Vilaweb.cat

L’ANC referma la proposta de proclamar la independència si impedeixen el referèndum

L’ANC arriba a l’assemblea general d’aquest cap de setmana a Granollers amb una proposta de full de ruta que manté la determinació de proclamar la independència en cas que l’estat espanyol impedeixi el referèndum. I aquesta proclamació, en una eventual intervenció de la Generalitat o inhabilitació dels principals càrrecs públics, la faria efectiva o bé el parlament o bé l’Assemblea d’Electes de Catalunya. El text d’aquesta ponència política es votarà dissabte sense que hi hagi per primera vegada cap esmena viva. De les 107 esmenes que es van presentar al full de ruta, seixanta s’han acceptat directament; trenta s’han acordat per transacció i disset finalment s’han retirat.

L’ANC preveu al full de ruta que la inhabilitació del president, del govern o del Parlament de Catalunya impliqui l’activació de l’Assemblea d’Electes de Catalunya (Aecat). ‘Arribat el cas que el govern o el parlament no puguin exercir lliurement les seves funcions, l’Aecat assumirà la màxima representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per completar el procés d’independència.’

És a dir, l’ANC proposa que sigui l’Assemblea d’Electes que dirigeixi el procés institucional en el supòsit d’intervenció de l’autonomia, i que assumeixi aquestes funcions: ‘Realització d’un referèndum, capacitat per a proclamar la independència, confecció, aprovació i sanció de les normes jurídiques de la nova legalitat i convocatòria immediata d’eleccions constituents.’ Al full de ruta inicial, no es preveia pas que l’Assemblea d’Electes convoqués el referèndum en la hipòtesi que preveu ‘una ingerència’ del govern espanyol abans no s’aprovi la llei de transitorietat jurídica i de la convocatòria del referèndum.

La tercera situació hipotètica que preveu l’ANC –la primera és la realització del referèndum tal com preveu el govern català– és la ingerència posterior a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, per exemple, amb mesures coercitives que impedissin de fer el referèndum.

En resum, doncs, tal com ja preveia inicialment la proposta del secretariat, ‘la proclamació efectiva de la independència’ hauria d’arribar, o bé per un sí majoritari a la independència de Catalunya en el referèndum o bé ‘de manera directa des del poder legítim de Catalunya’, representat pel parlament o l’Assemblea d’Electes, en cas de ‘l’impediment coercitiu de fer el referèndum i/o la supressió d’alguna de les institucions de govern catalanes, en exercici del dret a l’autodeterminació’.

La referència als Països Catalans
Una de les novetats que presentava la proposta inicial de full de ruta que va fer pública el secretariat de l’ANC era la voluntat de treballar ‘perquè la constitució catalana reconegui el dret de ciutadania de totes les persones dels altres Països Catalans que la sol·licitin.’

Finalment, en el document final que es votarà en l’assemblea general de dissabte a Granollers aquesta referència ha desaparegut. També es rebaixa el to reivindicatiu inicial sobre el suport a les aspiracions de sobirania de la resta del país i desapareix la referència a enfortir el lligam amb l’estat andorrà.

En tot cas, la referència específica als Països Catalans és una novetat respecte al full de ruta de l’ANC de l’any passat.

Jesús Rodríguez: ‘Fa 24 anys que visc en cases ocupades’

Jesús Rodríguez, de quaranta-tres anys, era un activista social, portaveu de l’assemblea d’okupes durant anys, que un bon dia es va passar al periodisme, diu, cansat de veure que els periodistes informaven malament. ‘En lloc de queixar-me, vaig posar-m’hi.’ Ara és l’editor de la Directa, una revista de paper i diari digital amb més de 300.000 visualitzacions mensuals de mitjana. Puntal del periodisme cooperatiu a casa nostra, la Directa és un mitjà que no té director. S’hi prenen les decisions col·lectivament i té una publicitat volgudament limitada. Aprofitant que ara ha renovat el disseny, entrevistem Jesús Rodríguez, editor de la revista, un dels membres del seu grup d’investigació periodística i també tertulià amb Mònica Terribas a ‘Els matins de Catalunya Ràdio’. Hi parlem bàsicament de periodisme, de poder i de la seva persona. Ho fem asseguts en un dels bancs de la plaça d’Osca, al barri de Sants de Barcelona.

Per què heu remaquetat la Directa?
—El grup de gent que s’encarrega del disseny veia que tacava massa. Moltes tintes, molts colors. Una qüestió de presentació, que hi hagués més blanc i més negre, que tingués una presentació que transmetés més rigor. La seva visió era aquesta.

El 80% dels ingressos de la Directa us arriba a través de subscriptors en paper. Per què feu pocs diners amb publicitat?
—Perquè tenim un codi ètic sobre publicitat molt rigorós que ens impedeix segons quin anunciant. No únicament no acceptem Íbex-35. Tampoc no acceptem publicitat de constructores, empreses amb condicions laborals pèssimes o amb impacte medi ambiental fort. Tampoc no ens ho proposen, eh? En publicitat nosaltres ens dirigim sobretot al sector cooperatiu, cultural i alguna publicitat institucional, poca. I seleccionant: si l’Ajuntament de Barcelona fa una campanya sobre violència masclista, l’acceptem. I si és una campanya sobre l’Ajuntament com a institució, no. Nosaltres busquem la via de la subscripció, molt més segura i sòlida. I això es fa a través del paper. Aquí hi ha la clau. La gent acaba consumint actualitat a la nostra web i els continguts del paper són uns altres. Temes més llargs i aprofundits, que només s’ofereixen en paper.

Fotografía: Albert Salamé.

Sou l’editor en paper de la Directa. Què vol dir?
—L’edició vol dir rebre els textos, que fan tots els col·laboradors, revisar-los, comprovar que la informació que hi surt sigui veraç. Dades, referències geogràfiques, d’empreses, noms, cites. Ho verifiquem abans de passar-ho a la correcció.

També escriviu peces.
—Sobretot del grup d’investigació. Tenim un petit grup de cinc o sis persones que ens dediquem a fer recerca específica: àmbits repressius, abusos de forces i cossos de seguretat, judicials, urbanisme, grups d’ultradreta. Àrees en què ens hem especialitzat i tenim força coneixement.

I ara què prepareu?
—….

Entesos. I coses que hàgiu fet?
—Estat infiltrat, per exemple. Investigar la infiltració d’agents de la policia espanyola, el Grup 6, en moviments socials, per aconseguir confidents en canvi de sou. En el cas concret de Quim Gimeno que vam publicar volien que s’infiltrés en ateneus de l’entorn llibertari de Barcelona. Va ser bastant complicat, però va sortir bé. Tan bé que aquella peça periodística va servir per a obrir un procediment judicial contra aquells agents, ara encausats per coaccions. Aquest Jordi que vam desemmascarar no és el Jordi del Rivera Saratoga. Són dos Jordis diferents. Aquest es dedicava a crear una xarxa de confidents. N’érem coneixedors, però no havíem pogut demostrar-ho mai. I una persona ens va venir a veure, perquè el volien de confident. I va voler continuar la relació amb el policia perquè a la Directa poguéssim documentar-ho. Vam fer el vídeo de la trobada. I no era fàcil perquè aquesta gent funcionen amb contravigilància. Quan vam fer l’enregistrament, ells tenien gent que els vigilaven a ells.

Sobta que tenir infiltrats sigui il·legal. No és legal?
—L’actual legislació dels serveis secrets, que diu què pot fer i què no pot fer un agent i un confident, actualment té alguns buits legals. Hi ha coses que poden fer i coses que no. Un confident no pot fer una cosa il·legal per encàrrec d’un policia, per exemple. Hi ha moltes interpretacions i és un terreny fangós. Aquests policies es mouen en aquest terreny.

Ja que parlem de confidents: per què durant anys us fèieu dir Albert Martínez, si el vostre nom és Jesús Rodríguez?
—Albert Martínez era el nom que feia servir un infiltrat del CESID, ara CNI, que va arribar a Barcelona l’any 1991, just al començament de la primera guerra de l’Irac, quan a Barcelona i València hi havia uns quants desertors de l’exèrcit. Persones protegides i amagades per organitzacions antimilitaristes. Albert Martínez tenia l’encàrrec de localitzar aquests desertors i es va infiltrar en el Casal de la Pau. El seu cas es va fer famós, perquè es va destapar. I al final tots els portaveus de l’assemblea d’okupes a partir de l’any 1995 a Barcelona, i jo n’era un, ens dèiem Albert Martínez, fent escarn del personatge. Vaig deixar-lo de fer servir quan vaig deixar de sortir als mitjans.

Dèieu que havíeu fet periodisme perquè no us agradava com ho feien els periodistes. Ha pagat la pena, el pas?
—Sí. És apassionant. Molts de nosaltres, a la Directa, no hem fet la carrera de periodisme. Alguns sí. I ens ha vingut de vocació, potser forçada. Jo no vull que les coses siguin així. En lloc de queixar-me, m’hi poso de colzes. He vist pràctiques, durant molts anys, que m’han semblat antagòniques amb la professió. Uns graus de connivència i relació personal i de seguidisme amb el poder que si fossin públics escandalitzarien. Això no és periodisme. És tenir una bona entesa amb el poderós de torn perquè et col·loqui aquí o et col·loqui allà. O perquè et doni exclusives. Hi ha molts periodistes que segueixen aquest patró. I uns quants que no. I té valor.

Fotografía: Albert Salamé.

Ara aneu a la tertúlia de Mònica Terribas. Com us ha rebut l’establishment del periodisme?
—El tracte és sempre cordial. No puc especular sobre si el tracte cordial és honest o no. Però sí que és cert que a vegades veig persones que parlen en una tertúlia i penso que no parla per ell, sinó pels interessos d’un altre. No puc deixar d’imaginar-me els fils que surten d’aquella taula i porten a un despatx que no té res a veure amb el periodisme. Sí que ho veig. I sí que ho penso. Però tampoc no ho puc demostrar empíricament.

Quina és la informació que esteu més content d’haver tret a la llum pública?
—Les coses que tenen a veure amb persones molt anònimes que consideren que vivim una extrema injustícia i no els fas cas ningú. El cas del 4-F, per exemple. Una gent que vaig conèixer a la porta del jutjat de Lluís Companys sol, sense ningú. Cap periodista. Durant setmanes. Però la contundència, el sentiment amb què ho transmetien –era obvi que no sé si el 100% era veritat–,gran part sortia de l’ànima i era clar que no mentien. I al final, deu anys després, es publica una història que té transcendència, perquè es demostra que feia deu anys que ens enganyaven. No mesos, no. Deu anys!

A mi ara m’agradaria saber qui va llençar el test.
—Ho vam intentar, però no ho va voler. Vam fer el contacte. Vam localitzar la persona que el coneixia, i vam demanar-li de quedar. I no ho va voler.

Quina història, aquesta persona també. Veient que empresonaven uns innocents, i ella callant.
—Sí, sí.

La batllessa de Barcelona també prové dels moviments socials. No hi ha el perill que si tots els activistes es passen al poder, la ciutat es quedi sense moviments socials?
—Quan van crear la candidatura, Barcelona en Comú, va haver-hi la por que passés. Però crec que molta gent dels moviments socials va quedar al marge d’aquesta candidatura, i crec que ha estat positiu. Ha estat positiu de no perdre una certa vertebració als barris, que crea teixit, que genera autodefenses, crítica amb el poder. És que si no, que la crítica al poder a Barcelona sigui de la dreta, què voleu que us digui… No crec que sigui gaire positiu, ni tan sols per a l’ajuntament. Crec que s’ha quedat a mitges. Hi ha una part d’activistes dels moviments socials que estan a la institució, però una part destacable que no hi ha entrat, que fiscalitza des de fora, que fa crítica dura. Ara, sí que ha perdut gas. L’activisme a Barcelona no té tanta força. És cert. Però no hi ha hagut descapitalització total.

L’altre perill de la Directa seria l’absorció per part de la CUP o uns altres partits d’esquerra. Mitjà ‘al servei de’.
—A la Directa, cada vegada que una persona del col·lectiu fa el salt d’incorporar-se a una llista, el traiem de la llista de Telegram, l’apartem de les funcions que tenia, de tot. És automàtic. Ho vam fer amb David Fernández i ho hem fet amb més casos.

D’aquí a deu anys encara us veieu fent de periodista?
—Ja no canviarem, a hores d’ara. No és una vocació de quan tenia quinze anys, que volia ser meteoròleg, però sí que és veritat que hi hem posat molta energia, molta imaginació, per construir un mitjà de comunicació de funcionament cooperatiu, tant en l’àmbit de presa de decisió com en el funcionament. Ens hem trencat molt les banyes per obrir aquest camí. Ara han aparegut molts mitjans cooperatius, i com més n’hi hagi, millor. Vam haver de pensar molt de com fer-ho. Ara hi treballem onze persones, a la Directa. Nou a jornada completa i dues a mitja jornada.

Fotografía: Albert Salamé.

Amb un sou que els permet de viure?
—Mileuristes. Net, són 800 euros. Mirarem d’apujar-ho. Dissabte que ve tenim l’assemblea general i l’objectiu per a l’any vinent és millorar les condicions. La campanya que hem fet amb el redisseny ha anat molt bé.

Éreu famós per ser capaç de viure amb 300 euros el mes.
—Sí. Pensa que jo sóc un dels dos de mitja jornada. [Riu.] Es pot viure amb 300 euros al mes. I tant que sí. Tot depèn de com tinguis l’habitatge, és clar. Això ho has de tenir solucionat.

Entenc. I sempre heu estat en cases ocupades?
—Sí. Des que tenia dinou anys. I en tinc 43. Fa 24 anys.

A quines cases heu estat?
—Kasal del Guinardó, Cine Princesa, Blocs del Centre, Sant Marc 2 de Gràcia, Los Gatos, Hamsa, Can Vies, el Palomar, les Cases del Carrer no sé què, Can Masdéu, una caseta de la Bordeta molt petiteta, les Cases del Carrer Miquel Àngel, Colònia Castells, i on estic ara.

No parlem pas d’una vida de parelleta i nens, veig.
—[Riu]No, no. Sempre en grup.

Les perles: El senador de Compromís que canta les quaranta a Montoro i ‘la sobredosi de Cola-Cao’ de Rivera

Les perles d’avui

El govern espanyol, cap per avall. El senador de Compromís al senat espanyol Carles Mulet ha expressat públicament al ple de la cambra el descontentament de la seva formació pel pressupost de l’estat espanyol d’enguany, qie considera insuficients en contrast amb la riquesa que genera el País Valencià. Mulet ha preguntat al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, si el govern pensa disculpar-se pel reiterat maltractament al País Valencià i si rectificarà els comptes.

‘Sobredosi de Cola-Cao’. El síndic de Ciutadans a les Corts Valencianes, Alexis Marí, ha criticat el dirigent de la seva formació, Albert Rivera, que va animar aquells que no estiguessin d’acord en alguna qüestió a deixar el partit. ‘Aquell dia crec que s’havia pres una sobredosi tremenda de Cola Cao al matí. Perquè, a qui se li acut? A mi no se m’acudiria mai de dir-li a un company amb qui tingués discrepàncies sanes, que se n’anés.’

Les notícies del dia

Pujol Ferrusola a la presó. El jutge José de la Mata ha decretat presó comunicada per a Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’ex-president de la Generalitat, que ha declarat avui davant el jutge De la Mata sobre dinou operacions que suposadament va fer en el transcurs de les investigacions per provar d’ocultar a la justícia espanyola prop de trenta milions d’euros. La decisió s’ha pres avui perquè la fiscalia anticorrupció ha demanat presó incondicional. L’advocat de l’estat i l’acusació popular de Podem també l’havien sol·licitada.

Dia de les Corts Valencianes. Les corts han celebrat el Vint-i-Cinc d’abril amb un acte institucional marcat per l’exigència d’un finançament i una inversió més justa per al País Valencià, i amb l’anhel d’una Europa unida en un moment d’auge de l’euroscepticisme. El president, Ximo Puig, i els altres membres del consell, a més dels grups parlamentaris, han escoltat el discurs del president de les corts, Enric Morera, que ha subratllat la necessitat de posar fi a la marginació del govern per a aconseguir el progrés i la competitivitat del País Valencià. En parlem ací.

Front comú. Avui a les Corts Valencianes s’ha fet un acte per a mostrar un front comú contra el pressupost de Mariano Rajoy. Diputats del parlament i representants del País Valencià al congrés i senat espanyols, s’han reunit per articular una resposta unitària de rebuig als comptes del govern espanyol que perpetuen l’infrafinançament. Si s’aproven, el País Valencià rebrà la inversió per cap més baixa de tot l’estat espanyol. Us ho expliquem ací.

Pressions espanyoles. El corresponsal del diari Libération a Brussel·les, Jean Quatremer, ha denunciat públicament avui haver rebut pressions de Madrid per haver acceptat de presentar l’acte que avui fa l’ex-president de la Generalitat a la capital europea per parlar del futur de Catalunya i del procés cap a la independència. ‘Quan vaig acceptar de participar en aquest diàleg, em van trucar de Madrid preguntant si sabia què feia’, ha dit el periodista tan bon punt ha començat l’acte. Ho podeu escoltar ací.

Al punt de mira. Els dos principals diaris espanyols, El País i El Mundo, han publicat darrerament informacions creades a partir de conferències de representants de l’independentisme enregistrades en vídeo. L’objectiu és crear un relat de presumpta il·legalitat (llegiu aquest reportatge sobre la creació del relat). El primer de passar per la diana dels mitjans fou el senador d’ERC Santi Vidal, que va acabar presentant la dimissió. Avui, El País assenyala Lluís Llach per unes declaracions en una conferència organitzada per Òmnium Cultural el mes de març a Sant Sadurní d’Anoia. Segons el periodista del diari espanyol, el diputat de Junts pel Sí diu que els funcionaris que no compleixin la legalitat aprovada pel parlament seran sancionats. El titular és aquest: ‘Lluís Llach: “La Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de desconnexió.”‘ Tanmateix, el diputat en cap moment no pronuncia exactament aquesta frase ni fa servir paraules com ‘acatar’ ni ‘desconnexió’. En parlem ací.

Les recomanacions

Us recomanem aquest article sobre la batalla d’Almansa, avui que es commemoren els 310 anys de la derrota que portà la pèrdua de llibertats del País Valencia: ‘Tres-cents deu anys de la batalla d’Almansa, quan tot va començar‘.  Amb motiu del dia de les Corts Valencianes, hem publicat aquesta entrevista amb el president de la cambra, Enric Morera: ‘Ha arribat el moment de plantar-se’.

També hem publicat una aquesta entrevista a Carme-Laura Gil, membre de l’equip que coordina el Pacte Nacional pel Referèndum: ‘Esperar fins que l’estat vulgui seure a parlar és donar-li tot el poder’, diu.

I, finalment, no deixeu passar per alt l’opinió de Marta Rojals sobre el mal ús que es fa del català i la necessitat de protegir-lo: ‘No t’escolto‘.

Un senador de Compromís canta les quaranta a Montoro i tomba cap per avall el govern espanyol

El senador de Compromís al senat espanyol Carles Mulet ha expressat públicament al ple de la cambra el descontentament de la seva formació pel pressupost de l’estat espanyol d’enguany, que considera insuficients en contrast amb la riquesa que genera el País Valencià. Mulet ha preguntat al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, si el seu govern pensa disculpar-se pel reiterat maltractament al País Valencià i si rectificarà els comptes.

Vista la negativa de Montoro, Mulet ha fet un discurs molt intens, en què ha retret l’espoliació econòmica de què ha estat víctima el País Valencià aquests últims anys i li ha explicat una tradició valenciana: ‘Avui és 25 d’abril, una data recordada al País Valencià per la batalla d’Almansa i que va significar la pèrdua dels furs. Sap com recordem Felip V, aquell que va saquejar i cremar les nostres terres? El recordem amb una foto cap per avall. Avui 25 d’abril també volem posar cap per avall els qui ens continuen maltractant i saquejant el nostre futur.’ A continuació ha mostrat una fotografia del govern espanyol i l’ha capgirada davant la mirada de tot l’hemicicle.

El jutge decreta presó sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola

El jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata ha decretat presó provisional comunicada sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’ex-president de la Generalitat, després de prendre-li declaració sobre dinou operacions que suposadament va fer en el transcurs de les investigacions per provar d’ocultar a la justícia espanyola prop de trenta milions d’euros. És la primera vegada que l’Audiència envia a presó un dels membres de la família Pujol. De la Mata ha actuat d’acord amb el criteri de la fiscalia, que en les dues ocasions anteriors en què Pujol Ferrusola havia declarat a l’audiència no havia demanat l’ingrés a la presó. L’advocat de l’estat i l’acusació popular de Podem també havien sol·licitat la mesura de presó.

El jutge ha actuat després d’escoltar la declaració de Jordi Pujol Ferrusola, que en més de quatre hores d’interrogatori ha respost les preguntes de les parts. Ha argumentat que no havia fet operacions de ‘despatrimonialització’ –com indica l’informe que la UDEF va remetre al jutge–, sinó que va continuar gestionant els seus negocis a Mèxic i a l’Argentina, i que, majoritàriament, li havien causat pèrdues. Una argumentació que ha reiterat la seva defensa, que ha apuntat que els documents de la UDEF són mal confeccionats. Però ni la fiscalia anticorrupció, ni l’advocat de l’estat ni l’acusació popular de Podem no hi han estat d’acord.

Acabada la declaració, les tres acusacions han reclamat presó incondicional per a Pujol Ferrusola, fet que implica un canvi de criteri de la fiscalia, que en les dues declaracions anteriors, el 2012 i el 2016 no ho havia demanat mai. El jutge ha decretat un recés, i ha citat les parts a les set del vespre per comunicar la decisió. Durant aquesta estona ha permès a Pujol Ferrusola d’abandonar l’audiència, però li ha imposat com a mesura cautelaríssima la retirada del telèfon mòbil i de tots els aparells informàtics.

L’informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que ha motivat la compareixença apunta que Pujol Ferrusola va ocultar 30 milions d’euros des del començament de la investigació el 2012. Segons els investigadors, va desplegar des del 2012 una estratègia de despatrimonialització intencionada per ocultar actius de la família i impedir, d’aquesta manera, que l’audiència en decretés l’embargament en cas d’una condemna per aquest cas.

Inicialment, la UDEF va apuntar que Pujol Ferrusola –a qui el jutge considera encarregat de la gestió de la fortuna familiar a l’estranger– havia ocultat 14 milions d’euros en plena investigació, però més tard, en un informe de 93 pàgines, va elevar aquesta quantitat fins a gairebé 30 milions, ocultats mitjançant negocis jurídics ficticis, inversions no repatriades i pèrdues internacionals fictícies, segons el document.

Segons la UDEF, d’aquesta quantitat, 9,4 milions corresponen a negocis jurídics ficticis que va utilitzar per ocultar els diners a l’estranger. Uns 12,3 milions creu que són fruit d’inversions no repatriades i pèrdues internacionals fictícies. La resta, 8,1 milions d’euros, provenen de rendiments que no han estat declarats a la hisenda espanyola.

L’informe detalla dinou operacions. Pujol Ferrusola va utilitzar presumptament  una societat radicada a Mèxic, Ecrem, a més de donacions de 585.000 euros el 2014 a la seva filla Núria que es van traduir en la compra d’un bé immoble a l’empresa del seu pare, préstecs falsos i transferències a les societats mexicanes Forestales y Anzuelos Soluciones SA, com també la inversió de 5 milions de dòlars en un casino a l’Argentina.

L’última vegada que Pujol Ferrusola va comparèixer davant De la Mata va ser el gener del 2016. Aleshores De la Mata va ordenar que li retiressin el passaport i el va obligar a comparèixer setmanalment al jutjat. A la interlocutòria, el jutge assenyalava Pujol Ferrusola com el titular de diverses societats instrumentals que no produïen cap valor real i que només tenien per finalitat canalitzar capitals de suposat origen criminal per fer inversions i despeses a Espanya i a l’estranger.

Comproveu com El País s’inventa en el titular paraules que Lluís Llach no diu

El diari El País ha començat avui una campanya contra el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach acusant-lo d’amenaçar els funcionaris en cas d’independència. El diari titula amb una suposada citació entre cometes: ‘Lluís Llach: “La Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de desconnexió.”‘

Tanmateix, com podeu veure en el vídeo que han publicat, el diputat no diu això. En concret, no diu ni ‘Generalitat’ ni ‘acatin’ ni ‘llei de desconnexió’. Això viola el llibre d’estil del diari, que, en el capítol 11.30, diu clarament que les cometes s’han d’utilitzar només per a encloure frases reproduïdes textualment.

Podeu veure el vídeo d’El País ací:

Més informació:

Així s’ha construït el relat per a justificar la repressió a Catalunya

 

Del ‘Luis, sigues fort’ al ‘Tant de bo s’acabin aviat els embolics’: els SMS més descarats del govern del PP

L’operació Lezo ha esquitxat de ple el PP de Madrid i cada dia van sortint noves informacions que presumptament vinculen el partit amb aquesta trama de corrupció. Fa pocs dies, Ignacio Gonzalez, l’ex-president de Madrid i principal encausat, entrava a la presó acusat dels delictes de malversació de fons públics, prevaricació i emblanquiment de capitals, entre més. Ahir la portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre, dimitia (novament), adduint que no havia vigilat prou la seva mà dreta.

Avui mateix, La Sexta ha publicat un seguit de missatges de mòbil que van bescanviar González i el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá. En un d’enviat el novembre de l’any passat, quan feia poc que el ministre exercia el càrrec, González el felicita i Catalá li respon: ‘Gràcies, Nacho. Una forta abraçada. Tant de bo s’acabin aviat els embolics.’ El PSOE ha demanat la dimissió de Catalá, que ha volgut separar aquests missatges de qualsevol trama de corrupció en què es trobi involucrat Ignacio González.

Segons diversos mitjans, les converses amb Catalá apareixen en una altra comunicació de González amb el president de l’Atlètic de Madrid sobre el cas del seu àtic a Marbella. El president del club de futbol escriu a González: ‘Vaig parlar l’altre dia amb en Rafa, que ja ho mira, Nacho.’ I González respon: ‘Un missatge encantador.’ Més tard Català va nomenar fiscal anticorrupció Manuel Moix, que va provar d’impedir l’operació Lezo, però no se’n va sortir.

La Sexta també ha fet públics més missatges de González, enviats a l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana, que també és investigat. Parlen sobre el control de la justícia. Els podeu llegir ací:

Conversación por SMS entre Ignacio González y Eduardo Zaplana. Los demócratas en acción. pic.twitter.com/VCLk0QNkIr

— Fer González Gonzo (@a_lo_gonzo) April 25, 2017

Jorge Moragas i Victoria Álvarez: ‘Si ho expliquessis tot salvaries Espanya’
Però els SMS publicats avui no són pas els únics que han aixecat polèmica. Jorge Moragas, el cap de gabinet de Rajoy i la seva mà dreta, també va enviar missatges polèmics. Concretament, a Victoria Álvarez, l’ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, en l’estratègia del govern espanyol per a frenar l’independentisme per mitjà de la família Pujol. En una conversa que va publicar Eldiario.es, Moragas anima Victoria Álvarez a concedir una entrevista per a explicar-ho tot: ‘Si ho expliquessis tot salvaries Espanya.’ La conversa mostra una relació força estreta entre el cap de gabinet de Rajoy i l’ex-parella de Jordi Pujol.

Amb Álvarez, no va bescanviar-hi missatges solament Moragas. També hi va parlar la líder del PP Alicia Sánchez-Camacho, per WhatsApp, després de fer-se públic el dinar de la Camarga: ‘Aguanta, Vicky’, li va dir. Sánchez-Camacho s’hi havia posat en contacte per mitjà del socialista José Zaragoza per descobrir informacions dels Pujol i perjudicar Convergència.

Mariano Rajoy i Luís Bárcenas: ‘Luis, sigues fort’
Aquest és, probablement, el missatge més descarat i més recordat. El diari El Mundo va publicar-ne uns quants entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas. Bárcenas va agrair al president espanyol el suport que li havia donat i Rajoy va respondre dient-li: ‘Luis, sigues fort.’ El missatge va ser enviat el 18 de gener i, una setmana després, el president va declarar que no recordava quan era l’últim cop que hi havia parlat.

Torneig de la Fallera Calavera a l’Espai VilaWeb

La setmana entrant es farà al’Espai VilaWeb el primer torneig del joc de cartes de la Fallera Calavera a Barcelona. Serà el dijous 4 de maig a les set del vespre i el dirigirà el creador del joc, Enric Aguilar, que farà una explicació sobre la dinàmica de l’activitat i hi serà present durant tota la sessió. Es jugaran diverses rondes, segons la quantitat de participants, i es repartiran tres premis al guanyador i a un dels jugadors. A banda de passar una bona estona, els participants del torneig jugaran per aconseguir una carta exclusiva que no és a la venda: la carta del Tio Canya en versió zombi, personatge que ret homenatge a la mítica cançó d’Al Tall. Els altres premis seran una samarreta i una bossa de la Botiga de VilaWeb amb el lema ‘T’estime, t’estimo, t’estim’.

Per a participar-hi, cal reservar assistència enviant un correu a botiga@vilaweb.cat.

Podeu trobar-ne més informació sobre el fenomen de la Fallera Calavera en l’entrevista a Enric Aguilar que va publicar VilaWeb. Trobareu tots els productes a la Botiga de VilaWeb.

La policia espanyola fa identificar la vice-presidenta de la Diputació de València per haver parlat en català

Dos agents de la policia espanyola han fet identificar la vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, quan era davant les corts manifestant-se a favor d’un finançament just del País Valencià. Ella mateixa ha explicat els fets a Facebook, on ha denunciat la discriminació lingüística de què ha estat víctima: ‘Hui, 25 d’abril, dia de les llibertats del poble valencià, la Policia Nacional m’ha fet identificar-me perquè parlava en valencià. Ens queda molt per fer, i això em fa enfadar, però em dóna forces per a seguir lluitant.’

Amigó explica que la concentració que feien amb companys de partit s’emparava en el dret de manifestació, però dos agents s’hi han atansat per demanar qui era el responsable de la reunió: ‘Davant la meua sorpresa, he dit que entrara a preguntar a les Corts, a Presidència, perquè ells ens havien convocat.’

A continuació, i ‘de manera subtil’, un dels agents ha demanat a Amigó que li parlés en castellà, però ella no hi ha accedit perquè és un dret recollit a l’estatut. ‘Tot seguit m’ha demanat que m’identificara, que els facilitara el DNI. Jo els l’he donat i m’han agafat les dades.’

El dret de parlar en català és recollit a l’article 6 de l’estatut i l’administració ha de garantir-ne l’ús. Concretament, la policia espanyola pot haver vulnerat el punt 3 i 4. Aquest últim estableix que ningú no pot ser discriminat per motius lingüístics.

  • «3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement.»
  • «4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.»

Ací podeu llegir el text que ha escrit Amigó a Facebook:

El corresponsal de Libération a la UE denuncia en públic pressions de Madrid per un acte amb Mas

El corresponsal del diari Libération a Brussel·les, Jean Quatremer, ha denunciat públicament avui haver rebut pressions de Madrid per haver acceptat de presentar l’acte que avui fa l’ex-president de la Generalitat a la capital europea per parlar del futur de Catalunya i del procés cap a la independència. ‘Quan vaig acceptar de participar en aquest diàleg, em van trucar de Madrid preguntant si sabia què feia’, ha dit el periodista tan bon punt ha començat l’acte.

L’acte, organitzat a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les, ha estat una conversa entre Quatremer, un dels periodistes amb més experiència a la capital europea, i Mas. Mas s’ha centrat a defensar els arguments ‘democràtics’ a favor d’un referèndum, ha negat que l’independentisme sigui un moviment ‘egoista’ basat en arguments purament econòmics i ha afirmat que la Unió Europea no entén que Espanya respongui al procés català amb tribunals.

Mas ha afegit que si Catalunya aconsegueix fer un referèndum amb una participació ‘raonable’ i sense violència serà una gran victòria: ‘Per a nosaltres, com a nació que som, és més important el fet democràtic, el principi de l’autodeterminació, que no pas el fet concret de la independència’, ha dit. Però ha destacat, això sí, que una part important del país vol crear un estat propi.

‘Un referèndum seria un servei remarcable a la democràcia, també la de la Unió Europea’, ha dit. I ha volgut enviar el missatge que Catalunya és ‘un país petit, cívic, pacífic, que no vol violència i que té aspiracions de futur’. Ha dit que si el sí guanya en el referèndum, immediatament es demanaran negociacions amb l’estat espanyol i la UE per parlar de la separació. Amb tot, ha advertit que si Catalunya declara la independència sense haver assolit cap acord amb Espanya, l’estat espanyol perdrà el 20% del PIB i mantindrà el 100% del deute: ‘I això esdevindrà un problema per a l’euro.’

Vegeu el vídeo de l’acte, íntegre, ací:

Demà Mas anirà a París i dijous a Ginebra. En aquests actes, organitzats conjuntament pel Diplocat, la delegació del govern a França i Suïssa i la delegació del govern davant la Unió Europea, explica el procés català i denuncia la persecució judicial dels càrrecs electes sobiranistes a Catalunya.

A cada ciutat, hi fa un acte titulat ‘Un referèndum per a Catalunya’, estructurat en dues parts. Primer, conversa amb un periodista local. A continuació es projecta el documentari Le peuple interdit, del quebequès Alexandre Chartrand, que analitza el moviment sobiranista i segueix diversos personatges involucrats en els esdeveniments de la tardor del 2014 i les eleccions del 2015, entre els quals Mas mateix.

Aquestes conferències responen a l’encàrrec que el govern va fer a Mas, a l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i a l’ex-consellera Irene Rigau després de la sentència d’inhabilitació del 9-N perquè expliquessin el seu cas en l’àmbit internacional.

La fiscalia anticorrupció demana presó sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola

La fiscalia anticorrupció ha demanat presó incondicional per a Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’ex-president de la Generalitat, que ha declarat avui davant el jutge De la Mata en relació a 19 operacions que hauria fet en el transcurs de les investigacions per provar d’ocultar a la Justícia prop de 30 milions d’euros. És la primera vegada que la fiscalia de l’audiència espanyola demana presó per al primogènit dels Pujol en el marc de les investigacions sobre la fortuna a l’estranger. L’advocat de l’estat espanyol i l’acusació popular de Podem s’han afegit a la petició de presó incondicional.

De la Mata ha citat a les set del vespre les parts per comunicar si decreta o no presó per a Jordi Pujol Ferrusola després de prendre-li declaració durant més de quatre hores.

Els fiscals Fernando Bermejo i Belén Suárez actuen en base a la informació sobre les 19 operacions que recull un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que apunta que va ocultar 30 milions d’euros des de l’inici de la investigació el 2012. Segons els investigadors, Jordi Pujol Ferrusola hauria desplegat des del 2012 “una estratègia de despatrimonialització intencionada” per ocultar actius de la família i impedir, d’aquesta manera, que l’Audiència Nacional en decreti l’embargament en cas d’una condemna per aquest cas.

[VÍDEO] SOM Gramenet dedica a Societat Civil Catalana les paraules de Rubianes sobre la unitat d’Espanya

El regidor de SOM Gramenet Oriol Corral va contestar ahir al grup de Ciutadans en el ple de l’ajuntament tot recitant les conegudes paraules de Pepe Rubianes sobre la unitat d’Espanya. Ciutadans havia presentat una moció en defensa de ‘la unió i sobirania nacional de tots els espanyols’, en representació de Societat Civil Catalana. I Corral va respondre així: ‘La unidad de España me suda la polla por delante y por detrás, que se metan a España en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta España. Que llevo desde que nací con la puta España. Que vayan a la mierda ya con el país este y dejen de tocar los cojones.’ I a continuació va afegir: ‘Amb el Pepe Rubianes, els dic què penso de la moció.’

Resposta de @SOMgramenet al ple de Sta Coloma davant la moció de Sociedad Civil Catalana a través de Ciudadanos. #CançóDeJuglar #Poesia pic.twitter.com/d9u9qgmMQM

— Tx☆vu! (@txavu) 24 d’abril de 2017

Ací podeu veure les declaracions original de Pepe Rubianes, el 2006.

Les corts celebren el 25 d’abril amb l’exigència d’un finançament just i l’aposta per una Europa unida

Les corts han celebrat el Vint-i-Cinc d’abril amb un acte institucional marcat per l’exigència d’un finançament i una inversió més justa per al País Valencià, i amb l’aposta d’una Europa unida en un moment d’auge de l’euroescepticisme. El president, Ximo Puig, i els altres membres del consell, i els grups parlamentaris han escoltat el discurs del president de les corts, Enric Morera, que ha subratllat la necessitat d’acabar amb la marginació del govern per a aconseguir el progrés i la competitivitat del País Valencià.

‘A qui li interessa que els valencians patim aquestes condicions?’, s’ha preguntat Morera, tot denunciant que el pressupost del govern no assegura un finançament just per al territori que permeti que els ciutadans puguin competir en igualtat de condicions. ‘Podem ser valencians en aquestes condicions?’, ha insistit.

El president de les corts ha recordat que els valencians no són un poble submís i ha deixat clar que se’ls ha acabat la paciència. ‘És hora de solucionar el model territorial espanyol des dels valors de la solidaritat, l’equitat i la igualtat’, ha demanat.

Premi Guillem Agulló per a Daniel Sanjuan
Abans del discurs d’Enric Morera s’ha lliurat el premi Guillem Agulló a l’activista Daniel Sanjuan. El guardó, creat en homenatge al militant d’esquerres assassinat l’any 1993 per un grup de feixistes, s’ha atorgat a títol pòstum a l’activista i advocat en reconeixement a la seva tasca de defensa dels drets humans i a favor del tancament dels CIE.

També s’ha lliurat l’Alta Distinció Francesc de Vinatea al Tractat de Roma en commemoració dels 60 del text fundacional de la Unió Europea. El dia de les Corts Valencianes també ha servit per a mostrar la voluntat europeïsta del País Valencià. El president de les corts, precisament, ha insistit en la necessitat de construir una Europa des de la base, des dels territoris, i obrir la reflexió sobre cap a on es vol anar.

Front comú contra el maltractament financer

Les corts han acollit al matí un acte per a fer front comú en contra del pressupost de Mariano Rajoy. Diputats del parlament i, representants del País Valencià al Congrés i Senat espanyols, s’han reunit per articular una resposta unitària de rebuig als comptes del govern espanyol que perpetuen l’infrafinançament. Si s’aproven, el País Valencià rebrà la inversió per càpita més baixa de tot l’estat espanyol.

Catalan Parliament President to face court on May 8 for allowing debate on independence

Carme Forcadell, the President of the Catalan Parliament, will testify before the High Court of Catalonia (TSJC) for allowing a debate in the plenary about an independence resolution. She is accused of disobedience for not stopping the discussion, which was suspended by the Constitutional Court after a Spanish government complaint. The High Court has also asked four members of the Catalan Parliament Bureau to testify: Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet and Joan Josep Nuet. Simó, from Catalan Republican Left (ERC) will testify the same day as Forcadell, while Corominas and Ramona Barrufet, MPs from the liberal PDeCAT party, will face the court on May 12. Nuet, from left-wing coalition CSQP, and who was initially not included in the investigation, will finally testify as well on May 23. “We have always worked to facilitate debates, not stop them, because words should be free in the Parliament. We will continue in this fashion,” tweeted Forcadell alongside a picture of her citation letter.

Domènech situa Xavi Matilla com a coordinador d’Organització i Nuet de secretari

L’executiva dels comuns ja té nucli de coordinació. Així, Xavier Domènech és a partir d’ara el coordinador general del nou partit, i ha escollit Xavi Matilla, líder de Terrassa en Comú, com a coordinador d’Organització i Territori. El líder d’EUiA, Joan Josep Nuet, farà les funcions de secretari mentre que Adrià Alemany, impulsor de Guanyem Barcelona i membre de la coordinadora de BComú, s’encarregarà de la relació política dels comuns amb la resta de formacions catalanes i estatals. La regidora de Castellar del Vallès, Elisenda Alamany, assumirà Comunicació, i serà portaveu del nou espai en paral·lel a Lucía Martín, Ernest Urtasun i Gerardo Pisarello. Marc Parés, professor de Geografia de la UAB i exregidor al Figaró, encapçalarà l’àrea d’Anàlisi, polítiques públiques i programa. La diputada de CSQP i membre de Podem Jéssica Albiach, l’única del nucli de coordinació que no formava part de la candidatura de Domènech, serà la coordinadora de Feminismes i Transparència.

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, és el secretari de l’executiva dels comuns. Així ho ha explicat Domènech en roda de premsa aquest dimarts al Col·legi de Periodistes. El coordinador general ha detallat que Nuet s’encarregarà de coordinar els debats a l’executiva i de coordinar la coherència entre les àrees de treball. A més, el coordinador nacional d’ICV, David Cid, serà el responsable de fomentar les relacions institucionals; i la diputada al Congrés Lucía Martín es posa també al capdavant de les relacions amb la societat civil i els moviment socials. Volen que s’encarregui de traslladar o donar suport a les demandes socials, i que hi mantingui diàleg, en una àrea que els comuns veuen clau.

L’eurodiputat Ernest Urtasun, portaveu d’ICV, és el coordinador de Relacions internacionals i el responsable de representar el nou en espai al món. Tindrà com a adjunt Gerardo Pisarello, primer tinent de batlle de l’Ajuntament de Barcelona. Coordinarà Formació i continguts la professora d’Història Contemporània de la UB, Paola Lo Cascio, que també haurà de crear una nova cultura i teoria política. Finalment, la portaveu de BComú, Susanna Segovia, s’encarrega de Municipalisme amb la defensa dels béns comuns i la remunicipalització com a fites.

Els comuns no han fixat cap àrea específica per a l’eix nacional, i es decidirà en les reunions de l’executiva qui assisteix a les trobades, per exemple, per a un referèndum. La intenció de l’executiva és reunir-se com a mínim un cop al més –estudien fer-ho els dilluns a la tarda o els dissabtes al matí-, però el nucli de coordinació de l’executiva probablement ho farà cada dilluns al matí, ha apuntat Domènech. L’executiva dels comuns té 32 membres, a més del coordinador general. L’òrgan polític, la coordinadora nacional, en té 120 –s’hi suma a més l’executiva- i la capitaneja la batllessa de Barcelona, Ada Colau. Es reunirà per primer cop el 13 de maig.

Horitzó 2019
Domènech ha fixat el 2019 com la fita per aconseguir la consolidació del nou espai, amb la mirada posada a les eleccions municipals i les europees. Domènech ha insistit que volen Catalunya “neta de corrupció” i sense practiques “d’austericidi” i que pretenen convertir “la força dels comuns” en la que lideri el sistema polític català.

S’ha mort Aina Rado, ex-presidenta del Parlament de les Illes

L’ex-presidenta del Parlament de les Illes Aina Rado ha mort avui. Militant del PSIB, tenia 70 anys. Va presidir la cambra entre el 2010 i el 2011, després de la dimissió d’Antònia Munar pels casos de corrupció que assetjaven Unió Mallorquina.

Natural de Santanyí, Rado era mestre de formació i havia estat membre del Partit Comunista abans de fer el pas al PSIB. Durant la seva vida va estar molt vinculada amb els moviments sindicals i va dirigir la federació d’Ensenyament de la Unió General de Treballadors.

En la seva carrera política va ser consellera del Consell de Mallorca i directora general del primer govern del pacte del progrés. Entre 2003 i 2007, es va mantenir al consell i formava part del grup socialista al parlament.

El PSIB ha lamentat la mort de Rado i li ha agraït ‘la defensa dels valors socialistes’.

⚫️Hem de lamentar la mort de la companya i expresidenta del #ParlamentIB, Aina Rado. Gràcies per la teva defensa dels valors socialistes. pic.twitter.com/IWhzny216v

— PSIB-PSOE (@psibpsoe) April 25, 2017

 

Nuet serà el secretari del partit dels comuns

L’executiva dels comuns ja té nucli de coordinació. Així, Xavier Domènech és a partir d’ara el coordinador general del nou partit, i ha escollit Xavi Matilla, líder de Terrassa en Comú, com a coordinador d’Organització i Territori. El líder d’EUiA, Joan Josep Nuet, farà les funcions de secretari mentre que Adrià Alemany, impulsor de Guanyem Barcelona i membre de la coordinadora de BComú, s’encarrega de la relació política dels comuns amb la resta de formacions catalanes i estatals. La regidora de Castellar del Vallès, Elisenda Alamany, assumeix Comunicació, i és portaveu del nou espai en paral·lel a Lucía Martín, Ernest Urtasun i Gerardo Pisarello. Marc Parés, professor de Geografia de la UAB i ex-regidor al Figaró, encapçala l’àrea d’Anàlisi, polítiques públiques i programa. La diputada de CSQP i membre de Podem Jéssica Albiach, l’única del nucli de coordinació que no formava part de la candidatura de Domènech, és la coordinadora de Feminismes i Transparència.

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, és el secretari de l’executiva dels comuns. Així ho ha explicat Domènech en roda de premsa avui al Parlament de Catalunya. El coordinador general ha detallat que Nuet s’encarregarà de coordinar els debats a l’executiva i de coordinar la coherència entre les àrees de treball.

A més, el coordinador nacional d’ICV, David Cid, serà el responsable de fomentar les relacions institucionals; i la diputada al Congrés espanyol Lucía Martín es posa també al capdavant de les relacions amb la societat civil i els moviment socials. Volen que s’encarregui de traslladar o donar suport a les demandes socials, i que hi mantingui diàleg, en una àrea que els comuns consideren clau.

L’eurodiputat Ernest Urtasun, portaveu d’ICV, és el coordinador de Relacions internacionals i el responsable de representar el nou en espai al món. Tindrà com a adjunt Gerardo Pisarello, primer tinent de batllia de l’ajuntament de Barcelona.

Coordinarà Formació i continguts la professora d’Història Contemporània de la UB, Paola Lo Cascio, que també haurà de crear una nova cultura i teoria política. Finalment, la portaveu de BComú, Susanna Segovia, s’encarrega de Municipalisme amb la defensa dels ‘béns comuns i la remunicipalització’ com a fites.

La intenció de l’executiva és reunir-se com a mínim un cop al més –estudien fer-ho els dilluns a la tarda o els dissabtes al matí-, però el nucli de coordinació de l’executiva probablement ho farà cada dilluns al matí, ha apuntat Domènech.

L’executiva dels comuns té 32 membres, a més del coordinador general. L’òrgan polític, la coordinadora nacional, en té 120 –s’hi suma a més l’executiva- i la capitaneja l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Es reunirà per primer cop el 13 de maig.

El ministre de Justícia va enviar un missatge a Ignacio González: ‘Tant de bo es tanquin aviat els embolics’

El ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, va enviar un missatge de text a l’ex-president de la Comunitat de Madrid Ignacio González on deia: ‘Gràcies, Nacho. Una forta abraçada. Tant de bo es tanquin aviat els embolics’, segons ha informat avui La Sexta. El missatge haurà estat enviat el 3 de novembre del 2016, just abans que Catalá fos nomenat una altra volta com a ministre després de l’etapa del govern en funcions.

El Ministeri de Justícia desvincula el missatge del cas Lezo que ha comportat la detenció de González i apunta que era només la resposta a la felicitació per la fi del període en funcions. Quan es va enviar el missatge, González tenia intervingut al telèfon, de manera que el contingut de la comunicació ha anat a parar a la documentació del cas que investiga l’Audiència espanyola.

Segons diversos mitjans, les converses amb Catalá apareixen en una altra comunicació de González amb el president de l’Atlético de Madrid sobre el cas del seu àtic a Marbella. El president del club de futbol escriu a González: ‘Vaig parlar l’altre dia amb en Rafa, que ho està mirant, Nacho‘, i González respon: ‘Un missatge encantador’. Posteriorment Català va nomenar com a fisca anticorrupció Manuel Moix, que va provar d’impedir –sense èxit— que prosperés l’operació Lezo.

El preu de la supervivència

Sobreviure no hauria de ser un delicte. Ningú es dedica a la venda ambulant per gust sinó perquè no troba feina i necessita tirar endavant”, explica en Khadim, un manter senegalès de 28 anys que ven samarretes de futbol d’imitació prop del Liceu de Barcelona. Com ell, més de 300 persones, generalment homes senegalesos de mitjana edat, posen la manta pels carrers barcelonins, malgrat tenir estudis i experiència laboral.

RADIOGRAFIA DEL COL·LECTIU DE MANTERS DE BARCELONA
Create line charts

 

Actualment, els productes d’imitació que trobem damunt la manta són bosses de mà, carteres, samarretes de futbol, ulleres de sol, auriculars, altaveus i rellotges. Ara bé, qui hi ha al darrere d’aquesta mercaderia? Segons un estudi de l’Ajuntament de Barcelona i a diferència del què apunta la creença popular, no existeix cap màfia ni xarxa jerarquitzada sinó un procés d’auto-organització d’un col·lectiu que, a través de l’ajuda mútua, tracta de subsistir. Tal com indica en Khadim, són els grans magatzems gestionats per ciutadans xinesos, com els del Polígon Industrial Badalona Sud, els que venen la major part de la mercaderia als manters de Barcelona.

Malgrat estar repartits per tota la ciutat, els llocs de més confluència de manters són zones turístiques com La Rambla, Drassanes, Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia i el Port de Barcelona. Aquesta creixent concentració derivada sobretot de la crisi ha provocat un augment de les tensions entre botiguers i manters.

De fet, la Fundació Comerç de Barcelona, una entitat destinada a la promoció del desenvolupament comercial urbà barceloní i integrant de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, s’ha mostrat molt crítica amb l’activitat de la venda ambulant, la qual consideren una “competència deslleial” que no s’ha de permetre. Amb lemes com “tolerància zero” i “no impunitat contra la venda il·legal”, l’entitat denuncia el “bonisme ingenu” i la “passivitat” de l’equip d’Ada Colau. Al seu parer, la proliferació de manters deteriora l’espai públic, dóna imatge d’inseguretat i té un impacte econòmic negatiu. De fet, situen en un 40% la pèrdua de facturació dels comerços de la Barceloneta. Aquestes expressions contrasten amb l’opinió de molts economistes, sociòlegs i jutges, que determinen que els ingressos dels venedors ambulants són tan reduïts que ni perjudiquen les grans marques imitades ni tampoc el comerç local.

Els botiguers han magnificat la repercussió econòmica de la venda ambulant”, afirma Joan Maria Soler, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). De fet, en un dia bo d’agost, en què l’afluència de turistes és molt alta i la policia no els requisa la mercaderia, els manters afirmen guanyar com a molt uns 75 euros. Aquests dies però són molt escassos. “Si guanyéssim tot el que es diu, el col·lectiu de manters seria ric”, explica en Daouda, un ex-manter senegalès de 33 anys. Cansat de les constants multes, detencions i requisa de materials per part de la policia, va provar sort al camp: “Encara que m’explotin per ser immigrant, prefereixo aquesta feina abans que se’m torni a perseguir com si fos un lladre”. En Daouda, malgrat haver arribat a Espanya en pastera fa 11 anys, encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació a causa dels antecedents penals que té per haver-se dedicat a la venda ambulant durant un any.

Ara bé, el top manta és una problemàtica complexa que amaga un drama humà i implica múltiples àmbits. D’una banda, afecta les autoritats locals que tenen el deure de controlar l’ús de l’espai públic i evitar que es vegi “sobre-ocupat” per venedors irregulars. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat 69 plans d’ocupació amb l’objectiu de facilitar el seu procés d’arrelament i aconseguir la seva regularització i inserció laboral; com ara un curs de peixateria a l’empresa Gran Blau a MercaBarna. Gràcies a ells, actualment, hi ha 79 manters a punt d’abandonar la venda ambulant. En Daouda i en Khadim coincideixen en què aquestes mesures funcionen però són insuficients, ja que “ofereixen sortida a molt poques persones i endureixen les condicions al carrer pels manters que no s’hi han pogut acollir”.

La venda ambulant també involucra a les autoritats estatals i europees encarregades del control de fronteres així com de dictar la Llei d’Estrangeria. Tant en Khadim com la FAVB apunten que aquesta llei esdevé la principal barrera per regularitzar la seva situació, ja que els requisits que fixa per aconseguir el permís de residència temporal i poder treballar legalment són molt difícils de complir. Per últim, des de la darrera reforma del Codi Penal feta pel Partit Popular el 2015, la venda de productes falsificats al carrer ha deixat de considerar-se una falta administrativa sancionada amb multes o treballs en benefici de la comunitat per esdevenir un delicte penal que atempta contra els drets de propietat intel·lectual i industrial. Així, avui en dia, els manters poden ser condemnats a penes de presó d’entre sis mesos i dos anys.

Lorena Antón, criminòloga i advocada de SOS Racisme, defensa que “el Dret Penal hauria d’aplicar-se sempre en última instància, un cop esgotats tots els altres mitjans, menys lesius i estigmatitzadors.” Tal com indiquen fonts del Jutjat d’Instrucció de Barcelona, si tenim en compte el dany causat i el producte protegit, aquestes penes són desproporcionades, ja que “l’impacte econòmic que la venda de productes falsificats pot tenir sobre les grans marques internacionals que s’imiten com Louis Vuitton és mínim per no dir nul”. És per això que les empreses afectades no demanen indemnització de cap tipus sinó únicament la destrucció del producte falsificat un cop requisat per la policia.

Per altra banda, Lorena Antón denuncia que aquesta criminalització penal tampoc promou la reinserció social dels venedors, en canvi, “fomenta l’associació de la immigració amb la delinqüència, malgrat que molts estudis criminològics desmenteixin aquest vincle”, conclou. Així mateix, en cas que la condemna imposada pel jutge sigui superior a un any de presó, la Llei d’Estrangeria preveu la seva expulsió del territori espanyol. De fet, avui dia, el col·lectiu d’immigrants senegalesos, la nacionalitat predominant entre els manters, és el segon més afectat pel nombre d’expulsions executades per l’Estat espanyol, després del col·lectiu d’immigrants marroquins.

Amb tot, des de l’arribada d’Ada Colau al govern de l’Ajuntament de Barcelona el passat 2015, la tendència dels cossos policials passa per requisar-los la mercaderia i no tant per posar-los denúncies penals. En aquest sentit, Bernat Baró, Director de Seguretat Corporativa del Port de Barcelona, afirma que la Policia portuària “procura actuar sempre per la via administrativa” però afegeix que “la falta de mitjans econòmics de les persones afectades fa que aquestes no puguin pagar les multes i, per tant, siguin substituïdes per presó.” Segons Baró, “en l’imaginari del col·lectiu manter perdura el sentiment que les actuacions policials tenen una component racista”, cosa que, en l’actualitat i de forma generalitzada, descarta totalment.

Tanmateix, en Daouda explica com, moltes vegades, se’ls atribueixen delictes falsos que els faciliten acumular antecedents penals. Fa poc va presenciar “una actuació abusiva d’un policia contra un manter” i va sortir en defensa del seu company. “Després d’intervenir i dir-li que no el tractés malament, el policia em va dur a comissaria per imputar-me un delicte de venda ambulant quan jo no venia sinó que simplement havia reivindicat els drets d’un company”, explica. En Daouda forma part del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, una iniciativa que va arrencar el 2015 amb la voluntat de lluitar pels drets i reconeixement del col·lectiu.

Mentrestant, però, l’únic que els queda és la venda ambulant que, “com la vida, és una lluita per la supervivència on alguns dies es guanya i d’altres es perd.” Així i malgrat que “ningú pot seguir amb la venda ambulant fins a la fi del món perquè ni és legal ni la inquietud que genera, sana mentalment”, cada matí en Khadim surt de casa per posar la manta i intentar aconseguir alguns diners: “Si venc alguna samarreta, ja he guanyat; si la policia em requisa la mercaderia, he perdut. Aleshores no em queda res més que assumir la meva derrota i no perdre l’esperança en el demà. Els meus somnis, la meva passió pel taekwondo i la meva família són el què m’empeny a tirar endavant”.

Front comú a les Corts contra el maltractament financer de l’estat espanyol

Les Corts Valencianes han acollit un acte per a fer front comú en contra del pressupost de Mariano Rajoy. Diputats del parlament i, representants del País Valencià al Congrés i Senat espanyols, s’han reunit per articular una resposta unitària de rebuig als comptes del govern espanyol que perpetuen l’infrafinançament. Si s’aproven, el País Valencià rebrà la inversió per càpita més baixa de tot l’estat espanyol.

La reunió coincideix amb el 25 d’abril, dia de les Corts Valencianes i commemoració de la Batalla d’Almansa, i és conseqüència de la declaració institucional aprovada al parlament per unanimitat, que preveia una reunió amb diputats i senadors per coordinar accions per a revertir aquesta situació.

Comencem reunió amb diputats i senadors, per donar complinent als acords del 5 d'abril per reclamar més inversions als PGE 2017 pic.twitter.com/obwR3IByLU

— Corts Valencianes (@cortsval) April 25, 2017

Malgrat el suport de tots els partits a aquesta declaració institucional, a la reunió no hi ha assistit el grup parlamentari del PP i quatre dels onze diputats de Ciutadans. L’executiva estatal de la formació que lidera Albert Rivera va decidir dilluns substituir el síndic del grup, Alexis Marí, per criticar el pressupost de Rajoy i no renunciar a assistir a l’acte de les corts.

Durant la reunió s’ha acordat la posada en marxa d’una comissió d’experts en matèria d’inversió pública territorialitzada, la petició d’una reunió amb el ministre espanyol d’Hisenda, Cristobal Montoro, i l’articulació d’esmenes conjuntes al pressupost.

Pàgines