Vilaweb.cat

Multat amb 601 euros per haver parlat en català a la policia espanyola a l’aeroport del Prat

Xavier Casanovas, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha estat multat amb 601 euros per haver parlat en català a la policia espanyola al control de passaports de l’aeroport del Prat. Els agents justifiquen la sanció dient que Casanovas va destorbar la seva feina adreçant-se a ells en català. Els fets van passar al setembre.

Segons que ha explicat l’afectat, un agent de la zona de control de passaports va ordenar-li de parlar en castellà. Casanovas s’hi va negar i el policia va advertir-lo que si no cedia podria perdre el vol. El policia li va dir que adreçar-se a ell en català era una ‘falta de respecte’ i una mostra de ‘poca estima pel país’. Casanovas va passar el control i va pensar que tot plegat s’havia acabat. Però no.

L’agent va anar-lo a cercar a la cua d’embarcament juntament amb un altre guàrdia civil. Segons que relata, se’l van endur a un punt d’informació i li van tornar a demanar el passaport per anotar-ne les dades personals. Els agents van dir-li que tenia l’obligació de parlar-los en castellà i el van advertir que si continuava fent ús del català haurien d’avisar un traductor i que potser perdria el vol. Quan Casanovas va demanar als policies que s’identifiquessin, van negar-s’hi i el van deixar marxar. Segons l’afectat, es van acomiadar amb un to agressiu i li van dir ‘sé on vius’.

Aleshores va decidir de presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra pel tracte denigrant dels agents. Tanmateix, el jutge instructor va arxivar el cas perquè deia que no podia identificar els agents en qüestió. Sis mesos després dels fets, ha rebut una notificació de l’inici d’un procediment sancionador ‘en relació amb la normativa de protecció de la seguretat ciutadana’ –l’anomenada ‘llei mordassa’. Segons el text, va cometre una infracció de tipus greu perquè va fer ‘cas omís de les ordres donades pels agents actuants i, d’aquesta manera, va dificultar la seva tasca policíaca i va endarrerir el flux normal de passatgers’.

Casanovas rep assessorament jurídic de la Plataforma per la Llengua i de la Fundació Catalunya per tal de fer al·legacions. Ho consideren una ‘discriminació lingüística greu de les administracions espanyoles’.  A més, l’afectat també demanarà al jutjat que va investigar la denúncia que reobri el cas ara que, gràcies a la denúncia dels policies, es pot arribar a saber la identitat dels dos agents.

Puigdemont exigeix explicacions a Margallo pels ‘favors’ que deu Espanya en canvi d’acords secrets contra Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha exigit explicacions a l’ex-ministre espanyol d’Afers Estrangers José Manuel García-Margallo, per les afirmacions en què assegurava que Espanya deu favors a uns altres estats per acords secrets contra Catalunya.

‘Ningú no sap quants favors devem perquè fessin les declaracions que van fer’, va dir Margallo en una entrevista a 13TV. Puigdemont ha titllat l’afirmació de Margallo de ‘molt greu’ i ha demanat que expliqués els recursos utilitzats, la naturalesa de les promeses i amb quina autoritat i legalitat les va fer.

L'afirmació és molt greu. Exigeix que doni explicacions dels recursos usats, les promeses fetes i amb quina autoritat i legalitat les va fer https://t.co/WFpyP1H7b3

— Carles Puigdemont (@KRLS) March 23, 2017

Per una altra banda, el vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha agraït la ‘sinceritat’ de l’ex-ministre i que ‘parli tan clar’ . I ha dit que sí que saben quins han estat els esforços que ha fet l’estat espanyol per pressionar uns altres països i ‘aconseguir declaracions perquè semblés que no són totalment favorables al procés’. ‘En som conscients, de la feina que fan perquè nosaltres fem molta feina també, i el conseller Romeva ho sap, i tant ell com jo hem estat eurodiputats i coneixem molta gent i sabem com actuen’, ha declarat Junqueras.

Vegeu un fragment de les declaracions de Margallo:

If I was a MP of a Baltic country, I would be shocked by these confession by former Spanish Foreign Min G. Margallo. pic.twitter.com/XOFQrYnom4

— Amadeu Altafaj (@aaltafaj) 23 de març de 2017

Vegeu ací les declaracions íntegres:

Les portades dels diaris: ‘Terror sota el Big Ben’ i ‘Pressupost i referèndum’

Avui, 23 de març del 2017, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

A més, podeu llegir l’editorial de Vicent Partal i el mail obert de Roger Cassany. Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Castellón Al Día:

Diari Ebre:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Les portades del dijous 23 de març de 2017

Ara:

Castellón Al Día:

Diari Ebre:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Atac al cor del parlamentarisme britànic

Cinc persones van morir ahir i almenys una vintena més van resultar ferides en un atemptat a la rodalia del parlament britànic. Poc abans de les quatre de la tarda (hora local), mentre es feia la sessió de control a la primera ministra britànica, Theresa May, un home armat amb un ganivet envestia indiscriminadament amb un vehicle els vianants que caminaven pel pont de Westminster mentre la policia provava d’aturar-lo. Després, va entrar dins el recinte del parlament i hi va apunyalar un agent, que va morir. Tot seguit, les forces de seguretat el van abatre. Entre els ferits, n’hi ha de molt greus i no es pot descartar que creixi la xifra de morts.

Just després de tenir notícia dels incidents, el parlament britànic va suspendre la sessió i Theresa May va ser evacuada d’urgència. La resta de diputats van restar confinats a la cambra durant unes hores. Ací teniu el moment en què el president de la cambra suspèn la sessió de control:

Deputy speaker announces UK Houses of Parliament suspended after incident on Westminster Bridge https://t.co/WG8yXWpPVV pic.twitter.com/0SpfNcjAIv

— BBC Breaking News (@BBCBreaking) March 22, 2017

Aquest és el trajecte que va fer l’atacant amb un vehicle tot-terreny abans de xocar contra les tanques dels jardins del parlament:

Shocked witnesses describe Westminster terror attack https://t.co/k2Sq8epeGE pic.twitter.com/z0DFzL8tXZ

— Daily Mail U.K. (@DailyMailUK) March 22, 2017

I així va quedar el vehicle que l’agressor va conduir a tota velocitat pel pont de Westminster:

Parliament shooting: Knifeman ploughs into pedestrians before being shot by police in Westminster 'terrorist attack' https://t.co/oiCGGVWrPq pic.twitter.com/A8MLsxOtLO

— The Telegraph (@Telegraph) March 22, 2017

Poques hores després dels fets, la policia britànica explicava que creia en la hipòtesi d’un ‘atac terrorista’, perpetrat, en principi, per un sol individu. Hom ignora els motius de l’atemptat, però les característiques dels fets remeten als atacs gihadistes viscuts a Niça o a París: un indret simbòlic molt concorregut tant pels veïns de Londres com per turistes i un individu que envesteix els vianants indiscriminadament.

Ahir feia un any dels atemptats a l’aeroport i al metro de Brussel·les. Al vespre, Scotland Yard va confirmar que tenia marcat el 22 de març a l’agenda com un dia d’alerta per un possible atemptat. Un atemptat que, malauradament, va succeir.

‘Demà al matí el parlament es tornarà a reunir’
La primera ministra britànica, Theresa May, va fer ahir al vespre una al·locució pública per adreçar-se a la societat britànica. Va dir que havia estat un atac ‘malaltís i depravat’ i que la societat britànica no permetria mai que l’odi els separés. Va afegir que estava convençuda que els veïns de Londres sortirien al carrer amb normalitat aquest matí: ‘Agafaran el metro, sortiran dels hotels i caminaran pel carrer.’ I el parlament, com era previst, es tornarà a reunir com un dia normal.

Inèrcia i totxo (a l’Ateneu)

Jordi Casassas tornarà a ser president de l’Ateneu Barcelonès malgrat que la majoria de votants no hi confiï. La majoria, de fet, no confia en cap dels tres candidats però sí en una modernització que Casassas —amb la seva junta— no representa; Dedéu i Roca –cadascú a la seva manera– sí que la representaven però el sistema d’elecció directa té aquestes coses.

La nova junta de l’Ateneu no representa la modernitat perquè no l’entén. Articles com aquest de Xavier Bru de Sala il·lustren l’esclerosi intel·lectual de bona part d’una generació —i alguns dels seus companys de viatge— que viu en la perplexitat: com és que el sistema de cooptació que funcionava des que ells eren joves s’ha travat? Com és que cada cop més joves —joves de quaranta o cinquanta anys!— ja no esperen, dòcilment i mansament, a rebre un lloc subaltern a les escales mecàniques culturals del país? Com és que els nois dels encàrrecs i els empresaris de noves tecnologies assalten una de les canongies reservades a les patums nacionals i altres mandarins de carrera? Com és que ja no n’hi ha prou amb inèrcia i totxo?

Roger Mas: “En el dolor de la bellesa hi és, aquesta ànima”

Roger Mas, el solsoní que va pujar Al Cel per baixar-nos les lletres de Verdaguer a la terra, acaba de publicar El dolor de la bellesa, l’edita Empúries. Aquest llibre ens obre les portes a un Roger Mas que no coneixíem, més personal, on explica anècdotes de joventut i les fa lligar amb cançons. També hi escriu reflexions i pensaments, vaja, ens dóna les claus per entendre, una vegada més i de més a prop el seu univers màgic.

D’on neix la idea d’escriure un llibre?

Va ser un encàrrec de l’editorial Empúries. Fa temps que em demanaven alguna cosa i bé, la veritat és que no sabia com agafar-m’ho, perquè jo sóc cantautor, no sóc pas escriptor. L’Andreu Gomila, que és qui ha tingut cura de l’edició, va tenir la idea d’organitzar-ho com si fossin entrades d’un diccionari. Això em permetia explicar, diguéssim, l’univers de les meves cançons, el que hi ha al darrera amb l’ajut de notes autobiogràfiques que expliquen moments que estan relacionats amb les cançons. Aquesta manera de fer em va desencallar, i vaig poder escriure.

Per què ha triat per títol El dolor de la bellesa?

Estàvem entre Sota una fina capa de cendra i El dolor de la bellesa. Sota una fina capa de cendra a mi m’agradava més perquè com a títol el trobava més interessant, més evocador… Però El dolor de la bellesa és una de les cançons de les que literàriament n’estic més satisfet i que explica els eixos de les coses que a mi em preocupen i que surten a la resta de les cançons. Aquesta dialèctica interna del desdoblament interior dels dos jos que es barallen constantment és el que sento cada dia. I en El dolor de la bellesa hi és, aquesta ànima, aquesta ment que se t’escapa, que és la que et dóna vida, la que et fa feliç, però que si la deixes marxar massa lluny corres el perill d’acabar boig. A mi em sembla que aquest títol pot explicar bé el que és tot el meu univers.

Llegiu l’entrevista sencera a Núvol, el digital de cultura.

El festival MOT reflexiona sobre escriure el passat entre Olot i Girona

En la literatura contemporània hi ha molts gèneres dedicats a explorar i reflexionar sobre el passat: la novel·la històrica, la novel·la negra, les biografies… ‘Escriure el passat’ és el fil conductor del festival MOT d’enguany, que arrenca avui a Olot i continuarà el cap de setmana vinent a Girona. El festival es manté fidel a l’objectiu principal: fomentar la lectura tot acostant al públic autors de primera línia. Enguany, fins a l’1 d’abril, s’hi podran veure i escoltar una quinzena de converses i espectacles, amb autors internacionals de renom, com ara Patrik Deville i Mathias Énard, i també Carme Riera, Albert Sánchez Piñol, Ramon Solsona i Bernardo Atxaga.

El festival comença avui a Olot amb una conversa entre Sergi Belbel, Josep Maria Mestres i la comissària del Festival, Mita Casacuberta, centrada en el tractament que fa el teatre del passat. En seguirà una altra entre Almudena Grandes i Anna Maria Garcia sobre la fascinació que desperta, vuitanta anys després, la guerra de 1936-1939. Demà Antoni Serés, Ramon Solsona i Bernat Puigtobella parlaran sobre excavar el temps a través del llenguatge, i Emili Manzano i la novel·lista francesa Kenizé Mourad sobre el poder de la literatura per a resituar el passat col·lectiu.

També hi haurà l’escriptora Carme Riera, que explicarà l’experiència a l’hora de narrar el passat en la seva obra literària, que toca temes tan diversos com ara els xuetes mallorquins, el franquisme i la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Ferran Mascarell conversarà amb Patrik Deville sobre el seu ambiciós projecte de recrear la història de la modernitat i la vetllada culminarà amb l’espectacle músico-literari Les darreres paraules, inspirat en l’última novel·la de Carme Riera.

La segona part del festival es farà entre el 30 de març i l’1 d’abril a Girona. L’escriptor gallec Manuel Rivas hi reflexionarà sobre escriure contra l’extinció i l’oblit, Gemma Ruiz i Patrícia Gabancho parlaran sobre nissagues, Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol sobre les marques del temps i Joan-Daniel Bezsonoff i Mathias Énard sobre ponts entre cultures.

PP i Ciutadans porten al congrés espanyol ‘la imposició del valencià’

Ahir al vespre a la Comissió de Cultura del congrés espanyol, el PP i Ciutadans van atacar el decret de plurilingüisme aprovat per la Generalitat Valenciana, dient que discriminava els parlants del castellà i pretenia ‘la imposició del valencià’. El decret proposa nivells diversos de normalització del català a les aules i deixa que cada escola decideixi a quin es vol acollir. La majoria dels centres ja han escollit el model més avançat, que dóna una gran importància a l’ensenyament del català i l’anglès.

Ahir PP i Ciutadans criticaren el conseller Marzà, que fou defensat per tots els altres grups de la cambra. Les dues propostes que havien presentat aquests partits foren derrotades amb el vot de la resta. Joan Baldoví, de Compromís, qualificà de ‘miserable’ l’intent d’enfrontar xiquets per l’aprenentatge de llengües. Ricard Sixto d’Esquerra Unida del País Valencià acusà el PP i Ciutadans de tergiversar i manipular la realitat i el socialista Ciprià Ciscar remarcà que la Generalitat tenia les competències reguladores en aquest camp.

La doctrina dels actes propis, jugar amb el sistema i el filibusterisme: tres claus per a llegir una sessió moguda al parlament

Finalment el pressupost de la Generalitat d’enguany ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya. La sessió d’ahir fou tensa, però la presidenta Forcadell superà els intents d’impedir la votació. Tot plegat s’esdevingué d’una manera que excità molt alguna gent i que, per això mateix, cal contextualitzar. Miraré d’explicar tres conceptes que crec que hem de tenir clars per a entendre què passa i per a respondre adequadament a l’ofensiva propagandística de l’unionisme.

1. La doctrina dels actes propis. En dret no pots al·legar un defecte que tu mateix has originat: ‘Venire contra factum proprium non valet.’ Aquesta doctrina, acceptada universalment, prohibeix que una persona puga anar contra el propi comportament anterior per mirar de limitar els drets d’una altra que haja actuat d’una determinada manera confiant en la bona fe de la primera. És fora de tota discussió que el comportament actual del Parlament de Catalunya ve determinat per la persecució judicial a què es troba sotmès. Per tant, el defecte, si n’hi hagués, seria causat per la repressió judicial. I els qui inciten aquesta repressió (PP, Ciutadans i PSC han acudit al Constitucional espanyol) no haurien de poder al·legar un defecte que ha estat creat, precisament, per la seua actuació anterior. Més i tot: és indecent que ho facen.

2. L’abús del sistema. En anglès diuen ‘gaming the system’ per referir-se a allò que en les llengües romàniques se sol anomenar ‘abús del sistema’. L’expressió anglesa m’agrada més perquè em sembla que ‘jugar amb el sistema’ destapa més bé allò que va passar ahir. El concepte demostra que es poden fer servir regles i procediments dissenyats per a protegir un sistema a fi de manipular-lo i aconseguir un efecte desitjat i contrari al mateix sistema. I aquest és clarament el cas. S’invoca la democràcia i les garanties democràtiques, però es fa amb l’objectiu de negar i alterar el mandat democràtic resultant d’unes eleccions i impedir el lliure exercici del dret de vot.

3. El filibusterisme. És la conseqüència lògica dels dos punts anteriors. Des del moment que la majoria no accepta les trampes que li volen parar, la minoria pot seguir dos camins: negociar de bona fe o recórrer al filibusterisme. El filibusterisme és una tradició política dels països anglosaxons consistent a provar de retardar un acte legislatiu amb tàctiques dilatòries i obstructives. I, vist que no volen negociar de bona fe, es dediquen a això.

Si volem interpretar bé què va passar ahir, aquests tres conceptes em semblen bàsics. Això, més l’escenari general que hem esmentat tantes vegades i que és, en definitiva, el que hi ha en joc: la negativa de l’estat espanyol a negociar res mena a una situació en què la legalitat constitucional vulnera la legitimitat que n’és la font, una legitimitat que no és ni pot ser cap més que les urnes i el vot lliure dels ciutadans.

Gràcies, Margallo

Margallo impressiona. Tot ell. És, senzillament, fascinant (no entrarem en detalls). A més, l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol ha estat pràcticament l’únic polític de l’altra banda amb els pebrots de debatre de tu a tu, melic contra melic, amb Junqueras, primer, i amb Mas, en aquest cas abans-d’ahir, amb totes les càmeres i els micròfons oberts, sobre la independència de Catalunya. No és que sigui res d’extraordinari, això de voler parlar sota els focus, però no ens enganyem, darrerament n’anem escassos i poc o molt, diguin el que diguin, encara anem una mica com cagalló per sèquia.

El cas és, ja ho deveu saber, que en un nou calfred de sinceritat i transparència, d’aquells que segurament originen més d’una descomposició matinera a Rajoy i als seus sequaços, Margallo ha dit que Espanya deu una bona colla de favors a molta gent de tot el món per haver aconseguit acords diplomàtics contra el procés d’independència català. Heus-ne ací el vídeo, a partir del minut 10.00:

Diu que aconseguir aquestes declaracions públiques contra la independència li ha consumit ‘una quantitat enorme d’energia’. Si és així, d’entrada, gràcies, ex-ministre, bon senyal. Però recordem, breument, quines han estat aquestes declaracions ‘espontànies’ que han costat una energia tan descomunal i tants favors en canvi (que, atenció, encara s’han de pagar):

Merkel: ‘Els tractats de la Unió Europea garanteixen la integritat i la sobirania dels estats membres […]. La legislació nacional i internacional s’ha de respectar.’

Obama: ‘Els Estats Units volen una Espanya forta i unida.’

Cameron (sí, aquell que va pactar el referèndum d’Escòcia i que va dimitir pel Brexit): ‘Una Catalunya independent ja no formaria part de la UE i hauria de començar a fer cua darrere els països candidats.’

Aquestes declaracions, literals, tan importants i que han desgastat tant la diplomàcia espanyola, són exactament això: tot el que la diplomàcia espanyola ha aconseguit que es digués contra (suposadament) el procés de Catalunya cap a la independència.

En el vídeo Margallo també explica que ell mateix ha estat quatre vegades als països bàltics i unes quantes més al Vaticà amb el mateix propòsit. És a dir, amb la idea d’oferir favors en canvi de declaracions contràries a la independència de Catalunya. El resultat d’aquesta feinada de por ha estat, als països bàltics, declaracions de Letònia i Lituània clarament favorables (!) al procés català. I silencis o declaracions vagues i neutrals (i vistes ara, interessants) de la resta.

Senyor Margallo, gràcies. Moltes mercès, de debò, per la seva dedicació i energia. Com dieu que els hem de pagar, aquests favors? Com a bons catalans, no és que anem gaire granats, darrerament, però per a uns quants viatgets diplomàtics més segur que en trobaríem: Eslovènia? Suècia? Islàndia? L’Argentina? Rússia? Que dieu que què? Que voleu venir a veure els presseguers i els cirerers florits a Catalunya i que encara no heu fet cap debat amb el conseller Romeva? Cap problema, ho arranjarem, també. I si us sembla bé, de passada ho aprofitem i que el senyor Romeva us acompanyi en aquests viatges, que de segur que us ajudareu l’un a l’altre i anirà molt bé. Gràcies de veritat, una altra vegada, i fins aviat.

Així recluta joves l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament

Cent metres quadrats de moqueta verda, una vintena de militars uniformats i plafons amb infografies sobre les forces armades. A l’espai central, sobre un fons groc, hi ha l’escut de l’estat espanyol amb la inscripció ‘Ministeri d’Interior’. Així llueix l’estand polèmic de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament: el més gran d’ençà que participen en la fira (el 2002).

Uns quants militars atenen els joves, majoritàriament nois de 16 a 18 anys. En un segon pla, sense immiscir-s’hi però vigilant, es passeja el coronel delegat de defensa a Catalunya, Luis Castora Novella. No vol parlar de política ni de controvèrsies. Com si Colau, un any enrere i envoltada de càmeres, no li hagués dit: ‘Nosaltres, com a ajuntament, preferim que no hi hagi presència militar al Saló perquè creiem que cal separar els espais.’

—Què en penseu, de la moció del parlament i la declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona que demanen la vostra exclusió del saló?
—De política no en parlem. No tinc res a valorar.
—Però…
—Aquí hem vingut, com en altres salons, a explicar l’oferta educativa que tenim.

La instal·lació de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament.

Castora assegura amb un somriure que hi ha interès per la seva proposta i recorda que el 2016 més d’un miler de catalans es van inscriure a l’exèrcit. Els informadors reparteixen uns prospectes amb esquemes que il·lustren el futur formatiu i laboral dels pretendents, segons el bagatge acadèmic. El títol d’ESO és el requisit mínim i és la porta d’entrada al graó més baix: ‘militar de tropa’. De totes maneres, per si hi ha desanimats, l’informador explica que ‘amb esforç i formació es pot aspirar a tot, fins i tot al càrrec d’oficial’.

—Recluteu joves?
—No.
—I què feu, doncs?
—Informem. Parlem dels estudis i les sortides laborals que oferim.
—I què feu si algú hi està molt interessat?
—Li expliquem on es pot anar per ingressar a l’exèrcit.

Per ingressar a les forces armades, més enllà de l’ESO, el Ministeri de Defensa espanyol demana que el sol·licitant no tingui tatuatges en parts del cos que l’uniforme no cobreixi. No hi ha cap més requisit físic. Tanmateix, el sots-tinent Antonio Querol puntualitza que allistar-se no garanteix res. ‘Hi ha excedent de demanda’, explica satisfet.

En un racó de la instal·lació, prop d’una sortida d’emergència, hi ha un simulador de navegació. És l’espai de l’estand que té més requesta. Al segle XXI desvetllen més interès les realitats virtuals que no les palpables. Els estudiants poden travessar una mar digital i quadriculada mentre piloten ferris, zodiacs, o fins i tot destructors. ‘Només es navega. No hi ha armes’, aclareix un membre de la Marina. La part de darrere de les pantalles és coberta per una lona immensa amb imatges de caces i naus de guerra. ‘Armada espanyola’, s’hi llegeix.

Dos joves fent servir el simulador naval de l’exèrcit.

Durant la visita al saló, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, diu que ‘l’espai que ocupa l’exèrcit és menys de l’1%’, i demana, sobretot als mitjans de comunicació, de no centrar-se en això. Com si volgués predicar amb l’exemple, Baiget no s’arriba a l’espai destinat als militars. Però és innegable que les polèmiques l’han convertit en un imant.

Molta gent encuriosida, com si fos un accident de carretera, hi treuen el nas per sadollar una mena de morbositat. No s’hi aturen. Simplement hi passen a la vora a poc a poc i hi fan un cop d’ull. Alguns semblen decebuts de no veure-hi carros de combat i més pompa bèl·lica. La frustració, si se’n pot dir així, s’esvaeix de seguida. Al costat dels militars hi ha una paradeta on regalen crispetes i un espai amb una perruqueria canina. En aquesta última sembla obligatori de fer-hi una fotografia a una boleta de pèl crespat. És adorable i intrigant a parts iguals. Respon al nom d’Ia i és una caniche..

L’Ia enmig de la sessió de perruqueria.

‘Les armes no eduquen, les armes maten’
Una trentena d’activistes de la campanya Desmilitaritzem l’Educació han organitzat una protesta davant la instal·lació de l’exèrcit. Vestits amb bosses de plàstic blanc i mascaretes, denuncien la toxicitat de l’espai, que asseguren que ‘inocula el virus caqui’: una malaltia infecciosa que ‘assassina i provoca destrucció’. Els activistes carreguen una pancarta que diu ‘les armes no eduquen, les armes maten’. Per evitar que el ‘virus’ s’estengui, encerclen l’estand amb cinta. També pengen cartells amb una calavera i dos fusells encreuats on es llegeix ‘perill: exèrcit’.

Els militars es repleguen dins el seu estand. Miren la protesta, però hi eviten el contacte. Quan els activistes els donen el manifest, on reclamen que el parlament i l’ajuntament els facin fora del saló, ells no l’agafen pas. Algú fa un intent desesperat llançant-lo amb forma d’avioneta. Però l’invent sobrevola uns quants caps, i mal dirigit, s’estavella en terra de ningú.

El delegat Castora observa impertèrrit l’escena. Es col·loca bé les ulleres i no comenta res. Els portaveus de la plataforma, Marina Pérez i Jordi Muñoz, llegeixen el manifest de la campanya. ‘L’exèrcit no és una sortida professional més, el que fa en el Saló de l’Ensenyament és pur reclutament’, asseguren. Després, entre proclames, els activistes recorden el catorzè aniversari de la invasió de l’Irac i el paper que hi van tenir els soldats espanyols.

Protesta dels activistes de Desmilitaritzem l’Educació.

Agents de seguretat privada i dels Mossos d’Esquadra es despleguen entre l’estand i els manifestants, perquè els militars puguin continuar atenent els estudiants interessats. ‘És la mateixa història de sempre’, diu el sots-tinent Querol. ‘Sense comentaris’, afegeix.

La tensió creix quan un grupet de joves s’encara amb membres de Desmilitaritzem l’Educació. ‘És una sortida laboral tan digna com la teva. Aquesta gent és aquí per donar de menjar als seus fills i vosaltres no els deixeu fer la seva feina’, diu un. Els activistes es defensen. ‘Jo he fet la mili i no us la recomano gens’, etziba un jubilat als adolescents.

La marxa de la protesta continua el seu camí i la multitud es dissol. Periodistes inclosos. Hi han deixat un rastre d’adhesius amb icones antimilitaristes. Els crits de proclames, de mica en mica, també s’apaguen. És gairebé migdia. El perruquer de l’Ia maleeix l’estand militar. La gossa no es vol posar dreta.

Per què la independència no es proclamarà dilluns vinent?

Divuit mesos. Aquesta és la xifra més reiterada del procés cap a la independència. El full de ruta i el número 18 es van unir arran de la proposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que havia pres de referència el pla del govern escocès per a preparar la desconnexió en cas de victòria del referèndum d’independència. Divuit eren els mesos que havien de passar entre la votació que establís el mandat democràtic i la proclamació de la independència. Si tot hagués anat com una seda, la proclamació de la independència s’hauria fet dilluns o dimarts vinent. Però és evident que no serà així i caldrà esperar uns mesos més. Ja hi ha veus a les xarxes socials que han recordat que s’acabava el temps establert en un principi.

Certament, el 27 de setembre de 2015 es van fer les eleccions anomenades plebiscitàries. Si el comptador dels divuit mesos s’hagués engegat en aquell moment, dilluns o dimarts vinent hauria saltat l’alarma del compte enrere i s’hauria exhaurit el temps. Tanmateix, el comptador no es va activar el 28 de setembre, l’endemà de les eleccions, sinó que van caldre tres mesos i mig de negociació per a poder encarrilar la legislatura. La investidura de Carles Puigdemont es va fer el 10 de gener de 2016. Si establim aquesta data com a començament de període, els divuit mesos es compliran el 10 de juliol d’enguany.

El canvi del full de ruta
El full de ruta va canviar quan ja havien transcorregut nou mesos de legislatura i el referèndum, que no formava part dels plans inicials, va irrompre-hi com un compromís presidencial en la qüestió de confiança de final de setembre de 2016. El referèndum obligava a recalcular el calendari previst? En principi, no. O almenys això deien els governants principals. Allò que hauria d’haver estat la proclamació de la república passava a ser ara una llei de transitorietat o de desconnexió que donaria pas al referèndum per a validar el pas a la independència.

Puigdemont va dir que les estructures d’estat s’haurien enllestit al juny o juliol d’enguany i que les lleis s’aprovarien en aquell mateix moment. Aquest és encara l’últim compromís explícit i formal del president de la Generalitat, que també posava com a data límit del referèndum la segona quinzena de setembre. Si la proclamació es fa després del referèndum, hauran passat més de divuit mesos des de la investidura. Concretament, vint-i-un, comptant que la proclamació es farà a principi d’octubre si el resultat del referèndum és afirmatiu. Darrerament, han aparegut informacions que apunten la possibilitat d’aprovar la desconnexió al parlament al setembre i fer el referèndum el mateix mes per escurçar el temps de reacció de l’estat espanyol.

‘El compliment del calendari és impecable’
Fonts de Presidència consultades per VilaWeb diuen que el calendari coincideix plenament amb aquest compromís de divuit mesos per a desplegar les estructures d’estat i bastir l’arquitectura legislativa necessària per a proclamar la independència si la ciutadania l’aprova en el referèndum. ‘El compliment del calendari és impecable’, diuen aquestes fonts. Presidència opina que els divuit mesos començaven a comptar amb la investidura de Puigdemont perquè els mesos anteriors ‘no hi havia govern constituït que pogués fer avançar els compromisos electorals’. Aquestes mateixes fonts no descarten l’opció d’escapçar una mica aquests terminis per a fer el referèndum al juny si fos la voluntat de la majoria pro-referèndum al parlament.

Quan es va explicitar el compromís dels divuit mesos?
La primera vegada que les forces polítiques sobiranistes van assumir públicament el compromís de fer la desconnexió en divuit mesos va ser quan van acordar el full de ruta, a final de març del 2015. El text d’aquell acord subscrit per CDC, ERC, ANC, AMI, Òmnium deia això: ‘El procés de transició nacional cap a la proclamació d’un nou estat o república catalana, que començarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de divuit mesos.’ La CUP va acceptar aquest calendari en la negociació posterior al 27-S.

El govern de Junts pel Sí ha confirmat unes quantes vegades la voluntat de proclamar la independència poc després del referèndum si el resultat és favorable al sí. Un cop proclamada la independència, els partits de la majoria independentista s’han compromès a convocar unes eleccions constituents que es farien el març del 2018. Això ja formaria part del període constituent, amb el nou estat independent en funcionament.

La Col·lecció Bernat Metge comença una nova etapa a la recerca d’un públic més ampli

El grup SOM relleva l’Institut Cambó en la direcció de la Col·lecció Bernat Metge, un dels projectes més importants de la cultura catalana. És un pas més en l’objectiu de SOM per a consolidar un projecte cultural de gran abast que destaqui la feina de les generacions pretèrites. Fa sis mesos, el grup va fitxar Joan Carles Girbés com a director editorial d’Ara Llibres i ara ha rebut el suport de la Fundació La Caixa. Girbés guiarà aquesta nova etapa de la Col·lecció Bernat Metge, juntament amb l’editor d’aquesta entitat, Raül Garrigasait.

Durant la nova etapa s’haurà de reforçar el pla de publicacions per a començar o completar la traducció d’obres fonamentals de la cultura grega i llatina que encara no són al catàleg de la Bernat Metge. Hom també vol començar a definir els actes de celebració del centenari de la Bernat Metge de l’any 2022. Així mateix, se cercaran noves fórmules de difusió que garanteixin que la col·lecció arriba a un públic més ampli i s’intentarà ampliar la base de subscriptors i fer les obres més accessibles als lectors.

Ahir es va fer l’acte de presentació i celebració del 95è aniversari de la col·lecció, al CaixaFòrum de Barcelona. Hi va assistir el vice-president de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras; el conseller de Cultura, Santi Vila; el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró; el president de SOM, Oriol Soler; i el director editorial d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés. Joan Francesc Mira, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2004, hi va pronunciar una conferència.

La Col·lecció Bernat Metge és formada per 417 volums en edició bilingüe grec-català o llatí-català, i representa una contribució fonamental a la cultura humanística del país. És reconeguda com una referència mundial entre les col·leccions de clàssics grecs i llatins.

Qui és Àngels Martínez, la diputada díscola de CSQP que va votar a favor del referèndum unilateral?

La diputada de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Àngels Martínez, va sorprendre ahir el Parlament de Catalunya –i entre ells els seus companys de partit– durant la votació de les esmenes al pressupost del 2017. Concretament en l’esmena número 95, presentada per la CUP i que demanava garantir els recursos suficients per al referèndum unilateral. Martínez, conjuntament amb els cupaires i Junts pel Sí, va votar favorablement. Així ho justificava als passadissos del Parlament. ‘He votat en consciència perquè la defensa del referèndum implica voluntat i partides per fer-lo possible’, deia seguidament davant dels mitjans.

Aquesta decisió ha creat cert malestar entre la formació, que ja va viure un capítol similar amb un altre dels seus diputats, Joan Giner. En aquella ocasió el membre de Podem va denunciar a través del seu bloc personal haver rebut pressions per a votar contra la resolució independentista del Parlament de Catalunya. Avui la formació s’ha limitat a dir que la decisió havia estat conscient i que Martínez no havia fet acte de presència en les reunions del grup per fixar la seva posició en les esmenes. A qui sí que ha agradat aquest gest és a molts usuaris de les xarxes socials i a rivals polítics. I és que trencar la disciplina de vot i obeir a la ideologia personal és un gest que acostuma a ser ben rebut de portes enfora.

Àngels Martínez, ‘dona, d’esquerres, economista i moltes coses més’, segons diu en el seu bloc, és una activista de llarga trajectòria. Malgrat que en les eleccions del 27-S el seu nom figurava en el número quatre, el gran públic no coneix tant la seva figura, si ho comparem amb companys de bancalada com Albano Dante Fachín, Lluís Rabell o Joan Coscubiela. De fet, en els debats al parlament, en contades ocasions ha pres la paraula.

Aquesta economista de 68 anys va arribar a la llista de Catalunya Sí que es Pot a través d’EUiA, partit de la que és membre fundadora. En el procés per arribar a la coalició, Martínez es va presentar a les primàries de Podem formant equip amb Albano Dante, essent escollida número dos.

Activista sanitària
La relació amb l’actual secretari general de Podem Catalunya es remunta a l’etapa de Boi Ruíz al capdavant de la conselleria de Salut. Tots dos van ser molt durs amb les seves polítiques de retallades i privatitzacions. Un, des de la revista Cafè amb llet, l’altra, des del col·lectiu Dempeus per la Salut, que vetlla per la defensa d’un sistema sanitari públic i universal. De fet, Martínez va escriure conjuntament amb Teresa Forcades el pròleg del llibre ‘Artur Mas: on són els meus diners?’, d’Albano Dante Fachín i Marta Sibina.

Martínez és doctora en ciències econòmiques per la UB i la seva tesi la va dirigir Fabià Estapé, una recerca sobre els governs provisionals a Portugal després de la Revolució dels Clavells. La seva militància política es va iniciar al PSUC el 1968, quan només tenia vint anys. Posteriorment també va participar en la fundació del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i d’EUiA, el 1998. Un any més tard es va convertir en la primera dona candidata d’EUiA a les eleccions al Parlament Europeu representant al PCC en la candidatura presentada per IU-EUiA i el 2004 va ocupar el segon lloc de la candidatura d’ICV-EUiA que va encapçalar Raül Romeva. Però no va sortir escollida. D’aleshores ençà la seva activitat política a la primera línia es va veure reduïda i el 2015 va ocupar el lloc 32 a la llista de Barcelona en Comú.

La Gira 2017 comença a rodar al País Valencià

Enguany fa dotze anys de l’eclosió musical dels concerts de la Gira d’Escola Valenciana. Aquest festival itinerant va arrancar ahir amb força a València, al Teatre el Micalet, amb l’actuació d’Arthur Caravan i Herba Negra, dos dels grups musicals que integren l’onzè àlbum de la Gira.

Escola Valenciana estrena el disc de la Gira i l’agenda musical que es desplegarà per tot el País Valencià en el cor de les Trobades d’Escoles en Valencià. El nou volum és una compilació de 22 temes dels músics valencians Pellikana, Auxili, Arthur Caravan, l’Emperador, Deliri, Tremp, l’Home Brut, Meteor, Ona Nua, Mireia Vives i Borja Penalba, Vadebo, X-Fanekaes, SVA-TERS, Atupa, Assekes, Herba Negra, Prozak Soup, Lilit i Dionís, Xaluq, Musicants, Tomás de los Santos, Esir.

El disc ha estat editat per Escola Valenciana i Reviscola, amb la col·laboració de la Universitat de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat Politècnica de València i la Universitat Jaume I, i la participació del Col·lectiu Ovidi Montllor. La producció de la Gira 2016 ha anat a cura dels estudis Mésdemil.

El concert de València marca l’inici del calendari de concerts de la Gira d’Escola Valenciana en el marc de les Trobades. De moment, hi ha programades una quinzena d’actuacions, que augmentaran aquests mesos vinents. A més, cal prendre nota de dues cites importants més: el concert de la Gira, dins el Fesfoc, que es farà el 22 de juny a Alacant, i el Feslloch, que clou els concerts de la Gira els dies 6, 7 i 8 de juliol. El Feslloch és un festival organitzat per Escola Valenciana, Reviscola, l’Ajuntament de Bell-lloc i l’Associació Cultural Pitxurrull. Els grups que faran vibrar el sud del país resten pendents de confirmar.

Aquestes seran les actuacions de la Gira 2017:

25 de març- el Verger (la Marina Alta)

‘Llibres. Batalles. Cançons’, Xavi Sarrià i Feliu Ventura
Auxili
Reacció
Lloc: plaça Major
Hora: 23.30
Gratuït

31 de març- Albalat dels Sorells (l’Horta Nord)
Atzembla
Sumèria
Aspart
Lloc: plaça de l’Hort del Comte
Gratuït

1 d’abril- Novelda (les Valls del Vinalopó)
Trobadorets
Arreu
Pellikana
Lloc: plaça Vella
Hora: 18.30
Gratuït

8 d’abril- Fontanar dels Alforins (la Vall d’Albaida)
Dani Miquel a banda (músics de bandes de La Vall d’Albaida)
Lloc: plaça de la Mare de Déu del Rosari
Hora: 19.30
Gratuït

11 d’abril- Castelló del Rugat (la Vall d’Albaida)
Mertixell Gené
Lloc: IES Sanchis Guarner
Hora: 12.00
Gratuït

5 de maig- Borriol (La Plana Alta)
Egalité
Calmoso & the Black Fang
Lloc: plaça de la Font
Hora: 23.00
Gratuït

6 de maig- Vinaròs (Maestrat – els Ports)
La Tresca i la Verdesca
Hora: 13.00
Cesk Freixas
Hora: 20.00
Lloc: Pèrgola de Vinaròs (passeig Marítim)
Gratuït

6 de maig- Vallada (la Costera)
Murga el Nap
La Fúmiga
Lloc: plaça de la Pau
Hora: 19.00
Gratuït

7 de maig- Borriol (la Plana Alta)
Trobadorets
Lloc: plaça de la Font
Hora: 16.00
Gratuït

Botifarra amb la banda de música de Borriol
Lloc: CEIP L’Hereu
Hora: 18.00
Gratuït

13 de maig- Llíria (el Camp de Túria)
Herba Negra
Sva-Ters
Lloc: plaça de l’Ajuntament
Hora: 22.30
Gratuït

3 de juny- l’Orxa (l’Alcoià i el Comtat)
Tankats
Allioli
Lloc: polisportiu de l’Orxa
Hora: 23.00
Gratuït

22 de juny- FESFOC
Grups per confirmar
6, 7 i 8 de juliol – FESLLOCH
Zoo
Manel
Smoking Souls
Ebri Knight
Candela Roots
Oques Grasses
Huntza
El Diluvi
Doctor Prats
Pepet i Marieta
Roba Estesa
Animal
La Fúmiga
Cants de balena (Mésdemil, 2016)

Les perles: Romeva encén els diputats de Ciutadans i la tensió amb l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament

Les perles d’avui

Les acusacions de Romeva. El conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha tingut una topada forta amb Ciutadans: ‘Estan més còmodes envoltats de falangistes, que són els que van manifestar el diumenge’, els ha dit, referint-se a la manifestació organitzada per Societat Civil Catalana (SCC) en què van participar dirigents de Ciutadans i el PP.

Exigim la dimissió d Romeva per insultar als manifestants
del passat diumenge convocats per SCC.
Prou d’estigmatitzar els dissidents. SCC. pic.twitter.com/PIpeYsGKpH

— Soc. Civil Catalana (@Societatcc) 22 de març de 2017

Contra l’exèrcit espanyol. Un grup d’activistes de la plataforma Desmilitaritzem l’Educació s’ha manifestat avui contra la presència de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. Els manifestants han encerclat l’estand de l’exèrcit i han mirat de ‘precintar-lo’. Hi ha hagut moments de tensió, quan s’han encarat amb alguns visitants que volien atansar-se a l’estand. Agents de seguretat privada i alguns agents dels Mossos d’Esquadra hi han intervingut.

Les notícies del dia

Atac a Londres. Almenys quatre persones han mort i una vintena han resultat ferides en un atac aquesta tarda a la rodalia del parlament britànic. Un home ha conduït un automòbil a tota velocitat pel pont de Westminster i ha envestit unes quantes persones. Després ha entrat al recinte del parlament i ha apunyalat un policia, que ha mort al cap de poca estona. La resta dels agents ha abatut l’home, de qui ara per ara se’n tenen poques dades. Més informació ací.

Declaracions molt greus. L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol va fer unes declaracions xocants ahir al vespre que han passat desapercebudes. Va dir que, quan ell era ministre, el govern espanyol va dedicar ‘molts esforços’ a parlar amb governs de tot el món perquè no es manifestessin en favor de la independència de Catalunya. Margallo va indicar que hi va haver negociacions secretes: ‘Ningú no sap quants favors devem a una bona quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer.’ Vegeu el vídeo ací.

Condemnat. Francesc Homs, ex-conseller de presidència i diputat del PDECat al congrés espanyol, ha estat condemnat a un any i un mes d’inhabilitació per la intervenció en el 9-N. El Suprem espanyol l’ha declarat culpable d’un delicte de desobediència greu i l’ha multat amb 30.000 euros. Ha estat absolt del càrrec de prevaricació, igual com Mas, Ortega i Rigau. Homs ha dit que no deixarà l’escó fins que no li hagin comunicat la sentència.

Pressupost aprovat. La majoria independentista del Parlament de Catalunya ha aprovat el pressupost del 2017, que inclou una partida per a organitzar el referèndum del mes de setembre, bé acordat, bé unliateral. Ha estat una sessió agitada, car abans de començar els lletrats del parlament han fet arribar als diputats un informe que deia que votar la disposició addicional 31 del referèndum implicaria desobeir el Tribunal Constitucional (TC).

Les recomanacions

Avui a VilaWeb hem publicat una entrevista a la coordinadora de l’ANC a Madrid, Belén Murillo, per valorar el cara a cara d’ahir entre Mas i Margallo: ‘Margallo ha parlat d’història i lleis, i no s’adona que la solució de Catalunya és política‘.

També us recomanem l’opinió de Joan M. Minguet: Ens prenen per cretins, la qüestió és si ho volem ser

Homs demana que no s’apliqui la inhabilitació fins que el TC resolgui el seu recurs

El portaveu del PDECat al congrés espanyol, Francesc Homs, presentarà recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) i demanarà al Tribunal Suprem (TS) que no apliqui la inhabilitació fins que aquest no es resolgui. L’ex-conseller de Presidència ha anunciat també que continuarà anant al congrés espanyol com a diputat: ‘Fins que no se’m despulli de l’acta de diputat, seré diputat’.

Homs ha valorat que la sentència del TS que l’inhabilita durant un any i un mes pel 9-N és una sentència política i, tot i saber que és una sentència sense possibilitat de recurs al Suprem, ha expressat que fins que no se li formalitzi continuarà exercint de diputat. Homs no ha entrat a valorar què farà si finalment el suprem espanyol no accepta la suspensió de la inhabilitació.

 

Cinc-cents juristes a favor del referèndum i dos-cents en contra

Una àmplia representació de lletrats catalans s’han unit sota el lema del manifest ‘El Dret per la convivència’, per a expressar públicament el suport al dret dels ciutadans de Catalunya a fer un referèndum per decidir el seu futur polític. Entre els signants, hi ha professors d’universitat, advocats, procuradors, notaris, registradors i lletrats de totes les administracions. Asseguren que amb l’actual constitució espanyola es pot convocar un referèndum com el que demana una àmplia majoria de la societat catalana.

Els signants consideren que el dret és un instrument al servei de la ciutadania i de la convivència, que ha de facilitar la resolució de conflictes i que ha de canalitzar les reclamacions de tota la societat. ‘Dues terceres parts de la ciutadania a Catalunya i la majoria dels seus representants reclamen decidir el seu futur com a comunitat política a través d’un procediment democràtic’, diu el comunicat enviat als mitjans.

‘El marc constitucional vigent empara que la ciutadania de Catalunya pugui discrepar obertament de l’ordre constitucional establert; també, per tant, de la unitat territorial. Per això, és possible que la ciutadania expressi propostes alternatives a través d’un procediment democràtic, com ara un referèndum’, diu el text. I rebla aquest argument afirmant que l’organització del referèndum és ‘legítima’.

Entre els lletrats, s’hi destaquen personalitats com ara Pep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics; Joan Queralt Jiménez, catedràtic de dret penal; Gemma Calvet, advocada; i Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional.

‘El dret, al servei de les llibertats’
Paral·lelament, un col·lectiu d’advocats catalans units en la plataforma Llibertats, van presentar ahir al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) el manifest ‘El Dret, al servei de les llibertats’. El text ha aplegat dos-cents signants, entre els quals es destaquen l’ex-rector de la Universitat Pompeu Fabra Josep Joan Moreso, l’ex-vice-president del Tribunal Constitucional Eugeni Gay i l’ex-president de l’Audiència de Barcelona.

Diuen que fora de la llei no hi pot haver democràcia i que els debats polítics s’han de fer dins el marc legal: ‘El marc jurídic establert en els estats de dret evoluciona i ha d’evolucionar pacíficament, dins l’àmbit previst, canviant i adequant el seu ordenament d’acord amb els signes dels temps i les necessitats bàsiques dels ciutadans, en els quals resideix amb caràcter exclusiu la sobirania de l’estat, de la mateixa manera que en totes les democràcies del nostre entorn.’

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya

L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol va fer unes declaracions xocants ahir al vespre que han passat desapercebudes. Va dir que, quan ell era ministre, el govern espanyol va dedicar ‘molts esforços’ a parlar amb governs de tot el món perquè no es manifestessin en favor de la independència de Catalunya. Margallo apunta que hi va haver negociacions secretes i ‘ningú no sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer’.

Són declaracions que va fer al programa ‘El cascabel’ de 13TV ahir al vespre, just després del debat amb l’ex-president de la Generalitat Artur Mas a l’Ateneo de Madrid.

Margallo repeteix en l’entrevista que Mas li ha reconegut que l’independentisme havia perdut la batalla internacional. ‘Tan bon punt vaig arribar al ministeri, vam convocar una reunió cada divendres de l’any durant cinc anys i vam donar instruccions molt concretes a ambaixadors i cònsols, perquè responguessin qualsevol ofensiva. I això Mas ha reconegut que ha sortit bé, que a fora ningú no els ha reconegut.’

I va més enllà, quan insisteix en l’esforç que han hagut de fer per a mirar de tancar totes les portes diplomàtiques a l’independentisme. ‘Ningú no sap l’esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que han fet.’ I encara: ‘Això ens ha costat molta feina. Jo he estat als països bàltics quatre vegades, i no és que hi tinguem especials interessos econòmics, és que hi tenim el tema català i la Via Bàltica. He estat al Canadà, al Vaticà no sé ni quantes vegades… Això et consumeix una quantitat d’energia enorme.’

Vaguetats i difamacions
En què es van traduir els ‘esforços’ a què es refereix Margallo? Poc abans de les eleccions del 27-S, de resultes de la pressió espanyola alguns dirigents van fer unes declaracions vagues. El més concret va ser David Cameron, aleshores primer ministre britànic, que va dir que una Catalunya independent ‘ja no formaria part de la UE i que hauria de començar a fer cua darrere dels països candidats’. Tot el que van aconseguir de Barack Obama fou una frase, a propòsit d’una visita que li va fer Felipe VI: ‘Els Estats Units volen una Espanya forta i unida’; i d’Angela Merkel una declaració encara més vaga: que els tractats de la Unió Europea garantien la integritat i la sobirania dels estats membres i que compartia amb Rajoy que ‘la legislació nacional i internacional s’havia de respectar’.

Margallo destaca en les declaracions a 13TV el fet que va haver d’anar quatre vegades als països bàltics per a tractar sobre el cas català. Hi ha uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i els països bàltics arran del suport al procés independentista a Catalunya. L’ex-primer ministre letó Valdis Dombrovskis va fer unes declaracions a l’agència ACN el 2013, pocs dies després de l’èxit de la Via Catalana, dient que Letònia reconeixeria una Catalunya independent si el procés es fes amb legitimitat. Aquells mateixos dies, també a l’ACN, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, va dir que Catalunya tenia el dret d’autodeterminació.

Arran d’aquelles declaracions, Margallo va cridar a consultes l’ambaixador letó i el lituà a Madrid, perquè les autoritats de tots dos països rectifiquessin. De primer, la diplomàcia letona i lituana va dir que havien estat malinterpretats, però el primer ministre de Letònia va voler deixar clar que ell ‘havia dit dir allò que havia dit’ sobre Catalunya. Dombrovskis, actual vice-president de la Comissió Europea, en va rebre les conseqüències: una campanya de difamació a través d’un suposat informe policíac publicat a la revista Interviú. Segons l’informe, Dombrovskis va cobrar diners en canvi d’haver defensat el procés sobiranista. L’oficina antifrau letona va desautoritzar recentment aquelles difamacions.

Pàgines