Vilaweb.cat

Ohio-Suresnes-València: el triangle d’or del congrés dels socialistes espanyols

Arriba el dia que el president de la Generalitat, Ximo Puig, tenia assenyalat en roig a l’agenda: els socialistes espanyols s’han citat a València aquest cap de setmana i ell ha d’exercir d’amfitrió. Tres dies tancats al recinte de la fira de mostres per a fer el quarantè congrés federal del PSOE. Un nombre redó que els socialistes volen aprofitar per rellançar la formació. Per modernitzar-la, diuen. N’hi ha tanta, d’eufòria, que un alt dirigent del socialisme valencià ha arribat a comparar València 2021 amb un fet històric: “Aquest congrés pot tenir la mateixa importància programàtica que va tenir el de Suresnes de l’any 1974.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El calendari ha volgut que aquest congrés es faça sols dues setmanes després de l’exhibició de força del PP a la plaça de bous. Una fita interpretada com una reconquesta pels conservadors espanyols. Uns altres, com els socialistes mateixos, d’aquesta conjunció en fan una interpretació més grandiloqüent i diuen que el País Valencià és l’Ohio espanyol. Aquell estat americà que és la mesura de la temperatura electoral als Estats Units. El partit que guanya a Ohio, diuen, col·loca el president a la Casa Blanca. Al País Valencià, que aporta un 9% dels diputats del congrés espanyol, no sempre ha estat així, però les metàfores i comparacions a vegades ixen de manera automàtica.

El ball de la Yenca de Ximo Puig

El conclave socialista també es farà just una setmana després de la celebració de la diada del Nou d’Octubre, quan Ximo Puig, secretari general de PSPV, va fer aquell discurs institucional, com a president de la Generalitat, en què va demanar un canvi de papers perquè els valencians deixen d’ofrenar a Espanya i que ara siga Espanya que ofrene als valencians. Va demanar també, Puig, el Nou d’Octubre, una nova proposta de l’Espanya de les autonomies, un concepte federal en què càpiga tothom i de la qual ningú no tinga la temptació de fugir, de marxar… de fer la independència.

Ximo Puig canvia la lletra de l’himne i demana que Espanya ‘ofrene’ als valencians

Al saló de Corts, el president va parlar també del dúmping fiscal que fa la comunitat de Madrid. També és una cançó vella que Puig a vegades canta amb molta força, però a vegades s’arronsa i amb un fil de veu diu que no n’hi ha per tant. Una de freda i una de calenta. Com quan va demanar públicament, el 20 de juliol passat, un impost per a les rendes altes que trien Madrid per a estalviar-se imposts. La proposta no la va improvisar, la portava ben argumentada, amb una cita d’autoritat, fins i tot. Pocs minuts després li va començar a caure una pluja de retrets, tant del Partit Popular com dels seus companys de militància al PSOE, els mateixos amb qui es trobarà aquest cap de setmana. Entre aquestes negatives hi havia la de la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero. I així va ser com, menys d’un mes després, el president es desdeia de la proposta.  

El descrèdit del president Puig només trenta dies després

Una mena de ball de la Yenca, de nedar i guardar la roba, de joc d’equilibris que el president Puig ha hagut de fer exageradament aquesta setmana tan intensa i de molta exposició pública. Poques hores després del discurs del palau, el president viatjava a Madrid a celebrar la inauguració d’un diari de Prensa Ibérica. Un diari molt radial, fet al centre a partir de les redaccions dels mitjans que aquest grup de comunicació té a la perifèria (emprant la terminologia madridocèntrica que empastifa tot el discurs polític, és clar).

I Puig també va anar a la desfilada militar del dia nacional que Espanya celebra al quilòmetre zero. A la desfilada, al besamans, als somriures i capades i mans al cor per als reis dels espanyols… I totes aquelles coses que es fan a Madrid el dia que se celebren uns fets que cada vegada són més discutits fora l’estricte territori espanyol.

Ximo Puig durant el discurs del 9 d'OctubreXimo Puig saluda Fernando Garea, el director del nou diari madrileny La llista de desigs de Ximo Puig

De Madrid estant, Puig i Sánchez van tornar a remenar l’arbre de la descentralització d’Espanya, un moviment que no va contra Madrid, diuen, sinó que serveix per a escampar l’estat per Espanya. I després ve allò que no té sentit que l’institut oceanogràfic tinga seu a Madrid, que és l’exemple que Puig posa cada vegada que vol explicar què significa això de l’Espanya policèntrica i polifònica. Els van insultar. I ahir mateix Puig hi insistia: “Espanya és plural i diversa. És molt que més Madrid. La descentralització ha de fer una Espanya més forta i més cohesionada…”

Ximo Puig i els seus assessors es vanten que si Pedro Sánchez i més membres del govern d’Espanya diuen aquestes coses és perquè els han “comprat” el discurs. “Ferraz ho té clar, perquè si no, Sánchez no s’hauria compromès la setmana passada a estudiar la descentralització dels òrgans de l’estat, no s’hauria compromès a parlar de l’infrafinançament valencià, no s’hauria compromès en el deute. La mirada de Ferraz ara és diferent.”

Un focus d’idees de progrés

Ja fa dos anys, que la direcció del PSOE va decidir que el quarantè congrés federal del partit es faria a la capital del territori amb més població on governen, i ara arriba el moment d’exhibir múscul. Parles amb qui parles de la direcció dels socialistes valencians, neguen que l’ombra allargada de la plaça de bous plane sobre els seus pensaments. Un congrés com aquest no s’improvisa, diuen.

Però el fet és que fa dies que l’organització ha pitjat el gas de la mobilització de les bases. Han avançat els noms llampants de tots els assistents de primera fila del partit. Han organitzat reunions, converses, cafès, debats i formats de tota mena perquè aquells compromissaris acreditats que en algun moment han dubtat de si anar-hi o no anar-hi tots tres dies, tinguen motius per a no fallar, per a no deixar cadires buides, per a propiciar imatges de victòria futura. Els socialistes valencians no poden fallar als socialistes espanyols. Fira València ha de ser una plataforma de llançament d’allò que un dirigent del partit ha anomenat revolució del socialisme democràtic.

Sobre el paper, la idea és que aquest quarantè congrés siga un focus d’idees vinculat a la nova economia que propicien els fons europeus, una reflexió sobre la nova cultura del treball… Allò de Suresnes. A la pràctica, la qüestió és marcar territori. Exhibir un partit potent i unit, que governa Espanya, que governa el País Valencià, que sap pactar i que és més fort i mobilitza més que el Partit Popular. “S’ha demostrat que la política és un art molt efímer. De la plaça de bous del PP no se’n  recordarà ningú d’ací a quatre dies, excepte els polítics i els periodistes”, ha dit a VilaWeb aquest dirigent del PSPV que reconeix que per a dissenyar el nou model de finançament es necessita el PP.

Plaça de bous de València: El PP torna al lloc del crim

Una certa tranquil·litat per a Ximo Puig

Els socialistes espanyols arriben relativament tranquils a aquest congrés. Governen Espanya, Sánchez no té un candidat alternatiu i, a més, ha fet allò que solen fer els líders carismàtics quan arriben al cim: desterren al racó de pensar qualsevol que li puga fer ombra. La defenestració de José Luís Ábalos va ser un regal per a Ximo Puig, que tindrà el seu congrés nacional el mes vinent a Benidorm i que ja sap que ningú més no optarà a la secretaria general. Bassa d’oli.

Ximo Puig exercirà d’amfitrió tranquil, en aquest aspecte, però haurà d’assumir el doble paper de ser complaent amb els convidats, amb Pedro Sánchez, i de continuar exigint un millor tracte de l’estat. De moment, en el projecte de llei de pressupost que acaba d’entrar al congrés, les inversions previstes són del 9,3% del total, però l’exigència de Puig és, des de fa anys, del 10%, que fa referència al pes demogràfic dins l’estat espanyol.

Que Espanya ofrene. Que s’aprove d’una vegada el nou sistema de finançament, que el deute deixe d’ofegar els comptes de la Generalitat, que les infrastructures deixen de pensar-se a partir del centre de la península, perquè, per molt que diguen, això que el corredor mediterrani passe per Madrid… Tot aquest discurs que Ximo Puig fa anys que repeteix com una tornada, i que, aquests últims mesos, trena amb els presidents de més territoris amb maldecaps semblants. Armengol, Aragonès, Moreno Bonilla…”Com que estem així Múrcia, Catalunya, les Illes, Andalusia, probablement ara hem de mirar Espanya a partir de dos eixos: l’Espanya despoblada que envelleix, i l’Espanya més concentrada, més perifèrica i més mediterrània”, diu un dirigent socialista. I alhora recorda que fa dos anys Ximo Puig ja va demanar, en el discurs del Nou d’Octubre, uns nous pactes autonòmics per a un estat descentralitzat. “És una gota malaia, el president, i hem aconseguit que tot el món sàpiga que som la comunitat més mal finançada.”

Santa innocència: si ara tot ja es redueix a Madrid

A banda aquestes demandes d’ofrenes, Puig arriba al congrés del seu partit amb l’etiqueta verda d’haver fet una bona gestió de la pandèmia de covid. De no haver cedit a les pressions i haver imposat les restriccions més dures per a evitar més contagis. Alhora presumeix d’haver mantingut un diàleg permanent amb tots els col·lectius socials. I no tan sols d’haver-hi dialogat, sinó d’haver-ne escoltat les demandes. Una altra cosa de què presumeixen a l’entorn del president és de l’eficàcia a l’hora de repartir els ajuts a tots els sectors econòmics que van veure l’activitat paralitzada durant els mesos més durs de confinament.

Puig també presumirà davant els companys de partit, de ser un home de diàleg perquè  no governa sol, sinó que ha sabut falcar amb eficàcia el Pacte del Botànic que repeteix experiència. Fa un parell de dies, el gabinet de comunicació de Presidència deixava anar una nota de premsa en què s’especificava que el consell que presideix ha estat capaç de pactar amb tots els partits aquesta legislatura. D’aquesta manera responen a l’etiqueta d’esvalotador i radical que alguns sectors del PP, i també del PSOE, li volen adjudicar.

El gran dubte

Hi ha, això no obstant, una ombra que plana entre els socialistes valencians. Puig no ha dit encara si es presentarà a una reelecció. No ha dit si vol tornar a ser candidat per a intentar un tercer mandat. Al seu entorn mantenen el silenci. A la primera legislatura el president va dir que vuit anys és un període raonable per a impulsar processos de canvi i de renovació, i que aquests canvis tinguen incidència en la societat. En el cas del govern del Botànic que Puig encapçala, es tractava de revertir tot de polítiques i pràctiques del PP, a més d’intentar remuntar la reputació d’un territori ben malmès a causa de tants escàndols per corrupció.

En aquell moment, la variable d’una pandèmia que mantindria el món aturat durant mesos, només la preveien els llibres de ciència-ficció. La variable Diana Morant tampoc no era damunt la taula. L’actual ministra de Ciència i Innovació del govern d’Espanya era, fins fa molt poc, batllessa de Gandia. Morant, que sempre ha tingut una sintonia absoluta amb Puig, ara és el gran valor en alça del socialisme valencià, una figura clau en la renovació generacional del PSPV.

The post Ohio-Suresnes-València: el triangle d’or del congrés dels socialistes espanyols appeared first on VilaWeb.

La Fira del Llibre de València torna amb format presencial

La 56a Fira del Llibre de València torna avui als Jardins de Vivers després d’un any d’absència per la pandèmia. Fins al 24 d’octubre, més de 800 autors passaran per les casetes de 60 expositors, entre llibreries, entitats i editorials.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’organització, formada pel Gremi de Llibreters de València i la Fundació Fira del Llibre, espera recuperar l’assistència del 2019, quan hi hagué 300.000 visitants i es recaptà vora un milió d’euros en vendes.

De la programació d’enguany, se’n destaquen els homenatges als poetes Marc Granell i Francisco Brines, que va morir el mes de maig passat. Autors valencians com ara Francesc Viadel (L’estiu dels brivalls), Susana Gisbert (Els cabells molt rulls), Fani Grande (Empar i el xungovirus) i Rafa Lahuerta (Noruega), entre molts més, presentaran les seues publicacions. Sergi Castillo parlarà del seu darrer llibre, Operació AVL. 

Sergi Castillo: “El pacte lingüístic és una de les poques coses per les quals podem felicitar Zaplana”

Especialment significativa per a la literatura en català serà la jornada del 22 d’octubre, quan escriptors com ara Xavier Aliaga (Ja estem morts, amor), Antoni Martí Monterde (Figura d’assaig), Álvaro Martínez (L’oxigen. Història íntima d’una molècula corrent), Ernest Lluch (Romà Rosell, el primer de tots), Marta Nadal (Baules) i Manel Marí (El nòmada i l’arrel) parlaran sobre les seues obres. Núria Cadenes presentarà No tinguis èxit, un recull d’articles d’Isabel-Clara Simó.

A l’acte de presentació de la fira, Juan Pedro Font de Mora, president del Gremi de Llibreters, posà en relleu la tasca de les petites llibreries de barri i de poble. “Veniu als Vivers, gaudiu de la Fira, però recordeu també que el llibre és a les llibreries els 365 dies de l’any”, afegí María Bravo, presidenta de la Fundació Fira del Llibre.

La Fira del Llibre de València se celebrarà de manera presencial a la tardor

La “Commonwealth catalano-valenciano-balear”, a debat

A les presentacions literàries, s’afegeixen activitats com ara concerts o col·loquis. Divendres 15, Gustau Muñoz, Antoni Furió, Josep Vicent Boira i Salvador Enguix participaran en una taula rodona titulada la “Commonwealth catalano-valenciano-balear”. Amb motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, Vicenta Tassa i Rafael Castelló faran un debat sobre els drets lingüístics dels valencians.

Nou taules rodones abordaran temes com ara la llibertat d’expressió, la migració, el paper de la dona, el corredor mediterrani i la LGBTI-fòbia. En el vessant musical, hi haurà concerts com els de Borja Penalba i Mireia Vives, Andreu Valor, Carles Dénia i Tomàs de los Santos.

Il·lustracions pel dret d’un habitatge digne

L’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) reivindica el dret d’un habitatge digne amb una exposició col·lectiva a la Fira del Llibre. Amb el títol “Si és que hi ha cases d’algú“, és un recull de 54 il·lustracions que tracten de temes com ara els desnonaments, la gentrificació, l’especulació immobiliària i els lloguers inassumibles. L’acte d’inauguració serà el dissabte 16 d’octubre, tot i que l’exposició es pot visitar a partir d’avui a l’envelat de la Generalitat.

“Conscients de la responsabilitat social i política que tenen els professionals de la il·lustració, APIV busca reflexionar d’una manera àmplia, crítica i reivindicativa sobre el dret a un habitatge digne i sobre les actuacions polítiques i empresarials que hi dificulten l’accés de la població”, ha manifestat l’entitat.

Un pacte institucional per la lectura

La Generalitat signarà un pacte per la lectura amb l’objectiu de fer créixer l’índex de lectors, donar suport als escriptors i assegurar els beneficis d’editorials, biblioteques, llibreries i distribuïdors. Ho anuncià Ximo Puig a la presentació de la fira. Amb el títol “Pactem per la lectura”, pretén integrar les universitats, les administracions locals i els agents vinculats amb el sector. Serà, segons el president, una de les primeres accions de la segona fase del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura. Puig també anuncià que, el 2022, augmentaria d’un 25 % el pressupost que la direcció general de Cultura i Patrimoni destina al foment de la lectura, que superaria així els 4,5 milions.

The post La Fira del Llibre de València torna amb format presencial appeared first on VilaWeb.

Deu propostes essencials de la Fira Mediterrània 2021 

Avui comença a Manresa la vint-i-quatrena Fira Mediterrània. En quatre dies s’hi presentaran les millors propostes artístiques que pouen en la cultura popular. Enguany n’aplega un total de 67, dels Països Catalans i de fora, amb 43 estrenes, i recupera una part del volum perdut aquests darrers anys, de resultes de la pandèmia del coronavirus. En concret, hi haurà 37 espectacles de música, 16 de dansa i circ i 14 de teatre, a més d’instal·lacions i activitats paral·leles, com ara exposicions, conferències i col·loquis. VilaWeb ha fet una selecció de deu propostes essencials, que van de la recuperació de l’obra de figures cabdals per al país a la fusió entre cultures. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Trencadís. Dijous 14. Estrena absoluta. Espectacle inaugural.

Avui es presentarà a la fira l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, una formació creada fa poc, amb trenta-un músics, entre els quals hi ha tenores, una viola de roda, trompetes, acordions diatònics, violes, un tible, una dolçaina, fiscorn, una guitarra i més instruments. Tots sota la direcció del compositor olotí Daniel López i acompanyats de la veu de la menorquina Anna Ferrer. Plegats faran un concert que lliga dotze poesies contemporànies en llengua catalana d’autors com Enric Casasses, Juana Dolores i Clara Fiol, amb cançons creades i orquestrades per a l’ocasió, inspirades en materials recollits per l’investigador Artur Blasco.

Fanfarrona! Dissabte 16. Estrena absoluta

La cobla transgressora Biflats presenta el seu tercer treball discogràfic, Fanfarrona, catorze cançons amb lletres divertides, reivindicatives, estripades i molt ballables, que inclouen ritmes balcànics, rumba, funky i molt més. Els instruments de cobla hi prenen el protagonisme per forjar una combinació tímbrica i rítmica explosiva que, amb una escenificació contundent, convida a la festa i no deixa indiferent ningú. 

Soliloquios. Dissabte 16

El tradicional i espectacular aurresku basc és el material base del projecte Soliloquios, creat pel coreògraf Jon Maya, impulsor de la companyia Kukai Dantza. Aquesta vegada ha unit esforços amb el català Cesc Gelabert i l’andalús Irsael Galván, dos coreògrafs avesats a innovar a partir de la tradició, i plegats que faran una interpretació individual d’aquesta dansa cerimonial basca. Una trobada entre l’espai museístic i la dansa, acompanyada de la instal·lació sonora de Luis Miguel Cobo.

Els rizomes de la Fira. Cada dia

L’equip de la Fira Mediterrània engega per primera volta els Rizomes, una sèrie de paquets de propostes entorn d’un tema concret i que enguany inclouen més de deu activitats entre conferències, presentacions, debats, exposicions i més. Tracten principalment de tres figures cabdals per a la cultura popular del país: l’etnocoreògraf Manuel Cubeles, amb motiu del centenari del seu naixement; el músic i folklorista Joan Tomàs, pel 125è aniversari del seu naixement; i la poetessa, folklorista, compositora i pedagoga Palmira Jaquetti, de qui se celebren els 125 anys del seu naixement i a qui Manresa ha dedicat una plaça que serà inaugurada demà.

Poble que canta no pot morir. Diumenge 17. Estrena absoluta

El grup Niu, format pel violista Francesc Tomàs ‘Panxito’ i els músics Joan, Alba i Eloi Tomàs, exposen la feina ingent del musicòleg Joan Tomàs i Parés, que va recollir i transcriure milers de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya entre els anys 1922 i 1936. La família Tomàs interpretarà una selecció de cançons arranjades per a veu, acordió diatònic, guitarra, flauta travessera, saxo, contrabaix, viola i llaüt, un projecte que es va anunciar el darrer any de la fira per commemorar l’aniversari del músic i mestre barceloní i que es presentarà per primera vegada a Manresa.

Niu.

La difícil senzillesa. Diumenge 17

L’esbart Marboleny, dirigit pel dramaturg Iban Beltran i la coreògrafa Montse Colomé, fan un homenatge a Manuel Cubeles, amb motiu del centenari del seu naixement. Repassen el llegat artístic i personal d’aquesta figura clau, a qui s’atribueix la coautoria, amb Josep Benet, de la frase “Si no podem parlar i cantar en català, ballarem en català”. Plegats fan balanç de l’experiència artística al costat de l’etnocoreògraf, per capbussar-s’hi, remenar-ho tot i pujar a l’escenari amb voluntat d’impuls i de mantenir viva la dansa com a transmissora d’emocions. Tot això, sota la direcció musical de Marcel Casellas i l’acompanyament del prestigiós tenora Jordi Molina, de l’acordionista Perepau Ximenis, de Paula Rocosa i de Jordi Vidal.

‘La difícil senzillesa’.

Relat de la Mediterrània. Dissabte 16

Els artistes plàstics Pep Camps i Jordi Garcia uneixen esforços amb el discjòquei DJ Mussol, l’alter ego del periodista musical Ferran Riera, per fer un audiovisual en directe en què es projectaran imatges sobre una façana, improvisadament i al ritme de músiques d’arrel mediterrània. Tot això amb poemes relacionats amb la Mediterrània, recitats per l’actor Francesc Orella.

Niño reptil ángel. Dijous 14 

La guitarrista valenciana Sandra Monfort presenta el seu primer treball tot sol, un recull de composicions pròpies amb lletres de to poètic i femení, en castellà i en català, i una cançó tradicional. És un treball molt personal en què els ritmes d’aires tradicionals, el joc harmònic i el tractament de les veus esdevenen fonamentals, com també la guitarra i l’electrònica. Tot això per a mostrar una paleta de colors canviant i lliure que dota el treball de gran riquesa sonora, en què tant sona una veu vellutada a cau d’orella com una polifonia potent, acompanyada d’un ritme contundent i arrelat.

Pedra foguera. Diumenge 17

El grup de cançó improvisada Corrandes són Corrandes presenta l’espectacle que els ha units amb el reconegut músic i romancer Jaume Arnella, un dels seus grans mestres i una figura clau de la cultura popular del país. És tota una oportunitat de veure ambdues generacions en directe amb l’objectiu d’oferir un espectacle de cançons sobre la memòria, la història i l’ofici de músic, en què tant improvisen sobre l’actualitat amb paraules que demana el públic com canten una poesia sobre la guerra de 1936-1939, o una cançó dedicada al món de la faràndula; tot això farcit amb humor, saber fer i molta actualitat.

Nakany Kanté amb so de cobla. Dissabte 16

La guineana Nakany Kanté farà un concert carregat de ritmes que fa dialogar el so de la cobla amb les seues cançons de sonoritats africanes, escrites en llengua mandinga, susho i malinke. Tant hi sonen percussions arrelades com la tenora i el tible, tot això arranjat pel jazzman de Godella, a l’Horta Nord, Ramon Cardo. És una coproducció de la fira amb el festival Amb So de Cobla i Slow Walk Music, per experimentar aquesta barreja de sonoritats. Kanté va començar la seua carrera a Catalunya amb un disc editat l’any 2016, i ja n’ha fet tres d’afropop mandinga que l’han dut a entrar a les llistes internacionals dels millors discs de músiques del món.

The post Deu propostes essencials de la Fira Mediterrània 2021  appeared first on VilaWeb.

Torna el festival gastronòmic Passeig de Gourmets, amb plats dels millors xefs per menys de deu euros

Després d’ajornar-se la darrera convocatòria a causa de la pandèmia, torna a Barcelona el festival gastronòmic Passeig de Gourmets, del 14 al 24 d’octubre. El certamen, impulsat per l’Associació del Passeig de Gràcia, vol fer arribar als amants del bon menjar les tendències culinàries dels millors xefs. Es presenta com una activitat per a tots els públics i per això hi ha preus populars, a partir de set euros.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els qui vagin al carrer amb més estrelles Michelin del país podran degustar la cuina de professionals com ara Carme Ruscalleda, Nando Jubany i Martín Berasategui.

View this post on Instagram

A post shared by Passeig de Gourmets (@passeigdegourmets)

Ruta de Platets per set euros

Tretze restaurants del Passeig de Gràcia ofereixen de tastar un dels seus plats per set euros. Sense reserva, fan propostes diverses, amb cervesa o xampany inclosos. El platet és una mitja ració més abundant que de costum i permet al comensal de tastar diverses opcions:

  • Crestes de Kimchi al Virens, a l’Almanac Barcelona. De dilluns a diumenge, de 13.00 a 19.00.
  • Tàrtar de salmó, formatge de cabra i meló flamejat amb musselina d’allioli i mel trufada, al Cafè de la Pedrera. De dilluns a diumenge, de 12.00 a 17.00.
  • Caneló de melós de vedella amb beixamel trufada, a H10 a Casa Mimosa. De dilluns a diumenge, de 18.00 a 20.30.
  • Duet de croquetes de calamarsets amb crema d’all i cansalada ibèrica curada, i de rostit de pollastre i foie amb beixamel de ceba de Figueres i ceba caramel·litzada, a l’Hotel Casa Fuster. De dilluns a diumenge, de 12.00 a 23.00.
  • El nostre pâté en croûte, al Bar del Majestic. De dilluns a diumenge, de 12.00 a 23.00.
  • Escabetx de musclos i bolets, al Mandarin Oriental. De dilluns a diumenge, de 17.00 a 19.00.
  • Brioix d’anguila fumada i llagostí, al Hallo al Monument Hotel. De dilluns a diumenge, de 13.00 a 23.00.
  • Melós de vedella amb parmentier de patata, al Restaurant Ametller Origen a la Casa Seat. De dilluns a dissabte, de 12.00 a 19.30.
  • Cors de carxofa amb vinagreta de jabugo, formatge manxec i oli trufat, al Santa Eulàlia The Bistrot. De dilluns a dissabte, de 13.30 a 16.00.
  • Bomba de cua de bou al vi negre i Tou dels Til·lers, al Sintonia. De dilluns a diumenge, de 13.00 a 16.00 i’de 20.00 a 23.00.
  • Filet strogonoff amb cruixent d’arròs Pilaf, al Restaurant Salomillo. De dilluns a diumenge de 13.00 a 23.00.
  • Crocant de brandada de bacallà amb crema de pebrots del piquillo i maionesa d’olivada al The One Barcelona. De dilluns a diumenge de 18.30 a 23.00.
  • Albergínia fumada cremosa amb straciatella de burrata, praliné de fruita seca i salsa verda, al The Wine House Pop-Up Store. De dimarts a dissabte, de 12.30 a 22.30.

Menú degustació per cinquanta euros

Diversos restaurants, com l’Alma Barcelona I el Restaurant Blanc del Mandarin Oriental, ofereixen una experiència més àmplia per a fruir a la taula. La proposta inclou un menú degustació per cinquanta euros. Tot i que inclouen cervesa, la novetat d’enguany és que, per quinze euros més, es podrà fer el mateix menú amb maridatge amb xampanys. És una manera d’acostar els comensals al ritual d’un menú degustació amb la selecció de xampanys que acompanyen les creacions dels xefs. Cal fer reserva al restaurant.

Nits a quatre mans

Les Nits a quatre mans són una de les celebracions més especials en què els xefs del Passeig de Gràcia conviden personalitats del gremi a cuinar junts, per a unir el seu talent i la seva experiència. És una de les nits més exclusives del festival. Cal fer reserva al restaurant.

Avui al restaurant Oria del Monument Hotel s’uniran els xefs Martín Berasategui i Xabi Goikoetxea, una combinació de modernitat i sabor per 150 euros.

Dimecres vinent, 20 d’octubre, Nando Jubany i Fina Puigdevall treballaran plegats per oferir el bo i millor de la cuina tradicional catalana. Serà al restaurant Solc de l’Hotel Majestic i costarà 160 euros.

La darrera proposta a quatre mans serà el dia 21 d’octubre. Sergio Ruiz i Rodrigo de la Calle cuinaran al restaurant Virens una proposta basada en verdura i hortalisses. Seguint la seva filosofia de cultiu faran un menú de productes vegetals per 110 euros.

Experiències Gourmet

Les experiències Gourmet són activitats –algunes de gratuïtes i algunes de pagament– que organitzen els establiments i que tenen l’objectiu de divulgar la gastronomia amb una perspectiva cultural. Els restaurants obren les portes i ofereixen classes, xerrades, tallers i concursos que, a més a més, permeten de conèixer-los des de dins. Cal inscriure-s’hi a la web del festival.

The post Torna el festival gastronòmic Passeig de Gourmets, amb plats dels millors xefs per menys de deu euros appeared first on VilaWeb.

La Plaça i la Fira del Llibre de Castelló s’alien amb deu dies de literatura al carrer

Avui comença la tercera Plaça del Llibre de Castelló, que enguany ix al carrer en col·laboració amb la Fira del Llibre. Del 14 d’octubre al 24, totes dues organitzacions ocuparan la plaça de Santa Clara amb un espai de venda conjunt. El festival literari de les lletres en català es concentrarà entre els dies 14 i 17, amb una trentena d’activitats i la visita de vora seixanta autors. A partir del 18, continuaran la venda de llibres i els actes amb la Fira del Llibre.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El dissabte 16 al matí serà dedicat a la literatura infantil i juvenil. De la narrativa en català, es destaquen noms com ara Pol Guasch, Mercè Climent, Xavier Aliaga i Fèlix Edo Tena. La periodista Teresa Ciges presentarà la seua guia sobre comunicació política municipal i la companyia la Sala del Temps interpretarà el conte per a adults L’espai infinit. La poesia pujarà a l’escenari amb una conferència entre la revista literària Gargots i la Poetry Slam, la competició poètica de Barcelona.

A l’espai de venda hi haurà una quinzena d’editorials, com ara Andana, Sembra, Onada, Unaria, Edicions del Bullent i Publicacions de la Universitat Jaume I.

Presentació de la Plaça i la Fira del Llibre de CastellóPresentació de la Plaça i la Fira del Llibre de CastellóPresentació de la Plaça i la Fira del Llibre de Castelló Un espai per a la literatura internacional

La Plaça del Llibre de Castelló també rebrà escriptors internacionals traduïts al català, que compartiran col·loquis amb autors d’arreu del domini lingüístic. S’hi destaca la presència de Minna Salami, periodista nigeriano-finlandesa especialitzada en feminisme i africanisme. La periodista Laia Gordi serà l’encarregada d’entrevistar-la dissabte al vespre.

Encara amb el feminisme a la literatura, es presentarà El manifest de les cures, del grup de debat londinenc The Care Collective, i la il·lustradora valenciana Paula Bonet conversarà amb la seua advocada Carla Vall sobre el procés de creació de la novel·la L’Anguila.

Un festival silenciós

L’espai d’activitats de la Plaça introdueix enguany una novetat: adoptarà el format de festival silenciós i el públic haurà de seguir els actes amb auriculars. “Els últims anys hem mirat de fer accessibles els llibres en la nostra llengua a tothom. Vam impulsar una botiga virtual, la llibreria de la Plaça del Llibre, que fa arribar els llibres en valencià a qualsevol indret. Però també volíem fer accessibles les activitats entorn de la lectura. És per això que vam introduir la interpretació en llengua de signes en alguns esdeveniments i ara afegim aquest silent festival perquè els llibres en col·lectivitat puguen conviure amb la ciutat de Castelló”, diu Teresa Val, directora de projectes de la Fundació FULL.

La Plaça del Llibre –que es fa a Gandia, València, Castelló i Alacant– és una iniciativa de la Fundació FULL, l’Associació d’Editorials del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Acció Cultural del País Valencià. La Plaça del Llibre de València enguany es farà entre els dies 27 d’octubre i primer de novembre.

Antònia Vicens, Josep Gregori i la Federació de Muixerangues, premis de la Plaça del Llibre

El torn de la Fira del Llibre

A partir del dilluns 18, es manté l’espai de venda i continua el programa d’actes amb el Gremi de Llibreters de Castelló i Comarques. Després d’haver-se cancel·lat a la primavera a causa de les circumstàncies sanitàries, la 37a Fira del Llibre de Castelló arriba amb una quarantena d’activitats i la visita de vora noranta autors.

The post La Plaça i la Fira del Llibre de Castelló s’alien amb deu dies de literatura al carrer appeared first on VilaWeb.

La crisi d’estat de la sentència Marchena, dos anys després

Durant els mesos que va durar el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol hi havia una gran incògnita que ho sobrevolava tot: els condemnarien per rebel·lió o per sedició? Cap de les dues opcions no seria homologable a Europa, però n’hi havia una que era menys homologable que l’altra, i per això el tribunal presidit per Manuel Marchena es va acabar inclinant per aquesta opció, per la sedició, tot fent filigranes jurídiques i argumentatives, rebregant tant com van poder el codi penal. El càstig hi havia de ser, no podia restar impune un desafiament a l’estat com aquell, per més que no fos delictiu. D’ací va venir la sedició. Però aquella condemna va obrir unes ferides en el poder judicial espanyol que no és fins fa ben poc que han començat a supurar. Els efectes d’aquella crisi d’estat que engegava la sentència s’han començat a notar enguany, i augmenten la intensitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El problema era que no podien absoldre, o deixar-ho en una mera desobediència. Perquè el càstig havia de ser molt més gran, havia d’estar a l’altura del desafiament; això ja era escrit de molt abans del Primer d’Octubre, de quan el 2015, poc després del 27-S, el fiscal Javier Zaragoza, aleshores a l’Audiència espanyola, va ordenar a la policia d’investigar tot funcionari català que fes actes sospitosos, que fes qualsevol cosa que pogués semblar encaminada a “executar actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la seva finalitat o el seu propòsit sigui canviar il·legalment l’organització territorial de l’estat i declarar la independència d’una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la comunitat autònoma de Catalunya”.

I així es va forjar la investigació judicial prospectiva al jutjat número 13, amb el coronel Baena al capdavant, i per això hi va haver l’assalt a la Generalitat el 20-S, per a provocar una reacció que es pogués emmarcar en la sedició. Però la humiliació de l’1-O va portar l’estat profund, la fiscalia general de l’estat arrenglerada amb el govern de Rajoy arrenglerat amb Felipe VI, a apujar el grau i a presentar, passat el 27-S, una querella per rebel·lió. Anaven a totes. “Més dura serà la caiguda”. A Pablo Llarena li van encomanar de fer una instrucció basada en aquesta tesi, perquè la rebel·lió permetia de decapitar políticament la cúpula independentista, inhabilitar tots els dirigents abans de ser jutjats i tot, basant-se en doctrina i preceptes pensats per a acusats de terrorisme. El propòsit era la mort política de tots.

Però no tots eren a la presó, i si bé els exiliats, començant pel president Carles Puigdemont, també van veure limitats els drets polítics, van obrir una escletxa en la instrucció de Llarena que a mesura que era rebatuda a Bèlgica, a Suïssa, a Escòcia i, sobretot, a Alemanya, més gran es feia. El Suprem sempre va reaccionar de manera irada contra les jurisdiccions europees que els denegaven les extradicions, però el rebuig de Slesvig-Holstein a extradir Puigdemont per rebel·lió i sedició perquè no hi veia aquests delictes va coure molt i va condicionar el judici i segurament la sentència i tot.

L’exili havia posat un termòmetre internacional a l’estratègia repressiva abans del judici, i quan el tribunal havia de deliberar el tenia ben present. Perquè la sentència del Suprem aniria (previ pas pel Tribunal Constitucional) directament al Tribunal Europeu dels Drets Humans. I no és igual una desautorització contundent per una condemna a vint-i-cinc anys de presó a un dirigent polític per rebel·lió que per una condemna a tretze anys per sedició; l’alçada des d’on es cau (valgui el símil del fiscal Maza) no és pas la mateixa, i el mal tampoc.

Van condemnar per sedició perquè sabien que la desautorització del TEDH seria massa gran si ho feien per rebel·lió. Per això van haver de desautoritzar ells mateixos el jutge Llarena, un magistrat titella que ha anat fent i desfent, de manera erràtica, a voluntat dels qui tenen el poder real al Suprem, és a dir, Carlos Lesmes com a president i Manuel Marchena com a president de la sala segona i del tribunal que va jutjar l’1-O. Ells li van marcar el ritme i, arribat el moment, el van desautoritzar. Perquè no van gosar condemnar per rebel·lió.

El poder polític, judicial i mediàtic espanyol va acompanyar durant molts mesos el relat de la rebel·lió. Fins i tot Pedro Sánchez, poc abans de ser president, afirmava categòricament que a Catalunya hi havia hagut rebel·lió. Després de la sentència, el missatge era que les condemnes s’havien de complir de manera íntegra i, de fet, el Suprem va fer una invasió sense precedents de la situació penitenciària dels presoners polítics per a aplicar-los la duresa del càstig que els havia estalviat descartant la rebel·lió: no els donava cap marge per a permisos ni tercers graus; mà de ferro.

I quan el govern de Pedro Sánchez va veure que, internacionalment, era del tot insostenible la imatge d’un estat de la UE mantenint a la presó dirigents polítics i socials per la seva activitat política, va precipitar els indults. I mai com fins aleshores el Suprem i més concretament el magistrat Manuel Marchena no havien deixat veure ben clarament el penediment per no haver-los condemnat per rebel·lió. L’amargor de Marchena en el seu informe contrari als indults n’era una prova, reescrivint en certa manera la sentència, dient que l’ús de la força i la violència havien estat presents en les mobilitzacions de la tardor del 2017 a Catalunya, que “les mobilitzacions no van ser pacífiques ni democràtiques”, tot aproximant els arguments més aviat a la rebel·lió.

Tot plegat coincidia amb l’aprovació de l’informe de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa contra la repressió  per part de l’estat espanyol als dirigents polítics independentistes. Aquest informe pot ser un precedent important per al Tribunal Europeu dels Drets Humans. I així ho va interpretar de seguida el Suprem, que va fer córrer que veia perduda aquesta batalla amb un titular a El Mundo que pot ser històric: “La nostra sentència de l’1-O és morta a Europa, la batalla és perduda“. Aquest discurs l’han repetit amb l’extradició de Puigdemont, i en ambdós casos el Suprem en responsabilitza el govern espanyol, que acusa de difondre un discurs contrari a la sentència per a justificar els indults.

Ve’t ací una ferida oberta, entre el poder executiu i el judicial. Un símptoma de la crisi d’estat per la impossibilitat de gestionar d’una manera coordinada i alhora homologable a Europa el càstig contra el Primer d’Octubre. I les tensions que això origina. La detenció precipitada a Sardenya i l’intent d’extradició desesperada de Puigdemont en són una mostra més. El descontrol després del càstig. El factor de l’exili ha accelerat la desautorització prevista i previsible fora de l’estat espanyol. Es pensen que tenen la raó, que és Europa que s’equivoca, però saben que la desautorització vindrà. Ho van anar comprovant amb la dissonància absoluta respecte de les jurisdiccions europees que rebutjaven sistemàticament totes les euroordres, però la sentència de Bèlgica sobre Lluís Puig ho va precipitar tot.

Perquè el cop contra la sentència de la qual avui es compleixen dos anys pot venir del Tribunal d’Estrasburg, però és ben probable que vingui abans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que té entre mans diverses causes obertes en relació amb els exiliats, a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí, i als criteris per a rebutjar euroordres. Tot ve d’un mateix qüestionament, que és el que va portar Bèlgica a denegar l’euroordre de Lluís Puig: el Tribunal Suprem espanyol no era el tribunal competent per a extradir-los, ni per a jutjar-los… ni per a demanar-ne l’aixecament de la immunitat, afegeixen els eurodiputats. Si el TJUE ho avala, rebenta el cor de la repressió judicial que va culminar amb la sentència del 14 d’octubre de 2017.

The post La crisi d’estat de la sentència Marchena, dos anys després appeared first on VilaWeb.

Brussel·les ofereix d’eliminar el 80% dels controls agroalimentaris entre el nord d’Irlanda i Gran Bretanya

Brussel·les ofereix al govern de Boris Johnson d’eliminar el 80% dels controls fronterers als productes agroalimentaris que arribin al nord d’Irlanda des de Gran Bretanya. Amb la sortida definitiva del Regne Unit de la Unió Europea a principi d’any, s’ha obert una disputa entre tots dos per la implementació del Protocol sobre Irlanda del Nord de l’acord del Brexit perquè implica controls duaners entre el territori nordirlandès i la resta del Regne Unit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Malgrat signar aquest pacte, Johnson es nega a aplicar-lo i insisteix a renegociar el protocol. En un gest per intentar evitar una guerra comercial, la CE ha proposat avui dues propostes per facilitar el comerç entre aquests territoris.

“Crearan un carril ràpid per al moviment de béns des de Gran Bretanya a Irlanda del Nord, mentre que (…) es protegeix la integritat del mercat únic”, defensa la CE. D’una banda, Brussel·les proposa “una solució a mida” per als controls de menjar i bestiar. En concret, es tractaria de retallar entorn del 80% els controls oficials per a “una àmplia gamma” de productes agroalimentaris que entrin al nord d’Irlanda des del Regne Unit. Per a la resta de mercaderies, l’executiu europeu proposa de “simplificar” la paperassa duanera. “Reduiria a la meitat la documentació que ara mateix es necessita per moure béns de Gran Bretanya a Irlanda del Nord”, assegura la CE.

Amb tot, Brussel·les s’obre a negociar amb Londres per trobar “una solució permanent tan aviat com es pugui”. De totes maneres, insisteix que no renegociarà el protocol i només accedeix a adoptar mesures que facilitin la seva “implementació”.

El problema del nord d’Irlanda

Tant Londres com Brussel·les admeten que el Protocol està generant problemes per als ciutadans i empreses del nord d’Irlanda. El protocol va ser acordat per la UE i el govern de Johnson com a part de l’acord del Brexit quatre anys després després de votar a favor de sortir del bloc europeu.

L’acord va entrar en vigor a principis d’enguany i estableix que el nord d’Irlanda continua vinculada al mercat únic comunitari i, per tant, les mercaderies que es mouen entre aquest territori i de la resta del Regne Unit han de passar controls. D’aquesta manera, s’aconsegueix que no hi hagi una frontera física a Irlanda.

Ara bé, hi ha certs controls que generen polèmica, com per exemple les restriccions a la carn congelada. Davant les reticències del govern britànic, Brussel·les ha concedit a Londres diverses pròrrogues enguany per evitar una guerra comercial. L’última s’acabava a final de setembre, però Johnson va tornar a ajornar, aquesta vegada de forma unilateral, els controls.

La proposta de Londres

El ministre del Regne Unit pel Brexit, David Frost, va ahir una renegociació integral del protocol i que el Tribunal de Justícia de la UE deixi de tenir jurisdicció al nord d’Irlanda en aquelles qüestions que impliquen lleis de la UE.

The post Brussel·les ofereix d’eliminar el 80% dels controls agroalimentaris entre el nord d’Irlanda i Gran Bretanya appeared first on VilaWeb.

La indústria estira les orelles a la Generalitat

Fa moltes setmanes que parlem de la pujada del preu de la llum. Però ahir vam començar a veure les orelles del llop, quan ens adonàrem que una cosa és com l’augment del preu energètic afecta les llars i una altra com afecta les empreses. La siderúrgica basca Sidenor anunciava que es trobava obligada a aturar la producció de la seva planta principal de Basauri intermitentment fins a Nadal, arran del preu desorbitat que paga per l’electricitat que necessita per als seus processos de fabricació. Aquest darrer any, la seva factura de la llum s’ha apujat de més d’un 300%: de 60 euros el megawatt/hora ha passat a 260 euros. Sidenor assenyalava que aquest augment del cost elèctric equival a uns 200 euros més per tona, és a dir, un augment del cost de fabricació superior al 25%. “Això ens causa pèrdues i fa impossible de mantenir el ritme actual de producció”, diuen.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sense tant soroll, l’andalusa Fertiberia, el fabricant de fertilitzants més gran de l’estat espanyol, amb més de 1.400 treballadors, s’ha trobat obligada a aturar la planta de Palos de la Frontera durant tot el mes. Asturiana de Zinc tampoc no ha pogut fugir dels preus desproporcionats de l’electricitat. El gegant espanyol del zinc ha elaborat un calendari anticipat d’aturades, amb l’esperança de guanyar temps i amb la confiança que el preu de la llum baixi. I això no és sinó el començament. Les empreses que fabriquen productes intensius en electricitat (o gas) tenen molts maldecaps i, segons la intensitat de la matèria primera a l’escandall del producte, faran una cosa o una altra.

Aquest problema de l’energia és addicional, per a moltes empreses, a l’encariment i l’escassedat de primeres matèries i components. La setmana passada, els empresaris del sector industrial català manifestaven la preocupació pel fet que a Catalunya no s’implantin energies renovables, en una jornada organitzada per la CECOT i OBERCAT (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya). S’hi va discutir sobre l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial. Durant l’acte, els empresaris assistents van dir: “La indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català.” El fet que anem a la cua en la producció amb energies renovables preocupa molt els empresaris. Potser cal recordar que a Catalunya el pes de les renovables en el total d’energia produïda és del 16%, i a tot l’estat espanyol és del 30%.

Les conclusions de la jornada van deixar clares dues conseqüències que s’albiren amb motiu de la paràlisi energètica que tenim. Per una banda, la desindustrialització de l’economia catalana en sectors clau pel PIB català, com ara el químic, el metal·lúrgic i el de l’automoció. I, per una altra, la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors, com ara els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com el preu i la competitivitat, juntament amb la quantitat d’energia provinent de fonts renovables, seran decisius per al benestar econòmic i social de Catalunya aquests anys vinents. Tots els ponents van coincidir a dir que, com més aviat millor, calia augmentar la producció amb renovables. Em sembla una reflexió molt encertada i encara em fa més difícil d’entendre l’immobilisme del govern català en aquesta situació.

Parlo amb Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de CECOT, i li demano com sobreviuen a la situació les pimes industrials. “Depèn –em diu–. És difícil de generalitzar, perquè, ara com ara, la situació és més delicada en aquelles empreses que fan productes electricointensius. Però també depèn molt dels contractes que tinguin amb la comercialitzadora elèctrica. Algunes han dit que fins al venciment del contracte els respecten el preu pactat, però algunes altres, no. Normalment, les que es fan enrere són les més febles, que han rescindit els contractes.”

Vull saber si per culpa del preu de l’electricitat han hagut d’aturar pimes a Catalunya, i em diu que no. “No tinc coneixement de cap pime que s’hagi aturat per aquest motiu, de moment.” M’explica que, ara com ara, moltes estan desorientades a causa del fenomen, perquè és recent. I afegeix: “De totes maneres, cada vegada hi ha més empreses on les decisions de l’energia es prenen al comitè de direcció. L’energia necessita cada dia més, dins la companyia, un tractament semblant al que tenen el màrqueting, els recursos humans i les finances.”

No hi ha cap mena de dubte que sectors econòmics molt importants per al PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat. I aquí tenim una urgència evident, però tot està aturat. Sabem que el govern vol modificar el decret de les renovables aquesta tardor, després d’una ronda de contactes amb tots els sectors afectats pel desenvolupament de l’eòlica i solar. “Volem que això estigui enllestit abans de Tots Sants”, va dir la consellera Teresa Jordà a l’estiu. I avui, 13 d’octubre, em sembla difícil que es pugui assolir el compromís, al pas que anem… Però cal exigir-li que el mea culpa que va entonar mesos enrere, quan reconegué que el decret anterior de renovables s’havia fet d’esquena a la gent, els propietaris i els ajuntaments, es materialitzi ben aviat. Ara tindrà feina, perquè és notori que hi ha molta gent que no vol ni sentir parlar dels grans parcs generadors que es necessiten, per motius molt diversos, i de vegades, pintorescos.

A més, el fantasma de la moratòria que van pactar ERC i la CUP encara plana i la inacció de la Generalitat sembla donar-li ales. A l’OBERCAT ho veuen molt clar: cal agafar el compromís que Catalunya aconsegueixi la sobirania energètica. Assenyalen que seria d’una gran irresponsabilitat qualsevol actuació, política o administrativa, que emparés o promogués una moratòria a la implantació de renovables a Catalunya, sigui directa o de facto. L’Observatori apunta que una aturada implicaria una pèrdua de control i de sobirania, atès què una part dels projectes s’agruparien i es tramitarien per via ministerial de Madrid estant i uns altres es traslladarien a zones veïnes de l’Aragó, com ja comença de passar. Consellera Jordà, cal actuar amb urgència!

The post La indústria estira les orelles a la Generalitat appeared first on VilaWeb.

S’acaba el marge per a l’hidra de Junts per Catalunya

Aquests dies es veuen molt clarament les conseqüències de la victòria orgànica del sector més partidista i més pragmàtic de Junts per Catalunya, consumada amb la mà de ferro de Jordi Sànchez a l’hora de pactar el pla i la composició del govern. La legislatura passada, amb els presoners polítics encara a la presó i amb Quim Torra de president, el sisme del conflicte nacional, o de l’aparença de conflicte, encara vibrava prou perquè a Junts li bastés la retòrica rupturista per a aguantar-se com una proposta política amb possibilitats electorals. Ara, en canvi, amb els indults concedits, la taula de diàleg en funcionament i el curs polític ja resituat al cabal de la nova normalitat –política i sanitària–, la pressió de la realitat autonomista és massa intensa perquè un partit pugui sobreviure amb un discurs nacional que pretén jugar-s’ho tot a una estratègia que no posa en pràctica.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els qui encara esperen viure políticament de l’espai de Junts han entès que han de treballar pel partit com la maquinària tradicional que són els partits. Han entès que l’han de greixar i organitzar d’una manera clàssica, jeràrquica i mínimament homogènia, tal com ha fet Esquerra. Si vas a contracorrent de l’estabilitat política només pots fer-ho per principis, amb tot un engranatge humà remant en la mateixa direcció, i Junts per Catalunya és un partit bigarrat en termes ideològics, estratègics i d’interessos personals. L’única cola que podria enganxar-ho, el president Carles Puigdemont, cada vegada s’hi implica menys. El nou cicle polític ha reduït molt el marge per a viure de la retòrica, i per això hi ha tants càrrecs de Junts que fins ara havien estat fervents defensors de la confrontació i el rupturisme que ara van alimentant el seu personatge polític amb complements que no tenen res a veure amb l’eix nacional.

El vice-president Jordi Puigneró, que era teòricament l’home de Puigdemont per a la Generalitat, s’ha enfangat en una defensa aferrissada de l’aeroport de Barcelona que de moment li surt poc a compte. Fou ell qui es va vantar d’haver tancat l’acord amb Madrid, fou ell qui va escenificar desavinences amb el president Pere Aragonès per la posició ambigua d’Esquerra i ara és l’únic membre del govern que, com un genet solitari, en defensa l’ampliació. Encara avui mateix ho ha fet, en comissió parlamentària. També Elsa Artadi ha cercat el seu projecte propi, Barcelona. Tot i la seva coneguda trajectòria pragmàtica, Artadi havia presumit fins ara d’un gran recel envers l’estratègia nacional d’Esquerra; ara gairebé no en parla. A la conferència de fa pocs dies per a llançar la seva candidatura municipal va confirmar una campanya sobre la mobilitat, la pintura de l’Eixample, el porta a porta, la brutícia i la tecnologia, i va passar de puntetes sobre les possibilitats i els problemes de Barcelona com a capital nacional.

D’ençà que va arribar al càrrec, el conseller Jaume Giró ha mirat de fer una mena de redempció pública per a demostrar que el seu pas per la Caixa no és incompatible amb un independentisme dur i convençut. Però procura que això sigui complementari en la seva obra de govern, se centra en el pressupost i ha recuperat la denúncia del dèficit fiscal i el cavall de batalla de l’infrafinançament. Albert Batet, portaveu parlamentari, va defensar l’altre dia l’ampliació de l’aeroport, el Hard Rock, els jocs olímpics d’hivern i els projectes com l’Hermitage. Tot de cop, com un paquet, sense explicar per què. “La Catalunya del sí”, va dir. I la consellera Gemma Geis, una altra aposta personal de Puigdemont, s’ha empantanegat en polèmiques molt mal gestionades que l’han apartada de la veu del partit.

L’esforç de Junts per a bastir-se ideològicament es mou, de moment, a les palpentes: fa l’efecte que els pesos pesants del partit defensen el seu tros, i no pas un programa harmònic i coherent en conjunt. A banda el procés, els projectes en què Junts –o una part de Junts– pren posició responen més a interessos polítics, socials o econòmics molt delimitats que no pas a la lògica d’una visió global de país. El partit votarà aviat la ponència ideològica que l’hauria de definir en l’eix social. Les tres opcions manifesten molt bé el guirigall: liberal, socialdemòcrata o d’esquerres.

El comentari del comentari

Parlant de Barcelona, la batllessa Ada Colau sembla amortitzada i més lluny de revalidar mandat d’aquí a un any i mig, però la confusió entre l’oposició és majúscula, especialment fora de l’independentisme. És unànime que Barcelona va pel pedregar, però curiosament no s’entén quin problema hi ha. Ho mostren molt bé dos articles recents a La Vanguardia. Un és de Màrius Carol, de divendres, i té un títol de lamentació: “Madrid desacomplexada; Barcelona malhumorada“. Carol s’hi plany perquè els seus amics de Madrid li diuen que estan envejosos “d’una ciutat que respira bon rotllo, que ha fet de la llibertat la seva bandera i on els diners circulen”. De Barcelona, troba que és massa hostil al turisme i, per tant, antipàtica, i que té massa imposts i complexos i polítics tòxics i poca autoestima. Madrid, en canvi, és literalment la ciutat dels prodigis. Carol sembla que digui que Barcelona és una ciutat perduda i derrotada perquè no ha sabut ser espanyola. “No sabem on anem, en cas que anéssim enlloc”, escriu.

L’altre article és de Miquel Roca: “Decadència?” Si de l’article de Carol se’n deriva que tenim la ciutat llastimosa que ens mereixem perquè ens hem deixat endur per vicis i passions baixes, Roca fa una cosa molt més intel·ligent. Segons ell, Barcelona emet senyals de decadència per culpa del menfotisme i de l’arrogància política, però la ciutat és viva i meravellosa gràcies a l’empenta dels ciutadans. “La ciutat manifesta constantment una actitud d’ànim, de compromís, de voluntat de pensar i d’assumir el seu futur”, escriu. La crisi econòmica la troba compensada per les iniciatives de superació; la cultural, per una activitat creativa potent; la social, per la solidaritat espontània. Els polítics abandonen Barcelona, però els ciutadans, no. “Barcelona té força!”, clama. Roca assumeix les possibilitats ingents de prosperitat que té Barcelona. Carol, si les reconeix, les silencia o les amaga.

El fet important, en tot cas, és que les tesis de tots dos articles volen desembocar al mateix lloc: cal deixar de banda els polítics i fer que Barcelona rutlli tota sola. Quan diuen això, en realitat diuen que el nervi de la ciutat s’ha de deixar tan sols en mans de l’emprenedoria i dels interessos econòmics, tal volta perquè somnien una Barcelona pròspera al marge de la nació, com un mer motor industrial i empresarial. Les conclusions implícites són semblants, doncs. La contradicció implícita entre tots dos punts de partida –Barcelona està feta un parrac o Barcelona enlluerna–, revela la desorientació intel·lectual a què condemna no agafar Barcelona com allò que és: la capital d’una nació, d’una cultura, el pol de tracció d’un hinterland que, unit, deixaria Madrid i París erosionades.

Si voleu rebre aquest butlletí al vostre correu, subscriviu-vos-hi ací

No parlis de la guerra Fotografia: Serguei Ilnitski.

El president rus, Vladímir Putin, ha marcat avui posicions en la crisi de proveïment de gas que glaça Europa. La demanda de gas es dispara, com és lògic, a l’hivern, i bona part de les instal·lacions d’emmagatzematge russes al continent no són prou plenes. El preu global ha pujat un 250% d’ençà del gener passat, i Rússia subministra el 40% del que arriba a Europa. Durant la primavera i l’estiu passats, Putin va reduir els contractes a llarg termini per a les vendes de gas, cosa que n’ha deixat menys de disponible fora de Rússia. El mandatari rus responsabilitza els governs d’aquí de l’escassetat, per mala gestió i falta de càlcul, mentre els governs europeus li retreuen que l’ha accelerada ell, per fer que la Unió Europea depengui més del gas rus. Un dels objectius reconeguts de Putin, de fet, és que Alemanya permeti d’acabar les obres del viaducte Nord Steam 2, que debilitaria Ucraïna com a proveïdor.

Avui, al fòrum energètic que s’ha fet a Moscou, el president rus ha negat que faci servir el gas com a arma geopolítica i ha dit que col·laboraria per a resoldre la crisi dels preus desorbitats a Europa. Però no ha concretat com ni quan. I el seu vice-ministre d’Energia, Ievgueni Grabtxak, ha dit que, almenys fins al primer de novembre, Rússia prioritzaria d’omplir els gasoductes russos.

The post S’acaba el marge per a l’hidra de Junts per Catalunya appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: El País Valencià estudia de posar la tercera dosi juntament amb la de la grip

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La Conselleria de Sanitat del País Valencià ha anunciat que el govern estudiava la possibilitat d’administrar la tercera dosi del vaccí contra la covid-19 el dia 25, simultàniament amb el començament de la campanya de la grip, tal com també va anunciar la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, els més grans de setanta anys la rebrien a final de mes. Ho ha anunciat la consellera de Sanitat, Ana Barceló, que també ha destacat que l’any passat es va administrar vora un milió de dosis contra la grip i preveuen que enguany seran més. Barceló també ha fet una crida a la població de 29 anys a 39 perquè acudeixi a vaccinar-se contra la covid. És un grup d’edat amb molta interacció social –ha dit– i manté un nivell de vaccinació més baix que no caldria. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha defensat l’ús del passaport covid per a donar més garantia a la població i també per a augmentar la vaccinació entre la població encara no vaccinada.

A Catalunya, les bones dades epidemiològiques han permès al govern de fer un pas endavant i anunciar la fi de bona part de la restriccions contra la covid-19. A partir de demà passat, es recuperarà el 100% de capacitat en la majoria d’activitats. Ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que es podria recuperar la capacitat completa a les activitats i espais culturals, a les instal·lacions i equipaments esportius a l’aire lliure, a les universitats, fires i congressos i als bars i restaurants, que també tornaran als horaris habituals. Avui, el conseller Josep Maria Argimon ha anunciat que les escoles seran el primer espai on s’eliminarà l’ús obligatori de la màscara. Quant a la resta de la població ha dit que s’allargarà almenys durant la tardor i l’hivern perquè la covid-19 es barrejarà amb més virus respiratoris estacionals. Precisament, l’Associació de Famílies Federades d’Alumnes de Catalunya (AFFAC) n’ha reclamat la flexibilització als centres i també ha demanat de retirar-la especialment en les edats més primerenques. “A l’escola, s’hi apliquen restriccions molt més dures que no a la resta de la societat”, ha dit la presidenta de l’entitat, Belén Tascón. Segons ells, ni les dades d’infeccions ni la incidència de la covid als centres no en justifiquen l’obligatorietat.

Vora un centenar de persones, convocades per la UGT-FICA, s’han concentrat a Barcelona, davant el Departament de Salut, per protestar contra la prohibició d’accedir als centres sanitaris d’ençà que va començar la pandèmia. El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i Xavier Angelergues, responsable del subsector farmacèutic del sindicat, s’han reunit amb la secretària d’Atenció Sanitària, Meritxell Budó, que, segons que han explicat, s’ha compromès a aixecar la restricció demà passat o la setmana entrant.

A Andorra, el ministre de Finances i portaveu, Èric Jover, i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, han anunciat la flexibilització d’unes quantes mesures covid en l’àmbit educatiu. A les escoles bressol s’elimina l’ús obligatori de la màscara per als monitors totalment immunitzats. Els qui no s’hagin vaccinat o no vulguin prescindir-ne hauran d’utilitzar una màscara que faciliti la visió de la boca. Les noves mesures entraran en vigor demà. D’una altra banda, el govern ha modificat els requisits sanitaris per a accedir a Andorra venint de fora de la Unió Europea. Els més grans de dotze anys hauran de disposar del certificat de vaccinació o un altre que demostri haver passat la covid-19 els darrers sis mesos. Els estrangers que s’allotgin en un establiment turístic durant tres dies o més hauran de deixar un còpia de la documentació a l’establiment.

L‘Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC i l’Hospital Universitari So n’Espases de Mallorca han activat un nova tecnologia per a detectar la transmissió de la covid-19 en l’aire dels hospitals. Els investigadors han comprovat que l’aire dels passadissos pot tenir més concentració de virus que no les habitacions dels pacients amb covid-19.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.589.310 casos i 33.259 morts, i actualment hi ha 160 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: “La indústria estira les orelles a la Generalitat”

Fa moltes setmanes que parlem de la pujada del preu de la llum. Però ahir vam començar a veure les orelles del llop, quan ens adonàrem que una cosa és com l’augment del preu energètic afecta les llars i una altra com afecta les empreses. La siderúrgica basca Sidenor anunciava que es trobava obligada a aturar la producció de la seva planta principal de Basauri intermitentment fins a Nadal, arran del preu desorbitat que paga per l’electricitat que necessita per als seus processos de fabricació. Aquest darrer any, la seva factura de la llum s’ha apujat de més d’un 300%: de 60 euros el megawatt/hora ha passat a 260 euros. Sidenor assenyalava que aquest augment del cost elèctric equival a uns 200 euros més per tona, és a dir, un augment del cost de fabricació superior al 25%. “Això ens causa pèrdues i fa impossible de mantenir el ritme actual de producció”, diuen.

Sense tant soroll, l’andalusa Fertiberia, el fabricant de fertilitzants més gran de l’estat espanyol, amb més de 1.400 treballadors, s’ha trobat obligada a aturar la planta de Palos de la Frontera durant tot el mes. Asturiana de Zinc tampoc no ha pogut fugir dels preus desproporcionats de l’electricitat. El gegant espanyol del zinc ha elaborat un calendari anticipat d’aturades, amb l’esperança de guanyar temps i amb la confiança que el preu de la llum baixi. I això no és sinó el començament. Les empreses que fabriquen productes intensius en electricitat (o gas) tenen molts maldecaps i, segons la intensitat de la matèria primera a l’escandall del producte, faran una cosa o una altra.

Aquest problema de l’energia és addicional, per a moltes empreses, a l’encariment i l’escassedat de primeres matèries i components. La setmana passada, els empresaris del sector industrial català manifestaven la preocupació pel fet que a Catalunya no s’implantin energies renovables, en una jornada organitzada per la CECOT i OBERCAT (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya). S’hi va discutir sobre l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial. Durant l’acte, els empresaris assistents van dir: “La indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català.” El fet que anem a la cua en la producció amb energies renovables preocupa molt els empresaris. Potser cal recordar que a Catalunya el pes de les renovables en el total d’energia produïda és del 16%, i a tot l’estat espanyol és del 30%.

Les conclusions de la jornada van deixar clares dues conseqüències que s’albiren amb motiu de la paràlisi energètica que tenim. Per una banda, la desindustrialització de l’economia catalana en sectors clau pel PIB català, com ara el químic, el metal·lúrgic i el de l’automoció. I, per una altra, la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors, com ara els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com el preu i la competitivitat, juntament amb la quantitat d’energia provinent de fonts renovables, seran decisius per al benestar econòmic i social de Catalunya aquests anys vinents. Tots els ponents van coincidir a dir que, com més aviat millor, calia augmentar la producció amb renovables. Em sembla una reflexió molt encertada i encara em fa més difícil d’entendre l’immobilisme del govern català en aquesta situació.

Parlo amb Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de CECOT, i li demano com sobreviuen a la situació les pimes industrials. “Depèn –em diu–. És difícil de generalitzar, perquè, ara com ara, la situació és més delicada en aquelles empreses que fan productes electricointensius. Però també depèn molt dels contractes que tinguin amb la comercialitzadora elèctrica. Algunes han dit que fins al venciment del contracte els respecten el preu pactat, però algunes altres, no. Normalment, les que es fan enrere són les més febles, que han rescindit els contractes.”

Vull saber si per culpa del preu de l’electricitat han hagut d’aturar pimes a Catalunya, i em diu que no. “No tinc coneixement de cap pime que s’hagi aturat per aquest motiu, de moment.” M’explica que, ara com ara, moltes estan desorientades a causa del fenomen, perquè és recent. I afegeix: “De totes maneres, cada vegada hi ha més empreses on les decisions de l’energia es prenen al comitè de direcció. L’energia necessita cada dia més, dins la companyia, un tractament semblant al que tenen el màrqueting, els recursos humans i les finances.”

No hi ha cap mena de dubte que sectors econòmics molt importants per al PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat. I aquí tenim una urgència evident, però tot està aturat. Sabem que el govern vol modificar el decret de les renovables aquesta tardor, després d’una ronda de contactes amb tots els sectors afectats pel desenvolupament de l’eòlica i solar. “Volem que això estigui enllestit abans de Tots Sants”, va dir la consellera Teresa Jordà a l’estiu. I avui, 13 d’octubre, em sembla difícil que es pugui assolir el compromís, al pas que anem… Però cal exigir-li que el mea culpa que va entonar mesos enrere, quan reconegué que el decret anterior de renovables s’havia fet d’esquena a la gent, els propietaris i els ajuntaments, es materialitzi ben aviat. Ara tindrà feina, perquè és notori que hi ha molta gent que no vol ni sentir parlar dels grans parcs generadors que es necessiten, per motius molt diversos, i de vegades, pintorescos.

A més, el fantasma de la moratòria que van pactar ERC i la CUP encara plana i la inacció de la Generalitat sembla donar-li ales. A l’OBERCAT ho veuen molt clar: cal agafar el compromís que Catalunya aconsegueixi la sobirania energètica. Assenyalen que seria d’una gran irresponsabilitat qualsevol actuació, política o administrativa, que emparés o promogués una moratòria a la implantació de renovables a Catalunya, sigui directa o de facto. L’Observatori apunta que una aturada implicaria una pèrdua de control i de sobirania, atès què una part dels projectes s’agruparien i es tramitarien per via ministerial de Madrid estant i uns altres es traslladarien a zones veïnes de l’Aragó, com ja comença de passar. Consellera Jordà, cal actuar amb urgència!

A tot el món, les darreres xifres són de 239.697.376 casos confirmats i 4.885.250 morts. Del total de casos, 217.027.425 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 45.437.292  casos i 731.771 morts;
–L’Índia, amb 34.019.282 casos i 451.465 morts;
–El Brasil, amb 21.590.097 casos i 601.442 morts;
–Regne Unit, amb 8.272.883 casos i 138.080 morts.
–Rússia, amb 7.861.681 casos i 219.329 morts.

–L’estat francès, amb 7.063.511 casos i 117.150 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.977.448 casos i 86.827 morts.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Guardian: Com el Japó ha tingut èxit, sorprenentment, contra la covid (en anglès)
–South China Morning Post: El metge de Singapur, nascut a Hong Kong, que es va morir de covid, va ser recordat per haver anat més enllà del deure (en anglès)
–Infobae: L’OMS prepara un segon equip d’investigació per a estudiar els orígens de la covid (en castellà)
–CNN: Els EUA obriran les fronteres canadenca i mexicana als visitants completament vaccinats (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

La presència del coronavirus és més alta als passadissos dels hospitals, segons un mètode per a detectar el virus

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació 

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: El País Valencià estudia de posar la tercera dosi juntament amb la de la grip appeared first on VilaWeb.

“El meu cap em dirà si vull aprendre valencià i jo li diré que no”. La funcionària de correus de Petrer que es nega a atendre si li parlen en català

Rosa Maria Cantó, professora de català de Petrer al Vinalopó Mitjà, ha denunciat a l’Oficina dels Drets Lingüístics el comportament d’una funcionària de correus que el mes d’agost passat es va negar a atendre-la si no parlava en castellà. Primer li va dir que es canviara de cua perquè la poguera atendre una persona que sí que entenia el català. Rosa Maria ho va fer, i en aquell moment, la funcionària va començar a increpar-la en veu alta perquè tots els clients de l’oficina l’escoltaren. “Deia cridant que jo era una maleducada, que què m’havia pensat jo, i els clients van pujar al carro, i ella estava encantada de la vida”.

“Em va fer entrar al despatx per a dir-me que sóc una maleducada” googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En conversa telefònica amb VilaWeb, Rosa Maria explica que ella ni tan sols pretenia que li responguera en català. “Si ella m’haguera dit ‘mira, canvia de cua perquè jo sóc incapaç de parlar valencià i d’atendre’t’, jo ho hauria fet, però com que es va posar a insultar-me, li vaig demanar el full de reclamacions”. Va omplir l’oficial de la Generalitat i el propi que té Correus per a controlar els serveis de les seues oficines. 

“Em va fer entrar al despatx per a explicar-me com era jo de maleducada, i què m’havia pensat jo. Em parlava a mi, però en veu molt alta perquè tothom l’escoltara”. La funcionària va allargar molt la polèmica. “Em deia que no era normal el que jo estava fent, que si ella no parlava valencià, la llengua de l’estat és l’espanyol, i jo l’havia de conèixer, i jo li deia ‘qui li ha dit a vostè que jo no la conec? El que passa és que el valencià és una de les quatre llengües oficials de l’estat”.

Arran de la reclamació per escrit, la funcionària, que no és la cap de l’oficina, sinó que a vegades fa tasques de coordinació, li va etzibar: “Ara em telefonarà el meu cap i em dirà si vull aprendre valencià i jo li diré que no”.

Fa nou o deu anys, Rosa Maria Cantó ja va tenir un incident amb aquesta mateixa funcionària i pel mateix motiu. “També vaig fer una reclamació i em van respondre des de Madrid en perfecte valencià”, explica.

Intervenció dePlataforma per la Llengua

Plataforma per la Llengua ha demanat a l’oficina de Drets Lingüístics que s’adrece a la direcció de l’oficina de correus de Petrer per a garantir l’atenció oral en català. I també ha demanat directament a l’oficina que es respecten els drets lingüístics i s’evite qualsevol discriminació. Manuel Carceller, el delegat al País Valencià de Plataforma per la Llengua, recorda que Correus és una empresa que funciona segons el dret públic i que cap treballador públic no pot exigir als ciutadans que no parlen en una llengua oficial.

🏤 La cap de Correus de #Petrer a una clienta: “Parlar valencià és signe de mala educació”

📯 L'agost passat una senyora va ser discriminada en dues ocasions pel fet de parlar valencià a la sucursal de Correus de Petrer (Vinalopó Mitjà).

👉 https://t.co/0rx5TbkO73 pic.twitter.com/krMIvrREEY

— Plataforma per la Llengua País Valencià (@PlataformaPV) October 13, 2021

The post “El meu cap em dirà si vull aprendre valencià i jo li diré que no”. La funcionària de correus de Petrer que es nega a atendre si li parlen en català appeared first on VilaWeb.

Entra a presó l’assetjador de Paula Bonet, després d’incomplir reiteradament l’ordre d’allunyament

El setembre del 2020, Paula Bonet denunciava públicament que feia més d’un any que era víctima de l’assetjament d’un desconegut. L’artista plàstica i escriptora explicava que ho feia públic perquè temia que acabés passant-li alguna cosa. Assegurava que malgrat que ho havia denunciat diverses vegades a la policia no havia aconseguit acabar amb el malson.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El malson s’ha allargat fins ara, quan la setmana passada, l’assetjador va ingressar a la presó després d’incomplir reiteradament l’ordre de l’allunyament. Avui, Paula Bonet, ho ha fet públic a les seves xarxes. La il·lustradora ha aprofitat l’ocasió per donar les gràcies per tota l’estima i cura que ha rebut per part de la seva família, parella i amistats durant aquestes setmanes difícils per ella. “La situació viscuda m’ha donat encara més força per continuar denunciant, amb la meva obra, les violències exercides contra nosaltres”.

La setmana passada, Bonet ja va anunciar que s’havia posat un punt i a part en el procés d’assetjament que havia viscut durant dos anys. En aquell moment l’artista no va voler entrar en més detalls. “Avui s’ha posat punt i a part a un període d’assetjament intens contra mi. M’ha limitat personalment i professionalment. M’ha fet sentir vulnerable de forma constatant. Va aconseguir que hagués de deixar de ser jo.”

Paula Bonet: “Va ser pintant un embrió que vaig entendre que jo havia gestat monstres”

En l’escrit a les seves xarxes, la il·lustradora explicava que havia hagut de canviar el seu espai de treball, mantenir-lo en complet anonimat i limitar les persones que hi podien participar. I malgrat tot això, aquest estiu passat va tornar a ser descoberta pel seu assetjador, que va tornar a imposar la seva presència desobeint l’ordre d’allunyament que havia dictat una jutgessa. “Va arribar amb flors. A vegades diu que vol tallar-me en trossets, de vegades s’agarra a la finestra del meu despatx a la una de la matinada mentre jo treballo perquè li expliqui què em passa, perquè no m’entén”, explicava Bonet.

En aquesta última setmana Bonet ha publicat diversos escrits a les xarxes per mostrar com ha canviat el seu dia a dia després de l’empresonament del seu assetjador. Fa uns dies explicava amb alegria que per fi podien pintar els accessos del seu taller. Ja no s’havien d’amagar. “Quan vam arribar al nou local vam prendre la decisió de no tocar res de l’exterior, ningú podia saber que estavem allà dins, i encara menys la persona que m’acosava” explicava l’il·lustradora. “Avui és un dia important: pintarem la persiana i escriurem el nostre nom. Fardarem del taronger i no ens amagarem”.

També explicava feliç que per fi podien tornar a pintar amb la porta oberta del local. “No us podeu imaginar la pau i la felicitat que dona poder treballar amb la porta del taller oberta. Necessitava compartir aquesta plenitud, ho sento. Disculpeu el moment cursi”.

The post Entra a presó l’assetjador de Paula Bonet, després d’incomplir reiteradament l’ordre d’allunyament appeared first on VilaWeb.

Òmnium Cultural engega una iniciativa per crear cinc-centes parelles lingüístiques

Òmnium Cultural ha impulsat una iniciativa per crear cinc-centes parelles lingüístiques, que es beneficiaran de més d’un centenar d’activitats culturals gratuïtes arreu del territori. El projecte Tàndem Cultural vol fomentar la llengua catalana a través de la cultura i la cohesió social, creant espais de trobada entre persones catalanoparlants i nouvingudes que vulguin aprendre la llengua. La iniciativa ha començat avui amb una agenda que posa a disposició de gairebé quatre-centes persones una trentena d’activitats, com ara concerts d’Oques Grasses, Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz o Clara Peya, espectacles de màgia del Mag Lari i obres de teatre o cinema, entre d’altres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Cal que el català segueixi sent una llengua inclusiva i d’acollida. Perquè quan diem que volem ser més, això també ha de suposar que no permetrem que s’exclogui ningú per motius de llengua”, ha refermat en un comunicat el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, convençut que el català és un element d'”autoestima col·lectiva”.

El projecte Tàndem Cultural ha obert inscripcions avui a través de la web de la iniciativa, que fa l’emparellament de manera automàtica. El 17 d’octubre, quan éso previst que es tanquin les inscripcions, s’informarà de les parelles per correu electrònic i s’animarà als participants a trobar-se una hora abans de l’activitat cultural per conèixer-se i parlar en llengua catalana. Després de l’acte, que els serà gratuït, es reuniran per valorar la trobada, amb la possibilitat de repetir parella per a futures activitats.

Avui també s’ha activat la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!”, impulsada per la Plataforma per la Llengua i els sindicats Intersindical, SEPC i USTEC·STEs, amb l’objectiu d’enfortir el compromís amb el català dels sectors i agents més vinculats amb la joventut, tot recordant que l’ús social del català és “especialment preocupant entre infants i adolescents” i que “tots els qui ens hi relacionem en el dia a dia  som importants en la transmissió de la consciència lingüística”.

The post Òmnium Cultural engega una iniciativa per crear cinc-centes parelles lingüístiques appeared first on VilaWeb.

Els governs de Catalunya i les Illes impulsen una agenda ambiental comuna

Els governs de Catalunya i les Illes han fet una reunió avui per desenvolupar una agenda comuna i intensificar la col·laboració bilateral entre ambdues institucions per combatre els efectes de la crisi climàtica i preservar el medi natural mediterrani. En la reunió han participat la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de la Generalitat, Teresa Jordà, i el conseller de Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir, que han acordat d’intercanviar bones pràctiques en matèria de conservació del litoral, economia blava, massificació d’espais naturals i gestió de residus.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Durant la reunió també s’ha abordat la participació dels dos governs en la MedPAN, una organització europea sense ànim de lucre que reuneix administracions d’àmbit mediterrani per a la gestió d’àrees marines protegides.

The post Els governs de Catalunya i les Illes impulsen una agenda ambiental comuna appeared first on VilaWeb.

El TSJC no cita a declarar Costa, però l’amenaça de fer-ho per la força “quan ho consideri imprescindible”

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha citat a declarar l’ex-vice-president del parlament Josep Costa que no es va presentar a declarar el proppassat 15 de setembre, per la querella de la fiscalia que l’acusa de desobediència al Tribunal Constitucional espanyol. Ara bé, la magistrada Maria Eugenia Alegret l’ha amenaçat de fer-lo declarar per la força “quan ho consideri imprescindible.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El mes passat Vox va demanar al TSJC de detenir Costa, per posar-lo a disposició judicial per comunicar-li formalment els fets que se li atribueixen i prendre-li declaració.

En un piulet a Twitter, l’ex-vice-president del parlament ha reaccionat a l’amenaça de la magistrada. “Per a alguns era obvi que si no em presentava a declarar, ordenarien la meva detenció. A l’hora de la veritat la fiscal no s’ha atrevit a demanar-ho i la magistrada s’ho ha hagut de pensar i ha dit que ara no, que més endavant”, ha subratllat.

Mira que per alguns era obvi que si no em presentava a declarar ordenarien la meua detenció immediata. Però a l’hora de la veritat la fiscal no s’ha atrevit a demanar-ho, i la magistrada (que en té més ganes que VOX) s’ho ha hagut de pensar i ha dit que ara no, que més endavant. pic.twitter.com/OT0fZ5ujQl

— Josep Costa (@josepcosta) October 13, 2021

Costa restava pendent d’una resposta del Tribunal Constitucional espanyol a una demanda de mesures cautelars que aturés precisament aquesta declaració. Va presentar-hi un recurs d’empara per violació del dret a la inviolabilitat parlamentària per aquest procediment penal.

The post El TSJC no cita a declarar Costa, però l’amenaça de fer-ho per la força “quan ho consideri imprescindible” appeared first on VilaWeb.

L’ANC denuncia els abusos contra Catalunya en un fòrum de l’ONU sobre minories nacionals

Representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han denunciat abusos de drets humans de l’estat espanyol contra Catalunya al Fòrum Europeu de Nacions Unides sobre drets de les minories nacionals. Els dies 12 i 13 d’octubre aquest fòrum ha reunit cent cinquanta representants d’estats, de l’ONU, d’organitzacions regionals, d’agrupacions de la societat civil i de minories nacionals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La secretària nacional de l’ANC i coordinadora de la comissió internacional, Bàrbara Roviró, ha denunciat que les autoritats espanyoles han abusat dels drets dels catalans perquè “més de tres mil tres-cents activistes i representants pacífics han estat perseguits políticament per les autoritats espanyoles”. El secretari nacional Carles Fité va intervenir a la segona sessió, en la qual va denunciar la intervenció i persecució de la justícia espanyola de l’activitat parlamentària a Catalunya: “Els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana, basant-se en una interpretació extremadament restrictiva de la Constitució espanyola, anul·lant així la representació política de les minories nacionals.”

Les conferències s’han reprès aquest matí, amb una sessió centrada en “Els obstacles a la implementació dels drets de les minories i la prevenció eficaç dels conflictes”. Roviró hi ha tornat a intervenir, alertant del risc d’ignorar les vulneracions de drets perpetrades per un estat membre a la UE: “El 2019, el govern de Turquia va justificar la destitució i la persecució judicial de representants electes kurds amb les mesures repressives de l’Estat espanyol contra els representants democràtics bascos i catalans, tot reconeixent que en tots aquests casos no s’havia fet ús de la violència.”

Finalment, la secretària nacional Eva Pruneda Ruiz, ha pres l’última paraula durant la darrera sessió: “Camins a seguir per solucionar les mancances dels mecanismes de drets humans per protegir les minories i prevenir conflictes”, en la qual ha denunciat el cas de la presidenta del parlament Carme Forcadell, condemnada a onze anys i mig de presó per haver permès un debat sobre la independència a la cambra. En el marc del fòrum, el relator especial de les Nacions Unides sobre minories, Fernand de Varennes, va posar en relleu la manca de reconeixement per part del govern espanyol de les minories nacionals existents, un fet que pot causar discriminacions i vulneracions dels seus drets.

Els debats resultants a les diferents sessions de treball serviran per redactar els informes i les recomanacions de la sessió del Fòrum mundial de les Nacions Unides sobre les minories, que tindrà lloc a Ginebra el desembre de 2021, i que es titularà “La prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories”.

⬛⬜ El relator de Nacions Unides sobre les minories, @fernanddev, ha denunciat al Fòrum Europeu Regional sobre Minories que l'Estat espanyol no reconeix les minories nacionals (com els catalans) i, per tant, tampoc en reconeix els drets.#StandUpForCatalonia pic.twitter.com/QDHaecqIHD

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) October 12, 2021

The post L’ANC denuncia els abusos contra Catalunya en un fòrum de l’ONU sobre minories nacionals appeared first on VilaWeb.

Els col·lectius en defensa de l’habitatge acumulen multes per més de 200.000 euros des de 2019

Els col·lectius en defensa de l’habitatge acumulen 364 multes per valor de més de 200.000 euros des de 2019. Així ho han explicat diversos membres d’entitats com la PAH, Alerta Solidària i el Sindicat de Llogateres de Catalunya. Segons que ha explicat l’advocada d’Alerta Solidària, Eva Pous, les sancions són majoritàriament per desobediència i resistència.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

📢 NI MOSSOS NI MULTES ATURARAN EL MOVIMENT!

Durant el 2n trimestre hi ha hagut 2.624 desnonaments a Catalunya, 40 al dia! El moviment per l'habitatge és l'únic que es mou per evitar aquesta barbàrie.

La seva resposta? Repressió. ⛔️ Ho expliquem 👇#NiMordassaNiDesnonaments pic.twitter.com/7dQlfApt8o

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) October 13, 2021

A més, ha alertat que des del juny les multes també són per obstrucció a la justícia, delicte que es comet quan s’impedeix a funcionaris desenvolupar les seves funcions i pel qual es poden demanar fins a 601 euros de multa, segons ha detallat Pous. Amb tot, els sindicats han denunciat que se’ls sanciona “sota l’empara de la llei mordassa”.

The post Els col·lectius en defensa de l’habitatge acumulen multes per més de 200.000 euros des de 2019 appeared first on VilaWeb.

Ametller Origen reprèn el projecte de l’Agroparc al Penedès amb la previsió d’obrir el 2025

El grup Ametller Origen ha recuperat el projecte per fer un Agroparc al Penedès, que havia deixat en pausa fa tres anys. La firma manté la intenció de crear una gran àrea de producció circular però ha refet la proposta inicial: dels 50 milions d’euros d’inversió per a un parc de 120 hectàrees ha passat a preveure 180 milions d’euros per crear un recinte de 258 hectàrees. Amb el projecte presentat avui, ja no s’afecten terrenys rústics –fet que havia generat oposició dels moviments ecologistes- i s’aprofita un polígon industrial de Gelida en desús d’ençà de fa quinze anys. Així ho ha detallat el conseller delegat de la companyia, Josep Ametller, que aspira a obrir el parc a finals del 2025 i crear 3.100 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Amb la nova proposta, Ametller Origen preveu posar en marxa el primer “districte agroindustrial d’energia positiva i Co2 negatiu”, des del qual preveu evitar l’emissió de 1.400 tones de gasos contaminants i recuperar 2,5 milions de quilos d’envasos de plàstic. El conreu ecològic, no utilitzar fertilitzants artificials, el reaprofitament del nitrogen, la reutilització de residus i l’ús de biocombustibles són les característiques principals del recinte que la companyia vol construir a Gelida, amb una part dels terrenys a Sant Llorenç d’Hortons.

El projecte també preveu un sistema de microgoteig en el reg a partir de l’aigua de pluges, aigua subterrània i també de la reutilització, alhora que crearà compost natural i s’abastirà d’energia solar amb 12 hectàrees de plaques solars. Segons els càlculs de la companyia, l’Agroparc consumirà 15 Mw anuals i generarà 13 Mw amb energia fotovoltaica, 10,2Mw amb biomassa i 1,6 milions de m3 de biogàs. D’aquesta manera, l’empresa garanteix la sostenibilitat del recinte i augura que podrà aportar energia a la xarxa general de distribució.

Tot plegat, en un sistema de producció en què Ametller Origen vol utilitzar la intel·ligència artificial per ajustar l’oferta a “exactament” allò que demanin els consumidors. També preveu implantar un sistema d’etiquetat per permeti millorar la traçabilitat dels productes. “Volem evolucionar en un concepte poc arrelat a l’estat espanyol: l’agricultura tecnificada”, ha subratllat Josep Ametller davant els nombrosos empresaris que han omplert avui l’auditori de Foment del Treball.

Ametller ha recordat que la intenció de la companyia és arribar a les zero emissions de Co2 el 2027, i ha assenyalat l’Agroparc com a insígnia d’aquest objectiu. Per al conseller delegat, aquest nou recinte pot liderar un “canvi de paradigma” en la indústria agroalimentària, per a què predomini la producció circular. Sobre això, ha augurat que podria ser el primer parc agrari sense ús de pesticides.

Les crítiques ecologistes, “desactivades”

Respecte el projecte del 2016 -aturat a final del 2018-, ara en varia l’extensió i la inversió. El motiu principal, ha detallat Ametller, és la reubicació del parc, que ja no afecta sòl rústic i ara aixecarà les naus logístiques en uns terrenys industrials de Gelida que estan en desús d’ençà de principi dels 2000.

La companyia dóna per “desactivats” els arguments contraris al projecte encapçalats per entitats ecologistes. Segons Ametller, els opositors consideren que el projecte és “fantàstic” i ara ja no hi ha motius de discrepància “perquè es posa en marxa una zona industrial que es connecta amb l’agricultura del voltant”.

Pel que fa la inversió, la previsió és que el gruix dels 180 milions d’euros anunciats l’assumeixi la firma agroalimentària, mentre hi haurà 25 milions que aniran a càrrec d’Agbar i Carburos Metálicos, principals socis del projecte. Amb tot, Ametller ha anunciat que mantenen converses amb altres empreses, com SEAT, per eixamplar el ventall d’inversors que ajudin a tirar endavant el parc. També ha destacat l’aspiració a obtenir part dels fons Next Generation.

Centre referent en recerca

A banda de l’espai productiu i logístic, l’Agroparc també tindrà un espai visitable on collir fruites i verdures, un hostal rural, projectes d’inclusió social i un centre de recerca. D’aquest espai d’investigació, Ametller ha dit que hi vol reunir els millors especialistes per crear un institut de recerca o fundació “que generi corredors de coneixement amb els Països Baixos i Israel”. “Ara som els productors d’horta més grans que hi ha, però som molt ineficients. Necessitem capacitació per capgirar-ho”, ha afegit, tot aspirant a crear un centre referent a Europa.

Preguntat per la posada en funcionament de les instal·lacions, ha detallat que preveuen tenir tots els permisos urbanístics a principis del 2023. Seria aleshores quan començarien les obres de la primera fase –formada pels obradors, els edificis turístics i els hivernacles-, que obriria a finals del 2025. Pel que fa a la resta de l’obra, la previsió és que l’Agroparc estigui a ple rendiment el 2030 a tot estirar.

En tot aquest procés, Ametller calcula que el recinte arribarà a generar 3.100 llocs de treball. D’aquests, un miler serien treballadors directes de les instal·lacions, mentre la resta correspondrien a empleats d’empreses vinculades a la construcció del parc i a la seva posada en funcionament. Pel que fa a l’impacte econòmic, la companyia calcula que pot arribar als 433 milions d’euros.

The post Ametller Origen reprèn el projecte de l’Agroparc al Penedès amb la previsió d’obrir el 2025 appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol presenta un pressupost que cronifica l’infrafinançament dels Països Catalans

El projecte de pressupost espanyol per al 2022 segurament ha fet arrufar més d’un nas a les places de Sant Jaume, de Manises i de la Drassana, perquè perpetua l’infrafinançament que han de suportar els Països Catalans. Les Illes són les principals damnificades de la proposta presentada al congrés espanyol per la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’arxipèlag rebrà l’1,3% de la inversió prevista pel govern espanyol, concretament 172,35 milions d’euros. Una xifra molt inferior a la de l’any passat, que fou de l’1,7%, és a dir, 201,65 milions. Tanmateix, el PSOE defensa que aquesta diferència de més de 29 milions d’euros es corregeix amb la introducció al projecte de pressupost del factor d’insularitat del Règim Especial de les Balears (REB), que preveu la injecció de 182,77 milions.

Quant a Catalunya, Montero ha destacat que serà la segona comunitat de l’estat que rebrà més inversió. Segons que s’estableix a l’informe econòmic i financer de l’avantprojecte, percebrà el 17,2% de la inversió territorial, és a dir, 2.230,74 milions. Però, més enllà de les xifres d’execució, que no arriben pas mai al 100%, la xifra proposada per la Moncloa continua essent inferior al pes del PIB català dins l’estat espanyol, que volta el 19%. El PSOE ha assegurat que la inversió compleix allò que estableix l’estatut de Catalunya.

Finalment, quant al País Valencià, Montero ha anunciat que rebria el tercer percentatge més elevat d’inversions, concretament el 9,3%. Això significa uns 1.208,61 milions d’euros. Cal recordar que el president Ximo Puig, quan Sánchez va arribar a la presidència d’Espanya, va reclamar que la inversió estatal fos l’equivalent al pes demogràfic del País Valencià (10%).

The post El govern espanyol presenta un pressupost que cronifica l’infrafinançament dels Països Catalans appeared first on VilaWeb.

La policia espanyola deté cinc presumptes gihadistes en una operació a Barcelona i Madrid

La policia espanyola ha detingut a Barcelona i a Madrid cinc presumptes gihadistes, segons que han confirmat fonts judicials a VilaWeb. L’operació policíaca, que ha estat avançada per La Vanguardia, ha durat diversos mesos. El principal investigat és acusat d’integració a una organització terrorista, tinença d’armes i adoctrinament, mentre que la resta ho són per integració o col·laboració amb l’organització.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Dels cinc detinguts, quatre han passat a disposició judicial i el jutge de l’Audiència espanyola Joaquín Gadea ha ordenat presó provisional en contra seva. Tanmateix, el cinquè continua a Barcelona, on és empresonat per altres delictes que no tenen relació amb el gihadisme.

La informació de La Vanguardia assenyala que la policia ha registrat diversos habitatges, on s’han requisat matxets i munició de calibre nou mil·límetres. Així mateix, destaca que el grup estava preparat per atemptat, un extrem que les fonts judicials no han volgut confirmar.

The post La policia espanyola deté cinc presumptes gihadistes en una operació a Barcelona i Madrid appeared first on VilaWeb.

Pàgines