Vilaweb.cat

Aragonès ordena retallades als departaments i empreses públiques

El Departament d’Economia ha ordenat a les conselleries una contenció de la despesa exceptuant les partides de personal, els serveis bàsics com per exemple l’educació, l’atenció primària de salut, les polítiques d’atenció a la immigració i les famílies; i les inversions que ja estaven compromeses. A les empreses públiques, que tenen autonomia financera, ordena un ajust pressupostari estimat del 6%. A més, l’ordre del vice-president del govern, Pere Aragonès —que va sortir publicada al DOGC dimarts passat— estableix que si hi ha alguna despesa inajornable es pugui dur a terme, sempre i quan estigui autoritzada pel Departament d’Economia. Pel que fa a les empreses públiques, que tenen autonomia financera, l’ordre assenyala que en cas que una entitat hagi d’atendre ‘necessitats urgents i inajornables’ i no pugui executar l’ajust, aquest es faci a resta d’entitats del seu àmbit d’actuacions.

Armengol anuncia retallades però diu que continuarà desenvolupant polítiques socials

Fonts del Departament d’Economia han explicat que es tracta d’un ajust ‘flexible’ i han atribuït aquesta mesura pel fet que el govern espanyol no hagi actualitzat la bestreta per a aquest any 2019 i s’hagi de treballar amb la del 2018 prorrogada, que és més baixa. La Generalitat també ha demanat els ingressos derivats de la modificació de la norma del Subministrament Immediat d’Informació de l’IVA corresponent al 2017 i a percebre el 2019. En cas de no resoldre’s, adverteix Economia, suposaria una pèrdua d’ingressos important.

El criteri seguit la Generalitat per a publicar aquesta ordre és la voluntat de no sobrepassar el límit de dèficit.

Podeu consultar ací l’ordre del Departament d’Economia publicada al DOGC:

The post Aragonès ordena retallades als departaments i empreses públiques appeared first on VilaWeb.

Menys carn i nous hàbits alimentaris: l’alerta de l’ONU per a aturar el canvi climàtic

El grup internacional de científics climàtics de l’ONU ha publicat un informe que vol donar les claus per a frenar la crisi climàtica a la Terra. Presentat avui a Ginebra amb una gran expectació, els experts recomanen, com a premisses més destacades, que es consumeixi menys carn –el sector agrícola és el principal responsable del 23% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle– i encaminar el sistema alimentari cap a una cultura més sostenible i uns hàbits de consum més saludables.

L’informe del Panell Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC, per les sigles en anglès), elaborat per més de 107 experts de 52 països, defensa una dieta basada en aliments vegetals que ja consumim, com ara llegums i cereals, i també consumir aliments d’origen animal, però en aquest cas, que estiguin produïts en sistemes sostenibles de baixes emissions.

Segons dades de l’informe, basat en més de set mil estudis, si la humanitat manté el ritme actual de consum de carn i de creixement poblacional, l’any 2050 el sòl agrícola hauria d’haver augmentat en sis milions de quilòmetres quadrats, dues vegades l’àrea total de l’Argentina.

Malbaratament d’aliments

L’informe alerta que si continuem amb els mateixos sistemes de consum i, per extensió, els mateixos models de producció, creixeran les inundacions, les sequeres, les tempestes i altres fenòmens de clima extrem que amenacen el subministrament d’aliments global. Així, projecta un augment mitjà del 7,6% en els preus dels cereals per al 2050, el que augmentarà els preus dels aliments i augmentarà el risc d’inseguretat alimentària i la fam.

El subministrament per càpita d’olis vegetals i carn s’ha més que duplicat, segons dades des de 1961, però actualment, entre el 25 i el 30% del total d’aliments produïts es perd o malgasta. Per això, el panell ha demanat esforços per frenar la pèrdua i el malbaratament d’aliments comestibles, que s’estima que representen almenys el 8% dels gasos d’efecte hivernacle produïts per l’home.

Augment de la temperatura

Una altra revelació dels experts de l’ONU és que la temperatura de l’aire a la superfície terrestre ha augmentat ja 1,53 ºC des de l’era preindustrial, el doble de la temperatura mitjana global (0,87 °C).

En l’informe, els experts adverteixen que el món s’enfronta a un alt risc de sequera, incendis forestals, descongelació del permagel i subministraments d’aliments inestables. ‘Es preveu que els riscos seran cada vegada més severs amb l’augment de les temperatures’, alerta el document de l’IPCC.

L’IPCC ja va advertir a l’octubre de l’any passat que limitar l’escalfament global a un augment de temperatura mitjana d’1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials només era possible amb ‘canvis ràpids, de llarg abast i sense precedents’.

En l’Acord de París del 2015, els països es van comprometre a mantenir l’augment de la temperatura global molt per sota dels 2 ºC, idealment no més d’1,5 graus, en comparació amb els nivells preindustrials del segle XIX. Els científics esperen que els principals polítics considerin les troballes de l’IPCC en la propera Cimera d’Acció Climàtica de l’ONU que se celebrarà el 23 de setembre a Nova York (Estats Units).

Vegeu ací la conferència de premsa feta a Ginebra:

The post Menys carn i nous hàbits alimentaris: l’alerta de l’ONU per a aturar el canvi climàtic appeared first on VilaWeb.

La CUP defensa ‘tensar el conflicte’ amb l’estat espanyol després de la Diada i la sentència

La CUP defensa que cal ‘tensar i redimensionar el conflicte’ amb l’estat espanyol després de la Diada i de la sentència del Tribunal Suprem de l’1-O per crear les ‘condicions’ per a entrar en la fase resolutiva de la qüestió. En una entrevista a SER Catalunya, el diputat de la CUP Carles Riera ha dit que tensar el conflicte era ‘l’única manera de desblocar la situació’ perquè l’estat espanyol no estava disposat a negociar. També ha fet una crida a treballar per ‘estratègies compartides’ i que els partits, les entitats i els agents socials sumin i permetin de generar una ‘onada mobilitzadora igual o superior al 3-O’ i, sobretot, ‘aguantar-la’. Aquesta ‘resposta sostinguda’ al carrer ha d’aconseguir una ‘agenda de ruptura democràtica amb l’estat espanyol’, segons Riera.

Per la CUP, la resposta a la sentència del Suprem és un moment ‘molt important’ per a ‘accelerar el procés’, i ha d’incloure una proposta concreta de l’exercici de l’autodeterminació. ‘Ha de ser un moment de preparació, i en aquest moment es poden donar situacions que permetin de fer grans passos endavant’, ha afegit. A més, considera que cal construir una ‘unitat independentista’ al voltant de la idea de ‘ruptura’, i no pas de transició, com considera que es va fer l’octubre del 2017.

Negociar el pressupost

D’una altra banda, Riera ha confirmat que la CUP ja no està en contra de negociar el pressupost que presenti a la tardor el govern català, però sí que desitja saber si el govern ‘té uns objectius clars’. ‘Hem de posar-nos d’acord en un rumb, marcar una línia per aconseguir-lo, i defensar els drets socials i la sobirania del parlament davant l’estat’, i ha continuat: ‘Si no ens posem d’acord cap a on volem anar, difícilment ens posarem d’acord en altres qüestions com el pressupost’ que, segons la CUP, han d’estar ‘al servei d’un canvi’. Ara, ha admès que ara mateix eren ‘en un punt zero’, atès que el govern no ha presentat encara el pressupost i que no s’hi havien reunit, tot i que els consta que el vice-president Pere Aragonès començarà a convocar les reunions al setembre.

Riera ha advertit que, durant el temps en què la CUP ha exercit d’oposició, ‘ha quedat clar que l’aposta estratègica del govern i dels partits que el sustenten no va enlloc, ni el seu conservadorisme autonòmic ni el diàleg o negociació amb l’estat’, perquè ‘no hi ha diàleg, i l’acció autonòmica pateix un blocatge de competències’. Ha destacat, no obstant això, que la CUP estava disposada ‘a fer un pas endavant i assumir el nou cicle amb propostes i assumint les responsabilitats’ que calgués, però a partir ‘d’uns mínims’ que han de donar-se i que impliquen tenir clar ‘el rumb’.

Segons Riera, la CUP està d’acord amb els qui consideren que ‘ja n’hi ha prou de retòrica i de simbolismes’, i entén que s’ha de reprendre el camí de ‘la unilateralitat’. ‘El problema és que a l’altra banda no tenim ningú que digui que està disposat a parlar d’un referèndum o de treure el peu del pedal de la repressió.’ Riera ha advertit JxCat i ERC que seria un error ‘que la repressió provoqués que l’objectiu’ tornés a ser de ‘reivindicar “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, tal com es feia en sortir de la dictadura franquista, i deixar de parlar d’autodeterminació per aconseguir la independència’.

The post La CUP defensa ‘tensar el conflicte’ amb l’estat espanyol després de la Diada i la sentència appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Economia imposa una retallada de despesa a la Generalitat i les seves empreses’ i ‘Sánchez manté el vet’

Avui, 8 d’agost de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diario de Mallorca:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterráneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

La Vanguardia: 

Las Provincias

L’Indépendant

Menorca – Diario Insular

Regió 7:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Economia imposa una retallada de despesa a la Generalitat i les seves empreses’ i ‘Sánchez manté el vet’ appeared first on VilaWeb.

Albert Gusi: ‘Us encoratgem a que descobriu els Ullals i amplieu el mite’

Catorze càmeres instal·lades al voltant d’un dels Ullals de Baltasar vigilaran fins el 15 de setembre la possible presència de gambusins en aquest racó del Delta. El projecte de seguiment, o com tradicionalment es coneix de caça del gambusí, és l’obra guanyadora de la quarta edició del concurs XYZ, que organitza el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre – Lo Pati amb l’Ajuntament d’Amposta. La idea, segons el seu creador, l’artista Albert Gusi, és posar el focus en els Ullals de Baltasar, un lloc “singular i únic”, amb “una altra mirada” en sintonia a les iniciatives que proliferen d’hibridar l’art contemporani amb el paisatge. Gusi assegura que el passat 6 d’abril, la seva càmera va captar la presència del que podria ser un gambusí emergint de l’aigua d’un dels ullals. Aquesta va ser la idea originària del projecte guanyador de l’XYZ entre les disset propostes participants. Per aconseguir tornar-lo a veure, Gusi ha instal·lat càmeres en punts estratègics dels Ullals i convida a totes les persones a que li donin un cop de mà en aquesta investigació. Hem parlat amb ell.

Llegir tota l’entrevista aquí

The post Albert Gusi: ‘Us encoratgem a que descobriu els Ullals i amplieu el mite’ appeared first on VilaWeb.

David Moreno: ‘Volem reivindicar la força de l’amor’

David Moreno, Cristina Calleja i la resta de l’equip de ‘Flotados’ estan portant aquest espectacle estrenat l’any passat arreu. I allà on van aconsegueixen a base de magnetisme, espectacularitat i tendresa deixar el públic bocabadat i entusiasmat. Un piano penjat a vuit metres d’alçada i un univers màgic on l’amor és l’ingredient principal. ‘Flotados’, que va rebre enguany el premi Max al millor espectacle de carrer, és probablement la millor carta de presentació de David Moreno (Sallent, 1973), creador incombustible, músic, compositor i artista eclèctic, que creu fermament en l’amor com a motor de transformació. Així ho transmet en les seves creacions, ja siguin espectacles de grans dimensions com aquest ‘Flotados’, amb produccions fetes a mida per a esdeveniments concrets, com els immensos ‘Essència’, o amb la música que acompanya propostes escèniques captivadores com ‘Refugiada poètica’, de Claire Ducreux, o ‘Monòlit’, de Toni Mira. Parlem amb el sallentí de les seves creacions i d’aquesta reivindicació constant.

Llegir tota l’entrevista aquí

The post David Moreno: ‘Volem reivindicar la força de l’amor’ appeared first on VilaWeb.

La qüestió és el dos per cent

Ahir, es va anunciar formalment el començament de les activitats d’un partit que es dirà Lliga Democràtica i que pretén representar un presumpte catalanisme antiindependència. Al capdavant hi haurà Astrid Barrio (un personatge fabricat per TV3 en la seua obsessió per aparentar pluralitat a còpia de destruir la possibilitat de dialogar) i Josep Ramon Bosch, el fosc ex-president de Societat Civil Catalana.

La Lliga sembla que intenta omplir el forat deixat per Unió Democràtica, quan Duran i Lleida va derivar cap a l’espanyolisme, o de grups com Lliures, tots ells fracassats fins ara. Curiosament, té molta menys credibilitat catalanista que aquells altres, però el discurs amb què es presenta apel·la a una mena de catalanisme contrari a la independència que alhora es vol allunyar de l’espanyolisme pur. Després d’haver constatat el rebuig generalitzat que l’espanyolisme provoca al país.

És més que discutible que puga haver-hi espai per a un invent com aquest si tenim en compte que en el seu moment Duran i Lleida, amb l’ajut entusiasmat de l’Íbex 35 i La Vanguardia, només va esgarrapar cent mil vots a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2015 i poc més de seixanta mil a les espanyoles següents. I que en les posteriors convocatòries electorals, els qui podrien representar aquest espai o bé no es van presentar o bé van fer aliances sorprenents per a salvar el negoci, com la d’aquesta cosa que s’anomena Units per Avançar i que va portar Ramon Espadaler a seure al costat de Miquel Iceta. Però, segurament, la diferència en aquest cas és que la maniobra ni tan sols busca l’èxit. Perquè la clau de tot plegat és rebaixar l’impacte numèric de l’independentisme, ara que la xifra de votants, a les europees, ja ha arribat a efectes pràctics al 50%.

Efectivament. Nosaltres estem tan imbuïts en les nostres picabaralles partidàries que no som capaços de fer valdre els èxits i d’emmarcar-los en el lloc que correspon. Però a les passades eleccions europees, per primera vegada, el percentatge de votants dels partits independentistes va quedar al tall del 50%. Junts per Europa, la coalició encapçalada pel president Carles Puigdemont, Ara Repúbliques, encapçalada per Oriol Junqueras, i el Partit Pirata, membre de la CUP, van aconseguir entre tots tres el 49,86% dels vots totals, a catorze centèsimes de la barrera. No van faltar ni cinquanta mil vots per a superar aquesta barrera psicològica del 50% del vot popular, que té una importància política indiscutible.

La batalla partidista per això que en diuen l’hegemonia pot acabar espatllant-ho tot, però la realitat, de moment, no es pot discutir. L’independentisme ha continuat creixent després del 155 i l’espanyolisme no. I per tant, ara el risc ja ve del 2% o el 3%. Dels vots. L’espanyolisme necessita ‘abaixar’ el sostre independentista, evitar que supere el 50% amb claredat i contenir-lo tan avall com li siga possible –de fet, feia anys que l’independentisme se situava en el 46% i el 47% del vot total i això, com tots hem comprovat, permetia a l’unionisme de disputar la majoria social, sumant peres amb cols i posant tothom a l’altre bàndol de manera grotesca.

I quina és la manera de fer això, d’abaixar la potència de l’independentisme? La primera és encomanar-se a la divisió del moviment. Però això, vistos els precedents que hi ha, és jugar amb foc. Després del 9-N, ho recordareu, vàrem entrar en una època on Esquerra i CiU no es podien ni veure, però de sobte va arribar Junts pel Sí… Massa arriscat, fiar-se dels insults.

I la segona? Doncs la segona és arrapar el marge més tou del vot catalanista, ni que siga un 2%, per canviar-lo de bàndol. El problema és que això no és tan senzill de fer, ja ho hauria fet algú si hagués estat possible. I per això, en la desesperació, encarreguen aquesta maniobra de manual a gent que té una credibilitat catalanista simplement nul·la, una volta constatat que cap dels invents, fora del catalanisme, els ha funcionat. Aquesta és la raó de fons per la qual jugaran amb la marca, pobre Cambó!, jugaran amb el suport de la premsa espanyolista, especialment de La Vanguardia, i jugaran amb tot allò que troben al seu abast per poder fer creure als qui no acaben d’entendre què fa l’independentisme oficial que hi ha un camí per al catalanisme diferent de la independència. Encara que siga un camí que ningú no veu.

Com en tantes altres coses, al final la viabilitat d’aquesta Lliga dependrà, sobretot, dels errors que puguen cometre els partits independentistes, esgotant la seua clientela amb tanta discussió estúpida com tenen. Hi ha en joc la ratlla del 50%, però em fa l’efecte que ni això no els farà pensar.

 

PS. Televisió del Berguedà ha penjat el vídeo de la darrera conferència que he fet aquesta temporada, precisament, a Berga. Crec que és un bon resum de com han estat les conferències d’aquesta part de l’any, amb una interacció més que interessant amb el públic. Si la voleu veure, el vídeo el trobareu ací.

The post La qüestió és el dos per cent appeared first on VilaWeb.

Nemesio Fuentes: ‘Han de condemnar-los a quinze anys perquè la gent s’activi?’

Nemesio Fuentes va néixer a Àvila l’any 1950. Durant vint-i-cinc anys va treballar al cos de la policia espanyola i el primer d’octubre de 2017 va anar a un col·legi electoral. No pas a impedir el referèndum, sinó a votar-hi i protegir-lo de l’atac dels companys del cos que havia defensat durant dues dècades i mitja. El seu cas és tan cridaner que l’advocat Jordi Pina va demanar de citar-lo com a testimoni al judici contra el procés perquè el jutge Manuel Marchena veiés, de veu d’un antic policia espanyol, que l’única violència que hi va haver aquell dia la va provocar els qui portaven casc, escut i porra. Parlem amb ell de la seva història, de la repressió, del judici i de la manera com ha de reaccionar la societat a una hipotètica condemna del Suprem.

Crònica de Josep Casulleras: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici

Quan vau entrar al cos de la policia espanyola?
—El primer de gener de 1974. El meu pare tenia un cosí dins la policia i quan vaig acabar la mili em va suggerir de fer les proves. Llavors jo ja vivia a Manresa i hi treballava.

Com hi vau arribar?
—Els meus pares van venir a Catalunya quan jo tenia dos anys. A deu anys, els meus avis es van morir i vam tornar al poble, El Arenal, perquè el meu pare va pensar que podíem viure de les terres dels avis, però de seguida va veure que no. Ell va tornar a Catalunya amb el meu germà gran i, tres anys després, jo també hi vaig anar. I des de llavors que sóc a Catalunya.

Quan éreu policia on vau estar destinat?
—Quan vaig acabar l’acadèmia vaig estar uns mesos a Madrid i després vaig demanar d’anar a Barcelona. Hi havia pocs policies de Catalunya, la gent no la demanava gaire com a destinació, però jo ho vaig demanar expressament. En arribar a la Prefectura vaig demanar d’anar a Manresa i quan hi va haver una plaça me la van donar. A final de 1974 ja era a Manresa. També vaig anar un mes al País Basc, el 1979. Com que allà sempre hi faltava gent, era obligatori i cada mes hi anava gent d’una comissaria diferent.

Al judici molts agents comparaven el que havien viscut durant el referèndum amb la situació del País Basc. Què en penseu?
—Suposo que els van dir que això aniria bé per a condemnar-los, però qui ha estat al País Basc als anys vuitanta no pot comparar-ho mai amb el que va passar aquí. Traient quatre fets puntuals, quina violència hi va haver per part dels votants? Si van fer la comparació és perquè se’ls va permetre de fer-ho. Quan ens va tocar a nosaltres, ens deien: ‘El que vostè pugui pensar no té interès’.

Com es torna independentista un policia espanyol?
—No ve de cop. Vas veient que aquí tens unes infrastructures i uns recursos pitjors que en altres comunitats que aporten menys. Quan Artur Mas va anar a Madrid [a demanar el pacte fiscal], Mariano Rajoy li va dir que se n’oblidés. A Catalunya li claven cops per tot arreu. Jo visc a Catalunya, hi tinc tres fills. A mi Catalunya m’ho ha donat tot, no he tingut mai cap problema amb la gent d’aquí. Al contrari, la meva dona és catalana i els amics són catalans. La realitat d’aquí és molt diferent de com s’explica fora. Aquí tot és més car i, en canvi, allà tothom pren vi i tapes tot el sant dia. Vas a Andalusia i tot són quintos i peixet fregit. Tu a Catalunya no ho pots fer, això. Aquestes coses et fan pensar. I quan veus que la gent es mobilitza per la Diada i l’alegria que hi ha, penses que tota aquesta gent no pot estar equivocada.

Coneixeu altres agents que hagin fet el mateix viratge?
—No, i ho entenc. Els qui són jubilats com jo poden fer-ho, però no en conec cap. Sí que hi ha fills d’ex-policies, que ja es van morir, que em diuen que els seus pares se sentirien orgullosos que un company fes com jo. Jo ho he fet jubilat, en actiu no podria haver-ho fet. Et foten una sanció i t’expulsen.

Amb la vostra experiència, us imaginàveu la violència policíaca de l’1-O?
—Tanta, no. He treballat vint-i-cinc anys i no entenc aquestes formes. La policia ha de dialogar. Tu arribes allà, anuncies que tens una ordre judicial conforme la qual aquell referèndum és il·legal i que si tothom marxa t’emportes l’urna i s’ha acabat. Segurament, la gent no hauria marxat de totes maneres, és normal. Però haver arribat d’aquella manera… Ells en cap moment no van voler dialogar, el mateix cap de l’operatiu d’aquí ho ha reconegut al jutjat de Manresa. Això no és normal. Cap policia no arriba d’aquesta manera a una manifestació o similar. Ets la persona que ha de solucionar el problema, no crear-ne un altre. Primer dialogar, i si no hi ha cap més remei, tens unes eines que has de fer servir en proporció amb allò que passa.

No us ho podíeu pensar, havent vist que els policies espanyols venien cridant ‘a por ellos’?
—L”a por ellos’ és ‘a por Cataluña’. I possiblement tenen família aquí, també. Tinc família a Àvila i a Madrid, i sé que són peperos, però sé que no farien una cosa així. O, com a mínim, m’ho vull creure.

Què us va semblar el paper dels Mossos?
—M’hauria agradat que això m’ho haguessin preguntat al judici, per dir-hi la meva. Si els Mossos, sense fer una intervenció violenta, van tancar vora 400 col·legis i la policia espanyola en va tancar uns 100 amb un cost de 87 milions, ja em direu quin negoci va fer Espanya. La festa els va sortir força cara. Havien dit que no hi hauria referèndum perquè no hi hauria urnes i paperetes, però n’hi va haver. Una altra cosa és que després no s’hagi pogut portar a terme el resultat. Si diuen que el referèndum és il·legal i no se’n podrà aplicar el resultat, que deixin que el facin i després que facin com hagin de fer judicialment perquè no es porti a terme. Suposo que és cosa de l’imperialisme, de demostrar qui la té més llarga.

Us sembla bé que els Mossos tanquessin els col·legis que ajudàveu a obrir?
—Els Mossos havien de complir l’ordre que tenien. Ho van intentar, van clausurar moltes escoles amb èxit, però ho van fer pacíficament. Ningú no preveia el cens universal, els qui no van poder votar en aquell col·legi van poder votar en un altre. Els Mossos tenien una obligació i no crec que fos fàcil per a ells.

Trapero va declarar que els Mossos tenien un pla per a detenir el govern si els ho demanaven. Què us sembla?
—Crec que no és veritat, seria molt fort. Pot ser una estratègia de defensa, no crec que estigués pensat d’aquesta manera. Tampoc no crec que les coses que finalment van passar fossin les que pensaven que passarien. He estat dues vegades a Waterloo amb Puigdemont i li vaig preguntar si avui tornaria a deixar suspesa la declaració d’independència, i em va dir que no. També em va dir que la mediació la faria només amb estrangers i, sobretot, que no hi hauria cap basc. No sé com estaríem si s’hagués continuat amb la independència. No crec que no hi hagués res preparat, però la veritat és que és complicat.

Al judici vau dir que als agents els havien insultat ‘com és normal’. Com veieu la reacció dels ciutadans davant la violència?
—Ells portaven tota mena d’armes. Al ciutadà què li queda? Anaven amb el clavell a la mà, només tenien l’insult. Amb les coses que passaven, això no té gens d’importància.

Què us va semblar el judici?
—Té dues parts. Als testimonis de l’acusació els ho van permetre tot, qualsevol guàrdia civil podia expressar els seus sentiments i dir tot allò que volgués. ‘Mirada d’odi’, ja em diràs. Si sembles un Robocop de tant com vas armat, quina mirada vols que tinguin? En canvi, quan vam arribar els testimonis de la defensa, tot això es va acabar. Marchena deia que les valoracions personals no importaven al jurat. Fot molt, ens hauria agradat poder dir alguna cosa més del que vam dir. Era una farsa.

Després d’haver declarat al judici, vau rebre cap comentari d’antics companys del cos?
—Ningú no m’ha enviat res ni he rebut cap amenaça. A Twitter sí que n’hi havia molts que deien que era un renegat o que volia demostrar que estimava més Catalunya que ‘la meva terra’. Cadascú pot tenir l’opinió que vulgui. Sóc d’Àvila i continuaré anant al meu poble perquè sé que no hi tindré cap mena de problema. Jo no vaig contra ningú. Que un país vulgui ser independent no vol dir que vulgui eliminar l’altre país on era fins ara. Quan Catalunya sigui independent, que ho serem i d’aquí a no gaires anys, no crec que hagi de tallar cap relació amb Espanya. Si vas per tot Europa sense passaport, com vols que li demanin a un andalús quan vingui a Catalunya?

Creieu que avui es podria repetir una experiència de desobediència civil com la del referèndum?
—Penso que serà l’única solució que hi haurà. Potser no serà tan gran, però és la via que caldrà seguir. D’una manera o una altra, els països que s’han independitzat ho han fet així, amb desobediència civil. I aquí, segur que s’acabarà fent. Quan es farà el canvi de xip? Ja ho veurem.

Darrerament, hi ha molta polèmica per la repressió dels Mossos a activistes independentistes. Què us sembla?
—El càrrec de Miquel Buch és dels més complicats que hi ha. Ha de complir la legalitat, i també és un polític. Els policies i els comandaments fan coses que Buch no voldria, possiblement. També cal tenir en compte que dins la Brigada Mòbil hi ha molt de policia i guàrdia civil, i aquests no estan compromesos. Diria que hi ha dos tipus de mossos. Un és el mosso de comissaria, la majoria dels quals són catalans i han entrat directament a aquest cos. I després hi ha la Brimo i l’ARRO, amb un percentatge molt elevat de funcionaris que vénen de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. I amb aquests és més complicat. No tots entenen Catalunya com l’entenc jo, o la majoria dels catalans. Però també conec alguns que van passar als Mossos i no passa això. Quan vaig anar a fer la denúncia amb els meus fills per les lesions de l’1-O, un mosso se’m va acostar i va dir que em coneixia. Jo no el vaig reconèixer, però va tornar amb una foto antiga d’ell amb 22 anys vestit de guàrdia civil a la comissaria de Manresa on també sortia jo. Aquest, segons que m’han dit, és un paio molt compromès i involucrat.

Com veieu la gestió del procés d’independència que fa el govern?
—Puigdemont em va dir que el govern fa el que pot, no poden fer més del que fan. Estan lligats, el 155 continua present. Ja s’ha vist, a Torra el denuncien cada dos per tres.

I què creieu que caldria fer després de la sentència?
—Caldrà veure si la sentència és el punt d’inflexió, dependrà com sigui. Si és molt dura, potser serà bo, perquè farà que la gent s’activi. Però ja ho veurem. Si els condemnen a quatre o cinc anys, sortiran al carrer aviat. Potser faran això per a evitar una revolució més gran. Cada dia vaig als Lledoners amb en Joan Bona Nit i, quan parles amb la gent, cadascú té una versió. No sé què caldria fer, però penso que una sentència dura serà l’interruptor que farà activar la gent. Ara, han de condemnar-los a quinze anys perquè la gent s’activi? També seria una putada. La gent, qui més qui menys, té hipoteques i no pot fer segons què perquè s’hi juguen molt. Jo estic jubilat, però els qui treballen no poden fer una vaga de quinze dies o un mes. Si som dos milions, cap problema, però si som 100.000 els qui fem vaga, què? Han d’arriscar tot el patrimoni per defensar una cosa mentre els altres fan com si res? Les caixes de solidaritat estan molt bé, però si són 100.000 persones les qui perden el sou on vas a buscar els diners?

Cada dia aneu als Lledoners a dir bona nit als presos?
—Sí, cada dia. Des de l’any passat, quan en Joan va començar una nit de juliol. Ens vam acostar uns quants i des d’aleshores hem estat junts.

Fins quan ho mantindreu?
—Mentre hi siguin. Bé, si és una sentència de deu anys, potser haurem de reconsiderar la cosa. Però de moment continuarem allà.

The post Nemesio Fuentes: ‘Han de condemnar-los a quinze anys perquè la gent s’activi?’ appeared first on VilaWeb.

Els mitjans espanyols posen en el punt de mira les Festes de Santa Maria de Formentera

‘Amenaces a Marchena’, ‘Concerts nudistes pels presos’, ‘Frenesí independentista a les festes de Formentera’. Enguany, mitjans espanyols com El Mundo, ABC, El Español i el programa ‘Espejo Público‘ s’han abraonat contra les Festes de Santa Maria de Formentera, una festivitat tradicional que se celebra cada 4 i 5 d’agost. Coneguda per reivindicar la cultura i la llengua catalanes, en el pregó d’enguany –escolteu-lo ací– hi ha hagut mostres de suport als presos polítics i els exiliats i esments a Manuel Marchena, cosa que ha mobilitzat una ofensiva mediàtica en contra seva.

Qui organitza la festa, la Comissió de Festes de Santa Maria, és una institució reconeguda i arrelada a la societat civil, amb trenta anys d’història, d’ençà que es fa aquesta festa. Jordi Crespo en forma part i explica que cada any reben crítiques de mitjans espanyols i també de premsa d’Eivissa. De fet, al pregó de dilluns a la nit, elaborat per tots els membres de la comissió, ja s’avançaven als esdeveniments que arribarien l’endemà: ‘Alguns rigorosos mitjans de comunicació, que mesquins, no saben com cridar l’atenció. Difamar i cercar la discòrdia, això és el que fan. No, El Mundo, no ens finança la Generalitat, ens finança la nostra gent i les ganes de treballar per una illa lliure de mentides i calamitats’. I continuava: ‘Quines ganes de sortir de llegir l’article de demà. El Diario de Ibiza ja l’està preparant. Colpistes, etarres… Què serà?’

Però malgrat les previsions, els articles criticant el pregó han estat més nombrosos que no es pensaven. ‘El Mundo sempre està disponible per dedicar-nos una notícia i és el que ens dóna més publicitat, per això els citàvem al pregó. Però la campanya d’enguany no té precedents, fins i tot “Espejo Público”!’ Crespo atribueix el bombardament informatiu a la tensió de la situació política.

Un altre element que destaquen els mitjans espanyols és la referència que es feia a Marchena durant el pregó. ‘Polítics dignes estan a la presó. És terrible i encara hi ha discussió. Tranquil, la història ens donarà la raó. Però mentrestant, ni oblit ni perdó. Per aquests jutges, justícia i calabós. Marchena, millor afilia’t a Vox, potser allà trobes una mica d’amor.’ Segons El Mundo i El Español, aquests comentaris són amenaces, igual que el comentari ‘Guiris go home’, un lema també pronunciat durant el pregó.

Crespo explica a VilaWeb que el tarannà de les festes no molesta solament els mitjans espanyols, sinó també gent de l’illa: ‘Hi ha una part que no se sent gens representada per aquestes festes i ens titllen d’independentistes. Són els qui discuteixen la catalanitat de la llengua i diuen que no parlen català sinó formenterès.’

Tant El Mundo com El Español assenyalen que la nova comissió –que es va estrenar fa dos anys– havia volgut donar un tomb a la festivitat i fer-la més insular i menys vinculada als Països Catalans, però que ‘finalment va tornar a un discurs purament independentista’. Crespo matisa aquestes afirmacions dels dos mitjans espanyols: ‘Sí que és cert que volíem donar un enfocament més local i parlar més de Formentera en lloc de Catalunya. Però tot sense perdre de vista la defensa dels drets i reclamar la llibertat dels presos i el suport al dret d’autodeterminació.’

Una altra qüestió que també ha cridat l’atenció d’aquests mitjans –els quals han aprofitat per fer-ne mofa– és l’actuació del grup Allsex. El cantant, Genís Campillo, va cloure el concert demanant la llibertat dels presos i interpretant l’última cançó despullat, fet que va defensar com una acció reivindicativa. El Mundo ho aprofita per provar de desacreditar la Comissió de Festes de Santa Maria tot recordant que va rebre subvencions de la Generalitat de Catalunya l’any 2008. A preguntes de VilaWeb, l’entitat no se n’amaga i recorda que, efectivament, el govern català va donar diverses subvencions a entitats de les Illes que fomentessin la cultura. ‘Quin és el problema?’, demanen.

The post Els mitjans espanyols posen en el punt de mira les Festes de Santa Maria de Formentera appeared first on VilaWeb.

Armengol demana a Sánchez ‘una fórmula tècnica’ perquè el blocatge polític no afecti el pressupost de les Illes

La presidenta del govern, Francina Armengol, ha demanat al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, alguna ‘fórmula tècnica’ perquè el blocatge polític per a la investidura i formació de l’executiu espanyol no afecti el pressupost de les comunitats autònomes. Armengol i Sánchez s’han reunit una hora a la seu del govern balear al Consolat de Mar, en una trobada que ha començat gairebé una hora tard, perquè s’arrossegava el retard de la reunió prèvia entre Sánchez i Felipe VI al palau de Marivent.

‘El blocatge no pot continuar afectant la vida de les comunitats i dels ciutadans de les Illes’, ha dit Armengol, qui ha recordat que el govern espanyol devia 180 milions d’euros a les Illes, que havien d’arribar enguany, fet que ha qualificat de ‘situació indesitjable’.

Entre les fórmules tècniques reclamades, Armengol ha esmentat la possibilitat que el govern espanyol modifiqui la previsió de dèficit de les comunitats per a l’any vinent (que està fixada en dèficit zero per al 2020) o bé ‘preveient com a ingressos aquests 4.700 milions euros’ que deu a les autonomies ‘per a fer un pressupost tan realista com sigui possible.’

‘Si el govern deu a les comunitats i no pot pagar perquè està en funcions, no és just que no puguem pressupostar sobre la base dels serveis que hem de donar a la ciutadania per un problema de blocatge polític’, ha argumentat Armengol.

Un nou model de finançament

Armengol, que ha defensat la necessitat de tenir un govern espanyol ‘sòlid i estable’ presidit per Pedro Sánchez ‘com més aviat millor’, també ha reclamant un nou sistema de finançament autonòmic que tingui en compte l’increment de població a les Illes, que és ‘la segona comunitat autònoma a aportar i la novena a rebre.’

També li ha demanat el desenvolupament del Règim Especial Balear (REB) i del nou règim fiscal lligat a aquest, a més que afronti ‘els deutes que pot haver-hi amb les Illes’ derivats de diversos convenis bilaterals.

The post Armengol demana a Sánchez ‘una fórmula tècnica’ perquè el blocatge polític no afecti el pressupost de les Illes appeared first on VilaWeb.

Els sindicats alerten que Ryanair amenaça de tancar la base a l’aeroport de Girona

Ryanair planeja tancar la seva base de Girona, Las Palmas i Tenerife Sud, segons adverteixen els sindicats USO i Sitcpla. La companyia aèria els ha traslladat la possibilitat en una mediació convocada pel Servei d’Intermediació i Arbitratge (SIMA). S’hi havia de començar a negociar el primer conveni col·lectiu pels tripulants de cabina.

Com a resposta a aquesta ‘amenaça’ i per ‘protestar contra el comportament abusiu’ de la línia aèria, els representants dels tripulants han anunciat noves jornades de vaga a tot l’estat espanyol pel setembre.

El tancament de les bases de Las Palmas i Tenerife Sur s’ha anunciat pel dia 8 de gener però el cessament de les activitats a Girona encara no té data. A més de reduir el seu camp d’acció, Ryanair també ha anunciat que durà a terme acomiadaments.

El conseller delegat de Ryanair comunica per vídeo als treballadors que ‘sobren’ 500 pilots i 400 tripulants

The post Els sindicats alerten que Ryanair amenaça de tancar la base a l’aeroport de Girona appeared first on VilaWeb.

Detenen cinc joves per una violació múltiple a Benidorm

La Guàrdia Civil ha detingut cinc joves d’entre 18 i 19 anys a Benidorm acusats d’un delicte d’agressió sexual i un altre d’abús sexual sobre dues dones de 20 anys, de nacionalitat noruega, durant aquesta matinada. Una d’elles ha denunciat una violació múltiple per part del grup. És previst que demà passin a disposició del jutjat de guàrdia de Benidorm.

Les dues noies, de nacionalitat noruega, van explicar als agents que, a través d’una xarxa social, van conèixer a diversos joves francesos que es trobaven de vacances al País Valencià i van quedar amb ells a Benidorm. En un moment donat, una de les dones va marxar de l’habitatge i l’altra jove es va quedar sola amb els cinc homes, instant en què es va produir l’agressió sexual denunciada

Les dues dones van facilitar als agents les dades i les fotografies dels perfils de les xarxes socials dels cinc joves i van explicar-los que havien comentat que marxaven l’endemà. Per això, es va establir un dispositiu a Benidorm per a procedir a la seva localització i detenció.

The post Detenen cinc joves per una violació múltiple a Benidorm appeared first on VilaWeb.

Sánchez menysprea ERC i JxCat i no s’hi reunirà per la investidura

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha tancat la porta a reunir-se amb ERC i JxCat de cara a la seva investidura. El candidat socialista ha deixat les negociacions amb els partits independentistes en mans de la portaveu del partit, Adriana Lastra, com ja va fer abans de la investidura fallida.

Després d’haver-se reunit amb Felipe VI a Palma, Sánchez ha explicat que es reuniria només amb els tres grans partits espanyols, ‘que són els que realment tenen la clau’ per a fer-lo president: Podem, PP i Ciutadans. Tanmateix, aquests últims dies s’ha reunit amb Mónica Oltra i Joan Baldoví per cercar el suport de Compromís –que només té un diputat– i també amb representants del PNB.

A més, Sánchez insisteix que vol configurar un govern ‘que no depengui dels independentistes’ i diu que manté l’esperança de poder-ho fer. Per això, insisteix a fer una crida a la ‘responsabilitat’ no solament de Podem sinó també de Ciutadans i PP per a no portar l’estat a unes altres eleccions. Sobre el possible govern de coalició amb Podem, diu que és una via enterrada per la desconfiança ‘recíproca’ amb el partit de Pablo Iglesias.

The post Sánchez menysprea ERC i JxCat i no s’hi reunirà per la investidura appeared first on VilaWeb.

Es constitueix la Lliga Democràtica, el partit contra l’independentisme format entorn de Valls

La Lliga Democràtica s’ha constituït avui davant notari com a partit polític, amb la politòloga Astrid Barrio com a presidenta. Ho expliquen en un comunicat en què detallen que José Nicolás de Salas, que va ser diputat de CiU al congrés espanyol de 1986 a 1993, en serà el vice-president. Josep Ramon Bosch, ex-president de Societat Civil Catalana (SCC), n’ocuparà la secretaria general. És una executiva provisional que completen Aitor Egea, com a secretari d’organització, i Aleix Miró, com a secretari de finances.

La Lliga s’ha gestat al voltant de la candidatura a la batllia de Barcelona de l’ex-primer ministre francès Manuel Valls, si bé ell no s’hi ha implicat directament. Diuen que recullen ‘diferents sensibilitats i procedències diverses’ del catalanisme no independentista. És per això que suma veus des de l’extinta CiU fins al PP català ‘vinculades pel convenciment que només des del respecte a l’estat de dret és possible el progrés i el manteniment de la cohesió social’.

Els promotors del partit creuen que cal oferir ‘una opció política catalanista sense complexos’ als votants ‘descontents, desconcertats i desil·lusionats amb els estèrils del procés independentista’. Per això, reivindiquen ‘el diàleg, el pactisme i el bon govern’, a més del respecte a la constitució espanyola. Tanmateix, Bosch és conegut pels seus vincles amb la ultradreta. De fet, és el fundador del col·lectiu ultra Somatemps.

El 2015, Bosch va ser encausat pels atacs contra personalitats catalanes amb un perfil de Facebook fals, un escàndol que el va obligar a dimitir. Per defensar-se en el judici, va triar l’advocat José María Fuster-Fabra, vinculat a la ultradreta. La causa es va arxivar perquè el jutjat va considerar que havia prescrit. Bosch també va denunciar que havia estat víctima d’un suposat espionatge dels Mossos d’Esquadra, fet que va ser desmentit.

Rere les passes d’Unió

El darrer intent de recollir el catalanisme ‘moderat’ el va fer Unió Democràtica a les eleccions al parlament del 2015, quan va obtenir prop de 100.000 vots, amb Ramon Espadaler de cap de llista, però no va entrar a la cambra. Josep Antoni Duran i Lleida ho va tornar a provar a les eleccions espanyoles del 20 de desembre del mateix any, però amb 63.000 vots no va obtenir representació al congrés espanyol.

D’aleshores ençà, tots els intents posteriors de donar cos a aquest espai polític catalanista moderat han fracassat. Units per Avançar, nascut de les cendres d’Unió i encapçalat per Espadaler, va acabar pactant amb el PSC. I Lliures, impulsat per Antoni Fernández Teixidó, no va ser capaç de pactar amb la formació de Manuel Valls.

The post Es constitueix la Lliga Democràtica, el partit contra l’independentisme format entorn de Valls appeared first on VilaWeb.

Acaba sense acord la reunió de mediació i es manté la vaga de divendres a l’aeroport de Barcelona

La proposta de Trablisa –empresa concessionària dels controls de seguretat a l’aeroport de Barcelona– no ha satisfet el comitè d’empresa i la vaga indefinida programada per divendres sembla més a prop. Demà, l’assemblea de treballadors haurà de votar la proposta presentada avui per Trablisa, feta amb la mediació del Departament de Treball de la Generalitat, però tot indica que la tombaran.

Els representants dels treballadors critiquen que la proposta que els ha fet Trablisa és de mínims, que és la mateixa que els van fer al febrer i que no tenen cap intenció d’arribar a un acord.

Ahir, la delegació del govern espanyol a Catalunya va fixar un 90% de serveis mínims durant la vaga amb l’argument que volia assegurar el bon funcionament d’un ‘servei essencial’. Un percentatge criticat per l’assessor del comitè de vaga de Trablisa, Juan Carlos Giménez. ‘Els treballadors no tenen el mínim dret de vaga tal com marca la constitució’, es queixava.

Retards, vols anul·lats i maletes perdudes: quins drets teniu com a usuaris?

The post Acaba sense acord la reunió de mediació i es manté la vaga de divendres a l’aeroport de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Francina Armengol abordarà la negociació d’un nou sistema de finançament en la reunió d’avui amb Pedro Sánchez

La presidenta del govern balear, Francina Armengol, es reuneix aquesta tarda amb el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Parlaran de la negociació d’un nou sistema de finançament autonòmic, i Armengol ‘serà reinvidicativa’ amb tots els temes que afecten les Illes, segons que ha assegurat la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa.

‘És clar que fins que no hi hagi un govern que no estigui en funcions no es podrà començar a negociar’, ha assenyalat tanmateix en una conferència de premsa. Costa ha destacat que ‘és una bona notícia’ que ahir el president avancés que una de les prioritats del govern espanyol seria tractar aquest sistema de finançament.

‘Fa anys i anys que ho reclamem’, ha destacat la consellera, qui ha precisat que ‘és una evidència’ que els ciutadans de les Illes aporten una quantitat de diners a la ‘caixa comuna del país’ que no es reflecteix en el que reben després en inversions. També ha recalcat que aquest sistema afecta als serveis que es poden oferir als ciutadans.

D’altra banda, ha explicat que el govern balear està treballant ‘des del primer moment’ perquè els comptes i el pressupost siguin el ‘més eficient i eficaç possible’ i ha remarcat que això no vol dir s’apliqui ‘cap ajust o retallada’ dels drets que ‘tant’ li ha costat recuperar en l’anterior legislatura a l’executiu balear.

La consellera ha defensat que no es retallarà en educació, sanitat ni en drets socials i que el que es farà serà utilitzar ‘criteris de la màxima eficiència possible.’ ‘No perquè les Illes Balears tenim un excés de la despesa, de cap de les maneres, sinó perquè arrosseguem des de fa molts anys aquest dèficit de finançament autonòmic’, ha conclòs.

The post Francina Armengol abordarà la negociació d’un nou sistema de finançament en la reunió d’avui amb Pedro Sánchez appeared first on VilaWeb.

Desenes de vols cancel·lats als aeroports de Londres per una avaria informàtica de British Airways

Una avaria dels sistemes informàtics de la companyia British Airways ha obligat a cancel·lar prop d’un centenar de vols als aeroports londinencs de Heathrow, Gatwick i City, mentre que uns altres dos-cents s’han retardat, segons que informen els mitjans britànics. Malgrat no ser un problema global, s’ha avisat els passatgers que el problema podria afecta d’altres aeroports britànics i europeus. En el cas de Heathrow, la meitat dels vols que havien d’enlairar-se des de la terminal cinc aquest matí i migdia han estat cancel·lats o retardats. Tot plegat en ple període estival.

L’afectació és doble: d’una banda alguns sistemes d’enlairament han deixat de funcionar. De l’altra, l’avaria ha impedit fer el check-in, ja fos online o presencial. De fet, s’han generat cues als taulells de la companyia. L’empresa ha informat que ha passat a utilitzar un sistema manual d’emergència per mantenir alguns vols.

Major computer failure with British Airways at Gatwick this morning. This is the queue for the queue at check in. Currently stuck on ground cos pilot can't get data. Set off early if you have a flight pic.twitter.com/hL37TGRJ70

— David Hewson (@david_hewson) August 7, 2019

British també ha ofert als clients la possibilitat de moure les reserves entre els dies 8 i tretze d’agost. ‘Estem treballant el més ràpid possible per resoldre el problema dels sistemes. Una sèrie de vols continuen operatius però recomanem als clients que verifiquin l’última informació sobre els vols a ba.com abans de venir a l’aeroport’, ha informat a Twitter.

pic.twitter.com/4WHTwEevJ7

— British Airways (@British_Airways) August 7, 2019

No és la primera vegada que la companyia té problemes informàtics. El maig del 2017 uns 75.000 passatgers van quedar-se a terra a Gatwick i Heathrow.

The post Desenes de vols cancel·lats als aeroports de Londres per una avaria informàtica de British Airways appeared first on VilaWeb.

La imatge de dos policies traslladant un home negre lligat amb una corda causa indignació als EUA

Una fotografia que ha corregut com la pólvora per la xarxa ha provocat una gran indignació als Estats Units. Hi apareixen dos policies de Galveston (Texas) que munten a cavall mentre traslladen un home negre esposat, lligat amb una corda i a peu.

La congressista demòcrata Adrienne Bell s’ha fet ressò de les imatges a Twitter, que s’han viralitzat i han encès les xarxes socials. La policia de Galveston ha reconegut els fets i ha demanat disculpes.

We have verified with law enforcement officials in Galveston, that the photograph taken in Galveston is real. It is hard to understand why these officers felt this young man required a leash, as he was handcuffed and walking between two mounted officers. pic.twitter.com/bEFZnn4qmH

— Adrienne Bell (@AdrBell) August 5, 2019

La societat americana, en ple debat sobre el racisme per les matances d’El Paso i Dayton d’aquesta setmana, veu en aquesta imatge que va fer un ciutadà dissabte passat un reflex de l’època més fosca de l’esclavitud.

The post La imatge de dos policies traslladant un home negre lligat amb una corda causa indignació als EUA appeared first on VilaWeb.

Vuit militants d’Arran condemnats a pagar 24.000 euros per danys en la manifestació de l’1 de maig del 2016

L’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat vuit militants d’Arran per danys durant la manifestació anticapitalista a Barcelona del Primer de maig del 2016. La sentència els imposa una pena de multa de 10 euros diaris durant 10 mesos, el que suposa un total de 14.000 euros entre tots els encausats i més de 9.000€ de responsabilitat civil. En total, i sumant despeses judicials, Arran haurà de fer front a més de 24.000 euros. La sentència dicta l’absolució per desordres públics.

Des del col·lectiu denuncien que durant el procediment s’han fet ús de fitxers policíacs: ‘Fins i tot els perits de Mossos van utilitzar termes com sistemes informàtics per identificar persones i fitxers auxiliars per relacionar persones durant el judici’. També protesten perquè el tribunal no va permetre que les defenses de les vuit persones encausades fessin cap pregunta relacionada amb això durant el judici. ‘Es va negar el dret a defensa i no es va permetre demostrar que les identificacions a partir de fitxers policials, que van significar l’inici de la causa judicial, no podien admetre’s’.

Creuen que la sentència ‘és el resultat d’un judici polític contra el jovent organitzat’ i que els vuit sentenciats se’ls ha jutjat ‘per la seva militància política, s’ha perseguit a la dissidència política i s’ha jutjat el dret a manifestació’.

The post Vuit militants d’Arran condemnats a pagar 24.000 euros per danys en la manifestació de l’1 de maig del 2016 appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘El País Valencià continua com el pitjor finançat i perd mil milions més’ i ’40 anys del foc més tràgic’

Avui, 7 d’agost de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo: 

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘El País Valencià continua com el pitjor finançat i perd mil milions més’ i ’40 anys del foc més tràgic’ appeared first on VilaWeb.

Pàgines