Vilaweb.cat

Jonatan Penalba: ‘Tota la feina de vuit mesos se’n pot anar al fem’

El segon disc del cantant Jonatan Penalba, Reversions (Temps Record), havia d’eixir al març, però de resultes de la pandèmia del coronavirus el publica aquest divendres, 3 de juliol, i el presentarà el dissabte 11 de juliol al Festival Feslloc. En el seu primer àlbum, De soca-rel, el cantant de l’Alcúdia actualitzava cançons tradicionals i presentava la seua manera de cantar arrelada, forjada fent albades i cant d’estil des dels cinc anys. Dos anys després, fa un gir sorprenent cap al pop però sense oblidar les arrels: deu pistes amb versions d’Ovidi Montllor, la Gossa Sorda, Miquel Gil i cançons tradicionals, com la solemne ‘Granaïna de Montaverner’ i el romanç sorpresa i reivindicatiu ‘Andarique’, entre més. Tot cantant al medi, a la justícia social i a la llengua, amb lletres de Vicent Andrés Estellés, d’Ausiàs Marc, d’Enric Casasses, de la Gossa Sorda i amb col·laboracions de luxe. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Havíeu de publicar el disc el 15 de maig i no ho vau fer per la pandèmia. Com ho vau entomar?
—Em va costar, al principi. Ho vaig passar un poc malament, però a mesura que passaven els dies i la realitat era la que era, ja veia que tampoc no hi podia fer res. Les coses van com van i l’única cosa que podem fer és buscar-hi solucions. Al maig tenia tres concerts lligats i algunes presentacions. Tota la feina de vuit mesos se’n pot anar al fem perquè, possiblement, no pots fer els concerts que vols. I els discs no són debades, costen molts diners si vols fer les coses bé i pagar als músics com Déu mana. Fer un disc no és broma, darrere hi ha una feinada, i crec que molta gent això no ho valora.

Teníeu el disc acabat abans del confinament?
—El disc l’acabàrem un dia abans que es declarara l’estat d’alarma. Vam tenir molta sort que vinguera Tesa a enregistrar aquell divendres. Si l’haguérem retardat un poc, ‘El dia que tot rebente’ no s’hauria acabat d’enregistrar. Temps Record, la discogràfica, va fer la resta de la feina. Per al màster no hi ha hagut problema, però el disc ha costat de fer.

Vau publicar el primer senzill, ‘M’aclame a tu’, el 17 d’abril, en ple confinament. Com va funcionar?
—Tenia por perquè no sabia com ho faríem per treure el disc. Vam fer el videoclip confinat i va agradar molt, n’estic molt content, del resultat i de tota la gent que hi va voler participar. La cançó per a mi és un himne, l’he feta alegre i això es veu al vídeo.

La primera cosa que sobta són els arranjaments, heu fet un gir cap al pop sense oblidar les arrels. Ha estat premeditat?
—És premeditat, tenia ganes de fer alguna cosa diferent, d’agafar la cançó d’autor. Tenia necessitat de canviar de so, perquè jo vinc dels grups de danses i, sí, havia de fer el disc De soca-rel i, en aquest segon disc, havia de fer alguna cosa diferent. Fer aquest gir era necessari.

Versioneu èxits de cantadors i grups del país, de Raimon a Feliu Ventura, i cançons tradicionals. Totes amb instrumentacions noves. Per què aquest repertori musical?
—Són cançons que m’estime molt, i tenia ganes d’enregistrar-les. La ‘Granaïna de Montaverner’, per exemple, la cante de fa molt de temps i no la tenia enregistrada. El disc comença tradicionalment i acaba tradicionalment, però el contingut d’enmig no sona tan tradicional. A l’hora de fer cançons, d’agafar-ne una i versionar-la, ho faig amb tota l’estima del món perquè si no ho sent, no ho cante. El primer de tot és sentir la lletra, transmetre-la al públic i que puga sentir la cançó. Pense que totes són himnes, ‘L’amor és Déu en barca’, de Miquel Gil, és amor, ‘M’aclame a tu’, que cantava Ovidi Montllor, un altre, ‘El dia que tot rebente’, de la Gossa Sorda, per a mi és un himne que ja té uns quants anys i continua vigent, és tan trist.

Ara que parleu de vigència, feu el romanç ‘Andarique’ en què la reina es torna republicana. N’heu renovat la lletra. A més de ser antimonàrquic, defensa l’apoderament de la dona.
—Si llegiu el romanç conegut direu, ostres, que masclista. Calia canviar-lo i Pere Ródenas es va encarregar de fer la maldat, perquè per a les lletres jo sóc un desastre. Per això tampoc faig cançons meues, no tinc la gràcia per a crear o editar una lletra. La cançó ha quedat curiosa, l’ha capgirada. La reina està cansada que el rei li pegue i li diu: ‘Ací et quedes, que jo me’n vaig’.

Amb Miquel Gil versioneu les valencianes ‘De manars i garrotades’, d’Ovidi Montllor, però a ritme de pasdoble de revetlla. Em sona a ‘Els Pavesos’, amb Monleón cantant un pasdoble.
—És un ‘U i Dos’. Les valencianes no són lliures, van a tempo i aquesta hi va com les d’Albal i moltes valencianes més que has de cantar-les a ritme, i tu no manes perquè vas darrere la música. És una cançó que tenia ganes de cantar perquè la cantava l’Ovidi. I amb aquesta i ‘M’aclame a tu’, sense voler, li he fet un xicotet homenatge, enguany que els del COM també l’homenatjaran. I enregistrar amb Miquel Gil ha estat amor, perquè és un homenot i és una veu que m’encisa. A més, el disc inclou una cançó seua, ‘L’amor és Déu en barca’, i en l’anterior disc vaig posar ‘La rosa de paper’.

Miquel Gil i Joanatan Penalba. Fotografia extreta del Facebook de Jonatan Penalba.

Hi participa Gil i també amb Carmen París, Mireia Vives i més. Què significa comptar amb aquestes col·laboracions?
—Per a mi és un plaer. Carmen París, Josep Nadal, Tesa, Miquel Gil, són gent que has escoltat i seguit. És un orgull fer cançons amb ells, perquè jo em trobe tan menut que gravar amb ells és un somni, la veritat.

En una entrevista a VilaWeb ens vau dir que vos agradaria cantar amb Tesa, amb Flora Sempere, del Diluvi, i altres. Ja ho heu fet, i també amb Josep Nadal, de la Gossa Sorda. Ara amb qui toca?
—Hem coquetejat amb Cesk Freixas, estaria bé fer alguna cançó amb ell, tot al seu temps.

El vostre germà, que també ha publicat el disc Canvis, que poua de la tradició, fa l’última col·laboració.
—Volia cantar una cançó amb ell i havia de ser amb unes albades perquè, realment, em vaig enganxar a cantar per culpa seua, i gràcies a Pep Moreno, que ens va agafar de menuts i ens va donar les bases d’albades. Si no haguera aparegut Pep Moreno, segurament, els germans Penalba no haurien cantat. O siga que cantar-les amb ell és un encert. I també vull dir que quan estiga el disc físicament, que la gent faça el favor de deixar córrer l’última cançó uns trenta o quaranta segons perquè hi ha sorpresa.

Plegats feu aquesta albada a ritme trencat i dolçaina. La lletra lloa el caràcter renovador i modern que sempre té el cant tradicional.
—Ja heu vist que canviem totalment la sonoritat de les albades i pense que s’han de fer coses així. Grups com Mox ho han fet. Per què no fer-ho de nou?

Estreneu el disc al Feslloc el dissabte 11 de juliol, com serà el concert?
—Serem tota la banda. Però serà molt estrany, acostumat a anar-hi de públic i a acampar a la pineda… El simple fet que em permeten de presentar-hi el disc és un somni, i compartir cartell amb el Diluvi, Tesa, Feliu Ventura, Cactus, també.

L’11 de juny vau fer un primer concert després de l’estat d’alarma. Com va ser l’experiència?
—Curiosa, perquè va ser en un balcó i amb el peu esquinçat. Vaig començar la nova normalitat fotut del peu. Hi anàrem Pere Ródenas, Héctor Peropadre i jo. Va ser estrany, però al mateix temps veure cares, gent coneguda i reviure sensacions ho va ser tot. I diu molt dels ajuntaments que aposten pel sector cultural, cosa que cal.

Concert al balcó. Tavernes de la Valldigna. Fotografia: Facebook de Jonatan Penalba.

Malgrat el coronavirus, teniu cinc concerts a l’agost i dos al setembre. Creieu que es fa bé, això?
—Sí. Però tampoc no m’agrada pensar en setembre. M’agradaria pensar primer en agost i, si es poden fer els concerts, bé, i si no es poden fer, no passa res. La situació que vivim ens supera a tots i ens hi hem d’adaptar. Primer és la salut, encara que ens dolga no fer més concerts. És el que hi ha i, sobretot, demanar responsabilitat a la gent. Açò no ha acabat encara, que el virus continua allà fora i veig molta gent que s’ho pren massa alegrement i, potser, per culpa d’eixa gent, tornem enrere i no podrem fer concerts.

Encara sort que hi ha aquests concerts.
—Sobre els concerts que tinc avui, sense haver tret el disc, em considere un afortunat, no em puc queixar, perquè hi ha grups que ho passaran molt negre. I no parlem només de músics, sinó dels qui posen el primer llum fins als tècnics de so. Hi ha un engranatge tan gran, que se’n va tot a fer punyetes. Si les institucions no ens fan cas, molta gent se’n va a la deriva. Nosaltres no som superestrelles ni ens desborden els diners. A nosaltres ens costa fer els discs i jo, desgraciadament, els pague dels concerts, que la gent no es pense que amb els concerts ens forrem, perquè no. Jo, particularment, les inversions que faig són per enregistrar discs.

I què haurien de fer les institucions, aleshores?
—Ajuts. I que no siguen per a quatre gats. Per exemple, jo no sóc autònom: a quin ajut tinc dret? Som molts els qui ens dediquem a fer música i ens agrada fer cultura, això no ho valoren? Els premis estan molt bé, d’acord, però menys premis i més ajuts. Si de normal el sector ja és precari, ara encara més. No puc entendre que un avió o les terrasses dels bars estiguen plenes però els teatres estiguen tancats. Què algú m’ho explique. O espavilen o moltes productores se n’aniran en orris. Músics i empreses que es dediquen a això, actors… Tot l’engranatge del sector cultural.

Fotografia: Lucía Piera.

Ara que parleu de sectors precaritzats, no me n’estic de demanar-vos per l’ofici de regador. No heu parat de treballar al bancal per bastir la població. La covid-19 ha ajudat a dignificar els llauradors?
—Dignificar què, si la gent té la memòria curta. Qui recorda el que va passar fa dos mesos? Per exemple: hi ha dret que un home haja de ser a les tres de la tarda al camp, amb son pare al cotxe, perquè no paren de furtar-li melons? Si normalment el llaurador ja està ofegat… La gent no veu que quan entra a un camp no sap triar els melons i l’única cosa que fa és destrossar el camp? A sobre que els llauradors cobren una merda i les grans superfícies els paguen una merda, també han d’aguantar els robatoris de la gent? Perquè no són robatoris de tot el camp, és gent que no en té ni idea i fa maldats. La gent té memòria curta. Recordeu que al març estàvem tots tancats i no se sentia ni un soroll?

És clar. I més a les grans ciutats.
—Doncs ara és com si no haguera passat res. Hi ha molta gent que és de memòria curta, fàcil o selectiva, i ho esborra, i diu, això no ha passat, continuem. Però els consumidors hem de fixar-nos en les etiquetes quan anem a comprar. És molt trist i no hauria de ser així, però per què les nostres queradilles s’han de quedar a l’horta i les de fora entren? És que els llauradors som rucs? Aleshores, si els llauradors es planten i no sembren res, què? La gent què menja? Terra? Asfalt? A veure què menja la gent. A veure a quins preus els costen els aliments als supermercats. Per l’amor de Déu.

En aquest disc feu de crooner de cançons emblemàtiques del país. Però continuareu fent albades i cantant en grups de danses?
—I tant. I si em demanen de fer un sarau, hi aniré encantat a cantar música tradicional, jo això ho tinc i ho tindré, però sempre intentaré de fer alguna cosa diferent. Som al món per a fer coses i no encasellar-nos, cal evolucionar sense abandonar les arrels. Per això, en aquest disc comencem tradicionalment i acabem tradicionalment, però la sonoritat ja canvia.

The post Jonatan Penalba: ‘Tota la feina de vuit mesos se’n pot anar al fem’ appeared first on VilaWeb.

‘A mem si llegim’, o riure amb la literatura catalana

Mercè Rodoreda i Montserrat Roig esquitxades d’aigua per un gos. Pere Calders fent saltirons i ballant. Una persona completament enguixada amb la frase de Maria Mercè Marçall’escala fosca del desig no té barana‘. Gent comprant molt paper higiènic amb un ‘si goséssiu saber tant com goseu posseir!‘ de Carles Riba. La combinació d’autors i frases conegudes de la literatura catalana amb memes famosos i imatges d’actualitat és la recepta del compte A mem si llegim, que acumula més de sis mil seguidors a Twitter i mil tres-cents a Instagram i no para de créixer. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La clau de l’èxit segurament és l’estranyesa que origina jugar amb aquests dos llenguatges, el digital i el literari. Barrejar registres, combinar una fotografia que fa temps que va ser viral amb un fragment prou conegut de la literatura catalana. També saber ser prou actual per a publicar una fotografia del SARS-CoV-2 amb la frase d’Enric Casasses ‘la vida se sent borda si no té quelcom que la desborda’. Una combinació que acosta la poesia i la narrativa d’arreu del país al corrent digital dominant.

Ⓣ Enric Casasses (@e_casasses) pic.twitter.com/0Uw8geLJqU

— A mem si llegim (@amemsillegim) March 13, 2020

Darrere d’A mem si llegim hi ha Sara Serrano (Manresa, 1990), filòloga catalana i responsable de comunicació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La idea d’unir dos temes tan aparentment allunyats com la literatura catalana i els memes va sorgir de les aules, quan va fer de professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. ‘Tenia alumnes amb nivells i interessos molt diferents pel català, de manera que vaig pensar que els podia fer fer memes relacionats amb les errades que feien. Va ser un èxit a la classe i també va servir perquè no fessin errades’, explica. A partir d’aquesta experiència va pensar d’aplicar-ho, també, a la literatura catalana. No amb vocació didàctica sinó perquè a ella mateixa li feia gràcia. 

Ⓣ Mercè Rodoreda pic.twitter.com/lS1KCDxprB

— A mem si llegim (@amemsillegim) November 27, 2019

‘No sabia fins a quin punt a la gent li podia agradar; es barregen dos mons que poden xocar perquè tocant la literatura d’aquesta manera sembla que te’n riguis. I no és això, simplement és una altra manera de conèixer-la o gaudir-ne.’ I sense saber ben bé com aniria el novembre del 2019 es va arriscar i va publicar el primer meme, amb una frase de Rodoreda: ‘Sense ser aventurera he viscut com s’ha de viure: és a dir, perillosament.’ Ara, més de mig any i de cent cinquanta publicacions després, el compte ha agradat tant que fins i tot institucions com l’Institut Ramon Llull i Òmnium Cultural han repiulat les seves imatges.

Ⓣ Joan Oliver (Pere Quart) pic.twitter.com/OlWqcdB0vH

— A mem si llegim (@amemsillegim) February 4, 2020

Difondre la literatura des de la rialla

Tot i que l’objectiu principal del compte no era fer didàctica sobre literatura catalana sinó més aviat un divertiment, sí que ha contribuït a fer arribar aforismes emblemàtics i grans autors de la literatura catalana a molts racons de la xarxa. D’aquesta manera, A mem si llegim contribueix a fer créixer un interès, que segons Serrano ja existeix, cap a la literatura més enllà de les aproximacions més acadèmiques. Perquè l’estranyesa de veure una imatge arxiconeguda a internet com la nena asseguda al cotxe amb cara de repugnància lligada amb la frase de Rodoreda ‘L’amor em fa fàstic’ motiva immediatament una riallada o un somriure còmplice.

Les frases emprades, els memes i els autors són publicats segons un criteri. La idea de Serrano és de fer una mena de mapa literari del país mitjançant el meme: ‘Vigilo d’anar canviant d’autors, que siguin homes i dones, que hi hagi representativitat de tots els Països Catalans i que hi hagi tant poesia com narrativa. Vull que la literatura hi sigui representada de manera heterogènia.’

Ⓣ Mercè Rodoreda pic.twitter.com/dih7ghnCmt

— A mem si llegim (@amemsillegim) February 14, 2020

De Mercè Rodoreda a Pere Calders, passant per Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany o Felícia Fuster, hi ha més d’un centenar d’autors immortalitzats en memes. També de contemporanis, com ara Enric Casasses, Marta Rojals, Vicenç Pagès Jordà, Sònia Moll, Sebastià Portell i Jordi Puntí, a qui Serrano demana permís per a fer-ne un meme però no els l’ensenya abans, perquè si ho fes ‘perdria l’espontaneïtat’.

Per anar més enllà i fer-ho encara més viral, de fa unes setmanes A mem si llegim també publica GIF d’autors coneguts. El primer va ser, també, de Rodoreda. Una Rodoreda que arronsa les espatlles i que ha tingut quasi dos mil agradaments. Amb aquestes imatges en moviment es pot fer un pas més perquè es poden descarregar i cadascú els pot fer servir quan vulgui i, per tant, anar escampant els rostres d’autors catalans per la xarxa o mitjançant missatgeria instantània.

Hem fet un gif de Mercè Rodoreda? Hem fet un gif de Mercè Rodoreda. pic.twitter.com/RuYRt2iHls

— A mem si llegim (@amemsillegim) June 8, 2020

Ensenyar amb ‘memes’?

Si bé el compte no va néixer amb vocació didàctica, l’embrió va sorgir d’una classe i la idea de fer servir els memes com a eina per a ensenyar literatura catalana no ha passat desapercebuda:

📒 Ens informa un bon amic professor de 1r de batxillerat a @EDN_Navas, l'@Odbergueda, que ha plantejat un exercici als alumnes basat en A mem si llegim a partir de la lectura d'una antologia. Us deixem l'enunciat i l'exemple. Nosaltres encantats de la vida dels profes així! ♥️ pic.twitter.com/HHzAQXzAtX

— A mem si llegim (@amemsillegim) January 29, 2020

No se sap si hi ha més professors que ho hagin fet servir, però els memes i el llenguatge digital poden ser una bona manera d’esperonar els alumnes perquè vegin més atractiva la literatura catalana i en coneguin més autors.

D’ara endavant, A mem si llegim continuarà difonent memes literaris. I si tot va bé i continua creixent, a Sara Serrano li agradaria de poder-ho tenir tot endreçat en una pàgina web, on també es puguin escriure petites entrades, i que tot el contingut no es perdi. De moment només és una idea, però, com diu Martí i Pol, ‘tot està per fer i tot és possible’.

Ⓣ Miquel Martí i Pol pic.twitter.com/IGKWd4DeIi

— A mem si llegim (@amemsillegim) November 28, 2019

The post ‘A mem si llegim’, o riure amb la literatura catalana appeared first on VilaWeb.

Andorra aprova la quota d’adhesió a l’FMI de cent milions d’euros

El govern d’Andorra ha aprovat avui la quota de 101,6 milions d’euros proposada pel comitè de 101,6 milions d’euros per adherir-se al Fons Monetari Internacional (FMI), segons han informat el ministre de Finances, Eric Jover, i el secretari d’Estat d’Assumptes Financers Internacionals, Marc Ballestà. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’aquests 101,6 milions d’euros – 82,5 milions de SDR (drets especials de gir en les sigles angleses) -, el 25% s’haurà de dipositar a Washington, en el mateix FMI, i l’altre 75% serà en divisa nacional i serà, en gran proporció, en forma de compromís de pagament.

Segons ha detallat el ministre de Finances, només quedaran ‘blocats’ 264.000 euros en un compte a Andorra a nom de l’FMI sense remuneració i altres 2.500 en una altra, que serviria si fos el cas per obrir una oficina de la institució internacional al país.

La resta del 75% en divisa nacional no cal dipositar-la ni comptabilitzarà com a deute, i serveix com a compromís de pagament si l’FMI ho exigeix. En relació amb el dipòsit en el FMI, l’executiu preveu la utilització de la borsa de SDR disponible del 43% de la quota que el propi fons proveeix, amb el que només s’haurien de pagar els costos financers. Així, els càlculs del govern pronostiquen que el ‘cost real anual’ d’ingressar a l’FMI, amb els tipus d’interès i de canvi actuals, serà de 4.677 euros.

Tant Ballestà com Jover han insistit que la voluntat del Govern no és utilitzar aquests mecanismes de finançament, però ‘és necessari’ tenir-los. Aquest pas es preveu que estigui fet a principis del mes d’agost, segons ha apuntat el ministre de Finances, i llavors serà el torn d’Andorra per adoptar l’acord de la Junta, elaborar la legislació pertinent i sotmetre el conveni d’adhesió al FMI al Consell General.

En aquest punt, Jover ha manifestat que aquest tràmit es farà pel procediment d’urgència perquè es pugui dipositar l’instrument de ratificació en el FMI abans de la celebració de l’Assemblea General que la institució internacional farà l’octubre i que es fa cada dos anys.

The post Andorra aprova la quota d’adhesió a l’FMI de cent milions d’euros appeared first on VilaWeb.

Sánchez emmordassa més que no Rajoy

TEMA DEL DIA
Promesa.
L’esperit de Jorge Fernández Díaz continua viu. Una de les seves obres magnes com a ministre d’Interior, la llei de seguretat ciutadana, coneguda per ‘llei mordassa’, compleix cinc anys de vigència. Quan fou aprovada es desfermà una onada de protestes de l’esquerra espanyola, perquè la llei retalla drets bàsics com ara la llibertat d’expressió o de manifestació, dóna a les forces de seguretat de l’estat més impunitat de la que ja tenien normalment i permet les devolucions ‘en calent’ dels immigrants. La llei en substituïa una altra que no era pas cap prodigi de llibertats, la llei Corcuera, la de ‘la puntada de peu a la porta’, aprovada el 1992, però la de Fernández Díaz la supera del punt de vista involutiu. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Durant el debat de la llei al congrés espanyol, el socialista Antonio Trevin va advertir que la llei convertia Espanya en un estat policíac, mentre el cor del 15-M, conegut amb el nom de ‘la Solfónica’, era desallotjat de la tribuna d’espectadors perquè cantava ‘Do you hear the people sing’ d’Els Miserables. No consta que cap dels membres del cor sigui avui ministre, però podria tenir un càrrec al govern espanyol de coalició que van signar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias el 12 de novembre de 2019 i que incloïa promeses com ara la derogació de la llei. Una promesa que ja era a la llista de propostes de Sánchez per a la moció de censura contra Mariano Rajoy del primer de juny de 2018, que va triomfar gràcies als vots de l’esquerra i de l’independentisme català, basc i gallec.

Però la promesa, com tantes altres, s’ha esvaït. El govern del PSOE i Podem no ha derogat la llei sinó que l’ha utilitzada més vegades que el govern de Rajoy durant els tres anys i mig que va governar amb la llei en vigor. Concretament, l’ha aplicada un 42% més, amb l’excusa de l’estat d’alarma decretat durant la crisi del coronavirus. Entre el 14 de març, dia que es va decretar l’estat d’alarma, i el primer de juny, que és el darrer dia que el Ministeri d’Interior té dades, de propostes de multa n’hi hagué 1.089.197. Això vol dir un augment del 42% en comparació amb les 765.416 que s’havien imposat entre el 2015 i el 2018. Les multes s’han disparat amb la crisi del coronavirus, però això no es pot fer servir d’excusa perquè Pedro Sánchez fa dos anys que governa, dels quals un i mig en coalició amb Podem, la formació sorgida del 15-M que va organitzar les protestes més dures contra la llei.

La llei mordassa sumada a l’estat d’alarma ha obert la porta als cossos i forces de seguretat de l’estat a augmentar les actuacions a Catalunya menystenint les competències en seguretat ciutadana que corresponen als Mossos d’Esquadra, que són, en teoria, una policia integral. Durant l’estat d’alarma la policia espanyola i la Guàrdia Civil van imposar 4.405 multes, majoritàriament a Barcelona i Girona. També van fer 67 detencions. La major part de sancions, 141.382, les van posar els Mossos o les policies locals, però el segrest de les competències d’Interior va ser aprofitat clarament pels cossos estatals per recuperar actuacions que no els corresponien estatutàriament, amb l’aval entusiàstic del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. Aquestes xifres demostren que el govern espanyol menteix quan diu que no es van segrestar competències durant l’estat d’alarma.

L’estat d’alarma ja s’ha aixecat, però la llei mordassa continua vigent, sense que ni el PSOE ni Podem hagin fet un calendari per a derogar-la, malgrat que és una llei qüestionada per les organitzacions internacionals de drets humans. Aprofitant el cinquè aniversari, Amnistia Internacional ha presentat 142.000 signatures per demanar que sigui derogada, però Grande-Marlaska ja va dir a l’abril que l’article que considera falta greu la desobediència als cossos i forces de seguretat de l’estat no es tocarà. El Tribunal Constitucional espanyol tampoc no sembla que tingui pressa a pronunciar-se sobre un recurs presentat precisament pel PSOE, quan era a l’oposició. Un tribunal que es pot reunir en vint-i-quatre hores per anul·lar un referèndum no troba el moment de manifestar-se sobre una llei que vulnera els drets humans i les llibertats democràtiques. Cap sorpresa.

MÉS QÜESTIONS
Compromís, ERC i Junts per Catalunya demanen al senat espanyol una comissió d’investigació pel cas Castor
. Els grups nacionalistes i independentistes dels Països Catalans amb representació al senat espanyol han fet un nou intent de depurar responsabilitats en el cas Castor, demanant que s’obri una comissió d’investigació. La petició l’ha presentada Esquerra Confederal, grup parlamentari on hi ha Compromís, Esquerra Republicana i el Grup Nacionalista, amb la intenció que s’investiguin i es depurin les responsabilitats per la instal·lació d’aquesta gran plataforma de gas natural enfront de la costa de Vinaròs. La mateixa proposta es va presentar ara fa dos anys i no va sortir pels vots en contra del PP. Ara 25 senadors han demanat al PSOE que no l’obstaculitzés. El senador de Compromís Carles Mulet ha explicat que si la iniciativa era bona fa dos anys, també ho és ara i ha remarcat que no hi ha motius perquè el PSOE hi voti en contra. Paral·lelament, les Corts han aprovat una iniciativa de Ciutadans per a instar el govern espanyol a desmantellar la planta com més aviat millor. Demanen que aquesta gestió no tingui cap repercussió econòmica en els ciutadans i que s’estableixi la responsabilitat de l’administració en la gestió d’aquest projecte que va causar, ara fa set anys, més de cinc-cents microsismes.

El conseller March es compromet a no retallar ni a l’escola pública ni a la concertada. El conseller d’Educació, Universitat i Investigació, Martí March, ha assegurat, que amb vista al curs 2020-21 no hi haurà cap retallada ni a l’ensenyament públic, ni al concertat, inclosos els professors de religió. March diu que, a totes les conferències sectorials i reunions amb el govern espanyol, ha demanat un fons covid-19 per a l’educació pública i la concertada, amb la intenció que el curs que ve sigui presencial i que hi hagi la màxima seguretat. El sindicat USO ha lamentat assabentar-se de les decisions d’Educació pels mitjans de comunicació i les conferències de premsa del conseller March en lloc de les taules de negociació corresponents. El sindicat reclama més personal d’atenció a la diversitat, el reforç de les dotacions de neteja, plantilla del professorat i equips de protecció individual contra el coronavirus.

Jean-Marc Pujol es retira de la política després de perdre la batllia de Perpinyà. Després d’onze anys essent batlle de Perpinyà i una trajectòria de trenta-un any dedicada a la política, Jean-Marc Pujol ha anunciat que es retirava de la política. Pujol va perdre les eleccions municipals diumenge contra el candidat de l’extrema dreta, Louis Aliot. El canvi de batlle es farà divendres a la tarda durant el consell municipal, però el traspàs de poders entre Pujol i Aliot a l’ajuntament ja ha començat. Ahir es van reunir durant unes tres hores per parlar dels dossiers més urgents. Un cop sigui efectiu el canvi de batlle, Pujol es jubilarà i desapareixerà del panorama polític perpinyanès.

LA XIFRA
16.393 vehicles han entrat a Formentera el primer dia de vigència del programa Formentera.eco, que regula l’entrada de vehicles a l’illa. D’aquests, la majoria són vehicles de residents, un total de 4.993, i d’empreses de lloguer, amb 2.481 cotxes i 6.720 motos. A més, hi ha 855 turismes i 96 motos de visitants, juntament amb 220 cotxes i 20 motos de residents a Eivissa. La llista es completa amb 1.008 vehicles d’una altra mena.

TAL DIA COM AVUI
El primer de juliol de 1902 va néixer l’arquitecte Josep Lluís Sert. Soci fundador del GATCPAC el 1930 i màxim exponent del racionalisme a Catalunya, l’Espanya franquista l’obligà a exiliar-se el 1939. Havent tornat anys més tard, va crear l’edifici de la Fundació Miró a Barcelona.

The post Sánchez emmordassa més que no Rajoy appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Els actors reivindiquen la ficció arran de l’amenaça que s’acabi ‘Com si fos ahir’

Els actors de la sèrie ‘Com si fos ahir’ han difós un vídeo a les xarxes socials en què reivindiquen la ficció i la cultura, i el paper transcendental que té TV3 com a televisió pública. Demanen que la cadena no deixi d’emetre la sèrie, tot i les dificultats econòmiques que travessa, i que inverteixi en producció pròpia. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El vídeo dura un minut i els actors destaquen quin ha de ser el paper, des del seu punt de vista, de la televisió pública. Acompanyen el vídeo amb l’etiqueta #Salvemlaficcio.

#salvemlaficcio pic.twitter.com/NYpNC7Yxkm

— Sílvia Bel (@SilviabelB) July 1, 2020

Aquest matí, el director de TV3, Vicent Sanchis, ha explicat que la cadena necessita una partida extra de tres milions a cinc milions d’euros per a mantenir programes com ara ‘Com si fos ahir’ i ‘Polònia’.

🔴 @comsifosahirTV3 i @poloniatv3 tornaran a la graella de @tv3 tant ràpid com sigui possible, diu Vicent Sanchis a #ElsMatinsTV3 :
“Hem demanat entre 3 i 5 milions al govern per salvar part de la programació que perilla per l’impacte de la Covid en la publicitat”. pic.twitter.com/3ZaDkonZNm

— Els matins TV3 (@elsmatins) July 1, 2020

The post [VÍDEO] Els actors reivindiquen la ficció arran de l’amenaça que s’acabi ‘Com si fos ahir’ appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: resistències a obrir les fronteres exteriors malgrat l’acord de la UE

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Avui era el dia marcat al calendari per a la reobertura de les fronteres exteriors de la Unió Europea amb una quinzena d’estats, una volta reobertes les de l’espai Schengen el 21 de juny. Tanmateix, el govern espanyol ha decidit que encara s’esperarà uns dies i que negociarà cas per cas, condicionant la reobertura a la reciprocitat. Itàlia també s’ha desmarcat de l’acord europeu i mantindrà la quarantena per als viatgers que arribin de l’exterior de la Unió Europea.

Al nostre país, Formentera ha rebut els primers vehicles, més de 16.000, una xifra similar a la de l’any passat. L’excepcionalitat d’aquesta temporada d’estiu ha portat el Consell de Formentera a bonificar el 100% de les taxes a tots els vehicles que entrin a l’illa. Al Parlament de Catalunya, durant el ple monogràfic sobre la covid-19, el president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han tornat a criticar el comandament únic de la Moncloa durant la vigència de l’estat d’alarma per a gestionar la crisi sanitària de la covid-19. Salut també ha confirmat que ja hi ha deu casos al brot de coronavirus d’Avinyó, al Bages. A Palma, s’ha detectat un brot de cinc casos, i el d’Eivissa que ahir es considerava extingit s’ha reactivat amb tres casos més.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha comprat gairebé tota la producció del remdesivir per a tractar mig milió de malalts de la covid-19. Els tractaments amb aquest medicament costen 2.090 euros per pacient, segons que va anunciar ahir l’empresa Gilead, que el té patentat. És un medicament que ha aixecat polseguera durant la pandèmia per l’historial de polèmiques de Gilead i les intervencions polítiques que l’han afavorida aquests darrers anys.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 10.687.180 casos confirmats i 516.343 morts. Del total de casos, 5.852.924 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.750.688 casos i 130.396 morts.
–El Brasil, amb 1.426.913 casos i 60.194 morts.
–Rússia, amb 654.405 casos i 9.536 morts.
–L’Índia, amb 604.133 casos i 17.827 morts.
–El Regne Unit, amb 313.483 casos i 43.906 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 296.351 casos i 28.355 morts.
*A l’estat francès hi ha 164.801 casos i 29.843 morts.

Als Països Catalans hi ha 93.719 casos, 59.449 altes i 14.364 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

–Al Principat, 71.799 casos, 39.605 altes i 12.576 morts (avui s’hi han afegit 223 casos, 97 altes i 20 morts)
–Al País Valencià, 18.429 casos, 16.716 altes i 1.475 morts (avui s’hi han afegit 16 casos nous de PCR i 92 altes)
–A les Illes, 2.323 casos, 1.952 altes i 227 morts (avui s’hi han afegit 7 casos i 6 altes)
–A Catalunya Nord, 313 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació)
–A Andorra, 855 casos, 800 altes i 52 morts (avui s’hi ha afegit 1 alta)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula: ‘Com ha estat la vostra experiència laboral durant la pandèmia?’

Com han viscut els treballadors assalariats l’experiència de la covid-19? Vet aquí una pregunta que molts de nosaltres ens hem fet. Allò que hagi pogut sentir cadascú no ens impedeix de tenir una certa curiositat sobre com ho han passat els altres, ans al contrari, segurament l’augmenta. En general, s’ha viscut amb molta angoixa? El teletreball ha estat un alliberament o més aviat un patiment per l’aïllament? Com s’ho han fet els altres per a no perdre l’esperit de treballar en equip?

Fa un parell de setmanes que vam saber els resultats que s’extreuen de l’enquesta ‘Treball i covid’ creada i impulsada per la Fundació Factor Humà, Future For Work Institute, E-motiva i Both – People & Comms. S’hi analitza l’experiència viscuda pels treballadors de l’estat espanyol durant la crisi sanitària de la covid-19 a les empreses i proposa diversos aprenentatges i reflexions per a gestionar els equips en situacions de crisi. El treball es va fer durant la primera setmana de maig amb una mostra estratificada de més de mil participants, que cobrien les quotes per comunitat autònoma, sexe i edat.

S’hi van estudiar les experiències compartides per la població assalariada, tenint en compte la situació abans de la irrupció de la covid-19 i els canvis de vida des de la perspectiva laboral. Els principals han estat tres: la implantació dels ERTO, la irrupció global del teletreball i la caiguda de la motivació dels treballadors, que han duplicat la insatisfacció i la desmotivació.

En general, l’estudi mostra que l’impacte de la covid-19 és considerat negatiu, que ha perjudicat l’estat d’ànim dels treballadors i que es percep com una afectació a llarg termini. Tan sols el 7% dels enquestats el considera positiu a la seva empresa i solament el 31% creu que l’empresa on treballa ha sabut adaptar-se a la nova situació. D’una altra banda, la crisi ha castigat l’estat d’ànim dels treballadors, especialment els afectats pels ERTO, dels quals només un 28% diu que és bo.

En canvi, es valora bé la cohesió dels equips per a superar la situació (75% positiva o molt positiva) i s’aprecia una valoració menor de l’actuació dels directius (47%) i sindicats (30%). A més, el 50% troba positiu l’interès sincer de l’empresa per la seva situació, tot i que un 53% considera que ha de millorar la gestió dels seus superiors. Com hem dit, la desmotivació i la insatisfacció dels treballadors s’ha duplicat: ha passat del 15% al 30%.

Una de les grans novetats ha estat l’acceleració del treball a distància, que ha irromput en el món laboral de manera global. El fet cert és que s’ha triplicat durant la pandèmia; l’experiència és valorada com un fet positiu pel 55% dels enquestats i, cosa important, influeix en la valoració de la gestió de l’empresa on treballen. Únicament un 8% de treballadors del sector públic teletreballava sovint abans de la covid-19, el 20% de les empreses de l’estat espanyol i el 26% de les multinacionals. De resultes del canvi, gairebé un 60% diu que ha d’aprendre a millorar la gestió del temps. Molta gent que ho ha experimentat té la sensació d’haver treballat més hores que no tocaven, perquè de casa estant la frontera entre el temps de feina i el de la llar es dilueix ben sovint. A hores d’ara hom es pregunta com ho hauríem fet i què hauria passat a les empreses si la pandèmia hagués aparegut uns quants anys abans, quan les xarxes encara eren embrionàries.

L’estudi destaca quatre problemes de mal resoldre, per l’impacte que han tingut. Un d’important és que amb la pandèmia ha crescut la desigualtat, que ha perjudicat més els col·lectius més fràgils. D’una altra banda, els treballadors considerats ‘essencials’ durant l’emergència, podríem dir els que han estat a la primera línia, s’han trobat molt més afectats, amb conseqüències que encara no se saben. Els joves no confien tant en el seu futur laboral i la situació econòmica en general. I, finalment, els ERTO han deixat un volum sense precedents de treballadors en una situació d’incertesa total.

Una de les conclusions de l’estudi és que la crisi ha subratllat la importància de la capacitat d’adaptació de les organitzacions, de manera que la cultura i l’estil de lideratge són clau. És evident que, amb motiu de la feina a distància, els directius han cedit control en favor de la confiança en els equips, alhora que s’han trobat encarats al desafiament de mantenir la seva influència i un equip cohesionat malgrat la distància. Per això, apareixen interrogants com ara si avançarem cap a un lideratge basat en l’autonomia dels equips o, per contra, el context de crisi econòmica  implicarà mesures de control més dures. Es consolidaran els avenços en flexibilitat i agilitat que la pandèmia ha obligat a activar? I quines seran les habilitats de lideratge necessàries per al futur?

Finalment, formula més preguntes sobre la capacitat d’afrontar el futur immediat. Arran de necessitats urgents, com la reestructuració de plantilles o les mesures de seguretat i salut, els departaments de recursos humans seran capaços d’abordar desafiaments igualment importants com ara el reciclatge dels treballadors que assegurin l’ocupació dels treballadors a mitjà termini? Es mantindran els projectes de transformació cultural que poden ajudar a fer més adaptables les organitzacions amb vista a crisis pròximes?

Algunes de les incògnites que suscita l’estudi no tindran cap resposta clara aviat, però ajudaran a encarar una situació que cap empresa no podrà eludir aquests mesos vinents. Esperem que s’hi trobin solucions i que siguin positives per a tothom.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: [MAPA] A quins municipis hi ha brots de coronavirus?
–Vox: L’arma preferida de Trump en la lluita contra el coronavirus: la desregulació (en anglès)
–La Repubblica: L’article més llegit del món sobre el coronavirus (en italià)
–BBC: Coronavirus: què hi ha darrere dels alarmants nous brots nord-americans? (en anglès)
–Le Journal de Québec: El 40% dels portadors del virus d’una ciutat italiana no presentaven símptomes (en francès)
–The Straits Times: Els casos d’infecció a Tòquio arriben al punt més alt d’ençà que es va aixecar l’estat d’emergència (en anglès)
–Infobae: Origen, transmissió i futur: què diu l’estudi més complet sobre la covid-19 (en castellà)
–RTÉ: Hi ha més persones que han tingut la covid-19 de les estimades en un principi? (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Torra i Vergés critiquen el comandament únic del govern espanyol durant la pandèmia
Salut eleva a deu els casos confirmats de coronavirus a l’escorxador d’Avinyó
Brot de cinc casos de covid-19 a Palma i es reactiva el d’Eivissa
Formentera autoritza l’entrada de 16.393 vehicles el primer dia de regulació
L’estat espanyol encara no té data per a reobrir les fronteres fora de la Unió Europea
Itàlia manté la quarantena per als viatgers que arribin de fora la UE, malgrat l’acord europeu per a reobrir fronteres
Trump compra gairebé tota la producció del remdesivir per a tractar mig milió de malalts de la covid-19

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: resistències a obrir les fronteres exteriors malgrat l’acord de la UE appeared first on VilaWeb.

Com ha estat la vostra experiència laboral durant la pandèmia?

Com han viscut els treballadors assalariats l’experiència de la covid-19? Vet aquí una pregunta que molts de nosaltres ens hem fet. Allò que hagi pogut sentir cadascú no ens impedeix de tenir una certa curiositat sobre com ho han passat els altres, ans al contrari, segurament l’augmenta. En general, s’ha viscut amb molta angoixa? El teletreball ha estat un alliberament o més aviat un patiment per l’aïllament? Com s’ho han fet els altres per a no perdre l’esperit de treballar en equip? googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fa un parell de setmanes que vam saber els resultats que s’extreuen de l’enquesta ‘Treball i covid’ creada i impulsada per la Fundació Factor Humà, Future For Work Institute, E-motiva i Both – People & Comms. S’hi analitza l’experiència viscuda pels treballadors de l’estat espanyol durant la crisi sanitària de la covid-19 a les empreses i proposa diversos aprenentatges i reflexions per a gestionar els equips en situacions de crisi. El treball es va fer durant la primera setmana de maig amb una mostra estratificada de més de mil participants, que cobrien les quotes per comunitat autònoma, sexe i edat.

S’hi van estudiar les experiències compartides per la població assalariada, tenint en compte la situació abans de la irrupció de la covid-19 i els canvis de vida des de la perspectiva laboral. Els principals han estat tres: la implantació dels ERTO, la irrupció global del teletreball i la caiguda de la motivació dels treballadors, que han duplicat la insatisfacció i la desmotivació.

En general, l’estudi mostra que l’impacte de la covid-19 és considerat negatiu, que ha perjudicat l’estat d’ànim dels treballadors i que es percep com una afectació a llarg termini. Tan sols el 7% dels enquestats el considera positiu a la seva empresa i solament el 31% creu que l’empresa on treballa ha sabut adaptar-se a la nova situació. D’una altra banda, la crisi ha castigat l’estat d’ànim dels treballadors, especialment els afectats pels ERTO, dels quals només un 28% diu que és bo.

En canvi, es valora bé la cohesió dels equips per a superar la situació (75% positiva o molt positiva) i s’aprecia una valoració menor de l’actuació dels directius (47%) i sindicats (30%). A més, el 50% troba positiu l’interès sincer de l’empresa per la seva situació, tot i que un 53% considera que ha de millorar la gestió dels seus superiors. Com hem dit, la desmotivació i la insatisfacció dels treballadors s’ha duplicat: ha passat del 15% al 30%.

Una de les grans novetats ha estat l’acceleració del treball a distància, que ha irromput en el món laboral de manera global. El fet cert és que s’ha triplicat durant la pandèmia; l’experiència és valorada com un fet positiu pel 55% dels enquestats i, cosa important, influeix en la valoració de la gestió de l’empresa on treballen. Únicament un 8% de treballadors del sector públic teletreballava sovint abans de la covid-19, el 20% de les empreses de l’estat espanyol i el 26% de les multinacionals. De resultes del canvi, gairebé un 60% diu que ha d’aprendre a millorar la gestió del temps. Molta gent que ho ha experimentat té la sensació d’haver treballat més hores que no tocaven, perquè de casa estant la frontera entre el temps de feina i el de la llar es dilueix ben sovint. A hores d’ara hom es pregunta com ho hauríem fet i què hauria passat a les empreses si la pandèmia hagués aparegut uns quants anys abans, quan les xarxes encara eren embrionàries.

L’estudi destaca quatre problemes de mal resoldre, per l’impacte que han tingut. Un d’important és que amb la pandèmia ha crescut la desigualtat, que ha perjudicat més els col·lectius més fràgils. D’una altra banda, els treballadors considerats ‘essencials’ durant l’emergència, podríem dir els que han estat a la primera línia, s’han trobat molt més afectats, amb conseqüències que encara no se saben. Els joves no confien tant en el seu futur laboral i la situació econòmica en general. I, finalment, els ERTO han deixat un volum sense precedents de treballadors en una situació d’incertesa total.

Una de les conclusions de l’estudi és que la crisi ha subratllat la importància de la capacitat d’adaptació de les organitzacions, de manera que la cultura i l’estil de lideratge són clau. És evident que, amb motiu de la feina a distància, els directius han cedit control en favor de la confiança en els equips, alhora que s’han trobat encarats al desafiament de mantenir la seva influència i un equip cohesionat malgrat la distància. Per això, apareixen interrogants com ara si avançarem cap a un lideratge basat en l’autonomia dels equips o, per contra, el context de crisi econòmica  implicarà mesures de control més dures. Es consolidaran els avenços en flexibilitat i agilitat que la pandèmia ha obligat a activar? I quines seran les habilitats de lideratge necessàries per al futur?

Finalment, formula més preguntes sobre la capacitat d’afrontar el futur immediat. Arran de necessitats urgents, com la reestructuració de plantilles o les mesures de seguretat i salut, els departaments de recursos humans seran capaços d’abordar desafiaments igualment importants com ara el reciclatge dels treballadors que assegurin l’ocupació dels treballadors a mitjà termini? Es mantindran els projectes de transformació cultural que poden ajudar a fer més adaptables les organitzacions amb vista a crisis pròximes?

Algunes de les incògnites que suscita l’estudi no tindran cap resposta clara aviat, però ajudaran a encarar una situació que cap empresa no podrà eludir aquests mesos vinents. Esperem que s’hi trobin solucions i que siguin positives per a tothom.

The post Com ha estat la vostra experiència laboral durant la pandèmia? appeared first on VilaWeb.

Turull, Rull, Forn i Puig es desvinculen del debat intern del PDECat

Els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn i el conseller exiliat Lluís Puig han enviat una carta al president del PDECat, David Bonvehí, en què l’informen que retiren la seva proposta de dissoldre el partit per a crear una organització al voltant de JxCat sota el lideratge del president Carles Puigdemont. Amb aquesta carta, que han acordat amb Puigdemont, volen desvincular-se del debat intern del PDECat, rebaixar la tensió amb l’executiva de David Bonvehí i deixar que sigui el partit que decideixi si s’integra en la futura formació política que aquests dies anunciarà Puigdemont. La carta, segons fonts acostades als signants, pretén d’evitar que la seva proposta sigui mal interpretada i donar llibertat al partit perquè decideixi allò que més li convingui. ‘Volem evitar que aquella iniciativa pugui ser un objecte de tensió dins del partit, ja sigui en assemblees territorials, sectorials o en el mateix Consell Nacional’, diuen. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Reconeixen que hi ha ‘visions diferents’ sobre com s’ha de fer un trànsit ‘enfortit i endreçat’ cap a Junts per Catalunya. I afegeixen: ‘Són visions legítimes que tindrem la possibilitat de defensar en positiu i al marge de cap tipus de confrontació interna al llarg de les properes setmanes.’ Els signants han tingut contactes amb David Bonvehí i Ferran Bel aquestes darreres hores, que han servit per a disminuir la tensió i mantenir obertes les negociacions per una integració del PDECat a Junts per Catalunya. L’executiva del PDECat s’oposa en principi a aquesta integració, però entre els qui s’hi oposen hi ha posicions més conciliadores, com ara les de Bonvehí mateix, que encara veu possible un acord.

Heus ací la carta enviada a Bonvehí.

«David Bonvehí

President del Partit Demòcrata

Benvolgut David,

Després de la decisió de la DEN de divendres 26 de juny, entenem que la proposta que vam formular tots quatre com a membres de la Comissió Delegada ha decaigut. Així ho formalitzem amb aquest escrit.

Volem evitar que aquella iniciativa pugui ser un objecte de tensió dins del partit, ja sigui en assemblees territorials, sectorials o en el mateix Consell Nacional. És evident que a casa nostra hi ha visions diferents de com s’ha des desenvolupar el trànsit cap a un Junts x Catalunya enfortit i endreçat, totes elles visions legítimes que tindrem la possibilitat de defensar en positiu i al marge de cap tipus de confrontació interna al llarg de les properes setmanes.

Us preguem que traslladeu a les persones associades aquesta decisió. Nosaltres també mirarem de fer-ho.

Estem convençuts que, sigui quin sigui l’itinerari que esculli cadascun dels associats del PDeCAT, tots plegats mantindrem intacta la nostra voluntat de treballar per una Catalunya independent, moderna i de progrés, socialment justa, que tingui com a prioritat absoluta el benestar de les persones.

Una abraçada.

Quim Forn i Chiariello
Lluís Puig i Gordi
Josep Rull i Andreu
Jordi Turull i Negre

Lledoners, Brussel·les, 1 de juliol de 2020»

The post Turull, Rull, Forn i Puig es desvinculen del debat intern del PDECat appeared first on VilaWeb.

Brot de cinc casos de covid-19 a Palma i es reactiva el d’Eivissa

Palma ha registrat un brot de la covid-19 amb cinc casos positius. La Conselleria de Salut ha informat que hi havia un pacient amb símptomes lleus i que quatre persones del seu entorn havien donat positiu a la prova, però són asimptomàtics. La persona més afectada pel virus va anar a un centre de salut la setmana passada. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A Eivissa, el brot que ahir es donava per tancat i que afectava quatre membres d’una família ha reviscolat. S’han detectat tres casos més vinculats a la família, de manera que ja en són set en total, entre els quals tres menors. Tots ells tenen símptomes lleus o bé no en tenen.

Fins ara hi ha hagut 2.323 casos de la covid-19 a les Illes. Salut considera que hi ha un brot a partir de tres casos o més associats a un mateix contacte.

The post Brot de cinc casos de covid-19 a Palma i es reactiva el d’Eivissa appeared first on VilaWeb.

ERC, JxCat i Compromís reclamen una comissió d’investigació del projecte Castor al senat espanyol

ERC, JxCAT, EH Bildu , Comrpomís i la resta del grup d’Esquerra Confederal – en el qual hi ha els comuns – reclamen una comissió d’investigació del projecte Castor al senat espanyol. L’objectiu és investigar els fets, intentar recuperar els diners invertís i dirimir les responsabilitats polítiques, tècnics i econòmiques de ‘tots aquells que van autoritzar, tramitar, gestionar i aprovar la posada en funcionament del projecte fallit, així com les responsabilitats de les diferents empreses’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Al document que han registrat, les formacions asseguren que mai hi va haver transparència en el procés d’adjudicació de les obres del magatzem d’emmagatzematge subterrani de gas natural i que, per això, només s’hi va poder presentar una empresa: la ACS de Florentino Pérez que, a la seva vegada, ‘era el principal accionista de l’empresa gestora del magatzem de gas Escal UGS’.

L’escrit recorda que l’informe redactat l’any 2012 per la Secretaria d’Estat d’Energia, ACS podria haver augmentat fins al 17% el seu benefici industrial gràcies a la construcció del projecte Castor.

El 13 de juny del 2013 es va començar a injectar gas natural al magatzem subterrani i arran del fet que es registressin centenars de terratrèmols a la zona, el 26 de setembre el Ministeri d’Indústria espanyol va ordenar el cessament de l’activitat. La instal·lació, recorden, ‘encara estava en fase de proves i, per tant, no era operativa’. Malgrat això, el juliol del 2014 Escal va renunciar a l’explotació del projecte i el mes d’octubre el govern espanyol va ordenar a Enagàs la hibernació i manteniment de les instal·lacions així com una indemnització de 1.350 milions d’euros en un termini ‘rapidíssim de trenta-cinc dies’.

Tot plegat, afegeixen, avalat per una clàusula que ho autoritzava malgrat que podia existir ‘negligència’ per part de l’empresa. ‘Aquesta quantitat més els respectius interessos, seran pagats durant trenta anys pels consumidors de gas a través dels seus rebuts’, insisteixen. Les formacions recorden que part del decret que avalava la decisió va ser declarat inconstitucional pel TC però ‘tot sembla indicar que el govern espanyol no ha fet gran cosa per aplicar la sentència’.

Posteriors sentències del Constitucional i del Suprem ‘van deixar ben clar que els consumidors no havien de pagar els costos de manteniment de la planta’. A més, a finals d’abril del 2015 l’eurocambra va instar la Comissió Europea i el Banc Europeu d’Inversions a prendre mesures per evitar-ho. L’any 2017 el TC va avalar la decisió de l’eurocambra.

D’altra banda, recorden que aquest mes de juny el Suprem ‘ha obligat’ a l’executiu a tornar als consumidors de gas divuit milions d’euros pel concepte de manteniment, operativitat d’Enagàs, amb càrrec als ingressos per peatges i cànons del sistema per considerar-se inconstitucionals.

The post ERC, JxCat i Compromís reclamen una comissió d’investigació del projecte Castor al senat espanyol appeared first on VilaWeb.

Gómez demana d’obrir un debat sobre la monarquia al PSOE

La secretària general del PSPV a València i vice-batllessa de la ciutat, Sandra Gómez, anima, en una carta oberta al PSOE, a normalitzar el debat sobre la monarquia espanyola, que considera ‘un debat necessari sobre el model d’estat’. ‘Es justifica avui l’excepcionalitat democràtica que suposa la monarquia? O com a mínim es justifica avui que no tinguem l’opció d’opinar?’, es pregunta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho manifesta la dirigent socialista en un article d’opinió publicat a eldiario.es, en què demana d”obrir el debat’. ‘No vull que el debat versi sobre el qui, sinó sobre si ha arribat el moment que les regles del joc no tinguin excepcions hereditàries. El risc de tenir un cap d’estat que no m’agrada és com el de tenir un govern al qual no he votat, un risc que val la pena defensar contra qualsevol’, argumenta.

La vice-batllessa de València ha explicat a l’agència Europa Press que ha decidit de fer aquest pas perquè és un debat que existeix a la ciutadania i creu que ‘si hi ha un partit que s’assembla al país i que té la capacitat de normalitzar-lo és el PSOE’. Agrega que l’opinió que expressa és ‘adequada, equilibrada i assenyada’ i apunta que no ha rebut cap interacció negativa per part d’integrants del seu partit.

En la carta, Gómez sosté que ‘el republicanisme i la democràcia són dues cares de la mateixa moneda, encara que això no ha impedit, ni impedeix, que existeixin democràcies amb monarquies o que existeixin repúbliques amb menors estàndards democràtics que monarquies parlamentàries, ni tampoc perquè governs socialdemòcrates hagin conviscut amb monarquies, fins i tot format part de la constitució de sistemes polítics que contemplaven aquesta institució’.

Defensa que la monarquia ‘està subjecta al fet que la ciutadania la consideri útil. Al fet que sumi més que resti’. ‘Avui veiem en altres estudis més recents com s’alimenta la idea que la seva utilitat podria haver quedat enrere’, afegeix. Fa al·lusió també als ‘dubtes més que raonables’ sobre l’origen de part de la fortuna familiar de la monarquia, ‘la falta d’exemplaritat’ o ‘la separació abismal entre la seva condició i la de la resta, ja no en el compte corrent, sinó en la inviolabilitat’.

‘Si la crisi de 2008 va obrir una etapa d’erosió institucional que va afectar com mai havia ocorregut a la corona, les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia reproduiran més condicions perquè creixi aquesta distància. I, per tant, arribat a aquest punt, es justifica avui l’excepcionalitat democràtica que suposa la monarquia? O com a mínim es justifica avui que no tinguem l’opció d’opinar?’, es pregunta.

‘Sóc conscient de les dificultats d’objectar la corona, la necessitat de fer-ho amb un suport transversal, però probablement aquesta transversalitat està obrint-se camí més ràpid fora de la política representativa que dins’, considera. ‘Ni és necessària, ni és essencial i quaranta anys després probablement ja no és útil’, conclou.

The post Gómez demana d’obrir un debat sobre la monarquia al PSOE appeared first on VilaWeb.

Sanchis demana una aportació extra a la Generalitat per a mantenir ‘Polònia’ i ‘Com si fos ahir’ a la graella de TV3

El director de TV3, Vicent Sanchis, ha explicat que el programa d’humor ‘Polònia‘ i la sèrie de la tarda ‘Com si fos ahir‘ perillen de la graella de TV3 per la falta d’ingressos de la cadena. En una entrevista a ‘Els matins’, ha assegurat que els dos programes tornaran tan aviat com sigui possible. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sanchis ha explicat que TV3 ha demanat entre tres i cinc milions a la Generalitat per mantenir la majoria de la programació prevista que perilla per l’impacte econòmic de la covid-19, que ha fet baixar els ingressos de la cadena per publicitat.

🔴 @comsifosahirTV3 i @poloniatv3 tornaran a la graella de @tv3 tant ràpid com sigui possible, diu Vicent Sanchis a #ElsMatinsTV3 :
“Hem demanat entre 3 i 5 milions al govern per salvar part de la programació que perilla per l’impacte de la Covid en la publicitat”. pic.twitter.com/3ZaDkonZNm

— Els matins TV3 (@elsmatins) July 1, 2020

The post Sanchis demana una aportació extra a la Generalitat per a mantenir ‘Polònia’ i ‘Com si fos ahir’ a la graella de TV3 appeared first on VilaWeb.

Científics del CERN descobreixen un nou tipus de partícula

El detector de partícules LHCb, instal·lat en el Gran Col·lisionador d’Hadrons de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) ha observat un tipus de partícula de quatre quarks mai abans vista. És probable que el descobriment, presentat en un seminari recent al CERN i descrit en un document publicat avui al servidor de preimpressió ‘arXiv’, sigui el primer d’una classe de partícules no descoberta fins ara. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El descobriment ajudarà els físics a comprendre millor les complexes formes en què els quarks s’uneixen en partícules compostes com els ubics protons i neutrons que es troben dins dels nuclis atòmics.

Els quarks generalment es combinen en grups de dos i tres per a formar partícules anomenades hadrons. No obstant això, durant dècades, els teòrics han predit l’existència d’hadrons de quatre quarks i cinc quarks.

En els últims anys, experiments com el LHCb han confirmat l’existència de diversos d’aquests hadrons exòtics. Aquestes partícules fetes de combinacions inusuals de quarks són un ‘laboratori’ ideal per a estudiar una de les quatre forces fonamentals conegudes de la naturalesa, la forta interacció que uneix protons, neutrons i els nuclis atòmics que formen la matèria.

El coneixement detallat de la interacció forta també és essencial per determinar si els processos nous i inesperats són un signe de nova física o simplement física estàndard.

‘Les partícules formades per quatre quarks ja són exòtiques, i la que acabem de descobrir és la primera formada per quatre quarks pesats de el mateix tipus, especícamente dos quarks c i dues antiquarks c’, explica Giovanni Passaleva, de l’LHCb. ‘Fins ara, l’LHCb i altres experiments només havien observat tetraquarks amb dos quarks pesats com a màxim i cap amb més de dos quarks de el mateix tipus’, explica.

‘Aquestes partícules pesades exòtiques proporcionen casos extrems, però teòricament bastant simples, per provar models que després poden usar-se per explicar la naturalesa de les partícules de matèria ordinària, com els protons o els neutrons. Per tant, és molt emocionant veure’ls aparèixer en col·lisions en el LHC per primera vegada’, assegura per la seva part el portaveu de l’LHCb, Chris Parkes.

De la mateixa manera que amb els descobriments anteriors de tetraquarks, no està del tot clar si la nova partícula és un ‘veritable tetraquark’, és a dir, un sistema de quatre quarks estretament units, o un parell de partícules de dos quarks unides dèbilment en una estructura similar a una molècula. De qualsevol manera, el nou tetraquark ajudarà els teòrics a provar models de cromodinàmica quàntica, la teoria de la interacció forta.

The post Científics del CERN descobreixen un nou tipus de partícula appeared first on VilaWeb.

Salut eleva a deu els casos confirmats del coronavirus a l’escorxador d’Avinyó

El Departament de Salut ha confirmat que hi ha deu casos positius de la covid-19 a l’escorxador frigorífic d’Avinyó. En total, s’han fet un centenar de proves PCR i ara falta saber-ne tots els resultats. El batlle d’Avinyó, Eudald Vilaseca, ha explicat a TV3 que sembla que l’origen del brot no ha estat a l’escorxador mateix, sinó a una festa privada a Manresa. ‘Em consta que les mesures de prevenció que pren l’empresa són molt correctes’, ha dit. Els responsables de l’empresa, que no han volgut fer declaracions, s’han remès a un comunicat en què avalen la tesi del contagi que també ha fet el batlle i defensen que fa mesos que segueixen un protocol de neteja i protecció ‘molt estricte’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

[MAPA] A quins municipis hi ha brots de coronavirus?

‘Fa uns dies, un grup d’amics i companys de Manresa va coincidir en un local a Manresa mateix i sembla que allà es podrien haver contagiat de covid-19’, diuen. Fonts de la companyia expliquen que tan aviat com van assabentar-se del primer cas van activar el protocol establert i van aïllar els qui haguessin pogut tenir relació propera amb la persona infectada. I que quan van saber que hi havia més casos, van ampliar les mesures d’aïllament.

L’empresa confia que en les pròximes hores es tindran tots els resultats de les proves PCR que s’han fet als treballadors de les àrees de triperia i sacrifici, que són els qui consideren que podrien haver tingut contacte amb els infectats.

The post Salut eleva a deu els casos confirmats del coronavirus a l’escorxador d’Avinyó appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Ridícul de Rajoy en la seva reaparició en un acte electoral a Galícia

L’ex-president espanyol Mariano Rajoy ha reaparegut en un acte electoral a Galícia per a donar suport al candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo. Durant la seva intervenció, però, Rajoy va tenir l’enèsim lapsus de la seva carrera política, cosa que ha estat motiu de befa a les xarxes socials. El vídeo s’ha fet viral les últimes hores. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

JORDAN ANNOUNCES COMEBACK pic.twitter.com/1SAQYIJop6

— Kilgore (@billkilgore_) June 30, 2020

The post [VÍDEO] Ridícul de Rajoy en la seva reaparició en un acte electoral a Galícia appeared first on VilaWeb.

Indignació a Tremp contra la provocació d’uns ultres espanyolistes

La nit del 29 de juny, un grup d’ultres espanyolistes va enganxar una bandera espanyola a la porta de l’Ajuntament de Tremp, que va condemnar l”acte vandàlic’, reivindicat per l’Asociación Unión de Brigadas. Els ultres també van treure una pancarta per la llibertat dels presos polítics i un llaç groc gran amb bombetes, segons que expliquen ells mateixos i confirmen activistes independentistes de Tremp a VilaWeb. Els ultres també adverteixen que col·locaran cada setmana una bandera espanyola. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La gent va respondre a la provocació penjant llaços grocs a la plaça que hi ha davant l’Ajuntament de Tremp i amb dues pancartes més: ‘Ni un pas enrere’ i ‘1-O: vam votar, vam guanyar’. Tanmateix, el govern municipal, format pels partits independentistes, ho ha retirat al cap d’unes hores, i aquest gest ha causat indignació entre les bases independentistes.

Hemos sido nosotros, y la pancarta de los golpistas presos también la hemos quitado nosotros, y el lazo amarillo luminoso que estába enchufado al ayuntamiento también.
Cada semana tendréis una bandera 🇪🇸 ahí, hasta que dejéis de saltaros la ley de banderas.

— 🤝ASOCIACIÓN🇪🇸 UNIÓN DE BRIGADAS🇪🇸 (@uniondebrigadas) June 29, 2020

Vegeu les pancartes i llaços que els activistes independentistes van penjar a la plaça com a resposta als ultres. Les imatges de Felipe VI cap per avall i les estelades ja hi eren i no van tocar-ho.

The post Indignació a Tremp contra la provocació d’uns ultres espanyolistes appeared first on VilaWeb.

Un any i nou mesos de presó per haver picat un cadenat i ‘agredit’ un mosso durant la investidura fallida de Puigdemont

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i nou mesos de presó un home per haver picat una cadena que tancava les portes del parc de la Ciutadella i per haver ‘agredit’ un agent dels Mossos que ho volia impedir. L’home va ser arrestat durant la protesta del 30 de gener de 2018 per la investidura fallida del president Carles Puigdemont. La fiscalia demanava tres anys de presó per a ell, que durant el judici va negar els fets. La Generalitat, que inicialment feia d’acusació, va comunicar que se’n retirava el dia abans del judici. Ara es pot recórrer contra la sentència. El tribunal dóna credibilitat a la versió dels Mossos i per això condemna l’acusat per desordres públics greus i resistència a l’autoritat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que considera provat l’Audiència, cap a les 13.30 del 30 de gener de 2018 diverses entitats independentistes havien convocat una concentració al parc de la Ciutadella per donar suport a Puigdemont tot i que el ple d’investidura s’havia ajornat. La major part dels concentrats es van situar al passeig de Lluís Companys, amb unes 5.000 persones en el moment més àlgid. A l’avinguda del Marquès d’Argentera s’hi van concentrar unes 2.700 persones. Alguns d’aquests concentrats van forçar les cadenes que tancaven tres accessos al parc, cosa que va permetre a centenars de manifestants de superar el cordó policíac i saltar els murs perimetrals.

Dels qui van entrar al parc, uns quants van saltar les tanques de seguretat i es van encarar als agents, els van llençar objectes i els van empènyer i insultar, cosa que va generar moments de tensió i càrregues dels Mossos. En aquest context, cap a dos quarts de cinc de la tarda, l’acusat, J.M.R.C., anava presumptament amb un casc de moto de trial integral posat i un buf, proteccions a braços, cames i tronc. Anava amb quatre o cinc manifestants per l’interior del parc i uns altres manifestants, des de fora, l’animaven a trencar el cadenat d’una de les portes metàl·liques a cops de martell.

Segons la versió dels Mossos, quan els agents de paisà es van identificar com a policies i li van dir que parés, no els va fer cas. Els Mossos el van fer retirar de la porta, i l’home va passar el martell a un altre individu, va donar una puntada de peu i una empenta a un dels agents i va córrer per intentar fugir. Però un altre agent li va fer la traveta i va caure a terra, moment en què va ser arrestat.

Durant el judici, l’acusat va explicar que havia entrat al parc des del passeig de Lluís Companys quan la porta ja era oberta. Va anar cap a una altra porta, més a prop del carrer de Wellington i va veure a terra un martell de paleta. Li va cridar l’atenció i el va fer servir per picar la cadena, però no pas el pany. Aleshores va arribar un altre noi que es va identificar com a enginyer del Maresme i li va dir que no picava bé. L’acusat li va donar el martell i aquest segon noi va començar a picar. Va ser aleshores quan va sentir que uns homes van dir-li que eren policies, però no li van ensenyar cap placa identificativa, segons va dir. El van agafar pels braços, va fer força i va caure per culpa d’una traveta dels agents. Els Mossos el van agafar pel cap, les espatlles, la cintura i les cames. Va negar que donés cap puntada de peu o empenta als agents. La caiguda a terra amb el genoll el va deixar nou mesos de baixa.

The post Un any i nou mesos de presó per haver picat un cadenat i ‘agredit’ un mosso durant la investidura fallida de Puigdemont appeared first on VilaWeb.

L’ex-president de la Polinèsia Francesa vira cap al sobiranisme i demana un referèndum

L’ex-president de la Polinèsia Francesa, Gaston Flosse, de vuitanta-nou anys, s’ha declarat ‘sobiranista’ i ha demanat un referèndum per a decidir l’encaix del territori respecte a l’estat francès. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Primer president de la Polinèsia francesa autònoma el 1984, ha estat durant tota la seva vida política un ferm opositor de la independència que propugnava el seu principal oponent, Oscar Temaru. Tanmateix, ara ha afirmat que ‘l’autonomia ha arribat als seus límits’.

L’ex-president proposa que la Polinèsia es converteixi en un ‘estat sobirà associat a França. El cas més similar a Oceania serien les Illes Cook, que tot i ser un país sobirà, manté vincles amb Nova Zelanda, la qual s’encarrega de la defensa del territori.

De l’autonomisme al sobiranisme

Gaston Flosse ha ocupat molts càrrecs durant quatre dècades, de batlle de Pirae, diputat, senador, president de la Polinèsia Francesa a ministre encarregat dels problemes del Pacífic Sud (1986-1988) durant el govern de Jacques Chirac, amb qui va fundar el partit Reagrupament per la República (RPR).

Tanmateix, les relacions amb l’estat francès es van anar deteriorant sota la presidència de Nicolas Sarkozy (2007-2012). Els casos judicials contra Flosse s’han acumulat i fins i tot el 2014 va ser declarat com a no elegible.

Gaston ara demana un referèndum, tot i que separa la seva lluita de la dels independentistes.’La independència, hem estat parlant d’ençà de fa quaranta-tres anys, no ha avançat ni un centímetre: hem decidit, tenim la fe i la voluntat de triomfar, i ho aconseguirem‘, va declarar, anunciant que el 29 d’agost el seu partit canviarà de nom i de línia política.

The post L’ex-president de la Polinèsia Francesa vira cap al sobiranisme i demana un referèndum appeared first on VilaWeb.

Itàlia manté la quarantena pels viatgers que arribin de fora la UE, malgrat l’acord europeu per reobrir fronteres

Itàlia manté la quarantena pels viatgers que arribin de fora la Unió Europea, malgrat l’acord europeu per reobrir fronteres amb un grup de quinze països tercers a partir d’aquest dimecres 1 de juliol. El pacte entre els 27 estats de la UE és només una recomanació i està en mans dels estats decidir si aixequen totalment o parcialment les restriccions i el moment per fer-ho. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En el primer dia en què es pot aixecar controls, Grècia ja ha obert les portes als països de la llista i no ha imposat cap quarantena. Tot i això, les autoritats gregues exigeixen als viatgers una declaració quaranta-vuit hores abans de volar i fa tests aleatoris de la covid-19 als aeroports.

Amb l’acord europeu ara s’obre un període de transició en què cada govern de la UE anirà decidint com i quan reobre les seves fronteres externes a aquests 15 països.

L’estat espanyol no té data encara per aixecar restriccions i negociarà quan fer-ho cas per cas en els dies vinents. Des del govern espanyol que confien aixecar els controls ‘tan aviat com es pugui’ i avancen que reclamaran reciprocitat a alguns països com el Marroc i Algèria. Per ara, només es preveu imposar els mateixos controls de seguretat per als viatgers internacionals que els que s’apliquen als europeus. És a dir, un registre a l’arribada per rastrejar contagis i controls de temperatura.

Llistat de països

El llistat inclou: la Xina, el Japó, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, el Marroc, Algèria, Tunísia, Montenegro, Geòrgia, Sèrbia, Corea del Sud, Tailàndia, Uruguai i Ruanda. També es permetrà la reobertura de fronteres amb països fortament vinculats a la UE com són Andorra, Mònaco, San Marino i el Vaticà.

En aquest grup reduït no hi ha els Estats Units o Rússia, ni tampoc la major part d’Amèrica, molt afectada ara mateix per la pandèmia de la covid-19.

The post Itàlia manté la quarantena pels viatgers que arribin de fora la UE, malgrat l’acord europeu per reobrir fronteres appeared first on VilaWeb.

Formentera autoritza l’entrada de 16.393 vehicles el primer dia de regulació

El Consell de Formentera ha acreditat 16.393 vehicles en el primer dia de vigència del programa formentera.eco, que regula l’entrada de vehicles a l’illa. D’aquests, la majoria són vehicles de residents, un total de 4.993, i d’empreses de lloguer, amb 2.481 cotxes i 6.720 motos. A més, hi ha 855 turismes i 96 motos de visitants, i 220 cotxes i 20 motos de residents a Eivissa. Finalment, la llista es completa amb altres 1.008 vehicles d’una altra tipologia. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Des de l’administració insular han destacat que les xifres són similars a les registrades l’any passat, quan el mateix dia es van autoritzar 17.834 vehicles. La regulació d’entrada de vehicles de formentera.eco per a aquest 2020 fixa el sostre de vehicles a 21.487, el que suposa un 4% inferior al sostre de vehicles del 2019, que va ser de 22.382.

A causa de la situació excepcional d’aquesta temporada, es bonifica el 100% del pagament de les taxes a tots els visitants, de manera que els interessats podran obtenir la seva autorització de circulació gratuïtament.

The post Formentera autoritza l’entrada de 16.393 vehicles el primer dia de regulació appeared first on VilaWeb.

Pàgines