Fa un parell d’anys que escric a VilaWeb, i durant aquest temps he tractat temes que crec que són importants per al país: l’ensenyament, la immigració, el funcionariat, la competència del govern, la manca de gent de ciències. La qüestió que gairebé sempre he deixat de banda és allò que anomenem el procés, que és la forma que pren ara mateix la lluita per la independència de Catalunya. Ha estat una tria molt conscient, perquè crec que hi ha molta gent que en pot parlar millor que jo, i perquè qualsevol petita opinió de seguida fa que et col·loquin en un bàndol o en un altre. I això dels bàndols em fa molta mandra.

Però avui permeteu-me que faci una excepció de to i de contingut, perquè no me’n puc estar. El motiu són els actes arran del retorn dels exiliats de Suïssa, i la manifestació posterior de l’ANC. Mentre els veia per TV3, pensava que poques vegades els líders de la meva nació m’han fet sentir una vergonya tan profunda, i alhora m’han insultat així la intel·ligència. Estic content que hagin pogut tornar? Oh, i tant, però recordo que ho han fet per una errada judicial, no perquè hàgim derrotat Espanya. Muntar un espectacle lacrimogen indica que no han entès res de res.

“Hem guanyat”, sento que diu Marta Rovira. Perdó? Què? Tenim el país immers en una colossal crisi demogràfica, educativa, energètica, ambiental, lingüística, d’inversions i del sistema de salut. La fractura social definitiva per l’augment constant de la immigració i la crisi de seguretat és imminent. Què se suposa que hem guanyat? A quina mena de bombolla s’ha de viure per dir aquesta bestiesa? “Des de Ginebra he entès molt millor què cal fer per guanyar-ho tot”, afegeix. Sí? Realment? Llavors per què el partit que ha liderat aquests set anys ha abraçat la rendició i s’ha dedicat a perdre vots i a convertir la Generalitat en una institució encara més irrellevant? També veig Xavier Vendrell, un senyor que viu a Colòmbia i que diu que ha viscut un “exili econòmic”, escridassar la parròquia. “Aquí no hi ha cap traïdor, aquí no hi ha cap botifler, s’han acabat els insults entre companys que tenim el mateix objectiu!” És meravellós que ho digui un militant i ex-dirigent d’un partit immers en una guerra civil i que cada dia ens sorprèn amb noves filtracions. Jo explico que vas col·locar tots els teus acòlits a la Diputació de Barcelona, tu publiques converses gravades de sotamà.

I què es pot dir de la manifestació de l’ANC? Algú va recordar aquella cançó d’Ovidi Montllor que diu “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”, i va tenir la idea brillantíssima de llançar pans davant del Palau de la Generalitat. Extraordinari. La fotografia de la lluita per la independència ara és una colla de gent amb estelades malbaratant menjar a la via pública, perquè al nostre país no hi ha pobresa ni inflació. Llavors hi ha la tristesa de la poca capacitat de convocatòria, i que vulguin fer-nos creure que tres mil o quatre mil persones a tot estirar són tot un èxit. I l’edat dels participants! Hem de recordar més sovint que el moment més catastròfic del procés va ser quan els nostres joves van decidir arriscar el cos i la cara a la plaça d’Urquinaona i a les autopistes, i el país i el govern –amb el president Torra al capdavant– va decidir de girar-s’hi d’esquena i deixar-los sols. Ara molts es lamenten que els adolescents donin suport a la selecció espanyola de futbol.

Des del novembre del 2017 els catalans ens hem dedicat a perdre, perdre, perdre, perdre i perdre. El motiu principal és que hem decidit de fer una guerra amb els generals capturats, controlats o castigats per l’enemic. Veure les cúpules dels partits i de les organitzacions independentistes és comprovar que formen un món tancat i impermeable, que tots són amics –malgrat que alguns s’odiïn–, que no reben cap opinió contrària, i que sempre han fet passar la situació personal davant dels interessos del país. Tot retret ha estat respost amb pornografia emocional. “Que no veieu què ens han fet?”, somiquen. I tant que ho veiem, hauria d’haver estat la resposta col·lectiva, i per això ja no podeu ser a la primera línia, ni a la segona. Alguns encara s’aferren al president Puigdemont, però la seva potència simbòlica també ha quedat molt escrostonada, i m’afegeixo a allò que escrivia Marta Rojals aquest dimecres: el retorn no serà multitudinari, sinó que potser passarà enmig d’una indiferència general. Esperem que algú li ho hagi explicat, pel seu bé.

Junts, Esquerra i la CUP han perdut un milió de vots d’independentistes que s’han quedat a casa, i no els recuperaran fins que no els vegem enfrontar-se a Espanya de veritat, no amb gestos i discursos buits. I de moment cap dels líders no hi està disposat. Si no és que hi ha una revolta abrandada de les bases, dono per fet que Esquerra investirà Salvador Illa (i a Illa només li demano que doni tots els càrrecs que vulgui a ERC, menys el Departament d’Educació). Seran quatre anys de paràlisi que recordaran molt la legislatura del president Montilla, però precisament va ser llavors quan va sorgir una idea nova, la consulta d’Arenys de Munt, i es va fer la primera manifestació massiva (el milió de persones de “Som una nació. Nosaltres decidim”). Aquestes idees noves només creixeran si ens desfem finalment del llast del passat, i sobretot deixem de creure que trencarem un estat europeu amb abraçades i gimcanes.

A Andorra hi ha 86.096 residents, segons les dades que va fer públiques ahir el Servei d’Estadística. L’any passat el Principat va créixer de 2.573 habitants, fet que li ha permès de superar la xifra de vuitanta-sis mil.

L’informe destaca que la població registrada en els censos comunals, on es compten també els andorrans a l’estranger, fins al 30 de juny arriba a 92.010 persones.

Bona part del creixement té a veure amb els residents estrangers, perquè els andorrans nascuts el darrer any són 334.

Els col·lectius que creixen més són l’argentí i el peruà, que l’any passat va tenir un enorme creixement, amb l’arribada de set-centes persones. El col·lectiu portuguès, que havia estat el més important després dels espanyols i els francesos, decreix clarament: aquest darrer any han estat 128 persones menys.

Les parròquies que creixen més són Encamp i Andorra la Vella.

Potser hi ha algú que creu que el Palau Robert és dedicat al benemèrit doctor Bartomeu Robert i Yarzábal, nascut a Mèxic en una família de metges d’origen sitgetà, que arribà a ser batlle de Barcelona. És recordat per la seva honrada gestió municipal de pocs mesos –va ser responsable de la depuració del cens electoral, on figuraven 27.000 electors difunts, que els cacics dels partits dinàstics feien servir a lloure, i un munt de càrrecs que servien a la tramoia electoral i corrupta caciquista– i per la seva dimissió carregada de dignitat amb motiu de les mesures de repressió que el govern de l’estat va imposar contra l’anomenat tancament de caixes, la protesta dels contribuents catalans per l’augment dels imposts arran de la crisi originada per la guerra i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines. El gest va acabar-lo de comprometre amb la política de l’incipient catalanisme i fou el candidat més votat de la llista dels Quatre Presidents –havia estat president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País–, el president d’un nou partit creat a partir de la fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, i va ser considerat tot un precursor del catalanisme polític. Un sembrador, com l’anomenaria Prat de la Riba.

El nostre Robert, que no és el del palau, també va ser un precursor de l’estiueig. No solament a la vila va néixer –”Sóc català, fill de Sitges, on reposen les despulles dels pares i dels avis, membre d’una família sitgetana, els Robert de Campdasens, amb una història de més de tres-cents anys, on he vist passar l’un darrere l’altre els formosos anys de la infantesa, jugant en el Baluard, corrent per les Forques, i remullant el cos en l’escuma de les seves platges”–, sinó, especialment, a Camprodon, on va començar a passar temporades guaridores de 1892 i on aconsellava als seus pacients d’anar a canviar d’aires, destacant-ne la humitat seca que hi trobarien. Com dèiem, potser algú creu que el batlle honrat dóna nom al palau de Barcelona que hi ha a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, a l’anomenat Cinc d’Oros. No pas. En aquest cas, fa referència al financer, aristòcrata, propietari rural i polític Robert Robert i Surís, marquès pontifici de Robert, marquès de Serra i Sant Iscle i comte de Torroella de Montgrí, on tenia el seu feu i el palau, entre les seves possessions empordaneses, avui moltes convertides en espais d’esbargiment turístic. Al primer pis del seu palauet, al peu de l’escalinata, hi té la seu l’oficina de turisme de Catalunya.

Una exposició al Palau Robert

No sé si el lector em segueix i intueix on vull arribar amb aquesta llarga digressió. I, si no, tant és, perquè vull explicar que acabo de visitar dues exposicions al Palau Robert, sobre les quals m’agradaria aturar-me a parlar. L’una és dedicada al centenari de la urbanització de S’Agaró, el somni d’un estiueig noucentista i civilitzat en uns terrenys fins llavors mancats de valor, que es va materialitzar, el dia de Sant Jaume de 1924, amb la inauguració de Senya Blanca, la casa de la família Ensesa, promotora del projecte, projectada per l’arquitecte Rafael Masó. Enllesteixo aquest “Mirador” justament a S’Agaró, perquè de tot plegat en parlarem la setmana vinent. L’altra, més modesta, va dedicada a l’escriptora Aurora Bertrana i Salazar, que va passar avall fa cinquanta anys. Escriptora, periodista, viatgera, música…, Bertrana va ser tot això en un temps convuls, marcat pel cosmopolitisme del món d’entreguerres en què es va moure –va formar part d’un trio de jazz a Suïssa i va viatjar als paradisos oceànics de la Polinèsia acompanyat del seu marit de llavors, l’enginyer Denys Choffat–, i també per les tragèdies del segle XX, com la guerra de 1936-1939, l’exili i la Segona Guerra Mundial.

Aurora Bertrana i el seu marit a la Polinèsia.

Hem promès que en aquest article no ens estendríem sobre S’Agaró, però no podem passar per alt que l’Hostal la Gavina de S’Agaró, una altra de les genials empreses de Josep Ensesa, es va inaugurar el 3 de gener de 1932 amb un homenatge a l’escriptor Prudenci Bertrana, que va anar acompanyat a l’acte per la seva filla Aurora. Inclassificable i allunyada dels cenacles literaris, la filla Bertrana va tenir la visió profètica d’escriure una de les primeres obres en català que tracten del fenomen del turisme. Ja no era l’estiueig que havia conegut a Berga, ni els viatges paradisíacs o etnogràfics –com el que va fer al Marroc, “sensual i fanàtic”, segons que va titular el seu llibre-reportatge dels anys trenta, avui reeditat sense aquest darrer adjectiu. Es tractava del turisme europeu que, gràcies a les vacances pagades i el somni socialdemòcrata dels trenta gloriosos, havia començat a arribar a la Costa Brava i que transformà per sempre el paisatge i els habitants dels pobles costaners.

Nascuda a Girona el 1892, “gironina orgullosa de ser-ne”, Bertrana va publicar l’any 1967 la novel·la Vent de grop, que va esdevenir un èxit de vendes. Fins i tot va ser homenatjat a l’hotel Avenida Palace de Barcelona, en un acte en què no van faltar escriptores com Maria Aurèlia Capmany i Elisabeth Mulder. Eren lluny els temps de penúries de l’exili, a Suïssa, l’impacte de la Segona Guerra Mundial que va conèixer a la França devastada pels nazis i el retorn a una Catalunya sotmesa pel franquisme. De tota manera, d’ençà del 1949 havia anat publicant. Llibres que tenien més èxit i llibres que no en tenien tant. De fet, va escriure Vent de grop escarmentada pel rebuig que havia rebut la seva novel·la anterior, Cendres, malgrat l’encoratjament de Salvador Espriu. Ho explica l’estudiosa de Bertrana, i artífex de l’exposició del Palau Robert, Adriana Bàrcia, en un epíleg ple de suc. Aquesta novel·la anterior, recuperada també per Edicions de la Ela Geminada, se situava en alguns paisatges ben coneguts per Bertrana –també a la Costa Brava– els anys anteriors i posteriors a la guerra, i hi mostrava la hipocresia del matrimoni burgès i la diversitat sexual en l’època de l’estiueig.

Una pretesa novel·la rosa

Potser previnguda pel fracàs anterior, Bertrana podia escriure: “Escarmentada pel poc èxit d’una de les meves darreres obres, no publicada per excés d’escrúpol, potser moral, potser comercial, de certs editors, i, com a conseqüència d’aquell fracàs alliçonador, he escrit aquesta novel·la que podem qualificar de rosa.” Hi explica l’amor frustrat entre un pescador de la Cala, Rafel, i una turista anglesa, Mabel, en un context marcat per l’emergència del turisme de masses, que havia enterrat definitivament el món plàcid de l’estiueig, i la transformació social, econòmica i cultural dels pobles de la Costa Brava. Reblava el clau el periodista Narcís-Jordi Aragó, quan deia que el drama de Rafel, que renega del seu món i les seves arrels per perseguir la modernitat que representa l’Anglaterra d’on ve Mabel, era el mateix drama de la Costa Brava, quant a l’home, al grup, l’empresa, el negoci i el poble, i ja pronosticava que quan calgués escriure la història accidentada d’aquest litoral, Vent de grop seria un document de primera mà i una paràbola del més expressiu simbolisme.

Aurora Bertrana i Joan Manuel Serrat, protagonista de l’adaptació cinematogràfica de ‘Vent de grop’.

Potser estratègicament, Bertrana parlava de novel·la rosa, però els lectors més perspicaços hi van veure un document d’investigació, que deixava testimoni d’una transformació d’enormes conseqüències. L’amor d’estiu entre el bordegàs senzill i l’europea assedegada de sol, sexe i sorra, no solament serà l’educació sentimental d’una generació d’homes que avui ja volten els vuitanta anys repicats, sinó també un tòpic literari, musical i cinematogràfic d’enorme prodigalitat. El fet més destacat és que Aurora Bertrana va ser pionera i ho va fer en català. Potser perquè, com dèiem, coneixia de primera mà aquell espai tan car a la seva memòria –la Cala no deixava de ser un transsumpte de l’Escala, on havia freqüentat habitualment a Caterina Albert, i així s’ho van prendre els seus veïns més benpensants, molests amb la imatge i el parlar dels personatges, amb el consegüent escàndol– o perquè tenia l’urc de la periodista que havia estat, Bertrana va caçar al vol la importància de tot allò que passava, amb la construcció desmesurada d’hotels, apartaments, restaurants i discoteques que avui senyoregen poblacions com Roses, l’Estartit, Platja d’Aro i Lloret de Mar. Ho escriu Bàrcia, i la tornem a citar: “La Costa Brava d’aquesta novel·la no és la de Joaquim Ruyra, ni la de Caterina Albert, tampoc la de Josep Pla, és la Costa Brava sotmesa a una gropada que la redefinirà de dalt a baix.” Potser fins i tot la Costa Brava d’avui és més filla de Vent de grop que no pas dels seus il·lustres avantpassats.

Dit això, Vent de grop encara tindria una coda. Perquè seria la base literària per a La larga agonía de los peces fuera del agua, de Francesc Rovira-Beleta, un film que havia de servir per a estirar el clixé de la sueca –encara que en realitat fos anglesa– amb fam de latin-lover –o mascle ibèric– d’un Spain is different. Encara que en aquest cas en Rafel fos eivissenc, perquè la promoció turística manava, sensible i toqués la guitarra, car l’interpretava ni més ni menys que Joan Manuel Serrat. Avui dia, en temps d’Instagram, són els néts d’un Rafel que encara deu fer el fatxenda prostàtic sobre els seus amors amb la Mabel, els qui persegueixen somnis inconcrets en destinacions exòtiques, amb fam de pretesa i inefable autenticitat, mentre tots som conscients de fins a quin punt ens ha transformat el nostre món de cada dia, aquell fenomen que llavors tot just començava i que avui voreja el col·lapse.

El ple de l’Ajuntament de Ciutadella votarà avui una moció de censura contra la batllessa del PP presentada pel PSOE, el PSM i Ciutadella Endavant. Totes tres forces sumen onze regidors i el PP i Vox, deu. Amb tot, ara fa poc més d’un any, el dia de la constitució de l’ajuntament, les forces progressistes no es van posar d’acord i, automàticament, Juana Mari Pons va ser investida batllessa com a cap de la llista més votada.

Durant aquest any, la batllessa ha hagut de negociar amb l’oposició la majoria d’acords i propostes. El cas més destacat va ser quan el PP va haver de reelaborar el pressupost del 2024 fins que no va obtenir l’assentiment del PSOE, el PSM i Ciutadella Endavant.

Incomoditat i victimisme

La presentació d’aquesta moció de censura ha arribat acompanyada de molta polèmica. D’una banda, el PP ha fet córrer el missatge de la injustícia que representa censurar una tasca que no ha tingut cap contestació pública. Així, aquestes darreres setmanes s’han repetit els discursos victimistes de la batllessa que va rebre el suport explícit de la presidenta del govern, Marga Prohens, en un acte públic. També el president del Consell, Adolfo Villafranca, ha parlat de la injustícia d’aquesta moció perquè tot l’equip de govern ha treballat sense aturador i sense que hi hagi hagut cap escàndol.

En les tres forces que han presentat la moció també hi ha hagut moviments interns. Llorenç Ferrer, que és candidat a batlle, no encapçalava pas la llista dels socialistes. La cap de llista, Carol Cerdà, i el regidor Pedro Capó van dimitir al febrer. Tots dos eren renuents a la presentació de la moció de censura perquè consideraven que no hi havia motius objectius per a fer fora la batllessa del PP. Les llistes van córrer i, teòricament, hauria tocat que la batllessa fos Sandra Moll, que en un comunicat va dir que les forces d’esquerres havien de fer valer la seva majoria. Finalment, Moll ha renunciat a ser batllessa i l’investit serà Llorenç Ferrer. El seu mandat durarà un any i mig i, després, assumirà el càrrec, Maria Jesús Bagur, del PSM.

Dins la formació sobiranista també hi ha hagut dubtes fins a darrera hora sobre la conveniència de presentar ara aquesta moció de censura. Algunes fonts pensen que els ciutadans no ho entendran i que això els pot castigar electoralment l’any 2027.

Nervis les hores prèvies

Les hores prèvies al debat de la moció de censura s’han viscut Dalt la Sala amb molts nervis i incertesa. El fantasma d’un vot trànsfuga ha planat damunt els grups que presenten la moció, atiat pel Partit Popular, que parla del vot amb consciència dels regidors. A més, el PP ha demanat que el vot sigui secret, amb una butlleta, i no pas a mà alçada. El president del Consell mateix, Adolfo Vilafranca, va dir que pensava que Juana Mari Pons continuaria com a batllessa. El PP també s’ha encarregat de recordar les dues dimissions de regidors socialistes esmentades.

Arran això, l’oposició fa una crida a la tranquil·litat per a evitar la crispació entre els ciutadans. Fa uns dies, van presentar un document a la junta de portaveus amb dotze punts en què s’establia com s’havia de fer el ple que ha de debatre la moció. Entre els més cridaners, hi havia el que demanava a la batllessa que s’expulsés del Saló Gòtic qualsevol persona que pertorbés el desenvolupament del debat. També demanaven que, durant el debat, l’actual batllessa no ocupés la cadira presidencial, perquè la sessió la presidiran Esperança Juaneda, del PP, i Carla Gener, de Ciutadella Endavant, que són la regidora més gran i la més jove. Finalment, Pons sí que ocuparà el seient de batllia fins que no s’aprovi el canvi.

Durant aquesta setmana, Pons ha rebut el suport del PP i, a més, ha protagonitzat una agenda plena d’actes, reunions i compareixences que han estat esbombats per les xarxes municipals de l’ajuntament. Ha fet reunions amb veïns i entitats, ha presentat millores del centre de salut del Canal Salat, ha signat un conveni per a la pista d’atletisme. La setmana passada, fins i tot, es va fotografiar, de nit, a la carretera de Cala’n Blanes per a evidenciar que se n’havia millorat l’enllumenat.

 

El Terra d’Escudella, un dels millors restaurants on es pot menjar escudella a Barcelona, ha decidit d’abaixar la persiana. Feia vint anys que aquest projecte cooperatiu, que sempre ha tingut un compromís amb la llengua catalana i la cultura, estretament vinculat amb el moviment de l’esquerra independentista dels Països Catalans, servia als veïns del barri de Sants i de la resta de la ciutat. L’assemblea diu que ha pres la decisió fruit del pas dels anys, el desgast físic i mental, la covid, la inflació, la gentrificació i la falta de relleu.

Els millors restaurants on menjar escudella a Barcelona (i oblidar el ramen)

“Estem en un moment dolç, en què, amb una proposta gastronòmica encertada, de qualitat i a uns preus populars, treballem d’allò que ens agrada i precisament per això decidim deixar-ho aquí, sense deure res a ningú, sense rancúnies ni males llets”, expliquen en un comunicat que han fet públic a X.

El restaurant dóna les gràcies al personal, als clients, a les famílies, amics, proveïdors i comercials, i als col·lectius i entitats del barri que hi han col·laborat, a més dels companys del gremi, agrupats amb la Xarec i la D.O. Sants. “Han estat uns anys molt macos de la nostra vida al vostre costat i esperem que ens trobeu a faltar tant com nosaltres a vosaltres. Una força abraçada molt forta!”, diu per acabar.

Comunicat del terra d’escudella@DO_sants pic.twitter.com/8binvqnnO6

— Terra d’Escudella (@TdEscudella) July 18, 2024

Nascut fa vint anys, a partir de l’equip que s’havia encarregat del bar de l’antiga associació cultural Arran, l’objectiu de Terra d’Escudella és clar: “Posar a l’abast de tothom la rica cultura gastronòmica dels Països Catalans i treballar en comú per la recuperació d’aquelles tradicions que s’hi relacionen, per mitjà del menjar, la beguda i les festes populars.” Per això, Terra d’Escudella, doncs, també és un espai cultural i de lleure que es declara “rotundament d’esquerres i fermament compromès amb l’alliberament nacional”, constituït en forma de cooperativa de treball, membre de la Federació de Cooperatives de Catalunya.

L’emblemàtic bar Brusi abaixa la persiana per sempre: “Ja no tenim més corda per a aguantar tanta normativa”

La candidata d’Emmanuel Macron, Yael Braun-Pive, ha superat en vots aquesta tarda en una segona volta el candidat del bloc d’esquerres Nou Front Popular, André Chassaigne, i espera aconseguir la reelecció com a presidenta de la cambra.

Chassaigne, diputat pel cinquè districte de la circumscripció de Puy-de-Dome, ha obtingut 200 vots en la primera ronda, mentre que en la segona ha guanyat només dos vots més, quedant per darrere de Braun-Pive, que es perfila com a possible guanyadora.

La candidata macronista es disputarà el càrrec amb Chassaigne després de demanar 210 vots a la segona volta. A la primera votació va obtenir 124 vots. En tercer lloc, ha quedat l’aspirant de l’ultradretà Rassemblement National, Sébastien Chenu, que ha estat votat per 142 diputats a la primera volta, guanyant només un vot més en la segona.

Tant el candidat dels Republicans, Philippe Juvin, com Naima Moutchou, del partit Horizontes, han retirat la seva candidatura abans de celebrar-se la segona volta després d’obtenir 48 i 38 vots, respectivament.

Les principals figures de l’esquerra francesa han acusat als macronistes de teixir aliances –no només amb els partits de dreta, sinó fins i tot amb els de Le Pen– per a aconseguir que Braun-Pivet tingui els suports necessaris per a revalidar el mandat.

El Partit Socialista, la França Insubmisa, el Partit Comunista i els verds –principals integrants del Nou Front Popular– han arribat a un acord per a presentar al comunista André Chassaigne com a candidat d’unitat per a la presidència de l’Assemblea francesa. Malgrat això, les negociacions per a aconseguir un consens i presentar un aspirant a primer ministre continuen estancades.

El de la Xènia és un dels casos més coneguts dels encausats post-sentència: no tan sols va ser agredida durant la detenció a prop d’Urquinaona; també ha denunciat vexacions verbals, proves falses i una presó provisional injustificada que es va allargar dues setmanes. “Em van entrar al furgó i em van tirar a terra: ‘¡Cierra la puerta, que no salga!’, vaig sentir. No em podia moure. Van entrar tots els policies que havien estat actuant a fora. Només recordo ser a terra amb les mans al cap i com m’anaven colpejant. I el que recordo perfectament ara és com un va dir: ‘¡Mátala! ¡Mátala!’. Va ser molt bèstia”, va explicar en el seu moment la Xènia

Xènia: “M’han utilitzat per fer propaganda, posant-se el meu nom a la boca”

En un comunicat, el grup de suport de la Xènia ha fet públic que ha estat finalment amnistiada. “Amb l’amnistia, l’estat reconeix que mai no ens hauria d’haver reprimit. És una amnistia, sí, però parcial, ja que hi deixa a fora molts companys i equipara en el mateix pla a repressors i represaliats” diuen a les xarxes socials. I afegeixen: “Ningú esmenarà aquests anys de patiment, que certament s’han convertit en condemna”. El grup de suport diu que l’amnistia no els aturarà pas: “Continuarem lluitant pels represaliats, pels empresonats i per l’autodeterminació del nostre país”.

pic.twitter.com/6Pq3KnRycN

— XÈNIA ABSOLUCIÓ (@XeniaLlibertat) July 18, 2024

El judici de la Xènia s’havia de fer el desembre del 2025, temps d’espera fora del comú. En aquest cas, l’acusació, exercida només per la fiscalia, li demanava dos anys de presó pel delicte de desordres públics. Segons Alerta Solidària, no hi havia danys ni lesions i apunten que havia de ser un cas amb judici ràpid. La Xènia va ser detinguda el 18 d’octubre, durant les protestes contra la sentència contra el procés. Va ser empresonada a la presó de Wad-Ras de Barcelona fins al 31 d’octubre.

Jordi Pesarrodona s’oposa a l’amnistia que li han aplicat: “És una venjança”

Jordi Pesarrodona, ex-regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i actualment secretari nacional de l’ANC, que fou condemnat per desobediència per la seva participació en l’1-O, ha estat amnistiat. A diferència de la resta de casos, Pesarrodona no se n’ha pas alegrat. No volia que li apliquessin l’amnistia perquè considera que el seu cas és una venjança i volia arribar fins a la darrera instància per a tombar la condemna.

L’Audiència de Barcelona feia tres anys i deu mesos que tenia el seu recurs d’apel·lació, però no havia fet mai cap pronunciament. Fins avui, que ha decidit d’amnistiar-lo de la condemna de catorze mesos d’inhabilitació. “Estic indignat. No volia aquesta amnistia, i sabia que me la podien aplicar”, explica en conversa amb VilaWeb.

Segons que explica, també es va encausar Mireia Boya, de la CUP, però finalment se’n van desdir perquè no tenia una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el referèndum, i el jutjat va dir que potser no ho sabia, que es feia el referèndum. Això no ha passat amb Pesarrodona. “Com poden pretendre que un regidor de poble estigui més preparat en lleis que una portaveu d’un grup parlamentari? L’Audiència, davant d’aquest merder, no tenia més remei que amnistiar-me. Segurament tenien ordres de la fiscalia que a mi no em podien absoldre”, diu. “És una vergonya que els jutges estiguin totalment a favor d’aquesta justícia hereva del franquisme. No són pas tots iguals, però aquest cas és claríssim. No volien resoldre el recurs perquè feien els seus serveis a l’estat, per fer-se un lloc en la justícia i fer venjança”, diu.

El jutge també va denunciar l’Agència de Protecció de Dades espanyola per haver difós imatges durant el judici, que va ser públic i hi van assistir mitjans gràfics com TV3. “Ell argumenta que vaig violar el seu dret a passar d’incògnit. És absolutament increïble, i em van embargar els comptes per culpa de la denúncia”, diu.

No és gens habitual que, amb dos dies de diferència, entitats com l’FMI, Funcas –amb la seva enquesta, que inclou els dinou centres d’estudis espanyols més importants– i el govern espanyol es posin d’acord per anunciar que milloren les seves previsions de creixement per a l’economia espanyola. A més, Funcas ha detallat una previsió per comunitats autònomes que deixa Catalunya gairebé al capdavant de les comunitats peninsulars i pràcticament en la mitjana espanyola (2,5%). Caldria afegir-hi el bon clima empresarial previst a Catalunya per l’Idescat i la Cambra de Comerç, publicat dilluns passat, l’informe del BBVA Research per a Catalunya, presentat ahir, i el “Global Spain Business Outlook” de S&P, amb opinions positives dels directors de compres, publicat la setmana passada.

Tota aquesta conjunció temporal de previsions en la mateixa direcció positiva, i procedint de fonts tan diferents, no deixa de ser un molt bon auguri en aquest començament del segon semestre de l’any.

Comencem per les més properes. Segons l’Idescat, l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya augmenta d’un 0,6% el tercer trimestre del 2024, respecte del trimestre anterior. En relació amb el mateix trimestre de l’any passat, l’índex creix d’un 1,1%. Tots els sectors incrementen la confiança empresarial, tret del comerç (-0,5%). Destaquen els augments de la indústria i la construcció (+3,1% cadascun). D’altra banda, les expectatives sobre la marxa del negoci per al tercer trimestre del 2024 registren un saldo d’11,6 punts. El 22,7% dels empresaris considera que la marxa del seu negoci serà favorable, mentre que l’11,1% opina que serà desfavorable. El 66,2% restant diu que es mantindrà estable. Per sectors d’activitat, tots presenten saldos positius. Destaquen els sectors de l’hoteleria, la construcció i la resta de serveis. En definitiva, és una visió del trimestre força positiva, en general.

De fet, això lliga amb la millora que apunta Funcas en la seva anàlisi per comunitats esmentada. Segons l’informe, les Illes Balears (3,5%), les Canàries (3,2%) i Madrid (2,6%) són les comunitats de l’estat espanyol que més creixeran enguany –les úniques que ho faran per sobre de la mitjana estatal (2,5%)–, seguides de prop per Aragó (2,5%) i Catalunya (2,5%). En l’extrem oposat, Astúries i La Rioja registraran el creixement del PIB més baix, totes dues amb un 1,9%. Amb aquesta classificació, queda molt clar que el turisme serà el gran protagonista de l’any. De fet, ja ho ha estat el primer semestre.

Sobre Catalunya, en particular, assenyala que tots els sectors que actuaran enguany com a motors econòmics, tant en la indústria com en els serveis, tenen una presència important a la comunitat. Per tant, s’espera un creixement del PIB del 2,5%, en línia amb la mitjana espanyola i una dècima més que el 2023, quan l’economia catalana va créixer del 2,4% pel sector industrial –dinamisme en les branques de l’automòbil, uns certs béns d’equip i la indústria química, que són també les que expliquen el creixement de les exportacions registrat per aquesta comunitat– i els serveis, amb una aportació important edl turisme i l’educació. Em sorprèn saber que Catalunya és la comunitat amb l’augment més gran de la població en edat de treballar en el període 2020-2024. Efectes de la immigració, és clar.

Ahir va ser el torn del BBVA Research, que apunta que el creixement de l’economia catalana es mantindrà fort. Preveu que el PIB de Catalunya creixerà d’un 2,6% el 2024 i d’un 2,1% el 2025, gràcies a la millora de l’economia europea, encara que limitat per un turisme que s’acosta al límit de la capacitat en temporada alta. Destaca que, en aquesta acceleració de l’activitat econòmica, el turisme ha estat un factor clau. I també que, d’ençà de començament d’any, la despesa registrada a Catalunya amb targetes estrangeres multiplica per 1,6 vegades la que es va registrar durant el mateix període del 2019.

Continuant amb les seves dades, afirma que el conjunt de despesa amb targeta fet a la comunitat, bé sigui la despesa dels seus clients o les operacions en TPV del BBVA, va mantenir un creixement al voltant del 9% interanual el primer semestre del 2024. I destaca, en particular, el consum associat a transport, altres serveis i restauració, que va augmentar d’un 15%, cosa que va impulsar amb força la despesa total. Per altra banda, a curt termini, assenyala que la baixada dels tipus d’interès, els preus de l’energia a cotes baixes i una possible millora de la competitivitat ajudaran a l’evolució de la indústria, cosa que podria impulsar també la recuperació de les exportacions.

Veurem si aquestes previsions positives van en la mateixa línia de l’informe que ha de presentar la Cambra de Comerç dimecres de la setmana vinent, en què s’analitzarà la conjuntura econòmica catalana del segon trimestre del 2024 i s’actualitzaran les seves previsions macroeconòmiques anuals.

Quant a les revisions en el context estatal, jo destacaria sobretot el fet que la millora prevista ve referendada per la gran majoria dels participants en l’enquesta de Funcas, la qual cosa és una garantia de més probabilitats d’encert. De fet, la pujada la signen quinze dels dinou centres d’estudis, quatre repeteixen i cap no fa cap previsió a la baixa. De mitjana, aquesta millora és important, de 0,3 punts percentuals (p.p.) els darrers dos mesos i de 0,8 p.p. els darrers sis mesos. L’acceleració, doncs, és important en les previsions de tots ells.

També és destacable què diu l’FMI. L’avanç econòmic estimat per a Espanya en aquest exercici, del 2,4% (mig punt més que l’abril), se situa molt per sobre del creixement mitjà previst per a la zona de l’euro, del 0,9%, i supera les economies del seu entorn, atès que calcula que França creixerà del 0,9% en el conjunt de l’any, Itàlia, del 0,7%, i Alemanya, del 0,2%.

Com les altres entitats, l’FMI confia en el comportament de la despesa familiar. Per una banda, preveu que la recuperació europea es vagi accelerant gràcies a un consum privat més alt. Aquesta hipòtesi afavoreix l’economia espanyola, amb més pes del sector serveis, i en la qual també es preveu un enfortiment del consum i la inversió, no sols per unes condicions financeres menys restrictives, sinó també per l’impuls dels fons europeus associats al pla de recuperació.

Tampoc no es poden oblidar les previsions dels directors de compres en l’informe de S&P de la setmana passada. Segons que expliquen les empreses del sector privat espanyol, es mantenen optimistes sobre el futur en acabar el juny. Les companyies han millorat les seves previsions d’activitat, la qual cosa influeix directament en les expectatives d’ocupació i inversió. Els directors també esperen més estabilitat en l’entorn econòmic durant els mesos vinents. De moment, la reducció dels tipus d’interès i la inflació més baixa es consideren crucials per a estimular i millorar la demanda, especialment en les principals empreses de serveis que exporten i les que envolten el turisme.

Com apuntava al començament, poques vegades hi ha una conjunció de millora de previsions en l’activitat econòmica com aquesta, en un espai de temps tan reduït. I, a més, de fonts tan diverses i amb perspectives molt semblants, fins i tot numèriques. Totes apunten a un semestre que, si res no ho espatlla, hauria de ser moderadament bo. Sempre, és clar, que no hi hagi ensurts derivats de la situació política tensa que hi ha en uns quants indrets del món.

 

 

Barack Obama, ex-president dels Estats Units, considera que les possibilitats de victòria del president Joe Biden han disminuït molt i creu que ha de reconsiderar seriosament la viabilitat de la candidatura. Ho ha als seus aliats, segons que relaten unes quantes persones. La preocupació d’Obama, principalment, és la pressió que hi ha sobre les perspectives de Biden i la resta de candidats, que com més va més augmenta.

Obama només ha parlat amb Biden una vegada d’ençà del debat presidencial, i en les converses amb més personalitats ha tingut clar que el futur de la candidatura és una decisió que ha de prendre el president. Ha subratllat que la preocupació és protegir Biden i el llegat, i ha refusat la idea que només ell pot influir en el procés de presa de decisions de Biden.

Segons The Washington Post, el president Obama ha estat profundament involucrat en unes quantes converses sobre el futur de la campanya de Biden. Ha rebut trucades de molts demòcrates inquiets, inclosa Nancy Pelosi, ex-presidenta de la Cambra de Representants.

Obama creu que Biden ha estat un gran president i vol protegir els seus èxits, que diu que podrien perillar si els republicans controlen la Casa Blanca i les dues cambres l’any vinent. En unes quantes converses, ha dit que el preocupa que les enquestes allunyin Biden i, en canvi, que el camí electoral de l’ex-president Donald Trump s’eixampli.

Públicament, Biden i els assessors de campanya s’han mantingut desafiadors, i han dit que el president no abandonaria la candidatura. El subdirector de campanya principal, Quentin Fulks, ha dit avui mateix que la campanya de Biden avança. Ahir, el president va anunciar que tenia covid-19.

L’empresa de seguretat ADT Alarmas s’ha negat unes quantes vegades a atendre una clienta que parlava català i li ha acabat etzibant: “Quan decideixi parlar en castellà, atendrem la seva petició.” Ho ha denunciat la Plataforma per la Llengua, que ha publicat un àudio que ho acredita.

La clienta va provar de rebre les comunicacions d’ADT Alarmas en català i l’empresa s’hi va negar. Ho va denunciar a final del 2022 a l’entitat i a l’Agència Catalana de Consum, però durant el darrer any i mig ha continuat rebent les comunicacions en castellà. Quan es va queixar telefònicament, afirma que teleoperadores es van negar a atendre-la i que fins i tot va ser “maltractada verbalment”. Ara ha enregistrat una de les trucades, que ha difós la Plataforma per la Llengua.

En l’enregistrament, la teleoperadora diu que no té cap obligació d’entendre-la si li parla en català. “No estem obligats a atendre en català”, li diu. I li explica: “Si vol parlar amb l’empresa, hi parlarà en castellà.” Quan la clienta demana algú que l’entengui, la teleoperadora simplement respon: “Quan vostè decideixi parlar en castellà, atendrem la seva petició. Mentrestant, no la podem atendre. Bona tarda!”

Sobre això, la Plataforma per la Llengua explica que ADT Alarmas vulnera la llei del codi de consum de Catalunya, que estableix que els consumidors tenen el dret de ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que triïn. Alhora, les empreses també tenen l’obligació d’assegurar que el dret d’adreçar-se en català sigui respectat.

L’entitat explica que enguany ja han rebut més de dues-centes queixes per discriminacions lingüístiques en l’atenció oral dels establiments privats. Per tot plegat, reitera que cal que administracions i autoritats competents augmentin la pressió perquè tothom pugui ser atès en la seva llengua, tant personalment com per telèfon.

La Unitat de Medi Ambient de la fiscalia ha obert d’ofici una investigació sobre l’abocament d’hidrocarburs que ha afectat unes quantes platges del Saler, en l’entorn del parc natural de l’Albufera. El ministeri públic ha encarregat al Seprona de la Guàrdia Civil unes quantes tasques de la investigació.

Els agents han recollit mostres per mirar d’identificar el responsable. Fonts de la Guàrdia Civil han assenyalat que és una investigació complicada, però asseguren que fan tant com poden per resoldre-ho.

Al mateix temps, Capitania Marítima també manté oberta una investigació per a determinar l’origen de l’abocament, que ha afectat les platges del Saler, l’Arbre del Gos i la Garrofera. En aquests moments ja s’ha netejat tot el litoral i s’ha retirat l’hidrocarbur abocat.

Pilar Bernabé, la delegada del govern espanyol al País Valencià, ha explicat que avui es coneixerà el resultat de les anàlisis sobre l’abocament d’hidrocarburs, la qual cosa ajudarà a saber quin tipus d’embarcació va ser la responsable. “Capitania i Salvament Marítim estan posant a disposició tots els recursos i tots els investigadors, que estan revisant tots i cadascun dels vaixells que van estar al voltant de la zona on va ser detectada la taca”, ha dit Bernabé. També ha informat que no s’observa contaminació en la mar.

Precisament, avui una desena de persones convocades per la plataforma ciutadana Ciutat-Port s’han concentrat en la platja del Saler, encara amb la bandera roja que impedeix el bany, per a protestar contra l’ampliació del port de València. Aquesta plataforma és la que lidera de fa anys l’oposició a una operació que, segons diuen els experts, perjudicarà molt les platges del sud de la ciutat com aquestes del Saler i l’Albufera. Ara, el vessament d’hidrocarburs que les ha contaminades és un argument més per a aquesta petició.

El nou servei de Banca Mòbil de Catalunya començarà a funcionar a Ponent el mes de desembre. Impulsat per la Generalitat i dut a terme per Caixabanc, el servei garantirà el pas de la banca mòbil a setanta-vuit municipis que no disposen d’oficines fixes. D’aquesta manera, més de 29.500 habitants tindran les mateixes prestacions que les que reben quan visiten una sucursal bancària tradicional. En els pobles de fins a 250 habitants, el servei es garantirà un dia al mes durant un mínim de trenta minuts, mentre que en el cas dels municipis de més població el temps mínim establert és d’una hora. Per comarques, divuit municipis de la Noguera gaudiran del servei, mentre que disset ho faran a la Segarra, dotze al Segrià, onze a l’Urgell i sis al Pla d’Urgell.

Els usuaris de la xarxa itinerant podran retirar i ingressar diners en efectiu, obrir comptes, domiciliar i pagar rebuts, consultar moviments i saldos, així com obtenir extractes, entre altres. Els usuaris també rebran atenció personalitzada sobre crèdits, préstecs hipotecaris, productes financers i tramitació de queixes i reclamacions. Els ajuntaments determinaran la ubicació on estacionarà el vehicle, faran difusió del servei entre els seus veïns i veïnes, recolliran les incidències que es produeixin i valoraran la qualitat del servei.

El departament d’Economia i Hisenda també ha creat la web bancamobil.gencat.cat en la qual els usuaris podran trobar informació sobre les prestacions que ofereix la banca mòbil, quina entitat prestarà el servei al seu municipi, quins dies passarà, a quines hores, quant de temps s’hi estarà i on estacionarà, entre altres.

S’ha mort el nadó de dos mesos que havia resultat greument ferit en un despreniment de roques a Formentera, segons que ha informat el Servei d’Emergències 061 en un comunicat. Una roca de grans dimensions ha caigut sobre el pare i la criatura, de dos mesos, mentre es refugiaven del sol a la platja del Copinar, al Migjorn.

Segons que ha detallat el SAMU, després dels intents dels equips d’emergència d’estabilització i mesures terapèutiques a la pacient de dos mesos, finalment, s’ha mort. El seu pare, un home de trenta-tres anys, amb ferides menys greus, ha estat traslladat a l’Hospital de Formentera.

Els fets han tingut lloc cap a les 9.37, quan unes roques de grans dimensions s’han desprès d’una cornisa d’argila i han caigut sobre el pare i la filla. La previsió era evacuar la nena en helicòpter a l’hospital d’Eivissa, però no hi han estat a temps.

A la platja han actuat els socorristes i les patrulles de Policia Local i del Servei de Platges, els Bombers del Consell, la Guàrdia Civil i dues ambulàncies de suport vital bàsic i suport vital avançat. La Policia Local n’ha acordonat la zona.

Traslladats a l'Hospital de Formentera pel @SAMU061IB Estat del pare menys greu i del fill crític. Activat el psicòleg per a la família.
—
Trasladados al Hospital de Formentera por el @SAMU061IB Estado del padre menos grave y del hijo crítico. Activado el psicólogo para la…

— Emergències 112 Illes Balears (@Emergencies_112) July 18, 2024

Els socialdemòcrates i els liberals han donat suport a la candidatura de la popular Ursula Von der Leyen a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea. Després del discurs de l’alemanya, la presidenta del grup dels socialdemòcrates, Iratxe García, ha avisat que el suport estarà condicionat a l’impuls de l’agenda social per tal de posar fi a les desigualtats i que hi hagi igualtat d’oportunitats a la UE.

La representant liberal, Valérie Hayer, també ha mostrat el suport a Von der Leyen perquè el seu full de ruta coincideix amb el de la seva formació. Això sí, ha advertit que cal impulsar la prosperitat a la UE i no fer marxa enrere en les polítiques verdes.

Per la seva banda, el president dels populars europeus, Manfred Weber, ha reivindicat el lideratge de la candidata popular. “Té el programa adequat per als pròxims anys”, ha dit.

El Barça i Catalunya són indestriables. Així ho demostra el club en el vídeo promocional de la nova samarreta –un homenatge a la primera equipació de 1899–, que és ple de referències a la catalanitat. En escenes diferents, Lewandowski, Araujo i Cubarsí comparteixen un pa amb tomàquet, mentre que les jugadores del femení fan pinya per fer a un castell juntament amb la colla dels Castellers del Poble Sec.

La nova equipació del Barça per a la temporada 24/25.

Inspirada en el llegat, la trajèctoria i les arrels del Club. pic.twitter.com/tFwIHAUxMP

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) July 18, 2024

Ara, el moment estel·lar del vídeo –més enllà de l’aparició d’estrelles històriques del club, com ara Ronaldinho, Iniesta, Puyol, Stòitxkov i Gasol– és quan Pedri i Fermín, mentre pinten quadres, cedeixen el protagonisme a la dibuixant Pilarín Bayés, que parla de l’estil de joc del Barça. “Hi ha una cosa que m’agrada molt del Barça, que ha de jugar maco”, diu.

 

La candidata a presidir la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, proposa de crear la figura d’un comissari per la Mediterrània amb competències en seguretat i migració, segons que consta en el document amb les prioritats polítiques del seu mandat si és reelegida. A més, Von der Leyen confirma que si repeteix en el càrrec nomenarà un comissari de Defensa, una figura inèdita a Brussel·les, i planteja també crear un vice-president encarregat de reduir la burocràcia, una petició que intentaria acontentar la dreta més extrema, on s’inclouria la italiana Giorgia Meloni, que vol aprimar l’estructura de Brussel·les. Aquest nou vice-president tindria les competències d’Implementació, simplificació i relacions interinstitucionals.

Entre les novetats de l’estructura del pròxim executiu europeu també hi ha la creació d’un comissari de Pesca i Oceans.

Von der Leyen manté el compromís amb el procés d’ampliació de la Unió Europea amb la figura d’un comissari d’Ampliació, i mantindrà competències com les d’Igualtat en algun dels nous responsables del pròxim executiu.

Així mateix, la candidata a la reelecció com a presidenta de la CE afirma que un dels comissaris tindrà competències en Habitatge, amb l’objectiu de crear el primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible.

Un discurs de mà dura i seguretat

En el discurs, Von der Leyen, ha promès de lluitar contra els extremistes i blindar la seguretat de la Unió Europea amb un escut aeri europeu, més policia i guàrdies fronterers. En aquest sentit, ha defensat una reforma dels tractats de la Unió Europea de cara a l’ampliació cap a l’est i reformular el Pacte Verd Europeu per millorar la competitivitat empresarial del bloc amb un nou Pacte Industrial Net.

D’altra banda, assegura que promourà la inversió privada i pública en habitatge i que abordarà el disseny addictiu de les xarxes socials per protegir la salut mental dels joves. Pel que fa a l’àmbit internacional, Von der Leyen ha reiterat el seu suport a Ucraïna i ha demanat que s’aturi el vessament de sang a Gaza. Així, ha criticat obertament la visita del primer ministre hongarès Viktor Orbán a Moscou, aixecant una gran ovació a la cambra.

“Mai deixaré que s’accepti la polarització extrema a les nostres societats. I mai acceptaré que els demagogs i els extremistes destrueixin la nostra forma de vida europea. I avui estic aquí llesta per liderar aquesta lluita amb totes les forces democràtiques d’aquesta cambra”, ha dit Von der Leyen, que busca el suport dels grups proeuropeus i de centre en una Eurocambra més ancorada a la dreta que mai.

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la sentència contra l’agent dels Mossos d’Esquadra que va agredir amb un bastó policíac el periodista Jesús Rodríguez —causant-li una lesió a la cama i una fractura al dit de la mà–, quan cobria per La Directa el desallotjament del Banc Expropiat, el 2016.

Tal com va constatar l’Audiència de Barcelona, el mosso va agredir de manera gratuïta el periodista i fent un ús de la força que no estava justificat. El 2021, l’antiavalots va ser condemnat a dos anys de presó, dos d’inhabilitació i a una indemnització de més de 7.000 euros.

En el judici es va evidenciar que els agents dels Mossos faltaven a la veritat en casos judicials relacionats, el de Rodríguez i un de similar amb el fotoperiodista Isidre García (absolt de l’acusació d’haver lesionat un policia amb una tanca). Arran d’això, ambdós van interposar una querella contra els agents pels delictes d’acusació i denúncia falsa i de fals testimoni.

El 22 de novembre de 2023, la querella va ser admesa a tràmit pel jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona. El procés està en instrucció i avui s’acabarà la primera fase amb la declaració de Rodríguez. El fotoperiodista i els agents ja ho van fer el passat 19 de febrer.

L’Hospital del Mar de Barcelona ha fet la primera transposició uterina, concretament a una pacient a qui havien diagnosticat càncer de recte localment avançat. Aquesta tècnica permet que les dones amb un tumor a la zona pelviana mantinguin la possibilitat de ser mares i, a la vegada, evitar una menopausa precoç, ja que protegeix tant l’úter com els ovaris dels efectes secundaris de la radioteràpia. El procediment, que es podria entendre com un autotrasplantament, consisteix en dues intervencions: primer, es traslladen l’úter i els ovaris dins l’abdomen, per sobre del melic, de manera que quedin fora del camp de radiació i, en una segona operació, quan acaba el tractament oncològic, es tornen els òrgans a la posició natural.

L’Hospital del Mar ha obert camí al país amb un procediment que compta amb pocs precedents al món, una vintena d’operacions, després de les quals algunes dones han pogut ser mares tot i haver-se sotmès a sessions de radioteràpia. El primer nadó va néixer al Brasil el 2022.

La pacient operada, una dona de trenta-sis anys, va ser intervinguda per primera vegada el novembre del 2023 i la segona operació es va fer el juny, quan ja havia acabat el tractament oncològic, i es va fer coincidir amb la resecció del tumor de recte. Les dues intervencions es van fer amb cirurgia robòtica per minimitzar-ne l’impacte. Ara, la pacient podrà, si ho vol, ser mare.

En declaracions a l’ACN, Ester Miralpeix, metgessa adjunta del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia, assenyala que en el moment d’un diagnòstic de càncer pot ser difícil pensar en si es vol tenir fills, però que és abans d’aplicar la radioteràpia quan s’ha de plantejar una transposició uterina perquè les dosis per curar un tumor rectal causen un dany irreversible a l’úter, causant infertilitat, i als ovaris, amb una menopausa precoç en pacients joves.

També indica que està augmentant la incidència de casos de càncer de recte en dones joves i que aquesta tècnica suposa donar-los esperança si encara no s’ha complert el possible desig de ser mare.

L’abordatge d’una transposició uterina consisteix a traslladar tant l’úter com els ovaris dins l’abdomen. L’úter manté la vascularització a través dels ovaris mentre es porta a terme el tractament contra el tumor.

“Es tracta de canviar l’anatomia d’un òrgan de la pelvis, situant-lo en una altra ubicació. El deixem amb la vascularització necessària per garantir-ne la viabilitat i, una vegada completat el tractament oncològic, el retornem a la ubicació normal”, afirma la doctora Gemma Mancebo, cap de secció del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia.

Avui, 18 de juliol de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El futur d’Ursula von der Leyen trontolla el dia més decisiu de tots 
• La nova mesa del Parlament Europeu canvia favorablement les perspectives sobre l’ús del català 
• Alfons, i per què no vam proclamar la independència quan Franco es va morir? I Editorial de Vicent Partal
• El país de l’Alfons Llorenç I Mail obert de Núria Cadenes 
• Déu i les frases motivacionals I Mail obert d’Estel Solé 
• Miquel de Palol: “Si tu vols un estat, has de ser una nació” 
• Termòmetres enfilats i nits tòrrides: arriba la primera gran onada de calor de l’estiu 
• Una tribu amazònica no contactada emergeix de la selva arran de l’avenç dels llenyataires 
• Hi ha una nova onada de covid? Aquest juliol els contagis han arribat al punt màxim del darrer any 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: