Vilaweb.cat

Les primàries de Més per Mallorca decidiran el cap de llista al parlament entre Apesteguia i Ramon

La comissió de primàries de Més per Mallorca ha proclamat les candidatures que optaran a encapçalar les llistes electorals al parlament i al Consell de Mallorca en les eleccions del 2023. En la llista al parlament, s’han validat les dues candidatures que s’han presentat, la del batlle de Deià Lluís Apesteguia i la de la batllessa d’Esporles Maria Ramon. En la llista al Consell de Mallorca, els candidats a encapçalar la llista són Bel Busquets i Jaume Alzamora.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els candidats podran fer campanya fins al 22 d’octubre i les votacions tindran lloc el dia 24 del mateix mes. Un total de 4.658 electors decidiran els caps de llista de les candidatures de la formació ecosobiranista. Segons les dades facilitades per la comissió de primàries, la majoria dels electors (2.920) votaran de forma presencial a les diferents taules que s’habilitaran en diferents punts de l’illa. La resta (1.738) participaran de forma telemàtica a través de la plataforma de votació habilitada per al procés.

Les xifres de participació superen les de les primàries fetes el juny de 2018, amb vora d’unes cinc-centes persones més en el cens. A més, Més per Mallorca ha augmentat la seva militància en gairebé dues-centes persones en aquest temps.

The post Les primàries de Més per Mallorca decidiran el cap de llista al parlament entre Apesteguia i Ramon appeared first on VilaWeb.

L’Audiència espanyola confirma el processament contra Fernández Díaz i l’ex-cúpula d’Interior pel cas ‘Kitchen’

El magistrat de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón ha desestimat els recursos de reforma de l’ex-ministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, de qui va ser secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez, d’altres quatre alts comandaments de la policia espanyola i de l’ex-xòfer de Luis Bárcenas, Sergio Rius, contra la interlocutòria que va acordar el pas a procediment abreujat de la peça ‘Kitchen’ de l’anomenat cas ‘Tandem’. El magistrat investiga l’operatiu policíac activat amb l’objectiu de sostreure a l’ex-tresorer de PP material relacionat amb el cas ‘Gürtel’.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En set interlocutòries, el magistrat refusa tots els arguments dels recurrents i conclou que hi ha indicis respecte de tots ells per concretar de manera clara i suficient els fets que se’ls imputen, així com els indicis obtinguts en la fase d’instrucció i la participació de cadascun en els delictes que se’ls atribueixen.

En el cas de l’ex-ministre i de l’ex-secretari d’Estat, el jutge explica que Fernández Díaz va exercir la responsabilitat durant tot el període d’execució de l’operatiu policíac il·lícit, “finançat amb càrrec a partides de fons reservats del seu departament i sota la supervisió directa del seu immediat inferior jeràrquic, el secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez”. Fernández Díaz va mantenir amb Martínez “comunicacions directament relacionades amb el bolcat dels telèfons pertanyents a Luis Bárcenas, que constitueix un dels moments en què de manera plenament acreditada per mitjà de la seva parcial recuperació durant la instrucció judicial, l’operatiu desenvolupat va aconseguir obtenir una part de la documentació comprometedora que es buscava”.

El jutge rebutja l’argument dels recurrents de la precipitada conclusió de la instrucció i reitera que és el moment processal oportú per dictar la interlocutòria de passi a procediment abreujat, donada la contundència i solidesa dels indicis que es recullen en l’escrit de processament. “Quan el procés llança un escenari fàctic que descansa amb rotunditat sobre una bastida indiciària com aquesta, el marge d’actuació del jutge d’instrucció s’estreny, i l’adequada ponderació dels drets fonamentals en joc obliga a dirigir el procediment a la seva genuïna fase, el judici oral, evitant innecessàries dilacions amb incidència en les garanties essencials que regeixen el procés penal”, apunta la interlocutòria.

En relació amb el policia Enrique García Castaño, que havia sol·licitat el reconeixement de la seva condició de col·laborador en la instrucció, el jutge ho refusa i explica que aquesta petició s’ha de plantejar en el seu moment processal i no en la interlocutòria de passi a procediment abreujat que és el que va recórrer i ara es confirma.

The post L’Audiència espanyola confirma el processament contra Fernández Díaz i l’ex-cúpula d’Interior pel cas ‘Kitchen’ appeared first on VilaWeb.

Manel Gasch, beneït com a nou abat de Montserrat

Manel Gasch ha estat beneït avui com a nou abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat. La cerimònia, basílica de Santa Maria, ha estat presidida pel pare Manuel Nin i Güell, monjo de Montserrat i bisbe dels catòlics de tradició bizantina de Grècia. El nou abat ha dirigit unes paraules abans de finalitzar el ritu de benedicció en què ha recordat que el seu pare va morir ara fa un any a causa de la covid. Precisament, ha apuntat que un dels reptes de la comunitat és donar esperança i solidaritzar-se amb aquells que més patiran els efectes de la pandèmia. Gasch ha recordat que Montserrat és la “casa de tothom”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En les seves paraules, Gasch ha apuntat dos dels reptes que la comunitat benedictina té en els propers temps, com són l’organització del Mil·lenari de Montserrat, el 2025, i l’acompanyament a les persones que més han patit els efectes de la pandèmia de la covid-19. Quant al mil·lenari, el nou pare abat ha apuntat que l’objectiu de la celebració és apropar Montserrat a la societat i una oportunitat per “projectar Montserrat vers el futur”.

El nou pare abat ha començat el seu discurs recordant unes paraules que el Papa Sant Pau VI va adreçar a l’abat Cassià M. Just: “Acolliu tothom”. Per Gasch, són unes paraules que “continuen inspirant-nos” i ha deixat clar que Montserrat és “la casa de tothom”. “Montserrat és, a més, la casa de la Mare de Déu, de la Moreneta, de la Patrona de Catalunya, venerada per fidels i peregrins d’arreu, la casa on voldríem que tothom s’hi trobés bé”, ha afegit.

Gasch ha tingut unes paraules d’agraïment pels seus pares i ha recordat que el seu pare va morir ara fa un any a causa de la covid-19. Ha expressat que els deu “la vida, la fe i el primer amor a Montserrat”.

La celebració ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, així com també la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. El president d’ERC, Oriol Junqueras, i el conseller Joaquim Forn també han assistit a l’acte.

La Regla de Sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul

La celebració ha començat amb una processó d’entrada a la Basílica, en la qual Gasch ha estat acompanyat per una nombrosa representació dels bisbes Catalans. Tot seguit, els Antics Escolans de Montserrat han interpretat una obra expressament composta per a l’ocasió per Andreu Diport i Feliu. Els textos i cants que s’han escoltat durant la cerimònia són els propis de la festa dels beats màrtirs -que se celebra cada 13 d’octubre- i ha comptat amb intervencions de l’Escolania i la Capella de Música.

El ritu de benedicció ha començat després de l’Evangeli, quan un dels monjos assistents de l’abat de Montserrat s’ha adreçat al bisbe Manuel Nin i li ha demanat que faci la benedicció. Nin ha pronunciat l’homilia i, tot seguit, Gasch s’ha prostrat mentre s’escoltava el cant de les Lletanies dels sants i el bisbe ha pronunciat l’oració de benedicció. A continuació, el nou abat ha rebut els distintius del nou ministeri: la Regla de sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul. Tots ells signifiquen, respectivament, el mestratge, l’amor esponsal per la comunitat, l’autoritat i la missió de pastor. Gasch ha rebut, tot seguit, l’abraçada dels bisbes, dels abats i dels monjos de la comunitat de Montserrat.

Abans de finalitzar la celebració, el nou abat s’ha adreçat als assistents a l’acte de benedicció. Com a comiat, el bisbe que ha oficiat la benedicció -que en tot moment ha anat vestit amb els ornaments pontificials bizantins- ha beneït l’assemblea. L’acte ha finalitzat amb el cant del virolai.

Manel Gasch, un monjo rellevant a Montserrat

Gasch (Barcelona, 1970) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1993). El 1996 va ingressar al monestir i el 2002 va fer la professió de fe. El 23 de juny de 2011 va ser ordenat sacerdot. Va començar la formació en teologia a Montserrat, que va completar amb la llicència en Teologia, especialitat dogmàtica, a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2005). Des del 2005 és professor de teologia a l’Estudi Filosòfic i Teològic de Montserrat i, entre el 2005 i el 2010, va ser Prefecte de l’Escolania. D’ençà del 2011 fins a l’actualitat, ha estat el Majordom-Administrador del Monestir.

The post Manel Gasch, beneït com a nou abat de Montserrat appeared first on VilaWeb.

Albiol apareix als Pandora Papers per una societat a Belize que va estar activa fins al 2015

El batlle de Badalona i ex-president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, s’afegeix a la llista de les personalitats esquitxades pels anomenats Pandora Paper. Segons que publiquen El País i la Sexta, el batlle va rebre el 2005 un poder general per gestionar una societat a Belize (el país centreamericà és un paradís fiscal). En aquell moment ja era un alt càrrec del PP. La societat Luverne International es va mantenir activa fins al desembre de 2015, just després que Albiol perdés la batllia de Badalona a mans de Dolors Sabater.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El poder, que es va tramitar a través d’una gestora andorrana vinculada al banc Andbank, era un escrit obert i genèric de vint-i-tres punts que permetia a Albiol obrir comptes bancaris a l’estranger, administrar totes els béns i obrir comptes corrents al nom de la societat o demanar crèdit o préstecs. No s’ha publicat quin ús va fer el batlle del poder.

“No he cobrat ni un euro”

Albiol ha reconegut l’existència d’aquest poder i de la societat. En declaracions a la Sexta, ha explicat que uns coneguts del seu entorn familiar li van oferir i ell va acceptar amb l’objectiu de fer negocis a l’Amèrica central. Tanmateix, aquests negocis, segons el batlle, no es van acabar fent.

Així mateix, Albiol ha assenyalat que ell no va obtenir rendiments d’aquesta societat i que no ha cobrat ni un euro. El batlle no ha volgut explicar o donar detalls si a la societat hi havia més persones implicades.

The post Albiol apareix als Pandora Papers per una societat a Belize que va estar activa fins al 2015 appeared first on VilaWeb.

La presència del coronavirus és més alta als passadissos dels hospitals, segons un mètode per detectar el virus

L’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC i l’Hospital Universitari Son Espases de Mallorca han posat en marxa una nova tecnologia que permet detectar la transmissió de la covid en l’aire dels hospitals. Aquesta nova tecnologia ha permès comprovar que l’aire dels passadissos pot tenir més concentració de virus que les mateixes habitacions dels pacients amb covid-19. Això es deu al fet que les habitacions tenen un sistema de ventilació individual, mentre que els passadissos tenen un de sol cada quatre habitacions. Els resultats de l’estudi podrien servir per revisar els sistemes de ventilació dels hospitals, millorar la qualitat del seu aire i prevenir la infecció del personal sanitari.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La nova tecnologia consisteix a col·locar els filtres d’aire en passadissos, habitacions i altres estances per analitzar el material genètic del virus de forma sistemàtica. La investigació duta a terme mostra precisament la presència més gran de material genètic del virus als passadissos adjacents a les habitacions de pacients amb covid-19, i no en les habitacions en si. Per tant, hi ha una transferència de virus des de les habitacions cap als passadissos.

L’investigador de l’IDAEA-CSIC Joan Grimalt ha destacat la importància dels resultats, ja que ha reconegut que es prenen moltes precaucions per entrar a les habitacions però menys per estar als passadissos.

En el treball, els investigadors van mesurar la concentració d’ARN del SARS-CoV-2 a través d’una filtració d’aire en diferents localitzacions del centre hospitalari. Posteriorment van fer la quantificació mitjançant proves PCR.

Els investigadors asseguren que els resultats obtinguts són extrapolables a altres centres. Així, Grimalt ha apuntat que caldria fer una supervisió de la quantitat d’ARN del virus que hi ha en l’aire de cada hospital i si el resultat és positiu, canviar el sistema de ventilació de tal manera que s’adaptés a les particularitats de cada centre.

Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Environmental Research.

The post La presència del coronavirus és més alta als passadissos dels hospitals, segons un mètode per detectar el virus appeared first on VilaWeb.

La UAB adapta les classes desconnectant-se de la xarxa per l’atac informàtic de dilluns

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha recuperat l’activitat acadèmica després de l’atac informàtic de dilluns, prescindint dels dispositius connectats i recuperant les pissarres com a suport. Tota la xarxa del centre està fora de servei, ja siguin els serveis corporatius com la connexió wifi, i es preveu que durant tota la setmana estiguin inoperatius els suports audiovisuals, el campus virtual o l’accés a apunts en línia, entre d’altres. Ara es treballa a poc a poc en la reconstrucció dels sistemes per evitar una reinfecció.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La UAB no farà classes virtuals aquesta setmana a causa d’un atac informàtic

L’atac informàtic es va registrar la matinada de diumenge a dilluns, moment en què es va desconnectar la universitat de la xarxa per evitar que es robessin dades o altres informacions de valor, un extrem que ara com ara es creu que no ha passat perquè, entre d’altres, no s’ha demanat cap rescat. “És un atac clàssic, es van vulnerar les barreres de seguretat i es va fer una intrusió als sistemes, que van quedar inutilitzats i aïllats de la resta del món i del campus perquè no es fes més gran”, explica el comissionat del Rector de la UAB per a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Jordi Hernàndez.

Explica, a més, que aquest tipus d’atacs són habituals en la universitat per la mida considerable que té a la xarxa, però que aquest es pot descriure com el més greu que mai han patit. “Ara estem avaluant i fent una reconstrucció a poc a poc i sense que es faci cap pas en fals per evitar una nova reinfecció”, detalla.

Això implica recuperar les còpies de seguretat i analitzar la seguretat en cada una d’elles. En aquest sentit, s’ha bloquejat la connexió a la xarxa de qualsevol dispositiu del campus, un fet que ha obligat a recuperar llibretes i bolígrafs als despatxos i treballar amb els ordinadors en sistema local un cop s’ha determinat que no hi ha cap risc en la unitat en concret.

Aules amb aires de segle XX

A les aules l’activitat docent s’ha pogut desenvolupar de manera presencial, però sense l’ús de connexions en línia, de manera que no s’han pogut compartir continguts del campus virtual o de la intranet. Sí que s’ha permès connectar llapis de memòria a ordinadors o presentar diapositives, sempre que la unitat estigués lliure d’infeccions i que els suports siguin segurs, i tornar a fer ús més recorrent de les pissarres.

Alguns dels alumnes a les classes han optat per connectar els seus ordinadors personals o tauletes al telèfon mòbil per compartir les dades, donat que la wifi del campus està inoperativa. Segons fonts del centre, això ha provocat un ús més elevat del que és habitual de les xarxes de telefonia, amb una davallada de la qualitat d’aquest servei i interrupcions.

La previsió és que la situació s’allargui com a mínim el que queda de setmana, amb l’esperança que dilluns vinent les xarxes estiguin plenament operatives.

The post La UAB adapta les classes desconnectant-se de la xarxa per l’atac informàtic de dilluns appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Alimenten amb drons diversos animals atrapats per la lava del volcà de la Palma

Dues empreses de la Palma, Ticom Souciones i Volcanic Life, fa gairebé una setmana que alimenten diversos animals que han quedat atrapats per la lava del volcà de Cumbre Vieja, concretament a la part alta del municipi de Todoque. En aquesta zona, la lava ha envoltat diversos edificis, però sense destruir-los. En imatges publicades per la Televisió Canària, es poden veure uns gossos tancats en un pati —cobert de cendra— d’una edificació, on els drons fan arriba el menjar i l’aigua.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

[VÍDEO EN DIRECTE] El volcà de la Palma manté l’activitat sísmica i la colada nord continua arrasant tot el que troba 

#erupciónenLaPalma | Dos empresas de #LaPalma, Ticom Soluciones y Volcanic Life, llevan cinco días alimentando a los animales atrapados en la zona alta de Todoque, tras quedar rodeados por la lava#RTVCconLaPalma @BDCanariasTV pic.twitter.com/8TniAckwqu

— RTVC (@RTVCes) October 13, 2021

The post [VÍDEO] Alimenten amb drons diversos animals atrapats per la lava del volcà de la Palma appeared first on VilaWeb.

Brussel·les estudiarà la compra conjunta de gas, però descarta mesures immediates per fer front a la crisi energètica

La Comissió Europea estudiarà la compra conjunta de gas i la creació d’una reserva estratègica per fer front a la crisi energètica, però descarta grans canvis aquest hivern per fer front a l’augment del preu de l’energia. En la proposta que ha presentat per pal·liar els efectes de l’augment del preu de l’energia, l’executiu comunitari no preveu grans canvis i es limita a recomanar als estats que donin ajudes o ajornaments de les factures als més vulnerables, reduccions temporals d’impostos o suport a les empreses.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Entre les mesures a curt termini, Brussel·les planteja la necessitat de millorar la transparència, la liquiditat i la flexibilitat del mercat energètic internacional, així com d’investigar possibles pràctiques contra la competència i facilitar un accés més ampli als acords de compra d’energia renovable. També insta els estats a crear garanties per evitar les desconnexions de la xarxa elèctrica.

Per a la Comissió Europea, les ajudes als més vulnerables i a empreses s’han de finançar a través dels diners que reben els estats dels títols del mercat de carboni –el que paguen les indústries per contaminar més del permès–, i de diferents impostos, com per exemple els mediambientals o del preu de l’electricitat.

De mitjana, els impostos representen el 41% de la factura elèctrica de les llars de la Unió Europea i entre el 30% i el 34% en el cas de la indústria. En el cas del gas representen el 32% per a les llars i entre el 13% i el 16% per a la indústria. És per aquest motiu que Brussel·les planteja, per exemple, rebaixar l’IVA als més vulnerables.

Compra conjunta de gas i reserva estratègica

Pel que fa a les reserves de gas, l’executiu comunitari apunta que són més baixes que en anys anteriors, però que són adequades per passar l’hivern. Amb tot, Brussel·les defensa que cal una estratègia més integrada al club comunitari perquè contribuiria a “optimitzar els costos i els beneficis de l’emmagatzematge de gas” i “pal·liar la volatilitat dels preus de l’energia”. La Comissió Europea presentarà una proposta de reforma del mercat del gas al desembre.

A banda d’estudiar la compra conjunta de gas, que seria voluntària, i la creació d’una reserva estratègica, la Comissió Europea planteja entre les accions a mitjà i llarg termini incrementar la inversió en renovables. “La transició a una energia neta és la millor garantia contra els xocs en els preus en el futur”, diu el document, tot argumentant que així es depèn menys del gas.

A més, l’executiu comunitari obre la porta a introduir en el futur canvis en el mercat elèctric existent després que encarregui als reguladors analitzar els beneficis i inconvenients de l’actual disseny.

La compra conjunta de gas és una de les iniciatives que ha defensat en les últimes setmanes el govern espanyol, però també els executius d’altres estats. Amb tot, el govern espanyol també reclamava desvincular el preu de l’electricitat i el del gas, cosa que Brussel·les descarta per ara.

El preu de l’energia es mantindrà per sobre de la mitjana el 2022

Segons la Comissió Europea, l’increment del preu de l’energia respon a quatre factors. El primer és l’augment de la demanda global de gas per la recuperació econòmica que no ha anat acompanyat d’un increment de l’oferta. A més, les condicions meteorològiques fan que caigui la producció d’energia renovable perquè hi ha menys vent i aigua que a l’estiu. En tercer lloc, els preus del mercat de carboni europeu també han augmentat, així com el del gas, que representa un quart del consum total d’energia a la Unió Europea.

A la Unió Europea 31 milions de persones –el 7% de la població– pateixen pobresa energètica. A banda de les repercussions socials de l’augment del preu de l’energia, a la Comissió Europea també li preocupa que aquest increment afecti les empreses i, per tant, la recuperació econòmica, les cadenes de subministrament i la inflació.

Segons els càlculs de Brussel·les, l’increment del preu de l’energia serà temporal, però no començaran a caure fins a l’abril del 2022. Malgrat el descens a la primavera, es preveu que el preu es mantingui més alts que la mitjana dels anys anteriors.

The post Brussel·les estudiarà la compra conjunta de gas, però descarta mesures immediates per fer front a la crisi energètica appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO EN DIRECTE] El volcà de la Palma manté l’activitat sísmica i la colada nord continua arrasant tot el que troba

La lava de les tres colades del volcà de la Palma continua fluint lentament, mentre persisteix l’activitat sísmica. En les últimes hores s’han comptabilitzat una vintena de terratrèmols, dels quals el més intens ha estat de magnitud 3,9 i s’ha detectat al municipi de Mazo.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Es registren llamps volcànics i un terratrèmol de magnitud 4,1 a la Palma 

#erupciónenLaPalma | Imágenes captadas por un equipo del @IPNA_CSIC @CSIC en las que se observa el avance destructivo de la colada norte del volcán de #LaPalma

Se ha detenido antes de llegar al mar y el flujo de lava avanza hacia el polígono industrial del Callejón de la gata pic.twitter.com/GrCS4cTJe5

— RTVC (@RTVCes) October 13, 2021

La colada que es va obrir al nord de la principal, que encara no ha arribat al mar, continua arrasant tot el que troba per davant. De moment s’ha emportat bona part del polígon industrial de Los Llanos i ha obligat a evacuar 800 persones de La Laguna.

En l’últim informe del Departament de Seguretat espanyol (DSN) assenyala que el flux de la lava ha variat en les últimes hores a conseqüència de l’enfonsament parcial del con del volcà. Segons el DSN, a part de la colada del nord, la llengua primigènia en prou feines rep lava, mentre que la més austral continua afectant noves construccions.

#EMSR546 #ErupciónLaPalma

Our #RapidMappingTeam has released its 1️⃣9⃣th updated product for #LaPalma🇪🇸#CumbreVieja eruption using a radar image acquired on 12 October at 06:50 UTC

▶️Extent of the🌋lava flow: 656 ha (+86.4 ha in 43h)
▶️1,458 destroyed buildings🏠detected (+135) pic.twitter.com/0CnvSlF8BI

— Copernicus EMS (@CopernicusEMS) October 13, 2021

Així mateix, una nova anàlisi del satèl·lit Copernicus indica que les colades ocupen 656 hectàrees, inclòs el delta volcànic. Així mateix, l’erupció ha destruït fins ara 1.458 construccions.

Podeu veure en directe el vídeo de la Televisió de les Canàries ací:

The post [VÍDEO EN DIRECTE] El volcà de la Palma manté l’activitat sísmica i la colada nord continua arrasant tot el que troba appeared first on VilaWeb.

ERC vol tancar un acord que inclogui el català en la llei de l’audiovisual abans d’abordar el pressupost espanyol

ERC aspira a tancar un acord sobre la presència del català a la llei de l’audiovisual, que prepara el govern espanyol, abans d’abordar la negociació i possible aprovació del pressupost espanyol. Fonts del grup parlamentari a Madrid, apunten que l‘acord servirà com a acte de bona fe per part del govern socialista de cara als comptes, que arriben al congrés espanyol avui i tenen el seu primer gran escull en la votació de les esmenes a la totalitat. Els republicans adverteix que seran intransigents perquè la llei doni compliment al criteri del parlament i s’estableixin quotes suficients de producció i doblatge en català, tot i que no parlen encara d’un percentatge concret.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern espanyol ja ha establert contactes amb els grups en diversos nivells –el ministre Bolaños va fer una ronda de reunions a finals de setembre– i espera obtenir de nou el suport de les formacions que van permetre l’aprovació dels anteriors: ERC, PDECat, PNB, Bildu, Més País, Compromís, Teruel Existe, NC i PRC.

ERC ja ha expressat la seva disposició a negociar en l’etapa de reunions formals que s’obre ara, on hi haurà reunions públiques i formals. Segons els republicans, el PSOE buscarà assegurar els acords per a l’aprovació del pressupost abans de parlar d’altres qüestions, però ERC vol invertir l’ordre per obtenir abans un acord a la llei audiovisual.

“Qui té pressa són ells”, apunten fonts de la formació, que recorden que un cop Ciutadans ha quedat eliminada de l’aritmètica de possible acords amb el govern de coalició, al PSOE no li queda alternativa que cercar una entesa amb ERC.

En aquest marc insisteixen que la llei de l’audiovisual és una de les claus que pot facilitar l’entesa. “Ens hi juguem centenars de llocs de treball i es tracta de blindar una llengua negociant un percentatge obligat de producció audiovisual en català”, han apuntat.

The post ERC vol tancar un acord que inclogui el català en la llei de l’audiovisual abans d’abordar el pressupost espanyol appeared first on VilaWeb.

Puigneró acusa el govern espanyol de no tenir un interès real a ampliar el Prat

El vice-president del govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha acusat al govern espanyol de no tenir un interès real a ampliar l’aeroport de Barcelona i de liquidar el projecte en una setmana. “L’excusa és un piulet? Quina rigorositat és aquesta? Després de dos mesos de reunió i de taules tècniques, s’anul·la la inversió sense parlar amb el president ni amb mi mateix. És sorprenent i sospitós”, s’ha queixat Puigneró en una compareixença al parlament. El vice-president ha tornat a reclamar la gestió de l’aeroport del Prat i a apostar per la protecció de la biodiversitat “amb zero o mínima afectació”. “Ni jo ni ningú del govern ha parlat mai de trinxar La Ricarda, tot el contrari”, ha assegurat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Puigneró treballa en diversos escenaris per a ampliar l’aeroport de Barcelona i preservar la Ricarda 

🎥 vicepresident @jordiPuignero: "Barcelona i Catalunya necessiten un aeroport intercontinental i sostenible ambientalment. Seguirem treballant solucions per evitar que el Prat esdevingui un aeroport de segona."#Parlament pic.twitter.com/PLuZcMUdCO

— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) October 13, 2021

The post Puigneró acusa el govern espanyol de no tenir un interès real a ampliar el Prat appeared first on VilaWeb.

Quim Arrufat demanda la CUP, el diari Ara i el periodista Albert Llimós pel suposat cas d’abús

L’ex-diputat Quim Arrufat ha interposat una demanda al jutjat de primera instància de Vilanova i la Geltrú en contra de la CUP, el diari Ara i el periodista Albert Llimós. En un comunicat, la defensa diu que el fonament de la demanda, que va ser admesa pel tribunal a final de setembre, és un article del diari Ara que vinculava la seva marxa del partit amb unes suposades denúncies internes per abús i agressió sexual.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La CUP acusa Quim Arrufat d’agressions masclistes que l’ex-diputat nega

Quim Arrufat: “Ja no sóc militant de la CUP” 

“Aquesta acció judicial té com a únic interès restaurar el seu nom vers les falses acusacions públiques, i sense cap mena de fonament en contra la seva persona, per qui ara són demandats i que li han causat greus perjudicis tant personals com professionals. L’única prioritat del nostre representat, en defensa del seu dret a l’honor que és inherent a tota persona, és que quedi palès que les informacions publicades són falses”, diu el comunicat.

D’una altra banda, la defensa aclareix que Arrufat només reclama una compensació simbòlica d’un euro en concepte d’indemnització perquè la demanda tan sols pretén restablir el seu honor i no pas rescabalar-lo econòmicament. Finalment, la defensa lamenta que la CUP no hagi donat cap resposta, ni en públic ni en privat, a les peticions formulades pel seu client ni pels advocats.

L’article del diari Ara

Segons el diari, una noia va denunciar internament Arrufat per agressió sexual la tardor del 2014, quan encara era diputat al Parlament. En aquell any, però, els protocols interns de la CUP per afrontar les agressions sexistes encara no estaven vigents, i es va crear una comissió informal per tractar el cas. El 2019 va rebre una nova denúncia, aquest cop per abús. En un comunicat posterior a la publicació de la notícia, la CUP va denunciar l’agressió i va explicar que Arrufat va marxar del partit mentre els casos s’estaven gestionant.

A finals del 2014 es va fer una reunió amb Arrufat i es va acordar que, per reparar el dany, no podia coincidir amb la víctima a cap acte, havia d’iniciar un procés de revisió amb treball personal per assumir el que havia fet i havia de perdre presència mediàtica. El 2017, amb l’arribada dels protocols, es va tornar a tractar el cas i finalment el 2018 es va acordar que no podia ser una figura representativa del partit i que havia de reprendre el treball terapèutic.

The post Quim Arrufat demanda la CUP, el diari Ara i el periodista Albert Llimós pel suposat cas d’abús appeared first on VilaWeb.

Condemnen un home a tres anys de presó per l’assetjament homòfob que va fer a una parella

El Jutjat Penal número 2 de Vilanova i la Geltrú ha condemnat a tres anys de presó a un home que durant mesos va assetjar, insultar i agredir una parella homosexual de Vilanova i la Geltrú. La sentència també recull la prohibició de l’home d’apropar-se a menys de 500 metres de les víctimes i l’obliga a indemnitzar-los amb 2.000 euros a cadascun pels danys morals ocasionats. Els atacs van començar l’abril de 2018 i es van allargar alguns mesos. L’home els tirava pedres i els escopia alhora que els insultava pel carrer al crit de “marietes”. En alguna ocasió també els va arribar a amenaçar de mort per la seva orientació sexual. Les dues víctimes tenen també discapacitats psíquiques i físiques.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Registren un increment del 46,6% d’incidències LGBTI-fobes a Catalunya durant el 2021

El primer atac va ser el 25 d’abril de 2018, quan l’agressor va assaltar un dels membres de la parella, quan tornava a casa. El va empènyer contra un mur i va intentar apedregar-lo mentre l’insultava per la seva orientació sexual, però cap dels llançaments de pedres que va fer va acabar impactant en la víctima.

Uns dies més tard, la matinada del 30 d’abril, l’home va seguir els atacs a la parella i va llençar pedres contra la finestra de casa seva i va arrencar els fusibles del comptador de la llum. “Us mataré” o “Us tallaré el coll”, els va arribar a dir. Els insults i intimidacions es van allargar fins al mes de juny d’aquell any. En alguna ocasió també els va escopir pel carrer.

La intimidació va ser “persistent i continuada”, segons recull la sentència: “Tenia la intenció seria, expressa i inequívoca d’atemptar contra la integritat física i la vida dels denunciants”. La sentència també recorda que el comportament hostil contra les víctimes es va exercir “en totes les formes possibles”. La parella va acabar canviant de casa després dels fets.

The post Condemnen un home a tres anys de presó per l’assetjament homòfob que va fer a una parella appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Sánchez tanca per enèsima vegada la porta al referèndum d’autodeterminació

La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha reclamat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que assumeixi el respecte a les decisions dels ciutadans i que obri la porta al dret a l’autodeterminació. “Li demanem que deixi d’actuar com la dreta i demostri que aquest govern que es defineix com a progressista actua com a tal”, ha dit la diputada basca.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sánchez, per contra, ha insistit en el seu no al dret d’autodeterminació. “És evident que compartim que la ciutadania ha de ser qui decideixi, però discrepem sobre la manera d’expressar aquesta opinió”. Així mateix, el dirigent socialista ha dit que el PSOE creu en la democràcia representativa i ha assenyalat que al congrés espanyol “s’expressa la voluntat popular en forma de la representació dels grups parlamentaris”.

“Aquesta és una democràcia plena i no acceptarem dividir la societat espanyola, en aquest cas la basca, en funció de referèndums interessats i binaris. La pitjor cosa que podem fer és fracturar i dividir amb referèndums que no aporten res”, ha dit.

The post [VÍDEO] Sánchez tanca per enèsima vegada la porta al referèndum d’autodeterminació appeared first on VilaWeb.

La Sindicatura i la Intervenció de la Generalitat constaten irregularitats al Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Informes de la Sindicatura de Comptes i de la Intervenció de la Generalitat han constatat contractacions irregulars per vint milions d’euros i sobresous del Consorci de Serveis Socials de Barcelona entre 2014 i 2019, segons ha avançat El Periódico. En l’informe 6/2017 de la Sindicatura del 2014, s’apunta a pèrdues per 731.000 milers d’euros dels exercicis 2013-2014 i s’observen incidències sobre l’objecte contractual, els imports i les dades que fan pensar que es van produir fraccionaments indeguts de contractes. L’informe de la Intervenció de la Generalitat del 2015 assegura que no es va donar compliment a la normativa en matèria de personal i que hi ha conceptes retributius fora de conveni. La CGT portarà el cas a l’Oficina Antifrau.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’informe de la Sindicatura sobre el 2014 concreta que 20 dels 22 expedients analitzats, per un valor de 22 milions, es van tramitar sense publicitat, transparència ni concurrència pública i sense justificació. A més, en dotze dels contractes menors fiscalitzats l’import facturat supera l’import autoritzat en el contracte i en set casos l’import total facturat pel proveïdor supera el llindar fixat en la normativa de contractació per als contractes menors, per la qual cosa s’haurien d’haver tramitat mitjançant un procediment amb concurrència.

En aquest sentit, afirma que el CSSB va tramitar la majoria de contractes per a la gestió de serveis públics mitjançant el procediment negociat sense publicitat per raó de l’exclusivitat i la Sindicatura considera que el Consorci “no motiva ni justifica suficientment la utilització d’aquest procediment”. També afirma que es va formalitzar sota la forma d’un conveni un negoci jurídic amb una fundació privada amb les característiques pròpies d’un contracte de gestió de serveis públics.

Pel que fa a l’àrea de personal, alguns treballadors van rebre una tercera paga extra, en concepte d’assistència i puntualitat, mentre que la normativa de la funció pública només en preveu dues. A més, indica que el 2017 no es disposava de manuals del circuit de caixa en què es determinessin l’ús d’efectiu i el control i que es va executar despesa per 957.840 euros per la qual no es disposava de crèdit suficient.

En l’informe de la Intervenció de la Generalitat de 2015 es conclou que l’entitat va donar compliment a la normativa a excepció de la referent a les despeses de personal, de la normativa patrimonial, de la de contractació i de la de protecció de dades. Entre d’altres, apunten a la creació de dos conceptes retributius que no consten al conveni i també es va incrementar la retribució de dues persones sense justificació aparent. Segons l’anàlisi que fa la CGT de les auditories, el 2015 es van pagar sobresous per sobre de conveni per valor de 352.379 euros, el 2017 328.726 i el 2019 per 256.000 euros.

El sindicat CGT ha anunciat que portarà tots aquests fets a l’Oficina Antifrau els pròxims dies per exigir responsabilitats. Entre d’altres, han assegurat que alguns dels contractes implicats són a fundacions i empreses amb vincles amb els partits de govern o empresaris que cerquen el lucre econòmic. Ho veuen com un cas greu de portes giratòries i apunta a les presumptes irregularitats en la contractació de personal, amb sobresous per sobre de conveni.

The post La Sindicatura i la Intervenció de la Generalitat constaten irregularitats al Consorci de Serveis Socials de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Villarejo torna al banc dels acusats i s’enfronta a més de 100 anys de presó

L’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo torna al banc dels acusats, però aquesta vegada per sotmetre’s el primer judici de la macrocausa Tàndem, que afecta els seus negocis tèrbols. L’Audiència espanyola jutjarà a la vegada les peces separades conegudes com a Pintor, Iron i Land, per les quals la fiscalia demana penes de presó de més de cent anys.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El judici, que arranca avui, està previst que es desenvolupi en més d’una vintena de sessions i que s’allargui fins a principis de 2022, d’acord amb el calendari inicial que ha comunicat el tribunal. De totes maneres, aquest calendari podria canviar.

Villarejo compareix com el principal acusat, tot i que el judici concentrarà més de trenta acusats entre els que destaquen el seu soci, Rafael Redondo, la seva esposa, Gema Alcalá, i el comissari Enrique García Castaño, que s’enfronten respectivament a penes de 115, 86 i 81 anys de presó. No obstant això, alguns dels acusats han arribat a acords de conformitat amb la fiscalia.

Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, Villarejo no es limitarà a assumir el rol d’acusat, sinó que intentarà fer valer el seu estatus d’advocat codefensor, admès durant la fase d’instrucció, per interrogar a altres acusats i testimonis conjuntament amb el lletrat principal de la defensa, Antonio José Garcí Cabrera.

Aquest primer judici de Tàndem comença gairebé quatre anys després que Villarejo fos detingut per una causa que s’ha anat engreixant fins a crear un trencaclosques de més d’una trentena de peces separades sobre els encàrrecs que va rebre CENYT, el seu grup empresarial que tenia seu a la Torre Picasso de Madrid.

D’acord amb les investigacions dirigides pel jutjat central d’instrucció número 6, el denominador comú de les peces separades, més enllà de qui contractés els seus serveis —grans empreses de l’Íbex-35 i particulars—, Villarejo assumia els encàrrecs, tot i estar encara en actiu com a comissari, i feia servir els recursos de la policia espanyola.

La fiscalia anticorrupció reclama per a l’ex-comissari una pena de 109 de presó i multes que superen en total els 950.000 euros, una xifra que augmenta si es tenen en comptes les possibles indemnitzacions a les víctimes de l’espionatge.

 

The post Villarejo torna al banc dels acusats i s’enfronta a més de 100 anys de presó appeared first on VilaWeb.

Apple preveu de retallar la producció d’iPhones per la manca de xips

Apple podria retallar considerablement la producció de l‘iPhone 13s arran de la manca de xips. Segons que publica Bloomberg, el gegant tecnològic de Cupertino tenia previst de fabricar 90 milions d’unitats d’aquest model, però ara estima que es quedarà en els vuitanta milions per la falta de components.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La manca de semiconductors va per llarg: el model econòmic actual, en qüestió 

Al juliol, Apple va preveure que l’escassetat de xips condicionava les seves previsions de creixement, ja que dificultava la producció i venda de Mac, iPads i iPhones. Ahir les accions de la companyia van caure un 1.3%, mentre creix la por en els mercats d’arreu del món sobre l’impacte econòmic final dels diversos problemes en les cadenes de producció.

Apple no ha volgut comentar les informacions publicades per Bloomberg. Tampoc no ho han fet Broadcom i Texas Instruments, que són dues de les principals empreses dedicades a la fabricació dels iPhones.

D’altra banda, segons que informa Reuters, fonts de la Casa Blanca han admès que enguany el Nadal comportarà imatges inèdites als Estats Units amb estanteries buides per manca de productes, mentre que altres tindran preus més elevats. “Hi haurà coses que la gent no podrà tenir”, va declarar un alt funcionari nord-americà.

The post Apple preveu de retallar la producció d’iPhones per la manca de xips appeared first on VilaWeb.

Investiguen el buidatge intencionat del pantà de Masgrau de Taradell

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha obert una investigació per aclarir qui hi ha darrere del buidatge intencionat del pantà de Masgrau de Taradell (Osona). Un fet que ha provocat que el nivell de l’aigua sigui molt baix. El pantà es va construir a finals dels anys setanta per evitar inundacions a la zona del Vapor. L’Ajuntament va donar l’alerta ara fa un mes i demanen a l’ACA, que és propietària del pantà, que prengui mesures urgents i bloqui el sistema per evitar que continuiï desembassant. “Ens preocupa que no hi ha una decisió tècnica al darrere sinó que és algú que, de forma unilateral, ho ha decidit fer”, explica a l’ACN el regidor de Sostenibilitat de Taradell, Joan Canó. Subratlla que és un embassament “necessari” i amb valor ecològic.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Aquest estiu, malgrat les poques pluges, el nivell de l’aigua havia baixat més del normal i, per les indagacions fetes, hem vist que el cabal s’ha obert al màxim i que està sortint tota l’aigua”, detalla Canó. Actualment el pantà està sota mínims fins al punt que el consistori tem que quedi sec. “Hem passat de tenir un pantà gran a quedar-nos gairebé sense”, lamenta.

Des de l’ACA confirmen que aquest desembassament no estava previst i que han obert una investigació per trobar l’autor. També s’està en converses amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que és el titular de la presa.

L’Ajuntament té clar que darrere hi ha un particular que no vol que hi hagi un pantà a la zona, però no saben ni tenen proves de qui és. El que més els preocupa, segons explica el regidor, és que algú pugui obrir el sortidor de forma unilateral i sense cap permís, posant en risc un espai d'”interès” social, ecològic i també amb una clara utilitat.

El pantà, amb una presa d’uns 9,5 metres, recull les aigües de diferents torrents i el més important és el de Mansa. Des dels anys noranta que no s’utilitza per abastir el consum d’aigua al municipi. Tampoc no se’n fa aprofitament elèctric, però encara continua essent necessari en episodis de grans pluges com el Glòria. “Va ser la demostració clara que la zona no es va inundar gràcies al pantà i és una prova més que fa una funció de control de cabals”, assenyala. Els estudis tècnics del POUM del 2010 també ho avalen.

És per això que demanen a l’ACA que aclareixi qui hi ha darrere del buidatge intencionat. També reclamen que es bloquegi el sistema perquè no es pugui desembassar de forma unilateral.

L’Ajuntament també explica que el propietari dels terrenys adjacents del pantà els ha transmès alguna vegada que per la zona hi passa molta gent, que hi ha actituds incíviques amb el medi i que s’estan alliberant espècies al·lòctones per fer-hi activitats com la pesca. “Creiem que s’ha de parlar amb l’ACA sobre els seus usos” i estudiar si es podria fer alguna restricció, però en cap cas fer-lo desaparèixer. Fa un temps, també s’havia parlat d’un possible pla d’usos i de projectes de recuperació d’espècies autòctones. “Sempre d’acord amb la propietat, l’ACA, que és qui ha de decidir, però no hem tingut temps de parlar-ne i ara ens trobem amb aquesta situació”, afegeix.

The post Investiguen el buidatge intencionat del pantà de Masgrau de Taradell appeared first on VilaWeb.

Les portades: “El govern català retira gairebé totes les restriccions” i “Triomf històric contra els pitjors del món”

Avui, 13 d’octubre de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.    

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari Bondia:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: “El govern català retira gairebé totes les restriccions” i “Triomf històric contra els pitjors del món” appeared first on VilaWeb.

La insuportable demagògia en contra de l’art contemporani

Des del 18 de setembre i fins fa pocs dies, París va tenir la sort de contemplar una
obra pòstuma dels artistes Christo (Christo Vladimirov) i Jeanne-Claude (Jeanne-
Claude Denat): l’arc del triomf embolicat amb 25.000 metres quadrats de teixit de
polipropilè i 3.000 metres de corda vermella. Una de les línies de treball dels
artistes, la més coneguda, era precisament embolicar o empaquetar edificis o
paratges emblemàtics del món. També havien projectat d’embolicar l’estàtua de
Colom, a Barcelona, però la cosa no va reeixir, com tants projectes d’aquesta parella d’artistes difícils de consensuar amb el poder.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

No m’estendré a explicar la seva trajectòria. Tampoc no diré que siguin uns artistes
que m’entusiasmin ni diré la contrària. El meu gust és irrellevant. Com el de
tothom, ja em perdonareu. En el món de l’art encara estem sotmesos a aquesta
ineficàcia del m’agrada o no m’agrada, la dictadura del gust, una cosa que serveix
per a una conversa de taverna i poca cosa més. Si el gust no el convertim en criteri
es queda en una sensació que no podem discutir amb ningú, com els qui són
seguidors d’un equip de futbol i no els pots treure d’aquesta irracionalitat.

I, aleshores, per què trec a col·lació l’empaquetament christià de l’arc del triomf de
París? Molt senzill, perquè quan es va saber que la batllessa de la ciutat (i el govern
francès en pes) havia autoritzat amb entusiasme la consecució del projecte que tots
dos artistes havien deixat preparat, les hordes contràries a l’art contemporani es
van aixecar en peu de guerra. I quan van saber que el cost del projecte era d’un
milió quatre-cents mil euros, les hordes van intensificar els crits: “Això no és
art”, “Això és una presa de pèl”, “Aquests diners haurien pogut invertir-se en
ajudar la gent desfavorida”, i uns quants tòpics més d’aquest calibre. No va servir
de res que se sabés que el projecte havia estat finançat per l’àmbit dels artistes i que els materials emprats eren reciclables. El mal era el fet en si: aquells qui entren al museu i s’agenollen davant els retrats de reis, princeses, burgesos i militars, abjuren de l’art del seu temps.

Quanta demagògia! Quants d’aquells qui fan veure que són molt conscients de la
desigualtat de la nostra societat, i en culpen l’art, deuen votar partits polítics que
defensen explícitament o implícita aquest statu quo tan injust? Quants d’aquells qui
exigeixen que els artistes d’avui no puguin viure de l’art, no es queixen mai
quan els governs gasten infinitament més diners en armament o en patriotisme barat? Quants d’aquests que es pensen que tenen dret de dir què és art i què no ho és s’embadaleixen com a tanoques amb les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques i els edificis reials, que sens dubte van costar molts més diners i fins i tot vides?

Fa uns dies, Josep Maria Guix, compositor de música (no, de música melòdica destinada a les llistes de les cançons més escoltades, no), feia unes reflexions a les xarxes que reprodueixo parcialment perquè tinc la impressió que parlava més o menys d’això. L’amic Guix deia: “Sóc músic. Per aquesta raó em resulta tan complicat entendre els melomaníacs. Són els primers que aplaudeixen al final d’un concert –encara no han entès que la música no és una competició esportiva– i els que mostren assíduament una nova raresa discogràfica d’un compositor desconegut del segle XVIII. Ah! I per damunt de tot, mostren disconformitat amb la música dels segles XX i XXI. No la comprenen, diuen. Potser allò que succeeix de veritat és que no ‘comprenen’ cap música. Són només col·leccionistes, entomòlegs: maten la vida per marcar una altra creueta en la seva col·lecció. Suposo, aleshores, que són incapaços de valorar la ‘bellesa’, sigui de l’època que sigui. Ells s’ho perden: no podran gaudir del lirisme de Berg, de la colpidora tristesa de Bartok, de l’empenta explosiva de Stravinski, de les irisacions harmòniques de Ligeti, de les dinàmiques silencioses de Nono, de la fluïdesa orgànica de Takemitsu, de la naturalitat discursiva de George Benjamin…”

Un fragment imperdible. L’aplaudeixo, però no per gregarisme d’entomòleg (és
broma), sinó perquè jo, que no sóc músic, estic d’acord amb l’esperit de les seves
paraules: aplaudir i admirar l’art del passat és fàcil, consisteix a sotmetre’t a les
veritats que s’han anat repetint al llarg del temps i que, en matèria cultural, la
majoria mai no qüestiona. I, en conseqüència, bescantar l’art més arriscat d’avui
forma part de la mateixa comoditat. Ara, la cosa empitjora quan, a més de situar-te
en el confort de la teva apatia, t’atreveixes a diagnosticar que els mals del
món provenen d’un artista que ha embolicat un símbol exemplar del poder com un
arc del triomf. Que els bombin!

The post La insuportable demagògia en contra de l’art contemporani appeared first on VilaWeb.

Pàgines