Vilaweb.cat

[VÍDEO] Guardiola: ‘Volem votar. Suposo que Europa i el món ja ho saben. Va de democràcia’

L’entrenador del FC Barcelona Pep Guardiola ha parlat sobre el cop d’estar contra la Generalitat de la Guàrdia Civil en una conferència de premsa prèvia a un partit del seu equip actual, el Manchester City.  ‘Volem votar. Suposo que Europa i el món ja ho saben. Va de democràcia’, ha comentat.

Guardiola ha assegurat que el poble de Catalunya està en bones mans perquè els dirigents del govern segueixen el mandat de la ciutadania i ha dit. ‘Això no va d’independència, sinó de democràcia’. Ha afegit que està convençut que les reaccions seran cíviques i positives i que el primer d’octubre anirà amb una butlleta per a intentar votar.

El vídeo és del periodista @PolBallús.

Pep Guardiola sobre la macroperació del govern contra el referèndum: “Estem en bones mans. No demanem la independència, demanem votar”. pic.twitter.com/ph6pGFVYVL

— Pol Ballús (@polballus) 20 de setembre de 2017

El Liceu esclata amb crits de ‘Votarem!’, ‘Els segadors’ i estelades

Els assistents a la representació aquest vespre de l’òpera Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi, al Gran Teatre del Liceu han esclatat amb crits de ‘Votarem!’ i han cantat l’himne nacional de Catalunya abans de la funció. Així mateix, han exhibit estelades en protesta pel cop d’estat contra la Generalitat. Alguns assistents n’han difós les imatges a la xarxa:

Crits de Votarem! Votarem! Estelades i Els Segadors abans de començar la funció al Liceu. #Barcelona #Votarem #votaremiguanyarem pic.twitter.com/iw9PkrXS0Q

— Pol Avinyó (@polavinyo) September 20, 2017

 

M'envien el que ha succeït al @Liceu_cat just abans de la funció d'aquest vespre!
No ens aturaran!
Votarem!! pic.twitter.com/wgeH1W1kHE

— Duc de Màntua (@DucMantua) September 20, 2017

Cuixart convoca una mobilització permanent fins que alliberin els detinguts

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha desconvocat la mobilització de Barcelona passades les onze del vespre. No obstant això, ha convocat una concentració permanent a partir de demà a les dotze del migdia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig Lluís Companys, fins que alliberin els càrrecs del govern detinguts avui per la Guàrdia Civil.

‘Això és imparable, que ningú ho dubti! Això no ho atura ningú!’, ha exclamat, i la multitud ha contestat amb crits de ‘Votarem!’. ‘Res no podran davant un poble unit, alegre i combatiu!’, ha afegit.

Vegeu el discurs de Cuixart.

El dia que Espanya va perdre a Catalunya i tota la informació sobre el cop d’estat a la Generalitat, a la portada de VilaWeb Paper

L’estat espanyol ha perpetrat un cop d’estat contra la Generalitat. La ciutadania s’ha mobilitzat per fer una crida a la democràcia. En parlem en aquesta nova edició de VilaWeb Paper que ja podeu descarregar a partir d’ara. 

En aquest número també hi trobareu l’editorial de Vicent Partal, el Mail Obert de Núria Cadenes i les cròniques de Pere Cardús i Andreu Barnils sobre la jornada. 

Són unes quantes pàgines amb el millor periodisme de VilaWeb, llestes per a ser impreses amb la impressora de casa o per a ser llegides de forma interactiva a les tauletes i el mòbils.

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

[VÍDEOS] El repic d’atuells contra el cop d’estat espanyol ressona amb força per tot el país

Seguint la convocatòria de les entitats sobiranistes, aquest vespre, a les deu, hi ha hagut un repic d’atuells impressionant a municipis de tot el país arran del cop d’estat contra la Generalitat.

#cassolada a #lescorts #catalonia #volemvotar #soncuatrogatos pic.twitter.com/QliSUDtzUo

— Roser Sans Fernandez (@rousysans) September 20, 2017

Espectacular #Cassolada a la Plaça d'en Joanic, Barcelona. @324cat #HolaRepública ? pic.twitter.com/XUAhkxeXNJ

— Marc Carbonés Alfaro (@carbo_20) September 20, 2017

Així sona la cassolada al Congrés. Crits de #votarem. #20S @btvnoticies pic.twitter.com/Wawd5iKcMY

— Neus Reig (@neus_reig) September 20, 2017

Cassolada en Sants!! #1Oct (subid el volumen) pic.twitter.com/PF3gPUIPlr

— Xavier Mertz (@Xavier_Mertz) September 20, 2017

Impressionant #cassolada al Fort Pienc. Volem votar! pic.twitter.com/hRVsLertXi

— Mònica (@MBTristany) September 20, 2017

Cassolada al Clot, right now #Votarem #Democràcia pic.twitter.com/UhdM1uRmzF

— Laia Brossa (@_lbrossa_) September 20, 2017

Espectacular #cassolada #santandreu #catalonia #HelpCatalonia pic.twitter.com/3kBdyvYLmP

— Mireia Ferran (@MireFerran) September 20, 2017

Horta, Barcelona:

Eixample, Barcelona

Terrassa:

El dia que Espanya va perdre Catalunya

La campanya electoral anava avançant amb entrebancs però ferma, molt ferma. Ja havien transcorregut set dies i tots els indicadors eren clars: les provocacions de l’estat espanyol no feien efecte, no esporuguien els votants, sinó que més aviat aconseguien l’efecte contrari. Els trackings, les enquestes permanents que prenen el pols del vot, indicaven un augment lleuger de la participació i un augment clar del vot sí. Les xifres aterrien la Moncloa. Per això van activar el cop d’estat.

El cop d’estat ja el tenien preparat, era el seu pla B. És molt evident i ben senzill de demostrar. No la improvises, la presència de vaixells als ports de Barcelona i Tarragona, tant si és per a allotjar policies, com si és per a provar de convertir-los, novament, en presons. Això respon, doncs, a un pla fred dissenyat amb una antelació de setmanes o mesos. L’ocupació de Catalunya en forma de cop d’estat contra les institucions del país.

Però aquest cop d’estat implica riscs molt greus per a Espanya. El primer, saber com gestionarà aquesta situació, ara. La Generalitat, amb la força que li ha donat la gent eixint al carrer, ha reaccionat amb la serenitat i amb el cap fred a què ens ha acostumat enmig de la crisi. No ha baixat al fang i s’ha mantingut en terreny ferm. Què vol Espanya? Evitar que es faça el referèndum. Quina ha de ser la reacció, doncs? Fer el referèndum. Rajoy ha mostrat la seua feblesa en una intervenció patètica, en què ha dit que el referèndum ja no es pot fer. I tant, com es farà! El problema, si de cas, el té ell, que haurà de trobar la manera d’eixir de l’embolic on s’ha ficat. A veure de quina manera rebaixen la tensió ara. Perquè guanyar és evident que no han guanyat. El primer d’octubre votarem, i a ells ja no els queden gaires possibilitats de fer-la pujar més, la tensió.

Ara, el risc més gran que podien assumir ja els ha passat pel damunt: ahir va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya per sempre. Apunteu-lo: era el 20 de setembre de 2017. I sigueu conscients que, passe què passe a partir d’ara, Rajoy, amb aquest cop d’estat, ha destruït qualsevol possibilitat, per remota que fos, d’aturar la independència.

‘Vo-ta-rem! Vo-ta-rem! Vo-ta-rem! Vo-ta-rem!’

Ara encara és ahir. Mentre escric, vull dir. De segur que hauran passat més coses, quan es publiqui aquest text de nus a la gola. La història avança i aquests dies ho vivim en directe, pràcticament minut a minut. O, més exactament, la vivim. La història. O, més exactament encara, la fem.

Haurien pogut provar alguna mena de joc de seducció. O fer veure que sí, que parlem i que diàleg, i després embullar-nos en una teranyina de subcomissions. Haurien pogut acceptar el referèndum quan encara tenien possibilitats de guanyar-lo. Haurien què sé jo. Haurien és problema seu.

Ara ja han fet tard.

Ja no importen els ‘haurien’. O, en tot cas, aviat seran un problema que no ens afectarà directament.

Tenim unes quantes dates que ens dibuixen els esdeveniments: 10 de juliol, 11 de setembre, 1 d’octubre, 9 de novembre. Des d’ahir s’hi ha afegit el 20 de setembre: serà el dia en què cadascú va mostrar de quina pasta és fet.

I, segurament, quan ens tocarà fer resum d’aquests temps intensos que tenim la sort (sí: la sort, la immensa sort) de viure, ja no ens fixarem en els paramilitars que l’estat ha enviat a escorcollar les nostres cases, els nostres llocs de treball, les nostres institucions, a detenir els nostres representants, a envoltar els nostres partits polítics, a confiscar les nostres butlletes de vot, no: ens fixarem en allò que és realment important: la resposta exemplar d’aquest poble.

Serena. Ferma. Intel·ligent. Decidida. Exemplar.

Perquè tenim poble. Som poble. Tan divers com qualsevol poble: amb opinions i edats i gustos i colors i afiliacions i interessos i aficions i mides i veus diferents. Perquè això és un poble. I amb aquesta diversitat trenada, forta, colorista, defensem el país, la democràcia.

Hi ha moltes imatges significatives, aquest 20 de setembre. Moltes. Si n’hagués d’escollir només una, però, potser em quedaria amb la d’aquell cotxe de la Guàrdia Civil completament i tranquil·lament empaperat amb cartells que la gent, concentrada davant la conselleria, li anava deixant al damunt: desbordat, literalment, de democràcia.

El 20 de setembre, l’estat espanyol, des de la seva impotència, ha escenificat un cop. Pretenia, entre altres coses, fer-nos caure en una confrontació que domina, somiava els aldarulls que no ha tingut. I així és com passarà a la història aquest jorn de setembre: no pas per l’assalt de l’estat caduc, sinó per la resposta preciosa del poble que ja fa temps que li ha perdut el respecte, i la por.

El poble enganxa cartells, alça les urnes, reparteix clavells. El president Puigdemont hi posa paraules en nom de tots: ‘El dia 1 sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir.’

És la Catalan Way de fer la independència.

Hem guanyat.

Youssouf Coly: ‘Molts homes s’estimen més morir al maquis que no viure sotmesos a l’estat del Senegal’

Parlem amb Youssouf Coly, ex-combatent del Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance (MFDC), integrant del grup fundador de la guerrilla el 1983. Avui és membre del grup negociador, el Group de Contact du MFDC.

Quan i per què us vau integrar al maquis del MFDC?
—El 1982 hi va haver l’atac sagnant de les forces de seguretat senegaleses contra una manifestació pacífica aquí, a Ziguinchor. La gent encara no estava preparada per plantar cara amb les armes. Jo em vaig replegar al bosc amb molts més i em vaig integrar al maquis del MFDC el 1983. Jo era el més jove. Era invisible. Déu m’ha protegit fins avui.

Quines eren les vostres missions?
—Sidy Badji, el fundador de la branca armada, em va nomenar emissari principal. Jo feia de lligam entre el maquis i la població. Venia aquí a Ziguinchor. La gent col·laborava donant diners i arròs que jo recaptava i portava als camarades del bosc. També tenia companys a l’exèrcit senegalès que estaven d’acord amb nosaltres. Ells em passaven clandestinament els manuals d’instrucció militar i jo els portava a Sidy Badji.

Clar, al principi no teníeu cap formació militar, ni gairebé armes, suposo.
—Tot era molt precari i informal. Sidy Badji (1915-2003) era un antic militar que havia estat a la guerra d’Algèria amb l’exèrcit francès. L’anomenàvem ‘Anafan’ (‘el vell’), ell va fundar ‘Attika’ (‘guerrer’, en diola), la branca armada del MFDC, i va prendre la iniciativa de preparar-nos militarment. Molts li deien que érem com els micos, que ens cansaríem  i tornaríem, però ell veia que la cosa era seriosa i que duraria molts anys. Els de l’administració, com que no ens coneixien ni sabien res de la nostra cultura, es pensaven que abandonaríem. Això ens va donar un temps per a formar-nos.

Teníeu contactes estrangers?
—Sí. A Guinea Bissau. Quan ells lluitaven contra Portugal, Sidy Badji, que treballava en un forn, els distribuïa pa per tot la la frontera. Va fer un bon paper quan ells estaven en guerra (1963-74), i després ells el van correspondre amb ajuda i armes. Amb el que havia après de l’exèrcit francès i els contactes guineans, Badji va fundar i impulsar la nostra rebel·lió.

Quants éreu, inicialment?
—Uns tres-cents. Al principi hi havia molts vells i indesitjables, després vam fer una crida als joves. Els vells no estaven per marxes a través del bosc.

Com va començar l’escalada de la violència?
—Al principi, del 83 al 86, l’exèrcit senegalès no estava del tot implicat. Creien que tard o d’hora tornaríem perquè no resistiríem. El 86 van començar les patrulles a la frontera de Bissau i els guerrillers també ens vam anar estenent. El 87 van esclatar els enfrontaments seriosos. Algú va guiar l’exèrcit fins als camps dels maquis, es va donar l’alerta i ens vam defensar a trets. La rebel·lió va començar quan ells van atacar.

Quina era l’estratègia de Sidy Badji?
—Calia dispersar l’exèrcit. Aleshores ell va demanar voluntaris i els va enviar a crear el front nord, a la frontera amb Gàmbia. I allà han estat, acampats als boscos, fins avui. Del 1988 al 1900 tot va ser molt cruent.

Teníeu prou potència de foc per a lluitar contra un exèrcit?
—Finalment, com que la gent no estava gaire ben armada, es van utilitzar fusells de caça. Quan esclaten els cartutxos, encara que no matis, els perdigons penetren al cos, i cal operar el ferit perquè sinó queda invàlid. És així.

Com va reaccionar l’exèrcit?
—Dient que allò no era una guerra. Si fos avui, haurien dit que érem terroristes.

Vosaltres teníeu prou suport polític?
—Al principi, no teníem res. Els francesos diuen que el MFDC no va ser teoritzat. Hi havia moltes mancances dins el moviment. Va venir gent de fora, però no teníem ningú que es mogués internacionalment i fes tasques d’informació i comunicació, a l’ONU o a Europa. A l’interior érem una mica forts, però no teníem una política exterior forta.

En canvi, el Senegal sí…
—Exacte. I ens va demonitzar internacionalment. Ens va vèncer a escala de política exterior.

Qui va fer el primer pas per al diàleg?
—El president del Senegal, Abdou Diouf (1981-2000), va demanar a Guinea Bissau d’intercedir prop de Sidy Badji per aconseguir un alto el foc, ja que hi començava a haver molts i molts danys. Aleshores va arribar l’acord del 1992, que es va signar a Cacheu en presència de les autoritats de Bissau.

I què implicava? Després n’hi ha hagut més, però la pau no ha arribat mai. Per què?
—Volia dir, simplement, ‘pareu de fer la guerra’. Era un alto el foc sense més contingut. Ningú té dret a disparar contra un altre, ni a detenir ningú, ni a atracar, ni a portar armes, tot de coses que només afectaven el MFDC. El Senegal tenia una estratègia terrible i nosaltres no estàvem ben preparats políticament. Va ser un alto el foc i prou. No hi va haver res concret després de l’acord.

Mai no heu pogut negociar un acord amb més contingut?
—Encara no hem aconseguit d’obtenir una contrapartida política. No. L’estratègia del Senegal, i la seva política internacional, és aconseguir que els que segueixen el maquis, a poc a poc, acabin abandonant. És el que ells anomenen ‘deteriorament del moviment’. Esperen que els combatents diguin: com no hi veig sortida, deixo les armes, surto del bosc, cerco un canvi i em retiro.

El govern del Senegal ha ofert diners a canvi de retirar-se?
—No. Ha ofert diners a intermediaris perquè portin enviats del govern a parlar amb els combatents. Tothom té comissió, sobretot els enviats. Això ha generat moltes suspicàcies i divisions. Va ser la bestiesa del president Abdoulaye Wade (2000-2012), que va dir que ell ho arreglaria en cent dies.

Com?
—Va enviar emissaris amb maletes plenes de bitllets per a fer el que fos. Va crear una confusió enorme en el si del moviment. Ara hi ha el president Macky Sall. Estem en un moment de calma. No hi ha ni guerra ni pau.

La calma, la població l’agraeix molt.
—Sí, la població espera que un dia arribi la pau.

I els combatents, mentrestant, són al bosc, armats.
—Sí, fins ara, ells són allà, amb les armes.

Quanta gent són?
—Hi ha diversos acantonaments. Al front nord, quatre o cinc. Al sud, tres o quatre, tot al llarg de la frontera amb Bissau. Deuen ser uns cinc mil homes en total.

Vós els visiteu sovint, com a ex-combatent i membre del grup de contacte negociador?
—Sí, de tant en tant hi vaig. Em retrobo amb vells camarades i discutim sobre la situació i conversem sobre la nostra posició i sobre la pau.

Quin és el seu estat d’ànim?
—Hi ha un nombre important d’homes que estan disposats a aconseguir la independència i separar-se del Senegal. Prefereixen morir al maquis que viure sotmesos a l’estat del Senegal.

Us definiu com a mediador?
—Sí. Jo tinc la doble experiència de la guerrilla i la vida civil.

I què dieu als camarades que persisteixen en la lluita armada?
—Jo no els parlo de deixar completament la lluita, però amb el temps que portem, trenta-cinc anys fins avui, no hi ha hagut un alto el foc amb mesures concretes. És necessari, crec, canviar el fusell d’espatlla. No es tracta d’aturar la lluita per la independència, no, però sí que cal disminuir les conseqüències que ha tingut per a nosaltres. La guerra no es fa lluny, al Senegal, la guerra es fa aquí, a Casamance.

I quina és la vostra estratègia?
—Crec que cal corregir algunes coses perquè en el futur es vegi clar el que hem deixat per fer la lluita. No es tracta d’abandonar, però ens cal una reflexió política. Hem d’abatre l’arbre per a continuar cap endavant o el que cal és esquivar-lo? Però hi ha moltes divisions, tant a l’ala política com a la guerrillera.

Què voleu dir amb la frase ‘canviar el fusell d’espatlla’?
—Nosaltres preferim canviar el fusell d’espatlla perquè n’hi ha una que ja està cansada. Així podrem avançar. Cal obrir la via política a la taula de negociacions. Nosaltres direm: independència o res. I ells diran: integritat territorial o res. Ara bé, hi ha un zig-zag. Cal fer una aproximació. La guerra es fa així. La solució, de moment, és l’autonomia, i així els dos bàndols haurem fet un pas endavant als ulls del món. Amb l’autonomia, podrem preparar la nova generació per a la independència.

Creieu que el Senegal hi estaria disposat?
—Ells estan preparats per a acceptar l’autonomia. La condició és que el MFDC l’accepti. Per què? Perquè ells també estan cansats.

Penseu que la lluita armada ja no és la via?
—No ho és. Avui, després de 35 anys, no és la millor solució. La guerra es fa aquí, a Casamance, i la població té dret a viure fins demà.

Quines han estat les pitjors conseqüències per a la població?
—Tots els pobles al llarg de la frontera han marxat. A Guinea, on sigui. Calia tenir en compte la població. El MFDC ha pres mesures o té mitjans per gestionar tota aquesta gent? No, no en té. No ha tingut aquesta política. No ha tingut prou força per tenir en compte la població de Casamance.

Com s’havia d’haver actuat?
—Si s’ocupava una zona, s’haurien d’haver escolaritzat els nens dels pobles i s’hauria d’haver pagat als mestres que hi havien d’anar a ensenyar. Això podia haver estat un repte terrible per l’estat del Senegal. Però com que no ha estat així, el Senegal continua dient que som bandits aïllats. Tampoc tenim una bona política a l’exterior, on hi ha molts refugiats. No hi tenim representants.

Què passaria si avui hi hagués un referèndum d’independència?
—Que potser la població votaria no per no estar al costat del MFDC.

El suport popular s’ha perdut, doncs.
—Ha disminuït, sí, perquè la política del MFDC envers ells no és bona.

Cal crear una branca política del MFDC més sòlida?
—Sí. Per actuar aquí i internacionalment. Els combatents, ells sols, no poden fer-ho tot. També cal unir tots els sectors, fer un front comú per discutir amb l’estat del Senegal. Aquesta és la nostra batalla actual.

Crec que hi ha cinc escissions…  Per què tantes divisions?
—Perquè hi ha hagut una infiltració de l’estat senegalès. Les maletes de diners han transformat la gent, creant molta confusió en el MFDC. Ara mateix algú em pot veure amb tu. Si demà em veu amb una moto, dirà que tu m’has portat diners de l’estat. Hi ha molta desconfiança, molta sospita, molta frustració, molta desconsideració. Hi ha veritables raons per a separar-se , i la frustració continuarà fins demà.

Hi ha molts interessos econòmics vinculats al conflicte?
—I tant! És un gran comerç. Nosaltres necessitàvem gent de Bissau o de Gàmbia per comprar arròs, o armes. Ells ens van donar suport i després n’han tret profit. Ara bé, amb l’alto el foc d’alguna cosa s’ha de viure, els combatents talen arbres, fan carbó i venen fusta als gambians, per exemple. Quan veig que els troncs d’aquí es venen a Banjul i els casamancesos no en treuen cap benefici, m’indigno. La rebel·lió tampoc no en treu, de benefici, però els calen diners per a menjar. L’exèrcit i els rebels exploten el bosc, la fusta i els anacards en detriment del poble de Casamance.

El moviment és conscient d’això? Què en diuen?
—La rebel·lió és conscient de la tala abusiva del bosc, sí. Ells no volen que Casamance esdevingui un desert. Els nostres boscos els va plantar Déu. És la decisió final de Déu, que va crear aquesta terra diferent d’altres terres del món. Déu la va crear, no nosaltres. És clar que abatre els arbres és una malaurança per a Casamance.

La continuació de la lluita militar, per tant, es giraria contra Casamance i els seus habitants.
—És clar, però per aturar-ho, cal que el Senegal posi solucions polítiques sobre la taula.

Ni guerra ni pau. Hi ha calma, dieu. Tot i això, passen coses. Sembla que el maig passat hi va haver un enfrontament prop de Ziguinchor que es va saldar, com a mínim, amb set militars senegalesos morts. I els diaris no en parlen.
—Efectivament, hi ha alguns incidents menors que l’estat senegalès amaga perquè no vol que l’opinió pública i els europeus sàpiguen que el conflicte ha continuat fins avui. Volen enganyar els europeus perquè portin diners, però ells continuen fent com sempre. Nosaltres no veiem cap esforç sincer per part seva de fer res per consolidar la situació.

La pau és lluny?
—No hi ha pau. Tothom està inquiet, molt inquiet, pel que fa a aquesta calma aparent. Si un dia esclata tot, sorprendrà el món. Els danys poden ser molt greus. Hi ha molta inquietud i el Senegal no ho té en compte. Pensen que amb la calma el moviment s’anirà deteriorant. Però no és així, qualsevol dia pot saltar una espurna i tornar a començar tot.

L’anunciada explotació del zircon a Niafrang per una multinacional i el govern senegalès podria ser el detonant?
—Si ho fan, destruiran la zona. Aquest és el pitjor terrorisme. Si insisteixen en l’explotació del zircon, que es preveu, diuen, per a l’octubre, nosaltres tenim menys possibilitats de no retornar al punt de partida. La gent els aturarà. L’estat enviarà l’exèrcit. Nosaltres no estem en guerra, estem a la defensiva. La guerra pot esclatar de nou.

VIDEO: Catalans defend democracy

The Catalan government has called it an attack on democracy with no legal basis. Dozens of government buildings were raided by the Guardia Civil this morning, and at least thirteen people have been arrested, most of them high ranking officials. Thousands of people have taken to the streets of Barcelona protesting against the Spanish government’s attempts to stop the October 1 independence vote. As tensions reach breaking point, Barcelona is now more determined than ever to organize the referendum.

 

 

 

Un dia que durarà anys: la independència ja és al carrer

Han sonat les alarmes ben d’hora, quan gairebé tothom anava cap a les escoles, a la feina o a les reunions del dia. Havien entrat al Departament d’Economia. Havien detingut uns quants alts càrrecs del govern. La informació que corria era molt confusa, però ja es veia que la cosa anava de debò. De mica en mica, se sabien més informacions. Havien entrat als despatxos de Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, i de Pere Aragonès, secretari d’Economia. Entre els detinguts, corria el nom de Josep Maria Jové, secretari general del departament presidit per Oriol Junqueras. Les entitats sobiranistes feien una crida a la mobilització. Ja hi havia força gent que s’havia plantat davant la seu del departament, a la Rambla de Catalunya, a Barcelona.

Escorcolls i detencions de bon matí
Començava a circular nova informació: també havien assaltat el CTTI, el Departament d’Exteriors, l’empresa T-Systems… El president Puigdemont convocava una reunió d’urgència amb membres del govern al Palau de la Generalitat. Alguns manifestants tallaven la Via Laietana. Uns altres, seguint la crida de Jordi Sànchez (ANC), tallaven la Gran Via de les Corts Catalanes. La presidenta Carme Forcadell esperava al parlament per prendre decisions importants si corresponia de fer-ho. Calia tenir el cap ben fred enfront d’una agressió d’aquesta magnitud. Una expressió començava a fer fortuna a les xarxes i entre la gent mobilitzada: cop d’estat a la democràcia i a la Generalitat.

Fotografia d’Albert Salamé

‘No passaran!’
La crida a la mobilització reeixia i cruïlla de la rambla de Catalunya amb la Gran Via s’omple d’una gernació que no està disposada a permetre aquest cop. Milers de ciutadans amb estelades, domassos demanant democràcia, cartells de tota mena… no hi cap ni una agulla. L’ambient és fort. Concentració concentrada i rotunda. Al capdavant, figures de la política, el pensament i la cultura. ‘No passaran’, és un dels crits més repetits. Diuen i corre que Jové i dos detinguts més del Departament d’Economia no són a l’edifici, que han estat detinguts en un altre lloc i que els volen dur al seu despatx per escorcollar-lo. Aquesta és l’ordre del jutge que ha autoritzat el cop.

‘On és Europa?’
Amb aquesta informació, la multitud es conjura: ‘No els deixarem passar i no podran sortir d’aquí.’ La porta del departament s’obre de tant en tant per a deixar entrar o sortir algun treballador. Els crits eixordadors omplen l’aire i gairebé no es pot ni respirar. Hi ha una cridòria absoluta. No passen vint segons sense que algun cant, alguna proclama o alguna cançó retrunyi als nostres timpans. ‘On és el Coscubiela?’, fa fortuna entre la gent. Albano-Dante Fachin, un dels que han arribat més d’hora a la concentració, riu sense amagar-se’n. Ramon Tremosa crida amb la multitud un altre crit: ‘On és Europa?’ També es canta ‘L’estaca’ i les tonades ja clàssiques de l’Elèctrica Dharma.

Fotografia d’Albert Salamé

Cares de pomes agres dels agents espanyols
Els manifestants no s’aturen ni un segon. La disposició a plantar-se ‘perquè ja n’hi ha prou, ja no acceptem més agressions’ és rotunda. Els Mossos han fet una filera davant els agents de la Guàrdia Civil plantats a la porta. El missatge és clar: són els mossos que protegeixen els edificis del govern i es fan càrrec de la seguretat a la via pública. Les flors, clavells blancs i vermells, salten per damunt d’aquesta filera de mossos i van a parar a les boines dels de color verd. Cares de pomes agres dels assaltants de les nostres institucions. Uns quants homes entrenats per a caçar criminals perillosos i gihadistes fan guàrdia davant de gent que els dóna flors, els somriu i els canta cançons. Però ells han d’aguantar, impertèrrits. Fan el ridícul en nom d’un estat que es mostra disposat a tot i més.

La revolució és transversal
Han arribat també advocats del col·legi vestits amb togues per donar suport als afectats del departament. Avui hi ha un cop d’estat. Un govern estranger vol substituir el govern que ha decidit el poble de Catalunya. Volen intervenir les institucions i suspendre l’autonomia. La volen suspendre d’autonomia sense passar pel parlament. Amb la força policíaca. Advocats, polítics, artistes, intel·lectuals, professors, estudiants i més gent es planta avui davant l’agressió. Com ha passat sempre en qualsevol revolució.

‘Vo-ta-rem, vo-ta-rem’
Convicció, civisme, fermesa, il·lusió: ‘Vo-ta-rem, vo-ta-rem’, crida la multitud. I ‘les nostres armes són les urnes’, mentre una urna sura per damunt de la gentada amb la inscripció, en anglès: ‘Espanya, aquest és el vostre problema.’ No hi ha retorn. L’estat espanyol ha escopit a la democràcia i les institucions catalanes. I aquesta nova escopinada ha fet vessar el got. La determinació de la gent que s’ha aplegat a defensar les institucions i la democràcia és definitiva. No se n’aniran. Serà un dia llarg. Caldrà prendre decisions. La bona informació ara és decisiva.

Fotografia d’Albert Salamé

‘El govern no es farà enrere’
Mentre a la rambla de Catalunya s’hi aplega com més va més gent, el president Puigdemont compareix davant la premsa per fer una declaració en nom del govern: ‘D’avui al dia 1, dia del referèndum, ens caldrà una actitud de serenitat i fermesa, denúncia d’abusos i il·legalitats. El dia 1 sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir. I això ha de contrastar amb l’autoritarisme de l’estat espanyol.’ Al carrer, les paraules de Puigdemont arriben amb comptagotes. Les comunicacions són difícils per saturació de la xarxa. Però els qui tenen una ràdio, expliquen què ha dit i se senten els aplaudiments.

‘Condemnem l’actitud totalitària de l’estat espanyol. Donem el suport i l’empara política i personal als membres del govern detinguts. Denunciem com a il·legítima la intervenció del govern de Catalunya. Ens reiterem en la resposta democràtica i pacífica a les amenaces. Considerem que el govern espanyol ha ultrapassat la línia vermella’, diu el president. Afegeix: ‘No acceptarem un retorn a èpoques passades ni tampoc que no ens permetin decidir les èpoques futures de llibertat i democràcia.’ I acaba: ‘El govern no es farà enrere.’

La determinació del president del govern ha estat rebuda amb mostres de confiança fins i tot dels més refractaris a les aliances amb el PDECat. Per exemple, l’activista Pau Llonch ha expressat la seva satisfacció amb el president a Twitter:

Tenia por q @krls avui posés el fre i ens ha tornat deixar amb una sola opció: dir q sentim orgull també del q està fent. Zero equidistància

— [p llonch méndez] (@paullonch) 20 de setembre de 2017

Fotografia d’Albert Salamé

Nova alerta a la seu de la CUP
Aviat hem sabut que la policia espanyola es disposava a entrar també a la seu de la CUP. Uns agents amb passamuntanyes envoltaven el local més gran de la candidatura de l’esquerra independentista al carrer de Casp. La crida per a anar a defensar aquest nou espai amenaçat ha corregut com la pólvora i al cap de poca estona ja hi havia milers de ciutadans disposats a resistir pacíficament.

La protesta s’estén
Alhora que passa tot això, estudiants de les universitats de tot el país suspenen les classes per anar a expressar la indignació per aquesta violació dels drets i les llibertats civils dels catalans. Gent d’arreu s’organitza per a desplaçar-se a Barcelona i defensar les institucions. Les entitats més multitudinàries del país organitzen mobilitzacions per al vespre. Cada minut que passa hi ha més gent als carrers del centre de Barcelona. També es fan concentracions a les places més importants dels pobles i ciutats dels Països Catalans i també de fora. Fins i tot, a Madrid s’ha convocat una protesta a la plaça del Sol.

Als detinguts: ‘No esteu sols’
Hi ha una quinzena de detinguts. La majoria són alts càrrecs del govern. Són figures que poden haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre. Al carrer, els crits de suport als detinguts no deixen de ressonar per les façanes. ‘No esteu sols’, crida la gernació, que manté l’actitud de determinació i alegria. Corren rumors de detencions de persones que no han estat detingudes. Alguns diaris s’aboquen a l’última hora en cerca de clics, però han d’acabar rectificant. Corren més rumors sobre pronunciaments de mandataris europeus. Però a mitja tarda encara és hora que les institucions europees alcin la veu. De moment, les protestes arriben dels eurodiputats de tots colors i d’alguns partits de diversos països. La preocupació pels excessos del govern espanyol s’estén per tot el continent.

‘Estat d’excepció de facto’
A les quatre de la tarda, la presidenta del parlament Carme Forcadell es presenta davant els mitjans de comunicació per a llegir un comunicat. La presidenta de la cambra catalana ha insistit en la resposta democràtica i pacífica de la gent: ‘Ens mantindrem units davant dels atacs, defensarem les nostres institucions i respondrem units. La millor solució és omplir les urnes l’1 d’octubre.’ Forcadell és clara en la denúncia dels fets d’aquests dies: ‘Apliquen de facto un estat d’excepció.’

‘Només el poble salva el poble’
La concentració més gran és encara davant del Departament d’Economia. Hi arriba el vice-president i conseller del ram, Oriol Junqueras. Està emocionat, però es veu decidit a fer valer el suport majoritari del poble català. I s’adreça a la gentada a plens pulmons: ‘Són les nostres institucions que vetllen pels drets dels nostres ciutadans. Tinguem tots clar que només el poble salva el poble. I que el futur d’aquest país és a les mans de tots nosaltres. Ens acompanyarem per fer triomfar la llibertat, la veritat i la democràcia.’

Més suport i més veus contra l’autoritarisme
Les protestes es van fent sentir per tots els racons de la nació catalana. Al País Valencià i a les Illes, les concentracions van creixent. Els catorze col·legis d’advocats fan un comunicat molt contundent per la vulneració dels drets i les llibertats ciutadanes. El FC Barcelona també fa costat de les institucions i a la població que exigeix d’exercir l’autodeterminació. Arriben mostres de suport de veus notables del pensament europeu.

Al vespre esclata la Revolta dels Somriures
A les vuit del vespre, a Barcelona, la gernació que s’havia anat congregant tot el dia a la cruïlla de la rambla de Catalunya amb la Gran Via s’ha eixamplat encara molt més. Com si fos un altre Onze de Setembre, la gent ha respost a la convocatòria de les entitats i sindicats i ha ocupat tot el centre de la ciutat: la Gran Via fins a la plaça de Catalunya i la rambla de Catalunya fins a la Diagonal. Però la gentada que hi ha acudit no cabia en aquests carrers i ha saturat també els carrers paral·lels: Balmes per una banda i Diputació per una altra. Aquest 20 de setembre al vespre, els catalans, vinguts d’arreu, han pres la capital i la Revolta dels Somriures ha fet l’esclat definitiu.

Són dies de lluita, de solidaritat, de joia i de cançons. Però, per damunt de tot, avui s’ha fet escampat als quatre vents un sòlid convenciment: el convenciment de la victòria.

Avui és el dia. Avui pot ser el dia.

Mariano Rajoy amenaça el govern: ‘Són a temps d’evitar mals majors’

El president del govern espanyol ha opinat per enèssima vegada que el referèndum del primer d’octubre ‘no es farà’ hi ha amenaçat el govern de la Generalitat: ‘Estan a temps d’evitar mals majors’. Cal recordar però que el govern de Catalunya ha assegurat que el referèndum es podrà celebrar.

Després d’hores de resistència als carrers de Barcelona i arreu del país davant dels escorcolls i detencions duts a terme per la Guàrdia Civil, Rajoy ha comparegut a la Moncloa i ha criticat el paper del govern. ‘Ningú no pot pretendre situar-se per sobre de la llei’, ha dit. I ha afegit que ‘la desobediència a la llei per part d’un poder públic és tot el contrari a la democràcia’.

La CUP es defensa amb alegria i èxit d’un setge policíac fracassat

‘Vigileu amb els infiltrats! Perquè això és ple de policies infiltrats. Volen que hi hagi un gran merder. Per tant, nosaltres tranquil·les. Ben tranquil·les i assegudes a terra. No caiguem en les provocacions. No hi caiguem.’ La diputada Mireia Vehí s’adreçava als centenars de persones, potser milers, que s’havien concentrat davant la seu de la CUP al carrer de Casp de Barcelona. Volien ajudar a superar un setge de la policia. A quarts de dues del migdia, la policia espanyola, encaputxada, havia provat d’entrar a la seu, sense ordre judicial. No els han deixat passat. Però sí que s’han endut material del referèndum que treien uns militants. ‘Ha estat un robatori de la policia espanyola’, deia David Fernández, més tard.

Arran del perill que la policia finalment aconseguís l’ordre judicial i comencés a regirar la seu del partit, centenars, milers de persones, s’han concentrat davant la seu per ajudar la gent de la CUP i barrar el pas a la policia. ‘Nosaltres, assegudes, i que ens treguin d’una a una, si cal. Demà encara hi seran! Perquè no els deixarem entrar’, deia la diputada Vehí a la gernació que acabava aplaudint-la. A la CUP, la gent no volia deixar entrar la policia i hi oposava resistència pacífica. Tots asseguts a terra.

A quarts de vuit del vespre, l’ordre judicial no havia arribat, encara. Però la policia, i les seves furgonetes, i els seus antiavalots, continuaven envoltant la seu. Alguns fumaven a les estones mortes, com podien. Uns altres, encaputxats, romanien dins les furgonetes. Eren els homes que, quan arribés l’ordre judicial, podrien entrar dins la seu. Però l’ordre no arribava. I la llarga espera davant la seu ha permès mil i una escenes.

D’entrada, vèiem militants històrics de la CUP pendents d’uns sospitosos que portaven una bandera blava. ‘Blava a la CUP? A tu et sonen? Potser són els infiltrats. Tu els pots fer una foto?’ També s’han vist diputats  de Podem, com Joan Giner i Albano-Dante Fachin, solidaritzant-se amb els independentistes. De fet, Podem té la seu al costat de la CUP i l’han oferta a qui necessités res. Un gest bonic que s’ha comentat. Alguns periodistes fins i tot han vist Xavier Trias que arribava per solidaritzar-se amb la CUP, al costat d’Alfred Bosch. I uns bombers, que han estat rebuts com herois (‘Més bombers i menys policia!’) es refrescaven en una adrogueria del costat. Tot plegat en un mar de gent jove. Molta gent jove. Alguns no arribaven ni a vint-i-cinc anys. ‘Els carrers sempre seran nostres!’ ‘A-anti-anticapitalistes!’ i la tonada de la ‘Bella, ciao’ sortien animats de desenes, centenars de goles joves.

Perquè l’ambient era festiu, poc encrespat, i amb més por dels infiltrats de la policia que no de res més. Si una imatge serà recordada d’aquest setge és la de les diputades Anna Gabriel, Mireia Vehí, Mireia Boya i Eulàlia Reguant ballant amb tota l’alegria per fer l’espera més passadora. Un moment bonic de veure i de viure gràcies als altaveus que han aparegut de sobte. I s’ha dibuixat un somriure que ha foragitat qualsevol nervi.

Els diputats de la CUP del parlament, molts amb la samarreta rosa, seien just davant la seu. Finalment, a quarts de nou del vespre,  la policia espanyola abandonava el setge a la seu de la CUP.  De quarts de dues a quarts de nou. Unes set hores de setge. Finalment se n’anaven sense haver pogut entrar. La reflexió final la deixava anar David Fernàndez: ‘Saps allò que deien que un dels dos s’equivocaria? Doncs s’han equivocat ells. Ara això serà una mobilització al carrer contínua, sense parar, fins al dia 1.’

[FOTOS i VÍDEOS] Manifestacions a tots els Països Catalans en contra del cop d’estat

Després dels escorcolls i les detencions dutes a terme des d’aquest matí per part de la Guàrdia Civil a Catalunya, s’han convocat mobilitzacions arreu dels Països Catalans per mostrar el suport amb les institucions del Principat. Us oferim ací les imatges més destacades de les manifestacions.

València

Prop de dues mil persones s’han concentrat a València per denunciar l’actuació del govern espanyol i de la Guàrdia Civil.

 

Concentració multitudinària a València contra la repressió i la intolerància! Solidaritat total! #Democràcia #LlibertatExpressió #València pic.twitter.com/WnqCd1XVjx

— Maria Deltell (@mdeltell) 20 de setembre de 2017


Castelló de la Plana

S'omple també Castelló de la Plana per denunciar la repressió a Catalunya! #Democràcia pic.twitter.com/0vxISZhjob

— Acció Cultural PV (@AccioCulturalPV) September 20, 2017


Alcoi

Fotografia: Acció Cultural del País Valencià.


Perpinyà

#perpignan #referendumcatalunya L’Estaca entonnée au pied du consulat d’Espagne pic.twitter.com/MefH7QYcYu

— LIndep_Perpignan (@LIndep_perpi) 20 de setembre de 2017


Palma

 

El cant d’Els Segadors a la plaça de Cort de Palma. Centenars de persones en suport del Referèndum de Catalunya pic.twitter.com/j7kvqpLeJW

— Margalida Solivellas (@margasoli) 20 de setembre de 2017


Andorra

Concentracio @ANCAndorra per la situació que es viu a Catalunya pic.twitter.com/Cq0dbXOGkV

— Diari d'Andorra (@diariandorra) September 20, 2017


Vic

Plaça Major un altre cop
plena perquè #Sí #Votarem pic.twitter.com/PfmUCvmQwM

— Pili Pascual (@pilipasc) September 20, 2017

Els alcaldes d Osona al davant de la manifestació camí de la plaça major pic.twitter.com/n0d6H38LzE

— Ràdio Ciutat de Vic (@RadioCiutatVic) September 20, 2017

A la manifestació de Vic en defensa de la democràcia i les institucions catalanes. L'1-O votarem i guanyarem! pic.twitter.com/h0zHBsPZ5p

— JERC Centelles (@JERCcentelles) September 20, 2017


Lleida

A #Lleida una de les manifestacions més miltudinàries dels darrers anys. pic.twitter.com/WcPOjlVnRl

— Enric Pinyol (@epinyol) 20 de setembre de 2017


Terrassa


Sabadell

#MovilizaciónCataluñaESP Plaça de l’Ajuntament de Sabadell
No hi kap ni una agulla pic.twitter.com/hVEWblyBYc

— askari (@askari222) 20 de setembre de 2017

Mataró

#Mataró vol votar. #1Oct pic.twitter.com/RgV81Cj9l7

— Oriol Burgada (@oburgada) September 20, 2017


Girona

Imatges de la massiva concentració de #Girona de rebuig a les detencions d'avui i reclamant el dret a votar l'1-O. pic.twitter.com/1HqdGA34LL

— CatInfo Girona (@Cati_Girona) September 20, 2017

Iiiiiii…….Girona messsss !!!☝️☝️ pic.twitter.com/ySpSe0DdvC

— Manel Rovira (@manel_rovira) September 20, 2017

Catalunya en Comú denuncia la suspensió de l’autogovern i criden a la mobilització

Catalunya en Comú ha publicat un comunicat en el qua denuncia la suspensió de facto de l’autogovern de Catalunya i anuncia la ruptura de les bases del règim del 78 i el trencament de l’estat autonòmic. ‘. ‘L’actuació del govern espanyol suposa el major atac perpetrat contra les institucions catalanes en democràcia’, diu, i crida a la mobilització de tota la ciutadania en defensa de les institucions.

‘És el moment de defensar el nostre país amb unitat, serenor i determinació’ –continua–. ‘Avui el PP ha creuat totes les línies vermelles amb una ofensiva frontal contra la democràcia i als drets fonamentals de tots i totes’, afegeix.

Catalunya en Comú assegura que el govern espanyol ha abocat Catalunya a una involució democràtica i que vulnera drets civils i polítics, i ho titlla de ‘cop a la democràcia’. Els comuns també apel·len a totes les forces compremeses amb la democràcia a assistir a l’assemblea de representants que ha convocat Podem aquest cap de setmana i reivindica el diàleg per a trobar una solució.

Vídeo: La provocació d’Albert Rivera als diputats d’ERC que marxaven del congrés espanyol

Els diputats d’ERC al congrés espanyol han abandonat l’hemicicle en protesta per l’assalt a edificis de la Generalitat i les detencions per part de la Guàrdia Civil. Quan han marxat, han estat increpats i insultats per part de diputats del PP i de Ciutadans. El president de Ciutadans mateix, Albert Rivera, ha fet gests de provocació, fent adéu amb la mà, als diputats que marxaven. El dirigent de Podem Pablo Echenique ha difós aquest vídeo en què es veu aquest moment:

Albert Rivera diciendo adiós a la mitad de Cataluña. Como haciendo un chiste. Qué peligrosos son para España los políticos irresponsables. pic.twitter.com/sUkUMzestD

— Pablo Echenique (@pnique) 20 de setembre de 2017

Ací podeu veure un pla més general de l’hemicicle del congrés:

Batlles del PSC rebutgen els escorcolls de la Guàrdia Civil i defensen les institucions catalanes

Són diversos els batlles socialistes que han rebutjat els escorcolls i detencions que han tingut lloc avui per part de la Guàrdia Civil i han mostrat el seu suport a les institucions catalanes. Els batlles i batllesses del PSC del Baix Llobregat, la federació socialista més important de Catalunya, han fet una declaració conjunta. Hi diuen que ‘els temps de la por, les amenaces, les detencions i d’assenyalar a una persona per les seves creences polítiques han quedat lluny’.

Al text, els dirigents municipals socialistes també demanen que el govern espanyol ‘cessin les actuacions policials d’escorcolls i detencions d’alts càrrecs del Govern de Catalunya que ha realitzat aquest matí’ i han insistit que aquestes actuacions no resoldran el conflicte polític. Els responsables municipals del PSC consideren, a més, que ‘l’estratègia de la por i atemptar contra les llibertats, sigui per part del govern de l’Estat o pel Govern de Catalunya, no és la solució al conflicte actual i no té futur’.

Els socialistes del Baix Llobregat han destacat el seu ‘compromís per garantir la convivència cívica als nostres municipis, la defensa de les institucions de Catalunya i la llibertat d’expressió de la ciutadania’ i han fet una ‘crida urgent’ perquè el govern i el govern espanyol cerquin l’acord per buscar solucions.

El primer secretari del PSC del Baix Llobregat i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, ha defensat: ‘Un cop més, els alcaldes vetllarem per defensar la democràcia al nostre país, estarem al costat dels ciutadans i no permetrem que aquest clima de tensió afecti la convivència a les nostres ciutats’.

Alguns dirigent socialistes llobregatencs, com la batllessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha manifestat el seu rebuig a través de les xarxes.

Triste e inadmisible lo que hoy ocurre en Cataluña. Sólo la palabra y el diálogo pueden acallar a la fuerza.

— Raquel Sánchez (@raquelsjimenez) September 20, 2017

Per la seva banda, el govern municipal de Terrassa ha manifestat el seu ‘ferm suport a les institucions catalanes’ i rebutgen ‘la violència, la repressió i la intervenció’ per part del govern espanyol. Al comunicat emès també diuen ‘defensar amb tita fermesa els valors de la democràcia’. Ho han dit després dels escorcolls i detencions d’aquest matí i que ahir centenars de persones es concentressin davant de la seu d’Unipost.

Consideren que les actuacions policials dificulten la resolució del conflicte. ‘La utilització del dret penal i, de forma especial, la vulneració del respecte al domicili de les persones i l’atemptat contra la mateixa llibertat de mandataris públics elegits democràticament, suposa traspassar una línia vermella de manera totalment inadmissible en una democràcia del segle XXI que s’aixopluga sota un presumpte Estat de Dret’, afegeix el comunicat. A més, insten el govern espanyol a aturar ‘la utilització arbitrària de les institucions judicials i d’ordre públic’.

El diàleg entre institucions és l'única via per assolir solucions polítiques. No a la repressió i a la intervenció institucions catalanes.

— Jordi Ballart Pastor (@jordi_ballart) September 20, 2017

Al seu torn, el PSC de Girona ha fet públic un comunicat en què condemnen que la fiscalia hagi citat l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas (PDeCAT) i li donen suport davant del que consideren ‘una judicialització de la política’. La formació, que governa a la capital gironina en coalició amb el PDeCAT, s’ha mostrat contrària a la ‘resposta abusiva’ de l’estat espanyol que, diuen, ha ‘truncat llibertats a les persones, partits i entitats de Catalunya’.

Els socialistes gironins ha insistit que al ple de l’Ajuntament de Girona s’han mostrat reiteradament a favor del debat sobre el futur del país. També han manifestat que ‘citar a declarar a l’alcaldessa de Girona és un atac a la institució municipal’ i als ciutadans que representa.

L’arenga de Junqueras entre la multitud: ‘Sols el poble salva el poble’

El vice-president del Govern, Oriol Junqueras, ha entrat al departament d’Economia poc després de dos quarts de cinc de la tarda enmig de milers de persones que es concentren a la Gran Via amb la Rambla de Catalunya. Els crits de vicepresident i independència han rebut Junqueras, que ha accedit fins a la porta del departament a través d’un passadís que han fet voluntaris de l’ANC. El vice-president ha arribat acompanyat del president de l’ANC, Jordi Sánchez, i a les portes del departament s’ha abraçat amb el diputat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, el diputat republicà al Parlament Roger Torrent i l’eurodiputat Jordi Solé. Junqueras s’ha dirigit a la multitud i ha fet una arenga sense megàfon defensant la legitimitat de les institucions catalanes, la qual ha estat intensament aplaudida.

 

La UdG convoca una mobilització per denunciar les accions de l’estat espanyol contra el Govern

La Universitat de Girona (UdG) ha convocat per aquest divendres una mobilització per denunciar les accions que l’estat espanyol està duent a terme ‘contra les institucions i autogoverns catalans’. L’acte s’iniciarà a dos quarts de dotze del matí amb una concentració als campus de Montilivi, el del centre i del Barri Vell. Després, els manifestants es dirigiran a l’edifici del Rectorat, on es llegirà un manifest i el seguici emprendrà el camí cap a la delegació del Govern de la Generalitat a Girona.

La concentració, promoguda des del Rectorat, compta amb el suport del Consell d’Estudiants, els deganats i les direccions dels centres docents. La universitat ja ha expressat aquest dimarts el seu rebuig als escorcolls i detencions que s’estan produint i ha instat a la comunitat educativa a mobilitzar-se. L’objectiu, asseguren, és ‘poder expressar lliurement el desig de democràcia’.

 

Pàgines