Vilaweb.cat

La comunicació fora de control de la policia espanyola l’1-O a Girona, a la portada de VilaWeb Paper

Aquesta és la portada de demà de VilaWeb Paper:

Les principals notícies del dia han estat:
El preu de l’independentisme són 2.200 milions d’euros? | L’última de Pere Martí
El nombre de morts pels aiguats de Mallorca augmenta a dotze
El parlament reprova Felipe VI i demana abolir la monarquia espanyola
Sánchez anuncia accions legals en defensa de la monarquia després de la reprovació de Felipe VI al parlament

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

Sánchez anuncia accions legals en defensa de la monarquia després de la reprovació de Felipe VI al parlament

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat contra la declaració política del parlament que reprova Felipe VI i demana l’abolició de la monarquia espanyola anunciant accions legals en defensa de la ‘legalitat, la constitució i les institucions de l’estat’. Ha titllat d”inadmissible’ la proposta de resolució aprovada per JxCat, ERC, els comuns i la CUP.

En un comunicat, l’executiu espanyol qualifica la decisió del parlament de ‘políticament inacceptable’ i diu que és ‘producte de la deriva dels grups independentistes, que inexplicablement, han comptat amb el suport d’un altre grup parlamentari, en la seva irresponsabilitat d’utilitzar les institucions catalanes en esperonar el conflicte i no servir els interessos generals de tots els catalans’. També defineix el text com a ‘extravagància jurídica’ i adverteix que, tot i que no té valor jurídic, ‘no resta gravetat’ a la votació.

 

Es inadmisible la resolución votada esta tarde en el Parlament de Cataluña que pretende rechazar y condenar al jefe del Estado. Este #Gobierno adoptará las medidas legales a su alcance en defensa de la legalidad, la Constitución y las instituciones del Estado.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) October 11, 2018

La proposta és una resolució de caràcter polític sense valor jurídic, però Sánchez ha respost amb l’anunci de judicialització. Precisament, el president socialista havia criticat anteriorment la judicialització de la política del seu antecessor, Mariano Rajoy. Sánchez reacciona contra el parlament el mateix dia en què ha arribat a un acord amb Podem pel pressupost de l’estat –pel qual necessita els vots favorables de l’independentisme al congrés espanyol–, i precisament és Catalunya en Comú-Podem qui ha presentat la proposta de resolució al parlament.

El text aprovat  ‘rebutja i condemna el posicionament del rei Felipe VI i la seva intervenció en el conflicte català’ i ‘aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocratica com la monarquia’. També es referma el compromís amb els valors republicans. És la primera cambra en tot l’estat que reprova el monarca espanyol.

El preu de l’independentisme són 2.200 milions d’euros?

TEMA DEL DIA

Generositat. El canvi de govern a Espanya, amb l’arribada de Pedro Sánchez, va obrir noves portes a un diàleg a fons amb Catalunya que el PP sempre s’havia negat a mantenir, més enllà d’operacions cosmètiques. Aquesta era l’esperança de bona part de l’independentisme, que per això va votar a favor de la investidura a canvi de res. Un gest de generositat que fins ara no ha estat correspost per l’executiu de Sánchez. Hi ha hagut un canvi verbal, de tarannà, de formes, amb decisions importants com el trasllat dels presos a Catalunya, que no és un gest, perquè només és complir la llei, però el PSOE ho va voler vendre com un gest. També han desblocat algunes lleis que estaven recorregudes al Tribunal Constitucional, i avui el govern espanyol ha revertit el decret que permetia a les empreses marxar de Catalunya. Una mica tard, quan el mal ja està fet, després de les trucades del rei espanyol Felipe VI i de Mariano Rajoy amenaçant-les amb represàlies si no se n’anaven.

Ara el govern del PSOE demana el suport dels partits independentistes al pressupost de l’estat a canvi de 2.200 milions d’euros, una misèria si es té en compte que el dèficit fiscal anual de Catalunya és de 16.000 milions d’euros l’any. Però l’acord de Sánchez amb Pablo Iglesias farà créixer la pressió sobre els partits independentistes, amb el xantatge habitual que els altres són pitjors, en referència al PP i Ciutadans. L’oferta ha reobert les escletxes dins el PDECat entre els partidaris de negociar el pressupost i els qui s’alineen amb el govern Torra que si no hi ha un gest amb els presos i una oferta de Sánchez sobre l’autodeterminació, no hi han de donar suport. ERC ha tancat files amb el govern i, d’entrada, ha dit que no els aprovarà.

Sánchez difícilment assumirà les condicions dels independentistes. El PSOE ha desconstruït part de l’estructura repressiva del 155, de la qual va ser còmplice, però no ha entrat a abordar els dos punts essencials del conflicte: la llibertat dels presos polítics i l’exercici del dret d’autodeterminació. Pel que fa al primer, la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, ha negat avui en una entrevista a RAC1 que siguin presos polítics, però ha dit que no tenia sentit que arribessin al judici en situació de presó preventiva. Algunes informacions insinuen que hi podria haver algun gest en relació amb els presos, com ara la rebaixa de les peticions fiscals, que depèn de la fiscalia de l’estat nomenada per Sánchez.

Però pel que fa al referèndum, Calvo ha estat taxativa. Ha dit que el seu govern no permetria ‘mai’ un referèndum d’autodeterminació i, per justificar-se, ha recorregut a la mentida i ha dit que el referèndum d’Escòcia no havia estat pactat. Tothom sap que el referèndum escocès el van pactar David Cameron i Alex Salmond, que van plasmar l’acord en un document signat per tots dos mandataris. També ho sap Calvo, però prefereix mentir abans de reconèixer que en una democràcia es pot pactar tot. Som a l’època de la postveritat, però la mentida de Calvo afecta el moll de l’os de la solució al conflicte de Catalunya i confirma els dubtes sobre la capacitat i la voluntat de l’executiu de Sánchez de negociar seriosament. L’actitud de la vice-presidenta espanyola confirma que la via per a aconseguir un referèndum pactat necessitarà alguna cosa més que bones intencions.

Després de la intervenció radiofònica, Calvo s’ha reunit amb la consellera de Presidència, Elsa Artadi, a la sala d’autoritats de l’aeroport de Barcelona per parlar de pressupostos, i s’ha trobat amb la mateixa resposta que li va donar ahir el vice-president Pere Aragonès: si no hi ha novetats sobre els presos ni cap oferta per a negociar el referèndum, no hi ha suport possible als pressupostos. La posició del govern és clara, una altra cosa és què acabaran fent els partits al congrés espanyol, perquè, si més no al PDECat, hi ha posicions enfrontades. I ERC, per Gabriel Rufián, va refusar l’ultimàtum de Torra a Sánchez. Tenint en compte com estan les relacions entre tots dos partits, pot passar qualsevol cosa.

MÉS QÜESTIONS

Francina Armengol fixa com a prioritat trobar el nen desaparegut i reconstruir Sant Llorenç després de les inundacions. Les tasques per a trobar desapareguts i refer els estralls de les inundacions a Mallorca continuen sense parar. Ja hi ha dotze morts comptabilitzats. Milers de voluntaris ajuden els habitants de Sant Llorenç del Cardassar, el municipi més afectat, a netejar, retirar runa i reparar els desperfectes ocasionats. La presidenta, Francina Armengol, que des del primer dia segueix els fets sobre el terreny, ha assegurat que la prioritat era trobar el nen de cinc anys desaparegut i reconstruir el poble de Sant Llorenç. Ha explicat que havien incrementat el dispositiu de recerca a 800 efectius, per localitzar el nin de cinc anys i la parella d’alemanys desapareguts, i ha recordat que calia mirar de resoldre la situació ‘des del punt de vista econòmic però també emocional’. El govern ja ha començat la feina per a avaluar els danys a l’espai públic i privat i ja treballa per destinar partides extraordinàries ‘per a poder fer front a aquestes pèrdues milionàries’. De moment, el Consell de Mallorca ha valorat en 22,7 milions d’euros el cost de la reparació de les carreteres i ponts, de la xarxa de la institució insular, que s’han vist afectades per les inundacions.

Ximo Puig valora positivament el pacte PSOE-Podem tot i que no inclou les reivindicacions valencianes. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha conegut a Frankfurt el document que han aprovat el PSOE i Podem per a desblocar l’aprovació del pressupost del 2019. Tot i que en el text no hi ha referències a les inversions territorialitzades que el president havia pactat amb Sánchez a la reunió del 3 d’octubre a la Moncloa, Puig s’ha mostrat convençut que Sánchez ‘complirà el compromís’ amb els valencians. ‘És extraordinàriament important que s’avanci en aquest camí, perquè donarà estabilitat a l’economia i possibilitats de continuar creant ocupació, que és un dels grans reptes que té aquest país’, ha dit. També ha valorat positivament l’informe perquè moltes de les mesures que s’hi inclouen ja s’implementen al País Valencià, ‘com les relacionades amb l’eliminació de copagaments i les millores en l’habitatge social’. Ha argumentat que l’aprovació d’aquesta proposta per part de la resta de grups parlamentaris permetria d’alliberar una part dels recursos que el Consell ‘destina a aquestes qüestions i dedicar-los a altres polítiques infrafinançades en el pressupost de la Generalitat’. Però de moment, les inversions valencianes no apareixen enlloc. Per aquest motiu, Compromís, tot i valorar positivament l’acord PSOE-Podem, no ha garantit el suport als comptes i Joan Baldoví ha recordat que encara s’havien de negociar.

Convoquen a Perpinyà un acte de suport als presos polítics. El 30 d’octubre, s’ha convocat a la plaça de la Victòria de Perpinyà una diada solidària que vol ser multitudinària a favor de la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, coincidint amb el primer aniversari de l’aplicació del 155, ‘un any d’ocupació de les institucions catalanes’. L’acte és organitzat pel Comitè de Solidaritat Catalana, que impulsa les accions cíviques de suport a Catalunya Sud. La mobilització no és únicament cívica, sinó que també és institucional, perquè tots els batlles del departament van signar un document a favor de la llibertat dels presos polítics.

LA XIFRA
900 euros serà el salari mínim interprofessional, que actualment és de 735,9, segons l’acord a què han arribat avui el govern del PSOE i Podem per al pressupost. Les dues formacions no tenen majoria per aprovar-lo encara.

TAL DIA COM AVUI

L’11 d’octubre de 1962 va començar el Concili Vaticà II convocat pel papa Joan XXIII, que va introduir canvis a l’Església Catòlica per a modernitzar-la.

Marxes lentes de camions a Tarragona per a protestar contra el desviament obligatori cap a l’autopista

Uns dos-cents cinquanta camions s’han sumat a la marxa lenta de Tarragona per a protestar contra la mesura que prohibeix el pas als transportistes per l’N-240 i l’N-340 i que els obliga desviar-se cap a l’autopista. La protesta, convocada per la FEAT (Federació d’Auto-transport de Tarragona), ha provocat cues quilomètriques a l’A-7, a l’N-340 i, sobretot, a l’AP-7. A les comarques tarragonines, una cinquantena de camions també han fet una altra marxa lenta entre el Vendrell i l’Arboç. Els transportistes es queixen que se’ls hagi obligat a circular per l’autopista, amb unes bonificacions que no els complauen i amb el ‘greuge’ que els suposa. Per tot plegat, reclamen bonificacions de fins al 75% o la gratuïtat. El sector espera que les marxes lentes, que consideren un èxit, serveixin perquè se’ls convidi a dialogar. Si no, no descarten noves convocatòries.

La FEAT argumenta que la prohibició de circular per determinats trams de l’N-340 i l’N-240, amb el desviament obligatori a l’AP-7 o AP-2, comporta perjudicis per als transportistes. Així, critiquen que el pagament dels peatges, ‘bonificats insuficientment’, suposen un sobrecost d’entre 300 i 600 euros mensuals. D’altra banda, apunten que els criteris d’accés a l’autopista els obliguen, en segons en quins punts, a ‘recorreguts addicionals de més de vint quilòmetres per trajecte’. Finalment, afirmen que se senten ‘criminalitzats’ amb aquestes mesures, pensades per rebaixar la sinistralitat.

A les cinc de la tarda, desenes de camions s’han trobat al pàrquing de vehicles del polígon Riu Clar de Tarragona per a iniciar la marxa lenta, que els ha dut a recórrer l’autovia A-7 i la carretera N-340 fins a l’accés de l’autopista a Altafulla. En aquest punt, s’han incorporat a la via ràpida fins a la sortida de Tarragona. Els transportistes, amb pancartes penjades al davant del camió on es reclamava la gratuïtat de l’autopista, han fet sonar el clàxon durant tot el recorregut, en què han bloquejat els carrils de les carreteres.

Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), a l’AP-7 és on s’han format més cues, fins a 12 quilòmetres de retencions entre Torredembarra i Tarragona. A l’A-7, les cues han rondat els set quilòmetres en tot el tram de Tarragona. A l’N-340, a la zona d’entre Altafulla i El Vendrell, s’han registrat cues d’uns quatre o cinc quilòmetres.

Torra deixa en evidència la ministra Calvo amb un piulet

La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha negat avui que a Escòcia hi hagués hagut un referèndum pactat, tal com va succeir el 2014. No ho ha argumentat però ha anotat que a l’ex-primer ministre britànic, David Cameron, ‘no només se li’n va anar la mà amb això sinó que ara el Regne Unit està negociant el Brexit. De què estem parlant?’, ha expressat Calvo, que ha afirmat que el dret d’autodeterminació ‘no existeix’.

Benvolguda vicepresidenta d’Espanya, em plau adjuntar-li el document pel qual el Regne Unit i Escòcia van acordar un referèndum d’independència. Cordialment. https://t.co/VO3rxJJ5Yd

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) October 11, 2018

Les reaccions ràpidament ha estat múltiples, que li han recordat el que és una evidència, que hi va haver un pacte entre Escòcia i Anglaterra. El president de la Generalitat, Quim Torra, li ha enviat a través de Twitter el piulet que va fer David Cameron el dia que va signar l’acord per a convocar el referèndum.

El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, també s’ha adreçat a Calvo i li ha replicat que caldria un govern de l’estat emolt més democràtice per arribar a un acord com el que va fer l’ex-primer ministre britànic David Cameron amb la votació a Escòcia. ‘El referèndum escocès ja ens val, si per ella no era un referèndum a nosaltres sí que ens ho sembla’, ha conclòs Sabrià.

El parlament reprova Núria de Gispert amb el suport de Cs, PSC, el PP i els comuns

El ple del parlament ha reprovat aquest dijous a la tarda l’ex-presidenta de la cambra Núria de Gispert. Els grups de Cs, PSC-Units, Catalunya en Comú i el PP –65 vots– han votat a favor d’una proposta de resolució de Ciutadans durant la sessió plenària d’aquest dijous a la tarda. La raó són els piulets de De Gispert contra la cap de l’oposició i dirigent de Cs, Inés Arrimadas. JxCat i ERC –61 vots– hi han votat en contra, i la CUP s’hi ha abstingut.

Així mateix, d’acord amb l’aprovació de la proposta de resolució de Cs, la cambra rebutja l’actuació de determinats càrrecs públics que promoguin les declaracions de persona ‘non grata’.

De Gispert va publicar un missatge de Twitter dirigit a Arrimadas instant-la a marxar de Catalunya i tornar al seu poble: ‘Ha de sentir-se molt malament a Catalunya! Ha de trobar a faltar el seu poble! Qui l’obliga a estar aquí?’

El PP havia presentat una proposta de resolució per reprovar De Gispert, en la mateixa línia, però només ha comptat amb els suports de Cs i PSC-Units. Aquí, JxCat, ERC, Catalunya en Comú i la CUP s’hi han oposat.

El parlament reprova Felipe VI i demana abolir la monarquia espanyola

Junts per Catalunya, ERC i Catalunya en Comú, qui ha proposat el text, han aprovat una proposta de resolució per a reprovar Felipe VI i abolir la monarquia. Dimarts la mateixa proposta es va rebutjar amb els vots en contra dels comuns, que no estaven d’acord amb una part de text que feia referència a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya per totes les vies. La CUP s’ha abstingut i la resta de grup hi han votat en contra.

El text ‘rebutja i condemna el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català’ i ‘aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocratica com la monarquia’. També es referma el compromís amb els valors republicans. El parlament català és la primera cambra en tot l’estat que reprova el monarca espanyol, tal com ha recordat la diputada dels comuns, Elisenda Alemany.

Avui el Parlament de Catalunya esdevé la primera cambra de l'Estat que demana l'abolició de la monarquia. pic.twitter.com/XtfJ2N1ayP

— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) October 11, 2018

La diputada dels comuns Yolanda López ha defensat que avui sí que han votat a favor de reprovar el monarca perquè la seva proposta de resolució era ‘honesta i sense paranys’ a diferència de la que va presentar el dimarts JxCat.

Així, ha recriminat al grup independentista que la seva proposta de resolució del dimarts per reprovar el rei espanyol inclogués també una defensa de ‘la via unilateral’, cosa que els comuns rebutgen perquè són partidaris d’un referèndum pactat.

 

El festival Cruïlla de Tardor: vuit concerts per a reviure l’esperit de l’estiu

Arran de l’èxit del festival Cruïlla, que es fa al juliol, els organitzadors han decidit d’estirar l’esperit de la trobada la resta de l’any organitzant cites a la primavera i a la tardor. Per això, aquest cap de setmana arrenca el festival Cruïlla de Tardor, amb un cicle de concerts que durarà fins a començament de novembre. Entre les actuacions destacades, hi ha Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra, Cat Power, Animal, Tremenda Jauría o Miles Sanko. Els concerts es faran a la sala Razzmatazz, l’Hivernacle del Poble Espanyol i la sala Bikini.

Diumenge, la cantant britànica Anna Calvi, deixeble de PJ Harvey i Patti Smith, inaugurarà el festival amb un concert a Razzmatazz en què presentarà el disc Hunter.El següent concert serà el d’Emir Costurica, el 18 d’octubre a l’Hivernacle del Poble Espanyol. El músic i director bosnià interpretarà els seus ritmes balcànics i les bandes sonores d’alguns dels seus films acompanyat de The No Smoking Orchestra.

El cap de setmana del 19, 20 i 21 d’octubre, el festival intensificarà el ritme de concerts amb Miles Sanko, que clourà la seva ronda en una vetllada dedicada a la música negra; el concert conjunt dels grups Animal i la M.O.D.A; i la jornada dedicada a la música independent amb Viva Suecia i Neuman. El 25 de novembre, es podran sentir els ritmes electrònics de MGMT i el 31 hi haurà una nit reivindicativa de la mà de Mafalda i Tremenda Jauría, i. El folk de Cat Power tancarà el cicle.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

El festival Esperanzah! celebra el desè aniversari amb accent femení

Aquest cap de setmana, el festival Esperanzah!, que es fa al parc Nou del Prat de Llobregat, celebra deu anys. I ho fa amb un cartell ple de noms femenins i una jornada que tindrà una programació i un equip tècnic integrat únicament per dones. La jornada es dirà  ‘Esperanzah! es Muher’ i entre la quarantena d’artistes programades destaquen la rapera Arianna Puello, Ana Tijoux, el grup de rumba Las Migas, la cantant Marinah o la discjòquei Vinila Von Bismark, entre més.

A més, es faran alguns concerts de comiat. Per exemple, Txarango posarà punt final a la ronda de dos anys de presentació del tercer disc, El cor de la terra, amb un concert ple de sorpreses anomenat ‘Abaraka’, on l’escenografia i la inspiració africana hi tindran un paper molt destacat. Després d’això, el grup farà un descans durant una bona temporada per a carregar les piles. L’escenari de l’Esperanzah també acollirà un dels últims concerts de Gossos, que ja va anunciar fa unes setmanes que faria una aturada indefinida després de vint-i-cinc anys de trajectòria.

Al festival, també hi actuarà Ebri Knight, Balkan Paradise Orchestra, Buhos, Pupil·les, el Cor Safari, Natxo Tarrés & The Wireless i Koers, entre més. L’oferta musical es complementarà amb el Festiclown, que presentarà espectacles de circ i humor. A més, torna la carpa de fòrum social, on s’oferiran xerrades sobre economia solidària, dones i música i refugiades, entre més qüestions.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Les estrenes: De la Torre porta la Barcelona del pistolerisme a la gran pantalla amb ‘La sombra de la ley’

Pocs dies després d’haver-la presentat al Festival de Sitges, Dani de la Torre estrena aquest cap de setmana als cinemes el seu nou film, La sombra de la ley. Una cinta ambientada als anys 1920 a la Barcelona del pistolerisme, dels gàngsters i de la conflictivitat social i l’anarquisme. Aquest film d’enjòlit, una gran coproducció amb participació de Televisió de Catalunya, està protagonitzat per Luis Tosar, Michelle Jenner, Ernesto Alterio i Pep Tosar, entre més. First man, amb Ryan Gosling encarnant Neil Armstrong en els intensos anys de la seva missió a la Lluna, és una altra de les estrenes destacades de la setmana. I en català es podran veure dos films: Smallfoot i El regne dels elfs.

La sombra de la ley. Direcció: Dani De La Torre. Intèrprets: Michelle Jenner, Adriana Torrebejano, Paula del Río; Luis Tosar, William Miller, Ernesto Alterio. Gènere: Enjòlit. Esbós: Barcelona, 1921. El policia Aníbal Uriarte és enviat a Barcelona per col·laborar, juntament amb la comissaria local, en la detenció dels culpables del robatori a un tren militar. Però la seva manera de treballar no trobarà gaire suport entre els seus companys i de seguida comencen els enfrontaments i desconfiances amb l’inspector Rediu, un superior corrupte.

First Man. Direcció: Damien Chazelle. Intèrprets: Claire Foy; Jon Bernthal, Ryan Gosling, Corey Stoll. Gènere: Drama. Esbós: Entre 1961 i 1969 la NASA va dur a terme un programa amb un objectiu molt ambiciós: enviar el primer home a la lluna. Aquest era Neil Armstrong, que va pagar un preu molt alt física i emocionalment. Basat en el llibre de de James R. Hansen.

Smallfoot. Direcció: Karey Kirkpatrick. Gènere: Animació. Esbós: Un Yeti jove i llest es troba amb un exemplar d’una espècie que no coneixia: un ésser humà. La notícia provoca commoció dins de la comunitat dels Yetis i, a ell, una fama sobrevinguda com a descobridor. En català.

El regne dels elfs (Throne of Elves). Direcció: Yi Ge i Yuefeng Song. Gènere: Animació. Esbós: Fish és un jove humà que ha estat convidat a visitar el Regne dels Elfs per assistir a la boda de la reina Mayra. Allà es retrobarà amb la seva estimada elfa Lia, la germana petita de la reina. Però els elfs foscos s’encarregaran d’espatllar la festa irrompent en ple casament amb un gran exèrcit i prenent la monarca com a hostatge. En català.

Climax. Direcció: Gaspar Noé. Intèrprets: Sofia Boutella, Souheila Yacoub, Giselle Palmer; Romain Guillermic, Smile Kiddy, Claude Gajan Maull. Gènere: Terror. Esbós: A mitjan anys 1990 un grup de joves ballarins estrena espectacle i ho celebren amb una gran festa al voltant d’una font de sanfria. L’ambient s’electritza per moments i la bogeria els atrapa tota la nit. Els joves han estat drogats, però no saben exactament amb què ni per qui.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

El Festival Internacional de Pallassos de Cornellà ofereix setanta espectacles d’arreu

Fins el 21 d’octubre, a Cornellà de Llobregat, es fa el Festival Internacional de Pallassos – Memorial Charlie Rivel, que omplirà places i carrers de màgia, amb gairebé setanta espectacles d’una cinquantena de companyies d’arreu. S’hi destaquen la companyia russa Agà Boom; la pallassa catalana Pepa Plana, amb la primera actuació del nou espectacle Clàssiques; Chris Lynam, que torna al festival després d’un grapat d’anys amb una proposta innovadora que no deixarà ningú indiferent, Ericthefred i Las XL, amb el xou Abandóname mucho.

Les gales i els espectacles per a escoles es faran al gran envelat que cada any s’instal·la a la plaça de Catalunya. Els conduirà la pallassa Jimena Cavalletti amb la música en directe dels sevillans Lapso Produccions. Hi participaran Nezdames et Nezsieurs, Claret Clown –que presenta una versió molt personal del famós número de Charlie Rivel, dirigit per Jordi Martínez, també actor i pallasso–, Fanny Giraud, Gromic, Die Maiers, Joe de Paul i Tim Tyler, entre més.

La gran festa de cloenda serà el diumenge 21 d’octubre a les 19.00 també a l’envelat de la plaça de Catalunya, amb les Balkan Paradise Orchestra i la participació d’alguns del pallassos que hauran actuat i el gegant de Charlie Rivel. A més, enguany s’atorgarà el premi Nas d’Or a Claret Papiol i March, Claret Clown, per la renovació del pallasso clàssic durant més de quaranta anys de trajectòria.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Narcís Serra diu que el sou de Todó es va augmentar per apropar-lo a la mitjana dels directius de les caixes catalanes

L’ex-president de Catalunya Caixa Narcís Serra ha assegurat a l’Audiència de Barcelona que l’augment de sou de l’ex-director general Adolf Todó es devia al compromís contractual ‘d’acostar-se per etapes’ a la mitjana de les retribucions dels màxims executius de les caixes d’estalvis catalanes. De fet, Serra ha dit que per primer cop a la història de l’entitat el sou del director general es va comunicar al consell d’administració, ja que anteriorment es pactava només entre ell i el president.

A més, ha dit que l’augment dels sous va ser acceptat per la Generalitat i el Banc d’Espanya. Serra ho ha dit en resposta al fiscal, que l’ha interrogat durant prop de dues hores a l’inici del judici per administració deslleial.

Aprovada la comissió al parlament que examinarà les vulneracions de drets des de l’1-O

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí la creació d’una comissió d’estudi sobre els drets civils i polítics, amb el suport de JxCat, ERC, els comuns i la CUP i l’oposició de la resta de grups. La proposta de creació de la comissió és del president del parlament. Roger Torrent la va registrar al juny perquè s’estudiï la resposta autoritària de l’estat al referèndum de l’1-O i les ‘regressions democràtiques molt greus’ que s’han produït a l’estat espanyol en els darrers mesos i que han afectat ‘drets i llibertats fonamentals reconeguts tant en el marc jurídic estatal com internacional’. Durant el debat, s’ha produït una enganxada entre JxCat i el PP. El portaveu de JxCat, Albert Batet, ha demanat empara a Torrent perquè la diputada popular Andrea Levy ha titllat Quim Torra de ‘racista’ i l’ha acusat de propiciar l’odi. Levy s’ha negat a retirar les seves expressions. ‘Retirar els insults que ha proferit en els seus articles contra els catalans que no pensen com ell?’, ha preguntat, en referència als textos que el president va publicar abans de ser nomenat i que van generar fortes crítiques de l’oposició quan va ser investit. La qüestió es tractarà a la pròxima reunió de la mesa del parlament.

L’objectiu de la comissió, segons descriu la pròpia iniciativa, és explorar la profunditat les vulneracions que s’han produït. També analitzar les mesures a adoptar per a ‘garantir el respecte i el compliment de la legalitat internacional en matèria de drets humans individuals i col·lectius’ i per a generar un ‘marc propici’ per l’exercici lliure d’aquests drets. Integraran la comissió vint-i-un membres. La idea de Torrent és que duri durant tota la legislatura i es podran redactar informes provisionals al final de cada període de sessions, amb la previsió que se’n redacti un de final.

El portaveu adjunt d’ERC, Gerard Gómez del Moral, ha defensat la creació de la comissió plantejada per Torrent perquè s’han vulnerat nombrosos drets a Catalunya, tant a ciutadans com a cantants o usuaris de Twitter condemnats a presó. Gómez del Moral ha recordat que en sis dies farà un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó, sense oblidar el temps que porten privats de llibertat la resta de presos polítics. Davant de les crítiques de C’s i PP per la creació de la comissió, el portaveu adjunt d’ERC ha recordat que hi ha hagut seus i ateneus populars atacats per l’espanyolisme i el feixisme i ha condemnat la campanya ‘per terra, mar i aire’ contra els llaços grocs que han emprès dels d’Inés Arrimadas. En canvi, ha recordat que C’s, alhora que defensa la neutralitat de l’espai públic i les institucions, han donat suport a governs que defensen altres presos, com ho va fer Cristina Cifuentes penjant pancartes a favor de Leopoldo López a la façana de la seu de la Comunitat de Madrid. ‘Tenen una batalla permanent contra l’independentisme’, els ha dit.

El diputat de JxCat Francesc de Dalmases ha ficat el dit a la llaga de la suspensió dels diputats processats per rebel·lió. Ha reivindicat la necessitat de protegir el parlament i els seus membres, després de la crisi oberta entre els dos socis de govern per les divergències sobre com afrontar l’ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Dalmases ha advertit que ‘defensar els drets civils i polítics serà cansat i no s’acaba mai’. L’alternativa, però, seria abaixar el cap i substituir els diputat, oblidar l’exili i no permetre que l’activitat del parlament s’allargui fins a les deu de la nit, ha dit. A més, ha subratllat que, sense la desobediència civil, al parlament només hi hauria homes, ‘i els drets laborals i totes les conquestes socials no existirien perquè eren il·legals en aquell moment’.

Per la CUP, la comissió d’estudi és insuficient i es perd l’oportunitat de crear-ne una altra d’específica sobre l’1-O. Ara bé, tenint en compte que s’estudiaran tota mena de vulneracions, el diputat Carles Riera ha avisat que posaran sobre la taula la repressió que ha patit del moviment antifeixista i independentista per l’actuació dels Mossos d’Esquadra, a més del menysteniment de drets socials com el de l’habitatge o els perjudicis que genera el patriarcat sobre les dones. Els comuns hi volen afegir les retallades que ‘van obrir en canal l’estat del benestar a Catalunya’ i van comportar una pèrdua de drets de la ciutadania. La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Elisenda Alamany, ha apuntat que també parlaran de l’‘espionatge a periodistes i líders socials’, entre altres vulneracions de drets.

Alamany també ha refermat el republicanisme del seu grup després que, en la votació de les propostes de resolució, van votar en contra d’una iniciativa de JxCat transaccionada amb la CUP que pretenia reprovar el monarca i que, amb la pèrdua de la majoria independentista per les suspensions de Llarena, va ser rebutjada. ‘Ni ha estat ni serà mai el nostre rei’, ha sentenciat en castellà Alamany, després d’opinar que Felip VI es va inhabilitar per garantir els drets civils i polítics dels catalans quan va avalar la violència policial de l’1-O.

L’oposició ha carregat amb duresa contra la comissió. C’s ha qualificat d’‘indecència’ que els partits independentistes parlin de la vulneració de drets polítics quan van promoure el ‘nyap jurídic’ de les lleis de desconnexió, i van negar els drets dels partits de l’oposició quan van aprovar-les el 6 i el 7 de setembre de l’any passat. ‘Van fer un cop d’estat i els ho seguirem recordat’, els ha etzibat el diputat Manuel Rodríguez. El PSC tampoc no veu bé una comissió que, segons sosté, arriba amb les conclusions ja escrites a l’exposició de motius. ‘Estem disposats a parlar-ne però no a participar d’una farsa on el relat ja esta escrit’, ha afirmat el diputat Ferran Pedret. Si bé és cert que hi ha hagut una ‘deriva preocupant’ a l’estat espanyol, ha admès Pedret, els independentistes també han de reconèixer que n’hi ha hagut una altra a Catalunya que ‘no compleix amb els principis democràtics’. El PSC, a més, vol que la comissió tracti la regressió de drets que es produeix a tota Europa. Per Andrea Levy, els independentistes ‘volen acabar amb la dissidència política’ al parlament. Levy els ha retret que s’oposessin a crear una comissió d’investigació contra l’espionatge a líders de l’oposició i periodistes per part de la policia catalana.

El govern espanyol diu ara que revertirà el decret perquè les empreses sortissin de Catalunya

La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha anunciat que el seu executiu revertirà el decret que el govern de Rajoy va signar després de l’1-O per facilitar la sortida d’empreses de Catalunya i el canvi de la seu social. Calvo defensa que volen llençar un ‘missatge’ a les empreses perquè confiïn a tornar a Catalunya perquè existeix ‘diàleg i relació lleial i estable’ amb la Generalitat i això ha de donar ‘crèdit i tranquil·litat’ perquè es tracta d’un ‘espai segur’. ‘El govern d’Espanya té clar que cal treballar per un marc d’estabilitat i seguretat’, ha manifestat a ‘Rac1’.

L’anunci de Calvo arriba poc després de la revelació del diari Ara de la gran operació per a desestabilitzar l’economia catalana orquestrada pel govern espanyol de Rajoy i el rei espanyol Felipe VI. Calvo, però, s’ha limitar a criticat el govern de Mariano Rajoy i no la corona espanyola per impulsar el decret, del que ha dit que va suposar una ‘destrossa important’ per a l’economia catalana.

‘Ara ja no es donen les condicions per a la sortida d’empreses, mostra d’això és que cada vegada que venim a Catalunya ens reunim amb representants’, ha manifestat la vice-presidenta. Segons que ha dit, la situació de fa un any va generar ‘inseguretat’ en les empreses però considera que aquell escenari ja ha quedat superat.

El 6 d’octubre de 2017, el govern espanyol va publicar al BOE el decret llei que permetia a les empreses canviar la seu social sense necessitat de comptar amb el vistiplau de la junta d’accionistes. Aquesta mesura, doncs, aplanava el camí a les grans empreses per poder traslladar-se fora de Catalunya després del xantatge sobre els principals bancs del Principat: CaixaBank i Banc Sabadell.

Cal tenir en compte que, com l’objectiu del decret era agilitzar els tràmits per moure la seu social, també permet que les empreses que ho vulguin puguin tornar la seu a Catalunya amb facilitat. Si el govern espanyol no acompanya la reversió del decret amb altres mesures, dificultarà que les empreses puguin canviar la seu i, en aquesta ocasió, tornar a Catalunya.

Es reprèn la recerca d’un nen i dos turistes alemanys desapareguts a Sant Llorenç

Els serveis de rescat han reprès a les vuit del matí la recerca d’un nen de cinc anys de Manacor i dos turistes alemanys que continuen desapareguts després dels aiguats d’ahir a la zona de Sant Llorenç des Cardassar. En total s’han desplegat uns sis-cents efectius entre soldats, bombers, personal sanitari i policies.

El nen va desaparèixer quan el cotxe en el qual viatjava va ser envestit per l’aigua. Dins del vehicle també hi havia la mare i una germana. La dona va poder salvar la filla, però ell va acabar morint arrossegada per l’aigua. Aquest matí, la presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha confirmat que també s’està cercant un matrimoni alemany.

Els aiguats, que van afectar especialment la comarca del Llevant, han provocat deu víctimes mortals i dos ferits. Entre els morts hi ha l’ex-batlle d’Artà Rafel Gili, una parella britànica i una turista neerlandesa. El govern ha decretat tres dies de dol per la tragèdia.

Francina Armengol ha explicat que el govern està treballant en un pla d’emergència social per afrontar la tragèdia. En aquest sentit, treballadors socials visitaran aquest cap de setmana els pobles i habitatges afectats per a ‘valorar el més urgent i que els afectats puguin presentar factures a partir de la setmana que ve per cobrar-les.’

Els danys es creu que són milionaris i la zona tardarà setmanes a recuperar la normalitat. Cinc carreteres continuen tallades: Ma-15 F, Ma-4041, Ma-4042, Ma-12 i Ma-4023. L’aigua ha tombat diversos ponts i ha destrossat bona part de la xarxa de subministraments.

[ÀUDIO] Rull a Llarena: ‘Sóc aquí perquè els sobiranistes vam guanyar les eleccions’

El conseller Josep Rull, en una declaració poc després de tornar a ser empresonat, va retreure al jutge Pablo Llarena les seves contradiccions en la causa contra l’1-O. En l’enregistrament, publicat per ‘El matí de Catalunya Ràdio’, Rull afirma: ‘Arribo a la conclusió, potser m’equivoco, que sóc aquí, tot i haver estat elegit diputat, perquè la meva formació política va obtenir un resultat important en aquestes eleccions i els sobiranistes vam guanyar les eleccions.’

Reitera que el canvi de criteri del jutge és ‘tan brusc i tan radical’ que només es pot explicar pel resultat electoral del 21-D. ‘Veient els elements materials que integren la base del meu processament, només puc entendre això’, continua.

A més, Rull posa en dubte la independència judicial i recorda a Llarena que l’ex-ministre de Justícia, Rafael Catalá, va anunciar diversos passos de la instrucció. ‘O el ministre té dots d’oracle o el que ell apuntava ha anat passat amb una literalitat que és realment contundent’, assegura. Per això, el conseller assegura que no tindrà un judici just i que l’única esperança dels processats és la justícia europea.

La declaració de Rull s’acaba amb una breu intervenció de Llarena: ‘Trobi les raons, li ho dic de veritat, al seu processament a la interlocutòria i no cerqui especulacions de tercers que es compleixen per a alguns i s’incompleixen per a uns altres.’ El jutge conclou que cap dels dos no convenceria l’altre.

Escolteu ací la declaració de Josep Rull:

Joan Reñé dimitirà avui de president de la Diputació de Lleida

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (PDECat), presentarà avui la dimissió. Va ser detingut dimarts en una operació policíaca que investiga el presumpte cobrament de comissions a empreses en canvi d’adjudicacions. Segons les acusacions, la fundació CatDem va intervenir com a intermediària en aquestes operacions irregulars.

Reñé dimitirà avui per a preservar l’honorabilitat de la diputació. El jutge encara no ha decidit si l’encausa per cap dels delictes que investiga la causa: corrupció, alteració de contractes públics i emblanquiment.

Ahir a la nit va comunicar la decisió amb un missatge al qual ha tingut accés VilaWeb. Hi assegura que la situació és molt ‘injusta’ i que les acusacions són ‘falses i formen part d’una trama amb finalitats molt precises que tots podem intuir’. Reñé, que també és batlle de Fondarella, diu que la decisió de dimitir és ‘dura’, però meditada ‘després de les tensions externes, però també de les internes’.

Heus ací el missatge:

«Amics i amigues, demà presentaré la renúncia a la presidència de la Diputació. Ha estat una decisió dura però meditada després de les tensions externes, però també de les internes. Vull compartir amb vosaltres que la situació que he viscut aquesta darrera setmana ha estat injustament molt dura, i les calúmnies que se m’imputen són falses i formen part d’una trama amb finalitats molt precises que tots podem intuir. Us demano temps i confiança, la que alguns m’han negat. Dies vindran en què recuperarem plegats tot el que hem fet i el que tenim per fer.

Us agraeixo a tots els que heu compartit l’esforç, el treball i la convicció per fer un país millor.

Al vostre servei, Joan Reñé»

Les portades del dijous 11 de octubre de 2018

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

À Punt continua creixent i aconsegueix de fidelitzar l’audiència

Ahir van complir-se quatre mesos d’ençà que À Punt començà les emissions. La radiotelevisió pública valenciana continua creixent i ha aconseguit de fidelitzar l’audiència. Segons un estudi quantitatiu de l’empresa GFK, encarregat pel Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, ha crescut el nombre d’espectadors que miren continguts d’À Punt diàriament: del 13,4% al juliol al 14,2% al setembre.

En un comunicat, la radiotelevisió pública valenciana esmenta la nova programació de tardor-hivern, el llançament d’aplicacions mòbils, els nous estudis i la programació innovadora de la ràdio com a elements que han contribuït al creixement de l’espai comunicatiu en català al País Valencià. La directora general, Empar Marco, ha dit que À Punt vol tenir molta presència: ‘Audiència sí, però no a qualsevol preu. Es deu al servei públic amb continguts de proximitat, veraços i rigorosos. L’aposta d’À Punt és el català i el sector audiovisual.’

Segons l’enquesta de GFK, quasi el 66% de les cases tenen sintonitzada la televisió d’À Punt, cinc punts més que al mes de juliol. A més, l’últim mes hi ha hagut més de mig milió de reproduccions de vídeos al Facebook d’À Punt i han augmentat d’un 20% el nombre d’usuaris únics de la web.

Pel que fa a la fidelitat, el 42,2% dels espectadors van seguir al setembre els informatius d’À Punt, quatre punts més que al juliol. En esports, el creixement és també de quatre punts en el mateix període.

Els demòcrates andorrans ofereixen a Espot que rellevi Martí com a candidat a cap de govern

A la reunió de la comissió demòcrata que es va celebrar ahir al vespre, es va acordar per unanimitat d’oferir a Xavier Espot d’encapçalar la llista demòcrata en les pròximes eleccions andorranes. La intenció inicial de l’equip a qui es va encomanar la tasca d’estudiar qui era el candidat idoni era que Espot acceptés ahir mateix.

El ministre de Justícia, Interior i Afers Socials va demanar uns quants dies per a donar la resposta. Va al·legar que volia tenir unes quantes reunions abans de comunicar oficialment la seva resposta.

Tant dins la comissió com dins el partit es dóna per fet que acceptarà l’encàrrec de substituir Toni Martí al capdavant de la candidatura de DA. Els demòcrates opinen majoritàriament que ja ha arribat el moment d’anunciar qui serà el nou dirigent perquè hi ha tot un seguit de moviments polítics que requereixen que DA tingui un interlocutor de futur.

Pàgines