Artur Mas ha entrat en la campanya electoral i ho ha fet per assegurar que el camí que va prendre el sobiranisme el 2012 no té marxa enrere. Mas considera que l’alternativa a seguir empenyent i treballant és molt pitjor, i ha reclamat que el pròxim 26 de maig es voti a Junts per Catalunya. ‘Sabem que és fatigant, dur, empipador i també emprenyador, però requereix picar pedra i assumir danys col·laterals’, ha reblat.

El president Mas ha explicat que és necessari votar Junts per Catalunya tant a les municipals com a les europees, per no posar entrebancs al govern i per aconseguir que Puigdemont pugui entrar al parlament europeu, com Turull, Rull, Sánchez, Junqueras i Romeva ho faran al congrés i al senat.

‘Vam decidir que hi havia prou gent en aquest país per anar cap a la sobirania, i deixar l’autonomisme. Això ara no té marxa enrere’. D’aquesta manera ha arrencat els primers aplaudiments en l’acte que ha servit per presentar la llista de Junts per Catalunya a Banyoles. ‘Això no serà gens fàcil. S’ha d’estar disposat a pagar moltes contrapartides i alguns les estan assumint des d’un punt de vista personal, però no es pot defallir’, ha reblat Mas.

The post Mas demana el vot per a Puigdemont i diu que el procés ‘no té marxa enrere’ appeared first on VilaWeb.

Segur que no vols fer el científic?, demanaven a la indecisa postadolescent sobre qui havien dipositat tantes esperances unes hores abans de lliurar la preinscripció de batxillerat. Que tothom sabia que els intel·ligents anaven a ciències i els justets es quedaven a lletres, pobres, a fer com bonament poguessin. Bé, si més no, no fa l’humanístic, devien pensar mig alleujats com a premi de consolació. Tant com prometia. Un núvol negre instal·lat sobre l’edifici, i llamps i trons. Al social, com a mínim, farà una mica de matemàtiques i coses que li puguin servir d’alguna cosa el dia de demà. I aquell projecte de persona adulta es passaria la resta de la vida sense trobar cap context ni excusa per a fer unes integrals que, això sí, li van servir per a pujar la nota final de la selectivitat allà pels volts del nou segle, quan el futur gloriós encara havia de venir. Els nostres estalvis són perquè pugueu estudiar i fer una carrera. Una carrera útil, de profit, que serveixi d’alguna cosa. Que tingui sortida, això.

Passem a càmera ràpida les orles penjades amb orgull a la paret, la crisi, vull dir l’estafa, un entrar i sortir de facultats i unes agulles de brúixola ballant inquietes, que la vida no té guió. Ens aturem avui i encara continua sonant el ‘Que tingui sortida’ en els Greatest hits del 2019. Tot i no tenir ni idea de quins seran els oficis del futur, que segurament no existeixen encara. Missatge en una ampolla: estudia el que et doni la gana, si llegeixes això. [Bé, i si ets dels privilegiats que pot accedir a la universitat i fer-hi estudis.]

Tot aquest preludi és per a dir que arrosseguem prejudicis que han fet molt de mal, i que si avui voltem per les facultats de filologia catalana ens trobem unes aules molt més buides. D’acord, les raons són múltiples. Segurament caldria mirar si els plans d’estudis són prou atractius, si les universitats han incorporat la innovació que seria esperable, etc., però també com han calat algunes cantarelles que circumscriuen la filologia a mons tancats i sense futur.

Fa un temps saltaven les alarmes: els estudis de filologia han anat perdent estudiants any rere any. Tot just ara sembla que comencen a remuntar, però la piràmide encara està invertida. I avui, repic de tambors, falten filòlegs. És ben curiós, resulta que tot català de bé porta a dins un entès en llengua i està sempre en disposició de treure’l i ficar cullerada en l’enèsima discussió lingüística, però a l’hora de la veritat, amb coneixement de causa cada dia n’hi ha menys. Missatge en una ampolla: estudia filologia, si de debò et ve de gust o penses que t’agrada.

Encara més, estàs de sort, perquè no seràs dissuadit a cop de ‘que tingui sortida’. Aquesta vegada, els tòpics s’estavellen contra la realitat: els filòlegs van buscats. En calen per ensenyar català als instituts; tants, en falten, que han de treure professors de sota les pedres. I més enllà de secundària també, que cada dia hi ha més gent que vol aprendre la llengua d’aquest país, dins i fora, una llengua de futur, per molt que alguns l’hagin volguda arraconar. O és que, què en farem del català, si no tenim qui l’ensenyi? I encara, més enllà de la docència, als mitjans de comunicació, a les editorials, etcètera, també en calen, de filòlegs, de professionals que assessorin, que sàpiguen de llengua i de literatura i facin córrer coneixements i aprenentatges en un món com més va més necessitat de fer-se entendre i comunicar-se.

No hi ha excuses. Deixeu de dissuadir els filòlegs vocacionals amb clixés que ja fa massa anys que es reprodueixen. És més, motiveu-los cada vegada que us sembli intuir-los entre les taules verdes (encara són verdes?), perquè a vegades cal una empenta. I si és en la mateixa direcció, no hi haurà ensopegades, ai, el dia de demà.

The post Vols dir que vols fer filologia? appeared first on VilaWeb.

Una beca Erasmus, a Londres, va canviar-li la vocació. Fill de pare català i mare argentina, a casa, ell i els seus dos germans, sempre hi han respirat aires de política i de lluita social. Estudiava filologia anglesa, però l’estada al barri de New Cross (al sud-est de la capital anglesa), que d’antuvi havia de durar uns quants mesos i que va acabar allargant-se dos anys, el va convertir en antropòleg. Més concretament, en etnògraf, és a dir, en un investigador especialitzat a submergir-se dins de comunitats diverses per a fer-hi recerca. Recerca sobre les desigualtats socials, en el seu cas. No pas per casualitat, quan va tornar a Barcelona, l’any 2007, es va instal·lar a la Ciutat Meridiana, un dels barris més perifèrics i menystinguts de la ciutat. Fou una decisió deliberada, per convenciment social i, alhora, per què no dir-ho, motivada per inquietuds antropològiques.

El destí va fer que justament aleshores esclatés la crisi immobiliària més negra de la nostra història i que precisament fos la Ciutat Meridiana el barri més colpejat i esclafat, ‘el barri on s’havien concedit les hipoteques més depredadores’. Fou la primera topada de Jaime Palomera (Barcelona, 1982), actual portaveu del Sindicat de Llogaters, amb l’especulació immobiliària més crua. ‘Vaig veure de primera mà com habitatges que costaven 30.000 euros passaven a costar-ne 200.000 per causa dels tipus d’interès volàtils; com l’endeutament es cruspia tot l’equilibri social; i com centenars de famílies es trencaven en bocins, bé perquè eren directament desnonades, bé perquè la soga dels bancs feia emergir tensions agres i tristes entre germans i cosins que es rellogaven habitacions entre ells mateixos per poder encarar el deute.’

El resultat dels anys que Palomera passà a la Ciutat Meridiana no és pas poca cosa: d’una banda, una tesi doctoral (vegeu-la ací), que descriu i analitza a fons l’impacte econòmic, social i emocional de la crisi hipotecària precisament a la Ciutat Meridiana; i, per un altre costat, a més d’un grapat d’amics, l’aprenentatge adquirit als carrers de la ‘Meri’, la solidaritat resistent de la lluita veïnal més dura.

Avui Palomera viu de lloguer al barri de Sant Antoni, amb la parella i una filla. I ho veu clar: ‘Si no fem res, ens acabaran expulsant de Barcelona.’ Treballa d’investigador a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma, mitja jornada, i, l’altra meitat, a La Hidra, una cooperativa de Sants dedicada a la transformació urbana. L’any 2017, quan van apujar-li el preu del lloguer a Sant Antoni, va decidir d’afegir-se a algunes de les primeres trobades d’un incipient Sindicat de Llogaters, que ja aleshores maldava per agrupar els llogaters de la ciutat amb el propòsit de fer front comú contra uns preus que no cessaven de créixer. De fet, com recorda, el 40% dels barcelonins viuen de lloguer i actualment més del 90% dels centenars de desnonaments que es continuen fent a Barcelona són executats per impagaments del lloguer i no pas de la hipoteca. Però que aquella crisi hipotecària ja sigui part del passat és, per a ell, una gran fal·làcia. I avisa: ‘A Barcelona vivim una bombolla del lloguer que ens empeny cada dia més a una nova crisi hipotecària: el lloguer és inassumible i moltes famílies acaben comprant habitatges i endeutant-se contra la seva voluntat i per sobre de les seves possibilitats, talment com si no tinguéssim memòria…’ Però afegeix: ‘No és que no hàgim après res; simplement passa que els nostres governs treballen de fa dècades a les ordres dels bancs i la indústria immobiliària; i ara els han col·locat una gran catifa vermella perquè puguin repetir, avui amb el lloguer, el mateix negoci que havien fet amb les hipoteques; i a sobre, amb els mateixos habitatges. Fins al punt que l’ONU i tot ha hagut de venir a donar-nos la raó i a renyar el govern espanyol.’

Certament, ara ja ho diu l’ONU (comunicat). Però sembla que no n’hi ha prou. El Sindicat de Llogaters va començar fa un any la campanya ‘Ens quedem‘, que promou assemblees de comunitats de veïns i de blocs de pisos sencers perquè els ciutadans es plantin contra les pujades del preu del lloguer. ‘En un any ja hem aconseguit que més de mil famílies hagin dit prou i que centenars de propietaris s’hagin fet enrere.’ Per Palomera, ara han de ser els ajuntaments que també hi plantin cara d’una vegada i exigeixin als governs espanyol i català que regulin finalment els preus del lloguer. De fet, el Departament de Justícia ha anunciat que justament aquesta setmana presentarà un decret llei per a regular els arrendaments urbans. El Sindicat de Llogaters ho aplaudeix (comunicat), però se’n malfia i es demana, una vegada més, per què el decret arriba tan tard, si no és que aquest anunci és una maniobra electoral…

Palomera té la veu fatigada però la mirada clara. No té temps de llegir tant com voldria i lamenta haver de fer filigranes per passar més temps amb la família. Però es declara optimista i convençut que res no és endebades i que tot, absolutament tot, serveix, tard d’hora. En aquest tercer capítol de la sèrie ‘Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya’, Palomera parla clar, destria el gra de la palla i apunta la recepta per al nou govern municipal: ‘Malgrat que la major part de competències en habitatge depenguin, sobretot, del govern espanyol, però també de la Generalitat, els ajuntaments poden fer-hi molt més: que es plantin, en bloc, amb una única veu, siguin del partit que siguin, que exigeixin més habitatge públic en tota nova promoció de pisos, que siguin inclements amb l’assetjament immobiliari que veiem cada dia i que, especialment a Barcelona, regulin els lloguers turístics, no solament d’habitatges sencers, sinó també d’habitacions.’

Capítols anteriors de la sèrie Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya:

Pere Pina: ‘Al Raval, la llei és cega, sorda i muda’

Ferran Busquets (Fundació Arrels): ‘Si no ho fa l’administració, ho han de fer els ciutadans’

The post Jaime Palomera: ‘Si no fem res, ens acabaran expulsant de Barcelona’ appeared first on VilaWeb.

M’agradava el gust de la vinagrella i rosegar els primers ametlons.

Hi havia un perfum d’herbamel al caminoi que duia a la bassa on agafava granots.

Els núvols eren vaixells que em feien circular per tots els mars del món i em condormia mentre els mirava avançar per les aigües tempestuoses del meu cos.

Les hores s’estiraven com si el temps fons infinit.

Llegia tebeos de batalles i de princeses, contes d’animals i novel·les d’Agatha Christie, que en acabar-les baratava a la llibreria fosca i petita de madò Joanaina.

L’estiu s’acostava perquè arribaven els exàmens finals i la mar compareixia com un horitzó de desigs.

Després de molts d’anys retornen i es despleguen sensacions oblidades de la història de la nostra vida: fumeres sordes que s’enlairen dins la claror capvespral, tan ínfimes i tan eternes que no les té en compte ningú.

En aquestes clarorineues d’un foc colgat escolt la meva solitud dins el bosc quan un cruixit de branques em regirava mentre sentia créixer al coll un torrent de llàgrimes.

Ja sabia que el vol de les oronelles obeeix a lleis invisibles, però les mirava caçar mosquits amb aquelles fues seques i aquells xiscles aguts  com si la seva precisió fos un prodigi.

Em treia les sabates Gorila i els mitjons de llana, feia un clotet amb les mans i posava els peus dins la terra molta d’estona per amarar-me de les vibracions subterrànies dels planetes.

Fotografia: Jean-Marie del Moral

Ho havia llegit a una contarella oblidada i allò em feia molt de bé.

Vetlava els canvis de color dels camps de blat que passaven del verd al daurat sense témer-me’n.

La llum del capaltard d’aquella primavera d’estiu em deixava embadalit, i mirava unes ovelles amb una pastora davall els ametlers com si fossin una aparició que podria desaparèixer en qualsevol moment.

Queien les paraules damunt la plagueta com una pluja fina, com si fossin les respostes a preguntes que no s’han fet mai. I ressonaven molt de temps dins el meu interior.

Tot es condensa en això: una veu que contesta a una altra veu.

Potser va ser llavors que vaig començar a entendre els jeroglífics secrets i lents, aquell comerç amorós, que gargotejava com a respostes d’un que retura a la melopea dels boscs, i de les muntanyes, dels penya-segats i de les cales, de la mar gran i de les ones que ballaven pels bladars els dies de vent.

Passejar per camins quasi esborrats que no duien enlloc entre mates llentrisqueres i esbarzers plens de pues esdevenia una de les fetes més clares per aprendre les absències.

Hi havia un no sé què fraternal en els plecs de tendresa que em despertaven els llocs familiars: la cuina amb la cova emblanquinada de la xemeneia on es podia entrar, al menjador hi havia unes natures mortes oleogràfiques que m’encisaven, a la sala bona el Bonjesuset de Praga em feia por, el lloc comú al corral no pudia, els porxos a dalt de tot de la casa era on m’amagava a l’hora de la sesta per poder llegir a gust estirat damunt els sacs d’ametles, d’ordi, de blat; al vespre em sortien faves a les cuixes i em gratava com un condemnat fins que em feia sang.

Només el tacte de la pell de l’aire em permet entrar dins la festa còsmica per arrabassar al record la meravella d’uns grans d’or que quan els vull agafar es fonen.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

The post Closcadelletra (CLXXVI): Tocar la pell de l’aire appeared first on VilaWeb.

La 64a edició del Girona Temps de Flors ha rebut 255.000 visites, 5.000 més que l’any passat, que s’han repartit en els nou dies de la mostra, segons que ha informat l’Ajuntament de Girona en un comunicat. ‘Estem molt satisfets per les dades que tenim de visitants i perquè estem parlant d’una situació d’equilibri’, ha dit la batllessa de la ciutat, Marta Madrenas, que ha explicat que enguany els caps de setmana s’ha reduït la congestió.

Madrenas ha valorat que vinguin molts visitants estrangers, ja que demostra que Girona és una destinació de qualitat, i ha subratllat que en gairebé tots els allotjaments hi ha hagut una plena ocupació hotelera. S’estima que l’ocupació a la ciutat durant la mostra ha estat del 85-90%, deu punts per damunt a la de l’any passat. A més, hi ha hagut un augment en el nombre de plantes i flors, amb 93.831 unitats de flor, 20.000 més que l’any passat (73.513) i tres vegades més que en 2017 (27.880 unitats) i que en 2016 (23.350 unitats).

Els espais més visitats han estat el claustre de la Catedral, l’església de Sant Martí, els soterranis de la Catedral i el monestir de Sant Pere de Galligants, a més del fossat de l’absis de la Catedral, un dels espais nous d’aquesta edició.

The post 255.000 persones visiten Girona pel Temps de Flors appeared first on VilaWeb.

16 persones han resultat ferides als afores del Caire (Egipte) en una explosió contra un autobús turístic. Segons informa la BBC, un artefacte situat a prop del Gran Museu Egipci, al costat de les piràmides de Giza, hauria esclatat al pas del vehicle, que transportava 28 passatgers. Els serveis d’emergència s’han desplaçat al lloc dels fets i la policia, que està investigant l’autoria de l’atac, ha acordonat la zona.

The post Setze ferits en l’explosió d’un autobús turístic a Egipte appeared first on VilaWeb.

La candidata dels PSIB-PSOE a la reelecció com a presidenta del govern, Francina Armengol, ha demanat la màxima mobilització per a les eleccions del 26 de maig: ‘Un sol vot pot ser decisiu per a detenir el pacte de la dreta i l’extrema dreta‘. A una setmana dels comicis, Armengol ha animat a la participació en un acte organitzat per l’Agrupació Socialista Palma-Ponent al parc de Son Cotoner, al qual han assistit prop de 600 persones, i on també han intervingut els candidats a la batllia de Palma, José Hila, i al parlament europeu, Alicia Homs.

‘És cert que estem a punt de fer-ho possible, però que tots fem el 26 de maig el mateix que vam fer el 28 d’abril: anar a les urnes massivament’, ha demanat Armengol, que ha insistit que les urnes estan buides i s’han d’omplir amb ‘el vot entusiasta, de l’esperança, de la il·lusió i del progrés’.

Armengol ha dit que ‘l’únic partit que pot fer possible seguir sempre avanci amb més drets, més democràcia i més llibertat, així com l’únic que té un projecte clar per a les Illes Balears i per a Palma és el PSOE’. Segons Armengol, ‘la sanitat i l’educació pública, els serveis socials, desenvolupar la llei de dependència, garantir el dret a l’habitatge, continuar lluitant contra el canvi climàtic i protegir el territori’, són reptes que estan en joc.

The post Armengol demana el vot contra la dreta i l’extrema dreta appeared first on VilaWeb.

La CUP de Manlleu (Osona) va denunciar ahir que havia estat víctima d’un atac feixista per part d’un home que va provar de llançar-los a terra l’envelat electoral. Segons els cupaires aquesta persona, que ha quedat en llibertat, és un conegut feixista de Manlleu i reincident en atacs a persones i espais culturals i festius alternatius. Avui la formació ha denunciat la impunitat de les agressions feixistes

De nou feixisme i impunitat van de la mà.

Queda en llibertat en menys de 24 hores Roberto López Zambrana després de l'intent d'apunyalament amb un ganivet de grans dimensions a companyes de la CUP i l'EI i destrossar la nostra carpa ahir dissabte. pic.twitter.com/ZVbyiDMMWO

— CUP Manlleu (@CUPManlleu) May 19, 2019

[VÍDEO] La CUP denuncia un atac feixista en una parada de la formació a Manlleu

The post En llibertat l’agressor a la parada de la CUP de Manlleu appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha interpel·lat el cap del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, per advertir-lo que el que els catalans volen és tenir un president de la República, en comptes de tenir catalans presidint el congrés i el senat espanyols. A l’acte central de JxCat per les campanyes municipals i europees, a Sant Cugat del Vallès, Torra ha ironitzat sobre les candidatures de Meritxell Batet i Manuel Cruz per encapçalar les dues cambres espanyoles. De la ministra espanyola en funcions ha dit que segur que permetrà que Laura Borràs parli en català al congrés, i de Cruz ha apuntat que segur que no aprovarà mai el 155.

‘Ho poso a la llista dels avantatges de tenir-hi Batet i Cruz‘, ha afegit Torra, en referència a la decisió de Sánchez de col·locar dos catalans al capdavant del congrés i el senat. El president ha apuntat que cap membre del PSOE no ha demanat mai perdó per haver aplicat el 155, i ha dit que aquests dos grans gestos de Sánchez són un paquet d’esperances.

The post Torra diu a Sánchez que allò que volen els catalans és tenir un president de la República appeared first on VilaWeb.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que el PSOE ha perdut a noció del diàleg, perquè li fa por la democràcia, i els ha retret donar lliçons de diàleg quan van ser necessaris per aplicar l’article 155 de la constitució espanyola per cessar el govern de la Generalitat i per menysprear el parlament.

En una intervenció des de Ginebra a l’acte central d’ERC al costat del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, ha criticat els socialistes per voler construir el diàleg a través d’amenaces i repressió, després que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, anunciés un recurs al TC pel veto del parlament al fet que ell fos senador.

‘Són la crossa del feixisme, perquè la dreta els ha robat la cartera ideològica. No són prou valents per trencar definitivament amb el règim del 78 i ha recordat que sempre els havien dit que sense violència es podia parlar de tot, però creu que es va abandonar aquesta idea quan el sobiranisme es va fer majoritari.

També ha afirmat que, si el PSOE vol ser una força homologable en l’àmbit europeu, hauria de respectar el resultat de les urnes a Catalunya: ‘Sempre ens deien que sense violència es pot parlar de tot. Això els anava bé quan l’independentisme era minoritari, però ara resulta que el seu ‘Es podrà parlar de tot’ s’ha transformat en més repressió’.

En el mateix acte s’han llegit dues cartes signades per Carme Forcadell i Dolors Bassa: Forcadell ha defensat el líder i candidat d’ERC a les europees, Oriol Junqueras, com a símbol de lluita, resistència, defensa de llibertats i del dret a l’autodeterminació. Bassa ha enviat el seu suport i energia a tots els candidats d’ERC, tant a les municipals com a les europees, i ha insistit a omplir les urnes de groc i lila, així com treballar per una societat feminista i igualitària: ‘La victòria als municipis farà que la suma de tots ells construeixi la república’, ha dit

The post Marta Rovira: ‘El PSC és la crossa del feixisme’ appeared first on VilaWeb.

La portaveu de Compromís, Mónica Oltra, assegura que tenir un diputat al congrés espanyol en aquests moments és ‘molt valuós’ perquè ‘un ha de saber el que val, el que té, el que val el que té i el que val el que té és el que necessita l’altre’. Així, assenyala que Joan Baldoví jugarà un paper de defensa dels valencians i, especialment, de la reforma del finançament: ‘Ara ja no hi ha excusa’.

Així s’ha pronunciat en una entrevista concedida a l’agència Europa Press en la qual fa balanç del resultat aconseguit en les eleccions espanyoles del passat 28 d’abril. Compromís s’hi va presentar en solitari, deixant enrere les dues confluències anteriors amb Podem sota les marques ‘És el moment’ i ‘A la valenciana’.

Davant la pregunta de si considera que aquesta decisió va ser un error a la vista dels resultats –passa de 4 a 1 diputats–, la dirigent ha recordat que Compromís ‘sempre ha estat un projecte de suma’ i que quan la fa, avança, per la qual cosa aquesta és una reflexió que hauran de fer, però no abans de les eleccions del 26-M. ‘Hem de reflexionar en el futur sobre el que ens ha caracteritzat sempre, que hem sabut acordar, sumar, créixer, i segur que serà una línia de pensament quan ens asseguem a analitzar ja tranquil·lament tot el panorama’, ha afegit.

Sobre el paper que jugarà Baldoví aquesta legislatura com a únic representant de la coalició, Oltra ha subratllat el valor que té en el moment actual de multipartidisme tenir un escó, des del qual es defensarà la reforma del finançament entre altres interessos valencians. ‘Ja està bé, no val que vinguin els ministres aquí en campanya a prometre un finançament i després quan es constitueix el govern el primer que diguin és “no, renunciem a reformar el sistema de finançament”, que és el que van fer després de la moció de censura’, ha retret la líder de Compromís al PSOE.

Per a Oltra, aquesta reforma ‘ha de ser un compromís, no una promesa electoral’ i estan ‘farts que vinguin a dir-nos que vindran les inversions, que el deute de la Marina l’assumirà el govern d’Espanya, si no és a través dels pressupostos per un decret llei, i després resulta que ni pels pressupostos ni tampoc fan el decret’.

Així, ha remarcat que ‘la paraula d’un ministre ha de valer alguna cosa’ i s’ha preguntat per què cal ‘aguantar’ que es prometi i no es compleixi: ‘Això no pot ser i aquest paper el jugarà Joan Baldoví’.

Ara, ha incidit la també vice-presidenta en funcions del Consell, el PSOE té més diputats al congrés i majoria absoluta al senat i, per tant, ‘no hi ha excusa’. ‘Nosaltres ja no admetrem més excuses, no volem ser més que ningú però estem farts de ser sempre els últims de tots’, ha assenyalat.

D’altra banda, sobre la formació del futur govern, s’ha mostrat convençuda que hi haurà nou executiu espanyol i ha apostat per l’acord ‘a la valenciana’, matisant que “no ja tant per qui està dins o no, que tamb,  perquè els governs plurals són millors que els monocolor, sinó pel contingut, el “què” és el rellevant’.

En aquest punt, ha recordat que el govern de Pedro Sánchez no va treure el copagament farmacèutic i s’ha preguntat què passarà amb les reformes laborals i altres normes com la ‘llei mordassa’.’Si vol ser el Pedro Sánchez social caldrà demostrar-ho’, ha advertit.

‘Els ciutadans han dit que volen pluralitat, si algú encara està esperant aquestes èpoques del bipartidisme ja hauria d’assumir que aquests temps, de moment, no tornaran’, ha assenyalat, per a agregar que Compromís sempre advoca pel diàleg i l’escolta perquè ‘ningú té la veritat absoluta’ i sempre ‘es pot aprendre dels altres’.

The post Oltra, sobre la reforma del finançament: ‘Ara ja no hi ha excusa’ appeared first on VilaWeb.

El canceller d’Àustria, Sebastian Kurz, i el president del país, Alexander van der Bellen, mantindran avui una reunió per discutir els efectes immediats, en forma d’eleccions anticipades, de la dimissió del vice-canceller i soci de coalició de govern, l’ultradretà Heinz-Christian Strache després de reconèixer contactes amb un oligarca rus per cedir-li contractes estatals a canvi de suport polític.

El més important de tot ha estat la crida formulada ahir per Kurz per celebrar nous comicis al país, donat el cop irreparable sofert per la ja distanciada coalició de govern. ‘Prou significa prou’, va declarar Kurz ahir a través d’un comunicat.

Kurz i Van der Bellen intentaran concretar junts la data d’uns comicis que podrien ocórrer a l’estiu com molt aviat, segons la llei electoral, però podrien veure’s dificultats per les vacances escolars.

També parlaran del govern en funcions que liderarà el país fins a la celebració dels comicis, i del paper que hi exercirà el substitut designat per Strache, el fins ara ministre de Transports, Norbert Hofer, segons informa la cadena OA24.

The post El canceller i el president d’Àustria es reuneixen per a discutir les eleccions anticipades appeared first on VilaWeb.

La primera ministra britànica, Theresa May, ha anticipat que prepara una ‘nova oferta’ als diputats per a tractar d’aprovar l’acord del Brexit, que ja ha estat refusat en tres ocasions per la Cambra dels Comuns.

El projecte de llei de l’Acord de Retirada, que començarà la seva tramitació parlamentària durant la primera setmana de juny, inclourà ‘un paquet de mesures millorat’, segons que ha avançat la cap del govern en un article publicat per The Sunday Times.

The post May diu que farà una nova oferta al parlament per aprovar el Brexit appeared first on VilaWeb.

Avui, 19 de maig de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Diana Riba: ‘La vulneració de drets polítics és a l’ordre del dia entre parlamentaris europeus’
• Quedar bé o ser lliures | Mail obert d’Andreu Barnils
• L’argúcia política que amaga la suspensió dels diputats presos al congrés
• Sobra rebombori mediàtic i falta coneixement del paísSobra rebombori mediàtic i falta coneixement del país | Anàlisi de Jordi Goula
• Jorge Cagiao: ‘L’opció és com pitjor, millor, però fa lleig de dir-ho’
• Jaume Font: ‘No podem vendre la idea que no volem turistes’
• Cartes creuades: La detenció de Josu Urritikoetxea és una venjança
• Ferran Busquets: ‘Si no ho fa l’administració, ho han de fer els ciutadans’

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Junqueras no descarta investir Pedro Sánchez’ i ‘Un escàndol aboca Àustria a eleccions anticipades’ appeared first on VilaWeb.

“Els catalans han d’escollir entre quedar bé o ser lliures” Quina gran frase de Miquel Bauçà. I com ens defineix! Som ben bé en aquesta cruïlla. De moment els catalans hem escollit quedar bé i, efectivament, no som lliures. Aquí cada cop que ens atrevim a quedar malament, som una mica més lliures. El referèndum unilateral i la DUI van inspirar rebuig a molta gent. I ens van servir per avançar. Fer president el senyor Pedro Sánchez i fer fora Rajoy ens va fer quedar la mar de bé. La pregunta és si ens feia lliures. I la resposta és que no.

Pot agradar o no, però el gran salt endavant de l’independentisme es fa quan mana el PP. Quan mana Aznar, quan mana Rajoy. Aquests ens fan créixer. El PSOE, en canvi, és un enemic molt més difícil de batre. Mireu els resultats, quan manen els uns o els altres. No hi ha color. (Ara, quan mana el PSOE, sempre apareix un Tribunal Constitucional, o Suprem, que accelera el procés. Si no, encara hi seríem.) La frase és incòmoda, és políticament incorrecta, és trista, és depriment fins i tot, però la frase és certa: com pitjor, millor. No és un desig. És una observació.

Poca gent com el professor Jorge Cagiao, de la Universitat de Tours, gallec de naixement i seguidor del procés independentista, ha expressat tan clarament aquesta idea: el com pitjor, millor, no és pas un desig, és una observació. El seu raonament és fred, calculador i honest. En l’entrevista que li publiquem avui a VilaWeb el senyor Cagiao explica tres coses: el com pitjor, millor, funciona; el com pitjor, millor, és lleig; el com pitjor, millor, amb un rival com l’actual, és l’única opció. Resumeixo la seva entrevista en un paràgraf. Poques vegades algú m’ho ha explicat tan bé:

˝Crec que el nacionalisme català, com dir-ho?, treballa amb un moralisme que no es pot permetre. ‘Hem de fer bé les coses, que no sigui dit.’ Aquest moralisme és erroni, amb un actor polític que ha abaixat el llistó, i de quina manera (…) D’un punt de mira moral, és evident que el com pitjor, millor, és un raonament retorçat. Però alhora no és que el nacionalisme català independentista tingui cap més opció ni que pugui filar prim i tenir una posició moral impecable (…) Jo no dic que sigui una cosa estupenda, el com pitjor, millor, sinó que funciona. Un moviment independentista que vulgui ser conseqüent ha de fer sacrificis i en el com pitjor, millor, n’hi ha uns quants. D’alguna manera s’ha de tocar fons per a rebotar i tornar a la superfície.”

La classe política catalana no té un instint matador, o no en té pas prou. Si sabem, històricament, que amb el PP al govern, l’independentisme és més fort, i ho és, per què vam investir Pedro Sánchez? Doncs ara ho tornarem a fer. Voldrem investir Pedro Sánchez. Queda molt millor que no pas provar de fer repetir eleccions. O forçar que governi la dreta. Cap dubte. Tot i saber que ens fem forts amb el PP, ens estimem més quedar bé? Ens ho podem permetre? Tan forts som, que podem escollir? O ens manca instint matador? Hauríem de ser honestos i pràctics: el com pitjor, millor, ens fa avançar. I és lleig com una mala cosa. Totes dues coses alhora.

Pensa, tu, quants mesos fa que els presos estan sota el PSOE, i quants van estar sota el PP. Quants vots independentistes poden votar el PSOE, ni que sigui un dia, i quants el PP. Amb qui et costa avançar més, i amb qui creixies amb força. Qui té mala imatge a Europa, i qui no tanta. I si tens tantes opcions, forces i energies per a poder escollir. O no tens cap més opció, si és que vols avançar.

Potser, per a ser lliures, haurem de quedar malament. Fixa’t, tu, quina sorpresa. Potser, per a ser lliure, has d’acceptar que tampoc no tens gaires opcions. I que el que fas, no ho fas pas per gust.

The post Quedar bé o ser lliures appeared first on VilaWeb.

La candidata de BComú a la reelecció com a batllessa, Ada Colau, s’ha compromès a donar màxima importància a la cultura en cas que tingui un segon mandat al capdavant de l’ajuntament i ha fet autocrítica quan ha dit que el seu govern no va ‘començar del tot bé’ en la matèria en el passat mandat. ‘No li hem donat tota la importància que voldríem donar-li’, ha admès la candidata de BComú. En un acte al Jardí dels Tarongers amb el número dos de BComú, Joan Subirats, que s’ha fet càrrec de l’àmbit cultural en la segona part del mandat, Colau ha proposat d’impulsar un espai d’exhibició de circ i de cinema estable i permanent a la ciutat i destinar 10 milions d’euros en fomentar projectes creatius i de recerca.

Colau ha dit que vol que les polítiques culturals siguin transversals i impregnin la resta de polítiques impulsades des del consistori. A més, ha remarcat que el fet que Subirats sigui el número dos és un senyal molt clar de la importància que vol donar a la matèria en un segon mandat.

A més, la candidata de BComú ha insistit en la voluntat de potenciar l’art i la cultura en les escoles i de recuperar la sisena hora en les públiques per impartir cultura i art. També ha reiterat la voluntat de negociar amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, la capitalitat cultural de Barcelona perquè l’estat espanyol inverteixi en els equipaments culturals.

Subirats ha destacat la voluntat de BComú de democratitzar la cultura per fer-la més accessible i que tothom hi tingui accés. ‘Hem de lluitar contra l’equitat i la desigualtat cultural’, ha dit. També ha assegurat que cal que els equipaments treballin amb les escoles perquè els seus projectes tinguin l’impacte desitjat en la població.

The post Colau fa autocrítica en cultura: ‘No li hem donat tota la importància que voldríem’ appeared first on VilaWeb.

Veure una performance vídeo-musical de Christian Marclay al MACBA o presenciar en directe el concurs-recital ‘Poetry Slam Barcelona’ al CCCB. Aquestes són dues de les més de 300 activitats que els museus de tot Catalunya han ofert al públic. En el marc del Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus, que enguany han coincidit el mateix dissabte, els centres han obert les portes de forma gratuïta per mostrar les seves exposicions i, a més d’activitats inèdites, han promogut visites guiades, concerts o representacions de teatre. Per celebrar tant el Dia com la Nit dels Museus, els equipaments museístics catalans han programat més de 300 activitats arreu del territori. Només a Barcelona i a l’àrea metropolitana hi ha 84 equipaments oberts.

The post La Nit dels Museus aplega més de 300 activitats arreu del Principat appeared first on VilaWeb.

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Era un dels últims objectius de la Guàrdia Civil i per fi ho ha aconseguit: s’ha venjat perquè la fi d’ETA no va passar com ells haurien volgut. Ells haurien volgut que s’hagués acabat detenint i empresonant successivament tots els membres i no, tal com realment ha passat, mitjançant la col·laboració i el suport d’importants agents internacionals.

La detenció de Josu Urrutikoetxea respon únicament a aquesta set de venjança. Perquè són conscients que aquesta detenció no canviarà res en el calendari polític del País Basc ni tampoc en la direcció que ha adoptat la nostra política. L’operació, naturalment, ha rebut el permís del govern espanyol, perquè no es pot creure ningú que la Guàrdia Civil hagi pres la decisió de manera unilateral –tot i saber que aquest cos policíac es caracteritza per la seva tendència a fer com vol. El president espanyol Sánchez ha decidit d’intercalar la detenció d’Urrutikoetxea en la campanya electoral i enviar així un missatge de fermesa als votants de la dreta.

Sánchez no convertirà la detenció de dijous en una qüestió principal de la seva campanya. Però ha volgut demostrar a aquests partits de dretes i a les associacions de víctimes d’ETA que el critiquen perquè ha mogut uns quants presos polítics bascs que el seu és un govern eficaç tot i estar actualment en funcions. Tot dins el mateix paquet: ha col·locat la qüestió en l’agenda electoral alhora que ha respost a la set de venjança d’aquestes víctimes.

Com a contrast, la Jurisdicció Especial per a la Pau –tribunal creat arran dels acords de l’Havana–, que té un paper veritablement important en el procés de pau colombià, aquesta setmana ha demostrat una actitud molt diferent, car ha tombat la petició de Washington perquè l’ex-comandant de les FARC Jesús Santrich fos extradit als Estats Units.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

S’ha acabat: Iceta no serà president del senat espanyol. Els tres partits independentistes ho han impedit votant junts al Parlament de Catalunya contra la proposta socialista de substituir de manera automàtica el president Montilla, actualment senador, per Miquel Iceta. Quan no fa ni quinze dies que els ciutadans van elegir senadors de manera directa. La cacicada, que això era, ha estat frenada. I ha creat un autèntic terratrèmol polític.

Perquè vol dir moltes coses. Especialment el final de la subordinació del sobiranisme al PSOE. Històricament, d’ençà de la transició, els grups sobiranistes, bascs i catalans, sempre s’han vist obligats a posar-se, al final de tot, al costat del PSOE. Tot i la repressió, tot i el GAL, tot i la sentència contra l’estatut, tot i les abraçades al PP i tot i totes les barbaritats dels socialistes. Simplement no hi havia alternativa, no ho era el PP; i si es podia avançar en res havia de ser obligatòriament al costat d’un PSOE que, de tant en tant, necessitava els vots sobiranistes. Tant la desapareguda CiU com ERC hi van pactar en un moment o en un altre i en van sostenir els governs a Madrid.

Però el procés d’independència s’ha endut aquesta subordinació, com tantes coses més. Especialment perquè ja no és possible de veure on hi ha la diferència entre el PP i el PSOE. I això Iceta ho encarnava de meravella. Afirmava que votaria el 155, es negava a reconèixer que els seus companys d’hemicicle detinguts eren presos polítics, es manifestava amb l’extrema dreta sota la bandera espanyola…

La sorpresa és que sembla que el PSOE no s’havia adonat encara que som en una etapa diferent i que la subordinació s’ha acabat. Els socialistes van pensar que podien decidir ells sols, sense els vots del sobiranisme i la realitat els ha despertat del somni. Amb una notable bufetada.

 

The post Cartes creuades: La detenció de Josu Urrutikoetxea és una venjança appeared first on VilaWeb.

Jaume Font fa més de trenta anys que es dedica a la política. És el president i candidat del PI-Proposta per les Illes al Parlament de les Illes Balears. Aquesta formació autonomista de centre-dreta aspira a ser decisiva en la formació de govern. Tanmateix, no descarta de tornar a fer d’oposició. A les darreres eleccions al parlament, el 2015, es va presentar per primera vegada: va aplegar més de 30.000 vots i tres diputats a la cambra. El PI va ser la cinquena força, davant de Cs. Els resultats de PSIB–PSOE, Més i Podem, que van superar de manera folgada la majoria absoluta, no li van concedir cap paper protagonista. Durant la legislatura ha marcat un perfil reivindicatiu en el finançament. Ex-batlle de la Pobla i ex-conseller del PP, Font va deixar aquesta formació en època de Bauzá, perquè era contrari a la seva política lingüística. El 2012 va ser un dels fundadors del partit que va néixer amb la intenció d’ocupar l’espai que havia deixat el partit de Maria Antònia Munar. En aquesta entrevista parlem de possibles pactes postelectorals, de les opcions del seu partit, de finançament i del model turístic que es debat a les Illes. Ens deixa aquest titular: ‘No podem vendre la idea que no volem turistes.’

—És favorita Francina Armengol?
—Nosaltres sortirem a guanyar. Crec que el PI serà decisiu. Som una força política relativament nova i que en les darreres eleccions vam aconseguir devuit batllies. El PI serà determinant.

—Quina nota poseu a la gestió del govern?
—Un cinc. Ja és una bona nota. Però en algunes matèries li pos un zero.

—Per exemple?
—No podem vendre la idea que no volem turistes. És el que ens dóna a menjar. I la gestió del REB ha estat un fracàs. Ens han embolicat amb l’apartat fiscal. Ni Rajoy ni Sánchez no han mirat per les Illes Balears. I la situació és molt greu. Fa vint-i-cinc anys érem els primers en renda per capita i ara gairebé no som ni entre els deu primers. Hi ha una imatge irreal que aquí fermam els cans amb llonganisses, però això no és cert. Els nivells de pobresa són elevadíssims. I crec que no s’ha fet prou per a aconseguir un finançament millor.

—Amb el PI al govern, s’aconseguiria una millora substancial del finançament?
—Una cosa que ja sabem és que amb Més no s’ha aconseguit. No ho han aprofitat per pressionar Pedro Sánchez i Francina Armengol en aquesta qüestió. N’hi ha que s’han venut per una cadira.

—I amb qui pactareu?
—Depèn. Nosaltres no volem ser frontissa, volem ser la porta. Hi ha un seguit de qüestions, com ara el finançament, les polítiques en matèria turística o l’impuls de la petita i mitjana empresa enfront de la venda il·legal, que hauran de ser respectades per qui vulgui el nostre suport. Totes les enquestes de fa tres anys ençà ens donen aquest paper determinant per a la formació de govern. Tampoc no pactarem amb els qui vulguin apujar imposts. Si hem de ser a l’oposició, hi serem i no tendrem cap inconvenient ni un. A més, hi pot haver perfectament un govern en minoria. Això també pot passar.

—Les vostres propostes polítiques sobre el model turístic o en matèria fiscal són més acostades a les del PP o Cs?
—Amb qui no tenim res a veure és amb Podem. Ni tampoc amb Vox. Uns perquè es pensen que els doblers surten de davall les pedres. I els altres perquè van tot el dia embolicats amb la bandera. Però amb la resta de partits podem arribar-hi a acords. De fet, hem compartit feina a ajuntaments aquesta legislatura. Hem pactat amb Més i amb el PP a diversos pobles.

—Si la llengua és una de les vostres línies vermelles, pactareu amb el PP?
—Crec que Company és més de la línia de Feijoo que no de Casado. De tota manera, han rebaixat el to respecte de la llengua. Però és evident que no pactarem ni donarem suport a cap partit que vulgui arraconar la nostra llengua.

—Quin model turístic defensau? Sou contrari a l’ecotaxa?
—Defensam que una part d’allò que es recapta quedi als municipis. Concretament, un 50%. Nosaltres vam salvar l’ecotaxa perquè Podem hi va votar en contra. Però no podem anar en contra del món. Insistesc que el turisme ens dóna a menjar.

—Heu criticat la regulació del lloguer turístic que s’ha fet a Palma. Per què?
—Som partidaris que hi hagi una regulació, sobretot a les zones turístiques que és on fa falta. Però som contraris que famílies que han superat la crisi d’aquesta manera ara paguin les conseqüències d’una regulació que afavoreix bàsicament els grans hotelers.

—A les europees aneu amb el PNB? Per què?
—I amb Coalició Canària. Ens sentim a prop d’aquests dos partits. Volem un concert econòmic com el que tenen els bascs. I amb les Canàries ens uneixen moltes coses, perquè hi compartim insularitat.

—Podem considerar que el PI és una formació nacionalista?
—Som un partit autonomista, de centre, amb una implantació important a Mallorca i amb presència a Menorca i Eivissa. Tothom ens vol etiquetar, però tenim ben clar què volem i què som. Els nostres estatuts es poden consultar. També és cert que a la nostra formació hi conviuen diverses sensibilitats.

—Ocupeu l’espai que va deixar Unió Mallorquina?
—Som un partit jove, autònom i que defensa els interessos de les Illes Balears. Ens volen comparar amb unes altres formacions però el PI és el PI, i prou.

—És realista demanar un concert econòmic?
—Ho defensam. Si l’estat espanyol avança cap a un estat federal, es pot proposar. Mentrestant, hem de millorar el finançament. No pot ser que els productes de primera necessitat siguin més cars aquí que enlloc. No pot ser que els nostres ciutadans paguin molt més per la compra. És una qüestió de justícia. La insularitat s’ha de compensar. Nosaltres no ens podem plantar a París omplint el dipòsit del cotxe, per exemple.

—I què en pensau de l’espoliació fiscal de què són objecte les Illes?
—A mi no m’agrada utilitzar aquests termes. Però és evident que la nostra situació econòmica encara és més greu que la del Principat o la del País Valencià.

—Com ha de ser la relació amb el Principat i el País Valencià?
—Hi tenim uns lligams que són evidents. Hi compartim llegua. L’Institut Ramon Llull és un exemple d’aquestes relacions.

—Vau ser un actiu important del PP i el 2015 vau fer molt de mal a Bauzá, sobretot a la part forana de Mallorca. Continuareu restant vots a aquesta formació?
—És públic que jo vaig sortir del PP perquè era contrari a les polítiques lingüístiques de Bauzá. No hi estava d’acord i vaig partir. Ara, qui més vots va guanyar va ser Més. Van pujar de 40.000 vots. No sé si ara poden retenir-los.

—Per les vostres paraules, sembla que el vostre competidor sigui Més?
—No ben bé. Nosaltres hem ofert tres vegades anar amb Més a les eleccions del 28 d’abril. Els deixàvem triar el cap de llista. I ens van dir que no.

—Com interpreteu que Vox hagi obtingut 50.000 vots el 28 d’abril a les Illes?
—És molt fàcil, hi ha hagut un partit (PP) que n’ha perduts 70.000.

—Un pronòstic de les eleccions al parlament?
—Podeu apuntar que el PI serà decisiu.

Les opcions del PI de consolidar el centredreta mallorquí les pròximes eleccions

The post Jaume Font: ‘No podem vendre la idea que no volem turistes’ appeared first on VilaWeb.

John Berger (Londres, 1926-2017), escriptor, assagista i crític d’art britànic, es va morir a noranta anys. Va ser un intel·lectual respectat, un dels més influents del pensament occidental d’aquests darrers cinquanta anys, sobretot en el camp dels estudis de l’art i la fotografia. Berger va desafiar la nostra manera de mirar i de pensar el món en obres com Maneres de mirar i G. Però Berger també va escriure poesia tota la vida i ara Edicions de 1984 ens l’acosta per primera vegada en català, en una traducció de Montse Basté i Martí Sales. Poemes escollits, que acaba d’arribar a les llibreries, recull la seva producció poètica, inèdita o dispersa entre els assaigs, llibres de ficció i altres publicacions.

Us oferim tres poemes en edició bilingüe:

Autoretrat 1914-1918

Bosc

Paraules migrants

A la nota dels traductors, Montse Basté i Martí Sales ens diuen:

‘En un dels seus llibres sobre artistes, Berger diu que la poesia no té mare. Potser no, però els seus poemes són sovint com un pom de flors precioses que acaba en un abocador. Això sí, en aquell humus de cuc de terra, s’hi aniran pansint pètals, fulles i tiges i hi renaixerà l’esperança en forma d’un altre ram tan ufanós com el precedent o més.’

‘Traduir poesia no és únicament una tasca costeruda, sinó un acte agosarat i, a estones, ser fidel a la sinuositat de John Berger no ens ha estat gens planer. Però algú ho havia de fer i ens hi hem llançat de ple. Hem passat tantes hores amb Berger, amb les seves flors i en aquells abocadors, que, tot i que feia molts anys que el coneixíem i que n’havíem llegit tota la prosa, ara ja podem dir que ha esdevingut pell de la nostra pell. Dit d’una altra manera, la nostra voluntat ha estat que les seves paraules, a les nostres mans, lluny de marfondre’s, hagin trobat la força per a renovar-se i així, allà on sigui, li agradin.’

De John Berger, Edicions de 1984 també ha publicat Maneres de mirar, Amb l’esperança entre les dents i D’A a X. Una història en cartes.

The post Un pom de flors a l’abocador o els ‘Poemes escollits’ de John Berger appeared first on VilaWeb.