Vilaweb.cat

Navalni, l’antagonista de Putin que va exposar la corrupció del poder a Rússia

The Washington Post · David E. Hoffman i Harrison Smith

Aleksei Navalni, el ferri advocat rus que va denunciar la corrupció, els tripijocs i l’abús de poder del president rus, Vladímir Putin, i els seus companys, i va sostenir un desafiament a Putin durant més d’una dècada tot i la pressió constant de les autoritats i un enverinament gairebé mortal, ha mort avui, 16 de febrer, en una colònia de presó russa, just a sobre del cercle polar àrtic. Tenia quaranta-set anys.

La seva mort a Kharp, a la regió autònoma de Iamàlia, ha estat anunciada pel servei de presons rus. Les autoritats penitenciàries han dit en un comunicat que Navalni “s’havia sentit indisposat” després d’una passejada, i que havia “perdut el coneixement gairebé immediatament” i han afegit que un equip mèdic no l’havia pogut reanimar.

La UE assenyala el govern rus per la mort de Navalni: “Això és responsabilitat exclusiva de Putin”

Navalni suportava d’ençà del mes de desembre les condicions de presó més dures del país; a la regió fa un fred brutal. A l’agost, van ampliar-li la condemna de dinou anys per càrrecs relacionats amb la seva fundació anticorrupció. Els seus partidaris van dir que els càrrecs tenien motivacions polítiques i formaven part d’una campanya de Putin per a silenciar-lo.

Navalni es va convertir al llarg dels anys en un blocaire, activista i cap de l’oposició amb un èxit singular en la Rússia de Putin, i va arribar a una audiència multitudinària mitjançant vídeos en línia que detallaven la corrupció de la classe dirigent i les despeses luxoses. Era ben plantat, eloqüent i carismàtic: un polític natural en un país on pràcticament no hi ha política pública competitiva.

Les seves investigacions sobre corrupció van rebre desenes de milions de visualitzacions a YouTube i van esperonar protestes generalitzades al carrer a Rússia, cosa que va posar el Kremlin en dificultats. Les autoritats el van qualificar d’antipatriòtic i van declarar que era una eina per a les agències d’intel·ligència occidentals. També van provar de disminuir-ne la popularitat entre els liberals i uns altres opositors assenyalant que s’havia aliat amb els ultranacionalistes al principi de la seva carrera.

Tot i que Navalni va passar setmanes a la presó més d’una vegada, en general no va ser empresonat, atès que les autoritats no semblaven interessades a convertir-lo en màrtir. Aquest càlcul semblava haver canviat l’agost del 2020, quan va emmalaltir greument i va entrar en coma. Les autoritats occidentals van dir que havia estat enverinat per un agent nerviós de l’època soviètica conegut com a Novitxok, que les autoritats britàniques van dir que també s’havia emprat en l’enverinament del 2018 de Serguei Skripal, un ex-espia rus que vivia a Anglaterra.

Mentre es recuperava de l’enverinament a Alemanya, Navalni es va associar amb el grup de periodisme d’investigació Bellingcat per trobar proves que vinculessin el Servei Federal de Seguretat, o FSB, amb l’atac. En un acte descarat que va ser filmat per al documentari guanyador de l’Oscar del 2022, Navalny, va telefonar a un dels perpetradors de l’FSB, fent-se passar pel seu superior, que feia un informe posterior a l’acció, i va enganyar l’oficial perquè revelés que l’operació tenia el propòsit de matar-lo mitjançant l’aplicació de Novitxok a la seva roba interior. L’agent va culpar del fracàs de l’operació la reacció ràpida del pilot de l’avió i dels sanitaris.

El Kremlin va negar-ne cap implicació i Putin va fer befa sobre l’atac durant una conferència de premsa. “Qui el necessita?”, va dir de Navalni rient. Després de l’atac, Navalni va continuar molestant el Kremlin. “El seu ressentiment principal en contra meu és que ara passarà a la història com un enverinador”, va dir sobre Putin. “Hi havia Alexandre l’Alliberador i Iaroslav el Savi. Ara tindrem Vladímir l’Enverinador de Calçotets.”

Tot i que l’hi esperava una detenció segura, Navalni va tornar a Moscou el gener del 2021, i va rebutjar de romandre en relativa seguretat a Alemanya. Va ser detingut a l’aeroport i condemnat a més de dos anys de presó per haver infringit les condicions de llibertat condicional en un cas que es va basar en gran part en tecnicismes.

“No es poden tancar centenars de milers de persones”, va dir en un discurs davant el tribunal. “Com més va més gent ho reconeixerà. I quan ho reconeguin, i arribarà aquest moment, tot això s’ensorrarà, perquè no es pot tancar tot el país.” Navalni va ser enviat a una colònia penal a l’est de Moscou, on va fer una vaga de fam de tres setmanes per protestar per l’atenció mèdica inadequada. L’any 2022, va ser condemnat a nou anys en una presó d’alta seguretat després de ser condemnat en un judici separat, en què va ser acusat d’haver abusat presumptament de les donacions rebudes per la seva fundació anticorrupció. Navalni i el seu equip van dir que les acusacions eren falses i per a silenciar-lo i van titllar els judicis de farsa. Més tard va ser condemnat a dinou anys addicionals per càrrecs d’extremisme.

“Entenc perfectament que, com molts presos polítics, estic condemnat a una sentència de per vida”, va dir a les xarxes socials després del veredicte. “La meva condemna es mesurarà pels anys que em resten de vida o pels anys de vida que resten a aquest règim.”

Les seves condemnes i empresonament van ser àmpliament condemnats a Occident com una forma matussera d’emmordassar un dels pocs crítics destacats del govern rus. Quan Putin va envair Ucraïna el 2022, Navalni s’hi va pronunciar en contra en publicacions a les xarxes socials que va transmetre de la presó estant mitjançant la seva advocada. Aquell novembre, va piular que l’havien posat en aïllament permanent amb accés limitat a la seva família. “Ho fan perquè calli”, va dir.

Tot i que la constitució del 1993 de Rússia havia creat un sistema democràtic i garantia els drets personals, Putin va estrangular lentament l’oposició política després de prendre possessió del càrrec l’any 2000. Va fer servir una combinació de subterfugis, diners i coacció per silenciar els oligarques, els mitjans de comunicació i els adversaris polítics, sovint posant amics seus en llocs de poder i creant un sistema de control personalitzat que no suportava rivals. Alguns dels qui el van desafiar van acabar enverinats o morts a trets.

Navalni va aconseguir seguidors perquè exposava la corrupció a partir de fonts obertes i després convocant gent per unir-s’hi i contribuir a la seva organització. Tenia una intuïció política extraordinària i va ser incansable a l’hora de combatre la indiferència i el pessimisme populars. Es va convertir en l’únic opositor d’aquests darrers anys que es va donar a conèixer a Rússia, tot i que la televisió estatal controlada pel Kremlin pràcticament el va ignorar. Les seves investigacions, fetes mitjançant la seva organització, la Fundació Anticorrupció, van treure a la llum les interioritats de l’era Putin.

En una investigació del 2017, va revelar que el primer ministre Dmitri Medvédev havia acumulat més de mil milions de dòlars en propietats, fent servir una fotografia del primer ministre amb unes sabatilles esportives Nike per destapar una xarxa d’empreses i organitzacions benèfiques connectades amb ell i els seus associats. L’any següent, Navalni va emetre un reportatge de vint-i-cinc minuts d’una associació potencialment corrupta entre un alt càrrec de Putin i un dels oligarques més rics de Rússia, amb una cita secreta en un iot de luxe amb una escorta.

La seva investigació més explosiva es va publicar just després d’haver tornat a Moscou el 2021. Un vídeo de dues hores titulat El palau de Putin va revelar la construcció d’un palau a escala de Versalles a la vora de la mar Negra, amb el seu propi casino i pista de gel subterrània. Navalni va al·legar que el palau va ser construït per a Putin mitjançant una xarxa opaca de finançament ocult.

El vídeo de YouTube es va veure més de cent milions de vegades i va originar protestes a tot el país, després d’haver-se reunit centenars de milers de partidaris de Navalni per protestar contra la seva detenció, que van desafiar les temperatures sota zero i les porres de la policia antiavalots.

Navalni va pagar molt car i reiteradament la seva denúncia, com també els membres de la seva família. El 2014, ell i el seu germà petit Oleg van ser condemnats en un judici per frau que els crítics del Kremlin van dir que tenia motivacions polítiques. El seu germà va ser empresonat fins el 2018, mentre que el Navalni va rebre una condemna suspesa de tres anys i mig.

Més tard, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que Navalni i el seu germà van ser condemnats injustament pel cas i que els tribunals russos van dictar decisions que eren “arbitràries i manifestament poc raonables”.

Navalni es va voler presentar a les eleccions presidencials el 2018, però li ho van impedir, i l’any següent va ser condemnat a trenta dies de presó després d’haver convocat protestes no autoritzades contra la inhabilitació de candidats independents a l’Ajuntament de Moscou. Durant aquesta condemna a la presó, va emmalaltir i va pensar que podria haver estat enverinat. També va patir una greu cremada química a l’ull dret l’any 2017 quan uns agressors desconeguts li van llançar tint antisèptic al carrer, davant les seves oficines.

Navalni va continuar parlant després de les detencions, fins i tot amb discursos als tribunals i cartes als seus advocats que es van publicar a les xarxes socials. Va condemnar la guerra d’Ucraïna i va dir que el conflicte l’havien engegat un “grup de vells bojos que no entenien res ni volien entendre res”. Però els seus esforços es van veure obstaculitzats després de ser desmantellada la Fundació Anticorrupció i un grup polític afiliat el 2021, quan un tribunal rus els va classificar d’extremistes. Aquell mes d’octubre, una comissió de presons va designar Navalni mateix d’extremista i terrorista. Aquell mateix mes va ser guardonat amb el premi anual dels drets humans del Parlament Europeu, que porta el nom del físic soviètic i activista dels drets humans Andrei Sàkharov.

El mes de desembre passat, la família i els amics de Navalni es van alarmar durant setmanes quan no el van poder trobar a la presó de la regió de Vladímir on havia estat complint la condemna. El 25 de desembre, la seva portaveu, Kira Iàrmix, va anunciar que l’havien trobat a la colònia penal de l’extrem nord, que havia rebut la visita d’un advocat i que “es trobava bé”. Però Navalni ja s’havia queixat sovint durant els anys a la presó que li havien negat tractament mèdic per un seguit de malalties. Va estar tancat durant mesos en règim d’aïllament.

El seu esperit de protesta no es va debilitar. Al gener, va publicar un llarg fil a les xarxes socials en què demanava als votants que anessin a votar plegats al migdia a les pròximes eleccions per protestar contra Putin. “Serà una protesta nacional contra Putin, a prop d’on viviu”, va escriure. “És accessible per a tothom, a tot arreu. Hi podran participar milions de persones. I desenes de milions de persones podran presenciar-ho.”

Aleksei Anatólievitx Navalni va néixer a Butin, una ciutat militar prop de Moscou, el 4 de juny de 1976. El seu pare era un oficial de comunicacions de l’Exèrcit Roig, i la seva mare era economista i comunista lleial. El jove Navalni passava sovint els estius amb els avis a Ucraïna, però li van dir que no hi anés la primavera del 1986, en el moment de l’accident nuclear de Txornòbil, que va obligar que tota la família paterna fos evacuada i reallotjada, segons que ha escrit l’escriptora Julia Ioffe a The New Yorker. Va citar la seva mare, que deia: “Aleksei no en parla gaire, però Txornòbil va tenir una gran influència en ell.”

Les autoritats soviètiques van encobrir l’abast del pitjor accident nuclear de la història a la seva pròpia gent i al món. Navalni es va graduar el 1998 d’una llicenciatura en dret a la Universitat de l’Amistat dels Pobles de Moscou i, uns quants anys més tard, va fer un màster en finances a la Universitat Financera del Govern de la Federació Russa. La seva experiència treballant en una empresa immobiliària a Moscou, el va formar, segons que recordava ell mateix: “Em va ensenyar com es fan les coses per dins, com es formen les empreses intermediàries, com es mouen els diners,”

El seu interès per la política va començar amb el partit liberal democràtic Iàbloko. També es va unir a Maria Gaidar, filla de Iegor Gaidar, el principal economista de lliure mercat de l’era de Ieltsin, en la creació d’un moviment reformista, Da!, que va captar l’atenció de molts joves que volien un debat obert i lliure sobre els problemes del moment.

El 2007, va començar a fer campanya contra la corrupció, va qüestionar amb freqüència les transaccions obscures de les empreses més grans de Rússia i ho va escriure en un bloc. Va comprar unes quantes accions d’aquestes empreses, després va investigar acords en què les empreses eren saquejades, sovint en transaccions que implicaven intermediaris estranys i la desaparició de diners. Per a cridar més l’atenció sobre la seva campanya, va crear un fòrum en línia en què la gent pogués qüestionar obertament els contractes del govern.

A mesura que la seva reputació augmentava, es va convertir en el principal rival potencial de Putin. Les seves opinions eren populistes, i liberals en les qüestions econòmiques. Però el seu suport va augmentar sobretot a causa del seu desafiament vigorós als “pocavergonyes i lladres”, tal com va batejar el partit de Putin, Rússia Unida.

El 2013 es va presentar a la batllia de Moscou i va ser segon, amb el 27% dels vots. El 2018, havia creat una xarxa d’oficines a tot Rússia i va organitzar protestes populars a desenes de ciutats pels canvis als plans de pensions del govern.

Navalni va tornar a ser al capdavant de les protestes a Moscou l’any següent, quan les autoritats van desqualificar arbitràriament uns trenta candidats independents per a l’ajuntament. Va defensar un sistema de votació selectiva per als candidats al consell que va debilitar el suport a Putin.

Entre els supervivents, hi ha la seva dona, antigament Iúlia Abrosinova, que sovint era vista al costat de Navalni en les seves campanyes polítiques contra el sistema; dos fills, Daria i Zahar; i els seus pares, Anatoli i Liudmila. Amb els anys, Navalni va atreure l’admiració de moltes persones que es van preocupar per allò que li podia passar. “Tinc molt de respecte per això que fa, però crec que l’arrestaran”, va dir un treballador d’alt rang d’una corporació estatal que Navalni investigava. “Fa befa de gent realment molt important de manera oberta i els mostra que no té por. En aquest país, la gent així és aixafada.”

L’ultra Antonio Castellón, condemnat a dos anys i quatre mesos de presó per una agressió racista

El conegut ultra Antonio Castellón ha estat condemnat a dos anys i quatre mesos i mig de presó pels delictes de lesions i amenaces per haver agredit fa sis anys tres ciutadanes d’origen marroquí i els seus fills. Complirà condemna a la presó.

L’associació SOS Racisme demanava nou anys i vuit mesos de presó per delictes de lesions amb instrument perillós, amenaces col·lectives i contra l’exercici de drets fonamentals i les llibertats públiques, amb agreujants de reincidència i de comissió per motius discriminatoris.

Antonio Castellón, el neonazi de quatre esvàstiques que vol atemorir Nou Barris

La parella de l’ultra, que també va participar en l’agressió, ha estat condemnada a set mesos i mig de presó. A més, hauran de compensar la víctima principal amb 2.440 euros i les sis víctimes restants amb dos-cents. El judici s’ha resolt amb un acord entre les parts.

Els fets van ser el 2 de juliol de l’any 2017 a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). Segons el relat de les víctimes, Antonio Castellón va agredir amb una navalla un home que li havia plantat cara per haver vexat els seus fills amb consignes racistes.

L’ultra ja ha estat condemnat unes quantes vegades per delictes d’agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica o tinència d’armes prohibides.

La B-40 ja connecta Olesa de Montserrat amb Viladecavalls

El tram de la carretera B-40 que connecta Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) amb Viladecavalls (Vallès Occidental) ja és operatiu després de disset anys d’obres. Té un traçat de sis quilòmetres i tres carrils per sentit. La via ha tingut un cost de 293 milions d’euros.

El ministre espanyol de Transports, Óscar Puente, l’ha inaugurat i ha anunciat un acord amb la Generalitat per a ampliar la carretera des de Terrassa fins a Sabadell. Ara bé, no s’ha atrevit a fixar terminis per a iniciar l’obra.

L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, s’ha mostrat molt satisfeta amb l’anunci de Puente, tot i lamentar l’absència de la consellera de Territori, Ester Capella. D’altra banda, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que ha reclamat que una via d’alta capacitat com aquesta no pot acabar en una rotonda. “Cal fer els enllaços corresponents i ha de fer la funció de ronda per a Terrassa”, ha reclamat.

S’esfondra un mur a Manresa durant les obres de la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central

Una paret adjacent a la Torre dels Procuradors de Manresa, que forma part dels antics jutjats, s’ha esfondrat aquest migdia. Des de fa un mes els operaris hi estan fent un enderroc manual amb l’objectiu de després construir-hi el nou edifici de la Generalitat a la Catalunya Central. Els bombers han confirmat que el col·lapse de la paret no ha causat danys personals, ja que ha passat durant la pausa per dinar dels operaris que hi treballen. Al lloc s’hi han desplaçat set unitats dels bombers per inspeccionar i fer una primera valoració de l’afectació. Els serveis tècnics de l’Ajuntament han inspeccionat l’edifici contigu, al carrer de Galceran Andreu, i no han detectat cap afectació. Tot i això, per prevenció, s’ha desallotjat els veïns.

Vicente Barrera destitueix Abel Guarinos de director de l’Institut Valencià de Cultura

El vicepresident de la Generalitat i conseller de Cultura, Vicente Barrera, de Vox, ha destitueix Abel Guarinos com a director de l’Institut Valencià de Cultura (IVC). La secretària de Cultura, Paula Añó, ha justificat la decisió assegurant que l’organisme inicia una nova etapa.

Guarinos ha dit que la seva intenció no era perpetuar-se en el càrrec i ha afirmat que facilitarà el relleu. La destitució serà efectiva en un termini de quinze dies. Després de la notificació, s’obrirà el procés de selecció obert per a triar al nou responsable.

L’IVC és una entitat adscrita a la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, que té com finalitat el desenvolupament i l’execució de la política cultural de la Generalitat.

La parella de Navalni, a Putin: “Pagaràs pel que has fet al meu marit”

Iúlia Navàlnaia, l’esposa de l’opositor rus Aleksei Navalni, espera que el president rus, Vladímir Putin, i tots els seus col·laboradors acabin davant la justícia internacional per les atrocitats comeses al seu país i contra el seu marit. Poc després de l’anunci dels serveis penitenciaris russos de la mort de Navalni en una presó de Sibèria, la seva dona ha fet una breu compareixença a la Conferència de Seguretat de Múnic. “Pagaràs pel que has fet al meu marit”, ha dit a Putin. Tanmateix, Navàlnaia no sap si creure’s que el seu home és mort perquè desconfia del règim rus.

Setanta-una queixes lingüístiques a les universitats d’ençà del començament de curs

La comissió que fa seguiment de l’aplicació del pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari ha recollit setanta-una queixes lingüístiques d’ençà del començament de curs. Són trenta més que l’any passat.

De les setanta-una reclamacions, trenta són per canvis en la llengua de docència anunciada a la guia docent –totes són assignatures anunciades en català que han passat a fer-se en castellà. La resta apunten a la manca d’informació sobre la llengua vehicular de les assignatures abans de la matrícula o de manca d’oferta de grups en català.

Ho ha comunicat el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat, que considera que la campanya “Si et canvien la llengua, no et tallis” ha permès de fer emergir casos que fins ara no es detectaven. “La iniciativa de difondre les bústies de drets lingüístics de les universitats entre els estudiants ha permès, en canvi, recollir les queixes per canals institucionals i poder així fer-ne un seguiment acurat”, ha dit l’assessora en política lingüística del departament, Marina Massaguer.

A més, ha anunciat ajudes per valor d’un milió d’euros dedicades al foment de la llengua catalana.

Fi de la vaga de fam per Gaza, una “espurna” que vol impulsar més accions

“Pleguem perquè ja hem arribat on podíem arribar”. Gabriela Serra, Llum Mascaray i Martí Olivella han acabat avui la vaga de fam per la pau a Gaza amb un balanç positiu. Els tres vaguistes han fet avui el ritual de trencament del dejuni després de quinze dies. Aquesta acció no-violenta pretenia contribuir a un posicionament immediat del govern espanyol per a posar fi al comerç d’armes amb Israel i donar suport a la denúncia de Sud-àfrica per genocidi a Gaza davant de la Cort Internacional de Justícia de l’ONU. Unes dues-centes persones els han rebut a l’Església de la Nostra Senyora de la Victòria de Barcelona amb abraçades, aplaudiments, plantes i flors d’agraïment i crits de “Palestina, Llibertat”.

Serra, força animada i ironitzant en alguns moments, ha fet el discurs més polític, i ha explicat que la decisió de començar la vaga ha tingut a veure amb el “cansament per dècades d’ocupació, apartheid, assassinats i racisme”. “Volíem trencar amb la impotència. Quan la sentim, ens diem a nosaltres mateixos que no podem fer res. Si no alcem la veu, també som còmplices”. També ha fet una crida a humanitzar els ciutadans de Gaza, a entendre que no són números. “En aquest món regit pel mercat estem acostumats a posar números a les coses, en comptes de posar-hi noms. Tots els palestins tenen nom, desitjos i esperança.”

Gabriela Serra: “Que la gent no pateixi pel risc de la vaga de fam, l’assumim conscientment”

També ha explicat que volien que aquesta acció fos “una espurna que ajudés”, i que estan sorpresos de tot el que s’ha mogut arran d’aquesta iniciativa. “Acabem perquè pensem que aquella flameta que volíem encendre ja l’hem encès. Cal activar coses de manera imaginativa, segons les possibilitats de cadascú. No cal fer grans coses, cal fer coses. No cal fer coses multitudinàries, cal fer coses amb gent. Volem que no acabi res, sinó que hi hagi continuïtat. La pau a Palestina no l’hem perdut, queda per guanyar”.

Mascaray també ha volgut agrair tot el suport rebut durant la vaga, especialment en àmbits com ara l’assistència mèdica o el suport per part de la Fundació Migra Studium. Els activistes han necessitat la supervisió d’un metge, el suport d’una infermera i la participació de trenta persones voluntàries. També han detallat que, en aquests quinze dies, han rebut la visita d’unes quatre-centes persones, el suport de dues-centes entitats i han sabut que s’han enviat mil cartes al ministre d’Exteriors, José Manuel Albares per acabar aquest comerç d’armes, prohibit per la legislació espanyola en països en conflicte o que vulneren drets humans.

Olivella ha assenyalat les contradiccions del PSOE en aquest sentit. Malgrat que Albares va assegurar que des del 7 d’octubre no s’ha produït cap venda d’armament a Israel, ha demanat un embargament real i total. “Hi ha contractes des de fa anys i duraran anys. Cal fer un embargament d’aquests contractes i no fer-ne de nous.” També ha recordat que aquesta no és l’única vaga de fam impulsada per la pau a Gaza: a Manresa es farà un dejuni de tres dies i, al Canadà, des del sector cultural també se n’ha impulsat una. “Encantats que tothom contribueixi amb acabar aquesta barbaritat”, ha dit. “Finalitzem la vaga de fam, però no la campanya per aconseguir la pau”.

Olivella també ha valorat el ressò de la vaga per part de diversos mitjans de comunicació. Ha explicat que, malgrat que és un tema del que costa que la premsa n’informi de manera massiva, han aconseguit que es publiquin entre quaranta i cinquanta peces. “Hem aconseguit exercir pressió”. Pel que fa als partits polítics, han destacat el suport d’En Comú Podem-Sumar, ERC, CUP, Junts i el PSC.

Per últim, el representant de la comunitat palestina de Catalunya, Salah Jamal, ha volgut agrair-los el “gran esforç i l’enorme solidaritat i entrega” amb el poble palestí, i ha dit que l’acció “ha remogut consciències, avivat simpaties i ha aconseguit pressionar les institucions”. Després d’aquest agraïment, els vaguistes han trencat el dejuni bevent-se un suc de poma rebaixat amb aigua.

Una vegada finalitzat l’acte, vaguistes i assistents s’han dirigit a la plaça de Sant Jaume, on s’han cantat cançons de dol per Gaza amb un grup de dones Palestines i on s’ha volgut denunciar la matança d’infants de manera simbòlica.

La UE assenyala el govern rus per la mort de Navalni: “Això és responsabilitat exclusiva de Putin”

La Unió Europea ha responsabilitzat les autoritats russes de la mort de l’opositor rus Aleksei Navalni mentre complia condemna en una presó a la regió de Iamàlia i han dit que el dissident va lluitar pels seus valors i que la seva lluita per la democràcia no acabava amb la seva mort. “Aleksei Navalni va lluitar pels valors de la llibertat i la democràcia. Pels seus ideals, va fer l’últim sacrifici. La UE considera el règim rus únic responsable d’aquesta tràgica mort”, ha assenyalat el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la mort del principal opositor a Vladímir Putin és un recordatori fosc de què és el règim de Moscou: “Putin no tem res més que la dissidència del seu propi poble. Això és un recordatori fosc de qui són Putin i el seu règim. Unim-nos en la nostra lluita per salvaguardar la llibertat i la seguretat dels que s’atreveixen a enfrontar-se a l’autocràcia.”

Per part seva, l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, ha assenyalat directament el Kremlin com a responsable de la mort del dissident. “En espera de més informació, siguem clars: això és responsabilitat exclusiva de Putin”, ha dit. En la mateixa línia, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha considerat que el món havia perdut un lluitador amb un coratge que continuaria ressonant durant generacions. “Rússia li va prendre la llibertat i la vida, però no la dignitat”, ha reblat.

Per la seva part, el Kremlin ha evitat de pronunciar-se sobre les causes de la mort, i ha recalcat que hi havia una investigació en curs. “Depèn dels doctors de determinar-ho”, ha dit el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov. “En línia amb les normes existents, el Servei Federal Penitenciari duu a terme tots els aclariments i comprovacions. No cal donar instruccions, atès que hi ha una bateria de normes que guien les accions del Servei Federal Penitenciari”, ha recalcat.

Així mateix, el Comitè d’Investigació de Rússia a Iamàlia ha apuntat en un comunicat publicat a Telegram que la branca de l’organisme en aquesta zona del país havia obert una comprovació procedimental al voltant de la mort de Navalni a la colònia IK-3.

“En línia amb els procediments establerts per la llei, un seguit de mesures operatives i de recerca es duen a terme per determinar totes les circumstàncies de l’incident”, ha dit.

El Servei Penitenciari Federal de Iamàlia ha indicat en un breu comunicat: “Navalni s’ha començat a trobar malament durant una passejada i, gairebé de manera immediata, s’ha desmaiat.” Sobre això, ha subratllat que els equips sanitaris de la presó s’havien traslladat al lloc, si bé no havien aconseguit de salvar-li la vida.

Per part seva, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova, ha recriminat les crítiques internacionals i ha rebutjat les acusacions directes contra Moscou: “La reacció immediata de dirigents de l’OTAN a la mort de Navalni en forma d’acusacions directes contra Rússia s’explica sola. Encara no hi ha una autòpsia forense, però les conclusions d’Occident ja estan preparades.”

Joc brut del PP: la Junta de Galícia informa d’un augment de sou als sanitaris dos dies abans de les eleccions

La Junta de Galícia, governada pel PP, ha informat a tot el personal de la sanitat pública d’un augment salarial dos dies abans de les eleccions. Ha enviat un missatge SMS als treballadors: “Millores retributives 2024: a partir d’aquesta nòmina se li abonarà l’augment d’un 7,9% en les nits laborables i el 15,71% en festius i nits festives de dissabte. Les nits de divendres passaran a ser retribuïdes com a festives.”

D’aquesta manera, l’executiu popular compleix amb les millores pactades després de les mobilitzacions de l’abril de l’any passat, tot just abans de les municipals. Segons que explica NósDiario, els treballadors han rebut la notícia amb sorpresa. El fet que arribi tan sols dos dies abans de les eleccions també ha aixecat sospites.

Ahir, l’executiu ja va anunciar que el mes de febrer aplicaria un augment del 0,5% al sou dels funcionaris.

Ana Pontón: “Si tot el vot de canvi s’uneix a la butlleta del BNG, serem imparables”

3Cat inaugura la nova delegació de Perpinyà deu anys després del tancament

3Cat ha inaugurat avui la delegació de Perpinyà i ha presentat la nova delegada, Laura Bertran, en un acte institucional amb la presència de les entitats i institucions de Catalunya Nord. 3Cat recupera, finalment, la presència permanent a Perpinyà, que tant s’ha reclamat aquests darrers anys.

Rosa Romà, presidenta de 3Cat, ha destacat que amb la inauguració es referma el compromís amb la llengua i amb la diversitat del català. També ha fet valdre que l’obertura de la seu de Perpinyà permetrà de guanyar proximitat amb Catalunya Nord. “3Cat vol ser present a tots els territoris de parla catalana, per teixir xarxa de col·laboradors i institucions i per informar de l’actualitat de primera mà, volem connectar per arribar a tothom”, ha dit Romà.

L’acte d’inauguració s’ha fet a les instal·lacions de la nova delegació, situades als baixos la Casa de la Generalitat de Perpinyà. A l’acte, a més de la presidenta de 3Cat, també hi ha participat la vice-presidenta del govern, Laura Vilagrà, i la delegada de 3Cat, Laura Bertran.

Bertran ha agraït la confiança i ha fet valdre la feina feta durant els últims vint anys a Ràdio Arrels. Bertran ha destacat: “Hem de tornar a connectar 3Cat amb el territori més septentrional. Als anys noranta, en algun somni agosarat vaig pensar que perquè no, poder fer la feina de corresponsal com feia Pere Codonyan i Thierry Masdeu, i ara aquest dia ha arribat i estic molt emocionada i agraïda per l’oportunitat i el repte que suposa aquest encàrrec que m’ha fet 3Cat”.

La vice-presidenta Vilagrà ha destacat la importància estratègica que implica l’obertura d’una delegació del 3Cat a Catalunya Nord, ja que consolida el projecte del govern de Països Catalans. I ho fa, ha dit: “Amb la defensa de la llengua catalana com a punt d’unió”. “No només recuperem el que hi havia fa onze anys, sinó que fem un gran pas endavant”, ha afegit Vilagrà.

Els partits dels Dracs Catalans, a 3Cat

El compromís de 3Cat per ser present al territori i amb la llengua catalana tindrà una primera acció demà a Catalunya Nord. L’equip de rugbi a tretze de Perpinyà, els Dracs Catalans, jugaran el primer partit de la Super League i es podrà veure per 3Cat.

L’equip va quedar subcampió la temporada passada i per primera vegada, la plataforma digital 3Cat oferirà la cobertura íntegra de tots els partits gràcies a l’acord de col·laboració amb els mateixos Dracs Catalans i la Super League. Addicionalment, el canal Esport 3 oferirà una selecció dels millors partits de la competició.

El partit inaugural de la temporada serà demà les 18.30 a l’Estadi Gilbert Brutus de Perpinyà, contra els Warrington Wolves, i serà la primera oportunitat per veure en acció el renovat equip dels Dracs Catalans. La narració dels partits anirà a càrrec d’un equip de comentaristes de la mateixa Catalunya Nord, dins de l’acord amb els Dracs Catalans.

El narrador principal de tota la temporada serà Sebastian Girard, que va ser el primer a narrar els partits dels Dracs per Ràdio Arrels. En aquest primer partit, Girard estarà acompanyat d’Axel Escoriohuela, educador esportiu de Perpinyà.

Denuncien la paràlisi de la causa de la jove que va perdre un ull en les protestes pro-Hasel

L’advocat de la noia de divuit anys que va perdre un ull per l’impacte d’un projectil de foam dels Mossos d’Esquadra el 16 de febrer del 2021 en una manifestació a Barcelona a favor del raper Pablo Hasel ha criticat en el tercer aniversari dels fets la paralització de la causa judicial, quan teòricament ja ha conclòs la instrucció. Xavier Muñoz ha recordat que el juliol passat la causa es va donar pràcticament per instruïda i a punt de decidir si s’envia a judici dos escopeters i un comandament de la Brimo, però el magistrat instructor encara no ha decidit res. A més, ha criticat la falta d’impuls processal de la fiscalia i la falta de control extern dels projectils de foam.

Muñoz i Irídia, acusació popular, han recordat que s’ha acreditat que es va disparar foam més a prop del que pertocava i amb poca visibilitat gràcies a testimonis i informes pericials independents i dels mateixos Mossos. El lletrat ha criticat que el magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, continua impulsant “causes mediàtiques” com la del cas Negreira i la de la suposada trama russa del procés, però no fa avançar aquesta, que es podria enviar a judici immediatament.

Troben mort a la presó Aleksei Navalni, el principal dirigent opositor rus

L’opositor rus Aleksei Navalni s’ha mort en una colònia penal de Sibèria, segons que han anunciat les autoritats penitenciàries russes, que detallen que la defunció ha estat després d’una passejada, en què ha expressat malestar i s’ha desmaiat. Tanmateix, la seva advocada, Kira Iàrmix, diu que encara no ha rebut cap confirmació de la mort. Navalni, de quaranta-set anys, era el principal dirigent opositor al règim de Vladímir Putin.

The Federal Penitentiary Service of Russia in the Yamalo-Nenets Autonomous Okrug is spreading the news of Alexey Navalny's death in IK-3. We have no confirmation of this yet. Alexey's lawyer is currently on his way to Kharp. As soon as we have some information, we will report on…

— Кира Ярмыш (@Kira_Yarmysh) February 16, 2024

Per què Navalni és una figura tan molesta per a Putin?

El desembre passat, després de tres setmanes il·localitzable, l’equip legal de Navalni el va trobar en una presó de la ciutat de Kharp, a la regió de Iamàlia, a més de mil quilòmetres al nord-est de Moscou. La família de l’opositor havia denunciat moltes vegades les males condicions del seu empresonament. Navalni complia una pena de dinou anys per extremisme.

A final de la primera dècada del 2000, l’opositor va començar a destacar pel seu discurs anticorrupció, però també fortament nacionalista. Entre el 2011 i el 2012 va organitzar protestes i manifestacions per a denunciar la corrupció i el frau electoral de Putin i el seu cercle més pròxim.

Però el gran salt el va fer el 2013, quan es va presentar a les eleccions per a ser batlle de Moscou, en què, malgrat les denúncies d’irregularitats, va aconseguir el 27% dels vots. A partir d’aleshores, Navalni va aprofitar la notorietat per continuar fent campanya contra el règim i els seus excessos, com ara quan va destapar que Putin tenia un palau a la mar Negra.

La notorietat va anar acompanyada de la persecució i repressió judicial. El 2014 va ser condemnat per malversació, però va ser alliberat l’endemà de fer-se pública la sentència. Posteriorment, els tribunals van fer aflorar més causes. El 2016, Navalni va presentar la candidatura a les eleccions presidencials del 2018, però la junta electoral el va apartar de la cursa arran dels seus problemes legals.

Intoxicació i exili

L’agost del 2020, va ser hospitalitzat a Omsk en estat molt greu després de ser enverinat amb un agent nerviós anomenat Novitxok, tot i que els metges russos ho van negar. Poc després va ser evacuat a Berlín per rebre atenció mèdica contra l’enverinament. Un mes després li van donar l’alta.

L’opositor va acusar Putin i el Servei Federal de Seguretat de l’enverinament. No obstant això, el gener del 2021 va decidir de tornar a Rússia, on va ser detingut i empresonat tan bon punt va trepitjar l’aeroport de Moscou. Les autoritats russes el van acusar d’haver vulnerat les condicions de la llibertat vigilada arran de la condemna per frau del 2014.

L’ex-jutge espanyol Manuel Díaz de Rábago tancarà la llista d’EH Bildu per Guipúscoa

L’ex-jutge espanyol Manuel Díaz de Rábago tancarà, conjuntament amb Arnaldo Otegi i Maddalen Iriarte, la llista que la coalició EH Bildu presentarà per Guipúscoa a les eleccions basques. També formarà part d’aquesta candidatura Itziar Murua, filla d’Imanol Murua, que va ser diputat general de Guipúscoa per Eusko Alkartasuna.

[VÍDEO] Manuel Díaz de Rábago, l’ex-jutge espanyol que dóna suport a Bildu 

“EH Bildu opta per persones que, gràcies als seus coneixements i a l’experiència adquirida en la seva trajectòria professional, puguin ampliar la perspectiva a l’hora de buscar respostes a aquests grans desafiaments a què ens enfrontem”, ha destacat en un comunicat.

L’ex-jutge ja va demanar el vot per EH Bildu a les eleccions municipals del 28 de maig. Llavors va dir que, durant més de deu anys, havia portat escorta per la seva condició de jutge, cosa que no li “impedia”, una vegada “desapareguda l’activitat terrorista i ETA”, de donar suport i votar EH Bildu.

Desenes de tractors fan una marxa lenta amb la intenció de tallar la AP-7 al Montsià

Desenes de pagesos, principalment dedicats al cultiu de cítrics, s’han reunit a Alcanar (Montsià) i fan una marxa lenta amb els seus tractors amb la intenció de tallar la N-340 i la AP-7. A la protesta, que es fa al marge de les principals organitzacions agràries, també s’hi afegiran pagesos del Baix Maestrat.

Consulteu l’estat del trànsit.

Ahir el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, Luis Planas, i les organitzacions professionals agràries Asaja, COAG i UPA es van reunir per abordar un pla amb divuit punts que els agricultors van dir que era un avanç, però insuficient per deixar les mobilitzacions.

D’altra banda, la Generalitat ha dit que reclamarà a l’executiu de Pedro Sánchez la bonificació del gasoil agrícola, la modificació de la llei de la cadena alimentària per ajudar a reduir les despeses del sector primari i una nova moratòria del quadern digital fins al 2026.

Aquesta setmana, els pagesos han tallat la AP-7 al Pontós i han blocat els accessos als ports de Castelló i Tarragona.

Open AI presenta Sora, una eina per a crear vídeos hiperrealistes

Open AI ha presentat una nova eina d’intel·ligència artificial, anomenada Sora –”cel”, en japonès–, que permet de crear vídeos hiperrealistes fins de seixanta segons després d’haver donat instruccions amb un text. En un comunicat, l’empresa explica que Sora permet de generar escenes amb uns quants personatges, però també moviments específics i fons detallats. “El model entén no solament allò que l’usuari ha demanat al missatge, sinó com existeixen aquestes coses en el món físic”, diu Open AI, que ha facilitat uns quants vídeos de mostra, com ara el d’una parella passejant per un parc nevat a Tòquio.

Introducing Sora, our text-to-video model.

Sora can create videos of up to 60 seconds featuring highly detailed scenes, complex camera motion, and multiple characters with vibrant emotions. https://t.co/7j2JN27M3W

Prompt: “Beautiful, snowy… pic.twitter.com/ruTEWn87vf

— OpenAI (@OpenAI) February 15, 2024

L’empresa reconeix que Sora encara és un projecte en procés i amb defectes clars, com ara a l’hora de simular amb precisió la física d’una escena complexa, però també a l’hora de generar casos concrets de causa i efecte.

“Per exemple, una persona pot mossegar una galeta, però després, és possible que la galeta no tingui cap marca de mossegada. El model també pot confondre els detalls espacials d’una indicació, per exemple, barrejar l’esquerra i la dreta, i pot tenir dificultats amb descripcions precises d’esdeveniments que passen al llarg del temps, com ara seguir una trajectòria de càmera específica”, detalla Open AI.

Tanmateix, més enllà dels defectes, l’empresa diu que la preocupació principal és la seguretat d’aquesta eina. Per això, diuen que treballen amb equips d’experts per provar Sora i monitorar possibles punts conflictius, com ara la desinformació i el contingut d’odi i esbiaixat. En aquest sentit, Open AI ha dit que dissenyava una eina per a ajudar a detectar vídeos generats amb intel·ligència artificial.

Ara mateix, Sora té un accés limitat. Per una banda, el poden fer servir alguns professors de ciberseguretat –per valorar-ne els perills i riscs–, i per l’altra, alguns artistes, dissenyadors i cineastes perquè Open AI tingui més coneixement de com pot ajudar els professionals d’àmbits creatius.

 

L’Audiència manté la condemna contra un independentista que seria exclòs de l’amnistia

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la pena de dos anys i quatre mesos de presó per a un manifestant independentista –en Joan, un noi de l’Empordà– condemnat per un delicte de coaccions a una dona d’un grup de monàrquics que es van posar enmig d’una protesta contra una visita de Felipe VI a Barcelona (9 d’octubre de 2020). Aquest cas pot ser exclòs de la futura llei d’amnistia, tal com ha denunciat l’Alerta Solidària, perquè no inclou el delicte de coaccions.

Un nou forat a la llei d’amnistia: el cas d’un noi condemnat a presó que en seria exclòs

A la sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, l’Audiència desestima el recurs contra la condemna que li va imposar el jutjat penal número 27 de Barcelona. Al judici, la fiscalia havia demanat una pena de dos anys i mig de presó –dos mesos més que no estableix la condemna– arran d’un agreujant d’abús de superioritat i discriminació per motius ideològics. Com que la condemna supera els dos anys, en Joan és possible que hagi d’entrar a la presó.

Segons que considera provat el tribunal, el manifestant formava part d’un grup de cinc-centes persones que van acorralar el grup de monàrquics, moment que va aprofitar per treure un esprai de pintura de color negre –un element que no es va requisar i que no s’ha aportat com a prova– i pintar una creu a la bandera espanyola que duia a l’esquena una de les concentrades, “menyspreant-la amb expressions com puta, nazi i fatxa”.

La sentència avala que s’agreugi la pena del manifestant per actuar per motius de discriminació ideològica, atès que considera que la seva conducta era motivada per l’exhibició d’una bandera espanyola per part dels concentrats en suport del rei espanyol, “i per no combregar amb els postulats independentistes, republicans i antimonàrquics”.

Tanmateix, el tribunal sí que retira del relat dels fets que en Joan donés empentes i una puntada de peu a la manifestant monàrquica. Això només ho deien els Mossos, però fins i tot la dona suposadament agredida ho negava.

Les portades: “El Hard Rock complica la negociació del pressupost” i “Els Mossos amplien el pla contra els reincidents”

Avui, 16 de febrer de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Grècia esdevé el primer país ortodox a legalitzar el matrimoni homosexual

El parlament grec ha donat ‘llum verda’ aquest dijous a la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, convertint-se així en el primer país cristià ortodox a fer-ho i en el setzè país de la Unió Europea a reconèixer la igualtat en les unions civils.

“Aquesta és una fita pels drets humans que reflecteix la Grècia actual: som un país progressista i democràtic, apassionadament compromès amb els valors europeus”, ha dit el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, a la xarxa social X.

El projecte ha estat aprovat per 176 vots a favor —amb el suport dels opositors Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK) i la Coalició de l’Esquerra Radical (SYRIZA)— i 76 en contra, mentre que hi ha hagut un total de 46 diputats que s’han abstingut, segons ha recollit el diari Kathimerini.

Durant el seu discurs, Mitsotakis ha defensat que la mesura “fa justícia” a les persones del mateix sexe i fa “visibles a persones que abans eren invisibles”. “Aquest projecte de llei pretén unir i no dividir”, ha assenyalat, fent a més una crida a l’Església Ortodoxa, que s’ha posicionat radicalment en contra, perquè no intervingui i doni “al Cèsar el que és del Cèsar”.

El diputat Andonis Samaràs, del partit en el govern, el conservador Nova Democràcia (ND), ha protagonitzat un dels moments més tensos de la sessió quan ha afirmat que el matrimoni homosexual “no constitueix un dret humà” ni està garantit pel Dret Internacional.

“Els drets humans són una qüestió massa seriosa per trivialitzar-los d’aquesta manera. I qualsevol interpretació abusiva els menysprea. Un dret humà no és el que un pretén reclamar”, ha assegurat, afegint que “pertànyer a l’Occident” no significa “adorar cada tendència i cada moda que se’ns presenta”.

En aquest sentit, ha argumentat que la mesura suposa una “regressió” del dret a la família, ja que els menors tenen dret a tenir pares de tots dos sexes, i una “abolició” del model de família nuclear.

Un total de 107 diputats de ND han votat a favor de la llei, mentre que 20 han rebutjat la mesura i 31 s’han abstingut, alguns d’ells sortint de la sessió per no votar la llei, que suposa un avanç respecte a les “unions per contracte de convivència” aprovades el desembre de 2015.

La llei d’Igualtat en el Matrimoni Civil, Reforma del Codi Civil i més Disposicions deixa la porta oberta a l’adopció per part de parelles homosexuals, tot i que no inclou la gestació subrogada, segons ha recollit el diari grec Ta Nea.

El primer ministre conservador Mitsotakis va introduir un seguit de reformes per avançar en els drets LGBTQ després d’arribar al poder, el 2019, i la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe fou part del seu programa electoral.

La Fúmiga publica el tema “Covards” en col·laboració amb The Tyets

La Fúmiga ha publicat “Covards”, un tema que torna a comptar amb la col·laboració de The Tyets i que és el segon i últim avançament abans de la sortida del nou disc, el 23 de febrer. Segons el grup, és una cançó de pop “enorme” que parla d’amor i generositat, i alhora de desamor i ruptura. Ha estat produït per Mark Dasousa.

Alhora, el conjunt d’Alzira ha anunciat quatre dates de presentació del nou disc, el 13 d’abril a la sala República de València, en un concert amb entrades ja exhaurides, el 20 d’abril a la sala la Mirona de Girona, en el marc del Festival Strenes, l’11 de maig a la sala Apolo de Barcelona i el 17 d’abril a la sala Copérnico de Madrid.

Pàgines