Vilaweb.cat

L’unionisme amenaça amb un vídeo d’un tren ple de tancs i resulta que és mentida

Diverses comptes de Twitter unionistes han fet córrer darrerament un vídeo d’un tren carregat de tancs. Amenacen amb què circula per Catalunya i implícitament donen a entendre que l’exèrcit espanyol s’està preparant per fer una intervenció militar en contra del procés.

L’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch també se n’ha fet ressò i fins i tot ha fet un piulet en el qual amenaça directament al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘Hola Carles, tren vist avui a Sants en direcció a Girona’, escriu.

Hola @KRLS tren vist avui a Sants en direcció a Girona. pic.twitter.com/pWbInGaQ1t

— josep ramon bosch (@josepramonbosch) March 23, 2017

Un tren fals
Tanmateix, les imatges no es corresponen amb un tren que circula actualment per les vies del Principat. Com es pot comprovar a Youtube, el vídeo data de novembre del 2015 i l’estació és Córdoba-Central i no pas Sants. És habitual que cada any l’exèrcit espanyol faci maniobres en aquesta zona d’Andalusia a finals de la tardor.

 

Les bases de Demòcrates trenquen amb el PDECat i amb Unió a l’Ajuntament de Barcelona

Les bases de Demòcrates han decidit trencar amb el PDECat i amb Unió a l’Ajuntament de Barcelona. A la consulta de la formació sobre el seu futur a la capital catalana hi ha participat un 45,4% dels voluntaris d’un cens de 571 persones. El 92,66% ha optat per iniciar un projecte propi al consistori de Barcelona. Aquesta iniciativa inclou la convocatòria de primàries en uns mesos per escollir el candidat per les pròximes eleccions municipals.

El grup Demòcrates, que integra el PDECat i Unió a l’ajuntament, perdrà un representant i es quedarà amb nou. El regidor de Demòcrates a l’ajuntament, Gerard Ardanuy, ha explicat que vol materialitzar aquest procés de forma dialogada i que té la intenció de passar a ser no adscrit al ple municipal de dijous. ‘És una conseqüència lògica d’un projecte polític que va néixer de l’explosió de CiU’, ha dit.

Trias li demana l’acta de regidor
El líder del PDECat a l’ajuntament, Xavier Trias, ha demanat a Ardanuy l’acta de regidor perquè es va presentar a la llista de CiU. ‘Entenc que vulguin impulsar un projecte polític diferent. Volen marxar? Doncs que marxin, però amb totes les conseqüències’, ha dit.

L’ex-alcalde ha afegit que si Demòcrates vol impulsar un nou partit, des de la perspectiva democràtica han d’anar-se’n a casa i fer l’alternativa que vulguin, i ha assegurat que li ha transmès personalment les seves reflexions a Ardanuy.

Mubàrak, alliberat sis anys després de la Primavera Àrab

L’ex-dictador egipci Hosni Mubàrak ha sortit en llibertat avui després de sis anys a la presó. Fou derrocat durant una revolta popular el 2011, l’anomenada Primavera Àrab, i va ser el primer dirigent jutjat després d’aquells fets. Avui ha sortit de l’hospital militar Maadi, en el qual ha estat reclòs, per anar-se’n a la seva residència a Heliòpolis, al Caire, segons que ha informat el seu advocat.

Mubàrak, de vuitanta-vuit anys, va ser condemnat el 2012 a cadena perpètua acusat de conspirar per matar 239 manifestants en la revolta popular de l’any anterior. Un tribunal va ordenar de repetir el judici i, el 2014, va aconseguir sortir absolt. Després del recurs presentat per la fiscalia, el cas va arribar a la màxima instància d’apel·lacions d’Egipte, que el va absoldre definitivament.

Segons l’agència estatal egípcia, encara ha de complir una altra sentència penitenciària per malversació de fons destinats a la conservació de monuments històrics. En canvi, la fiscalia li ha restat el temps que ha complert a la presó per presumpte homicidi.

JxSí i la CUP acorden la reforma que permet la tramitació urgent de la llei de desconnexió

JxSí i la CUP han tancat avui al matí la ponència conjunta per reformar al reglament del parlament, després d’uns deu minuts de reunió. Ara, pretenen que entri amb forma de proposició de llei a la propera Mesa, i previsiblement a partir d’aquí s’obrirà un termini per presentar esmenes a la totalitat i, si se superen, s’iniciarà el tràmit parlamentari habitual amb esmenes al reglament i aprovació final. Ara bé, JxSí i la CUP, que registraran el text aquest divendres, demanaran dilluns que es tramiti per urgència extraordinària, és a dir, que s’escurcin els terminis de manera que d’entrada els grups podran presentar esmenes a la totalitat cinc dies després de la publicació de la Mesa, ha explicat el president de la coalició independentista, Jordi Turull. ‘Tenen temps suficients per decidir si presenten esmenes a la totalitat’, ha assegurat. La intenció és enllestir-ho a ‘finals de maig o primers de juny’: ‘No volem forçar excessivament la màquina però tampoc de dilatar-la perquè algú per filibusterisme parlamentari pugui allargar-ho excessivament’, ha resolt.

 

Egipte.- Mubarak surt en llibertat després de sis anys a la presó

EL CAIRE, 24 (Reuters/EP)

L’expresident egipci Hosni Mubarak, derrocat durant una revolta popular el 2011 i primer dirigent a ser jutjat després de la Primavera Àrab, ha sortit en llibertat aquest divendres per primera vegada en sis anys, ha anunciat el seu advocat.

Mubarak ha abandonat l’hospital militar Maadi, en el qual ha estat reclòs per dirigir-se a la seva residència a Heliòpolis, al Caire.

L’expresident va ser absolt per la justícia egípcia el passat 2 de març de forma definitiva després de ser acusat per la mort de manifestants durant les revoltes populars de principis del 2011, que van acabar amb més de 30 anys de mandat.

Segons l’agència estatal egípcia, l’antic mandatari encara ha de complir una altra sentència penitenciària per malversar fons destinats a la conservació de monuments històrics, però la Fiscalia li ha restat el temps que ha complert a la presó per presumpte homicidi.

Mubarak, de 88 anys, va ser condemnat el 2012 a cadena perpètua per conspirar per matar 239 manifestants en el marc de l’anomenada Primavera Àrab. Un tribunal va ordenar la repetició del judici i, el 2014, l’expresident va aconseguir sortir absolt. Després del recurs presentat per la Fiscalia, el cas va arribar a la màxima instància d’apel·lacions d’Egipte, que va absoldre de forma definitiva a Mubarak.

Primera compareixença de Vicent Sanchís com a director de TV3 al Parlament

El nou director de TV3, Vicent Sanchís, compareix avui per primera vegada davant de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al Parlament de Catalunya. El periodista presentarà el seu projecte per a la televisió pública. La sessió ha començat amb una intervenció de la vice-presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, per explicar les circumstàncies del relleu de Jaume Peral.

L’europeisme reivindica ‘el canvi’ a Roma per evitar un ‘retorn al passat’

‘La Unió Europea té futur’ i la societat civil europeista ho vol reivindicar dissabte amb una gran manifestació coincidint amb els 60 anys del Tractat de Roma. ‘En els últims anys només hem vist els anti-UE al carrer i volem demostrar que realment la majoria som els proeuropeus’, assegura en una entrevista amb l’ACN un dels organitzadors de la Marxa per Europa, el secretari general de la Unió de Federalistes Europeus (UEF), Paolo Vacca. La manifestació, que es farà a la capital italiana coincidint amb la cimera de caps d’estat i de govern de la UE i comptarà amb presència catalana, haurà de competir en protagonisme amb almenys set actes més, entre ells, també, una marxa anti-UE.

El ‘somni europeu’ no pot acabar en mans d’uns polítics massa ‘cauts’ que no s’atreveixen a prendre decisions ‘a nivell europeu’, adverteix Vacca, que es mostra confiat que milers de persones participaran dissabte a la Marxa per Europa. Des de Catalunya, de fet, ja han confirmat la seva assistència a la manifestació el secretari general dels socialistes, Miquel Iceta, l’exministre i expresident de l’Eurocambra Josep Borrell, així com els eurodiputats Jordi Solé (ERC), Javi López (PSC), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (Independent). Organitzacions de la societat civil com el Consell Català del Moviment Europeu, la secció catalana i la de joves de la Unió de Federalistes Europeus, Federalistes d’Esquerres o Horitzó Europa també hi enviaran representants.

‘Catalunya sempre ha estat pro-europea’, destaca Paolo Vacca, que admet que esperen un ‘suport molt ampli’ de catalans a la manifestació. ‘És un moment difícil per a tothom, i per Catalunya, en particular, per les raons que tots coneixem, així que creiem que la presència d’una gran delegació de ciutadans, eurodiputats i representants locals és un gran senyal de la confiança i la creença de la societat civil catalana cap a Europa i del lloc de Catalunya a la UE’, remarca. Vacca admet que ‘a aquestes alçades’ la UE es troba en una ‘situació difícil per posicionar-se’ en el debat independentista. Amb tot, preguntat per l’encaix d’un estat català independent en el club diu que confia que si el problema sorgeix la UE trobarà ‘una manera de resoldre’l’.

Sense alternativa a Europa
Vacca, que explica que en els darrers dies han rebut molts suports d’arreu d’Europa per a la manifestació, reivindica el futur de la Unió Europea tot i la crisi actual. ‘La UE té futur, l’ha de tenir’, assegura, remarcant que ‘l’alternativa és un retorn a un passat on els europeus no volen tornar’. Un passat de fronteres i ‘proteccionisme’ com el que demanen, de fet, partits com el Front Nacional de Marine Le Pen, a França. En un moment crític, la manifestació de Roma, diu Vacca, és ‘una crida a la unitat i el canvi’ en una UE que ‘s’ha de reformar per respondre a les moltes aspiracions que tenen els ciutadans’.

Segons aquest italià, la Marxa per Europa ‘ha unit motles organitzacions, partits i entitats de la societat civil’ per enfrontar-se al discurs euroescèptic que ha dominat el carrer en els darrers anys . ‘Nosaltres també volem ser al carrer’, destaca, assenyalant que cal reivindicar ‘el suport a la UE en un moment en què es prenen decisions importants’.

Sobre la taula, el debat del futur de la Unió Europea ara que es compleixen 60 anys de la signatura del Tractat de Roma, quan queden pocs dies perquè el Regne Unit activi el procediment de sortida. Els líders europeus, que es reuniran el mateix dia que milers de persones prenguin els carrers de Roma, tenen sobre la taula la proposta de França i Alemanya d’una Europa a dues velocitats. Per Vacca, és una opció viable.

‘Hi ha diferents visions’ a la Unió Europea, admet el secretari general de la UEF, ‘així que o trobes la manera de combinar els que volen integrar més i els que volen integrar menys o acabes amb altres països prenent la mateixa decisió que ha pres el Regne Unit’. Segons Paolo Vacca, ‘quan els països estan insatisfets amb el nivell d’integració cap al que va la UE, inevitablement senten la temptació de marxar’. ‘L’Europa a dues velocitats és una manera de mantenir tothom unit tot permetent el nivell d’integració que realment vol cada país’, conclou.

La presidenta de TMB: ‘Potser ho ha estat en el passat però la nostra política no és de portes giratòries’

La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, ha defensat la política de contractació que, sota el seu mandat, hi ha a l’empresa pública. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Vidal assegura que no existeix una política de ‘portes giratòries’, tot i que ha insinuat que aquesta ‘potser ha estat una pràctica en el passat’, quan se li ha preguntat per la presència de l’exalcalde de Gavà pel PSC, Joaquim Balsera, com a director de Màrquèting. La presidenta de TMB assegura que les noves contractacions de directius que s’han fet aquest mandat s’han regit per la ‘moderació salarial’ i per la valoració de criteris professionals: ‘Les empreses públiques no han de ser un cementiri d’elefants’, ha etzibat.

Vidal assegura que en el darrer any i mig, des del canvi de govern a l’Ajuntament de Barcelona, s’han fet ‘canvis com mai’ en el sí de TMB. La presidenta de l’empresa pública recorda que el sou del nou conseller delegat s’ha reduït en un 40%, a banda d’introduir ‘criteris de professionalitat’ en la nova contractació

D’altra banda, Vidal recorda que ‘des del primer dia’ s’ha donat compliment a la llei de transparència i assegura que actualment no hi ha cap publicació addicional pendent a fer en qüestió de salaris. ‘El sou dels 21 directius és públic des de l’estiu passat, amb noms i cognoms’, recorda. La majoria d’ells estan per sobre dels 100.000 euros.

La presidenta de TMB també ha recordat la situació del mig miler de treballadors que a principis de 2015 estaven fora de conveni, com a conseqüència de les contractacions de professionals que es van fer durant els anys 80. Actualment, assegura, en queden 222 en aquesta situació anòmala. ‘Volem posar ordre’, es reitera.

Quines conseqüències tenen els tòxics per a la salut infantil?

La Carme Valls Llobet, a més de ser un referent en endocrinologia, és la vicepresidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS). Des d’aquesta ONG, la doctora alerta de l’augment de malalties causades pels tòxics que arriben al nostre organisme, no només a través de l’alimentació, sinó fins i tot  de productes tan habituals com són articles d’higiene i cosmètica, joguines o teixits, davant els quals tots som vulnerables, però especialment els nens,  ja que el seu organisme es troba encara en desenvolupament.

És per això que des d’ Inspira, i gràcies a la col·laboració del CAPS, us volem facilitar la descàrrega d’unes guies elaborades per la WECF (Dones a Europa per un Futur en Comú) corresponents a tres aspectes relacionats amb els tòxics que us ajudaran a millorar la salut dels vostres fills:

Per conèixer més respecte aquestes guies i comprendre quines conseqüències tenen els tòxics en la salut infantil, hem entrevistat a la doctora Carme Valls:

– Com va sorgir la idea de les guies?

En una reunió de treball, organitzada a Ginebra al maig de 2015, pel nucli alemany de la WECF (Dones Europees per un futur comú.). A aquesta trobada hi van assistir membres de sis països europeus i també representants de la PAN (Pesticides Action Network-Xarxa d’acció contra els pesticides) de Nova Zelanda i Austràlia.  Vam acordar que era prioritari informar a la població dels riscos que poden suposar el contacte amb algunes substancies potencialment nocives  per a la infància.

Si voleu continuar llegint l’article, feu clic aquí.

Margallo diu ara que els favors eren demanar comprensió als estats

L’ex-ministre espanyol d’Afers Exteriors José Manuel García Margallo ha negat que els favors que Espanya deu a altres estats perquè es pronunciessin contra el procés independentista català tinguin una naturalesa econòmica: ‘No es tracta de favors en termes de contraprestació, sinó d’una relació amistosa’, ha explicat en una entrevista a RAC 1.

‘Demanem que tinguin en compte els nostres interessos. No es tracta de favors concrets’, ha reiterat. Ha negat que hi hagi cap acord d’intercanvi de diners o material i que hi hagués algun govern disposat a reconèixer la independència de Catalunya, i ha afegit que el que ha fet el govern espanyol és exposar el seu posicionament i explicar l’ordre constitucional per a contrarestar la campanya diplomàtica i mediàtica de la Generalitat de Catalunya.

‘La Generalitat ha posat en marxa una xarxa diplomàtica, d’influència i mediàtica per a explicar les raons que avalen el procés. Nosaltres hem donat informació i hem demanat comprensió, igual que fan els altres estats amb Espanya’, ha explicat. Segons Margallo, l’estat espanyol té raó perquè exposa una postura constitucional, mentre que la Generalitat té un posicionament fora de la llei.

Margallo ha defensat que tots els estats tenen com a prioritat els interessos nacionals i ha situat la unitat d’Espanya com el principal interès de l’estat espanyol. En aquest sentit, ha afirmat que el procés independentista és un assumpte ‘absolutament prioritari’ pel govern espanyol i ha explicat que se n’ha ocupat des del dia que va ser nomenat ministre. ‘Qualsevol cancelleria del món pregunta pel nostre punt de vista.

Ha reiterat que la diplomàcia espanyola ha fet un gran esforç i ha posat el referèndum d’independència d’Escòcia com a exemple: ‘Espanya va dir amb claredat que mai acceptaria una entrada d’Escòcia a la Unió Europea si no ho aprovava el parlament de Westminster’.

Sobre les peticions de compareixença al congrés espanyol d’ERC i del PDECat, Margallo ha assegurat que estará ‘encantat’ de donar explicacions a la cambra perquè mai s’hi ha negat. I preguntat per l’exigència del president català, Carles Puigdemont, perquè la fiscalia investigui les seves declaracions ha dit: ‘Em sembla molt bé, ho pot portar on vulgui’.

Més reaccions:

Per cridar ‘vull l’Estatut!’ a Miquel l’assassinaren

Avui funcionaris municipals, per ordre judicial, retiren avui el nom de Miquel Grau que l’Ajuntament d’Alacant li va dedicar recentment. A més, la jutgessa obliga al consistori a recuperar el nomenclàtor franquista. El lloc de Grau l’ocuparà García Morato, un aviador que va participar en la guerra del 1936-39 al bàndol franquista. Tot seguit us oferim la cançó que Al Tall li va dedicar a Miquel Grau i que avui ressona a tot el país.

Miquel grau

Per cridar ‘vull l’Estatut!’
ai, ai, ai, ai…
Per cridar ‘vull l’Estatut!’
a Miquel l’assassinaren.

ço passà en Alacant,
soledat de l’ai, ai, ai…
ço passà en Alacant,
en Alacant el mataren

Per cridar ‘vull l’Estatut!’
a Miquel l’assassinaren.

Ja el porten a soterrar,
ai, ai, ai, ai…
Ja el porten a soterrar,
l’acompanya tot lo poble.

No poguérem dir-li adéu,
soledat de l’ai, ai, ai…
No poguérem dir-li adéu,
perquè el taüt ens furtaren.

Ja el porten a soterrar,
l’acompanya tot lo poble.

Per guanyar la llibertat,
ai, ai, ai, ai…
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.

Miquel Grau ja no està ací,
soledat de l’ai, ai, ai…
Miquel Grau ja no està ací,
quan avui tots l’esperàvem.

Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.

Ací podeu escoltar la cançó:

Més informació ací:
Miquel Grau, història d’un doble assassinat impune

 

Scotland Yard confirma cinquanta ferits i nou detinguts per l’atemptat a Westminster

La Policia britànica ha confirmat avui que nou persones es troben sota custòdia per la seva presumpta relació amb l’atac perpetrat a Londres per Khalid Masood, segons ha anunciat el comissari, Mark Rowley, en conferència de premsa.

Rowley ha xifrat en mig centenar els ferits per l’atac, dels quals trenta-un han hagut de ser hospitalitzats. Dos es troben en estat crític.

Ahir es van fer set detencions en una batuda a Londres i Birmingham, però Rowley ha informat que dues persones més han estat arrestades. Així mateix, Rowley ha aprofitat per donar el nom de naixement de Masood: Adrian Russell.

Salvament Marítim recupera el cos del segon pescador desaparegut davant del Port de Barcelona

El robot de Salvament Marítim ha recuperat aquesta matinada el cadàver del segon pescador desaparegut arran de l’accident del seu pesquer, anomenat El Fairell, amb un vaixell mercant rus. El cos s’ha trobat prop de les restes submergides d’El Fairell a 160 metres de profunditat.

Esta madrugada el ROV de @salvamentogob recuperó en las proximidades del pesquero #ElFairell el cuerpo del segundo tripulante de este barco

— SALVAMENTO MARÍTIMO (@salvamentogob) March 24, 2017

El primer cadàver va ser trobat també a prop del vaixell ahir a la tarda, però no va ser fins al vespre que es va poder treure de l’aigua i carregat alt al vaixell Clara Campoamor per bussejadors de la Guàrdia Civil i Salvament Marítim.

Un equip de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil del Port de Barcelona es dirigeix ​​a la base del Servei Marítim per procedir a la instrucció de les diligències.

Les portades dels diaris: ‘El govern activa el referèndum’ i ‘Margallo canta’

Avui, 24 de març del 2017, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

A més, podeu llegir l’editorial de Vicent Partal i els mails oberts de Pere Cardús i Tina Vallès. Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Castellón Al Día:

Diari Ebre:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Fes ta Festa, Antònia Soler i CEPS, Premis Antoni Carné

Els Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català ja són una realitat. L’Antiga Fàbrica Damm va acollir uns guardons farcits de moments entranyables. Una cerimònia que va servir per evidenciar la bona salut de l’associacionisme cultural català, capaç d’aglutinar cada any més persones i generar propostes amb una gran repercussió social, artística i intel·lectual.

Com una bona pel·lícula que alterna la calma amb la tensió, l’acte de lliurament va tenir moments entranyables i trepidants. Entre els primers, destaca el record emotiu a Antoni Carné, president fundador de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català traspassat el setembre de 2015. Entre els segons, les sonores riallades provocades pel presentador de la gala (un camaleònic Toni Albà), els de nervis precedents al coneixement dels premiats, i l’espectacularitat de les actuacions artístiques que van amenitzar la vetllada.

Llegeix l’article sencer fent clic aquí

Christian Terribas: “Els Premis Antoni Carné posen en primer pla la tasca de les associacions”

Nou lliurament de l’Especial Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, que s’ha celebrarat el 21 de març a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Amb aquesta sèrie, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol homenatjar la figura d’Antoni Carné, president-fundador de l’entitat, i reflexionar sobre el moment actual del teixit cultural de base

Christian Terribas és natural de Cervera, una ciutat on l’associacionisme cultural té una gran puixança. La seva relació amb la cultura popular troba el seu moment àlgid amb la direcció de la Coral Ginesta de Cervera, cor al qual encara es manté vinculat com a cantaire. Tot i que Terribas exerceix com a director territorial de BBVA Barcelona, ha esdevingut decisiu per impulsar iniciatives de caire popular arreu de la geografia catalana. En aquesta entrevista, reflexiona entorn la responsabilitat del sector privat en la promoció de la cultura de proximitat.

Recentment hem conegut la renovació de l’acord anual entre BBVA i la Fundació d’Antigues Caixes Catalanes, mitjançant el qual BBVA promourà 40 projectes culturals de proximitat a Catalunya. Quina valoració realitza d’aquest acord?

La valoració que en fem per ambdues parts, tant de BBVA com de la FACC, és molt positiva. És el quart any consecutiu en què mantenim aquesta col·laboració que es tradueix en una inversió per part de BBVA de 2,2 milions d’euros. El nostre objectiu és invertir en la societat catalana i per això treballem donant continuïtat a projectes emblemàtics de les obres socials de les antigues caixes, que tenien un gran valor, així com crear-ne de nous. Estem molt satisfets amb el desenvolupament de l’acord i les activitats que se’n deriven. És per això que tot i ser convenis anuals, volem donar-hi continuïtat molt de temps per estendre les accions culturals i socials arreu del país.

Llegeix l’article sencer fent clic aquí

El Micalet homenatja les mares amb l’obra ‘Ric per no plorar’

Fins diumenge es pot veure al teatre Micalet de València l’obra Ric per no plorar de la companyia valenciana Barbàrie Teatre. Es tracta d’una peça escrita i dirigida per Xavi Domènech i interpretada per Joan Ballester, Vicent Domingo, Àgueda Llorca i José A. Rodríguez. L’obra, que es va estrenar en el marc del festival Russafa Escènica l’any 2015 amb una gran acollida de públic i crítica, ara es pot veure per primera vegada en català. Les claus d’aquest èxit radiquen en la frescor del seu llenguatge narratiu, la impecable posada en escena i la universalitat del tema al voltant del qual gira la peça: la maternitat.

Ric per no plorar ens submergeix en l’univers de les relacions maternofilials a través d’un mosaic de personatges i situacions diverses. L’espectacle transita amb ritme vertiginós per multitud d’escenes àgils i dinàmiques, hilarants, absurdes… però també crues, tendres i emocionants. A més les escenes textuals juguen amb el factor sorpresa barrejant-se amb belles imatges plàstiques, música, dansa, recursos audiovisuals i projeccions.

Txarango: ‘Som aquí per a canviar el món, i si no podem, almenys fer les revolucions possibles’

Després de més d’un any de desconnexió, en què el grup s’ha oxigenat amb experiències solidàries a Melilla, el Senegal, Palestina i els camps de refugiats grecs, Txarango torna als escenaris. És segurament el grup català que arrossega més gent. Ara publica el tercer àlbum, El cor de la terra, un títol amb doble significat. Per una banda, vol dir entendre la música com el batec de la terra i dels seus pobles: ‘Un llenguatge ancestral que tothom entén.’ Per una altra, el disc és com un cor musical. Perquè aquest treball compta amb les col·laboracions de Pau Donés, Macaco i els australians The Cat Empire. Durant aquests darrers temps, Txarango ha cercat un sentit que vagi més enllà dels escenaris. S’ha convertit en una cooperativa de treball i destina els beneficis a finançar projectes: ‘La idea és crear xarxa, col·lectivitzar el nostre projecte i apostar per gent que creiem que estan en projectes transformadors.’ Ens ho expliquen amb profunditat, parlen de política sense pèls a la llengua i repassen els viatges que aquests últims mesos els han fet créixer.

A final del 2015, en una entrevista de VilaWeb, dèieu que necessitàveu aturar-vos perquè la ressaca del segon disc no caigués sobre el tercer. Ho heu aconseguit?
—Alguer Miquel: En el terreny emocional, hem fet un canvi de xip perquè vàrem canviar la dinàmica i hem fet una colla de viatges que ens han portat a un altre lloc. Hem tingut temps per a triar, què volíem fer i què no, què volíem posar i què no… Aquest projecte neix de la voluntat de generar la nostra pròpia feina i de sentir-nos lliures. Ens dediquem a això perquè ens fa feliços i nosaltres decidim com ens hi dediquem i quan ens hi dediquem. Havíem agafat una dinàmica molt bèstia perquè el projecte creixia molt. Aquest any d’aturada ens ha servit per a tenir cura del projecte, agafar aire, consentir-nos, cuidar-nos com a grup i no tenir la sensació d’autoexploració.

Perpo si no heu parat. Heu estat al Senegal (per conèixer el Centre Cultural de Caparan que apadrineu), tres vegades a camps de refugiats a Grècia i en una caravana a Melilla.
—Sergi Carbonell: La idea era carregar piles i preparar el disc amb calma. Però passa que ja teníem preparada la tornada a l’Àfrica per a inaugurar el Centre Cultural de Caparan, que hem pogut finançar amb l’ajuda de molta gent que ha vingut als nostres concerts. I ens hem trobat amb un seguit de circumstàncies que han fet que tot plegat fos molt més intens que no teníem programat. Començant pel Senegal, perquè no hi havíem de tocar i vàrem acabar fent-hi concerts, com també a Gàmbia. Però tots aquests viatges han acabat donant forma i influint el disc i el grup.
—Àlex Pujols: No ha estat un any tan tranquil com teníem previst, però sí molt més enriquidor que no semblava de primer.
—A. M.: Jo me n’enduc la reafirmació del fet que el meu poble són tots els pobles i que la gent viu molt focalitzada en el seu entorn proper i se sent part d’una comunitat. Tenim un llenguatge universal, que és el de l’alegria, i nosaltres hi participem des de la música. Al final, hem après que als llocs més malmesos hi neix la vida i hi ha manifestacions brutals de bellesa i de vida. Me n’emporto mil imatges.

Com ara quines?
—À. P.: Quan vàrem arribar al poble del Senegal per a inaugurar el centre cultural ens van fer una rebuda espectacular. Érem a 5.000 quilòmetres de casa i ens vàrem trobar amb una gent que havia fet seva la nostra música. Va ser el primer viatge on vàrem aprendre el llenguatge de la música. Ens va rebre tot el poble amb una pancarta que hi deia: ‘Benvinguts, Txarango, al món dels somnis.’ Tothom cantant, tocant instruments i ballant. S’havien fet samarretes amb el nom de Txarango, algunes noies portaven trenes al cap amb la paraula ‘Somriu’ [el nom del segon disc]… Va ser genial.
—S. C.: Jo recordo un concert que vàrem fer a Palestina. Va venir un noi que havia estat empresonat per Israel. Ens va explicar que feia cinc anys que no ballava. El recordo plorant amb el seu germà i gaudint d’aquell moment. Són moments molt bèsties i emocionants, i acabes formant part d’aquestes històries.
—A. M.: A Grècia, a Idomeni, vaig conèixer la Rodin quan encara no tenia nom. Va néixer en una tenda de campanya i els seus pares no volien posar-li nom en un camp de refugiats. Després d’aquest primer viatge els vaig perdre la pista, perquè les altres que hi vam anar ja no hi eren. I fa un mes em van cercar per internet i em van escriure. Em van explicar que havien arribat a Alemanya, evidentment pagant diners a totes les màfies, que estaven bé i que a la nena li havien posat Rodin. És clar, que algú que has conegut en un lloc així, amb qui has compartit espai, al cap d’un any et busqui per dir-te que està bé, és bestial.
—S. C.: Bé, de fet al Senegal hi ha un nen que es diu Ivan pel nostre saxofonista. Visitàvem el dispensari del poble, acabava de néixer un nen i com que els va fer gràcia l’Ivan, que té un aspecte semblant a les màscares de ball del poble, li van posar el seu nom.

La música treballa en el terreny de l'intangible i nosaltres aboquem un llenguatge emocional.

El so del tercer disc és inconfusiblement Txarango. Però, què hi trobem de nou?
—A. M.: Hi parlem de viatges viscuts com a grup. Per exemple, hi ha una cançó que neix a Palestina i que parla de l’alegria com a forma de resistència. O una altra en què parlem de l’Àfrica que hem viscut i que vol ser un cant al continent. El disc és com un quadern de viatges. En els altres discs partíem de dues preguntes: què volem fer i què volem ser. I ho projectàvem en les lletres. On hem crescut ha estat en tot allò que envolta el projecte. Què volem desencadenar i què volem ser com a projecte.

I què voleu ser?
—A. M.: Moltes coses. Aquest últim any hem après quin és el llenguatge que practiquem. La música treballa en el terreny de l’intangible i nosaltres aboquem un llenguatge emocional. Hem de ser conscients de què tenim entre les mans i què pot desencadenar. I la força que té això que fem es necessita en llocs on potser, per sentit comú, no hi ha d’haver música. Què hi fa la música, en un lloc violentat, en una societat trencada o en un espai de tristesa? I què pot desencadenar tot això? Hem de ser-ne conscients i ens ha fet créixer. Tenim una arma, que és la música, i que podem apuntar en dues direccions: com a arma de participació i d’incidència, i també com a refugi d’evasió i protecció del món.

Canteu per construir un món millor?
—A. M.: Sí, treballar per construir-lo o per generar petits espais de bellesa i d’alegria. I que tot pugui sumar en la construcció, no només de mons, sinó de moments i de canvis. Hem tocat en llocs on hem fet aixecar persones que feia molt temps que estaven malament. En el fons nosaltres hem pres consciència de què fem i de què pot arribar a ser el nostre projecte. Nosaltres som aquí per a canviar el món, i si no podem, almenys fer les revolucions possibles. O per a fer el bé i per a acompanyar la gent que ho fa i que ho sap fer millor que nosaltres. Per això hem col·lectivitzat el disc.

Donareu la meitat dels drets que generin les cançons d’El cor de la terra a catorze col·lectius i entitats. Amb quina intenció?
—S. C.: La idea és crear xarxa, col·lectivitzar el nostre projecte i apostar per gent que estan en projectes transformadors, que volen construir futurs diferents. I creiem que tenim la responsabilitat de fer-los partícips del nostre projecte. Però sobretot volem que siguin coneguts i per això hem fet el llançament del disc d’aquesta manera tan especial, publicant dues cançons cada dia i vinculant bé cada cançó amb cada col·lectiu i poder explicar quina tasca fa.

I us heu constituït com a cooperativa de treball.
—A. M.: Sí, som una cooperativa sense ànim de lucre. Tots els diners que fa el grup, a part del nostre sou per a viure, serveixen per als projectes que desenvolupem. Enregistrar els discs en primera instància, però tot serveix per a desencadenar projectes. En el fons, tots els diners de Txarango serveixen perquè passin coses. Som cada vegada més conscients que hi ha una responsabilitat i que la nostra participació té una incidència.
—S. C.: Tant de bo en aquest sentit puguem ser un mirall de més grups en la forma de constituir-se. Per exemple, aquest any hem decidit de controlar el procés de fabricació de les samarretes i que siguin fabricades aquí.
—A. M.: És que la gent que es fa a la mar a Bangladeix fuig de les samarretes de tres euros. I no podíem tenir un discurs polititzat i després fabricar unes samarretes que no saps d’on vénen.

Catalunya és un país classista i racista

Heu estat de les cares visibles de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’. Heu rebut crítiques?
—A. M.: I tant! Moltíssimes. Catalunya és un país classista i racista. Només has de mirar qui guanya les eleccions. A mi la dreta catalana m’ha trinxat anant i venint.
—S. C.: Cada vegada que alcen la veu vol dir que fem les coses bé. I et reafirmes.

Però la societat ha respost de manera exemplar.
—A. M.: És clar, perquè hi ha molta gent bona. Calia que un equip de persones desencadenés el canvi de xip. La gent aquí no sabia com podia ajudar. Calia crear aquest coixí social i que els polítics veiessin que en aquest àmbit s’hi juguen més d’un vot.

I és un problema de competència o incompetència?
—A. M.: D’incompetència, claríssimament. Els catalans ens pensem que ho fem tot bé i tenim aquesta espècie de personalitat generada per haver perdut tantes batalles. Però la personalitat es genera quan tu pots donar la mà. I Catalunya és un país racista igual que tots els països europeus. I avui dia si vols ser diferent, has d’ajudar. Tenim un govern que té l’oportunitat de donar els primers DNI de la República Catalana. Agafes, portes la gent i ja està.

Però la tramitació de l’asil és estatal.
—A. M.: I vulneren un dels drets fonamentals.

Per tant, què es pot fer des d’aquí?
—S. C.: Desobediència. La desconnexió quan comença?
—A. M.: Qui es vol creure el projecte d’aquesta gent? Són incapaços de fer la independència.
—S. C.: Es passen el dia parlant de desconnexió, de trencament amb Espanya, de desobediència… Però no tan sols han de fer-ho amb el que els interessa, sinó amb un tema tan flagrant com aquest.
—A. M.: Si tu ets un país que vol donar la cara i no t’atreveixes a portar la gent aquí, és que no en tens voluntat. Però passa que els partits d’aquí no volen barrejar-se amb la qüestió dels refugiats i arriscar-se a perdre vots. Si tu tens diners per a això, lloga un terreny a Grècia, construeix un barri de Catalunya, construeix una escola i treu els nens d’entorns militaritzats dels camps. Pots fer deu mil coses. El que no poden fer és fer-nos responsables als ciutadans de la seva incompetència. O acollim la gent o rebrem molt fort perquè el projecte europeu s’enfonsa. Jo sento vergonya profunda de Catalunya. I encara més quan veig l’orgull que genera el fet de ser català. No sé per què la gent se sent tan especial i tan diferent.

Polititzar les accions pot ser més potent que polititzar una tornada

La música és la vostra manera de fer política?
—A. M.: Polititzem les accions del grup des de fa temps. On toquem? Per què toquem? On anem? Per què hi anem? Per a qui és, a part de nosaltres? Tot això ha estat una feina.

Costa trobar grups musicals que es comprometin tant políticament.
—S. C.: És que si no et mulles ja fas política. És un autoengany molt gran. Això vol dir que tu només sedes la gent. Generes vaselina per al sistema i vol dir que tot està bé. Això a nosaltres ens sembla terrible. Però bé, així és com va.
—À. P.: És que polititzar les accions pot ser més potent que polititzar una tornada.

Arrenca el Festival Strenes, la parada obligatòria per a tots els grups que enguany presenten disc

Mishima, Joan Miquel Oliver, Zoo, Cesk Freixas, els Amics de les Arts, Blaumut… Tots aquests grups presentaran els nous treballs al festival Strenes de Girona, que arrenca aquest cap de setmana i s’allargarà fins el 30 d’abril. El festival, que celebra el cinquè aniversari ben consolidat, programa tots aquells músics i grups que enguany han presentat disc. Aquest és el principal objectiu del certamen, que, com que es fa a principi de temporada, és el punt de partida de les rondes estivals de la majoria de grups musicals del nostre país.

Com ja ha esdevingut tradicional, l’Strenes arrenca dissabte a la tarda amb un concert sorpresa enmig de la Rambla de Girona. Ara per ara no se sap el nom del grup, però l’organització ha avançat algunes pistes en un vídeo, on apareix un artista de carrer que toca un petit instrument llatinoamericà i un nas de pallasso.

I aquí arrencarà més d’un mes de festival que oferirà concerts d’estrena en indrets molt diversos de Girona. Un dels més esperats serà el de clausura, que es farà el 29 d’abril a les escales de la Catedral i anirà a càrrec dels Amics de les Arts. Hi presentaran en exclusiva el temes del seu tercer disc, Un estrany poder, un concert amb les entrades exhaurides des de fa setmanes. Més grups destacats que presentaran els darrers treballs són Blaumut (1 d’abril), que encetaran una ronda pet tot el país; Cesk Freixas (7 d’abril) que presentarà Proposta acompanyat de Roc Casagran i Yacine Belahcene; Joan Miquel Oliver (7 d’abril) que actuarà amb la Jove Orquestra de les Comarques Gironines; Zoo (29 d’abril) que presentarà Raval a la sala Mirona i Mishima (29 d’abril), que farà conèixer els temes del seu nou disc en un concert a les escales de la Catedral.

També actuaran a l’Strenes Fermín Muguruza amb el grup de reggae Chalart 58 i un artista plàstic; Paco Ibañez, Marion Harper, Gossos, Anímic, Gertrudis, Dr. Calypso i Albert Pla i Tortell Poltrona presentaran PP, el seu darrer espectacle conjunt. A banda, enguany neix una secció per a artistes internacionals encapçalada per Julieta Venegas, que comença a Girona la ronda europea. També continua apostant pels grups emergents en les seccions de descobertes –amb Judit Neddermann i Gener–  i el que vindrà –amb Ramon Miravet, Maria Arnal i Marcel Bagés i Doctor Prats.

Pàgines