Vilaweb.cat

Ribó diu que els grans reptes pendents del seu mandat són el medi ambient i la segregació escolar

El Síndic de Greuges en funcions, Rafael Ribó, ha fet avui a la tarda balanç del seu segon mandat al parlament tot assegurant que dos dels diversos grans reptes que queden pendents quan sigui substituït serà la disminució de la segregació escolar i la preservació del medi ambient. Segons ell, s’han posat bases per abordar els dos problemes però els polítics han de ser més actius en aquests àmbits i adonar-se’n dels riscos que comporta no abordar-los seriosament.

Rafael Ribó va ser escollit síndic de greuges de Catalunya per a un segon mandat el 10 de febrer del 2010, d’acord amb la nova Llei del Síndic i superant àmpliament la majoria de tres cinquenes parts necessàries per a la designació. El primer mandat va tenir lloc del 2004 al 2009. En començar el seu segon mandat, l’1 de març de 2010, el síndic va proposar al parlament les línies d’actuació dissenyades, entre les quals hi havia el compromís de comparèixer al parlament cada tres anys per analitzar-ne el compliment i fer-ne balanç.

Durant la compareixença, el Síndic ha explicat les principals xifres d’activitat de la institució des del 2010 fins al 2018, darrer any tancat. D’entre aquestes, ha destacat que s’han iniciat un total de 82.426 queixes, 112.719 consultes i 1.907 actuacions d’ofici, gairebé 200.000 actuacions, i que s’han atès prop de 400.000 persones. Les queixes han anat augmentant paulatinament des de les poc més de 8.000 l’any 2011 a les prop de 10.500 el 2018. Les actuacions d’ofici han oscil·lat entre les 205 i les 281 entre els anys 2013 i el 2018.

Per àrees, destaquen les 15.722 queixes d’administració pública (19%), les 12.670 de consum (15%), les 9.699 d’urbanisme, mobilitat i habitatge i les 9.391 de serveis socials, que representen l’11% del total. En conjunt, les àrees socials (serveis socials, salut, educació, infància i altres) han representat el 34% de les queixes rebudes a la institució durant aquest període. En canvi, les àrees de les quals s’han rebut menys queixes han estat discriminació (392 queixes), que representa el 0,5%, i cultura i llengua (534 queixes), que només representa el 0,6% del total. Cal precisar que les competències del Síndic en matèria de discriminació i igualtat gènere i per garantir els drets del col·lectiu LGTBI encara són recents i sovint desconegudes per la ciutadania.

De tots els casos tramitats al llarg d’aquests anys, s’ha detectat irregularitat per part de l’administració en 41.278 casos, que representen el 47%. D’aquests, en el 81% dels casos l’administració ha acceptat la resolució amb les recomanacions del Síndic; en el 14%, l’ha acceptat parcialment, i només en el 4% no l’ha acceptat.

També ha volgut destacar l’activitat de l’oficina itinerant de la institució, que el 2010 va canviar de model de manera que s’abandona progressivament el caràcter institucional i es reforça el vessant d’atenció a les persones. L’objectiu principal d’aquesta oficina és respondre a la necessitat de moltes persones, entitats i, fins i tot, administracions de ser ateses personalment quan exposen una problemàtica que consideren important. Des del 2010 fins a l’actualitat, s’han fet 961 desplaçaments al territori i s’han recollit 8.863 queixes i 4.884 consultes.

Medi ambient

Sobre els temes més rellevants, Ribó, en la seva intervenció, ha volgut destacar els atemptats al territori i al medi ambient que s’han treballat al llarg d’aquests anys, entre els quals la plataforma gasista Castor ha tingut un protagonisme especial. El Síndic ha tornat a recordar que està pendent l’execució plena de la sentència del Tribunal Constitucional, per la qual s’anul·laven alguns articles del reial decret-llei 13/2014 que regulen la indemnització que es va pagar a Escal UGS SL, i la forma com es va repercutir en les persones consumidores. Si bé és cert que el govern de l’estat va acordar la paralització del pagament d’aquells drets de cobrament i dels costos d’operació i de manteniment reconeguts, encara no ha adoptat cap mesura en relació amb la indemnització satisfeta. A més, el Síndic ha insistit en la necessitat que es dugui a terme una auditoria tècnica per analitzar si el projecte tenia des dels inicis totes les garanties tècniques imprescindibles perquè es portés a terme de manera correcta.

També ha volgut posar en valor que mitjançant la seva intervenció urgent es va poder aturar l’execució imminent d’un projecte de pavimentació d’un camí forestal que transcorre per una de les zones més sensibles i protegides del Parc Natural del Montseny i que no havia seguit els tràmits ambientals necessaris. La tramitació del POUM de Pals, que suposava un creixement urbanístic en zones de pins i dunes; la construcció del port de Tossa de Mar, sense un encaix en el plantejament sectorial, territorial i urbanístic vigent, la reobertura de mines en zones protegides de l’Alt Pirineu i l’aeròdrom de la Cerdanya han estat els altres temes destacats en matèria d’urbanisme d’aquests darrers anys.

Sobre la contaminació, Ribó ha volgut destacar la problemàtica dels purins, ja que la contaminació d’aigües per un excés de nitrats provinents dels purins és un problema greu. Algunes de les recomanacions que ha fet el Síndic s’han assolit però d’altres encara estan pendents, com ara la redacció del Pla director urbanístic d’ordenació de les explotacions ramaderes o l’aprovació del règim sancionador específic per part de l’administració.

En matèria de contaminació acústica, s’han detectat millores importants i s’han incrementat els mesuraments sonomètrics efectuats per les administracions. No obstant, encara no s’han assolit alguns objectius marcats, com ara la disminució del soroll nocturn derivat dels serveis de recollida d’escombraries. També creu que s’ha de treballar més per disminuir la contaminació de l’aire derivada del trànsit de vehicles.

Necessitats socials

En matèria d’habitatge, el Síndic ha destacat la necessitat de donar resposta a totes les situacions d’emergència social i econòmica i de fer-ho de manera immediata. També ha posat de manifest la necessitat d’incrementar el parc d’habitatge social i la necessitat d’arribar a acords de lloguer social amb les entitats financeres amb relació als habitatges desocupats. Tot i reconèixer els esforços importants en aquesta matèria, està pendent donar compliment al suggeriment del Síndic sobre la necessitat de preveure un pla de xoc que permeti donar una solució definitiva al degoteig constant de situacions d’emergència residencial que encara es produeixen.

En l’àrea d’infància i educació, el Síndic ha volgut posar l’accent en la lluita contra la segregació escolar, que creu que és una de les problemàtiques més greus de Catalunya i que pot afectar més el futur. Durant els darrers anys, el Síndic de Greuges s’ha ocupat de conscienciar la societat, els agents educatius i les administracions que la segregació escolar suposa una vulneració greu del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. Un dels èxits més importants en aquesta matèria, segons ell, ha estat la signatura del Pacte contra la segregació escolar el passat mes de març. El pacte inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes que el Departament d’Educació es compromet a implementar durant aquesta legislatura.

Una altre tema que ha treballat la institució ha estat la garantia dels drets dels MENA. D’ençà del 2016, l’arribada d’adolescents estrangers sense referents familiars s’ha incrementat, la qual cosa deixa el sistema de protecció en una situació crítica. L’acollida d’aquests menors recau en un sistema protector defectuós, precari i infradotat pressupostàriament, ha assegurat. En aquest sentit, en diverses ocasions el Síndic de Greuges ha remarcat la necessitat de reformular-lo. A més, ha criticat que el 2010, quan el fenomen havia disminuït respecte els anys anteriors, es tanquessin molts recursos específics per aquests joves.

En aquest darrer mandat, el Síndic de Greuges també ha adquirit noves competències, com ara l’avaluació del compliment de les obligacions regulades en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, o la defensa dels drets i les llibertats en matèria de no-discriminació per raó de gènere que puguin haver estat vulnerats per l’actuació d’institucions o persones, tant públiques com privades, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 11/2014, per garantir els drets dels col·lectius LGTBI, i Llei 17/2015, d’igualtat efectiva homes i dones.

En la darrera part de la seva intervenció, el síndic ha explicat com per mitjà de la publicació d’informes monogràfics s’ha consolidat la seva intervenció en l’àmbit dels serveis d’interès general. Un exemple d’això seria l’Informe sobre el dret als subministraments bàsics (2014) o l’Informe sobre els drets de les persones en els serveis ferroviaris (2016).

The post Ribó diu que els grans reptes pendents del seu mandat són el medi ambient i la segregació escolar appeared first on VilaWeb.

La ciutat congolesa de Goma, amb més d’un milió d’habitants, declara el seu primer cas d’Ebola

La ciutat congolesa de Goma, amb més d’un milió d’habitants, ha declarat el seu primer cas d’Ebola, en un senyal del progrés cap al sud de l’epidèmia que va començar l’agost de l’any passat. L’epidèmia és la segona més greu de la història recent de l’Àfrica i fins ara ha matat més de 1.600 persones i n’ha afectat gairebé 2.500.

El Ministeri de Salut congolès ha explicat que el pacient és un pastor provinent de la ciutat de Butembo, que es troba a 200 quilòmetres al nord i és un altre dels epicentres de la malaltia. L’afectat hauria arribat a Goma el passat 14 de juliol, segons recull el ministeri en un comunicat.

Segons recull el text, cal ressaltar que ‘el risc de propagació de la malaltia a la resta de la ciutat és baix perquè el pacient ha estat aïllat i traslladat al centre de Goma per rebre tractament’.

‘El personal mèdic del centre de salut va reaccionar ràpidament a l’hora d’abordar el cas’, sostenen les autoritats de Sanitat, que han agraït ‘la professionalitat de l’empresa de transport i l’actuació dels equips mèdics’. El conductor de l’autobús en el qual es va desplaçar el pastor, així com els altres divuit passatgers, serà vacunat a partir d’aquest dilluns.

Goma fa mesos que es prepara per a l’arribada de l’Ebola amb la col·locació d’estacions per rentar-se les mans i mesures addicionals d’higiene entre els funcionaris i treballadors del sector de serveis. No obstant això, a les zones rurals, el virus ha estat més difícil de contenir per l’acció de grups armats i la desconfiança dels tradicionalistes en els cooperants i metges.

The post La ciutat congolesa de Goma, amb més d’un milió d’habitants, declara el seu primer cas d’Ebola appeared first on VilaWeb.

La UPF rellançarà el Diari de Barcelona la primavera del 2020

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) rellançarà el Diari de Barcelona la primavera del 2020, segons ha anunciat el degà de la facultat de Comunicació, Jordi Balló, que ha explicat que engeguen aquest nou projecte amb l’objectiu de ‘donar veu periodística i creativa a una generació jove’.

Els encarregats de repensar el format de la capçalera seran alumnes del grau de Periodisme, amb el suport d’estudiants de Publicitat i Comunicació Audiovisual. En aquest sentit, el cap d’estudis del grau de Periodisme, Xavier Ramon, ha destacat que ‘l’actualitat serà el més important’, però que també es vetllarà per la ‘profunditat’. ‘Volem que el nou Diari de Barcelona sigui un laboratori per innovar’, ha afegit.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a un acord de cessió amb l’Ajuntament de Barcelona, que convertirà la UPF en una de les primeres universitats europees en tenir un mitjà de comunicació diari fet per estudiants. En aquest sentit, Ramon ha explicat que els alumes de l’assignatura ‘Taller Integrat de Periodisme’ seran ‘els principals proveïdors de contingut’, tot i que també hi participaran alumnes d’altres estudis de la universitat, ‘especialment dels graus de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques i Humanitats’. ‘Es tracta d’un projecte integral de tota la universitat amb l’objectiu de donar veu a una generació jove, amb la qual tenim molta confiança’, ha afegit Balló.

Per altra banda, el cap d’estudis de Periodisme també ha explicat que els encarregats del disseny i la conceptualització editorial del nou Diari de Barcelona seran catorze alumnes d’una de les modalitats de Treball de Fi de Grau que ofereixen els estudis de Periodisme de la UPF, amb la supervisió de professors i d’un equip editorial.

Pel que fa al format del projecte, Ramon ha explicat que tindrà el caràcter d’un ‘mitjà multiplataforma i multicanal’. ‘Volem obrir el màxim de possibilitats tenint en compte la periodicitat, que volem que sigui diària, continua i sostinguda’, ha explicat. ‘L’objectiu és posar en marxa un laboratori de nous formats periodístics, alhora que volem que sigui un mitjà de comunicació que permeti innovar i provar noves narratives informatives, però també audiovisuals i publicitàries’, ha afegit.

Fent referència al públic al qual va dirigit, Ramon ha explicat que el mitjà ‘ha d’esdevenir un referent informatiu per a tota la ciutadania’, però que tindrà sobretot una ‘atenció especial per arribar a una generació de joves amb edats compreses entre els 16 i els 30 anys’.

Durant la presentació també ha intervingut la responsable del grau en Publicitat i Relacions Públiques, Mònika Jiménez, que ha explicat que el nou Diari de Barcelona també servirà com a ‘altaveu per donar a conèixer entitats de caire social amb les que habitualment col·labora el grau’. ‘El nou mitjà ens permetrà donar ressò a entitats sense recursos, que no tenen massa presència als mitjans, i a aquells projectes de comunicació que neixen en el marc del grau de Publicitat i Relacions Públiques’, ha explicat.

El rellançament del Diari de Barcelona s’emmarca dins d’un projecte de reforma del campus de comunicació de la UPF, especialment de l’àrea tallers, on s’ubicarà la redacció del nou mitjà. En aquest sentit Balló ha explicat que es crearà una zona ‘oberta i flexible, adaptada per a tota mena de persones, de tots els àmbits possibles’.

The post La UPF rellançarà el Diari de Barcelona la primavera del 2020 appeared first on VilaWeb.

L’Ajuntament de Barcelona i Blackstone acorden una renda assequible al carrer Hospital 99

L’Ajuntament de Barcelona i Blackstone han aconseguit un acord sobre el bloc del carrer Hospital 99 de Barcelona, per llogar de manera assequible sis dels pisos durant set anys als ocupants vulnerables, mentre que els ocupants dels altres tres habitatges abandonaran l’edifici.

Així mateix, la propietat oferirà a aquells en situació de major grau de vulnerabilitat integrar-se en un pla d’inserció soci-laboral, a càrrec de l’empresa, per millorar les seves condicions, la qual cosa realitzaran sota la coordinació amb l’ajuntament.

La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha destacat que aquest ha estat el primer acord d’aquest tipus aconseguit entre l’ajuntament i Blackstone, i ha defensat la importància de ‘corresponsabilizar’ grans empreses de l’habitatge per cercar solucions a famílies en situació de vulnerabilitat, pel que ha demanat canvis legislatius.

En conferència de premsa al costat del regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, Lucía Martín ha destacat que aquest acord permetrà les famílies vulnerables quedar-se en els pisos – que ocupaven irregularment – amb contractes de 700 euros mensuals.

La propietat percebrà aquesta quantitat al mes pels habitatges encara que es donés el cas que les famílies no poguessin pagar-la, ja que l’ajuntament oferirà ajudes municipals en funció de cada cas per aconseguir el pagament de la mensualitat si les famílies no el poden assumir, ha explicat Martín.

Des de Blackstone destaquen que aquest és un compromís nou, que obre la porta a futures col·laboracions amb altres ajuntaments, i ha valorat molt positivament la implicació de l’ajuntament amb aquest acord públic-privat.

Rabassa ha explicat que a Ciutat Vella estaven anunciats gairebé quaranta desnonaments però que el 90% dels afectats han pogut quedar-se a l’habitatge, i ha recordat que el Govern d’Ada Colau va comprar en l’anterior mandat deu finques al districte, a més d’altres pisos per separat.

Blackstone rehabilitarà el bloc

Fonts d’Anticipa Real Estate (la gestora immobiliària de Blackstone) han celebrat aconseguir un acord ‘després de treballar durant diversos mesos amb l’ajuntament per resoldre la situació’, per la qual cosa desmarca el pacte de les recents ‘pressions’ rebudes.

A més, la companyia ha anunciat en breu un procés de renovació integral de tot l’edifici, garantint que compleixi amb totes les normatives i regulacions.

‘Ens enorgullim de ser un administrador professional i respectuós, sent sempre el nostre objectiu trobar una solució per a aquestes persones que ocupen l’immoble de manera il·legal’, ha afegit sobre el bloc que gestiona des de 2018, quan ja estava ocupat.

Quant als no vulnerables, ‘l’ajuntament ha acordat la sortida dels ocupants dels tres habitatges restants, per no trobar-se en situació de vulnerabilitat’.

Sindicat d’Habitatge del Raval

La portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval, Elena Martín, ha afirmat en conferència de premsa que el desnonament ha estat detingut i que, a través de l’ajuntament, s’ha acordat amb Blackstone la cessió de sis pisos en règim de ‘lloguer per sota del preu de mercat’ durant set anys, pels quals les famílies no pagaran més del 30% dels seus ingressos.

De les nou unitats familiars que vivien a l’edifici, set es quedaran en els sis pisos de lloguer – dues s’ajuntaran en un sol habitatge – i el Sindicat reallotjarà aquelles que no han pogut quedar-se, ‘les menys vulnerables’, segons Martín.

El contracte començarà quan acabi la reforma que es promourà en els pisos buits, que seran ocupats per les famílies una vegada s’acabi l’obra, perquè no surtin “en cap moment del bloc”.

JxCat, ERC, els comuns i la CUP s’uneixen per reclamar a Blackstone que aturi el desallotjament del carrer Hospital de Barcelona

The post L’Ajuntament de Barcelona i Blackstone acorden una renda assequible al carrer Hospital 99 appeared first on VilaWeb.

El fòrum Crans Montana culpa Espanya de boicotar-se a si mateixa en l’acte amb Puigdemont

L’organització del fòrum internacional Crans Montana ha publicat avui un comunicat crític amb l’actitud del ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, arran de la participació del president Carles Puigdemont en el darrer fòrum. El president d’aquesta entitat no governamental fundada fa més de trenta anys, Jean-Paul Carteron, va denunciar haver rebut pressions espanyoles perquè Puigdemont no participés en l’acte que es va fer el proppassat 27 de juny a Ginebra i que va aplegar dirigents polítics de països com Armènia, Kossove i l’Afganistan i representants d’organitzacions internacionals. Carteron va criticar la persecució d’Espanya contra els presos polítics i els exiliats i les maniobres per a impedir que Puigdemont pogués ser eurodiputat. I això va encendre Borrell.

El ministre espanyol va escriure una carta pública al president del Crans Montana a la Tribune de Genève desqualificant-lo i dient que les seves paraules eren insultants. Borrell negava que hi hagués cap persecució política contra l’independentisme i deia que Carteron tenia ‘una manca de coneixement sorprenent per a una persona de la seva responsabilitat’.

El fòrum Crans Montana ha respost avui a Borrell que havien convidat tots els ministres del govern espanyol, a més dels ambaixadors espanyols a Gènova, Berna, París, Brussel·les i Roma perquè poguessin expressar el seu punt de vista sobre un afer d’actualitat que afectava un dels estats de la Unió Europea, i que cap d’ells no els va respondre. Per tant, ‘es constata el desinterès de les autoritats espanyoles’ i que el fet que no hi participessin semblés ‘desequilibrat a certs ulls’, però que això no és pas culpa del fòrum.

COMMUNIQUE : Les Relations de l’Espagne et du Forum de Crans Montanahttps://t.co/lRkz7AqxDR

— Crans Montana Forum (@CransMontanaF) July 15, 2019

El fòrum Crans Montana és una ONG fundada el 1986 que treballa amb organismes com les Nacions Unides, la Unesco, l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament, les institucions europees i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació. El seu objectiu és estrènyer els llaços de cooperació entre actors públics i privats determinants per al desenvolupament a tot el món.

En el discurs de presentació de Puigdemont, Carteron va dir: ‘Podem acceptar al segle XXI que un país considerat democràtic i membre de la Unió Europea tingui a les seves presons presos polítics que no han fet res més enllà de pensar diferent que el poder central?’

The post El fòrum Crans Montana culpa Espanya de boicotar-se a si mateixa en l’acte amb Puigdemont appeared first on VilaWeb.

JxCat, PSC i els comuns governaran el Consell Comarcal del Tarragonès

Els comuns s’han afegit al pacte de govern entre JxCat i el PSC al Consell Comarcal del Tarragonès. Així, els dos consellers d’En Comú s’incorporen al govern sociovergent que havia governat la institució en la passada legislatura. Aquest migdia els tres partits han informat, a través d’un comunicat, del pacte a tres bandes que els dóna la majoria absoluta a l’ens amb divuit dels trenta-tres consellers del ple. En el comunicat exposen que l’acord s’ha basat en els bons resultats que va donar l’anterior pacte i a la voluntat de donar-ne continuïtat, i alhora ‘incrementar el consens i ampliar la representativitat política amb la incorporació del grup d’En Comú-Guanyem a l’equip de govern’.

Els partits afirmen que el pacte permetrà ‘garantir el progrés per als ciutadans i ciutadanes del Tarragonès, l’estabilitat en una acció política coherent i un bon govern al servei de territori’, i que aquests són els eixos programàtics de l’acord assolit.

‘Aquest és un acord pensat en clau de territori i decidit des del territori, al marge de les diferències que, legítimament, les formacions signants puguin tenir en qüestions de política nacional’, exposa en el comunicat. A partir d’aquí, els grups recorden que, igual que en el passat mandat, ‘es comprometen a garantir la solidesa i la continuïtat de l’acord durant el mandat’. A la vegada allarguen la mà ‘a tots aquells que vulguin sumar en positiu s’estudiarà proposar als grups de l’oposició la seva entrada amb un representant a la junta de govern del consell comarcal’.

Pel que fa a la seva estructuració política, el grup de JxCat tindrà la presidència de l’ens els dos primers anys del mandat mentre que el grup del PSC l’ostentarà durant els dos darrers. Així mateix, hi haurà cinc vice-presidències de les quals dues correspondran a representants del PSC, dues a representants de JxCat i una al grup d’En Comú-Guanyem.

The post JxCat, PSC i els comuns governaran el Consell Comarcal del Tarragonès appeared first on VilaWeb.

Salut nomena l’empresari Enric Crous nou president del Consell de Govern de l’Hospital Clínic de Barcelona

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha nomenat l’empresari Enric Crous i Millet nou president del Consell de Govern de l’Hospital Clínic de Barcelona en substitució de Xavier Pomés.

Crous (1947) és llicenciat en Enginyeria Química per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Economia i Direcció d’Empreses d’IESE. Ha estat director general del Grup Damm durant vint-i-vuit anys i conseller delegat de Cacaolat durant dos anys.

Prèviament, havia estat director general de Mercabarna i de Fira de Barcelona. Actualment presideix la Fundació Catalunya Cultura i és vice-president de la Fundació Pere Tarrés. L’any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat per la seva contribució al foment de diverses manifestacions culturals i esportives, del fet casteller i, en especial, del món de la música.

The post Salut nomena l’empresari Enric Crous nou president del Consell de Govern de l’Hospital Clínic de Barcelona appeared first on VilaWeb.

ERC demana a Torra de ‘compartir la decisió’ sobre un possible avançament electoral després de la sentència

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, de ‘compartir la decisió’ amb ERC sobre si seria convenient, o no, de convocar unes eleccions com a resposta a una eventual sentència condemnatòria del Tribunal Suprem pel judici de l’1-O.

Ho ha dit en una conferència de premsa després d’una nova topada entre JxCat i ERC: Torra va dir ahir que descartava de convocar eleccions com a resposta a la sentència, i Joan Tardà el va desautoritzar via Twitter exigint-li de tenir ‘el consentiment’ d’ERC per a prendre aquesta decisió.

La discrepància ha continuat avui. El portaveu adjunt de JxCat al parlament, Eduard Pujol, ha recordat a ERC que Torra era ‘l’únic amb la potestat de convocar eleccions’, d’acord amb la llei que regula aquesta qüestió.

Vilalta ha admès que era evident que Torra era l’únic que tenia aquesta potestat, però ha afegit que, en la ‘línia de construir la unitat estratègica’ de l’independentisme, hauria de consensuar la decisió amb la resta del sobiranisme català.

‘Parlar-ne, debatre-ho, que tothom pugui opinar lliurement’, ha conclòs la portaveu republicana, que ha defensat que totes les opinions eren legítimes, en al·lusió a les declaracions de Torra i també les de Tardà.

‘Quan calgui donar una resposta, si ha de passar per unes eleccions o per altres coses, ens agradaria compartir la informació i prendre decisions consensuades’, ha resumit la portaveu d’ERC després de la reunió de la direcció del partit.

Distància per la diputació

Vilalta ha mantingut els retrets a JxCat per haver pactat amb el PSC a la Diputació de Barcelona rebutjant un pacte amb ERC. Ha insistit que n’havia de donar explicacions i que el pacte representava ‘un abans i un després’ en les seves relacions.

No s’ha pronunciat sobre si la confiança entre ERC i JxCat, socis de govern, havia quedat tocada fins al punt d’haver de posar fi a la legislatura, i ha resolt que la portaveu del govern, Meritxell Budó (JxCat), seria la responsable d’explicar què passa demà en la reunió del consell executiu.

ERC manté que el pacte JxCat-PSC és una ‘oportunitat perduda’ per a reconstruir la unitat independentista i traçar un full de ruta comú cap a una república catalana, però diu que vol tornar a una situació de confiança amb JxCat.

Vilalta ha interpretat que el PSC va cercar un pacte amb JxCat per ‘intentar dividir l’independentisme’, i ha criticat que el partit de Carles Puigdemont, a parer seu, s’hi prestés, en compte d’intentar un pacte amb ERC a la Diputació de Barcelona.

Sigui com sigui, el partit d’Oriol Junqueras defensa que el govern ha de continuar liderant Catalunya sense eleccions a l’horitzó, i que tots els actors independentistes han de buscar la ‘unitat’ per afrontar els mesos que vénen.

The post ERC demana a Torra de ‘compartir la decisió’ sobre un possible avançament electoral després de la sentència appeared first on VilaWeb.

L’escàndol de l’espionatge neguiteja Borrell, que veu perillar el seu càrrec a la Unió Europea

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha admès que esperava que l’independentisme provés de sabotejar la seva candidatura com a cap de la diplomàcia europea. ‘Si poden, ho faran‘, ha dit, preguntat per la possibilitat que el presumpte cas d’espionatge a les delegacions obstaculitzi el seu camí per a esdevenir Alt Representant de la Unió Europea. Sobre aquesta polèmica, Borrell ha tornat a negar que s’hagués espiat a les delegacions i ha dit que el seu ministeri no tenia espies.

D’una altra banda, Borrell ha menystingut la carta enviada pel president Quim Torra a governs europeus i ha dit que no era ‘cap novetat’ que la Generalitat fes aquesta mena de missives.

Candidat com a Alt Representant

A començament de juliol, els estats de la Unió Europea van triar Borrell com a candidat per a encapçalar el servei d’acció exterior del bloc europeu. La seva elecció definitiva depèn també del Parlament Europeu. Per això, aquest matí, a l’arribada a la reunió de ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea a Brussel·les, ha reconegut que ‘totes les circumstàncies’ podien ‘influir’ en la seva confirmació per al càrrec.

Borrell, la guerra i la destrucció des de dins de l’ideal europeista, editorial de Vicent Partal

The post L’escàndol de l’espionatge neguiteja Borrell, que veu perillar el seu càrrec a la Unió Europea appeared first on VilaWeb.

La direcció del PDECat presentarà dissabte al Consell Nacional la proposta de confluència amb JxCat

La direcció del PDECat presentarà dissabte al Consell Nacional la seva proposta per ordenar l’espai amb JxCat, tal com ha pogut saber l’ACN. Es tracta de la primera passa formal que fa el partit que presideix David Bonvehí de cara al procés que començarà després de l’estiu.

La direcció està acabant de tancar la proposta, que podria incloure diverses preguntes als associats a través de les assemblees comarcals. D’altra banda, el Consell Nacional també valorarà els resultats electorals del 28-A i el 26-M, els pactes postelectorals, els comptes del 2018, a més de debatre els informes organitzatiu i polític.

Bonvehí accepta integrar la seva formació dins d’un nou partit sota les sigles de JxCat, sempre i quan es mantingui la ideologia del PDECat, que de fet és qui té els drets de la marca de Junts per Catalunya.

The post La direcció del PDECat presentarà dissabte al Consell Nacional la proposta de confluència amb JxCat appeared first on VilaWeb.

El Suprem no deixa sortir Forn de la presó per anar demà al ple de l’Ajuntament de Barcelona

El conseller Quim Forn no podrà assistir al ple del cartipàs de l’Ajuntament de Barcelona perquè el Tribunal Suprem espanyol li ha denegat el permís d’excarceració. El tribunal ha donat per vàlids els arguments de la fiscalia i considera que la petició del permís no s’adiu al seu caràcter extraordinari. A més, argumenta que no atorgar-li l’excarceració no li causa un perjudici perquè d’ençà del novembre de 2017 és en presó preventiva.

El juny passat, el Suprem i la fiscalia si que van permetre a Forn assistir al ple de constitució de l’ajuntament poc després del final del judici contra el procés. En el seu discurs, el dirigent de Junts per Catalunya va dir: ‘No sé quan podré tornar a casa, però el que si els hi garanteixo és que, sigui on sigui, continuaré lluitant per la llibertat, la justícia, per Barcelona i per Catalunya.’

The post El Suprem no deixa sortir Forn de la presó per anar demà al ple de l’Ajuntament de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Alberto Garzón censura que Sánchez acusi Unides Podem de blocatge per no investir-lo ‘incondicionalment’

El coordinador federal d’Esquerra Unida (IU), Alberto Garzón, ha censurat aquest dilluns que el president del govern espanyol i candidat a la investidura, Pedro Sánchez, acusi Unides Podem i la resta de partits del bloqueig per no donar-li suport ‘incondicionalment, com a ell li agradaria’.

Així ha reaccionat Garzón a l’entrevista radiofònica de Sánchez a la SER. Hi ha donat per trencades les negociacions amb el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, després de la consulta a les bases sobre la investidura llançada divendres passat, que el president del govern espanyol ha titllat de ‘mascarada’.

El líder d’IU i portaveu adjunt d’Unides Podem al Congrés ha qüestionat, mitjançant diversos comentaris publicats al seu compte de Twitter recollits per Europa Press, que gairebé tres mesos de les eleccions generals del 28 d’abril, ‘i amb el Congrés parat per decisió del PSOE’, Sánchez hagi iniciat ‘una campanya mediàtica’ per a tractar de ‘culpar’ del bloqueig a la resta de partits.

‘Ens acusa que no li donem suport incondicionalment, és a dir, com a ell li agradaria. Ens acusa que ell no tingui majoria absoluta’, ha denunciat Garzón, per a enlletgir a Sánchez en tot aquest temps no s’hagi ‘treballat’ els suports necessaris per a ser investit president.

‘ Du tres mesos movent-se en cercles per si apareix per art de màgia o xantatge aquesta majoria. Entre el desig i la realitat, va triar el desig. Ara la fase del cabreig, perquè el desig no apareix’, ha assenyalat.

The post Alberto Garzón censura que Sánchez acusi Unides Podem de blocatge per no investir-lo ‘incondicionalment’ appeared first on VilaWeb.

El Sónar penja d’un fil

Un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la denúncia dels encarregats del muntatge del Sónar per presumpta vulneració del dret de vaga arran de la decisió de la Fira de Barcelona de contractar una altra empresa per substituir els treballadors que secunden la vaga, segons que ha avançat RAC1 i ha confirmat l’ACN. Ara el jutge haurà de determinar si dicta mesures cautelars. 

Mentrestant, els nous treballadors contractats per la Fira van fent feines de muntatge, segons que han confirmat a l’ACN fonts de l’ens, també pendent de la resolució judicial. Dijous passat, els muntadors van començar una vaga prevista fins dissabte, i des d’aleshores han protestat unes quantes vegades davant la porta del recinte. Demanen que la subrogació dels seus contractes formi part del plec de condicions del concurs per a les empreses que organitzin esdeveniments en les seves instal·lacions de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. En principi, el Sónar ha de començar aquest dijous, fins dissabte.

El col·lectiu en vaga diu que fa quinze anys que s’encarreguen de muntar els elements aeris dels esdeveniments que s’organitzen a la Fira de Barcelona sigui quina sigui la companyia que hagi guanyat el concurs.

Hores abans de començar la vaga, la Fira de Barcelona va garantir que el Sónar es faria ‘amb normalitat’, tot i l’anunci dels treballadors. En un comunicat, va lamentar la manca d’acord per a evitar el conflicte en la reunió entre el comitè de vaga, l’empresa i representants de la Fira. Aquests darrers, però, no van arribar a participar en la mediació oficial tot i que sí que hi ha hagut contactes informals.

Enguany, el Sónar es fa de manera excepcional al juliol perquè durant tot el mes de juny el recinte de l’Hospitalet de Llobregat va estar ocupat per la fira de maquinària tèxtil ITMA, que requeria tres setmanes de muntatge i una més de desmuntatge per la complexitat de la maquinària exposada.

The post El Sónar penja d’un fil appeared first on VilaWeb.

Pactes contra natura… però la política no és natural

Atribueixen a Confuci la dita que cal distingir entre la branca i l’arrel. Els qui s’escandalitzen pel pacte a la Diputació de Barcelona creuen que les branques surten dels troncs per voluntat de les fulles. Invocar voluntats on hi ha causes és com creure en les goges. Passa que l’aparició d’una branca es prepara subterràniament. La seva força i esplendor la determinen el terreny, el sol i la pluja. Jo no defenso que Junts per Catalunya hagi regalat la diputació als socialistes. No m’agrada la branca, però reconec que la decisió ha estat lògica, potser fins i tot necessària no sols del punt de vista de l’egoisme partidista sinó de la causa independentista mateixa, l’estat de la qual, malauradament, és un símptoma que convida a reflexionar.

Comencem per aquí. El gest de Junts per Catalunya és simptomàtic d’una derrota espiritual, i no sols política, d’enorme importància. Que no és d’ahir ni abans-d’ahir. És la conseqüència fatal d’una descreença que ja s’amagava sota l’aparent coordinació de Junts pel Sí i que s’ha anat destapant a còpia de revelacions. Impossible saber si, com s’ha especulat, aquell govern esperava perdre el referèndum o, arribat el cas de guanyar-lo, paralitzar l’aplicació dels resultats. Santi Vila saltant del vaixell al darrer moment testimonia que la reconducció del procés era a l’agenda del govern, si més no d’una part. En tot cas, el que no és gens dubtós és la imprevisió per a l’endemà de la declaració d’independència. Això sol dóna fe que ningú comptava a donar-li continuïtat. Els actors quedaren atrapats en la pròpia comèdia quan esdevingué dramàtica i l’heroisme de la gent els posà en un compromís. El titubeig de les setmanes següents, la inèdita declaració sense efecte del dia 10, el compàs d’espera i la trista declaració del dia 27 eren, per qui tingués ulls i orelles, branques d’un arbre amb arrels superficials. L’arbre no podia aguantar cap bufarut.

Feu feredat descobrir la indigència del govern durant el judici. Per no comptar, no comptava ni amb la pròpia policia. Pitjor encara: el major Trapero revelà que tenia un pla per a detenir el govern. ‘Anaven de catxa’, com reconegué l’ex-consellera Clara Ponsatí en una explosió de sinceritat. En aquesta tragicomèdia prenen un fort relleu indiciari les 155 monedes de plata de Gabriel Rufián. Amb aquell sonor petó al president, el mestre de les analogies preparava l’escenari d’un fracàs anunciat. Denunciada amb la precipitació i la impetuositat característiques, la traïció de Puigdemont assegurava l’hegemonia d’ERC en unes eleccions que es donaven per descomptades. Els d’ERC en tindrien prou escenificant un indignat trencament del govern per recollir una cascada de vots. Quan les coses anaren d’una altra manera, van insistir igualment en el trencament, malgrat la solidaritat que imposaven les circumstàncies. Així i tot, el 21 de desembre el veredicte de les urnes fou contundent, però el 30 de gener Roger Torrent anul·lava el mandat popular i donava el cop de gràcia al ‘procés’, amb agraïment públic del secretari general del seu partit. Des d’aleshores la política catalana s’ha estat reglant no als despatxos sinó a la presó, fins ara que hi ha hagut un cop de timó a l’exili.

Ja fa un any que vaig escriure en aquest mateix diari que els partits amb membres empresonats es trobaven en una situació perfectament descrita a la teoria de jocs: el dilema del presoner. Si dos presoners resisteixen solidàriament i no s’ataquen l’un a l’altre, poden sortir-se’n. Però si es denuncien entre si per mitigar la pena, tots dos hi perden. Quan el dilema enfronta jugadors sense experiència, el resultat és fatal: tots dos traeixen el pacte. Per sortir d’aquest atzucac cal que el jugador traït castigui sistemàticament la deslleialtat de l’altre. Després ha de reprendre el joc de bon tarannà, però deixant clares les condicions de la col·laboració, i repetir-ho fins a dissuadir l’altre de reincidència. Sols així s’assegura una col·laboració mútuament profitosa.

Traslladat al debat sobre l’ús o abús que els partits fan dels resultats electorals, la funció de represaliador correspondria als electors. Ara molts s’esquincen els vestits pel ‘pacte de la vergonya’ a la Diputació de Barcelona. Però és un fet que a les recents eleccions la gent no va castigar les deslleialtats sinó que va premiar-les. No calia ser cap harúspex per a deduir que ERC ho interpretaria com un consentiment a la política d’asfixiar la coalició de la qual depèn el president Puigdemont i, amb ell, el continuisme amb el Primer d’Octubre. Renunciant a fiscalitzar el trencament del pacte entre presoners, els electors es feien coresponsables de la política de pactes posterior. Queixar-se que d’aquesta insolidaritat se n’aprofiti el carceller és no distingir entre la branca i l’arrel.

La solució no depèn de la casuística. Si pactar, o no, és qüestió de principis, per què hauria de ser més indigne un pacte a la diputació que no pas a uns altres indrets? I si la qüestió és pragmàtica, per què hauríem de considerar ERC víctima i no pas artífex de la recuperació de l’Ajuntament de Barcelona pels socialistes? A molt estirar, hauria estat víctima de la seva estupidesa crònica, reblada amb la decisió de mantenir costi què costi la voluntat d’associar-se amb els responsables d’excloure’ls del govern de la capital per pur totemisme de l’esquerra.

Anem a pams amb el pragmatisme. Estimar la gravetat de la deslleialtat segons el pressupost a potinejar és d’una hipocresia inefable. A hores d’ara no és cap hipòtesi que ERC prioritza l’extensió burocràtica del partit a la solidaritat entre independentistes. La qual cosa sols pot voler dir, ras i curt, que actua insolidàriament amb l’independentisme. El trencament fa temps que és al full de ruta dels seus ideòlegs. En aquest punt del joc dels presoners, Junts per Catalunya sols podia oposar-hi una tàctica, encara que molt arriscada. Calia extremar l’escàndol portant-lo a una crisi de grans proporcions per aturar l’embogida carrera per a veure qui col·labora més i millor amb el repressor. Colpejar ERC a la diputació és una manera dràstica però eficaç de penalitzar la deslleialtat i reprendre el joc estipulant amb claredat les condicions de la col·laboració. Haurà servit per a demostrar que les victòries particulars a costa dels socis/rivals són estèrils, tant a Madrid com a Barcelona.

S’ha discutit si l’afer de la diputació tenia el vist-i-plau de Puigdemont. A mi m’agradaria creure que l’havia ordit ell mateix, cosa que permetria deduir que hi ha intel·ligència estratègica al darrere. Sobretot, permetria deduir que el pacte no és una concessió a la fam de cadires del PDECat sinó una represàlia calculada per a refer la solidaritat davant l’enemic comú. La maniobra és arriscada, no sols perquè reforça els carcellers i perquè ERC podria reaccionar visceralment, com ho va fer dijous mateix anunciant conseqüències al govern, sinó perquè l’electorat, també visceralment, podria penalitzar Puigdemont, confirmant ERC en la seva dèria de substituir l’independentisme per l’esquerranisme decoratiu dels comuns, reactivant la dinàmica frontpopulista de 1936, amb un president de la Generalitat captiu d’uns anarquistes que es delien pels ministeris de Madrid.

Puigdemont podria matar dos pardals d’una pedrada i esquivar una reacció electoral negativa si aprofita la indignació que ha generat l’afer de la diputació per apartar-se de les runes de Convergència, transcendint la vella política que embafa l’electorat quan del carrer passa a les urnes. La jugada permetria revertir la degradació del PDECat amb una aliança estratègica amb la nova CUP que forcés ERC a tornar al camí de la solidaritat. Però una nova formació amb noves sigles o sense no tindria cap credibilitat si servís per a tornar a reciclar polítics hipotecats per la militància passada o trànsfugues d’altres formacions. L’oportunisme és el càncer dels partits. Per això, la condició d’independent hauria de ser prioritària, no sols en sentit polític sinó sobretot professional. La política no pot ser autista; han de fer-la persones que també sàpiguen fer alguna altra cosa i no en depenguin. I no cal dir que el pragmatisme, ineludible en les circumstàncies actuals, hauria d’incloure no sols el realisme dels fins sinó també un realisme dels mitjans. Vull dir que els polítics que governin el país l’endemà de les pròximes eleccions haurien d’admetre els mitjans que corresponguin als fins declarats. La disjunció entre fins i mitjans ha estat la causa de l’ensulsiada independentista des del primer moment.

The post Pactes contra natura… però la política no és natural appeared first on VilaWeb.

‘El crèdit als partits s’ha acabat’: bases de l’ANC demanen de recuperar el lideratge i la combativitat

‘El 155 no té cap cara amable. El PSC en forma part i n’és igual de responsable que el Partit Popular i Ciutadans. Us demanem que traslladeu que es defensi el nostre dret d’autodeterminació, no que es regali.’ Així acaba la carta que l’ANC de Tremp ha fet arribar a les seccions locals de Junts per Catalunya i d’ERC perquè les trametin a les direccions nacionals respectives. Han aprofitat la plantilla confeccionada per l’ANC a escala nacional perquè els militants expressin l’enuig pels pactes municipals i comarcals amb el PSC, també a la Diputació de Barcelona. I per palesar l’oposició a la possibilitat que s’investeixi Pedro Sánchez ‘sense que aquest respecti el dret d’autodeterminació ni s’aturi la repressió’.

Ha estat la darrera acció dels militants trempolins, però no pas l’única. Pocs dies abans, la pressió exercida sobre JxCat els va fer reconsiderar el pacte amb el PSC al consell comarcal del Pallars Jussà, fins al punt de tombar-lo i forçar una entesa amb ERC.

Més enllà de Tremp, la indignació amb la classe política ha començat a evidenciar-se entre les bases de les assemblees territorials de l’ANC. Fins al punt que alguns nuclis han decidit de traslladar a la direcció nacional la necessitat d’un canvi de dinàmica perquè la societat civil recuperi les regnes i es reactivi la mobilització al carrer. Però també es vol expressar el desacord amb el model de Diada que l’ANC ha previst per a l’Onze de Setembre i l’estratègia de lluita.

Queixa i proposta

De fet, les assemblees territorials d’algunes comarques demanaran a la direcció nacional de l’ANC que reconsideri el format de la Diada i que d’ara endavant s’adopti una estratègia més combativa i accions d’una altra mena. És el cas de les de l’Alt i el Baix Empordà, que tenen previst d’aprovar-ho avui, segons que explica la militant de l’ANC de Palamós Eulàlia Gili. ‘No estem disposats a fer més demostracions com les d’Onzes de Setembre anteriors, que són molt boniques, molt plàstiques, però que enguany no toquen.’

Proposaran que, si es vol mantenir el format actual, si més no el complementin amb una encerclada del parlament o d’edificis oficials de l’estat espanyol. ‘La força que ens pugui restar, volem catapultar-la cap a accions més contundents. Hem de dir que ja n’hi ha prou!’, s’exclama Lídia Maruny, membre de la junta local també a Palamós.

Unes altres assemblees que enviaran un escrit unitari per a demanar una Diada diferent són les del Garraf. I a Solsona, la junta directiva de l’ANC sospesa de plegar i no participar-hi, segons que avisa Pilar Ciuró, un dels membres. ‘S’han de fer unes altres coses que no siguin manifestacions amb el lliri a la mà i pancartes.’ La decisió d’enviar una carta a Barcelona per a comunicar el malestar ja s’ha pres, però encara cal acordar-ne l’escrit.

Les territorials del Berguedà també preveuen d’enviar una carta unitària aquesta setmana, però no pas per a canviar la Diada sinó per a demanar de reactivar el carrer i tornar a marcar el camí als polítics. ‘L’Onze de Setembre, crec que l’hem de fer, l’hem de clavar, no podem fer figa. Però tot això ve darrere. I després vindrà la sentència’, recorda Lluís Escriche, coordinador de l’assemblea territorial de Berga. Admet que, després dels pactes amb el PSC, alguns militants estan resignats pel paper dels partits. Però volen deixar clar que sobretot hi ha ‘emprenyament’.

Un altre nucli on, malgrat l’enuig, es creu que l’Onze de Setembre ha de continuar essent una manifestació multitudinària és Vilafranca del Penedès. Per aquest motiu no s’ha previst de traslladar-hi ni cap carta ni cap queixa. ‘No podem renunciar a mantenir la Diada com l’expressió màxima de l’independentisme. És clar que l’Onze ha de ser el dia que l’ANC torni a fer sortir els colors als partits polítics’, diu convençuda Esther Güell, coordinadora de l’Assemblea a Vilafranca.

De la reacció antirepressiva a l’acció independentista

Ara, Güell coincideix amb més militants consultats que cal deixar enrere la dinàmica antirepressiva i augmentar el grau de confrontació amb l’estat espanyol. Prendre consciència que els presos polítics només seran lliures quan hi hagi independència. ‘Hem de tornar a portar la iniciativa. D’ençà que els presos van entrar a la presó sempre hem estat a la reactiva. Hem reaccionat a les accions de Madrid, en aquest sentit ens han portat l’agenda. Hem de recuperar aquest.’ ‘Amb les accions antirepressives ens tenen distrets’, afegeix Maria Mas, coordinadora de l’ANC a l’Alt Urgell –comarca on es consulta a les bases si cal enviar una carta a la direcció nacional.

Els partits, sense crèdit

Però si sobresurt cap sentiment en les converses amb membres de l’Assemblea, és el desengany, el desencís i el desànim arran de l’actuació dels partits independentistes. Alguns militants de base estan desorientats i tenen la sensació de no entendre res. Alguns altres tenen clar que els partits –no fan distinció de sigles– tornen a assegurar sous i cadires. ‘Això que ens han fet no té nom’, resumeixen.

Sobre el fet que s’apel·li al joc democràtic per justificar els pactes, Escriche respon: ‘Els diria si pensen en els qui són tancats o a l’exili. I en els qui els hi van enviar.’ D’aquí que es demani a la direcció de continuar assenyalant els partits, protestant a les seus i marcant-los de prop l’acció política.

‘El crèdit als partits s’ha acabat’, sentencia Àngels Folch, que va ser membre del secretariat nacional de l’ANC cinc anys. ‘L’Assemblea va néixer per fer una cosa que els partits no poden fer, perquè en són part. Que està molt bé, no s’havia d’anar contra els partits. És senzillament entendre que tenen una feina i nosaltres una altra. Que la independència és una cosa no de parts sinó del tot, i que l’ha de fer la base, el poble. Fins que no entenguem això no sortirem del pou. Amb el pacte a la Diputació de Barcelona s’ha tocat fons.’

Folch afegeix que aquests darrers dos anys s’ha deixat la gent de la base de l’ANC ‘de la mà de Déu’. Diu que els primers mesos ‘era normal que tots estiguéssim xocats, però a partir del tercer mes l’ANC hauria d’haver posat fil a l’agulla.’ Ara, també hi ha matisos a la crítica. Jordi Serra, coordinador de l’ANC a Sitges, admet que, si bé cada partit ‘va pel seu compte’, la culpa extrema la tenen les institucions de l’estat espanyol: ‘Sobta que a escala catalana no s’entengui que hem d’anar units.’

Hi ha coincidència a l’hora de fer autocrítica: s’ha confiat massa en els partits i ha estat un error haver-los cedit el lideratge. ‘Ens comencem a demanar si els nostres polítics volen la independència. Ens diuen que sortim al carrer i ens envien la Brimo‘, es queixa Ciuró. Creu que és un dels motius que explica que el jovent hagi desaparegut de les concentracions i que la mitjana d’edat volti els seixanta. I lamenta que els ‘fanàtics de partit’ justifiquin les decisions dels dirigents i adormin la crítica.

L’aposta de la direcció de l’ANC

‘Evidentment que continuarem pressionant els partits, no compleixen!’, respon Elisenda Romeu, del secretariat nacional de l’ANC, quan s’esmenta el malestar de les bases. Emfasitza que es forma la gent en dinàmiques d’accions no violentes, a banda organitzar concentracions i manifestacions. I, malgrat les crítiques recollides per la direcció, defensa el format actual de Diada perquè creu que l’Onze de Setembre ha de ser una demostració de força. Així i tot, deixa clar: ‘Només fent manifestacions no aconseguirem la independència, és evident’.

D’aquí que subratlli la importància de debilitar els pilars de poder de l’estat espanyol. Posa com a exemple la candidatura independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona i el consum estratègic. ‘Agafar espais de poder, això sí que ens durà a algun lloc.’ Explica que a escala nacional es fan moltes coses de les quals potser no hi ha prou consciència, si bé admet que potser no s’han ‘explicat bé’. La Diada en serà una ocasió.

The post ‘El crèdit als partits s’ha acabat’: bases de l’ANC demanen de recuperar el lideratge i la combativitat appeared first on VilaWeb.

El cotxe elèctric, amb problemes: no hi ha prou bateries

Fa uns quants dies, us vam explicar les respostes als arguments ambientals dels detractors dels vehicles elèctrics. Hi ha un segon grup que, tot i no estar en contra de l’electrificació del transport, sí que es mostra escèptic respecte que es puguin fabricar totes les bateries necessàries. Els vehicles elèctrics impliquen un augment considerable de la demanda de metalls per culpa de les bateries. Segons que argumenten, al planeta potser no n’hi ha prou per a cobrir-la tota. Aquests últims anys, han estat freqüents les veus que vaticinaven que la producció d’automòbils elèctrics es frenaria i, fins i tot, s’aturaria per aquestes limitacions. Doncs bé, ara hem sabut que aquesta hipòtesi s’ha fet realitat, i dues de les empreses principals no troben prou bateries per als vehicles que volen manufacturar. És un problema estructural o només puntual?

Tesla reconeix públicament els problemes

La companyia nord-americana Tesla és el principal fabricant occidental de turismes elèctrics i la gran referència mundial del sector. La seva ‘Gigafactoria’ de Nevada (EUA) és la fàbrica de bateries més gran del món. Tanmateix, no les manufactura Tesla i confia en l’empresa japonesa Panasonic, a la qual lloga un espai en canvi de comprar-li tota la producció. Es va construir amb l’objectiu de fer totes les bateries necessàries per a la fabricació tant dels vehicles de l’empresa californiana com de la seva línia de bateries per a cases i grans instal·lacions elèctriques (Powerwalls i Powerpacks). La primera gran prova per a la Gigafactoria va ser el començament de fabricació del Model 3, i van incrementar-ne la producció de 100.000 vehicles anuals a 500.000. Tesla va tenir greus problemes durant l’increment de la producció i, de fet, encara no ha aconseguit d’atènyer l’objectiu final. La mateixa empresa va reconèixer que el factor limitant no era en l’assemblatge dels vehicles, sinó en la producció de bateries. Tot i això, l’abril passat Tesla i Panasonic anunciaven que suspenien les inversions per a ampliar la Gigafactoria, que de moment només ocupa un 14% de la superfície planificada.

Finalment, Elon Musk reconeixia a Twitter que els problemes, més que puntuals, eren estructurals. De fet, la situació era més greu, perquè s’havien vist obligats a dedicar tota la producció de la Gigafactoria al Model 3, mentre que les bateries pels Powerpacks i Powerwalls les havien de comprar a tercers. Un segment de negoci que tampoc no s’ha pogut expandir, tot i la forta demanda a països com Austràlia i els EUA. El fet que el màxim directiu mostrés els problemes en públic, a més, podria indicar un profund malestar amb Panasonic, que tot i haver invertit a Nevada per produir 35 GWh/any, no pot produir-ne més de 23 GWh, quan l’objectiu final és produir-ne 150 anuals. Sembla, per tant, que la Gigafactoria no s’expandeix no pas per manca de capital econòmic disponible o de demanda, sinó perquè Panasonic no pot fabricar més bateries. Els motius exactes, ara per ara, són desconeguts.

Però Tesla mira de resoldre aquests problemes. Per una banda, ha assegurat el subministrament de metalls per a produir bateries amb vista als anys vinents. A més, ha comprat l’empresa Maxwell, que disposa d’una tecnologia que millora les bateries actuals de manera significativa. Això li permetrà d’augmentar la producció de GWh sense necessitar més materials. Mentre diversos experts defensen que Tesla cedirà aquesta tecnologia a Panasonic o més fabricants, uns altres creuen que és més possible que Tesla passi a fabricar directament les bateries, en paral·lel a Panasonic. Tanmateix, de moment no s’ha confirmat cap d’aquestes dues opcions. Mentrestant, Tesla començarà a produir vehicles i bateries a la seva nova Gigafactoria xinesa. Orientada exclusivament al mercat asiàtic, alleugerirà les instal·lacions nord-americanes. Mentre tothom esperava que les bateries de la nova planta xinesa fossin fabricades per Panasonic, el fabricant en el qual els californians havien confiat fins ara, tot sembla indicar que Tesla negocia amb empreses xineses. El divorci definitiu amb Panasonic, o només una diversificació en els proveïdors d’un element tan fonamental?

Tot i aquestes accions, els problemes d’abastiment de bateries no semblen solucionats. Amb el nou Model Y, que ha d’arribar a final del 2020, es preveu que també manquin bateries. Més greu encara pot ser l’arribada del seu camió, que pot veure endarrerida la producció, que en principi ha de començar a final del 2020. Les bateries que necessiten els camions són molt més grans que les dels turismes i això vol dir que, si no n’augmenten la producció, disminuiran els vehicles fabricats. Quant a la nova versió del Tesla Roadster, presentat el 2017, no hi ha hagut novetats, tot i que s’ha de començar a vendre just després del Model Y. Mentrestant, de la nova Gigafactoria a Europa, prevista d’entrada juntament amb la xinesa, els plans semblen aturats. Tesla es troba frenada, i el principal motiu és una producció de bateries insuficient.

El-Born, el model 100% elèctric de Seat basat en la plataforma MEB. Grup Volkswagen: el problema de no tenir fàbriques de bateries a Europa

Podríem pensar que això és un problema estrictament de Tesla i Panasonic, però no és el cas. Després del Dieselgate, el Grup Volkswagen (primer fabricant del món de vehicles, juntament amb Toyota) ha optat fortament pel vehicle elèctric. La seva intenció és produir uns 3 milions de vehicles elèctrics anuals. Més que doblaria la producció mundial actual (2 milions) i multiplicaria per 6 la planificada per Tesla per a enguany (500.000 vehicles). El primer model que veurà la llum serà el Vokswagen ID aquest setembre, seguit del Seat el-Born a començament del 2020. Més endavant vindran més models de turismes amb les altres marques del grup, com també camions, dels quals ja té prototips.

La tria del grup alemany és de la mateixa magnitud que la de Tesla. I, igual que els californians, s’han trobat problemes similars. Als EUA no hi havia grans plantes de fabricació de bateries i Tesla va haver de fer-ne una de nova, com hem vist. A Europa tampoc no n’hi ha cap de gran, però d’entrada Volkswagen no va mostrar intenció de construir-ne cap. Va preferir de recórrer a un model de proveïdors i signar acords amb fabricants xinesos i coreans: Samsung, LG Chem, SK Innovation i CATL. Per un valor de més de 40.000 milions d’euros, prou incentiu perquè aquestes empreses fessin les seves gigafactories a Europa. S’estima que la producció necessària de bateries per a satisfer el grup alemany ha de ser de 300 GWh anuals.

Tanmateix, LG Chem s’ha retirat de l’acord adduint robatori de propietat intel·lectual per part d’SK Innovation. Samsung, per la seva banda, ha reconegut que no pot fabricar el volum de bateries requerit. Tot i ser un dels principals fabricants de bateries de liti del món (tant per a vehicles com per a dispositius electrònics), dels 20 GWh anuals signats de bon començament, els coreans només en poden proporcionar 5. La resta d’empreses de l’acord no poden assumir aquestes dues baixes i VW no pot convèncer més fabricants, que no volen invertir en una escala de producció d’aquesta magnitud atesa la incertesa d’un mercat nou. Els directius del grup Volkswagen ja havien dit públicament que a llarg termini no es podia dependre dels fabricants asiàtics per a un element tan crític i estratègic. Però ara es veuen forçats a canviar els plans de manera accelerada. Calculen que necessitaran unes 40 gigafactories el 2025 i, descartat el model de proveïdors externs, tot apunta que hauran de tendir al model de Tesla: instal·lacions pròpies amb acords amb tercers o producció íntegrament pròpia.

Els primers passos exigeixen confiar en Northvolt, una empresa emergent sueca de bateries fundada per dos antics executius de Tesla. Volkswagen finançarà amb mil milions una gigafactoria de Northvolt a Suècia, que començarà a construir-se a l’agost. A més, en faran una altra amb propietat conjunta a Alemanya, mentre el grup automobilístic ha comprat el 20% de l’empresa sueca. Tanmateix, els resultats no seran immediats. La gigafactoria sueca no produirà grans volums fins al 2021, mentre que la planta alemanya ho farà a partir del 2024. La capacitat combinada de totes dues al començament voltarà els 50 GWh, lluny dels 300 GWh necessaris.

Hi ha prou materials per a fer totes les bateries necessàries?

D’una banda, és evident que hi ha problemes d’escalabilitat en la producció de bateries. Mentre els dispositius electrònics necessiten una bateria de desenes de grams (mòbils) o centenars (ordinadors portàtils), les dels turismes necessiten centenars de quilograms i les de camions i autobusos poden arribar a superar una tona. Aquest volum implica un salt molt gran en la producció. Cal reconsiderar tota la cadena de subministrament de materials i la construcció de grans instal·lacions, que no es poden fer de manera immediata. Malgrat això, l’interrogant més habitual és si hi ha prou metalls per a satisfer aquest volum tan gran. El motiu veritable de Panasonic i la resta de fabricants asiàtics és que no troben prou metalls per a fabricar-ne?

La generació actual de bateries de liti utilitza principalment quatre metalls: liti, cobalt, níquel i coure. Cada empresa utilitza unes químiques específiques, de manera que no sabem les quantitats exactes de cada metall. En tot cas, tot i dir-se de liti, d’aquest metall n’hi ha molt poc a cada bateria, per sota del 10%. Tots els experts coincideixen a dir que n’hi ha prou per a cobrir tota la demanda actual i la futura. Les reserves conegudes són de vora 60 milions de tones (Mt), i això sense comptar amb el mar, on és dissolt en forma de sals i podria situar les reserves vora 600 Mt. La demanda acumulada per a aquest metall el 2030 es calcula que serà d’uns 2 Mt per a vehicles elèctrics. Cal tenir present, així i tot, que les bateries s’aniran incorporant a les cases, a les estacions de producció d’electricitat amb energies renovables i a les xarxes de distribució d’electricitat. Tanmateix, això podria apujar la demanda acumulada final a unes desenes de Mt, lluny encara de les reserves estimades. A més, la demanda fa que hi hagi més exploració minera i que cada vegada se sàpiga que hi ha més reserves.

El cobalt és el metall més polèmic. S’extreu principalment d’un sol país, la República Democràtica del Congo, molt inestable, i a més fent-hi servir nens sovint. Hi ha uns 30 Mt de reserves conegudes, mentre que la demanda acumulada el 2030 serà d’uns 2 Mt. Sense considerar noves descobertes, n’hi ha reserves per a setanta anys. Malgrat això, els fabricants miren de prescindir-ne completament i Tesla ha afirmat que en la pròxima versió de les seves bateries no en farà servir. Per tant, tampoc no sembla que hi hagi problemes amb aquest metall. Això mateix es pot dir del níquel. La demanda acumulada dels vehicles elèctrics el 2030 serà d’uns 11 Mt, mentre que les reserves conegudes a terra ferma són d’uns 300 Mt. Comptant tots els sectors que consumeixen níquel, n’hi ha per setanta anys amb les reserves actuals, però se sap que els fons oceànics en contenen grans quantitats addicionals. El coure, per la seva banda, és un dels elements de què sovint se sent afirmar no n’hi ha prou per a electrificar tot el consum energètic. El preu ha pujat molt sovint i freqüentment és objecte de robatoris per aquest motiu. Tanmateix, es produeix en grans quantitats (20 Mt l’any passat). La demanda acumulada el 2030 per bateries serà d’unes 12 Mt, mentre que les reserves conegudes són uns 700 Mt.

Però no hem d’oblidar que les bateries es poden reciclar i no es poden comparar amb el petroli. Quan cremen el combustible per moure un vehicle, desapareix, no es pot recuperar. És per això que difícilment tindrem petroli en quantitats significatives més enllà de 150 anys, si continua el consum al ritme actual. Les bateries dels vehicles, en canvi, són segellades hermèticament i quan es degraden és perquè perden l’estructura i en varia la química. Si es tornen a triturar per tornar a separar els metalls, tal com es fa a les mines, es poden reutilitzar de manera indefinida. No es gasten com el petroli. L’avantatge, a més, és que és més econòmic i fàcil d’extreure els metalls de les bateries, on són en altes concentracions, que no pas de les roques i els sediments, on tenen una concentració molt més baixa. Els fabricants estimen que poden reciclar el 95% dels metalls de les bateries. Això vol dir que, un cop s’hagi electrificat tota la flota de vehicles, no caldran grans quantitats d’aquests elements, només l’equivalent al 5% que no es pot recuperar, en cas que no en millorin el reciclatge.

Així doncs, es pot concloure que actualment la producció de vehicles elèctrics és limitada per una escassetat de bateries. Tanmateix, tot sembla apuntar que és un problema de naturalesa industrial, i no d’inexistència de materials. La indústria de fabricació de bateries no és dimensionada per als volums que requereixen els vehicles elèctrics i caldrà un període d’adaptació per a adequar la producció a la demanda.

The post El cotxe elèctric, amb problemes: no hi ha prou bateries appeared first on VilaWeb.

Closcadelletra (CLXXXIV): Inventar noves raons de viure és un acte sensual i lluitador

Començar de bell nou: obrir desconegudes escletxes interiors, viatjar en la pell, l’espessor i la fondària de les coses, crear una sobtada invasió de qualitats, fundar una resistència radical, saber que la vida quotidiana dels objectes, de les plantes, dels animals i de les persones és una font inacabable de coneixements inèdits.

Només cal partir.

Aquest ‘només cal partir’ fou el sus que una vella dama indigna, que guardava un ramat d’ovelles toses per mor de la calor, em va donar amb veu senzilla per treure’m del pou d’entotsolament i malenconia on havia caigut.

Vaig obrir de pinte en ample el cos i el pensament a les abraçades pròximes.

Quedava embambat quan contemplava una tórtora que es feia les piules damunt la branca d’un ailant mentre l’alba creixia per orient.

M’entretenia a voler amb els dibuixos barrocs d’una joieria prehistòrica de la pell del dragó aferrat a la calç de la paret quan dins l’alta nit caçava papallonetes de llum.

Badocava com un orat mentre acaronava els regruixos delicats d’aquella orfebreria de líquens de formes capricioses, negres i daurats, grisosos i blancs, que creixien als maresos dels bancs del caminal.

Estrenyia entre els braços l’escorça del tronc del pi pinyoner centenari molta d’estona fins que la respiració de l’arbre i la meva es soldaven en un conjugat alè vital que em donava una eufòria clara.

Escoltava la mà d’un mestre que tocava el clavecí dels milers d’espigues d’ordi que sonaven aires de Bach entremig de la piuladissa d’un estol d’estornells que cercaven menjua a les totes.

Fotografia: Jean-Marie del Moral.

Una forma ressona defora, un acord respon dedins.

Flux, transformació, procés.

No fixaré un horitzó a la mirada, una essència a la veritat, restaré atent i sabré que la unitat és un teixit comú a totes les coses.

Darrere els ordinadors, els núvols i les ones. Davall el ciment, els jardins i les estacions.

Perquè eren peribles, fràgils, furtius, aquests signes lluminosos persisteixen.

L’instant enlluernador dura, el temps esclavitzador s’esborra.

L’evidència és el més oblidat, el més amagat.

Dissoldré les contradiccions.

No enduriré els meus punts de vista.

Deixaré l’obsessió del rendiment i de la perspectiva, les convulsions.

Seré comprensiu.

M’alleugeriré per totes bandes i en totes direccions.

Avançaré cap a la serenitat amb un tret únic de pinzell que ho significarà tot i que es beurà el silenci.

Seguiré amb sobrietat el soliloqui i restaré obert, disponible, espontani.

Practicaré una insolència irreprotxable.

Em comportaré com una música silenciosa.

Em prendré molts d’instants de respir.

Glopejaré els colors.

Seré.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

The post Closcadelletra (CLXXXIV): Inventar noves raons de viure és un acte sensual i lluitador appeared first on VilaWeb.

L’independentisme augmentaria en escons si hi hagués comicis, segons un sondatge d’El Periódico

Si avui hi hagués eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme estaria en disposició d’augmentar en nombre d’escons. Ho assenyala un sondatge encarregat per El Periódico a l’empresa GESOP. En el millor dels casos, ERC, JxCat i la CUP sumarien 74 diputats, quatre més que ara, i en la situació més moderada, 71. ERC se situaria folgadament com a primera força, amb 40-41 diputats, per sobre dels trenta actuals, mentre que Junts per Catalunya obtindria 24-25 escons, deu per sota del 34 actuals. La CUP podria duplicar representació i passaria de 4 a una forquilla de 7-8.

El PSC, per la seva banda, desbancaria Ciutadans com a segon partit, amb 28-29 escons. El partit taronja cauria fins als 22-23, els comuns es quedarien amb 8-9 i el PP amb 3-4.

El sondatge s’ha fet a partir de 1.422 entrevistes de l’1 al 5 de juliol, és a dir, abans de l’acord entre Junts per Catalunya i el PSC a la Diputació de Barcelona, el qual ha tensat les relacions al govern.

The post L’independentisme augmentaria en escons si hi hagués comicis, segons un sondatge d’El Periódico appeared first on VilaWeb.

La CUP disminuirà la seva estructura arran de la pèrdua d’ingressos

La militància de la CUP ha decidit de reduir el nombre d’alliberats –persones que treballen pel partit– per tal de limitar la seva estructura i tenir menys despeses. Així ho ha decidit la militància en una Assemblea Nacional que es fa avui a Celrà, i que té l’encàrrec de redreçar el rumb del partit després de les últimes caigudes electorals. De fet, han estat els mals resultats en les eleccions els que han fet perdre 473.000 euros anuals al partit i que han portat la militància a prendre mesures com aquesta.

L’àrea d’organització i gestió econòmica i laboral proposava dues vies: o bé rebaixar la despesa reduint treballadors del partit o bé augmentar els ingressos amb les aportacions dels militants i dels càrrecs electes, tot i que aquesta opció també incloïa reduir la plantilla.

A la tarda es debatrà en petits grups la ponència ‘Combatem la resignació, preparem-nos per tornar-hi‘ i la votació es deixarà per als dies 26, 27 i 28 de juliol. Aquesta, de fet, és la tercera ronda de debats per a articular la redefinició de la CUP.

Què s’hi juga la CUP a l’Assemblea Nacional?

The post La CUP disminuirà la seva estructura arran de la pèrdua d’ingressos appeared first on VilaWeb.

El festival Feslloc en vuit cerveses

La primera cervesa és per celebrar que ja hem arribat a Benlloc, a la Plana Alta, al nord del País Valencià. I que hem pogut aparcar molt a prop de l’entrada del Feslloc. I que no hi ha cues ni aglomeracions. I que es respira un bon rotllo evident. I que la xarrada (escrit així, amb a) que acaben de fer Jordi Borràs i Miquel Ramos sobre l’extrema dreta ha estat un èxit. La primera cervesa (Lola) és un got d’un litre, per quatre euros i mig, pagats amb la nostra polsera de color taronja. La primera cervesa és per celebrar que ens estrenem en aquest festival que té fama de familiar, que s’anuncia com a “transformador del País Valencià”, que enguany porta per lema Terra, llengua i feminisme i que arriba a la tretzena edició amb tots els abonaments venuts i la força motriu de l’imprescindible Escola Valenciana, que l’impulsa i coorganitza. És divendres, fosqueja lentament i fa una calor prou suportable. Després de Borriana Big Band i Pupil·les, arriba el torn de la Balkan Paradise Orchestra, un conjunt femení que omple de vent l’escenari Ovidi i ens transporta a l’univers sonor de Goran Bregovic popularitzat per les pel·lícules de Kusturica. El so és excel·lent. És el moment de fer una segona cervesa i parar una mica d’atenció a la fauna de feslloquers i feslloqueres. Predomina el jovent, és clar, però no només. També hi ha no tan joves i famílies amb nens, com al Clownia. Hi ha moltes samarretes reivindicatives i, a mesura que avança la nit, uns quants nois amb el tors nu i noies en sostenidors. Deu ser la calor, o un nou costum. La tercera cervesa és compartida amb l’estimat Borja Penalba, músic immens i total. Potser vam beure gintònics o rom amb cola, però ara no espatllarem el títol de la crònica. A més, fer combinats amb Kas i Pepsi, com fan a la barra del Feslloc, és un element que val més oblidar. Amb ell parlem sobre les servituds de la música i de la indústria que l’acompanya. Les servituds tenen aquest desagradable costum d’acompanyar massa sovint els plaers. Quan fas 70.000 quilòmetres de cotxe cada any i la teva carrera s’acosta als 5.000 concerts, la música, o els bolos, poden arribar a pesar, com tot a la vida. La conversa s’allarga i acabem decidint que ell regalarà la guitarra i obrirem plegats una parada de kebabs a Berlín. Les cançons de Xavi Sarrià i el Cor de la Fera són el plat fort de la nit de divendres, però per a mi el descobriment de la nit i del festival és el grup X-Fanekaes, que malgrat aquest nom tan poc senzill de recordar, mereix la quarta cervesa i moltes més. Vénen de l’Horta de València i diuen que fan punk-folk d’arrel. En tot cas, fan una música amb aromes celtes evidents, que depenent de la generació a la que pertanyis et poden recordar Celtas Cortos o els Mägo de Oz. Però X-Fanekaes són igual de bons o més, d’alegria i ball altament contagiosos. Descobrir nous grups és una de les coses boniques dels festivals. L’escenari del Feslloc és a l’extrem d’una pista polisportiva amb terra de ciment. Al costat hi ha una piscina, oberta als feslloquers durant tot el festival, amb un bar que és ideal per fer-hi la cinquena cervesa. Una mica més enllà hi una pineda que fa les funcions de zona d’acampada, amb les tendes literalment enganxades les unes a les altres. El límit d’aforament és de 3.900 persones, que tant divendres com dissabte hi són. Els darrers anys, els concerts es feien al camp de futbol, que és allà al costat i en pot encabir 10.000, però aquest any hi fan obres. Parant l’orella te n’adones que gairebé tothom és del País Valencià. Els pocs principatins som els que fem cara de sorpresa quan veiem una patrulla de la guàrdia civil passejant pel recinte. Malgrat la calor, a partir de mig matí s’organitzen xerrades, tallers i activitats esportives. Fins a la tarda, però, tot va a mig gas. Dissabte a l’hora de dinar, Borja Penalba ens fa un regal d’aquests que no es poden pagar amb diners i se’ns emporta a dinar a un xalet dels afores del poble, que és el nom que al País Valencià reben totes les casetes que hi ha als afores dels pobles. Els amfitrions són Enric Morera, president de les Corts Valencianes, i la seva dona, que també són assisdus al festival. Fem la sisena cervesa amb la vintena de persones que s’hi han aplegat i que contemplen com els mestres paellers col·loquen el pimentó formant les lletres VAE sobre l’arròs, en honor a Estellés. Sense temps de fer la migdiada, deixem la sobretaula i el karaoke festiu del xalet per anar a l’Auditori del festival, on Borja Penalba i Mireia Vives presenten el seu nou projecte, Cançons de fer camí. La sala és plena a vessar i una quarentena de persones es queden sense poder entrar. La Mireia Vives parla dels nervis de les primeres vegades i Penalba avisa que “tenim poc temps i molta ressaca”. Els acompanyen Sergi Carós al baix i Marta Margaix, que també toca amb X-Fanekaes, als teclats i violí. L’espectacle, les cançons i ells són preciosos. Arrenquen versionant Leonard Cohen i acaben amb Casablanca, on Rick explica que el món s’afona i tu i jo ens enamorem. La setena cervesa és per celebrar que Borja Penalba encara no hagi regalat la guitarra i per brindar per l’èxit de les cançons de fer camí, que per cert encara tenen Verkami obert. La jornada de dissabte continua amb Clara Peya, tocant descalça i arrencant bellesa de les tecles del piano, Els Jóvens, que són un dels grups revelació del País Valencià, i Botifarra, que s’ha aliat amb Ahmed Touzani i afegeix tons àrabs als seus cants ancestrals. Amb la mitjanit arriba el torn de Diluvi, frescos, espectaculars i incansables, un grup gallec que es diu Dakidarria i que canta que as ruas serão sempre nossas i, ja ben entrada la matinada, la festa dels Ebri Knight i els DJs que faran sortir el sol. La vuitena cervesa és la de comiat i la que desitja llarga vida al Feslloc!

The post El festival Feslloc en vuit cerveses appeared first on VilaWeb.

Pàgines