Vilaweb.cat

Un detingut i cent disset identificats pels Mossos a l’acampada de la plaça de la Universitat de Barcelona

Una persona ha estat detinguda i cent disset més han estat identificades pels Mossos d’Esquadra a primera hora d’aquest matí a l’acampada d’estudiants de la plaça de la Universitat de Barcelona. Fonts dels Mossos han informat a l’agència EFE que l’acció s’ha produït ‘en el marc legal actual’ per ocupació ‘no comunicada d’espai públic’.

Els Mossos, segons les mateixes fonts, van rebre fa uns dies la denúncia d’una empresa constructora pel robatori de trenta tanques i un lavabo portàtil, material que posteriorment es va comprovar que estava sent utilitzat en l’acampada i que avui ha estat requisat per la policia. Les mateixes fonts han precisat que la detenció d’una persona respon al fet que sobre ella requeia un requeriment judicial que no havia atès.

Estudiants d’universitat i formació professional van iniciar aquesta acampada el 30 d’octubre a la plaça de la Universitat, després de fer-se pública la sentència del judici contra el procés. La protesta dels estudiants ha blocat des de llavors la circulació per la Gran Via de la ciutat entre els carrers Aribau i Balmes, així com els accessos a Pelai i la Ronda de Sant Antoni.

Barcelona Oberta, organització que agrupa els eixos comercials i turístics de la ciutat, va demanar aquesta setmana el desallotjament ‘immediat’ de l’acampada i va dir que l’activitat econòmica de Barcelona pateix ‘inestabilitat’ des de la publicació de la sentència.

The post Un detingut i cent disset identificats pels Mossos a l’acampada de la plaça de la Universitat de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Amnistia Internacional critica la sentència contra el procés i exigeix l’alliberament immediat de Cuixart i Sànchez

L’opinió d’Amnistia Internacional sobre la sentència del judici contra el procés ha generat molta expectació aquestes darreres setmanes perquè l’organització encara no s’havia pronunciat. Ahir va anunciar que presentarà el seu informe sobre la sentència dimarts en roda de premsa, però la versió francesa de la web d’Amnistia Internacional Suïssa va fer públiques ahir unes conclusions a través de la publicació d’un comunicat. Després de la publicació d’aquesta notícia per VilaWeb el comunicat ha estat esborrat de la web suïssa. Caldrà esperar, doncs, a la conferència de premsa prevista per dimarts per confirmar oficialment la posició d’Amnistia Internacional respecte al judici.

En el comunicat penjat a la web suïssa, l’organització denuncia que els drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica estan amenaçats a l’estat espanyol i focalitza la seva crítica en la condemna del Tribunal Suprem espanyol contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Considera que ‘trepitja els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica’ i per això en demana el seu alliberament immediat. L’anàlisi critica que la condemna es basa ‘la definició vaga del delicte de sedició del codi penal espanyol i en la interpretació massa general i perillosa d’aquesta definició’. És per això que, sobre els líders polítics independentistes condemnats, diu que ‘la imprecisió d’aquesta definició i la seva interpretació àmplia també posen en dubte les condemnes per a la sedició’ pronunciades contra ells. Aquestes són les línies generals de l’anàlisi d’Amnistia Internacional, però no se’n sabran més detalls en profunditat fins dimarts, quan els seus responsables compareguin per a explicar-la.

L’article també recull les declaracions d’importants càrrecs de l’organisme, com Daniel Joloy, conseller principal d’Administració, Dret i Política d’Amnistia Internacional: ‘Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser alliberats immediatament i les seves condemnes per sedició nul·les. Encara que la nostra anàlisi no ha revelat cap prova per pensar que tot el judici va resultar injust, és clar que el Tribunal Suprem ha interpretat la sedició massa àmpliament, cosa que comporta la criminalització d’actes legítims de protesta’.

Es destaquen també altres declaracions, com la d’Esteban Beltran, director d’Amnistia Internacional Espanya: ‘Les condemnes dictades contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart constitueixen clarament una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets a Llibertat d’expressió i reunió pacífica. El congrés ha de modificar la definició de sedició sense demora, per no criminalitzar els actes pacífics de desobediència civil ni restringir-ne indegudament la llibertat de reunió i expressió pacífiques’.

També es recull l’opinió d’Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya: ‘Si els líders polítics catalans han pogut cometre un delicte que legítimament hauria estat processat a causa dels seus càrrecs públics, la seva condemna per sedició –un delicte definit massa vagament- incompleix el principi de legalitat. Les autoritats han de posar remei a aquesta situació sense demora’.

L’organisme alerta que ‘la desobediència civil pacífica està protegida per la legislació internacional sobre drets humans’ i que ‘una acusació excessiva per fets de desobediència civil restringeix indegudament el dret a reunió pacífica i viola el dret internacional.’ Diu, a més, que ‘s’obre el camí perquè les autoritats estableixin un sostre il·legal en el nombre de persones que poden exercir el seu dret de manifestar-se pacíficament a la vegada’. ‘Una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es cometen actes il·legals o alguns manifestants utilitzen la violència’, conclou.

Podeu llegir ací l’article complet:

Les penes de presó dictades contra els dos líders de la societat civil i set alts membres del govern català es basen en la definició vaga del delicte de sedició del codi penal espanyol i en la interpretació massa general i perillosa d’aquesta definició pel Tribunal Suprem: ‘Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser alliberats immediatament i les seves condemnes per sedició nul·les’, va dir Daniel Joloy, conseller principal d’Administració, Dret i Política d’Amnistia Internacional. ‘Si la nostra anàlisi no va revelar cap prova. per pensar que tot el judici va resultar injust, és clar que el Tribunal Suprem ha interpretat la sedició massa àmpliament, cosa que comporta la criminalització d’actes legítims de protesta’.

Com a ciutadans i líders de les organitzacions de la societat civil, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van tenir el dret a expressar les seves opinions i a organitzar manifestacions pacífiques per al referèndum i la independència de Catalunya. Aquests mítings o les seves accions tenien com a objectiu impedir l’aplicació d’una decisió judicial, la desobediència civil pacífica està protegida per la legislació internacional sobre drets humans. Una acusació excessiva per fets de desobediència civil restringeix indegudament el dret a reunió pacífica i viola el dret internacional.

Condemna desproporcionada

Després de la conclusió del judici, Amnistia Internacional conclou que les penes de nou anys de presó contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per a la sedició constitueix una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Afegeix que el Tribunal Suprem no ha demostrat que les sentències de tanta gravetat fossin proporcionals als actes pacífics de què eren acusats. ‘Les condemnes dictades contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart constitueixen clarament una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets a Llibertat d’expressió i reunió pacífica’, va dir Esteban Beltran, director d’Amnistia Internacional Espanya. ‘El congrés ha de modificar la definició de sedició sense demora, per no criminalitzar els actes pacífics de desobediència civil ni restringir-ne indegudament la llibertat de reunió i expressió pacífiques’.

A més, Amnistia Internacional lamenta que la cort suprema lligui la gravetat de la infracció a la naturalesa ‘massiva o generalitzada’ de l’oposició a l’aplicació d’una decisió judicial. D’aquesta manera, s’obre el camí perquè les autoritats estableixin un sostre il·legal en el nombre de persones que poden exercir el seu dret de  manifestar-se pacíficament a la vegada.

La manca de claredat al voltant del delicte de sedició al codi penal interpretat pel tribunal permet restriccions injustificades als drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica. Com a resultat, una àmplia gamma d’accions directes no violentes són criminalitzades injustament. La imprecisió d’aquesta definició i la seva interpretació àmplia també posen en dubte les condemnes per sedició pronunciades contra els líders polítics catalans.

‘Si els líders polítics catalans han pogut cometre un delicte que legítimament hauria estat processat a causa dels seus càrrecs públics, la seva condemna per sedició –un delicte definit massa vagament- incompleix el principi de legalitat. Les autoritats han de posar remei a aquesta situació sense demora’, va dir Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya. ‘Tothom té dret a saber si la seva conducta pot constituir un delicte. Tot i això, la sentència dictada demostra que la vaguetat de la definició del delicte de sedició permet un ús excessiu. La interpretació del Tribunal Suprem podria tenir un efecte perjudicial que dissuadís els ciutadans a participar en protestes pacífiques per por’.

Informació addicional

Amnistia Internacional ha seguit els procediments contra dotze líders catalans en relació amb els fets ocorreguts a Catalunya en el moment del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, incloent-hi la participació en totes les audiències del judici celebrat a Madrid.

Les condemnes es van publicar el 14 d’octubre. Set alts representants catalans, a més de dos líders d’organitzacions de la societat civil, van ser condemnats per sedició a penes que van dels nou als 13 anys de presó i van ser inhabilitats. Altres tres alts funcionaris declarats culpables de desobediència civil van ser multats i inhabilitats.

Segons la legislació internacional de drets humans, les restriccions al dret a reunió pacífica han de ser previstes per la llei i necessàries i proporcionades a un interès públic específic. Una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es cometen actes il·legals o alguns manifestants utilitzen la violència.

A més, si un comportament pacífic en la realització d’un esdeveniment pot estar sotmès a algunes restriccions, ha de ser degudament previst per la llei. S’ha de formular qualsevol delicte d’una manera prou clara perquè els ciutadans puguin adaptar la seva conducta en conseqüència.

The post Amnistia Internacional critica la sentència contra el procés i exigeix l’alliberament immediat de Cuixart i Sànchez appeared first on VilaWeb.

Puig creu que Sánchez ha d’agafar el telèfon a Torra perquè hi hagi diàleg entre Catalunya i l’estat espanyol

El president de la Generalitat, Ximo Puig, creu que, perquè hi hagi diàleg entre Catalunya i l’estat espanyol Pedro Sánchez ha d’agafar el telèfon al president de la Generalitat Quim Torra. Quan li han demanat per aquesta qüestió al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio ha contestat: ‘És clar. Sí, sí, naturalment’. ‘Cal començar pel principi, i el principi és parlar. Hi ha posicions molt confrontades, però a la fi ha de sortir un diàleg positiu sense buscar solucions ràpides a una situació complexa’, ha afegit.

Puig opta per una nova etapa de cooperació i col·laboració i creu que en aquest sentit és fonamental tornar a l’espai institucional. Ara, diu que el diàleg s’ha d’encabir dins els límits de la constitució espanyola: ‘S’ha de parlar d’allò que és en el marc legal. Fugir de la legalitat és fugir de la realitat. Hem de fer un exercici de realisme. Dins de la constitució i l’estatut hi ha molt per avançar’.

Sobre si dormiria tranquil si el cap de Podem, Pablo Iglesias, fos vice-president del govern espanyol, ha dit que sí: ‘Tinc un vice-president de Podem i dorm ben tranquil cada dia.’

The post Puig creu que Sánchez ha d’agafar el telèfon a Torra perquè hi hagi diàleg entre Catalunya i l’estat espanyol appeared first on VilaWeb.

Milan Kučan espera que Sánchez tingui una ‘actitud més democràtica’ envers Catalunya que no pas en campanya

L’ex-president d’Eslovènia Milan Kučan espera que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, aconsegueixi de formar govern i ha afirmat que, com a president, tindrà una ‘actitud més racional i democràtica’ sobre Catalunya que no pas la que va expressar en campanya electoral. El conseller Alfred Bosch s’ha trobat amb Kučan a Ljubljana i també amb Andrej Omerzel, que acaba de dimitir com a president de les joventuts dels socialistes eslovens després de les pressions per haver-lo convidat a una conferència al seu congrés avui. Ha denunciat pressions d’eurodiputats espanyols per haver convidat Bosch i ha afirmat a l’agència ACN que la cúpula del SD Young Forum, que ha dimitit en bloc, està ‘al costat correcte de la història, protegint els drets humans’.

La cúpula de les joventuts dels socialistes eslovens dimiteix per pressions després d’haver convidat Bosch 

Després d’una trobada amb Bosch a Ljubljana, Kučan ha assenyalat en declaracions a l’ACN que el comitè eslovè de suport als presos polítics, impulsat per ell mateix, espera que Espanya trobi la ‘força necessària per a entaular un diàleg amb els catalans per solucionar la qüestió política’ i que al final els presos polítics siguin alliberats. Kučan, que s’ha pronunciat públicament més d’una vegada sobre el conflicte català, ha tornat a lamentar que la democràcia espanyola hagi optat per la repressió i no per mitjans polítics a l’hora de solucionar la qüestió catalana.

Bosch també s’ha trobat amb Omerzel en la vigília de la seva conferència al fòrum de les joventuts socialistes eslovenes, pocs dies després de la dimissió de tota la cúpula per les pressions que denuncien haver rebut. ‘Quan vam anunciar que invitàvem el conseller d’Acció Exterior de Catalunya, es van arrufar moltes celles dins el nostre partit. He rebut moltes trucades de membres del Parlament Europeu, d’eurodiputats espanyols, que em demanaven què feia, si feia broma’, ha explicat.

Omerzel ha defensat que el jovent ha de fer sentir la seva veu. ‘Catalunya és al mig d’Europa, que es basa en la protecció dels drets humans i les llibertats. Després, al carrer, la gent jove és colpejada per la policia. Per què? Ells van estar al seu lloc i van alçar la veu pacíficament. Nosaltres també ens hem de fer sentir’, ha afirmat el fins ara president del fòrum jove SD. ‘Els catalans van estar amb nosaltres el 1991 i ara és el nostre deure d’estar amb ells’, ha afegit.

El conseller ha agraït a Omerzel el ‘coratge’ per ‘no acotar el cap en vista de les pressions’. ‘Caminarem junts, perquè anem pel mateix camí’, li ha dit Bosch. El conseller també ha donat gràcies al qui va ser el primer president de l’Eslovènia independent per la iniciativa del comitè per donar suport als presos polítics, que tindrà una rèplica a Croàcia.

DO Empordà a Ljubljana

Bosch ha coincidit amb Kučan i Omerzel al Festival del Vi d’Eslovènia, a l’espai de la DO Empordà, que n’és una de les participants. Ha viatjat a Croàcia i Eslovènia per reunir-se amb dirigents polítics d’aquests països i tractar la situació de Catalunya, sobretot després de la sentència del judici contra el procés.

El comitè eslovè inspira el croat

A Croàcia Bosch ha rebut el suport de l’ex-president Stjepan Mesić, que precisament li ha traslladat la voluntat de crear un comitè inspirat en el d’Eslovènia per a donar suport als presos polítics, segons que ha anunciat el conseller. Mesić ha incidit que ell va ser un pres polític i que ‘ningú no hauria de ser empresonat pels seus punts de vista’.

The post Milan Kučan espera que Sánchez tingui una ‘actitud més democràtica’ envers Catalunya que no pas en campanya appeared first on VilaWeb.

El facilitador de la pau a Colòmbia diu que la presó no és la solució a Catalunya

El facilitador i un dels màxims responsables de l’acord de pau firmat el 2016 pel govern de Colòmbia i les FARC, Henry Acosta, ha dit que empresonar els dirigents independentistes catalans no és la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. En una entrevista a l’ACN, ha remarcat la necessitat que les parts seguin a parlar a partir de ‘dos grans pilars’ claus a Colòmbia, ‘la credibilitat i la confiança’. Tanmateix, ha afegit que en la negociació cal cedir interessos perquè fructifiqui i s’arribi a l’acord per a poder viure en pau.

Acosta ha estat a Mollerussa (Pla d’Urgell), on ha rebut el Premi Ànima i ha avançat que els mesos vinents es reunirà amb dissidents de les FARC per traslladar-los la necessitat de desdir-se del combat armat.

De fet, quan faltaven pocs dies per la firma de l’acord de pau, Henry Acosta també va visitar Catalunya per fer campanya en favor de la pau al seu país. Era el 2016 i va ser rebut al parlament per l’aleshores presidenta Carme Forcadell i també pel conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. Ha afirmat amb rotunditat que ‘no hauria d’haver passat’ que Forcadell i Romeva, com també la resta de consellers i dirigents socials, haguessin estat empresonats i condemnats pel referèndum. ‘Cal seure a parlar sense insistir en qui són els bons i qui els dolents’, assenyala Acosta, que també recorda que, tot i que és complicadíssim, situacions així es poden solucionar, com a Colòmbia’.

També posa de manifest la necessitat de ‘cedir interessos’ entre les dues parts per arribar a un acord que permeti de ‘viure en pau i començar a treballar en el desenvolupament social i econòmic’. En aquest aspecte, Acosta també considera adient de cercar intermediaris que ajudin a arribar a l’acord entre Catalunya i Espanya, tal com va aconseguir ell a Colòmbia i proposa de fixar una agenda per a començar a resoldre la situació. Està convençut que al final el diàleg entre les dues parts hi serà, perquè ‘si es fa per força’, com ara, ‘ningú no ho aguantarà’.

Converses d’ací a poc temps amb dissidents de les FARC

Henry Acosta ha avançat a l’ACN que té previst de reunir-se amb els comandaments al càrrec d’algunes de les guerrilles més importants de dissidents de les FARC que encara opten per la lluita armada i que s’oposen a l’acord de pau. L’ha escrit un dels dissidents més importants que acompanya Iván Márquez, i ja ha demanat autorització al president de Colòmbia, Iván Duque, per a poder-hi anar a conversar, ‘però no per a ser facilitador’.

Confia que aquesta trobada podrà arribar entre el desembre i el febrer i traslladarà als dissidents la necessitat de no persistir en la proposta de combatre perquè es faci una Assemblea Constituent que obligui a implementar l’acord final i que determini que Colòmbia sigui un país socialista. Acosta considera, en aquest sentit, que els dissidents s’han d’oblidar d’aquest paràmetre perquè ‘el món globalitzat no permet països socialistes’.

‘La situació a Bolívia és lamentable’

Sobre l’estat de Bolívia després de l’exili del president Evo Morales, assegura que la situació és lamentable. La considera conseqüència dels ‘interessos econòmics’ de tercers i assenyala que ‘no és un secret’ el recent descobriment a Bolívia del potencial mundial en liti i ho relaciona directament amb el fet que setmanes després ‘tombin’ el president perquè es nega a ‘lliurar aquesta producció’. Segons Acosta, això demostra que el món continua girant al voltant de la necessitat de ‘fer coses a la valenta i sense negociar’.

Premi Ànima Ciutat de Mollerussa 2019

Henry Acosta ha vingut a Catalunya a rebre el Premi Ànima Ciutat de Mollerussa 2019 de l’ONG Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran i de l’ajuntament de la ciutat. Ha afirmat que és un ‘honor’ que hagin pensat en ell per aquest premi i ha assegurat que,  aquesta distinció, en saber-se que la rebria, va ser ‘molt destacada’ a Colòmbia. De fet, assenyala que al seu país no li han fet cap reconeixement per la seva tasca com a facilitador de l’acord de pau i ha destacat que el president Duque li va escriure un correu electrònic dijous per dir-li que era un ‘reconeixement molt merescut’.

The post El facilitador de la pau a Colòmbia diu que la presó no és la solució a Catalunya appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Assaig d’unitat’ i ‘El govern inclou en els pressupostos rebaixar un 30% les taxes universitàries’

Avui, 16 de novembre de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

VilaWeb:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Assaig d’unitat’ i ‘El govern inclou en els pressupostos rebaixar un 30% les taxes universitàries’ appeared first on VilaWeb.

Compromís fulmina Xambó del consell rector d’À Punt

Compromís ha fet públic el nom de la persona que ha proposat per unanimitat el grup parlamentari per a reemplaçar Rafael Xambó en el consell rector d’À Punt. És Rosa Yagüe, doctora en Economia per la Universitat de València. Aquest mes, Xambó ha acabat els seus tres anys de mandat com a conseller a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la coalició ecosobiranista ha decidit de no renovar-lo en el càrrec. El sociòleg i cantautor ha perdut la confiança del grup per ser una de les veus més crítiques amb la directora d’À Punt, Empar Marco, i amb el rumb adoptat per l’entitat. El nom del professional tampoc tenia el consens necessari a les Corts, tenint en compte que la renovació requereix una majoria favorable de les tres cinquenes parts del parlament.

Així i tot, la seva substitució no ha estat exempta de discrepàncies internes: un grup de militants i simpatitzants havia intentat pressionar el grup parlamentari mitjançant una carta de suport perquè continués en el lloc. Però Compromís ha optat per canviar radicalment de perfil. Rosa Yagüe és professora titular del Departament d’Economia Aplicada i autora de l’estudi ‘Anàlisi exploratòria de les televisions autonòmiques: una visió des de l’economia’, investigació econòmica-financera que explicava la fallida de RTVV. També es dedica a la investigació i a la docència a Turisme.

The post Compromís fulmina Xambó del consell rector d’À Punt appeared first on VilaWeb.

El pressupost per al 2020 del Botànic tira endavant a les Corts

Les Corts han descartat, amb els vots dels partits del Botànic, retornar el projecte de llei de pressupost de la Generalitat per al 2020 al Consell, tal com havien reclamat el PP, Ciutadans i Vox. El ple ha debatut les esmenes presentades per l’oposició i hi ha votat en contra, de manera que els comptes continuaran tramitant-se amb el debat d’esmenes parcials.

El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha estat l’encarregat de defensar el pressupost, que creix un 1,6% fins als 16.970 milions, i n’ha demanat el suport del parlament argumentant que eren uns comptes responsables, realistes i rigorosos, a més de reivindicatius i de justícia social. Soler ha remarcat el perfil social del pressupost, que inclou els 1.325 milions a compte del finançament autonòmic; l’augment de l’aportació del govern a la dependència del 12% al 20%, i el FOGA històric per a l’atenció sanitària a persones desplaçades.

En canvi, per a l’oposició, és un pressupost irreal, irresponsable, imprudent i inversemblant, i fet per enganyar el poble abans d’una campanya electoral. El popular Rubén Ibáñez ha considerat que els comptes constataven el fracàs de les polítiques de Botànic, i ha retret l’actitud covarda del conseller per haver reduït o abandonat la reivindicació d’un canvi de model del finançament ara que governava el PSOE.

The post El pressupost per al 2020 del Botànic tira endavant a les Corts appeared first on VilaWeb.

Set anys sense el 3XL: Una generació d’adolescents orfes de televisió en català

El 30 de setembre de 2012, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va executar la reducció de canals i va posar fi al canal 3XL, l’opció de TV3 per al públic juvenil, i va relegar a internet el canal de ràdio de música i cultura emergent iCat FM. La decisió es va argumentar pel context de retallades pressupostàries i l’estalvi d’aquell moviment es va xifrar en 12,4 milions d’euros. Després de cinc d’anys d’emissió exclusiva per internet, el setembre del 2017, iCat va tornar a emetre per la freqüència d’FM. Per contra, el canal 3XL no s’ha recuperat mai i els continguts per a adolescents en català pràcticament han desaparegut del panorama mediàtic.

En origen, el 3XL no era un canal, sinó un programa contenidor de sèries i altres continguts nascut el 2000. Inicialment, s’anomenava 3XL.net, mostra de l’opció per internet com un espai per a expandir allò que passava a la televisió. Aquesta filosofia es va mantenir quan l’any 2010 va esdevenir un canal propi que compartia freqüència amb el Super3, orientat a un públic infantil. Gràcies a la tecnologia TDT es van poder emetre més cadenes. El canal 33, dedicat a continguts culturals, va passar a emetre tot el dia i la seva franja horària la va ocupar el 3XL. El 2012, el 33 va tornar a compartir freqüència amb el Super3 i el 3XL va desaparèixer només dos anys després. Raül Tidor, que va ser l’editor del 3XL durant els dos anys que va durar, defineix l’aposta com ‘un espai de trobada en català que fos referent pels joves i combinés una tria molt acurada de producció aliena i pròpia de qualitat’.

Ara la situació és radicalment diferent. D’una banda, el canal Super3 ha anat perdent audiència gradualment i el mes d’octubre va marcar un mínim històric d’audiència, amb el 0,5% de share. Cal tenir en compte, però, que els programes també són disponibles a internet, on tenen més recorregut. De l’altra banda, el buit del 3XL ha fet que els adolescents hagin perdut un canal de referència i els continguts pensats per a ells s’han diluït en els programes de TV3, que per la seva naturalesa generalista també ha d’agradar el públic adult. Tal com explica el director de TV3, Vicent Sanchis, actualment les principals opcions en aquest sentit són les sèries del dilluns a la nit, com ‘Merlí’ i ‘Les de l’hoquei’, i com ho va ser en el seu moment ‘Polseres vermelles’. A banda de la ficció, Sanchis apunta que els joves també s’interessen per programes que, tot i no estar pensats únicament per a ells, són ‘més trencadors i tenen un llenguatge diferent del que consumeixen els adults’. D’aquests, esmenta ‘Està passant’, ‘Natura sàvia’, ‘Bricoheroes’ i ‘Polònia’.

Entrevista a Marta Vivet i Marta Grau, guionistes de ‘Les de l’hoquei’: ‘Volíem fer la sèrie que ens hauria agradat veure d’adolescents’ 

Malgrat tot, Sanchis nega que aquest públic estigui desatès i defensa que, per a TV3, el contacte amb l’audiència que va dels dos anys als dotze i la que va dels dotze als vint-i-cinc és prioritari. ‘Quan preparem programes sempre pensem en aquestes franges, igual que pensem com arribar a la gent que té el castellà o altres idiomes com a ús habitual i que consumeixen altres televisions’, diu. La dificultat és trobar la fórmula concreta per a connectar amb l’audiència juvenil. Segons Tidor, la clau és oferir programes i sèries sobre qüestions que interessin els joves i fer-ho amb un discurs que hi connecti. ‘No pots fer classes magistrals, un dels punts forts dels youtubers és connectar de tu a tu amb la gent que els mira’, afegeix. Aquesta temporada, TV3 ha fet una opció diferent amb ‘Bricoheroes’, un programa presentat pels còmics Jaïr Domínguez i Peyu que només s’emet a YouTube i a la plataforma TV3 a la carta.

‘Amb aquestes apostes entrem en un àmbit amb un consum diferent. Pot funcionar molt bé, però no és un consum immediat, sinó espaiat en el temps’, diu Sanchis. Ho diferencia de l’audiència de la televisió convencional, ‘que saps que aquella hora 500.000 persones miraran la televisió’, fet que també influeix en la recaptació publicitària. Un altre exemple de continguts que escapa de la televisió convencional és el programa ‘Adolescents iCat’, presentat pel periodista Roger Carandell i els instagramers Juliana Canet i Joan Grivé. Tot i ser un programa de ràdio, des d’un començament comparteix l’emissió amb YouTube i fa poc ha començat a emetre’s també al canal 33 el dissabte i el diumenge.

Els efectes del tancament del 3XL

Malgrat aquests exemples, és evident que les hores de continguts audiovisuals en català pensats específicament per a joves han caigut en picat, cosa que afecta l’ús del català entre els adolescents. ‘En el seu moment, el 3XL va ser innovador, el fet que es tanqués va ser un pas enrere del qual encara no ens hem recuperat.’ Són paraules d’Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, que també lamenta que els nous hàbits de consum audiovisual que han arribat de la mà de plataformes com Netflix i HBO han exclòs encara més el català. Un dels testimonis directes de l’efecte que la programació juvenil en català tenia en la salut de la llengua és Marc Zanni, la veu en català de Son Goku i altres personatges, com en Ramna, el pare d’en Shin Chan i el protagonista de ‘Slam Dunk’, Hanamichi Sakuragi.

L’emissió de ‘Bola de drac’ va ser prèvia a l’aparició del 3XL –es va emetre per primera vegada el 1990–, però l’èxit entre els espectadors va ser tan important que va obrir TV3 a l’anime (dibuixos animats japonesos basats en els còmics manga), fent-lo la columna vertebral del 3XL durant la primera dècada del segle XX. ‘Amb “Bola de drac” TV3 va aconseguir que gent que mai no parlava català l’acabés entenent. A mi em picaven la cresta perquè el català que fèiem servir fos correcte, perquè hi havia molta gent que no mirava mai TV3, però mirava “Bola de drac” i calia fer-ho bé’, explica Zanni. Després de ‘Bola de drac’, TV3 va emetre grans èxits, com ‘Doraemon’, ‘One piece’, ‘Inuyasha’, ‘Slam Dunk’, ‘Sakura, la caçadora de cartes’, ‘Sailor moon’, ‘Shin Chan’ i el ‘Detectiu Conan’. Un altre dels efectes de l’opció de TV3 per l’anime és l’èxit del Saló del Manga de Barcelona, que va esdevenir una de les principals fires europees dedicada a aquest sector cultural.

Gairebé trenta anys després de la primera emissió de ‘Bola de drac’, Zanni constata amb cruesa que ‘avui dia l’anime en català és mort’. ‘Només aguanten “Doraemon”, “Shin Chan” i el “Detectiu Conan”. TV3 ha prioritzat l’animació americana i europea, que és més barata perquè els japonesos consideren que el seu producte és el millor del món, i el cobren com a tal’, diu. El director de TV3 reconeix que l’anime ha quedat fora de l’abast de la televisió pública catalana i ho atribueix a l’aparició de canals infantils i juvenils d’abast estatal com Clan, Boing i Disney Channel. ‘Ells tenen un potencial d’audiència molt superior i més recursos. A més, abans et podies posar d’acord amb TVE perquè ells compraven els drets en castellà i nosaltres en català, però ara compren els drets per a tot el territori estatal i, fins i tot, en català, tot i que molts cops no l’emeten així’, diu Sanchis.

La derivada econòmica del tancament del 3XL és la destrucció de llocs de feina de la indústria de doblatge català, tenint en compte que les sèries d’anime tenen molts capítols i donaven feina a molta gent. ‘El doblatge en català era el més fort de l’estat, en castellà no hi havia tants productes a doblar’, diu Zanni, que explica que quan el 3XL va tancar molts actors de doblatge van provar de reciclar-se fent doblatge en castellà, però alguns van haver de deixar la professió perquè el mercat en castellà no va poder absorbir tanta gent. Segons Zanni, actualment qui opta per l’anime és Netflix, que inverteix en les últimes novetats, però no les emet en català.

Pot tornar el 3XL?

El bon record que van deixar els dotze anys d’emissió del 3XL, primer com a contenidor de programes juvenils i després com a canal, fa que recurrentment hi hagi qui demana de rescatar el projecte, però hi ha dos problemes que en frenen el retorn. El primer és l’econòmic, atès que més programació implica més recursos. El segon és poder trobar l’espai per a fer un canal infantil i juvenil sense fer desaparèixer el canal 33. En aquest sentit, Sanchis revela contactes per a trobar una solució imaginativa: ‘Mirem amb la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics), sobretot amb ETB, si podríem fer un canal infantil-juvenil sense la franja del canal 33 a plataformes com Movistar.’ Amb tot, Sanchis avisa que és difícil que la idea es concreti perquè gairebé tota la programació d’aquest canal seria aliena: ‘Accedir a aquests continguts ja és difícil, perquè els millors productes se’ls emporta la competència, que tenen molts més recursos i un munt de professionals atents a tot l’anime i dibuixos animats que es fan al món i en compren. I després, cal poder pagar-la. Ens queixem que treballem amb una fragilitat enorme a TV3, d’on traus diners per a altres canals?’

Una altra opció per a acostar els continguts en català als joves són els acords de TV3 amb plataformes com Netflix –on hi ha sèries com ‘Merlí’, ‘Benvinguts a la família’ i ‘Les de l’hoquei’– i Movistar, que ha coproduït l’spinoff de ‘Merlí’, protagonitzat pel personatge d’en Pol Rubio. Aquesta oportunitat, que es va obrir perquè al principi Netflix Espanya no produïa gaires continguts propis, es comença a tancar per l’increment de produccions pròpies, fet que els fa interessar-se menys per les sèries de TV3.

Una televisió del segle XX que competeix al segle XXI

En el fons, segons Sanchis, el gran problema de TV3 ‘és que té una estructura pensada al segle XX, però competeix al segle XXI’. Però canviar el model és complicat. ‘Tenim totes les virtuts d’una televisió pública, però també molts inconvenients’, diu Sanchis, que veu les privades més àgils per a adaptar-se.

Raül Tidor és optimista, tot i les dificultats, i recorda que el 3XL el va impulsar un nucli de gent molt reduït però amb una visió clara d’allò que volien fer. Per a ell, la clau és combinar ‘la voluntat de fer alguna cosa, el full de ruta per a fer-lo que s’ajusti a aquell moment i els recursos necessaris per a fer-lo’. I afegeix: ‘Essent permeables al context social i tecnològic que vivim ara, sí que es podrien fer apostes per a gent jove.’

Sanchis considera que la TV3 del futur hauria de revisar ‘algunes prioritats o herències’ per a poder ser més àgil i mutant. ‘Són aspectes que, quan hi haja un nou canvi al consell de govern, s’han de considerar prioritaris. El problema és que hem de començar a definir la televisió del segle XXI quan ja fa dues dècades que va començar, fem tard’, lamenta.

The post Set anys sense el 3XL: Una generació d’adolescents orfes de televisió en català appeared first on VilaWeb.

Miquel Martí i Pol, l’home que volia ser ‘només’ poeta

‘A més a més, el que penso jo d’això és que no cal que hi hagi cap poeta nacional. Hi ha molts poetes. Tots són nacionals. Jo no sóc diferent de cap. No em fa cap il·lusió que em diguin poeta nacional. Poeta i prou.’ Miquel Martí i Pol contestava així a Mònica Terribas en una entrevista feta a Televisió de Catalunya el 1993. Poeta i prou, tal com es definia també a si mateix Robert Graves i com es pot llegir a la senzilla làpida del cementiri de Deià on està enterrat l’escriptor britànic.

Doncs bé, el poeta i prou hauria fet noranta anys aquest 2019, i per celebrar aquest aniversari l’editorial Sembra Llibres ha publicat la biografia Miquel Martí i Pol. Somiar el demà, escrita pel periodista Hèctor Serra Cubilles, una biografia en forma de llarg reportatge que inclou una gran quantitat de documents sobre l’autor d’Estimada Marta: fotografies, poemes autògrafs, contractes de treball, cartes… Tot, per a confegir una biografia moderna que té la finalitat d’acostar el personatge a les generacions més joves i, a la vegada, redescobrir-lo per a tots aquells que des dels anys setanta s’han emocionat amb els seus poemes.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1999-2003) va ser un poeta extraordinàriament popular, tot i que l’èxit no li va arribar fins als anys setanta, quan ja feia vint anys que havia rebut el premi l’Ossa Menor (l’actual Carles Riba) amb Paraules al vent. Era 1953 i Martí i Pol tenia només 24 anys.

Hèctor Serra fa un recorregut cronològic i descobreix alguns moments claus de la biografia del seu homenatjat: el naixement en el si d’una família catòlica i conservadora d’Osona, l’asfixiant postguerra civil franquista i el moment clau en què, a catorze anys, s’estronca la seva possibilitat formativa i comença a treballar com a escrivent a la fàbrica la Blava, que el 1959 va inspirar un dels seus poemaris més aclaparadors, La fàbrica. No el publicà fins al 1970 per la pressió familiar, que el va obligar a guardar aquells versos espantada per la possibilitat que Martí i Pol pogués perdre la feina. Com diu en un dels poemes, ‘estigueu-ne segurs: s’apropa el dia/ que tots tindrem una ànima metàl·lica’.

La fàbrica La Blava

El pas per la fàbrica i una tuberculosi pulmonar a dinou anys va causar un progressiu allunyament de Déu. També ho va fer la coneixença de Josep Maria Castellet amb motiu del premi de 1953. Qui, a la llarga, seria el factòtum d’Edicions 62 li va passar tot de llibres, des de novel·les imprescindibles fins a textos de teòrics del marxisme que van influir directament en el seu pensament. Miquel Martí i Pol va esdevenir un activista cultural de primer ordre amb amics importantíssims com Emili Teixidor, amb qui s’havien conegut ja a l’escola del poble, i va anar derivant cap a postures polítiques cada cop més agosarades fins a la militància al PSUC, que va abandonar arran de les ingerències de Santiago Carrillo i el Partit Comunista Espanyol després de les primeres eleccions democràtiques de 1978.

Martí i Pol explicava el 1994: ‘L’autodidactisme no m’ha fet mai vergonya, però sempre m’ha fet una certa por, potser perquè un dels meus esports preferits és l’autoanàlisi i, en practicar-lo, m’esgarrifo davant la quantitat de buits de coneixement que no sé com omplir. Bons amics meus, amb carreres universitàries, m’han assegurat i tornat a assegurar que els estudis dits superiors no solen pas aportar aquests coneixements substancials que jo trobo a faltar, ni tampoc formació, almenys entesa com aquella agilitat d’esperit que proporciona confiança en un mateix, accentua la llibertat i facilita la comprensió i la convivència. Segurament és tal com ells diuen, però sempre els he diguem-ne envejat el saber i sobretot el mètode, la disciplina que han adquirit.’ Potser és cert que el poeta de Roda de Ter no tenia aquests recursos, però s’ho va fer venir bé per escriure més de 1.500 poemes, una xifra realment impressionant. Tot i això, en molts casos, se li va penjar la llufa de literat no acadèmic. Serra destapa en la biografia un aspecte menys conegut de Martí i Pol: el seu vessant com a traductor del francès que aprèn tot sol la llengua –hi arriba a través de la música de la cançó– i que va representar una interessant font d’ingressos.

Martí i Pol fou un dels grans precursors de la poesia social en català amb els reculls El poble i La fàbrica a final dels anys cinquanta, però no va ser fins al grup de poesia del Mall que va arribar la descoberta per al gran públic, i després, per mitjà d’Edicions 62. Com explica Àlex Broch: ‘El gruix de la seva poesia va tenir un impacte molt més assenyalat en les generacions posteriors que no en la pròpia.’ Un poeta ben compromès amb el país que el 1978 va refusar el Premio Nacional de Poesia del govern espanyol, que ell considerava infiltrat d’elements franquistes reciclats.

Sense cap mena de dubte, l’altre gran punt d’inflexió que destaca Serra en la biografia és el moment en què a Miquel Martí i Pol li diagnostiquen esclerosi múltiple. Era l’abril de 1970 i només tenia quaranta-un anys. Passats uns primers moments de desesperació i tancament en ell mateix, el poeta accepta el nou estat i ‘arriba la vitalitat i l’enteresa per fer-hi front i la lluita entusiasta per la vida, el país i les paraules’, segons Serra. Això es va traduir en un text fonamental i imprescindible de la literatura catalana contemporània, el poemari Estimada Marta, que es publicà el 1978 i que evocava una relació amorosa entre un home i una dona amb una forta càrrega sexual. Més de 100.000 exemplars venuts el converteixen en un dels llibres més venuts de la poesia catalana.

I tanmateix, també va ser aquest el moment en què Miquel Martí i Pol va esdevenir un referent imprescindible per al país, un poeta polític que es va sumar al poeta sentimental i al poeta social que ja havia excel·lit. El llibre de Serra incideix també en aspectes com la fascinació que sentia el poeta per Andorra, la devastació que va ser la mort de la dona, Dolors Feixas, i la trobada d’un nou amor en la figura de Montserrat Sans, els canvis de domicili, les trobades amb escolars, com la figura del poeta es va anar engrandint a marxes forçades i la lluita contra la mort, sempre present i amenaçadora.

Serra també explica la prolífica relació entre el poeta de Roda de Ter i el cantautor Lluís Llach i ho atribueix al fet que es van trobar dos moribunds. El 1992, a Lluís Llach li havien detectat un melanoma maligne i li donaven un any i escaig de vida. Va ser quan els dos homes encetaren una magnífica col·laboració poètica i musical que encara va engrandir més la figura del poeta. Va ser simbiòtic. I encara s’hi va sumar Josep Guardiola, aleshores joveníssim i un ídol com a jugador per a l’afició blaugrana, que sempre ha fet bandera del seu amor pels versos de Martí i Pol. Reconeixements com la Medalla d’Or de la Generalitat i noves consideracions sobre la seva obra, com les paraules de Marie Claire Zimmermann, professora de la Sorbona: ‘Partint d’un espai català, Martí i Pol dibuixa una poesia universal en la qual el lector d’arreu hi penetra netament perquè hi figuren els elements essencials que sabem identificar’.

El biògraf hi afegeix: ‘Miquel Martí i Pol és un gran poeta en un país de grans poetes […] a banda de la gran qualitat humana de la seua poesia, en el rodenc conflueixen algunes ensenyances biogràfiques que el connecten de totes passades a un públic majoritari. Hi ha, d’una banda, el seu defensat arrelament a la vila nadiua. També el seu reeiximent com a home de lletres sense cap més llicenciatura que els estudis primaris. La defensa a ultrança d’una classe social, l’obrera, i un país oprimit, en un context, a més, de majories convergents. El trànsit d’una malaltia que posa cap per avall la seua existència i que alhora esdevé l’impuls vital per guanyar-li el pols. El somriure davant tots els contratemps.’

Així doncs, Hèctor Serra ens convida a somniar el demà de la mà de Miquel Martí i Pol, un home que simplement volia ser poeta.

The post Miquel Martí i Pol, l’home que volia ser ‘només’ poeta appeared first on VilaWeb.

Un cognom alcoià enmig de la crisi boliviana

Gisbert y Cía, SA
Calle Comercio, 1270, La Paz
Mapa a Google

Al costat mateix de la plaça de Murillo, que és el cor de La Paz i el centre polític de Bolívia, hi ha un veterà negoci que té més proximitat amb el poder del país sud-americà que l’estrictament geogràfic: la papereria, llibreria i editorial Gisbert. Va aixecar la persiana per primera vegada el 1907, amb el nom inicial d’Arnó Hnos., per iniciativa dels germans mataronins Francesc i Esteve Arnó, però amb la marxa dels dos fundadors a la dècada del 1930 l’establiment va adoptar el cognom d’un dels seus treballadors, l’alcoià Josep Gisbert Vilaplana.

Josep Gisbert i el seu germà Rafael, nascuts en el si d’una família obrera d’Alcoi, van arribar a la capital boliviana a la segona dècada del segle XX. El primer, de perfil polític conservador, es va quedar la cèntrica llibreria, que s’ha mantingut generació a generació com un negoci de referència a la ciutat i com un focus cultural i editorial important del país. Per la seva banda, Rafael Gisbert Vilaplana, republicà i maçó, va aconseguir després de moltes vicissituds muntar amb la seva dona, la barcelonina Maria Carbonell Pla, una empresa de construcció a la capital.

D’aquest matrimoni, en van sortir tres filles, una de les quals ha arribat a ser considerada una de les dones més notables de l’Amèrica Llatina. Parlem de Teresa Gisbert Carbonell (1926-2018), que en una època de difícil accés de les dones als estudis universitaris es va formar i va destacar en el camp de la història i l’arquitectura boliviana i peruana.

A més d’exercir càtedra durant molts anys en unes quantes universitats, va arribar a ser directora del Museu Nacional d’Art i de l’Institut Bolivià de Cultura, a més de presidenta de la Societat Boliviana d’Història i la primera dona integrant de l’Acadèmia Nacional de Ciències de Bolívia gràcies a la seva recerca en el terreny històric i social. Paral·lelament va escriure una desena de llibres –la majoria publicats a l’editorial Gisbert–, entre els quals sobresurten Literatura virreinal en Bolivia (1968), Iconografía y mitos indígenas en el arte (1980), El Paraíso de los pájaros parlantes (1999), Arte textil y mundo andino (2006) i, per damunt de tot, el ja clàssic Historia de Bolivia, escrit conjuntament amb el seu marit, José de Mesa (1925-2010).

El 2012 es va presentar precisament la vuitena edició d’aquest volum, un dels més consultats i populars de Bolívia, signada en aquella ocasió també per un dels seus fills, Carlos Mesa Gisbert, historiador, periodista i polític: del 2003 al 2005, de fet, va assolir la presidència del país amb el Front Revolucionari d’Esquerres, i en les últimes i polèmiques eleccions del 20 d’octubre passat aspirava a repetir en el càrrec al capdavant d’una aliança opositora, Comunitat Ciutadana, contra la continuïtat d’Evo Morales.

I una mica més: Quan el 19 de febrer de 2018 Carlos Mesa va anunciar per Twitter la mort de la seva mare, un dels primers a expressar el condol a través de la mateixa xarxa va ser el president bolivià, Evo Morales. També li va retre homenatge Thèrése Bouysse-Cassagne, membre de l’Institut Francès d’Estudis Andins i amiga de Teresa Gisbert, que en un escrit va recordar l’última vegada que s’havien vist a La Paz, el 2015: ‘Des del cor dels Andes, on havia recopilat uns quants articles, es va acomiadar dient-me: “Saps, és l’última vegada que ens veurem”. Vam cantar plegades una vella sardana popular, Baixant de la Font del Gat, i me’n vaig anar.’

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

The post Un cognom alcoià enmig de la crisi boliviana appeared first on VilaWeb.

La ubiqüitat del Tsunami Democràtic fa anar de corcoll la policia

Aquesta setmana, el Tsunami Democràtic ha demostrat una gran capacitat d’ubiqüitat que ha fet anar de corcoll la policia. Ni els Mossos ni la policia espanyola ni la Guàrdia Civil no tenen la capacitat d’aturar-ne les convocatòries, arriben sempre tard i han d’assumir hores de talls i desgast dels agents abans de desallotjar els manifestants. Gran part de l’èxit de les accions és gràcies a l’aplicació, que s’ha provat per primera vegada a gran escala i que ha superat els atacs de l’estat espanyol i els entrebancs judicials per a funcionar a ple rendiment.

Amb els missatges de coordinació de l’aplicació, el canal de Telegram –que supera els 407.000 subscriptors– i el compte de Twitter, el Tsunami Democràtic ha demostrat que té una capacitat de convocatòria multitudinària i instantània. La gent, que fa palesa una gran disciplina, respon a les consignes que arriben. ‘Potser sí que són tan xaiets com diuen’, comentava un manifestant irònicament a la Jonquera.

[RECULL FOTOGRÀFIC] Deu imatges icòniques del Tsunami Democràtic

La primera acció convocada era el tall de la A-9 al Pertús. Hi havia alguna sospita, però l’impacte d’una organització que va funcionar com un engranatge perfecte va sorprendre tothom. Això va obligar a actuar el govern francès, que hi va enviar la Gendarmeria a expulsar els manifestants cap al sud, on ja esperaven els Mossos. Tanmateix, la gentada, els vehicles i les barricades dificultaven l’actuació de la policia francesa, que es va veure obligada a fer guàrdia tot el vespre i tota la matinada fins que arribessin els reforços i sortís el sol. Durant aquelles hores, en què molts es van fotografiar amb els agents i els van oferir menjar, la Gendarmeria va mostrar-se comprensiva amb la protesta i sorpresa amb l’actitud pacífica de la gent.

Un comandament de la Brimo rep o transmet informació al Pertús.

Arran de la dissolució de dimarts al matí, el Tsunami Democràtic va respondre ràpidament convocant a tallar la N-II a la Jonquera. Molta gent ja se n’havia anat cap al Pertús o en direcció sud i va redirigir-se al poliesportiu de la Jonquera. Molts manifestants hi van anar caminant, uns cinc quilòmetres en baixada que es podien recórrer en poc menys d’una hora. Novament, la convocatòria va ser reeixida i, mentre no es reobria la AP-7 perquè els serveis de neteja havien de tornar a habilitar la via, es va blocar amb èxit la N-II. D’aquesta manera, les dues vies principals que uneixen l’estat espanyol amb la resta d’Europa per Catalunya van quedar inutilitzades durant hores.

Del ‘passi-ho bé’ a la Jonquera a tallar la AP-7 a Salt

A primera hora de la tarda de dimarts, els manifestants que tallaven la N-II esperaven la següent indicació del Tsunami. Tan bon punt van rebre l’avís de concentració al Parc Central de Girona –que va resultar que era un esquer per a la policia–, la mobilització es va dissoldre com un terròs de sucre i tothom va anar a cercar els seus cotxes, acomiadant-se irònicament dels agents que mantenien el cordó policíac amb crits de ‘passi-ho bé’. Ni els Mossos ni la Guàrdia Civil no entenien què passava.

De cop i volta, la AP-7 va omplir-se de cotxes baixant en sentit sud cap a Girona. Els Mossos van traslladar-se ràpidament a l’estació del TGV, al costat del Parc Central, per evitar l’ocupació de les vies i la interrupció del trànsit ferroviari. Tanmateix, a les sis de la tarda, el Tsunami Democràtic donava el cop de gràcia convocant el tall a la AP-7 a Salt. Els Mossos van blocar ràpidament els accessos a l’autopista, però el tall ja era efectiu i estava consolidat, amb un nou escenari muntat del no res.

La Guàrdia Civil va haver de retirar-se de la AP-7 dimarts al vespre.

Una desena de guàrdies civils van arribar a uns cent metres del nou escenari, que consistia en un parell d’altaveus i un micròfon. Per megafonia, van advertir la gent que abandonés el tall, però ningú no es va moure. Novament, un avís de càrrega amb les escopetes de bales de goma que s’enfilaven per sobre dels cascs. Però no hi havia por entre els manifestants, i la Guàrdia Civil va haver de resignar-se i abandonar la posició al vespre.

Els antiavalots no actuen mai sense saber del cert que aconseguiran el seu objectiu. Dimecres al matí, desenes d’agents de la Brimo i de la policia espanyola arribaven a la zona de la mobilització i començaven a avançar línies davant el mig miler de manifestants que hi romanien, que havien acordat en assemblea no oposar cap resistència a la dissolució. Mentre la gent abandonava la zona, se sentien trets, probablement de foam i dissuasius. Els agents van seguir un grup de manifestants pels carrers de Salt, fins que van acabar-se disgregant, fent cas omís d’un petit grup que volia plantar cara a la policia i que va bastir en pocs minuts un parell de barricades. Exasperats per la falta de seguiment, van acabar claudicant.

El Tsunami havia desconvocat l’acció al matí, i donava per acabats els tres dies de mobilitzacions al nord del país. Ara, tots els ulls miren al partit entre el Barça i el Madrid del 18 de desembre al Camp Nou.

MÉS INFORMACIÓ

The post La ubiqüitat del Tsunami Democràtic fa anar de corcoll la policia appeared first on VilaWeb.

Els Calendaris i almanacs pel 2020 ja es troben en els quioscs i llibreries

El Calendari de l’Ermità, creat el 1876 per Joan Baptista Morera, els seus 145 anys d’edició ininterrompuda han convertit aquesta històrica publicació en un referent en l’àmbit de la cultura popular i tradicional i en el món de  la pagesia. D’ençà l’any 2015 Edicions Morera en va rellançar la publicació amb nous continguts i dades i amb una completa plana web www.calendariermita.cat i una activa presència a les xarxes socials.

Però a banda del Calendari de l’Ermità, al FES TA FESTA us parlarem de moltes coses més. En l’apartat musical, per exemple, podreu escoltar la sardana d’en Ferran Carballido titulada “Ciutat de drac”, una de les incloses en el seu nou CD de sardanes seves que va presentar la setmana passada la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona al Santuari de la Gleva. I parlant de dracs, recordeu que aquest dissabte dia 16 tindrà lloc a Cervera el FESTIVITAS BESTIARUM, la gran festa del Bestiari Festiu català.

Llegir més i escoltar el programa…

The post Els Calendaris i almanacs pel 2020 ja es troben en els quioscs i llibreries appeared first on VilaWeb.

L’independentisme encareix el suport a Sánchez

TEMA DEL DIA
Convivència. Una setmana després de les eleccions, Pedro Sánchez no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició sobre Catalunya, que és la que va plasmar en l’acord amb Podem: Catalunya té un problema de convivència que s’ha de resoldre entre els catalans. Una posició que, després de la primera reunió amb ERC, no ha variat i, per si hi havia cap dubte, la portaveu del govern espanyol en funcions ha ratificat avui, limitant el diàleg amb l’independentisme dins el marc constitucional. ‘No farem ni un pas enrere’ en la constitució espanyola, ha dit després les crítiques que el pacte havia aixecat dins el PSOE.

L’immobilisme de Sánchez té una explicació en el malestar que hi ha en el PSOE per l’acord amb Podem i el pànic de pactar qualsevol cosa amb l’independentisme. Felipe González, partidari d’un pacte d’estat amb el PP, ja ha començat a fer sentir la seva veu crítica, i alguns dirigents històrics del PSOE més ranci i espanyolista, com Juan Carlos Rodríguez Ibarra, també, fins al punt d’amenaçar d’estripar el carnet. És aquest malestar que ja va descavalcar Sánchez de la secretaria general del PSOE l’octubre del 2016. Ara caldrà veure si és prou fort per a aguantar la proposta d’un govern d’esquerres o acaba girant cap a una abstenció patriòtica del PP beneïda per González i José María Aznar.

En bona part, dependrà de la posició que adopti l’independentisme, encapçalat al congrés espanyol per ERC. Sense el suport d’ERC, no hi ha govern PSOE-Podem. Els republicans han fet un ‘d’entrada, no’ per guanyar temps, i de moment han descartat una abstenció de franc com van fer al juliol. La seva posició de partida és tornar a la Declaració de Pedralbes, que reconeix el caràcter polític del conflicte i defensa una solució democràtica. La negociació la comanda amb mà de ferro el vice-president Pere Aragonès, que serà el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, i no vol arribar-hi havent lliurat el govern d’Espanya a Sánchez sense cap contrapartida. La prova és que després de la reunió entre Gabriel Rufián i Adriana Lastra no hi va haver declaracions del portaveu d’ERC a Madrid, sinó un comunicat de premsa controlat des de Barcelona per Aragonès i Marta Vilalta, vice-secretària general d’estratègia.

No és Rufián, partidari de l’abstenció, qui dirigeix les negociacions d’ERC amb el PSOE, sinó Aragonès, que és candidat a president de la Generalitat, amb el suport d’Oriol Junqueras. Aquesta setmana, Sergi Sabrià ha desautoritzat a les xarxes Joan Tardà, partidari també de no impedir d’entrada la investidura de Sánchez. El portaveu parlamentari d’ERC celebrava l’opinió de Tardà però recordava que no era la posició oficial del partit. Un clatellot impensable fa uns mesos. El resultat de les eleccions generals, en què ERC va perdre dos diputats i 150.000 vots, i la proximitat de les eleccions catalanes han provocat un gir en l’estratègia negociadora dels republicans.

La primera conseqüència d’aquest gir estratègic és la carta signada per Gabriel Rufián i Marta Vilalta i enviada a Laura Borràs demanant una reunió a Junts per Catalunya per a coordinar l’estratègia sobre la investidura. La carta, que Borràs no ha rebut, s’ha publicat als mitjans després de la proposta de la portaveu de Junts per Catalunya d’una reunió dels partits independentistes amb representació a Madrid, cosa que inclou també la CUP. Durant la campanya, Borràs ja va proposar la constitució d’un grup parlamentari, que tant ERC com la CUP van descartar.

Ara als republicans els interessa unitat estratègica en la investidura per a rebaixar la pressió que reben i Borràs ho accepta perquè sempre ho ha defensat. La CUP encara ho ha de decidir, però és molt probable que la setmana que ve es faci la reunió entre ERC i Junts per Catalunya, com a mínim. Borràs proposa, com a punt de partida de la negociació amb el PSOE, la declaració de la Llotja, on partits independentistes d’arreu de l’estat demanaven la llibertat dels presos i el reconeixement de l’autodeterminació. La declaració de la Llotja va més enllà de la de Pedralbes i, per tant, hi ha una diferència de partida, però la primera, la CUP la va signar, i la segona, no. Si finalment ERC i Junts per Catalunya consensuen una estratègia per a la investidura, serà més cara per a Sánchez. I inacceptable per a Felipe González, que és qui acabarà decidint.

MÉS QÜESTIONS

El pressupost per al 2020 del Botànic tira endavant a les Corts. Les Corts han descartat, amb els vots dels partits del Botànic, retornar el projecte de llei de pressupost de la Generalitat per al 2020 al Consell, tal com havien reclamat el PP, Ciutadans i Vox. El ple ha debatut les esmenes presentades per l’oposició i hi ha votat en contra, de manera que els comptes continuaran tramitant-se amb el debat d’esmenes parcials. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha estat l’encarregat de defensar el pressupost, que creix un 1,6% fins als 16.970 milions, i n’ha demanat el suport del parlament argumentant que eren uns comptes responsables, realistes i rigorosos, a més de reivindicatius i de justícia social. Soler ha remarcat el perfil social del pressupost, que inclou els 1.325 milions a compte del finançament autonòmic; l’augment de l’aportació del govern a la dependència del 12% al 20%, i el FOGA històric per a l’atenció sanitària a persones desplaçades. En canvi, per a l’oposició, és un pressupost irreal, irresponsable, imprudent i inversemblant, i fet per enganyar el poble abans d’una campanya electoral. El popular Rubén Ibáñez ha considerat que els comptes constataven el fracàs de les polítiques de Botànic, i ha retret l’actitud covarda del conseller per haver reduït o abandonat la reivindicació d’un canvi de model del finançament ara que governava el PSOE.

Compromís relleva Xambó del consell rector d’À Punt. Compromís ha fet públic el nom de la persona que ha proposat per unanimitat el grup parlamentari per a reemplaçar Rafael Xambó en el consell rector d’À Punt. És Rosa Yagüe, doctora en Economia per la Universitat de València. Aquest mes, Xambó ha acabat els seus tres anys de mandat com a conseller a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la coalició ecosobiranista ha decidit de no renovar-lo en el càrrec. El sociòleg i cantautor ha perdut la confiança del grup per ser una de les veus més crítiques amb la directora d’À Punt, Empar Marco, i amb el rumb adoptat per l’entitat. El nom del professional tampoc tenia el consens necessari a les Corts, tenint en compte que la renovació requereix una majoria favorable de les tres cinquenes parts del parlament. Així i tot, la seva substitució no ha estat exempta de discrepàncies internes: un grup de militants i simpatitzants havia intentat pressionar el grup parlamentari mitjançant una carta de suport perquè continués en el lloc. Però Compromís ha optat per canviar radicalment de perfil. Rosa Yagüe és professora titular del Departament d’Economia Aplicada i autora de l’estudi ‘Anàlisi exploratòria de les televisions autonòmiques: una visió des de l’economia’, investigació econòmica-financera que explicava la fallida de RTVV. També es dedica a la investigació i a la docència a Turisme.

El govern balear atorga 3 milions d’euros a empreses afectades per la fallida de Thomas Cook. El consell de govern ha aprovat una convocatòria d’ajuts per a les petites i mitjanes empreses de les Illes Balears afectades per la fallida de Thomas Cook. Els ajuts, per un valor de 3 milions d’euros, es destinen a cobrir les despeses derivades d’inversions, instal·lacions i obres de modernització dutes a terme en els establiments perjudicats pel concurs de creditors de l’operador turístic britànic. Aquesta convocatòria es fa amb càrrec al pressupost del 2019, procedeix de fons no executats i es distribuirà en dues línies diferents d’actuació. La primera serà de 2,6 milions d’euros i beneficiarà empreses turístiques d’allotjament, i la segona, que ascendirà a 400.000€, es destinarà a companyies de transport i distribució també afectades per la caiguda de l’operador turístic britànic. L’import màxim dels ajuts als quals podrà optar cada empresa serà de 28.000 euros per a tots aquells sol·licitants que hagin presentat projectes que compleixin els requisits establerts en la convocatòria. La mesura va inclosa en el paquet d’actuacions autonòmiques pactat amb patronals empresarials, institucions i agents socials de totes les Illes fa unes quantes setmanes, i és un ajut per a facilitar el finançament i la liquiditat de totes les empreses afectades.

La petició d’apartar el fiscal general del cas BPA fa ajornar diversos judicis. Tres judicis que s’havien de fer al Tribunal Superior d’Andorra s’han suspès perquè estaven relacionats amb la petició de recusació del fiscal general i el fiscal adjunt pels lletrats dels processats per la causa primera BPA. Aquests advocats consideren que Alfons Alberca i Borja Aguado es van reunir de manera irregular amb consellers generals demòcrates per fer canvis en la llei contra l’emblanquiment. El Tribunal Superior havia d’acollir aquest matí tres judicis relacionats amb ex-gestors de BPA: dos que tenien a veure amb l’embargament dels seus béns en el marc d’aquesta causa i un altre perquè quatre antics treballadors consideraven que s’havien vulnerat els seus drets. Els lletrats basen la demanda de recusació en el fet que Alfons Alberca i Borja Aguado es van reunir amb consellers generals demòcrates sense seguir el reglament del Consell General. L’objectiu de la reunió, segons els advocats, era demanar canvis en la llei contra l’emblanquiment que es tracta en la comissió de Finances i que afecten el codi de procediment penal.

LA XIFRA
5 premis Grammy ha rebut la cantant catalana Rosalía, entre els quals el de millor àlbum de l’any per ‘El mal querer’ i a la millor cançó urbana per ‘Con altura’.

TAL DIA COM AVUI
El 15 de novembre de 1714, els estudis de la Universitat de Barcelona es traslladen a Cervera per ordre de Felip V, qui premia d’aquesta manera la fidelitat de la capital de la Segarra.

The post L’independentisme encareix el suport a Sánchez appeared first on VilaWeb.

Els demòcrates acusen Trump d’intimidar en ple procés de destitució l’ex-ambaixadora a Ucraïna

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acusat d’incompetència a l’ex-ambaixadora a Ucraïna Marie Yovanovitch mentre l’antiga diplomàtica testificava davant el congrés dels Estats Units en el procés per a decidir si s’obre un judici polític al president que porti a la seva destitució.

‘Estem veient una intimidació de testimonis en temps real a càrrec del president dels Estats Units’, ha declarat el president de comitè, el demòcrata Adam Schiff, durant la sessió, després de conèixer els tuits de Trump.

‘Qualsevol lloc on ha estat Yovanovitch ha acabat malament’, ha escrit el president, en un fil de dos missatges on ha criticat el currículum de la diplomàtica: ‘Va començar a Somàlia, i què tal els va anar? Seguim amb Ucraïna, on el president sortint d’Ucraïna va parlar d’ella en termes desfavorables durant la segona conversa que vam tenir’, va piulet.

Everywhere Marie Yovanovitch went turned bad. She started off in Somalia, how did that go? Then fast forward to Ukraine, where the new Ukrainian President spoke unfavorably about her in my second phone call with him. It is a U.S. President’s absolute right to appoint ambassadors.

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) November 15, 2019

Només ser informada del piulet, Yovanovitch ha qualificat el missatge com una maniobra de pressió. ‘No sé el que el president està intentant fer però crec que està intentant intimidar-me’, ha declarat. ‘I no crec que jo hagi tingut mai el poder d’empitjorar una situació, ni a Mogadiscio ni en altres llocs. El que sí que crec és que he millorat les coses, i és demostrable’, ha afegit.

Fins al moment del piulet, Yovanovitch estava explicant els seus últims dies com a diplomàtica a Ucraïna, on va ser sotmesa, acusa, a una campanya de desprestigi encapçalada per l’advocat del president estatunidenc i ex-batlle de Nova York, Rudolph Rudy ‘Giuliani.

Yovanovitch va considerar que els seus esforços per acabar amb la corrupció a Ucraïna podrien haver perjudicat alguns socis de l’ex-batlle al país. ‘Recordo la nit en la qual alts càrrecs d’Estats Units em van dir que no serien capaços de protegir-me. Sembla que seguien les ordres de la Casa Blanca. Va ser terrible. No esperava que la meva carrera acabés així’, va declarar Yovanovitch, que va abandonar el càrrec el 20 de maig, després de gairebé tres anys al capdavant de l’ambaixada.

El nom de Yovanovitch va aparèixer durant una trucada entre els dos dirigents, ocorreguda el 25 de juliol, un mes després de la sortida de la diplomàtica. En ella, Trump va descriure a la diplomàtica com a ‘males notícies’. En resposta, Zelenski va agrair al president nord-americà que ‘fos el primer a dir-li que era una mala ambaixadora’.

The post Els demòcrates acusen Trump d’intimidar en ple procés de destitució l’ex-ambaixadora a Ucraïna appeared first on VilaWeb.

L’estat espanyol paga 1,6 milions a les famílies que van triar l’ensenyament privat en castellà

El govern espanyol ha abonat 1,6 milions d’euros a les famílies que durant quatre cursos van optar per l’ensenyament privat en castellà a Catalunya i al País Valencià, un sistema que va ser declarat nul el febrer del 2018.

Concretament, la sentència del Tribunal Constitucional declarava nul el sistema inclòs en la LOMCE pel qual s’abonaven les despeses d’escolarització en castellà en centres privats als alumnes que estudiessin en comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial. Un cop declarat inconstitucional aquest mecanisme, el govern espanyol ha procedit a indemnitzar les famílies que es van acollir a aquest sistema abans que s’anul·lés.

Aquest acord compensarà, en total, 171 estudiants del curs 2017-2018 a Catalunya (això és, un 0,021% dels alumnes escolaritzats), amb un cost de 810.111 euros. Els 861.537 euros restants compensen les famílies de 172 estudiants, cinc del País Valencià i 167 del Principat, corresponent als cursos 2014-2015, 2015-2016 i 2016-2017.

‘En compliment de les sentències del Constitucional i els efectes que se’n deriven, el consell de ministres ha aprovat avui aquests dos acords per sufragar les despeses que queden per abonar a aquestes famílies i per reconèixer els ja reemborsats, atès que tots els casos reunien els requisits que marcava la llei’, diu el ministeri.

A la LOMCE, del 2013, s’hi va introduir una disposició que regulava un procediment pel qual les famílies amb fills a qui correspongués d’escolaritzar-se en una comunitat autònoma amb llengua cooficial podien obtenir la compensació de les despeses d’escolarització en centres privats no concertats on es rebés ensenyament en castellà. La llei preveia que si la família acreditava que no hi havia oferta suficient en castellà a l’escola pública o concertada, s’abonessin les despeses derivades de l’escolarització al centre privat. El govern de la Generalitat va recórrer contra aquesta llei i el Tribunal Constitucional va declarar nul el procediment en la sentència 14/2018 de 20 de febrer i la 30/2018 de 22 de març de 2018.

The post L’estat espanyol paga 1,6 milions a les famílies que van triar l’ensenyament privat en castellà appeared first on VilaWeb.

Els partits xilens acorden un procés constituent que començarà amb un referèndum a l’abril

Els partits polítics de govern i de l’oposició de Xile, tret del Partit Comunista (PC), han arribat de matinada a un acord històric per a començar un procés constituent inèdit al país, en resposta a un mes de protestes contra la desigualtat social al país llatinoamericà.

L’acord ‘per la pau social i la nova constitució’, com l’han batejat, són dues pàgines amb dotze punts en què formulen una via que fins ara no s’havia provat a Xile per a elaborar una Carta Magna.

El procés començarà a l’abril amb un plebiscit en què els xilens respondran a dues preguntes: ‘Voleu una nova constitució?’ i, en el cas de vot afirmatiu, ‘Quina mena d’òrgan hauria de redactar la nova constitució?’.

Per a aquesta segona pregunta es proposen dues possibilitats: una Convenció Constitucional, que estarà formada al cent per cent per ciutadans triats per a aquesta finalitat, o una Convenció Mixta Constitucional, en què la meitat dels membres serien parlamentaris. Els membres es triarien l’octubre del 2020, coincidint amb les eleccions regionals i municipals, amb un sistema de sufragi universal.

L’òrgan constituent tindrà com a únic objectiu redactar la constitució, de manera que es dissoldrà un cop acabi aquesta tasca. El termini serà de nou mesos, prorrogables tres mesos més, i l’esborrany s’haurà de sotmetre a referèndum abans de seixanta dies. En aquest cas, el vot serà obligatori.

La nova constitució regirà un com promulgada i publicada, quan derogarà l’actual, que data de 1980, en plena dictadura militar, i que és coneguda com la llei Pinochet.

The post Els partits xilens acorden un procés constituent que començarà amb un referèndum a l’abril appeared first on VilaWeb.

El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol

El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol, segons que s’ha acordat en una reunió feta avui entre les defenses, la fiscalia, la resta d’acusacions i el jutjat penal 6 que portarà el cas. En l’accident de la línia 1 del metro de València, del 3 de juliol de 2006, hi van morir quaranta-tres persones i quaranta-set més van quedar ferides de diversa consideració. D’acord amb la previsió de calendari, doncs, la vista clourà quan farà catorze anys de l’accident.

Segons que ha informat l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, en la reunió s’ha fixat, com a primera mesura, el calendari de les sessions, que transcorreran de gener a juliol, amb divuit setmanes per a proves testificals i pericials. L’associació ha manifestat la seva ‘satisfacció per aquest pas que ens acosta una mica més a esbrinar tota la veritat sobre l’accident’.

‘Estem convençuts que el judici finalitzarà amb la condemna dels vuit acusats per la falta de diligència en la gestió de l’empresa’, diu en un comunicat, en què subratlla que tots ells tenien el deure de garantir la seguretat dels viatgers i treballadors i que les seves funcions es vinculaven amb una planificació adequada, a evitar més riscs dels imprevisibles i a preveure tots aquells que se’n pogueren derivar.

Acausa dels seus càrrecs, ‘els acusats eren coneixedors del risc que suposava per a la circulació deixar tota la responsabilitat en mans del conductor, i encara tenint la capacitat d’actuar, no van fer res per a evitar-ho’, recorden.

El passat mes de febrer, la jutgessa d’instrucció del jutjat 21 de València, Nieves Molina, que es va encarregar de la investigació de l’accident, va dictar l’obertura de judici oral contra vuit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre els quals, Marisa Gracia, qui era gerent de FGV, després de la petició feta en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars.

Els processats, a més de Marisa Gracia, són el director d’Operacions, Manuel Sansano; el responsable d’Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; el cap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; el cap de la Línia 1, Sebastián Argente; el director adjunt d’Explotació, Vicente Contreras; el director tècnic, Francisco García, i el responsable d’estudis i projectes, Francisco Orts.

La fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a cadascun perquè considera que els fets entorn de l’accident constitueix un delicte contra els drets dels treballadors en la seva modalitat de seguretat i higiene en el treball; quaranta-tres homicidis per imprudència greu professional i quaranta-set delictes de lesions per imprudència greu professional.

A tots ells els demana, a més, una inhabilitació especial, en el cas de Gracia, per a l’exercici de càrrec directiu en empresa pública o privada durant cinc anys i sis mesos, i el mateix període per als altres set, encara que en aquests últims ho és per a l’exercici de professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.

Per la seva banda, les víctimes del metro eleven a quatre anys la petició de condemna per als ex-directius, en la mateixa línia pràcticament que l’escrit del fiscal.

La causa es va allargar fins que, el novembre del 2018, la instructora va donar per conclosa la investigació, encara que ‘vinculada’ per l’ordre de l’Audiència Provincial de reobrir el cas, que la mateixa jutgessa havia arxivat unes quantes vegades, Per al tribunal valencià hi havia indicis de delicte que permetien de continuar endavant amb la investigació prenent declaració com a investigats als ex-directius que entenia que, en el seu àmbit de poder de decisió, havien de conèixer el traçat de la Línia 1 i els riscos inherents a la conducció.

Encara després d’aquesta conclusió, va haver-hi nous tràmits processals fins a l’obertura del judici oral, contra la qual no cabia recurs, es remetia el cas als jutjats penals com a òrgan d’enjudiciament i restava la fixació de l’assenyalament de la vista.

The post El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol appeared first on VilaWeb.

VilaWeb amplia l’avantatge respecte dels altres diaris digitals com a referent d’informació política

El nou sondatge del CEO, ‘Cosmopolitisme i localisme a Catalunya‘, presentat avui, referma la posició de VilaWeb com el diari digital més llegit, només per darrere de La Vanguardia i frec a frec amb El Periódico. D’aquesta manera, VilaWeb es manté entre les capçaleres més llegides i, d’ençà de fa dos anys, es troba entre les tres més llegides del país.

Les dades corresponents a la pregunta sobre quines webs ‘consulteu més freqüentment per informar-vos dels temes polítics?’, donen aquest resultat:

Comparació de la segona onada del CEO amb Cosmopolitisme i localisme a Catalunya. 2019. Ciutadans amb ciutadania espanyola.

VilaWeb ha passat d’un 9% al 12%, augmentant tres punts en comparació amb el baròmetre publicat al juliol. Si s’hi afegeixen els ciutadans sense nacionalitat espanyola (que no són inclosos en els baròmetres), el percentatge baixa lleugerament, però es manté per sobre del 10% dels vots.

Les dades d’aquest sondatge del CEO van ser obtingudes mitjançant una mostra de 1.500 enquestes, fetes entre el 16 de setembre i el 9 d’octubre, és a dir, abans no es fes pública la sentència del judici contra el procés.

VilaWeb és un diari que tothom pot llegir de la mateixa manera sense pagar, però que demana el compromís d’aquells qui poden i volen pagar per sostenir-lo i fer-lo possible. Més de quinze mil lectors ja en són subscriptors. Llegiu ací què significa ser-ne subscriptor i com ens ajuda.

The post VilaWeb amplia l’avantatge respecte dels altres diaris digitals com a referent d’informació política appeared first on VilaWeb.

Pàgines