben que s’ha de girar en contra de les agulles del rellotge, segons Felipó.

Cal destacar però, que el nivell de massificació varia segons les característiques i activitats que cada municipi ofereix. Àngel Hom, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca afirma que la massificació de Vilafranca per Sant Fèlix no es pot comparar amb la de les Festes de Gràcia. Encara que ambdues festes compten amb nits d’oci nocturn, la de Vilafranca és famosa per la gran quantitat de colles folklòriques que hi participen i per la diada castellera, mentre que la de Gràcia es reconeix per la decoració dels carrers, que rep molts turistes cada any. “Els graciencs marxen per Festa Major i nosaltres tornem, aquesta és la diferència”, comenta.

Els aspectes negatius de la massificació

Les conseqüències d’aquesta massificació han aportat molts ingressos al sector hoteler i de la restauració a aquests nuclis, però també han canviat la manera d’encarar aquestes festivitats per part de l’Ajuntament i els organitzadors.

Vilafranca del Penedès desplega els cossos de Bombers, Policia Local i Mossos d’Esquadra per festa major. Concretament, per la Diada Castellera s’aplica un cordó policial “perquè els castells es puguin col·locar a la plaça”, explica Hom. Altres  municipis com Sitges també han de fer canvis estructurals en festes tan importants com el Carnestoltes. En l’última edició del Carnaval de Sitges, l’Ajuntament va haver de canviar el recorregut per tal d’evitar problemes de seguretat a la rua multitudinària del Garraf. La regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, assegura que va implementar aquest canvi però “mantenint una part del recorregut pel centre del poble per preservar l’essència i personalitat del carnaval”.

A més de canvis formals en aquestes celebracions, experts com Eloi Miralles, historiador i casteller dels Castellers de Vilafranca, asseguren que un canvi notable és l’allargament de les mostres culturals i el desajust horari. Aquest fet per si sol no en perjudica l’essència, apunta Miralles, però eclipsa algunes activitats de la festa. El ball d’instruments d’inxa es fa a primera hora de la tarda, just després de la tradicional Diada Castellera de Sant Fèlix. El boom casteller ha allargat l’actuació castellera i per això aquesta mostra popular ha perdut espectadors, explica Miralles.

L’oci nocturn i els joves

Tot i això, alguns ajuntaments catalans han detectat que la massiva afluència de visitants acudeix també als seus municipis per l’oci nocturn que ofereixen per la Festa Major. Aquest és el cas de la Festa Major de Gràcia, que malgrat comptar amb nombroses mostres de cultura popular és coneguda per l’oferta musical en plena ciutat de Barcelona. És precisament la seva ubicació que serveix de reclam per als turistes que visiten la ciutat.

Els veïns i veïnes de Gràcia es queixen any rere any de l’onada massiva de turistes que inunden els carrers, tal com va llegir Imma Sust durant el pregó de la Festa Major de 2016. La problemàtica pels graciencs no queda només en l’excessiva presència de turistes: es queixen de les destrosses que fan els visitants als decorats dels carrers. Per això, des de l’organització de la Festa Major de Gràcia s’ha impulsat la campanya “Respectem el Guarnit”, que pretén conscienciar respecte la importància de poder fer festa i conviure amb els decorats que preparen els diferents carrers durant tot l’any. A més, alguns dels carrers guarnits han decidit posar tanques de seguretat en acabar la nit per tal que els visitants no hi puguin accedir i s’hi produeixin aldarulls.

Guillem Roma, expert en la Festa Major de Gràcia, afirma que “la massificació de la festa fa que els propis veïns no la puguin fruir d’una manera relaxada i familiar”. Indica també problemes d’aglomeracions i aldarulls a causa de l’alcohol, que acaben sovint amb destrosses dels guarnits, explica Roma. El resultat: que els veïns no se sentin a gust en la seva pròpia Festa Major.

La tònica compartida per la majoria de municipis és l’abusiu consum d’alcohol, que produeix poca consciència dels rituals i comportaments de civisme. Segons Àngel Hom, regidor de Cultura de Vilafranca, “la massificació desvirtua l’essència de la festa i en fa perdre els detalls”. D’altres com Miralles, no creuen que suposi un problema. De fet, Felipó explica que les festes s’adapten al moment que els toca viure: “Durant l’època franquista només els membres de les comparses acompanyaven el seguici, ara és el poble qui pren el carrer”.

Tal com diu Guillem Roma, no és que les festes populars s’hagin d’adaptar als nous temps, aquestes evolucionen de manera natural al mateix ritme que evoluciona la societat que les organitza: “Les festes són un reflex de la societat i l’adaptació és automàtica, encara que no sempre sigui fàcil”.

La Mina: la cara oculta d’un univers

L’edifici Venus ha esdevingut un dels punts més foscos d’un barri que no brilla. Ubicada entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs, la Mina ha estat històricament una pedra a la sabata pels dirigents polítics de tots els colors. De nou, el barri torna a centrar l’agenda. L’administració ha posat el puny sobre la taula –per enèsima vegada– per intentar posar fi a les condicions infrahumanes en què es troben actualment les més de 400 vivendes que conformen Venus, l’icònic bloc de pisos que, arrenglerat amb la resta de planetes, conforma un univers segregat.

Construïda a finals dels seixanta, la Mina n’ha tingut prou amb quatre dècades per convertir-se en un barri entre muralles arquitectòniques que n’està patint les conseqüències greument. L’absentisme escolar i l’atur estan a l’ordre del dia. “Hem arribat a un punt d’alarma social molt gran. L’abandonament per part de l’administració és evident”, lamenta amb persistència Paco Hernández, president de l’associació de veïns del barri. L’actual tensió entre governs i veïns per resoldre el cas Venus només és la punta d’un iceberg que s’ha perpetrat al barri i que no ha parat de créixer. Un iceberg de planxa i formigó.

Un nou paradís després del barraquisme

La segregació que pateix la Mina i els conflictes que sovint l’han situat al mapa no s’expliquen sense repassar els seus orígens. El 1969, a la recta final del franquisme, es van construir els primers edificis que avui conformen l’anomenada Mina Vella. Començava a prendre forma la demanda política de traslladar les barraques del centre de Barcelona a les zones perifèriques. Les icones del barraquisme, com ara el Camp de la Bota, Somorrostro, Montjuïc o Can Tunis, van desaparèixer de la panoràmica barcelonina i els seus habitants van ser reubicats amb pressa en els primers edificis d’aquell nou barri. Tot i que durant els primers mesos –i anys– els veïns van haver de viure amb els carrers sense asfaltar i l’enllumenat encara per instal·lar, les condicions de vida eren dignes i amb blocs de dimensions moderades de no més de cinc pisos.

La necessitat urgent de traslladar més barraquistes a la perifèria de Barcelona va obligar a l’administració a construir nous habitatges al barri a principis dels setanta. L’anomenada Mina Nova ja no seguia el mateix patró. Es van aixecar edificis de dimensions estratosfèriques –aleshores ja de deu plantes– i amb centenars d’habitatges minúsculs al seu interior. Eren estructures prefabricades a base de formigó i planxa per agilitzar les obres. Construccions que, amb els anys, s’han convertit en autèntics símbols de la marginació a Catalunya.

“A la ville de… Barcelone!”, de l’aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va ser una oportunitat d’or per endreçar la capital catalana i reformar la façana litoral. Menys la Mina. La inversió pels Jocs Olímpics del 92 va passar de llarg pel barri. Només en va quedar la prova d’un cinturó de la ronda Litoral que en el seu pas per la Mina es va aixecar vuit metres, mentre que en altres punts de la costa barcelonina es va preferir soterrar. La ronda “va ser una barrera brutal”, assegura Josep Maria Monferrer, historiador i responsable de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i de la Mina. Juntament amb els límits que marcaven la via del tren i el riu Besòs, “van aconseguir tancar un barri que no interessava que es veiés durant els Jocs Olímpics. El van fer encara més invisible, i la marginació va seguir creixent”, admet Monferrer. És en plena ressaca postolímpica i ja amb els murs definits damunt el mapa quan el barri pateix clarament la sensació d’abandonament. Monferrer i Hernández subratllen que les fronteres de la Mina la van convertir en un “gueto” que, a dia d’avui, consideren, encara continua. Qui també coincideix que el procés urbanístic del barri va propiciar a la guetització és l’actual regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Adrià, Joan Carles Ramos. En concret, Ramos lamenta que la Mina Nova s’hagi convertit en el focus de conflicte més important del barri.

Davant la complexitat social i urbanística del cas per frenar la segregació d’aquest barri amb més de deu mil habitants, les administracions van sumar esforços l’any 2000 amb la creació del Consorci de la Mina; un organisme que encara ara aglutina els ajuntament de Sant Adrià i Barcelona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona i que treballa per actuar en les problemàtiques més evidents, com ara el tràfic de drogues, l’absentisme escolar o l’analfabetisme.

El fòrum de l’especulació

Pels veïns de la Mina, el Fòrum Universal de les Cultures que va acollir Barcelona el 2004 també va marcar un abans i un després en l’evolució del barri. El que es podia plantejar com una nova oportunitat per obrir-se al litoral, va servir per rearmar la muralla arquitectònica assentada durant els Jocs Olímpics. Moltes veus coincideixen que durant aquesta etapa les requalificacions del sòl amb increments dels preus desmesurats van ser motiu d’enriquiment per a alguns. Sobre aquesta qüestió, Hernández remarca que “el Fòrum va ser una mostra de l’elevada especulació que es va fer”. I és que coincidint amb la urbanització en aquell període –la primera dècada del 2000– es van edificar noves construccions a l’extrem de la Mina més proper a la costa només accessibles per a compradors amb un elevat poder adquisitiu. “Es va especular de forma salvatge amb nous habitatges de luxe d’inversió privada”, afegeix el president de l’associació veïnal, que amb altres testimonis coincideixen en anomenar-la “Mina Pija”.

L’actual regidor del districte de Sant Martí de Barcelona i membre del consorci, Josep Maria Montaner, creu que el projecte d’urbanització de la Mina en relació al Fòrum “estava ben plantejat”. “Tot i això, va quedar inacabat a causa de la crisi immobiliària”, afegeix. El fet que quedés aturat “ha provocat -considera- que les condicions de vida dins la Mina no hagin millorat; fins i tot pot semblar que han empitjorat”. En aquesta línia, Montaner es refereix als habitatges de nova construcció com una desmesura: “Els edificis d’inversió privada poden crear un efecte semblant al de Rio de Janeiro, amb una façana de luxe mirant al mar”. Qui no opina el mateix és Ramos, ja que veu amb bons ulls que l’oferta de preus dels habitatges sigui variada. “No hi veig el problema. D’aquesta manera s’està intentant que els veïns de la Mina es relacionin amb altres persones”, argumenta el regidor de Sant Adrià.

Una transformació amb el fre de mà posat

La construcció de més de 400 pisos de protecció oficial –alguns assignats a persones de fora del barri de la Mina– i les converses entre governs i veïns sobre el cas Venus és la cirereta del pastís d’un pla urbanístic que s’ha vist frenat per la crisi econòmica. A dia d’avui, una seixantena dels habitatges socials segueixen tancats i, en cas que s’efectués l’enderrocament del polèmic bloc, caldria construir-ne de nous.

Davant d’un barri que en els últims anys ha vist néixer una nova biblioteca, un nou poliesportiu o una nova escola, els veïns encara veuen amb escepticisme els plans de futur del Consorci de la Mina. La lluita per fer efectiu el reallotjament dels habitants de l’edifici Venus als pisos de protecció oficials que en el seu dia se’ls van prometre encara continua, també als jutjats “per denunciar el silenci administratiu”, explica Paqui Jiménez, portaveu de l’associació de veïns.

A l’altra banda de la xarxa, el consorci veu l’enderrocament de Venus com una actuació urgent, que donarà sentit al planejament urbanístic que es va dissenyar en el seu dia. “Amb aquesta actuació, i l’ampliació de la rambla que travessa el barri fins a la costa barcelonina –amb un pont que travessi la ronda Litoral– aconseguirem fer un gran pas endavant per obrir encara més la Mina”, comenta Ramos. “Tot i això, encara queda molt per fer”, afegeix.

Mentre el consorci creu que la reordenació urbanística és part de la solució per diluir l’estigma que arrossega el barri, els veïns segueixen veient amb els seus propis ulls els “murs invisibles”. Reclamen una major inversió en la vessant social, que alhora serveixi per posar fi a un problema en majúscules: el tràfic de drogues que s’ha assentat als carrers de la Mina. Totes les veus volen lluitar per seguir millorant la qualitat de vida d’aquest petit univers, però els tempos i les prioritats divergeixen.

A Rivera li esclata a les mans la propaganda del Front National de Le Pen

El president de Ciutadans, Albert Rivera, va difondre ahir a Twitter un gràfic que comparava el candidat d’esquerres de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, referent dels comuns i de Podem, amb la candidata ultradreta Marine Le Pen. I ho va fer per posar al mateix sac ‘els populismes’. Va acompanyar el gràfic amb el text: ‘Una prova més que la batalla del segle XXI no és esquerra vs dreta, sinó liberalisme vs populise. França: Macron vs Le Pen-Mélenchon’.

Una prueba más de que la batalla del S.XXI no es izquierda vs. derecha sino liberalismo vs. populismo. Francia: Macron vs.
Le Pen-Melenchon pic.twitter.com/MuA1McCcbN

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) April 26, 2017

En realitat, Rivera va utilitzar un gràfic elaborat per militants de l’ultradretà Front National per mirar d’atreure el vot en la segona volta de les eleccions presidencials dels votants de Mélenchon, aprofitant també el fet que el candidat d’esquerra no s’ha volgut pronunciar sobre per qui demanaria el vot, si per Le Pen o per Macron. Així li ho va haver de recordar el periodista francès Henry de Laguérie, corresponsal a l’estat espanyol d’Europe 1. ‘Feu publicitat d’un gràfic fent per militants del FN. A França, ningú no posa Le Pen i Mélenchon al mateix nivell’.

Esta usted haciendo publicidad de de un grafico echo por militantes del FN. En Francia, nadie pone Le Pen y Melenchon al mismo nivel https://t.co/Xqnts1v7lD

— Henry de Laguérie (@henrydelaguerie) April 26, 2017

No només això, un altre usuari de Twitter, a propòsit del comentari de Laguérie, destaca que el diari Le Monde va publicar ahir mateix una anàlisi  que desmuntava, punt per punt, les suposades connexions entre Mélenchon i Le Pen.

Renfe es disculpa per haver menyspreat el català en una carta de l’Ajuntament del Brull

Un regidor del Brull (Osona) va denunciar fa uns dies a Twitter que Renfe havia retornat a l’ajuntament una carta perquè estava escrita en català. Al sobre, escrit amb bolígraf blau, s’hi podia llegir en espanyol: ‘Retornar. No llengua oficial, només català’. A la carta, l’ajuntament demanava a la companyia la racionalització dels horaris de la línia R3 de rodalia. Una sol·licitud que no va tenir cap mena de resposta.

@Renfe retorna carta en Català Aj #ElBrull, “No lengua oficial, solo catalán”, es pot dir més alt però no més clar!! #marxem @el9nou #Osona pic.twitter.com/UTsOe25jiq

— Pere Medina ||*|| (@PereMedina) 13 d’abril de 2017

Els regidors es van prendre el retorn de la carta com una broma, però, segons que va explicar el batlle Ferran Teixidor a RAC1, més tard van rebre una trucada de Renfe confirmant que l’empresa l’havia retornat perquè estava escrita en català i no l’entenien. Teixidor ha denunciat els fets a l’AMI.

Aquesta nit, Renfe ha respost el piulet original que denunciava els fets i ha demanat disculpes: ‘Es tracta d’una errada. Contestem i ens comuniquem en català. Demanem disculpes i farem el necessari per evitar errades com aquesta’.

@PereMedina @el9nou @joseprull @AMI__cat @VilaWeb @tv3cat Es tracta d’una errada. Contestem i ens comuniquem en català. Demanem disculpes i farem el necessari per evitar errades com aquesta

— Renfe (@Renfe) 26 d’abril de 2017

La diplomàcia espanyola va pressionar sense èxit el grup sobre Catalunya al parlament britànic

L’ambaixada espanyola a Londres s’ha queixat del grup sobre Catalunya que es va constituir al parlament britànic. Un diplomàtic espanyol es va reunir amb George Kerevan, diputat del Partit Nacional Escocès, i Hywel Williams, parlamentari del nacionalistes gal·lesos del Plaid Cymru, per expressar malestar respecte de les mocions que ha aprovat el grup.

‘A la diplomàcia espanyola no li correspon d’aconsellar-nos sobre les activitats d’aquest parlament’, ha explicat Williams a l’ACN. Segons el diputat, l’objectiu de l’ambaixada espanyola era d’enviar un missatge clar als parlamentaris que formen el grup. Williams ha explicat que el diplomàtic li va dir que la constitució espanyola no permetia de fer un referèndum a Catalunya. I ha afegit: ‘També és cert que la constitució es va escriure en sortint del feixisme i això té una gran importància.’

Ha defensat la reforma de la constitució per a adaptar-la a les reivindicacions de Catalunya: ‘Catalunya necessita una solució a curt termini. No es poden tenir milions de persones al carrer i no escoltar-ne les demandes.’ Ha admès que la modificació de la constitució és difícil, però ha afegit que calia reconèixer les aspiracions democràtiques de Catalunya i donar-los una sortida.

Segons Williams, la reunió amb el diplomàtic es va fer a l’ambaixada espanyola a Londres arran del seu suport a algunes mocions adreçades al govern espanyol. Concretament, li demanaven que reconsiderés la seva posició sobre la judicialització de la política i la persecució de càrrecs electes com ara la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Una altra moció signada per Williams també lamentava ‘les dures multes i inhabilitacions’ imposades a l’ex-president Mas, i les ex-conselleres Ortega i Rigau pel 9-N i reclamava el dret dels diputats escollits democràticament de convocar referèndums.

Quant a la judicialització de la política, Williams s’ha mostrat sorprès: ‘No em puc imaginar al Regne Unit que ningú optés per recórrer als tribunals per mirar d’aturar un referèndum, i encara menys que ho fes el govern.’ L’estat espanyol –ha insistit– hauria de canviar el model territorial i cercar una solució creativa i positiva per donar resposta a les aspiracions polítiques de Catalunya.

Les portades dels diaris: ‘Setge als Pujol’ i ‘Nou pas per a la desconnexió’

Avui, 27 d’abril del 2017, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diari Ebre:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Jordi Sànchez: ‘Si hem d’estar a la porta del parlament, defensant-lo, ho farem’

‘Som a punt de travessar una línia i som molt conscients del que farem’, diu el president de l’ANC, Jordi Sánchez, tres dies abans de l’assemblea general de l’entitat, a Granollers. S’hi aprovarà un full de ruta que preveu les diverses situacions que hi pot haver des del moment en què es convoqui el referèndum; passi què passi, l’ANC preveu una mobilització permanent. En aquesta entrevista, Sànchez hi parla amb contundència: ‘Els ciutadans haurem d’estar disposats a defensar les institucions amb més força que abans. Si cal, per garantir el referèndum nosaltres serem al carrer. Ho diem sense por, sense mitges tintes.’ I els polítics? ‘Qui no vulgui, pugui o cregui que ho pot fer, que plegui. No és obligat de romandre a la primera fila.’

En el full de ruta que aprovareu dissabte feu una proposta de pregunta per al referèndum? Ens la podeu dir?
—La pregunta que proposem és aquesta: ‘Vol que Catalunya esdevingui una república independent? Sí o no.

Com hi heu arribat?
—La idea d’independència hi ha de sortir de manera inequívoca. També hi ha una altra cosa clara, que en aquest país no hi ha cap altra idea d’estat que no sigui la república. La pregunta ha de conduir-nos a una resposta binària, a un sí o a un no, perquè ningú no pugui fer interpretacions que refredin les conseqüències d’aquest referèndum.

Per què república?
—Perquè ha de tenir una atracció cap a espais que potser no acaben de veure clara l’aposta per una Catalunya independent, però que, en canvi, veuen molt clar que no volen continuar en el règim monàrquic de l’estat espanyol. Si hi posem ‘república’, la pregunta també queda despullada de la càrrega ideològica de dretes o esquerres i no té connotacions partidistes.

Al PDECat sembla que li incomoda la referència a la república en la pregunta.
—Sabem que no tothom se sent còmode al cent per cent amb la proposta, però en aquest cas el PDECat ha d’entendre que el concepte república no va necessàriament associat a un espai ideològic ni a una formació política. Estic convençut que entendran perfectament que l’estat català del futur serà una república o no serà. A tots ens pot tocar, en un moment o altre, d’haver de ser generosos per realçar la nostra principal força, que és la unitat. No hi ha una unitat més clara que una pregunta inequívoca.

De la data, no en dieu res. És de les poques coses que no concreteu. Hi ha l’11,el 17, el 24 (el dia de la Mercè) i l’1 d’octubre. Quina convé més?
—No hi volem entrar, en aquest debat, perquè no ens neguiteja. El compromís del setembre com a horitzó és vàlid.  Confiem absolutament que es compliran els terminis a què es va comprometre el president, perquè fins ara ha estat una persona de paraula. Suposo que quan el pacte nacional culmini la seva feina, a final de maig, tindrem proposta de data i una pregunta.

En el full de ruta es diu que en la convocatòria del referèndum no hi ha d’haver ni límit de participació ni de valoració.
—En el nostre entorn polític, en aquest moment l’estat espanyol, des de l’any 1977 fins ara la participació no ha tingut mai cap límit perquè un referèndum fos vinculant. Per tant, això no s’ha de modificar. Els organismes del Consell d’Europa, en concret la Comissió de Venècia, especifiquen que perquè sigui vàlid s’han de mantenir les condicions dels actes electorals anteriors. Si hi ha una participació del 52% és tan vàlida com si és d’un 70%. Si és d’un 45% també. Nosaltres treballarem perquè sigui molt alta i pensem que ho serà.

Què us ho fa pensar?
—Ara la gent tindrà clar que ens hi juguem el futur. Això significa un incentiu per a anar a votar respecte de la consulta del 9-N, o fins i tot de l’estatut d’autonomia l’any 2006. La gent voldrà defensar la seva posició. Tant si és del sí com si és del no.

I el vot exterior no és gaire clar que es pugui fer.
—De tots els elements que tenim sobre la taula és el que més ens preocupa, perquè l’estat hi exerceix un control molt important a partir dels registres i els cossos consulars, que són els que canalitzen les institucions. Sabem que és una qüestió molt complexa i ens consta que es fan coses perquè  funcioni. En aquests moments, sense vincular-ho amb el vot, cal destacar la importància que té el registre que la Generalitat ha activat. Cal animar tota la comunitat catalana perquè es registri, perquè així es vincularà amb el govern de la Generalitat per a qualsevol de les actuacions possibles durant aquests mesos vinents i hi podrà tenir unes relacions més fluides.

Però si no és segur que es faci servir per al referèndum, per què s’hi hauria d’apuntar la gent?
—Cal fer-ho perquè és l’únic instrument que com a país disposem per vertebrar un registre de la comunitat catalana a l’exterior. Aquesta comunitat té un paper molt important  com a altaveu, com ambaixadora d’un projecte engrescador de país. Cada vegada agafarà una importància creixent i és la millor carta de presentació que tenim com a país.  Fan i faran molt bona feina.

Fotografia: Albert Salamé

Dit tot això, una vegada convocat el referèndum què preveieu?
—Malgrat les advertències, el govern espanyol no impedirà físicament la celebració del referèndum. Aquest és l’escenari més probable, sense cap dubte.

Es fa  el referèndum i guanya el sí. Què passa, llavors?
—Si el resultat és favorable a la independència i guanya el sí el Parlament de Catalunya haurà de proclamar la independència. Tot seguit el govern del país, amb el mandat del Parlament de Catalunya i sobretot de les urnes, haurà de comunicar a la comunitat internacional la seva aparició en l’escenari dels estats.

I a partir d’aquí?
—Hem de tenir molt assumit que això no culmina el dia del referèndum. Si surt aquest mandat de les urnes, haurem d’acompanyar a les institucions a la seva concreció i execució. Aquí no hem de descartar que la reacció que no hagi tingut l’estat espanyol abans o durant el referèndum, la tingui després. Per tant els ciutadans haurem d’estar disposats a defensar les institucions amb més força que abans.

O sigui que hem de pensar en l’endemà?
—Sí, hem de començar a pensar-hi perquè és d’una gran transcendència. Una de les principals tasques d’ara és veure com aquest país s’empodera i adquireix el control real del territori, de les institucions i accedeix a la comunitat internacional

—Com es comunicarà internacionalment?
—S’ha de fer institucionalment. Tenim, però, un avantatge respecte de molts països on els processos d’independència no s’han fet amb un parlament i un govern escollits democràticament. Nosaltres ho tenim tot ordenat perquè tenim uns electes que han rebut un mandat democràtic i són ells els que han de prendre el protagonisme en aquest moment.

La convicció de la gent és un factor determinant?
—Sí, perquè a més de les dificultats que tenim amb l’estat espanyol com a poble tenim dos problemes que hem de vèncer. Un és el neguit de la incertesa; aprendre a viure col·lectivament amb unes incerteses com estem fent des de l’inici del procès genera neguit. I això, lamentablement és inevitable. Ho hem de saber però no ens hem de preocupar.

I la segona dificultat?
—Em deixes dir-ho amb ironia? el país té la síndrome culer. Verbalitzem molt un pessimisme molt estès. Nosaltres mateixos no fem valdre el que fem. Mai ens estalviem pensar que anirà malament.  Però ha arribat el moment de parlar clar: confiem amb nosaltres mateixos. Amb aquests anys hem construït un nou país i una nova societat. No hi ha cap element racional que ens faci pensar que no mantenim l’energia que hem tingut aquests darrers anys. L’estat no podrà vèncer.

Però ara es juga una partida més forta, la definitiva.
—L’estat podrà inhabilitar el govern, podrà inhabilitar setanta-dos diputats, desenes d’alcaldes, però l’estat mai no podrà inhabilitar una part majoritària del país. Els ciutadans tenim la clau i ho hem demostrat tots aquests anys. Hem obert totes les portes contra pronòstic, contra la voluntat dels poderosos. Ho podem continuar fent, hem d’explicitar l’optimisme perquè el marc mental de com afrontem els reptes és determinant.

I si l’estat fa servir la força física?
—Si l’estat opta per la coacció física, per perseguir urnes, ha de saber que suarà tinta, perquè hi haurà més gent disposada a posar urnes i a obrir col·legis que agents judicials o policials a segrestar-les.

Hi ha accions concretes previstes? Anar als col·legis? Encerclar-los?
—El que nosaltres diem és que, si cal, per garantir el referèndum nosaltres estarem al carrer. Ho diem sense por, sense mitges tintes.

Com?
—Hi serem de manera cívica, sense ni un bri de violència però amb una claredat i intensitat desconeguda fins ara. Si toca anar al carrer i quedar-nos-hi per defensar les nostres institucions ho farem. I si hem d’estar a la porta del parlament perquè els nostres diputats s’hi reuneixen per aprovar el que han d’aprovar, hi estarem. I, si la comunitat internacional ha de veure que a Barcelona la ciutadania de Catalunya és al carrer defensant un parlament i un govern per recollir un mandat democràtic provinent de les urnes, hi serem. Això és el que podem dir ara de manera inequívoca. El com i el quan dependran de molts factors, entre els –i no és menor— el de com actuï l’estat.

I si aquesta força física s’exerceix abans i el referèndum no es fa?
—Creiem que no passarà perquè per l’estat espanyol prohibir físicament la celebració d’un referèndum, perseguir urnes, té un cost tan elevat i uns resultats tan incerts, que seria molt poc intel·ligent que ho fessin. És clar, la intel·ligència no és obligada.

Ni tampoc n’han exhibit gaire fins ara.
—Per tant si això passes, que insisteixo és poc probable, cal tenir mecanismes per no quedar atrapats.

Fotografia: Albert Salamé

Si no és possible votar seguint el full de ruta, es proclamaria la independència. Aquí apareix l’Assemblea d’Electes. Què faria?
—Si després de tot el que s’ha fet no deixen votar, la comunitat internacional entendrà que els 72 diputats exerceixin la sobirania que els ve del mandat democràtic. Aquí l’Assemblea d’electes pot tenir un paper destacat.

Quan hauria d’entrar en joc l’Assemblea d’Electes?
—Entraran en joc quan no hi hagi cap alternativa possible perquè els diputats que han rebut el mandat democràtic de les urnes es puguin continuar trobant com assemblea parlamentària. No es tracta de suplantar el Parlament de Catalunya, es tracta de tenir una altra clàusula perquè l’acció de l’estat no ens deixi sense una direcció política democràticament legitimada. Qui té legitimitat a les urnes, els electes, en primer terme són els diputats. Si aquests, pel que sigui, l’estat espanyol aconseguís neutralitzar-los i no es poguessin reunir, haurem d’anar a buscar uns altres electes que legítimament quedin constituïts amb el mandat de les urnes. Hem de pensar que tenim l’AMI que agrupa una amplíssima part.

I l’Ajuntament de Barcelona? No és a l’AMI…
—La institució no hi és perquè l’exigència de l’AMI és molt alta i al mateix temps és una organització molt honesta perquè demana que per entrar hi hagi una majoria absoluta que doni suport a la iniciativa. Però això no vol dir que l’Ajuntament de Barcelona no pugui formar part de l’assemblea d’electes. Com a mínim hi ha divuit regidors independentistes i potser es pot parlar sense equivocar-nos de vint-i-un.

I aquests poden formar part de l’Assemblea d’Electes?
—Sí, i per tant podem dir que Barcelona estaria representada per aquests regidors. També si voleu ho podem mirar a l’inrevés: els regidors unionistes a l’Ajuntament de Barcelona no sumen divuit ni per equivocació. A tot estirar hi ha onze regidors unionistes i la resta, que intenten posicionar-se segons la situació.

Dieu al full de ruta que cal una taula de partits i entitats.
—Sí. A Catalunya, a diferència d’altres països, no hi ha el gran partit, o el partit únic independentista, sinó que tenim una pluralitat de partits que va des de l’antisistema i anticapitalista fins a la democràcia cristiana o el liberalisme social… I això és una riquesa molt potent, que ens dóna molta transversalitat, i ens permet cohesionar millor el país. Però això cal coordinar-ho, entre els partits i les entitats, que hem estat les protagonistes sobrevingudes en la vida política del país. Ara toca que hi hagi espais de coordinació i direcció,

Seria en certa manera alguna cosa equivalent a les  reunions entre els partits, el govern i les entitats, encara que ara siguin informals.
—Sí, hi ha un diàleg molt fluid, i una coordinació que és molt evident en moltes coses. Però s’ha de reforçar. Ara ja hem entrat gairebé en temps de descompte i no ens podem permetre cap error.

Se n’han comès força.
—Tots hem comès errors, l’Assemblea i jo els primers. Però ara ja no tenim marge per acceptar-ne gaire més. Perquè aquests errors en el temps de descompte ens poden fer encallar o perdre el partit. Hem d’entendre la màxima de Cruyff: si tenim la pilota, no la tindran els altres. Si nosaltres tenim la iniciativa, i la tenim, perquè tenim el referèndum, tindrem molt guanyat en aquest tram. Portem avantatge; si nosaltres no cometem errors, és difícil que perdem el partit. Per evitar errors és molt important que es parli més, que es vagi alhora i que la taula de partits sigui plenament operativa.

Quan s’hauria de crear aquesta taula?
—No és que s’hagi de crear; ja hi ha espais de coordinació, però van apareixent i desapareixent.

Doncs què demaneu? Que aquest espai no sigui tan inconstant?
—Sí, i això hauria de ser ja. Tenim la campanya unitària del sí… I creiem que quan tinguem una convocatòria d’un referèndum feta caldrà filar molt prim i mirar més enllà. I aquest espai hi ha de ser, com hi havia estat abans del 9-N, i va propiciar el primer full de ruta signat per partits i entitats.

En el reconeixement de la legalitat catalana és molt important la societat civil, no només l’ANC i Òmnium. Que hi hagi un reconeixement explícit d’aquesta legalitat per part d’aquestes entitats de la societat civil també forma part del vostre full de ruta.
—El nou país naixerà o de l’acord amb l’estat o de la nova legalitat catalana. L’acceptació del conjunt del país a través de les institucions, dels grups culturals, sindicats, col·legis de professionals, és el que ens fa forts. Les entitats que hem estat al capdavant mobilitzant la ciutadania tenim un paper, però no som la societat civil, sinó que hi fem una funció. Però en aquest escenari de normalitat democràtica són molt més importants els col·legis professionals, els sindicats, els grups empresarials i els ateneus de cada poble que l’Assemblea mateixa, perquè nosaltres estem condemnats a desaparèixer. Posar en valor aquest teixit multidisciplinar és molt important. És la nostra fortalesa.

La mobilització de l’Onze de Setembre la presenteu aquest dissabte…
—Presentarem el relat de les línies fortes de la mobilització de l’Onze de Setembre i els detalls s’aniran explicant en les setmanes posteriors.

No ens podeu avançar res? Haurà d’estar molt orientada a la campanya del referèndum.
—El referèndum serà a tocar, no sabem si amb la campanya activa o a punt de començar…

Què preferiríeu?
—Jo crec que és un tema secundari. Perquè o tenim el clima creat o vol dir que les coses no funcionen. Hem de tenir clar que aquest Onze de Setembre ens jugarem la culminació del procés. Tocarà ser-hi novament, i serà una Diada de molta intensitat.

Ha sortit que seria a Barcelona. Per tant, no serà una acció descentralitzada.
—Enguany toca Barcelona.

Fotografia: Albert Salamé.

Parlàveu del joc partidista. El neguit que us va fer piular fa uns dies que qui no assumís el compromís del referèndum fes un pas al costat, encara el teniu?
—Amb la mateixa intensitat no. Però el missatge és el mateix. L’acte de divendres al Palau de la Generalitat evidencia el que volia dir amb aquell piulet: anem cap a una acció inequívoca, que és la convocatòria i execució del referèndum, i qui no vulgui, pugui o cregui, que plegui. No és obligat romandre en la primera fila. L’acte de divendres va tenir una gran virtut, que és fer sentit equip i fer sentir protagonista tota una gent que és en la primera fila i la segona fila del govern, amb un objectiu compartit. I això ajuda a compartir responsabilitats. Tant el president com el vice-president han fet una bona feina d’assumir responsabilitats i distribuir-les. Som a punt de creuar una línia, i som molt conscients del que farem. Farem història.

Repetim moltes vegades que fem història. Aquests mesos vinents serà història de veritat, però també hi haurà més risc.
—Absolutament, hi ha advertiments penals… Però el risc serà inversament proporcional al nombre de persones que l’assumeixin. L’estat ho sap, i per això intentarà individualitzar, i atacar persones concretes. Tothom ha de poder trobar el lloc on se senti còmode perquè aquest país culmini el seu procés. Però un cop s’assumeixin les posicions de cadascú en la partida final, hem d’anar a totes. Ara som a punt de travessar la línia en què no podem fallar.

L’estat ha repetit la cançó que hi haurà eleccions, per desmotivar. Encara es farà servir això d’arma mediàtica?
—La tindrem. L’estat construeix dos relats importants: un és que no votarem, per eleccions, baralles entre partits, la DUI… I un altre és que creen la tempesta perfecta al voltant d’un concepte que és que som uns colpistes. És una estratègia que es pot resseguir amb declaracions polítiques de càrrecs públics, editorials de mitjans de comunicació… I això té una conseqüència, que és crear un marc mental per aplicar un codi penal. Hem de ser molt conscients que l’estat intenta agafa qualsevol cosa per construir aquest marc mental. Nosaltres diem que els cops d’estat no es fan amb les urnes i que farem el referèndum.

Per acabar, en el full de ruta també feu una referència als Països Catalans, però no heu acabat incloent-hi el suport a la ciutadania per a la gent de la resta del país.
—Hi ha hagut un procés d’esmenes i s’ha acabat considerant que tocarà fer aquest debat en el procés constituent. Quan comenci, l’assemblea ja fixarà unes posicions, perquè haurem de parlar de ciutadania, i de llengües i d’oficialitats…

Es presenta a Castelló la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans es presenta aquests dies a Castelló i a Altea. El primer dels dos actes previstos es farà avui a les set del vespre a la Llotja del Cànem, a Castelló. Hi participaran Jordi Sànchez, president de l’ANC, Toni Infante, coordinador de la PDaD, Cristòfol Soler, president de l’ASM, i Daniela Grau, nord-catalana i membre del secretariat nacional de l’ANC.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià (PDaD) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) van crear fa prop d’un any aquesta confederació amb l’objectiu de reforçar i fer créixer el dret de decidir arreu del país.

Des de l’autonomia de les tres entitats, i amb la veu pròpia de la territorial de l’ANC a Catalunya Nord, s’han anat fent actes i trobades i es treballa en l’elaboració d’un relat comú de futur que reforci els territoris que formen els Països Catalans internament i també en l’àmbit internacional.

 

Google avança en la lluita contra les notícies falses

Google ha anunciat que ha introduït nous elements en el seu motor de cerca per a impedir que aparegui informació falsa o ofensiva. Les proves varen començar fa uns quatre mesos, però l’empresa no ho havia fet públic. L’anunci mostra la confiança de Google en aquestes millores, que volen reduir les probabilitats que l’usuari trobi notícies falses sobre persones o fets, un fenomen que s’ha popularitzat darrerament i conegut com a ‘fake news’.

‘El problema no desapareixerà’, ha reconegut Ben Gome, el vice-president d’enginyeria de Google, però ha afirmat que això permet a l’empresa d’avançar-se a tot allò que pugui passar en aquesta qüestió. Ara, l’algoritme de Google ajuda a identificar les fonts fiables d’entre centenars de milers de milions de pàgines indexades per la companyia. Tanmateix, existeix un percentatge al voltant del 0,25% que s’escapa dels controls de l’empresa.

Entre les millores, Google ha millorat els mètodes de classificació dels continguts i ha fet actualitzacions per a mostrar els continguts més acreditats. La companyia també ha fet canvis en la guia d’avaluació de qualitat de les cerques, que inclou un procés en què persones reals -els avaluadors- valoren la qualitat dels resultats de les cerques.

Per tenir més informació sobre la nova tecnologia del cercador de Google, la companyia ha posat a disposició de l’usuari un ‘microsite’ on es pot saber més sobre el sistema de valoració de Google o la informació general sobre els processos de proves dels productes de l’empresa.

Pàgines