Vilaweb.cat

Lleugera punxada de les exportacions al gener

Les exportacions de Catalunya han registrat una lleugera caiguda al gener respecte del mateix mes de l’any passat, del -1,2%, en termes monetaris. Això vol dir que, atesa la inflació, la baixada de les vendes a l’exterior, en volum, haurà estat una mica més important. En realitat, no ha estat cap sorpresa. Ja fa tres mesos que la tendència apunta clarament a la moderació. Les exportacions són com més va més difícils de fer en una sèrie de països que no travessen el seu millor moment.

Només cal recordar que, després d’haver evitat per molt poc una recessió tècnica el segon semestre de l’any passat, les perspectives de l’economia de la Unió Europea el primer trimestre del 2024 continuen caracteritzant-se per l’atonia. De fet, les previsions d’hivern de la Comissió Europea de fa un mes ja ho van pronosticar, una vegada revisat el creixement de la UE i de la zona de l’euro a la baixa, fins al 0,9% (des de l’1,3%) a la UE i al 0,8% (des de l’1,2%) a la zona de l’euro el 2024.

En realitat, la dificultat d’exportar és un fenomen que ha estat generalitzat el primer mes de l’any, si ens fixem en les xifres registrades a tot arreu. A l’estat espanyol, per exemple, la baixada del gener ha estat del 2,5%. A l’estat francès també ha caigut d’un 3,3%, i a Itàlia, d’un 0,2%. A Alemanya, en canvi, ha pujat d’un 1,5%, la qual cosa no deixa de ser una bona notícia per a tot Europa, perquè voldria dir que el gegant es podria començar a despertar.

Però més important que no la dada del mes és la visió en perspectiva que aporta analitzar l’evolució dels darrers dotze mesos sobre els anteriors. I a Catalunya continuem mantenint un creixement positiu, del 5,3%, enfront una davallada del 2,7% a l’estat espanyol, del -2,7% a Alemanya, del -1,0% a Itàlia i un augment de l’1,2% a França. Això indica que, malgrat seguir en una tendència descendent (va ser del 6,1% al desembre), Catalunya encara manté un ritme de creixement de fons, molt superior a la resta de l’estat i als països grans de la zona euro.

I això no ha estat fàcil d’aconseguir. Cal destacar que els tres grans sectors exportadors de Catalunya al gener, el químic, l’alimentari i l’automobilístic (sumen més del 60% del total de les vendes a l’exterior) han mantingut creixements positius, sobretot el darrer, que ha augmentat a un ritme del 16,7%. Per demarcacions, Barcelona, que representa el 77% de l’exportació catalana, ha baixat d’un 4%, mentre les altres tres han crescut amb força i registren taxes entre el 7% i el 10%. I, quant al pes de les exportacions catalanes sobre el total de l’estat espanyol, s’ha mantingut per sobre del 25%.

Dels problemes que tenen els exportadors, n’han parlat aquest matí a l’AMEC (Associació Multisectorial d’Empreses), en la presentació del seu “Informe de conjuntura i previsions pel 2024”. L’entitat, amb seu a Barcelona i cinquanta anys d’història, agrupa les principals indústries internacionals estatals. Les empreses que avui en formen part generen un volum d’exportació superior als 7.800 milions d’euros, exporten de mitjana el 53,9% de la seva facturació i inverteixen el 4,5% en innovació. Aquest informe s’elabora principalment a partir de l’enquesta anual de conjuntura feta als seus membres i amb entrevistes individuals a alguns d’ells.

De les coses que s’han dit m’ha sorprès l’optimisme moderat, malgrat la difícil situació que acabem de comentar. Per exemple, enguany, el 68,7% de les empreses enquestades espera d’incrementar les seves exportacions i un 68,5% creu que tindrà un exercici més favorable. La base de les seves expectatives rau en el desenvolupament de nous productes i la diversificació cap a nous mercats, que es mantenen com les dues principals estratègies que tenen previst d’aplicar. Per descomptat, l’increment de la digitalització, la diversificació cap a nous sectors d’activitat i la col·laboració continuen essent les altres estratègies més destacades.

Sobre aquest 2024 cal destacar l’ascens de l’apartat “Desenvolupament del talent”, que passa de ser seleccionat pel 13% de les empreses el 2023 al 25,3% enguany. Sembla prou clar que hi ha una consciència com més va més arrelada en el pes decisiu que tenen les persones formades en la marxa de tota organització. És per això que m’han preocupat una mica les paraules del director general de l’entitat, Joan Tristany, sobre aquesta qüestió.

D’entrada, ha explicat que la previsió de les empreses industrials internacionalitzades és, majoritàriament, mantenir o incrementar les seves plantilles. “No obstant això, nou de cada deu empreses tenen dificultats per a atreure i retenir el talent. El principal motiu es troba,
per a més de la meitat de les organitzacions, en l’escassetat de perfils de posicions especialitzades difícils de cobrir, així com en l’elevada competència per atreure’ls. Possiblement, a causa d’aquesta elevada competència entre empreses per a captar talent, cinc de cada deu remarquen la dificultat d’haver de fer front a expectatives salarials que es troben per sobre de la seva escala.”

A aquest problema, hi ha afegit l’escassetat de talent jove en el mercat, que afecta també quatre de cada deu firmes. Per això, Tristany ha insistit: “És important transmetre el paper destacat que desenvolupa la indústria i l’oportunitat que significa generar ocupació de més qualitat, perquè els joves s’animin a optar-hi.”

Un altre aspecte és la necessitat de diversificar-se cap a nous mercats i d’implantar-se a l’exterior. “Aquesta tendència es deu a l’interès creixent dels clients d’acostar la producció a la seva ubicació, la qual cosa impulsa el fenomen de la ‘glocalització’ (unió entre elements propis del món local i elements del món global), un factor de competitivitat promogut per l’AMEC”, ha continuat.

Per al 2024, segons l’informe, en el rànquing de mercats de més interès entre les empreses membres, repeteixen en les primeres posicions els Estats Units, França, Mèxic i Alemanya. Per sota d’aquests mercats, destaca l’ascens registrat per l’Aràbia Saudita, que passa de l’11è lloc, el 2023, al 6è, enguany, la qual cosa s’explica pel gran dinamisme de la seva economia aquest darrer any i que continuarà creixent de manera exponencial, especialment en alguns sectors concrets, com els de “ciutats intel·ligents”, construcció i béns d’equip.

També he trobat interessant l’enumeració que fa dels problemes en què es troben en aquests moments els exportadors. Un 90,4% de les empreses –pràcticament totes– diu que ha trobat dificultats significatives per a desenvolupar la seva activitat internacional. Segons l’informe, la inestabilitat i la incertesa en els mercats en són les principals, a més de la dificultat per a trobar socis comercials i per a trobar nous clients, i això no fa sinó reflectir el pes creixent del risc geopolític en el moment de la presa de decisions de les empreses. “Ateses aquestes dificultats significatives, l’anticipació, amb una bona prospectiva, i l’adaptabilitat són fonamentals per a afrontar amb èxit l’activitat internacional”, ha dit Tristany.

En definitiva, una espurna d’optimisme, davant un any que no serà fàcil per als exportadors, com ho demostra el començament que hem comentat. Cal esperar que la situació es pugui redreçar els pròxims mesos, però, ara com ara, no sembla que això hagi de ser fàcil.

 

El senat espanyol obre la via judicial contra el congrés perquè retiri la llei d’amnistia

La senadora del PP Alícia García ha anunciat que el senat espanyol activarà els mecanismes necessaris per elevar el que la llei del Tribunal Constitucional espanyol (TC) denomina “conflicte entre òrgans constitucionals”. Ho farà per resoldre el xoc d’atribucions entre congrés i senat espanyols que, a parer del PP, suposa la llei d’amnistia. El PP s’agafa així la línia d’actuació suggerida pels lletrats, que en un informe debatut avui a la mesa plantejaven aquest pas que podria acabar al TC. “El grup popular proposarà que aquesta cambra, en defensa de les seves atribucions, insti formalment al Congrés a retirar la llei d’amnistia per ser una reforma encoberta de la Constitució”, ha afirmat García al ple.

El senat pot impulsar aquest conflicte -regulat a l’article 73 de la llei del TC- si considera que un altre òrgan constitucional envaeix les seves atribucions. Una vegada en té constància, té un mes per votar en ple la decisió i comunicar el conflicte a l’altre organisme, en aquest cas el congrés, i demanar que retrocedeixi. Tal com indica el mateix tribunal, aquests conflictes es poden donar entre organismes com el govern, el congrés, el senat o el Consell General del Poder Judicial, entre d’altres.

Si finalment el congrés no revoca la suposada invasió, el senat pot elevar el conflicte davant del Tribunal Constitucional, especificant els preceptes que considera vulnerats i formulant les al·legacions que estimi oportunes. En aquest punt, és el TC qui ha de traslladar un escrit promovent el conflicte a l’òrgan requerit, així com als altres òrgans legitimats per promoure aquest procés constitucional perquè puguin, en el termini d’un mes, personar-se en el procediment i formular al·legacions. La sentència que resol el conflicte determinarà a quin òrgan corresponen les atribucions constitucionals controvertides i declararà nuls els actes executats per invasió d’atribucions, resolent el que sigui procedent sobre les situacions jurídiques produïdes a l’empara d’aquests. Fonts del PP calculen que la votació per traslladar al Congrés el xoc, pas previ per anar al TC, podria fer-se a principi del mes d’abril.

La decisió, anunciada per la senadora Garcia durant la sessió de control al govern espanyol, suposa un moviment més del PP per entorpir la tramitació de l’amnistia. Paral·lelament, han fet altres gestions, com tramitar la llei per la via ordinària, i no urgent com va imposar inicialment el congrés. Tot plegat farà que la tramitació de la norma, i la resolució ara del conflicte constitucional, s’allargui dos mesos i s’acosti, o fins i tot se superposi, amb la campanya catalana del 12-M.

Resposta del govern espanyol

Al seu torn de rèplica a la interpel·lació de García, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha recriminat que el PP hagi utilitzat la seva majoria per decidir de forma “unilateral” passos que entorpeixen la tramitació de la llei, però que no la milloren. “Intenten convertir el Senat en una cambra de confrontació amb el Congrés”, ha lamentat. “El PP ha convertit el Senat en una cambra dilatòria i obstruccionista”, ha reblat.

Segons Bolaños, el PP també ha plantejat aquest conflicte per “agradar una mica a l’extrema i que no s’enfadi”. De fet, Vox havia reclamat repetidament al PP que usés la seva majoria absoluta al Senat per boicotar la tramitació de la llei i impedir que pogués prosseguir el seu recorregut parlamentari. Ja als passadissos, Bolaños ha agregat que no creu que aquest conflicte entre cambres prosperi i ha qualificat la maniobra de “pur artifici”.

Roger Español torna la Creu de Sant Jordi a la consellera de Cultura

El represaliat independentista Roger Español, que va perdre un ull per una bala de goma de la policia espanyola durant el referèndum del Primer d’Octubre, ha tornat la Creu de Sant Jordi a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

Un centenar de persones s’ha concentrat davant la seu del Departament de Cultura, al Palau Marc, situat al número 8 de la Rambla de Barcelona, on hi ha hagut parlaments i uns quants garrotins de protesta.

Posteriorment, han acompanyat Español fins a la porta de la seu, i ell s’ha reunit durant deu minuts amb la consellera Garriga, a qui ha lliurat la medalla. “Han buidat de contingut aquesta medalla”, ha justificat Español a la sortida de la trobada.

En declaracions a VilaWeb, Español considerava que avui dia ja no tenia cap mena de sentit mantenir-la perquè el govern ha deixat de representar el llegat del Primer d’Octubre. “Han buidat de contingut tot el sentit que tenia la medalla. No era només portar-la, sinó defensar-la, i ara la defenso contra aquells que me la van atorgar. No segueixen el camí de l’1-O i la medalla ha perdut tot el sentit”, explicava.  L’activista defensa que el retorn no és cap renúncia al Primer d’Octubre: “És més aviat una protesta a les polítiques que s’han fet des de l’1-O. No vull abaixar els braços, ni puc, encara em queda tot un judici contra els policies del Primer d’Octubre.”

Español ha criticat durament la llei d’amnistia, perquè considera que deixa “pràcticament en res” l’acusació a l’estat espanyol per la violència del Primer d’Octubre. “Han jugat a l’oblit amb tots els pactes de l’estat espanyol. Hem anat oblidant fins que ha arribat el pacte d’amnistia, que és el perdó. Al final, del lema ‘1-O, ni oblit ni perdó’, doncs, al final, oblit i, amb l’amnistia, perdó”, comenta. A parer seu, la utilitat pràctica del referèndum era el procés que s’emprendria contra els policies espanyols i, d’aquesta manera, obrir uns altres camins jurídics fora de l’estat espanyol per a cercar-hi justícia i reparació.

El govern del president Quim Torra li va atorgar la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la defensa del Primer d’Octubre. “Amb ell, la societat del país va mostrar al món els seus valors socials i humans amb coratge i pacifisme. Per la valentia i el compromís demostrats en la defensa del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya”, explicà el govern en un comunicat.

El periodista Miquel Martínez és la nova veu de Ràdio Arrels

El periodista Miquel Martínez és la nova veu de Ràdio Arrels en substitució de Laura Bertran, que després de dues dècades a l’emissora ha estat nomenada nova delegada de 3Cat a Catalunya Nord. Martínez és una veu jove –té vint-i-dos anys– i prové de la ràdio de Molins de Rei, on dirigia un programa sobre castells.

Ara serà l’encarregat, entre altres coses, de comandar el programa matinal de Ràdio Arrel, El matiner. “No tenia cap lligam amb la Catalunya Nord i crec que és un desafiament poder descobrir aquest país i poder-lo explicar des d’aquí”, ha explicat en una entrevista.

Vergés i Escarp seran les vice-presidentes de la Diputació Permanent

La Diputació Permanent s’ha reunit per renovar els càrrecs de vice-presidència i secretaria. Inicialment, els càrrecs els ostentaven Anna Caula, Eva Granados i Dolors Sabater, però cap de les tres és diputada actualment. La votació, que s’ha fet amb el vot secret en urna, ha servit per a designar Alba Vergés (ERC) i Assumpta Escarp (PSC) com a noves vice-presidentes primera i segona.

Vergés i Escarp, en una votació conjunta, han rebut 11 i 8 vots cadascuna, i Aurora Madaula (Junts) n’ha aconseguit 18 en una única votació per ser secretària primera. Els altres càrrecs els ocupe Anna Erra, com a presidenta, i Ferran Pedret, com a secretari segon.

La Diputació Permanent

La diputació permanent està formada per 23 diputats. PSC, ERC i Junts tenen 6 representants, mentre que la resta de partits (Vox, CUP, En Comú Podem, Ciutadans i PP) en tenen un. Tanmateix, des de la seva constitució al començament de la legislatura, la diputació permanent no s’havia reunit.

Entre les funcions d’aquest òrgan, regulades a l’article 75 del reglament, destaquen la d’acordar la compareixença del govern davant de fets d’especial importància, la d’exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada i la d’autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris per raons urgents i justificades.

També pot tramitar propostes de resolució amb relació a fets d’importància especial i té competències pel que fa a la inviolabilitat parlamentària i per exercir les facultats previstes en matèria de constitucionalitat i conflictes de competència.

Vot delegat de Wagensberg

Ruben Wagensberg, d’ERC, continua de baixa mèdica i ha demanat la delegació de vot perquè fos comptabilitzat durant la diputació permanent. L’encarregada de dipositar el seu vot ha estat Marta Vilalta.

 

Laura Rosel té una feina nova: dirigirà la comunicació de la Universitat de Barcelona

La periodista Laura Rosel, ex-presentadora d’El matí de Catalunya Ràdio i el programa FAQS de TV3, és d’ençà d’ahir la nova directora de comunicació de la Universitat de Barcelona (UB). La periodista s’encarregarà de l’estratègia de comunicació de la universitat amb l’objectiu de reforçar-ne el lideratge i la visibilitat, així com garantir-ne la vinculació amb l’entorn i amb la mateixa comunitat universitària, explica la UB en un comunicat.

“És un repte emocionant perquè la Universitat de Barcelona no només és la més gran de Catalunya, sinó que és líder en oferta acadèmica i recerca a l’estat, i assumir-ne la comunicació implica una responsabilitat i un privilegi extraordinaris”, explica. La periodista també diu que afronta la nova etapa amb il·lusió i ha agraït la confiança al rector, Joan Guàrdia, i al cap de gabinet del rector, Ander Errasti.

M'estreno il·lusionada com a DirCom de la @UniBarcelona
La universitat més gran de Catalunya, líder en recerca i en oferta acadèmica a l'Estat. Un repte extraordinari.
Gràcies, @RectorUB i @ander_errasti per la confiança. Ho passarem bé i farem molt bona feina!

— Laura Rosel Sola (@laura_rosel) March 19, 2024

Rosel és llicenciada en periodisme la per Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va començar la carrera professional a Ràdio Sabadell. L’any 2006 es va incorporar a RAC1 per assumir l’edició de l’informatiu diari 14/15, les edicions d’estiu del magazine Via lliure i uns quants programes informatius especials. El recorregut televisiu el va encetar a 8TV, a l’espai 8 al dia, just abans de fer el salt a Televisió de Catalunya, el 2018, per assumir la codirecció i presentació del programa d’actualitat política FAQS.

El 2019 va tornar a la ràdio: primer, a Catalunya nit, de Catalunya Ràdio, i, després, al capdavant del programa insígnia de l’emissora, El matí de Catalunya Ràdio, que va dirigir durant tres temporades (2020-2023). Ha col·laborat també amb el diari Ara, en què ha elaborat unes quantes sèries d’entrevistes i reportatges; el programa Tot es mou (3Cat), i també El món a RAC1 i No ho sé, de la mateixa emissora.

Antonio Carmona serà el nou director de Rodalia

Antonio Carmona serà el nou director de Rodalia de Catalunya. Fins ara responsable de comunicació de Renfe a Catalunya, Carmona assumirà el càrrec el primer d’abril, una vegada el comitè de direcció de la companyia ferroviària hagi decidit el seu nomenament aquesta tarda.

Carmona substituirà en el càrrec Mayte Castillo, que passarà a dirigir el Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Carmona va començar a treballar a Renfe fa vint-i-tres anys com a ajudant ferroviari, i feia dues dècades que es dedicava a les relacions amb la premsa.

El govern espanyol tarda una hora a rebaixar la proposta de finançament singular de la Generalitat

El govern espanyol ha respost al cap d’una hora a la proposta de finançament singular plantejada avui per la Generalitat dient que el model s’havia de debatre conjuntament amb la resta de comunitats autònomes. “Vénen propostes per part de la comunitat autònoma de Catalunya, però n’hem rebut també d’altres comunitats”, ha dit el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo.

Segons que ha afegit la portaveu de l’executiu espanyol, Pilar Alegría, la voluntat de l’estat espanyol és arribar a un acord amb el conjunt de les comunitats, també les governades pel PP. “Som en un moment oportú, ja que hi ha onze comunitats governades pel mateix color polític, seria desitjable que per part del PP traslladessin una posició conjunta de totes aquestes comunitats”, ha afegit Alegría.

La proposta, que el govern defensa que és plenament constitucional, preveu una transferència a l’estat pels serveis prestats, com ara Defensa o Administració de Justícia, i el pagament a un fons de “reequilibri territorial” per a les comunitats amb menys recursos. “És una proposta justa, raonable i imprescindible”, ha dit la consellera d’Economia, Natàlia Mas. Mas també ha demanat que la negociació sigui bilateral.

El govern espanyol ha respost així a la proposta de la Generalitat, que vol que Catalunya recapti el 100% dels imposts per tenir “la clau de la caixa” d’uns 52.000 milions d’euros anuals. El nou model plantejat inclou també aportacions econòmiques a l’estat i a un nou fons de reequilibri territorial.

El model de finançament plantejat es basa en la “sobirania fiscal plena” i implicaria que el govern gestionés i recaptés tributs com l’IVA, l’IRPF, l’impost de societats o els impostos especials, passant de gestionar el 9% dels impostos al 100%. Així, el Govern podria arribar a ingressar el doble dels 25.616 milions que va rebre amb el model actual el 2021.

Els ministres de la UE aborden l’oficialitat del català durant menys de deu minuts

Els ministres d’Afers Estrangers de la UE han abordat durant menys de deu minuts el punt sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. Segons que diuen fonts comunitàries i diplomàtiques a l’ACN, el govern espanyol ha presentat el memoràndum que havia fet arribar prèviament als socis amb arguments legals i polítics per a l’oficialitat de les tres llengües i cap dels representants de la resta de països ha pres la paraula. “No hi ha hagut discussió“, diuen les mateixes fonts, que remarquen que s’ha limitat a ser un “punt d’informació” per part de l’executiu espanyol.

Finlàndia continua renuent a l’oficialitat del català per les repercussions en les seves llengües minoritàries

Malgrat que no era necessari que després de l’exposició del govern espanyol intervinguessin els representants d’altres països, sí que hagués estat possible si ho haguessin demanat.

A l’arribada a la reunió, el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, s’ha mostrat renuent a l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec per les “repercussions” que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. “Entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, ha dit.

Per contra, el ministre d’Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha dit que respecta les llengües que l’estat digui que són oficials, contràriament a declaracions passades en què havia apuntat que l’oficialitat de les tres llengües no era una qüestió prioritària a la UE. La secretària d’estat del ministeri d’Exteriors de Romania, Daniela Grigore, ha subratllat el suport a la proposta perquè entén que és “molt important” per al govern espanyol.

El memoràndum del govern espanyol

Abans de la reunió, el govern espanyol va fer arribar a les capitals un memoràndum que se centra en arguments legals i polítics per a l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera. El document defensa que és perfectament viable tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la constitució” i que no cal que siguin llengües dels tractats per ser reconegudes com a oficials a la UE.

El memoràndum recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas de l’estat espanyol, això inclou la diversitat lingüística. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra constitució”. En aquest sentit, l’executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.

Amb la petició del govern espanyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l’oficialitat de les tres llengües està per primer cop en l’agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. La qüestió va estar en l’agenda de totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut des que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d’avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat.

Mor una menor que va ser atropellada quan anava amb bicicleta a Barcelona

Una menor ha mort aquest matí després d’haver quedat ferida greu en un accident. Diumenge, va ser atropellada per un cotxe quan circulava amb bicicleta per la cruïlla entre l’avinguda Madrid i la Gran Via de Carles III, al barri de les Corts de Barcelona.

L’accident va passar a les nou del vespre en un tram sense carril bici. Una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre la jove i la va traslladar a l’hospital.

Dilluns, segons que publica Betevé, l’Institut Pedralbes va suspendre les classes. La víctima hi estudiava primer de batxillerat.

El govern d’Aragonès proposa un model de “federalisme fiscal” i exigeix que Catalunya recapti tots els imposts

En temps de descompte arran de l’avançament electoral, el govern de Pere Aragonès demanarà a l’estat espanyol un règim de finançament singular per a Catalunya, que de ben segur tindrà un paper central en la campanya d’Esquerra Republicana fins el 12 de maig. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha presentat avui una proposta perquè Catalunya recapti el 100% dels imposts –no pas el 9% que gestiona ara–, incloent-hi l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats. Segons les dades que ha presentat Mas, així el govern “tindria la clau de la caixa d’uns 52.000 milions, el doble que en l’actualitat”. La consellera ha recordat que Catalunya ja ha tingut abans un règim d’hisenda propi i que “no hi ha autonomia real sense autonomia financera; que Catalunya en pugui disposar ha estat una reivindicació històrica”.

La proposta del Departament d’Economia preveu que, una volta assumida la gestió de tots els imposts, la Generalitat hauria de fer una transferència a l’estat com a contraprestació dels serveis que dóna a Catalunya i, a més a més, establir un fons de reequilibri territorial destinat a altres comunitats autònomes amb menys recursos. Segons Mas, aquest model ja “existeix en tots els exemples que podem identificar de federalisme fiscal”. Amb dades de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), ha posat l’exemple del Canadà, on el govern central recapta el 46% dels imposts, els governs regionals, el 44% i els locals, un 10%, i el d’Alemanya, on el govern central recapta també el 46% dels imposts, els governs regionals, el 40% i els locals, un 14%. L’estat espanyol en recapta el 62% i els governs regionals, de mitjana, un 24%. 

Així doncs, el govern d’Aragonès estaria disposat a acceptar una part de dèficit fiscal per a compensar altres comunitats autònomes, però Mas no ha volgut especificar quin percentatge seria assumible. “Són mètriques subjectes a una negociació política. No posarem una xifra que pugui contaminar una negociació que ha de ser honesta i rigorosa”, ha dit. Orientativament, la consellera ha posat l’exemple de la província del Canadà amb més dèficit fiscal, Alberta, que en té de poc més d’un 3%. L’única exigència que ha aclarit és que caldria preservar el principi d’ordinalitat: és a dir que, després del repartiment, Catalunya s’hauria de mantenir en la mateixa posició del rànquing d’ingressos rebuts per cada comunitat. En tot cas, ha dit Mas, el problema no és la competitivitat entre comunitats, sinó “el creixement desproporcionat dels ingressos de l’administració central els últims deu anys”, que no ha repercutit prou en millores de finançament per a Catalunya. 

Mas ha dit que models com el canadenc o l’helvètic funcionen amb menys arbitrarietat i més transparència que no pas l’espanyol, i ha defensat que una gestió sobirana per part de la Generalitat seria més eficaç. Per exemple, perquè ara com ara no tan sols és la falta de recaptació que entorpeix l’eficiència fiscal a Catalunya, sinó també “la poca capacitat sobre normativa tributària”. Segons les dades que ha presentat el govern, el 36% dels ingressos tributaris de la Generalitat provenen d’imposts sobre els quals no es disposa de cap mena de competència normativa i, en la resta, “la capacitat d’incidir és molt limitada”.

El govern farà arribar la proposta a la resta de partits, als agents socials i econòmics i al govern de l’estat, i Mas ha explicat que l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ja n’ha validat la viabilitat. A més a més, ha recordat que el País Basc i Navarra funcionen amb un règim foral i que les Illes Canàries tenen un impost propi que substitueix l’IVA i que recapta el govern insular. La consellera també ha criticat que, en quaranta anys de democràcia, hi ha hagut sis sistemes de finançament diferents i, malgrat això, Catalunya arrossega “una autonomia tributària molt minsa”. El govern acusa l’estat d’una deslleialtat històrica, d’opacitat i d’arbitrarietat, i recorda que entre 2015 i 2022, Catalunya va rebre un 56% d’execució de les inversions previstes per l’estat, mentre que la Comunitat de Madrid van ser d’un 128%.

Treballadors penitenciaris demanen a Aragonès que destitueixi Ubasart i Calderó: “No volem mans tacades de sang”

Els treballadors penitenciaris insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. “No volem mans tacades de sang“, han dit portaveus dels treballadors en una conferència de premsa. “No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat”, ha dit la Sandra, jurista i criminòloga dels Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines, però també ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que ens dotin de mesures per a tornar vius a casa”, ha exclamat. I ha afegit que la legislació penitenciària preveu que tant el règim d’interior com el de tractament són indispensables. “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació”, han dit.

La Raquel, funcionària de vigilància de Quatre Camins, ha denunciat que no tenen eines per a assegurar el compliment del règim i de la seguretat. Per exemple, ha relatat que als mòduls hi pot haver 120 o 150 interns i els vigilants hi són pràcticament sols per a mitjançar. “És un còctel Molotov brutal”, ha dit, referint-se al fet que els interns estiguin barrejats i n’hi hagi amb patologies psiquiàtriques, irascibles, alguns amb condemnes curtes, alguns altres amb condemnes llargues i aquells que volen seguir el tractament.

En la mateixa línia s’ha expressat en Gabi, funcionari de vigilància de Ponent, que ha denunciat la manca de personal i que és impossible de dur a terme un servei amb professionalitat, malgrat la qualitat humana excepcional que hi ha dins el col·lectiu.

Denuncien “bonisme” i reclamen més autoritat

Per una altra banda, la Francina, funcionària de vigilància al Mas d’Enric, ha incidit en la necessitat “de treballar en un ordre” per preservar la seguretat a les presons. Per exemple, ha dit que el personal del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és el col·lectiu que treballa amb més risc, en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. “Com l’arma blanca que va matar la Núria”, ha recordat, en relació amb la cuinera assassinada a mans d’un intern en aquesta presó del Catllar.

La Francina també ha denunciat el “bonisme” de les polítiques de l’administració penitenciària que, mitjançant circulars o instruccions, ha minvat l’autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar. “Ens lliguen de mans i peus”, ha dit, i ha lamentat no tenir mitjans per a sancionar agressions verbals o conductes que, a causa d’això, acaben derivant en agressions físiques.

Alguns exemples d’aquesta deriva esmentats pels treballadors durant la conferència de premsa tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls –en què de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal– o que les sancions als interns s’apliquen a la baixa.

“Pervertim les eines que tenim, fins i tot reglamentàries, per adaptar-les a un menor gravamen als interns”, ha dit la Sandra. Han assenyalat que hi ha conductes que fa un temps implicaven una regressió a primer grau i ara ja no, perquè els diuen que les conductes es poden treballar en règim ordinari.

De la mateixa manera, s’han queixat que fa uns anys n’hi havia prou amb una amenaça de mort per ser traslladat a una altra presó; o bé que si un intern insultava un treballador era expulsat del mòdul. A més a més, també han lamentat que, un cop es produeix l’agressió, els companys agredits resten totalment desemparats.

En vista de tot això, no tan sols han demanat més personal i seguretat i una aplicació més estricta del reglament penitenciari, sinó també ser reconeguts com a agents de l’autoritat. Han criticat que els funcionaris de presons no siguin vists per l’administració com a agents de seguretat. Ho veuen una incongruència i ho reivindiquen com un dels mínims a obtenir.

“Volem treballar, però en condicions adequades”

“Volem treballar, però en unes condicions adequades”, ha resumit en Gabi. Tant ell com la resta de treballadors que han parlat a la conferència de premsa han coincidit a dir que volen tornar a la normalitat però no a qualsevol preu. Han insistit a demanar les dimissions d’Ubasart i Calderó, i també la de les direccions dels Mas d’Enric i Quatre Camins. “Estan totalment inhabilitats per a continuar en el càrrec”, han dit. Per tot plegat, han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els destitueixi “i el problema de presons s’acabarà immediatament”.

Mentrestant, segons ells, la majoria dels interns entenen la situació que reivindiquen els funcionaris i els donen suport. A més, han remarcat que, tot i que els interns no puguin baixar al pati o al menjador, “estan totalment assistits” i sí que tenen garantit menjar i medicació. També han dit que s’han establert circuits perquè puguin anar a l’economat, per exemple.

“A ells també els interessa que tinguem èxit en les nostres demandes”, han dit. I fins i tot han assegurat que al Mas d’Enric hi ha reclusos que han escrit missatges en llençols com ara “Tots som Núria”.

Editorials, llibreries, autors i col·lectius socials denuncien l’externalització i la privatització de Sant Jordi

Editorials, llibreries, autors i col·lectius socials han denunciat que s’ha engegat un procés d’externalització i privatització de la diada de Sant Jordi a Barcelona. En un manifest, acusen l’Ajuntament de Barcelona i els aparells gremials del sector del llibre de tergiversar l’esperit de la diada i de convertir-la en una fira de pagament. Per tot plegat, demanen que torni el caràcter popular de Sant Jordi, que el 2022 va canviar el funcionament aprofitant la situació postpandèmica i les restriccions sanitàries i d’aleshores ençà s’ha mantingut el nou model. També reclamen l’anul·lació del copagament –amb una gestió que sigui pública– i estudien la legalitat dels canvis aplicats aquests darrers anys.

El manifest té més d’un centenar de signatures, amb entitats com ara Contraescritura, Ediciones Sin Fin, Bauma editorial-impremta, Ed. Insòlita, la Conxita Llibres i Discos SCCL, la Tribu Llibreria, Pol·len Edicions, Llibreria Murmuri, Horiginal, Lo Diable Gros i Pluri Ediciones; i també Artibarri, Escola Arcàdia, Sindicat de Barri de Poble-Sec, Ateneu Llibertari de Gràcia, SOSMaristany, ERRO Grupo, Col·lectiu Punt 6 i Assemblea Raval Rebel. Així mateix, té el suport de particulars com ara Marta Roqueta, Blanca Llum Vidal, Dani Vilaró, Ana Polo, David Caño, Bel Olid, Enric Casasses, Carles Roig, Lluís Farré, Francisco Millán, Consuela Abellán, Santi Molera, Marta Minguella i Mònica Solanas.

Expliquen que fa un parell d’anys que s’ha configurat un espai fet a mida per als agremiats de certes entitats i institucions, i recorden que ja el 2022 es va publicar un comunicat –signat per una vintena d’editorials i llibreries– en què s’assenyalava “la deriva neoliberal de la diada” i es demanava que es revertís la situació. Enguany, el manifest lamenta que la situació hagi empitjorat encara més: “Després de setmanes esperant que s’obrís el procés per aconseguir els permisos d’ocupació de l’espai públic, els gremis s’han despenjat amb una inaudita exigència de pagament basada, novament, en la divisió entre agremiats i no agremiats i professionals i no professionals.”

Miguel Martín, de Virus Editorial, ha dit en una conferència de premsa que aquesta divisió origina formes d’exclusió: “En alguns casos hem decidit de participar-hi, encara que sigui de pagament, perquè no volem que ens expulsin. Hem triat continuar ocupant aquests espais dins el model que proposen, però volem deixar clar que no és el nostre model, i que no volem que es mantingui.”

En canvi, hi ha negocis com la Llibreria Acció Perifèrica que han decidit de no pagar i defensen que el seu objectiu no és tan sols fer caixa. “No volem relacionar-nos amb el gremi si té un sentit neoliberal. Tindrem una taula molt petita a Fabra i Puig per ocupar l’espai. Entenem Sant Jordi com una festa per a promocionar altres menes de llibres, i no pas únicament per a tenir vendes”, ha dit José Antonio Martínez, fundador de la llibreria. Lamenta que abans de tirar endavant decisions com aquesta no s’hagi tingut en compte l’opinió de les petites llibreries de barri.

Al manifest, els signants demanen tres punts principals: revertir aquest procés, anul·lar el copagament amb una gestió pública i tornar a un Sant Jordi popular. També esperen que la seva posició susciti debat per a protegir i consolidar una diada “que sigui de tothom”, “que es construeixi des de baix” i al marge de certes dinàmiques. Júlia Martínez, de Descontrol Editorial, ha criticat que en tot aquest temps no s’ha parlat de tot plegat i que s’ha optat per dictaminar uns terminis i unes condicions mancades de justificació. Per això, a més d’obrir la porta a fer més actes que, de moment, els organitzadors han preferit no revelar, ha obert la porta a estudiar accions legals. “Anem mirant fins a quin punt tot això és legal i què hi podem fer –ha dit–. En el meu cas no estem agremiades, i tampoc no pagarem; hem buscat aliances amb altres entitats i llibreries per estar en espais públics fora de l’esquema del gremi, perquè ara mateix no és una entitat que ens representi.”

Caixa Enginyers augmenta d’un 71,9% els beneficis i guanya 19,6 milions d’euros el 2023, el màxim històric de l’entitat

Caixa Enginyers va augmentar de 19,6 milions d’euros els beneficis l’any passat, un 71,9% més que el 2022. És el màxim històric de l’entitat, en un exercici marcat per la pujada dels tipus d’interès i la millora substancial dels marges. El grup va perdre un 0,9% de socis –ara en té 213.000– i, en aquesta línia, el volum de negoci va baixar d’un 1,3%, fins a 8.139 milions.

El president de Caixa Enginyers, Félix Masjuan, i el director general, Joan Cavallé, han fet un balanç positiu del darrer exercici i han explicat que l’entitat afronta el 2024 amb cautela. L’objectiu és captar més socis, concretament uns 18.000. “Volem créixer, però no a qualsevol preu”, han dit els directius en una conferència de premsa.

En aquest any 2024, volem continuar sent referents en #BancaCooperativa, cuidar de la salut financera de tots els nostres socis i sòcies i fomentar la inclusió financera. Volem ampliar la nostra base de socis i créixer en volum de negoci, reforçant la #sostenibilitat

— Caixa Enginyers (@CaixaEnginyers) March 19, 2024

La rendibilitat financera (ROE) en el tancament del 2023 era del 8,22%, per sobre de l’objectiu que s’havia marcat l’entitat a començament d’any (7,5%) i significativament per sobre del 5% de l’exercici anterior, que va ser difícil, tal com ha recordat Cavallé.

Joan Cavallé: “Davant tanta incertesa, és important protegir els estalvis”

Obren expedient a un professor de Badalona per haver assetjat sexualment tres alumnes per Instagram

El Departament d’Educació ha obert un expedient a un professor de l’institut Eugeni d’Ors de Badalona per un presumpte cas d’assetjament sexual a tres alumnes per Instagram, segons que ha informat El Periódico i ha confirmat l’ACN. És professor de l’aula d’acollida i l’acusen d’haver enviat missatges constants a les tres estudiants. Un jutjat de Badalona ha obert una investigació. Fonts de la conselleria han indicat que el professor ha estat apartat de la docència i que està de baixa. La inspecció es manté en contacte amb el centre per fer seguiment del cas. La Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) s’ha posat a disposició de l’institut per oferir suport psicològic a les alumnes. El Periódico diu que el jutge li ha dictat una ordre d’allunyament del centre i li ha prohibit d’acostar-se a les tres denunciants.

Segons converses recollides pel diari, l’home va insistir a una de les alumnes perquè tinguessin relacions sexuals en grup. La noia inicialment considerava que el professor pretenia establir una amistat amb ella, fins que els missatges van ser molt constants i perseverants, moment en què es va sentir assetjada. A més, una de les noies li va retreure que s’abracés amb nois de l’institut.

Quan la direcció del centre va tenir coneixement de les converses de l’home amb les alumnes, li’n va demanar explicacions. Segons el diari, el professor va assegurar que havien estat les noies, que l’havien cercat a les xarxes socials i que ell s’havia avingut a acceptar les sol·licituds. Sobre el contingut de les converses, va justificar-se dient que eren en to jocós.

Quan la direcció li va demanar que aturés aquelles converses, va tenir coneixement d’un nou cas. Va ser aleshores quan van requerir la intervenció de la inspecció del Departament d’Educació.

Solidaritat Catalana aprova de presentar-se a les eleccions

Els adherits a Solidaritat Catalana per la Independència han aprovat de presentar candidatura a les eleccions a Catalunya del 12 de maig. Hi han participat un 27% dels adherits, i el 78% ha votat a favor de presentar-s’hi, el 16% hi ha votat en contra i un 6% s’ha abstingut. La consulta oberta a les bases també permetia de votar als simpatitzants, tot i que aquest resultat no era vinculant. El 53% ha votat a favor de presentar-s’hi, el 38% en contra i un 9% ha votat abstenció.

Vot per correu per a les eleccions al Parlament de Catalunya 2024: ja el podeu sol·licitar

Així doncs, Solidaritat haurà de recollir els avals necessaris per a presentar-se a les eleccions, el 0,1% del cens. Ben aviat, tant adherits com simpatitzats rebran el document per a imprimir i recollir les signatures.

Segons que expliquen en un comunicat, el punt fonamental del programa electoral serà l’aprovació de la llei declaració d’independència que ja es tramita al parlament com a ILP. “L’executiva de SI considera que no hi ha cap altra candidatura independentista que s’hagi proposat per aquestes eleccions que plantegi la independència de manera immediata i que aquest és l’espai que sempre ha ocupat Solidaritat de la manera més transversal possible”, afegeixen.

Quins passos ha de seguir la ILP de declaració de la independència?

Els Mossos recuperen el menor segrestat a punta de pistola d’un centre de menors de Lleida i en detenen els pares

Els Mossos d’Esquadra han pogut recuperar el menor que havia estat segrestat a punta de pistola d’un centre residencial d’acció educativa (CRAE) de Lleida el mes de gener passat. Ho ha publicat el diari Segre i l’ACN ho ha pogut confirmar. Per aquests fets, la policia ha detingut el pare del menor a Alcarràs (Segrià) i la mare a Maçanet de la Selva (la Selva).

Tots dos estan acusats d’un delicte de sostracció de menors i, en el cas de l’home, també d’un delicte d’amenaces amb arma de foc. En la mateixa operació, els Mossos han pogut localitzar un altre menor tutelat que sembla que es va escapar d’un altre centre.

Els fets van passar el 28 de gener passat al CRAE Llars Infantils Torre Vicens, quan l’home va fugir amb el nen després d’apuntar amb una pistola el vigilant i una educadora del centre.

Dolors Montserrat aconsegueix que un comitè del Parlament Europeu aprovi un informe no vinculant contra la immersió

El comitè de Peticions del Parlament Europeu ha votat a favor de l’informe que posa en qüestió el model d’immersió lingüística a Catalunya, un document que és el resultat de la missió que van fer uns quants eurodiputats –la majoria conservadors i d’ultradreta– el desembre passat. En el text, els membres del comitè expressen la seva preocupació per les “serioses disfuncions” que genera el model d’escola català per als alumnes que tenen el castellà com a llengua materna i demanen un tracte equivalent del català i el castellà. L’informe ha prosperat amb els vots dels conservadors i la ultradreta, tot i el boicot de les formacions progressistes, que han qualificat de partidista el text final.

Les proves del partidisme de Dolors Montserrat a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu

Després d’haver introduït les esmenes de compromís, i en línia amb l’esborrany que ja es va fer públic al febrer els eurodiputats reiteren la seva inquietud per les controvèrsies que genera el model d’immersió. En el document, parlen obertament de “casos d’exclusió social, intimidació i assetjament escolar a nens i pares” i demanen sancionar als perpetradors d’aquestes accions.

La pífia de Dolors Montserrat: enxampada admetent que ha perseguit la immersió sense fonament

Alhora, condemnen que Catalunya “posi dificultats” a les famílies que es traslladen al país perquè els seus fills puguin estudiar en castellà i defensen que es faciliti l’escolarització en castellà d’aquells estudiants que ho sol·licitin.

[VÍDEO] Crits i pressió dels eurodiputats del PP: el debat de l’informe contra la immersió esdevé un guirigall

També demanen a les autoritats espanyoles que garanteixin un tractament equitatiu entre les dues llengües i recomanen l’elaboració d’una anàlisi independent per a continuar avaluant el model d’immersió lingüística al país.

Partidaris i detractors

Les esmenes de compromís votades avui –i que no incorporen canvis significatius respecte de l’esborrany votat al febrer– han estat introduïdes per la dirigent de la missió que va visitar Catalunya, Jana Toom, una eurodiputada estoniana de la minoria russa i que ha expressat anteriorment que la seva comunitat lingüística –el rus– sofreix discriminació.

Jana Toom, l’eurodiputada hostil amb la immersió, a l’ull de l’huracà per la defensa dels interessos russos

La resta de membres presents a la missió també van ser de majoria conservadora i d’ultradreta, entre els quals destaquen l’ultranacionalista polonès Kosma Zlotowski, l’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé i uns quants membres del Partit Popular i Ciutadans.

[VÍDEO] Les preguntes que descol·loquen i incomoden l’eurodiputada hostil amb la immersió

Per la banda progressista, eurodiputats com Diana Riba van ser presents a la missió, tot i que des d’un primer moment ja van expressar la seva intenció de boicotar la petició. De fet, Riba no ha inclòs cap esmena a l’esborrany i, fa poc, va retreure a la presidenta de la comissió, Dolors Montserrat, que acceptés casos relacionats amb l’escola catalana mentre denegava peticions similars en altres països.

Per la banda de Junts, l’eurodiputat Toni Comín també va criticar “l’assetjament” a la immersió lingüística per part dels partits de la dreta i la ultradreta i va assenyalar que l’informe sobre la missió de l’eurocambra “no té cap recorregut”. El text, en aquest sentit, no és vinculant, perquè la Unió Europea no té competències per a legislar sobre l’organització dels sistemes educatius dels estats membres.

El DOGC publica el decret de convocatòria de les eleccions

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ja ha publicat el decret de convocatòria de les eleccions del 12 de mig signat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. Així doncs, comença el compte enrere cap a la cita electoral, la constitució del parlament i, finalment, l’elecció de la persona que ocuparà la presidència de la Generalitat. A partir d’avui comencen a comptar els cinquanta-quatre dies que, segons la llei electoral espanyola que regula les eleccions a Catalunya, han de passar entre la convocatòria i el dia de la cita electoral. Aragonès va anunciar dimecres passat l’avançament de les eleccions, arran del fracàs del pressupost al parlament.

Vot per correu i sorteig de les meses

El vot per correu es podrà sol·licitar des de demà fins deu dies abans de les eleccions, o sigui, fins al 2 de maig. I els vots es podran començar a emetre des del 22 d’abril i fins al 8 de maig. Pel que fa a les candidatures, s’hauran de presentar entre els dies 3 i 8 d’abril. El dia 16 es publicaran les candidatures ja proclamades per la JEC.

Els sortejos de les meses electorals es faran del 13 al 17 del mateix mes. La campanya començarà la nit del dijous 25 al divendres 26 d’abril, i acabarà el divendres 10 de maig, quinze dies després. L’endemà, dissabte 11 de maig, és la jornada de reflexió, la vigília de les eleccions.

Les eleccions del 12-M es faran només onze dies abans que comenci la campanya de les eleccions europees, que es faran el 9 de juny.

Constitució del parlament i la investidura

El parlament s’ha de constituir dins els vint dies següents al dia de les eleccions. És a dir, com a màxim, el 7 de juny s’elegirà el president o presidenta de la cambra i els membres de la mesa.

Segons el reglament del parlament, dins dels deu dies hàbil següents a la constitució de la legislatura, la presidència de la cambra, després de consultar els grups parlamentaris, proposa un candidat a la presidència de la Generalitat. Com a màxim, el ple d’investidura se situaria el 21 de juny. En cas que el candidat no aconsegueixi majoria absoluta es pot sotmetre, dos dies després, a una segona votació. Llavors en tindria prou amb majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.

El reglament també estableix que si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat o candidata no ha estat elegit, la legislatura queda dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata.

Normalitat a les presons de Catalunya: sense blocatges dels funcionaris

Les presons de Catalunya funcionen amb normalitat, segons que han confirmat fonts del Departament de Justícia. Els funcionaris de presons no han repetit avui les protestes de divendres, dissabte i dilluns, que van consistir en el blocatge en els accessos per a impedir els canvis de torn dels treballadors. Les protestes van començar divendres arran de l’assassinat d’una cuinera a mans d’un intern a la presó de Mas d’Enric, al Catllar. La protesta es va repetir dissabte a Quatre Camins i Joves i a Wad-ras. Ahir, les protestes van ser generalitzades a totes les presons catalanes. Els treballadors preparen una manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona demà.

És urgent resoldre el problema de les presons I Editorial de Vicent Partal

Pàgines