El president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha quedat sense el seu principal altaveu comunicatiu, el seu compte de Twitter. La xarxa social ha anunciat la suspensió permanent del seu usuari (@realDonaldTrump), arran del risc que continuï instigant la violència després de l’assalt al Capitoli dels seus seguidors.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

After close review of recent Tweets from the @realDonaldTrump account and the context around them we have permanently suspended the account due to the risk of further incitement of violence.https://t.co/CBpE1I6j8Y

— Twitter Safety (@TwitterSafety) January 8, 2021

Poc després de l’anunci, el compte oficial del govern dels EUA ha atacat amb duresa Twitter i l’ha acusat de no permetre la llibertat d’expressió. Ara bé, els piulets governamentals només s’han pogut llegir durant uns minuts, perquè han estat esborrats poc després per Twitter.

The post Twitter expulsa Donald Trump de la xarxa social appeared first on VilaWeb.

Ara:

Diari de Girona: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades del dissabte 9 de gener de 2021 appeared first on VilaWeb.

La justícia belga retreu al Tribunal Suprem espanyol que es declari competent per jutjar a tots els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica explícita. “Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”, afirma la sentència ferma que denega l’extradició del conseller Lluís Puig a l’estat espanyol i a la qual ha tingut accés l’ACN. Així, Bèlgica qüestiona obertament l’alt tribunal espanyol per incomplir la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el dret a un judici just. Com a segon argument de pes per a rebutjar-ne el lliurament, els tres alts magistrats belgues alerten del risc de “vulneració de la presumpció d’innocència”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Les constatacions àmpliament documentades pel Grup de Treball de Detencions Arbitràries […] en relació amb les declaracions d’alts funcionaris i autoritats sobre la culpabilitat dels implicats abans de la sentència són vàlides”, conclou la resolució de divuit pàgines. Tot seguit, afegeix que aquestes constatacions també són vàlides en el cas de Lluís Puig.

Per tant, malgrat acceptar que el delicte de malversació per a l’organització del referèndum de l’1-O, pel qual el Suprem reclamava a Puig, permet d’acceptar l’euroordre, la justícia belga es nega a extradir-lo perquè confirma dues vulneracions de drets fonamentals (dret a un judici just i a la presumpció d’innocència) en la causa del procés corroborades prèviament per l’organisme vinculat a l’ONU.

Estrasburg considera el Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries de l’ONU com una instància internacional equiparable a la seva.

Vulneració del dret a un judici just

La justícia belga recull els arguments aportats pel Suprem espanyol el març del 2020 on defensa el seu poder per a jutjar a Puig per malversació, “ja que és un crim molt vinculat amb el delicte de sedició”, que entraria dins les seves competències per afectar el conjunt de l’estat. Tanmateix, Bèlgica rebat aquesta justificació.

“L’extensió que fa el Tribunal Suprem als acusats que no eren parlamentaris a causa de l’estreta connexió amb els delictes imputats als acusats que sí que estarien sota la jurisdicció del Suprem sembla que es basa en la jurisprudència del mateix Suprem espanyol, sense que això tingui base en una disposició legal explícita”, observa la resolució belga.

Per als magistrats d’apel·lació això s’oposa frontalment a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans al respecte. En concret, el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les recorda que Estrasburg considera una vulneració del dret a un judici just jutjar una persona en un tribunal que no li pertoca només perquè en la causa hi hagi imputats que sí que estan sota la jurisdicció d’aquell tribunal sense que “la llei explícitament” així ho autoritzi.

Per contra, els magistrats belgues no veuen “convincents” les crítiques de Puig al sistema judicial espanyol en general ni que argumenti que el nomenament dels jutges per “raons polítiques” impliqui manca de garanties per a un judici just.

Refusa uns altres tipus de vulneracions

A part d’apel·lar al dret a un judici just i a la presumpció d’innocència, la defensa del conseller al·legava més vulneracions de drets fonamentals per denegar l’euroordre, com ara el dret d’accedir a un advocat, a no ser jutjat per les seves opinions polítiques i a un càstig proporcionat, entre més. Apel·lació descarta que hi hagi cap risc de violació de tots aquests altres drets en el seu cas.

The post La justícia belga retreu al Suprem que es declari competent en el cas de l’1-O sense una base jurídica explícita appeared first on VilaWeb.

Aquest és el nom de l’espectacle familiar que estrenen aquest diumenge dia 10 de gener el grup ELS MINISTRILS DEL RAVAL, de Terrassa, un espectacle en que la música tradicional i l’alimentació van de bracet. i pel que han comptat amb la col·laboració de l’actriu Alba Valldaura. El guió i la direcció escènica son de Jordi Palet. En parlarem en aquest FES TA FESTA i escoltarem un dels temes “La cançó del capità”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tindrem, de nou, les habituals SECCIONS:

• 40 ANYS DE 9, amb l’Associació Baròmetre Casteller – 2005: els verds desemmanillen la torre
• DITES I REFRANYS, amb Víctor Pàmies – Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs
• HISTÒRIES DE GEGANTS, amb Berta Miró i Nico Alonso – Gegants de Valls
• FOLKLORISTES (Les), amb Dorothy Evans i Alba Serés – Maria Domènec i Escoté
• CANÇONS QUE TORNEN, amb Josep M. Adell – Germanes Serrano/ Mandolino de Texas

Pel que fa al Youtube de la setmana, us convidem a veure el muntatge de vídeo que us ajudarà a reviure aquesta 23a Fira Mediterrània de Manresa tan especial que hem viscut amb tanta intensitat aquest passat 2020. I també a escoltar la banda sonora que han escollit per acompanyar el video: “La rumba” d’en Joan Garriga i el mariatxi galàctic, extret del seu darrer EP del 2019 titulat “Nocturn de vetlla i revetlla”.

Us avançarem el contingut del segon BUSCA-RAONS, aquest nou espai d’entrevistes tranquil·les de l’Amadeu Carbó  que penjarem en els propers dies a la plana central del FES TA FESTA. El convidat d’aquesta segona entrega és en Josep Presseguer, el president dels Tonis de Taradell i amb qui parla de les Festes amb animals, entre moltes altres coses.

I també us parlarem, entre altres coses, de veredictes: com ara el del IV Concurs de composició Masquefa-Montgrins i el de la XXVI Beca Josep M. Bernat per a Joves instrumentistes de cobla. Precisament del compositor barceloní escoltarem la seva “Sardana d’infants”, que va escriure l’any 1982 en commemoració del centenari de Pablo Picasso.

I acabarem el programa escoltant la sardana “El 10 de gener”, de Florenci Mauné, un títol-data amb el que el compositor figuerenc va voler recordar el dia del seu prometatge.

I parlant d’aniversaris i efemèrides, us emplaçarem al proper programa per repassar la llista de celebracions oficials per aquest 2021 i d’algunes mancances que no acabem d’entendre. Però això serà en el proper FES TA FESTA, la setmana vinent.

Llegir més i escoltar el programa…

The post La Filomena se’n va al mercat appeared first on VilaWeb.

Monument a Joan Canut de Bon
Plaça Arturo Hughes, Coronel
Mapa a Google

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A VilaWeb ja és tota una tradició, quan comença l’any, el resum de les efemèrides i commemoracions més destacades dels dotze mesos següents elaborat per Joan Josep Isern. Una cosa semblant fa, des del 2018, Josep-Lluís Carod-Rovira a la revista El Temps amb la memòria protestant. I en la seva llista d’aquest 2021, hi ha inclòs un valencià molt desconegut a la seva terra, però ben conegut a Xile, de qui se celebra enguany un doble aniversari: els 175 anys del naixement i els 125 anys de la mort.

Parlem de Joan Canut de Bon Gil, nascut el 30 de setembre de 1846 a la ciutat de València. Després de passar per l’Escola Pia de la capital, a divuit anys va ingressar a la casa de formació de la Companyia de Jesús a Balaguer i posteriorment va entrar en un taller de sastreria del col·legi dels jesuïtes de Tortosa. Però en el seu recorregut religiós, s’hi van interposar les guerres carlines, que el van fer tornar a Balaguer, primer, i el van obligar a traslladar-se a Tolosa de Llenguadoc, després, des d’on més tard es va embarcar en una missió cap a Sud-amèrica. Va desembarcar a Buenos Aires, però la seva destinació final era Xile, on poc després d’arribar, el 1871, va decidir de deixar l’orde per estudiar. Es va establir al municipi de Los Andes, on es va casar el 5 d’agost de 1872 amb Virginia Robles Aguilar, i va treballar de sastre i comerciant de teles al poble veí de San Felipe, a més de preparar remeis homeopàtics.

La llegenda diu que el 1876, a l’andana de l’estació de tren de Quillota, hi va trobar un exemplar del Nou Testament de la Societat Bíblica de Valparaíso que li va capgirar la vida. L’amistat que va establir poc després amb Robert MacLean, un missioner evangèlic que s’havia instal·lat amb la seva dona a San Felipe mateix, va consolidar la seva conversió a la fe protestant. Malgrat el buit social que va experimentar Canut i la seva família des de bon principi, amb burles, insults i agressions incloses, els seus sermons apassionats sobre l’evangeli i contra el dogma catòlic pels carrers i les places de moltes localitats de la geografia xilena li van atorgar una popularitat extraordinària. No en va, amb els seus discursos (que solia introduir amb la frase “Vinc a donar-vos una notícia meravellosa!”) va aconseguir, per primera vegada, acostar el protestantisme a les bases populars del país: “Amb Canut de Bon, la predicació evangèlica va irrompre al carrer, anunciada en castellà sense accent ianqui, per una persona convertida recentment del catolicisme”, resumeix el pastor Juan Sepúlveda González.

Ja fos seguint els passos del predicador nord-americà William Taylor o bé tot sol, aquest valencià de llarga barba i verb esmolat –que algunes fonts fan provenir d’una família d’origen danès vinculada amb Catalunya– va recórrer les regions de l’Aconcagua, Coquimbo, Maule, l’Araucania i Bío-Bío, entre més, on va anar fundant esglésies i comunitats evangèliques… o de canutos, el terme amb què la catòlica població xilena designava despectivament els protestants i que, cent vint-i-cinc anys després de la mort de Joan Canut de Bon, es continua utilitzant àmpliament a Xile ja sense bona part de la càrrega pejorativa. Canutos és, precisament, el títol d’un documentari sobre la seva vida i obra que es va estrenar l’any passat.

I una mica més: Amb Virginia Robles Aguilar, Joan Canut de Bon va tenir uns quants fills, però sols quatre van sobreviure. Alguns d’ells van aconseguir que el cognom continués essent conegut a Xile, sobretot en el terreny de l’art: és el cas de Carlos Elías (1878-1945), pintor i escultor, i de Juan Barack (1891-1958), també pintor i membre de la Generació del Tretze. Un fill d’aquest últim, Darío Canut de Bon, va ser director del diari Mercurio. I un nét del missioner valencià, Sergio Canut de Bon, va ser un reconegut poeta llibertari que amb la dictadura d’Augusto Pinochet es va exiliar a Suècia. Hi va morir el 1993, havent deixat escrit això: “No se m’ha d’enterrar en cap lloc del territori nacional mentre l’usurpador continuï viu o mort podrint-se dins els seus límits. Solament quan s’allunyi aquell corruptor de la nació del seu territori, aleshores sí que les meves cendres es poden escampar o col·locar al pati Onze del Cementiri General de Santiago on reposen els meus camarades ‘N.N.’ víctimes, entre molts més, de tanta insània.”

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Monument a Joan Canut de Bon a la plaça d'Arturo Hughes de la ciutat xilena de Coronel, on va fundar una església metodista.Monument a Joan Canut de Bon a la plaça d'Arturo Hughes de la ciutat xilena de Coronel, on va fundar una església metodista.Un moment del rodatge del film 'Canutos', sobre la vida i l'obra de Joan Canut de Bon.Tomba de Joan Canut de Bon al Pati dels Dissidents del Cementiri General de Santiago de Xile.Detall de la tomba de Joan Canut de Bon al Pati dels Dissidents del Cementiri General de Santiago de Xile.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

 

The post El pare valencià del protestantisme xilè appeared first on VilaWeb.

A l’illa de Menorca, ahir, es van notificar quaranta-cinc nous casos de covid. La vigília de Reis, van ser quaranta-vuit. La incidència acumulada és de dos-cents quaranta casos per cada cent mil habitants. Segons les darreres xifres facilitades, hi ha dos-cents quinze casos actius i vuit ingressats a l’hospital Mateu Orfila de Maó. Quatre són a l’UCI. Totes aquestes xifres certifiquen que l’illa viu ara el moment de més pressió assistencial d’ençà del començament de la pandèmia. Això ha obligat les autoritats sanitàries de Menorca a desprogramar, fins dilluns, les cirurgies que no siguin necessàries. La setmana que ve es tornarà a revisar la situació per veure si aquesta mesura es manté o es pot tornar a operar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per veure què ha passat, com s’ha arribat a aquesta situació, parlam amb el doctor Maties Torrent, epidemiòleg de l’àrea de Salut de Menorca. Tot i les gràfiques ascendents, Torrent manté una certa tranquil·litat perquè encara no s’ha perdut la traçabilitat dels casos. Destaca com a gran valor del sistema de detecció la rapidesa amb què treballa el laboratori, cosa que permet de fer, dit amb les seues paraules, un mur de contenció dels contagis.

—Quina és la situació a Menorca ara?
—Amb una incidència de dos-cents quaranta mil casos per cent mil habitants. Si ho compares amb altres llocs, penses que no és tan desastrós, però si en mires l’evolució, mai havíem estat en aquest nivell. Ara som molt, molt, molt al límit.

—Ja se n’ha perdut el control?
—Encara no, però hi som molt a prop. Molt, molt a prop.

—De què depèn que s’acabi perdent?
—Autocontrol. Si ens autocontrolam, podem arribar a extrems com el que passa a Mallorca, on dimarts tancaran bars i restaurants i superfícies comercials, etcètera. Hem de fer les coses molt ben fetes.

—No les fem?
—Si vas tot sol pel carrer i dus la màscara, per què te la traus quan arribes a un bar? O per què te la traus quan arribes a casa d’un amic o d’un familiar? L’has de dur sempre! I has d’evitar de menjar o beure quan ets amb altra gent!

—Què ha passat a Menorca perquè es disparin tant els casos?
—Ha passat allò que tots sabíem que passaria, perquè els humans som com som i hem permès que passés. Hi ha hagut les festes de Nadal. No hi volíem renunciar i hem volgut fer coses que no havíem d’haver fet. En lloc d’haver-nos convençut que no hi havia Nadal, tots vam voler fer un poc de Nadal. En el millor dels casos, vam complir les normes, però si vam ser deu a taula, el virus ho va aprofitar, perquè si cadascú dels deu es relaciona amb deu més, tu vas dur-hi la capacitat de contagi de deu persones i al final, tot i ser deu a taula, vas sopar amb cent persones, la nit de Nadal.

—El sistema sanitari ho pot resistir?
—Va resistint d’una manera exemplar. Gràcies a les Unitats Volants d’Atenció al Coronavirus (UVAC), que, quan es detecta un cas, fan un rastreig molt ràpid i molt ampli dels contactes. Aquesta és l’única via que tenim d’aturar-ho. Les UVAC tenen el suport del laboratori de l’hospital Mateu Orfila, que diàriament dóna els resultats de totes les mostres de PCR. Aquestes dues peces són la clau, el mur de contenció de la pandèmia a l’illa. Ho fan bé, però aquesta capacitat de contenció té un límit, i si es desborda, ja no hi ha res a fer.

—S’ha anunciat la suspensió d’intervencions quirúrgiques no urgents.
—Només tenim set llits d’UCI, i hi ha altres patologies a banda de la covid, hi ha infarts, hi ha accidents, hi ha la gent que ha de passar per l’UCI després d’una operació… Ara tenim quatre pacients per la covid i hem hagut d’habilitar la unitat de reanimació postoperació com a segona UCI. Per tant, hem suspès intervencions divendres i dilluns, i tornarem a avaluar la situació.

No sé per què no ens volem convèncer que qui més ens pot passar la malaltia són els nostres amics i els nostres familiars

—Quina és la vostra percepció? S’haurà d’allargar aquesta excepcionalitat?
—Hi ha molts llocs de l’estat en què això d’ajornar operacions es fa de manera indefinida. Tenen els hospitals dedicats només a la covid i no poden fer altres intervencions. Només fan allò que no es pot ajornar. Aquest és el drama d’aquesta malaltia i no ens en volem adonar. Té un efecte cadena. Si se’t desborda per la covid, has de deixar de fer altres coses. Ajornar intervencions, encara que no siguin de vida o mort, té moltes conseqüències. Aquesta és la situació que es viu a tot l’estat. A Menorca hem aguantat fins ara. Ara hem tancat dos dies i ho tornarem a avaluar.

—Les clíniques privades de l’illa estan a disposició del sistema públic?
—Hi ha col·laboració i a vegades s’han derivat pacients no-covid a la privada per alliberar llits de la pública. Sempre hem de tenir un parell de llits de marge. Quan tens tots els llits plens, n’has d’obrir més, perquè no pots quedar-te’n sense. S’ha fet, i si cal es tornarà a fer.

—De quina classe són els brots que ara es detecten?
—Bàsicament, són socials i familiars. A vegades és difícil de distingir una cosa de l’altra. Ara veiem les conseqüències de les festes de Nadal i Cap d’Any. A vegades, les trobades són d’amics; altres, de familiars; i a vegades són una mescla. Quan hi ha menjar i beguda pel mig i confiança, la cosa es desborda.

—Confiança.
—No sé per què no ens volem convèncer que qui més ens pot passar la malaltia són els nostres amics i els nostres familiars. No ens ho passarà un desconegut amb qui ens creuam pel carrer. Ens ho passarà un familiar o un amic. Quan estam amb ells ens relaxam, ens traiem la màscara i fem una cervesa, o un vinet i picam. I ens tocam, perquè ens agrada molt tocar-nos i estam convençuts que com que és un amic no ens passarà el virus. I aquí és quan ens el passam, però no ho volem creure! I això és el que el virus espera que fem. Qualsevol pot ser transmissor i ens hem de comportar com si tots ho fóssim.

—Quin és el perfil de les persones que ara es contagien a Menorca?
—És molt transversal. Avui he fet una petita anàlisi ràpida de distribució per grups d’edat, i afecta totes les edats. Hi ha petites diferències, però la conclusió final és que afecta totes les franges. Partíem de la falsa premissa que als joves no els afectava. I no tan sols afecta totes les edats, sinó que afecta greument totes les edats. A l’UCI del Mateu Orfila fa moltes setmanes que hi ha una persona molt jove. Per això ens preocupa que augmenti la incidència, perquè sabem que un 1% dels pacients acabarà a l’UCI i que un 3% o un 5% o un 10% acabaran a la planta de l’hospital. L’única manera d’evitar-ho és evitar que hi hagi casos.

—El dissabte dels Reis vau fer una crida desesperada a les xarxes fins i tot perquè la gent no visités els familiars.
—Som una societat científicament i tecnològica molt avançada, però socialment ens falta molt per a aprendre. Hem de saber que com a societat no som prou madurs, què hi farem? Aquesta malaltia és social i la solució també és social. No és la vacuna, la solució. És una ajuda més, un gran pas, no em malinterpreteu, però si ens refiam de la vacuna, tornarem a fracassar. Tornarem a tenir una gran onada en plena etapa de vacunació. La principal arma que tenim durant molt de temps és evitar la transmissió entre persones.

La vacuna és una gran notícia però l'hem de posar en context i donar-li el temps que necessita. No hem de frisar

—És bo, el ritme de vaccinació a Menorca?
—Sí. Hem pogut vacunar els geriàtrics i residències perquè no hi teníem casos, i a partir de la setmana que ve començarem amb el personal sanitari i anirem fent. Totes les que ens arribin les administrarem. La gent de l’atenció primària fa un esforç fonamental.

—Us hem demanat de fer-vos aquesta entrevista perquè les noves dades de contagis semblaven preocupants, però no us trobam gaire preocupat.
—Abans, he volgut ressaltar de manera vehement la gran sort que és tenir el sistema sanitari que tenim. És un privilegi del qual no sempre som conscients. I torn a insistir en la gran feina de les UVAC i del laboratori del Mateu Orfila. Els professionals no planyen ni hores, ni dies, ni estius, ni ponts, ni dissabtes ni diumenges. A les deu del vespre telefonen als positius perquè l’endemà de bon matí els seus contactes estrets es vagin a fer les PCR. Aquest equip de persones extraordinàries és el que em dóna tranquil·litat. Ja hem doblegat molts brots, i ara esper que també ho aconseguirem.

—Vós i el professor Ildefonso Hernández fareu el pregó de la diada de Menorca, el dia de Sant Antoni. El títol de la conferència és “Societat menorquina i covid-19, què hem après?”… Què hem après?
—[Riu] Totes aquestes coses de què hem parlat a l’entrevista. Que hem d’actuar prest i ràpidament i de manera contundent, perquè si no ho fem, la pandèmia ens atropella. Hem après que com a societat ens falta molt per a aprendre. Damunt el paper, controlar la pandèmia era fàcil, però ho havíem de fer amb un compromís social de tots, i no volem renunciar a res. Em fa por que posem més esperances del compte en la vacuna, perquè tornarem a fracassar. Insistesc que la vacuna és una gran notícia, però l’hem de posar en context i donar-li el temps que necessita. No ens hem de precipitar. Hi ha coses que ja sabem, i una és que no hem de frisar.

The post Maties Torrent: “A Menorca som molt a prop de perdre el control de l’epidèmia” appeared first on VilaWeb.

En un tomb inesperat, ahir, el conseller Lluís Puig va passar a ser un home “doblement lliure”, com diu ell. Bèlgica va denegar definitivament la seva extradició i la fiscalia belga no presentarà recurs davant del Tribunal de Cassació. Puig ho celebra no tan sols perquè podrà fer campanya electoral com un “ciutadà europeu lliure” –és el número 9 a la llista de Junts–, sinó perquè aquesta decisió pot significar un precedent important per a la resta d’exiliats, presos i eurodiputats. “El Parlament Europeu no podrà ser indiferent a aquesta sentència quan tramiti el suplicatori.” Parlem amb Puig telefònicament després d’haver-se fet pública la decisió.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—Quin valor polític té el rebuig definitiu de l’ordre d’extradició?
—Té un altíssim valor polític per diverses coses. Perquè vol dir que serveix de precedent per a qualsevol persona exiliada i que sigui reclamada a Bèlgica o a un altre país d’Europa durant el procés d’independència; que hi ha un alt risc que es vulneri el seu dret a la presumpció d’innocència a Espanya. Això servirà ara i durant tot el procés d’independència de Catalunya, perquè estem atrapats en un cercle de persecució ideològica per part dels estaments judicials espanyols. A la vegada, tinc la sensació que Espanya va quedant fora d’Europa; el sistema judicial europeu va col·locant Espanya fora de l’estàndard de justícia quant a la lluita contra l’independentisme català. I això és greu.

—Com pot afectar això en les ordres d’extradició de Puigdemont, Comín i Ponsatí, que han estat suspeses a l’espera del suplicatori?
—Estem segurs que en la tramitació del suplicatori el Parlament Europeu no podrà ser indiferent a aquesta sentència. Perquè si el Parlament Europeu fa res que no sigui legal, acabarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que dirà que no fa la feina ben feta. Entenc que el president de la cambra, abans que arribi al ple, consultarà els serveis jurídics més enllà d’allò que votin, diguin o opinin els polítics. I crec que hi haurà polítics dels diferents grups polítics de la cambra que, sabent això, es pensaran molt bé què votaran. Perquè la vulneració de drets de la qual parla el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les és per a tots els membres que estan en presó, al Parlament Europeu i a l’exili. I per descomptat, quan el Tribunal Constitucional hagi resolt els recursos dels nostres companys de presó i puguin presentar-se a Estrasburg, que a dins el dossier hi hagi aquesta sentència també els ajudarà. Perquè aquí s’han vulnerat drets fonamentals, i això encara ho deixa més clar.

—Ja hi havia hagut una denegació d’extradició, la d’Alemanya sobre el president Puigdemont. Quin valor afegit té aquesta?
—Tinguem en compte que la sentència d’Alemanya és ferma perquè Espanya es va fer enrere en el procediment, un procediment en què la justícia alemanya deia que no hi havia rebel·lió ni sedició. Això va quedar tancat. I és una sentència europea que crea un precedent en el codi penal alemany i que s’estudia en diverses facultats de dret d’arreu del món. Ara ens trobem amb aquesta sentència belga, que no parla de corrupció, i que tampoc m’extradeix per corrupció, que és el que es va discutir en la incriminació per malversació. Diu que no hi ha res i, a més a més, reafirma que el Tribunal Suprem no és competent per a jutjar-nos. I això s’estén als qui som a l’exili i els qui som a la presó. A banda, com he dit, diu que es vulnera el nostre principi d’innocència per a ser jutjats per un tribunal imparcial. Tota la gradació de càrrecs que ens imputen, des de colpistes fins a fugits, queda desmuntat.

—Per primera vegada en tres anys us sentiu un home lliure?
—Em sento molt lliure, molt. Entre petició d’extradició i petició d’extradició, ja ens en sentíem, però és que ja no puc tenir la quarta petició d’extradició. Avui el sentiment de llibertat és total. Sempre havia dit que em sentia un ciutadà europeu lliure, però avui em sento doblement lliure, perquè està refermat pel sistema judicial europeu.

—La sentència del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les us habilita per desplaçar-vos amb llibertar per altres països europeus?
—Tot això ho sabrem a partir de la setmana vinent. Encara no tenim la notificació del jutge d’instrucció del meu cas. Primer ha d’aixecar-me les mesures cautelars, perquè jo estic en llibertat condicional des del novembre del 2019 i no podia sortir de Bèlgica. I quan tinguem la sentència, hem de llegir-la amb calma i veure l’abast de la dimensió de tot plegat. Ara tampoc no tinc cap urgència per a anar fora de Bèlgica. En tot cas, em presentaré a la campanya electoral del 14 de febrer amb una clara llibertat de ciutadania europea.

—Potser fent un acte a Catalunya Nord?
—Ja ho anirem veient [riures].

—La sentència és un punt d’inflexió en aquest exili de tres anys. Heu patit gaire?
—Tres anys, dos mesos i una setmana. Ahir ho comptava… Es pateix perquè, per molta tranquil·litat que tinguis en certs moments, a vegades et despertes a mitjanit i penses en coses que no tocaria pensar en aquell moment. I et lleves al matí i et demanes què faràs avui per a continuar en aquesta lluita. És acostumar-se a una provisionalitat constant. Perquè l’exili no et permet de fer plans més enllà de vuit mesos o dotze. I no vull dir que hi estigui acostumat, eh, però es viu així.

—En una entrevista de l’abril del 2018, dèieu que seríeu a l’exili fins que els tribunals europeus i de justícia us donessin la raó. Avui us l’han donada. Tornar a casa és més a prop?
—Sí, des d’avui tornar a casa és més a prop. Perquè aquest conflicte tard o d’hora s’ha de resoldre. De cara a Europa, Pedro Sánchez ja ha demostrat que no té un projecte, que no té un lideratge per a resoldre el cas català. Cada dia falta un dia menys perquè tornem i cada dia falta un dia menys perquè els companys surtin de la presó, molt abans del que diu la sentència que compleixen. I aquest esperit és el que ens fa avançar. Aquí es van cremant etapes i avui s’ha tancat una carpeta molt important, per a mi i per a totes les persones que suporten repressió, persecució i querelles.

—Mentre heu estat a l’exili heu perdut els vostres pares. Valtònyc passa per una situació similar. És el pitjor de l’exili?
—Sí, sense dubte. Almenys parlo per mi, però estic segur que parlo també pel president Puigdemont i per Toni Comín, que han perdut familiars. Aquest és un dels tràngols més difícils de passar. Sabent amb impotència que si haguéssim estat allà físicament, tampoc no hauria canviat res, però desenganyem-nos, és un tràngol que portem a dins. És una motxilla que sempre portarem a sobre i això ja no es pot arreglar.

—Heu sentit que es banalitzava l’exili?
—Sí, però també he patit molt sovint perquè no es parlava prou de les dones que hi ha empresonades. I em sabia molt de greu, volia que es fes el possible perquè es pensés més en Dolors Bassa i Carme Forcadell. A vegades el nivell de desinformació que corre fa que es potenciïn certes dinàmiques. Més enllà que allò que volem és internacionalitzar el cas català, és evident que internament a Catalunya aquests darrers tres anys hi ha hagut conflicte. Hi ha hagut malentesos o falta d’entesa per a tirar endavant plegats. Però precisament també us diria que aquesta sentència confirma aquesta complementació total i absoluta entre la presó i l’exili.

—En quin sentit?
—Si una part del govern no fos a la presó, a mi em costaria molt més demostrar que no tinc presumpció d’innocència. Perquè si els qui han fet els mateixos fets que jo estan condemnats a cent anys de presó, com se’m pot jutjar a mi imparcialment a Espanya? És impossible presentar-me en un tribunal espanyol i esperar que sigui absolt per un delicte que no he comès i que la justícia belga tampoc no veu. Sense presó no hi hauria la sentència ferma que avui celebrem.

The post Lluís Puig: “Des d’avui tornar a casa és més a prop” appeared first on VilaWeb.

Només de saber l’embranzida del president Trump (encara ho és, mentre escric, per més estrany que sembli que ho pugui continuar sent després d’ahir, 6 de gener de 2021) contra l’estat de Geòrgia i el recompte definitiu de vots, la primera cosa que em va venir al cap és la cinquena temporada de House of cards que retrata una cosa pareguda a l’estat d’Ohio, a càrrec en aquest cas no d’un psicòpata president republicà sinó d’un psicòpata presidenciable demòcrata. La sèrie, que he vist fa poc, ha quedat desprestigiada per la trajectòria diguem-ne sexual del seu protagonista però hi toca, amb gravetat i enorme llibertat satírica, en molts aspectes dels passadissos del poder. Ara: immediatament, em va venir la cançó, “Georgia on my mind”, que tantes voltes he sentit en la veu de Ray Charles. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Geòrgia, l’estat de tradició conservadora ferma i rocosa, ha donat els vots majoritaris als demòcrates i, així, a un senador negre per primer cop. La Geòrgia racista, ultraracista, antinegra per sobre de totes les coses. I a partir d’aquí, la troca trumpiana munta l’embolica-que-fa-fort i assalta el Capitoli en una versió EUA del cop d’estat tejerià, no exactament militar però que no va ser reprimit ni evitat amb contundència per l’eufemisme anomenat forces de l’ordre públic.

Havia de ser el Capitoli, en què es recomptaven, validaven i certificaven els vots definitius de les eleccions, en presència de tots els mitjans haguts i per haver. Per això tenim tantes imatges de l’interior del parlament nord-americà. Ja ho comprenc, que havia de ser al Capitoli, però hauria estat bé que fos a la White House, a la casa del govern que es diu exactament així, blanca. Blanca, blanca, blanca. De cap altre color, ni el del president Obama ni de cap més.

Canta Ray, i tradueixo: “Geòrgia, Geòrgia./  Tot el dia, tot el dia/ una vella dolça cançó/ no se me’n va del cap./ Dic Geòrgia/ i una cançó teva,/ dolça i clara, arriba/ com la llum de la lluna entre els pins./ Uns altres braços em reclamen,/ uns altres ulls em somriuen amb tendresa./ I encara en somnis tranquils veig/ el camí que porta vers tu./ Dic Geòrgia,/ oh, Geòrgia, no trobo la pau.” 

Posem-hi dades del present. Una notícia de l’estiu, de l’1 de setembre, de l’agència Efe, per exemple: Una vintena de famílies negres georgianes han constituït The Freedom Georgia Iniciative (La Iniciativa Geòrgia Llibertat), amb 39 hectàrees de terra prop de Toomsboro, al centre de l’estat, a dues hores del sud-est de la capital, Atlanta, per bastir-hi una “comunitat negra de visió futurista: autosuficient, segura i lliure de discriminació”. L’han posada en marxa dues dones, Ashley Scott i Renée Walters. Scott és una agent de béns arrels, mare de dos fills petits, que ho explica així: “Després de mesos de trauma racial, protestes i pandèmia, amb la meva amiga hem volgut fer alguna cosa, actuar pel canvi que volem.” Els assassinats de George Floyd a Minnessota, Ahmaud Arbery a Brunswick (Geòrgia) i Jacob Blake a Winsconsin les van fer decidir. 

En tot això pensava i, sobretot, carburava sobre com pot ser aquest nou any pandèmic. Semblava que Trump se l’hauria d’embeinar. Punt. 

Però aviat vaig haver de posar-me davant de la tele i assistir al seu cop d’estat en directe. Com aquella vegada entre nosaltres del 1981, però amb més imatges. Amb les mateixes poques interpretacions del que s’hi veia, això sí. Va fer més pels meus ulls i les meves orelles i així copsar la gravetat de la situació veure fet un flam el corresponsal de TV3, Xesco Reverter, que no pas les mil·limetrades expressions que emetia la pantalla, les d’ell i les de la redacció. Fórmules rutinàries i repetitives, descripcions d’imatges llunyanes i repetides, i prou. Tant costava de dir que era un cop d’estat, almenys un ‘intent’ de? Si ho deia la CNN…

Dijous, mentre escric, la cosa s’ha saldat amb quatre morts i 52 detencions. No pas la detenció del president Trump, que encara ho és fins al dia 20, i que hom diria que hauria d’estar no sols impugnat sinó engarjolat. La primera persona morta de qui s’ha sabut el nom és Ashli Babbitt, partidària fervent de Trump, tant com per haver acudit a Washington des de San Diego, al sud de Califòrnia. De trenta-cinc anys, era una veterana de la força aèria del seu país i una oficial de seguretat d’alt nivell en els catorze anys que hi va servir. Devia entrar abans dels vint, calculo. Va travessar el país per impedir la ratificació del president electe Biden i tornar el càrrec al president Trump.

Potser ja és massa rutinari de dir que tot plegat, als Estats Units, sembla una pel·lícula o una sèrie de televisió o totes dues coses combinades. En saben molt, allí, la comunitat cinematogràfica i l’audiovisual, de posar els passadissos del poder contra les cordes i de narrar la seva pròpia història. I també, a partir del cine dels setanta, de posar el focus sobre la gent comuna. És el que ara cal més, perquè més de setanta-quatre milions de vots a Trump, deu més que en la primera elecció, no són qualsevol cosa. El país fa temps que està dividit, i això sí que és una divisió i no pas la que ens adjudiquen a Catalunya. La fractura és de guerra civil freda. Que continuarà. No voler saber qui són els votants de Trump i com estan de disposats a fer-se valdre, ignorar-los, pot arribar a ser un suïcidi democràtic, que també n’hi ha, d’aquests suïcidis. I si es tracta del suïcidi democràtic d’una potència mundial, no val a badar.

The post Geòrgia al meu cor appeared first on VilaWeb.

L’hivern és l’estació del fred i d’uns quants virus, com els dels refredats i els de la grip, que necessiten baixes temperatures per a propagar-se. Enguany també haurem de defensar-nos contra la covid-19. És per això que cal reforçar el sistema immunitari i la natura ens aporta els cítrics, unes fruites molt riques en vitamina C. També tindrem noves varietats de poma.

Els cítrics googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les fruites més característiques de l’hivern són els cítrics, com les taronges, les mandarines i les aranges, unes fruites que contenen àcid cítric (el responsable del seu gust àcid característic), que potencia l’acció de la vitamina C.

Aquesta vitamina, a més de reforçar el sistema immunitari i prevenir les infeccions, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i intervé en la formació dels ossos, les dents, les articulacions i els glòbuls roigs.

Els cítrics també contenen olis essencials que obtenim només d’aquestes fruites perquè el nostre organisme no els pot sintetitzar.

Tenen poder antioxidant perquè, tal com indica el color groc i taronja, són fruites riques en vitamina A i amb unes substàncies anomenades flavonoides.

La mandarina

És una fruita que prové de l’Àsia i el seu nom es deu al color del vestit que duien els mandarins xinesos.

Es troba al mercat en diverses varietats des del mes de setembre fins a començament de març.

Aporta més hidrats de carboni i més vitamina A que la taronja però menys vitamina C.

A casa nostra és molt coneguda la Clementina, que és dolça i no té pinyols.

Hi ha una varietat de mida més gran, la Clemenvilla, que també té molt de suc.

La Fortune, de recol·lecció més tardana, té una mida més petita i la pell molt fina i enganxada.

La taronja

Prové del sud-est de la Xina.

Ens aporta minerals, potassi, magnesi i calci.

Té més fibra que la mandarina.

Vitamines: àcid fòlic, provitamina A (en menys quantitat que la mandarina) i, sobretot, vitamina C.

Una de les primeres varietats que apareix al mercat (a l’octubre) és la Navelina, suau i molt dolça.

Al novembre apareix una altra varietat, la Navel, que té molta acceptació i es pot comprar fins al mes d’abril.

La varietat Navelate, molt dolça i sucosa, és més tardana, com la Washington, que arriben al febrer.

La Salustiana, amb la pell més gruixuda i arrugada, és molt apta per a fer sucs.

De Sanguines no se’n troben tots els anys, perquè per aconseguir el color vermell (ric en antocianines, un potent antioxidant) cal que els tarongers tinguin temperatures nocturnes molt baixes.

Una de les darreres varietats és la València Late, que té una forma lleugerament allargada, la pell molt fina i molt de suc.

L’aranja

És un arbre originari del Carib.

Els fruits són grossos com les taronges i la polpa pot ser de color groc pàl·lid o vermellós.

És el cítric més àcid, té més fibra que la mandarina i menys que la taronja.

De totes tres és la que aporta menys vitamina C.

L’oli essencial d’aquesta fruita pot causar reaccions al·lèrgiques i dermatitis.

Pot interaccionar amb alguns medicaments com els que es prenen per rebaixar el colesterol, controlar la pressió sanguínia o el ritme cardíac, per tant, si se’n prenen sovint, cal consultar-ho amb el metge.

És una fruita hidratant, ajuda a reduir el nivell de colesterol en sang, afavoreix l’absorció del ferro i té un alt poder antioxidant.

A l’hivern: pomes!

Encara trobarem al mercat les pomes que arriben de la tardor.

Després en trobarem tot l’any, a mesura que se’n van recol·lectant les diverses varietats o perquè es guarden en càmeres.

És per això que se’n troben al mercat des del setembre fins al juny de l’any següent.

N’hi ha de diferents menes i algunes ens són molt conegudes, com la Red Delicious, la Starking i la Golden Delicious. Les MacIntosh provenen dels Estats Units i donen nom a la famosa marca d’ordinadors Apple. La Reineta és del Canadà, la Granny Smith d’Austràlia i la Royal Gala és neozelandesa.

Les pomes tenen un contingut en aigua del 85%.

Són riques en fibra.

Aporten poques quilocalories.

Són riques en uns elements fitoquímics: els flavonoides, que tenen propietats antioxidants.

Si es menja crua, estimula el trànsit intestinal, i si es menja cuita o ratllada, com que produeix pectina (un suc espès i marronós), té efectes astringents.

La fruita seca

La fruita seca, com l’avellana, l’ametlla, les nous i els pinyons, es recol·lecta a la tardor, però com que es guarda en condicions òptimes es consumeix en abundància durant l’hivern.

Té unes propietats molt beneficioses per a l’organisme, perquè conté greixos saludables: els coneguts omega-3.

Els torrons típics de Nadal són els d’ametlla (tipus Xixona o d’Alacant) i també hi ha una gran varietat de torrons de xocolata amb avellanes, nous o ametlles.

Tot i que els torrons són uns aliments molt calòrics –perquè la fruita seca ja és molt energètica i, a més, s’hi afegeix sucre–, són un bon aliment que ens aporta totes les propietats saludables de la fruita seca i del cacau, però cal consumir-ne amb mesura.

The post Fruites d’hivern appeared first on VilaWeb.

El 3 de gener a les 00:45, la Maür va néixer a casa, la primera criatura de l’any 2021 que ho feia, segons l’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya (ALPACC): la Ilona (36) i en Toni (35) eren pares del seu segon fill. El primer, l’Inuk (3), va néixer al mateix pis, al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Inma Marcos, llevadora des de fa vint-i-quatre anys, va atendre el naixement de tots dos germans. VilaWeb n’ha seguit el pre-part, el part i el postpart i ha acompanyat el procés d’una família que ha volgut tenir més temps, més veu i més capacitat de decisió sobre el naixement dels fills. Els presents al part, en plena covid-19, van arribar-hi amb les PCR fetes. A la imatge, la Ilona, amb la Maür en un braç i un batut de placenta a l’altra mà.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fotografies: Adiva Koenigsberg i Patricia Bonet

The post Parir a casa, opció vital appeared first on VilaWeb.

Article de Maria Obelleiro, directora de Nós Diario

La sanitat, amb la pell i l’os

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Martxelo, Vicent, bon any. I el mateix desig per a les lectores i lectors. Entrant en matèria, això de la vaccinació no sorprèn pas gens. Els dies abans de començar la campanya, uns quants col·lectius mèdics van advertir que fóra molt difícil d’escometre amb garanties la immunització de la societat contra la pandèmia per culpa de la situació de debilitat extrema de l’atenció primària.

Lorenzo Armenteros, metge del Servei Gallec de Salut (Sergas) i president de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, deia que l’atenció primària “no estaria preparada” per a “una teòrica vaccinació en massa” perquè “no s’havia reforçat” amb més personal. Dit i fet. Així que començà la immunització dels treballadors dels sistemes de salut es confirmaren retards en la vaccinació de la població i es palesà que el ritme de treball actual faria impossible d’acomplir la tasca en un temps raonable.

Al marge de les fallades d’organització derivades de les decisions errònies de les autoritats sanitàries, la causa principal va associada directament a la manca de mitjans humans en uns centres de salut on, aplicant-hi la lògica neoliberal, han estat sotmesos de fa dècades a processos de retallades.

Independentment que les autoritats sanitàries competents tinguin la temptació d’aplicar la seva “doctrina del xoc” particular, tot lliurant part del procés de vaccinació al negoci sanitari privat –camí que ja ha emprès com a capdavantera de la causa neoliberal Isabel Díaz Ayuso–, la gestió de la pandèmia torna a deixar ben despullades les debilitats d’un sistema de salut sotmès a un procés de desmantellament per determinats poders públics, dels quals és prou sabuda la connivència amb els grans operadors sanitaris privats.

Aquesta debilitat del sistema públic de salut, en el cas gallec ha originat, segons les associacions en defensa de la sanitat pública, la paralització d’unes 3.000 operacions, 600.000 consultes i 20.000 proves diagnòstiques d’ençà que començà la pandèmia.

 

Article de Martxelo Otamendi, director de Berria

Dos advertiments en molt poc temps

Seguint una bona tradició, vull desitjar-vos un bon any tant a vosaltres, Vicent i Maria, com als lectors dels nostres diaris. Són els lectors, que sostenen els nostres projectes fins i tot en les situacions més adverses, com hem comprovat. Serà difícil que l’any entrant porti més desgràcies que aquest que se n’acaba d’anar.

Hem sentit moltes veus el 2020, hem llegit moltes anàlisis que ens han anunciat que no tornaríem a viure com abans de la pandèmia, és a dir, que la nostra tendència social multitudinària, l’afecció a viatjar per tot el món, el consum sense límit, el sol ús… esdevindrien cosa del passat. Els primers mesos de la pandèmia es van difondre molts missatges d’aquesta mena, sobretot abans de l’estiu, segons que sembla a conseqüència de l’angoixa que ens causava una situació desconeguda.

Aquestes prediccions de canvi van anar perdent força a mesura que ens avesàvem a les conseqüències malaurades de la pandèmia. Quan érem a punt de començar el nostre acte de contrició amb ànim d’esmena, va arribar l’estiu i ens van fugir del cap els profunds canvis que ens havíem proposat.

Crec que en la mesura que el vaccí es vagi generalitzant ens serà molt difícil de renunciar al nostre estil de vida anterior, si més no a molts ciutadans del nostre entorn. Ens agrada massa tot allò que hem viscut fins ara per a renunciar-hi de cop i volta. Hem rebut dos advertiments en molt poc temps, que ens mostren un futur bastant negre: el canvi climàtic i la pandèmia. Sabem que el primer és conseqüència de la nostra manera d’actuar desmesurada, i ho veiem clarament. Ens costa més d’acceptar que la pandèmia és també de resultes del canvi climàtic, com ens assenyalen molts científics.

Ens dura poc la fe, als no creients.

Aprofitant la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya, Vicent, que n’és, de lleig, que el ministre de Sanitat d’Espanya, Salvador Illa, decideixi de presentar-se a les eleccions a remolc de la popularitat que li ha donat la covid-19. En la política no delictiva, que hi hem vist de tot, és la cosa més lletja que ha passat de fa molt temps.

 

Article de Vicent Partal, director de VilaWeb

Illa

Estimada Maria, estimat Martxelo, espere que hàgeu pogut descansar una mica aquests dies tan agitats i difícils. Per si no en teníem prou amb la pandèmia i les diverses crisis locals, la insurrecció trumpista als Estats Units ha afegit un plus de complexitat a l’escenari.

Malgrat tot, ací les eleccions continuen centrant el debat, tot i que no és gens clar que es puguen fer el 14 de febrer. Com ja va passar als vostres països, potser la situació sanitària obligarà a reconsiderar la data. Crec que és un debat que s’ha d’abordar amb serenor i amb les dades a la mà, de manera que no especularé.

Aquests últims dies hi ha hagut dues grans notícies electorals a Catalunya. La principal, sens dubte, com ja assenyales bé, Martxelo, és la decisió del PSOE d’enviar de candidat Salvador Illa. Illa representa l’ala més dretana i espanyolista del PSOE, però és també un negociador expert, que precisament se’n va anar a Madrid a manejar les relacions entre els partits independentistes i la Moncloa. Ara alguns creuen que Illa, amb omnipresència mediàtica, podria dur el 14-F fins i tot el triomf del PSOE. Cosa que la divisió entre Junts i ERC faria possible, com va fer possible la victòria pírrica de Ciutadans el 2018.

La segona notícia és que hi ha hagut un fort impuls de la candidatura de Junts que, combinada amb la notícia d’Illa, fa que en compte de la clara victòria d’ERC que tots esperàvem veure, ara hàgem de parlar d’un empat entre tres, que les enquestes ja detecten. Junts ha sabut unir entorn seu formacions com ara els demòcrata-cristians de Demòcrates i els socialistes de Moviment d’Esquerres i ha convertit la recollida d’avals en una prova de força que li ha eixit bé. Necessitava 5.000 signatures, perquè es presenta com un partit nou, i n’ha recollides 52.000. És evident, doncs, que arrencarà molt fort també a la campanya.

The post Galeusca de directors: L’efecte Illa appeared first on VilaWeb.

Probablement vós heu après a cuinar a casa, gràcies a la mare –o potser gràcies al pare, o a l’àvia… I també és mercès als pares, probablement, que heu après català. Doncs avui parlarem d’això. Com en qualsevol transmissió de coneixement, alhora que ensenyem als fills o als néts a fer anar els fogons, podem transmetre’ls un gavadal de mots i d’estructures lingüístiques. Tot és qüestió de proposar-s’ho, d’ésser conscients de la responsabilitat que tenim com a progenitors.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Deu errades gramaticals que podem corregir als fills i als néts

Explorem la riquesa lèxica tot parlant de fruita i hortalisses

Podem aprofitar que parlem dels ingredients culinaris per a transmetre la riquesa de la llengua. Per exemple, ensenyem-los a diferenciar un gra d’all d’una cabeça d’alls (cabeça –’bulb’– és un mot ben català, encara que no ho sembli). O a no confondre un raïm (la fruita, el conjunt) amb un gra de raïm. I ja que en parlem, està bé que sàpiguen que un gra de raïm té llavors, polpa i pellofa; en canvi, un albercoc té pinyol, polpa i pela; que l’embolcall d’una ametlla o d’una castanya es diu clofolla (o clovella, clova, closca o corfa), però que el d’un llegum, com ara una mongeta, és la tavella. I tavella també és el nom amb què en alguns parlars s’anomena la mongeta tendra –o bajoca–, a diferència de la mongeta seca –o fesol. El tomàquet també és anomenat de moltes maneres, segons l’indret: tomata, tomaca, tomàtic, tomàtiga o domàtiga. I la patata és, segons on, una trumfa o un trumfo –al País Valencià, s’hi sent creïlla o formes semblants, procedents del castellà criadilla. I encara podríem aprofitar l’avinentesa per recordar que verdura  i fruita, en general, els diem en singular perquè són noms col·lectius.

Les pluges, les verdures i les seves cases: plurals que no calen 

Observem canvis de significat mentre repassem plats i mesures

Si parlem de plats propis dels Països Catalans, haurem d’esmentar l’escalivada, mot que prové de caliu. O bé la paella, un nom que designava tan sols l’atuell de cuina i que ara serveix per a anomenar un plat universal. Això mateix ha passat amb escudella, que originàriament era un plat fondo (de scutella, derivat de scutum, ‘escut’) i amb olla, nom de l’atuell i alhora d’una gran quantitat de plats (olla barrejada, olla verda, olla de carn, olla de la Plana).

Hem de fer també una referència a les mesures. No fa gaires decennis, la gent no comptava pas per grams, sinó per unces (tres unces fan cent grams) o bé per lliures (una lliura és quatre-cents grams). Però si pensem en mesures indeterminades, sobretot les petites, tenim mots per a triar i remenar, alguns dels quals són fruit de la gran força imaginativa dels nostres avantpassats: un polsim de pebre, un pessic de sal, un pensament d’orenga, un dit de vi, un bocí de truita, una engruna de pa, un rajolí d’oli, un grapat d’ametlles, una almosta de farina (l’almosta o embosta és la quantitat que cap a la conca de les mans)…

Estris i atuells: una avinentesa per a parlar amb precisió

Si parlem dels estris, instruments o aparells, el primer és la cuina, és clar. Oblidem-nos del castellanisme encimera, que segons els diccionaris hem de canviar per placa de focs o placa de cocció, però que a casa sempre hem anomenat “els fogons“. Els atuells o atifells –és a dir, els recipients– per a cuinar reben noms diversos, segons la mida i les característiques. Tots sabem la diferència entre una olla i una cassola. Però també hem de diferenciar una cassola d’una casserola (amb mànec i més ampla que no pas alta). O bé hem de saber que d’olles n’hi ha de menes diverses: el topí o tupí (petita, amb una sola nansa), la tupina (grossa i també amb una sola nansa), la marmita (grossa, de metall), l’ansat (amb una nansa), el caragolí (petita)… O bé, encara, que el recipient amb un mànec en què solem escalfar líquids es diu cassó o casset.

Per una altra banda, a més dels setrills de l’oli (oliera) i del vinagre (vinagrera), hi ha recipients específics per a contenir líquids determinats, amb noms inequívocs: el saler, la pebrera, la salsera, la mostassera… I també la sopera, per a servir la sopa a taula. Parlant de recipients, no ens descuidem la carmanyola (nom amb què hauríem de desterrar el tàper i la fiambrera). Un altre recipient que farem servir a la cuina és el gibrell o llibrell, on rentem els plats, generalment dins l’aigüera.

Si parlem d’estris de cuiner, en tenim de ben específics, com ara la giradora –per a truites, patates, etc.– i el girapeix. Estaria bé que no els transmetéssim el castellanisme cutxaron, que podem suplir no pas amb un sol nom, sinó amb dos o fins i tot amb tres: si és hemisfèric –i serveix per a escudellar la sopa– es diu culler, però si és pla és un cullerot –de ferro– o una llossa –de fusta. I encara tenim la gormanda, o esbromadora, o desbromadora, o escumadora, o triador… cada mot amb significat un xic diferent, segons els diccionaris (vegeu-ne el recull que en va fer el lingüista Gabriel Bibiloni).

El català fila prim 

Fem servir –tot cuinant– verbs apropiats i genuïns

Quan ens belluguem per la cuina, com que “fem accions”, hem de recórrer a verbs. Lamentablement, n’hi ha que cada vegada se senten menys, substituïts pels que s’assemblen més al castellà. Si volem aturar aquesta pèrdua de genuïnitat, procurem, per exemple, d’abocar aigua en un cassó en lloc de tirar-la-hi, afegir sal al brou en compte de posar-n’hi més, trinxar o capolar la carn en lloc de triturar-la, remenar les sopes en compte de remoure-les, tastar el menjar en lloc de provar-lo i no esguerrar cap plat en lloc de no arruïnar-lo. L’aigua pot vessar d’una olla, però també pot sobreeixir, és a dir, eixir per sobre, per les vores de l’atuell. I el menjar el podem olorar, però també ensumar o flairar. El pa es pot torrar, però si se’ns crema l’haurem socarrat –i si se’ns crema molt lleugerament, l’haurem socarrimat.

La gastronomia també fa servir alguns verbs amb un sentit figurat, com ara sobtar-se (coure’s massa, per excés de foc) o enrossir (fer tornar “rossa” la carn, la ceba…). A mi em té el cor robat el verb amorosir, que vol dir ‘fer tornar amorós‘, és a dir, agradós, suau. Quan una carn és tendra i blana també diem que és melosa. Ah, i, si us plau, no demanem que ens ajudin a posar o treure la taula, sinó a parar taula o desparar taula. Recordem que si el brou crema valdrà més que el xarrupem o xarrupegem a poc a poc i quan vulguem fer tastar un menjar de sorpresa a algú li podem dir allò de “bada la boca i acluca els ulls” (més divertit que no pas el neutre “obre la boca i tanca els ulls”). I, per l’amor de Déu, diguem-los que el menjar no està bo, sinó que és bo; o bé que és dolent, és fred, és calent, és dolç, és salat, és amargant…

Vegeu, doncs, si se’n poden ensenyar, de coses, a la cuina. La cuina és tot un món –un món que pot ésser català, si en fem el pensament.

Per què els verbs són el motor del català?

The post Quatre consells per a ensenyar català a la mainada tot cuinant appeared first on VilaWeb.

El 2021 és un any molt important per a la televisió sota demanda. La pandèmia del coronavirus va agafar per sorpresa la indústria audiovisual, cosa que va permetre el creixement de plataformes com Netflix, HBO, Prime Video, Filmin i Disney+, però per una altra banda va colpejar amb força les sales de cinema, tancades per les restriccions contra la covid. Per al 2021, els gegants audiovisuals s’han mogut per potenciar la pantalla petita i no dependre dels tancaments dels cinemes, una mesura que pot implicar un canvi de paradigma en la manera com consumim històries audiovisuals. Disney va ser el primer a fer canvis, i va estrenar Mulan directament a Disney+, una estratègia que ha continuat amb l’estrena de Soul, la darrera genialitat de Pixar. Però la companyia que realment juga fort és Warner Bros., que estrenarà simultàniament tots els seus films del 2021 als cinemes i a HBO Max, l’evolució de l’HBO que coneixem i que arribarà a Europa el segon semestre d’enguany. Aquesta actualització implicarà un augment de preu encara no anunciat, i incorporarà el catàleg de Warner i les seves televisions i franquícies: Cartoon Network, TBS, TNT, Adult Swim, The CW, DC Universe, etc.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les vint sèries que han marcat el 2020

Per si no fos prou, el 23 de febrer entrarà en funcionament Star, el canal adult de Disney+ on el gegant audiovisual abocarà continguts de FOX, ABC, FX, 20th Century Studios, 20th Century Television i Disney Television Studios que fins ara no tenien cabuda a Disney+ pel seu enfocament infantil. Tot plegat, una mostra que el 2021 serà l’any de les plataformes de televisió sota demanda, marcat per les grans estrenes. Tot seguit, repassem les estrenes de sèries previstes el 2021 a les principals plataformes.

Netflix

El 2021 ha començat amb l’estrena de la tercera temporada de Cobra Kai, la seqüela televisiva del mític film Karate kid. La sèrie, que fa les delícies dels qui van créixer als anys vuitanta, es va estrenar originalment a YouTube Premium, però Netflix la va rescatar després de l’anul·lació després de la segona temporada i es va convertir en un dels èxits de l’estiu. La tercera temporada és la primera produïda per Netflix, que té previst de fer-ne una quarta.

Ahir, Netflix va estrenar la segona temporada de Memorias de Idhún, anime basat en la popular novel·la juvenil de la quartana Laura Gallego i molt criticat pel seu doblatge; i Lupin, una sèrie de misteris protagonitzada per Omar Sy (Intocable), que interpreta un lladre de coll blanc que s’inspira en les aventures d’Arsène Lupin. Cap a final de mes també estrenarà la tercera temporada de la còmedia de Matt Groening Disenchantment (15 de gener) i la segona de Jurassic World Camp Cretaceous, una sèrie infantil basada en l’univers dels films de Jurassic Word (22 de gener).

Encara sense data, aquest 2021 veurem nous episodis d’èxits de Netflix ja consolidats com Stranger things (quarta temporada), La casa de papel (darrera temporada), Élite (quarta temporada) i Sex education (tercera temporada). Paul Anderson, un dels actors de Peaky Blinders, va dir al novembre que la sisena temporada s’estrenaria “molt aviat”, de manera que també s’espera que sigui durant el 2021.

A banda, també s’ha anunciat sense data concreta l’estrena de Jupiter’s Legacy, adaptació del còmic de Mark Millar, creador de Kick-Ass i Kingsman, entre més, i de 800 metros, una docusèrie sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017.

HBO / HBO Max

Com hem explicat abans, s’espera que el segon semestre del 2021 HBO es transformi en HBO Max, el servei ampliat de la plataforma en què Warner Bros. estrenarà els seus gran films de l’any, com Dune, Matrix 4, Godzilla vs. Kong, The many saints of Newark i The Conjuring: the devil made me do it. Quant a les sèries, HBO té preparat un bon paquet d’estrenes, ja sigui de noves temporades de sèries consolidades o de nous projectes.

Com és habitual, HBO no revela la data concreta més enllà de les més pròximes en el calendari, com la segona temporada de Batwoman (18 de gener) o un nou episodi especial d’Euphoria (25 de gener). A banda, sabem que enguany podrem veure la quarta temporada de The handmaid’s tale i la tercera de Succession. El 7 de febrer estrenarà Vitals, una sèrie documental sobre l’impacte de la pandèmia a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell dirigida per Fèlix Colomer.

També s’ha anunciat una seqüela amb nous personatges de Gossip Girl i se sap que HBO prepara un reinici de True blood, tot i que és d’hora per dir si s’estrenarà enguany o haurem d’esperar al 2022. Seguint amb la nostàlgia, HBO Max va estrenar a final del 2020 un capítol especial de The fresh prince of Bel-Air i un altre de Friends, dues de les sitcoms més populars en el seu moment i que s’espera que puguem veure amb la transformació de la plataforma.

D’HBO Max també s’espera Station eleven, una sèrie de ciència-ficció sobre la difícil recuperació de la Terra després d’una pandèmia similar a la grip que ha devastat la humanitat. Tot i les similituds amb la realitat, és una adaptació de la novel·la homònima d’Emily St. John Mandel publicada el 2014. Per als amants dels superherois, Warner explotarà els drets de la franquícia DC amb una nova sèrie de Llanterna verda, una adaptació de Justice League Dark creada pel geni de la televisió J.J. Abrams i Justice League: The Snyder Cut un nou muntatge del film Lliga de la justícia fet per Zack Snyder, director original que va deixar la postproducció per discrepàncies amb l’estudi. Ara reprèn el seu projecte per convertir-lo en una minisèrie de quatre episodis.

A més, s’espera que 2021 sigui l’any de l’estrena de la versió televisiva de Paràsits, el film sud-coreà multipremiat als Oscar el 2020, però això encara no s’ha confirmat.

Disney+

A diferència de les altres plataformes, Disney+ ja ha anunciat gran part de les estrenes del 2021, entre les quals destaquen els projectes de Marvel i Star Wars. El 15 de gener estrenarà WandaVision, una sitcom centrada en els superherois la Bruixa Escarlata i Vision després dels fets d’Avengers: Endgame, on miraran d’amagar la seva condició als veïns fent-se passar per una família típica dels Estats Units. La segona sèrie de Marvel serà The Falcon and the Winter Soldier, que s’estrenarà el 19 de març i serà la primera oportunitat per a veure el nou Capità Amèrica després de la “jubilació” de Chris Evans. Loki, la sèrie sobre el germà de Thor protagonitzada per Tom Hiddleston s’estrenarà al maig; i a final d’any podrem veure Mrs. Marvel, la sèrie sobre Kamala Khan, una adolescent musulmana de Nova Jersey que un dia descobreix que té superpoders, i Hawkeye, basada en el personatge Ull de falcó. Totes aquestes sèries formen part de l’anomenat Univers Cinematogràfic de Marvel, és a dir, del mateix arc narratiu que els films ja estrenats i per estrenar. A banda, Disney + estrenarà What if…?, una sèrie animada de realitats alternatives a l’univers Marvel que coneixem.

Després de l’èxit de The Mandalorian, Disney+ ha posat fil a l’agulla amb nous projectes basats en Star Wars. Al desembre s’estrenarà The book of Boba Fett, amb el caçador de recompenses Boba Fett com a protagonista. A banda, també hi ha prevista l’estrena de la sèrie animada Star Wars: the bad batch, que es podria considerar una continuació de la sèrie de 2008 Star Wars: the clone wars.

Però com que Disney és més que Marvel i Star Wars, també estrenarà Dug days, centrada en el gos del film de Pixar Up; The mysterious benedict society, basada en les novel·les juvenils de Trenton Lee Stewart; i Doogie Kameāloha, M.D., un reinici de Doogie Howser, M.D. encapçalat aquesta vegada per una jove metgessa.

Com hem dit abans, a aquestes estrenes caldrà afegir-hi el catàleg de Star, el canal adult de Disney+ que s’estrenarà al febrer. Inclourà sèries ja conegudes com Lost, Family guy, How I met your mother, Sons of anarchy i estrenes com Love, Victor i Helstrom.

Prime Video

Prime Video no ha donat gaire informació de les estrenes que té preparades per a enguany i, de moment, les poques dates d’estrenes destacables que tenim són la tercera temporada d’American gods l’11 de gener, la sèrie d’animació Star Trek: Lower Decks el 22 de gener i El Internado: Las Cumbres, reinici de la sèrie juvenil espanyola que s’estrenarà al febrer.

A banda, s’espera l’estrena d’Invincible, una sèrie d’animació sobre el fill del superheroi més fort del planeta i les expectatives que el seu pare posa en ell, la tercera temporada de The boys, la quarta de The marvelous Mrs. Maisel i la segona de Modern love.

Prime Video també prepara una sèrie de La roda del temps (The wheel of time), un conjunt de novel·les de fantasia èpica escrites per Robert Jordan, pseudònim utilitzat pel difunt James Oliver Rigney Jr, i que s’espera que s’estreni el 2021.

Filmin

La plataforma catalana ha començat l’any amb l’estrena d’Honor, una minisèrie britànica basada en fets reals sobre Banaz Mahmod, una noia kurdo-iraquiana de vint anys assassinada per ordre de la seva família després d’haver deixat al seu marit maltractador. El 12 de gener estrenarà Nobel, una sèrie nòrdica guanyadora del Prix Europa a la Millor Minisèrie, sobre un veterà de la guerra de l’Afganistan que es veu embolicat en una conspiració internacional que el farà a descobrir fins on està disposat a arribar en nom de la pau, i el 26 de gener, The last post, sèrie de la BBC sobre la vida de la policia militar de la reialesa britànica desplaçada a la Federació de l’Aràbia del Sud durant l’estat d’emergència declarat en el Protectorat d’Aden (actual Iemen) el desembre de 1963.

A banda, Jaume Ripoll, cofundador i director editorial de Filmin, va anunciar que enguany produirien la seva primera sèrie, que esperen estrenar aquest 2021 mateix, després de la compra de part de les accions de l’empresa pel fons d’inversió Nazca Capital.

Juan Carlos Tous, director general de FilminCAT: ‘Per què pel·lícules en català s’haurien de veure doblades en castellà?’

The post Les estrenes de sèries del 2021, any clau per a l’streaming appeared first on VilaWeb.

El Consell per la República Catalana ha emès una declaració en la qual, davant la sentència de la justícia belga denegant l’extradició del conseller Lluís Puig, exigeix al president del govern espanyol l’alliberament immediat dels presos polítics. Avui la fiscalia belga ha rebutjat recórrer contra la decisió adoptada pel Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les que va rebutjar ahir en segona instància l’euroordre contra Puig en considerar que el Tribunal Suprem espanyol no és competent en el seu cas i que hi ha “risc de vulneració de la presumpció d’innocència” per declaracions de jutges, fiscals i autoritats espanyoles. Amb això el rebuig a l’extradició és definitiu.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En la declaració, llegida pel president Puigdemont, el Consell exigeix a Pedro Sánchez “com a màxim responsable polític de l’estat espanyol” l’alliberament dels presos polítics i li demana que acati aquesta sentència.

Segons el Consell per la República “és el govern espanyol i el seu error de judicialitzar la política la causa de la seva derrota a Europa” i ara “és el moment de rectificar per trobar solucions polítiques”. El Consell afirma també que el govern espanyol “té les eines per a fer-ho i tenen la majoria parlamentària per a fer-ho” i afirma amb la sentència aprovada ahir es tanca un camí de tres anys, que va començar amb l’aprovació del 155 i l’inici de la persecució contra el govern català.

Declaració institucional del Consell per la República amb motiu de la fermesa de la sentència sobre l'extradició de l'honorable conseller @LluisPuigGordi (1/2) pic.twitter.com/skETdUimGu

— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) January 8, 2021

 

Declaració institucional del Consell per la República amb motiu de la fermesa de la sentència sobre l'extradició de l'honorable conseller @LluisPuigGordi (2/2) pic.twitter.com/OD28xTXHIp

— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) January 8, 2021

The post El Consell per la República exigeix a Sánchez l’alliberament dels presos, després de la sentència sobre Lluís Puig appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Dues setmanes després de Nadal, els indicadors estan disparats a tot el país. De fet, el període màxim d’incubació de la covid-19 és de catorze dies i tot indica que la mobilitat de les festes nadalenques és el principal causant del repunt d’infeccions que veiem ara.

Al Principat, s’ha tornat a arribar gairebé als 4.000 positius i el risc de rebrot ja és de 615 punts. La situació és tan crítica que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha recomanat que la majoria de ciutadans voti per correu en les eleccions del 14 de febrer.

Al País Valencià, fa dos dies es va registrar el nombre més alt d’infectats i morts en un dia. Per això la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, no descarta un confinament parcial de la població. Només es permetria la mobilitat per a anar a treballar i estudiar. Ara per ara, la Conselleria de Sanitat ja ha donat l’ordre d’habilitar diverses àrees dels tres hospitals de campanya que va contractar durant la primera onada de la pandèmia.

I a les Illes, el govern ja té previst el tancament durant dues setmanes, a partir de dimarts, de bars, restaurants, grans superfícies i gimnasos de Mallorca per a frenar l’expansió de la covid-19 a l’illa. Només es permetrà el servei de menjar a domicili, la seva recollida i la compra de productes d’alimentació i higiene per part dels consumidors.

A les Illes s’han registrat 707 casos nous, i els ingressats a l’UCI continuen superant el centenar. La situació és especialment alarmant a Menorca, on ara mateix hi ha 215 casos actius a l’illa i quatre persones a l’UCI, que té una capacitat total de set.

A Anglaterra, la situació sembla encara més dolenta, amb la nova variant estesa per tot el país. El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha declarat que la pandèmia era “fora de control” a la capital britànica i ha decretat l’estat “d’incidència greu”. Segons les darreres dades, l’impacte de la nova variant del virus és superior a les 1.000 infeccions per 100.000 habitants. L’estat “d’incidència greu”, que s’ha decretat en situacions límit com l’incendi de la torre Grenfell i els atacs gihadistes als ponts de Westminster i Londres, respon a la saturació dels serveis d’emergència, que no poden oferir la seva resposta habitual.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 598.858 casos, 21.422 morts i hi ha 874 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 88.893.089 casos confirmats i 1.913.630 morts. Del total de casos, 63.807.739 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 22.190.492 casos i 374.988 morts;
–L’Índia, amb 10.430.330 i 150.800 morts;
–El Brasil, amb 7.961.673 casos i 200.498 morts;
–Rússia, amb 3.355.794 casos i 60.911 morts;
–Regne Unit, amb 2.957.472 casos i 79.833 morts;

*A l’estat francès hi ha 2.727.321 casos i 66.841 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.050.360 casos i 51.874 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: No hi ha diners o no en volen demanar?

Una de les frases que aquests temps s’han fet més recurrents per part de les autoritats és la de “no tenim diners”, en un moment en què la necessitat d’ajuts directes a les empreses i els autònoms més afectats per la pandèmia és un clam generalitzat. I això ho han dit tots, els d’aquí i els de Madrid. I no és del tot cert. A Catalunya, per exemple, és veritat que no podem sortir a l’exterior a demanar crèdits, però en canvi el 2020 no vam fer servir (fins al novembre) el marge del 0,6% del PIB que es podia utilitzar de dèficit. Són uns 1.200 milions que no s’han fet servir. Són pocs, atesa la necessitat existent, és veritat, i cal pensar que la Generalitat ha cregut que ja està prou endeutada i no vol anar més enllà.

Aquest plantejament, que sembla evident, salta pels aires quan pensem que cada any el dèficit fiscal amb l’estat espanyol és del 8% del nostre PIB, els famosos 16.000 milions que van i no tornen, dels quals crec que en parlem massa poc. Només amb una situació de concert com la del País Basc, o si voleu la meitat que tenen, aquí s’hauria pogut ajudar moltes empreses i millorar la sanitat. Però això, ara com ara, no és una possibilitat real.

El cas del govern de Madrid ja és una altra qüestió. Són conscients del volum de deute que té l’estat, al voltant del 120% del PIB, i que ha de créixer enguany. I puc entendre la recança a endeutar-se més. Però si ho pensessin bé, veurien que no té sentit. Parlo amb Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Barcelona, qui em recorda que habitualment el deute públic es mesura per la seva relació amb el PIB, no pel seu volum. Doncs bé, l’opció de no demanar més i que es destrueixi teixit productiu farà baixar el PIB (com ha passat el 2020), que és el denominador, i augmentarà la relació que té el deute, de manera que s’entrarà en un cercle molt perillós. En canvi, si s’augmenta el deute per a donar ajuts directes a les empreses i es manté el teixit empresarial, quan passi la pandèmia podrà créixer més el PIB i la relació amb el deute millorarà.

Avui som en el primer cas, llevat dels diners que es manlleven del Fons SURE, que es fan servir per pagar els ERTO. Però no n’hi ha prou. Necessitem més diners. Pensem, per exemple, que només per compensar les noves restriccions anunciades aquesta setmana per la Generalitat, l’estat espanyol hauria de destinar a les empreses catalanes com a mínim 800 milions d’euros i, a més, caldria afegir com a mínim 3.000 milions acumulats durant el temps que dura la pandèmia, segons que ha estimat la Cambra de Comerç de Barcelona aquesta setmana. Aquest càlcul correspon a una compensació del 50% de les pèrdues que han tingut, que se situa per sota de les compensacions que han fet altres països com França (del 60%) o Alemanya (del 75%).

El raonament que fa la Cambra és de sentit comú. Sense aquestes mesures, s’obrirà una bretxa entre el nostre país i la resta de països europeus que ens convertirà en un país de tercera, amb una recuperació econòmica molt més llarga i dolorosa que no caldria. A més, posa en relleu la contradicció que representa que l’estat hagi traspassat a les autonomies la gestió sanitària de la crisi, però que no els hagi traspassat la facultat d’ajudar econòmicament les empreses. La nota de la Cambra també afirma que la diferència abismal entre el suport que reben les empreses als diferents països de la Unió Europea i el suport mínim que reben les nostres causarà una situació de crisi econòmica que ens posarà a la cua d’Europa durant molts anys.

En aquest sentit, Rovira diu: “Cal avançar-se i establir un pla clar i contundent de mesures d’ajut per a compensar les empreses, seguint l’exemple d’altres països europeus.” I per fer-ho, insisteix en el fet que l’estat espanyol ha de recórrer a noves vies de finançament, “ja sigui mitjançant un crèdit MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat) o bé mitjançant l’emissió de deute públic amb tipus d’interès més favorable, una tendència que ja s’observa al mercat”. Aquestes mesures permetrien a moltes empreses de suportar la situació actual i, un cop superada la crisi, tindrien més solvència per a reanimar l’activitat.

Cal afegir, en aquest sentit, que la darrera emissió de deute va ser a tipus d’interès negatiu, la qual cosa fa més atractiva encara aquesta via de finançament que el MEDE. Un MEDE, tot s’ha de dir, que no volen utilitzar per la por que els “homes de negre” tornin a treure el nas –encara que Europa hagi dit que no ho faran– en els comptes públics (que no seria pas del tot dolent) i fiscalitzin l’actuació del govern.

En definitiva, subscric al cent per cent l’exigència de la Cambra sobre la necessitat que l’estat espanyol s’endeuti i ajudi les empreses. No té diners, però té les vies obertes per a aconseguir-los a un preu molt assequible. Sempre serà menys car i dolorós que haver de reparar els estralls que deixarà la pandèmia a tota la societat. Per això ara és hora de pensar només a salvar empreses i llocs de feina, demà ja ens preocuparem de negociar el que calgui i amb qui sigui.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Pere Domingo: “La variant anglesa segur que ja circula i ens complicarà les coses”
–BBC: El manual de distància social de fa 432 anys (en anglès)
– (en )
–The Guardian: “No hi podem fer front”: Lesotho s’enfronta al desastre de la covid-19 després de fracassar la quarantena (en anglès)
–Le Figaro: Covid-19: el calendari de lliurament de les dosis de vaccins es precisa (en francès)
–Euronews: Com el Japó utilitza la tecnologia per fer-nos sentir més a prop durant la pandèmia (en anglès)
–The Korea Times: Un estudi de Pfizer suggereix que el vaccí funciona contra les variants del virus (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

–Mallorca tanca dues setmanes bars, restaurants, gimnasos i grans superfícies
–Argimon recomana de votar per correu el 14-F i demana d’allargar-ne el termini
–La Comissió Europea comprarà 300 milions de dosis extres del vaccí de Pfizer
–L’Agència Europea del Medicament decidirà a final de gener si aprova el vaccí d’Oxford-AstraZeneca
–El sindicat d’infermeria SATSE demana de vaccinar també de nit contra la covid

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: els indicadors, desbordats a tot el país dues setmanes després de Nadal appeared first on VilaWeb.

Una de les frases que aquests temps s’han fet més recurrents per part de les autoritats és la de “no tenim diners”, en un moment en què la necessitat d’ajuts directes a les empreses i els autònoms més afectats per la pandèmia és un clam generalitzat. I això ho han dit tots, els d’aquí i els de Madrid. I no és del tot cert. A Catalunya, per exemple, és veritat que no podem sortir a l’exterior a demanar crèdits, però en canvi el 2020 no vam fer servir (fins al novembre) el marge del 0,6% del PIB que es podia utilitzar de dèficit. Són uns 1.200 milions que no s’han fet servir. Són pocs, atesa la necessitat existent, és veritat, i cal pensar que la Generalitat ha cregut que ja està prou endeutada i no vol anar més enllà.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest plantejament, que sembla evident, salta pels aires quan pensem que cada any el dèficit fiscal amb l’estat espanyol és del 8% del nostre PIB, els famosos 16.000 milions que van i no tornen, dels quals crec que en parlem massa poc. Només amb una situació de concert com la del País Basc, o si voleu la meitat que tenen, aquí s’hauria pogut ajudar moltes empreses i millorar la sanitat. Però això, ara com ara, no és una possibilitat real.

El cas del govern de Madrid ja és una altra qüestió. Són conscients del volum de deute que té l’estat, al voltant del 120% del PIB, i que ha de créixer enguany. I puc entendre la recança a endeutar-se més. Però si ho pensessin bé, veurien que no té sentit. Parlo amb Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Barcelona, qui em recorda que habitualment el deute públic es mesura per la seva relació amb el PIB, no pel seu volum. Doncs bé, l’opció de no demanar més i que es destrueixi teixit productiu farà baixar el PIB (com ha passat el 2020), que és el denominador, i augmentarà la relació que té el deute, de manera que s’entrarà en un cercle molt perillós. En canvi, si s’augmenta el deute per a donar ajuts directes a les empreses i es manté el teixit empresarial, quan passi la pandèmia podrà créixer més el PIB i la relació amb el deute millorarà.

Avui som en el primer cas, llevat dels diners que es manlleven del Fons SURE, que es fan servir per pagar els ERTO. Però no n’hi ha prou. Necessitem més diners. Pensem, per exemple, que només per compensar les noves restriccions anunciades aquesta setmana per la Generalitat, l’estat espanyol hauria de destinar a les empreses catalanes com a mínim 800 milions d’euros i, a més, caldria afegir com a mínim 3.000 milions acumulats durant el temps que dura la pandèmia, segons que ha estimat la Cambra de Comerç de Barcelona aquesta setmana. Aquest càlcul correspon a una compensació del 50% de les pèrdues que han tingut, que se situa per sota de les compensacions que han fet altres països com França (del 60%) o Alemanya (del 75%).

El raonament que fa la Cambra és de sentit comú. Sense aquestes mesures, s’obrirà una bretxa entre el nostre país i la resta de països europeus que ens convertirà en un país de tercera, amb una recuperació econòmica molt més llarga i dolorosa que no caldria. A més, posa en relleu la contradicció que representa que l’estat hagi traspassat a les autonomies la gestió sanitària de la crisi, però que no els hagi traspassat la facultat d’ajudar econòmicament les empreses. La nota de la Cambra també afirma que la diferència abismal entre el suport que reben les empreses als diferents països de la Unió Europea i el suport mínim que reben les nostres causarà una situació de crisi econòmica que ens posarà a la cua d’Europa durant molts anys.

En aquest sentit, Rovira diu: “Cal avançar-se i establir un pla clar i contundent de mesures d’ajut per a compensar les empreses, seguint l’exemple d’altres països europeus.” I per fer-ho, insisteix en el fet que l’estat espanyol ha de recórrer a noves vies de finançament, “ja sigui mitjançant un crèdit MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat) o bé mitjançant l’emissió de deute públic amb tipus d’interès més favorable, una tendència que ja s’observa al mercat”. Aquestes mesures permetrien a moltes empreses de suportar la situació actual i, un cop superada la crisi, tindrien més solvència per a reanimar l’activitat.

Cal afegir, en aquest sentit, que la darrera emissió de deute va ser a tipus d’interès negatiu, la qual cosa fa més atractiva encara aquesta via de finançament que el MEDE. Un MEDE, tot s’ha de dir, que no volen utilitzar per la por que els “homes de negre” tornin a treure el nas –encara que Europa hagi dit que no ho faran– en els comptes públics (que no seria pas del tot dolent) i fiscalitzin l’actuació del govern.

En definitiva, subscric al cent per cent l’exigència de la Cambra sobre la necessitat que l’estat espanyol s’endeuti i ajudi les empreses. No té diners, però té les vies obertes per a aconseguir-los a un preu molt assequible. Sempre serà menys car i dolorós que haver de reparar els estralls que deixarà la pandèmia a tota la societat. Per això ara és hora de pensar només a salvar empreses i llocs de feina, demà ja ens preocuparem de negociar el que calgui i amb qui sigui.

The post No hi ha diners o no en volen demanar? appeared first on VilaWeb.

La cap dels demòcrates al congrés dels Estats Units i presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, ha emès un comunicat en què explica que s’ha reunit amb el cap de l’Estat Major de l’exèrcit del país, Mark Milley, per a “parlar de les precaucions disponibles molt per a prevenir que un president inestable comenci ofensives militars o bé accedeixi als codis nuclears per a odenar un atac”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

On behalf of the House of Representatives, I send our deepest condolences to the family and loved ones of Officer Brian Sicknick, who died following the assault on the Capitol complex and protecting those who serve and work here. https://t.co/FayHmymgK7

— Nancy Pelosi (@SpeakerPelosi) January 8, 2021

En un comunicat sense precedents, Pelosi, que ostenta el segon càrrec en la línia de successió presidencial, ha reiterat que el seu partit espera que el vice-president Mike Pence invoqui la vint-i-cinquena esmena de la constitució per a incapacitar Donald Trump i expulsar-lo de la presidència, quan falten tretze dies per a la investidura de Joe Biden. Pelosi afirma que si Pence no ho fa, el congrés procedirà a començar els tràmits per a un “impeachment” ràpid.

El final del “trumpisme”? El futur incert d’un país abocat a la crisi estructural

En un notable canvi de to, Trump ha comunicat en un piulet concís i sense més explicació que no assistirà a la investidura del seu successor, el demòcrata Joe Biden, que es farà el pròxim dia 20, però ha admès que ha perdut les eleccions i que treballarà “per una transició ordenada”.

Editorial de Vicent Partal: Pensar radicalment, sobre Trump i el que ha passat

The post La cap dels demòcrates al congrés demana al cap de l’Estat Major com impedir l’accés de Trump als codis nuclears appeared first on VilaWeb.

França tancarà dilluns diversos passos entre Catalunya Nord i el Principat a causa d’una “alerta antiterrorista”, segons que ha publicat Ràdio Arrels. Concretament, la prefectura de Catalunya Nord ha anunciat el tancament del Coll de Banyuls, el Coll de Costoja, el Coll de la Manrella, el Camí d’Aja entre Palau de Cerdanya i Puigcerdà i la carretera de la Vinyola Enveig. Tanmateix, continuen oberts els passos principals, com la Jonquera, el coll d’Ares, el coll de Portilló i la carretera entre Puigcerdà i la Guingueta d’Ix.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El president de la república francesa, Emmanuel Macron, va anunciar a principi de novembre diverses mesures emmarcades en la “lluita antiterrorista i contra la immigració clandestina”, dins les quals hi ha els tancaments de passos fronterers anunciats ara. En aquest sentit, cal recordar que dimecres al vespre ja es va blocar el pas d’Eth Portilhon, entre la Vall d’Aran i l’Alta Garona.

El tancament començarà dilluns a les onze del matí i en queden exempts els cossos de policia, els serveis d’emergències, el personal sanitari i els vehicles de manteniment viari.

The post França tanca alguns passos menors entre el Principat i Catalunya Nord per una “alerta terrorista” appeared first on VilaWeb.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha comunicat en un piulet concís i sense més explicació que no assistirà a la investidura del seu successor, el demòcrata Joe Biden, que es farà el pròxim dia 20. Tot i que era una decisió esperada, confirma el trencament d’una tradició històrica que només havia tingut per excepció la defunció dels vuit presidents que s’han mort mentre exercien el càrrec – el darrer, John Fitzgerald Kennedy.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

To all of those who have asked, I will not be going to the Inauguration on January 20th.

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 8, 2021

Així i tot, el president ha fet un canvi de to en les darreres hores, després de la pressió i les crítiques que li han adreçat, també des del seu propi partit, per encoratjar els seus seguidors a assaltar l’edifici del congrés nord-americà. Aquest matí Trump ha admès finalment que el 20 de gener hi haurà un nou govern, i ha promès “una transició ordenada”, després de mesos instigant teories conspiranoiques sobre un frau electoral. En un vídeo, Trump s’ha dirigit als ciutadans per fer un pas enrere i condemnar la violència dels ultres que van assaltar el Capitoli per evitar que se certifiqués el resultat de les eleccions.

El final del “trumpisme”? El futur incert d’un país abocat a la crisi estructural

L’assalt al congrés ha sacsejat els Estats Units els darrers tres dies, i ha provocat la ruptura de Trump amb la plana major del Partit Republicà i amb el seu vice-president, Mike Pence, a qui els demòcrates pressionen perquè invoqui la vint-i-cinquena esmena de la constitució, que li permetria incapacitar Trump i expulsar-lo del càrrec. Tant Pence com la majoria dels dirigents republicans han tancat files amb els demòcrates per a criticar durament l’assalt al congrés i per a validar formalment la victòria de Biden. La premsa dels Estats Units informa que Pence sí que té intenció d’acudir a la investidura del nou president, però encara cal que ho confirmi.

Així és com Mike Pence podria expulsar Donald Trump de la presidència abans del 20 de gener

 

The post Trump no assistirà a la investidura de Biden tot i que promet “una transició ordenada” appeared first on VilaWeb.

El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha declarat que la pandèmia “està fora de control” a la capital britànica i ha decretat la situació “d’incidència greu”. Segons les darreres dades, l’impacte de la nova variant del virus és superior a les 1.000 infeccions per 100.000 habitants. Així mateix, l’Oficina Nacional d’Estatística ha estimat que un londinenc de cada trenta té el coronavirus.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Joan Pons: “Això que passa a Anglaterra no és una segona onada, és un tsunami”  

Khan ha explicat a la BBC que la situació era especialment dramàtica en alguns barris de la ciutat, on un habitant de cada vint té la covid-19. L’estat d’incidència greu, que s’ha decretat en situacions límit com l’incendi de la torre Grenfell i els atacs gihadistes als ponts de Westminster i Londres, respon a la saturació dels serveis d’emergència, que no poden oferir la seva resposta habitual.

Actualment, hi ha 7.000 ingressats per la covid als hospitals de Londres, segons que ha informat Khan, xifra que representa un 35% més que els ingressats que hi havia en el pic de la primera onada de la pandèmia. En aquest sentit, el batlle ha expressat la seva preocupació, perquè al ritme actual de contagis, el sistema sanitari de la capital podria col·lapsar en dues setmanes.

Poc abans que Londres, comtats com els de Sussex i Surrey també han decretat l’estat d’incidència greu. El servei d’ambulàncies de Londres ha informat que assumeix diàriament unes 8.000 trucades d’emergència, molt per sobre de les 5.500 que marcaven el topall en dies de màxim estrès. De fet, uns 100 bombers de les brigades de la capital s’han hagut de reconvertir en conductors d’ambulància.

The post Londres decreta l’estat “d’incidència greu” pel descontrol de la nova variant del virus appeared first on VilaWeb.