De segur que heu viscut centenars de vegades una situació com aquesta: n’hi ha dos que parlen i, en un moment determinat, l’un diu, tot resignat: “Què hi farem?” No espera cap mena de resposta, però l’altre, com si fos un joc, replica: “Mala cara quan morirem.” D’això se’n diu retruc o resposta de rebot. En la nostra llengua en tenim molts i són un autèntic tresor popular. A més, com que tenen un origen vivaç i directe, se’n continuen creant. Són, comptat i debatut, expressions col·loquials –molt sovint vulgars– que no podem deixar perdre. Avui en veurem una tria.

Els retrucs més coneguts… i amb cua

Hi ha retrucs que són molt coneguts, com el que acabem de veure. O bé com tots aquests altres. Si alguns no els heus sentits, segurament és perquè n’hi ha que s’han difós en una àrea del país i no a tot arreu.

—Tinc gana! —Menja’t una cama! 

—Tinc fam. —Pega un bram.

—Tinc set. —Jo en tinc vuit i encara no bec.

—Què hem de fer? —Vendre la casa i anar a lloguer.

—I ara què fem? —De la palla fem.

—Què passa? —Un burro per la plaça.

—Què dius? —Miranius.

—Què deies? —Miraneies.

—Què diuen? —Que sense menjar no viuen.

—Quina hora és? —L’hora de comptar diners.

—Què farem? —Farem foc o fugirem!

—Ai, Senyor! —Quanta roba i quant poc sabó.

—Cauen gotes. —No cauran pas totes!

—T’ho juro! —Que cinc pessetes fan un duro.

—Bon dia i bona hora. —I bona mort quan sigui l’hora.

—Una aranya! —Fot-li castanya!

—Ai! —Cebes amb tall.

—Què t’han portat els Reis? —Una nina, un ninot i un calbot!

“Tururut!”: vint interjeccions genuïnes

Algunes d’aquestes respostes tenen una mena de cua, la contrarèplica:

—Què hi farem! —Mala cara quan morirem! —Però com que no ens la veurem…

—I ara què fem? —De la palla fem. —I del fem ja ho veurem.

—Ai, Senyor! —Quanta roba i quant poc sabó —I tan neta que la volen!

—Tinc gana! —Menja’t una cama! —I si no en tens prou, menja’t un bou.

—Què deies? —Miraneies. —Digues a ton pare que t’estiri les oreies.

—Quina hora és? —L’hora de comptar diners. —Els que en tenen.

Desvergonyits, escatològics, irreverents…

Alguns retrucs són poc amables, fins i tot barroers. I n’hi ha qui-sap-los de vulgars o escatològics. Avui probablement es considerarien políticament incorrectes, però el cas és que no fa pas tants anys eren respostes molt corrents, fins i tot d’un pare o una mare al seu fill. Respostes com aquestes:

—Què tens? —La boca plena de dents!

—Tinc set! —Pixa a la taula i beu a galet!

—Catorze. —Agafa un cagarro i esmorza.

—Tinc calor. —Posa el cul a la frescor.

—Quina pena! —Portar el cul enganxat a l’esquena.

—De veres? —Com si menjares peres i les cagares senceres!

—Què passa? —Que la burra s’escagassa.

—Què busques? —Un cagarro amb dues fustes.

—Què? —Merda amb cafè!

—A on? —A on caga Ramon.

—Merda! —Beu-te-la!

—Què diu? —Que la figa és per al piu!

—Bona nit. —Pixa’t al llit. —Totes les puces al teu melic.

—Saps què et dic? —Que si és merda clara hi posis el dit.

Merda!: la paraula de les mil cares

Variants a desdir

Per poca recerca que facis, t’adones que els retrucs tenen moltes variants. N’hi ha que probablement són geogràfiques i n’hi ha que no:

—Tinc fam! —Pega un bram. / —Pega’t un mos al cul i menjaràs carn!

—Tinc set! —Pixa a la taula i beu a galet! / —Pixa i beu al gallet! / —Pixa i beuràs calentet! / —El càntir és buit i com que és nou, encara es deu.

—Què passa? —Un burro per la plaça. / —Que la burra s’escagassa / —Un cagarro per la bassa. / —Un burro per la bassa. / —Que el campanar és més alt que la plaça.

—Tinc fred. —Arrima’t a la paret! / —Embolica’t en un pet.

—Bon dia i bona hora. —I bona mort quan sigui l’hora. / —I a dormir quan sigui hora.

—Què hem de fer? —Vendre la casa i anar a lloguer. / —Trempar, riure i quedar bé.

—Quina hora és? —L’hora de comptar diners. / —Tres quarts de fusta i un tauló.

—Saps què et dic? —Que si és merda clara hi posis el dit. / —Que aquí hi tinc el melic.

—Què t’han portat els Reis? —Una nina, un ninot i un calbot! / —Una nina, un ninot i un castanyot! / —Una nina, un ninot i un carxot! / —Una mosca, un mosquit i un pessic.

—Què? —Merda amb cafè! / —Un cagarro sencer.

Segurament el retruc amb més variants és la resposta a “Què hi ha per a dinar?” (o “per a sopar?”, tant se val). N’hi ha d’innocents, com ara:

—Cançons i violes.

—Un plat d’aigua amb forquilla.

Però també n’hi ha de porques, com ara:

—Pets amb merda i bacallà.

I, sobretot, hi ha tot un reguitzell de retrucs amb parany, és a dir, respostes inintel·ligibles que diem perquè l’interlocutor no ens entengui, ens demani aclariments i ens el puguem rifar. Com ara:

—Què hi ha per a dinar?

—Brundes.

—I què són les brundes?

—Cagarros amb fundes.

Heus-ne ací unes quantes variants:

—Brundes. —I què són les brundes? —Et poses el dit al cul i et llepes les ungles.

—Gresos. —I què són els gresos? —Els cagarros dels francesos.

—Gresos. —I què són els gresos? —Els collons dels pagesos.

—Astoraques! —I què són les astoraques? —Pius com estaques!

—Xescos. —I què són els xescos? —Cagarros frescos!

—Jumbets. —I què són els jumbets? —Llufes i pets.

—Tibaltes. —I que són les tibaltes? —Merdes així d’altes.

—Barbassos. —I què són els barbassos. —Cagarros com braços.

—Ganguets. —I què són els ganguets? —Els collons dels flarets!

Deu refranys catalans intraduïbles

Ja ho veieu. Moltes vegades ens pensem –o ens fan creure– que tenim una llengua ensopida, poc expressiva. I sovint recorrem al castellà per a riure o fer riure. Doncs aquest article serveix per a demostrar que el català és una llengua versàtil com qualsevol altra i carregada d’ironia. Tot això ho devem als nostres avantpassats i la nostra responsabilitat és no malmenar-ho.

En voleu més? 

Fa poques setmanes vam parlar de dos llibres que incloïen respostes de rebot, però mirant per les xarxes trobarem piulets i articles que en recullen i en comenten, com ara aquests:

–Els retrucs i la cultura de la procacitat, article de Vicent Marco a Culturplaza (27.4.21).
–Etnopoètica: els retrucs i Retrucs II (ampliació), articles de Joan Calsapeu al bloc Ucronies (18.3.12 i 11.11.13).
–Què dius? Miranius! Els retrucs, article del CNL Osona al 9 Nou (4.5.21).
–Piulet del Valencià de Categoria (@terraferit), amb moltes respostes (1.4.21).
–Piulet de l’Optimot, amb moltes respostes (10.3.2022).

I vosaltres, que en sabeu més? Expliqueu-nos-ho en un comentari, o bé a Twitter.

El dissenyador de moda italià Roberto Cavalli s’ha mort a Florença a vuitanta-tres anys després d’una llarga malaltia per la qual la seva salut havia empitjorat dràsticament aquestes darreres setmanes. Cavalli va començar a dedicar-se a la moda de molt jove i el 1970 va crear la seva pròpia marca, que destacava per la creativitat i que va tenir un gran impacte a les passarel·les més prestigioses del món. El dissenyador feia ús de les pells i dels brodats i destacava pels seus vestits llargs, amb transparències i vistosos escots que han marcat una època en la moda internacional. El dissenyador va vendre la marca el 2015, quan es va retirar. A més, va ser el fundador d’una línia jove, Just Cavalli, el 1998 i de la divisió Roberto Cavalli Home. Nascut a Florença, Cavalli deixa sis fills, un d’ells de tan sols un any, i la seva parella durant aquests darrers quinze anys, Sandra Nilsson.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i les diputades dels comuns i la CUP Susana Segovia i Laura Vega han considerat com una “amenaça” a totes les dones víctimes de masclisme la querella presentada per Junts contra els tres experts que van elaborar l’informe encarregat pel parlament per la denúncia de l’ex-diputada Cristina Casol. L’advocada, la treballadora social i el psicòleg que van elaborar l’informe, que va detectar cert ambient masclista al grup parlamentari, han declarat al jutjat com a investigats per injúries. Polítics, companys i la mateixa Casol s’han concentrat davant la Ciutat de la Justícia per donar-los suport.

Els tres tècnics només han respost a preguntes de les seves defenses i del magistrat instructor. Segons fonts jurídiques, han defensat la professionalitat i imparcialitat de l’informe, que va mantenir la confidencialitat, tot i que es va acabar filtrant a la premsa. Han explicat que totes les conclusions van ser consensuades pels tres, que es va fer sense cap intencionalitat política i que va seguir la metodologia habitual d’informes similars, i avalat i emparat pel protocol del Parlament. No obstant això, aquest era el primer informe que es feia per un cas de suposat assetjament al parlament.

Junts considera que l’informe que va fer l’associació Intress, que va guanyar la licitació del parlament, és esbiaixat, sense fonament i amb conclusions greument ofensives. En aplicació del protocol del Parlament contra l’assetjament, l’informe assenyala que no hi ha fets provats que determinin que Casol ha patit discriminació, però assenyala actituds masclistes al grup de Junts. El partit creu que s’han vulnerat els seus drets sense que s’hagi pogut defensar. A més, diuen que l’informe havia de ser confidencial i hi veuen “intencionalitat política”.

Després de la investigació, Casol va ser expulsada tant del partit com del grup parlamentari, però no va renunciar al seu escó i va acabar la legislatura com a diputada no adscrita. La diputada va denunciar el seu grup parlamentari el novembre passat. Casol, número 2 per Lleida a les eleccions del 2021, va acudir a l’Oficina d’Igualtat del Parlament per denunciar un presumpte cas d’assetjament per raó de gènere. La cambra va activar el protocol d’igualtat, i es va obrir una investigació per part de l’associació Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress), que va guanyar la licitació convocada pel Parlament per dur aquests casos.

Al gener l’Oficina d’Igualtat del parlament va arxivar la denúncia concloent que “no hi ha cap fet provat” i, per tant, no va proposar cap actuació. Immediatament, JxCat va querellar-se contra l’advocada, la treballadora social i el psicòleg contractats per Intress que van elaborar l’informe. Hi ha una segona denúncia al parlament per assetjament per qüestió de gènere. La també fins ara diputada de Junts i secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, va dir públicament en el marc del ple de les dones que havia patit assetjament i abús de poder per part de companys de partit. Això no obstant, arran de la querella de JxCat contra Intress, aquesta associació ha hagut de parar l’elaboració de l’informe sobre el cas de Madaula. A més, el fet d’acabar-se la legislatura precipitadament i que Madaula no formi part de les llistes de JxCat pot dificultar que es reprengui l’informe més endavant.

Crítiques a JxCat

L’advocat de dues de les querellades, Eduardo Cáliz, ha dit que la querella de JxCat “no té cap fonament jurídic”, sinó una única intenció coactiva, i creu que s’haurà d’arxivar aviat. L’altra advocada, Sònia Ricondo, ha dit que aquest tipus de querelles és un “instrument habitual d’agressors i institucions que volen amagar les agressions, coartar la llibertat de les víctimes a denunciar lliurement i intimidar futures víctimes”. La mateixa Casol ha volgut donar suport als tècnics querellats i ha considerat el cas com un “clar exemple de revictimització”, cosa que considera un “error” del protocol. Per això, demana més garanties per a les dones que denuncien i una millor detecció dels casos. La diputada s’ha mostrat “desconcertada, disgustada, enfadada i enrabiada” per la situació, que just ara l’està fent patir més. Fins i tot ha dit que se sent culpable pel fet que els tècnics hagin de declarar al jutjat. Per això, considera “trist” que la querella vagi just en el sentit contrari de la “reparació”.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha emès un comunicat en el qual es demarca de l’actuació de l’ANC de Sabadell, l’assemblea local, que havia convidat Aliança Catalana en un cicle de presentacions de partits independentistes de cara a les eleccions a Catalunya.

En aquest comunicat, posen l’accent en el fet que les assemblees territorials “són sobiranes i que gaudeixen de llibertat per convocar i organitzar actes”. Tot i això, el mateix secretariat nacional subratlla que “que d’acord amb els estatuts fundacionals no es pot fer campanya electoral, ni fomentar actes electorals en campanya” i remarquen que totes les assemblees han de respectar el codi ètic de l’entitat, que assenyala que no hi ha cabuda a l’odi ni a la discriminació a minories o a col·lectius en funció de la seva raça, religió, gènere o orientació sexual.

Per tot això, el secretariat nacional diu que l’ANC es desmarca de l’actuació de l’assemblea territorial i afirma que “es manté fora del sistema de partits i que continuarà fomentant el debat democràtic independentista, sempre que aquest no friccioni amb la intolerància i l’odi”.

Associacions i partits es desmarquen d’un debat de l’ANC de Sabadell per la presència de l’extrema dreta

Avui, Esquerra Republicana i la CUP han anunciat que no participaran en un cicle de presentacions per la presència de l’extrema dreta. Per la seva banda, la Plataforma per la Llengua ha manifestat que no tenia res a veure amb l’organització d’aquests actes, perquè el seu logotip apareixia en alguns dels primers cartells promocionals.

 

Es confirma el rebot de la inflació, tant a Catalunya com a l’estat espanyol. L’índex de preus de consum (IPC) va pujar al 3,1% i 3,2% aquest març, respectivament, en la seva taxa interanual, segons les dades definitives publicades aquest matí per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquesta xifra representa una pujada de quatre dècimes, en ambdós casos, respecte de la dada del febrer, quan l’IPC es va situar en el 2,7% i 2,8%, respectivament.

L’INE assenyala que els grups que més van destacar per la seva influència en l’augment de la taxa anual van ser l’habitatge, la taxa anual del qual va créixer de 4,2 punts, fins a l’1,5%. Aquest comportament responia a la pujada dels preus de l’electricitat, enfront de la baixada registrada al març de l’any passat. Per la seva banda, també ha comptat el lleure i la cultura, amb una taxa anual del 3,8%, un punt per sobre de la del mes anterior. Aquesta pujada es va deure, principalment, als preus dels paquets turístics, que van pujar més que no pas el març del 2023. I, finalment, destaca el transport, que va augmentar la seva variació mig punt, fins al 2,9%. Aquesta pujada va ser conseqüència de l’augment dels preus de carburants i lubrificants per a vehicles personals, que van disminuir en el mateix mes del 2023.

Per la seva banda, entre els grups amb influència positiva, destaca el dels aliments i begudes no alcohòliques, que va situar la seva taxa en el 4,3%, un punt per sota de la del mes passat. Aquest descens es va deure, majoritàriament, a la baixada dels preus de llegums i hortalisses, entre més productes alimentaris, que havien pujat més el mateix mes del 2023. També va influir la pujada dels preus de la carn, menor que la registrada el març de l’any passat.

El Ministeri d’Economia espanyol hi ha dit la seva per sortir del pas. “Les dades d’inflació continuen reflectint la capacitat de l’economia espanyola de compatibilitzar el creixement econòmic més gran entre els principals països de la zona euro amb una moderació dels preus i el manteniment de suport als més vulnerables. Continua millorant el poder adquisitiu de les famílies i la competitivitat de les empreses espanyoles”, ha ressaltat.

Del meu punt de vista, hi ha tres aspectes que caldria ressenyar com a importants en els preus d’aquest mes de març.

El primer és l’augment mensual registrat per l’IPC, que ha estat del 0,8%, molt fort, atès que equival a un 9,6% anualitzat. Una part de la culpa la té la tornada del 10% de l’IVA en la factura de la llum al 21% anterior. Però també ha tingut el seu paper el turisme en els viatges de Setmana Santa, que s’han encarit força. I la conseqüència directa han estat els preus de l’hoteleria i la restauració. De fet, entre la llum, els paquets de turisme i l’hoteleria i la restauració expliquen gairebé el 70% de l’augment mensual. Per tant, són tres aspectes puntuals, que no s’han de repetir a l’abril… però ja es queden més amunt que no eren.

En segon lloc, l’evolució dels preus dels aliments, que finalment sembla que frena l’evolució a l’alça, si bé ja han quedat a dalt i, malgrat la desacceleració, els augments sobre l’any passat encara són massa alts, en general. Per cert, el preu de l’oli d’oliva no ha frenat pas la seva cursa particular, i ja se situa en el 70%, enfront del 67% de febrer. I continuo pensant que encara hi ha massa aliments per sobre del 8% anual. La carn d’oví (8,0%), per exemple, o la fruita fresca (9,0%), els sucs de fruita (16,9%), les patates (10,3%), la xocolata (9%) i els productes de confiteria (8,4%).

Dins els aliments, cal distingir entre els elaborats i els frescos. Ambdós s’han desaccelerat respecte del febrer. Així, els primers, conjuntament amb les begudes i el tabac, pugen al 4,7% (sis punts percentuals menys) i els frescos pugen al 3,1% (nou punts percentuals menys). Cal dir que són dades de tot l’estat espanyol i que a Catalunya els augments dels preus són una mica menors (4,4% i 3,7%, respectivament).

Com a curiositat, he repassat les dades del març de l’IPOD que publica la COAG, és a dir, els preus pagats en origen i en destinació final. Els marges totals agrícoles, pràcticament es mantenen del febrer al març, en una mitjana de 4,6 vegades entre un preu i un altre. Sí que m’han sorprès algunes coses, com ara, les taronges, que baixen el preu a l’agricultor de 0,39 euros per quilo a 0,25 (que representa un -35%), mentre es manté el preu en destinació a 2,05 euros. Feu comptes i veureu que és un marge de 8,2 vegades o, si voleu, del 720%. Em sembla molt fort. A  menor escala, el mateix fenomen ha passat amb la carn de xai. Aquí el marge és “només” de 4,2 vegades.

“El comportament seguit per la inflació dels aliments i les begudes no alcohòliques és molt satisfactori, però cal continuar amatents, atès que els seus nivells continuen essent alts i en alguns productes concrets encara es mantenen taxes preocupants”, segons el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy.

I queda un tercer aspecte que em sembla rellevant, encara que no en parli l’INE, que és la marxa dels serveis. Igual que calcula l’índex subjacent (el total menys els aliments frescos i l’energia), que, per cert, ha pujat d’un 3,3% interanual (dos punts percentuals menys que al febrer), també en calcula uns altres d’específics. Un d’aquests índexs és el dels serveis. I resulta que creix al 4,1% (sense comptar el lloguer d’habitatge) i que fa cinc mesos que és pràcticament al mateix nivell, sempre tocant el 4%, sense cap mena de desacceleració, ans al contrari.

Recordo què es va dir ahir al Banc Central Europeu sobre aquest punt en concret. De fet, un dels components de la inflació que més preocupa el BCE, i així ho ha reconegut aquests darrers mesos, és la inflació del sector serveis, que es resisteix a caure, com sí que han caigut altres elements de la cistella. “Hi ha components de la inflació, com la del sector serveis, que estan molt alts, en el 4,5%, segons la dada interanual de març”, va esmentar específicament la presidenta, Christine Lagarde.

Mirant amb detall els preus dels serveis de l’estat espanyol, podem trobar que pugen d’un 16,8% anual les subscripcions a xarxes de televisió; d’un 23,4% els paquets turístics, ja esmentats, però amb la curiositat que són únicament els estatals, perquè els internacionals creixen d’un 5,8%. Els hotels i més allotjaments, del 9%, i les assegurances relacionades amb la salut, d’un 9,5% i les del cotxe, d’un 6,5%. Aquí, en aquests apartats, la baixada costa més. Per una banda, perquè la demanda continua essent important i, per una altra, perquè les pujades de salaris, si bé no són espectaculars, ajuden al fet que la mitjana dels preus finals dels serveis no baixi del 4%, pràcticament com a Europa.

Finalment, per als analistes de Funcas, els productes energètics expliquen la pujada de la taxa general al març, especialment després de la normalització de l’IVA de l’electricitat. L’encariment recent del petroli, juntament amb la persistència de les pressions inflacionistes als serveis, constitueixen ara, segons el seu parer, els principals factors de preocupació.

I per a l’abril, que va marcar un augment de sis punts percentuals l’any passat, el més probable és pensar que la taxa interanual acabi baixant una mica i se situï per sota del 3%… Si no hi ha cap ensurt, és clar.

 

Els mil cinc-cents científics que durant aquesta setmana s’han reunit a Barcelona en el marc de la Conferència del Decenni de l’Oceà han demanat més finançament per a poder tirar endavant les iniciatives científiques que tenen com a missió entendre l’impacte de la contaminació marina en la salut humana. Aquesta és una de les “crides a l’acció” incloses a la Declaració de Barcelona per a poder afrontar les tretze prioritats per al coneixement dels oceans. Una altra d’aquestes crides reclama a estats, filantrop, entitats de l’ONU, indústria i comunitat científica a “implicar-se fermament” perquè les prioritats identificades es tradueixin en accions tangibles.

Una de les primeres accions tangibles que reclamen els científics dels oceans s’ha anunciat avui mateix, mentre es feia l’acte de cloenda de la conferència. La Comissió Europea ha anunciat que sumarà forces amb Unesco Ocean a través d’un full de ruta que “alinea i connecta” la Unió Europea i els programes del Decenni de l’Oceà i que “mobilitza socis dins i fora de la UE”. I és que la tercera crida que fa la Declaració de Barcelona és per “aprofitar totes les oportunitats” per “augmentar la conscienciació i la visibilitat” dels resultats de la conferència barcelonina “com a marc rector essencial per a les prioritats mundials de la ciència i el coneixement oceànics”.

Prioritats que, a banda de la comprensió de l’impacte de la contaminació dels oceans sobre la salut humana i els ecosistemes implica millorar la gestió dels ecosistemes marins i costaner, per entendre millor els ecosistemes d’aigües profundes i l’impacte que hi tenen el canvi climàtic i les activitats econòmiques noves o emergents o per fomentar la pesca i l’aqüicultura “a petita escala, sostenible, resilient i equitativa”, així com per “facilitar la gestió sostenible de la pesca industrial”.

Altres prioritats que marca la Declaració de Barcelona són reforçar la producció sostenible d’aliments aquàtics -amb la mirada posada als països en desenvolupament- o fomentar projectes d’economia oceànica “sostenibles i resilients al clima”, tot prioritzant els que “integrin la conservació ambiental amb beneficis socioeconòmics per a les comunitats locals”. També es considera prioritari “ampliar ràpidament la mitigació del clima, fins i tot mitjançant l’energia renovable marina i la gestió dels ecosistemes costaners”, permetre una “comprensió oportuna” de la viabilitat tècnica, ecològica i social de les iniciatives d’eliminació de diòxid de carboni marí o “augmentar el compromís” amb el sector de la salut i comprendre millor les connexions entre la salut dels oceans i la salut humana.

Finalment, una altra de les prioritats detectades és desenvolupar models econòmics, polítiques i instruments financers innovadors per diversificar i accelerar la inversió en ciència oceànica i en infraestructures sostenibles.

La poeta Àngels Gregori i la traductora Odile Arqué han estat les guanyadores dels Premis Cavall Verd 2024, organitzats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que han estat anunciats avui i es lliuraran aquest demà a Palma.

Gregori ha rebut el premi Josep M. Llompart a la millor obra de poesia en català pel poemari Jazz (Proa, 2023), i Arqué el premi Rafel Jaume a la millor traducció de llibre de poesia en català per la traducció d’Hermètica definició, d’Hilda Doolilttle.

Els premis Cavall Verd 2024, que han estat anunciats aquest migdia, es lliuraran demà en un acte a Palma que culminarà dos dies de propostes literàries i culturals en homenatge al filòleg, professor i poeta Joan Manel Pérez i Pinya.

A Jazz, Gregori encadena poemes del seu present amb altres que reivindiquen episodis del passat. El poemari és un recorregut vital de l’autora, que enllaça els carrers de la seva població, Oliva (la Safor), amb la immensitat de Nova York.

Nascuda el 1985, Gregori és poeta i gestora cultural. És membre de l‘Acadèmia Valenciana de la Llengua i dirigeix el Festival de Poesia d’Oliva des de la seva, l’any 2005, i el de Lleida. Entre 2017 i 2019 va ser co-comissària del Barcelona Poesia, i el 2015 va dirigir la Nit de la Poesia de Sant Cugat. També coordina l’Encontre d’Escriptors de la Mediterrània.

El jurat ha destacat de ‘Jazz’, “la bellesa expressiva, la subtilesa amb què tracta els temes, l’espontaneïtat i precisió d’una mètrica singular que porta a una remarcable musicalitat, la complexió de les idees i les suggestives imatges d’elements contraposats”. Alhora ha subratllat que és un “llibre molt ben estructurat” i que es tracta d’una “obra de maduresa”.

D’altra banda, en la modalitat de traducció al català ha estat premiada la també poeta Odile Arqué arquejar per la traducció d’Hermètica definició, d’Hilda Doolilttle (Lleonard Muntaner, 2023). Hilda Doolilttle (Bethlehem, EUA, 1886 – Zuric, 1961), més coneguda com a H.D., és una de les veus més significatives de la literatura modernista nord-americana i una de les autores rellevants de la literatura d’entreguerres a Europa, on va residir. El jurat n’ha ressaltat “l’excel·lència d’una traducció agosarada, potent i molt acurada, realitzada amb un llenguatge molt elegant, que conserva el caràcter i la força poètica de l’original, així com l’encert de recuperar H.D. en català”.

Odile Arqué (Badalona, 1960) és filòloga, poeta, traductora i cantant. Ha publicat diversos poemaris. Ha adaptat cançons i corregit guions cinematogràfics, a més de participar en diferents espectacles escènics.

El jurat dels quaranta-unens Premis Cavall Verd ha estat format per les poetes Isabel García Canet i Maria Victòria Secall i de Fermentino, pels poetes i traductors Manuel Forcano Aparicio i Bartomeu Ribes Guasc i pel també poeta Pere Gomila, vice-president de l’AELC a les Illes.

Els quaranta-unens dels Premis Cavall Verd homenatgen la figura del filòleg, professor i poeta Joan Manel Pérez i Pinya amb diferents actes que se celebren aquest divendres i dissabte a Palma: taules rodones, lectura de poemes i una ruta literària, a més de la cerimònia dels premis, un dels més emblemàtics i de més trajectòria de la literatura catalana. Paral·lelament al programa, Palma acull també les jornades de traducció del català Traca, organitzades per l’AELC, que es faran a l’Institut d’Estudis Baleàrics, a les quals assistiran diferents traductors del català a altres llengües.

Corredisses, trens aturats i la intervenció de la seguretat de l’estació. Un vespre tranquil a l’estació de Warwick Farm, a l’oest de Sydney, es va veure de sobte alterat per un fet inusual, l’aparició d’un cavall de curses per l’andana.

Les imatges de circuit tancat de televisió, compartides pel mateix president de Gal·les del Sud, mostren un cavall solt per l’estació de tren, alarmant els passatgers i perseguint un viatger per l’andana a galop. En un moment del vídeo, el tren s’atura i el cavall se’l mira, abans de tornar a córrer per l’andana.

Els agents de seguretat dels trens de Sydney van ser alertats, “i els trens dels voltants van ser advertits que circulessin a velocitat reduïda”, explica la companyia de transports. Finalment, es va filmar el cavall sent conduït a un camió i portat novament dels estables prop d’allà.

Les autoritats s’ho han pres amb humor. “No em vaig adonar que havia de dir-ho, però no es permeten els cavalls als nostres trens, ho sento gent”, va piular Chris Minns, el president de l’estat. Per la seva part, el ministre de Transports, Jo Haylen, ha celebrat un detall que es pot veure a les imatges: “Estic content que hagi mantingut les peülles darrere de la línia groga!”.

Wet tracker.

Didn't realise I needed to say but – horses aren't allowed on our trains, sorry folks.

I can confirm the horse has returned home, safe and sound. pic.twitter.com/1Xkbqayi4q

— Chris Minns (@ChrisMinnsMP) April 10, 2024

La diputada de la CUP i candidata a les eleccions a Catalunya, Laia Estrada, ha dit que la proposta anunciada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, de modificar l’ús de les pistes de l’aeroport de Barcelona del juliol a l’agost per assumir l’arribada de més vols intercontinentals és “una ampliació de facto amb un clar augment de la capacitat operativa”. Estrada ha qualificat la proposta d’hipòcrita perquè, a parer seu, Aragonès “amb una mà signa declaracions contra el canvi climàtic i amb l’altra fa propostes pròpies del negacionisme climàtic”.

Llista de la CUP per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

“Li recordem que el país no necessita més vols per als turistes. El que necessitem són més trens”, ha apuntat Estrada, que ha afirmat que cal un model de desenvolupament respectuós amb el territori i al servei de la gent. Així, ha sostingut que qualsevol ampliació de les macroestructures és incompatible, segons ella, amb fer front a l’emergència climàtica i social, i ha expressat: “Per a ampliacions de l’aeroport, el Hard Rock o el Quart Cinturó no ens trobaran”.

Model de finançament

Quant a la proposta del cap i candidat del PSC a les eleccions catalanes, Salvador Illa, sobre el model de finançament, Estrada l’ha criticat: “Vol que ens quedem ancorats a l’Estatut amb un nou model de finançament per negar el que entén la majoria de la població, que és que el conflicte polític s’ha de resoldre votant”.

“La seva proposta el que amaga és un govern de tecnòcrates de la patronal que converteixin en polítiques tots els desitjos de la gent rica del país utilitzant l’estatut retallat del 2006”, ha conclòs.

La companyia Apple ha enviat una notificació per amenaces als usuaris d’iPhone de noranta-dos estats en què els alerta que podrien haver estat objectius d’atacs de programari espia. “Apple ha detectat que ets l’objectiu d’un atac de programari espia mercenari que prova de comprometre de manera remota l’iPhone associat al teu ID d’Apple -xxx-“, deia l’advertiment als clients afectats.

“Probablement, aquest atac us dirigirà específicament per qui sou o què feu. Tot i que mai és possible de tenir una certesa absoluta quan es detecten aquests atacs, Apple té una gran confiança en aquest avís; si us plau, preneu-vos-ho seriosament. Tot i que les nostres investigacions mai no poden aconseguir una certesa absoluta, les notificacions d’amenaces d’Apple són alertes d’alta confiança que un usuari ha estat atacat individualment per un atac de programari espia mercenari i s’han de prendre molt seriosament”, afegia Apple al text.

La notificació no revelava la identitat dels atacants ni els països on els usuaris van rebre notificacions. L’advertència als clients afegia: “Els atacs de programari espia mercenari, com ara els que usen Pegasus del grup NSO, són excepcionalment rars i molt més sofisticats que l’activitat cibercriminal habitual o el programari maliciós del consumidor.” Molt probablement un dels estats és l’espanyol, tenint en compte que és l’estat del món que té el cas més gran documentat d’espionatge amb programari espia, el Catalangate.

Apple ja havia descrit els atacants com a “patrocinats per l’estat”, però ha substituït totes aquestes referències per “atacs de programari espia mercenaris”. El fabricant d’iPhone envia aquesta mena de notificacions unes quantes vegades l’any i ha notificat als usuaris aquestes amenaces en més de cent cinquanta països d’ençà del 2021.

Apple has issued a new round of threat notifications about State Sponsored attacks. If you're an Armenia-based journalist or a civil society representative, contact me, @Kornelij or @RubenMuradyan to get your device checked, as well as urgent advice and support. pic.twitter.com/kM8DbZKPKP

— Artur Papyan (@ditord) October 31, 2023

Si rebeu una alerta com aquesta, Apple recomana que demaneu ajuda a algun expert, com ara l’organització sense ànim de lucre Access Now, que respon a emergències relacionades amb la seguretat. Les organitzacions externes no tenen gens d’informació sobre què ha fet que Apple enviï una notificació, però poden ajudar els usuaris afectats amb assessorament en seguretat personalitzat.

Un equip internacional d’investigadors va observar l’esclat de raigs gamma (GRB) més brillant mai registrat, GRB 221009A. Ara, un equip encapçalat per la Universitat de Northwestern ha confirmat amb el telescopi espacial James Webb que el fenomen responsable de l’històric esclat, anomenat BOAT (de l’anglès, brightest of all time) és el col·lapse i posterior explosió d’una estrella massiva. La investigació s’ha publicat a la revista Nature Astronomy.

Si bé aquest descobriment resol un misteri, n’hi ha un altre que s’aprofundeix. Els investigadors van teoritzar que dins de la supernova recentment descoberta hi podria haver evidència d’elements pesants, com ara platí i or. L’extensa cerca, però, no va trobar els rastres que deixen aquests elements. L’origen dels elements pesants a l’univers continua sent una de les qüestions obertes més importants de l’astronomia.

Quan la seva llum va cobrir la Terra el 9 d’octubre del 2022, BOAT era tan brillant que va saturar la majoria dels detectors de raigs gamma del món. La potent explosió es va produir a uns dos mil quatre-cents milions d’anys llum de la Terra, en direcció a la constel·lació de Sagitari, i va durar uns centenars de segons. Mentre els astrònoms s’afanyaven a observar l’origen d’aquest fenomen increïblement brillant, immediatament es van sentir sorpresos.”L’esdeveniment va produir alguns dels fotons de més energia mai registrats per satèl·lits dissenyats per detectar raigs gamma”, va dir Peter Blanchard, qui ha dirigit l’estudi. “Aquest va ser un esdeveniment que la Terra veu només una vegada cada deu mil anys. Tenim la sort de viure en una època en què tenim la tecnologia per a detectar aquestes explosions que ocorren a tot l’univers. És molt emocionant observar un fenomen astronòmic tan rar com el BOAT i treballar per comprendre la física darrere aquest esdeveniment excepcional”.

“El GRB era tan brillant que va enfosquir qualsevol firma potencial de supernova les primeres setmanes i mesos després de l’explosió”, va dir Blanchard. “En aquests moments, l’anomenada resplendor del GRB era com els fars d’un automòbil que s’acosten directament a tu, impedint que vegis l’automòbil en si. Per tant, vam haver d’esperar que s’esvaís significativament per donar-nos l’oportunitat de veure la supernova.” Blanchard va utilitzar l’espectrògraf d’infraroig proper del JWST per observar la llum de l’objecte en longituds d’ona infraroja. Va ser aleshores quan va veure la signatura característica d’elements com el calci i l’oxigen que normalment es troben dins una supernova. Sorprenentment, no era excepcionalment brillant, com el GRB increïblement brillant que l’acompanyava.

“No és més brillant que les supernoves anteriors”, va dir Blanchard. “Sembla força normal en el context d’altres supernoves associades amb GRB menys energètic”. Es podria esperar que la mateixa estrella en col·lapse que produeix un GRB molt energètic i brillant també produeixi una supernova molt energètica i brillant. Però resulta que aquest no és el cas: “Tenim aquest GRB extremadament lluminós, però una supernova normal”.

Uns treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna, la més propera al Monestir de Montserrat, van permetre de localitzar, l’any 2022, un conjunt format per nou rajoles renaixentistes. L’obra es trobava totalment destrossada i fracturada en més de cinc-centes peces. Després d’una restauració “complicada”, l’obra s’exposa ara recuperada al Museu de Montserrat. En declaracions a l’ACN, el seu director, Xavier Caballé, en subratlla la importància perquè “ajudarà a explicar un dels moments més foscos de la història de Montserrat: la Guerra del Francès”. “Quan les tropes napoleòniques van destruir el monestir, arrasar les ermites i, fins i tot, van matar ermitans”, explica. De fet, el símbol de Montserrat, al centre de l’obra, estava destrossat a cops de mall.

La part de l’obra més fragmentada era la central, que precisament té el símbol de Montserrat amb la serra de Bastidor: una sola rajola, de 30×30 centímetres, fragmentada en més de 70 peces. “És la prova física i evident de l’acarnissament de les tropes napoleòniques cap als elements simbòlics del monestir de Montserrat”, explica el director de l’obra arqueològica, Jordi Roig. De fet, segons diu, això ha fet que aquesta part hagi estat pràcticament irrecuperable i s’hagi hagut de reconstruir durant el procés de recuperació.

Segons Roig, la feina de restauració, a càrrec d’un equip d’arqueòlegs del Departament de Cultura, ha estat “com la d’un puzle”: “Reconstruir trosset a trosset, de mica en mica, fragment a fragment, cadascuna de les rajoles que formaven aquest plafó”. La procedència de les rajoles era el Monestir de Montserrat i al segle XVIII van ser reaprofitades com a paviment de l’ermita de Santa Anna. El conjunt es podrà veure ara a l’espai de la Finestra Oberta del Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat.

El passat ermità de Montserrat

La de Santa Anna és l’ermita més gran i la més accessible de les catorze que hi ha a la Muntanya de Montserrat. Es va edificar a finals del segle XV, en temps de l’abat Cisneros. Actuava com a capella de referència pel fet de ser la més propera al Monestir i la de dimensions més grans. “És l’anomenada parròquia dels ermitans”, segons el director del Museu de Montserrat, Xavié Caballé, qui explica que “hi anaven un cop per setmana -el diumenge- per confessar-se amb el vicari, oir missa, i escoltar la lliçó espiritual del monjo, que era el representant de l’abat i superior directe dels ermitans”. Va ser destruïda i abandonada el 1811, arran dels esdeveniments de la Guerra del Francès i de la presa del monestir i la muntanya per l’exèrcit napoleònic.

Els treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna s’han allargat durant cinc anys i ara es troben a l’etapa final. L’objectiu ara és completar els treballs per museïtzar l’ermita i fer-la visitable.

L’Audiència espanyola ha demanat a la fiscalia si veu terrorisme en l’atac a un establiment del centre comercial Màgic de Badalona per part d’un home armat amb una destral el 27 de març, cosa que faria l’Audiència competent per a instruir el cas.

El jutjat d’instrucció número 4 de Badalona va demanar d’inhibir-se perquè considerava que els fets podien ser constitutius d’un delicte de terrorisme gihadista. El cas li ha tocat, per repartiment, al magistrat Joaquín Elías Gadea.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l’Ajuntament de Capmany (Alt Empordà) en el recurs que va presentar contra la construcció del parc eòlic Cronos a la serra de l’Albera, que contemplava instal·lar quatre aerogeneradors.

Segons que ha pogut confirmar l’ACN, el TSJC estima el recurs presentat pel consistori contra la resolució que la Ponència d’Energies Renovables (PER) de la Generalitat va dictar el 15 de març de 2021 i que informava favorablement de l’emplaçament del parc eòlic Cronos, que preveia tres aerogeneradors dins del terme municipal de Capmany i un altre en el d’Agullana.

La secció segona de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC té en compte els arguments presentats per l’Ajuntament de Capmany en el recurs i assenyala l’impacte paisatgístic que tindria, a més de les afectacions que provocaria al territori, a l’agricultura i a diversos elements megalítics. En concret, el text recull que els moviments de terres associats a la instal·lació dels molins es consideren incompatibles perquè afecten les estructures de murs de pedra seca catalogades a la unitat de paisatge ‘Els Aspres’.

En relació amb el patrimoni cultural, el tribunal fa seus els arguments del Departament de Cultura que considera inviable l’emplaçament i disposició d’una de les plataformes d’un dels quatre aerogeneradors perquè es preveia col·locar-lo a només 150 metres del sepulcre megalític de la ‘Barraca del Lladre’. A més, el Departament desaconsella la instal·lació d’un altre aerogenerador atesa la seva proximitat al ‘Dolmen del Quer Afumat’, que està situat a uns 250 metres de distància. Finalment, en relació amb el conjunt megalític dels ‘Estanys’, l’impacte visual es considera “molt alt”. Així mateix, es reitera la necessitat de protegir l’espai d’art de la pedra seca i remarca que cal evitar-ne l’afectació.

L’Ajuntament, satisfet

Des de l’Ajuntament es mostren satisfets amb la sentència, perquè consideren que permet de “preservar el territori, el paisatge i els valors agraris”. Amb tot, des del consistori deixen clar que en cap cas estan en contra de projectes per fomentar les energies renovables, però exigeixen que respectin els valors paisatgístics i patrimonials i que “no siguin incompatibles” amb el planejament territorial i urbanístic.

L’alcalde de Capmany, Joan Fuentes, assenyala que els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament “varen tenir clar des del primer moment que el projecte vulnerava tant el planejament territorial com el planejament urbanístic municipal”. Per aquest motiu, afegeix Fuentes, es va recórrer. “Ha quedat clar, amb aquesta sentència, que tenien raó”, ha conclòs.

La Junta Electoral espanyol (JEC) ha acordat d’ampliar el termini del vot per correu per a les eleccions catalanes fins el dijous 9 de maig, un dia més tard que no era previst originalment.

Això vol dir que tots els electors que hagin demanat la documentació escaient per a votar per correu tindran de termini fins el dia 9 de maig per a dipositar el vot a l’oficina de Correus corresponent, seguint l’horari d’obertura habitual del local.

Vot per correu per a les eleccions a Catalunya 2024: ja el podeu sol·licitar

Correus, per la seva banda, haurà d’assegurar el lliurament de tots els sobres amb vots a les meses electorals respectives durant la jornada electoral del diumenge 12 de maig, dins els terminis legalment establerts.

Com podeu demanar el vot per correu?

Podeu demanar el vot per correu fins el 2 de maig per dues vies:

• Telemàticament: mitjançant un certificat electrònic reconegut, com ara l’idCat o el document d’identitat, a la pàgina web de Correus.
• Presencialment: lliurant personalment l’imprès a qualsevol oficina de Correus. Haureu d’acreditar-vos amb el carnet d’identitat, el passaport o el carnet de conduir. Podeu demanar hora per a lliurar l’imprès a la web o l’aplicació de Correus, o bé per telèfon.

En un comunicat publicat aquest migdia, el govern del Consell de la República ha esbossat les prioritats estratègiques de cara als mesos vinents, a l’espera de l’elaboració del pla d’acció de govern. Al text, el govern explica que l’objectiu i el mandat amb què va néixer el Consell –culminar el procés d’independència de Catalunya– no ha canviat, però que les circumstàncies actuals, marcades per l’entrada en vigor de la llei d’amnistia i el possible retorn al Principat d’exiliats com ara Carles Puigdemont i Toni Comín, obren un escenari nou.

Canvi de paradigma

“L’exili ha proporcionat al Consell la seva legitimitat, les bases materials per al seu funcionament i la finalitat de la seva acció política. Aquesta situació ha permès la internacionalització del conflicte, una de les principals (però no única) accions del Consell”, diu el comunicat.

Alhora, explica que la confrontació democràtica “ha estat entesa com una de les dues vies principals per culminar el procés d’independència, juntament amb la negociació amb els partits espanyols“. I afegeix: “El Consell ha defensat que aquestes dues vies són no només compatibles, sinó també complementàries“.

“Del que es tracta no és, doncs, d’identificar ‘quina és’ la via correcta, sinó d’identificar quines són les condicions que fan que cadascuna d’elles pugui ser realment útil. Quines condicions requereix la negociació per tal que no sigui una rendició o un desistiment i sí una via per avançar cap a l’objectiu final? Quina correlació de forces necessites a les institucions per negociar? Quines condicions necessita la confrontació per ser un camí realment eficaç, i no testimonial o destinat a la derrota? Quina correlació de forces necessites al carrer per confrontar? Són les preguntes que cal respondre’s per poder identificar com s’han de prioritzar i com s’han de combinar aquestes dues estratègies, en cada moment, en cada context concret i d’acord amb la correlació de forces en cadascun dels fronts de la batalla”, planteja el text.

Així, el govern escriu que, fins ara, no s’havia donat cap de les tres condicions que el 2018 es van ficar com a necessàries per a emprendre una negociació efectiva: que tingués el referèndum acordat com a objecte; que partís d’una amnistia plena com a premissa; i que tingués una mediació neutral i internacional com a garantia. Avui, però, el Consell considera que aquests tres elements sí que es donen, cosa que “ha propiciat l’inici d’una negociació real de l’independentisme amb el govern espanyol, que d’entrada té dues conseqüències: d’una banda, ha de fer possible el retorn dels exiliats en un termini proper, de l’altra, li resta al relat de la confrontació el protagonisme que ha tingut fins ara”.

Pactar el referèndum i preparar la confrontació, les dues prioritats estratègiques

És per això que, en aquesta nova etapa, el Consell s’ha fixat dues prioritats estratègiques: condicionar la negociació amb l’estat espanyol per assolir un referèndum acordat i preparar la confrontació futura en cas que la negociació fracassi. “Aquests objectius es reflecteixen en el pla de govern del Consell, que busca enfortir-se, créixer, treballar per la unitat estratègica de l’independentisme, desenvolupar les futures estructures d’estat republicanes i continuar internacionalitzant el conflicte”, explica el comunicat.

“Mentre la negociació amb l’estat no culmini amb el reconeixement del dret de Catalunya a l’autodeterminació, la confrontació democràtica continuarà sent legítima i necessària. Si aquesta confrontació es basa en la reivindicació del mandat de l’1-O i té com a objectiu la seva materialització, el Consell mantindrà el seu lideratge i, per tant, continua sent imprescindible“, acaba dient el comunicat.

Els treballadors del govern a les delegacions exteriors, que depenen del Departament d’Acció Exterior, denuncien que arrosseguen irregularitats laborals de fa temps. Es queixen que alguns no tenen drets bàsics laborals segons el país on treballen, que alguns salaris no cobreixen el cost de la vida o que fins i tot no es garanteixen drets tan bàsics per als ciutadans de Catalunya com les baixes de maternitat. Expliquen que el problema afecta les vint-i-una delegacions del govern, però s’agreuja a les seus situades en països de fora de la Unió Europea.

Els treballadors del govern a l’exterior són contractats localment d’acord amb la legislació del país on es troben i això, segons que denuncien, fa que no tinguin garantits molts dels drets bàsics de la legislació laboral aplicable als treballadors públics i privats de Catalunya. Van començar a organitzar-se a començament de l’any 2022 i ara s’han unit en una nova secció sindical de la Intersindical perquè els garanteixin els drets laborals com a qualsevol altre treballador de la Generalitat de Catalunya. El personal, segons el sindicat, s’ha reunit tres vegades amb Acció Exterior amb l’objectiu de reclamar millores salarials i laborals, però el problema no s’ha resolt.

Marcel Bigas, secretari general de la secció sindical i treballador a la delegació a l’estat francès, destaca que el problema afecta una cinquantena de professionals i que aquests darrers dos anys hi ha una vintena de treballadors que han deixat els càrrecs pel desgast i les males condicions. En les vint-i-una delegacions, hi treballen un centenar de professionals. “Demanem equiparació amb drets econòmics i socials. No demanem coses estranyes, sinó coses tan senzilles com vacances i drets a la maternitat. Coses que aquí veiem amb normalitat i que, en canvi, a les delegacions depenen del país”, explica Àngels Torrents, secretària general de serveis públics de la Intersindical.

Fonts d’Acció Exterior expliquen a VilaWeb que s’han fet reunions presencials amb els treballadors de totes les delegacions per copsar les peticions del personal. “El Departament s’ha marcat l’obligació que cada delegació tingui un conveni col·lectiu acordat amb els treballadors, d’acord amb les legislacions de cada país, i alhora procurant d’harmonitzar al màxim els criteris entre els diversos països i la Generalitat”, expliquen.

Salaris, drets laborals i permisos

Els treballadors denuncien que el govern no aplica prou bé l’índex del Mòdul d’Equiparació del Poder Adquisitiu (MPA) i, per tant, els salaris no cobreixen el cost de la vida del lloc on viuen. “En molts casos, els sous ni tan sols s’han actualitzat mai d’acord amb la inflació del país”, es queixen els treballadors. I afegeix que les delegacions no reconeixen l’antiguitat dels treballadors, que tampoc no cobren pagues extra i no tenen permisos de conciliació –com ara d’hospitalització, casament o defunció de familiars– i que tampoc no tenen la cobertura sanitària bàsica garantida pel govern i, per tant, l’han de pagar els treballadors.

Marcel Bigas es queixa que els sous estan congelats d’ençà de la reobertura de les delegacions, després de l’aplicació de l’article 155. “No reclamem que ens apugin els sous, sinó que deixem de perdre diners anys rere anys”, explica Bigas. “Pel que fa a les vacances, hi ha gent que només té quinze dies anual. Treballadors que s’acaben d’incorporar que no tenen ni un sol dia de vacances durant l’any”, afegeix. 

El personal es queixa que les delegacions a l’exterior no disposen d’una figura del govern que vetlli i protegeixi els treballadors i els drets, cosa que evitaria aquestes irregularitats. “Depenen exclusivament de la discrecionalitat i el tarannà dels seus delegats, que són alhora els seus superiors i els seus responsables de recursos humans, cosa que origina una situació grotesca i un evident conflicte d’interès”, explica el sindicat. Segons el sindicat, aquest doble paper dels delegats implica una desprotecció dels professionals en cas d’eventuals pressions, arbitrarietats i despotismes. Bigas destaca que, en el marc de la lluita laboral, hi ha professionals que tenen por d’exposar-se públicament per por de represàlies per part del departament.

El govern, per la seva banda, comenta que va crear a finals de l’any passat el programa de coordinació de les delegacions a l’exterior, que ha de servir per estructurar i donar solidesa a tota la xarxa de delegacions. “Tenim clar que la base de l’acció exterior són les relacions humanes, i perquè sabem que el principal actiu de l’acció exterior del Govern són els treballadors i treballadores, de les delegacions i del conjunt del Departament”, detalla Acció Exterior. Pel sindicat, però, encara ara no hi ha res signat. “El govern ha de respondre per a tots nosaltres i no pot mirar cap a un altre costat. Amb aquesta estratègia low cost no només hi perden els treballadors, també el govern”, explica Bigas.

La primera vegada que els treballadors es van reunir amb Acció Exterior va ser el setembre del 2022, sota el mandat de la consellera Victòria Alsina, de Junts per Catalunya. Amb el canvi de govern, l’octubre del 2022, van reprendre les negociacions amb els nous responsables del departament, dirigit per la consellera Meritxell Serret, d’ERC. En aquest cas, van fer dues reunions, el novembre del 2022 i el març de l’any passat.

En tot aquest any, la Intersindical es queixa que Acció Exterior s’ha negat a assumir la negociació dels drets laborals col·lectivament i ha traslladat la responsabilitat als delegats, que negocien individualment a cada delegació. El sindicat creu que això es fa amb la intenció de dividir i debilitar la posició dels treballadors i “intimidar-los obligant-los a enfrontar-se als seus caps per negociar-hi qüestions de drets laborals”. I afegeix: “Amb aquesta estratègia, també s’ha pretès continuar promovent les desigualtats entre cadascuna de les delegacions, aprofitant la legislació de cada país per aplicar drets dispars i sempre a la baixa.”

Aturar l’obertura de noves delegacions fins que no es garanteixin els drets

Amb vista a les eleccions a Catalunya del 12 de maig, la secció sindical exigeix als partits polítics i al futur govern que es comprometi a impulsar i reconèixer els drets del personal de les delegacions a l’exterior com a qualsevol altre treballador de l’administració de la Generalitat. També reclamen que no s’obrin noves delegacions sense garantir abans els drets laborals de la plantilla existent.

Els treballadors deixen clar que són partidaris de continuar ampliant la xarxa de delegacions del govern i reforçar la presència internacional de Catalunya. Però avisen que perquè les delegacions continuïn essent una eina útil i eficaç per als interessos del país i els ciutadans, cal que es respectin i es garanteixin els drets del col·lectiu. “Només així les delegacions podran disposar d’equips consolidats, amb expertesa i talent acumulat al servei de Catalunya”, comenten. “Com a treballadors, estem molt orgullosos de representar el govern i el país a l’exterior. […] Només garantint els drets de la plantilla les delegacions seran potents, fortes i eficaces”, afegeix Bigas.

El ministre espanyol de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assegurat aquest el govern espanyol extingirà la Fundación Francisco Franco mitjançant la llei de memòria democràtica. “No la il·legalitzarem, el que farem és extingir-la, perquè si una fundació, espai o lloc, enalteix, rememora o homenatja algú que va ser repressor, no té cap sentit dins de la democràcia”, ha dit en una entrevista radiofònica a Ser Canàries.

Diu que vol forçar-ne l’extinció, però no concreta com

La llei de memòria democràtica preveu que, en cas d’incompliment, el patronat de fundacions pot portar la petició d’extinció davant d’un jutge, que serà l’encarregat d’acabar sentenciant sobre el cas. El text, en aquest sentit, preveu que els jutges poden acordar la suspensió provisional de les activitats de la fundació fins que es dicti sentència, i adoptar mesures cautelars per garantir l’eficàcia d’aquesta suspensió.

Torres, en aquest sentit, ha explicat que la Fundación Francisco Franco va canviar els seus estatuts per provar de driblar el text, però que l’executiu utilitzarà les vies de què disposa per forçar-ne l’extinció.

Sobre els detalls d’aquest procés, tanmateix, Torres ha admès que l’extinció no és competència directa del ministeri de Memòria Democràtica. El socialista ha explicat, tanmateix, que el ministeri que dirigeix ha mantingut reunions amb el ministeri de Cultura per a abordar-ne el cas, i ha insistit que el protectorat de fundacions depèn d’ell, però no ha ofert més detalls.

El ministeri de Memòria Democràtica diu no hi ha novetats en el cas de la Fundación Francisco Franco

Paral·lelament, fonts del ministeri de Memòria Democràtica han explicat a l’ACN que, amb les seves declaracions, Torres simplement s’ha limitat a reaccionar a una informació d’OkDiario que apuntava que el govern espanyol havia desistit d’il·legalitzar la fundació Franco, però que els detalls del cas no han canviat. Així, expliquen que l’estatus de la Fundación Francisco Franco és un cas que el govern espanyol té sobre la taula des de fa anys, i que haurà de passar primer pel Consell de Ministres.

Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez, and Josep Campmajó have been in exile in Switzerland in recent months, where Anna Gabriel and Marta Rovira already found refuge in 2018, with Rovira still there.

Six years after half of Carles Puigdemont’s government went to Belgium, Catalan independence supporters have once again resorted to exile to escape the criminalization of the social mobilizations called by the Tsunami Democràtic, an until then unknown platform that operated clandestinely and demonstrated a significant mobilization capacity. It presented itself publicly as a platform without visible leaders, rooted in the strong Catalan social fabric, and with an innovative digital component in the history of world social movements.

The clandestine nature of the Tsunami Democràtic when calling for protests against the sentences of the political prisoners is precisely explained by the lessons learned in 2017, when the presidents of the ANC and Òmnium Cultural were imprisoned as scapegoats for the massive mobilizations prior to the independence referendum. The success of blocking Barcelona airport on the same day the sentence was published put the organization in the sights of the Spanish state, to the point that its Minister of the Interior, Fernando Grande-Marlaska, threatened criminal reprisals the next day: “Taking over an airport and occupying the runways is no joke. It is a serious criminal behavior that puts many assets of society at risk. […] We have truly effective intelligence and information services, and do not doubt that we will end up knowing who is behind these movements of the Tsunami Democràtic.”

The Spanish National Court judge Manuel García-Castellón then opened a secret case investigating terrorism and rebellion, who had driven the Tsunami Democràtic and what the results of the mobilizations were. But in the following years, it was shelved to the point that in the spring of 2023, the prosecution proposed to downgrade the classification of the events to the crime of public disorder and send the investigation to a court in Barcelona. Faced with this possibility, this past autumn, García-Castellón allowed far-right party Vox and the far-right organization Dignidad y Justicia to intervene as plaintiffs in the case, which has allowed him to maintain the investigation for terrorism despite the opposition of the prosecution. A key move, especially considering that at that time there was already talk of the amnesty that Pedro Sánchez was negotiating in exchange for the investiture, which specifically excluded terrorism offenses in some cases.

The necessary cooperation of the far-right to imprison the Tsunami people

And in this context, on November 6, García-Castellón charged Marta Rovira, Secretary General of ERC; Ruben Wagensberg, secretary of the parliament’s board; businessmen Oriol Soler, Xavier Vendrell, and Josep Campmajó; Marta Molina, a professor and delegate of Intersindical-CSC; journalist Jesús Rodríguez; engineer Jaume Cabaní; and Òmnium Cultural leader Oleguer Serra with terrorism.

All of them were listed in a report by the Civil Guard’s information prefecture as people who had played a significant role in the Tsunami Democràtic, to whom the judge added three more defendants: Carles Puigdemont, whom he places as the maximum responsible for the Tsunami Democràtic; his chief of staff, Josep Lluís Alay, and the Swiss banker of Italian origin Nicola Flavio, whom he attributes the financing of the organization.

The move was significant because in this way, Puigdemont not only entered for the first time in a case that had not affected him until now but could also exclude him from the amnesty. In fact, since then, García-Castellón has been twisting the events of 2019 to present them exactly in the terms that the amnesty law foresees as exclusions. If deaths need to be found, he finds a French tourist who died of a heart attack on the way to Barcelona airport on the day of the blockade, even though until now he had not paid attention to it and at the time the justice system said it was an accidental event. If political groups modify the law to cover the loopholes that the judge exploits, he manages to attribute to the Tsunami Democràtic the injuries of some Spanish police officers injured in protests called by the CDRs. And if all this is not enough, he keeps the card of accusing them also of treason, also excluded from the amnesty.

A barely concealed persecution to keep them all out of the amnesty that has worried the accused and that, given the uncertainty about the behavior of a hyperactive judge after years of not advancing the investigation, has pushed them into exile. “Every day the Spanish National Court moves, and it moves in the same direction: against independence,” said Olivier Peter, Swiss lawyer for Oleguer Serra, at the event in Perpinyà to announce that he was an exile. In this scenario, he said, it is better to be cautious until the amnesty is approved and the courts have to position themselves on how it is applied.

Switzerland, the new epicenter of Catalan exile

When in 2017 Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, and Clara Ponsatí chose exile, they chose Belgium – although Ponsatí later moved to Scotland – because it was identified as a sufficiently secure territory to avoid extradition since its penal code did not include offenses equivalent to rebellion and sedition, and the European Arrest Warrant could be legally challenged. However, with the crime of terrorism, the situation is much more complicated because it is one of the thirty-two offenses provided for by the European Arrest Warrant system that involve immediate surrender. That is why the new exiles have relied on Switzerland, with a history of respect for political rights, headquarters of international organizations such as the United Nations, and which has already granted refuge to Catalan independence supporters, such as Anna Gabriel and Marta Rovira.

And here are two key details to consider. On the one hand, since Switzerland is not a member of the European Union, the European Arrest Warrant system does not apply to it – which establishes a closed list of offenses – but rather the bilateral extradition agreement with Spain. In addition, in extradition, the Swiss government has the final say, which does not happen with the European Arrest Warrant system. But, in addition, this agreement explicitly excludes extraditions for political offenses. If Judge García-Castellón requests the extradition of the exiles for terrorism in the case of the Tsunami Democràtic, the Swiss justice will have to determine if the request is politically motivated. For now, García-Castellón has ended up with a slap in the face due to the refusal of the Swiss authorities to cooperate in the investigation and provide information about a bank account suspected of financing the Tsunami and about the current address of Rovira. Precisely because they have seen a political motivation there.

“I choose Switzerland for multiple reasons,” explains Jesús Rodríguez in an interview with the newspaper where he works, Directa: “First, I did not want to go far from Catalonia, to facilitate visits from the people I love. In addition, it is a known fact that more people exiled from Catalonia reside in Geneva for years, Anna Gabriel and Marta Rovira, and I read it as a thread of continuity in the history of exile from our country. They have helped me to settle in, and I want to thank them publicly. And not least is the solid track record in defending civil and political rights in this country. The fact that Geneva is home to the United Nations Human Rights Council and some of the world’s leading institutions that ensure freedom of expression and information convinced me to come here.”

This week, García-Castellón made a move that has been interpreted as a first step to summon the accused for questioning and, if he sees fit, order preventive detention. On Tuesday, he informed the lawyers of those who have formally appeared in the case – Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Oleguer Serra, Marta Rovira, and Josep Lluís Alay – that they had twenty-four hours to provide “unequivocal addresses” where they would receive the summons to appear at the Spanish National Court. In addition, he asked the Civil Guard to investigate the whereabouts of Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, and Nicola Flavio Giulio, who had not taken the step of appearing in the case.

This does not mean in itself that he will send them the judicial citations imminently, but it has been a trigger for Serra, Campmajó, and Rodríguez, who have maintained a low profile in exile for months, to take the step to explain that they have had to go into exile and shift to the offensive in accusing the Spanish state of violating their political rights.

El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici pels retards d’Endesa en l’emissió de factures a usuaris, segons que han confirmat fonts de la sindicatura a l’ACN.

La Direcció General d’Energia ja va informar dimarts que havia decidit obrir nous expedients sancionadors a la companyia –un per a la seva comercialitzadora del mercat lliure i un altre per la del mercat regulat– pels retards en l’emissió de factures d’uns 82.000 usuaris l’any passat. La companyia s’ha compromès a compensar en les següents factures l’import addicional cobrat en les que siguin relatives a consums del 2023 emesos el 2024.