Les fundacions Resilis i Mercè Fontanilles, en el punt de mira per les prestacions reclamades als joves ex-tutelats
Les reclamacions de les prestacions econòmiques que la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) –abans DGAIA– ha enviat a centenars de joves ex-tutelats han posat al descobert que durant anys hi ha hagut mancances greus en la gestió i el control dels ajuts.
Això ja ho va evidenciar la Sindicatura de Comptes en l’informe que va publicar fa un mes, en què destapà que el Departament de Drets Socials havia pagat, pel cap baix, 167,5 milions d’euros entre el 2016 i el 2024 que no s’havien d’haver pagat, perquè els beneficiaris no complien els criteris exigits. En el cas dels joves ex-tutelats, l’informe de la Sindicatura va calcular que, entre el setembre del 2019 i el desembre del 2022, s’havien fet pagaments indeguts per valor de 4,7 milions d’euros, un 11,8% del total d’ordres de pagament d’aquell període.
Aquest nou episodi, el de les reclamacions econòmiques a joves ex-tutelats, ha tornat a posar en el punt de mira dues entitats del tercer sector: la Fundació Resilis –que forma part de Plataforma Educativa– i la Fundació Mercè Fontanilles. Totes dues, gràcies a una externalització, s’encarreguen d’emetre informes per a adjudicar les prestacions i també les supervisen.
Controlar els joves i les prestacionsLa Sindicatura de Comptes atribueix les irregularitats directament a aquestes dues entitats, que, d’ençà de l’any 2022, formen una unió temporal d’empreses (UTE) a la qual es va adjudicar el servei de valoració i seguiment de joves ex-tutelats amb un contracte de 5,58 milions d’euros, prorrogable quatre anys.
Operen mitjançant el Servei de Valoració i Acompanyament al Major d’Edat (SEVAP), l’entitat que gestiona les prestacions dels joves que no viuen en un pis de l’àrea de suport al jove. En cas que visquin en un pis d’autonomia, l’entitat que fa l’acompanyament del jove que rep la prestació és la mateixa que gestiona les prestacions, segons Drets Socials.
Fonts de Resilis expliquen a VilaWeb que el SEVAP s’encarrega d’elaborar informes sobre els joves ex-tutelats a la DGAIA, que serveixen per a justificar les prestacions. “Nosaltres transmetem la informació, emetem els informes, però al final, qui resol i dóna la prestació als joves és l’administració”, diuen. També expliquen: “Quan tenim la informació que el jove l’ha de deixar de cobrar, fem l’informe perquè deixi de rebre la prestació.” Segons que diuen, sempre que hi ha hagut canvis en la situació dels joves ex-tutelats se n’ha informat la DGAIA. Tot i que el SEVAP s’encarrega d’elaborar els informes, la Sindicatura diu que la responsabilitat final del seguiment d’aquests joves és de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència.
Aquestes dues entitats, en sengles pàgines web, deixen clar quin paper tenen. La Fundació Mercè Fontanilles explica que l’equip educatiu avalua els drets i obligacions dels joves ex-tutelats en relació amb la sol·licitud de possibles prestacions econòmiques. “A continuació, fa un seguiment i avaluació molt propera dels compromisos assumits per aquests joves en relació amb els recursos de suport personal, formatiu i laboral que són tan necessaris per a la seva emancipació”, destaca. I Resilis, en el primer aniversari del SEVAP, deia que els equips “han sabut adaptar-se ràpidament als desafiaments que han anat sorgint per poder donar resposta a les necessitats canviants en els procediments i circuits de tramitació de la prestació”.
Aleshores, què ha fallat? Per què ara la nova DGAIA reclama quantitats desorbitades de diners a joves ex-tutelats, en alguns casos de més de quaranta mil euros? Sobre aquesta qüestió, Resilis diu que no han fet res malament, però que “és evident que hi ha hagut un decalatge i això ha de servir per a millorar l’eficiència”. Segons l’entitat, la naturalesa del problema dels joves ex-tutelats és igual que en les altres prestacions. Diuen que hi ha hagut “un problema de caràcter administratiu” i, en la mateixa línia que la consellera Mònica Martínez Bravo, també ho atribueixen a un sistema informàtic obsolet.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en una imatge d’arxiu (fotografia: ACN). Resilis: “No hi tenim cap responsabilitat”
Resilis assenyala que no han comès cap irregularitat. “No hi tenim cap responsabilitat. Fem allò que se’ns ha encomanat. Hi ha un contracte que complim religiosament, fem la feina que ens encomanen. La feina la fem amb professionalitat i seguint les directrius que ens marquen, amb tots els sistemes de seguiment i supervisió”, diuen a VilaWeb. També volen destacar que les irregularitats no solament afecten les prestacions dels joves ex-tutelats, sinó moltes més que gestiona Drets Socials.
Resilis també refusa que s’hagi creat un entramat d’empreses del tercer sector per a enriquir-se: “Els procediments interns i d’auditoria passen uns filtres. Ens sorprèn que parlin d’enriquiment. Som entitats del tercer sector que fem aquesta feina.” Segons l’entitat, el fet que el govern hagi decidit que la direcció de la nova DGAIA deixés de gestionar la contractació i les prestacions farà que tot plegat sigui més eficient. A partir d’ara, aquestes competències seran assumides per unes altres direccions generals dins el Departament de Drets Socials.
Resilis també destaca que no hi ha cap investigació judicial en marxa. Ara, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sí que ho investiga arran de la denúncia d’un professional que, precisament, havia treballat a Resilis, que va relatar que alguns joves ex-tutelats continuaven cobrant ajudes tot i viure i treballar fora de Catalunya. A mitjan juny, Miguel Ángel Gimeno, no va tancar la porta que els fets investigats tinguessin una implicació penal. “Deixo la porta oberta […]. El camp està adobat per a aquestes coses”, va dir en declaracions a Ràdio 4 i la 2. Va assegurar que si finalment es concloïa que hi havia hagut algun delicte, ho portarien a la fiscalia.
[VÍDEO] Parla per primera vegada el testimoni protegit que va denunciar la corrupció a la DGAIA
Deficiències a l’hora de detectar els incomplimentsLa Sindicatura de Comptes ha detectat deficiències importants en els mecanismes de control de Resilis i Mercè Fontanilles per a identificar incompliments en la concessió de prestacions. En una mostra de 38 expedients de joves ex-tutelats que van continuar rebent ajudes durant deu mesos o més sense complir els requisits, la sindicatura assenyala que sovint s’hi feien referències vagues a la seva experiència laboral, sense concretar els ingressos percebuts ni verificar si superaven els límits establerts per la normativa.
En alguns casos, tot i que hi constava que els beneficiaris tenien un contracte laboral en vigor, no s’establia cap mesura per a revisar si encara complien les condicions per a percebre la prestació, ni es proposava d’extingir l’ajuda. A més, uns quants expedients no recullen cap indici d’activitat laboral, tot i que la informació obtinguda per la Sindicatura de Comptes mitjançant la Seguretat Social confirma que els joves cotitzaven i superaven el llindar econòmic permès.
Sobre aquest aspecte, la Sindicatura de Comptes assenyala especialment l’empresa Eina Activa Empresa d’Inserció, vinculada a la Fundació Resilis, que tenia contractats set beneficiaris de la prestació econòmica. D’aquests, sis havien superat el llindar d’elegibilitat per les rendes del treball, “però en cap cas no s’observa que s’hagués proposat d’extingir la prestació”, digué l’organisme. En vista d’això, la sindicatura també constatà que no hi havia mecanismes de control eficaços ni accions correctives aplicades en el moment que calia.
La sindicatura assenyalà que els pagaments irregulars eren sostinguts i que la tendència havia crescut del 2019 Al 2022, sense que el Departament de Drets Socials hi apliqués mesures correctives. D’acord amb l’informe, el 2019 els beneficiaris que incomplien els requisits per a la percepció íntegra de la prestació eren el 4,64% dels beneficiaris i el desembre del 2022 n’eren el 15,37%, amb un pic de casos el juliol del 2022 (17,43%).
A aquests casos, s’hi afegeixen aquells en què la suma dels salaris i de la prestació social supera el llindar d’ingressos. Si també els tenim en compte, el setembre del 2019 el 18,10% dels beneficiaris d’aquestes prestacions les cobraven sense tenir-hi dret, i el desembre del 2022 havien crescut fins al 25,87% del total.
Incompliments del pla de treball individualEn els correus enviats als joves ex-tutelats, la nova DGAIA els avisa que ha activat un procediment de “reintegrament d’imports indegudament percebuts” a fi de revisar si han incomplert alguns dels requisits i determinar si van percebre prestacions quan, segons l’administració, no els corresponia. En alguns casos, s’esmenta que s’havia incomplert el pla de treball individual i que havia desaparegut la situació de necessitat, per la qual cosa es pot haver generat un deute amb la hisenda de la Generalitat.
Drets Socials diu que les reclamacions responen a l’obligació legal de revisar possibles cobraments indeguts, perquè, si no es regularitza la situació, tot plegat podria tenir una repercussió econòmica sobre el patrimoni dels funcionaris. I afegeix que, una vegada aportada la documentació pertinent, l’import reclamat pot reduir-se significativament o, fins i tot, esdevenir nul.
Per una altra banda, la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha proposat que es condoni el reintegrament en tots aquells casos en què es comprovi que hi ha hagut un mal funcionament de l’administració, com ja es va fer en el cas de la renda garantida. En aquell cas, la institució va emetre una resolució amb deu recomanacions per a abordar aquestes situacions. Després el govern va aprovar un decret que condonava el retorn de milers d’euros a famílies vulnerables.