El govern espanyol ha autoritzat el Ministeri de Foment a licitar les obres per a implantar l’amplada europea entre la font de Sant Lluís, a València, i la planta de Ford a Almussafes, a la Ribera Baixa. La inversió està valorada en 19 milions d’euros i comportarà la connexió de la Ford amb la via de mercaderies que ja està construïda al costat de la línia d’alta velocitat Xàtiva-València.

Amb aquesta actuació, Adif construirà l’amplada europea en els 18 quilòmetres entre Almussafes i València, i significarà la connexió definitiva de la terminal de contenidors de Silla (Horta) i la Ford, mitjançant una via exclusiva per a mercaderies, amb la terminal intermodal de la font de Sant Lluís i el port de València sense necessitat de compartir vies amb els trens de rodalia i mitja distància.

El comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, considera que ajudarà a la competitivitat de la Ford i altres empreses. La direcció de la planta de Ford a Almussafes ja va advertir sobre la importància d’aquesta infrastructura i la del corredor mediterrani per al futur de la factoria valenciana.

El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín presenten avui a Brussel·les el consell fundacional del Consell per la República. L’acte es farà al Teatre Nacional Flamenc en dues sessions, a les 10.30 i les 12.30, per tal de donar resposta a l’allau de sol·licituds per a assistir-hi. L’acte, el conduirà l’actriu Sílvia Bel i servirà per a explicar l’estructura institucional del Consell, el reglament electoral i el calendari. Els presidents de la Generalitat Quim Torra i Carles Puigdemont clouran l’acte, on assistiran el vice-president Pere Aragonès i altres membres del govern, a més de diputats independentistes i representants de l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI i l’Associació Catalana pels Drets Civils. A les 15.00 començarà, a la sala La Tentation, el Festival Cityzen, dotze hores de música per la llibertat, en què actuaran Valtònyc, els Catarres, Gerard Quintana i molts més.

Consell per la República: com podeu apuntar-vos al registre ciutadà, pas a pas
L’acte a Brussel·les és la continuació de la presentació del Consell per la República que es va fer al Palau de la Generalitat el 30 d’octubre. Aleshores es va activar el registre ciutadà per a elegir els membres d’una assemblea de representants que, al seu torn, triaran el Consell per la República. Aquesta assemblea serà formada per cent membres elegits per sufragi entre tots els majors de setze anys inscrits al registre: hi haurà vint-i-cinc membres de la societat civil, vint-i-cinc electes locals, vint-i-cinc electes legislatius (del Parlament de Catalunya, del congrés i el senat espanyols i del Parlament Europeu) i vint-i-cinc residents fora del Principat.

En una intervenció per videoconferència, Puigdemont va explicar que el Consell serviria per a ‘avançar per la via dels fets’ cap a la independència. I va afegir: ‘El Consell ha de fer república de manera desacomplexada i més lliure i segura’, perquè l’estat espanyol no podrà aplicar-hi ‘cap 155’.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va explicar dijous que la presidència de l’entitat independentista formarà part amb veu i vot del Consell per la República.

Congrés d’Estònia: un precedent bàltic del Consell per la República

Comín va explicar ahir a TV3 que la primera de les missions de la nova institució seria aconseguir el reconeixement i el respecte del dret d’autodeterminació de Catalunya. Va afegir que Catalunya transitava cap a la república des del primer d’octubre: ‘No sabem si serà un trànsit més llarg o més curt, però som en trànsit. El Consell per la República tindrà un paper cabdal en aquest camí.’ També va comentar que pretenien que s’hi sentissin representats tots els demòcrates de totes les sensibilitats i que ajudés a teixir la unitat estratègica.

Cinc grans envits
Sobre el funcionament del Consell, diverses fonts consultades per VilaWeb coincideixen a parlar de cinc tasques. Cinc grans envits, de fet, que han anat preparant aquests mesos, sota la direcció política de Puigdemont i Comín, però amb una intensa preparació tècnica que ha de permetre el funcionament del Consell i, sobretot, el seu contacte directe amb la ciutadania.

El primer d’aquests envits és obvi: la institucionalització del mandat republicà sorgit de les urnes del primer d’octubre. Els partits independentistes, concorrent a les eleccions del 21-D, van acceptar explícitament l’aplicació de Mariano Rajoy de l’article 155 de la constitució espanyola. Però el Consell per la República els permet d’invocar la legitimitat que precisament el 155 va trencar.

Per això, el Consell de la República neix desvinculat completament de la legalitat espanyola i amb el resultat del referèndum d’autodeterminació com a punt de partida. Finalment, després d’haver provat diversos camins, el Consell neix com una institució privada, una fundació, amb seu a Bèlgica. Però gests com la presentació al Palau de la Generalitat posen en relleu que el format jurídic és sobretot una decisió pràctica, per quedar fora de la teranyina jurídica de l’estat espanyol. A partir d’aquí, una de les preguntes a respondre és quina serà la relació formal entre el govern de la Generalitat i el Consell, relació que volen que sigui ben visible i ostentosa.

El segon envit del Consell està molt vinculat al tercer. És crear una radicalitat democràtica nova, vinculada a l’ús extensiu de les tecnologies. Amb la vista posada en els projectes reeixits d’Estònia, el Consell impulsarà una governança de la institució basada en la presa constant de decisions pels ciutadans i en el control de l’organització mateixa. Això vol dir aplicacions de mòbils i pàgines web que permetran de fer consultes, votar, fiscalitzar la feina dels representants i fer propostes, assajant un model d’organització política que es vol precursor del de la República. Entre la premsa especialitzada s’ha parlat molt de l’ús de tecnologies blockchain, que impliquen una seguretat i confidencialitat que encara no s’ha provat gaire enlloc del món.

El quart envit del Consell serà la mobilització del país, especialment en afers antirepressius i molt vinculada a les accions que posin en marxa el govern de la Generalitat, els partits i les associacions civils. El paper de l’exili a l’hora de desmuntar el judici a Espanya és una aportació de gran valor que el Consell vol assumir i potenciar. La feina de denúncia a les institucions europees i mundials, com per exemple l’ONU, podria quedar a les seves mans per a continuar amb la feina feta fins ara.

Finalment, la internacionalització serà un altre dels grans envits del Consell per la República, basant-se sobretot en la tasca que ja fa Puigdemont. El president s’ha convertit en un assidu dels mitjans internacionals i participa constantment en actes i conferències a diversos països europeus. El Consell de la República donarà ara cobertura a aquesta activitat i la potenciarà encara més.

TEMA DEL DIA
Durant la manifestació del 26 d’agost de 2017 a Barcelona amb el lema ‘No tinc por’, la gent, espontàniament, va omplir de clavells vermells els cotxes i furgones dels Mossos d’Esquadra. Les flors eren un reconeixement a l’eficàcia d’un cos que havia desmantellat la cèl·lula jihadista que el 17 d’agost havia arrasat la Rambla de Barcelona i va provar d’atemptar igual a Cambrils. Els Mossos no havien tingut mai un reconeixement popular tan emotiu com el d’aquell dia.

Després, va venir l’1-O i els Mossos van tornar a demostrar que eren una policia diferent de l’espanyola i la Guàrdia Civil. No van desobeir les ordres judicials i van tancar més col·legis que les forces de seguretat espanyoles, però sense causar cap incident. I allà on van veure que n’hi podia haver, no van fer res. Van actuar amb el criteri de proporcionalitat que ha de guiar tota policia democràtica. Per aquella actuació, hi ha setanta-dos mossos encausats per la justícia espanyola i tota la cúpula d’Interior acusada de rebel·lió, amb el conseller Joaquim Forn al capdavant, avui empresonat i en vaga de fam. Paguen un preu molt alt per defensar la democràcia.

Després, va venir el 155 i el Ministeri d’Interior espanyol va intervenir el cos de cap a peus. I quan l’independentisme va recuperar el control de la conselleria amb Miquel Buch, va fer canvis, però no van ser suficients, perquè la infiltració d’agents i comandaments espanyolistes, alguns provinents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, fa molts anys que es va fer. Hi ha una part minoritària del cos dels Mossos que té una cultura policial aliena als valors democràtics que hauria d’haver estat depurada fa molt de temps. I alguns d’ells són a la unitat antiavalots, però també, incomprensiblement, entre els comandaments. L’intendent de la Brimo identificat per VilaWeb que va actuar amb una porra extensible contra els manifestants de Girona n’és un exemple. Però n’hi ha molts més.

El col·lectiu Guilleries denunciava ja en un comunicat del 27 de novembre, per exemple, que el cap de la Comissaria General dels Recursos Operatius (CGRO) era un ex-guàrdia civil de qui depenia la Brimo i l’àrea d’escortes del president de la Generalitat. És a dir, els mossos que protegeixen Quim Torra. O, directament, irregularitats com les del vice-president de la Unió de Mossos per la Constitució (UMC), que va felicitar Vox pels resultats a les eleccions andaluses. És també ex-guàrdia civil, i mentre té una baixa mèdica llarga es manifesta amb policies espanyols i es fotografia davant la comissaria de Via Laietana. Es veu que també és usual, segons aquesta col·lectiu, que membres de la Brimo presumeixin de la UIP, la unitat d’antiavalots de la policia espanyola.

Amb aquests exemples no sorprèn que passin coses com les càrregues de Girona i Terrassa. Aquesta vegada, la indignació és més forta, no solament per la desproporció, sinó perquè plou sobre mullat. Cada vegada que hi ha hagut concentracions ultres a Catalunya, els Mossos han protegit els feixistes i han carregat contra els independentistes. Els Mossos estan obligats a protegir els manifestants ultres per ordre judicial, i defensar una llibertat d’expressió que neguen per als altres, però el dispositiu ha de ser diferent per a evitar imatges com les d’ahir. Els ultres, siguin Vox o Jusapol, ja saben com provocar incidents i sortir-ne immunes. També l’independentisme haurà de pensar respostes més intel·ligents a les provocacions feixistes per a evitar d’alimentar el discurs de l’unionisme.

Després d’aquests últims fets, el conseller Buch està obligat a fer cirurgia als Mossos, prescindir dels comandaments que no responguin als criteris d’una policia democràtica i moderna, dissoldre unitats que causen problemes i apartar o sancionar els agents que mantenen sistemàticament una actuació violenta. No és fàcil, però és urgent. Hi ha molta hipocresia. Els partits que van criticar l’actuació dels Mossos durant el referèndum el primer d’octubre avui els aplaudeixen per haver apallissat independentistes i demanen la dimissió del conseller per no defensar les càrregues violentes. En aquesta qüestió, el govern de Quim Torra es juga la credibilitat, perquè els Mossos són una estructura d’estat i si no hi ha decisions, hi haurà d’haver dimissions.

MÉS QÜESTIONS
Vist-i-plau per a implantar la connexió d’amplada europea entre la font de Sant Lluís i la factoria Ford d’Almussafes. El govern espanyol ha autoritzat el Ministeri de Foment a licitar les obres per a implantar l’amplada europea entre la font de Sant Lluís, a València, i la planta de Ford a Almussafes, a la Ribera Baixa. La inversió està valorada en 19 milions d’euros i comportarà la connexió de la Ford amb la via de mercaderies que ja està construïda al costat de la línia d’alta velocitat Xàtiva-València. Amb aquesta actuació, Adif construirà l’amplada europea en els 18 quilòmetres entre Almussafes i València, i significarà la connexió definitiva de la terminal de contenidors de Silla (Horta) i la Ford, mitjançant una via exclusiva per a mercaderies, amb la terminal intermodal de la font de Sant Lluís i el port de València sense necessitat de compartir vies amb els trens de rodalia i mitja distància. El comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, considera que ajudarà a la competitivitat de la Ford i altres empreses. La direcció de la planta de Ford a Almussafes ja va advertir sobre la importància d’aquesta infrastructura i la del corredor mediterrani per al futur de la factoria valenciana.

Salven vint-i-quatre persones que anaven en dues embarcacions al sud del país. Salvament Marítim ha recollit vint-i-quatre persones que anaven en dues embarcacions a unes quantes milles de la costa, al sud del País Valencià. En una embarcació hi anaven dues dones i set homes, dos dels quals sembla que menors d’edat, tots d’origen magrebí. Un pesquer havia albirat la barca a unes 35 milles al sud del litoral i n’havia avisat al matí. Després d’haver-ne recollit els ocupants, Salvamar Mirfak ha localitzat una segona embarcació amb tretze homes i dues dones, que han estat rescatats cap a migdia. Tots presentaven símptomes d’hipotèrmia.

El govern balear considera acordat políticament el REB. La portaveu del govern balear, Pilar Costa, ha insistit que el Règim Especial per a les Illes Balears (REB) ‘ja és un acord polític’ després de la reunió entre la presidenta Francina Armengol i el president espanyol, Pedro Sánchez, el 14 de novembre. A hores d’ara, segons Costa, només falta tancar alguns detalls, cosa que fan amb el Ministeri d’Hisenda. Després dels dubtes que ha exposat l’oposició aquests darrers dies, Costa ha insistit que el govern treballava per tancar definitivament el REB ‘amb el millor acord possible’. A més, ha dit que els agradaria que el PP ‘estigués en la mateixa sintonia que el govern’ perquè ‘el REB beneficiarà tots els ciutadans de les Illes’. Responia així a les declaracions del cap del PP, Biel Company, que havia criticat que Armengol no comparegués al parlament per explicar les negociacions amb Madrid.

Les armilles grogues amplien la mobilització a Catalunya Nord. L’ajornament de l’augment del preu dels carburants no ha aturat el moviment de les armilles grogues, que a Catalunya Nord continua ben actiu. Es mantenen els talls de carreteres a les entrades de l’autopista de Perpinyà, el blocatge del peatge del Voló i els accessos al mercat de Sant Carles. Les armilles grogues han obert totalment la llista de les seves reivindicacions: van de l’augment dels salaris mínims i de les pensions a la demanda de dimissió del president Emmanuel Macron. El Partit Comunista de Catalunya Nord també continua mobilitzat contra la política del govern i vol fer seves les reivindicacions, tot i que les armilles grogues rebutgen la intromissió de cap partit en la protesta. Els comunistes de Catalunya Nord convoquen una concentració pacífica demà a les onze del matí amb motiu de la visita del diputat de la Répulique en Marche, Romain Grau, al carrer del mercat a l’engròs de Perpinyà. La movilització de les armilles grogues fa que cada vegada s’ajornin més actes prevists. És el cas de les Diades del Curtmetratge que s’havien de fer el 14 de desembre a Cabestany, i que finalment es faran el 5 de gener. Per la seva banda, els organitzadors del Téléthon, que organitzen actes durant tot el cap de setmana, fan una crida a la solidaritat amb les armilles grogues.

Andorra amplia els permisos per maternitat i paternitat, abarateix l’acomiadament i regula el dret de vaga. El Consell General d’Andorra ha aprovat les lleis de relacions laborals, d’acció sindical i patronal, i de mesures de conflicte col·lectiu, totes tres de gran transcendència per als treballadors i les empreses del país. S’amplia el permís de maternitat de les setze setmanes a les vint, la de paternitat, de quinze dies a un mes, i es creen noves modalitats de contracte, com la de teletreball. També s’ha abaratit l’acomiadament. Fins ara, es pagaven 45 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats, però s’ha rebaixat a 31 dies amb un màxim de 24 pagues. La llei de mesures de conflicte col·lectiu implica la regulació per primera vegada a Andorra del dret de vaga, reconegut a la constitució. El text estableix els passos a seguir de treballadors i sindicats fins a arribar a fer la convocatòria i es prohibeixen, entre més, les vagues de caràcter polític i les de zel.

LA XIFRA
3,2 milions d’euros destinarà el govern balear als cinc municipis afectats per les inundacions del Llevant del passat 9 d’octubre. Són un 25% del total de les subvencions que es dedicaran a la reparació de les infrastructures i els equipaments públics municipals danyats.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de desembre de 1941, els japonesos ataquen la base dels Estats Units de Pearl Harbour (Hawaii) sense una declaració de guerra prèvia. Els japonesos eren aliats dels nazis, i el govern espanyol va mirar d’aprofitar l’atac, demanant a Tòquio la cessió de les Filipines.

Però us parlarem també de la publicació que amb el bom de FEM NADAL! ha endegat l’Ajuntament de Barcelona amb el llistat de tots els pessebres vivents (ja se n’hi fan quatre), dels altres pessebres tradicionals amb figuretes i dels Pastorets que es posen en escena a la ciutat. Una iniciativa que vol incloure en properes edicions també els concerts nadalencs, etc. Ho trobareu tot a barcelona.cat/nadal i al #FemNadal.

I tindrem, com sempre, les seccions, algunes d’elles impregnades de Nadal

Llegir més i escoltar el programa…

Els sindicats dels Mossos d’Esquadra han difós un comunicat conjunt en què ‘condemnen fermament’ les declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, que avui ha donat un ultimàtum al conseller d’Interior, Miquel Buch, perquè depuri responsabilitats dins del cos policíac després de les càrregues d’ahir a Girona i Terrassa.

També donen ‘ple suport’ a les unitats de la Brimo i l’Arro que van actuar ahir i que van patir lesions. Critiquen que els mitjans de comunicació no informin de la ‘violència’ exercida contra la policia catalana i afirmen que els Mossos només segueixen ordres. ‘No se’ns pot ordenar actuar i posteriorment condemnar-nos’, lamenten.

Per últim, diuen prou al ‘maltracte’ i a l”ús polític’ dels Mossos d’Esquadra. ‘No som moneda de canvi per interessos espuris d’un govern que ens maltracta’, afegeixen.

Nova i potent mostra de suport de l’acadèmia als cinc síndics de l’1-O (Marc Marsal, Jordi Matas, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès), per qui la fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per presumptes delictes d’usurpació de funcions i desobediència. El prestigiós diari britànic The Guardian ha publicat una carta que signen més de 400 acadèmics d’arreu del món. Entre ells, Noam Chomnsky, Iannis Varoufakis, Joan Ramon Reina i Carles Boix.

Professors de ciència política, dret, economistes i intel·lectuals expressen la seva ‘greu preocupació’ per la persecució judicial contra els síndics de l’1-O després de conèixer la decisió de ‘quatre presos polítics’ de fer vaga de fam.

‘Probablement és la primera vegada en la història de la UE que els científics i advocats polítics es veuen amenaçats amb una pena de presó per utilitzar els seus coneixements per garantir que es faci un referèndum de manera justa i imparcial. En fer-ho, van actuar a petició del Parlament de Catalunya, que tenia un mandat legal vigent en aquell moment’, denuncien.

De manera conjunta, diuen que no tenen una opinió sobre la independència de Catalunya, però que se senten ‘indignats per la persecució’ dels síndics. ‘Exigim la supressió immediata de l’amenaça d’una pena de presó i l’eliminació de tots els càrrecs penals contra ells’, conclouen.

Els últims dies, els cinc síndics de l’1-O han rebut també el suport de l’Associació Canadenca de Ciència Política –1.200 professors–, de l’Associació Americana de Ciència Política (APSA), dels Estats Units, que representa 11.000 politòlegs, i a l’Associació de Ciència Política del Regne Unit (PSA), que n’aplega 4.000.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha demanat al Ministeri de l’Interior espanyol i a la Generalitat que elaborin un pla integral per a ‘protegir’ els jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya. En un comunicat, el CGPJ també demana a la fiscalia que investigui els ‘atacs’ dels últims dies en seus judicials.

Demana que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, elabori un informe amb els incidents en relació als jutges i magistrats, les seves famílies  els seus béns. També reivindica la independència judicial i les garanties que s’han de donar perquè els jutges puguin fer la seva feina.

A més, el CGPJ dóna la culpa a ‘membres de les institucions autonòmiques catalanes’ per haver promogut manifestacions davant dels tribunals per a protestar contra la repressió contra l’independentisme. ‘Posteriorment, aquelles actituds han degenerat en conductes criminals’, afegeix. ‘Més preocupació produeix el fet que algunes d’aquestes “accions” siguin animades per algun alt representant de les institucions catalanes’, critica.

Cada any per Nadal la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) fa una samarreta especial que els jugadors llueixen l’últim partit de l’any. Enguany, el club ha presentat una samarreta amb la senyera a la part baixa i un triangle blau a la part superior de l’equipació. A l’esquena, el club ofereix la possibilitat de comprar la samarreta llisa o amb un estel, amb el que es conforma una estelada. Es tracta d’una edició limitada de tan sols 500 unitats que es pot comprar ací.

Al clatell hi ha una altra senyera més petita i el lema ‘Sempre endavant’. Els jugadors de l’equip la portaran el 29 de desembre en el partit contra el Clermont. Amb aquesta samarreta l’USAP ha presentat el personatge Capità USAP, inspirat en el super-heroi de Marvel Capità Amèrica.

Vegeu ací el vídeo promocional:

Almenys dues persones ha mort aquest divendres a la tarda en estavellar-se una avioneta sobre un edifici de Badia del Vallès, on als baixos hi ha situada una benzinera. El sinistre s’ha produït quan l’aparell es disposava a aterrar a l’Aeroport de Sabadell. Segons han informat Protecció Civil i Bombers de la Generalitat, l’accident s’ha produït a un quart de sis de la tarda i tot i l’impacte no ha causat cap explosió ni incendi a la gasolinera. L’aparell, que estava ocupat per dues persones, havia sortit aquest matí de Sabadell en direcció a la Cerdanya i tornava de nou.

En un primer moment, s’ha informat de la mort d’una persona però el SEM ha confirmat poc després que finalment són dues les víctimes mortals. Com a conseqüència de l’accident, Protecció Civil ha activat l’alerta del pla Aerocat.

Fins al lloc, s’hi han desplaçat set dotacions dels Bombers de la Generalitat, quatre dels Mossos d’Esquadra, tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques i la Policia Local.

Un camió dels Bombers de la Generalitat ha situat l’escala a la cua de l’avioneta per subjectar-la i evitar que caigui des del terrat d’un edifici, situat a l’Avinguda Cantàbric, on als baixos hi ha la benzinera. Segons els Bombers, l’estructura de l’edifici no ha quedat afectada.

Una testimoni dels fets, Sílvia, ha explicat que es trobava a la benzinera netejant el seu vehicle quan de cop ha sentit ‘un cop molt fort’ i ‘fum sortint i pedres caient a terra’.

Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes del sinistre. Mentrestant, l’Aeroport de Sabadell ha activat la Fase d’Emergència General i ha habilitat la Sala de crisi en cas que sigui necessària.

El Consell General d’Andorra ha aprovat avui les lleis de relacions laborals, d’acció sindical i patronal, i de mesures de conflicte col·lectiu, totes tres gran transcendència per als treballadors i empreses del país. S’amplia la baixa de maternitat de les setze a les vint setmanes, la baixa de paternitat de quinze dies a un mes i es creen noves modalitats de contracte, com la de teletreball.

També s’ha abaratit l’acomiadament. Fins ara es pagaven 45 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats, però s’ha rebaixat a 31 dies amb un màxim de 24 pagues.

La llei de mesures de conflicte col·lectiu implica la regulació per primera vegada a Andorra, del dret de vaga, reconegut a la constitució. El text estableix els passos a seguir per part dels treballadors i sindicats fins arribar a realitzar la convocatòria i es prohibeixen, entre altres, les vagues de caràcter polític i les de zel.

Finalment, la llei d’acció sindical i patronal té com a objectiu fomentar i facilitar l’exercici d’acció sindical en el si de les empreses, una activitat molt escassa actualment.

Oposició socialdemòcrata
En una sessió de més de dotze hores, els tres textos, impulsats pel grup parlamentari de Demòcrates per Andorra –que té majoria– han aconseguit un important consens, però el rebuig el Partit Socialdemòcrata. La consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha manifestat durant la sessió que les tres lleis suposen un ‘greu retrocés dels drets dels treballadors’ i ha lamentat que només s’han tingut en compte les demandes de la patronal.

Per la seva banda, el govern ha defensat durant la sessió que són textos legals homologables a les directrius de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Òmnium Cultural impulsa el llibre ‘Tot un honor’ en el qual 50 persones de diferents àmbits glossen l’obra i la trajectòria vital dels guardonats durant els 50 anys del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El llibre, editat per l’entitat i Galàxia Gutenberg, repassa l’evolució i la història de les lletres catalanes, des del primer guardonat, Jordi Rubió i Balaguer, fins a l’últim Premi d’Honor, Quim Monzó, ha informat Òmnium aquest divendres en un comunicat.

‘Aquest projecte serveix per fer balanç dels 50 anys de reconeixement a l’excel·lència i al compromís cívic i cultural’, assegura el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, en el pròleg escrit des de la presó de Lledoners.

Cuixart ha remarcat: ‘La presó és un lloc que serveix per exemplificar la trajectòria de l’entitat: el compromís insubornable i incansable amb la cultura i la cohesió social’.

En el llibre, l’exconseller de Cultura Lluís Gordi retrata Pere Quart; el pensador Xavier Antich a Josep Maria Espinàs; l’escriptora Tina Vallès a Raimon, i la periodista Bel Zaballa a Manuel de Pedrolo, entre d’altres.

Cada perfil va acompanyat d’un retrat paisatgístic d’un lloc important en la vida de cada guardonat que conformen ‘un recorregut per la geografia de les lletres catalanes com a punt de partida per explicar la trajectòria dels Premis d’Honor’.

El guardó va ser instituït per Òmnium Cultural el 1969 i s’atorga a persones que per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la seva importància i exemplaritat hagin contribuït de manera notable i contínua a la vida cultural dels territoris de parla catalana.

L’Agència Tributària espanyola ha acabat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona, Shakira, per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014 i ha conclòs que podria haver comès irregularitats per valor de 14,5 milions d’euros amb els impostos d’IRPF i Patrimoni. Per això, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, està estudiant aquestes suposades irregularitats des de fa un any i ha de decidir aviat si presenta una querella. L’artista, a través d’un comunicat, ha respost que ja ha pagat els seus deutes amb Hisenda, que mai ha amagat diners al fisc i que durant aquells anys no va passar més de 183 dies en territori espanyol.

L’arrel del conflicte es troba en la residència fiscal de l’artista, que va començar a viure algunes temporades a l’estat espanyol el 2011, quan va començar a ser parella de Piqué. No va ser fins a l’any 2015, però, que va regularitzar la seva situació tributària a l’estat. Hisenda considera que durant aquest període la cantant complia els requisits per tenir el domicili fiscal en territori espanyol, i per tant hauria d’haver tributat a les arques públiques per la totalitat dels seus ingressos. Shakira va pagar 20 milions d’euros corresponents als deutes i interessos del 2011 fa uns mesos i en els últims dies ha abonat uns altres 14,5 milions pels exercicis 2012, 2013 i 2014.

La llei estableix que si un ciutadà passa més de la meitat de l’any, un mínim de 183 dies, a Espanya, se l’ha de considerar resident a efectes fiscals i ha de tributar en concepte d’IRPF pels ingressos que obté a tot el món. Segons Hisenda, Shakira va simular viure a Bahames per eludir impostos, però en realitat vivia a Barcelona, tot i passar bona part de l’any en viatges a l’estranger.

El 2004 Shakira es va comprar una casa amb la seva exparella Antonio de la Rúa. El 2013 va passar mig any gravant als Estats Units el programa ‘The Voice’ i va ser a finals d’aquell any, quan va tenir el seu primer fill, quan va decidir de comprar una casa a Esplugues de Llobregat.

El gener de 2018, l’Agència Tributària va remetre un primer informe a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, que va obrir diligències d’investigació. Després d’aquell anunci, els assessors de la cantant van decidir d’abonar 20 milions d’euros per saldar els comptes amb Hisenda relatives a l’any 2011, ja prescrit penalment. Ho van fer no perquè admetessin el frau, sinó com a pas necessari per a regularitzar la situació.

Segons ha avançat ‘El País’, sobre els anys posteriors, els advocats han mantingut intenses negociacions amb la inspecció d’Hisenda amb l’objectiu de tancar el cas en la via administrativa. Aquestes negociacions van portar la fiscalia a dictar una pròrroga. Fa uns dies, i després d’examinar a fons l’últim informe d’Hisenda, la fiscalia va rebutjar la petició de la defensa d’arxivar el cas, de manera que previsiblement instarà que s’obri una causa penal.

96% d’ingressos fora de l’estat espanyol
L’artista ha informat a través d’un comunicat aquest divendres a la tarda que ‘ha complert en tot moment amb les seves obligacions tributàries i no deu cap quantitat a la Hisenda espanyola’. A més, ha seguit els criteris i recomanacions precises dels seus assessors fiscals. Segons el comunicat, el seu cas és ‘únic en ser una ciutadana estrangera a Espanya els ingressos procedeixen en la seva pràctica totalitat (96%) de l’estranger’. Shakira recorda que té una activitat professional ‘molt intensa i fora d’Espanya’ i, per tant, ‘la seva estructura familiar és molt diferent dels models convencionals’.

Fins al 2015 Shakira assegura que mai va passar més de 183 dies a Espanya, la qual cosa està comprovat, i fins i tot passava llargues temporades amb els seus fills en altres països i singularment als Estats Units, d’on procedeix la major part dels seus compromisos laborals. En aquest sentit, el pagament del deute estimat per l’Agència Tributària és una mostra, segons ella, de la seva ‘disposició a solucionar la discrepància’, i s’ha realitzat malgrat l’existència de criteris tècnics contraris a la seva consideració com a resident fiscal a l’estat espanyol abans de 2015, assegura l’escrit.

Com que segons ella ja no existeix deute pendent, ‘l’únic tema de discussió és sobre la correcta interpretació de la norma al voltant de quan es va iniciar l’aplicació del criteri de residència fiscal a Espanya per part de l’artista’.

La portaveu dels presos polítics en vaga de fam, Pilar Calvo, ha posat en evidència el diputat de Ciutadans al congrés espanyol Toni Cantó. Ha respost un piulet explicant-li que no és el mateix un testament que un document de voluntats anticipades, que és el document que realment van signar Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn.

‘Deixa molt clar el teu nivell’, ha etzibat Calvo a Cantó, que havia ‘confós’ aquest document, que determina què fer en situacions de risc vital per raons mèdiques, amb un testament.

Sí. Un comentario: confundir documento de voluntades anticipadas con un testamento deja muy claro tu nivel. Un DVA determina qué hacer en caso de situación de riesgo vital por razones médicas, un testamento es el escrito mediante el que informas de cómo repartir tus bienes.

— Pilar Calvo (@pilarcalvo13) December 7, 2018

El Tribunal de Comptes ha descartat irregularitats als comptes dels grups municipals de Ciutadans (Cs). Al febrer, el PP havia portat aquests números davant de l’òrgan fiscalitzador després que al desembre un informe del mateix tribunal hagués informat desfavorablement sobre els números de la formació d’Albert Rivera (exercici 2014).

En aquell moment, l’informe del Tribunal de Comptes veia nombroses deficiències en els seus comptes però que no entrava a analitzar l’activitat econòmica-financera dels grups polítics de 574 entitats locals.

Després d’aquesta informació, el PP va demanar a l’òrgan fiscalitzador que analitzés les dades dels grups municipals. Ara, segons avança ‘Eldiario.es’ i ha confirmat l’ACN, el Tribunal de Comptes avala els números de Cs i descarta irregularitats.

L’1 de desembre Jordi Turull i Jordi Sànchez van iniciar una vaga de fam per reclamar que el TC no aturi els recursos que van presentar ara fa un any per poder acudir al Tribunal d’Estrasburg.  Tres dies després, el 4 de desembre Josep Rull i Joaquim Forn es  va unir a la vaga de fam des de  la presó de Lledoners.

Des de VilaWeb farem un seguiment complet de la vaga de fam, amb aquest minut  a minut.

Des de diumenge els Mossos d’Esquadra cerquen Carles Pérez, un santcugatenc de 42 anys del qual ningú en sap res, segons que explica Tot Sant Cugat. De fet, el dilluns 3 de desembre ja no va anar a la feina, la qual cosa encara va estranyar als seus pròxims i la preocupació va augmentar entre familiars. ‘És una persona molt seriosa, no ha faltat mai a treballar i és molt estrany que no hi hagi anat, sense avisar, durant aquests dies’, explica un amic seu.

La residència de l’home desaparegut és entre Sant Cugat i Rubí, on té la feina. Físicament és de complexió ample i mesura aproximadament 1,70 m d’alçada. La família ha demanat que si algú el localitza o sap res d’ell, truqui al telèfon 672751272.

Un jutjat de guàrdia de Terrassa (Vallès Occidental) ha decretat avui llibertat provisional amb càrrecs per a dos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts ahir durant les càrregues dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants antifeixistes.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha explicat que estan investigats per desordres públics i que, en la seva compareixença davant el jutge, s’han acollit al dret de no declarar.

#Terrassa. Dos detinguts membres del autoanomenats CDR's han estat posats avui a disposició del jutjat de guàrdia que, un cop celebrada la compareixença en la que s'han acollit al seu dret a no declarar, han quedat en llibertat provisional investigats per desordres públics

— TSJCat (@tsj_cat) December 7, 2018

La presidenta de la regió d’Occitànica, Carole Delga, ha escrit al primer ministre francès, Edouard Philippe, per demanar-li que es desbloqui el finançament de l’estat per a poder crear l’Oficina pública de la llengua catalana (OPLC). Delga li recorda que el projecte va ser creat el 2016. A principi d’enguany es va demanar als ministeris d’Ensenyament i Cultura la seva participació en el pressupost de l’oficina amb 100.000 €, però no s’ha obtingut cap mena de resposta.

Carole Delga recorda al primer ministre que l’estat ja participa en el pressupost d’altres estructures equivalents: 860.000 € per l’Oficina de la llengua basca, 152.000 pel bretó, i 83.000 € per l’occità. ‘En aquest territori esperem un reconeixement de l’estat de la cultura catalana’, conclou Delga.

Llegiu la carta ací.

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha imposat dues multes de cinc-cents euros cadascuna al jove que fa unes setmanes conduïa un patinet elèctric per la calçada de l’avinguda Diagonal. Les dues sancions greus són per portar un acompanyant al vehicle i per circular per la calçada d’una via principal.

El col·lectiu Guilleries, d’agents dels Mossos d’Esquadra, ha emès un comunicat en què denuncia que alguns agents van cridar ‘a por ellos’ en la càrrega d’ahir contra els manifestants antifeixistes que protestaven a Girona contra una concentració del partit ultra Vox. L’actuació dels antiavalots dels Mossos ha estat molt criticada, i avui mateix el president Quim Torra ha dit que donava temps fins dimarts al conseller d’Interior, Miquel Buch, perquè fes canvis al departament. Buch reconeix que hi va haver actuacions irregulars tant a Girona com a Terrassa i ha dit que no dubtaria a fer fora agents de la BRIMO.

Què fa l’intendent de la Brimo dels Mossos pegant manifestants a Girona?

Avui ha estat un col·lectiu de mossos que fa temps que denuncia males pràctiques d’agents del cos que ha posat el crit al cel. No solament pels mètodes i la violència amb què van actuar els agents, sinó també perquè es cridés ‘a por ellos’, lema amb què els policies espanyols van venir al Principat a reprimir l’1-O, i perquè un mosso participés en l’acte de Vox: ‘És preocupant que el mosso conegut com “el sevillano” (activista de Ciutadans a Sarrià de Ter) i que presta servei a la casa del president Puigdemont, acompanyi l’ex-cunyat de la infanta Elena en aquest acte de Vox’, diu el col·lectiu Guilleries.

I afegeixen: ‘Resulta simptomàtic que aquest partit d’extrema dreta, després dels resultats a Andalusia, rebi felicitacions de la Unió de Mossos per la Constitució (UMC), coincidint amb les de la Marine Le Pen i del fundador d’una facció del Ku Klux Klan. Aquests integrants de la UMC, a banda de contravenir els postulats en què defensen la seva neutralitat política donant suport a Vox, defensen d’eliminar l’estat de les autonomies i, en conseqüència, de dissoldre el cos de Mossos d’Esquadra. Demanem a tots els companys que obrin bé els ulls davant aquesta greu amenaça i que sota cap circumstància cap mosso no pugui cridar “a por ellos”, com va succeir ahir durant el dispositiu de Girona.’