Vilaweb.cat

Els Mossos desallotgen els manifestants del parc de la Ciutadella

Els Mossos d’Esquadra han desallotjat del parc de la Ciutadella unes desenes de manifestants que s’han concentrat a les portes del parlament, en resposta a una crida feta per les xarxes socials. Un grup reduït d’encaputxats han llançat tanques, objectes, pedres, material pirotècnic i pots de fum, accions que han fet incrementar la tensió durant una estona. TVE també ha denunciat l’agressió a una periodista i un encaputxat també ha cremat una bandera espanyola.

Els antiavalots han protegit el parlament i han advertit per megafonia de possibles càrregues, tot i que finalment no han actuat. La policia catalana ha identificat dues persones que arrencaven llambordes per llançar-les contra la línia policíaca.

Convocats amb el lema ‘1 d’octubre, ni oblit ni perdó’ i ‘Ens veiem al Parlament’, els manifestants també han calat foc a uns cartells amb unes lletres gegants que formaven la paraula ‘botifler’ davant l’edifici de la cambra catalana.

#Parlament pic.twitter.com/Ntq3dn2Iwt

— Xievar Ctsaeanyr (@xcastanyer) September 11, 2019

A les portes del parlament.. Gent emprenyada, demanen fer efectiu el 1-O.. Crec que hem de pendre nota.. pic.twitter.com/AbBihvxZUY

— David Torrents (@torrents_d) September 11, 2019

Un home mira d'evitar l'immiment càrrega dels.Mossos davant el #Parlament. Hi ha més d'un miler de persones convocades per les xarxes amb l'etiqueta #EnsveiemalParlament pic.twitter.com/PQFJxzQuG2

— Oriol Freixenet (@Ofreixenet) September 11, 2019

The post Els Mossos desallotgen els manifestants del parc de la Ciutadella appeared first on VilaWeb.

‘Molta decepció, però no per això ens aturarem’

La manifestació de la Diada 2019 es pot comptar en nombre de manifestants, 600.000 segons la Guàrdia Urbana, però també per estats d’ànim. I l’estat d’ànim d’avui ha estat molt diferent del dels anys anteriors: som ben lluny de la intensitat durant el camí vers el referèndum i tampoc som al pic del xoc emocional dels primers dies de presó i repressió. Avui pels volts de plaça d’Espanya, a Barcelona, hi hem trobat una resignació esperançada. Un baix to que no cau en la resignació. Un som aquí perquè pitjor és quedar-se a casa. Un no deixar-se vèncer, però tampoc veure-ho gens clar.

Els manifestants, una altra vegada, s’han presentat de manera multitudinària, pacífica, familiar, i diversa i VilaWeb ha pogut parlar amb mestresses de casa de Lleida, auditors d’empresa de Barcelona, professors d’economia d’Okinawa i joves estudiants de ceràmica. Diversitat social sempre present, però tots els entrevistats compartien un cert desànim amb la classe política i, alhora, la noció clara de persistir. Aquestes són les respostes i reaccions trobades durant la jornada d’avui:

Salma, 20 anys. ‘No noto un canvi, però no vull deixar de lluitar’.

Xavier. Auditor. 55 anys, de Barcelona: ‘Vinc cada any. I aquest any vinc fluixot perquè els polítics no segueixen allò que la gent vol i no van tots a una. I la gent vol unitat. Hauríem de fer que els polítics ens seguissin a nosaltres, que aquí hi ha gent que, voti què voti, va junta, perquè al final tots tenim el mateix sentiment.’

Marta. Arquitectura i urbanisme. Nascuda a Girona. ‘Hem vingut perquè és la Diada i som catalans i estimem la terra i perquè hi ha molta injustícia i ja n’hi ha prou. Fa vuit anys que visc a Mont-real i hem vingut expressament per la Diada. Molta decepció però no per això ens aturarem. Em veig positiva perquè crec en la gent i la ciutadania. En els polítics hi crec poc.’

Jordi. Enginyer. 34 anys. Barcelona. ‘Avui faig anys. S’hi ha de ser. Hem de persistir. Estic profundament convençut que l’única manera que tenim d’aconseguir què volem és persistir en tots els sentits encara que les coses no semblin òbvies o directes. Evidentment que pots veure que hi ha coses que s’han fet malament però és que no ser-hi encara és molt pitjor.’

Jordi.

Rosa. Nascuda a Lleida. Mestressa de casa. ‘He vingut perquè sóc independentista de tota la vida. I hi he portat la nena. El meu home, en pau descansi, ja ho era. I els meus fills, també. He vingut pels polítics que estan tancats. Ho veig una mica difícil perquè la cosa no està bé. Els polítics es tiren les pilotes els uns als altres. I allò que haurien de fer és posar-se d’acord. Però nosaltres què hi farem?’

Maribel. Barcelona. Mestressa de casa. ‘Jo vinc cada any des de l’any del Tarradellas. Un dia o un altre ho aconseguirem. És cosa del poble. I amb els polítics estem molt emprenyats però hem de fer pinya i anar fent. Passarem uns quants dies molt durs ara el mes que ve, però bé, s’ha d’aconseguir.’

Guillem. Estudiant d’enginyeria agrària. ‘No s’hi pot faltar. Vinc perquè així demostrem la força. Un estat d’ànim molt il·lusionador, m’agrada molt. Espero viure la independència. Hem d’anar tots junts. Això que fan ara és una estupidesa. Si no anem tots a una, no ho aconseguirem.’

Eloi. 71 anys. Viatjant de farmàcia jubilat. ‘He vingut a fer presència a la jornada. No servirà de res. No tenim opcions. Ara, potser algun dia, en algun moment, tirarem endavant. No tenim responsables que ens portin a bon port la feina que vam començar ni capacitat de negociar amb aquests senyors que no entenen mai res de què els diuen. Independentista després de la sentència de l’estatut, sóc jo’.

Tomochi. ‘Sóc professor d’estatística a la Universitat Internacional d’Okinawa i faig recerca a la Universitat Pompeu Fabra. L’arxipèlag d’Okinawa era un regne independent del Japó. I ens van atacar i ens van fer colònia el 1879. Tenim una lluita similar a la vostra. Com vosaltres, tenim una identitat molt forta. Hem vingut per mostrat el nostre suport. He vingut a Barcelona per aprendre del moviment independentista. Ho trobo molt bonic, pacífic i gran.’

Salma. 20 anys. ‘Vaig fer auxiliar d’infermeria i ara començaré a fer ceràmica. Nascuda a l’Índia, visc a Barcelona. He vingut perquè avui és el dia de la independència, i ja de fa molt de temps, que vinc. Avui t’he de dir que em feia una mica de mandra, perquè et preguntes què fan els polítics. Que es posin d’acord. No anem enlloc, si no. Si no es mou la gent, no farem res. Veig clar que al cap de tant temps i manifestacions al final no noto un canvi, però no vull deixar de lluitar. He vingut a fer fotos, perquè quan sigui més gran ho vull ensenyar als fills i dir-los: “Veieu, jo aquí venia a les manifestacions.”‘

Àlex.Guillem.Marta.Maribel.Eloi.Tomochi.

Àlex. Estudiant de farmàcia. 17 anys. Sant Quirze del Vallès. ‘He vingut perquè és el dia del meu poble. I m’agrada venir. Esperem que sí, que serveixi, venir. El meu somni és viure la independència, sí. Polítics, tots al carrer. No serveixen.’

The post ‘Molta decepció, però no per això ens aturarem’ appeared first on VilaWeb.

A Matilde: història d’una tomba

El 17 de setembre farà 75 anys que Eugeni d’Ors va ser proclamat fill adoptiu de Vilafranca del Penedès. Nascut a Barcelona el 28 de setembre del 1881 i mort a Vilanova i la Geltrú dos dies abans de fer els 73 anys, l’escriptor i filòsof, pare del noucentisme, va voler ser enterrat a la tomba ‘A Matilde’ del cementiri municipal de Vilafranca i allà és on reposen les seves despulles. El lligam de l’Ors amb la tomba comença la tardor del 1917, al costat del poeta i agitador cultural Román de Saavedra.

Llegir tot l’article aquí

The post A Matilde: història d’una tomba appeared first on VilaWeb.

“Cal col·lectivitzar els projectes dels micropobles perquè aquests siguin viables”

A Catalunya hi ha més de 300 micropobles. Així doncs, una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 habitants. Aquests pobles de les zones rurals han pogut desenvolupar projectes impensables a les grans ciutats, però al mateix temps, es troben amb diverses problemàtiques com la manca de serveis o el despoblament. La Conca 5.1 juntament amb l’Associació de Micropobles de Catalunya ha realitzat un documental que recull onze experiències d’èxit i progrés dutes a terme en aquests pobles. Des de Surtdecasa en parlem amb el director del documental, Leandre Romeu (Barberà de la Conca, 1987) i Carlota Moragas (Reus 1988), assessora de guió i de continguts.

Llegir tot l’article aquí

The post “Cal col·lectivitzar els projectes dels micropobles perquè aquests siguin viables” appeared first on VilaWeb.

Marcel Mauri: ‘Senyor Sánchez, té dos mesos per a alliberar els presos polítics’

El vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha centrat el seu discurs a llançar una dura crítica al govern de Pedro Sánchez per ‘haver pervertit el diàleg’ i per haver-se ‘alineat amb Vox‘. Al dirigent socialista li ha recordat la sentència de l’ONU: ‘Senyor Sánchez, té dos mesos per a alliberar els presos polítics. Si no, incomplirà la legalitat internacional.’

Segons la seva opinió, la repressió exercida contra l’independentisme ha ‘enfortit’ la convicció de molts ciutadans que Catalunya és ‘un país de drets i llibertats que no té cabuda en el seu estat’. Mauri, que ha augurat una sentència dura i llarga contra els dirigents jutjats davant el Tribunal Suprem, ha instat a respondre ‘com un sol poble’. ‘Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret’, ha insistit.

Escolteu el seu discurs ací:

The post Marcel Mauri: ‘Senyor Sánchez, té dos mesos per a alliberar els presos polítics’ appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Paluzie: ‘No cedim al xantatge, continuem la lluita per la independència’

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha dit en l’acte de la Diada que ‘ens volen fer creure que la independència no és possible’ i ha fet una crida a demostrar-ho no solament a l’estat espanyol, ‘sinó també als nostres representants polítics’. Paluzie ha reivindicat que ‘estem dempeus’ i ha avisat que ‘serà dempeus i amb el cap ben alt que rebrem el cop d’aquesta sentència’. ‘No cedim al xantatge, això fem continuant la lluita per la independència’, ha afegit.

Abans ha retret als partits que ‘discuteixen en públic el repartiment de les engrunes’ en lloc de treballar per la independència, un objectiu respecte del qual no solament no s’ha ‘avançat’, sinó que es fan ‘passos enrere’. En paraules de Paluzie, enguany ha estat ‘la Diada més difícil’ de totes les que ha organitzat l’entitat que presideix.

Encara en referència als partits polítics, que per primera vegada no eren a la zona de convidats, Paluzie ha criticat que, amb les seves actuacions, ‘deslegitimin’ el referèndum del Primer d’Octubre, de la mateixa manera que la via unilateral ‘es desfà dia a dia’, ‘l’única’ que, segons la seva opinió, ha fet avançar el procés independentista. Així, els ha exigit ‘unitat per a fer la independència, de veritat, de fons, la que prioritza l’objectiu del conjunt del moviment’. Les paraules de la presidenta de l’ANC han estat respostes pel públic amb proclames de ‘ni un pas enrere’.

Paluzie ha clamat que cal ‘aquella unitat que prioritza els objectius polítics del moviment independentista, la que ens va portar a grans victòries, malgrat repressió, amenaces i confiscacions’. Ha dit que demostrar que la independència és possible ‘depèn de nosaltres’. En línia amb la campanya d’Eines de País, ha fet una crida a fer-se de ‘sindicats compromesos amb el país’, a guanyar ‘espais de poder’, com ara la Cambra de Comerç de Barcelona, a crear alternatives de consum i a desobeir resolucions i lleis injustes.

Èxit de la fira ‘Eines de país’: centenars de persones es canvien de companyia

‘La societat civil som conscients que cal enfortir-nos’, ha dit abans de demanar a les institucions que també ho facin. ‘La llibertat no ens vindrà regalada per ningú’, ha avisat, i ha dit que ‘la força hi és, la tenim a les nostres mans’.

The post [VÍDEO] Paluzie: ‘No cedim al xantatge, continuem la lluita per la independència’ appeared first on VilaWeb.

Diada 2019: El carrer clama unitat als partits en una nova demostració de força

La manifestació independentista de la Diada, per vuitè any seguit, ha tornat a ser multitudinària. Desenes de milers de persones han omplert la Gran Via i la plaça d’Espanya de Barcelona, amb els carrers adjacents, i han clamat per la unitat estratègica, per la independència i per la llibertat dels presoners polítics. Manifestants de tot el país s’han concentrat en el primer acte contra la sentència que vindrà del Tribunal Suprem espanyol.

‘Molta decepció, però no per això ens aturarem’ | Crònica d’Andreu Barnils

La guàrdia urbana de Barcelona hi ha comptat 600.000 manifestants, la xifra més baixa d’ençà de la manifestació del 2012. L’ANC, que no ha donat mai xifres, assegurava poques hores abans que les inscripcions s’havien enfilat fins a 450.000 persones. De fet, la plaça d’Espanya ha presentat una imatge sorprenentment mig buida, tot i que el lleuger descens de l’assistència no n’és pas l’única explicació.

En aquesta diada, els manifestants també han mostrat descontentament –vegeu aquest retrat d’Andreu Barnils– amb els dirigents independentistes, exclosos de la zona reservada de l’ANC. Avui, s’han hagut de dissoldre entre la gent, tal com ha recollit Odei Etxearte en aquesta crònica. La manifestació ha tornat a deixar unes fotografies espectaculars del moviment independentista, que fins fa pocs anys no tenia el suport social que ha adquirit darrerament.

[FOTOGRAFIES] Les imatges més espectaculars que
ens deixa la manifestació de la Diada

Els discursos més aplaudits de l’acte han estat els d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium; i Lluís Llach, que comanda el debat constituent. Llach ha fet una crida a sorprendre l’estat espanyol bastint la futura república en el debat constituent i desobeint-lo. Mauri, en una intervenció vehement, ha reivindicat la diversitat de Catalunya i ha advertit el govern espanyol que incomplirà el dictamen de l’ONU si no allibera els presoners polítics. Per acabar, Paluzie ha assegurat que calia demostrar a l’estat espanyol i també els polítics independentistes que la lluita per la independència continua endavant i ha reclamat de no cedir al xantatge i a la repressió.

Fotografia: Albert Salamé.Fotografia: Albert Salamé.

Quan s’ha acabat l’acte, el Tsunami Democràtic ha desplegat per sorpresa dues pancartes a les torres venecianes de la plaça d’Espanya. ‘Organitzem la resposta a la sentència’ i ‘#TsunamiDemocràtic’, deien les pancartes, penjades per voluntaris del cos de bombers.

[VÍDEO] Imatges aèries de la manifestació de la Diada

Les entitats també han fet actes al matí. L’ANC havia organitzat la fira Eines de País, que ha estat plenament reeixit, amb centenars de persones que han canviat de companyia. Òmnium Cultural havia convocat els partits, sindicats i entitats en un acte unitari per a exigir l’absolució dels presoners polítics, en una fotografia que ha aplegat l’independentisme i els comuns.

També ERC ha fet un acte amb parlaments d’alguns dels seus dirigents principals, entre els quals Marta Rovira, que ha dit que els catalans ‘s’hauran d’aixecar’ quan sortirà la sentència del Suprem. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que la Diada era la primera resposta a la sentència.

Vídeo complet de la manifestació i l’acte

L’ANC ha ofert per YouTube un vídeo amb tota la manifestació i els parlaments de l’acte polític en directe.

The post Diada 2019: El carrer clama unitat als partits en una nova demostració de força appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Lluís Llach fa una crida a sorprendre l’estat espanyol: ‘Construïm, i si cal desobeïm!’

Lluís Llach ha estat una de les personalitats reconegudes de diferents àmbits que han parlat a l’escenari de la plaça d’Espanya durant la manifestació de la Diada. El seu ha estat el discurs més aplaudit, especialment el moment en què ha recordat els fets de l’octubre: ‘És difícil pensar que després de l’octubre del 2017 veuríem els jutges fer de policies, els policies fer de polítics, i els polítics dictar sentències. I per sobre d’ells, un rei que mana i mena el ‘A por ellos‘.’

Ha instat els polítics a fer autocrítica i a fer política de forma col·lectiva: ‘Només així tindrem l’estat que desitgem.’ A la gent li ha demanat que facin ‘allò que l’estat no espera’, tot participant en debats constituents: ‘Construïm. Construïm i si cal, desobeïm.

The post [VÍDEO] Lluís Llach fa una crida a sorprendre l’estat espanyol: ‘Construïm, i si cal desobeïm!’ appeared first on VilaWeb.

VÍDEO: Imatges aèries espectaculars de la manifestació de la Diada

El recorregut de la manifestació de la Diada de la plaça d’Espanya fins al passeig de Gràcia per la Gran Via s’omple de gom a gom. Vegeu aquestes imatges aèries enregistrades minuts abans de les 17.14 i realitzades per l’ANC:

Vegeu en directe les imatges de la manifestació:

Tota la informació de la Diada, minut a minut 

The post VÍDEO: Imatges aèries espectaculars de la manifestació de la Diada appeared first on VilaWeb.

Èxit de la fira ‘Eines de país’: centenars de persones es canvien de companyia

Manifestació a banda, l’altra gran tria de l’ANC aquesta Diada a Barcelona ha estat l’espai ‘Eines de País‘, on ha exposat les diverses campanyes per a avançar cap a la independència, amb protagonisme destacat per al consum estratègic. ‘És un espai per a explicar quines són totes les iniciatives que hem engegat a l’Assemblea per apoderar la gent, perquè tingui la capacitat de prendre les seves decisions de consum quotidià respecte del consum estratègic. És orientat a posar-la al centre com a agent de canvi’, ha explicat David Fernàndez, membre del secretariat de l’ANC i coordinador de la campanya de consum estratègic.

Tan bon punt ha parat de ploure, al matí i a migdia centenars de persones han omplert el Pla de Palau. No eren pocs els qui demanaven als voluntaris més informació sobre la campanya de consum estratègic; n’havien sentit a parlar però encara en tenien molts dubtes. Una iniciativa sorgida com a resposta de la campanya política i mediàtica que va afavorir que les empreses se n’anessin de Catalunya després del Primer d’Octubre per debilitar l’economia catalana.

Alguns ja venien conscienciats de casa, com l’Helena i el seu fill Lluc, que estaven al cas de l’espai i hi han anat expressament. ‘És molt interessant. S’ha de fer i s’ha de difondre més informació, perquè tots estem una mica despistats’, confessava. El seu fill subratllava la importància que el poble sàpiga què pot fer a banda les manifestacions per no sentir-se impotent.

‘La gent ha d’adonar-se que és possible, espolsar-se la mandra i fer el canvi’, deia per la seva banda en Jordi. Assegurava que cal tenir menys vergonya i vendre la iniciativa, tot admetent que aconseguir que els ciutadans es canviïn a companyies compromeses amb el país i deslligades de les ingerències polítiques ‘és una feina de gota a gota’. Al centre de la plaça, un panell interactiu ajudava a prendre consciència sobre el consum propi.

A més, al Pla també hi havia panells amb més eines i campanyes de l’ANC engegades per apoderar la ciutadania a partir de la lluita no violenta, com ara les candidatures independentistes a les cambres de comerç, els col·legis professionals o els sindicats.

El consum estratègic

Mentre uns reflexionaven i descobrien el seu grau de compromís, al carrer adjacent de la plaça molts més exercien ‘el seu poder de canvi’. Allí s’han instal·lat una quinzena d’empreses i entitats per informar els consumidors i tramitar altes. Companyies de telecomunicacions, energètiques, d’assegurances, turístiques… Ni un sol estand era lliure de cues.

N’hi havia que han hagut d’esperar una hora i tot, com per exemple un jubilat decidit a abandonar la seva companyia telefònica espanyola. Hi ha anat preparat: duia tota la documentació necessària, factures telefòniques i llibreta bancària incloses.

En Joan també rumiava de canviar d’operadora mòbil. ‘Ja he fet el canvi d’Endesa a CatGas i CatLlum i funciona molt bé.’ Afirma que no li interessa de continuar amb les empreses que van canviar el domicili social o fiscal. ‘Canviaré d’empresa sempre que pugui’, explica.

També volia informar-se bé abans de fer el canvi de companyia la Núria, que tanmateix aplaudia la iniciativa: ‘Hem de deixar l’Ibex-35 fora del país i mantenir les nostres empreses.’ La Mercè, que ja ha fet tots els canvis de companyia possibles, també lloava la proposta de l’ANC: ‘Ja era hora!’, exclamava.

Els responsables de les empreses estaven contents per la iniciativa i pel volum de demandes d’informació al llarg de la jornada. I reconeixien que, d’ençà de l’octubre del 2017, l’interès s’ha disparat i les altes han augmentat de manera ‘espectacular’.

Tocant ‘el moll de l’os’

La campanya de consum estratègic, dins la iniciativa d’Eines de País, és una prioritat del secretariat actual de l’ANC. Tanmateix no ha estat exempta de polèmica, perquè alguns sectors l’han qualificada de ‘xenofòbia econòmica’.

De fet, Foment del Treball ha denunciat la iniciativa a l’Agència Catalana de la Competència i ha demanat mesures cautelars: tancar el web de consum estratègic, que no se’n parli, que no se’n facin fires i 60.000 euros de multa per a cada un dels membres orgànics de l’Assemblea i els responsables de la iniciativa. ‘És un símptoma de repressió evident i que veuen perillar el seu modus vivendi, la seva manera d’ocupar llocs de poder i d’influència a Catalunya. Hem tocat el moll de l’os’, conclou Fernàndez.

The post Èxit de la fira ‘Eines de país’: centenars de persones es canvien de companyia appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Diada presentència’ i ‘Torra crida a exercir el dret d’autodeterminació’

Avui, dimecres 11 de setembre del 2019, els principals continguts de VilaWeb són:

VilaWeb:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Diada presentència’ i ‘Torra crida a exercir el dret d’autodeterminació’ appeared first on VilaWeb.

L’opositor turc a l’exili Can Dündar veu necessari de córrer el risc de participar en la Diada tot i l’ordre de detenció

El periodista turc Can Dündar, exiliat a Alemanya per les seves crítiques al president Recep Tayyip Erdogan, considera que cal córrer el risc de venir a Barcelona per la Diada amb l’objectiu de ‘desafiar’ l’ordre de detenció internacional que pesa sobre ell. En declaracions a l’ACN, ha recordat que el 2017 les autoritats espanyoles van arrestar Dogan Akhani, un escriptor turc que el govern d’Erdogan també demanava d’extradir, i que cada vegada que ve a l’estat espanyol tem córrer la mateixa sort.

Entrevista de Vicent Partal a Can Dündar: ‘Ma casa es crema i voleu que em limite a fer unes fotos i escriure una columna?’

Dündar forma part de la cinquantena de personalitats internacionals convidades per l’organització Foreign Friends of Catalonia durant la Diada. La delegació serà rebuda pel president Quim Torra al Palau de la Generalitat avui a migdia.

Tota la informació de la Diada, minut a minut 

Dündar ha comparat la repressió al seu país amb la situació dels presos polítics. ‘És la mateixa cosa: empresonar persones per les seves idees. Nosaltres tenim presos polítics i Espanya també. No veig cap diferència entre empresonar algú a Espanya per haver defensat el seu dret de demanar un referèndum i fer igual amb un dirigent kurd’, assegura Dündar.

‘L’única diferència és que Espanya és un estat membre de la Unió Europea i que Turquia és només candidata a entrar-hi.’ També lamenta que l’estat espanyol doni ‘un molt mal exemple d’Europa’ que el govern turc fa servir per a defensar-se dels qui l’acusen de reprimir la dissidència: ‘Ahir mirava la televisió i un ministre turc va dir: “Ens critiquen, però mira Espanya; [la nostra] és una actitud totalment europea.”‘

La vice-presidenta de Foreign Friends of Catalonia i professora de criminologia de la Universitat de Bolonya, Rosella Selmini, ha descrit la manifestació de la Diada com la ‘mobilització democràtica més gran d’Europa’ i ha fet una crida a participar-hi. ‘És important de continuar lluitant’, ha dit, i ha afegit que l’1-O va ser ‘el desafiament més gran a l’autoritarisme’ que ha vist mai a Europa.

El grup també inclou Alessandro Gamberini, professor de dret penal a la mateixa universitat i advocat de Carola Rackete, la capitana del vaixell de salvament Sea Watch 3, reconeguda ahir amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. Gamberini troba que el judici és una ‘persecució política’.

L’organització va celebrar ahir un sopar amb més d’un centenar de persones al Palau de Pedralbes. Aquests darrers dies, alguns membres han assistit a reunions i tallers sobre la situació política a Catalunya i n’han pogut oferir la seva visió.

The post L’opositor turc a l’exili Can Dündar veu necessari de córrer el risc de participar en la Diada tot i l’ordre de detenció appeared first on VilaWeb.

Diada 2019 : Tota la informació, minut a minut

La Diada Nacional de Catalunya arriba enguany marcada per la futura sentència del judici de l’1-O. Pendents de la pluja, al matí hi ha convocats uns quants actes: des dels oficials, amb l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fins als organitzats per Òmnium Cultural i l’ANC. Al pla de Palau, l’ANC habilitarà la Fira Eines de País per a potenciar el consum estratègic. Per la seva banda, Òmnium Cultural exigirà l’absolució dels presos polítics en un acte al passeig de Sant Joan. A les 13.00, diverses entitats han convocat una protesta al parlament.

Diada 2019: Talls de trànsit, consells de mobilitat i de seguretat a Barcelona

A les 17.14 començarà la manifestació de la Diada d’enguany, que ja té 400.000 manifestants inscrits. A la mateixa hora, han convocat una concentració a la porta del parlament amb el títol #EnsVeiemAlParlament. Posteriorment, Òmnium ha convocat la Festa per la Llibertat, amb els concerts de Buhos i Mishima.

Guia Diada 2019: Tot el que has de saber

The post Diada 2019 : Tota la informació, minut a minut appeared first on VilaWeb.

Llarga vida al moviment!

1. Arran d’esdevenir un moviment de masses en molt poc temps, l’independentisme no ha sabut obligar partits, entitats ni institucions a sentir-se provisionals, mentre durés l’enfrontament directe amb l’estat; per això, ha basculat entre l’autosuficiència (autonomia política) i la submissió institucional (conteses electorals). Molt d’hora, el tacticisme partidista va posar bastons a les rodes a l’autonomia del moviment, des dels primers compassos de la PDD (2006), tot passant per les consultes (2009), fins a arribar a la constitució de l’ANC (2012); i quan els partits autonomistes van constatar l’èxit del moviment, van intentar apropiar-se de cada esfera representativa, segons com bufessin els vents (i.e., consulta de Barcelona, 2011). Quan l’ANC va ‘oferir’ la Diada del 2012 a Mas, a palau, va assenyalar el camí que havia de recórrer el moviment: al cap d’uns anys, la presidenta de l’ANC esdevenia presidenta del parlament. (Ja no parlem de les giragonses i martingales per a assolir la penúltima presidència de l’ANC…) El fet fonamental del procés haurà estat que, mentre el moviment portava el conflicte amb l’estat al seu nivell més alt d’expressió política, la seva manca de capacitat per a sotmetre les institucions al seu ritme, l’ha sotmès a ell al ritme institucional, en el seu grau més formalitzat: les eleccions autonòmiques, és a dir, adequades al rigor de la constitució espanyola. Aquesta contradicció ha estat el producte de la rapidesa amb què el moviment ha pres l’hegemonia política a Catalunya, mentre no estava dotat de les eines necessàries (programa, organització i lideratges) per a substituir el poder autonòmic pel poder independentista. I, en tots els avatars viscuts l’octubre del 2017, aquesta contradicció va ser flagrant, quan milers i milers de persones esperaven, actives i expectants, les decisions del parlament, i van restar paralitzades, de pura estupefacció, davant la indecisió última dels partits autonomistes, transvestits en independentistes al ritme del carrer, però no prou transformats per dintre en màquines per a prendre el poder per a la independència. De fet, van patir crisis ‘internes’, però no pas per obrir portes i finestres als nous aires democràtics que bufaven als carrers (‘assemblearis’ i ‘autoorganitzats’, per més que no se’n volguessin adonar, conscientment, molts dels seus protagonistes). El resultat va ser que, fet i fumut, als partits autonomistes, transvestits en independentistes en un lapse tan curt, no els ha costat gaire de tornar a transvestir-se, fàcticament, en partits neoautonomistes, atès que la seva maquinària ja estava feta i greixada per tornar el conflicte a la lògica d’estat espanyol, i no pas en clau antagonista: d’aquí a esdevenir subsidiaris de les investidures espanyoles, o a fiar-ho tot a repetir eleccions ad nauseam, hi havia un pas, que ja es dóna amb escreix i a la vista de tothom.

2. Entretant, llegim Quico Sallés quan resumeix l’últim avatar tàctic de la relació entre institucions, entitats, partits i moviment, sempre, és clar, dissenyat per dalt. De manera que el moviment polític independentista, diu l’autor, conclou que és ineficaç utilitzar l’autonomia per desobeir. Que cal deixar la direcció política en mans del Consell de la República i, sobretot, de la societat civil. Que s’han d’enfortir les institucions, aprovar els pressupostos i marcar l’horitzó, segons les últimes declaracions del president. O sigui que s’han d’allunyar palau, parlament i ajuntaments de la lupa de l’estat, perquè una administració no pot desobeir, o sigui que s’han de blindar les institucions autonòmiques fent d’autonomies. I que la societat civil, mentrestant, sota el guiatge del Consell de (o per a) la República, organitzi i munti tsunamis democràtics, debats constituent, eines de país, etcètera. I ara parlem nosaltres: constatació i reconeixement palès del fracàs del control del moviment des de dalt, però, és clar, sense cap crítica al funcionament partidista, als interessos mesquins i a les indecisions calamitoses. D’aquesta manera, deixem el camí obert a la nova escissió entre realitat mobilitzadora i representativitat paralitzadora o, el que és el mateix, a negar la premissa fonamental del procés: el poder constitutiu del poble autoorganitzat, última raó de ser de totes les mesquineses, tacticismes i renúncies del neoautonomisme.

3. Escriu recentment Ivan Miró sobre l’intent d’escissió de Catalunya respecte a l’estat sense generar les condicions materials que fessin possible la república i la independència; i conclou que no és (era) possible una via liberal a la independència. Ningú desobeiria una realitat sense tenir clar si n’emergiria una altra. En conseqüència, caldria deixar enrere una mirada liberal i construir una posició material, perquè la sobirania política necessita construir sobirania econòmica; qui vulgui autodeterminació política haurà de construir autodeterminació econòmica; qui vulgui democràcia política haurà de construir democràcia econòmica. Democràcia Econòmica, Transició Ecològica i Sobiranies han de constituir la tríada estratègica de la independència. Una primera lectura superficial podria fer creure que Miró estableix una relació massa primària entre base material i canvi polític, amb la qual cosa remetria les possibilitats de la independència a les calendes gregues, perquè, en última instància, qui, quan i com determina el moment que totes dues ‘instàncies’ van de bracet per produir el capgirament de les estructures econòmiques, socials, culturals i, finalment, polítiques? Molt bé, però el que ens ve a dir Miró va més enllà d’aquesta lectura immediatista: ens diu que, si en la vida concreta, pràctica, material, no hi veiem la totalitat de moviments que tragina per conformar les consciències, la separació d’un de sol, d’aquests moviments (en el nostre cas, el moviment independentista), podria fins i tot obtenir èxits momentanis (entre l’1 i el 3 d’octubre, sense anar més lluny), però quan fa aflorar la resta de contradiccions presents en la societat, i no és capaç d’abastar-les (o, si més no, adonar-se’n de l’envergadura), resta sense base material (o la desconeix, o la perverteix) i esdevé fràgil, es desconcerta i cau en el pessimisme. Tanmateix, jo diria a Miró que una conjuntura de ruptura amb l’estat opressor, en termes de moviment de masses, és capaç de revelar els elements materials amagats rere la cortina de la política del dia a dia. I que, a mesura que s’hi avança, en aquella ruptura, estem en millors condicions d’adquirir una consciència sencera del conjunt de signes que mantenen en peu el sistema de dominació econòmica, social i política. O, potser, la qüestió de l’espoliació fiscal, present en la consciència del moviment, no remet a la insubmissió fiscal i, en conseqüència, a la redefinició del sistema que voldríem per al futur estat català? I, aquesta insubmissió, no podria constituir una de les bases materials d’aquella ‘solidaritat entre pobles’ per enderrocar un estat extractiu, corromput i ineficient? Però també sabem que l’excés d’autonomia de la política sobre la realitat material no ha donat productes civilitzatoris gaire sostenibles, oi?

The post Llarga vida al moviment! appeared first on VilaWeb.

El dia de la nació

Arreu del món tothom celebra un dia a l’any el dia de la nació. I hem de suposar que quan tanta gent diversa i diferent, de tants llocs, coincideix en una cosa és que l’invent necessàriament ha de tenir un sentit.

He dit tothom i he dit massa, potser. No sé de cap dia de la nació del Regne Unit –potser perquè el Regne reconeix que en realitat el formen quatre nacions, que aquestes sí que tenen dia– ni conec el dia de Dinamarca, tot i que sembla que el dia de la constitució en fa la funció. La resta, més o menys, he observat que fan servir tots un dia per a afermar la consciència col·lectiva, que és d’això que va l’invent. El dia de la nació és el dia en que la nació es reconeix a ella mateixa i es mira a la cara dient-se el que és.

És clar que cada nació ho fa a la seua manera. És el 14 de juliol i el 12 d’octubre que fan els nostres veïns-opressors (i quines efemèrides tan dissonants que celebren l’un i l’altre i quantes coses expliquen!) o ho és la commemoració de la data de la independència que, una mica per tot, és el dia triat amb més entusiasme com a dia de la nació. Tret, és clar, que encara no hi hages arribat, que aleshores t’agafes a allò que pots per crear un mite, per ajudar precisament a construir el projecte que vols ser –el dia de Sant Joan al Quebec, l’any nou al Kurdistan, la Pasqua de bascos i irlandesos o el dia de la mort de Sant Olaf a les Fèroe, per posar tres exemples de ben diferents.

Al nostre país, la cosa es complica per la tradició confederal. I de moment ens hi hem de resignar. L’Onze de Setembre del Principat coexisteix amb el Nou d’Octubre valencià i amb el 31 de desembre mallorquí, amb els dies de les altres illes, amb la Diada de Meritxell andorrana i amb la commemoració del Tractat dels Pirineus a Catalunya Nord. S’han fet de vegades intents per trobar una diada de tots i per a tots però han fracassat. Sant Joan, si fa no fa, es pot invocar com la festa nacional dels Països Catalans i això té una lògica i respon a una realitat compartida. Però una festa nacional no és una diada, encara que una diada puga ser una festa en part, puga tenir dins seu elements festius.

I no és una festa perquè una diada és, sobretot, una peça més en l’entramat mental que fa que un col·lectiu de persones es represente a si mateix com una nació, és a dir, com un espai col·lectiu autoreferenciat i sobirà, que té dret de governar-se per si mateix. Les diades nacionals van d’això i són això i l’Onze de setembre ho ha estat de manera insistent al llarg de la història: en llibertat o en clandestinitat, celebrat massivament o fet en petit comitè.

Diuen els historiadors que l’origen de la commemoració de l’Onze de Setembre com a Diada de Catalunya és del 1886, cent setanta-dos anys després de l’ocupació borbònica de Barcelona i setanta-quatre després de la pèrdua de la independència del Principat -el 1812, quan Napoleó decideix que passa a ser part de França. Si això és així, doncs, i no tinc raons per a dubtar-ne, avui serà la 133a vegada que milers i milers de ciutadans del Principat, i no solament de ciutadans del Principat sinó de catalans de tot arreu, expressarem amb les formes més diverses la voluntat de ser d’aquesta nació de la qual ens sabem part. La voluntat de ser aquesta nació que tanta i tanta gent diversa tant ha fet per bastir.

Hi ha qui pensarà que cent trenta-tres anys ja són massa, però jo crec que és més sensat mirar-s’ho al revés: cent trenta-tres anys són la prova i la constatació de la resiliència i la determinació del nostre poble, de la tossuderia. El senyal impossible d’amagar que ací hi ha un problema polític major per resoldre, que persisteix quan Espanya ja ho ha intentat tot i de totes les maneres, des de la monarquia i des de la república, des de la dictadura i des de la democràcia, des de la revolució i des de la reacció. Des de l’amabilitat i des del bastó. Sense èxit.

Bona Diada, doncs. Bon dia de la nació.

 

PS. M’ha arribat de seguida un correu d’un subscriptor preguntant si no m’he equivocat amb això de 1812. No. El Principat va ser independent del 1810 al 1812, gairebé un segle després de l’ocupació de Barcelona pels Borbons, que precisament commemora la Diada. Una altra cosa és que això s’haja volgut amagar i menystenir, cosa que entenc en el cas dels espanyols però no en el nostre.

De fet han estat sis les repúbliques catalanes proclamades fins avui. La primera república catalana és la pionera, la de Pau Claris que amb l’ajut de França, dura onze anys: entre el 1641 i el 1652. La segona, proclamada també amb l’ajut de França, va de l’any 1810 al 1812. El 1873, Baldomer Lostau proclama una tercera república catalana dins Espanya que només dura dos dies. Francesc Macià el 1931 proclama una república independent, la quarta, que dura molt poques hores i que acaba fusionant-se dins la república espanyola durant vuit anys. Amb tot, Lluís Companys el 1934 també proclamarà una república, la cinquena, durant els anomenats ‘Fets d’Octubre’. La sisena, finalment, serà proclamada el 27 d’octubre del 2017, al Parlament.

-Deixeu-me que us recomane especialment avui les opinions de Julià Jodar, (‘Llarga vida al moviment!‘) sempre tant dur, incisiu, elegant i constructiu, avui comentant el neoautonomisme dels partits i la de Gemma Pasqual, recordant Llorenç Giménez, la mort recent del qual tant ha trasbalsat sobretot el País Valencià.

-I encara una última cosa. Una novetat d’aquesta Diada, ací teniu la guia, és l’espai on es vol que tanta gent com siga possible abandone les empreses vinculades a l’IBEX i es canvie a empreses respectuoses amb el projecte de país. Humilment deixeu-me recordar que aquest projecte també el necessitem en els mitjans i oferir-vos la subscripció a VilaWeb com a alternativa a la premsa unionista.

The post El dia de la nació appeared first on VilaWeb.

Llorenç, mestre de la paraula, provocador de somriures

Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà. Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, una persona excepcional, un home que ningú feia callar, el seu nom: Llorenç Giménez.

Tastaolletes, escriptor, gran comunicador, mestre de la paraula, provocador de somriures, lluitador incansable, eternament compromès amb l’escola, la llengua, el país, la vida i els amics, el més gran dels contacontes…

No dol la mort sinó l’absència, i la notícia del traspàs de Llorenç és com un cop a l’estómac, d’aquest que no et deixa respirar. Al cap només dues paraules: massa aviat. I es repeteixen, una vegada i una altra, massa aviat. Una putada. Perquè hi ha persones que ens sembla que no es poden morir mai, i Llorenç era una d’elles.

Fa molts anys que Llorenç va entrar a casa nostra, amb el seu conte El fantasma dels ulls blaus, el meu fill ens el feia llegir cada nit. Després en van venir molts més: Les endevinalles de Llorenç, La mona i la palmera, entre d’altres. Per a ell, Llorenç era el Messi dels contacontes. Hauríeu d’haver vist com el mirava, tan xicotet, i sentia veritable admiració pel mestre de les paraules, pel rei de les rondalles. Ell el corresponia, l’agafava al braç, li explicava històries, ben igual que als altres xiquets, el feia sentir especial.

I així és com ens feia sentir Llorenç, a menuts i a grans, especials, amb el seu somriure perpetu, amb energia, sempre tenia a flor de llavis una història per explicar. Ara ho farà a cau d’orella a les estrelles, en el firmament de les lletres. A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte no està acabat, perquè viuràs per sempre amb tots nosaltres, les teues històries i el teu somriure no els oblidarem mai. Més contes, per favor!, estimat Llorenç.

The post Llorenç, mestre de la paraula, provocador de somriures appeared first on VilaWeb.

La Diada mesurarà la resposta del carrer a la repressió abans de la sentència

La Diada de l’Onze de Setembre arriba enguany marcada per la resposta del carrer a la divisió dels partits independentistes sobre què cal fer els pròxims anys i com s’ha de respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. La manifestació de la tarda convocada per l’ANC serà el termòmetre per a mesurar com respiren les bases de l’independentisme i quines demandes fan als seus representants polítics. Els 400.000 inscrits anunciats ahir garanteixen l’èxit de la mobilització, que tornarà a ser multitudinària.

Malgrat la divisió, aquestes dues últimes setmanes els partits i els dirigents polítics han procurat de rebaixar la tensió, tot demanant de deixar enrere els retrets i concentrar-se a trobar una estratègia unitària. Prova d’això és l’article conjunt signat pels presos polítics i els exiliats per a demanar una Diada multitudinària i la crida conjunta de JxCat i ERC, en un vídeo enregistrat per Carles Puigdemont i Marta Rovira, exhibint bona sintonia i animant a participar en la manifestació.

Guia Diada 2019: Tota la informació sobre
la manifestació de l’Onze de Setembre

L’autodeterminació, al centre del discurs de Torra

Pel que fa als actes institucionals, ahir va fer-se l’ofrena al Fossar de les Moreres i el Parlament de Catalunya va lliurar les Medalles d’Honor a Carola Rackette i Òscar Camps. I el president Quim Torra va situar en el seu discurs institucional de la Diada l’exercici del dret d’autodeterminació com a objectiu a atènyer: ‘Els pobles formen part dels estats per dues vies: per voluntat o per imposició; per adhesió o per repressió’, ha declarat Torra, bo i afegint: ‘I hi ha una sola manera de resoldre aquesta disjuntiva, que és exercint el dret d’autodeterminació, un dret que pertany únicament i exclusivament als pobles. No pertany ni als seus governants ni a ningú més que als pobles. I tenen tot el dret d’exercir-lo […] Volem ser ciutadans per voluntat, per adhesió a un projete de país que ens satisfaci’.

L’Onze de Setembre començarà amb les ofrenes de les institucions i les entitats de la societat civil al monument a Rafael Casanova, i acabarà amb l’acte institucional organitzat per la Generalitat i el Parlament de Catalunya a la plaça de Sant Jaume, que va ajornar-se a causa de la previsió meteorològica.

A més de la manifestació independentista de la tarda, hi ha convocats altres actes i mobilitzacions.

Actes de l’ANC i Òmnium Cultural

Al matí, l’ANC farà una fira al pla de Palau de Barcelona emmarcada en la campanya Eines de País. L’entitat independentista vol conscienciar la societat sobre la necessitat d’apoderar-se i deixar de dependre de les empreses de l’Íbex 35 i avançar cap a la independència, fet pel qual promou el consum estratègic i l’afiliació a sindicats sobiranistes, entre més accions.

Per la seva banda, Òmnium Cultural obrirà un espai al passeig Lluís Companys i farà un acte a les 12.00 titulat ‘Pels drets i les llibertats, absolució’. Hi demanaran l’alliberament dels presos polítics i comptarà amb la representació dels partits polítics, entre els quals els comuns, que sí que assistiran a aquest acte, tot i que no aniran a la manifestació de la tarda.

A les 18.30, quan hagi acabat la manifestació al centre de Barcelona, hi haurà la Festa per la Llibertat que ha organitzat Òmnium al passeig Lluís Companys, en què actuaran Mishima i Buhos.

Concentració al parlament

Coincidint amb la manifestació de la tarda, una iniciativa nascuda a les xarxes socials amb el nom #EnsVeiemAlParlament ha convocat una concentració a la porta del parlament. Els promotors argumenten que la raó d’aquesta concentració paral·lela és la voluntat de fer una protesta pública ‘contra tots els partits polítics independentistes, però també contra les entitats’, perquè consideren que han fallat els ciutadans per no haver aprofitat el capital polític de la victòria aconseguida el 21 de desembre de 2017. Abans, a les 13.00, diversos col·lectius, entre els quals el CDR de les Corts, també han convocat una concentració davant el parlament amb el lema ‘Entrem al parlament’. Diuen que estan cansats dels discursos buits de continguts i reclamen que no es renunciï més al mandat del Primer d’Octubre.

Manifestació de l’esquerra independentista

Com cada any, l’esquerra independentista organitza la seva manifestació, enguany amb el lema ‘Organitzem el poder popular, cap a la independència no hi ha dreceres’. Serà a les 18.30 a la plaça d’Urquinaona i anirà fins a la plaça Comercial del Born, després de la mobilització convocada per l’ANC. Hi convoquen la CUP, Endavant, Arran i Alerta Solidària, entre més organitzacions. Davant del Born Centre Cultural es farà un acte polític per a cloure la concentració.

The post La Diada mesurarà la resposta del carrer a la repressió abans de la sentència appeared first on VilaWeb.

Òscar Camps i Carola Rackete reben la Medalla d’Honor del parlament: ‘Continuarem allà, els agradi o no’

El fundador de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, i la capitana del Sea Watch 3, Carola Rackete, han reivindicat la tasca de les organitzacions de rescat a la Mediterrània. ‘Només defensem el dret a la vida des de la més absoluta legalitat perquè pretenem que es torni a respectar l’antiga llei del mar’, ha dit Camps després d’haver rebut la Medalla d’Honor del parlament, amb la qual també s’ha distingit Rackete.

Continuarem allà, els agradi o no. Continuarem lluitant allà on no ens volen, allà on les vides s’enfonsen sense cap sentit’, ha avisat Camps en un discurs en què no s’ha estalviat la crítica als polítics: ‘Hem rescatat més de 60.000 persones, una vergonya que no ho facin 28 governs’. De fet, ha dit que cada vegada que Proactiva Open Arms rebia un premi, paradoxalment s’emportava ‘un disgust’, perquè era ‘assumir que l’administració continuarà sense fer res’.

‘El que volem és que algú faci el que fem nosaltres, que existeixi una operació civil o militar per a portar a terra ferma les persones que es troben a la deriva’, ha dit, i a continuació ha demanat un aplaudiment pel seu equip, present a la sala.

El badaloní ha explicat que l’ONG treballava a la frontera ‘més mortífera del planeta’ i que, precisament per això, s’havia convertit ‘en el blanc d’acusacions i atacs furibunds’: ‘Després del que he viscut aquest estiu, puc afirmar que primer t’ignoren, després et difamen, més tard lluiten contra tu i, llavors, guanyes’.

Rackete, per la seva banda, ha sostingut que ‘la solidaritat és una pràctica que té el poder de crear noves identitats’ i ha puntualitzat que les organitzacions humanitàries que treballaven a la Mediterrània no salvaven ‘vides de migrants o refugiats’ sinó ‘vides humanes’ sense més adjectius.

Ha recordat que les migracions no acabarien pas i ha alertat sobre la crisi climàtica, que afecta ‘les persones que menys han contribuït’ a generar-la i que per contra són les qui ‘més la pateixen’, veient-se en alguns casos obligades a abandonar la seva terra d’origen.

L’alemanya ha agraït a Catalunya haver mostrat amb aquest reconeixement ‘que hi ha un altre món possible’ mentre els estats comunitaris fallen en la protecció dels drets humans.

The post Òscar Camps i Carola Rackete reben la Medalla d’Honor del parlament: ‘Continuarem allà, els agradi o no’ appeared first on VilaWeb.

El president Torra fa una crida a exercir el dret d’autodeterminació en el discurs de la Diada

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida a participar demà a la Diada en el missatge institucional de l’Onze de Setembre, en què ha demanat als ciutadans de no aturar-se i avançar plegats fins a acabar el camí. I en aquest sentit, reivindica que ‘cada dret que ens sigui negat, caldrà que el tornem a exercir’, en una referència a la pròxima publicació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics.

‘Els pobles formen part dels estats per dues vies: per voluntat o per imposició; per adhesió o per repressió’, ha dit Torra, bo i afegint: ‘I hi ha una sola manera de resoldre aquesta disjuntiva, que és exercint el dret d’autodeterminació, un dret que pertany únicament i exclusivament als pobles. No pertany ni als seus governants ni a ningú més que als pobles. I tenen tot el dret d’exercir-lo […] Volem ser ciutadans per voluntat, per adhesió a un projecte de país que ens satisfaci’.

El president ha situat el dret d’autodeterminació al centre del seu discurs la vigília de la Diada: ‘Catalunya serà allò que vulguin els catalans. No en tingueu cap dubte. Som al segle XXI, per més que alguns s’entestin a tornar al XIX o, fins i tot, al XVIII. I totes les lluites democràtiques i pacífiques han de poder reeixir si tenen el suport de la majoria dels ciutadans.’

Per això, diu Torra: ‘Demano d’encarar els temps que vénen amb determinació i coratge, amb intel·ligència i caràcter, amb generositat i unitat, amb iniciativa i convicció, amb serenitat i ambició, amb tota l’ambició col·lectiva del món.’

I ha acabat fent aquesta crida a participar demà a la Diada: ‘Demà sortim sense por a les places i els carrers a proclamar el nostre compromís innegociable i complet amb la democràcia, els drets socials, civils i polítics, i amb la bandera de la llibertat sempre i a tot arreu. Viviu l’Onze de Setembre com més us plagui. Però jo us convido a fer-ho sabent que, si encara no som lliures, és perquè encara no hem acabat el camí. Us demano que no ens aturem i que avancem plegats per fer realitat els nostres somnis i els nostres anhels.’

Llegiu ací el discurs íntegre de Torra:

«Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

La Diada Nacional de Catalunya no commemora pas cap derrota. No és pas cap lament. És una jornada que ens serveix per a recordar la determinació, la tenacitat i la persistència dels catalans en la lluita constant per la llibertat. Celebrem, doncs, l’Onze de Setembre com una renovació permanent d’aquest compromís de ciutadania per construir una societat més justa, més cohesionada, més solidària i més lliure.

Certament, l’11 de setembre de 1714 fou el dia de la desfeta de la capital de Catalunya contra el setge llarguíssim de les tropes borbòniques. Però no serviria de res recordar els defensors de Barcelona, els homes de la Coronela –és a dir, el poble mateix, els mercaders, sastres, estudiants, notaris, cordoners, argenters, velers, sabaters, llibreters, teixidors, argenters, ferrers, carnissers, escudellers, adroguers, etc.–, disposats a defensar una ciutat fins a les últimes conseqüències, si no ens permetés de concloure que aquells catalans del 1714 volien preservar simplement una manera de ser, de ser i de viure lliures.

Diu el poeta i filòsof Lluís Solà: ‘Som lliures d’abandonar-la (la llibertat), d’oblidar-la, però la llibertat no deixa mai de reclamar els seus drets des de l’estança fonda de nosaltres mateixos.’ No commemorem cap derrota, perquè no hem estat pas vençuts. Disposem-nos, per tant, a celebrar la vitalitat i el tremp d’un poble que no es deixa doblegar i que mira endavant sense por.

Fem-ho també amb la mirada posada en el present i en el futur. Un present que no és com voldríem i un futur que ens és negat sistemàticament com si no depengués de nosaltres. Un present que ens exigeix d’atendre una munió de desafiaments, particulars i globals, i un futur que sempre és un combat per l’esperança.

La diada de qualsevol país modern i democràtic ha de ser una jornada de compromís col·lectiu. Un acte d’aprofundiment d’allò que ha de ser la virtut republicana: aquest pacte de ciutadania de cadascú de nosaltres amb la gent que ens envolta. Aquell esperit de fer les coses tan bé com les sapiguem fer, perquè, com deia Mercè Rodoreda, aquesta és la millor manera de servir el nostre país. Hem de ser exigents amb nosaltres mateixos abans d’exigir-ho tot als altres.

I ho hem de fer pensant a deixar sempre un país més viu, més lliure i més just que com l’hem trobat. Ho va dir fa uns quants anys Lluís Llach, com només ell sap dir aquestes coses: ‘Segurament nosaltres vivim els somnis dels nostres avis, i de la qualitat dels nostres somnis dependrà allò que viuran els nostres fills i néts.’

Per això us demano d’encarar els temps que vénen amb determinació i coratge, amb intel·ligència i caràcter, amb generositat i unitat, amb iniciativa i convicció, amb serenitat i ambició, amb tota l’ambició col·lectiva del món.

La democràcia, avui al nostre país sota un setge llarg i penós, és i serà sempre la resposta dels catalans. I és la resposta que exigim a tothom. Volem ser ciutadans per voluntat, per adhesió a un projecte de país que ens satisfaci.

Els pobles formen part dels estats per dues vies: per voluntat o per imposició; per adhesió o per repressió. I hi ha una sola manera de resoldre aquesta disjuntiva, que és exercint el dret d’autodeterminació, un dret que pertany únicament i exclusivament als pobles. No pertany ni als seus governants ni a ningú més que als pobles. I tenen tot el dret d’exercir-lo.

Per això precisament diem que cada dret que ens sigui negat, caldrà que el tornem a exercir.

Catalunya serà allò que vulguin els catalans. No en tingueu cap dubte. Som al segle XXI, per més que alguns s’entestin a tornar al XIX o, fins i tot, al XVIII. I totes les lluites democràtiques i pacífiques han de poder reeixir si tenen el suport de la majoria dels ciutadans. Res ni ningú no pot aturar el desig de llibertat d’un poble solidari, obert, just i determinat, que sap que la construcció d’un país, del seu país, del nostre país, només es pot fer segant cadenes, amb les armes de la voluntat de ser, la vocació de modernitat i progrés i una certa idea civilitzada d’estar al món, entesa en termes europeus, dels valors de la nostra societat.

Demà sortim sense por a les places i els carrers a proclamar el nostre compromís innegociable i complet amb la democràcia, els drets socials, civils i polítics, i amb la bandera de la llibertat sempre i a tot arreu.

Viviu l’Onze de Setembre com més us plagui. Però jo us convido a fer-ho sabent que, si encara no som lliures, és perquè encara no hem acabat el camí. Us demano que no ens aturem i que avancem plegats per fer realitat els nostres somnis i els nostres anhels.

Visca Catalunya, la democràcia i la llibertat!»

The post El president Torra fa una crida a exercir el dret d’autodeterminació en el discurs de la Diada appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] ‘Sortiu i rescateu’: Guardiola glossa els guardonats amb la Medalla d’Or, Òscar Camps i Carola Rackete

‘Mentre uns altres us criminalitzen, aquí us homenatgem.’ El tècnic Pep Guardiola ha estat l’encarregat de fer la glossa dels guardonats amb la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, Carola Rackete i Òscar Camps. En un text sentit i farcit d’elogis, l’entrenador ha agraït la feina dels dos activistes contra ‘unes fronteres que maten’. També ha tingut paraules per a l’ex-ministre italià Matteo Salvini: ‘Contra els Salvini que enfonsen el món, tenim l’Open Arms i el Sea Watch, que salven vides.’ Els ha encoratjat a continuar fent la seva tasca i, tot parafrasejant Johan Cruyff, els ha demanat: ‘Sortiu i rescateu.’

The post [VÍDEO] ‘Sortiu i rescateu’: Guardiola glossa els guardonats amb la Medalla d’Or, Òscar Camps i Carola Rackete appeared first on VilaWeb.

Pàgines