Vilaweb.cat

Patrícia Plaja: ‘El 17-A només comunicava, no sóc cap heroïna’

Patrícia Plaja volia mirar films i escriure’n les crítiques. L’ofici, però, li reservava un destí molt diferent. Després d’haver-se foguejat en el periodisme judicial i policíac, va fer el salt als Mossos d’Esquadra. El 17 d’agost de 2017, com a cap de comunicació del cos, va gestionar tota la informació que s’oferia sobre els atacs. Les prioritats, assegura, eren la informació de servei i la transparència.

Entre el 17 i el 21 d’agost, els Mossos va publicar 300 piulets i van convocar nou conferències de premsa. Plaja recorda que l’equip va perdre la noció de l’espai-temps. ‘Al final, s’ha posat nom i cognom a la gestió comunicativa dels Mossos, però res no hauria estat possible sense tot l’equip, són uns grans professionals’, diu. Tot i això, destaca que els herois d’aquells dies tràgics van ser els agents i els serveis d’emergència.

La gestió comunicativa dels Mossos durant el 17-A ha rebut tota mena de lloances i premis. Tanmateix, Plaja va ser destituïda del càrrec durant l’aplicació del 155. El motiu va ser un piulet personal criticant la sentència de la Manada. Mesos després, els Mossos continuen sense cap de comunicació. Parlem amb ella sobre la gestió comunicativa del 17-A, ara que fa un any dels atemptats.

La gent us coneix per la vostra tasca com a cap de comunicació dels Mossos durant el 17-A, però ens podeu explicar una mica més qui és Patrícia Plaja?
—Sóc nascuda a Begur, el Baix Empordà, i sóc mare de dos bessons. Professionalment, després d’haver acabat la carrera de periodisme i sense haver-ho buscat, m’he especialitzat en afers policials i judicials. Però, com he dit, aquests no eren els meus plans.

I quins eren?
—Quan era estudiant, amb aquell idealisme de joventut, quan encara creus que tot és possible i que pots canviar el món, em volia dedicar al periodisme cultural. De fet, m’agrada molt el cinema i la meva intenció era escriure crítiques de films… Després em vaig adonar que havia de menjar i el meu rumb va canviar. Vaig fer pràctiques en diversos mitjans, entre els quals El Punt a Girona, on vaig entrar en contacte amb els temes policials i judicials. I d’aquest camp ja no m’he mogut. Vaig passar també per la Cadena SER abans d’entrar als Mossos.

Durant l’aplicació del 155, vau ser destituïda com a cap de comunicació per un piulet crític amb la sentència de la Manada. Quina funció teniu ara dins el cos?
—Continuo treballant a l’àrea de comunicació. Som tres periodistes i la resta són policies, tot i que alguns també tenen formació en comunicació i periodisme. Darrerament, he portat la coordinació de tot allò relacionat amb el 17-A, conjuntament amb una sergent. Però abans m’he fet càrrec de la comunicació de casos d’investigació criminal, és a dir, els més mediàtics: segrestos, homicidis, crim organitzat, etc.

On éreu el 17-A i com us vau assabentar de l’atemptat?
—Era de vacances a Tarragona i me’n vaig assabentar pel cap de comunicació de la direcció de Protecció Civil, Marc Homedes. De fet, jo era en un parc aquàtic i no portava el telèfon a sobre. Vaig estar tot el dia incomunicada, fins que vaig tornar al cotxe. Just en aquell moment, em va trucar en Marc per explicar-me què havia passat a la Rambla. Em vaig activar de seguida i vaig anar directament a Barcelona.

I què passa després?
—Entra en marxa el dispositiu nucli, un protocol de comunicació que havíem treballat molt des del Departament d’Interior amb en Marc Homedes. Teníem força pautat com havíem d’actuar, però érem conscients que en situacions de crisi o d’emergència també havíem de tenir marge per a improvisar. La situació és molt volàtil, no es pot tenir tot controlat i preparat al mil·límetre. I al final no hi ha cap fórmula màgica per a comunicar. Tot i això, teníem unes pautes molt clares, i la primera cosa que volíem era ser el referent de la ciutadania, per contribuir a la calma en una situació de caos. I per una qüestió d’agilitat i abast, les xarxes, especialment Twitter, van esdevenir les eines comunicatives principals. Però tampoc no eren el nostre únic canal comunicatiu. També sabíem que calia donar la cara i fer compareixences periòdiques. Puc dir una cosa?

Endavant.
—Comunicativament, les coses es van fer molt bé. I és cert que, dissortadament, hem marcat un precedent, però nosaltres simplement comunicàvem. Hi ha gent que aquella setmana va viure coses molt grosses. Primer les víctimes, evidentment, però també els familiars i els serveis d’emergència, entre els quals els agents de policia, que eren sobre el terreny. Nosaltres vam fer una funció important, sí. És igual de necessari qui agafa la trucada d’emergència com qui es desplaça al lloc. Però en una setmana tan difícil com aquesta, se’m fa especialment complicat parlar sobre el protocol de comunicació. Al final jo només comunicava, no sóc cap heroïna.

Entenc que en aquest protocol estàveu integrats amb la resta de comandaments del cos i rebíeu tota la informació al moment.
—Sí, formàvem part del dispositiu com la resta de comandaments i, per tant, no perdíem el temps amb intermediaris. Actuàvem, per dir-ho d’alguna manera, com un metge que fa una reanimació cardiopulmonar. És a dir, teníem molt clar què havíem de fer i actuàvem. No ens calia demanar autoritzacions a ningú. Quan ens traspassaven la informació, la gestionàvem de manera autònoma i la difoníem. Aquest procés ja quedava clar al protocol, per això no vam perdre el temps.

Per tant, ni el major Trapero ni el conseller Forn us va donar cap ordre directe.
—Ells eren conscients de quin era el protocol de comunicació i l’havien validat prèviament. Per part dels Mossos, que és del que puc parlar jo, es va donar confiança absoluta als professionals de l’àrea de comunicació. Però del major, per respecte, prefereixo no parlar-ne.

En la presa de decisions, doncs, l’última paraula era sempre vostra?
—A l’àrea dels Mossos, qui prenia les decisions era jo, però hi havia molts departaments i serveis implicats, i al final moltes coses s’acabaven fent de manera col·legiada, perquè la informació era transversal: estat de les víctimes i els hospitals, la situació de les carreteres, etc. L’entesa va ser plena i immediata amb tots els actors comunicatius del govern.

En plena incertesa informativa després de l’atemptat, quina era la vostra prioritat?
—Com he dit, la prioritat era donar informació de servei per a la ciutadania. Informació útil i pràctica. Volíem ser completament transparents, però hi ha detalls, com la intimitat de les víctimes o parts de la investigació, que calia preservar. Tots els dubtes que tenien els periodistes, els responíem a les rodes de premsa, però a les xarxes, que ens dirigíem a la ciutadania en general, donàvem informació de servei. Curta, pràctica i directa. I això també s’aplica als idiomes, moltes víctimes eren turistes i havíem de facilitar les coses a aquestes persones i el seu entorn. Per això el protocol preveia piular en català, castellà, anglès i, de tant en tant, en francès. D’aquesta manera, el compte de Mossos a Twitter va esdevenir un policia virtual que cercava tranquil·litzar la població.

Les pautes del protocol detallaven o recomanaven certa terminologia?
—Ho dius pel famós ‘abatut’?

Per exemple.
—Es preveien algunes coses. Per exemple, el primer piulet: ‘Incident obert a la Rambla.’ Anteriorment ens havia passat, afortunadament sense ser atacs terroristes, que rebíem informacions sobre incidents sense més concreció. Una persona penjada d’un balcó, per exemple, que no saps si és un intent de suïcidi o que algú l’ha empès a l’abisme. Sense capacitat per a concretar, teníem estudiat fer servir la paraula incident. El 17-A sabíem que estava passant alguna cosa greu, però no estàvem en condicions de dir més coses. ‘Incident obert’, és la fórmula que teníem pactada per dir passava alguna cosa. Hi ha altres detalls terminològics al protocol. Ara bé, no hi ha cap esment al verb ‘abatre’. En aquest cas, ens va sortir al moment i vam publicar el piulet.

Enmig del desconcert per l’atemptat a la Rambla, hi ha els incidents a la Diagonal i a Cambrils. Com hi reaccioneu?
—El de la Diagonal enganxa tot l’equip treballant encara amb la Rambla. Són dos incidents amb una separació temporal força breu. Part de l’equip es focalitza a aclarir què ha passat al control i, després, a Sant Just Desvern. La complicació arriba amb Cambrils, perquè l’atac es comet passada la mitjanit. De totes maneres, encara estàvem reunits gestionant informació sobre l’atemptat. Simplement, vam anar encadenant els incidents sense parar. Entre el 17 i el 21 d’agost vam perdre la noció del temps.

Com es gestiona el desgast físic, i sobretot emocional, dels membres de l’equip?
—Mentre treballàvem, com he dit, vam perdre la percepció de l’espai-temps. Al final, s’ha posat nom i cognom a la gestió comunicativa dels Mossos, però res no hauria estat possible sense l’equip que treballa a l’àrea de comunicació. Uns grans professionals que ho van donar absolutament tot. I això és extensible a la resta d’equips de comunicació de la Generalitat. Tanmateix, personalment, penso que té poc sentit donar valor a aquest desgast físic o emocional si ho comparem amb els serveis d’emergència i agents que van treballar a la Rambla, la Diagonal, Cambrils o Subirats. Les imatges, els sorolls i els silencis que ells tenen gravats dins el cap no es poden comparar amb el que vam viure nosaltres.

Entre el dia 17 i el 21, es van fer nou conferències de premsa. Com les vau preparar?
—Els Mossos teníem molt clar que havíem de comparèixer, en cap moment ens vam voler amagar. I de fet, el dispositiu nucli recomana que un uniformat, sense especificar el càrrec, faci una compareixença pública com més aviat millor. Després d’analitzar les respostes en altres atemptats, ens vam adonar que la gent volia rebre la informació de la policia, que és qui treballa sobre el terreny i porta la investigació. Llavors hi ha la part política, que ja depèn dels càrrecs electes. En tot cas, la nostra disposició era comparèixer i donar les explicacions pertinents, fos quin fos el panorama. La gent necessita la presència d’un uniformat que doni la cara i expliqui què passa.

Qui decideix que surti el major Trapero, que fins aquell moment havia estat molt poc exposat mediàticament?
—Per la gravetat dels fets, es considera que el major Trapero és la persona que pot explicar millor què passa. I quan li ho proposem, ell respon que seguirà els criteris de l’equip de comunicació.

El risc d’aquestes conferències de premsa és que passin coses inesperades. Un periodista dels Països Baixos es va queixar que no s’informava en castellà i va marxar de la sala davant de totes les càmeres.
—La situació ja era complicada per si mateixa… Sobre la reacció del periodista no vull dir res. No li vull donar protagonisme.

Un altre moment conflictiu és quan El Periódico publica una informació sobre un possible advertiment de la CIA als Mossos sobre un atac imminent.
—En el seu moment vam fer un exercici de transparència. Es va convocar una roda de premsa el mateix dia i vam donar totes les explicacions pertinents.

La fuga i persecució de Younes Abouyaaqoub va durar quatre dies. Com es gestionen la incertesa, la por i les falses alarmes que això genera?
—És molt difícil de gestionar. Mentre es van anar succeint els fets, desgraciats però objectius, ho anàvem explicant: atropellament a la Rambla, atropellament a la Diagonal, etc. Periodísticament parlant, mentre tens un relat, vas tirant. Tanmateix, en el moment que hi ha un buit és quan comencen a sorgir les notícies falses i els dubtes. Aquest buit no vol dir que els Mossos no treballessin, però evidentment no es pot fer una cobertura al minut dels moviments dels nostres agents. Ara bé, nosaltres tampoc no podíem desmentir totes les notícies falses i convertir-nos en una agència de desmentiments. Només actuàvem quan teníem informació nova i quan les fake news podien perjudicar l’entorn de les víctimes o contribuïen a amplificar la situació d’alarma. Desmentir tots els rumors era impossible. Cercàvem l’equilibri entre la informació nova que podíem aportar i intentar eliminar el soroll que sorgia quan hi havia aquest buit informatiu.

Us va sorprendre la capacitat que hi ha de generar notícies falses?
—No, crec que el cos i la societat ja hi estem acostumats. També és veritat que la gent va ser molt, molt i molt respectuosa amb la informació. A les xarxes es podia comprovar l’autocontrol entre els usuaris. Moltes vegades no calia que el compte de Mossos recordés que era l’única font oficial d’informació sobre la investigació.

Què passa des que us assabenteu que han localitzat Younes Abouyaaqoub fins que piuleu que ha estat abatut?
—Nosaltres ens assabentem al moment que aquesta persona ha estat localitzada a prop de Subirats. I gairebé ho seguim en directe, perquè ens va arribant informació dels agents desplegats a la zona. Però l’estratègia comunicativa és la mateixa: allò que considerem útil per a la població ho fem públic. De totes maneres, fins que no es té la certesa absoluta que la persona abatuda és Younes, no ho difonem. Una sospita ferma no és una confirmació. Havíem d’esperar que els agents fessin les comprovacions pertinents. En aquest decalatge, alguns periodistes es van avançar. A nosaltres l’espera se’ns va fer eterna, teníem molta pressió dels mitjans perquè confirméssim la informació.

Com s’explica la filtració de la fotografia del cadàver de Younes Abouyaaqoub?
—Es va obrir una investigació interna per a cercar l’origen de la filtració, però va ser impossible determinar-lo. S’ha de dir que els Mossos érem els primers interessats a esclarir els fets. Però a la zona de Subirats hi van tenir accés moltes persones de fora del cos i relacionades amb altres serveis d’emergència. En tot cas, els Mossos no podem donar lliçons de periodisme, encara que ens oposem a la circulació de la imatge. Sí que vam demanar que no es fessin córrer imatges que poguessin ferir la sensibilitat. Si haguéssim demanat directament que es retirés la fotografia, hauríem generat un efecte crida: molts usuaris l’haurien cercat als mitjans o a Google.

Acabada la situació d’emergència, què us va semblar la reacció de la gent cap als Mossos?
—Excepcional. Afortunadament, no havíem viscut mai un atemptat i la resposta de la gent va ser excepcional. Van ser dies molt complicats i molt durs, i tot el cos està molt agraïts per la reacció de la societat. Jo fa deu anys que hi treballo i mai havia vist res similar. La gent em parava pel carrer i em deien: ‘Tu coneixes a molts mossos, oi? Doncs dóna’ls les gràcies a tots.’ Va ser molt bonic.

Un any després creieu que encara dura aquest idil·li?
—Això ho haurien de contestar els companys que són policies. Són ells qui patrullen els carrers i parlen diàriament amb la gent.

I per acabar, què en penseu de tots els premis que heu rebut?
—Tenen un regust agredolç. La paraula premi associada a un atemptat és antinatural. S’agraeix que es reconegui públicament la feina feta, però sap greu que sigui per una situació tan trista i desgraciada.

Dolors Borau: ‘La moda que els sucs verds ens han de salvar és absurda’

La nutricionista Dolors Borau, responsable de l’espai gastronòmic Sopa de Lletres, és l’encarregada de preparar les receptes d’estiu de VilaWeb. Borau es va diplomar en dietètica i nutrició a 55 anys. Ho va fer per afecció, abans era professora de música. ‘No havia pensat mai que el món de l’alimentació tindria tanta importància i que seria tan vital.’ Des d’aleshores, s’ha dedicat a tots els vessants que li ha ofert la carrera, des de treballar fent dietes particulars, menús per a escoles i residències, fins a treballar per a col·lectius que necessiten suport, com persones discapacitades.

A més de nutricionista, Dolors Borau és escriptora. Escriu articles de divulgació a diverses revistes i és l’autora dels llibres Taula reservada i Com una pedra. Ara dedica bona part del temps a Sopa de Lletres, juntament amb Oriol Izquierdo. Aquest espai, al barri d’Horta de Barcelona, té una cafeteria i botiga de menjar per emportar. L’objectiu principal és fer menjar saludable i amb producte fresc i de proximitat. Això sí, sempre envoltat d’una manera o d’una altra del món de les lletres. El nom de l’espai no és banal. A Sopa de Lletres, la cultura i el menjar són inseparables. Si li demanes pel repte de futur, t’explica que esbrinar què estem disposats a fer per menjar bé sense cuinar a casa.

Abans, l‘època de l’any definia l’alimentació, ara això no sembla tan important.
—Hem perdut la idea d’estacionalitat perquè podem trobar qualsevol producte tot l’any. Abans, les famílies tenien molt clar quan era el temps de cada fruita i verdura. A cada estació, prenien les fruites i verdures que pertocaven. Ara tot això s’ha trastocat, perquè els sistemes de cultius treballen en hivernacles, o bé ho posen en càmeres refrigerants o es porten els productes d’altres països.

A l’estiu què ens recomaneu?
—Hauríem d’aprofitar que l’estiu és una època en què hi ha moltíssimes fruites i verdures i moltes hortalisses per consumir-les. Ens aporten moltes sals minerals que es perden quan fa calor, per la sudoració, i ens eviten de fer un esforç de digestió. L’estiu és el seu moment d’esplendor, conserven millor les vitamines i la polpa és més cruixent. També s’ha de beure molta aigua. Dit tot això, tampoc s’ha de deixar de menjar la proteïna en forma de carn, peix, ous, lactis, etc. Si es fa una vida activa, és a dir, es fa exercici, es va a la platja, a nedar, etc., també s’han d’ingerir hidrats de carboni i farinacis.

I per refrescar-nos, què us sembla la moda dels sucs i els batuts?
—El Col·legi de Dietistes, al qual pertanyo, defensa que masteguem, que les fruites i verdures es mengen senceres i completes i que els sucs verds i els sucs de tot en general no són la primera opció. Si un dia et ve de gust fer-te un suc o un batut, fantàstic. Però aquesta moda, com si això ens hagués de curar o salvar de tot, és absurda i no té cap base científica.

El món de l’alimentació està molt condicionat per les modes o tendències?
—Les modes es regeixen per un ideari temporal i canviant que ve donat per allò que ‘s’explica’ i que ‘es diu’ però gairebé mai té un fonament científic. Els dietistes diem que s’ha de menjar fruita cada dia, és igual si és abans o després d’un àpat, a mitja tarda o quan sigui, que es mengi quan vingui de gust, però que es mengi, i sencera. Així s’aprofitarà tota la polpa i tota la fibra, fonamental per al budell. Els sucs són secundaris, com els refrescos o la rebosteria. Podem prendre’n, però no ha de ser la primera opció. Ara estan molt de moda perquè representa que els sucs verds serveixen per a desintoxicar. Però si es fa una vida normal en què es treballa, es camina, s’esmorza, es dina, es berena, se sopa i no es consumeixen drogues ni es beu excessivament, això de la desintoxicació no té gaire sentit… El nostre organisme ja té els seus mecanismes de desintoxicació.

Quin és l’error més habitual que fem la majoria de gent a l’hora d’alimentar-nos?
—En general, els errors vénen causats pel poc temps que dediquem a la cuina, que ens fa reduir la quantitat d’ingredients que posem als plats i empobrir el conjunt de l’alimentació. El llegat de la cuina que passava de mares a filles a totes les cases s’ha trencat. Les mares ja no expliquen a les filles com han de cuinar. Els problemes han canviat, abans a les cases faltava menjar i ara no tenim temps. La manca de temps ens pot portar a fer una dieta molt més repetitiva perquè no tenim la capacitat de tenir olles al foc i hem d’anar per feina.

Com hauria de ser la nostra rutina alimentària per a aprofitar lenergia al màxim durant el dia?
—S’insisteix molt en els cinc àpats, i hi estic molt d’acord. És molt important no sortir de casa sense haver pres res, sempre hem de prendre alguna cosa que ens aporti energia, és a dir, glucosa. Per tant, al matí no es pot prendre només un cafè sol, el cafè és aigua, és com una infusió. Si volem un cafè, ha de ser amb llet o amb una torrada, o una peça de fruita. Al matí, encara que no es tingui gaire temps ni gaire gana, sempre s’ha de prendre alguna cosa que aporti una mica de glucosa, una fruita, un lacti, pa amb alguna cosa, és la millor opció.

A mig matí, s’ha de fer l’entrepà que toca, durant les hores del dia és quan més necessitem l’energia, són les hores en què estem més actius.

Per dinar és molt important que es faci un primer plat i un segon plat, el plat únic és molt complicat. La gent pensa que ho fa bé, però quan es fan un plat de pasta o arròs fan massa pasta o massa arròs, augmenten la quantitat de calories i no posen la quantitat de proteïna animal que es posarien en un segon plat. Per tant, jo insisteixo molt a dir que es faci un primer plat i un segon plat i les postres en forma de fruita.

A partir de la tarda s’ha d’anar reduint la ingesta, s’ha de berenar perquè ajuda a fer que no s’arribi desesperat al vespre, al nostre país se sopa massa tard. Podem berenar iogurt, fruita, fruits secs o fins i tot un petit entrepà.

I per sopar, alguna cosa molt lleugera, és a dir, a l’hivern sopes i plats caldosos, a l’estiu cremes de verdura, gaspatxos, amanides, verdura de mil maneres i un segon plat com una truita a la francesa, peix a la planxa o una cosa així.

Quin àpat s’hauria de fer abans de fer esport? I després?
—No és la meva especialitat i, a més, és molt canviant. Ara, és evident que si surts a fer esport, abans no pots haver menjat gaire perquè no podràs tenir una bona activitat. Sí que pots prendre una mica de fruita o fruits secs i emportar-te algunes barretes energètiques per si a mig camí et ve una baixada. I havent tornat, s’hauria de fer un àpat en què hi hagi hidrats de carboni, proteïnes, etc.

La moda de la soja és tan saludable com ens venen?
—La soja és un llegum i nosaltres tenim els nostres propis llegums, que són les llenties, els cigrons, els pèsols, les faves, etc. Aquests els tenim molt ben integrats a la nostra alimentació i els metabolitzem molt bé. La soja és un llegum de consum majoritari a l’est, al Japó sobretot, i per a molta gent ha estat una font d’al·lèrgies. Si no et fa al·lèrgia, en pots prendre, però tampoc no té més virtuts que els altres llegums. Si t’agrada, pren-ne, però no n’esperis miracles ni beneficis.

Sovint es recomana la soja a les dones quan tenen la menopausa.
—Diuen que a les dones els treu els fogots de la menopausa. La soja té una molècula que es diu fitosterol que s’assembla molt als estrògens, les hormones femenines. Quan l’organisme té la menopausa, es confon i diu, ‘mira, torno a tenir estrògens, per tant, ja no tindré fogots’. Però n’has de tenir moltes reserves perquè et faci efecte. Per tant, ajuda a prevenir la menopausa sempre que n’hagis consumit tota la vida i en tinguis reserves a l’organisme. Si comences a prendre soja quan tens la menopausa, fas tard. L’alimentació no és un medicament.

En algunes de les vostres receptes, com la de l’amanida de cigrons o l’amanida de llenties amb pernil ibèric parleu molt bé dels llegums. Per què? En mengem prou?
—Va haver-hi un temps en què els llegums van deixar d’estar de moda, estaven mal vistos perquè era un menjar de pobre. A la postguerra, la societat va tenir molta sort dels llegums, però és clar, era un plat associat a èpoques de misèria i penúria i es va menysprear. Quan la gent va començar a prosperar, va deixar de menjar-ne i a les cases se’n va perdre el costum. Hi ha tota una generació, doncs, que no hi està acostumada. Però després, els nutricionistes i els metges vam veure que menysteníem un dels aliments més complets que hi ha, perquè els llegums són brutals.

Per què són tan bons?
—De la mateixa manera que, en el món animal, es considera que la millor proteïna i la més completa és l’ou, tal com explicava a la recepta dels ous farcits, perquè dins d’un ou hi ha una substància que pot esdevenir un ésser i això és brutal perquè ho té tot. Doncs, en el món vegetal, passa igual amb els llegums. Oi que quan érem petits tots plantàvem una mongeta a l’escola i vèiem com esdevenia tot un vegetal? Els llegums aporten un volum de nutrients espectacular en molt poca quantitat, perquè estan preparats per ser molt grans, per ser una nova vida. No hi haurà mai cap aliment que aporti tantes proteïnes vegetals, a part dels fruits secs, que també són llavors, ni tanta fibra. El llegum és el més poderós, és el que activa més el trànsit intestinal. Molts estrenyiments es resolen si se’n menja tres cops per setmana. Aporta energia, perquè és un farinaci, i proteïnes vegetals. Per tant, amb els llegums també t’estalvies de menjar tanta carn, si no t’agrada gaire, i a més tenen molta fibra i minerals. Els llegums són una bomba alimentària, això sí que és un miracle.

A moltes de les vostres receptes feu la versió vegetariana.
—Cada cop hi ha més població vegetariana o vegana, per això vaig decidir de posar la versió vegetariana, però no és una dieta que jo estimi. Com a nutricionista, crec que la dieta vegetariana no és completa. I ja sé que se’m tirarà molta gent a sobre, però crec que de la mateixa manera que els vegetals han de ser la base de l’alimentació, també són necessaris els ous, la llet (un altre aliment que avui es qüestiona, i diuen que si causa càncer o malalties, i no és veritat), el peix, que ens aporta una quantitat de iode molt important, i també cal menjar carn, i ho puc argumentar.

Amb quins aliments es pot pal·liar la manca de vitamines d’aquesta mena de dietes?
—Els vegetarians poden tenir problemes amb alguna vitamina del grup B, que l’aporta la carn, però sobretot el problema és amb el ferro. El ferro és imprescindible, sense ferro tenim anèmia. I quin és el problema d’aquestes dietes? Que el ferro de les llenties i dels vegetals l’aprofitem en un percentatge molt petit, perquè som animals, no vegetals, i no el metabolitzem bé. En canvi, si mengem un tall de carn, amb sang animal (el ferro el tenim als globus rojos), trobarem el ferro que la nostra naturalesa necessita. Per exemple, en el cas d’una noia jove que té la menstruació, ha tingut un fill i està en època fèrtil, és complicat d’aconseguir que no tingui dèficits de ferro. Llavors ha d’anar al metge i que li doni suplements. Sempre es poden trobar solucions per respectar-ho, però si em demaneu un hàbit d’alimentació, no diré que sigueu vegetarians, us diré que mengeu de tot.

Si ens volem aprimar, quin consell bàsic ens podeu donar per a no passar gana, menjar sa i baixar de pes?
Si no vols passar gana, només hi ha un consell i és que facis molt d’exercici per a cremar calories. Però s’ha d’estudiar cada cas, perquè les mateixes recomanacions no serveixen per a tothom, cada persona té uns horaris, un estil de vida, un caràcter, uns gustos, uns antecedents familiars. Si vols reduir calories, has d’augmentar la ingesta de fruites i verdures, sobretot verdures, i de carn, peix i ous. A més, evitar els aliments que siguin més farinacis, la rebosteria i tot allò que ja sabem que no ens ajuda a aprimar-nos. Això no vol dir que s’hagi de deixar de menjar llegums, arròs o pasta, però se n’han de reduir les quantitats. Però sobretot, una persona que es vulgui aprimar ha de menjar cinc cops al dia, com deia abans.

S’ha de tenir en compte l’edat que tenim per triar què mengem?
—Sí, però no tant triar què mengem sinó quines quantitats. L’espècie ha traspassat moltes línies que no s’esperaven, entre d’altres, l’esperança de vida. Abans era impensable que s’arribés als 80 anys, però ara que l’esperança de vida ha crescut, hem de tenir present que la nostra maquinària es torna molt més lenta i feixuga i no ens calen tantes calories per a aguantar el dia. Per tant, a partir dels 40 anys, hem d’aplicar una moderació en les racions. Les dones, per exemple, amb la menopausa entren en una altra època metabòlica i biològica. El consum d’energia i els mecanismes per a cremar calories deixen de ser tan efectius.

Què enteneu per moderació?
—Quan dic moderar vull dir que no t’has d’atipar, que els plats no han de fer muntanya i que s’ha de fer un primer plat, un segon plat i deixar aquell forat perquè entri la fruita de postres.

Receptes d’estiu: Mandonguilles

Les mandonguilles són una de les receptes culinàries més antigues i està documentat que els grecs i els romans ja en menjaven. El nom prové del mot àrab ‘al-bunduga’, que significa avellana, i devia fer referència a la seva forma arrodonida. En algunes comarques catalanes en diuen pilotilles.

Es poden fer amb carn de porc, de vedella o barrejant-les totes dues. En alguns països en fan de xai i també es poden preparar amb carn de pollastre. Es tracta de demanar a la carnisseria que us piquin la carn que més us agradi o més us convingui. De vegades, ja en tenen de preparades per ells. Cal tenir present que la carn picada és un aliment molt delicat perquè té humitat i molts espais on poden proliferar els microorganismes. Per això és imprescindible consumir-la el mateix dia que es compra. Als supermercats trobareu carn picada o mandonguilles envasades i, com que han de dur obligatòriament conservants, es poden guardar a la nevera fins a la data de caducitat que indica l’embolcall.

La carn
La carn, com el peix i els ous, és un aliment que ens aporta proteïnes d’alt valor biològic perquè contenen tots els aminoàcids, inclosos els essencials, en la quantitat necessària. Aquests aminoàcids faran que el nostre organisme pugui formar les seves proteïnes.

Ens aporta vitamines del grup B, com la B3, que intervé en el metabolisme dels greixos, les proteïnes i la glucosa en sang, a més d’estar implicada en el manteniment i funcionament dels processos digestius. La B12 contribueix al desenvolupament del sistema nerviós i intervé en la síntesi de cèl·lules sanguínies. El dèficit de B12 està relacionat amb problemes cognitius i demències.

El contingut en minerals és important perquè aporta ferro, fòsfor, potassi, sofre i zinc. El zinc és necessari per a mantenir en bon estat les mucoses i poder cicatritzar correctament. Un dèficit de zinc pot causar aftes a la boca, que costen de curar i no es tanquen.

Primera part de la recepta: com preparar la carn de les mandonguilles

Ingredients (per a 2 persones)
1 ou sencer
180 g de carn picada (pot ser de porc, de vedella o de pollastre)
1 cullerada sopera de farina de galeta
farina blanca per enfarinar

Hi ha moltes maneres de preparar les mandonguilles, però aquesta és molt bàsica i molt clàssica.

Preparació
En un bol gran, hi poseu un ou sencer i el bateu. Hi afegiu una mica de sal i una cullerada sopera de farina de galeta i ho remeneu bé. Després, hi afegiu la carn picada i la barregeu amb l’ou i la farina de galeta.

Abans era habitual afegir-hi un all trinxat ben petit, però repeteix una mica. És opcional. Hi ha receptes que hi posen una mica de llet, que hi dóna una textura més amorosida, però també és opcional.

Es pot retocar la barreja de la carn, l’ou i la farina de galeta afegint-hi més ou o llet fins a aconseguir la textura prou consistent per a fer les boles i que no quedi gaire atapeïda.

Feu les pilotilles separant la quantitat de carn amb una cullera i les enfarineu amb la farina blanca. Arrodoniu les boles amb les mans enfarinades per tal que no s’hi enganxi la pasta de la carn picada. Aquest és un procés que agrada molt a les criatures, que poden ajudar-vos a fer-les.

Segona part de la recepta: la salsa

Ingredients (per a 2 persones)
les mandonguilles ja preparades
2 tomàquets madurs grans
oli d’oliva
un polsim de sal
1 cullerada de postres de sucre

Preparació
Renteu i eixugueu els tomàquets madurs. Talleu-los per la meitat i ratlleu-ne la polpa amb un ratllador. Si voleu, també els podeu tallar a bocins i triturar-los amb la pell al túrmix. Afegiu un polsim de sal i una culleradeta de sucre al tomàquet natural.

En una paella petita hi poseu força oli i, quan estigui calent, fregiu les mandonguilles fins que quedin rosses.

En una altra paella més gran, hi poseu només un rajolí d’oli d’oliva, hi aboqueu el tomàquet ratllat i hi poseu les mandonguilles perquè es guisin conjuntament mentre la salsa es redueix.

La salsa de tomàquet ha de sofregir-se i s’ha d’evaporar l’aigua que conté. Vigileu i aneu remenant. Quan la salsa ja sigui espessa i el color vermell sigui més fosc, es podrà tancar el foc.

Suggeriments
És força habitual posar-hi pèsols, que caldrà coure abans amb aigua i afegir-los després quan es cogui la salsa de tomàquet.

A l’estiu es poden menjar tèbies i també poden ser una tapa que s’acompanyi amb unes llesques de pa.

Comentaris
És un segon plat, ja que és ric en proteïnes.

Combinarà molt bé amb qualsevol primer plat de verdures amb una mica de patata.

El fet de deixar reduir el tomàquet amb les mandonguilles fa que la carn quedi molt més flonja.

És molt important fregir-les amb oli abundant calent, perquè així absorbeixen poca quantitat d’oli.

Valoració nutricional
Aquesta vegada hi trobareu dues taules: a la primera taula, les mandonguilles estan fetes amb carn de pollastre i a la segona, amb carn de porc. Les de carn de pollastre tenen menys quilocalories, menys greixos, però més proteïnes que les de carn de porc.
Aquest plat té una aportació calòrica alta perquè cal fregir les mandonguilles amb oli i això fa augmentar molt les quilocalories. Fixeu-vos que, en tots dos casos, el contingut en proteïnes és elevat mentre que gairebé no aporten fibra i tenen molt pocs hidrats de carboni.

 

Els presos polítics denuncien la ‘manca de col·laboració’ de l’estat espanyol durant el 17-A

Els presos polítics amb responsabilitats de govern durant els atemptats de Barcelona i Cambrils han denunciat la ‘manca de col·laboració’ de l’estat espanyol amb l’operatiu policíac que es va dissenyar per fer front als atacs, segons que relaten en una carta publicada a La Vanguardia. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, a més dels dirigents d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, han defensat l’actuació del govern durant la crisi i han recordat el paper solidari i pacífic de la societat catalana.

A la carta, els presos independentistes recorden les víctimes i una ciutadania que ‘va decidir no doblegar-se davant la violència’. També subratllen la ‘professionalitat i l’entrega’ dels serveis d’emergència davant una situació que ‘sabien (sabíem)’ que era possible.

Els membres del govern empresonats lamenten que, malgrat els esforços de la policia en un context d’amenaça terrorista de 4 sobre 5, ‘va ser impossible detectar i evitar’ els atemptats de Barcelona i Cambrils. I consideren que aquest és ‘un dels principals reptes de futur’ que Catalunya té com a país ‘en el camp de la seguretat’.

Amb tot, conviden a sentir-se ‘satisfets’ per la capacitat reactiva dels Mossos, que en coordinació amb ‘la resta de forces de seguretat’ van permetre desactivar la cèl·lula gihadista en cinc dies. Per això consideren que el 17-A es va fer ‘evident’ que Catalunya té una policia ‘equiparable als millors cossos policíacs del món’.

Paral·lelament, denuncien la ‘manca de col·laboració’ de l’estat ‘i d’alguns dels seus organismes’, i lamenten la relació ‘estreta’ entre l’imam de Ripoll,presumpte cap dels atemptats, i el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI). i el CNI. ‘El respecte a les víctimes, el respecte a la ciutadania i a la transparència obliga l’estat espanyol a respondre a aquests interrogants i explicar la veritat’, diuen.

El govern italià decreta un any d’estat d’emergència i retira la concessió del pont Morandi

El consell de ministres d’Itàlia s’ha reunit d’urgència a la ciutat de Gènova i ha decidit decretar l’estat d’emergència durant un any a la capital de Ligúria. Ahir, el pont Morandi de l’autopista A-10 es va esfondrar i una trentena de vehicles van caure el buit. Els bombers continuen treballant sobre les runes per a cercar supervivents. L’accident ha causat, pel cap baix, trenta-nou morts i setze ferits, dels quals dotze de greus.

El govern que encapçala Giuseppe Conte també ha decidit desblocar una partida de cinc milions d’euros per a ajudes d’urgència. La fiscalia ha obert una investigació per homicidi múltiple i ha anunciat que la causa de l’accident podria ser ‘un error humà’, en referència al mal estat i poc manteniment del pont. Encara sense conclusions definitives, Conte ja ha responsabilitzat de l’esfondrament l’empresa concessionària de l’autopista, Autostrade per l’Italia.

En aquest sentit, el primer ministre ha explicat que el govern havia començat els procediments per a retirar la concessió a la filial del grup Atlantia. El vice-ministre d’Infrastructures, Edoardo Rixi, ha explicat que ‘tot el pont de Morandi haurà de ser enderrocat’. Per això, el govern vol que l’empresa concessionària en pagui la reconstrucció. Però les represàlies no s’acaben aquí. El ministre de Transport, Danilo Tonelli, ha explicat que s’havia obert un procediment sancionador que pot acabar amb una multa de 150 milions d’euros.

Autostrade per l’Italia ha respost a les acusacions defensant que el pont complia la llei d’infrastructures. En aquest sentit, ha explicat que el pont era revisat cada trimestre i que en cap d’aquestes revisions no s’havien detectat problemes. Les accions de la seva matriu, Atlantia, han caigut en picat i se n’ha suspès la cotització.

Risc de més esfondraments
Els bombers han alertat que un dels pilars del pont està molt esquerdat i pot haver-hi més esfondraments. Per això s’han evacuat les 632 persones que viuen a la rodalia de la infrastructura. Com el pont, és molt probable que molts habitatges siguin enderrocats.

L’inspector en cap del Consorci de Bombers defensa la gestió de l’incendi de Llutxent

L’inspector en cap del Consorci de Bombers, José Miguel Basset, ha defensat ‘la celeritat, la contundència i la professionalitat’ en l’extinció de l’incendi de Llutxent (Vall d’Albaida), i ha dit que les decisions tàctiques van ser ‘les correctes’. Per això ha lamentat ‘profundament’ les crítiques dels sindicats contra la gestió que se’n va fer.

El foc va cremar 3.270 hectàrees entre les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor. Segons Basset, un seguit de casualitats desafortunades –la tempesta seca i els llampecs– van fer que l’incendi creixés i es descontrolés.

L’inspector en cap ha retret als sindicats que es referissin a la gestió del foc com un desastre i un caos. De totes maneres, ha reconegut que era que es podia ‘avançar en matèria d’homogeneïtzació dels serveis d’emergència.’ Ara bé, ha recordat que el 6 d’agost es van atendre onze incendis simultanis a causa de la tempesta elèctrica.

També ha criticat que els sindicats reclamin que una sola agència doni resposta a un incendi com el de Llutxent. ‘És impossible’, considera. En l’operatiu, hi van participar 600 efectius terrestres i trenta-tres mitjans aeris.

Colau visita Junqueras i Forn als Lledoners

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha arribat a la presó de Lledoners avui dimecres poc abans de les 18.00 per trobar-se amb el vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el conseller Joaquim Forn.

Colau ja havia estat al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada el 30 de juliol passat. Llavors hi va ser per a trobar-se amb Jordi Cuixart, amb qui ja s’havia reunit a Soto del Real. A Madrid també va visitar l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez, i també Joaquim Forn a la presó d’Estremera. S’havia volgut reunir amb Junqueras però no va ser possible.

La concessionària del pont de Gènova gestionarà amb Florentino Pérez les autopistes de bona part del país

L’esfondrament del pont Morandi de Gènova ha situat l’empresa Atlantia a l’ull de l’huracà. El govern italià acusa la filial Autostrade per l’Italia, concessionària de l’autopista, de no fer el manteniment necessari del pont. Per això li vol retirar la concessió i li reclama que pagui la reconstrucció de la infrastructura. A més, el ministre de Transport, Danilo Toninelli, ha obert un procediment sancionador que pot acabar amb una multa de 150 milions d’euros. ‘Recapten milers de milions, pagant molt pocs milions, i ni tan sols fan el manteniment que necessiten els ponts’, ha criticat.

Atlantia és la principal empresa del sector de les autopistes a Itàlia, tot i que també treballa en aeroports. Concretament, gestiona més de 3.400 quilòmetres. El 2017 va generar un negoci de 6.000 milions d’euros i un benefici de 1.100 milions. Ara mateix, l’empresa, controlada per la família Bennetton, dedica tots els esforços a recuperar les pèrdues que han tingut les seves accions. Ahir van arribar a perdre l’11% del valor, i n’han suspès la cotització.

 

Bona part de l’activitat econòmica d’Atlantia és a Itàlia, però també té interessos fora de les seves fronteres. El març va acordar amb la constructora Actividades de Construcción y Servicios (ACS), propietat de Florentino Pérez, la compra d’Abertis, la principal concessionària d’autopistes dels Països Catalans i de l’estat espanyol. El preu? 18.200 milions d’euros.

La compra encara no s’ha executat formalment, però l’empresa italiana ja ha dit que no perilla pas, perquè ha aconseguit el finançament necessari. Segons l’acord amb Florentino Pérez, Atlantia és propietària del 50% de les accions més una. La resta se les reparteixen ACS (30%) i Hochtief, una constructora alemanya també propietat de Pérez.

Abertis gestiona 8.500 quilòmetres d’autopistes arreu del món, dels quals 1.500 són a l’estat espanyol. D’altra banda, també té participacions en altres negocis com Cellnex, gestor de telecomunicacions.

La relació entre Atlantia i Abertis no és nova. El 2006 ambdues empreses van estar a punt de fusionar-se. De fet, el consell directiu d’Atlantia, aleshores anomenada Autostrade S.p.A., havia donat el vist-i-plau a l’operació, però el govern de Romano Prodi va vetar la fusió.

 

Investiguen una vintena de pintades de llaços grocs aparegudes en vehicles i edificis a Nulles i a Perafort

Els Mossos d’Esquadra investiguen una vintena de pintades de llaços grocs aparegudes aquest dimecres al matí en cotxes, motocicletes i façanes d’alguns edificis a les localitats de Nulles (Alt Camp) i a Perafort (Tarragonès), segons han indicat fonts policíaques. Els agents han aixecat actes de comprovació dels fets i han rebut fins ara quatre denúncies per les pintades a Nulles. El CDR de Valls-Alt Camp ha denunciat les pintades a Twitter i ha apuntat que els autors ‘són els mateixos que cada nit actuen amb total impunitat, arrancant simbologia dels espais públics tal com Ciutadans anima a fer’.

Aquesta nit grups de Tabarnesos han pintat llaços sobre una 15a de cotxes, motos i vivendes de la localitat de Nulles.
Són els mateixos que cada nit actuen amb total impunitat arrancant simbologia dels espais públics tal i com @CiutadansCs @InesArrimadas animen a fer pic.twitter.com/67ORRpYmdb

— CDR Valls-Alt Camp (@VallsAdr) August 15, 2018

‘Vull que ens conjurem per agafar forces durant aquests dies’, el pregó d’Elena Carreras

Elena Carreras Moratonas, cap del servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, va inaugurar ahir  la Festa Major de Gràcia d’enguany amb la lectura del pregó. El discurs és una reivindicació feminista i també un record per als presos polítics i exiliats. Us l’oferim sencer:

«Estimades gracienques i graciencs, autoritats, bon vespre!

Fer de pregonera de la Festa Major d’ enguany és un honor i un bon repte. Em sento aclaparada i feliç: gràcies Gràcia!

Diu Joan Alcover que “la soca més enfila com més endins pot arrelar”. Jo, avui, en aquest pregó, vull compartir amb vosaltres les tres arrels més profundes que he fet a la Vila de Gràcia, que han condicionat (i condicionen) tota la meva vida personal i professional.

Primera arrel:
L’arrel primera, més íntima, és al Centre del Carrer Ros de Olano 9, abans anomenat “Centre Moral i Instructiu de Gràcia”, que l’any que ve celebrarà el 150 aniversari (poca broma). Quan tenia 15 anys les meves amigues de l’ Institut Montserrat em varen convidar a anar a l’esplai del Centre (que en aquella època era la competència dels Lluïsos de Gràcia de la plaça del Nord i del Cercle Catòlic del carrer Santa Magdalena).

Al Centre hi vaig fer molt bons amics, que ho son encara, i vaig aprendre a admirar, gaudir i respectar la Natura en el  sentit més ampli. Diu el naturalista Martí Boada que “per estimar alguna cosa l’has de conèixer”. I això no només fa per la Natura. Les sortides i excursions del Centre em van permetre conèixer i gaudir el territori. Jo , al Centre, hi vaig aprendre a estimar el meu país.

Tant més important va ser que , també al Centre, hi vaig conèixer en Joan Salabert, el meu marit, amb qui he compartit la vida durant 43 anys, una descendència extraordinària, en Jeroni i La Francina, i amb qui encara comparteixo esperances i anhels, no tan sols privats sinó també col·lectius.

Segona arrel:
L’arrel segona puc emmarcar-la al carrer Salinas 10, cap a finals dels anys setanta, on hi havia la seu de  l’Associació de Veïns i veïnes de la Vila de Gràcia.

Jo pertanyia a la Vocalia de Dones. A la vocalia de dones vaig aprendre, vàrem aprendre, què volia dir “dret al propi cos”. Ens inspiràvem en el col·lectiu de les Dones de Boston. Diria que va ser a l’Associació de veïnes i veïns de la Vila de Gràcia on ens vàrem empoderar de manera irreversible: ja mai més no deixaríem de pensar per nosaltres mateixes i no permetríem  que ningú decidís per nosaltres. Moltes vegades vàrem cridar pels carrers de la Vila “les dones parim, les dones decidim”. Recordo que donàvem informació a les dones de com anar a Montpeller, on l’avortament era legal. Durant molts anys, quan estudiava la carrera de Medicina, vaig pensar que érem unes temeràries. Ara crec que vàrem ser molt valentes,  com valentes son ara  les dones de les Associacions feministes de Gràciaque s’han coordinat amb el Districte per crear Punts Liles fixos i itinerants, per tal d’eradicar les agressions masclistes durant la Festa Major. Enhorabona i endavant! Anem bé!

Més endavant, els anys vuitanta van ser els anys de reivindicació i recuperació de la cultura popular al carrer.  Va ser l’època de recuperació dels gegants, del drac, dels diables, dels bastoners, dels castellers, … Diria que vàrem veure i viure l’embrió de totes les Colles de Cultura popular de Gràcia, que ara aplega la Violeta del carrer Maspons (…) I enguany, quin goig veure i viure el reconeixement a la Fundació Festa Major de Gràciaen forma de Premi Nacional de Cultura.  Bona feina! Moltes felicitats!

Als anys vuitanta els de la colla rondàvem per Anella-Serveis creatius, al Carrer Verdi 56. Vaig pertànyer al grup de Cercavila PAMIPIPA, que tenia la seu al carrer Betlem 35. Vam contribuir moltes vegades a la Festa Major fent cercaviles, matinades, … Jo portava el capgròs d’en Grouxo Marx de “El Ingenio”.

PAMIPIPA es va anar professionalitzant i calia decidir si dedicar-se al mon de la cultura o no. Jo vaig optar per estudiar Medicina. La pertinença a la Vocalia de Dones havia impactat tant en la meva vida que no vaig tenir cap dubte per escollir l’especialitat  d’ Obstetrícia i Ginecologia , primer a l’ Institut Dexeus i després a l’Hospital infantil i de la Dona de la Vall d’Hebron, on he desenvolupat pràcticament tota la meva carrera professional i on actualment, entre més càrrecs, ocupo el de Cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia.

La Vocalia de Dones de Gràcia em va ensenyar que les dones mai-mai no ens hem de menystenir. La meva àvia- dona sàvia- també ho deia: “noies us heu de fer valer!”.(…) Què vol dir l’expressió “Ui, que tonta” que sovint fem servir quan ens equivoquem ?. Això no permeto que ho digui ni la meva filla ni  les meves col·legues. Digueu que us heu equivocat, que us heu despistat, però  mai no us castigueu dient que sou “tontes”.  Cal que les dones deixem d’auto agredir-nos. Com també cal que aprenguem a acceptar l’agraïment i el reconeixement. Tendim a infravalorar els nostres èxits, especialment els professionals: si guanyem un càrrec diem que “ens han donat la plaça”, si aconseguim una beca diem que “hem tingut sort”, si les pacients ens agraeixen l’atenció rebuda diem que “és la nostra feina” (…) Ja n’hi ha prou: noies ens hem de fer valer!.

A la Vocalia de Dones del carrer Salinas també vaig aprendre que tenir cura de la Salut de les Dones no implica necessàriament fer-ho des d’ una perspectiva de gènere femení.

Tenir una perspectiva de gènere en la meva professió, i a tall d’exemple, vol dir escoltar les dones quan plantegen com volen viure el seu part, acompanyar-les en el procés i només intervenir quan les coses no van bé i necessiten ajuda professional. El fruit més recent d’aquesta perspectiva a Vall d’Hebron és la Cesàriapro-vincle, una manera de fer que permet a la dona combinar el part mitjançant una intervenció quirúrgica, amb el goig de viure plenament i acompanyada el naixement de la criatura.

Tercera arrel:
L’arrel tercera la situo a l’Ateneu l’Artesà de la travessia de Sant Antoni 6. A l’Ateneu hi havíem cantat i ballat música d’arrel moltes i moltes vegades, en el que més tard ha esdevingut el Centre Artesà Tradicionàrius, on el festival folk compta ja amb més de 30 edicions. (…)  Es per això que a l’Artesà hem celebrat amb tota la penya nascuda l’any 1960 les festes dels aniversaris de cada dècada: ”els dels 60 en fem 30 el 90!”, “els del 60 cantem les 40”, “els del 60 passem dels 50” !. I si Deu vol, d’ací a dos anys celebrarem, també a l’Artesà, que “els del 60  ja som als 60”!!

També va ser a l’Artesà on vaig trobar -en un suro clavat a la paret-  l’adreça de la Lliga de la Llet de Gràcia, en aquell moment al carrer Pere Serafí  on l’entitat compartia local amb ACPAM, l’associació catalana per a l’alletament matern.(…) Em permetreu que us expliqui la història. Quan va néixer en Jeroni vaig començar a donar-li el pit. Quan tenia un mes de vida (quan jo era a casa els pares, que ens acompanyaven i cuidaven, com sempre han fet) em van trucar des de l’hospital. Teníem un fetus  que estava molt anèmic, molt malalt. Calia anar a fer-li una transfusió intrauterina En aquell moment jo era l’única persona que podia fer-la. Hi vaig anar. Vàrem salvar aquella criatura però jo, amb tot l’estrès,  em vaig quedar sense llet i no vaig saber com recuperar-la. La pregunta que em feia era: “com és possible que jo, que he aconsellat tantes i tantes vegades a les meves pacients que donin el pit, no sigui capaç de fer-ho?”. (…) Llavors jo encara no sabia que mamar és instintiu per al nadó, però que a la mare li cal aprenentatge per donar el pit. El cas és que vaig contactar amb la Lliga de la Llet de Gràcia quan estava embarassada de la Francina, que va mamar tant com va voler, que van ser 22 mesos. (…) A la Lliga de la Llet de Gràcia vaig aprendre la importància dels grups de suport mutu, com de potent pot ser l’experiència compartida per superar situacions difícils. Allà ens reuníem un grapat de mares, cadascuna amb les seves dificultats i preguntes i , amb la monitora, que era una mare experta que havia alletat una criatura durant un mínim de dotze mesos, compartíem experiències, ens reconfortàvem les unes a les altres, buscàvem la millor opció per superar els obstacles  i anàvem criant la nostra descendència. No fa gaire que he après que la paraula que defineix això se’n diu “sororitat”.

La translació mèdica d’aquesta manera de fer s’anomena “presa de decisions compartides en salut”, que és clau en la relació metgessa-pacient.

Fa anys era normal que el metge, de manera unilateral, donés ordres a les seves pacients del que “havien de fer”. Després va venir l’època de les “pilotes fora”. Emparant-se en el rebuig de la medicina proteccionista es donava tota la informació a la pacient , que decidia tota sola. Avui, el que fem en la presa de decisions compartides, es plantejar tot un ventall de possibilitats de tractament, valorant els pros i contres de cada opció segons les circumstàncies de la dona i el seu entorn. La decisió és compartida entre la dona i la metgessa que l’atén. (…)  Va ser a la Lliga de la Llet de Gràcia a l’any 96 on vaig aprendre la  metodologia de la “presa de decisions compartides” . I em consta que és la metodologia que se  segueix utilitzant a la Lliga de la Llet actual, situada al CAP Larrard, de la Travessera de Dalt.

També és una forma de sororitat enviar una abraçada molt forta a les nostres preses polítiques Consellera Dolors Bassa i  Presidenta Carme Forcadell, una abraçada especial als familiars graciencs de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com a tots els presos polítics, persones a l’exili o recloses a casa, castigades de manera arbitrària i injusta i que enguany no podran compartir la Festa Major amb nosaltres. Vull que ens conjurem a agafar forces durant aquests dies de Festa Major, per aconseguir que l’any que ve siguin aquí i en aquesta balconada!

Aquests darrers dies m’han preguntat sovint què destacaria de la Festa Major. Destacaria sobretot el guarniment dels carrers i les places. Soc conscient que moltes de les festeres i festers no poden ser aquí perquè estan complint amb el compromís de tenir la feina enllestida per demà. I precisament aquest compromís forma part dels valors que representen i que admiro i desitjo tant: alegria, esforç, cooperació, inclusió, enginy, recuperació, solidaritat, planificació, igualtat, reciclatge, sensibilitat, pacte, sostenibilitat, treball, bellesa…

Estimades gracienques i graciencs: he començat donant-vos les gràcies per permetre’m fer aquest pregó. Però acabaré donant-vos les gràcies , en paraules de Josep Pla, per quelcom “vellíssim, permanent, constant”. Us dono les gràcies pels bons valors que transmeteu durant la Festa Major, però sobretot,  vull donar-vos les gràcies per la vostra eterna generositat, per permetre que hom pugui compartir aquests valors i fer arrels profundes, molt profundes a la vostra Vila. Sou molt grans!

Visca Gràcia!  Visca la Festa Major!!!»

Urkullu vista Junqueras a la presó dels Lledoners

El president basc, Iñigo Urkullu, es va reunir dimarts amb el vice-president Oriol Junqueras a la presó dels Lledoners. Segons fonts de la Lehendakaritza, la visita fou ‘privada i de raó, fonamentalment, humanitària.’ L’entrevista va dura unes dures hores.

Urkullu ha explicat que es va trobar un Junqueras ‘molt conscient’ de la situació. En aquest sentit, ha assegurat que el vice-president estava molt serè malgrat les circumstàncies judicials i l’empresonament, però també ‘interessat en el millor pel seu entorn familiar i polític’, així com pel conjunt de la societat catalana.

El govern basc ha declarat que Urkullu manté una relació ‘molt intensa’ amb els representats institucionals, socials i dirigents polítics catalans. I és en aquest marc que s’ha produït l’entrevista.

 

Augmenten a trenta-set els morts per l’esfondrament del Pont Morandi

Les autoritats italianes han confirmat un nou balanç de víctimes, almenys trenta-set morts, entre els quals tres menors. També hi ha setze ferits de diversa consideració. Tot apunta que el causant de la tragèdia era el mal estat de la infraestructura, per això el govern italià ha demanat la dimissió de tota la cúpula d’Autoestrade per Italia, concessionària de la via.

El ministre de Transport, Danilo Tonelli, ha assegurat al seu Facebook que l’executiu està estudiant la possible revocació de la concessió de l’autopista a l’empresa. A més, es valora multar Autoestrade per Italia amb sancions que poden arribar fins als 150 milions d’euros. ‘Si no són capaços de gestionar les nostres autopistes, l’estat ho farà’, ha conclòs.

Atlantis, l’empresa matriu de la concessionària, és en caiguda lliure a la borsa de Milà. Ahir les seves accions es van arribar a precipitar un 10% i els organismes reguladors en van suspendre la cotització.

Comín diu que el Consell de la República és la garantia per a no caure en l’autonomisme

El conseller Toni Comín defensa que el Consell de la República assumeixi el paper de l’estat major del procés, el qual ha definit com l’espai ‘on es construïa la unitat estratègica entre les entitats sobiranistes i els partits i es prenien les grans decisions del procés’. En una entrevista a ‘El matí’ de Catalunya Ràdio, Comín ha explicat que la nova institució tindrà una relació directa amb el govern i serà l’òrgan que dirigirà ‘la continuïtat del procés’.

Per Comín, el Consell de la República és la garantia perquè la política catalana no caigui en l’autonomisme i ha de ser l’actor encarregat de ‘passar a l’acció’, ja que l’estat major ‘no existeix com el curs passat’. En aquest sentit, ha dit que la funció del govern de Quim Torra havia de ser defensiva i no podia ‘anar a l’ofensiva’, com sí que ‘podia fer’ el de Puigdemont.

El conseller ha reconegut que la nova institució decidirà sobre l’executiu català però que, a hores d’ara, encara s’ha de concretar el com. Començarà a funcionar a principi del nou curs polític, amb finançament privat, i serà ‘un dels primers fruits del mandat del primer d’octubre’.

‘Si ens encongim, la unitat no servirà de res’
Comín ha apel·lat a un moviment independentista ‘transversal i unitari’. Per aquesta raó, arran de les veus que han sorgit en l’entorn d’ERC i del PDECat criticant la inviabilitat d’executar el mandat de l’1-O, el conseller ha instat a la ‘lleialtat’. ‘Si ens encongim, no la unitat no servirà de res’, ha dit, i ha defensat la necessitat de ‘parlar molt i refer les confiances, que és el que fem cada dia a l’exili’.

El conseller ha posat la sinergia entre França i Anglaterra per a tombar Alemanya durant la guerra mundial com a exemple de la importància de les aliances malgrat les diferències. ‘Som en un combat brutal contra un estat que utilitza tots els mitjans legals i no legals’, i ha afegit que ‘les trifulgues només malmetran a l’independentisme’, per la qual cosa ha apel·lat a ‘construir ponts i unitats’.

Llistes per a les municipals
Pel que fa a les pròximes eleccions municipals, Comín és partidari d’analitzar ‘cas a cas’ la necessitat de constituir una llista única entre ERC i PDECat i defensa la unió ‘allà on hi ha perill de pèrdua’. ‘Els partits són instruments i s’ha d’analitzar en clau instrumental’, ha afegit.

La pèrdua de l’escó
Un cop el Tribunal Suprem ha ratificat la suspensió dels diputats, Comín diu que hi ha diferències entre els polítics empresonats i els qui són a l’exili. Malgrat que en el primer dels casos ha qualificat la decisió d’il·legal perquè ‘la llei diu que els rebels seran suspesos mentre duri la presó, però ells no són rebels’, en el seu cas i el de Carles Puigdemont creu que ‘és doblement il·legal perquè no som a la presó’ i, per tant, ‘la decisió no hauria de ser igual que la dels presos’.

La relació amb Junqueras i Puigdemont
Comín ha reconegut que li va costar prendre la decisió de marxar a l’exil, però que en veure com ‘el conflicte polític s’ha judicialitzat’ té la certesa que va perdre la decisió correcta. ‘Per guanyar el combat polític has de guanyar la batalla judicial’, ha dit, tot afegint que les euroordres resoltes al seu favor ha afavorit que a Europa es vegi el Tribunal Suprem ‘amb vergonya i estupor’ i ‘si no haguéssim marxat no seria així’.

El conseller ha assegurat que manté molt bona relació amb els polítics empresonats. De fet, ha explicat que ha rebut ‘tres cartes en només deu dies’ d’Oriol Junqueras, i ha constatat que la relació ‘no s’ha refredat’. Ha explicat, però, que en les cartes eviten parlar de ‘temes polítics per prudència’.

A Comín li consta que Puigdemont ha enviat diverses cartes a Junqueras. El que no ha sabut concretar és si aquestes han obtingut resposta.

Llarena demana protecció al CGPJ per la demanda de Puigdemont

Un jutjat de Brussel·les ha citat Pablo Llarena el 4 de setembre arran de la demanda presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers exiliats. Consideren que el magistrat instructor de la causa contra l’1-O no ha estat imparcial i ha vulnerat el seu dret a un judici just. ‘No som perseguits per la justícia, sinó per la ideologia d’un jutge’, va declarar el president en conferència de premsa. Tanmateix, Llarena no té l’obligació d’anar personalment al tribunal.

Segons que explica el diari El Español, Llarena ha demanat empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol perquè tem que el procés posi en dubte la seva instrucció i un ‘tribunal belga examini la correcció’ de la seva feina. D’altra banda, en l’escrit que ha presentat al CGPJ, també es mostra preocupat que una possible condemna per haver lesionat els drets dels demandants li comporti ‘conseqüències econòmiques’.

Llarena no ha estat notificat de la demanda. El jutge que ho havia de fer ha considerat que no té contingut civil i que afecta la responsabilitat de l’estat, per això ha descartat d’enviar els documents al magistrat del Suprem. Segons Llarena, aquesta decisió demostra ‘el caràcter grollerament fraudulent de la demanda’. En aquest sentit, diu que la demanda vulnera el seu aforament al Suprem i la llei orgànica del poder judicial, que prohibeix que es puguin presentar ‘demandes directes contra jutges i magistrats per actuacions fetes durant l’exercici de les seves funcions’.

Llarena considera que aquestes dues condicions són clau per a garantir la independència dels jutges. A més, reitera que la demanda és una amenaça per al seu patrimoni i un atac ‘a la integritat de la jurisdicció espanyola’. Per això, demana al CGPJ que prengui les mesures necessàries ‘per a restaurar la independència judicial danyada.’ Segons El Español, el CGPJ tractarà demà l’escrit de Pablo Llarena.

Més informació:
Borrell ordena de pressionar el govern belga per salvar Llarena

Imatges aèries de la tragèdia del Pont Morandi

L’esfondrament d’un pont de l’autopista que uneix Gènova amb França ha causat com a mínim una trentena de morts. Els bombers continuen treballant sobre la runa per a trobar supervivents. Membres del cos van ser dels primers a arribar a la zona després del desastre. El seu helicòpter va enregistrar imatges aèries on es pot contemplar el nivell de destrucció.

#Genova #14ago 14:30, prosegue l’intervento di soccorso, 200 #vigilidelfuoco impegnati nelle operazioni pic.twitter.com/cOKLlRAnSK

— Vigili del Fuoco (@emergenzavvf) August 14, 2018

Les portades: ‘Ensorrament mortal’ i ‘Urkullu s’entrevista amb Junqueras als Lledoners’

Avui, 15 d’agost de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Les portades del dimecres 15 de agost de 2018

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Itàlia es pregunta si el Pont Morandi reunia les degudes condicions de seguretat

Un segment del pont Morandi, sobre el qual passa la carretera A10 per la ciutat de Gènova, s’ha esfondrat aquest dimarts deixant un balanç provisional de com a poc 35 morts.  El pont Morandi, que travessa el riu Polcevera al nord del centre de la ciutat es va trencar de sobte mentre estaven passant els vehicles. El pont és molt conegut perquè bona part del tràfic d’entrada a Itàlia passa per allí. El cap del Departament de Protecció Civil, Angelo Borrelli, va confirmar que almenys 30 cotxes i diversos camions estaven al pont quan aquest es va ensorrar.

Les causes d’aquest col·lapse són encara desconegudes. L’agència de notícies italiana Ansa assenyala que segons els primers indicis l’accident podria haver estat causat per un ‘fracàs estructural’ de l’obra.

El pont Morandi, conegut així pel nom del seu enginyer, va ser construït entre 1963 i 1967 sobre el riu Polcevera, l’estuari del qual es troba al port de Gènova. Té una longitud de 1.182 metres i es troba entre 45 i 55 metres sobre el sòl. L’any 2016 es va fer una renovació a fons del mateix però el debat sobre si estava en condicions ha sacsejat Itàlia

Diversos experts havien avisat dels problemes estructurals que tenia. Especialment ho va fer el professor associat d’estructures de formigó de la Facultat d’Enginyeria de Gènova, Antonio Brencich. En un article publicat el 2016 per ingegneri.info, l’especialista destacava ‘una valoració incorrecta dels efectes de la contracció del formigó que produïa un pla de carretera no horitzontal.’

Malgrat això preguntat pels mitjans italians, el director general d’Autostrade per l’Itàlia, el grup privat que opera les autopistes italianes, Giovanni Castellucci, va dir després de la tragèdia que ‘no tenia cap document que esmentés cap perill’ al pont.

El debat sobre si el pont estava en bones condicions o no i sobre si la infrastructura havia estat mal plantejada ha saltat a la premsa italiana i als mitjans polítics del país.  Segons el diari italià Il Fatto Quotidiano, en el moment de l’accident s’estaven fent operacions de reforma. Es tractava d’una consolidació de lloses, guiat, funcions de coberta i operació de reemplaçament de barrera bidireccional. Les obres, amb un cost de més de 20 milions d’euros, es van iniciar el 3 de maig i s’havien d’haver realitzat en un any.

Projecte de llei pioner a Tunísia per a la igualtat entre homes i dones a l’hora d’heretar

El president de Tunísia, Béji Caïd Essebsi, va anunciar dilluns el suport a un projecte de llei per a fer iguals els homes i les dones en els supòsits d’herències. La llei tunisiana actual, que es basa en la llei islàmica, estableix que, per regla general, un home hereti el doble d’una dona amb el mateix parentiu.

El projecte de llei actual preveu que l’herència sigui equitativa per defecte, però inclou una excepció que permet que tot continuï com fins ara: el propietari del patrimoni pot acudir al notari per dividir la seva propietat d’acord amb la regla de dos terços per a l’home i un terç per a la dona. En aquest sentit, Yosra Frawes, president de l’Associació Tunicina de Dones Democràtiques, lamenta que el president ‘no hagi fet tot el camí’, i hagi establert com a obligatòria la igualtat entre homes i dones a l’hora de rebre una herència.

Un projecte denunciat pels defensors de l’Alcorà
Dissabte passat, milers de persones es van concentrar a la porta del parlament per protestar contra la proposta de llei. Consideren que la llei, si tirés endavant, seria antimusulmana. Per ells, és una ofensa a la paraula de Déu i ho consideren una amenaça a la identitat islàmica del país. La manifestació, l’organitzava la Coordinadora Nacional per a la Defensa de l’Alcorà, la Constitució i el Desenvolupament Equitatiu, un grup conservador, el director de la qual és Noureddine Khadmi, ex-ministre tunisià d’Afers Religiosos.

Els qui defensen la desigualtat de gènere argumenten que l’home ha de ser afavorit perquè és el responsable de proporcionar els béns necessaris a la llar. Per la seva banda, Hlima Jouini, membre de l’Associació Tunicina de Dones Democràtiques, recorda que els rols han canviat: ‘Ara la dona és responsable dels pares i la família, l’home ja no és l’únic responsable o el cap de la família; per tant, la legislació ha d’ajustar-se a aquest canvi.’

Els CDR organitzen una marxa d’homenatge a les víctimes del 17-A

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat una marxa d’homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. Serà divendres, quan farà un any de la tragèdia que va causar 16 morts i 155 ferits. Ho han anunciat per Twitter, on han declarat que ‘Catalunya no té rei’ i que retrien homenatge a les víctimes del 17-A ‘amb tots aquells polítics i associacions que siguin del poble i per al poble’. La manifestació sortirà a les deu del matí de la plaça Portal de la Pau de Barcelona.

Catalunya no te rei, per això el poble català retrà homenatge a les víctimes del #17A amb tots aquells polítics i associacions que siguin #delpobleXalpoble.#NoTenimRei#CDRenXarxa pic.twitter.com/wakciyf20E

— CDR Catalunya (@CDRCatOficial) 14 d’agost de 2018

Pàgines