Vilaweb.cat

L’avenç de l’exèrcit rus posa en dubte l’ofensiva ucraïnesa a Kursk

The Washington Post · Isabelle Khurshudyan i Anastacia Galouchka

Kíiv, Ucraïna. Mentre el president Volodímir Zelenski recorria Europa i els Estats Units per presentar el seu “pla de victòria” per a la guerra contra Rússia, les forces ucraïneses van rebre un nou revés al camp de batalla –incloent-hi, segons els analistes, la pèrdua de la meitat del territori que Kíiv va conquerir a l’estiu durant l’ofensiva transfronterera a la regió russa de Kursk.

Originalment, Kíiv va considerar un èxit la incursió sorpresa a Rússia, en què l’exèrcit rus va capturar centenars de soldats russos amb l’objectiu d’intercanviar-los per presoners ucraïnesos. Tanmateix, les darreres contraofensives russes a la regió de Kursk han suscitat dubtes sobre si Kíiv podrà continuar mantenint el territori sota control durant gaire temps més.

L’Institute for the Study of War, un think tank amb seu a Washington, ha aplegat proves visuals que demostren que les forces russes han reconquerit un 46% del territori sota control ucraïnès a la regió de Kursk. El Ministeri de Defensa ucraïnès, per la seva banda, ha refusat de respondre a les preguntes de The Washington Post.

El president rus, Vladímir Putin, ha dit que les forces ucraïneses a la regió es trobaven encerclades pels efectius russos, una afirmació que Oleksandr Sirski, comandant de les forces armades ucraïneses, ha rebatut contundentment.

“Les forces ucraïneses continuen amb les operacions a la regió de Kursk, per tercer mes consecutiu, per a destruir el potencial de combat de l’enemic”, va explicar en un missatge en Telegram. “Tot i la pressió immensa de l’enemic en aquest front, els invasors tenen pèrdues significatives en personal i equip militar”, afegí, en al·lusió a l’exèrcit rus.

Les darreres pèrdues territorials d’Ucraïna a Kursk evidencien les dificultats creixents del país sobre el camp de batalla mentre més enllà del front la pressió per a posar fi al conflicte per la via diplomàtica no fa sinó créixer. Rússia ha guanyat terreny durant tot l’any a la regió de Donetsk, a l’est d’Ucraïna, i aquestes darreres setmanes també ha fet avenços a la regió de Khàrkiv, al nord-oest del país, en un intent d’arribar a la ciutat de Kupiansk, que les forces ucraïneses van alliberar de l’ocupació russa ara fa dos anys.

El pla de victòria presentat per Zelenski inclou l’ocupació ucraïnesa de terres russes a la regió de Kursk, i les autoritats ucraïneses han presentat la incursió com un element de negociació en unes hipotètiques negociacions de pau amb Moscou. Però els darrers avenços militars russos poden invertir el càlcul de l’arriscada ofensiva russa.

“No crec que puguem parlar encara d’una ofensiva russa a gran escala que pugui expulsar els ucraïnesos de Kursk”, explica l’analista militar Franz-Stefan Gady. “Crec que encara som en una fase de conformació –és a dir, en una fase preliminar abans d’un assalt d’escala més gran– i l’objectiu principal de les forces russes, ara com ara, és afeblir les forces ucraïneses amb atacs d’artilleria i drons”, afegeix.

“En essència, l’objectiu de Rússia és posar a prova les febleses de les defenses ucraïneses, per la qual cosa la incursió encara és força limitada. I crec que el que és preocupant és que els ucraïnesos ja es van retirant”, afegeix.

Les forces ucraïneses van agafar per sorpresa els russos a Kursk i després Moscou va enviar més de cinquanta mil soldats per defensar i recuperar el control a la regió. Però la incursió no va aconseguir d’aturar l’assalt rus a la regió oriental ucraïnesa de Donetsk, on les forces de Moscou continuen assetjant el centre ferroviari estratègic de Pokrovsk i les terres circumdants.

L’agència d’intel·ligència militar d’Ucraïna diu que ara espera que Rússia enviï més reforços a la regió de Kursk, inclosos alguns dels “milers” de soldats nord-coreans que, segons l’agència, s’han entrenat a Rússia per lluitar al front al costat de l’exèrcit rus. Això, de retruc, podria permetre Moscou de destinar a alguns dels soldats que ara combaten a Kursk a unes altres àrees del front.

L’exèrcit ucraïnès, per la seva banda, ha destinat part del seu armament més potent i les seves brigades d’assalt més experimentades al front de Kursk. Un oficial militar occidental, que parla sota condició d’anonimat, calcula que almenys deu mil soldats ucraïnesos combaten a Kursk, incloent-hi brigades que han rebut entrenament especial a l’estranger.

En matèria d’efectius sobre el terreny, Rússia disposa d’un avantatge clar sobre Ucraïna a Kursk. Però amb les forces ucraïneses sota mínims en unes altres parts del front, l’enviament de més tropes a Kursk podria afeblir significativament les defenses ucraïneses, particularment a l’est del país.

Konrad Muzyka, analista militar de Rochan Consulting, explica que els russos han mantingut unes trenta-tres unitats a la zona, un augment significatiu d’ençà de l’agost i els ucraïnesos hi han desplegat unes vint-i-tres unitats en total.

“El personal i els recursos assignats a Kursk es podrien aprofitar a la regió de Donetsk, cosa que probablement ajudaria a reduir el ritme dels avenços russos en aquesta part d’Ucraïna”, diu Muzyka. “Ucraïna deu haver arribat a la conclusió que, del punt de vista estratègic, aquesta dedicació al front de Kursk val la pena, fins i tot encara que impliqui una pèrdua de territori al Donbàs”, continua.

“Com més terreny recuperin els russos a l’est d’Ucraïna, menys valuosa serà Kursk per als ucraïnesos”, continua. “Els ucraïnesos no tenen més remei que destinar més unitats a l’est del país o bé atacar Rússia d’un altre punt per alterar el càlcul estratègic de Moscou. El problema és que els ucraïnesos, ara com ara, no semblen tenir prou capacitat per a executar una maniobra d’aquestes característiques”, diu.

Un dels objectius originals de l’ofensiva de Kursk –atreure tropes russes a la regió i afeblir l’exèrcit rus en uns altres punts del front– sembla haver fracassat, segons els analistes. L’ofensiva russa ha mantingut l’embranzida a l’est i el sud d’Ucraïna.

Així i tot, l’exèrcit rus necessitarà moltes més forces si vol expulsar completament els ucraïnesos d’aquestes zones. Això, segons els analistes, pot desgastar Moscou i afavorir les forces ucraïneses, tot i que també obligaria Kíiv a posar en segon pla l’ofensiva de Kursk.

“No és clar com són de fortes les defenses ucraïneses a l’est del país”, diu Gady. “I crec que els ucraïnesos ja han enviat reservistes al front de Kursk”, continua.

Serhiy Morgunov ha contribuït a aquest article.

Una castanyada explosiva a Madrid que posa Pedro Sánchez en perill

En tan sols una setmana, quatre notícies que, bo i separades, farien trontollar qualsevol govern han fet un remolí al voltant del president espanyol, Pedro Sánchez. La primera, del 23 d’octubre: el jutge del cas Koldo considera que hi ha “indicis fonamentats i seriosos” que l’ex-ministre José Luis Ábalos, vell aliat del president, va tenir un paper principal en una presumpta organització criminal. La segona, de l’endemà mateix: Íñigo Errejón, portaveu del seu soci de coalició, dimiteix entre acusacions de violència masclista, i enfanga Sumar en una crisi greu. La tercera, del dia 29: el jutge Juan Carlos Peinado encausa Begoña Gómez, muller de Sánchez, per dos nous delictes d’intrusisme i d’apropiació indeguda. I la quarta, d’ahir mateix: el Tribunal Suprem espanyol ha obert diligències prèvies en la causa contra el fiscal general de l’estat.

Són quatre míssils a la línia de flotació de Sánchez: la vida personal –el cas de Begoña Gómez–, el seu partit –Ábalos era secretari d’Organització del PSOE a proposta seva–, el seu soci de coalició –Sumar és en hores molt baixes– i el braç judicial –el fiscal general de l’estat el proposa directament el govern, després d’escoltar les recomanacions del Consell General del Poder Judicial. El govern del PSOE i Sumar ha entrat en un sorramoll que com més va més l’enfonsa. En cap d’aquests quatre fronts no s’albira la llum al final del túnel. La instrucció contra Gómez continua i haurà de tornar a declarar el 18 de novembre. El pas següent del Suprem per a encausar Ábalos serà demanar-ne el suplicatori al congrés espanyol, que l’haurà de votar aviat. El soroll sobre Errejón no amaina i el jutge ja l’investiga per un delicte d’agressió sexual contra l’actriu Elisa Mouliaá.

Ara com ara, Sánchez malda per llevar-hi importància. Sobre l’encausament de Gómez va dir fa pocs dies, en una conferència de premsa: “El temps posarà les coses a lloc. Totes les querelles que s’han interposat contra la meva dona parteixen de les mateixes organitzacions d’ultradreta.” Certament, de tots quatre fronts, aquest és el més feble: Manos Limpias, el grupuscle d’extrema dreta que va originar la causa, ja va admetre que la querella podia ser basada en notícies falses. Els informes de la Guàrdia Civil també l’aigualeixen. Ara, el jutge Peinado se sent més poderós d’ençà que van fracassar les querelles que Sánchez i Gómez li interposaren per prevaricació, i l’acusació per corrupció i tràfic d’influències contra Gómez erosiona Sánchez de tota manera: segons un sondatge de GESOP, el 51% dels ciutadans considera justificada la investigació.

L’acorralament d’Ábalos són figues d’un altre paner. Fins ara, l’ex-ministre havia fet mans i mànigues perquè tot restés restringit a unes corrupteles del seu assessor, Koldo García, que ell suposadament ignorava; i el PSOE, al seu torn, mirava que tot se circumscrivís a Ábalos, perquè fes de tallafoc. Totes dues maniobres se’n van en orris. El jutge instructor considera que Ábalos va incórrer en tràfic d’influències per a benefici personal, amb l’obtenció d’un xalet i de diners per a pagar el lloguer d’una amant, però la trama de la qual ara el fan responsable principal esquitxa també el govern espanyol: com ja és sabut, Soluciones de Gestión, l’empresa de Koldo García, va vendre màscares suposadament als governs de les Illes Balears i de les Canàries, presidits per Francina Armengol –ara presidenta del congrés espanyol– i Ángel Víctor Torres –ara ministre d’Administracions Públiques.

La situació d’Ábalos encara es pot ennegrir per a Sánchez per dues raons. Primer, perquè, acabi com acabi la causa –i no sembla pas que hagi d’acabar bé–, l’oposició insisteix sistemàticament a acusar Sánchez d’haver destituït el ministre perquè sabia que el cas esclataria. Sánchez ho nega, però el relat del PP i Vox, mentrestant, va fent camí, tal com Alberto Núñez Feijóo intenta que en faci el títol de “número 1” del cas, una rèplica de l’etiqueta de “senyor X” que ha perseguit Felipe González pel cas GAL. Segon, perquè la qüestió agafarà força de nou aquests dies, quan el PSOE hagi de votar –sembla que a favor– del suplicatori perquè el Suprem el pugui encausar. Tercer, pel paper del PSOE com a partit en tot plegat. De moment, l’Audiència espanyola ha refusat la querella del PP per finançament il·legal dels socialistes.

L’altra font de maldecaps, el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, també va donant senyals que pot brollar més intensament encara. L’encausament no té precedents i, en mans del Suprem, es pot complicar. Al marge de si va ser García Ortiz qui va filtrar el correu electrònic on l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso el declarava culpable de frau fiscal –cosa que, per una altra banda, tornaria a palesar la instrumentalització de la justícia– la situació és d’una crisi institucional important. El cas de García Ortiz té a veure, també, amb l’enuig d’una part molt important de la judicatura contra Sánchez. És un enuig que s’inscriu en la indignació que va causar la llei d’amnistia i l’admissió per part del PSOE que hi ha hagut lawfare a l’estat espanyol, i en les crítiques que, com més va més desacomplexadament, jutges destacats han adreçat al president espanyol.

El cas Errejón, que ara ha de prendre forma als jutjats, ha tingut un impacte emocional important en bona part de l’esquerra espanyola. Les crítiques a Sumar per la inacció, els dubtes sobre si la vice-presidenta Yolanda Díaz estava al cas de les acusacions –cosa que ella nega– i la possibilitat que aflorin més denúncies dibuixen un futur immediat molt delicat. Tant, que la reacció de Sánchez va ser de reconèixer les víctimes i de destacar que Sumar era un partit que havia fet molt per les dones. Els socialistes sempre han confiat que l’afebliment de Sumar els enfortiria, però, ara com ara, amb tants fronts oberts, la Moncloa no se’n pot permetre de nous. Tanmateix, se’n van obrint. El 29 i 30 de novembre i el primer de desembre, Sánchez haurà de superar un congrés federal on les veus crítiques del PSOE faran sentir el seu desacord pels pactes amb els partits independentistes. I mentrestant, Junts i Podem fan créixer les seves exigències per a pactar un pressupost que, ara com ara, sembla molt difícil d’assolir.

“Són més perillosos per inútils que per corruptes”

Què pots escriure, en una situació així? O, sobretot, què pots fer? Comprar piles i una llanterna, espelmes, mistos. Omplir poals d’aigua. Seure com faig ara al vestíbul de l’ajuntament mentre el mòbil es carrega i escriure amb bolígraf i paper. Provar de tant en tant de trucar als pares, que sàpiguen que estic bé, provar de saber com estan els amics, l’Eva, que anit encara tenia una mica de bateria i va enviar aquelles imatges esgarrifoses de Picanya i la torrentada furiosa, i el pont que ja no hi és, i després va explicar que havien obert el pantà, que ningú no els havia avisat, que se li inundava la casa, que el carrer era un riu, que ara pareix que s’ha aturat, que tenia una filla sana i estàlvia a Sant Joan i l’altra a Paiporta, a casa d’una dona que no coneix i que va acollir les cinc xiquetes que havien anat a la biblioteca i que no en van poder tornar. Les cinc amigues i tres persones més que necessitaven aixopluc. Aquest gest que ens salva. Petit en aparença, enorme en transcendència. La solidaritat, tan real, tan concreta, expressada en centenars d’històries diferents durant les hores més fosques. La gent fent cadena, braç amb braç i que ens aguanti, per salvar algú allà atrapat al mig de l’aigua opaca, color de fang i de devastació. Aquest acte de risc i d’humanitat tan alta. La més alta. Algú en va penjar el vídeo, anit. No me’l trec del cap.

Al matí, passat (de moment, qui sap) el temporal, quan han tallat l’aigua, els veïns ens hem trobat al carrer: no, no n’hi ha, ni llum tampoc, el telèfon, internet. Una estona per preguntar qui necessita res, per compartir les males noves, coneguts que han perdut el cotxe, coneguts que hi sumen la casa, aquest desastre que ho aclapara tot. El pont d’Alaquàs, destruït. Un veí l’ha anat a veure. En mostra la foto. El món fa basarda, diu. Sí. Pareix que també hi ha morts ací a Torrent. I que a Paiporta no ho vulgues saber. El gest de cobrir-se la boca amb una mà. Som ací, per al que faça falta. Sí.

Als carrers, la gent que mou el mòbil i cerca, inútilment, cobertura. No hi ha comunicació. Tampoc per carretera. Ni metro. Ni res. Qui no pot tornar a casa. Qui no hi pot venir. La incertesa de no saber com estan els parents, els amics. No saber com estan ni què hi pots fer. Entendre que no hi pots fer res. Escriure, ara. Escriure, només, escriure malgrat l’ofec i el cor que es fa petit. Les notícies dels coneguts, que arriben amb comptagotes. Esteu bé? Sí. Toquem ferro. Sí. Les notícies dels altres, que són una esgarrifança fonda. I els morts, que s’acumulen.

Tants de morts.

La gent s’explica les coses com pot. Sense escarafalls. Com en una pena. Un home diu que és la impotència de no saber res, i els altres assenteixen. Han fet un cercle de desconeguts. Conten que han habilitat un pavelló, que a Massanassa és un desastre, que diu que al Mas del Jutge hi ha casetes que ja no hi són. I els supermercats que es buiden. S’escampa la brama: si els camions no poden entrar, no hi haurà reposició de mercaderies. Home, si no ho porten hui ho portaran demà. Sí. Ampolles d’aigua, llegums cuits, conserves, pa. No hi ha corredisses, val a dir: és una mena de pes. I la gent s’ajuda i fa cua, somriu tímidament. Com si pensessin que encara com. Perquè aquí, ara, encara com. Ja no fa aquell vent ni aquella foscor que va cobrir el món quan no n’era l’hora. I no plou. Surt una mica de sol avergonyit. Què hem de dir nosaltres, si hem vist les imatges d’Utiel, de Catarroja, d’Algemesí, l’aigua de fang, els cotxes amuntegats? Res. La llum, el telèfon? Encara com.

Però hi ha una ràbia, també. Un nus compacte a la gola i una ràbia que creix. Quan hi havia tretze morts, quan n’eren cinquanta-un, ara que a la ràdio han dit setanta. Sigui quina sigui la xifra final al tristíssim comptador.

Que la pluja no ens sap ploure ho sabem de sempre i d’abans de la cançó. Els aiguats estacionals, les riuades, etcètera. Sí: això passa. I precisament perquè passa cal que, qui té l’obligació de gestionar-ho, ho sàpiga gestionar. Perquè passa i perquè a aquest passar ara hem de sumar-hi els efectes del canvi climàtic, el mar que s’escalfa, el vapor que s’acumula, les ventades, els tornados. En comptes de pactar amb els escampadors del negacionisme, vull dir. En comptes de seguir-los la veta i els eslògans esotèrics, les proclames petrolieres. En comptes de riure’ls unes gràcies que són veritables desgràcies per a la humanitat.

En comptes de tot.

Que l’espant és tan recent que gairebé no tindrem esme de parlar-ne, encara, perquè abans que res i per sobre de tot hi ha les víctimes, el dolor que no cessa, la desolació, però que també s’ha de dir, que ja s’ha començat a dir, que és una evidència i una ràbia i que s’ha de dir: hi ha hagut negligència, aquí, negligència i inutilitat i abandó. I és tan greu que no trobo paraules. No en trobo.

Dimarts, mentre el món se’ns acabava, Carlos Mazón, l’home que ocupa la presidència de la Generalitat, feia la seva vida normal de musiquetes i propaganda. Vull dir que, en comptes de suspendre l’agenda ordinària i comparèixer a la televisió i la ràdio públiques en un missatge especial, seriós, per avisar que la gent no circulés per les carreteres, que no anés a treballar, que es protegís tant com pogués, Mazón va fer el contrari: al matí va comunicar, atenció, la “bona notícia” que no hi havia alerta hidrològica, que “el temporal es desplaça” i que “es preveu que a les sis de la vesprada en disminuirà la intensitat”. I va continuar tot el sant dia com si res, penjant les seves historietes (amb música xiripitiflàutica) a les xarxes, que si ple del Consell i vinga la rialla, que si rep el certificat-no-sé-què de turisme, que si presenta no-sé-què-més de salut digital, que si reunió amb agents socials per al pressupost. I això és greu. Gravíssim. Pel menyspreu envers les persones que ja patien els efectes de les inundacions. Per la sensació de dia normal que va transmetre a la resta.

Per les víctimes que, si hagués actuat com calia, s’haurien pogut evitar.

Tinc guardada al telèfon la imatge de l’alerta que m’hi va saltar dimarts. Un so d’alarma i un text amb faltes d’ortografia per dir que “com a mesura preventiva” evitéssim desplaçaments. La van enviar a les 20 hores i 11 minuts, l’alerta preventiva. A les 20 hores i 11 minuts. Aquest insult. Perquè les alertes d’emergència s’envien abans de la catàstrofe i no després, com va fer el govern de Mazón (per això se’n diu “alerta” d’una alerta: perquè alerta, reïradetot). Perquè els meteoròlegs ja ho havien fet, d’avisar sobre el perill d’aquesta DANA, i, per tant, els responsables de prendre mesures de prevenció no poden argüir que els hagi agafat per sorpresa. Perquè ara encara fa més mal aquella fatxenderia amb què, tot just arribat al poder, el govern PPVox va anunciar que eliminava per la via d’urgència la Unitat Valenciana d’Emergències creada pel Botànic. I ara penso en el desballestament i els atacs que reben els bombers forestals i tot plegat esdevé, ja, insuportable.

Només espero que no oblidem de reclamar responsabilitats. Que avui hi ha aquest dolor, i les persones que hi han deixat la vida, i això passa per davant de tot. De tot. Però que no ho oblidem, demà. Ni mai.

Fa uns anys, Mónica Oltra va pronunciar una frase que ho defineix: “El PP és més perillós per inútil que per corrupte.”

I mira que, de corruptes, en són, aquesta gent.

Els aiguats deixen sis avis morts en una residència de Paiporta

Un dels primers indicis que l’aiguat que queia a les comarques del centre del País Valencià era molt greu, terrífic, van ser les imatges que arribaven als mòbils d’uns avis amb cadires de rodes, en una sala inundada, amb cara de por i de desconcert. Les cadires ballaven sense rumb. Avui la batllessa de Paiporta ha dit que sis d’aquells avis van morir ahir. Sobre com va passar, ningú no n’ha informat, llevat que el personal de la residència va poder pujar a la primera planta 115 residents, però que en fer el recompte van veure que no hi havia tots els avis. Avui, quan ha pogut arribar els serveis d’emergències, han trobat el cos sense vida de sis dels avis que havien desaparegut. S’espera que, en les hores vinents, les autoritats donin més informació sobre què va passar.

“És apocalíptic”: el testimoni colpidor de Ferran Torrent sobre el temporal

Esto es la residencia de mayores en Paiporta anoche. Acaban de informar que han fallecido 5 ancianos. Han podido salvar a 115 ancianos y hay un desaparecido. pic.twitter.com/2ZvnIg4XwC

— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) October 30, 2024

Paiporta ha estat un dels municipis més afectats per la gota freda. L’ajuntament ha explicat que ja s’hi havien localitzat més d’una trenta de cossos sense vida. No es descarta que la xifra pugui augmentar ben aviat.

La negligència del govern de Mazón ha agreujat notablement les conseqüències dels aiguats

Editorial de Vicent Partal | Les morts de Mazón

Volkswagen, veiem la punta de l’iceberg?

Aquest matí hi havia molts nervis als mercats alemanys i entre els treballadors de les companyies automobilístiques. Fa setmanes que se sap que Volkswagen negocia amb els sindicats. Però tan sols fa dos dies que circulen amb força rumors sobre possibles tancaments de fàbriques. Avui es presentaven els resultats del tercer trimestre. En depenia, en bona part, tranquil·litzar una mica la situació o encendre una nova foguera. I hi ha hagut més foc. La caiguda de beneficis ha estat del 68% el tercer trimestre en relació amb el mateix període de l’any passat. Uns resultats pitjors que els que esperaven els analistes, que ja els preveien prou dolents.

Durant la presentació dels resultats, el director financer, Arno Antlitz, ha indicat que la companyia estudia retallades “severes” al país, en el context d’una estratègia de reducció de costs i augment de productivitat. En la conferència de premsa posterior, Antlitz ha assenyalat que el pla inclou possibles tancaments de plantes a Alemanya, però no ha precisat ni quines ni quantes, a conseqüència del compromís de confidencialitat que tenen en les negociacions amb els sindicats.

Els rumors indiquen que té la intenció de tancar almenys tres fàbriques a Alemanya i acomiadar desenes de milers de persones. L’empresa, que fa setmanes que negocia amb els sindicats les retallades i el pla de reactivació, ha anat explicant que la reestructuració és necessària per a reduir els costs operatius i respondre tant al declivi de l’economia alemanya com a la crisi de la indústria automobilística europea. Però hi ha un fet que no es pot passar per alt: en vuitanta-set anys d’història, Volkswagen –”el cotxe del poble”– no ha tancat ni una sola fàbrica a Alemanya.

Sens dubte, és un cop molt dur per als alemanys, però la situació ha anat empitjorant aquests darrers mesos i les explicacions que donen directius de la companyia són contundents. Diuen, per exemple, que les fàbriques alemanyes no són prou productives i que tenen uns costs de producció entre un 25% i un 30% més alts que els que es consideren òptims, és a dir, que algunes fàbriques són dues vegades més cares que les de la competència.

I el mercat no hi ajuda. Les darreres xifres disponibles indiquen que al setembre les matriculacions de cotxes a Alemanya van baixar d’un 7%. Els primers nou mesos del 2024 les vendes de vehicles elèctrics van perdre un 28,6%. I, en el camp financer, aquests últims cinc anys, les accions de Volkswagen han perdut el 44% del valor, en comparació amb el -12% reportat per la francesa Renault i el 22% registrat per la italo-francesa-neerlandesa Stellantis.

Cal afegir-hi els costs de l’energia i del treball a Alemanya, la desacceleració de la demanda d’automòbils a Europa i la Xina (el mercat més gran del món i fonamental per als ingressos de la companyia) i les dificultats en la transició a la mobilitat elèctrica (les marques xineses competeixen amb models de qualitat i molt més bé de preu). Això s’afegeix al fracàs de l’economia alemanya, en recessió per segon any consecutiu, i a l’aplicació imminent d’aranzels europeus sobre les importacions de vehicles elèctrics, que probablement serà resposta de la mateixa manera pels xinesos.

Mala peça al teler. I, en relació amb allò que tenim més a la vora, podem esperar-ne cap conseqüència en les fàbriques de la filial espanyola? De moment, Seat i UGT ja s’han afanyat a comunicar que aquests tancaments d’Alemanya no afectaran les plantes del grup a Catalunya, segons que informava l’agència Europa Press. “El problema d’Alemanya és un problema d’Alemanya, i aquí no ens afecta”, han dit fonts de Seat. Sembla, doncs, que, ara com ara, les plantes espanyoles no tenen constància de cap contacte amb els sindicats arran de les dificultats laborals que es confirmen a Alemanya. Seat diu que la companyia “fa els deures” i addueix haver adequat –aquests últims anys– la seva producció a l’electrificació de la mobilitat mitjançant un pla actiu de transformació.

Pensem que, actualment, la fàbrica de Seat a Martorell ja és la tercera, per volum de producció, de tot el Grup Volkswagen a Europa, que també té una fàbrica de components al Prat de Llobregat i una de peces de carrosseria a la Zona Franca de Barcelona. Segons Europa Press, suma 11.000 treballadors a Martorell, 400 al Prat i 1.200 a la capital catalana.

Fonts de la representació d’UGT a Seat diuen que la situació a Alemanya, per tant, “no té res a veure” amb els centres de Catalunya. I, alhora, expressen solidaritat amb els treballadors de la companyia a Alemanya. “Les declaracions de la direcció de Volkswagen són molt clares: en cap moment no s’ha parlat de plantes de fora d’Alemanya”, han dit.

Francament, han de dir això. Suposo que també ho devien dir fa pocs mesos els sindicats de la planta d’Audi, a Brussel·les. Però el fet és que Audi cerca, ja fa mesos, un comprador d’aquesta moderna fàbrica. I això pot afectar 3.000 treballadors. Em sembla que el sector ha entrat en un terreny molt perillós, després de molt temps de parlar-ne. I avui s’ha fet un (altre) primer pas.

Junts surt del govern de Palamós per desavinences amb el pressupost i deixa ERC i el PSC en minoria

Junts ha abandonat el govern de Palamós (Baix Empordà) per desavinences i deixa ERC i el PSC en minoria. Tal com ha avançat el PuntAvui i ha confirmat l’ACN, la sortida s’ha precipitat aquesta tarda en una reunió que han mantingut les tres formacions on Junts els ha comunicat la decisió.

Entre els motius que esgrimeix Junts, hi ha uns quants desacords que han tingut en els darrers mesos i la tramitació del pressupost municipal i les ordenances. En concret, la desavinença es produeix per una diferència de 350.000 euros en el capítol 1 dels comptes municipals. Amb la marxa del partit amb tres regidors, l’equip de govern es queda amb els vuit regidors d’ERC i el PSC, que els deixa en minoria davant els nou que sumen Som-hi, Junts, la CUP i VOX.

Descobreixen un nou microorganisme en el cos humà

Un equip internacional de científics ha descobert una nova entitat biològica al microbioma dels éssers humans. Les seves característiques úniques el situen entre els virus i els diminuts viroides, però no és cap dels dos agents infecciosos.

A partir d’ara, el nou element, anomenat obelisc, serà estudiat i classificat pels biòlegs que hauran d’explicar “què és exactament aquest nou esglaó a l’escala de la vida”, diu a Efe Marcos de la Peña, investigador de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) –centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques  espanyol (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV)– i coautor de l’estudi.

“Aquesta troballa no tan sols canvia la nostra concepció de l’escala biològica al planeta, sinó que també demostra que, probablement, encara ens queda molt per descobrir al món microbiològic”, subratlla el viròleg valencià.

L’estudi, fet a partir d’anàlisis bioinformàtiques, ha descobert que aquestes noves entitats biològiques són part del nostre microbioma, un complex ecosistema microbiològic format principalment per bacteris, a més de fongs, protozous i els seus paràsits, com els virus.

Aquesta complexa xarxa biològica té un paper essencial en la nostra salut i és responsable de malalties metabòliques, com l’obesitat i la diabetis, i també de trastorns autoimmunitaris i malalties mentals. Ací rau la importància d’estudiar-ne els components, les funcions i les interaccions.

Els detalls de la troballa, encapçalada pel premi Nobel Andrew Fire, de la Universitat de Stanford (Estats Units), s’han publicat a la revista Cell.

Una troballa casual

A l’escala biològica, els viroides són els agents infecciosos més petits, per sota dels virus. “Sabem que infecten les plantes, però també hi ha alguns agents molt similars als viroides, com el del virus de l’hepatitis D humana i altres ARN similars, que infecten animals”, comenta De la Peña.

“Però feia temps que sospitàvem que hi havia d’haver alguna cosa més, perquè era sorprenent que aquests agents infecciosos d’ARN circular tan senzills fossin minoritaris (només es coneixien unes 50 espècies des del seu descobriment fa 50 anys) i només infectessin organismes complexos com animals i plantes”, afegeix el viròleg. A més, aquests darrers anys diu que havien trobat moltes indicacions que també podrien infectar organismes més simples i estesos del planeta, com ara els bacteris.

Amb aquesta idea, Ivan Zheludev, de la Universitat de Stanford, va decidir analitzar el microbioma humà, analitzant mostres de femta d’estudis previs de pacients amb diversos problemes intestinals.

Mitjançant anàlisis bioinformàtiques, es va detectar que al voltant del 7 % de les mostres contenien uns nous agents subvirals mínims d’ARN que es van batejar com a obeliscs i que estaven presents en persones malaltes i sanes i, per tant, no semblaven estar correlacionats amb cap malaltia.

En estudis posteriors, els investigadors també van aconseguir detectar obeliscs a la microbiota bucal, en un cep aïllat del bacteri Streptococcus sanguis, comú a la boca.

Després d’analitzar bioinformàticament milions de dades genètiques, van constatar que aquests nous elements infecciosos estan distribuïts per tot el planeta i s’han detectat fins a 30.000 noves espècies d’obeliscs en mostres mediambientals de tota mena (microbiomes animals, rius, terres, mars, etcètera).

Estructura i funció dels obeliscs

Els obeliscs, anomenats així per la seva forma de vareta allargada, són elements genètics mòbils simples que infecten bacteris, encara que els investigadors no descarten que puguin infectar altres organismes més complexos com fongs o protists, entre més.

“Ara hem de veure com funcionen a escala molecular i com es repliquen. Sabem que els virus d’ARN més simples necessiten una mida de genoma superior als 3.000 nucleòtids, però els obeliscs amb prou feines passen dels 1.000, molt per sota del dels virus, però que, tot i això, els permet codificar una o dues proteïnes”, detalla de la Peña.

“En qualsevol cas, parlem d’alguna cosa que ens envolta, i que, encara que ho acabem de descobrir, fa probablement molts milions d’anys que és a la natura jugant un paper que ara haurem de revelar”, comenta. I afegeix: “Creiem que aquesta nova porta que s’obre podria revolucionar la nostra comprensió de la virologia, la biologia i fins i tot l’origen de la vida a la Terra.”

Tornen a piratejar el correu del Consell de la República, hores després d’haver afirmat que tenien la situació controlada

Nou episodi de pirateig del correu del Consell de la República. Avui, quan feia poques hores que el Consell havia afirmat en un comunicat que tenia la situació controlada, els pirates han tornat a enviar un correu usant el canal oficial de la institució, en què deien que hi havia casos de corrupció dins el Consell.

Cap a la una del migdia, del servidor del Consell s’ha enviat un correu en què hom intentava donar explicacions sobre la seguretat informàtica de la institució. S’hi afirmava que s’havia recuperat el control de l’enviament de correus electrònics en massa, cosa que ha estat desmentida immediatament.

Perquè a les quatre de la tarda els membres del Consell rebien un altre correu que es titulava “Corrupció al Consell de la República” i que contenia un arxiu. Els pirates recomanaven d’exigir “una nova auditoria externa sobre les factures emeses per l’empresa Events, que té una relació directa amb el vicepresident [Toni Comín]”. I, concretament, “saber quants diners s’han facturat des de l’any 2018 i si els costos són reals o si s’han inflat per a beneficiar-se amb les teves donacions destinades a una causa justa”.

Divuit hores atrapats en les carreteres sense atenció: “No va venir ningú a socórrer-nos”

Durant la jornada d’avui, es va sabent l’abast de l’episodi de gota freda que ha assolat les comarques del centre del País Valencià. D’ençà d’ahir, s’han viscut moments dramàtics en desenes de poblacions i continuen arribant testimonis esfereïdors. A més dels pobles i barris negats, les carreteres també van ser escenari del caos. Moltes persones van quedar-hi atrapades a causa dels talls de vies i de les inundacions, aïllades sense cap mena d’informació ni d’atenció durant hores.

Parlem amb I. i J., una parella que resideix al Camp de Túria i que va viure aquesta situació en diferents carreteres. En el cas de J., va quedar atrapat en un pont de la CV-36: “Els sis carrils anaven plens d’aigua, era un riu.” Eixia de treballar a les 19.00 d’un taller del polígon Mas del Jutge de Torrent (l’Horta Sud). Explica que la rotonda de l’eixida havia quedat inundada i, quan va tornar enrere, el polígon ja s’havia inundat. Després va saber que el pont pel qual s’hi accedeix havia caigut.

“La gent feia burrades. Obrien l’autovia i tots els cotxes cap allà. En acabat arribaven al pont, que és el que jo agafe habitualment per entrar al polígon, i es veu que la carretera estava trencada i el pont havia caigut. D’ací, tots cap allà de nou. Uns en una direcció, i uns en una altra, al final tots al mig fent un embús.” Així relata el caos que es va viure ahir al vespre. Diu que un policia els va explicar que no es podia anar enlloc, i que només podien esperar.

Va passar tota la nit al cotxe. Es va fer llarga, només tenia el poc d’aigua que portava i un tros de pa que li havia sobrat de dinar. Quan avui s’ha pogut moure, l’han desviat cap a la V-31, coneguda com la pista de Silla. Allí, l’escenari que s’hi ha trobat era devastador. En el sentit contrari al qual circulava, la via era tot un seguit de vehicles bolcats. Finalment, ha pogut arribar a casa a migdia, divuit hores després.

 

Paral·lelament, la seua parella, I., va quedar atrapada a Torís (Ribera Alta), epicentre de les pluges, sense cobertura i sense poder comunicar-se amb ell. Treballa en una empresa de recanvis i havia de portar-hi una peça. Es va resguardar en casa d’un company i, en un moment en què va parar de ploure, cap a les 22.00, va decidir de tornar a agafar la furgoneta i eixir d’allí per poder parlar amb J. Però es va quedar atrapada en l’eixida de Godelleta (Foia de Bunyol), en la A-3. “Els cotxes venien contra direcció, vaig veure l’eixida i vaig dir ‘a mi ja no em passa res més’, vaig pujar al pont i m’hi vaig quedar. Que siga el que Déu vulga.” Es va quedar en un punt elevat on no va arribar l’aigua, però va veure el rescat d’un matrimoni que era a punt de ser arrossegat dins el seu cotxe per la crescuda del barranc del Poio.

Denuncia que, durant la nit, ningú no els va dir res, sinó que van haver de ser els conductors els qui s’acostassen a la Guàrdia Civil a demanar informació. “En cap moment va venir ningú a socórrer-nos, ni a preguntar-nos res”, diu. En el seu cas, no tenia res de menjar. “Cap a les 4.00 va aparèixer un home entre el fang amb el seu fill d’un any i mig, que no sabia ni com havien arribat allí. Estava en xoc. Eixa ha estat la pitjor part”, explica. Avui, cap a les 11.00, la Guàrdia Civil ha habilitat un carril i ha pogut reprendre la marxa, molt a poc a poc. Explica que tota la via era plena de canyes, palets, materials dels polígons, etc., que havien estat amuntegats a un costat perquè els vehicles pogueren eixir.

 

Irresponsabilitat de les empreses

Una de les crítiques més esteses avui a les xarxes ha estat que no s’hagués suspès tota activitat laboral malgrat l’alerta roja i l’avís per la gota freda, que ja feia dies que se sabia. Moltes veus consideren que la tragèdia s’hauria pogut evitar i s’haurien salvat vides si els polítics i empresaris haguessen suspès l’activitat.

“Vaig avisar el meu cap, li vaig dir que en Xest estaven els camions de bombers preparats per al desbordament. Vaig demanar que no m’hi feren anar, i pam. De moment, encara no m’han preguntat ni si estic bé”, diu I. Amb tot, prefereix de no arriscar-se a dir el nom de l’empresa, per por de tenir problemes.

En el cas de J., com que avui no ha anat a treballar, la seua empresa li ha dit que, si de cas, li llevarien aquest dia de les vacances. “Per a ells, si en lloc de fer vuit hores, en fas vint, millor”, lamenta. De fet, explica que mentre treballaven, els queia calamarsa dins el taller, i no els van enviar a casa.

En aquest sentit, s’ha creat un compte a Instagram per a denunciar aquesta mena d’abusos per part de les empreses. Es diu @dana_denuncies i ja té prop de dos mil seguidors. “Aquest compte naix per assenyalar aquelles empreses i empresaris que, davant l’alerta per la gota freda, han obligat els seus treballadors a acudir als seus llocs de treball, posant en risc així la seua integritat física en pro dels seus beneficis”, diu la primera publicació. Animen a compartir els casos dels afectats, que es compartiran de manera anònima per no posar en risc cap treballador. “Els seus beneficis, els nostres morts”, acaben.

La negligència del govern de Mazón ha agreujat notablement les conseqüències dels aiguats

Recuperen a Londres dos mapes del segle XVI robats a la Biblioteca Nacional de Catalunya

Els Mossos d’Esquadra han recuperat a Londres dos mapes del 1504 que havien estat robats de la Biblioteca Nacional de Catalunya, segons ha avançat TV3 i han confirmat a l’ACN fonts de la policia catalana.

Fonts de TV3 afirmen que en aquest robatori, que es va fer el 10 d’abril, també va desaparèixer un tercer document. Els tres documents robats a la Biblioteca de Catalunya van ser arrencats de l’exemplar de l’obra Margarita Philosophica, una edició del 1525. El lladre en va arrencar un dibuix sobre com treballar la perspectiva i dos mapes de principis del segle XVI.

Tot plegat, es va descobrir després de la detenció a mitjan abril de Thierry Hervé, un home estranger d’uns 60 anys que s’havia fet passar per investigador per poder accedir a la zona restringida de la Biblioteca Carles Rahola de Girona i robar un mapa. Aquesta detenció va fer que els Mossos investiguessin si hi havia hagut consultes similars a altres biblioteques, i arran d’aquí, van descobrir el furt d’aquests mapes de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Es creu que hi pot haver un segon detingut, una persona que hauria fet de mitjancera entre el furtador i el comprador. De moment, els Mossos no confirmen aquesta segona detenció.

Carme Miralles i Javier Lafuente s’enfrontaran en la segona volta a les eleccions al rectorat de la UAB

La primera volta de les eleccions a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no han donat un guanyador clar i s’haurà d’anar a una segona volta entre els dos candidats amb més suports. La més ben posicionada després de la primera votació és la catedràtica de geografia humana Carme Miralles, que ha obtingut el 35,79% del vot ponderat. L’actual rector, el catedràtic d’enginyeria química Javier Lafuente ha obtingut el 32,49% dels vots, mentre que Hèctor Sala, catedràtic d’economia aplicada, queda fora de la cursa, perquè ha quedat tercer, amb el 31,73% dels vots. En total, hi ha votat un 19,79% de la comunitat educativa. La segona volta es farà entre el 6 i el 7 de novembre i el nou rector serà nomenat per a un període únic de sis anys.

L’empat tècnic entre els tres candidats a rector, que han obtingut aproximadament un terç dels vots del conjunt de la comunitat educativa, deixa també poques diferències si s’analitzen els resultats segons els col·lectius que hi estan representats. Miralles i Lafuente també són la primera i segona preferència, amb molt poca diferència entre ells, per a professors, personal acadèmic i alumnes. Sala, per la seva banda, és el candidat preferit pel personal tècnic de la universitat, tot i que la seva incidència en el resultat final és mínima.

Els alumnes, poc implicats

Quant a les dades de participació, el 19,79% global amaga una participació molt desigual entre els diferents col·lectius. Mentre la participació del professorat permanent s’enfila fins al 82,88%, la participació dels estudiants de grau i postgrau es queda en un tímid 12,98%. Aquests dos col·lectius són els més decisius en el resultat, ja que la ponderació dels vots del professorat acaba representant un 51% del total i la dels alumnes pondera un 30%. A les eleccions també hi tenen dret de vot la resta de personal acadèmic, que pondera un 9%, i el personal tècnic, que pondera un 10%.

La participació del personal tècnic, de gestió i administració de serveis en aquestes eleccions a rector ha estat també notable, del 63,36%, i la participació de la resta de personal acadèmic i investigador en formació ha estat del 31,92%.

Les empreses afectades per la gota freda poden presentar un ERTO i descomptar-se fins a un 90% de les cotitzacions

Les empreses afectades per la gota freda podran presentar un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per força major per a suspendre els contractes laborals si l’activitat ha quedat paralitzada, o per a reduir la jornada dels treballadors. Mentre aquesta mesura sigui vigent, els treballadors podran cobrar la prestació d’atur sense necessitat de complir el temps mínim cotitzat. A més, el període que els treballadors tinguin el contracte suspès no computarà a l’hora de calcular una futura prestació de desocupació. Les empreses poden acollir-se de manera voluntària i gaudir d’exempcions a les cotitzacions a la Seguretat Social fins al 90%.

La reducció de jornada vinculada a aquests expedients de força major pot ser entre un 1% i un 70%. La reforma laboral pactada el 2022 va revisar la regulació temporal d’ocupació i va adoptar el model seguit durant la pandèmia, quan el govern espanyol va aprovar restriccions que van obligar a aturar l’activitat.

El temporal ha deixat un balanç de setanta persones mortes al País Valencià, pel cap baix, i desenes de desapareguts. El telèfon 112 ha atès prop de trenta mil trucades d’ençà de l’inici del temporal.

La Plataforma per la Llengua denuncia Espanya davant del TEDH pel cas del 25% de castellà

La Plataforma per la Llengua ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a recórrer contra l’exclusió de les entitats en defensa del català del procés judicial del 25%, una vegada esgotades les vies legals dins l’estat espanyol.

L’entitat s’uneix d’aquesta manera a l’acció d’Òmnium Cultural, que fa uns dies també va denunciar el cas al Tribunal d’Estrasburg, al·legant una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari.

El cas es troba actualment pendent que el Tribunal Constitucional espanyol es pronunciï sobre la constitucionalitat de la llei que va aprovar el parlament el 2022 per esquivar les sentències que obligaven a impartir un 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya. Segons la Plataforma per la Llengua, l’excusa del TSJC per a no acceptar que les entitats en defensa del català es personessin en la causa era “particularment ridícula”, ja que al·legava que el cas tenia “a veure amb la vehicularitat del castellà i no del català”. No obstant això, ha criticat que aquell òrgan sí que va admetre unes altres entitats, com Hablemos Español o Assemblea per una Escola Bilingüe. “Cal tenir en compte que un principi bàsic del dret processal és el principi de contradicció, i que no pot existir un procés judicial en què només s’accepti la participació d’una de les parts”, ha denunciat l’organització.

Sobre això, ha dit que s’havien violat tres articles del Conveni Europeu dels Drets Humans: l’article que prohibeix discriminar (article 14) i els que estableixen els drets a un judici equitatiu (article 6.1) i a un recurs efectiu (art. 13). Alhora, l’entitat també ha presentat un recurs al TSJC perquè admeti a tràmit la recusació del tribunal (de moment, inadmesa), que el mes de juliol va suspendre cautelarment el decret de règim lingüístic del sistema educatiu impulsat pel Departament d’Educació.

La Plataforma per la Llengua recorda que la decisió d’excloure del cas les organitzacions que defensen el català “no va ser unànime”, i ha detallat que, dels cinc membres del TSJC, dos van emetre un vot particular en contra. Han dit que el vot clau que va desfer l’empat i va excloure les entitats en defensa del català en aquest procés judicial va ser el del jutge Javier Aguayo, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC.

“La intervenció d’aquest jutge en el cas ha vulnerat els principis de defensa bàsics, perquè el desembre del 2020, un dia abans d’emetre la sentència, es van aprovar una sèrie de normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre la seva assignació irregular”, argumenta l’entitat. Aquest fet, segons la plataforma, “vulnera un principi jurídic fonamental en les democràcies occidentals i que és contrari a l’article 6.1 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que estableix el dret a un judici equitatiu”.

L’Audiència espanyola no investigarà Armengol pel cas Koldo perquè és aforada

El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno, que investiga l’anomenat cas Koldo, ha fet públic que no citaria com a investigada Francina Armengol, ex-presidenta del govern de les Illes i actual presidenta del congrés espanyol. Ho havia demanat l’associació ultra Iniciativa Justicia i Transparencia, que fa d’acusació popular. El jutge no entra a valorar si ha de ser investigada o no, i diu, senzillament, que no té competències per a investigar-la perquè Armengol és aforada. Si de cas, l’hauria d’investigar el Tribunal Suprem espanyol. La setmana passada, Vox va anunciar que presentaria una querella contra Armengol al Suprem.

El jutge Moreno també ha refusat altres diligències proposades per la Iniciativa Justicia i Transparencia i per la Asociación Liberum, també acusació particular, com ara la investigació de l’ex-consellera de Salut de les Illes Patricia Gómez Picard, perquè diu que no hi ha prou proves per a encausar-la i investigar-la.

Aquestes associacions van demanar que s’investigués Armengol arran dels darrers informes de l’UCO de la Guàrdia Civil, que, de fet, són els que han causat que la magistratura demani al Suprem que s’investigui l’ex-ministre de Transports espanyol, José Luis Ábalos, perquè diu que hi ha indicis del seu “paper principal” en la trama. Als informes també hi diu que hi ha indicis que Armengol hauria pogut participar en l’adjudicació de contractes públics a l’empresa MEGALAB-EUROFINS, vinculada al comissionista Víctor de Aldama, amb la qual Koldo García els hauria proposat de contractar proves de covid.

L’últim informe de la UCO va revelar que Koldo García va proposar a Francina Armengol de contractar empreses vinculades a Víctor de Aldama. Les converses i missatges revelats mostren la relació propera entre l’exassessor d’Ábalos i Armengol.

Junts i ERC volen col·locar Miquel Calçada i Sergi Sol al consell d’administració de RTVE

El periodista i presentador Miquel Calçada, Mikimoto, que va ser candidat de Junts pel Sí al parlament i de CDC al senat espanyol per Barcelona, i Sergi Sol, que va ser cap de comunicació d’ERC, han estat proposats per al consell d’administració de la Corporació de RTVE. Els grups que han fet la proposta són el PSOE, Sumar, Podem, PNB, Junts i ERC. Més enllà de Sergi Sol i Miquel Calçada, també s’hi proposen Esther de la Mata, Paloma del Río, Mercedes de Pablos, Rosa León, José Pablo López, María Teresa Martín, Mariano Muniesa, Angélica Rubio i María Roncesvalles. Els candidats han de passar primer per comissió i, després, la proposta es votarà al ple del congrés espanyol. Una modificació legal aprovada avui permetrà que prosperin els noms per majoria absoluta.

El ple ha convalidat un decret llei que modifica la legislació de RTVE amb l’objectiu de desblocar la situació en què es troba l’ens per la manca d’acord entre el PP i el PSOE per a renovar-ne la cúpula. El text canvia el mètode d’elecció dels consellers de la corporació. Es farà, com fins ara, per majoria de dos terços de cadascuna de les cambres, però si l’elecció no s’assoleix en una primera votació, s’obre la possibilitat que els candidats s’elegeixin per majoria absoluta, de manera que no caldrien els vots del PP. La votació ha rebut cent setanta-cinc vots favorables i un en contra. El PP, Vox i Compromís no han participat en el ple en protesta per no haver suspès el debat malgrat la gota freda que ha causat desenes de morts al País Valencià.

Concepción Cascajosa va ser nomenada, el passat mes de març, presidenta interina de RTVE durant un període de sis mesos. Quan va ser nomenada, els consells d’informatius de TVE i RNE havien demanat als partits del congrés, en un comunicat, que posessin fi a la situació de “desgovern i d’incertesa absoluta” de la ràdio i televisió públiques espanyoles.

“És apocalíptic”: el testimoni colpidor de Ferran Torrent sobre el temporal

“És apocalíptic, difícil d’explicar. Dir que no hi ha paraules sembla tòpic, però és ben bé així.” L’escriptor i periodista Ferran Torrent parla amb poca cobertura de Sedaví estant (Horta Sud), un municipi en què no ha plogut, però que ha rebut igualment les nefastes conseqüències del temporal, encara amb un nombre indeterminat de morts per confirmar. Sedaví és a 29km de Xiva, i els desbordaments han fet que les riuades inundin igualment aquest municipi. Els veïns estan incomunicats i sense llum d’ençà d’ahir a la tarda, i encara no hi ha informacions definitives de l’abast exacte de la catàstrofe.

L’escriptor explica que ahir a la tarda parlava amb un amic per telèfon quan, de sobte, va veure que entrava una mica d’aigua per la porta de casa. “Vaig pensar que era estrany, no plovia ni una gota. Vaig obrir la porta i em va entrar una onada d’aigua. A penes la podia tancar, vaig haver de fer un gran esforç.” La planta baixa de la casa es va anar inundant, i va decidir de pujar al pis de dalt. “Entrava aigua pel corral, del vàter també eixia aigua… I quan vaig veure que arribava al metre vaig decidir agafar les coses imprescindibles, una mica de menjar, i quedar-me dalt. Aquest matí, quan hi he baixat, he vist un desastre complet, els mobles i tot està perdut. Està tot inundat i un veí m’ajuda a treure el fang, a agafar la nevera, que s’havia desplaçat…”.

Fora de casa, les imatges són dantesques, difícils d’imaginar. “No havíem patit mai cap inundació i el que he vist per la televisió no és comparable al que he vist ací. Ara mateix tots els carrers estan saturats de cotxes, els uns damunt dels altres. Els baixos estan inundats, les botigues, bars i restaurants, destruïts… Hi ha hagut fins i tot saquejos a supermercats perquè no podem comprar res i ens ajudem els uns als altres. A mi un veí m’ha hagut de donar menjar perquè se m’havia acabat.”

També explica que, ahir, quan els veïns van rebre les alertes, ja feia molta estona que havien quedat inundats, i  de moment no han rebut pas més ajut ni assistència que la d’alguns agents de la policia municipal. “Al poble entrava un gran riu ple d’aigua, i vam passar hores així. Cap a les tres, va començar a amainar, però quan a fora la situació estava bé, el desastre el teníem dins de casa. Moltes cases tenen baixos i part de dalt, i molta gent va fer com jo, però, tot i això, s’ha arribat a veure el cadàver d’una senyora flotant prop de casa meua. Malgrat que havia demanat ajuda, va ser impossible ajudar-la.”

Els veïns continuen fent esforços per ajudar-se els uns als altres amb allò que poden, pendents de saber la xifra total de víctimes mortals. Costarà molt recuperar-se d’uns fets tan greus i sobtats. “Aquesta nit ningú no ha dormit. Sentim impotència, ràbia i tristesa. És la ruïna.”

L’aiguat d’ahir ja és una de les tragèdies humanes més grans viscudes mai al país

L’episodi d’aiguats d’aquestes darreres hores en unes quantes comarques valencianes ja és una de les tragèdies humanes més grans viscudes mai al país.  De moment, com a xifra provisional, hom parla de més de seixanta-dos morts, però es preveu que en seran més. 

La preocupació es trasllada al nord: alerta per la presa de Cirat-Vallat i el desbordament del Millars

Per posar-ho en perspectiva, la gran riuada del 1957, que ha quedat en la memòria de tots els valencians i omple de senyals i records la ciutat, va fer 81 morts. Aquella riuada va ser causada per unes pluges torrencials que van fer que el riu Túria es desbordàs. Les precipitacions van ser extremadament intenses, amb registres superiors a 361 mm en algunes zones. 

Molts anys després, la pantanada de Tous, que va arrasar les comarques de la Ribera el 20 d’octubre de 1982, va fer 40 morts. Va ser causada per la desbutzada del pantà de Tous, que originà una riuada al Xúquer de 16.000 m³/s.

La desesperació dels veïns afectats pel temporal: “He tornat a nàixer”

La gota freda del novembre del 1987, que va afectar principalment la Safor, la Ribera i el Baix Segura, considerada la més catastròfica de la història, va fer tan sols dos morts. Es van batre rècords històrics de precipitació, amb registres de 817 mm en 24 hores a Oliva. Aquest episodi meteorològic havia estat precedit d’una altra gota freda, un mes abans, que havia afectat el Principat, Catalunya Nord i les Illes, i també la Provença, i va fer sis morts.

El riu Segura ha tingut uns quants desbordaments, com els del 1973 i el 2019.

A Mallorca, el 9 d’octubre de 2018, una torrentada violentíssima va assolar la localitat del llevant mallorquí de Sant Llorenç del Cardassar, i en grau més baix, poblacions de la vora, com Artà. Hi van morir tretze persones.

Missatge d’alerta: la Generalitat demana de no circular amb cotxe a tota la demarcació de València

Amb tot, l’episodi més terrible d’inundacions en la història del país són les grans inundacions del Vallès, el 25 de setembre de 1962, que es calcula que van fer entre 800 morts i 1.000. Aquell dia van caure 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores (223 mm a Terrassa i 196 mm a Sabadell, per exemple).

Cal tenir en compte que les condicions socials no eren de cap manera les mateixes als anys seixanta que avui. Aquelles riuades també van afectar zones de poblament irregular o, fins i tot, de barraquisme, i després es van escometre grans obres per a canalitzar els rius Túria, Llobregat i Besòs.

 

[Seguiu tota la informació dels aiguats en temps real des d’aquest minut a minut de VilaWeb]

El Suprem obre diligències contra el fiscal general de l’estat espanyol

El Tribunal Suprem espanyol ha obert diligències prèvies en la causa contra el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, pel suposat delicte de revelació de secrets. És investigat per la difusió d’una nota informativa de la fiscalia de Madrid en què es detallava un bescanvi de correus entre l’advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, i el fiscal Julián Salto. La nota desmentia que hi hagués un acord entre la fiscalia i l’acusat pel delicte de frau fiscal pel qual és investigat.

El Suprem convida García Ortiz a designar un advocat i un procurador que el defensin i el representin durant el procés judicial. La investigació judicial de García Ortiz és inèdita, perquè és la primera vegada que s’encausa el cap del ministeri fiscal espanyol.

La Generalitat activa un telèfon per a l’atenció de familiars dels desapareguts

La Generalitat ha activat un telèfon per a l’atenció de familiars dels desapareguts a conseqüència del temporal que afecta principalment les comarques del centre del País Valencià. És el 900 365 112. La Generalitat demana que es faci servir aquest número de telèfon únicament per a demanar informació sobre persones amb qui no es pugui establir contacte.

La desesperació dels veïns afectats pel temporal: “He tornat a nàixer”

Per a una situació d’emergència recomana de continuar telefonant al 112. El president Carlos Mazón ha dit aquesta matinada que aquest número és el canal vàlid per a comunicar les emergències i que no es faci cas d’informacions falses difoses a les xarxes socials.

La preocupació es trasllada al nord: alerta per la presa de Cirat-Vallat i el desbordament del Millars

Missatge d’alerta: la Generalitat demana de no circular amb cotxe a tota la demarcació de València

La Generalitat ha enviat un missatge d’alerta als telèfons mòbils per a demanar als ciutadans que no facin cap desplaçament per carretera a la demarcació de València a causa dels estralls que ha causat el temporal. També es recomana d’estar atents a futurs avisos per aquest canal, les fonts oficials, el perfil de X del Centre de Coordinació d’Emergències i À Punt.


Imatge del missatge que s’ha enviat als telèfons mòbils.

Aquest sistema d’alertes en massa i directes a la població té el nom d’ES-Alert, i es va activar per primera vegada per als residents de la demarcació de València ahir cap a les 20.10, per a informar-los de manera preventiva.

Quan el missatge arriba a un telèfon mòbil, emet un so estrident i repetitiu, diferent del d’un SMS o un missatge de WhatsApp, i es manté a la pantalla fins que l’usuari prem l’opció “acceptar”, que també apareix en el missatge. L’alerta no s’ha rebut simultàniament a tots els telèfons mòbils, sinó que ha arribat gradualment.

Pàgines