Vilaweb.cat

El ‘doble càstig’: Mas, Ortega, Homs i Rigau afronten el judici del Tribunal de Comptes per la despesa del 9-N

El procés judicial arran del procés participatiu del 9-N comença a veure el final. Avui declaren al Tribunal de Comptes espanyol, a Madrid, l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau. Després de les condemnes d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Mas, Ortega i Rigau i del Suprem contra Homs per desobediència i prevaricació, ara els quatre ex-dirigents afronten un judici per la despesa del 9-N.

Del 9-N, en va derivar una despesa de 5,25 milions d’euros que, preventivament, els quatre encausats han hagut d’avançar amb una fiança i l’aval de les seves propietats, embargades pel Tribunal de Comptes. Tots quatre respondran a les preguntes dels seus advocats, que preveuen que avui mateix o demà es facin les conclusions del judici i que la sentència es publiqui les setmanes vinents.

Fonts de la defensa de Mas han explicat a VilaWeb que, en el cas que el tribunal els absolgui o bé redueixi la culpabilitat de l’ex-president i els ex-consellers, demanaran immediatament que es retornin les garanties. És a dir, que es retornin els diners de la fiança –2,9 milions van sortir de la caixa de solidaritat de l’ANC– i que s’aixequi l’embargament de les propietats dels acusats. Concretament, els immobles embargats com a aval de la resta de la fiança que calia pagar són un pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d’un immoble d’Homs a Taradell (Osona), finques d’Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l’ex-secretari general de Presidència Jordi Vilajoana.

Les línies argumentals de la defensa
La defensa de l’ex-president i els ex-consellers argumentaran que no hi ha responsabilitat comptable sobre la despesa del 9-N. ‘Neguem que això sigui constitutiu de malversació’, diuen fonts de la defensa. La principal despesa és la compra d’ordinadors que es van emprar per crear la base de dades dels votants. Posteriorment, aquests ordinadors s’han fet servir a les escoles públiques, per la qual cosa la defensa argumenta que no hi ha cap perjudici per a la Generalitat.

L’acusació, exercida per l’advocacia de l’estat, Societat Civil Catalana i l’entitat Abogados Catalanes por la Constitución, s’aferra a l’argument que el procés participatiu del 9-N era una consulta encoberta –suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol el 4 de novembre– i que, per tant, totes les despeses van ser il·legals. ‘La realitat documental i el desenvolupament del 9-N demostren que, en els termes en què es va presentar, no va ser cap consulta encoberta, sinó un procés participatiu’, raona la defensa.

De fet, després de les condemnes del TSJC, consideren que el judici al Tribunal de Comptes és un ‘doble càstig’. La defensa també critica durament que les tres parts acusadores sostinguin que la fiscalia del TSJC va ‘oblidar-se’ d’acusar Mas, Ortega i Rigau de malversació de fons públics, un delicte que comporta penes de presó. Va ser durant el judici, que la fiscalia del TSJC va desestimar aquesta acusació. ‘La fiscalia va dir que era evident que la consulta s’havia suspès i que no se’ls podia responsabilitzar de les despeses anteriors al 4 de novembre’, diu la defensa. ‘No es pot parlar de despesa indeguda abans del dia 4, això ja es va analitzar.’

Possibles recursos d’apel·lació i al Suprem
Sigui quina sigui la sentència, ambdues parts poden presentar sengles recursos d’apel·lació al mateix Tribunal de Comptes. En última instància, també poden presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol. Les fonts consultades per VilaWeb dubten com actuaria l’advocacia de l’estat, però tenen clar que tant Societat Civil Catalana com l’entitat Abogados Catalanes por al Constitución recorrerien fins a l’última instància.

A més, sostenen que el procediment pot prolongar-se dos anys o tres, fins que es resolguin tots els recursos posteriors a la sentència del Tribunal de Comptes. ‘Hi ha molta jurisprudència contradictòria entre el Suprem i el Tribunal de Comptes. És força habitual que el Suprem modifiqui una resolució del Tribunal de Comptes o no hi estigui d’acord’, expliquen. En tot cas, el màxim càstig per a Mas, Homs, Ortega i Rigau seria una condemna a pagar els 5,25 milions, i fins que no els paguessin, les seves propietats continuarien embargades.

La manifestació del Nou d’Octubre i la crisi al parlament, a la portada de VilaWeb Paper

Aquesta és la portada de demà de VilaWeb Paper:

 

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

El president de la CEOE visita Junqueras a la presó dels Lledoners

El president de la CEOE, Juan Rosell, va visitar ahir el vicepresident Oriol Junqueras a la presó dels Lledoners, segons que ha informat TV3. El cap de la patronal espanyola ho ha fet acompanyat del secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez. La visita es va fer a petició de Rosell, que va voler trobar-se amb el president d’ERC.

Pel que fa a Álvarez, la setmana passada ja es va entrevistar divendres passat amb el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, igualment en presó preventiva al centre penitenciari dels Lledoners en el marc del macroprocés contra el sobiranisme.

La primera victòria de Pablo Llarena

TEMA DEL DÍA
Text.
Dijous de la setmana passada, al despatx que el president de la Generalitat té al parlament, s’hi van reunir Quim Torra i Pere Aragonès per part del govern, Roger Torrent i Josep Costa per la mesa, i Albert Batet i Salvador Sabrià en representació dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. En aquells moments el ple havia estat suspès per les diferències entre les dues formacions independentistes sobre la manera de delegar el vot dels diputats suspesos pel jutge Llarena. Després d’hores de reunió, es va arribar un acord. Però, com que no era la primera vegada que els dirigents de les dues formacions assolien un acord i després no es complia, es va decidir de posar-lo per escrit.

En el text, segons que diuen fonts presents, es fixava l’itinerari que s’havia de seguir fins a la votació d’avui, que finalment no s’ha complert. En primer lloc, s’hi ratificava l’acord votat pel parlament el dimarts 2 en què es refusava la suspensió dels diputats ordenada per Llarena i s’obria la porta a delegar el vot, sense precisar com. El segon punt del text establia que s’acceptaven les fórmules diferents que farien servir els dos partits per delegar el vot. Junqueras i Romeva amb un nou text i Puigdemont, Rull, Sànchez i Turull amb un document d’Albert Batet que es remetia a la delegació feta abans de l’estiu, de manera que s’evitava la imatge d’acatar el jutge Llarena i de vulnerar la sobirania del parlament. El tercer punt explicava que la mesa del parlament acceptaria les dues fórmules i les portaria fins al ple d’avui. El text anava signat per Batet i Sabrià en nom dels grups parlamentaris, sempre segons el govern. Amb l’acord per escrit, l’endemà, divendres, el president Torra i el vice-president Aragonès es feien una fotografia a palau amb mànigues de camisa per escenificar unitat i garantir –en una compareixença conjunta davant la premsa– la unitat del govern fins a les sentències del judici dels dirigents independentistes.

A la mateixa hora que compareixia Aragonès, Torrent demanava un nou informe als lletrats de la cambra, una petició que sorprenia el vice-president, que encara era a Palau. Aquell mateix dia al matí, Torrent havia tingut una reunió a la presó dels Lledoners amb Oriol Junqueras. Aragonès, molest, es va assabentar de la petició de Torrent quan ja havia estat feta i era conscient que vulnerava el pacte que havia signat el dia abans. L’informe dels lletrats demanat de nou pel president del parlament es va fer públic ahir: ratificava la posició d’ERC i advertia que el mètode de delegació de vot de Junts per Catalunya no era legal. Amb aquest informe a la mà, ERC ha provat de pressionar els seus socis de govern perquè rectifiquessin però no se n’han sortit. Encara més, quan ha sabut què passava al parlament, Josep Rull ha redactat una carta en què refusava d’acatar les ingerències de Llarena, signada també per Jordi Turull, Jordi Sánchez i Carles Puigdemont des de Waterloo. Finalment s’ha reunit la mesa i s’ha consumat la ruptura. ERC ha votat amb el PSC contra la fórmula de delegació de vot dels quatre diputats processats de Junts per Catalunya, mentre que Ciutadans s’ha abstingut, a petició del PSC, segons fonts del partit, per no incomodar més ERC.

Aquesta votació marcarà un abans i després. En primer lloc, perquè deixa la majoria independentista en 61 diputats i el govern sense majoria al parlament, cosa que fa difícil que pugui continuar governant. I, en segon lloc, perquè el fet que ERC voti amb un dels partits del 155, el PSC, per deixar sense vot Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez és una ferida que costarà de tancar. En una situació normal, si es trenca la majoria al parlament, s’ha de dissoldre el parlament i convocar eleccions.

Ara com ara, el govern ha optat per resistir, perquè, com ha dit la portaveu, Elsa Artadi, és un problema dels grups parlamentaris, no pas de l’executiu. Potser ho ha dit per sortir del pas, perquè un govern sense majoria al parlament, sense estratègia compartida i amb els dirigents enfrontats és molt difícil que sobrevisqui. Mentre la disputa per l’hegemonia de l’independentisme passi per damunt de tot, és impossible de pensar que aquest govern pugui ser estable.

Escudar-se dient que unes eleccions no canviarien res no és acceptable, perquè ara com ara ningú no en pot predir els resultats. I amb resultats una mica diferents pot haver-hi aliances noves. En les votacions d’avui del parlament s’ha vist com ERC votava a favor d’una resolució dels comuns sobre el pacte de la claredat, que va permetre el referèndum del Quebec. I a la mesa ha votat amb el PSC. Tenim davant una ruptura anunciada, que trigarà dies o mesos a consumar-se, però que és irreversible, perquè l’estratègia d’ERC d’ampliar les bases de l’independentisme demana probablement un canvi d’aliances. Amb Junts per Catalunya consideren que no es pot fer, segons fonts del partit. Seran les urnes, tard o d’hora, que decidiran quin full de ruta ha de seguir l’independentisme.

De moment, si Llarena pretenia alterar les majories al Parlament de Catalunya amb la seva interlocutòria, ho ha aconseguit. Avui no s’ha pogut aprovar una moció en favor del dret d’autodeterminació ni reprovar el rei Felipe VI pel seu discurs del 3 d’octubre, perquè en aquest segon cas els comuns han ajuntat els seus vots als dels partits unionistes i hi han votat en contra. El dia 21 de desembre al vespre l’independentisme tenia 70 diputats al Parlament. Avui només eren 61 i votant diferent, deixant de banda els de la CUP. Després de ser rebregat per tota la justícia europea, Llarena, paradoxalment, ha aconseguit la seva primera victòria al Parlament de Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
El País Valencià demana veu pròpia en un Nou d’Octubre reivindicatiu.
La diada del Nou d’Octubre ha servit per a constatar que la reivindicació per a tenir veu pròpia augmenta, tant a les institucions com al carrer. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha declarat que cal ‘aprofundir el fet federal’ en un moment que l’estat de les autonomies té ‘símptomes d’esgotament’. Aprofitant que hi havia per primera vegada el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reivindicat una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘amb inversions equitatives i lleialtat institucional’. Puig ha fet èmfasi en la necessitat d’aprofundir l’autogovern, però sobretot tenir ‘una veu valenciana’ sobre el futur model d’estat. ‘És més necessària que mai la veu valenciana. Una veu respectuosa i reformista per a liderar la defensa de les autonomies. Volem mirar als ulls Espanya i enviar un missatge clar i net contra la polarització: ni separatisme, ni recentralització’, ha declarat. Joan Lerma i Alberto Fabra han estat els únics ex-presidents que han assistit a l’acte oficial. Ni Eduardo Zaplana ni Francisco Camps, amb problemes judicials, no hi eren. A la tarda, la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre ha estat multitudinària. La policia ha expulsat de la plaça de Sant Agustí els manifestants ultradretans que volien impedir la manifestació, que finalment ha superat les expectatives i ha tingut més assistents que l’any passat. Amb el lema ‘Guanyem les llibertats, fem país’, ha recorregut els principals carrers de la ciutat, fins a la plaça d’Amèrica, amb crits contra el feixisme, de record de Guillem Agulló i per a demanar la llibertat dels presos polítics. Els organitzadors han destacat que, malgrat les amenaces feixistes, hi havia quinze mil persones, cosa que consideren un èxit.

El Botànic revalidarà la majoria absoluta, segons una enquesta. Les enquestes confirmen la tendència del govern del Botànic a consolidar-se. No únicament es consolida, sinó que pot obtenir més representació, fins al punt que PSPV i Compromís no necessitarien el suport de Podem per a governar, car poden sumar 51 escons dels 99 de les Corts. Hi hauria sobretot un avenç dels socialistes, que es disparen en estimació de vot i poden tornar a ser la primera força valenciana després de vint-i-set anys, segons el sondatge d’Invest Group per a Levante-EMV. El PP s’enfonsaria i donaria votants a Ciutadans, mentre que Podem perdria quasi la meitat de diputats.

Les obres de la segona presó de Perpinyà començaran el 2020. Les obres de la segona presó de Perpinyà ja tenen data. La ministra de Justícia francesa, Nicole Belloubet, ha explicat que començarien a principi del 2020 i que s’acabarien segurament el 2023. El nou centre costarà uns 100 milions d’euros i tindrà 500 places, que s’afegiran a les 539 que té el centre actual, molt sobrecarregat. Encara se n’ha de decidir l’emplaçament exacte, però hom creu que serà un terreny de prop de Ribesaltes, on havia d’anar un centre comercial.

Andorra i Catalunya enforteixen la col·laboració pel reconeixement del català. Andorra i Catalunya avancen cap al reconeixement mutu dels certificats i acreditacions del nivell de coneixement del català. El consell executiu del govern català ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació d’Andorra per a establir-ne el reconeixement mutu, que inclou diplomes i certificats oficials. La mesura facilitarà la mobilitat de treballadors i estudiants, a més de l’accés a l’administració pública catalana i andorrana. Aquest acord permet d’ampliar i enfortir la col·laboració en matèria de llengua entre ambdues administracions, a més de disposar d’un sistema automàtic de reconeixement de diplomes i certificats oficials de català.

El parlament balear demana per unanimitat un senador per a Formentera. El ple del parlament ha aprovat per unanimitat una proposició de llei en què demana la reforma de l’article 69.3 de la constitució espanyola perquè Formentera pugui triar un senador propi amb independència del que triï l’illa d’Eivissa. La proposta ha estat presentada per Gent per Formentera (GxF) i el PSIB i ha estat defensada per la diputada socialista María José Camps, perquè Sílvia Tur, de GxF, no hi ha pogut assistir. Camps ha dit que l’aprovació d’aquesta proposició és un pas més que culminarà al parlament espanyol amb la reforma de la constitució. Concretament, la proposició reclama que en l’article 69.3 es canviï un guió (‘Eivissa-Formentera’) per una coma (‘Eivissa, Formentera’) de manera que s’estableixi que hi ha d’haver un senador per a cadascuna de les illes i no pas un per a totes dues.

LA XIFRA
142 sales de joc hi ha actualment a les Illes. Enguany, s’ha donat permís perquè se n’obrin 12 de noves. Són sales on es pot jugar i on també es poden fer apostes per internet.

TAL DIA COM AVUI
El 9 d’octubre de 1967 morí a trenta-nou anys el Che Guevara, afusellat per l’exèrcit bolivià a La Higuera. La seva figura es va convertir en una icona revolucionària.

Òmnium i l’ANC mostren ‘decepció’ per la divisió de l’independentisme i demanen unitat d’acció

La divisió de Junts per Catalunya i ERC avui a la mesa del parlament i que s’ha plasmat en el posterior ple amb la pèrdua de la majoria independentista, ha decebut l’ANC i Òmnium. Després del ple les dues entitats han posat de manifest el seu descontentament per la divisió i han demanat que es traci un pla per a fer efectiva la República catalana. ‘La divisió dels partits sobiranistes està desconcertant una ciutadania a la qual es deuen els partits polítics. És imprescindible, doncs, recuperar la unitat d’acció, una estratègia compartida i uns objectius clars que ens permetin avançar en l’assoliment de la República’, recalca el comunicat d’Òmnium.

A través de Twitter, l’ANC ha afirmat que ‘la imatge d’avui’ al Parlament evidencia la necessitat de cercar una estratègia conjunta. ‘Dels representants públics se n’espera capacitat per resoldre els problemes polítics, per prioritzar l’acord per sobre la diferència, per aparcar el tacticisme’, afegeix Òmnium.

[VÍDEO] La germana de Guillem Agulló llegeix el manifest de la mobilització del Nou d’Octubre

Betlem Agulló, germana de l’antifeixista valencià assassinat el 1993, ha llegit el manifest de la Comissió 9 d’Octubre a la plaça d’Amèrica, on ha acabat la gran mobilització que ha aplegat més de 15.000 manifestants, segons els organitzadors. Betlem Agulló ha rebut l’escalf dels concentrats a la plaça, que han clamat ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!’

Sánchez atribueix la divisió de l’independentisme a la seva oferta de diàleg

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha atribuït la divisió entre JxCat i ERC al parlament a la seva oferta de diàleg. Ha dit que, més enllà dels ‘fets puntuals’ que puguin passar al parlament, el posicionament de l’executiu espanyol continua essent inamovible a favor que ‘el diàleg i la legaliat es materialitzin a Catalunya’.

La ministra de Política Territorial i Funció Pública espanyola, Meritxell Batet, també s’ha afanyat a atribuir-se el mèrit de la ‘divisió i les contradiccions’ dels partits independentistes pel diàleg ofert pel govern espanyol. Ho ha dit al senat, on ha afirmat que les ‘veus i actes de desafiament constitucional’ es veuen ‘contradites immediatament’ pels actes del govern i les declaracions dels partits.

‘Això és el que canvia, la seva divisió i les seves contradiccions. És el camí que ha obert el retorn al diàleg i a una perspectiva de via d’acord en l’actuació en el marc constitucional’, ha afegit.

Protecció Civil alerta que poden caure fins a 150 litres per metre quadrat aquesta nit

Protecció Civil ha alertat que poden arribar a caure fins a 150 litres per metre quadrat, sobretot al litoral i el pre-litoral del centre i el nord del Principat. Localment, les tempestes podran ser molt intenses i passar de quaranta litres per metre quadrat en mitja hora, com ara les que hi ha hagut aquest matí al Barcelonès.

A la imatge es poden observar les precipitacions acompanyades de descàrregues elèctriques que avancen de mar cap a terra.

Protecció Civil recomana d’extremar les precaucions a l’entorn de rius i rieres, com també evitar de passar per zones inundables. També indica que a les zones urbanes hi pot haver inundacions a carrers i acumulacions d’aigües en baixos, garatges i soterranis. En vista de tot això, s’ha activat la fase d’alerta del pla Inuncat per les precipitacions previstes durant el vespre i fins demà de matí.

A banda el litoral i el pre-litoral, també pot ploure sense tanta intensitat a les comarques d’interior.

Protecció Civil aconsella de no romandre a prop de lleres, rius i guals i d’evitar de travessar rieres i torrents a les zones afectades, on pot créixer de sobre el cabal. Si les tempestes van acompanyades de llamps i trons, també s’aconsella de no situar-se sota els arbres ni torres elèctriques. Protecció Civil també diu que cal extremar les precaucions al volant demà al matí, moment en què la pluja coincidirà amb la mobilitat pròpia d’un matí laborable i podria haver-hi incidències en la circulació.

El parlament no reprova Felipe VI per la pèrdua de la majoria absoluta i l’oposició dels comuns

Una de les conseqüències de la pèrdua del vot dels quatre diputats de Junts per Catalunya amenaçats ha estat la pèrdua de votacions en algunes resolucions presentades pels grups en el debat de política general al parlament. No ha tirat endavant la proposta de resolució que demanava la reprovació de Felipe VI pel discurs del 3 d’octubre. JxCat, ERC i la CUP hi han votat a favor, però Cs, el PSC, el PP i els comuns hi han votat en contra. 65 vots a favor i 65 vots contraris.  els vots del bloc independentista han estat insuficients per aprovar la PR, ja que en cas d’empat la votació queda rebutjada.

La CUP acusa JxCat i ERC de prioritzar els ‘interessos electoralistes’ i exigeix transparència al govern

La CUP ha acusat Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de prioritzar ‘interessos electoralistes’ després del trencament que han escenificat aquest dimarts al parlament a l’entorn dels diputats amenaçats per Llarena. La CUP ha exigit transparència a un govern format pels dos partits, les relacions dels quals poden haver quedat afectades per les diferències expressades a la cambra catalana.

Els anticapitalistes també lamenten que tant la mesa com el parlament ‘segueixin supeditats a l’embat judicial’ del Tribunal Suprem espanyol, i afirmen que el que s’hauria hagut de fer avui és ‘no donar curs’ a la interlocutòria del jutge Pablo Llarena.

Segons la CUP, el fet que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no hagin pogut votar representa una alteració de l’aritmètica parlamentària i, per tant, ‘també suposa assumir la suspensió dictada pel jutge Llarena’. Per tot plegat, la CUP demana a JxCat i ERC que siguin ‘transparents amb la població’, que no ‘tanquin els debats col·lectius als despatxos’ i que aclareixin ‘el sentit d’aquesta legislatura’.

La interventora de la Generalitat diu al jutge que no va validar conscientment cap factura relacionada amb l’1-O

La interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, ha declarat aquest dimarts al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que ella mai ha validat conscientment cap factura relacionada amb l’1-O. Així mateix, ha dit que li és impossible comprovar si el contingut de la factura és real i que ella va blocar dues partides pressupostàries relacionades amb el referèndum després del requeriment del Tribunal Constitucional espanyol.

La interventora ha declarat com a investigada al jutjat i ha citat l’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro per a refermar la seva posició i ratificar tots els informes que va enviar al govern espanyol on negava que s’hagués descobert cap euro públic destinat a l’1-O.

Tot i així, fonts jurídiques han explicat que Vidal ha reconegut que va validar una factura de més de 200.000 euros que el Diplocat va emetre a la Generalitat per estudis internacionals sobre processos electorals i referendaris. Segons la Guàrdia Civil, aquesta partida hauria servit per pagar despeses dels observadors internacionals de l’1-O. Vidal també ha assegurat que a ella mai li van arribar les factures d’Unipost per distribuir material electoral, ja que van ser rebutjades prèviament per un gestor subordinat seu.

Aquest dimarts també ha declarat Frederic Udina, director de l’Idescat, investigat per cedir dades del cens de població al govern que suposadament s’haurien utilitzat en el referèndum. Udina ha explicat que el conveni que va signar amb la Generalitat era plenament legal i que va tenir el seu corresponent informe jurídic que l’avalava. A més, ha afegit que no té cap importància que el conveni no es publiqués al DOGC, perquè sol ser habitual que els convenis triguin mesos en publicar-se però s’apliquin el dia després de ser signats.

Fonts jurídiques han explicat que Udina va signar quatre convenis amb la Generalitat, i cada trimestre s’anaven actualitzant les dades del cens que traspassava l’Idescat al govern. En tot cas, Udina ha dit que no podia saber si les dades finalment es van utilitzar per l’1-O, tot i que el conveni especificava que només eren per a consultes no referendàries.

Qui també ha estat interrogat ha sigut Daniel Gimeno, cap de gabinet tècnic de Vice-presidència, que ha negat haver signat el conveni amb l’Idescat. Finalment, Montserrat Vidal, responsable de processos electorals, ha explicat que el juliol del 2017, quan es va reformular el govern Puigdemont, ella va passar del Departament de Governació a la de Vice-presidència, però li van encarregar els processos no referendaris i la van deixar al marge de l’1-O. Només ha respost a la seva defensa, i ha assegurat que entre agost i setembre va estar de vacances i no va participar en l’organització de l’1-O.

Per la seva banda, la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, s’ha negat a respondre cap pregunta. Llorach està investigada perquè TV3 va emetre els anuncis del govern fomentant la participació al referèndum, i fa uns mesos ja va ser citada com a testimoni. Ara, investigada per malversació, no ha volgut respondre.

Factures d’Unipost
El magistrat instructor ha encomanat a la Guàrdia Civil que investigui si l’administradora concursal de l’empresa Unipost va mentir o equivocar-se en el certificat enviat fa uns dies al jutjat on assegurava que les factures d’un milió d’euros en total emeses per cobrar l’encàrrec del govern per distribuir paperetes i documentació electoral s’havien anul·lat i, per tant, no es podran reclamar.

Segons una interlocutòria del jutge, a la qual ha tingut accés l’ACN, l’anul·lació de les factures és del mateix dia de la seva emissió, el 7 de setembre del 2017, cosa ‘contradictòria’ amb el fet que dies després, el 17 i 18 de setembre, s’intentés cobrar-les, segons han declarat diversos testimonis. Per això, ordena a la Guàrdia Civil que investigui els ‘motius de les contradiccions’ i, si cal, interrogui l’administradora concursal com a testimoni.

MÉS INFORMACIÓ

ERC insta JxCat a utilitzar la designació de vot per recuperar la majoria independentista

El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, ha instat JxCat ha utilitzar la designació de vot per poder recuperar la majoria independentista a la cambra. En un contacte amb la premsa als passadissos del Parlament, després del ple de debat de política general, Sabrià ha subratllat que el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el diputat republicà Raül Romeva –empresonats a Lledoners– han pogut votar ja que ‘no han estat suspesos ni substituïts’. En aquest sentit, Sabrià ha lamentat que ‘la retòrica s’hagi imposat’ al ple d’avui –en referència a JxCat–, i ha demanat que utilitzin la mateixa fórmula: ‘Tenim l’oportunitat que el que funciona per dos també funcioni per tota la resta’.

‘Sabem que tenim una fórmula que funciona, i estem contents que ni Junqueras ni Romeva hagin estat suspesos ni substituïts i hagin pogut votar’, ha subratllat Sabrià després del ple. Així doncs, el dirigent d’ERC ha insistit que la fórmula de la designació de vot que utilitza el seu grup és ‘vigent’ i es pot utilitzar quan es consideri ‘convenient’, instant JxCat a secundar-la. ‘Apostem per recuperar la majoria que vam guanyar a les urnes el 21-D’, ha apuntat.

Sabrià també ha reiterat que les victòries morals no són suficients ja que cal guanyar també de manera efectiva, en una nova referència a JxCat. Després que la majoria independentista s’hagi vist reduïda pels quatre vots de JxCat que la mesa no ha validat -i que, per tant, moltes propostes de resolució de JxCat i ERC hagin estat rebutjades-, el president del grup d’Esquerra ha asseverat que amb 65 vots serien ‘més forts’ que amb 61. Malgrat tot, Sabrià creu que l’executiu que presideix Quim Torra ‘està en situació de poder continuar governant’.

Catalunya i Andorra avancen cap al reconeixement mutu dels certificats de català

La Generalitat de Catalunya i Andorra avancen cap al reconeixement mutu dels certificats i acreditacions del nivell de coneixement del català. El consell executiu del govern català ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació d’Andorra per a establir-ne el reconeixement mutu, que inclou diplomes i certificats oficials.

La mesura facilitarà la mobilitat de treballadors i estudiants, així com l’accés a l’administració pública catalana i andorrana. Aquest acord permet d’ampliar i enfortir la col·laboració en matèria de llengua entre ambdues administracions, a més de disposar d’un sistema automàtic de reconeixement de diplomes i certificats oficials de català.

La Generalitat desenvolupa un sistema d’acreditació del nivell de català des del 1979, mentre que el govern d’Andorra ho fa des del 1999. Ambdues administracions han adaptat tots els cursos i proves de certificació de català que ofereixen oficialment als nivells de competència lingüística definits en el marc europeu comú de referència per a les llengües del Consell d’Europa.

PSPV i Compromís aconseguirien la majoria absoluta sense Podem, segons un sondatge

El PSPV i Compromís aconseguirien majoria absoluta —cinquanta-un diputats— si avui es fessin eleccions a les Corts. Segons un sondatge que publica Levante-EMV, el PSPV esdevindria primera força després de vint-i-set anys amb trenta-tres representants, deu més que ara. El PP, d’altra banda, cauria en picat. Dels trenta-un diputats que té ara passaria a només vint-i-dos.

La caiguda del PP, segons el sondatge, faria créixer Ciutadans fins a la tercera força del parlament: dinou diputats, sis més que ara. Pel que fa al soci de govern de Ximo Puig, Compromís, patiria un lleu sotrac i perdria un escó (18). De totes maneres, el cop més fort entre els membres del Botànic se l’emportaria Podem. El partit d’Antonio Estañ podria perdre gairebé la meitat dels escons i es quedaria amb set.

 

Les portades: ‘Pendents de la suspensió’ i ‘PSPV i Compromís podran reeditar el Botànic sense Podem’

Avui, 9 d’octubre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

#Mètode100 Umberto Eco, entre la ciència i la màgia

Més enllà de les seues incursions en la narrativa i el columnisme, Umberto Eco fou una de les figures acadèmiques més conegudes en el món gràcies a les seues aportacions en el camp de la semiòtica i l’estudi de la comunicació. Doctor honoris causa per vint-i-cinc universitats arreu del món i fundador de la coneguda com semiòtica interpretativa, exercia la seua càtedra a la universitat de Bolonya, que és a més la més antiga d’Europa.

«Avui l’especialització ha establert una barrera molt alta que obstaculitza l’interès recíproc entre les ciències naturals i les ciències humanes. D’ací, la necessitat de traduccions constants a un llenguatge més pròxim a la gent»

Eco va concedir una entrevista a Mètode l’any 2004 a càrreg de les periodistes Amparo Amblar i María Iranzo, una conversa centrada en la comunicació de la ciència que va posar de manifest la implicació i compromís d’Eco amb la divulgació científica: «Avui l’especialització ha establert una barrera molt alta que obstaculitza l’interès recíproc entre les ciències naturals i les ciències humanes. D’ací, la necessitat de traduccions constants a un llenguatge més pròxim a la gent».

Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir l’entrevista publicada en el número 41, Ciència animada: Noves formes de comunicar la ciència.

Llig l’entrevista amb Umberto Eco

QUÈ ÉS MÈTODE?

Un univers misteriós

La nostra comprensió de l’univers ha canviat dràsti-cament en els últims cent anys. Al començament del segle passat es creia que la nostra galàxia, la Via Làc-tia, era el centre de l’univers. Més enllà de l’extensió de la nostra galàxia, tot era incert. En aquell moment, ja s’havien observat algunes nebuloses, però es pen-sava que eren grups d’estels no resolts de la nostra galàxia. El 1924, Edwin Hubble va calcular la distància a algunes d’aquestes nebuloses i va demostrar que, de fet, eren galàxies allunyades dels límits de la Via Làctia. Es confir-mava així l’existència de l’univers extragalàctic.

Uns anys abans, el 1915, Al-bert Einstein havia presentat la seua teoria de la relativitat ge-neral, una descripció unificada i revolucionària de la gravetat com a propietat de l’espaitemps. Quan, el 1925, Alexander Friedmann va resoldre les equacions d’Einstein en condicions d’homogeneïtat i isotropia a gran escala, la solució descrivia un univers en expansió! Només qua-tre anys més tard, Hubble va descobrir una interessant correlació mentre analitzava el moviment de les galà-xies pròximes: com més allunyades estaven entre elles, majors eren les seues velocitats de recessió. Com que les galàxies no es movien al voltant d’un centre, el re-sultat suggeria que, en el passat, totes havien estat més prop les unes de les altres i que, per tant, tenien un ori-gen comú. Aquestes observacions van ser la primera confirmació d’un univers que s’expandeix a partir d’un punt de partida comú, el Big Bang.

«La nostra comprensió de l’univers ha canviat dràsticament en els últims cent anys. Al començament del segle passat es pensava que la Via Làctia era el centre de l’univers»

El model cosmològic estàndard actual, basat en la teoria del Big Bang, es va definir de manera definiti-va com una descripció vàlida del nostre univers el 1965, quan Arno Penzias i Robert Wilson van des-cobrir la primera llum emesa per l’univers després del Big Bang, la radiació de fons de microones, detectada com una emissió iso-tròpica i no polaritzada que om-plia tot l’espai.

La teoria del Big Bang ens ser-veix per a explicar moltes proves observacionals (Hamilton, 2013). D’acord amb aquest model, el nostre univers i, per consegüent, l’espaitemps, van començar després del Big Bang fa uns 13.700 milions d’anys. Al començament, tota la matèria, l’energia i la radiació estaven comprimides en un plasma molt calent i dens. A causa de l’alta tempe-ratura, la matèria estava completament ionitzada i la interacció entre fotons i electrons era forta. A mesura que l’univers s’expandia, es va refredar fins a assolir una temperatura en què els electrons quedaven capturats pels nuclis atòmics per a formar els primers àtoms, principalment d’hidrogen.

 Llig l’article sencer al web de Mètode

Susana Planelles. Investigadora postdoctoral en la Universitat de València (Espanya), on també va obtenir el seu doctorat en 2011. Els seus interessos científics se centren principalment en el camp de la cosmologia computacional. En particular, una part important de la seua investigació es dedica a analitzar i interpretar la formació i evolució de cúmuls de galàxies en grans simulacions cosmològiques.

Veronica Biffi. Investigadora postdoctoral en la Universitat de Trieste i associada a l’Observatori de l’INAF a Trieste (Itàlia). A partir del seu doctorat a Munic, el seu treball s’ha centrat principalment a investigar la física dels cúmuls de galàxies, mitjançant simulacions cosmològiques i la comparació amb observacions sintètiques de raigs X del medi intracúmul.

Què és Mètode?

El batlle de Prada, entre els candidats a nou ministre d’Interior francès

El batlle de Prada, Jean Castex, és a la llista de possibles successors del ministre d’Interior francès, Gérard Collomb, que va deixar el càrrec. Militant dels Republicans, la formació d’Emmanuel Macron, és poc conegut en medis parisencs, però és ben situat a les travesses perquè encaixa amb el perfil renovador que vol promoure el president francès. Com a batlle nord-català, va signar el manifest de càrrecs electes que demana la llibertat dels presos polítics catalans. La decisió es farà pública demà, però que avui no fos a la reunió del consell departamental, on no sol fallar mai, ha fet créixer les especulacions.

Els controladors aeris de les Illes pacten amb la fiscalia i eviten de ser jutjats per sedició

Setanta-tres controladors, dels vuitanta-dos acusats pel caos aeri del pont de la Puríssima de l’any 2010, pagaran una multa per haver abandonat la torre del control. Els responsables sindicals assumiran, a més, una inhabilitació de cinc mesos. Les multes seran de deu mil euros, menys per als sis responsables sindicals, que n’hauran de pagar trenta mil. Aquest és l’acord aconseguit avui entre la fiscalia i les defenses dels treballadors, en l’arrencada del judici a l’audiència de Palma. La fiscal ha retirat l’acusació contra set controladors i ara el pacte haurà de ser ratificat pels acusats.

Ahir el van ratificat una vintena de controladors, els citats a la primera jornada de judici, i la resta el ratificaran durant la setmana. La vaga va començar el 3 de desembre del 2010. Dels aeroports de Mallorca, Menorca i Eivissa no van sortir vols des de divendres al capvespre fins a dissabte a la nit. Es van arribar a endarrerir o cancel·lar 452 vols i 40.000 persones en van rebre les conseqüències.

Google tanca Google+ per l’exposició de dades personals de milers d’usuaris

Google ha tancat la seva xarxa social, coneguda com a Google+, una volta s’ha revelat que les dades personals de milions de milers d’usuaris ha quedat desprotegida. Una bretxa en la seguretat de la xarxa ha exposat públicament la informació de persones que creien que era privada. Segons Google hi ha uns 500.000 afectats.

The Wall Street Journal (TWJ), explica en un article, que la companyia es va assabentar de la bretxa el març, però no ho ha fet públic fins avui. De fet, l’error en el software va permetre consultar dades personals entre 2015 i el març del 2018. Segons TWJ, Google no va informar sobre l’error pel dany que podia causar a la seva reputació.

La companyia ha volgut minimitzar la situació i ha explicat que les dades consultables només eren detalls dels perfils dels usuaris: noms, adreça de correu electrònic, ocupació, gènere i edat.

Google+ va néixer el 2011 amb la voluntat de fer ombra a Facebook en l’univers de les xarxes socials, però de seguida es va demostrar que era una aventura fallida.

 

Pàgines