Vilaweb.cat

El parlament aprova una prestació per a Junqueras i Sànchez perquè han deixat de ser diputats i no tenen feina

La mesa del parlament ha aprovat el pagament de cessament d’activitat d’Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez (JxCat) perquè han deixat de ser diputats i no tenen feina. Concretament, Junqueras, que ha estat diputat durant més temps, cobrarà 13.000 euros en un pagament que serà fraccionat. D’altra banda, Sànchez en percebrà 900. El reglament de la cambra contempla una prestació proporcional als anys de permanència i a l’assignació percebuda al parlament per a aquells diputats que no renovin mandat.

La prestació és incompatible amb qualsevol retribució de caràcter públic o privat. Aquesta prestació està pensada perquè els diputats no tenen dret a la prestació d’atur. Així, s’intenta facilitar la reinserció dels parlamentaris a la vida laboral una vegada deixen de ser-ho. El pagament ha estat votat a la mesa i s’ha aprovat amb l’abstenció de Ciutadans, que té dubtes que els ex-diputats compleixin amb les condicions per beneficiar-se’n.

Ciutadans ha apuntat que aquesta prestació només es pot rebre quan els diputats acaben la legislatura, no renoven mandat i es troben en una situació d’atur. Creuen que ni Junqueras ni Sànchez compleixen aquestes condicions perquè són diputats al congrés espanyol, tot i que estan suspesos. Així, consideren que no se’ls pot pagar aquesta prestació fins que no hi hagi una sentència que especifiqui si són o no inhabilitats. Si ho són, segons la formació taronja, podran cobrar. En canvi, si no són inhabilitats, haurien de cobrar els seus sous i no percebre aquest pagament de la cambra catalana.

Aquesta prestació l’han de sol·licitar els mateixos diputats dins d’uns terminis concrets. Junqueras i Sànchez són els únics diputats que ho han demanat.

El reglament estableix, per exemple, que els diputats que hagin estat membres durant quatre o més legislatures tenen dret al 100% de l’assignació mensual corresponent dels membres del Parlament, multiplicat pel nombre d’anys. Els diputats que hagin estat membres durant tres legislatures els correspon el 75%; durant dues legislatures, 50%; i per una legislatura, el 25%, o les fraccions dels mesos corresponents.

En la darrera legislatura, el parlament va pagar 39.914 euros a Albert Batalla per cinc legislatures (13 anys i 10 mesos); 31.300 a Maria Dolors Rovirola per quatre legislatures (10 anys i 11 mesos) o 17.836 euros a Ramona Barrufet, per tres legislatures (7 anys i 1 mes).

The post El parlament aprova una prestació per a Junqueras i Sànchez perquè han deixat de ser diputats i no tenen feina appeared first on VilaWeb.

L’assegurança estatal pagarà 92 milions en indemnitzacions al País Valencià per la gota freda

El Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) calcula que pagarà vora 92 milions d’euros en indemnitzacions pels sinistres causats per la gota freda al País Valencià. Segons que explica l’entitat pública, depenent del ministre d’Economia espanyol, els càlculs són preliminars i es basen en informes d’urgència realitzats per un equip de perits del CCS després de reconèixer les zones afectades, una tasca difícil perquè la pluja i els desbordaments van continuar durant el cap de setmana i algunes zones encara no eren accessibles.

El CCS calcula que al País Valencià s’han produït un total de 12.000 sinistres, dels quals 9.300 corresponen a habitatges, comerços, indústries i obra civil, i 2.700, a automòbils. Les zones més danyades han estat Oriola i la resta de la comarca de la Vega Baixa, i Ontinyent i la resta de la comarca de Vall d’Albaida.

A les Illes el temporal ha tingut una escassa incidència, vora de 100 sinistres que ha afectat principalment la Selva (Mallorca) i Ciutadella (Menorca). L’entitat calcula que hauran de pagar 250.000 euros.

Com demanar la indemnització

Segons que informa el CCS, no existeix un termini per a demanar la indemnització, de manera que registrarà i tramitarà totes les sol·licituds de pagaments que rebi, incloses les que es presentin després de compliment el termini de 7 dies que estipula la Llei de Contracte d’assegurança. La sol·licitud la pot fer el mateix assegurat o, en la seva representació, la seva entitat asseguradora o el mediador (agent o corredor) d’assegurances, a través del telèfon gratuït 900 222 665 o a la pàgina web del CCS, amb el DNI o el certificat electrònic.

També aclareix que no existeix un límit a l’import de les indemnitzacions a pagar, que es correspondran amb les assegurances contractades pels afectats, fins i tot si el cost final pogués superar significativament les primeres estimacions efectuades.

En el cas d’automòbils inundats, l’assegurat tindrà dret a rebre una indemnització del CCS ‘qualsevol que sigui la cobertura que tingués contractada’, ja que n’hi ha prou amb la de responsabilitat civil o de danys a tercers de caràcter obligatori.

The post L’assegurança estatal pagarà 92 milions en indemnitzacions al País Valencià per la gota freda appeared first on VilaWeb.

[EN DIRECTE] Sánchez i Rivera s’allunyen i la legislatura espanyola s’apropa més al fracàs

Avui Felipe VI clourà la ronda de consultes amb els partits polítics de cara a la convocatòria o no d’un ple d’investidura com a president espanyol de Pedro Sánchez, el candidat guanyador de les eleccions del 28-A. El dirigent del PSOE ja ha dit que no acceptaria l’encàrrec de sotmetre’s a una nova investidura si no la té garantida, igual com va fer Mariano Rajoy el gener del 2016. Després de setmanes de negociacions fallides amb Unides Podem, que demana un govern de coalició, ahir el president de Ciutadans, Albert Rivera, va proposar una abstenció amb el PP a canvi de tres condicions: una taula per a planificar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya si no s’acata la sentència del procés i el compromís de no indultar els presos polítics si són condemnats al Suprem; desfer el pacte de govern que el PSOE té a Navarra amb Geroa Bai i Podem i cedir-lo a la coalició Navarra Suma; i el compromís de no apujar imposts en el seu mandat.

Si no hi ha cap tomb de darrera hora, no hi haurà ple i el temps s’exhaurirà dilluns, quan seran automàticament dissoltes les corts espanyoles i l’endemà convocades les eleccions pel 10 de novembre.

Espanya, abocada a les quartes eleccions en quatre anys?

Podeu seguir ací l’última hora de les negociacions per a la investidura:

The post [EN DIRECTE] Sánchez i Rivera s’allunyen i la legislatura espanyola s’apropa més al fracàs appeared first on VilaWeb.

Urdangarin sí que sortirà de la presó dos dies per setmana

El Jutjat de Vigilància Penitenciària 1 de Castella i Lleó ha permès, amb l’oposició de la fiscalia, que el cunyat del rei espanyol Iñaki Urdangarin pugui sortir del centre penitenciari de Brieva, a Àvila, dos dies a la setmana, vuit hores cada dia, per a fer voluntariat. El farà a una ONG religiosa de la Comunitat de Madrid que treballa amb discapacitats.

Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó en un comunicat, la decisió del jutge de Vigilància Penitenciària recull que l’elecció del règim de vida, la forma de complir la pena de presó, no està subjecte a la voluntat dels interns, ve regulada en la Legislació penitenciària i és imposada imperativament per l’Administració, de manera que el seu incompliment és objecte de sanció.

Urdangarin compleix una condemna de cinc anys i deu mesos de presó pel desviament de fons públics de l’Institut Nóos al centre penitenciari de Brieva, a Àvila. És una presó de dones, però té un mòdul masculí que era en desús, però que es va condicionar per a ell.

The post Urdangarin sí que sortirà de la presó dos dies per setmana appeared first on VilaWeb.

El PSOE està disposat a reunir-se amb Ciutadans de cara a la investidura

El secretari d’Organització del PSOE, José Luís Ábalos, ha expressat a RNE la disposició de la seva formació a reunir-se amb Ciutadans sobre la seva possible abstenció o suport a la investidura de Pedro Sánchez. Ho ha fet poc abans que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, hagi anunciat que ha reclamat per carta a Sánchez una reunió urgent per pactar la seva abstenció. Segons Ábalos, en la mesura que les condicions que demana Rivera ja es compleixen, ‘no hi hauria d’haver cap problema perquè facilitin un govern i posin punt final a la situació d’incertesa en la que estem’. Ábalos ha assegurat que Sánchez ‘sempre ha estat requerint’ una reunió amb Rivera, i per tant ‘el president sempre ha estat disposat’ a aquesta trobada. ‘Si realment això no és un gest previ a la cita amb el rei sinó que és una qüestió sincera i real, no hi ha cap problema a abordar-ho’, ha afirmat.

Espanya, abocada a les quartes eleccions en quatre anys?

Ábalos ha celebrat el ‘canvi de posició de Ciutadans’, que planteja unes condicions que ja ‘es compleixen perfectament’. En aquest sentit ha insistit que ‘a Catalunya continuarem defensant la vigència de la constitució i la integritat territorial d’Espanya’, i ‘des del govern actuaríem amb el 155 quan es qüestionés’. També ha reiterat que a Navarra hi ha un govern ‘constitucionalista’ i que el seu executiu no preveu augmentar els impostos a les classes mitjanes i treballadores. ‘L’únic que esperem és responsabilitat de partits que tenen a la seva mà que puguem sortir d’aquest impàs’, ha afirmat Ábalos.

El PSOE acceptaria ara els vots gratuïts de Podem

Ábalos també ha afegit que la seva formació no rebutjaria un suport ‘gratuït’ d’Unides Podem a la investidura de Sánchez. ‘Si manifesten que ens donen suport, nosaltres òbviament ho acceptarem’, ha sentenciat.

 

La gran crisi espanyola (1): El 44% del temps sense un govern amb funcions plenes

The post El PSOE està disposat a reunir-se amb Ciutadans de cara a la investidura appeared first on VilaWeb.

Junqueras reclama al Suprem espanyol que congeli la sentència de l’1-O tot esperant la pre-judicial al TJUE

El president d’ERC i eurodiputat electe, Oriol Junqueras, ha demanat al Tribunal Suprem espanyol que deixi en suspens la sentència de l’1-O, tot esperant que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui la pregunta pre-judicial sobre la seva immunitat. La defensa de Junqueras addueix que la futura decisió del TJUE no afecta tan sols el recurs sobre la denegació del permís per a anar a jurar el càrrec com a eurodiputat, sinó també ‘el litigi principal’, la causa especial 20907/2017. Si el Suprem denega aquesta petició, l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde demana a la sala que almenys informi ‘com més aviat millor’ de la seva decisió al tribunal amb seu a Luxemburg i a les parts implicades.

El lletrat diu a l’escrit que no ho demanen per obtenir informació sobre la deliberació final del Suprem, sinó per obtenir dades imprescindibles per a tramitar correctament la pregunta pre-judicial.

A més, Van den Eynde avisa el tribunal espanyol que ha d’advertir els magistrats europeus de qualsevol incident processal sobre el cas, ‘especialment si opta per extingir el procés’ a Luxemburg.

Al TJUE asseguren que els estats membres són lliures de retirar una pregunta pre-judicial formulada, si bé reconeixen que no és gaire habitual.

El tribunal del judici de l’1-O calcula que tindrà la sentència abans del 16 d’octubre. Fonts del tribunal asseguren que no volen anar més enllà de la primera quinzena d’octubre, perquè no voldrien haver de prorrogar els dos anys de presó preventiva, que en el cas Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es compleixen el 16 d’octubre.

The post Junqueras reclama al Suprem espanyol que congeli la sentència de l’1-O tot esperant la pre-judicial al TJUE appeared first on VilaWeb.

Domènech, en contra d’un govern de concentració: ‘Per a fer què?’

L’ex-dirigent dels comuns Xavier Domènech s’ha desmarcat de la proposta d’ERC d’un govern de concentració sobiranista per fer front a la sentència de l’1-O. En una entrevista a Els Matins de TV3, ha argumentat que ara la situació és diferent de la de fa dos anys quan ell va proposar un govern d’independents per enfortir les institucions ‘en un moment de retallada de llibertats’. ‘Ara fer una suma de partits per fer què?’, ha preguntat. D’altra banda, ha explicat que li van proposar ser membre del Consell d’Estat d’Espanya, però ho va refusar. ‘No sé què hi feia jo allà’, ha afegit.

Domènech ha explicat que han passat moltes coses des que fa dos anys va proposar un govern d’independents, en un context en què estava blocada la investidura del president de la Generalitat. ‘Estàvem en un moment de resistència i calia enfortir-nos institucionalment i la millor forma era buscar personalitats referencials que enfortissin la institució’, ha afegit. En la situació actual, segons que ha assenyalat, no se sap què pensa fer el govern davant la sentència del Tribunal Suprem espanyol si no ha pogut ni aprovar els pressupostos.

Pel que fa a la investidura de Sánchez, Domènech ha avisat que si el líder del PSOE continua igual, ‘hi haurà un moment que serà amb Sánchez no’. I en aquest sentit, ha considerat que ha tingut massa oportunitats de tenir majories i, en canvi, s’ha dedicat només a pensar en càlculs electorals. ‘La síndrome de Moncloa li ha arribat molt ràpidament’, ha lamentat.

The post Domènech, en contra d’un govern de concentració: ‘Per a fer què?’ appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol prohibeix d’impulsar el corredor 5G pactat entre Catalunya i Occitània

El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol ha aturat el projecte del corredor 5G del Mediterrani, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i amb l’aval de la Comissió Europea. Segons Catalunya Ràdio, el ministeri de Josep Borrell ha fet pressió per paralitzar aquest projecte transfronterer que havia de ser un banc de proves per a projectes que investiguen en vehicles autònoms i connectats.

Aquest corredor era una aposta de la Unió Europea, que per a finançar aquesta mena de projectes exigeix que siguin transfronterers; per això Catalunya l’havia preparat amb la col·laboració del govern d’Occitània. Se n’havia de fer la presentació el mes de juny passat a Bucarest, Romania, i hi havien d’assistir el conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d’Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea. Tanmateix, la intervenció de Borrell va fer que aquest acte es vetés.

Segons fonts del Departament de Polítiques Digitals, el ministeri es va posar en contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l’acte, on s’havia d’aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus. Ho ha confirmat el conseller Puigneró a Catalunya Ràdio: ‘Van cancel·lar l’acte trucant a la Comissió Europea. Nosaltres ja teníem els bitllets.’

Jordi Puigneró: ‘L’IdentiCAT pot servir per a votar, no ens n’amaguem’

Segons el ministeri espanyol, el document que s’havia de signar a Bucarest no s’adequa al llenguatge jurídic propi d’un tractat internacional d’aquestes característiques. I proposava tot de canvis a la Generalitat. Per exemple, s’havia d’incloure una referència al ‘Regne d’Espanya‘ cada vegada que es mencionés la Generalitat; també era contrari que Catalunya s’hi presentés com un ‘país’ o una ‘part signant’, i proposava que es canviés aquests termes per ‘regió’.

Així mateix, demanava una rectificació perquè en el text en anglès s’anomenava ‘ministeri’ la conselleria de Polítiques Digitals i ‘ministre’ el titular, Jordi Puigneró. ‘Em diuen que sóc un cap de departament. Ja no respecten ni la constitució’, s’ha queixat Puigneró. El conseller ha dit que tot plegat és una mostra més que l’estat espanyol té ‘una intenció clara de blocar el govern català’.

The post El govern espanyol prohibeix d’impulsar el corredor 5G pactat entre Catalunya i Occitània appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol promet agilitat als afectats per les inundacions del País Valencià

La delegació del govern espanyol al País Valencià assegura que ha començat a treballar amb ajuntaments i diputacions per gestionar els ajuts que podran sol·licitar els afectats per les inundacions al Baix Segura. El delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, ha mirat de tranquil·litzar els ciutadans i les administracions i ha dit que s’aplicaria immediatament el compromís del president espanyol, Pedro Sánchez, amb els afectats. Ha dit que la seva delegació era conscient dels danys a l’agricultura, als centres sanitaris i escolars i als béns de particulars.

També ha recordat la prioritat de restablir els serveis públics perquè funcionin amb normalitat i que els damnificats podran acollir-se a subvencions de Protecció Civil per a atendre situacions d’emergència o de naturalesa catastròfica. El termini per a presentar les sol·licituds és d’un mes, de manera telemàtica o en qualsevol registre de l’administració de l’estat, de la Generalitat, de les diputacions o dels ajuntaments.

The post El govern espanyol promet agilitat als afectats per les inundacions del País Valencià appeared first on VilaWeb.

La Generalitat rebrà 250 milions del FLA abans del 9 d’octubre

El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha reunit amb la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero. En acabat, Puig ha dit que el País Valencià rebria aquest trimestre els 450 milions de les actualitzacions de les bestretes, malgrat mantenir el pressupost de l’estat prorrogat. El ministeri s’ha compromès a resoldre les dificultats de tresoreria de l’executiu valencià mitjançant els mecanismes de finançament que ja s’han activat, però no hi ha posat data concreta. Segons Puig, abans del 9 d’octubre també es transferiran els 250 milions extra del fons de liquiditat autonòmica que corresponen al País Valencià.

Però per aconseguir-ho el Consell haurà d’aprovar i trametre al govern espanyol el programa econòmic financer, un pla d’ajust que Puig s’ha compromès a enviar malgrat el recel de Compromís. Pel president de la Generalitat, sobretot és important que els diners arribin a temps per a la tresoreria, oimés ara que cal encarar les despeses de les inundacions de la setmana passada.

The post La Generalitat rebrà 250 milions del FLA abans del 9 d’octubre appeared first on VilaWeb.

Torra considera ‘patètic’ que els socialistes ‘amenacin’ amb el 155

Quim Torra ha considerat ‘lamentable, trist i patètic‘ que els socialistes ‘amenacin’ amb aplicar l’article 155 ‘perquè els votin la investidura’. El president de la Generalitat reacciona així a un comunicat del PSOE en què torna a demanar a Unides Podem que s’avingui a un acord i a C’s i a PP que s’abstinguin per desbloquejar la situació política espanyola.

Al comunicat, el PSOE considera que ja es donen les condicions que exigeix Cs per adoptar aquesta postura, entre ells aplicar el 155 si les forces independentistes incomplissin les ‘obligacions constitucionals’. Torra ha opinat que un govern ‘autènticament progressista, que respectés la voluntat popular i el dret a l’autodeterminació dels pobles, mai no emetria un comunicat com aquest’.

The post Torra considera ‘patètic’ que els socialistes ‘amenacin’ amb el 155 appeared first on VilaWeb.

El PP evita comprometre la seva abstenció amb Ciutadans i allarga la incertesa

El PP ha evitat pronunciar-se sobre la proposta del president de Ciutadans, Albert Rivera, de plantejar una abstenció conjunta a la investidura de Pedro Sánchez. Després d’una reunió de més de dues hores al congrés espanyol entre Rivera i el president del PP, Pablo Casado, fonts del PP han dit que ‘la pilota continua a la teulada de Pedro Sánchez‘. A la sortida de la reunió, Rivera ha dit que ha anat ‘tot molt bé’ i tampoc ha concretat si compta amb el suport del PP.

Casado allarga així l’agonia de Sánchez, que manté l’esperança perquè la dreta li faciliti la investidura després de quatre mesos d’una negociació fracassada amb Unides Podem. El PSOE ha pressionat el PP i Cs amb un comunicat publicat enmig de la reunió en què els instaven a fer un ‘exercici de responsabilitat’ i a evitar que el govern espanyol depengui de l’independentisme.

Demà els dirigents de la dreta es reuniran amb Felipe VI a la ronda de consultes i probablement anunciaran el seu vot al rei espanyol. Cal tenir en compte que Sánchez tindria prou suports en una segona volta i guanyar-la amb majoria simple si Ciutadans decideix d’abstenir-se i Unides Podem manté també l’abstenció que va anunciar divendres.

The post El PP evita comprometre la seva abstenció amb Ciutadans i allarga la incertesa appeared first on VilaWeb.

Un pare sociòleg

El meu pare fumava Ducados, fins i tot dins el cotxe. Tenim una edat i som d’una època. Encara en fuma ara, de Ducados. Recordo un dia que, de molt petit, li vaig demanar que me’l deixés tastar. Ell em va allargar la cigarreta i jo vaig xuclar fort. Vaig tossir molt i molta estona seguida. Al cap d’uns anys, es va repetir l’escena amb un got de whisky, amb les mateixes conseqüències. Després, a la vida, he acabat odiant el tabac i assaborint un bon scotch, però aquesta manera de fer m’ha marcat més del que s’imagina el psicoanalista que no tinc.

Néixer a Lovaina i créixer a Mirasol, en una casa fantàstica, aïllada del món i amb un jardí mig salvatge, sense televisió però plena de llibres, on al matí arribava Le Monde i al vespre s’escoltava Brel i Brassens, també em serveix per entendre qui sóc, però sobretot quina mena de pares tenia. Jo sóc fill dels meus pares, però també del Lego, els àlbums de Tintín, el tren elèctric Märklin, la cistella de bàsquet i la taula de ping-pong al jardí, l’austeritat d’unes prestatgeries fetes amb maons i taulons pintats, la barreja de llengües i un estudi fotogràfic casolà al pis de dalt que feia olor de productes químics.

Fins que es va jubilar l’any 2013, el meu pare va fer classe de Sociologia a la UAB. Havia començat l’any 1971, quan les aules encara eren a Sant Cugat del Vallès. Tota una vida dedicada a la docència i la recerca, sobretot en l’àmbit de la sociologia de la religió, gaudint del contacte amb els estudiants i patint amb la creixent burocratització i funcionarització de la universitat. Són molts milers d’estudiants els qui han passat per les seves classes, molts centenars d’estudiants els qui han llegit els seus llibres i sobretot les traduccions al català dels grans clàssics de la sociologia i algunes desenes els qui avui són sociòlegs gràcies o per culpa seva.

‘Així, tu ets fill del Joan Estruch?’ és una frase que he sentit un munt de vegades. Sempre enmig de lloances, fins i tot entre els qui suspenien, que no eren pocs. No vaig anar mai a cap classe seva, i me’n penedeixo, però estic segur que si tenies les orelles mínimament obertes, era dels professors que t’ensenyaven a pensar, a demanar-te el perquè de les coses, a veure l’altra cara de la moneda, a ser crític amb el poder, a posar-ho tot en dubte d’entrada i com a mètode, a no creure mai cap enquesta, a utilitzar la ironia com a arma… ‘He de fer un treball sobre la insubmissió’, li vaig dir un dia, ‘per què creus que la gent es fa o ens fem insubmisos?’. ‘La pregunta bona no és aquesta, la pregunta bona és per què la gent fa o continua fent el servei militar’, em va respondre.

Tenir un pare sociòleg no és del tot fàcil, sobretot quan ets petit. Sort que podia explicar que era professor, perquè malgrat tenir el mestre a casa, no sé si he acabat d’entendre mai què és això de la sociologia. Sé que implica fer-se preguntes i jo he triat l’opció més fàcil, que és fer-ne als altres com a periodista. Suposo que en major o menor mesura, tots som fills d’un pare i d’una mare. Avui dia, potser ja no tant, o potser no sempre, però ja m’enteneu. Segur que als fills del forner del poble, el fuster o la metgessa també els pregunten si són fills de sons pares. Jo sempre he respost que sí amb un punt d’orgull mal dissimulat.

Tot això ve a tomb perquè el meu pare ha posat per escrit els records de la seva vida en un llibre que porta per títol Crec recordar (Fragmenta Editorial). Parteix dels orígens familiars protestants, que en l’ambient catòlic de l’època era una marca important. El besavi va arribar a ser bisbe. Després va avançant cronològicament per una vida en què, més enllà de la família, els temes principals són la universitat, la sociologia i les diferents formes de vida religiosa. El protagonista és un home discret i mesurat que sempre ha fugit dels protagonismes, un savi que hauria pogut ser monjo i va acabar fent de sociòleg.

The post Un pare sociòleg appeared first on VilaWeb.

La Gran Crisi Espanyola

Si avui es confirma que hi tornarà a haver eleccions al congrés i al senat espanyols, el balanç d’aquests darrers quatre anys polítics a l’estat, com expliquem fil per randa en aquest informe, serà de quatre eleccions, dues mocions d’investidura fallides, una moció de censura també fallida i una altra de reeixida; voldrà dir que la meitat del temps Espanya ha funcionat amb un govern provisional i que el darrer pressupost aprovat és el del 2017. Això, més la condemna per corrupció del partit governant durant la primera meitat del període, l’abús en l’aplicació del 155 i la declaració d’independència feta pel Parlament de Catalunya, després del referèndum d’autodeterminació.

He cercat si hi havia cap exemple semblant d’inestabilitat institucional a Europa i l’única cosa que s’hi acosta és la situació de Grècia, on, entre el 2012 i el 2015, es van fer quatre eleccions –tot i que dues foren en dos mesos seguits, perquè el resultat no permetia de formar cap govern. Tots deveu recordar que en aquell moment Grècia era considerat unànimement un país immergit en una crisi monumental. Fins al punt que la cosa va acabar amb les eleccions del setembre del 2012, després d’un referèndum en què la població va dir a Tsipras que fes exactament la contrària d’allò que va fer i amb la formació d’un govern insòlit de l’extrema esquerra de Syriza amb l’extrema dreta de l’Aliança Nacional Patriòtica.

La comparació amb Grècia és adequada perquè obrim els ulls i siguem conscients de la situació espanyola. Certament, és tan increïble com sorprenent l’habilitat que tenen els espanyols per a disfressar la realitat. La gran crisi espanyola és un fet, però ells fan com si no passàs res. I de frenar la inquietud social, ja se n’encarrega l’estol vastíssim de professionals de l’encàrrec públic ad personam i l’absoluta majoria d’aquells qui operen en el sector de l’elaboració de les idees i el consens –seguint la brillant definició que Ernesto Galli de la Loggia fa en el context paral·lel italià.

Per això, el contrast entre la histèria desfermada durant els mesos en què s’havia de formar govern a Catalunya i la parsimònia amb què ara l’estat i els mandarins de tota mena es prenen aquesta crisi institucional mastodòntica és tan feridor com significatiu.

Recordeu que ací, després de les eleccions del 21 de desembre, tot eren pressions i nervis, fins a l’extrem que semblava que el país no resistiria ni un dia més sense govern. Els polítics independentistes catalans van ser pressionats, i acusats constantment d’irresponsables, malgrat que ells van haver de formar govern amb la negativa, primer, d’investir el president legítim i, després, amb la prohibició de les candidatures de Jordi Sànchez i Jordi Turull. Els unionistes fins i tot van tenir la santa barra de posar el crit al cel i clamar en nom de l’estabilitat mentre el candidat Turull era dut a la presó enmig de la sessió d’investidura, un dels moments més increïbles en termes polítics que he viscut en tota la vida.

I ara què?

Doncs ara Espanya es troba clavada en la crisi institucional i política més gran de la seua història recent. Passa exactament això. Passa que vivim la gran crisi espanyola. I que això ho hauríem de remarcar una vegada i una altra, proclamar-ho als quatre vents i repetir-nos-ho exultants, entre més motius perquè la raó principal per a explicar-la és el conflicte començat amb la sentència del Constitucional sobre l’estatut i agreujat fins a l’infinit amb la reacció despòtica i tirànica a la declaració d’independència.

Espanya viu una crisi tan profunda que acabarà probablement amb la formació d’un govern de coalició entre el PP i el PSOE. Caminen cap ací perquè ara ja no és una qüestió de repartir-se el botí, com una operació ordinària, sinó de salvar el règim en un moment extraordinari. I aquesta és l’única fórmula salvapàtries en què poden confiar a ulls clucs els qui manen de debò, el poder profund de l’estat espanyol.

De manera que això passarà tard o d’hora i amb això podrem considerar liquidada aquesta trampa de la transició. Avui, potser en el darrer minut, algú s’empescarà una manera d’evitar la convocatòria electoral, però tant hi fa. Perquè la inestabilitat es mantindrà i no tindrà solució mentre Espanya es prenga el dossier català com una guerra a guanyar i no com un debat polític a resoldre.

Dit això, permeteu-me dues reflexions introspectives. Els catalans, i concretament l’independentisme català, tenim un caràcter extraordinàriament feble i una capacitat d’autoestima ínfima, que cal millorar molt. Fa temps que hauríem d’evidenciar a crits que Espanya viu una crisi, que aquesta és de fet la Gran Crisi Espanyola (amb majúscules, per favor) i que difícilment trobarem cap moment millor per a anar-nos-en. Però en canvi ací ens teniu barallant-nos nosaltres amb nosaltres de manera irresponsable, com si fóssem uns autèntics idiotes.

I segona reflexió. En el món d’avui la presentació dels fets és socialment determinant i el paper dels mitjans, més cabdal que mai en termes polítics –eixa és una de les claus del fenomen que descric. I, per tant, parafrasejant el famós ‘som allò que mengem’, també som els mitjans que consumim.

The post La Gran Crisi Espanyola appeared first on VilaWeb.

Le Mur Jaune: el recull gràfic de la violència policíaca de Macron

La repressió policíaca del govern d’Emmanuel Macron contra les manifestacions de les Armilles Grogues aquest darrer any ha deixat un mort i 2.400 ferits. A cinc dels ferits els han destrossat la mà, 211 van rebre cops al cap, dinou van ser ferits amb granades de gas i 119 per trets de bales de goma, un armament que el Consell d’Europa va demanar a França que deixés d’utilitzar. Són xifres de la pàgina web Le Mur Jaune, que recopila gràficament desenes de víctimes de la violència policíaca a França.

S’hi poden veure fotografies de les víctimes, amb la data en què van ser atacades i el lloc. A més, quan es punxa sobre la imatge, s’accedeix a informació complementària de cada víctima. A causa de la duresa de les imatges, la web ofereix la possibilitat de veure-les en blanc i negre.

‘La meva sorpresa va ser descobrir que, contràriament al que ens volen fer creure, la gran majoria dels ferits greus no són aquells que fan aldarulls, sinó simples manifestants i, fins i tot, simples vianants, marcats per vida a la carn i a la consciència’, diu l’administrador de Le Mur Jaune.

És per això que va crear el mur, ‘perquè pugueu veure el patiment físic que i per contrarestar la indiferència mediàtica, política i sovint jurídica de la qual són víctimes’.

The post Le Mur Jaune: el recull gràfic de la violència policíaca de Macron appeared first on VilaWeb.

La gran crisi espanyola (1): El 44% del temps sense un govern amb funcions plenes

Espanya no troba estabilitat política, una evidència que encara es podria reforçar avui si Meritxell Batet anuncia la data d’unes altres eleccions. Això pot passar si el PSOE no veu possible de fer una segona sessió d’investidura amb possibilitats de reeixir-hi, quan Felipe VI hagi completat la ronda de contactes amb els partits. Això no seria sinó la constatació d’una crisi que va començar ara fa quatre anys, el 2015.

Espanya, abocada a les quartes eleccions en quatre anys?

De llavors ençà hi ha hagut tres investidures frustrades, dues mocions de censura i tres eleccions, a les quals avui se’n podrien afegir unes altres. En cas d’aquestes quartes eleccions, la seqüència seria encara més alarmant: d’ençà del 27 d’octubre del 2015, Espanya hauria estat el 44% del temps sense un govern amb funcions plenes.

La situació d’Espanya és únicament comparable, quant a xifres, amb Grècia, on entre el 2012 i el 2015 s’organitzaren quatre eleccions per culpa de la inestabilitat causada pel rescat bancari i la imposició de les directrius de la troica. Espanya té uns altres problemes, com ara la corrupció del PP, la fallida d’un sistema bipartidista i, també, el conflicte amb Catalunya.

La investidura frustrada del 2015

Tot va començar el 27 d’octubre de 2015, quan Mariano Rajoy, just un mes després de les eleccions catalanes, convocava eleccions el 20 de desembre. D’aleshores ençà, Espanya no ha vist cap legislatura completa. Després d’aquestes primeres eleccions va ser Pedro Sánchez qui va intentar de ser investit, com va passar fa poques setmanes.

Llavors els PSOE tenia un pacte amb Ciutadans, però la formula requeria l’abstenció de Podem, que no va voler passar per l’adreçador. Més tard, Felipe VI va proposar de president del govern Rajoy, que va declinar de sotmetre’s a la investidura per falta de suport parlamentari i així agreujà el desgast del PSOE.

Arran d’això, i de la inexistència d’un candidat, el 3 de maig es van dissoldre les corts i es van convocar eleccions el 26 de juny. La jugada li va sortir bé, a Rajoy, que va guanyar catorze escons i va afeblir Cs i el PSOE. Així i tot, el dirigent del PP va haver de menester dues investidures per a ser reelegit i el ‘cop de mà’ dels barons socialistes. En el segon intent, seixanta-vuit diputats socialistes van abstenir-se per permetre la investidura de Rajoy.

Aquesta decisió va dur una tensió interna inusitada al PSOE. Al comitè federal, entre crits i retrets, es va imposar el bàndol que volia facilitar la investidura de Rajoy. Era una ordre que aparells mediàtics i polítics reclamaven de fons, fins que van sortir-se amb la seva.

La sessió d’investidura de Rajoy va acabar amb Sánchez abandonant l’escó per no haver de trencar la disciplina de vot. Rajoy fou investit i el 4 de novembre el PP presentava el nou govern. S’acabaven així 374 dies sense un govern en funcions plenes.

L’estabilitat va durar poc i el 14 de juny de 2017 Unides Podem va presentar una moció de censura contra Rajoy pel seguit de casos de corrupció que assetjaven el partit del govern. Era el primer avís. Però el vet de l’oposició a Pablo Iglesias no va permetre que la moció reeixís, perquè el PSOE es va abstenir.

La caiguda del govern Rajoy no atura l’excepcionalitat

Finalment, el primer de juny de l’any passat, el PSOE de Pedro Sánchez presentava una moció de censura, l’endemà mateix de la publicació de la sentència del cas Gürtel, que assenyalava directament el PP per finançament il·legal.

La moció es va aprovar amb el suport, per exemple, d’ERC, PDECat i Compromís, i servia per a fer caure Rajoy. Aquesta majoria alternativa durà poc: el 5 de març, quan no feia ni any que havia expulsat el PP, Sánchez va convocar eleccions perquè no va aconseguir d’aprovar el pressupost al congrés espanyol.

Amb tot plegat, l’estat espanyol continua funcionant amb l’últim pressupost aprovat fins aleshores, el del 2017, que havia preparat el ministre del PP d’Hisenda Cristóbal Montoro. Uns comptes de fa dos anys per a un context econòmic prou diferent. De retruc, la situació ha tingut efectes en el finançament autonòmic.

A més, si les eleccions es repeteixen el govern espanyol continuarà sense tenir funcions plenes fins a cap d’any, pel cap baix. Les eleccions espanyoles serien el 10 de novembre i abans de vint-i-cinc dies s’haurien de formar les corts espanyoles. Un període que varia entre vint-i-tres dies i vint-i-quatre, com ha estat el cas d’aquestes quatre darreres eleccions. En conseqüència, almenys fins al 3 de desembre no es constituirien les corts. I, en acabat, encara hi hauria d’haver una roda de consultes i una proposta de candidat per al funcionament normal de les institucions.

Així, el govern espanyol hauria estat en funcions o amb les cambres dissoltes sis-cents cinquanta-cinc dies. És a dir, el 44% del temps d’ençà que Rajoy va convocar eleccions, ara fa quatre anys. La xifra s’obté sumant els 374 dies que van transcórrer entre la convocatòria electoral del 2015 i la formació del govern després de la repetició electoral; els set dies entre la moció de censura de Sánchez i la presentació del govern socialista; i els 274 que haurien passat entre l’última convocatòria electoral i la constitució de les corts espanyoles al desembre. Un període que seria més llarg, tenint en compte que no hi hauria un nou govern el mateix dia que es formen el congrés i el senat espanyols.

A més, si es tenen en consideració els 218 dies en què el govern català va ser intervingut per l’aplicació de l’article 155 (aleshores el govern espanyol funcionava a ple rendiment), l’estat espanyol hauria estat en situació d’excepcionalitat el 58% del temps d’ençà que Rajoy va convocar eleccions l’octubre de 2015.

Què pot fer un govern en funcions?

Si és en funcions, el govern espanyol perd algunes de les facultats més importants. L’article 21 de la llei del govern especifica que l’executiu en funcions ‘limitarà la seva gestió a despatxar ordinàriament els assumptes públics, i s’abstindrà d’adoptar, excepte casos d’urgència […], qualsevol altra mesura.’ A més, un president del govern en funcions no pot convocar eleccions, ni proposar qüestions de confiança ni referèndums.

Tampoc no pot aprovar el pressupost –per això avui es funciona amb el del 2017– ni presentar projectes de llei. De fet, aquests darrers quatre anys només s’han aprovat 32 lleis, i la mitjana és de 175. Afegim-hi encara que 300 iniciatives legislatives han caducat arran de l’avançament electoral, bé perquè no s’han pogut tramitar, bé perquè no s’han pogut votar al ple.

Si a la fi es convoquen eleccions, les corts espanyoles es dissoldran. Tanmateix, el congrés i el senat espanyols mantindrien un cert funcionament. Les decisions, les prendrien les diputacions permanents de cada cambra, que són de 21 membres la del congrés i 36 la del senat.

The post La gran crisi espanyola (1): El 44% del temps sense un govern amb funcions plenes appeared first on VilaWeb.

Espanya, abocada a les quartes eleccions en quatre anys?

Les eleccions espanyoles del 10 de novembre serien les quartes en quatre anys. La greu crisi institucional que viu Espanya ha originat una gran inestabilitat d’ençà de la pèrdua de la majoria absoluta del PP el desembre del 2015. En el període d’una legislatura completa hi ha hagut quatre convocatòries electorals, dues mocions de censura, més de quatre-cents dies de govern en funcions –entre el PP i el PSOE–, un pressupost prorrogat des del maig del 2018 i la paralització de les reformes polítiques, socials i econòmiques i d’organismes com el Consell General del Poder Judicial.

Avui Felipe VI clourà la ronda de consultes amb els partits i constatarà que Pedro Sánchez és el candidat amb més suport. Però el dirigent del PSOE ja ha dit que no acceptaria l’encàrrec de sotmetre’s a una nova investidura si no la té garantida, igual com va fer Mariano Rajoy el gener del 2016. La decisió de convocar el ple correspon a la mesa, encapçalada per Meritxell Batet. Així doncs, si no hi ha cap tomb de darrera hora no hi haurà ple i el temps s’exhaurirà dilluns, quan seran automàticament dissoltes les corts espanyoles i l’endemà convocades les eleccions.

La gran crisi espanyola (1): Un 44% del temps
sense un govern plenament funcional

Els vets encreuats entre partits incapaços de posar-se d’acord han conduït l’estat espanyol a un blocatge polític que no s’havia vist mai en cap democràcia occidental. Només hi ha un precedent equiparable a aquesta inestabilitat, Grècia, on va haver-hi quatre convocatòries electorals entre el 2012 i el 2015. Aquest blocatge, a més, manté la política espanyola segrestada per l’electoralisme i la mirada curta, en una campanya electoral permanent i sense que ningú no s’atreveixi a sortir de la seva zona de confort.

El PSOE vol unes altres eleccions? Unides Podem està convençut que sí, i que per aquest motiu s’ha encallat en les negociacions per a formar govern i els ha fet un xantatge constant, sense cedir en res. L’última proposta de Pablo Iglesias –un govern de coalició fins a l’aprovació del pressupost i el compromís de sortir de l’executiu si Sánchez ho volgués– va ser refusada de pla pel president espanyol en funcions, en una conversa telefònica de deu minuts i sense consultar-ho a ningú més. A qui tampoc interessa una repetició de les eleccions és a Vox, per por de perdre el pes que va guanyar el 28-A. Per això Ortega Smith va afegir-se a la proposta d’Iglesias de demanar a Felipe VI que intercedís perquè el PSOE s’avingués a pactar i formar govern.

Enmig d’aquest panorama, Albert Rivera ha fet una maniobra d’última hora per evitar la repetició de les eleccions, amb una abstenció en canvi del compromís de no apujar els imposts, de desfer el pacte de govern a Navarra i d’aplicar el 155 a Catalunya si no s’acata la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Tres condicions que Rivera assegurava haver pactat amb el PP i que la Moncloa s’ha afanyat a dir que ja es complien. Rivera ha pres així la iniciativa en un dels seus moments més baixos políticament, després d’un estiu en què pràcticament ha desaparegut de l’escena mediàtica i en què ha hagut de veure un degoteig constant de baixes per la deriva ultra que ha agafat la direcció de Ciutadans, que ha pactat amb Vox sense cap objecció. Ho ha fet en un moment en què les enquestes indiquen una caiguda de Cs en favor del PP, fet que podria significar el final polític de Rivera.

Pablo Casado i Albert Rivera van reunir-se ahir a la tarda al congrés espanyol per a explorar aquesta proposta de darrera hora. El PP va evitar de pronunciar-s’hi, de manera que allargarà fins avui l’agonia de Sánchez. Tanmateix, cal tenir en compte que Sánchez en tindria prou amb l’abstenció de Ciutadans i Unides Podem per a ser elegit amb una majoria simple a la segona volta.

Les tres condicions de Rivera

El PSOE va afanyar-se a acceptar les condicions de Rivera en canvi de l’abstenció de Ciutadans. Els socialistes fins i tot van publicar un comunicat enmig de la reunió entre Rivera i Casado per a pressionar-los, instant-los a fer un ‘exercici de responsabilitat’ i a evitar que el govern espanyol resti condicionat per l’independentisme.

La primera condició posada per Ciutadans per a facilitar la investidura amb una abstenció és que es prepari l’aplicació del 155 a Catalunya en cas que els independentistes no acatin la sentència del Suprem espanyol, i que Sánchez no aprovi indults per als presos polítics. El president espanyol en funcions s’hi va comprometre i va insistir a dir que el PSOE actuaria ‘amb la mateixa contundència’ que l’octubre del 2017.

La segona és lliurar Navarra a la dreta. El pacte del PSOE a Navarra amb Geroa Bai, Podem i Esquerra Unida –facilitat per l’abstenció de Bildu– va irar la dreta espanyola. Rivera ha reptat Sánchez a formar un ‘govern constitucionalista’ a Navarra, que vol dir deixar governar la coalició electoral entre el PP i Ciutadans, Navarra Suma. L’acord dels socialistes amb Geroa Bai, formació pròxima al PNB, és sòlid perquè els nacionalistes bascs són un soci preferent de Sánchez. En aquest sentit, trencar-lo podria enfonsar el pont entre els governs espanyol i basc i dificultar la legislatura a Sánchez, tot i que el PNB ha demostrat més d’una vegada la seva flexibilitat per a pactar amb el govern espanyol, fos del color que fos. Entre el maig i el juny del 2018, va aprovar el pressupost del govern del PP i, pocs dies després, feia caure Rajoy a la moció de censura després de la sentència del cas Gürtel. En tot cas, Sánchez ha assegurat que no hi ha cap ‘pacte ocult’ amb l’esquerra abertzale i que l’actual govern navarrès ja és constitucionalista.

Pel que fa als imposts, el president espanyol en funcions ha respost a Rivera que té la intenció ‘d’alleugerir la càrrega fiscal a les famílies, als treballadors autònoms i a la classe mitjana i treballadora’. El dirigent de Ciutadans havia demanat que no s’apugessin els imposts en general ni la quota als autònoms.

Casado i el caramel de les eleccions

El president del PP, Pablo Casado, té pocs incentius per a facilitar la investidura de Sánchez. Després d’haver obtingut el pitjor resultat de la història del PP d’ençà de la refundació d’Alianza Popular, Casado ha aconseguit que els barons fessin pinya amb la seva direcció i pogués mantenir el comandament del partit. La moderació del discurs l’ha fet créixer a les enquestes i recuperar embranzida en un moment en què Rivera ha perdut pistonada. De manera que unes eleccions poden permetre que el PP millori el resultat, a còpia de recuperar votants desencantats amb Ciutadans i Vox.

La bona expectativa de Casado és un entrebanc perquè faciliti l’abstenció. Però Casado també pot optar per posar-se el vestit d’home d’estat i evitar la repetició electoral, amb l’argument de deixar començar la legislatura.

El paper d’espectador de l’independentisme i Compromís

L’independentisme ha renunciat a exercir un blocatge polític al congrés espanyol. L’aritmètica faria prescindibles ERC i JxCat si Ciutadans s’hagués avingut a pactar amb el PSOE o si el PP facilités la investidura amb una abstenció, però els vets encreuats han donat un paper clau a ERC gràcies al seu resultat el 28-A. Tanmateix, els republicans no volen evitar la repetició de les eleccions ni posar traves a un acord entre el PSOE i Unides Podem per a evitar un pacte entre els tres partits de la dreta i l’extrema dreta.

JxCat va votar contra Sánchez a la investidura del juliol, però el poc pes aritmètic fa que els set vots de la formació no tinguin gens d’interès per al PSOE. I Compromís va abstenir-se perquè Sánchez no s’ha compromès fermament amb la reforma del finançament. El diputat Joan Baldoví també ha lamentat que el PSOE no els hagi donat resposta a un document de propostes i ha dit després de reunir-se amb el rei espanyol que es tornaria a abstenir.

En aquest context, ERC era l’únic partit que podia pressionar Sánchez i demanar contrapartides al PSOE, malgrat que els socialistes no han fet cap gest i més aviat s’han volgut allunyar del suport de l’independentisme, potser pensant en unes noves eleccions espanyoles. La posició dels republicans ha indignat Unides Podem, que els ha criticats per haver-los fet la tenalla amb els socialistes.

The post Espanya, abocada a les quartes eleccions en quatre anys? appeared first on VilaWeb.

Les ‘coses de nens’ que ja no són només coses de nens

És començament de curs i per a un alumne de cada tres, o de cada quatre, o de cada cinc, segons l’estadística que miris, també comença una temporada més d’assetjament escolar, això que abans se’n deia ‘coses de nens’ i que avui tothom en diu bullying, el terme que sembla que quedarà per a les generacions a venir. Perquè aquesta pràctica, tan lligada a la naturalesa humana –al pitjor de la naturalesa humana– no fa pinta d’acabar-se amb la conscienciació.

Quan se’n començava a parlar als mitjans, fa no pas tants anys, alguns opinadors no es podien estar d’inserir la falca que ‘això s’ha fet sempre’. La gràcia d’aquest tombant de segle, però, és que l”això s’ha fet sempre’ ja no serveix ni per a la teorització rància de cap costum abjecte. Per a bé o per a mal, les anomenades ‘coses de nens’ ja no són exclusivament de nens (permeteu-me de parlar en genèric, que l’espai de l’article és limitat): en matèria d’abús i de crueltat, els anys de gràcia que el món adult concedia a l’infant ja no són tal. En alguna cosa hem avançat. Però com que la maldat sempre troba el camí, els nanos més conscienciats de la Història pel que fa als mals de l’assetjament també tenen més maneres de perpetrar-lo.

Els assetjats de l’era analògica expliquen que, quan eren escolars, l’infern durava de dilluns a divendres i que s’acabava al llindar de la porta de casa. Avui, en canvi, les criatures d’institut tenen el foc cremant-los a la butxaca les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana. El mòbil i tot allò que permet és indestriable de la vida, i encara pitjor que la vida: és una màquina de present continu on la petjada de la vexació romandrà en servidors blindats, teòricament per sempre, a prova de catàstrofes humanes o naturals. El dret a l’oblit d’aquests xiquets i dels que vindran ja no dependrà d’una mala memòria o d’una bona teràpia.

Un estudi del 2015 publicat a The Lancet Psychiatry concloïa que el bullying deixa més seqüeles en la canalla que no pas el maltractament per part d’adults. Sense haver de llegir-ne cap teoria, els assetjats de l’escola analògica poden donar fe de fins a quin punt aquests episodis els han marcat la vida, com els van devastar l’autoestima, condicionar les relacions amb els semblants, determinar fins i tot què van acabar estudiant o deixant d’estudiar. Passats els anys, els que tinguin l’ocasió i el coratge d’interpel·lar els seus assetjadors, amb l’estómac fet un nus, encara n’hauran d’entomar una nova humiliació: si recorden allò que van fer, no tindran cap consciència d’haver infligit cap mal irreversible, ni que en aquell moment n’hi hagués per a tant. El privilegi de la desmemòria, un luxe per a escollits. En aquest sentit esgarrifa el testimoni de Lolita Bosch a La ràbia (Amsterdam, 2016): de les barrabassades que li havien arribat a fer, els seus assetjadors d’institut ni se’n recordaven, ni tampoc els professors connivents, que també tindrien un article. Doncs si el bullying en analògic no era ja per si prou bèstia, què no deu patir una criatura sotmesa a la reverberació de l’assetjament en digital.

Alguns es maten. No poden sofrir-ho més, i es maten. Fa mal de dir, però més mal fa continuar xiulant. Si ja és complicat de trobar dades del suïcidi d’adults, del suïcidi de menors són més tabú, encara. Pel que sabem per l’OMS, el bullying és la primera causa de suïcidi adolescent. Quan un cas arriba a les notícies, sempre sol anar igual. Una criatura es mata i uns pares comencen a fer rebombori. Surt el nom de l’institut, els qui hi manen no ho poden tapar, quin escàndol; per no parlar dels pares dels abusadors delatats, potser en un vídeo, potser en una carta: que se n’hagin d’assabentar d’aquesta manera, davant de tothom: un altre tràngol. Les teles carronyaires s’amunteguen a la porta del centre, els nanos que fa dos dies devien mirar cap a una altra banda, de cop i volta, amb la cara pixelada, els vénen les ganes de garlar. De sobte, tot és diàfan: tot allò que ja se sabia es torna a saber, vull dir que es fa públic, i massa tard, és clar. Quanta incomoditat innecessària. Tots plegats s’haurien avingut que la criatura hagués canviat d’institut silenciosament, com fan tants nanos cada començament de curs: un petit tràfic rutinari d’un centre a un altre, una o dues cares noves a l’última filera de l’aula, un tornar a començar tots plegats amb el full en blanc, un altre any, com si res no hagués passat.

The post Les ‘coses de nens’ que ja no són només coses de nens appeared first on VilaWeb.

Ara ja no cal aturar l’extrema dreta

TEMA DEL DIA
Maniobra. Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions del 28-A demanant el vot per a aturar l’extrema dreta. I la maniobra li va sortir bé. El vot útil cap al PSOE li serví per a guanyar les eleccions i, virtualment, esdevenir president del govern espanyol. Per aconseguir-ho, només havia de pactar amb Unides Podem, una operació que d’entrada semblava lògica; fàcil i tot. La realitat ha estat la contrària. Sánchez s’ha escarrassat a evitar un govern de coalició amb Pablo Iglesias i ha dedicat els esforços a demanar l’abstenció de Cs i PP. Quatre mesos després, Espanya és a punt de repetir les eleccions (ja seran quatre), per la responsabilitat única i exclusiva del PSOE.

Pablo Iglesias ha fet mans i mànigues per pactar: renunciar a ser present en un govern de coalició, renegar del referèndum de Catalunya i empassar-se el seu republicanisme per demanar a Felipe VI que intercedís en favor d’un pacte amb el PSOE. No se li pot demanar més, a Iglesias. Ja no té res més a oferir. La negativa del PSOE torna a demostrar que l’Íbex 35 i els poders fàctics de l’estat són els qui dicten qui governa i qui no a Espanya. I no hi pot haver cap govern que vulgui canviar l’estructura econòmica o territorial de l’estat. Els qui s’encarregaven de dir-ho al 78 eren els militars. Ara també cal afegir-hi les grans corporacions empresarials i el poder judicial.

Tot i que encara falten unes quantes hores, repetir les eleccions va esdevenint inevitable, i fins i tot sembla que sigui una opció desitjada pel PSOE. Malgrat que les enquestes li van a favor, el risc de la suma de les tres dretes extremes es manté latent. A les eleccions del 28 d’abril, en percentatge de vot gairebé van empatar. La suma de vots del PSOE i Unides Podem va ser del 42,99%, i la de PP-Cs-Vox, del 42,82%. Només disset centèsimes de diferència impedeixen que l’extrema dreta entri al govern espanyol. Però ara sembla que això ja no és prioritat per a Sánchez. Ja governen a Andalusia i a Madrid.

Després de quatre mesos, és clar que el PSOE no vol un govern d’esquerres i encara menys amb el suport de l’independentisme català. Sánchez ja no podrà demanar el vot útil per a frenar Vox si opta per unes noves eleccions en lloc de pactar amb Podem Sánchez vol governar amb l’abstenció de les dues dretes. El PSOE ho ha repetit avui, quan Albert Rivera li ha ofert l’abstenció en canvi d’aplicar l’article 155 si la Generalitat no acata la sentència i de no concedir indults, entre més condicions. La resposta del PSOE no ha estat la del rebuig frontal, sinó de dir que amb això ja s’hi compta. Sánchez ha refermat que tornaria a aplicar el 155 si el govern de Quim Torra sortís del marc constitucional espanyol.

El problema de Rivera no és de programa. Rivera està desesperat per evitar unes eleccions en què s’ensorraria, però el PSOE, de fet, no és pas tan lluny de les demandes de Ciutadans. L’objectiu d’una repetició electoral és repartir-se amb el PP l’electorat de Ciutadans, apropiant-se bona part de les seves posicions, i en acabat establir un pacte d’estat del PSOE i el PP per deixar governar la llista més votada. Sánchez ja no podrà demanar el vot útil contra l’extrema dreta, perquè ha demostrat que s’estima més el risc d’un tripartit ultra a la Moncloa que no pas haver de governar amb Unides Podem amb el suport dels independentistes. Per si n’hi havia cap dubte, el comunicat emès pel PSOE avui demanava un pacte per un govern progressista ‘que no depengui de les forces independentistes catalanes’. Sánchez tracta l’independentisme com si tingués la pesta.

MÉS QUESTIONS
La Generalitat rebrà 250 milions del FLA abans del 9 d’octubre. El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha reunit amb la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero. En acabat, Puig ha dit que el País Valencià rebria aquest trimestre els 450 milions de les actualitzacions de les bestretes, malgrat mantenir el pressupost de l’estat prorrogat. El ministeri s’ha compromès a resoldre les dificultats de tresoreria de l’executiu valencià mitjançant els mecanismes de finançament que ja s’han activat, però no hi ha posat data concreta. Segons Puig, abans del 9 d’octubre també es transferiran els 250 milions extra del fons de liquiditat autonòmica que corresponen al País Valencià. Però per aconseguir-ho el Consell haurà d’aprovar i trametre al govern espanyol el programa econòmic financer, un pla d’ajust que Puig s’ha compromès a enviar malgrat el recel de Compromís. Pel president de la Generalitat, sobretot és important que els diners arribin a temps per a la tresoreria, oimés ara que cal encarar les despeses de les inundacions de la setmana passada.

Més per Mallorca explorarà la via judicial per al finançament. La diputada de Més per Mallorca Joana Aina Campomar ha anunciat que el seu grup proposaria d’explorar la via judicial, a partir del mes de novembre, per a reclamar els 177 milions d’euros pendents del finançament autonòmic a l’estat espanyol, mitjançant una esmena a la proposició no de llei (PNL) que defensaran el PSIB i Podem al ple del parlament que es farà aquesta setmana. Més votarà a favor de la proposició i alhora defensarà una esmena en què sol·licitarà que el parlament insti, de manera més contundent, la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, a complir el compromís adquirit el 2018 de pagar els 177 milions d’euros pendents abans d’acabar l’any. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya ja ha utilitzat la via judicial per obligar el govern espanyol a pagar els endarreriments del sistema de finançament vigent.

El govern espanyol assegura que es posarà en contacte immediatament amb els afectats per les inundacions. La delegació del govern espanyol al País Valencià assegura que ha començat a treballar amb ajuntaments i diputacions per gestionar els ajuts que podran sol·licitar els afectats per les inundacions al Baix Segura. El delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, ha mirat de tranquil·litzar els ciutadans i les administracions i ha dit que s’aplicaria immediatament el compromís del president espanyol, Pedro Sánchez, amb els afectats. Ha dit que la seva delegació era conscient dels danys a l’agricultura, als centres sanitaris i escolars i als béns de particulars. També ha recordat la prioritat de restablir els serveis públics perquè funcionin amb normalitat i que els damnificats podran acollir-se a subvencions de Protecció Civil per a atendre situacions d’emergència o de naturalesa catastròfica. El termini per a presentar les sol·licituds és d’un mes, de manera telemàtica o en qualsevol registre de l’administració de l’estat, de la Generalitat, de les diputacions o dels ajuntaments.

El govern espanyol encara no ha pagat ni un euro als afectats per les inundacions del Llevant mallorquí. Ara que les inundacions han tornat a fer mal, en aquest cas a la comarca del Baix Segura, i que es tornaran a demanar ajuts al govern espanyol, cal tenir present el cas de Mallorca. El govern espanyol encara no ha pagat cap euro dels ajuts promesos per reparar els danys causats per les inundacions del Llevant mallorquí de fa onze mesos. Segons els batlles dels municipis perjudicats, dels 20,1 milions d’euros que Pedro Sánchez es va comprometre a pagar, encara no n’ha abonat ni cinc. La valoració total dels danys de les riuades és de 40,1 milions d’euros i el govern espanyol n’ha de pagar el 50%. La riuada deixà tretze morts i enormes danys en cases i infrastructures públiques. El municipi més afectat va ser Sant Llorenç del Cardassar, on encara no s’han acabat de reconstruir bona part de les edificacions. Només en aquest municipi, el govern espanyol hi ha de pagar 6,8 milions d’euros.

L’APLEC denuncia que el Ministeri d’Educació francès ha suspès el concurs de professors de català. L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) ha denunciat que el Ministeri d’Educació francès havia suspès el concurs de professors de català per al 2020. En un comunicat, l’APLEC diu que la decisió és ‘històrica’ i que el concurs no s’havia interromput mai d’ençà que es va crear, el 1992. ‘La decisió és encara més sorprenent quan se sap que hi ha sempre una desena de col·legis de Catalunya Nord que no tenen professor de català, i que la demanda de les famílies no és coberta’, afegeixen. Justament fa pocs dies que es va presentar l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, en què representants de les institucions franceses van destacar ‘l’interès de l’estat a participar en la promoció de la llengua catalana’. L’APLEC demana a tots els electes catalans d’intervenir-hi i al Ministeri d’Educació francès de corregir d’urgència la decisió, que qualifica d’incomprensible i inacceptable. I avisa que estudia de mobilitzar pares, alumnes i professors si no s’anul·la ràpidament la suspensió del concurs del 2020. ‘Pocs mesos abans de cites electorals, la manca de respecte ostensible del govern per la llengua catalana i pel seu ensenyament és inexplicable’, afegeix.

LA XIFRA
Un 8% serà l’augment de passatgers que tindrà l’aeroport de Menorca aquest hivern. Es deu sobretot a una nova connexió amb València, a càrrec de Ryanair. També hi haurà més seients per a viatjar a Londres. Precisament, s’enllesteix un pla de rutes per a explorar connexions de Menorca amb dotze països.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de setembre de 1976 s’inaugurava a Perpinyà la Bressola de Sant Galdric, la primera escola catalana de Catalunya Nord en temps moderns. Dels 7 alumnes d’aquell primer curs, la Bressola ha passat a 8 centres escolars (7 escoles i un col·legi) amb més de 1.000 alumnes.

The post Ara ja no cal aturar l’extrema dreta appeared first on VilaWeb.

Sánchez es descara i demana el vot del PP i Ciutadans per a marginar l’independentisme

El PSOE ha publicat un comunicat enmig de la reunió entre Pablo Casado (PP) i Albert Rivera (Ciutadans) per a pressionar-los perquè facilitin la investidura de Pedro Sánchez amb una abstenció. Concretament, es dirigeixen a Ciutadans assegurant que es compleixen les tres condicions que ha posat Rivera: el compromís d’aplicar el 155 a Catalunya si s’escau i de no atorgar indults als presos polítics, el fet que hi hagi un ‘govern constitucionalista’ a Navarra i el compromís de no apujar els imposts.

En el comunicat, el PSOE també els demana al PP i Ciutadans un ‘exercici de responsabilitat’ perquè el govern espanyol ‘no depengui de les forces independentistes’.

Els socialistes en tindrien prou amb l’abstenció de Ciutadans si Unides Podem decideix de mantenir l’abstenció que va anunciar divendres. Sánchez podria ser investit amb una majoria simple amb els vots del PSOE i del PRC i les abstencions d’Unides Podem, Ciutadans, ERC, el PNB, EH Bildu i Compromís, mentre que només el PP, Vox, JxCat i Coalició Canària votarien en contra de Sánchez, si aquests grups mantenen el vot del ple d’investidura del juliol.

Comunicat oficial del PSOE. El partit reitera que les condicions que reclama Ciutadans ja es compleixen. Els socialistes insisteixen en la petició d’abstenció de la formació d’Albert Rivera per facilitar la configuració “d’un govern progressista.” pic.twitter.com/Jnd7GRKcf6

— Albert Calatrava (@albertcalatrava) September 16, 2019

The post Sánchez es descara i demana el vot del PP i Ciutadans per a marginar l’independentisme appeared first on VilaWeb.

Pàgines