Vilaweb.cat

Torrent es reuneix amb membres de l’Alt Comissionat dels Drets Humans de l’ONU

El president del Parlament, Roger Torrent, s’ha reunit aquest dimecres al matí amb membres de l’Alt Comissionat dels Drets Humans de l’ONU. Poc abans de les 9:00 hores del matí, Torrent arribava a un edifici proper a la seu de Nacions Unides a Ginebra per fer així la seva primera trobada en el marc del seu viatge oficial a la capital de Suïssa. Tal i com van explicar des del propi Parlament de Catalunya, l’objectiu de la visita a Ginebra és portar als organismes de l’ONU i a diferents autoritats i càrrecs electes la denúncia per la ‘vulneració de drets fonamentals’ dels diputats i dels catalans, arran de les investidures fallides de Jordi Sánchez i Carles Puigdemont. El viatge es produeix, a més, després que des de l’ONU s’apuntés la necessitat d’aplicar mesures cautelars al cas de Sánchez per garantir el seu dret a sufragi actiu i passiu mentre tingui els seus drets polítics intactes. Està previst que Torrent faci declaracions als mitjans per valorar la primera de les trobades a les 12:00 del migdia.

Bassa, Forcadell i Turull arriben al Suprem per declarar davant Llarena

Els consellers Dolors Bassa i Jordi Turull i l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ja han arribat al Tribunal Suprem on han de declarar davant del jutge Pablo Llarena perquè els comuniqui formalment el seu processament per rebel·lió i malversació (Forcadell només per rebel·lió). Són els darrers empresonats la Guàrdia Civil trasllada des dels centres d’Alcalà-Meco i Estremera per complir amb el formalisme de la declaració indagatòria i rebre, en mà i per part del jutge, la interlocutòria de processament. Després d’ells, Llarena citarà la resta de processats al Suprem els dies 7 i 8 de maig. Aquesta setmana, tots els encausats que han passat pel Suprem –a excepció de Joaquim Forn, amb un to més conciliador- han endurit el discurs contra el jutge i han denunciat vulneració de drets fonamentals i també li han qüestionat la seva imparcialitat.

Les declaracions indagatòries d’aquesta setmana acaben aquest dimecres amb les compareixences de Dolors Bassa, Jordi Turull i Carme Forcadell. Tots tres estan empresonats des del passat 23 de març i, en el cas de Turull i Bassa, ja havien estat preventivament entre reixes durant un mes (del 2 de novembre al 4 de desembre).

El mateix jutge que els va deixar lliures el 4 de desembre (Forcadell només va passar una nit a Alcalá-Meco mentre reunia els 150.000 euros de la fiança) els va tornar a empresonar el 23 de març aprofitant que els processava. En el cas de Turull, va entrar a la presó l’endemà del ple d’investidura fallit, on no va aconseguir els suports suficients per ser president.

Llarena destaca de Turull que, com a conseller portaveu, va gestionar i dissenyar la inserció de publicitat sobre l’1-O. A més, considera que va coordinar les infraestructures informàtiques per permetre les votacions i va ‘reclutar’ els voluntaris.

Sobre Forcadell, el jutge destacava el seu ‘paper medul·lar’ al procés des dels seus orígens i l’acusava d’haver permès aprovar les lleis per a celebrar el referèndum i declarar la independència i, per tant, de posar la institució ‘del resultat violent’ de l’1-O i la proclamació de la república.

A Bassa, processada també per rebel·lió i malversació, l’acusa d’haver ‘assumit el control’ dels locals que depenien de la seva conselleria per posar-los al servei de l’1-O i també d’haver ‘suportat parcialment’ la despesa en paperetes, elaboració del cens i citacions per fer les meses electorals.

Enduriment del discurs
Ara compareixen davant del jutge Llarena no per revisar la seva situació de presó provisional i sense la pressió de saber si el magistrats els deixarà lliures o no. Això ha propiciat un canvi de discurs en els seus predecessors. Tots els encausats que estan en presó preventiva han plantat cara al jutge, li han recriminat la seva manera d’instruir la causa al·legant que no hi havia separació de poders, que s’havia posat al servei del govern espanyol i que estava vulnerant drets fonamentals.

Especialment dures van ser les declaracions de Jordi Sànchez –que li va retreure que no el deixés anar al ple i li va dir que no podia ser ‘jutge i víctima’- i Josep Rull, que va acusar Llarena de seguir ‘el full de ruta’ del govern espanyol.

Caldrà veure, doncs, si els tres darrers processats que declaren al Suprem mantenen aquesta línia dura contra Llarena. Després d’ells, el jutge citarà per als dies 7 i 8 de maig els setze processats més en la causa oberta al Suprem. Tots ells estan o bé en llibertat provisional o no han comparegut al Suprem perquè han optat per marxar a l’estranger.

Pendents dels recursos 
Les interlocutòries de processament encara no són fermes i els advocats i les acusacions les han pogut recórrer tant en reforma (davant el mateix Llarena) com en apel·lació (davant la sala ). Un cop resolts els recursos, Llarena haurà de dictar la interlocutòria de conclusió i aquí haurà acabat la seva tasca d’instrucció.

Llavors, les parts faran els escrits d’acusació (advocacia de l’Estat, fiscalia i VOX) i ja només faltarà que tots els processats s’asseguin al banc dels acusats. El tribunal que els jutjarà encara no s’ha decidit (s’escull per rotació).

La Guàrdia Urbana desallotja l’acampada per la República i la dels sense sostre de plaça de Catalunya

La Guàrdia Urbana desallotja ara des de poc abans de les vuit del matí les dues acampades que ocupaven la plaça de Catalunya de Barcelona. Per un banda hi havia l’acampada independentista que va començar després de la suspensió del ple d’investidura de Carles Puigdemont i, per l’altra, l’acampada de sense sostres que volien visibilitzar la seva problemàtica. L’Ajuntament de Barcelona havia advertit ambdós col·lectius que ahir era l’últim dia que podien ocupar la plaça perquè s’ha de preparar per la diada de Sant Jordi.

Agents de la Guàrdia Urbana col•loquen tanques als voltants de plaça Catalunya. Comença el desallotjament de l’ @Acampadaxrep i @xdrets pic.twitter.com/CJYJ2ZYqU7

— SER CATALUNYA (@SERCatalunya) 18 d’abril de 2018

Un grup dels serveis socials de l’ajuntament acompanyen l’operatiu policíac per tal d’informar els sense sostres dels serveis que ofereixen. Una desena de persones han acceptat fer-ne ús. El desallotjament està essent pacífic i tots els concentrats han acordat retirar les tendes.

Les portades dels diaris: ‘El Suprem qüestiona la justícia alemanya’ i ‘Sobreviuen’

Avui, 18 d’abril de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Homenatge al poeta Marc Granell

La Diputació de València ret homenatge el proper 19 d’abril a la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència a Marc Granell (València, 1953), un dels poetes clau de la moderna lírica valenciana. La institució reconeixerà la tasca de Granell per les seves cinc dècades de compromís amb la poesia, en un acte que comptarà amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius, i la responsable de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerd.

Granell forma part de la primera generació de poetes que, a partir de la transició, van establir les bases de la poesia moderna al País Valencià. Entre ells, Granell va destacar per la seua generositat i la seua dedicació a la difusió i la creació d’un nou llenguatge poètic afí al seu temps.

Els versos de Marc Granell sonaran en la veu i la música de l’Orfeó Valencià Infantil, dirigit per Josep Lluís Valldecabres, de Francesc Anyó i Borja Penalba, i de Xavier Copado. A més, hi participaran poetes com Jaime Siles, Lluís Roca i Begonya Pozo, al costat d’intèrprets com Verònica Andrés, Jordi Ballester i Marina Vinyals, que recitaran també alguns dels seus poemes en combinació amb materials produïts per Poètica 2.0.

Granell és autor, entre d’altres, de poemaris com Llarg camí llarg (1977), amb el qual va aconseguir el Premi Estellés; Materials per a una mort meditada (1980); L’illa amb llunes (1999) o Tard o d’hora (2006). També ha dirigit col·leccions literàries i revistes, i s’ha encarregat de difondre amb les seves traduccions l’obra d’autors com Vicent Andrés Estellés. El poeta signarà exemplars de la seva Poesia completa, editada recentment per la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València.

Comín, Serret i Puig tornen a comparèixer avui davant la justícia belga

Els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig tornen a comparèixer avui davant la justícia belga. L’audiència serà a la Chambre du Conseil, a Brussel·les, a les 09.00 davant un jutge d’instrucció del Tribunal de Primera Instància. Fonts de la defensa han explicat que la vista serà de tràmit i breu.

Aquest tribunal ha d’examinar i resoldre sobre l’euroordre que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va cursar contra els consellers exiliats el 23 de març. El 5 d’abril, els tres consellers ja van declarar i el jutge va deixar-los en llibertat sota mesures cautelars. Aquell dia, el jutge va decidir que els consellers només havien de comunicar el seu domicili fix a Bèlgica i que havien d’estar a disposició de la justícia quan se’ls requerís, a més de prohibir-los que abandonessin el país.

L’advocat de Comín i Serret, Gonzalo Boye, va mostrar-se convençut que la justícia belga rebutjaria l’euroordre. De fet, afirma que Llarena ja va retirar la primera el desembre en veure que no s’acceptaria i que hagués suposat una derrota per la justícia espanyola.

Càrrecs electes i personalitats nord-catalanes impusen una Aliança per les Llibertats

El suport al procés català i la denúncia de la repressió tindrà un nou instrument a Catalunya Nord: l’Aliança per les Llibertats a Catalunya. Es tracta d’una entitat promoguda per càrrecs electes i personalitats de diversos ambits, amb voluntat transversal.

Un dels seus impulsors, Pere Manzanares, ha explicat que es defineixen ‘com a demòcrates, republicans o simplement humanistes’ i s’agrupen perquè ‘no podem romandre indiferents a l’ús coercitiu de la justícia per part del govern espanyol’, segons que publica  el diari L’Indépendant de Perpinyà.

Entre els càrrecs electes que hi participaran hi ha el senador François Calvet, la centrista Annabelle Brunet,  fins el comunista Nicolás García, per posar alguns exemples. Entre els objectius també hi ha concencisar els francesos del que està passant a Catalunya i pressionar el govern francès perquè no avali la repressió espanyola.

Vuit funcionaris valencians demanen protecció després d’haver revelat presumptes casos de corrupció

El director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau de la Comunitat Valenciana, Joan Llinares, ha informat que vuit funcionaris de diferents administracions del País Valencià han sol·licitat acollir-se a l’estatut del denunciant després de revelar possibles casos de corrupció.

Llinares ha presentat a la comissió d’economia de les Corts la Memòria de l’agència corresponent a l’exercici de 2017, durant el qual l’agència va estar en funcionament només en l’últim trimestre. Tot i així, ja s’han presentat trenta-cinc denúncies des de la seva posada en marxa el mes de juliol de l’any passat.

La memòria recull que de les trenta-cinc denúncies presentades, vint-i-quatre (68,5%) corresponen a l’àmbit de l’administració local, vuit al de la Generalitat i tres a l’apartat ‘altres administracions’. De les denúncies presentades, un 40% corresponen a contractació pública i un 22,8% a personal.

Com celebren els catalans a l’estranger el Sant Jordi 2018?

Les comunitats catalanes a l’estranger fa anys que organitzen activitats per celebrar Sant Jordi, encara que siguin lluny de casa. Des del 2 d’abril es fan tot d’actes per a difondre aquesta tradició i, de retruc, la cultura catalana.

Són activitats que acostumen a tenir bona acollida arreu on. Si aquí celebrem el 23 d’abril regalant-nos llibres i roses, aquesta data també és important per a la literatura universal. Un 23 d’abril va morir Shakespeare i per això, per Sant Jordi també se celebra el Dia del Llibre a molts països del món.

Sou catalans que viviu a l’estranger i voleu saber on podeu celebrar Sant Jordi? Us parlem de ciutats on s’han organitzat per passar junts aquesta data tan especial. La campanya Book and Roses s’encarrega d’aplegar les propostes que es fan arreu del món.

Setmana Catalana a Brussel·les
Del 17 al 25 d’abril, el Casal Català de Brussel·les, conjuntament amb més entitats, organitza la Setmana Catalana a la capital belga. S’hi han planificat tot d’activitats per divulgar la cultura catalana. Avui s’hi presenta el llibre Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable, de Bel Zaballa, un acte organitzat per celebrar el centenari del naixement de l’escriptor. Després es projectarà la pel·lícula Segon origen, de Carles Porta i Bigas Luna.

Però el dia fort d’activitats serà el 22 d’abril. Al matí, hi haurà una ballada de jotes a la plaça Sainte Croix, i a la tarda el Casal ha organitzat una jornada plena d’activitats per celebrar Sant Jordi. En aquest acte s’atorgarà el premi al guanyador del concurs de relats curts, que el Casal organitza conjuntament amb el Centre Balears Europa i la delegació del govern davant la Unió Europea. Però, naturalment, el dia 23, Sant Jordi, també se celebrarà a Brussel·les. La llibreria Punto y Coma (carrer Stevin, 115) oferirà roses a tots els qui comprin un llibre.

La cultura catalana arriba a Torí
Sant Jordi s’avança i arriba a Itàlia tres dies abans, concretament al Circolo dei Lettori de Torí. Ho organitza la revista Giovani Genitori (GG), dins el programa ‘Torino che legge’. És un acte per als més menuts, que construiran un llibre amb paper, tisores i cola. Tot això, acompanyat de Bombetta, que els explicarà històries. A més, tots els nens que hi participin rebran un regal de part de Sant Jordi. Els organitzadors també pensen en els més grans i organitzen una degustació de crema i minitapes.

Festival de la cultura catalana a Stanford
Del 20 i 23 d’abril, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, la Universitat de Stanford ha organitzat el Festival de Cultura Catalana. Enguany Albert Serra en serà el gran protagonista. El 20 d’abril es projectarà el film La història de la meva mort, amb la presència del director, que el 23 d’abril oferirà una conferència sobre cinema contemporani català. Just després de la xerrada, es fa el Dia del Llibre i la Rosa. Tothom qui hi vagi podrà envoltar-se de llibres, roses i recitals de poesia catalana.

Però no és pas l’única activitat que es fa a Califòrnia. La trobada de catalans de l’àrea de San Francisco ja és tota una tradició. Stanford acull la trobada, en què els assistents podran veure la final de la Copa del Rei i després fer una costellada a la gespa del campus. A més, es convida a tothom a portar llibres per fer un intercanvi, perquè allà costa molt més que hi arribin llibres en català. Com no podia ser altrament, també es repartiran roses entre els assistents.

A Madrid també celebren Sant Jordi
El Centre Cultural Llibreria Blanquerna també celebra Sant Jordi, amb diverses activitats ben diferents. El 20 d’abril es farà una classe de català per a tots els qui hi vulguin assistir i es faran públics els guanyadors d’un concurs de Microrelats. Però els dies forts seran el 22 i 23 d’abril, quan Blanquerna es transformarà i hi haurà tot de parades amb llibres i roses. Els organitzadors, per posar-hi emoció, asseguren que els venedors sorprendran tothom qui hi vagi. A més, durant aquests dies s’hi podrà anar a tastar el vermut típic de Reus.

Intercanvi de llibres a Basilea
Sant Jordi arriba a Basilea el 20 d’abril amb una convocatòria per a intercanviar llibres. Serà a les cinc de la tarda a Markhalle.

La llibreria 57th Street Books de Chicago també celebra la diada
El 21 d’abril, la llibreria 57th Street Books de Chicago celebrarà Sant Jordi amb el suport de l’Institut Ramon Llull. Hi haurà una festa literària per als infants, que són convidats a vestir-se de cavallers, princeses o dracs. Podran aprendre a fer roses i sentiran la llegenda de Sant Jordi. Per a la compra de cada llibre es regalarà una rosa.

Sant Jordi ja és una tradició a Nova York
Nova York, un any més, acollirà la setmana catalana de llibres i roses. L’escriptora catalana Alícia Kopf i la poetessa Maria Cabrera participaran en una conversa moderada per Mary Ann Newman a la llibreria McNally Jackson. El 21 d’abril, l’Institut Català d’Amèrica, amb el suport del Fons Farragut, farà tot d’activitats culturals a l’església de Saint Paul i Saint Andrew. Música, dansa i jocs florals per als més petits són algunes de les propostes culturals que ofereixen.

Singapur s’uneix a la tradició
Del 21 al 23 d’abril, les llibreries de Singapur Kinokuniya i Books Actually regalaran una rosa per cada llibre, fins a cent diàries. A més, també regalaran punts de llibre amb adreces d’interès i informació de la cultura catalana. Així mateix, es lliurarà un recull explicatiu de la Diada de Sant Jordi i de més mostres de la nostra cultura popular.

Dues llibreries de Seül celebren Sant Jordi
Del 21 al 23 d’abril, Seül celebra Sant Jordi en dues llibreries. La llibreria Kyobo, oferirà roses a tots els qui comprin un llibre aquests dies. A més, oferiran una demostració de cuina catalana i hi haurà escriptors signant. L’altra llibreria que s’apunta a celebrar Sant Jordi és Seoullo 7017, on el 21 d’abril s’inaugurarà el saló de fotografies YAB, entre més coses.

El Casal de Zuric també difon la festa de Sant Jordi
Com cada any, el Casal Català de Zuric celebra la diada. El 21 d’abril organitzen una parada de llibres i roses en col·laboració amb la llibreria Orell Füssli. Amb aquesta activitat, volen divulgar la literatura catalana traduïda a l’alemany i, alhora, explicar la tradició de Sant Jordi.

A Buenos Aires, Sant Jordi solidari
El 21 d’abril, el Casal dels Països Catalans de la Plata organitza un intercanvi de roses per llibres escolars, amb l’objectiu de fer una donació a la Biblioteca de l’Escola 57. El bescanvi es fa a Colonia Urquiza, amb la col·laboració dels floristes. A més, aquest dissabte la llibreria City Bell organitza una trobada amb autors locals. Allà mateix, alguns membres del Casal explicaran la llegenda de Sant Jordi i repartiran punts de llibre per fer conèixer la tradició de la diada.

Castells per a celebrar Sant Jordi a Dublín
El dia 21 d’abril els Castellers d’Irlanda comencen els assaigs. I per això conviden tothom a participar en l’acte de benvinguda que celebraran. Tant se val el coneixement sobre castells que tingui cadascú: només importen les ganes de participar-hi i de fer colla.

A més, el Casal Català d’Irlanda celebra la diada de Sant Jordi amb un acte ple de roses i llibres. S’explicarà la llegenda de Sant Jordi i es podran llegir llibres i fer un cafè. A més, es farà el primer concurs literari de Sant Jordi amb la modalitat de narrativa breu.

Tolosa celebra el segon Sant Jordi
Per segon any, Sant Jordi se celebrarà a Tolosa de Llenguadoc, amb llibres, roses i activitats. Enguany han organitzat totes les activitats a la plaça de Sant Jordi. L’acte es farà dissabte, 21 d’abril.

Frankfurt recorda Joaquim Amat-Piniella
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Llibre, el Casal Català de Frankfurt presenta el llibre K. L. Reich que va escriure Joaquim Amat-Piniella per explicar com es va haver d’exiliar després de la guerra de 1936-1939 i va acabar al camp de concentració de Mauthausen. La presentació anirà a càrrec de Kirsten Brandt, que ha traduït la novel·la a l’alemany. En acabat, es projectarà el documentari El comboi dels 927, de TV3.

Diada de Sant Jordi a Osaka
El Centre Català de Kansai celebra Sant Jordi el 21 d’abril i per això ha organitzat un seguit d’activitats. Amadeu Branera presentarà la novel·la La mala dona, de Marc Pastor, que acaba de traduir-se al japonès. Més tard, els participants podran veure teatre, escoltar música i berenar amb dolços artesans, cava i roses.

Bescanvi de llibres i roses a Mèrida
El Casal Català de Yucatán, conjuntament amb més entitats de la ciutat, organitzen la festa de l’intercanvi el 21 d’abril a les cinc de la tarda. S’hi podran bescanviar llibres i roses, mentre sona música en directe. També s’han pensat tot d’activitats sobre la llegenda de Sant Jordi per als més petits.

El Casal Català de Tenerife celebra Sant Jordi
Aquest cap de setmana, el Casal Català de Tenerife celebra la Diada de Sant Jordi amb un berenar i sorteig de llibres en català. També es projectarà la final de la Copa del Rei i el film Estiu 1993.

Costa Rica amb Sant Jordi
El Casal Català de Costa Rica celebra Sant Jordi al Museu del Jade, amb tot d’activitats pensades tant per a nens com per a adults. Tots els assistents rebran una rosa i un llibre original amb la llegenda de Sant Jordi. També s’hi faran lectures compartides i tallers de disfresses medievals per a nens, per exemple.

Paella a Luxemburg
El diumenge 22, vigília de Sant Jordi, el Centre Català de Luxemburg celebrarà l’assemblea general anual. Tot seguit, a les 13.00, es farà una paella, oberta a tothom, per celebrar Sant Jordi.

L’Assemblea Nacional Catalana de Xile s’apunta a la diada
Com cada any, l’ANC Xile celebra la diada de Sant Jordi a Santiago de Xile. Aquesta vegada serà el diumenge 22 d’abril a la matinada al Bar de l’Ostia. Hi haurà els Castellers del Prado amb una actuació a les 12.00; una botifarrada a les 13.00; i tota la jornada, venda de llibres per Liberalia Edicions i roses. També s’hi ballaran sardanes.

No és pas l’única activitat prevista a Santiago de Xile. El mateix dia, el Centre Català de Xile té previst d’assistir a una missa a l’església de la Merced, on cantarà l’Orfeó Català. Més tard, ballaran sardanes al pati de l’església, on regalaran roses i punts de llibre.

Londres, amb la cultura catalana
Sant Jordi se celebra tant a Anglaterra com a Catalunya. Per això les organitzacions catalanes a Londres es reuneixen una vegada més amb el London Borough Market per presentar una jornada festiva d’arts, roses i llibres, diumenge, 22 d’abril. A més, a la llibreria Newham Bookshop es podran trobar les traduccions de la literatura catalana més importants, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.

Pícnic per celebrar Sant Jordi a Califòrnia
El Casal Catalana Califòrnia celebra un pícnic al Ranxo Domínguez, amb ballades de sardanes, mostra culinària i jocs per als més petits.

Roma s’uneix a la festa
L’Associació de Catalans a Roma organitza el 22 d’abril la tradicional diada de Sant Jordi, amb activitats per a adults i nens. S’hi vendran llibres i roses. Enguany, les lectures en català programades parlaran de què significa viure a l’estranger, sobre l’exili i sobre l’amor. També s’han organitzat activitats per als més petits, amb tallers per a fer roses de paper o per a aprendre cançons sobre Sant Jordi i la princesa.

Quatre-centes llibreries d’Alemanya participen en la tradició
A Alemanya, quatre-centes llibreries regalaran una rosa per la compra d’un llibre el dia de Sant Jordi. A més, animen tothom a publicar una fotografia amb un llibre i una rosa, per difondre la tradició.

Washington també celebra Sant Jordi
Com cada any des de 1995, la Universitat de Georgetown celebra el Dia de la Cultura de Catalunya. Serà el 23 d’abril, amb activitats pensades per a tothom. Entre més coses, hi haurà una conversa entre dos professors, la projecció de films, es regalaran roses i es farà un sopar amb pa amb tomàquet per tothom.

Les llibreries de Montevideo regalen roses
El 23 d’abril les llibreries de Montevideo celebren Sant Jordi amb llibres i roses. El Casal Català de Montevideo durà roses a les llibreries perquè les ofereixin a tothom qui compri un llibre. Cada rosa, a més, anirà acompanyada d’un punt de llibre on s’explicarà la diada de Sant Jordi i es convidarà la gent a participar en una fira gastronòmica el dia 28 a la plaça de Varela per celebrar el Dia Internacional del Llibre. Aquell dia hi haurà parades de llibres, espectacles i música.

Reunió a Berlín amb la recuperació de la investidura de Puigdemont damunt la taula

Aquest matí, cap a les deu, es reuneix a Berlín el grup parlamentari de Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont per fixar l’estratègia que se seguirà abans que el 22 de maig expiri el termini per a investir president. LLa investidura de Carles Puigdemont (30 de gener) ajornada indefinidament pel president Roger Torrent, les investidures suspeses de Jordi Sànchez (12 de març i 13 d’abril) i la investidura intervinguda de Jordi Turull (22 de març) per l’empresonament ordenat pel jutge Llarena són els precedents que hi ha damunt la taula. Són els quatre intents de la majoria parlamentària independentista d’investir un president i formar un govern d’acord amb el resultat de les eleccions imposades del 21 de desembre. Ara es podria donar pas a una quarta candidatura, però guanya força l’opció de recuperar el pla A: restaurar la presidència colpejada pel 155. La reunió d’avui a Berlín es farà per decidir precisament això: recuperar la candidatura de Puigdemont i, si cal, apuntar un possible candidat nou en cas que fallés aquesta opció.

Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de Presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista.

Els perills de la reforma
La reforma de la llei de Presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica. Hi ha dos inconvenients a aquesta fórmula: cal que la llei sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) intervinguda pel 155 i cal que es pugui fer la investidura abans que el Tribunal Constitucional espanyol no hagi suspès cautelarment la llei reformada. Per tant, el pla que hi ha damunt la taula de la reunió d’avui és el de fer tots aquests passos tan de pressa com sigui possible.

Tot plegat és un trencaclosques complicat. El temps que hi ha per a fer aquesta operació és breu, però les veus més influents de Junts per Catalunya volen provar-ho. Si l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de Presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions. Aquest candidat a una quarta investidura seria considerat un president provisional fins que no es resolgués la reforma de la llei de Presidència. Una resolució que, si depèn de la suspensió cautelar del TC, pot haver d’esperar cinc mesos a partir de l’aprovació de la reforma. Aleshores, es procediria a investir Puigdemont si el context i la situació judicial del president ho permeten.

ERC no vol esperar
Per la seva banda, ERC reconeix que pertoca a JxCat de proposar el candidat. Però també demana que es faci una investidura de pressa i que no s’esperi a exhaurir el termini del 22 de maig. La portaveu del partit, Marta Vilalta, va defensar dilluns que la formació d’un govern i la reforma de la llei de Presidència havien de ser dos camins paral·lels. És a dir, que no cal esperar a tenir enllestida la reforma –que ara és al Consell de Garanties Estatutàries, a instància del PSC– per formar govern. D’aquesta manera, Esquerra s’inclina per deixar la investidura de Puigdemont per a més endavant i no arriscar-se a la convocatòria d’unes noves eleccions.

Avui sabrem si aquesta opció s’imposa finalment com a pla oficial de Junts per Catalunya. Després hi haurà el temps que dóna l’elaboració del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma de la llei de Presidència per acordar l’estratègia amb ERC i la CUP. Una vegada publicat el dictamen, que no és vinculant, el parlament podrà aprovar la reforma, i el nou pla de Junts per Catalunya haurà de jugar bé les cartes del temps i esquivar una batalla de filibusterisme més que previsible. En definitiva, la investidura de Puigdemont torna a ser damunt la taula amb la força que ha donat el revés judicial de la justícia alemanya.

La investidura de Puigdemont torna a ser sobre la taula a la portada de VilaWeb Paper

La reforma de la llei de presidència i la negativa de Llarena a deixar investir Sànchez tornen a posar damunt la taula la investidura de Puigdemont. En parlem en aquesta nova edició de VilaWeb Paper que ja podeu descarregar a partir d’ara. També hi oferim una entrevista amb la diputada d’ERC al parlament balear Agustina Vilaret, que ha parlat amb Pere Martí.

En aquest número també hi trobareu l’editorial de Vicent Partal, els Mails Oberts de Gemma Pasqual i Anna Zaera i L’última de Pere Martí. També la informació dels cinc anys de l’empresonament del fotògraf egipci Mahmud Abu Zeid i la Carta per la llibertat de Míriam Nogueras a Jordi Turull.

Són unes quantes pàgines amb el millor periodisme de VilaWeb, llestes per a ser impreses amb la impressora de casa o per a ser llegides de forma interactiva a les tauletes i el mòbils.

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

Les deu coses que he après de la Butler

Des que la conec, he après algunes coses d’ella que m’han anat bé per entendre com funciona el món. Va dir que la nostra identitat era resultat d’una història, que la vulnerabilitat no era per amagar sinó allò més humà que teníem; que la dependència, paraula maleïda pels llibres d’autoajuda, era inevitablement el sentit de la cosa col·lectiva. Ahir, dimarts 17 d’abril, la filòsofa Judith Butler, professora del departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, va oferir una conferència al CCCB, convidada per l’Institut d’Humanitats de Barcelona. Ho he resumit en deu punts.

1. El fet de classificar-nos com a dona o home ens redueix i ens carrega el pes de la història. Les categories tenen més a veure amb la necessitat de categoritzar que amb la categoria mateixa.

2. La por ens fa assumir la norma. Milions de persones s’ubiquen en allò que ja està construït perquè és més fàcil. Per exemple, una heterosexualitat normativa.

3. Diu que el gènere és una performance. Quan ens definim actuem per a una audiència. La nostra identitat és una representació pública.

4. La dependència sol tenir connotacions negatives. Ella assegura que ningú no pot sostenir-se per si mateix. Sempre ens repengem en algú altre o en un conjunt de serveis públics. És un error pensar que quan deixem de ser infants, i ens convertim en adults, ens tornem independents. La interdependència dura tota la vida.

5. Igual que la dependència, la vulnerabilitat no l’hem d’amagar. Diu que assumint-la, ens fem fortes, i que aquí comença la nostra resistència. La vulnerabilitat i la resistència no són entitats separades. Diu que sempre van juntes.

6. Parlar del jo cada cop té menys sentit. És en el vincle que ens coneixem i ens construïm. Al principi, abans que el món fos, ja hi havia un nosaltres.

7. La relació amb l’altre sempre ens desmunta. Quan ens relacionem, ens descobrim, i ens posem en dubte.

8. En el moment que el poble no pot confiar en la justícia, la justícia ja ha emancipat el poble. Som lliures per a crear el propi futur. Si el dret és violent, qui s’oposa al dret s’oposa a la violència.

9. Dir ‘jo sé que tu saps que jo sé’ és la forma més íntima i més política que tenim d’accedir a la nostra subjectivitat. D’això ara se’n diu empatia.

10. Les minories tenen dret de ser vistes, de ser plorades. També de pensar i d’escriure.

#FreeShawkan, cinc anys de presó preventiva per haver fet fotografies

Egipte viu dies de repressió i fúria política. És l’estiu del 2013. Milers de persones participen en assegudes de protesta a les places d’al-Nahda i Rabaa del Caire. Reclamen la reinstauració del president islamista Muhammad Mursi, el primer civil que havia arribat al càrrec després de dècades de dictadura. El general Abd al-Fattah al-Sisi, cervell del cop d’estat, té uns altres plans i no li fa por de tacar-se les mans de sang.

El 14 d’agost, després de sis setmanes de protestes, les forces de seguretat egípcies envolten la multitud. L’ordre és molt clara: desallotjar les places sigui com sigui. El resultat de tot plegat és una matança de centenars de persones. El govern parla de 638, però la xifra s’enfila fins a 800 o un miler, segons algunes ONG. Human Rights Watch diu que és ‘una de les matances més grans de manifestats en un sol dia’.

En poques hores, la violència ennegreix i destrueix carrers sencers que eren plens de gent, envelats i colors. La dictadura militar tritura la Tahrir de Mursi i només en deixa les cendres a tall d’advertiment. Alguns periodistes, entre els quals el fotògraf Mahmud ‘Shawkan’ Abu Zeid, documenten la brutalitat de les forces de seguretat, però n’acaben essent víctimes.

Abans i després de la repressió a la plaça de Rabaa.

Shawkan, conjuntament amb el fotògraf francès Louis Jammes i el periodista nord-americà Mike Giglio, és detingut. Jammes i Giglio són alliberats poc després, però Shawkan continua encara en presó preventiva. Gairebé cinc anys engarjolat per haver fet fotografies. Per si fos poc, el codi penal egipci només permet un màxim de dos anys de presó preventiva.

La fiscalia l’acusa de possessió d’armes, reunió il·legal, assassinat, temptativa d’homicidi i pertinença a organització terrorista, en referència a la confraria islamista dels Germans Musulmans, proscrits després del cop d’estat. Per tot plegat, Shawkan podria ser condemnat a cadena perpètua o a pena de mort. Tanmateix, les acusacions no casen amb la descripció que fa Giglio dels instants previs a la detenció:

«Jo era darrere el cordó policíac, no gaire lluny de la mesquita de Rabaa, on els manifestants feia dies que s’havien concentrat. Llavors ell [Shawkan] va aparèixer amb el fotògraf Louis Jammes. Durant un minut, vàrem observar com la policia disparava amb armes automàtiques contra la multitud. Vàrem parlar de com esquivar el cordó i endinsar-nos en la protesta, però Abu Zeid se’n va anar a fer fotografies. Poc després, la policia em va retenir, em va colpejar el cap i em va lligar les mans. Sabien que era un periodista i semblava que s’hi acarnissaven. El destí d’Abu Zeid i Jammes va ser semblant.»

Fotografia de Mahmud Abu ZeidFotografia de Mahmud Abu ZeidFotografia de Mahmud Abu ZeidFotografia de Mahmud Abu ZeidFotografia de Mahmud Abu ZeidFotografia de Mahmud Abu Zeid

D’ençà de la detenció, Shawkan és a la presó de Tora, al sud del Caire. La família assegura que no ha estat torturat, però que conviu amb una quinzena de presos a la cel·la. Ell mateix, en una carta a Amnistia Internacional, va escriure: ‘Sóc un reporter gràfic, no un delinqüent. La meva detenció indefinida és psicològicament insuportable. Ni tan sols els animals sobreviurien en aquestes condicions.’

Tora és un infern. A Shawkan li han diagnosticat malnutrició, depressió i anèmia. La família, a més, denuncia que té hepatitis C i que no rep el tractament necessari. Per això n’ha demanat una vintena de vegades l’excarceració per raons humanitàries, però la misericòrdia no arriba mai.

Avui, després de més de cinquanta ajornaments, havia de començar el macrojudici contra tots els detinguts (més de set-cents) durant el desallotjament de Rabaa, entre els quals, a part de Shawkan, també hi ha l’ex-dirigent suprem dels Germans Musulmans, Muhammad Badie. Tanmateix, el tribunal ha decidit de tornar a ajornar-lo, fins al 21 d’abril.

Trail postponed until 21 April#FreeShawkan#SaveShawkan pic.twitter.com/4XyQiTYMTc

— Mahmoud Abou Zeid (@ShawkanZeid) April 17, 2018

Els pares de Shawkan el visiten cada dues setmanes a Tora, on han de fer cues eternes i esperar hores abans de passar tots els controls de seguretat per a una cita d’una hora. Li porten menjar, però també bolígrafs i quaderns perquè pugui escriure els seus pensaments i el seu dia a dia a la presó. Tanmateix, l’esperança de Shawkan, potser el somni, és tornar a agafar la càmera i immortalitzar la realitat. Encara que això li torni a fer passar el mateix calvari.

El general al-Sisi, reelegit ‘democràticament’ enguany com a president, s’ha dedicat aquests darrers anys a esclafar qualsevol dissidència, sigui política, mediàtica o periodística. La censura s’han convertit en el llibre d’estil dels mitjans de comunicació. Només internet, en petites dosis, i també perseguides, ofereix espais contra aquesta opressió. ‘El nivell de llibertat dels mitjans és pèssim. Egipte és ara una de les presons més grans del món per a periodistes’, segons Reporters Sense Fronteres.

Shawkan, involuntàriament, ha esdevingut un símbol de la repressió a Egipte, sobretot després de la campanya viral d’Amnistia Internacional #FreeShawkan. La seva tragèdia, doncs, ha de servir per a il·luminar amb més força que mai aquelles desgràcies i drames que la dictadura d’al-Sisi perpetra amb total impunitat. Shawkan també són el periodista Ismaïl Alexandrani, expert en el Sinaí i detingut de manera provisional durant dos anys. Shawkan també és el productor d’Aljazeera Mahmud Hussein, empresonat preventivament per haver ‘publicat informació falsa’, ‘rebre finançament estranger’ i ‘pertànyer a un grup prohibit [els Germans Musulmans]’. Shawkan són totes les víctimes de la dictadura i la seva injustícia.

La reforma de la llei de presidència, la possible via per a investir Puigdemont

La reforma de la llei de presidència que ha proposat JxCat pot ser la via per a intentar la investidura de Carles Puigdemont abans del 22 de maig, quan expira el termini abans que quedi automàticament dissolt el parlament i tornin a convocar-se eleccions. El vet del jutge Pablo Llarena a la investidura de Jordi Sànchez, contravenint les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de l’ONU, ha tornat a obrir la porta a la investidura de Puigdemont. A més, l’estat espanyol no pot, ara per ara, inhabilitar el president per a exercir càrrecs públics perquè no el Tribunal Suprem espanyol no pot processar-lo per rebel·lió ni mantenir-lo empresonat, dues condicions imprescindibles per a privar un polític de l’exercici de càrrecs públics preventivament.

De fet, avui mateix hi ha una reunió del grup de JxCat amb el president a Berlín per a avaluar si es reprèn la candidatura de Puigdemont o bé si es proposa un quart candidat transitori fins que la reforma de la llei de presidència sigui vigent. Diumenge, Puigdemont ja va esmentar aquesta fórmula com a possible desllorigador de la investidura. ‘Els diputats reformen la llei de presidència i això ha de donar resultats’, va explicar a TV3.

Dilluns, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va argumentar que la reforma de la llei de Presidència i la formació d’un ‘govern efectiu’ han de ser dues vies paral·leles i compatibles’, i Maria Senserrich (PDECat), va afegir que la voluntat era ‘saltar els murs que posa l’estat’ i que s’esgotarien totes les vies per a fer possible la investidura. També la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha recordat recentment que es treballa en la modificació de la norma per a permetre la investidura telemàtica de Puigdemont. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha donat el vist-i-plau a aquesta via per a investir Puigdemont, el principal reclam de l’entitat: ‘És importantíssim l’embat democràtic i respectar el resultat de les eleccions’.

JxCat va registrar la reforma de la llei de presidència en solitari el 9 de febrer, en un cop de timó que va incomodar ERC. La mesa no va admetre a tràmit la reforma fins unes setmanes més tard, i ara mateix l’ha d’avaluar el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). El dictamen del CGE no és vinculant, però si fos favorable, seria un argument de pes per a la majoria independentista i limitaria la capacitat de maniobra de l’oposició contra aquesta modificació de la norma. El CGE té set dies –perquè s’ha demanat que la modificació es tramiti per lectura única– per a expressar-se, i en conseqüència, no es podria portar a debat i votació al ple fins que hi hagués un dictamen d’aquest organisme, previsiblement a començament de maig.

La modificació que proposa JxCat diu: ‘En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del parlament, aquest podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata.’ Afegeix que la presentació del programa i la sol·licitud de confiança dels diputats pugui fer-se per escrit o per ‘qualsevol altre mitjà’ previst al reglament de la cambra.

L’aprovació de la reforma per part del parlament donaria encaix legal dins el marc autonòmic a la investidura telemàtica, atès que no és prevista –ni prohibida– en el reglament actual. A més, permetria que el govern pogués operar a distància. El 30 de gener, quan era prevista la investidura de Puigdemont, el president del parlament, Roger Torrent, va decidir de suspendre el ple. Torrent havia rebut amenaces del govern espanyol, i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va vetar qualsevol investidura en què Puigdemont no fos present al ple.

La reforma de la llei de presidència, doncs, permetria d’esquivar les mesures cautelars que va dictar el TC fins que el TC no resolgui el recurs del president espanyol, Mariano Rajoy, contra la candidatura de Puigdemont.

El recurs al TC, el principal inconvenient

Com tota reforma legislativa o llei nova, el govern espanyol té la capacitat de recórrer-hi en contra al Constitucional. L’admissió a tràmit comporta la suspensió cautelar fins que el TC no es pronunciï sobre la constitucionalitat de la norma, cosa que pot tardar cinc mesos. Si la majoria independentista s’avé a esperar el pronunciament del TC, hi ha dues opcions: esgotar el termini fins a la convocatòria de noves eleccions o bé investir un quart candidat fins que es pugui fer efectiva la via de la reforma de la llei de presidència per a investir Puigdemont.

Sigui com sigui, la reforma no podria aplicar-se en un nou ple d’investidura fins que fos publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Com que la Generalitat és en mans del govern espanyol, JxCat creu que pot endarrerir-se expressament la publicació de la llei i, d’aquesta manera, donar temps a Rajoy de presentar el recurs al Constitucional.

‘Desitjant tenir-te lliure’, carta de Míriam Nogueras a Jordi Turull

Benvolgut Jordi:

VilaWeb em demana que t’escrigui una carta, que parli de tu. Ets d’aquells polítics que desmunta per complet la teoria que diu que els polítics no són propers, no són accessibles i que només miren pels interessos propis. Aquesta teoria, que malauradament plana per l’ambient social des de fa molts anys, queda ben lluny de la realitat. Almenys, queda ben lluny amb tu.

Vaig entrar a formar part del moviment No Vull Pagar, moviment que neix quan en Josep Casadellà fa viral un vídeo en què denuncia les irregularitats en tot el procés concessionari. Accedir a tu, Jordi, va ser una de les fites més senzilles. Ens vas atendre des del primer dia. Aquí va ser on vaig conèixer aquella política de què molts parlaven però que semblava ben utòpica. La manera de fer política que sedueix, que meravella i per la qual val la pena dipositar un vot.

Vas aconseguir que em parés a pensar si allò que jo mateixa escopia sobre els polítics era just i real. I en general, no ho era. Tu, la teva proximitat, la teva predisposició, sempre, a ajudar i col·laborar, la teva generositat, la teva incansable força per a continuar treballant, la teva capacitat d’aglutinar i fer equip, la teva destresa davant qualsevol tema, la teva prudència, també la teva fermesa i seguretat i, sobretot, el teu inqüestionable compromís, tot això va fer que de mica en mica entengués la política de manera diferent com l’havia entesa els darrers anys, intoxicada per sobreinformació. ‘Nogueras, calma. Compta fins a deu, primer’, em dius sempre.

Recordo una de les primeres vegades que vaig anar al parlament. Havia demanat hora per a veure’t. ‘Però de què vols parlar?’, em deies. ‘Doncs de noves tecnologies, Diputat Turull’, et vaig contestar. Vaig arribar amb un ‘manual’ absolutament casolà sota el braç, que havia fet jo a casa, titulat ‘Bàsics per a ser a Twiter’ (no recordo el títol exacte, però era un manual bàsic de com començar a treure el nas a Twitter). Em vas mirar molt rar quan te’l vaig ensenyar. ‘Heu de tenir tots Twitter, senyor Turull. No podeu fer errades ortogràfiques, heu de ser clars, heu d’interactuar, en la mesura del possible, heu d’aprofitar aquest extraordinari altaveu perquè la societat pugui veure realment com sou i tot el que feu, més enllà dels titulars dels mitjans convencionals….’. Avui, tens desenes de milers de seguidors. Jo en tenia molts més que tu, i encara recordo el dia que em vas passar. Vam riure molt recordant aquella escena al parlament en què et donava lliçons de xarxes socials. Avui tu ets un dels grans influencers a les xarxes socials.

Una de les coses que més m’agrada és que ets d’aquells polítics que sempre diu que SÍ. ‘Jordi, pots venir a un sopar que volem fer a Cardedeu?’, ‘Jordi, t’aniria bé venir a un sopar que farem a Mataró?’ ‘Jordi, la colla dels Cada11CadaMes ens demanen si podries anar a Terrassa’. Sempre, sempre, sempre tens temps per a la gent.

Fa uns anys, tenia una percepció dels polítics no massa bona. M’agrada revisar els escrits d’abans del 2012 i els actuals. L’evolució de la meva opinió de la política i els polítics ha evolucionat molt en pocs anys; de fet, conèixer polítics de la teva talla va fer que confiés de nou en la política, que l’estimés i que la percebés com una eina imprescindiblement positiva per a canviar el món.

Te’n recordes? Vas ser tu la persona que em va traslladar la decisió del partit de proposar-me per anar a llistes a les eleccions generals del desembre del 2015. Em vas convocar al teu despatx al parlament i de manera directa, sense embuts, em vas dir: ‘Voldries anar a les llistes per Convergència, el desembre?’ Sense tu, sense el teu suport i expertesa, mai hauria pogut dir que SÍ. Ets un mestre de la política, un enamorat del país, de la teva gent i la teva família.

La Laura, la Marta i la Blanca, les teves tres dones. Sempre les tens a la boca. De fet, quan escoltes les teves filles, t’adones de la potència que transmets… Són el teu reflex. I la Blanca, la teva dona, ferma, dolça, potent, forta, intel·ligent, decidida, preciosa. Quan veus qui t’envolta, entens com ets.

He viscut moments d’una potència política escandalosa al teu costat, bons i no tan bons. Però si alguna cosa he après de tu, és gestionar aquells moments durs i amargs de la política, de la vida.

Desitjant tenir-te lliure,

Míriam Nogueras

Les noies ja no volen ser princeses

Les noies volen ser princeses? Volen ser alliberades pel príncep blau? Volen, com la Bella Dorment, que el petó d’un príncep les torni a la vida? O que les salvi de l’explotació, com a la Ventafocs? S’amagarien a la casa dels set nans i serien les seves criades fins que un príncep anés a rescatar-les? Són capaces de renunciar a la seva veu per l’amor d’un noi, com fa la Sireneta? I esperen que Sant Jordi les salvi de les urpes del drac?

Una de les transformacions que ha d’afrontar la literatura infantil i juvenil actual és el canvi en els rols de les dones i dels homes en la societat, i els estereotips arrelats en els anomenats contes tradicionals.

En general, els clàssics d’aquest gènere solen situar les dones en rols passius i relacionats amb la llar i la família. Els nens i les nenes que hi surten, com les dones que han estat retratades en la literatura tradicional, són desvalguts i dependents; criatures que no solen ser el centre de l’acció d’una manera activa sinó que pateixen les conseqüències de les accions d’altres, i que apareixen quasi sempre atrapats, econòmicament i lingüísticament. Fins i tot en les trames més subversives es retrata un món ideal i estereotipat per a la infància.

Els germans Grimm van escriure dos volums de contes titulats Kinder-und Hausmärchen (Contes d’infants i de la llar, 1812-1822) en els quals surten personatges que es farien famosos arreu del món. En aquest recull trobem seixanta-un personatges femenins amb poders sobrenaturals en contraposició a vint-i-un de masculins. Si comparem els contes de Perrault amb els dels germans Grimm, trobem dos models dominants: el de la bella esperant el príncep encantador; aquest és el cas, entre d’altres, de la Bella Dorment o la Blancaneu, nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d’una madrastra, d’un pare o d’una fada bona. En canvi, els homes lluiten per salvar-se o imposar el seu poder, com en Polzet o el sastre valent. Les dones manifesten poca iniciativa en els contes dels germans Grimm; pot ser que s’aboquin de vegades a perilloses aventures, però només per salvar un ésser estimat i mai per conquerir algun avantatge, com ara el poder o la posició social. I el segon model: el de la madrastra malvada, com si l’única mare bona hagués de ser morta.

El 1868, Louise May Alcott va publicar Little Women. El 1880, una mica abans de la mort de l’autora, els seus editors en van suprimir capítols sencers per donar tot el protagonisme a les històries amoroses i silenciar qualsevol indici de denúncia social. En realitat, Donetesés menys edulcorada i més mordaç.

Les bombolles de les faules en les quals el príncep sempre és virtuós i valent i la dona sempre bella i indefensa van persistir fins a la Primera Guerra Mundial. Llavors, la realitat va transformar la faula i les dones van sortir dels seus castells a treballar, a estudiar i a conèixer món. La concepció d’una literatura dirigida específicament al públic infantil i juvenil esdevé un fenomen característic del segle XX.

A Suècia, el 1945, Astrid Lindgren va publicar Pippi Långstrump, una de les heroïnes modernes de la literatura infantil: la nena lliure, generosa i que mai no s’avorreix. Es va atrevir a qüestionar el raonament dels adults en una època en què els nens, i sobretot les nenes, només tenien l’opció d’obeir. A Europa, els autors i les autores no es van sentir obligats a brindar sortides morals als seus lectors. De la tradició irònica i burleta anglesa prové Roald Dahl. Les bruixes (1983) o Matilda (1988) en són dues de les últimes obres. Una característica d’aquesta petita heroïna és el seu fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils. Aquest autor, sempre transgressor, es mostra irreverent fins i tot en allò que és considerat més sagrat en el camp de la literatura infantil i juvenil: els contes de fades. Sota la ploma de Dahl, les protagonistes femenines dels contes es rebel·len: la Caputxeta usa revòlver, mata el llop ferotge i es fa un abric amb la seva pell; i el que és encara pitjor: un dels tres porquets li demana ajuda i no només mata aquest segon llop sinó que surt del bosc amb un maletí de pell de porc.

En el gran mosaic de tendències de la literatura infantil i juvenil, també hi ha escriptores que s’han apropat al realisme, als problemes dels adolescents, com ara Susan E. Hinton en The Outsiders (1967) i Rumble Fish (1975), novel·les portades al cinema amb gran èxit per Francis Ford Coppola, el 1983. Tot i això, en alguns estats dels Estats Units les obres d’aquesta autora estan prohibides. Els editors de Susan E. Hinton la van animar a utilitzar només les inicials del seu nom, pensant-se que, si semblava masculí, els joves triarien els seus llibres, especialment si tractaven d’aventures o esports.

A la primeria del segle XXI, el mercat infantil i juvenil és un dels més dinàmics del món editorial. Les lectures escolars deixen pas als llibres d’oci, principalment a les sèries. L’exemple més destacable, l’obra de l’escriptora escocesa J. K. Rowling (1965), autora de la sèrie de Harry Potter. Va evitar signar com a Joanne Elizabeth, perquè un neutre com J. K. Rowling esquivaria els prejudicis contra la literatura fantàstica femenina que encara existeixen. Aquesta obra s’ha convertit en un best-seller. Tot i l’equilibri entre homes i dones, els personatges de Harry Potter segueixen els estereotips sexuals bàsics, i es poden diferenciar les característiques psicosocials de cadascun d’ells segons el seu sexe. Els nois continuen tenint un paper fonamental i els seus valors –lleialtat, astúcia, inclinació a l’aventura– fan que el lector s’identifiqui amb un d’ells. D’altra banda, les noies (i personatges femenins en general), acompleixen rols de summa importància, però continuen associades amb debilitat, emotivitat i amb un estereotip nou: el d’alumnes aplicades i una mica setciències. És impossible aïllar-se del món en escriure una novel·la, però és important ser conscient de l’impacte que pot causar el que s’escriu en la societat, encara que és evident que J. K. Rowling no podria ni imaginar l’èxit que assoliria la seva obra i com ajudaria a fomentar la lectura entre milions de nois i noies de tot el món.

Sembla que les coses han canviat molt des dels inicis de la literatura infantil i juvenil i que ara, al segle XXI, la major part d’aquest gènere s’escriu amb ploma de dona; però cal que les persones que editen, escriuen i il·lustren sàpiguen que per al futur de les nenes és important poder reconèixer-se en personatges positius, i que és important per al futur dels nens que deixin d’identificar les dones i les nenes amb la ignorància, la frivolitat, la malignitat i la ximpleria.

Les noies ja no volen ser princeses, no els cal ser rescatades per Sant Jordi. Les noies a la literatura infantil i juvenil, com també a la vida real, es volen menjar el drac.

Deu noms d’aquest Sant Jordi

Us oferim deu noms que, per raons diverses, marcaran la diada de Sant Jordi. Uns, per la capacitat de seduir el públic, nacional i internacional, com ara Martí Gironell; uns altres, pel reconeixement de la crítica i dels escriptors, com Víctor Català, que es va convertint en tot un fenomen, llegida sense encotillar; o Raül Garrigassait, que, tot i tenir una novel·la del 2017, ha recollit fins ara els premis que s’han donat a obra publicada, cosa que vol dir reconeixement, qualitat. Uns altres noms, els destaquem perquè la novel·la que presenten aquest Sant Jordi els consolida. Són casos com el de Najat El Hachmi i Llucia Ramis. La selecció conté obres de ficció i de no ficció. Deu noms són pocs, és clar, però és una tria, un tast, una mirada particular d’aquest Sant Jordi.

RAÜL GARRIGASSAIT
És sens dubte l’escriptor més destacat de l’any, tot i que potser no figurarà entre els llibres més venuts. La seva primera novel·la, Els estranys (Edicions de 1984), ha obtingut els dos premis atorgats fins ara a obra publicada. Són el nou premi convocat per Òmnium Cultural, que destaca la Millor Novel·la Catalana de l’Any, i també el premi Llibreter. Els estranys és una obra ambientada en la primera guerra carlina, a partir de la història d’un prussià, un home estrany, com diu el títol, que travessa els Pirineus per lluitar en favor dels Borbons. Per circumstàncies també estranyes, resta atrapat a la ciutat de Solsona. Per a l’autor ‘és una novel·la sobre l’amistat en un temps convuls, ple de perplexitat i des de la mirada d’un estranger’. Garrigassait diu que vol pensar que també parla dels problemes i dilemes d’avui.

MARTÍ GIRONELL
La força d’un destí, de Martí Gironell (premi Ramon Llull), narra la història d’èxit de Jean Leon (Ceferino Carrión) en el Hollywood dels anys cinquanta i seixanta. Amb aquesta novel·la, Gironell torna a situar-se en les llistes dels llibres més venuts, ja setmanes abans de Sant Jordi. Tanmateix, el destaquem perquè l’editorial Amazon Crossing acaba de contractar els drets de la novel·la per publicar-la en anglès a tot el món, en paper i en versió digital. És el primer títol que aquest segell traduirà del català. La novel·la també s’ha traduït a l’espanyol (Planeta), i es traduirà, si més no, al francès (Belfond) i al neerlandès (Oevers).

VÍCTOR CATALÀ
El 2015, la novel·la Un film (3000 metres) de Víctor Català (Caterina Albert) va ser la sorpresa de Sant Jordi, perquè es va convertir en una de les obres més venudes al matí. Enguany, aquesta autora podria tornar a mobilitzar lectors amb els seus relats: Club Editor n’acaba de publicar el primer volum, Tots els contes 1. El llibre té molts prescriptors en el camp de la literatura. Perquè l’obra de Víctor Català, escriptora que va néixer fa gairebé cent cinquanta anys, es manté ben viva, pels temes de què tracta –d’una actualitat punyent– i perquè desplega una gran riquesa lingüística, avui a l’abast de pocs.

JOAN-LLUÍS LLUÍS
Destaquem el premi Sant Jordi d’enguany, perquè Joan-Lluís Lluís és un escriptor que a cada novel·la que publica demostra més la seva solidesa literària, la riquesa de la seva llengua i l’enginy creatiu. Ha guanyat el premi més important de les lletres catalanes amb la novel·la Jo sóc aquell que va matar Franco. Un títol provocador i molt atractiu en els temps que corren i que amaga la construcció d’una ucronia des de la literatura, que molts han pensat alguna vegada: què hauria passat si Franco, pressionat per Hitler, hagués entrat en la Segona Guerra Mundial declarant la guerra als aliats?

LLUCIA RAMIS
Llucia Ramis es consolida com una de les veus literàries més sòlides de la seva generació. Ha obtingut el premi Llibres Anagrama amb la novel·la Les possessions (Anagrama). És una novel·la d’estructura complexa, basada en els fets que li van ocórrer a ella i a la seva família l’any 2007: la pèrdua transitòria de raciocini del pare de la protagonista arran del combat perdut contra l’especulació urbanística a tocar d’un espai rural i natural de Mallorca; la pèrdua del mas dels avis de la protagonista, que és el seu paisatge d’infantesa, l’únic lloc d’on se sent; i la pèrdua de dues relacions sentimentals. I a això s’hi afegeix una història anterior, ocorreguda els anys noranta a Madrid, de corrupció barrejada amb assassinat i suïcidi, i en la qual l’avi de la protagonista es va trobar embolicat. Uns fils argumentals que s’entrecreuen i s’alimenten per créixer literàriament.

NAJAT EL HACHMI
Una altra escriptora que ha demostrat la seva fortalesa literària és Najat El Hachmi amb la novel·la que fa quatre: Mare de llet i de mel (Edicions 62), on es fica en la pell de la seva mare i de més mares, de les dones del Rif, territori d’on procedeix l’escriptora. És a través de les històries que s’explicaven entre ells i de les seves dissorts (les maternitats repetides, els matrimonis convinguts, moltes menes d’imposicions…) que construeix el relat.

MARINA GARCÉS
Destacada amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’assaig per l’obra Nova il·lustració radical (Quaderns Anagrama), ara acaba de publicar Ciutat Princesa amb Galaxia Gutenberg. Aquest és un dels títols de no-ficció destacats d’aquest Sant Jordi: un relat en primera persona en què l’autora, filòsofa i activista explica les seves vivències polítiques entre l’octubre del 1996, amb el desallotjament del cinema Princesa, i l’octubre del 2017, amb el referèndum d’autodeterminació.

VICENT PARTAL
I en l’assaig polític es destaca el relat periodístic del director de VilaWeb, Vicent Partal, que ens ajuda a entendre aquesta època política excepcional que viu el país. Amb Nou homenatge a Catalunya (Ara Llibres), Partal continua l’anàlisi de la realitat política i social que vivim aquesta última dècada, amb el seu estil tan característic, audaç i aclaridor que tan bé coneix el lector de VilaWeb, que llegeix diàriament els seus editorials.

MÀRIUS SERRA
No sabem si La novel·la de Sant Jordi serà la novel·la de Sant Jordi, però sí que sabem que és un llibre que fa honor a la diada. Màrius Serra fa una dissecció del món literari durant el dia del llibre per excel·lència, incorporant intriga, amb assassinats de bandera, dins el món de l’enigma i el joc, que amb tanta perseverança ha anat llaurant en el curs els anys. I ho fa amb la seva parella de fet, el grandíssim creador de jocs i jugador Oriol Comas. Màrius Serra converteix Comas en el protagonista detectivesc d’una novel·la que és la primera d’una sèrie amb Oriol Comas per protagonista, que anirà resolent casos relacionats amb el món del joc.

JORDI PUNTÍ
Tanquem amb l’escriptor Jordi Puntí que podrà signar dos llibres de gran solvència literària. El primer, el recull de contes Això no és Amèrica (Empúries), escrits durant quinze anys i reescrits i ordenats per donar una unitat al volum. Estil i enginy per a aquells qui estimen la literatura. I per a aquells qui estimen la literatura i també estimen el futbol, o només la literatura o només el futbol, Puntí ens ofereix Tot Messi (Empúries). És un deliciós volum de fragments amb vocació literària, que fan una aproximació personal al gran futbolista del Barça.

La massacre

El Tribunal Suprem espanyol diu ara que l’actuació de les tropes espanyoles el primer d’octubre va ‘evitar una massacre’.

Però la massacre la van fer ells a Vilavella, on quaranta membres de la Guàrdia Civil van carregar contra els defensors del col·legi electoral. La van fer a Cabra de Camp, on van pegar tot i que no se’n van endur les urnes. La van fer a Garrigàs, on van ferir tot de gent. I a Sant Martí Sesgueioles, on cinquanta guàrdies civils van fer un munt de ferits. Van fer un ferit greu a Sant Joan de Vilatorrada. Van carregar durament a Callús, on, en primer lloc, van fer caure el batlle a terra. Van fer ferits a Castellgalí. A Fonollosa van actuar amb una violència singular. I a Mont-roig del Camp van fer servir gas lacrimogen contra la gent. A Roquetes, una dotzena de vehicles van pegar a tort i a dret per tots els carrers de la població i deixaren desenes de ferits. A la Tallada d’Empordà també. I a Sant Andreu de la Barca i a Sant Esteve Sesrovires. A l’Hospitalet de Llobregat, van enviar gent ferida als centres sanitaris i a Barcelona varen pegar per tota la ciutat, com bèsties descontrolades; van treure un ull a un veí i van ferir centenars de persones que només volien votar. A l’Escola Mediterrània i a l’Escola Tibidabo. A l’IES Joan Fuster i a l’Escola Ramon Llull. A l’Institut Jaume Balmes i al Col·legi Orlandai… A Sarral van aparèixer seixanta guàrdies civils per pegar la gent –en un poble de mil cinc cents habitants. Vint furgonetes van trinxar el poliesportiu de Sant Julià de Ramis amb una fúria que varen retransmetre totes les televisions del món. A Aiguaviva van fer servir gasos lacrimògens mentre cridaven ‘¡Viva España!’. A Girona van atacar vuit col·legis electorals amb una violència fora mida. Especialment el col·legi Verd. A Dosrius van ferir el batlle quan provava de defensar els seus veïns. A Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle van exhibir la ràbia per no haver trobat les urnes. A Sant Carles de la Ràpita van carregar rabiosos i deixaren quaranta-cinc ferits. Fins i tot van provar d’atropellar gent amb els vehicles. A Menàrguens van causar una desena de ferits sense poder endur-se’n les urnes. A Ponts vint dotacions de la Guàrdia Civil van atacar un poble de dos mil habitants. A Móra la Nova van aparèixer més de 150 policies que van actuar amb una duresa extrema, i cinc agents van trepitjar una pobra xicota que era a terra, indefensa. A Alcarràs cinquanta agents amb escuts van atacar violentament la població. A Lleida van pegar per tota la ciutat, fins i tot un home que va tenir un atac de cor. A Renau van treure els veïns que defensaven les urnes, d’un en un. Cinquanta vehicles de la Guàrdia Civil, cinquanta, van atacar Vila-seca. A Tarragona la policia espanyola va ferir veïns a l’Institut Campclar i a l’IES Tarragona, als Serveis Territorials d’Urbanisme i a l’IES Comte de Rius. A Sabadell van disparar pilotes –prohibides– de goma mentre pegaven amb una duresa desmesurada. A Castellbisbal, quan se n’anaren, hi havia onze ferits. A Campins van fer tot de destrosses després de comprovar que no sabien eixir perquè la gent els havia canviat els senyals. Segons les dades aplegades, amb tota mena de testimonis, per Carmina Altesa, les tropes espanyoles van fer 109 càrregues el primer d’octubre. Segons les xifres oficials del govern, emeses a les 21.00 del mateix dia, hi havia 844 ferits de consideració, dos dels quals greus.

La massacre la va ordenar el govern espanyol i la van executar els seus cossos de seguretat. Punt final.

Pàgines