Vilaweb.cat

Valls s’oposa a un possible pacte de Ciutadans amb Vox a Andalusia

Manuel Valls, ex-primer ministre de França i candidat a la batllia de Barcelona amb el suport de Ciutadans, ha dit que el resultat de Vox a Andalusia no és cap bona notícia. Valls considera que Vox és ‘populisme d’extrema dreta’ i ha demanat una aliança entre Ciutadans, PP i PSOE per frenar-lo.

‘Cal cercar l’estabilitat amb els grans partits constitucionalistes, sigui a Madrid, a Andalusia o a Barcelona’, ha dit. I per això ha demanat ‘una gran aliança entre allò que va ser la socialdemocràcia i el liberalisme polític, no únicament per a contenir el populisme, sinó per a crear il·lusió i optimisme’.

Als polítics andalusos els ha dit que els electors esperen que decideixin ‘amb responsabilitat’, i que a Espanya els pactes ‘hauran de ser intel·ligents i pensant en el respecte a les persones i les opinions, amb moderació i amb sentit comú’.

També s’ha referit, sense anomenar-lo, al PP i a Pablo Casado, que ahir va dir que a Andalusia havia de governar el seu partit. Segons Casado, el seu projecte ha estat ‘ratificat’ a les urnes, enfront del ‘fracàs històric’ del PSOE. Valls, que s’ha mostrat sorprès per ‘l’entusiasme’ d’una formació que ‘ha perdut vots i escons’, ha dit que s’havia acabat el bipartidisme. Per encarar qüestions com la immigració, el canvi climàtic o determinades reformes, ‘continuaran dividint o podrem sumar?’, ha demanat.

Catar desafia l’Aràbia Saudita i abandona l’OPEP

Després de gairebé seixanta anys com a membre del càrtel, Catar abandonarà al gener l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). Segons el ministre d’Energia, Saad al-Kaabi, el país es vol focalitzar en el mercat del gas, atès que Catar és el principal exportador mundial de gas natural liquat. Un rol que contrasta amb el seu paper a l’OPEP, on és el soci que produeix menys petroli.

L’Aràbia Saudita preveu de construir una obra faraònica per a aïllar Catar i convertir-lo en una illa

Kaabi ha volgut desmarcar la decisió del boicot econòmic i polític que pateix Catar per part de l’Aràbia Saudita per haver donat suport, suposadament, a grups armats gihadistes. De tota manera, el regne dels Saud no és un membre qualsevol dins l’OPEP, és el soci principal i, de facto, el líder. Al blocatge també s’hi van afegir els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Egipte.

Tanmateix, Catar anirà igualment a la reunió de l’OPEP que es farà aquesta setmana a la seu de Viena. S’espera que els socis del càrtel acordin de retallar la producció arran de la caiguda del preu del petroli durant la tardor.

 

Un eurodiputat liberal diu que la vaga de fam de Sànchez i Turull és ‘una vergonya per a Espanya’

L’eurodiputat liberal portuguès Antonio Marinho Pinto (ALDE) considera que la vaga de fam que han començat Jordi Sànchez i Jordi Turull és ‘una vergonya per a Espanya’. Avui ha visitat la presidenta del parlament Carme Forcadell a la presó del Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), juntament amb l’eurodiputat letó Miroslavs Mitrofanovs (Verds-ALE). Marinho ha dit que, malgrat el ‘silenci’ de les institucions europees, la ciutadania es va ‘revoltant’ i ‘és urgent que Espanya trobi solucions polítiques als seus problemes polítics i deixi de recórrer als tribunals’. I ha afegit: ‘Empresonar els adversaris polítics no és propi d’un estat democràtic.’

Per Marinho Pinto, decidir de fer una vaga de fam és terrible: ‘Primer, pels qui decideixen de fer-la, però també per a Espanya.’ I hi ha insistit: ‘Que hi hagi polítics que facin una vaga de fam a presons espanyoles per fets polítics és terrible per a Espanya.’ A més, ha qüestionat el paper dels tribunals espanyols amb els presos polítics catalans i ha lamentat que hagin donat ‘massa proves que la seva prioritat no és la dignitat humana’.

L’eurodiputat ha dit que no havia entès mai l’empresonament de Forcadell. ‘Posar-la en una presó amb delinqüents de crims comuns és una humiliació inqualificable. És aquí presonera per les seves idees, sense que hom li hagi fet cap judici definitiu de culpabilitat. Aplicar la presó preventiva a polítics perquè exerceixen la llibertat d’expressió és una atrocitat terrible’, ha insistit. Marinho Pinto ha afegit que ‘Espanya dóna molt mal exemple al món sobre la seva justícia’ i ha acusat l’estat espanyol d’utilitzar el dret ‘com a instrument de terror’.

Així mateix, ha dit que estava ‘angoixat’ pel silenci d’Europa arran de la situació dels presos polítics. ‘El delicte de Forcadell va ser admetre a tràmit qüestions polítiques sobre la independència i això no es pot equiparar a assalts a bancs, violacions o assassinats’, ha dit. Marinho Pinto ha fet una crida a la ciutadania a començar ‘un moviment de repulsa’ i a ‘enfortir la democràcia’.

Exigeixen un diàleg sense condicions
Com a membre de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, que té l’objectiu de persuadir la Unió Europea perquè intervingui en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, ha apel·lat el govern espanyol a establir ‘un diàleg sense condicions prèvies sobre la qüestió catalana i sobre la negació qualificada dels drets humans que constitueixen els presos’.

Ha insistit a dir que no es pot empresonar aquells que volen la independència i que, per contra, calen propostes i mantenir les meses de diàleg. ‘Els catalans tenen els mateixos drets que els escocesos, els flamencs o els quebequesos a decidir’, ha subratllat.

A més, Antonio Marinho Pinto s’ha mostrat partidari que el Parlament Europeu parli de la situació dels presos i dels polítics exiliats. ‘Cal parlar de si Bèlgica, Escòcia i Alemanya s’han transformat en un paradís per als criminals espanyols o si Espanya ha transformat en criminals persones que no ho són’, ha dit. Segons ell, és una qüestió europea, ‘més que no pas catalana i espanyola’, i el Parlament Europeu ‘ho ha de discutir i no quedar-se en silenci de manera covarda per interessos’.

Diverses visites d’eurodiputats
Alguns eurodiputats de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya ja havien visitat abans els polítics empresonats. El 7 de setembre, una delegació de tretze eurodiputats de diversos estats membre de la Unió Europea va anar a les tres presons catalanes on hi ha els polítics independentistes. I el 5 de novembre una altra delegació amb set eurodiputats també va visitar-los.

El Suprem espanyol refusa que Cosidó doni explicacions sobre els seus missatges

El portaveu del PP al senat espanyol, Ignacio Cosidó, no haurà de comparèixer al Tribunal Suprem per donar explicacions sobre els seus missatges en què parlava de ‘controlar des de darrere’ la sala penal del tribunal si Manuel Marchena deixava de presidir-la per anar al CGPJ. En l’incident de recusació presentat per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó, algunes de les defenses demanaven que Cosidó comparegués. Però el magistrat instructor del cas, Vicente Magro, ha denegat la prova perquè considera que no és ‘necessària’ per a resoldre les recusacions.

D’altra banda, dóna per acabada la recopilació d’informació i envia tota la documentació a la sala 61 perquè resolgui si aparta Manuel Marchena del tribunal del judici i també, tal com demana la defensa de Cuixart, la resta dels magistrats.

Qualsevol incident de recusació que es tramita acaba a la sala 61, que és la competent per a resoldre aquesta mena de peticions. És formada pel president del Suprem, Carlos Lesmes, els presidents de les cinc sales del Suprem (en aquest cas, sense Marchena, perquè és la persona recusada) i els magistrats més antics i més nous de cadascuna de les sales.

Aquestes recusacions s’han de resoldre abans no es faci la vista preliminar de qüestions prèvies del judici. En aquesta vista, les defenses podran proposar que es porti la causa al TSJC perquè el Suprem no és competent per continuar el cas. És previst que les recusacions es resolguin en pocs dies per tal que la vista de qüestions prèvies (o previ pronunciament) es faci abans de Nadal.

S’ha mort Josep Lluís Núñez, ex-president del Barça i constructor immobiliari

L’ex-president del FC Barcelona i constructor d’èxit, Josep Lluís Nuñez, s’ha mort a l’edat de 87 anys. Serà recordat per haver estat el president que més longeu del club –fins a 22 anys– i haver-lo convertit en un dels clubs més importants del món. Al costat de la seva dona va convertir la constructora Núñez y Navarro en una de les més importants de Catalunya, però totes aquestes llums es van apagar quan va ser condemnat a entrar a presó amb 83 anys per haver subornat inspectors d’hisenda.

Josep Lluís Núñez Clemente, que presidia el grup constructor i immobiliari Núñez i Navarro al costat del seu fill, va néixer a Baracaldo, a Bilbao, el 7 de setembre del 1931. L’imperi immobiliari, amb seu al carrer Urgell de Barcelona, està format per habitatges en lloguer i per vendre, una trentena d’aparcaments oberts 24 hores, edificis històrics, oficines, naus i locals. Actualment l’empresa també posseeix hotels agrupats sota el nom Núñez i Navarro Hotels. Fonts periodístiques apunten que la fortuna de Núñez oscil•lava els 600 milions d’euros, xifra que el situava entre les 200 persones més riques de l’Estat.

Núñez va arribar a Barcelona amb la seva família el 1938 i des dels 14 anys va compaginar diversos oficis amb estudis de comptabilitat. Fins als 21 va treballar al Departament d’Intervenció de la Federació de Mutualitats Laborals i, després, com a agent d’assegurances. A mitjans anys cinquanta va entrar al sector immobiliari amb el seu sogre, Francisco Navarro, i es va encarregar de l’administració.

El desenvolupament immobiliari de la segona meitat dels seixanta va ser un moment de gran expansió per a les empreses controlades per Núñez, que va incrementar de gran manera el patrimoni i va esdevenir un dels constructors més pròspers del país. La firma Núñez i Navarro va arribar a tenir més de cent societats filials.

La gestió empresarial de Núñez no va estar exempta de polèmiques judicials. El setembre del 1976 el Jutjat Especial de Delictes Monetaris el va condemnar a una multa d’1,8 milions de pessetes com a autor d’un delicte consumat de contraban monetari per quantia de 6 milions.

Però el cas més destacat va ser l’anomenat ‘cas Hisenda’, que va comportar una pena de sis anys de presó per a ell i sis més per al seu fill Josep Lluís, i una multa de dos milions d’euros per suborn. Segons la sentència, ambdós van subornar inspectors d’Hisenda amb gairebé un milió d’euros per estalviar-se declarar 13,1 milions entre el 1991 i el 1999.

La pena va ser recorreguda a instàncies superiors i, finalment, el desembre del 2015, l’expresident del Futbol Club Barcelona i el seu fill van ser sentenciats a un any i dos mesos de presó per suborn i falsedat documental. Van passar cinc setmanes a la presó de Quatre Camins, i en van sortir en obtenir el tercer grau.

Dins del món empresarial va ser vocal de l’Associació Nacional de Promotors Constructors d’Edificis i vicepresident de l’Associació de Promotors de Constructors d’Edificis de Barcelona. També va ser membre del Consell Assessor de la Cambra de Comerç. L’any 2000 el saló Barcelona Meeting Point li va atorgar el premi Millor empresari espanyol immobiliari.

Dues dècades al capdavant del Barça
El 6 de maig del 1978 va ser elegit president del Futbol Club Barcelona, per davant de Ferran Ariño i Nicolau Casaus. Va ostentar el càrrec durant 22 anys durant els quals, a banda dels títols que va aconseguir el club, va viure situacions extremes com el segrest del jugador Enrique Castro, Quini, i va fer fitxatges de renom mundial com Diego Armando Maradona.

Un dels encerts esportius més importants de l’etapa de Núñez com a president del Barça va ser el fitxatge de Johan Cruyff. L’holandès, que ja havia tingut una primera etapa com a jugador del club culé, va ser fitxat per Núñez com a entrenador el maig del 1988. De la mà de Cruyf es va confeccionar l’anomenat ‘Dream Team’, amb el qual el club de Barcelona va aconseguir el 1992 la primera Copa d’Europa. A més, es van aconseguir quatre títols de lliga consecutius.

 

Sànchez i Turull encaren ‘il·lusionats i amb força’ el tercer dia de la vaga de fam

Jordi Sànchez i Jordi Turull, en vaga de fam des de dissabte, han publicat als seus comptes de Twitter un mateix missatge explicant que encaraven ‘il·lusionats i amb força’ el tercer dia de la protesta. ‘Segons ens diuen, els pitjors dies són els dos primers. El cos encara es resisteix una mica… Per tant, endavant’, diuen tots dos.

El TC respon a la vaga de fam de Sànchez i Turull mantenint el blocatge a la via d’Estrasburg

Els missatges són iguals, però canvia la darrera frase. Sànchez signa amb un ‘llum als ulls i força al braç’ i Turull amb ‘el meu cos a la presó, el meu cor a Catalunya’.

Vegeu-los ací:

3r dia de #vagadefam

L’encarem il·lusionats i amb força.

Segons ens diuen els pitjors dies són els dos primers. El cos encara es resisteix una mica… per tant, endavant.

Llum als ulls i força al braç#absolució #freeTothom pic.twitter.com/phmOyhnC4q

— Jordi Sànchez (@jordialapreso) 3 de desembre de 2018

3r dia de #vagadefam

L’encarem il·lusionats i amb força.

Segons ens diuen els pitjors dies són els dos primers. El cos encara es resisteix una mica… per tant, endavant.

El meus cos a la presó, el meu cor a Catalunya #absolució #freeTothom

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) December 3, 2018

El TC respon a la vaga de fam de Sànchez i Turull mantenint el blocatge a la via d’Estrasburg

El Tribunal Constitucional espanyol ha reaccionat avui a la vaga de fam indefinida que van començar dissabte Jordi Sànchez i Jordi Turull a la presó dels Lledoners. Recordem que Sànchez i Turull fan aquesta protesta contra el blocatge del TC a la via de denúncia a la justícia europea de la seva situació d’empresonament. Tanmateix, la resposta que ha donat el TC no té res a veure amb la demanda que fan els presos i els seus advocats, que volen que es pronunciï d’una vegada sobre recursos d’empara sobre drets fonamentals que té aturats de fa més d’un any. Només així podran recórrer al Tribunal d’Estrasburg.

Els magistrats del TC han sortit a dir que encara no havien resolt aquests recursos (una trentena en total); diuen que estan obligats a estudiar-los ‘minuciosament’ perquè el procés és complex. I l’única decisió que han pres, el tercer dia de vaga de fam, és anunciar que tramitaran les noves peticions que els han arribat de Sànchez, Turull i de Josep Rull contra la seva situació de presó provisional. Uns recursos que incorporen la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans contra Turquia per haver mantingut empresonat el diputat i dirigent kurd Selahattin Demirtaş, que fa més de dos anys que roman empresonat a Turquia.

És justament d’això que es queixen els presos: que s’hagin tramitat absolutament tots els seus recursos. Perquè mentre es tramitin restaran encallats dins de la via judicial espanyola i no poden anar a l’europea. Tan sols la desestimació d’un d’aquests recursos, o el fet que el TC no n’admetés la tramitació, ja obriria la porta a Estrasburg.

El Pleno del TC decidió, por unanimidad, en las reuniones celebradas los días 28 y 29 de noviembre de 2018, tramitar los nuevos escritos incidentales presentados por Turull, Rull y Jordi Sánchez.

Se adjunta:
→ Nota de prensa 119/2018 – https://t.co/lRZPL14p7Q
→ Providencias. pic.twitter.com/cs2rjaaZyU

— Tribunal Constitucional (@TC_Esp) December 3, 2018

Anàlisi: Així utilitza Espanya el TC per a impedir que Europa protegeixi els drets dels presos polítics

Reunió d’alt nivell de JxCat, ERC i la CUP a Brussel·les per a abordar els judicis i la vaga de fam dels presos

Reunió d’alt nivell de l’independentisme aquest diumenge a Brussel·les. Segons que ha avançat el 3/24, la trobada ha servit per a tractar d’estratègies unitàries durant les setmanes vinents, que es consideren transcendentals. Uns dies que seran marcats pel començament del judici contra l’1-O i la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull.

A Brussel·les, per reunir-se amb el president Carles Puigdemont, s’hi han desplaçat el president de la Generalitat, Quim Torra; la portaveu del govern, Elsa Artadi; el portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet; el vice-president del govern, Pere Aragonès; el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià; i el diputat de la CUP Carles Riera, acompanyat de les ex-diputades de Eulàlia Reguant i Mireia Boya.

Les portades: ‘El terratrèmol Vox sacseja Andalusia’ i ‘Les armilles grogues: la deriva’

Avui, 3 de desembre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

D’on prové el vot de Vox?

En les eleccions andaluses el partit d’extrema dreta Vox ha passat de tenir un suport molt minoritari el 2015, quan va aconseguir tan sols 18.422 vots (0,46%), a entrar amb força al parlament, gràcies al vot de 395.978 electors (10,97%), que li atorguen dotze escons.

Per a entendre aquest canvi tan gran, la primera cosa que es pot pensar és que una part dels votants del Partit Popular o de Ciutadans s’han radicalitzat encara més i han decidit de votar l’extrema dreta més desacomplexada. Però això topa amb les dades, perquè, sumats els resultats d’aquestes dues formacions, s’observa que han augmentat el percentatge de vot i tan sols han perdut, en total, 27.000 vots.

Això significa que els vots de Vox no poden provenir exclusivament d’aquests dos partits, i cal fer-ne una anàlisi més profunda. El fet més lògic és que el vot hagi sortit de l’abstenció, però trobem que la participació ha caigut d’uns quatre punts, de manera que tampoc no sembla que provingui exclusivament d’aquest sector.

Vot el 2015 dels actuals votants de Vox, segons l’enquesta de SocioMétrica per a El Español

El president de l’empresa demoscòpica Gad3 ha dit que prop d’un 10% de vots de Vox prové dels partits d’esquerres, mentre que una enquesta recent de SocioMétrica per a El Español assenyalava un percentatge similar: un 13% provenen de PSOE, Podem i Esquerra Unida i un 9% de l’abstenció. Un quart dels vots en total.

Per comprovar aquesta hipòtesi, podem observar què passa en els feus socialistes, situats en tretze municipis de més de 25.000 habitants, on el PSOE ha guanyat en totes les eleccions que hi ha hagut, amb percentatges d’abstenció diversos.

Diferència de vots entre els resultats electorals del 2018 i el 2015 en els feus socialistes

En tots els municipis hi ha un comportament semblant: mentre que l’esquerra –PSOE i Endavant Andalusia– ha perdut milers de vots en aquestes ciutats, el PP i Cs hi han mantingut el suport.

Sense dades d’enquestes no es poden fer relacions directes, però d’acord amb l’observació anterior tot fa pensar que el vot de Vox prové de tres fonts diferents. La primera seria l’abstenció. Tanmateix, havent disminuït la participació, sembla difícil que sigui un percentatge gaire important i que la majoria del vot provingui d’aquí.

Una segona hipòtesi podria ser que hi hagi votants socialistes que hagin votat el PP i Cs, i a la vegada part dels votants d’aquests dos partits hagin passat a Vox. Això explicaria per què augmenta aquest partit d’extrema dreta sense que disminueixi el vot de la resta de la dreta. Però, fos com fos, això implicaria que gran part de l’esquerra ha passat a votar la dreta.

Finalment, veient el comportament en els principals feus socialistes, sembla que una part del vot d’esquerres ha passat directament del PSOE a Vox, una dada que les enquestes consideren probable. Diverses enquestes marquen entre un 10% i 13% dels vots provinents de PSOE i AA, però el fet que el resultat de Vox encara hagi superat l’estimat podria significar que el percentatge sigui encara superior.

Un comportament com aquest seria similar al del Front National a l’estat francès, on part de l’esquerra ha passat a votar a aquest partit, que centra el discurs en la immigració, el centralisme i la defensa de la ‘nació’.

Andalusia era la comunitat on l’esquerra mantenia un suport més alt, i ha passat del 57% dels vots al 44%. Aquest resultat pot ser un fet anecdòtic, però també podria no ser-ho, amb un augment de l’extrema dreta, mentre que la dreta tradicional es manté i s’enfonsa l’esquerra. És el mateix procés que s’ha seguit a l’estat francès.

Extrapolat al conjunt de l’estat espanyol, el resultat de les eleccions andaluses implicaria una clara majoria de la dreta. La ultradreta seria una part d’aquesta majoria i el PP es radicalitzaria més que mai. Això significaria que, sense un canvi radical de les formacions dites d’esquerra, trigarien molt de temps a tornar a governar.

Vox entra amb dotze escons al parlament d’Andalusia i la dreta hi podrà governar

La irrupció amb força de l’extrema dreta a Andalusia ja és un fet: Vox ha obtingut 12 escons, en un parlament amb una majoria absoluta clara de la dreta. El PP resisteix relativament el descens i es queda amb 26 escons i Ciutadans n’aconsegueix 21. El PSOE s’enfonsa amb 33 diputats i Endavant Andalusia baixa als 17.

Els diputats de Vox: negacionisme del franquisme, espanyolisme, masclisme, una militar i un guàrdia civil

Poc després d’haver-se fet públic l’enfonsament del PSOE a Andalusia i l’entrada de Vox al parlament andalús amb 12 escons, el candidat del PP, Juan Manuel Moreno, va confirmar que es presentarà a la investidura com a president de la Junta d’Andalusia. El PP Ciutadans i Vox sumen 59 diputats (la majoria és als 55 escons).

Tanmateix, el candidat de Ciutadans, Juan Marín, també va anunciar que es presentarà a la investidura, reivindicant el creixement del seu partit, que va passar dels 9 als 21 escons. Marín, acompanyat d’Inés Arrimadas i d’Albert Rivera, va comparèixer eufòric per a dir: ‘És un dia històric a Andalusia que ens permet abandonar 40 anys de govern socialista. Hi ha prou diputats que sumen per al canvi. El canvi ha arribat a Andalusia.’ Rivera ho va reblar dient que faran fora el PSOE després de quaranta anys.

El cap de llista de Vox, Francisco Serrano, es va reivindicar i va dir que propiciarien ‘la reconquesta’: ‘Ara és el moment de dir alt i fort que hem arribat per a quedar-nos’. Serrano va defensar que ‘gràcies a Vox s’ha acabat el dia de la marmota a Andalusia’.

Cordó sanitari a Vox
La candidata del PSOE, Susana Díaz, va assumir la desfeta electoral i va demanar un cordó sanitari a Vox: ‘Demanem que el govern d’Andalusia no passi per un partit xenòfob que justifica la violència a les dones’. És per això que va fer una crida ‘a totes les forces polítiques constitucionalistes a aturar l’extrema-dreta a Andalusia’. ‘Jo com a mínim ho intentaré’, va prometre.

Rebuda entre crits de ‘no passaran’, la candidata d’Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez, va demanar una reflexió i va garantir que la seva força política treballarà per a ‘plantar cara a l’extrema-dreta, que enfronta els últims amb els penúltims’. ‘Denunciarem amb claredat cada seguidisme que facin els que s’anomenen dreta formal dels discursos de l’extrema-dreta, i davant de cada paraula de racisme, de masclisme, de transfòbia o d’homofòbia ens tindran davant’, va dir.

Els diputats de Vox: negacionisme del franquisme, espanyolisme, masclisme, una militar i un guàrdia civil

Les eleccions andaluses han convertit el partit d’extrema dreta Vox en un actor indispensable perquè PP i Ciutadans puguin prendre el control de la Junta. Amb més del 10% dels vots, el partit que encapçala Santiago Abascal ha obtingut dotze diputats. Tot seguit repassem el perfil d’alguns.

Francisco Serrano. Encapçala la llista per Sevilla i és el candidat a la presidència de la Junta. El 2011 va ser inhabilitat com a jutge de família per prevaricació dolosa: havia modificat el règim de visites perquè un nen pogués desfilar fent de natzarè amb el seu pare per Setmana Santa. Abans de prendre la decisió, el jutge no va voler escoltar els arguments contraris de la mare. Més tard, Serrano fou readmès a la judicatura, però té excedència i exerceix d’advocat. De totes maneres, manté tics clarament masclistes; diu que el feminisme és ‘gihadisme de gènere’ o ‘femellisme’. També considera que la llei contra la violència de gènere no respecta la presumpció d’innocència dels homes. El leitmotiv de la seva campanya electoral ha estat ‘Comença la Reconquesta’.

La gente me dice: Cómo no iba a estar yo aquí? Estamos haciendo historia. Comienza la reconquista!!!!#AndaluciaPorEspana Vota VOX pic.twitter.com/RSe8owGpnN

— Francisco Serrano (@FSerranoCastro) November 30, 2018

Eugenio Moltó. El cap de llista per Màlaga refusa de considerar que el règim de Francisco Franco fos una dictadura. En una entrevista al Diario Sur, va assegurar que ‘això depenia de cadascú’, però que per a ell no ho era una. A més també va afirmar que deixaria el cadàver de Franco al Valle de los Caídos: ‘Tenim problemes més importants. Remoureu el passat per tornar a generar violència i enfrontament quan tenim problemes d’immigració, desocupació… Tornar al passat és perdre temps i diners.’ Tanmateix, aquests no són els únics postulats polèmics de Moltó. Segons ell, el feminisme és ‘una actitud agressiva d’un grup de senyores molt organitzades i subvencionades’. Abans de militar a Vox fou del PP durant una dècada.


¿Fue el franquismo una dictadura? Sentamos a Eugenio Moltó (Vox) en El Cubo de SUR
en
Videos

 

Benito Morillo. Ex-guàrdia civil, Morillo encapçala la llista de Vox per Jaén. Considera que el PSOE ha convertit Andalusia en la zona ‘més deprimida d’Europa’ i també critica el tracta discriminatori de la Junta vers Jaén, per això assegura que portarà la ‘veu de Jaén’ al parlament. Morillo ha estat rebut als mítings electorals entre crits de ‘ visca Espanya i visca la Guàrdia Civil.’ Un principi fonamental del seu discurs polític és la unitat d’Espanya que, segons ell, està en perill per culpa dels nacionalismes i l’esquerra. Per això ha demanat el vot dels andalusos que ‘desitgen una Espanya unida a l’alçada de la seva envergadura històrica.’

Luz Belinda. Ha encapçalat la llista de Vox per Almeria. Actualment és mestressa de casa, però abans havia estat soldat de l’exèrcit de l’aire espanyol, vigilant i escorta. És casada amb un membre de les forces i cossos de la seguretat de l’estat espanyol. Belinda ha dedicat bona part de la campanya electoral a propagar un missatge antiimmigratori. Segons ella, haver viscut a Melilla i Algesires li ha servit per a viure de primera mà el problema migratori. Cal recordar que Vox, de les arribades d’immigrants, en diu ‘invasió’.

Manuel Gaviria. Al cap de llista per Cadis li és indiferent que li diguin ‘fatxa’, ‘racista’ o ‘masclista’, tot i que en la campanya electoral ha demostrat que són etiquetes que li escauen prou bé. En una entrevista a El Diario de Cádiz va afirmar: ‘A Espanya es criminalitza  l’home només pel fet de ser un home.’

Ciutadans i PP anuncien que pactaran amb l’extrema dreta de Vox a Andalusia

Poc després d’haver-se fet públic l’enfonsament del PSOE a Andalusia i l’entrada de Vox al parlament andalús, amb 12 escons, Ciutadans s’ha manifestat disposat a pactar amb el partit d’extrema dreta i amb el PP per a governar a la Junta d’Andalusia. El candidat de Ciutadans, acompanyat d’Inés Arrimadas i d’Albert Rivera, ha comparegut eufòric per a dir: ‘És un dia històric a Andalusia que ens permet d’abandonar 40 anys de govern socialista. Hi ha prou diputats que sumen per al canvi. El canvi ha arribat a Andalusia.’ Rivera ho ha reblat dient que faran fora el PSOE després de quaranta anys.

Els resultats han estat: PSOE, 33; PP, 26; Ciutadans, 21; Endavant Andalusia, 17; Vox, 12.

#EnDirecto Sigue la valoración de la noche electoral en Andalucía https://t.co/HOkEwdV37Z

— Cs Andalucía (@Cs_Andalucia) December 2, 2018

Pràcticament al mateix temps, el candidat del PP, Juan Manuel Moreno, ha confirmat també la disposició a pactar amb Vox i Ciutadans: ‘Nosaltres proposàvem un canvi, avui Andalusia ha demostrat que vol un canvi i hi haurà un canvi.’

Tant el PP com Ciutadans van dir durant la campanya electoral que estarien disposats a pactar amb Vox. Albert Rivera fins i tot es va negar a dir que Vox fos un partit d’extrema dreta. El primer punt del programa electoral de Vox és la supressió de l’autonomia catalana i la il·legalització dels partits independentistes.

Vox entra amb 12 escons al parlament andalús i la dreta podrà governar

El pesquer de Santa Pola lliura a Malta els onze migrants rescatats

El pesquer de Santa Pola ‘Nuestra madre de Loreto’ ha lliurat a Malta els onze migrants nàufrags, dos d’ells són menors d’edat, rescatats prop de les costes de Líbia. Tots ells han estat traslladats del pesquer al vaixell ‘AFM’ quan es trobaven a 13 milles nàutiques de Malta. Finalment han desembarcat al moll de Haywharf, a La Valletta, segons que informa el diari The Times of Malta.

El govern maltès ha explicat que, tot i que el desembarcament ha estat a Malta, els migrants seran traslladats a l’estat espanyol. Aquest és l’acord assolit entre els dos executius pel qual les autoritats espanyoles van ordenar al vaixell de posar rumb a Malta.

‘El govern indica ara a ‘Nuestra madre de Loreto’ que posi rumb a Malta. Tard, malament i sense escrúpols’, va lamentar a Twitter el fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, Óscar Camps. ‘Jugant amb la seguretat de les persones, 10 dies sense notícies, un temporal dur, una persona evacuada en helicòpter i un alt risc per a tota la tripulació’, va denunciar.

 

El Gobierno indica ahora a #NuestraMadreLoreto que ponga rumbo a Malta. Tarde, mal y sin escrúpulos. Jugando con la seguridad de las personas, 10 días sin noticias, un temporal duro, una persona evacuada en helicóptero y un alto riesgo para toda la tripulación. #United4Med pic.twitter.com/Qnwwba0GYJ

— Oscar Camps (@campsoscar) December 2, 2018

Tardà: ‘És possible que hàgim de tornar a desobeir i que nous dirigents entrin a presó, però intentarem que no passi’

El diputat d’ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, considera que ‘és possible’ que calgui tornar a desobeir l’estat espanyol i que una ‘nova remesa de dirigents polítics catalans’ entrin a la presó, però ha assegurat que Esquerra ‘farà tot el que sigui necessari’ perquè això no passi, ja que l’objectiu ‘prioritari’ és ‘fer possible un diàleg’ per a fer efectiu el dret a l’autodeterminació.

En un acte amb un centenar de militants a Olot, el dirigent republicà també ha volgut mostrar el seu suport a la decisió de Jordi Sánchez i Jordi Turull d’iniciar la vaga de fam. ‘És una decisió que comporta pagar una penyora, personal i física i que afectarà també a les seves famílies. Només podem dir que estem amb vosaltres’, ha reblat Tardà.

Tardà ha apostat per eixamplar la base sobiranista, qüestió que veu ‘molt important’. ‘Nosaltres el què farem serà convèncer encara més gent perquè s’afegeixin a la causa independentista’, ha assenyalat el diputat, que ha fet servir una metàfora per explicar-se. ‘Aquest camí ha de ser ample per poder-hi cabre tots’, ha concretat.

Tot plegat en un acte en què Tardà ha compartit faristol amb la consellera de Justícia, Ester Capella, davant d’un centenar de militants i simpatitzants del partit a Olot, que s’han posat dempeus per aplaudir Sánchez i Turull quan Joan Tardà els ha recordat.

‘Han pres una decisió que els obliga a pagar una penyora personal i física i que també comportarà patiment per a les seves famílies. Només us podem dir que estem amb vosaltres’, ha destacat entre aplaudiments.

Capella reivindica les municipals
La consellera de Justícia ha fet referència a la importància que tenen les eleccions municipals. Segons ella, han de servir com un moment per ‘reivindicar i defensar els drets civils’ dels catalans.

‘És clar que volem ampliar els regidors, les alcaldies o els llocs a Consells comarcals i diputacions, però volem que la primavera electoral sigui una manera de defensar els drets que tenim com a societat’, ha assenyalat.

S’ha mort un conductor durant les protestes dels armilles grogues a Occitània

Un conductor s’ha mort en la nit del dissabte al diumenge a Arle (Occitània) després d’una col·lisió durant un tall de carretera per les protestes dels coneguts com a armilles grogues, que demanen una rebaixa en el preu dels carburants. Es converteix així en la tercera víctima mortal conseqüència de les protestes.

L’incident ha ocorregut entorn de les 2.00 d’aquesta matinada en una carretera propera a Arle, quan un vehicle ha xocat contra la part posterior d’un camió i immediatament ha estat colpejat per darrere per un altre cotxe. El conductor ‘s’ha mort en l’acte’, segons que han informat fonts oficials citades per l’agència de notícies Reuters.

Aquesta seria la tercera mort relacionada amb les protestes dels armilles grogues. La primera víctima va ser una manifestant, atropellada per un motorista durant un tall de carretera el passat 17 de novembre. En la jornada de mobilitzacions d’ahir, la més violenta fins avui, van resultat ferides 133 persones i es van comptabilitzat 412 detinguts, dels quals 378 segueixen encara en dependències policials.

Una manifestació en solidaritat amb la vaga de fam de Sànchez i Turull talla la via Laietana de Barcelona

Unes cent cinquanta persones han tallat aquest migdia la Via Laietana de Barcelona en una manifestació de suport a la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull. La protesta s’havia convocat a la plaça de Sant Jaume i ha avançat fins aquest carrer. Entre crits de ‘Llibertat presos polítics’ i ‘Fora, fora, fora, la justícia espanyola’, els manifestants s’han situat a la calçada i la policia ha aturat el trànsit i ha desviat la circulació.

Concentració a plaça Sant Jaume. La gent va a tallar la via laietana pic.twitter.com/KJ08Jl0Maj

— Ricard (@Ric_one1) 2 de desembre de 2018

Via Laietana tota tallada.
Solidaritat amb vaga de fam dels presos polítics catalans.
Crits de llibertat presos polítics.
Fora, fora, fora la Justicia Espanyola !!! pic.twitter.com/xX8h709SP1

— Jordi KRLS Presi CAT (@jorditeide) 2 de desembre de 2018

Tall de via laietana pic.twitter.com/uwmaDdjXJN

— Ricard (@Ric_one1) 2 de desembre de 2018

Bloquejant la via laietana. pic.twitter.com/WAHpCyoi4E

— Joe Costa – Republic of Catalonia (@xpep67) 2 de desembre de 2018

Estem tallant la Via Laietana!
UNITAT!
NI UN PAS ENRERE!#ElPoderDelPoble #CDRenXarxa pic.twitter.com/z8Q9uN4Kj8

— CDR Casc Antic #ElPoderDelPoble (@CDR_CascAntic) 2 de desembre de 2018

#FelizDomingo
Es necesita gent a Via Laietana pic.twitter.com/aTfhoDnwDr

— Pilar (@PilarV123) 2 de desembre de 2018

Otegi se solidaritza amb Turull i Sànchez: ‘Conec molt bé la duresa d’una vaga de fam’

El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha donat el seu suport a Jordi Sànchez i Jordi Turull, que ahir van començar una vaga de fam. S’hi ha solidaritzat a través d’un piulet a Twitter publicat en basc i en català: ‘Sé molt bé el que és estar en una presó, i conec molt bé, perquè he fet moltes, la duresa d’una vaga de fam. Tot el meu suport i solidaritat envers Jordi Sànchez i Jordi Turull’. Otegi va estar a presó entre 2012 i 2016 i va fer diverses protestes similars a l’escollida per Sànchez i Turull.

Sé que molt bé el que és estar en una presó, i conec molt bé, perquè he fet moltes, la duresa d’una vaga de fam. Tot el meu suport i solidaritat envers @jordisanchezp i @jorditurull#LlibertatPresosPolítics pic.twitter.com/pocf7TGr1l

— Arnaldo Otegi (@ArnaldoOtegi) 1 de desembre de 2018

 

Vilobí d’Onyar s’afegeix a una vintena d’universitats i celebra una consulta sobre Monarquia o República

Els veïns de Vilobí d’Onyar (Selva) voten des de primera hora si volen la República com a forma d’estat o la Monarquia. Es tracta d’una consulta on tothom pot votar – hi ha cens universal -, però que no és vinculant i que pretén solidaritzar-se amb la vintena d’universitats que han fet el mateix a partir d’una iniciativa de l’Universitat Autònoma de Madrid. Els organitzadors expliquen que també volen que serveixi per ‘enderrocar murs’ i deixar clar que Catalunya ‘no està enfrontada’ amb l’estat espanyol ‘com s’intenta fer creure’. La Raquel Jurado és una votant i veïna del poble que assegura que ‘veu molt bé’ que es pregunti a la gent sobre aquestes coses. En Jaume Simón, un dels organitzadors, està convençut que la de Vilobí serà ‘la punta de llança’ de moltes altres consultes arreu.

Batet refusa d’incloure el dret d’autodeterminació en la reforma de la constitució espanyola

La ministra de Política Territorial i Funció Pública del govern espanyol, Meritxell Batet, ha refusat d’incloure el dret d’autodeterminació en la reforma de la constitució espanyola que proposa el PSOE. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Batet ha argumentat que plantejar-ho és ‘no entendre a què responen les constitucions’. ‘Un estat neix amb voluntat de perdurar, el que no fa és posar en els textos constitucionals elements que suposin la destrucció de l’estat’, ha dit. La ministra ha dit que no hi ha cap constitució europea o del món occidental que contempli aquest dret. D’altra banda, tampoc ha considerat que sigui un ‘tema prioritari’ abordar la qüestió de la monarquia.

Batet ha apuntat que quan es va crear la constitució dels Estats Units alguns van plantejar d’incloure el dret d’autodeterminació, però els federalistes van respondre que això era ‘tant com posar una bomba de rellotgeria en el mateix cor del sistema’. D’altra banda, en preguntar-li sobre el paper del rei espanyol, ha remarcat que quan el PSOE planteja una reforma constitucional és per incorporar nous drets fonamentals que estan consolidats ara però no quan es va votar la constitució el 1978. També ha considerat una prioritat abordar l’organització territorial, però no la qüestió del cap de l’estat espanyol. Sobre una hipotètica votació al voltant de la monarquia, ha apuntat que el que s’hauria de votar és la totalitat del nou text de la constitució espanyola.

Pàgines