Si de res poden servir els Anys institucionals dedicats a la figura d’algú destacat és per a parlar-ne, del personatge i de l’obra, i atansar-los a un públic general. És això que fem enguany amb Pompeu Fabra, de qui es commemoren els 150 anys del naixement i els 100 de la seva Gramàtica catalana. L’obra de Fabra és tan immensa que és convenient anar-s’hi acostant de mica en mica, en dosis. A VilaWeb en podeu trobar diversos articles. Avui ens hi introduïm de la mà del sociolingüista Gabriel Bibiloni, que a més de les classes a la Universitat de les Illes Balears, també ens fa aprendre llengua a tots mitjançant els seus articles i piulets. Bibiloni en sap un niu, de l’obra de Fabra; l’ha estudiat a bastament i n’és continuador en bona mesura. Parlem amb ell de la solució que va prendre Fabra respecte de l’estandardització del català, fenomen que Bibiloni ha estudiat intensament i en què potser no discrepen tant com sembla. També de les interferències lingüístiques, un altre aspecte que el vincula a Fabra: ‘La pràctica intensiva del bilingüisme en un context sociolingüístic desequilibrat ens ha portat a una situació que només podem qualificar de mala ferida.’ I de quin sentit té avui treballar per una llengua genuïna: ‘Té tanta justificació com sempre, però això només serà plenament possible en un context de no subordinació.’ I, en definitiva, del llegat del mestre:

—Recentment heu fet una conferència sobre Pompeu Fabra a la Universitat de Granada. Quina rebuda va tenir?
—Vaig fer una conferència a la Facultat de Lletres, convidat pel Departament de Filologia Romànica. Vaig demanar-los en quina llengua volien que la fes i em van dir que en català. Va anar molt bé i es va mostrar la normalitat d’uns estudiants de romàniques no catalans entenent perfectament una conferència en català. Més recentment he fet una altra conferència sobre Fabra a Manacor, també molt ben rebuda, i en tinc una altra de programada a Eivissa. I si algú em vol convidar a fer-la a un altre lloc, jo encantat.

—Fabra és el gramàtic, el codificador de la llengua, el modernitzador del català, el mestre. Què li devem?
—Quasi el cent per cent de la codificació del català modern és obra de Pompeu Fabra. I això és així en primer lloc perquè en el moment del llançament de l’empresa Fabra era el lingüista més preparat del país, i en segon lloc perquè Fabra va actuar sempre amb una gran intel·ligència i amb una bona estratègia per a fer reeixir les seves idees. La fixació de l’ortografia és quasi totalment obra seva, treta amb dificultat i esquivant molts d’obstacles. Seva és la codificació de la gramàtica i la codificació inicial del lèxic normatiu, en el diccionari del 1932.

—En què val més la pena fixar-nos, de tota la feina que va fer?
—Abans que res cal dir que darrere tota l’obra de Fabra hi ha una idea fonamental que li dóna tot el sentit: el projecte de construir una llengua nacional destinada a ser l’únic instrument de comunicació i de vertebració de la identitat de la nació catalana. Sense aquesta idea no s’entén res. Això volia dir construir un estàndard unificat, elaborat, inicialment artificiós i sobretot al servei de tots els parlants de la comunitat lingüística. Fins i tot l’ortografia tenia per a ell un alt valor simbòlic i nacional, i amb aquesta visió la va treballar. Un segon pilar fonamental de l’obra de Fabra és la descastellanització.

—Deia que el seu objectiu era codificar la llengua ‘depurant-la’ de castellanismes. Ho va saber fer?
—S’hi va dedicar amb entusiasme. El seus escrits doctrinals són molt clars: és un discurs que parla sense reserva de depurar els castellanismes fins allà on sigui possible. D’aspirar a tenir la llengua que hauria sorgit de l’evolució natural si aquesta llengua no hagués estat sotmesa durant alguns segles a la subordinació a una altra llengua. Ara bé, cal ser conscients que arribar a tenir un coneixement exacte d’aquesta interferència era una feina de molts d’anys. No va bastar la vida de Fabra, i ell en devia ser conscient. La interferència lingüística té unes dimensions formidables. Pensem que del començament de la subordinació (podem recular cap al segle XVI) al sud dels Pirineus l’espanyol ha estat l’únic referent per a la innovació lingüística. Pràcticament tots els mots que han entrat al català ho han fet via espanyol, i a això hi hem d’afegir la interferència en la sintaxi, més moderna però també intensa. I en aquest punt a mi em vénen alguns dubtes: un, tot i que hi havia molts de mots que Fabra encara no podia identificar com a hispanismes, per què va incloure al seu diccionari força mots que ell devia saber que ho eren, com ara ‘alcalde’, ‘buscar’, ‘preguntar’, etc.

—I per què creieu que ho va fer? No en teniu cap teoria?
—En alguns casos només m’ho puc explicar per la feblesa del coneixement de la interferència en aquell moment. Fabra combat ‘entregar’, que és un mot documentat en el segle XIV i que molts no consideren hispanisme, i, pel contrari, admet ‘preguntar’, un clar hispanisme que no apareix a cap diccionari fins al 1695, i en aquella època només es devia usar en algunes accepcions particulars. De fet, no es fa popular al Principat fins al segle XIX. No sols l’admet sinó que l’usa amb regularitat. Per contra, tot i admetent ‘buscar’, un hispanisme del segle XVIII, com a forma secundària, ell regularment escriu ‘cercar’. I un altre dubte: amb el coneixement que avui tenim de la interferència, fins a on hauria volgut arribar Pompeu Fabra.

—Ara tindria molta més feina, potser?

—La interferència és un flux que no s’atura. Mot nou que apareix en espanyol, mot que incorpora el català. Pensem en casos com botellón, pasotismo o postureo, que molts han adaptat com a ‘botelló’, ‘passotisme’ o ‘postureig’. I continua la contaminació de la sintaxi i la fraseologia: avui molta gent diu ‘em dóna igual’ o ‘no em dóna temps’, quan en temps de Fabra no ho deia ningú. I continua la perversió de la semàntica: com més va, més gent diu ‘gran’ quan hauria de dir ‘gros’, o ‘escoltar’ quan hauria de dir ‘sentir’. I per a acabar-ho d’adobar tenim la devastació de la fonètica. Avui el català dels joves, i no tan joves, de les nostres capitals té una cara, la fonètica, tan desfigurada que esgarrifa. La pràctica intensiva del bilingüisme en un context sociolingüístic desequilibrat ens ha portat a una situació que només podem qualificar de mala ferida.

—Té sentit, l’any 2018, en un món globalitzat i en què tenim a sobre la força del castellà i també com més va més de l’anglès, maldar per evitar les interferències lingüístiques?
—S’ha d’entendre bé que les interferències lingüístiques són una cosa molt diferent en el cas de llengües amb plenitud de funcions i parlades per societats no dependents i en el cas de societats subordinades. En el primer cas hi ha bàsicament manlleus que serveixen per a denominar noves realitats però no posen en perill la integritat del sistema lingüístic. En el cas de llengües subordinades hi ha una dinàmica infernal que fa de la llengua subordinada una còpia de la llengua dominant. Un dialecte, s’ha dit sovint. I això és una manera de destruir aquesta llengua. Jo crec que avui treballar per la genuïnitat del català té tanta justificació com sempre. Però hem de ser conscients que això només serà plenament possible en un context de no subordinació.

—És a dir, amb la independència?
—Podem ben assumir que disposar d’un estat sobirà i d’una societat autocentrada és una condició necessària tant per a la normalització de l’ús del català com per a la restauració del codi. Però només una condició. En aquest supòsit ni una cosa ni l’altra són automàtiques. Pel que fa a la restauració del codi, mentre l’espanyol sigui en la nostra societat una llengua potent i sabuda i emprada per tothom, continuarà amb el rol de referent per a la innovació lingüística, i continuarà la interferència en totes les estructures: fonètica, lèxica, sintàctica i semàntica.

—Una de les qüestions en què heu aprofundit més és la formació del model de llengua estàndard. De fet, retraieu a Fabra que, de la manera que va codificar la llengua partint del barceloní parlat, va dur cap a models de llengua formal regionals. I això va en detriment de la unitat de la llengua. És així?
—És una de les qüestions més complexes de l’obra de Fabra. D’una banda la seva opció per la llengua parlada barcelonina i contra la llengua acadèmica vuitcentista, forjada en la seva joventut i en l’ambient modernista de l’Avenç, el va deixar atrapat en una situació de difícil sortida. Si optava per la llengua acadèmica, arrelada en la tradició secular, s’allunyava de la llengua parlada, però no es fragmentava el que avui diem estàndard, perquè la llengua acadèmica era unificada. I si optava per la llengua parlada, alguna mena de fragmentació s’havia de produir, perquè la llengua parlada era diversa. Malgrat aquest dilema, i superada una etapa molt primerenca, Fabra sempre volgué una llengua estàndard unificada pensada en termes de comunitat lingüística completa. Començant per l’ortografia, que fixà pensant en tots els dialectes, i continuant per la sintaxi i el lèxic. Aquella operació de modernització crec que en general era vàlida. Canviar l’article masculí ‘lo’ per ‘el’ o canviar ‘nos’ per ‘ens’ s’ha demostrat que no representa cap problema.

—Quin és el problema, doncs?
—Ara bàsicament tenim el problema de la morfologia verbal, de fet, una per a cada dialecte, i encara amb usos territorials diversos a les Illes i amb opcions diverses al País Valencià, força ideològiques. Tenir aquesta fragmentació no era tan problemàtic en temps de Fabra com ara. Aleshores es parlava molt de llengua literària, d’escriptors, i en literatura la diversitat de formes no és problema. Però ara hem de parlar de traductors automàtics, de doblatges, de manuals escolars i tant de bo poguéssim parlar de textos administratius i jurídics adreçats a tota la comunitat lingüística. Aquí no tenir un estàndard unificat és un problema.

—I la nova Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans encara fomenta més aquesta fragmentació de la morfologia?
—En aquest aspecte no hi ha cap novetat. La Gramàtica recull tot el polimorfisme que ja existia en l’ús formal de les diverses regions, igual que ho va fer la ‘Proposta d’estàndard oral’ del començament de la dècada de 1990. Incloent-hi formes valencianes, com ‘servix’ o ‘servisca’, que no pertanyen a la tradició codificadora dels bons gramàtics com Carles Salvador o Sanchis Guarner. Aquestes obres són com a tractats de dialectologia i lamentablement ni tan sols hi traspua una voluntat de cercar un camí d’unificació. Cosa molt difícil, val a dir.

—Què en queda, de Fabra, ara que els aniversaris es commemoren justament quan tenim una nova Ortografia i una nova Gramàtica del IEC?
—Jo crec que resta pràcticament tot. L’Ortografia només fa uns petits canvis, com la reducció de diacrítics o la incorporació d’alguna erra doble en mots prefixats. No crec que n’hàgim de fer cap drama, tot i que modestament crec que aquestes reformes estan mal fetes. Jo crec que és més útil el diacrític suprimit de ‘ós’ que el conservat de ‘mà’, per exemple. I la Gramàtica respon a un conjunt de forces que pressionen en direccions diferents. Dit col·loquialment, vol acontentar tothom, i per a això ha pres forma de gramàtica descriptiva i molt pendent dels registres. Haurem d’esperar que surti la gramàtica bàsica, més normativa i adreçada a un públic més general, i ja veurem què diu.

—Per tant, aquestes obres segueixen el fil de Fabra…
—Bàsicament. No crec que puguem parlar de cap trencament amb Fabra. Si jo fos responsable de la llengua d’un mitjà de comunicació, sense sortir d’aquesta gramàtica podria fer la llengua que m’interessa, que no té res a veure amb la de TV3. El problema és que obre portes que altres poden aprofitar, fins i tot forçant la mateixa gramàtica, per a promoure un altre model que sí que trenca, més que amb l’obra de Fabra amb els seus principis de genuïnitat i d’estàndard nacional. La Gramàtica ‘informa’ de coses com l’existència de formes ‘col·loquials’, la manca de caiguda de preposicions (‘s’oposen a que torni’) o l’ús de la preposició ‘en’ davant infinitiu (‘estar d’acord en fer tal cosa’). Si els controladors de la llengua pública per la via col·loquial empenyen aquestes coses cap als registres formals, hi haurà hagut alguna ruptura amb la normativa de Fabra.

—En quines qüestions ha quedat superat, Fabra?
—Jo diria que en quasi res. Potser podríem dir que l’estudi de la sintaxi ha fet que alguns punts es vegin ara de manera una mica diferent de com els veia el mestre. Per exemple, la qüestió dels pleonasmes. Però això és molt secundari. En tot cas, això de la superació de Fabra depèn de cadascú i de les ganes que tingui cadascú de superar-lo. Fa una trentena d’anys que hi ha professionals de la llengua que volen conduir, i condueixen, la llengua pública en una direcció ben diferent de la concebuda per Fabra: cap al col·loquial local fragmentador i cap a l’acceptació resignada de la llengua còpia que la història ens ha imposat. Alguns tenen molt de poder i tenen en favor seu que la societat en general és molt poc conscient de la seva actuació.

Els primers ministres de Grècia i Macedònia, Alexis Tsipras i Zoran Zaev, han signat un acord històric sobre el canvi de nom de l’antiga república iugoslava de Macedònia. Si els parlaments de tots dos països ratifiquen l’acord, passarà a dir-se ‘República de Macedònia del Nord’. El pacte ha aixecat una forta polseguera a tots dos països. A Grècia, Tsipras ha hagut de superar una moció de censura i a Macedònia el president ha promès el blocatge de l’acord.

Quan ha començat la cerimònia per celebrar l’acord, Tsipras ha dit que la disputa entre ambdós països en el curs dels anys havia estat ‘estèril’. Segons ell, l’acord és patriòtic, mútuament beneficiós i respecta els valors fonamentals per a totes dues parts. ‘Aplanem el camí per a la pau, la cooperació i el desenvolupament conjunt dels nostres països i tots els Balcans i Europa’, ha dit.

Per Zaev, és una data històrica per a tots dos territoris. Ha fet un agraïment al primer ministre grec: ‘No ha estat fàcil, però el futur comú val la pena.’

Una disputa existent d’ençà de la independència de Macedònia
La disputa sobre el nom de Macedònia prové del desacord en el moment de la independència d’aquest país, el 1991, quan es va separar de Iugoslàvia. Llavors el govern grec es van oposar a la utilització del nom ‘Macedònia’ per l’ambigüitat amb la regió grega de Macedònia i va promoure el vet al nou estat si adoptava per nom oficial ‘República de Macedònia’.

Una concentració unitària a Santa Maria d’Oló (Moianès) ha manifestat el clar rebuig a les agressions d’una vintena d’ultres que la matinada de dissabte van presentar-se al poble per arrencar simbologia independentista. A la protesta, convocada per entitats i partits diversos, hi han participat veïns, l’equip de govern, batlles i regidors dels pobles veïns i molta gent de pobles propers.

Concentració unitària a Oló, equip de govern, membres de totes les entitats, alcaldes i regidors dels pobles veïns i molta gent de pobles propers. Tots units contra el feixisme en un crit unànime #CapAgressióSenseResposta. Gràcies a totes i tots pel suport rebut. pic.twitter.com/iRPDTuOWK8

— Ajuntament d'Oló (@aj_olo) June 17, 2018

Dos joves van haver de ser atesos
Un grup d’una vintena d’ultres va irrompre el poble per arrencar llaços grocs i cartells de l’ANC que eren penjats al carrer. Segons el testimoni dels veïns que van presenciar els fets, van actuar de manera provocadora també envers els qui s’aplegaven llavors, als volts de l’una, en alguns bars. Hi va haver empentes fins que van agredir amb cops de puny dos joves del poble, que van haver de ser atesos a urgències. Un va haver de ser-hi traslladat amb ambulància.

El batlle, Enric Güell, va explicar a VilaWeb que l’endemà al migdia va anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a presentar una denúncia contra aquests individus, que ja van visitar el poble una altra vegada per arrencar-hi llaços grocs i despenjar-hi estelades.

‘Vaig sentir el sarau i vaig baixar i vaig tenir por que tot plegat no derivés a coses més greus. Era una baralla d’empentes, i algú d’Oló va acabar agredit i va haver d’anar a urgències. Aleshores, quan intentava posar-hi pau, en vaig rebre alguna i no vaig aconseguir que em fessin cabal’, explica el batlle.

Finalment, una patrulla dels Mossos va arribar al lloc dels incidents i va identificar quatre dels agressors, segons que han informat a VilaWeb.

Vegeu ací un vídeo d’una de les agressions:

Poble Lliure s’ha adreçat a les formacions d’esquerres dels Països Catalans per confeccionar candidatures unitàries. Segons l’organització, ‘han de ser un mur de contenció al feixisme i han de posar les bases per la construcció de la República’, amb vista a les eleccions municipals del 2019. Ho ha explicat el portaveu, Guillem Fuster, durant la segona Assemblea Nacional de Poble Lliure, que s’ha fet aquesta tarda a les Cotxeres de Sants. La formació, vinculada a la CUP, també ha demanat als partits sobiranistes de crear una ‘direcció estratègica compartida’ i impulsar la creació del Congrés Nacional del Poble Català (CNPC).

Poble Lliure demana a les formacions de reunir-se per impulsar aquest espai de ‘congregació’ de totes les entitats i partits de l’independentisme i el moviment republicà. ‘Ccal coordinar de manera immediata l’Assemblea de Càrrecs Electes –ha dit Fuster– i fer-ne partícips més àmbits de representació, com ara el sindical.’

L’organització també ha alertat del perill de ‘ulsterització’ de la societat catalana. Feia referència a l’augment d’atacs feixistes que hi ha als carrers.

A l’acte, hi han assistit membres de JxCat, ERC, la CUP, ANC i Òmnium, Comunistes de Catalunya, Crida LGTBI, Dones per la República, la Intersindical i La Forja.

Poques hores després d’atracar al port de València, la tripulació de l’Aquarius, formada per membres de Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerranée, ha anunciat que la seva intenció és tornar com més aviat millor a la zona de rescat de Líbia. ‘És el nostre deure. Primer hem de descansar i preparar l’estratègia, però la intenció és tornar, perquè la gent continua morint’, han assegurat.

Ambdues ONG han estat molt crítiques amb les actuacions dels governs d’Itàlia i Malta en el cas Aquarius. ‘La llei del mar obliga a desembarcar els rescatats en el port segur més pròxim. És una obligació’, han dit. Tanmateix, han assegurat que no emprendran accions legals contra Roma i la Valletta perquè ‘no és la nostra funció’.

Han denunciat que la utilització política dels 630 migrants ha provocat que ara mateix la zona de rescat davant de Líbia estigui molt desprotegida. L’Aquarius, el Dattilo i l’Orione són vaixell de gran capacitat i tardaran encara com a mínim cinc dies a estar operatius. ‘És inacceptable que ens hagin fet això’, ha dit Aloys Vimard, coordinador de projecte de MSF.

Sophie Beau, fundadora de SOS Méditerranée, ha assegurat que les ONG pateixen una campanya de desprestigi amb la intenció que abandonin la zona de rescat. ‘Nosaltres no som els culpables ni la solució de la situació que es viu a la Mediterrània central. Simplement som un símptoma de què les polítiques europees no funcionen i que la UE ha perdut la bruixola moral’, ha declarat.

A més, Beau ha recordat que la UE no és la principal receptora de refugiats i migrants. I per això, ha dit que la seva inacció a la Mediterrània és criminal. En aquest sentit, ha demanat a la UE que elabori un model de cerca i rescat eficient i deixi d’externalitzar a Líbia la seva frontera. ‘Confiem en la societat civil i en la seva mobilització perquè faci arribar als governs aquest missatge’, ha conclòs.

‘Una odissea que no s’ha de repetir mai més’
El director de l’operació de SOS Méditerranée, Fréderic Penard, ha assegurat que el viatge de l’Aquarius ‘és una odissea que no s’ha de repetir mai més’, perquè s’ha utilitzat la vida de gent ‘feble i vulnerable’ per a fer política. Penard ha recordat que l’ONG ha rescatat gairebé 300.000 persones en dos anys i ha reiterat el seu compromís de continuar-ho fent.

El director també ha explicat com fou la missió de rescat de l’Aquarius abans de quedar atrapat sense port. ‘Era gairebé de nit i vàrem localitzar dues embarcacions. Un estava mig enfonsada i hi havia unes quaranta persones a l’aigua’, ha relatat. L’operatiu es va allargar unes sis hores i van morir dos migrants. L’endemà al matí, l’Aquarius va rebre 400 migrants d’altres rescats i se li va ordenar d’anar a desembarcar. Era el 10 de juny i no ha pogut fer fins avui.

El balanç mèdic de l’Aquarius
El metge del vaixell, David Beversluis, ha explicat els mals que han afectat els migrants d’ençà que hi varen pujar. El dia del rescat ha relatat que va tractar molts casos de quasi afogament i que un migrant nigerià va necessitar reanimació. També va tenir cura de tres casos d’hipotèrmia severa i diversos de deshidratació, perquè els migrants havien passat entre quinze i vint hores a la deriva. Més de vint també presentaven cremades de segon grau per la mescla d’aigua de mar i gasolina.

Sobre el viatge fins a València ha dit que era ‘totalment innecessari’ perquè ha allargat el patiment de molts dels passatgers. Durant la travessa s’han tractat una vuitantena de casos de nàusees i marejos per culpa del mar. ‘Aquesta gent feia mesos i fins i tot anys que no veien un metge. Per tant, encara que no haguessin patit durant el rescat o el viatge, necessitaven una bona revisió’, ha assegurat.

A més, ha explicat que setze migrants, sis homes i deu dones, presentaven signes d’haver patit abusos sexuals a Líbia. Quan l’Aquarius ha atracat, s’ha informat als serveis sanitaris que trenta-dues persones requerien atencions especials. Principalment els afectats per cremades, però persones amb lesions ortopèdiques que necessiten cirurgia.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, reclama a la Generalitat el traspàs urgent de les competències pendents i l’inici de negociacions per acordar un nou sistema de finançament, tràmits que van quedar aturats per l’aplicació de l’article 155. Barrera ho ha dit al discurs de la Festa d’Aran, que se celebra cada 17 juny per commemorar la restitució del govern aranès fa vint-i-set anys. A la celebració hi ha assistit el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, que s’ha mostrat partidari d”enfortir’ i ‘ampliar’ els drets de l’Aran. Després de la recepció de les autoritats a la seu del Conselh Generau, l’acte ha començat amb la desfilada dels ‘pendons’ (banderes) portats pels representants de cada ‘terçon’ (divisió geogràfica pròpia de la Vall d’Aran) fins al Santuari de nostra Senyora de Mijaran, on s’ha celebrat una missa. Tot seguit, s’ha fet l’acte institucional de la Festa d’Aran a les ruïnes del santuari, on s’ha hissat la bandera aranesa amb l’himne de la vall: Montanhes Araneses. El punt final l’ha posat una exhibició de danses araneses.

Després de la paràlisi de relacions entre els executius català i aranès que ha suposat el 155, la prioritat pel síndic d’Aran és que es facin efectius dos traspassos ja acordats a l’última comissió bilateral que fan referència al transport sanitari i els bombers i al cofinançament de la residència geriàtrica de Les. Paral·lelament, reclama començar les negociacions del nou sistema de finançament pel Conselh Generau ‘que ja s’hauria d’haver aplicat el 2018 però, com que no s’ha pogut negociar, esperem tenir-lo pel 2019’. L’objectiu, ha remarcat, és continuar ‘desplegant l’autogovern’.

‘Van quedar moltes qüestions sobre la taula que no es van poder desenvolupar i ara el que toca, després d’aquest pràcticament un any de paràlisi, és reprendre el diàleg i iniciar totes aquelles accions de desplegament de la llei d’Aran’. En aquest sentit, Barrera confia que es pugui fixar una data al setembre per a una nova comissió bilateral.

El conseller Maragall ha admès que l’aplicació del 155 ‘ha suposat perjudicis molt clars en la relació entre Catalunya i l’Aran’ i ha afirmat que, malgrat que encara no s’ha recuperat la normalitat democràtica volguda, això no els ha d’impedir treballar i governar. ‘Al contrari, ens ha d’estimular a entrar en matèries com la relació entre el govern català i les institucions araneses, veure on som, reprendre els diàlegs interromputs i mirar el futur amb confiança i ambició’. En aquest sentit, ha dit que ‘des de la legitimitat de l’exercici dels drets que té reconeguts l’Aran, que són els que són, hem de veure com els podem enfortir, protegir o ampliar, aquesta és la feina’.

Protecció de la llengua aranesa
Maragall s’ha compromès a fer costat al govern d’Aran en la protecció de la llengua, en aspectes d’inversió pública, de comunicació i competencials. ‘Entrem-hi seriosament, no es pot resoldre tot el primer dia ni precipitar-se però l’actitud és molt positiva i tenim molt de recorregut per fer. Hem d’aconseguir també que estiguem en condicions de reflexionar junts i de compartir, si és possible, un camí de futur pel conjunt de Catalunya. Tal com ho entén Maragall, el conjunt de Catalunya ‘vol dir també per l’Aran, amb plenitud de drets i amb absolut respecte pel seu caràcter i la seva història, però, al meu entendre, amb la potència sumada del que signifiquen els dos conceptes’.

D’altra banda, el conseller Maragall també ha defensat la llengua aranesa davant dels darrers embats que ha hagut d’afrontar. El passat 24 de març unes dues-centes persones es van manifestar a Vielha en un acte reivindicatiu en defensa de l’aranès després que el Tribunal Constitucional (TC) tombés al febrer l’ús ‘preferent’ d’aquesta llengua respecte al català i al castellà a les administracions públiques recollit a la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament l’any 2010.

També va ser una reacció a les paraules de l’ara ex-ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, considerades un menyspreu al territori i la seva identitat quan va dir que l’únic risc dels parlants de l’aranès eren les allaus. Ja en aquell moment el síndic d’Aran, Carlos Barrera, va insistir que el govern aranès continuarà desplegant les mesures a favor de la llengua recollides a la Llei del Règim especial de la Vall d’Aran aprovada el 2015 per tal que els efectes de la sentència siguin ‘mínims’.

Diada nacional aranesa
La Val d’Aran celebra la seva Diada nacional el 17 de juny perquè va ser aquest dia de fa 27 anys quan va recuperar les institucions pròpies, després d’un segle i mig, amb les primeres eleccions al govern aranès.

El passat 2 de novembre, en plena aplicació del 155, el ple del Conselh Generau d’Aran va aprovar, per unanimitat, un manifest en defensa les institucions i el govern aranès. Les tres formacions amb representació al Conselh, Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Unitat d’Aran (UA) i Partit Renovador d’Arties-Garòs (PRAG), van consensuar un manifest per reclamar el desplegament de la Llei d’Aran i reclamar el reconeixement de l’autogovern aranès en una futura modificació de la Constitució espanyola.

Contradicció entre el PSOE i el govern espanyol per les despulles de Franco. El secretari de Justícia del partit, Andrés Perelló, va anunciar que proposaria a l’executiva federal una nova llei de memòria històrica que estableixi la retirada del cos del dictador del Valle de los Caídos. No obstat això, l’únic pronunciament del govern espanyol ho ha aigualit tot, perquè la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha dit que no n’han pres ‘cap decisió’.

Tanmateix, Maroto ha dit que els socialistes ja han valorat l’exhumació i suposa que la retirada de les despulles ‘es determinarà en funció de l’oportunitat que es pugui fer’. ‘Com a socialistes l’hem defensat i suposo que es retiraran les despulles’, ha opinat.

La ministra ha refusat de fer una valoració concreta sobre la reforma de la llei de memòria històrica perquè diu que es tractarà en l’executiva federal del PSOE i que no en forma part.

El raper Valtònyc, a l’exili per a evitar la condemna a tres anys i sis mesos de presó, ha fet una crida a continuar lluitant per fer caure el règim del 78 en un vídeo projectat durant el Concert per la Llibertat d’Expressió.  ‘L’escalada repressiva que vivim actualment és fruit de veure com els consensos, agafats amb pinces, del règim del 78 cauen ara, quaranta anys després’, ha dit. Vegeu ací el vídeo de Valtònyc, publicat pel diari Jornada:

‘Recordau que mai en la història ningú no ens ha regalat res i que tots i cada un dels drets de què gaudim avui dia han estat conquerits amb la suor de molta gent que ens ha precedit’, ha dit Valtònyc. També ha explicat que havia obert la web www.niunpasenrere.org per recollir donacions i amb informació sobre les mobilitzacions per la llibertat d’expressió. I ha afegit: ‘Perquè jo tot sol no som ningú, perquè això no va de jo, això va de nosaltres. Perquè dividides som poquetes, però juntes som invencibles.’

Al Teatre del Mar de Palma es fa avui un espectacle per la llibertat d’expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística (Acallar), constituïda arran del cas de Valtònyc. Entre els atractius de l’acte, que ha començat  a migdia, hi ha el retorn del grup Antònia Font, que es torna a reunir exclusivament per a aquesta ocasió.

També hi seran l’escriptor Biel Mesquida, el glosador Mateu Xurí, la coreògrafa Maria Antònia Oliver, el músic Gerard Quintana, els actors Sergi López, Lluís Soler, Alex Brendemühl, Toni Albà i Willy Toledo, a més d’Apol·lònia, Clara Ingold, Diabeticas Aceleradas, Laia Martínez, Llonovoy, el Pallasso Milu, Sílvia Siles i Tshock, entre més.

Llegiu ací el missatge de Valtònyc, sencer:

«Salutacions, companyes,

No podem fer com que no passa res. Tenim gent a la presó, tenim gent a l’exili i a l’estat espanyol els drets més bàsics i fonamentals no estan essent respectats. L’escala repressiva que vivim i patim actualment és fruit de veure com els consensos, agafats amb pinces, del règim del 78 ara cauen 40 anys després. Aquest Règim, aquesta estaca només caurà amb lluita i perseverança , perquè per fer que tombi haurem d’estirar tots i totes.

Jo he decidit posar el meu cas al servei de la lluita, prenent decisions que no han estat gens fàcils i fent molts de sacrificis. Avui ens hem reunit aquí per fer festa, però recordau que mentre aquí feim festa hi ha gent a la presó per haver gravat una brega de bar amb el mòbil, companyes exiliades per defensar la República i la democràcia i tants altres casos que no tindríem temps d’esmentar. Per això toca continuar lluitant avui i demà.

Recordau que mai en la història ningú no ens ha regalat res i que tots i cada un dels drets de què gaudim avui dia han estat conquerits amb la suor de molta gent que ens ha precedit.

Per les que vengueren i per les que vendran, per les exiliades i pels exiliats, per totes aquelles persones preses. Per mi, per tu, toca seguir lluitant. Per això he obert unes planes web que són www.niunpasenrere.org i www.freevaltonyc.org, on trobaràs informació per ajudar-nos mútuament. Perquè jo tot sol no som ningú, perquè això no va de jo, això va de nosaltres. Perquè dividides som poquetes, però juntes som invencibles.

Gràcies a totes, ens veurem prest.»

Clam per la llibertat d’expressió en un concert amb més de quaranta artistes
Maria del Mar Bonet i el raper Elgio han estat dos dels primers noms que avui han pujat als escenaris del Palma Arena per inaugurar el gran Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística (ACALLAR). Quaranta formacions dels Països Catalans i de l’estat espanyol s’han sumat a un espectacle que s’allargarà tot lo dia, amb l’objectiu de rebutjar els processos judicials oberts aquests últims anys contra diversos artistes, com el cas de Valtònyc, condemnat a entrar a la presó pel contingut de les seves cançons. Les lletres punyents d’Elgio han contrastat aquest matí amb els clàssics de la Nova Cançó de Bonet, que ha estat fortament aclamada després d’interpretar ‘Què volen aquesta gent’. ‘És una cançó escrita fa molts anys però que s’adreça a la mateixa gent’, ha lamentat l’artista, que al mateix temps ha celebrat que el públic actual la continués fent seva.

Bonet ha explicat a l’ACN que s’havia volgut afegir al concert perquè sempre havia defensat el dret a la llibertat d’expressió. ‘I ara cal tornar a fer-ho pel que ha passat amb Valtònyc i per tot el que podria passar si deixem que la cultura sigui una moneda de canvi que no tingui res a veure amb la llibertat –ha afegit–. La gent ha de ser lliure de pensar, escriure i cantar el que vulgui.’

Bonet també ha declarat: ‘És un procés perillós perquè els poders de l’estat es veuen capaços de fer coses com el que va passar el primer d’octubre.’ Segons ella, la llibertat d’expressió es troba en risc..

El raper Elgio ha estat molt contundent. Hores abans del concert havia criticat: ‘És molt estrany que en un país que es considera democràtic es porti la gent a la presó per haver fet cançons.’ Creu que la societat es va desmobilitzant a l’hora de rebutjar els casos judicials contra els artistes, i per això ha aplaudit la iniciativa d’aquest cap de setmana. ‘No callarem i l’única manera de conquerir el dret d’expressar-nos es exercint-lo, fent concerts i cantant les cançons que vulguem.’

Elgio, condemnat a una pena de dos anys i un dia presó de presó, a pagar una multa de 400.000 euros i a 8 anys d’inhabilitació pel contingut d’algunes cançons –en una sentència pendent de recurs–, ha dit que li feia ‘molt mal’ que el seu company Valtònyc hagués estat condemnat a entrar a la presó amb sentència ferma, també pel contingut de lletres de cançons. En aquest sentit, ha lamentat que no pogués participar en el concert i ha fet una crida a denunciar aquesta situació amb tota la força.

A l’horabaixa, han actuat artistes com el líder de Mishima, David Carabèn, el Senyor Oca, Anegats, La puta Opepé, La Gran Orquestra Republicana o el raper Pablo Hasél. Mentre cantava ell, s’han cremat fotos del monarca i s’ha sentit el rap ‘No al Borbó’.

El malson s’ha acabat. El marítim, només. El Dattilo, l’Aquarius i l’Orione han atracat finalment al port de València. Els motors, després de 1500 quilòmetres de vergonya, han pogut callar. Silenci, per fi. S’han acabat les onades i les tempestes. Els 630 migrants ja són al nostre país. El paisatge eternament blavós que els ha acompanyat s’ha convertit en un escenari de ciment, periodistes, containers de colors i carpes blanques. Al fons, com una pinzellada bucòlica, el perfil de la ciutat amb les estridències de Calatrava.

L’operatiu del desembarcament continua en marxa. La Generalitat ha informat que va amb retard perquè els serveis mèdics s’han trobat amb més afectacions de les esperades. Tanmateix, no s’ha comunicat l’existència de cap cas urgent. Fins al migdia, 58 persones han requerit assistència (25 dones i 33 homes), de les quals 18 han estat derivades a l’hospital. Aquells que superen el circuit mèdic instal·lat al moll són enviats directament a centres d’acollida de la Generalitat. Allà reben roba, un paquet d’higiene i poden descansar.

L’arribada de la flota ha començat a les sis del matí. El Dattilo, el buc més gran i propietat de la guàrdia costanera italiana, ha estat el primer. Transportava 274 migrants. L’Aquarius, amb 106 migrants, ha entrat per la bocana del port poc abans de les onze del matí. L’últim ha estat l’Orione, una fragata militar amb 250 migrants.

Sobre aquest darrer cal explicar un detall…

A la popa, encerclant un helicòpter de l’armada, hi havia desenes de migrants asseguts sobre la coberta. Mirades perdudes sota un sol de justícia. L’escena era humiliant. Però encara ho era més la vestimenta dels militars: granota blanca del cap als peus, guants i mascareta.

I malgrat tot, felicitat i agraïments
Els voluntaris de la Creu Roja, que treballen en la recepció dels migrants, han assegurat: ‘Després de tant de temps abandonats i tancats, és sorprenent com somriuen i la felicitat que transmeten’. Els metges de la Generalitat, que també participen de l’operatiu, han afirmat que ‘els migrants són una lliçó de dignitat, cortesia i civisme’.

Durant els desembarcaments s’ha vist a migrants fent abraçades als voluntaris i a la tripulació. També s’han sentit aplaudiments i crits de joia. Una vehemència en la gestualitat poc habitual en un moll que està acostumat a la indiferència dels turistes.

Un migrant, fins i tot, s’ha ajupit per a tocar el terra. Els seus ulls han resseguit les costes de Malta, Sicília, Sardenya i Còrsega, però com si fossin mons irreals. Per fi, després de més d’una setmana a la Mediterrània, ha recuperat la seguretat de la terra ferma.

Al moll ara brillen el blanc del Dattilo, el gris de l’Orione i el taronja de l’Aquarius, el vaixell més petit de la flota. Sembla impossible que dies enrere encabís els 630 migrants. Tot sol i desemparat. Un autèntic viatge al cor de les tenebres, que diria Joseph Konrad.

La improvisació de la Moncloa
Una volta desembarcats, els migrants han rebut dues notificacions: un permís d’estada a l’estat espanyol i un fulletó amb informació per a demanar protecció internacional. Una protecció, però, que el govern espanyol no sembla que vulgui garantir. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ja va explicar ahir que s’aplicarà la llei d’estrangeria i no es farà distincions entre l’Aquarius i les pasteres que arriben a Andalusia.

El ministre també va assegurar que es donaria a tothom un permís d’estada per raons humanitàries. En primera instància havia de ser de tres mesos i ahir es va retallar a trenta dies. Doncs bé, finalment el permís de quaranta-cinc. Tanmateix, aquesta lleugera pròrroga no impedirà que una part dels migrants acabin en un CIE quan expiri el permís.

L’inspector en cap de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, Bernando Alonso, ha assegurat que en el registre de dades dels migrants ‘estem mirant si algun té ordre d’expulsió’. En cas de ser així, la persona afectada serà internada en un CIE com a pas previ a la deportació. Tanmateix, Alonso ha dit que no tenia constància de cap cas.

El malson marítim s’ha acabat, ara comença el burocràtic.

‘Es pensen que tapant la boca dels nostres homes aturaran totes les mobilitzacions. Poden tallar unes flors, però no poden aturar la primavera’. Parafrasejant el poeta Pablo Neruda, Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, va criticar anit  l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural el 16 d’octubre de 2017. Tant ella com Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez, van ser entrevistades anit al programa ‘Preguntes freqüents’ de TV3 coincidint amb els vuit mesos de l’empresonament dels seus companys. ‘Què passarà amb tot el temps que han estat a presó si se’ls declara innocents?’, va demanar Barreda.

"Es pensen que tapant la boca dels nostres homes aturaran totes les mobilitzacions. Poden tallar unes flors però no poden aturar la primavera" @TxellBonet a #FAQSvallekasTV3 https://t.co/Kr5dm4GqaO pic.twitter.com/l7oM4T72q8

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) June 16, 2018

Sobre l’acostament a Catalunya dels presos polítics, Bonet va recalcar que tan sols es tractaria de l’aplicació del dret penitenciari, pel que va recalcar que ho encarava d’una manera serena. ‘Restaré pacient de veure com tot es va posant al seu lloc i com tothom assumeix la seva responsabilitat’, va dir.

La parella de Cuixart va criticar les imatges d’Estremera filtrades al diari Ara i a la Sexta i va dir que era una vulneració dels drets dels presos: ‘Ni a dins de la presó, que és un lloc que se suposa que hi ha d’haver la màxima seguretat, tampoc no en tens’. ‘A ningú no ens agradaria que ens filmessin a casa nostra i que es pengés a un web’, va dir.

"Les imatges d'Estremera vulneren els drets dels presos" @TxellBonet a #FAQSvallekasTV3 https://t.co/Kr5dm4GqaO pic.twitter.com/tqux3GhRSh

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) June 16, 2018

Totes dues van agrair als castellers que haver aixecat pilars davant de les presons de Soto del Real, Alcalá-Meco i Estremera. ‘Malauradament els nostres companys no han pogut veure els castellers, però les famílies dels altres presos ho hauran pogut veure. Em quedo amb aquesta part positiva’, va dir Txell Bonet.

Maria del Mar Bonet i el raper Elgio han estat dos dels primers noms que aquest diumenge han pujat als escenaris del Palma Arena per donar el tret de sortida al gran Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística (ACALLAR). Fins a 40 formacions d’arreu de l’estat espanyol s’han sumat a un espectacle que s’allargarà tot el dia amb l’objectiu de rebutjar els processos judicials oberts els últims anys contra diversos artistes, com el cas de Valtònyc, condemnat a entrar a presó pel contingut de les seves cançons. Les lletres punyents d’Elgio han contrastat aquest matí amb els clàssics de la Nova Cançó de Bonet, que ha estat fortament aclamada després d’interpretar ‘Què volen aquesta gent’. ‘És una cançó que està escrita fa molts anys però que s’adreça a la mateixa gent’, ha lamentat l’artista, que al mateix temps ha celebrat que el públic actual ‘se la continuï fent seva’.

Bonet ha explicat a l’ACN que s’ha volgut sumar al concert d’aquest diumenge perquè ‘sempre’ ha defensat el dret a la llibertat d’expressió. ‘I ara cal tornar a fer-ho pel que ha passat amb Valtònyc i per tot el que podria passar si deixem que la cultura sigui una moneda de canvi que res tingui a veure amb la llibertat’, ha afegit, reivindicant que la gent ‘ha de ser lliure de pensar, escriure i cantar el que vulgui’.

La cantant mallorquina ha reclamat que l’espectacle del Palma Arena tingui una visió global ‘pels artistes d’aquí i els de fora’, advertint que és ‘perillós’ que coincideixin diversos processos judicials vers la creació de cantants, dibuixants i còmics. ‘És perillós perquè després [els poders de l’estat] es veuen capaços de fer coses com el que va passar l’1 d’octubre’, ha reblat, afirmant que la llibertat d’expressió està ‘molt en risc’.

Més contundent s’ha expressat el raper Elgio, que hores abans del concert ha criticat que ‘és molt estrany que un país que es considera democràtic es porti a la presó la gent per fer cançons’. Elgio ha assegurat que percep que la societat s’està ‘desmobilitzant’ a l’hora de rebutjar els casos judicials contra els artistes, motiu pel qual ha aplaudit la iniciativa d’aquest cap de setmana. ‘Hem d’acceptar que no callarem i que l’única forma de conquerir el dret a expressar-nos es exercint-lo, fent concerts i cantar les cançons que vulguem’, ha assegurat.

Elgio, condemnat a una pena de 2 anys i 1 dia presó de presó, a pagar una multa de 400.000 euros i a 8 anys d’inhabilitació pel contingut d’algunes de les seves cançons –en una sentència pendent de recurs-, ha assegurat que li fa ‘molt mal’ que el seu company Valtònyc hagi estat condemnat a entrar a presó amb sentència ferma, també pel contingut de lletres de cançons. En aquest sentit, ha lamentat que no pugui’ participar al concert d’aquest diumenge i ha fet una crida a denunciar aquesta situació ‘amb les màximes energies’.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, creu que l’independentisme ha d’estar obert a escoltar una proposta de l’estat espanyol d’un referèndum pactat, encara que no té confiança que es produeixi. En una entrevista a ‘el Suplement’ de Catalunya Ràdio ha defensat que aquesta és l’única proposta que es pot escoltar, però ha avisat no ha de ser una iniciativa de l’independentisme, sinó que l’ha de proposar l’estat.

‘L’únic que podem escoltar és una oferta de referèndum pactat i tutelat internacionalment. Però ha de venir d’allà, perquè nosaltres ja l’hem fet’, ha dit en referència al referèndum de l’1 d’octubre.

Paluzie ha explicat que, després de la situació política i els fets dels últims mesos, els partits i entitats independentistes estan ‘començant a redefinir l’estratègia’ per assolir la independència. Ha reivindicat que els objectius polítics de l’ANC ‘són irrenunciables’ i que pretenen fer efectiva la República catalana, però ha reconegut que s’han de situar en el nou escenari.

En aquest sentit, ha apuntat que l’independentisme ha de ‘tornar a aprofitar les oportunitats que es plantegen’ per fer la independència efectiva. Ho ha exemplificat amb l’1-O, que creu que va ser una oportunitat i que se n’han de generar altres similars.

Antònia Font tornarà als escenaris aquest diumenge a la nit per primera vegada després de la seva dissolució, l’any 2013, i ho fa jugant a casa i, assegura, per una ‘bona causa’. En aquests cinc anys, tots els integrants de la cèlebre banda han emprès camins diferents, però han decidit retrobar-se per un dia en defensa de la llibertat d’expressió. ‘No sé si es pot dir que està més en risc que mai, perquè no he viscut altres èpoques, però en tot cas ho està moltíssim. La vulneració ha anat creixement d’una manera que esgarrifa els darrers anys’, ha assegurat Pau Debon, cantant de la banda, en una entrevista amb l’ACN.

Ha lamentat que fa uns anys ningú hauria imaginat que el Palma Arena seria l’escenari d’aquest concert: ‘És aberrant, molt bèstia, per això tots els artistes no hem tingut cap tipus de mania a unir-nos per dir que no anem bé’. Preguntat sobre les sensacions que espera tenir tornant a cantar èxits com els de la banda, es deixarà portar pel moment però augura que serà ‘molt intensa’.

Segons ha explicat Pau Debon, Antònia Font decideix tornar als escenaris de manera puntual pel moment polític actual. ‘No creiem que sigui acceptable ja. Fins i tot els mallorquins, que som tranquils amb tot, no ho podem acceptar’, ha bromejat. En aquest sentit, reconeix que la banda era conscient de l’aportació que faria incorporar-se al cartell del Concert per la llibertat d’expressió.

Amb tot diu que ells no faran ‘més que els altres’. ‘La intenció és ser un grup més, unir-nos per una causa que ho mereix’, ha afegit. Debon avança que tenen decidides les cançons que sonaran al Palma Arena però evita especificar-les. ‘Se sentiran les que la gent pot imaginar-se’, ha precisat.

La cèlebre banda no s’ha trobat per assajar i només han parlat de què faran a través del mòbil, però estan convençuts que tornar a tocar junts els farà sentir ‘bé’, tot i que no parlen de cap possible retorn. ‘Serà reviure moments molt guapos de la nostra vida. Està clar que el que vam viure va ser molt intens, en el meu cas no he tornat a pujar a un escenari, i serà tornar a tota aquella època’, ha avançat.

Lletres amb ‘rerefons social’
Els anys passats des de l’últim disc i les darreres actuacions en directe permet posar les coses a lloc, reconeix Debon, i parlar del passat amb més perspectiva. El cantant i músic precisa que les lletres d’Antònia Font no són reivindicatives però tenen sovint un ‘rerefons social’. ‘Són una recreació del que passa i darrere sempre surten problemes socials i polítics. No cal fer una crítica directa sinó, només exposant un determinat rerefons, cadascú pot reflexionar-hi’, ha assegurat.

La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, és partidària d’acostar els presos polítics catalans al seu entorn més pròxim. ‘Si el jutge no ha de prendre cap decisió sobre diligències procedimentals i ha dit que no en té cap a prendre, considero que les persones privades de llibertat han d’estar com més a prop del seu entorn i la seva família millor’, ha dit en una entrevista a El Mundo. Robles afirma que, si el seu govern ha de prendre decisions, ‘en valorarà les circumstàncies’.

La ministra també parla de la pròxima reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra i recalca que ‘fora del marc de la constitució no hi ha cap possibilitat d’entesa’. ‘Dins, es pot parlar de tot i el diàleg és un valor en si mateix’, diu. Defensa que la constitució espanyola ‘ha funcionat molt bé’ però que l’Espanya del 1978 no té res a veure amb la d’ara. Sobre això, manté que ‘es pot parlar amb Catalunya i s’ha de fer, però amb respecte a les normes de joc: constitució i estatut’. Robles planteja la possibilitat de reformar la constitució espanyola ‘per a fer-la més moderna’. ‘Una reforma legal mitjançant la mateixa legalitat’, precisa.

L’Aquarius i els dos altres vaixells italians que traslladen els sis-cents trenta migrants rescatats a la Mediterrània arriben avui a València. El primer a entrar per la bocana del port ha estat el Dattilo, un dels vaixells més grans de la guàrdia costanera italiana. Els desembarcaments seran de manera separada i en períodes de tres hores. Després del Dattilo hi ha entrat el famós Aquarius. Passat el migdia serà el torn de l’Orione, també propietat de l’armada italiana.

Hi ha el dubte sobre el tracte que tindran aquests migrants un cop hagin arribat a València. La Generalitat i la ciutat els volen acollir, però la Moncloa ja va avisar que una part acabaran en els CIE per ser expulsats després. Els qui puguin rebre asil, és a dir, els qui demostrin que no poden tornar al seu país d’origen per culpa d’un conflicte o perquè poden ser perseguits per raça, religió o orientació sexual, rebran protecció. La resta restaran desemparats.

Avui, 17 de juny de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• [EN DIRECTE] El Dattilo, el primer vaixell de la flota de l’Aquarius, ja és a València
• València, preparada per a salvar la dignitat d’Europa | Crònica d’Oriol Bäbler
• Estimat dietari (II) | Mail obert d’Andreu Barnils
• Catalunya ja fa tretze trimestres seguits que creix per sobre del 3% | Anàlisi de Jordi Goula
• Pedro Horrach: ‘La inviolabilitat del cap d’estat hauria d’anar a la paperera de la història’
• Les fronteres es mouen i els conflictes tenen solució | Cartes creuades de Vicent Partal i Martxelo Otamendi
• ‘A qualsevol iniciativa impulsada per una dona, tu sabies donar-hi valor’, carta de Dones del Món Rural a Meritxell Serret
• Jaume Sobrequés: ‘Sense la complicitat de la quinta columna catalana, la repressió no haguera tingut l’abast que ha tingut’
• Fermín Pardo, el caçador de tradicions
• Quan ens bevem el patrimoni i el preservem
• Avançament editorial: ‘L’arrencacors’ de Boris Vian
• Recepta: carabassó farcit acompanyat de salsa de iogurt

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona: 

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante: 

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Aquest dijous passat el Col·lectiu de la Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura va nomenar el director de VilaWeb, Vicent Partal, soci d’honor en una cerimònia anual del saló de graus de la Universitat castellonenca que porta el nom de Germà Colón.

En el transcurs de l’acte van prendre la paraula els professors Jordi Adell i Maria Josep Picó, que es van referir als vessants tecnològic i periodístic de Vicent Partal. L’acte també va gaudir de la interpretació de cançons a càrrec de Xiomara Abelló.

En la seua intervenció va reflexionar sobre el paper dels periodistes i els mitjans, tot afirmant que només tenen sentit si serveixen per a fer avinent a la societat del problemes que té i l’animen a solucionar-los.

Dejús hi ha la intervenció en vídeo del director de VilaWeb i ací podeu trobar l’acte complet amb totes les intervencions:

Estimat dietari, veig que més d’un dels familiars dels ostatges tancats a Estremera, Soto del Real o Alcalá Meco estan enganxats a sèries de Netflix que narren grans fugues de presons. Èpiques escapades. Fugides planejades que acaben bé. I quan pocs familiars troben un moment i gairebé només resten ells, aleshores es passen els títols els uns als altres, es recomanen actors i fins i tot fan entrar a la conversa, si cal per whatsapp, als advocats penalistes que surten a la TV, de fa molts anys addictes a les sèries de fugues de presons. L’altre dia vaig presenciar, feliç, una escena d’aquestes, amb intercanvi d’informació. De ‘Prision Break’, en deien meravelles, i a mi em va venir al cap ‘Oz’, d’HBO, i de les sèries es va passar als somnis. Perquè un somni recorrent darrerament en molts dels presents, familiars o no, era justament una fuga massiva de presos polítics. Fugits de Soto del Real, Estremera, i Alcalá Meco. Això sí que seria bonic de veure, estimat dietari. Ja no tindríem ostatges. Només presoners.

Estimat dietari, aquesta setmana es va homenatjar Jaume Botey a l’Hospitalet de Llobregat. Militant històric de l’esquerra (PSUC i ICV), i referent de tants i tants comuns en l’actualitat. ‘La passivitat del seu món en un moment com aquest, i la injustícia que pateixen els presoners polítics el va ajudar a morir’. Això va dir un dels oradors. Davant tothom, tu. Venia a dir que no el van matar del disgust, però que quasi. ‘Va ser un moment increïble de viure’, m’explica un dels assistents. ‘Hi era Núria Marín, i s’hi van sentir crits de “llibertat presos polítics”‘.

Estimat dietari, aquesta setmana per fi un estudi electoral que em crec. O em quadra. El publicava ahir Público ací, fet per Jaime Miquel. Explica que res de Ciutadans caient. Ciutadans aguanta i guanya les eleccions (amb 99 escons). Ací és el PP que cau tant que acabava quart, per sota de Podem. Flipa. La caiguda dels popoulars causa que el bloc PSOE-Podem gairebé atrapi al bloc PP i Cs. I això sí que és una novetat, perquè fins ara el bloc PP-Cs guanyava de molt i sempre. I ara ja no. Ara és un frec a frec. A Catalunya, el PDECat supera l’ERC.

Estimat dietari, els carcellers cools, oberts i tolerants volien fer creure aquesta setmana que no és cosa seva decidir en quina cel·la i presó dormen els ostatges. Lo Llarena els ho ha hagut de recordar. Si els carcellers del PSOE volen, els presos són demà a Catalunya. Això és així. Però Mister Handsome i companyia han continuat dissimulant, com si no fos cosa seva. Veient les enquestes, doncs, apareix un dubte que fa mal de pensar: estimat dietari, els carcellers badocs seran un dia d’un govern PSOE-Podemos? Serà Estremera la nostra capital?

Estimat dietari, aprofitant que la presó és gran, he pujat a estirar les cames. Ara sóc a tocar del Pirineu, ben lluny de la frontera. Per frontera entenc els barris, i les ciutats on els independentistes empatem amb els comuns o amb els unionistes. Llocs del país on l’objectiu és guanyar vots. Sumar més. Eixamplar la base. Convèncer. Adaptar-te. Modelar el discurs per superar, ni que sigui per un, al grup rival, amb qui vas empatant. Ho entenc. Ho he viscut. Feina inevitable. Necessària. Indefugible. Cal. Però també recomano conèixer la gent i la mentalitat dels qui viuen en llocs on s’arriba al 60, 70 i 80% de l’electorat independentista…de fa anys. Anys. És tot un altre món. I són molta gent. Ací, el dubte no és a qui convèncer. És si anar tirant.  Riu-te’n tu, de ‘Prision Break’. Entren tantes idees en joc. Això és un ‘Biba Puigdemont’ constant. Hi ha gent que cerca vots. I hi ha gent que cerca força. I aquesta s’agafa viatjant. La presó, admetem-ho, és prou gran per a fer-ho tot.

El Teatre del Mar de Palma acull avui un espectacle per la llibertat d’expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística (Acallar), constituïda arran del cas del raper Valtònyc, condemnat a la presó i exiliat a Brussel·les per una cançó sobre la monarquia espanyola. D’entre els atractius de l’acte, que començarà al migdia, hi ha el retorn del grup Antònia Font, que es torna a reunir exclusivament per a aquesta ocasió.

També hi seran Biel Mesquida, el glosador Mateu Xurí, la coreògrafa Maria Antònia Oliver, el músic Gerard Quintana, els actors Sergi López, Lluís Soler, Alex Brendemühl, Toni Albà i Willy Toledo, així com Apol·lonia, Clara Ingold, Diabeticas Aceleradas, Laia Martínez, Llonovoy, el Pallasso Milu, Sílvia Siles, Tshock, entre més.

Ahir al vespre, com a prèvia, una quarantena de grups d’estils ben diversos van oferir un concert en quatre escenaris diferents de la sala Sa Possessió de Palma, amb el pop de Satellites, l’ska de Jés, la rumba de La Verada, el dub i el reggae de Jaume Mas i El Hermano Ele i també el punk de Guadaña i Trance.

L’espectacle d’avui és dividit en tres franges horàries: de 12.00 a 16.30, de 16.30 a 20.00 i de 20.00 a 01.00. Un altre dels cantants convidats és Pablo Hasél, raper condemnat per l’Audiència espanyola per enaltiment del terrorisme. A tots ells, s’hi sumaran Berri Txarrak, Lendakaris Muertos, Reincidentes, Toteking, Boikot, Amparanoia, Soziedad Alkohólika, Def Con Dos, entre més.

Horaris del concert de diumenge 17/06 per la #LlibertatdeExpressió #LibertadDeExpresion #NoCallarem #NoCallaremos. pic.twitter.com/FuW0nJDIcJ

— Acallar (@acallarassoc) June 12, 2018

Membres del secretariat nacional i de la comissió internacional de l’ANC, els coordinadors d’unes quantes ANC a l’exterior, ex-tècnics de delegacions de la Generalitat i persones conegudes en la trama social catalana d’uns quants països han publicat el manifest ‘Per unes delegacions transparents, compromeses amb el país i fidels al mandat democràtic’ arran de l’anunci fet dijous pel conseller d’Acció Exterior Ernest Maragall de reobrir les delegacions de la Generalitat a l’exterior. D’ací a uns dies, el document s’obrirà perquè tothom s’hi pugui adherir.

El manifest vol donar la benvinguda a la notícia de la reobertura i valorar que el desmantellament i l’acatament immediat al 155 per part d’alts càrrecs de la conselleria no va estar a l’altura d’una acció exterior republicana disposada a aplicar el mandat democràtic delprimer d’octubre. Però també defensa, tal com diu, la regeneració de la política catalana, la fi de la partitocràcia i la generalització de processos de primàries que facin aflorar el compromís de la societat civil. Sobre això, consideren que el procés de reobertura de les delegacions ha de ser transparent i que la selecció de les direccions polítiques ha de ser resultat d’un concurs públic basat en la valoració dels mèrits i la preparació dels candidats i no en la vella cultura política del nepotisme, el clientelisme o el favoritisme. Per últim, afirma que les delegacions, la comunitat catalana, l’ANC, els exiliats i el Consell de la República han de conformar un ‘front comú plural d’acció exterior republicana’.

Els signants del manifest són aquests:

• Immaculada Cabotí i Figueras, coordinadora de l’ANC USA;
• Ivan Fox, coordinador de l’ANC Brussel·les;
• Elena Pinillos, coordinadora de l’ANC Luxemburg;
• Josep Pinyol, coordinador de l’ANC Netherlands;
• Ramon Renedo, coordinador de l’ANC Noruega;
• Diana Coromines i Calders, ex-tècnic de la Delegació de Dinamarca;
• Carles Suàrez, coordinador de l’ANC England;
• Abel Riu, ex-tècnic de la Delegació de Polònia;
• Anna Arqué Solsona, portaveu als PPCC de la International Commission of European Citizens (ICEC);
• Antoni Montserrat, secretari general de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC);
• Marc Gafarot, analista associat del Centre d’Anàlisi en Política Exterior i Seguretat Internacional de Catalunya (CAPESIC);
• Miquel Vila, analista associat del Centre d’Anàlisi en Política Exterior i Seguretat Internacional de Catalunya (CAPESIC);
• Adrià Alsina Leal, professor de Comunicació a la UVic, secretari nacional i membre de la Comissió Internacional de l’ANC;
• Hadar Ayxandri Sintorres, ex-secretari nacional de l’ANC;
• Jaume Bardolet Condom, secretari nacional i coordinador de la Comissió Internacional de l’ANC;
• Francesca Ferreres, ex-secretària nacional i ex-coordinadora de la Comissió Internacional de l’ANC;
• Eva Riera Carol, secretària nacional i membre de la Comissió Internacional de l’ANC;
• Mònica Guillen-Royo, investigadora de la Universitat d’Oslo i membre de la comunitat catalana a Noruega;
• Emília Rovira Alegre, copromotora del Casal Català de Noruega;
• Jofre Rocabert, investigador a la Universitat Politècnica de Zuric, ex-coordinador de l’ANC Suïssa;
• Stefanie Zanie, membre del Foreign Friends of Catalonia i portaveu de la comunitat catalana de Suïssa.

I el manifest complet és aquest:

Els sotasignats

• Donem la benvinguda a la notícia de reobertura de les Delegacions de la Generalitat de Catalunya a l’exterior.

• Valorem que el desmantellament de les delegacions i l’acatament immediat al 155 per part d’alts càrrecs de la conselleria, de manera general amb la connivència de la direcció de les Delegacions, no va estar a l’altura d’una acció exterior republicana disposada a aplicar el mandat democràtic del Primer d’Octubre.

• Defensem la regeneració de la política catalana, la fi de la partitocràcia i la generalització de processos de primàries que facin aflorar el compromís de la societat civil. En aquest marc, creiem que el procés de reobertura de les Delegacions ha de ser transparent, i que la selecció de totes i cadascuna de les direccions polítiques de les Delegacions ha de ser resultat d’un concurs públic, basat en la valoració dels mèrits i la preparació dels candidats i no en la vella cultura política del nepotisme, el clientelisme o el favoritisme.

• Fem notar que les delegacions, la comunitat catalana, l’ANC, els exiliats i el Consell de la República han de conformar un front comú plural d’acció exterior republicana, unint forces cadascú des del seu àmbit, al servei del mandat democràtic republicà del 1r d’Octubre i del 21 de Desembre.

16 de juny de 2018