Vilaweb.cat

Quins són els números perquè Josep Rull sigui el nou president del parlament?

El grup parlamentari de Junts per Catalunya ha proposat Josep Rull de president del parlament. La seva elecció implicaria de tenir el suport de la resta de partits independentistes i, especialment, d’ERC. Tot i això, ERC ha explicat que ara com ara encara no hi havia cap acord tancat per a aconseguir una mesa antirepressiva.

Puigdemont, Puig i Wagensberg poden votar avui malgrat la pressió del TC

Sense més pactes, la suma de Junts i ERC donaria 55 diputats, més que no pas els 42 escons que té el PSC. Hi ha poques majories alternatives per als socialistes perquè fonts dels Comuns han explicat que votarien la seva candidata, Susana Segovia, en la primera ronda de votacions a la presidència i que, en la segona, votarien en blanc. Vox també ha dit que votaria en blanc. D’aquesta manera, els Comuns descarten la possibilitat de participar en una majoria alternativa perquè el PSC presideixi la cambra amb els seus vots i els del PP, en una repetició de la fórmula per la qual Jaume Collboni va ser investit batlle de Barcelona.

[VÍDEO] Agustí Colomines omet Forcadell i Torrent en la salutació inicial i irrita ERC

De manera que l’única alternativa del PSC al pacte dels dos grans partits independentistes seria de pactar amb el PP, que té 15 escons. Socialistes i populars  tindrien 57 diputats, 2 més que no pas ERC i Junts. En aquesta situació caldria afegir el suport de la CUP, que ha dit que continuava negociant la composició de la mesa, però que veia Rull amb bons ulls. Per tant, si els Comuns o Vox no canvien el sentit del vot a l’últim moment, hi hauria una presidència del parlament independentista.

Es trenca la tradició parlamentària de la samarreta “Xàtiva renaix de les cendres”

També és important el vot dels exiliats, Carles Puigdemont i Lluís Puig, de Junts, i Ruben Wagensberg, d’ERC. Si se n’accepten els vots, com és de preveure, es mantindrà la majoria independentista.

Pues bien, como era previsible, todo indica que seremos víctimas de un "cordón sanitario" para que esté en la Mesa el que saca 6 (Comunes) y no los que tenemos 15.
Así se las gastan PSC e indepes en Cataluña.
No pasa nada: seguiremos defendiendo nuestros principios y valores…

— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) June 10, 2024

Sobre el possible pacte de socialistes i populars, el dirigent del PP, Alejandro Fernández, ha dit que no hi havia acord i que, de fet, es gestava un cordó sanitari per deixar la seva formació fora de la mesa del parlament. Un lloc que ocuparan, a parer seu, els Comuns. “Així se les gasten el PSC i els independentistes a Catalunya. No passa res: continuarem defensant els nostres principis i valors fins que es congeli l’infern”, ha piulat.

La biblioteca García Márquez de Barcelona tancarà tres setmanes per reparar desperfectes

La biblioteca Gabriel García Márquez tancarà del 29 de juliol al 18 d’agost per reparar desperfectes generats pel moviment de l’edifici i, al mateix temps, crear espais nous, segons que ha avançat El Periódico i han confirmat a l’ACN fonts de Biblioteques de Barcelona. La previsió és fer-hi unes tasques de millora per col·locar-hi uns suports estructurals i crear un nou voladís exterior, a l’entrada de l’equipament. Segons Biblioteques, es vol garantir un control més bo del moviment de l’edifici, que ha originat desperfectes en elements rígids de la façana, com ara els vidres, en què han aparegut esquerdes. Aquesta biblioteca ha rebut uns quants premis i va ser elegida la millor biblioteca pública del món l’any passat.

Biblioteques de Barcelona ha explicat que aquests moviments són habituals en qualsevol edifici, però amb la nova estructura que es construirà es vol evitar que causin desperfectes o patologies, sobretot en els grans finestrals de vidre que té la façana. En segon lloc, es generarà un nou voladís amb els nous suports. Serà cobert i permetrà de col·locar-hi elements expositius i disposar d’un nou espai exterior que es pot fer servir com a escenari per a diferents actes o presentacions. Aquest nou espai serà un nou llindar d’accés a la biblioteca.

La solució tècnica proposada inclou els suports estructurals i un umbracle que seran integrats a l’edifici. A més, s’ha garantit coherència amb l’aspecte general de la biblioteca. De fet, l’actuació l’ha ideada el mateix equip d’arquitectes del projecte original. Tindrà un cost de 395.117,84 euros. Biblioteques de Barcelona explica que les actuacions es faran a l’estiu perquè l’afluència d’usuaris baixa en aquesta època. En total es preveuen tretze setmanes d’obres, però el tancament només serà de tres. Mentre la García Márquez estigui tancada, al districte hi haurà obertes les biblioteques Poblenou-Manuel Arranz i Ramón d’Alós.

Yolanda Díaz deixa el lideratge de Sumar pels mals resultats a les europees

La vice-presidenta del govern espanyol Yolanda Díaz ha anunciat que deixarà de ser la coordinadora de Sumar, l’espai polític que ella mateixa va engegar per a les darreres eleccions espanyoles. Pren la decisió pels mals resultats de Sumar a les eleccions europees, en què tan sols han aconseguit tres eurodiputats i no han complert les expectatives. “No he fet les coses que havia de fer, és la meva responsabilitat”, ha dit en una conferència de premsa.

Els mals resultats han fet que organitzacions aliades de Sumar, com ara Més Madrid i Esquerra Unida, amb les quals es presentava a les eleccions europees, hagin criticat la manera com la direcció de Sumar ha afrontat els comicis, que, tal com entenen, ha causat els mals resultats. Els tres eurodiputats elegits són Estrella Galán (Sumar), Jaume Asens (Comuns) i Vicent Marzà (Compromís), i n’han restat fora Manu Pineda (Esquerra Unida) i Andere Nieva (Més Madrid), els següents de la llista.

“El 23 de juliol [de l’any passat], en una situació molt difícil, vam demostrar que podia guanyar l’esperança. Tanmateix, hem d’avançar molt per repetir allò que vam aconseguir aquell dia”, ha dit després d’haver lamentat l’ascens de l’extrema dreta per tot Europa. “La meva obligació és garantir que el govern de coalició progressista converteixi aquesta mar de fons plena d’odi i desafecció en una onada de drets i democràcia”, ha afegit, i ha compartit que sentia que aquests darrers mesos no havia fet les coses com caldria. “La ciutadania ho ha percebut, m’ho ha dit molta gent”, ha dit.

Podem resisteix amb dos eurodiputats i manté el torcebraç amb Yolanda Díaz

“Les últimes eleccions han servit de mirall. La ciutadania no s’equivoca quan vota, ni tampoc s’equivoca si decideix no anar a votar. Sempre és la nostra responsabilitat, i és la meva responsabilitat”, ha continuat, i ha dit que es faria càrrec del missatge electoral dels ciutadans: “He decidit de deixar el càrrec com a coordinadora de Sumar. És necessari que hi hagi un debat, i amb aquesta decisió hi obro el camí. Ha de ser un debat col·lectiu, tant dins de Sumar com a les organitzacions que formen part de la coalició.”

Ha defensat que fer un pas al costat era necessari per a fer un pas endavant en la defensa de les polítiques que importaven a la gent, “la que serveix a la gent treballadora d’aquest país”. Ha avisat de la desafecció política que mostra l’abstenció del 50% i ha marcat cinc objectius a complir perquè la població recuperi la confiança en la política: abaixar els preus de l’habitatge, tant en propietat com de lloguer; reduir la jornada laboral; fer una reforma fiscal perquè qui tingui més diners, pagui més; permisos retribuïts i prestació universal per cada fill a càrrec; i assegurar la pau a Palestina. “Netanyahu ha de rendir comptes al Tribunal Penal Internacional”, ha dit.

Díaz ha afegit que, d’ara endavant, es dedicaria a aquests objectius: “Estic convençuda que si som capaços de complir aquests objectius, les forces de l’odi, de la desestabilització i la barbàrie perdran el rumb”, ha dit.

La JEC expedienta la ministra espanyola Pilar Alegría per haver vulnerat la neutralitat del govern en període electoral

La Junta Electoral espanyola (JEC) ha obert un expedient sancionador contra la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, per haver vulnerat el principi de neutralitat política durant una conferència de premsa del consell de ministres espanyol feta en plena campanya electoral del 9-J.

La també ministra d’Educació espanyola ha estat denunciada pel PP. Ara pot enfrontar-se a una multa fins de tres mil euros. En un acord sabut avui, l’òrgan veu una possible vulneració de la llei electoral i de la constitució espanyola. La JEC també ha ordenat la retirada del vídeo de la conferència de premsa del canal oficial de la Moncloa i ha recordat el “caràcter reincident” de la conducta d’Alegria.

La fiscalia europea reclama la part principal de la investigació contra Begoña Gómez

La fiscalia europea ha reclamat al titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, una part de la investigació contra Begoña Gómez, dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, segons que han confirmat fonts jurídiques a Europa Press. Concretament, la part que reclama afecta una unió temporal d’empreses (UTE) en què va participar una societat de l’empresari Juan Carlos Barrabés i que suposadament es va crear amb fons europeus.

La setmana passada la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es va personar a la seu de la societat pública Red.es per a demanar informació relacionada amb la investigació per ordre de la fiscalia europea.

La reclamació pot afectar la declaració de Gómez

El titular del jutjat d’instrucció número 4 de Madrid ha citat a declarar Begoña Gómez el 5 de juliol a les 10.00.  És investigada per delictes de tràfic d’influències i corrupció en el sector privat. Aquesta reclamació de la fiscalia europea perquè es transfereixi part del procediment pot afectar la declaració de Gómez.

El 26 d’abril, la fiscalia europea es va interessar per la causa i va preguntar al titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid que va admetre a tràmit una denúncia de Manos Limpias contra Begoña Gómez si el procediment afectava contractes subscrits amb fons europeus.

En un decret del 26 d’abril, la fiscalia europea va demanar al jutge que l’informés dels fets que investiga i que li precisés si en el procediment hi podia haver implicada l’UTE Innova Next SLU- Escola de Negocis The Valley, integrada per una societat propietat de l’empresari Juan Carlos Barrabés.

Els fiscals delegats Laura Pellón, Luis Miguel Jiménez i Antonio Zárate van assenyalar en aquest decret que la fiscalia europea podria, si ho trobava pertinent, arribar a exercir la seva competència per a investigar aquests contractes, pels quals va sol·licitar al jutjat que remetés la documentació oportuna.

Ha mort un muntanyenc de Barcelona i un altre és ferit greu per un despreniment de pedres a Bielsa

Un muntanyenc de quaranta-vuit anys de Barcelona ha mort perquè s’ha trobat atrapat per un despreniment de pedres a Bielsa (Osca), en un punt conegut com l’embut de Pineta. Un altre muntanyenc que anava amb ell, de la mateixa edat i també de Barcelona, ha estat ferit greu i l’han traslladat a l’Hospital San Jorge d’Osca. Segons la Guàrdia Civil, ahir cap a les quatre de la tarda van rebre l’avís a través del 112 d’un accident a 2.350 metres, en què un muntanyenc havia quedat inconscient i un altre ferit greu. La Guàrdia Civil va activar el grup de rescat (GREIM), la unitat aèria i un metge del 061. Quan van ser localitzats, van decidir d’arribar-hi a peu pel fort vent. El metge va certificar in situ la mort d’un dels alpinistes.

El segon home va ser estabilitzat i traslladat a peu fins a una zona segura, des d’on va ser evacuat en helicòpter a l’hospital, segons un comunicat de la Guàrdia Civil.

Per la força de vent, l’equip de rescat no va poder continuar la tasca de recuperació del cos de l’alpinista mort i les han represes avui a primera hora del matí. Hi han participat la Unitat Aèria d’Osca i el GREIM Boltanya, que han evacuat el cos a aquest municipi, on un cotxe fúnebre l’ha traslladat a l’hospital provincial d’Osca.

À Punt i “llibertat” educativa: PP i Vox culminen les reformes legislatives sense comptar amb l’oposició

L’endemà de les eleccions europees, PP i Vox han aprovat la llei que anomenen “de llibertat educativa” i la que ha de refundar À Punt. En tots dos casos, no s’ha aprovat cap de les esmenes presentades per l’oposició de PSPV i Compromís. Quant a la llei d’educació, s’ha rebutjat una esmena de Vox que pretenia que el curs vinent les famílies començassen a elegir l’idioma en què escolaritzen els fills en l’etapa de dos anys a tres. Sí que se n’ha aprovada una del grup d’extrema dreta que obri la possibilitat que el Consell Escolar trie, entre matemàtiques i coneixement del medi, quina assignatura es fa en la llengua base.

El PSPV ha criticat la llei. Ha dit que té l’objectiu clar de fer desaparèixer el català de les aules. “La llei no té en compte els informes de les universitats ni de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, han dit els socialistes. Compromís ha afegit que la llei no aprofita per a res i que les esmenes que havien presentat pretenien evitar la segregació que implicarà la llei. “Es tornarà a separar els xiquets segons la identitat o segons la llengua i això, en el passat, implicava crear aules, per exemple, amb més del 80% d’immigració”, ha dit.

Joaquim Dolz: “Els responsables de la llei Rovira no volen saber res del valencià, i és terrible”

El català i el castellà “cohabitaran” amb naturalitat a À Punt

La segona llei que desmunta les polítiques del Botànic és la d’À Punt. PP i Vox també han rebutjat totes les esmenes de l’oposició i han reivindicat un nou model de radiotelevisió pública amb més audiència i “en què el valencià i el castellà cohabiten amb total naturalitat”.

Justament avui s’escau el sisè aniversari del començament de les emissions de la televisió d’À Punt. La ràdio havia eixit del silenci pocs mesos abans.

L’ombra dels pitjors anys de Canal 9 plana sobre À Punt

El diputat del PP José Juan Zaplana ha dit que l’objectiu del seu grup és que la nova llei perdure i que permeta continguts a la carta, sinergies amb televisions locals i la consolidació laboral dels treballadors. La diputada de Compromís Nathalie Torres ha lamentat que PP i Vox hagen rebutjat esmenes que demanaven que es mantingués el català com a llengua vehicular a À Punt i que els treballadors tinguessen veu en el consell d’administració.

Miquel Ensenyat deixa Més per Mallorca després de trenta anys de militància

L’ex-president del Consell de Mallorca Miquel Ensenyat ha anunciat que s’ha donat de baixa de militància de Més per Mallorca i de l’agrupació local PAS-MÉS després de trenta anys d’afiliació política. Ho ha fet públic en un escrit a Facebook, en què explica que és en una fase de canvi de cicle vital. “Tenc la necessitat de tancar aquelles etapes que ja han passat, per començar-ne de noves lleuger d’equipatge”, escriu.

Durant els trenta anys de militància, Ensenyat ha estat regidor ras durant dos anys i deu anys batlle d’Esporles. Després va ser president del Consell de Mallorca durant quatre anys, i quatre anys més va ser diputat.

Una vegada tancada l’etapa política, Ensenyat expressa l’agraïment a qui ha tingut al costat: “A totes les persones que durant tots aquests anys m’han demostrat suport i afecte, a totes aquelles persones amb les quals hem pogut compartir al llarg d’aquests anys.” Finalment, acaba el missatge desitjant sort i encerts a l’equip actual de Més per Mallorca, “en un moment en què és més necessària que mai saba jove i renovada”.

Entrevista a Miquel Ensenyat el 2019: “Si Espanya té la necessitat de demostrar que és una democràcia, per ventura és que no ho és”

Puigdemont deixa de ser eurodiputat avui i perd les immunitats europees

El president a l’exili, Carles Puigdemont, avui deixarà de ser diputat del Parlament Europeu, tan bon punt adquireixi la condició de diputat del Parlament de Catalunya. Segons la llei electoral espanyola, i d’acord amb el reglament de l’eurocambra, tots dos càrrecs són incompatibles, i cal renunciar a un dels dos de manera automàtica. En aquest cas, el candidat de Junts a les eleccions catalanes del 12 de maig formalitzarà avui mateix els tràmits necessaris per a ser diputat al parlament de la legislatura que ara comença: el lliurament de la credencial expedida per la Junta Electoral espanyola, l’escrit de promesa o jurament de respectar la constitució espanyola i l’estatut, la declaració de les activitats professionals i dels càrrecs públics que s’exerceixen, i la declaració de béns. Tota aquesta documentació es pot lliurar per delegació al personal del grup parlamentari, i, fet aquest tràmit, s’acaben cinc anys de Puigdemont eurodiputat, i se li acaben les immunitats que hi tenia associades.

Quant de temps hauria de passar Puigdemont a la presó?

Fins ara, Puigdemont tenia aixecada una part de la immunitat com a eurodiputat a petició del jutge Pablo Llarena perquè es poguessin tramitar les euroordres en contra seu en relació amb la causa contra el Primer d’Octubre. Però després de la sentència del 31 de gener de l’any passat en què el TJUE responia als dubtes sobre la possibilitat d’emetre noves euroordres, Llarena no ha gosat encara de dictar cap nova euroordre, ni contra Lluís Puig, ni Toni Comín ni Carles Puigdemont. I això malgrat una sentència en primera instància de la justícia europea que confirmava l’aprovació del suplicatori contra Puigdemont i Comín, però que encara és pendent de recurs.

La immunitat sí que protegia Puigdemont de qualsevol moviment que fes el Tribunal Suprem espanyol en contra seu en la causa per terrorisme del Tsunami Democràtic; per a poder dictar ordres de detenció calia que demanés un nou suplicatori a l’eurocambra. Ara Puigdemont no tindrà la protecció a tots els estats de la UE, tret de l’estat espanyol, que li garantia la immunitat com a membre del Parlament Europeu. Passarà a tenir la immunitat que tenen reconeguda els diputats del Parlament de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia, que es limita a dir que “durant llur mandat no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant”.

Però no cal cap permís previ (suplicatori) al parlament per a poder dictar ordres de detenció en causes de què hauria de ser competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, les causes contra Puigdemont les continuarà instruint el Suprem, que ja va fer una interpretació discutida per totes les defenses dels presos i dels exiliats per poder retenir la del Primer d’Octubre a Madrid. I la magistrada del Suprem Susana Polo és qui té entre mans la instrucció del Tsunami Democràtic contra Puigdemont i contra el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, exiliat a Suïssa. Tots dos són cridats a declarar com a investigats de manera voluntària i per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny.

Serà poc abans de la primera sessió d’investidura al Parlament de Catalunya, que es farà pels volts del 25 de juny, i que és el dia que Puigdemont es va comprometre a tornar de l’exili. Aleshores la llei d’amnistia ja hauria d’haver entrat en vigor, de manera que, si els jutges l’apliquessin correctament, haurien d’aixecar les ordres de detenció que hi hagi vigents de manera immediata i haurien d’arxivar la causa, si no és que plantegen dubtes al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional espanyol. Segons la llei, la presentació de preguntes al TJUE o al TC no ha d’impedir l’aixecament de les ordres de detenció, i la suspensió dels procediments tot esperant les respostes no hauria de permetre pas que es poguessin dictar ordres de detenció noves.

Però la justícia espanyola en les causes contra el procés és imprevisible i acostuma a contravenir la lògica jurídica, tant del dret intern com del dret europeu, tal com s’ha anat constatant aquests darrers sis anys. I ara Puigdemont té una llei d’amnistia, però com a diputat del Parlament de Catalunya tindrà menys protecció si els jutges espanyols decideixen de desobeir-la.

Portugal es comença a moure perquè António Costa sigui president del Consell Europeu

El primer ministre de Portugal, el conservador Luís Montenegro, diu que el seu govern està disposat a donar suport al socialista António Costa com a nou president del Consell Europeu –el càrrec ara l’ocupa el liberal Charles Michel–, malgrat que no comparteixen família política. L’ex-primer ministre socialista va dir anit que, després de l’escrutini, la presidència del Consell hauria de correspondre a un socialdemòcrata, atès que els populars es mantenen com el grup amb més eurodiputats i aspiren a conservar la presidència de la Comissió Europea.

Montenegro ha admès que era possible que la presidència del Consell l’ostentés un membre de la família socialdemòcrata i ha confirmat que no s’interposaria al possible camí de Costa, segons la cadena RTP. “Si és candidat, la coalició Aliança Democràtica i el govern de Portugal no solament li donaran suport, sinó que faran tot el possible perquè la candidatura prosperi”, ha dit.

Costa mateix, que no s’havia descartat mai després d’haver sonat en totes les travesses d’aquests darrers mesos –fins i tot després d’haver plegat–, ha dit que no acceptaria d’ocupar un càrrec d’aquest nivell sense el suport del govern del seu país, tot i que tècnicament no necessita que el postuli Lisboa.

En el cas de la Comissió Europea, qui aspiri a presidir-la sí que necessitarà que el presenti el seu govern, perquè cadascun dels vint-i-set estats membre ha de proposar un candidat per al Col·legi de Comissaris. Per tant, la favorita en teoria, la popular Ursula von der Leyen, necessita el suport de l’executiu de coalició que encapçala el socialdemòcrata Olaf Scholz a Alemanya.

Condemnats a vuit mesos de presó els ultres del València que van proferir insults racistes a Vinicius

Els tres ultres del València CF que van proferir insults racistes a Mestalla contra el jugador del Reial Madrid Vinicius Jr. han estat condemnats a vuit mesos de presó per un delicte contra la integritat moral amb un agreujant d’odi, però amb l’atenuant de penediment. A més, la sentència els prohibeix de poder entrar a cap estadi per veure partits de futbol de les tres divisions més altes. Després dels insults, el València CF va poder-los identificar i els va expulsar per sempre de Mestalla.

Tots tres han acceptat la condemna en una carta de disculpa en un judici per conformitat, que ha tingut el vist-i-plau de totes les acusacions: la Federació de Futbol espanyola, la lliga de futbol espanyola, el Reial Madrid i Vinicius Jr. mateix.

El verí inoculat a Mestalla els anys setanta es paga molt car avui | Editorial de Vicent Partal

Originalment, la pena que demanaven les acusacions era de dotze mesos de presó, però s’ha reduït per l’acceptació dels fets. Durant el judici, els acusats han llegit la carta de disculpa al jugador, a la lliga de futbol i al Reial Madrid, en què han esmentat la lluita de la lliga contra el racisme i “l’actuació decidida en l’àmbit jurídic i institucional des del primer moment, tant en aquest cas com en uns altres”.


Els tres ultres condemnats, durant el judici.

El president de la lliga de futbol espanyola, Javier Tebas, s’ha enorgullit de la condemna: “Aquesta sentència és una gran notícia per la lluita contra el racisme a Espanya, atès que repara el mal sofert per Vinicius Jr. i llança un missatge clar a aquelles persones que van a un estadi de futbol a insultar que la lliga els detectarà, denunciarà i que tindran conseqüències penals.” Ha dit que la lentitud de les condemnes d’ençà del moment dels fets podia causar certa frustració, però que demostrava que l’estat espanyol era garantista en l’àmbit judicial.

Tomàs Molina serà eurodiputat a partir del 2027

La cap de llista d’ERC a les eleccions europees, Diana Riba, ha anunciat que el meteoròleg Tomàs Molina serà eurodiputat, malgrat que la candidatura Ara Repúbliques, conjunta amb EH Bildu, el BNG i Ara Més, no hagi arribat a treure el quart diputat que li permetria l’accés directe al Parlament Europeu. Riba ha dit que ho seria abans no s’acabés el mandat, un fet possible gràcies a l’acord entre les diferents forces que configuren l’aliança. Però no serà abans d’arribar a l’equador de la legislatura, i ara analitzaran els resultats per establir en quin moment exacte es farà el canvi.

Una vegada estudiats, caldrà veure en quin moment es farà el relleu, si bé fonts del partit han destacat que els acords establien que Riba mantindria la condició de diputada tots cinc anys. Molina ocuparà, en algun moment, l’escó que ara serà d’Ana Miranda, del BNG. Miranda serà eurodiputada durant el 60% de la legislatura i Molina durant el 40% restant i, per tant, a partir del 2027. Així doncs, ERC passarà d’entrada de dos representants a un, atès que el 2019 el tercer candidat de la llista era seu i no pas de la formació gallega. Però al final de mandat tornaran a tenir aquests dos eurodiputats.

Junqueras deixa la presidència d’ERC avui, però es presentarà a la reelecció al novembre

Oriol Junqueras deixarà de ser president d’ERC aquest matí. Però només temporalment. Es vol presentar a la reelecció en el congrés del 30 de novembre. Junqueras es dedicarà ara a buscar “l’aval renovat” de les bases i dóna per fet que es presentarà a la reelecció per presidir ERC. De fet, aspira a ser cap de llista a les pròximes eleccions al parlament, un cop se li apliqui l’amnistia. Tot i que a Calàbria no compten que Junqueras quedi habilitat aquesta tardor, que és quan podria tenir lloc una repetició electoral. La secretària general d’ERC, Marta Rovira -que deixarà el càrrec al novembre-, agafa les regnes del partit per pilotar les negociacions de la investidura.

Junqueras va decidir que deixaria la presidència d’ERC temporalment a l’executiva extraordinària que el partit va celebrar el 15 de maig. Dos dies després que el cap de llista a les eleccions catalanes, Pere Aragonès, anunciés que deixaria la primera línia política i que no agafaria l’acta de diputat al parlament, Junqueras va acceptar apartar-se del càrrec després de les eleccions europees d’ahir, 9 de juny. El líder de la formació es va oferir, en un escrit el dia abans (14 de maig) a continuar liderant ERC “des del lloc que determini la militància”.

Junqueras obrirà ara un “procés de reflexió i escolta activa” abans de decidir el seu futur. “Em veig amb forces de fer de president d’ERC”, va insistir en la roda de premsa del dia 16, l’endemà de l’executiva. El líder del partit es vol sotmetre a l’aval de la militància per saber què volen les bases, i és per això que fa setmanes que manté diverses trobades arreu del territori. La dimissió és, doncs, només temporal, perquè està disposat a ajudar el partit “tant com sigui possible”. Si creu que té un “aval explícit i renovat” de les bases, Junqueras es presentarà a la reelecció.

La legitimitat del “líder”

De fet, Junqueras no només creu que pot continuar presidint -i liderant- el partit. També es veu amb força per ser cap de llista d’ERC a les pròximes eleccions on es pugui presentar, un cop se li hagi pogut aplicar l’amnistia i, per tant, torni a estar habilitat. Així ho expliquen a l’ACN fonts del seu entorn, que recorden que Junqueras només es va poder presentar com a cap de llista amb “plenes facultats” a les eleccions del 2012.

A la següent convocatòria (2015) ERC es va presentar dins la coalició de JxSí, amb Raül Romeva com a número u. El 2017 Junqueras sí que va ser cap de llista, però estava empresonat. I a la cita del 2021 el candidat ja va ser Aragonès, com aquest 2024, amb Junqueras encara inhabilitat.

Junqueras, president d’ERC des del 2011, creu que encara se li deu l’oportunitat de poder ser candidat d’ERC amb “plenes facultats”. Constata que la resta de partits han pogut presentar els seus líders a les eleccions del març (el PSC amb Salvador Illa al costat de Pedro Sánchez; Junts amb Carles Puigdemont; Comuns-Sumar amb Jéssica Albiach; o el PPC amb Alejandro Fernández). Però que ERC no hi ha pogut presentar el seu líder.

Pols intern

Per això es veu amb tota la legitimitat de reivindicar ara la seva figura. Junqueras, a més, entén que tant Aragonès com Rovira vulguin apartar-se, i que d’alguna manera són coherents. D’una banda, pels mals resultats d’Aragonès el 12-M i, de l’altra, perquè Junqueras sí que veu Rovira corresponsable del desgast dels últims anys, perquè ha donat sempre suport al president de la Generalitat, ara en funcions.

En canvi, en aquest context, Junqueras no se sent pas responsable ni dels èxits ni tampoc dels fracassos del mandat d’Aragonès. De fet, el president del partit considera que no ha format part de cap de les decisions que s’han pres a Palau, inclosa la d’avançar les eleccions. Però tampoc d’altres decisions internes del partit, com ara els noms de l’executiva actual o de les llistes electorals.

Aquesta visió xoca amb el que explica el sector més proper a Rovira i Aragonès. Aquest entorn desaprova que Junqueras imposés i vetés alguns noms a les llistes del 12-M, inclòs el d’algun conseller que Aragonès volia incloure en la seva candidatura. Que, fins i tot, Junqueras hagi estat “criticant i desautoritzant” el cap de llista i president de la Generalitat en diverses trobades els últims mesos, també durant la campanya. O que Junqueras acusés reiteradament dirigents -i treballadors- del partit d’intentar-lo invisibilitzar als mitjans.

Transició

El pols intern d’ERC encetarà un nou capítol les pròximes hores, quan Junqueras oficialitzi que deixa temporalment la presidència del partit. Farà efectiva la seva dimissió durant la reunió de la permanent del partit. Després es reunirà -com cada dilluns- l’executiva, on Junqueras ja no assistirà. Sí que tornarà a Calàbria l’endemà, per acomiadar-se dels treballadors del partit. En principi, Aragonès també assistirà a la permanent d’avui -tal com fa habitualment. És l’òrgan de la cúpula d’ERC, on el sector ‘rovirista’ entén que hi té majoria.

Rovira agafarà ara les regnes del partit, en unes setmanes clau en plenes negociacions per la investidura de la pròxima presidència de la Generalitat. La secretària general, que dimitirà del càrrec al congrés del 30 de novembre, ja controla l’aparell intern d’ERC des de fa temps. Defensa que el partit necessita canviar de lideratges i donar per acabat el cicle de l’actual direcció. Rovira dirigirà Esquerra en aquesta transició, i intentarà convèncer les bases que el partit necessita noves cares al capdavant.

Però mentrestant, Junqueras acabarà de copsar entre la militància si creu que té o no el seu suport per optar al doblet: mantenir la presidència d’Esquerra i ser cap de llista a les següents eleccions, un cop l’amnistia li ho permeti.

Junqueristes i roviristes

No se sap encara qui liderarà la nova etapa d’ERC. Només que Rovira no hi vol tenir cap càrrec. Però els dos equips del taulell d’escacs estan força situats. Les peces blanques mouen primer: Junqueras fa avui el primer pas amb la seva dimissió. Al seu equip hi ha un nucli reduït pel que fa a quantitat, però amb cert pes a l’estructura d’ERC, com Pau Morales (secretari d’organització) o Juli Fernàndez (secretari general adjunt).

També compta amb el portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, o el diputat Joan Capdevila; el negociador Oriol López; el conseller Joan Ignasi Elena; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; càrrecs locals com Eva Baró (Barcelona) o Carles Comes Marco (Lleida).

De la banda de les peces negres, continuant amb el símil, Rovira compta amb noms de confiança com el mateix Aragonès -tot i que vol deixar la “primera línia política”-, o càrrecs del govern com Laura Vilagrà, Ester Capella, Roger Torrent, Tània Verge o Sergi Sabrià. S’hi poden sumar figures més de l’entorn d’Aragonès, com Carles Campuzano, Núria Cuenca, Natàlia Garriga o Natàlia Mas.

A banda de Palau, el ‘rovirisme’ també compta amb figures clau a l’estructura del partit com l’adjunta a la secretaria general i portaveu, Marta Vilalta; o la també portaveu Raquel Sans. Al parlament destaca la figura de Josep Maria Jové, president del grup l’última legislatura. De peons hi ha noms destacats com Laura Vilaret o la portaveu a Madrid, Teresa Jordà. Així com l’ex-consellera i presa política indultada Dolors Bassa, o l’ex-presidenta del parlament i ex-líder de l’ANC, Carme Forcadell.

Consell Nacional

Junqueras dimitirà avui, i dissabte assistirà al Consell Nacional d’ERC ja com a militant de base i ex-president del partit. No es preveu que Junqueras hi parli, ja que una intervenció seva es podria entendre com un comiat definitiu. En canvi, el seu entorn insisteix que, en tot cas, l’adéu és només temporal i provisional. El Consell Nacional de dissabte servirà per fixar les bases de la consulta a la militància sobre una eventual investidura. Les bases hi aprovaran el reglament de la pregunta, que no serà concreta sobre cap candidat a presidir la Generalitat, ja que no s’espera que hi hagi encara cap acord dels partits ni proposta en ferm.

Des d’ERC, de moment, no tanquen la porta a cap escenari, tampoc el d’una repetició electoral. Des de Calàbria insisteixen que l’escenari de tornar a les urnes a la tardor “no fa por”, i que el partit està preparat. De fet, ja hi ha dirigents que fa setmanes treballen internament amb aquesta hipòtesi per si s’acaba confirmant. Sigui com sigui, ERC ja ha verbalitzat les condicions al PSC per estudiar un eventual suport al seu candidat, Salvador Illa: negociar un finançament singular, i desbrossar el camí cap a un referèndum acordat amb l’estat espanyol.

Anna Grau anuncia que deixa Ciutadans en una carta molt dura

Anna Grau, ex-diputada de Ciutadans i candidata d’aquest partit a la batllia de Barcelona, ha anunciat que ahir va sol·licitar la baixa d’afiliada de Ciutadans, que va desaparèixer del Parlament Europeu i ara tan sols té uns quants regidors per tot l’estat espanyol. Ha fet públic un escrit dur per a tramitar la baixa, que va enviar ahir al matí, abans no se’n sabés el resultat funest. La carta, carregada de retrets, acusa la direcció de Ciutadans de no haver escoltat els crítics que pronosticaven la desfeta si no redreçaven el rumb.

Mi carta a la Ciudadanía. pic.twitter.com/VujSJOlrkm

— Anna Grau (@annagrauarias) June 9, 2024

L’escrit comença recordant que el seu pas per l’organització espanyolista ja va començar quan va esclatar el globus electoral que havia fet de Ciutadans un dels principals partits espanyols: “L’11 de novembre de 2019 em vaig afiliar a Ciutadans amb tota la il·lusió malgrat la derrota electoral duríssima patida per aquest partit un dia abans a les eleccions generals [espanyoles], que va detonar la dimissió d’Albert Rivera.” Un any i mig després, recorda, va ser candidata al parlament, i el 2023 va ser-ho a la batllia de Barcelona –“en condicions extremadament adverses, fora i dins del partit”. “He intentat en tot moment donar el millor de mi mateixa pensant que el món era més net amb Ciutadans i que, sobretot, Catalunya ho necessitava. Crec que ja no és així”, escriu.

Per això, ahir va escriure que tramitava la baixa “amb tota la tristesa després d’un any molt dur, ple de decepcions polítiques i personals enormes”. “Malgrat el maltractament patit en moments diferents, vaig jurar no marxar del partit per no fer mal abans de les eleccions europees. Són les onze del matí, no sé què passarà aquesta nit quan s’obrin les urnes. Si es compleixen els pronòstics i Ciutadans també desapareix del Parlament Europeu, ho lamentaré pels afiliats i votants, que es mereixien una altra cosa […] per tots els expulsats i purgats per haver avisat què passaria si es continuava, i s’ha continuat, fins avui mateix, avantposant interessos personals als del col·lectiu de base més sacrificat i generós que he conegut mai, al qual sincerament crec que se li han robat moltes raons i explicacions de per què s’ha arribat fins aquí”, diu. I acaba: “Sort a tots i a cadascú. En mi tindreu una amiga sempre.”

Anna Grau diu que el PP s’ha emportat la gent més fràgil políticament i psicològicament de Ciutadans

Ciutadans tan sols va rebre 120.525 vots a les eleccions europees, i n’ha perdut 2.611.300 en comparació amb les eleccions del 2019. Ha restat lluny d’aconseguir representació, per darrere del PACMA, després d’haver desaparegut també del parlament i el congrés espanyol. Tan sols manté prop de quatre-cents regidors en uns quants ajuntaments i hi ha una evidència: que ha desaparegut del tauler polític i ha perdut tota mena d’influència.

Les portades del dilluns 10 de juny de 2024

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El malson que recorre Europa: la deslegitimació de la democràcia

L’europeisme no passa un bon moment. Reté la majoria a Brussel·les, però les esquerdes s’eixamplen i no sembla que hi hagi full de ruta per a redreçar el rumb. Els cinc anys vinents se suposa que la Unió Europea aspirarà a recuperar autonomia, a marcar el seu destí geopolític, a perdre subordinació defensiva respecte de l’OTAN i dels Estats Units. És el relat que ha anat construint la primera línia del vell eix franco-germànic, avui molt més escanyolit. El canceller alemany, Olaf Scholz, fou dels primers a fer un cop de cap després de la invasió russa d’Ucraïna, el febrer del 2022: va dir que la inversió en defensa era massa baixa i que Alemanya havia de canviar de mentalitat. El president francès, Emmanuel Macron, fa setmanes que demana d’avançar cap a “una economia de guerra”. Hi ha matisos entre tots dos –Scholz és més erràtic i tímid en l’ajut a Ucraïna–, però a redós seu s’ha anat teixint un relat: Europa s’ha de rearmar. Avui tots dos han perdut.

La victòria del Rassemblement National de Marine Le Pen és abassegadora. Ha doblat en percentatge de vot el partit de Macron i, en feus com Catalunya Nord, ha obtingut més de la meitat dels vots totals. La reacció de Macron d’avançar les eleccions legislatives pot convertir en un malson la resta del mandat. França s’escalfa i Macron s’arrisca a desempolsar una catifa vermella per a Le Pen per a les eleccions presidencials de 2027. Quin pes pot tenir, per a traçar el futur d’Europa, un president tan debilitat? A Alemanya, si fa no fa igual. La CDU d’Ursula von der Leyen dobla de sobres els socialdemòcrates de Scholz, i els ultres d’Alternativa per Alemanya –expulsats de la família de Le Pen per haver banalitzat el nazisme– són tercera força, a 0,2% tan sols de l’empat a la segona posició. Els Verds, socis del govern de coalició, s’han enfonsat. Quin pes pot tenir, per a traçar el futur d’Europa, un canceller tan debilitat?

Eleccions europees: una UE tocada de mort i una Catalunya trista i trencada que necessita una catarsi

Von der Leyen, que ha trontollat durant tota la campanya, sembla que resisteix l’envestida. Les negociacions per a la Comissió Europea sempre tenen sorpreses, però ara com ara no hi ha cap candidat alternatiu amb cara i ulls. Els francesos havien enviat un globus sonda amb el nom de Mario Draghi, ex-primer ministre italià. Ara és molt difícil. La gran família dels populars europeus, primera força parlamentària, ha pujat fins a 189 eurodiputats. Hi ha estat decisiu el creixement del PP espanyol. Von der Leyen aguanta i pot esgrimir que el discurs del rearmament no és tan sols bandera dels qui avui han perdut. Ella mateixa, ex-ministra de Defensa d’Angela Merkel, l’ha defensat, però ara l’haurà d’engegar acompanyada d’uns suports afeblits. Aspira a refer la gran coalició amb els socialdemòcrates i els liberals, i malgrat el flirteig amb Giorgia Meloni durant la campanya, ara ja se n’ha distanciat i diu que vol governar lluny “dels extremismes d’esquerra i de dreta”.

Malgrat el somriure d’avui, la correlació de forces que ha sorgit al nou Parlament Europeu pot empènyer Von der Leyen cap a un munt d’incongruències respecte de la pròpia obra de govern. L’any 2019, Von der Leyen s’enfilà al carro de la transició energètica i ecològica i n’ha estat una ferma defensora, gairebé com si fos una causa personal. Ha estat la legislatura del Pacte Verd Europeu, que la presidenta va presentar com una victòria l’any 2020 i que ella mateixa ha començat a desballestar enguany: per frenar les protestes dels pagesos, va renunciar a l’objectiu de la reducció dràstica de l’ús dels pesticides. Amb la pujada de l’extrema dreta que ella mateixa i el seu partit han normalitzat, una extrema dreta molt hostil a aquesta mena de polítiques, la part que resta d’aquella ambició verda es pot enfosquir del tot. L’ecologisme ha caigut de la llista de prioritats en l’esborrany que prepara el Consell Europeu per a guiar la nova Comissió. L’han substituït la defensa i la seguretat.

Consulteu els resultats de les eleccions europees 2024, municipi a municipi

L’autor de l’esborrany és el president del Consell Europeu, el belga Charles Michel. Abans de les eleccions, abans d’escoltar la veu dels ciutadans, ja havia picat les tecles de l’ordinador. El Consell Europeu és un dels múltiples òrgans imbricats en el laberint institucional europeu. En formen part els presidents o primers ministres dels vint-i-set estats membres. Pacten qui presideix la Comissió Europea –l’únic càrrec que ha de rebre després el vist-i-plau del parlament. I són ells, també, els mandataris ja elegits en sengles eleccions internes, els qui decideixen cap on va la Comissió. Els eurodiputats poden bufar cap a una altra banda. El creixement de l’extrema dreta, repartida entre els Conservadors i Reformistes –on hi ha Meloni i Vox–, i Identitat i Democràcia –on hi ha Le Pen–, pot torçar Brussel·les cap a un programa menys verd i més restrictiu amb la immigració, per exemple. Però, a banda de bufar, poden decantar la vela del vaixell?

Tot plegat entronca amb el problema de fons que té Europa, més enllà de les vicissituds internes de cada país, més enllà del destí dels dirigents. La deslegitimació de les institucions i del procés democràtic. Per a què serveix, la democràcia europea, votar en unes eleccions al Parlament Europeu? Les estatístiques fa molt de temps que avisen: l’eurobaròmetre d’aquesta primavera deia que un 42% dels ciutadans europeus tendeix a no confiar en la Unió. Ara, arreu del continent, els votants han enviat el missatge que se senten poc capacitats d’incidir sobre allò que es decideix a Brussel·les; que troben que són més forts els engranatges burocràtics, les oligarquies. Era així al començament de la campanya i els resultats ho revaliden: segons el CEO, per exemple, el 84% dels catalans considera que la seva veu és poc escoltada, o gens, a Brussel·les; i el 43% de la població té un sentiment poc europeista, o gens –una xifra que creix fins al 64% en el cas dels joves entre divuit anys i vint-i-quatre.

Consulteu tota la informació sobre les eleccions europees de 2024

La llunyania de les institucions europees fa especialment vistós el fenomen, però això no vol dir que el problema s’acabi allí. A Catalunya, la participació ha estat molt baixa, d’un 43,5% del cens, i l’abstenció perjudica especialment els partits independentistes, que ja han recorregut tot un cicle complet d’eleccions dessagnant-se. En cinc anys, Junts i Esquerra han perdut prop d’un milió de vots a les eleccions europees. Al País Valencià i a Catalunya Nord, la participació ha estat d’un 53,7%. A les Illes, d’un demolidor 39%.

La constel·lació de Brussel·les sobreviurà el malestar, de moment: el conservador europeista Donald Tusk ha resistit a Polònia, un altre país clau que no fa pas tant era governat i dominat per l’extrema dreta; Macron encara té tres anys de mandat, malgrat tot; Meloni té ara un poder inaudit, però fins ara s’ha arrenglerat amb els interessos del pinyol dirigent de la Unió i de l’OTAN. Ara com ara, el creixement de l’extrema dreta no passa del simbolisme, però el problema de fons continua essent l’erosió de la democràcia. Europa en sembla un avís general.

[MAPES] Els resultats de Junts i ERC-Ara Més municipi a municipi dels Països Catalans

Us oferim un parell de mapes en què podreu veure els resultats de Junts i ERC-Ara Més als municipis dels Països Catalans a les eleccions al Parlament Europeu.

[MAPA] Qui ha guanyat les eleccions europees a cada municipi?

El suport principal a la coalició d’ERC-Ara Més el trobem al Principat, on és tercera força, amb un 14,81% dels vots. A les Illes ha aconseguit un 5,17% dels vots, que puja fins al 7,31% a l’illa de Menorca, amb un 12,1% a Ferreries. Al País Valencià, el millor resultat és a Vallibona, als Ports, amb un 13,95% dels vots i també obté resultats destacables a Xodos (l’Alcalatén), amb un 9,25% o Villores, als Ports, amb un 8,33%. També té un suport important en algunes localitats de la Franja, principalment a la comarca de la Ribagorça, com ara el Pont de Montanyana, on obté el 5,55% o Gia (4,34%).

El suport a Junts es concentra al Principat, on ha estat segona força amb un 18,02% dels vots. Aquesta xifra varia substancialment entre municipis: en alguns, com ara Montagut (Garrotxa) supera un 40% dels vots; en alguns altres, com ara Mas de Barberans (Montsià), és marginal, amb tan sols un 3,8% dels sufragis. Fora del Principat, el suport a Junts es concentra en alguns municipis aïllats, com ara la Ribagorça, on voreja el 5% a Beranui, i supera l’1% en municipis com ara Montanui o Isàvena. Al País Valencià, es destaca particularment Pedreguer (Marina Alta), on supera el 5%. La formació també supera l’1% en punts del centre de Mallorca i l’oest de Menorca, sobretot al Mercadal, on obté el 3,79%.

PP i Vox no noten el desgast després d’un any governant a les Illes

A les Illes, el guanyador de les eleccions europees ha estat el Partit Popular, amb un 35,78% dels vots, un 14% més que en les del 2019 que poden provenir de la desfeta de Ciutadans. Rosa Estaràs, que ocupava el setè lloc a la llista, tornarà a l’eurocambra, per quarta vegada. Tot i els alts i baixos i els trencaments interns d’aquests darrers mesos, Vox també ha millorat els resultats del 2019, amb un 11,20% dels vots. La suma de tots dos pràcticament fa el 46% per cent dels vots.

Per municipis, el PP ha estat el partit més votat a tots els de Menorca llevat del Castell, el Mercadal i Sant Lluís. A Eivissa, guanya a tots els municipis, i a Mallorca també.

Eleccions europees: una UE tocada de mort i una Catalunya trista i trencada que necessita una catarsi

La dreta i l’extrema dreta que governen junts d’ençà de fa un any a les Illes no han tingut el desgast d’aquests mesos, que s’han caracteritzat per una colla de decisions contra el català que han estat molt protestades al carrer. Tampoc el clima de cansament per la saturació turística que es viu a les Illes no s’ha fet notar. La primera reflexió de la presidenta Marga Prohens ha anat en aquest sentit i ha dit que els resultats revaliden les polítiques que fan el govern, els ajuntaments i els consells insulars del PP. Després ha recordat que són les terceres eleccions consecutives que guanyen d’ençà del 28 de maig del 2023.

[MAPA] Qui ha guanyat les eleccions europees a cada municipi?

El PSIB, sense representació a Europa

Amb un 28,93%, el partit socialista, encapçalat per Francina Armengol, s’ha convertit en la segona força política de les Illes després d’aquestes eleccions. Ha perdut un 1% i 30.000 vots. Les eleccions del 2019 es van fer juntament amb les municipals i autonòmiques, que van guanyar els socialistes. El resultat ha fet que la candidata del PSIB, Alícia Homs, que ocupava la posició número 21 de la llista de Teresa Ribera, s’hagi quedat a les portes del Parlament Europeu. Si, com esperen els socialistes, Ribera és nomenada comissària europea, Homs podria assolir l’escó.

Els socialistes sí que han tingut un cert desgast pel cas Koldo i les contractacions fetes pel govern de les Illes durant la pandèmia. Armengol, ara presidenta del congrés espanyol, ha estat l’objectiu dels atacs tant del PP com de Vox i aquestes darreres setmanes l’han citada a comparèixer en comissions d’investigació del congrés i el senat espanyols i al Parlament de les Illes Balears. Ella sempre ha defensat la seva innocència i que les compres es van fer amb total transparència.

Més per Mallorca i Més per Menorca es presentaven dins la candidatura Ara Més – Ara Repúbliques i han obtingut el 5,17% dels vots, que és quasi un punt més que el 2019, però han baixat prop de 4.000 vots. El PI, que anava integrat dins la Coalició per una Europa Solidària, CEUS, ha perdut 12.000 vots respecte del 2019 i n’ha obtingut 3.058, un 2,8%.

El PP reivindica la victòria a les eleccions: “Som davant un nou cicle polític”

El dirigent del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, ha destacat el triomf “contundent i transparent” del seu partit a les eleccions europees d’avui. “Som davant un nou cicle polític, una nova responsabilitat que assumim amb humilitat i sentit d’estat. Els murs han perdut”, ha dit en una breu intervenció al vestíbul de la seu del partit, al carrer de Gènova de Madrid.

Aclamat per militants i càrrecs del partit, Feijóo ha assegurat que sempre que el PP ha guanyat unes europees, s’ha imposat a les següents eleccions espanyoles. Al costat de Feijóo hi havia la candidata europea, Dolors Montserrat, i més dirigents, com la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

També hi ha intervingut Cuca Gamarra, que ha entonat en un to triomfalista la valoració de les eleccions europees, en què el PP ha guanyat més de catorze punts a l’estat espanyol respecte del 2019 i s’ha imposat per dos escons i més de 700.000 vots al PSOE, la segona força.

“Som el partit amb més vots i amb més escons. Respecte del 2019 hem crescut d’1,5 milions de vots, 9 escons i més de 14 punts”, ha començat recordant Gamarra. I ha afegit: “En definitiva, recuperem sens dubte el lideratge polític, i no tan sols a Espanya: el PP també ha recuperat el lideratge europeu al parlament. Tot això ho hem aconseguit en tan sols cinc anys. El PP ha etzibat al PSOE la derrota més gran en les eleccions europees dels últims vint-i-cinc anys: hem aconseguit una victòria que serà fonamental per al futur d’Europa i el futur d’Espanya.”

El president de la Generalitat i president del PP, Carlos Mazón, ha celebrat la victòria “clara i contundent” de la formació en les eleccions europees i ha considerat el resultat de la formació un suport i una consolidació a les “polítiques del canvi” que desenvolupa el govern que presideix. “És una gran victòria i una gran ratificació”, ha valorat.

Al mateix temps, ha considerat que els resultats d’aquest diumenge són també “un avís clar” al president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i a les seves polítiques. “No ha fet més que perdre eleccions”, ha remarcat.

El PSOE celebra amb eufòria la derrota per la mínima a les europees

La vice-presidenta tercera del govern espanyol i cap de llista del PSOE a les eleccions europees, Teresa Ribera, ha celebrat els resultats dels socialistes. “Som el partit de govern que més bon resultat ha obtingut en tota la Unió Europea“, ha dit. El PSOE ha estat la segona força més votada a l’estat espanyol, amb un 30,18% dels vots i 20 escons, un menys que el 2019.

Editorial | Eleccions europees: una UE tocada de mort i una Catalunya trista i trencada que necessita una catarsi

Ribera ha reconegut la victòria del PP, però l’ha relativitzada. Segons ella, el PP ha absorbit els vots i escons de Ciutadans. A més, ha lamentat el creixement de l’extrema dreta a Europa i a l’estat espanyol. “La internacional d’ultradreta ha passat de tenir una cara, a tenir-ne tres. Tenim Feijóo, Abascal i el senyor Alvise. Això no és una bona notícia”, ha dit. I ha afegit que el PSOE és el dic de contenció contra l’extrema dreta.

També ha titllat de “fracàs absolut” el plebiscit que el president del PP, Alberto Núñez-Feijóo havia formulat contra el govern espanyol.

Malgrat ser present a la seu socialista de Madrid, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha estat present en la compareixença de Ribera.

[MAPA] Qui ha guanyat les eleccions europees a cada municipi?

Salvador Illa demana d’obrir una nova etapa a Catalunya

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha dit que la victòria dels socialistes catalans ha de convidar totes les formacions a reflexionar sobre la necessitat d’obrir una nova etapa a Catalunya. Ho ha dit en una compareixença davant la premsa per valorar els resultats de les eleccions europees, que el PSC ha guanyat a Catalunya, amb 732.362 vots, un 8,57% més que el 2019.

També ha celebrat que el PSC hagi guanyat unes eleccions a Catalunya per cinquena vegada consecutiva. Segons ell, el PSC s’ha consolidat com el primer partit de Catalunya i els catalans han votat amb claredat contra la ultradreta i la dreta.

El PSPV es vanta dels resultats al País Valencià

El portaveu de l’executiva del PSPV, Rubén Alfaro, també ha celebrat els resultats obtinguts al País Valencià, on els socialistes han aconseguit dos eurodiputats. Tanmateix, han perdut gairebé 150.000 vots respecte del 2019 i ha acabat com a segona força, amb un 31,41% dels vots.

Anàlisi | Vicent Marzà serà eurodiputat i la dreta i l’extrema dreta sumen el 50% dels vots al País Valencià

El PSIB fa una crida a aïllar l’extrema dreta

El secretari d’organització del PSIB, Cosme Bonet, ha fet una crida a reflexionar sobre el creixement de l’extrema dreta. “És hora que la dreta assumeixi que amb la ultradreta no hi ha cap pacte, ni un”, ha dit.

A les Illes, el PP ha estat la força més votada, amb el 35,78%, un 14,61% més que ara fa cinc anys. Per una altra banda, el PSOE es manté com a segona força, amb el 28,93% dels vots.

Pàgines