Vilaweb.cat

Òscar Cadiach, la història d’un alpinista mític

Tres dècades d’alpinisme resumides en una ascensió de gairebé quinze hores. Fred, vent i una joia brillant: el catorzè vuit mil. Òscar Cadiach s’ha convertit avui en el primer alpinista català que culmina els cims més alts de la Terra sense fer servir oxigen artificial. La seva última conquesta ha estat el Broad Peak (8.051 metres), una muntanya d’arestes prominents i d’ànima esquiva.

D’ençà del 2013, Cadiach ha plantat la tenda diverses vegades als peus del Broad Peak. Observat de lluny pel K2 i el Gasherbrum I, l’alpinista ha atacat el cim en tota mena de condicions, però fins ara la seva ambició no havia estat mai corresposta. Neu, vent i moltes decepcions. El 2014, per exemple, es va quedar a només vint metres.

Avui, per fi, a dos quarts de nou del matí (hora catalana) ha fet cim. ‘Fa molt vent. Ha estat molt dur’, ha dit en una trucada al programa ‘El pont de Mahoma’ de Tarragona Ràdio. Amb la veu entretallada per l’emoció i el cansament ha afegit: ‘Truco del cim del Broad Peak… Sempre Amunt!’.

 

El primer cim: Nanga Parbat 1984
Aquest agost farà trenta-tres anys del seu ascens al Nanga Parbat, el primer vuit mil de la seva col·lecció. Eren altres temps i els escaladors tenien un cert punt d’exploradors, una aura exòtica, fins i tot. Cadiach i Jordi Magriñà van ascendir en estil alpí el Rupal –una paret vertical de més de quatre mil metres– i després van obrir una variant en la ruta clàssica. La conquesta, finançada per la seva butxaca, va passar gairebé desapercebuda. Només La Vanguardia va publicar un escrit de Cadiach dos mesos després d’haver fet el cim.

‘A les quatre de la tarda arribem a la mítica Nanga Parbat, la muntanya que ha estat escenari de grans tragèdies, sempre somiada i conquerida tan poques vegades. Aquesta vegada ha estat benèvola, s’ha ofert amb senzillesa i ni tan sols no hem tingut cap problema per a pujar sense oxigen. Ens abracem i el moment és emocionant. Els núvols es dissipen i ens permeten captar una magnitud impressionant’, va escriure.

Cadiach no es proposava de fer els catorze vuit mil. De fet, encara faltaven dos anys perquè Reinhold Messner els col·leccionés tots.

Everest 1985: ‘Hem fet el cim!’
Un any després, Cadiach va acompanyar Antoni Sors i Carles Vallès en la primera cordada catalana que va arribar al sostre del món. Van seguir la mateix ruta que van fer George Mallory i Andrew Irvine el 1924 per la cara nord de la muntanya. Durant l’ascensió, Cadiach es va convertir en el primer occidental que escalava sense ajuda el segon graó, situat a més de 8.600 metres d’altura. Una secció de roca i gel d’uns quaranta metres, dels quals els cinc últims són una paret totalment vertical.

La cordada catalan a l’Everest (Captura d’imatges de TV3)

 

 

 

 

 

‘Hem fet el cim!’, va exclamar Cadiach quan va comunicar a tot Catalunya que la cordada era al capdamunt dels 8.848 metres. L’alpinista també va llegir un poema que Joan Brossa havia escrit especialment per a l’ocasió. ‘Al cim del món es troba una altra vida / tenim els astres a les nostres plantes / de la tempesta al sol hi ha quatre passos / banya l’anell la pedra de la força’, deien els versos.

Tanmateix, l’alegria es va quedar al cim, com explicava Cadiach en una entrevista a la revista Vèrtex: ‘Va ser un descens dramàtic, amb moments molt complicats on el cervell ja no funcionava. Vam estar a punt d’entrar en coma. Per ràdio vam avisar els companys: “O ens ajudeu o ens quedem aquí per sempre!” Però a la vegada aquesta frase va ser un revulsiu. Jo mateix em vaig dir: “O m’aixeco o m’hi quedo”. Així vaig dir-ho al Carles Vallès i ens vam aixecar i vam tirar avall.’

Poc després d’arribar al camp base va saber que havia estat pare d’una nena.

 

Una ambició més enllà dels vuit mil
Cadiach sempre ha estat un escalador ambiciós que no s’ha volgut encotillar en els catorze cims. En una entrevista a VilaWeb el 2014 ho explicava així: ‘Per a mi, ser capdavanter és ser el primer que fa una ruta. Això dels catorze vuit mils és una repetició d’allò que ja s’ha fet. Sí, potser seré el primer català d’aconseguir-ho, però el veritable capdavanter va ser en Reinhold Messner. Allò que em fa sentir orgullós és obrir vies noves.’

Per això, un any després d’haver trepitjar l’Everest, en comptes de continuar col·leccionant cims, va decidir fer una expedició a la Patagonia. A principi dels noranta, va explorar la cara xinesa del Karakoram. Fins al 1993 no va tornar a coronar un vuit mil, una altra vegada l’Everest, però per la cara sud (Nepal). Aquella mateixa temporada va aconseguir el Shisha Pangma (8.027 metres).

La carrera alpinística de Cadiach ha estat marcada per aquest ‘recessos’ entre els vuit mils. De fet, és l’escalador que ha tardat més a tancar el cicle, gairebé trenta-tres anys. Això s’explica per les ganes de fer coses diferents, però també perquè la feina –és guia de muntanya i càmera d’altura– o la manca de finançament no li han permès de tirar endavant les expedicions.

La Magic Line i la tragèdia
El 2004, Cadiach ja acumulava la meitat dels vuit mil i es va proposar de coronar el K2 (8.611 metres) per una ruta tan inhòspita com perillosa, la Magic Line, anomenada així per Reinhold Messner, malgrat que no es va atrevir mai a fer-la.

Oberta el 1986 per una expedició polonesa, la ruta és extremadament tècnica i puja pel pilar sud-oest de la muntanya. Tots els intents que s’havien fet fins aquell moment per repetir-la havien fracassat o acabat en tragèdia.

A Cadiach l’acompanyaven Jordi Corominas i Manel de la Matta. El trio va equipar la via amb l’ajuda de la resta de membres de l’expedició durant dos mesos. El 15 d’agost, els alpinistes van començar l’atac final al cim després de fer un bivac a 8.100 metres. Cadiach i De la Matta van decidir d’abandonar per cansament a 300 metres del cim. Corominas va continuar tot sol i va coronar el K2 a les cinc de la matinada.

Cadiach i De la Matta, amb un fort dolor abdominal, van descendir amb dificultat fins al camp 1. Allà, Cadiach va demanar ajuda a la resta de l’expedició, però Valentí Giró i els dos portadors baltis no van poder accedir al coll Negrotto per culpa del mal temps. De la Matta va morir poc després d’una peritonitis.

 

‘Avui, 19 d’agost de 2004, us hem de donar la notícia trista de la mort de Manel de la Matta al camp 1 de la Magic Line, al coll Negrotto, a 6.400 metres, en el descens del K2. Manel de la Matta ha estat el principal motor de l’expedició i el nostre èxit queda dedicat a ell per sempre’, va comunicar l’expedició des del camp base.

Anys més tard, Cadiach va dir: ‘La veritat és que perdre el primer amic a la muntanya em va frenar una mica. Va ser en Manel de la Matta, i em va marcar durant deu anys.’ Fins el 2011, l’alpinista tarragoní no va tornar a trepitjar el cim d’un vuit mil, Manaslu (8.156 metres).

‘El cim més perillós’ i retorn al K2
Tres mesos, tres cims. El 2012 va ser la temporada més productiva de Cadiach pel que fa a vuit mils. Primer va caure l’Annapurna (8.091 metres), una muntanya que va assegurar que ‘no caldria repetir, perquè és molt perillosa.’ Vint dies després trepitjava el cim del Dhaulagiri (8.167 metres).

Un mes després retornava al K2 i afrontava un repte alpinístic, però també emocional. Aquesta vegada intentava fer cim per la ruta clàssica i no pas per la Magic Line. Segons que va explicar a la revista Desnivel, abans d’atacar el cim va visitar el memorial on descansa el cos de Manel de la Matta.

 

Cadiach durant l’ascens al K2

‘Vaig veure que el Manel està al lloc on tot alpinista voldria ser quan s’acabi la seva vida. Un lloc molt emotiu, amb unes vistes impressionants… Allà vaig reviure la història de la Magic Line que, encara que aquesta vegada era diferent perquè anàvem pels Abruzzos, curiosament em va tranquil·litzar’, va explicar.

El 31 de juliol, a les quatre de la tarda, coronava el K2. Un any després faria el mateix amb el Kangchenjunga (8.586 metres) i el Gasherbrum I (8.068 metres). Només faltava l’esquiu Broad Peak. A principi dels noranta ja hi va obrir diverses vies, però el cim sempre s’escapolia per pocs metres.

La lluita ha estat llarga i dura. Tanmateix, Cadiach, l’alpinista de fons, ja pot dir que té la col·lecció completa. Ara, amb 64 anys, és l’hora d’emprendre nous reptes encara que sembli impossible. Potser la Via Làctia, una ruta que enllaça el Gyachung Kang, la quinzena muntanya més alta de la Terra, amb el Cho Oyu (8.201 m). Cinc dies a més de 7.400 metres.

Faci el que faci, el lema serà el mateix: ‘Sempre amunt!’

 

 

El PSC no portarà la reforma del reglament al Tribunal Constitucional

El PSC ha anunciat que no portarà la reforma del reglament del parlament al Tribunal Constitucional espanyol. Els socialistes interpreten que la reforma del reglament que es va aprovar ahir impedeix que el procediment especial de lectura única sigui d’aplicació a lleis com les que pretenguessin emparar un referèndum d’autodeterminació o la transitorietat jurídica en cas de secessió.

En aquest sentit, el PSC considera que el text finalment aprovat encaixa perfectament amb el que exposava el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.Alhora, però, anuncien que si s’utilitza el tràmit de lectura única per a projectes o proposicions de llei que no compleixin les condicions que estableix l’article 135.2 aleshores sí que interposaran recurs al constitucional.

Els socialistes han fet aquesta valoració després que el president del PPC, Xavier García Albiol, els hagi acusat de ‘posar-se de perfil’ i els hagi reclamat de sumar-se al recurs que presentaran PPC i Cs. El PSC ha celebrat l’aprovació d’una de les esmenes que van presentar que, expliquen, fa que ‘sempre, sense excepció possible, s’hagi de produir la publicació de proposicions i projectes de llei abans del seu debat i votació’.

El Parlament reclama ‘vies segures i legals’ per als refugiats i insta l’Estat a ‘complir els seus compromisos’ d’asil

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una proposta de resolució on es posiciona a favor ‘de l’establiment de vies legals i segures’ per als refugiats. Malgrat que la majoria dels punts han rebut el suport de tots els grups, alguns dels que fan referència a reclamacions al govern espanyol han obtingut el vot en contra o l’abstenció de PPC i Cs.

La resolució reclama a l’Estat que ‘acompleixi els seus compromisos a la UE de reassentament i reubicació abans de juliol i setembre de 2017 respectivament’, així com el desenvolupament del reglament de la llei d’asil.  També exigeix al Govern català ‘la creació d’un programa d’acollida per a menors no acompanyats en els països inclosos en els programes de reassentament que permeti millorar la seva acollida’.

A més, la resolució reclama igualment que el govern de l’Espanyol acabi ‘amb les devolucions en calent i altres pràctiques que vulneren els drets humans a la frontera sud’ i que tanqui els polèmics CIE. Per últim, la resolució aprovada sol·licita que ‘es retiri el suport a l’acord entre la UE i Turquia i s’insti tant el govern espanyol com el Consell de la UE i la Comissió Europea que suspenguin de forma immediata cautelar la seva aplicació’.

El Consell de Política Fiscal i Financera aprova el Pla Econòmico-Financer de Catalunya per al període 2017-2018

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha aprovat el Pla Econòmico-Financer (PEF) de Catalunya per al període 2017-2018. La Generalitat ha hagut de presentar aquest pla perquè l’any 2016 va incomplir l’objectiu de dèficit, fixat en el 0,7% del PIB. Ara, amb el PEF, l’executiu català justifica davant l’Estat les mesures que ha pres per no incomplir més aquest requisit.

Juntament amb Catalunya, vuit comunitats han hagut de presentar aquest pla. Estan obligats a presentar un PEF els territoris que o bé han incomplert la regla de despesa, l’objectiu de dèficit o bé el de deute. El CPFF els ha aprovat tots.

En aquesta reunió, a més, el govern espanyol ha traslladat a les comunitats autònomes l’informe elaborat per una comissió d’experts on es recullen les propostes sobre la reforma del finançament autonòmic i local. Aquest informe, que no és vinculant, es va encarregar després de la Conferència de Presidents del gener, a la qual el cap de l’executiu, Carles Puigdemont, va decidir no anar-hi. A més, el govern espanyol ha proposat un calendari de negociació amb les comunitats autònomes per desplegar la reforma.

La ràtzia de la Guàrdia Civil contra alts càrrecs del govern és legal?

La Guàrdia Civil continua cridant alts càrrecs del govern de la Generalitat a declarar en qualitat de testimonis. Ho fa en el marc d’unes investigacions indefinides sobre l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, però no se sap si estan al marge de la instrucció del jutjat número 13 que investiga una causa similar. Hi ha molts dubtes sobre la legalitat de les diligències que practica l’institut armat espanyol contra l’independentisme. Hem parlat amb juristes especialistes en dret i procediment penal per aclarir les capacitats i les garanties vinculades als interrogatoris d’aquests dies. La conclusió és que es transita en el llindar d’un estat d’excepció fàctic.

—La Guàrdia Civil pot citar a declarar els alts càrrecs del govern?
El primer que cal aclarir per respondre aquesta pregunta és si la causa està judicialitzada o no. Si els fets investigats formen part d’un cas en mans del jutjat, la Guàrdia Civil –i qualsevol cos policíac– ha de demanar l’autorització del jutge per a qualsevol diligència que vulgui practicar. Si els fets no estan judicialitzats, la policia pot actuar per iniciativa pròpia i posar en mans del jutge el cas quan tingui indicis de delicte.

—Estan judicialitzats, els fets investigats per la Guàrdia Civil?
Hi ha una causa oberta sota secret de sumari al jutjat número 13 de Barcelona arran d’una denúncia contra Santiago Vidal, Carles Viver Pi-Sunyer i Josep Lluís Salvadó. La denúncia es va presentar per unes declaracions de l’ex-jutge Vidal, i ex-senador d’ERC, sobre els preparatius de la independència i les estructures d’estat. No queda clar si això que ara investiga la Guàrdia Civil entra dins d’aquest sumari o si es va fent una causa general sense cap objectiu concret. Per tant, hi ha una confusió manifesta en aquesta qüestió. Amb tot, les citacions que la Guàrdia Civil envia als alts càrrecs per a declarar fan referència a la causa oberta en el jutjat número 13 de Barcelona.

—Què en diu el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
El gabinet de premsa del TSJC ha emès un comunicat en què deixa clar que les diligències de la Guàrdia Civil no han estat ordenades ni autoritzades per cap jutge. I diu que cap dels testimonis citats a declarar per l’institut armat espanyol no tenen la condició d’investigats (o encausats, en la terminologia històrica). Per tant, els jutges es desvinculen d’aquestes actuacions que fa la Guàrdia Civil.

—Estan obligats a declarar, els alts càrrecs citats per la Guàrdia Civil?
La llei no obliga ningú a declarar davant la policia. No hi té res a veure que la citació sigui en qualitat d’investigat o d’encausat. Tan sols és obligatori declarar quan la diligència es practica davant el jutge que l’ha autoritzada. Però aleshores, les garanties processals són diferents per a tots els implicats. Els juristes consultats per VilaWeb recomanen a qui sigui citat a declarar davant la policia que no ho faci i reservi la declaració per a quan sigui davant el jutge.

—Un testimoni cridat a declarar pot aturar l’interrogatori?
En qualsevol moment, un ciutadà que ha estat cridat a declarar en qualitat de testimoni d’una investigació pot negar-se a continuar declarant. Especialment, si considera que l’interrogatori es dirigeix a saber coses sobre la seva activitat i no pas la de terceres persones. Si és testimoni, no és per coses que ha fet ell mateix. Per tant, si les preguntes dels interrogadors van en la direcció de saber si l’interrogat ha comès algun delicte, aquest pot decidir que s’aturi l’interrogatori i deixar de respondre o demanar un advocat.

—Té les mateixes garanties declarar davant la Guàrdia Civil que davant el jutge?
Quan un cas ha estat judicialitzat, les declaracions dels testimonis es fan davant el jutge i amb presència dels advocats de la fiscalia i de la defensa. Aquesta presència dels advocats de les parts és una garantia processal per als acusats i per als denunciants. En canvi, davant la policia no hi ha els advocats de les parts ni cap advocat del testimoni.

—La Guàrdia Civil o la policia poden encausar un ciutadà?
Els cossos policíacs no són els responsables d’encausar ningú en una investigació. La seva funció és practicar les diligències del cas i posar en mans del jutge la informació i les proves obtingudes. És el jutge qui decideix si un ciutadà és encausat en funció de les proves aportades per la policia durant la instrucció del cas. La manera que té la policia d’encausar un ciutadà és detenint-lo. Però aleshores, aquest ciutadà passa a tenir totes les garanties processals pròpies d’un detingut (advocat, dret de no declarar en cap cas, etc.).

—Si la Guàrdia Civil veu indicis de delicte en la persona a qui ha cridat a declarar com a testimoni, què ha de fer?
Si passa això, els agents que practiquen l’interrogatori han d’aturar la declaració. Aleshores, han de comunicar aquesta situació al declarant i posar-li un advocat a disposició.

—Què pot fer la Generalitat davant aquests interrogatoris?
El govern de la Generalitat pot fer un requeriment al comandant o al general de la Guàrdia Civil i al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per a exigir aclariments sobre la causa que s’investiga. Si considera que s’actua de manera irregular, pot fer un requeriment sobre la causa concreta que s’investiga per a poder donar assessorament legal als seus treballadors i alts càrrecs o presentar un recurs judicial.

—Es pot parlar d’estat d’excepció?
L’estat d’excepció és una situació d’emergència en què se suspèn l’estat de dret en el nom del bé públic. És evident que en aquest moment no s’ha declarat l’estat d’excepció a Catalunya. Però els juristes consultats per VilaWeb afirmen que ens trobem en un estat d’excepció fàctic perquè hi ha alteracions en els procediments i en les garanties processals per motivacions polítiques.

Paterna acorda senyalitzar el ‘Camí de la sang’ amb el nom dels més de 2.000 afusellats pel franquisme

L’Ajuntament de Paterna (Horta Oest) ha aprovat al ple ordinari de juliol, celebrat aquest dimecres, una moció consensuada en la qual s’acorden mesures per la justícia i la reparació de la memòria dels represaliats pel franquisme, molts dels quals romanen en fosses comunes al cementiri municipal després d’haver estat afusellats al paretó pròxim, on calcula que varen morir a trets més de 2.000 persones.

La moció consta de set punts d’acord entre els quals el consistori es compromet a promoure una fórmula associativa de municipis amb ciutadans i ciutadanes víctimes de la repressió franquista, i a senyalitzar l’anomenat ‘Camí de la sang’, entre el paratge del ‘Terrer’ i el cementiri, amb panells amb els noms de totes les persones afusellades en aquest mur.

El text ha estat impulsat de manera conjunta entre Compromís i Esquerra Unida del País Valencià, unint dues mocions, i ha comptat amb els vots a favor tant d’aquests dos grups, així com del PSPV i Paterna Sí Pot. Per la seva part, el PP i Ciutadans s’hi han abstingut.

La Generalitat reclama a l’Estat 688 milions d’euros per l’increment d’efectius dels Mossos d’Esquadra des del 2009

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha reclamat a l’Estat que ingressi a la Generalitat 688 milions d’euros per finançar l’increment d’efectius dels Mossos d’Esquadra des del 2009. Mundó, que representa Catalunya en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha assegurat que és un ‘deute reconegut’ pel Ministeri d’Interior i que es va posar sobre la taula a la darrera reunió de la junta de seguretat, celebrada a principis de juliol a Barcelona.

Com que aquesta junta no es reunia des del 2009, aquesta partida correspon als diners que Catalunya ha deixat d’ingressar en aquest període tot i fer front a les competències en seguretat. ‘Demanem que s’ingressin al Pressupost de la Generalitat, són diners que es deuen a Catalunya’, ha manifestat abans de començar la reunió.

 

Consell i Podem convocaran la comissió de seguiment del Botànic al setembre i abordaran l’auditoria ciutadana

El president de la Generalitat, Ximo Puig; la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i el secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Estañ, han mantingut aquest dijous una reunió de treball en la qual han decidit que al setembre es reuneixi la comissió de seguiment de l’Acord del Botànic en la qual s’abordarà la posada en marxa d’una auditoria ciutadana.

Així ho han explicat Oltra i Estañ en atenció als mitjans de comunicació, després d’aquesta primera trobada dels dirigents del Consell amb el nou secretari general de Podem en la qual s’han tractat, a més, les prioritats que han de marcar els pressupostos de la Generalitat de l’exercici vinent.

En la seva intervenció, Estañ ha explicat que ha traslladat al Consell la necessitat d’iniciar una auditoria ciutadana perquè ‘l’Acord del Botànic suposava un canvi en model polític que havia de vindre d’un acompanyament de la societat valenciana’. Per això, creu que cal començar a establir els mecanismes necessaris de participació i fiscalització perquè aquest acompanyament es produeixi i ‘s’exigisca a l’acció política prendre mesures més transformadores’, ha puntualitzat.

 

‘Sintonia, harmonia i lleialtat’

Al seu torn, Oltra ha indicat que ja s’està treballant en els comptes de la Generalitat i al setembre començaran a abordar-les amb els partits que conformen l’Acord del Botànic. També ha explicat que a la trobada han traslladat a Estañ els objectius marcats en el Seminari de Govern-Estiu 2017 d’Ademús, on ‘el full de ruta del pacte es concreta a partir de mesures singulars de cada conselleria’.

Oltra ha destacat la ‘sintonia, harmonia i lleialtat’ amb la qual treballen les formacions integrants de l’Acord del Botànic, juntament amb la societat civil, que intervé ‘mitjançant del mecanisme de codecisió i participació i dels futurs mecanismes d’avaluació que s’apliquen’.

Moció de confiança a Puig

Insistit Estañ sobre si ha plantejat a Puig la seva proposta de qüestió de confiança, ha indicat que aquesta iniciativa s’inclourà dins del paquet de mesures de l’auditoria ciutadana que s’abordarà en la comissió de seguiment del Botànic al setembre.

‘Una de les propostes que traslladarem al setembre és com desenvolupem a mitat de legislatura algun mecanisme per a retre comptes perquè sempre d’una manera reglada s’assumisca una moció de confiança que permeta avaluar el que s’ha fet a mitat de legislatura’ ha puntualitzat.

Els treballadors del metro de Barcelona acorden desconvocar la vaga

Els treballadors del metro de Barcelona han decidit aquest dijous desconvocar la vaga. Per 480 vots a favor, 302 en contra i 56 abstencions, els empleats han acceptat en assemblea la proposta de mediació que va presentar el Departament de Treball el dilluns a la nit, la qual ja ha estat aprovada per l’empresa. Aquest és el resultat de la suma dels vots de les assemblees que s’han dut a terme al matí i a la tarda.

L’acceptació de la proposta implica desconvocar la vaga indefinida que han estat duent a terme durant els 12 darrers dilluns laborables. Tampoc faran les aturades de la Mercè i l’Onze de Setembre que havien anunciat.

Puigdemont qüestiona la legalitat d’investigar el PNR quan un jutjat ‘diu que no ho ha ordenat’

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha qüestionat la legalitat d’investigar el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) per part de la Guàrdia Civil després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi dit que el jutjat d’instrucció 13 no ha ordenat les diligències. Ho ha fet a través d’un a piulada a les xarxes socials:

 

Investigar el @referendumpacte dient que es fa per ordre d’un jutjat que diu que no ho ha ordenat, això en quina llei surt?

— Carles Puigdemont (@KRLS) 27 de juliol de 2017

El president de la Generalitat havia fet una piulada anterior per expressar tot el seu suport al secretari general de Comunicació, Jaume Clotet, que també ha estat citat a declarar davant la Guàrdia Civil i ha sortit com a investigat policial. El president ha considerat que quan s’investiga el fet de promoure un referèndum acordat ‘el problema de fons és la democràcia’.

 

Tot el suport, @jaumeclotet. Quan s’investiga el fet de promoure un referèndum acordat, el problema de fons és la democràcia. https://t.co/l83KwXwJDH

— Carles Puigdemont (@KRLS) 27 de juliol de 2017

També s’ha referit als interrogatoris el conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, que ha qualificat d”atac’ i ‘insult a la democràcia’ que s’hagi citat a declarar a l’exportaveu del comitè executiu del PNR, Joan Ignasi Elena.

El govern d’Aragó demana ara autorització entrar al Museu de Lleida el dia 1 d’agost

El govern d’Aragó ha enviat una petició al Jutjat d’Osca en què demana autorització per entrar acompanyats de la policia a buscar les 44 obres en litigi de Sixena el dia 1 d’agost si la Generalitat no les entrega. El text arriba després d’una interlocutòria de la jutgessa que recull que per entrar al museu cal esperar que venci el termini, fixat per la magistrada per al dilluns 31 de juliol, i demana a la Generalitat que identifiqui com a molt tard divendres el lloc on es troben.

L’executiu aragonès ha demanat també que el jutjat aclareixi si a les 22.00 h de la nit del dilluns es pot considerar que el Govern ha incomplert la devolució dels béns i, per tant, es pot procedir a ‘l’espoli a partir de l’endemà’ a l’incompliment, ja que l’agost és inhàbil per presentar cap escrit.

L’executiu català no va lliurar el passat dimarts el pla de trasllat de les obres en litigi amb l’Aragó perquè entén que no es donen els requisits ni físics ni jurídics per procedir amb l’entrega. La consellera d’Educació, Cultura i Esports, Mayte Pérez, va qualificar la negativa com un menyspreu i una provocació. En un escrit enviat al Jutjat de primera instància i instrucció número 1 d’Osca, el Govern especifica que no té la ‘possessió immediata’ de les 44 peces en litigi perquè estan en mans del Consorci del Museu de Lleida, que ara ha estat admès com a part en el litigi per l’art.

Hisenda envia un nou requeriment a la Generalitat perquè completi el llistat i faciliti els noms dels interventors

El Ministeri d’Hisenda ha enviat aquest dijous un nou requeriment a la Generalitat per demanar-li que completi el llistat dels responsables de les finances catalanes. Fins ara, el Govern només ha comunicat a l’Estat que seran els consellers els responsables de certificar les despeses setmanals, tal com els exigeix l’Estat si volen seguir tenint accés al FLA. L’objectiu de la mesura, doncs, és controlar que no s’inverteixin diners en la preparació del referèndum.

Al document, que s’enviarà aquesta tarda, no s’adverteix de cap sanció però sí es remarca que són els interventors els responsables de signar qualsevol comunicació. L’Estat revisarà per primer cop els comptes de l’executiu català la setmana vinent. Fonts d’Hisenda han avançat que el proper cobrament del FLA no perilla i que s’ingressarà puntualment l’1 d’agost.

 

Els taxistes faran mobilitzacions diàries de forma indefinida a ‘punts estratègics’ de Barcelona a partir del setembre

El portaveu de l’associació Élite Taxi, Alberto Álvarez, ha assegurat que a partir del mes de setembre els taxistes faran mobilitzacions diàries de forma indefinida a ‘punts estratègics’ de l’àrea de Barcelona. Una multitud de taxis fan aquesta tarda una marxa lenta que ha sortit a les 16.30 h des de l’aeroport en direcció a la Ronda de Dalt i la Diagonal fins a l’estació de Sants, on es preveu que finalitzi al voltant de les 18.30 h.

Álvarez ha explicat en declaracions a l’ACN que no tenen previst dur a terme cap acció durant el mes d’agost i, en aquest sentit, ha assegurat que no faran vaga indefinida perquè consideren que seria un ‘error’. Aquest matí, als volts d’un quart d’onze, centenars de taxis ja han sortit també en marxa lenta de la Terminal 1 de l’aeroport donant inici a la protesta programada en el marc de la vaga de 24 hores que avui celebra el sector per obligar a l’Estat a limitar el nombre de llicències VTC.

Una vintena de dotacions dels bombers treballen en un incendi forestal entre Tivenys i Bítem

Una vintena de dotacions dels bombers treballen en l’extinció d’un incendi forestal que s’ha declarat aquest dijous poc abans de dos quarts de cinc de la tarda en una zona de vegetació de la serra del Boix, entre Tivenys i Bítem (Baix Ebre). El desplegament dels bombers inclou set mitjans aeris, entre helicòpters i avionetes.

Des d’un primer moment, la columna de fum que ha generat el foc és visible des de diferents punts de les Terres de l’Ebre, com la ciutat de Tortosa. Tot i el considerable nombre de dotacions mobilitzat, els serveis d’extinció es mostren prudents abans de valorar el possible abast del foc i esperen a veure com reacciona un cop se l’hagi començat a atacar de forma continuada amb aigua.

 

Els treballadors del servei de carretons de l’aeroport del Prat començaran demà 28 jornades de vaga

Els 70 treballadors de l’empresa Adelte, l’encarregada del servei de carretons portaequipatges de l’aeroport del Prat, començaran demà divendres 28 jornades de vaga que s’allargaran fins al mes de setembre per reclamar el desbloqueig de les negociacions del nou conveni col·lectiu. Les aturades, de quatre hores per torn, estan programades del 28 al 31 d’agost; de l’1 al 4 i del 12 al 15 d’agost; i de l’1 al 4 de setembre.

L’escull principal és l’increment salarial que l’empresa proposa que sigui de l’1% i que els treballadors reclamen que se li sumi l’IPC. També reclamen la contractació de més personal tenint en compte el constant increment de passatgers al Prat i el fet que la plantilla es va reduir en 14 persones fa tres anys per un sistema de pagament de carretons que encara no s’ha implementat.

Les aturades coincidiran amb els problemes que s’estan produint des d’aquesta setmana als controls de seguretat del Prat i que es podrien agreujar si empresa i treballadors no arriben a un acord per desconvocar la vaga indefinida convocada a partir del 4 d’agost els dilluns, divendres i diumenges.

UGT, el sindicat convocant, vigilarà que AENA i Adelte respectin el dret de vaga i el dret al treball de la plantilla, ja que en les darreres mobilitzacions l’operador va fer que els carretons estiguessin lligats cada dia d’aturades parcials perquè no quedessin escampats per les terminals, negant aquest servei als usuaris i usuàries de l’aeroport.

El govern valencià suspèn l’aplicació del Decret de Plurilingüisme

El govern valencià ha anunciat que suspèn l’aplicació del Decret de Plurilingüisme, després de saber-se la sentència del TSJ que anul·lava parcialment el decret que regulava el model lingüístic de l’educació no universitària. El magistrat ha estimat en part el recurs que el sindicat CSI-F havia presentat contra la norma perquè considerava que vulnerava els drets fonamentals a la igualtat i a l’educació que reconeixia la constitució espanyola. En aquest sentit, el TSJ estima que el decret discrimina aquells alumnes que opten per una educació majoritàriament en espanyol, ja que els que trien l’educació en català reben més hores de docència en anglès. La decisió del jutge és un clar contrasentit ja que els alumnes que reben més classes en català i en anglès són els que opten per més plurilingüisme mentre que els que opten per fer més hores en castellà ho fan des de la concepció contrària.

En qualsevol cas la Generalitat Valenciana considera que després d’aquesta sentència no pot seguir aplicant el Decret i ha anunciat que torna a aplicar-se el Decret de 2012, elaborat pel govern del PP.  Segons han confirmat fonts de la Generalitat Valenciana a VilaWeb això es farà de manera provisional mentre no s’emeta una sentència ferma sobre el fons de la qüestió del Decret de Plurilingüisme.

El portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri ha fet unes declaracions en les quals afirma que cal acatar la sentència malgrat que aquesta atemptat contra la democràcia, l’autonomia i la igualtat.

Després de la promulgació del decret el 54 per cent dels centres va optar en votació del Consell Escolar per escollir l’opció més plurilingüe i un 84 per cent del total va optar per opcions que representaven més presència del català a l’aula de la que tenien ara. El programa menys plurilingüe, l’equivalent del que ara s’exercia en el 48 per cent de les escoles valencianes només l’havien triat l’11 per cent de les escoles valencianes.

 

Mundó revela l’escàndol: ‘En nom de qui actua la Guàrdia Civil?’

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha revelat l’escàndol de les citacions de la Guàrdia Civil. Mundó ha penjat al seu compte de Twitter una citació en la qual es pot llegir que les persones que declaren aquestes darreres hores ho fan en qualitat de testimonis ‘respecte a la investigació ordenada pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona’.

No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha explicat aquest matí que els interrogatoris de la Guàrdia Civil són ‘diligències de policia judicial i no sol·licitades pel magistrat d’instrucció 13’. Aparentment, doncs, el TSJC ha contradit la versió de les citacions del cos policial.

Vegeu una de les citacions de la Guàrdia Civil, publicada per Mundó.

Aquestes són les explicacions del TSJC.

Per aquest motiu, el conseller es pregunta per ordre de qui actua la Guàrdia Civil en els interrogatoris d’aquests dies.

És urgent saber per ordre de qui actua la Guardia Civil quan interroga funcionaris, empreses i càrrecs públics. pic.twitter.com/azRzhqe46x

— Carles Mundó (@CarlesMundo) July 27, 2017

La nau central de Can Batlló acollirà l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona

La nau central del recinte de Can Batlló, al barri de Sants de Barcelona, serà la seu de l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona. L’espai disposa de 17.000 metres quadrats, que serviran per emmagatzemar en un sol espai els més de 50 quilòmetres de material que suma tota la documentació històrica i contemporània de la ciutat.

Així ho ha anunciat aquest dijous el regidor de Presidència de l’Ajuntament, Eloi Badia, des de l’interior de la mateixa nau central. Es calcula que el projecte tindrà un cost total de 47 milions d’euros i que entrarà en funcionament l’any 2022. Actualment, l’Arxiu de la Ciutat està dividit en 21 centres diferents, alguns dels quals externalitzats, i altres fora de Barcelona. D’aquesta manera, es podrà crear un arxiu únic que permetrà facilitar les consultes, millorar l’accés o reduir la despesa. En les seus actuals, Badia ha anunciat que es faran equipaments municipals, mentre es plantegen que la Casa de l’Ardiaca allotgi l’hemeroteca de la ciutat.

‘Potser no és el millor per al barri’

A més de l’Arxiu, el consistori preveu que a la nau hi quedin espai per a usos veïnals. Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants i membre de la plataforma Can Batlló és per al Barri, considera que ‘potser no és el millor per al barri’, perquè tenen ‘unes dotze o tretze iniciatives aturades per manca d’espai’, com per exemple un local per una entitat de lleure.

Badia ha avançat que serà un procés pausat: a partir del setembre s’obrirà un concurs d’idees de vuit mesos per recollir propostes de grups d’arquitectes, experts en documentació i entitats veïnals. Segons el regidor, a finals de mandat el govern podrà aprovar el projecte executiu, però serà en la següent legislatura quan s’haurà de pressupostar i licitar les obres.

 

El Parlament aprova ampliar els horaris comercials a 75 hores i liberalitzar les rebaixes

El Parlament ha aprovat la llei de comerç, serveis i fires que amplia els horaris comercials a 75 hores setmanals i liberalitza les rebaixes, ja que permet que els comerciants siguin els que decideixin els períodes de rebaixes, gràcies als vots favorables de JxSí, Cs, PSC, SíQueEsPot i PP, i l’abstenció de la CUP.

La llei augmenta els horaris dels comerços de dilluns a dissabte, respecte a les 72 hores actuals, encara que quedaran exempts diversos establiments, entre els quals els de menys de 150 metres quadrats que no pertanyin a grans grups empresarials i estiguin en municipis de menys de 5.000 habitants.

La iniciativa estableix que els comerciants decidiran l’inici de les rebaixes, malgrat que preveu les temporades d’hivern i estiu com les habituals i que cada 30 de setembre el consell assessor de la Generalitat, en matèria de comerç, recomani les dates d’inici.

A més, estableix els criteris perquè els municipis puguin acollir-se a la condició de turístics, regula les vendes per liquidació, de saldos o excedents, i les activitats de promoció de les vendes, i tipifica les infraccions i les sancions en matèria comercial.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha destacat que la llei ‘creï les condicions que afavoreixen la lliure i lleial competència, i estimula l’activitat econòmica’, i l’ha qualificada com una onada liberalitzadora important, perquè flexibilitza el marc normatiu i dóna més llibertat als comerciants.

El diputat de JxSí Joan Ramon Casals ha qualificat la llei com a bona i necessària, ha dit que espera que ‘sigui una llei que ajudi el sector del comerç a consolidar-se’ i ha assegurat que protegeix el model de comerç de proximitat.

Crítiques de l’oposició
La diputada de Cs Laura Vílchez ha advertit que la llei ‘no és la que el sector del comerç necessitava’, ha criticat que el govern ha imposat presses per elaborar-la i ha sostingut que haguessin preferit una llei més oberta, flexible i moderna.

La socialista Alicia Romero ha reivindicat que aquesta llei no afronta alguns aspectes de l’àmbit comercial, com les noves plataformes de venda.

Per la seva banda, el diputat de CSQP Marc Vidal ha celebrat que la llei ‘regula aspectes que no estaven regulats’.

El diputat del PP Sergio Santamaría ha criticat que la llei ‘no és suficientment liberalitzadora’ i no aborda el comerç en línia, i ha alertat que pot contradir la legislació de l’Estat i les directives europees.

El ‘cupaire’ Albert Botran ha defensat que no soluciona alguns problemes de fons del comerç, com veu l’especulació immobiliària. Ha sostingut que no entén la utilitat d’ampliar l’horari comercial a 75 hores setmanals i que ‘el gran obstacle per construir un model català de comerç és l’Estat espanyol’.

Puigdemont manifesta des del Parlament el seu suport al director de Comunicació del govern

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha manifestat avui des del Parlament el seu suport al director general de Comunicació del govern, Jaume Clotet, investigat per la Guàrdia Civil per la seva participació a la web dep Pacte Nacional pel Referèndum.

Per fer-ho, Puigdemont, Clotet i també el conseller de Presidència, Jordi Turull, han sortit junts del despatx que té el president a la cambra i s’han dirigit cap al ple on es realitzava una de les votacions previstes per a aquest dijous.

El govern va anunciar aquest dimecres que denunciarà el jutge i els agents de la Guàrdia Civil que participen en aquest cas, ja que considera que s’estan vulnerant ‘drets fonamentals’, alhora que va criticar que es tracta d’una causa general contra el l’independentisme.

De testimoni a investigat

Fonts properes al cas han explicat que Clotet ha respost les preguntes de la Guàrdia Civil mentre compareixia com a testimoni, fet a què està obligat. No obstant això, les mateixes fonts assehguren que, quan Clotet ha estat que la seva condició canviava a la d’investigat, ha deixat de respondre.

Les mateixes fonts asseguren que a Clotet li han comunicat que la seva condició d’investigat havia de validar-la el jutge que porta la causa, el del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

Pàgines