Vilaweb.cat

Augmenten a 19 els morts pel brot de la covid a la residència STS Salou

El Departament de Salut ha confirmat aques dues defuncions més pel brot de covid-19 a la residència i centre sociosanitari STS Salou, fet que augmenta fins a dinou la xifra de residents morts. El centre acumula 94 pacients infectats, divuit dels quals ja han superat la covid. També hi ha set pacients negatius que no han passat la malaltia i dotze que continuen derivats en centres hospitalaris o sociosanitaris.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A l’inici del brot la residència tenia 134 usuaris, de manera que vuit de cada deu residents s’han contagiat de la covid. També s’han infectat 42 treballadors. Avui s’han incorporat a treballar set empleats més que ja han superat la malaltia.

The post Augmenten a 19 els morts pel brot de la covid a la residència STS Salou appeared first on VilaWeb.

Aragonès exigeix a la Moncloa ajudes directes i l’obligatorietat del teletreball

El vice-president Pere Aragonès ha comparegut davant de la diputació permanent del parlament, on ha valorat l’agreujament de la pandèmia després de les festes nadalenques. En aquest sentit, ha exigit a la Moncloa que imposi l’obligatorietat de teletreballar —sempre que sigui possible—, perquè és una mesura clau per reduir la mobilitat entre setmana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En aquest sentit, Aragonès ha demanat que si l’executiu espanyol no vol aplicar aquesta mesura, cedeixi les competències a la Generalitat, perquè pugui dictar l’obligatorietat del teletreball a Catalunya. Així mateix, ha reclamat ajudes directes per part de l’estat a tots els sectors “que han fet i hauran de fer” sacrificis arran del repunt de casos.

#Vicepresident @perearagones: “Cal que l'Estat també faci ajudes directes i ho faci ara, perquè amb la Generalitat no n'hi ha prou, no és suficient perquè no tenim prou recursos ni prou sobirania” pic.twitter.com/ohmEfZE3L4

— Govern. Generalitat (@govern) January 13, 2021

Així doncs, el vice-president ha afirmat que el govern “posarà tot el que pugui” per compensar els negocis afectats per les restriccions, però reclamat que la Moncloa també s’involucri en les ajudes i prestacions. En aquest sentit, ha recordat que “no hi ha excuses”, perquè la Moncloa pot recórrer als mercats financers, té interlocució directa amb la UE i recapta bona part dels impostos. “Són l’administració amb més capacitat econòmica”, ha afegit.

D’altra banda, Aragonès ha insistit que el govern ha articulat ajudes directes per diversos sectors com ara la restauració, el comerç, el turístic o la cultura. “Ajudes directes, no només mesures tributàries. Cal que l’estat també ho faci, i ho faci ara. Perquè amb la Generalitat no n’hi ha prou, no és suficient, perquè no tenim prou recursos, ni tenim prou sobirania”, ha conclòs.

The post Aragonès exigeix a la Moncloa ajudes directes i l’obligatorietat del teletreball appeared first on VilaWeb.

Aragonès exigeix a la Moncloa ajudes directes i l’obligatorietat del teletreball

El vice-president Pere Aragonès ha comparegut davant de la diputació permanent del parlament, on ha valorat l’agreujament de la pandèmia després de les festes nadalenques. En aquest sentit, ha exigit a la Moncloa que imposi l’obligatorietat de teletreballar —sempre que sigui possible—, perquè és una mesura clau per reduir la mobilitat entre setmana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En aquest sentit, Aragonès ha demanat que si l’executiu espanyol no vol aplicar aquesta mesura, cedeixi les competències a la Generalitat, perquè pugui dictar l’obligatorietat del teletreball a Catalunya. Així mateix, ha reclamat ajudes directes per part de l’estat a tots els sectors “que han fet i hauran de fer” sacrificis arran del repunt de casos.

#Vicepresident @perearagones: “Cal que l'Estat també faci ajudes directes i ho faci ara, perquè amb la Generalitat no n'hi ha prou, no és suficient perquè no tenim prou recursos ni prou sobirania” pic.twitter.com/ohmEfZE3L4

— Govern. Generalitat (@govern) January 13, 2021

Així doncs, el vice-president ha afirmat que el govern “posarà tot el que pugui” per compensar els negocis afectats per les restriccions, però reclamat que la Moncloa també s’involucri en les ajudes i prestacions. En aquest sentit, ha recordat que “no hi ha excuses”, perquè la Moncloa pot recórrer als mercats financers, té interlocució directa amb la UE i recapta bona part dels impostos. “Són l’administració amb més capacitat econòmica”, ha afegit.

D’altra banda, Aragonès ha insistit que el govern ha articulat ajudes directes per diversos sectors com ara la restauració, el comerç, el turístic o la cultura. “Ajudes directes, no només mesures tributàries. Cal que l’estat també ho faci, i ho faci ara. Perquè amb la Generalitat no n’hi ha prou, no és suficient, perquè no tenim prou recursos, ni tenim prou sobirania”, ha conclòs.

The post Aragonès exigeix a la Moncloa ajudes directes i l’obligatorietat del teletreball appeared first on VilaWeb.

Mor un home en l’incendi d’un habitatge unifamiliar a Sabadell

Un home gran ha mort en l’incendi d’un habitatge a Sabadell (Vallès Occidental), segons han informat els Bombers de la Generalitat. Un veí ha alertat el cos d’emergències cap a les 6.19 hores del matí perquè veia sortir fum de sota la porta d’un habitatge unifamiliar, de planta baixa, al carrer de la Garrotxa de la ciutat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els bombers han accedit a l’interior de l’immoble pel balcó, han iniciat les tasques d’extinció del foc, que afectaven el primer pis, i la recerca de l’home, que segons les primeres informacions, hi vivia. Finalment, han localitzat el seu cos en una de les estances i se l’ha evacuat a l’exterior per la façana, on sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han confirmat la seva mort.

El foc ha cremat totalment una habitació i ha afectat per temperatura i fum la resta de l’habitatge. A les 7.18 hores ja estava apagat i els efectius han procedit a ventilar.

Fins al lloc s’hi han desplaçat sis dotacions de Bombers, entre les quals la unitat sanitària del Grup Operatiu de Suport (GROS), dues ambulàncies del SEM, efectius de la Policia Local i quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra. La policia catalana s’ha fet càrrec de la investigació i de les diligències judicials.

The post Mor un home en l’incendi d’un habitatge unifamiliar a Sabadell appeared first on VilaWeb.

Telegram supera els 500 milions d’usuaris

La xarxa de missatgeria Telegram —creada amb programari lliure— ha superat els 500 milions d’usuaris actius. Només en les últimes 72 hores, 25 milions de persones s’han descarregat i han començat a utilitzar l’aplicació. Fundada el 2013 a Rússia, Telegram té ara la seu operacional a Dubai.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest ascens meteòric es produeix poc després que WhatsApp, el seu principal competidor, hagi canviat la política de privacitat, de manera que Facebook —propietari d’aquesta aplicació— obliga els usuaris a compartir números de telèfon, ubicacions i altres dades abans del 8 de febrer.

WhatsApp ha assegurat que aquests canvis no afectaran la privacitat dels missatges entre amics i familiars. Tanmateix, la decisió ha despertat molts recels dins i fora de la xarxa de missatgeria.

Cal dir que aquests canvis en la privacitat també han beneficiat a un altre competidor, One Signal, que ha experimentat un creixement del 4.200% després de l’anunci. Entre el 6 i el 10 de gener, 7,5 milions de persones es van descarregar la seva l’aplicació.

The post Telegram supera els 500 milions d’usuaris appeared first on VilaWeb.

Denuncien una agressió transfòbica a una dona i la seva parella per part d’uns veïns a Barcelona

Una dona ha denunciat a través de les xarxes socials una agressió transfòbica contra ella i la seva parella per part d’uns veïns. La dona ha explicat que han rebut una “pallissa” per part de quatre veïns i que han hagut de ser traslladades a l’hospital.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🔴NUEVA AGRESIÓN POR TRANSODIO a chica #Trans y su pareja en Barcelona. Esto es sangrante¡¡ hasta donde nos va a llevar la escalada de odio hacia personas trans? Desde @PlataformaTrans exigimos medidas URGENTES que le pongan freno y nos protejan. NuesTrans vidas también importan pic.twitter.com/oHjR92A9ed

— Mar Cambrolle Jurado (@CambrolleMar) January 12, 2021

L’Observatori Contra l’Homofòbia ha condemnat els fets, ha activat els protocols davant d’aquests casos i s’ha posat a total disposició de les víctimes. “Calen polítiques públiques efectives”, ha reivindicat.

🔴AGRESSIÓ TRANSFÒBICA A BARCELONA. Condemnem els fets i ens posem a total disposició de les víctimes. Activem protocols. Calen polítiques públiques efectives. #ProuTransfòbia. pic.twitter.com/xrsxpyh2zW

— Observatori contra l'homofòbia (@OCL_H) January 12, 2021

D’altra banda, el regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha rebutjat l’agressió i ha posat a disposició de les víctimes “tot el suport jurídic i psicosocial perquè la persona agredida pugui denunciar”.

The post Denuncien una agressió transfòbica a una dona i la seva parella per part d’uns veïns a Barcelona appeared first on VilaWeb.

La CUP demana l’ajornament “immediat i urgent” de les eleccions del 14-F

La CUP ha demanat l’ajornament “immediat i urgent” de les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 14 de febrer per “responsabilitat”. Ho ha dit a TV3 la candidata dels anticapitalistes a la presidència, Dolors Sabater, que ha manifestat que les dades actuals de la pandèmia de la covid-19 “alarmen” i ha subratllat que “el més important és preservar la vida de la gent i el dret a votar”. La candidata ha assegurat que, per això, la formació no esperarà a la taula del divendres entre el govern i els partits per discutir si les eleccions es fan o no es fan, i que demà mateix exigirà que s’acordi l’ajornament.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sabater ha dit que la CUP i Guanyem han pres aquesta decisió malgrat que són “els primers” a voler eleccions, per acabar amb el “desgavell” del govern tant a les escoles, com amb el vaccins, com ara amb la gestió política del dia a dia.

Sabater ha fet un repàs de les propostes que defensaran als comicis, es facin quan es facin. Ha parlat per exemple de nacionalitzar l’energia perquè no hi torni a haver episodis com l’actual, d’encariment de la factura just enmig de l’onada de fred -i per tant de més demanda- quan “a més hi ha talls de llum constantment arreu del país”.

Altres propostes de la CUP passen per un nou model policíac, que qüestionaria l’existència de cossos com la Brigada Mòbil (BRIMO) o l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra.

The post La CUP demana l’ajornament “immediat i urgent” de les eleccions del 14-F appeared first on VilaWeb.

L’estat espanyol tanca el 2020 amb un excedent de 70.703 morts

El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III ha xifrat l’excedent de mortalitat a l’estat espanyol durant tot el 2020 en 70.703 defuncions, el 63% de les quals entre març i maig, coincidint amb la primera onada de la pandèmia, i la resta entre juliol i desembre.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El primer tram, entre el 10 de març i el 9 de maig, van morir 44.599 persones més que no pas les previstes. El que suposa un excedent de gairebé del 70%. El segon tram, que s’estén del 20 de juliol al 20 de desembre, quan van morir 26.104 persones més de les previstes, un 16,6% més.

Durant el primer tram van morir més homes que dones. I l’afectació es va concentrar especialment en els majors de 74 anys (78%), mentre que el segon grup d’edat fou el que abasta dels 65 a 74 anys. Pel que va fa al segon tram, l’excés de mortalitat també va ser superior entre les dones i també va afectar majoritàriament als majors de 74 anys (19%).

El MoMo utilitza la informació de mortalitat per totes les causes que s’obté diàriament de 3.929 registres civils informatitzats del Ministeri de Justícia espanyol, el que correspon al 93 per cent de la població de l’estat.

Les estimacions de mortalitat esperada es calculen mitjançant models restrictius de mitjanes històriques basats en la mortalitat observada dels últims deu anys.

The post L’estat espanyol tanca el 2020 amb un excedent de 70.703 morts appeared first on VilaWeb.

Les portades: “La Generalitat obre el debat d’ajornar les eleccions” i “Sal d’Eivissa contra les gelades a Europa”

Avui, 13 de gener de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.   

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: “La Generalitat obre el debat d’ajornar les eleccions” i “Sal d’Eivissa contra les gelades a Europa” appeared first on VilaWeb.

Trump considera una “caça de bruixes” el nou ‘impeachment’ i nega qualsevol relació amb l’assalt al Capitoli

El president dels EUA, Donald Trump, ha qualificat aquest dimarts el segon intent del partit demòcrata de destituir-lo a través del procés d”impeachment’ de “la major cacera de bruixes de la història política”. Ha estat la primera aparició pública del republicà des de l’assalt al Capitoli, protagonitzada per una turba dels seus seguidors. Trump ha negat tenir cap relació amb aquest episodi, davant les veus que l’acusen d’haver esperonat el setge amb les seves denúncies a l’entorn d’una suposada manipulació de les eleccions que ha perdut davant el demòcrata Joe Biden. Ben al contrari, Trump ha afirmat que les paraules que va adreçar als manifestants minuts abans que irrompessin al Capitoli van ser “totalment apropiades”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Twitter i Facebook van reaccionar a tot plegat bloquejant els comptes del magnat immobiliari, que ha d’abandonar la Casa Blanca el 20 de gener. Avui, davant del mur de Texas que separa els EUA de Mèxic, una de les obres estrella que el president ha dut a terme durant el seu mandat per frenar la immigració, Trump ha acusat els responsables de les xarxes socials d’estar fent “coses horribles” als EUA i els ha advertit que han comès un “error catastròfic”.

D’altra banda, The Washington Post publica aquest dimarts que l’FBI tenia constància que hi havia grups planejant assalts violents al Capitoli el 6 de gener. Una informació que contradiu la que defensa la mateixa oficina d’intel·ligència, que ha negat tenir cap indici sobre l’atac a l’edifici governamental que va acabar amb la mort de cinc persones, entre elles un del policies que custodiava el Capitoli.

Alerta del govern alemany

Les autoritats d’Alemanya han emès una alerta de viatge a qui viatgi als EUA a causa de les “violentes protestes” registrades durant l’assalt al Capitoli el dimecres passat i la “volatilitat” de la situació de cara a la investidura del president electe, Joe Biden.

Tal com ha informat el ministeri d’Exteriors en un comunicat, la “situació podria canviar en qualsevol moment”, especialment abans que Biden juri el càrrec. Així, ha especificat que “s’esperen protestes violentes i insurrecció a Washington i en altres zones del país, especialment en grans ciutats i capitals estatals”.

 

The post Trump considera una “caça de bruixes” el nou ‘impeachment’ i nega qualsevol relació amb l’assalt al Capitoli appeared first on VilaWeb.

Adrià Carrasco: “No sé si he d’anar a remolc de les decisions de la justícia espanyola una altra vegada”

Adrià Carrasco ha pogut tornar a casa després de dos anys i mig d’exili forçat. Ens explica com ha estat la tornada i com encara el futur. És feliç de tornar a trepitjar els carrers d’Esplugues de Llobregat, però confessa que l’arxivament de la causa ha estat una altra sotragada inesperada a la seva vida. A l’Adri ara li agrada aquella vida que es va trobar obligat a reconstruir ara fa quasi tres anys. Per sort, ara és lliure i pot decidir què farà a partir d’ara. Una cosa sí que veu clara: la lluita no s’acaba aquí.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tornar deu ser un cop emocionalment molt fort. Com esteu?
—Estic molt bé. Encoratja molt tornar i veure en primera persona allò que havia viscut a la distància. Veure aquest suport incondicional de la meva gent, o de gent que no em coneixia, és impressionant. Tot plegat encara em dóna més força a l’hora d’anar endavant. Perquè encara que el meu cas s’hagi acabat, hi ha molta gent represaliada, en processos judicials completament injustos i que necessiten el nostre suport i el nostre escalf.

Què us passa pel cap quan us diuen que s’ha acabat i que podeu tornar?
—El cap va a mil, em passen moltes coses. D’entrada, és un cop. Ara que ja m’havia acostumat a Brussel·les, m’havia construït una vida… M’havia costat tant d’aconseguir-ho! Per una banda és un embolic obrir aquesta porta una altra vegada. La tenia més aviat tancada. Intentava no pensar-hi. Però un cop he posat els peus aquí, he tingut la sensació que no me n’havia anat mai. La gent continua al lloc on era, continua essent qui era. Fins i tot diria que són millors. És molt gratificant poder veure la família i els amics. O anar al Pirineu. És una ximpleria, però trobava a faltar les muntanyes. Fins que no ho perds, no te n’adones.

Com va ser aquest viatge de tornada? Com el recordeu?
—Amb molts nervis, però sobretot amb molta alegria que tot hagués arribat a bon port. També amb un cert… No ho sé, jo m’havia fet una vida a Brussel·les i ara deixar-ho tot de cop… Ha estat un altre cop com un 10 d’abril. Aquesta vegada voluntari. M’ha tornat a canviar la vida de dalt a baix, de cop, d’un dia per un altre. Per això no veig clar què faré, no he pres cap decisió. En tot cas el fet important és que ara sóc lliure de triar què vull fer amb la meva vida.

Com és la vida d’Adrià Carrasco a Brussel·les, dos anys i mig després?
—Hi estic molt a gust ara mateix. I precisament això em fa pensar què he de fer. Ara que tinc l’oportunitat de tornar, no sé si he d’anar a remolc de les decisions que pren la justícia espanyola una altra vegada. Hi ha un punt de “ara no ho vull”. Em van enfonsar la vida d’avui per demà, però ara hi estic bé, a Brussel·les. En definitiva, han intentat enfonsar-me del tot, però no ho han aconseguit. I per tant penso: ara que la justícia espanyola ha decidit que ja no els serveixo com a estratègia de la por, ara que ja han aconseguit el que volien, no sé si toca tornar.

L’altre dia la vostra mare deia: “Que ara no em diguin que s’ha fet justícia…”
—Amb l’arxivament no ens han fet cap favor. Simplement es demostra que des de bon començament el cas no tenia cap fonament jurídic vàlid per a fer allò que feien, i acusar-nos de terrorisme i sedició. Això no és justícia, és simplement que ara ja no els servim per a la seva estratègia de la por. L’únic objectiu que tenien amb l’operació era aixafar i aturar totes les lluites que hi havia en aquell moment.

Us han fet malbé la vida, però no han aconseguit acusar-vos de res. La societat catalana no es va creure les acusacions de terrorisme. Hi ha casos com el d’Altsasu o el 23-S que han anat molt més lluny. Que és diferent en el vostre cas?
—Tant amb nosaltres, com amb el 23-S, tothom qui qüestiona mínimament el règim establert, es va veure que això no tenia cap ni peus. Sabíem que era teatre pur… Ara ja els costa molt que aquesta mena de muntatges quallin a la societat.

Però abans que vosaltres hi havia hagut casos en què la societat no s’havia revoltat.
—Hi ha un factor clau, i és el fet que me’n vaig anar a l’exili. Quan saben que sóc a Brussel·les, la justícia espanyola es troba obligada a rebaixar els càrrecs. És absurd que Espanya tingui coneixença d’on és una persona que acusa de terrorisme i no enviï cap euroordre. En aquell moment, el conflicte deixava de ser un afer domèstic i es va convertir en un afer europeu. En aquest punt, el meu exili pren bastant de sentit. Es troben obligats a retirar els càrrecs per terrorisme. Si no, ens haurien pogut tenir tancats a mi i a la Tamara tranquil·lament, i aquí no hauria passat res. Ja ha passat en desenes i desenes de muntatges policials al País Basc. O fins i tot a Catalunya, amb l’operació Pandora, orquestrada per la Generalitat i tirada endavant amb els Mossos d’Esquadra.

Per tant creieu que va ser clau que poguéssiu fugir de la policia aquell 10 d’abril? 
—Sí, però no és per tirar-me floretes. Va tenir un impacte important que va fer que l’Audiència Nacional al final s’hagués d’inhibir del cas. Els va sortir malament, i se’ls en va anar de les mans.

A partir d’aquell moment, amb Tamara Carrasco, us convertiu en un símbol. Com s’encaixa això? 
—Com es pot. Ho hem fet tan dignament com ha estat possible. Sóc conscient que això ha estat un malson, però a la vegada ens ha donat l’oportunitat de fer d’altaveu i posar sobre la taula un discurs que sovint no es veu als mitjans generalistes. Moltes vegades m’hauria agradat desaparèixer i ser una persona normal, sense l’atenció mediàtica. Però a la vegada era conscient que calia aprofitar-ho i explicar com ho veiem tot plegat. Al final crec que ho hem fet amb prou dignitat.

Per tant, a partir d’ara desapareixereu de la vida mediàtica?
—No ho sé, perquè no depèn només de mi, sinó de l’atenció que ens vulguin donar els mitjans. I a vegades no és fàcil. Normalment donen més altaveu a una persona amb un càrrec polític o una autoritat mediàtica, que a algú que surt del no-res. Però, evidentment, si en tenim l’oportunitat estem disposats a intentar fer el màxim, perquè el nostre discurs arribi a la gent. En definitiva la lluita antirepressiva està molt bé, però darrere hi ha unes inquietuds polítiques més extenses.

Ara estudieu dret…
—Sí, acabo de fer el segon trimestre de segon curs. El dret és un aspecte de la vida que és molt present i no tenim en compte. Tot i les limitacions que té el dret espanyol actual, es poden fer molts avenços. Tots aquests muntatges i històries manquen de fonament jurídic per dur-los a terme. Per tant, encara hi ha molt camí per recórrer. A més, com a agents del canvi, que en algun moment ens proposem de destruir aquest sistema, hem de conèixer amb profunditat tots els seus mecanismes de defensa per poder-los derrocar i construir un sistema més just per a tots, on les desigualtats no tinguin cabuda.

Això d’estudiar dret, neix del que heu viscut aquests últims anys o ja teníeu aquesta idea?
—Neix a partir del cas. És una motivació que m’ha donat un impuls impressionant. I que d’alguna manera m’ha ajudat a tirar endavant. Hi haurà molta gent que es trobarà en situació com la meva en un futur, i els vull ajudar. Mentre l’Audiència Nacional no es dissolgui i la Guàrdia Civil no lliuri les armes, això no s’acabarà. Queden molts processos oberts i els que s’obriran… Malgrat que ens costi d’acceptar-ho, la repressió sempre hi serà present mentre hi hagi un combat contra el règim. Hem d’estar preparats per a assumir-la i anar endavant.

Suposo que després de tot això que heu viscut, enteneu la importància dels advocats.
—Hi ha molta gent que dedica les seves hores i la seva energia a la causa de defensar els dissidents i les lluites legítimes dels pobles. Però sí, el món del dret és molt conservador i calen idees revolucionàries en tot aquest sistema judicial. D’alguna manera, en el futur, sí que m’imagino defensant represaliats. La repressió no cessa. Sembla mentida que de vegades parlem de Turquia o de països on els drets fonamentals es troben pitjor que Espanya, però és una només una façana. Perquè ens posem les mans al cap per coses que passen en aquests països, però que també passen aquí. Sentim: hi ha no sé quants cantants reprimits per les seves lletres a Turquia! O: van contra els advocats perquè no puguin defensar cap represaliat. Aquí també passa, tot això. I no tan sols a Catalunya; fa molts anys que passa al País Basc. Però ara a nosaltres ens ha tocat de molt de prop, i molts hem obert els ulls. Això no és pas un estat de dret, com reivindiquen alguns.

Creieu que la repressió pot tornar a trucar a la porta?
—Sí, de fet a gent del meu entorn li toca ara. Sembla que a Esplugues no en sortim i ens fiquem en un altre merder. Ara mateix hi ha dues persones acusades d’atemptat contra l’autoritat per l’ajuntament i la policia local. Tot va passar durant la festa major d’Esplugues. La policia es va presentar amb molta violència en un acte, tot i que en realitat només s’hi feia un sopar de carmanyola. Aquestes dues persones ara són acusades d’atemptat contra l’autoritat, per unes suposades lesions als agents que són inexistents. La repressió no s’atura ni en l’àmbit local. Dilluns que ve a les 12.00 els dos companys són citats a declarar al jutjat d’Esplugues. Per tant, aprofito per convocar i animar a tothom a donar-hi suport.

Per tant, teniu la sensació que us pot tornar a passar? 
—Sí, pot passar a qualsevol. El lema “demà pots ser tu” és més present que mai. Per això ens hem de protegir més que mai en xarxes de seguretat. Tot plegat no vol dir hàgim de deixar de fer la lluita que creiem correcta i legítima. Si ens rendim hauran guanyat ells. És molt necessari tenir clar que la repressió no ens pot aturar. Jo m’ho he aplicat, i d’ençà que vaig arribar a Bèlgica he decidit militar en diverses causes. Tinc clar que la millor victòria contra la repressió és continuar en l’activitat política.

Tornaríeu a l’acció directa? No dic concretament a aixecar els peatges d’Abertis, però sí a fer accions al carrer. Ho faríeu malgrat les conseqüències que pogués tenir en la vostra vida?
—Sí, el condicional aquest no hi té cabuda, en la meva vida. Tornaré al carrer.

No sé si heu parlat amb la resta d’exiliats. Aquests dies hem vist piulets seus i els seus familiars, molt contents. Sou el primer que torna. És una esperança per a tots? 
—De moment, hem parlat molt de pressa. Bàsicament, els he informat de la meva situació actual. Però sí que és veritat que a l’exili últimament tot són victòries. Fa poc Lluís Puig ha guanyat el seu procés d’extradició. Cada vegada es fa més palès que la justícia espanyola, tot i reivindicar-se d’un estat de dret, en el fons és una continuació d’un règim feixista que no ha estat mai depurat. Cada vegada es fa més evident, i els costa més d’amagar-ho. Sobretot quan la posem davant la justícia europea. Evidentment aquesta també té molts defectes, però així i tot es nota que Espanya va molt endarrerida quant a drets fonamentals.

Costa deixar-los allà, i tornar?
—No, al final defensem la mateixa causa i el fet de retornar no resta. Seria absurd de culpabilitzar-nos per això. En cap moment no m’he sentit culpable. Simplement continuaré lluitant perquè ells puguin fer allò que jo he fet ara. Igual que lluitaré per tots els represaliats. Quan demanem l’amnistia total, no ens limitem simplement a demanar l’alliberament dels presos polítics i socials de l’estat espanyol. Això també implica el retorn dels exiliats i acabar les altres causes de repressió. És el que vam explicar a la conferència de premsa.

Amnistia total. Ho veieu possible? 
—Evidentment, amb organització i poder popular. És important que aquesta amnistia vagi més enllà de l’alliberament dels presos, perquè si no la repressió s’anirà repetint amb el temps.

The post Adrià Carrasco: “No sé si he d’anar a remolc de les decisions de la justícia espanyola una altra vegada” appeared first on VilaWeb.

Eleccions a Catalunya 2021: com votar des de l’exterior?

S’acosten les eleccions al Parlament de Catalunya previstes el 14 de febrer, i tant els residents permanents a l’estranger com els qui hi són temporalment han de demanar el vot, és el sistema conegut com a vot pregat. Les comunitats catalanes de l’exterior federades a la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) fa anys que demanen que es derogui aquest sistema perquè consideren que representa un greuge respecte als residents a l’interior, que no han de fer pas un doble tràmit per a exercir el dret de votar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

De fet, tal com mostrava el politòleg Josep Maria Reniu amb un gràfic, des que es va introduir el sistema de vot pregat l’any 2011, la participació des de l’exterior ha caigut en totes les eleccions a l’estat espanyol.

Us expliquem com sol·licitar el vot en cada cas:

Com votar si viviu temporalment a l’estranger (ERTA)?

Com sol·licitar el vot? Atenció, perquè aquest dissabte, 16 de gener, s’acaba el termini per a sol·licitar el vot a les oficines consulars o seccions consulars de les ambaixades per als qui viuen temporalment a l’estranger. Aquest és el document que s’ha d’emplenar i lliurar personalment, a més de presentar el DNI o el passaport espanyol.També cal que s’inscriguin al registre de matrícula consular com a no residents. Tots dos tràmits es poden fer al mateix moment.

Com votar?Un cop inscrits, haurien de rebre per correu certificat i urgent la documentació per a votar a l’adreça que s’hagi indicat abans del 25 de gener, o del 2 de febrer si hi ha recurs a la proclamació de candidatures. Cal introduir la butlleta del partit escollit al sobre de votació i tancar-lo. Per al vot en blanc, cal tancar-lo sense incloure-hi cap butlleta. El sobre del vot s’ha d’introduir en un sobre més gran adreçat a la junta electoral provincial, al president o presidenta de la mesa electoral que correspon, juntament amb el certificat d’inscripció al cens.

Aquesta documentació s’ha d’enviar per correu certificat a la mesa electoral abans del 10 de febrer. Perquè sigui un vot vàlid, al sobre ha de constar-hi clarament un mata-segells o una altra inscripció oficial de l’oficina de correus de l’estat des d’on s’envia que certifiqui que l’enviament s’ha fet dins el termini previst.

Ni el govern ni els partits no gosen proposar l’ajornament de les eleccions

Com voten les persones que estan registrats com a residents permanents a l’estranger (CERA)?

Com sol·licitar el vot? Només els catalans inscrits abans de l’1 d’octubre de 2020 al cens de residents absents a l’estranger (CERA) poden demanar el vot. Tenen temps fins el dimarts 19 de gener per a demanar el vot. Per fer-ho, cal enviar una sol·licitud per internet, fax o correu postal adreçada a la delegació provincial corresponent de l’Oficina del Cens Electoral.

Per internet: cal accedir al tràmit “Sol·licitud de vot CERA” a la web de l’Institut d’Estatística espanyol (INE) mitjançant un certificat electrònic reconegut, associat al DNI, o el sistema Cl@ve, o bé amb la clau de tramitació telemàtica (CTT) que els ha enviat l’Oficina del Cens Electoral.

Per fax o correu postal: cal emplenar i signar l’imprès de sol·licitud de vot que envia l’Oficina del Cens Electoral (que també es pot descarregar ací). Cal enviar-lo a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral de la província on es consta com a inscrit abans del 16 de gener, juntament amb una fotocòpia del DNI o passaport (o bé el certificat de nacionalitat o el certificat d’inscripció al registre de matrícula consular, expedits pel consolat espanyol al país de residència).

Com votar? Aquests electors haurien de rebre la documentació per a votar abans del 25 de gener, o del 2 de febrer si hi ha recurs a la proclamació de candidatures. Cal introduir la butlleta del partit escollit al sobre de votació i tancar-lo. Per al vot en blanc, cal tancar-lo sense incloure-hi cap butlleta. El sobre del vot s’ha d’introduir en un sobre més gran juntament amb el certificat d’inscripció al cens electoral i una fotocòpia del passaport o del DNI (o bé el certificat de nacionalitat o el certificat d’inscripció al registre de matrícula consular, expedits pel consolat espanyol al país de residència).

A partir d’ací, poden votar presencialment a les urnes de l’ambaixada o consolat corresponent entre els dies 10 i 12 de febrer (ambdós inclosos). En aquest cas, s’ha de lliurar el segon certificat d’inscripció al cens al personal consular, que marcarà el sobre amb el segell de l’oficina consular amb la data del dipòsit.

També tenen l’opció de votar per correu certificat abans del 9 de febrer. En aquest cas, cal introduir el sobre tancat adreçat a la junta electoral provincial en un altre sobre adreçat al consolat. En aquest darrer sobre s’ha d’incloure el segon certificat d’inscripció al cens. Un cop tancat, s’ha d’enviar a l’oficina consular o secció consular que correspongui, per correu certificat, no més tard del 9 de febrer. Perquè sigui un vot vàlid, al sobre ha de constar-hi clarament un mata-segells o una altra inscripció oficial de l’oficina de correus de l’estat des d’on s’envia que certifiqui que l’enviament s’ha fet dins del termini previst.

L’ANC denuncia els “obstacles” per al vot exterior i reclama el vot telemàtic de forma “urgent”

Com voten els residents a l’exterior que ara són a Catalunya? 

Si un resident a l’estranger es troba temporalment a Catalunya o a l’estat espanyol, pot sol·licitar el vot per correu des de qualsevol oficina de correus abans del 4 de febrer. El sistema és el mateix que per als residents a Catalunya, tret dels residents permanents a l’exterior inscrits al CERA, que cal que marquin l’opció “Elector CERA”. En aquest cas, de fet, només poden votar per correu, no poden pas votar presencialment a la mesa electoral el dia de les eleccions.

També podeu consultar tots els detalls del vot exterior al web que el Parlament de Catalunya dedica als comicis del 14-F. 

S’amplien els terminis per demanar el vot des de l’exterior i per correu a les eleccions del 14-F

The post Eleccions a Catalunya 2021: com votar des de l’exterior? appeared first on VilaWeb.

Aina Benavent: “Si no s’endureixen les mesures, açò no ho pararem”

El govern espanyol va descarregar el pes de la gestió de la pandèmia en les comunitats autònomes, i aquestes el passen ara als municipis. Així ho veuen cada vegada més ajuntaments valencians, que darrerament clamen per un enduriment de les mesures i més ajuts i recursos. La pandèmia s’ha desbocat al País Valencià, on els contagis no cessen de créixer i el sistema sanitari ha deixat de fer intervencions quirúrgiques no vitals per a concentrar tots els esforços en els malalts de covid.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les crides a aplicar mesures més dures també afecten el govern del Botànic, on s’ha aprofundit la divisió aquestes darreres hores. Compromís pressiona el PSOE perquè ordeni un confinament parcial. Ara com ara, hi ha tancats perimetralment vint-i-nou municipis amb un nombre de casos extraordinari. N’és un Quatretonda, a la Vall d’Albaida, de prop de dos mil habitants. Hem parlat de tot plegat amb la batllessa del municipi, Aina Benavent, de Compromís.

Les mesures del govern, la responsabilitat ciutadana, la nova variant. Com és que s’ha arribat fins a aquest punt?
—Al País Valencià teníem la situació molt controlada. Fins ara hem sigut de les comunitats autònomes que l’hem portada millor. Això no vol dir que ara no s’haja descontrolat, com a tot arreu. I jo crec que ha estat per les reunions familiars. Ha estat Nadal. Al meu poble, com a mínim, és des de Nadal que s’ha descontrolat. Les mesures havien d’haver estat més restrictives, com ho són per exemple a Catalunya: centres comercials tancats, la restauració molt més limitada. I ací no s’ha fet. I eixes mesures s’havien d’haver pres abans.

I ara n’hi ha prou amb les mesures actuals? Què demaneu?
—No. Avui Compromís ha presentat una proposta de mesures: tancar els grans centres comercials i deixar obert només el comerç de proximitat; tancar completament l’hoteleria. I continuar amb les escoles obertes, perquè pensem que no són un punt de contagi, sinó més aviat de diagnòstic. Tot això ha d’anar acompanyat d’un conjunt de mesures econòmiques per ajudar l’hoteleria i els altres sectors tancats, això sí.

Com es viuen, a Quatretonda, les mesures especials? Quines sensacions hi ha?
—Ací ens han fet un tancament perimetral que també ha implicat el tancament total dels bars, dels centres socials, etc. Però de tancament perimetral, què vols que et diga, no n’hi ha gaire. Perquè som un poble menut amb dos policies locals. A final d’estiu van tancar Benigànim. El mateix que han fet ara amb vint-i-nou pobles del País Valencià ho van fer amb Benigànim. I hi havia un dispositiu de control ferri. D’allí no en podies eixir si no era molt justificat. Ara la gent es pensava que seria això, i no. Perquè no és igual un poble que vint-i-nou. I més amb el temporal. Sí que hi ha controls esporàdics, però no hi ha sensació de ser un poble tancat.

I això com es pot capgirar? Perquè la situació com més va més s’agreuja.
—La gent ha respost molt. Ho hem solucionat amb molta conscienciació. També perquè ací tenim una residència amb 35 casos positius: tots els interns infectats. I això ha afectat molts nuclis familiars. Per això la gent, molt conscienciada, i demanant als veïns que s’autoconfinen tant com puguen i només isquen per a allò que siga estrictament necessari, la veritat és que pense que podem ajudar a controlar la situació. Però és que encara anem cap amunt. Encara hem de veure els efectes de Cap d’Any i Reis.

La inclusió del vostre municipi en els vint-i-nou amb mesures especials es va negociar amb la conselleria?
—No. Ens van dir que era així i ja està. Ens ho van comunicar una hora abans que ho anunciara el president. Jo pense que la mesura era necessària, això sí. En cap cas no haguérem dit que no. Pense que és necessària i insuficient. Quatretonda està tancada i què fem si Llutxent, que és al costat, és obert amb una incidència només un poc més baixa. Hi hauria d’haver un confinament perimetral de tots els municipis del país.

Que no us ho comuniquessin amb antelació vol dir que els ponts entre els ajuntaments i la conselleria de Sanitat no funcionen.
—Aquests dies tenim moltes reunions. Cada dos dies. Ara n’hem fet una de més d’una hora i mitja. Sí que és cert que a mi m’haguera agradat que m’ho diguessen. Jo sabia que la incidència en Quatretonda era molt elevada, però és que el dia abans de tindre dades eren quaranta-cinc casos. I el dia del confinament, setanta-cinc. I ni tan sols al centre de salut no eren conscients del que hi havia.

Les decisions es prenen tenint prou en compte els municipis? Us sentiu emparats?
—Tenim una incidència molt elevada, però no és igual tenir una incidència de 4.000 punts a Quatretonda, que som dos mil habitants i tenim un brot de 35 persones en una residència, que una incidència de 4.000 a Xàtiva, posem per cas.

Per què creieu que la conselleria no aplica el confinament domiciliari que demanen diversos municipis? Avui Compromís ha demanat de prohibir reunions de no convivents.
—No ho sé. Les mesures que ha proposat avui Compromís són necessàries. Per què no les apliquen? No ho sé. Segur que hi ha diversos factors, i supose que hi ha alguns poders econòmics que fan molta pressió a Presidència. Quan hi va haver el confinament dels vint-i-nou municipis, l’àrea comercial on hi ha Ikea i Decathlon no es va confinar, i hi van 200.000 persones cada cap de setmana. I van ser els mateixos municipis que es van fer forts i van pressionar la Generalitat perquè confinara també l’àrea comercial.

El govern espanyol va passar el pes de la gestió de la pandèmia a les comunitats. Teniu la sensació que ara el Consell l’ha volgut passar als ajuntaments?
—Un poc sí. I hi ha pobles més grans que en tenen un poc més, però nosaltres no tenim recursos. Un poble amb dos mil habitants i dos policies locals, dis-me què hem de fer. No molt.

Us heu coordinat amb altres municipis per a fer pressió en comú?
—De moment, no, espere que s’endurisquen les mesures. Perquè si no, açò no ho pararem. Jo no em pensava que la situació arribaria a tant de descontrol. La gent ha estat molt responsable, però fins que no li han tocat la família per Nadal hi ha hagut un excés de confiança.

Quatretonda té prop de dos mil habitants. Com s’ho han de fer, els pobles petits, per a superar la crisi? Hi ha prou ajuts?
—Hui el president de la Generalitat ha presentat un pla econòmic de 120 milions d’euros per a ajudar l’hoteleria i més sectors afectats. Ha dit que un 20% l’hem de posar els ajuntaments, que no em sembla mal, però no sé fins a quin punt s’ha negociat. Que ja ho havíem fet, eh? El nostre ajuntament ja donava ajuts a les empreses afectades. Però no ho sé: digueu-nos alguna cosa!

The post Aina Benavent: “Si no s’endureixen les mesures, açò no ho pararem” appeared first on VilaWeb.

Fernando González Candelas: “Vigilem la variant britànica, perquè si s’escampa més ràpidament es col·lapsarà el sistema sanitari”

Ja s’ha estès a casa nostra la variant britànica del coronavirus? El mateix grup d’investigació que va desxifrar per primera vegada el genoma del SARS-CoV-2, treballa a València per a respondre aquesta pregunta. Per a apamar l’abast i l’extensió de la variant anglesa del coronavirus. Es tracta del consorci format per un equip de la Universitat de València i Fisabio per una banda, i de l’Institut de Biomedicina de València, del CSIC per l’altra. En col·laboració amb hospitals i altres instituts com el de Son Espases treballen en la seqüenciació del genoma del virus. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

No són els únics. Hi ha una dotzena de centres a tot l’estat que fan la mateixa faena, entre més, el Clínic o el Vall d’Hebron de Barcelona que no fan part el consorci, però amb els quals es comparteix informació.

Parlem amb el genetista Fernando González Candelas, que al costat de l’investigador del CSIC Iñaki Comas, és corresponsable del consorci. De moment, la resposta és que de moment no té massa presència. Però d’aquesta resposta pengen molts altres interrogants i també una constatació: el retard amb que es produeix el procés de seqüenciació.

Quina presència té la variant anglesa de la covid a casa nostra?
—No en té gaire, encara. La presència, aparentment és baixa. I dic, aparentment perquè actualment ens falten dades que ens permeten fer una afirmació categòrica. Els indicis apunten al fet que la seua freqüència és més aviat baixa.

És important saber si ja la tenim ací?
—Relativament. És important, però no és essencial.

Per què?
—Dic que no essencial en el sentit que no afecta com s’ha d’abordar el tractament ni podem pensar que la gent que s’infecte amb aquesta variant tindrà més complicacions, o més gravetat o que siga més letal. Després de saber que la britànica s’està estenent, no podem fer res que siga diferent del que fem amb qualsevol altra variant.


—Té un interès epidemiològic important. Però no té una transcendència clínica.

Des del punt de vista de la ciutadania, sí que em sembla important saber si és més contagiós que la primera versió del virus.
—Epidemiològicament, sí. Però si fos més contagiosa, cosa que encara no tenim del tot clara, què cal fer? Exactament el mateix. No podem ni posar més mesures. No hi ha res que puguem fer que siga diferent del que ja s’està fent.


—És interessant, i digne d’atenció per als epidemiòlegs i per als responsables de salut pública perquè, evidentment, si la soca és molt més contagiosa, sí que pot arribar a tenir conseqüències per exemple en la preparació dels hospitals, tenir més llits i tot això, però en la situació en què estem ara, és el mateix que teníem. No cal introduir canvis. S’està fent el que s’està fent o més enllà, però no perquè siga una variant nova més contagiosa. Amb els nivells de contagi que tenim, per a qualsevol soca hauríem d’estar fent el mateix. Amb això vull dir que mediàticament s’està posant massa èmfasi a quina és la varietat que tenim. La gent que llegeix el diari pot pensar que si li toca la nova, el desfarà. I no és així, perquè els efectes són els mateixos que les altres variants. La diferència és que, pel que sembla, s’estén més ràpidament. Què cal fer? Evitar que s’estenga. Com? Confinament, precaució… el mateix que fem ara. Si et detecten que t’han infectat amb aquesta variant, el tractament és el mateix. A això em referisc.

Perdoneu la insistència. Avui mateix, el president de la Generalitat ha tornat a reiterar que no vol un confinament de la població. Si sabera de manera fefaent que el virus és més contagiós que fins ara, probablement sí que prendria la decisió de confinar.
—Sí, però quan això ocórrega. I el que estem fent és mirar per veure si ocorre. Ara estem en fase de vigilància perquè si s’escampa més ràpidament, el nivell de contagi augmentarà sobre el que hauríem de tenir amb altres variants i un nombre més ràpid de contagis col·lapsa el sistema sanitari més ràpidament.

És una prioritat quantificar la presència de la variant anglesa?
—És més important que buscar-la, perquè el que no podem fer és el que s’anomena un mosstreig espesseït. Perquè si tu vas a buscar una variant, en el moment de saber quanta proporció representa sobre el total, si només et dediques a buscar aquesta variant, arriba a ser el cent per cent. I això és fals. Hem de fer un mostreig a cegues, aleatori, on no hem de tenir en compte eixe resultat del test diagnòstic, perquè sinó, ens desviem de l’objectiu important que és saber si augmenta o no augmenta la seua freqüència. Estaríem fent una altra cosa que seria buscar la variant, però no sabríem la freqüència. Si tenim la variant ací, ens eixirà. Nosaltres volem saber en quina proporció està i com va canviant eixa proporció. Aquesta és la dada que cal saber per a decidir si cal o no fer un confinament. Hem de saber si hi ha un augment de la transmissió. I si això comporta un augment dels casos totals.

—Teniu prou mitjans per a fer aquestes anàlisis?
—Sempre en necessitem més si volem donar una resposta ràpida. Nosaltres donem una resposta tan ràpida que podem, però tenim uns mitjans prou justos, per a dir-ho d’alguna manera. En tenim prou per a fer una vigilància normal. Si augmenta la pressió epidemiològica a mesura que vaja augmentant la freqüència d’aquesta soca necessitarem més mitjans al nostre abast. La resposta ha de ser tan ràpida com siga possible.

Ara no és ràpida?
—No tant com ho hauria de ser.

Podem establir una data a partir de la qual aquesta variant va arribar ací?
—Encara no. Sabem que fa més de dues setmanes que tenim evidències epidemiològiques que l’hem detectat. Ara treballem amb mostres de fa més temps per si la trobem més arrere. De moment, no l’hem trobada, però a mi no m’estranyaria que estiguera des de fa més temps. Potser un mes o més fins i tot. Però si està, però en proporcions molt baixes, bé. Imagineu que en trobem una de fa dos mesos, però si no en trobem cap més fins fa quinze dies, vol dir que, com tantes altres introduccions, la de fa dos mesos no ha tingut èxit. I pot no tenir èxit encara que siga més transmissible. No per ser més transmissible tens la seguretat que la variant s’acabarà imposant.

Si arriba a imposar-se, pot tenir una repercussió negativa sobre l’eficàcia dels vaccins que tot juts comencen a administrar-se?
—Sense fer una afirmació contundent, sembla que no en té. I això és molt important. D’una banda, per la gent ja vacunada o en procés de vacunació, i de l’altra, per a tot el conjunt. Les vacunes són les eines més importants que incorporem al control de la pandèmia. Això té molta repercussió. Ningú ha vist suficient efecte de les mutacions per a pensar que la vacuna no serà efectiva.

Això pot passar?
—Pot arribar un moment que sí, com passa amb la grip o amb altres bacteris i altres virus. Per això nosaltres vigilem quines són les mutacions que apareixen. Però amb les dades que tenim no s’ha vist eixe efecte.

S’ha trobat al nostre territori la variant sud-africana?
—No

Aquesta, la sud-africana, té unes característiques molt diferents de les conegudes?
—Sí, sí, és diferent. Té algunes característiques comunes perquè té alguna mutació que és la mateixa, però és independent. És una mutació que ha aparegut de forma independent. No és la mateixa soca ni molt menys.

Els efectes de la soca sud-africana sobre les persones, són diferents de les que ja coneixem?
—No. No ho sembla. S’ha estès més ràpidament a Sud-àfrica i ha substituït a les prèvies. Fins ara cap variant del virus està relacionada o associada a un agreujament o un canvi de les propietats clíniques.

Quan ens referim a la britànica, al llarg de l’entrevista, parleu indistintament de soca i de varietat. Com se n’ha de dir a partir d’ara?
—És una discussió que està en marxa. En principi, cal dir-li variant. Però com que la gent s’està convencent que és més transmissible, això implica un canvi en les seues propietats biològiques. Quan alguna de les propietats biològiques rellevants d’una variant canvia, ja la podem anomenar soca. Per tant, ara ja, la gent parla de soca anglesa i no tant de variant. També caldria llevar-li el gentilici ‘anglesa’ o qualsevol implicació geogràfica o nominal. El criteri és emprar un nombre d’identificació per a evitar un tractament discriminatori. 

L’haurem de nomenar B-117?
—En realitat és B-1.1.7, però si diem cent disset, també està bé.

Com es busca la variant britànica del virus?
—La genòmica és l’eina bàsica, perquè és la que et permet conèixer el genoma i saber de què estàs parlant. El que passa és que els tests de diagnòstic donen un patró que casa molt bé amb aquesta variant. No és definitiu, però funciona al 99%.

Un test diagnòstic?
—Una PCR. Els tests de diagnòstic es basen en una PCR que normalment empra tres gens. En el kit de la marca Thermo Fisher, un dels tres falla i en els altres dos, el resultat és el que s’espera d’algú infectat. Quan això passa, sospites que tens una mostra de la variant anglesa. Però no és un test definitiu, és simplement, un test de diagnòstic de si estàs o no estàs infectat per covid.

Què voleu dir, que falla?
—La prova determina si hi ha RNA del virus en la mostra. Això es fa amb una prova PCR que en realitat són tres, i cada una apunta a una part diferent del genoma del virus. Si tens virus, normalment, les tres proves donen positiu. Ara bé, en el cas d’aquesta variant, en el kit d’aquesta marca concreta, una d’elles, encara que tinga l’RNA del virus, falla, perquè li falta un element que caldria observar en eixe cas concret. És una prova aproximada per a detectar eixa variant, però després cal confirmar-ho per seqüenciació.

Aquest test, on es fa?
—L’usen a molts laboratoris. A València, és el que s’usa normalment a l’Hospital Clínic. Hi ha diferents sistemes, tots es basen en el mateix principi, però cada sistema s’adreça o empra uns gens diferents per a la detecció en el genoma del virus. En un d’aquests gens, aquesta soca nova té una deleció, és a dir, li falta un tros, que és justament on busca eixe test i no el troba.

Quan això passa és quan entreu els genetistes?
—Nosaltres entrem de manera independent. Fem la seqüenciació genòmica que ens permet esbrinar si és d’un llinatge, si és d’un altre, si té unes o altres mutacions…

Quant es tarda a confirmar la sospita que estem davant una varietat diferent?
—El procés de seqüenciació tarda una setmana o deu dies. Però tenim cua. No és immediat. No envien avui la mostra i en una setmana està el resultat. Tenim unes limitacions de personal i de material importants i tenim cua per a poder donar l’abast a tot el que ens arriba. El que fem ara és avançar la seqüenciació de mostres recents per veure, en aquestes mostres, com està la soca britànica.

I la trobeu?
—Sí, però encara no n’han eixit més que algunes de les quals teníem sospita prèvia. La gent del laboratori ha fet vacances perquè no havien pogut fer-les i els feia falta. Han reprès ara la faena. Estem començant ara a posar-nos velocitat habitual.

 

 

The post Fernando González Candelas: “Vigilem la variant britànica, perquè si s’escampa més ràpidament es col·lapsarà el sistema sanitari” appeared first on VilaWeb.

Aquesta mania nostra de parlar en català

Tan fàcil que és parlar en la llengua de l’imperi i ens encabotem a parlar en català, sense vergonya, és la primera obsessió de bon matí, en el primer petó matiner entre llençols, perquè, i no us pretenc escandalitzar, també estimem en català.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Som mal educats! No ens dóna la gana de canviar de llengua, com li va passar a la regidora de Joventut, Igualtat i Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Eivissa, Claudia Cotaina, que encara ningú s’explica com es va atrevir a adreçar-se en català a un policia nacional a Eivissa, raó per la qual la va advertir amb contundència, com correspon a un agent de l’ordre, de l’ordre establert: si no parlava en castellà, no seria atesa la pròxima vegada. Massa paciència que va tenir el senyor policia amb la mania de la Claudia.

Pitjor va ser el cas de Zahia Guidoum en un hospital de València: acabava de perdre l’embaràs i la metgessa, amb tota l’educació del món, li va demanar: “Disculpe, me puede hablar en castellano?” La Zahia només havia de posar el seu cervell en mode traductor automàtic, com el del Google, oblidar que tenia uns drets, no sentir dolor, no patir, i repetir a aquesta dona tot l’horror pel qual passava en la llengua de l’imperi. Com podem pensar que la senyora doctora, després d’haver estudiat tants anys la difícil carrera de medicina, segurament obligant-la a aprendre llengües tan útils com ara el grec i el llatí, i tan universals com ara l’anglès, havia de perdre el seu valuós temps per aprendre la llengua en què parlen els seus pacients? A quin sant! Ja ho deia la senyora Bravo, consellera de Justícia de la Generalitat Valenciana: “Entre una bona atenció sanitària i exigir el títol de valencià, cal garantir la salut del ciutadà.” No li preguntarem què entén ella per una bona atenció sanitària. Suposo que vol dir que ni la justícia, ni la policia, ni la sanitat estan per la nostra mania. Ens diu, si fa no fa, que entre ensurt o mort, haver triat mort.

I el pitjor, i més intolerable, és l’adoctrinament dels xiquets i les xiquetes, a qui des de ben menuts parlem en català, així que naixen. Aquesta mania ens porta fins i tot a voler escolaritzar-los en català! Pobrets! Ja ens va avisar la senyora Verónica Forqué: “Conec molta gent jove catalana que no sap parlar espanyol. No el saben parlar perquè no els l’han ensenyat.” Tant és així que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha vist obligat a posar fi a la immersió lingüística i obligar a un mínim del 25% de classes en castellà, perquè considera que l’espanyol és residual a l’aula. No ens ha dit res del pati. Aquest 25% de classes en castellà també és obligatori per a les Illes i el País Valencià? Potser la senyora Forqué m’ho pot aclarir. Per cert, algú em sap dir qui és aquesta senyora?

Amb tot això no és gens estrany que el Tribunal Suprem hagi ratificat la prohibició d’utilitzar el català exclusivament en les comunicacions de la Generalitat Valenciana amb les administracions de Catalunya i les Illes. Ens donen el braç i ens agafem la màniga, confonent llibertat amb llibertinatge.

Ja ho deia la meva mare: “Les manies no les curen els metges!” I sembla que aquesta mania nostra de parlar en català, no la curen les hòsties, les vexacions, les multes ni les injustícies. Serà una mania que durarà anys.

The post Aquesta mania nostra de parlar en català appeared first on VilaWeb.

Les portes giratòries, darrere l’augment de la factura de la llum

El preu de la llum es va disparar divendres passat fins al segon màxim històric de l’estat espanyol. L’associació de consumidors FACTUA denuncia que ha augmentat d’un 36% els primers onze dies de l’any respecte del mateix període del 2020. Enmig d’una onada de fred i en un moment en què els més vulnerables han de resistir les conseqüències de la pandèmia, moltes veus critiquen que es continuïn permetent aquests augments.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquesta pràctica fa anys que es repeteix quan hi ha un creixement de la demanda. L’especulació del sector elèctric és el resultat d’un sistema de fixació de preus que es va establir el 1997. Seguint les directives europees, el govern espanyol va aprovar una llei per a liberalitzar el mercat i el sistema va passar de ser un monopoli a ser un oligopoli que beneficia les grans companyies elèctriques.

Retrets i reaccions del govern espanyol

Fa dies que el govern espanyol rep crítiques de tot arreu. Una de les promeses del pacte de govern de PSOE i Podem era la reforma de la factura elèctrica, però, un any després de començar a governar, no l’han complerta.

Això ho retreia la cap de llista de la CUP a les eleccions catalanes, Dolors Sabater, al vice-president espanyol, Pablo Iglesias: “Entrar a la institució des de les lluites socials ha de servir per a fer polítiques al servei de la vida de la majoria, no per a continuar essent còmplices de l’espoliació que les elits perpetren.”

Per una altra banda, el president Carles Puigdemont demana mecanismes independents que serveixin per a verificar el compliment de promeses i evitar de “ser víctimes de nous enganys com aquest”. I el vice-president del govern, Pere Aragonès, reclama de fixar topalls per als serveis bàsics com la llum.

La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) considera “vergonyosa” l’alça del preu i  proposa una reforma fiscal sobre els serveis energètics, aplicant un IVA reduït o superreduït, pel fet de tractar-se de serveis bàsics.

Aquests darrers dies el govern espanyol ha respost a les crítiques al·legant que l’augment de la factura elèctrica és aïllat i que també afecta més països. Aquesta reacció contrasta amb la del govern portuguès, que ha anunciat ajudes extraordinàries per a alleugerir els efectes de la pujada de la factura de la llum. Aquesta mesura entrarà en vigor durant un nou confinament generalitzat que es farà a Portugal a partir de demà.

A l’hemeroteca, hi trobem exemples de les crítiques que el president espanyol actual, Pedro Sánchez, adreçava al govern de Rajoy per aquesta mateixa qüestió:

La política energética del Gobierno de Rajoy empobrece al país. El recibo de la luz se encarece un 4,6% en lo que va de diciembre. Hugo @Moran_Fernandez https://t.co/57cnUoUPJx

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) December 26, 2017

També hi trobem exemples de les promeses de Podem que no han arribat:

🗨 "Solo si Unidas Podemos gobierna podremos sentar a los jefes de las eléctricas y decirles: 'La factura de la luz va a bajar y, por tanto, sus beneficios van a bajar un poco para que la gente pueda tener una factura de la luz que pueda pagar'".

@Irene_Montero_ #LaRutaDelCambio pic.twitter.com/Kug2hOYKxN

— PODEMOS (@PODEMOS) March 28, 2019

Per què no s’ha aprovat la reforma elèctrica?

El secretari general de FACUA ha assegurat que les companyies elèctriques ingressaran unes “quantes desenes de milions d’euros més”. Segons ell, la ministra espanyola amb competències sobre el sector sembla no tenir pressa a aplicar les mesures que va anunciar el govern espanyol quan començà la legislatura.

Mentre PP i PSOE s’acusen de ser els responsables d’aquests augments tan bruscs, els consells d’administració de les principals empreses energètiques espanyoles són plens d’ex-alts càrrecs, tant de l’un partit com de l’altre. Alguns exemples actuals són els socialistes José Montilla i José Blanco, que formen part del consell d’administració d’Enagàs; l’ex-minsitre del PP Ángel Acebes, d’Iberdrola; a més de Miquel Roca i Junyent, del d’Endesa.

L’educador ambiental Manel Rivero considera que el canvi de model és una qüestió de voluntat política. Diu que la ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, no ha sabut plantar cara al poder de la patronal de les grans elèctriques, l’ALEC (abans UNESA). “No volen canviar les regles del joc, tenen molt de poder”, diu Rivero. També pensa que el govern espanyol té eines per a assegurar que el lliure mercat continuï funcionant però amb lleis que fixin condicions perquè el subministrament sigui segur, fiable, universal i a un preu raonable. Tanmateix, algunes veus demanen de crear agències públiques i nacionalitzar el servei.

En relació amb les portes giratòries, el portaveu de Compromís al congrés espanyol, Carles Mulet, ha demanat per carta a la ministra Ribera si ja té una oferta per a entrar a formar a part d’un consell d’administració en acabar l’etapa a l’executiu. I així mateix, segons Pep Puig, activista per la transició energètica, les portes giratòries són el principal motiu pel qual es continua afavorint les grans empreses i s’impedeix de fer els canvis estructurals necessaris: “Són als consells d’administració per pagar-los els favors que han fet abans, és un sistema molt corrupte.”

La manipulació d’aquestes empreses ha estat constatada unes quantes vegades fins i tot per la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC), que en alguns casos els ha imposat multes. El govern espanyol ha demanat a la CNMC que investigui els motius del pic actual.

Moltes veus asseguren que la gran influència d’aquestes empreses també va fer que el Tribunal Constitucional espanyol tombés la llei de pobresa energètica que va aprovar el Parlament de Catalunya.

Un sistema complex i poc transparent

Com ha passat arran del temporal Filomena, quan hi ha un excés de demanda, perquè fa molt fred o molta calor, com que l’electricitat no es pot emmagatzemar a gran escala –si més no, de manera econòmicament viable–, s’ha de generar en temps real. Una vegada exhaurida la producció des de fonts d’energia renovables, que són més barates, cal recórrer a fonts d’origen fòssil, com ara les centrals de cicle combinat de gas, que són molt més cares. Amb el sistema espanyol establert l’any 1997, el pool, la darrera energia que es fa servir és la que acaba marcant el preu final i això fa que es dispari la factura. Amb això s’afavoreix la manipulació de les grans elèctriques que tenen parcs de producció d’energies diferents.

El 1997 també es va fragmentar l’activitat del sector elèctric en la producció, el transport, la distribució i la comercialització. Ara, només la producció i la comercialització són liberalitzades i, malgrat que hi ha més de dues-centes empreses que hi participen, molt poques se’n beneficien.

Entendre com funciona aquest sistema volàtil que marca els preus és molt complicat. La manca de transparència afavoreix les empreses de l’oligopoli. Segons Puig, això és fet expressament. A més, considera urgent que se separi el mercat de les energies renovables del de les fòssils però les empreses que conformen l’oligopoli tenen centrals de cicle combinat i no els interessa.

Per a molts actors, la solució a mitjà termini és impulsar les energies renovables i que els consumidors puguin deixar de dependre de les grans empreses. És a dir, crear una alternativa al sistema actual afavorint al màxim l’autoproducció d’energia renovable –particular o col·lectiva, en l’àmbit del poble o d’una comunitat.

The post Les portes giratòries, darrere l’augment de la factura de la llum appeared first on VilaWeb.

Covid: la trampeta política que no funciona

La pandèmia va entrant en una fase particularment difícil. Totes les xifres són preocupants. No sabem encara –i ja és gros, això– si aquest augment tan inquietant de casos és conseqüència de l’impacte de la variant anglesa o no. Però sabem que aquest equilibri impossible entre salut i economia, que per Nadal va fer prendre decisions molt difícils d’entendre, cada vegada ensenya més les pròpies limitacions.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ahir vam assistir a alguns fets colpidors, que ens haurien de fer reflexionar. Ho fou la manifestació davant el parlament balear, tensa com no s’havia vist fins ara, i que no fa preveure res de bo: ni pel suport de l’extrema dreta, ni per la violència dels participants ni, dit tot això, per l’explosió de ràbia que s’hi va veure i que canalitza una desorientació i un malestar evidents arran de l’actuació del govern.

I al País Valencià, també ahir, un grapat d’ajuntaments van demanar als ciutadans que es confinessin totalment, de manera voluntària i sense esperar ordres, perquè aquesta decisió només pot ser aprovada pel govern espanyol. El fet que entre aquests ajuntaments n’hi haja de governants pel PSOE –com Paterna o Bunyol–, per Compromís –com la Font de la Figuera–, o pel PP –com Bétera–, demostra que açò no és un moviment polític pensat tan sols per a comprometre el Consell. Més aviat fa la sensació que, arran de les xifres alarmants d’aquestes darreres hores al País Valencià (ahir, noranta-dos morts, la xifra més alta d’ençà que començà la pandèmia), algunes autoritats locals comencen a perdre el respecte al govern i decideixen d’actuar pel seu compte, a partir del seu coneixement del terreny i de l’alarma que constaten de primera mà.

Tot plegat, tanmateix, no fa sinó acréixer la sensació de caos i improvisació, de mala direcció en la resposta. Una sensació que té un reflex sensacionalment increïble en l’entusiasta dedicació partidista del ministre de Sanitat espanyol. Illa, en el moment culminant i decisiu de la pandèmia, està més preocupat perquè es facen les eleccions catalanes que no per res més –es veu que amb dues enquestes i molta dedicació dels mitjans antics, el PSOE local ha aconseguit de crear l’efecte que pot recuperar una mica l’alè perdut fa anys, però sap que és una sensació que no aguantarà el pas de les setmanes…

Aquest és el caos, aquest és el descontrol i tot fa pensar que aquest caos i aquest descontrol creixeran encara més. Perquè al cap i a la fi es posa en relleu que no funciona la tesi aquella que diu no es pot prioritzar la salut, sinó que cal anar fent trampetes ara i adés perquè l’economia no s’afone del tot ni es col·lapse. Trampetes que són necessàries només perquè l’estat no vol posar sobre la taula els diners que caldrien per a permetre a les famílies i a les empreses d’estar-se en casa, protegits, mentre el vaccí no puga permetre una certa normalitat. Aquest és el debat imprescindible, però aquest és també el debat en què el poder no es vol entrar.

I per això cal recordar que aquesta trampeta de l’anar fent és la tesi oficial posada en circulació per l’ala més dretana del govern espanyol ja el mes de març. I la responsable, per tant, d’allò que només es pot considerar un desastre. Ahir es va saber que el conjunt de l’estat va acabar l’any amb 70.703 morts més de les previstes, cosa que vol dir que el 2020 ha estat l’any amb un augment més alt del nombre de morts des que es calcula aquesta diferència entre els morts prevists i els reals. I això no hi ha prou propaganda que ho puga amagar.

Som a mitjan gener del 2021 i ja fa un any que va començar oficialment la pandèmia. Els sanitaris estan exhausts. Els han espremut sense cap consideració i, tal i com es comprova ja, no s’han aprofitat els mesos de relativa bonança per a assegurar-los la recuperació que necessitaven i els mitjans que els haurien de permetre de fer front a la covid en més bones condicions. Però al mateix temps som a mitjan gener i els petits negocis i els autònoms, moltíssimes empreses, també estan exhaustes. Perquè no han rebut els ajuts directes que necessitaven. Perquè, caram!, ni tan sols els han estalviat la mossegada de vampir que els arriba en imposts, lloguers o, aquests dies, factures escandalosament inflades de la llum o el gas. Perquè les mesures de protecció social de cap manera no són les que caldria.

I és per això, i per la por raonable que fa veure com es tornen a multiplicar al nostre voltant les estatístiques més negatives, que la gent està enfadada i desconfia. I per això cada dia serà més difícil als governs de gestionar aquesta sensació creixent de descontrol i inseguretat, de frustració i ràbia, que plana, inevitablement, sobre la nostra cansada societat.

PS1. Us recomane molt l’article de Julià de Jòdar que publiquem avui: “La Nova Baratària, o l’Illa-Salvador com a símptoma i desraó“.

PS2. Ahir vam fer públics aquests documents en àudio que desmunten el lawfare que l’estat espanyol ha activat contra l’advocat Gonzalo Boye. Els poden fer circular també, i és important, en la versió anglesa: “Wiretaps undermine key charge against Puigdemont’s lawyer“.

The post Covid: la trampeta política que no funciona appeared first on VilaWeb.

La Nova Baratària, o l’Illa-Salvador com a símptoma i desraó

Ja tenim sobre la taula l’estratègia electoral de l’unionisme en les seves distintes variants: la culpabilització sistemàtica de l’independentisme per tants mals com patim i, de torna, per ser un incaut imantador local del desgavell transatlàntic (llegeixi’s “trumpisme a la catalana” estil Màrius Carol i la reputada Confraria de Comparatistes del Setè Dia). Res de nou sota el sol, direu, però, si bé les eleccions del 21-D es presentaven com una mera reacció defensiva de l’unionisme, amb la impagable ajuda de l’estat d’excepció del 155, l’unionisme passa, enguany, a l’ofensiva en qualitat de restaurador de la pau i l’ordre i alhora impulsor de la reconstrucció econòmica d’un país “en declivi”, segons l’oportú diagnòstic dels escrivents polítics a sou del clientelisme autonòmic.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot plegat, perquè, diuen, l’independentisme “no ha sabut governar”; perquè no renuncia a la “política de gestos”; perquè no sap aprofitar la conjuntura per rebre les pertinents ajudes dels pressupostos de l’estat; perquè ha perdut la iniciativa en benefici d’hipotètiques supraregions –“Commonwealth mediterrània”, en diuen– disposades a oferir noves glòries a Espanya… Si, abans-d’ahir, l’independentisme removia la societat, ara la manté estancada; si disposava d’un programa de govern unitari, ara està trinxat; si vol representar novament el país, se l’enfronta a un bloc oposat i ben greixat que representa –aquest, sí– el país en la mesura que comptaria amb el suport i l’aval de l’estat; si les enquestes anticipen que l’independentisme podria renovar i, àdhuc, ampliar la majoria absoluta, es retorcen els números i se’ls esmicola en tendències, fraccions i demandes fins a liquar-los… Ras i curt, a aquest pas, no acabaríem amb la casuística sobre culpabilització, desqualificació i minorització de l’independentisme per part dels lacais de l’estat.

No per casualitat, la derrota independentista per assaltar el poder i construir-ne un de propi el 2017 consent l’estratègia depressora, desinformadora i desestabilitzadora tan semblant a la que es practica sobre els vençuts després d’una guerra –no importa que hagi estat incruenta, si els perdedors amenaçaven les posicions del dominador. Quan es va entronitzar la dictadura franquista, la consigna general va ser culpabilitzar la República d’haver “obligat” els insurrectes a alçar-se en armes “en defensa de la sagrada unitat de la pàtria”. I, en el cas concret dels Països Catalans, el pecat d’origen havia de ser la “falsa ruta” empesa pel catalanisme– segons un penedit a posteriori, naturalment– en totes les seves variants regionals. I com que de tot això se’n derivava la necessitat imperiosa de restablir l’ordre, d’apaivagar la societat i de tornar a la feina, de primer calia bandejar els antics dirigents afusellant-los, transterrant-los, empresonant-los, negant-los qualsevol dret d’intervenir en els afers públics: en una paraula, esborrar-los de la història per despullar-los de present. Bé, ara no es pot afusellar, però que, mitjançant els presos polítics, les exiliades, els inhabilitats, les encausades, i els muntatges policials desmuntats al cap de tres anys (cas Adrià Carrasco), és clar com la llum del dia que ens volen esborrar del present perquè no fem història. Fet i fet, quan es nega a l’independentisme tota possibilitat de governar el país, mentre s’usa l’espoliació econòmica; mentre s’incompleixen els compromisos econòmics; mentre s’ajornen les inversions; mentre s’accentua la recentralització i la concentració del poder de decisió; mentre s’utilitza el TC per anul·lar lleis del Parlament… i mentre es practica sistemàticament el boicot polític, jurídic i mediàtic contra l’independentisme; mentre l’opressor s’arroga la potestat de retornar l’ordre que ell mateix ha instaurat amb un desordre previ planificat des dels aparells d’estat; mentre es propaga una política de divisió nacional en nom de la preeminència de l’estat, alhora que es recomanen unitats fictícies i beats propòsits de pacificació; mentre es modulen els terminis i condicions dels empresonaments i es branda l’espasa de la llei deturpada amenaçant qui reivindiqui la pràctica de drets humans i nacionals inalienables; i mentre s’utilitzen forces subordinades regionals de qualsevol signe per construir un fals bloc alternatiu a la sabuda i incontestable hegemonia de l’independentisme… Quan passa tot això, aleshores cal nomenar un Governador Regional que es faci càrrec del buit artificial creat ad hoc per la propaganda de mesells mediàtics i aleshores, tatxin!, tatxan!, hi compareix un tal Illa-Salvador, ministre de Sanitat espanyol acomiadat de manera adient per la Nevosa Capital.

Dios le dé salud,

Dios le dé salud,

A aquel catalán

Que nos dio la luz.

El qual Illa-Salvador, pertinentment venut com a Il·lustre Portaveu del Faristol Pandèmic del Centre, i, tot amb tot, segons el seu no menys il·lustre camarada Iceta, “innecessari a hores d’ara, perquè és l’equip ministerial qui ha estat darrere el ministre” (o sigui, que haurà estat, finalment, un ventríloc de la burocràcia d’estat…), ens arriba, dic, el tal Illa-Salvador com a possible Hierofant Redemptor i Geni Ordinador i de la Governació Nova de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Doncs, molt bé. I com que les formalitats democratistes requeriran un nombre determinat de vots per a justificar –si més no, formalment– el nomenament d’aquest Perla Ataràctic de l’Illa Deserta, el seu partit, anomenat PSC per desídia burocràtica, haurà de sacsejar bé les branques de l’Arbre Fatídic de Ciudadanos per fer caure els Fruits Podrits del Vot Intoxicat pels Rivera, Arrimada i Carrizosa, que ja veieu que porten moltes erres de mili fetes. Entretant, el bloc unionista també haurà de rebre les insignes aportacions del PP i Vox, nodrides amb la part inequívocament cancerosa de l’Arbre Fatídic esmentat ut supra. I repartint a tort i a dret tanta podridura, el Governador Regional disposarà de tot l’adob orgànic necessari per al redreçament de la bonica terra catalana, que entonarà “L’hereu Riera”, en la versió espanyola de Joan de Sagarra, interpretada pel cor nonat d’Amigos de Juan Marsé, sota la direcció de Joan Manuel Serrat, amb la senyora Eva Granados de solista de flabiol en la Llengua Comuna.

Bon profit els faci!

The post La Nova Baratària, o l’Illa-Salvador com a símptoma i desraó appeared first on VilaWeb.

‘FAQS’ es disculpa amb el cantant Kelly Isaiah per la sobreimpressió utilitzada durant l’entrevista

La direcció del ‘FAQS’ de TV3 ha demanat disculpes a Kelly Isaiah i al seu grup, Koers, per la sobreimpressió utilitzada durant l’entrevista al cantant durant el programa de dissabte. “Va ser una equivocació que entra en contradicció amb els propis valors dels mitjans de comunicació públics catalans en general i del ‘FAQS’ en particular”, assenyala el comunicat. Així mateix, explica que la direcció del programa es va disculpar ahir de manera privada amb Kelly i, per extensió amb el grup. “Al ‘FAQS’ no hi ha cap ànim de menysteniment de cap dels seus convidats, ni de cap col·lectiu, ni de cap territori en particular com ho demostra la seva trajectòria des del setembre del 2017”, finalitza la nota.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Avui, el batlle de Lleida, Miquel Pueyo, ha adreçat una carta a la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, qualificant d'”inacceptable” el tractament inferit al cantant durant el programa, tal com molts lleidatans havien denunciat en les darreres hores a través de les xarxes socials.

Segons Pueyo, el text sobreimpressionat en pantalla “entre Simba i Lo Cartanyà” amb el qual el programa va presentar Kelly “no pot ser considerat una broma, sinó que frega una actitud racista inacceptable i de molt mal gust, en relacionar el color de la pell de Kelly amb un personatge de Disney”. També assenyalava que ‘Lo Cartanyà’ representa la versió més tòpica i carrinclona dels catalans de terra endins”. Per això, demanava al ‘FAQS’ una disculpa pública per a Kelly Isaiah, Koers, així com per al conjunt dels lleidatans.

COMUNICAT pic.twitter.com/H8jiw90YU3

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) January 12, 2021

The post ‘FAQS’ es disculpa amb el cantant Kelly Isaiah per la sobreimpressió utilitzada durant l’entrevista appeared first on VilaWeb.

Dues candidatures opten a dirigir Metges de Catalunya els quatre anys vinents

Els afiliats a Metges de Catalunya (MC), sindicat majoritari entre el col·lectiu mèdic de la sanitat catalana, triaran demà la nova direcció de l’organització per als quatre anys vinents, coincidint amb la celebració del cinquè congrés institucional que tindrà lloc al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Els afiliats triaran el nou equip de govern entre dues candidatures: Implicació i Transparència, encapçalada per l’actual president, Jordi Cruz, i Guanya amb nosaltres,encapçalada pel fins ara secretari general del sindicat i nefròleg de l’Hospital del Mar, Josep Maria Puig.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Cruz està acompanyat per Ana Maria Roca (pediatra al CAP Viladecans), com a vice-presidenta; Xavier Lleonart (cirurgià a l’Hospital de Terrassa), com a secretari general; David Arribas (metge de família al CAP Manso), com a vice-secretari general; Ramon Sarrias (metge de família al CAP Montnegre), com a secretari de Finances i Xelo Casado (psicòloga a l’Hospital Benito Menni) com a vice-secretària de Finances.

De la seva banda, la llista de Puig la completen Carmen Sánchez (pediatra al CAP Plaça Catalunya) com a vice-presidenta; Núria Estanyol (anestesiòloga a l’Hospital Josep Trueta) com a secretària general; Javier O’Farrill (metge de família al CAP Blanes) com a vice-secretari general; Lluís Recasens (cardiòleg a l’Hospital del Mar), com a secretari de Finances i Núria Montalà (reumatòloga a l’Hospital Santa Maria), com a vice-secretària de Finances.

Seguint les indicacions del PROCICAT, els afiliats podran votar de manera presencial, amb les màximes mesures de protecció i prevenció contra la covid-19, a les urnes ubicades a la seu del cinquè Congrés de Metges de Catalunya, entre les deu del matí i les set de la tarda.

The post Dues candidatures opten a dirigir Metges de Catalunya els quatre anys vinents appeared first on VilaWeb.

Pàgines