Era, sí, estic segur, era a la via Àpia i cop en sec descobria una inscripció en una estela de pedra: Sta, viator (Atura’t, viatger).

I quedava enrampat per aquell consell, per aquell imperatiu, per aquella màxima, per aquella indicació sorprenent.

Va ser aquí quan em vaig despertar, vaig agafar la plagueta que tenc damunt el comodí i el llapis blackwing i vaig gargotejar la inscripció llatina com si fos la resposta a tots els meus problemes.

Des de llavors aquestes dues paraules m’apareixen com una novíssima verba.

Fan pell de veu nova.

Saps que és un vocabulari? Un conjunt de vocables.

Un bestiari? Un recull d’anècdotes referents a les bèsties.

I un voculari? Feia molt de temps que no havia pensat en aquest mot que sempre m’ha fascinat: un voculari seria un recull de veus.

El mot forjat per Chateaubriand prové de vocula: paraula pronunciada en veu baixa. I ell l’aplica a les paraules pronunciades pels que parteixen, pels que es moren, els darrers mots.

Ultima verba.

El cant del cigne.

Tot el que pens esdevé material en transformació com en una cova.

Traç l’esvoranc.

Faig punt de trau.

Es podria dir “traucar” aquesta feina de sargir traus per trobar el bessó pelat de les coses?

Escric el romanent d’una espoliació?

Caldria que fes tabula rasa?

Desposseir és la direcció?

És això el que em volia dir el somni?

La frase cada cop que la deia semblava que canviava de color com si visqués en un espai d’infinites dimensions.

La frase em perseguia, m’amarava, m’obsessionava, em repetia una ordre, un desig, un horitzó.

Amb la seva invitació a l’atur feia créixer redols germinatius: transparència i opacitat, fredor i calidesa, lirisme i brutalitat, optimisme i tragèdia, ple i buit…

Amb la seva invitació a l’atur feia pensera en la urgència, el desdeny, la contracció, la solitud, la saviesa, tots els trets que donen la profunditat del misteri i de l’enigma…

Amb la seva invitació a l’atur em feia sentir com un artista vell, atent al rumor que fa en ell la vida abans d’aturar-se, que té l’ànima carregada de tresors que vol mostrar, que sap que prest ha de morir, que ja no dóna forma, i ens vol oferir l’or verjo…

Amb la seva invitació a l’atur em venia a dir que com una jornada ben gastada dóna una joia al somni, així una vida ben aprofitada dóna una joia a la mort…

Amb la seva invitació a l’atur la màxima escurçada i sota aquesta forma compacta esdevenia un signe de lassitud de la vida i de l’escriptura, però em persuadia alhora que el que escrivia podia valer alguna cosa…

Amb la seva invitació a l’atur m’obria de pinte en ample les portes a la dificultat d’aturar-se, perquè sovint m’arribava una escriptura a l’atzar, que returava, en què la ploma anava retardada respecte del pensament, anorèxica però sense desesper, sinó en cavi amb una certa satisfacció…

Amb la seva invitació a l’atur m’empenyia cap a una serenitat que no era incompatible amb un sobresalt d’energia mental, la impressió d’estar a l’atac com si les meves facultats afeblides cercassin aquesta ocasió per posar-se en marxa i crear un llibre fresc que no tingués per res cap compte amb el meu passat…

Amb la seva invitació a l’atur em cridava que havia d’estar despert sempre seguit, curiós per les novetats, rebel, conqueridor, capaç d’emocionar-me per una forma de poesia completament nova, una música inoïda, lluny de la tradició, que m’empenyés cap a una vita nuova…

Amb la seva invitació a l’atur em feia pensar en les coses difícils, les coses difícils, les coses difícils…

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2023/09/Cor-Closcadelltra-aaCCCLXXXVII.m4a

El secretari general de JxCat, Jordi Turull, ha demanat “discreció i seriositat” per a parlar de negociacions transcendents amb vista a la investidura de Pedro Sánchez. Ho ha demanat en una visita a la Fira de Sant Miquel de Lleida, on també ha acusat unes altres formacions de “xerrar molt” i “fer Pasqua abans de Rams”. En aquest sentit, ha assegurat que es donen per anticipades “coses” que no els consta que hi siguin, en referència a l’amnistia.

Turull ha dit que Junts es mou amb els paràmetres de “la discreció, el rigor, la serietat, la humilitat i la determinació” i ha afegit: “Si hi ha alguna cosa que cal anunciar, ho farem.” Així mateix, ha recordat que Carles Puigdemont ja va marcar unes condicions en el si de la negociació i que es mantenen hermètics perquè creuen que en moments com aquests, ajuda.

Puigdemont exigeix una mediació, el reconeixement de l’independentisme i una amnistia per a negociar

Per una altra banda, en vigília de l’aniversari del Primer d’Octubre, Turull n’ha reivindicat la legitimitat i ha dit que és un dels actes de dignitat democràtica més importants d’Europa d’aquest segle.

Visita per a la sensibilització del sector agrícola

Turull ha fet aquestes declaracions en el marc d’una visita institucional en la 69a Fira de Sant Miquel de Lleida, on ha passejat pels diferents expositors. El secretari general ha remarcat que, malgrat les dificultats d’aquest últim any a causa de la sequera, el sector és resilient i ha dit que les institucions han de ser una solució davant les adversitats.

Un xiquet de quatre anys s’ha mort ofegat en una piscina a Mutxamel (l’Alacantí). N’ha informat el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), que ha rebut l’avís d’un ofegament i ha mobilitzat fins a la piscina una unitat de Servei d’Ajuda Mèdica Urgent (SAMU) i una altra de Servei Vital Bàsic (SVB).

En arribar, l’equip mèdic ha continuat les maniobres de reanimació que ja havien començat a fer familiars i agents de la policia, però no hi ha hagut resposta i n’han certificat la defunció.

Ja s’han definit els dies festius del 2024 a Catalunya, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. On n’hi ha més és a Catalunya, tretze, mentre que al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent n’hi ha dotze i a Catalunya Nord, onze. A les Illes s’ha declarat festiu el Dilluns de Pasqua en lloc del dia de Sant Esteve, tot i que els municipis podran decidir si el 26 de desembre fan festa o no.

Tot i les diferències puntuals en alguns festius, destaca la caiguda del festiu del 8 de desembre, data en què se celebra la festa de la Immaculada Concepció, atès que caurà en diumenge. Tot i això, el 2024 proporcionarà sis caps de setmana llargs al Principat i les Illes, i cinc al País Valencià, ja que el dia festiu cau o bé en dilluns o bé en divendres. Són aquests:

Dies festius a Catalunya

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 29 de març: Divendres Sant
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 24 de juny: Sant Joan (dilluns)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 11 de setembre: Diada nacional de Catalunya (dimecres)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)
• 26 de desembre: Sant Esteve (dijous)

A la Vall d’Aran, el festiu del 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituït pel 17 de juny (Festa d’Aran).

En total són tretze dies festius, dels quals n’hi haurà un, a escollir entre el 6 de gener, l’1 d’abril, el 24 de juny i el 26 de desembre, que serà recuperable. Els altres dotze, no.

Més informació, ací.

Dies festius al País Valencià

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 19 de març: Sant Josep (dimarts)
• 29 de març: Divendres Sant
  
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
  
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 24 de juny: Sant Joan, amb caràcter retribuït i recuperable (dilluns)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 9 d’octubre: Diada nacional del País Valencià (dimecres)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Més informació, ací.

Dies festius a les Illes

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 1 de març: Diada de les Illes Balears (divendres)
• 28 de març: Dijous Sant
  
• 29 de març: Divendres Sant
  
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
  
• 1 de maig: dia del Treballador (dimecres)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tot Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Més informació, ací.

Dies festius a Catalunya Nord

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 8 de maig: celebració del final de la Segona Guerra Mundial (dimecres)
• 9 de maig: l’Ascensió (dijous)
• 20 de maig: Dilluns de Pasqua Granada
• 14 de juliol: dia de la república francesa (diumenge)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 11 de novembre: celebració del final de la Primera Guerra Mundial (dilluns)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Hi ha onze dies festius, dels quals només és obligatori el Primer de Maig.

Més informació, ací

Dies festius a la Franja de Ponent

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 28 de març: Dijous Sant
• 29 de març: Divendres Sant
• 23 d’abril: Sant Jordi, Diada de l’Aragó (dimarts)
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 9 de desembre: festiu en substitució de la Immaculada Concepció (dilluns)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Més informació, ací

Ja s’han definit els dies festius del 2024 a Catalunya, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. On n’hi ha més és a Catalunya, tretze, mentre que al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent n’hi ha dotze i a Catalunya Nord, onze. A les Illes s’ha declarat festiu el Dilluns de Pasqua en lloc del dia de Sant Esteve, tot i que els municipis podran decidir si el 26 de desembre fan festa o no.

Tot i les diferències puntuals en alguns festius, destaca la caiguda del festiu del 8 de desembre, data en què se celebra la festa de la Immaculada Concepció, atès que caurà en diumenge. Tot i això, el 2024 proporcionarà sis caps de setmana llargs al Principat i les Illes, i cinc al País Valencià, ja que el dia festiu cau o bé en dilluns o bé en divendres. Són aquests:

Dies festius a Catalunya

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 29 de març: Divendres Sant
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 24 de juny: Sant Joan (dilluns)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 11 de setembre: Diada nacional de Catalunya (dimecres)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)
• 26 de desembre: Sant Esteve (dijous)

A la Vall d’Aran, el festiu del 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituït pel 17 de juny (Festa d’Aran).

En total són tretze dies festius, dels quals n’hi haurà un, a escollir entre el 6 de gener, l’1 d’abril, el 24 de juny i el 26 de desembre, que serà recuperable. Els altres dotze, no.

Més informació, ací.

Dies festius al País Valencià

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 19 de març: Sant Josep (dimarts)
• 29 de març: Divendres Sant
  
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
  
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 24 de juny: Sant Joan, amb caràcter retribuït i recuperable (dilluns)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 9 d’octubre: Diada nacional del País Valencià (dimecres)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Més informació, ací.

Dies festius a les Illes

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 1 de març: Diada de les Illes Balears (divendres)
• 28 de març: Dijous Sant
  
• 29 de març: Divendres Sant
  
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
  
• 1 de maig: dia del Treballador (dimecres)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tot Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Més informació, ací.

Dies festius a Catalunya Nord

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 1 d’abril: Dilluns de Pasqua
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 8 de maig: celebració del final de la Segona Guerra Mundial (dimecres)
• 9 de maig: l’Ascensió (dijous)
• 20 de maig: Dilluns de Pasqua Granada
• 14 de juliol: dia de la república francesa (diumenge)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 11 de novembre: celebració del final de la Primera Guerra Mundial (dilluns)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Hi ha onze dies festius, dels quals només és obligatori el Primer de Maig.

Més informació, ací

Dies festius a la Franja de Ponent

• 1 de gener: Cap d’Any (dilluns)
• 6 de gener: Reis (dissabte)
• 28 de març: Dijous Sant
• 29 de març: Divendres Sant
• 23 d’abril: Sant Jordi, Diada de l’Aragó (dimarts)
• 1 de maig: Dia del Treballador (dimecres)
• 15 d’agost: l’Assumpció (dijous)
• 12 d’octubre: festa de la hispanitat (dissabte)
• 1 de novembre: Tots Sants (divendres)
• 6 de desembre: dia de la constitució espanyola (divendres)
• 9 de desembre: festiu en substitució de la Immaculada Concepció (dilluns)
• 25 de desembre: Nadal (dimecres)

Més informació, ací

Lara Williams · Bloomberg

Dijous, el Regne Unit va perdre dos tresors nacionals. Un era Michael Gambon, l’actor que va interpretar el personatge de Dumbledore als films de Harry Potter, mort a 82 anys d’un atac de pneumònia. L’altre era un arbre.

L’arbre, conegut en anglès amb el nom Sycamore Gap Tree, s’alçava orgullós al costat del mur d’Adrià –l’antiga frontera que antigament dividia la Britània romana de Caledònia–, al nord-est d’Anglaterra. Es calcula que tenia vora 300 anys, i el 2016 va ser elegit Arbre Anglès de l’Any. Encaixonat memorablement entre els vessants dels dos turons circumdants, aquest arbre de fals plàtan era probablement un dels monuments naturals més fotografiats del Regne Unit i, fins i tot, del món sencer. De fet, l’arbre va tenir un rol protagonista en el film Robin Hood: Príncep dels lladres, estrenat el 1991. Però dijous al matí, l’arbre va despertar-se partit en dos. Havia estat talat durant la nit. La policia creu que va ser un acte deliberat de vandalisme.

La tala, amb raó, ha estat rebuda amb una mescla de dolor i ràbia. Encara no se sap qui n’és el responsable ni per què va decidir de fer-ho, encara que hi ha un detingut, un noi de 16 anys, en relació amb el cas. No obstant això, hi ha dues lliçons que hem d’extreure d’aquesta tragèdia. La primera és un recordatori de la importància que la naturalesa té en les nostres vides. La segona és una crida a l’acció: el declivi dels espais naturals al Regne Unit va molt més enllà d’aquest arbre icònic.

Si un llegeix els missatges d’aquells qui lamenten la mort de l’arbre, resulta fàcil de copsar com era d’important per a molta gent. Alguns van demanar matrimoni al peu de l’arbre. Alguns hi van escampar les cendres dels éssers estimats. Per a alguns, l’arbre havia esdevingut un indret per a recapacitar després de llargues malalties i situacions d’estrès, o simplement el teló de fons de molts records feliços amb amics i familiars. Això, certament, no és pas únic d’aquest arbre, ni tampoc del Regne Unit. Els arbres han tingut un significat espiritual per a la humanitat durant mil·lennis, siguin els banians sagrats de l’Índia, els shinboku del Japó o bé les arbredes sagrades que es troben per tot el planeta.

S’ha demostrat una vegada i una altra que la immersió en espais naturals beneficia el nostre benestar mental i físic. Un estudi amb 20.000 persones dut a terme per investigadors de la Universitat d’Exeter va descobrir que les persones que passaven dues hores la setmana en espais naturals tenien moltes més probabilitats de tenir bona salut que no pas aquells qui no ho feien. El benestar psicològic d’una població és lligat a la proximitat a la naturalesa i als arbres, tant en entorns urbans com en entorns rurals. Els estudis han relacionat les experiències en espais naturals amb la felicitat individual, la cohesió social, l’autorealització, la inhibició dels impulsos i el rendiment escolar dels nens. No és estrany, per tant, que ens sentim atrets a arbres com el Sycamore Gap Tree.

Per desgràcia, el mateix dia de la tala de l’arbre es va publicar un nou informe sobre l’estat dels paisatges naturals britànics. Les conclusions que hi apareixen haurien de causar la mateixa mescla de ràbia i dolor que la tala.

I és que l’informe revela que el Regne Unit és una de les nacions del món on la naturalesa està més deteriorada. Una de cada sis espècies està en perill d’extinció. El 43% dels ocells britànics estan amenaçats i l’abundància d’aus, com ara l’alosa, ha disminuït d’un 59% d’ençà dels anys setanta. La presència d’insectes pol·linitzadors, com ara les abelles, ha disminuït una mitjana d’un 18% i més de la meitat de les nostres plantes de flor i molses han desaparegut completament de les zones on solien prosperar. Es tracta d’una mirada alliçonadora a l’estat d’un medi rural que fa dècades que brega amb els efectes de la ramaderia intensiva, la pesca industrial i els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, val la pena recordar que el fals plàtan, ara sol entre els dos turons, originalment estava envoltat d’arbres.

Per desgràcia, les conclusions de l’informe no difereixen gaire a la resta del món. L’estoc de capital natural per persona va disminuir de gairebé un 40% entre el 1992 i el 2014, mentre que el capital produït per persona es va duplicar.

Ací podríem parlar de la importància de la naturalesa per a les economies nacionals i en la lluita contra la crisi climàtica. Però, en última instància, l’encant del Sycamore Gap Tree no rau ni en les seves propietats com a mitjà de captura de carboni ni en la seva contribució a l’economia del Regne Unit, sinó simplement en la seva bellesa i en el fet que ens fa sentir bé. Que això sigui motiu suficient per a conservar, protegir i rehabilitar els nostres espais naturals.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Lara Williams · Bloomberg

Dijous, el Regne Unit va perdre dos tresors nacionals. Un era Michael Gambon, l’actor que va interpretar el personatge de Dumbledore als films de Harry Potter, mort a 82 anys d’un atac de pneumònia. L’altre era un arbre.

L’arbre, conegut en anglès amb el nom Sycamore Gap Tree, s’alçava orgullós al costat del mur d’Adrià –l’antiga frontera que antigament dividia la Britània romana de Caledònia–, al nord-est d’Anglaterra. Es calcula que tenia vora 300 anys, i el 2016 va ser elegit Arbre Anglès de l’Any. Encaixonat memorablement entre els vessants dels dos turons circumdants, aquest arbre de fals plàtan era probablement un dels monuments naturals més fotografiats del Regne Unit i, fins i tot, del món sencer. De fet, l’arbre va tenir un rol protagonista en el film Robin Hood: Príncep dels lladres, estrenat el 1991. Però dijous al matí, l’arbre va despertar-se partit en dos. Havia estat talat durant la nit. La policia creu que va ser un acte deliberat de vandalisme.

La tala, amb raó, ha estat rebuda amb una mescla de dolor i ràbia. Encara no se sap qui n’és el responsable ni per què va decidir de fer-ho, encara que hi ha un detingut, un noi de 16 anys, en relació amb el cas. No obstant això, hi ha dues lliçons que hem d’extreure d’aquesta tragèdia. La primera és un recordatori de la importància que la naturalesa té en les nostres vides. La segona és una crida a l’acció: el declivi dels espais naturals al Regne Unit va molt més enllà d’aquest arbre icònic.

Si un llegeix els missatges d’aquells qui lamenten la mort de l’arbre, resulta fàcil de copsar com era d’important per a molta gent. Alguns van demanar matrimoni al peu de l’arbre. Alguns hi van escampar les cendres dels éssers estimats. Per a alguns, l’arbre havia esdevingut un indret per a recapacitar després de llargues malalties i situacions d’estrès, o simplement el teló de fons de molts records feliços amb amics i familiars. Això, certament, no és pas únic d’aquest arbre, ni tampoc del Regne Unit. Els arbres han tingut un significat espiritual per a la humanitat durant mil·lennis, siguin els banians sagrats de l’Índia, els shinboku del Japó o bé les arbredes sagrades que es troben per tot el planeta.

S’ha demostrat una vegada i una altra que la immersió en espais naturals beneficia el nostre benestar mental i físic. Un estudi amb 20.000 persones dut a terme per investigadors de la Universitat d’Exeter va descobrir que les persones que passaven dues hores la setmana en espais naturals tenien moltes més probabilitats de tenir bona salut que no pas aquells qui no ho feien. El benestar psicològic d’una població és lligat a la proximitat a la naturalesa i als arbres, tant en entorns urbans com en entorns rurals. Els estudis han relacionat les experiències en espais naturals amb la felicitat individual, la cohesió social, l’autorealització, la inhibició dels impulsos i el rendiment escolar dels nens. No és estrany, per tant, que ens sentim atrets a arbres com el Sycamore Gap Tree.

Per desgràcia, el mateix dia de la tala de l’arbre es va publicar un nou informe sobre l’estat dels paisatges naturals britànics. Les conclusions que hi apareixen haurien de causar la mateixa mescla de ràbia i dolor que la tala.

I és que l’informe revela que el Regne Unit és una de les nacions del món on la naturalesa està més deteriorada. Una de cada sis espècies està en perill d’extinció. El 43% dels ocells britànics estan amenaçats i l’abundància d’aus, com ara l’alosa, ha disminuït d’un 59% d’ençà dels anys setanta. La presència d’insectes pol·linitzadors, com ara les abelles, ha disminuït una mitjana d’un 18% i més de la meitat de les nostres plantes de flor i molses han desaparegut completament de les zones on solien prosperar. Es tracta d’una mirada alliçonadora a l’estat d’un medi rural que fa dècades que brega amb els efectes de la ramaderia intensiva, la pesca industrial i els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, val la pena recordar que el fals plàtan, ara sol entre els dos turons, originalment estava envoltat d’arbres.

Per desgràcia, les conclusions de l’informe no difereixen gaire a la resta del món. L’estoc de capital natural per persona va disminuir de gairebé un 40% entre el 1992 i el 2014, mentre que el capital produït per persona es va duplicar.

Ací podríem parlar de la importància de la naturalesa per a les economies nacionals i en la lluita contra la crisi climàtica. Però, en última instància, l’encant del Sycamore Gap Tree no rau ni en les seves propietats com a mitjà de captura de carboni ni en la seva contribució a l’economia del Regne Unit, sinó simplement en la seva bellesa i en el fet que ens fa sentir bé. Que això sigui motiu suficient per a conservar, protegir i rehabilitar els nostres espais naturals.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

L’ex-primer ministre Robert Fico és el favorit a les eleccions parlamentàries d’avui a Eslovàquia gràcies al cansament generalitzat de la població amb la guerra d’Ucraïna i amb l’actual govern, fins el punt que els sondatges situen Fico, investigat durant anys per presumptes vincles amb el crim organitzat, com a primera opció política amb vora el 20% de la intenció de vot.

Aquest possible retorn al poder seria només tres anys després de la derrota de la seva formació davant la coalició Gent Comuna i Personalitats Independents (OLANO). Va ser el començament d’una etapa política convulsa marcada per lluites internes, governs en minoria i mocions de censura, que han deixat el govern en mans de l’ex-governador adjunt del Banc Nacional d’Eslovàquia, Ludovit Odor. L’elecció d’Odor és bona prova del populisme de la immensa majoria de partits polítics del país i que escapa a les etiquetes tradicionals, tal com va demostrar la baralla a cops de puny de fa dues setmanes entre Igor Matovic, antic dirigent de la coalició que va guanyar les eleccions, i Robert Kalinak, ex-ministre d’Interior durant el govern de Fico.

La situació política és molt crispada i els insults i la violència són molt freqüents. En aquest context, Fico ha defensat per sobre de tot els interessos nacionals i l’estabilitat política interna en detriment de la rellevància internacional del país.

Per exemple, ha dedicat mesos a atacar constantment la presidenta del país, Zuzana Caputova, europeista, fins el punt que a mitjan setembre va anunciar que demandaria Fico per difamació per haver-la acusat de ser una agent dels Estats Units. Mesos enrere, va dir que rebia amenaces de mort, a causa dels comentaris de Fico, per les quals no ha demanat mai perdó.

“Ni una sola bala a Ucraïna”

Fico és tot un supervivent polític, com demostren les dues dècades d’existència del seu partit en un país on no és habitual que els partits durin més de deu anys. Encapçala els sondatges des d’una oposició ferma a l’actual política europea amb la guerra d’Ucraïna, tal com fa el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Ha assegurat que Eslovàquia “no vendrà ni una sola bala a Ucraïna” si arriba al poder i que farà tot el que pugui per a blocar totes les importacions de gra ucraïnès pel mal que podrien causar als petits agricultors del país. A més, ha garantit que es distanciarà de les sancions europees contra Moscou i podria vetar les aspiracions d’Ucraïna per a incorporar-se a l’OTAN.

“La pau és l’única solució. Em nego al fet que em critiquin i m’etiquetin com a bel·licista només per parlar de pau, mentre que als qui donen suport a la guerra i les matances els anomenen ‘activistes per la pau’. Tenim el cap fet un embolic”, va proclamar Fico a principi de setembre durant un míting a la ciutat de Michalovce, prop de la frontera amb Ucraïna.

Si Fico guanya, tindria a la mà el tercer mandat com a cap del govern, càrrec que ja va exercir del 2006 al 2010, i va repetir del 2012 al 2018. Llavors, el mandat es va interrompre perquè va haver de dimitir a causa de les protestes pels assassinats del periodista Jan Kuciak i la seva promesa, Martina Kusnirova. Kuciak investigava els presumptes vincles entre dos assessors del govern de Fico i empresaris relacionats amb la màfia italiana més poderosa, la calabresa ‘Ndrangheta. La immunitat parlamentària de Fico ha impedit de fer avançar les investigacions.

Un rival europeista i un problema d’aliances

L’únic polític en condicions d’arrabassar la victòria a Smer, el partit de Fico, és precisament un antic periodista, Michal Simecka, representant del partit liberal Eslovàquia Progressista, al qual pertany també la presidenta Caputova. Segons els sondatges, és a uns dos punts percentuals de distància de Fico com a màxim exponent d’una política més pròxima a Brussel·les.

Sobre el paper, Fico hauria de tenir més fàcil de trobar aliats per a formar govern, començant pel partit Veu i Socialdemocràcia (Hlas), que dirigeix Peter Pellegrini, antic aliat de Fico i que ara ocupa el tercer lloc en els sondatges. També podria trobar un soci al Partit Nacional Eslovac (SNS) d’Andrej Danko, que representaria l’extrem més conservador d’un possible govern tripartit.

No obstant això, la volatilitat de la política eslovaca el podria deixar a les portes de la victòria, si Hlas pacta amb Eslovàquia Progressista. Simecka també podria aconseguir suports entre els petits partits neoliberals o democratacristians, i fins i tot entre el populista conservador Sme Rodina.

L’ex-primer ministre Robert Fico és el favorit a les eleccions parlamentàries d’avui a Eslovàquia gràcies al cansament generalitzat de la població amb la guerra d’Ucraïna i amb l’actual govern, fins el punt que els sondatges situen Fico, investigat durant anys per presumptes vincles amb el crim organitzat, com a primera opció política amb vora el 20% de la intenció de vot.

Aquest possible retorn al poder seria només tres anys després de la derrota de la seva formació davant la coalició Gent Comuna i Personalitats Independents (OLANO). Va ser el començament d’una etapa política convulsa marcada per lluites internes, governs en minoria i mocions de censura, que han deixat el govern en mans de l’ex-governador adjunt del Banc Nacional d’Eslovàquia, Ludovit Odor. L’elecció d’Odor és bona prova del populisme de la immensa majoria de partits polítics del país i que escapa a les etiquetes tradicionals, tal com va demostrar la baralla a cops de puny de fa dues setmanes entre Igor Matovic, antic dirigent de la coalició que va guanyar les eleccions, i Robert Kalinak, ex-ministre d’Interior durant el govern de Fico.

La situació política és molt crispada i els insults i la violència són molt freqüents. En aquest context, Fico ha defensat per sobre de tot els interessos nacionals i l’estabilitat política interna en detriment de la rellevància internacional del país.

Per exemple, ha dedicat mesos a atacar constantment la presidenta del país, Zuzana Caputova, europeista, fins el punt que a mitjan setembre va anunciar que demandaria Fico per difamació per haver-la acusat de ser una agent dels Estats Units. Mesos enrere, va dir que rebia amenaces de mort, a causa dels comentaris de Fico, per les quals no ha demanat mai perdó.

“Ni una sola bala a Ucraïna”

Fico és tot un supervivent polític, com demostren les dues dècades d’existència del seu partit en un país on no és habitual que els partits durin més de deu anys. Encapçala els sondatges des d’una oposició ferma a l’actual política europea amb la guerra d’Ucraïna, tal com fa el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Ha assegurat que Eslovàquia “no vendrà ni una sola bala a Ucraïna” si arriba al poder i que farà tot el que pugui per a blocar totes les importacions de gra ucraïnès pel mal que podrien causar als petits agricultors del país. A més, ha garantit que es distanciarà de les sancions europees contra Moscou i podria vetar les aspiracions d’Ucraïna per a incorporar-se a l’OTAN.

“La pau és l’única solució. Em nego al fet que em critiquin i m’etiquetin com a bel·licista només per parlar de pau, mentre que als qui donen suport a la guerra i les matances els anomenen ‘activistes per la pau’. Tenim el cap fet un embolic”, va proclamar Fico a principi de setembre durant un míting a la ciutat de Michalovce, prop de la frontera amb Ucraïna.

Si Fico guanya, tindria a la mà el tercer mandat com a cap del govern, càrrec que ja va exercir del 2006 al 2010, i va repetir del 2012 al 2018. Llavors, el mandat es va interrompre perquè va haver de dimitir a causa de les protestes pels assassinats del periodista Jan Kuciak i la seva promesa, Martina Kusnirova. Kuciak investigava els presumptes vincles entre dos assessors del govern de Fico i empresaris relacionats amb la màfia italiana més poderosa, la calabresa ‘Ndrangheta. La immunitat parlamentària de Fico ha impedit de fer avançar les investigacions.

Un rival europeista i un problema d’aliances

L’únic polític en condicions d’arrabassar la victòria a Smer, el partit de Fico, és precisament un antic periodista, Michal Simecka, representant del partit liberal Eslovàquia Progressista, al qual pertany també la presidenta Caputova. Segons els sondatges, és a uns dos punts percentuals de distància de Fico com a màxim exponent d’una política més pròxima a Brussel·les.

Sobre el paper, Fico hauria de tenir més fàcil de trobar aliats per a formar govern, començant pel partit Veu i Socialdemocràcia (Hlas), que dirigeix Peter Pellegrini, antic aliat de Fico i que ara ocupa el tercer lloc en els sondatges. També podria trobar un soci al Partit Nacional Eslovac (SNS) d’Andrej Danko, que representaria l’extrem més conservador d’un possible govern tripartit.

No obstant això, la volatilitat de la política eslovaca el podria deixar a les portes de la victòria, si Hlas pacta amb Eslovàquia Progressista. Simecka també podria aconseguir suports entre els petits partits neoliberals o democratacristians, i fins i tot entre el populista conservador Sme Rodina.

La policia de Las Vegas, als Estats Units, ha detingut un home presumptament relacionat amb l’assassinat del raper Tupac Shakur, el setembre del 1996. Al juliol, la policia havia escorcollat la casa del detingut en el marc de la investigació sobre el tiroteig que va matar el cantant, ara fa vint-i-set anys.

Mopreme Shakur, germanastre del raper, ha reaccionat a la notícia dient que és “agredolça” perquè, segons que diu, fa molt de temps que la policia tenia informació sobre l’home detingut. “Per què ara? Per a nosaltres això no s’ha acabat. Volem saber per què i si hi va haver algun còmplice”, ha dit.

El novembre del 1994, Tupac Shakur havia estat víctima d’un altre crim quan dos homes van assaltar-lo al carrer, li van disparar cinc trets i van robar-li. Malgrat tot, va sobreviure a l’atac i va acusar uns altres cantants de rap, com ara Biggie Smalls i P. Diddy, d’estar darrere d’aquell assalt.

Tupac Shakur va morir a vint-i-cinc anys i, malgrat l’edat, és considerat un dels rapers més importants i influents de la història del rap. Les seves cançons es van caracteritzar per denunciar problemes socials de l’època. Va començar la carrera musical el gener del 1991 i entre les seves cançons més conegudes destaquen “Changes”, “Old school” i “So many tears”.

La investigació encara durarà més temps

El xèrif del Departament de Policia Metropolitana de Las Vegas, Kevin McMahill, ha fet una conferència de premsa en la qual ha lamentat que fa 27 anys que la família espera justícia, i ha reconegut que la investigació encara durarà més temps. “S’han necessitat hores incomptables, en realitat dècades, de feina per part de la secció d’homicidis per a arribar on som avui”, ha dit.

El tinent d’homicidis, Jason Johansson, ha afegit que la mort de Tupac Shakur va ser la conseqüència d’una represàlia derivada d’un conflicte entre dues colles de Compton, Califòrnia

Una vintena d’entitats han acusat el Departament de Salut d’haver enviat als professionals sanitaris un correu “racista i discriminatori” on es demana la col·laboració per detectar casos de persones estrangeres que puguin estar malaltes i que han vingut a Catalunya a tractar-se, motiu pel qual demanen la targeta sanitària en frau de llei. “Amb aquestes normatives, el CatSalut projecta un imaginari de sospita o, fins i tot, criminalització cap a les persones migrants i refugiades que viuen a Catalunya”, diu el comunicat signat per entitats com ara la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya, Tanquem els CIE, el Fòrum Català d’Atenció Primària, Marea Blanca, Sos Racisme Catalunya i Stop Mare Mortum.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha negat en declaracions a El Periódico que hi hagi cap indicació de discriminar ningú i ha dit que Catalunya ha estat pionera a l’hora de garantir que la targeta sanitària sigui per a tothom.

Les entitats demanen a Salut i al CatSalut que es retractin del correu, perquè diuen que “utilitzen els sanitaris com a policies antifrau/vigilants del sistema amb un clar biaix racial i xenòfob”.

Marcos Rodríguez, un regidor de Vox a Sant Cugat, ha mirat de provocar els veïns que participaven en l’acte de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per a reclamar que la plaça d’Espanya passi a dir-se plaça de 1714. El regidor ultradretà s’ha presentat a la concentració amb el seu cotxe i reproduint pels altaveus l’himne d’Espanya.

Els independentistes li han demanat que marxés, i ell ha respost amb provocacions i befa del vehicle estant, cosa que ha donat lloc a un moment de tensió, com es pot veure en un vídeo de Cugat Mèdia.

Incident entre el regidor de @VOX_SantCugat a l'@ajsantcugat @MarcosSQGAT a l'acte simbòlic de canvi del nom de la plaça d'Espanya de Mira-sol pel de plaça del 1714 organitzat per @omniumstc i @ANCsant_cugat. Moments de tensió #SantCugat pic.twitter.com/GACGoL1bv3

— Cugat Mèdia (@cugatmedia) September 30, 2023

En un moment donat, un dels participants en l’acte independentista s’ha posat davant del cotxe, però el regidor de Vox ha avançat fins que han topat, a la qual cosa la resta de participants ha reaccionat amb indignació. Finalment, Rodríguez ha marxat.

Representants de l’ANC i Òmnium de Sant Cugat han dit a Cugat Mèdia que estudiaran si denuncien els fets, mentre que el regidor de Vox no ha volgut donar explicacions de la seva conducta.

El president de la Generalitat Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa han recorregut al Tribunal Constitucional espanyol contra l’espionatge dels seus telèfons mòbils amb Pegasus. Denuncien el govern espanyol per la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i les comunicacions. També l’acusen d’haver-los espiat indirectament mitjançant els dispositius dels seus col·laboradors i companys. El recurs es presenta contra el president, Pedro Sánchez, i el conjunt de l’executiu espanyol. A banda, Torra i Costa alerten que una possible amnistia dels responsables d’aquest espionatge podria fer descarrilar la seva demanda contra Espanya a Estrasburg.

Al recurs, remarquen que no hi havia cap autorització judicial i que, fins i tot en el cas que hi fos, seria igualment il·legal per la “manca de les garanties democràtiques mínimes”. Tots dos subratllen que el programa Pegasus és “incompatible amb l’estat de dret i les garanties democràtiques bàsiques”.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha reclamat als partits catalans que “demostrin una mica d’ofici polític”, “estiguin a l’altura” i facilitin la investidura de Pedro Sánchez. “Els demanem directament que escoltin la ciutadania, especialment la de Catalunya, que va votar clarament ‘no’ a un govern del PP i Vox i ‘sí’ a un govern progressista”, ha dit durant el Consell Nacional del partit. El dirigent socialista ha dit que hi ha “moltes coses en joc” i ha demanat a les formacions catalanes que “pensin més en el país que en els seus interessos”.

Illa ha dit que estan en joc els “fruits” que els socialistes han aconseguit pel que fa al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. “No es pot negar que les coses han anat a millor”, ha defensat, i ha afegit que la intenció dels socialistes és “continuar explorant aquest camí”, sense arribar a parlar de l’amnistia. De totes maneres, ha dit que no ho faran “a batzegades” i que, sobretot, ho faran sempre dins el marc de la constitució espanyola. “Que ningú es porti a engany: ho farem en la constitució, que és el nostre marc de convivència, no com a impugnació a la constitució”, ha remarcat.

Illa també ha parlat de la situació política catalana i ha avisat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que acabar la legislatura no depèn només d’ell per la seva debilitat parlamentària. Ha fet referència a la voluntat d’Aragonès d’esgotar la legislatura, i ha preguntat: “Per a fer què?” Tot seguit, ha amenaçat veladament de fer caure el govern, que ja va salvar ara fa un any amb l’aprovació del pressupost: “Per cert, quan acabi depèn fonamentalment d’ell, però no només d’ell. Quedi dit.”

Com ja va fer durant el debat de política general, ha dit que a Aragonès li cal “un rumb” i entomar les responsabilitats; i ha reiterat: “El que falla no és Catalunya, sinó el govern. El país té iniciativa, però també té una camisa de força que ni fa, ni deixa fer.”

Durant la intervenció, Illa ha tret pit de la fortalesa electoral del PSC, que ha guanyat les eleccions espanyoles i municipals, i ha dit que ha trencat el “cordó sanitari” que diu que l’independentisme li va posar després de les darreres eleccions al parlament. “Se l’han empassat, i a sobre ho han fet sense el coratge de reconèixer-ho públicament”, ha dit. A més, ha fet menció al fet que el PSC va cedir diputats a Junts al congrés espanyol per a permetre que tinguessin un grup parlamentari propi. “A la inversa segur que no ho haurien fet”, ha dit.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha centrat en el debat sobre la llei d’amnistia el seu discurs en l’acte del partit a Igualada per a commemorar el sisè aniversari del Primer d’Octubre. L’ha reivindicada com un pas necessari i just, i ha dit que cal per a poder avançar cap a la independència: “L’amnistia no és un punt final en el camí per la independència de Catalunya. Just al contrari, és un pas més, fonamental, per a poder continuar en peu d’igualtat el camí que encara ens queda.”

Valtònyc i Hasel, una amnistia complicada i possibles vies de solució

Segons Junqueras, l’amnistia és imprescindible per a continuar avançant, “una condició necessària per a poder exercir en llibertat i en les millors condicions possibles, i amb el reconeixement internacional que ens és imprescindible, el dret de decidir del nostre poble”. A més, ha dit que ERC no vol ni pot renunciar a la independència.

“Som aquí per donar continuïtat a aquella lluita, i per fer que triomfi amb el reconeixement internacional que ens és imprescindible”, ha afegit, i ha dit que està segur que l’independentisme és carregat de raons per a convèncer majories àmplies de la societat dels beneficis de la independència.

Les mobilitzacions que reivindicaran el Primer d’Octubre sis anys després

El Consell de la República es reivindica com a garant del mandat del Primer d’Octubre i diu que “si les institucions de l’estat espanyol persisteixen en una actitud de bloqueig unilateral a una solució democràtica i negociada del conflicte”, cal desenvolupar “els mecanismes democràtics necessaris per al desplegament efectiu de les resolucions relatives a la declaració d’independència de la República Catalana aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017″.

[VÍDEO] Puigdemont reivindica l’1-O i fa una crida a mobilitzar-se demà

L’avís forma part del manifest del Consell pel sisè aniversari del Primer d’Octubre, una fita en què, recorden, “més del 90% dels votants van optar per la independència, en un referèndum que va ser boicotejat pel govern espanyol a cops de porra contra ciutadans armats amb paperetes i urnes”. Malgrat totes les adversitats, diu el Consell, són la institució que ha mantingut viu el mandat del Primer d’Octubre, “i que el defensarà fins a poder fer-lo efectiu”.

“Des del Consell de la República volem denunciar la persistència de les institucions de l’estat espanyol en negar el reconeixement nacional del poble català i en refusar un procés de negociació amb Catalunya com a subjecte polític sobirà amb dret a decidir lliurement i democràtica la seva condició política”, diu el manifest.

Un rebuig que, diuen, contradiu el principi de democràcia i el dret internacional dels drets humans, civils i polítics, individuals i col·lectius. “Aquests drets de caràcter universal i vinculant, reconeguts en tractats i normes internacionals d’obligat compliment per Espanya, són el fonament de les constitucions democràtiques”, recorden.

Per tot plegat, el Consell aprofita el Primer d’Octubre per a “recordar que el poble català s’ha autodeterminat i que la república catalana és un mandat irrevocable”, i fan una crida a mobilitzar-se al carrer. “No defallirem en la nostra lluita fins a fer-la realitat”, diu el text.

La Plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP) i Perquè no ens fotin el tren consideren que les alternatives de transport que ha anunciat el govern espanyol mentre durin les obres de la línia R3 no són suficients. Totes dues entitats han convocat una protesta a la Garriga perquè els preocupa que, durant els treballs, “es produeixin situacions com les de Vilafranca del Penedès o Martorell” amb centenars de persones esperant els autobusos.

Per escenificar-ho, una setantena de persones han fet cua darrere d’una parada mòbil mentre esperaven l’arribada d’un carro i d’una euga. El tall per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Mollet i el Figaró començarà el 12 d’octubre i durarà fins el gener.

El ministeri espanyol de Transports i Agenda Urbana va anunciar ahir, dotze dies abans de començar les obres, els serveis alternatius de transport durant les obres de desdoblament de la línia R3, entre Mollet-Santa Rosa i el Figaró. Un fet que les entitats també retreuen a l’administració, ja que asseguren que fa mesos que han traslladat les propostes.

El president Carles Puigdemont ha reivindicat el referèndum d’independència del 2017, del qual demà farà sis anys, i ha fet una crida a participar en les mobilitzacions commemoratives que hi ha programades. En un vídeo a Instagram, deixa clar que el record de la votació continua molt present: “Fa sis anys que defensem amb fermesa el referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017. N’hi ha que voldrien que ens n’oblidéssim, que ho deixéssim estar, passéssim pàgina i ho deixéssim córrer. No és el nostre cas ni de molts de vosaltres.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Carles Puigdemont (@carlespuigdemont)

Aquesta actitud, diu, s’ha de demostrar demà, diumenge primer d’octubre, “que farà sis anys d’aquella victòria”. “Sis anys que vam decidir que aquest era el nostre destí, que aquesta és la voluntat del poble de Catalunya, i que tot allò que fem ha de servir aquest propòsit”, afegeix.

Les mobilitzacions que reivindicaran el Primer d’Octubre sis anys després

Puigdemont intervindrà en l’acte unitari de l’independentisme civil que es farà a les 18.00 a la plaça de Catalunya de Barcelona, un discurs que enguany és especialment important a causa de la negociació sobre l’amnistia i la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.

El lema de la mobilització serà “Defensem l’1 d’octubre. Independència. Autodeterminació. Amnistia” i hi participaran els màxims responsables de cada entitat convocant: Carles Puigdemont, com a president del govern del Consell de la República; Dolors Feliu, presidenta de l’ANC; Xavier Antich, president d’Òmnium; Jordi Gaseni, president de l’AMI; i Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical.

Els convocants remarquen el caràcter unitari de la mobilització. “Volem tornar a reafirmar que hi ha unitat, que treballem conjuntament i, des de fa més d’un any, amb més intensitat”, va dir el portaveu del Consell, Toni Castellà, en la presentació de l’acte.

A banda, Puigdemont també ha manifestat el suport a l’acte antirepressiu que començarà a primera hora del matí amb unes caminades que sortiran de Badalona, ​​Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat ​​i aniran fins a l’antiga presó Model de Barcelona. Allà faran diferents actes polítics i reivindicatius organitzats pels Comitès de Defensa de la República (CDR), Desobediència Civil Catalunya, la Plataforma Antirepressiva de Ponent, la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i la sectorial de Persones Represaliades de l’ANC.

L’ala més dura del Partit Republicà dels Estats Units ha rebutjat el projecte de llei proposat per Kevin McCarthy, el cap republicà a la Cambra de Representants, que pretenia d’estendre temporalment el finançament del govern més enllà d’una data límit crítica. Aquesta decisió pot comportar que les agències del govern federal comencin a tancar parcialment a partir de demà.

La mesura proposada per McCarthy ha estat vetada per 232 vots en contra, per sobre dels 198 vots a favor. En cas d’haver estat aprovada, la mesura hauria estès el finançament del govern durant trenta dies, cosa que hauria evitat un tancament que ara és imminent.

El projecte de finançament preveia, entre més propostes, de retallar la despesa i restringir la immigració, prioritats dels republicans, però que, molt probablement, no haurien pogut anar endavant a un senat de majoria demòcrata.

McCarthy ha comunicat el veredicte de la votació en el seu compte a X, nou nom de Twitter: “Després d’haver-me reunit amb els republicans de la Cambra de Representants aquesta tarda, és clar que el projecte de llei erroni del senat no té camí i està mort de bon començament. La Cambra continuarà treballant les 24 hores del dia per mantenir obert el govern i prioritzar les necessitats del poble dels Estats Units”, ha conclòs.

After meeting with House Republicans this evening, it’s clear the misguided Senate bill has no path forward and is dead on arrival.

The House will continue to work around the clock to keep government open and prioritize the needs of the American people.

— Kevin McCarthy (@SpeakerMcCarthy) September 30, 2023

El resultat d’aquesta votació deixa McCarthy en una situació complicada, perquè no tan sols ha d’afrontar el rebuig d’un sector dels conservadors, sinó també les amenaces sobre una hipotètica votació per a destituir-lo del càrrec com a cap de la Cambra de Representants.

Una nova proposta de finançament?

Després de la votació, ha deixat la porta oberta a aprovar una proposta alternativa sense les polítiques conservadores que han generat el rebuig dels demòcrates, però no ha aclarit què passaria després. En aquesta línia, en una compareixença a porta tancada de la qual informa la CNN, McCarthy ha proposat d’organitzar durant les dues setmanes entrants sessions per a votar sobre més projectes de llei d’assignacions individuals. Amb aquesta solució, que no evitaria el tancament del govern aquest cap de setmana, els republicans pretenen de guanyar temps per a aconseguir nous suports entre els qui es resisteixen a donar suport a l’opció de finançament proposada a curt termini.

L’accident que va causar la mort de tots els passatgers del submarí Titan, que va tenir una implosió quan feia una immersió prop de les restes del Titanic, es convertirà en un film. Segons el mitjà especialitzat Deadline, la productora MindRiot Entertainment ha començat a desenvolupar un film de ficció basat en la història, que abastarà probablement la història dels passatgers abans de la immersió, durant, i després de la implosió, que va centrar l’atenció del món en una recerca a l’oceà Atlàntic.

La mateixa productora que ha començat a desenvolupar el film ja n’ha fet una sèrie de documentaris titulada Salvaged, el mateix títol que, provisionalment, tindrà el film de ficció. E. Brian Dobbins (The Blackening, Black-ish) en serà coproductor, i Justin MacGregor i Jonathan Keasey n’escriuran el guió.

Després de dies de recerca, la Guàrdia Costanera dels Estats Units va anunciar que n’havia trobat les restes. Segons que van explicar, l’aparell va tenir una implosió de la cabina a causa de la pressió extrema i va destruir l’aparell.

De les restes, se n’han trobat cinc fragments. El primer que s’ha vist era el con del morro del buc de pressió; després, l’extrem frontal del buc de pressió; i, més tard, l’altre extrem del buc. El lloc de l’accident és a 500 metres de la proa del Titanic, a 3.800 metres de profunditat.

A bord del Titan hi anaven el fundador d’OceanGate, la companyia que organitza aquestes expedicions, Stockton Rush; l’empresari i aventurer britànic Hamish Harding; l’explorador francès Paul Henry Nargeolet; l’empresari paquistanès Shahzada Dawood i el seu fill Suleman.

Qui eren els cinc passatgers del submarí Titan?