Vilaweb.cat

Els tres projectes amb més èxit que ensenyen català a gent de tot el món

L’ús del català recula en molts àmbits, i les darreres dades, aportades per la Plataforma per la Llengua, confirmen aquesta tendència. Es parla menys en l’àmbit social, el marc legislatiu no acompanya i les lleis de protecció del català no s’apliquen prou o no es desenvolupen. Enmig d’aquesta tempesta, que fa anys que dura, Júlia Riera, Andreu Monfà i Adrià Martínez s’ha convertit en una mena de fars i han decidit de tenir un paper clau en la defensa de la llengua. Parlem dels projectes Daily Catalan, Easy Catalan i Jo Aprenc Català, respectivament.

Tots tres els han engegat amb un objectiu clar: ensenyar el català d’una manera molt amena i entretinguda. Ho fan a les xarxes socials, amb continguts pensat sobretot per als estrangers i nouvinguts, però també n’hi ha que, fins i tot, poden ser de gran ajut per als catalanoparlants. Són lliçons molt pràctiques i útils. Per exemple, expliquen curiositats i tradicions de Catalunya i la resta dels Països Catalans, recreen converses naturals, comparen paraules, frases fetes i fan conèixer tota mena de vocabulari.

A les xarxes socials, aglutinen milers de seguidors i cadascú ha aconseguit de teixir una comunitat molt fidel. També s’han animat a fer cursos de català en línia, i algun, classes particulars i tot. Ensenyen català a gent de tot el món i han arribat a dues conclusions principals: que la gent està farta que li canviïn de llengua i que cal més compromís polític i ciutadà. Del canvi de llengua, precisament, en parlaven ara fa unes setmanes Clara Soler i Gerhard Kirsten, l’andalusa i el sud-africà que fa poc temps que viuen a Catalunya i que comparteixen l’amor pel català a TikTok.

L’andalusa i el sud-africà que comparteixen l’amor pel català (i n’aprenen) a TikTok

Daily Catalan: més de cent mil seguidors a Instagram

Júlia Riera, coneguda com a Daily Catalan, té més de cent mil seguidors a Instagram i vint mil a TikTok. Té el grau d’humanitats i història de l’art i no s’havia plantejat mai de fer contingut a les xarxes, i encara menys, contingut educatiu, però ara és tot un èxit. Va obrir el perfil l’agost del 2021, en plena pandèmia, fruit d’una història d’amor. Va conèixer qui seria la seva parella l’any 2018, quan ell va venir d’Erasmus a Barcelona. Vivien a la mateixa planta de la residència i ell era l’únic americà. Va decidir d’aprendre la llengua per respecte a la família de Riera, però es queixava que no hi havia perfils a les xarxes per a aprendre català. I aquest va ser el detonant.


La Daily Catalan, al cafè Palau (fotografia: Albert Salamé).

Riera penja continguts de tot allò que us pugueu imaginar, centrat en el públic anglès. “Quan vaig començar, ja hi havia gent que ensenyava català, però ningú ho feia en anglès. Vaig pensar si hi hauria prou públic o si em ficava en un embolic”, reconeix. Publica visites a llocs emblemàtics, converses quotidianes, proves de cultura catalana amb diferents nivells, parlar d’aliments, de flors… Segons ella, crear contingut en català és una oportunitat: “És un mercat en ebullició, hi ha molts creadors i molts nínxols per cobrir.” També anima tothom que en tingui ganes a fer contingut, perquè sovint hi ha qui desisteix per por o respecte.

L’agost del 2022, es va traslladar als Països Baixos per cursar un màster en nous mitjans i cultura digital a la Universitat d’Utrecht. Dues setmanes després del trasllat, va fer un nou cop de cap i va atrevir-se d’engegar el primer curs en línia per a principiants. Ara mateix, també n’ofereix de nivell mitjà i avançat, que tenen molta fama. Té un miler d’estudiants, molts dels quals del nivell principiant, per a fer un primer tast. També n’hi ha que volen guanyar fluïdesa, o bé per pur interès en la llengua i la cultura catalana.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Júlia Riera (@dailycatalan)

Quan va començar a penjar els vídeos, molta gent li demanava que fes cursos “A Holanda, feia pràctiques i volia trobar una altra feina. I vaig dir, i si torno a casa i em dedico professionalment al català?”, explica. Ara s’ha establert a Catalunya i es guanya la vida amb els cursos i la resta de col·laboracions, però no descarta d’emprendre noves destinacions, perquè la feina li permet de viatjar.

Júlia Riera (Daily Catalan): “Cal exigir a tothom que viu i treballa a Catalunya que aprengui català”

Easy Catalan: les converses, el model a seguir

El cas d’Easy Catalan és una mica diferent, però comparteix la mateixa essència. El projecte va vinculat a Catalannets, una associació sense ànim de lucre que treballa per normalitzar l’ús de la llengua catalana a les xarxes socials, especialment a YouTube, on tenen més de vint-i-sis mil subscriptors. És la mateixa entitat que ha impulsat el Llengut, el trivial català que ha esdevingut tot un èxit. Andreu Monfà, graduat en Traducció i Interpretació, forma part de l’equip d’impulsors, juntament amb Sílvia Perarnau i Joan Pinyol. El projecte va néixer el 2019, poc abans de la pandèmia. Easy Catalan forma part de la xarxa Easy Languages i tothom segueix la mateixa metodologia. Creen vídeos, sobretot, als carrers de ciutats dels Països Catalans; publiquen quatre vídeos la setmana i també fan un pòdcast, en què es discuteix sobre temes ben diversos.


Tots els integrants d’Easy Catalan. Andreu Monfà és el primer per l’esquerra (fotografia: cedida).

Tot plegat va començar com una afecció, treballant durant el temps lliure. Però es van adonar que hi havia camp per córrer i ara un part de l’equip, com Monfà, ja hi treballa exclusivament. “La idea és que la gent tingui contingut entretingut, que no siguin explicacions gramaticals. Que s’acostumin a sentir les persones natives parlant aquesta llengua”, diu Monfà. Segons ell, l’objectiu és sortir al carrer i enregistrar vídeos d’uns deu minuts d’entrevistes amb temes molt variats, com ara, el plat preferit de la cuina catalana o les activitats que faran el cap de setmana. I subtitulat en català, anglès i castellà, perquè bona part del públic és castellanoparlant.

A part dels vídeos, també ofereixen cursos de català en línia a grups reduïts, cursos de conversa i un campus d’estiu, una setmana d’immersió lingüística per a practicar la llengua, amb un bon grapat d’activitats a Barcelona, com ara ball de bastons, un taller de cuina, anar al teatre o visitar un refugi antiaeri. I amb l’aplicació de veu Discord, tenen habilitats uns quants xats per a practicar el català. La majoria dels continguts són de franc, però també hi ha l’opció de subscripció, en què els estudiants poden beneficiar-se d’uns quants avantatges, com ara, escoltar el pòdcast en un reproductor intel·ligent, en què se subratlla el text a mesura que sona l’àudio, amb l’ajuda de vocabulari.

Jo Aprenc Català: vídeos, cursos, classes particulars i un llibre

Adrià Martínez és darrere de Jo Aprenc Català, un perfil d’Instagram que aglutina més de setanta mil seguidors. Ha estudiat traducció i interpretació i, un cop acabada la carrera es va fer la típica pregunta: “Què faig, ara? Cap a on vaig?” Li agradaven les llengües i tenia clar que volia dedicar-se a aquest món. Va fer un postgrau de correcció i assessorament lingüístic en català, amb el qual va fer pràctiques a Betevé, i després va fer el màster d’ensenyament de català. “A partir d’aquí, és quan començo a ensenyar la llengua. La primera experiència va ser a la Universitat d’Amsterdam amb les pràctiques del màster, on vaig fer classes de català”, comenta.


Adrià Martínez, impulsor de Jo Aprenc Català (fotografia: cedida).

Martínez també ha ensenyat anglès en una acadèmia i ha treballat poc més d’un any al Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). Va ser aleshores quan li va sorgir la idea de crear el perfil de català, l’octubre del 2020. “Sempre havia tingut al cap crear un bloc, o similar, per a ensenyar la llengua. Els seguidors anaven augmentant i em demanaven classes de català. Aleshores, vaig deixar el consorci i em vaig centrar únicament en les classes i a crear contingut per a les xarxes socials. “Ara mateix, la meva dedicació és ensenyar català, siguin classes particulars o grupals”, comenta.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Jo Aprenc Català (@joaprenccatala)


Va començar fent classes en directe, però a mesura que ha anat tenint més gent, també n’ha ofert d’enregistrades. En tots dos casos, els estudiants han de respondre a unes preguntes i unes tasques, que corregeix Martínez. Les classes en directe acostumen a ser entre tres persones i deu, mentre n’hi ha una vuitantena que segueixen les enregistrades al seu ritme. I, per si tot això no fos poc, l’any passat va publicar un llibre, Clar i català, centrat en els barbarismes més comuns i com evitar-los. A més, coordina un dels cursos de català als sanitaris i aquest estiu també en fa un a la Universitat Abat Oliba (UAO).

Qui vol aprendre català? Amb quins objectius?

Als cursos, hi ha gent ben diversa i han detectat que hi ha uns quants perfils. En el cas de Riera, el 70% dels estudiants és gent que té la parella catalana, viuen a l’estranger i volen aprendre la llengua i acostar-se a la cultura. “Alguns ja tenen fills i diuen, ostres, el català el parlen més que nosaltres i ens hem de posar les piles”, comenta. La resta, acostuma a ser gent que ve a viure aquí o que, simplement, són poliglotes. En el cas d’Easy Catalan, tenen molta gent que viu a Catalunya, de l’estat espanyol, dels Estats Units i de Llatinoamèrica. A Jo Aprenc Català, se segueix la mateixa línia. Gent que vol aprendre el català o catalanoparlants que el volen perfeccionar. Aquests darrers, sobretot, es preparen per a obtenir el C2 per accedir en algun lloc de la funció pública. Té gent de tot arreu, però sí que ha detectat que en el nivell intermedi, hi ha força italians o llatinoamericans.

De motius per a aprendre el català, com us podeu imaginar, n’hi ha molts. Segons Riera, molts el volen aprendre per comunicar-se amb les famílies de la parella i perquè saben que hi ha un problema greu amb la llengua i “volen ajudar i contribuir que això no passi”. “Des de la persona que viu a l’altre continent, va veure Merlí i es va enamorar del català fins a gent que ha trobat per casualitat una cançó en català i s’ha interessat per la llengua, passant per gent que té la parella catalana, que fa temps que viu aquí i ha fet el pas d’aprendre la llengua, i també n’hi ha que ho fan per motius laborals”, afegeix Monfà. Ramírez exposa un altre cas, el d’una brasilera i una xilena les àvies de les quals eren catalanes i van haver d’emigrar durant la dictadura cap a Sud-amèrica. “Havien sentit a parlar de l’àvia amb nostàlgia i, per recordar la llengua i els orígens, van decidir d’aprendre el català”, explica. Una d’elles va venir a fer un màster a Barcelona i l’altra s’hi han instal·lat.

Durant les classes, Ramírez també procura de conscienciar els alumnes de la situació del català. “Els qui viuen aquí en són molt conscients i, fins i tot, moltes vegades, troben problemes per a comunicar-se en català”, lamenta. Segons Monfà, els alumnes se sorprenen quan s’adonen que la llengua es troba en una situació delicada. “Quan parlo amb ells, hi veig molt entusiasme, ganes d’aprendre la llengua”, explica. Riera també diu que la majoria dels alumnes saben que el català no és un dels idiomes predominants.

Què s’ha de millorar?

Tots tres deixen clar que el canvi de llengua al castellà és el mal endèmic. De fet, els alumnes es queixen sovint que no es poden expressar en català amb facilitat perquè es troben amb això constantment.

Segons Riera, les converses del dia a dia són clau perquè es puguin expressar en català. “És aquesta quotidianitat que fa que, al final, un idioma sigui rellevant i necessari. Són uns deures molt fàcils. De fet, no haurien de ser ni deures, perquè el nostre dia a dia hauria de ser així”, diu. I afegeix: “És aquesta mentalitat derrotista que sempre tenim, de dir, ‘mira, que passi el que hagi de passar’. Però és que després vas pel carrer…”. Segons ella, tampoc no estem acostumats que gent de fora parli català amb accent.

A parer de Monfà, ara la gent ja n’està més conscienciada, però n’hi ha molts que encara han de fer el canvi de xip. “S’ha d’evitar el canvi lingüístic guiat per prejudicis, per l’aspecte físic. Cal que fem aquesta reflexió col·lectiva, i actuar en el dia a dia”, comenta. “Que la gent en sigui conscient i que utilitzi el català sempre que pugui, en tots els àmbits. Això és la clau per a la supervivència de la llengua”, afegeix Martínez.

A part del compromís ciutadà, destaquen que també cal molta més implicació dels polítics, i diuen que hi ha moltes coses a fer. “Moltes vegades, veig que fan molt més per la llengua persones que no són de l’administració que els mateixos polítics”, diu Martínez. Segons ell, calen moltes campanyes de sensibilització i conscienciació. “I també, moltes vegades, és complir la llei, perquè no es compleix pas al 100% en qüestions de llengua”, comenta. Es refereix a la quota en el cinema, l’etiquetatge en català o el dret de comunicar-se en català. Ell, que ha passat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, ha viscut en primera persona la una manca de places que hi ha. “Moltes vegades, la gent es posa en contacte amb mi dient-me que ha intentat d’entrar al Consorci, però que no hi ha places i ha hagut de buscar una alternativa”, diu. Segons ell, falten professors i els materials que es fan servir són obsolets.

Monfà diu que també s’ha de defensar fermament de fer contingut en català de qualitat als mitjans públics. “Això que fan TV3 i Catalunya Ràdio d’afegir-hi una quota de castellà és un servei ben galdós, perquè de canals que facin contingut de qualitat en castellà, ja n’hi ha. Cada minut de castellà que afegim nosaltres és un minut de català que perdem”, comenta.

La dona que va portar l’espardenya de pagès a la ciutat

Es deia Emília Martínez i, necessàriament per a l’època, l’any 1940, amb el seu home donant nom, en castellà, a l’obrador artesà La Manual Alpargatera Juan Olivé, era la veritable ànima d’un negoci que vuitanta-quatre anys més tard encara batega al cor del barri Gòtic barceloní. Martínez va intuir que aquell calçat fet a mà a pagès, amb les fibres d’espart que tenia a l’abast la gent del camp, podia esdevenir una sabata moderna per a gent de ciutat. Afegint-hi brodats, cintes de diferents colors i falques que alçaven la sola en un taló elegant, va idear la transformació que avui es veu en tants aparadors, però que solament en el de La Manual Alpargatera mostra espardenyes fetes a mà a Barcelona seguint la mateixa tècnica de fa 7.000 anys. És tal com ho veiem fer a Jordi Molinos. Amb una gran agulla a la mà i uns quants protectors de la pell, com una mena de didal gegant, d’ençà de l’any 1982 cus espardenyes. És el mestre espardenyer que trobem a la botiga de La Manual Alpargatera, al número 7 del carrer d’Avinyó, un establiment que guarda un bon tros de la història del calçat artesanal barceloní, i el mobiliari i l’essència d’un ofici a què continuen donant corda els seus professionals.

Bancs i cadires de fusta originals i la taula on la senyora Emília Martínez va fer el seu primer parell d’espardenyes són en aquesta botiga, al tombant del carrer de Ferran, un regal per a la vista, una recreació del passat que encara manté tota la funcionalitat.

Entrant a la botiga ja veiem, al fons, una pantalla en què es projecta un audiovisual que mostra com fan les espardenyes en aquesta casa. I davant la pantalla ho podem veure en viu en mans de Jordi Molinos.

La botiga del carrer d'Avinyó de Barcelona (fotografia: Albert Salamé). Confeccionen les espardenyes a mà seguint la tècnica tradicional (fotografia: Albert Salamé). Tenen més de dos-cents models d'espardenyes (fotografia: Albert Salamé). Tenen més de dos-cents models d'espardenyes (fotografia: Albert Salamé). Fer espardenyes és una feina que ve d'antic, com bé mostra aquesta rajola d'oficis (fotografia: Albert Salamé).

Les parets d’aquest local emblemàtic són plenes de prestatges amb capses d’espardenyes classificades per col·leccions que també podem veure exposades a l’aparador i en prestatges més avinents. I en una sala lateral de la botiga hi ha una taula, a sobre de la qual veiem els materials bàsics de la composició d’una espardenya: soles, cintes i la fibra vegetal que Asilde Sánchez pren amb les mans per ensenyar la diferència entre una fibra pura i el conglomerat que ajunta sobrants de diferents materials. Això és part de la seva dinàmica en els tallers que adrecen a petits grups que demanen, a la pàgina web, d’inscriure’s en un curset per aprendre no solament com es fa una espardenya de qualitat, sinó també a fer-se un disseny a mida triant el tipus de sola i taló que es prefereix i el color de les cintes que portarà.

Models històrics

Al costat de la taula on es fan els tallers, hi ha una vitrina que custodia l’evolució històrica dels diferents models d’espardenya d’aquesta firma, per mitjà d’un exemplar de les més significatives. També es veuen fotos a les parets de la botiga que mostren els models que fa més temps que fan i que han donat nom i prosperitat a aquest negoci familiar. Per exemple, el model conegut com a Pinxo, que és l’espardenya que duia Salvador Dalí, un disseny icònic de La Manual Alpargatera que mostra l’especialització de tota una vida d’artesans. “Anar de pinxo era una expressió d’anar mudat.”

La Manual també es va especialitzar en el model Valls, el que duen els Mossos d’Esquadra quan vesteixen de gala. De fet, tal com explica la propietària de la botiga, Asilde Sánchez, La Manual Alpargatera, com a pionera de la reinterpretació de l’espardenya tradicional de la gent del camp, també ho és de molts dels models que hem anat veient a tot arreu que fa elegant amb la base d’una senzilla sola d’espardenya que va començar essent d’espart, perquè era el material que tenia a l’abast la gent dels pobles. “Però era un calçat molt dur, incòmode, molt bàsic, que no tenia ni dreta ni esquerra”, comenta Sánchez. Després la sola es va començar a fer amb cànem, que era un material més lleuger i dolç, però el cànem és la planta de la marihuana. Les dones pentinaven la fibra seca a casa i la trenaven, i els homes feien la sola. “Ara el material de la sola és el jute, una fibra originària de l’Índia, la Xina i el Bangladeix”, explica la propietària de La Manual. “La majoria de soles es fan en fàbriques a la Rioja i Alacant. Nosaltres les comprem fetes i fem les espardenyes amb la mateixa tècnica d’abans. Cuidem molt que la trena de la sola tingui un bon material.” Explica que en diuen “trena amb ànima”, la que és feta tota de jute, perquè si es mulla, no passa res. De fet, diu que es pot rentar a la rentadora i torna a ser tal com era després d’haver-se eixugat. Amb doble sola o taló ja no és tan recomanable fer-ho, perquè són dues peces enganxades.

Jordi Molinos confecciona a mà les espardenyes (fotografia: Albert Salamé). Jordi Molinos confecciona a mà les espardenyes (fotografia: Albert Salamé). Jordi Molinos confecciona a mà les espardenyes (fotografia: Albert Salamé). Jordi Molinos confecciona a mà les espardenyes (fotografia: Albert Salamé). Les soles i les vetes poden ser a gust del consumidor (fotografia: Albert Salamé). Les soles són fetes amb fibres vegetals (fotografia: Albert Salamé). Les soles i les vetes poden ser a gust del consumidor (fotografia: Albert Salamé).

Ara reciclen molts dels models de la firma. Tenen una col·lecció anomenada Orígens, i una altra de Passeig. “Agafem els patrons i models tradicionals i els adaptem a les soles d’ara.” Així reinventen aquest origen que manté l’esperit. El taller de La Manual Alpargatera és al barri d’Horta.

Expliquen que exporten espardenyes al Japó perquè els japonesos són uns enamorats de la seva marca i fa molts anys que hi tenen un distribuïdor. Però per internet reben comandes de tot el món. Els qui saben la diferència d’una espardenya feta a mà i la feta amb màquina són els seus clients més fidels. “La flexibilitat es nota quan és feta amb bon material i cosida a mà”, diu Sánchez. Acompanya els tallers que imparteix d’un tast de productes de la terra, amb carquinyolis, cava i xocolata.

Origen al carrer de Brosolí del Born

L’origen d’aquest negoci va ser un petit taller artesanal d’espardenyes al carrer de Brosolí, al barri del Born, que Emília Martínez va adquirir l’any 1940. Un any després, ja obria la botiga del carrer d’Avinyó, on són ara. Allà, amb Martínez i el seu marit, Joan Olivé, treballava la Joana Martínez, que va esdevenir encarregada de la botiga i va acabant heretant el negoci perquè els propietaris no van tenir descendència. “Volien que hi donés continuïtat algú que ja el sabia portar, com la Joana”, diu Sánchez, vídua de Joan Carles Tasies, que va ser el següent hereu de la botiga. Ara és ella i un equip que és com una família qui dóna corda a aquest ofici que guarda tota l’essència autèntica i original. Entre els primers models d’espardenya, hi havia el batejat com a Manchester, que durant molts anys s’enviava al papa Joan Pau II perquè el pontífex apreciava la comoditat d’aquest calçat que li feien a mida a Barcelona.

Tenen estampats basats en la cultura i les tradicions catalanes, com ara Sant Jordi (fotografia: Albert Salamé). Tenen estampats basats en la cultura i les tradicions catalanes, com ara Sant Jordi (fotografia: Albert Salamé). Hi ha estampats ben barcelonins, com ara el panot (fotografia: Albert Salamé). També hi ha un estampat inspirat en els vitralls de la Sagrada Família (fotografia: Albert Salamé). Barcelona és tota una inspiració (fotografia: Albert Salamé). També hi ha models clàssics (fotografia: Albert Salamé). També hi ha models clàssics (fotografia: Albert Salamé). També hi ha models clàssics (fotografia: Albert Salamé).

També es van avançar creant la plataforma feta amb doble sola, als anys quaranta. Ara disposen de més de dos-cents models d’espardenya, alguns dels quals de vegades els fan descansar per tornar-los a treure amb robes diferents. “El nostre topall sempre és el compromís amb la qualitat, que no podem trencar”, sentencia la propietària.

La Manual Alpargatera té, a part de la botiga històrica al carrer d’Avinyó, una petita franquícia al número 13 del carrer de Montcada –oberta en plena pandèmia de la covid–, i fa unes quantes setmanes que han inaugurat una nova botiga al carrer dels Banys Nous, número 5, a molt pocs metres del comerç d’Avinyó en línia recta, travessant el carrer de Ferran.

En aquest nou establiment, hi podem trobar les espardenyes fetes a mà per La Manual Alpargatera inspirades en monuments i detalls del mobiliari urbà de Barcelona i tradicions catalanes. Hi veiem sabatilles decorades amb roses, dracs i poemes de Sant Jordi, els fanals del centre històric de la ciutat i els tancaments de l’entrada a les clavegueres que trepitgem sobre el paviment de les voreres barcelonines, els vitralls de la Sagrada Família i tot el seu colorit, passant per la flor del panot més famós de la ciutat que, evidentment, no hi podia faltar. També hi ha inspiració en tradicions de fora de Barcelona, com ara les fogueres de Sant Joan i la festa de la Patum de Berga. En aquesta botiga també es poden demanar les espardenyes bàsiques personalitzades a gust de consumidor, tot és qüestió de triar el color de les vetes i la sola, i en una mitja horeta les han enllestides.

La pròxima novetat serà l’obertura, prevista per a la tardor que ve, al pis de sobre del comerç dels Banys Nous, un espai dedicat al calçat per a nuvis i núvies, espardenyes pensades per a casaments.


Espardenyes de La Manual (fotografia: Albert Salamé).

S’acomiada ‘El Soterrani’, el xou de referència dels monòlegs en català

‘El Soterrani’ no farà més actuacions de manera periòdica després de sis anys, segons que n’han informat els membres, Manel Vidal, Maria Rovira, Josep Català i Marc Serrats. “A tothom que hi heu col·laborat ja sigui actuant, fent producció, donant-nos difusió, cedint-nos el vostre teatre, contractant-nos per actuar al vostre poble, o (els més importants de tots) comprant una entrada per venir, només us podem donar gràcies infinites”, diuen.

L’actuació de dijous a la sala Golem’S de Barcelona –antic Teatre Almeria– va ser l’última i va posar punt final a una trajectòria de més d’un lustre marcada per la reeixida de vendes. “Potser semblarà estrany posar fi a un xou que exhauria les entrades i que funcionava millor que mai. Són moltes les raons que ens han dut a prendre aquesta decisió, i al mateix temps no n’hi ha cap de determinant”, expliquen.

Els membres de ‘El Soterrani’ consideren que era el moment oportú per a aturar el projecte i dedicar el temps a unes altres coses. “Continuarem vinculats a l’stand-up i continuarem fent actuacions esporàdiques quan ens vingui de gust i/o ens ofereixin molts diners”, afegeixen.

El que va començar com un experiment tuitaire sense gaires pretensions es va convertir molt ràpidament en un xou de comèdia estable que ha donat veu a moltíssima gent i que ha fet arribar la comèdia en català a un públic que ni tan sols sabíem que existia. pic.twitter.com/o49IOdPKXb

— El Soterrani (@elsoterrani_) July 5, 2024

Potser semblarà estrany posar fi a un xou que exhauria les entrades i que funcionava millor que mai. Són moltes les raons que ens han dut a prendre aquesta decisió, i al mateix temps no n’hi ha cap de determinant.

— El Soterrani (@elsoterrani_) July 5, 2024

Doncs ja estaria.

Moltíssimes gràcies a tothom,
fins la propera
i VISCA EL SOTERRANI

-Maria, Manel, Marc, Josep

— El Soterrani (@elsoterrani_) July 5, 2024

 

 

Alliberen un jove saharià després de la negativa d’un pilot a col·laborar en la deportació

Un jove saharià, que feia tretze dies que era retingut a l’aeroport de Loiu (Bilbao), ha estat alliberat de matinada. El director de Migració i Asil del govern basc, Xabier Legarreta, ha precisat que l’alliberament s’ha fet per ordre del jutjat de guàrdia de Bilbao. Ahir, el jove, anomenat Yusef Mahmudi, havia de ser deportat al Marroc, però el pilot d’un vol cap a Tànger es va negar a transportar-lo.

“Privar a las personas de sus derechos humanos es poner en tela de juicio su propia humanidad” (Nelson Mandela)

— Xabi Legarreta (@XabiLegarreta) July 6, 2024

La deportació s’havia d’executar amb un vol d’Air Arabia –ahir a les 15.00–, però el pilot va considerar que “no era segur” amb Mahmudi a bord i es va negar a embarcar-lo. La deportació s’anava a executar perquè no havia prosperat la seva petició d’asil, quan va ser detingut ara fa dues setmanes a l’aeroport. De fet, la policia espanyol va confirmar que Mahmudi no havia comès cap delicte, però que se l’havia detingut perquè no complia amb els criteris per abandonar les instal·lacions. 

El jove ha passat tretze dies en una habitació a les dependències de la policia espanyola a l’aeroport. Inicialment, havia de ser deportat el dijous, però arran després de presentar un recurs, l’expulsió es va ajornar fins ahir, quan el pilot es va negar a transportar-lo al Marroc.

Abans de l’ordre judicial d’alliberament, Muhmudi era previst de ser deportat demà en un vol a les 17.40. Membres de Zehar-Errefuxiatuak han explicat que el jove començarà ara el procés per a rebre asil, però han alertat que l’alliberament no comporta la regularització de la seva situació.

Alliberen un jove saharià després de la negativa d’un pilot a col·laborar en la deportació

Un jove saharià, que feia tretze dies que era retingut a l’aeroport de Loiu (Bilbao), ha estat alliberat de matinada. El director de Migració i Asil del govern basc, Xabier Legarreta, ha precisat que l’alliberament s’ha fet per ordre del jutjat de guàrdia de Bilbao. Ahir, el jove, anomenat Yusef Mahmudi, havia de ser deportat al Marroc, però el pilot d’un vol cap a Tànger es va negar a transportar-lo.

“Privar a las personas de sus derechos humanos es poner en tela de juicio su propia humanidad” (Nelson Mandela)

— Xabi Legarreta (@XabiLegarreta) July 6, 2024

La deportació s’havia d’executar amb un vol d’Air Arabia –ahir a les 15.00–, però el pilot va considerar que “no era segur” amb Mahmudi a bord i es va negar a embarcar-lo. La deportació s’anava a executar perquè no havia prosperat la seva petició d’asil, quan va ser detingut ara fa dues setmanes a l’aeroport. De fet, la policia espanyol va confirmar que Mahmudi no havia comès cap delicte, però que se l’havia detingut perquè no complia amb els criteris per abandonar les instal·lacions. 

El jove ha passat tretze dies en una habitació a les dependències de la policia espanyola a l’aeroport. Inicialment, havia de ser deportat el dijous, però arran després de presentar un recurs, l’expulsió es va ajornar fins ahir, quan el pilot es va negar a transportar-lo al Marroc.

Abans de l’ordre judicial d’alliberament, Muhmudi era previst de ser deportat demà en un vol a les 17.40. Membres de Zehar-Errefuxiatuak han explicat que el jove començarà ara el procés per a rebre asil, però han alertat que l’alliberament no comporta la regularització de la seva situació.

ERC nega d’haver pagat per a silenciar l’acció dels cartells, però apunta cap a un “intent de xantatge”

ERC nega d’haver pagat més de 50.000 euros pel silenci dels tres joves que van penjar els cartells contra els germans Maragall. “Volem reiterar que en cap cas s’ha fet cap pagament per silenciar l’acció dels cartells ni l’elaboració de presumptes factures falses”, diu en un comunicat.

Maragall confia que la investigació interna d’ERC aclareixi qui va ordenar els pagaments 

El partit assegura que tots els pagaments als proveïdors es fan de manera transparent i que no s’han fraccionat mai factures falses. Malgrat que nega els pagaments, ERC diu que la informació de La Vanguardia revela “un intent de xantatge que esperem poder esclarir [les reclamacions econòmiques dels joves per no dir noms als Mossos]”.

Així mateix, afirma que continua la investigació de l’escàndol pel joc brut polític i espera de tenir-ne les conclusions com més aviat millor. “Volem reiterar un cop més la més absoluta condemna per l’acció dels cartells de l’Alzheimer i lamentem les repercussions que aquesta està tenint a l’organització i per tothom”, conclou.

ERC nega d’haver pagat per a silenciar l’acció dels cartells, però apunta cap a un “intent de xantatge”

ERC nega d’haver pagat més de 50.000 euros pel silenci dels tres joves que van penjar els cartells contra els germans Maragall. “Volem reiterar que en cap cas s’ha fet cap pagament per silenciar l’acció dels cartells ni l’elaboració de presumptes factures falses”, diu en un comunicat.

Maragall confia que la investigació interna d’ERC aclareixi qui va ordenar els pagaments 

El partit assegura que tots els pagaments als proveïdors es fan de manera transparent i que no s’han fraccionat mai factures falses. Malgrat que nega els pagaments, ERC diu que la informació de La Vanguardia revela “un intent de xantatge que esperem poder esclarir [les reclamacions econòmiques dels joves per no dir noms als Mossos]”.

Així mateix, afirma que continua la investigació de l’escàndol pel joc brut polític i espera de tenir-ne les conclusions com més aviat millor. “Volem reiterar un cop més la més absoluta condemna per l’acció dels cartells de l’Alzheimer i lamentem les repercussions que aquesta està tenint a l’organització i per tothom”, conclou.

Maragall confia que la investigació interna d’ERC aclareixi qui va ordenar els pagaments

Noves informacions assenyalen que ERC va pagar més de 50.000 euros pel silenci dels tres joves que van penjar els cartells contra els germans Maragall. Ernest Maragall no en vol fer declaracions públiques, però en un missatge a RAC1 ha dit: “Jo també voldria saber qui va autoritzar els pagaments, si efectivament eren per aquests conceptes.”

Maragall ha assegurat que la informació que publica La Vanguardia no és nova perquè és la reproducció de les diligències de les judicials, que es van fer arran d’una denúncia seva. “Espero que l’expedient obert a la comissió ètica permeti d’esbrinar-ho [l’autorització dels pagaments]. Mentrestant, no tinc res a afegir”, ha conclòs.

Aquesta setmana, després d’esclatar el cas, Maragall va fer públic un comunicat per a expressar malestar amb l’escàndol i per a assenyalar l’aleshores director d’ERC, Tolo Moya, com a responsable principal. “En aquell moment aquella mateixa persona em va presentar les seves excuses formals pel que ell també considerava uns fets lamentables que s’havien produït per manca de control suficient per part seva”, va escriure.

L’escàndol ha costat el càrrec al vice-conseller Sergi Sabrià –va negar l’existència d’una estructura paral·lela, coneguda com “la B”, per a fer guerra bruta–, però el partit es referma que el màxim responsable era Moya. L’ex-director de comunicació no ha fet declaracions públiques, en espera de comparèixer dimarts davant la comissió ètica del partit, però ha amenaçat d’esbombar les proves de qui va muntar la trama.

[ÀUDIO] Manolo Lama perd els estreps contra un jugador del Barça

El locutor de la Cope Manolo Lama –conegut pels seus estirabots i polèmiques– va perdre ahir els estreps contra Ferran Torres, jugador del Barça. Durant el partit de l’Eurocopa entre la selecció espanyola i Alemanya, el periodista va bramar: “Ves a la merda, Ferran.” El davanter blaugrana va fallar un contraatac, en el temps afegit de la pròrroga, que hauria liquidat el partit de quarts de final.

Manolo Lama: “Vete a la mi3rda, Ferrán” pic.twitter.com/UaoedZTQOh La edad de oro del periodismo deportivo. Estos son los que exigen luego respeto

— Cristóbal (@CristobalGP_RM) July 5, 2024

Així va narrar Lama el contraatac i l’u contra u de Ferran amb el porter Manuel Neuer “Vinga, vinga Ferran. Ves a la porteria, Ferran. Ferran, Ferran, xuta! Ves a la merda, Ferran. Sol davant del porter, el que ha fet Ferran…” Malgrat l’error del jugador de Foios, l’equip espanyol va guanyar per dos gols a un.

[ÀUDIO] Manolo Lama perd els estreps contra un jugador del Barça

El locutor de la Cope Manolo Lama –conegut pels seus estirabots i polèmiques– va perdre ahir els estreps contra Ferran Torres, jugador del Barça. Durant el partit de l’Eurocopa entre la selecció espanyola i Alemanya, el periodista va bramar: “Ves a la merda, Ferran.” El davanter blaugrana va fallar un contraatac, en el temps afegit de la pròrroga, que hauria liquidat el partit de quarts de final.

Manolo Lama: “Vete a la mi3rda, Ferrán” pic.twitter.com/UaoedZTQOh La edad de oro del periodismo deportivo. Estos son los que exigen luego respeto

— Cristóbal (@CristobalGP_RM) July 5, 2024

Així va narrar Lama el contraatac i l’u contra u de Ferran amb el porter Manuel Neuer “Vinga, vinga Ferran. Ves a la porteria, Ferran. Ferran, Ferran, xuta! Ves a la merda, Ferran. Sol davant del porter, el que ha fet Ferran…” Malgrat l’error del jugador de Foios, l’equip espanyol va guanyar per dos gols a un.

El reformista Massud Pezeixkian guanya les eleccions presidencials a l’Iran

Massud Pezeixkian, un metge de seixanta-nou anys de pare àzeri i mare kurda, s’ha convertit en el novè president de la República Islàmica de l’Iran i el primer reformista que arriba al govern en dues dècades, d’ençà de Muhammad Khatami, tot trencant una tendència de tres mandataris conservadors, després d’una campanya en què ha defensat certes mesures d’apertura.

Pezeixkian arriba al poder després d’unes eleccions marcades, com sempre, per l’extraordinària influència del Consell de Guardians, l’organisme representant de l’estament clerical i del dirigent suprem del país, l’aiatol·là Ali Khamenei, que ha filtrat acuradament els candidats a les presidencials per assegurar-se que no hi participaven aspirants de marcada tendència antisistema.

Després de la victòria, Pezeixkian ha volgut convèncer la població del seu ànim renovador i pacificador, tenint en compte les protestes antigovernamentals que han sacsat l’Iran d’ençà de l’assassinat de la jove kurda Jina Amini. “Tots formem part d’aquest país, per la qual cosa hem de recórrer a tothom perquè aquest país progressi”, ha dit.

Durant la campanya, Pezeixkian es va mostrar a favor de la llibertat a internet i de la relaxació de les estrictes mesures sobre la imposició del vel a les dones.

Biden diu que només farà un pas al costat si “baixa Déu totpoderós” i li ho demana

El president dels Estats Units i candidat demòcrata a la reelecció, Joe Biden, ha insistit que continuarà la cursa electoral, tot i els dubtes que han generat els seus lapsus recents. En una entrevista a la televisió ABC, Biden ha dit que només abandonarà “si baixa Déu totpoderós” i li ho demana. “I Déu no baixarà”, ha insistit. El president ha reiterat que la seva actuació al debat amb Donald Trump va ser només un episodi dolent derivat dels viatges i d’un mal refredat i ha remarcat que creu que ell és el millor candidat. A més, ha rebutjat de fer-se una avaluació mèdica independent que inclogui tests cognitius i compartir-ne els resultats.

En aquest sentit, ha explicat que sempre viatja a tot arreu amb un equip de metges de la Casa Blanca que “no dubten” a dir-li quan alguna cosa no va bé.

Biden també ha negat que els seus aliats demòcrates puguin demanar-li d’abandonar la cursa electoral. “No passarà”, ha assegurat.

El demòcrata ha defensat els assoliments del seu mandat, com ara l’elaboració d’un pla de pau per al Llevant –que, ha dit, “arriba a bon port”–, l’ampliació de l’OTAN i la millora de l’economia. “He fet tot el que deien que no es podia fer”, ha afirmat.

Biden diu que només farà un pas al costat si “baixa Déu totpoderós” i li ho demana

El president dels Estats Units i candidat demòcrata a la reelecció, Joe Biden, ha insistit que continuarà la cursa electoral, tot i els dubtes que han generat els seus lapsus recents. En una entrevista a la televisió ABC, Biden ha dit que només abandonarà “si baixa Déu totpoderós” i li ho demana. “I Déu no baixarà”, ha insistit. El president ha reiterat que la seva actuació al debat amb Donald Trump va ser només un episodi dolent derivat dels viatges i d’un mal refredat i ha remarcat que creu que ell és el millor candidat. A més, ha rebutjat de fer-se una avaluació mèdica independent que inclogui tests cognitius i compartir-ne els resultats.

En aquest sentit, ha explicat que sempre viatja a tot arreu amb un equip de metges de la Casa Blanca que “no dubten” a dir-li quan alguna cosa no va bé.

Biden també ha negat que els seus aliats demòcrates puguin demanar-li d’abandonar la cursa electoral. “No passarà”, ha assegurat.

El demòcrata ha defensat els assoliments del seu mandat, com ara l’elaboració d’un pla de pau per al Llevant –que, ha dit, “arriba a bon port”–, l’ampliació de l’OTAN i la millora de l’economia. “He fet tot el que deien que no es podia fer”, ha afirmat.

Educació endarrereix dues setmanes les adjudicacions d’estiu de docents a Catalunya

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha endarrerit dues setmanes, entre el 22 i el 26 de juliol, les adjudicacions provisionals d’estiu de docents “per poder fer-les amb totes les garanties”.

“Malgrat treballar intensament per poder mantenir l’adjudicació durant la primera setmana de juliol, el departament es veu obligat a endarrerir dues setmanes l’adjudicació”, diu en un comunicat. Argumentat que el procés, que fa tres cursos lectius es feia a final de juliol i després es va començar a fer un mes abans, és molt complex i que l’adjudicació d’enguany presenta, textualment, més complexitat, atès que compta amb 31.153 funcionaris nous, s’han rebut 62.354 sol·licituds i 3.846.741 peticions de llocs de feina. Per aquest motiu, s’ha hagut d’adaptar l’aplicació informàtica “per gestionar el gran volum de peticions i dades”.

El sindicat educatiu majoritari a Catalunya, la USTEC-STES, ha criticat “el maltractament intolerable” del departament als docents amb el retard de les adjudicacions, i CCOO Educació ho ha titllat de vergonya, i ha criticat que es modifiqués la normativa sense negociar-ho. L’equip del Departament d’Educació “és conscient de les molèsties i la inquietud” que aquest endarreriment representa, encara que, segons el comunicat, cal prioritzar i garantir el correcte desenvolupament del procés.

Òmnium diu que no es quedarà de braços plegats després de la suspensió del decret pel català a l’escola

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha advertit que l’entitat no es quedaria de braços plegats després de la suspensió cautelar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del decret que pretenia de blindar el català com a llengua vehicular a l’escola.

En un missatge a X, Antich ha dit que el posicionament del TSJC tornava a posar de manifest que no feia de tribunal, “sinó d’activista de part en contra del català”. De fet, considera la decisió una “aberració democràtica que constata que a l’estat espanyol els jutges pretenen fer de mestres”.

Un posicionament que torna a evidenciar que el TSJC no fa de tribunal, sinó d’activista de part en contra del català. Una aberració democràtica que constata que a l'Estat espanyol els jutges pretenen fer de mestres.

No ens quedarem de braços plegats.https://t.co/IDJ596Ecd5

— Xavier Antich (@XavierAntich) July 5, 2024

El BBVA ja té els nous cromos per a bescanviar

“Avui fem un pas molt important per avançar en el projecte més atractiu de la banca europea. Amb la incorporació de Banc Sabadell guanyem escala i diluïm els costs fixos entre una base de clients més gran, un volum de negoci més gran, per guanyar en eficiència i oferir als nostres clients productes més bons i serveis a preus més competitius”, ha dit aquest matí Carlos Torres, president del BBVA, en la seva intervenció en la junta general d’accionistes extraordinària de l’entitat basca, després d’haver aprovat el 96% dels accionistes representants de tirar endavant l’ampliació de capital necessària per a llançar l’OPA contra el Banc Sabadell. A la junta hi havia un quòrum d’accionistes de més del 70%, molt superior al que acostuma a haver-hi a les juntes ordinàries, un senyal que els grans accionistes del BBVA estan interessats en l’operació. Potser l’eufòria pel quòrum i la resposta obtinguda dels accionistes li han fet dir algunes frases que encara no són realitat… i que potser no ho seran mai. Avui tot resta obert.

Evidentment, aquest matí s’ha fet un pas més, important, en el llarg procés de l’operació. En concret, l’ampliació de capital consistirà a emetre 1.126 milions de noves accions del BBVA, per valor de 551,9 milions d’euros, que seran lliurades als accionistes del Banc Sabadell que acceptin l’oferta de compra, amb un canvi d’una acció del BBVA per cada 4,83 del Sabadell. Una proporció que continua inalterada d’ençà que es va anunciar l’OPA. Però al mercat les coses han canviat molt, en aquest aspecte concret, d’ençà que es va llançar.

Recordem que la proposta del dia 9 de maig, a les cotitzacions d’aleshores, implicava una prima del 30% sobre els preus de tancament de totes dues entitats del 29 d’abril i del 50% sobre la mitjana ponderada dels tres mesos anteriors a aquesta data. Aquesta prima era l’atractiu principal de l’oferta. I per això no volien fer entrar diners en metàl·lic, dins l’operació. Però ara, a cotitzacions d’avui, la prima ha acabat al voltant del 5,5%, una xifra molt inferior i que no és gens llaminera per als accionistes del Sabadell, si no va acompanyada d’alguna cosa més que de paraules grandiloqüents i d’escenaris futurs potencials. Hem de pensar que d’ençà de principi d’any, l’acció del Sabadell ha pujat de més d’un 67%, el seu millor començament borsari d’ençà que cotitza en l’índex espanyol.

Atent al ressò i a la mena de comentaris que es puguin fer als mitjans sobre la junta d’avui, Josep Oliu, president del Sabadell, va voler avançar-se i ahir va enviar una carta a tots els accionistes del banc. Era una missiva en què fonamentalment recordava que la cosa aniria per llarg i que avui no es decidiria res a Bilbao que els afectés directament. I clarificava: “En cap cas a la junta extraordinària no es decideix res que pressuposi un possible èxit d’acceptació de l’OPA, ni tampoc pressuposa cap decisió per part dels accionistes de totes dues entitats.”

Oliu aclaria que seria quan s’obrís el termini d’acceptació de l’OPA quan l’accionista del Sabadell hauria de decidir. “No se sap quan es produirà, però, per la complexitat dels procediments en curs, s’estima que pugui ser a la fi del 2024 o fins i tot el 2025”, deia. I destacava que, quan comencés termini d’acceptació, el consell del banc emetria un informe en què valoraria l’oferta i manifestaria la seva recomanació als accionistes.

I és en aquest context en què el directiu reclama al BBVA que publiqui “de manera clara, transparent i completa” tots els elements que puguin ser alterats per la seva proposta. Entre els quals, al·ludeix directament a la possibilitat que hi hagi una compra sense fusió posterior. Una reclamació que la CNMV mateixa ja va fer al banc basc, perquè considerava que els accionistes havien de tenir tota la informació possible sobre la taula. És a dir, que calia saber com serien els números si, finalment, el govern espanyol rebutjava la fusió. I també exigeix que s’aclareixin les sinergies esperades en tots dos casos, els costs de reestructuració associats i l’impacte en el capital, a més de les pèrdues de negoci estimades, especialment en el segment de les pimes.

Sense dubte, aquest és un dels punts més peculiars de l’operació. Analitzar a fons dues situacions possibles dins la mateixa OPA. I el motiu és que un dels actors de l’operació, el decisiu, no ha volgut deixar de dir la seva, en un dia tan assenyalat. Així, el ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, ha dit del Japó estant aquest matí: “La nostra posició en el govern va ser molt clara amb aquesta situació, per la preocupació que hem tingut pel possible excés de concentració que implicaria la fusió entre totes dues entitats.” I ha volgut assenyalar, en concret, “els potencials perjudicis per a clients financers, per l’accés al crèdit de les pimes, per l’ocupació o per a la xarxa territorial de les entitats”.

L’executiu de Pedro Sánchez, doncs, sembla continuar ferm amb la idea de no donar el vist-i-plau a la fusió, encara que el BBVA se’n sortís amb l’OPA i comprés el Sabadell. Què podria passar, llavors? Aquesta és l’explicació addicional que la CNMV i el Sabadell volen que el BBVA detalli. A la carta, Oliu fa èmfasi en aquest punt, i diu que analitzaran l’informe que faci el BBVA, amb el càlcul de les sinergies esperades en cada cas i els costs de reestructuració associats.

Però cal anar pas a pas. Avui, després de l’aprovació dels accionistes, el BBVA ha salvat el primer obstacle, amb nota, tot s’ha de dir, i ara els problemes més seriosos que afronta l’entitat presidida per Carlos Torres poden ser les condicions que pugui imposar la CNMC i, sobretot, el rebuig polític i social originat per un procés de concentració excessiu que perjudiqui la competència.

Una vegada engegada l’OPA amb la presentació de la sol·licitud i el fullet a la CNMV, el pas següent és l’enviament de la documentació al BCE i a Competència. El primer obstacle en aquesta carrera, doncs, serà el BCE, que és el que servirà a la CNMV per a permetre al BBVA que obri el període d’acceptació de l’OPA, que pot estendre’s de quinze dies a setanta. De tota manera, la llei d’OPA inclou la possibilitat d’ampliar el termini si és necessari.

Segons els analistes que segueixen el procés, la decisió més lògica és que el BCE aprovi l’operació en un termini d’uns tres mesos o quatre a tot estirar. De fet, no es preveuen grans objeccions, atès el seu interès a potenciar entitats grans i solvents. Una altra qüestió serà la CNMC. L’organisme de competència espanyol podria trigar més i allargar tot el procés, a més d’incloure fortes condicions per a dificultar-lo. De fet, la presidenta de l’organisme, Cani Fernández, va apuntar d’ençà del començament, que una fusió implicaria compromisos com els que ja es van imposar en la integració de Bankia en CaixaBank i de Liberbank en Unicaja, i posteriorment va dir que faria servir la mateixa metodologia emprada per analitzar transaccions d’aquesta importància.

Però l’entorn de la junta no ha estat una bassa d’oli com semblen apuntar les xifres. Els sindicats també hi han dit la seva. “Com es nota quan hi ha interès per alguna cosa”, li ha dit el representant d’UGT, que ha comparat tot això que fa per tirar endavant l’OPA amb el poc interès per a solucionar els problemes de la plantilla. Li ha suggerit de canviar el lema “Passió per les persones” per “Passió per la fusió”.

El representant de la Confederació Intersindical Galega (CIG), Xosé Miguel Rodríguez, per la seva banda, ha denunciat la “pressió brutal” que hi ha hagut a les oficines per a aconseguir que els accionistes deleguessin el vot al consell. Ha estat la màxima prioritat comercial aquestes darreres setmanes, segons que ha dit.

Sigui com sigui, tots donen per fet que si l’operació té èxit, hi haurà un ajust de plantilla i tancament d’oficines. Sempre ha estat així. D’on, si no, sortirien els estalvis que volen fer? La qüestió és que no siguin sortides forçoses, sinó pre-jubilacions i baixes voluntàries. És a dir, l’atenció al client empitjorarà encara més. “‘El client va primer’, qui s’ho creu a hores d’ara?”, s’ha qüestionat la representant de CCOO, Paola Torrico.

En definitiva, avui s’ha fet un pas important en la carrera per l’OPA; ja tenen els cromos per a bescanviar les accions del Sabadell. Però no sembla que per al BBVA d’ara endavant tot siguin flors i violes. Té molts fronts oberts i molta gent en contra.

Eleccions tenses: mig centenar d’agressions durant la campanya de les legislatives franceses

El ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, ha confirmat que en el context preelectoral ja s’havien registrat cinquanta-una agressions físiques o verbals contra candidats a l’Assemblea francesa o simpatitzants de partits polítics, cosa que ha comportat una trentena de detencions. En concret, el ministeri té registrades cinquanta-una agressions, algunes “extremadament greus”, tot i que ni tan sols ha transcorregut un mes d’ençà de la convocatòria electoral. Quant al perfil dels atacants, Darmanin ha dit que era molt variat.

“Hi ha hagut atacs de totes bandes”, ha lamentat Darmanin. Pràcticament tots els grans partits han alertat d’incidents, si bé aquests darrers dies han estat marcats per l’atac, als afores de París, contra l’equip de la portaveu del govern, Prisca Thevenot, i l’agressió a un seguidor socialista al departament de l’Isère.

Gautier Sabrià: “Crec que podem començar a tenir una mica de por”

El govern ha preparat per a diumenge un dispositiu de seguretat amb trenta mil policies i gendarmes, cinc mil dels quals es desplegaran a París i rodalia, en previsió que hi hagi mobilitzacions, especialment, després de la difusió dels resultats.

L’estat francès es troba d’ençà del març al màxim nivell d’alerta antiterrorista, entre més coses per l’especial vigilància que vol posar per als Jocs Olímpics de París. Darmanin ha reconegut que l’amenaça continuava essent “extremadament forta”. El ministre ha confirmat l’arrest de sospitosos aquests darrers dies, si bé no ha donat detalls sobre les característiques i els moviments d’aquestes persones o el risc que suposarien en matèria de seguretat. Per la seva banda, el candidat i primer ministre francès, Gabriel Attal, ha tornat a fer una crida a la calma i ha demanat a la resta de partits que facin el mateix a causa de l’augment de la violència que s’està produint a mesura que s’acosta el fina de la campanya electoral. Attal, que ha retret a la ultradreta les seves pretensions de dividir “entre francesos bons i dolents”, ha demanat “calma i pau civil” la nit electoral d’aquest diumenge.

S’ha mort Gerard Sala, figura clau de l’art d’avantguarda català

L’artista Gerard Sala i Rosselló s’ha mort a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona a 82 anys, segons que ha informat Canals Galeria d’Art. És considerat una de les figures clau de l’art d’avantguarda català. Va néixer a Tona (Osona) el 1942, encara que va passar la infància a Palma de Mallorca, i posteriorment va fer estudis de pintura a l’Escola Massana de Barcelona, a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Amb profunda tristesa, Canals Galeria d'Art lamenta comunicar la mort de Gerard Sala i Rosselló, a la vila de Sant Joan de les Abadesses.
Nascut a Tona el 1942, ha estat una figura clau en l'art d'avantguarda del país.
Sala va ser professor emèrit de la Facultat de Belles Arts pic.twitter.com/HD0MPLnw7i

— CANALS GALERIA D'ART (@Canals_Galeria) July 5, 2024

A més, va ser professor emèrit de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i durant la seva trajectòria va fer prop d’una cinquantena d’exposicions individuals i va participar en més d’un centenar de col·lectives. Es va dedicar especialment a la pintura, però també va fer incursions en el gravat, l’escultura o la poesia, obres de les quals la crítica en va destacar la profunditat i la capacitat evocadora.

A Badalona on residia, a més de Sant Joan de les Abadesses, hi destaca la seva escultura La porta del mar. També és reconegut pel mural de 200 m² a la Garriga (Vallès Oriental) i per haver fet el cartell de les festes de la Mercè de Barcelona l’any 1995. Té obres a nombrosos museus, com el de Badalona, el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, el MACBA, el Museu Zabaleta, la Fundació Juan March, la Fundació Lluís Companys, la Fundació EINA o la Fundació Vila Casas.

La síndica de greuges conclou que es va fer un diagnòstic equivocat del pres del Mas d’Enric

Després d’haver analitzat el cas del pres del Mas d’Enric que va matar a ganivetades la cuinera de la presó i que després es va suïcidar, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha conclòs després d’haver analitzat el cas que l’administració va fer un “diagnòstic equivocat” del pres.

Alerta d’una actitud laxa del Departament de Justícia, que va permetre que el pres tornés al seu lloc de feina al centre quan encara havia de complir una sanció per un cop de puny a un company de mòdul. De fet, aquesta agressió va implicar que deixés de treballar a la cuina del centre, però la junta de tractament va considerar que havia estat un fet aïllat i li va permetre de reincorporar-s’hi. A més, la síndica remarca que el delicte pel qual va ser condemnat a presó –l’assassinat d’una dona a ganivetades– hauria d’haver posat en alerta l’administració, que hauria d’haver pres mesures per minimitzar els riscs dins de la presó.

Per tot plegat, i com a criteri general, Giménez-Salinas remarca: “Quan es fa la valoració perquè un intern accedeixi a un lloc de treball, l’administració hauria de tenir en compte totes les variables que tenen a veure amb l’evolució del tractament, el delicte pel qual compleix condemna i els incidents violents que hagi protagonitzat.”

Ubasart diu que l’assassinat del Mas d’Enric era imprevisible perquè el pres evolucionava favorablement

La sentència sobre l’escó al Parlament Europeu de Puigdemont i Comín es publicarà el 26 de setembre

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre el rebuig de l’eurocambra a reconèixer l’escó de Carles Puigdemont i Toni Comín el 2019 el 26 de setembre. En concret, la justícia europea haurà de decidir si opta per seguir el criteri de la sentència sobre la immunitat de Junqueras i de l’advocat general del tribunal, que considera que obligar els eurodiputats a jurar la constitució espanyola contravé la legislació europea i el principi de sufragi universal; o si, per contra, avala la decisió del president d’aleshores, Antonio Tajani, de negar-los l’escó.

L’escó de Comín, a les mans de Metsola: o escolta el TJUE o cedeix a la pressió espanyola

La sentència és d’una gran importància, atès que el Parlament Europeu és previst que negui l’escó a Comín al·legant que el seu nom era exclòs de la llista d’eurodiputats enviada per la Junta Electoral espanyola, que solament inclou els que han jurat la constitució presencialment a Madrid.

Els antecedents del cas

Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts, que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i a què pertocaven dos escons. La JEC va incloure’ls a la llista de candidats electes, però no a la definitiva, perquè els exigien que acatessin la constitució espanyola. Tampoc no hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó.

D’aquesta manera, el president de l’eurocambra d’aleshores, Antonio Tajani, no els va reconèixer com a eurodiputats. Puigdemont i Comín van prendre l’escó finalment el desembre del 2019, quan el president aleshores, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obtenia únicament per l’elecció a les urnes. Malgrat aconseguir finalment l’escó, Puigdemont i Comín van demandar l’eurocambra per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi –i aquest és el cas que se sentenciarà el 26 de setembre.

La sentència de primera instància sobre aquesta qüestió emesa pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) avalava la decisió de Tajani. Els serveis jurídics del Parlament Europeu, a més, van afirmar durant la vista que Sassoli va reconèixer la condició d’eurodiputats a Puigdemont i Comín “probablement de manera il·legal” perquè l’eurocambra no havia rebut mai la notificació que havien estat elegits a l’estat espanyol. Però els dirigents independentistes van recórrer-hi en contra al TJUE, que ara s’haurà de pronunciar després d’haver-los avalat l’advocat general. L’opinió de l’advocat general no és vinculant, tot i que el TJUE acostuma a seguir els seus arguments abans dictar sentència final.

Ara, la sentència no permetrà solament de dictaminar si l’escó de Puigdemont i Comín es va atorgar correctament o no la legislatura passada, sinó que permetrà de desencallar la situació de Comín en aquest mandat. Això sí, en cas de sentència favorable, i si l’eurocambra no el reconeix fins passada la publicació de la sentència, Comín es perdrà pel cap baix els dos primers plens de la legislatura.

Pàgines