L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha lliurat avui els Premis Sant Jordi 2018, corresponents al LXXXIVII Cartell de premis i de borses d’estudi, que distingeixen obres i investigadors en tots els àmbits de la ciència i de la cultura catalanes. En total, enguany s’han lliurat cinquanta-quatre guardons, per un import de més de 173.000 euros.

‘Els Premis Sant Jordi de l’IEC tenen una llarga tradició històrica i contribueixen, d’una banda, a promoure la recerca científica, contribueixen a la ciència universal, i, de l’altra, enforteixen les bases de la identitat catalana’, ha destacat el president de l’IEC, Joandomènec Ros, en l’obertura de l’acte. Ros ha recordat que ‘el català és una llengua de ciència i de cultura’.

Per la seva banda, Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, ha parlat del paper d’aquesta institució en la fundació de l’IEC, sota la presidència de Prat de la Riba. Conesa ha explicat que, cent anys després, la diputació continua ‘estant al costat de l’Institut, al costat del territori, però segueix estant, sobretot, al costat d’una construcció de país, que vol ser un país del segle XXI, però sense perdre aquella mirada necessària i imprescindible dels valors que ens aporten les ciències i humanitats’.

L’acte ha estat presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, juntament amb Francesca Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del govern de les Illes, i Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona.

Un cop lliurats els premis, ha intervingut Laura Tremosa, guanyadora del primer Premi Creu Casas de l’Institut d’Estudis Catalans. Dones per canviar el món, «per la seva trajectòria i exemple com a model i mentora en el sector de les carreres tècniques, un àmbit hostil per a les dones en els anys seixanta i setanta». Tremosa ha destacat el paper que han tingut «dones tossudes com jo, que als anys setanta vam començar a reivindicar que el privat és públic, i que teníem molt a dir en la política i la societat». Tremosa ha alertat, però, que «cal vigilar perquè de vegades la història va cap enrere».

La consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes, Francesca Tur, ha agraït el compromís de l’IEC amb la llengua i cultura catalanes, sobretot en ‘un context polític difícil i convuls com l’actual’. Tur ha tingut un record per als ‘compatriotes catalans que avui no poden ser aquí amb nosaltres’. Amb aquest missatge també ha tancat l’acte el president de l’IEC, que ha desitjat el ràpid retorn dels amics i polítics empresonats i exiliats.

El discjòquei suec Avicii s’ha mort avui a 28 anys. El seu representant ha declarat: ‘Amb molta tristesa anunciem la pèrdua de Tim Bergling, més conegut com Avicii’. Segons que ha explicat, Avicci ha mort a Muscat (Oman), però ara per ara es desconeix la causa de la defunció.

Avicii és un dels discjòqueis més reconeguts i populars dels últims anys, i ha participat en grans macrofestivals de música electrònica, com ara al Barcelona Beach Festival. Alguns dels seus temes més punxats han estat Wake me up, The days, The nights, Levels o Waiting for love. El 2016 va anunciar la seva retirada pel seu estat de salut.

Llibres i roses; llibres d’aroma de flor i d’il·lustracions silvestres i roses fetes de pàgines de llibre. La festa de les lletres ja és ací. I per celebrar-la us oferim una edició especial de VilaWeb Paper perquè pugueu gaudir de les millors informacions sobre Sant Jordi.

Hi podreu trobar els 300 llibres imprescindibles per aquest Sant Jordi (i on signaran alguns dels seus autors), les activitats que no us podeu perdre entorn a la festa, les recomanacions pels més petits, els deu noms que més sonaran i els vint llibres que ens ha portat la tardor republicana.

Ací us podeu descarregar aquesta edició especial:

El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona ha demanat al que va ser coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, si aquesta plataforma va rebre subvencions públiques. Elena, que ha declarat com a testimoni en la causa de l’1-O aquest divendres, ha respost que només rebien aportacions individuals, segons han explicat fonts properes. El jutge també s’ha interessat per qui va ser el responsable de comprar el domini de la web ‘pactepelreferendum.cat’ i els testimonis que han declarat, com Elena o el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, han respost que ho desconeixien. Elena, que ha preferit no donar detalls als periodistes del contingut de les preguntes ni de la seva declaració a la sortida, sí que ha incidit que el conflicte català requereix “diàleg”.

Elena ha explicat al magistrat que investiga l’1-O que no tenien dificultats per fer funcionar el Pacte Nacional pel Referèndum a través d’aportacions individuals o de les mateixes entitats, segons han assenyalat fonts properes. També li han demanat quantes vegades es van reunir al Parlament.

Una altra de les preguntes destacades ha estat qui va ser el responsable d’adquirir els dominis de les webs ‘pactepelreferendum.cat’, ‘referendum.cat’ i ‘catalanreferendum.eu’ i Elena ha respost que no ho sabia. Graells tampoc coneixia qui va firmar la compra dels dominis, si bé ell va signar-ne l’autorització d’ús.

D’altra banda, han preguntat a Elena per què el Pacte Nacional pel Referèndum va funcionar durant pocs mesos, ja que va començar a caminar el desembre del 2016 i va presentar l’informe final el juny del 2017.

També havia estat citada com a testimoni una funcionària del Departament de Presidència que en coordina les webs i que ha assenyalat que el seu paper es va limitar a supervisar-ne la seguretat per als usuaris. També han declarat un tècnic del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i un altre del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).

Després de declarar, Elena ha atès els mitjans a la sortida de la Ciutat de la Justícia, i en una “reflexió general” ha subratllat que seria “bo” que el conflicte entre Catalunya i Espanya es resolgui a partir del “diàleg”. Segons l’exdiputat parlamentari, és la política qui ha de resoldre la situació, i no els tribunals.

TEMA DEL DIA

Aixecar el 155. Mariano Rajoy té pressa perquè a Catalunya hi hagi un govern de la Generalitat amb un president lliure de càrregues penals que li permeti d’aixecar el 155. La crisi catalana s’allarga massa, el perjudica l’elaboració del pressupost, tot i que el PNB ha donat el vist-i-plau a la tramitació –que no aprovació– i la judicialització del procés ha obert una escletxa entre el govern i el Suprem amb una guerra descarnada entre Montoro i Llarena que perjudica la imatge de l’estat de dret. El relat judicial sobre el qual se sustentava l’empresonament dels dirigents independentistes, la rebel·lió i la malversació comença a fer aigües i Rajoy no vol que Ciutadans s’aprofiti de la batalla per xuclar-li la poca sang que li queda.

El president espanyol necessita ‘estabilitat’ per vendre als socis europeus que té controlada la situació i que ja poden començar a lliurar consellers exiliats perquè seran jutjats amb totes les garanties. La pressa de Rajoy no és només pel sí del PNB al pressupost, que també, sinó sobretot per la necessitat de recuperar la iniciativa política per a encarar les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve amb garanties. La crisi Cifuentes, la crisi Llarena, la crisi Puigdemont són massa crisis per a gestionar al mateix temps, i necessita començar a tancar carpetes. A més, la sentència pel cas Gürtel podria ser a mitjan maig i segur que no serà favorable als seus interessos.

Per a tancar la carpeta catalana, necessita que Puigdemont es rendeixi i accepti, com li demanen els seus socis, un govern ‘normal’ a la Generalitat. Però això només pot aconseguir-ho pressionant-lo més, que és el que ha fet avui. En una maniobra indigna, ha aprofitat el 155 per afegir la Generalitat en la demanda contra Artur Mas pel 9-N al Tribunal de Comptes, en la qual també hi ha l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i els ex-consellers Francesc Homs i Irene Rigau. La Generalitat es va oposar al seu dia a les demandes presentades per entitats tan honorables com Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Aquestes demandes, a què es va adherir la fiscalia espanyola, van ser l’origen del litigi. Per a pagar la finança, els investigats van ingressar en efectiu 2,8 milions d’euros, i per a arribar a la quantitat total de 5,2 milions d’euros, el tribunal els ha permès d’aportar immobles de la seva propietat com a aval. I són a l’espera de judici. Però aprofitant el 155, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha ordenat als lletrats de la Generalitat que hi incloguessin la institució. I per si no n’hi havia prou, el consell de ministres ha continuat la purga d’alts càrrecs de la Generalitat, amb la destitució del director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines, i la directora general d’exteriors, Marina Falcó, exclusivament per motius polítics.

Tots aquests moviments van destinats a fer créixer la pressió sobre Puigdemont perquè renunciï a la investidura i deixi pas a una presidència sense motxilla judicial que permeti d’aixecar el 155. Mas és un dels dirigents més partidaris de fer govern tan aviat com sigui possible i així ho va fer saber al president Puigdemont quan es van reunir la setmana passada a Berlín. Si ja s’hagués fet una investidura ‘efectiva’, possiblement tot això no hauria passat. Però de moment, Junts per Catalunya no sembla que s’hagi deixat impressionar gaire i manté el calendari previst –que s’acaba el 22 de maig– per a nomenar un nou president o bé per anar a unes eleccions, les quals Puigdemont ja va dir que no volia.

MÉS QÜESTIONS

Els jutges del cas Gürtel discrepen sobre la sentència. El president del tribunal del cas Gürtel, Ángel Hurtado, ha anunciat que no redactarà tot sol la sentència del judici a la primera època de la trama (1999-2005) a causa de ‘les discrepàncies’ existents amb els seus companys de tribunal, Julio de Diego i José Ricardo de Prada. No és la primera vegada que el president del tribunal discrepa dels seus companys en qüestions importants del cas. Una va ser la declaració com a testimoni del president espanyol, Mariano Rajoy, a la qual sempre es va oposar i que, tanmateix, va tirar endavant amb el vist-i-plau de De Diego i De Prada. ‘Donades les discrepàncies hagudes sobre alguns punts sotmesos a debat en el curs de la deliberació […] encarrego la redacció als meus companys perquè redactin la resolució en la part que cadascun discrepi’, diu el magistrat de l’Audiència Nacional espanyola en un escrit que ha fet públic avui. La seva decisió no comporta que deixi la ponència de la sentència, segons que han informat fonts de l’Audiència espanyola, sinó que Hurtado els sol·licita que redactin les parts en què hi ha disconformitats entre ells per, després, sotmetre-les a debat. D’aquesta manera, la sentència sobre la trama Gürtel es dilatarà una mica més en el temps, quan fa cinc mesos que va acabar el judici, el passat 17 de novembre.

La manifestació del 25 d’Abril homenatjarà Guillem Agulló. Una manifestació i un acte d’homenatge i reconeixement al jove Guillem Agulló, en el vint-i-cinquè aniversari del seu assassinat i, juntament amb ell, a totes les víctimes de la intolerància; la visibilització d’un projecte de país inclusiu i obert: així és com Acció Cultural del País Valencià ha proposat enguany la commemoració del 25 d’Abril. La marxa, que tindrà per lema ‘País Valencià, país obert’, es farà demà, 21 d’abril, a València. Començarà, com ja és tradició, a la plaça de Sant Agustí a les 18.00. No acabarà, però, sota l’estàtua de Jaume I, ni vora el llit del riu, a la plaça d’Amèrica, sinó a l’altra banda, entre els arbres, als jardins de Vivers. Perquè allà, a partir de demà, hi haurà un passeig que durà el nom de Guillem Agulló. Quan hi arribi la manifestació, s’inaugurarà. I començarà l’acte d’homenatge.

Les institucions de Catalunya Nord donen suport als presos polítics. La principal institució oficial de Catalunya Nord, el Consell del Departament dels Pirineus Orientals, presidida per la socialista Hermeline Malherbe, ha instal·lat a la seva façana una gran pancarta, amb llaços grocs que l’envolten, en suport als presos polítics catalans a l’estat espanyol. En la pancarta es pot llegir, en francès i català: ‘Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’. En un comunicat, el Consell explica que ‘en el marc de la mobilització dels càrrecs electes de la majoria departamental pel retorn al diàleg a Catalunya, s’ha instal·lat a la seu del govern departamental una pancarta demanant el respecte dels drets fonamentals i dos llaços grocs (símbols de la indignació suscitada per l’empresonament de responsables associatius i polítics)’. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet de Perpinyà, és al costat de la Prefectura, la representació de l’estat francès a Catalunya Nord. La presidenta Malherbe també ha fet una crida a tots els càrrecs electes nord-catalans perquè participin demà a l’enllaçada de Perpinyà organitzada pels comitès de Solidaritat Catalana, a partir de dos quarts de deu a la plaça d’Aragó.

 

Rajoy serà rebut a Mallorca amb protestes pels presos. El president del govern espanyol serà rebut demà amb protestes davant l’hotel on el PP té previst de fer una convenció sobre el turisme. Diversos col·lectius han anunciat una concentració per a demanar la llibertat dels presos polítics catalans. Entre aquests, hi ha el col·lectiu Músics per la Llibertat, que rebrà Rajoy amb ‘El cant dels ocells’, a la cantonada dels carrers Joan Miró i Lluís Fàbregues. L’acte reivindicarà la llibertat dels presos polítics catalans i posarà en relleu ‘les discrepàncies entre el jutge Llarena i el Ministeri d’Hisenda espanyol sobre el finançament amb diners públics del referèndum de l’1 d’octubre’. El col·lectiu es troba cada dijous, i ja en van vint-i-quatre, a la plaça de Cort per cantar per la llibertat dels presos polítics.

PEL FORAT DEL PANY

Manuel Valls estudia de presentar-se com a candidat a la batllia de Barcelona per Ciutadans, segons que ha anunciat l’ex-primer ministre francès. La proposta sembla que li ha fet el mateix Albert Rivera, però encara no està tancada. La sola possibilitat que sigui alcaldable ha posat nerviós l’entorn socialista barceloní, tenint en compte que Valls va ser militant del Partit Socialista francès, i que podria causar una fuga de vots. Les seves últimes visites a Barcelona han estat per a assistir a manifestacions unionistes convocades per Societat Civil Catalana.

LA XIFRA

350 professors nous per al curs 2018-2019. Amb aquestes noves incorporacions, s’hauran incorporat als centres educatius de les Illes més de 1.200 docents aquests últims tres anys, segons que ha explicat la conselleria d’Educació.

TAL DIA COM AVUI

El 20 d’abril de 1889 neix Adolf Hitler, ideòleg i fundador del nazisme, canceller del Tercer Reich. Va ser el pitjor dictador europeu del segle XX, responsable del genocidi de jueus, gitanos i homosexuals.

 

Una cinquantena de persones s’han concentrat aquest divendres a la tarda davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer Teide de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) per donar el seu suport a dos veïns del municipi citats a declarar en relació a la seva participació a la manifestació del passat 25 de març a Barcelona contra la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya.

Segons que ha explicat la seva advocada a la sortida, els veïns, un home i una dona que són parella, van ser identificats per la Guàrdia Urbana de forma totalment aleatòria una vegada va finalitzar la manifestació i sense cap mena de justificació. Durant l’interrogatori se’ls ha informat que a tots dos se’ls acusa de suposats desordres durant la manifestació i a un d’ells d’atemptat contra l’autoritat.

L’advocada dels acusats, que s’han negat a declarar, confia que el cas s’arxivi perquè els mossos no han presentat cap prova documental contra ells i cap representant de la Guàrdia Urbana ha assistit a l’interrogatori per exposar la seva versió. ‘El cas no s’aguanta per enlloc’, ha reblat.

La parella, que ha arribat a la comissaria dels mossos als volts d’un quart de sis de la tarda, ha estat rebuda per veïns i amics agrupats en diferents CDR del municipi i pels regidors del PDECat, ERC i la CUP al consistori. A la seva sortida s’ha llegit un manifest i la concentració ha finalitzat sense cap tipus d’incident.

El titular del jutjat número 13 de Barcelona ha citat a declarar com a investigats el pròxim 2 de maig el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, i el director de comunicació del govern, Jaume Clotet, en relació al finançament del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR).

A finals del juliol de l’any passat, Clotet ja va declarar davant la Guàrdia Civil per la seva relació amb la web del PNR. Inicialment, hi va entrar com a testimoni i en va sortir com a investigat policial, una circumstància amb la què també es va trobar Nin.

A banda de Nin i Clotet, el jutge també ha citat com a testimonis el mateix dia l’ex-cap de comunicació del Departament d’Afers Exteriors, Anna Molas; l’ex-director general de Difusió, Ignasi Genovès, i David Crivillé. El dia 9 de maig també ha citat a declarar, igualment en qualitat de testimonis, la vice-presidenta de la CCMA, Núria Llorach, el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, Olga Solans, Joan Puig, Ferran Burriel i Fernando Boloix.

Les citacions arriben després que aquesta setmana el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, negués que la Generalitat hagués destinat diners públics a l’1-O, una tesi que contradiu els informes de la Guàrdia Civil. Les declaracions de Montoro han portat al jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena a demanar al ministre que aporti la informació de què disposa per afirmar que no es van malversar fons públics.

El president del tribunal del cas Gürtel, Ángel Hurtado, ha anunciat que no redactarà la sentència del judici a la primera època de la trama (1999-2005) en solitari a causa de ‘les discrepàncies’ existents amb els seus companys de tribunal, Julio de Diego i José Ricardo de Prada.

‘Donades les discrepàncies hagudes sobre alguns punts sotmesos a debat en el curs de la deliberació (…) encarrego la redacció als meus companys perquè redactin la resolució en la part que cadascun discrepi’, apunta el magistrat de l’Audiència espanyolal en un escrit que ha donat a conèixer avui.

No és la primera vegada que el president del tribunal discrepa amb els seus companys en assumptes importants del cas. Un d’ells va ser la declaració com a testimoni del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la qual sempre es va oposar i que, tanmateix, va tirar avant amb el vist-i-plau de De Diego i De Prada.

La seva decisió no comporta que deixi la ponència de la sentència, segons han informat fonts de l’Audiència espanola, sinó que Hurtado els sol·licita que redacten les parts en les quals existeixen disconformitats entre ells per a després sotmetre-les a debat. D’aquesta manera, la sentència a la trama Gürtel es dilatarà una mica més en el temps, després de cinc mesos des que va finalitzar el judici, el passat 17 de novembre.

Acadèmics d’arreu del món, entre els quals el professor i activista Noam Chomsky, han publicat avui una carta al diari escocès The National per a demanar l’alliberament dels presos polítics. A més, exigeixen a la UE que actuï de manera ‘immediata per aturar la repressió, ja que representa una taca permanent i inesborrable sobre la democràcia europea’. Tot seguit us oferim la carta íntegra:

«Carta a l’editor,

Som acadèmics de dinou països diferents que treballem en camps com el dret, els drets humans, política, sociologia, història i matèries relacionades.

En les darreres dues setmanes, hem vist com han escalat les incriminacions i detencions d’Espanya contra els seus oponents polítics.

No hi ha dubte que vivim els dies més foscos de la democràcia espanyola d’ençà del 1978.

A més a més, dels quatre presoners polítics i la detenció d’alt perfil de Carles Puigdemont, cinc polítics més escollits democràticament també han estat empresonats: Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Set més són a l’exili amb l’amenaça de la presó. A part de Clara Ponsatí, un cas que és familiar als seus lectors, també hi ha Marta Rovira, Anna Gabriel, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Els exiliats són perseguits amb una ordre de detenció europea que ha estat enviada [per l’estat espanyol] amb el beneplàcit de la Unió Europea. Escrivim per a demanar el seu alliberament immediat i per exigir que la UE actuï de manera immediata per aturar la repressió, que suposa una taca permanent i inesborrable sobre la democràcia europea»

 

El signants de la carta són els següents:

Professor David Whyte, University of Liverpool, GB
Dr. Mònica Clua-Losada, University of Texas Rio Grande Valley, EUA
Professor Noam Chomsky, MIT, EUA
Professor Saskia Sassen, Columbia University EUA
Professor James K Galbraith, University of Texas – Austin, EUA
Professor Fiona MacKay, University of Edinburg, Escòcia
Professor Leo Panitch, York University, Toronto, Canadà
Professor Neil Davidson, University of Glasgow, GB
Professor Greg Albo, York University, Toronto, Canadà
Professor Patrick Bond, University of the Witwatersrand, Sud-àfrica
Professor Akwugo Emejulu, University of Warwick, GB
Professor Imogen Tyler, University of Lancaster, GB
Professor Keith Ewing, King’s College London, GB
Professor Nira Yuval-Davis, University of East London, GB
Professor Gilbert Achar, School of Oriental and African Studies, GB
Professor Armin Bernhard, Universitat de Duisburg-Essen, Alemanya
Professor Huw Beynon, Cardiff University, Gal·les
Professor Tithi Bhattacharya, Purdue University, EUA
Professor Andreas Bieler, University of Nottingham, GB
Professor Bill Bowring, Birkbeck, University of London, GB
Professor Rudolph Brauer, University of Bremen, Alemanya
Professor Mario Diani, University of Trento, Itàlia
Professor Simon Duncan, University of Bradford, GB
Professor Pablo Ghigliani, CONICET, Argentina
Professor Penny Green, Queen Mary University, London, GB
Professor David Howell, University of York, GB
Professor Ronnie Lippens, Keele University, GB
Professor Bart Maddens, Catholic University of Leuven, Bèlgica
Professor Miguel Martínez Lucio, The University of Manchester, GB
Professor David McNally, York University, Toronto, Canadà
Professor David Miller, University of Bath, GB
Professor Adam Morton, University of Sidney, Austràlia
Professor James L Newell, University of Salford, GB
Professor John Parkinson, University of Cranberra, Austràlia
Professor Scott Poynting, University of New South Wales, Austràlia
Professor Helen Richardson, Sheffield Hallam University, GB
Professor JP Roos, University of Helsinki, Finlàndia
Professor Sebastian Scheerer, University of Hamburg, Alemanya
Professor Phil Scraton, Queen’s University Belfast, Nord d’Irlanda
Professor Joe Sim, Liverpool John Moores University, GB
Professor Richard Sorg, Hamburg, Alemanya
Professor Paul Stewart, University of Strathclyde, Escòcia
Professor Steve Tombs, The Open University, GB
Professor Tony Ward, Northumbria University, GB
Professor Andrew Watterson, University of Stirling, Escòcia
Professor Peter Willetts, City University of London, GB
Dr Milica Antić Gaber, University of Ljubjana, Eslovènia
Dr Alejandra Araiza Diaz, Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo, Mèxic
Pura Ariza, Manchester Metropolitan University, GB
Dr Dario Azzellini, Cornell University, EUA
Dr David Bailey, University of Birmingham, EUA
Dr Oscar Berglund, University of Bristol, EUA
Marc Bosch i Matas, University of Amsterdam, Països Baixos
Dr Jonathan Burnett, Swansea University, Gal·les
Grant Buttars, University of Edinburgh, Escòcia
Dr Queralt, Capsada-Munsech, University of Glasgow, Escòcia
Dr Sevasti, Chatzopoulou, Roskilde University, Dinamarca
Dr Yulia Chistyakova, Liverpool John Moores University, GB
Dr Vickie Cooper, Open University, GB
Dr Adriano Cozzolino, University of Napoli L’Orientale, Itàlia
Dr Gareth Dale, Brunel University, GB
Dr Jill Daniels, University of East London, GB
Dr Judith Delheim, Zukunftskonvent, Alemanya
Dr Julia Downes, Open University, GB
Dr Phil Edwards, Manchester Metropolitan University, GB
Dr Wolfram Elsner, University of Bremen, Alemanya
Dr Karen Evans, University of Liverpool, GB
Dr Cristina Flesher Fominaya, Loughborough University, GB
Dr Robert González Garcia, Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo, Mèxic
Dr Sofia Gradin, King’s College London, GB
Dr Alexia Grosjean, University of St Andrews, GB
Dr Bue Rübner Hansen, Aarhus University, Dinamarca
Mike Harrison, University of South Wales, Gal·les
Dr Emily Luise Hart, University of Liverpool, GB
Sabine Hattinger-Allende, University Duisburg-Essen, Alemanya
Dr Fiona Henderson Glasgow Caledonian University, Escòcia
Dr Marion Hersh, University of Glasgow, Escòcia
Dr Michael Holmes, Liverpool Hope University, GB
Dr Laura Horn, Roskilde University, Dinamarca
Dr Feyzi Ismail, School of Oriental and African Studies, GB
Dr Sabine Israel, Leibniz-Institut für Sozialwissenschaften, Alemanya
Dr William Jackson, Liverpool John Moores University, GB
Dr Johannes Jäger, University of Applied Sciences BFI Vienna, Àustria
Dr Paul Jones, University of Liverpool, GB
Dr Mark Kaswan, University of Texas Rio Grande Valley, GB
Dr Stephanie Khoury University of Liverpool, GB
Dr Nicholas Kiersey, Ohio University, EUA
Dr Tor Krever, University of Warwick, GB
Dr Theocharis (Harris) Kromydas, University of Glasgow, Escòcia
Dr Michael Mair, University of Liverpool, GB
Dr Paul McFadden, University of York, GB
Jo McNeill, University of Liverpool, and UCU UofL President, GB
Madelaine Moore, University of Kassel, Alemanya
Dr Carlo Morelli, University of Dundee, Escòcia
Dr Jeffrey Murer, University of St Andrews, GB
Dr Féilim O hAdhmaill, University College Cork, Irlanda
Christina Paine, UCU London Metropolitan University, GB
Dr Kirsteen Paton, University of Liverpool, GB
Dr Louise Purbrick, University of Brighton, GB
Dr Xavier Rubio-Campillo, University of Edinburgh, Escòcia
Dr Pollyanna Ruiz, University of Sussex, GB
Dr Thomas Sablowski, Rosa-Luxemburg-Stiftung, Alemanya
Jordi-Sanchez Carrion, University of Liverpool, GB
Dr Jeffrey Stevenson Murer, University of St Andrews, Escòcia
Dr Maka Suarez, Universidad de Cuenca & FLACSO-Ecuador, Equador
Dr Simon Toubeau, University of Nottingham, GB
Katie Tucker, Liverpool John Moores University, GB
Kristine Vanden Berghe, Université de Liège, Bèlgica
Jill Vickers, Carleton University, Ottawa, Canadà
Dr David Webber, Southampton Solent University, GB
Dr Niall Whelehan, University of Strathclyde, GB
Dr Angela Wigger, Radboud University, Països Baixos
Dr Owen Worth, University of Limerick, Irlanda
Doug Yearwood, Queen’s University, Canadà
Dr Yuliya Yurchenko, University of Greenwich, GB

 

El programa En Jake de la televisió pública basca EITB ha difós unes imatges que demostren que Adur Ramírez, en presó preventiva des del 14 de novembre de 2016, ni tan sols anava vestit com va testificar un dels Guàrdia Civils. Les imatges corroboren la versió de la defensa, que sempre havia dit que ni tan sols va ser al bar d’aquella nit, sinó que va ser a un partit de pilota basca i després a una festa de comiat d’un amic que marxava a viure fora.

La camarera del bar de Alsasua desmiente la versión del teniente de la guardia civil y asegura que no vio a Adur.

La TV pública vasca tiene imágenes de Adur, RECHAZADAS COMO PRUEBA, que ratifican su versión y desmienten a este teniente.

Lleva 522 días encarcelado. ¡¡GRAVÍSIMO!! pic.twitter.com/xeIuDUDbcp

— Juan Miguel Garrido (@Juanmi_News) 20 d’abril de 2018

Un dels tinents de la Guàrdia Civil involucrats va declarar el contrari: ‘Allà és on vaig veure l’Adur, el de la barba i la samarreta vermella, que el tenia perfectament situat. I l’altre, el que vaig identificar a la roda de reconeixement, que era més alt i amb el cabell més llarg, clavant-me cops de puny a mi i els que tenia al meu voltant.’

El color vermell de la samarreta és el que desmunta el relat. Després de repassar les imatges de la retransmissió del partit de pilota basca que va oferir la televisió basca, el programa En Jake ha trobat l’Adur Ramírez a la graderia vestit amb un jersei gris i una samarreta blanca a sota, tal com ell va dir.

La defensa d’Adur Ramírez va demanar que es tingués en compte les imatges de la retransmissió com a prova, però la jutgessa Carmen Lamela no ho va acceptar. En un comunicat, Amnistia Internacional es va mostrar preocupada per les garanties del judici, perquè les autoritats judicials, recorden, han rebutjat ‘importants proves i testimonis presentats per les defenses’.

El Tribunal Superior del Quebec ha reconegut finalment que un referèndum d’independència es guanya amb el 50% més un dels vots. Segons que explica Le Devoir, dijous va emetre’s la sentència sobre la Llei 99, que determinava que en un referèndum al Quebec era necessària aquesta majoria per a validar la secessió, i el tribunal l’ha considerat ajustada a la constitució del Canadà.

El Partit per la Igualtat va recórrer la norma l’any 2000, aprovada per l’Assemblea Nacional del Quebec. És a dir, s’ha tardat disset anys a emetre una sentència que dóna la raó als sobiranistes quebequesos, malgrat que el govern del Canadà també va recórrer contra aquesta llei. La decisió ha estat considerada una victòria del dret d’autodeterminació pels independentistes i el govern quebequès ha expressat la seva satisfacció.

‘L’opció guanyadora és la que obté la majoria de vots vàlids emesos, és a dir, el 50% dels vots, més un vot’, recull la sentència, de més de cent pàgines. El tribunal ha afegit que el resultat del referèndum no és vinculant perquè el poder de decisió real resta en la prerrogativa dels parlamentaris.

Així mateix, el tribunal descarta que la Llei 99 fos aprovada per a promoure una independència unilateral del Quebec. Titlla aquesta acusació de ‘trama’ i afirma que s’ha centrat a avaluar la proposta real del text. No obstant això, encara poden presentar-se recursos d’apel·lació contra la sentència.

L’ex-primer ministre de França Manuel Valls ha revelat que estudia una oferta per ser el candidat de Ciutadans a la batllia de Barcelona. Així ho ha explicat al programa ‘Los desayunos’ de TVE, on ha dit que si s’ha involucrat en el debat sobre la independència de Catalunya és perquè creu que és una qüestió molt important per a Europa i que li agradaria poder continuar fent-ho ‘d’una manera o una altra’.

‘He entrat en aquest debat perquè sóc nascut a Barcelona, fill de català, i perquè també vull donar a Catalunya i a Espanya els meus orígens’, ha explicat Valls.

Després de ser primer ministre, Valls es va presentar a les eleccions primàries del Partit Socialista francès per a les presidencials de 2017 però no va resultar elegit candidat. Posteriorment es va oferir a Emmanuel Macron per ser candidat a les legislatives pel seu partit La república en marxa (LREM), però Macron no hi va accedir. Així, Valls es va presentar com a candidat socialista, però LREM no va presentar cap candidat a la seva circumscripció. Valls va ser escollir diputat per només 139 vots més que la seva rival i, mesos més tard, va deixar el Partit socialista per a passar al grup de LREM.

Tensions a Ciutadans per a escollir el candidat a Barcelona
L’actual portaveu de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, ha anunciat públicament la seva intenció de ser candidata, però darrerament li han sortit competidors per a encapçalar la llista del partit a les eleccions de 2019. A banda de Valls, també es contempla la possibilitat que sigui Jordi Cañas, ex-diputat del partit, qui competeixi contra Ada Colau i els candidats —o candidat, si Graupera aconsegueix fer una llista única— independentistes. Cañas va abandonar la primera línia política quan va ser encausat per frau fiscal, però en ser absolt ha recuperat visibilitat mediàtica.

“Internet democratitza la llibertat d’expressió lliurant la capacitat als usuaris d’actuar com a portaveus públics de les seves pròpies visions”. Andrew Puddephatt, consultor expert de la UNESCO, descrivia així a l’estudi Internet i la llibertat d’expressió l’impacte que la revolució tecnològica pot arribar a tenir sobre la societat en termes de valors democràtics. Ara bé, Puddephatt alerta en el mateix estudi de la convivència entre una utòpica expansió de la llibertat d’expressió i la inevitable aparició de noves amenaces. El també president executiu de Global Partners digital, afirma que “en el món digital és possible controlar i manipular els continguts” i adverteix que s’ha de ser conscient del perill potencial que “molts estats busquin crear una cultura d’autocensura”.

La revolució tecnològica ha constituït, doncs, un canvi dràstic que ha donat lloc a una nova era de progrés i innovació. Malgrat això, les polítiques dels diferents estats no sempre segueixen el rumb del desenvolupament. César Strawberry, cantant del grup de punk Def Con Dos i condemnat pel Tribunal Suprem a causa de sis tuits denunciant les polítiques del Partit Popular i la monarquia espanyola, considera que “molts estats no s’han sabut adaptar a aquests avenços”. A més a més, Strawberry afegeix que, en el cas d’Espanya, aquesta inadaptació rau en la subsistència d’una cultura passada en què “la popularització de l’opinió era una cosa molt puntual: amb els monopolis, oligopolis i les grans empreses editorials, la població en l’àmbit polític era més fàcil de manejar”.

Segons Freedom House, una ONG encarregada d’investigar la democràcia i promocionar la llibertat política i els drets humans a escala mundial, “un 75% dels països són lliures o parcialment lliures”. I la llibertat d’expressió que -encara que només sigui de iure– constitueix un pilar essencial per complir amb aquesta condició. Espanya no n’és una excepció. Tanmateix, ONG’s, activistes, artistes i, en definitiva, bona part de l’opinió pública critica que en els darrers anys la llibertat d’expressió s’hagi posat fortament en entredit. Sobretot, arran de les diferents persecucions de la Guàrdia Civil a diferents internautes per determinades publicacions, conegudes com les Operacions Aranya, i de la reforma de Llei de Seguretat Ciutadana (LOSCE), popularment batejada com a Llei Mordassa.

 

Una de les víctimes d’aquesta legislació amb més incidència en el debat públic va ser la Cassandra Vera, una estudiant d’Història condemnada per publicar 12 tuits entre 2013 i 2016 sobre Carrero Blanco, exalmirall durant el règim franquista. L’estudiant titlla la Llei Mordassa d’“atropellament del Partit Popular a les llibertats civils més bàsiques” amb la finalitat de “criminalitzar i acabar amb la protesta social”. A més a més, creu que la plena llibertat d’expressió a Espanya únicament es reclou als “pensaments consonants amb els del govern actual”.

Al seu torn, Amnistia Internacional, amb l’objectiu bàsic de defensar els drets fonamentals dels ciutadans, s’ha mostrat contundent a l’hora de descriure i valorar aquesta darrera mesura. Sense anar més lluny, Dani Vilaró, periodista especialitzat en drets humans i portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya explica que, en motiu de la LOSCE, l’any 2016 es van imposar gairebé 19.500 sancions per “faltes de respecte a membres de les Forces i Cossos de Seguretat en el transcurs de l’exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat”. Vilaró, a més a més, considera que “aquest precepte atorga una gran discrecionalitat a l’agent de l’ordre” i denuncia que “l’augment dels poders de la policia sense rendició de comptes està sent perjudicial en matèria de drets fonamentals i impacta de ple en el món activista”.

Tres de quatre usuaris de Facebook s’apliquen autocensura

Durant un marge de 17 dies, l’any 2013, Facebook Research va realitzar un estudi sobre l’autocensura a la xarxa. A partir d’una mostra de 3,9 milions d’usuaris, l’equip d’investigació va descobrir que fins a un 71% dels enquestats s’aplicava autocensura el moment abans de fer una publicació. Això no obstant, en una enquesta realitzada per Cetrencada i dirigida a un públic millenial, es reflecteix que gairebé la meitat dels enquestats utilitzen més Twitter i Instagram que Facebook. Ara bé, tot i canviar el subjecte, la inferència és la mateixa: quasi un 70% dels enquestats s’ha aplicat autocensura alguna vegada.

En el cas d’Espanya, l’autocensura s’ha vist agreujada els darrers anys. Vilaró alerta que hem de ser conscients que “la Llei Mordassa ha aconseguit ‘emmordassar’” més gent de la que s’ha multat. I afirma que han estat “les imprecisions legals i la discrecionalitat policial allò que ha acabat conduint a un ambient de por ple d’autocensura informativa i desmobilització ciutadana.” La Cassandra Vera, tanmateix, per trobar l’origen d’aquesta problemàtica es remunta a l’any 2014. Després de la primera Operació Aranya “la gent pensa dues vegades abans de publicar”, no per evitar cometre un delicte, diu, sinó perquè “ja se sap” que a Espanya s’està vivint un “retrocés de les llibertats més bàsiques”.

Al seu torn, la veu cantant de Def Con Dos elogia, irònicament, l’estratègia de “l’Estat Espanyol” i reconeix que els ha funcionat molt bé: “tots hem sucumbit al temor de la represàlia”. “Què hi ha més còmode pel poder que les persones portin un policia al seu cap?”, sentencia el cantautor. A més, Strawberry creu que dos paral·lelismes són essencials per comprendre la situació per la qual passem. D’una banda, quan després de l’atemptat contra Charlie Hebdo el redactor en cap de la revista francesa va declarar que “l’autocensura és el principi del totalitarisme”. I de l’altra, recorrent a Orwell en la seva obra 1984 amb el concepte crimental: pensar segons què pot constituir un crim en si mateix.

Davant les últimes condemnes per lletres de cançons d’artistes com Valtonyc, Pablo Hásel o La Insurgencia, entre d’altres, s’ha creat un clima de defensa que, bàsicament, s’ha materialitzat a través de la campanya No Callarem.

Quin rol hi juga la Unió Europea?

Tant la jurisdicció que es desprèn de les lleis de cada país, així com el marge de discrecionalitat dels jutges i tribunals no sempre s’acaben adequant a allò que determina el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), instància última del dret a la Unió Europea. És per això que les sentències autòctones considerades injustes s’acaben recorrent davant d’aquest organisme. Aquest és el cas, sense anar més lluny, del César, que sap “del cert” que el TEDH absoldrà la seva condemna “emparant els tuits en la llibertat d’expressió”. Així i tot, el cantant lamenta el fet que molts dels condemnats romanen empresonats des que emeten el recurs fins que el TEDH diu l’última paraula. Un temps que, assegura Strawberry, en moltes ocasions arriba als deu anys.

Sovint, condemnes com les del César o la Cassandra acaben sent molt mediatitzades i calen fondo en el debat públic. Especialment, en les capes més joves de la societat. Així, el mateix Strawberry denuncia el fet que, més enllà de les conseqüències merament jurídiques o penals d’aquestes condemnes hi ha un altre factor que, a llarg termini, pot ser encara més perillós per a la salut de les nostres democràcies. “La por generada d’aquest tipus de condemnes fabrica nous ciutadans culturitzats amb el temor a la represàlia, fet que els ha convertit en víctimes d’una llei mordassa autoimposada”.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, trametrà durant les pròximes setmanes diverses resolucions a la nova alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, requerint-li la retirada del monument de glorificació feixista al mig del riu Ebre. En una entrevista amb l’ACN, Ribó ha fet un vot de confiança a Roigé, a l’alcaldia des de fa dos mesos, però ha lamentat obertament que el govern tortosí es continuï resistint a aplicar tant la Llei de Memòria Històrica com les recomanacions de Nacions Unides i mantingui encara, intacte, el que considera un ‘exemplar evident’ de la pervivència dels símbols de la dictadura franquista a Catalunya. També rebutja que el monòlit feixista pugui ser reinterpretat, tal i com va assumir el govern municipal del PDECat i ERC arran la consulta efectuada fa dos anys, projecte que tampoc s’ha arribat a concretar.

‘No puc entendre que havent-hi una Llei de Memòria Històrica, que està per sobre de totes les previsions, ordenances municipals, catàlegs, etcètera, és una llei de les Corts Generals; havent un sentit reclamat per les Nacions Unides, que Espanya no ha complert amb fer comptes amb la realitat, explicant què va passar, rescabalar i suprimir tot allò que significa la dictadura, garantint que no tornarà a succeir, com encara es pugui justificar el monument per més dissimulat que pugui estar?’, demana el síndic.

Malgrat voler defugir debats estètics o culturals, el síndic es mostra totalment escèptic davant el plantejament efectuat pel govern municipal de reinterpretar el sentit original del monòlit i despullar-lo de connotacions feixistes. ‘Continua referint-se als “combatents que van trobar la glòria a la batalla de l’Ebre” i amb una àliga que no es pot dubtar què interpreta’, apunta. ‘Si volen, que facin un museu’, ha etzibat.

El monòlit franquista de Tortosa és, segons Ribó, un dels vestigis més ‘evidents’ de la pervivència de la simbologia franquista a Catalunya. També esmenta, en aquest context, les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista de la ciutat de Lleida i les reticències d’aquest ajuntament per també retirar-les completament. ‘El monument continua al seu lloc i continua sent una transgressió flagrant’ de la llei, insisteix. ‘Nacions Unides diu que Espanya és l’única democràcia madura que no ha complert amb la memòria històrica, com sí que han fet Alemanya, Itàlia i Argentina. Em sorprèn que dins de l’estat, on Catalunya és la zona que anem més avançats, a molta distància, complim aquesta memòria històrica, encara tinguem això per solucionar’, diu. Per a Ribó, s’ha de resoldre amb ‘la solució que sigui més oportuna’, però diu que l’immobilisme va a favor de ‘perpetuar una part de la cultura autoritària que s’instal·la a la nostra societat’.

El govern espanyol ha rebaixat la xifra d’agents ferits l’1-O de 431 a 111. Així ho posa de manifest una resposta per escrit de l’executiu de Mariano Rajoy a una pregunta formulada pel senador d’HB-Bildu, Jon Iñarritu. El senador demanava que s’especifiqués el nombre de ferits, els motius i les lesions que figuraven als informes mèdics. En aquesta mateixa resposta, el govern espanyol reconeix que l’endemà del referèndum, el 2 d’octubre, el Ministeri de l’Interior espanyol xifrava en 431 el nombre d’agents ‘ferits de diversa consideració’. En canvi, a la resposta –que data de 22 de març- rebaixa la xifra fins als 111 ‘contusionats’. A més, apunta que deu d’ells van haver d’agafar la baixa. El govern informa que aquestes xifres s’han posat ja en coneixement dels tribunals i especifica la ubicació dels afectats.

El mateix dia del referèndum, l’estat espanyol comunicava que 33 agents havien estat ferits. L’endemà, el Ministeri de l’Interior elevava la xifra a 431. En canvi, quasi mig any més tard, ha comunicat als tribunals una xifra substancialment menor.

En la resposta parlamentària al senador Iñarritu, el govern espanyol reconeix que hi va haver 111 policies ‘contusionats’. A banda d’això, informa que el Servei Català de la Salut va emetre un informe sobre les persones ateses pels ‘incidents’ de l’1-O, i diu que consten 11 atencions a agents espanyols i també a un mosso d’esquadra.

En l’informe, també s’especifica la ubicació dels agents atesos mèdicament: cinquanta-dos a la demarcació de Barcelona, tretze a Tarragona, trenta-tres a Lleida i tretze a Girona. D’aquests agents només deu van causar baixa per les seves lesions.

El Palma Arena acollirà el pròxim 17 de juny un concert a favor de la llibertat d’expressió que reunirà fins a trenta-cinc grups dels Països Catalans i de la resta de l’estat. El recital serà la primera acció de l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística (ACALLAR), una entitat mallorquina que neix per donar suport a qualsevol artista perseguit o censurat per les seves obres, i l’ocasió per tornar a veure dalt d’un escenari el grup Antònia Font, que es reunirà per a l’ocasió. També hi actuaran, entre molts altres, Berri Txarrak, Albert Pla, Maria del Mar Bonet&Borja Penalba i Valtonyc, el raper condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó pels delictes d’enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la corona. Les entrades es posaran a la venda aquest diumenge a partir de les 11 del matí a la web de Mallorca-Ticket i costaran vint euros.

Altres grups que participaran en el concert al Palma Arena, amb capacitat per a 8.000 persones i escollit com a símbol de la lluita contra la corrupció a les Illes Balears, són els andalusos Toteking i Reincidentes, els madrilenys Boikot i Def Con Dos i els bascos Lehendakaris Muertos, a més de Crim, Daniel Higienico, Gatibu, Juantxo Skalari&The Rude Band, La Gran Orquestra Republicana, La Puta Opepe, Los Chikos del Maiz, Non Servium, Rapsusklei, Morodo, i Victor Rutty&Robert del Pyro&Dj Kaef. Tots ells completen un repartiment que s’anirà ampliant progressivament amb l’anunci cada dilluns de nous grups.

Els impulsors de l’acte, ACALLAR, han explicat que la seva creació com a associació respon a les diverses causes judicials obertes ‘pel sol fet de fer la seva feina lliurement’ i ha deixat clar que aniran més enllà del cas Valtonyc. Entre els objectius que s’ha proposat, hi ha la promoció al suport i la defensa del dret dels artistes a crear sense censura i intimidació; la denúncia dels atacs a la llibertat d’expressió artística i establir una col·laboració amb altres associacions o moviments socials que també lluitin per la llibertat d’expressió.

Sis candidatures municipalistes de l’àrea metropolitana de Barcelona es trobaran el 26 de maig per a crear ‘un espai de reflexió, debat i coordinació davant el repte de les municipals del 2019 en clau d’esquerres i republicana’, segons que expliquen en un comunicat. Guanyem Badalona en Comú, Decidim Ripollet, Compromís per Cerdanyola, Alternativa d’Esquerres per Badia, SOM Gramenet i Sant Adrià en Comú —confluències amb la participació de partits locals, la CUP, Podem i altres formacions d’esquerres— volen articular ‘una estratègia àmplia amb tots aquells sectors que volen plantar cara a les polítiques d’austeritat i l’autoritarisme de l’estat espanyol, avançant en justícia social i radicalitat democràtica’.

L’espai, segons diuen, es planteja establir una col·laboració intensa i de base amb candidatures municipalistes àmplies de l’entorn dels comuns, la CUP i ERC que s’estiguin configurant a la resta del país en clau republicana i d’esquerres.

Les candidatures consideren que la situació política actual i els resultats del 21-D fan necessari actuar de manera coordinada per a ‘garantir l’aplicació de les polítiques socials i transformadores que s’estan duent a terme als ajuntaments del canvi’.

Alhora, volen fer créixer i coordinar el model de candidatures d’esquerres àmplies als governs municipals, més enllà de l’àrea metropolitana i les comarques properes.

El diari El País, en un seguit d’articles signats pel director adjunt, David Alandete, va denunciar les setmanes prèvies a l’1-O que ‘exèrcits’ de bots russos, i també veneçolans, interferien al Principat fent propaganda independentista a la xarxa. El diari, a més, assenyalava el fundador de WikiLeaks, Julian Assange –que es va mostrar molt actiu a Twitter– com un dels instigadors d’aquesta campanya.

Alandete i Mira Milosevich-Juaristi, membre del think tank Real Instituto Elcano, van arribar a portar aquestes ingerències a una comissió d’investigació sobre notícies falses del parlament britànic. Tanmateix, ara, mesos després, un informe encarregat per la cambra a experts en xarxes socials ha desmuntat les teories del diari espanyol i el seu director adjunt. Ací podeu veure una de les portades d’El País sobre aquella qüestió:

En el report s’explica que El País comet ‘exageracions’ i fa un ús ‘poc curós’ de les dades. El diari –diu– fa una recerca ‘descurada i esbiaixada’ i fa servir una metodologia ‘pobra’. Per aquest motiu, els experts recomanen de no fer cas de les teories d’El País perquè són ‘excepcionalment enganyoses.’

Sobre el paper de Julian Assange en les interferències, el document indica que el diari n’exagera la influència, sobretot en mitjans del Kremlin com Russia Today o Sputnik. A més, és especialment crític amb la manera com s’analitza el compte de Twitter d’Assange, car s’extreuen conclusions amb informació del 2014 sobre un perfil inactiu: Assange va començar a piular el 17 de febrer del 2017.

Els experts també retreuen a El País la parcialitat de les investigacions. Assenyalen que no fa mai cabal de l’existència de bots i trols que aconsegueixen tant ressò o més fent propaganda espanyolista.

Finalment, en les conclusions, avisen que de vegades hi pot haver ‘la temptació de fer servir al·legacions infundades de notícies falses per donar suport a arguments polítics’. I ho reblen així: ‘La desinformació no és una tècnica exclusiva de Rússia, Veneçuela o qualsevol altre país o corporació. Cal explorar com les denúncies de notícies falses poden ser utilitzades com una tàctica manipuladora. Cal, doncs, entendre l’impacte que té això en la societat.’

Consulteu ací l’informe:

;

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

ETA ha tret aquesta matinada un comunicat en el qual reconeix el dolor causat a les víctimes dels seus atemptats. En el comunicat, enviat aquesta matinada als diaris Gara i Berria, es compromet a avançar cap a la superació del conflicte basc i a no repetir la seva actuació.

‘Volem mostrar respecte als morts, als ferits i a les víctimes que ha causat ETA, en la mesura que han resultat damnificats pel conflicte. Ho sentim de veritat’, assegura l’organització, que també reconeix que ‘aquestes paraules no solucionen el que ha passat, ni mitigaran tant de dolor.’

Aquest és el text integre del comunicat.

En l’escrit amb data de 8 d’abril, l’organització també es compromet a la ‘superació definitiva de les conseqüències del conflicte i a la no repetició’. La declaració cal entendre-la en el context de la imminent dissolució de l’organització, que podria tenir lloc en els pròxims dies.