Les deu propostes del Llum BCN 2025 que no podeu passar per alt
Llum Barcelona, el festival d’arts lumíniques que ja fa catorze anys que il·lumina els carrers del barri de Poblenou de la ciutat i que s’ha convertit en tot un referent d’aquesta disciplina a Europa, torna aquest cap de setmana, 7, 8 i 9 de febrer. Enguany hi haurà quinze instal·lacions d’artistes i creadors professionals de renom internacional, en què es destaquen especialment artistes de casa, com Joan Fontcuberta, Isaki Lacuesta, Rosa Tharrats i Laura Clos. També hi haurà disset instal·lacions d’escoles de grau universitari de Barcelona, onze d’artistes locals residents al Poblenou i unes quantes propostes en equipaments culturals i comercials.
Per a veure les instal·lacions, l’organització proposa quatre itineraris: el blau i el rosa, formats per les instal·lacions programades pel festival; i el verd i taronja, formats per les instal·lacions programades a l’Off Llum i més col·laboracions amb empreses i equipaments culturals.
Com sempre, les instal·lacions del festival són de lliure accés i no es requereix reservar entrada.
Una de les novetats d’enguany és que s’amplia l’horari de visita de les instal·lacions. Enguany, l’horari serà el següent:
- Divendres 7 i dissabte 8, de 19.00 a 01.00
- Diumenge 9, de 19.00 a 23.00
Tot seguit us oferim una llista amb les deu propostes de Llum Barcelona que no podeu passar per alt:
Traffic Jam Zoom, de Laura Clos, CloscaLloc: Teatre Nacional de Catalunya, plaça de les Arts, 1.
Traffic Jam Zoom és una instal·lació situada al jardí lateral del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Formada per mitja dotzena de vehicles aturats aleatòriament i caòtica, representa un paisatge urbà inquietant, que no és apte per a gent amb una alta sensibilitat visual o auditiva.
El projecte de Laura Clos, a més, uneix art i sostenibilitat gràcies a la col·laboració dels Gremis de Recuperació i l’Associació de CATs, que cedeixen vehicles reciclats. Els automòbils, equipats amb instal·lacions pròpies de llum, so i fum, volen reproduir emocions del dia a dia com l’estrès, l’ansietat i l’angoixa. En un moment precís, tots els vehicles s’il·luminen i sonen a l’uníson abans de tornar a les seves trajectòries individuals. D’aquesta manera evidencien que en la societat actual oscil·lem entre l’individualisme i la sincronització col·lectiva.
'Traffic Jam Zoom', de Laura Clos, Closca (fotografia: Llum BCN). 'Traffic Jam Zoom', de Laura Clos, Closca (fotografia: Llum BCN). Loop, d’Olivier Girouard, Jonathan Villeneuve i OttoblixLloc: plaça de Josep Antoni Coderch.
LOOP, dissenyada per Olivier Girouard, Jonathan Villeneuve i Ottoblix, és una experiència immersiva que combina art, tecnologia i interacció. Està inspirada en el zoòtrop, una joguina òptica del segle XIX, formada de cercles grans que conviden els visitants a seure-hi per accionar una palanca i fer rodar un cilindre. Els visitants poden moure la palanca a ritmes diferents per canviar la velocitat de l’animació, la freqüència de la brillantor de la llum i el ritme de la música.
Però aquesta instal·lació no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, tot i que es pot contemplar des de la via pública.
Els tres artistes actuen per a Ekumen, una productora d’arts sonores i multimèdia amb seu a Mont-real, dirigida per Olivier Girouard. La trajectòria de Girouard es destaca per la innovació en concerts, instal·lacions i produccions escèniques que fusionen so, tecnologia i espai.
'Loop', d'Ekumen (fotografia: Llum BCN). 'Loop', d'Ekumen (fotografia: Llum BCN). Fosfènia, de Rosa TharratsLloc: sala A del Disseny Hub Barcelona, plaça de les Glòries.
Rosa Tharrats transforma l’espai en un paisatge oníric amb aquesta instal·lació escultòrica. Cada peça, amb una estructura de coure de la qual pengen teixits tractats amb sal, roba, cintes i làmines dicroiques, genera un joc calidoscòpic de reflexos que canvien de forma amb la perspectiva.
Les escultures segueixen una partitura lumínica precisa: fonts de llum específiques varien en direcció, color i intensitat, mentre tres de les peces giren a velocitats diferents, i tot això crea una atmosfera envoltant. A terra, quinze tones de sal fina dibuixen un llenç blanc sobre el qual leviten aquestes teles, en una tensió constant entre la gravetat i el desig de flotar.
La barcelonina Rosa Tharrats és formada en disseny de moda i vestuari. En els seus treballs, explora, sobretot, la comunicació sensorial i espiritual entre materials i cossos. Ha exposat en festivals internacionals destacats com Manifesta15 (Barcelona, 2024), Liste Art Fair Basel (Basilea, 2023), TBA21 (Còrdova, 2022), Art-o-rama (Marsella, 2022) i Zona Maco (Ciutat de Mèxic, 2022). A Catalunya, ha mostrat l’obra al MACBA i al CCCB (Barcelona, 2021), al Museu de l’Empordà (Figueres, 2021) i al Bombon Projects (Barcelona, 2020 i 2024). Ha rebut reconeixements com el premi Barcelona 080 for Emerging Designers i el premi Gaudí de vestuari per Liberté d’Albert Serra.
No és recomanable per a persones amb sensibilitat visual.
Aquesta instal·lació té un horari especial. És aquest:
- Divendres 7, de 19.00 a 01.00
- Dissabte 8, de 10.00 a 18.00 i de 19.00 a 01.00
- Diumenge 9, de 10.00 a 18.00 i de 19.00 a 23.00
A més, del 10 de febrer al 20 de març, l’entrada a l’exposició serà de pagament.
'Fosfènica', de Rosa Tharrats (fotografia: Llum BCN). 'Fosfènica', de Rosa Tharrats (fotografia: Llum BCN). Gènesi.IA, de Joan FontcubertaLloc: façana del Disseny Hub de Barcelona, per la banda de la plaça de Santiago Pey.
El fotògraf i artista conceptual explora, a Gènesi.IA, els models de visualització generativa a partir d’instruccions en llenguatge natural. És a dir, explora la relació entre paraula i imatge amb allò que ell anomena prompts, un programa que tradueix un text descriptiu en una escena inexistent però convincentment fotorealista. Dit d’una altra manera: transforma la fotografia “inscrita” per la llum en imatges “escrites” pels algorismes.
Alguns d’aquests models d’IA són Midjourney, Krea i Stable Diffusion. La instal·lació projecta a la façana del DHUB paisatges virtuals generats a partir dels versicles del Gènesi, que representen del sorgiment de la llum i la foscor als paisatges del Jardí de l’Edèn.
Joan Fontcuberta ha desenvolupat una activitat plural en el món de la fotografia com a creador, docent, assagista, comissari d’exposicions i historiador. La seva obra s’ha exposat en museus de tot el món, com el MoMA de Nova York, l’Art Institute de Chicago, l’IVAM de València, el FOAM d’Amsterdam, el MEP de París i el Science Museum de Londres, i ha estat adquirida per nombroses col·leccions públiques.
'Gènesi.IA', de Joan Fontcuberta (fotografia: Llum BCN). 'Gènesi.IA', de Joan Fontcuberta (fotografia: Llum BCN). Impulse, de Lateral Office & CS DesignLloc: carrer de Pere IV, entre el carrer de Badajoz i el de Ciutat de Granada.
Qui no ha xalat en un parc infantil amb gronxadors i tota mena de palanques? En aquesta instal·lació, titulada Impulse, Lateral Ofice & CS Design reinventen aquestes infrastructures per convertir-les en una experiència artística i interactiva, apta per a totes les edats, que combina llum, moviment i so.
En el moment en què els visitants pugen a aquests gronxadors, s’encén la llum i la música, que canvien amb el moviment, de manera que les palanques esdevenen instruments urbans.
CS Design, fundat per Conor Sampson el 2008, és un estudi especialitzat en il·luminació arquitectònica que s’ha guanyat la confiança de nombrosos despatxos d’arquitectura, paisatgisme i enginyeria. La seva expertesa comprèn des de la il·luminació de parcs, edificis patrimonials i espais públics fins a obres d’art. D’una altra banda, Lateral Office, fundat el 2003 per Lola Sheppard i Mason White a Toronto, representa una visió experimental de l’arquitectura que transcendeix els límits tradicionals del disseny. El seu enfocament innovador fusiona arquitectura, paisatgisme i urbanisme.
'Impulse', de Lateral Office & CS Design (fotografia: Llum BCN). 'Impulse', de Lateral Office & CS Design (fotografia: Llum BCN). 48 pillars, de Bruno Ribeiro / StroboscopeLloc: Museu Can Framis, al carrer Sancho d’Àvila, 135.
La instal·lació 48 pillars, dissenyada per l’artista multimèdia i director creatiu Bruno Ribeiro, desplega una innovadora arquitectura lumínica formada per columnes i focus que es desplacen en raïls per a crear una simfonia d’imatges i so dins una exposició canviant que transforma radicalment la percepció de l’espai. Les quaranta-vuit columnes, orquestrades per una coreografia precisa de llums en moviment, creen patrons geomètrics que es multipliquen i s’esvaeixen en un flux continu en què la geometria de l’espai fa ressaltar la potència visual de la projecció d’ombres.
Ribeiro, amb la recerca constant de nous llenguatges artístics i tècnics, crea formes narratives innovadores basades en l’experiència sensorial. Per això la majoria de les seves construccions són immersives.
'48 pillars', de Bruno Ribeiro (fotografia: Llum BCN). '48 pillars', de Bruno Ribeiro (fotografia: Llum BCN). Tènue llum retroactiva, d’Isaki LacuestaLloc: MUHBA Oliva Artés, carrer d’Espronceda, 142-146.
La instal·lació audiovisual del cineasta Isaki Lacuesta, inspirada en els versos de Louise Glück “A faint retroactive light” [“Tènue llum retroactiva”] i “But the light will give us no peace” [“però la llum no ens donarà pau”], fusiona la música electrònica d’Ylia i la veu d’Alondra Bentley en una experiència totalment immersiva.
Allò que sembla un simple reflex és, en realitat, una projecció que comença a dessincronitzar-se dels moviments reals dels visitants. L’obra dialoga amb el videoart clàssic dels anys setanta i vuitanta. Al final la llum s’extingeix, però els reflexos persisteixen al mirall, de manera que els visitants no poden veure els seus cossos en la foscor, però sí que en poden veure els reflexos. Aquesta dissolució entre realitat i reflex ens confronta amb la naturalesa elusiva de la percepció i la memòria.
Isaki Lacuesta és un cineasta i artista visual reconegut que compagina la direcció de films de ficció, documentaris i videoinstal·lacions.
‘Tènue llum retroactiva’, d’Isaki Lacuesta (fotografia: Llum BCN). (De)construct, de Plattform Association
Lloc: Universitat Pompeu Fabra, a la plaça de Gutenberg, carrer de Roc Boronat, 138.
(De)construct és una obra interdisciplinària creada per la Plattform Association que combina dansa, llum i so. En aquesta col·laboració internacional entre Alemanya, els Països Catalans, Espanya i França, estudiants de disciplines artístiques diverses treballen junts per desenvolupar un llenguatge creatiu compartit. El projecte explora la resistència civil en tres moments històrics: Leipzig el 1989, Barcelona el 1936 i Lió el 1939.
La instal·lació parteix d’un deix de llum, que serveix de fil conductor de l’escenografia i d’element interactiu per als intèrprets. Aquest feix de llum, que es pot manipular i transformar, desencadena una conversa contínua entre els ballarins i l’espai, i crea paisatges visuals que evolucionen durant l’obra.
Plattform, una associació francoalemanya per a la creació, amb seu a Lió i dirigida per Alice Hénaff, promou la creació artística interdisciplinària entre joves artistes europeus i integra art, ciència i tecnologia. El projecte (Dé)construire és coordinat per tres professionals destacats: Benjamin Nesme, dissenyador d’il·luminació i creador de Luminariste; Marc Sicard, dissenyador industrial amb més de vint anys d’experiència; i Natacha Paquignon, coreògrafa especialitzada en dansa i realitat augmentada. L’espectacle actual aplega vint estudiants del Lycée Édouard Branly (disseny d’il·luminació) i ENSATT (disseny de so), juntament amb quaranta ballarins joves de Désoblique (Lió), Tanz-Zentrale Leipzig i Moveo (Barcelona).
'(De)construct', de Plattform Association (fotografia: Llum BCN). '(De)construct', de Plattform Association (fotografia: Llum BCN). Llum a l’oblit, de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC)Lloc: plaça de Dolors Piera, entrada pel carrer de Sancho d’Àvila, 135.
Amb la llum com a fil conductor, la instal·lació vol fer visible un edifici carregat d’història, que, tot i estar en l’oblit, “continua cridant-nos des del seu silenci”. Les antigues cotxeres d’autobusos de la CGA, que van ser un motor clau per a la mobilitat del barri i el creixement urbà de la ciutat, es transformen en un escenari on la memòria i la innovació conviuen en harmonia. La instal·lació fa servir la llum no tan sols per il·luminar, sinó també per donar una nova vida a aquest espai, i l’obre com a punt de trobada entre la comunitat i els seus orígens.
'Llum a l'oblit', d'ESDAPC (fotografia: Llum BCN). 'Llum a l'oblit', d'ESDAPC (fotografia: Llum BCN). Eternal Shift, de IED Barcelona Centre Superior de DissenyLloc: parc del Centre de Poblenou, a l’altura de la Diagonal, 132.
El parc del Centre del Poblenou, ideat per Jean Nouvel, aspira a ser un oasi verd: sense deixar enrere la memòria del passat obrer del barri, aspira a ser un espai de renovació constant. En aquest parc, la pista de bàsquet és un espai viu, freqüentat per joves i famílies cada dia.
Per a aquesta instal·lació, el IED Barcelona Centre Superior de Disseny ha creat escultures en tres dimensions directament inspirades en veïns reals i les ha col·locades al voltant d’una font lumínica. El far es converteix així en una roda de llum industrial que manté la gent permanentment desperta, encadenada a un ritme frenètic que la desconnecta del món que l’envolta. Per això l’han anomenat Eternal Shift [‘desplaçament etern’].
‘Eternal Shift’, del IED Barcelona (fotografia: Llum BCN).