Vilaweb.cat

Què en sabeu, de la geografia dels Països Catalans? Comproveu-ho amb un nou Què Sé Jo?

Avui s’estrena un Què Sé Jo?, el joc dels Països Catalans. Aquesta vegada tracta sobre la geografia dels Països Catalans, i inclou preguntes sobre cims, rius, arbres i demografia. Hi podreu jugar fins el 6 de juny, i forma part de l’oferta de jocs de VilaWeb, juntament amb el Paraulògic, el Mot-li! i el Minimots.

La riquesa paisatgística dels Països Catalans va molt més enllà de les estatístiques i els llocs de referència que ens van fer aprendre de petits, en cada entitat administrativa en què es troba fragmentat el país. Aquest joc pretén també d’ampliar la mirada sobre l’orografia del conjunt de la nació.

Què Sé Jo? és un joc per a fer difusió de la cultura dels Països Catalans. Consisteix en una sèrie de deu preguntes amb tres respostes possibles. Els participants poden avaluar els seus coneixements sobre els Països Catalans en tot un seguit d’àmbits culturals. El joc es renova cada dos divendres i a cada renovació, els jugadors entren en el sorteig d’un lot de productes de VilaWeb –motxilla, tassa i llibreta– amb el logotip dels Països Catalans.¡

Recordeu que a VilaWeb podeu trobar una de les ofertes més atractives de jocs en català: a més del Què Sé Jo?, podeu jugar al Paraulògic, al Minimots i al Mot-li.

Les portades del divendres 5 de juliol de 2024

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El mercat gastronòmic Time Out Market arriba al Maremàgnum de Barcelona

Avui a migdia obre les portes a Barcelona el mercat gastronòmic i cultural Time Out Market. Situat a la terrassa-mirador del Maremàgnum, ocuparà 5.250 metres quadrats i tindrà catorze cuines que podran servir fins a 1.300 persones. A partir del 6 de juliol, obrirà 364 dies l’any, de les deu del matí fins a mitjanit, tret de la cocteleria, que obrirà fins a la una de la nit.

A més de les catorze cuines, hi haurà un restaurant de servei complet, quatre bars –dos d’interiors i dos d’exteriors–, un espai per a actes i un estudi de pòdcasts. S’hi donarà importància a la cuina d’autor i als plats clàssics catalans, a més d’oferir una programació cultural pensada per a satisfer el públic d’ací. “Barcelona és una ciutat que captiva i s’assaboreix a partir del primer moment. Aquest mercat vol representar les seves millors cuines i cultures i aspira a ser un dels racons favorits de la ciutat”, ha explicat Sílvia Nuri, directora del Time Out Market Barcelona.

La voluntat dels impulsors és que aquest espai gastronòmic esdevingui un reclam per als clients de Barcelona. “El Port Vell és una zona que els barcelonins hem abandonat durant molts anys perquè el turisme se l’ha quedat”, lamentava Eduard Voltas, director general d’Estratègia de Time Out Media a l’estat espanyol i a l’estat francès. Per ell, els barcelonins hi trobaran una bona relació qualitat-preu, una atenció en català i una oferta cultural amb artistes d’ací.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Time Out Market Barcelona (@timeoutmarketbcn)

Els xefs més destacats

Entre els locals gastronòmics, es destaquen les cuines dels xefs Jordi Artal i Fran López, amb dues estrelles Michelin cadascun, i la de Xuba Tacos, del xef guanyador de dues estrelles Michelin Antonio Sáez. També hi haurà les propostes culinàries de la parella de xefs revelació Lena Maria Grané i Ricky Smith.

A continuació, presentem les altres cuines que hi podreu trobar:

  • Darvaza: restaurant especialitzat en brasa.
  • Can Ros Barceloneta: hi trobareu plats clàssics d’arròs i més receptes estacionals.
  • Casa Amàlia: és el restaurant de servei complet, amb taules, cadires i servei propi, del qual s’encarregarà Casa Amàlia, un dels locals més emblemàtics de la ciutat, obert del 1950.
  • Colmado Múrria: hi trobareu una selecció dels millors embotits catalans ibèrics, a més de vi i xampany.
  • Monster Sushi: s’hi destaca una combinació d’ingredients japonesos i d’origen català.
  • Casa Guinart: cuina clàssica catalana, com el fricandó o les mandonguilles amb sípia.
  • Bar Nuri: Molt apreciat pels veïns del barri de Poblenou, l’establiment acostarà al Time Out Market les tapes clàssiques elaborades amb ingredients de temporada.
  • La Balmesina: és la novena millor pizzeria d’Europa segons la llista Top 50 Pizza.
  • La Real Hamburguesería: el xef Eduardo Egui i el seu soci Arturo López han consolidat unes hamburgueses que tenen gran acceptació del públic.
  • RiasKru: és la fusió de la marisqueria clàssica Rías de Galicia i el restaurant mariner d’avantguarda Espai Kru.
  • Bubó: un dels capdavanters de la xocolateria i la pastisseria moderna a Barcelona.
  • Paradiso: aquesta cocteleria ha guanyat un bon grapat de reconeixements, com la prestigiosa llista de The World’s 50 Best Bars des del 2018, de la qual va ocupar el primer lloc de la classificació el 2022.
  • Café de Indias: hi podreu degustar la fórmula artesanal del seu torrat, establerta el 1850.
Propostes culturals de quilòmetre zero

A més de la proposta gastronòmica, l’art urbà també hi té un racó, al nou Time Out Market Barcelona. A banda i banda del mercat, sortint a dues de les terrasses exteriors, s’estrenen dos murals d’art urbà, amb estils ben diferents, que són un homenatge a la cultura de Barcelona: un de Marina Capdevila i un altre d’Amaia Arrazola.

Així mateix, s’ho oferirà una programació continuada durant tot l’any. Per començar, amb propostes com la Drag Queen Sarah Brown –dijous a la nit–, DJ Hall –dissabte a la nit–, i Just for your Kids, que organitzen activitats familiars els caps de setmana al matí.

Aquest és el primer Time Out Market dels Països Catalans. El 2014 va obrir a Lisboa el primer mercat gastronòmic i cultural de tot el món. De llavors ençà, se n’han obert a més ciutats, i actualment n’hi ha nou en funcionament i alguns altres de planificats, com ara els d’Osaka (Japó), Vancouver (Canadà) i Budapest (Hongria). A tot arreu es procura que la implantació i la gestió de cada mercat siguin cent per cent locals.

El Disfrutar es corona com a millor restaurant del món

Els laboristes arrasen en les eleccions britàniques i un SNP en crisi cau en picat

El Partit Laborista ha guanyat les eleccions al parlament britànic amb més de 400 diputats –molt per sobre dels 326 de la majoria absoluta–, segons l’escrutini que encara continua. De moment, té 410 escons, més del doble que no tenia la legislatura passada (encara n’hi ha 6 per a assignar). D’aquesta manera, la victòria de Keir Starmer és equiparable a la de Tony Blair el 1997, quan en va aconseguir 418.

Per contra, el Partit Conservador passa d’una majoria absoluta de 365 escons a 119, fet que obrirà una nova crisi a les files tories –una desena de ministres han perdut l’escó i també l’ex-primera ministra Liz Truss–, que ja han tingut 5 caps diferents en 8 anys. En tercer lloc, hi ha els liberal-demòcrates, que amb 71 escons són molt per sobre del seu millor resultat històric (62).

L’extrema dreta del Reform UK, hereu del Partit del Brexit, encapçalat per Nigel Farage, entra al parlament per primera volta amb 4 diputats.

Els independentistes escocesos de l’SNP també han tingut una derrota històrica: de 48 escons dels 59 en joc en les anteriors eleccions baixen fins a 9. En canvi, els independentistes gal·lesos, Plaid Cymru, passen de 2 diputats a 4.

Cinc aspectes que cal tenir en compte de les eleccions del Regne Unit

D’altra banda, al Nord d’Irlanda, el Sinn Féin s’ha imposat amb set diputats, tot i que manté la seva política de no ocupar els escons. El també nacionalista Partit Socialdemòcrata i Laborista ha obtingut dos representants.

L’únic que ha pogut plantar cara al tsunami laborista ha estat l’antic dirigent Jeremy Corbyn, que després de ser expulsat de la formació ha aconseguit de mantenir el seu escó per Islington North. Com a independent, ha derrotat el candidat laborista, Praful Nargund. Corbyn és diputat d’ençà del 1983.

“Les victòries no cauen del cel”

“El poble britànic ha votat per girar full després de catorze anys. No hi ha res de predestinat en política. Les victòries electorals no cauen del cel, es guanyen amb esforç i es lluita per aconseguir-les. Aquesta només podia guanyar-la un nou Partit Laborista”, ha declarat Starmer, després de saber que serà el nou primer ministre.

The work of change begins today. pic.twitter.com/DfP1UG1Upr

— Keir Starmer (@Keir_Starmer) July 5, 2024

El dirigent ha fet èmfasi en la reforma interna d’aquests darrers anys i ha indicat que ara els britànics tenien l’oportunitat de recuperar els seus serveis públics perquè havien “canviat de partit”. “Tenim l’oportunitat de fer que la feina valgui la pena perquè hem canviat de partit. Tenim l’oportunitat d’ajudar els treballadors, els joves i les persones vulnerables, els més pobres de la nostra societat perquè ho hem fet”, ha remarcat.

Així, ha sostingut que els canvis que els laboristes havien fet eren permanents, irreversibles i que per això havien de continuar endavant. “Ens presentem com un Partit Laborista canviat i governarem com un Partit Laborista canviat. No prometo que sigui fàcil […] canviar un país no és com prémer un interruptor, sinó que és una feina dura, pacient i decidida”, ha reblat.

Catalunya i les fal·làcies de la solidaritat

Des que el mes de març la consellera (ara en funcions) d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, va presentar la proposta de finançament singular per a Catalunya, el dèficit fiscal ha tornat a remoure el galliner, com he anat explicant a la Píndola. És bo que no deixem de parlar-ne, perquè és, probablement, el mínim comú denominador on es podrien trobar les diverses famílies polítiques catalanes, com succeeix amb la quota del País Basc. Que aquí no ho fem –malgrat i més enllà de l’obediència d’alguns partits d’aquí a la seu central de Madrid– sempre m’ha estat difícil d’entendre, perquè la primera obediència dels partits hauria de ser amb els seus conciutadans. Però, hi insisteixo, és bo que se’n parli, a veure si d’una vegada els ciutadans catalans són conscients de què ens hi juguem amb aquesta pèrdua milmilionària, any rere any.

I dic això perquè ahir es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya un llibre que és molt interessant –i que recomano de llegir– sobre aquest tema cabdal per al nostre país. Es diu Dèficit fiscal, benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia catalana: una situació a revertir, i n’és autor Josep Reyner, membre del col·lectiu Economistes pel Benestar. L’aspecte que més m’ha agradat és la visió global amb què enfoca la qüestió. No es limita a les explicacions habituals, sobre la seva generació, sinó que entra en aspectes que poden semblar col·laterals, però que no ho són gens ni mica, i que, habitualment, no s’acostumen a tractar. Jo en destacaria cinc.

Dedica una extensa i aprofundida explicació als efectes que té la “hipercapitalitat de Madrid” per a la resta de l’estat i per a Catalunya, en particular, i analitza el paper que hi fa la concentració del poder polític, quines són les raons de fons del fort creixement d’aquests darrers temps i com atreu recursos productius d’arreu. I acaba afirmant que Madrid s’ha de veure com una qüestió d’estat, però una qüestió poc eficient. Finalment, exposa quina és la incidència de tot plegat en el dèficit fiscal català.

Particularment crític amb el centralisme de Madrid, afirma: “El fet que tots els centres de poder estiguin ubicats al mateix lloc té unes conseqüències tant per la quantitat de recursos públics que s’hi aboquen, i que com a tals ja generen en si una font recurrent de renda que beneficia el lloc que els alberga, com per la concentració de capital privat que indueix la mateixa proximitat al poder, en un país on això continua sent un element diferencial en molts negocis.”

Un segon capítol que he trobat particularment interessant és el que dedica a “les fal·làcies de la solidaritat”. I recorda l’argument que fan servir els qui justifiquen l’existència dels més de 20.000 milions que desapareixen de Catalunya cada any amb destinació desconeguda. Explica i demostra que no hi ha transferències fiscals entre regions riques i pobres, sinó entre territoris amb més ocupació o menys. I, com en el transvasament de diners, no es tracta tan sols de solidaritat, sinó també d’eficiència. Un fet que s’oblida massa sovint i que ens porta a tots –els que paguem i els que cobren– cap a la mediocritat.

“La solidaritat –diu– no es pot dur a terme al preu de frenar el conjunt. Ha d’equilibrar-se amb l’eficiència. Per això cal que es marquin límits a aquesta solidaritat. Límits que si fóssim una societat civilitzada s’acordarien de manera comuna. Però, a més, la mesura de les necessitats de solidaritat està viciada d’inici, car no es tenen en compte en cap cas les diferències de preus entre territoris, ni la diferent evolució demogràfica, com tampoc es tenen en compte les necessitats internes i diferencials de Catalunya.”

El tercer es refereix a la manipulació dels diners dins les entranyes de l’estat i a les seves conseqüències directes. Aquesta manipulació fa que Catalunya sigui un territori no tan ric com es diu (i com hauria de ser, per la generació de riquesa que hi ha) perquè les rendes generades pels catalans no es transformen en una millora del seu benestar material. Així ho demostra la posició que ocupem en l’índex de progrés social de la UE (RSPI). En la darrera edició, Catalunya tenia una puntuació global de 67,1 sobre 100, propera a la mitjana de la UE (66,7). Les regions europees capdavanteres (principalment dels països nòrdics) passen de 80 i la dels països més endarrerits (Romania, Bulgària) no arriben a 45. A parer seu, Catalunya està molt per sota del lloc que li correspondria, que seria un valor clarament superior a 70, d’acord amb el PIB per cap que genera.

En definitiva, això significa que, dins l’estat espanyol, Catalunya, tot i ser la quarta comunitat en termes de PIB per habitant, està en la posició dotzena de l’RSPI de les comunitats. Això és molt greu, perquè, en termes d’índex de progrés, estem no tan sols per sota de les capdavanteres, País Basc i Navarra, sinó també d’algunes com Castella i Lleó, Astúries o Galícia, que generen un PIB per habitant molt menor al nostre, per posar uns exemples.

Hi ha un quart capítol que em sembla molt didàctic, el que dedica als efectes reals que té el dèficit fiscal en els catalans. Aquí no parla de teories, sinó de fets reals per a tots i dels quals ens queixem tan sovint. Qui no ha hagut de suportar les llistes d’espera als hospitals? O els retards dels trens per a anar a treballar? O circular per carreteres atapeïdes de trànsit?… Ens manquen recursos per a finançar els serveis públics bàsics, com la salut, l’educació i la protecció social; per a fer inversions en equipaments i infrastructures necessàries, tant per als serveis esmentats, com per a afavorir els treballadors i les empreses –Rodalia, corredor mediterrani, aeroport, ports, manteniment i millora dels eixos viaris…–, com també per a impulsar la recerca bàsica i ajudar les empreses perquè facin la recerca aplicada i la innovació. En definitiva, per a millorar la societat on vivim.

I, finalment, el cinquè punt, en què analitza a fons allò que anomena “malaltissa obsessió per la igualtat” de l’estat. El lamentable cafè per a tothom que tant mal ens ha fet. Ho diu ben cruament: “L’obsessió per la igualtat ens pot acabar matant, a tots. Una igualtat que, a més, és només una pantalla per embridar-ne uns i que permet situacions totalment dispars dins el territori.”

I el llibre acaba amb un paràgraf que hauria de fer pensar. “Aquesta idea central del nacionalisme espanyol obstaculitza una assignació racional de les inversions que afavoreixi l’activitat econòmica. Seria molt rellevant arribar a analitzar, amb la mínima passió possible, quina relació hi ha entre la mediocritat i decadència de l’Estat espanyol, que de passada ens acaba afectant a tots, i l’esmentada obsessió per l’igualitarisme (moltes vegades un fals igualitarisme que amaga diferències evidents).”

Després de llegir el llibre (és curt, 108 pàgines), he volgut parlar amb l’autor de les seves conclusions sobre tot això que ha escrit. I la primera reflexió que em fa és colpidora: “El dèficit fiscal és una autèntica estructura d’estat, aquesta sí, però de l’estat espanyol. No és simplement el resultat d’un càlcul o d’una balança fiscal, és l’expressió econòmica d’un conflicte polític. Per això no serà mai un concepte pacífic, com ho és, en un grau o un altre, en països amb tradició federal.”

Tot seguit, afirma: “La solució comporta necessàriament conflictes indefugibles, perquè topa amb les bases profundes sobre les quals està estructurat l’estat o, més ben dit, el concepte d’estat que s’ha fet hegemònic després de quaranta-sis anys de constitució en què se’ns reserva el paper de minoria no reconeguda i subordinada a la voluntat de la majoria.”

I, per acabar, em fa un comentari sobre l’actualitat. “Avui ens trobem en una cruïlla perquè la conjuntura política ens aboca a una negociació. Crec que aquesta negociació s’hauria d’abordar amb una visió de llarg abast en què s’hauria de prioritzar en alguna mesura introduir elements de trencament del model actual de relacions financeres entre Catalunya i l’estat. No es pot continuar en una situació de total subordinació financera com l’actual.” Jo no tinc res a afegir-hi.

PS. El llibre ha estat editat per la Fundació Vincle, és gratuït i el podeu descarregar.

Sánchez tempta ERC amb la creació d’un consorci per a recaptar el 100% dels imposts

El govern espanyol ha admès que ha ofert a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) la possibilitat de crear un consorci tributari entre l’estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, en què el govern s’encarregaria de recaptar el cent per cent dels imposts. Així ho indiquen fonts del govern de Pedro Sánchez a Europa Press, que remarquen que la potestat de recollir la totalitat dels imposts de Catalunya ja està recollida a l’estatut d’autonomia. El govern espanyol i el PSOE insisteixen que la proposta dels socialistes a ERC, a fi que investeixin Salvador Illa, implica desenvolupar el que ja està recollit a l’estatut. En el marc de les negociacions, els partits no han comunicat avenços.

El model que pretén de vendre el govern espanyol és pràcticament idèntic al del traspàs de rodalia. En un començament, es va anunciar que seria integral, però després es va saber que es crearia una empresa pública que es diu Rodalies de Catalunya, en què el govern espanyol i el govern català tindrien el 50% de la participació cadascú. En aquest cas, l’acord es va fer en el marc de la investidura del president espanyol.

El consorci, recollit en l’estatut

Concretament, l’article 204 de l’estatut, dedicat a l’Agència Tributària de Catalunya, assenyala que la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs de l’estat espanyol recaptats a Catalunya “correspondrà a l’Administració Tributària de l’Estat, sense perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre, i de la col·laboració que es pugui establir especialment quan així ho exigeixi la naturalesa del tribut”.

“Per desenvolupar el que preveu el paràgraf anterior, es constituirà, en el termini de dos anys, un Consorci o ens equivalent en què participaran de forma paritària l’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci podrà transformar-se en l’Administració Tributària a Catalunya”, indica la llei.

Fins ara, el govern ha sostingut que cerca una fórmula sobre el finançament singular per a Catalunya que pugui complir les expectatives d’ERC, que roman en una posició de màxims i continua reclamant sobirania fiscal i recaptar i gestionar el 100% dels tributs.

Finançament singular: té recorregut? Espanya es pot permetre el concert econòmic català?

El model d’ERC implicaria sortir de règim comú espanyol i transitar cap a un sistema de concert i contingent, com el del País Basc i Navarra, que recapten tots els imposts i després en paguen una part a l’estat espanyola. Això, segons el govern espanyol, amb el cas de Catalunya, és una línia vermella.

El jutjat amnistia l’ex-batllessa de Figueres, que no serà jutjada per l’1-O

El jutjat penal 2 de Figueres (Alt Empordà) ha amnistiat l’ex-batllessa de la ciutat, Marta Felip, que tenia pendent un judici per desobediència arran del referèndum del Primer d’Octubre. Tan bon punt la llei va entrar en vigor, l’advocat de la defensa, Carles Monguilod, va presentar l’escrit al jutjat demanant l’aplicació de la llei d’amnistia i la fiscalia va avalar el seu criteri, atès que considerava que era un dels supòsits que preveia la normativa. És el primer cas municipal amnistiat.

La convocatòria del referèndum del primer d’octubre de 2017 va tenir nombroses derivades a la via penal, una de les quals afectava batlles acusats d’un presumpte delicte de desobediència. La batllessa de Figueres d’aleshores era un d’ells. El jutjat d’instrucció 6 de Figueres va considerar que hi havia indicis de delicte i la causa va anar a parar al jutjat penal 2 de la capital alt-empordanesa. Hi va haver un primer intent de vista oral, el febrer del 2023, però es va suspendre per la vaga de lletrats de l’administració de justícia i quedava pendent que el jutjat assenyalés una altra data.

Segons que recull la interlocutòria, després de la petició de la defensa, la fiscalia va avalar el mateix criteri. La fiscalia sostenia que Marta Felip, com a batllessa, va promoure o, si més no, consentir l’obertura dels col·legis electorals i que va fer tasques de “direcció, organització, seguiment, informació i supervisió” de l’1-O a  les seves xarxes socials. Analitzada la llei i el relat de fets, el jutjat conclou: “Allò que és cert és que la conducta descrita a l’escrit d’acusació del ministeri fiscal com a realitzada per part de Marta Felip té un encaix perfecte en el supòsit de fet que recull la lletra b) del citat precepte per definir l’àmbit d’aplicació de la llei orgànica”.

Aquest supòsit és el que considera que s’ha d’aplicar l’amnistia “als actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017 per qui no tenia competències per a fer-ho”. El jutjat, doncs, declara extingida per amnistia la responsabilitat penal de l’ex-batllessa de Figueres.

Arran de la petició d’amnistia, Marta Felip va remarcar a l’ACN que confiava que l’aplicació de la llei li permetés de girar full després de gairebé set anys convivint amb “l’amenaça de la imputació”.

El Suprem rebaixa d’un any de presó la condemna d’un dels membres de la Manada

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la rebaixa de 15 anys de presó a 14 que va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Navarra per a un dels 5 condemnats per la violació grupal –coneguts com la Manada– durant les festes de San Fermín del 2016, en aplicació de la llei orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual.

La sala penal avala la interpretació que va fer el TSJ de Navarra quan va acordar de reduir d’un any la pena per a un dels condemnats perquè entén que el Suprem, en el seu moment, va imposar la pena de quinze anys perquè era pròxima al mínim legal vigent aleshores, abans d’entrar en vigor la nova llei.

La fiscalia general de l’estat para els peus al fiscal superior de Catalunya i no recorrerà contra l’amnistia de Buch i Escolà

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol no recorrerà contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’amnistiar l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Tots dos havien estat condemnats pels delictes de malversació i de prevaricació per haver posat escorta al president Carles Puigdemont a l’exili quan el govern espanyol l’hi havia denegat. La decisió contradiu el criteri del fiscal superior de Catalunya, Pedro Ariche, que havia expressat la intenció de recórrer contra l’aministia.

Ariche havia argumentat que el cas havia de ser exclòs de l’amnistia perquè creia que hi havia hagut un enriquiment patrimonial personal en el cas de l’ex-escorta de Puigdemont, que va cobrar un sou d’assessor del Departament d’Interior mentre feia tasques de seguretat per al president a l’exili. Això no obstant, la fiscalia del Suprem contradiu Ariche i creu que sí que encaixa en la llei. Concretament, segons fonts del ministeri fiscal consultades per VilaWeb, la fiscalia considera que la posició del ministeri públic en el cas dels delictes de malversació va ser fixada després de la junta de fiscals de sala. En relació amb això, esgrimeix que la interlocutòria del jutge Pablo Llarena en què descarta d’aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont ho abona. “De totes aquestes modalitats delictives, l’amnistia solament ha estat exclosa en l’apropiació de fons per obtenir un benefici de caràcter patrimonial. I, fins i tot en aquests supòsits, tan sols s’ha exclòs quan el benefici és personal, de manera que es permet la concessió de la gràcia quan el benefici de caràcter patrimonial vagi a favor d’un tercer, tal com passa amb l’amnistia que recentment es va concedir a qui desviava diners públics per pagar un tercer per a la protecció d’una altra persona també aliena a la defraudació”, diu el paràgraf de Llarena a què s’aferra la fiscalia del Suprem.

El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

La discrepància de criteris en matèria d’apel·lacions al ministeri públic no és un fet excepcional. Hi ha nombrosos precedents en què la fiscalia del Suprem desisteix de formalitzar recursos anunciats prèviament per fiscals autonòmics.

Buch i Escolà van ser els primers amnistiats d’ençà que la llei va entrar en vigor l’11 de juny.

Grífols fitxa un directiu de Bank of America com a responsable financer

La multinacional d’hemoderivats Grífols ha fitxat Rahul Srinivasan, un directiu procedent de Bank of America, com a nou responsable financer en substitució d’Alfredo Arroyo, que es jubila després de disset anys a Grífols. La companyia catalana ho ha anunciat en un comunicat el nomenament de Srinivasan, que exercirà aquesta responsabilitat a partir del 16 de setembre.

Srinivasan ocupava fins ara el càrrec de cap de mercats de capital i finançament palanquejat de Bank of America per a Europa, Llevant i Àfrica i “sota el seu lideratge l’equip va aconseguir un significatiu creixement dels ingressos”, ha subratllat Grífols. El nou directiu formarà part del comitè executiu, reportarà al conseller, Nacho Abia, i treballarà amb Alfredo Arroyo durant un període de transició per a “garantir un traspàs fluid de responsabilitats”.

El lloc de responsable financer és clau a Grífols, ja que la multinacional té la reducció del deute com un dels seus principals reptes. Srinivasan encapçalarà en l’àmbit global l’àrea financera de la companyia, que inclou planificació, tresoreria, fiscalitat, reporti financer i relacions amb els inversors i sostenibilitat. També serà responsable d’implementar estratègies efectives de flux de caixa i d’impulsar plans de gestió de deute.

Srinivasan ha exercit uns quants càrrecs directius durant els seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional en l’àmbit financer en companyies com KPMG, Credit Suisse i Bank of America. La seva experiència inclou auditoria, transaccions i finances corporatives, fusions i adquisicions i mercat de capitals.

Srinivasan és membre distingit de l’Institute of Chartered Accountants in England and Wales (ICAEW), llicenciat en Matemàtiques Empresarials i Estadística per la London School of Economics and Political Sciences un Executive MBA (esponsoritzat) per l’ENPC School of International Management de París.

Grífols fitxa un directiu de Bank of America com a responsable financer

La multinacional d’hemoderivats Grífols ha fitxat Rahul Srinivasan, un directiu procedent de Bank of America, com a nou responsable financer en substitució d’Alfredo Arroyo, que es jubila després de disset anys a Grífols. La companyia catalana ho ha anunciat en un comunicat el nomenament de Srinivasan, que exercirà aquesta responsabilitat a partir del 16 de setembre.

Srinivasan ocupava fins ara el càrrec de cap de mercats de capital i finançament palanquejat de Bank of America per a Europa, Llevant i Àfrica i “sota el seu lideratge l’equip va aconseguir un significatiu creixement dels ingressos”, ha subratllat Grífols. El nou directiu formarà part del comitè executiu, reportarà al conseller, Nacho Abia, i treballarà amb Alfredo Arroyo durant un període de transició per a “garantir un traspàs fluid de responsabilitats”.

El lloc de responsable financer és clau a Grífols, ja que la multinacional té la reducció del deute com un dels seus principals reptes. Srinivasan encapçalarà en l’àmbit global l’àrea financera de la companyia, que inclou planificació, tresoreria, fiscalitat, reporti financer i relacions amb els inversors i sostenibilitat. També serà responsable d’implementar estratègies efectives de flux de caixa i d’impulsar plans de gestió de deute.

Srinivasan ha exercit uns quants càrrecs directius durant els seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional en l’àmbit financer en companyies com KPMG, Credit Suisse i Bank of America. La seva experiència inclou auditoria, transaccions i finances corporatives, fusions i adquisicions i mercat de capitals.

Srinivasan és membre distingit de l’Institute of Chartered Accountants in England and Wales (ICAEW), llicenciat en Matemàtiques Empresarials i Estadística per la London School of Economics and Political Sciences un Executive MBA (esponsoritzat) per l’ENPC School of International Management de París.

Grífols fitxa un directiu de Bank of America com a responsable financer

La multinacional d’hemoderivats Grífols ha fitxat Rahul Srinivasan, un directiu procedent de Bank of America, com a nou responsable financer en substitució d’Alfredo Arroyo, que es jubila després de disset anys a Grífols. La companyia catalana ho ha anunciat en un comunicat el nomenament de Srinivasan, que exercirà aquesta responsabilitat a partir del 16 de setembre.

Srinivasan ocupava fins ara el càrrec de cap de mercats de capital i finançament palanquejat de Bank of America per a Europa, Llevant i Àfrica i “sota el seu lideratge l’equip va aconseguir un significatiu creixement dels ingressos”, ha subratllat Grífols. El nou directiu formarà part del comitè executiu, reportarà al conseller, Nacho Abia, i treballarà amb Alfredo Arroyo durant un període de transició per a “garantir un traspàs fluid de responsabilitats”.

El lloc de responsable financer és clau a Grífols, ja que la multinacional té la reducció del deute com un dels seus principals reptes. Srinivasan encapçalarà en l’àmbit global l’àrea financera de la companyia, que inclou planificació, tresoreria, fiscalitat, reporti financer i relacions amb els inversors i sostenibilitat. També serà responsable d’implementar estratègies efectives de flux de caixa i d’impulsar plans de gestió de deute.

Srinivasan ha exercit uns quants càrrecs directius durant els seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional en l’àmbit financer en companyies com KPMG, Credit Suisse i Bank of America. La seva experiència inclou auditoria, transaccions i finances corporatives, fusions i adquisicions i mercat de capitals.

Srinivasan és membre distingit de l’Institute of Chartered Accountants in England and Wales (ICAEW), llicenciat en Matemàtiques Empresarials i Estadística per la London School of Economics and Political Sciences un Executive MBA (esponsoritzat) per l’ENPC School of International Management de París.

L’Audiència de Barcelona absol d’un delicte d’odi l’autor d’un atac homòfob en un McDonald’s

La secció 3 de l’Audiència de Barcelona ha absolt un home acusat per delictes d’odi i contra la integritat moral per haver insultat i menyspreat per motius homòfobs un jove que era a un McDonald’s de la ronda Universitat de Barcelona el 28 de juny de 2019, Diada de l’Orgull LGTBI. L’atac, que va ser gravat en vídeo i difós a les xarxes socials fins a fer-se viral.

Registrats a Catalunya 128 actes de LGBTI-fòbia la primera meitat de l’any

AGRESION HOMOFOBA EN BARCELONA

Hoy en el #DiadelOrgullo en Barcelona se ha producido esta agresión HOMOFOBA en un Mc.Donalds al grito de: "te voy a hacer heterosexual a ostias"

Hoy más que nunca #Pride2019 #Orgullo #Orgullo2019 pic.twitter.com/IXmbe76jR6

— ★Antidoto★ (@Yo_Soy_Asin) June 28, 2019

Els fets va tenir lloc passada la mitjanit, quan dos joves van entrar a l’establiment i, quan anaven a demanar, un altre home que era amb la seva família va increpar a un d’ells per la seva forma de vestir. L’home va amenaçar el jove dient-li que el faria heterosexual “a hòsties”. “Millor que portis un guardaespatlles, perquè ara quan surtis et clavaré una hòstia que et passaran les ganes de ser marieta”, va proferir. El vigilant de seguretat s’hi va acostar i es va situar entre tots dos per evitar que el conflicte escalés. Els fets van ser enregistrats per l’acompanyant de la víctima.

L’agressor va assegurar que la manera de vestir del jove faltava al respecte i va assegurar que el fet que fos “marieta” li era igual. Segons la sentència, si la motivació fos l’homofòbia, la violència verbal hauria anat adreçada contra els dos joves.

Els magistrats reconeixen que les expressions contra la víctima han de ser rebutjades sense pal·liatius, però alhora afirmen que no tenen entitat per a constituir un delicte contra la integritat moral ni un delicte d’odi. A parer seu, aquestes expressions poden constituir un delicte d’amenaces lleu, que la fiscalia no va demanar.

Finalment, sobre el paper que va tenir el vigilant de seguretat, la sentència recull que no se li pot imputar un delicte d’odi per omissió perquè en cap moment no va afavorir l’actitud de l’agressor i va aconseguir que el conflicte no s’intensifiqués.

Sabrià dimiteix pels cartells contra els germans Maragall espolsant-se responsabilitats i atacant implícitament Junqueras

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, ha anunciat que dimitia després de destapar-se que l’elaboració dels cartells contra els germans Maragall va sortir d’ERC, tot i que ha afirmat que no n’és el culpable. Sabrià ha fet una conferència de premsa a la seu del partit. D’ací a pocs dies el director de Comunicació, Tolo Moya, a qui el partit i Ernest Maragall mateix han assenyalat com a responsable, ha d’anar a declarar a la comissió d’ètica del partit, que investiga els fets. Moya ha estat citat dilluns perquè doni la seva versió. Però ja ha declarat que està molt tranquil i ha amenaçat d’explicar qui havia estat l’ideòleg de l’estructura paral·lela dedicada al joc brut polític. Sabrià ha explicat que plega tot i que no va aprovar ni aprovaria mai una acció com la dels cartells, que ha dit que “traspassa tots els límits ètics”. “He demanat al president que avanci la meva sortida del govern”, ha dit, recordant que l’executiu es troba en funcions. De fet, després del resultat de les eleccions catalanes ja va anunciar que deixaria la primera línia política quan canviés el govern. Sabrià també ha carregat indirectament contra l’ex-president d’Esquerra Oriol Junqueras i ha assegurat que la seva dimissió pretén rebaixar la tensió dins el partit, enmig de la pugna entre el sector afí a Marta Rovira, on s’enquadra Sabrià, i el de Junqueras. “Aquesta sortida és el que alguns busquen des de fa molt de temps”, ha afirmat. “Hi ha qui ha volgut precipitar aquest moment amb acusacions falses, enfangant fins a límits insospitats un debat intern imprescindible al si del partit, alhora que sentia frases com que calia rentar els llençols a casa”, ha dit Sabrià, tot parafrasejant una afirmació que havia fet Junqueras. “La conclusió que en trec és que hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància, ni la ciutadania del nostre país, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”, ha sentenciat.

Emocionat, el que va ser vice-secretari general d’Imatge i Comunicació d’ERC ha demanat al sector de Junqueras que deixi de “fer mal” a l’organització, que “és el partit de Macià, Companys, Irla, Tarradellas i també de Pere Aragonès” i que creu que està per sobre de tot.

El diari Ara, en la investigació publicada sobre el cas, afirmava que Sabrià i Marc Colomer, que havia estat vice-secretari de Comunicació d’ERC, estaven al corrent de l’estructura anomenada “la B” o “els nens”. VilaWeb també ho ha pogut comprovar. Sabrià, tanmateix, ha negat que existeixi cap estructura paral·lela.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Sabrià dimiteix pels cartells contra els germans Maragall espolsant-se responsabilitats i atacant implícitament Junqueras

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, ha anunciat que dimitia després de destapar-se que l’elaboració dels cartells contra els germans Maragall va sortir d’ERC, tot i que ha afirmat que no n’és el culpable. Sabrià ha fet una conferència de premsa a la seu del partit. D’ací a pocs dies el director de Comunicació, Tolo Moya, a qui el partit i Ernest Maragall mateix han assenyalat com a responsable, ha d’anar a declarar a la comissió d’ètica del partit, que investiga els fets. Moya ha estat citat dilluns perquè doni la seva versió. Però ja ha declarat que està molt tranquil i ha amenaçat d’explicar qui havia estat l’ideòleg de l’estructura paral·lela dedicada al joc brut polític. Sabrià ha explicat que plega tot i que no va aprovar ni aprovaria mai una acció com la dels cartells, que ha dit que “traspassa tots els límits ètics”. “He demanat al president que avanci la meva sortida del govern”, ha dit, recordant que l’executiu es troba en funcions. De fet, després del resultat de les eleccions catalanes ja va anunciar que deixaria la primera línia política quan canviés el govern. Sabrià també ha carregat indirectament contra l’ex-president d’Esquerra Oriol Junqueras i ha assegurat que la seva dimissió pretén rebaixar la tensió dins el partit, enmig de la pugna entre el sector afí a Marta Rovira, on s’enquadra Sabrià, i el de Junqueras. “Aquesta sortida és el que alguns busquen des de fa molt de temps”, ha afirmat. “Hi ha qui ha volgut precipitar aquest moment amb acusacions falses, enfangant fins a límits insospitats un debat intern imprescindible al si del partit, alhora que sentia frases com que calia rentar els llençols a casa”, ha dit Sabrià, tot parafrasejant una afirmació que havia fet Junqueras. “La conclusió que en trec és que hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància, ni la ciutadania del nostre país, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”, ha sentenciat.

Emocionat, el que va ser vice-secretari general d’Imatge i Comunicació d’ERC ha demanat al sector de Junqueras que deixi de “fer mal” a l’organització, que “és el partit de Macià, Companys, Irla, Tarradellas i també de Pere Aragonès” i que creu que està per sobre de tot.

El diari Ara, en la investigació publicada sobre el cas, afirmava que Sabrià i Marc Colomer, que havia estat vice-secretari de Comunicació d’ERC, estaven al corrent de l’estructura anomenada “la B” o “els nens”. VilaWeb també ho ha pogut comprovar. Sabrià, tanmateix, ha negat que existeixi cap estructura paral·lela.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Sabrià dimiteix pels cartells contra els germans Maragall espolsant-se responsabilitats i atacant implícitament Junqueras

El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, ha anunciat que dimitia després de destapar-se que l’elaboració dels cartells contra els germans Maragall va sortir d’ERC, tot i que ha afirmat que no n’és el culpable. Sabrià ha fet una conferència de premsa a la seu del partit. D’ací a pocs dies el director de Comunicació, Tolo Moya, a qui el partit i Ernest Maragall mateix han assenyalat com a responsable, ha d’anar a declarar a la comissió d’ètica del partit, que investiga els fets. Moya ha estat citat dilluns perquè doni la seva versió. Però ja ha declarat que està molt tranquil i ha amenaçat d’explicar qui havia estat l’ideòleg de l’estructura paral·lela dedicada al joc brut polític. Sabrià ha explicat que plega tot i que no va aprovar ni aprovaria mai una acció com la dels cartells, que ha dit que “traspassa tots els límits ètics”. “He demanat al president que avanci la meva sortida del govern”, ha dit, recordant que l’executiu es troba en funcions. De fet, després del resultat de les eleccions catalanes ja va anunciar que deixaria la primera línia política quan canviés el govern. Sabrià també ha carregat indirectament contra l’ex-president d’Esquerra Oriol Junqueras i ha assegurat que la seva dimissió pretén rebaixar la tensió dins el partit, enmig de la pugna entre el sector afí a Marta Rovira, on s’enquadra Sabrià, i el de Junqueras. “Aquesta sortida és el que alguns busquen des de fa molt de temps”, ha afirmat. “Hi ha qui ha volgut precipitar aquest moment amb acusacions falses, enfangant fins a límits insospitats un debat intern imprescindible al si del partit, alhora que sentia frases com que calia rentar els llençols a casa”, ha dit Sabrià, tot parafrasejant una afirmació que havia fet Junqueras. “La conclusió que en trec és que hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància, ni la ciutadania del nostre país, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”, ha sentenciat.

Emocionat, el que va ser vice-secretari general d’Imatge i Comunicació d’ERC ha demanat al sector de Junqueras que deixi de “fer mal” a l’organització, que “és el partit de Macià, Companys, Irla, Tarradellas i també de Pere Aragonès” i que creu que està per sobre de tot.

El diari Ara, en la investigació publicada sobre el cas, afirmava que Sabrià i Marc Colomer, que havia estat vice-secretari de Comunicació d’ERC, estaven al corrent de l’estructura anomenada “la B” o “els nens”. VilaWeb també ho ha pogut comprovar. Sabrià, tanmateix, ha negat que existeixi cap estructura paral·lela.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Turull presenta un recurs al Suprem contra la negativa d’aplicar-li l’amnistia per malversació

La defensa del dirigent de Junts Jordi Turull ha presentat recurs de súplica contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. El recurs acusa els magistrats de la sala d’imposar la seva voluntat per sobre del text d’una llei democràtica i de facto derogar-la en el que respecte a la malversació. A parer seu, els jutges fan interpretacions extravagants, imprevisibles i forçades del text legal. “Els magistrats del Suprem hauran perdut per complet qualsevol autoritat que poguessin tenir per retreure-li al meu mandant no haver seguit en el seu dia les lleis. No és més greu el que en el seu dia, segons la sentència que els van condemnar, van fer Turull i la resta de membres del Govern que el que ha fet ara la sala”, conclou.

Una magistrada alerta del perill de denegar l’amnistia i trenca la unitat a la sala de Marchena

Segons el recurs, alguns passatges de la resolució són mostra més que evident de la consciència de la sala d’estar apartant-se del text de la norma i de la voluntat legislativa, perquè critica el legislador per haver-la aprovat. Sobre el delicte de malversació, constata que no hi va haver cap mena d’enriquiment personal, sinó que l’única contrapartida que esperava obtenir amb la contractació dels compromisos de despesa era de naturalesa política, és a dir, permetre que els ciutadans poguessin expressar la seva opinió sobre el seu futur polític.

Pel que fa a la presumpta afectació als interessos de la Unió Europea, el recurs ironitza afirmant que crida poderosament l’atenció que la sala no citi una norma europea en vigor, sinó una proposta de directiva. D’altra banda, titlla de “absolutament contradictori” creure provat en la sentència del procés que el que pretenien els processats era forçar una negociació política i després sostenir ara que es va posar en risc la integritat territorial i els interessos econòmics de la UE. A més, remarca que en cap moment es va oferir a la Unió exercir cap acusació ni es va reconèixer cap reparació econòmica.

Finalment, qüestiona també que els magistrats no presentin cap prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i demana que el recurs de súplica sigui resolt per altres magistrats.

Junts i ERC acusen el Suprem espanyol de provar de torpedinar l’amnistia

L’ANC convoca una manifestació contra la desobediència del Suprem a la llei d’amnistia

“A Catalunya l’estat de dret està tocat de mort en nom de la unitat espanyola.” El president de l’ANC, Lluís Llach, ha avisat que la doble vara de mesurar de la judicatura en l’aplicació de la llei d’amnistia –i que, ara per ara, ha deixat fora Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de condemnats i investigats del govern del Primer d’Octubre– és una constatació més de la manca de dret a l’estat espanyol. És per això que l’ANC ha convocat una manifestació el 13 de juliol a les 17.00 a la cruïlla de la plaça d’Urquinaona amb la Via Laietana de Barcelona, que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

La defensa de Puigdemont demana l’amnistia al Suprem per la causa del Tsunami

“Denunciarem el cop d’estat dels jutges espanyols i que el govern de Catalunya faci costat a l’amnistia dels policies“, ha explicat Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització. La manifestació tindrà el lema “Desobeïm els jutges espanyols, independència”, i es convoca al costat d’una de les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Però també a la plaça d’Urquinaona, un dels llocs emblemàtics de la lluita independentista”, ha afegit Romeu. Quan siguin a la plaça de Sant Jaume, s’adreçaran al govern de la Generalitat i, en general, als partits catalans per exigir que s’enfrontin al govern espanyol i per denunciar que la Generalitat s’hagi adherit a les peticions d’amnistia de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil. “Pensem que és una immoralitat”, ha dit Romeu.

“Els partits catalans que donen suport a Pedro Sánchez tenen l‘obligació d’enfrontar-lo decididament a la judicatura“, ha exigit Llach, que també ha avisat: “A partir d’ara, ningú, independentista o no, no pot estar segur en la seva defensa davant una judicatura d’extrema dreta que mai no va ser depurada al final de la dictadura.” A parer seu, la criminalització de l’independentisme és un primer pas, però és un patró que s’aplicarà a qualsevol moviment social que qüestioni els fonaments de l’estat: “Servirà de pretext i punt de partida per a aplicar-ho a qualsevol protesta que posi en dubte la dominació totalitària de tota la societat.”

La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O

En aquesta situació, ha dit que l’ANC no consentirà que “el president a l’exili, diputats electes, periodistes, cantants i represaliats siguin les víctimes d’una judicatura prevaricadora”. “Com a representants de la societat civil tenim l’obligació d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha dit.

Recurs contra l’amnistia als policies que van reprimir el Primer d’Octubre

A més de la mobilització, l’ANC ha donat detalls del recurs que han presentat amb Òmnium Cultural i Irídia contra l’amnistia als quaranta-sis agents de policia espanyols investigats per les agressions als votants del Primer d’Octubre. Pilar Rebaque, advocada i membre de la sectorial de l’ANC de represaliats, ha dit que durant la investigació el titular del jutjat 7 de Barcelona “ha fet una instrucció molt bona”, i que quan va encausar els policies va dir que podien ser autors de delictes de tortures i de degradació moral de les persones. És a dir, delictes expressament exclosos de la llei d’amnistia.

El pla de Marchena i Llarena per a tallar la via europea d’auxili a Puigdemont

“Hauríem de demanar al jutge del 7 per què ha canviat d’opinió”, ha dit Rebaque. I ha deixat clar que veuen que són delictes no amnistiables. “Tenim clar que l’actuació policial va atemptar contra la integritat moral de les persones. Van ser cops de puny, cops amb les defenses, gent llençada escales avall, colpejats a les cares i sense cap mena de mediació”, ha recordat.

L’ANC convoca una manifestació contra la desobediència del Suprem a la llei d’amnistia

“A Catalunya l’estat de dret està tocat de mort en nom de la unitat espanyola.” El president de l’ANC, Lluís Llach, ha avisat que la doble vara de mesurar de la judicatura en l’aplicació de la llei d’amnistia –i que, ara per ara, ha deixat fora Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de condemnats i investigats del govern del Primer d’Octubre– és una constatació més de la manca de dret a l’estat espanyol. És per això que l’ANC ha convocat una manifestació el 13 de juliol a les 17.00 a la cruïlla de la plaça d’Urquinaona amb la Via Laietana de Barcelona, que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

La defensa de Puigdemont demana l’amnistia al Suprem per la causa del Tsunami

“Denunciarem el cop d’estat dels jutges espanyols i que el govern de Catalunya faci costat a l’amnistia dels policies“, ha explicat Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització. La manifestació tindrà el lema “Desobeïm els jutges espanyols, independència”, i es convoca al costat d’una de les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Però també a la plaça d’Urquinaona, un dels llocs emblemàtics de la lluita independentista”, ha afegit Romeu. Quan siguin a la plaça de Sant Jaume, s’adreçaran al govern de la Generalitat i, en general, als partits catalans per exigir que s’enfrontin al govern espanyol i per denunciar que la Generalitat s’hagi adherit a les peticions d’amnistia de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil. “Pensem que és una immoralitat”, ha dit Romeu.

“Els partits catalans que donen suport a Pedro Sánchez tenen l‘obligació d’enfrontar-lo decididament a la judicatura“, ha exigit Llach, que també ha avisat: “A partir d’ara, ningú, independentista o no, no pot estar segur en la seva defensa davant una judicatura d’extrema dreta que mai no va ser depurada al final de la dictadura.” A parer seu, la criminalització de l’independentisme és un primer pas, però és un patró que s’aplicarà a qualsevol moviment social que qüestioni els fonaments de l’estat: “Servirà de pretext i punt de partida per a aplicar-ho a qualsevol protesta que posi en dubte la dominació totalitària de tota la societat.”

La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O

En aquesta situació, ha dit que l’ANC no consentirà que “el president a l’exili, diputats electes, periodistes, cantants i represaliats siguin les víctimes d’una judicatura prevaricadora”. “Com a representants de la societat civil tenim l’obligació d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha dit.

Recurs contra l’amnistia als policies que van reprimir el Primer d’Octubre

A més de la mobilització, l’ANC ha donat detalls del recurs que han presentat amb Òmnium Cultural i Irídia contra l’amnistia als quaranta-sis agents de policia espanyols investigats per les agressions als votants del Primer d’Octubre. Pilar Rebaque, advocada i membre de la sectorial de l’ANC de represaliats, ha dit que durant la investigació el titular del jutjat 7 de Barcelona “ha fet una instrucció molt bona”, i que quan va encausar els policies va dir que podien ser autors de delictes de tortures i de degradació moral de les persones. És a dir, delictes expressament exclosos de la llei d’amnistia.

El pla de Marchena i Llarena per a tallar la via europea d’auxili a Puigdemont

“Hauríem de demanar al jutge del 7 per què ha canviat d’opinió”, ha dit Rebaque. I ha deixat clar que veuen que són delictes no amnistiables. “Tenim clar que l’actuació policial va atemptar contra la integritat moral de les persones. Van ser cops de puny, cops amb les defenses, gent llençada escales avall, colpejats a les cares i sense cap mena de mediació”, ha recordat.

L’ANC convoca una manifestació contra la desobediència del Suprem a la llei d’amnistia

“A Catalunya l’estat de dret està tocat de mort en nom de la unitat espanyola.” El president de l’ANC, Lluís Llach, ha avisat que la doble vara de mesurar de la judicatura en l’aplicació de la llei d’amnistia –i que, ara per ara, ha deixat fora Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de condemnats i investigats del govern del Primer d’Octubre– és una constatació més de la manca de dret a l’estat espanyol. És per això que l’ANC ha convocat una manifestació el 13 de juliol a les 17.00 a la cruïlla de la plaça d’Urquinaona amb la Via Laietana de Barcelona, que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

La defensa de Puigdemont demana l’amnistia al Suprem per la causa del Tsunami

“Denunciarem el cop d’estat dels jutges espanyols i que el govern de Catalunya faci costat a l’amnistia dels policies“, ha explicat Elisenda Romeu, coordinadora de mobilització. La manifestació tindrà el lema “Desobeïm els jutges espanyols, independència”, i es convoca al costat d’una de les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Però també a la plaça d’Urquinaona, un dels llocs emblemàtics de la lluita independentista”, ha afegit Romeu. Quan siguin a la plaça de Sant Jaume, s’adreçaran al govern de la Generalitat i, en general, als partits catalans per exigir que s’enfrontin al govern espanyol i per denunciar que la Generalitat s’hagi adherit a les peticions d’amnistia de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil. “Pensem que és una immoralitat”, ha dit Romeu.

“Els partits catalans que donen suport a Pedro Sánchez tenen l‘obligació d’enfrontar-lo decididament a la judicatura“, ha exigit Llach, que també ha avisat: “A partir d’ara, ningú, independentista o no, no pot estar segur en la seva defensa davant una judicatura d’extrema dreta que mai no va ser depurada al final de la dictadura.” A parer seu, la criminalització de l’independentisme és un primer pas, però és un patró que s’aplicarà a qualsevol moviment social que qüestioni els fonaments de l’estat: “Servirà de pretext i punt de partida per a aplicar-ho a qualsevol protesta que posi en dubte la dominació totalitària de tota la societat.”

La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O

En aquesta situació, ha dit que l’ANC no consentirà que “el president a l’exili, diputats electes, periodistes, cantants i represaliats siguin les víctimes d’una judicatura prevaricadora”. “Com a representants de la societat civil tenim l’obligació d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha dit.

Recurs contra l’amnistia als policies que van reprimir el Primer d’Octubre

A més de la mobilització, l’ANC ha donat detalls del recurs que han presentat amb Òmnium Cultural i Irídia contra l’amnistia als quaranta-sis agents de policia espanyols investigats per les agressions als votants del Primer d’Octubre. Pilar Rebaque, advocada i membre de la sectorial de l’ANC de represaliats, ha dit que durant la investigació el titular del jutjat 7 de Barcelona “ha fet una instrucció molt bona”, i que quan va encausar els policies va dir que podien ser autors de delictes de tortures i de degradació moral de les persones. És a dir, delictes expressament exclosos de la llei d’amnistia.

El pla de Marchena i Llarena per a tallar la via europea d’auxili a Puigdemont

“Hauríem de demanar al jutge del 7 per què ha canviat d’opinió”, ha dit Rebaque. I ha deixat clar que veuen que són delictes no amnistiables. “Tenim clar que l’actuació policial va atemptar contra la integritat moral de les persones. Van ser cops de puny, cops amb les defenses, gent llençada escales avall, colpejats a les cares i sense cap mena de mediació”, ha recordat.

Pàgines