Vilaweb.cat

Les portades: ‘Protestes a l’Iran per un error tràgic’ i ‘Hora de governar’

Els contiguts de VilaWeb d’avui diumenge 12 de gener de 2020 són: Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Protestes a l’Iran per un error tràgic’ i ‘Hora de governar’ appeared first on VilaWeb.

Dubtes

Si creus que l’independentisme per guanyar ha de mostrar bona cara, ser positiu, quedar bé davant els rivals, i oferir un projecte com cal, has d’estar content del pacte PSOE-ERC. De cara a molts unionistes catalans, aquests dies ERC apareix en positiu, mostra bona cara, i queda bé entre els rivals. I un dia alguns poden decantar-se per ERC, veient-la tan positiva. I si creix ERC, de retruc creix l’independentisme. Felicitats.

En canvi, si creus que l’independentisme per guanyar ha de mostrar un unionisme en negatiu, que mostri la pitjor cara del rival, i que faci que els seguidors del camp contrari, avergonyits, abandonin el projecte, no has d’estar gens content del pacte PSOE-ERC. El pacte PSOE-ERC deixa bé als unionistes, a Catalunya, i mostren la seva millor cara. Els espanyolistes no tenen per què abandonar un vaixell que es basa en el diàleg. El pacte no afebleix els rivals. El nostre condol.

Una persona que ha estudiat la manera com l’independentisme pot penetrar en els famosos territoris de frontera és el politòleg Sergi Castañé. El seu treball de màster, La secessió nacional buidada de fonament nacional. Socialització, origen nacional i suport a la independència a Catalunya (pdf) estudia per exemple què ho fa que catalans amb els dos pares nascuts a l’estat espanyol s’hagin fet independentistes.

La seva conclusió és que això pot passar, i encara, si aquests ciutadans tenen una baixa identitat espanyola. Sembla una obvietat a la Johan Cruyff, però és així: la gent abans de pujar al teu vaixell, ha de baixar del seu. I perquè això passi ha d’haver-hi desconnexió, apatia respecte al projecte polític espanyol i s’ha de racionalitzar i veure clara la crisi del sistema espanyol. No es tracta que s’enamorin de Catalunya. Es tracta que racionalment s’apartin d’Espanya. Només després, i encara, aquests votants poden fer-se independentistes.

El pacte ERC-PSOE ajuda a aquest tipus de votant a desvincular-se del projecte espanyol? Veuen ara que Espanya no té futur, que el règim està en crisi, i que ja no hi ha esperança? O és el contrari, i molts unionistes veuen llum al final del túnel, i esperança en un estat que ja no és el del PP?

Però si llegim amb atenció les paraules de Marta Vilalta, secretària general d’ERC, o les de Gabriel Rufián, portaveu a Madrid, veiem que, en el fons, ERC ja calcula que el PSOE fallarà. Calculen que el govern d’Espanya falli de nou. I això, creuen, provocarà frustració en la gent que encara hi creia, en Espanya. I acabaran fent el pas cap a l’independentisme.

Vilalta ho explicava així: ‘Un nou engany del govern espanyol, aquest cop d’un govern format per PSOE i Podemos, podria ser definitiu per acabar de convèncer els catalans que encara no veuen la independència i la República com la millor via’. I Gabriel Rufián, aixà: ‘Tothom coincideix que el click, el gran pas endavant cap a l’independentisme, va ser l’any 2010, després de la decepció enorme del PSOE de Zapatero amb l’Estatut i del cepillaré. Potser li hem de donar una altra oportunitat a l’esquerra espanyola de decebre, i ho dic sense acritud. No vull dir que tingui intenció de fer-ho, principalment en referència a Podem, però potser li hem de donar l’oportunitat de decebre i potser fer un pas endavant definitiu.’

ERC calcula doncs que l’acord PSOE-ERC anirà malament? Vol recollir els fruits d’un acord trencat, en forma de votants frustrats que es passin a l’independentisme? Si el que es busca és el fracàs de l’acord, no és un com pitjor, millor, de manual? ERC busca un com pitjor com va passar amb l’Estatut? És això?

Parèntesi: És comparable la il·lusió i esperança que va generar l’Estatut amb les que han generat el pacte ERC-PSOE? Les frustracions seran les mateixes? Són comparables els tipus de votants que van fer el pas aleshores, i els d’ara? No hi fa res els orígens, la llengua, o els pares dels votants? No afecta en com es fa el pas, tot això?

En qualsevol cas, si es vol un com pitjor millor, per què es critica? ERC el vol, però que no es noti?

Si realment es vol un com pitjor, millor, per què investir Pedro Sánchez? No seria millor un govern del PP, posats a fer? Què provoca menys esperança en Espanya, el trencament del pacte PSOE-ERC, o un govern trifachito? Què provoca més apatia? Quin com pitjor, millor, és millor, ai pitjor?

Què es pot fer perquè els catalans amb pares nascuts a Espanya es passin a l’independentisme. Aquesta és la qüestió. I saber si el pacte ERC-PSOE hi ajuda. Aquest és el dubte.

The post Dubtes appeared first on VilaWeb.

Cartes creuades: L’estranya nova ministra d’Afers Estrangers

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Divendres ens va agafar per sorpresa que el president espanyol Pedro Sánchez designés la tolosana Arancha González Laya com a ministra d’Afers Estrangers. L’anterior al ram va ser el català Josep Borrell, que ara serà substituït per una basca.

Penso que, en el cas de Borrell, podem dir que, entre més motius, Sánchez el va designar perquè és català i perquè abans havia adoptat una actitud molt dura en contra de la independència de Catalunya; així va voler enviar un missatge tranquil·litzador als crítics del partit, a l’oposició i als mitjans de comunicació. No posaria qualsevol davant la comunitat internacional perquè funcionés d’escullera en el procés català. Posava qui era més jacobí que els mateixos jacobins francesos.

No podem dir que, en el cas de González, l’origen hagi estat una raó per a ser designada, car ha exercit tota la seva extensa vida professional a l’estranger i no té una carrera política de gran renom. El perfil de Borrell va ser completament polític –si bé amb un passat econòmic i financer. El perfil de González, en canvi, és completament econòmic.

És sabut que la designació de Borrell va tenir una acceptació pèssima entre molts independentistes catalans; que, considerant què passava, pensaven que es tractava d’una provocació. Entre el PNB també va tenir mala acceptació, però per un altre motiu: perquè quan va ser ministre de Transports va actuar de manera molt mesquina a l’hora de realitzar inversions en les infrastructures del País Basc.

La designació de González, en tot cas, ha posat de manifest la nostra ignorància. Ens ha enxampat amb cara de dir ‘qui és aquesta?’. Serà difícil que, a l’hora de gestionar les realitats nacionals de Catalunya i del País Basc, González actuï de manera més estricta que Borrell, això és cert. Però tampoc no podem esperar gaire d’una alta funcionària que durant tots aquests anys no ha donat cap senyal de vida.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Demà el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín seuran a l’hemicicle de Parlament Europeu d’Estrasburg, en la seua condició de membres d’aquest. Per desgràcia, tot apunta en el moment d’escriure aquest article que el vice-president Oriol Junqueras, en canvi, no hi serà present. Tot i la decisió de Tribunal de Justícia de la Unió Europea que avala que és membre de Parlament Europeu i que afirma que hi hauria d’estar en llibertat. I tot i la reacció del mateix parlament, que els va reconèixer de manera immediata tots tres com a eurodiputats i va reconèixer que ho eren d’ençà que van ser elegits, en el darrer moment Estrasburg ha acceptat les decisions dels tribunals espanyols i ha retirat a Junqueras la condició de diputat.

Després de la proclamació de la independència de Catalunya l’octubre del 2017, una part del govern va prendre la decisió de provar d’evitar la violència que l’estat espanyol tenia previst de desencadenar engegant l’estratègia europea. No es tractava d’evitar conseqüències personals, sinó de transformar la realitat de país treballant en l’espai judicial europeu. Els catalans, i els bascs, som administrativament espanyols o francesos, però també europeus, i això vol dir que tenim uns drets com a ciutadans de la Unió. Es tractava d’explorar de quina manera la defensa dels drets civils dels ciutadans de Catalunya a Europa podia forçar l’estat espanyol.

Dos anys després d’haver obert aquesta estratègia, difícil perquè no tenia precedents, els fruits comencen a ser clars i insinuen que ací hi ha una via oberta. La presència de Puigdemont i Comín a l’hemicicle demà és una victòria política de primer ordre, després de tot allò que Espanya ha intentat per evitar-ho.

The post Cartes creuades: L’estranya nova ministra d’Afers Estrangers appeared first on VilaWeb.

El boom de l’energia solar a Europa no arriba als Països Catalans

El 2019 ha estat un gran any per a l’energia solar a la Unió Europea, que ha esdevingut la primera font a l’hora de construir noves centrals de producció elèctrica i ha superat la resta de tecnologies. Segons l’organització SolarPower Europe, a la UE l’any passat se’n van instal·lar 16,7 GW i van doblar la potència instal·lada durant l’any anterior (8,2 GW). Aquest increment d’un any per l’altre només va ser superior el 2010, mentre que en termes de potència absoluta el 2019 se situa com el tercer millor registre, amb el 2011 (22,2 GW) com a rècord absolut, seguit del 2012. Durant l’any passat, l’estat espanyol i Alemanya, seguida dels Països Baixos i, en menor mesura, França, han encapçalat la recuperació d’un sector que darrerament instal·lava menys de 10 GW l’any. Amb aquestes últimes instal·lacions, la Unió Europea ja té 132 GW d’energia solar en funcionament, només superada per la Xina, que s’espera que el 2019 hagi arribat a 200 GW instal·lats. SolarPower Europe preveu que els anys vinents el creixement continuarà a ritmes més moderats.

Creixement dirigit per la legislació europea

La causa principal d’aquest fort creixement ha estat complir els objectius de consum d’energia renovable –energia total, no solament electricitat– que han de complir els estats de la UE. El 2020 s’ha d’arribar a una quota del 20% de renovables per al conjunt de la producció energètica, tot i que el percentatge varia segons l’estat, com mostra la figura. Tanmateix, enguany no s’acabarà l’esforç, i els estats hauran de treballar per incrementar la generació energètica a partir de fonts renovables per assolir un 32% a escala de la UE d’aquí a deu anys.

Objectius de generació energètica renovable per estats de la UE. Font: Euroestat.

En aquest context, l’estat espanyol, amb un objectiu particular igual al global de la UE –20% de generació–, ha encapçalat la instal·lació d’energia solar amb 4,7 GW. Els recents canvis legislatius han estat una ajuda per al sector, després d’anys de col·lapse causats per les lleis anteriors. A diferència del boom precedent (2007-2008), a conseqüència d’unes ajudes que es van demostrar insostenibles a llarg termini, el creixement actual no es basa en subvencions, sinó en el fet que l’energia solar és una de les més barates i ràpides a l’hora de construir noves centrals –sovint la més barata i ràpida.

Alemanya, amb un objectiu del 18% per al 2020, ha estat el segon estat en instal·lacions, sumant un total de 4 GW. Com es pot observar a la figura, és el tradicional líder d’instal·lació d’energia solar a la UE, només superat per l’estat espanyol el 2008 i Itàlia el 2011. Tot i aquest lideratge històric en noves instal·lacions, Alemanya el 2017 encara havia de fer un últim esforç per a assolir els objectius fixats per la UE. Cal afegir-hi el compromís del seu govern per a tancar totes les centrals nuclears el 2022 i la polèmica que les emissions de CO2 hi han augmentat atès que en primera instància van optar per recórrer a centrals de carbó per cobrir la demanda procedent de les nuclears tancades.

Instal·lació de nova potència solar a la Unió Europea 2000-2019. Font: SolarPower Europe.

En tercer lloc hi ha els Països Baixos, que tot i ser un país molt més petit i amb molta menys població, ha instal·lat 2,5 GW d’energia solar durant el 2019. És un dels altres estats que encara no havia assolit els objectius, com França, en quarta posició amb 1,1 GW, i Polònia, amb 0,8 GW. El país gal tradicionalment ha confiat en l’energia nuclear per generar electricitat, però amb vista al 2028 preveu de tancar entre quatre centrals nuclears i sis. Per cobrir aquesta demanda i augmentar el pes de les renovables en el mix energètic, ha engegat un pla per a doblar-ne la generació energètica a partir de fonts renovables durant els deu anys vinents.

Que la causa principal d’aquest fort creixement de l’energia solar a Europa l’any passat han estat les exigències legislatives europees ho apuntaria Itàlia, un estat que en el passat va ser un dels instal·ladors principals de potència solar. El 2017 ja complia els objectius i durant el 2019 ha estat només el vuitè estat en potència instal·lada. El país cisalpí també serveix d’exemple d’una de les incògnites principals: si el desenvolupament de l’energia solar i les altres fonts renovables –com l’eòlica– continuarà més enllà dels objectius fixats per la UE. SolarPower Europa preveu que el creixement es mantindrà, tot i que a un ritme menor, amb un augment del 26% per al 2020 i 21 GW nous instal·lats, que arribaran a 24 el 2022 i a 27 el 2023. L’incentiu principal no serà assolir els objectius del 2030, sinó que l’energia solar és ara mateix, juntament amb l’eòlica, la més barata a l’hora de construir noves instal·lacions, amb un cost que continua disminuint, a més de la versatilitat i el fet que és la font energètica més popular entre els ciutadans de la UE.

Catalunya, anys de paràlisi de les renovables i augment d’emissions de CO2

Mentre que a Europa creix la penetració de les energies renovables, a Catalunya, en canvi, fa una dècada que no s’avança. Només el 8,5% de l’energia total consumida té aquest origen, molt lluny de l’objectiu europeu del 20% per al 2020. A més, no s’hi ha inaugurat cap planta solar d’ençà del 2013 ni cap parc eòlic d’ençà del 2012. Segons el sector, la causa principal d’aquesta paràlisi va ser l’aprovació el 2009, durant el Tripartit, del decret 147/2009. La legislació catalana ha fet que moltes comercialitzadores d’electricitat renovable hagin optat per promoure les seves centrals renovables fora de Catalunya o bé construir-les-hi. Així, per exemple, la cooperativa catalana Som Energia va inaugurar recentment una planta solar a la província de Sevilla, on ja n’havia impulsat anteriorment una altra, a més de finançar més instal·lacions a les províncies d’Almeria (Andalusia) i Àvila (Castella i Lleó).

Després d’anys de queixes, finalment el passat 26 de novembre es va derogar aquest decret mitjançant el decret-llei 16/2019, elaborat en col·laboració amb el sector renovable a Catalunya. Ja en l’Article 1 la nova llei reconeix que l’objectiu és ‘facilitar i simplificar la implantació de les instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar i eòlica’. D’ara endavant les plantes fotovoltaiques poden ser superiors a 6 hectàrees i a més se’n facilitarà la instal·lació als aparcaments públics. El govern espera que amb la nova legislació es puguin instal·lar al Principat 12 GW d’energia solar en grans instal·lacions d’ara al 2050. Paral·lelament, els canvis legislatius recents per part del govern espanyol poden esperonar també l’autoproducció en habitatges particulars, comunitats de veïns i empreses privades. Diverses comercialitzadores han començat a oferir ajudes als particulars perquè ells mateixos es facin les seves instal·lacions solars.

Però mentrestant, durant el 2019 a Catalunya les emissions de CO2 en la producció elèctrica han augmentat de manera alarmant. Un 18% amb relació al 2018, segons l’expert Jaume Morron. L’any passat la producció renovable va baixar d’un 19%, causada per la caiguda de la generació hidràulica, que és la principal font renovable a Catalunya. A més, va disminuir d’un 84% la importació elèctrica, que va ser substituïda per la crema de gas fòssil, la producció elèctrica del qual va augmentar d’un 28%, i per l’energia nuclear, amb un increment del 12%, que va arribar a cobrir un 52% del consum elèctric –un dels percentatges més elevats del món. Caldrà veure si finalment s’ha acabat una dècada negra per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya i és capaç de recuperar el terreny perdut i arribar al mateix nivell que la resta de països de la Unió Europea.

El País Valencià i les Illes, també amb problemes

Al País Valencià les coses no van millor quant a les renovables. El pes en la generació elèctrica és inferior al del Principat, i la renovable és lluny de complir els objectius fixats per la mateixa Generalitat per al 2020. A diferència de Catalunya, les peticions de noves centrals se centren en plantes fotovoltaiques –hi ha sol·licituds per a 5 GW–, perquè hi ha més facilitats en comparació amb el sector eòlic, el desenvolupament del qual s’ha aturat. Durant el 2019 s’hi han fet reformes parcials, però el sector demana de derogar completament el pla eòlic valencià i que s’agilitzin els tràmits per a desenvolupar projectes renovables, que ara per ara són complexos i lents, involucrant-hi diverses conselleries alhora. El sector vol deixar clar que no pretén rebre cap mena de subvenció, sinó solament que es deixin de posar barreres al desenvolupament d’instal·lacions d’energies renovables.

Les Illes Balears, al seu torn, parteixen de la pitjor situació al país. Les dades del 2018 indiquen que el consum elèctric renovable és testimonial (2% de solar i 0,1% d’eòlic), amb el carbó responsable de cobrir el 40% de la demanda elèctrica, seguit del gas, amb un 22%, i del dièsel, amb un 11%. Tanmateix, el passat 12 de febrer el parlament balear va aprovar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que té per objectiu reduir la dependència energètica exterior (un 20% de la demanda es cobreix amb la connexió submarina amb el País Valencià) i eixamplar les renovables i la descarbonització. El desafiament d’arribar als valors exigits per la legislació europea és molt important, car presenta un dels més baixos de la Unió i s’ha de canviar completament un sistema energètic basat en el consum gairebé exclusiu de combustibles fòssils.

The post El boom de l’energia solar a Europa no arriba als Països Catalans appeared first on VilaWeb.

Mertxe Aizpurua: ‘La solució política per a Catalunya no és exclusiva de Catalunya’

La portaveu d’EH Bildu al congrés espanyol, Mertxe Aizpurua, va ser una de les protagonistes inesperades de la sessió d’investidura de Pedro Sánchez en haver de fer la seva intervenció entre crits i interrupcions constants dels diputats del PP, Vox i Ciutadans. ‘Aquest país necessita molta pedagogia antifeixista’, va dir en sortir de la cambra i després d’haver aguantat estoicament l’intent de boicot. Hem parlat amb ella per conèixer millor el seu perfil poc conegut –és la seva primer legislatura al congrés espanyol– i perquè ens expliqui per què la seva formació va decidir d’abstenir-se.

#EnDirecto | Tensión el Pleno al nombrar la portavoz de Bildu a Arnaldo Otegi, quien pasó "seis injustos años en prisión"

Gritos de "terrorista" y "pide perdón"https://t.co/kZrejeI2Es

Batet apela a "la libertad de expresión y al pluralismo político" pic.twitter.com/HeFgM1obtx

— Europa Press (@europapress) January 5, 2020

Sou periodista i entreu en la política el 2011. Això us va generar cap contradicció?
—Hi vaig decidir d’entrar, però per un temps limitat, únicament. El 2011 l’esquerra independentista havia estat il·legalitzada en els anys anteriors i únicament podien conformar les llistes de Bildu els qui no haguessin ocupat anteriorment llocs a les institucions, no haguessin estat condemnades per diferents delictes o no haguessin passat per la presó. Hi havia milers i milers de persones al País Basc que no podien presentar-se a les eleccions. Jo estava molt a gust exercint la meva professió de periodista, però d’alguna manera em vaig veure en una disjuntiva i vaig creure que era el moment i no hi podia dir que no. Vaig ser batllessa d’Usurbil amb el compromís d’estar-hi només una legislatura.

Teníeu una sentència per apologia de terrorisme quan treballàveu a Punto y Hora. Això no us va impedir de formar part de les llistes?
—Sí que hi va haver un recurs a la JEC perquè m’inhabilitessin i no em pogués presentar, però la JEC va rebutjar-ho. Era una condemna mínima d’un any i un dia, i com que no tenia antecedents penals, no vaig haver d’entrar a la presó. Per les informacions que apareixen aquests dies, diuen que vaig estar inhabilitada durant un any per a poder exercir de periodista, cosa que és mentida. De fet, no conec ningú que l’hagin inhabilitat per a ser periodista. Busquen, busquen i busquen, i continuaran rebuscant. Però no crec que trobin gaire més. Però no se sap mai, perquè hi ha mitjans que, si no troben, s’ho inventen.

I ara heu entrat al congrés espanyol.
—Em van proposar de ser cap de llista per Guipúscoa i realment va ser la possibilitat de conformar un grup i fer força amb gallecs, bascs i catalans que em va enganxar. Aquesta idea és la que em va convèncer. I si no arriba a ser per això, doncs crec que hi hauria dit que no.

Però al final no heu format un mateix grup amb ERC. Per què?
—En la campanya sí que vàrem signar un acord amb ERC. Si no formem part del mateix grup és perquè cada partit calcula què hi perd i què hi guanya, amb temps, participacions i també diners a percebre. No hi donem importància. El nostre objectiu no era formar un grup parlamentari, sinó actuar conjuntament. I després va venir l’acord de la Llotja de Mar, en què diversos partits de l’estat vàrem reclamar un ‘acord polític’ per l’autodeterminació i la llibertat dels presos.

Parlem de la investidura. Quan pugeu a la tribuna, ja sabeu que amb el discurs que pronunciareu provocareu tal reacció?
—No m’imaginava aquell nivell de virulència i intensitat. Sí que donava per fet que en algun moment hi hauria alguna escridassada, perquè n’hem tingut abans, però no podia pas imaginar aquella falta de formes i de tot. Va ser molt bèstia. En els silencis que has de mantenir mentre t’escridassen perquè no pots sentir res, vaig arribar a pensar: ‘Això que em passa ara, precisament ho denuncio en el discurs; es visualitza el feixisme que denuncio, parlo de feixisme i el veig alhora. Quina prova més concloent que tinc raó en què dic, això que passa en aquest moment.’

Es va traslladar als passadissos?
—No. De fet, als passadissos vaig rebre moltes mostres de solidaritat. No de les bancalades que em van escridassar d’aquella manera, però sí moltes adhesions personals i felicitacions per haver mantingut les mesures.

Algú que us sorprengués?
—Sí… Però millor no te la dic.

Algú del PSOE?
—Sí que hi va haver una persona que em va estranyar que em donés suport. Però prefereixo no dir-ho, perquè crec que és un gest que forma part de l’àmbit personal.

Què us va semblar el gest d’Adolfo Suárez, de donar-vos l’esquena?
—Em va semblar un gest molt evident del fet que es vol donar l’esquena a la realitat, fins i tot físicament. Però crec que va seguir pel retrovisor allò que deia, i quan mires pel retrovisor no mires endavant i no veus què ve. Em va semblar molt absurd això que va fer.

Sou l’únic partit que ha votat en favor de Sánchez sense res en canvi. Per què?
—És que no és sense res a canvi. Si fos així, no ho hauríem fet. Nosaltres, amb aquesta abstenció, hem propiciat una oportunitat que, si no, no existiria. Nosaltres obrim una finestra, una oportunitat, perquè el govern que es formi, si vol solucionar els problemes enquistats a l’estat espanyol, ho faci. Ara han de governar i anar fent passes. Darrerament hem vist un canvi de postura del PSOE, no solament en el llenguatge, que és evident, sinó a l’hora d’abordar Pedro Sánchez diferents temes en els discursos de la investidura. Li hem donat una oportunitat i ara falta que les paraules es converteixin en fets.

Com ara quins?
—Hi ha una cosa que és evident, que és la dispersió dels presos. Hi ha famílies que ara per ara han de fer gairebé dos mil quilòmetres per estar darrere un vidre, veure el seu familiar i tornar a casa. I continuen fent-ho. Segons la legislació vigent, només caldria aplicar la llei perquè una gran part d’aquesta política canviés.

I per què no vàreu exigir-ho en canvi de la vostra abstenció?
—Perquè si aquest govern vol anar endavant, haurà de fer passes com aquestes per a democratitzar l’estat. I creiem que ho farà perquè no tindrà cap més remei, si ens atenim al fet que hi ha d’haver canvis i que es posarà fi a la política de judicialització i de repressió. La dispersió de presos és l’exemple d’una política totalment judicialitzada i que ara mateix no té sentit perquè ETA ha desaparegut i s’ha desarmat. Són polítiques de càstig i venjança que únicament fan mal als familiars dels presos. A qui està empresonat tant li fa estar dins d’una presó de Huelva o de Vitòria.

Us genera confiança Pedro Sánchez, tenint present la seva campanya, amb moments d’acostament a Ciutadans, o la valoració de la sentència dels presos?
—No, no me’n genera en absolut. I ho vàrem dir a la investidura. És una abstenció molt mesurada, molt pensada i molt valorada. Ja ho vaig dir en el discurs, que no ens en fiem del PSOE. Realment Sánchez, si estava en la tessitura actual, era perquè els seus càlculs havien errat. Quan ell va tornar a convocar eleccions, esperava un altre escenari polític que li permetés de formar govern amb Ciutadans i no haver de dependre d’independentistes catalans i bascs. Això no obstant, gran paradoxa, perquè les urnes li van demostrar la realitat plurinacional.

I si no posa fi a la repressió?
—I si no fa les passes adequades, ens tindrà en contra. Però també hem dit que tindrem paciència perquè la situació no és fàcil i sabem que ho tindrà difícil; que hi ha coses que no poden canviar de la nit al dia. Per això hem estat responsables. Però també serem exigents i, si no fa res, ho denunciarem i no podrà comptar amb nosaltres. I la legislatura és molt llarga.

Què més reclameu al PSOE? Una taula de diàleg com la que ha aconseguit ERC?
—Algun dia haurà d’arribar aquesta taula de diàleg. Però en tot cas, la solució per a Catalunya no és una solució exclusiva de Catalunya. És a dir, el problema no és ni Catalunya ni el País Basc, el problema són les estructures de l’estat i la configuració que té des del 1978. Aquest és el problema. Per tant, la solució ha de ser integral i és l’estat i la seva constitució que cal canviar, i fer molta pedagogia antifranquista, perquè si no acabarà fora d’Europa.

Com observeu la divisió latent entre ERC i JxCat en l’estratègia política? Al País Basc també l’heu viscuda.
—Sí. Ara com ara a EH Bildu hi ha gent i grups amb posicions diferents. Això no obstant, la nostra és sòlida i cohesionada, fins al punt que jo, quan estic amb gent d’Alternatiba o Eusko Alkartasuna, no penso que són d’Alternatiba o Eusko Alkartasuna. Som EH Bildu. Però ja et dic que m’agradaria estar en la situació de Catalunya, perquè hi ha una part del nacionalisme basc, el PNB, que no és en el terreny en què és ara mateix el nacionalisme català.

The post Mertxe Aizpurua: ‘La solució política per a Catalunya no és exclusiva de Catalunya’ appeared first on VilaWeb.

Avançament editorial: ‘Escapisme’, de Marc Moreno

Escapisme, la nova novel·la de Marc Moreno després de Temps de rates, que va guanyar el premi Crims de tinta 2017, arribarà demà a les llibreries. La publica Més Llibres, que comença una etapa nova amb Jordi Martín Llorent al capdavant. Marc Moreno (Barcelona, 1977) és periodista, escriptor i editor del segell Llibres del Delicte. També impulsa el festival Vilassar Noir de literatura i cinema negre, gènere del qual ha publicat mitja dotzena de novel·les.

Jordi Martín Lloret, el nou editor de Més Llibres, escriu per als lectors de VilaWeb sobre la novel·la i l’autor: «Marc Moreno s’ha anat bastint una carrera literària ben sòlida i honesta des de la vora més externa del gènere negre. Els personatges de les seves novel·les no són titelles plans al servei d’una trama més o menys ben estructurada, sinó que tenen l’ànima ben roent i tridimensional. A Escapisme, l’escriptor compon un mosaic tarantinià de fracassos, la història sotragada d’un antiheroi de l’extraradi de Barcelona que ha fet de l’escapisme el seu estil de vida, de supervivència. La Verneda de Moreno és un escenari tan fidel a la realitat que el lector pot sospitar que més d’un episodi ha estat pouat directament de la crònica col·lectiva, la no oficial, del barri barceloní. Els personatges d’Escapisme no encaixen ni tan sols entre ells: són peces defectuoses d’un trencaclosques condemnat als marges.»

Escapisme es presentarà al festival Tiana Negra, els dies 17 i 18 de gener a la localitat del Maresme. Precisament la nova directora, Anna Maria Villalonga, que en substitueix el fundador i ideòleg, Sebastià Bennasar, ha dit d’Escapisme a les xarxes: ‘Una crook story descarnada i realista, amb personatges desnonats per la vida, que no et deixarà indiferent. El seu inesperat final, tampoc.’

La sinopsi apunta: «Quan la mare de l’Aitor cau del balcó d’una de les cases que neteja, ell creu que tot el seu món s’ensorra. La realitat el colpeja amb insistència una vegada i una altra, i ara que les coses es compliquen, no troba ningú al seu costat. Un entorn ofegant ple de personatges delirants només fa que empitjorar-ho tot. La mare, mentrestant, potser ja és història, però ell es nega a trepitjar l’hospital i descobrir-ho.»

Llegiu un fragment d’Escapisme.

The post Avançament editorial: ‘Escapisme’, de Marc Moreno appeared first on VilaWeb.

Quan Enric Casasses parla en pla a un brot de farigola

El premi Lletra d’Or és segurament el més singular de les lletres catalanes. Com recentment recordava l’escriptor Joan-Lluís Lluís en un piulet, els vuit darrers ha anat a parar a set poetes i a un novel·lista, ell mateix. I diu que se sent molt ben acompanyat enmig de tants versos. I segurament aquesta potència que gasta el premi Lletra d’Or és causada per la seva independència, per no estar lligat a cap institució ni grup editorial i per les característiques d’un jurat carregat de joventut, amb poetes, novel·listes, periodistes literaris i gent de teatre. S’atorga cada any a una obra publicada l’any anterior i el jurat no supera mai la cinquantena. Quan algú fa cinquanta anys ha de passar el relleu a un altre lletraferit, menor de cinquanta, és clar.

Les característiques del premi també obliguen l’editor de l’obra publicada a convidar a dinar o sopar al jurat, la premsa que ho demani i alguns amics seus. I així va ser que divendres passat es va procedir a la cerimònia gastronòmica i literària de lliurament de la fi grega a Enric Casasses per El nus la flor, lletra feta a mà pel joier Manuel Capdevila, tercera generació de joiers que també formen part del premi d’ençà de l’origen, ara fa seixanta-quatre anys. El botó de solapa d’or és l’obsequi que es fa a l’autor, perquè el premi no té dotació econòmica.

El poeta Enric Casasses, premi Lletra d’Or 2018.

Edicions Poncianes, segell editor d’El nus la flor, va convocar un dinar al restaurant Coure del passatge de Marimon de Barcelona. Hi van assistir bona part del jurat: Sílvia Bel, Míriam Cano, Llucia Ramis, Sílvia Bel, Andreu Gomila i Jordi Nopca. No hi van poder assistir: Salvador Macip, Sebastià Alzamora, Núria Cadenes i David Plana.

Entre el jurat, enguany debuten l’escriptora, poeta i periodista literària Míriam Cano, que pren el relleu d’Heura Marçal; i l’escriptor i periodista Jordi Nopca, que substitueix el periodista i editor Bernat Puigtobella. I Sílvia Bel va comentar que per a ella era l’últim any com a jurat, perquè aquest 2020 en farà cinquanta, i ja té pensada qui la substituirà. Serà la dramaturga Cristina Clemente.

També van formar part de l’àpat alguns amics de Casasses, entre els quals la poeta Núria Martínez Vernis, a qui Casasses dedica un dels poemes del llibre, que acaba dient:

«sap triar herbes
fondre metalls
desfer baralles
i trenar cordes
i tot s’ho inventa»

Engany, el jurat ha anat tard i la primera cosa que els membres van voler aclarir és que és el premi Lletra d’Or del 2018 el que s’atorga ara, perquè El nus la flor es va editar entre el novembre i desembre del 2018. I que cap al maig es tornaran a trobar per anunciar el premi Lletra d’Or del 2019.

L’àpat va ser de picar i compartir, inclosos els segons plats i les postres. I tot per a llepar-se’n els dits: croquetes, amanida de llenties, ensalada russa, truites sucoses de patata i ceba i botifarra negra, cua de bou… I el vi de la Conca de Barberà. Va ser un dinar animat, amb converses ben variades entre el jurat i la premsa. En canvi, Casasses va estar poc parlador. Quan li ho vam fer nota va dir que rumiava.

Abans de les postres, l’actriu Sílvia Bel va ser l’encarregada de llegir la glossa sobre l’autor i el llibre. Va començar explicant: ‘A Enric Casasses un dia li vaig trucar per preguntar-li si podíem quedar a la tarda per parlar de Ramon Llull, del significat d’uns fragments de la seva obra que jo havia de llegir en un concert i ell em va respondre: “A aquesta hora no pot ser, és l’hora que escombro i se’m faria fosc. Un altre dia.”‘

I la glossa continuava: ‘L’escombrador professional m’explicava al cap d’uns dies, tot prenent un cafè, que el que venien a dir aquells textos era que Llull, una vegada, caminant tranquil·lament pel bosc s’havia trobat la Filosofia d’Amor plorant en una font i li havia preguntat: “Filosofia, per què plores?” I ella li havia dit que estava trista perquè els homes estimaven més la seva germana Ciència malgrat que era gràcies a ella que havien après a estimar… I a mi, mentre l’escoltava, se’m van esvair tots els dubtes, perquè vaig entendre que Llull podia haver estat el meu besavi i la Filosofia, la Conxita de cal Vaquer, que de petita em duia a la font dels casats del meu poble i, de sobte, en aquell bar esquifit i sorollós de la plaça de la Revolució, l’impossible s’anava convertint en quotidianitat, era l’Enric, parlant del teòleg com qui passa l’escombra, com qui feineja abans no es pongui el sol, mentre la resta del món va deixant d’existir i només queda una mica de pols, el recollidor i la casa d’un poeta.’

Després de la lectura, Casasses aclariria que escombrar quan es fa fosc és una superstició antiga, que no has d’escombrar a l’hora dels follets…

Aquí teniu en vídeo el moment que Sílvia Bel va llegir la glossa, escrita per ella:

Després va parlar Enric Casasses, que es va explicar tot dient un poema que és datat la nit del 8 de gener del 87. Hi diu que parla en pla a un brot de farigola. També el vam capturar en vídeo. Descobriu per què el va llegir:

Aleshores, l’editor Jordi Carulla va prendre la paraula: ‘És un reconeixement preciós per a l’editorial i també ha estat un ressorgiment per a Edicions Poncianes. El llibre va tenir una gestació llarga i es va fer amb una gran intervenció del dissenyador, l’Èric. Un cop editat, ha caminat per si mateix i és un llibre molt estimat. Recordo una entrevista preciosa que li va fer Xavier Grasset al 3/24, on també se sentia la música del disc, que es va fer a partir del llibre i que encara va de ronda.’ I va acabar dient: ‘Aquest 2019 ha estat el gran any d’El nus la flor. Mirarem de fer més llibres. I molt agraït.’

Abans d’aixecar-nos de taula, Enric Casasses va anunciar que aquell mateix divendres sortia al mercat un nou disc editat a Gandia de Don Simon i Telefunken, Orbiten, que conté alguns poemes que formen part del llibre i alguns altres que no. Curiosa coincidència, perquè ell també va dedicar un poema d’El nus la flor a Don Simon i Telefunken, ‘Exercicis de màgia pràctica’, que comença dient:

Al concert que farem diumenge a Figueres en
don Simó, en Te-la-funquen i jo, hi portaré el
volum segon de la biografia de Paganini que
estic rellegint i el deixaré en algun lloc de l’es-
cenari durant el concert perquè el genial i gentil
i adolorit genovès pugui sentir – des de l’altra
riba de la mort […]

The post Quan Enric Casasses parla en pla a un brot de farigola appeared first on VilaWeb.

Del Black Friday a Reis, comprant… i de postres, les rebaixes

‘Si això no es frena, d’aquí a dos anys no reconeixerem les nostres ciutats’, deia abans del Black Friday en German Cid, president de Comertia, referint-se a la desaparició progressiva del comerç físic. ‘Fer rebaixes abans de la campanya de Nadal no té solta ni volta. Ens disparem un tret al peu nosaltres mateixos’, argumentava el mateix dia Joan Carles Calbet, president de RetailCat. Recollia aquestes contundents declaracions en un article (‘Disbauxa de consum, gran negoci o un tret al peu?‘, dia 30-11-2019) sobre el període de disbauxa de consum que començava a final de novembre. Ara ja han passat les festes i és interessant de saber què opinen els dos empresaris sobre què ha passat aquestes últimes setmanes, just quan comencen les tradicionals rebaixes de Reis, unes rebaixes molt descafeïnades després de tants i tants dies d’ofertes. I sembla lògic de demanar-se si en els moments actuals tenen cap sentit, aquestes rebaixes tradicionals.

Recordem que les rebaixes, tal com les havíem conegudes fins fa pocs anys, ja no existeixen. Fem memòria. Van començar en el sector de la moda i tenien molta raó de ser, perquè amb el canvi de temporada calia despatxar els excedents per poder comprar la col·lecció de la següent. Però ara això ja no funciona així ni al sector de la moda –avui no hi ha dues temporades, sinó quatre o més, amb cicles molt curts– ni als altres. Ara com ara, es promouen productes de temporada a preus atractius, empesos per les promocions que es fan per internet i per la liberalització que hi ha al mercat, per llei. Això té tres implicacions molt evidents. Per als consumidors resulta interessant perquè, en teoria, compren més bé de preu; als comerciants els és un gran maldecap, perquè els retalla els marges; i per als grans operadors és una oportunitat de fer més quota de mercat i eliminar competència.

Per German Cid, les rebaixes tradicionals cada vegada tenen menys raó de ser. ‘En realitat –diu– s’han convertit en una promoció més de les que es fan durant tot l’any.’ Afegeix que la gran campanya de l’any és la de Nadal i Reis, però que si comences les promocions a final de novembre, fet i fet, ‘et queden deu dies i prou per a fer vendes a preus normals’. Recorda què ha passat amb l’evolució de les vendes el desembre, tal com recull l’indicador de Comertia, publicat dimarts. A la nota adjunta a l’indicador, s’explica: ‘Les vendes al desembre han estat positives per les cadenes de retail associades a Comertia, amb una mitjana de creixement del 2,6% respecte del mateix mes de l’any anterior. Ara, cal destacar que de l’1 al 24 de desembre les vendes només van créixer d’un 1,7%, a causa de l’avançament de les compres de Nadal durant el Black Friday, i ja van quedar registrades al mes de novembre.’ Això ens diu que les compres fortes es fan els últims dies de l’any, pels motius que apunta.

Joan Carles Calbet és del mateix parer. ‘Les rebaixes han perdut sentit, enmig de les promocions constants durant l’any. El fet més perillós és que entre tots plegats hem liquidat la campanya de Nadal, que era clau per a molts sectors. Fa anys començava el 8 de desembre amb preus normals i ara comença pel Black Friday amb preus ja retallats… I els marges es fan cada vegada més estrets.’ En realitat, aquí hem fet una mala còpia dels americans. Allà fan Divendres Negre després del dia d’Acció de Gràcies, que és quan es fan els regals, i l’endemà es fan les rebaixes. Com abans els Reis i les rebaixes del 7 de gener a casa nostra. Però aquí lliguem un divendres –que no treu cap a res i que normalment s’allarga uns quants dies per cada banda– amb la campanya de Nadal. Un disbarat total. Per més que allarguis el període de compres, la gent no té més diners per a gastar… Aquesta mateixa reflexió fa Calbet en relació amb els diumenges oberts. ‘No es ven més. Simplement la gent trasllada la despesa d’un format a un altre. I aquí sempre hi guanyen els més grans.’

I pel mig hi ha les vendes per internet, que no cessen de guanyar mercat. Cal diferenciar els comerços que tenen vendes en línia i físiques dels grans operadors només en línia, encara que la part grossa se l’enduen aquests. Segons Comertia, ‘les vendes en línia continuen creixent a bon ritme, tot i mostrar resultats molt dispars. Aquest desembre han tancat amb un creixement del 29% respecte del mateix mes de l’any anterior’. En German Cid fa una reflexió interessant sobre aquest punt. ‘Molta gent compra per internet sense mirar els preus, senzillament compra pels descomptes que li diuen, sense comprovar si són correctes o no. En molts casos, el preu descomptat continua essent més alt que no el que pots trobar en una botiga física.’ La queixa pel tracte diferent que reben els grans operadors i el comerç físic té tota la raó de ser. ‘A nosaltres l’inspector ens comprova els preus d’abans i els de rebaixes, i ens posa una multa si no ho fem bé, mentre que els grans operadors ho fan com volen’, afegeix. És cert això que diu. Qui i com comprova allò que ofereixen Amazon o Alibaba? I ja no entro en la qüestió d’on paguen impostos…

La comprovació és un dels punts forts de les rebaixes que podríem anomenar ‘controlades’ en el comerç físic, a més de l’atenció personal que sempre facilita la compra. Calbet hi afegeix un altre aspecte, l’ambiental. ‘No es tracta tan sols del transport de la venda amb camionetes dins les ciutats, sinó del transport de les devolucions, que són molt elevades. Es calcula que són cinc vegades més que les que es fan a les botigues físiques. O els embalatges que són molt més grans. Tot plegat és molt poc sostenible…’ El fet és que ignorem el cost ambiental que tenen les devolucions dels paquets, però deixen un rastre de contaminació que empitjora la qualitat de l’aire i contribueix al canvi climàtic. Aquest problema creix com més va més, a mesura que augmenta el comerç electrònic i les empreses faciliten les seves polítiques de devolucions perquè siguin més fàcils per als usuaris. El problema s’ha fet tan gros i contraproduent per als grans operadors, en un temps de progressiva conscienciació sobre l’emergència climàtica, que el director executiu d’Amazon, Jeff Bezos, va anunciar al setembre que la companyia havia fet una comanda de 100.000 camionetes elèctriques, que farà servir per als seus repartiments als EUA a partir del 2021.

En resum, sembla que el temps de les rebaixes tradicionals ha desaparegut… perquè tot l’any en podem trobar, en promocions, descomptes o campanyes especials. Però hi ha un punt final que hauríem de pensar com el desenvolupem. Segons Calbet, ‘un dels aspectes bons que tenien les rebaixes tradicionals era que, en teoria, eren les úniques promocions amb garantia per al consumidor’. Ara hem d’esforçar-nos a veure com pot evolucionar aquesta protecció del consumidor amb els nous models d’oferta que creixen de dia en dia. No serà fàcil…

The post Del Black Friday a Reis, comprant… i de postres, les rebaixes appeared first on VilaWeb.

Recepta: amanida de mongetes

Ingredients:
(per a quatre persones)
400 g de mongetes del ganxet cuites
200 g de bonítol
una mica de pebrot vermell i verd
1 ceba tendra
6 tomàquets vermells
4 filets d’anxova
un grapat d’olives verdes
un grapat d’olives negres
sal, pebre, vinagre i oli

Elaboració:
Posem les mongetes cuites en una plata. Hi afegim per sobre tres tomàquets sense pell i tallat a trossets. La ceba també la fem a trossets, com també el pebrot vermell i el bonítol esmicolat. Tanquem el plat tirant-hi per damunt tres tomàquets ratllats. Salpebrem les mongetes i la verdura i les amanim amb una mica de vinagre i un raig d’oli. Guarnim el plat amb les anxoves i les olives de dos colors. Pel voltant, hi afegim uns trossets de pebrot verd.

The post Recepta: amanida de mongetes appeared first on VilaWeb.

Els quatre canvis contra els odiadors que revolucionaran Twitter al final del 2020

Aquesta setmana Twitter ha anunciat quatre canvis que el revolucionaran enguany. Aprofitant un esdeveniment al CES 2020, a Las Vegas, ha anunciat que permetrà de decidir qui pot respondre a cada piulet. La directora de gestió de productes, Suzanne Xie, ha explicat que afegiran una funció per a ‘participants de la conversa’, que oferirà quatre opcions: global, grup, panell i declaració.

Xie ha recalcat que la xarxa social és ‘en procés de fer una investigació sobre aquesta funció’ durant el primer trimestre d’enguany per llançar-la més endavant, al final de l’any, segons que ha recollit The Verge. Per això, de moment, només un petit grup d’usuaris podran accedir-hi. L’anunci arriba quan ja és disponible a escala mundial la funció d’ocultar respostes dels piulets, que permet que els usuaris gestionin les seves converses.

Restriccions graduals

L’opció ‘global‘ permet que qualsevol usuari pugui respondre als piulets. És a dir, és Twitter tal com l’hem conegut fins ara quant als comptes públics, en què tothom pot respondre a un piulet. L’altra opció, més restrictiva, s’anomena ‘grup‘. En aquesta només hi podrà respondre a qui l’usuari segueix i alhora menciona específicament en el piulet.

Una tercera alternativa, anomenada ‘panell‘, farà que únicament puguin respondre-hi els qui hi són mencionats específicament. L’última opció serà la ‘declaració‘, que no permetrà que ningú hi respongui.

Una mesura polèmica?

Aquests canvis permetran de combatre els odiadors i els comptes falsos a Twitter, però alhora poden limitar la llibertat d’expressió de què sempre ha gaudit. Fins ara, en aquesta xarxa social es pot respondre a tothom de manera lliure, sense restriccions prèvies.

A Twitter és habitual de veure que la participació en una conversa pot canviar la qüestió tractada d’entrada, o fins i tot el to de la conversa, fins a arribar a desviar-se’n completament i acabar en discussions interminables. Per això la companyia ja va avançar que treballava en més opcions sobre qui pot respondre o veure converses específiques, i que també provava canvis relacionats amb la interacció per veure si ajuden a tenir una conversa més saludable.

The post Els quatre canvis contra els odiadors que revolucionaran Twitter al final del 2020 appeared first on VilaWeb.

Taiwan reelegeix la líder independentista, malgrat la pressió de la Xina

La presidenta de Taiwan, i líder de l’independentista Partit Democràtic Progressista, Tsai Ing-wen, ha guanyat les eleccions presidencials de l’illa. El seu rival, candidat del Kuomingtang i percebut com a pro-xinés, Han Kuo-yu, ha reconegut la derrota.

Tsai ha aconseguit superar els vuit milions de vots, en el que és un rècord electoral històric. Sens dubte els incidents a Hong Kong han ajudat a millorar el resultat del seu partit, que fa un any estava molt baix en les enquestes. La por a l’autoritarisme xinés ha estat un factor determinant en la campanya. El partit de Tsai proposa proclamar la independència de l’illa mentre que el Kuomingtang insisteix en que el de Taipei és el govern de tota la Xina i cal reunificar el país.

La presidenta ha aconseguit el 57,1% dels vots, segons els resultats finals. Dinou milions de votants eren cridats a les urnes per a decidir entre dues visions divergents del futur de l’illa i les seves relacions amb Beijing, el seu major soci comercial.

En una declaració pública després de la victòria Tsai ha dit que ‘Taiwan ha demostrat al món com estimem la nostra forma de vida lliure i democràtica i la nostra nació’ i ha exigit a la Xina que deixi d’amenaçar el seu país. ‘Espero que les autoritats de Pequin entenguin que Taiwan, un país democràtic i el nostre govern elegit democràticament no cediran mai a les amenaces i la intimidació’.

Tsai Ing-wen ha revalidat així la presidència fent fracassar la pressió de Pequin. El seu govern rebutja el principi de la unitat de l’illa i del continent dins una sola Xina i aquesta posició va provocar la ira de Pequín que, des que va prendre el càrrec de presidenta de Taiwan, ha continuat endurint el seu to. La Xina ha tallat, de fet, totes les comunicacions oficials amb el seu govern mentre intensifica les pressions econòmiques i els exercicis militars.

Fa un any, poques persones haurien apostat per una victòria del PDP, després de la gran victòria del Kouomintang a les eleccions locals. Han Kuo-yu, un nouvingut a l’escena política va guanyar de fet l’ajuntament de Kaohsiung, històricament un feu del PPD. Això el va portar a ser escollit líder del seu partit. Però la situació a Hong Kong i les seves relacions amb Pequín l’han portat a la derrota, per la por a que obrís la porta si esdevenia president a alguna fórmula de reunificació.

Els electors tenien tres urnes per a aquest dia de votació, l’elecció del cap de l’Estat, Tsai Ing-wen que havent superat els vuit milions de vots ja és el president més elegit de la història de Taiwan, i les altres dues per a l’elecció de diputats per circumscripcions i diputats proporcionals.

The post Taiwan reelegeix la líder independentista, malgrat la pressió de la Xina appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] L’emocionant rebuda a Jordi Ros i Germinal Tomàs a Mollet del Vallès

Emocionant rebuda a Mollet del Vallès a Jordi Ros i Germinal Tomàs, els darrers independentistes detinguts el 23-S que quedaven a presó i que van sortir de Soto del Real ahir, després de dipositar una fiança de 30.000 euros i 15.000 euros respectivament, tal com havia decretat l’Audiència espanyola.

Una concentració a la plaça Pau Casals els ha donat la benvinguda amb crits de ‘No esteu soles’. Després s’hi han acostat Alexis Codina i Eduard Garzón, que també van ser empresonats a Soto del Real. A més d’ells quatre, l’Audiència espanyola ha alliberat esglaonadament Ferran JolisXavier Duch Txevi Buïgas.

L'Alexis, l'Edu, el Jordi i el Germinal.

Avui a Mollet. Benvinguda popular a les @Detingudes23S pic.twitter.com/L91JLpMJxF

— Eulàlia Reguant Cura (@aramateix) January 11, 2020

pic.twitter.com/LlXWJQs8v1

— Detingudes23S (@Detingudes23S) January 11, 2020

El sabadellenc Jordi Ros i el molletà Germinal Tomàs han estat rebuts a Mollet. Ja no queda cap CDR a presó. pic.twitter.com/OXyBfAWzx7

— Joel Gascón (@joelgascon) January 11, 2020

L’operació Judes es va efectuar abans de la sentència del procés i es va saldar amb la detenció de nou persones –set de les quals van ingressar a presó-, acusades de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d’explosius.

[VÍDEO] Jordi Ros i Germinal Tomàs surten en llibertat de Soto del Real 

The post [VÍDEO] L’emocionant rebuda a Jordi Ros i Germinal Tomàs a Mollet del Vallès appeared first on VilaWeb.

El govern francès retira l’edat fixa de jubilació de la reforma de les pensions

El primer ministre francès, Edouard Philippe, ha remès una carta als sindicats en la qual els informa de la retirada de l’edat fixa de jubilació de 64 anys inclosa en el projecte de reforma de les pensions que ha provocat una vaga general indefinida des del passat 5 de desembre.

Tot i que el govern d’Emmanuel Macron està ‘disposat a retirar temporalment’ aquesta edat fixa, una de les demandes clau dels sindicats, la missiva reitera en qualsevol cas la ‘voluntat del govern de construir un sistema de pensions universal’.

‘Per demostrar la meva confiança en els interlocutors socials i no prejutjar el resultat de la seva tasca pel que fa a les mesures que es prendran per aconseguir l’equilibri el 2027, estic disposat a retirar del projecte de llei la mesura a curt termini que jo havia proposat, que consistia a convergir gradualment des del 2022 a una edat d’equilibri de 64 anys el 2027’, explica la carta de Philippe, publicada en el dia 38 de vaga.

The post El govern francès retira l’edat fixa de jubilació de la reforma de les pensions appeared first on VilaWeb.

Manifestacions a Baiona i Bilbao pels drets dels presos bascs

Aquesta tarda les plataformes Sare Herritarra i Bakegileak han convocat manifestacions a Baiona i Bilbao contra la política penitenciària d’excepció, contra la dispersió i pels drets dels presos bascs. La manifestació a Baiona s’ha fet a les 15.00, mentre que la de Bilbao ha començat a les 17.00.

Entre els assistents a la manifestació de Bilbao hi són presents el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi; el secretari de Comunicació de Podem a Euskadi, Andeka Larrea; la diputada d’ERC al parlament Núria Picas i el vice-secretari general del partit, Isaac Peraire; el diputat de la CUP al congrés espanyol Albert Botran i el diputat de JxCat al parlament Eduard Pujol. També han donat suport a la manifestació el president Carles Puigdemont i l’ex-dirigent d’ERC Josep Lluís Carod Rovira. El PNB no hi ha enviat representació oficial.

70.000 persones surten novament als carrers de Bilbao per demanar l'acostament dels presos bascos, tal com marca la llei, i una solució política al conflicte basc #U11Bilbo #OrainPresoak pic.twitter.com/pOSttj5nrn

— Albert Mercadé (@albertmercade) January 11, 2020

Per l'amnistia de les preses!#OrainPresoak pic.twitter.com/uBjQvgKYad

— Èric (@ELarQu) January 11, 2020

Això ja va…..
Euskal Presoak Etxera#OrainPresoak pic.twitter.com/ralA9Qwneh

— RESCAT (@RescatPreses) January 11, 2020

10.000 pertsona inguru bildu dira gaur Baionan euskal presoen eskubideen defentsan. Memento polita bizitakoa bukaeran #OrainPresoak pic.twitter.com/GKkkj9K8sF

— Iurre Bidegain (@Iurrebidegain) January 11, 2020

Desde aquí arriba era espectacular. pic.twitter.com/8l6mBssyKV

— Ibai Azparren (@ibaiazparren) January 11, 2020

“Hator hator etxera”, nahia eta beharra Bilboko kaleetan #OrainPresoak pic.twitter.com/8EsNfjkian

— Ramon Sola (@gara_rsola) January 11, 2020

Orain bai. Baionako manifestazioa amaitu ondoren, hau hasiko da. Dena prest. #OrainPresoak @naiz_info pic.twitter.com/hRTLDByTb3

— Ibai Azparren (@ibaiazparren) January 11, 2020

The post Manifestacions a Baiona i Bilbao pels drets dels presos bascs appeared first on VilaWeb.

Arlene Foster, nova ministra principal d’Irlanda del Nord després de l’històric pacte per a restaurar l’autonomia

La líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), Arlene Foster, ha estat elegida ministra principal d’Irlanda del Nord després de l’històric acord amb el partit republicà Sinn Féin que ha permès de restaurar l’autonomia de la regió sota sobirania del Regne Unit després de tres anys de suspensió.

‘Alguns membres d’aquesta cambra són republicans irlandesos i jo sóc unionista amb una forta identitat britànica, però malgrat les nostres diferències, hem de buscar un lloc comú’, ha afirmat Foster en la seva intervenció davant el parlament nord-irlandès reunit al palau de Stormont, segons recull la premsa nord-irlandesa. ‘Estem d’acord en què hi ha hagut massa patiment i en què no podem permetre que la societat entri en una deriva retrògrada de divisió’, ha afirmat.

Amb Foster, també ha estat nomenada vice-primera ministra la dirigent del Sinn Féin Michelle O’Neill després d’una sessió parlamentària en la qual s’ha materialitzat l’històric pacte en què participen a més el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), el Partit Unionista de l’Ulster (UUP) i el Partit de l’Aliança d’Irlanda del Nord.

O’Neill ha destacat per la seva banda que les prioritats del nou govern seran sanitat, educació i ocupació. ‘Podem fer-ho mantenint les nostres identitats polítiques diferenciades i treballant en l’interès comú de tot el poble’, ha apuntat. L’acord preveu a més el nomenament d’Alex Maskey, del Sinn Féin, com a president del parlament d’Irlanda del Nord.

The post Arlene Foster, nova ministra principal d’Irlanda del Nord després de l’històric pacte per a restaurar l’autonomia appeared first on VilaWeb.

El magistrat Juan Carlos Campo serà el nou ministre de Justícia espanyol

Avui s’han conegut quatre noms més que formaran part del nou govern espanyol: Juan Carlos Campo com a ministre de Justícia, Carolina Darias com a ministra de Política Territorial i Funció Pública, José Manuel Rodríguez Uribes com a ministre de Cultura i Esports i Noelia Vera com a secretaria d’estat d’Igualtat. Amb aquestes designacions es completa el govern presidit per Pedro Sánchez, que avui ha fet les últimes confirmacions.

Campo, magistrat andalús, substituirà a la ministra Dolores Delgado. Va ser secretari d’estat de Justícia entre el 2009 i el 2011 i vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre el 2001 i el 2008.

Darias és ara com ara responsable d’Economia, Coneixement i Ocupació del Govern de Canàries. L’executiu ha destacat d’ella que, als seus 54 anys, conjuga un perfil tècnic amb caràcter polític i que és d’una dona del partit. La nova ministra va ser delegada del govern a Canàries entre el 2008 i el 2011, any en què va ser elegida consellera i portaveu del Cabildo de Gran Canària.

L’any 2015 va assumir la presidència del parlament de Canàries durant la IX Legislatura i des de juliol del 2019 és consellera d’Economia, Coneixement i Ocupació del govern de Canàries.

Darias, que va néixer a Las Palmas de Gran Canaria l’any 1965, és llicenciada en Dret per la Universitat de la Laguna i pertany al Cos Superior d’Administradors Generals de l’Administració Pública de Canàries.

L’any 1999 va ser elegida regidora de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria; i des del 2004 fins al 2008 va ser subdelegada del govern a Las Palmas, i posteriorment va ser elegida diputada del parlament de Canàries per a la VII Legislatura, en què va ser portaveu de Sanitat del Grup Socialista, fins que va exercir el lloc de directora d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària.

Pel que fa a Uribes, exerceix ara com ara de portaveu adjunt dels socialistes a l’Assemblea de Madrid. Va ser director de Suport a Víctimes del Terrorisme i d’Atenció Ciutadana entre el 2005 i el 2011.

Doctor en Dret, és professor titular de Filosofia del Dret i Filosofia Política a la Universitat Carlos III de Madrid i va ser delegat del govern espanyol a la Comunitat de Madrid entre juny del 2018 i abril del 2019.

Secretari de Laïcisme en l’Executiva Federal del PSOE, va ser l’encarregat d’elaborar un informe de la delegació del govern espanyol de Madrid que desaconsellava enterrar Franco a l’Almudena per motius de seguretat.

També va ser director de l’Institut de Drets Humans ‘Bartolomé de las Casas’ (2016-2018), de qui abans va ser el director del seu programa de doctorat i entre el 2013 i el 2017 del seu màster en Drets fonamentals.

Per últim, Noelia Vera és la portaveu de l’executiva de Podem, periodista de professió i una de les principals dirigents del partit. Formarà part de l’equip de la futura ministra d’Igualtat, la ‘número dos’ de Podem i actual portaveu parlamentària, Irene Montero.

Vera és llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, té un màster en Periodisme d’Agència i ha exercit la seva professió en mitjans de comunicació com el Diari de Cadis, CNN+, Telemadrid, eldiario.es i l’Agència Efe.

La futura secretària d’estat d’Igualtat, que prendrà el relleu a la socialista Soledad Murillo, va arribar a Podem des del programa ‘La Tuerka’, on va treballar amb el cofundador de la formació, Juan Carlos Monedero.

Vera és diputada en el congrés espanyol des de 2015, quan Podem va anunciar que encapçalaria la llista de les eleccions per la província de Cadis, i des de l’assemblea Vistalegre II celebrada en 2017 també exerceix de portaveu de l’executiva del partit, un lloc que fins a estiu de l’any passat compartia amb Pablo Echenique, que ara ocupa el lloc de portaveu parlamentari i secretari d’Acció de Govern de Podem.

En un primer moment, la direcció del partit va considerar nomenar a Vera portaveu parlamentària en substitució d’Irene Montero, però finalment es va descartar aquesta opció en considerar que el càrrec de portaveu parlamentari i la del partit havien de recaure en persones diferents per a diferenciar l’activitat.

The post El magistrat Juan Carlos Campo serà el nou ministre de Justícia espanyol appeared first on VilaWeb.

Omplim Estrasburg avança els actes de suport a Puigdemont i Comín al Parlament Europeu

La plataforma Omplim Estrasburg ha decidit d’avançar mitja hora l’acte de suport dilluns a Carles Puigdemont i Toni Comín coincidint amb el ple de l’Eurocambra a la ciutat alsaciana. Serà el primer en què participaran Puigdemont i Comín un cop reconeguts com a eurodiputats. Així el programa d’actes s’iniciarà a dos quarts d’una del migdia i s’allargarà fins a dos quarts de cinc.

El programa serà el següent: a dos quarts d’una es farà la concentració a l’esplanada davant del Parlament Europeu. A la una es llegirà el manifest ‘Tornem a omplir Estrasburg: Persistir és guanyar’. A continuació intervindran el president de l’AMI, Josep Maria Cervera; Montse Martí de Juristes per la República; i els membres de Pirates de Catalunya Francesc Garrobo i Josep Jover. Finalment el president Quim Torra adreçarà unes paraules als concentrats.

L’organització també afirma que compta amb la presència ‘i eventual intervenció’ dels eurodiputats Puigdemont i Comín, així com de l’eurodiputada d’ERC Diana Riba.

La plataforma ha difós una imatge amb la ubicació exacta on els manifestants s’han de concentrar. Els organitzadors demanen que els concentrats no vagin més enllà del pont ni a la zona de gespa, ja que és un espai que pertany al Parlament Europeu. També demanen de no arribar al lloc previst per la concentració abans de les 12.30 ni passejar amb banderes o pancartes ni fer un soroll escessiu fora de les hores previstes per a la manifestació.

The post Omplim Estrasburg avança els actes de suport a Puigdemont i Comín al Parlament Europeu appeared first on VilaWeb.

L’acte de Puigdemont i Comín a Perpinyà es farà al febrer

L’acte del Consell per la República a Perpinyà en què han de participar Carles Puigdemont i Toni Comín es farà al febrer en un espai exterior, segons que informa Catalunya Ràdio. La delegació del Consell a la capital nord-catalana hi espera l’assistència d’entre cinquanta i cent mil persones. Puigdemont i Comín visitaran Perpinyà aprofitant la immunitat com a eurodiputats i després que, partir de dilluns, ja participin als plens del Parlament Europeu.

Jean-Marc Pujol, batlle de Perpinyà, ha explicat a aquesta emissora que s’ha posat a disposició de la Generalitat i del president Puigdemont per fer ‘tot el que calgui’ per a l’organització de l’acte, fent referència a la tradició històrica de cooperació entre Catalunya Nord i el Principat.

Pujol ha reconegut que té ‘una relació personal molt forta amb el president Puigdemont’, que ve de l’etapa en què aquest últim era batlle de Girona. I ha explicat que ‘en plena crisi política’, després de l’1 d’octubre, es va oferir per fer de mediador en el conflicte entre el govern de la Generalitat i l’estat espanyol.

The post L’acte de Puigdemont i Comín a Perpinyà es farà al febrer appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Doble cop’ i ‘Sánchez es blinda amb més de vint ministres’

VilaWeb: Ara:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Doble cop’ i ‘Sánchez es blinda amb més de vint ministres’ appeared first on VilaWeb.

L’enfrontament entre el PSPV i Compromís fa perillar la batllia de Castelló

La tensió entre el PSPV i Compromís a la batllia de Castelló podria acabar trencant el pacte de Fadrell quan compleix sis mesos. La batllessa, Amparo Marco, ha fet un balanç positiu d’aquests mesos i confia que hi haurà acord en la reunió negociadora que s’ha de reunir demà a instàncies del PSPV.

Marco té confiança ‘total i absoluta’ que la comissió dels tres grups que l’integren (PSPV, Compromís i Podem-EUPV) treballarà per arribar a una entesa tan aviat com sigui possible. Els membres de la comissió del PSPV han convocat els seus socis de govern, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida, per trobar una solució i mantenir viu el govern de coalició.

La comissió de seguiment de l’acord de Fadrell havia de reunir-se dimarts, però unes declaracions del portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, en què va acusar el PSPV d’haver paralitzat el pressupost del municipi, ha fet avançar el calendari. La renovació de la Junta de Festes al desembre va fer esclatar el desacord, una crisi de govern que coincideix amb l’organització de les pròximes festes de la Magdalena, que enguany celebren el 75è aniversari.

The post L’enfrontament entre el PSPV i Compromís fa perillar la batllia de Castelló appeared first on VilaWeb.

Pàgines