Vint-i-un olis sobre taula, gairebé la totalitat de la producció de Bartolomé Bermejo, s’exhibeixen al Museu Nacional d’Art de Catalunya en una de les exposicions més destacades de la temporada: ‘Bermejo. El geni rebel del segle XV‘. Es tracta d’una mostra antològica del pintor gòtic castellà que es podrà visitar fins al 19 de maig. Coproduïda pel Museo del Prado, la mostra arriba a Barcelona després del seu pas per Madrid, on la van veure 120.000 visitants en tres mesos.

La mostra apropa la tècnica i l’esperit del genial pintor del segle XV, que va fer del seu domini tècnic un recurs per concebre imatges per astorar l’ull de l’espectador. També es va atrevir a subvertir la iconografia religiosa de l’època. I ho fa a través de l’exhibició de vint-i-un olis sobre taula, entre els quals alguns retaules i peces tan destacades com ara ‘Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb Antoni Joan’ o la ‘Pietat Desplà’, restaurada recentment i que ha sortit excepcionalment del seu emplaçament habitual, la Catedral de Barcelona.

Aplegar totes aquestes obres ha implicat el treball amb diverses pinacoteques estatals i internacionals. Algunes peces són aportacions del mateix MNAC i el Museo del Prado, i la resta provenen de museus i col·leccions tan diverses com ara el Museo de Bellas Artes de Sevilla i el seu homònim bilbaí, el San Diego Museum of Art, The Art Institute of Chicago, el British Museum de Londres o el ‘Petit Palais’, el museu de belles arts de París.

Un artista que escapa a la norma

El comissari de l’exposició, Joan Molina, defensa la genialitat de Bermejo, un pintor que a la seva època ja es va escapar del que era normatiu i convencional. Les seves dues grans virtuts van ser, d’una banda, un domini tècnic extraordinari per produir imatges a partir de l’il·lusionisme pictòric. Això Bermejo ho utilitzava per concebre imatges que busquen astorar l’ull de l’espectador més enllà de la seva temàtica, explica Molina.

L’altre aspecte en el qual va excel·lir és en la seva capacitat de donar un altre caire a la temàtica religiosa que ocupa el gruix de la seva obra. ‘Hi va incloure variants i originalitats sorprenents, com ara la representació de la sexualitat de Crist en algunes composicions o la plasmació de la naturalesa en el fons de la Pietat’, exemplifica.

Molina tampoc oblida el perfil biogràfic de Bermejo, perquè al seu parer ajuda a entendre la seva trajectòria. ‘Ara estem gairebé segurs que era un jueu convers, i això, en uns temps difícils de persecució d’aquest col·lectiu segurament explica algunes particularitats de les seves obres, així com que hagués d’associar-se amb pintors més mediocres que ell i això repercutís negativament en alguna de les seves obres’.

L’obra de Bermejo viatjarà a Londres

Una vegada acabada l’exposició de Barcelona, l’art de Bartolomé Bermejo es odrà veure a Lobdres. Concretament, a la National Gallery que li dedicarà una mostra amb part del material s’ha exhibit a Madrid i Barcelona. Es podrà veure a partir del mes de juny i que portarà per títol ‘Bartolomé Bermejo, Master of the Spanish Renaissance’.

The post El geni de Bartolomé Bermejo arriba al MNAC per astorar l’ull de l’espectador appeared first on VilaWeb.

Setanta-vuit artistes de tretze països que presentaran vint-i-quatre espectacles de disciplines ben diverses. Aquestes són les xifres del festival Internacional del Circ Elefant d’Or, que es fa a Girona fins dimarts. S’hi podran veure les actuacions de malabaristes russos, trapezistes nord-coreans, pallassos xilens, acròbates mongols i cercles etíops. És un dels festivals de circ més importants del món, després dels consolidats i prestigiosos que es fan a la Xina, Montecarlo i Moscou.

El festival dura sis dies i s’estructura al voltant de setze gales. Cada dia es fan entre dues i tres sessions. I dimarts es farà la gran gala final, anomenada Espectacle d’Or, on només actuaran els artistes premiats. Tots aquests espectacles es fan en una gran carpa de circ que hi ha instal·lada al Camp de Mart, al bell mig del parc de la Devesa.

Una programació plena d’espectacles inèdits

Alguns dels espectacles més destacats que es podran veure al certamen d’enguany són els que faran diversos grups acrobàtics provinents de Corea del Nord, la Xina, Rússia i Mongòlia. També es podrà gaudir d’algunes disciplines mai vistes, com ara el pal aeri que practica l’acròbata rus Denis Degtiarev o la roda de la mort dels colombians The Flyers Valencia. De fet, gairebé tota la programació del festival és inèdita perquè es caracteritza per seleccionar espectacles que no s’han vist mai en altres festivals de circ europeus.

Un festival especialitzat en els nous talents

El festival Internacional del Circ Elefant d’Or s’especialitza en la recerca de nous talents per introduir-los definitivament en el món del circ. Per això, durant tot l’any, escullen espectacles d’indrets tan dispars com ara Etiòpia, Corea del Nord i el Vietnam per a exhibir-los a Girona. Entre el públic, hi ha molts directors de càstings que poden oferir contractes a aquests artistes: en companyies de circ internacionals, com ara el famós Cirque du Soleil, però també per a espectacles de creuers, a la televisió o en parcs temàtics.

La Fira Circus World Market, principal novetat d’enguany

Una de les novetats d’enguany és la creació del Circus World Market, la primera fira sectorial d’empreses circenses del món. Es farà a la gran carpa instal·lada al Palau de Fires i aplegarà una trentena d’empreses del sector del circ que exhibiran els seus productes. Neix com la germana petita del festival i vol aprofitar el flux de 30.000 espectadors que s’espera que passin pel festival. La intenció és erigir-se com el punt de trobada d’artistes, mànagers, tècnics i directors d’aquesta disciplina.

The post Nous talents i espectacles inèdits al festival Internacional del Circ Elefant d’Or appeared first on VilaWeb.

‘Tant de bo passis mitja hora al cel abans que el diable sàpiga que ets mort’. Amb aquesta dita irlandesa Julio Manrique resumeix La reina de la bellesa de Leenane, un drama rural de quatre personatges que s’aferren a aquesta ‘mitja hora al cel’ amb les ungles i amb les dents. L’opera prima del dramaturg anglo-irlandès Martin McDonagh parla de la rancúnia, d’uns personatges devorats per la rancúnia en un poble remot de l’oest d’Irlanda. Julio Manrique per primera vegada dirigeix un muntatge de La Perla 29, que es podrà veure a la Biblioteca de Catalunya fins al 14 d’abril.

Mag Folan (Marissa Jossa) i la seva filla Maureen (Marta Marco) viuen al petit poble de Leenane, a la comarca de Connemara, a l’oest d’Irlanda. Tercera filla, després que les seves germanes s’hagin casat i marxat de casa, Maureen passa els dies veient com la joventut se li’n va tenint cura de la seva mare. L’arribada de Pato (Ernest Villegas) i Ray Dooley (Enric Auquer) sacsejarà la rutina de mare i filla i farà créixer la tensió entre totes dues. És un món femení on quan apareixen els personatges masculins ho trenquen tot.

Ernest Villegas i Marta Marco a ‘La reina de la bellesa de Leenane’ (fotografia: Bito Cels).

Per Marta Marco, Maureen és un personatge que recordarà durant tota la carrera per l’evolució i la complexitat del personatge: ‘Què considerem que és la bogeria? Per què ens diuen bojos, els altres? En un poble tan petit, on tothom es coneix, tot el que fas és jutjat’. El títol de l’obra es refereix a ella, a Maureen: és una frase que li diu Pato i que resumeix, també, aquesta ‘mitja hora al cel’. Aquest intent a la desesperada de sortir de ‘l’infern’ de Leenane.

El personatge de Maureen és el protagonista absolut de l’obra. Una dona forta, venjativa, feble alhora. Un dels personatges femenins forts de Martin McDonagh. Així la defineix Manrique: ‘La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada. I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh’.

El text, de diàlegs ràpids, és amarat d’humor. Humor negre i ‘tarantinesc’, en paraules de Manrique. Un humor molt àcid que és molt necessari en aquesta obra on el públic té tota la informació però els personatges no la tenen. Informació que si tinguéssin, segurament els permetria de ser feliços.

Marta Marco i Marissa Jossa (fotografia: Bito Cels). Irlanda: un personatge més

Aquesta obra forma part de la primera trilogia de McDonagh titulada The Leenane Trilogy que inclou A Skull in Connemara (La calavera de Connemara) i The Lonesome West. Totes ambientades en un poble petit de la Irlanda rural. I no és casual, sinó que tant el clima, el país com l’urbanisme hi juguen un paper clau. A La reina de la bellesa de Leenane, el poble, Leenane, és un personatge més.

El clima plujós, que obliga a romandre a casa, o a la taverna. El temps difós, que sembla que s’hagi aturat. La misèria d’aquella Irlanda on apareix amb molta intensitat el tema de la immigració i la crítica a tot el que els anglesos els han robat. També s’hi veu el racisme dels anglesos cap als irlandesos, en una casa on tot el que ve de fora entra per la televisió i la ràdio. En una obra on la irrupció dels personatges masculins arriba per la festa de comiat d’un veí que se’n va a provar sort a Boston.

Julio Manrique, director de l’obra (fotografia: Bito Cels). La reina de Connemara, la Maureen de la vida real

L’equip artístic de La reina de la bellesa de Leenane va viatjar a Irlanda per conèixer el paisatge que protagonitza l’obra. Allí van conèixer la història de Bina McLoughlin, la reina de la bellesa de Leenane de la realitat. En la làpida de McLoughlin hi apareix la inscripció ‘Queen of Connemara’ (reina de Connemara). La boja del poble. Quan van preguntar qui era els van respondre que ‘she was different’ (ella era diferent). Imaginen, actors i director, que McDonagh, durant les vacances a Irlanda quan era petit, va conèixer o va sentir a parlar de Bina McLoughlin i va plasmar la seva història en aquesta obra. On, fabulen, pot veure’s tant en la mare com en la filla. Dues etapes de la vida d’una dona ‘diferent’.

The post ‘La reina de la bellesa de Leenane’: un drama rural irlandès de La Perla 29 appeared first on VilaWeb.

El Teatre Goya dedica un homenatge satíric a la vida del comediant amb l’obra L’últim acte. Dirigida per Carles Alfaro i protagonitzada per Francesc Orella, es pot veure al teatre barceloní fins al 24 de març. L’obra sorgeix a partir de textos d’Anton Txékhov extrets de cartes, relats humorístics, històries breus i algunes peces teatrals, les quals signava amb el pseudònim d’Antoixa Txekhonté.

A l’obra, un reconegut actor de teatre, interpretat per Francesc Orella, es desperta tot sol als camerinos d’un teatre de províncies de la seva ciutat natal, on la nit anterior ha rebut un homenatge per la seva llarga i reeixida carrera. Encara sota els efectes de l’alcohol, l’actor es veu sol, perdut i abandonat per les persones que el van homenatjar en un teatre buit, tancat i a les fosques, i reflexiona sobre el significat de la seva vida i la seva professió.

La reflexió arribarà a partir d’una visita inesperada que rep el personatge: la de tres muses, àngels o dimonis, que viuen als teatres quan es queden buits. ‘En aquesta aparició, ell reflexiona sobre certs aspectes de la seva vida que tenen a veure amb dos eixos fonamentals: la realització personal, en aquest cas d’un actor, i el món privat que té a veure amb l’afecte, l’amistat i l’amor’, explica el director de l’obra.

Orella explica que el protagonista es troba a l’ocàs de la seva vida i s’ho qüestiona tot: la professió, l’amor, la soledat, la relació amb el públic… També reconeix que li ha tocat posar-se a la pell d’aquest personatge en un moment vital i professional que l’interpel·la molt.

Nina, Cristina Plazas i Bárbara Granados completen l’elenc del muntatge, en el qual també hi ha música en directe.

Ironia i auto-burla

Carles Alfaro indica que els grans autors, com ara Txékhov, no entenen de gèneres. ‘És un autor molt difícil de tan senzill que és.’ També considera que hi ha un humor ‘molt Txékhov que és patètic’, però que li agrada l’essència de l’ésser humà que al final apareix a les seves obres. En aquest cas, L’últim acte és una obra amb molta ironia i auto-burla, conclou.

The post Francesc Orella homenatja els comediants a partir de textos de Txékhov appeared first on VilaWeb.

Va començar fa quatre anys com a complement nocturn de les festes de Santa Eulàlia, però amb el pas del temps el festival Llum BCN ha agafat entitat pròpia. Aquest festival dedicat a la llum com a mitjà creatiu es fa tot el cap de setmana en diversos indrets del barri del Poblenou de Barcelona. Aplega quaranta instal·lacions lumíniques de tota mena que s’adapten a les característiques del barri, que barreja passat industrial i edificis de nova creació. D’aquesta manera, el Poblenou es converteix en un gran laboratori d’experimentació a l’aire lliure on naus abandonades, antigues xemeneies de maó, la façana del Museu del Disseny i el sostre del mercat dels Encants fan de llenç.

Però si una cosa distingeix el Llum BCN de la resta de festivals d’aquest estil és l’opció que es fa per la innovació i l’experimentació. Per això hi participen tota mena de creadors –artistes, dissenyadors, arquitectes– que estudien les possibilitats de la llum en un espai urbà. A més, entre la programació tant hi ha noms internacionals de prestigi com els talents emergents de les escoles d’art, disseny i arquitectura de Barcelona. A costat de Rafael Lozano-Hemmer, Daniel Canogar, Kyle McDonald i Joanie Lemercier també s’hi poden trobar els projectes d’alumnes de l’escola Eina, la Massana, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Us oferim una tria de les deu instal·lacions més destacades:

‘Constellations’, de Joanie Lemercier i Paul Jebanasa
On: llac del Disseny Hub Barcelona (accés pel carrer d’Àvila, 185).
Joanie Lemercier és un dels artistes europeus més interessants que treballen amb les possibilitats de la llum com a mitjà. Després d’explorar llenguatges com ara el videomapping, les instal·lacions en galeria i els espectacles de visuals, en aquesta nova peça fa servir un material poc habitual per a presentar el seu treball elegant i meticulós: l’aigua.

‘Asalto Barcelona’, de Daniel Canogar
On: façana del Disseny Hub Barcelona (plaça de Josep Antoni Coderch).
‘Asalto Barcelona’ és una projecció de vídeo sobre la façana del DHUB creada a partir de la participació del públic. Un assalt i saqueig virtual de l’edifici per part dels espectadors que evoca la presa de la Bastilla o l’assalt al Palau d’Hivern, i que simula el públic grimpant per l’espectacular façana.

‘Light Leaks’, de Kyle McDonald i Jonas Jongejan
On: pati de can Framis (entrada pel carrer de Sancho de Ávila).
La bola de miralls, una tecnologia d’il·luminació que s’ha utilitzat a les discoteques des de la dècada de 1920, esdevé una nova eina visual que pot transformar la percepció de l’espai. Els artistes Kyle McDonald i Jonas Jongejan combinen una sèrie de projectors, un sistema de visió per ordinador i 180 quilos de boles de miralls per a crear una sofisticada coreografia de reflexos.

‘Emergències’, de Manolo Laguillo
On: diversos edificis del Poblenou.
Les escales d’emergència més representatives del Poblenou esdevenen uns objectes fascinants i enigmàtics que cada nit, sota una il·luminació especial, projecten les seves ombres en una trajectòria contrària a la diürna. Unes ombres girades que contribueixen a evocar el passat industrial del barri i les seves reivindicacions polítiques i socials.

‘Sandbox’, de Rafael Lozano – Hemmer
On: carrer de Tànger (cantonada amb el carrer de Pamplona).
Sandbox és una instal·lació interactiva a gran escala que es compon de dues safates de sorra on es poden veure petites projeccions de la gent que hi ha al solar mateix. Quan els participants arriben a tocar aquests petits fantasmes, una càmera en detecta les mans i les retransmet en directe a dos projectors enormes penjats d’una grua.

‘Nautilus’, de Xavi Lloses
On: Centre Comercial Glòries.
El Nautilus és una escultura sonora i visual i, alhora, un instrument. Recull el so de les bombolles que esclaten dins dels seus cilindres de metacrilat per processar-lo i amplificar-lo. En el mode autònom, interpreta una partitura que compon a temps real però també pot ser tocat en directe.

‘Coloured Peonies’, de TILT
On: carrer dels Almogàvers (entre el carrer de Roc Boronat i el carrer de la Llacuna).
Unes peònies blanques gegants han florit a Barcelona per donar un toc de surrealisme natural al paisatge urbà del Poblenou. Quan es fa de nit, els pomells de flors resplendeixen i revelen la màgia dels seus colors nocturns en una captivadora simfonia lluminosa.

‘Fils d’història’, de l’ETSALS, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura la Salle
On: carrer de la Ciutat de Granada, 109.
Quan passegem pel Poblenou, podem transportar-nos dècades enrere i caminar entre fàbriques, imaginar el soroll dels cotxes, les maquinàries, els fums… ‘Fils d’història’ vol recordar aquest passat industrial tot resseguint el perfil d’una antiga nau industrial on es reparaven motos Ducati.

‘Storm’, ESDAP, Campus Llotja
On: passatge de Trullàs.
‘Storm’ és una experiència immersiva que recrea una tempesta amb la voluntat de despertar en el públic sentiments primitius. És una experiència sensorial a través de l’impacte dels llampecs, que flueix dins l’espectador per fer-li contemplar la bellesa d’aquest fenomen meteorològic.

‘Cyclus’, per UPC School. Màster de Lighting Design
On: can Picó (Carrer de Pere IV, 58).
Després de la seva rehabilitació, can Picó s’ha convertit en la cooperativa de treball Biciclot, centrada en el món de la bicicleta. Cyclus explora la relació entre el moviment d’una bicicleta i el recorregut de la llum amb una coreografia lumínica de colors i utilitza la terrassa de l’edifici com a escenari.

The post Festival Llum BCN: 40 instal·lacions lumíniques per a veure el Poblenou amb uns altres ulls appeared first on VilaWeb.

Aquest cap de setmana, s’estrena el film libanès Capharnaüm, nominat a l’Oscar al millor film de parla no anglesa i guanyador del premi del jurat de Cannes 2018. Altres estrenes destacades de la setmana són tres films molt diferents però que tenen en comú que són basats en fets reals. Són el film sobre el polític nord-americà Gary Hart The Front Runner, ambientat als Estats Units de 1988; L’èchange des princesses, un film francès que té lloc al segle XVIII i versa sobre les aliances matrimonials entre la reialesa, i Bomb City, que narra la història un dels crims d’odi més polèmics de la història recent dels Estats Units. En català s’estrena el film francès En veu alta.

Capharnaüm (Cafarnaúm). Direcció: Nadine Labaki. Intèrprets: Yordanos Shiferaw, Boluwatife Treasure Bankole, Kawsar Al Haddad; Zain Al Rafeea, Fadi Yousef, Alaa Chouchnieh. Gènere: Drama. Esbós: Zain és un nen de 12 anys que viu a Beirut en la misèria amb la seva família. Enviat a la presó després d’haver comès un crim en defensa d’una de les seves germanes, Zain denuncia els seus pares per haver-lo dut al món. Aspirant a l’Oscar al millor film de parla no anglesa i guanyador del premi del jurat de Cannes 2018.

The Front Runner (El Candidato). Direcció: Jason Reitman. Intèrprets: Vera Farmiga, Kaitlyn Dever, Ari Graynor; Hugh Jackman, JK Simmons, Mike Judge. Gènere: Drama. Esbós: Estats Units, 1988. El senador Gary Hart és el candidat favorit a la nominació presidencial pel Partit Demòcrata. Però la seva campanya és boicotada i Hart es veu forçat a retirar-se per una forta campanya mediàtica quan es decobreix que té una relació extramatrimonial. Basada en fets reals.

En veu alta (À voix haute – La force de la parole). Direcció: Stéphane de Freitas i Ladj Ly. Intèrprets: Eddy Moniot i Souleila Mahiddin. Gènere: Drama. Esbós: La universitat francesa de Saint-Denis organitza cada any el Concurs d’Eloqüència. El guanyador esdevé el millor ‘orador del 93’, fent referència al número de departament al qual pertany el centre, el de Sena-Saint-Denis. Alumnes de tots els cursos hi poden participar. Qui serà el millor orador d’enguany? En català.

L’èchange des princesses (Cambio de reinas). Direcció: Marc Dugain. Intèrprets: Anamaria Vartolomei, Catherine Mouchet, Juliane Lepoureau; Lambert Wilson, Olivier Gourmet, Kacey Mottet Klein. Gènere: Drama. Esbós: França, 1721. Lluís XV, futur rei de França, té 11 anys i el regent Felip d’Orleans trama un intercanvi de princeses amb Espanya que ajudarà a consolidar la pau després d’anys de guerra que han debilitat tots dos països. El seu pla consisteix a casar la seva filla de 12 anys amb l’hereu del tron espanyol, i al seu torn, el futur rei Lluís XV amb Mariana Victòria, de 4 anys i infanta d’Espanya. Així és com una nena i una adolescent es veuen atrapades en una xarxa d’aliances, traïcions i jocs de poder.

Bomb City. Direcció: Jameson Brooks. Intèrprets: Lorelei Linklater, Maemae Renfrow, Audrey Gerthoffer; Dave Davis, Glenn Morshower, Logan Huffman. Gènere: Drama. Esbós: Estats Units, 1997. Un col·lectiu punk té per costum organitzar concerts en un indret ruïnós anomenat Bomb City. Però a la conservadora Texas, l’escàndol arriba als enfrontaments, sobretot amb un grup d’esportistes coneguts com a white-hatters. Les baralles culminaran amb un dels crims d’odi més polèmics de la història recent dels Estats Units. Basada en fets reals.

Alita: Battle Angel (Alita: Ángel de Combate). Direcció: Robert Rodriguez. Intèrprets: Eiza González, Jackie Earle Haley, Jennifer Connelly; Ed Skrein, Christoph Waltz, Mahershala Ali. Gènere: Acció. Esbós: A Tiphares, una ciutat flotant del futur on viu poca gent, Daisuke Ido descobreix el cos d’una jove ciborg i decideix de reanimar-la emprant parts d’altres cossos que ell mateix ha recol·lectat. L’anomena Alita i l’educa com si fos el seu pare. Però ella té els seus propis somnis i aviat voldrà descobrir allò que el món li pot oferir. Basat en la novel·la gràfica cyberpunk de Yukito Kishiro.

The post Les estrenes: L’aspirant libanesa a l’Oscar al millor film de parla no anglesa, ‘Cafarnaúm’, arriba als cinemes appeared first on VilaWeb.

Amb motiu la commemoració dels vuitanta anys de l’exili republicà, s’acaba d’inaugurar al Museu del Memorial de l’Exili de la Jonquera l’exposició ‘A nation in retreat’. Està formada per vuitanta fotografies històriques publicades per diverses agències internacionals que van ser preses a la duana durant els mesos de gener i febrer de 1939. L’objectiu de la mostra és explicar la mirada que diferents agències tenien de l’exili, a més de veure els diversos moments de la fugida per part dels republicans que marxaven cap a la Catalunya Nord.

A finals del mes de gener del 1939, després de la caiguda de la ciutat de Barcelona durant la Guerra del 1936-39, les autoritats franceses van decidir obrir la duana i deixar passar els centenars de milers de republicans que fugien. Es calcula que amb menys d’un mes, diverses poblacions de la Catalunya nord van acollir l’arribada massiva de gairebé 475.000 refugiats. Es va tractar d’una catàstrofe humanitària sense precedents que diversos mitjans de comunicació d’arreu es van encarregar de cobrir.

‘Es calcula que gairebé 135 periodistes de mitjans internacionals van ser acreditats’ explica el comissari de la mostra, Eric Forcada. Bona part de les instantànies que s’exhibeixen a la mostra formen part del fons personal d’aquest historiador i activista cultural de Perpinyà. Explica que la mostra s’ha concebut com un repàs cronològic dels primers dies de l’obertura de la duana, entre el 29 de gener i el 10 de febrer de 1939. I ho fa de la mà d’una selecció de vuitanta imatges, la majoria pertanyents a agències de notícies com ara France Presse, Associated Press, Wide World Photo for The New York Times, ACME.

Deu anys del Museu del Memorial de l’Exili

La mostra fotogràfica ‘A nation in retreat’ coincideix amb el desè aniversari del Museu Memorial de l’Exili. Des de la seva inauguració, pel MUME hi han passat més de 165.000 visitants, bona part d’ells han estat alumnes de secundària. Precisament la col·laboració amb centres formatius és un dels aspectes clau de l’equipament. També ha estat molt important la col·laboració amb la Universitat de Girona i la Càtedra Walter Benjamin. A més, al llarg d’aquests deu anys de vida el centre ha rebut més d’una vuitantena d’exposicions de tota mena relacionades amb l’exili.

The post La Jonquera rememora els vuitanta anys de l’exili amb una exposició de fotografies publicades per agències internacionals appeared first on VilaWeb.

L’Institut Valencià d’Art Modern segueix amb les celebracions del 30è aniversari i per això acaba d’inaugurar la mostra ‘Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’. Aquesta exposició està formada per 375 obres que han sigut seleccionades minuciosament entre les més de 12.000 peces que componen els fons artístics del museu. Es tracta d’una exposició pensada per fer lluir la col·lecció de l’IVAM que ocupa deu sales de les galeries 4 i 5 de l’equipament i es podrà visitar fins al 19 d’abril de l’any vinent.

Robert Rauschenberg, Equipo Crónica, Carmen Calvo, Jasper Johns, Claes Oldenburg, Antoni Muntadas, Cindy Sherman, Esther Ferrer, Rogelio López Cuenca són alguns dels noms dels artistes participants a la mostra. En total n’hi ha 125 de nacionals i internacionals i un 45% de l’obra que s’exposa és inèdita o s’han exhibit en molt poques ocasions. Veient el llistat de noms, queda ben clar que el centre ha optat per agafar un dels nuclis fonamentals de la seva col·lecció per a aquesta exhibició, com són el ‘pop art’, especialment el britànic, i els realismes espanyols.

La mostra posa en relació el context històric, que pivota entre els anys 1930 i l’actualitat, i el paper crític que va adoptar l’art amb relació als fets polítics, socials i econòmics del moment. Alguns exemples d’això serien les dues guerres mundials, la Guerra de 1936-39, la industrialització i la societat de masses vista des dels ‘mass media’, així com l’aparició de feminismes i la teoria de gènere o les migracions.

Els grans temes de la mostra: violència, mons ocults, els objectes, les imatges…

La visita comença amb una selecció sobre ‘Violència i poder’ i a l’entrada l’escultura ‘Prometheus’ de Hacques Lipchitz rep al públic com preàmbul de la mostra. En aquesta primera sala Equipo Crònica representa el poder econòmic i ideològic, mentre una escultura de Juli González retrata el patiment diari de la violència. Eduardo Arroyo aborda el control i la vigilància i Robert Rauchensberg explora el control social en democràcia per denunciar comportaments repressius dels Estats Units en la Guerra Freda. Un segon espai recorda totes les guerres com una forma més de violència. Un exemple d’això seria com el conflicte a Palestina, amb l’artista Rula Halawani o les imatges de la turca Gülsun Karamustafa. Robert Smithson trasllada l’espectador a Egipte com a mostra de la destrucció de la natura.

La mostra també inclou ‘Mons ocults’, una secció que explora les reaccions humanes davant el trauma i com els artistes creen art en resposta a l’amenaça o per lluitar contra les injustícies. Aquest apartat recull la creació de Darío Villalba en record als marginats i a la gent que ha estat apartada; les màquines psicològiques de Gordillo, que trasllada al paper els moviments de l’ànima o intervencions sobre fotografies de Carmen Calvo.

El recorregut continua amb ‘Duchamp i el món dels objectes’, amb una selecció de peces que qüestionen l’objecte com a mercaderia. Hi ha creacions del mateix Duchamp, dibuixos de John Cage, obres d’Yves Klein, Katharina Fritsch, Joan Brossa, Victoria Civera, Robert Rauschenberg, Tony Cragg, Eduardo Arroyo i la ironia de Richard Hamilton, entre més.

La següent parada és la de ‘El qüestionament de les imatges’, que versa sobre com la informació que rebem està filtrada pels mitjans de comunicació. És en aquest espai on s’ha instal·lat l’obre ‘Socialité’, cedida pel Museu Reina Sofia. És un llenç de 1984 sobre el qual Warhol va abocar titulars de premsa i Basquiat va afegir les seves característiques màscares. Al seu costat, conflueixen peces d’Alberto Corazón, Equipo Crònica, John Baldessari, Antoni Muntadas o Richard Prince.

On són les dones a la col·lecció de l’IVAM?

A ‘Cossos Dissidents’ s’hi concentra bona part de les peces adquirides en els darrers anys per pal·liar l’absència de dones artistes en la col·lecció. Hi ha mirades feministes que es qüestionen els estereotips associats al masculí i femení o la bellesa normativa. També s’hi poden trobar peces que aborden el silenci de la sida, amb noms com ara Balie Export, Gillian Wearing, Esther Ferrer o Cindy Sherman. Finalment, ‘Perifèries urbanes’ recull les mobilitzacions socials, les protestes dels carrers i els mecanismes de control del poder, amb artistes com Collado, Apòstol, Kuitca o López Cuenca.

The post L’IVAM desplega la riquesa del seu fons per celebrar el 30è aniversari appeared first on VilaWeb.

La Fundació Hortensia Herrero organitzarà una exposició de Jaume Plensa a la Ciutat dels Arts i les Ciències, que s’inaugurarà el 26 de juny i es podrà veure fins al novembre.

Segons fonts de la Fundació, l’exposició constarà de set escultures de ferro fos de set metres d’alçada cadascuna, que s’ubicaran al llac sud del complex dissenyat per Santiago Calatrava.

La Fundació ha informat també que adquirirà una de les escultures un cop finalitzi l’exposició i s’ubicarà en un ‘lloc emblemàtic’ de València, com ja es va fer amb les exhibicions de Manolo Valdés i Tony Cragg.

‘Portar l’obra de Jaume Plensa a la ciutat de València és un motiu d’orgull, ja que es tracta, sens dubte, d’un dels artistes espanyols amb més projecció internacional’, ha recalcat Hortensia Herrero, que a més ha revelat que es treballava en aquest projecte des de fa més d’un any.

Jaume Plensa és un dels artistes catalans amb més presència a tot el món, amb escultures que poblen ciutats com Mont-real, Nova York o Dubai.

Així mateix, l’obra de Plensa ha estat objecte d’exposicions temporals en museus i institucions com la Biennal de Venècia, el Nasher Sculpture Center de Dallas o el MAMAC de Niça. En el cas del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ​​l’exposició es podrà visitar fins a l’abril d’aquest any.

L’artista acumula nombrosos premis internacionals, com la medalla de Cavaller de les Arts i les Lletres de l’estat francès i el Premi Velázquez de les Arts. També ha estat nomenat Doctor Honoris causa per l’Art Institute de Chicago i per la Universitat Autònoma de Barcelona.

The post Set escultures de Jaume Plensa arriben a la Ciutat de les Arts al juny appeared first on VilaWeb.

El candidat a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona Ramon Masià ha apostat per una candidatura unitària sota el seu lideratge, malgrat que ha concedit que està disposat a rellevar algunes de les persones amb les quals es presenta ‘a favor de qui pugui representar millor els interessos de l’empresariat’.

En una atenció als mitjans prèvia a la formalització de la seva candidatura, Masià ha sostingut que vol fer ‘una candidatura inclusiva però des de la preparació i veterania’ i ha remarcat que s’està preparant des de fa més d’un any.

‘És bo que hi hagi una candidatura unitària’, ha remarcat Masià i ha assenyalat la complexitat de la Cambra com a raó per impulsar tan sols una.

Masià ha argumentat que la unificació de candidatures s’ha de fer tenint en compte els plantejaments per a la Cambra que aquestes presentin: ‘Hi ha d’haver molta generositat pensada en el programa i no tant en els vuit cognoms catalans de cada candidat’.

En aquest sentit, ha rebutjat que en aquestes eleccions, previstes per al 8 de maig, les candidatures hagin de ressaltar ‘qui té un cognom més poderós’.

Per Masià, la seva candidatura representa la micro i petita empresa, a diferència de les altres i del que tradicionalment ha tingut representació en aquest ens: ‘Jo sóc un petit empresari, tinc una microempresa amb dotze col·laboradors i represento el gruix del 97% dels electors de la Cambra de Comerç, que són autònoms o empreses amb menys de nou treballadors’.

The post Ramon Masià aposta per una candidatura unitària per la Cambra de Barcelona sota el seu lideratge appeared first on VilaWeb.

La plataforma pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE NO) ha exigit a la delegació del govern espanyol al País Valencià que es paralitzi la deportació d’una dona boliviana de 63 anys que resideix a València des de fa 17.

Segons aquesta plataforma, la dona és treballadora de la llar i cuida infants i persones grans, i té tres néts nascuts al País Valencià. Malgrat això, i segons se li ha notificat, serà deportada a Bolívia perquè un jutjat considera que no té arrelament suficient a València.

Segons ha denunciat CIE NO, la seva ordre d’expulsió està des del 28 de gener a la comissaria i no va ser notificada a temps a la seva advocada, impedint que aquesta pogués actuar per a paralitzar l’expulsió, la qual cosa ‘és una clara vulneració del principi del dret a l’assistència legal’. La dona es troba des de fa dos dies en els calabossos de la comissaria de Paterna sense poder veure a la seva família.

La portaveu de CIE NO, Cristina Martínez Ferrando, assegura que és ‘inhumà’ que tanquin i deportin una persona que té la llar i la família a València. ‘L’estat espanyol ha tancat i expulsarà de forma expressa a una dona gran que ha cuidat nens i ancians i que ha residit prop de 20 anys com una veïna més, al·legant que manca d’arrelament. Aquesta injustícia és insostenible i ha d’impedir-se de forma immediata’, indica. Consultada sobre aquests fets, la delegació del govern espanyol ha informat que analitza l’expedient amb la intenció de donar una resposta el més ràpida possible.

The post Campanya per aturar la deportació d’una boliviana que viu a València des de fa disset anys appeared first on VilaWeb.

Una quinzena de candidatures de confluència municipal d’esquerres s’han ajuntat per crear un nou espai polític que superi els propis municipis i tingui veu pròpia a nivell nacional. Impulsats pels dirigents de Guanyem Badalona, Dolors Sabater; Guanyem Cerdanyola, Carles Escolà, i Decidim Ripollet, José M. Osuna, el nou espai es proposa ‘frenar l’avenç de l’extrema dreta’ a les pròximes eleccions municipals superant la lògica dels partits tradicionals i fent fronts comuns d’esquerres arreu del territori.

A més, passat el 26 de maig es crearan grups propis a les Diputacions i Consells Comarcals. Tot i això, asseguren que no s’imposarà a les candidatures la cessió dels vots al nou espai, que s’acabaran repartint també entre ERC, Comuns i CUP, en funció de les negociacions entre partits a cada municipi.

Garantir la justícia social, combatre la pobresa i la precarietat de les classes populars i donar sortida a l’anhel d’autodeterminació del poble català. Aquests són els grans objectius i trets distintius del nou espai polític de les confluències municipalistes, que s’han presentat en societat aquest dijous a Badalona.

L’espai triat no és casual i, segons han afirmat els seus impulsors, Badalona és un clar exemple de la ‘involució democràtica’ que representa en aquesta ciutat el lideratge del PP i que ‘amenaça’ el conjunt de Catalunya. És per això que des de ‘Municipalistes per la república des de baix’ criden a replicar experiències com la de Guanyem arreu del territori.

‘Calen grans acords populars i interpel·lem a partits i moviments socials i polítics d’esquerres, demòcrates i republicans a construir grans confluències que facin de dic de contenció de l’avenç de l’autoritarisme i el feixisme i que serveixin com a palanques per construir alternatives solides i valentes’, ha exclamat l’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater.

Els impulsors del nou espai, veuen doncs els ajuntaments com un darrer ‘refugi’ per ‘garantir drets i llibertats’, com apunta la portaveu de Guanyem Girona, Carla Costa, però també són una institució amb ‘limitacions’ que requereix de ‘noves passes’ per dur les reivindicacions de les confluències a nivells superiors, detalla el batlle de Ripollet, José M. Osuna.

Dolors Sabater assegura que és justament per fer ‘més efectiva’ la feina de les confluències municipalistes es projecta el nou espai polític a ‘escales territorials superiors’. Així, a partir dels resultats de les eleccions municipals les confluències tindran l’opció de cedir els seus vots al nou espai polític a les Diputacions o Consells Comarcals, tot i que no serà obligatori.

Conscients de les diferents dinàmiques de cada municipi i de les negociacions entre partits a l’hora de confeccionar les confluències, en cada cas es decidirà si els vots als ajuntaments acaben, en administracions supramunicipals als grups d’ERC, de la CUP, dels Comuns o dels Municipalistes per la República.

‘No som un nou partit, som l’experiència de les confluències que trenquen justament les costures del partits per superar el partidisme de curta volada’, ha etzibat Sabater. El batlle de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà demana que ‘no es posin traves’ a noves confluències de cara a les municipals de 2019 i demana ‘generositat’ als partits a l’hora de buscar acords.

‘Posem per davant els interessos de la societat i no els de les estructures dels partits’, destaca Escolà. Actualment, formen part del nou espai un total de quinze confluències, però la porta és oberta a que se n’afegeixin de noves o s’incorporin d’altres ja existents que ara per ara no han fet encara aquest pas.

Les quinze candidatures que avui s’aixopluguen en el nou espai són Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Cerdanyola, Decidim Ripollet, Guanyem Girona, SOM Gramenet, Sant Adrià en Comú, Assemblea Ciutadana de Sentmenat, Guanyem Sant Boi, Totes Fem Badia, Guanyem Sitges, Les Franqueses Imagina, Crida Premianenca, Acció Ciutadana de Santa Coloma de Cervelló i Unitat Argentona per la República.

The post Confluències entre la CUP i comuns crítics creen un nou espai polític supramunicipal appeared first on VilaWeb.

El ple del parlament europeu ha rebutjat incloure una esmena del grup d’Els Verds que feia referència a la ‘preocupació’ d’organismes internacionals per la resposta de les forces de seguretat espanyoles durant la celebració del referèndum de primer d’octubre de 2017, en el marc d’una resolució sobre el dret a manifestar-se de forma pacífica.

L’esmena ha estat rebutjada per 423 vots en contra, 150 a favor i 331 abstencions durant la sessió plenària a Estrasburg (França) i estava signada per dos eurodiputats dels Verds europeus, la francesa Eva Joly i el belga Philippe Lamberts.

El paràgraf que no ha tirat endavant és un ‘considerant’ en què s’al·ludeix a la ‘preocupació per les acusacions d’ús desproporcionat de la força’ per part de les forces de seguretat a Catalunya, que van ser expressades dies després del referèndum pel comissari de drets humans del Consell d’Europa i altres ‘experts en drets humans de Nacions Unides’.

La resolució que sí que ha tirat endavant condemna les restriccions en diversos països a la llibertat de reunió i denuncien l’ús d’intervencions violentes i desproporcionades per part de les autoritats estatals durant les protestes i les manifestacions pacífiques.

L’Eurocambra reclama investigacions transparents, imparcials, independents i eficaços quan hi hagi sospites o denúncies d’ús d’una força desproporcionada i recorda que les forces policíaques sempre han de ser responsables del compliment de les seves obligacions.

També critica que la intervenció de manifestants violents mina la legitimitat de protestes pacífiques i demana que els periodistes no siguin objectiu.

The post L’Eurocambra evita un esment a la resposta policíaca de l’1-O a una resolució sobre dret a protesta pacífica appeared first on VilaWeb.

Tots els grups de les Corts menys el PP han votat a favor de la tramitació de la proposició de llei de Podem sobre les competències de les diputacions provincials, amb la qual es pretén definir quins els corresponen i regular les seves relacions amb la Generalitat.

El debat ha estat marcat pel record dels casos de corrupció en què s’han vist implicades aquestes institucions i l’advertiment dels populars que es tracta d’una ‘ocurrència’ per augmentar el poder autonòmic i iniciar un “procés de desconnexió’.

El portaveu de Podem, Antonio Estañ, ha recordat que les corporacions provincials han estat ‘l’epicentre de casos tan greus com Taula, Brugal o el de Carlos Fabra’, han teixit ‘xarxes clientelars‘, han estat escenari de ‘lluites de poder territorial de vegades intrapartits‘ i sobre les quals no hi ha un ‘control democràtic’.

‘Ara com ara no podem eliminar-les com desitjaria el meu grup’, ha dit, però sí ‘superar el seu model’ i centrar la seva activitat en el seu objectiu fonamental de suport als petits municipis.

Després de lamentar que malgrat els compromisos del Consell i del mateix Ximo Puig no s’ha presentat una reforma de la llei de coordinació de diputacions i a tres mesos de les eleccions ‘no ha arribat ni se l’espera’, Estañ ha destacat que presenten aquesta llei per ‘complir amb el Botànic’ i acabar amb ‘una estructura opaca del segle XVIII que no permet fer una bona gestió dels recursos públics’.

El diputat del PP Manuel Pérez Fenoll ha estat l’encarregat del torn en contra i ha destacat que les diputacions són les institucions més properes als ajuntaments, preguntant si els presents creuen que un conseller o director general rebria a un regidor d’un poble de menys de 500 habitants.

‘Volen acabar amb aquesta proximitat’, ha criticat, que ‘vulneraria la igualtat dels ciutadans’ d’aquests municipis i no ajudaria a evitar la despoblació. Segons la seva opinió, les diputacions compleixen ‘una funció irreemplaçable’ per garantir la prestació de serveis, abaratir costos o donar cobertura jurídica i tècnica als ajuntaments més petits, ha explicat.

A més, ha assegurat que ‘no generaria cap estalvi’ perquè aquestes funcions les assumirien altres entitats territorials de nova creació o la Generalitat, ‘molt més allunyada dels municipis i les seves necessitats, el que implicaria pèrdua d’eficiència’.

‘Podien haver robat una mica menys’

Estañ ha retret a la bancada del PP que ‘si volien defensar les diputacions, ho han fet molt malament, podien haver robat una mica menys, no ha estat un bon camí’, fet que ha provocat una irada protesta dels populars, que li han exigit que retirés aquestes paraules. ‘Rus, Fabra i Ripoll, li dono noms propis, un per diputació, neguin la realitat’, ha contestat el síndic de Podem.

Pérez Fenoll ha replicat: ‘Els corruptes a la presó si han delinquit, però per això no poden desaparèixer les administracions’. A més, ha advertit que ‘aquesta ocurrència d’aquells que no coneixen ni senten la realitat dels municipis petits ens portarà a una catàstrofe si tira endavant’, apel·lant al PSPV perquè no li doni suport. També ha recalcat que ‘els partits separatistes no volen les diputacions, el que volen és enfortir les comunitats per disposar d’un poder omnívor per iniciar el seu procés de desconnexió, que és el que està de moda’.

Mònica Álvaro (Compromís) ha subratllat que el seu partit opta no per superar el model actual de diputacions, sinó per l’eliminació, i ha criticat la gestió realitzada aquesta legislatura a les de Castelló i Alacant. ‘Ni Javier Moliner ni Cèsar Sánchez es creuen el que diuen, intenten fer veure que són la salvació dels pobles petits, però no els importen, els importen ells i les seves cadires’.

‘Diputacions, cap, anem a per elles’, ha reiterat, perquè ‘els ajuntaments poden funcionar sense passar pel besamans a què se’ls sotmet a Castelló i Alacant’.

Des del PSPV, Alfred Boix ha assenyalat que comparteixen l’objecte d’aquesta llei que ara cal treballar per aconseguir un consens, i ha incidit que cal treballar per l’eficiència. Segons la seva opinió, hauria de ser possible plantejar un debat sobre l’arquitectura institucional ‘sense risc que et diguin catalanista’, encara que ‘són temps difícils per a plantejar aquests debats’.

Segons ha ressaltat, els socialistes aposten per una reforma constitucional que permeti a l’estat autonòmic decidir lliurement què arquitectura vol al seu territori ‘i això és el que defensen’ sense fer cap paperot’. Mentre aquesta reforma no arribi, ‘benvingut sigui el debat que proposa Podem’, ha dit.

‘Engany i mentida’

Per la seva banda, el parlamentari de Cs Toni Subiela ha qualificat la proposta ‘d’engany i mentida’ perquè, a parer seu, no recull un nou model per a aquestes institucions ni les buida. ‘L’únic que intenten és enganyar els valencians. Ha vingut aquí fer un míting electoral ple de promeses buides que no es corresponen amb el que han presentat en el seu escrit’, ha assenyalat.

‘Nosaltres també volem passar pàgina de Rus, Ripoll, Rodríguez, Fabra, de Taula i el cas Alqueria, però la seva proposta ni les elimina ni les buida’, ha assenyalat, per puntualitzar, que malgrat això, donava suport a la iniciativa perquè veu necessari ‘posar damunt de la taula el debat sobre les diputacions’.

The post Les Corts tramiten la llei sobre diputacions amb el vot en contra del PP appeared first on VilaWeb.

El líder d’ERC Oriol Junqueras ha fet una defensa política a partir de les preguntes que li ha fet el seu advocat, Andreu Van den Eynde. El líder d’ERC ha travat un discurs tant defensiu com ofensiu, denunciant la persecució política i judicial que pateix l’independentisme, i posant èmfasi en què no pot ser delicte el dret a votar. ‘Votar no és cap delicte perquè no és al codi penal. Impedir-ho a la força sí que és un delicte’, ha dit assenyalant l’estat de ser el responsable de la violència de l’1-O. Junqueras ha decidit de no contestar les preguntes de les acusacions.

• Així s’ha presentat: ‘Em considero pres polític’

 

• ‘No hem comès cap delicte’

 

• La metàfora de la cadira

 

• Defensa a ultrança del dret de l’autodeterminació

 

• ‘Votar no és delicte, impedir-ho per la força, sí’

 

• ‘No es van destinar fons al referèndum. No ho dic jo, ho va dir Hisenda’

 

• ‘Es va veure en les televisions de tot el món’

 

• ‘Vaig assumir que aniria a la presó’

 

• ‘Estimo Espanya i la seva gent’

 

• La darrera intervenció: ‘La independència no és delicte’

The post [VÍDEO] Els deu moments clau de la intervenció de Junqueras appeared first on VilaWeb.

El vice-president Oriol Junqueras ha començat la seva intervenció al judici contra el procés denunciant que es troba en una situació d’indefensió perquè el persegueixen per les seves idees i que, com que no hi renunciarà, no deixaran de perseguir-lo. ‘Em considero un pres polític’, ha dit.

Vegeu ací la intervenció inicial:

The post [VÍDEO] Oriol Junqueras al judici: ‘Em considero un pres polític’ appeared first on VilaWeb.

L’Assemblea Nacional Catalana ha anunciat que el cantant anglès Peter Gabriel va cedir els drets de la seva cançó ‘In your eyes’ per a fer una versió en català, castellà i anglès amb l’objectiu que esdevingui un himne del procés d’independència. La cançó la canta Mario Muñoz, amb la col·laboració de Lluís Llach, Joan Baez i Gemma Humet.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha emmarcat l’adaptació de la cançó en la campanya ‘#Makeamove’, amb la que volen internacionalitzar el dret d’autodeterminació català i denunciar el judici contra el procés.

El tema adaptat ha servit per a la confecció d’un videoclip en el qual s’equiparen les protestes de les sufragistes, el col·lectiu homosexual dels Estats Units, el moviment pacifista de Mahatma Ghandi i la caiguda del Mur de Berlín amb l’independentisme: ‘la nostra causa és mereixedora del mateix suport que van tenir aquestes lluites col·lectives’, ha afirmat Paluzie.

The post Peter Gabriel cedeix els drets d’una cançó a l’ANC appeared first on VilaWeb.

Els Mossos d’Esquadra han iniciat aquest matí el desallotjament de tres cases històriques del carrer Encarnació del barri de Gràcia  de Barcelona en el recinte de les quals es troba una alzina bicentenària que associacions veïnals volen preservar davant l’intent de la propietat de construir una promoció de 28 pisos.

Segons que han informat els Mossos, l’ordre de desallotjament de les cases es produeix a requeriment del Jutjat número 57 de Primera Instància de Barcelona. Per la seva banda, el col·lectiu Salvem l’Alzina ha informat a través de les xarxes socials que diverses furgonetes dels Mossos s’han presentat aquest matí al carrer Encarnació per desallotjar als veïns que les van ocupar fa unes quantes setmanes.

Ens han dit que en principi ens desallotgen per poder fer obres a les casetes. Han precintat el jardí. pic.twitter.com/LIELI3CXv8

— Salvem l'Alzina (@l_salvem) February 14, 2019

Aquestes cases i l’alzina centenària estan situades en els números 13, 15 i 17 del carrer Encarnació. El 9 de novembre desenes de veïns del barri de Gràcia es van concentrar en aquestes finques per impedir l’enderroc de les cases i la tala de l’alzina existent en un dels solars, després que la promotora tallés altres arbres centenaris.

L’Ajuntament de Barcelona va anunciar el mes de gener passat que buscaria la manera per evitar la tala de l’alzina i de preservar elements patrimonials del recinte, com la façana de les cases, negociant amb els promotors del projecte.

The post Els Mossos desallotgen tres cases del barri de Gràcia de Barcelona amb una alzina bicentenària appeared first on VilaWeb.

La ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ha dit que demà el govern espanyol anunciarà la convocatòria d’eleccions, que serà ‘segur’ durant el 2019. ‘Divendres, demà, es comunicarà la convocatòria d’eleccions, però la data concreta només la coneix el president del govern’, ha dit la ministra en declaracions a la cadena Cope.

Ha assenyalat que si bé el govern espanyol, després del rebuig del seu pressupost al congrés, pot anar ‘tirant’ a força de decrets lleis, només seria durant un temps ‘breu’. És per això que diu que ‘és evident l’avançament de la convocatòria electoral’ sense pressupost.

En tot cas, Montero ha assenyalat que veu ‘complicat’ l’escenari de governar amb decrets lleis, ja que estan limitats a qüestions d’urgent necessitat. ‘Pot ser que el govern encara tingués capacitat de posar sobre la taula alguns decrets lleis, però haurien de ser limitats’, ha subratllat.

The post Montero: ‘Demà es comunicarà la convocatòria d’eleccions’ appeared first on VilaWeb.

Després de les dues sessions dedicades a l’exposició de les qüestions prèvies, el tribunal començarà a prendre declaració als processats. El primer interrogatoris previst és el del vice-president Oriol Junqueras, després de 15 mesos de presó. Segueix en directe la seva declaració al Tribunal Sumprem espanyol ací:

Posteriorment, de la declaració de Junqueras, podria ser el torn del conseller Joaquim Forn. Caldrà veure si responen només a les preguntes dels seus advocats o també a les de les acusacions: la fiscalia, l’advocacia de l’estat o –més improbable– Vox.

Abans no comencin aquests interrogatoris el president del tribunal, Manuel Marchena, dirà què s’ha decidit sobre les qüestions prèvies que s’han discutit aquests dos primers dies, és a dir, la reconsideració d’admissió de proves i de testimonis de les defenses descartats inicialment per part del tribunal o la inclusió de nous testimonis. Serà important de saber si el tribunal accepta finalment una prova pericial determinant per a la defensa, proposada pels advocats de Jordi Cuixart i subscrita per la major part dels advocats dels altres acusats: l’informe d’experts de Scotland Yard sobre la violència del 20-S i l’1-O i l’actuació policíaca.

Que demanen a Oriol Junqueras?

Rebel·lió i malversació de diners públics. 25 anys de presó i 25 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 12 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

• • Diari d’un judici: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany| Anàlisi de Josep Casulleras
  • Guia del Judici: Tot el que has de saber-ne
  • Minut a minut del judici 

The post [EN DIRECTE] Junqueras declara al Suprem en la primera declaració pública després de 15 mesos de presó appeared first on VilaWeb.