El conseller Jordi Turull ha fet una crida que les mobilitzacions siguin pacífiques i aïllant ‘sense complexos’ els provocadors, infiltrats i violents. En una entrevista conjunta amb Josep Rull a Catalunya Ràdio, els consellers han explicat que després d’una setmana de vaga de fam, físicament es troben ‘molt millor’ del que podrien imaginar i anímicament ‘convençuts’ i ‘agraïts pel suport’. De fet, Rull ha concretat que els equips mèdics dels Lledoners els fan un control diari de salut i ha recordat que l’acció és una decisió ‘absolutament personal’ que cada pes polític ha decidit si secundar. Amb tot, han lamentat que el TC ‘impedeixi el dret d’accés a la justícia europea’ per defensar la unitat de l’estat espanyol ‘a qualsevol preu’.

Pel que fa al dejuni col·lectiu que s’impulsa a Barcelona i els que tenen previst començar pròximament a Montserrat i Cornellà, Rull ha afirmat que són ‘la força més preuada’. ‘Són fonamentals per sensibilitzar la ciutadania a Barcelona, Espanya i Europa’, ha conclòs. De nou, ha tornat a lamentar que la presó preventiva que estan sotmesos ‘té un caràcter clarament venjatiu’. D’altra banda, Turull ha lamentat que tinguin un contacte ‘indirecte’ amb Dolors Bassa i Carme Forcadell, empresonades en dos altres centres penitenciaris. ‘Nosaltres més que ningú, ens fem més el càrrec de la seva valentia i fortalesa per viure tot això soles. Està sol en un mòdul ja és molt dur, però sola a la presó ho ha de ser molt més”, ha reflexionat.

Pel que fa als resultats de les eleccions andaluses, Turull ha confessat que són ‘una pena’ i ha dit que és ‘molt penós’ que no s’hagi parlat de les ‘il·lusions, preocupacions, ambicions i reptes’ dels ciutadans del territori. ‘Atacar Catalunya dona vots’, ha apuntat. Pel que fa a la irrupció de Vox, ha negat que sigui “culpa” de l’independentisme i ha subratllat que ‘hi té més culpa’ el discurs del rei del 3 d’octubre de 2017.

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha explicat al programa ‘FAQS’ de TV3 els detalls de la càrrega dels Mossos d’Esquadra de dijous a Terrassa (Vallès Occidental), en què va acabar ferida. Va rebre un impacte de bala d’escuma a la mà mentre assistia una manifestant estirada a terra que havia rebut un impacte al cap.

Sirvent explica que la policia es va quedar ‘completament passiva’ davant les provocacions i insults dels manifestants de Vox en la concentració antifeixista. En desconvocar-se, assegura que no es va forçar cap cordó policíac, però que els agents van decidir, malgrat tot, de carregar contra els assistents. ‘Van avisar de les càrregues als que hi havia a primera fila, però tan fluixet que la resta no ho vam sentir. Allò va ser espectacular.’

Després de la càrrega es va trobar una noia que havia rebut l’impacte d’un projectil d’escuma que tenia el cap sagnant, li feia mal la cama i tenia un atac d’ansietat. Va ajudar-la a resguardar-se de les càrregues i la va acompanyar fins a un banc. Llavors els agents van disparar-li. ‘Quan ens girem, veiem uns agents que ens apunten. No hi havia ningú fent cap aldarull. És més, atenien unes persones que esperaven una ambulància que no podia arribar perquè la policia no la deixava passar. I hi havia una persona amb el cap sagnant allà mateix. Això ha passat ja moltes vegades i el model policíac continua essent el mateix’, diu.

La diputada també va afirmar que havia trucat set vegades al conseller Miquel Buch el dia de les càrregues. ‘El vam advertir molt clarament que aquestes concentracions d’incitació a l’odi de l’extrema dreta i amb contingut clarament racista i homòfob serien un perill.’

“Quan es desconvoca la concentració, ningú força el cordó policial i són els Mossos els que carreguen contra tothom. Van avisar molt fluix que anaven a carregar” @MariaSirvnt (diputada de la CUP) a #FAQSconxitaTV3 https://t.co/FVORG3a31M pic.twitter.com/3MgmXx8uBn

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) 8 de diciembre de 2018

“Estàvem en un banc amb unes persones ferides quan veiem com uns agents ens apuntaven” @MariaSirvnt (diputada de la CUP) a #FAQSconxitaTV3 https://t.co/FVORG3a31M pic.twitter.com/APsFBSfNEa

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) 8 de diciembre de 2018

“El dia de les càrregues vaig trucar fins a set vegades el conseller Buch. El dia següent em va contactar ell” @MariaSirvnt (diputada de la CUP) a #FAQSconxitaTV3 https://t.co/FVORG3a31M pic.twitter.com/Du0wxCgupp

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) 8 de diciembre de 2018

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat a les 9 del matí un dejuni de 48 hores en solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam. Poc després ha visitat el Dipòsit del Rei Martí de Barcelona, on divendres també es va començar un dejuni encadenat d’uns quants dies de durada.

És previst que avui es reuneixi amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, per parlar de l’actuació dels Mossos. A la tarda anirà al monestir de Montserrat, on també començarà un dejuni col·lectiu i s’estarà dues nits. Dimarts al matí l’acabarà i presidirà la reunió setmanal del Consell Executiu. A hores d’ara, l’agenda pública del president no preveu cap acte oficial dilluns.

D’aquesta manera, tal com ha dit, Torra mostrarà a títol personal la ‘solidaritat, respecte i admiració pel coratge dels companys a la presó en vaga de fam’.

La vaga de fam dels presos polítics: l’última hora de la protesta

La circulació de vehicles entre Figueres i la frontera amb l’estat francès s’ha normalitzat després d’estar tallada més de dotze hores per la mobilització dels ‘armilles grogues’, segons han informat aquest diumenge al matí els Mossos d’Esquadra.

Concretament, a les 22.31 hores s’ha reobert la sortida 3, la de Figueres, tallada des de les 12.08 hores de dissabte, i a les 3.40 s’ha obert el pas de les sortides 1 i 2, que són les de la Jonquera i la Jonquera nord/Duana. Durant les hores en què s’ha tallat la circulació de vehicles per l’autopista en sentit nord, s’han desviaments senyalitzats per l’N-II, cosa que ha provocat retencions puntuals durant tot el dissabte.

Avui, 9 de desembre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• Les dones, les grans oblidades també a les presons
• Pactar amb el 155 | Mail obert d’Andreu Barnils
• La batalla de l’Ebre va ser una defensa de Catalunya en clau nacional?
• Crisi turística? Quina crisi? | Anàlisi de Jordi Goula
• Cartes creuades entre Martxelo Otamendi i Vicent Partal: l’impacte de la vaga de fam dels presos polítics
• La república dels sense por naix a Brussel·les entre mostres d’unitat | Crònica de Vicent Partal

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha assegurat que no col·laborarà mai en una hipotètica ordre de trasllat de les pintures murals de Sixena fora del MNAC. Si passés, es declararia objectora de consciència artística, ha declarat a l’ACN. En l’aniversari de l’entrada de la policia al Museu de Lleida per traslladar al Monestir de Sixena quaranta-quatre obres (un altre litigi sobre l’art de la Franja encara sense sentència ferma) Borràs ha admès que va ser ‘un cop molt dur’. A més, ha tornat a dubtar de les ‘condicions de conservació’ de les obres al Monestir i si compleix amb ‘la funció pública’ de posar-les a l’abast de tothom.

‘Vull pensar que la raó s’imposarà a la irracionalitat de posar en perill les obres’, ha desitjat sobre un hipotètic retorn de les pintures murals a Sixena. Ara mateix aquesta situació és llunyana, perquè a començament d’any una jutgessa d’Osca va paralitzar-ne el trasllat per l’alt perill de deteriorament. Borràs està satisfeta d’aquesta decisió judicial, però a l’espera d’una sentència ferma, ha advertit que encara que un jutge en dicti el trasllat, conscient dels riscs, assumir una decisió que destruiria les obres seria contrària a la seva responsabilitat política. ‘La raó ens empara i esperem que la justícia també, però si arribés aquesta situació surrealista, em declararia objectora de consciència’, ha assegurat. Borràs ha asseverat que la traducció pràctica d’aquesta posició dependria de les circumstàncies, però que, evidentment, no col·laboraria en la destrucció ‘d’allò que ens correspon de preservar’.

La idoneïtat del Monestir de Sixena
Borràs també s’ha mostrat dolguda i molt crítica amb la resolució provisional d’un altre conflicte per l’art de la Franja, el que ara fa tot just un any va motivar l’entrada de la policia judicial al Museu de Lleida per traslladar 44 obres d’art al Monestir de Sixena. Allà, hi van arribar el dia 11 i hi són exposades de llavors ençà, juntament amb més peces procedents del MNAC i que la Generalitat havia lliurat obeint una sentència provisional. ‘Quan tinguem xifres de visitants i de l’estat de conservació de les obres, sabrem si tot plegat ha respost al fet de tenir-ho per tenir-ho i si compleix artísticament amb una funció pública’, ha assenyalat la consellera.

En aquesta línia, Borràs ha retret a la consellera de Cultura aragonesa, Mayte Pérez, l’alegria amb què en una entrevista a l’ACN ha mantingut que el procés judicial obert pels litigis de Sixena havia valgut la pena. ‘No puc compartir el seu parer, perquè això ha polititzat i judicialitzat una qüestió que hauria d’haver estat dirimida en l’àmbit de la conservació d’uns béns artístics’, li ha respost . Quant al propòsit expressat per Pérez de ‘començar de nou’ en aquest conflicte, Borràs li ha recordat que el govern aposta pel diàleg i la no judicialització dels conflictes.

I li ha enviat un segon missatge: ‘Quan entres en el camí judicial, i ens hi ha fet entrar, nosaltres intentarem defensar els nostres interessos, i tant de bo que això arribi a bon port pel benestar de les obres en qüestió.’ Borràs s’ha alegrat, amb tot, que el govern aragonès es retirés de la causa penal contra els consellers Vila i Puig, acusats de desobediència, i en el primer també per prevaricació per no haver lliurat a l’Aragó les 44 peces del Monestir de Sixena del Museu de Lleida.

‘Una nit d’infausta memòria’
Borràs ha rememorat l’entrada de la policia judicial al Museu de Lleida ara fa un any com una ‘nit d’infausta memòria’. ‘Va ser un cop molt dur per als treballadors del museu i el conjunt del país’, ha recordat. Ella va viure en primera persona l’operatiu desplegat a parer seu ‘amb nocturnitat i traïdoria’. Un any després, subratlla que el departament de Cultura ha donat suport a una política d’adquisicions del museu que ‘miri de compensar aquesta absència’, tal com el MNAC ‘va fer un dipòsit d’obres del mateix mestre de Sixena’. De fet, el museu ultima una remodelació que afectarà gran part del gòtic i sense deixar de continuar explicant la Franja, com ha avançat recentment a l’ACN el director del museu, Josep Giralt. ‘No podem renunciar a explicar la història, i hem de ser curosos i responsables en la manera d’explicar un passat de convivència i història compartida’, coincideix Laura Borràs. ‘Això vol dir no renunciar a allò que representa Sixena, i a allò que artísticament implica que aquestes peces (diu en referència a les que ja no hi són) fossin exposades en un museu.’

 

El Departament d’Economia ja té a punt les estimacions sobre quants diners s’ingressarien si es modifiquessin l’impost de successions i l’IRPF i les entregarà als comuns en la reunió que mantindran la setmana vinent per acostar posicions sobre el pressupost del 2019. L’opció prioritària és canviar el tribut de successions i donacions augmentant el que paguen les persones que més patrimoni hereten. Això seria ‘menys lesiu’ i d’efectes més immediats que canviar l’IRPF, ja que l’estat espanyol liquida aquest darrer tribut al cap de dos anys. Així ho ha manifestat en una entrevista a l’ACN el secretari general de la Vice-presidència i Economia i Hisenda, Albert Castellanos, qui ha subratllat que els comptes que planteja el govern volen ‘generar més oportunitats per als ciutadans’.

El govern és conscient que probablement haurà de fer canvis en fiscalitat si vol obtenir el suport dels comuns al pressupost del 2019, així que la setmana vinent els concretarà com beneficiaria les arques públiques modificar l’IRPF i successions. En aquest context, una possible reforma de l’impost sobre la renda ‘no és prioritària’. ‘La raó principal és que això que volem modificar de l’IRPF, que és el tractament de les rendes de l’estalvi, no és competència autonòmica’, ha explicat Castellanos. AIxí, els ingressos es veurien a dos anys vista, que és quan l’estat espanyol liquida el que ha recaptat per aquest tribut a Catalunya. Per això, de manera ‘preferencial’ el govern aposta per modificar l’impost de successions i donacions, augmentant el que paguen les persones que més hereden.

Castellanos ha subratllat que la modificació dels impostos no és una condició ‘sine qua non’ perquè els comuns avalin el pressupost. Ha afegit que, després d’haver-se trobar-se amb CatECP i PSC, ara el govern es reunirà amb tots els grups per presentar-los el pressupost. També amb la CUP, amb qui no donen les negociacions ‘per perdudes’.

Un 10% més de pressupost per al Departament d’Ensenyament
Castellanos ha explicat que l’objectiu del pressupost és ‘generar més oportunitats per als ciutadans’. Així, s’aposta per un ‘ensenyament públic de qualitat’. De fet el pressupost del Departament d’Ensenyament augmentarà un 10% respecte el del 2017, que és el que ara hi ha en vigor perquè es va prorrogar. Es preveu l’estabilització de 2.140 places de mestres interins: 1.200 que ja s’havien consolidat el curs 2017-2018; 690 el curs 2018-2019 i 250 el curs 2019-2020. També es contractaran 150 mestres d’educació especial en centres ordinaris per promoure l’escola inclusiva i s’obriran 100 places d’educadors. A la universitat, s’introduiran les beques-salari a partir del curs 2019-2020 i es rebaixaran les taxes. Un altre dels eixos del pressupost és la voluntat de vertebrar el territori. D’aquesta manera, es destinaran 40 milions d’euros a un pla per garantir la fibra òptica a les capitals de comarca i 4 a un pla d’inversions per als municipis més petits.

A les zones més urbanes, s’augmentarà el pressupost de l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar entitats del tercer sector i administracions locals per comprar habitatges per la via del tempteig i retracte i destinar-los a lloguer social. En relació a l’ICF, l’objectiu és que aquest 2019 es consolidi com a ‘banca pública’. El secretari general d’Economia ha defensat la necessitat de tenir un govern ‘com més fort millor’ i que ‘recuperi l’estructura pre-155’ i per tant que consolidi la reobertura de les delegacions a l’exterior. També que ‘miri de revertir, si més no parcialment, les condicions amb què treballen els treballadors públics’. Això implica ‘compromisos concrets i explícits en el retorn de les pagues pendents del 2013 i el 2014’, ha assegurat.

Una altra de les novetats del pressupost és la incorporació de noves promocions per a 750 efectius de Mossos d’Esquadra i 250 del cos de Bombers. En total, la despesa no financera augmentarà més de 1.600 milions d’euros aquest 2019 si s’aproven els pressupostos. En cas que Junts per Catalunya i ERC no obtinguessin els suports suficients per donar llum verda als comptes al parlament, no hi hauria cap servei en perill, però sí ho estaria ‘la seva qualitat’, ha manifestat Castellanos.

La Societat Quebequesa de Ciència Política ha escrit una carta oberta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, on li demana que ‘el seu govern deixi d’intimidar als acadèmics’ i retiri les acusacions contra els síndics de l’1-O, ‘que són perilloses per a la salut de la vida democràtica’.

Al text, diuen que les acusacions de desobediència i d’usurpació de funcions contra els síndics van en contra de la llibertat d’expressió i la primacia de la llei, el que, al seu torn, soscava la llibertat acadèmica.

Chomsky, Varoufakis, Resina, Boix i més de 400 acadèmics denuncien a The Guardian la repressió contra els síndics de l’1-O

Llegiu ací la carta:

«Senyor Primer Ministre Sánchez,

La Societat Quebequesa de Ciència Política és un col·lectiu de més de 300 politòlegs i politòlogues, la missió és afavorir el desenvolupament de la investigació i de l’ensenyament de la Ciència Política. En aquest sentit, els membres de la nostra associació mantenen estrets vincles amb col·legues del món sencer i, en particular, amb Espanya.

En vista de la decisió del govern espanyol de processar diversos politòlegs i juristes que, en l’exercici de les seves funcions d’investigadors, han actuat a títol d’observadors davant la Comissió Electoral, per tal d’estudiar el desenvolupament del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya el 1r d’octubre de 2017, la Societat Quebequesa de Ciència Política desitja expressar les seves més profundes preocupacions respecte a l’incompliment dels valors i principis de les democràcies liberals. De fet, les acusacions de ‘desobediència’ i d”usurpació de funcions’ contra el professor Jordi Matas (Universitat de Barcelona), la professora associada Tània Verge (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) i els juristes Marc Marsal (Universitat de Barcelona) i Josep Pagès (Universitat Autònoma de Barcelona), van en contra de la llibertat d’expressió i la primacia de la llei, el que, al seu torn, soscava la llibertat acadèmica.

Esperem ferventment que aquests desafiaments crucials per a la vida política del seu país es desenvolupin de manera justa, constructiva i democràtica. Per aquest motiu, insistim perquè el seu govern deixi d’intimidar als acadèmics i que retiri aquestes acusacions, que són perilloses per a la salut de la vida democràtica.

Si us plau accepti, primer ministre Sánchez, l’expressió dels nostres millors sentiments,

La Societat Quebequesa de Ciència Política»

Grups i artistes com El petit de Cal Eril, Els Catarres, Gerard Quintana o Valtònyc ofereixen aquest dissabte concerts a la sala La Tentation, a Brussel·les, en el marc del festival CityZen. Les actuacions musicals per la llibertat han començat a les tres de la tarda i seguiran de manera ininterrompuda durant dotze hores, fins a les tres de la matinada. A les actuacions hi han acudit, entre altres, els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, el portaveu parlamentari adjunt de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, la delegada del Govern davant la UE Meritxell Serret, la consellera a l’exili Clara Ponsatí o el conseller Jordi Puigneró.

A més, també hi ha assistit l’actriu Sílvia Bel, que al matí ha participat en l’acte del Consell per la República com a presentadora, o personalitats com l’advocada Magda Oranich.

La república dels sense por naix a Brussel·les, entre mostres d’unitat

A més, en el marc del festival la sala propietat del Centre Gallec de Brussel·les acull una exposició de fotogràfica a càrrec dels fotoperiodistes Jordi Borràs, Lluís Brunet, Roser Vilallonga i Delmi Álvarez.

A banda, el col·lectiu Les Cuineres de Sils ha preparat una oferta de gastronomia tradicional. Un dels moments destacables del festival ha estat quan l’expresident Puigdemont, que ha acudit al festival amb la seva família, ha felicitat les cuineres, que s’han volgut fotografiar amb ell.

El festival CityZen coincideix amb el primer aniversari de la gran manifestació a Brussel·les de l’any passat i el tret de sortida ha estat després que aquest matí el teatre flamenc KVS acollís la presentació del Consell per la República.

El president de la Generalitat, Quim Torra, començarà el dejuni en solidaritat amb els polítics presos en vaga de fam aquest diumenge al Dipòsit del Rei Martí de Barcelona, segons que ha confirmat l’ACN. Així, el cap de l’executiu començarà la reivindicació diumenge al matí i l’allargarà 48 hores, fins dimarts. Per donar el tret de sortida a la reivindicació, Torra participarà del ‘Dejuni de Sarrià’ que ha arrencat aquest divendres amb diverses persones ‘dejunadores’.

Tots els dejunis previstos en solidaritat amb els presos polítics

D’altra banda, diumenge a la tarda també visitarà l’acció de Montserrat. Precisament, a hores d’ara, l’agenda pública del president no contempla cap acte oficial per aquest dilluns.

D’aquesta manera, Torra se solidaritzarà a títol personal amb els presos en vaga de fam i pretén mostrar la ‘solidaritat, respecte i admiració pel coratge dels companys a la presó en vaga de fam’.

La vaga de fam dels presos polítics: l’última hora de la protesta

L’acte de presentació del Consell per la República va començar amb retard. L’explicació? Un avió que provinent de Barcelona portava els membres del govern, excepte el president Torra i una important delegació parlamentària havia estat retrassat a Barcelona, segons deien per pressions polítiques.  A fora al carrer, a davant del magnífic treatre KVS, una cua llarga de catalans esperava pacientment. Tots els carrers del centre estaven acordonats per un imponent dispositiu policial però a diferència del que passava ara fa un any aquest cop no esperaven catalans sinó els famosos ‘armilles grogues’ que amenaçaven amb els seus jupetins amb paralitzar la ciutat. Per entrar al recinte l’entrada aconseguida per correu es bescanviava per una tarja de color groc. Deia: Consell de la República (no ‘per la’ República). Brussel·les 8. de desembre de 2018.

Minut a minut: així us hem contat l’acte en directe

L’arribada dels polítics provinents del Principat, que ocupaven la segona platea del teatre, va provocar els primers crits d’unitat. Malgrat la realitat que tothom coneix qualsevol observador hauria dit que, com a mínim, els dos partits que fan coalició al govern català, estan plenament d’acord. Els gestos eren d’una complicitat extrema, amb l’abraçada final entre el president Puigdemont i el vicepresident Pere Aragonés acollida amb un udol de satisfacció per la sala.

L’acte va ser dissenyat per explicar al país què serà el Consell de la República (en les pantalles ‘Consell per la República’). I d’això se’n van encarregar els consellers en l’exili que van parlar tots, excepte la consellera i ara delegada de la Generalitat davant la Unió Europea Meritxell Serret. Cadascun ho va fer a la seua manera. Primer la consellera Ponsatí amb un discurs certer i directe, com és ella, on va reivindicar la legitimitat del primer d’octubre a partir de la legitimitat no estroncada durant la transició espanyola, del 14 d’abril de 1931. De la república dels anys trenta. Emocionada però contundent Ponsatí va recordar que  ‘la proclamació d’independència continua en vigor i la constitució de la primera institució republicana n’és un pas evident’ i va afirmar que la creació del Consell per la República tanca ‘el capítol de l’autonomia’: ‘Avui li diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola’, va dir per si a algú no li havia quedat clar.

Posteriorment l’actriu Sílvia Bel, que va presentar l’acte, va llegir una carta enviada per la presidenta del parlament Carme Forcadell. Presentada com a tal mentre en la gran pantalla s’anaven projectant les cares de tots els presos polítics catalans. Forcadell remarcava i recordava en el seu text la injustícia que s’abat sobre els dirigents polítics catalans i revindicava el paper de les dones a l’hora d’acabar amb aquesta injustícia. ‘Sóc a la presó per no haver censurat un debat que la societat reclamava’, una evidència colpidora que sona encara més dura en la capital de la Unió Europea.

El segon conseller en intervenir anava a ser Toni Comín, la ment pensant darrere l’estructura del Consell. Comín anava a ser directe des del segon un: ‘El consell per la República no serà retòrica ni simbolisme. No serà tan sols representació. Serà acció’. Van ser les seues primeres paraules, potser adreçades a la CUP que ahir va anunciar que no participaria dels treballs del Consell.

Abans de Comín, però, va aparèixer un dels exiliats que provoca més adhesions, el cantant mallorquí Valtònyc. Valtònyc va posar dempeus el teatre amb el seu rap directe i contundent contra la repressió, contra els poderosos i per totes les llibertats. Lluís Llach va demanar de presentar-lo per a recordar una altra obvietat terrible. Llach va explicar que en la seua època els multaven per cantar i que ara volen posar en presó per cantar.

El conseller Comín va ser el responsable de desgranar els grans eixos de treball del Consell per la República, els cinc àmbits. I va soltar una petita bomba informativa. El Consell per la República promourà una iniciativa ciutadana europea per l’activació de l’article 7  de la constitució europea, amb la finalitat de suspendre els drets de l’estat espanyol a la UE. ‘Espanya no reuneix els requisits per a formar part de la Unió’. Caldrà moltes signatures en molts països però, tal i com va explicar clarament, ‘Europa està despertant i ja veu que el franquisme no ha mort’. Amb el cap posat en Andalusia el conseller va explicar que ‘la derrota de l’extrema dreta és la independència de Catalunya perquè això és el que més volen impedir’. Frase que va ser acollida amb grans aplaudiments i una discussió momentània entre el públic. Comín havia dit que després de la victòria ajudaríem els espanyols i algunes veus van respondre que ‘ja s’ho faran’. D’altres es van queixar de la frase i Comín va tancar el debat des de l’estrada: ‘serem generosos en la victòria’, va dir.

Després de Comín aquest vídeo va servir per a presentar com funcionarà el Consell i per anunciar el seu calendari. La constitució amb els membres fundadors deixarà pas, en un període màxim d’un any o quan hi haja un milió d’inscrits, a les eleccions a l’Assemblea de Representants, unes eleccions que volen no només marcar l’existència de la república sinó també proposar noves vies més avançades de democràcia, sense llistes obertes, amb representacions plurals, amb combinacions de representants de les institucions i del carrer.

Consell per la República: com podeu apuntar-vos al registre ciutadà, pas a pas

I aleshores el conseller Lluís Puig va prendre la paraula per ensenyar el mapa de l’actual república catalana, de la que està construïnt la gent. Un mapa que va clarament més enllà del Principat. Tots els Països Catalans queden clarament marcats amb altres punts geogràfics que destaquen al seu costat: l’anomenada banana central europea, de Milà a Londres i curiosament l’àrea de Boston als Estats Units. ‘La república catalana som tots’ deia en el mapa que Puig va explicar en detall. La presentació de l’app que permetrà a partir de les pròximes hores completar el registre de ciutadania i començar a actuar amb el Consell va tancar un discurs on no va faltar el seu habitual toc d’humor i bonhomia: ‘a nosaltres ja ens està bé que vingueu a Brussel·les, vingueu tant com vulgueu però la república la portarem a la butxaca, dins el mòbil’.

 

Quedaven els dos discurs finals, els dels presidents Torra i Puigdemont però encara va haver-hi una sorpresa quan Lluís Llach va pujar al piano per interpretar ‘Venim del nord, venim del Sud’. Interpretació seguida en directe per una quantitat fabulosa de càmeres de mòbil, allà on resideix a partir d’avui la república. Tothom va gravar la cançó, que no endebades Lluís Llach és qui és.

Finalment va ser el torn dels dos presidents. Torra, recent arribat d’Eslovènia, duia, va dir ‘bones notícies’. El viatge del president va ser d’un gran impacte perquè va ser rebut no només pel president de la república eslovena sinó també pel del parlament, pel batlle de la capital i per un nombrós grups de polítics i acadèmics eslovens, plenament solidaris amb el poble català. Torra va dir per això que la ‘via eslovena és la via catalana perquè és la via de la llibertat’ i va descriure les vies d’acció republicanes, començant per l’exili. I el segon va ser impactant ja que va afirmar que són les presons. ‘encara que no ho sembli’. Torra va destacar que l’exili no té por a Espanya i que a les presons no tenen tampoc por i va recordar que ‘amb aquesta vaga de fam ens envien un missatge d’esperança’, tot demanant a tothom que es faça altaveu dels qui romanen als Lledoners, a Mas d’Enric i al Puig de les Basses.

Darrere seu quedava el parlament més esperat, el del president Puigdemont, presentat simplement com ‘el president de la Generalitat’. Puigdemont va fer un discurs complex, segurament conscient de la importància del moment. No es va aturar només a explicar el combat menat des de l’exili sinó que es va llençar a explicar que amb el Consell per la República es dóna un pas endavant molt important en el sentit de fer més democràcia i de fer-la millor. Fer una Espanya en petit no és el que volem, va afirmar.

Per això va reclamar la participació popular i va recordar que els polítics han de respondre a la voluntat de la gent. ‘Es tracta de passar de governar per la gent a passar a governar amb la gent’. Un pas transcendental que va dir que el Consell per la República estava en condicions d’assajar. Però per tirar endavant va insistir en que ‘necessitem molta gent al darrera, molts ciutadans que vulguin fer-se ciutadans de la República perquè aquesta és la millor carta de presentació al món quan hàgim de demanar el reconeixement’.

Per completar els anuncis fets Puigdemont va recordar que segons l’acord d’investidura tots els membres del seu govern que ho vulgueren poden ser membres del consell fundador i va anunciar els noms dels qui se sumen a partir d’avui, i a l’espera de les eleccions a l’Assemblea de Representants, al govern republicà: Elisenda Paluzie, l’advocada Neus Torbisco i el portaveu de Demòcrates Toni Castellà, entre més. Tots ells van pujar a l’escenari acompanyats del govern Torra, gairebé en ple mentre el teatre esclatava en crits d’independència, en suport als presos i d’unitat. A fora esperaven quatre centes persones més a la segona sessió de presentació del consell. El teatre tenia una sala que es podia haver habilitat per a passar la sessió en vídeo però el govern en l’exili no volia que ningú es quedés fora, volia predicar amb els fets. Així que tots van repetir els seus parlaments, les seues actuacions i les seues explicacions.

I a mà dreta de l’escenari la primera cadira va seguir buida, l’única en tot el teatre. Hi havia un cartell que posava CME ABP Brussel·les. És a dir ‘Cos de Mossos d’Esquadra. Àrea Bàsica Policial de Brussel·les’. Estava reservada per un dels membres de l’escorta voluntària del president Puigdemont que per increïble que puga resultar encara és voluntària i la fan membres dels Mossos d’Esquadra obligats a agafar-se dies lliures per a poder protegir el qui des d’avui és el president del Consell per la República. La cadira va restar buida tot el temps perquè estaven discretament fent la feina.

El trenta d’octubre de 2017 el govern de Catalunya va comparèixer en una roda de premsa a Brussel·les, tres dies després de la proclamació de la independència i del cop d’estat promulgat per PP, PSOE i Ciutadans amb l’aplicació de l’article 155. La història del patiment personal i la precarietat absoluta en que es varen viure aquelles hores està per ser escrita encara. Quatre cents cinc dies després, l’acte al teatre KVS donava sentit a tots els sacrificis personals que tanta gent ha fet durant aquest llarg any. Un any després de la increïble manifestació de Brussel·les que va fer guanyar el 21D a les forces independentistes el Consell per la República (‘de la República’ segons les entrades) s’ha posat dempeus i ja pot caminar amb una capacitat que resultarà definitiva, si és que la ciutadania l’acaba entenent i assumint com a propi. En la cua d’entrada tothom comentava que no feia fred, tot recordant l’espantós fred que va fer fa un any a la manifestació. I una dona amb molt sentit de l’humor afirmava que ara calia dir ‘De Waterloo a Guardamar i de Fraga a Maó’. Cosa que seria una superació evident de l’autonomia espanyola i que, segons es va veure en el mapa, potser esdevinga una de les raons més poderoses per a formar part de la primera institució lliure creada a partir de la legalitat del primer d’octubre i de la declaració d’independència.

 

El Consell per la República ha presentat a Brussel·les com funcionarà la nova institució, que neix del mandat del Primer d’Octubre i la declaració d’independència del 27-O. Durant l’acte s’ha projectat el següent vídeo explicant el funcionament del Consell per la República.

El punt de partida i font de legitimitat del Consell és el registre ciutadà. ‘En ple segle XXI, la ciutadania ha de ser una decisió lliure i voluntària’, diu el vídeo.

Consell per la República: com podeu apuntar-vos al registre ciutadà, pas a pas

Tal com estableix l’actual acord d’investidura, el Consell disposarà d’una assemblea de representants, que tindrà un mínim de 100 membres i un màxim de 150. L’elecció d’aquests membres ha de respondre a aquests principis: radicalitat democràtica, vinculació amb les institucions catalanes, vinculació amb els ciutadans d’altres territoris,

Pel que fa a la radicalitat democràtica, una majoria dels representants seran ciutadans escollits per un sistema de llistes obertes. Tindran dret de vot i de ser elegits tots els residents a Catalunya inscrits en el registre ciutadà majors de setze anys.

Una part dels representants seran diputats del Parlament de Catalunya, i una altra regidors i batlles. És el que vincularà el Consell amb les institucions.

A banda, també estarà vinculat amb la resta dels Països Catalans, Europa i el món. Una part dels representants seran ciutadans no residents a Catalunya, que també podran votar i ser votats. ‘Al Consell hi cap tothom’, diu el vídeo.

També s’establirà un consell de govern, amb un mínim de 10 membres i un màxim de 20. L’assemblea de representants n’escollirà el president i aquest en nomenarà la resta de membres.

Quan es compleixi un termini mínim de sis mesos o màxim d’un any de la posada en marxa del registre ciutadà, o bé quan tingui 1 milió d’inscrits es faran les eleccions de l’assemblea de representants. Fins llavors, hi haurà una assemblea fundacional formada pels diputats i diputades del parlament que en vulguin formar part i un consell fundacional format per Carles Puigdemont. Tal com estableix l’acord d’investidura, Puigdemont en serà el president. També hi formaran part els consellers a l’exili que ho vulguin o altres membres que Puigdemont nomeni.

Durant les hores prèvies a la nova mobilització de les armilles grogues als Camps Elisis de Paris, pel cap baix la policia francesa ha retingut 354 persones. Després, els altres manifestants s’han limitat a cantar La Marsellesa davant el cordó policial, però sense intentar saltar el control. És el quart cap de setmana consecutiu de protestes i, atesos els antecedents, el govern francès ha ordenat de blindar París.

 

Què vol exactament el moviment de les armilles grogues?

Lacrymos encore, la tension monte pic.twitter.com/CQDos8RuYe

— Aline Leclerc (@aline_leclerc) December 8, 2018

En alguns altres punts de l’estat francès, la policia ha confiscat bats de beisbol i boles de petanca en propietat d’alguns dels integrants de les guàrdies que les armilles han tornat a instal·lar a les autopistes, segons fonts de les forces de seguretat recollides per Le Figaro.

Un fort dispositiu policíac impedeix des de primera hora que els manifestants tallin els peatges de Perpinyà i el Voló (Vallespir). En aquest últim, un centenar de persones han intentat arribar fins a les barreres, però la unitat antidisturbis de la policia francesa els ho ha impedit. Així i tot, els concentrats aturen els camions que proven d’accedir a l’autopista A-9 que connecta amb la Jonquera (Alt Empordà), on no hi ha hagut cues ni problemes de circulació durant les primeres hores. És previst que al llarg del dia augmentin els manifestants i que això faci tornar a tallar els peatges.

El col·lectiu de les armilles grogues es mostra agraït a la majoria de conductors, que els mostren suport fent sonar els clàxons. Els camioners, especialment els francesos, són els més afectats per l’increment de la taxa en els carburants que denuncien els manifestants. Per això estan ‘satisfets’ que Macron hagi fet marxa enrere, però consideren que ‘no n’hi ha prou’.

París, blindat per la policia
Durant la matinada milers d’agents de seguretat s’han preparat per a les noves protestes. La Torre Eiffel i algunes altres atraccions turístiques importants continuen tancades. D’una altra banda, la majoria dels comerços cèntrics han reforçat la protecció i les mesures de seguretat per evitar saquejos. El mobiliari urbà també ha estat retirat perquè les barres de ferro no es facin servir de projectils.

Han estat desplegats vora 89.000 policies a tot l’Hexàgon, dels quals uns 8.000 han estat destinats a París perquè no es repeteixi el caos de dissabte passat. Llavors uns quants esvalotadors van cremar automòbils i van robar botigues al famós bulevard dels Camps Elisis i van ratllar l’Arc de Triomf amb missatges dirigits al president Emmanuel Macron.

 

La diputada de la CUP Maria Sirvent, ferida en una mà per una pilota d’escuma disparada pels Mossos d’Esquadra dijous a Terrassa, ha assegurat que no es va tractar d’un accident, sinó que l’agent va ‘apuntar’. En una entrevista a ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio, la diputada ha explicat que dijous ella estava en un carrer ‘on no hi havia massa més gent’ atenent dues persones, ‘una amb una crisi d’ansietat i l’altra amb el cap sagnant’, i ha subratllat que aquestes ‘pistoles són de molta precisió i fins i tot tenen un visor’. Sirvent ha demanat la dimissió del conseller de l’Interior, Miquel Buch, per la ‘desproporció policial’ d’aquest dijous.

Sirvent ha explicat que ja té ‘bé’ la mà, que ja li han donat l’informe mèdic de les ferides que va patir i que està ‘preparant la corresponent denuncia’.

Per tot plegat, ha denunciat la gestió política del departament d’Interior que, segons ella, ‘defensa les elits financeres’. ‘Tenim un model de seguretat que no dista en res del de fa 40 anys, que defensa les elits financeres’, ha criticat. La cupaire ha explicat que dimecres va trucar a Miquel Buch ‘per dir-li que les manifestacions feixistes eren un perill per a les persones’ i demanar-li que no els donés el permís per manifestar-se.

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas ha assegurat aquest dissabte que no és funció dels polítics dir als CDR ‘si han de prémer o no’. En una entrevista al programa ‘El suplement’ de Catalunya Ràdio, Mas ha defensat l’existència dels comitès però ha admès que en el seu cas no hauria fet la crida per donar ànims que va fer el president de la Generalitat, Quim Torra. Amb tot, ha enviat una reflexió als CDR i els ha recordat que al sobiranisme ‘no li convé una polèmica damunt dels Mossos’. ‘No s’han de quedar a casa, però pots estar al carrer de moltes maneres’, ha concretat.

Mas ha recordat que la mateixa policia que ara està al centre de la polèmica ‘va ser reconeguda fa més d’un any’ per la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils. ‘No és la primera vegada que passa’, ha admès respecte a les càrregues policíaques de dijous a Girona i Terrassa. Així, ha negat que el govern ‘tingui dominat el cos’ i ha fet una crida que actuï ‘amb criteris professionals’. ‘Si algú s’ha saltat la norma, s’ha d’actuar amb repercussions internes’, ha detallat.

Consell per la República
Mas ha constatat que veu el Consell per la República com el ‘bressol’ o la ‘incubadora’ de la unitat. ‘Ara mateix ningú té excusa per no treballar per la unitat general’, ha avisat. Així, ha destacat que el consell com a entitat privada impulsarà aquelles accions d’internacionalització que la Generalitat ‘no pot fer pel control de l’estat’. Així, l’ex-president ha subratllat que l’independentisme ha de calcular ‘bé’ les seves forces perquè encara no s’ha aconseguit ‘doblegar’ les estructures der poder de l’estat. ‘No només s’ha de tenir un pols, cal una estratègia per guanyar aquest pols’, ha concretat.

L’estat espanyol
D’altra banda, Mas també ha dit que una majoria a l’estat formada per PSOE i Podem és millor que una del PP, Cs i Vox. ‘Preferim el PSOE amb Podem per obrir escletxes de cara al futur amb alguna possibilitat de diàleg constructiu i pacte. O es prefereix el com pitjor millor?’, ha expressat. ‘Cap de les dues opcions ens porta a una solució ràpida però s’ha de decidir quina majoria ens convé més al sobiranisme català’, ha conclòs.

Pel que fa a l’aprovació del pressupost de l’estat espanyol, Artur Mas ha evitat concretar si seria partidari de donar-hi suport i ha recordat que quan ell va ser president ha haver de governar sense comptes al llarg d’un exercici.

Vaga de fam
Finalment, durant l’entrevista, Mas ha parlat de la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn. Després de dir que ell ‘no farà cap dejuni’, ha defensat la reivindicació dels presos i ha dit que estan ‘injustament indefensos’. També ha celebrat que les iniciatives del món polític i del govern per donar suport als presos en vaga de fam ‘es fan amb la millor de les intencions’.

Eleccions de Barcelona
Pel que fa a les eleccions municipals i a les candidatures independentistes a Barcelona, ha lamentat que hi hagi cinc llistes diferents quan s’havia fet el clam d’una sola llista per assegurar una batllia independentista. Tot i no voler posicionar-se per Neus Munté o Ferran Mascarell, Mas ha admès que defensarà a Munté per ser la proposta del PDECat.

Els CDR tallen aquest dissabte la circulació a l’autopista AP-7 a l’alçada de l’Ampolla. Segons el web del Servei Català del Trànsit, la via està tallada en els dos sentits de la marxa i hi ha desviaments senyalitzats cap a la N-340. L’acció ha començat a primera hora del matí, quan un grup de persones han accedit a l’autopista i han escampat pneumàtics a la via.

Estem tallant l'AP7 a l'alçada de l'Ampolla!

No amollem! El poble mana, el govern obeeix!

REPÚBLICA ARA! #AP7 #TallFrontera #CDRenXarxa pic.twitter.com/ojsgBy0fIb

— CDR Cambrils #ElPoderDelPoble (@cdr_cambrils) December 8, 2018

 

Sis persones, de les quals cinc són menors, s’han mort en una estampida durant un concert del raper Sfera Ebbasta en una discotecca de Corinaldo, a la província italiana d’Ancona. A banda, més de 120 de persones han estat ferides. D’aquestes, dotze estan molt greus.

La investigació apunta que algú hauria llençat esprai pebre a la sala de ball i hauria causat el pànic. Alguns testimonis han relatat que han arrencat a córrer en sentir una pudor àcida i han anat cap a les portes d’emergència del local, però les han trobades tancades. És en una d’aquestes portes on s’han trobat els cossos de les víctimes mortals.

 

 

Avui, 8 de desembre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• El Consell per la República arrenca a Brussel·les presentant els seus fundadors
• Escenes de la irritació europea | Mail obert de Mercè Ibarz
• Què vol exactament el moviment de les armilles grogues?
• Joe Brew: ‘Vaig veure que deien coses falses de Catalunya i vaig començar a cercar dades’
• Com pot demostrar Twitter la invenció del relat de la violència contra l’independentisme | La dada d’en Joe Brew
• Ajudem a fer néixer la República catalana! | Opinió contundent de Pep Puig

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país:

VilaWeb

Ara:  

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant: 

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Cada vegada són més les iniciatives solidàries per a donar suport a la vaga de fam de Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Des de la plataforma Prou Ostatges s’impulsen, durant tot el mes de desembre, dejunis col·lectius en diversos punts del Principat.

Prou Ostatges programa els tres primers dejunis col·lectius

El dejuni de Sarrià
Després del dejuni de vint-i-quatre hores que han fet diputats de JXCat, ERC i la CUP al convent dels caputxins de Sarrià de Barcelona, ahir va començar el primer dels dejunis col·lectius encadenats a l’edifici històric del Dipòsit d’Aigües del Rei Martí, al barri de Sarrià de Barcelona. És previst que aquesta acció es pugui allargar fins al 20 de desembre. A les 19.00 del vespre serà l’hora en què es farà el relleu de dejunadors.

Montserrat, Cornellà i Terrassa, pròxims dejunis
Al monestir de Montserrat, el dejuni col·lectiu començarà diumenge, també a les 19.00, i s’allargarà fins al dia de Sant Esteve, 26 de desembre. L’ANC de Terrassa organitza un altre dejuni a partir de dilluns, 10 de desembre, que acabarà el dia 21, coincidint amb les protestes previstes contra la reunió del consell de ministres espanyol a Barcelona. L’entitat habilitarà una sala a la seu egarenca de l’ANC per a acollir els participants, amb llits i espais perquè puguin descansar. També és previst que es faci un altre dejuni col·lectiu al Casal parroquial de Santa Maria de Cornellà, entre el 14 i el 21 de desembre.

Capellans catalans proposen un dejuni cada divendres
A banda dels dejunis organitzats per Prou Ostatges, un grup de capellans catalans va fer dijous una crida a fer dejuni cada divendres ‘fins que duri la vaga de fam’. El col·lectiu, englobat en la plataforma Capellans.cat, també preveu de fer actes de ‘reflexió, meditació i pregària’ amb el títol ‘Espiritualitat i solidaritat amb els polítics catalans en vaga de fam’.

Com funcionen els dejunis?
És previst que els dejunis col·lectius es facin en grups de deu persones i siguin d’un mínim de dos dies i un màxim de set, segons les possibilitats de cada participant. Només es prendrà aigua i seran encadenats; és a dir, amb relleus. Els participants han de ser majors de divuit anys i menors de setanta-cinc i han de tenir unes bones condicions de salut. A tots els llocs de dejuni hi haurà un equip multidisciplinari, compost per persones responsables de planificació, infraestructura i supervisió mèdica.

Què es fa en els espais de dejuni?
Als llocs on es dugui a terme el dejuni hi haurà un mínim de dos espais disponibles. Un, estarà destinat a rebre els acompanyants, a les activitats obertes al públic i a fer activitats com llegir, escriure, conversar, escoltar música…etc. L’altre espai, privat, serà l’estança destinada a dormir i descansar i també hi haurà un espai de serveis higiènics.

L’estada al local és permanent, però s’interromp de 08.00 a 10.00 del matí, quan el local tanca al públic i es neteja. Els participants poden sortir més temps, però han de residir, com a mínim, dotze hores al local.  Si el dejunador necessita sortir per fer alguna gestió, ho ha de comunicar a l’organització. Com a mínim, sempre hi ha d’haver algun dejunador al local, i que aquest no estigui sol.

Durant totes aquestes hores que els participants seran al local, es faran activitats com ara conferències, debats, xerrades, tallers i concerts. Coincidiran amb el ritual d’iniciació de les persones que s’incorporin al dejuni, a les 20.00. Aquest ritual consisteix a prendre un got d’aigua en públic.

Com participar-hi?
Aquells qui vulguin participar, han d’omplir el formulari de la web Prou Ostatges. A la pestanya inscripció s’ha de triar el lloc on es vol fer el dejuni, marcar al calendari la data d’inici i després la de finalització. Una vegada feta la inscripció, els organitzadors contactaran amb la persona interessada. Els dejunadors hauran de firmar un full de consentiment voluntari i un registre de control mèdic.

La vaga de fam dels presos polítics: l’última hora de la protesta

L’ajornament de l’augment del preu dels carburants no ha aturat el moviment de les armilles grogues, que a Catalunya Nord continua ben actiu. Es mantenen els talls de carreteres a les entrades de l’autopista de Perpinyà, el blocatge del peatge del Voló i els accessos al mercat de Sant Carles. Les armilles grogues han obert totalment la llista de les seves reivindicacions: van de l’augment dels salaris mínims i de les pensions a la demanda de dimissió del president Emmanuel Macron.

El Partit Comunista de Catalunya Nord també continua mobilitzat contra la política del govern i vol fer seves les reivindicacions, tot i que les armilles grogues rebutgen la intromissió de cap partit en la protesta. Els comunistes de Catalunya Nord convoquen una concentració pacífica demà a les onze del matí amb motiu de la visita del diputat de la Répulique en Marche, Romain Grau, al carrer del mercat a l’engròs de Perpinyà.

La mobilització de les armilles grogues fa que cada vegada s’ajornin més actes prevists. És el cas de les Diades del Curtmetratge que s’havien de fer el 14 de desembre a Cabestany, i que finalment es faran el 5 de gener. Per la seva banda, els organitzadors del Téléthon, que organitzen actes durant tot el cap de setmana, fan una crida a la solidaritat amb les armilles grogues.