Fa uns quants dies, Esperança Camps publicava ací a VilaWeb una anàlisi extraordinària, que feia posar els pèls de punta: “El xantatge de Vox com la gran oportunitat d’un PP desbocat“.

Si no l’heu llegida us recomane que ho feu. La nostra cap de redacció hi traça un relat perfiladament indignat sobre la manera com el PP, aprofitant-se de la hipotètica –que no és tan real com volen fer veure– pressió de Vox, ha desfermat un autèntic huracà feixista sobre el País Valencià i les Illes.

És esfereïdor llegir-lo i entendre amb quina desimboltura aquests sàtrapes fan befa de les lleis –ells que sempre s’omplen la boca dient que cal respectar la llei– per aplicar el seu programa espanyolista i reaccionari. No tenen gens de vergonya ni de decència, ni cap escrúpol, moguts per l’odi al català i a tot allò que significa la valencianitat. I a Alacant aquesta animadversió ha arribat ara a un extrem insuperable.

Si vau tenir la santa paciència de seguir el debat d’investidura de Feijóo, deveu recordar quantes vegades, i amb quina sorna, va insistir en aquella pseudo-teoria que s’han inventat, que diu que els territoris no tenen drets, que els drets pertanyen a les persones.

Doncs bé, ahir, al ple municipal d’Alacant era previst de debatre una proposta de la dreta espanyolista que demanava que Alacant passe a formar part d’allò que ells anomenen la “zona de predomini lingüístic castellà”, amb l’objectiu que els ciutadans de la capital del sud no tinguen reconegut cap dret lingüístic, cap ni un. Juguen, per tant, ací sí, amb la idea que els territoris sí que tenen drets i que passar Alacant d’un territori a un altre canvia l’estatut i els drets de les persones que hi viuen. Quina barra!

La proposta, que ja van mirar d’aprovar sense èxit el 2020 i el 2021, va ser retirada al darrer moment, enmig de moltes protestes, que van tenir efecte. Com sempre, protestar és útil i les entitats de la ciutat i del país es van posar al capdavant de la protesta amb una eficàcia que cal aplaudir.

Però, tot i que allò era un desficaci total, cal dir també que s’agafava als molts errors que l’esquerra i el valencianisme han comès aquestes darreres dècades, per por, per covardia, per submissió intel·lectual a les tesis espanyolistes. Un dels principals va ser haver permès que en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià s’inclogués el famós capítol segon, que consagra una excepció discriminatòria negant el dret d’ensenyament en català als “territoris de predomini castellà”, un seguit de poblacions recollides en l’article 36.

Com tothom sap, al País Valencià hi ha deu comarques –més o menys senceres– de tradició històrica castellanoparlant. Els medievalistes d’avui dia ens obrin els ulls a una complexitat més gran que la que era la norma –assenyalant, per exemple, la pervivència de zones arabòfones durant segles, o la presència viva de l’aragonès–, però en termes generals podem dir que l’existència d’aquest doble territori lingüístic, el famós “dualisme valencià”, sempre ha estat assumida com una condició consubstancial del naixement de l’estat valencià.

I aquest fet històric, que la Llei d’Ús i Ensenyament va convertir molt desencertadament en norma legal, és el que ara l’espanyolisme ha volgut aprofitar per atacar l’essència mateixa de la ciutat d’Alacant i els drets dels seus ciutadans. Un atac que ha d’interpel·lar-nos a tots i que ens crida a tots per a defensar-nos-en.

En primer lloc, per Alacant i els alacantins, que no és la ciutat que la caricatura fàcil i el desconeixement presenten. I per tota la gent del nostre migjorn. Però també pel conjunt del país, car en definitiva a Alacant avui s’atreveixen a intentar una cosa que demà –no en tingueu cap dubte– voldran fer també a Tarragona o a l’àrea metropolitana de Barcelona, que ahir mateix ja van fer a Calvià, que fa anys que veiem que fan en tants pobles com poden de les comarques de la Franja de Ponent.

Contra l’agressió a la llengua de tots, només hi pot haver la resposta de tots. Entendre això és clau per a la nostra supervivència com a poble. I avui, i ara, a Alacant tenim una oportunitat magnífica d’exercitar-ho.

 

PS. Convocats pels nostres col·legues de Mediapart, uns quants mitjans de comunicació europeus, entre els quals Der Spiegel, Il Fatto Quotidiano, InfoLibre i VilaWeb, vam fer pública ahir una carta oberta al president dels Estats Units, Joe Biden, en què li demanem que ature de manera definitiva el procés d’extradició contra Julian Assange. Defensar Assange i la seua contribució al periodisme és una obligació que a VilaWeb assumim sense cap reserva i amb totes les forces.

“No dic que fos imbècil. Simplement era com jo: tot el que és bo li feia venir ganes de morir. És una característica que tenen algunes persones sàvies.”

És Ottessa Moshfegh.

“El relat breu, que pots estar preparant durant mesos, cal escriure’l d’una tirada, embriagat i febril, i potser en estat de gràcia, sense marxa enrere ni penediment, a la corda fluixa. Arriscar-se així només permet el fracàs (la majoria de les vegades) o la meravella de cinquanta pàgines que cauen dretes, com teixides amb ecos, necessàries. I la mínima nota desafinada ho engega tot a rodar. Per al que és breu no hi ha rescat possible.”

És Pierre Michon.

“Els escriptors megapopulars ho són precisament perquè ofereixen als seus lectors la il·lusió que l’escriptura li pot passar a qualsevol.”

És Dubravka Ugrešić.

Fa més d’un mes que vaig acabar de llegir els contes d’Enyorança d’un altre món d’Ottessa Moshfegh (traducció d’Alexandre Gombau Arnau, Angle Editorial, 2022). Me’l vaig dosificar, cada dia un conte –i més d’un, com el d’“Els rarets”, l’he llegit un parell de cops.

Vaig acabar el llibre apesarada perquè en volia més i atipadíssima perquè Moshfegh és molt; “molt” sense adjectiu, “molt” en general, molt tot. Vaig acabar el llibre sabent que hi tornaria.

Vaig acabar el llibre i el vaig desar a la prestatgeria dels que vull tenir a mà. Hi ha Lorrie Moore, Anne Beatie, Stephen Dixon, Ronald Barthelme, Deborah Eisenberg, Clarice Lispector… Una prestatgeria que és un altar als contes. Als contes que s’escriuen com deia Michon, sabent que seran o fracàs o meravella, havent-los pensat molt i sense fer creure als lectors, com deia Ugrešić, que l’escriptura li pot passar a qualsevol. Ho comentaven al pòdcast La amiga eres tú Aloma Rodríguez i Andrea Toribio, al capítol “Bajarse al barro”: Moshfegh continua on acabaria el conte, s’enfanga, i això és el que s’ha de fer quan s’escriu.

Vaig acabar el llibre i el llibre va començar.

El fang dels contes de Moshfegh és un fang tendre, encara mal·leable, perquè no acaba la peça, o l’acaba i la torna a començar, o l’acaba i la reprèn. Es fa difícil explicar com s’ho fa, perquè mentre la llegeixes hi ha moments que el desconcert de no saber on vol anar t’expulsa de la pàgina i en altres moments un desconcert idèntic t’obliga a llegir escodrinyant-ne tots els racons. Hi ha una frase del meu conte preferit del recull, “Els rarets”, que crec que em serveix per descriure el que penso de com escriu Ottessa Moshfegh: “Odiava el meu xicot, però m’agradava el barri.”

Crec que quan no aconsegueixo saber explicar per què m’agrada un conte és quan m’agrada de veritat, és quan el conte realment té tot el que necessito que tingui, perquè té el misteri. No entenc l’escriure que no sigui també recerca, i quan l’escriure és recerca penso que també ho és llegir, llegir allò que s’ha escrit quan se cercava. Pot sonar enrevessat i en realitat és molt més senzill, el que passa és que és senzill quan ho llegeixes, senzill detectar-ho, no només llegir-ho, però trobar-ho escrivint és tota una altra història. Tinc clar que no m’estic explicant del tot, però el fang és això també.

No m’estic explicant del tot perquè Moshfegh escriu els contes al revés de com se solen escriure. No és l’única que ho fa, però avui només parlo d’ella. Hi ha els contes que acaben i els que no acaben, i hi ha els contes que no volen acabar. O sigui, final tancat, final obert i això que fa (no només) Ottessa Moshfegh. Quan dic que escriu al revés de com se solen escriure, vull dir que normalment el conte és una història que comença i acaba i l’únic que pot passar és que en acabar quedi oberta. Evidentment, i afortunadament!, no és sempre així i hi ha contes que comencen a mitja història, contes que acaben i llavors comencen, etcètera. Però estaríem parlant tota l’estona d’un acabar i un començar en un sentit temporal. I en el cas dels contes d’Enyorança d’un altre món dic que van al revés perquè l’autora no pretén resoldre’ls, no busca la sortida del conte, sinó que, com deien Toribio i Rodríguez, s’hi queda, s’hi enfonsa, el remena i busca no resoldre’l.

Al principi del conte “Un camí llòbrec i tortuós”, el personatge narrador ens parla d’una cabana que tenien els seus pares a les muntanyes i diu: “Allà dalt regnava un silenci sepulcral. Podies sentir els batecs del teu cor, si escoltaves. M’encantava o, si més no, considerava que m’hauria d’encantar (mai no he tingut gaire clara aquesta distinció).” Em sembla que és això, aquest parèntesi, el que fa dels contes de Moshfegh uns contes fangosos, això de no tenir clara la distinció entre el que hauria de ser i el que és, és per aquí per on ella grata, s’endinsa, escarbota.

“Tot el que és bo li feia ganes de morir” és dir el que passa darrere del que passa i no és només un exercici d’introspecció, no és només ficar-se dins del personatge i mostrar-ne les contradiccions, Moshfegh va més enllà i ens mostra que darrere del que passa hi ha més capes. Als contes d’Enyorança hi passen coses, les coses que es diuen, i se’ns mostren les coses que passen per darrere, les més enfangades, les que no encaixen amb el que passa “fora”. Pots estar vivint el moment més tràgic de la teva vida i alhora pensar la cosa més banal, i Moshfegh és especialista en això, a situar-se en la frontera entre el “m’encantava” i el “m’hauria d’encantar”, en aquesta cruïlla, i agenollar-s’hi i furgar amb les ungles. És que realment la imatge del fang està tan ben trobada que no puc evitar estirar-la per explicar el que em fascina dels contes d’Ottessa Moshfegh. Segur que això que fa deu tenir un nom i deu estar estudiadíssim, però els que escrivim diria que també anem al revés, primer escrivim, amb fang o sense, i en acabat algú posa nom a allò que hem fet. Ottessa Moshfegh fa contes del fang.

El PSC i el PSOE han rebutjat la proposta d’ERC i Junts per Catalunya per a la investidura perquè consideren que aprofundeix en la ruptura i la discòrdia, en vincular una possible investidura a l’acord per a celebrar un referèndum. Els socialistes consideren que els límits de la negociació ha de ser en la constitució espanyola. Ho han explicat en un comunicat emès conjuntament.

ERC i Junts han acordat una resolució perquè el Parlament de Catalunya es pronunciï a favor que els partits catalans amb representació a les corts espanyoles no donin suport a una investidura d’un futur govern espanyol que no es comprometi a treballar per a fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum. La proposta també pretén que el parlament manifesti que la resolució del conflicte sigui per la via política i democràtica i es referma en la defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació. Afirma que el mandat de l’1-O només podrà ser substituït per un referèndum acordat amb l’estat espanyol.

El comunicat conjunt de PSC i PSOE no esmenta explícitament aquestes qüestions, però avisa que per aquest camí no hi ha avenç possible. A més, aposta pel diàleg per superar la divisió i no per aprofundir en la ruptura i la discòrdia que tanta tensió va generar de forma estèril a Catalunya i a la resta d’Espanya.

L’escrit assegura que el camí a seguir és el de la convivència i la cohesió, l’enteniment i el progrés econòmics i social de Catalunya i de la resta d’Espanya sempre dins la constitució. A més, recorda que, en les darreres eleccions espanyoles, la societat catalana va apostar per un govern progressista.

Illa: “No contribuirem a la divisió de la societat catalana”

El president del grup parlamentari socialista, Salvador Illa, ha compartit el comunicat en un piulet en el qual ha assegurat que el seu partit no contribuirà a la “divisió de la societat catalana.”

No contribuirem a la divisió de la societat catalana. Per aquest camí no hi ha recorregut.

No vamos a contribuir a la división de la sociedad catalana. Por este camino no hay recorrido. pic.twitter.com/5Az5cVskVZ

— Salvador Illa Roca/ (@salvadorilla) September 28, 2023

El PSC votarà en contra de les proposicions sobre l’amnistia al ple de Barcelona

L’artista Jaume Plensa ha cedit la instal·lació El cor secret a l’Hospital Clínic de Barcelona i a la Universitat de Barcelona, amb motiu del Dia Mundial del Cor, que se celebra el 29 de setembre. Es tracta d’un inflable fet amb teixits sintètics i pintat a mà, que fa tretze metres d’altura, nou d’amplada i pesa més de cent cinquanta quilos. S’ha instal·lat amb l’objectiu de promoure la prevenció de les malalties càrdio-vasculars.

L’obra, inaugurada aquesta tarda, ocupa tot el porxo de columnes neoclàssiques de l’edifici emblemàtic de la Facultat de Medicina de la UB i, segons ha explicat Plensa, busca el màxim realisme. De fet, ha indicat que la tria del lloc no és casual, ja que les columnes recreen les costelles que envolten el cor.

En l’acte d’inauguració, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha valorat la importància de la prevenció en la lluita contra les malalties càrdio-vasculars i ha insistit en la necessitat que la població cuidi el cor amb d’hàbits saludables, activitat física i evitant addiccions com el tabaquisme o situacions d’estrès.

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat Plensa com l’escultor més internacional de la ciutat i ha celebrat que hagi cedit la instal·lació. A més, ha defensat que des de la ciutat s’estan fent esforços per promoure aquests hàbits saludables amb més zones verdes, amb més zones on fer esport i amb una xarxa de mercats municipals que promoguin una alimentació saludable.

Instal·lació ‘El cor secret’ de Jaume Plensa a la façana de la Facultat de Medicina de la UB.

L’escultura va exposar-se per primera vegada a la fàbrica de gas d’Augsburg-Oberhausen, a Alemanya, l’any 2014. Tanmateix, Plensa ha celebrat que amb la instal·lació a la Facultat de Medicina de la UB l’obra ha agafat un sentit més poderós.

La instal·lació inflable es podrà veure gratuïtament des del carrer Casanova fins el dilluns 2 d’octubre al vespre.

La inflació anual estimada de l’IPC el setembre del 2023 és del 3,5%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirma, significarà un augment de nou dècimes en la taxa anual, atès que al mes d’agost aquesta variació va ser del 2,6%. Aquesta evolució és deguda, principalment, a l’increment dels preus de l’electricitat, que van disminuir el setembre del 2022. També cal destacar, encara que en grau més baix, la pujada dels carburants, després de la baixada registrada el setembre de l’any anterior. Per la seva banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (l’índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de tres dècimes, fins al 5,8%. I, finalment, els preus de consum registren al setembre una taxa del 0,2% respecte del mes d’agost, segons l’indicador avançat de l’IPC. Fins aquí, tota l’explicació que ens ha donat l’INE sobre l’avanç de la pujada de l’IPC.

No sé què comentaran avui els mitjans, tot i que suposo que prioritzaran la pujada d’un punt percentual. Però, malgrat l’augment d’aquest punt, gairebé, crec que els preus no han anat malament al setembre. De fet, han pujat a un ritme mensual del 0,2%, que em sembla lògic, si pensem que darrere hi ha la benzina i la llum. Penso que és més important el fet que la subjacent, finalment hagi baixat del 6% i es posi a mínims de quinze mesos, cosa que semblava difícil fa un temps. I, veient que, l’octubre de l’any passat, la subjacent va pujar d’un 1% mensual, molt probablement, el mes vinent ens pot donar una sorpresa més positiva i, fins i tot, acabar situant-se al voltant del 5%.

La clau de l’augment de l’IPC general, com ja havíem avançat a les píndoles en què parlàvem dels preus el mes passat, rau en la baixada del 0,7% mensual registrada el setembre de l’any passat. Ara, fixant-nos en la trajectòria dels mesos de tardor que va tenir el 2022, si no hi ha algun esdeveniment de molta intensitat en el món dels preus, probablement, continuarem al voltant d’aquest nivell fins a final d’any.

De totes maneres, els temors inflacionistes sembla que creixen en els mercats pel nou repunt en els preus del petroli, després de la forta caiguda de les reserves de cru als Estats Units, que s’afegí a la preocupació per l’escassetat de subministraments mundials derivada de les retallades de l’OPEP+, encapçalada per l’Aràbia Saudita. Avui, el petroli ha allargat el seu ral·li alcista i el Brent ja s’ha acostat als 100 dòlars per barril (96,71), després d’haver pujat d’un 35% des dels mínims assenyalats a final de juny, quan cotitzava a 72 dòlars.

De fet, els empresaris, sobre aquesta qüestió, tampoc no les acaben de tenir totes. A l’enquesta del Banc d’Espanya sobre l’evolució de l’activitat del tercer trimestre (EBAE), presentada la setmana passada, quan es pregunta a les empreses per les perspectives a un any vista, els enquestats diuen que esperen que el repunt recent en els costos suportats es traslladi parcialment als seus preus de venda. D’aquesta manera, s’observa un augment de l’indicador de pressions inflacionistes, respecte del valor previst fa tres mesos per al mateix horitzó temporal. En concret, el 64,9% de les societats espera que, d’aquí a un any, els costos siguin superiors als actuals (10,5 punts percentuals més que a l’anterior l’EBAE). Per sectors, el repunt és similar a la indústria i els serveis, i es mantenen més elevades les expectatives d’augments en el sector terciari, com ha passat els trimestres anteriors.

Per altra banda, hem de recordar que el pic de la inflació va arribar el juliol de l’any passat, i que de llavors ençà l’índex s’ha anat moderant. Això fa que les comparacions sobre la base dels mesos corresponents de l’any passat siguin com més va menys favorables a una moderació dels creixements d’enguany.

Mentrestant, a l’esglaó anterior als preus del consum, les dades de l’índex de preus industrials de l’agost, que es van publicar dilluns passat, apunten en positiu, en el sentit d’ajudar a rebaixar els preus en el següent pas. Així, l’índex de preus de productes industrials (que no inclou l’energia) augmenta d’un minso 0,1% interanual a Catalunya. En aquest mateix període, l’índex que inclou l’energia decreix d’un 7,3% respecte de l’agost de l’any anterior. I, per grans sectors industrials, disminueixen els preus de l’energia d’un 29,1% i els de béns intermedis d’un 7,7%, mentre que augmenten els de béns de consum d’un 7,0% i els d’equipament d’un 2,3%. Pensem que, l’any passat, els preus industrials al setembre creixien al 13%, sense energia, i al 27,5%, amb energia. La baixada ha estat descomunal.

De totes maneres, a escala estatal, on el detall és superior, hi ha dos creixements de preus industrials que em preocupen. L’un, és la fabricació d’olis i greixos vegetals i animals, que augmenta d’un 6,6% mensual, una xifra que és una barbaritat i que podem comprovar cada dia al supermercat. L’altre, el refí de petroli, que té molta més incidència en l’índex final i que ha tingut un augment estratosfèric, del 13,1% mensual. I la incidència posterior en el consum és evident.

Però la gran notícia positiva del dia és, sense dubte, la baixada de la inflació a Alemanya. L’IPC s’ha moderat 1,6 punts percentuals a la lectura anual avançada del setembre, segons informa Destatis (l’INE alemany). La inflació ha passat del 6,1% d’agost al 4,5% actual, el nivell més baix d’ençà del febrer del 2022, tot just quan va esclatar la guerra a Ucraïna. Fins i tot, la xifra és una dècima inferior al 4,6% estimat pel consens que havien pronosticat els analistes. I, també molt important, la inflació subjacent ha caigut al 4,6% des del 5,5% de l’agost. Alemanya és clau en la inflació global de la zona euro i una de les variables en què més posa l’atenció el BCE a l’hora de prendre decisions en la seva política monetària restrictiva actual, amb l’alça dels tipus d’interès. Que continuï així…

 

El PSC votarà aquest divendres en contra de les proposicions del ple de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’amnistia. A més, ha anunciat que en presentarà una de pròpia en defensa del diàleg. El text que presentaran els socialistes defensarà la formació d’un govern progressista i d’esquerres a l’estat espanyol.

Per la seva banda, els grups municipals de Trias x Barcelona i ERC n’han presentat una a favor de l’amnistia, mentre que el PP un altre en contra d’aquesta mesura.

Els socialistes recorden que els resultats dels comicis del 23-J a Catalunya van atorgar una victòria indiscutible al seu partit i que aquesta avala la política basada en el diàleg i la convivència que ha impulsat el govern espanyol en els darrers anys.

D’altra banda, han refusat l’estratègia de confrontació per la qual opta el PP i consideren que cal continuar avançant en potenciar allò que ens uneix i deixar de banda allò que ens separa.

El text no esmenta en cap moment la paraula amnistia, i afegeix que en aquests moments hi ha una oportunitat per “mantenir la convivència a Catalunya”, que va començar amb la desjudicialització i la taula del diàleg.

Per la seva banda, el text conjunt de Trias X Barcelona i ERC insta el consistori barceloní a donar suport a la tramitació d’una llei d’amnistia que extingeixi de responsabilitat penal els “fets, accions i omissions d’intencionalitat política vinculades a l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya”, que hagin passat entre l’1 de gener del 2013 i l’entrada en vigor de la llei. Els dos grups esperen el suport dels comuns, que ja l’ha confirmat. També esperaven, almenys, l’abstenció del PSC, però aquesta no es produirà.

El grup municipal de Vox a Alacant ha decidit, finalment, de retirar la declaració institucional del ple municipal que demanava a les Corts Valencianes de modificar la llei d’ús i ensenyament del valencià per excloure la ciutat de la zona de predomini lingüístic català i incloure-la a la zona castellanoparlant.

Després de protestes i comunicats d’entitats i institucions en contra de la reforma, el portaveu de Vox, Mario Ortolá, ha dit que, dues hores abans, els havien comunicat que les tres anteriors declaracions institucionals aprovades en termes similars havien fet efecte i que la Generalitat ja treballaria en una reforma “per a eliminar la imposició lingüística a la ciutat d’Alacant”. Així que, finalment, l’han retirada. Prèviament, han demanat a l’equip de govern que es comprometi a pressionar i vigilar la Generalitat i ha dit que, si no s’avançava en aquesta línia, tornarien a presentar el text. Com a resposta, la portaveu del PP, Mari Carmen de España, ha dit que s’hi comprometien i que hi donaven suport.

La portaveu socialista, Ana Barceló, ha denunciat que Vox negociés amb el grup del PP en el plenari. “Estava condicionant la retirada al fet que vostès acceptaren alguna cosa que no sabem gaire bé què és”, ha dit. Igualment, el portaveu de Compromís, Rafa Mas, ha qüestionat que la portaveu del PP hagi pogut intervenir en el debat respecte de la declaració institucional i la resta de portaveus no.

Quan el portaveu de Vox ha confirmat que la retiraven, hi ha hagut aplaudiments de l’oposició d’esquerres i del públic, que ha assistit al ple amb cartells de ‘Sóc d’Alacant, estime el valencià’. Uns cartells que també s’han vist a la porta de l’ajuntament, on hi havia una concentració de la Plataforma Alacant pel Valencià, integrada per associacions, partits i sindicats.

El conseller d’Educació i Universitats, José Antonio Rovira, ja va anunciar la setmana passada una modificació per la via d’urgència de la llei de plurilingüisme per a les zones castellanoparlants, amb la qual pretén que, a partir del curs 2024-2025, el català deixi de ser llengua vehicular en l’ensenyament en les zones castellanoparlants. Tot plegat comportaria que a Alacant el català podria passar a ser una assignatura optativa.

Aquesta és la quarta vegada que Vox porta al ple aquesta iniciativa, sempre amb el suport del PP. La incorporació d’Alacant a la zona de predomini lingüístic castellà també afectaria la retolació, atès que la Generalitat ha de retolar únicament en català, o en català i castellà amb el català en primera posició, en les zones de predomini lingüístic valencià i, en canvi, en les zones castellanoparlants, el català és opcional.

Entitats de l’ensenyament es mobilitzen contra l’adscripció d’Alacant com a zona castellanoparlant 

Entitats de l’ensenyament, com ara el departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant, havien lamentat la iniciativa de modificar la llei i han denunciat que menysté el fet que la territorialització original de la llei d’ús i ensenyament de la llengua no es fonamenta en els percentatges d’ús lingüístics, sinó en quina és la llengua històrica del territori. Per la seva banda, Escola Valenciana ha publicat un manifest –”Alacant, ens plantem pel valencià!“– en defensa del català que de moment supera les 16.000 signatures. “No volem una Alacant que mire d’esquena al seu passat, al seu present i al seu futur. Perquè no volem una Alacant amputada. Perquè volem una Alacant en valencià. Ja n’hi ha prou”, diu el text.

La policia de Rotterdam ha detingut un home de trenta-dos anys com a presumpte autor d’un doble tiroteig mortal al centre de la ciutat portuària. Les autoritats han informat que en l’atac han mort almenys tres persones. La policia continua investigant l’accident i ha explicat que encara no en sap la motivació.

Segons que ha explicat la policia a la xarxa social X, el sospitós, que era estudiant i anava vestit de militar, ha disparat primer en una casa propera a l’hospital universitari de Rotterdam, causant la mort d’una dona de trenta-nou anys i la seva filla de catorze. Després ha calat foc a l’immoble.

Posteriorment, s’ha dirigit a l’Erasmus University Medical Center, on és estudiant, ha entrat en una de les aules i ha assassinat a trets el professor, un home de 42 anys. Abans de ser detingut, el presumpte autor dels fets també ha provocat un incendi al centre.

Després de l’incident, les autoritats han evacuat els estudiants i han demanat als veïns que no s’acostin a la zona. En un altre piulet, la policia ha explicat que, de moment, descarta la implicació d’un possible segon atacant.

El sospitós tenia antecedents per haver comès abusos contra animals el 2021.

BREAKING: Shooting at Holland Erasmus Medical Centre, Rotterdam. The shooting started in a classroom with sick children. Multiple casualties have been reported. pic.twitter.com/hPuKr7A3dj

— Insider Corner (@insidercnews) September 28, 2023

El president dels Països Baixos, Mark Rutte, ha enviat el condol a les víctimes en un piulet: “Els meus pensaments són amb les víctimes de la violència i els seus éssers estimats.”

ERC, Junts i la CUP han arribat a un acord perquè el parlament aprovi demà una resolució sobre l’amnistia com a colofó del debat de política general. Els tres partits discrepaven sobre l’abast que havia de tenir l’amnistia i pel paper del govern en la negociació que s’ha obert amb el PSOE. Finalment, la cambra defensarà la necessitat d’una llei d’amnistia per deixar sense efecte les causes tipificades com a infracció penal o administrativa, en relació a l’exercici d’autodeterminació de Catalunya. Esmenta que ha de partir dels continguts de la proposició de llei orgànica que els tres partits van registrar el 2020 conjuntament al congrés espanyol i que no va ser admesa a tràmit per la mesa. També inclou que, en la tramitació de la llei, es faran totes les accions que calgui perquè s’hi pugin acollir “totes les persones represaliades per motius polítics” i en defensa de “drets i llibertats en el context de conflicte social i polític amb l’estat espanyol”. Pel que fa al lideratge en la negociació, el parlament instarà el govern de la Generalitat i les institucions catalanes a “sumar-se a l’esforç col·lectiu” perquè s’aproi la llei, i a fer-ne un seguiment proactiu de l’aplicació tan bon punt tiri endavant. Aquest és el contingut de la transacció a què han arribat després que els tres partits registressin ahir tres propostes de resolució diferents.

ERC i Junts també han acordat una altra resolució perquè el parlament es pronunciï a favor que els partits catalans amb representació a les corts espanyoles no donin suport a una investidura d’un futur govern espanyol que no es comprometi a treballar per a fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum. Tot apunta que tirarà endavant, perquè fonts de la CUP diuen que no hi votaran en contra. És a dir, que s’abstindran o hi votaran a favor. El PSC i els comuns, que són a l’altra banda de la taula, s’han distanciat de les condicions que han fixat els independentistes. La proposta també pretén que el parlament manifesti que la resolució del conflicte sigui per la via política i democràtica i es referma en la defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació. Afirma que el mandat de l’1-O només podrà ser substituït per un referèndum acordat amb l’estat espanyol.

Pel que fa a l’amnistia, la fórmula acordada pels tres partits relliga les diferències que mantenen amb un redactat prou obert que satisfà les demandes tots i que els permetrà posar el focus en un element o en un altre en funció dels seus interessos. ERC acotava l’abast de l’amnistia a les infraccions penals o administratives vinculades a la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació. Junts parlava de l’independentisme en general i, la CUP, reclamava que la llei es basi en la del 2020 i s’hi facin modificacions perquè inclogui “totes les persones represaliades per motius polítics”. És a dir, causes derivades de mobilitzacions socials, antifeixistes, feministes, per la llibertat d’expressió, etc. El nom de la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha planat sobre la negociació, perquè ERC i la CUP estan en contra que l’amnistia pugui incloure la seva condemna pels delictes de prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Junts tampoc no compartia la proposta d’ERC perquè el parlament instés el govern a fer “totes les gestions oportunes” per a fer possible la llei. Fonts de Junts remarquen que l’executiu de Pere Aragonès no compta amb el seu suport per a liderar la negociació amb el PSOE i consideren que ho han de fer els partits. Junts subratlla que negocia, de fet, directament amb els socialistes espanyols sense intermediaris i amb discreció.

El parlament constatarà la falta de confiança en el govern

El parlament també constarà demà la debilitat parlamentària del govern d’Aragonès. El PSC, Junts i En Comú Podem es votaran recíprocament a favor les iniciatives que han presentat en aquesta línia, segons que confirmen fonts dels tres partits. La cambra constatarà, com diu la resolució del PSC, que un any després del trencament del govern de coalició d’ERC i Junts, persisteix i fins i tot s’ha accentuat la manca de confiança de la majoria en el govern. També manifestarà la “inexistència de rumb” i la desorientació a l’hora de fixar prioritats de país”. Segons que diu la iniciativa de Junts, el parlament afirmarà igualment que la falta de confiança de la majoria parlamentària en el govern provoca “feblesa, inestabilitat i manca de previsió” per a entomar els reptes de Catalunya. La dels comuns, que igualment prosperarà, critica la falta de lideratge i d’iniciativa política i legislativa, i reclama a l’executiu que presenti una proposta de pressupost per a l’any vinent en temps i forma.

 

Les discriminacions per parlar en català als Països Catalans van créixer d’un 19,2 % el 2022, segons el report anual de la Plataforma per la Llengua. En l’àmbit de la salut pública, els casos van augmentar d’un 15,4%. L’informe recull casos en què treballadors públics van exigir o pressionar ciutadans perquè parlessin en castellà, o bé es van negar a prestar-li un servei perquè parlava en català, o, fins i tot, en què van insultar-los o humiliar-los per aquest motiu.

En total, l’any passat van registrar-se cent divuit casos de discriminacions lingüístiques. D’aquests, quaranta-cinc van passar en l’àmbit sanitari. La Plataforma per la Llengua considera que aquests casos d’abús formen part d’un problema de discriminació del català estructural a l’estat espanyol.

El report del 2022 manté la progressió ascendent de casos de discriminació lingüística d’aquests darrers anys. Dels 25 casos registrats el 2018, es va passar als 32 del 2019, als 52 del 2020, als 99 del 2021 i, finalment, als 118 de l’any passat. L’entitat apunta a l’absència d’un requisit de coneixement del català en algunes administracions públiques de territoris catalanoparlants com a causa principal d’aquesta explosió de casos de discriminació.

“Som a Espanya, i Catalunya no és res”: nou cas de discriminació lingüística al parador de Begur

L’administració espanyola continua essent la que origina més casos de discriminació. El 2022 va ser la responsable del 46,6% dels casos. A més, la Plataforma per la Llengua considera que aquestes discriminacions revelen una “ideologia supremacista” que identifica el castellà com a llengua superior a les altres.

Per això denuncien que l’ús del català sigui desincentivat d’entrada i que aquells que en mantenen l’ús sovint hagin de suportar obstacles i dificultats addicionals.

L’informe d’Adif arran de la incidència de Gavà que va deixar el servei de la R2 sud greument alterat el mes de maig descarta que la causa fos un llamp, com deia el govern espanyol, i ho atribueix al trencament d’un fil de la catenària i que havien fet malbé el sistema de terra que havia de protegir les instal·lacions. Concretament, el fil de contacte de la catenària va tocar un senyal metàl·lic i va provocar una sobrecàrrega elèctrica que va arribar a afectar el quadre d’enclavament perquè les preses de terra que l’havien de protegir estaven fetes malbé per un robatori, segons que assenyala l’ens gestor d’infraestructures ferroviàries. Inicialment, des del Ministeri de Transports es va apuntar que la causa la incidència podia ser un llamp, malgrat que des d’un primer moment les dades meteorològiques ja ho desmentien.

Usuaris a l’andana de Gavà: resignació, retrets i desconfiança en Rodalia

Adif apunta que el trencament d’un fil de la catenària no té importància i no acostuma a tenir repercussió en el servei ferroviari, sobretot si és en una via apartada, com va ser aquest cas. Tot i això, diu que la mala sort va fer que el cable toqués un senyal metàl·lic i que a partir d’aquí se sobreescalfés la resta del cablejat fins al quadre d’enclavament.

El trencament del fil de la catenària va ser causat per l’absència d’una peça, tot i que Adif assegura que no pot precisar-ne el motiu perquè podria ser per la vibració causada pel pas dels trens, per causes meteorològiques o problemes en el muntatge. Sense aquesta peça, va provocar un sobreescalfament que va anar causant una degradació.

Un altre factor que va ser determinant és que les preses de terra que han d’evitar les sobretensions sobre l’enclavament i que derivi en un incendi, com va passar al maig, s’havia fet malbé per un robatori quatre dies abans de l’incendi que no es va detectar. La darrera revisió es va produir el 26 d’abril i la incidència va tenir lloc el dia 1 de maig.

A conseqüència de l’incendi, la circulació de l’R2 sud va quedar greument afectada i durant unes tres setmanes hi van circular, de forma progressiva, un màxim de quatre trens per hora i sentit fins que el 20 de maig es va poder restablir el servei.

A la zona, els treballs es van allargar durant 18 dies per analitzar els danys i reparar la infraestructura. A més de reparar el fil de contacte, es van reposar vuit quilòmetres de cable, entre d’altres.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit avui que la reunió de ministres d’Afers Europeus que s’ha fet a Múrcia havia servit per a avançar en la petició d’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la UE. Sobre això, en la conferència de premsa posterior a la reunió, Albares ha anunciat que tornarien a abordar l’oficialitat de totes tres llengües en la reunió del 24 d’octubre a Luxemburg, és a dir, en la següent que hi ha del Consell d’Afers Generals de la UE.

Quan el ministre espanyol sembla soci de la Plataforma per la Llengua

“He pogut constatar que, igual que en la reunió del 19 de setembre, tots els països continuen disposats a avançar i treballar amb Espanya en aquest camí”, ha dit Albares.

En la reunió passada del Consell no hi va haver consens per a fer que el català fos oficial a la Unió Europea. La reunió va durar vora quaranta minuts i es va cloure sense haver sotmès la qüestió a votació i es va decidir d’ajornar la decisió fins que no hi hagués un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi de l’impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc.

La possibilitat de fer oficial el català, doncs, tornarà a les institucions europees d’ací a menys d’un mes i abans no s’acabi el termini per a negociar una possible investidura a la presidència espanyola.

Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC) rebutgen l’ampliació del val escolar a la secundària perquè consideren que no serveix per a pagar les quotes per a material i les sortides a l’escola pública. “És un xec només de consum“, ha denunciat Belén Tascón, presidenta de l’associació.

L’entitat demana que es retiri el val perquè considera que és una mesura que només fomenta el consum en lloc de disminuir les despeses a les quals han de fer front les famílies a l’inici del curs escolar. També insta el govern a abonar la partida destinada als centres educatius perquè redueixin les quotes, o bé que el xec no es limiti únicament als comerços i pugui bescanviar-se als centres.

A més, lamenta que l’inici del curs 2023-2024 hagi estat el més car de la història, amb una despesa de mitjana de 530 euros per alumne. En aquest sentit, han alertat que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb una despesa escolar més elevada, amb 2.728 euros anuals de mitjana, només per darrere de la Comunitat de Madrid. A més, la quota de servei de menjador és una de les que més ha incrementat, amb un augment del preu de mitjana d’un 12,5% en els darrers quatre anys.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar durant el debat de política general que el val escolar s’ampliarà als alumnes d’ESO el curs que ve i serà de 70 euros. Amb aquesta mesura, el govern vol continuar minimitzant l’impacte de la inflació i l’augment de preus, i ajudar les famílies amb les despeses relacionades amb l’escolarització.

D’altra banda, l’AFFAC denuncia que el Departament d’Educació promou la fuga d’alumnat a la privada per la manca d’oferta de places. Segons que calcula, aquest curs han faltat 776 grups a l’I3 i 14 a primer d’ESO per a garantir que tots els alumnes optessin una plaça pública.

Els ministres d’Interior de la UE han tancat avui un acord polític per desblocar el reglament de gestió de crisis, l’últim reglament del pacte migratori i d’asil que manca per a pactar entre els vint-i-set. En una sessió pública, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha constatat una voluntat majoritària a favor del pacte. El compromís ha estat possible pel canvi de posició d’Alemanya, que ha passat de l’abstenció del juliol al vot a favor d’ara. Segons que ha anunciat Marlaska, en nom de la presidència espanyola del Consell, el reglament es trasllada ara als ambaixadors perquè l’estudiïn i puguin negociar amb el parlament.

A fi de tancar un acord, els estats apunten a un mecanisme que obligarà a donar suport a l’acollida de demandants d’asil que es troben en països amb més pressió migratòria, però deixa fora les quotes obligatòries i les substitueix per una “solidaritat a la carta” amb diferents menes de compensació financera per no haver de reubicar immigrants al seu territori. En la sessió pública de la reunió, la intervenció clau ha estat la de la ministra alemanya, Nancy Faeser, que ha anunciat el sí del país al reglament. “Veiem la necessitat de modificar alguns punts, però crec que hem d’assumir la nostra responsabilitat”, ha dit Faeser. Aquest canvi de parer de Berlín ha facilitat poder aconseguir la majoria qualificada necessària per tirar endavant l’acord.

El pacte sobre el reglament de gestió de crisis és clau per tirar endavant el pacte de migració i asil, que la UE vol tancar abans no s’acabi la legislatura i que encara s’ha de negociar amb l’altre colegislador, el Parlament Europeu, per a l’adopció final. De fet, el Parlament Europeu va anunciar la setmana passada que suspenia les negociacions sobre dos reglaments del pacte per la manca de consens entre els vint-i-set sobre el mecanisme que s’aplicaria en cas de crisi, que estableix quotes d’acollida, compensacions financeres i ajudes al retorn en cas d’arribada en massa d’immigrants.

El film dirigit per la catalana Elena Martín Creatura ha guanyat el XII premi Sant Sebastià-Guipúscoa Film Comission, un guardó que reconeix el llargmetratge que millor reflecteix els valors paisatgístics, culturals i socials del lloc de filmació.

El jurat ha valorat la precisió amb què Elena Martín captura l’essència de l’entorn on el film ha estat filmat i l’honestedat amb què s’aborden les qüestions socials sobre les dones i la sexualitat.

El premi és impulsat per la Regidoria d’Economia i Ocupació Local de l’Ajuntament de Sant Sebastià i el Departament de Cultura de la Diputació de Guipúscoa. El guardó ha estat atorgat per un jurat format per Maialen Beloki, subdirectora del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; l’actriu i directora de cinema Marta Nieto i l’actor Yon González. El guardó s’afegeix al de millor film europeu de la Quinzena de Cineastes de Canes.

Creatura és un viatge personal pel tabú que encara existeix entorn de la sexualitat a través d’una dona, interpretada per Elena Martín mateixa, que vol entendre el sexe i reconciliar-s’hi. Ho fa retrocedint fins a la infància, el moment en què es descobreix el propi cos.

El guió del film, enregistrat en català, és escrit a quatre mans entre Elena Martín i la també guionista i directora Clara Roquet. La cinta és protagonitzada per Elena Martín, Clàudia Malagelada i Mila Borràs, que interpreten el mateix personatge amb 30, 15 i 5 anys respectivament. Completen el repartiment Oriol Pla, Àlex Brendemühl, Clara Segura, Marc Cartanyà, Carla Linares i Teresa Vallicrosa.

Elena Martín: “‘Creatura’ és una pel·lícula sobre el cos i els seus bloqueigs”

La fiscalia ha demanat a la sala penal del Tribunal Suprem espanyol que obri judici oral contra la consellera i eurodiputada Clara Ponsatí. Ara fa dos mesos, el jutge instructor, Pablo Llarena, va dictar la interlocutòria de conclusió de sumari, un cop li havia pres declaració després d’haver estat detinguda per un presumpte delicte de desobediència pel Primer d’Octubre.

Segons Europa Press, la fiscalia ha presentat ara l’escrit, en plena negociació sobre una possible amnistia en relació amb el procés d’independència.

Ponsatí va ser detinguda al juliol, poc després d’haver anunciat ella mateixa per les xarxes socials que era a Barcelona Els Mossos d’Esquadra la van detenir en ple centre de la ciutat, tot obeint l’ordre de detenció que Llarena mantenia contra ella malgrat el fet de ser eurodiputada. Va ser llavors quan Llarena va demanar al jutjat de guàrdia de Barcelona que li prengués declaració per comunicar-li el seu processament per desobediència i poder continuar el seu procés penal.

Aquella va ser la segona vegada que Ponsatí era detinguda a Barcelona per ordre del Suprem. També la van detenir el 28 de març a Barcelona, quan va tornar de l’exili, i va ser posada en llibertat amb l’obligació de declarar davant Llarena el 24 d’abril, però no ho va fer. El jutge va resoldre que havia faltat a la seva cita al Suprem injustificadament.

Ponsatí pot encarar aquests mesos vinents un judici per desobediència, que implicaria penes d’inhabilitació i multa, però no pas de presó. Això és així d’ençà del 12 de gener d’enguany, quan amb la modificació del codi penal espanyol es va derogar el delicte de sedició, que és aquell pel qual havia estat perseguida tots aquests anys. La desaparició d’aquest delicte (penat entre deu anys i quinze de presó i inhabilitació) va propiciar que el magistrat el substituís pel de desobediència, castigat amb multa de tres a dotze mesos i inhabilitació de sis mesos a dos anys.

Encara que tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat espanyol van sol·licitar a l’instructor que hi afegís el nou delicte de desordres públics agreujats, amb penes de tres anys a cinc de presó i sis a vuit d’inhabilitació, Llarena el va descartar.

 

Els vuit adolescents d’entre 15 i 17 anys que van ser detinguts per una agressió sexual durant sis dies a una noia amb discapacitat de 13 anys han quedat en llibertat amb càrrecs. El jutjat de menors ha acordat una ordre d’allunyament de 300 metres per a sis dels detinguts, amb una vigència de sis mesos.

A més d’aquesta menor víctima de l’agressió sexual, la Guàrdia Civil ha identificat dues altres joves que també han identificat dues altres noies que també haurien pogut patir agressions sexuals recentment, però que no ho han denunciat.

Els fets van passar al Baix Vinalopó entre setembre i octubre de 2022, i a l’abril d’enguany, però fins ara no s’havia destapat perquè els implicats havien guardat silenci. Tot va canviar recentment quan la menor va explicar-li a una orientadora del seu institut, on va demanar el canvi de classe perquè alguns amics dels agressors li deien “puta”.

Desenes de familiars i amics dels detinguts es van concentrar ahir a la porta dels jutjats a l’espera de conèixer en quina situació judicial quedaven. La policia espanyola va desplegar un dispositiu de seguretat per a evitar incidents.

Avui,  dijous 28 de setembre, a les 19.00,  el grup Reversos mantindrà una conversa literària amb Nicolau Dols a l’Espai VilaWeb ( carrer de Ferlandina, 43, Barcelona) La sessió serà conduïda per Jaume Pujol.

Nicolau Dols i Salas (Palma, 1967) d’ençà del 2021 presideix la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És llicenciat en filosofia i lletres (filologia catalana), màster de filosofia (Universitat de Sheffield), màster en estudis de l’Àsia Oriental (UOC) i doctor en filologia catalana (UIB).  Els seus interessos de recerca són la teoria fonològica, la fonologia catalana, la fonologia infantil, les llengües artificials, la història de la lingüística i la traducció literària.

Dols és coautor de diverses gramàtiques del català, com ara la Gramàtica del català contemporani (2002), Catalan: a Comprehensive Grammar (1999) i Catalan: an Essential Grammar (2017). També és coautor del Tesaurus Europeu de l’Educació i responsable de l’edició crítica de La pronúncia llatina entre catalans, d’Antoni Alcover. El 2013 va publicar Antoni M. Alcover i la Seu de Mallorca. També ha col·laborat en els capítols de diversos llibres, com ara Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català, Curs de perfeccionament de llenguatge oral per a professionals dels mitjans de comunicació, Llengua i literatura catalana i la seva didàctica…

En el camp de la traducció ha anostrat texts poètics en vers o prosa del portuguès i de l’anglès. Ha traslladat al castellà poesia catalana (Blai Bonet, Josep M. Llompart i una antologia de poetes contemporanis de les illes Balears) i prosa (Biel Mesquida). Per la traducció del Llibre del desassossec de Fernando Pessoa va rebre el premi de la crítica Serra d’Or (2002). El 2014 va publicar l’edició crítica de la poesia de Blai Bonet (conjuntament amb Gabriel S. T. Sampol).

Ha publicat el llibre de poesia Feliç (Godall Edicions, 2020) i també poemes en algunes revistes literàries.

És parlant d’esperanto i ha escrit poesia en aquesta llengua: va guanyar el primer premi de poesia dels Belartaj Konkursoj de la Universala Esperanta Asocio el 2017. D’ençà del 2014 imparteix classes de fonologia de l’esperanto als Interlingvistikaj Studoj de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia).

Durant la conversa es parlarà de la tasca que ha desenvolupat com a escriptor tant en català com en esperanto i de la seva faceta com a traductor, entre més temes de gran interès lligats a l’ús del català o la necessitat de publicar.

Hi esteu convidats!

 

El jutge que instrueix l’anomenat cas Negreira, Joaquín Aguirre, investiga el FC Barcelona per un delicte de suborn arran dels seus pagaments a l’ex-vice-president dels àrbitres espanyols, Enríquez Negreira, segons que han confirmat fonts judicials. Aquest matí, agents de la Guàrdia Civil han entrat i escorcollat les oficines del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Futbol per tal de cercar documentació relacionada amb la causa. Segons fonts policíaques, no hi ha previstes detencions, però les actuacions estan sota secret de sumari.

Ramon Besa: “Veig molt complicat que el Barça continuï essent dels socis” 

A part del Barça, el jutge també ha encausat els ex-presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu pels pagaments que superen els set milions d’euros. Ara per ara, en les filtracions que s’han fet a la premsa espanyola, no s’han trobat proves que el club blaugrana pagués per a manipular partits. 

Tanmateix, en una interlocutòria recent, Aguirre assegurava que podia existir “corrupció sistèmica” en el Comitè Tècnic d’Àrbitres perquè Negreira o el seu fill podien influenciar als àrbitres. “El delicte de suborn s’ha consumat en haver-se fet els pagaments, es demostri o no la corrupció de l’arbitratge espanyol arran dels pagaments”, diu una interlocutòria publicada avui.

Consulteu la interlocutòria ací:

Les autoritats de l’Alt Karabakh han anunciat una ordre per a la dissolució de la república el primer de gener de 2024, després de més de tres dècades d’independència no reconeguda per la comunitat internacional. La decisió s’ha pres després de l’ofensiva militar de la setmana passada per part de l’Azerbaitjan, que ha ocupat el territori i l’integrarà dins del seu estat.

Artsakh, una depuració ètnica davant la indiferència general en ple segle XXI I Article de Ferran Lupescu

El president de l’Alt Karabakh, Samvel Shahramanián, ha signat un decret que contempla que la república deixarà d’existir arran de “greu situació en l’àmbit polític i de seguretat” i “a partir de la prioritat de garantir la seguretat física i els interessos vitals de la població d’Artsakh [com s’anomenava l’estat independent]”.

L’Azerbaitjan deté un ex-ministre de l’Alt Karabakh en plena evacuació del territori 

A més a més, en un comunicat, el president ressalta que la decisió “té en compte l’acord assolit amb Azerbaitjan, mitjançat per les tropes de pacificació russes, per al pas lliure, voluntari i sense restriccions dels residents de l’Alt Karabakh, inclòs el personal militar que ha lliurat les armes”.

L’Alt Karabakh és un territori d’uns 4.400 quilòmetres quadrats al Caucas Sud ocupat per l’Azerbaitjan en una ofensiva militar de només 24 hores, el passat 19 de setembre. Fins aleshores, la zona, de majoria armènia, havia estat més de tres dècades sota control de forces pro-Armènia, malgrat que la comunitat internacional reconeixia la regió com a sobirania àzeri.

L’alto el foc anunciat el 20 de setembre, després de l’ofensiva, que va deixar més de 200 morts, inclou el desarmament de grups armats, la retirada de militars armenis —tot i que Erevan nega que estiguin desplegats a la zona— i la “reintegració” del territori en Azerbaitjan, per a la qual s’han fet dues reunions entre delegacions de Bakú i de Stepanakert.