Vilaweb.cat

Els Cinemes Girona anul·len les projeccions del Festival de Cinema Israelià Seret

Els Cinemes Girona de Barcelona han anul·lat les projeccions del Festival de Cinema Israelià Seret. Segons que ha avançat l’Ara i ha confirmat l’ACN, la sala ha anul·lat la seva participació en el certamen, que havia de començar avui. La programació del Festival de Cinema Israelià Seret comptava amb films com Matchmaking, d’Erez Tadmor; Hummus full trailer, d’Asaf Kobrovsky; Karaoke, de Moshe Rosenthal, i Seven blessings, d’Ayelet Menachemi.

Oliu descarta una fusió del Banc Sabadell amb Unicaja: “No hi ha res de res”

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha descartat que l’entitat estudiï cap fusió amb Unicaja, tal com han assegurat aquest cap de setmana alguns mitjans. “No hi ha res de res, cap operació ni negociació, ni sobre la taula ni sota”, ha dit durant el Fòrum Club Cambra Sabadell.

Oliu ha remarcat que l’entitat no es veu afectada per l’estrès bancaria i ha destacat els resultats publicats fa uns dies. “Tinc unes previsions absolutament positives per aquest any i per als següents. Estem preparats per recollir els fruits”, ha indicat.

D’altra banda, Oliu ha pronosticat un repunt de la inflació enguany per l’augment d’un 4% dels salaris, l’efecte de la sequera i les repercussions en el comerç i el transport dels conflictes i tensions al Llevant i a la Xina, entre més factors. També preveu una baixada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals. “Amb tres, possiblement, n’hi haurà prou”, ha dit, en referència a les previsions que en siguin quatre.

 

La selecció catalana femenina de futbol jugarà contra el Paraguai el 6 d’abril

L’equip femení de la selecció catalana de futbol jugarà un partit contra el Paraguai el 6 d’abril, tal com ha avançat RAC1 i ha confirmat la Federació Catalana de Futbol en un comunicat. Encara no s’ha designat en quin estadi es farà el partit i ben aviat s’obrirà un procediment públic perquè les ciutats catalanes que ho vulguin s’hi ofereixin.

Serà el primer partit des del 2019, contra Xile, i el primer amb Xavi Llorens com a seleccionador. El setembre del 2022 el president de la federació, Joan Soteras, va anunciar que a començament de novembre la selecció femenina jugaria un partit contra Veneçuela. Finalment, però, el partit es va ajornar sense data perquè “les circumstàncies del context” no permetien d’organitzar el partit, i es va relacionar amb la decisió que havia de prendre el Tribunal Català de l’Esport per les denúncies d’irregularitats en les votacions a la presidència de la federació.

Tanmateix, el diari Ara va publicar que tot plegat havia estat un gest que Soteras va fer al llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, que mantenia un torcebraç amb quinze jugadores de la selecció espanyola de futbol que es negaven a jugar amb ells si no s’accedia a les seves demandes de professionalització. El partit de Catalunya en aquell context hauria suposat una imatge curiosa, amb Aitana Bonmatí, Andrea Pereira, Laia Aleixandri, Leila Ouahabi, Ona Batlle i Claudia Pina jugant amb Catalunya i negant-se a jugar amb Espanya.

Segons l’Ara, Rubiales va demanar a Soteras, que era el seu vice-president a la federació espanyola, que cancel·lés el partit, i ell va prioritzar la seva relació amb Rubiales i els interessos a la federació espanyola abans de facilitar el retorn de la selecció catalana femenina.

Quan Soteras va anunciar el partit contra Veneçuela –que no s’ha arribat a jugar–també en va anunciar un segon mesos després, entre març i maig de 2023. Aquell tampoc no es va arribar a disputar mai.

La nova samarreta “quadribarrada” de la selecció catalana té cinc barres

Jové recorre contra la decisió del TSJC de no permetre-li d’assistir al ple del parlament pel judici

El president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, ha presentat un recurs de súplica davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran de la negativa de la sala a reprogramar algunes sessions del judici del Primer d’Octubre perquè ho pogués comptabilitzar amb l’assistència als plens del parlament. En l’escrit, la defensa de Jové argumenta que la decisió del tribunal és desproporcionada i lesiva per als drets de representació política.

Jové considera que reordenar mínimament les dates del judici per poder assistir als plens del parlament és viable i materialment possible i plenament eficaç. Per això, lamenta que la decisió de la sala impliqui de sacrificar el dret de representació política, tal com ha dit ERC en un comunicat. Segons Jové, s’hauria de prioritzar el respecte als drets polítics i parlamentaris de qualsevol càrrec electe per sobre dels mínims canvis sol·licitats a l’agenda.

El president del grup parlamentari d’ERC també constata que la petició afecta menys de la meitat de les sessions i que el retard que això significaria és irrisori tenint en compte que fa set anys que els tribunals arrosseguen la seva causa. “Difícilment es pot considerar ni tan sols remarcable –ni molt menys rellevant o significativa– la suposada demora” que implicaria atendre aquesta petició, diu la defensa.

En clau més política, Jové també alerta que delegar el vot al parlament implicaria renunciar a exercir personalment el vot, i avisa que podria no ser ni tan sols una via admissible a la cambra catalana, especialment pel caràcter limitat i restrictiu de l’article 95 del reglament. “Si el parlament no acceptés aquest mecanisme, es podrien fins i tot alterar les majories”, apunta Jové.

Felipe VI beneeix a Barcelona la rebel·lió dels jutges espanyols contra l’amnistia

Hi havia somriures i copets a l’espatlla forçats al vestíbul de l’entrada del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Feien rotlle el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños; el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz; el president del TSJC, Jesús María Barrientos; el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, i el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte. Esperaven l’arribada de Felipe VI a l’auditori, on havia de presidir l’acte anual de lliurament de despatxos als nous jutges formats a l’Escola Judicial de Barcelona. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també hi assistia com a autoritat, però no ha participat en la rebuda al rei i hi ha tingut un paper del tot secundari, testimonial.

Hi havia prou metres de separació perquè la premsa no pogués sentir la conversa, però de fora estant qualsevol observador hauria dit que estaven d’acord amb tot. Era un miratge, perquè aquella camaraderia impostada amagava una guerra oberta entre els poders de l’estat per l’amnistia als represaliats del procés. I restava per veure si aquell que esperaven beneïa d’una manera més o menys explícita la rebel·lió de jutges i fiscals que hi ha en marxa. I l’ha beneïda.

Perquè Felipe VI ha aprofitat el discurs de benvinguda als nous jutges per dir unes paraules que tothom sabia interpretar: “Són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’estat independent i plenament separat dels altres poders; el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials i la igualtat de tots davant la llei.” El rei espanyol esmentava els conceptes que la dreta i l’extrema dreta, política i judicial, fa mesos que fan anar per desqualificar la llei d’amnistia, “executar allò jutjat”, “separació de poders” (per la suposada ingerència del poder legislatiu en el judicial), “igualtat de tots davant la llei”.

Amb aquest discurs Felipe VI avalava l’expressió més aspra que uns minuts abans havia pronunciat el president del CGPJ en el seu discurs. “Deixeu-nos en pau”, ha deixat anar. Una expressió de fastig (amb la tramitació de la llei d’amnistia, és clar) que no era prevista en el discurs inicialment i que ha afegit sobre la marxa. Vicente Guilarte havia dit als nous jutges: “La vostra funció no es podrà veure mai revisada en instàncies alienes a les jurisdiccionals.” I els deia, com ha anat demostrant aquests darrers mesos: “Podeu comptar per a això amb el Consell General del Poder Judicial, que es mantindrà vigilant davant qualsevol atac a la vostra independència, vingui d’on vingui, per tal de defensar-la.”

La plana major del poder judicial i el cap de l’estat espanyol han vingut, doncs, a Barcelona a ungir els nous jutges per a transmetre’ls, sota la referència típica i tòpica de la defensa de la independència judicial, la idea que una amnistia com la que sembla clar que entrarà en vigor d’ací a uns quants mesos és inacceptable. I ho deia un president del CGPJ que fa anys que és caducat, i que ha reconegut en el seu discurs que li mancava legitimitat per a ser ell qui el pronunciés, per ocupar el lloc en la taula presidencial d’aquest acte solemne que el poder judicial espanyol fa deliberadament a Barcelona any rere any. Ho deia un president del CGPJ clarament polititzat, davant el posat seriós dels dos representants públics sota sospita en aquest auditori: el fiscal general de l’estat i el ministre de la Presidència; l’un perquè no veu el nou terrorisme que sí que veu la majoria de fiscals del Suprem i, segurament, la majoria de magistrats que avui eren presents a la sala; i l’altre perquè és l’home del PSOE que negocia els termes de l’amnistia amb els independentistes.

Un dels jutges presents, Manuel Marchena, assegut a la primera fila de l’auditori, escoltant atentament les paraules de l’un i de l’altre, de Guilarte i Felipe VI, sabent que té en bona part a les seves mans, com a president de la sala segona del Suprem, la decisió de donar l’empenta definitiva a la causa per terrorisme contra els investigats pel Tsunami Democràtic; que té a les mans (perquè les seves mans mouen tots els fils a la totpoderosa sala penal de l’alt tribunal espanyol) la decisió d’aplicar l’amnistia a la llarga causa contra els exiliats, començant pel president Puigdemont. I és clar que, si segueix el criteri dels seus immediats superiors, no ho farà. Perquè Marchena, peça clau en la rebel·lió dels jutges contra l’estat de dret, és ni més ni menys que l’exemple a seguir per als cent seixanta nous jutges que d’avui endavant seran continuadors del poder judicial espanyol.

Desallotgen un bloc de pisos adjacent a l’edifici esfondrat a Badalona per l’aparició d’una esquerda

Els bombers han desallotjat preventivament els vint pisos del número 7 del carrer Canigó de Badalona, adjacent al bloc que ara fa una setmana es va esfondrar internament provocant la mort de tres persones. El veí del 4t 4a del número 7 havia detectat una esquerda horitzontal, segons que han confirmat els bombers a VilaWeb.

Els bombers han detectat que l’esquera afecta el forjat. Segons el batlle de Badalona, Xavier Garcia Albiol, podria haver sorgit arran de l’esfondrament de la setmana passada. El Grup d’Estructures Col·lapsades dels bombers i l’arquitecte municipal han analitzat la finca i han determinat que el més segur era desallotjar tots els pisos. Mentrestant, els veïns del número 9, esfondrat dimarts passat, han pogut entrar a buscar algunes pertinences.

L’esquerda ha aparegut en un habitatge situat paret amb l’immoble esfondrat. El batlle ha dit que les esquerdes es repeteixen en algun altre pis del mateix costat de la finca. Els pisos més propers a l’edifici esfondrat són els corresponents a les porteries 3 i 4 de cada planta, uns habitatges on s’ha acordat el desallotjament immediat fins a nou avís, sense possibilitat que els veïns puguin recollir cap pertinença.

Pel que fa a les porteries 1 i 2 de totes les plantes –més allunyades de l’edifici esfondrat–, els veïns també han hagut d’abandonar casa seva, però és previst que hi puguin accedir per agafar coses bàsiques. Hi podran entrar fins que comencin les tasques d’apuntalament de l’edifici, previstes durant les pròximes hores. “Qui no hi accedeixi aquesta tarda, probablement es quedarà sense poder recollir res fins a nou avís”, ha dit Albiol.

En l’incident de la setmana passada hi van morir tres persones. Els bombers van treballar de matinada per a treure la runa, quan van localitzar les víctimes. Hi havia justament tres veïns empadronats a l’edifici que no s’havien pogut localitzar. Eren de tres habitatges diferents i una feia una videotrucada en el moment de l’esfondrada, segons els familiars.

PSC, ERC i Junts aproven l’informe de la covid a les residències tot i el malestar dels familiars

El Parlament de Catalunya ha aprovat l’informe del grup de treball de l’impacte de la covid-19 a les residències amb els vots a favor del PSC, ERC i Junts. En canvi, Vox, CUP, En Comú Podem i Ciutadans s’hi han pronunciat en contra i han criticat sobretot els aspectes que no recull el document, com ara les responsabilitats polítiques d’aquella gestió.

La coordinadora Familiars de Residències 5+1 s’ha manifestat davant del parlament per expressar indignació amb el document. El consideren una burla a les famílies i les persones que van morir a les residències durant la pandèmia. El report constata la manca de recursos i de coordinació entre el sistema residencial i el sanitari, que va originar un “accés desigual” als hospitals.

En les conclusions, no assenyala cap responsable dels gairebé 4.000 morts a les residències, però explica que hi havia manca de mitjans i personal, desconeixement sanitari i descoordinació, cosa que va fer que les inspeccions fossin deficients i que les hospitalitzacions dels malalts fos desigual.

“No es depuren responsabilitats”

La diputada Jèssica González, d’En Comú Podem, i Laia Estrada, de la CUP, han denunciat que les conclusions del grup de treball no depuren responsabilitats. En una conferència de premsa, han explicat que els seus grups han votat en contra de les conclusions perquè no hi ha justícia, ni reparació ni garanties que no es repetirà. “El parlament no ha estat a l’altura”, ha lamentat Estrada. “Continuarem lluitant, tot i que avui és un dia de vergonya. La política no ha fet la feina que havia de fer”, ha afegit González. Arran d’això, han demanat perdó a les famílies de les víctimes, entitats i supervivents.

La diputada dels comuns ha assenyalat que hi va haver manca de coordinació entre els qui aleshores eren consellers de Salut, Alba Vergés, i de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. I la diputada Estrada ha afegit que s’havia d’haver fet una auditoria independent per poder afinar més en l’assumpció de responsabilitats.

Collboni torna a tramitar el pressupost de Barcelona encara sense majoria

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que la comissió de govern demà tornarà a aprovar el pressupost de l’ajuntament per tal que comenci el tràmit de l’aprovació definitiva al ple de març. Una vegada aprovat al govern, dimarts es portarà a debat a la Comissió d’Economia. “Barcelona té govern, però encara no té el pressupost que necessita el 2024”, ha dit. A final de l’any passat el batlle ja va intentar d’aprovar el pressupost, però el va acabar retirant per la manca de suport polític, perquè l’oposició també li va demanar que conformés un acord de govern amb més grups. Si continua sense tenir el suport però insisteix a tramitar els comptes, Collboni es podria trobar abocat a una qüestió de confiança per a aprovar-los. Un supòsit que, ara per ara, no vol comentar: “Pas a pas”, ha dit.

“Hi ha una fragmentació política que obliga tothom a fer un esforç per arribar a acords”, ha dit, i ha recordat que ja s’havien aprovat qüestions que s’han de sostenir en el pressupost, com ara la cobertura de la Ronda de Dalt: “La ciutat està en marxa i no pot perdre cap oportunitat, i menys pel fet de no tenir el pressupost que la ciutat necessita.”

Ha explicat que el pressupost és pràcticament el mateix que ja va registrar a final d’any i que va acabar retirant per manca de suport polític, però amb una modificació: un augment del 2% dels ingressos (71 milions d’euros) per la correcció de les recaptacions de l’estat espanyol. Ha detallat que aquest pressupost inclou 777 milions en inversió.

El govern de Barcelona té un suport minso, només els 10 regidors del PSC dels 41 que hi ha en total, i l’oposició continua demanant-li un acord que inclogui també el govern de la ciutat. Tanmateix, Collboni diu que el context polític d’ara és diferent perquè els governs de la Generalitat i de l’estat espanyol també negocien el pressupost. “Espero que en les setmanes vinents veurem com comença la tramitació i l’aprovació de la Generalitat i de l’estat, també amb un clima de diàleg i d’entesa en un escenari com el de Barcelona, de fragmentació política i de governs sense majories”, ha dit. Collboni ha afegit que obria la mà a tots els grups i que tenia la predisposició d’escoltar totes les propostes.

Amb tot, ha negat que pretengui assolir un acord per un intercanvi de suports: “No vinculem la posició d’uns grups a Barcelona, Catalunya i Espanya. Són acords diferents i parlen de polítiques diferents, però és evident que hi ha un context: ara a tots els nivells es treballa en la consecució d’acords pressupostaris.”

El batlle ha detallat alguns dels aspectes més destacats que inclouen els comptes que el seu govern ha dissenyat per al 2024, com ara la construcció de cinc mil habitatges nous, un nou pla de barris, l’impuls de l’economia i inversions com la cobertura de les Rondes, la nova Rambla, la rehabilitació de la rodalia de l’estació de la Sagrera i el nou Port Olímpic.

La majoria d’ultres del Nou d’Octubre accepten penes de 12 mesos a 24 de presó

La majoria dels ultradretans processats (26 de 28) per les agressions feixistes en la manifestació del Nou d’Octubre de 2017 a València han acceptat condemnes de presó que van de dotze mesos a vint-i-quatre com a responsables d’un delicte d’odi, a més de multes per uns quants delictes de lesions i ordres d’allunyament de les entitats que formen part de la Comissió 9 d’Octubre. 

Després de 6 anys de lluita, els acusats per les agressions a la manifestació del 9 d’Octubre de 2017 han reconegut els seus delictes i acceptat les penes. Gràcies al treball de la Comissió 9 d’Octubre, 26 dels 28 acusats han signat un acord de conformitat.https://t.co/ZRQscdL0N3

— Acció Cultural del País Valencià (@AccioCulturalPV) February 14, 2024

Amb l’acord, la majoria dels ultres reconeixen els delictes i esquiven la presó. Els altres dos processats, que no han admès els fets, entre els quals un locutor de televisió i de ràdio acusat de fer una crida per impedir la manifestació, seran jutjats a partir del 4 de març.

En un comunicat, la Comissió 9 d’Octubre ha destacat que sense la seva feina i la resta d’acusacions no s’haurien identificat tots els acusats. Així mateix, ha dit que la causa i el pacte posterior havien servit perquè es reconegués el caràcter polític de la violència antivalenciana i perquè els agressors tinguessin antecedents penals i haguessin de rescabalar les víctimes.

El portaveu de la comissió, Toni Gisbert, ha dit: “El resultat marca un abans i un després en la història de la lluita contra la violència feixista al País Valencià.” Alhora, ha assenyalat que la causa judicial ja ha tingut conseqüències visibles perquè els condemnats no poden entrar a l’estadi del València i s’ha dissolt “una penya violenta i protagonista de nombrosos incidents”.

Així mateix, Gisbert ha afirmat que la causa ha significat una condemna social contra els violents, i això ha permès que aquests darrers anys es pogués celebrar el Nou d’Octubre sense incidents. “Tot això ja és un èxit i un punt i a part, tenint en compte el context de la tradicional impunitat de què ha gaudit l’extrema dreta al País Valencià”, ha afegit.

El Suprem ratifica la condemna per desobediència a Pau Juvillà

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna a Pau Juvillà, ex-secretari de la mesa del parlament, per no haver retirat llaços grocs del despatx de la CUP a la casa de la vila de Lleida quan era regidor i li ho va ordenar la Junta Electoral. Així doncs, desestima el recurs de Juvillà en contra de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va condemnar a una inhabilitació de sis mesos i una multa de 1.080 euros.

Malgrat que fins ara la sentència no era ferma, la Junta Electoral ja va prendre l’escó de diputat a Juvillà per la “inelegibilitat sobrevinguda”, tal com ja l’havia pres al president Quim Torra. Contra aquesta decisió, Juvillà també va presentar un recurs al Suprem, però l’òrgan judicial va avalar la Junta Electoral.

Ara el Suprem diu que Juvillà va aprofitar el seu càrrec com a regidor i com a president del grup municipal per col·locar els llaços al despatx que tenia assignat el partit, fet que “viola el deure de neutralitat política” en períodes electorals. Juvillà va dir que li havien vulnerat la llibertat ideològica, però el Suprem diu que no és la qüestió a debatre: “L’objecte del procés no és analitzar la condemna del recurrent des de la perspectiva de la llibertat ideològica i d’expressió, ja que com a ciutadà és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política. L’objecte és la desobediència de les ordres reiterades d’un òrgan constitucional, que té com a funció garantir la transparència i netedat als processos electorals que exigeix la neutralitat dels poders i les administracions públiques.”

Diu que calia analitzar si la Junta Electoral podia ordenar a Juvillà de retirar els símbols del seu despatx i que la resposta és afirmativa.

El govern espanyol comença el tràmit per a regular el cànnabis medicinal

El Ministeri de Sanitat espanyol ha començat el tràmit per a regular el cànnabis medicinal amb un reial decret. El text es troba en fase de diàleg i discussió amb la societat civil. A més, s’ha habilitat un correu al portal del ministeri perquè els ciutadans hi facin aportacions. Sanitat ha explicat en un comunicat que la regulació que proposa és una mesura “rigorosa i basada en la millor demostració científica”. És previst que es facin avaluacions periòdiques per a comprovar l’eficàcia del cànnabis medicinal. A més, es vol donar prou flexibilitat a la norma per poder-la ampliar.

Sanitat aborda aquesta normativa partint de les conclusions de la subcomissió del congrés espanyol que va analitzar experiències de regulació del cànnabis per a usos medicinals. En acabat, va instar l’Agència de Medicaments i Productes Sanitaris espanyola a fer un full de ruta per a aprovar-ne la regulació. Aquest full de ruta ha estat validat per la delegació del govern espanyol per al Pla Nacional sobre Drogues.

Javier Padilla, secretari d’estat de Sanitat, s’ha reunit amb l’Observatori Europeu del Consum i Cultiu de Cànnabis i amb col·legis professionals i societats científiques, i ben aviat es trobarà amb l’Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal.

El Ministeri de Sanitat espanyol diu que la regulació que proposa és garantista quant a la qualitat dels productes i la seguretat dels pacients. Pretén d’habilitar les vies legals disponibles per a disposar de compostos terapèutics fets a partir de preparats estandarditzats de cànnabis que hagin demostrat que alleugereixen el dolor i el patiment dels pacients. Es preveu l’administració per via oral d’aquests preparats.

Amb aquesta regulació, l’estat espanyol s’assimilaria a països com Portugal, el Regne Unit i Noruega.

Les investigacions apunten que l’incendi del Saler pot haver estat provocat

La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha dit que les investigacions tant pel conat d’incendi a la zona boscosa del Saler de diumenge com per l’incendi de dilluns “apunten al fet que han estat intencionats”. Segons que ha dit, la Guàrdia Civil i el Seprona han anat al lloc dels fets per investigar-ho, i l’ajuntament ha demanat al jutjat que investiga incendis anteriors a la mateixa zona que geolocalitzi el telèfon mòbil de l’home que s’investiga, perquè han començat prop de casa seva.

“La Guàrdia Civil ho investiga de fa molt de temps i va recollint tots els indicis. La investigació continua”, ha dit, i ha afegit: “Quan tinguem més informació, es farà pública, però el procés està judicialitzat.” De moment, no hi ha detinguts.

El darrer incendi del Saler va començar dilluns a la tarda, i es va considerar estabilitzat ahir de matinada. A les 20.16 ja estava controlat, però ja havia cremat catorze hectàrees. Es van haver de desallotjar una trentena de persones per la proximitat del foc als apartaments, però ahir a la tarda ja hi van poder tornar.

[VÍDEO] Crits i pressió dels eurodiputats del PP: el debat de l’informe contra la immersió esdevé un guirigall

El debat sobre l’informe dels eurodiputats hostils a la immersió ha convertit la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en un guirigall. La presidenta, Dolors Montserrat, ha volgut que es fes el debat tant si com no, tot i les crítiques d’uns quants eurodiputats que denunciaven que el document no feia ni vint-i-quatre hores que era disponible i no havia estat traduït. “És una mostra de la seva parcialitat”, li han etzibat.

“Les conclusions eren pre-fabricades”: indignació per l’informe que diu que el castellà és discriminat a les escoles

Montserrat ha perdut el control de la sala, on alguns eurodiputats han acabat a crits, mentre es reiteraven les peticions d’ajornament del debat. Una possibilitat que el PP no ha volgut considerar en cap moment. A més, ha pressionat els assistents, tot enviant més eurodiputats a la comissió. “No cal que vinguin més senyors del PP, ja hi ha quòrum”, ha dit l’eurodiputada socialista Cristina Maestre Martín, entre riures i aplaudiments.

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha denunciat “l’espectacle mediàtic” i que el PP faci servir el comitè per a la seva “campanya política”, mentre que l’eurodiputat de Junts Toni Comín ha demanat a Dolors Montserrat que, “com a mínim, intenti d’aparentar imparcialitat”.

La presidenta també s’ha enganxat amb uns quants membres de la comissió, com ara la verda Margrete Auken, el socialista Ibán García del Blanco i la no adscrita Maria Angela Danzi, que també va formar part de la missió a Catalunya.

Reobren la investigació per la mort d’una noia per la caiguda d’una palmera a Barcelona

L’Audiència de Barcelona ha fet marxa enrere i ha reobert la investigació sobre la mort d’una noia al Raval de Barcelona a qui li va caure una palmera l’agost del 2023. Inicialment, l’Audiència havia acordat el sobreseïment de la causa, però segons que expliquen a VilaWeb fonts de l’acusació particular, el jutge ha admès el recurs contra l’arxivament del cas.

Javier Benito, advocat de l’acusació particular, recorda que uns mesos enrere, el 14 de març, un veí del Raval havia denunciat que la palmera estava molt inclinada i hi havia el perill que caigués. “Són dades suficients per haver fet una anàlisi més detallada a la vista del desenllaç fatal i, per tant, pot existir una responsabilitat greu del consistori”, diu.

És per això que demana que es prengui declaració al responsable de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona que va lliurar l’informe amb data del 4 d’agost, l’endemà de la mort, i que s’identifiqui el responsable territorial que va fer el reconeixement de la palmera i va decidir que no calia fer-hi cap actuació. També demana que s’aportin aquests informes i se citi el responsable territorial perquè declari com a investigat.

L’endemà de l’accident, l’ajuntament va dir que la causa més probable del trencament de l’arbre era la sequera, que hauria provocat un estretament de la part alta de la palmera. També va ordenar la revisió de vuit-centes palmeres de la ciutat amb característiques similars a la que va caure, que, de fet, havia estat revisada i no s’havia considerat perillosa.

Les portades: “Putin apunta al Bàltic” i “El parlament veu deficient el control de la covid als geriàtrics”

Comença el judici per les agressions ultres del Nou d’Octubre

Avui comença a la Ciutat de la Justícia de València el judici contra els vint-i-vuit ultres que van agredir de manera molt violenta manifestants i periodistes durant la manifestació del Nou d’Octubre de 2017 a València. L’acusació particular l’exerceix la Comissió 9 d’Octubre, que cada any organitza la manifestació.  Inicialment, s’havia reprogramat per al 4 de març, però s’ha avançat per a ratificar l’acord de conformitat entre les acusacions i vint-i-sis acusats dels vint-i-vuit. 

Els fets van ocórrer el 9 d’octubre de 2017 a la vesprada, a plena llum del dia, a la plaça de Sant Agustí de València, lloc on sol començar la manifestació del Nou d’Octubre. Segons l’ordre de processament, els agressors van entonar cançons i crits d’extrema dreta i van fer la salutació feixista. El jutge va escriure que el seu objectiu era assetjar els manifestants i enfrontar-s’hi per dificultar la protesta i impedir-la, i que ho van fer usant la violència. Els acusats van trencar els cordons de seguretat i van acorralar els manifestants per agredir-los. A l’acta s’hi descriuen les amenaces que van rebre els treballadors del diari la Jornada, que el promocionaven. També hi consten les puntades de peu i els cops de puny que els acusats van etzibar als manifestants. Els càmeres i els fotògrafs també van ser objecte de les ires dels violents, que els van malmetre molt de material fotogràfic.

Els delictes que els imputen són desordres públics, amenaces, coaccions, lesions, delictes d’odi, integració en grup criminal i vulneració del dret de manifestació. La fiscalia demana condemnes que van de tres anys de presó a set i mig i multes. La petició de l’acusació particular, la Comissió 9 d’Octubre, que cada any organitza la manifestació, és més dura: de cinc anys de presó a onze i una pena d’allunyament. És a dir, la prohibició que els condemnats s’acosten a tres-cents metres a les seus de les entitats que en fan part o a la manifestació del Nou d’Octubre.

Fa poques setmanes la majoria dels acusats van acceptar la culpabilitat dels seus fets, cosa que es va considerar històric per fonts de la Comissió 9 d’Octubre, que van recordar en declaracions a VilaWeb la impunitat amb què l’extrema dreta violenta ha actuat sempre al País Valencià.

El judici ja s’havia d’haver fet el 25 de setembre, però es va suspendre perquè algunes defenses dels ultres van dir que encara no havien llegit els detalls de l’acord de conformitat. Hi va haver desacords entre les acusacions i les defenses sobre les ordres d’allunyament fixades, que inclouen seus d’entitats.

L’odi no se’ls en va ni després de la independència…

L’odi és una emoció extremadament poderosa que pot tenir conseqüències profundes en la societat i en la vida personal. Es manifesta com un sentiment intens de rebuig o aversió cap a una persona, grup o cosa, i pot ser alimentat per prejudicis, estereotips, por, ignorància o experiències negatives passades. I, la cosa pitjor de totes, no desapareix…

Ahir Rússia va ordenar de detenir la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas; el secretari d’estat d’aquest país, Taimar Peterkop; i el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys. La portaveu del govern rus, Maria Zakharova, va explicar que aquests tres polítics bàltics eren en una llista de cerca i captura i que serien detinguts immediatament si entrassen a Rússia o si aquest país els pogués capturar.

Tots tres són acusats, de manera grandiloqüent i demagògica, de “destruir la memòria de la lluita contra el feixisme i el nazisme”, per haver retirat restes dels monuments aixecats durant l’ocupació soviètica, il·legal i a la força, dels seus països.

El cas és que aviat farà trenta-quatre anys de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània i el nacionalisme rus no cedeix. En realitat, perquè no ha acceptat mai la independència de les repúbliques bàltiques. Però també perquè l’odi –als estonians o als lituans; en definitiva, a tothom que no siga com ells– no se n’ha anat ni tres dècades després de la independència. No se n’anirà mai.

Quan parlem, doncs, de nacionalisme, hem de saber que un dels paranys més perillosos és posar-los, posar-nos, tots en el mateix sac, com si fossen un sol fenomen. Els que són d’alliberament i els que oprimeixen. Els que serveixen a la causa de la llibertat i els que serveixen a la causa de l’opressió. Els que són moguts per la voluntat de construir i els que reposen sobre l’odi i el supremacisme. El dels qui volen viure, simplement, com qualsevol altra nació i el dels qui no saben viure sense fer d’aquesta pàtria o aquella l’enemic interior que els justifica a ells.

I per això és tan important entendre –i dir-ho a tothom i escampar-ho als quatre vents– que no, que no és igual brandar la tricolor estoniana o les quatre barres, que les banderes de Rússia o Espanya. I assumir que després de la independència –trenta anys, quaranta, després de la independència– ells continuaran pressionant i atacant cada dia. Mentre nosaltres haurem fet via, espere i vull que tanta o més que la que ja han fet els estonians.

 

PS1. Josep Miquel Arenas, conegut per Valtònyc, participarà avui en una trobada amb els subscriptors de VilaWeb, en el seu primer gran acte a Catalunya d’ençà que va tornar de l’exili. Ho podreu seguir en vídeo, en directe, ací a VilaWeb, a les set del vespre.

PS2. Pere Millan ha entrevistat el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut del Català a l’Aragó, Javier Giralt. Giralt respon amb contundència al president de l’Aragó, Jorge Azcón, que va negar que a l’Aragó s’hi parlàs català: “El president s’equivoca: a l’Aragó s’hi parla català”.

PS3. Julià de Jòdar avui fa una proposta a l’independentisme, sobre què hem de fer a partir d’ara i enmig del debat sobre la llista cívica. Molt interessant de llegir: “Una modesta proposició“.

PS4. Loveday Morris, al pas fronterer de Kérem Xalom, ens explica que grups de joves israelians d’extrema dreta s’hi concentren per impedir el pas dels pocs camions que entren ajut humanitari a Gaza. El text, i les fotografies de Lorenzo Tugnoli, fan posar els pèls de punta: “Grups de joves israelians bloquen l’entrada d’ajut a Gaza, mentre l’exèrcit s’ho mira i no fa res“.

Valtònyc conversa amb subscriptors de VilaWeb

Josep Miquel Arenas, conegut per Valtònyc, participarà avui en una trobada amb els subscriptors de VilaWeb, moderada per la periodista Txell Partal. Serà el primer gran acte en què participa Valtònyc a Catalunya d’ençà que va tornar de l’exili.

Valtònyc: “Ho tenia tot preparat per anar a la presó”

L’acte es farà a les 19.00 a l’Ateneu Barcelonès, al carrer de la Canuda 6, a Barcelona. Només hi podran assistir els subscriptors de VilaWeb que s’hi hagin apuntat i a hores d’ara ja és tot ple. Tanmateix, els lectors de VilaWeb podran seguir l’acte en directe ací mateix i més tard també el podran tornar a veure a la carta.

Els subscriptors de VilaWeb són convidats amb regularitat a participar en actes públics com aquest i poden enviar preguntes per a formular al convidat.

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

Grups de joves israelians bloquen l’entrada d’ajut a Gaza, mentre l’exèrcit s’ho mira i no fa res

The Washington Post · Loveday Morris

Kérem Xalom, Israel – És quasi de la una de la matinada i Yosef De Bresser, de vint-i-dos anys, està nerviós. Refusa trucades del cotxe estant mentre avança per camins de terra, als afores del sud de Gaza, prop d’Egipte. “Hi ha gent?” demana. Una quarantena, li diuen.

Aleshores envia un missatge de WhatsApp per demanar ajut: “Aquesta nit dormim a Kérem Xalom i blocarem l’ajut i el combustible a Hamàs! Vols dormir aquí amb nosaltres? Els serveis de transport funcionen tota la nit.”

Abans que Hamàs ataqués Israel, el 7 d’octubre, i comencés la guerra que va seguir, Kérem Xalom era el principal pas comercial entre Israel i Gaza. Avui dia, és un dels dos únics punts d’entrada per als aliments i els medicaments a l’enclavament assetjat, on les agències d’ajuda humanitària asseguren que els civils pateixen fam.

Però De Bresser i els seus tres companys estan decidits a impedir que hi entrin els camions i afirmen que no els preocupa si els innocents pateixen: “La guerra és la guerra”, diu De Bresser. “Que potser els Estats Units es van preocupar pels civils quan van bombardar Hiroshima i Nagasaki? Qui ajuda el seu enemic?”


De Bresser, a l’esquerra, fa trucades mentre Bnayahu Ben Xabat, al centre, cerca un camí secundari cap a Kérem Xalom (fotografia: Lorenzo Tugnoli per a The Washington Post).

Prim i vestit amb una samarreta, De Bresser no sembla pas un líder. Però en té credencials. Ha viscut a Yitzar, una colònia de Cisjordània coneguda pels seus actes violents contra els palestins veïns, i ha estat arrestat una dotzena de vegades.

Al coll hi duu tatuat un puny alçat contra una estrella de David blava, l’emblema de la Jewish Defense League, fundada a Nova York pel rabí extremista Meir Kahane i considerada organització terrorista per l’FBI. El grup va llançar bombes contra objectius palestins i àrabs durant els anys setanta i vuitanta, però ara és molt inactiu.

“És una mica de la vella escola”, explica Bnayahu Ben Xabat, de vint-i-tres anys, amic de De Bresser, abans de començar el viatge. Ben Xabat és responsable de projectes especials per a Im Tirtzu, una organització sionista d’extrema dreta. Projectes especials com el que tenen preparat aquest matí d’un dimecres tan matiner.

De Bresser i Ben Xabat fa setmanes que protesten perquè arribi ajut a Gaza. Acampar per impedir-ho és una idea nova.


Els manifestants munten les tendes al pas fronterer (fotografia: Lorenzo Tugnoli per a The Washington Post).

Les forces de defensa d’Israel –en principi– han declarat Kérem Xalom com a zona militar tancada als civils d’ençà de final de gener. Però a la nit no hi ha controls i això facilita l’entrada d’autobusos plens de manifestants. Tot amb tot, Ben Xabat vol transitar per camins sinuosos camps a través, per acatar l’ordre judicial que prohibeix de circular per aquestes carreteres.

Quan el grup arriba finalment al pas fronterer, un autocar ple de caminants ja s’espera.

Al pas fronterer hi ha un cotxe de policia solitari amb els llums blaus i vermells pampalluguejant. Però els joves baixen de l’autocar i passen pel costat del cotxe, cridant excitats.

Dins, es donen la mà amb els soldats i comencen a col·locar les seves tendes.

Un demana a un soldat si pot conduir el cotxe fins al punt de pas. El soldat diu que a ell li sembla bé, però no està segur si la policia el detindrà. “No ho crec –diu–. Bona sort. Encén els llums.”

Una veu cridant per un altaveu demana als manifestants d’agafar sacs de dormir i tendes. “Benvinguts als qui han arribat –diu–. Sou uns campions.”

A les tres de la matinada, Tahel Attar, de disset anys, ofereix sopa. “L’exèrcit ens fa costat, la policia ens fa costat –diu–. No volen que estiguem aquí, però ho entenen. Ens hi deixen estar. Parlem amb ells, ens ho passem bé amb ells, els oferim tot allò que necessiten.”

Alguns es fan fotos amb els soldats. “Am Yisrael Chai!”, criden (“El poble d’Israel viu”).


Els manifestants canten cançons militars per passar la nit, recolzats al mur de la frontera (fotografia: Lorenzo Tugnoli per a The Washington Post).

De sobte, els arriba el retrò d’una explosió dins Gaza. I és rebuda amb crits d’alegria. Rafah, la ciutat fronterera on Israel ha dit que prepara un nou atac, és a pocs quilòmetres de distància.

De Bresser torna a actualitzar el seu grup de WhatsApp.

“La porta és oberta! Podeu arribar amb cotxe fins al pas. Blocarem els camions! Triomfarem!”

Han vingut joves de tot Israel. Afirmen que l’ajuda humanitària a Gaza ajuda Hamàs, i diuen que la blocaran encara que això faci que els innocents passin fam.

Ben Xabat argumenta que el sucre i la farina es poden utilitzar per fer bombes. “Quan barreges farina amb nitrat de potassi obtens un explosiu”, diu. “Cada quilo de sucre i farina que entra a Gaza d’Israel estant, ens tornarà en forma d’un coet que matarà els nostres fills.” I afegeix: “Quan un soldat palestí té fam, no lluita tan bé.”

Però, i els nens? “Ningú pot dir que els nens siguin dolents”, diu. Però “els que eren nens en el passat són els que assassinaven i violaven i segrestaven” el 7 d’octubre.

Alguns altres concentrats diuen que ni tan sols cal l’ajut.

“Hem sentit a dir que els donen coses que realment no necessiten”, diu Attar. “Com ara maduixes. No crec que la gent que hi ha allà dins plori per tenir maduixes.”

A Gaza, les famílies s’alimenten de menjar per a animals per sobreviure. I el 93% de la població –que és de més de 2 milions d’habitants– es troba en “nivells de fam”, segons que va informar a final de desembre un consorci que té el suport de les Nacions Unides.

Hadas Kremer, una noia de disset anys de cabells rossos i arrissats de la colònia ortodoxa d’Otniel, prop d’Hebron, explica que els palestins que estan descontents i famolencs a Gaza se n’haurien d’anar. Israel paga perquè se’n vagin, diu ella. Però, en realitat, la gran majoria d’habitants de Gaza no tenen cap manera de fugir.

Clareja i arriba un altre autocar de manifestants, nens i adolescents ultraortodoxos del nord d’Israel. Es posen les filactèries i reciten pregàries. N’hi ha que ballen. Un grup canta cançons militars amb una guitarra. Fan servir els lavabos del pas fronterer. Ningú no els demana que se’n vagin.


Un dels grups de manifestants que vol blocar el pas de l’ajut humanitari (fotografia: Lorenzo Tugnoli per a The Washington Post).

“Mort, mort, mort als àrabs”, crida una participant en l’acampada quan sent una salva d’artilleria. Després s’adona de la presència d’un periodista. “Mort a Hamàs, a Hamàs”, es corregeix.

Al matí, els camions d’ajut comencen a fer cua de cap a cap de la frontera israeliana amb Egipte. I els manifestants, quan temen que es puguin deixar entrar els lliuraments per una porta que normalment es fa servir de sortida, canvien les tendes de lloc.

Els soldats israelians els miren i prou. “Home, no tens ganes de disparar cap tret allà?”, demana un dels manifestants, mirant cap a Egipte.

“No vull que et disparin –respon el soldat–. Ets més important.”

Tanmateix, la nova posició d’algunes tendes sembla que incomoda els militars israelians. A les deu del matí arriba un grup d’oficials de rang elevat. Entre ells hi ha el brigadier general Yossi Bachar, antic cap d’estat major i ara reservista.

“Ens n’anirem d’aquí quan hi hagi un vídeo del general Yossi Bachar dient que avui no passarà cap camió per aquesta porta”, crida De Bresser. Als manifestants els asseguren que no podrà entrar cap mercaderia si es retiren de la tanca fronterera.

Així ho fan. Els camions estan aturats.

L’exèrcit israelià, mitjançant la COGAT, l’agència del Ministeri de Defensa que supervisa els afers civils palestins i els punts de pas, no va voler respondre per què es va permetre als manifestants de romandre al pas. L’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides va dir que no podia proporcionar dades sobre quants camions havien restat blocats al pas. L’oficina no té presència al punt fronterer.

A primera hora de la tarda molts adolescents se n’han anat a l’escola i amb la família. Però encara hi ha si fa no fa una dotzena de nens, amb una colla d’adults, i aconsegueixen d’impedir que entri ajut a Gaza.

Un grup de nens que han mogut filferros de pues i un tros de fusta per formar una barrera davant les seves tendes comença a retirar-se. De Bresser jura que ell s’hi quedarà.

Després de blocar l’entrada al pas durant quatre dies, la policia finalment intenta de moure allò que queda del camp. De Bresser llança aleshores un nou crit de guerra per WhatsApp: “Tots els israelians hauríeu de venir i donar suport! Què feu?”

El soroll, la fúria i a la dreta de l’extrema dreta: així és Lola Guzmán, la líder de les tractorades

Fa uns quants dies, Carles Peris, secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, deia en una entrevista de VilaWeb que grups vinculats a l’extrema dreta volien capitalitzar el malestar del sector agrari. En aquell moment, la Plataforma 6F Sector Primari començava a agafar molt de protagonisme a les concentracions dites espontànies de tractors a les carreteres. De fet, la primera sortida la van fer el dia 6 sense el suport de cap sindicat agrari i, encara més, renegant de la tasca d’aquestes entitats. “No volem sindicats agraris, no volem partits polítics, anem a totes”, clamava la valenciana Lola Guzmán Sáez, que s’ha erigit en líder dels llauradors i ramaders que malden per col·lapsar Espanya.

La majoria dels tractoristes feien onejar de manera molt ostensible la bandera espanyola, molts duien un floc negre en senyal de dol com els havia demanat Guzmán. De dalt els tractors estant o a les xarxes de la plataforma es feien crits molt estrepitosos contra la Unió Europea, contra el govern espanyol i, sobretot contra Pedro Sánchez i contra el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Infermera, filla de ramader i criadora de cavalls

Guzmán es vanta d’haver sabut escoltar el malestar dels professionals agraris, i per això, diu, ha creat la plataforma. Ella és qui en fa de portaveu. Lola Guzmán és infermera de professió i és filla d’un ramader d’ovelles que va haver d’abandonar el sector. Això, diu, li va fer molt de mal. Explica que es va pagar els estudis collint taronges. Ara té un negoci de cria de cavalls amb un soci asturià. És per això que passa algunes temporades al principat.

La capdavantera dels tractoristes té un passat de militància política. L’any 2003 va ser candidata a regidora de Loriguilla, al Camp de Túria, per Unió Valenciana. Anys més tard es va declarar seguidora i simpatitzant de Vox. Fins i tot va arribar a ser-ne militant, i a les xarxes socials apareix encara en alguna fotografia amb Santiago Abascal. Darrerament, la formació d’extrema dreta tampoc no acaba d’agradar-li prou i se n’ha separat.

“La meua gent del camp”, Vox i Desokupa

Quan Lola Guzmán es refereix als llauradors sol posar sempre un possessiu a les frases: “la meua gent del camp”, “el meu sector primari”, “la meua gent s’ha despertat i no ens pots vèncer”, deia en un vídeo de TikTok adreçant-se al president del govern espanyol.

Tot i no fer-se gaire amb Vox, Guzmán continua tenint bons companys de viatge dins el partit ultra. El 6 de febrer, quan començaven les mobilitzacions dites autogestionades dels tractoristes, ella va comparèixer al costat de Ricardo Ferris, ex-comissari de la policia espanyola destituït perquè en un acte de Vox va vincular la immigració amb la delinqüència.

Lola Guzmán no està sola. Un dia va trucar a l’advocat Xaime da Pena que de seguida va creure en ella i en la seua capacitat mobilitzadora. Ara, el seu despatx assessora jurídicament la plataforma. També n’ha esdevingut el portaveu i fa les conferències de premsa per Zoom. Da pena és un habitual polemista a les xarxes socials i és, per exemple, qui va finançar amb quaranta mil euros una pancarta gegant que l’empresa Desokupa va penjar a Madrid tot demanant de fer fora Pedro Sánchez i enviar-lo al Marroc.

Enfrontada amb la policia espanyola

Les intervencions que Lola Guzmán ha protagonitzat aquests dies a les carreteres i als carrers han anat pujant de to i han estat cada volta més histriòniques i exaltades. Ella mateixa en presumeix: “Amb aquest tret que he fet he retornat l’alegria i la il·lusió als llauradors”, deia fa uns dies. Assumeix el mèrit d’haver fet eixir els tractors a les carreteres i de somoure el sector al marge de les organitzacions agràries.

Aquests excessos verbals, que fa anys que practica, la van dur fa uns dies a pronunciar una frase que encara ressona pels racons i els despatxos de Madrid: “Massa pocs que us en va matar ETA, fills de puta!”. Era la seua reacció als cordons estrictes i les càrregues amb què la policia espanyola va impedir l’ocupació de la carretera de circumval·lació de Madrid M-30. També els va amenaçar dient-los: “Criminals, si alceu la porra contra un espanyol, ens les haurem.” Els serveis jurídics de la policia tenen a punt una denúncia davant la fiscalia perquè consideren que aquests crits es poden tipificar de delicte d’odi. Tot i que va demanar unes mitges disculpes tot dient que havia estat un moment d’acalorament, a Xaime da Pena se li ha girat feina.

El capteniment tan grotesc del personatge tapa algunes reivindicacions dels llauradors i és per això que els del Principat, per exemple, ja s’han desvinculat de la Plataforma 6F i han passat a dir-se Plataforma Pagesa. Això mateix ha fet el Moviment Agrari Lleonès que continuarà protestant, però fora del paraigua de la plataforma de Lola Guzmán.

La fúria a l’abocador de TikTok

El canal de TikTok de Lola Guzmán té més de 25.000 seguidors i és allà on es desfoga. La policia espanyola sol ser l’objectiu de les seues ires. Els anomena “els gossos de Marlaska”, o encara hi afegeix més llenya: “Els gossos jueus de Marlaska.” Traïdors i venedors de pàtries són els qualificatius més suaus que els dedica.

En un d’aquests vídeos enregistrat després d’haver estat desallotjats per la policia, s’hi veu un home d’esquena amb un trau al cap. Lola Guzmán, que és qui enregistra les imatges no deixa de dir que els policies els han parat una emboscada. “Mira com ens han deixat. Ho pagaran, eh?” Diu que el ferit és el germà d’Alvise [Pérez, l’agitador ultra]. En un canvi de guió, Lola Guzmán pregunta al ferit, que sempre es manté d’esquena: “Podem dir a què et dediques?” I ell li respon en veu baixa: “Sí, sóc guàrdia civil.” Llavors Guzmán crida de manera histriònica: “Mireu què fa aquest govern. Un policia nacional que pega a un germà que és guàrdia civil. Això ho pagareu ben car. Si voleu guerra, tindreu guerra.”

En un altre vídeo, Lola Guzmán mostra uns cotxes de la Guàrdia Civil i diu: “Mireu, ells sí que ens ajuden, amb ells hi col·laborem sense problemes, i no amb els gossos de Marlaska.”

Lola Guzmán no té cap mena de filtre quan s’expressa en els vídeos de TikTok. En alguns, anteriors al de les protestes agràries, es planta al carrer de la Pau de València per assenyalar un pis on assegura que hi ha immigrants il·legals. “És el millor carrer de València i Marlaska hi ha fet un pis d’immigrants il·legals. Algú ho entén?”, diu, tornant a assenyalar l’edifici i repetint sense parar el seu lament.

Contra els vaccins, contra l’amnistia i a favor dels colpistes

Lola Guzmán, que també es va manifestar obertament contra els vaccins i ha col·laborat a difondre les teories conspiratòries com ara les dels chemtrails, no es va voler deixar escapar les protestes convocades per Vox contra la seu del PSOE de Madrid. En un dels vídeos que va enregistrar es veu ella, i al fons les nines inflables amb què els manifestants d’extrema dreta volien ridiculitzar les ministres del govern espanyol. “En diuen amnistia, però és robar al poble”, deia, encesa. Sense moure’s de Madrid s’enregistra davant el congrés i diu: “El 23-F tenia onze anys, però ara en tinc cinquanta-un, i no ho tindran tan clar.”

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

Pàgines