Vilaweb.cat

Juan Antonio Geraldes, de defensar el sobiranisme a impulsar un nou espanyolisme

Juan Antonio Geraldes (1988), el candidat –fins ara força desconegut– del partit d’Íñigo Errejón a les eleccions espanyoles del 10 de novembre, fa equilibris per fer encaixar el seu passat sobiranista amb el seu present de candidat d’un partit espanyol. Aquest jove de trenta-un any ha passat d’escriure, fa pocs mesos, articles en què qualificava Catalunya de ‘subjecte polític clarament diferenciat d’Espanya’ a fer un fil de Twitter, ahir mateix, favorable a impulsar ‘una nova espanyolitat’. El perfil de Geraldes és un exemple de la frontera difusa i contradictòria per la qual alguns comuns transiten en la qüestió nacional.

Nascut a Sant Boi de Llobregat, Geraldes, conegut per Juanan, és llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Barcelona i màster en gestió pública per la Universitat Pompeu Fabra (fitxa de Linkedin). Quan tenia tan sols vint-i-tres anys es va presentar a les municipals de Sant Boi de número 11 a la llista de Gent per Sant Boi-CUP-Poble Actiu. Quatre anys més tard, el 2015, fou número 2 de Guanyem Sant Boi, on hi havia la CUP, Gent de Sant Boi, Som Alternativa, Comuns de Sant Boi i MES. I ara serà el cap de llista del partit d’Errejón, Més Barcelona.

Tot i que en aquest vídeo del 2016 Geraldes es presenta, i el presenten, com a ‘cupaire’, una font de la CUP al Baix Llobregat diu: ‘No va militar mai a la CUP. Mai. Això sí, va anar a llistes on hi havia la CUP. Ell és, bàsicament, un militant clàssic de Comunistes, del Partit Comunista Català. Els de Nuet. Un jove molt preparat, molta visió i anàlisi polítics. Ens ha sorprès molt que hagi passat de ser un sobiranista català a ser un sobiranista espanyol. I que hagi passat de fer molta feina de base, de xarxa, a anar de cap de llista. Personalment, penso que Errejón no trobava ningú i que han hagut d’anar a buscar algú com ell, que tenia més aviat un perfil sobiranista.’

Comunistes ha fet un comunicat informant que Geraldes ja no era militant de la formació. I que aquest partit es presentaria amb ERC i Sobiranistes a les eleccions espanyoles.

Geraldes ha esborrat tots els piulets que havia fet a Twitter aquests darrers temps i, per tant, no s’hi poden consultar les seves opinions d’anys enrere. Però sí que es pot llegir ‘Vam votar per no retrocedir, ara votem per avançar‘, un article d’abans de les municipals del maig passat, on separa clarament Catalunya d’Espanya d’un punt de vista polític: ‘El poble català va guanyar les passades eleccions [europees i espanyoles] votant autodefensa, demostrant què no volia. Ara toca votar en positiu, fer-ho en clau de construcció del nostre projecte de país. I per això tenim el millor dels escenaris per a una tasca com aquesta, l’escenari municipal. Hem vist també com el poble català sap que per resoldre els problemes que afronta avui dia Catalunya necessita organitzacions no subordinades a altres interessos. Es va reconèixer Catalunya, una vegada més, com un subjecte polític clarament diferenciat d’Espanya.’ Geraldes també escrivia: ‘S’ha comprovat que ni les esquerres còmodes en les minories institucionals ni les fórmules de partit-franquícia que aconsegueixen sigles estatals a canvi de fidelitats són capaces de guanyar.’

Amb aquest passat, els rivals d’Errejón, sobretot PSOE i Podem, acusen Geraldes de ser un independentista de la CUP.  Geraldes va publicar ahir un fil de Twitter negant que ho fos, i afirmant que en un referèndum votaria que no. I encara va dir més: ‘M’agradaria que Més País contribuís a crear un altre projecte d’Espanya i l’espanyolitat, des d’una perspectiva progressista i respectant les diferències entre els diferents pobles d’Espanya.’

Me gustaría que Más País contribuyera a crear otro proyecto de España y la españolidad, desde una perspectiva progresista y respetando las diferencias entre los distintos pueblos de España.

— JA Geraldes (@JuanAntonioGH) October 9, 2019

Geraldes, doncs, ha passat de considerar Catalunya un subjecte polític clarament diferenciat d’Espanya a creure en un altre projecte d’espanyolitat. En declaracions a El Diario afirma que se sent espanyol i que darrerament ha canviat la seva opinió sobre la qüestió nacional. En canvi, ahir Pedro Sánchez el va qualificar de candidat de la CUP.

The post Juan Antonio Geraldes, de defensar el sobiranisme a impulsar un nou espanyolisme appeared first on VilaWeb.

Feliu Ventura: ‘Hem fet possibles alguns impossibles’

Avui es publica el nou disc de Feliu Ventura, Convocatòria (Propaganda pel Fet, 2019). El cantant de Xàtiva trau un àlbum amb onze xicotets himnes que s’acompanyen amb textos de referents polítics i socials que vesteixen cada cançó. Un treball confegit totalment a la capital de la Costera i que arriba després de vuit anys sense haver tret disc personal i d’una activitat creativa intensa i variada que, entre més, l’ha portat a escriure la seua primera novel·la, a fer un documentari, un espectacle amb Xavi Sarrià i un disc amb Xerramequ i els Aborígens.

Hem quedat amb ell a Xàtiva per parlar d’aquest llibre-disc, llargament esperat, que es presenta a la Fira Mediterrània de Manresa, a la Fira Trovam de Castelló de la Plana i al Teatre el Micalet de València.

Fotografia: Juan Miguel Morales.

Avui publiqueu Convocatòria i, a més, sou pare novençà, des de fa poques setmanes.
—Ha estat una feliç coincidència, un atzar que va crear un moment de vertigen enorme. Les cançons s’han vist tocades per eixa situació, i al revés també. A més, és una idea que tinc de l’ofici, que cada vegada em sent més criador de cançons que no pas creador de cançons, que vénen del mateix verb en llatí, ‘crear’ i ‘criar’. El que he fet és criar unes cançons i començar a criar un xiquet.

Dediqueu ‘Cançó de bressol enmig del col·lapse’ al vostre fill.
—Sí, a ell i a la seua generació. És la primera música que vaig fer del disc. En aquesta cançó he fet una cosa que no havia fet encara: tenir una melodia sencera i començar a construir-hi la lletra. Potser havia de passar ara, i ha passat.

A qui convoqueu en el disc?
—La primera persona a qui convoque és a mi mateix, a l’hora de fer les cançons, i també he convocat tota la gent que col·labora al llibre-disc. La segona és l’espai en blanc que té la llibreta, que és convocar el públic i que se senta interpel·lat pel disc i que el complete.

Al remat, sembla una convocatòria social, perquè la gent baixe al carrer i participe.
—Exactament, és una convocatòria oberta amb la intuïció, molt primerenca, que les cançons no canvien el món perquè el món el canvien les persones, però sí que convoquen la gent que canvia el món. Al llarg de la història, hi ha moltes cançons que han servit per a fer o acompanyar processos de canvi i transformació. Al final, les cançons convoquen sense dirigir ningú, simplement són una convocatòria a participar, a sumar-s’hi.

Heu comptat amb diversitat de col·laboradors que hi escriuen textos: el poeta Marc Granell, l’escriptora Gemma Pasqual, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el periodista David Fernàndez i molts més.
—Hi ha gent que ha tingut una relació amb les meues cançons en algun moment, uns altres que admire moltíssim i he seguit sempre, i alguns són amics meus de fa temps. Són gent important per a mi perquè han format part dels escoltadors o dels amics però, al mateix temps, són importants per a molta gent. Amb els anys, el teu treball arriba a gent d’edats i llocs geogràfics molt diferents i això, d’alguna manera, m’ompli d’orgull. És allò que deia Estellés de l’orgull agropecuari: això ho he fet jo, ho he plantat jo, ha crescut i ara vos ho ensenye.

Feliu Ventura i Gemma Pasqual a València. Fotografia: Cooperativa Neu al Carrer.

També heu comptant amb els mallorquins Mateu Xurí i Maribel Cervera, dos glosadors prestigiosos.
—Per a mi, Mateu i Maribel són aquest fil roig de la música d’arrel que arriba a la meua generació. Em sent pròxim amb ells, no pel gènere musical sinó per actitud, com també em sentia a prop d’altres grups de rock, per l’actitud. I volia que obriren aquesta convocatòria amb les seues paraules, de la mateixa manera que la tanca Júlia Taurinyà des de Catalunya Nord, amb qui ens coneixem de fa temps.

A Toni Miró sempre el teniu present i ara li dediqueu ‘Memòria d’una fibra sota acrílic i metall’.
—Per a mi és un referent com a treballador, admire la força i capacitat de treball que ha tingut tota la vida, que és més de la que podré tenir jo mai. L’he admirat sempre i em trobe còmode amb ell, treballant, sopant i parlant del nostre xicotet espai del món. I, com el definia Salvador Espriu, és un far molt a migjorn. Miró és un far per a mi.

La primera cançó del disc, ‘Difon el teu somriure’, és una declaració d’intencions. El disc és positiu.
—És un disc que, malgrat tot, parla de desobeir somrient, tota l’estona té l’alegria, la joia i la desobediència a la boca. Jo m’he fet l’imaginari de la desobediència amb David Fernàndez i Jordi Cuixart, tot escoltant-los parlar en públic i íntimament, però al mateix temps, me l’he fet amb la reivindicació de donar valor a eixos impossibles que hem fet possible. I això és amb la joia de celebrar-ho, malgrat les condicions més adverses, amb alegria i un somriure, que no és un somriure imbècil sinó un somriure militant.

En total, hi ha onze cançons, que són com xicotets himnes, algunes amb melodies molt encomanadisses.
—Sempre he tingut la idea que el missatge ha d’arribar i que, quan això passa, s’hi ha de quedar, almenys, una estona. I perquè s’hi quede ha de ser una miqueta recordable, no memorable, sinó recordable. És la meua manera de fer melodies. El disc no té sempre una tornada clara en les cançons, de vegades no n’hi ha. Però, així i tot, té una sèrie de melodies que poden acompanyar durant molt de temps.

Passa igual amb les lletres, que contenen frases molt directes, curtes i que arriben, com ‘Tornarem a cantar’.
—Són aquestes xicotetes peces del llenguatge que utilitzem per a reivindicar les coses quotidianes, sempre intente fer servir expressions del dia a dia. Perquè fer una cançó a l’adéu o a coses molt quotidianes és molt important a l’hora de reconèixer que el teu món pot ser musicat, i que pot ser musicat en valencià i no passa res. La gent s’ha de poder reconèixer amb això igual com passa amb la música popular i tradicional, on et reconeixes perquè parla de coses teues, encara que siga d’altres èpoques.

Fotografia: Juan Miguel Morales.

Heu agafat com a productors dos perfils diferents: Pau Chafer, criat al conservatori, i Borja Penalba, més autodidacte.
—Hi predomina Borja perquè allà on hi ha Borja sempre predomina Borja, això és així i és una cosa que celebre moltíssim. Però són dos gegants del món de la producció. Pau Chafer i Borja Penalba fan una mena de contrapunt i de complement que necessitava. Pau arriba a la música a través de l’anàlisi i Borja a través de la interpretació. Crec que és la millor manera de dir-ho perquè el concepte d’autodidactisme té molt mala imatge i és una manera molt digna d’aprendre fora de la regla. És arribar a la música d’una manera desobedient. I per a mi ells signifiquen eixos dos punts d’arribar a la música que jo necessite i reconec i que crec que són igual d’importants i vàlides per a enriquir la meua música.

Desobeint les lleis de l’acadèmia musical també es pot fer bona música.
—Sí, sí. De fet, tots dos ho fan, però l’un ho fa des de dins i l’altre des de fora.

El disc acaba amb ‘Ens guien les estrelles’ i amb la col·laboració de Pep Gimeno, Botifarra, que canta una versió mig camuflada de ‘La muixeranga. Tot plegat és una declaració de principis?
—Sí, sempre. Però, sobretot, hi ha un autoreconeixement. Parlar de nosaltres mateixos com a valencians. Dins eixe moment convuls en què pareix que ens trobem, reconèixer també que, en el nostre xicotet espai com a valencians, hem fet possible alguns impossibles. I que la millor cosa que tenim encara ha d’arribar, eixe camí que hem de fer junts, però això ens guien les estrelles, que són un element que sempre ha estat en totes les meus cançons, des del principi.

Fotografia: Juan Miguel Morales.

Mudant de raons, feia vuit anys que no publicàveu cap disc personal, però no heu parat de fer coses. Entre més, una de molt rellevant, dirigir el Festival Música i Lletra de Xàtiva. Què us aporta fer-ho?
—El MiL és un espai de cançó d’autor que no és habitual al País Valencià. I la intenció, durant el temps que l’he dirigit, ha estat convertir-lo en un festival de referència, més enllà dels límits municipals, convocant cada vegada més gent, també gràcies a la participació de l’Institut Valencià de Cultura. Ara som a l’espera de saber quina continuïtat té, perquè sembla que mantenir-lo no és d’interès municipal.

Com pot ser que no siga d’interès municipal l’únic festival d’aquestes característiques del País Valencià?
—És la història d’aquest país. Tota la vida s’ha fet una programació amb criteris electorals i no culturals. Si volem trobar espais de cultura, pròpiament dita, els hem de trobar fora de les institucions, és el convenciment que tinc. Portar a terme iniciatives que acaben consolidant-se i enriquint-nos com a valencians, propostes fetes amb molta estima, feina, afecte i dedicació i amb un criteri artístic, amb un concepte de cultura, generós, ric i amb una mirada de futur i, fins i tot, internacional.

I ja per acabar, sou conscient que el disc es publica en un moment social i polític complicat, a l’espera d’una sentència judicial que afectarà el país?
—No és habitual saber que és a punt d’arribar una cosa molt dolenta i que et demanen què passarà quan arribe. Les meues cançons són una vacuna contra això, diuen, d’acord, pot ser que vinguen moments difícils, però malgrat tot no oblidem que les situacions més impossibles s’han fet possible. Crec que, en general, la cultura serveix per a apuntalar els canvis i acompanyar la gent en els moments bons i també en els moments més difícils. Passe el que passe, les cançons han nascut en aquest moment, són filles d’aquest moment i formaran part de la nostra història. I jo simplement espere que les cançons convoquen les persones adequades perquè el món siga una miqueta millor.

Fotografia: Juan Miguel Morales

The post Feliu Ventura: ‘Hem fet possibles alguns impossibles’ appeared first on VilaWeb.

Albert Pla: ‘Desobediència civil són dos milions de paios anant als Lledoners a treure’n els presos’

Albert Pla (1966) reestrena el musical Miedo a la Sala Barts de Barcelona. Aquesta obra ha fet ronda per Sud-amèrica i des d’ahir torna a Catalunya per explicar la por que portem dins, de la infantesa a més enllà de la sepultura. L’obra és visualment potent, amb videomapatges, projeccions i centrada en l’obra pictòrica dels argentins Mondongo. Pla va rebre abans d’ahir VilaWeb a la sala del Paral·lel per a parlar de la por, però també d’actualitat política.

La darrera vegada que heu tingut por?
—Per mi la por és com el pecat. La tinc de pensament. Em fa por que passin certes coses, i sempre m’imagino força desgràcies. Sobretot a la gent que jo estimo.

Parleu de la por d’un mateix.
—Sí. Jo sóc imprevisible, per a mi i per als altres.

I de la por de la mort. Com la superem?
—Jo en tinc cinquanta-dos. La por de la mort és ximple, perquè només la tens quan ets viu. Jo sóc un mort de vacances.

O la por dels remordiments.
—A veure, que quedi clar abans de continuar l’entrevista, si continuem per aquesta via, que l’obra de teatre aquesta no és cap teràpia. Ni per a mi, ni per al públic. No em purifico. Simplement parlo d’aquella por que m’han resultat més fàcil de parlar-ne. No m’hi sento identificat. O si m’hi sentís, són coses portades al límit, sàtires, exageracions. Com la major part de coses que faig. No m’he considerat mai responsable de les coses que faig. No expliquen com sóc jo. Són recursos que van molt bé. La por, com tot, té un temps. Un passat, un present i un futur. I el passat són els remordiments. Molt pràctics. Crec que ens serveixen per a fer-nos sentir millor. Si hagués fet això, hauria canviat el món. Ens consolem pensant que realment és així.

Hi surten el rei espanyol, Che Guevara, George Washington.
—Tot es basa en l’obra pictòrica dels Mondongo, parella de pintors argentins. Els vaig conèixer, ens vam fer amics. I de fet una mica gràcies a ells la producció de l’espectacle és argentina. Ho va pagar el govern, o l’ajuntament, o el complex teatral de l’Argentina, perquè hi són molt coneguts. A l’obra tot són quadres seus, alguns ja fets i alguns altres fets expressament. Les poques referències que hi ha de la cosa social o política són aquestes, perquè Mondongo va fer un quadre del rei d’Espanya. O de Washington, Evita Perón i Che Guevara, que són argentins. I són els que hi vaig posar. Hi ha una escena que em cauen com tots a sobre. Es tanquen les parets i et quedes allà, hòstia el pes del poder, l’opressió.

Poder de l’opressió, Che Guevara inclòs?
—Sí. Jo crec que tots tenen la mateixa malaltia, aquests polítics. De petits, el que vol ser delegat de la classe l’haurien d’apartar del grup. I portar-lo a rectificar. Per a una idea tan bona com el comunisme, doncs no hi ha res pitjor que els líders comunistes. Per a una idea tan lògica com la de Podem, la cosa pitjor són els seus líders. Per a una idea raonable com el socialisme, la pitjor cosa són els seus líders. Els líders s’apropien les idees naturals i humanes del poble, de la humanitat, com voler justícia. Jesucrist es va apropiar la idea de no mataràs. No robaràs. Perdona, això no és cristià. Això és una qüestió entre els homes. Els líders s’apropien aquestes idees i les fan malbé. Es diguin Che Guevara o rei d’Espanya. Crec que són uns malalts mentals.

Heu fet ronda per l’Argentina, Xile i l’Uruguai.
—Vam estrenar-ho a l’Argentina, sí, i vam estar-hi tres mesos. A Xile, tres setmanes. A l’Uruguai, uns quants dies.

Hi ha diferències entre el públic d’aquí i allà?
—A l’Argentina, l’Uruguai i Mèxic, la gent va molt al teatre. El públic català seria entremig, i l’espanyol, al final. Jo noto que el públic català ha anat molt al teatre. És un costum. En canvi a Espanya, no tant.

Abans de sortir de casa, escoltava ‘El matí de Catalunya Ràdio’. Parlaven de la por que fa, o no fa, la inseguretat a Barcelona. I en les manifestacions independentistes recordo aquelles lletres: ‘Hem perdut la por’. Realment la por és el tema. Abans no en parlàvem tant, de la por.
—A mi em fa molta gràcia quan es parla de manifestacions pacífiques i desobediència civil, i el Gandhi i totes aquestes collonades. Per mi el Gandhi, l’única cosa brillant que va fer, la manera que va aconseguir que realment l’estat escoltés, és deixar de pagar impostos. No sé per què els catalans no hi hem caigut. Si tres milions de paios deixen de pagar impostos de cop, realment hi hauria molts més independentistes. Perquè s’hi afegiria un milionet més que no és independentista, però diria: m’hi apunto. Sí o no? Però no pots dir: ara farem una vaga general, de 9.00 a 13.00, procurarem que hi hagi els serveis mínims. No. Tu et quedes tancat a casa. No cal ni sortir al carrer. Et quedes tancat a casa i demà no surto. Ni l’altre. Ni l’altre. Ni l’altre. No pago impostos, no envio els fills al col·legi. I aleshores l’estat t’escolta. Això de som gent pacífica i no ens agrada cridar, a mi em sembla que no serveix de res. Hi ha dos milions de paios que diuen que volen que surtin els presos? Doncs desobediència civil són dos milions de paios anant als Lledoners a treure’n els presos. Per mi això és desobediència civil.

I quins altres exemples hi hauria?
—La millor manera és la dels impostos. I és molt català. Als polítics catalans independentistes els seria molt més fàcil de convèncer de deixar de pagar impostos que anessin a una manifestació, que vulguis o no vulguis, sempre és una despesa. Més si et compres tot el tunning que et fan posar. Hi ha molts sistemes. Pensa en les trompetes de Jericó. Amb un bon volum trinxes els vidres de qualsevol lloc i no has fet res.

L’ANC feia manifestacions amb serveis d’escombraries. Cap paper a terra.
—Així els va. Un poble que… va a votar? Però paio, si les darreres quatre vegades que has votat, has guanyat i t’han fotut a la presó igualment. Per què hi tornes? Ets imbècil o què? Jo a votar no hi he anat en ma vida. Jo he de votar un desgraciat, mentider, fastigós de merda, fill de la gran reputa mare que el va parir? Encara més: fa tres anys que no hi ha govern aquí a Catalunya i un any que no hi ha govern a Espanya, i les coses continuen funcionant. Demostració que els presidents i els líders no serveixen absolutament de res. I si Catalunya pensa fer res, estaria bé que s’oblidés dels líders. I fes alguna cosa com a persona.

El referèndum del Primer d’Octubre vau votar?
—Vaig voler votar, sí. Perquè era la primera vegada que em deien que no anés a votar. I llavors vaig dir: ara és la meva. Però quan era a la cua per a votar, ens van dir que no es podia votar, i després em va trucar la dona d’un amic meu. L’únic del PP del meu poble, que estava a l’hospital gravíssim. I vaig anar a l’hospital. Tot el matí. I vam sortir a mitja tarda, vius i abraçats. Va ser molt estrany, però va valer la pena.

La reacció a la sentència segons Albert Pla, quina hauria de ser?
—La meva reacció a la sentència és la meva reacció davant el poder. Jo els tallaria els ous a tots. Crec que si no hi ha borbons francesos que es queixen és perquè els van guillotinar. Que cadascú en tregui les conclusions que cregui. Si el poble creu vertaderament que hi ha uns paios que els oprimeixen que facin alguna cosa o que tanquin la puta boca d’una vegada. Si creus que val la pena fer un sacrifici per a canviar alguna cosa, doncs hauràs de fer aquest sacrifici. No he d’esperar la sentència per creure que és una injustícia. Fa dos anys que són a la presó. No els hi haurien hagut de deixar entrar, a la presó. Crec que ni el poble català ni el poble espanyol no ho hauria hagut de permetre. És que si dic el que proposo, és clar, em fiquen a la presó. Jo a les entrevistes vaig amb compte, és clar. Si dic què penso sí que vaig a la presó. És incitació a l’odi, és revolta, és sedició. Jo sóc tot això. Sóc tot això. Sóc tot això. Hi estic d’acord. Però tot això no ho puc dir, perquè puc anar a la presó.

Plans de futur?
—Que continuo. I ara farem ronda a Olot, Granada, Màlaga, Sant Sebastià. Sé que els dissabtes els tinc plens fins a Setmana Santa. Aniré fent actuacions.

A Espanya, us reben bé?
—La meva vida professional la faig a Espanya. Més actuacions que aquí. Hi ha una cosa dels catalans injusta amb els castellans: ens pensem que els espanyols es creuen els seus polítics i diaris. I en realitat no és així. Quan vas a Segòvia, o Valladolid, que aquí tenim com la ciutat més aparentment fatxa, hi ha els paios més macos del món. I que són més víctimes, perquè a l’ajuntament de Riudarenes no hi ha cap paio del PP, però a Valladolid els han d’aguantar. Però no se les creuen de res, aquestes ximpleries. En realitat Espanya és com Catalunya amb gent fantàstica, que té la mala sort de tenir uns polítics de merda. Com aquí.

A Europa, poques rondes?
—Hi he anat alguna vegada, però no. Sempre he preferit Sud-amèrica, perquè jo no deixo de ser un paio que explico històries. I llavors anar a explicar un alemany la cançó de la burilla que dura set minuts fotent-li la tabarra, m’estimo més anar a Colòmbia, que m’entenen perfectament.

Anglès o francès, no els parleu?
—Parlo una mica de tot, però jo faig cançons en català i castellà, de moment, que és el que sé fer. No tinc temps. I ens queda encara Mèxic, Colòmbia, el Perú i potser els Estats Units, en alguna part.

The post Albert Pla: ‘Desobediència civil són dos milions de paios anant als Lledoners a treure’n els presos’ appeared first on VilaWeb.

Grande-Marlaska perd el control de la Guàrdia Civil

TEMA DEL DIA
El 7 de gener de l’any 2006, el ministre de Defensa espanyol, José Bono, va ordenar l’arrest domiciliari del tinent general de l’exèrcit, José Mena, per haver dit, durant el discurs de la pasqua militar, que si l’estatut de Catalunya superava els límits de la constitució espanyola l’exèrcit hi hauria d’intervenir. El discurs el va fer el 6 de gener, l’endemà ja era arrestat i el primer consell de ministres posterior a l’incident el va destituir. Li va aplicar la llei orgànica del règim disciplinari de les forces armades per haver incomplert el deure de ‘neutralitat política’ i per l’alarma social que havien causat les seves declaracions. Tot això fet per un ministre gens sospitós de ser còmplice del catalanisme, però que veia clar que en una democràcia el poder civil ha de passar per sobre del militar.

La Guàrdia Civil no forma part de les forces armades espanyoles però és un cos militar que depèn del Ministeri d’Interior i, en teoria, també resta obligat per llei a mantenir una neutralitat institucional que ha vulnerat de manera flagrant amb el discurs que Félix Vicente Azón, director general de la Guàrdia Civil, i sobretot Pedro Garrido, general de la Guàrdia Civil a Catalunya, van fer als actes de commemoració de la patrona del Pilar. Van ser uns discursos clarament amenaçadors, amb aroma de colpisme ranci i plens de menyspreu cap als Mossos d’Esquadra, i que han suscitat una gran alarma social. La decisió de destituir-los depèn del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, però aquest s’ha limitat a dir que tots els cossos i forces de seguretat de l’estat garanteixen la convivència i la seguretat i ha reiterat que la coordinació amb els Mossos és magnífica. Si la coordinació policíaca és magnífica, com sosté el govern espanyol, no caldria enviar reforços de policia espanyola i Guàrdia Civil a Catalunya.

La decisió de Grande-Marlaska de no fer plegar ningú és deguda, més que no a la coincidència amb els discursos, a la manca de poder per a fer destitucions a la Guàrdia Civil. El govern espanyol està incòmode amb les actuacions que aquest cos armat ha fet a Catalunya darrerament, com l’operació Judes, no pas perquè no hi estigui d’acord, sinó perquè no en va ser informat amb antelació. La incomoditat podria ser una manera de rentar-se les mans davant la repressió, però la realitat és que en aquests moments el govern espanyol no controla la Guàrdia Civil, que ha decidit de fer justícia pel seu compte amb el suport del poder judicial. La Guàrdia Civil ha fabricat totes les proves falses que han permès d’empresonar els dirigents independentistes, els set membres dels CDR i encausar milers de persones. I ho ha fet amb la connivència dels jutges, com el que van condecorar a títol pòstum, Juan Antonio Ramírez, qui va obrir la causa general contra l’independentisme.

La prova d’aquest descontrol el reflecteix la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que a començament de setembre va dir que no s’enviarien reforços policíacs a Catalunya perquè no caldrien. O mentia, o no en tenia ni idea. Totes dues coses són prou greus per a dimitir. I ahir va haver d’anar a la seu dels Mossos a demanar excuses per la sortida de to de la Guàrdia Civil, per mirar de salvar la coordinació policíaca pactada amb la policia catalana que ha de servir per a reprimir les reaccions a la sentència que hi pugui haver la setmana que ve. Veient què ha passat, la Generalitat, a més de demanar la dimissió de Garrido, hauria de reconsiderar la coordinació amb la Guàrdia Civil o congelar-la fins que no hi hagi destitucions.

La reacció unànime de la classe política unionista aplaudint les declaracions del cap de la Guàrdia Civil i la presència del PSC a l’acte, amb l’omnipresent José Zaragoza fent-se abraçades amb el fiscal Javier Zaragoza i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, no fan preveure gaire pressió per a destituir ningú, i menys en plena campanya electoral. Més aviat al contrari. Però, una vegada més, s’ha demostrat que aquells que demanen que es blindin els Mossos contra qualsevol ingerència política callen o aplaudeixen quan un cos armat espanyol fa política, la que va a favor seu. Quan parlen de neutralitat defensen uns Mossos intervinguts i dependents de Madrid.

MÉS QÜESTIONS
Oltra vincula el pagament de les bestretes a la campanya electoral
. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha vinculat la decisió de l’advocacia de l’estat de permetre al govern espanyol de pagar les bestretes a les autonomies amb la campanya electoral. En un to clarament irònic ha explicat: ‘Sembla que en campanya electoral sempre passen miracles.’ Oltra ha participat a Madrid en el Consell Territorial de Serveis Socials i Dependència, i ha dit que el govern valencià esperava els diners amb candeletes. Tot i això, ha recordat que el veritable problema que calia resoldre era la reforma del finançament autonòmic. També ha dit que les bestretes que enviava el govern espanyol al País Valencià eren un dret dels valencians per la situació d’infrafinançament. Per una altra banda, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha explicat que els 450 milions d’euros es destinaran sobretot a pagar factures pendents en sanitat, educació i dependència i polítiques d’igualtat, els tres principals pilars de l’estat del benestar. L’advocacia espanyola ha donat el vist-i-plau al govern espanyol per a fer efectives les bestretes a les comunitats autònomes. Són 4.500 milions d’euros que el consell de ministres espanyol aprovarà demà. La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha explicat que el govern volia deslligar aquests fons del fet que l’executiu estigui en funcions, tot i que era l’excusa que havia fet servir Pedro Sánchez, abans de convocar eleccions, per a no pagar-les.

El govern balear obre una línia directa d’ajuts a les empreses afectades per la fallida de Thomas Cook. El govern de les Illes llançarà una línia d’ajut directe de tres milions d’euros per a les empreses afectades per impagaments de Thomas Cook, en lloc de regalar l’import de l’impost de turisme sostenible, cosa que despertava dubtes en els serveis jurídics, segons que ha explicat al parlament el conseller de Turisme, Iago Negueruela. Amb aquesta rectificació, el govern entén que es compleix l’acord tancat amb els agents econòmics en relació amb l’impost, atès que consideren just que es pugui tornar. D’una altra banda, Negueruela ha informat que el consell de ministres espanyol aprovarà demà un decret llei amb les mesures urgents arran de la fallida de Thomas Cook, que inclourà les bonificacions de les cotitzacions a la Seguretat Social anunciades, i ha explicat que les del mes d’octubre pujaven a quatre milions d’euros.

La recusació del fiscal general pot tornar a ajornar el cas BPA. La possibilitat d’una nova suspensió torna a planar damunt el judici del cas Gao Ping, la primera de les causes vinculades a la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA). En seria la causa la demanda de recusació del fiscal general, Alfons Alberca, presentada davant el Consell Superior de la Justícia (CSJ) per l’advocat Josep Antoni Silvestre, lletrat de quatre processats en el cas Gao Ping. El CSJ tenia previst de decidir sobre la recusació, a tot estirar, dimecres de la setmana que ve. Finalment ho va fer ahir i el resultat va ser contrari als interessos de Silvestre, perquè es va decidir de no recusar Alberca. Amb el no del CSJ a la recusació, l’únic pas que es pot fer és presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Silvestre tindrà tretze dies hàbils per a fer-ho, a partir del moment que el CSJ li comuniqui la decisió. Aquest termini pot tornar a fer suspendre la vista oral. És previst que el judici es reprengui el dilluns 21 d’octubre i, una vegada resolta la recusació pel CSJ, el termini per a presentar el recurs anirà més enllà de la data marcada per les Corts per continuar la vista. Hi ha la possibilitat que es reprengui el judici i que al començament de la vista, en les qüestions prèvies, s’anunciï la presentació del recurs al TC i se’n demani la suspensió. Silvestre va recusar el fiscal general perquè va considerar que s’havia d’inhibir pel fet de ser el cunyat de la secretària general del govern, Ester Fenoll, havent-se personat l’executiu a la causa. El CSJ ha decidit de no acceptar la recusació pel fet que el ministeri públic no és un jutge, sinó una part més de la causa.

El govern francès es desdiu i manté les oposicions a professors de català. El govern francès ha rectificat i mantindrà les oposicions de professors de català a Catalunya Nord, segons que ha revelat el diputat nord-català Romain Grau al diari L’Indépendant. Grau, que ha sabut la notícia del Ministeri d’Educació i de la rectora de l’acadèmia de Montpeller, Béatrice Gille, ha dit que era una bona notícia, tant per als estudiants que s’havien preparat per al concurs com per als alumnes que volen aprendre català. Ahir mestres, alumnes, membres de sindicats de l’ensenyament i representants polítics es van concentrar davant la Prefectura de Perpinyà per exigir l’obertura del Certificat d’Aptitud del Professorat d’Ensenyament de Segon Grau de Català (CAPES), el termini del qual s’acabava avui. Els manifestants van reclamar a la prefectura que intercedís perquè el govern francès rectifiqués una mesura que significava un cop molt dur a l’ensenyament de la llengua. El president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català, Alà Baylac-Ferrer, ha explicat que a Catalunya Nord hi ha deu centres de secundària que no poden oferir l’ensenyament del català perquè no tenen cap professor de la matèria, una mancança que s’afegeix a la de les línies bilingües de primària, on falta una vintena de mestres per a atendre la demanda.

LA XIFRA
386 recorreguts de fiabilitat durant 5 dies ha fet el TGV entre l’Hospitalet de l’Infant i l’estació de gran velocitat del Camp de Tarragona, passant pels canviadors d’amplada de la Boella, i entre l’Hospitalet de l’Infant i l’estació d’amplada convencional de Tarragona; aproximadament ha fet quinze mil quilòmetres, segons ADIF.

TAL DIA COM AVUI
El 10 d’octubre de 1798 el Regne Unit recuperava el control de Menorca. Començava la tercera i última dominació britànica de l’illa (1798 – 1802).

The post Grande-Marlaska perd el control de la Guàrdia Civil appeared first on VilaWeb.

Una quarantena d’eurodiputats demanen empara a l’eurocambra per a protegir la immunitat de Puigdemont, Junqueras i Comín

Una quarantena d’eurodiputats han presentat un recurs d’empara al president del Parlament Europeu, David Sassoli, per reclamar que la cambra protegeixi la immunitat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. Els eurodiputats, que són de cinc grups polítics diferents, pretenen forçar el Comitè d’Afers Jurídics a estudiar la situació dels tres eurodiputats electes independentistes sense escó. En concret, volen que l’eurocambra confirmi els seus privilegis i immunitats i exigeixi que només ‘mitjançant una sol·licitud de les autoritats espanyoles’ es puguin suspendre. Dilluns hi haurà la vista al Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat de Junqueras.

Acollint-se a un mecanisme que preveu el reglament intern de l’eurocambra sobre la immunitat (article 9), els signants recorden a l’escrit que solament el Comitè d’Afers Jurídics pot decidir si la seva petició és admissible o no.

The post Una quarantena d’eurodiputats demanen empara a l’eurocambra per a protegir la immunitat de Puigdemont, Junqueras i Comín appeared first on VilaWeb.

Centenars de persones protesten a Barcelona contra la invasió turca del Kurdistan Occidental

Milers de persones s’han manifestat a tota Europa contra la invasió turca del Kurdistan occidental i en solidaritat amb Rojava, el territori kurd dins de l’estat sirià, seguint la crida de la campanya #Riseup4Rojava. A Barcelona, centenars de persones han sortit dels Jardinets de Gràcia i han baixat pel passeig de Gràcia, fins a arribar al consultat turc.

Turquia ocupa les primeres poblacions kurdes mentre milers de persones fugen

Des de la plataforma de solidaritat Azadî s’ha denunciat els atacs de l’exèrcit turc i s’ha demanat que es deixi d’exportar armes a Turquia. ‘La decisió no s’ha pres solament a Ankara, sinó també a Washington, Moscou, París i Berlín‘, s’ha denunciat. En aquest sentit, els manifestants han reclamant la implicació de la comunitat internacional per evitar que Turquia cometi el que han considerat un genocidi contra el Kurdistan.

També s’ha fet una crida a la ‘resistència global’, tot recordant que la revolució de Rojava ha estat una revolució internacionalista, ‘no només per l’alliberament de la població kurda de Síria, sinó també per l’alliberament d’Orient Mitjà, de segles de colonialisme, opressió i dictadures.’ En aquest sentit, s’ha subratllat el rol de les milícies kurdes en la lluita contra Estat Islàmic a Síria i a l’Irac.

També s’ha fet una manifestació a Lleida, en què han participat un centenar de persones.

ARA MATEIX #Lleida #riseup4rojava pic.twitter.com/FSLFmiZ1k3

— Ponent amb Kurdistan #Riseup4Rojava (@AzadiLleida) October 10, 2019

Mobilitzacions al País Valencià

Al País Valencià hi ha convocades dues concentracions de rebuig a la invasió i en solidaritat amb el poble kurd. Dissabte, a les sis de la tarda a la porta del Mercat Central d’Alacant. I dijous a dos quarts de vuit del vespre al consolat turc de València.

The post Centenars de persones protesten a Barcelona contra la invasió turca del Kurdistan Occidental appeared first on VilaWeb.

Dur atac de Puigdemont contra Foment del Treball

El president Carles Puigdemont ha criticat durament Foment del Treball pel comunicat en què demana que la resposta a la sentència del procés no afecti l’economia catalana. ‘Quan el govern espanyol va decidir afectar l’economia catalana de manera greu, aquesta entitat va ser-ne còmplice. De quina responsabilitat parlen? De la dels qui trucaven i amenaçaven les empreses catalanes perquè canviessin la seu social?’, ha piulat.

Puigdemont es refereix a les pressions del govern espanyol sobre les empreses catalanes perquè canviessin la seu social, una mesura aprovada per decret per a fer por d’una caiguda de l’economia després de l’1-O. També al·ludeix a les suposades trucades de Felipe VI a les grans empreses perquè s’hi avinguessin.

Quan el Govern espanyol va decidir afectar l'economia catalana de manera greu, aquesta entitat va ser-ne còmplice. De quina responsabilitat parlen? De la dels qui trucaven i amenaçaven les empreses catalanes perquè canviessin la seu social? https://t.co/0a6iPpvT6c

— Carles Puigdemont (@KRLS) October 10, 2019

Al comunicat, Foment demana responsabilitat en les reaccions contra la sentència, acatament de les decisions judicials i respecte mutu. Precisament, ara la patronal la presideix Josep Sánchez Llibre, ex-diputat de CiU i ex-company de partit de Puigdemont.

The post Dur atac de Puigdemont contra Foment del Treball appeared first on VilaWeb.

Protestes a l’ambaixada espanyola a Berlín per a demanar la llibertat dels presos

Un grup de manifestants s’ha concentrat davant de l’ambaixada d’Espanya a Berlín per a protestar per l’empresonament dels presos polítics i demanar el seu alliberament. Els concentrats fan la protesta avui per la proximitat de la sentència i del dia de la Hispanitat, que se celebrarà dissabte.

The post Protestes a l’ambaixada espanyola a Berlín per a demanar la llibertat dels presos appeared first on VilaWeb.

La multinacional de videojocs King inaugura una nova seu a Barcelona amb sis-cents treballadors

La multinacional de videojocs King ha inaugurat avui les seves oficines de 6.700 metres quadrats al districte 22@ de Barcelona. Els creadors de la franquícia Candy Crush ocupen sis plantes d’un edifici on hi treballen més de sis-centes persones, i que té capacitat per a acollir un augment de personal del 10%.

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha inaugurat les instal·lacions acompanyada de la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya i del president de la companyia, Human Sakhnini. L’empresa va ser una de les primeres productores internacional de videojocs que va aterrar a Barcelona, el 2012, i amb aquest moviment vol reforçar la seva presència a la ciutat, ha explicat Oriol Canudas, vice-president i director d’estudis a King. ‘És una clara demostració d’intencions que l’empresa es vol quedar molts anys a Barcelona’, ha assegurat. L’oficina de la capital catalana és la segona més gran de la companyia després de la d’Estocolm.

The post La multinacional de videojocs King inaugura una nova seu a Barcelona amb sis-cents treballadors appeared first on VilaWeb.

Bildu, PNB, ERC, JxC i Podem demanen la compareixença de Delgado pel cas Altsasu

Els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats d’EH Bildu, PNB, ERC, JxC i Podem han demanat la compareixença de la ministra de Justícia en funcions del govern espanyol, Dolores Delgado, a la Diputació Permanent perquè informi sobre la sentència contra els vuit joves d’Altsasu condemnats a penes d’entre un i mig i nou anys de presó per una baralla amb agents de la Guàrdia Civil fora de servei en un bar l’octubre del 2016. A la petició, els partits consideren ‘desproporcionades’ les condemnes imposades pel Tribunal Suprem.

La proposta, iniciativa d’EH Bildu, té l’objectiu de conèixer les mesures que adoptarà el govern espanyol per ‘assegurar les garanties jurídiques’ i la ‘proporcionalitat’ de la justícia ‘per a tota la ciutadania’.

EH Bildu subratlla que la sol·licitud té el suport de 74 diputats, i es preveu que sigui sotmesa a debat en la propera Diputació Permanent.

The post Bildu, PNB, ERC, JxC i Podem demanen la compareixença de Delgado pel cas Altsasu appeared first on VilaWeb.

Puig demana a la UE un compromís clar amb la Mediterrània contra el canvi climàtic

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat a la Comissió Europea un compromís per a combatre els efectes del canvi climàtic a la Mediterrània. Ha posat com a exemple de l’impacte del canvi climàtic la devastadora gota freda que va provocar estralls al Baix Segura i a la Vega Baixa i una desena de morts.

Puig s’ha reunit a Brussel·les amb el vice-president de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que en el futur executiu comunitari serà responsable de la política ambiental. Li ha recordat que la Mediterrània serà una de les zones més afectades per l’escalfament global. ‘Ha estat d’acord amb la nostra posició que és necessària una estratègia europea per al Mediterrani’, ha dit a la sortida de la reunió. A més, Timmermans s’ha compromès a visitar el País Valencià el 18 d’octubre per a veure en primera persona els efectes de la gota freda i parlar amb els batlles dels municipis afectats.

El president també s’ha referit a les ajudes europees que ha de demanar el govern espanyol per a pal·liar els efectes de la gota freda, una volta s’acabin d’avaluar tots els danys.

Respecte del Brexit, Puig ha dit en un esmorzar amb periodistes que està molt preocupat perquè un terç dels britànics que resideixen a l’estat espanyol ho fan al País Valencià, així com gairebé un terç dels turistes, uns tres milions. Ha afegit que està preocupat per la reciprocitat sanitària i pels efectes sobre les exportacions al Regne Unit.

Puig ha estat a Brussel·les en el marc d’un conjunt d’activitats organitzades per la Generalitat per a celebrar el Nou d’Octubre a les institucions europees. Es farà també el lliurament de la Distinció Lluís Vives del 9 d’Octubre als primers diputats i diputades valencians a l’eurocambra.

The post Puig demana a la UE un compromís clar amb la Mediterrània contra el canvi climàtic appeared first on VilaWeb.

Un polígon evacuat i l’AP-7 tallada per una fuita en una canonada d’etilè al Penedès

L’autopista AP-7 i la carretera N-340 estan tallades des de poc després de les 17.00 a la confluència dels municipis de Castellví de la Marca, Santa Margarida i els Monjos i Banyeres del Penedès (tots tres a l’Alt Penedès) a causa d’una fuita en una canonada d’etilè que transcorre per aquest indret. Per precaució també s’ha evacuat el polígon industrial Casa Nova de Santa Margarida. Protecció Civil ha activat el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat) i els Bombers han establert un perímetre de 200 metres a l’entorn del punt del succés. Hi ha quatre dotacions del cos d’extinció d’incendis treballant-hi. De moment es desconeixen les causes de l’incident, tot i que s’apunta que podria haver estat per feines de maquinària agrícola.

Segons ha explicat Protecció Civil, l’actuació dels Bombers consisteix a inspeccionar la zona per constatar que no hi ha cap element potencialment perillós que pogués provocar una ignició en interactuar amb l’etilè. Els Bombers, a més, també controlen amb els explosímetres que no hi hagi concentracions del gas a la rodalia. A les 18-30 la fuita continuava activa, tot i que de manera controlada i sota la vigilància del cos d’emergències.

En aquest sentit, i segons informa Protecció Civil, l’empresa propietària de la canonada d’etilè ha sectoritzat el tub i ha augmentat el consum per minimitzar la fuita. També ha anunciat que desplaçarà una torxa de seguretat mòbil a la zona de la fuita per cremar de forma segura el producte restant. El cos d’emergències informa que l’etilè és un producte inflamable però no tòxic.

Pel que fa a l’afectació viària, el trànsit de l’AP-7 està tallat entre els quilòmetres 199 i 202, en terme de Santa Margarida i els Monjos. En sentit sud els cotxes es desvien per la sortida 30, Vilafranca sud, mentre que en sentit nord es deriven cap a la sortida 31, al Vendrell. La carretera N-340, de la seva banda, es talla entre els quilòmetres 1.205 i 1.207.

En la resolució de l’incident també estan treballant els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Santa Margarida i els Monjos. Protecció Civil està en contacte permanent amb aquest municipi, així com amb els de Castellví de la Marca i Banyeres del Penedès. També amb l’Agència Catalana de l’Aigua per avaluar preventivament possibles afectacions a rieres o aqüífers de la zona, tot i que fins al moment no se’n té constància. També es manté la coordinació preventivament amb Adif per la proximitat de les línies ferroviàries que no es troben afectades directament.

The post Un polígon evacuat i l’AP-7 tallada per una fuita en una canonada d’etilè al Penedès appeared first on VilaWeb.

Apple retira l’aplicació que feien servir els activistes d’Hong Kong per a rastrejar els moviments policíacs

Apple ha retirat del seu App Store, per violar les polítiques d’ús, l’aplicació HKmap.live, que els manifestants a Hong Kong utilitzaven per a rastrejar la presència i els moviments policíacs.

Apple ja havia retirat l’aplicació a principi de mes, però s’havia fet enrere. La companyia nord-americana havia iniciat una recerca després de les queixes expressades per ‘clients preocupats a Hong Kong’ i descobrir que havia posat en perill a les forces de l’ordre i als residents, segons les declaracions de la companyia recollides per Reuters.

En un comunicat, Apple diu que l’aplicació ‘s’havia usat per a localitzar i emboscar a la policia, amenaçant la seguretat pública, i els criminals l’han usat per a victimitzar als residents en àrees on saben que no hi ha forces de seguretat.’

A la Xina, la publicació oficial del Partit Comunista havia qualificat aquesta aplicació com a ‘tòxica’, i fins i tot va arribar a dir que els activistes comptaven amb la complicitat de la companyia nord-americana.

La informació recollida en l’aplicació procedia de ‘posts’ públics i de xarxes socials, i mostrava la ubicació de protestants i policia. Segons Reuters, encara que Apple ha retirat HKmap.live de l’App Store a escala global, continua estant disponible per als usuaris que la tenien descarregada a Hong Kong i fins i tot existeix una versió web que pot veure’s des dels dispositius iPhone.

The post Apple retira l’aplicació que feien servir els activistes d’Hong Kong per a rastrejar els moviments policíacs appeared first on VilaWeb.

Costa i Campdepadrós es neguen a signar la notificació del TC

Els membres de la mesa del parlament de JxCat, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, no han recollit avui la notificació del Tribunal Constitucional (TC) que els adverteix de les conseqüències penals de desobeir les resolucions de l’alt tribunal.

Segons fonts de la formació, el vice-president i el secretari primer de la mesa han atès el secretari judicial del TSJC que els ha portat la notificació però no l’han recollida. “‘orna a ser el mateix, tornen a fer servir la justícia per interferir en la sobirania del Parlament, vulnerar l’autonomia, la separació de poders i la immunitat i la inviolabilitat dels diputats. I pretenen que la mesa es torni un òrgan censor’, han lamentat.

El TC ha notificat el president del parlament, Roger Torrent, i els representants de Cs, ERC i PSC després que el tribunal hagi suspès part de la resolució del parlament que defensa l’autodeterminació i torna a reprovar Felip VI.

El TC amenaça penalment la mesa del parlament si no censura certes iniciatives parlamentàries

The post Costa i Campdepadrós es neguen a signar la notificació del TC appeared first on VilaWeb.

El festival Esperanzah!, enguany més feminitzat i obert a nous gèneres musicals

El Festival Esperanzah!, que es farà els dies 11, 12 i 13 d’octubre al Parc Nou del Prat de Llobregat, afronta l’onzè certamen amb la clara convicció de continuar incrementant la presència femenina tant al cartell com a l’organització. Després de l’impacte que l’any passat va tenir el dia dedicat a les dones, amb l’Esperanzah! Es Muher, enguany els organitzadors han decidit d’intensificar-ne la feminització convertint aquesta experiència en un fenomen transversal. ‘L’any passat va ser la posada de llarg, però entenem que no ha de ser un dia només, hem d’avançar cap aquest moment en què no hàgim de fer una diferenciació entre si tenim dones o no a l’organització, ha de ser una normalitat’, ha explicat Óscar Rando, codirector del festival. Rando ha destacat l’elevada presència de dones tant als llocs tècnics com als llocs de responsabilitat.

El plat fort tornarà a arribar de la mà de la mateixa Banda Futura del 2018 i amb la mateixa directora artística, Amparo Sánchez, acompanyada de diverses convidades, com Ariadnna Puello, La Shica, Las Migas, Marinah i Markia Sierra. ‘Participar l’any passat en l’Esperanzah! Es Muher va ser màgic, recordo que tot l’equip tècnic era format per dones, una cosa que mai passa’, ha explicat Alicia Grillo, guitarrista de Las Migas. Considera que calen iniciatives com aquestes perquè un dia es digui ‘que una banda formada per dones simplement és una banda’.

Una altra de les novetats destacades d’enguany és la creació de la Banda Esperanzah! que encapçalarà Natxo Tarrés. Els membres de The Wireless seran els músics d’aquesta banda que oferirà un concert singular. La cita comptarà amb la participació d’artistes molt diversos, com Alfred Garcia, concursant d’Operación Triunfo i veí del Prat de Llobregat; diversos components de Txarango, Gerard Quintana, Gemma Humet i la jove Rita Farré, filla d’un dels antics membres de Gossos.

Pel que fa al cartell, destaca l’aposta per nous gèneres musicals com el trap, que arribarà de la mà del cantant Lildami, i també la presència d’una formació 100% familiar com és el Pot Petit. També hi seran presents Oques Grasses, Rebelmadiaq Sound System, l’actor Pepe Viyuela, Elèctrica Dharma, la Sant Andreu Jazz Band, Itaca Band, Yonse, Pablo Superstar i Suu, entre molts més. Manu Chao tancarà el festival amb una doble actuació diumenge a la nit. La història del festival va lligada al cantautor, i serà la quarta vegada que hi actua.

A més, el festival tornarà a acollir el Festiclown Esperanzah!, amb diversos espectacles de circ, a més d’un fòrum social centrat, aquesta vegada, en el canvi climàtic i la importància de tenir cura del planeta.

Durant els mateixos dies del festival, i després d’haver- se constituït com a cooperativa el passat mes de maig, es farà una assemblea al parc Nou en què es faran públics els motius que han dut els responsables d’aquesta cita musical a fer aquest pas.

Esperanzah! va néixer fa deu anys per ‘dignificar’ el barri de Sant Cosme i per impulsar i col·laborar amb els seus ingressos en projectes socials, culturals, ambientals, humanitaris i d’Economia Social i Solidària (ESS), com Proactiva Open Arms, Pallasos en Rebeldía i les Dones sàvies de Sant Cosme. Aquests darrers quatre anys ha generat i destinat més de 400.000 euros a aquesta mena de projectes.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes 

The post El festival Esperanzah!, enguany més feminitzat i obert a nous gèneres musicals appeared first on VilaWeb.

Ciència, cultura i humor al Festival d’Astronomia del Montsec

Torna el Festival d’Astronomia del Montsec. Durant tres dies, el Centre d’Observació de l’Univers al Montsec acostarà la ciència a petits i grans. Per això s’oferiran un seguit d’activitats científiques, culturals i d’oci per a tota la família.

Entre les més destacades hi ha les visites al planetari. De divendres fins diumenge es faran sis sessions, pensades per a públics diferents.

Què podem fer aquest cap de setmana? deu propostes

Hi ha l’opció d’assistir a les visites nocturnes especials que es faran el divendres 11 a les 20.00 i a les 22.00, com també el dissabte 12 a les 20.00.  Així mateix, n’hi ha de pensades per als més petits de la casa, que es faran en horari diürn, dissabte i diumenge a les 11.00; aquesta visita, a més, serà amenitzada per una rondallaire. Els adults també tindran l’opció d’observar el sol, a la sessió al planetari el divendres 11 a les 18.00.

Dissabte a la tarda hi haurà activitats familiars sobre ciència. Per exemple, un taller d’artefactes interactius i una sessió d’experiments científics amb Dani Jiménez, el presentador del programa ‘Dinàmiks’, de TV3. També hi ha un berenar solidari, un concert amb música interstel·lar i monòlegs científics en clau d’humor.

El vespre serà un dels moments més especials: es farà un dels concerts del cicle ‘Música sota les estrelles’ al planetari Ull del Montsec, que dura fins al novembre. El concert de dissabte es titula ‘Temps de Pedrolo’ i anirà a càrrec de Patrícia McGill i Javier Juanco Quartet.

Diumenge hi haurà la gimcana astronòmica ‘Els enigmes de les estrelles’.

The post Ciència, cultura i humor al Festival d’Astronomia del Montsec appeared first on VilaWeb.

La Cambra anuncia una segona consulta sobre les dificultats per trobar personal qualificat

La Cambra de Comerç de Barcelona començarà demà una nova consulta electrònica als empresaris, segons ha anunciat el seu president, Joan Canadell. La votació se centrarà en demanar sobre les dificultats de les companyies per trobar personal qualificat. ‘És un tema que preocupa molts empresaris i volem valorar-ho per fer propostes’, ha afirmat Canadell en una piulada. La primera consulta, sobre les conseqüències econòmiques de la independència en el marc de la Unió Europea, ja supera les 1.500 votacions, segons fonts de la Cambra, que expressen la seva satisfacció pel nivell de participació. Per ara, però, l’ens no posa data a una possible consulta sobre la resposta a la sentència de l’1-O.

Fonts de la Cambra indiquen que l’empresariat està responent molt bé a les consultes, que creuen que necessiten recorregut. A l’anunciar aquestes formes de participació, el president Joan Canadell va dir que es tractava d’una prova pilot i que en cas que hi hagués una bona resposta de l’empresariat es podria consultar als associats sobre la resposta a la sentència.

La decisió de fer una eventual pregunta sobre la resposta a la sentència depèn del comitè executiu de la Cambra, que en la seva reunió de dimecres només va acordar la celebració de la segona consulta sobre el personal qualificat. En principi, el comitè es reuneix com a mínim un cop al mes, tot i que a la pràctica hi ha més trobades.

The post La Cambra anuncia una segona consulta sobre les dificultats per trobar personal qualificat appeared first on VilaWeb.

Pedro Sánchez i la cara d’espant

Cap bandera espanyola al míting de pre-campanya de Pedro Sánchez (PSOE) ahir a Barcelona. Cap menció especial al 155. Cap referència directa als presoners polítics. I cap insinuació del pacte PSOE-PP que Felipe González (PSOE) i Mariano Rajoy (PP) reclamaven fa dies a la portada de l’ABC. Ahir Pedro Sánchez fins i tot va voler marcar distàncies amb Ciutadans, la nineta dels seus ulls ara fa quatre dies. Per un moment, doncs, va semblar que el Pedro Sánchez i de les JONS d’aquests darrers dies deixés pas al Pedro de la Heidi. De la pell de brau a la pell de xai. Coses de les enquestes publicades i internes que no acaben de premiar l’estratègia de mà de ferro del PSOE poques setmanes abans de votar. O coses del PSC, que devia implorar al seu cap que moderés el nacionalisme espanyol exhibit desacomplexadament aquests darrers temps i que no va gaire bé, si fem cas a les dades del CEO: la meitat dels votants socialistes no veuen amb bons ulls que hi hagi presoners polítics. Potser per això la cara de Sánchez d’ahir era més d’espant que no d’eufòria. Aquest és el vídeo de l’acte:

El nacionalisme espanyol del PSOE, doncs, ahir es va exhibir, però sense excessos. I, si bé és cert que l’eslògan dels socialistes era ‘Ara, Espanya’, també ho és que totes les banderes que es van repartir entre l’audiència eren catalanes, i que en la mar visual no hi havia ni tan sols el logotip del PSOE. Canvi de xip, o de jaqueta? Canvi de rumb, o tomb momentani?

Pedro Sánchez va arribar a la sala amb un quart de retard, acompanyat dels sempre fidels Miquel Iceta, Jaume Collboni, Teresa Cunillera i el desconegut president del senat, Manuel Cruz, que en el túnel de militants eufòrics ningú no volia abraçar, ni besar, ni saludar. Començava un míting sense gaire encant que va durar cinc quarts, teloners inclosos.

Va obrir foc Miquel Iceta, que ahir no va ballar, sinó que va demanar respecte i que les sentències judicials es complissin; en un discurs bàsicament en català que va incloure un crit (‘Visca Josep Borrell!’).  Jaume Collboni va continuar espantant el personal barceloní amb la seguretat, jugant a fer de Manuel Valls, en un discurs bàsicament en castellà; i Meritxell Batet va ser la que va atacar amb més contundència els rivals (Ciutadans i Podem) i que va desplegar més profundament el relat made in PSOE de la suposada manca de convivència a Catalunya, en un discurs bilingüe: ‘Els socialistes hem tingut moltes dificultats per a treballar per la convivència. Hem rebut insults, menyspreu, que ens han fet sentir no prou catalans, ni catalanistes. I el PSC continuarà treballant per aquesta convivència tot i les pintades a les seus que rebem’, va dir després de deixar anar una frase per a escoltar dues vegades: ‘El president Torra continua amenaçant amb l’autodeterminació.’

Pedro Sánchez va parlar una mitja hora, només en castellà, i és en els primers minuts que va parlar amb contundència sobre l’independentisme, i on es va notar més la mà dels guionistes, perquè es va ajudar constantment de paraules crossa, com per exemple la paraula ‘ara’.

‘Ara que hem vist el naufragi polític de la independència; ara que hi ha el dolor que ha causat fins i tot en les files independentistes, com recordava Miquel Iceta; ara que tenim el desafiament de reconstruir la convivència; ara que els independentistes veuen de cara la gran mentida de creure que la societat catalana és uniforme; ara que l’independentisme es troba despullat de creure que Catalunya li pertanyia a ella. Ara que tot això ho veiem i cada vegada amb més decibels, ara és més necessari que mai de refermar per què existim com a projecte polític: per la justícia social, sense dubte. Però també per reconstruir els ponts que uns i altres han trencat i per reconstruir la convivència a Catalunya. Us demano un esforç més per avançar en la justícia social, la convivència, i la neteja (sic).’

La neteja? Ara pla.

En fi, després de treure a passejar la carta de Franco (‘Exhumar el dictador engrandeix la ja prou gran democràcia espanyola’), d’Aznar (‘Si fins i tot els nens entenen el canvi climàtic, és greu que el president Aznar no l’entengui’) i de la CUP (‘És al·lucinant, els independentistes volen marxar d’Espanya, però tots es presenten a les eleccions, i la CUP s’hi presenta dues vegades: per ells, i pels de Podemos’), Pedro Sánchez va tornar a recórrer al guionista i va començar a jugar amb la idea de la E d’Espanya: ‘Per nosaltres la E d’Espanya és la E de l’educació pública, la E de feina [en espanyol, ‘empleo’] digna, la E d’emancipació dels joves, i la E d’apoderament [en espanyol, ‘empoderamiento’] de la dona’, va dir un Pedro Sánchez que ho va deixar fàcil i mastegat: la E d’Espanya també és la E d’Estremera.

L’home, després d’anunciar que aboliria la prostitució a Espanya, tornar a reclamar un esforç per la justícia social, la convivència i la neteja (sic), i parlar dels piulets de Trump, va començar uns minuts en què gairebé no se sentia, tot i el micròfon: tan baix parlava l’home, i tan adormit portava el partit d’ahir. Un partit de canvi de rumb, en vista de les enquestes desfavorables que li exigien menys agressivitat, o simplement canvi de jaqueta, per deferència a un PSC que jugava a casa. El dubte és si el ‘míting-frenada’ de Sánchez podrà compensar la notícia del dia, el discurs del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya dient ‘Ho tornarem a fer’.

Al cap d’una hora i vint minuts la concurrència desfilava cap a la sortida, mentre de fons sonaven les notes de la cançó de pre-campanya del PSOE,  ‘Mi querida España‘, en bonica i significativa versió de la cançó de Cecilia, cèlebre cantant dels setanta, filla de diplomàtic i militar gallec, morta prematurament, en plena fama, i en tràgic accident de Seat 124 encastat contra un carro de bou, i que té aquesta lletra: ‘Mi querida España, esta España mía, esta España nuestra. De tu santa siesta ahora te despiertan versos de poeta. ¿Dónde están tus ojos? ¿Dónde están tus manos? ¿Dónde tu cabeza? Pueblo de palabra y de piel amarga, dulce tu promesa. Quiero ser tu tierra, quiero ser tu hierba cuando yo me muera’ [‘Estimada Espanya, aquesta Espanya meva, aquesta Espanya nostra. De la teva santa migdiada ara et desperten versos de poeta. On són els teus ulls? On són les teves mans? On és el teu cap? Poble de paraula i de pell amarga, dolça la teva promesa. Vull ser la teva terra. Vull ser la teva herba quan em mori.]

The post Pedro Sánchez i la cara d’espant appeared first on VilaWeb.

Quan, senyors i senyores del Botànic?

En un mitjà de comunicació comarcal, un bon amic escrivia sobre la normalització de l’ús de la llengua i la situació actual. Començava la columna al·ludint als articles del nostre estatut d’autonomia que hi fan referència, bàsics i indiscutibles. Per sort, legislació n’hi ha de sobra, encara que no sé de què ens serveix si no s’aplica i els nostres drets lingüístics continuen essent trepitjats una vegada i una altra. Tanmateix, torne a recórrer, com els meus companys, a allò que ens diu la llei, una altra llei orgànica, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), vigent d’ençà del 1983. A l’article 16, diu: ‘Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’Administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient de valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.’

Ja han passat trenta-sis anys des que es va publicar aquesta normativa, però, com diu un altre bon amic, ‘de no fer res, no passa res’ i, com sempre deia ma mare, ‘el paper és molt sofert’. Sembla que hi ha lleis que es publiquen per tranquil·litzar consciències. Els responsables de complir-les no les compleixen, sinó que s’hi giren d’esquena –si no hi van directament en contra– i no passa res! La vulneració sistemàtica, les denúncies i les vexacions als qui fem servir la nostra llengua tenen poc ressò. I, pel que sembla, als polítics –passats i actuals– els importa ben poc.

Tot açò té a veure amb l’article 16 de la LUEV i també amb la llei no nada ‘de la Funció Pública Valenciana’. Com es fa perquè els treballadors públics arriben a tenir el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei encomanat? Si una metgessa, un infermer, una jutgessa, un auxiliar administratiu… tenen relació directa amb el públic, ha de ser voluntari, eixe coneixement? I si l’empleat, a més de no saber valencià ni entendre’l, no el vol aprendre ni usar? Com puc fer servir el valencià amb la tranquil·litat que m’entendran i m’atendran correctament i respectuosament? M’empara la llei, sí, i què?

Fa aproximadament un any, el novembre del 2018, la senyora Gabriela Bravo, consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertat Públiques, es pronuncià sobre el requisit lingüístic en la Llei de la Funció Pública. I digué: ‘L’exigència del requisit no ha d’entrar mai en col·lisió amb el dret a la salut. Per tant, si aquesta exigència produeix una disfunció en el funcionament del sector públic sanitari, prioritzarem sempre el servei públic sobre l’exigència de la capacitació.’ Com? Açò és ben bé mesclar naps i cols. A la senyora consellera no li semblen suficients trenta-sis anys per a fer efectiva al cent per cent l’aplicació d’una llei aprovada per les Corts Valencianes sense cap vot en contra? Com pot contraposar dos drets fonamentals: el dret d’ús de la llengua pròpia –en l’àmbit privat i en el públic– i el de la protecció de la salut? Aquests drets fonamentals avalats per la Unió Europea sempre seran complementaris, mai contraposats, ni l’un per damunt de l’altre. S’entendria que qualsevol treballador dependent de l’administració Pública Valenciana no sabera parlar en castellà? El contractarien si desconeguera eixa llengua? El valencià és llengua cooficial del País Valencià, juntament amb el castellà. Les nostres lleis autonòmiques ho manen així: per què, doncs, no hi donem el mateix tractament? Senyors i senyores del Botànic, n’esperàvem molt més! Revertir les polítiques de vint anys del PP sense necessitat de fer canvis legislatius era fàcil: només calia aplicar les lleis aprovades, publicar la nova Llei de la Funció Pública Valenciana i així igualar-nos a les altres autonomies amb llengua pròpia: Catalunya, les Illes Balears, Galícia, que tenen el requisit de fa anys. Si ho hagueren fet, haurien complit una de les promeses de l’esperit del Botànic. No ho han fet. Tenim una llei paralitzada per no sabem quins interessos espuris, després d’intenses negociacions polítiques i sindicals.

Espere equivocar-me i que aquesta legislatura siga la de la publicació de la llei. No ens tornen a decebre.

Tudi Torró i Ferrero, pedagoga i filòloga

The post Quan, senyors i senyores del Botànic? appeared first on VilaWeb.

Armengol es fa enrere en la devolució de l’ecotaxa als hotelers

El govern balear es desdiu de la decisió de bonificar l’impost de turisme sostenible als hotelers per la fallida de Thomas Cook, segons que s’ha sabut. Després de les discrepàncies amb els seus socis de Més, i en veient les dificultats tècniques de tornar la taxa, l’executiu de Francina Armengol s’ha decidit a cercar alternatives.

La mesura havia de servir per a pal·liar les pèrdues que ha originat en els hotelers la fallida de Thomas Cook, però Miquel Ensenyat (de Més per Mallorca) va advertir que no hi donarien suport i que, a més, el PSIB no podia prendre decisions unilaterals en qüestions tan delicades com aquesta.

El govern estudia noves fórmules per a garantir liquiditat econòmica de les empreses afectades per la fallida, generalment hotels, sense haver de tornar l’impost de turisme sostenible a les empreses afectades. Tant Més per Mallorca com Més per Menorca han demanat al conseller de Turisme, Iago Negueruela, que els crèdits a aquestes empreses s’habilitin mitjançant un pressupost propi. Pep Castells, de Més per Menorca, ha demanat, a més, que aquests ajuts vagin supeditats a uns compromisos de sostenibilitat i retorn social de les empreses beneficiàries.

Més per Mallorca ha argumentat que les línies de crèdit del govern que es destinin a les empreses afectades no haurien de comprometre la naturalesa de l’impost de turisme sostenible, que va ser concebut per a pal·liar els efectes del turisme sobre el medi.

The post Armengol es fa enrere en la devolució de l’ecotaxa als hotelers appeared first on VilaWeb.

Pàgines