Vilaweb.cat

La presidència de l’ANC s’incorpora al Consell per la República

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) exigeix a les forces independentistes que concorrin a les eleccions europees sota el paraigües d’una llista unitària. La presidenta, Elisenda Paluzie, afirma que és especialment important de fer visible la unitat d’aquest bloc en uns comicis que són de front exterior. Per això ha explicat que han engegat una campanya per a recollir signatures a favor d’aquesta demanda. Paluzie ho ha explicat en una conferència de premsa a la seu de l’ANC, on també ha anunciat que la presidència de l’entitat s’incorporarà a l’òrgan executiu del Consell per la República.

Elisenda Paluzie considera que és imprescindible que l’independentisme es mostri fort i unit a Europa. Per això reclama als partits independentistes que s’integrin en una llista unitària amb vista a les eleccions europees. ‘Especialment en les eleccions que són de front exterior, la visualització de la força, la unitat i el bloc independentista és molt important’, ha comentat. Alhora ha remarcat que, atesa l’actual repressió política i vulneració flagrant de drets fonamentals a Catalunya, és complicat d’entendre que s’afrontin les eleccions ‘com deu anys enrere’.

És amb aquesta voluntat que dissabte passat el secretariat de l’ANC va aprovar un manifest obert a signatures de suport per a reclamar que es faci efectiva aquesta candidatura: ‘Hem obert una pàgina web on hi ha el manifest, s’ha obert avui mateix i és www.llistaunitariaue.assemblea.cat‘, ha comentat.

També ha explicat que l’entitat que dirigeix ha acordat de donar suport al Consell per la República i que la presidència s’incorporarà a l’òrgan executiu del consell, de manera que tindrà veu i vot a l’hora de gestionar els recursos de l’ens, que s’ha de presentar públicament dissabte vinent a Brussel·les.

Alhora s’ha referit al Consell de Ministres del 21 de desembre vinent a Barcelona i ha reiterat que l’Assemblea treballa per fer diverses accions de protesta. ‘El poble de Catalunya no pot tolerar la indignitat que es vinguin a reunir aquí com si això fos una colònia i com si no fos el govern que té una fiscal general de l’estat que ha ratificat uns escrits d’acusació de la fiscalia amb delictes inventats, que manté els presos en presó preventiva i que els farà passar per un procés judicial vergonyós’, ha dit.

 

Sánchez, sobre la trobada amb Torra el 21-D: ‘Si no em vol veure serà problema seu’

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, manté la voluntat de reunir-se el 21 de desembre amb el president de la Generalitat, Quim Torra, aprofitant que Barcelona acollirà el Consell de Ministres. ‘Mantinc la meva paraula’, ha manifestat en una conversa informal amb els periodistes després dels actes oficials pel quarantè aniversari de la constitució espanyol.

Segons Sánchez, si no es produeix la reunió serà ‘responsabilitat’ del president de la Generalitat. ‘Si no em vol veure serà problema seu’, ha manifestat. La Moncloa vol repetir l’estructura del Consell de Ministres de l’octubre passat a Sevilla. Preveu que el gruix dels acords afecti tot l’estat espanyol però també preveu alguna mesura específica sobre Catalunya.

La reunió no serà a la delegació del govern espanyol a Barcelona per una qüestió d’espai. Tot i això, fonts de la Moncloa encara no n’han volgut desvelar la ubicació. 

Josep Rull: ‘La vaga de fam ens ajudarà a ser més forts’

El conseller Josep Rull està ‘convençut’ que la vaga de fam que ell i tres presos polítics més han començat els ‘ajudarà a ser més forts mentalment’, especialment de cara al judici. En una entrevista amb TV3, Rull ha assegurat que no es fixen ‘cap termini, ni per baix ni per dalt’ sobre la durada de la protesta, que diu que és per ‘consolidar la denúncia cap al Tribunal Constitucional’. ‘El nostre cap i el nostre cos ens advertiran dels límits’, ha dit Rull, en una resposta escrita a la televisió pública catalana. Segons el conseller empresonat, ‘en converses pretesament privades algun magistrat del mateix TC es vanta’ de deixar els seus recursos d’empara ‘en un calaix’.

Josep Rull destaca que ‘l’actitud obstruccionista del Tribunal Constitucional’ és ‘d’una gravetat sense matisos’. Segons ell, la denúncia feta a través de la vaga de fam ‘serà més forta quanta més gent se la faci seva i, sobretot, la difongui’. 

Rull indica a TV3 que pretenen interpel·lar ‘tots els demòcrates’ perquè ‘no es pot normalitzar el que no és normal’. ‘Ens volem adreçar de manera molt concreta als ciutadans espanyols: ara som els independentistes però demà pot ser qualsevol altre que democràticament qüestioni o incomodi allò que algú anomena estat profund’. 

Rull remarca que la presó preventiva ‘és un càstig, una anticipació de la pena’ i assegura que Llarena i Marchena ‘acosten Espanya més a Turquia que als països més avançats i solvents, en termes democràtics, d’Europa’. Rull diu que els independentistes només tenen ‘la via pacífica i democràtica, que ho és tot’. 

Rull reitera que els presos polítics no volen ‘ser moneda de canvi de res’, tampoc del pressupost, i afirma que el govern espanyol no pot fer ‘xantatge amb la irrupció de Vox’. ‘Vox s’ha alimentat en bona mesura de la negació de la política, d’aquesta gesticulació buida de contingut del govern Sánchez. Ell en té una part molt important de responsabilitat’, afirma. 

Adrià Carrasco, després de ser alliberat: ‘Els cridarem a la cara que per aquí no passem’

El CDR exiliat a Brussel·les Adrià Carrasco ha assegurat que si hi ha ‘noves oportunitats’ de denunciar la constitució espanyola i l’actitud de l’estat les aprofitarà. Després de passar set hores en una comissaria belga per haver cridat ‘la constitució és una farsa’ durant un acte del ministre espanyol Josep Borrell i Societat Civil Catalana a Brussel·les, Carrasco ha explicat a la premsa que era ‘un insult celebrar una constitució que deriva d’una transició totalment fallida’. ‘El que no farem és quedar-nos callats, els cridarem a la cara que per aquí no passem’, ha indicat.

[VÍDEO] Adrià Carrasco interromp Borrell a Brussel·les: ‘La constitució és una puta farsa!’ 

Carrasco ha dit que els seus advocats creuen que en una situació així ‘el normal no seria una detenció’ com la que va patir ell, però que ‘la pressió dels agents de la policia espanyola’ i que hi hagués un ministre ‘va agreujar i potenciar la detenció’. 

L’activista ha acusat les autoritats espanyoles de ser ‘la mateixa màfia’ de la dictadura. ‘El mínim que podia fer era denunciar-ho i crear una opinió contrària a la seva’, ha afirmat. Per Carrasco, la transició ‘va ser un teatre per fer creure als espanyols que teníem democràcia, quan no era així, simplement s’estaven transferint privilegis i poder’. 

La policia belga es va endur Carrasco detingut dimecres al vespre, després que els serveis de seguretat de Borrell i Societat Civil Catalana l’expulsessin d’un acte sobre els 40 anys de la Constitució. El jove ha sortit del calabós cap a les dues de la matinada, després de passar unes set hores detingut. 

Esquerra Unida i el PCE es querellen contra Juan Carlos I i Corinna per tretze delictes

Esquerra Unida i el Partit Comunista d’Espanya (PCE) s’han querellat al Tribunal Suprem contra Joan Carles I i la seva ex-amant Corinna zu Sayn-Wittgenstein per tretze delictes, entre els quals hi ha constitució de grup criminal, tràfic d’influències, suborn o frau. Han fet pública la querella just el dia que es commemoren els quaranta anys de la constitució espanyol. En els actes oficials, que es fan al congrés, Juan Carlos I compartirà tribuna amb Felip V i Letizia. La querella es va presentar dimecres però s’ha fet pública avui.

Des del mateix congrés, el portaveu d’Esquerra Unida, Alberto Garzón, ha confirmat que s’ha presentat la querella. ‘Alguns dels actors que s’asseuran avui a donar lliçons de democràcia tenen la sospita de la corrupció que s’ha d’investigar’, ha manifestat, lamentant que la cambra no ha tirat endavant la comissió d’investigació que la seva formació -entre d’altres- reclamava.

Capellans catalans criden a fer dejuni els divendres en solidaritat amb els presos en vaga de fam

Un grup de capellans catalans ha fet una crida a fer dejuni els divendres en ‘solidaritat’ amb els presos polítics que estan en vaga de fam a la presó de Lledoners, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Segons un comunicat al que ha tingut accés l’ACN, demanen fer aquest dejuni cada divendres ‘fins que duri la vaga de fam’, i fer-ho ‘més enllà dels propis posicionament polítics respecte al procés independentista’, en ‘solidaritat’ amb ells i per demanar ‘una solució justa al conflicte català-espanyol en curs’. El col·lectiu, englobat en la plataforma Capellans.cat, també prevue fer actes de ‘reflexió, meditació i pregària’ amb el títol ‘Esperitualitat i solidaritat amb els polítics catalans en vaga de fam’.

Aquest grup de capellans és el mateix que a mitjans de novembre van fer pública una carta adreçada als representants de l’església espanyola per demanar-los la seva implicació en la cerca de solucions al conflicte polític català. ‘Ens fa mal constatar que les relacions no són les que haurien de ser pròpies de germans en la fe’, van assegurar, tot instant els bisbes espanyols a fer pedagogia del diàleg com a principal eina de resolució del conflicte i perquè es puguin ‘cercar i acceptar solucions justes que respectin els drets de Catalunya’.

La carta també feia referència a la situació dels líders independentistes empresonats i asseguraven que la ‘gravetat’ del cas urgeix un ‘sobreesforç d’equitat, justícia i humanitat’.

Torra es reuneix a Ljubljana amb el president de la República d’Eslovènia

El president de la República d’Eslovènia, Borut Pahor, ha rebut avui al matí el president de la Generalitat, Quim Torra, a Ljubljana, on és de viatge oficial. Pahor ha publicat una fotografia de la trobada i ha indicat que ha estat una reunió informal. Torra també s’ha reunit amb l’ex-president Milan Kučan i l’eurodiputat Ivo Vajgl.

Vegeu ací com ha començat:

Predsednik Republike Slovenije Borut Pahor je danes dopoldne sprejel na neuraden pogovor katalonskega predsednika vlade Quima Torra. https://t.co/3Zy5tlqMYX pic.twitter.com/uyKZBGp9lT

— Borut Pahor (@BorutPahor) December 6, 2018

Després d’haver-se reunir-se amb Milan Kučan, Torra ha apel·lat la comunitat internacional perquè no resti ‘silenciada’ atesa la situació al Principat i el fet que hi hagi presos polítics en vaga de fam. També ha demanat que sigui capaç de veure que és una lluita que afecta tots els demòcrates del món i els qui estimen per damunt de tot la democràcia, la justícia i la veritat.

Torra ha rebut el suport de qui va ser el primer president d’Eslovènia després de la declaració de la independència. Kučan ha afirmat que espera que la situació a Catalunya es resolgui amb diàleg entre Madrid i Barcelona i no amb de tribunals i repressió. A més, ha destacat que no s’haurien de posar en risc vides humanes per un afer polític, en relació a la vaga de fam de Sànchez, Rull, Turull i Forn, una mesura de protesta que ha considerat extrema. ‘Crec que Espanya és capaç del diàleg’, ha conclòs.

 

Torra, des d’Eslovènia: ‘La constitució espanyola és una presó per a molts catalans’

El president de la Generaliat, Quim Torra, ha assegurat des d’Eslovènia que no té ‘res a celebrar’ durant el dia de la constitució espanyola, que enguny compleix quaranta anys. ‘S’ha convertit en una gàbia i una presó per molts catalans’, ha denunciat i ha reclamant una constitució pròpia per a Catalunya perquè l’espanyola ‘ja no serveix’. Segons el president, suposa una ‘alteració dels drets fonamentals dels catalans’ i està ‘atacant’ els drets civils i el dret a l’autodeterminació.’Volem viure en un país on la democràcia regni per sobre la democràcia indivisible de l’estat i on l’autèntica justícia es faci’, ha sentenciat.

Després de reunir-se amb l’ex-president eslovè Milan Kucan, Torra ha apel·lat la comunitat internacional perquè no es quedi ‘silenciada’ davant la situació a Catalunya i el fet que hi hagi presos polítics en vaga de fam. També ha demanat que sigui ‘capaç’ de veure que és una lluita que afecta ‘tots’ els demòcrates del món i ‘els que estimen per damunt de tot la democràcia, la justícia i la veritat’.

Torra ha rebut el suport de qui va ser el primer president d’Eslovènia des de la declaració de la independència del país. Kucan ha afirmat que espera que la situació a Catalunya es resolgui ‘amb diàleg’ entre Madrid i Barcelona i ‘no a través de tribunals i repressió’. A més, ha destacat que no s’haurien de ‘posar en risc’ vides humanes per un ‘afer polític’, en relació a la vaga de fam iniciada per Sànchez, Rull, Turull i Forn una mesura de protesta que ha considerat ‘extrema’. ‘Crec que Espanya és capaç del diàleg’, ha conclòs.

Torra i Kucan s’han trobat a la capital eslovena, Ljubljana, on també s’han reunit amb Ivo Vajgl, exministre d’Afers Exteriors eslovè i actualment eurodiputat i portaveu de la plataforma de Diàleg UE-Catalunya.

Al seu torn, Vajgl ha explicat que a Eslovènia hi ha ‘molta simpatia’ pel cas català i ha recordat el ‘camí difícil’ que va viure el país per independitzar-se. A més, ha defensat que el fet que hi hagi presos polítics a Espanya ha de ser considerat un ‘afer europeu’ i ha criticat que els drets humans ‘han estat vulnerats’ a l’Estat.

Torra ha agraït la ‘simpatia’ del poble eslovè. ‘Va saber determinar-se, ser lliure i ens marca el camí a tots nosaltres’, ha conclòs.

Els Mossos trenquen la càmera del fotògraf de VilaWeb en una càrrega a Girona

Els Mossos d’Esquadra han trencat la càmera del fotoperiodista de VilaWeb Albert Salamé quan avui al matí han carregat a Girona contra manifestants antifeixistes que s’havien reunit per impedir un acte espanyolista. En aquell moment Salamé era entre el grup de periodistes i fotògrafs dels mitjans que cobrien els fets, separats dels manifestants. Duia la càmera a la mà i amb l’acreditació pertinent del Col·legi de Periodistes visible al braç. I en una de les càrregues ha rebut un cop de porra d’un agent que li ha trencat la càmera i l’ha deixada inservible.

Els Mossos carreguen contra la manifestació antifeixista que vol impedir un acte espanyolista a Girona

Dejuni col·lectiu de diputats de JxCat, ERC i la CUP en suport de la vaga de fam

Diputats de JxCat, ERC i la CUP són als Caputxins de Sarrià de Barcelona per participar en un dejuni de vint-i-quatre hores en suport a la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull. Entre els participants hi ha els consellers Damià Calvet, Elsa Artadi i Laura Borràs, així com els portaveus parlamentaris de JxCat, Albert Batet i Eduard Pujol. Per part d’ERC, el màxim representant és el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià. Carles Riera és el representant de la CUP.

El dejuni ha començat amb una conferència titulada ‘De Xirinacs a l’1-O, la República que volem’, a càrrec de Carles Riera, Ruben Wagensberg i Els Artadi. Després s’ha fet una connexió amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa. La dirigent ha demanat que l’independentisme ‘lluiti’ i s’enfronti ‘dempeus’ a una repressió ‘que té l’objectiu clar de dinamitar’ el moviment. A més, ha assegurat que el judici contra l’1-O serà ‘una de les cares més dures’ de la repressió. Per això, ha afirmat que l’independentisme ‘no es pot encongir ni autocensurar.’

La vaga de fam: Quina resposta política i social cal donar-hi? 

Llavors s’han reprès les conferències amb ‘Justícia i lluita no violenta. Dels clàssics fins ara’, a càrrec de Xavier Antich i Laura Borràs. Al migdia s’ha fet una segona connexió amb l’exili, aquesta volta amb el president Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo.

Passat el migdia es faran tres conferències més. A la 13.00 serà el torn del pare Joan Botam. L’advocat Jaume Alonso Cuevillas prendrà el relleu a les 14.00. I, finalment, a les 18.00, l’activista Arcadi Oliveres faran una conferència titulada ‘La lluita no violenta.’

Noves càrregues dels Mossos contra els antifeixistes que protesten per l’acte espanyolista a Girona

Els Mossos d’Esquadra han carregat contra la manifestació antifeixista que volia evitar la concentració que la plataforma espanyolista Borbonia ha convocat la plaça de l’1 d’Octubre de Girona, on tambéparticipen Vox i PP. Malgrat el cordó policíac, els activistes han aconseguit ocupar la meitat de la plaça, on la policia catalana ha fet més càrregues contra els activistes. Els manifestants han estat desplaçats fins a la Gran Via de Jaume I, tot i que després han tornat a la plaça de l’1-O.

Vegeu més imatges ací:

Aquesta segona càrrega ha deixat un ferit que ha estat evacuat pel SEM:

En la primera càrrega, abans de l’acte espanyolista, els Mossos han detingut un activista. El SEM ha informat que s’han atès sis agents de la policia catalana, mentre que Sanitaris per la República ha piulat que ha atès vint-i-cinc manifestants.

L’acte espanyolista ha començat puntual. Els Mossos han fet una barrera que partia la plaça 1 d’Octubre per la meitat. Els antifeixistes continuaven protestant contra la presència de la plataforma Borbònia, Vox i PP, fins que la policia ha carregat de nou. Els manifestants han tornat a la plaça, on segueixen protestant.

Un grup d’activistes han cremat una bandera espanyola

[CARTA] Independentistes represaliats per l’estat se solidaritzen amb la vaga de fam dels presos polítics

Independentistes represaliats per l’estat espanyol entre les dècades dels setanta i els noranta han publicat una carta de suport als presos polítics en vaga de fam. ‘Malauradament molts de nosaltres coneixem per experiència pròpia la duresa de la presó i el que es pateix en una vaga de fam’, escriuen.

Els represaliats asseguren que molts dels tics autoritaris de l’estat espanyol que varen patir s’estan repetint en la causa contra l’1-O, per això, avisen que els presos polítics no seran els darrers en experimentar la repressió. ‘Malauradament no serem ni sereu els últims fins que el nostre país pugui ser lliure. Qui pensi que els drets ens seran regalats pel simple fet de tenir raó s’ha equivocat de món, ja que lluitar comporta sacrificis, sovint gens desitjats’, expliquen.

A la carta, els represaliats consideren que el moviment independentista ha entrat en una nova fase, per això asseguren que cal prendre la iniciativa, sempre des de la via no violenta: ‘Cal actuar pacíficament, però cal actuar, cal lluitar, no esperar sinó prendre la iniciativa com ho demostreu vosaltres amb la vostra acció. I sabem que ens és urgent una unitat estratègica. No ens deixarem enganyar pels enemics del dret a l’autodeterminació de Catalunya, PP, PSOE i Cs‘.

‘Som, doncs, culpables de voler la nostra llibertat. Som responsables del que volem. Amb sacrificis si cal. Endavant companys i companyes! Sempre estarem amb vosaltres!’, conclouen.

Llegiu ací la carta íntegra:

 

Les portades: ‘La constitució espanyola: la crisi dels 40’ i ‘Indulgència amb “la Manada”‘

Avui, 6 de desembre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

El Botànic pacta una moratòria de la despesa de personal d’À Punt fins el 2020

El límit pressupostari de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) en el capítol de personal no tindrà efecte fins el 2020. El PSPV i Compromís han pactat una esmena transaccional a la llei d’Acompanyament del 2019 amb el suport de Podem per a deixar en suspens l’article de la llei d’À Punt que estableix que la despesa de personal no podrà ser mai superior al terç del pressupost total. La moratòria pactada entre els tres partits que sustenten el Botànic i aprovada en la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda tindrà la mateixa durada que el Contracte Programa. Un document base signat entre el Consell i la CVMC per un termini de dos anys que, entre més qüestions, fixa el límit de l’endeutament permès a la Corporació ‘per al finançament de les seves inversions en immobilitzat material i immaterial i per atendre desfasaments temporals de tresoreria’.

El mes de novembre passat, socialistes i nacionalistes van presentar la moratòria a la restricció pressupostària perquè no fos aplicable fins que el pressupost de la nova radiotelevisió valenciana, de 55 milions d’euros enguany, no pogués ser incrementat. No obstant això, el redactat no va agradar a Podem perquè no concretava quan acabaria aquesta situació, cosa que no estava disposat a acceptar. Per això, durant la negociació de dimarts va proposar que la moratòria tingués vigència durant el mateix període que el Contracte Programa signat per al període 2018-2020. I aquesta esmena ha tirat finalment endavant.

El govern balear rep 8.175 places de lloguer turístic en quatre mesos de les 20.000 previstes

D’ençà de l’agost, la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme ha rebut   sol·licituds de compra de 8.175 places de lloguer turístic del sostre de 20.000 places previstes pel Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) de Mallorca. La vice-presidenta Bel Busquets i el director general de Turisme, Antoni Sansó, han donat la xifra i han assegurat que ja preveien aquest ritme de peticions. A partir de l’agost s’han incoat 1.752 expedients de compra de places per a habitatges, que aglutinen les 8.175 places esmentades. La majoria són per a habitatges plurifamiliars (5.663, un 69%), 2.022 per a unifamiliars (25%) i 491 (3%) per a la modalitat de dos mesos en habitatge habitual. D’una altra banda, de les 10.000 places per als altres allotjaments (hotelers, agroturismes i més), ja n’han sol·licitat 901 en 33 expedients. Això fa un total de 9.076 places sol·licitades per als diferents allotjaments.

Busquets ha dit que les economies familiars ‘ara poden fer lloguer turístic amb totes les garanties, també en plurifamiliars, generant riquesa compartida’, i ha ressaltat que això, al seu torn, implica més ingressos per l’administració per a posar-los a la disposició dels ajuntaments de Mallorca.

La justícia espanyola imputa la batllessa de la Vall d’Uixó per haver enderrocat un monument franquista

Aplicar la llei de la memòria històrica pot tenir repercussions judicials. Si més no això ha passat a la batllessa de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), la socialista Tania Baños, que haurà de declarar com a imputada al jutjat de Nules per l’enderrocament de la creu franquista del municipi, situada a la plaça de la Pau. Amb aquesta decisió, el tribunal admet a tràmit dues denúncies presentades contra ella pel Partit Popular i l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians, que l’acusen de ‘prevaricació i incitació a l’odi’.

La creu franquista de la Vall d’Uixó va ser enderrocada el juny passat per decisió del govern municipal en compliment de la llei de memòria històrica aprovada el 2007 pel congrés espanyol i la llei valenciana de memòria democràtica i per a la convivència impulsada per les corts el 2017, perquè es considerava un símbol franquista que recorda els ‘caiguts per Espanya’ del bàndol sollevat durant la Guerra del 1936-1939. L’enderrocament va ser molt polèmic i es va fer amb cordó policial, perquè hi havia manifestants ultres que s’hi oposaven.

Carta oberta de Jordi Romeva a l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la independència

Carta oberta a Elisenda Paluzié, Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Marcel Mauri, Vice-president d’Òmnium Cultural, Josep Maria Carreras, President de l’Associació de Municipis per la Independència.

Benvolguda/benvolguts,

Em dic Jordi, fa 74 anys que vaig néixer a Barcelona, soc fill de Jesús Romeva Romeva i Mercè Manadé Raventós. A finals de mes farà cinquanta anys que estic casat i tinc dos fills.

No soc de cap partit polític i no he consultat ni he demanat permís a ningú per escriure aquesta carta.

M’adreço a vosaltres, representants de les entitats cíviques que heu sigut referència en el moviment independentista i no m’adreço al Govern, al Parlament o a les formacions polítiques, perquè considero que ara  tenen altres prioritats: intercanviar-se càrrecs, nomenar caps de llista i preparar candidatures per a les properes eleccions (en llistes separades, no fos cas); discutir si els diputats segrestats poden cobrar la nòmina o si poden votar (de moment ni una cosa ni l’altra);  negociar els pressupostos (amb dèficit fiscal inclòs); o senzillament esperar: esperar que arribin les inversions econòmiques i en infraestructures que fa anys i panys que l’Estat reté; esperar que l’Agencia Tributaria Catalana sigui operativa; esperar que es faci el judici i que es dicti la sentència, esperar que s’ampliï la base social, etc.

Com podeu comprendre, si els nostres líders actuals no han fet cap cas a les paraules de tot un Lluís Llach quan els hi exigeix coordinació i unitat; jo, no cal ni que em plantegi tornar-ho a demanar.

Soc de les persones que penso que si esperem a que comenci el judici, ens haurem tornat a equivocar.

Des de l’inici del judici fins que es publiquin les sentències  (que ja sabem que  seran condemnatòries); fins que es pugui accedir a la justícia europea i resolgui; fins que la justícia espanyola se’n doni per assabentada i sobre tot, fins que  la prengui en consideració (cosa que dubto); poden passar molts i molts anys.

Alguns juristes, creuen en la possibilitat i conveniència  d’impugnar aquest mal anomenat “judici” i  jo hi estic d’acord i entenc que s’hauria de fer tot el possible per aturar-lo. Per dues raons:

Per dignitat; la del presos i la dels seus defensors, però també per la de tots els ciutadans de Catalunya que ens vàrem manifestar el 21 de desembre davant la Conselleria d’Economia, que vàrem organitzar i votar el referèndum del primer d’octubre, que ens vàrem mobilitzar el 3 d’octubre i que vàrem  riure i plorar el 10 i el 27 de desembre.

Considero que si els acusats i els seus advocats actuen com ho farien en un judici normal, que fos seriós i tingués les garanties homologades,  estaran acceptant de facto,  totes les irregularitats comeses per la justícia espanyola, i ells i nosaltres, estarem reconeixent la seva validesa.

Però encara hi ha un altra raó: no es pot oblidar que tenir els presos a Estremera, Soto del Real o a Alcalà Meco, va comportar pels mateixos presos i per les seves famílies i amics, conseqüències econòmiques, físiques i psicològiques greus i m’angoixa la possibilitat que aquesta situació es repeteixi, perquè si tornen a les presons espanyoles,  a banda de les humiliacions que patiran mentre duri el  judici,  el més probable es que s’hi quedin.

Aquesta angoixa és compartida per persones que d’una manera constant, sense defallir, canten, fan música, fan curses, recullen diners, es manifesten tots els dies, totes les  setmanes, tots els mesos,  des de ja fa més un any, a les places, als carrers, davant dels ajuntaments dels pobles i ciutats de Catalunya, per  demanar  l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.

Ja sé que hi ha qui pensa que el judici s’ha de fer per posar en evidència l’Estat espanyol. Fins i tot ho pensen alguns dels encausats i els seus advocats. Però jo no puc compartir aquest punt de vista. El judici no es fa només a les nou persones empresonades,  elles han estat, estan i seguiran estan a la presó, d’acord, però som molts més els que  també ens sentim empresonats i ens sentirem jutjats i condemnats i  també tenim dret a opinar i a negar-nos a acceptar que aquesta manca de llibertat es mantingui indefinidament.

Els que ara son presos polítics, són els líders de la societat civil, es la Presidenta del Parlament, són el Vicepresident i els Consellers, que  varen ser escollits democràticament i que ens representen. Si es vulneren els seus drets, també es vulneren els de tots els qui els vàrem votar.

I com que no reconec aquesta justícia i no accepto aquest judici, no vull que tornin a les presons espanyoles. Ni els ploro ni els reivindico, els vaig votar lliures i els vull lliures, amb les seves famílies, i els seus amics i tornant a treballar, si així ho decideixen, al servei de Catalunya.

Fins quan ens hem de “carregar de raons”?

Fins quan haurem de seguir posant llaços grocs?

Fins quan  haurem de seguir interpretant el “Cant dels ocells” o “l’Estaca”,  de totes les maneres imaginables?

Fins quan seguirem arrossegant aquesta angoixa?, 

Fins quan haurem de mostrar els cartells de “Llibertat” davant les presons, espanyoles?

Fins quan  seguirem dedicant el nostre temps a aquestes mobilitzacions voluntaristes i abnegades, mentre hi perdem part de la nostra vida, la salut i l’esperança?.

Prou angoixa, prou llaços, prou concentracions, pou plorar, prou suplicar, prou queixes, prou paraules de record, prou cartes, prou homenatges, prou agraïments, prou discursos.

Em rebel·lo a sotmetrem a una justícia que actua de mala fe. No vull ser còmplice d’un jutge impostor, mentider, desacreditat; d’una  instrucció  esbiaixada; de que es  vulnerin els drets de la defensa; de que  s’amagui documentació. No vull col·laborar amb un Tribunal Constitucional que accepta però que no tramita els recursos d’empara per a bloquejar l’apel·lació als tribunals europeus. No vull.

Amics de l’ANC, d’ÒC i de l’AMI,

Us demano que valoreu aquestes reflexions i que elaboreu una estratègia conjunta per a fer front a aquesta situació.

L’ANC ha preparat un Pla estratègic. Comentar-lo podria ser una possibilitat de començar a actuar i recuperar el lideratge de l’independentisme.

No fa gaire, la Presidenta de l’ANC, va comentar que lluitar per la independència en aquests moments, era més difícil perquè no teníem cap “pastanaga”. Es referia a que no hi ha una data, un objectiu concret,  com varen ser el “9-N” o el “1-O”. 

Benvolguda i benvolguts, jo us en proposo una de “pastanaga”: rebel·lar-nos contra el judici i impedir el trasllat dels presos i preses a  Madrid (sempre amb una resistència pacífica, es clar).

Quedo pendent de les vostres decisions.

Ben cordialment,

Jordi Romeva Manadé

El Col·legi de Periodistes titlla de ‘burla democràtica’ el ‘repartiment de càrrecs’ a la CCMA

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha titllat de ‘burla democràtica’ el que ha considerat un “repartiment de càrrecs” a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), després que avui hagi transcendit un acord per renovar els membres que en formen part. L’ens col·legial ha expressat la ‘disconformitat’ i la ‘indignació i decepció’ pel ‘mercadeig, una vegada més’ en la constitució del nou òrgan de govern de la CCMA.

A més considera ‘inadmissible’ que les posicions de responsabilitat als mitjans públics ‘continuïn sent moneda de canvi’ entre els partits polítics, ‘sense gens de respecte democràtic’ per la ciutadania ni pels professionals que hi treballen.

La Junta de Govern del Col·legi de Periodistes qualifica la qüestió de ‘perversió de la llei’, i recorda que els mitjans públics han d’estar ‘al servei dels ciutadans i no pas dels partits’. Per això considera que s’han de ‘desgovernamentalitzar i despolititzar’.

Davant d’aquest escenari, el Col·legi ha tornat a demanar que els responsables dels mitjans públics es triïn a partir de criteris professionals ‘i no partidistes’ i subratlla que els càrrecs directius dels mitjans públics ‘no poden ser motiu de subhasta’ entre les forces polítiques.

Saül Gordillo presidirà la CCMA després del pacte d’ERC, JxCat i Ciutadans

Per què ETA no va despertar l’extrema dreta a Espanya i suposadament l’independentisme sí?

TEMA DEL DIA
Continua la pluja constant d’acusacions contra l’independentisme català per haver despertat l’extrema dreta espanyola. Tant la dreta com l’esquerra espanyola, amb les  claques intel·lectuals respectives, assenyalen Catalunya com la responsable de l’aparició de Vox. L’acusació ja delata el problema, perquè demostra que l’anticatalanisme és patrimoni de totes les opcions polítiques de l’estat, no únicament de l’extrema dreta, i alhora els serveix de coartada per no haver de cercar-ne la causa real. La mateixa Susana Díaz reconeixia desconsolada que, si hagués fet més anticatalanisme, el seu resultat hauria estat millor.

L’anticatalanisme ja existia abans de l’independentisme, forma part de l’ADN d’Espanya i és rendible electoralment. Quan Rodríguez Ibarra, Chaves i Bono feien servir l’anticatalanisme per a guanyar eleccions, Catalunya era una simple comunitat autònoma governada per Jordi Pujol. Ho impregna tot, la política, el disseny de les infraestructures, la política museística o el futbol. Amb l’anticatalanisme, Espanya tapa la seva manca de cultura democràtica, els seus dèficits culturals i educatius i la seva frustració històrica. Andalusia és l’estómac d’Espanya i el viver del PSOE. El PP és més castellà, el PSOE més andalús i Cs és l’anticatalanisme convertit en sigla. I el dirigent de Vox és basc, per a completar el mapa.

En canvi, a Espanya no hi ha antibasquisme. Quan l’any 1997 ETA va matar el regidor del PP d’Ermua, Miguel Ángel Blanco, a les manifestacions de Madrid es cridava ‘bascs sí, ETA no’. Es feia una distinció molt clara. Ara seria impensable una manifestació a Madrid que digués ‘catalans sí, independència no’, perquè l’anticatalanisme ho engloba tot, tant els catalans que són independentistes com els que no. En canvi, ETA ha deixat 854 morts i no és acusada d’haver despertat el feixisme, perquè ja era un fenomen heretat del franquisme.

La causa, la va assenyalar Felipe González el 1984 en un acte a Toledo: ‘El terrorisme al País Basc és una qüestió d’ordre públic, però el veritable perill és el fet diferencial català.’ I té raó. Amb el final d’ETA s’ha acabat el problema basc, amb un PNB dòcil, sempre disposat a pactar amb Madrid mentre no li toquin el concert econòmic, que no va ser suprimit ni durant el franquisme. ETA no va posar mai en perill la unitat d’Espanya, els més dos milions de persones que van votar l’1-O sí. Les armes es poden aturar, en canvi la democràcia no. L’independentisme actual s’expressa de manera exclusivament pacífica i democràtica, les seves armes són les urnes i no el poden frenar. Això els treu de polleguera. L’extrema dreta, l’han despertada els qui han avalat la involució democràtica i el deteriorament de l’estat de dret per a frenar l’independentisme. Fins ara se la repartien PP i Ciutadans. D’ara endavant tindran la versió original. Però no havia desaparegut mai.

MÉS QÜESTIONS
La justícia espanyola imputa la batllessa de la Vall d’Uixó per haver enderrocat un monument franquista. Aplicar la llei de la memòria històrica pot tenir repercussions judicials. Si més no això ha passat a la batllessa de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), la socialista Tania Baños, que haurà de declarar com a imputada al jutjat de Nules per l’enderrocament de la creu franquista del municipi, situada a la plaça de la Pau. Amb aquesta decisió, el tribunal admet a tràmit dues denúncies presentades contra ella pel Partit Popular i l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians, que l’acusen de ‘prevaricació i incitació a l’odi’. La creu franquista de la Vall d’Uixó va ser enderrocada el juny passat per decisió del govern municipal en compliment de la llei de memòria històrica aprovada el 2007 pel congrés espanyol i la llei valenciana de memòria democràtica i per a la convivència impulsada per les corts el 2017, perquè es considerava un símbol franquista que recorda els ‘caiguts per Espanya’ del bàndol sollevat durant la Guerra del 1936-1939. L’enderrocament va ser amb cordó policial, perquè hi havia manifestants ultres que s’hi oposaven.

El Botànic pacta una moratòria de la despesa de personal d’À Punt fins el 2020. El límit pressupostari de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) en el capítol de personal no tindrà efecte fins el 2020. El PSPV i Compromís han pactat una esmena transaccional a la llei d’Acompanyament del 2019 amb el suport de Podem per a deixar en suspens l’article de la llei d’À Punt que estableix que la despesa de personal no podrà ser mai superior al terç del pressupost total. La moratòria pactada entre els tres partits que sustenten el Botànic i aprovada en la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda tindrà la mateixa durada que el Contracte Programa. Un document base signat entre el Consell i la CVMC per un termini de dos anys que, entre més qüestions, fixa el límit de l’endeutament permès a la Corporació ‘per al finançament de les seves inversions en immobilitzat material i immaterial i per atendre desfasaments temporals de tresoreria’. El mes de novembre passat, socialistes i nacionalistes van presentar la moratòria a la restricció pressupostària perquè no fos aplicable fins que el pressupost de la nova radiotelevisió valenciana, de 55 milions d’euros enguany, no pogués ser incrementat. No obstant això, el redactat no va agradar a Podem perquè no concretava quan acabaria aquesta situació, cosa que no estava disposat a acceptar. Per això, durant la negociació de dimarts va proposar que la moratòria tingués vigència durant el mateix període que el Contracte Programa signat per al període 2018-2020. I aquesta esmena ha tirat finalment endavant.

En 4 mesos el govern balear rep 8.175 places de lloguer turístic de les 20.000 previstes. D’ençà de l’agost, la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme ha rebut   sol·licituds de compra de 8.175 places de lloguer turístic del sostre de 20.000 places previstes pel Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) de Mallorca. La vice-presidenta Bel Busquets i el director general de Turisme, Antoni Sansó, han donat la xifra i han assegurat que ja preveien aquest ritme de peticions. A partir de l’agost s’han incoat 1.752 expedients de compra de places per a habitatges, que aglutinen les 8.175 places esmentades. La majoria són per a habitatges plurifamiliars (5.663, un 69%), 2.022 per a unifamiliars (25%) i 491 (3%) per a la modalitat de dos mesos en habitatge habitual. D’una altra banda, de les 10.000 places per als altres allotjaments (hotelers, agroturismes i més), ja n’han sol·licitat 901 en 33 expedients. Això fa un total de 9.076 places sol·licitades per als diferents allotjaments. Busquets ha dit que les economies familiars ‘ara poden fer lloguer turístic amb totes les garanties, també en plurifamiliars, generant riquesa compartida’, i ha ressaltat que això, al seu torn, implica més ingressos per l’administració per a posar-los a la disposició dels ajuntaments de Mallorca.

La patronal andorrana demana tres mesos de moratòria per a aplicar les noves lleis laborals. La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) demana al govern andorrà que la llei de relacions laborals, la d’acció sindical i patronal i la del conflicte que aprovarà el Consell General no entrin en vigor el primer de gener de 2019 com és previst, perquè les empreses no tenen temps d’adaptar-s’hi. La patronal reclama en un comunicat que la llei tingui una moratòria de tres mesos per a permetre a les empreses de ‘poder acomplir amb garanties a les seves noves obligacions’ perquè un mes natural no és prou ‘sobretot tenint en compte el període de l’any en què ens trobem’. Recorden que la construcció farà vacances i que l’hoteleria, el comerç i la restauració ‘amb pics de feina a causa de les festes de Nadal’. La CEA assenyala que comparteix la urgència d’aplicar de pressa mesures com la millora dels permisos de maternitat i paternitat, però remarca que la resta de normes posaran seriosos problemes d’actualització a determinats sectors, alhora que recorda que la llei no pot aplicar-se per parts i que per això és necessària la moratòria que sol·liciten.

LA XIFRA
Aquestes darreres hores han arribat quaranta persones a la costa d’Eivissa i Cabrera, segons que ha informat la delegació del govern espanyol a les Illes. Tots són homes, vuit dels quals menors.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de desembre de 2013 es va morir Nelson Mandela, el primer president negre de Sud-àfrica després de l’abolició de l’apartheid. Per la seva lluita contra la discriminació racial va estar empresonat 27 anys . El 1993 va rebre el Premi Nobel de la Pau.

Aprovada definitivament la reserva del 30% per a l’habitatge protegit impulsat per Barcelona

La Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament aquest dimecres la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de l’Ajuntament de Barcelona per destinar un 30% del sostre de les noves promocions residencials i grans rehabilitacions a l’habitatge protegit.

En una roda conjunta, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, i l’alcaldessa, Ada Colau, han explicat que la Subcomissió ha esmenat una disposició addicional que detalla el període de transició en l’aplicació de la nova obligació.

Les finques o els solars que s’hagin adquirit després del juny del 2016 tindran dos anys de carència des de l’entrada en vigor de la norma, mentre que els adquirits durant el primer semestre del 2016 s’estudiarà individualment si l’operació és viable econòmicament per al promotor.

Si ho és, s’haurà de reservar igualment un 30% del sostre per als habitatges protegits, però si es demostra que l’operació no seria viable, el promotor quedarà exempt d’aquesta obligació. La tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, ha dit que hi haurà entre 200 i 300 operacions per analitzar.

Calvet ha explicat que es preveu que la publicació del MPGM al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) es farà amb la ‘màxima celeritat possible’, i ha aventurat que podria publicar-se al llarg de la setmana vinent, i Colau ha insistit que ha costat molt d’esforç aprovar la mesura.

Pàgines