Catalan mayors, with the support of Òmnium, have decided to challenge the ruling of the Toulouse Court of Appeal, which reaffirms that French must be the priority language in municipal council meetings in Northern Catalonia. Today, they agreed to take the case to the French Council of State, an essential step before heading to Europe.

The mayor of Les Banys, Marie Costa, and the mayor of Elna, Nicolas Garcia, emphasized that the ruling “is not a victory, but neither is it a defeat.” They explained that as judicial decisions progress, more legal articles previously cited to marginalize the use of Catalan are being ruled out. Garcia acknowledged that “there might not be much hope with the Council of State, but it allows us to take the case to Europe, which protects the linguistic rights of all citizens.” He added, “This is how we can compel the French state to recognize our existence.”

Currently, the judicial arguments rest exclusively on Article 2 of the French Constitution, which states that “the language of the Republic is French.” Although Article 75-1 recognizes that minority languages “belong to the heritage of France,” the use of French is mandatory for public legal entities. This means Catalan can be used in council meetings, but only as a translated language and after French, without carrying any administrative or legal weight.

This nuance added by the Toulouse Court to the initial ruling of the Montpellier Court creates “a breach,” according to lawyer Mateu Pons, which they intend to leverage to take the case to the Strasbourg Court. The next step is to appeal the ruling of the Toulouse Court of Appeal to the French Council of State, the highest judicial body in France, and the final hurdle before reaching the European Court of Human Rights. Pons explained that they have two months to file the appeal, with the Council of State expected to deliver a decision in about two years. Following this, they would proceed to Strasbourg, marking the first case concerning linguistic rights where the French state not only marginalizes such rights but outright refuses to recognize them.

Pons also noted another advancement: the mayors’ right to intervene and defend their individual rights as elected officials to use Catalan has been acknowledged. This is significant because cases before the European Court can be brought in defense of individual rights, not institutional ones, representing another breach in the case.

“The Toulouse Court has condemned Catalan to be a subordinate, second-class language,” stated Xavier Antich, president of Òmnium. However, he added that through this process, they have managed to secure a ruling that “recognizes Catalan can be used in council meetings and that it cannot be prohibited.” “We are raising the battle for Catalan to another level. We are moving beyond regional and departmental administrative courts. Now, the mayors and Òmnium are directly confronting the French state,” Antich affirmed.

The ruling

The Court of Appeal of Toulouse today upheld the ban on the use of Catalan in municipal council meetings in the towns of Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Roussillon), Portvendres (Roussillon), Sant Andreu de Sureda (Roussillon), and Tarerac (Conflent). The municipalities had filed an appeal following last year’s decision by the Administrative Court of Montpellier, but the appeal has been dismissed. However, the court has left open the possibility of translating speeches from French into Catalan.

The court confirmed what had already been stated during the appeal hearing on November 28 and what the Montpellier court had ruled in May of last year: French must be the primary language in council meetings in Northern Catalonia, as required by the French Constitution. The ruling rejected the appeal by the municipality of Elna and upheld the annulment of the regulation allowing the use of Catalan in its council meetings. This regulation was later adopted by four other municipalities. The regulation stipulated that council members could speak in Catalan, provided their speeches were subsequently translated into French.

The court emphasized that under Article 1 of the law of August 4, 1994, French is “a fundamental element of the personality and heritage of France, and is the language of the Republic pursuant to the Constitution.” It further cited Article 21 of the same law on the protection and promotion of minority languages, which states that the provisions of the law “do not prevent the use of regional languages in public and private actions.” However, the ruling concluded that these provisions “neither prohibit nor authorize” council members to speak in a regional language during oral interventions.

The court also referred to Article 2 of the French Constitution, which declares that “the language of the Republic is French.” While Article 75-1 recognizes that regional languages “are part of the heritage of France,” the ruling underscored that “the use of French is mandatory for public legal entities.” Administrative documents must therefore be written in French. The court argued that although Article 75-1 was introduced to “underscore France’s attachment to regional languages,” it did not establish any rights or freedoms enforceable by individuals or local authorities, nor did it intend to diminish the scope of Article 2. Based on this reasoning, the court concluded that the modification of the regulation violated Article 2 of the Constitution, even if it required Catalan interventions to be accompanied by a French translation.

However, the court acknowledged that the provisions of Article 2 do not preclude council deliberations and speeches, once expressed in French, from being translated into Catalan.

A Long Judicial Battle

The decision of the Court of Appeal of Toulouse comes after a long legal process dating back to April 2022. The municipality of Elna approved a regulation change to allow speeches in council meetings to be delivered in Catalan, becoming the first municipality to adopt such a measure. The regulation required that these interventions be translated into French. The municipalities of Banys i Palaldà, Portvendres, Tarerac, and Sant Andreu de Sureda later followed suit. Opposition council members in Elna who were against the change reported it to the then Prefect of the Pyrénées-Orientales, Rodrigue Furcy, who subsequently referred the matter to the court after unsuccessfully urging the municipalities to reverse their decision.

Nearly a year later, in March 2023, the Administrative Court of Montpellier rejected Elna’s request to refer the issue of using Catalan in council meetings to the Constitutional Council. The hearing against the five municipalities took place on April 18 of last year. During the hearing, the public rapporteur of the Montpellier Administrative Court recommended annulling the regulation changes that allowed Catalan to be spoken in council meetings. The magistrate argued that “the language of the Republic” is French and that translating debates placed French in a subordinate position.

The court’s ruling, issued on May 9, annulled the regulation changes of the five Northern Catalan municipalities that had permitted speaking in Catalan during council meetings, provided the speeches were translated into French. The court justified its decision by stating that French is the language of the state, as established by the French Constitution, and could not be relegated to a mere language of translation. The affected municipalities described the ruling as a “slap in the face” for the Catalan language and announced their intention to appeal to the Court of Appeal of Toulouse, which has now delivered its verdict.

Després de dos mesos d’investigacions, la fiscalia de Suècia ha arxivat la causa contra el jugador francès del Reial Madrid Kylian Mbappé per una presumpta violació comesa a Estocolm. Considera que no hi ha prou proves per a començar un procediment judicial. El jugador de futbol passava uns dies de descans a la ciutat sueca i va ser acusat pel diari Expressen.

Va dir que era “sospitós raonable”, el nivell d’acusació més baix de la justícia local. Segons un altre mitjà suec, TV4, la persona que va denunciar la violació va anar al departament dedicat a les víctimes de violació de l’hospital, i va identificar Kylian Mbappé com a autor de la violació.

Mbappé va assegurar que era una notícia falsa. A banda de desmentir la informació, va acusar el PSG, el seu anterior equip de futbol, a qui reclama cinquanta-cinc milions d’euros com a part del seu salari i més bonificacions. En un piulet, feia referència a l’acarament previst entre els seus advocats i els representants del seu ex-club al Tribunal de Recursos de la Lliga de Futbol Professional.

L’entorn en què han pres avui la decisió de baixar els tipus d’interès els consellers del BCE no era pas fàcil. Finalment, s’han decidit per retallar 0,25 punts percentuals, que era allò que majoritàriament s’esperava als mercats, fins al 3%, valor que no es veia d’ençà del març del 2023, fa vint-i-un mesos. Hi havia analistes que pronosticaven una retallada de 0,50 punts, en vista de la situació tan feble que exhibeix enguany el creixement de l’economia europea i les perspectives per a l’any vinent. Aquestes darreres setmanes no hi ha hagut ni un dia que no s’hagi publicat alguna notícia negativa sobre la indústria alemanya, sobretot relativa als cotxes (amb Volkswagen al capdavant); o la francesa, amb reestructuracions en l’entorn d’aquest sector, com els gegants Michelin o Valéo. Això fa que molts empresaris de tota la zona euro tinguin l’ai al cor i que no deixin de mantenir un ull clavat en aquests països.

S’hi afegeixen les dures crisis polítiques de França i Alemanya (les dues economies més grans de la zona euro), conjuntament amb la debilitat econòmica d’uns quants països d’aquesta àrea. Són dades que fan rodar el cap i que els consellers del BCE tenen en compte. I encara n’hi ha una altra, de la qual es parla poc, però que és un maldecap constant a l’hora de prendre les seves decisions. És el problema originat per les grans diferències que hi ha enguany entre els creixements dels països de la zona euro. Això vol dir que saben que la decisió que prenen tindrà efectes molt diversos, segons el ritme de l’evolució de cada economia.

Recordem que, d’acord amb les estimacions que feia públiques l’OCDE fa una setmana, el 2024 Alemanya creixerà d’un 0%, en plena davallada industrial, que pesa com una llosa sobre els seus socis europeus. Senzillament, els fa basarda tot allò que pugui succeir els mesos vinents. Itàlia creixerà d’un 0,5% i França, d’un 1,1%, per esmentar els tres grans. Tot plegat fa que la mitjana del PIB de la zona euro augmenti sols d’un 0,8% enguany. En canvi, el creixement de l’estat espanyol serà d’un sorprenent 3% (i Catalunya, al voltant d’aquesta xifra).

No cal dir que aquesta divergència tan gran entre països dificulta la fixació d’un tipus d’interès comú. Alemanya, per exemple, es podria beneficiar d’un efecte més potent si baixés més de pressa el preu dels diners, i l’estat espanyol, en canvi, podria haver d’encarar el risc d’embalar-se excessivament, amb el crèdit més barat. És allò que els economistes anomenen “escalfament”.

Per una altra banda, el principal indicador i referent de la política monetària, la taxa d’inflació anual, va pujar fins al 2,3% a la zona euro el novembre, després del 2% a l’octubre i l’1,7% al setembre. És a dir, no va en la línia prevista per l’autoritat monetària, i acaba l’any fent una lleugera pujada, deguda sobretot al comportament alcista dels serveis. Una pujada que, tot sigui dit, ja va anunciar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, fa uns quants mesos.

En la conferència de premsa d’aquesta tarda, Lagarde ha assegurat: “El BCE aconseguirà l’objectiu d’inflació abans de la data esperada, el 2025.” Ha destacat que la rebaixa de tipus que s’ha decidit avui es deu al fet que la majoria dels indicadors de la inflació subjacent indiquen que els preus al consum s’estabilitzaran sostingudament entorn de l’objectiu del 2% a mitjà termini.

Aquesta afirmació canvia molt respecte de declaracions anteriors del BCE, com la recurrent de mantenir una política monetària que fos “prou restrictiva”. Per això alguns analistes han interpretat que es pot establir com un senyal potencial perquè les retallades de tipus en la zona euro continuïn durant el 2025. Ara, també és cert que de seguida ha matisat: “No hi ha cap camí predeterminat sobre els tipus d’interès, sinó que es determinaran reunió a reunió, d’acord amb les dades que es vagin sabent.”

Lagarde ha afegit que encara no es podia cantar victòria sobre la inflació, però que, malgrat això, la rebaixa de tipus d’avui neix d’una decisió unànime de tots els membres del consell de govern. A més, ha confirmat que dins la reunió hi hagué una certa discussió sobre la possibilitat de retallar els tipus en cinquanta punts bàsics, que alguns consellers haurien preferit.

Per tot plegat, no és clar què farà el BCE finalment l’any vinent, perquè continua havent-hi molt de risc a Europa, amb les possibles restriccions comercials dels EUA durant el 2025 encapçalant la llista. Molts analistes parlen de sengles baixades d’un quart de punt en cadascuna de les sessions del gener, al març i a l’abril. En canvi, molts economistes enquestats per Reuters van una mica més enllà i preveuen una retallada d’un punt percentual el 2025, que tornaria els tipus al 2%, cosa que deixaria respirar més l’economia, sempre en cerca d’un difícil equilibri entre la necessitat de donar suport al creixement de l’activitat i el risc de reactivar la inflació.

Qui sí que sembla tenir-ho clar és l’Euríbor, que suma unes quantes caigudes diàries consecutives. No obstant això, no arriba encara als mínims que va aconseguir la primera setmana de desembre, i manté la mitjana mensual en 2,407%. La cotització avui ha tancat en 2,421%, és a dir, una diferència de 0,008 punts respecte de la jornada anterior. Recordem que al novembre, el tipus de referència per a les hipoteques variables va baixar gairebé de dues dècimes respecte de l’octubre, fins a tocar el 2,506%. En pocs dies ha baixat una dècima més. I amb l’anunci de la baixada de tipus per part del BCE es preveu que continuï marcant nous descensos.

En definitiva, sembla que el preu dels diners ha fet un pas més en la bona direcció. Cal esperar que el BCE continuï el recorregut a la baixa i posi unes condicions més favorables perquè països com Alemanya tinguin més possibilitats de recuperar l’activitat. Ho necessitem tots.

La gendarmeria francesa ha acabat sense èxit el cinquè dia de recerca dels dos excursionistes catalans desapareguts a l’Arieja, al Pirineu occità. Segons ha informat el cos a l’ACN, avui s’hi han desplaçat deu gendarmes, sis dels quals han accedit amb helicòpter al cim del Rulhe i han fet el descens a peu per seguir una de les rutes que haurien pogut fer els excursionistes. Amb aquesta ruta, ja han recorregut tots els camins possibles de la zona. Per això, la gendarmeria informa que, a partir d’ara, solament farà la cerca per aire amb helicòpter. Les mateixes fonts indiquen que a partir d’ara pot ser que la recerca no sigui diària.

Els dos desapareguts són la manresana Txell Fusté, propietària d’un gimnàs a la capital del Bages, i el gironellenc Esteve Carbonell. Ahir, els equips de rescat van accedir a les cinc cabanyes que hi ha a la vall, però no van trobar cap rastre dels dos excursionistes. Segons la gendarmeria, hi ha zones on la neu acumulada és de dos metres i això complica molt la recerca.

Dimarts van trobar el cotxe dels desapareguts al Pla de Peyres, l’últim lloc on es pot accedir en vehicle. A l’interior, hi van trobar un gos, que no és de la parella.

Els batlles nord-catalans, amb l’ajuda d’Òmnium, han resolt de plantar cara a la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc que reafirma que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments de la Catalunya Nord. Avui han acordat de portar el cas al Consell d’Estat francès, pas previ imprescindible per anar a Europa.

La batllessa dels Banys, Marie Costa, i el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, han subratllat que la sentència “no és una victòria però tampoc una derrota”. Sobre això, han exposat que, a mesura que avancen els pronunciaments de la justícia, cada vegada queden descartats més articles legals dels que s’al·legaven fins ara per arraconar l’ús del català. Garcia ha reconegut que potser “potser no hi ha massa esperança amb el Consell d’estat, però ens permet d’anar a Europa, que permet de protegir els drets lingüístics de qualsevol ciutadà”. “És la manera d’obligar l’estat francès de reconèixer la nostra existència”, ha dit.

De fet, ara els arguments de la justícia pivoten exclusivament en l’article 2 de la constitució francesa que estableix que “l’idioma de la República és el francès” i que, encara que l’article 75-1 consideri que les llengües minoritzades “pertanyen al patrimoni de França”, “l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic”. Això, assenyalen, fa que es pugui utilitzar el català als plens però com a llengua de traducció i després del francès, i que no tingui pes administratiu ni jurídic.

Aquest matís que afegeix el Tribunal de Tolosa de Llenguadoc a la primera resolució del de Montpeller obre “una escletxa” que, segons ha concretat l’advocat Mateu Pons, aprofitaran per portar el cas fins al Tribunal d’Estrasburg. Ara, el següent pas és recórrer contra la resolució del tribunal d’apel·lació al Consell d’Estat francès, que és l’últim estadi a escala judicial francesa i és el darrer escull abans d’arribar a la justícia europea. Mateu ha explicat que tenen dos mesos per a presentar el recurs i que la decisió d’aquest òrgan, amb seu a París, trigarà uns dos anys. Posteriorment, anirien a Estrasburg, en el primer cas sobre drets lingüístics, i que l’estat francès no és que els vulgui minoritzar, sinó que directament no els reconeix.

Pons ha explicat que també hi ha hagut un altre avenç, i és que s’ha acceptat la intervenció dels batlles i ha defensat el seu dret individual com a electes de fer servir el català. Això és important perquè al tribunal europeu es pot anar en defensa de drets individuals, no pas d’institucions i representa una altra escletxa en la causa.

“El Tribunal de Tolosa ha decidit condemnar el català a ser una llengua subalterna, de segona”, ha afirmat Xavier Antich, president d’Òmnium, que afegeix, però, que arran del procés, han aconseguit que aquesta sentència “reconegui que el català es pot fer servir als plens i que no es pot prohibir”. “Elevem la batalla per la defensa del català a un altre nivell, deixem enrere els tribunals administratius a escala regional i departamental i ara, els alcaldes i Òmnium, ens enfrontem directament a l’estat francès”, ha reivindicat Antich.

La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals

El parlament s’ha oposat a reclamar al govern que impedeixi la integració de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al CAT-112, tal com es va acordar en la junta de seguretat del dijous passat. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana (ERC) havien arribat a un acord per a esmenar les respectives mocions del govern que s’han votat avui.

L’esmena sobre la policia espanyola tan sols ha tingut el suport de Junts, ERC, la CUP i Aliança Catalana. Els comuns s’hi han abstingut i la resta de partits s’hi han oposat.

El text pactat reclamava al govern que “rectifiqui de manera immediata” els acords de la junta de seguretat de Catalunya perquè consideren que “propicien una reculada clara en les competències que ostenta Catalunya en matèria de seguretat”. A més, demanaven de “blindar, de manera immediata, la presència del cos de Mossos d’Esquadra en ports i aeroports”.

La decisió d’incorporar la policia espanyola al CAT-112 ha causat malestar als partits independentistes, que consideren que és una clara invasió de les competències de la policia catalana i de l’estatut d’autonomia. Fins ara, els governs independentistes s’havien resistit a integrar plenament la policia espanyola al 112.

El govern ha decidit d’intensificar el seguiment que fa del llop a l’Alt Empordà després de l’aparició de dos exemplars més entre els termes de Cistella, Cabanelles i Albanyà. Els Agents Rurals investiguen i analitzen unes imatges preses ahir a través d’una càmera de fotoparany, ubicada a la vora d’una explotació ramadera que havia patit atacs i on s’havien instal·lat per valorar l’efectivitat de les mesures preventives per evitar més atacs al bestiar. A les imatges apareixen dos exemplars, un dels quals apunta a ser la lloba que ja s’havia detectat prèviament, acompanyada d’un altre cànid que encara no s’ha pogut identificar de manera viable.

A partir d’aquestes imatges, els Agents Rurals intensificaran la vigilància a través de les càmeres i les mostres biològiques per tal de determinar si aquest segon individu és un mascle o no. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja ha comunicat que activava el seguiment especial arrel de la detecció dels dos possibles exemplars al Grup de Treball del Llop a Catalunya.   Cal recordar que en aquest grup hi ha representants de les organitzacions professionals agràries i ramaderes, d’altres del tercer sector ambiental i plataformes socials que ja tracten aquest tema com el Grup Llop Catalunya. També hi està representat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el d’Interior i Seguretat Pública, així com experts en la temàtica.

Des de la Generalitat recorden que fa temps que impulsen mesures de coexistència per minimitzar la presència d’individus aïllats a Catalunya. El programa de prevenció de danys a la ramaderia inclou, entre altres mesures, la cessió de material de prevenció, com, per exemple, tanques electrificades. A més, també es fomenten els gossos de protecció de ramats i es dona suport econòmic als ramaders que facin autoprotecció del ramat. Aquest pla s’aplica de forma general en aquells indrets on hi ha indicis confirmats de la presència de llop en els darrers dos hiverns, és a dir, a les zones on es considera que la presència del llop és regular, i on hi ha hagut danys a la ramaderia en zones de pastures comunals o d’alta muntanya. A Catalunya aquest 2024 les comarques de l’Alt Empordà i Osona han estat les més afectades per atacs del llop.

A més, el pla preveu actuacions per a casos de danys no contemplats en aquests supòsits. Aquestes actuacions van des de la revisió i execució de tancats impermeables al llop o la cessió de mitjans per facilitar la localització d’animals a través de collars geolocalitzadors, entre d’altres.

Escola Valenciana reconeixerà la trajectòria en defensa del català del poeta Marc Granell, l’Espai Joan Fuster i la Bressola en la XXI Nit d’Escola Valenciana, que tindrà lloc el 25 de gener a l’Auditori Casa de la Cultura de Benimodo després d’haver-se d’ajornar per la gota freda.

La Nit d’Escola Valenciana és un acte que reuneix activistes, representants institucionals i personalitats valencianes per tal de retre homenatge les persones, col·lectius i entitats que treballen cada dia per la normalització del català, recorda l’entitat cívica. Enguany, l’esdeveniment és organitzat per Escola Valenciana i la Coordinadora de centres en valencià de la Ribera, amb el suport de l’Ajuntament de Benimodo i el Ministeri de Cultura espanyol.

Els periodistes Sònia Bosch Bivià i Rafa Miragal Ramón presentaran l’acte, que comptarà, a més, amb l’actuació musical de Xiomara Abelló i l’homenatge a les figures de Vicent Andrés Estellés i Didín Puig. Entre les autoritats confirmades, el diputat de Cultura i batlle de Benimodo, Paco Teruel Machí. L’accés és gratuït prèvia reserva al lloc web.

Escola Valenciana atorga el guardó a la trajectòria individual al poeta Marc Granell. L’entitat vol reconèixer i agrair la tasca poètica “perquè és una llum que ens il·lumina, el bosc on ens podem refugiar i la mar que ens inunda al desert”. Sobre això, del seu treball destaca “que pot servir per a entendre la història i la realitat, i ser conscients que per a intentar transformar les coses cal un esforç continuat i col·lectiu”.

D’altra banda, es reconeix el treball d’institucions i de col·lectius en la promoció i ús del valencià. Enguany, l’entitat enalteix la tasca de l’Espai Fuster per conservar, gestionar i difondre l’obra d’una de les figures més rellevants del pensament contemporani i, més concretament, del patrimoni cultural valencià. “El centre és una entitat de referència comarcal, de País Valencià i, fins i tot, del nostre domini lingüístic, que acumula activitats adreçades a un ventall ample de públic, des de comunitats educatives a personal investigador”, sostenen.

Finalment, el guardó que reconeix la tasca de promoció i ús del valencià per part de col·lectius de diversos àmbits com són l’esport, l’audiovisual o la música, ha anat a parar a La Bressola i Amics de La Bressola “pe la seva tenacitat per bastir una escola en català feta des de les famílies i per l’alumnat, perquè són una mostra excel·lent que d’entre totes, ho podem tot”.

Un jutjat de Barcelona ha fet avui una vista prèvia després de la demanda civil que van presentar els pares de la Kira López, l’alumna de quinze anys que es va suïcidar el 2021, contra l’escola Pare Manyanet Sant Andreu on estudiava per presumpte assetjament escolar, en la qual s’ha acordat la testifical i pericial de cara al judici.

Pare de Kira López: “No és normal que els nens se suïcidin, hi ha d’haver conseqüències”

Els pares de la Kira, que es va treure la vida el maig del 2021, van presentar el passat mes de febrer una demanda per la via civil per sol·licitar la responsabilitat del centre després que el cas no prosperés pel penal, en la qual demanen 150.000 euros pels danys “físics, psicològics i morals” soferts. En la vista preliminar feta de cara al judici, encara sense data, s’ha aprovat la prova testifical proposada per la defensa dels pares de la Kira, en concret, el testimoni de quatre alumnes d’aquest col·legi, tres dels quals haurien presenciat “directament” el presumpte assetjament escolar, i el d’una altra menor, testimoni d’un incident concret amb un dels professors.

Per la seva banda, la lletrada que defensa a l’escola Pare Manyanet Sant Andreu ha proposat, i ha estat acceptada, la testifical d’onze docents del centre escolar, entre ells els directors d’infantil, primària i secundària. A més d’aquestes testificals, també s’han aprovat els informes pericials de les parts, de cara al judici, que es farà en dues sessions: en una primera jornada declararan els testimonis i en la segona es practicarà la prova pericial.

Durant l’audiència prèvia d’aquest dijous, al jutjat de Primera Instància 35 de Barcelona, Noelia Rebon, l’advocada dels pares de la Kira, ha subratllat que l’escola “no va aplicar cap protocol ni mesures correctores als alumnes infractors” que presumptament havien assetjat la menor. Els pares de la Kira denuncien que la seva filla sofria agressions, humiliacions, burles i altres violències per part d’alguns alumnes i, també, per part de professors d’aquesta escola.

En declaracions a Efe, Rebon ha esgrimit que l’escola no va emprar “tota la diligència que li era exigible”, i precisa que la xifra de 150.000 euros que demanen els pares de la menor és “més simbòlica que reparadora”, ja que cap quantitat “els retornarà la seva filla”. Per a l’advocada, la testifical proposada per l’escola és oportunista, en la mesura en què es tracta de professors vinculats al col·legi i que perceben un sou, així que “d’entrada veiem una possible recusació”, ha dit.

En canvi, l’escola Pare Manyanet Sant Andreu nega obertament que hi hagués assetjament escolar, de manera que el centre va actuar de “manera diligent” perquè “no hi havia cap situació que requerís una intervenció”, sosté la defensa del centre escolar.

El gener del 2023, el Jutjat d’Instrucció 31 de Barcelona va decidir de sobreseure i d’arxivar el procediment penal que se seguia contra l’escola Pare Manyanet pel suïcidi de la menor el 2021 després de concloure, en contra del que defensen els seus pares, que no va haver-hi cap situació d’assetjament escolar al col·legi.

La directora del Servei de Drets dels Animals de Barcelona, Carme Maté, ha advertit que la ciutat quadruplica la densitat òptima de coloms per quilòmetre quadrat. Segons les dades del consistori, la densitat s’ha de situar en uns 300-400 per quilòmetre quadrat, però a Barcelona s’estima que n’hi ha entre 1.300 i 1.700 per quilòmetre quadrat. “Mantenim [amb alimentació] una part important de la població, més de la meitat. Si els deixéssim de donar aquest menjar, no hi serien”, ha explicat Maté.

El consistori assenyala que la presència d’alimentadors pot arribar a triplicar o quadruplicar el nombre de coloms en moments puntuals en determinats espais. El consistori ha detectat 236 grans alimentadors, que poden arribar a donar més de dos quilograms de menjar a aquests ocells, que només en necessiten 30 al dia. A més, ha remarcat que aquesta pràctica els pot generar, entre d’altres, problemes de malnutrició.

Ara, l’ajuntament desplegarà quatre parelles d’informadors que es desplaçaran pels 40 espais on s’han detectat problemes relacionats amb aquesta pràctica i intentaran conscienciar els alimentadors.

D’ençà del 2017, Barcelona controla la població de coloms mitjançant mètodes anticonceptius amb nicarbazina. Actualment, a la ciutat hi ha quaranta-dos dispensadors, que cobreixen un total de trenta-cinc colònies de coloms. Aquesta mesura ha permès reduir en un 60% la xifra de coloms en les zones tractades.

El consistori també va aplicar una mesura dissuasiva dels coloms amb vols de falcons en una prova pilot a les Corts, una iniciativa amb la qual es van foragitar els coloms d’aquella zona durant les dotze setmanes posteriors als vols.

El govern balear ha acabat cedint i no permetrà que es legalitzin edificacions il·legals que es troben en zones inundables i tampoc que s’hi facin obres. Ho establirà el decret que el consell de govern preveu d’aprovar demà per arreglar el nyap que va haver-hi amb la llei de simplificació administrativa aprovada fa dues setmanes al parlament i que permetia de construir en zones inundables.

Així, a banda de prohibir les construccions en zones inundables, tampoc no es podran legalitzar les existents ni fer-hi obres, com ha avançat Europa Press i han confirmat fonts properes a les negociacions a VilaWeb. 

Prohens cerca l’esquerra per salvar el govern, comença un nou cicle?

El PP va aprovar un decret al maig que eliminava la prohibició de construir en zones inundables. Una vegada va passar la tragèdia del País Valencià, i obviant que a les Illes hi havia els antecedents de les tretze morts de la torrentada de Sant Llorenç, el govern va voler recular i esmenar que no s’hi pogués construir. 

Però, durant el ple de validació del decret òmnibus, no es va arribar a cap acord i es va aprovar amb el seu text original, a més d’introduir-hi 34 esmenes de Vox que el PP va votar per error i que, entre més, eliminaven el català de la funció pública. El govern va sortir tot d’una a dir que deixarien sense efecte les esmenes de Vox i es prohibiria la construcció en zones inundables amb dos nous decrets.

L’oposició no li ho volia posar fàcil, ja que no s’havien atès les seves peticions: que no es poguessin legalitzar les edificacions existents ni fer-hi obres noves. Finalment, arran de la ruptura amb Vox i que el PP ha necessitat cercar suports externs per a tirar endavant els dos decrets, l’esquerra votarà a favor d’aquests texts en canvi de salvar la llei de memòria democràtica, que el PP pensava derogar per exigència de l’extrema dreta.

Una de les altres exigències va ser que el govern retirés el projecte de pressupost del 2025, cosa que la presidenta va anunciar durant el ple i el consell de govern va ratificar ahir. De moment, els comptes es prorrogaran, i ara el PP també cercarà el PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem per fer-los possible els primers mesos de l’any vinent.

Les excavacions al jaciment de La Balma de la Griera al municipi de Calafell (Baix Penedès) han proporcionat noves restes d’ocupació neandertal de fa 89.000 anys. En total, i segons han detallat des de l’IPHES-CERCA, s’han recuperat prop de tres mil registres arqueològics, entre els quals destaquen restes faunístiques -cavall, cèrcol i petits carnívors com el linx- i una notable quantitat d’eines lítiques -sobretot de sílex, però també de corniana, quarsita i quars-. Segons els investigadors, les troballes “evidencien la riquesa i diversitat de la fauna d’aquest entorn durant el Paleolític mitjà”, així com “la variabilitat tecnològica en les matèries primeres utilitzades pels grups neandertals que van habitar la zona”.

L’ampliació del sondeig també ha permès aprofundir en la comprensió dels processos de formació i preservació del jaciment, per tal d’avaluar la continuïtat de dipòsits més antics i identificar noves fases d’ocupació humanes encara per estudiar. A més, durant aquesta campanya s’ha aprofitat per seleccionar dents d’herbívors per dur a terme anàlisis isotòpiques, una tècnica que permet d’obtenir informació valuosa sobre la dieta, les condicions climàtiques i els ecosistemes en què van tenir lloc les diferents fases d’ocupació del jaciment, “enriquint així la nostra visió global de l’entorn en què vivien els neandertals”.

Segons l’IPHES, els resultats d’aquesta campanya, que acabarà el 15 de desembre, “reforcen el paper central de La Balma de la Griera com un jaciment clau per comprendre l’evolució dels neandertals al nord-est de la península Ibèrica”. “Aquestes troballes ens permeten aprofundir en el coneixement sobre com vivien els neandertals, així com entendre millor les seves estratègies d’adaptació al llarg de diverses fases climàtiques durant almenys els últims 150.000 anys”, han exposat.

A banda de l’IPHES, qui ha encapçalat la recerca, també hi ha treballat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Santiago de Compostela, el Centro de Investigación Interuniversitario de los Paisajes Atlánticos Culturales, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de València, així com la col·laboració de membres d’institucions internacionals com l’Interdisciplinary Center for Archaeology and the Evolution of Human Behaviour (ICArEHB) de Faro (Portugal), i l’Institut de Paléontologie Humaine de París (França).

La fiscalia ha demanat al jutge que amnistiï els vuit bombers de Girona encausats per haver participat en la protesta a la plaça del Vi l’endemà del Primer d’Octubre. Al seu escrit, diu que l’actuació entra dins els supòsits que recull la llei per aplicar-los la mesura perquè els bombers va anar a la protesta “per donar suport i reivindicar la independència”. L’escrit del fiscal s’afegeix al de l’advocada de la Generalitat, que també ha sol·licitat l’amnistia. A l’agost, la defensa dels encausats també va demanar-la.

L’endemà del referèndum, la plaça del Vi de Girona va viure una protesta multitudinària contra la violència policíaca de l’1-O. S’hi van aplegar més de 4.000 persones i els grans protagonistes d’aquell dia van ser els bombers, a qui la ciutadania va rebre amb aplaudiments per agrair que els haguessin protegit durant les càrregues policials.

L’origen de la causa va ser un atestat de la Guàrdia Civil denunciant que un comboi dels bombers havia passat per davant la comandància d’Emili Grahit tot fent sonar les sirenes i proferint expressions de menyspreu cap al cos. En aquest sentit, el fiscal recull que l’article 1.1 de la llei empara els actes comesos amb intenció de “reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència”. Més endavant, el mateix text també estableix que “quedaran amnistiats els actes de desconsideració, crítica o greuge fets contra autoritats o funcionaris públics, institucions, símbols i emblemes”.

El jutjat d’instrucció 2 de Girona va obrir diligències per presumptes delictes de malversació de diners públics i abandonament del servei com a funcionari públic. Finalment, l’Audiència de Girona, tot atenint-se a un recurs de les defenses, va limitar la causa al segon delicte i va descartar que s’haguessin desviat fons públics. Set anys després, els bombers encausats encara estan pendents de judici.

El PSPV, Compromís, Activa Xiva i Aduc han fet caure la batllessa de Xiva (Foia de Bunyol), Amparo Fort (PP), amb una moció de censura. El portaveu socialista, Ernesto Navarro, és el nou batlle del municipi. Les quatre formacions sumen els nou regidors necessaris per a tenir la majoria absoluta al ple.

Ernesto Navarro es el nuevo alcalde de #Chiva

Dirigirá un gobierno eficaz que priorice la reconstrucción tras los gravísimos daños provocados por la #Dana

Con políticas que velen por la justicia social y no dejen a nadie atrás. @PSOEdeChiva @SocialistesVal @CarlosFBielsa pic.twitter.com/mY0jjqZnhC

— Socialistes província de València (@pspvprovalencia) December 12, 2024

Aquesta és la segona moció de censura que tira endavant en un dels municipis afectats per la gota freda, després de la de Requena el 5 de novembre —anunciada el 21 d’octubre—, presentada pel PSPV i el Partit de Requena i Aldees (PRyA) contra l’aleshores batllessa, Rocío Cortés (PP).

Amb aquest canvi a Xiva, el nou equip de govern, format per les forces impulsores de la iniciativa, es compromet a treballar “de manera coordinada per implementar polítiques que responguen a les necessitats urgents del municipi després de la gota freda” i promoguen “un desenvolupament equilibrat entre el nucli urbà i les urbanitzacions i disseminats”.

“No hauríem de ser aquí parlant de política”

Tanmateix, l’ara ex-batllessa, Amparo Fort (PP), que ha estat rebuda amb aplaudiments per gran part dels assistents al ple, ha acusat les formacions impulsores de la moció de censura d’haver “anteposat una vegada més la seua voluntat a la de tot un poble”. “Avui no hauríem de ser aquí parlant de política, hauríem d’estar parlant de reconstrucció”, ha lamentat.

“Hem viscut la tragèdia més gran que es recorda […] i, mentre això passava, el vostre cap només pensava en com arrabassar la batllia a un ajuntament governat pel PP, sense justificar en cap moment en què us baseu per dir que aquesta situació no ha estat gestionada correctament i sense aportar ni una sola idea”, ha retret.

Fort ha defensat que a Xiva “hi han arribat els màxims responsables de totes les institucions governades pel PP per poder comprovar en primera persona la magnitud del que està passant al nostre poble, donant la cara malgrat trobar-nos en moments tan difícils com els que vivim”.

En aquest punt, s’ha adreçat al portaveu socialista, a qui ha etzibat: “Quants responsables de les administracions governades pel teu partit han vingut aquí? Quantes vegades ha vingut la delegada del govern, representants de la Confederació del Xúquer o Adif? Quants han donat la cara? Quant temps has dedicat durant aquests dies a passar per l’ajuntament per informar-te de la situació en què el deixem? Saps quantes reunions t’esperen demà i per on començaràs?”.

A més, ha retret als impulsors de la moció que “l’únic que han aconseguit és paralitzar el poble” i, amb això, la seva recuperació després de la gota freda. “És el pitjor moment per canviar res. La vostra ambició us ha traït i sabeu que esteu abocats a un fracàs que, per desgràcia, ens passarà factura a tots”, ha criticat.

Finalment, ha reivindicat que durant aquest temps al capdavant del consistori ha “intentat fer política, desterrant els monstres del passat”, però ha lamentat que aquests “són més forts ara que mai”. També ha agraït a qui li ha fet costat i ha reconegut que ha estat “un orgull poder governar i representar el nostre poble i els nostres veïns, sabent que així ho havien decidit les urnes, que són les que atorguen la legitimitat a un govern”.

“El poble necessita la unió de tots”

En acabar el ple, el nou batlle, Ernesto Navarro, en declaracions als mitjans, ha apel·lat a la unitat i ha instat a “començar a treballar des d’ara per als ciutadans, que és per això que hem vingut”. “Cadascú ocupa les seues posicions i les explica”, ha afirmat.

Navarro ha justificat la moció de censura per la manca de respostes i davant les mentides de l’equip de govern del PP i Vox. “Estem una mica cansats de tant menysteniment, de tants menyspreus i de no tenir en compte l’oposició quan es governa en minoria i quan el poble necessita la unió de tots”, ha exposat.

“Tenim 17 regidors, no per cercar majories simples ni res per l’estil, sinó per cercar consens entre tots, perquè tenim un poble que cal reconstruir i reinventar. Un poble que ens ha demostrat què és capaç de fer quan tots s’uneixen, com ens vam unir l’endemà de la riuada per poder netejar, endreçar i treballar tots junts; tots hi vam ser al peu del canó”, ha conclòs.

L’oficialitat del català a la Unió Europea continua sense gaires moviments. La presidència d’Hongria del Consell de la UE és a punt d’acabar sense que la reforma del reglament lingüístic s’hagi arribat a portar a cap reunió del Consell d’Afers Generals, que és on s’hauria d’aprovar. El pròxim govern que ocuparà la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea és el de Polònia, i avui la seva ambaixadora a la Unió Europea, Agnieszka Bartol, ha detallat quines en seran les prioritats, centrades a reforçar la seguretat dels vint-i-set estats europeus davant la invasió de Rússia d’Ucraïna. Els periodistes catalans han aprofitat la conferència de premsa per preguntar-li sobre l’oficialitat del català, i Bartol ha dit que no tenia cap petició del govern espanyol per a tornar a discutir-ho.

“No he rebut la petició encara. Entenc que, després de les discussions en la presidència anterior, estem esperant els informes. Però, si hi ha voluntat, farem el que els estats membres ens demanin, està clar”, ha dit. L’últim moviment conegut del govern espanyol és de fa mesos, quan va demanar a l’advocacia de l’estat espanyol informes sobre l’encaix legal que podrien tenir el català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea, i que neguen que calgui cap canvi en els tractats europeus, que suposaria un obstacle difícil de superar.

Aquests informes cerquen de superar els arguments jurídics dels governs més manifestament contraris, que demanen l’opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE. Ara bé, fonts diplomàtiques consultades recentment per l’ACN diuen que, fins al moment, no han rebut cap petició en aquest sentit. De fet, si el govern espanyol ha prioritzat els informes de l’advocacia de l’estat espanyol als dels serveis jurídics del Consell de la UE és pel temor que repeteixin els arguments ja expressats el 2005, quan el Consell de la Unió Europea ja es va negar a fer oficial el català amb l’argument que no era una llengua original dels tractats de la Unió Europea.

Paral·lelament, sí que es va encarregar un informe financer sobre el cost que tindria l’oficialitat. La Comissió Europea va xifrar en un informe provisional 44 milions d’euros cada any el cost que tindria cada llengua nova que es fes oficial, 132 milions en total, sumant el cost del català, l’èuscar i el gallec. Fonts de la Comissió Europea van dir llavors a VilaWeb que proporcionarien una anàlisi financera exhaustiva quan el Consell de la Unió Europea hagués pres una decisió formal sobre l’oficialitat. De totes maneres, el govern espanyol ja va posar per escrit el compromís d’assumir íntegrament el cost extra per a la Unió Europea que tindria l’oficialitat d’aquests tres idiomes.

L’oficialitat del català a la UE s’enverina pel precedent del 2005 i els aliats del PP

La baronessa Thyssen-Bornemisza, Carmen Thyssen, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni i el CEO de Stoneweg, Jaume Sabater, han presentat el futur Museu Carmen Thyssen de Barcelona que es trobarà a l’antic cinema Comèdia de la ciutat. El nou equipament cultural privat comença a caminar amb la voluntat d’esdevenir un epicentre cultural de rellevància internacional amb l’art català dels segles XIX i XX com a eix central. El museu, amb peces de la col·lecció privada de la baronessa, també oferirà exposicions temporals amb obres de grans col·leccions internacionals. Els responsables de l’operació han evitat fer públic el cost del projecte i han explicat que el museu començarà a funcionar l’any 2027.

El president i CEO de Stoneweg, Jaume Sabater, ha explicat que actualment és prematur per definir una data per a l’obertura del nou museu perquè comporta una obra rellevant. “Fins al 2027 no ens podem plantejar que pugui estar operant el nou museu”, ha assegurat. Sabater ha indicat que el projecte de reforma és ambiciós i que requerirà el tràmit administratiu per la llicència d’obres, una gestió que tot just han començat. El CEO de l’empresa que farà possible el futur equipament privat no ha volgut fer públics els números de la inversió “rellevant”. “S’ha parlat de diverses xifres que no van desencaminades”, ha sostingut. Sabater ha recordat que finalment s’ha comprat l’antic cinema i que això forma part d’un acord entre privats. “No crec que sigui el dia per parlar de xifres i el projecte està viu i s’està gestionant”, ha comentat.

La baronessa Carmen Thyssen ha celebrat crear un museu “molt del segle XXI” i ha detallat que les peces de la seva col·lecció giraran pels diferents museus que té a l’Estat sense crear cap problema ni anar en detriment de l’espai de Sant Feliu de Guíxols. Thyssen, que ha dit que porta el català al cor i que entén però no domina totalment la llengua com per parlar-la, ha recordat quan anava al cinema Comèdia amb els seus avis paterns. També ha assegurat que ser col·leccionista d’art “no és fàcil” però que se sent orgullosa que tota la feina feta sigui accessible pel públic.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha aplaudit que el nou museu contribueixi al “somni” de continuar sent una capital mundial de l’art. Amb les següents ampliacions del MNAC i el MACBA, pel batlle aquesta operació ha de servir per atreure “grans obres” a Barcelona i oferir espais de gran qualitat i quantitat. “Amb l’anunci del nou projecte que comença a caminar avui, guanyem un museu amb obres d’art català del XIX i el XX com a eix i un nucli cultural de referència a la ciutat”, ha conclòs.

Una fundació i un lloguer

Per fer possible el nou museu, la baronessa i Stoneweg han arribat a un acord privat pel lloguer de la col·lecció. Tot i això, han subratllat que anirà més enllà d’un lloguer perquè és un projecte amb la “Implicació absoluta” de Carmen Thyssen. “El museu portarà el seu nom i té com a objectiu representar i ser un llegat”, ha apuntat Sabater.

Per gestionar el museu s’ha creat la Fundació Art i Llegat Barcelona que liderarà el govern del nou equipament. També s’estan establint diversitat de societats que coexistiran amb l’entitat. En tot cas, la fundació coordinarà l’operativa del centre i, en ser un projecte delegat, Carmen Thyssen i la seva filla seran membres d’aquesta fundació i Stoneweg gestionarà el projecte.

El nou museu Carmen Thyssen

En roda de premsa a l’Ajuntament de Barcelona, els responsables del futur museu han explicat que la col·lecció permanent inclourà artistes contemporanis, en unes peces de la baronessa que destaquen per la “seva qualitat i representativitat”. En constant diàleg amb la col·lecció permanent, el museu també presentarà obres d’artistes clàssics i contemporanis de renom, per reforçar la connexió entre la tradició artística i les tendències actuals. Així es voldrà plantejar un recorregut que combinarà el llegat històric de Catalunya amb noves propostes innovadores i avantguardistes.

S’impulsarà una ambiciosa programació d’exposicions temporals, que portarà a Barcelona mostres d’artistes clàssics, moderns i contemporanis de primer nivell internacional, avantguardes artístiques i col·leccions excepcionals d’arts decoratives, moda i joieria. Aquestes mostres estaran dissenyades per acompanyar i dialogar amb la col·lecció permanent oferint una oferta cultural diversa que “posicionarà Barcelona com un referent cultural global”. El museu de la baronessa buscarà un enfocament dinàmic per atreure un públic ampli i heterogeni, des d’amants d’art i la cultura fins a turistes i comunitats creatives interessades en experiències culturals d’excel·lència.

L’espai serà concebut amb una col·laboració entre un estudi d’arquitectura català i un altre d’internacional, els noms dels quals encara no s’han volgut fer públic. Tindrà tres espais expositius de primer nivell, zones versàtils multifuncionals, espais immersius i auditori. A més, el museu oferirà una botiga amb productes exclusius relacionats amb les col·leccions i una oferta gastronòmica inspirada en la “creativitat i el disseny”.

El metro de Barcelona celebrarà el seu centenari aquest any entrant i ha preparat desenes d’activitats per a tot el 2025. El 30 de desembre marcarà l’inici de la commemoració amb un acte que inclourà activitats com visites a zones no accessibles habitualment com ara estacions fantasma o centres de control.

D’altra banda, un dels actes més destacats serà l’exposició de trens restaurats. També organitzaran un viatge immersiu amb realitat virtual a l’Espai Mercè Sala, una cursa nocturna de cinc quilòmetres per les vies i una cronoescalada als setanta-quatre metres de l’estació del Coll – la Teixonera. El centenari es deixarà veure a esdeveniments massius de la ciutat com la Cavalcada de Reis o l’espectacle de drons de la Mercè.

Visites a les estacions fantasma

Així, la celebració permetrà als ciutadans accedir a espais com les estacions fantasma de Gaudí o Correus. TMB encara no ha tancat les dates de les visites, que no es concentraran en dies concrets sinó que es dilataran al llarg de l’any.

A més, els visitants també podran visitar els simuladors on els treballadors aprenen a portar els trens o el centre de control a l’escala de caragol d’Urquinaona. Per contra, els amants del transport públic no podran pujar i circular en combois antics, però sí que podran veure’ls a l’exposició de trens restaurats de les sèries 100, 300, 400, 1100 i 3000 durant el darrer trimestre del 2025. TMB encara està buscant l’espai on exposar-los i entre les opcions hi ha els pavellons de la Fira de Barcelona. La mostra permetrà de veure els trens després del procés de restauració i podrà accedir a l’interior de les cabines i de les zones de passatge.

Tal com han detallat la presidenta de TMB, Laia Bonet, i el conseller delegat de l’empresa pública, Xavier Flores, en una compareixença de premsa els actes del centenari cerquen de mostrar el passat i el futur del metro.

A més, també s’editaran tres llibres per commemorar l’efemèride. El primer serà una història del suburbà il·lustrada per Pilarín Bayés, per apropar el metro als més petits. El segon, serà un recull fotogràfic i el tercer explicarà el paper de la dona treballadora a la infraestructura d’ençà que es va inaugurar el 1924 fins a l’actualitat.

El metro també organitzarà activitats específiques per als quatre mil treballadors que fan que funcioni cada dia, que podran anar a un concert a l’Auditori. A més, dins dels actes del centenari es presentaran els nous uniformes que portaran els empleats. El centenari de la infrastructura comptarà amb un gran acte institucional que se celebrarà al paranimf de l’Escola Industrial i en el qual es presentarà el documental ‘Cent anys de Metro (1924-2024)’. De la mateixa manera que es va fer amb el centenari del bus, l’empresa pública col·laborarà amb la fundació ONCE amb un cupó especial centenari.

El jutjat d’instrucció 47 de Madrid ha decidit de reobrir la causa contra l’ex-diputat de Sumar Íñigo Errejón per una presumpta agressió sexual. A més, ha citat l’investigat i la denunciant el 16 de gener. Segons que han informat fonts jurídiques a l’agència Efe, el magistrat Adolfo Carretero ha estimat el recurs que van interposar la fiscalia i la defensa contra la suspensió dels terminis de la causa –que comportava l’arxivament provisional– decretada pel jutge a causa de la baixa mèdica de l’advocada Carla Vall, que representa la denunciant, l’actriu Elisa Mouliaá.

Pòdcast ‘Quarta Onada’: Del no al sí, hem entès el consentiment?

El jutge, que no té formalment personada la denunciant, l’ha citat a declarar el  16 de gener, el mateix dia en què també ho farà Errejón com a denunciat.

Mouliaá va presentar a final d’octubre la denúncia contra Errejón en una comissaria de la policia espanyola a Madrid. Segons la policia, el relat dels fets apunta a tres possibles delictes d’agressió sexual.

Avui mateix, el titular del jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha obert diligències d’investigació per la denúncia presentada per la col·laboradora de televisió Aída Nízar contra Errejón per una presumpta agressió sexual que, segons la denunciant, va tenir lloc el 2015 en un acte electoral a Barcelona. Un jutjat de Marbella (Màlaga) va remetre fa una setmana al jutjat el cas, atès que Nízar va presentar la denúncia en aquesta ciutat però la presumpta agressió electoral hauria ocorregut a Barcelona.

El Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha mantingut la prohibició de fer servir el català en els plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). Els ajuntaments van presentar un recurs arran de la decisió de la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller de l’any passat, però el tribunal l’ha confirmada. No obstant això, obre la porta a la possibilitat de traduir les intervencions en francès al català.

El tribunal ha confirmat allò que ja s’havia manifestat a la vista d’apel·lació del 28 de novembre i allò que va dictaminar el de Montpeller el maig de l’any passat. El francès ha de ser la llengua prioritària als plens de Catalunya Nord perquè així ho estableix la constitució francesa. A la sentència, el tribunal rebutja el recurs de l’Ajuntament d’Elna i confirma l’anul·lació del reglament que permetia l’ús del català als plens d’aquest ajuntament, al qual, posteriorment, es van afegir quatre ajuntaments més. El reglament establia que les intervencions dels regidors es podien fer en català i que després s’haurien de traduir al francès.

Però el tribunal recorda que, segons l’article primer de la llei de 4 d’agost de 1994, la llengua francesa és “un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, i és la llengua de la República en virtut de la constitució”. Sobre això, afegeix que l’article 21 de la mateixa llei sobre la protecció de les llengües minoritzades i la seva promoció fixa que les disposicions d’aquesta llei “no impedeixen l’ús de les llengües regionals ni en accions públiques i privades”. D’això, se’n desprèn, afegeix la sentència, que aquestes disposicions “ni prohibeixen ni autoritzen” els regidors a expressar-se en una llengua regional durant les seves intervencions orals.

Malgrat això, recorda que l’article 2 de la constitució francesa estableix que “l’idioma de la República és el francès” i que, encara que l’article 75.1 consideri que les llengües regionals “pertanyen al patrimoni de França”, “l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic”. Per això, considera que els documents administratius s’han de redactar en francès. Per això, conclou que encara que s’introduís l’article 75.1 per “marcar l’afecció de França a les llengües regionals”, això “no va crear cap dret ni llibertat que sigui oposable en benefici dels particulars o de les col·lectivitats territorials; i no va intentar, en particular, reduir l’abast de l’article 2”. Per tot plegat, consideren que la modificació del reglament contravé l’article 2 de la Constitució, encara que contempli l’obligació d’acompanyar la intervenció en català d’una traducció al francès.

No obstant això, admet que les disposicions d’aquest article no impedeixen que la presentació de les deliberacions i intervencions dels regidors, “un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes al català”.

Un llarg periple judicial

La decisió del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc arriba després d’un llarg periple que es remunta l’abril del 2022. L’Ajuntament d’Elna va aprovar canviar el reglament per permetre fer les intervencions als plens en català. Amb aquesta decisió es convertia en el primer municipi que adopta una decisió d’aquesta magnitud. El reglament, però, establia la condició que es traduïssin les intervencions al francès. Després s’hi van afegir Els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda. Els regidors a l’oposició de l’Ajuntament d’Elna que hi estaven en contra ho van denunciar a l’aleshores Prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, i aquest al seu torn va portar l’afer al tribunal després d’intentar per carta que els ajuntaments implicats fessin marxa enrere.

Gairebé un any després, el març del 2023 el Tribunal Administratiu de Montpeller va rebutjar elevar al Consell Constitucional la petició d’Elna, al Rosselló, per tal que es pronunciés sobre l’ús del català als plens municipals. El judici contra els cinc ajuntaments es va celebrar el 18 d’abril de l’any passat. Durant la vista, la ponent pública del Tribunal Administratiu de Montpeller va apostar per anul·lar el canvi dels reglaments que permetia parlar català als plens d’aquests municipis. Durant la seva intervenció, la magistrada va recordar que “la llengua de la República” és el francès i que el fet de traduir els debats deixava en pitjor posició aquesta llengua.

La sentència va arribar el 9 de maig. El tribunal va anul·lar el canvi de reglament dels cinc ajuntaments nord-catalans que permetien parlar als plens a condició de traduir les intervencions al francès. El tribunal argumentava que la llengua francesa és la llengua de l’estat, tal com estableix la constitució francesa, i que no podia ser relegada a llengua de traducció. Els afectats van assegurar aleshores que la decisió suposava una “bufetada” a la llengua i van anunciar que acudirien al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa, que ara s’ha pronunciat.

La filla d’un mort a causa de la gota freda i els familiars de més víctimes de les inundacions han anat de València a Madrid per registrar al congrés espanyol les gairebé 90.000 signatures que han recollit a Change.org demanant justícia i reclamant una comissió de recerca.

Els afectats han assistit al congrés amb botes d’aigua i amb les capses de les signatures tacades de fang, com a símbol del que passa al País Valencià. “Han assassinat la meva família. Si un ciutadà comet un assassinat, ho paga amb presó; i un polític està protegit”, han retret.

“No ens van alertar, si no, no hauria passat això. Però tampoc no ens van socórrer. Vam esperar el rescat, ningú no ens va rescatar, tampoc ningú no va venir a ajudar-nos. Vam estar setanta-dues hores completament sols. Vaig estar damunt de piles de cotxes cercant el meu pare per si encara el trobava amb vida”, ha denunciat en declaracions als mitjans Meri García, impulsora de la recollida de signatures, que assegura que encara hi ha fang al pàrquing de casa seva i que les vistes des de la finestra són un cementiri de cotxes que desprèn molta pudor.

Meri García ha assenyalat que al seu pare el van matar el 29 d’octubre a Catarroja: “Les institucions que ens havien de protegir ens van donar l’esquena. Tant hi fa, els colors polítics, només volem justícia, demanem que pague qui haja de pagar i que s’òbriga d’una vegada una comissió d’investigació”.

Els familiars sol·liciten justícia per a totes les víctimes de la tragèdia i denuncien que han sofert una desprotecció per part de les institucions.

Meri García ha estat acompanyada de Yolanda Garrido i Maite Pagán, que han perdut els germans i el nebot de quatre anys, i parlen d’abandonament total de les autoritats durant els moments més crítics, de manca de respostes i de recerca dels cossos sense vida dels seus familiars per part dels amics i la família. “Van ser els onze pitjors dies de la meva vida. Estàvem enfonsats”, han recordat.

“S’omplin la boca d’ajudes que encara no han arribat”

Els familiars es queixen que han sofert abandonament i exigeixen “justícia, una mica de dignitat i una mica de sentiment” cap als morts. “No tenen cap mena de tacte, no tenim cap mena d’ajuda psicològica. Tot pagat de les nostres butxaques. S’omplin la boca amb ajudes que encara no han arribat”, han assegurat.

En aquest punt, han destacat que els garatges continuaven plens de fang. “La meua neboda no pot sortir de casa perquè li van caure les tanques i ha d’estar atrinxerada perquè ningú no ha anat a arreglar-les. Al meu cunyat, el van trobar els amics i la família perquè ningú va anar a buscar-lo. Han assassinat tota la família”, ha narrat una de les afectades.