Vilaweb.cat

Salvador Sunyer: ‘Mai se m’hauria passat pel cap que haguéssim de tornar a reivindicar la llibertat d’expressió’

‘És bastant gros el que està passant amb la llibertat d’expressió, mai se m’hauria passat pel cap que haguéssim de tornar a sortir amb això després de tants anys’, ha dit el director del festival Temporada Alta. En declaracions a l’ACN, Salvador Sunyer, argumenta que el certamen hagi encarregat un muntatge al voltant d’aquesta qüestió. Serà, diu, ‘un espectacle sobre els límits de la llibertat d’expressió’, encomanat a la jove creadora Carla Rovira i el seu equip. No serà l’únic muntatge del festival que abordi ‘allò que està passant socialment’, un aspecte en què el certamen es fixa de manera especial en aquesta edició sense oblidar les històries personals, ‘igualment importants’, comenta Sunyer. Temporada Alta ha anunciat nous espectacles de la seva programació.

Diu Salvador Sunyer que el festival vol ser ‘una fotografia d’un moment d’un país o d’un món, intentant que reflecteixi moltes coses i, sobretot, molts punts de vista’. En aquest sentit -i sense deixar de banda ‘allò que passa a les persones individualment’-, en aquesta edició del certamen s’hi programaran ‘moltes coses relacionades amb el que està passant’ socialment. ‘Això es veurà quan presentem el gruix de la programació’, avança el director. Una mostra d’això és l’espectacle ‘Calla, Hamlet, calla’, un muntatge encarregat a Carla Rovira sobre ‘les llibertats d’expressió i els seus límits’. ‘Teníem dues opcions, encomanar-ho a algú que ja sabem el que ens farà o bé agafar una persona molt jove i demanar-li que explori les llibertats d’expressió i quins en són els seus límits’. Sunyer li va donar llibertat total a Rovira, a qui, segons explica, va dir que ‘no volia saber res’ del muntatge fins la seva estrena. El que n’ha transcendit és que pren com a punt de partida l’essència del dubte de Hamlet per obrir un debat sobre els límits de la llibertat en les decisions.

El muntatge –actualment en ple procés de creació- s’acostarà al conflicte de Hamlet a través de la lectura legal, de l’ètica i la del context polític, per plantejar-se què significa calla o no callar. L’obra s’estrenarà a El Canal, però no serà l’espectacle inaugural del festival com li hauria agradat a Sunyer, confessa, per incompatibilitats amb l’agenda de la seva creadora. Una ‘Traviata’ de l’escola Peter BrookUn dels espectacles internacionals del Temporada Alta anunciats és ‘Traviata (You deserve a better future)’, un muntatge operístic de la companyia Théâtre des Bouffes du Nord, que va dirigir Peter Brook fins el 2008. ‘És una Traviata en la línia del que va anar fent Peter Brook, on interessa explicar la història, i música i escena no són dos mons a part’, informa el director de Temporada Alta.

El muntatge, dirigit per Benjamin Lazar fa una ‘revisió’ de ‘La Traviata’ anant a l’origen i explicant la història de la Dama de les Camèlies, és a dir, ‘una cortesana de l’època, gairebé com un cant a les dones gairebé llibertàries del moment’, segons avança Sunyer. L’altra producció internacional anunciada avui pel festival és ‘The Animals and Children took too the Streets’, amb què la companyia anglesa 1927 torna al Temporada Alta un any després d’estrenar-hi ‘Golem’. El muntatge és la recreació d’una novel·la gràfica que pren vida gràcies a la màgica interacció entre les tres actrius i el joc videogràfic creat per Paul Barritt. Estètica expressionista i de cinema mut alemany de principis del segle xx —un altre dels seus senyals d’identitat— per a un conte negre sobre un barri marginal i els seus veïns plens d’ira. Aquest és l’espectacle que ‘va llançar’ la companyia a nivell internacional, destaca Sunyer, que confessa que és el muntatge que volien portar l’any passat a Temporada Alta però no va poder ser perquè no l’estaven girant. Sunyer destaca ‘la barreja entre teatre, cinema i imatge’ de la companyia, i el fet que van ser ‘pioners’ en mesclar aquests llenguatges. ‘És un espectacle que ha estat arreu però que no l’havíem pogut estrenar al nostre país’, afegeix.

Detingut l’ultra que va amençar amb un ganivet veïns de Verges

Agents de Mossos d’Esquadra han detingut un home que va amenaçar amb un ganivet dos veïns de Verges (Baix Empordà) que miraven d’impedir que arrenquessin estelades i llaços grocs. El detingut, que va actuar amb quatre persones més que ja estan identificades, també està investigat per lesions lleus, furts i danys.

Els fets van tenir lloc el passat 1 d’agost quan un grup de cinc persones encaputxades van arrencar estelades i llaços grocs que hi havia a diferents fanals del poble. Davant d’aquest fet, diverses persones els van recriminar el que estaven fent i van mostrar la seva oposició a que continuessin la seva acció. Aleshores, l’ara detingut, que portava una escala plegable d’uns dos metres d’alçada, va colpejar un home per tal de poder continuar amb la seva activitat. Al mateix temps, va mostrar un ganivet d’uns 15 centímetres de fulla i li va col·locar prop de l’abdomen i el va amenaçar. Una altra persona es va interposar entre ells dos i també va rebre amenaces per part del detingut.

Un grup amb imatges de #tabàrnia han tret bona part de les senyeres de poble Verges de nit, fins que una part dels residents ho han evitat @ignasisabater @dianacanals @ajverges @enricb pic.twitter.com/bRgHTxAZl6

— Esther Julià (@ejulia_n) July 31, 2018

Finalment, una de les víctimes va poder treure la navalla que l’autor dels fets havia guardat al darrera de la seva cintura i va marxar corrents. Posteriorment va lliurar l’arma a la policia en el moment en què va denunciar els fets.

Les tasques d’investigació han permès identificar l’autor d’aquestes amenaces que avui ha quedat detingut. La detenció ha tingut lloc a Banyoles. L’home té diversos antecedents policials per delictes contra el patrimoni, atemptat als agents de l’autoritat i estafes.

En el marc de l’actuació policial, els Mossos d’Esquadra van identificar les persones que acompanyaven el detingut i van obrir diligències policials que ja s’han tramès al jutge.

[VÍDEO] Torra està disposat a pactar un referèndum sense condicions prèvies

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat la negociació d’un referèndum pactat amb el govern espanyol sense condicions prèvies al programa de Russia Today ‘The Alex Salmond show‘ que presenta l’ex-primer ministre d’Escòcia. Torra creu que seria ‘un tracte raonable’ de celebrar un referèndum pactat amb Espanya i, a canvi, deixar de banda la proclamació de la República del 27 d’octubre: ‘Volem autodeterminar-nos. De fet, ens vam autodeterminar el 1r d’octubre, i podem negociar aquest referèndum i la declaració política d’independència del 27 d’octubre acordant un referèndum amb el govern espanyol, això podria ser una solució.’

Davant d’això, Salmond li repregunta: ‘Si hi hagués un acord per tenir un referèndum en un futur que fos legal, estaria preparat per a deixar de banda totes les decisions preses d’acord amb l’anterior referèndum?’ Per a Torra, ‘això és un acord raonable per a intentar resoldre políticament aquesta qüestió’.

D’altra banda, Torra s’ha mostrat satisfet de la reunió amb el president espanyol Pedro Sánchez perquè van poder ‘asseure’s junts a una mateixa taula i parlar de tot’, fet que considera un bon començament per a resoldre la situació política catalana. Torra ha negat que l’alliberament dels presos polítics sigui un requisit per a començar les negociacions, perquè han de ser alliberats al marge de tot diàleg: ‘Els presos polítics haurien de ser lliures avui a la tarda o demà. Si en negociem l’alliberament, en certa manera admetem que són a la presó per algun motiu. Això no és la meva opinió ni del moviment independentista, és l’opinió de la justícia alemanya, la justícia suïssa, la justícia de Bèlgica i la d’Escòcia.’

No obstant això, ha assegurat que ‘per als catalans és la mateixa cosa tenir el senyor Sánchez que el senyor Rajoy’. Per això ha emplaçat l’actual president espanyol a demostrar al món que es pot actuar diferent de com ho va fer el PP.

‘Al final la Unió Europea acceptarà Catalunya’
Torra ha dit que és conscient de la dificultat per a  esdevenir un nou estat avui dia i que, per a materialitzar la independència, ‘els catalans hauran de fer sacrificis en el futur’. Així mateix, Torra ha manifestat que també sap com funciona la Realpolitik. ‘Si estem determinats a ser independents, si realment tenim la força i la voluntat d’endurar els sacrificis que probablement haurem de fer per a ser-ne, no tinc cap dubte que al final la Unió Europea acceptarà Catalunya com a membre d’aquest grups d’estats’, ha dit.

Nota de la redacció: En una primera versió hem titulat la notícia ‘Torra veuria raonable de pactar amb Espanya un referèndum a canvi de renunciar a la proclamació del 27-O’ per un error d’interpretació.

Els Mossos detenen un taxista que va atacar un cotxe de Cabify durant la vaga

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Lliçà d’Amunt un dels taxistes que durant la manifestació del passat 25 de juliol va participar en l’atac amb ‘violència i agressivitat’ contra un vehicle de Cabify que, en aquell moment, transportava un matrimoni amb la seva filla petita. Segons el relat de la policia, els fets van tenir lloc a la cruïlla dels carrers d’Aragó i de Girona i els assaltants va atacar el cotxe donant-li cops fins a trencar els retrovisors i van abonyegar la carrosseria, provocant danys per valor de 7.000 euros. El conductor va baixar llavors del vehicle per intentar calmar els ànims i alguns dels manifestants el van agredir, li van pintar la cara amb un esprai i li va llançar el pot metàl·lic al cap. La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions de persones que la policia ja té identificades.

El taxista detingut a Lliçà és de nacionalitat espanyola i té trenta-nou anys. La detenció s’ha pogut fer després de la denúncia de les víctimes, que ha permès identificar i localitzar els autors dels fets, un dels quals és el detingut d’aquest divendres al matí. 

El 25 de juliol, primer dia de la vaga de taxistes, diversos manifestants -entre els quals es trobaven els investigats- van tallar el carrer Aragó i van aturar el trànsit ‘amb l’objectiu de localitzar vehicles VTC’, tal com relaten els Mossos. Un cop finalitzada l’acció, els manifestants es van dispersar i van marxar del lloc dels fets. 

De fet, Uber i Cabify van decidir suspendre el servei a Barcelona durant la tarda del dimecres 25 i durant tot el dijous 26 de juliol, coincidint amb les primeres 48 hores de la vaga del taxi. El motiu, segons van assegurar aleshores les empreses VTC, era que no podien operar amb seguretat després de denunciar diverses agressions a conductors. Unauto, la patronal de les VTC, va difondre diverses imatges d’atacs a vehicles VTC en diferents punts de la capital catalana, coincidint amb la concentració dels taxistes. 

Salut eleva a onze les morts per l’onada de calor al Principat

El Departament de Salut ha confirmat avui cinc morts més per cop de calor a Catalunya i el total de víctimes mortals de l’onada de calor ja són onze. Les darreres cinc són dos homes i tres dones entre 52 i 81 anys, tres dels quals van morir a l’Hospital Universitari de Bellvitge, un a l’Hospital de Figueres i un altre a Barcelona.

#Salut confirma cinc víctimes mortals més per #copdecalor a Catalunya@emergenciescat #protecciócivil @semgencat #SalutPúblicaCathttps://t.co/II4mV6XQk5

— Salut (@salutcat) August 10, 2018

Concretament, van ser una dona de 75 anys que va morir el 3 d’agost a Barcelona, una de 81 anys que va ingressar el 4 d’agost per un cop de calor a l’Hospital de Figueres i que va morir el mateix dia; una de 73 anys que el 5 va ingressar a l’Hospital Universitari de Bellvitge i va morir l’endemà, el dia 6; un home de 52 anys que el 6 va ingressar a Bellvitge i va morir el mateix dia; i finalment un home de 81 anys que va ingressar també a Bellvitge el dia 7 i va morir l’endemà.

La resta de víctimes confirmades són un home que el 2 d’agost va ser trobat en un carrer de Constantí (Tarragonès), va ingressar a l’UCI de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per un cop de calor i va morir dos dies després, el 4 d’agost.

Un altre home va ingressar en estat crític a l’Hospital Clínic de Barcelona el 3 d’agost després d’un cop de calor. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) el va atendre i el va traslladar a l’Hospital Clínic, on va morir.

Un dia després, el 4 d’agost, un home d’uns 60 anys va ingressar en estat molt crític a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i va morir la mateixa tarda. El 6 d’agost, un home de 45 anys, va morir a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i el 7 d’agost un de 62 anys va morir al carrer a Barcelona també per un cop de calor. El mateix dia, el 7 d’agost, un altre de 41 anys a Tortosa pel mateix motiu. La víctima es va trobar indisposada a la via pública i va morir a l’MC Mutual de Tortosa.

Salut apunta que no es descarta la confirmació de més morts per cop de calor. A final de la setmana vinent, l’Agència de Salut Pública en presentarà un informe i farà un balanç i una valoració dels casos confirmats.

D’altra banda, entre el 2 i el 8 d’agost, el 061 CatSalut Respon va atendre un total de 453 trucades relacionades amb aquesta onada de calor, incloent-hi consultes telefòniques i mobilització de recursos del SEM.

La CUP no participarà en l’homenatge a les víctimes del 17-A per la presència de Felipe VI

No hi haurà cap representant de la CUP en l’homenatge de Barcelona a les víctimes dels atemptats del 17-A. Ho ha anunciat la diputada Natàlia Sànchez al Món a RAC-1: ‘Entenem que amb un còmplice de la venda d’armes a països que alimenten la violència com la que vàrem viure el 17 d’agost a Barcelona entenem que no hi hem de fer res.’

Sànchez ha assegurat que ‘les màximes autoritats de la Generalitat’ haurien de fer un gest semblant. ‘Els ho hem fet saber’, ha dit. Ara, la diputada ha volgut deixar clar que no participar en els homenatges no és contradictori amb ‘sentir tota la solidaritat amb les víctimes i les famílies de la tragèdia.’

Sànchez ha demanat que quan es parli del 17-A cal que també s’entengui ‘el context geopolític’ que ha portat a Barcelona i més capitals europees a ser víctimes del gihadisme. ‘No és una tragèdia que ve del no-res’, ha assegurat. I ha reiterat que el rei espanyol n’és còmplice participant en la compra i la venda d’armes.

La diputada ha assegurat que la CUP decidirà els dies vinents si participa en actes alternatius del 17-A com ara el convocat per l’ANC i Òmnium als Lledoners. ‘Allò que sí que fem de manera molt activa és participar en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost al parlament. Hi estem centrats i molt focalitzats perquè és molt important’, ha conclòs.

 

Els Mossos no havien inclòs per error els antecedents de l’imam de Ripoll en un informe

Els Mossos d’Esquadra tenien constància que l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satti figurava als registres policíacs abans dels atemptats del 17-A, però es va informar de la cosa contrària per un error humà en un informe inicial de la instrucció dels atacs enviat a l’Audiència espanyola.

L’imam havia estat detingut el 2010 a Ceuta per haver provat d’introduir cent vint-i-un quilos d’haixix a l’estat espanyol i va complir-ne la condemna a Castelló del 2010 al 2014. Segons que han confirmat fonts del cos a VilaWeb, un error humà va ser el motiu pel qual en un informe general dels atemptats es va fer constar que no tenia antecedents. En aquell informe, a més, ja l’apuntaven com a cervell de la cèl·lula i deien que havia ‘adoctrinat’ els joves gihadistes.

Els Mossos d’Esquadra resten importància a l’error dient que realment la investigació coneixia les circumstàncies d’es-Satti i que, tanmateix, allò més rellevant eren els antecedents per gihadisme. D’aquests, no en tenia.

A l’informe inicial es diu que no va ser fitxat mai per cap policia de l’estat espanyol, tot i haver estat detingut a Ceuta i empresonat quatre anys per tràfic de drogues. Tot i així, i segons que ha explicat el cos policíac a VilaWeb, van tenir constància de la detenció i posterior estada a la presó tan bon punt van recercar-ne el nom en trobar la seva documentació a les runes de la casa d’Alcanar, que va esclatar la nit abans dels atemptats.

A més, segons que informa l’ACN, al sumari del cas del 17-A diu que l’imam va mantenir ‘quatre entrevistes policíaques’ mentre era a la presó de Castelló. Una d’aquestes, segons que confirma la Fiscalia de l’Audiència espanyola, era d’un agent de la intel·ligència espanyola, tot i que assegura que no tenia cap relació amb terrorisme. Tanmateix, no hi ha ni rastre dels antecedents delictius d’es-Satti als arxius de la policia.

A parer del conseller Buch, les entrevistes a la presó són sorprenents
El conseller de l’Interior, Miquel Buch, ja ha descrit com a ‘sorprenents’ les entrevistes a la presó i també ha manifestat que els antecedents policíacs haurien de constar a la base de dades de Mossos. En aquest mateix informe, a més, es recullen diverses declaracions, algunes fetes per integrants de la mateixa cèl·lula. És el cas de Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l’esclat d’Alcanar i que és en presó preventiva. Houli va reconèixer als Mossos quatre dies després dels atemptats que l’imam era l’encarregat de portar a terme un ‘procés de radicalització’ i que els feia assumir ‘idees extremistes’. L’assenyala com l’ideòleg de la cèl·lula adscrita a Estat Islàmic.

Houli Chemlal també va relatar que el dia de l’explosió l’imam era a la casa perquè volia ajudar amb les darreres tasques de fabricació d’explosius abans d’atemptar. A més, va dir que només hi havia una armilla bomba a la casa i que es-Satti havia dit que la volia portar per immolar-se. També va ser el primer moment que va explicar que un dels objectius era la Sagrada Família, entre més esglésies. També va relatar que el procés de radicalització no es feia únicament a la mesquita sinó que l’imam els duia a casa, on continuava ‘amb la justificació de la violència en nom de l’islam’.

L’ANC i Òmnium organitzen el 17-A un homenatge a Forn i Trapero als Lledoners

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) descarta d’organitzar cap acte de protesta ni boicot per la presència del rei espanyol als actes de commemoració dels atemptats de Barcelona del 17-A. Ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, qui ha anunciat que convocaran conjuntament amb Òmnium Cultural una concentració davant la presó dels Lledoners la tarda del mateix dia 17 d’agost per a homenatjar el conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero, qui comandaven els Mossos durant la resposta a l’atemptat. D’aquesta manera, l’acte coincidirà amb la visita del president Torra al conseller. 

Per a Paluzie, aquesta és la millor manera d’actuar el dia que es commemoren els atemptats de l’any passat. ‘Aquí hi ha uns protagonistes centrals que són els famílies de les víctimes. És molt dur i vénen aquí. I més essent estrangeres, tornant al lloc on es va produir tot. I això hem de posar al centre tots, tots, també el govern de l’estat espanyol’, ha dit, tot confiant que les institucions espanyoles no intentaran tenir-hi més protagonisme. Així, l’ANC descarta, doncs, ‘d’impulsar coses que interfereixin en l’acte de les víctimes’. 

De la mateixa manera, espera que un esdeveniment tal ‘mostri l’agraïment especial als cossos que van actuar’. ‘Els Mossos es van encarregar de l’operatiu antiterrorista i s’esdevé la circumstancia anormal que, de les dues persones felicitades per tot el món, Forn i Trapero, ara l’un és acusat de sedició i és molt greu, i el conseller d’Interior és a la presó. Hi ha d’haver un record i un homenatge a aquestes persones’, ha afirmat.

D’altra banda, Paluzie ha avisat que la mobilització que preparen per a la Diada ‘serà especial i molt diferent de la resta’. ‘Serà la primera vegada que es farà en un context de repressió política sense precedents, amb presos i represaliats. I també després de l’1-O’, ha dit, tot afegint que ‘l’objectiu principal serà de fer veure que la repressió política no ha aconseguit allò que volia, que és fer abandonar als independentistes dels seus objectius polític.’

‘No és una manifestació pels presos sinó per la independència i la República Catalana’, ha comentat, tot i admetre que ‘el context repressiu hi serà present’ d’alguna manera. És per això que ha descartat per complet que la mobilització tingui el caràcter alegre de les altres edicions. ‘No pot ser festiva. El to serà pacífic i cívic, però serà especialment reivindicativa i austera, per reflectir la especial situació que tenim’, ha advertit Paluzie.

‘La Generalitat és una comunitat autònoma’
Un dels motius pels quals la mobilització de la Diada girarà al voltant de la reclamació de la independència és, justament, perquè l’ANC admet que Catalunya, ara per ara, ‘no és una República’. ‘Es va declarar la independència, hi ha una majoria independentista al parlament, però la independència no s’ha fet efectiva’, ha dit, tot afirmant que ara mateix ‘la Generalitat és una comunitat autònoma’. ‘Catalunya és una nació, no una autonomia. I tenim dret d’autodeterminació. Però veiem cada dia que les competències del govern són les d’una comunitat autònoma’, ha lamentat. 

A més, ha reconegut també que ‘després dels fets de l’octubre i de no haver-se fet efectiva la República, ara no hi ha una estratègia clara, definida, i pactada per a fer-la efectiva’. ‘És una evidència’, ha dit, tot demanant de ‘tornar a posar l’objectiu comú damunt la taula, posar-se d’acord com les altres vegades, superar els obstacles i tornar a reemprendre una estratègia guanyadora.’

Presenten una querella contra tota la cúpula del poder judicial espanyol per prevaricació reiterada

L’Associació Atenes, integrada per juristes que defensen els drets civils, ha decidit d’ampliar la querella presentada el 27 d’abril contra el president del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ), Carlos Lesmes, a tots els magistrats de la cúpula judicial per un delicte continuat de prevaricació. Ho justifiquen pel nomenament de Carmen Lamela com a nova magistrada del Suprem i pel tracte de favor dispensat a Sofía Marchena, filla del president de la sala penal del mateix tribunal.

Quant a Lamela, consideren que és una assignació ‘fraudulenta’ perquè no té mèrits ni capacitats acreditades per al càrrec. El grup critica que el CGPJ l’hagués nomenada sense haver tingut en compte el seu paper al capdavant de l’Audiència espanyola en el procés contra l’1-O i la declaració de la independència. Sobre això, esmenten que el mateix Suprem ha hagut de corregir-la per manca de competència i per l’emissió incorrecta de les euroordres contra els exiliats.

Així doncs, l’Associació Atenes considera que hi havia més candidats amb més capacitats per a ocupar la plaça i denuncien que el procediment ha estat poc transparent perquè no s’ha publicat cap comparació de mèrits entre els divuit participants.

A més, recorden que Lamela fou assessora de la Unitat de Suport de la Secretaria General de Modernització i Relacions amb l’Administració de la Justícia del Ministeri de Justícia espanyol sota el mandat del PP. Això prova els vincles amb l’antic partit del govern espanyol que ha promogut ‘la majoria’ dels membres del CGPJ. ‘Hi ha manca d’imparcialitat i d’independència del poder judicial en les més altes instàncies’, critica l’associació.

Sobre Sofía Marchena, denuncien que el CGPJ li va crear una plaça a mida com a fiscal al Centre d’Estudis Jurídics de Madrid. La filla del president de sala penal del Suprem, Manuel Marchena, després d’haver aprovat les oposicions, va decidir de continuar la seva formació com a jutgessa a l’Escola Judicial de Barcelona. Aquesta circumstància impossibilita el canvi a la formació com a fiscal. Tanmateix, va deixar els estudis per una malaltia llarga. Quan se’n va recuperar li van assignar una plaça al Centre d’Estudis Jurídics.

En la querella es constata que és una ‘actuació irregular’ i que deu haver estat induïda per la directora de l’Escola Judicial, Gema Espinosa. D’altra banda, el col·lectiu també ressalta que Espinosa és la dona de Pablo Llarena, jutge també de la sala penal de Tribunal Suprem. Per això, l’Associació Atenes també amplia la querella a Gema Espinosa i Sofía Marchena.

L’ampliació, signada pel jurista Elpidio José Silva, ja ha estat presentada a la sala penal del Suprem espanyol pel procurador Federico Ortiz-Cañavate.

La fiscalia diu que assenyalar l’imam de Ripoll com el cervell del 17-A és especular

El fiscal de l’Audiència espanyola responsable de gihadisme, Miguel Ángel Carballo, ha explicat en una entrevista a TV3 que la investigació no ha pogut acreditat l’existència d’un ideòleg dels atemptats del 17-A fora de l’estat espanyol tot i que s’han investigat amb detall els viatges que els autors dels atemptats van fer a l’estranger i s’han analitzat les relacions i els contactes que van establir amb altres persones. En ser preguntat per si l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, va ser-ne l’autor intel·lectual, el fiscal responsable de gihadisme número 2 de l’Audiència espanyola assegura que això seria entrar en ‘un terreny d’especulacions’. ‘No podem dir que no existeixi, però és possible que, si no l’hem trobat és perquè no existeixi, perquè necessàriament no n’hi ha d’haver’, ha afirmat.

Carballo també ha explicat que la investigació ha constatat que els membres de la cèl·lula gihadista van prendre nombroses mesures de seguretat per parlar entre ells, com l’ús de la documentació d’altres persones i la precaució d’actuar lluny de la població on vivien les seves famílies. No obstant, considera que la seva preparació era mínima i van actuar improvisadament. ‘Tècnicament no estaven preparats, perquè el TATP és un explosiu molt delicat i perillós, i a la vista queda que seguir un curset per internet, diguem-ne, no és suficient’, ha dit.

La fiscalia no considera que abans dels atemptats hi hagués descoordinació policíaca, i creu que difícilment es pot fer seguiment de tots els investigats per gihadisme si s’han descartat, com va passar amb Es-Satty. ‘No es va poder acreditar que aquesta persona es dediqués a aquestes activitats. Per tant, no sembla gaire exigible que pugui estar sempre investigada. Els recursos són limitats i s’han dedicat a investigar les persones que consideren que tenen una implicació’, ha conclòs Carballo.

Les portades: ‘La Crida preveu constituir-se com a partit l’1-O’ i ‘ERC descarta avançar eleccions com a resposta al judici’

Avui, 10 d’agost de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes: Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país. Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Trenta companyies participaran en el FITAG 2018

Teatre musical, monòlegs, òpera còmica, clowns, tragicomèdia, drames socials, narracions orals, espectacles de teatre i dansa… Entre el 28 d’agost i l’1 de setembre, el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) tornarà a presentar un ampli ventall de registres dramatúrgics. Tot i que amb aquesta edició –la divuitena— el festival ja complirà la majoria d’edat, els organitzadors desitgen seguir mantenint l’esperit adolescent i imprevisible que n’ha guiat la seva trajectòria.

D’entre els 30 grups participants, el FITAG 2018 comptarà amb la presència de grups de Mèxic, Argentina, Cuba, Espanya, Marroc, França, Itàlia, Xile, Brasil, així com provinents de diferents punts de les terres de parla catalana. 280 intèrprets participaran en la representació dels 44 espectacles que contempla el programa. D’entre aquests, 34 tindran lloc a Girona i els deu restants en altres municipis de la província: Campdevànol, Figures, Lloret de Mar, Sant Jordi Desvalls, Maçanet de Selva, Palamós, Sant Gregori, Sant Pere Pescador, Llançà i Vidreres.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

La víbria de Barcelona, protagonista de les 429es Festes de Sant Roc

“Plaça Nova. Des de 1589”, pots llegir-se en el cartell promocional de les 429 Festes de Sant Roc, que tindran lloc entre el 14 i 18 d’agost al Barri Gòtic de Barcelona. No es tracta només d’un eslògan informatiu. És també la reivindicació d’un lloc i d’un temps. Malgrat les reformes urbanístiques empreses a principis del segle XX, l’Associació de Festes de la Plaça Nova vol reivindicar la vitalitat del barri de la Catedral.

En l’escrit de presentació de les festes, el president Xavier Cordomí destaca que els “plaçanovins i les plaçanovines formen un col·lectiu veïnal resistent”, que han utilitzat “el seu patrimoni cultural com a element cohesionador i identitari”, “mantenint el sentiment i l’orgull de pertinença a un barri històric maltractat”. La celebració de les Festes de Sant Roc són un instrument per preservar les relacions veïnals i lluitar contra la gentrificació del barri.

Llegeix l’article sencer a Tornaveu fent clic aquí

Un sopar groc a Bétera estén la solidaritat al País Valencià

Ahir dijous es va fer a Bétera (Camp de Túria) un sopar groc en solidaritat amb els presos i els exiliats polítics. Al País Valencià ja se n’han fet bastants de semblants, especialment a la ciutat de València.

El sopar, a l’Ateneu de Bétera, va començar amb la presentació del llibre Nou homenatge a Catalunya, del qual és autor el director de VilaWeb, nascut a Bétera, Vicent Partal. Posteriorment es va fer el sopar pròpiament dit i van prendre la paraula, entre més, la presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, Rosa Dasí, i un representant de l’Associació En Defensa de la Democràcia-Solidaritat amb Catalunya, responsable dels principals actes solidaris del País Valencià amb el Principat.

L’acte també va gaudir d’una salutació especial en vídeo, enviada de Waterloo pel president Carles Puigdemont. S’ha referit a la solidaritat rebuda de tot arreu del país i ha remarcat que ‘això només pot acabar bé’.

Un poques persones, convocades per partits i associacions d’extrema-dreta, es van concentrar contra l’acte, cosa que ha estat comentada amb ironia pel mateix Ateneu.

Sense paraules pic.twitter.com/v0U1eLwOCk

— Ateneu de Bétera (@ateneubetera) 9 d’agost de 2018

Les estrenes: El tauró més gran de tots els temps irromp als cinemes

El megalodó, la gegantina criatura prehistòrica que va precedir el gran tauró blanc, irromp avui als cinemes amb la ficció homònima de Jon Turteltaub. També s’estrena Mentes poderosas, una cinta distòpica en què la joventut ha de sobreviure en un món que s’ensorra.

‘The Meg’. (El megalodó). Direcció: Jon Turteltaub. Intèrprets: Ruby Rose, Bingbing Li, Jessica McNamee; Jason Statham, Rainn Wilson, Robert Taylor. Gènere: Enjòlit. Esbós: El film narra l’exploració d’un nou món submarí per part d’uns investigadors, que descobreixen atònits la presència de l’enorme i perillós animal que creien extingit. El submarinista Jonas Taylor arriscarà la vida per salvar l’expedició d’aquest gran perill.

The Darkest Minds’. (Mentes poderosas). Direcció: Jennifer Yuh Nelson. Intèrprets: Gwendoline Christie, Mandy Moore, Amandla Stenberg; Harris Dickinson, Mark O’Brien, Patrick Gibson. Gènere: Enjòlit. Esbós: Cinta distòpica en què la joventut ha de sobreviure en un món que s’ensorra. Només el 2% dels nens i adolescents han sobreviscut a una plaga que ha assolat els Estats Units, i viuen retinguts en un camp d’internament del govern. Tots han desenvolupat unes capacitats mentals que no poden controlar però que els podrien ser de gran ajuda.

Undir trénu’. (Buenos vecinos). Direcció: Hafsteinn Gunnar Sigurðsson. Intèrprets: Edda Björgvinsdóttir, Selma Björnsdóttir, Lára Jóhanna Jónsdóttir; Steinþór Hróar Steinþórsson, Sigurður Sigurjónsson, Þorsteinn Bachmann. Gènere: Drama. Esbós: Des d’Islàndia arriba als cinemes el film Undir trénu, un dur retrat de la societat islandesa que es presenta amb aparença de comèdia però que de seguida evoluciona cap al drama. El film de Hafsteinn Gunnar Sigurðsson va descobrint les disputes i els rancors entre dos veïns a partir d’una disputa aparentment innocent per l’ombra que l’arbre d’uns projecta en el jardí dels altres. El conflicte acabarà fent perdre els papers a tots dos bàndols. Atli, recentment divorciat, viu temporalment a casa els seus pares (una de les parts implicades) i és el testimoni de tot plegat.

Cessez-le-feu’. (Alto el fuego). Direcció: Emmanuel Courcol. Intèrprets: Céline Sallette, Julie-Marie Parmentier, Maryvonne Schiltz; Romain Duris, Grégory Gadeboi, Wabinlé Nabié. Gènere: Històric. Esbós: En aquest film franco-belga, el popular actor Romain Duris (Una casa de locos, Persecución) encarna un ex-combatent de la Primera Guerra Mundial, Georges Laffont. Traumatitzat, l’any 1923, Lafont deixa enrere la seva vida i s’instal·la a Ghana, on prova de fer fortuna amb el negoci de les plantacions. Però l’aventura fracassa i ha de tornar a Nantes on se sentirà encara més desubicat. No obstant això, compta amb la companyia de l’Helene, una professora del llenguatge de signes que l’ajuda a redimir-se i a començar de nou.

Como Nossos Pais’. (Como nuestros padres). Direcció: Laís Bodanzky. Intèrprets: Maria Ribeiro, Clarisse Abujamra, Annalara Prates; Jorge Mautner, Felipe Rocha, Paulo Vilhaena. Gènere: Drama. Esbós: La brasilera Como nuestros padres explica la història de la Rosa (María Ribeiro), mare de dues filles i persona d’una gran seguretat personal. Inesperadament, descobreix que no és filla de qui ella creia, i això la desconcerta i l’empeny a començar una recerca sobre ella mateixa.

Permission’.(Una relación abierta). Direcció: Brian Crano. Intèrprets: Rebecca Hall, Gina Gershon, Bridget Everett; Dan Stevens, Francois Arnaud, Morgan Spector. Gènere: Comèdia. Esbós: Com el títol fa entendre, la comèdia romàntica gira al voltant d’una parella que decideix d’assajar una relació oberta i mantenir relacions sexuals amb altres persones. Anna i Will, els protagonistes, s’aventuren en aquest terreny desconegut. Amb les dificultats, els dubtes i els recels propis d’una parella monògama i que ha pres la decisió a partir del comentari d’un amic, els protagonistes aniran endavant i endarrere fins a ressituar-se.

The Equalizer 2′. (El protector 2). Direcció: Antoine Fuqua. Intèrprets: Melissa Leo; Pedro Pascal, Denzel Washington, Bill Pullman. Gènere: Enjòlit. Esbós: Segona part d’El protector, estrenada l’any 2014 i protagonitzada per Denzel Washington. L’actor afroamericà encarna novament l’ex-agent Robert McCall, que combat pel seu compte delinqüents, segrestadors i extorsionadors. Aquesta vegada, McCall s’enfronta amb un cas que l’afecta personalment, el segrest de la seva ex-companya de la CIA, Susan Plummer (Melisa Leo). L’agent ha de combatre uns perillosos sicaris per mirar d’alliberar-la.

Beirut’. (El rehén). Direcció: Brad Anderson. Intèrprets: Rosamund Pike, Kate Fleetwood, Leïla Bekhti; Jon Hamm, Shea Whigham, Mark Pellegrino. Gènere: Enjòlit. Esbós: Aquest enjòlit explica la història d’un ex-diplomàtic nord-americà obligat a reprendre la feina per a rescatar qui va ser company seu i que ara es veu immers en una gran crisi política. La història transcorre l’any 1982 a Beirut, durant la primera guerra del Líban. El protagonista (Jon Hamm, el popular actor de la sèrie Mad men) ha de fer de mediador amb la milícia islàmica d’alliberament, que li reclamen un dels seus militants, implicat en l’assassinat d’israelians.

Receptes d’estiu: Bistec rus

Fa relativament poc temps que l’hamburguesa és popular a casa nostra. Al segle XX, encara es cuinava el bistec rus, una mena de mandonguilla gegant aixafada. Això de passar per la planxa una peça de carn picada queda molt lluny de la cuina catalana, tot i que si la carn és bona, també és un plat exquisit, però no té la melositat del bistec rus: una bola de textura esponjosa i crosta cruixent.

El bistec rus no té un origen clar, però sembla que està relacionat amb la història de l’steak tàrtar. Al Renaixement, la bola de carn crua trossejada que conservaven afegint-hi sal va arribar de l’Àsia als països eslaus i es va convertir en una bola passada per la paella, segurament perquè la carn cuita es conservava molt millor. Dels països eslaus, aquest bistec que van anomenar rus, va passar a Alemanya i els ciutadans que partien del port d’Hamburg per anar al nou continent van exportar aquest plat a Amèrica i es va convertir en la carn dels hamburguesos. Al nostre país, el bistec rus va arrelar i va ser un plat exquisit de la nostra gastronomia.

 

Propietats de la carn
Sovint, s’utilitza el terme carn per a designar la carn de vedella, però podem menjar carn de moltes menes: de porc, de pollastre, de conill, de vedella o de bou.

La carn, sigui quina sigui, ens aporta proteïnes d’alt valor biològic perquè conté tots els aminoàcids, inclosos els essencials, en la quantitat necessària. Aquests aminoàcids faran que el nostre organisme pugui formar les seves proteïnes. És així com es compleix la dita: la carn fa carn.

A més, també ens aporta vitamines del grup B, sobretot la vitamina B3 i la B12, i minerals indispensables com el ferro, el fòsfor, el potassi, el sofre i el zinc. Precisament perquè conté fòsfor i, en canvi, no conté calci, un excés de carn a la dieta pot tenir un efecte descalcificador dels ossos, però només si parlem d’una ingesta exagerada.

Carns vermelles
Són les carns que, en cru, tenen un color rosat o vermellós. Aquest color els el dóna la mioglobina, una proteïna muscular que conté ferro, la qual cosa fa que les carns vermelles aportin una bona quantitat d’aquest mineral a la dieta, fet que s’anomena ‘ferro hemo’ (que forma hemoglobina). En la seva composició, hi ha un contingut més elevat de greixos i, sobretot, de greixos saturats i de colesterol. Són carns vermelles:
—la de vedella, vaca i bou
—la de cavall
—la del xai adult
—algunes parts del porc (carn magra, cansalada…)
—l’ànec
—els embotits

Carns blanques
La seva carn no és rosada perquè no conté mioglobina i, per tant, no és tan rica en ferro. Per la seva composició, el contingut de greixos totals, de greixos saturats i de colesterol és més baix que el de les carns vermelles. Són carns blanques:
—la carn de pollastre i la de gall dindi
—-a carn de conill
—el garrinet
—el xai jove

Quan compreu carn picada a la carnisseria podeu triar el tall que més us agradi i podeu demanar consell a la carnissera segons el plat que hàgiu de cuinar. El bistec rus es pot fer amb talls del porc o de la vedella, baixos en greix. Podeu utilitzar només un tipus de carn o fer-ne una barreja de les dues. També podeu demanar a la carnissera que us desossi peces de pollastre o gall dindi per trinxar-les. La carn d’au no és tan melosa com les altres, però com que el bistec es fa barrejant-la amb altres ingredients, també pot quedar bé. Heu de tenir en compte que la carn picada al moment s’ha de cuinar el mateix dia que es compra. Si feu servir la carn picada envasada, busqueu-la de bona qualitat, que no sigui greixosa (es veuen més trossets de color blanc) i que tingui bon aspecte. Com que està envasada al buit i porta conservants, no cal que la cuineu immediatament.

Recepta

Ingredients (per a 2 persones)
200 g de carn picada (100 g per persona): la carn pot ser de porc, pot ser una barreja de porc i vedella o pot ser de pollastre
40 g de ceba
1 ou sencer
10 g de farina de galeta
maizena per a enfarinar
unes fulles de julivert
oli de gira-sol

Preparació
Talleu i trinxeu la ceba en talls petits. Netegeu i trinxeu el julivert.

En un bol gran, hi poseu l’ou amb un polsim de sal i el bateu. Poseu la ceba i el julivert al bol i ho barregeu bé.

Aneu posant la farina de galeta a la barreja de l’ou batut perquè es vagi lligant, però vigilant que no quedi una barreja espessa.

Afegiu-hi la carn picada, la saleu i si us agrada hi poseu una mica de pebre.

Remeneu la carn picada amb la ceba i l’ou. Si la barreja és massa densa, podeu batre un altre ou a part i afegir-ne la quantitat que calgui. Si la barreja és massa líquida, hi podeu posar una mica més de farina de galeta.

En un plat a part, hi poseu farina de blat de moro (Maizena).

Enfarineu-vos les mans i, amb una cullera gran, agafeu una bona quantitat de carn picada i la passeu per la farina del plat amb l’ajuda d’una cullera neta i dels dits enfarinats. La barreja és molt enganxosa i va bé ajudar-se d’una cullera.

En una paella de diàmetre petit (20cm), hi poseu força oli de gira-sol, ben bé l’alçada de dos dits.

Quan l’oli sigui calent, però que no fumegi, agafeu la bola de carn amb les mans ben enfarinades i n’expulseu la farina. La bola no ha de ser rodona, sinó que ha de tenir la forma d’una hamburguesa més gruixuda i arrodonida.

Deixeu que es vagi daurant d’un costat i, amb l’ajut de dues espàtules o forquilles, la gireu perquè es dauri de l’altre costat.

Cal que es cogui bé de les dues bandes, perquè aquesta forma arrodonida gruixuda necessita temps perquè no quedi cru per dins.

Suggeriments
Com ja s’ha dit, la carn picada pot ser la que més us agradi: només de porc o només de vedella, una barreja d’aquestes dues o carn picada de pollastre. Demaneu i trieu la que més us agradi.

Si no hi ha cap problema d’intolerància a la lactosa, es pot afegir una mica de llet per a amorosir la barreja i aconseguir el punt de gruix que es desitgi.

És un segon plat que necessita un acompanyament que el refresqui, com ara tomàquet amanit, enciam, verdura saltada…

Es pot servir amb una mica de salsa de tomàquet o maionesa, mostassa…

Comentaris
Proposo de fer servir l’oli de gira-sol perquè té un gust més suau i perquè deixa les peces arrebossades més cruixents, però també es pot fer servir oli d’oliva.

És imprescindible que l’oli utilitzat sigui net.

L’única manera de fregir i arrebossar bé un aliment és fer-ho amb una quantitat important d’oli quan ja ha agafat temperatura: en posar l’aliment, es fa una capa que segella la superfície i l’oli no penetra dins del producte.

L’oli de fregir no servirà per tornar a cuinar i caldrà dur-lo a la deixalleria.

Si es fa servir farina de galeta sense gluten, pot ser una recepta apta per a celíacs.

És un plat deliciós si es menja acabat de fer, però a l’estiu també és molt bo si es menja fred.

Si no es consumeix de seguida, és imprescindible que es guardi la carn picada a la nevera encara que estigui cuinada.

Valoració nutricional
Aquesta recepta, encara que és un plat amb un alt contingut de proteïna i sense glúcids, aporta moltes quilocalories. N’augmenta el valor calòric la quantitat de greixos, per això és molt important fregir bé l’aliment en oli abundant i calent, per tal que l’aliment no n’absorbeixi en excés.

És un segon plat que deixa satisfet, per això cal combinar-lo amb un primer plat lleuger basat en verdures.

 

Els cavalls d’Alaior, preparats per a la històrica festa de Sant Llorenç

A Menorca, les festes les protagonitzen els cavalls, i d’ençà del tradicional Sant Joan a Ciutadella diverses poblacions reten homenatge als seus patrons amb cavalcades de cavalls, caragols i ‘jaleos’. Aquest cap de setmana és el torn d’Alaior i la tradicional festa de Sant Llorenç.

És una festa molt antiga, amb més de set-cents anys d’història, que se celebra cada cap de setmana posterior al 10 d’agost. Enguany, a la festa protagonitzada pels cavalls hi participaran 96 caixers (genets).

Aquesta tarda, es fa el pregó, que va a càrrec de Pau Sintes, pintor i publicista del poble. A més, es lliurarà el penó de Sant Llorenç al caixer fadrí, acompanyat del caixer pagès, el caixer menestral i el flabioler.

Dissabte, a les dotze del migdia, hi haurà la cercavila musical pels carrers del poble. A dos quarts de cinc de la tarda, sortiran de l’ajuntament diverses colles geganteres de l’illa, i a les cinc començarà l’esperada ‘qualcada’, que recollirà els caixers. Un cop recollits, es faran els caragols, en què cavalls i caixers engalanats d’època fan voltes pel poble. Posteriorment, tindrà lloc el ‘jaleo’, l’entrada individual de cada cavall a la plaça principal en què mostra als espectadors les seves habilitats per a saltar sobre les potes de darrere, al mateix temps que el públic crida, aplaudeix i anima l’animal.

Diumenge, el procediment serà similar. A les nou del matí, hi haurà el replec de la cavalcada, que novament recollirà tots els caixers per celebrar la Missa de Caixers. Posteriorment, els caixers tornaran a fer un caragol pel poble i es dirigiran a la plaça per començar el ‘jaleo’, interpretat per la banda de música del Migjorn Gran. A dos quarts de nou del vespre, es farà la desfilada de carrosses sota el lema ‘Novel·les de Jules Verne’ i a les 00.30 hi haurà l’esclat del castell de focs artificials com a colofó de la festa.

Nova York, quinze dígits de sol a sol

Entre làpides i estanys, mausoleus i arbres majestuosos, des de dalt d’aquest turó de l’altra banda de l’East River, hi ha les millors vistes de Manhattan. Som al cementiri de Green-Wood, el punt més elevat de Brooklyn, i allà baix, la veieu?, l’estàtua més famosa del món és una de les primeres a donar la benvinguda a la ciutat de Nova York.

No sé si la gent sol anar als cementiris quan va de visita per aquests mons de déu. N’hi ha que valen molt la pena. A mi m’agraden, els cementiris. I posats a començar una ruta per la ciutat sobre la qual es deuen haver escrit més guies i llibres i filmat més escenes i que ja no deu quedar gairebé cap català que no l’hagi trepitjada, posats a escriure’n, deia, començarem per un lloc un pèl menys clàssic i igualment aconsellable.

Aquest de Green-Wood és un dels primers cementiris rurals que es van fer als Estats Units, el 1838, al mateix turó que mig segle i escaig abans havia estat escenari de la batalla de Long Island. Quan les ciutats començaven a quedar-se sense espai per a tombes, van haver d’anar als afores per continuar soterrant els morts. Cent noranta-quatre hectàrees de prats, estanys, escultures i un dels arborètums més importants de Nova York. Tothom volia passar l’eternitat aquí, era un lloc idíl·lic. Expliquen els entesos que Green-Wood va inspirar el disseny de Central Park, a Manhattan, i de Prospect Park, que és a la vora i que és una altra joia encara mig amagada a les guies turístiques convencionals. Després hi podem anar.

Podríem enfilar cap a Manhattan amb metro, ‘take the A train‘ fins a Harlem, que diu la cançó, però aquí hem vingut a caminar, ja ens farem un fart d’anar sota terra. Amb la veu d’Ella Fitzgerald, ens n’anirem cap al barri de Dumbo i travessarem el pont de Brooklyn, si us abelleix. Gaudiu de les vistes, i aneu pel carril que toca, que hi passen moltes bicicletes.

Voltarem amunt i avall, a dreta i esquerra –després ja anirem a fer unes cerveses– amb el cap inclinat amunt i amb cara d’estaquirots. Inevitablement. Això és una illa, de manera que va haver-hi un moment que ja no hi havia més espai per a edificar que no fos en direcció al cel. I és cap aquí on se’n van els ulls. Cap als edificis que semblen no tenir sostre, tot i la llei que arribats a un punt va posar un topall a les altures, també. De fet, si un passeja per Lower Manhattan o del 23 Street en amunt fins a Central Park, és probable que trobi a faltar que li toqui el sol i més llum. Passejar tot badant, doncs. I més enllà dels gratacels, els carrers de l’East Village i de Greenwich Village, que ens semblarà haver-hi estat abans, de tantes vegades que els haurem vist en imatges, i que allotgen la història d’alguns dels moviments culturals i socials més importants de la ciutat.

Façanes de color de totxo d’edificis baixos amb l’escala d’incendi respectiva que dibuixen aquest quadre urbà tan característic. I la combinació de rètols i llums de neons de tots colors i tipografies que no encaixen ni amb calçador i molts dels quals comencen a tenir un deix decadent, però que formen part del paisatge i del seu encant. Un dels moments més plaents del passeig és quan, tot d’una, entre dos carrers o rere uns blocs qualssevol, treu el cap l’edifici Chrysler. I una el contempla novament bocabadada, perquè l’haurem vist cinquanta vegades i continuarem meravellant-nos-en, que cadascú té les seves preferències i la meva és aquesta. Per mi, el gratacel més bonic de la ciutat.

Potser haurem pujat per l’avinguda Bowery, amb sales d’exposicions i com més va més bars de moda. O per Broadway, que és tot aparadors i olors de menjars, en plural, i gent a pas lleuger per no dir amb el coet al cul. Aquests dos carrers acaben confluint a Union Square. És un dels nexes de connexió de l’illa, i d’entre els punts de bullícia de Manhattan, el meu preferit. Un racó amb taules on s’apleguen jugadors d’escacs, i un mercat de verdures i fruites, que quan fa massa dies que has recorregut al menjar ràpid dels carrets de les cantonades són tot un salvament. Al sud-est, a l’altra banda del carrer, una gran instal·lació artística en una façana amb un comptador de quinze dígits bellugadissos que recull unes quantes llegendes urbanes. Que si el deute extern dels Estats Units, que si les emissions de diòxid de carboni, que si el temps que queda perquè s’extingeixi la humanitat… Al final, la realitat esdevé més avorrida: és un rellotge digital. Enigma resolt. Els set dígits de l’esquerra marquen l’hora, els set de la dreta, el temps que queda perquè acabin les vint-i-quatre hores del dia, i el del mig són centèsimes de segon. Union Square també són llibres de segona mà amuntegats a la vorera, músics i percussionistes amb la gorra a terra, el parc que dóna oxigen a un raconet de Nova York. Punt de confluència i de referència, ens trobem a la catorze amb Broadway a les set, hora aproximada, que abans passaré per l’Strand a remenar llibres.

L’Strand és una de les millors llibreries de la ciutat, n’hi ha per a perdre-s’hi una estona ben llarga. ’18 miles of books’, diu l’eslògan. No sé quants quilòmetres de llibres tenen, però són tres plantes més el soterrani amb prestatgeries fins al sostre plenes de llibres a vessar, i més enllà de les novetats editorials, llibres de segona mà, rareses, llibres mig descatalogats. Aquesta llibreria, que va començar el 1956 en un petit local de la quarta avinguda, avui és un negoci monumental que ja no viu només de llibres sinó de tot un marxandatge que va de bosses a imants passant per postals, pins, mitjons i tota mena de souvenirs relacionats amb la literatura i la botiga, però què voleu que us digui, posats a comprar algun record de la ciutat, aquí en trobareu de ben originals.

Nova York pot ser addictiva, diuen els qui s’hi han quedat enganxats. Aquí hi ha centenars de coses a fer cada dia, no te l’acabes. La capital del món, la ciutat que mai no dorm i totes aquestes coses. Festivals, museus de tota mena (més enllà dels típics, per exemple: el Whitney, després d’haver recorregut la High Line, i el Brooklyn Museum, previ passeig per Prospect Park) i bars amb totes les copes i tots els espècimens, exposicions de tot el que et puguis imaginar, actes a cada cantonada, restaurants amb tots els menjars del món. I un no pot tornar a casa sense haver sopat a cuita-corrents un tall de pizza del mític Joe’s Pizza, haver fet un brunch, que és l’esmorzar de forquilla de tota la vida però dit més modern i amb menges típiques, ni d’haver tastat algunes ostres, que per alguna cosa aquesta ciutat és històricament coneguda per les ostres que s’hi collien en temps en què els carrets de les cantonades no oferien hot-dogs sinó ostres. Capítol a banda mereixeria la proliferació de cerveseries artesanes: deixem-nos guiar. I els concerts, és clar. Tants com un vulgui i per tots els racons. Però si un ve a Nova York, per poc que estimi la música, ha de fer-s’ho venir bé per escoltar un bon bolo en algun dels clubs de jazz més mítics de la ciutat, com el Village Vanguard, l’Smalls o el 55Bar. Aquí s’ha de venir amb estalvis o una feina ben pagada, és evident.

També diuen que és una ciutat que t’endureix la pell. Algú em va fer veure els primers dies que si els vagons del metro són tot sovint força silenciosos és perquè la majoria de gent viatja sola, ergo, no té ningú amb qui parlar. I si hi sumes que no hi ha cobertura, és a dir, que tampoc no és possible parlar (cridar) per telèfon, ja tens la resposta a una situació que jo atribuïa a la bona educació. Que també. És una ciutat individualista. Enmig d’aquesta voràgine, la solitud pot ser alliberadora en alguns moments i desoladora en alguns altres. Però alhora, i potser justament per això, els desconeguts acostumen a ser extremament amables els uns amb els altres. I no és gens estrany que algú et pari pel carrer (literalment, picant-te a l’esquena, fins i tot) per dir-te, senzillament, que li agrada la samarreta que portes, o per demanar-te on t’has comprat aquestes sandàlies.

Hi ha una mena d’acudit que diu que si no t’agrada el temps que fa a Nova York, t’esperis deu minuts. És una ciutat d’extrems, també meteorològicament parlant, sense acabar d’aclarir-se i amb els interiors condicionats del tot a la inversa. Les andanes del metro a l’estiu són un forn, els combois (i les botigues, els restaurants, els museus, els bars), iglús. La gent d’aquí es queixa molt del metro. Si no és una línia que va amb retard és una que tanca per manteniment, i fixa’t si va direcció Manhattan o direcció Queens o direcció Brooklyn, i compte que no agafis una exprés en lloc d’una local. Tot és avesar-s’hi. A mi, del metro, la cosa que més em fascina és sentir el conductor o la conductora de torn micròfon en mà anunciant la següent parada i les incidències. Que el metro de la ciutat més important del món no tingui la megafonia dels combois digitalitzada i sigui tot analògic és, fins i tot, entranyable.

Escrivia E. B. White a Here is New York (1949) que hi ha tres Nova Yorks: la dels qui hi van néixer i hi viuen; la dels commuters, és a dir, els qui hi van a treballar i prou; i la dels qui, nascuts en qualsevol altre indret, hi van a viure, a la recerca d’alguna cosa. D’aquestes tres, la millor és la tercera, diu, ‘la ciutat de destinació final, la ciutat que és objectiu’: ‘És aquesta tercera ciutat que representa la tendència nerviosa de Nova York, el seu comportament poètic, la seva dedicació a les arts i els seus èxits incomparables.’ Hi ha gent arribada de tot el món, més enllà dels barris de tradició immigrant. Per això els llaços no sanguinis són més forts, aquí, i és amb els amics que has anat teixint amb qui sopes per Acció de Gràcies, quan tens la família a l’altra banda de l’oceà, i és amb ells amb qui primer comptes per a compartir les últimes notícies, i la bona nova i també el dol. Lluny de casa, amb tot de nous novaiorquesos arribats de qualsevol altra banda, la colla és la família més que enlloc.

Cau la tarda, imaginant-nos que el dia d’aquesta ruta particular té unes quantes hores més. Podríem contemplar la posta de sol des del Top of the Rock o l’Empire State o algun altre rooftop, però hem tornat a Brooklyn, on la gent s’asseu a les escales de casa que donen al carrer per fugir de la calor, i anem fins al barri de Red Hook, prou protegit encara de les multituds. A mitjan segle XIX, tot això fins a Greenpoint eren molls, s’hi emmagatzemaven els productes que arribaven al port i no cabien als contenidors de Manhattan. Durant aquells anys, a Brooklyn l’anomenaven la ciutat emmurallada. Avui, en queden dos, d’aquells molls. I un bar d’història centenària, el Sunny’s, que sembla situat gairebé al llindar del final d’un món. Olor de fusta i cervesa, domassos, música folk, renou i, a la porta, davant el mar, un capaltard que allargassa les ombres.

Cadascú té la seva particular història d’amor amb Nova York.

El govern espanyol encara veta els Mossos a l’Europol, un any després del 17-A

El 10 de juliol de 2017, el president Carles Puigdemont va arrencar del ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, el compromís d’integrar els Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), del qual formaven part la policia espanyola, la Guàrdia Civil, l’exèrcit i el CNI. I Zoido va dir que estudiaria la incorporació dels Mossos a l’Europol, el sistema europeu integrat d’informació sobre seguretat. Un mes després, quan això encara era només una declaració d’intencions, hi va haver els atemptats de Barcelona i de Cambrils. El govern va recordar al ministeri el seu compromís, però el govern espanyol ja havia desplegat, amb l’ajuda de mitjans com El Periódico, El País, El Mundo i l’ABC, una campanya de desprestigi contra els Mossos, malgrat la tasca a l’hora d’aturar el grup gihadista autor dels atemptats, i contra l’independentisme. El primer d’octubre ja era a tocar. I no hi va haver cap concessió als Mossos, tot al contrari. Ara, un any després del compromís de Zoido i dels atemptats, els Mossos encara no són ni al CITCO ni a l’Europol, on sí que ha estat autoritzada a entrar l’Ertzaintza.

El conseller de l’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ho ha recordat en una entrevista a RAC1, i ha demanat que el govern espanyol compleixi aquell acord entre Puigdemont i Zoido que es va prendre a la junta de seguretat de Catalunya. Així ho traslladarà a l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ha retret que el govern espanyol mostri desconfiança envers Catalunya i ha recordat que la seva reclamació no era de caràcter polític ni partidista, sinó de seguretat dels catalans. ‘No hi ha d’haver cap dubte que qui té la competència són els Mossos d’Esquadra, per la qual cosa no se’ls pot amagar informació.’

Des de començament del 2015, el CITCO ha mirat de centralitzar tota la gestió de la informació sobre possibles atemptats a l’estat espanyol, focalitzant-se en el gihadisme. Els Mossos d’Esquadra no tan sols no en formen part, sinó que han vist limitat el seu accés a informació sensible i, fins i tot, han patit entrebancs en les investigacions. El cas més escandalós va ser durant l’operació Caront, el 2015 mateix, quan els Mossos van desarticular un suposat grup gihadista per la sospita que planificaven d’atemptar a Catalunya; els investigats van ser alertats per la policia espanyola.

Al capdavant del CITCO hi havia José Luis Olivera, un home de la màxima confiança del ministre de l’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz. De fet, Olivera va formar part de la brigada política de Fernández Díaz que va conspirar contra els polítics independentistes. I no ha estat fins fa un mes que ha estat apartat del càrrec per Grande-Marlaska.

La demanda que fa ara Miquel Buch coincideix amb la publicació d’informacions sobre els atemptats del 17 d’agost sobre les quals el jutge ha aixecat el secret se sumari. Són revelacions que evidencien fins a quin punt els cossos policíacs espanyols i el CNI van disposar d’informació sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, que no van compartir amb els Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, un informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d’Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d’agost) posava de manifest que no constava cap detenció de l’imam de Ripoll per part de cap cos de policia, malgrat que havia estat condemnat el 2010 per tràfic de drogues i que havia passat quatre anys a la presó de Castelló.

A més, segons que es desprèn del mateix sumari, un cop a la presó, es-Satti va rebre quatre visites de membres de la Guàrdia Civil i del CNI. L’última entrevista la van tenir el març del 2014, poc abans que l’alliberessin i que li perdonessin l’expulsió de l’estat espanyol. Els Mossos d’Esquadra no van disposar d’aquesta informació; si més no, no pas just després dels atemptats de l’agost.

Torra demana per carta al govern espanyol que actuï contra els policies que insulten i agredeixen

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una carta a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, en què li demana que prengui mesures disciplinàries respecte de les ‘manifestacions que darrerament fan determinats membres de les forces i cossos de seguretat de l’estat’, que ‘relativitzen i, fins i tot, ridiculitzen agressions de què són víctimes ciutadans de Catalunya’. Recorda les agressions als diputats d’ERC Jenn Díaz i Josep Maria Jové i l’insta a explicar quines mesures s’han pres sobre l’agent de la policia espanyola que va agredir, fa unes setmanes, el periodista Jordi Borràs.

Quim Torra demana a Cunillera que traslladi als responsables de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil a Catalunya la ‘preocupació davant d’aquestes expressions intolerables de membres d’aquests cossos’. ‘Actuant com a membres d’uns cossos que tenen per legítima funció la defensa i seguretat dels ciutadans, justifiquen conductes contràries a la convivència ciutadana’, diu.

Torra posa d’exemple els insults d’un policia als diputats d’ERC i el piulet de la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil ‘ridiculitzant i, el que és més greu, justificant l’agressió de què va ser objecte el periodista Jordi Borràs per part d’un policia’.

Podeu llegir tot seguit la carta del president Quim Torra:

Pàgines