La consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, ha explicat aquest dimarts al Parlament que el nombre de desnonaments evitats gràcies a ‘l’esforç’ i la gestió de la Generalitat al primer mig any de 2017 arriba als 2.238. La xifra s’ha assolit havent-hi comptabilitzades 1.158 prestacions urgents, 409 acords pactats a través de l’Ofideute, i 676 adjudicacions per la Mesa d’Emergència.

Borràs ha respost així a una interpel·lació de la CUP denunciant ‘la precarietat, els desnonaments i la vulneració de drets’ en matèria d’habitatge. La consellera, a més, ha detallat que en els darrers cinc anys i mig, hi ha hagut un total de 21.667 desnonaments evitats pel Govern. Durant el 2016, segons les mateixes xifres de Governació, es va assolir la xifra més gran d’expulsions de l’habitatge evitades des de la Generalitat des de 2012, arribant als 4.480.

 

El portaveu d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha demanat al lehendakari, Iñigo Urkullu, que aclareixi públicament quins són els plans que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, té per a Catalunya a fi d’impedir el referèndum independentista de l’1 d’octubre.

Otegi ha tramès aquesta exigència a Urkullu, després que s’hagi conegut que el màxim representant del Govern basc va mantenir la passada setmana amb Rajoy una reunió discreta a La Moncloa, on li va lliurar el seu programa de govern.

 

Podría el lehendakari explicar públicamente que le adelanto el presidente español de sus planes para #Catalunya? https://t.co/D3cBoZCjte

— Arnaldo Otegi (@ArnaldoOtegi) 25 de juliol de 2017

A través de les xarxes socials, el portaveu d’EH Bildu ha reclamat al lehendakari que expliqui ‘públicament que li va avançar el president espanyol dels seus plans per a Catalunya’. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que no podrà dir en públic el que van parlar ‘en secret’, per exemple, respecte al cas català.

El conseller de Presidència i portaveu del govern, Jordi Turull, ha assegurat que la Generalitat no tirarà endavant el trasllat, al Monestir de Sixena, de les quaranta-quatre obres que fa dècades que es conserven al Museu de Lleida i que són motiu de litigi. Turull ho ha assenyalat després que el jutjat número 1 d’Osca desestimés el recurs de reposició de la Generalitat contra la devolució de les peces d’art, el dia en què finalitza el termini perquè l’administració catalana informi sobre el pla de trasllat de les obres. A part, el jutjat d’Osca manté el 31 de juliol com a data límit pel lliurement de les peces al Monestir de Sixena.

Per argumentar-ho, Turull ha apuntat que el lloc on s’hauria de fer el lliurement dels béns ‘no reuneix condicions’ físiques idònies. També ha assegurat que les peces catalogades no es poden separar perquè formen part d’una col·lecció unitària i ha recordat que el jutge ha reconegut –per primera vegada– al Consorci del Museu de Lleida, el qual activarà la seva defensa i es veurà com evoluciona.

En l’acte del jutjat d’Osca, la jutgessa Maria del Carmen Aznar rebutja la petició de la Generalitat de declarar nul·la la sentència d’abril del 2015 que ordenava la devolució de 97 obres, de les quals 51 van ser traslladades fa un any des del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al Monestir de Sixena.

La jutgessa recorda que la Constitució Espanyola ‘imposa el deure de compliment de les resolucions judicials i el de col·laboració en la seva execució’. D’altra banda, del Carmen Aznar deixa clar que la Generalitat ha de presentar avui el pla de trasllat de les quaranta-quatre peces motiu del litigi.

Una comissió del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) ha tancat aquest dimarts la revisió de propostes de millora del seu llibre d’estil amb la incorporació de 50 aportacions, tant de persones a títol individual com de grups, entitats i associacions.

En un comunicat, la CVMC ha detallat que, entre les esmenes, s’ha acceptat la major part de les presentades per la Unió de Periodistes, com per exemple les relacionades amb la propietat intel·lectual, la publicitat en els informatius, la protecció de dades i les que parlen sobre la ciència i pseudociència, entre d’altres. També s’ha afegit al text les aportacions que va remetre l’Associació de Víctimes de Metro 3 de Juliol (AVM3J).

D’aquesta manera, al llarg dels pròxims dies, la comissió seguirà treballant amb les aportacions rebudes però aquesta vegada en l’apartat lingüístic del llibre d’estil. Posteriorment, el document seguirà els tràmits per a la seva aprovació definitiva en el Consell Rector. Segons ha indicat la CVMC, encara que el seu llibre d’estil estava ‘pensat i treballat’ per a ús del personal de tota la Corporació, volen que sigui ‘una ferramenta molt útil per al conjunt de mitjans valencians de comunicació’.

Els vigilants de seguretat dels controls d’accés a l’aeroport del Prat mantindran la convocatòria de vaga indefinida prevista a partir del 4 d’agost si Aena no participa en les reunions per desbloquejar el conflicte. Segons han explicat fonts del comitè d’empresa a l’ACN, aquest dimarts la reunió que hi havia convocada a la seu del Departament de Treball finalment no s’ha celebrat perquè no hi havia cap representant d’Aena com reclamaven els empleats.

Els treballadors amenacen amb una vaga indefinida tots els divendres, diumenges i dilluns de 5.30 a 6.30, de 10.30 a 11.30, de 16.30 a 17.30 i de 18.30 a 19.30. Empresa i treballadors s’han emplaçat a una nova trobada el pròxim divendres a les 11 del matí i els treballadors reclamen que aquest cop sí que hi hagi presència d’Aena. Mentrestant, els vigilants seguiran fent només els serveis que marca el reglament, fet que podria provocar noves cues en els pròxims dies.

Els vigilants de seguretat de l’aeroport del Prat denuncien que tenen menys efectius dels que consideren necessaris i reclamen millores en les seves condicions de feina. Asseguren que per manca de personal estan sotmesos a una càrrega de treball ‘insostenible’ que els genera esgotament físic i psíquic.

Per la seva part, fonts d’Aena no han concretat si un representant del gestor aeroportuari assistirà a la reunió del divendres. Les mateixes fonts han defensat que es tracta d’un ‘conflicte extern a Aena’, ja que és entre els empleats i l’empresa concessionària del servei, Eulen. Tan aquest dilluns com aquest dimarts s’han registrat llargues cues als filtres de seguretat de l’aeroport. Els treballadors neguen estar fent una vaga encoberta i expliquen que simplement estan fent el que marca el seu conveni.

El portaveu dels Mossos d’Esquadra, Albert Oliva, ha assegurat que els agents esperaran instruccions per saber com han d’actuar en el referèndum previst per l’1 d’octubre. ‘En el seu moment, veurem qui les dona i com les dóna, però no entrarem a valorar cap situació de futur’, ha assenyalat Oliva aquesta tarda en declaracions a SER Catalunya. ‘Si passés ara mateix, rebríem instruccions via jeràrquica, com en altres situacions’.

Oliva ha precisat que si la policia rep una ordre judicial per impedir la consulta que es contradiu amb la que doni la Generalitat, els agents faran el que manin el superiors jeràrquics.

El comissari en cap de la regió del Camp de Tarragona, David Boneta, va assegurar ahir, en declaracions a SER Catalunya, que els Mossos es deuen ‘al govern de Catalunya’. ‘Tenim un conseller, un director general i com a cos responem al que ens digui el govern. Ells són els que marquen les directrius polítiques’, va afirmar.

El debat, al parlament
La portaveu adjunta dels populars al parlament, Esperança García, ha carregat durament contra Forn, i els plans que assegura que té el Govern per als agents del cos de cara al referèndum de l’u d’octubre. L’ha acusat de ‘voler convertir una policia democràtica com els Mossos en una policia política: ‘Els Mossos no són els guardians de la revolució independentista. Això no és l’Iran’.  García, en canvi, ha demanat respecte pels Mossos, de qui ha dit que han de ‘complir la llei i fer-la complir’.

Esperança García ha considerat que el govern vol forçar els Mossos a fer accions il·legals el proper 1-O, i ha avisat que això implica que seran expulsats del cos per faltes greus i quedarà compromès el seu patrimoni.

En la seva resposta, el conseller ha explicat que el respecte del Govern pels Mossos és ‘absolut’. No ha parlat del paper dels agents en el referèndum però ha defensat que l’executiu garanteix un model policial que està a les antípodes del que, ha dit, impulsen els populars des del govern espanyol: ‘El que segur que no farem des de la policia de Catalunya, perquè ningú ho voldria fer i tampoc cap dirigent de JxSí voldria, és utilitzar recursos públics per atacar adversaris, ni tenir ministres que siguin responsables de l’operació més escandalosa de la democràcia, ni que els fiscals ens afinessin determinades coses. Contra el nostre model coneixem un que és el seu. I si he de triar, em quedo amb el nostre’.

El ministeri d’Hisenda espanyol ha advertit la Generalitat que no entregar la llista de funcionaris responsables del control de les finances ‘vulnera els acords’ i que podria ser objecte de sanció administrativa. En un acord publicat al BOE dissabte, l’Estat exigia a l’executiu català el lliurament d’un llistat amb els noms dels òrgans públics i dels seus màxims responsables.

L’estat espanyol vol que siguin els membres d’aquest llistat els que, setmanalment, remetin al ministeri d’Hisenda uns informes signats on es detallin tots els moviments econòmics de la Generalitat. L’objectiu és comprovar que no s’han gastat diners en els preparatius del referèndum. Fonts del Ministeri d’Hisenda apunten que la Generalitat està obligada a enviar aquest llistat, tal com es recull en l’acord pres a la comissió delegada d’assumptes econòmics divendres. No fer-ho, diuen, seria incomplir l’acord i, per tant, podria ser objecte de sanció administrativa.

El vice-president, Oriol Junqueras, ha anunciat que no pensaven facilitar cap nom de cap treballador públic al govern espanyol. ‘El govern vol protegir els treballadors públics i som els membres del govern els que assumim les responsabilitats de les nostres decisions. Per tant, no facilitarem la llista de treballadors públics que afecten 183 entitats vinculades a la Generalitat. Som els membres del govern els que facilitarem les peticions d’informació’, ha dit.

Segons que diu Junqueras, doncs, és als membres de l’executiu que el govern espanyol s’haurà d’adreçar. I aleshores traspassaran la petició d’informació al Departament de la Vice-presidència, que la passarà a la intervenció general perquè la passi a govern espanyol. El vice-president recorda, a més, que el govern espanyol pot disposar de la informació sobre el funcionament dels comptes cada mes i que també és pública a la web.

El govern espanyol amenaça de deixar Catalunya sense els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) si descobreix que hi ha diners invertits en l’1-O o si no s’envien els informes requerits. Per aquest 2017, Catalunya està previst que rebi 3.600 milions d’euros d’aquest fons destinat a pagar serveis bàsics.

La pilota es troba a la teulada del president de la Generalitat, Carles Puigdemont: si és capaç de resoldre els greuges que denuncia el govern municipal de Batea (Terra Alta), l’amenaça de marxar a l’Aragó quedarà enterrada. En aquests termes s’ha manifestat l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, a la finalització del ple extraordinari convocat per debatre la ‘discriminació’ que, assegura, pateix la població. Una sessió que ha congregat desenes de veïns i que ha viscut moments de crits, retrets i peticions de dimissió.

L’alcalde, que ha passat de puntetes sobre la qüestió de marxar a Aragó, ha focalitzat el seu discurs en la necessitat de plantar cara als comptes pendents amb la Generalitat: el conflicte territorial amb Gandesa, la massificació eòlica i les 30 places de la residència d’avis. L’oposició l’ha advertit de les conseqüències de la seva proposta i l’ha convidat a plegar.

 

El Parlament ha aprovat aquest dimarts portar al Congrés espanyol la despenalització de l’eutanàsia. La proposta, presentada inicialment per JxSí, PSC, CSQP i CUP, ha rebut els vots en contra del PPC i el diputat no adscrit Germà Gordó i l’abstenció de Cs. La iniciativa planteja modificar l’apartat 4 de l’article 143 del Codi Penal perquè quedin exempts de responsabilitat penal els qui, de manera directa o cooperant, ajudin a morir de manera ‘segura, pacífica i sense dolor’ i per raó d”una malaltia terminal o perquè pateix una patologia incurable que li provoca sofriment físic o psíquic greu i que es preveu que sigui permanent’.

JxSí, PSC, CSQP i CUP han defensat la proposta i han coincidit en apuntar que el que es fa és atendre una demanda de la societat. Així, la diputada del PSC Assumpta Escarp ha dit que hi ha un ‘estat d’opinió favorable’ a aquesta proposta i ha reivindicat que ha de ser el malalt qui prengui la decisió però sent reconegut com un ‘acte mèdic’. Des de CSQP, Àngels Martínez ha dit que la despenalització demostraria un ‘pas de maduresa’ de la societat i ha afegit que igual que defensen la vida digna també ho fan de la ‘mort digna’. ‘No volem imposar a ningú la condemna a viure unes condicions que no són les desitjables ni les que ell triaria’, ha manifestat.

Per part de la CUP, Gabriela Serra ha justificat el suport a la proposta per tal que s’obri el debat en l’àmbit estatal i com a primer pas per aconseguir una llei pròpia en la matèria. En el mateix sentit, Alba Vergés (JxSí) ha dit que cal caminar cap a una llei pròpia de Catalunya i ha defensat que la iniciativa compta amb un suport social ‘creixent’ i per això busca donar respost a aquesta demanda social.

Els populars, en contra

El diputat del PPC Fernando Sánchez ha considerat que la despenalització seria ‘perjudicial per al bé comú social i la praxis mèdica’ i ha defensat que la protecció de la vida està al centre del model de civilització actual. A més, ha considerat la proposta ‘sobrera’ perquè aquesta qüestió ja s’ha discutit anteriorment a les corts espanyoles.El diputat de Cs Martin Eusebio Barra ha considerat que un debat d’aquestes característiques necessita estar ‘allunyat de prejudicis i sectarismes ideològics’.

L’Ajuntament de Barcelona ha fet la primera sessió de la comissió que estudia la unió del TRAMbaix amb el TRAMbesòs. L’equip de govern ha plantejat que la millor opció és que el tramvia passi pel centre de la Diagonal, de manera que l’avinguda perdi dos carrils pels cotxes.

Una opció que no ha agradat en general a l’oposició, que de moment es mostra reticent a aprovar al projecte de Colau. Jordi Martí, regidor del PDECat,  ha assegurat que el seu partit revertirà qualsevol intent de connexió, si guanya les eleccions del 2019.

La comissió ha viscut uns instants surrealistes quan s’ha preguntat en un tècnic de l’ATM sobre els efectes que tindrà la connexió en el trànsit barceloní. ‘Què passarà quan a la Diagonal se li treguin dos carrils més? Doncs diguem que hi haurà un efecte evaporació. Els primers dies hi haurà una miqueta més d’això, però al cap de pocs mesos s’haurà evaporat. Doncs és així’, ha respost.

Ací podeu veure la resposta en aquest vídeo de betevé:

Què passarà quan s’eliminin dos carrils de la Diagonal? Segons un tècnic de l’ATM, hi haurà un “efecte evaporació” https://t.co/wC7ry5hV5t pic.twitter.com/K3HrTvsRJq

— btv notícies (@btvnoticies) 24 de juliol de 2017

ACN Barcelona.-Més de 560 entitats territorials han elaborat un document per establir les línies bàsiques sobre com hauria de ser una futura llei de l’Administració local catalana. El treball és fruit d’uns processos de debat que, sota el nom de Governslocals.cat, han mantingut durant un any administracions com la Generalitat o les diputacions amb els governs locals. Hi han pres part 530 batlles de municipis que sumen el 60% de la població de Catalunya.

Aquest dimarts, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presentat el resultat final d’aquests processos a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Algunes de les propostes que recull Governslocals.cat són ampliar els mandats dels batlles a cinc anys i garantir una major estabilitat del finançament local.

‘No hem censurat res, hem fet allò que ens vam comprometre: recollir l’opinió del món local’, ha dit la consellera de Governació. Borràs ha explicat que es va optar per aquest format per ‘no deixar tota aquesta informació al calaix’, per la curta durada de la legislatura. Juntament amb el secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer, i de la directora general d’Administració Local, Montserrat Mundi, han fet arribar el document al parlament perquè es pugui fer servir per elaborar una proposició de llei. Un altre dels punts tractats ha estat el futur dels consells comarcals. De l’opinió dels càrrecs locals n’han sortit dues postures segons la mida dels municipis: els més petits opten per potenciar-los o substituir-los per consells d’alcaldes, mentre que els més grans són partidaris de reduir les seves atribucions a l’àmbit tècnic.

El document també posa de manifest la lentitud i l’excés de burocràcia en la licitació de serveis i obres publiques. En l’àmbit de la gestió pública, demana clarificar competències i fa una ‘aposta clara a mancomunar serveis i recursos humans’. D’altra banda, en l’organització dels governs locals, hi ha consens en ampliar els mandats a legislatures de cinc anys, però sense una postura definida per part de l’Ajuntament de Barcelona. També es proposa limitar a dos el nombre de càrrecs simultanis  i una elecció directadels batlles.

Sobres i paperetes
Borràs també ha donat explicacions sobre la publicació al BOE de la compra de paperetes i sobres per part del govern. Segons la consellera, el motiu és ‘reduir els temps’ davant una futura convocatòria d’eleccions al parlament. D’aquesta manera, ha explicat que les empreses ja estan homologades, perquè en el moment en què s’aprova el decret d’eleccions ‘només hi ha 54 dies’ per fer tots els tràmits administratius. Ha insistit, però, que no són per al referèndum. La consellera no ha confirmat ni desmentit el fet que les urnes pel referèndum ja podrien estar comprades: ‘No anirem explicant tots i cadascun dels passos administratius’, ha conclòs.

El govern de la Generalitat tenia una ordre imposada pel govern espanyol de dir abans de demà dimecres de quins eren els funcionaris que haurien d’informar setmanalment de tots els moviments de comptes del govern per a controlar que no hi hagués ni un sol euro que servís per a finanançar el referèndum. Doncs bé, el vice-president, Oriol Junqueras, ha anunciat que no pensaven facilitar cap nom de cap treballador públic al govern espanyol. ‘El govern vol protegir els treballadors públics i som els membres del govern els que assumim les responsabilitats de les nostres decisions. Per tant, no facilitarem la llista de treballadors públics que afecten 183 entitats vinculades a la Generalitat. Som els membres del govern els que facilitarem les peticions d’informació’, ha dit.

Segons que diu Junqueras, doncs, és als membres de l’executiu que el govern espanyol s’haurà d’adreçar. I aleshores traspassaran la petició d’informació al Departament de la Vice-presidència, que la passarà a la intervenció general perquè la passi a govern espanyol.

El vice-president recorda, a més, que el govern espanyol pot disposar de la informació sobre el funcionament dels comptes cada mes i que també és pública a la web.

El govern català recorrerà contra el control de comptes setmanal que ha imposat el govern espanyol al Tribunal Constitucional. Deixa clar que aquest primer recurs és imprescindible per a exhaurir la via judicial interna abans de recórrer a instàncies internacionals.

A més, Junqueras ha afegit que, amb aquesta mesura, el govern espanyol no podia aturar pas el finançament del referèndum. ‘És evident que el govern de Catalunya no fa el referèndum utilitzant el FLA. Si diuen que volen tallar el FLA és evident que no aturaran pas el referèndum, sinó que aturaran, o ho intentaran, el bon funcionament dels proveïdors de serveis.’

‘El govern espanyol es tallarà a si mateix’
Junqueras explica que el govern espanyol ha demanat informació sobre 183 entitats, entre les quals hi ha el Banc de Sang i Teixits. ‘No té cap mena de sentit. Demanen informació sobre l’Institut Català d’Oncologia. El govern espanyol vol fer creure que es fa un referèndum a través de l’Institut Català d’Oncologia?’, diu. I afegeix: ‘Cal recordar que la major part del FLA cobreix el venciment del mateix FLA. El govern espanyol tallarà el venciment del FLA. Es tallarà a si mateix.’

ACN Barcelona.-L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dimarts que l’Ajuntament va traslladar dilluns un llistat amb cent pisos buits de la ciutat a la Generalitat que no haurien estat declarats en el registre obligatori del Govern. Properament, ha dit, el consistori en comunicarà un centenar més.

En declaracions a TV3, Colau ha apuntat que es tracta d’un incompliment greu de la llei per part dels bancs i que és objecte de sanció, però ha remarcat que l’objectiu no és la multa, sinó que es puguin mobilitzar per dedicar-los a lloguer assequible. En aquest sentit, l’alcaldessa ha defensat la transformació que va viure Barcelona amb els Jocs Olímpics, però ha opinat que la creació d’un part d’habitatge públic va ser una assignatura pendent.

 

ACN Barcelona.-La CUP ha demanat a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i a la Mesa l’elaboració d’un protocol que eviti que la Guàrdia Civil pugui tornar a entrar al parlament com va passar la setmana passada. ‘La Guàrdia Civil no ha de venir a fer res al parlament, no és la seva casa i no és benvinguda’, ha declarat la diputada Mireia Boya. La diputada ha proposat que el protocol ha d’especificar quina ha de ser la reacció de la cambra davant d’aquesta situació que, segons ells, hauria de ser donar la informació ‘de la manera més adient però fent esperar a la porta als agents’, i sense ‘escenificacions de poder’. D’altra banda, Boya ha criticat que l’estat controli setmanalment les despeses de la Generalitat i ha constatat que l’autonomia ja és ‘mínima’ i que l’únic que es farà és ‘redoblar’ el control.

 

ACN Barcelona.-JxSí ha retirat la proposta de reduir de 21 a 19 els membres a les comissions parlamentàries després de la marxa de Germà Gordó del grup parlamentari i finalment la coalició independentista perdrà un representant, que guanyarà la CUP, segons han explicat fonts parlamentàries. L’acord de l’inici de legislatura marcava aquests 21 membres, dels quals 10 de JxSí, quatre de Cs, dos respectivament de PSC, CSQP i PPC i un de la CUP.

El PSC va demanar a la Mesa que es recalculés la representació segons l’acord inicial, el que significava que JxSí perdés un electe i el guanyés la CUP. JxSí no hi estava d’acord i va proposar a la Mesa passar de 21 a 19 membres a les comissions per evitar perdre representativitat, cosa que provocava que aquest grup perdés un representant però que també ho fes Cs. Finalment però, la coalició independentista ha retirat la proposta a la reunió de la Mesa d’aquest dimarts.

Les autoritats de la Xina han reforçat el sistema de defensa del país a la frontera amb Corea del Nord davant la possibilitat que es desencadeni una crisi entre tots dos països, segons ha informat el diari ‘Wall Street Journal’, que ha assenyalat que Pequín ha desplegat una nova brigada fronterera i ha construït diversos búnquers a la zona.

El Govern xinès va començar a augmentar les seves defenses a la zona des que Pyongyang va dur a terme el primer assaig nuclear el 2006, la qual cosa inclou la construcció d’una tanca i la disposició de patrulles i llocs de control a la frontera.

Així mateix, la Xina ha augmentat el nombre de tropes al nord-est del país, segons recullen diversos informes de l’Exèrcit, malgrat que les autoritats han reiterat que no existeix cap solució militar a la qüestió nord-coreana.

El portaveu del Ministeri de Defensa de la Xina, Wu Qian, ha assenyalat que no existeix una resposta ‘hipotètica’ a la qüestió sobre quina seria la reacció de la Xina si es produís un enfrontament a la península de Corea.

Pequín ha manifestat diversos cops la seva preocupació sobre la possibilitat que es produeixi una crisi a la regió.

Avui, 25 de juliol de 2017, les informacions principals són aquestes:

• Tot a punt per a començar a desconnectar
• L’esquerra acomodada, quina ganga I El mail obert de Marta Rojals
• Les tortures de l’operació Garzón, que ara fa 25 anys, explicades en primera persona
• Ramon Piqué: ‘A la sala d’interrogatoris, m’estrenyien la bossa al cap i em feien agenollar’
• Memòria i fermesa per la llibertat
• L’ambivalència de Barcelona 92, vint-i-cinc anys després I Editorial de Vicent Partal
• Isabel Alonso: ‘Amb la despenalització de l’eutanàsia, moltes persones ja no hauran de morir-se en solitud ni clandestinitat’
• Castelao i els processos constituents I Opinió contundent de Carlos C. Varela
• Sobreviure a la vaga del metro: ‘Per aquesta merda de servei, jo no pago’ I Crònica d’Oriol Bäbler
• Lisboa, fado de barri

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Els dos darrers punts de la denúncia que vaig presentar al Protectorat de Fundacions, l’11 de gener de 2017, contra les actuacions irregulars, i presumptament delictives, de Joandomènec Ros, Joan Becat i Joan Maluquer, com a president, secretari i gerent de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, respectivament, deien així:

«SETÈ. Amb tot això, el president s’ha permès de no convocar ni notificar la reunió del Patronat del 29 de desembre de 2016 als patrons que, l’any 2016, havien de renovar llur condició de patrons, si volien optar-hi. Bé, de fet, només ha conculcat els drets de set dels patrons, ja que Becat i Maluquer sí que han estat al cas, han participat en l’operació i han renovat el patronatge. Aquesta actuació del president conculca el dret del sotasignat i d’altres sis patrons a optar a la renovació, dret que sempre han tingut i exercit tots els patrons de la FUCE i que s’afirma en la mateixa rúbrica ‘a renovar’ abans reproduïda. I, com que ho ha fet expressament, podria constituir un acte de prevaricació. A més, aquest acte afavoreix Joan Maluquer, presumptament, a canvi que aquest, com a gerent de l’UCE, contracti cada any familiars directes de Joandomènec Ros a càrrec de l’UCE.

VUITÈ. El president de la FUCE, doncs, podria estar vulnerant l’article 31 (‘conflicte d’interessos’) dels estatuts de la Fundació i, així mateix, també Joan Maluquer, per la mateixa raó que el president (contractació de familiars directes) i per no comunicar en temps i forma al Protectorat de Fundacions la seva condició doble de gerent i de patró, en principi considerada incompatible per la legislació corresponent, tret que s’accepti específicament per part del Protectorat. D’altra banda, també és coneguda i s’hauria d’investigar la discrecionalitat i parcialitat que practica Joan Maluquer pel que fa als pagaments per a la realització de l’UCE.»

Com a conseqüència d’aquesta denúncia, i de les altres presentades per alguns patrons, el Protectorat va obrir un ‘expedient d’informació’. I com a conseqüència de les irregularitats que s’hi han detectat, pel que fa als contractes esmentats, ara Joandomènec Ros convoca (per al 26 de juliol) una reunió del Patronat de la FUCE per a intentar ‘legalitzar’ a posteriori algunes de les infraccions comeses. Per bé que haurà de passar per la vergonya de no poder ser-hi present, ni ell ni Maluquer, perquè tots dos es troben implicats en aquest conflicte d’interessos que vaig denunciar. No és la primera vegada que Ros i companyia intenten ‘legalitzar’ a posteriori una irregularitat, com ja vaig denunciar quan es va produir l’autoproclamació de Ros com a rector de l’UCE (fa dos anys).

Els contractes laborals (auxiliar administratiu, oficial administratiu, monitor…) fets per Maluquer, com a gerent de la FUCE, durant l’any 2016, a familiars directes (fills i filles) de dos patrons (Ros i Maluquer), són nou, per un import total de 8.615,24€. No cal dir que aquesta pràctica ja ve d’anys anteriors i que, si més no fins avui, ha continuat igualment enguany. Ja veurem si un Patronat amb massa membres addictes i un Protectorat que en sembla protector s’avenen a donar per bones aquestes contractacions i tot continua igual a la FUCE.

En parlar d’un Patronat amb massa membres addictes, ho faig amb ple coneixement de causa. Una vegada més, Ros convoca el Patronat al límit de les vacances, amb els problemes de quòrum que això comporta. Però, quina importància té aquest petit detall del quòrum davant un objectiu superior, consistent a controlar una Fundació sense veus discrepants? Un objectiu, certament, perseguit sobretot pel secretari però, ai las!, qui signa els papers és el president. Així, Ros va convocar in extremis la reunió del Patronat del 29 de desembre de 2016, conculcant el dret de set dels nou patrons que finien el seu mandat en 2016. Els altres dos (Becat i Maluquer), assistiren a la reunió i foren ‘reelegits’ com a patrons. Doncs bé, a banda d’aquest fet, ja denunciat com a possible acte de prevaricació comès per una autoritat acadèmica com Ros, que és membre del Patronat de la FUCE en tant que president de l’Institut d’Estudis Catalans (i no a títol personal), els acords de la reunió del 29 de desembre de 2016 (especialment, els relatius al punt d’elecció de patrons) haurien de ser invalidats per les següents altres raons:

1. La reunió es va fer sense quòrum. Només hi eren presents cinc patrons: Ros, Gual, Monclús, Sales i Salord. D’un total de trenta-un patrons que tenia el Patronat el 31 de desembre de 2015 (llibre d’actes de 2015, pàgines 52-53); o d’un total de trenta patrons, si tenim en compte la defunció de Llorenç Planes (4 de desembre de 2016); o d’un total de vint-i-un patrons, si no hi comptem els nou que havien expirat el seu mandat durant el 2016. En qualsevol cas, amb cinc patrons presents, no hi havia quòrum ni en primera ni en segona convocatòria.

2. A la reunió era present, com si fos patró, un antic representant de la Societat Andorrana de Ciències, tot i que aquesta representació l’ostenta una altra persona, que no hi va assistir i que no pot ser substituïda sense un nou acord formal de l’entitat membre del patronat.

3. A la reunió eren presents, des del primer punt de l’ordre del dia (‘elecció de patrons, si escau’), Joan Maluquer, convocat com a gerent, i Jordi Casassas, convocat com a rector de l’UCE 2016. Sembla evident que no haurien d’haver estat presents en aquest punt, que no era de la seva competència, ja que resultaren ‘elegits’ com a patrons i enlloc no consta que no participaren ni en el debat ni en la votació.

4. Amb manifesta irregularitat procedimental en l’elecció de patrons (que s’ha de fer de manera individualitzada), els proposats ‘són aprovats pel vot de tots els assistents i els vots delegats, que sumen tretze vots’, segons diu l’acta d’aquella reunió. Com que els patrons presents eren cinc i els vots delegats eren set, algú que no era patró va votar.

5. Un dels nous patrons ‘aprovats’ (diuen ‘aprovats’ com si es tractés d’un examen) fou Joan Becat, el qual hi apareix de sobte i s’incorpora sense més ni més a la reunió del 29 de desembre de 2016. Pel que es veu, s’hi esperava a la porta, no sabem si a la part de dins o de fora. En qualsevol cas: quan, com i per qui li fou comunicat que havia estat ‘aprovat’ com a patró? Abans d’entrar a la reunió o després de fer-ho?

6. A la reunió susdita, no hi havia previst cap punt de l’ordre del dia de l’estil de ‘presa de possessió de nous patrons’ ni ‘incorporació de nous patrons’, per la qual cosa resulten xocants aquestes ampliacions dels patrons (Becat, Maluquer i Casassas) sobre la marxa de la reunió. Més encara, tenint en compte que, tal com diu l’acta: ‘A la resta de persones i institucions elegides, se’ls ho (sic) comunicarà per tal que acceptin el càrrec d’acord amb el que disposa l’article 332- 5 CCCat’.

El Protectorat de Fundacions, com he dit, ha entrat en la denúncia de les irregularitats contractuals però encara no ha vist que les ‘eleccions’ de patrons en aquella reunió del 29 de desembre de 2016 no haurien de ser considerades vàlides. I avui ens trobem en vigília d’una altra reunió convocada que, per les dates, no facilita la presència de patrons (així, s’ho fan entre pocs). La convocatòria s’acompanya d’unes instruccions per a la delegació de vot ben significatives. Per una banda, diu Becat (que torna a ser-ne el secretari) als patrons: ‘Us assenyali que, per una qüestió de conflicte d’interessos, no es podrà delegar el vot en el president’; i, per una altra banda, la secretaria de l’UCE els indica: ‘Podeu enviar-nos una delegació de vot, en aquest cas no es podrà delegar el vot en el president de la fundació, però sí en el president de l’UCE, Jordi Casassas i Ymbert’. Però Jordi Casassas és un patró ‘elegit’ de manera presumptament no vàlida i impugnat… Fins quan continuarà tolerant aquesta farsa el Protectorat de Fundacions?

Potser sóc una veu molesta perquè la meva actitud sempre ha estat la defensa de la democràcia i d’una participació àmplia i plural, tant al si del Patronat com de la mateixa Universitat Catalana d’Estiu. I tot això ho dic des de l’estimació més pregona cap a l’UCE i el seu entorn de Prada, el Conflent, el Canigó, on he viscut alguns dels moments més entranyables de la meva vida i on he estat, durant molts anys, un dels poquíssims professors referents de l’independentisme català.
Josep Guia

La ciutat de Lisboa permet que, al seu interior, hi visquin, com a mínim, tres ànimes. Hi ha la Lisboa monumental i turística, la que coneix gairebé tothom i que és fruit de la història: des de la fundació mítica per Ulisses, que la va batejar com a Olissipo, fins a la reconstrucció feta pel marquès de Pombal després del terratrèmol de 1755. Segurament, és la Lisboa que més i millor reconeixen els visitants que es mouen per la Baixa; pel barri del Chiado, on el cafè A Brasileira acull l’estàtua de Pessoa, que aguanta inclemències i turistes; pels miradors com el de São Pedro de Alcantara o el de Santa Luzia; els turistes que pugen al castell de Sant Jordi i es perden per l’Alfama, sobretot si són festes populars i hi ha sardines i fados. Ara, a més a més, hi ha hagut la reforma de la façana litoral (sí, el Tejo és un riu, però a Lisboa se’l coneix com el mar de Palla), que ja ha omplert de gespa artificial, gin-tònics, punxadiscos electrònics i músics ambulants les postes de sol sobre el riu espurnejant, el mateix on, no fa pas gaire, encara es podien veure peixos voladors i que cada dia milers de persones solquen a bord dels ferris que els uneixen amb les ciutats de l’altre marge, molt més barates, perifèriques, dormitori.

Una vista poc habitual de Lisboa: els barris d’Arroios i Anjos i, al fons, Saldanha

Milers de persones agafen el ferri cada dia. La segona ànima és la de la ciutat empresarial, la que es mou des del capdamunt de l’Avenida da Liberdade (on hi ha, com a mínim, tres hotels on senyorejaven els espies durant la Segona Guerra Mundial, quan la ciutat era neutral) i que enllaça amb les Avingudes Noves, els edificis d’oficines i amb els grans centres comercials. El màxim exponent d’aquests centres comercials és el Vasco da Gama, construït el 1998 per a l’Exposició Universal, juntament amb tot el barri d’Oriente on encara hi ha elements com el telefèric, l’Oceanari i algun gran auditori que recorden els esdeveniments de fa vint anys. Una de les fites màximes d’aquesta modernitat és la remodelada plaça de Saldanha i, a tocar, hi ha un dels centres de poder superior: la pastisseria Versailles, famosa entre moltes altres coses per les sensacionals croquetes de carn rostida. Aquí es poden veure polítics d’alt nivell de tot l’arc parlamentari, empresaris de la comunicació o, simplement, senyores tocades i posades que pensen que qui dimonis ha deixat entrar tots aquests sobrevinguts al local. De tota aquesta segona ànima, la cosa que més fascina és, a banda del temple gastronòmic, la Fundació Gulbenkian, el somni d’un armeni fet realitat en pinacoteca, sala de concerts, sala d’art modern, jardins… i en Ministeri de Cultura a l’ombra: va finançar, per exemple, l’estudi Dos pobles ibèrics, de Fèlix Cucurull, en ple franquisme i en ple salazarisme.

La tercera ànima és la dels barris. Direu que totes les ciutats en tenen, i que molt sovint és la més interessant. És molt probable. Us proposo un recorregut possible per alguns d’aquests barris de la ciutat, un trajecte que es mou per l’Avinguda Almirante Reis des de la plaça de Martin Moniz fins a la plaça de Xile. Això vol dir travessar la part baixa de la Mouraria, Intendente, Anjos, Arroios i Penha da França, barris relativament nous, derivats del creixement de principis de segle XX. Fins als anys cinquanta, aquests edificis convivien amb horts on es plantaven els enciams que donen mal nom als habitants de la ciutat.

 

Milers de persones agafen el ferri cada dia

L’avinguda que articula aquest barri i que passa per sobre d’un antic torrent (això explica, en part, les avingudes d’aigua quan hi ha tempestes fortes) du el nom del primer màrtir de la República portuguesa, l’almirall que es va suïcidar pensant que l’alçament havia fracassat. La plaça de Martim Moniz ja no té res a veure amb aquell indret perillós que era fa cinc anys. Una remodelació l’ha convertida en un espai molt agradable ple d’establiments que ofereixen des de batuts de fruita fins a copes més carregades en un entorn amb música molt agradable i fonts i miralls d’aigua com a símbol d’aquesta nova Lisboa. Aquesta remodelació també es nota al Largo do Intendente, feliçment recuperat per a la ciutadania. Abans havia estat un dels epicentres de la droga dura a la ciutat, especialment els anys vuitanta, i de la prostitució de toxicòmanes. Ara el centre de la droga s’ha traslladat a la perifèria, sobretot a Cova da Moura, el gran gueto africà, un barri on no entra ni la policia, mentre que la prostitució més degradada se situa a la zona del parc Eduardo VII i als voltants de l’Institut Tècnic. El carrer de Benformoso encara guarda rastres d’aquesta degradació, però també una barreja multicultural de primer ordre.

El Largo do Intendente

En els començaments de l’Avinguda hi ha la seu del Bloco de Esquerda, la formació d’orientació trotskista que forma part del govern que ocupa un antic palauet, i una mica més amunt, a la cantonada amb el carrer que du el nom del gran poeta Antero de Quental ens trobem amb el preciós edifici que a partir de 1908 i 1909 va acollir el Casal Català de Lisboa, fundat per Ignasi Rovira i Virgili. Una mica més amunt es produeix un dels grans contrastos possibles. Hi ha l’església dels Anjos, possiblement una de les poques catòliques que existeixen a la zona, on s’han instal·lat locals de tota mena, i just al davant un centre social a la vora d’un hotel de nova creació i de dos restaurants turcs que animen la contrada. Els últims cops que he viatjat a la ciutat sempre he dormit a tocar d’aquest centre social, en l’immoble veí, on viu la traductora Umbelina Sousa, que ha vessat al portuguès el bo i millor de la literatura nostrada, des de Carme Riera a Quim Monzó passant per Sánchez Piñol, entre molts d’altres.

Entrada del mercat del forno do tijolo

Molt a prop de casa seva hi ha el Mercado do Forno do Tijolo, un antic mercat de peix i de fruita avui mig desballestat on dones molt grans sobreviuen intentant col·locar una mercaderia que té molta competència: cireres de Fundão, per mi les millors del món, maduixes i tota mena de fruita. En els darrers temps, els pagesos han armat carretons amb els quals munten la parada enmig del carrer per guanyar-se la vida sense intermediaris. Vaig al mercat, igualment, i el resultat és esfereïdor: tot de dones de més de setanta anys disputant-se un dels pocs compradors del dia. I és que els portuguesos han buidat els mercats per omplir els supermercats i les grans superfícies comercials. Comença la tristor del fado de barri, amb les penes que t’expliquen aquestes placeres.

Si hom continua ascendint, a la banda de la dreta hi trobarà l’antic barri de les colònies. Carrers ben empinats – el principal és el d’Angola– recorden el nom de les antigues possessions ultramarines portugueses: Cap Verd, Timor, Moçambic, Macau, l’illa del Príncep. Tots recorden la geografia exòtica de quan els portuguesos es feren a la mar, fa gairebé sis segles, de cap a les conquestes africanes on el 1570 perderen el rei Sebastià, figura llegendària de la qual no s’ha trobat mai la tomba i que dóna origen al sebastianisme, el mite que fa pensar que algun dia el rei tornarà solcant les aigües per fundar un nou imperi.

Serà difícil, si ha de comptar amb el capital humà que habita aquests barris. Més que res perquè a l’esquerra, a la rua dos Anjos, hi ha una associació de ferits en la guerra colonial, abans de la Revolució dels Clavells, una guerra que encara és molt viva. El carrer Passos Manuel acull la llibreria i la seu de l’editorial Assirio e Alvim, una de les més importants del país, on publicava ni més ni manco que Pessoa, i més contemporàniament, poetes com Al Berto i el grandíssim Màrio Cesariny. I és que els barris de Lisboa també són literatura. Pels jardins de Constantino, hi passejaren els surrealistes. A la plaça de dona Estefania, una mica més amunt, hi va viure Pessoa (és clar que no és meritori, perquè es calcula que va traslladar-se més de vint vegades, per Lisboa, i això que va morir a 47 anys). I just a tocar, a un carrer del barri d’Arroios, hi va néixer José Cardoso Pires, que, juntament amb José Saramago i Antonio Lobo Antunes, formen la santíssima trinitat de la narrativa portuguesa contemporània.

Si baixem pel carrer Pascoal de Melo, trobarem una antiga papereria on encara és possible de comprar els quaderns blaus de la casa Firmo inspirats en els llibres de comptabilitat i en els quals, explica la llegenda, escriu les seves novel·les Paul Auster (potser en el fet que sempre escriu en els mateixos quaderns hi hagi la clau de per què s’assemblen tant tots els seus llibres entre si, especialment els darrers anys). Al final de tot, hi ha la cerveseria Portugalia, un dels restaurants més famosos de la ciutat i on, curiosament, els preus s’han mantingut. El local era una antiga fàbrica de cervesa, però va començar a servir menjars el 1925.

 

Interior de la cerveseria Portugalia

És clar que els contrastos són durs. En els darrers temps, a Lisboa hi ha més captaires que mai, que aprofiten les porxades dels grans edificis de l’avinguda Almirante Reis per guardar-se del sol i de la pluja. Una mica més amunt, a la plaça de Xile, l’estàtua de Magalhaes, el gran navegant, mira de cap a l’infinit mentre, sota seu, ploren les ambulàncies que s’enfilen per l’avinguda Morais Soares, plena de pastisseries. N’hi ha una que, fins i tot, es diu Flor do Imperio. Novament, un fado trist de barriada.

Un restaurant Ideal

Portugal no es pot entendre sense la seva gastronomia. El barri tampoc. La nostra recomanació passa per una visita al restaurant Ideal, del carrer Herois de Quionga. Era una antiga casa de pasto amb taules corregudes que sovint s’han de compartir. Els plats estrella són el bacallà i el pop a lagareiro. També és molt recomanable la carn de porc a alentejana. I de postres, el deliciós pastís de taronja, la baba de camell o la mousse de xocolata. Pel preu, ni preocupar-se. A qualsevol lloc de casa nostra, el mateix costaria el doble. Però no els ho expliqueu.

La vida portuguesa, en una botiga

Al remodelat Largo do Intendente ha obert una botiga singular, A vida portuguesa. N’hi ha unes quantes a la ciutat i el que fan és recuperar marques antigues de Portugal i donar visibilitat a aquests productes. Hi trobareu des de llaunes de conserves fins a dentífric Couto passant per sabons especials i les llibretes d’escola dels anys cinquanta i seixanta. Un autèntic viatge en el temps. No és barat, però és bonic.

 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va presentar ahir una proposta de mediació per aconseguir desencallar la vaga de metro després de tres mesos de durada.

En un comunicat, Treball explica que el document que s’ha lliurat a TMB i els seus treballadors, ‘és una proposta inicial del Departament que s’ha estat treballant amb el comitè de vaga durant les dues últimes setmanes de vaga’. Tant el TMB com el comitè de vaga han acceptat la proposta, que dijous es presentarà a les assemblees de treballadors.

El secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha dit a Catalunya Informació que aquesta proposta reconeix els compromisos que s’havien assumit històricament i ha explicat que ‘hi ha hagut gestos que han fet que el comitè acabés veient la llum i tingués esperança en trobar una sortida negociada i un acord’.

El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pachecho, ha piulat que ‘El conflicte ha d’arribar al seu fi amb participació dels treballadors i treballadores a l’assemblea, votant l’acord assolit amb molta lluita’.

La secció sindical de CGT al metro de Barcelona, ha dit: ‘Dijous farem assemblea general de treballadors per valorar la proposta treballada entre departament de treball i Comitè de Vaga’. La UGT metro de Barcelona també ha volgut pronunciar-se sobre el tema: ‘A la mediació d’avui a Treball hem treballat en un document final de conveni i text d’incompliments. Els sindicats que formen el comitè de vaga estan tots d’acord i creiem que reuneix les condicions necessàries per portar-lo a assemblea, el dijous vinent’.