Vilaweb.cat

Catalunya recupera empenta en les exportacions

Avui s’ha sabut que les exportacions catalanes de béns acumulen un descens del 13,3% fins a l’octubre del 2020, seguint la tendència de recuperació que va començar al juny. És un fet remarcable, perquè del gener al maig havien baixat de més del 18%. És important de recordar que el 2019 les exportacions catalanes havien assolit el seu novè rècord anual consecutiu, de manera que les dades del 2020 es contrasten amb les d’un any extraordinari. Els mesos posteriors al març, quan es va declarar l’estat d’alarma, concentren el gruix del descens de les exportacions, amb caigudes interanuals del 40,3% a l’abril i del 37,2% al maig. Superada la primera onada de la covid-19, la baixada de les exportacions s’ha anat atenuant fins a registrar un descens interanual del 7,1% a l’octubre.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons una nota de la Cambra de Comerç d’avui, l’evolució de les exportacions a Catalunya l’any passat va ser una mica més negativa que no a l’estat espanyol, on es va registrar una contracció acumulada de l’11,9% fins a l’octubre. La disminució més continguda de les exportacions espanyoles en relació amb les catalanes s’explica sobretot perquè a Catalunya hi té més pes la indústria automobilística, atès que la contracció de les exportacions d’aquest sector ha estat molt més pronunciada. Un mes més, cal destacar la contribució significativa dels béns agroalimentaris en el total d’exportacions catalanes (14% el 2019), a més de la bona resposta del sector a la pandèmia (amb un creixement acumulat de les exportacions del 6,7% fins a l’octubre), que també ha ajudat a esmorteir la contracció del total d’exportacions catalanes el 2020.

Entre les cinc comunitats autònomes més exportadores de l’estat espanyol (concentraven el 67% del total el 2019), Catalunya és la tercera on les exportacions de béns han caigut amb més intensitat. Aquest impacte diferenciat s’explica, en part, per la composició sectorial del comerç amb l’exterior. La forta contracció de les exportacions en el sector de l’automòbil ha tingut més impacte a Catalunya, al País Valencià i al País Basc, atès que el pes d’aquest sector sobre el total d’exportacions a cada comunitat representava el 13,3%, 22,4% i el 17,2% el 2019, respectivament, sempre segons l’anàlisi de la Cambra de Comerç. De totes maneres, globalment, no hem d’oblidar que Catalunya continua tenint el pes específic més elevat dins l’estat espanyol, superior al de la segona i tercera comunitats plegades. En definitiva, les exportacions catalanes en relació amb les de l’estat, acumulades fins a l’octubre, es mantenen per sobre del 25%, com aquests darrers anys.

De l’anàlisi que fa la Cambra, m’ha semblat molt interessant l’advertiment sobre el fet que el nombre d’empreses exportadores regulars de Catalunya (amb una facturació a l’estranger de més de 50.000 euros anuals) baixa fins a 7.324 l’octubre del 2020, un 2,3% menys que el mateix mes del 2019. Aquesta dada contrasta amb el descens acumulat de les exportacions del 13,3% fins a l’octubre. Això vol dir que les empreses amb més capacitat exportadora del teixit productiu català (el 2019 eren el 92,3% del total d’exportacions, tot i ser només el 20,8% del total d’empreses exportadores) són molt fermes i han continuat venent a l’estranger malgrat les dificultats.

Les exportacions –amb el permís de l’evolució dels nostres clients, és clar– semblen mirar el futur amb optimisme. Parlo amb la gent d’Acció i em comenta un sondatge que va fer a començament de novembre a empreses industrials catalanes de més de nou treballadors. El principal resultat és que la meitat de les empreses industrials exportadores (50,1%) considera que les seves vendes a l’exterior s’hauran mantingut o augmentat el 2020 respecte del 2019. És gairebé un 10% superior als resultats del primer sondatge, del mes de juny (40,3%). Alhora, el 60,6% de les empreses exportadores tenen pensat d’obrir nous mercats. A més, el 30,8% de les empreses industrials que no exporten (percentatge superior al 22,5% del sondatge fet a l’estiu) asseguren que començaran processos d’internacionalització. Em sembla molt interessant.

A partir de l’enquesta, Acció apunta que l’activitat exportadora de les empreses catalanes es recuperarà el 2021 amb augments que oscil·len entre el 9,5% i l’11,5% interanual. I adverteixen que el creixement és superior al del comerç exterior mundial, que, segons l’Organització Mundial del Comerç, serà del 7,2% el 2021. Per una altra banda, estimen que l’activitat exterior de les empreses catalanes prèvia a la pandèmia s’acabarà de recuperar l’any 2022.

D’aquesta manera, indiquen que el sector exterior es tornarà a convertir en el motor de la recuperació econòmica, perquè creixerà més de pressa que no el PIB. Si les previsions assenyalen que les exportacions augmentaran entre un 9,5% i un 11,5% el 2021, el PIB pujarà a un ritme menor, entre un 4,5% i un 7,7% segons el Departament d’Economia. Em sembla positiva i encertada la previsió, sempre que els nostres clients no es trobin més dificultats en el parany en què s’ha convertit la covid-19.

The post Catalunya recupera empenta en les exportacions appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: contagis i morts fora de control i el tercer vaccí ja és més a prop

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Els indicadors de la tercera onada del coronavirus continuen enfilats a tot el país. A Catalunya s’ha registrat un rècord de positius, 6.981 nous casos, que ha anat acompanyat d’un augment del risc de rebrot després de dos dies de baixada. Al País Valencià les dades no són pas més esperançadores. Aquestes últimes vint-i-quatre hores hi ha hagut 92 morts, la xifra més alta registrada durant tota la pandèmia.

El vaccí continua administrant-se a usuaris de residències i a sanitaris per recuperar el temps perdut els primers dies. Avui Brussel·les ha promès l’arribada de “moltes més dosis” a partir de l’abril. La negociadora de la Comissió Europea (CE) dels contractes per als vaccins, Sandra Gallina, ha reconegut que el subministrament entre el gener i el març serà més limitat. “En aquests primers tres mesos les dosis no són tan abundants com voldríem”, ha admès.

Com a notícia positiva, avui l’Agència Europea del Medicament (EMA) decidirà el 29 de gener si aprova el vaccí d’Oxford-AstraZeneca. L’EMA ha convocat aquesta reunió del comitè científic per valorar si avala el vaccí britànic després de rebre la petició d’autorització de la universitat i la farmacèutica. Si finalment el regulador de la UE l’aprova, serà el tercer vaccí que es podrà distribuir al mercat europeu, juntament amb els de Pfizer-BioNTech i Moderna.

Brussel·les ha comprat anticipadament 300 milions de dosis del vaccí d’Oxford, que s’afegeixen als 600 milions de Pfizer i els 160 milions de Moderna. Si aquest vaccí rep l’aval, pot començar a distribuir-se a partir de mitjan febrer.

A les Illes, les mesures aplicades han motivat el descontenament d’una part de la població. Prop d’un miler de treballadors del sector de la restauració s’han manifestat aquest migdia davant el Parlament de les Illes Balears malgrat que la delegació del govern espanyol havia prohibit la concentració a instàncies del govern i seguint un informe de la Direcció General de Salut Pública de les Illes, que va argumentar que s’hi originaria “un risc molt elevat”. Però els manifestants s’han aplegat igualment: primer davant el Consolat de Mar, i a poc a poc s’han desplaçat fins al parlament.

Al País Valencià, per contra, qui demana més restriccions són alguns batlles, que, arran de l’evolució de la pandèmia, demanen que la gent es confini a casa. N’és un exemple el batlle de València, Joan Ribó, que ha insistit a dir: “És molt important que la gent estiga a casa com més temps millor, que es confine al màxim de les seues possibilitats i que respecte escrupolosament les normes que s’han donat per part de la Generalitat.” També ho demanen els batlles de Paterna (Horta), Bétera (Camp de Túria), Banyeres de Mariola (Alcoià), la Font de la Figuera (Costera), Faura (Camp de Morvedre) Bunyol (Foia de Bunyol) i Quatretonda (Vall d’Albaida).

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 629.991 casos, 21.840 morts i hi ha 987 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 91.621.114 casos confirmats i 1.960.776 morts. Del total de casos, 65.520.563 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 23.177.382 casos i 386.412 morts;
–L’Índia, amb 10.493.457 i 151.522 morts;
–El Brasil, amb 8.146.823 casos i 203.735 morts;
–Rússia, amb 3.448.203 casos i 62.804 morts;
–Regne Unit, amb 3.164.051 casos i 83.203 morts;

*A l’estat francès hi ha 2.786.838 casos i 68.060 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.137.220 casos i 52.683 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: ‘Catalunya recupera empenta en les exportacions’

Avui s’ha sabut que les exportacions catalanes de béns acumulen un descens del 13,3% fins a l’octubre del 2020, seguint la tendència de recuperació que va començar al juny. És un fet remarcable, perquè del gener al maig havien baixat de més del 18%. És important de recordar que el 2019 les exportacions catalanes havien assolit el seu novè rècord anual consecutiu, de manera que les dades del 2020 es contrasten amb les d’un any extraordinari. Els mesos posteriors al març, quan es va declarar l’estat d’alarma, concentren el gruix del descens de les exportacions, amb caigudes interanuals del 40,3% a l’abril i del 37,2% al maig. Superada la primera onada de la covid-19, la baixada de les exportacions s’ha anat atenuant fins a registrar un descens interanual del 7,1% a l’octubre.

Segons una nota de la Cambra de Comerç d’avui, l’evolució de les exportacions a Catalunya l’any passat va ser una mica més negativa que no a l’estat espanyol, on es va registrar una contracció acumulada de l’11,9% fins a l’octubre. La disminució més continguda de les exportacions espanyoles en relació amb les catalanes s’explica sobretot perquè a Catalunya hi té més pes la indústria automobilística, atès que la contracció de les exportacions d’aquest sector ha estat molt més pronunciada. Un mes més, cal destacar la contribució significativa dels béns agroalimentaris en el total d’exportacions catalanes (14% el 2019), a més de la bona resposta del sector a la pandèmia (amb un creixement acumulat de les exportacions del 6,7% fins a l’octubre), que també ha ajudat a esmorteir la contracció del total d’exportacions catalanes el 2020.

Entre les cinc comunitats autònomes més exportadores de l’estat espanyol (concentraven el 67% del total el 2019), Catalunya és la tercera on les exportacions de béns han caigut amb més intensitat. Aquest impacte diferenciat s’explica, en part, per la composició sectorial del comerç amb l’exterior. La forta contracció de les exportacions en el sector de l’automòbil ha tingut més impacte a Catalunya, al País Valencià i al País Basc, atès que el pes d’aquest sector sobre el total d’exportacions a cada comunitat representava el 13,3%, 22,4% i el 17,2% el 2019, respectivament, sempre segons l’anàlisi de la Cambra de Comerç. De totes maneres, globalment, no hem d’oblidar que Catalunya continua tenint el pes específic més elevat dins l’estat espanyol, superior al de la segona i tercera comunitats plegades. En definitiva, les exportacions catalanes en relació amb les de l’estat, acumulades fins a l’octubre, es mantenen per sobre del 25%, com aquests darrers anys.

De l’anàlisi que fa la Cambra, m’ha semblat molt interessant l’advertiment sobre el fet que el nombre d’empreses exportadores regulars de Catalunya (amb una facturació a l’estranger de més de 50.000 euros anuals) baixa fins a 7.324 l’octubre del 2020, un 2,3% menys que el mateix mes del 2019. Aquesta dada contrasta amb el descens acumulat de les exportacions del 13,3% fins a l’octubre. Això vol dir que les empreses amb més capacitat exportadora del teixit productiu català (el 2019 eren el 92,3% del total d’exportacions, tot i ser només el 20,8% del total d’empreses exportadores) són molt fermes i han continuat venent a l’estranger malgrat les dificultats.

Les exportacions –amb el permís de l’evolució dels nostres clients, és clar– semblen mirar el futur amb optimisme. Parlo amb la gent d’Acció i em comenta un sondatge que va fer a començament de novembre a empreses industrials catalanes de més de nou treballadors. El principal resultat és que la meitat de les empreses industrials exportadores (50,1%) considera que les seves vendes a l’exterior s’hauran mantingut o augmentat el 2020 respecte del 2019. És gairebé un 10% superior als resultats del primer sondatge, del mes de juny (40,3%). Alhora, el 60,6% de les empreses exportadores tenen pensat d’obrir nous mercats. A més, el 30,8% de les empreses industrials que no exporten (percentatge superior al 22,5% del sondatge fet a l’estiu) asseguren que començaran processos d’internacionalització. Em sembla molt interessant.

A partir de l’enquesta, Acció apunta que l’activitat exportadora de les empreses catalanes es recuperarà el 2021 amb augments que oscil·len entre el 9,5% i l’11,5% interanual. I adverteixen que el creixement és superior al del comerç exterior mundial, que, segons l’Organització Mundial del Comerç, serà del 7,2% el 2021. Per una altra banda, estimen que l’activitat exterior de les empreses catalanes prèvia a la pandèmia s’acabarà de recuperar l’any 2022.

D’aquesta manera, indiquen que el sector exterior es tornarà a convertir en el motor de la recuperació econòmica, perquè creixerà més de pressa que no el PIB. Si les previsions assenyalen que les exportacions augmentaran entre un 9,5% i un 11,5% el 2021, el PIB pujarà a un ritme menor, entre un 4,5% i un 7,7% segons el Departament d’Economia. Em sembla positiva i encertada la previsió, sempre que els nostres clients no es trobin més dificultats en el parany en què s’ha convertit la covid-19.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Ni el govern ni els partits no gosen proposar l’ajornament de les eleccions
–Time: La tecnologia mRNA ens ha donat els primers vaccins contra la covid. També podria millorar la indústria farmacèutica (en anglès)
–Franceinfo: Primera infecció, vaccinació… on és la investigació sobre la durada de la immunitat contra la covid-19? (en francès)
–BBC: L’altre virus que preocupa l’Àsia (en anglès)
–Infobae: Es destinaran cinc mil milions de dòlars a finançar enguany la logística de vaccins a 92 estats (en castellà)
–Eurasianet: La geopolítica i l’esforç de vaccinació al Caucas (en anglès)
–Politico: Els secrets de l’èxit de la vaccinació contra el coronavirus d’Israel (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Es compleix un any del primer mort de coronavirus enmig de l’opacitat de la Xina sobre l’origen del brot
Una manifestació contra les restriccions en la restauració prohibida per la delegació del govern encercla el parlament
Compromís demana que es prohibeixin les reunions de grups de persones no convivents
Un de cada quatre pacients amb covid a l’UCI té una trombosi, en molts casos asimptomàtica
Brussel·les promet “moltes més dosis” del vaccí a partir de l’abril: “Ara no són tan abundants com voldríem”
L’estat espanyol rep les primeres dosis del vaccí de Moderna
Vora la meitat dels sanitaris de l’estat espanyol té un risc alt de trastorn mental després de la primera onada de la covid

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: contagis i morts fora de control i el tercer vaccí ja és més a prop appeared first on VilaWeb.

El PSOE s’oposarà a la comissió d’investigació sobre Juan Carlos I tot i l’aval dels lletrats del congrés

El PSOE tancarà novament la porta demà a la tramitació al congrés espanyol d’una petició de Podem, ERC, CUP, Bildu, BNG, Més País i Compromís perquè es creï una comissió d’investigació sobre els negocis obscurs de Juan Carlos I. I tornarà a impedir-ho malgrat el fet que per primera vegada els lletrats del congrés havien avalat la tramitació de la petició, contràriament al que havien fet fins ara. Ho havien fet en ocasió de la petició que Podem va presentar el mes passat un cop es va destapar el cas de les targetes opaques i Juan Carlos I va regularitzar amb Hisenda 678.393,72 euros.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La mesa del congrés ha de decidir demà sobre l’admissió a tràmit de la petició amb l’informe sobre la taula. És un tràmit que fins ara no ha superat cap petició semblant i que permet elevar la qüestió al ple del congrés. Amb tot, Podem es tornarà a quedar en minoria demanat la comissió d’investigació, tal com ha passat en anteriors ocasions en què el PSOE ja ha tancat files amb el PP i Vox per rebutjar investigar les activitats del rei emèrit.

La petició de creació d’una comissió d’investigació de Podem argumenta que els fets que es pretenen investigar són posteriors a l’abdicació de l’ex-monarca, i per tant no se li pot aplicar el criteri de la inviolabilitat. Segons fonts del congrés, l’informe dels lletrats “no s’oposa a l’admissió a tràmit” de la petició d’una comissió d’investigació sobre les activitats del rei Joan Carles, però el fet que s’acabi admetent o no serà una decisió que la Mesa del Congrés adoptarà aquest dimecres.

The post El PSOE s’oposarà a la comissió d’investigació sobre Juan Carlos I tot i l’aval dels lletrats del congrés appeared first on VilaWeb.

Ribó demana als ciutadans de València de confinar-se com més temps millor

El batlle de València, Joan Ribó, ha recalcat que, atesa l’evolució de la pandèmia del coronavirus, “és molt important que la gent estiga a casa com més temps millor, que es confine al màxim de les seues possibilitats i que respecte escrupolosament les normes que s’han donat per part de la Generalitat”. Unes normes, ha postil·lat, “que a alguns ens agradarien que foren una mica més estrictes”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ribó ha dit que el moment actual en l’àmbit sanitari era “molt preocupant per la situació de la pandèmia”, i ha assenyalat que el nivell de contagis de la covid-19 s’havia enfilat “en la ciutat de València, en la província i en el mateix ajuntament”.

Avui s’ha informat que Compromís, la formació de Joan Ribó, traslladarà al Consell i al govern espanyol la “necessitat” d’adoptar mesures “més dures”, com el confinament parcial, per a fer front a la pandèmia arran de les “preocupants” xifres que s’han sabut aquests darrers dies.

Els portaveus de Compromís, Mónica Oltra, Àgueda Micó, Joan Ribó i Juan Ponce troben que, amb aquesta situació: “Cal prendre mesures contundents i valentes per a frenar els contagis, preservar vides, evitar el col·lapse del sistema sanitari i garantir el procés de vacunació, en el sentit que hem anat proposant des del mes d’octubre en els diferents àmbits institucionals i polítics”.

Teletreball i suspensió hotelera

Entre les propostes, advoquen per promoure el teletreball, suspendre l’activitat de l’hoteleria, els establiments turístics, hotelers i d’oci, els centres comercials i establiments comercials no essencials de més de 800 metres quadrats i limitar-ne l’activitat en espais d’igual o inferior grandària.

Igualment, defensen de suspendre espectacles i activitats sense programació estable que impliquen acumulació de persones a l’entrada i a l’eixida, prohibir les reunions de no convivents, exceptuant les cures i la criança, i el confinament nocturn a les 20.00 amb les excepcions que marca l’actual normativa.

 

Entrevista a Joan Ribó: “Entre València i Barcelona hi ha normalitat. S’ha acabat allò d’oh, Barcelona…”

The post Ribó demana als ciutadans de València de confinar-se com més temps millor appeared first on VilaWeb.

De l’acadèmia a la conquesta de l’escriptura creativa

Ja són a les llibreries els premis literaris de Gandia, publicats per Edicions 62: el premi de narrativa Joanot Martorell, obra de Pepa Aguar, El que em queda de tu, i el premi de poesia Ausiàs Marc, obra de Josep-Anton Fernàndez, L’animal que parla. Ara s’han presentat en conferència de premsa. Es dóna el fet que tots dos autors es dediquen a la docència a la universitat i per a tots dos és la seva primera obra, una en la ficció, l’altre en poesia.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Quant a L’animal que parla, de Josep-Anton Fernàndez, l’editor Jordi Cornudella ha explicat que destacava molt entre els 38 original presentats. I ha estat ben clar a definir-la d’esplèndida i fins i tot ha dit que segons ell serà un llibre a tenir en compte en un panorama retrospectiu de la poesia catalana: “És un llibre dens i fàcil de llegir al mateix temps, executat amb una gran maduresa i que es mostra amb una veu absolutament nova. No es pot demanar més.” Un llibre dens, segon Cornudella, “perquè no és deixatat, és concentrat en les sis parts que el conformen i no hi sobren coses. Té un interès intel·lectual i també emotiu, alhora que estètic, del poeta que domina l’ofici, però que no en fa exhibició, sinó que posa el poema a favor del lector.”

Per a Josep-Anton Fernàndez, conegut pel seu assaig El malestar en la cultura catalana, aquest és el seu primer llibre de poemes. Conté 45 poemes repartits en sis seccions. Segons que ha explicat l’autor: “Les seccions no van néixer intencionades inicialment, però són rellevants en el sentit que no hi ha un centre. Perquè el llibre és una experiència de centrament en l’escriptura. Tracta sobre el parlar i el dir, sobre els efectes de la paraula en el cos i en l’ànima i dels afectes que la paraula vehicula. El títol, L’animal que parla, diu això, que som animals que parlem. És la importància del llenguatge, però que també limita allò que podem comprendre i expressar. La carn es fa paraula i el llenguatge és allò que permet que la carn es faci paraula.”

Per a Josep-Anton Fernàndez hi ha una primera idea que qüestiona aquell que parla de tenir “un domini de la llengua”: “Aquesta és una idea sospitosa, perquè és preferible que la llengua et tingui a tu. Estar posseït per la llengua, com si la llengua fos un fil de pues que ens penetra la carn, que es fa paraula.” La segona idea que conté aquest llibre és la presència constant del diàleg amb l’altre en diferents formes: “Hi ha diàlegs amb el present, tant implícit com explícit, hi ha un diàleg amb la tradició, amb Riba, Vinyoli, Clapés i ben explícit amb Maria-Mercè Marçal i el seu llibre de poemes Desglaç. També es dialoga amb imatges, de fotos d’arbres ferits (podeu veure totes les fotografies en la web animalqueparla.wordpress.com), etc.”

La tercera idea que exposa el llibre, segons que explica Josep-Anton Fernàndez, és la importància de la forma. Per això els poemes de L’animal que parla són decasíl·labs, es troben regits per la mètrica, que és la que crea un ritme i un ordre, excepte en l’última secció, on també es mostra que el vers lliure li causa una certa angoixa.

Per a Fernàndez, el llibre mira d’expressar “una experiència humana a través de l’enigma de l’existència. Perquè és aquest enigma, que ens sosté.” Preguntat sobre el perquè s’estrena ara com a poeta i no ho ha fet abans, respon: “Fins ara m’havia expressat des de l’escriptura acadèmica, però vitalment notava que necessitava fer un altre tipus d’escriptura, necessitava llançar-me al món de la creació. Però si provens del món acadèmic, tens una relació complicada amb l’escriptura, perquè tens molta pressió per publicar sobre la teva recerca i jo durant molt de temps no em vaig permetre escriure altra cosa que l’escriptura acadèmica. No va ser fins fa cinc o sis anys que em vaig posar cada vegada més seriosament en un procés de conquerir la meva pròpia capacitat d’escriure poesia.”

Història d’una pèrdua

També Pepa Aguar és professora universitària i també li feia molt de respecte la creació literària, però necessitava escriure per convertir en ficció una experiència personal dolorosa, la malaltia degenerativa que va posar fi a la vida de la seva mare. Explica l’autora que la novel·la El que em queda de tu és la història d’una pèrdua: “Mira d’explicar el moment en què la mare ja no hi és però encara hi és. Però no volia que fes pena ma mare, perquè era una dona que es menjava la vida i volia il·luminar-la, expressar també tot el que ens havia deixat, tants moments radiants. Vaig fer un taller de narrativa creativa amb la Lolita Bosch i això em va ajudar molt. Per altra banda, ja vaig anar fent el meu procés amb la situació; primer rebutges que et pugui passar a tu, no vols acceptar que la teva mare pateix una decrepitud mental, però després acceptar que va marxant. La malaltia de la mare es creua amb la voluntat d’escriure sobre la meva àvia i per això en la novel·la hi ha dos temps narratius, el del present, on la narradora parla del procés de decadència que pateix la seva mare i, per altra banda, també hi ha un procés en passat on es narra la vida de l’àvia i de la família fins als nostres dies.”

The post De l’acadèmia a la conquesta de l’escriptura creativa appeared first on VilaWeb.

Puig anuncia un fons de cent vint milions per a ajudar les empreses més afectades per les restriccions

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat avui la creació d’un fons de cooperació Covid de cent vint milions d’euros – amb aportacions de la Generalitat (50%), diputacions (30%) i ajuntaments (20%) – per a ajudar les empreses i autònoms més afectats per les restriccions sanitàries imposades per a frenar la pandèmia i que preveu arribar a unes trenta-tres mil empreses i autònoms.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho ha anunciat després de presidir la reunió de la mesa institucional integrada pels batlles d’Alacant, Castelló, Elx i València, els responsables de les tres diputacions i el president de la federació de municipis per a abordar mesures destinades a la recuperació.

En la trobada s’ha acordat la creació d’aquest fons, el qual es gestionarà a través dels ajuntaments, amb l’objectiu de dotar-los de capacitat econòmica suficient perquè puguin ajudar les empreses en “pitjor situació”. Els sectors als quals fonamentalment aniran dirigides les ajudes són els que tenen a veure amb l’hoteleria, l’oci, activitats recreatives, activitats culturals i les agències de viatges, com a “sectors que han perdut una part fonamental de la seua facturació en els últims mesos”.

L’acord, que es formalitzarà en els dies vinents a través d’un decret llei, ha comptat amb el suport de totes les institucions presents en la reunió i s’espera poder ajudar prop de trenta-tres mil empreses i autònoms per a evitar que es vegin “abocats a desaparèixer”.

The post Puig anuncia un fons de cent vint milions per a ajudar les empreses més afectades per les restriccions appeared first on VilaWeb.

Budó diu que la decisió de divendres sobre si ajornar les eleccions, o no, serà definitiva

La portaveu del govern en funcions, Meritxell Budó, ha assegurat que la decisió de la taula de partits de divendres sobre la viabilitat del 14-F serà “definitiva”. De totes maneres, ha avisat que, si no hi havia consens entre partits, el govern tindria la darrera paraula. Així mateix, ha explicat que els serveis jurídics de la Generalitat i el departament de processos electorals estudiaven la possibilitat d’un ajornament electoral. A més, la consellera ha subratllat que, si els comicis s’ajornaven, caldria “garantir que es fessin quan l’onada d’ara ja anés de baixada”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ni el govern ni els partits no gosen proposar l’ajornament de les eleccions

El govern no portarà cap proposta a la taula de partits de divendres, perquè prefereix cercar un consens entre tots els partits. Ara bé, si no hi ha entesa de les formacions polítiques, l’executiu en funcions prendrà la decisió definitiva. Si s’ajornen les eleccions, el govern també intentarà de consensuar-ne la nova data divendres mateix. En aquesta hipòtesi escenari, el decret de suspensió de les eleccions pel 14-F també inclouria la nova data electoral.

Budó ha apuntat que, en cas d’ajornament electoral, la nova data hauria de tenir lloc cap al final de la tercera onada: “Probablement hauríem de garantir que l’onada d’ara ja anés de baixada”, ha reiterat. Sigui com sigui, els criteris seran “sempre” sanitaris i epidemiològics. En aquest sentit, la portaveu del govern ha advertit que les dades feien pensar, ara mateix, que el 29 de gener la situació no seria “gaire millor” que l’actual. Aquell dia hauria de començar la campanya electoral de les eleccions si es fan el 14-F.

Un informe de Salut preveu en la pitjor hipòtesi una ocupació de 800 llits a les UCI abans del 14-F

The post Budó diu que la decisió de divendres sobre si ajornar les eleccions, o no, serà definitiva appeared first on VilaWeb.

Torra estrena una pàgina web personal per a comunicar les seves reflexions i activitats

L’oficina del president Quim Torra ha estrenat avui a migdia la pàgina web per comunicar l’activitat programada del president i oferir un resum del seu mandat, així com “informació de la seva trajectòria, acció i pensament”. Entre més, hi ha un apartat anomenat “bloc d’idees” en què s’aniran publicant reflexions i propostes de Torra, un apartat biogràfic, reculls d’imatges, articles, conferències, o informació sobre els llibres que ha escrit. També hi ha un espai amb un reguitzell de frases i reflexions de personalitats que són referents per a Torra, així com informació sobre esdeveniments i campanyes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Us convido a visitar el nou web amb què volem oferir-vos tota la informació de l'Oficina, l'activitat i els projectes que fem. També hi podeu trobar articles, conferències, vídeos, reflexions, recomanacions i un munt d'informació. Benvinguts!https://t.co/FtCjd5pkzw

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) January 12, 2021

The post Torra estrena una pàgina web personal per a comunicar les seves reflexions i activitats appeared first on VilaWeb.

La CUP diu que vol influir en el pròxim govern per evitar que “col·labori” amb la repressió

La presidenciable de la CUP a les eleccions al parlament, Dolors Sabater, ha exigit que el pròxim govern de la Generalitat retiri més de 70 acusacions particulars de la Generalitat contra activistes, dissolgui les unitats policials de la Brimo i l’Arro, tanqui immediatament els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i aturi l’aplicació de la coneguda com a llei mordassa per part dels Mossos i les policies locals. En una conferència de premsa, Sabater ha denunciat que en els mesos vinents “desenes d’activistes” es troben en risc d’entrar a la presó a conseqüència de la repressió i la “connivència” de la Generalitat. Per això, els anticapitalistes han proposat una bateria de mesures per influir en el pròxim govern i garantir que no hi hagi “col·laboració” amb la repressió.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Entre les mesures que la CUP ha plantejat també hi ha la “correcta” identificació dels cossos policíacs, l’obertura d’expedients i sancions als agents que no vagin correctament identificats i plantejar un nou model policíac que aposti per una policia comunitària al servei de la ciutadania “i no contra la protesta” amb ús de tàsers, foam i canons d’aigua. També demanen l’aturada “immediata” de les actuacions policials per motius ètnics, xenòfobs, d’aspecte ideològic i major control parlamentari dels casos de denúncia tant judicial com d’afers interns per vexacions, maltractament, tortura, tracte denigrant, comportament racista/xenòfob per part dels cossos policíacs que operin al país.

La CUP ha plantejat que cal comptar amb una estratègia antirepressiva i que s’ha d’aconseguir que la repressió sigui un “bumerang”. És a dir, que la repressió serveixi per fer créixer les lluites que han originat aquesta repressió. També han defensat que cal evitar que la repressió aconsegueixi fer acabar les lluites i treure de l’agenda pública els seus missatges. La formació ha estat crítica amb la Generalitat per presentar acusació particular contra activistes i l’ha acusada d’oferir “repressió” i “pals”. Així, han demanat un gir de 180 graus en l’estratègia antirepressiva de JxCat i ERC. En concret, han defensat que no es pot permetre que la repressió “marqui” el ritme de la política i que cal tallar qualsevol “col·laboració” de la Generalitat amb la “repressió”. També han recordat que tots els “represaliats” són iguals i no n’hi ha primera o segona categoria.

La conferència de premsa de la CUP s’ha fet davant el TSJC amb els candidats Dolors Sabater, Laia Estrada i Xavi Pellicer acompanyats de desenes de persones represaliades. S’ha fet públic que a la llista de la CUP pel 14-F per Barcelona hi anirà Adrián Sas, condemnat a 3 anys de presó per participar a les protestes del primer aniversari de l’1-O i Marcel Vivet, encausat per la manifestació contra Jusapol el 2018. La militant històrica de l’independentisme Blanca Serra, detinguda en quatre ocasions entre 1977 i 1982 tancarà la llista per Barcelona.

Adrián Sas: “Qui m’acusa és un policia sanguinari condemnat a dos anys de presó”

Marcel Vivet: “Hem de demanar a la Generalitat que deixi de ser una institució que no defensa el seu poble”

Prioritzar els experts en la decisió sobre les eleccions

D’altra banda, Sabater no s’ha volgut pronunciar sobre si cal ajornar o mantenir les eleccions del 14-F per l’actual creixement de contagis de la covid-19. Sabater ha defensat que la decisió s’ha de prendre divendres d’acord “estrictament” amb criteris sanitaris. Des de la CUP han reclamat que la decisió que prenguin divendres els partits es faci d’acord amb la ciència i no amb electoralisme.

Sabater ha qüestionat si s’hauria d’haver decidit amb quines condicions caldria ajornar els comicis i ha lamentat la “improvisació”. Ha defensat que es concep la “mala planificació” del Govern en la manera com s’ha abordat la pandèmia.

The post La CUP diu que vol influir en el pròxim govern per evitar que “col·labori” amb la repressió appeared first on VilaWeb.

S’ha mort el magnat dels casinos nord-americà Sheldon Adelson

S’ha mort a vuitanta-set anys el magnat nord-americà Sheldon Adelson, una de les persones més riques dels Estats Units i la vint-i-vuitena més rica del món, amb una fortuna de prop de 26 mil milions d’euros. Segons un comunicat de la seva empresa, la defunció es deu a les complicacions d’un càncer que patia de mesos ençà. Adelson era el propietari del consorci de casinos Las Vegas Sands, i dirigia fins fa pocs dies el prinicpal imperi de casinos i establiments de joc del món, amb seus a la ciutat xinesa de Macau o a Singapur, entre més.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Als Estats Units, Adelson també ha estat conegut per la seva influència sobre el Partit Republicà, al qual ha destinat nombroses donacions multimilionàries. La més destacada, potser, la que féu el 2016 a l’aleshores candidat presidencial Donald Trump: 25 milions d’euros, la donació més ingent que va rebre l’ara president sortint. Pels volts del 2012, Adelson va temptejar la possibilitat de construir prop de Salou (Tarragonès) el casino més gran d’Europa, l’Eurovegas, tot i que finalment ho va descartar. El projecte es va projectar més tard a la ciutat espanyola d’Alcorcón, però finalment no va anar endavant després de nombroses polèmiques.

The post S’ha mort el magnat dels casinos nord-americà Sheldon Adelson appeared first on VilaWeb.

Un jutjat de Barcelona declara que els 748 ‘riders’ del macrojudici de Deliveroo són falsos autònoms

El jutjat social numero 24 de Barcelona ha declarat que 748 ‘riders’ de Deliveroo operaven com a falsos autònoms en una sentència que s’ha publicat avui. La magistrada ha donat la raó a la Seguretat Social, recordant que el Tribunal Suprem espanyol ja va dictaminar a l’estiu que un repartidor de Glovo tenia una relació laboral amb la plataforma.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En el text de seixanta-nou pàgines, el jutjat demostra que la pretesa llibertat del repartidor que argumenta la plataforma en la seva defensa “no és tan àmplia com es vol aparentar”, ja que “en cas de rebutjar comandes no se li garantiran les comandes mínimes, i fins i tot pot prescindir dels seus serveis”. A més, estableix que el ‘rider’ rep una retribució periòdica, un “salari per unitat d’obra”, que és admissible en les relacions laborals.

A través de la plataforma, l’empresa feia un seguiment de l’activitat dels repartidors i del seu temps de repartiment. La magistrada recorda que els repartidors eren objecte de valoració sobre el seu grau de fiabilitat, a partir de dades subministrades per l’aplicació informàtica, donava informació sobre la disponibilitat real en els torns assignats, la realització efectiva dels serveis, temps de resposta en el lliurament de les comandes, i prestació de serveis en hores-punta.

“Si la valoració del repartidor era deficient, se li concedia un preavís de trenta dies durant el qual s’observava si modificava la seva conducta. En cas contrari, Roofoods Spain SL podia donar de baixa al repartidor en l’aplicació informàtica i finalitzar la seva col·laboració amb ell”, detalla el text. En definitiva, conclou que “sí que hi ha subjecció a ordres o instruccions empresarials” entre els ‘riders’ i l’empresa.

El jutjat número 24 considera que “no es pot afirmar que el repartidor posseís la seva pròpia organització (ni material ni estructural), perquè amb els únics mitjans o elements aportats per aquest (bicicleta o motocicleta i telèfon mòbil) no podia haver realitzat una activitat com la dels “riders””, és a dir, servir habitualment comandes des dels restaurants als consumidors. Afegeix que aquesta activitat “només podia realitzar-se mitjançant la incardinació dels repartidors en l’organització o estructura pròpia” de l’empresa que venia donada “pels múltiples acords comercials subscrits entre aquesta i una gran quantitat de restaurants”, “per la complexa plataforma i aplicació telemàtica que posava amb relació a la mateixa empresa, als repartidors o “riders”, als restaurants, i als consumidors”.

Amb aquesta, ja hi ha quaranta-una sentències judicials que dictaminen a favor de la laboralitat de la relació entre repartidors i plataformes, un assumpte que el govern espanyol ha intentat blindar per llei mitjançant una negociació amb els agents socials. Després d’un mes de negociació encallada, les converses es reprendran demà.

The post Un jutjat de Barcelona declara que els 748 ‘riders’ del macrojudici de Deliveroo són falsos autònoms appeared first on VilaWeb.

Una manifestació contra les restriccions en la restauració prohibida per la delegació del govern encercla el parlament

Prop d’un miler de treballadors del sector de la restauració s’han manifestat aquest migdia davant del Parlament de les Illes Balears per a protestar contra les noves restriccions del govern. La delegació del govern espanyol a les Illes havia prohibit la concentració a instàncies del govern i en base a un informe de la Direcció General de Salut Pública de les Illes, que va argumentar que s’hi provocaria “un risc molt elevat”. Però els manifestants s’han reunit igualment: primer davant del consolat, i poc a poc s’han desplaçat fins al parlament.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Minuts després de començar la manifestació, un grup de manifesants han tallat el trànsit a les vies de l’entorn del parlament i el consolat, com el passeig Marítim. Uns quants han blocat la porta del parlament, provant d’accedir-hi, i s’han sentit crits com “Armengol dimissió”, “volem treballar”, “manos enlaire, això és un atracament”, “la policia, amb el poble” o el càntic “a por ellos”. Demà els bars i restaurants quedaran tancats fins al 30 de gener.

#AMPLIACIÓ Els manifestants de la restauració han arribat a les portes Parlament de les Illes Balears. "Volem fer feina", criden.

➡️ Tota la informació: https://t.co/mOxAEv0R0C pic.twitter.com/ETm9MQh5gT

— IB3 Notícies (@IB3noticies) January 12, 2021

 

The post Una manifestació contra les restriccions en la restauració prohibida per la delegació del govern encercla el parlament appeared first on VilaWeb.

Compromís demana que es prohibeixin les reunions de grups de persones no convivents

Compromís ha reclamat un confinament parcial que inclogui la prohibició de les reunions de grups de persones no convivents, tal com es va aprovar ahir per a Mallorca i Eivissa. La proposta també suposaria l’avançament del confinament nocturn a les vuit de la tarda, per exemple, o la suspensió l’activitat en bars, restaurants, hotels i centres comercials de més de vuit-cents metres quadrats. També reclamen de suspendre espectacles i activitats sense programació estable que impliquin acumulació de persones a l’entrada i a la sortida. S’hi mantindrien l’activitat dels serveis públics, comptant-hi l’educació, així com l’activitat esportiva “segura”, i s’hi promouria el teletreball.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El País Valencià cerca, inquiet, l’explicació del sobtat augment de la covid

El Consell de Coordinació Institucional de Compromís ha acordat traslladar al consell i al govern espanyol la necessitat d’adoptar mesures més severes per a fer front a la pandèmia de coronavirus davant les “xifres preocupants” dels últims dies. Els portaveus de Compromís (la vice-presidenta Mónica Oltra, el batlle de València, Joan Ribó, Àgueda Micó i Juan Ponce) han assenyalat en un comunicat que cal prendre mesures “contundents i valentes” per a frenar els contagis, preservar vides, evitar el col·lapse del sistema sanitari i garantir el procés de vacunació, i remarquen que ho proposen des d’octubre.

Compromís aclareix que hi ha mesures que només pot aprovar-les el govern espanyol, però diu que la Generalitat pot, mentrestant, aprovar les que permet l’estat d’alarma actual. Si s’apliquessin aquestes restriccions, que suposarien un enduriment notable respecte de les actuals, Compromís proposa la creació d’un fons d’emergència covid estatal i un altre autonòmic per a pal·liar els efectes econòmics del tancament dels sectors esmentats, vinculats al manteniment dels llocs de treball, els drets laborals i el treball autònom.

“Sense salut no hi ha economia, però no podem deixar a milers de persones sense ingressos dels seus negocis. És necessari que el govern estatal actuï per a no deixar a ningú enrere”, afirmen els portaveus de la formació, que asseguren que la tria entre salut i economia és una “falsa dicotomia”.

The post Compromís demana que es prohibeixin les reunions de grups de persones no convivents appeared first on VilaWeb.

L’estat espanyol rep les primeres dosis del vaccí de Moderna

Les primeres dosis de la vacuna de moderna han arribat a l’estat espanyol aquest matí. Segons informa La Moncloa, un camió que les transportava des de Bèlgica ha arribat a les vuit del matí al magatzem del Ministeri de Sanitat espanyol a Guadalajara. L’executiu espanyol assegura que en els pròxims dies es distribuiran “de manera equitativa” entre les comunitats autònomes. El ministre de Sanitat del govern espanyol, Salvador Illa, té previst d’oferir els detalls sobre aquesta qüestió a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Moderna va aconseguir la certificació de l’Agència Europea del Medicament el 6 de gener. Segons la companyia, el vaccí té una eficàcia del 94%. La Comissió Europea ha emparaulat la compra de 160 milions de dosis aquest 2021.

The post L’estat espanyol rep les primeres dosis del vaccí de Moderna appeared first on VilaWeb.

Brussel·les promet “moltes més dosis” del vaccí a partir de l’abril: “Ara no són tan abundants com voldríem”

Brussel·les promet l’arribada de “moltes més dosis” del vaccí contra la covid a partir de l’abril. La negociadora de la Comissió Europea (CE) dels contractes pels vaccins, Sandra Gallina, ha assegurat en una compareixença al Parlament Europeu que els contractes tancats amb les farmacèutiques preveuen la distribució a la primavera del gruix de les 760 milions de dosis comprades a Pfizer-BioNTech i Moderna. En canvi, el subministrament entre gener i març serà més limitat. “En aquests primers tres mesos les dosis no són tan abundants com voldríem”, ha admès. La CE ha defensat el volum del contracte inicial tancat amb les farmacèutiques. “Vam comprar tot el que podíem comprar”, ha dit Gallina als eurodiputats.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Brussel·les va negociar de forma centralitzada la compra anticipada de vaccins mentre encara s’estaven provant en els assajos clínics. La CE té fins a sis acords amb farmacèutiques, dels quals només dos per ara estan en marxa després que l’Agència Europea del Medicament donés l’aval al vaccí de Pfizer-BioNTech a mitjans de desembre i a la de Moderna a principis de gener.

La CE va fer una compra inicial de 300 milions de dosis a Pfizer-BioNTech i de 160 milions a Moderna. La setmana passada l’executiu europeu va duplicar la compra a Pfizer-BioNTech afegint 300 milions de dosis més. Això significa que la UE té assegurats vaccins per cobrir entorn el 85% de la població amb dues dosis per persona. Ara bé, el gruix de les dosis no arribarà fins a la primavera i, per això, la CE recorda als estats que han de prioritzar els grups de risc en l’inici de la campanya de vaccinació.

Segons Gallina, si el vaccí d’Oxford-AstraZeneca obté l’aval del regulador de la UE a finals de gener, la CE calcula que les primeres dosis arribarien a mitjans de febrer. També ha avançat que Oxford-AstraZeneca faria dues entregues al mes, però els detalls de la distribució encara s’ha de concretar.

Problemes inicials

Pel que fa a la logística de la distribució actual als estats membre de la UE, Gallina ha assegurat que només han detectat problemes en tres casos “menors”. “Les entregues s’estan fent”, ha afirmat. En les últimes setmanes han sorgit crítiques arreu d’Europa per la velocitat de la vaccinació en alguns països i per problemes de subministrament.

Transparència dels contractes

La Comissió Europea ha accedit a revelar als membres del comitè de Medi ambient i Salut Pública de l’Eurocambra els sis contractes tancats amb les farmacèutiques per les vacunes si les companyies hi estan d’acord. Per ara, només CureVac ho ha permès.

The post Brussel·les promet “moltes més dosis” del vaccí a partir de l’abril: “Ara no són tan abundants com voldríem” appeared first on VilaWeb.

L’Audiència espanyola culpa l’ajuntament de Sant Julià de Ramis de les destrosses de la Guàrdia Civil l’1-O

L’Audiència espanyola rebutja que l’estat indemnitzi amb 13.427,43 euros l’ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) per les destrosses al pavelló durant l’1-O. La sentència del jutjat central contenciós número 7, amb seu a l’Audiència Nacional, desestima el recurs interposat pel consistori i conclou que la Guàrdia Civil “no va actuar antijurídicament” perquè els agents estaven “emparats per una resolució judicial que ordenava retirar tot el material relacionat amb el referèndum convocat il·legalment”. De fet, la resolució responsabilitza l’ajuntament dels desperfectes per haver posat les instal·lacions a disposició “d’un procés electoral il·legal”. Era previst que el president Carles Puigdemont votés a Sant Julià de Ramis, però la violència policíaca el va fer canviar de col·legi electoral.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El recurs interposat per l’ajuntament contra el ministeri de Justícia espanyol per les destrosses que va fer la Guàrdia Civil al pavelló municipal durant l’1-O va arribar a judici el 2 de desembre passat. Era el segon contenciós presentat per Sant Julià de Ramis per les destrosses al pavelló. En un primer moment, el gener del 2018, l’ajuntament va presentar una reclamació patrimonial davant el ministeri espanyol, demanant-li els 13.427 euros que va costar arreglar els desperfectes. Després de mig any de no rebre resposta, el consistori va presentar un primer contenciós. Aquest, però, va decaure, perquè s’articulava al voltant del silenci administratiu. I just després d’interposar-lo, el ministeri va respondre dient que rebutjava la reclamació.

Per això, Sant Julià de Ramis va tornar a recórrer al contenciós. Aquest cop, reclamant formalment els més de 13.000 euros. Ara, el jutjat central contenciós administratiu 7, amb seu a l’Audiència Nacional, desestima el recurs interposat per l’ajuntament.

La sentència argumenta que la responsabilitat patrimonial de l’administració obliga l’estat a indemnitzar “tota lesió que pateixin els particulars a qualsevol dels seus béns o drets” sempre que sigui “com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics”: “No tot dany que produeixi l’administració és indemnitzable, només aquell que mereixi la consideració de lesió perquè el perjudicat no tingui el deure jurídic de suportar-lo per no existir causes de justificació que el legitimin”. I, en aquest punt, el jutjat argumenta que la Guàrdia Civil “no va actuar antijurídicament” perquè els agents de l’institut armat es trobaven “emparats per una resolució judicial que ordenava retirar de les instal·lacions posades a disposició del referèndum convocat il·legalment tot el material relacionat amb el procés electoral”.

A més, el jutjat també responsabilitza “la conducta del mateix ajuntament perjudicat” dels desperfectes per haver posat el pavelló “a disposició d’un procés electoral il·legal” i existint “resolucions judicials que obligaven la Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial, a retirar tot el material electoral”. “El dany no s’hauria produït sense la posada a disposició de les instal·lacions de titularitat municipal al servei d’una activitat il·legal”, conclou el jutjat.

El batlle de Sant Julià, Marc Puigtió, ha criticat la sentència a través de Twitter: “Una nova injustícia de la ‘justícia espanyola’ avala les destrosses al pavelló per part de la Guàrdia Civil”.

Una nova injustícia de la “justícia” espanyola avala les destrosses al pavelló de #StJuliaDeRamis per part de la Guàrdia Civil durant el referèndum de l’#1o 👏🏼👏🏼👏🏼 #ErcStJulia #NiOblitNiPerdo pic.twitter.com/vuP7V0F1yo

— Marc Pu1gtiO 🎗 (@MarcPuigtio) January 12, 2021

The post L’Audiència espanyola culpa l’ajuntament de Sant Julià de Ramis de les destrosses de la Guàrdia Civil l’1-O appeared first on VilaWeb.

Un de cada quatre pacients amb covid a l’UCI pateix una trombosi, en molts casos asimptomàtica

Un de cada quatre pacients greus amb covid-19 ingressats a l’UCI van patir una trombosi venosa o pulmonar. Aquesta era asimptomàtica en un 62% dels pacients. Aquests són els resultats d’un estudi dels Hospitals Universitaris Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol, portat a terme l’abril del 2020. Davant d’aquests resultats, els investigadors consideren clau administrar dosis més elevades d’anticoagulants en pacients crítics per reduir el risc de complicacions. Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista científica ‘European Journal of Vascular and Endovascular Surgery’.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El treball va néixer en la primera onada quan els professionals dels centres van començar a rebre molts pacients de covid amb sospita de trombosi. Per tal de conèixer el risc de patir aquestes complicacions i establir quin seguiment necessiten, els Serveis d’Angiologia i Cirurgia Vascular dels dos hospitals van posar en marxa un estudi amb els 230 pacients ingressats en un dia concret d’abril en les UCI d’ambdós hospitals. Es tracta de la sèrie de pacients amb covid i trombosi a l’UCI més gran publicada fins ara. L’estudi es va portar a terme en col·laboració amb els Serveis de Medicina Intensiva i d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de Vall d’Hebron, i el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Els investigadors van realitzar una ecografia als 230 pacients ingressats a les UCI, en un interval de temps de 48-72 hores en total. Aquestes proves es van fer en poc temps per minimitzar l’exposició dels professionals sanitaris al virus en un moment complicat de la pandèmia respecte a casos i disponibilitat d’equips de protecció individual. L’objectiu va ser determinar si aquests pacients tenien complicacions tromboembòliques com ara trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar.

En el moment de l’ecografia, es van detectar 58 pacients (un 25,2%) que tenien trombosis venoses i/o embòlies pulmonars. D’aquests, un 32,8% -un 7% del total de pacients- eren simptomàtics. Els pacients es van seguir durant una setmana per comprovar la seva evolució i veure si es desenvolupaven noves complicacions. En aquest seguiment no es van realitzar ecografies addicionals als casos asimptomàtics sinó que es basava en l’aparició d’esdeveniments amb símptomes o de troballes casuals. Així, al cap de set dies s’havien detectat nous casos de trombosis fins a arribar a 61 pacients (un 26,5%). D’aquests, un 37,7% (23 pacients, un 8,3% del total) tenien símptomes. En concret, 38 eren asimptomàtics, 7 tenien trombosi venosa simptomàtica a les cames, vuit tenien embòlia pulmonar simptomàtica i vuit van tenir tant trombosi venosa com embòlia pulmonar amb símptomes.

L’estudi també mostra que els pacients amb tromboembolismes venosos a les cames tenien una estada més llarga a la UCI. En concret, 22 dies de mitjana en els casos amb trombes i 17 dies en els casos sense trombes, tot i que no hi havia diferències en la mortalitat. “Hem comprovat que els pacients amb covid-19 greu tenen un risc incrementat de tromboembolisme venós. Això és degut a la pròpia infecció per SARS-CoV-2 i també a causa de la immobilització dels pacients i el tractament que necessiten, com ara la implantació de catèters”, explica el doctor Sergi Bellmunt, cap del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Vall d’Hebron i investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Sobre l’alt percentatge d’asimptomàtics, Bellmunt considera que “pot ser a causa que són pacients que en moltes ocasions estan intubats i no poden expressar bé si noten algun símptoma“. A més, el fet d’estar estirat al llit evita que es produeixi edema, és a dir, que s’infli la cama, un símptoma molt característic de la trombosi venosa i sense el qual pot ser que passi desapercebuda, explica.

Augmentar les dosis d’anticoagulants

D’acord amb els resultats de l’estudi, els autors consideren necessari administrar dosis més elevades de tractament anticoagulant, com l’heparina, com a profilaxis en els pacients amb covid-19 greu a l’UCI. “Sabent que tenen un risc elevat de trombosis, i tenint en compte que hem observat pocs casos amb hemorràgia, seria necessari administrar heparina en dosis més elevades de l’habitual en aquests pacients ja des del moment de l’ingrés, per tal d’evitar que hi hagi complicacions greus més endavant”, destaca el doctor Secundino Llagostera, cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Actualment, existeixen assaigs clínics en marxa, on participen els hospitals Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol, que permetran valorar la dosi d’heparina més adequada en aquests pacients, per tal d’equilibrar el risc de trombosi i el d’hemorràgia.

Finalment, el treball també va estudiar els nivells de D-dímer en sang en els pacients, un marcador que es relaciona amb la presència de trombosis. Els resultats van mostrar que uns nivells més alts de 1500 nanograms per mil·lilitre de D-dímer permetrien distingir aquells pacients amb tromboembolisme venós i amb més risc de desenvolupar complicacions. Els investigadors apunten, però que aquesta anàlisi requereix prudència a l’hora d’interpretar-la, ja que el fet que estigui augmentat no significa necessàriament que hi hagi una trombosi, sinó que ha d’anar acompanyat per una sospita clínica.

Els autors indiquen que la principal limitació de l’estudi és que es va fer en un moment crític de la pandèmia que va dificultar fer un seguiment en profunditat de tots els pacients durant la seva estada a l’hospital.

The post Un de cada quatre pacients amb covid a l’UCI pateix una trombosi, en molts casos asimptomàtica appeared first on VilaWeb.

Vora la meitat dels sanitaris de l’estat espanyol té un risc alt de trastorn mental després de la primera onada de la covid

Gairebé la meitat dels professionals sanitaris a l’estat espanyol té un risc alt de patir un trastorn mental després de la primera onada del coronavirus i un 14,5% el pateix de forma discapacitant, és a dir, amb repercussions clares en la vida professional i personal. Ho indica un estudi liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges del Mar, amb dades de més de 9.000 treballadors de 18 centres sanitaris de l’estat espanyol, en el marc del projecte ‘Mindcovid’. Els símptomes principals són depressió, ansietat, atacs de pànic, trastorn d’estrès posttraumàtic i abús de substàncies. Segons un segon estudi, dels mateixos autors, un 3,5% dels sanitaris presenta ideació suïcida activa en l’últim mes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els estudis es publiquen a ‘Revista de Psiquiatría y Salud Mental’ i a ‘Depression & Anxiety’. Els dos treballs es basen en una sèrie d’enquestes anònimes en línia, del projecte ‘Mindcovid’, realitzades a professionals sanitaris dels divuit centres participants, de sis comunitats autònomes. Els han liderat investigadors de l’IMIM i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), així com metges de l’Hospital del Mar.

Un total de 9.138 professionals van respondre preguntes sobre la feina durant la primera onada; relacions familiars; impacte personal de la covid-19 o en l’entorn familiar, social i laboral i una sèrie de mesures per detectar possibles trastorns mentals.

Segons l’estudi publicat a ‘Revista de Psiquiatría y Salud Mental’, del total de participants, el 45,7% presenten risc alt d’algun tipus de trastorn mental, és a dir, necessitarien una avaluació professional per confirmar la presència d’un trastorn mental. Per patologies, el 28% presenta depressió; el 22,5% trastorn per ansietat; prop del 25%, pànic; el 22%, estrès posttraumàtic i el 6%, abús de substàncies. “Les dades de la primera onada de la pandèmia indiquen una prevalença de problemes de salut mental discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l’esperada”, destaca el doctor Jordi Alonso, autor principal de l’estudi, director del Programa d’Epidemiologia de l’IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBERESP.

El doctor Alonso assenyala que cal monitorar el risc que els problemes persisteixin i esdevinguin crònics i tenir en compte els factors identificats a l’estudi per minimitzar-lo: “Una part d’aquests trastorns poden ser reactius a un estrès agut i, amb un bon maneig, hem de veure si podem evitar que esdevinguin crònics”. “Ens preocupa, perquè és un col·lectiu que ha de fer front a una emergència, el necessitem, i no ens podem permetre el luxe de tenir gent patint i que, a més, hagi de treballar”, afegeix en declaracions a l’ACN.

La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, que no han nascut a l’estat espanyol i que no estan casades. El col·lectiu de les auxiliars d’infermeria és el que mostra un impacte més gran. Dos de cada tres auxiliars pateixen risc alt per trastorns mentals. En el cas de les infermeres, la meitat es troba en un risc alt. Segons l’estudi, haver presentat un trastorn mental abans de la pandèmia dobla el risc de tornar-ne a patir a conseqüència de la covid-19. També s’observa una prevalença més elevada en aquells professionals que van atendre pacients amb covid-19 i aquells que han patit la malaltia o amb familiars que es van contagiar.

El 80% dels enquestats van estar involucrats directament en la cura de pacients amb covid-19. El 43% va estar-hi en contacte durant gairebé tot el temps. El 17,4% va contraure la malaltia i 112 van necessitar ingrés hospitalari. En el 13,4% dels casos algun membre de la família directa va resultar infectat i en un de cada quatre, el professional va haver de confinar-se o fer quarantena. Quatre de cada deu van reportar haver patit algun tipus de desordre mental abans de la pandèmia.

“Els resultats de l’estudi no ens sorprenen, però ens preocupen. Són molt consistents amb la nostra experiència clínica”, assenyala el doctor Víctor Pérez, últim signant del treball, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar (INAD), coordinador del Grup de Recerca en Salut Mental de l’IMIM i investigador del CIBERSAM. El doctor Pérez explica que van atendre “molts sanitaris amb estrès agut, esgotament i ansietat, especialment aquells que ja havien experimentat anteriorment problemes de salut mental”. L’Hospital del Mar, així com altres centres, van posar en marxa un programa de suport emocional per als professionals.

Davant d’aquests resultats, els autors recomanen fer un seguiment dels professionals sanitaris amb trastorns mentals previs, així com aquells que han tingut una exposició elevada a la covid-19, que hagin patit la infecció o han estat confinats i en els col·lectius sanitaris on s’ha vist que el risc de patir un trastorn mental és més elevat. “Hem d’identificar factors modificables associats al risc o a la millora per detectar el nivell de necessitat no atesa des del punt de vista emocional”, recalca el doctor Alonso.

Ideació suïcida activa

L’estudi ‘Mindcovid’ també documenta una prevalença alta d’ideació suïcida activa, del 3,5%, i d’intents de suïcidi, del 0,1%, durant la primera onada de la pandèmia, com mostra el treball que publica ‘Depression & Anxiety’. Aquesta xifra contrasta amb el 0,7-0,9% estimat entre la població general abans de la pandèmia.

“És preocupant, sobretot tenint en compte el risc ja augmentat de suïcidi entre els professionals sanitaris abans de l’aparició de la pandèmia. L’estudi ‘Mindcovid’ demostra que aquest augment del risc d’ideació suïcida s’explica en part per la pressió patida pels centres sanitaris en termes de coordinació i personal durant la primera onada”, afirma el doctor Philippe Mortier, investigador postdoctoral de l’IMIM-Hospital del Mar, delCIBERESP i signant dels dos treballs.

Segons els autors, les dades posen de manifest la necessitat d’esforços socials per evitar contagis i evitar que els sistemes sanitaris es vegin desbordats. Un altre factor d’estrès important per a la ideació suïcida que l’estudi identifica és l’estrès financer, com ara, la por a la pèrdua d’ingressos o la pèrdua d’ocupació a causa de la pandèmia. Una sèrie de simulacions van demostrar que les intervencions que augmenten la preparació hospitalària i disminueixen la inseguretat financera entre els treballadors sanitaris poden provocar reduccions de la ideació suïcida substancials, de fins al 75%.

A l’estudi ‘Mindcovid’ hi han participat, a més de l’Hospital del Mar i l’IMIM, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’IDIAPJGol, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic de Barcelona i altres centres i institucions de l’Estat. Han rebut finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i de la Generalitat.

The post Vora la meitat dels sanitaris de l’estat espanyol té un risc alt de trastorn mental després de la primera onada de la covid appeared first on VilaWeb.

Les portades: “La tercera onada avança sense control” i “L’Adri ja és a casa!”

Avui, 12 de gener de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

La Vanguardia: 

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: “La tercera onada avança sense control” i “L’Adri ja és a casa!” appeared first on VilaWeb.

Les dones i la COVID-19

La pandèmia i la posició vulnerable de les dones

La pandèmia ha posat en estat d’alarma algunes millores que s’havien aconseguit en matèria d’igualtat de gènere arreu del món i en el nostre context en particular. Per exemple, l’informe The impact of COVID-19 on women, sobre l’impacte de la malaltia en les dones publicat per Nacions Unides el darrer 9 d’abril, comença amb l’advertència que els avanços que s’havien assolit en els darrers temps poden estar en perill de retrocés perquè la pandèmia reforça desigualtats i vulnerabilitats en els sistemes socials, polítics i econòmics (United Nations Organization, 2020).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere ha advertit també de l’important impacte que està tenint la COVID-19 en les dones, ja que aquestes es troben en la primera línia del treball de cures i atenció sanitària i social, tant pel que fa al treball de cures remunerat, però també a aquell treball de cures no pagat i freqüentment no reconegut i invisibilitzat (European Institute for Gender Equality, 2020).

En un sentit semblant es pronuncia l’Instituto de la Mujer de l’Estat espanyol en l’informe publicat La perspectiva de género, esencial en la respuesta a la COVID-19, que destaca que el rol de cuidadora assignat a les dones posiciona les profes­sionals sanitàries en la primera línia d’atenció i resposta a la malaltia, especialment les infermeres i les auxiliars d’infermeria i geriatria. Així doncs, «ignorar l’impacte de gènere en les conseqüències econòmiques i socials agreujarà les desigualtats» (Instituto de la Mujer, 2020, p. 6).

Foto: Agencia EFE. /Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

La feminització laboral en determinats sectors que en els darrers mesos i en l’actualitat esdevenen imprescindibles davant la crisi generada per la pandèmia és un fet conegut, però segurament entre la població hi ha una percepció social generalitzada sobre una major incidència de la COVID-19 en els homes; és a dir, que la major part de la població pensa que el virus i la malaltia desenvolupada afecta més els homes i que ells estan eixint més perjudicats. És realment així?

Començaré afirmant que hi ha una clara diferència per sexe en la mortalitat i la vulnerabilitat de la malaltia. Com veurem més endavant, les dades desagregades per sexe de la COVID-19 mostren de manera clara que, primerament, la mortalitat afecta més els homes per la probabilitat més alta en la prevalença de malalties i hàbits que són considerats factors de risc. Aquest és un fet que s’ha repetit molt en els mitjans de comunicació i segurament la percepció social de la població va en aquesta línia. Tanmateix, no s’ha difós tant que el nombre total de casos de la malaltia és més alt en les dones i que elles tenen altres factors de risc associats a la COVID-19.

«La pandèmia ha posat en estat d’alarma algunes millores que s’havien aconseguit en matèria d’igualtat de gènere arreu del món»

Les dades que estan difonent-se sobre aquesta pandèmia són, sobretot, dades referides a indicadors de salut (casos detectats, proves realitzades, hospitalitzacions, ingressos en UCI, defuncions). Tanmateix, aquesta crisi té associades altres qüestions socioeconòmiques rellevants i indicadors socials que no es poden menystenir per a disposar d’un coneixement més complet i aprofundit, com ara dades sobre l’evolució de la percepció social sobre la sanitat i la professió mèdica (Villar-Aguilés, 2020).

Les dones i les xiquetes estan veient-se i es veuran més afectades per les conseqüències de la pandèmia perquè la seua posició socioeconòmica és més vulnerable en termes generals. Enumeraré algunes de les realitats conegudes, però que convé recordar per no caure en la idea immediata que el virus afecta més els homes.

En primer lloc, les dones suporten una major càrrega de treballs precaris i d’economia submergida, un treball invisible i no pagat que s’ha evidenciat encara més com a conseqüència de la crisi global que ha provocat la pandèmia. La COVID-19 ha mostrat que el funcionament de la societat, i en concret de la societat capitalista, es basa en el treball de cures no reconegut pel sistema, que duen a terme fonamentalment les dones.

«La mortalitat afecta més els homes per la probabilitat més alta en la prevalença de malalties i hàbits que són considerats factors de risc»

En segon lloc, la violència de gènere s’ha intensificat durant el període de confinament. Les dones víctimes de violència de gènere han estat més exposades a aquest perill per la convivència confinada amb els seus maltractadors i la imposició del distanciament social. Les tensions domèstiques en termes econòmics i com a conseqüència de la pròpia situació de confinament i de restricció de contacte i moviment social han funcionat com un amplificador de les vio­lències masclistes. Les telefonades al 016, telèfon d’atenció a víctimes de violència de gènere, han tingut una variació percentual entre maig de 2019 i maig de 2020 d’un 41 % de mitjana estatal; en el cas valencià, aquest augment percentual respecte a maig de l’any passat ha sigut d’un 12,4 % a la província de València, d’un 44,1 % a la d’Alacant i d’un altíssim 65,5 % a la província de Castelló (Ministerio de Igualdad, 2020). Segons informacions recents dels centres valencians Dona 24 hores, durant el confinament s’han intensificat les atencions telefòniques i ha augmentat en general el nombre de dones ateses pels centres en més d’un 70 %.

D’altra banda, la saturació del sistema sanitari ha fet prioritzar l’atenció dels casos de COVID-19 i alguns serveis sanitaris relacionats amb la salut materna no han pogut donar una atenció com habitualment feien. A més, en les primeres setmanes es va imposar, com una mesura de prevenció del contagi del virus, que les dones no pogueren estar acompanyes en el part. Aquesta mesura va ser revocada pel malestar causat i la reivindicació de comares i de col·lectius feministes.

Foto: José A. Serrano Martín / Unitat de Comunicació del l’Hospital la Fe de València

També les dones han patit una major càrrega i més estrès laboral per haver de combinar el teletreball amb estar cuidant altres persones de l’entorn, especialment els fills i filles que s’han quedat a casa pel tancament d’escoles que ha comportat l’estat d’alarma durant la primera meitat de 2020. En el cas de dones que han hagut d’anar a treballar presencialment, tota aquesta situació s’ha agreujat, òbviament. Les àvies i els avis són població de risc i en aquests temps no han pogut fer-se càrrec de cuidar els seus nets i netes, cosa que ha posat de manifest que la conciliació se sustenta en gran mesura en les mares i també en les àvies.

Per últim, es produeix un major impacte de la malaltia en les dones que treballen en el sistema sanitari per l’elevada taxa de feminització que té: tres de cada quatre persones del personal sanitari contagiades són dones (RENAVE, CNE, & CNM. Instituto de Salud Carlos III, 2020a).

Alícia Villar-Aguilés és professora de Sociologia de la Universitat de València. Investiga sobre les relacions entre societat i educació, conciliació dels temps personal, familiar i laboral i gènere. Està interessada en l’estudi de la desigualtat des de la perspectiva interseccional. Col·labora amb universitats brasileres en projectes sobre indicadors educatius i desigualtat. És la directora de la Revista de Sociología de la Educación-RASE. Twitter: @villaralicia

Llegeix l’article complet a la web de Mètode.

Subscriu-te a la revista i rep Mètode a casa.

The post Les dones i la COVID-19 appeared first on VilaWeb.

Pàgines