No s’hi albiren fissures. La militància d’ERC ratificarà avui Oriol Junqueras com a president d’ERC i Marta Rovira com a secretaria general, acompanyats dels alter ego respectius al govern i a la seu nacional del carrer Calàbria: Pere Aragonès com a nou coordinador general i Marta Vilalta com a secretària general adjunta. La seva és l’única candidatura que es presenta per a renovar la direcció. Des de la presó i l’exili, Junqueras i Rovira continuen al capdavant del partit però alhora consoliden el relleu generacional gestat de ja fa temps per entomar els perjudicis organitzatius de la repressió i fer emergir lideratges de futur. Un total de 9.516 militants podran votar la candidatura electrònicament o amb urnes arreu del territori. Com que la seva llista és l’única, només hi ha dues opcions per als qui exerceixin el dret de vot: avalar l’executiva de Junqueras o votar en blanc.

De la presó estant, Junqueras s’ha proposat de culminar el projecte que abandera d’ençà del 2011 per convertir ERC en la força hegemònica de l’independentisme. Amb ell al capdavant, ERC ha obtingut els millors resultats electorals després de la Segona República, a cavall d’un projecte polític fonamentat a eixamplar majories que s’ha concretat en una moderació en les formes i un republicanisme d’identitats compartides, amb l’objectiu d’acostar-se a l’electorat desencisat amb el PSC i els comuns. ERC ha entomat l’etapa posterior de l’1-O, marcada per la repressió i l’exili, aparcant la via de la unilateralitat i readaptant-se als límits de l’acció autonòmica amb l’objectiu d’engrossir els suports de l’independentisme a còpia de bastir ponts amb no independentistes contraris a la repressió i defensors de la democràcia. També optant pel diàleg amb Madrid.

La nova estratègia política, al novembre

Però no serà fins d’aquí a unes quantes setmanes, probablement al novembre, segons fonts del partit, que ERC haurà de redefinir la seva estratègia en la segona part del congrés nacional. El calendari pot condicionar decisivament el debat intern, atès que probablement el Tribunal Suprem ja haurà fet pública la sentència contra els presos polítics i la resta d’acusats i s’haurà concretat la resposta civil i dels partits independentistes. Després de la votació d’avui, l’executiva haurà de nomenar la comissió que elaborarà la ponència que es debatrà en la resta del progrés congressual.

Fa més d’un any, en la darrera conferència nacional, les bases d’ERC van forçar a incloure-hi la no renúncia a la via unilateral mentre que la direcció posava èmfasi en la multilateralitat. Però la concreció d’accions polítiques rellevants, com ara l’abstenció en la investidura de Pedro Sánchez, ha tingut una oposició interna minoritària. El Col·lectiu Primer d’Octubre no va aconseguir forçar una consulta a la militància perquè les bases decidissin el sentit del vot. I això en un partit que tradicionalment havia estat convuls internament i que es va esventrar per última vegada fa més de deu anys, al congrés del 2008. Junqueras va obrir una nova era de pau interna el 2011, després de la dimissió en bloc de l’executiva anterior, encapçalada per Joan Puigcercós, que finalment no va resistir a la davallada electoral a les municipals d’aquell any.

El Col·lectiu Primer d’Octubre ha demanat un vot crític (en blanc o l’abstenció) a l’executiva de Junqueras, tot i que pot ser difícil d’avaluar l’èxit de la crida tenint presents les altres possibles causes de l’abstenció en una votació amb una sola llista. On sí que es podrà veure quin suport tenen és en la votació dels vint consellers nacionals que també s’elegeixen avui. S’hi presenten els membres del col·lectiu Joan Puig i Amèlia Àgueda.

L’executiva de Junqueras i Rovira combina l’ascens de nous dirigents amb alguns altres noms ja consolidats, com Sergi Sabrià, home fort al parlament, que ara assumirà la vice-secretaria general de Comunicació i Estratègia; Lluís Salvadó, que passaria de secretari general adjunt a la vice-secretaria general de Coordinació Interna; Isaac Peraire, candidat a la vice-secretaria general de Vertebració Territorial i Partit Obert; Marta Vilaret a la vice-secretaria general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva; Raquel Sans a la vice-secretaria general de les Dones; i Sara Bailac a la vice-secretaria general d’Acció Política, entre més.

El cap de cartell, per a definir

L’executiva es torna a configurar amb el debat pendent sobre qui encapçalarà la pròxima candidatura electoral en cas que Junqueras sigui inhabilitat per la sentència del Suprem i hi hagi anticipades a Catalunya. Per a prendre’n el relleu, el d’Aragonès no és l’únic nom que és a la primera línia. Com és sabut, també hi ha el president del parlament, Roger Torrent, amb una gran rellevància pública i un marcat perfil polític propi. El cap de files d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, encara va posar damunt la taula un tercer nom: el de Joan Tardà. En tot cas, Aragonès es consolidarà avui com l’home fort del partit i completarà el seu paper d’alter ego de Junqueras que ja exercia en la vice-presidència del govern. L’elecció d’Aragonès per part de Junqueras ve de lluny. El març de l’any passat ja va ser nomenat president adjunt d’ERC en un primer pas d’urgència per a reforçar la direcció arran de la partida de Rovira a l’exili. Si, arribat el moment d’elegir el candidat, hi hagués més d’una candidatura, s’haurien de fer primàries, segons els estatuts del partit.

The post La militància d’ERC confia avui a Junqueras l’escenari post-sentència appeared first on VilaWeb.

Després del volum memorialístic que aplegava Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat, l’Altra Editorial continua fent arribar l’obra de Vivian Gornick, ara amb Mirar-nos de cara, un recull d’assaigs que l’escriptora i periodista va publicar a la dècada dels noranta i que exploren la lluita diària i incansable per a encarar-se sense sentimentalismes ni malenconia a la seva solitud creixent i al difícil equilibri per mantenir una vida independent i, alhora, establir una profunda connexió amb els altres. Martí Sales n’ha fet la traducció.

Mirar-nos de cara acaba d’arribar a les llibreries. Us n’oferim un fragment.

La reflexió que segueix i que fa Gornick mostra amb lucidesa els viaranys que ressegueix aquesta escriptora: ‘L’esclavitud de l’ànima és una mena d’amnèsia: no pots aferrar-te a les coses que saps; si no t’aferres a les coses que saps, no pots posar-les en pràctica; si no pots posar-les en pràctica, no hi ha canvi possible. Sense canvi, la connexió amb tu mateixa mor. I com que això és insuportable, la vida és un “recordar” infinit de les coses que ja saps. I on em deixa, això? En una lluita perpètua.’

I Eugènia Broggi, editora de l’Altra, explica:

«A Mirar-nos de cara retrobem la veu i la vitalitat intel·lectual de Vivian Gornick, una de les escriptores més lúcides i reveladores que han passat per casa nostra, l’Altra Editorial. Als assajos que componen el llibre, l’autora hi tracta molts dels temes que ja explorava a les seves memòries, Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat, com ara l’amistat entre les dones; el feminisme i la sororitat; la decisió inamovible de viure sola i el rebuig a la institució del matrimoni, i la solitud que això comporta, i la literatura com a agafador per a il·luminar el camí de la vida i sortir dels bucles emocionals. I en tots els textos, hi batega el mateix compromís insubornable: la lluita per assolir l’autoconeixement, un dels temes centrals de la literatura i la vida de Vivian Gornick. En un exemple magistral del que ella anomena “narrativa personal”, aquests assajos publicats farà quaranta anys són d’una vigència absoluta i d’una modernitat desarmant. És un llibre necessari i imprescindible per a tots els públics.»

The post Fragment: Vivian Gornick s’encara a Vivian Gornick appeared first on VilaWeb.

Fa poques setmanes que es va morir el fotògraf Leopoldo Pomés. Més enllà de la fotografia i la publicitat, tenia un fructífer vessant d’hedonista i de gastrònom. I tal com explica en el seu sorprenent tractat Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (publicat el 1985 a Tusquets i del qual s’han fet diferents edicions, la darrera no fa pas gaire i que és a les llibreries), el gaudi del menjar ja li venia de petit. En aquestes coses reconeix que llavors ja era molt espavilat.

Una vegada gran, amb la seva dona, Karin Leiz, apassionada també de la gastronomia (autora de diversos receptaris de cuina), van fundar els restaurants Flash Flash, especialitzat en truites, i Il Giardinetto. El Flash Flash, que ja té cinquanta anys i manté l’estètica pop ideada per Federico Correa i Alfons Milà, avui és una reminiscència d’allò que fou la Barcelona de la gauche divine al voltant del carrer Tuset. La imatge del Flash Flash era protagonitzada per Karin Leiz, que de jove havia estat la model de les fotos de Pomés.

Una de les gràcies i valors de Leopoldo Pomés és que va saber combinar el món sofisticat i exclusiu de la gauche divine amb el gust per elements tan populars com el pa amb tomàquet. I això el fa especial i autèntic.

En el llibre Teoria i pràctica del pa amb tomàquet, relata amb gràcia i audàcia moltes vivències personals, alhora que aporta cert rigor sobre la menja i com menjar-la. I més enllà de les receptes que també recull, molt basades en la relació de l’ou i la truita amb el pa amb tomàquet (tot lliga), hi ha un moment en què té la gràcia de proposar dues llistes. La primera: Quan, amb qui i on s’ha de menjar pa amb tomàquet. La segona: Quan, amb qui i on no s’ha de menjar pa amb tomàquet. Perquè, la gastronomia, per damunt de tot, és un fet social, un acte alimentari lligat al plaer dels sentits i al fet de compartir.

Quan s’ha de menjar el pa amb tomàquet i quan no? 

Pomés diu que el pa amb tomàquet s’ha de menjar, per exemple, mitja hora després d’haver fumat herba; molt d’hora al matí, a l’estiu, després d’haver caminat una hora pel camp, acompanyat d’una bona amanida fresca, tomàquet i pebrots; davant un nen desmenjat a l’hora de berenar; a les tres de la matinada, després d’haver fet l’amor; acabat d’arribar d’un viatge a fora de Catalunya, davant les càmeres de televisió americanes; quan us concedeixin un premi; la segona vegada que rebeu a casa un ambaixador o un ministre estranger…

I recomana no menjar-ne la primera vegada que rebeu a casa un ambaixador o un ministre estranger; en un bon restaurant de Madrid o Nova York si no heu donat una bona propina i no parleu el mateix idioma que el cuiner; quan corre mala maror; escrivint a màquina; en una reunió de negocis amb gent nerviosa…

I una recepta: la truita del nen

I acabem amb una recepta del llibre, que és de les que quan la llegeixes ve de gust de tastar. Explica Pomés: «Xavier Valls, pintor molt important, ja va donar mostres de la seva possibilitat artística quan va inventar, de molt petit, una truita a la francesa a l’interior de la qual va posar molla de pa amb tomàquet convenientment amanida. És una delícia sorprenent també pel seu tacte i gust.»

I continua: «El procediment és simple: de mitja llesca de pa amb tomàquet, se’n treu la crosta; l’ou batut es posa a la paella; es deixa que prengui uns segons i s’hi posa a sobre la molla de pa, agrupada de punta a punta pel centre i disminuint progressivament cap als extrems del diàmetre. Es cargola com una truita a la francesa.»

The post Leopoldo Pomés, exquisit com el pa amb tomàquet appeared first on VilaWeb.

Ja ho sabíem, perquè al juliol en vam tenir un avançament. L’economia catalana durant el segon trimestre va créixer a un ritme del 2% interanual, cosa que confirma una lleugera recuperació en relació amb els dos períodes trimestrals anteriors. Això ens situa tres dècimes sota el creixement de l’estat espanyol i vuit sobre la mitjana de l’eurozona. Pràcticament passa igual amb la taxa intertrimestral, que ha crescut d’un 0,5% –igual que a l’estat espanyol– i tres dècimes més que a l’eurozona.

L’Idescat sempre fa comentaris molt concisos, informatius –així com cal– i exempts de valoració. Ve’t aquí la nota que passava conjuntament amb les xifres abans-d’ahir: ‘Des de l’òptica de la demanda, la demanda interna creix un 1,5%, tot i que mostra una desacceleració respecte del trimestre anterior (1,9%). Aquesta evolució s’explica per la disminució de la formació bruta de capital (que passa d’un 3,2% a un 1,0%), ja que el consum de les llars i el de les administracions públiques es mantenen pràcticament estables (1,4% i 2,3%, respectivament). Des de l’òptica de l’oferta, per la seva banda, la indústria manté un creixement negatiu (−0,6%), però millora respecte dels darrers trimestres. La construcció consolida un creixement elevat, ja que augmenta fins al 4,9%, mentre que el sector dels serveis redueix el creixement, amb un 2,7%. El sector agrari registra una taxa de creixement negativa (−2,5%).’

Aquest és el text. Com l’hem de valorar? Jo diria que, vista la desacceleració que tenim al nostre entorn i que afecta casa nostra, no està gens malament. Això sí, en un primer cop d’ull tenim dos punts febles: la indústria i la producció de béns d’equipament. En canvi, la construcció va prou bé i el consum –que és clau– acumula uns quants trimestres amb un creixement moderat però que sembla no voler baixar més. De la indústria ja n’hem parlat molt i aquesta setmana han sortit dues dades que no animen pas gaire. L’índex de producció industrial ha baixat d’un 3,2% interanual al juliol (un -5,9%, el corresponent als cotxes i empreses auxiliars) i les exportacions han baixat d’un 1,1%. Sens dubte, en aquest encreuament de magnituds tenim el punt més complex a què ens encararem aquests mesos.

De totes maneres, tinguem en compte que el pes del sector de l’automòbil continua essent decisiu en l’evolució de les xifres totals i que el segon trimestre la resta de subsectors industrials no ha anat tan malament. Aquesta setmana, per exemple, ens assabentàvem que durant el segon trimestre –i això no pot passar per alt– Catalunya ha exportat productes industrials d’alta tecnologia per valor de 2.175,8 milions d’euros, xifra que representa un augment del 20,5% interanual. Les vendes dels productes de nivell tecnològic mitjà-baix i baix a l’exterior també han augmentat d’un 13,2% i un 7,4%, respectivament. En canvi, les exportacions de nivell mitjà-alt han tingut un descens del 2,2% interanual. En conjunt, les exportacions de productes industrials han assolit un valor de 18.371,0 milions d’euros, amb una variació d’un 4,7% interanual.

Cal tenir en compte un altre fet. Dèiem que els béns d’equipament no van bé perquè presenten una baixada interanual del 0,6%. Però hem de recordar com es calcula aquesta taxa: cada trimestre sobre el mateix trimestre de l’any passat. Vull dir que si ens fixem en aquesta taxa i prou hem de recordar que depèn de què hagi passat aquest trimestre i de què hagués passat un any enrere. Doncs bé, el segon trimestre del 2018 va ser excepcional, perquè va tenir un creixement del 6,8%, i això fa que el d’enguany vagi una mica per sota. Però és realment negatiu? Bé, si observem la taxa sobre el trimestre passat no ha anat pas malament, ha crescut d’un 0,5%. Tot és relatiu…

I amb la indústria passa si fa no fa igual. La taxa interanual fa tres trimestres que és negativa, cosa que reflecteix en bona part els moments excepcionalment bons del 2018, mentre que de taxes intertrimestrals, n’hi ha hagudes dues de positives seguides, després de quatre de negatives consecutives.

Les xifres de la comptabilitat nacional del segon trimestre ens haurien de fer pensar una mica per plantar cara a l’onada de pessimisme que sembla regnar entre els experts de l’economia. Les dades del segon trimestre són més que acceptables; també mirant-ne la composició, tret dels aspectes assenyalats. I són bones, fins i tot, si les comparem amb els països de la zona de l’euro. No dic que no passem un moment difícil, en què poca cosa podem fer, perquè la clau és a l’exterior. Però si en lloc de pensar en la pitjor situació –guerra comercial, guerra de divises, recessió a Alemanya i, de retruc, a casa nostra– pensem que ens trobem davant la primera recessió provocada i que qui la provoca –el president Trump– pot canviar d’actitud davant la Xina, que la Xina pot comprar més a Alemanya i que Alemanya pot animar la resta d’Europa… és a dir, una possibilitat menys negativa, pot ser que els catastrofistes habituals es quedin amb un pam de nas. Digueu-me optimista o somniatruites, tant me fa, però penso que la política de Trump fa mal als americans i tot, i que és qüestió de temps que se n’adonin i puguin fer canviar les decisions maximalistes del seu president. I si es tomba la truita? El temps ho dirà…

The post Una suau embranzida… i poca cosa mes appeared first on VilaWeb.

El documentari de TV3 Llenguaferits va fer viral una intervenció d’Àlex Hinojo en què reivindicava el dret de parlar en català amb una torradora. Ràpidament, l’unionisme va tergiversar i manipular una reflexió de fons molt interessant i obrí un debat profund sobre els drets lingüístics en l’àmbit digital i la necessitat de promoure el català en l’anomenada internet de les coses, especialment en les interfícies de veu i els electrodomèstics.

Hinojo treballa actualment a l’Institut Ramon Llull, on dirigeix la transformació digital de la institució. Abans, havia encapçalat l’Amical Wikimedia. També és conegut per la feina ingent que ha fet com a voluntari de la Viquipèdia, on ha escrit i editat uns 70.000 articles. Es defineix com a gestor del coneixement, divulgador cultural i activista pel coneixement lliure i pels drets digitals.

—Heu col·laborat molts anys amb la Viquipèdia. Quan va despertar-vos interès?
—Vaig començar fa força temps, no sé si el 2006 o el 2007. La Wikipedia va néixer el 2001 i aleshores era molt petita. Buscava informació a internet sobre videoart, i vaig veure que un tema que m’interessava no hi era en català, a la Wikipedia. Vaig decidir de posar-m’hi i vaig veure que no hi havia res en català sobre videoart, però tampoc sobre art en general, sobre geografia… Si tens una cultura del voluntariat, la Wikipedia és un lloc molt bonic. Té un impacte molt fort i ho pot veure tothom, i això també em va enganxar. Tots compartim coses, a Twitter, Facebook, WhatsApp, però són les nostres xarxes socials. Amb la Wikipedia arribes a tothom i tens una capacitat d’influència molt forta.

—Quants articles heu escrit i quantes hores hi heu dedicat?
—Articles que hagi editat o en què hagi col·laborat, 60.000 o 70.000. I que hagi començat jo, uns 15.000. Les hores són les mateixes que dedicaria a les xarxes, però em sento molt més productiu. Aquest matí m’he llevat i he vist que al CCCB hi venia una dona que m’interessa. Li he fet la fitxa a la Viquipèdia i m’hi he estat vint minuts abans de sortir de casa. Hi dediques el temps que vols, no tens límit. A mesura que vas actualitzant la informació, uns altres te l’editen, te la contradiuen… Amb el procés, he fet molts articles de seguiment.

—En el cas del procés us heu trobat gent que us hagi esborrat articles o els hagi manipulats?
—Cada dia! És normal. Cada llengua té una cultura i cada comunitat té les seves tensions. A la Wikipedia en anglès, per exemple, hi ha molta tensió per a definir la frontera entre l’Índia i el Paquistan i tot el dia es reverteixen. Un bon article hauria de donar totes dues versions. Quan un tema és viu, sol tenir més incidència i trolls. Quan passa el tsunami, les coses s’estabilitzen. També se’n pot veure l’historial. Per exemple, podem veure com definien Jordi Cuixart el 2011, el 2017 i ara. Un exemple que s’ha estudiat és com es definia la guerra de l’Irac en el curs dels anys. Es pot mirar com s’ha definit el capitalisme, el feminisme… En el cas de les dones, és curiós de veure com sempre donen informació sobre els marits.

—La nova directiva sobre drets d’autor que ha aprovat la Unió Europea, fins a quin punt és perillosa?
—Depèn de com s’apliqui a cada país. Hi ha dos grans perills. L’un és el filtre de continguts, que obliga tothom que tingui una web a tenir drets d’autor de qualsevol enllaç o imatge que pengi, de manera que quan pengis un contingut un robot ho detecti. Això dóna peu a la censura. Per exemple, amb aquest filtre es pot impedir que es pengin fotografies de mugrons, d’estelades o de qualsevol cosa que es consideri que no és constitucional. Si tens un filtre de càrrega, és una eina molt llaminera. En el cas d’Hong Kong, es podria prohibir que sortissin fotografies amb paraigües. O que es pengés cap fotografia on sortís Puigdemont, que deixés d’existir. Tot això fa por. L’altre perill és la taxa dels enllaços, que et cobrin per fer-ne. La Wikipedia funciona amb referències. Per exemple, he ampliat l’article de Pasqual Maragall en anglès i hi he enllaçat un parell d’articles de The New York Times. Si fan pagar per posar-hi l’enllaç, enfonsaran l’ecosistema d’internet. La directiva s’ha fet pensant en Google, perquè hagi de pagar, però poden enfonsar internet. Si s’aplica, pot ser crític per a la Wikipedia. Vejam com s’aplica, però no fa bona pinta.

—Quina salut té el català a internet?
—Com diu Sánchez Piñol, una mala salut de ferro. Quan no hi ha entrebancs, el català funciona molt bé. Els catalans tenim una llarga tradició cívica, que per mi és la nostra aportació universal. Com que no tenim estat, estem molt organitzats i tenim una predisposició a l’activisme que no hi ha en altres comunitats. Això fa que en l’àmbit lingüístic els grans portals d’internet siguin en català perquè algú ho ha fet o perquè hi hem fet molta pressió. Fa uns quants anys, vaig parlar amb un dels alts càrrecs de Twitter i em va dir que hi havien posat el català perquè calléssim. Cada vegada que feien enquestes de satisfacció rebien 200.000 peticions! Això va molt a favor de la situació del català a internet; hi ha llengües mitjanes que tenen més dificultats. Per una altra banda, tenim el repte de les torradores i les interfícies de veu. L’altre dia, un col·lega valencià em deia que el seu fill tenia el mòbil en castellà perquè no podia parlar-hi en català. Petits gests com aquests són una putada. Sempre ens demanen un punt d’activisme per a normalitzar la situació del català a la xarxa, però no és la situació òptima.

—Ara us volia parlar de la famosa torradora. Vau ser la diana de crítiques de l’unionisme per aquell reportatge de TV3, Llenguaferits. Us va afectar?
—Vaig rebre, sí. Vaig sortir al parlament i tot! No em va afectar, m’ho vaig prendre amb bon humor. Quan van enregistrar el reportatge, vaig xerrar una hora i em van agafar aquella frase, que la vaig improvisar i va ser molt natural. Amb la meva companya, veient-ho a casa, ja vam comentar que potser es faria viral. La cosa que em va afectar més va ser veure com funciona aquest món. L’endemà va sortir a l’e-Notícies, i d’allà va passar a Libertad Digital o un d’aquests, i un polític del PP va fer-ne befa. D’un lloc a un altre fins a una columna d’El Mundo i els polítics de primera línia fent-ne befa, òbviament descontextualitzant la frase i sense haver vist l’entrevista ni entendre què era. Això sí que és trist. Per una altra banda, que gràcies a això se sàpiga que tenim un desafiament més amb la llengua catalana que són les interfícies de veus, això m’agrada.

—Calen referents per als joves? Youtubers, influenciadors, etc., que facin servir el català?
—És com el debat clàssic que hi havia als noranta amb el rock català. No ho sé. És evident que si no fas servir la llengua, s’acaba. Allò que deia Brossa, jo vull viure plenament en català, en tots els aspectes del dia a dia, també a internet. També hi ha un problema del sistema, si tu ets youtuber i vols maximitzar els teus beneficis ho has de fer en castellà, xinès o anglès. Potser hem de canviar aquesta realitat.

—Per a viure plenament en català, la internet de les coses l’ha d’incloure.
—Sí, ha de ser així. Si diuen que de les set mil llengües que hi ha al planeta la meitat es moriran, serà per coses com aquesta. En una generació, ho ensorres. Si la nova generació només fa servir l’anglès o el castellà…

—Què es pot fer perquè els electrodomèstics i altres productes amb què interactuem incloguin el català? El govern ho hauria de regular?
—Més que l’estat o el parlament, que cada vegada tenen menys sobirania, hauria de ser la Unió Europea. Una altra cosa és que el català hauria de ser oficial a la UE. Però han de posar condicions a les empreses que venen dins els mercats europeus. I aquí, en comptes d’invertir en empreses emergents, que acaben essent un laboratori d’R+D de Google i Facebook, per què no muntem un laboratori que desenvolupi un sistema d’aprenentatge de llengües minoritàries per a les màquines? Això val diners, és clar, però els fem servir en uns altres llocs. Podem potenciar una altra mena de projectes i que siguin a l’abast de tothom. Que després se’n beneficiaran Google, Nike, etc.? Sí, però també el ciutadà, les escoles… Aniria més cap aquí. Però no sé si hi ha voluntat política. Això hauria de ser a escala europea, per la gran diversitat lingüística que hi ha.

—Els drets lingüístics no són garantits a internet.
—No sé què dir-vos. En principi no, tot i que Google et fa traduccions a l’acte. Si ells tenen aquesta tecnologia… No dic que s’hagi de nacionalitzar, però potser es pot fer alguna cosa semblant, com llicenciar-la. Igual com fa cinquanta anys la Generalitat pagava a l’Enciclopèdia Catalana perquè fes enciclopèdies per a les escoles, potser ara podem fer una cosa per l’estil, fer unes altres inversions, tenir un paper més actiu. La situació del català a les webs no és dolenta, però és que les webs es moren. Cada vegada en fem servir menys. Jo vull poder-me informar en català i fer servir la meva llengua.

—Teniu precisament un projecte que es diu Drets Digitals.
—Va ser una idea del 2017, que van passar moltes coses… Els drets digitals són els drets humans aplicats a internet. Tenim davant un futur incert. Aquesta nova situació genera nous drets? Hi ha debat. Nosaltres argumentem que cal aplicar els drets humans a la xarxa.

—Expliqueu-vos.
—Imagineu que es limitessin els grups de WhatsApp. Tenim dret de reunió a internet? Podrien fer-ho molt fàcilment, però seria possible de prohibir-ho? Ara els estats no manen tant i som en una situació incerta, en una mena de far west amb les grans empreses. Si no lluites pels teus drets, te’ls prenen, i Drets Digitals fa aquesta reflexió. A més, no hi ha gaire consciència. Molts diuen que els és igual que ho sàpiguen tot d’ells, que estiguin geolocalitzats, que et puguin posar uns anuncis que t’agraden més… Però és molt fàcil de manipular el cervell, és més simple que no ens pensem.

—La privadesa és el dret que més perilla?
—Sóc molt pro-privadesa, però crec que és una guerra perduda. A la xarxa, hi compartim tot d’informació que fa uns quants anys ens hauria fet molta por. Que el meu cap vegi quins llibres llegeixo, què opino sobre política… Ara tothom sap quin compte de Twitter tens i quan critiques alguna cosa. Els nostres pares potser no havien parlat mai de política a la feina. Però ara, quan busques feina, la primera cosa que fan és veure què has penjat a Twitter i Instagram, si ets un troll… Amb cent tweets o fotografies pots tenir un perfil molt definit d’una persona. I si ho fes una màquina, ni us ho explico. Ara al Regne Unit gairebé un 80% dels currículums els llegeix un robot, que analitza si dius paraules com ‘dinàmic’, ‘valent’, ‘disruptiu’… allò que sigui moda aquells anys. Si les dius, passes el filtre i se’l mira un humà. Però el robot veu el teu DNI, el correu electrònic i tota la teva informació, aleshores compren bancs de dades. Un altre exemple, les aplicacions de control de la menstruació. Tot això, que t’ho enllacen a Facebook, ho venien a empreses. La dada més valuosa és si estàs embarassada entre el primer i el segon mes, aleshores les empreses ho veuen i no et contracten. Això afecta els teus drets, però no hi ha manera de demostrar-ho. Què fan quan surt alguna cosa? Maten els missatgers. Snowden, Assange, etc. Això a mi em fa por.

—Es vol censurar internet.
—El concepte de censura és relatiu. Twitter té un algoritme que fa que només t’ensenyi uns quants usuaris que segueixes. Això pot ser censura? Depèn com ho pensis. Els algoritmes els dissenyen humans, i es pot decidir de destacar o amagar segons quins continguts. Parlant malament, pots triar entre la merda i el cul, entre el model neocapitalista dels Estats Units o el model de vigilància de la Xina, que és pitjor encara. L’altre dia, mirava un documentari en què els xinesos deien que ja sabien que el govern els espiava, que sempre havia estat així, però ara si més no podien veure quants punts tenien com a ciutadà. Vist així… També deien que les violacions s’havien reduït a zero, perquè hi ha càmeres pertot arreu. La dicotomia entre llibertat i seguretat és un debat que la filosofia ha treballat durant anys, però ara és un caramel molt llaminer. Són conceptes de l’era industrial que es van redefinint, ja veurem si els nostres fills i néts pensen igual.

—Què fa una persona com Àlex Hinojo a l’Institut Ramon Llull?
—En sóc el coordinador digital. Les institucions són en un procés de transformació digital. Quan l’institut va néixer, l’any 2002, internet ja existia, però ara s’ha de repensar tot. Aprenem idiomes per a aplicacions, el concepte de la frontera desapareix quan hi ha un mòbil pel mig, es pot difondre la cultura catalana a Twitter… Ajudo a fer aquesta transformació i també la dels processos interns. Anem canviant coses i m’agradaria que això servís per a repensar com funcionen les institucions públiques i fer les coses d’una manera diferent.

—Us hi trobeu facilitats o bé recel?
—La cosa més difícil és el canvi de xip. És una organització amb una mitjana de treballadors alta, que fa temps que hi són i que funciona, però que té una cultura del paper molt interioritzada. Reportem a la Generalitat, al govern balear, a l’Ajuntament de Barcelona i a més institucions, i cadascuna té el seu procés de transformació digital. Mirem de passar d’un sistema jeràrquic a una organització més horitzontal, al treball en xarxa.

—Això és innovador a l’administració, que sempre és lenta.
—Sí! Vinc d’un altre món, de col·laborar anys com a voluntari a la Wikipedia i treballar a l’Amical Wikimedia. Ens movíem a internet, tothom treballava a casa seva en una organització molt horitzontal, en horaris diferents a tot el món. Fa més de vint anys que no tinc cap impressora a casa. En canvi, ara sóc en una administració pública, on tot és paper, molt més jeràrquic…

—I voleu trencar aquesta jerarquia vertical i les rutines establertes.
—El fet digital ha transformat la societat. Com podem fer-ho per transformar les administracions públiques? Imagineu que això fos un cas d’estudi i funcionés d’allò més bé. A mi m’agradaria.

—La Generalitat en conjunt va fent aquesta transformació?
—Sí, en comparació amb altres administracions autonòmiques o estatals, anem molt avançats. Aquí no es pot presentar una factura si no és electrònica. Hi ha molts països que encara no tenen una cultura de l’administració electrònica. La filosofia de la Generalitat, però també de més administracions, com el govern balear i l’Ajuntament de Barcelona, és força oberta en aquest àmbit. Hi ha molta feina a fer, sobretot en el canvi de xip i de treball en xarxa. Sóc partidari que tota la informació, tret de la que afecta la privadesa dels ciutadans, sigui oberta perquè s’ha pagat amb diners públics. Crec que en deu anys hi ha hagut un canvi molt gran.

The post Àlex Hinojo: ‘La privadesa a internet és una guerra perduda’ appeared first on VilaWeb.

La renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) avui s’obre camí amb la jornada electoral del 28è congrés nacional, que ha de triar la nova direcció i que a final d’any definirà la nova línia estratègica, ideològica i d’organització interna.

L’executiva nacional ja és definida, perquè només hi ha una candidatura, encapçalada per Oriol Junqueras, que serà reelegit com a president, i per Marta Rovira, que serà reelegida com a secretària general.

El procés culminarà amb l’aprovació dels nous documents ideològics i estatutaris, una decisió que pot crear més debat, perquè es podran discutir, esmenar i reconduir abans de ser aprovats i hi ha sectors que han remarcat que el document estratègic ha de posar l’accent en el mandat del Primer d’Octubre, fet que pot xocar amb el discurs de la direcció.

El congrés serà un punt d’inflexió, que ha de servir per a traçar un full de ruta que faci encaixar l’estratègia política actual, la nova centralitat política d’ERC i els valors que l’han acompanyada al llarg de la història

Una formació cada vegada més al centre

El partit, fins a començament de segle, mantenia un paper modest dins la política catalana. No va ser fins al 2004 que va aconseguir més d’un diputat al congrés espanyol i fins al 2009 que no va tenir un eurodiputat el mandat complet.

El canvi va començar arran del tomb independentista del partit el 1989, que va tenir una imatge icònica: solament els seus tres diputats van defensar el dret de la independència de Catalunya al parlament.

Àngel Colom (1951), Josep-Lluís Carod-Rovira (1952) i Miquel Pueyo (1957) van representar la renovació interna d’un partit que va integrar gran part de les forces independentistes extraparlamentàries i que va situar una nova generació de polítics al capdavant d’ERC.

Votants d’ERC per grups d’edat (1993-2018). Sondeig d’Opinió Catalunya. ICPS

En aquell moment, l’independentisme encara era minoritari, una opció allunyada de la centralitat política i vista amb un marcat caràcter juvenil. La veritat és que, malgrat ser un moviment divers, els menors de trenta-cinc anys eren més de la meitat dels votants.

El creixement d’aquesta opció política, cada vegada més transversal, progressivament ha anat acostant ERC a la centralitat política i ha fet que els seus votants siguin cada vegada més semblants al conjunt de la població. En canvi, ara la CUP és la que té un votant més jove: gairebé la meitat són menors de trenta-cinc anys.

Ubicació d’ERC segons el conjunt dels catalans. Sondeig d’Opinió Catalunya. ICPS

El viratge cap a la centralitat política també és reflectit en la ubicació ideològica. Encara que no ha canviat gaire entre els seus votants, sí que observem que el 1995 una part important de la societat ubicava ERC a l’extrema esquerra (24%) i que, en canvi, actualment la situen al centre-esquerra (21%) el doble de persones que no pas a l’extrema esquerra (11%).

En gran part els socialistes eren vists com el gran partit de l’esquerra i situaven ICV-EUiA i ERC a l’extrem. El sistema de partits ha canviat i ERC ja ha superat el PSC més d’una vegada i ha obtingut responsabilitats de govern. El nou espai l’ha situada al centre polític, car enguany per primera vegada ha guanyat unes eleccions espanyoles i municipals al Principat i ha aconseguit la batllia de municipis importants com ara Lleida, Figueres, Sant Cugat, Tàrrega o Tarragona.

La pèrdua de l’hegemonia independentista

El procés ha fet augmentar les formacions partidàries de l’estat independent, una posició que durant dècades només defensava ERC a escala parlamentària, però a la vegada ara hi ha una competència més gran en aquest espai polític. La victòria en les eleccions al congrés espanyol i municipals contrasta amb la contundent victòria de JxCat, també independentista, en les catalanes i les europees.

Votants per partit que tenen com a primera opció que Catalunya sigui un estat independent. Baròmetres del CEO (2006-2019)

Fins a la irrupció de Solidaritat Catalana per la Independència (2010) i l’entrada de la CUP al parlament (2012), Esquerra era l’única formació independentista a la cambra, amb una distància ben clara respecte de la posició majoritària de la població de Catalunya i la resta de formacions polítiques.

Tanmateix, després del trencament de CiU i Junts pel Sí, del Primer d’Octubre i les eleccions del 21-D, les tres candidatures independentistes (CUP, JxCat i ERC) mantenen un suport similar entre els votants favorables a l’estat independent, vora el 90%.

La incògnita del nou discurs polític

En aquests dos darrers baròmetres, els votants d’ERC que tenen com a preferència un estat independent han descendit i s’han situat per sota els altres dos partits, a nivells d’abans del procés (2010-2012). El descens simplement pot ser conseqüència dels alts i baixos de les mostres i és possible que torni a augmentar als lliuraments vinents. Així i tot, també pot ser conseqüència d’un tomb de discurs que ha aparcat la unilateralitat, ha posat l’accent en el diàleg, a no blocar la política espanyola i que potser ha atret un nou votant favorable a l’autodeterminació i que fins i tot que votaria que sí, però per al qual no és la primera opció.

Si durant el procés en gran part la societat catalana va virar cap a les posicions que històricament havia defensat Esquerra, ara és el partit que intenta ‘ampliar la base’ amb un discurs que cerca la centralitat política gràcies a una moderació que atregui nous votants.

Les conseqüències del tomb encara són incertes: com pot afectar les possibilitats d’assolir amb èxit la independència, si realment el nou discurs tindrà la capacitat d’atreure nous votants a l’independentisme i si es podrà convertir en el pal de paller de la política catalana, com ja ho va ser durant el temps de Macià i Companys (1931-1940). El congrés nacional marca el tret de sortida d’aquesta nova etapa, en un dels moments més transcendental de la seva llarga història.

The post Dades: la transformació d’ERC cap a la centralitat política appeared first on VilaWeb.

Ingredients:
1 làmina de pasta de full rectangular
3 ous
mig litre de llet
dues cullerades de Maizena
la pell d’una llimona
una mica de vainilla
100 g de sucre
gelatina de poma o llimona
fruita del temps (figues, raïm, maduixes, kiwi, préssecs)

Elaboració:
Posem la pasta de full en una safata d’anar al forn, amb un paper vegetal a sota i la punxarem. L’enfornem a 180°, de divuit a vint minuts, aproximadament, fins que quedi daurada.

Reservem una mica de llet per a desfer la Maizena en fred.

En un cassó, hi posem al foc la resta de la llet, una pela de llimona i la vainilla. Quan comenci a bullir, tirem els ous remenats amb el sucre i la Maizena desfeta.

Remenem la llet amb una espàtula fins que quedi una crema feta i espessa. Al primer bull, retirem la crema del foc i la continuem remenant fins que quedi ben fina.

Posem la crema per sobre de la pasta de full cuita. Tallem la fruita i la col·loquem per sobre, amb gràcia.

Desfem la gelatina amb una mica d’aigua, un minut al microones, i pintem la fruita perquè quedi brillant.

I aquestes postres ja es poden menjar. Si no es mengen tot seguit, guardarem el pastís a la nevera fins al moment de servir-lo.

The post Recepta: Pastís de pasta de full amb crema i fruita del temps appeared first on VilaWeb.

‘Si ens creiem allò que ens diuen i no ens creiem allò que veiem, serem partícips de la falsa realitat.’ Així resumeix Maria Jesús Xifró, de seixanta-dos anys, cap comercial a l’estat espanyol d’una empresa belga i membre de l’ANC de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), la sensació que ha tingut després de la manifestació d’aquesta darrera Diada. Hi va anar amb la família i amb la colla, com cada any, amb ànims, ‘gaudint-la, celebrant que ells encara no ens han guanyat’. I fou així: centenars de milers de manifestants aplegats entre la plaça d’Espanya i més enllà del passeig de Gràcia, omplien a vessar tota la Gran Via de Barcelona. Una gentada de més de dos quilòmetres. ‘La gent hi és, no cedim pas’, diu Pilar Balarriga, de seixanta-quatre anys i retirada, membre de l’ANC de Solsona i que també hi va ser. Està contenta d’haver vist que la capacitat de mobilització no s’ha pas ressentit d’una sensació –aquesta sí que sembla força generalitzada– de decepció envers els partits, d’un cert desànim veient que no hi ha manera que vagin ensems, i perquè no es té gaire clar cap on ha d’avançar l’independentisme d’ara endavant. A VilaWeb hem parlat amb vuit membres de base de l’ANC de diversos indrets del Principat, cadascú amb una mirada molt particular sobre el moment actual del país. Però tots fan valer, amb algunes observacions crítiques, l’èxit de la manifestació, i demanen i proposen maneres de transcendir la inacció política present.

‘N’estem fins als nassos, dels partits’, es queixa amb vehemència Aleix Creus, de l’ANC de Tremp (Pallars Jussà), quan li demanem pel paper dels partits independentistes ara com ara, tan sols quan falta un mes perquè es faci pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presos. Es declara encara molt empipat per la pretensió de JxCat de pactar amb els socialistes al Consell Comarcal del Pallars Jussà fa uns quants mesos. Finalment la indignació ciutadana va acabar forçant l’acord amb ERC. ‘Ens vam haver de revoltar perquè pactessin entre ells’, diu Creus. I rebla: ‘N’estem tips. La gent continua igual, disposada a lluitar.’

És una percepció compartida per Eulàlia Gili, de setanta-cinc anys i retirada, de l’ANC de Palamós (Baix Empordà). ‘Era una Diada que ens tenia inquiets, hi havia cansament, però vam anar a la manifestació per dir als polítics que es posessin les piles perquè, si no, actuarem.’ Els mesos abans de la manifestació hi va haver un debat intern sobre el format. ‘Nosaltres vam demanar molt que no es fes cap performance i al final vam veure que en van excloure els polítics, que no hi havia festa ni música. Penso que es va aconseguir fer bé, i al final la gent cridava independència i llibertat, i no democràcia ni unes altres coses.’

‘Però qui ens escolta?’

El neguit per com pogués anar la manifestació i la satisfacció després de veure’n l’assistència són compartits també per Bibiana Larrosa, mestra logopeda retirada de seixanta anys i membre de l’ANC de Sabadell (Vallès Occidental). ‘Nosaltres teníem molta por. Estàvem inquiets per la resposta de la gent, i al final vam acabar venent tantes samarretes com l’any passat i organitzant el mateix nombre d’autocars.’ Per Larrosa la manifestació fou una manera de posar un termòmetre al moviment i comprovar que la temperatura encara és bona. ‘Confies en la gent, que al final em penso que és l’única cosa que tenim. Jo finalment m’he quedat tranquil·la per la resposta que s’ha donat. Però qui ens escolta? És una mobilització brutal, que ha aconseguit una gentada en un moment molt difícil, però et veus encaminat a fer-hi alguna cosa més, pacíficament, és clar, i a esperar la sentència.’

En canvi, Sílvia Ramos, de cinquanta anys, administrativa i una de les cares visibles de l’ANC de Vidreres (Selva), posa més l’accent en la sensació de desànim que hi va palpar, bo i destacant l’èxit de la mobilització per haver tornat a estar capaç d’arrossegar tanta gent. ‘Desànim, sí, perquè vaig tenir la percepció que molta gent que hi va anar ho feia perquè hi havia d’anar, perquè som conscients que aquest espai no el podem deixar a ningú més. Però quin objectiu hi ha ara? Estem desconcertats.’ Per a Ramos hi ha hagut una altra diferència amb relació a anys anteriors: ‘Durant molts anys rèiem de les xifres d’assistents que donaven, i enguany l’hem comprada. És aquest tarannà de poble colonitzat que tenim, amb complex d’inferioritat. Jo penso que va ser un èxit. Però noto que aquest cop no som capaços de canviar-los el relat. Però un fracàs? Amb l’estat en què estem, amb el desànim que hi ha, tenir aquest poder de convocatòria?’

‘Potser ens hem d’avançar’

Qui va viure la Diada d’una manera ben diferent fou Laura Carreres, de trenta-vuit anys, autònoma i membre de l’ANC de Farners (Selva), que enguany no va voler participar en la manifestació, i va anar a la concentració de la tarda davant el parlament. ‘Jo era molt crítica amb el format de la manifestació, no volia que fos un altre Onze de Setembre com els altres, necessitava que hi hagués un canvi, per donar un missatge directe als polítics, per dir-los que ja no anem junts agafats de la mà, que ens enganyen, que no podem continuar així. Pensa que molta gent que va anar a la manifestació se sentia amb l’obligació d’anar-hi, perquè no semblés que fallaven, o per què diria Espanya, o per si a escala internacional es veia que l’independentisme ja no sortia al carrer. Perquè no semblés que l’independentisme havia fet figa. Jo ho miro diferent, m’és igual què diran els de fora; jo vull donar un missatge als de dins.’

Carreres també destaca que la manifestació fou un èxit de convocatòria, i aplaudeix el discurs de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que criticava que els partits es discuteixin ‘per engrunes’ i que facin ‘passos enrere’. I insisteix que cal que hi hagi un canvi en la manera d’encarar la mobilització: ‘Potser no hem d’esperar que passin les coses, sinó que ens hem d’avançar. Necessitem moltes coses, també els partits, que han fet passes enrere i sembla que tornin a l’autonomisme. Però l’independentisme no ha caigut, és més fort que mai, som aquí, però no ens tornaran a comprar amb un plat de llenties.’

‘Els hem de dir que es preparin’

És el gran debat entre els membres de l’ANC amb qui hem parlat: com redreçar el rumb? ‘Hem de fer coses diferents, que siguin més contundents, hem de ser capaços d’organitzar-nos’, diu Eulàlia Gili. ‘Hem de buscar respostes, i abans de la sentència, no pas després. Els hem de dir que es preparin perquè no acceptarem res que no sigui l’absolució, i que si els condemnen això creixerà. Prou d’anar a les presons a consolar-nos, anem davant les delegacions del govern espanyol, cada setmana, o cada dia que decidim, a dir-los que s’han equivocat amb aquest judici farsa.’ I qui ho ha d’organitzar això? ‘No ho sé. Si no ho fa l’ANC acabarem fent-ho com sigui, com vam fer l’1-O.’

També ho veu així Maria Jesús Xifró: ‘La gent ens hem d’apoderar, com vam fer l’1-O. Vam assegurar que el referèndum es fes, i potser hauríem de fer igual quan hi hagi la sentència, és a dir, que allò que organitzin els polítics, nosaltres ho tirem endavant agafant-ne les regnes.’ Veu també la necessitat que algú assumeixi el lideratge. ‘Tenim molt assumida aquesta necessitat que algú ens digui què hem de fer, ens costa el fet de no trobar un lideratge. Potser per a molta gent aquest lideratge és a Waterloo, però des d’allà… Necessitem també un lideratge aquí.’ I no el veu pas. ‘Som gent pacífica que voldríem fer-ho tot de manera dialogant, però ens adonem que els nostres representants, que són els que haurien de fer-ho, minimitzen la fita, no compleixen els nostres desitjos i aspiracions. I és clar, agafar les regnes cadascú de nosaltres, assumint els sacrificis pertinents, costa molt si no hi ha aquest suport institucional.’

‘Hem de perdre la por de criticar els nostres’

Els partits hi han de ser, diu Jordi Serra, un enginyer industrial retirat, de setanta-cinc anys, de l’ANC de Sitges (Garraf). ‘Crec que els partits són un instrument que no té alternativa, són de què ens hem dotat per  desenvolupar l’activitat política. Decebut amb els partits? Bé, amb la manera com actuen, sí. Perquè el moment és tan excepcional que demana una solució excepcional, i en aquest moment això és una unitat absoluta.’ Sobre el paper dels polítics, Eulàlia Gili és d’un altre parer, i s’expressa de manera més contundent: ‘Si continuen com fins ara, haurem de demanar que n’escombrin les cúpules, si cal. Hem de perdre la por de dir als polítics a la cara què pensem, perquè fins ara hi havia allò d’anar amb compte, per la repressió, perquè els hem de cuidar. Però s’ha acabat el bròquil. La gent no vol tenir més paciència amb els polítics, ens prenen el pèl.’

Sílvia Ramos també troba que cal expressar més obertament la crítica als partits, i demana de superar ràpidament la fase en què opina que es troba ara mateix l’independentisme, la del desengany: ‘Encara no hem après a criticar obertament els nostres, ni amb prou energia. Perquè, com que els considerem els nostres, ens fa cosa. Hem de ser capaços de criticar la gent que no compleix. S’ha fet molta feina en aquest país i tens la sensació que la llencen a les escombraries. Nosaltres hem fet un procés, que és el de dol, i ara fem el del desengany, que espero que no duri gaire. Hem de revertir les dinàmiques de partit, de veure quin és el partit hegemònic i qui té més cadires. I la repressió ha funcionat. Aquesta situació no es pot allargar. Haurem de fer sacrificis? Segur.’

I per a tots, hi ha el convenciment que el moment de la publicació de la sentència serà determinant. Per Bibiana Larrosa, ‘ens ho juguem tot, o bé ser capaços de tirar-ho endavant o de plegar i donar-ho per perdut. Veig que hi ha molta gent al meu entorn que diu que vol fer coses, que vol sortir, però aquestes coses s’han d’organitzar.’

Diada 2019: El carrer clama unitat als partits en una nova demostració de força

The post ‘Ja n’estem tips’: Bases de l’ANC expressen les sensacions després de la Diada appeared first on VilaWeb.

Veïns, associacions i col·lectius del barri valencià dels Orriols han fet avui una concentració pacífica per ‘frenar l’intent d’imposar una perspectiva i un discurs d’odi xenòfob, racista o masclista’ dirigit als migrants i mantenir la ‘llarga història de convivència entre els veïns.’

Vecinos del barrio valenciano de Orriols se manifiestan para "frenar el discurso de odio" y "mantener la convivencia" en el barrio: https://t.co/fg6VmQTZt2 pic.twitter.com/wY94M2KuC0

— Europa Press Comunitat Valenciana (@EPCValenciana) September 14, 2019

La concentració volia mostrar el ‘ferm rebuig’ de les associacions i veïns del barri per l’obertura del Casal Romeu, una iniciativa d’una ‘associació cultural’ que, segons els manifestants, ‘en realitat és un col·lectiu vinculat a grups feixistes d’ultradreta sota el nom de Valentia Fòrum‘.

La portaveu d’Orriols Conviu, María José Martín, en declaracions a Europa Press, ha assegurat que la protesta és ‘una manera de demostrar que els veïns del barri no accepten l’intent per part d’un grup feixista de generar divisió i imposar una perspectiva i un discurs d’odi dirigit contra les persones migrants’. ‘El nostre objectiu és fer-los-ho més difícil, tractar que no s’implante aquest col·lectiu i que se’n vagen com més aviat millor.’

‘Aquest barri té una llarga història de convivència entre veïns i volem que es mantinga’, ha assegurat Martín, alhora que ha denunciat que ‘una cosa com la que fan avui va contra el discurs de convivència’. Sobre el casal, ha asseverat: ‘Sabem que serà una font de conflictes greus en un barri en el qual conviuen més de trenta nacionalitats, quan fins ara no n’hi ha hagut.’

Els convocants han defensat que el barri té ‘una experiència de convivència intercultural molt arrelada, que permet de desenvolupar relacions saludables i sentiments d’identitat comuns, entre nacionalitats i valors culturals múltiples i variats’.

‘Ideologia feixista’

En aquest sentit, segons que ha explicat la portaveu, ‘el discurs de Valentia Fòrum és fals’ i va ‘dirigit clarament a un grup de gent que puga seguir una ideologia feixista’. ‘Vénen a aquest barri perquè creuen que els problemes econòmics i d’exclusió existents són un fonament per a portar endavant aquesta estratègia de divisió’, ha lamentat.

‘El seu discurs és clarament xenòfob, racista, masclista, LGTBI+fòbic i d’odi, ataca els drets socials, als interessos de la classe obrera, la llibertat d’elecció i la diversitat sexual’, han manifestat els convocants, alhora que han advertit que ‘l’extrema dreta es va organitzant sota la impunitat del marc legal que permeten els qui manen’.

De moment el col·lectiu veïnal no té previstes més concentracions, encara que no han descartat de reprendre les protestes si Valentia Fòrum s’estableix als Orriols. ‘Segons que vagin passant els esdeveniments anirem actuant’, han indicat.

The post Els veïns dels Orriols es manifesten per frenar ‘el discurs de l’odi’ al barri appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha mostrat convençut que el govern valencià i la resta d’administracions donaran una ‘resposta contundent’ a les ‘conseqüències econòmiques i socials molt grans’ d’aquest temporal de pluja a la Vega Baixa i ha proposat de crear una espècie de ‘Pla Marshall‘ per a la comarca. A més, ha anunciat que al seu pròxim ple de divendres el Consell aprovarà un primer decret d’ajudes per als afectats.

Així s’ha expressat avui a Almoradí, municipi afectat pel trencament d’una mota del riu Segura, que ha negat els carrers. Part del nucli urbà continua inundat.

El president ha destacat el ‘gran treball’ dels serveis d’emergències i ha lamentat la defunció de dues persones al País Valencià. ‘Això és la pitjor part d’aquest balanç, quant a la resta, entre tots i amb l’esforç de les administracions i tota la societat, sortirem cap endavant, però tenim aquestes pèrdues humanes que ens entristeixen profundament’, ha declarat als mitjans.

Puig, que ha visitat el poble acompanyat de la batllessa, María Gómez, i el conseller de Política Territorial, Arcadi España, ha explicat que la previsió de la Confederació Hidrogràfica del Segura és que el cabal del riu vagi baixant ‘lentament’ i que les tempestes no afectin més la comarca.

‘Sembla que ja hem passat aquest episodi, però és present, i si venim per qualsevol camí veiem que encara hi ha molta dificultat per a accedir-hi, hi ha un problema de mobilitat enorme. La cosa més important és la prudència’, ha manifestat, alhora que ha advocat per ‘solucionar primer les situacions personals de la gent que ho passa pitjor i que es troba en un moment de vulnerabilitat màxima.’

Així, Puig ha recordat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre ahir a donar la màxima cobertura a la Vega Baixa, que ha estat víctima d’una ‘gran catàstrofe’.

A més, ha instat a ‘avançar en qüestions més estructurals per al futur de la comarca’ i ha posat ‘tota la seva confiança’ en la gent de la Vega Baixa. ‘És una situació molt difícil, jo vull donar les gràcies a totes les persones que han estat col·laborant durament i encara ho fan’, ha afegit.

The post Puig proposa un ‘Pla Marshall’ per a recuperar la Vega Baixa appeared first on VilaWeb.

Una vintena d’activistes han ocupat aquest dissabte al migdia la botiga oficial del Barça al passeig de Gràcia de Barcelona com a protesta pel patrocini de Beko. ‘Aquesta empresa forma part del grup empresarial Koc, un dels més grans fabricants d’armament de Turquia. Koc proporciona armes i vehicles militars al règim autoritari d’Erdogan que els utilitza per massacrar el poble kurd’, han recordat els concentrats.

Alguns d’ells integrants del Comitè de Resistència Internacionalista i d’altres de la plataforma Azadi de solidaritat amb el poble kurd. ‘Beko té les mans tacades de sang i reclamem al Barça que rescindeixi el contracte amb aquest espònsor oficial del club’, han exigit des d’Azadi. ‘Tot plegat per coherència amb els valors democràtics, de llibertat, respecte i dret a l’autodeterminació que el club representa. El Barça no ha de ser còmplice d’Erdogan’, han finalitzat els concentrats.

‘No és la primera vegada que el FC Barcelona passa per alt els seus valors per culpa d’un espònsor. Recordem que fa tan sols uns anys era el règim de Qatar qui patrocinava el Barça’, han puntualitzat des de la plataforma Azadi, que impulsa la campanya ‘Riseup of Rojava’ en suport al poble kurd.

The post Ocupen la botiga oficial del Barça al passeig de Gràcia com a protesta pel patrocini de Beko appeared first on VilaWeb.

El batlle de Palamós, Lluís Puig (ERC), ha denunciat l’aparició de noves pintades d’ultradreta i amenaces de mort contra la seva persona en diverses parets i carrers de la població baixempordanesa.

Avui, i ja són vàries vegades, m’han amenaçat de mort i han assenyalat als de casa meva. Sembla que a alguns la democràcia i la llibertat d’expressió els provoca urticària… Nosaltres, a lo nostre… Contruir una Repúbilca Catalana des dels municipis @Esquerra_ERC @ERC_Palamos pic.twitter.com/Sxa8nnJsVt

— Lluis Puig (@llpuigpalamos) September 13, 2019

‘Avui, i ja són vàries vegades, m’han amenaçat de mort i han assenyalat als de casa meva’, ha piulat Puig al seu compte de Twitter, tot adjuntant tres fotografies on s’observen pintades amb frases com ‘Lluís Puig estàs mort’ o ‘Tret al clatell’.

‘Sembla que a alguns la democràcia i la llibertat d’expressió els provoca urticària… Nosaltres, a lo nostre… Construir una República Catalana des dels municipis’, ha continuat l’alcalde de Palamós.

El passat 30 de setembre del 2018, els Mossos ja van investigar unes pintades amb símbols feixistes i amenaces a l’alcalde de Palamós. Es van fer als jardins del Passeig del Mar just abans que es rebategessin amb el nom d’1 d’octubre.

The post La ultradreta torna a amenaçar de mort el batlle de Palamós appeared first on VilaWeb.

La CUP ha aprovat en el consell polític de Sabadell un document de debat en què aposta per la reclamació de l’amnistia per als encausats del judici contra el procés.  En el document la formació refusa la via de l’indult, que comportaria reconéixer la culpabilitat.

El document aprovat també demana una mobilització popular que ‘pugui resultar costosa per a l”estat espanyol’ i una resposta política a mig-llarg termini que impliqui la majoria de la societat i a la comunitat internacional. La CUP defensa que aquest cost per a l’estat espanyol ha de ser ‘a nivell d’imatge, però sobretot a nivell polític, cortocircuitant l’intent de consolidar una segona transició’.

Desobediència civil

La CUP ha aprovat també ‘posar el valor la desobediència (civil i institucional) com a eina legítima per a l’autotutela de drets’. Recorda que la majoria de les estratègies de defensa han passat per reconèixer una voluntat política de celebrar un referèndum, però assenyala que, en realitat, ‘el govern no només no va impedir, sinó que va facilitar a les autoritats de l’estat espanyol complir amb la seva determinació de protegir l’ordre constitucional espanyol.’

A més, critica la consigna ‘Ho tornarem a fer’, que al seu judici no pot ser buida i diluïda ‘com promouen alguns actors’. ‘Tampoc pot entendre’s com un nou exercici de vendre fum al voltant d’una nova versió del momentum màgic’, ha reclamat la formació, que ha lamentat textualment les lectures en clau no desobedient, sinó retòrica, nostàlgica i abstracta.

Campanya internacional

Respecte de l’amnistia, la CUP també ha apuntat a una ‘intensa campanya interior i exterior’ que lligui l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, i ha defensat que mobilitzar les aliances internacionals i la capacitat de generar accions de pressió política i comercial generarà unes condicions simpàtiques, en les seves paraules, a l’interior.

Segons diu el document, cal generar la pressió popular que permeti fer palès que l’amnistia és resultat d’aquesta  pressió, i no una gestió política pactista ‘que afavoreixi una estratègia dilatant del conflicte i, per tant, no pot quedar deslligada del marc polític del reconeixement de la totalitat de drets polítics del poble català negats pels estats espanyol i francès.’

Per això crida a generar ‘una estratègia de negociació diferenciada que es converteixi en una ‘pseudoamnistia indultant” i tenir un marc polític, discursiu i mobilizador que sigui empàtic i solidari amb els condemnats, però que pugui respondre a una agenda política que pivoti sobre els indults i els pactes amb l’estat.

Tanmateix, el document aprovat avisa que en cap cas poden acceptar que una sortida personal a un conflicte col.lectiu pugui rebre el suport del seu espai polític. ‘La priorització personal per sobre del col.lectiu, a banda de la evident contradicció política, és un atac directe al conjunt de l’Esquerra Independentista, de l’esquerra rupturista i de l’independentisme popular.’

Ni un sol dia de condemna

Finalment el text esperona a combatre qualsevol posicionament polític que faci lectures
positivistes de condemnes menors de les previstes.  Afirma que la sentència condemnatòria haurà de tenir ‘una resposta a
l’alçada del què signifiquen políticament amb perspectiva històrica: si volen resultar un càstig perquè mai més ningú gosi decidir fer passos en clau
d’exercir el dret a l’autodeterminació, caldrà una resposta en clau de mobilització popular.’

Cal aprofundir, diu la CUP, en la vinculació del conjunt de represàlies de l’estat espanyol vers l’independentisme per a evitar ‘generar messianismes.’ ‘Les primeres condemnes amb presó vers el moviment independentista ja hi són, no caldria esperar a les sentències del Suprem per engegar la campanya’, conclou.

The post La CUP aprova reivindicar l’amnistia pels presos polítics appeared first on VilaWeb.

La fiscalia belga ha obert una investigació preliminar contra el candidat a ser el nou comissari de Justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, segons publiquen els diaris ‘L’Echo’ i ‘De Tijd’. L’actual vice-primer ministre i ministre d’Exteriors i Defensa podria estar implicat en un cas de blanqueig de capitals i suborns en relació a la construcció de l’ambaixada belga a Kinshasa, a la República Democràtica del Congo.

Un portaveu de Reynders ja ha negat cap implicació en corrupció i ha assegurat que es tracta d’una campanya de difamació contra el polític. En el cas, la premsa belga també implica contrabandistes d’armes i un candidat a la presidència congolesa.

La investigació preliminar s’hauria obert després d’una denúncia d’un exagent de seguretat secreta belga. La premsa del país apunta que, d’acord amb el testimoni d’aquest agent, Reynders i la seva mà dreta haurien utilitzat diversos mètodes per emblanquir capitals, com vendre a preus d’or obres d’art i antiguitats sense valor, o fer negocis immobiliaris a través de societats opaques.

The post La fiscalia belga investiga el candidat a comissari de Justícia de la CE per possible corrupció appeared first on VilaWeb.

El Consell per la República ha fet públic un document en què exposa les conclusions del debat intern que han tingut els últims mesos. Destaca la proposta de crear una ‘plataforma de negociació’ amb ‘mediació independent’ amb l’estat espanyol. El document també demana el ‘reconeixement per part de l’estat del dret a l’autodeterminació, la reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics’.

El Consell diu, però, que les accions per materialitzar el dret d’autodeterminació no poden quedar blocades ‘per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg’. Fan, per tant, una crida a la societat civil i les institucions a preparar-se per ‘materialitzar’ la independència. Concretament, fa una crida ‘a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.’

El Consell per la República també diu que, mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, ‘qualsevol elecció al parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.’

Podeu llegir el comunicat sencer ací:

El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república. L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir. La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.

També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya. En dos anys de repressió s’han detingut, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.

El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític. Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols. Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.

Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:

Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:

El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.

La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.

Una mediació independent de les negociacions.

L’acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.

D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:

1.1. Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.

1.2. Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.

1.3. Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.

2. Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus tractats vetllin per garantir els drets humans

Waterloo, 14 de setembre de 2019

The post El Consell per la República proposa a l’estat espanyol una plataforma de negociació amb mediador appeared first on VilaWeb.

Les autoritats italianes han autoritzat l’Ocean Viking, el vaixell de rescat de SOS Mediterranée i Metges Sense Fronteres (MSF), a desembarcar a Lampedusa els 82 migrants que té a bord després del seu rescat el diumenge i el dilluns.

‘Les autoritats italianes acaben d’oferir a l’Ocean Viking un port segur’, ha informat MSF al seu compte de Twitter. ‘Sis dies després del primer rescat, MSF i SOS Mediterranée estan aliades que les 82 persones rescatades a bord desembarcaran aviat a Lampedusa’, ha afegit l’ONG.

La nit del dilluns 34 persones (28 homes, 6 dones, una d’elles embarassada i un nadó) van ser translladades des del veler Josefa a l’Ocean Viking. El veler, de només 14 metres d’eslora i gestionat per l’ONG alemanya Resqship, havia rescatat aquestes persones unes hores abans i havia sol·licitat assistència mèdica als equips de l’Ocean Viking.

Aquestes 34 persones es van sumar a les 50 rescatades per l’Ocean Viking el diumenge a unes 14 milles nàutiques (26 quilòmetres) de la costa de Líbia, a l’oest de Trípoli. Una dona embarassada de nou mesos i el seu marit, que figuraven entre els rescatats d’aquesta embarcació, van ser evacuats en helicòpter el dimecres a Malta, on la dona va acabar donant a llum.

El batlle de Lampedusa, molest amb la decisió governamental

Per la seva banda, el batlle de Lampedusa, Salvatore Martello, ha criticat la decisió, defensant que el vaixell de salvament es troba actualment més a prop de Sicília. ‘L’Ocean Viking estava molt més a prop de les costes sicilianes que de Lampedusa’, ha dit en declaracions a l’agència AdnKronos.

Martello s’ha dirigit directament a la nova ministra de l’Interior, Luciana Lamorghese, qui va assumir el càrrec fa poc més d’una setmana després de la formació del nou govern de coalició entre el Moviment 5 Estrelles i el Partit Democràtic, ocupant el lloc deixat per Matteo Salvini, el líder de la ultradretana Lliga i promotor de la política de ports tancats mantinguda per l’anterior executiu.

‘Potser la ministra de l’Interior pensa que els ciutadans de Lampedusa són idiotes emèrits’, ha comentat el batlle, recalcant que ‘l’illa no pot ser la solució de tots els problemes’. ‘El port més proper era Sicília’ ara el vaixell ‘ha estat obligat a tornar cap enrere a Lampedusa’ des d’una vegada desembarcats els migrants seran traslladats a Sicília, ha subratllat. ‘Quin sentit té tot això?’, s’ha preguntat Martello.

The post Itàlia autoritza el desembarcament a Lampedusa dels vuitanta-dos migrants a bord de l’Ocean Viking appeared first on VilaWeb.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades del dissabte 14 de setembre de 2019 appeared first on VilaWeb.

La visita oficial d’Emmanuel Macron a Andorra ha deixat petjada. El president de França i copríncep ha marxat del país havent acomplit els objectius que n’esperava el govern: ha refermat el coprincipat com a institució, s’ha compromès a enfortir els lligams entre França i Andorra i ha esperonat el país a caminar de forma decidida cap a un acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Tot plegat en menys de 24 hores i en una estada que l’ha dut a visitar les set parròquies andorranes. Sempre acompanyat del cap de govern, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé.

L’acte institucional més important ha sigut la recepció a Casa de la Vall, l’antiga seu del Consell General. Allí ha estat rebut pel copríncep episcopal, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. Una trobada poc freqüent i que il·lustra la vigència del coprincipat, qüestionat els darrers anys des de dins i fora de les Valls. Entre altres raons, per l’amenaça de Vives de renunciar si el parlament despenalitza algun dia l’avortament. És una incògnita si els dos caps d’estat d’Andorra n’han parlat en els vint minuts de reunió privada que han mantingut al despatx de la síndica general.

Tot seguit, Macron s’ha dirigit al govern i als 28 consellers, en un discurs a l’hemicicle de l’antic parlament. Allí ha lloat la història i identitat d’Andorra, i ha reafirmat el compromís amb el seu rol institucional. No s’ha estat d’evocar Napoleó, De Gaulle i Mitterrand. I malgrat que d’altres presidents francesos molt més recents també han visitat el país, no n’ha fet referència. Difícil creure que se n’hagi oblidat. Solemnitat a banda, ha llençat els missatges polítics que se n’esperava.

En primer lloc ha manifestat la voluntat d’implicar-se perquè Andorra i França reforcin els lligams històrics, especialment en l’àmbit econòmic i cultural. Tot seguit, ha reiterat que serà al costat del Principat en la negociació amb la UE, fent el possible perquè es respectin les seves especificitats. En contrapartida, i des del seu europeisme militant, ha demanat a Andorra no tenir por d’un futur obert a Europa.

Macron a Andorra: ‘Escollir Europa és escollir el futur’

Fora d’hores i de protocol

Si bé l’acte institucional ha deixat els missatges de fons, ha estat el recorregut per les parròquies el què ha acostat el copríncep a la ciutadania, objectiu implícit de la visita. Davant de cada un dels set comuns Macron ha trobat una calorosa benvinguda: centenars de persones l’esperaven amb banderes tricolor, en una estampa digna de la pel·lícula Bienvenido, Míster Marshall.

El president francès s’ha esplaiat saludant infants, signant autògrafs i fent-se fotografies. Per desesperació del seguici mediàtic i del seu equip, impotent en veure com el protocol se n’anava en orris i l’agenda acumulava retards a cada aturada. El públic era divers: des de residents francesos a turistes que rebien amb curiositat la presència de Macron, tot passant pels nacionals.

‘De tots els coprínceps vinguts, és el més simpàtic i accessible’, s’exclamava una padrina que l’esperava a Andorra la Vella, hores abans que hi arribés. La seva acompanyant afegia que la visita era un honor, perquè reforçava la identitat andorrana. ‘He perdut l’hora que tenia a la pel·luqueria‘, confessava. Com molts altres, estava enganxada a la cobertura televisiva que ha fet la televisió pública al llarg de tot el dia.

‘No tingueu por del futur que s’obra’

La jornada de Macron ha culminat a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella, on ha pronunciat el discurs adreçat a la ciutadania. Ha reprès les idees i els missatges que ja havia avançat a la Casa de la Vall, tot aprofundint en la qüestió de la negociació amb la UE. Conscient que avui dia seria complicat que els andorrans aprovessin en referèndum l’acord, s’ha esmerçat a intentar contagiar el seu entusiasme per la integració europea, de la qual n’és el principal abanderat. ‘No tingueu por del futur que s’obra’, ha demanat.

La defensa apassionada del projecte europeu li ha valgut l’aplaudiment dels centenars de persones aplegades per escoltar-lo. S’han repetit en cada un dels anuncis -amb cert to de míting- que ha deixat caure: compromís de millorar les connexions viàries entre Andorra i França; reforç de la presència cultural i educativa del francès al Principat i voluntat de reobrir serveis consulars. Tot relligat amb un record gairebé èpic dels vincles històrics entre ambdós territoris. Alguns dels presents, ministres inclosos, maldaven per aguantar les llàgrimes.

Macron es mulla sobre la despenalització de l’avortament

El debat sobre la despenalització de l’avortament fa anys que plana en el debat públic i polític del Principat. També ha sobrevolat tota la visita. Fins al punt que ha irromput de ple a la plaça del Poble. Membres de l’entitat feminista Stop Violències han exhibit fulards a favor de l’avortament, des que el cap de govern ha pres la paraula i fins que ha acabat el seu discurs. Una protesta pel fet que l’executiu s’oposi a legalitzar la interrupció de l’embaràs en cas de violació, malformació del fetus o perill per a la mare.

Els fulards s’han abaixat quan ha arribat el torn de Macron. El president francès no ha defugit el debat i s’ha dirigit directament a les activistes: ‘En tant que home i ciutadà sempre he defensat el dret de les dones a disposar del seu cos. En tant que president de la república francesa, escollit pel poble francès, he fet de la igualtat home-dona la gran causa del quinquenat.’

Però a continuació ha recordat que s’adreçava a ells en tant que copríncep, garant de la independència de la nació. ‘Qui seria jo per dir-vos què heu de fer? Vosaltres, que escolliu democràticament els representants que han d’aprovar les lleis’, s’ha demanat.

I ha afegit, després de ser interromput per aplaudiments: ‘Sabeu el que penso. Sabeu què faig allà on sóc dipositari de la sobirania popular. Us pertany a vosaltres, quan hi ha eleccions, d’obtenir la majoria que us permetrà procedir a les evolucions en les quals creieu.’

Les paraules de Macron han deixat tothom satisfet. D’una banda al govern, que aposta per potenciar l’acompanyament a les dones que avorten fora del país, tot evitant posar en risc la figura del coprincipat per la posició de la Mitra. També al col·lectiu feminista, que no s’esperava aquesta resposta. ‘El copríncep Macron té raó: el nostre govern no està fent la tasca per la qual el paguem, que és tenir garantits tots els drets. Fa cinc anys que diem que l’avortament ha de ser un dret a Andorra’, deia Vanessa Mendoza, portaveu d’Stop Violències.

Sobre el fet d’assolir una majoria parlamentària per fer-ho possible, Mendoza lamenta que bona part de la població que resideix al país no tingui dret de vot. ‘És cert, hem votat el fonamentalisme. Hem votat el més de dretes que hem pogut, però hi ha una confusió: la gent creu que si no ets de dretes no estimes el país. I ningú s’estima tant el país com nosaltres’, ha denunciat.

El Partit Socialdemòcrata, que ha intentat infructuosament trobar uns minuts per a parlar de la qüestió amb el copríncep francès, ha celebrat que Macron hagi marcat una posició molt clara. ‘Manifestament a favor de l’avortament, del dret de les dones a decidir’, ha destacat el cap de l’oposició, Pere López.

El líder socialdemòcrata també ha valorat que Macron hagi recordat el seu rol com a copríncep: ‘Us dic el que m’agradaria que es fes però això correspon al Consell General decidir-ho. I penso que aquest és el paper que també ha de prendre el copríncep episcopal sobre qualsevol llei’, ha conclòs López.

‘Èxit rotund’

Pel cap de govern, la jornada ha estat ‘fantàstica’. Espot ha subratllat la proximitat de Macron, la seva escolta en tots els moments de la visita i l’esforç per conèixer Andorra. ‘El copríncep francès marxa d’aquest país amb un coneixement immillorable de la realitat andorrana.’

El líder de Demòcrates per Andorra també ha valorat molt positivament el suport explícit de França en la negociació amb Brussel·les, ‘un dels reptes cabdals.’ ‘Tot ha quedat perfectament plasmat en el discurs final, que crec que serà recordat durant generacions com un gran discurs.’ Per tot plegat ha qualificat la visita ‘d’èxit rotund.’

Macron arribant a la Plaça del Poble acompanyat del cap de govern i de la síndica general Macron, a la cimera iberoamericana?

Aquesta visita històrica de Macron a Andorra podria no ser l’última. El govern voldria que els dos coprínceps presidissin la recepció dels caps d’estat i de govern a la Cimera Iberoamericana 2020, que se celebrarà a Andorra. Diverses veus no amagaven que la idea sedueix el líder francès, que tindria un destacat aparador internacional, envoltat dels líders d’Amèrica Llatina. Ara bé, en cap cas podria participar en les discussions de la cimera i prèviament caldran esforços diplomàtics per a prevenir qualsevol recel de Madrid.

En ser preguntat per VilaWeb sobre la qüestió, el president francès ha afirmat haver-ne pres nota: ‘No vull fer promeses a Andorra que no pugui complir. Desitjo tornar malgrat que no sé si hi arribaré l’any vinent. Però penso que seria una bona ocasió, així que ho consideraré.’

Macron ha marxat d’Andorra com va arribar dijous: per carretera. No sense abans posar-se part del poble andorrà a la butxaca. ‘En aquestes valls, al peu de les muntanyes, em sento a casa meva’, ha dit tot agraint l’acollida rebuda. ‘Vive l’Andorre. Visca Andorra!‘, s’ha acomiadat. Més d’un hi deu haver afegit: ‘I que visquin els coprínceps!’

The post El príncep francès revoluciona Andorra appeared first on VilaWeb.

Els responsables de Política Lingüística del govern, del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma han fet arribar una carta a la direcció de l’aeroport de Palma interessant-se pel cas de Paula Rotger. El document va signat per Agustina Vilaret, secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; Bel Busquets, vice-presidenta i consellera de Cultura del Consell de Mallorca; i Llorenç Carrió, regidor d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma. Rotger, treballadora de l’aeroport, denuncià un cas de discriminació lingüística. Ara ha estat sancionada per AENA per incomplir el protocol de seguretat de l’aeroport.

Al document, els tres càrrecs sol·liciten una revisió dels fets, un acompanyament de Paula Rotger –que ha patit un atac al seu vehicle particular– i una reunió amb el director de son Santjoan per tractar el cas. Així mateix, també demanen que es condemni fermament l’atac que Paula Rotger ha patit al seu vehicle i que es tingui present el patiment i el procés de victimització al qual s’enfronta i que s’actuï per reparar el dany.

The post El govern demana explicacions al director de l’aeroport de Palma per la discriminació appeared first on VilaWeb.

La comissió Per un Finançament Just, que ja s’ha reactivat oficialment després de la parada forçosa per les darreres convocatòries electorals, ha proposat de crear un observatori que actualitzi els indicadors econòmics sobre el finançament de les autonomies. En un comunicat, diu que és ‘un mitjà necessari per a demostrar amb dades, de la manera més objectiva possible, la situació continuada d’infrafinançament del poble valencià i les seues repercussions’. En aquesta primera reunió, també s’ha decidit de mantenir la política d’aliances, reprendre els contactes establerts i ampliar la xarxa a altres territoris, a més de traslladar al govern espanyol l’actual estat d’asfíxia de les arques valencianes.

L’òrgan –que reuneix el PSPV, Ciutadans, Compromís i Podem amb la patronal CEV i els sindicats CCOO i UGT– ha posat sobre la taula la preocupant situació financera del País Valencià, agreujada per la manca de govern a l’estat espanyol i per la manca de pressupost espanyol el 2019. La plataforma també preveu de convocar la Xarxa d’entitats per un finançament just per fer-los arribar aquestes accions i recollir-ne les aportacions.

L’objectiu és continuar activant i cohesionant la societat valenciana en la lluita per un finançament adequat. Per tot això, la plataforma es reafirma en la necessitat de canviar el model de finançament i exigir que el nou pressupost de l’executiu espanyol reculli inversions per al País Valencià d’acord al seu pes poblacional, a més de continuar reclamant el reconeixement del deute històric per l’infrafinançament.

The post La plataforma Per un Finançament Just es reactiva demanant un observatori appeared first on VilaWeb.