Marguerite Ann Johnson, a quinze anys, va ser la primera dona negra que va conduir un tramvia. Per fer-ho, va haver de mentir sobre la seva edat i experiència: “vaig posar una cara inexpressiva (un vell talent) i vaig escriure la faula de Marguerite Johnson, de dinou anys. […] Van fer-me anàlisis de sang, exàmens d’aptitud, proves de coordinació física i tests de Rorschach i, després, un bon dia, vaig ser la primera negra a qui contractaven als tramvies de San Francisco.” No volia ser la primera dona negra que conduïa un tramvia, necessitava diners per pagar-se els estudis de cant i dansa i a casa no la podien ajudar.

Uns anys després, visitaria fins a vint-i-dos països com a actriu i cantant de Porgy and Bess. També acabaria sent la primera dona negra que escrivia un guió cinematogràfic (Georgia, georgia, 1972), la primera dona negra que llegia en la presa de possessió d’un president dels Estats Units (Bill Clinton, 1993) i la primera dona negra a aparèixer en una moneda del país (American Women Quarters Program, 2022). El 1971 va actuar a la sèrie Roots (‘Arrels’), fent d’àvia de Kunta Kinte. El 1998 va dirigir la seva primera pel·lícula, Down in the Delta. Parlava sis idiomes. Va gravar discos. Va guanyar un Grammy. Va ser professora universitària. Va acabar acumulant cinquanta títols honorífics i sent una autora best-seller amb set volums autobiogràfics i escrivint i recitant poesia. També va ser periodista a Egipte i Ghana. Va ser amiga i companya de lluites de Malcolm X i col·laboradora de Martin Luther King. El seu primer llibre, que el va escriure perquè el seu amic James Baldwin, escriptor, l’hi va suggerir, va ser pioner en l’estil autobiogràfic el 1969: Jo sé per què canta l’ocell engabiat (traducció de Blanca Busquets, Angle i ICIP, 2023), va ser nominat al National Book Award del 1970 i considerat un dels cents llibres més influents als Estats Units segons la revista Time. I em deixo coses, però a grans trets us acabo de presentar l’escriptora Maya Angelou (1928-2014).

“Vaig conèixer Shakespeare i me’n vaig enamorar. Va ser el meu primer amor blanc”, escriu en el primer dels seus set volums autobiogràfics. Angelou descobreix la lectura quan més la necessita i és el seu refugi i la seva salvació de per vida, des de la “faula” que escriu per aconseguir la feina al tramvia fins a la poesia que li fa trencar amb els cinc anys de mudesa que es va imposar després de ser violada per la parella de sa mare a vuit anys. Estava convençuda que la seva veu era perillosa: “Havia de deixar de parlar. Vaig descobrir que, per aconseguir un silenci personal perfecte, l’únic que havia de fer era aferrar-me al so com una sangonera. Vaig començar a escoltar-ho tot.” I en aquell silenci autoimposat, “llegia més que mai i desitjava amb tota l’ànima haver nascut nen”.

Però Maya Angelou (llavors encara Marguerite) havia nascut nena, negra i pobra i “era horrible ser negra i no tenir el control de la meva vida. Era cruel ser jove i ja estar ensinistrada per romandre asseguda i escoltar en silenci les acusacions contra la meva raça sense tenir cap oportunitat de defensar-la”. Des de ben petita és conscient de la seva condició i això, en lloc de fer-la rendir, com la majoria dels adults que l’envolten, l’empeny a qüestionar-ho tot, començant per la fe i el conservadorisme de la comunitat negra del sud dels Estats Units en plena època de segregació, però també posant en dubte el paper de la dona i el dels joves. La Maya, que es diu així arran de l’apel·latiu afectuós amb què se li adreçava el seu germà Bailey (“Mya sister”), amb una memòria extraordinària, una imaginació infinita i una passió pels llibres que li encomana la senyora Bertha Flowers, se’n va a Califòrnia a viure amb una mare que gairebé no coneix i és a partir d’allà, després del silenci, la segregació, l’opressió…, que comença a ser la-primera-que fa un munt de coses. I llegint-la no dubto a pensar que va ser la literatura el que la va no solament salvar o acollir sinó també el que la va empènyer a fer tot el que va fer: “No trobaria a faltar la senyora Flowers, perquè m’havia donat la clau per convocar un geni que em serviria tota la vida: la lectura.”

La seva gent es debatia sovint entre la rendició i la resistència, i tot i que ella va triar sempre la segona opció, entenia o buscava entendre tot el que ocorria al seu voltant: “Amb quinze anys, la vida m’havia ensenyat de llarg que la rendició, arribat el moment, era tan honorable com la resistència, sobretot si no hi ha cap altra opció”. Però aquella mare gairebé desconeguda li diu que “la vida et donarà exactament el que tu hi posis”, i amb aquest consell i tota la saviesa ultraconservadora i catoliquíssima de l’àvia que els va pujar al seu germà i ella, es va construint la seva fortalesa de paraules per afrontar un món que ho té tot per donar-li l’esquena, “atrapada en el triple foc encreuat del prejudici masculí, l’il·lògic odi blanc i l’absència de poder negre”.

Llegir Jo sé per què canta l’ocell engabiat a quatre dies de Sant Jordi és agafar una embranzida inesperada de fe en la paraula. Imagino la seva vida explicada a les noies que avui dia carreguen un pes semblant. En aquest primer volum de les seves set novel·les autobiogràfiques, ens explica els seus primers setze anys i necessita 314 pàgines. El llibre acaba amb el naixement del seu primer i únic fill, a qui dedica el llibre: “Amb setze anys vaig carregar-me el pes de l’embaràs a les espatlles, un pes que em pertocava. He d’admetre que trontollava sota la càrrega. […] La vida era una cinta transportadora. Avançava sense que la perseguissin ni perseguint res, i el meu únic pensament era el de romandre dreta i mantenir el secret i, alhora, l’equilibri.”

Enlloc he llegit més ben reflectit el conflicte entre adolescents i adults que en aquest llibre d’Angelou, perquè encara que carreguis tots aquests pesos de gènere, raça, classe, també hi ha uns anys que ets adolescent, això no t’ho saltes, com tampoc et saltes la infantesa, encara que sembli que tothom es conxorxa per robar-te-la. “Pocs, si és que n’hi ha algun, sobreviuen a l’adolescència. La majoria se sotmet a la vaga però mortal pressió del conformisme adult. Resulta més fàcil morir i evitar els conflictes que mantenir una lluita permanent amb les forces superiors de la maduresa.”

Maya Angelou no escull rendir-se, fins i tot quan calla no es rendeix, i si amb setze anys de vida i tot just estrenant un dels molts seus la-primera-dona-negra-que ja ens il·lumina el camí amb tanta força i seguretat, què no ens podria regalar la lectura dels sis volums restants —Gather Together in My Name, Singin’ and Swingin’ and Gettin’ Merry Like Christmas, The Heart of a Woman, All God’s Children Need Traveling Shoes, A Song Flung Up to Heaven i Mom & Me & Mom— traduïts al català?

Maya Angelou se sol dir que va viure moltes vides, però en va viure una de sola i plena; dir que en van ser moltes és el recurs de qui no se sap omplir la seva, dir que en van ser moltes és treure-li mèrit per convertir-la en una anècdota, en una excepció, en un cas únic. I Angelou pot ser una sola vida plena que en provoqui moltes altres, invocada, llegida, adorada i imitada com ella invocava, llegia, adorava i imitava els poetes negres que la van sostenir: “Si fóssim un poble propens a revelar secrets, potser alçaríem monuments i ens sacrificaríem a la memòria dels nostres poetes, però l’esclavitud va guarir-nos d’aquesta feblesa. En tot cas, potser serà suficient dir que sobrevivim en la mesura exacta que són productius els nostres poetes.”

Coneixeu algú que no llegeix habitualment, però li heu de regalar un llibre per Sant Jordi 2025? Per acostar-los a la lectura, no cal començar amb grans històries o novel·les complexes, sinó que poden funcionar uns altres llibres més senzills, escrits per personatges propers i mediàtics o que explorin temes planers. Per facilitar-vos-en la tria, us recomanem deu llibres: algun de futbol, uns altres sobre programes de televisió, sobre crims reals…

Crema l’APM?

APM

Editorial: Ara Llibres

Qui no ha esclatat a riure més d’un cop mirant l’APM? Amb més de vint anys de trajectòria, el programa publica el llibre Crema l’APM?, un espai on els més nostàlgics i fanàtics podran submergir-se en l’univers i la història del programa. A part de molt d’humor, també hi trobareu jocs i moments icònics.

Generació 3XL

@3XLVibes

Editorial: Ara Llibres

‘Generació 3XL’: el llibre que viatja a la infantesa de milers de catalans

Els germans Jaume, Lluís i Xavi Cuartero han volgut recuperar moments i records únics que va donar-los el canal de dibuixos animats 3XL. Un llibre per a tots aquells millennials que van créixer amb el Super3 i el 3XL de fons cada tarda, que esmorzaven mirant Doraemon, dinaven amb Sakura, la caçadora de cartes, i passaven els vespres seguint les aventures de l’Inuyasha o intentant descobrir els misteris alhora que el detectiu Conan.

De la Garrotxa a Can Putades

Can Putades

Editorial: Cossetània

“Ens vam abandonar com a amigues, ho fèiem tot per la feina”

Núria Simon Asparó, Ona Jou Oliveras i Joana Cabratosa Pons, membres de Can Putades, expliquen la història que s’amaga rere el compte d’Instagram Can Putades, que ja acumula més de 113.000 seguidors. Aquestes tres joves garrotxines van començar penjant vídeos a les xarxes i ara ja són unes de les cares més visibles del canal SomEVA, que agrupa gran part de la comunitat de creadors GenZ en català, i de la comunitat internauta en català.

La xona d’or

Laura Fa i Marta Pontnou

Editorial: Rosa dels Vents

“Volem abolir la bretxa orgàsmica”

Marta Pontnou i Laura Fa tenen molt clar que, com a feministes, és igual si fan un assaig dens o un llibre humorístic, igualment rebran per tot arreu. Tant per tant, elles han triat el camí de l’humor, però sense renunciar a la pedagogia i a una sèrie de reflexions que poden ser útils per a tothom. A La xona d’or tracten amb ironia els diferents àmbits de la vida de les dones, especialment de les de la seva generació: amor, sexe, criança, feina…

No faré cap més llibre

Albert Om i Marina Rossell

Editorial: Univers

Marina Rossell es deixa retratar en la intimitat per Albert Om

L’any passat, Marina Rossell va fer setanta anys. Feia poc que havia superat un tumor intestinal maligne i, conscient que es trobava a l’etapa final de la seva vida, tal com ella reconeix sense embuts, va trucar a Albert Om per encarregar-li que li escrivís una biografia que es publica ara –que també fa cinquanta anys dalt els escenaris i que ho celebrarà amb un concert al Barnasants– amb el títol de No faré cap més llibre (Univers). Un llibre biogràfic que trenca tots els esquemes d’una biografia convencional.

L’hora de la veritat

Carles Porta

Editorial: la Campana

Quan Carles Porta explica un crim, tothom se l’escolta. Ara, a L’hora de la veritat, el periodista de true crime més cobejat de Catalunya publica una recopilació de set casos reals en què cadascun dels implicats en el crim viu un punt de no-retorn, un abans i un després. Tombs de guió, un matrimoni aparentment perfecte, un clan que capgira de dalt a baix tot un barri… Un Crims en estat pur.

El mètode Flick

Alexis Racionero

Editorial: Columna

Fa gairebé un any, l’arribada de Hansi Flick, l’actual entrenador del primer equip masculí del Barça, va revolucionar el vestidor i el joc del club fins al punt de “tornar la il·lusió” als culers. Com ho ha aconseguit? Què s’amaga rere el futbol de Flick? Alexis Racionero ho ha analitzat i ara ho explica a El mètode Flick, en què analitza la nova escola alemanya, les seves connexions amb el futbol total i el seu impacte al club blau-grana. A més, l’obra destaca vint-i-cinc claus del seu mètode que van més enllà de la tàctica i s’endinsen en valors com la disciplina, el respecte, la pressió alta i la importància de l’equip.

Els bombers de Mallorca han rescatat aquest migdia una escaladora de cinquanta-quatre anys ferida al peu a la zona del puig dels Tossals Verds, al terme municipal d’Escorca, en un dels quatre rescats de muntanya fets avui a la serra de Tramuntana. Cap dels accidents no ha estat greu.

Segons que han informat els bombers, la dona ha resultat ferida lleu quan una pedra que s’havia desprès li ha caigut a sobre. Per això, ha hagut de ser atesa pel Grup de Rescat de Muntanya d’Inca i pels bombers de Sóller, que l’han acompanyada fins a una ambulància.

El segon rescat ha estat cap a les 17.55, quan un home ha demanat ajuda perquè sospitava que la seva filla de tretze anys podia tenir un atac d’apendicitis. Eren al Salt dels Freus i fins allà s’hi han desplaçat els bombers.

Cap a les 18.15, bombers del parc de Calvià han començat el rescat de quatre excursionistes alemanys que s’havien desorientat al puig de Galatzó. Pocs minuts després, el Grup Especial de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil espanyola també s’ha mobilitzat per assistir una dona amb una possible fractura de turmell al camí de les Fontanelles, a Valldemossa.

No ha estat cap sorpresa. Els diners ja són una mica més barats a la zona euro. Aquest migdia, el Banc Central Europeu (BCE) materialitzava la setena baixada en el seu tipus de referència d’ençà del mes de juny de l’any passat. Del 2,5%, ha passat al 2,25%, un quart de punt menys, però s’ha decidit en un entorn molt diferent que no es podia esperar en la seva darrera reunió.

Certament, poques vegades en la seva història el BCE s’ha trobat amb un canvi d’escenari tan important, d’un Consell al següent, com ha passat avui. Fa tan sols un mes, les perspectives de creixement econòmic a la zona euro semblaven una mica més encoratjadores per a la resta del 2025, gràcies a l’optimisme generat per l’estímul fiscal decidit a Alemanya. En aquells moments, l’autoritat monetària, fins i tot, semblava disposada a fer una pausa en la seva trajectòria de flexibilització monetària prudent. Però no. Va arribar el “dia de l’alliberament” de Donald Trump i ara tot ha canviat.

I ha canviat de tal manera que aquest matí, abans de la reunió del BCE, els analistes financers estaven convençuts que hi hauria una nova retallada de 25 punts bàsics. I no tan sols això, sinó que miraven més enllà i esperaven les paraules de la presidenta, atès que el seu punt de mira es trasllada al juny i en quin serà el tipus que assenyalarà l’objectiu final de la política monetària relaxada. És a dir, quant més pot baixar.

De moment, ahir, la cosa es posava bé quan es va saber la dada definitiva de la inflació de la zona euro del mes de març. La raó és que la taxa interanual es va situar en el 2,2%, una dècima per sota del 2,3% del febrer, la qual cosa representa el nivell més baix d’augment dels preus a la zona d’ençà del novembre de l’any passat, i en el conjunt de la Unió Europea la taxa es va moderar al 2,5% interanual, des del 2,7% del mes anterior. Quant a la taxa d’inflació subjacent, que a més dels preus de l’energia també deixa fora del càlcul els aliments frescs, l’alcohol i el tabac, també es va moderar al 2,4%, enfront del 2,6%. Per aquesta via, doncs, la situació no oferia cap problema per a fer una retallada més.

Un altre espectador de primera línia aquest matí era l’Euríbor, que esperava la reunió del BCE amb una baixada de 0,028 punts diaris, fins al 2,104% que és la segona dada més baixa del mes i ja es mou en zona de mínims de l’any 2022. Amb el decreixement d’avui, la mitjana mensual durant aquest mes d’abril se situa en el 2,183%, la qual cosa representa un descens de 0,215 punts respecte de la del mes passat. Bona notícia per als hipotecats a tipus variable!

En el seu comunicat, el BCE destaca que la decisió de reduir el tipus d’interès es basa en la seva avaluació actualitzada de les perspectives d’inflació, de la dinàmica de la inflació subjacent i de la intensitat de la transmissió de la política monetària. Comenta que la inflació dels serveis també s’ha moderat notablement aquests darrers mesos. I apunta que la majoria dels indicadors de la inflació subjacent “suggereixen que la inflació s’estabilitzarà entorn de l’objectiu del consell de govern del 2% a mitjà termini de manera sostinguda”.

Fa èmfasi en el fet que el creixement dels salaris es va moderant, i que els beneficis esmorteeixen parcialment l’impacte de les seves pujades, encara elevades, sobre la inflació. I, encara que l’economia de la zona de l’euro ha acumulat una certa resiliència per a fer front a les pertorbacions mundials, no té cap dubte que les perspectives de creixement de l’activitat s’han deteriorat, a causa de l’augment de les tensions comercials.

Però la més esperada era la compareixença de Christine Lagarde, que ha evitat de qualificar de “guerra” això que considera únicament “tensions comercials”, encara que ha reconegut el perill de la inflació a l’alça que comporta. També ha reconegut que aquesta escalada era un gran perill a l’hora de frenar el creixement de l’economia.

Si bé creu que les perspectives d’inflació es mantenen controlades en l’objectiu del 2%, ha afegit que “la fragmentació de la cadena de subministrament global podria impulsar la inflació”, i que “la disrupció del comerç mundial augmenta la incertesa inflacionària”. I ha deixat anar una incògnita. “Ens enfrontem a un xoc de demanda negatiu. I també tinc la perspectiva d’una cosa molt més impactant”, ha avisat. A què es referia?

Finalment, s’ha mostrat molt cauta sobre el moment en què ens trobem arran dels aranzels de Trump. “No puc dir si ja hem assolit el pic de la incertesa. Les negociacions continuen i és difícil de predir què pot passar”, ha dit. “Hem d’estar preparats per a l’impredictible, ser àgils i dependre de les dades.” Preguntada pels periodistes, ha dit que havien “eliminat del comunicat l’efecte restrictiu de la política monetària”. I ha recalcat: “El tipus neutral és un concepte que només val per a un escenari sense nous xocs. Més que mai, hem de dependre de les dades fiables a causa de l’escenari actual tan incert.”

Després de les seves paraules, la conclusió a què arriben la majoria dels analistes és que hi haurà més retallades i que allò que va començar el juny de l’any passat com un intent molt mesurat del BCE de reduir gradualment el nivell de restricció de la política monetària, s’ha convertit, després del “dia de l’alliberament”, en una cursa cap als tipus d’interès neutrals, i que encara han de venir moltes coses més.

Cal assenyalar que ha tingut paraules amables per al seu col·lega nord-americà, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que ahir va tenir un dia molt complicat. No va tenir manies a l’hora d’assegurar que encara era massa d’hora per a prendre una decisió sobre els tipus d’interès, a causa de l’alt grau d’incertesa introduït pels aranzels del president dels Estats Units. “Continuarem monitorant acuradament les dades entrants, l’evolució de les perspectives i el balanç de riscs. És massa d’hora per a dir quin serà el camí apropiat per a la política monetària”, va dit Powell durant la seva intervenció en el Club Econòmic de Chicago.

Com era de preveure, les seves paraules no han agradat gens ni mica a Donald Trump, que aquest matí ha dit, en la seva xarxa social Truth: “Jerome Powell hauria d’haver abaixat els tipus d’interès, com el BCE, ja fa molt de temps, però sens dubte hauria d’abaixar-los ara. L’acomiadament de Powell no pot esperar!” Però no té tan fàcil de fer-lo fora com ha fet amb uns altres funcionaris, perquè el mandat de Powell al capdavant de la Fed és previst fins el maig del 2026. De totes maneres, no m’agradaria estar en la seva pell…

 

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) qüestiona que el govern hagi aprovat amb decrets llei l’augment de la taxa turística i de l’impost de transmissions patrimonials en la compra d’immobles per part de grans tenidors. Són les conclusions de dos dictàmens sobre el decret llei 5/2025 de mesures urgents en matèria fiscal i el decret llei 6/2025 de mesures urgents en matèria de l’impost sobre les estades en establiments turístics, tots dos a petició de Junts. L’òrgan consultiu recomana de tramitar-los com a projecte de llei perquè no veu necessitats extraordinàries i urgents que justifiquin la via del decret. Fonts del govern asseguren que estudiaran amb profunditat els dos dictàmens.

El govern va aprovar els dos decrets el 25 de març i estan pendents que es votin al parlament. Són mesures fiscals pactades principalment amb els Comuns. Els dictàmens del Consell de Garanties assenyalen que uns quants articles vulneren l’article 64.1 de l’estatut, que reserva la via del decret llei només en cas de “necessitat extraordinària i urgent”. En les conclusions, el CGE també recomana al govern que, a l’hora d’elaborar un decret llei, en justifiqui la necessitat extraordinària i urgent a l’exposició de motius.

Duplicar la taxa turística i l’impost de transmissions patrimonials

El decret sobre la taxa turística preveu de duplicar la tarifa en totes les seves modalitats, de manera que el pagament se situa entre 1,2 euros i 7 euros per persona i nit. A més, habilita els ajuntaments a aprovar un recàrrec municipal de fins a 4 euros per persona i nit. D’altra banda, l’augment de l’impost de transmissions patrimonials té com a objectiu combatre l’especulació amb l’habitatge. Es fixa un tipus del 20% en l’adquisició d’immobles per part de grans tenidors.

El passat 19 de març, el Consell de Garanties Estatutàries va emetre un dictamen sobre el decret llei 2/2025 de mesures urgents habitatge, aquesta vegada, a petició d’ERC, en què també qüestionava que s’hagués fet via decret. Finalment, el parlament ha validat el decret en canvi de tramitar-lo com a projecte de llei per incloure les mesures pactades per regular el lloguer d’habitatges de temporada.

Tragèdia a la ciutat metropolitana de Nàpols. Cap a les tres de la tarda, una cabina del telefèric del mont Faito, que uneix la ciutat de Castellammare di Stabia (Campània) amb el cim de la muntanya, ha caigut per un penya-segat arran del trencament d’un cable de tracció. A bord hi havia cinc persones: quatre han estat trobades mortes i l’operador del telefèric encara està desaparegut.

L’altra cabina, que era a la part baixa del recorregut i transportava setze persones, s’ha aturat per l’activació del sistema de seguretat. Els serveis d’emergència n’han fet l’evacuació amb cordes, i tots els passatgers han quedat fora de perill. Els fets han passat en un moment de fortes complicacions meteorològiques, que han afectat tot el golf de Nàpols. Els equips de rescat, integrats pels bombers, els carabinieri i el servei de socors de muntanya, s’han trobat amb dificultats per accedir a la zona del sinistre. Hi han treballat també amb dos helicòpters i unes quantes ambulàncies, que han estat situades a l’estació superior del telefèric.

L’infrastructura és gestionada per l’ens EAV, que no ha especificat encara l’origen de la fallada, tot i que les primeres hipòtesis apunten al mal temps com a causa probable del trencament del cable. El telefèric del Faito és un mitjà de transport molt utilitzat tant per residents com per turistes, que connecta en pocs minuts la costa amb una de les zones muntanyoses més populars de la regió. L’accident ha commocionat la ciutat i la regió de Nàpols, especialment per la coincidència amb Dijous Sant.

Avui s’ha sabut el contingut complet de la declaració de l’ex-consellera Salomé Pradas davant la titular del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja que instrueix la causa de la gota freda. Va ser una declaració a porta tancada i només va respondre a les preguntes del seu advocat defensor.

De la lectura íntegra de la declaració, facilitada pel jutjat, es confirma allò que ja s’intuïa a partir de les filtracions el mateix dia de la declaració, que l’estratègia de defensa de l’ex-consellera és fer partícip de tota la gestió de l’emergència la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé.  Simultàniament, acusa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de no fer bé la seua feina i de no informar els responsables de l’emergència.

Una direcció única amb Bernabé

L’advocat de Pradas li demana que de bon començament descrivís el funcionament de les emergències. Ella aprofita per intentar de corregir la resolució de la jutgessa del 10 de març en què s’afirma que l’ex-consellera ostentava el comandament únic. Pradas diu que, segons el pla d’inundacions, quan es declara el nivell 2 d’emergència es constitueix un comitè de direcció que inclou representants de l’estat. “Més que un comandament únic, hi ha una direcció única”, diu. I en aquesta direcció inclou la delegada Bernabé.

De Bernabé diu que no la va convocar a una reunió a les 9.30 amb altres administracions com l’AEMET, la policia espanyola, la Guàrdia Civil, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) o RENFE. Diu que, si ella hi hagués participat, la coordinació hauria estat molt millor. També critica que no fos present físicament al CECOPI, sinó que es connectàs de manera telemàtica.

Insisteix per damunt de tot en l’absència física al CECOPI dels responsables de la CHX o d’AEMET. “Haurien d’haver-hi estat presencialment, perquè així ho indica el pla.” Sobre el president de la confederació, Pradas diu: “El senyor Polo no va ser-hi present i no em va fer cap trucada, i segons que ha informat la CHX, mentre jo veia les primeres conseqüències de la gota freda, el senyor Polo era en unes jornades de la UPV, per tant, no devia estar gaire preocupat.” Critica també que els principals responsables de medi ambient del govern espanyol se n’anassen a l’estranger aquell dia tot i que s’havia avisat que hi hauria pluges fortes.

Silenci sobre el barranc de Torrent

Quant al barranc de Torrent, conegut com a barranc de Poio, l’ex-consellera Pradas insisteix en la tesi que va defensar el primer dia el president de la Generalitat: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va donar informació. Diu unes quantes voltes que en el CECOPI es prenien decisions sobre la informació que es tenia, i que hauria estat una irresponsabilitat fer-ho d’una altra manera.

Sobre la seua inexpertesa i incompetència en emergències, l’ex-consellera diu que és llicenciada en dret i professora de dret mercantil i que en la reunió del CECOPI la delegada Pilar Bernabé i ella no eren expertes en la matèria, sinó representants institucionals. “Els experts eren els que havien de coordinar”, diu, tot fent recaure totes les responsabilitats en els tècnics.

Diu que el conseller competent en emergències entra a actuar quan es desplega el pla d’inundacions i es decreta el nivell 2, i que això va ser a les tres de la vesprada a Utiel-Requena, les 18.45 a les Riberes i a les deu a tota la demarcació de València. Amb tot, diu davant la jutgessa que tot el dia va estar “ocupada i preocupada” i que va anar Centre de Coordinació d’Emergències abans d’ostentar la representació institucional.

EsAlert en fase de proves

Salomé Pradas va voler rebatre davant la jutgessa un altre dels aspectes de la resolució del 10 de març. En concret, l’apartat en què la magistrada afirma que l’alarma als mòbils es va enviar massa tard i que contenia un missatge erroni.

Mentre s’intenta defensar, Pradas demostra que era cert allò que va dir que desconeixia l’existència del sistema. L’ex-consellera diu que no hi ha cap morma estatal que regule el sistema, sinó que hi ha un protocol que li explica el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez. Es tracta, segons que va dir, d’un document provisional que protecció civil encara ha d’aprovar, que és una guia i que no hi ha directrius clares. També diu que l’EsAlert no consta entre els plans d’avisos a la població ni en emergències ni en inundacions. “Ho prova que aquell dia va ser el primer que es va llançar”, va dir davant la jutgessa.

Segons la declaració facilitada, Pradas diu que es comença a valorar la possibilitat de llançar-lo a les set de la vesprada i que comença un debat tècnic i en aquell moment és quan la CHX informa de la possibilitat del trencament de la presa de Forata. El debat continua perquè es vol enviar l’alarma sense alarmar massa la població. En el debat ella va introduir la possibilitat d’evacuar les poblacions afectades però li van recomanar que no ho fes.

Sobre el retard en el llançament diu que es va transcórrer mitja hora entre la introducció del text, la validació i la verificació per a enviar-lo. “No es va esperar el senyor Mazón per prendre cap decisió o cap mesura. Que si es va tardar per a enviar l’alarma és perquè el sistema era provisional estava en proves”.

Declaració d’emergència per part de l’estat

Al final de la declaració, Pradas respon al seu advocat que són els tècnics que han de valorar si l’estat havia d’haver declarat l’emergència perquè hi havia morts en diferents territoris, però, la seua opinió és que sí, que s’hauria d’haver declarat aquell mateix dia.

L’associació d’ultradreta Liberum, present en la causa va voler que la jutgessa preguntara al president del govern espanyol si havia declarat l’emergència. Ahir mateix, la magistrada va emetre una resolució on deia que això estava fora de la seua competència i que s’allunya massa de la causa que és saber si l’alarma es va enviar tard i si les autoritats autonòmiques van fer tot el possible per a salvar la població el 29 d’octubre.

Una avaria en la infrastructura ferroviària, resolta provisionalment a les 16.53, ha causat retards en les línies de Rodalia i ha afectat les entrades i sortides de les estacions de València Nord i Joaquim Sorolla. Segons que ha informat ADIF, l’avaria ha començat a les 15.05 en un canvi d’agulles, que ha perdut la comunicació i no es podia comprovar si era ben posicionat, cosa que comprometia la seguretat de les circulacions. Per aquest motiu, s’han vist afectades les entrades i sortides de les dues estacions al costat corresponent a Castelló de la Plana.

Tot i que a les 16.53 s’ha fet una reparació provisional, encara hi ha afectacions, tot i que de mica en mica es recuperen les freqüències habituals. RENFE ha informat que els retards mitjans han estat d’entre 8 i 11 minuts a les línies C-3 i C-6, i que dos trens de les línies C-1 i C-2 també han estat afectats per un desviament d’un tren de Llarga Distància per Alfafar (Horta Sud). ADIF, a les xarxes socials, ha elevat els retards mitjans fins als 15 minuts i ha assenyalat que l’avaria ha afectat totes les línies de Rodalia: C-1, C-2, C-3, C-4, C-5 i C-6.

Un equip científic ha captat per primera vegada imatges d’un calamar colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni) que, en el seu hàbitat natural, viu a uns sis-cents metres de fondària prop de les illes Sandwich del Sud, a l’Atlàntic. La filmació, feta amb una càmera a bord d’un submarí robotitzat, representa una fita per a la biologia marina, atès que mai fins ara no s’havia registrat una observació directa i confirmada d’aquest enigmàtic cefalòpode en moviment.

L’expedició, impulsada per l’Schmidt Ocean Institute, amb la col·laboració de la iniciativa Ocean Census, tenia com a objectiu el d’explorar zones poc conegudes per descobrir noves espècies. La troballa ha estat qualificada d’històrica, tenint en compte que, fins ara, només s’havien identificat exemplars morts o en condicions molt precàries, i sempre fora del seu entorn natural.

Cent anys d’enigmes

L’espècie va ser descrita formalment ara fa justament un segle, el 1925, a partir de dos fragments trobats dins el ventre d’un catxalot. D’ençà d’aleshores, tot el coneixement sobre aquest animal prové de restes trobades en estómacs de grans depredadors marins, com ara catxalots, taurons o merlans negres, que probablement n’havien devorat cadàvers.

Els individus joves, com el filmat ara, són més vulnerables i formen part de la dieta de mamífers marins o alguns peixos. Però quan assoleixen la mida adulta, solament els catxalots i els taurons dormidors són capaços d’enfrontar-s’hi.

L’invertebrat més pesant

El calamar colossal, segons els especialistes, pot arribar a fer set metres de llargada i pesar més de cinc-cents quilograms, cosa que el converteix en l’invertebrat més pesant conegut. Encara se sap molt poc sobre el seu cicle vital, però sembla que, a mesura que envelleix, perd la transparència que caracteritza els exemplars juvenils.

En declaracions recollides pel mateix institut oceanogràfic, s’ha recordat que només s’havien enregistrat adults agonitzants, mai un exemplar viu i actiu en el medi profund. Aquestes imatges, a més d’oferir una visió inèdita d’un dels animals més misteriosos dels oceans, poden obrir la porta a nous estudis sobre l’ecologia i el comportament del Mesonychoteuthis hamiltoni.

Grups de pagesos han tornat a protestar avui amb marxes lentes de tractors a les comarques nord-orientals, coincidint amb la sortida de vehicles amb motiu de Setmana Santa. Denuncien que el govern no ha complert cap dels compromisos adquirits el 13 de febrer, quan es van desconvocar les mobilitzacions previstes després d’un acord amb el Departament d’Agricultura.

Una de les marxes més visibles ha estat a la rotonda que connecta els túnels de Bracons amb la Garrotxa, on una vintena de pagesos han circulat a pas lent. També n’hi ha hagut a l’Alt i el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Selva. L’acció ha causat retencions, especialment a l’entrada d’Olot en direcció a Santa Pau i la Fageda d’en Jordà, una zona molt transitada durant aquests dies festius.

El delegat del Gremi de la Pagesia a la Garrotxa, David Bosch, ha explicat que la indignació es deu, sobretot, a la inestabilitat del calendari de subvencions. Segons ell, el Departament d’Agricultura n’ha modificat unes quantes vegades els terminis i això genera incertesa en molts pagesos. “Tampoc cal que ens les paguin d’avui per a demà, però hi ha molta gent que depèn d’aquests diners”, ha dit.

Bosch ha criticat el govern per no haver desencallat cap dels punts acordats fa tot just tres mesos i ha insinuat que l’última modificació del calendari es va fer quan es va saber que tornarien a protestar. “No sé si això tindrà alguna cosa a veure”, ha afegit.

El delegat ha remarcat que una gran part dels pagesos que inicialment no estaven d’acord a aturar les protestes van acceptar de fer-ho confiant en aquell acord. “El calendari de subvencions semblava una qüestió simple de tirar endavant i no s’ha fet. Hi ha molta gent treballant al Departament, no pot ser tan difícil”, ha denunciat.

El gremi insisteix que vol ser escoltat i que s’entengui el malestar del sector, especialment perquè les subvencions europees són essencials per a molts agricultors. “No cal que te les paguin l’endemà d’haver-ho pactat, però sí que cal que ho facin”, ha reiterat Bosch.

Una protesta sense talls

La mobilització no havia estat comunicada formalment i, malgrat l’afluència de vehicles a la zona per l’inici de les vacances, els pagesos han decidit de no fer cap tall. A la Garrotxa han complementat la marxa lenta amb un dinar de protesta a tocar de la rotonda de Bracons. Els Mossos han vigilat de prop el desenvolupament de la protesta i han impedit que s’impedís l’accés a la via.

La decisió de no tallar les carreteres ha estat consensuada per evitar conflictes amb els viatgers. Tot i això, els participants han volgut fer-se notar i deixar clar que la situació és insostenible si el govern no actua amb responsabilitat i compromís.

Us heu demanat mai per què es fa festa el dilluns de Pasqua? Juntament amb Nadal, Pasqua és la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a aquella mena de celebracions que solem passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica per què el dilluns de Pasqua és festiu –pel mateix motiu que ho és l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.

Quin és l’origen de la mona de Pasqua? Per què hi posem un ou? Tots els secrets

Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, en la primeria, el dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: “Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.”

“Fer Pasqua abans de Rams”: expressions i refranys de Setmana Santa i Pasqua

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara “Atxúmbala”.

Receptes per a fer la mona de Pasqua a casa: de la tradicional a la de xocolata

A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.

La fiscalia anticorrupció ha arxivat la investigació contra el València CF i el seu màxim accionista, Peter Lim, per emblanquiment de capitals i frau fiscal perquè assegura que no ha trobat cap indici de dubte sobre la possible existència dels delictes.

Kiat Lim, fill del màxim accionista Peter Lim, nou president del València CF

El setembre de 2024, l’ex-vice-president de l’entitat Miguel Zorio va denunciar un pagament del club de 2,975 milions d’euros el 2023 a l’empresa CHZ Europe Trade, que –segons un informe que va aportar– s’havia constituït aquell mateix mes de juny i tenia el domicili “en un basar xinès” de Barcelona.

Zorio apuntava que l’empresa podia haver estat utilitzada per a beneficiar-se del València fora del país i suggeria pagaments a Meriton –l’empresa de Lim– sense un motiu clar.

En la investigació iniciada per la fiscalia, la seguretat social va indicar que l’empresa CHZ no constava en el seu registre, l’Agència Tributària espanyola va assenyalar que no hi havia moviments de compres o vendes en què hagués participat el 2023, el València va negar cap relació comercial amb la companyia i el BBVA va descartar pagaments del club a aquesta.

A més, l’agència va revisar les dades i va confirmar que no hi havia hagut cap pagament del València per aquest import aquell any ni tampoc n’havia rebut cap, una última confirmació que no hi havia existit la relació que havia denunciat Zorio.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha exigit la destitució immediata del president de la Reserva Federal (FED), Jerome Powell, per no haver abaixat els tipus d’interès, malgrat els ingressos que diu que generen els aranzels imposats pel govern nord-americà. Trump ha dit que el Banc Central Europeu (BCE) es prepara per a abaixar els tipus per setena vegada, i ha lamentat que Powell, en canvi, prengui decisions tardanes i errònies.

A través d’un missatge publicat a la plataforma Truth Social, Trump ha criticat durament l’informe que la FED va publicar ahir, que ha qualificat de desastre total. El president republicà considera que Powell hauria d’haver abaixat els tipus fa temps, seguint l’exemple del BCE. “La destitució de Powell ha d’arribar ràpidament”, ha afegit Trump.

Powell defensa que per abaixar els tipus d’interès cal que la inflació als Estats Units mostri un alentiment més consistent. Actualment, la inflació es va situar en el 2,4% al març, segons dades recents.

A més, en l’informe que la FED va publicar dimecres, Powell alertava d’un alentiment del creixement econòmic dels Estats Units en comparació amb el creixement sòlid registrat durant l’any 2024.

El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a reduir els tipus d’interès en 0,25 punts i ha situat el tipus de referència en el 2,25%. La rebaixa anunciada avui és la sisena que es produeix de forma consecutiva –la setena des de l’inici de les davallades– i situa el preu del diner en el seu nivell més baix des de finals del 2022, quan l’eurozona es trobava immersa en una crisi inflacionària a causa de l’augment dels preus energètics per la invasió russa d’Ucraïna.

Coincidint amb l’anunci dels tipus, l’organisme també ha alertat que les perspectives de creixement de l’eurozona s’han “deteriorat” per les tensions comercials causades per la guerra d’aranzels oberta per Donald Trump.

Segons que explica el BCE en un comunicat, aquesta decisió es fonamenta en la revisió de les perspectives d’inflació, l’evolució de la inflació subjacent i l’eficàcia de la transmissió de la política monetària. En aquest sentit, el BCE ha constatat que el procés de desinflació avança segons les previsions: tant la inflació general com la subjacent han baixat durant el març, i la inflació dels serveis també ha mostrat una clara desacceleració en els darrers mesos.

El BCE assegura que la majoria dels indicadors apunten que la inflació es mantindrà estable al voltant de l’objectiu del 2% a mitjà termini. Paral·lelament, el creixement salarial s’ha moderat, mentre que els beneficis empresarials contribueixen parcialment a esmorteir l’impacte de l’encara elevat increment dels salaris sobre la inflació.

Tanmateix, el BCE adverteix que les perspectives de creixement econòmic de la zona euro s’han deteriorat a causa de l’augment de les tensions comercials internacionals. Aquest escenari d’incertesa pot afectar negativament la confiança de les llars i les empreses, amb el risc que es produeixi una resposta adversa dels mercats, cosa que podria endurir les condicions de finançament.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Els preus de la gasolina 95 i del gasoil són els més baixos per una Setmana Santa dels últims quatre anys a l’estat espanyol. Aquesta setmana, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea, la gasolina 95 s’ha abaratit d’un 8,52% respecte del mateix període de vacances de l’any passat –quan va caure a final de març–, i el gasoli ha baixat d’un 8,17%.

Què es pot fer per Setmana Santa 2025? Les processons i tradicions més singulars del país

Omplir el dipòsit amb gasolina 95 costa ara 1,496 euros per litre, mentre que amb gasoli costa 1,414 euros, els preus més baixos des del 2021. Aquell any, encara sense les conseqüències de la guerra a Ucraïna, la gasolina se situava en 1,317 euros el litre i el dièsel, en 1,184 euros.

L’any següent, arran de la guerra a Ucraïna, els carburants van assolir els seus màxims històrics: la gasolina 95 va pujar d’un 36% fins a 1,790 euros, i el gasoil va augmentar d’un 53%, amb un preu rècord d’1,813 euros.

Els preus d’aquesta Setmana Santa també són els més baixos registrats enguany. Respecte del gener, la gasolina s’ha abaratit d’un 2,6%, i comparada amb la primera setmana d’abril, la rebaixa ha estat de l’1,38% (1,517 euros). Pel que fa al gasoil, el descens ha estat d’un 2,75% des del gener, i d’un 1,80% (1,440 euros) respecte de la primera setmana d’abril.

Operació sortida de Setmana Santa: 89.000 vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona

L’operació sortida per Setmana Santa ja provoca problemes en la circulació de les principals artèries de sortida de Barcelona i València. Autopistes i carreteres com la AP-7, la B-20, la C-32 i la V-30 presenten congestions destacades, segons que han informat el Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Trànsit espanyola (DGT). Les previsions apunten que el gruix de desplaçaments es concentrarà entre avui i diumenge, amb un volum de trànsit que podria superar el de l’any passat.

Uns 89.000 vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona avui fins a les 12.00, segons que informa el Servei Català de Trànsit. Aquesta xifra representa un 16% del total de 560.000 vehicles que Trànsit preveu que abandonin la capital catalana entre avui i demà a les 15.00. La Direcció General de Trànsit espanyola (DGT) no dóna dades equiparables de València i la seva àrea metropolitana.

Els carburants baixen d’un 8% per Setmana Santa, els preus més baixos des del 2021

Trams més conflictius a Catalunya

A Catalunya, les afectacions més greus es concentren al Vallès i al Penedès. La AP-7, una de les vies més congestionades cada any per aquestes dates, registra fins a nou quilòmetres de retenció entre Granollers (Vallès Oriental) i Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) en sentit nord, i set més entre Gelida (Alt Penedès) i Castellbisbal (Vallès Occidental) en sentit sud. També hi ha circulació molt lenta al tram entre Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i el Vendrell (Baix Penedès), i al tram entre Martorell (Baix Llobregat) i Banyeres del Penedès (Baix Penedès), on s’ha habilitat un carril addicional en sentit contrari a l’habitual per descongestionar la via, i aviat s’obrirà un altre entre Montornès del Vallès (Vallès Oriental) i Sils (Selva). En aquests carrils la velocitat màxima permesa és de 100 km/h per als cotxes i 80 km/h per als camions, que han de circular pel carril dret.

A més, hi ha congestió a la AP-7 entre la Pobla de Montornès (Tarragonès) i el Vendrell (Baix Penedès) en sentit sud (14 km), entre la Granada (Alt Penedès) i Olèrdola (Alt Penedès) en sentit nord (6 km), i un tram de 5 km amb retencions entre la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i Cardedeu (Vallès Oriental) en sentit sud. En sentit nord, entre la Roca del Vallès i Montmeló (Vallès Oriental) hi ha un altre tram amb sis quilòmetres de retenció. A la comarca de l’Alt Empordà, hi ha congestió d’un quilòmetre entre Borrassà i la frontera amb França, amb un sol carril obert.

Als accessos a Barcelona també hi ha complicacions: la B-10 i la B-20, especialment als nusos del Llobregat i la Trinitat (Barcelonès), tenen trams amb circulació intermitent i retencions de fins a tres quilòmetres. La C-58, entre Barcelona i Ripollet (Vallès Occidental), presenta retencions de 5,8 km en tots dos sentits. A la costa del Maresme, la C-32 acumula cues entre Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i entre Tordera i Palafolls. A l’interior, la C-16 arrossega retencions a l’altura de Cercs (Berguedà) i al túnel del Cadí, i també hi ha circulació intensa entre Berga (Berguedà) i Cercs, on s’ha cancel·lat el carril lent.

Finalment, la N-340 presenta retencions entre Creixell i Roda de Berà (Tarragonès) i al Vendrell (Baix Penedès); la N-II en direcció a Girona té tres quilòmetres de congestió entre Maçanet de la Selva i Tordera (Selva), i la GI-600 també acumula dos trams consecutius de retencions de dos i un quilòmetres, respectivament, en direcció sud cap a la C-32 i el centre de Tordera. També s’ha detectat un quilòmetre de retenció a la C-63 a Lloret de Mar (Selva).

Podeu consultar ací la informació actualitzada del Servei Català de Trànsit.

Congestió a l’àrea metropolitana de València

A la rodalia de València, la situació tampoc no és gaire millor. La carretera V-31 té tres quilòmetres de cua entre Alfafar i el Forn d’Alcedo (Horta Sud), tant en sentit nord com sud. A més, la CV-36 presenta congestió amb circulació irregular des del quilòmetre 1,5 al Forn d’Alcedo fins al 3,2 a Picanya (Horta Sud), en sentit creixent cap a Torrent (Horta Sud).

La A-3 registra congestió a l’altura de Bunyol (Foia de Bunyol) en direcció a València, concretament entre els quilòmetres 332 a Xest (Foia de Bunyol) i 337 al polígon industrial Est. També hi ha retencions en sentit decreixent cap a Madrid, entre Ventas del Poyo (a Xiva, Foia de Bunyol) i Xiva (km 327), a causa d’un accident.

La V-30 —un dels principals anells viaris metropolitans— té retencions a Quart de Poblet (Horta Oest), en sentit decreixent cap a la V-30, des del quilòmetre 1 de Paterna (Horta Oest) fins al quilòmetre 0.

També hi ha congestió a la V-23 entre Puçol i la Partida de Gausa (Horta Nord), entre els quilòmetres 0 i 1, en sentit creixent cap a Alacant. A la A-7, s’han registrat retencions entre el Puig i Museros (Horta Nord) en sentit creixent cap a Alacant, així com entre la Canyada i Terramelar (barri de Paterna, Horta Oest), en sentit decreixent també cap a Alacant.

Més al sud, un accident complica la circulació a la A-7, a l’altura d’Albatera (Baix Segura), en direcció sud, i provoca cues de tres quilòmetres. Finalment, a la N-332 hi ha congestió entre Tavernes de la Valldigna i Xeraco (Safor), en sentit decreixent cap a Alacant.

A la demarcació de Castelló també hi ha complicacions importants. La carretera N-340 té retencions entre els quilòmetres 986,5, a Mas dels Frares (Borriana, Plana Baixa), i el 988, a Benicàssim (Plana Alta), amb congestió en tots dos sentits.

I al sud del país, a la demarcació d’Alacant, s’han registrat retencions importants a la N-332 a l’altura de Torrevella (Baix Segura), entre els quilòmetres 54 i 57,75, amb afectació en tots dos sentits de la circulació.

Podeu consultar ací la informació actualitzada de la DGT.

Dispositiu especial per a evitar accidents

Els Mossos despleguen, des d’avui i fins dilluns, un dispositiu amb 1.670 agents, que faran 1.228 controls arreu del país. Dels 560.000 vehicles que han de sortir aquests dos dies, avui ho faran uns 390.000 i la resta, demà al matí.

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha dit a TV3 que dedicaran els esforços  a prevenir els accidents de trànsit: “L’objectiu és que no hi hagi víctimes. L’any passat no vam tenir víctimes mortals i esperem repetir-ho. Velocitat, alcohol i drogues i distraccions: la nostra estratègia se centrarà en aquests tres elements.”

Tant el Servei Català de Trànsit com la DGT insisteixen en la necessitat de planificar bé els trajectes, evitar les hores de màxima afluència i consultar l’estat del trànsit abans de sortir. També recomanen de fer pauses cada dues hores i extremar les precaucions en trams amb climatologia canviant, especialment a les zones de muntanya.

Una fotografia de Samar Abu Elouf a un infant gazià que va perdre els braços en un bombardament israelià ha estat reconeguda com la fotografia de l’any 2025 pel prestigiós certamen World Press Photo. Mahmoud Ajjour, de nou anys, viu a Catar refugiat pels atacs d’israel a Gaza.

Segons que explica World Press Photo, quan la família d’en Ajjour fugia d’un atac israelià a Ciutat de Gaza, el març del 2024, ell va girar cua per cridar als altres que correguessin. Un cop d’artilleria li va arrabassar un braç i li va mutilar l’altre. Ara, viu amb la família a Doha, Catar, on ha rebut tractament mèdic i ha començat a aprendre a utilitzar els peus per a jugar amb el telèfon, escriure i obrir portes.

Tot i això, encara necessita ajuda per a activitats quotidianes com ara menjar o vestir-se. Voldria aconseguir unes pròtesis i viure com qualsevol altre infant.

Fotografia: Samar Abu Elouf / The New York Times.

A Doha, viu al mateix complex d’apartaments que la fotoperiodista Samar Abu Elouf, també de Gaza, evacuada el desembre del 2023. Ha establert vincles amb moltes de les famílies que hi han estat traslladades i documenta el testimoni dels pocs ferits greus que han pogut sortir per rebre tractament.

És una fotoperiodista autodidacta que documenta la vida quotidiana i l’impacte del conflicte a Gaza des del 2010. Ha treballat amb mitjans internacionals com The New York Times, Reuters, NZZ i Middle East Eye.

L’impacte de la guerra en els infants

Els infants són un dels col·lectius més afectats per la guerra. Segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA), a final del 2024 Gaza tenia més menors amputats per càpita que cap altre lloc del món. Des dels primers mesos del conflicte, Catar –que ha apostat per reforçar el seu sistema sanitari– ha impulsat acords per a evacuar ferits greus.

El març del 2025 ja s’havien evacuat més de 7.000 pacients, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però n’hi havia almenys 11.000 més que encara esperaven ser traslladats.

A banda, les autoritats sanitàries del territori informen que desenes de milers de persones han estat assassinades i més de 100.000 han estat ferides. L’ofensiva militar ha devastat el sistema de salut, que amb prou feines pot donar resposta a l’emergència: segons dades de l’OMS, al març només 21 dels 36 hospitals de Gaza eren parcialment operatius.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la prohibició d’utilitzar cigarretes electròniques a les platges de Barcelona. La resolució, que accepta parcialment un recurs de l’Associació Ex-fumadors, considera que l’ajuntament no té competències per a regular l’ús d’aquests dispositius.

El tribunal entén que l’ordenança del juliol del 2022 vulnera la normativa espanyola, que diferencia entre cigarretes tradicionals i electròniques. Per això, declara nul·les les disposicions municipals que prohibeixen el consum de les electròniques a la platja.

El govern espanyol prohibeix les cigarretes electròniques de gusts

Fonts del consistori han confirmat a l’ACN que la sentència només afecta aquesta part de la normativa i que no caldrà canviar l’ordenança. Això vol dir que continua en vigor la prohibició de fumar cigarretes convencionals tant a la sorra com al mar.

La normativa del 2022 estableix que no es poden “consumir productes de tabac o dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina” a la platja. Amb la sentència, només resta vigent la part relativa al tabac tradicional.

En canvi, el consum de tabac a les guinguetes de temporada continua permès, tal com ja preveia l’ordenança.

Quan es va aprovar, l’ajuntament va justificar la prohibició com una mesura per a reduir la contaminació a les platges i protegir la salut pública, especialment dels menors. L’ajuntament també remarcava que el consum de tabac a les platges podia perjudicar la convivència.

Amb aquesta sentència, però, els dispositius electrònics tornen a quedar permesos a la platja, mentre que la restricció sobre el tabac tradicional es manté intacta.