Vilaweb.cat

El govern del PSOE menteix sobre el trasllat dels presos polítics catalans

TEMA DEL DIA
Consigna.
Tres ministres del nou govern de Pedro Sánchez han dit aquests darrers dies que el trasllat dels presos polítics catalans a Catalunya depenia dels jutges i no de l’executiu, cosa que no és certa. Justament ho han fet dos catalans, Meritxell Batet i Josep Borrell, i avui s’hi ha afegit Fernando Grande-Marlaska. El ministre d’Interior, tot i ser jutge, ha repetit la consigna que el trasllat no depenia d’Institucions Penitenciàries, sinó de la judicatura. Una afirmació que guanya gravetat si tenim en compte que és competència del seu ministeri, que és on hi ha la secretaria general d’Institucions Penitenciàries. El procediment per al trasllat de presos estableix que es dóna compte de la petició al jutge, el qual n’emet una opinió no vinculant, i les peticions les resol finalment Institucions Penitenciàries.

Els tres ministres no han dit la veritat i qui s’ha encarregat de recordar-los-la ha estat justament el Jutge Pablo Llarena, que precisament no és sospitós de tenir gens de simpatia envers els presos polítics catalans. Tip que el govern Sánchez s’espolsi la responsabilitat, ha recordat que no és competència seva de decidir a quin centre van a parar els presos. Una bufetada al govern Sánchez que ha deixat anar aprofitant una interlocutòria on tornava a denegar la llibertat d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva. En l’escrit, Llarena s’esplaia en dues pàgines reforçant els seus arguments amb la llei orgànica general penitenciària espanyola i una sentència del Tribunal Constitucional en què s’atribueix a Institucions Penitenciàries la decisió sobre els trasllats.

El problema de fons és que el PSOE no sap què fer-ne, dels presos polítics catalans, i prova d’espolsar-se’n la responsabilitat amagant-se sota les togues dels jutges. Té la major part de l’opinió pública catalana a favor, però l’espanyola en contra i no s’atreveix a moure fitxa. Mentrestant, va vulnerant la llei penitenciària, que estableix que els presos han de ser en un centre tan a prop del seu domicili com pugui ser. En l’empresonament preventiu, que és el cas dels dirigents independentistes, no hi ha cap norma que indiqui que han de ser a la vora del tribunal on s’instrueix el cas, malgrat que es manté aquest costum. Però en aquest cas concret, la instrucció al Suprem és pràcticament enllestida i els presos polítics catalans probablement no tornaran a ser citats fins al judici, que encara no té data.

Al PSC, Miquel Iceta ha estat més hàbil i ha parlat de la possibilitat que surtin en llibertat provisional fins al judici, que això sí que depèn del Suprem espanyol. Aquesta seria la solució més lògica perquè la presó preventiva en què estan els dirigents independentistes catalans no és fruit de cap decisió jurídica sinó política, que pretén castigar-los. Iceta sap perfectament que si el Suprem acaba refusant la proposta, cosa molt probable, almenys no serà per culpa del govern del PSOE. Però tothom sap que l’executiu espanyol sí que pot acostar els presos a Catalunya, cosa que no hauria de formar part de cap negociació ni hauria de ser interpretat com un gest. Seria simplement complir la llei espanyola, i això es fa en canvi de res. Com la investidura de Pedro Sánchez.

MÉS QÜESTIONS
La valenciana Ana Botella serà la número dos de Grande-
Marlaska. Ana Botella Gómez, diputada valenciana del PSOE al congrés espanyol, ha estat designada pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, secretària d’estat de Seguretat. La nova número 2 del departament va ser delegada del govern al País Valencià entre el 2010 i desembre de 2011. Entre el 2007 i el 2010 havia estat regidora de l’Ajuntament de València. També fou secretària de Sectors Productius i Ocupació de la comissió executiva nacional del PSPV-PSOE. En canvi, un altre valencià, el magistrat Joaquim Bosch, ha refusat de ser secretari d’estat de Justícia del ministeri que encapçala la fiscal Dolores Delgado. És un dels magistrats més coneguts del País Valencià, per les seves aparicions mediàtiques. Entre l’any 2012 i el 2016 va ser el portaveu de Jutges per la Democràcia.

Margallo comença a recollir avals sense el suport del PP valencià. L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol està disposat a lliurar batalla en el congrés del PP d’aquest mes de juliol. L’alacantí José Miguel García-Margallo ja arreplega avals per presentar-se com a candidat a president del PP, però sense el suport de la direcció del PP valencià, que no es manifestarà fins que no se sàpiguen tots els candidats. És molt probable que s’hi presenti Alberto Núñez Feijóo, però la possibilitat que també hi pugui concórrer Soraya Sáenz de Santamaria ha motivat Margallo a fer el pas. La rivalitat entre ells dos és coneguda i fa pocs dies va assegurar que faria tant com calgués per impedir que l’ex-vice-presidenta guanyés el congrés del partit. De moment, ja recull avals.

Les Corts aproven la llei per una mort digna amb l’única oposició del PP. El ple de les Corts ha aprovat amb els vots a favor de PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans i l’oposició del PP, la llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la seva vida. L’objectiu de la norma és garantir el respecte a la dignitat i autonomia de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. També estableix els deures que ha de complir el personal de les institucions i centres sanitaris i socials, tant de titularitat pública com privada, amb l’objectiu ‘d’assegurar els desigs i la voluntat en el procés final de la vida d’aquestes persones’. La norma inclou el dret de rebre cures pal·liatives integrals i també de triar el lloc on rebre’ls i de fer la planificació anticipada de decisions. Així mateix, estableix que el personal mèdic ha de vetllar perquè el procés de presa de decisions i d’expressió de desigs de la persona es respecti dins el marc legal i que els centres sanitaris garanteixin a la persona en situació terminal una cambra individual.

L’Oficina Anticorrupció de les Illes continua paralitzada. L’Oficina Anticorrupció –una de les fites incloses en els Acords pel Canvi– continua paralitzada un any i mig després d’aprovar-se la llei que en regulava la creació. El projecte de reglament, encomanat al director de l’oficina, Jaime Far, ha estat esmenat contundentment per l’executiu amb un informe signat per la directora de l’advocacia del govern, Lourdes Aguiló. En un escrit presentat al parlament ha manifestat el seu recel amb bona part dels articles i ha arribat a la conclusió que amb aquest reglament, l’oficina s’excedeix de les seves competències. Arran d’aquesta situació, Far ha reconegut sentir-se desorientat per a decidir què n’ha de fer, d’aquest reglament.

Concentració de rebuig als atacs feixistes a Palma. Els organitzadors de la Setmana per la Llibertat d’Expressió han convocat una concentració dissabte a les 18.00 a la plaça d’Espanya per protestar contra els atacs a la rèplica de ‘Presos polítics’, l’obra de Santiago Sierra censurada per la fira Arco. Segons que han recordat en un comunicat, durant la setmana s’organitzen esdeveniments a Palma centrats en la defensa de la llibertat d’expressió. Entre aquests, hi ha l’exposició de l’obra de Sierra, en la qual es recullen 24 fotografies que fan referència a 74 presos polítics empresonats aquestes darreres dècades. Dimarts a la nit aquesta exposició va rebre un atac amb tota impunitat: s’hi feren pintades que tapaven els plafons. Els organitzadors han condemnat la ‘manca de tolerància i respecte’ i han assegurat que demostra ‘el dèficit de llibertat d’expressió de la societat’. Aquella mateixa nit també van rebre atacs amb pintades amenaçadores les seus del sindicat STEI i de l’Obra Cultural Balear.

El govern andorrà evita de concretar l’aplicació de l’acord amb la UE. Es manté la incògnita sobre quan s’acomplirà la incorporació del marc normatiu comunitari a la legislació andorrana, fruit de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Tot i no tenir calendari definit, la ministra d’Afers Estrangers, Maria Ubach, ha reiterat que la negociació de les disposicions generals de l’acord d’associació és previst que s’acabi el 2019 i, a partir d’aquí, s’estudiarà el calendari d’aplicació de l’acord. Arran de la insistència de Carles Naudi –conseller general de Ciutadans Compromesos–, la ministra ha dit que el marc normatiu elaborat a Brussel·les fins ara ja implicarà la transposició de prop de 5.300 actes normatius i que ja s’havien rebut prop de 25 annexos que s’haurien de transposar. La ministra ha dit que la feina que es fa és gradual i que, de moment, s’analitza si la legislació es podrà adaptar a la realitat andorrana, o si caldrà demanar-ne una moratòria. A més, encara no s’ha decidit si aquesta transposició de les normes europees es farà amb traducció al català o s’optarà per agafar les transposicions en castellà o francès.

LA XIFRA
5 delegacions a l’exterior reobrirà el govern català, segons que ha anunciat avui a Brussel·les el conseller Ernest Maragall. Seran les de Berlín, Londres, Roma, Suïssa i els Estats Units, tancades per l’aplicació de l’article 155.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de juny de 1925 el públic de les Corts xiulà l’himne espanyol durant un partit del Barça. El règim de Primo de Rivera sancionà el club amb una suspensió de 6 mesos per ‘desafecto a la patria’ i forçà l’exili del president Joan Gamper.

Llarena, visiblement molest amb la citació belga, ataca ara Comín i Serret

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha rebutjat avui la recusació plantejada pels ex-consellers Toni Comín i Meritxell Serret. Molest amb la citació de la justícia belga pel 4 de setembre, Llarena he emès una interlocutòria en què ataca Comín i Serret i els acusa d”instrumentalitzar’ la justícia belga. Com a ciutadans de la Unió Europea, els ex-consellers tenen el dret d’acollir-se a jurisdiccions dels estats membres, però això no ha agradat a Llarena.

Comín i Serret argumentaven en la recusació que s’havia vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència i que els havia perjudicat en les seves carreres polítiques, a més d’assenyalar una ‘persecució judicial i mediàtica’. També citaven unes declaracions de Llarena del 22 de febrer en què feia valoracions sobre la causa contra els dirigents independentistes essent-ne el jutge instructor.

Sobre aquestes declaracions, Llarena diu que són ‘plenament respectuoses’ amb la presumpció d’innocència i que es ‘limiten a reflectir l’existència d’un pronòstic inicial tipicitat pels investigats’. En aquest sentit, rebutja la parcialitat de la qual se l’acusa i critica que se’l recusi per unes declaracions de fa tres mesos i mig una vegada ha dictat el processament contra els encausats.

Es pot llegir en aquest extracte de la interlocutòria.

Llarena també argumenta que la inadmissió de la recusació és ‘obligada’, afirma que la justícia belga no és competent per a jutjar l’actuació de la justícia espanyola i diu que la recusació no té sentit perquè el plet entre Comín i Serret i ell mateix no és anterior a la seva designació com a jutge instructor, sinó posterior. Al·lega que, si acceptés la recusació, deixaria en mans de les parts apartar qualsevol instructor sempre que discrepin del contingut de la seva investigació a través d’una demanda.

Atac contra Forcadell
L’ex-presidenta de parlament Carme Forcadell també va recusar Llarena per parcialitat. El 6 de juny, el jutge va emetre una interlocutòria duríssima contra Forcadell en què rebutjava la recusació i afirmava que volia cometre un frau processal, que era extemporània i arribava a fer consideracions personals com ara que se sentia ‘observat a cada cantonada’.

Així mateix, assegurava que ell mai havia emès cap opinió que pressuposes parcialitat en la causa i que mai havia tingut ‘cap actitud reprovable’ durant els vint-i-cinc anys que va treballar a Catalunya. I afegia com a argument contra Forcadell que diversos jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya ‘han necessitat protecció policíaca per la difusió pública de la seva imatge i de la ubicació del seu domicili’.

Col·loqui amb Alex Storti, autor de DiarioCatalano

L’Espai VilaWeb acollirà aquest divendres una trobada amb Alex Storti, autor de DiarioCatalano, un espai informatiu en italià que presenta informacions i opinions sobre la vida política catalana. La trobada serà a les 7.30 de la tarda. L’acte és obert a tothom que vulgui assistir-hi.

L’Espai VilaWeb és un espai públic situat a la redacció del diari, al carrer Ferlandina 43 de Barcelona, que està a la disposició de tots els grups i col·lectius que hi vulguin realitzar alguna activitat.

Teresa Cunillera substituirà Enric Millo com a delegada del govern espanyol a Catalunya

La socialista lleidatana Teresa Cunillera substituirà Enric Millo com a delegada del govern espanyol a Catalunya, segons indiquen fonts del PSC. Es tracta d’una dirigent amb anys d’experiència, atès que va entrar com a diputada al Congrés l’any 1982. L’etapa més llarga a la cambra baixa espanyola és la que va desenvolupar del 1996 al 2015. També ha tingut responsabilitats governamentals, per exemple quan el 1986 va ser directora general de la presidència del govern espanyol. Dins del PSOE ha exercit responsabilitats organitzatives, com ara ser membre de la gestora encarregada de la formació fins al congrés on Pedro Sánchez va tornar a ser nomenat secretari general.

Cunillera, pròxima a Miquel Iceta i apreciada a la seu del PSOE, va formar part dels defensors del no a la investidura de Mariano Rajoy, que comportaria una multa al PSC per trencar la disciplina de vot.

A principi d’any i com a representant del PSC a la Comissió Gestora del PSOE, va dir en una entrevista que els socialistes catalans farien ‘molta pedagogia’ entre els seus companys del PSOE perquè es reconegués Catalunya com a nació: ‘Hem de fer molta pedagogia, invitar-los que vinguin a Catalunya perquè vegin que el sentiment de nació és compartit per la gran majoria dels catalans i que es viu amb naturalitat’, va dir.

El Col·lectiu per la Llengua i la Cultura de la Universitat Jaume I nomena Vicent Partal soci d’honor

Aquest dijous el Col·lectiu de la Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura ha nomenat el director de VilaWeb soci d’honor, en una cerimònia que es fa anualment al Saló de Graus de la Universitat  castellonenca, que porta el nom de Germà Colon.

En el transcurs de l’acte han pres la paraula els professors Jordi Adell i Maria Josep Picó, que s’han referit a Vicent Partal en les seues vessants tecnològica i periodístic. L’acte ha comptat també amb la interpretació de diverses cançons a càrrec de Xiomara Abelló.

En la seua intervenció el director de VilaWeb s’ha referit a la professió periodística i a la necessitat d’acabar amb el mite de la imparcialitat, tot substituint-lo per l’honradesa professional i el compromís personal.

+Informació: UJI Notícies: Vicent Partal: «El periodisme necessita passió intel·lectual i tindre un compromís amb les persones que et lligen»

PinkPoni posa música i imatges a la crisi dels refugiats amb un videoclip en format curtmetratge

La frontera és el primer single i videoclip de La Ràbia i la Calma (Satélite k 2018),  el nou disc de PinkPoni. La cançó se centra en la crisi dels refugiats i retrata la passivitat dels estats, que en akguns casos, s’omplen la boca de solidaritat i igualtat. L’angoixa del que fuig de la barbàrie, l’angoixa del que no arriba enlloc, del que manté l’esperança de trobar i no troba, del que pateix abans, durant i després. Tot això és el que pretén reflectir el videoclip, en format de curtmetratge i amb un sol personatge, que escenifica la situació de milers de persones de tants països propers que pateixen. Una proposta molt cinematogràfica, feta amb pocs recursos, i realitzada per la productora I Am Mary Lou Films i Wò Cultura Creativa.

La Ràbia i la Calma (Satélite k 2018) és un recull de sis temes nascuts a cavall del moment social i personal de la banda durant l’any 2017. Les cançons transiten entre la denúncia i les experiències viscudes, arran de canvis soferts en la formació.

Jotes, glosa i bitlles: arrenca la temporada de les festes de la plantada de l’arròs al Delta de l’Ebre

Amb el juny, arriba el moment de plantar l’arròs, una feina que, a la manera tradicional, es fa amà i amb el peus dins l’aigua. Per això, durant aquest mes, diversos pobles del Delta de l’Ebre organitzen la festa de la plantada de l’arròs. És la primera celebració d’un cicle que culmina a final de setembre amb una altra festa similar, la de la sega.

La majoria d’aquestes festes, que es fan a l’Aldea, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre i l’Ampolla, segueixen un patró molt similar. Comencen de bon matí en un arrosar amb un grup de pagesos que mostra al públic com els avantpassats sembraven els camps. En alguns indrets, fins i tot es convida el públic a participar-hi. I una vegada la feina ja és acabada, comença la part més lúdica, amb gastronomia, cants, balls i jocs tradicionals.

Perquè la festa de la plantada de l’arròs pretén recuperar, mitjançant l’escenificació de com es feia aquesta tasca agrària el segle XIX, les manifestacions culturals del Delta de l’Ebre. Per això, a tot arreu la festa es completa amb un bon dinar popular amb l’arròs com a bse, seguit de demostracions de jota, concursos de cant improvisat, actuacions musicals, competicions de bitlles, etc.

Festes de la plantada de l’arròs al Delta de l’Ebre:

16 de juny: Amposta

17 de juny: l’Ampolla i Deltebre

24 de juny: Sant Jaume d’Enveja

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Un passeig de quatre segles per l’evolució del paisatge a l’Espai Thyssen

L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols acaba d’estrenar ‘Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff‘, la setena exposició temporal que acull l’espai del monestir. La mostra fa un recorregut pel paisatge al llarg de quatre-cents anys de la mà d’artistes europeus, americans i catalans. Els autors de la col·lecció Carmen Thyssen, especialitzada en pintura catalana dels segles XIX i XX, també hi tenen un pes molt destacat: 18 de les 57 obres que es presenten han estat creades per ells.

A les vuit sales, el visitant pot copsar l’evolució del paisatge de la mà de pintors d’estils i períodes ben diferents. La mostra vol proposar una experiència sensorial i sensitiva a partir de formes molt diverses d’interpretar i mostrar l’entorn i el seu vincle amb l’ésser humà. La natura dominada, la colonitzada i la sublim són els tres tipus de paisatges que es troben en aquesta mostra.

L’exposició arrenca amb Paisatge fluvial amb transbordador i cabanyes, una obra del pintor holandès Van Goyen de mitjan segle XVII. És un dels principals representants del segle d’or del paisatgisme holandès. Aquí, s’hi veu una percepció de la natura afable, d’indrets identificables i fins i tot amb testimonis de la història. És el cas de les ruïnes grecoromanes que apareixen a Paisatge amb ruïna, port i soldats atribuït a Rosa Salvatore.

I de la pintura realista es passa a nous corrents, com ara l’impressionisme, amb Pissarro com a principal exemple. A El camp de cols, Pointose aporta una visió més analítica i científica en aspectes com l’impacte de la llum. Seguidament, arriben les avantguardes amb les noves interpretacions de la natura amb obres com Paimpol de Paul Signac o La petita palmera de Raoul Dufy .

L’última part inclou una selecció d’obres del segle XX que mostren la pintura de paisatge catalana d’aquest període, amb noms com ara Gabriel Amat, Josep Puigdengolas, Laureà Barrau o Eliseu Meifrèn, entre més. L’evolució de l’escena paisatgística catalana es pot apreciar amb la plasmació de la mar: primer es tracta com un entorn de treball, la pesca i els mariners, per després esdevenir un espai de gaudi i vacances. L’última sala és un homenatge a la pintora russa Olga Sacharoff que a partir del 1940 es va instal·lar a Barcelona. L’obra protagonista de l’espai és La colla, de grans dimensions i cedida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Plasma una trobada social on hi ha representats alguns dels pintors que formen part de la col·lecció Thyssen.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

El CaixaForum retrocedeix a l’antic Egipte i explora tres mil anys de la vida dels faraons

El CaixaForum de Barcelona retrocedeix a l’antic Egipte i explora tres mil anys de la vida dels faraons. Amb la intenció d’acostar el visitant a la vida real i al poder dels monarques, el museu coorganitza amb el British Museum l’exposició ‘Faraó. Rei d’Egipte‘ La formen 164 peces provinents de l’entitat britànica de gran valor museístic: hi ha treballs d’orfebreria, estàtues monumentals i relleus de temples. Aquesta és la tercera col·laboració entre ambdós museus.

Segons els organitzadors, la mostra ha estat concebuda per dissipar idees preconcebudes sobre aquest període. Sobretot, es vol fer entendre què significava ser el monarca d’un imperi com l’egipci i s’exploren temàtiques molt diverses, com ara el seu caràcter com a intermediari entre les divinitats i la població i les relacions diplomàtiques, de comerç i conflictives amb les potències que els envoltaven. Els faraons van governar des del 3.000 aC, aproximadament, fins a la conquesta romana, l’any 30 aC. ‘El visitant modern no té present aquest gran lapse de temps. Cleòpatra és a prop nostre que de les piràmides’, recorda el comissari Neal Spencer.

Tenint en compte la llarga durada de les dinasties faraòniques, l’exposició s’organitza temàticament per oferir una perspectiva de la dimensió divina, del paper administratiu, la vida familiar, el rol militar i la mort del monarca. I ho fa per mitjà de les estàtues i els monuments que els faraons feien servir per construir la seva identitat, projectant una imatge idealitzada d’ells mateixos. És especialment important la noció religiosa que s’associava al faraó. Una d’aquestes divinitats és Hathor, la qual es pot veure representada a la mostra en un capitell de granit vermell de grans dimensions que data del 850 aC.

La mostra presenta també objectes menys habituals: les incrustacions de colors que es feien servir per decorar el palau d’un faraó, l’arc de fusta d’un dels comandaments militars del monarca, un papir que deixa constància d’un robatori en un temple o les missives gravades en escriptura cuneïforme sobre tauletes d’argila que donen fe de la intensa activitat diplomàtica entre Egipte i Babilònia. Entre les figures més emblemàtiques de l’exposició destaquen la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap del faraó Tutmosis III de limolita verda, unes rajoles del palau de Ramesses III i un bust de marbre d’Alexandre el Gran.

D’altra banda, ‘Faraó. Rei d’Egipte’ es fa ressò del fet que el model reial dels faraons va ser adoptat també per governants, grecs, romans i nubis. Alguns reis d’origen grec, per exemple, adoptaven la iconografia faraònica, tal com mostra una de les tres peces que donen la benvinguda al visitant, ‘Estàtua inacabada d’un faraó ptolemaic’. Al seu costat, es pot contemplar l’escultura de Seti II, trobada al Temple de Mut, a Karnak. És una de les més especials de la col·lecció perquè és una de les estàtues de mida real més ben conservades que hi ha.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

El mercat del préssec de l’Ordal, un indret on comprar fruits acabats de collir directament als pagesos

Som en plena temporada de la fruita de pinyol: cireres, albercocs, nectarines, prunes, préssecs… I si hi ha una varietat de préssec que té especial renom, és la de l’Ordal. Prové dels municipis penedesencs de Subirats i d’Avinyonet del Penedès i cada cap de setmana de juny protagonitza una fira. Es fa els matins de dissabte i diumenge a Subirats i la principal característica és que és un mercat on es poden comprar directament préssecs acabats de collir pels mateixos pagesos que els venen.

A banda de préssecs, a la fira també es poden trobar altres productes de la terra, com ara mel, melmelada i oli d’oliva. Destaquem les degustacions de préssec acompanyat de cava, i la possibilitat de comprar vi i cava directament dels cellers elaboradors de Subirats que participen en el maridatge. La gastronomia de la zona i els restaurants que cuinen plats amb préssec de l’Ordal també són presents al mercat, així com la programació del festival de Música a les Vinyes que es fa al mes de juliol.

El préssec de l’Ordal és un cultiu 100% de secà que es conrea en un terreny argilós i molt calcari. Aquestes característiques fan que el fruit tingui unes qualitats difícils de trobar en altres indrets on el conreu del presseguer també és estès. Així doncs, és un préssec de gran qualitat amb gust i aroma intensos i, segons la varietat, la carn pot ser de textura més carnosa o més sucosa. La varietat més coneguda és el préssec de vinya, d’un color groc intens, carnós i dolç però amb un petit toc àcid que el fa molt agradable al paladar.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Arrenca el Festival d’Orgue de Montserrat amb més accent internacional

El Festival Internacional d’Orgue de Montserrat ha programat enguany un programa ric i divers, clàssic i innovador, amb tocs d’obertura cap a noves propostes. S’estructura al voltant de quatre propostes amb un marcat accent internacional que es faran a la basílica de Santa Maria entre els mesos de juny, juliol i agost.

El certamen comença dissabte amb un concert de l’organista titular de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, Juan de la Rubia. Tindrà un caràcter simfònic-coral molt rellevant amb dos noms destacats: W. A. Mozart i F. Poulenc. Per complementar aquestes obres litúrgiques, l’organista oferirà la seva particular versió del concert de Poulenc per a orgue, corda i timbales. Tot seguit, el cor Francesc Valls oferirà, juntament amb solistes vocals i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, una versió de les Vesperae solennes de confessore.

Dins el capítol de grans solistes europeus, el concert del dissabte 21 de juliol tindrà com a protagonista l’organista alemany Eberhart Lauer, director de música sacra de la catedral de Santa Maria d’Hamburg. Lauer interpretarà obres del repertori barroc alemany, alternat amb música francesa de caire romàntic simfònic, amb obres de C. Franck, M. Dupré i L. Vierne.

Un moment llargament esperat per l’organització del festival arribarà el dissabte 11 d’agost amb l’organista Naji Hakim, hereu del gran Olivier Messiaen, a l’orgue de la Trinité de París. Al voltant de la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, Naji Hakim oferirà un programa amb obres seves i improvisacions sobre temes marians litúrgics de diverses tradicions.

L’últim concert, el dissabte 25 d’agost, anirà a càrrec de l’intèrpret nord-americana Katelyn Emerson, organista i mestra de cor de l’església d’Advent de Boston. Oferirà algunes mostres de la música nord-americana per a orgue, juntament amb repertori clàssic de J. S Bach i d’altres autors.

El Festival Internacional Orgue de Montserrat serà novament un homenatge a la memòria del pare abat Cassià M. Just, organista i músic rellevant que va morir el 12 de març de 2008. Igualment, aquest certamen musical continua amb la voluntat de possibilitar l’audició en l’orgue Blancafort de la basílica de Montserrat d’alguns dels millors intèrprets de l’orgue de l’àmbit internacional.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

El Festival Internacional de Música Popular i Tradicional arriba a Vilanova i la Geltrú amb una quinzena de propostes

El Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (FIMPT) ofereix aquest cap de setmana una quinzena de propostes musicals per a tots els públics. La cita porta noms com ara Kepa Kunkera, que presentarà el seu últim muntatge, Fok, els colombians Puerto Candelaria i la producció catalano–polonesa Polcat.

El tret de sortida el dóna divendres el duet Criatures amb l’espectacle Traumàtrop. Aquest mateix dia el compositor Carles Cases s’encarregarà del concert inaugural amb L’esperit dels Obama. És un espectacle que ret homenatge a les cançons espirituals negres i en reivindica l’actualitat. El gènere, que es remunta als himnes de l’església luterana nord-americana dels segles XVII i XVIII, ha perviscut durant els segles i al nostre país l’han adaptat des de grups de folk fins a agrupacions corals. Per cloure l’espectacle, Cases farà la seva versió del popular tema de Pere Tàpias ‘Passeig del Carme’, que ja s’ha convertit en l’himne del festival.

La vetllada continuarà a la plaça del Port, on es faran diversos concerts. El més destacat és Cinema tropical, de Puerto Candelaria, un grup originari de Medellín especialitzat en la música quotidiana de les diverses regions de Colòmbia: ritmes caribenys com la cúmbia magdalenense, sons sabaners, els ritmes tropicals que sonen a les ciutats… El grup experimenta amb sonoritats atrevides i posades en escena plenes d’alegria, ritme, reflexió i, sobretot, molt ball.

Dissabte, els Francolins passejaran la seva música en una cercavila pel centre. I diumenge, es farà la tradicional fira de lutiers a la plaça de Font i Gumà, que es fa des del 2006 i que és oberta a tots els músics que fan sonar el sac de gemecs i el flabiol i tamborí. Tot seguit, serà el torn de Kepa Junkera, que presentarà Fok a la plaça del Port. És un treball creat després d’un llarg contacte amb la cultura musical catalana, valenciana i balear i el resultat és aquest espectacle, en què també ha trobat vincles amb la seva cultura basca.

Els encarregats de cloure diumenge el FIMPT seran els gallecs Os d’Abaixo, que presenten el disc Quixera ser dos paxaros. El repertori recull algunes de les peces populars més conegudes de la música gallega junt amb noves composicions que veuen de fonts tradicionals i músiques de nova composició. Ofereixen una música plena de força i energia que vol fer ballar el públic allà on van.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Les estrenes: L’actriu Belén Rueda torna al cinema de terror amb ‘No dormiràs’

Després de guanyar dues Biznagas de Plata a la Secció Oficial del Festival de Màlaga, s’estrena No dormiràs de l’uruguaià Gustavo Hernández i protagonitzada per l’actriu Belén Rueda, que torna al gènere de terror. De fet, Rueda va ser la protagonista de cintes de terror com El orfanato de J. A. Bayona o Los ojos de Julia de Guillem Morales. Altres estrenes destacades de la setmana són Western, de Valeska Grisebach, en la qual un grup d’obrers alemanys comença a treballar en lloc remot a la Bulgària i En tránsito dirigida per Christian Petzold. Se situa durant la Segona Guerra Mundial a Marsella, on refugiats de tota Europa se’n van a Amèrica fugint de l’ocupació nazi.

No dormiràs. Direcció: Gustavo Hernández. Intèrprets: Eva De Dominici, Natalia de Molina, Belén Rueda; Juan Manuel Guilera, Miguel Angel Maciel, Germán Palacios. Gènere: Terror. Esbós: Un grup de teatre experimenta amb l’insomni per a la preparació del muntatge d’una obra en un hospital psiquiàtric abandonat. Amb el pas dels dies sense dormir, el grup arriba a nous estats de percepció que els enfronten a energies i històries ocultes del lloc.

Western. Direcció: Valeska Grisebach. Intèrprets: Veneta Frangova, Vyara Borisova; Meinhard Neumann, Reinhardt Wetrek, Syuleyman Alilov Letifov. Gènere: Drama. Esbós: Un grup d’obrers alemanys comença a treballar en lloc remot a la Bulgària. La terra llunyana desperta el sentit aventurer dels homes, però també els fa enfrontar als seus prejudicis i desconfiances degut a les barreres lingüístiques i culturals. Poc temps després, hauran de començar a competir entre ells pel reconeixement i els favors dels ciutadans del lloc.

Transit (En tránsito). Direcció: Christian Petzold. Intèrprets: Lilien Batman, Maryam Zaree, Paula Beer; Franz Rogowski, Godehard Giese, Matthias Brandt. Gènere: Drama. Esbós: Marsella, durant la Segona Guerra Mundial. Refugiats de tot Europa s’apinyen al port de Marsella en busca d’un passatge per fugir a Amèrica. Entre ells hi el jove alemany Georg, que suplanta la identitat d’un escriptor mort per fer servir el seu visat que li garanteix refugi a Mèxic. A Marsella s’enamora de la Maria, una jove que busca desesperadament l’home a qui estima.

Marie-Francine (Los 50 son los nuevos 30). Direcció: Valérie Lemercier. Intèrprets: Valérie Lemercier, Hélène Vincent, Marie Petiot; Patrick Timsit, Philippe Laudenbach, Denis Podalydès. Gènere: Comèdia. Esbós: En complir 50 anys, a Marie-Francine l’abandona el marit i l’acomiaden de la feina. Per això es veu obligada a tornar a casa dels seus pares i a treballar en una botiga de cigarrets electrònics. Allí hi coneixerà en Miguel, que passa per la mateixa situació que ella i no s’atreveix a confessar-li-ho.

The Cakemaker (El repostero de Berlín). Direcció: Ofir Raul Graizer. Intèrprets: Sarah Adler, Stephanie Stremler, Sandra Sadeh; Zohar Shtrauss, Tim Kalkhof, Roy Miller. Gènere: Drama. Esbós: Thomas és un talentós pastisser de Berlín que s’enamora d’Oren, un jove israelià. Viuen una gran història d’amor però de sobte Oren mor en un accident de trànsit. Thomas es traslladarà a Jerusalem amb una identitat falsa per descobrir la veritat.

I Feel Pretty (¡Qué guapa soy!). Direcció: Abby Kohn i Marc Silverstein. Intèrprets: Michelle Williams, Emily Ratajkowski, Amy Schumer; Busy Philipps, Tom Hopper, Adrian Martinez. Gènere: Comèdia. Esbós: Una noia corrent, que s’enfronta cada dia a les seves inseguretats, desperta d’una caiguda i descobreix que és la dona més bella i intel·ligent del planeta. Amb aquesta nova confiança en si mateixa se sent capaç de viure la seva vida sense complexos ni limitacions però, què passarà quan se n’adoni que la seva aparença no ha canviat?

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Ariel Rot, Roger Mas, el Petit de ca l’Eril, caps de cartell de l’Aphònica

Aquest cap de setmana, Banyoles es lliura a la veu de la mà del festival Aphònica, que ja fa catorze anys que es fa a la capital del Pla de l’Estany. El festival programa vint-i-un espectacles i vint-i-tres activitats paral·leles en una vintena d’espais de la ciutat. A més, la majoria de les activitats –un 77%– són de franc. Un any més, el cartell combina noms d’artistes consolidats amb propostes menys conegudes. Perquè, segons el director del festival, Francesc Viladiu, ‘l’Aphònica ofereix una programació singular que es desmarca de festivals d’estiu, que a vegades semblen clons, per la programació que ofereixen’.

El festival començarà divendres amb l’actuació de Judit Neddermann, que presentarà el disc Nua. A continuació, hi haurà un dels plats forts del festival: el concert del cantautor italià Vinicio Capossela, que presentarà Canzoni della cupa. Més tard, actuarà el grup de hip-hop, drum & bass i dub africà Senyor Oca, una proposta festiva del grup guanyador del Sona 9. Tancarà la nit la mítica banda Dr. Calypso, que, després de gairebé trenta anys als escenaris, s’acomiada del públic.

El festival continuarà dissabte a la tarda amb el cantautor solsoní Roger Mas, que presentarà el disc Parnàs en un espai tan recollit com el claustre del monestir de Sant Esteve. A continuació, el festival comptarà amb l’actor David Verdaguer, guardonat en les últimes edicions dels premis Goya i Gaudí, i el músic Òscar Machancoses, que presentaran l’espectacle Dos machos verdes fritos, a cavall del teatre, el vodevil i el recital musical. Al capvespre, es farà el primer dels dos concerts de la Barca Tirona, on Xarim Aresté presentarà Polinèsies. Tancarà la nit The Otis Redding Show, un homenatge al rei del soul de la mà de diversos dels artistes dirigits per Lalo López. Entre les veus que s’hi podran sentir, destaquen Michel Clavero, Paquito Sex Machine, Kathy i Yolanda Sey i Manu Ruiz, entre més.

L’últim dia de festival, diumenge, començarà de bon matí amb un espectacle familiar: Reggae per a xics, de The Penguins. L’Aphònica continuarà a la tarda amb Ferran Palau, que presentarà Blanc, i amb una altra de les propostes internacionals del festival: Chris Kramer & Beatbox’n’Blues. El segon concert a la Barca Tirona serà a càrrec de Marcel Lázara i Júlia Arrey, que interpretaran les cançons de Pedalant endins. Més tard serà el torn d’Ariel Rot. El guitarrista i compositor torna a Banyoles amb Solo Rot, en què presentarà en solitari algunes de les cançons que l’han acompanyat durant la seva trajectòria. El Petit de ca l’Eril serà l’encarregat de tancar el festival amb el seu últim disc, la ‘trilogia triangular’ La força.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Muixerangues i castells s’agermanen a Algemesí

Tres muixerangues –la​​ Nova d’Algemesí​, la d’Algemesí​ i la de la Safor– i una colla castellera –els Castellers de Sants– protagonitzaran la trobada de Muixerangues d’Algemesí, que es fa dissabte a la tarda a la plaça Major d’aquest poble de la Ribera Alta. Seguint el model que ja es va impulsar l’any passat, les colles amfitriones han decidit de convidar-hi una colla castellera del Principat. En aquesta ocasió, han convidat la colla de nou barcelonina, una de les més destacades de la ciutat i que, a més, enguany celebra el vint-i-cinquè aniversari.

La trobada, que serà transmesa en directe per À Punt, començarà a les set de la tarda. Les colles faran l’entrada a ritme de dolçaina i tabal des dels diferents carrers que desemboquen a la plaça Major. Les colles faran una actuació a tres rondes que acabarà amb els pilars de comiat i hi ha previst un acte reivindicatiu en defensa del paper de les dones en la muixeranga. Els actes acabaran al vespre, amb un sopar de germanor entre les colles.

Llarena, visiblement molest amb la citació belga, ataca ara Comín i Serret

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els preparatius del referèndum, ha inadmès per la recusació presentada contra ell pels ex-consellers catalans a l’exili Toni Comín i Meritxell Serret, després que aquests el demandessin civilment des de Bèlgica. El magistrat al·lega que no se’l pot recusar més de sis mesos després que assumís la instrucció perquè això deixaria en mans de les parts apartar qualsevol instructor sempre que discrepin del contingut de la seva investigació a través d’una demanda.

Segons l’escrit de recusació presentat per la defensa de Serret i Comín el dany s’hauria produït ‘mitjançant una campanya de descrèdit contra aquestes dues persones (i altres encausats), per la seva condició i les seves funcions polítiques’, i hauria consistit en ‘una persecució judicial i mediàtica’ que hauria vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència, a més d’afectar els seus drets polítics.

A més, Llarena indica que els recusants centren la seva demanda civil a Bèlgica en unes declaracions de l’instructor i a una suposada parcialitat i partidisme desplegat en el marc de l’actuació: I respon així: ‘Les declaracions públiques que s’invoquen com a exemple de la parcialitat de l’instructor no només són plenament respectuoses amb la presumpció d’innocència, sinó que es limiten a reflectir l’existència d’un pronòstic inicial tipicitat pels investigats’.

Instrucció gairebé finalitzada
Llarena també ha comunicat a totes parts que té pràcticament enllestida la investigació de la causa contra la cúpula del procés i els dóna tres dies per si volen fer algun pronunciament. Amb aquesta providència, Llarena deixa la causa a les portes de l’obertura de judici oral perquè, acabat aquest termini que dona a les parts, ja podrà dictar la interlocutòria de conclusió de sumari i enviar la causa a la sala. En aquest moment, la tasca de Llarena haurà conclòs i caldrà designar un tribunal que els jutgi. En la resolució, el magistrat diu que ja s’han practicat totes les diligències acordades en el seu dia ‘sense perjudici de les actuacions que han d’abordar-se atenent escrits presentats fins a dia d’avui’.

 

El govern espanyol tancarà en CIE i expulsarà una part dels passatgers de l’Aquarius

El destí de part dels 629 migrants que viatgen a bord del vaixell Aquarius és ser tancats en CIE (Centres d’Internament d’Estrangers) i després expulsats. Així ho han dit la vice-presidenta espanyola Carmen Calvo en una conferència de premsa i el ministre d’Interior Fernando Grande-Marlaska en una entrevista a Onda Cero. Calvo ha assenyalat que ‘uns aniran als centres d’estrangers, altres aniran a centres d’ajuda humanitària i polítiques socials’ i que els menors ‘en principi es queden a València’ per ser identificats i comprovar quants anys tenen.

Grande-Marlaska, per la seva part, ha dit que tindran ‘tractament i tracte idèntics’ als migrants que arriben a Espanya en pastera des del Marroc o Algèria. És a dir, els que sol·licitin asil tindran accés al procediment habitual i els que no reuneixin les condicions, podran rebre un expedient d’expulsió.

Calvo també ha dit que atendran de manera individualitzada cada migrant per veure quina és la seva situació jurídica i atendre les peticions d’asil. Els faran una entrevista personal i decidiran si els donen la condició de refugiat.

La flota de tres vaixells arribarà a València de manera esglaonada, previsiblement el diumenge, per poder gestionar la rebuda. Segons que ha dit Calvo, s’atendran les necessitats de cada un dels passatgers de manera individualitzada atenent a les seves circumstàncies personals.

El govern reobrirà les delegacions a Berlín, Londres, Roma, Suïssa i els Estats Units

El conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, ha anunciat que el govern reobrirà les delegacions de Catalunya a l’estranger que va tancar el govern espanyol amb l’ús del 155. Maragall ha comparegut a Brussel·les després de visitar la delegació de la Generalitat a la capital europea, l’única que va mantenir-se oberta, i ha explicat que la prioritat és reobrir les delegacions de Londres, Berlín, Suïssa, Roma i els Estats Units en un termini de sis mesos.

Maragall també ha dit que el govern es planteja obrir delegacions a altres països del Mediterrani, del Llevant, d’Àsia i d’Amèrica Llatina. El govern espanyol va acomiadar els treballadors de la Generalitat que treballaven a les delegacions a l’exterior.

De moment, però, no es reobren les delegacions de París, Viena, Copenhague, Croàcia ni Portugal.

Forn tornarà al Suprem el 26 de juny per declarar davant de Llarena

L’ex-conseller d’Interior Joaquim Forn tornarà al Tribunal Suprem espanyol el 26 de juny per declarar davant del jutge Pablo Llarena. Ho fa a petició de la seva defensa, Xavier Melero, i per aclarir un dels punts pels quals el jutge li va denegar sortir en llibertat el passat 23 de maig.

Forn està empresonat des del 2 de novembre a Estremera. Per tant, abandonarà la presó per unes hores i està citat davant el jutge a les 9.30. Darrera seu, Llarena ha acordat la declaració de sis testimonis sol·licitats per la defensa de Junqueras i Romeva, exercida pel lletrat Andreu van den Eynde. Entre ells, destaca el director del diari ‘El Punt Avui’, Xevi Xirgu, i la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach.

Llarena també cita Olga Solanas Garcia, Núria Llorach Boladeras, Fernando Boloix Bago, Jaume Planas i Francisco Fuentes Ruiz. Tots estan citas a les deu del matí.

Dimiteix Ferran López, el cap dels Mossos durant el 155

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha acceptat la dimissió del cap dels Mossos d’Esquadra, Ferran López. De moment, encara no s’ha triat quin comissari es posarà al capdavant de la policia catalana. Andreu Martínez, director general dels Mossos, és qui es farà càrrec del cos de manera transitòria. López va substituir el major Josep Lluís Trapero el 29 d’octubre per ordre del ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, qui es va ocupar la conselleria d’Interior durant l’aplicació de l’article 155.

Durant els nou mesos que ha estat encapçalant la policia catalana, López ha intentat refer els ponts amb el govern espanyol i el poder judicial, que han estat molt crítics amb el paper dels Mossos durant l’1-O. Recentment se l’havia vist en l’acte de lliurament de despatxos als nous jutges del Principat. Allà va coincidir amb el jutge del Suprem Pablo Llarena, amb qui va conversar una bona estona.

El comissari ha argumentat la dimissió perquè l’acceptació del càrrec a l’octubre va ser ‘temporal i limitada al període que s’obria amb la nova dependència governativa’ i que amb la constitució d’un nou govern ‘es posa fi a aquesta temporalitat’. Buch ha demanat al director general de la policia, Andreu Martínez, i al seu equip que obrin un ‘període d’anàlisi’ de l’actual estructura del cos policial. Miquel Esquius i Joan Carles Molinero continuaran de moment al capdavant de les comissaries de Coordinació Territorial i Central, respectivament.

Buch ha pres aquesta decisió després de trobar-se amb Ferran López i els màxims comandaments del cos al complex central d’Egara, i de la reunió que el conseller i el president de la Generalitat, Quim Torra, van mantenir el major Josep Lluís Trapero, que va renunciar a tornar a exercir les funcions de cap del cos.

El conseller d’Interior ha mostrat a López la seva comprensió per les raons que han motivat la seva renúncia i li ha agraït els serveis prestats en una etapa ‘especialment complexa’. Segons Interior, també ha mostrat al comissari la seva voluntat de seguir comptant amb la seva ‘expertesa’ i ‘professionalitat’ dins de l’estructura dels Mossos.

Pàgines