Vilaweb.cat

Espanya es pot convertir en una critarquia?

Pablo Llarena, l’artífex de les acusacions de rebel·lió contra els dirigents independentistes per l’1-O i el 20-S, tenia un parer sobre el procés independentista molt diferent fa uns quants anys. ‘La qüestió concreta de la identitat catalana i de la integritat de l’estat espanyol no té una resposta judicial, sinó política’, va dir en una entrevista a El Mundo. Era el 2012 i el jutge encara no era membre del Suprem espanyol. De fet, vivia a Barcelona i era president de l’audiència provincial. ‘Els jutges no tenen capacitat ni instruments de solució’, hi insistia. Sis anys després, la política catalana és totalment judicialitzada i, més enllà dels encausaments i els empresonaments, el Suprem ha impossibilitat quatre vegades la formació de govern.

Mariano Rajoy i tots els integrants del seu govern, parlant de l’acció judicial contra el procés, sempre responen que respecten les decisions dels tribunals i es justifiquen dient que l’executiu no es pot immiscir en els afers de la justícia. Separació de poders, en diuen. Tanmateix, el relat té esquerdes i no pas petites. L’estratègia de la Moncloa, sobretot després del 9-N, ha consistit a parapetar-se. Agafar la constitució com a escut i defugir qualsevol iniciativa política. Rajoy, en qualsevol conflicte, sempre ha utilitzat les instàncies judicials per a cercar-hi la solució.

No hi ha hagut cap intenció de seduir l’independentisme. Aquest any darrer, amb el referèndum ja sobre la taula, el govern espanyol només ha estat capaç d’idear l’anomenada ‘operació diàleg’, de la qual es vantaven amb alegria Soraya Sáenz de Santamaría i Enric Millo, i que era poca cosa més que un nom lluent. Rajoy, de Barcelona estant, va fer un intent desesperat d’anunciar una ‘pluja de milions’ per mirar de salvar alguns dels greuges tradicionals de la inversió estatal al Principat. L’intent no va anar més enllà d’això, d’un intent. Els milions no han arribat i la seducció, tampoc. Les decisions polítiques següents de Madrid vers Catalunya foren la intervenció de la caixa de la Generalitat i l’aplicació del 155. I, tot plegat, sense renunciar als tribunals.

L’activació dels òrgans judicials contra la política catalana pot tenir unes conseqüències totalment incertes, però es comencen a albirar escenaris grotescos: empresonats, exiliats, centenars de batlles investigats, regidors perseguits, etc. El sentit de la justícia es dilueix i adopta un caràcter repressiu. Però no hi ha aturador i els tribunals fins i tot condicionen els resultat de les eleccions del 21-D, car posen traves perquè diputats lliurement elegits, concretament de Junts per Catalunya, puguin ser investits.

Arran de la decisió de Llarena d’impedir per segona vegada la investidura de Jordi Sànchez, el catedràtic de dret penal Javier Pérez Royo denunciava en un article a eldiario.es que el magistrat havia convertit una decisió judicial en una ‘decisió privada’, perquè no l’havia fonamentada en cap llei:

«El jutge instructor ha pres, doncs, una decisió sense fonamentar-la en cap precepte legal. I ho ha fet així perquè no hi ha absolutament res en l’ordenament jurídic per a poder prendre la decisió d’impedir que Jordi Sànchez assisteixi a la sessió d’investidura. La decisió manca de tota fonamentació jurídica. Formalment, és una decisió judicial. Materialment, és una decisió privada, amb la qual se subverteix l’exercici de la funció jurisdiccional tal com és definida en la constitució.»

Repassant la interlocutòria, es veu clar que la ‘decisió privada’ del jutge es fonamenta en consideracions i valoracions polítiques. Per això argumenta que la investidura té elements que apunten ‘de manera marcada i racional’ que, en cas de ser president, Sànchez podria ‘trencar l’ordre constitucional’.

Llarena, que defensava la solució política per a Catalunya, ha esdevingut el gran executor de l’estratègia judicial. Tant se val que Diego López Garrido, un dels redactors del codi penal espanyol, li retregui les acusacions per rebel·lió. Tant se val que el Parlament de Catalunya hagi denunciat la presó preventiva contra els dirigents independentistes. Tant se val que Alemanya, Escòcia i Bèlgica manifestin dubtes sobre la instrucció i la justificació dels delictes. Llarena es manté immutable en les seves decisions.

Dimarts i dimecres, durant les vistes per a notificar els processaments, Llarena va rebre crítiques duríssimes dels consellers de govern de Puigdemont. Josep Rull el va acusar de no ser imparcial i de seguir el ‘full de ruta’ del govern espanyol. Jordi Turull encara va ser més directe: ‘No pretenguin decidir qui ha de ser el candidat a president.’ No és pas la primera vegada que el conseller formula aquesta afirmació. Cal, doncs, qüestionar-se: Espanya es va convertint en una critarquia, és a dir, en un estat governat pels jutges?

Tot d’una, pot semblar una exageració, però ahir mateix Llarena va fer una demostració del seu poder. El jutge es va encarar amb el govern espanyol i va exigir al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que li argumentés per escrit per què creu que el govern de Carles Puigdemont no va cometre malversació i no va fer servir diners públics per a finançar el referèndum. El requeriment podria semblar una demostració de la independència judicial, però després de veure ara i adés com el ministre de Justícia, Rafael Català, anticipa amb certesa les decisions dels tribunals, costa de creure.

Llarena vol preservar el relat de l’acusació, encara que això vulgui dir passar per sobre de la Moncloa. No fa gaire José Antonio Zarzalejos escrivia això a El Periódico: ‘En un cercle intel·lectual restringit de Madrid, discret però molt influent, una persona de gran rellevància social i política va sentenciar que “a Espanya tenim, sí, un president, però no és el del govern, i es diu Pablo Llarena”. Els assistents –pocs i escollits– van esbossar un somriure, però cap no va contradir l’afirmació.’ Això té un nom, ‘critarquia’.

Què és una critarquia?
La critarquia és un concepte que apareix al Llibre dels Jutges, dins l’antic testament de la Bíblia, i significa ‘govern dels jutges’. Era una forma de govern que s’emparava en l’antic Israel, entre el 1400 aC i el 1100 aC, aproximadament. En aquella època Israel era un grup de tribus desorganitzades i, segons la Bíblia, només els jutges –que adoptaren el paper d’alliberadors– i l’arbitrarietat divina podien evitar que el poble israelita fos engolit per les potències del Llevant. Els jutges, a més, eren els garants que el poble no adorés falsos ídols i divinitats.

Més enllà de l’antic Israel, la critarquia ha tingut un recorregut escàs, per no dir gairebé nul. Només se’n poden trobar exemples en algunes zones de Somàlia, on, sota la tradició del xeer, els ancians assumeixen el paper de jutges i, d’acord amb els costums, són els encarregats de dirimir els conflictes. N’és un altre exemple la Mancomunitat islandesa, durant l’edat mitjana.

ETA es dissoldrà el primer cap de setmana de maig, segons Euskal Telebista

L’organització armada ETA es dissoldrà el primer cap de setmana de maig, segons que informa Euskal Telebista. Hi haurà un acte a Iparralde, a Euskadi nord, amb personalitats internacionals i agents polítics i socials. Dilluns se’n faran conèixer els detalls en una conferència de premsa del Grup Internacional de Contacte (GIC) de l’advocat sud-africà Brian Currin, de Bake Bidea i del Fòrum Social.

El 8 d’abril de l’any passat ETA va lliurar les armes a la societat civil a Baiona. L’organització no actua d’ençà del 10 de gener de 2011, quan va anunciar el cessament de l’activitat armada. Unes vint mil persones van acompanyar el desarmament a la Comissió Internacional de Verificació, formada per polítics i mediadors internacionals.

ETA va fundar-se el 1959 com a una escissió de les joventuts del PNB. L’organització va plantejar la lluita armada com a eina revolucionària i d’alliberament nacional dels territoris històrics del País Basc.

La falta de proves per malversació dispara la tensió entre els poders de l’estat espanyol

TEMA DEL DIA
Malestar.
La capacitat del Tribunal Suprem espanyol i del jutge Pablo Llarena per defensar el seu relat judicial, construït a base d’informes de la Guàrdia Civil de dubtosa credibilitat, es va demostrant que no té límits. L’endemà del dia que la sala d’audiències del Suprem va disparar artilleria pesant contra la justícia alemanya, avui el jutge Llarena  ha gosat interpel·lar públicament Cristóbal Montoro per haver dit que el govern català no s’havia gastat ni un euro en el referèndum. Una afirmació que també va fer Mariano Rajoy al congrés el dia 7 de febrer.

El jutge vol explicacions per escrit de l’intocable ministre d’Hisenda espanyol perquè, si és cert això que diu, no podrà provar el delicte de malversació, que és l’última carta que li queda per a convèncer els jutges alemanys que li lliurin Puigdemont. Montoro té els comptes de la Generalitat intervinguts des del 16 de setembre de 2017, segons que va publicar el BOE. Per tant, sap perfectament què es va gastar i què no. Però això perjudica els interessos de Llarena que s’agafa a un informe de la Guàrdia Civil amb un paquet de despeses que sumen 1,6 milions d’euros, entre les quals hi ha el registre dels catalans a l’exterior, la campanya de publicitat del referèndum, l’estada dels observadors internacionals i una factura d’Unipost per les butlletes de vot.

Però, més enllà de la disputa comptable, tothom sap que un jutge té moltes maneres d’adreçar-se a un ministre, sobretot més discretes. Si Llarena ha optat per demanar públicament un document a Montoro, és per evidenciar el malestar del poder judicial amb això que consideren que és inhibició de Mariano Rajoy. El president del govern espanyol ja va decidir fa molt de temps que la qüestió de Catalunya no s’havia de resoldre políticament sinó judicialment. I se’n va desentendre, com és habitual en ell. Però amb el pas del temps els magistrats del Suprem, sobretot Llarena, han agafat vida pròpia, de manera que més d’una vegada els interessos de Rajoy han topat amb els del tribunal, i normalment sempre hi ha sortit perdent el president del govern espanyol.

La primera topada va ser quan el fiscal general, Julián Sánchez Melgar, nomenat pel govern espanyol, va ordenar a la fiscalia del Suprem que deixés en llibertat amb fiança el conseller Joaquim Forn, i la fiscalia del Suprem ho va acceptar de mala gana, demanant una fiança de 100.000 euros, però la sala d’apel·lacions del Suprem va rebutjar la petició fent costat a la decisió de Lamena, presa el 4 de febrer, de mantenir-lo a la presó. I els interessos de Rajoy van tornar a topar amb els de Llarena durant la investidura fallida de Jordi Turull. Rajoy veia la presidència de Turull com un mal menor, si això li permetia d’aixecar el 155 i aprovar el pressupost de l’estat amb el suport del PNB. La intenció fou avortada per la interlocutòria del jutge Llarena del 21 de març, que acusava de rebel·lió tots els membres del govern que havien sortit en llibertat i els tornava a ficar a la presó. I Rajoy continua sense pressupost.

Amb aquests antecedents, la petició d’avui de Llarena a Montoro ha fet aflorar el conflicte entre els dos poders. El Suprem no està disposat a resistir tot sol les bufetades cada vegada més sonores que rep de la justícia de països europeus, no tan sols de l’alemanya. Bèlgica ha tornat a ajornar la decisió sobre els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, fins al mes de maig. Això mateix ja va fer la justícia del Regne Unit, que no es pronunciarà sobre Clara Ponsatí fins al juliol, i hi ha pendent la decisió de la justícia alemanya, que, després de la perdigonada d’ahir, tampoc deu estar exultant.

Si fins ara es deia que el poder polític controlava el judicial, comença a veure’s que és la contrària: que és el poder judicial que pressiona i demana més mà dura del poder executiu contra Catalunya. Qualsevol intent de flexibilització de Rajoy és contestat amb més duresa per part del Suprem. I tot això avalat per una part de l’opinió publicada, que exalta la fermesa de Llarena i critica la suposada feblesa de Rajoy. Una crítica a la qual s’ha afegit Albert Rivera, que és el polític que té com a punta de llança l’espanyolisme més dur i a qui les enquestes assenyalen com a futur president d’Espanya.

MÉS QÜESTIONS
Montoro es nega a rebre els batlles valencians desplaçats a Madrid.
Cop de porta del ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, als més de trenta batlles valencians que s’han traslladat fins a Madrid per a reivindicar la inversió de trenta-vuit milions d’euros per a finançar el transport públic interurbà. La comitiva de batlles de l’àrea metropolitana de València ha arribat cap a les deu del matí a Madrid, encapçalada pel batlle de València, Joan Ribó, i integrada també pels regidors i responsables de la Generalitat Valenciana, a més de diputats valencians al congrés espanyol, la gerent de l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), María Pérez, i el director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo. Tots s’han traslladat fins al Ministeri d’Hisenda per reclamar amb un escrit que el pressupost de l’estat espanyol inclogui una partida de trenta-vuit milions per a l’ATMV. El govern espanyol va deixar el transport públic interurbà sense diners, segons que recull la previsió del pressupost d’enguany, mentre que Madrid tindrà 126,9 milions, Barcelona 109,3 i les Canàries 47,5. Després de registrar la petició al Ministeri d’Hisenda, els representants del Consell i els ajuntaments han anat cap al congrés espanyol. En aquell moment, el ministeri els ha fet saber que Montoro rebria els batlles el 27 d’abril, el darrer dia hàbil per a poder presentar esmenes als comptes, cosa que ha indignat la delegació valenciana.

Armengol insta Rajoy a incloure el descompte del 75% dels vols al pressupost. La presidenta del govern, Francina Armengol, creu que, tant si és per mitjà del pressupost de l’estat espanyol com d’una altra fórmula jurídica, ‘el govern espanyol té l’obligació de complir amb els ciutadans’ de les Balears i garantir el descompte del 75% en els vols i el transport marítim entre les Balears i la península. Armengol ha recordat el ‘front comú’ que ha teixit entre les Illes, les Canàries, Ceuta i Melilla i que hi ha consens entre tots els partits, inclòs el PP. Ha insistit a dir que la seva proposta era molt clara: vol que el govern d’Espanya articuli una fórmula perquè els ciutadans de les Balears tinguin dret a una ‘qüestió de justícia’: reduir el cost del transport, perquè, tal com ha remarcat, ‘crea greuges comparatius respecte dels ciutadans de la Península’.

Ruth Mateu nega haver afavorit l’ex-cap de campanya de Més per Mallorca. L’ex-consellera de Cultura i Transparència, Ruth Mateu, ha assegurat que l’enquesta i l’estudi sobre hàbits culturals, encarregada per la conselleria de Cultura, eren feines diferents que es podien adjudicar mitjançant contractes menors. Ha explicat que les feines es varen fer i varen resultar útils. Mateu manté que l’enquesta es va encarregar a una empresa que no té res a veure amb l’ex-cap de campanya de Més per Mallorca, Jaume Garau. L’estudi, en canvi, sí que el va fer una empresa de l’ex-cap de campanya, però ha assegurat que no hi té relació. La fiscalia investiga Ruth Mateu per prevaricació i tràfic d’influències, perquè considera que per mitjà de la conselleria de Cultura es va afavorir arbitràriament Jaume Garau. Segons el ministeri fiscal, les feines –que es varen fer de manera separada i varen costar més de 45.000 euros públics– s’havien d’haver adjudicat de manera conjunta i amb un concurs públic.

La Guàrdia Civil continua demanant de retirar la senyera de les matrícules. Un veí de Catalunya Nord ha denunciat a les xarxes socials que la Guàrdia Civil l’havia obligat a arrencar la senyera que duia a la matrícula del seu cotxe durant un control fronterer a la Jonquera (Alt Empordà). L’home ha explicat a Facebook que uns agents el van aturar i li van fer treure les quatre barres que porten alguns nord-catalans als seus vehicles sobre l’indicatiu 66, que correspon al departament dels Pirineus Orientals.

PEL FORAT DEL PANY
Un diputat del PSC
va visitar Oriol Junqueras a la presó d’Estremera el mes passat. És el tarragoní Carles Castillo, portaveu a la comissió d’Interior. Ho va fer a títol personal per raons humanes i per la relació personal que tenien com a diputats al Parlament de Catalunya. No consta oficialment que cap altre dirigent del PSC hagi visitat cap dels presos independentistes.

LA XIFRA
32.400 euros
més IVA és el que ha costat el redisseny i aplicació del nou logotip de la Generalitat Valenciana que s’ha elaborat amb motiu del sisè centenari de la institució.

TAL DIA COM AVUI
El 18 d’abril de 1995
comença l’emissió de la sèrie de dibuixos animats Les tres bessones de Roser Capdevila. En total, se’n van emetre 104 capítols entre els anys 1995 i 1999. Si algú té nostàlgia, no fa gaire que se n’han publicat tots els capítols a TV3 a la Carta.

El conseller Puig entra per primera vegada a la delegació de la Generalitat a Brussel·les des de la imposició del 155

El conseller de Cultura Lluís Puig ha entrat per primera vegada a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, l’única que roman oberta des de la imposició del 155. Ha estat per a assistir a la presentació de la biografia de Manuel de Pedrolo obra de Bel Zaballa, organitzada pel Casal Català de Brussel·les en el marc de la Setmana Catalana de Sant Jordi. En començar, la presidenta del Casal li ha cedit el torn de paraula i el conseller ha adreçat unes paraules als assistents. Quan ha acabat la intervenció, els catalans que hi eren presents han aplaudit llargament i sonora.

Avui mateix, Puig, Toni Comín i Meritxell Serret han tornat a comparèixer davant la justícia belga, una vista de tràmit que no ha canviat la seva situació. De fet, el tribunal de primera instància de Brussel·les ha demanat més informació a la justícia espanyola sobre els delictes pels quals el Tribunal Suprem espanyol els vol processar.

Vegeu un fragment de la intervenció de Puig:

La presentació és un dels actes de la Setmana Catalana de la capital belga, organitzada del 17 al 25 d’abril pel Casal Català de Brussel·les, conjuntament amb més entitats. S’hi han planificat tot d’activitats per divulgar la cultura catalana. Avui s’hi presenta el llibre Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable, de Bel Zaballa, un acte organitzat per celebrar el centenari del naixement de l’escriptor. Després es projectarà la pel·lícula Segon origen, de Carles Porta i Bigas Luna.

Però el dia fort d’activitats serà el 22 d’abril. Al matí, hi haurà una ballada de jotes a la plaça Sainte Croix, i a la tarda el Casal ha organitzat una jornada plena d’activitats per celebrar Sant Jordi. En aquest acte s’atorgarà el premi al guanyador del concurs de relats curts, que el Casal organitza conjuntament amb el Centre Balears Europa i la delegació del govern davant la Unió Europea. Però, naturalment, el dia 23, Sant Jordi, també se celebrarà a Brussel·les. La llibreria Punto y Coma (carrer Stevin, 115) oferirà roses a tots els qui comprin un llibre.

Els sindicats d’Escòcia reclamen l’alliberament immediat de tots els presos polítics a Catalunya

Els sindicats d’Escòcia han reclamat ‘l’alliberament immediat i l’absolució de tots els presos polítics’ de Catalunya. En una moció aprovada per unanimitat al congrés anual, a Aviemore, els sindicats també reclamen als governs de Londres i Edimburg que utilitzin ‘tota la seva influència política’ per aconseguir l’alliberament dels presos.

El text també fa una crida a tots els sindicats a ‘participar en un procés proactiu de col·laboració amb els representants sindicals a Catalunya i a establir-hi contactes’ per  ‘reforçar la solidaritat i estar en posició de respondre a qualsevol crida feta a Catalunya per promoure mesures reals i concretes per a contrarestar qualsevol intent futur de reprimir la voluntat democràtica del poble català’. En la moció, els sindicats destaquen que els treballadors catalans han estat ‘decisius per a resistir la violència i la repressió’ de l’estat espanyol i que han promogut vagues per condemnar l’acció policial.

‘Els bombers van protegir els catalans dels atacs físics. Els estibadors van rebutjar de donar servei als vaixells de la Guàrdia Civil. Els mestres resisteixen ara l’atac contra la llengua catalana i l’escola pròpia’, s’assegura en la moció, en la qual es critica ‘el silenci eixordador’ dels governs escocès i del partit laborista en tota la crisi.

El congrés de sindicats indica que cal contrarestar ‘les amenaces a la democràcia en més ciutats europees’ per evitar que actituds d’aquesta mena ‘es normalitzin com a manera de silenciar la dissidència arreu’. Els sindicats reconeixen que hi ha ‘diferències constitucionals’ entre Catalunya i Escòcia, però consideren que la situació actual és una ‘oportunitat’ d’una entesa més profunda entre els sindicats d’un lloc i altre.

El govern espanyol manté el torcebraç amb Llarena i insisteix que no es van destinar diners públics a l’1-O

La secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda, Belen Navarro, ha insistit –després de la petició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena– que no es van destinar diners públics al referèndum de l’1-O. Durant la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés espanyol, ha assegurat que no es van destinar diners públics per a fer possible el referèndum, tan des del Fons de Liquiditat Autonòmica com del control de pagaments de les entrades a compte. En tot cas ha recordat que aquesta qüestió està essent objecte d’estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals per si consideressin que s’han desviat diners que no corresponguin al FLA o al pagament de proveïdors, o bé, que aquest pagament de factures certificat per interventors ‘no correspongués a la seva finalitat’.

La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors, de manera que els diners que es donen a les comunitats autònomes a través del FLA van directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carreguen les factures i es paga directament els proveïdors.

Navarro s’ha manifestat en la línia del que el ministre Montoro va dir en una entrevista al diari El Mundo on va afirmar que no s’havia destinat ‘ni un euro’ de diners públics de la Generalitat a l’1-O. ‘Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diners públics’, ha afirmat. Montoro, que tenia el control dels pagaments de la Generalitat el dia del referèndum, va apuntar que només s’hauria pogut gastar diners públics si s’hagués produït algun delicte de falsificació mitjançant un acord entre un funcionari i un proveïdor.

Les manifestacions de Navarro indiquen la resposta que Hisenda podria donar en els pròxims dies al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que aquest dimecres ha dictat una providència on requereix al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que enviï informació ‘amb la major brevetat possible’ on acrediti per què afirma que no s’ha gastat diner públic en l’organització de l’1-O.

La demanda de Llarena
Segons Llarena, aquestes declaracions contradiuen proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta ‘certesa’ de que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d’aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.

A la interlocutòria de processament, Llarena deia que en base a les investigacions practicades s’havien destinat almenys 1,6 milions d’euros de diners públics a l’organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per a repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d’observadors internacionals.

Llarena ha processat 14 dels 25 investigats pel delicte de malversació: tot els membres del Govern i de la Mesa (a excepció de la presidenta, Carme Forcadell). A la providència, Llarena no amaga que fa el requeriment a Montoro després que diversos encausats que han passat pel Suprem aquesta setmana hagin usat aquesta entrevista per defensar que no hi va haver malversació. Entre ells, el vice-presidenti conseller d’Economia, Oriol Junqueras, o aquest mateix dimecres el conseller destituït de presidència, Jordi Turull.

La Fiscalia demana de mantenir la imputació per rebel·lió i terrorisme de l’activista del CDR de Viladecans

La Fiscalia de l’Audiència espanyola ha recorregut la llibertat provisional acordada pel magistrat Diego d’Egea per l’activista dels Comitès de Defensa de la República (CDR) Tamara Carrasco. Ha sol·licitat que es mantingui la imputació pels presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme en considerar que el moment actual de la recerca és ‘prematur’ per a excloure l’aplicació dels dos tipus penals.

La Fiscalia ha informat que ha interposat un recurs d’apel·lació contra la mesura adoptada pel jutge D’Egea el passat 12 d’abril, quan va deixar Carrasco en llibertat amb mesures cautelars després d’imputar-li delicte de desordre públic i retirar-li els delictes de rebel·lió i terrorisme.

La Fiscalia demana que es decreti presó provisional incondicional per a Tamara Carrasco o, subsidiàriament, se li imposi llibertat o presó amb fiança. S’insta, a més, a mantenir els delictes de terrorisme i rebel·lió que justifiquen el manteniment de la competència de l’Audiència espanyola.

El magistrat de reforç del Jutjat Central d’Instrucció número 6 va imposar dijous passat a Carrasco una bateria de mesures cautelars com l’obligació de presentar-se tots els dilluns al jutjat, la prohibició de sortir de Viladecans, la necessitat d’autorització judicial per a sortir del terme municipal, la prohibició de sortir del territori nacional i l’oobligació de facilitar número de telèfon i adreça perquè pugui estar localitzable.

 

Ciutadans intenta d’utilitzar treballadors públics per a perseguir Òmnium

Ciutadans vol desacreditar Òmnium i està cercant la manera de com fer-ho. Si fa poc el secretari general de la formació política, José Manuel Villegas, va posar l’entitat cultural al mateix sac de la Fundació Francisco Franco i la va acusar l’entitat d’estar subvencionada, doncs ara el partit intenta de demostrar-ho. Ho fa a través d’una pregunta parlamentària, en la qual demana quines empreses i departaments de la Generalitat s’han fet socis d’Òmnium.

La pregunta parlamentària presentada per Ciutadans

Després d’aquelles declaracions de Villegas, que també proposava d’il·legalitzar Òmnium, Ismael Peña-López, que és membre de la junta de l’entitat, va publicar un quadre que desmenteix la teoria de les subvencions públiques. Com es podia veure en el gràfic publicat per Peña-López, només l’1% dels ingressos d’Òmnium és d’origen públic, és a dir, un percentatge tan baix no es pot considerar com un pilar fonamental de les finances de l’entitat.

Ciutadans insisteix en l'origen públic dels ingressos d'@omnium.
Aquí un gràfic que ho aclareix.
De regal, la base social d'ambdues entitats. pic.twitter.com/CBBrMXXgid

— Ismael Peña-López (@ictlogist) April 3, 2018

Allò va passar un 4 d’abril. Doncs bé, dos dies més tard Ciutadans, a través d’una pregunta parlamentària, va demanar a la Generalitat una relació de tots els ens, unitats i departaments de la Generalitat que han pagat la quota de soci d’Òmnium. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, aquesta petició ha estat traslladada a tots els departaments i empreses públiques a través de les conselleries de les quals depenen. En la petició se’ls adjunta un quadre que han d’omplir si s’han fet socis, de quin departament formen part, des de quin any i quina quota s’ha pagat.

Segons que ha consultat VilaWeb, és absolutament normal que les empreses es facin sòcies d’entitats, especialment si estan relacionades amb el mateix camp de treball. Sigui com sigui la Generalitat, en compliment de la llei de Transparència, està obligada a facilitar la informació.

En el punt de mira
Aquesta entitat històrica no només és qüestionada des de Ciutadans, sinó que també està essent investigada per la justícia espanyola. El jutjat número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum, ha posat el punt de mira sobre Òmnium. És per això que el passat 15 de març la Guàrdia Civil va realitzar un escorcoll a la seu de l’entitat durant dotze hores. El cos policíac es va emportar els papers originals de la comptabilitat 2016-2018 i una còpia en cd; tres telèfons mòbils, entre ells un de personal; quatre discos durs; i han segrestat el correu de quatre treballadors. En total, deu gigues de documentació, i 320 gigues d’imatges del banc gràfic. Durant aquell operatiu fins i tot es van retenir alguns treballadors en una sala, a més de membres de la direcció de l’entitat.

Un veí de la Catalunya Nord denuncia que la Guàrdia Civil va obligar-lo a arrencar la senyera de la matrÍcula del cotxe

Un veí de la Catalunya Nord ha denunciat a través de les xarxes socials que la Guàrdia Civil l’ha obligat a arrencar la senyera que duia a la matrícula del seu cotxe durant un control fronterer a La Jonquera (Alt Empordà). L’home ha explicat a través del seu perfil de Facebook que uns agents el van aturar i li van fer treure les quatre barres que porten alguns nord-catalans als seus vehicles sobre l’indicatiu 66, que correspon al departament dels Pirineus Orientals.

A més, denuncia que un d’ells el va increpar quan li va dir que només parlava català i francès dient-li que ell parlava castellà i que els havia d’entendre. Aquesta no seria la primera vegada que es produeix una situació com aquesta.

El passat mes de febrer, el diari L’Indépendant publicava que diversos conductors de la zona van denunciar que la policia espanyola els havia obligat a treure els adhesius.

‘Ho havia sentit sense creure-ho però ahir (dilluns) ho vaig patir’, afirma el veí de la Catalunya Nord. ‘Ni tant sols era l’estelada’, insisteix. A l’escrit, a més, explica que va dir a un dels agents que ell només parlava francès i català i que el policia li va respondre ‘agressivament’ que ell només parlava castellà i que l’havia entendre. ‘Un bell moment d’intercanvi cultural’, afegeix.

A l’estat francès, les matrícules han de dur a la part esquerra la lletra F de l’estat al qual pertanyen i, a la dreta s’hi pot posar el distintiu de la regió administrativa i el número del departament al qual pertanyen. Com que aquest darrer indicatiu no és obligatori, alguns conductors opten per posar-hi la senyera.

Forcadell retreu a Llarena que està injustament empresonada i defensa que va respectar el reglament del Parlament

L’ex-presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat davant del jutge Pablo Llarena que va respectar ‘en tot moment’ el reglament del Parlament i també s’ha queixat perquè considera que el seu empresonament és injust. Segons fonts presents a la declaració, ha remarcat que la seva funció com a presidenta era tramitar iniciatives presentades ‘en temps i forma’. Ha recordat que, com a presidenta de la cambra catalana, ‘no té cap poder’, que tampoc té ‘ni vot de qualitat ni l’ha fet servir’ i que els vots dels diputats estan ‘protegits per la garantia de la inviolabilitat’.

També ha assegurat que en cap cas –i contradient el que sosté el jutge- va animar a la violència i ha assegurat que renunciaria als seus ideals polítics si, per a aconseguir-los, calgués recórrer a actes violents. A més, ha retret al jutge que l’empresonés preventivament el 23 de març, li ha recordat que havia acatat totes les mesures imposades pel Suprem (com presentar-se cada setmana a signar al jutjat) i que ha renunciat a l’acta de diputada.

La declaració de l’ex-presidenta del Parlament ha durat mitja hora i és la darrera d’aquesta setmana. Forcadell s’ha centrat, bàsicament, en defensar-se de les acusacions que Llarena ha plasmat en diverses interlocutòries. Llarena processa Forcadell per rebel·lió i destaca a la resolució el seu ‘paper medul·lar’ al procés des dels seus orígens. A més, l’acusava d’haver permès aprovar les lleis per a celebrar el referèndum i declarar la independència. En la interlocutòria de processament, també se l’acusa d’haver estat a manifestacions. Forcadell ha explicat al jutge que només va estar dos minuts a la concentració de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre i que no va fer cap declaració per incitar a la violència ni va organitzar els actes posteriors. També ha dit que va fer acte de presència a una manifestació del dia 22 de setembre a la Ciutat de la Justícia i publicar un tuit exigint la llibertat dels sis detinguts. A més, ha dit que va piular també el dia 3 d’octubre i ha defensat que l’aturada general era reacció per les ‘inadmissibles càrregues policials’. Ha assegurat, a més, que no esperava que hi hagués tal violència l’1-O i ho ha comparat amb el 9-N, que va ser una ‘jornada pacífica’. Així mateix, ha defensat que la ciutadania pot protestar ‘pacíficament’ per defensar els seus drets i llibertat i que això està reconegut com a dret fonamental a la Constitució espanyol.

L’ex-presidenta ha respost només a la seva lletrada, Olga Arderiu, que ha repassat els fets que l’incriminen a la interlocutòria de processament. Durant la seva declaració, ha defensat que la seva figura al capdavant del Parlament i que només va tramitar aquelles iniciatives presentades ‘en temps i forma’. A més, ha destacat que no té vot de qualitat ni l’ha fet servir mai i ha defensat que els seus vots a la cambra estan ‘protegits per la garantia de la inviolabilitat’. Segons fonts properes a la defensa, ha assegurat que en tot moment es va respectar el reglament del Parlament, que està fet de manera ‘garantida per tal que el president no tingui cap poder’. Forcadell ha assegurat que l’únic filtre que marca el reglament per admetre les propostes dels grups és ‘formal’.

En aquest sentit, ha dit que ni la presidenta ni la Mesa poden evitar un debat si la iniciativa s’ha presentat d’acord a la llei i que no han estat ni preses ni a iniciativa de la mesa ni de la presidenta, ja que el Parlament ‘no té iniciativa parlamentària’ com a tal, sinó que la tenen els grups o el govern.

‘Poder parlar de tot’
Com ja ha fet en declaracions anteriors davant el jutge, l’ex-presidenta de la cambra catalana ha defensat el reglament i ha dit que està organitzat així perquè ‘es pugui parlar de tot’ i que la Mesa no pugui exercir cap tipus de ‘censura’ i per garantir ‘l’autonomia parlamentària’. També ha defensat que des del 1989 existeixen declaracions i resolucions del Parlament que afirmen o es refereixen a la sobirania de Catalunya i la legitimitat per exercir el dret a l’autodeterminació i que la majoria no havien estat recorregudes i, per tant, estan vigents.

Empresonament ‘injust’
A més, ha denunciat davant Llarena que se li estaven vulnerant els seus drets fonamentals perquè el procediment judicial hauria d’instruir-se al TSJC i ha qualificat ‘d’injusta’ la seva presó provisional. A més, segons la seva advocada, ha denunciat la ‘vulneració de drets fonamentals’. En aquesta línia, ha defensat que sempre s’havia personat al jutjat a signar setmanalment mentre ha estat en llibertat provisional i li ha recordat que va renunciar a l’acta de diputada just el dia abans que ingrés a la presó. ‘No s’ha modificat ni hi ha hagut cap canvi per acordar la seva presó i això dificulta ara el seu dret a defensa’, ha manifestat la seva advocada, que denuncia també que hi ha tres causes obertes pels mateixos fets al Suprem, l’Audiència espanyola i el jutjat 13 de Barcelona i que això genera ‘indefensió’ perquè l’advocada no està personada als altres tribunals.

Llarena s’encara ara a Montoro per haver negat la malversació de l’1-O

El jutge Pablo Llarena obre fronts arreu. Ara li ha demanat al ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, que li argumenti per escrit per què creu que el govern de Carles Puigdemont no va utilitzar diners públics en l’organització del referèndum de l’1-O. I és que Montoro, en una entrevista de la setmana passada, assegurava que ‘ni un euro’ de les arques públiques van anar a parar a l’organització del referèndum ni tampoc amb la manutenció de Carles Puigdemont a l’estranger.

Segons Llarena, aquestes declaracions ‘contradiuen’ proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta ‘certesa’ que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d’aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.

Montoro ha reaccionat ràpid i ha dit que respondrà en els pròxims dies a la petició del jutge. Fonts de l’equip del ministre d’Hisenda han apuntat que el ministre donarà compliment a aquesta petició en breu. ‘Sempre responem els requeriments’, han assenyalat. Aquest punt s’ha convertit en un dels elements del procés al Suprem, on el magistrat Llarena sosté la imputació per un delicte de malversació en base a informes de la Guàrdia Civil, però en contra del testimoni de Montoro i del president espanyol, Mariano Rajoy, que han manifestat en diverses ocasions que no es va destinar diners públics al referèndum.

Damm presenta Complot, la seva primera ‘Ipa’ elaborada amb llúpol de Prades

Damm ha presentat la seva primera Indian Pale Ale (Ipa) mediterrània elaborada amb llúpol de Prades a l’Alimentària. Jaume Alemany ha explicat que la nova cervesa ‘Complot’ ha estat desenvolupada durant un any i mig amb la col·laboració de diversos actors, tant del municipi de Prades com amb els agrònoms i mestres cervesers d’Estrella Damm. ‘Sense la col·laboració de molta gent no hauria estat possible’, ha recalcat Alemany i ha assenyalat que d’aquesta cooperació o confabulació ve el nom de la nova beguda, caracteritzada per una alta fermentació i un sabor amarg.

L’agrònom de l’empresa cervesera Carles Abella ha destacat que l’elecció del llúpol de Prades va ser gràcies a la predisposició del municipi tarragoní: ‘Va ser Prades la que es va acostar a Estrella Damm’.

Abella ha explicat que aquest projecte ha permès ‘dinamitzar el poble’ i convèncer els seus ciutadans que viuen i treballen en ell, la qual cosa també va en línia amb els objectius d’Estrella Damm de promoure productes de proximitat i els valors mediterranis.

El protagonisme del llúpol
L’agrònom ha detallat que el llúpol de Prades, que és l’ingredient principal de les Ipas, té unes característiques molt similars al què tradicionalment s’utilitza, que prové del centre d’Europa, la qual cosa ha facilitat el procés de desenvolupament de la nova beguda: ‘El de Prades no té res a envejar al d’Alemanya’. La batllessa de Prades, Lídia Bargas, ha emfatitzat que aquesta cervesa suposa per al poble ‘un pas de gegant’ i permet donar treball a pagesos joves que volen quedar-se.

La nova Ipa, que estarà disponible per a hostaleria i alimentació, i està elaborada amb vuit varietats de llúpol –el de Prades, nugget; summit, willamette, citra, centennial, simcoe, groc i mosaic– , i el mestre cerveser d’Estrella Damm David Marquès ha insistit en la importància del llúpol en una Ipa: ‘És una cervesa en la qual el llúpol és el major protagonista’.

Les entitats sobiranistes donen suport a la iniciativa d’omplir de samarretes grogues la final de Copa

L’ANC, Òmnium Cultural, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i Drets han donat suport a la iniciativa d’omplir de samarretes grogues les graderies de l’estadi Wanda Metropolitano de Madrid, on aquest dissabte es disputarà la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. En un comunicat, les entitats també animen l’afició blaugrana a portar la samarreta de la senyera o una de groga sota la blaugrana per mostrar-la de ‘forma clara i conjunta’ quan soni l’himne espanyol i han aplaudit ‘la mobilització espontània’ contra ‘l’acció repressiva que exerceixen governs jutges, cossos de seguretat i mitjans de comunicació, salvant-ne comptades excepcions, sobre col·lectius i persones que, des del pacifisme, defensen idees polítiques diferents’.

D’altra banda, les entitats també remarquen que ‘el color groc com a símbol de la llibertat és una manera respectuosa, plàstica i efectiva’ de demanar dins de l’estadi la llibertat pels ‘presos polítics’.

La Fundació Arrels denuncia que desallotjar persones sense llar només trasllada el problema

Després de el desallotjament de l’acampada de persones sense llar de Plaça Catalunya, però també arran de situacions similars que pateixen els sense sostre a Barcelona, la Fundació Arrels ha denunciat que desplaçar les persones que dormen al carrer no és la solució perquè el problema no desapareix sinó que ‘es trasllada’. En un comunicat, l’entitat ha assenyalat que els sense sostre pateixen aquest problema cada matí quan la Guàrdia Urbana els convida a aixecar-se i recollir les seves coses, una operació coneguda com a Diana. El regidor del districte de l’Eixample, Gerardo Pisarello, defensa que en el desallotjament dels sense sostre s’ha atès ‘cas per cas i situació per situació, oferint alternatives a les persones’.

Arrels també recorda que l’actual Ordenança de Civisme recull ‘tractar amb respecte, atenció consideració i solidaritat’ les persones que més ho necessitin per les seves circumstàncies personals o socials. En aquest sentit, la Fundació Arrels creu que el problema de base de l’Ordenança és que estableix que una persona no pot dormir al carrer i no ofereix alternativa a les persones que no tenen llar. Per això, Arrels proposa d’avançar l’objectiu del pla de lluita contra el sensellarisme (2016-2020) i coordinar les accions de la Guàrdia Urbana, els serveis municipals i les entitats. Defensa que la policia local, quan desallotja els sense sostre hauria de posar en coneixement els serveis socials de la ciutat de manera immediata perquè es facin càrrec de la situació.

També aposten per la sensibilització entre els veïns i les veïnes de la ciutat. Segons una enquesta ciutadana, el 75% de veïns consideren el conflicte com una problemàtica significativa i 4 de cada 5 creuen que s’han de recuperar els drets de les persones perquè viure al carrer no és normal. Per aconseguir-ho, Arrels creu que cal tenir accés a un habitatge digne i estable i que mentre això no és possible, aposta per obrir espais petits per tota la ciutat, de baixa exigència, que respectin la privacitat i serveixin per crear vincles amb les persones i saber què necessiten.

JxCat declara que manté vives les candidatures de Puigdemont, Sànchez i Turull

Junts per Catalunya no descarta cap dels candidats que ha presentat a la presidència de la Generalitat. El portaveu adjunt del partit, Eduard Pujol, ha explicat als mitjans de comunicació que les opcions de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull continuen sobre la taula. ‘Hem d’acabar d’analitzar quin recorregut tenen les investidures. Avui no hem pres cap decisió’, ha després de la reunió del partit a Berlín. Trobada a la qual també ha assistit Puigdemont.

Pujol ha assegurat que ‘el president de Puigdemont continua essent el president de Catalunya. Té tota la legitimitat i la gent li reconeix’. En aquest sentit, el portaveu ha assegurat que JxCat és el garant per a ‘defensar el mandat de les urnes del 21-D’. Sobre el límit del 22 de maig, per a tornar a les urnes, Pujol ha destacat que ‘ens hem guanyat el dret a gestionar el temps de la manera més políticament oportuna’.

 

El parlament suís avisa que no extradirà Rovira per motius polítics

Suïssa refusarà l’extradició de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, si es demana per ‘motius purament polítics’. Ho ha confirmat el comitè d’Afers Estrangers del Parlament suís, que ahir va examinar el cas. Segons el document publicat després de la reunió parlamentària, ja hi ha un ‘procés en marxa’ per la petició d’extradició a Espanya de Rovira.

‘El comitè d’Afers Estrangers ha examinat el cas de la independentista catalana Marta Rovira, que ha trobat refugi a Suïssa després del seu processament per rebel·lió i sedició a Espanya, per uns delictes pels quals s’arrisca a una pena de trenta anys de presó’, diu el document. Afegeix que el comitè ha pres nota de l’inici del procediment i anuncia: ‘L’extradició serà rebutjada si es confirma que la petició és motivada per motius purament polítics.’ De fet, el govern suís ja havia indicat que sempre rebutja les peticions d’extradició per causes polítiques.

Bassa diu davant de Llarena que l’única violència la van exercir la policia i la Guàrdia Civil

La consellera destituïda Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, ha criticat el procediment judicial i la instrucció davant del jutge Pablo Llarena i li ha dit que no considera que sigui ‘just’. També ha aprofitat per afirmar davant el jutge que la violència de l’1-O la va ‘produir’ la guàrdia civil i la policia estatal.

A més, li ha recordat que va deixar l’acta de diputada just el dia abans de comparèixer al Suprem i que el jutge la tornés a empresonar (el 23 de març). Per això, li ha retret que mantingui que pot reiterar tot i que ja no formi part del Parlament, segons fonts presents a la declaració. A més, ha negat les acusacions per les quals el jutge l’ha processat per rebel·lió i malversació.

A la interlocutòria de processament, el jutge l’acusava d’haver ‘assumit el control’ dels locals que depenien de la seva conselleria per posar-los al servei de l’1-O i també d’haver ‘suportat parcialment’ la despesa en paperetes, elaboració del cens i citacions per fer les meses electorals. La seva declaració ha estat breu i ha durat uns quinze minuts.

Torrent demana la implicació de l’ONU en la defensa dels drets dels catalans

El president del Parlament, Roger Torrent, ha sortit de la seva primera reunió a Ginebra satisfet i amb una sensació molt positiva. Segons fonts del seu equip, Torrent s’ha trobat amb Mona RIshmawi, la directora delegada de l’Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, la responsable a Suïssa quan el titular de la institució és fora en missions especials, com és el cas d’aquest dimecres.

Torrent diu que aquesta primera trobada ha servit per a cercar lomplicitats amb l’ONU i altres organitzacions per a generar un marc que permeti la resolució del conflicte polític. ‘Demanem una implicació internacional per la defensa d’aquests drets’.

Després de la reunió, d’una hora i mitja de durada, les mateixes fonts han avançat que el president del Parlament i RIshmawi han acordat mantenir els canals de comunicació oberts per actualitzar tot allò que passa a Catalunya i poder així tenir informació més acurada i puntual de com evoluciona el cas.

Turull a Llarena: ‘No tinc cap dubte que sóc un pres polític’

El conseller Jordi Turull ha continuat amb la línia dura davant el jutge Llarena i li ha demanat que fes ‘justícia i no política’. ‘No sé si al novembre era un pres polític, però ara no en tinc cap dubte’, li ha dit, segons fonts de l’entorn de la seva defensa. Durant la declaració, que ha durat uns quaranta minuts, ha dit a Llarena que el 23 de març l’havia tornat a empresonar perquè, tal com diu a l’ordre de processament, ‘no garanteix un retorn encertat a l’autogovern’. Per això s’ha definit com a ‘pres polític’.

Segons Turull, els poders de l’estat espanyol ‘s’encreuen’: el govern espanyol és el que diu quan processen els polítics independentistes i ‘per quins delictes els condemnaran’ i, en canvi, el Suprem marca ‘qui ha de ser el president de Catalunya’. ‘No pretenguin decidir qui ha de ser el candidat a president’, ha exclamat Turull davant Llarena. A més, li ha demanat si tenia cap informe forense sobre la seva ‘esfera psicològica interna’, tal com diu el jutge en les interlocutòries per argumentar que pot reiterar perquè no ha abandonat les tesis independentistes.

El tribunal de Slesvig-Holstein no fa cas dels atacs del Suprem espanyol

El tribunal de Slesvig-Holstein descarta de valorar els ‘comentaris’ del Tribunal Suprem espanyol sobre la decisió de no lliurar per rebel·lió el president Carles Puigdemont i alliberar-lo. Ho han manifestat a l’ACN fonts del jutjat d’aquest land alemany. ‘No comentem les nostres decisions ni ens manifestem respecte dels comentaris d’altri sobre les nostres decisions’, diuen aquestes fonts. Al tribunal de Slesvig-Holstein avisen que encara no s’ha confirmat que el Tribunal Suprem espanyol afegeixi el delicte de sedició a l’euroordre i que, si fos el cas, després caldria que la fiscalia general del land alemany ‘requerís l’admissió de l’extradició per aquest delicte’. En aquest cas, a Slesvig-Holstein haurien d’analitzar ‘si una extradició per aquest motiu és procedent’. ‘Això s’hauria de veure’, afegeixen.

El Tribunal Suprem espanyol va emetre ahir una interlocutòria en què criticava el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein per la decisió de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a Carles Puigdemont. A més, la sala segona del Suprem insistia en el relat de la violència i afirmava que a Catalunya hi hauria hagut una ‘massacre’ si haguessin actuat més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

El Suprem va aprofitar la resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez –en què li tornava a denegar la llibertat– per blasmar la justícia alemanya. Criticà que el tribunal alemany comparés el procés cap a la independència amb les protestes a l’aeroport de Frankfurt per a descartar la violència i, en conseqüència, el delicte de rebel·lió. I va dir que aquesta comparança no era ‘raonable’.

Concretament, deia: ‘En el nostre cas no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport del Prat de Llobregat, i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho. El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, i d’oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d’un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se a la força legítima de l’estat per protegir uns suposats col·legis electorals.’

Segons el Suprem, no es tractava d’una rebel·lió ‘d’una gentada organitzada contra l’estat per prendre el centre de poder’. Així doncs, pel tribunal la rebel·lió no l’exercia la ciutadania, sinó els governants. Finalment, afegia que si els fets que van produir-se a Catalunya haguessin succeït en un estat federat alemany no hi hauria hagut una ‘sentència simbòlica’. També insistí que en el cas que no es constatés prou la violència, la conducta dels encausats podria qualificar-se de sedició.

Pàgines