El batlle de València, Joan Ribó, la vice-batllessa, Sandra Gómez, i diversos regidors de l’ajuntament han demanat una reflexió a l’empresari Juan Roig perquè el nou pavelló que s’està construint en terrenys públics de la ciutat inclogui el nom de València. Roig ha anunciat per sorpresa al matí que s’anomenaria ‘Casal España Arena’. La inauguració es preveu el 2023. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ribó ha reivindicat que València és una ciutat única al món. ‘Hem de sentir-nos orgullosos’, ha escrit a Twitter. Gómez ha assegurat en declaracions a Europa Press que ha mantingut converses informals amb l’empresa i veu possibilitat d’arribar a un acord, davant la importància del pavelló per a la creació d’ocupació i la promoció internacional.

Bona notícia q comencen les obres d’un projecte tan important per a #València. Ens agradaria q el nom de la ciutat estiguera vinculat al recinte per no perdre l'oportunitat de promoció amb els seus events internacionals. Som una ciutat única al món i hem de sentir-nos orgullosos. pic.twitter.com/AEfhOxJqbl

— Joan Ribó (@joanribo) June 29, 2020

El portaveu de Compromís a l’ajuntament, Carlos Galiana, ha titllat el nom que ha proposat Roig de ‘sobiranament lleig’ i ha criticat la desaparició del nom de la ciutat. El regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, s’ha preguntat per què el nom de València desapareix si estava previst en la proposta del promotor. ‘Qui estima la seva terra no amaga les seves arrels ni el seu nom. ‘#VolemValènciaArena”, ha exclamat. La regidora d’Habitatge, Isa Lozano, ha afirmat que València ‘no entendrà que invisibilitze i menyspreee així la nostra ciutat’, en referència a Roig.

La regidora d’Igualtat, Lucía Beamud, ha dit que és una llàstima, i el regidor d’Agricultura, Emergència Climàtica i Cementiris, Alejandro Ramon, ha afirmat que és un ‘gran error’ i ha afegit: ‘Hi ha que continua ofrenant glòries a Espanya, molt trist’. El regidor d’Administració Electrònica i Agenda Digital, Pere Fuset, ha demanat als promotors que reflexionin perquè el nou pavelló ha de projectar la ciutat internacionalment. En un segon piulet, ha explicat que la tramitació del projecte s’ha fet en el marc d’un ‘València Arena’ i que el canvi de nom ha estat una ‘sorpresa unilateral’ de Roig.

La portaveu de Podem a les Corts, Naiara Davó, també ha criticat el nom. ‘No som menys que ningú i aquest canvi no només invisibilitza València, sinó que accentua complexes’.

pic.twitter.com/Cve65DnNnx

— Carlos Galiana (@carlosgaliana) June 29, 2020

Perqué el nom de #València desapareix, si era el que estava previst en la mateixa proposta del promotor? Qui estima la seua terra no amaga les seues arrels ni el seu nom. #VolemValènciaArena pic.twitter.com/MM6OoXXEHP

— Grezzi CompromísVLC (@giuseppegrezzi) June 29, 2020

VALÈNCIA ARENA. Este és el nom del projecte des del principi fins al final del procediment de concessió d’un terreny municipal per a la construcció d’un fantàstic pavelló. Sr Roig, #València no entendrà que invisibilitze i menyspree així a la nostra ciutat 🤦🏻‍♀️ #VolemValènciaArena pic.twitter.com/4imq2m29Mx

— Isa Lozano (@isalozanovlc) June 29, 2020

És una llàstima que #València no aparega😥 En un projecte que sense dubte no es tornarà a repetir en la ciutat, i que hauria de portar el nom de la nostra estimada ciutat🌆 ben lluny#VolemValènciaArena https://t.co/U0xzkGUjLl

— Lucía Beamud (@BeamudLucia) June 29, 2020

Hi ha quet continua ofrenant glòries a Espanya, molt trist.

— Alejandro Ramon (@_alejandroramon) June 29, 2020

La ciutat deu aprofitar el nou Arena per projectar el nom de #València internacionalment. Els seus promotors farien be de reflexionar al respecte. València ben val una Arena. https://t.co/q4pAKs3CyO

— Pere Fuset 🔻🏳️‍🌈 (@perefuset) June 29, 2020

Tota la tramitació del projecte s’ha fet sempre en el marc d’un València Arena. El canvi ha sigut una sorpresa unilateral del promotor privat.

— Pere Fuset 🔻🏳️‍🌈 (@perefuset) June 29, 2020

"Casal España Arena" un nombre para seguir dañando la autoestima de nuestro pueblo.

No somos menos que nadie y este cambio no solo invisibiliza València, sino que acentúa complejos, convirtiendo fortalezas en debilidades 🤦 https://t.co/iRsTjQ42yk

— Naiara Davó (@NaiaraDavo) June 29, 2020

The post Indignació a l’Ajuntament de València amb Juan Roig perquè obvia el nom de la ciutat en el nou pavelló appeared first on VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Tensió. La refundació de Junts per Catalunya es complica com més va més i s’allunya la possibilitat d’una solució pactada que satisfaci tothom. El refús de la direcció del PDECat de la proposta dels consellers empresonats Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn i del conseller exiliat Lluís Puig ha desfermat la batalla final. La iniciativa dels consellers oferia una sortida al PDECat amb la constitució de Junts per Catalunya com a organització política sense quotes internes i un termini de sis mesos al partit per a decidir de dissoldre’s. Era un intent de mediació dels Lledoners, avalat pel president Carles Puigdemont. Però l’executiva el va dinamitar en una votació que el partit que encapçala David Bonvehí va voler fer per deixar clara la negativa. Nou dels vint membres de l’executiva no van votar, com ara Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró, Francina Vila i Carles Agustí. La votació es va fer a instància del secretari d’organització, Ferran Bel, segons fonts del partit. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquesta negativa ha precipitat la difusió aquest cap de setmana del manifest ‘#Junts’, avançat per VilaWeb, en què càrrecs institucionals, batlles i quadres de Junts per Catalunya demanen d’accelerar la constitució d’una nova organització política. El manifest és una desautorització de l’executiva del PDECat i, tot i que es va fer públic dissabte, ja té 2.270 adherits, dels quals 1.013 s’identifiquen com a membres del PDECat, segons fonts dels promotors. També hi ha 32 consellers nacionals del partit i 34 són batlles. A més, el manifest #Junts compta amb el suport de la majoria de consellers de Junts per Catalunya al govern de la Generalitat.

El manifest significa la implicació directa del president Puigdemont en les negociacions per a reorganitzar Junts per Catalunya, que fins ara havia delegat en Jordi Sànchez, com a dirigent de la Crida. El president sempre ha defensat de crear una nova força política transversal que aplegui tantes sensibilitats independentistes com sigui possible i ha decidit d’implicar-s’hi personalment. L’anàlisi que es fa tant a Waterloo com als Lledoners és que, després de la negativa de l’executiva del PDECat, no es pot esperar més per constituir la nova força política i la intenció és de fer-ho abans de final de juliol. Sense tancar la porta a la integració de membres del partit de David Bonvehí individualment, es considera que el refús de l’executiva marca un punt i part de difícil retorn. A més, ni Puigdemont ni els sectors que li donen suport no tenen pas la intenció de lluitar pel control del PDECat ni d’assistir al consell nacional que el partit té previst de convocar a mitjan juliol. Puigdemont ja treballa amb Jordi Sànchez i coordinadament amb els presos dels Lledoners per crear la nova força política, que farà els primers passos ben aviat i es constituirà abans de l’agost. De manera que es constituirà la nova organització al juliol i es deixarà el debat sobre la llista electoral al setembre, per tenir a punt el nou instrument polític quan el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqui les eleccions autonòmiques.

La intenció de Puigdemont, Sánchez i els presos és mantenir el nom de Junts per Catalunya, però si això no és possible perquè hi ha dificultats legals, es preveu la possibilitat d’adoptar un nou nom, que no seria el de la Crida. Tot i que va ser el president a l’exili qui va crear Junts per Catalunya per a les eleccions catalanes del desembre del 2017, el nom el té registrat el PDECat i, per tant, podria ser que l’acabés retenint la formació de Bonvehí si no hi ha acord. Junts per Catalunya tampoc no veu gaires inconvenients a canviar de nom, perquè això encara accentuaria més el missatge de ruptura amb l’espai convergent, que es reduiria al partit de Bonvehí i a la nova formació de Marta Pascal, el Partit Nacionalista de Catalunya, creat aquest cap de setmana. La intenció és sumar la Crida, Acció per la República, els independents de Junts per Catalunya i Independentistes d’Esquerra en una organització política flexible, més semblant a un moviment que no a un partit tradicional, que permetrà la doble militància.

MÉS QÜESTIONS
La victòria de l’extrema dreta a Perpinyà origina les primeres reaccions institucionals. La victòria del candidat ultradretà, Louis Aliot, de Rassemblement National, ha originat moltes reaccions, no solament a Catalunya Nord, sinó a tots els Països Catalans. Les forces catalanistes nord-catalanes van defensar posicions oposades a aquesta segona tanda de les eleccions. Unitat Catalana va demanar el vot útil per al batlle actual i candidat de centre-dreta, Jean-Marc Pujol, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya Nord va optar per l’abstenció. La llista encapçalada per Louis Aliot va obtenir 53,09% dels vots, i la del batlle sortint, 46,91%. Amb una participació de poc més de 47%, 1.835 vots de diferència separen els dos candidats. Aliot va amagar les sigles de RN durant la campanya, però Marine Le Pen no ha trigat gaire a reivindicar la victòria, perquè és la ciutat més gran de l’estat francès on han guanyat. Perpinyà esdevindrà ara el laboratori de l’extrema dreta. En l’àmbit polític, més enllà de les forces catalanistes, diverses formacions d’esquerres han reclamat de fer autocrítica i treballar per capgirar aquesta situació. En l’àmbit institucional, el director de la Casa de Perpinyà de la Generalitat de Catalunya, Josep Puigbert, ja ha anunciat que els actes oficials de la Diada no es faran pas al Palau Pams, com era tradició, perquè és un local de propietat municipal, sinó a la Casa.

El Tribunal Suprem espanyol dóna la raó a Marzà per la reducció d’alumnes per classe a infantil. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha guanyat al Tribunal Suprem espanyol allò que li negava el Tribunal Superior de Justícia valencià. La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Suprem ha revocat la decisió de l’octubre del 2018 del tribunal valencià i permet a la conselleria d’Educació de reduir el nombre d’alumnes per grup d’infantil (3 anys) a 23 alumnes en una trentena de municipis. El tribunal ha estimat el recurs interposat per l’advocacia de la Generalitat contra la decisió del tribunal valencià d’anul·lar l’ordre d’Educació que rebaixava de 25 a 23 el nombre màxim d’alumnes per grup. El TSJ va admetre el recurs presentat per la Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament – Centres Catòlics de la Comunitat Valenciana, i va declarar l’ordre contrària a dret per falta de competència autonòmica per a regular aquesta matèria i per extemporaneïtat. Ara, el Suprem considera que l’ordre d’Educació és ajustada a dret. Després d’estudiar les normatives estatals i autonòmiques en matèria educativa, manté que la norma bàsica impedeix que se sobrepassi el nombre d’alumnes per grup (25), però no impossibilita que pugui reduir-se. Sobre això, recorda que la finalitat que compleix la norma és impedir que es degradi l’educació mitjançant la massificació, i per a això el legislador estableix un llindar d’exigència, establint aquest nombre màxim d’alumnes per aula que no pot superar-se perquè això empitjoraria el servei educatiu.

L’STEI denuncia la retallada de docents per al curs vinent. El sindicat STEI Intersindical ha denunciat que la retallada de plantilles per al curs vinent serà de 250 docents a 350. Segons el sindicat, la conselleria té previst de començar el curs amb la reducció de quotes a molts centres d’infantil i primària i amb les quotes de secundària si més no a 19 hores, que no han estat negociades amb els representants del professorat. El sindicat sosté que en molts casos l’assignació de les quotes als centres s’ha acomplert sense tenir en compte els alumnes diagnosticats amb necessitats específiques de suport educatiu, un fet que dificultarà encara més una bona atenció a la diversitat en una tornada a les aules complicada per a molts infants i joves. A més, l’STEI adverteix que les normes sobre l’ús de la màscara o la neteja i procés de desinfecció dels centres educatius no es podran complir.

El govern d’Andorra preveu de tancar l’acord d’associació amb la UE aquesta legislatura. El govern veu probable de tancar l’acord d’associació amb la Unió Europea abans no s’acabi la legislatura. El secretari d’estat Landry Riba ha explicat que els treballs no s’han aturat durant el confinament per la crisi de la covid-19 i hi ha hagut en tot moment bescanvis de documents tècnics per preparar les sessions de negociació. L’accés a mecanismes de finançament és ara una prioritat a causa la crisi econòmica derivada de l’emergència sanitària del coronavirus. Justament avui fa trenta anys que Andorra va començar les relacions amb la Unió Europea amb l’acord duaner. El govern ha volgut commemorar l’efemèride amb un seguit d’actes que han començat avui amb la presentació d’uns plafons informatius situats a l’exterior i interior de l’edifici administratiu del govern. En l’exposició s’hi afegeix l’exemplar original del text legal i un document del 2010 en què Andorra ja mostrava la intenció d’arribar a un acord d’associació. Un acord que el govern vol tancar aquesta legislatura però encara no gosa posar-hi data perquè la crisi sanitària de la covid-19, les converses amb el Regne Unit després del Brexit i els terminis del nou cap negociador són factors que determinaran el ritme de negociacions.

LA XIFRA
220 milions d’euros es gastarà el propietari de la cadena de supermercats Mercadona, Juan Roig, per construir el Casal Espanya Arena a València. El recinte tindrà usos diversos, tant esportius com culturals, però ha aixecat polèmica pel nom, sobretot perquè ha desaparegut el de la ciutat que l’acull, tot i ser previst en el projecte original.

LA DATA
El 29 de juny de 1707 es va publicar el Decret de Nova Planta que abolia els furs aragonesos i valencians i els seus drets. El monarca espanyol Felip V va justificar-lo adduint el ‘just dret de conquesta contra la rebel·lió’ d’aquests estats de la Corona d’Aragó.

The post Puigdemont prem l’accelerador appeared first on VilaWeb.

L’Hotel Nastasi de Lleida acollirà a partir de demà persones que hagin de complir quarantena i no pugui complir l’aïllament necessari al domicili, com ara treballadors temporers o persones sense sostre que han arribat al territori coincidint amb la campanya de la fruita. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Complementarà així la resta de dispositius habilitats per Salut a la regió sanitària de Lleida com són l’Hotel Rambla de la capital del Segrià, la casa de colònies la Manreana de Juneda (Garrigues) i els equipaments municipals d’Alcarràs, Soses i Seròs, al Baix Segrià. Actualment, aquests dispositius acullen setanta-cinc persones en aïllament, una trentena de les quals amb coronavirus.

L’Hotel Nastasi ja va funcionar com Hotel Salut durant els mesos d’abril i maig, aleshores acollint pacients amb la covid-19 que presentaven un estat estable derivats de centres hospitalaris lleidatans.

Durant la visita que va fer divendres a Lleida, la consellera de Salut, Alba Vergés, va assegurar que la situació a la regió sanitària Lleida pels darrers brots detectats està ‘controlada’ i va destacar que la simptomatologia dels casos és lleu. Tot i això, va remarcar la ‘complexitat social’ que suposa poder fer aquest aïllament en el cas dels temporers i altres persones que arriben al territori coincidint amb la campanya de la fruita.

La situació a Lleida se centra en dos escenaris, per una banda als dispositius habilitats que acullen setanta-cinc persones, la majoria temporers, i per altra, el brot detectat fa dues setmanes en una residència de la ciutat de Lleida, amb tretze ancians i cinc treballadors que van donar positiu en coronavirus. A més, en els darrers dies es va detectar un brot a la Val d’Aran amb, com a mínim, set casos de la covid-19 entre persones que havien compartit una barbacoa.

A la vegada, preocupa, la proximitat de la regió sanitària de Lleida amb les quatre comarques de la Franja que el govern d’Aragó va decidir retrocedir a la fase 2 del desconfinament després de l’aparició de diversos brots de coronavirus en localitats com ara Binèfar, Saidí o Fraga. Avui, Vergés ha reconegut que la incidència de casos per cada 100.000 habitants és ‘molt superior’ a Lleida en comparació amb la resta de Catalunya.

El darrer balanç diari de Salut, corresponent a avui, suma vint-i-cinc nous casos de covid-19 a la regió sanitària de Lleida, respecte al balanç de diumenge, mentre no se’n comptabilitza cap de nou a l’Alt Pirineu i Aran. D’aquesta manera, el total de casos confirmats a la demarcació de Lleida ascendeix a 2.839 (2.363 a la regió sanitària de Lleida i 476 a l’Alt Pirineu i Aran). En les darreres hores, tampoc s’ha registrat cap mort per coronavirus ni a Ponent ni a Pirineu.

The post Salut prepara l’Hotel Nastasi de Lleida per acollir l’aïllament de persones amb coronavirus i contactes directes appeared first on VilaWeb.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Tarragona han desallotjat la platja de l’Arrabassada per la presència d’un artefacte explosiu. En un piulet, els Mossos han explicat que els TEDAX treballen per a fer-lo detonar amb seguretat, i demanen que la gent no s’acosti a la zona i segueixi les indicacions de la policia. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Després de la detonació, la policia ha reobert l’accés a la platja.

Els Tedax ja han detonat l'artefacte explosiu i la platja torna a estar obertahttps://t.co/w5TQPbWtdP

— Mossos (@mossos) June 29, 2020

❗❗La part central de la platja de l'Arrabassada segueix tancada després de la troballa d'un artefacte a l'aigua. Han fet evacuar els banyistes per precaució. Hi treballen agents dels Tedax.

🎥 Guille Álvarez pic.twitter.com/biwdOdULOV

— Tarragona Ràdio (@tarragonaradio) June 29, 2020

The post Desallotgen la platja de l’Arrabassada de Tarragona per la presència d’un artefacte explosiu appeared first on VilaWeb.

El primer pagament de l’ingrés mínim vital (IMV) es va fer divendres passat, tal com va confirmar el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luis Escrivá. Va dir que els primers beneficiaris de la nova prestació serien famílies perceptores de prestacions per fill a càrrec, als quals aquest dret ‘els ha estat reconegut d’ofici’. És a dir, van cobrar l’ajuda sense d’haver-la haguda de sol·licitar. Unes 75.000 famílies van percebre la prestació en primer lloc, i, d’aquestes, la gran majoria eren monoparentals. També n’hi ha un 7% on viuen persones amb discapacitat. Amb tot, el ministre va assegurar que la Seguretat Social i el ministeri treballen per ampliar el nombre de beneficiaris tan de pressa com poden. Quan l’IMV funcioni a ple rendiment, va calcular que arribaria a unes 850.000 llars, amb un cost aproximat de 3.000 milions d’euros. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Cal recordar, a més, que la prestació es percebrà mensualment i en dotze pagues. Es pot demanar d’ençà del 15 de juny, tot i que, per a les sol·licituds presentades els tres primers mesos es concedirà amb efectes retroactius al primer de juny. Recordem també que per a poder accedir a aquesta prestació, els ingressos totals percebuts l’any anterior han de ser inferiors als llindars fixats de renda garantida. Això vol dir que en el cas d’una unitat de convivència conformada per dos adults i dos nens, el límit serà d’uns 10.500 euros.

Quan es va anunciar l’IMV, va rebre crítiques perquè s’havia promès que posaria fi a la pobresa del país. En aquestes línies ja vam dir que això era impossible, però que significava un ajut. Així mateix, es va criticar la forma de càlcul, que podia significar un menysteniment per a la gent menys afavorida de Catalunya.

Bé, ja en tenim les primeres dades. Evidentment, no són extrapolables al futur de l’IMV, quan ja s’hagi desenvolupat, però sí que ha estat una mica sorprenent el repartiment territorial que s’ha fet entre aquestes primeres 75.000 famílies, amb prestacions d’ofici: gairebé 26.000 són d’Andalusia. És a dir, que el 35% del total de l’estat ha anat a aquella comunitat. El País Valencià, en segon lloc, en rep un 12,5%. Segueix Madrid, amb el 10%, i després Catalunya, amb el 8%.

També és sorprenent de veure com, si baixem la unitat territorial a la província, la primera més afavorida es Madrid, amb gairebé 7.500 famílies, seguida de Sevilla, Cadis i València. En cinquè lloc hi ha Barcelona, amb 4.000 famílies, gairebé tantes com Alacant i Màlaga. Vistes així les xifres, no sembla que segueixin cap correlació amb cap de les variables que serien previsibles, però un primer cop d’ull sembla apuntar que les famílies menys afavorides d’Andalusia i Madrid serien les més beneficiades en aquest primer repartiment.

És massa aviat per a dir res? Si, sense dubte. Els mesos vinents veurem qui s’hi apunta, a l’IMV –sempre que reuneixi les condicions requerides–, d’on és i quin repartiment final se’n fa. Ja he assenyalat que un dels problemes per a més endavant pot ser la forma de càlcul, concretament en el concepte i quantificació del nivell de pobresa.

Seguint els criteris d’Eurostat, el llindar de risc de pobresa es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum. Diguem, per a qui no estigui gaire avesat amb els conceptes estatístics, que la mediana és el valor que, ordenant tots els individus de menor ingrés a major, en té la meitat a sobre i l’altra a sota. Per tant, el valor depèn del nivell de renda i de la manera com es distribueixi la renda entre la població. I cal afegir, perquè és molt important, que quan creixen els ingressos per persona, també augmenta el llindar de risc de pobresa. És a dir, a Madrid o a Catalunya hom pot ser qualificat de pobre amb un cert nivell d’ingressos, que si els tingués a Andalusia o Extremadura no ho seria.

I això per què és important? Doncs molt simple: aplicant el concepte d’Eurostat, els ingressos mitjans a tot l’estat són 11.412 euros per persona, mentre que a Catalunya són 13.338. Això significa que el llindar de la pobresa (el 60% de la mediana) és més alt aquí que en algunes altres comunitats. I, com ja acabem d’apuntar, això vol dir que els pobres de Catalunya o de Madrid són menys pobres (en termes monetaris, no pas reals, perquè són comunitats més cares) que els d’algunes altres comunitats. Però aquest aspecte corrector, que és clau, i que s’anomena paritat del poder adquisitiu, aquí no s’aplica, amb la qual cosa es penalitzen els pobres de les comunitats més riques. Segur que en coneixeu casos. Una persona de Terol, per exemple, ha viscut i ha treballat a Barcelona molts anys i quan s’ha jubilat ha tornat al poble amb la mateixa pensió, de la qual treu molt més suc, perquè la vida allà és molt més barata. Doncs això el mateix amb l’IMV.

Concretament, segons els càlculs que es fa l’INE per a tot l’estat, a Catalunya hi ha un 13,6% de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, és a dir, si fa no fa un milió de persones. Ara, segons els càlculs fets per l’Idescat, hi ha entorn d’un 20% de pobres, aplicant la mediana d’ingressos catalana en lloc de l’espanyola, la qual cosa fa pujar el nombre de persones en aquesta situació al milió i mig. Sense fer més elucubracions, aquest sol aspecte ens diu que l’aplicació de l’IMV deixa fora de joc mig milió de catalans que ho passen malament.

Caldrà veure què passa els mesos vinents, com ja he dit abans. Però de moment, a Andalusia hi ha hagut quatre vegades més de famílies que a Catalunya el primer mes. Per si voleu saber la diferència que hi ha entre els ingressos mitjans d’un català i un andalús és d’1,4 a 1. En definitiva, ara com ara, poc més es pot dir. Esperar i veure…

The post Andalusia, 4 – Catalunya, 1 appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La Xina s’ha vist obligada a confinar unes 400.000 persones al comtat d’Anxin, a la província d’Hebei, arran de la confirmació de gairebé una vintena de casos de la covid-19 relacionats amb el mercat majorista de Xinfadi (Pequín), epicentre del darrer rebrot. Les mesures són similars a les que es van aplicar a Wuhan a començament d’any. El govern xinès també ha aprovat l’ús d’un vaccí contra la covid-19 entre els militars, desenvolupat per l’Institut Científic Militar i la companyia biofarmacèutica xinesa CanSino Biologics.

El govern català ha donat més detalls sobre com serà el curs escolar vinent. Treballa amb la idea que sigui presencial i sense màscares i es destinarà una partida extraordinària de 370 milions d’euros per a incorporar 5.000 docents, per a elaborar un pla d’educació digital i per a polítiques per a afrontar la segregació escolar que encara no s’han concretat. Pel que fa als brots, a Castelló se n’ha detectat un amb 16 casos confirmats fins ara arran d’una celebració familiar durant Sant Joan.

Mentrestant, els estats de la Unió Europea exhaureixen el temps en la negociació per a reobrir les fronteres exteriors de l’espai Schengen dijous. Es permetrà de viatjar només entre els estats amb una situació epidemiològica estable i hi ha quinze estats finalistes després de dies de discussió, i de moment es mantindrà la frontera tancada amb els Estats Units, Rússia i el Brasil a causa de la forta presència i expansió del coronavirus 2019. La pandèmia continua avançant i ja ha causat mig milió de vides i ha contagiat més de deu milions de persones.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 10.329.850 casos confirmats i 506.066 morts. Del total de casos, 5.605.647 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.652.334 casos i 128.557 morts.
–El Brasil, amb 1.352.708 casos i 57.774 morts.
–Rússia, amb 641.156 casos i 9.166 morts.
–L’Índia, amb 566.886 casos i 16.899 morts.
–El Regne Unit, amb 311.965 casos i 43.575 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 296.050 casos i 28.346 morts.
*A l’estat francès hi ha 162.936 casos i 29.778 morts.

Als Països Catalans hi ha 93.159 casos, 57.337 altes i 14.340 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

–Al Principat, 71.430 casos, 39.588 altes i 12.554 morts (avui s’hi han afegit 64 casos i 3 morts)
–Al País Valencià, 18.252 casos, 14.728 altes i 1.473 morts (avui s’hi han afegit 4 casos nous de PCR i 22 altes)
–A les Illes, 2.309 casos amb PCR, 1.943 altes i 227 morts (avui s’hi han afegit 1 cas, 1 alta i 1 mort)
–A Catalunya Nord, 313 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació)
–A Andorra, 855 casos, 799 altes i 52 morts (sense variació)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula: ‘Andalusia, 4 – Catalunya, 1’

El primer pagament de l’ingrés mínim vital (IMV) es va fer divendres passat, tal com va confirmar el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luis Escrivá. Va dir que els primers beneficiaris de la nova prestació serien famílies perceptores de prestacions per fill a càrrec, als quals aquest dret ‘els ha estat reconegut d’ofici’. És a dir, van cobrar l’ajuda sense d’haver-la haguda de sol·licitar. Unes 75.000 famílies van percebre la prestació en primer lloc, i, d’aquestes, la gran majoria eren monoparentals. També n’hi ha un 7% on viuen persones amb discapacitat. Amb tot, el ministre va assegurar que la Seguretat Social i el ministeri treballen per ampliar el nombre de beneficiaris tan de pressa com poden. Quan l’IMV funcioni a ple rendiment, va calcular que arribaria a unes 850.000 llars, amb un cost aproximat de 3.000 milions d’euros.

Cal recordar, a més, que la prestació es percebrà mensualment i en dotze pagues. Es pot demanar d’ençà del 15 de juny, tot i que, per a les sol·licituds presentades els tres primers mesos es concedirà amb efectes retroactius al primer de juny. Recordem també que per a poder accedir a aquesta prestació, els ingressos totals percebuts l’any anterior han de ser inferiors als llindars fixats de renda garantida. Això vol dir que en el cas d’una unitat de convivència conformada per dos adults i dos nens, el límit serà d’uns 10.500 euros.

Quan es va anunciar l’IMV, va rebre crítiques perquè s’havia promès que posaria fi a la pobresa del país. En aquestes línies ja vam dir que això era impossible, però que significava un ajut. Així mateix, es va criticar la forma de càlcul, que podia significar un menysteniment per a la gent menys afavorida de Catalunya.

Bé, ja en tenim les primeres dades. Evidentment, no són extrapolables al futur de l’IMV, quan ja s’hagi desenvolupat, però sí que ha estat una mica sorprenent el repartiment territorial que s’ha fet entre aquestes primeres 75.000 famílies, amb prestacions d’ofici: gairebé 26.000 són d’Andalusia. És a dir, que el 35% del total de l’estat ha anat a aquella comunitat. El País Valencià, en segon lloc, en rep un 12,5%. Segueix Madrid, amb el 10%, i després Catalunya, amb el 8%.

També és sorprenent de veure com, si baixem la unitat territorial a la província, la primera més afavorida es Madrid, amb gairebé 7.500 famílies, seguida de Sevilla, Cadis i València. En cinquè lloc hi ha Barcelona, amb 4.000 famílies, gairebé tantes com Alacant i Màlaga. Vistes així les xifres, no sembla que segueixin cap correlació amb cap de les variables que serien previsibles, però un primer cop d’ull sembla apuntar que les famílies menys afavorides d’Andalusia i Madrid serien les més beneficiades en aquest primer repartiment.

És massa aviat per a dir res? Si, sense dubte. Els mesos vinents veurem qui s’hi apunta, a l’IMV –sempre que reuneixi les condicions requerides–, d’on és i quin repartiment final se’n fa. Ja he assenyalat que un dels problemes per a més endavant pot ser la forma de càlcul, concretament en el concepte i quantificació del nivell de pobresa.

Seguint els criteris d’Eurostat, el llindar de risc de pobresa es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum. Diguem, per a qui no estigui gaire avesat amb els conceptes estatístics, que la mediana és el valor que, ordenant tots els individus de menor ingrés a major, en té la meitat a sobre i l’altra a sota. Per tant, el valor depèn del nivell de renda i de la manera com es distribueixi la renda entre la població. I cal afegir, perquè és molt important, que quan creixen els ingressos per persona, també augmenta el llindar de risc de pobresa. És a dir, a Madrid o a Catalunya hom pot ser qualificat de pobre amb un cert nivell d’ingressos, que si els tingués a Andalusia o Extremadura no ho seria.

I això per què és important? Doncs molt simple: aplicant el concepte d’Eurostat, els ingressos mitjans a tot l’estat són 11.412 euros per persona, mentre que a Catalunya són 13.338. Això significa que el llindar de la pobresa (el 60% de la mediana) és més alt aquí que en algunes altres comunitats. I, com ja acabem d’apuntar, això vol dir que els pobres de Catalunya o de Madrid són menys pobres (en termes monetaris, no pas reals, perquè són comunitats més cares) que els d’algunes altres comunitats. Però aquest aspecte corrector, que és clau, i que s’anomena paritat del poder adquisitiu, aquí no s’aplica, amb la qual cosa es penalitzen els pobres de les comunitats més riques. Segur que en coneixeu casos. Una persona de Terol, per exemple, ha viscut i ha treballat a Barcelona molts anys i quan s’ha jubilat ha tornat al poble amb la mateixa pensió, de la qual treu molt més suc, perquè la vida allà és molt més barata. Doncs això el mateix amb l’IMV.

Concretament, segons els càlculs que es fa l’INE per a tot l’estat, a Catalunya hi ha un 13,6% de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, és a dir, si fa no fa un milió de persones. Ara, segons els càlculs fets per l’Idescat, hi ha entorn d’un 20% de pobres, aplicant la mediana d’ingressos catalana en lloc de l’espanyola, la qual cosa fa pujar el nombre de persones en aquesta situació al milió i mig. Sense fer més elucubracions, aquest sol aspecte ens diu que l’aplicació de l’IMV deixa fora de joc mig milió de catalans que ho passen malament.

Caldrà veure què passa els mesos vinents, com ja he dit abans. Però de moment, a Andalusia hi ha hagut quatre vegades més de famílies que a Catalunya el primer mes. Per si voleu saber la diferència que hi ha entre els ingressos mitjans d’un català i un andalús és d’1,4 a 1. En definitiva, ara com ara, poc més es pot dir. Esperar i veure…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–South China Morning Post: La pandèmia del coronavirus entra en una segona onada? (en angès)
–Deutsche Welle: Té Berlín sota control la pandèmia del coronavirus? (en castellà)
–Vox: El nou augment de casos de coronavirus als Estats Units, explicat (en angès)
–Le Point: Un vaccí francès es provarà en persones a partir de juliol (en francès)
–The Local: La docència a l’aire lliure permet a Itàlia de reobrir les escoles amb seguretat? (en angès)
–Infobae: Persones dels sis continents proven vaccins contra la covid-19 (en castellà)
–The Guardian: ‘No apte per a un humà’: la covid-19 als camps de refugiats de Cox’s Bazar (en angès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

–Sense màscares i 5.000 professionals més: així serà la reobertura de les escoles de Catalunya al setembre
–Detectat un brot de covid-19 a Castelló amb setze casos arran d’una celebració durant Sant Joan
–Aquests són els quinze estats fora de la UE on es podria viatjar a partir de dimecres
–La Xina posa en quarantena unes quatre-centes mil persones a la regió de Hebei per la covid-19
–Els estats de la UE continuen negociant amb quins països reobriran fronteres l’1 de juliol
–Gilead posa preu al tractament de la covid-19 amb remdesivir: més de 2.000 euros
–La Xina aprova l’ús d’un vaccí contra la covid-19 entre els seus militars

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: la Xina confina 400.000 persones més i aprova l’ús d’un vaccí contra la covid-19 entre els militars appeared first on VilaWeb.

La crisi derivada de l’emergència sanitària de la covid-19 ha evidenciat la necessitat que té Andorra de comptar, si és necessari, amb fons europeus, segons ha dit el secretari d’Estat d’Afers Europeus del Principat, Landry Riba, que ha destacat que aquest punt ‘s’ha tornat prioritari’ de cara a les negociacions de l’acord d’associació del país amb la UE. Així, l’executiu andorrà vol poder accedir al fons del Banc Central Europeu com a última instància en cas de trobar-se amb una situació de manca de liquiditat. Tot i això, en el marc de l’acte inaugural de la commemoració del trentè aniversari de la signatura de l’acord duaner, Riba ha explicat que ara per ara ‘no hi ha un marc jurídic per estructurar aquest tipus de col·laboracions’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Complint amb la totalitat de les regles del joc i estudiant quin tipus de contribucions econòmiques hauria de fer el país a la UE’, ha dit Riba, ‘hauríem de poder tenir accés’ a les ajudes europees. En aquest sentit, secretari d’Estat andorrà d’Afers Europeus ha admès: ‘Preveiem treballar tot això en un horitzó més llunyà, però després de la pandèmia, es fa més urgent definir el rol de cooperació entre totes dues parts en cas d’una situació sobrevinguda’.

Riba ha lamentat que mecanismes temporals com l’accés al fons del Banc Europeu d’Inversions no permetin préstecs sobirans que vagin directament als pressupostos de l’Estat, ja que aquest organisme en concret, ha dit ‘s’especialitza en finançar projectes d’infraestructures amb facilitats de retorn en el crèdit’. L’interlocutor d’Andorra en les negociacions amb la UE considera que el futur acord permetrà diversificar l’economia del país i tenir una relació econòmica més global.

The post Andorra vol accedir a fons europeus i convertirà aquest aspecte en prioritari en el futur acord d’associació amb la UE appeared first on VilaWeb.

The post Aitor Blanc i Vidal Aragonés appeared first on VilaWeb.

La Conselleria de Sanitat i Salut Pública ha confirmat un brot de la covid-19 a Castelló. Se n’han confirmat setze casos a la ciutat que corresponen a un grup format per diversos nuclis familiars. Les setze persones es troben aïllades als seus domicilis i el govern ha començat a fer el rastreig de contactes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’origen del brot és una celebració de Sant Joan. Una de les famílies procedia de Lleida, i un dels seus membres va tenir símptomes el 22 de juny. La Generalitat continua la investigació sobre aquest brot de coronavirus.

D’altra banda, la conselleria ha explicat que sis dels set primers casos detectats a Rafelbunyol han estat donats d’alta, i la resta continua a l’espera de la confirmació definitiva. Per segon dia consecutiu, avui el govern no ha reportat cap mort al País Valencià.

The post Detectat un brot de la covid-19 a Castelló amb setze casos arran d’una celebració de Sant Joan appeared first on VilaWeb.

Els Mossos d’Esquadra diuen que han fet trenta-quatre investigacions per a avaluar l’actuació dels agents durant les protestes després de la sentència contra el procés l’octubre passat. Segons el director general de la policia, Pere Ferrer, hi ha cinquanta agents implicats en la repressió violenta de les protestes. La meitat de les trenta-quatre investigacions són casos judicialitzats, i les altres disset s’investiguen internament a la Divisió d’Afers Interns. De moment, no s’ha anunciat cap sanció, pendents de veure com es resolen els casos oberts. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Avui, Ferrer ha donat les xifres de l’auditoria interna ‘més gran de la seva història’ que va anunciar fa mig any el conseller d’Interior, Miquel Buch, qui ha inaugurat la jornada sobre l’auditoria d’ordre públic al complex Egara. Segons Buch, les dues setmanes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem espanyol van haver-hi 877 manifestacions. Ha afegit que en un 20% de les protestes hi va haver ‘episodis violents’. També s’ha proposat de reforçar i centralitzar les Arro metropolitanes.

Tots els abusos dels Mossos durant les protestes postsentència

Aquells dies, les protestes van concentrar-se a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a més d’altres pobles i ciutats del Principat. Van registrar-se centenars d’incidents amb desenes de ferits. ‘La policia de Catalunya va actuar amb encerts i també amb errors que s’han de corregir. Aquesta auditoria demostra que, davant dels errors, el mateix cos dels Mossos d’Esquadra ha actuat per corregir-los’, ha dit Buch. El conseller també ha defensat el model policíac de la Generalitat, i ha defensat que en altres estats democràtic la policia també actua per garantir l’ordre públic.

El comissari en cap, Eduard Sallent, ha reconegut que l’ús de la força per part de la policia és un dels elements que pateix més ‘escrutini i exigència’ per part de la ciutadania. En aquest sentit, ha assegurat que les mobilitzacions postsentència van ser un moment excepcional i que els Mossos van tenir en compte el moment que vivia la societat catalana, amb la intenció de ser més tolerants i permissius en l’ocupació de la via pública, deixant ‘clares’ les línies vermelles que eren defensar les infrastructures estratègiques. El dispositiu, ha dit, va ser ‘defensiu i passiu’, mantenint els agents les posicions estàtiques excepte un sol dia.

L’acte ha conclòs amb la intervenció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha recordat que el control democràtic de la policia va a favor del cos, com va passar amb la instal·lació de càmeres de vigilància a les comissaries. En tot cas, ha instat el cos a no tancar l’avaluació amb aquella auditoria i els ha demanat que busquin models policíacs amb els quals comparar-se o aprendre.

The post Els Mossos investiguen cinquanta agents per la repressió després de la sentència sense cap sanció appeared first on VilaWeb.

La fiscalia de l’Iran ha emès avui una ordre d’arrest contra el president dels Estats Units, Donald Trump, per la mort de Qasem Soleimani, cap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària, en un bombardament executat al gener a l’aeroport de Bagdad, a l’Irac. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El fiscal de Teheran, Ali Qasimehr, ha detallat que han estat emeses ordres d’arrest contra trenta-sis persones, entre elles Trump, pel seu paper en la mort de Soleimani. Així, ha assenyalat que entre les persones cercades figuren ‘càrrecs polítics i militars dels Estats Units i altres governs’.

Qasimehr ha ressaltat que les ordres d’arrest han estat enviades a la Interpol i ha afegit que entre els càrrecs que pesen contra els afectats figuren ‘assassinat’ i ‘acte terrorista’, segons ha informat l’agència iraniana de notícies Mehr.

‘El president Donald Trump és el primer de la llista i es vol que sigui jutjat fins i tot després que finalitzi el seu mandat’, ha subratllat, abans d’afegir que les ordres d’arrest han estat emeses en el marc de les investigacions relatives a la mort de Soleimani.

L’anunci de Qasimehr ha arribat al voltant de dues setmanes després de l’anunci del vice-ministre per a Afers Internacionals i Legals, Mohsen Baharvand, el qual revelava que l’Iran volia portar davant els tribunals internacionals la mort de Soleimani.

Soleimani va ser una de les víctimes d’un atac amb drons perpetrat pels Estats Units. Washington va argumentar que va dur a terme l’atac ‘per protegir al personal nord-americà a l’estranger’, arran de les protestes contra la seva ambaixada a Bagdad en protesta per un altre bombardament en el qual van morir vint-i-cinc membres de les Forces de Mobilització Popular (FMP), les quals tenen el suport de l’Iran.

Els bombardaments contra les FMP van ser executats en resposta a la mort d’un contractista nord-americà en un atac amb projectils contra una base militar situada prop de Kirkuk. L’incident va portar a l’Iran dies més tard a atacar diverses bases militars també en territori iraquià, mentre que el parlament iraquià va aprovar una moció exigint la retirada de les tropes nord-americanes del país.

The post La fiscalia de l’Iran emet una ordre d’arrest contra Trump i demana a la Interpol que el detingui appeared first on VilaWeb.

Dimecres, primer de juliol, la Unió Europea reobrirà les fronteres exteriors després de tres mesos tancades pel confinament a causa de la pandèmia de la covid-19. Pendents del vist-i-plau definitiu, són quinze els estats amb els quals s’obriran fronteres: Sèrbia i Montenegro, a Europa; el Japó, Corea del Sud, Geòrgia, Tailàndia i la Xina, a l’Àsia; el Marroc, Algèria, Tunísia i Ruanda, a l’Àfrica; el Canadà i l’Uruguai, a Amèrica; i Austràlia i Nova Zelanda, a Oceania. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els estats de la Unió Europea exhaureixen el temps de la negociació perquè hi ha governs que mantenen reserves sobre alguns dels estats als quals es vol autoritzar l’entrada i la sortida de viatgers amb l’espai Schenguen. Segons fonts consultades per Europa Press, la presidència rotativa de la Unió Europea, en mans de Croàcia, ja ha fet la proposta formal a la resta de governs.

En quedaran exclosos els estats que tenen una situació sanitària més greu, com els Estats Units, el Brasil i Rússia, i també Cuba, tot i que les dades sanitàries de l’illa són bones. En el cas de la Xina, la reobertura de les fronteres resta pendent de la reciprocitat que hi hagi amb el govern xinès.

The post Aquests són els quinze estats fora de la UE on es podria viatjar a partir de dimecres appeared first on VilaWeb.

Finalment la farmacèutica Gilead ha posat preu al seu antiviral remdesivir, després que les agències nord-americana i europa l’hagin avalat com a tractament contra casos greus de la covid-19. En una carta oberta, el director executiu de la companyia, Daniel O’Day, ha revelat que cada dosi del medicament valdrà 390 dòlars, és a dir, uns 348 euros, en els països desenvolupats. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així doncs, un tractament complet amb remdesivir, que en els assajos clínics duraven uns cinc dies i suposaven sis dosis, costarà 2.340 dòlars (2.090 euros). De totes maneres, en el cas de la sanitat privada, l’import serà força més elevat: 3.120 dòlars.

Diners abans que salut: l’especulació amb el Remdesivir interfereix en la lluita contra el coronavirus 

O’Day ha defensat que el preu que s’ha establert és per a garantir ‘un accés ampli i igualitari en un moment d’urgència mundial’. En aquest sentit, assegura que un estudi de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units (NIAD), demostra que el tractament redueix quatre dies l’hospitalització dels malalts, el que representa un estalvi de 12.000 dòlars als hospitals estatunidencs.

‘Hem decidit marcar el preu del remdesivir molt per sota d’aquest valor’, ha puntualitzat el director executiu. Les accions de la farmacèutica, tal com ha passat amb altres anuncis relacionats amb l’antiviral, han començat a pujar de valor.

Què és el remdesivir?

El remdesivir és un antiviral endovenós que Gilead va dissenyar inicialment el 2009 com a possible tractament contra l’hepatitis C. No obstant això, la companyia va decidir reenfocar-lo anys després perquè es va demostrar que era ineficient. En aquest sentit, el 2015 es va començar a provar com a possible tractament contra l’Ebola i el virus de Marburg, però novament es va descartar per la manca de resultats. Arran de la pandèmia del coronavirus 2019, Gilead n’ha impulsat de nou els estudis amb el remdesivir com a possible tractament.

The post Gilead posa preu al tractament de la covid-19 amb remdesivir: més de 2.000 euros appeared first on VilaWeb.

L’ex-primer ministre francès François Fillon, ha estat condemnat avui a cinc anys de presó i a deu d’inhabilitació per l’escàndol dels ‘llocs de feina ficticis’, que hauria tingut com a beneficiària a la seva dona, Penélope Fillon, condemnada a tres anys de presó

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’escàndol va perjudicar la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2017, quan va ser el tercer més votat i va obtenir el 20,01% dels vots. La revista ‘Canard Enchaine’ va revelar llavors que, quan era diputat de l’Assemblea francesa, va contractar com a ajudant a la seva dona, la qual havia ingressat centenars de milers d’euros.

Un tribunal de París ha declarat a la parella culpable de diferents delictes, entre els quals hi ha el de desviament de fons, i ha dictaminat que l’antic primer ministre una condemna de cinc anys de presó, dels quals haurà de passar dos empresonat. A més, haurà de pagar 375.000 euros de multa i no podrà optar a un càrrec públic durant una dècada, encara que Fillon ja s’havia apartat de la vida política.

Per la seva part, la seva dona ha estat sentenciat a tres anys de presó – si bé no haurà d’entrar a presó per quedar en suspens l’aplicació de la pena – i a una multa equivalent a la del seu marit. A més, el matrimoni haurà de desemborsar uns altres 401.000 euros, equivalent als contractes fraudulents.

L’ex-diputat Marc Joulaud, que va substituir Fillom a l’Assemblea francesa i el qual va prolongar els contractes fraudulents, també ha estat declarat culpable, en el seu cas a tres anys de presó, una multa de 20.000 euros i cinc anys d’inhabilitació. Joulaud haurà d’abonar també 679.000 euros a repartir entre ell i Penélope Fillon, segons ‘Le Figaro’. El tribunal també ha retret a l’ex-primer ministre que posteriorment contractés als seus fos fills seguint ‘el mateix mecanisme’ a l’utilitzat en el cas de la seva esposa.

The post L’ex-primer ministre francès François Fillon, condemnat a cinc anys de presó per haver creat llocs de feina ficticis appeared first on VilaWeb.

El conseller Raül Romeva participa a les 18.30, en directe des dels Lledoners, en un debat a la delegació del govern a París sobre el paper de l’esport en la reinserció social dels presoners. El debat, en línia, serà moderat pel periodista esportiu francès Nelson Monfort, i hi participaran Marie-George Buffet, ex-minista de Joventut i Esport francesa, Raymond Domenech, ex-futbolista i ex-seleccionador francès de futbol. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, i el delegat del govern a l’estat francès, Daniel Camós, donaran la benvinguda i donaran pas a Romeva.

El debat es podrà seguir en aquest enllaç.

The post [VÍDEO] Romeva participa en un debat sobre esport i reinserció a la delegació del govern a París appeared first on VilaWeb.

L’Assemblea Legislativa de l’estat de Mississipí, al sud-est dels Estats Units, ha aprovat de retirar l’ensenya confederada de la seva bandera en plena polèmica pels símbols, estàtues i monuments qualificats com a racistes i colonialistes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Cambra de Representants i el Senat de l’estat han avalat la retirada de la bandera en una històrica decisió després de les protestes antiracistes arran de la mort el passat 25 de maig de l’afroamericà George Floyd.

El procés, que depenia d’una comissió de senat estatal, passa ara a mans del governador republicà, Tate Reeves, que ja ha assegurat que ratificarà la mesura, de manera que la bandera perdrà el seu estatus oficial.

La comissió de Senat dissenyarà ara una nova bandera que no inclourà cap símbol confederat i que recollirà la frase ‘En Déu confiem’. Posteriorment, el disseny serà sotmès a votació aprofitant les eleccions presidencials del 3 de novembre. En cas de ser refusat, la comissió dissenyarà una nova bandera.

Mississipí, que té un 38% de població afroamericana, era l’últim estat que presentava un emblema confederat en la seva bandera. El president de la Cambra de Representants de l’estat, Philip Gunn, ha intentat tirar aquesta mesura endavant durant els últims cinc anys i ha recalcat que el símbol en qüestió és ofensiu. La llei va ser aprovada el diumenge a la cambra baixa amb 91 vots a favor i 23 en contra, i amb 37 vots a favor i 14 en contra al senat.

La bandera en qüestió va ser instaurada en 1894 i inclou en el seu quart superior esquerre la bandera de batalla de la Confederació, una creu blava en ics sobre fons vermell i estrelles blanques al seu interior.

The post L’estat de Mississipí retira l’ensenya confederal de la seva bandera appeared first on VilaWeb.

El Ministeri de Salut de la Xina ha informat el tancament del comtat d’Anxin, a la província de Hebei, al sud de la capital del país i que suposa el confinament obligatori d’unes quatre-centes mil persones, arran de la confirmació de gairebé una vintena de casos, relacionats amb el mercat majorista de Xinfadi, epicentre del darrer rebrot de la covid-19. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les autoritats responsables de la gestió de la pandèmia han advertit que es tracta d’una situació ‘extremadament greu’ pel que justifiquen les restriccions per evitar contagis a altres regions i dins del mateix comtat. Les mesures són similars a les que es van aplicar a Wuhan a principis d’any.

Durant el mes de diumenge, no s’ha produït cap mort per la covid-19, per la qual cosa es manté un dia més 4.634 morts, mentre que el nombre de casos confirmats al país ha ascendit fins als 83.512 casos. Hi havia un total de 78.460 pacients que han superat la malaltia.

The post La Xina posa en quarantena unes quatre-centes mil persones a la regió de Hebei per la covid-19 appeared first on VilaWeb.

La Xina ha aprovat avui l’ús intern entre el personal del seu exèrcit d’un nou vaccí contra la covid-19 desenvolupat per l’Institut Científic Militar i la companyia biofarmacèutica xinesa CanSino Biologics, segons ha anunciat avui la mateixa empresa. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La companyia, amb seu a la ciutat nord-oriental de Tianjin, ha indicat que el nou vaccí recombinant de coronavirus (vector d’adenovirus Ad5–nCoV) va ser aprovada per l’exèrcit el 25 de juny per a ‘ús pels militars’ en el marc de les ‘medicines per a necessitats especials’.

The post La Xina aprova l’ús d’un vaccí contra la covid-19 entre els seus militars appeared first on VilaWeb.

La Generalitat de Catalunya ha informat que des del començament de la pandèmia del coronavirus al Principat s’han registrat 71.430 casos positius, 64 més que la dada difosa ahir. Del total, 4.148 persones han hagut de ser ingressades de gravetat i actualment encara ho estan 56. A més, 740 treballadors de residències estan aïllats per sospita o confirmació d’estar contagiats. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons informacions de les funeràries, des del començament de la pandèmia 12.554 persones amb proves PCR positives o amb símptomes similars als de la covid-19 s’han mort. Això suposa un augment de tres persones respecte a les dades d’ahir.

The post La Generalitat registra 64 casos i 3 morts més per la covid-19 a Catalunya appeared first on VilaWeb.

La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i portaveu d’International Trial Watch (ITW), Mercè Barceló, afirma que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) hauria d’anul·lar la sentència del Suprem contra el procés ‘en aplicació exacta de la doctrina que fins ara ha mantingut’ en matèria de drets fonamentals. Ho ha dit a la Comissió d’estudi sobre els Drets Civils i Polítics al parlament, on ha presentat l’informe d’ITW sobre el judici. Barceló ha assenyalat que ‘el TC té una doctrina molt establerta’ sobre la qüestió i que estableix que ‘l’exercici d’un dret fonamental mai no pot ser objecte de sanció’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Si hi ha un exercici de dret fonamental, no hi ha una infracció de cap tipus’, ha assegurat, i ha defensat que els actes pels quals han estat jutjats i condemnats diversos consellers de la Generalitat; la presidenta del parlament Carme Forcadell; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez, queden emparats com a drets fonamentals de reunió, manifestació i expressió. A més, pel que fa al cas de Forcadell, ha sostingut que va actuar correctament tramitant les iniciatives independentistes que arribaven a la mesa, ja que no fer-ho sí que hauria pogut motivar recursos al TC per entrar a valorar el fons dels textos i no la forma, com correspon a la mesa.

Barceló, que ha comparegut únicament davant de JxCat i ERC, també s’ha referit a la resolució futura del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la sentència de l’1-O, que pot trigar més de set anys. Ha advertit que Estrasburg ‘quan hi ha un indici que s’està condemnant i aquella condemna pot tenir un efecte dissuasiu, tomba aquella sentència normalment’. ‘I més en casos en què els personatges són públics o estimats per la població’, com és el cas de Cuixart i Sànchez, ha afegit.

La jurista també ha lamentat que els tribunals espanyols ‘s’han desfermat’ i han perseguit drets com la llibertat d’expressió i s’ha preguntat com queden aquests drets després de la condemna. ‘Ara com exercirem el dret de reunió? Què hem de fer per no ser condemnats per un delicte de sedició?’, ha plantejat.

The post ITW creu que el TC hauria d’anul·lar la sentència de l’1-O per la seva doctrina sobre drets fonamentals appeared first on VilaWeb.