Vilaweb.cat

Manifestació a Barcelona contra la ‘llei Aragonès’

Unes 2.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat aquest migdia contra el projecte de llei de contractes de serveis a les persones que prepara la Generalitat, conegut com a ‘Llei Aragonès’, en considerar que ‘privatitza serveis públics’ externalitzant la seva gestió cap a empreses privades no sotmeses a escrutini públic.

La ‘llei Aragonès’: una millora o un perill per les externalitzacions de serveis? 

Així ho ha declarat a premsa la portaveu de la plataforma que ha convocat la marxa, ‘Aturem la Llei Aragonès’, Elga Rovira, que ha afirmat que el projecte de llei genera alarma social en afectar a més de dos-cents cinquanta serveis públics i convertir persones en ‘clients’.

La manifestació ha començat a les 12.15 davant la Conselleria d’Economia, en la confluència de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya, amb la pancarta ‘Aturem la Llei Aragonès’ en primera línia, i la pancarta ‘S’estan venent el país. Els serveis públics no són un negoci’ en segona.

Els contractes socials de Colau amb Florentino i Sacyr: 140 milions des del 2015

The post Manifestació a Barcelona contra la ‘llei Aragonès’ appeared first on VilaWeb.

Cuixart dedica el seu llibre, ‘Un bosc ple d’amor’, als fills dels presos polítics

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha dedicat el seu nou llibre infantil ‘Un bosc ple d’amor’ als fills dels presos polítics: ‘És per la generació dels nostres fill. Que la presó es converteix en un altaveu per a denunciar la injustícia’, ha dit. ‘Rere cada visita a la presó, són els nostres fills els qui ens donen una autèntica lliçó. I és per la seva generació, també, que avui la presó es converteix en un altaveu per denunciar la injustícia. No deixem que mai res, ni ningú, ens impedeixi lluitar pels nostres somnis’.

Cuixart, empresonat a la presó dels Lledoners, ha transmès per carta que en el seu conte ‘no hi ha cap mentida, ni odi, ni tampoc por’, sinó que hi ha llibertat i ganes de viure. Aquest missatge s’ha llegit en la presentació del llibre avui al Tradicionarius de Barcelona. ‘Trobar-nos junts i alliberats de qualsevol rancúnia fa que tot valgui la pena. I us prometo que és això el que dóna sentit a cadascuna d’aquestes 761 nits’, ha afegit Cuixart sobre el llibre, il·lustrat per Ignasi Blanch.

En la presentació també ha participat el vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha lamentat que ‘les àvies Carme i Dolors injustament no poden explicar contes als seus fills’, en referència a la presidenta del parlament Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa, també empresonades.

La parella de Cuixart, Txell Bonet, ha explicat que aquest conte és ‘molt important’ també perquè aborda l’emergència climàtica. En l’acte s’ha narrat el llibre mentre l’il·lustrador Ignasi Blanch ha dibuixat el conte.

Un bosc ple d’amor és un conte infantil protagonitzat per animals que ja es troba a la venda. Editat per Estrella Polar, explica les aventures d’un eriçó malcarat que impedeix que una oreneta faci el seu niu en un bosc frondós i ple de vida. Davant d’aquesta situació injusta, tots els habitants de l’indret es manifestaran pacíficament perquè l’eriçó canviï l’actitud.

The post Cuixart dedica el seu llibre, ‘Un bosc ple d’amor’, als fills dels presos polítics appeared first on VilaWeb.

Jovent Republicà demana de passar a ‘l’acció política coordinada i massiva’

Les joventuts d’ERC, Jovent Republicà, ha demanat d’obrir una etapa d’alliberament nacional que deixi enrere la gesticulació i el ‘processisme’ després de la sentència del judici contra el procés, i per a això ha reclamat a tots els actors de l’independentisme ‘passar de les declaracions i les picabaralles a l’acció política coordinada i massiva’, ha informat l’organització en un comunicat.

Després de celebrar el Consell Nacional ahir, Jovent Republicà ha assegurat que ‘és necessari potenciar la lluita antirepressiva i afeblir els estats espanyol i francès a través d’accions de lluita no violenta’, com la protesta clàssica, la no-cooperació i la desobediència civil.

Han fixat cinc espais d’acció –les complicitats internacionals, les institucions republicanes, els carrers, el sindicalisme i el moviment estudiantil–, han defensat que han de ser ‘més i més forts per invertir la correlació de forces amb l’estat’, i han cridat els joves a implicar-se.

The post Jovent Republicà demana de passar a ‘l’acció política coordinada i massiva’ appeared first on VilaWeb.

L’acampada a la plaça de la Universitat es manté malgrat la desconvocatòria de la vaga estudiantil

Els estudiants acampats a la plaça de la Universitat de Barcelona mantenen avui aquesta acció de protesta, un dia després que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) desconvoqués la vaga indefinida a les universitats catalanes, vaga que mantenia després de fer-se pública la sentència del judici contra el procés.

També ahir, una persona va ser detinguda al campament i cent disset més van ser identificades pels Mossos d’Esquadra després de rebre la denúncia d’una empresa constructora pel robatori de trenta tanques i un lavabo portàtil, material que estava sent utilitzat pels acampats.

Fonts dels estudiants han informat a l’agència EFE que, encara que s’hagi desconvocat la vaga estudiantil, tenen intenció de seguir amb la seva acció ‘perquè anar a classe i estar acampats no és incompatible’.

Els estudiants han assenyalat que, després de l’actuació dels Mossos ahir, unes dues-centes persones segueixen participant en l’acampada. Les citades fonts han precisat que, cada dia, a última hora de la tarda, els estudiants celebren una assemblea en la qual debaten sobre la continuïtat de l’acció. La d’avui es farà a les 19.00.

La continuïtat de l’acampada ha obligat avui als organitzadors a modificar el trajecte de la ‘Cursa dona’, en què milers de dones vestides amb armilles roses han recorregut el centre de Barcelona per a recaptar fons per a la lluita contra el càncer de mama.

Estudiants d’universitat i formació professional van iniciar aquesta acampada el passat 30 d’octubre a la plaça de la Universitat, després de fer-se pública la sentència del judici contra el procés. La protesta dels estudiants ha blocat des de llavors la circulació per la Gran Via de la ciutat entre els carrers d’Aribau i Balmes, així com els accessos a Pelai i Ronda de Sant Antoni.

Barcelona Oberta, organització que agrupa els eixos comercials i turístics de la ciutat, va demanar aquesta setmana el desallotjament ‘immediat’ de l’acampada i va dir que l’activitat econòmica catalana pateix ‘inestabilitat’ per les protestes.

The post L’acampada a la plaça de la Universitat es manté malgrat la desconvocatòria de la vaga estudiantil appeared first on VilaWeb.

Familiars de víctimes de trànsit exigeixen als polítics un canvi de model per a evitar els sinistres

Familiars de víctimes de trànsit i mobilitat han exigit als polítics i a les administracions un canvi de model per a evitar els sinistres a carreteres, pobles i ciutats. Durant l’ofrena floral a Barcelona amb motiu del Dia Mundial en Record de les Víctimes de Trànsit, representants de les diverses associacions de víctimes han constatat que hi ha un problema de ‘violència viària’ i han demanat que es parli de ‘sinistres’ i no d”accidents’, ja que aquestes accions es poden evitar. El tinent de batlle de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha agraït la tasca de les associacions de víctimes. El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, s’ha conjurat perquè en un futur no hi hagi morts a les carreteres. El conseller Miquel Buch finalment no ha assistit a l’acte.

The post Familiars de víctimes de trànsit exigeixen als polítics un canvi de model per a evitar els sinistres appeared first on VilaWeb.

La Politècnica d’Hong Kong es converteix en un camp de batalla durant les noves protestes contra les autoritats

Desenes de manifestants s’enfronten amb còctels Molotov contra agents antiavalots des d’aquest matí a la Politècnica d’Hong Kong durant un dels episodis més violents des que van començar, el passat mes de març, les protestes al territori contra les autoritats i el govern de Pequín.

De moment, els aldarulls han tingut un nombre no precisat de detinguts i almenys un agent de policia ferit d’un cop de fletxa en una cama sense que es temi per la seva vida. Els enfrontaments han tingut lloc tant en ple carrer com a l’interior d’algunes aules de la Politècnica. També en el Centre d’Aprenentatge Lingüístic Independent, on ha esclatat una bomba de fum de la policia.

L’increment de la tensió ha estat causat, en part, per la presència ahir als carrers d’Hong Kong d’un grup de militars xinesos per col·laborar en les tasques de neteja i desmantellar les barricades dels manifestants.

Alarma a Hong Kong per la presència al carrer de l’exèrcit xinès, de moment en tasques de neteja 

Els enfrontaments van començar entorn de les deu del matí quan almenys un centenar de persones van començar a retirar les barricades dels voltants de la Politècnica, moment en què desenes de manifestants els van ordenar que desistissin i abandonessin immediatament el lloc.

Diverses unitats d’antiavalots de la policia amb almenys dos canons d’aigua es van presentar immediatament en el lloc, cosa que va causar l’intercanvi de còctels Molotov, pedres, granades de fum i dolls d’aigua tenyida de blau per a facilitar la identificació dels manifestants.

#BREAKING NOW: Battlefield outside Polytechnic University of Hong Kong. Standstill. #HKprotests pic.twitter.com/rtRI8sRt6f

— EYEPRESS NEWS AGENCY (@eyepressnews) November 17, 2019

La Politècnica és considerada com l’últim reducte del grup de manifestants que fa una setmana que ocupen les universitats del territori, en una acció concertada que ha portat a la suspensió de les classes en tots els centres d’estudi del territori fins, com a mínim, dilluns.

El sindicat de professors d’Hong Kong ha emès un comunicat en el qual ha declarat la seva ‘extrema preocupació’ per aquests incidents i ha cridat urgentment a la calma a totes les parts. ‘La situació d’escac actual és causada per la cadena de decisions adoptada pel govern i cal resoldre-la amb responsabilitat’, segons la nota, recollida pel ‘South China Morning Post’.

Els participants estan començant a desplaçar la zona de les hostilitats al Tunel Interportuari prop de la Politècnica mentre reiteren la seva intenció de ‘normalitzar el caos’ fins que les autoritats no atenguin les seves demandes, començant per la principal, el respecte a la independència judicial del territori.

‘Jo, per la meva banda, estic donant suport al moviment més que mai’, ha declarat Jade, una manifestant de 30 anys. ‘La policia està fora de control, i estan fent tot el possible per causar danys’, ha afegit, abans d’expressar la seva consternació per la presència dels militars xinesos.

‘Em sembla sorprenent que algú pensi que estaven buidant els carrers per pròpia voluntat. Algú creu que no segueixen ordres? Em sembla fins i tot il·legal que vinguin aquí, i odio que el govern d’Hong Kong no digui ni una paraula sobre aquest tema’, ha lamentat.

L’agent ferit, responsable del servei de premsa, es troba ingressat a l’hospital Kwong Wah per rebre tractament, amb pronòstic estable.

“Good aim!”

A protester gets applause after throwing a petrol bomb at a water cannon, which aims back near The Hong Kong Polytechnic University #HongKongProtests #香港 #PolyU pic.twitter.com/WjBb01UXwp

— Bloomberg TicToc (@tictoc) November 17, 2019

Armoured truck failed its advance on footbridge above Hung Hom tunnel tool station in face of Molotovs and blasts. #Polyu pic.twitter.com/66AohxhUe4

— Xinqi Su 蘇昕琪 (@XinqiSu) November 17, 2019

The post La Politècnica d’Hong Kong es converteix en un camp de batalla durant les noves protestes contra les autoritats appeared first on VilaWeb.

L’Espai LGTBI de Girona denuncia un atac feixista contra la seva seu

L’Espai LGTBI de Girona ha denunciat a les seves xarxes socials un atac feixista contra la seu. La porta del local, situat al carrer Sant Josep al Barri Vell, ha estat destrossada. L’Espai LGTBI n’ha penjat fotos a Twitter i Facebook denunciant els fets i deixant clar que no faran ‘ni un pas enrere’ i que continuaran mostrant-se ‘sempre visibles davant d’aquests brètols’. ‘No tenim por, no tenim res a amagar, no tenim armaris i no tenim claus. Som diversos i estimem a qui volem i com volem’, reivindica l’escrit a les xarxes socials. Els fets s’haurien produït avui a la nit i la denúncia de l’entitat ha arribat hores després.

Avui hem patit un atac #lgtbifobic al nostra local. No farem cap pas enrere a #Girona. #visiblessempre
Porta del local de l @espailgtbigi destrossada . Contra l'odi els nostres drets i llibertats.
Davant del feixisme ni un pas enrere @girona_cat pic.twitter.com/yOOBR60d2G

— Espai LGTBI Girona (@espailgtbigi) November 16, 2019

The post L’Espai LGTBI de Girona denuncia un atac feixista contra la seva seu appeared first on VilaWeb.

Maragall creu que cal ‘un vot conjunt’ de totes les forces independentistes al congrés espanyol a la investidura de Sánchez

El regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall és partidari que el dia de la investidura de Pedro Sánchez hi hagi ‘un vot conjunt, compartit i coincident’ de totes les forces independentistes al congrés espanyol. En una entrevista al ‘FAQS’, ha explicat que cal cercar el vot unitari com a mostra de la unitat estratègica perquè tothom ‘vagi amb el mateix criteri’. Així, ha assenyalat que ara mateix tant ERC com JxCat i la CUP ‘estan alineats en el no’ i ho ha valorat com ‘un punt de partida positiu de la unitat estratègica’.

Respecte del sentit del vot a la investidura, ha reconegut que en última instància acabaran essent els mateixos òrgans de decisió dels partits qui el decidiran, encara que ha considerat important de parlar abans amb totes les forces. A més, ha recordat que treballen bilateralment amb JxCat i la CUP per abordar qüestions com el sentit conjunt del vot. Així doncs, ha assegurat que el moment polític actual és ‘més exigent’ amb la unitat i ha avançat que, si no s’acaba aconseguint, els partits ‘en seran els responsables’. Quant al preacord entre el PSOE i Unides Podem, s’ha mostrat ‘sorprès’ que la formació de Pablo Iglesias pacti amb algú que vol controlar l’educació i TV3′, però ha demanat als comuns que actuïn ‘en coherència’ amb el seu discurs a Catalunya.

"Estem cercant aquesta unitat d'acció entre els partits. ERC és conscient d'aquesta exigència. Si no l'aconseguim serà la nostra responsabilitat" @ernestmaragall #FAQSbewaterTV3 https://t.co/nrqDfCqBGR pic.twitter.com/bjw2o15oCU

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) November 16, 2019

"La unitat de vot seria un element evident en la decisió conjunta el dia de la investidura" @ernestmaragall #FAQSbewaterTV3 https://t.co/nrqDfCqBGR pic.twitter.com/MAqPRC2ZhF

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) November 16, 2019

"Em sorprèn que Podem hagi signat un pacte amb un senyor que vol controlar la nostra educació o controlar TV3" @ernestmaragall #FAQSbewaterTV3 https://t.co/nrqDfCqBGR pic.twitter.com/zdbby7s282

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) November 16, 2019

The post Maragall creu que cal ‘un vot conjunt’ de totes les forces independentistes al congrés espanyol a la investidura de Sánchez appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘PSOE i Esquerra, segona oportunitat’ i ‘Sánchez reté els seus pesos pesants i cedeix a Iglesias l’àrea social’

Instint matador

L’independentisme, estancat. El 10-N, 1.642.063 votants van optar per partits independentistes (ERC, Junts i CUP). Fa sis mesos van ser gairebé els mateixos: 1.634.986 van votar ERC, Junts i Front. El moviment tot just ha obtingut 7.077 votants més. L’independentisme no avança, cosa que no vol dir que no es mogui. ERC perd 150.458 vots, que són recuperats per l’augment de la CUP respecte del Front (130.947) i pels guanys més modestos de Junts per Catalunya (26.588). Llegint Jordi Muñoz o Roger Tugas i els seus estudis a partir de seccions censals, arribes a la conclusió que aquest transvasament de vots passa sobretot a les zones independentistes. A les zones unionistes hi ha uns poquets milers de vots que l’independentisme guanya, els mateixos poquets que es perden en l’abstenció a les zones independentistes. És a dir, la base no s’eixampla en nombre de vots. El dibuix és el mateix que fa sis mesos: 1,6 milions de vots, la meitat dels quals aportats per ERC, el partit gran, i urbà, de l’independentisme actual. Un moviment gairebé estancat del tot: som 7.000 més. Felicitacions.

A diferència de l’estancament independentista, l’unionisme cau clarament a Catalunya i perd 323.965 vots. De 2.406.981 a 2.083.016 vots. PSC, En Comú Podem, PP, Ciutadans i Vox obtenen el 54,03% del vot, quan fa sis mesos en tenien el 58,05%. Gràcies a aquesta caiguda unionista, l’independentisme, estancat en vots, creix en percentatge i passa del 39% al 42%. L’evolució d’aquests darrers quatre anys de l’unionisme català és la següent: 64,5% (2015), 64,9% (2016), 58% (2019), 54% (10-N 2019). Caiguda unionista de deu punts en quatre anys. Poca broma. Si remuntem a l’any 2011, és quan CiU presentava Duran i Lleida de cap de llista. Més unionisme, només en trobem el 2008, quan el PSC de Carme Chacón s’enduia el 45% dels vots tota sola. Quin temps per als unionistes. Avui, en canvi, necessiten els franquistes de VOX (6,30%) per a superar el 50%.

Tu, estancat. I el rival, caient. Si ets polític, suposo que aquest és un moment somniat. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias et necessiten just quan cauen? Volen govern amb els teus vots? Situació ideal, perquè el poder mai no cedeix voluntàriament, sinó forçat per les circumstàncies. Ara és el moment de veure si els partits independentistes tenen instint matador i ensumen la feblesa del rival. Perquè justament ara és el moment de demanar la llibertat dels presos i d’exigir a Pedro Sánchez que es retracti de fer agafar Puigdemont i declari la contrària, que acceptaria el retorn dels exiliats. Ara és el moment de veure una reunió del PSOE amb els independentistes a Waterloo i als Lledoners. Ara és el moment de pensar en un nou govern a Barcelona (adéu Collboni, hola Comuns, ERC i Junts), pressupostos de la Generalitat, la taula de partits, la declaració de Pedralbes, visita de Sánchez als ferits, recuperar la figura del relator, els tres punts de Ponsatí, el dret d’autodeterminació i la fi de l’Audiència Nacional. Canvis al CGPJ. Sona marcià? Sí. I també sona ambiciós. Quan, si no? Només quan són febles t’ho donaran, i no cal que sigui tot. Ja sabràs discriminar. Ara és el moment d’exigir-los democràcia, com si no hi hagués demà. Bàsicament perquè l’estat és feble. És la repressió, que els passa factura, ni que sigui electoral i en tant per cent.

Noves eleccions o governs espanyols amb més repressió farien caure l’unionisme encara més, tot i l’estancament independentista.

The post Instint matador appeared first on VilaWeb.

Cartes creuades: ‘Sit and Talk’? ‘Wait and See?’

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Aquestes últimes setmanes hi ha una frase que s’ha posat molt de moda a les compareixences relacionades amb la qüestió catalana: ‘Sit and talk’ (‘seu i parla’). De segur que molts dels lectors de VilaWeb van veure cartells que mostraven aquesta frase a la gran manifestació de fa tres dissabtes als carrers de Barcelona contra la injusta sentència de Tribunal Suprem espanyol. I portaven també cartells semblants els qui dijous es van acostar al tribunal d’Edimburg a mostrar la seva solidaritat amb la consellera Clara Ponsatí. Aquesta mateixa setmana també l’ha emprada el vice-president de la Generalitat Pere Aragonès en entrevistar-lo a Catalunya Ràdio. I el president Torra ja l’havia emprada abans.

Aquest és un eslògan ben triat: és curt i expressiu, fàcil d’entendre per a molts ciutadans de tot el món. Tant per la forma, que és anglès bàsic, com sobretot pel seu fons, perquè proposa de donar una solució dialogada al problema. Però seguint amb expressions dels altres idiomes, la resposta del govern espanyol em sembla que no deu ser gaire lluny de l’anglès ‘Wait and see’, del francès ‘On verra’ o de l’italià ‘Ci vediamo’, totes frases que més aviat llancen pilotes fora.

Totes aquestes expressions les solen fer servir –cadascuna amb els seus matisos– els qui no tenen intenció d’afrontar seriosament alguna qüestió; es tracta de demorar tant com sigui possible les coses, esperant que les forces de l’altre vagin flaquejant.

De moment el president en funcions Pedro Sánchez ha tornat a dir aquesta setmana que està disposat a parlar però ‘dins el marc de la constitució i l’estatut d’autonomia’. I què diran els de Unides Podem una vegada que hagin entrat al govern, tenint present que la seva proposta per a la qüestió catalana ha estat fins ara un referèndum pactat? ‘Wait and see’?

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

El tancament de les fronteres administratives entre l’Empordà i el Vallespir i entre Guipúscoa i Lapurdi per part del Tsunami Democràtic és una notícia de gran impacte que ha obert expectatives noves i interessants, entre les quals, naturalment, Martxelo, el suport mutu i la col·laboració entre els nostres dos països.

Com a mètode d’acció i organitzatiu, suposant que això siga una organització, no és estrany que el Tsunami desperte tant interès en el món sencer.

Periodísticament crida molt l’atenció pel seu caràcter innovador. En el cas de l’ocupació de l’aeroport va ser capaç de comprar i imprimir milers de targetes d’embarcament per a dificultar la feina de la policia. Quan va començar l’ocupació de l’autopista AP-7, en pocs minuts va muntar un escenari complet, amb focus i tot, una cuina de campanya i fins i tot un vàter portàtil, allà al bell mig dels carrils de l’autopista. Va tallar pel nord i va fer servir vehicles, en el cas de Behobia, com a instrument de mobilització. Són moltes coses noves, molts conceptes rupturistes i és normal, per tant, que criden l’atenció.

Especialment en el cas de l’aplicació. L’aplicació del Tsunami només es pot activar de persona a persona. Algú que ja la té cal que passe el famós QR que permet de desblocar-la, amb la qual cosa es crea una cadena molt fiable de confiança, que permet de connectar molta gent –més de 40.000 persones ja– en un entorn que és molt segur. I de fet ja tenim una prova de com n’és de segur. Quan dimecres el Tsunami va fer una crida pública a manifestar-se a Girona a l’estació del TGV, de manera simultània va avisar a la seua pròpia gent que aquella era una convocatòria falsa per a distraure la policia i ocupar així l’autopista amb tranquil·litat. El resultat va ser impecable i una prova més que estem davant d’un fenomen innovador, que de segur que farà parlar molt.

The post Cartes creuades: ‘Sit and Talk’? ‘Wait and See?’ appeared first on VilaWeb.

Un 41% d’independentistes només? Si us plau, una mica de rigor

Aquests darrers dies el resultat de la darrera enquesta publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (‘Cosmopolitisme i localisme a Catalunya’) ha dominat molts titulars de premsa, tant a Espanya com a Catalunya.

La notícia sembla rellevant, i el missatge és clar: l’independentisme cau. ‘Se hunde.’ [S’enfonsa.] Per visualitzar aquesta suposada caiguda, El País fins i tot va publicar en el seu article un gràfic comparant les respostes d’aquesta darrera enquesta amb les dels Baròmetres d’Opinió Pública (BOP) d’aquests darrers anys.

Però resulta que hi ha un problema. Les dades de ‘Cosmopolitisme i localisme a Catalunya’ són comparables amb les del BOP? La resposta és bastant clara: no. La mostra dels 1.500 enquestats d’aquesta darrera, comparada amb la ‘normal’ del BOP (o sigui, la suma dels 7.500 de les 5 enquestes dels anys 2018 i 2019), és:
―Més castellanoparlant
―Més a la dreta política
―Més espanyola quant a la identitat.

I realment la societat catalana ha canviat tant, lingüísticament, socialment, respecte de la identitat i políticament en uns quants mesos? Probablement no pas.

Llengua

La llengua és íntimament correlacionada amb l’independentisme. Per exemple, els anys 2018-2019 la relació entre llengua primera (la que es parlava a casa de petit) i el suport a la independència de Catalunya ha estat aquesta:

Què passaria en una enquesta, doncs, si se seleccionessin més persones de llengua primera castellana (~30% independentista) i menys de llengua materna catalana (~80% independentista)? Evidentment que pujaria el percentatge en contra de la independència. I això és exactament què ha passat. Mirem la llengua primera dels enquestats del BOP comparada amb les de la darrera enquesta:

Realment podem creure que el percentatge de catalans de llengua materna castellana ha pujat d’un 8% aquests darrers mesos? És clar que no. La llengua primera no canvia al llarg de la vida! Així doncs, allò que ha canviat és la mostra de l’enquesta, a qui pregunten.

Eix ideològic

Tant les enquestes del BOP com ‘Cosmopolitisme i localisme’ demanen sobre l’autoubicació ideològica dels enquestats en una escala de 0 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta). Històricament, aquest eix ideològic està molt correlacionat amb l’independentisme: com més autoubicat a l’esquerra, més independentista. Per tant, si en una enquesta se seleccionés més gent de la dreta, els resultats reflectirien una baixada de suport a la independència. I, una altra vegada, això és exactament què ha passat.

Mirem, primer, la relació històrica entre l’eix esquerra-dreta i independentisme-unionisme:

I què ha passat a l’enquesta ‘Cosmopolitisme i localisme’? Doncs que el percentatge de catalans que s’autoubiquen a la dreta política (6 o més a l’escala de 0-10) ha pujat significativament.

Però realment el percentatge de catalans que s’autoubiquen a la dreta política s’ha duplicat? Probablement no pas. La realitat més probable és que aquesta darrera enquesta hagi sobredimensionat el nombre de persones de la dreta política (cosa que té un impacte, lògicament, en els resultats sobre l’independentisme).

Mirem-ho d’una altra manera. El gràfic següent és l’autoubicació ideològica dels enquestats al llarg del temps.

És creïble que els catalans hagin virat radicalment cap a la dreta aquests darrers mesos? Poc probablement.

Identitat

La identitat i les opinions sobre la independència van també lligades. Com més autoidentificació espanyola, més unionista; com més autoidentificació catalana, més independentista. Aquesta és la relació entre l’independentisme i la identitat, històricament:

Es canvia sovint d’identitat? No. Per tant, quan hi ha canvis d’identitat significatius en unes enquestes, la causa més probable no és que la societat hagi canviat, sinó que el mostratge sigui diferent (i, per tant, incomparable). Si se seleccionés per a respondre una enquesta més gent de sentiment ‘català’, l’independentisme pujaria, de la mateixa manera. I si se selecciona per a una enquesta més gent de sentiment ‘espanyol’, l’independentisme sortiria molt baix.

Què ha passat en la darrera enquesta publicada pel CEO? Mirem-ho:

Curiós, oi? En pocs mesos, el percentatge de catalans que es consideren més catalans que no espanyols realment ha baixat un 10%? Perdoneu les repeticions, però no. Els sentiments d’identitat canvien molt poc, i mai de manera ràpida. Per tant, les diferències entre les enquestes BOP i ‘Cosmopolitisme i localisme’ no reflecteixen canvis en la societat catalana, sinó en un mostratge de 1.500 persones.

I si la mostra hagués estat idèntica?

Intentem salvar les dades, o si més no ajustar-les de manera que siguin comparables al llarg del temps. Si acceptem com a fets que (a) la llengua materna i la ideologia (esquerra-dreta) són els factors principals que determinen la posició respecte de la independència de Catalunya i (b) que és molt, molt poc probable que les freqüències d’aquestes variables hagin canviat significativament aquests darrers anys, ens permet (i) de crear un model estadístic bàsic, basat en la darrera enquesta (‘Cosmopolitisme i localisme’) en què l’independentisme és una funció de llengua sumat a la ideologia i després (ii) d’aplicar aquest model a la mostra ‘normal’ del BOP (o sigui, la combinació de les 5 enquestes BOP de 2018-2019). Ho fem?

Fent aquest ajust, l’independentisme tindria un 47,4% de suport, mentre que l’unionisme un 45.

Per tant, o Catalunya ha canviat significativament el seu perfil ideològic i llengua materna o bé la mostra de la darrera enquesta és qualitativament diferent de la mostra dels BOP. En resum: l’independentisme té, més o menys, el mateix suport que fa un any o dos.

Conclusió

Una anàlisi de les dades de les BOP d’aquests darrers anys i de ‘Cosmopolitisme i localisme’ deixa clar que aquesta darrera és esbiaixada d’una manera que sobrerepresenta la dreta i els catalans d’origen castellanoparlant i infravalora l’esquerra i els catalanoparlants. Això, lògicament, té conseqüències importants en el moment de calcular el suport a la independència. El 41% (la xifra que surt als titulars de tots els diaris) prové, per tant, d’una anàlisi que ignora les característiques del mostratge i les seves conseqüències.

Quan es ponderen les dades per ajustar pels biaixos més importants (llengua, lloc de naixement, i província) l’independentisme i l’unionisme són bàsicament al mateix nivell (45% cadascú). O sigui, quan es tracten les dades d’una manera crítica, no consta cap baixada significativa en el suport a la independència, sinó uns moviments dins el marge d’error estatístic. Dit altrament, una anàlisi rigorosa de les dades d’aquesta enquesta porta a la mateixa conclusió que una de qualsevol de les d’aquests darrers anys: que el suport a la independència no ha tingut canvis significatius.

Però és clar, els conceptes ‘ponderació’, ‘biaix’, ‘sobrerepresentació’ i ‘marge d’error’ no fan bons titulars. Un 41%? Això sí que és un bon titular. Així que prepareu-vos per sentir, una vegada i una altra, aquesta xifra –fins que no surti la pròxima enquesta, en què molt probablement augmentarà el suport a la independència, però només a causa del principi de ‘la regressió a la mitjana’.

Un aclariment

He rebut preguntes sobre algunes dades d’aquest article, sobretot en referència a la comparació en les distribucions per llengua primera entre els enquestats de la darrera enquesta del CEO (‘Cosmpolitisme i localisme’) i els enquestats de les cinc darreres enquestes del Baròmetre d’Opinió Política (2018-2019). Concretament, em refeixo al segon gràfic de l’article.

Els dubtes són ben fonamentats, i la causa dels dubtes és la manca d’una explicació clara (per part meva) d’una part de la metodolgia de l’anàlisi.

El dubte: les xifres del gràfic no corresponen amb la taula de freqüència

La taula de freqüència que apareix en les taules estadístiques per a la pregunta 51b de l’enquesta ‘Cosmopolitisme i localisme’ és aquesta:

La distribució entre enquestats de llengua primera castellana, catalana, i ambdues – respectivament – és de 56,5%, 29,5 i 3,2%. En el gràfic de l’article, però, les xifres son: 63,35%, 33,06% i 3,59%.

La pregunta, doncs, és per què en el gràfic surten xifres diferents que les de la taula de freqüència?

La resposta: l’exclusió dels “NS”, “NC”, i parlants d’altres idiomes

El tema que m’interessava per aquesta anàlisi era la proporció relativa de persones de llengua primera castellana vs catalana. Per això, pels càlculs pel gràfic en qüestió, s’ha tret els cinc enquestats que no sabien la seva llengua primera (0,3%), els quatre enquestats que no contestaven (0,3%) i els 154 enquestats que parlaven altres llengües o combinacions (10,3%). Havent tret aquestes observacions, es van recalcular els percentatges, i el resultat és el que es veu en el gràfic en qüestió.

Per fer la comparació amb les cinc enquestes del BOP, es va aplicar exactament la mateixa metodologia (o sigui, es van treure totes les observaciones “NS”, “NC”, i altres idiomes per a fer els càlculs).

Per què treure els “NS”, “NC” i altres llengües?

El tema d’interés d’aquest article era la relació entre factors sociodemogràfics (com la llengua) i el suport a la independència. Com que hi ha poques dades històriques sobre els parlants d’altres llengües i l’independentisme (perquè el BOP exclou la majoria d’aquestes persones, perquè – com jo – no son ciutadans), no hi havia prou base per intentar estimar la probabilitat de ser independentista segons la llengua per a aquest grup. Per tant, vaig restringir l’anàlisi només en la proproció relativa entre persones de llengua primera castellana, catalana, i les dues, traient els altres grups.

La causa de la confusió? Jo

La font original de la confusió, sóc jo. En l’article, no vaig explicar ni que s’havien tret aquests grups, ni per què. I s’hauria d’haver explicat. Les decisions metodològiques sempre són qüestionables, i per això han de ser sempre transparents. Agraeixo als que m’escriuen, i sobre tot als que em critiquen, perquè m’ajudeu a millorar.

Detalls tècnics

El codi d’aquesta anàlisi és públic i disponible a https://github.com/joebrew/vilaweb/tree/master/analyses/quarantaun.

The post Un 41% d’independentistes només? Si us plau, una mica de rigor appeared first on VilaWeb.

Armilles Grogues: l’èxit d’un any seguit de mobilitzacions

Avui és un dia especial per a les Armilles Grogues. El moviment ciutadà nascut com a protesta pel nou impost sobre els carburants commemora, el 17 de novembre, un any sencer de mobilitzar-se cada dissabte a les rotondes i a les principals ciutats de tot l’estat francès. Han arribat al 53è acte, com anomenen cada concentració. Cinquanta-tres setmanes que han sacsejat l’estat francès i han empès a fer grans canvis polítics un govern acorralat per la persistència del moviment.

El poder adquisitiu dels ciutadans francesos ha crescut, en un any, 800 euros de mitjana gràcies a les concessions del govern aconseguides pel moviment, segons un estudi de l’OFCE, l’Observatori Francès de les Conjuntures Econòmiques. L’Observatori xifra en disset mil milions d’euros la inversió feta per l’estat francès en mesures adreçades a frenar la força del moviment. En primer lloc, el desembre del 2018, quan es van aprovar una sèrie de disposicions centrades en els treballadors més pobres –revalorització de la prima d’activitat, desfiscalització de les hores suplementàries, supressió de l’augment de la taxa de la CSG, la Contribució Social Generalitzada que finança la seguretat social i l’atur… En segon lloc, aquest mes d’abril, després del Gran Debat amb el qual Emmanuel Macron va voler reprendre la iniciativa política, quan es va abaixar l’impost sobre la renda de les classes mitjanes i es va fer una reindexació de les pensions de jubilació per a acordar-les amb la inflació.

Però aquests canvis han tingut uns costos notables. Les xifres són discutides en el detall petit, però són impressionants. En aquest any de mobilitzacions, hi ha hagut onze morts, al voltant de cinc mil ferits entre els manifestants i la policia, dotze mil detencions i s’han dictat, com a mínim, dues mil condemnes contra els manifestants. Les grans ciutats, no pas París i prou, han vist alguns dels aldarulls més impressionants que es recorden, amb incendis i barricades al carrer, xocs violents entre policies i manifestants, assalts a locals i problemes enormes per a la circulació.

El moviment, com tots els moviments, va tenir un punt àlgid, que després s’ha anat erosionant. Va ser ara fa un any, el novembre del 2018, quan més d’un milió de persones van participar en la mobilització. Amb tot, i malgrat les espectaculars imatges de les grans mobilitzacions ciutadanes, no és pas el volum de manifestants, que dóna força a aquest moviment, sinó la capacitat de coordinar grups petits arreu del territori de l’estat en accions que col·lapsen de manera efectiva l’economia i la mobilitat.

Un moviment sense dirigents

Una característica diferenciadora del moviment és l’absència de dirigents. Tot i que en algun moment s’ha proposat la idea de crear un instrument polític per a canalitzar la indignació ciutadana, el moviment de les Armilles Grogues es manté desestructurat un any després d’haver nascut.

Al començament, Éric Drouet i Maxime Nicolle, administradors dels grups de Facebook en què es basava el moviment, van dir que cercaven de renovar la manera de gestionar un moviment social. Volien instituir una ‘democràcia d’audiència’, tal com la va denominar el diari Libération. Posteriorment, diversos manifestants van adquirir notorietat, bé perquè van ser designats portaveus, bé perquè van ser destacats pels mitjans. Entre ells, Priscillia Ludosky, que el maig del 2018 va començar una petició en línia per a reduir els preus del combustible, i Jacline Mouraud, que va enregistrar un vídeo adreçat a Macron que es va fer viral. El 26 de novembre de 2018, poc després de les primeres mobilitzacions, un grup de vuit persones es van proclamar ‘portaveus’ per a servir com a interlocutors amb el govern, decisió que molts manifestants no van rebre pas bé. El 30 de novembre de 2018, aquests vuit representants van ser convidats a una reunió amb Édouard Philippe, però només un d’ells es va reunir amb el primer ministre a Matignon. Aleshores, la delegació dels portaveus es va considerar dissolta i ja no se n’ha tornat a parlar.

Aquesta absència de dirigents ha estat un problema per al moviment, perquè fa molt difícil marcar objectius públics i negociar. Però també és veritat que fa que els partits, els sindicats i les institucions no puguin controlar el moviment i això li ha donat prestigi entre un sector de la població.

Un moviment del sud?

Finalment, hi ha un aspecte remarcable de la mobilització, que és la fractura territorial. El moviment va nàixer com una reacció de les classes mitjanes més castigades, però també de l’anomenada França Buida, les zones de l’estat allunyades de les grans ciutats i on els serveis socials són més escassos. En els mitjans rurals, el suport encara és consistent, però un estudi recent fet per la Universitat París 1 en deu ciutats grans (Bordeus, Lilla, Lió, Nantes, Marsella, Montpeller, Niça, París, Estrasburg i Tolosa) mostra unes diferències importants i significatives.

Concretament, les ciutats del nord mostren un suport molt més feble al moviment que no pas les del sud, cosa que podria interpretar-se com un reflex obscur de la tensió entre el nord francès i el sud occità, basc i català de l’estat, això que a París es coneix com el Midi. A Marsella, per exemple, el 64% de la població dóna suport a les Armilles Grogues, la xifra més alta. I a Montpeller, Niça i Bordeus el suport també supera amb escreix la meitat de la població. Tolosa s’acosta a la meitat. I en contrast, a París només un 22% de la població dóna suport al moviment, a Nantes un 31%, a Estrasburg un 35% i a Lió un 36%.

A Catalunya Nord, el moviment ha seguit una evolució paral·lela a la del conjunt de l’estat, pel que fa a la mobilització. Però la presència de les armilles grogues en alguns punts del país, com la rotonda d’accés al peatge de Perpinyà Sud o l’entrada a l’autopista A-9 més propera al Mercat de Sant Carles, ha estat constant. També ha cridat molt l’atenció el suport donat, en alguns casos, a les protestes en favor dels presos polítics del sud i contra la repressió a l’estat espanyol. Suport que va començar ben aviat i que s’ha mantingut: el desembre de l’any passat, ja va haver-hi una primera concentració als passos fronterers del Pertús i Portbou, a l’autopista A-9 i a la N-260, de suport als presos polítics.

The post Armilles Grogues: l’èxit d’un any seguit de mobilitzacions appeared first on VilaWeb.

Els aldarulls, la intoxicació i la vitalitat empresarial

Reconec que he esperat a dijous a escriure l’article perquè tot feia pensar que Alemanya entraria en recessió tècnica (dos trimestres consecutius en creixement negatiu). Ho havia apuntat el Bundesbank fa poques setmanes i els ‘instituts dels savis’ –amb una gran credibilitat– ho corroboraven més tard. Però vet aquí que dijous a les vuit del matí l’Oficina Federal d’Estatístiques (Destatis) anunciava de sorpresa que el creixement del tercer trimestre havia estat positiu, d’un +0,1%, mentre revisava la caiguda del segon trimestre del -0,1% al -0,2%. El creixement interanual arribava al +0,5%. La campana havia salvat l’economia alemanya de la recessió per segona vegada en poc temps. Això no vol dir que l’economia estigui bé. És evident que continua feble, però la dada positiva evita tota la faramalla mediàtica amplificadora que s’hauria muntat entorn de la notícia, amb el risc clar d’afeblir encara més els desigs d’invertir dels empresaris. 

Una vegada més, ‘el consum ha estat la principal font d’impuls positiu el tercer trimestre del 2019’, va dir la institució estatística en un comunicat. Efectivament, la despesa en consum domèstic va superar la del segon trimestre del 2019 i el govern també va augmentar la seva despesa. Destatis afegia que la recuperació de les exportacions, juntament amb unes importacions estables, i un nou repunt de la inversió en construcció també van contribuir a millorar l’entorn econòmic.

De fet, una dada publicada dimecres de la setmana passada ja va sorprendre, perquè era un petit símptoma de recuperació. Parlo de les noves comandes a les fàbriques, que van créixer d’un 1,3% al setembre. Aquesta xifra tombava els pronòstics dels analistes, que preveien un avanç de l’0,1%, tan sols. Segons Bloomberg, aquest canvi es deu en gran part a les noves comandes dins el país, que van pujar d’un 1,6%, i a les que procedeixen de fora de l’eurozona, amb una alça del 3% respecte del mes anterior. Sigui com sigui, ja hi va haver qui va dir que l’economia alemanya podia ser en el seu nadir i, d’ara endavant, prendre el camí de la recuperació. Això no és tan fàcil, però de moment talla de soca-rel els titulars negatius dels mitjans que podien enrarir encara més un entorn ja prou enrarit. Si finalment Trump abaixa el to de les amenaces a la Xina i als cotxes europeus i el Brexit és més ordenat, potser sí que han tocat el punt més baix…

La repercussió d’aquesta dada a Catalunya serà més psicològica que no real, perquè aquests últims anys ja marquen una tendència ben clara. Alemanya continua essent el nostre segon client en les exportacions (11% del total) i, de llarg, el primer proveïdor (18%). El sector dels cotxes, com ja hem explicat manta vegada, ha estat decisiu en la baixa de les exportacions d’aquests darrers anys cap a Alemanya, que ha estat d’un -3,1% el 2017, un -4,1% el 2018 i un -8,4% fins l’agost d’enguany. En canvi, les importacions van continuar pujant el 2017 (+4,6%) i el 2018 (+6,1%) i baixen d’un 1,6% fins l’agost del 2019. Això ha fet que el dèficit amb Alemanya tingués un pes molt important en el desequilibri de la nostra balança comercial del 2018 –una mica més de 19.000 milions d’euros–, perquè va atènyer un 43% del total. 

De totes maneres, el fet que no hagi entrat en recessió tècnica potser calmarà una mica els ànims dels industrials catalans que a l’enquesta de Clima industrial a Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu) referida a l’octubre i feta pública aquesta setmana mostren una caiguda de confiança de -8 punts. ‘Aquesta dada suposa un empitjorament de la confiança, tant respecte del mes de setembre (15,6 punts menys) com respecte de l’octubre de 2018 (8,3 punts menys)’, diu la publicació. Encara que no sigui un sentiment que ens afecti a nosaltres i prou, no deixa de preocupar. En realitat, tant les dades del conjunt de l’estat espanyol com les de la Unió Europea reflecteixen uns nivells de confiança similars, però encara una mica més negatius: l’indicador és de -8,9 punts a l’estat espanyol i de -10 punts a la Unió Europea.

Si hi ha res clar és que els empresaris estan preocupats, com ho demostra l’índex de producció industrial (IPI) corregit d’efectes de calendari, que perd un 1,8% interanual a Catalunya el setembre del 2019. Van veure que les exportacions decreixien d’un 4,7% l’agost d’enguany i, sobretot, van observar com l’índex d’entrada de comandes a la indústria dels productes industrials, excloent-ne l’energia, disminuïa d’un 9,9% interanual també a l’agost. Sens dubte, això ha fet que les reaccions empresarials als aldarulls d’aquesta setmana, amb el tall d’autopistes i carreteres, hagin tingut la preocupació com a denominador comú, si bé mostrat amb graus diferents, segons les institucions. Des de cercar-ne una quantificació –molt difícil de fer– a Foment, a comparar les pèrdues dels talls a les que causa de manera invisible la manca d’infrastructures adequades a les necessitats de la xarxa empresarial catalana, que ha fet la Cambra de Comerç. Malgrat la preocupació mostrada per tots els estaments empresarials catalans, les declaracions han estat a anys llum –quant a duresa– de les que han fet algunes institucions de la capital espanyola. 

I aquí entrem en un capítol cabdal. La imatge que escampen pertot arreu els mitjans de difusió espanyols. He estat una setmana fora de Catalunya i m’he empassat noticiaris dels canals públics i privats de les Espanyes. Heu de pensar que la setmana de les eleccions els informatius obrien gairebé cada dia amb la que ens esperava als catalans el diumenge electoral, perquè els CDR preparaven accions amb l’objectiu que no pogués votar ningú; i que per això ens havien enviat policies i guàrdies civils: per protegir els votants catalans (quins dallonses que té la cosa). Tot això, amanit amb un rerefons d’imatges de fogueres als carrers de Barcelona i uns textos que feien pensar que era una ciutat sense llei. El mal que han fet Rivera i els seus atiant l’odi a Catalunya durant tant de temps ha estat molt gran. Però no han estat pas els únics. Seria bo que el president de Foment, una persona capacitada per a dialogar i generar consens, parlés seriosament amb els amos de Mediaset i Atresmedia i, si cal, amb la Conferència Episcopal perquè canviessin el to de tot allò que es diu a les seves cadenes de televisió sobre Catalunya. El mal que fan aquesta gent amb les mentides i la intoxicació que generen és enorme i això sí que ens fa perdre pistonada econòmica. Molts despatxos i empreses simplement tenen por de venir a Catalunya. D’això, se’n parla poc. I el fet més greu és que no tenen pas por pel que passa a Catalunya, si no per allò que diuen que hi passa, que és molt diferent. Malauradament, això no ho podem quantificar. 

Però la cosa més important és que, malgrat un entorn advers, no restem plegats de braços. Per això he deixat per al final una notícia que em sembla molt bona, que demostra la vitalitat del teixit empresarial català i que, probablement, passarà bastant desapercebuda als mitjans de comunicació. Dimecres passat l’empresa Informa D&B feia públiques les dades de creació d’empreses a l’estat espanyol. La notícia era que Catalunya ha encapçalat la inversió de capital fins a l’octubre en noves empreses i és l’única comunitat que supera els mil milions d’euros en el total d’aquests deu mesos. Quant al nombre de constitucions, és la segona comunitat després de Madrid, en aquest període. A això, cal que hi donem valor. En té molt. El fet que en uns temps complicats en el terreny econòmic i polític com els actuals, en què es diuen tantes bestieses, hi hagi gent disposada a assumir el risc que implica crear una nova empresa diu molt del tarannà de la nostra societat. Per aquesta via anem bé…

The post Els aldarulls, la intoxicació i la vitalitat empresarial appeared first on VilaWeb.

Pop a la brasa

Ingredients:
(per a quatre persones)
Un pop d’uns dos quilos
1 ceba grossa
8 patates mitjanes
oli d’oliva
sal Maldon
all i julivert
pebre negre
pebre vermell picant
una culleradeta de vinagre de Mòdena

Elaboració:
Bullim el pop amb aigua abundant i una ceba. No hi posem sal. En una olla a pressió, el coem vint minuts. Si no, la cocció s’allarga uns tres quarts d’hora, fins que punxem el pop i veiem que ja és tendre.

Traiem el pop de l’aigua i l’escorrem.

En una barbacoa, que pot ser de llenya o elèctrica, posem les potes senceres, una per persona. Hi posem una mica d’oli d’oliva per sobre.

Mentrestant, bullim unes patates senceres amb pell, de vint-i-cinc a trenta minuts. Les escorrem, les tallem per la meitat i les posem a la brasa uns minuts, per marcar-les.

Muntem el plat: posem una pota de pop sencera per persona i dues patates obertes. Ho amanim amb oli d’oliva, sal Maldon, pebre negre i pebre vermell. A sobre de les patates, hi posem all i julivert. I per sobre de tot, si agrada, hi tirem unes gotes de vinagre de Mòdena.

The post Pop a la brasa appeared first on VilaWeb.

Fragment: ‘Amb gràcia en aquest desert’, de Ziranna Zateli, literatura grega contemporània

Amb gràcia en aquest desert (Males herbes) és un recull de relats, dividit en quatre parts, en què Ziranna Zateli, una de les escriptores més reconegudes de la Grècia actual, utilitza els personatges femenins com a element revelador de les forces ocultes de la vida. Són dones passives o diabòliques, noies innocents o adultes mig boges, que ocupen un espai incert en el món que les envolta i carreguen amb un pes que els impedeix d’integrar-se en la societat.

El món de Zateli és el seu passat, la seva infància, el racó del nord de Grècia on va viure durant els anys cinquanta i seixanta, un poble petit envoltat de camps i prenyat de forces tel·lúriques. Però en les històries d’aquest llibre indrets i èpoques es fonen en una mena de boirina intemporal.

Llegiu el conte ‘Els botons de marfil‘.

Els editors de Males Herbes, Ramon Mas i Ricard Planas, expliquen per als lectors de VilaWeb:

«Els contes de Ziranna Zateli són històries íntimes, contundents, tel·lúriques i emotives, sobre vides que s’esquerden. Els protagonistes sovint són dones que viuen alienes a la dictadura de les convencions, que s’enfronten a allò que la pressió social els imposa, i ho fan sense por de trencar les costures de la realitat.

Bona part d’aquests relats s’emmarquen en la vida intransigent de la Grècia rural dels anys cinquanta i seixanta, plena de confrontacions familiars i de prejudicis, però que també amaga una font inesgotable d’encís, i una saviesa intangible.

Perquè sí, bona part d’aquestes històries les podríem incloure dins allò que s’anomena realisme màgic, però es tracta d’un realisme màgic que trasbalsa i colpeix, un realisme màgic que s’endinsa en la crua realitat millor que cap crònica social o cap mirall de l’ànima.

En definitiva, es tracta d’una veu literària única, que ens ha captivat primer com a lectors i després com a editors, una descoberta que devem a Mercè Guitart, traductora del llibre.»

The post Fragment: ‘Amb gràcia en aquest desert’, de Ziranna Zateli, literatura grega contemporània appeared first on VilaWeb.

La Granja de la Costera: la localitat que vota avui en les sisenes eleccions en sis mesos

Una setmana després de les eleccions espanyoles, els habitants de la Granja de la Costera tornen avui a les urnes per votar en els sisens comicis en sis mesos. Primer van ser les valencianes i espanyoles del 28 d’abril, posteriorment les municipals i europees el 26 de maig, aquest 10 de novembre les espanyoles una altra vegada i ara repeteixen les eleccions municipals.

Les eleccions municipals del maig van ser anul·lades en aquesta localitat de la Costera arran d’una impugnació del PP. D’entrada, van guanyar per un vot enfront del PSPV, les dues úniques candidatures que s’hi presentaven. Després es van acceptar dos vots nuls, que van donar la victòria als socialistes; però finalment la votació va ser anul·lada per irregularitats, car un dels vocals de la mesa era també candidat del PSPV.

Ara hi ha les mateixes candidatures (PSPV i PP), el mateix cens (261 persones), els mateixos components a la mesa electoral (menys el vocal impugnat, que substitueix el suplent) i fins i tot les paperetes sobrants del maig. No hi ha hagut campanya electoral perquè la repetició es limita només a la votació.

Resultat a la Granja de la Costera el 10 de novembre

El resultat tornarà a ser molt ajustat. Després de l’empat del maig, a les eleccions espanyoles de la setmana passada el PP va ser primera força, però la suma dels partits del Botànic (PSPV, Compromís i Podem) va ser superior que la de les dretes. Per deu vots de diferència.

Després de la votació, la Granja de la Costera deixarà de ser l’únic municipi valencià pendent de constituir l’ajuntament després de les eleccions del 26 de maig. Aquest 17-N també es vota a Àreu (Pallars Sobirà), una entitat municipal descentralitzada, al municipi d’Alins, que no va votar en les eleccions locals anteriors perquè no s’hi van presentar candidatures.

The post La Granja de la Costera: la localitat que vota avui en les sisenes eleccions en sis mesos appeared first on VilaWeb.

Bosch insta Sánchez a dialogar en la seva ponència en el fòrum jove dels socialdemòcrates eslovens

El conseller d’Exteriors Alfred Bosch ha demanat als socialdemòcrates eslovens que parlin amb el PSOE i les joventuts socialistes a l’estat espanyol per saber ‘quin és el problema amb el diàleg’ i fer que deixin de ‘fer-se mal a ells mateixos, a les seves idees i als seus principis’. Ho ha dit en una ponència al fòrum jove dels socialdemòcrates a Eslovènia.

Durant la seva intervenció, Bosch s’hi ha dirigit perquè són ‘políticament propers’ i ha confiat que els escoltaran, de manera que ha demanat ajuda perquè el PSOE accepti una la taula de diàleg i negociació per resoldre el conflicte a Catalunya. A més, ha afegit que la via de la repressió i la política de ‘revenja i càstig’ no és acceptable i ‘no és decent en un terreny moral’.

Bosch ha insistit en el diàleg com a la ‘manera correcta’ de solucionar el conflicte polític i ha argumentat que és ‘la via europea’. A més, ha explicat que no demana en cap cas que els eslovens es posicionin sobre la república catalana, sinó que ho facin sobre la necessitat de resoldre la situació ‘de manera cívica, pacífica i democràtica’, que recorda que són els valors de la UE.

El conseller d’Exteriors, que ha estat rebut a una sala decorada amb llaços grocs, ha advertit que el govern ‘no es pot rendir’ en la defensa de la democràcia i per això ha reafirmat el seu compromís amb el dret de decidir. ‘No imposem res a ningú; si us diuen això, negueu-ho, només volem parlar per veure com la gent pot decidir el seu futur’, ha resumit Bosch.

Així, ha acusat el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, de no acceptar una taula de diàleg perquè ‘no tenen cap alternativa’ a la proposta catalana d’un referèndum. També ha recordat que Sánchez ‘no agafa ni el telèfon’ al president de la Generalitat, Quim Torra, i s’ha queixat que aquesta ‘no és manera de gestionar el problema’.

Bosch, a més, durant la seva intervenció s’ha referit breument a la situació de governabilitat a l’estat espanyol i ha recordat que la investidura de Sánchez pot dependre dels vots d’ERC. ‘S’obre una finestra d’esperança’, ha explicat Bosch, que ha avançat que aquest context pot ser de ‘progrés’ i es poden ‘corregir coses’.

També hi ha intervingut l’eurodiputat eslovè Milan Brglez, que ha avisat que si Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras no acaben sent reconeguts com a eurodiputats ‘les institucions europees seran les qui violen els drets humans’. ‘Com a membre del parlament europeu he d’alçar la veu contra aquesta situació’, ha afegit Brglez. A més, ha assegurat que el conflicte català ja ha passat a l’àmbit europeu i ha advertit que si no es troba una solució política i dialogada hi haurà dues possibilitats, ‘o pedra la democràcia o perdrà Espanya’.

Milan Kučan espera que Sánchez tingui una ‘actitud més democràtica’ envers Catalunya que no pas en campanya 

Durant la seva intervenció, Brglez ha defensat que els líders independentistes puguin ser reconeguts com a eurodiputats d’acord amb les consideracions de l’advocat general del TJUE, així com d’acord amb la voluntat dels catalans, que van votar-los. A més, s’ha referit també al fet que des de les institucions espanyoles se’ls permetés presentar-se a les eleccions però després, un cop elegits, es considerés que no complien els requisits. Brglez ha demanat al Parlament Europeu, doncs, que es pronunciï a favor de reconèixer-los com a eurodiputats i ha afegit que s’ha de ‘seguir la llei europea i no l’espanyola’.

L’eurodiputat també s’ha referit a la sentència del Suprem espanyol i l’ha qualificat de ‘desproporcionada’. En aquest sentit, ha emplaçat el govern espanyol a parlar. ‘Sense diàleg no hi ha solució política’, ha conclòs.

En un sentit similar s’ha expressat Andrej Omerzel, que acaba de dimitir com a president de les joventuts dels socialistes eslovens després d’haver denunciat les pressions de la formació per haver convidat Bosch. Ha insistit que la violència ‘mai és la solució’. ‘No podem permetre que continuï la violència’, ha reblat Omerzel, que ha dit que qui l’està utilitzant són els poders de l’estat. Així, l’ex-president ha afegit que cal qüestionar la realitat dels drets humans a la UE.

 

The post Bosch insta Sánchez a dialogar en la seva ponència en el fòrum jove dels socialdemòcrates eslovens appeared first on VilaWeb.

ERC avisa que sense diàleg qui perd és el PSOE perquè l’independentisme surt ‘reforçat i fort’ del 10-N

La portaveu i secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha dit a Pedro Sánchez i el PSOE que si no es facilita un context de diàleg per trobar una solució política a la repressió, ‘qui més té a perdre són ells’. Vilalta ha assenyalat que l’independentisme surt ‘reforçat i fort’ del 10N i que no deixa de guanyar suports cada vegada que es posen les urnes.

‘El PSOE s’ha de moure i atendre que l’única solució passa per una resolució democràtica i reconèixer que el conflicte és polític’, ha dit. Des d’ERC reiteren que es reuniran els pròxims dies amb JxCat i la CUP, i també amb Bildu, per a ‘construir una unitat estratègica i d’acció’ al congrés i al senat espanyol.

The post ERC avisa que sense diàleg qui perd és el PSOE perquè l’independentisme surt ‘reforçat i fort’ del 10-N appeared first on VilaWeb.

Dos homes escalen la Torre Glòries de Barcelona per fer-se una foto

Dos homes han escalat la Torre Glòries de Barcelona, de 145 metres d’altura, amb la intenció de fer-se una foto a la cúspide, i després de baixar han estat conduïts a comissaria pels Mossos d’Esquadra, que els ha pres declaració però no ha arribat a detenir-los.

Els fets han passat poc abans de les 14.00 i l’ascens de les dues persones per l’estructura metàl·lica que recobreix la façana de l’edifici sense mesures de seguretat ha cridat l’atenció de les persones que passejaven per la plaça de les Glòries, alguna de les quals ha trucat els serveis d’emergències.

Fins a la Torre Glòries han acudit efectius de la Guàrdia Urbana i els Bombers de Barcelona, que han rescatat els dos escaladors al cim de l’edifici i els han introduït al seu interior.

Els dos homes han passat a disposició dels Mossos, que els han conduït fins a una comissaria propera per identificar-los i prendre’ls declaració, tot i que no han estat detinguts ni es vincula la seva acció amb cap reivindicació política, segons fonts del cos policial.

No és la primera vegada que la Torre Glòries, coneguda anteriorment com a Torre Agbar, és escalada per persones amants del risc, i així l’alpinista Alain Robert, conegut com ‘l’Spiderman francès’ l’ha coronat en tres ocasions, el 2006, 2007 i 2016.

WTF? HAY DOS PERSONAS SUBIDAS EN LO ALTO DE LA TORRE AGBAR! pic.twitter.com/d5yVHyW5gG

— Pol Turrents (@polispol) November 16, 2019

The post Dos homes escalen la Torre Glòries de Barcelona per fer-se una foto appeared first on VilaWeb.

Pàgines