La Junta Electoral espanyola (JEC) ha reconegut que el PDECat té els drets electorals de Junts per Catalunya de cara a la campanya electoral de les pròximes eleccions del 14 de febrer. Això suposa que la formació que encapçala David Bonvehí pugui participar en els debats electorals i accedir als espais gratuïts de publicitat dels mitjans públics.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

📄 La Junta Electoral Central certifica que el PDeCAT manté tots els drets electorals per al #14F

🗣️ "El PDeCAT farà el que calgui per vetllar pel compliment d’aquest acord de la JEC"

📌 Nota de premsa: https://t.co/rEwf9bMldr pic.twitter.com/yt1ES83mmY

— PDeCAT – Partit Demòcrata 🎗 (@Pdemocratacat) January 8, 2021

En una resolució amb data del 7 de gener, l’ens electoral considera que el PDECat és el partit hereu de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i “mentre aquest partit no es presenti als comicis”, en mantindrà els drets. Segons la JEC, en les eleccions del 21-D, la coalició de JxCat la van integrar dues formacions: el PDECat i CDC.

Vegeu la resolució de la JEC ací:

View Fullscreen

The post La JEC determina que el PDECat té els drets electorals de JxCat en la campanya del 14-F appeared first on VilaWeb.

L’estació meteorològica del Clot de la Llança (Alt Àneu) ha tornat a batre el rècord de temperatura mínima Catalunya, després d’assolir la fita ara fa dues nits. La nova marca és de 34,8 graus negatius, set dècimes més que no pas dimarts.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquesta nit s’ha batut un nou rècord de temperatura mínima 🥶 a Catalunya i Pirineus a l’estació meteo de @baqueira_beret del Clot de la Llança amb una mínima de -34,8°C. Dades de la web de https://t.co/YO7RQD5zxZ
1°C per sobre del rècord peninsular d’ahir de Vega de Liordes pic.twitter.com/43l2qzvkRy

— Parc Natural de l’Alt Pirineu (@pnaltpirineu) January 8, 2021

L’estació, que és propietat de Baqueira Beret i la gestiona Meteo Pirineu, es troba en una piscina freda, prop de l’Estany de Saburó, on s’acumula molt fàcilment l’aire fred i es registren temperatures baixíssimes.

Abans d’aquest temporal de fred, pluja i neu que està fent tremolar tot el país, el rècord de temperatura mínima l’ostentava l’estació de l’Estany Gento (Vall Fosca), on ara fa 65 anys es van registrar 32 graus negatius.

The post Fred de rècord: Catalunya torna a batre el seu mínim històric de temperatura appeared first on VilaWeb.

El president dels EUA, Donald Trump, finalment ha admès la seva derrota a les urnes, després de mesos instigant teories conspiranoiques sobre un frau electoral. En un vídeo publicat a Twitter –després d’hores vetat per haver violat les normes de la xarxa social—, Trump s’ha dirigit als ciutadans per fer un pas enrere i condemnar la violència dels ultres que van assaltar el congrés per a evitar la investidura de Joe Biden. Així mateix, el president s’ha compromès novament a facilitar una transició ordenada el pròxim 20 de gener.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El final del “trumpisme”? El futur incert d’un país abocat a la crisi estructural 

Per primera vegada en una aparició pública, Trump no ha mencionat ni una volta el suposat frau que l’ha portat a judicialitzar les eleccions de novembre passat. “El congrés ha certificat els resultats electorals, una nova administració prendrà possessió el 20 de gener i a partir d’ara em centraré a assegurar una transició fàcil, ordenada i sense interrupcions. És el moment de la reconciliació i de curar les ferides”, ha declarat.

pic.twitter.com/csX07ZVWGe

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 8, 2021

El president ha publicat el vídeo, després que una bona part dels principals càrrecs republicans li hagin girat l’esquena, i s’hagi especulat amb una eventual destitució mitjançant l’esmena 25 de la constitució, que podria activar el seu vice-president Mike Pence. “Als ciutadans dels Estats Units, servir-vos com a president ha estat l’honor de la meva vida. A tots els meus meravellosos seguidors, sé que esteu decebuts, però el nostre increïble viatge acaba de començar”, ha conclòs Trump.

The post Trump admet la derrota electoral i condemna l’assalt al congrés: “És el moment de la reconciliació” appeared first on VilaWeb.

Gairebé 31.000 alumnes de 43 municipis valencians es van quedar ahir sense classe arran del temporal Filomena. De fet, la pluja i el vent continuen causant afectacions i avui 32 ajuntaments, pel cap baix, han comunicat a la Conselleria d’Educació que tornen a suspendre les classes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’aquesta manera, més de 25.000 alumnes es quedaran a casa un dia més. Els municipis que ha ajornat el retorn a l’escola són Alfafara, Beniarrés, El Camp de Mirra, Ibi, Muro d’Alcoi, Onil, L’Orxa, Sax, Villena, Barraques, Begís, Xèrica, Cinctorres, El Portell de Morella, Toràs, El Toro, Viver, Ademús, Alpont, Bocairent, Camporrobles, Canals, Cases Baixes, Caudete de las Fuentes, Xera, La Font de la Figuera, Fuenterrobles, La Llosa de Ranes, Navarrés, Requena, Utiel i Venta del Moro.

Per evitar problemes, Educació ha recomanat a la ciutadania que s’informin a través dels canals oficials de cada ajuntament per rebre tota la informació actualitzada sobre l’obertura o el tancament de les aules.

Set carreteres tancades

El temporal també ha causat estralls en la circulació. Un total de set carreteres valencianes continuen tancades per la neu, mentre que en 31 vies més calen cadenes per poder circular. La Generalitat demana màxima prudència als conductors i evitar les carreteres afectades si no és absolutament necessari.

❄️🚧 Actualització estat de carreteres 08:20:
🚫 7 carreteres tancades
🚗 31 carreteres amb cadenes
⚠ 26 condicionades i 8 amb incidències

❄️🚧 Actualización estado carreteras 08:20:
🚫 7 carreteras cerradas
🚗 31 carreteras con cadenas
⚠ 26 condicionadas y 8 con incidencias pic.twitter.com/Ka501RUMKh

— GVA Política Territorial Obres Públiques Mobilitat (@GVAterritori) January 8, 2021

The post Més de 25.000 alumnes valencians sense classe arran del temporal appeared first on VilaWeb.

Avui, 8 de gener de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Pere Domingo: “La variant anglesa segur que ja circula i ens complicarà les coses”
• Pensar radicalment, sobre Trump i el que ha passat I Editorial de Vicent Partal 
• El final del “trumpisme”? El futur incert d’un país abocat a la crisi estructural
• El cas Lluís Puig: la no-extradició que pot fer trontollar tota la repressió
• Raval pandèmic: vampirs, cinema i foc nou I Article de Roger Cassany
• El retorn del bar Cristal de Palma, coronavirus contra gentrificació?
• Qui són els candidats a la presidència del Barça?
• Llegim! I Mail obert de Tina Vallès
• Realitats inexistents I Mail obert de Pau Vidal  
• Els ERTO arriben al final del camí: els prorrogaran? I Anàlisi de Jordi Goula

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.      

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: “El fred dispara el preu de la llum a màxims històrics” i “El País Valencià a la cua de les vaccinacions” appeared first on VilaWeb.

En el marc dels actes de celebració del 75è aniversari de l’entitat, el Cos de Dansa de l’Esbart Sant Martí presentarà un espectacle recopilatori de les vuit produccions impulsades en els darrers trenta anys: Voramar (1992), Mediterrània (1999), Fills de la terra (2002), Rosa dels vents (2003), ReVolta (2009), Cançons d’Ariadna (2010), Pyrene (2011) i Toc d’inici (2016).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les coreografies seleccionades a Segell Sant Martí han estat creades per David Martínez (actual director artístic), Ariadna Codina (mestre de dansa de l’esbart), Marina Escoda (directora del conservatori superior de dansa de l’Institut del Teatre) i de la reconeguda coreògrafa Montserrat Colomé. L’espectacle, amanit amb cançons de grups com Txarango, La Boina, Tralla o Capponam, permetrà copsar la trajectòria de l’Esbart Sant Martí durant aquestes tres dècades, marcada pel constant hibridatge entre l’avantguarda i la dansa tradicional.

The post ‘Segell Sant Martí’, nou espectacle de l’Esbart Sant Martí appeared first on VilaWeb.

Amb la publicació de Comerços Emblemàtics de Barcelona (Editorial Efadós), el fotògraf Esteve Vilarrúbies vol posar èmfasi en “les tres P” que requereixen el comerç històric de la ciutat: promoció, protecció i preservació. El llibre desitja  augmentar el coneixement que els barcelonins tenen dels establiments emblemàtics i al mateix temps fomentar que s’introdueixin en les rutes turístiques.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En la selecció del centenar de comerços descrits en el llibre, Vilarrúbies ha seguit dos criteris fonamentals: poder acreditar que no han canviat la seva ubicació ni tampoc l’activitat productiva. Per garantir aquests dos paràmetres, el fotògraf ha hagut de fer una extensa investigació en els anuaris comercials barcelonins, fet que li ha permès conèixer informació fins ara desconeguda sobre alguns establiments.

Llegeix l’article sencer a Tornaveu fent clic aquí

The post Nova publicació d’Esteve Vilarrúbies sobre els comerços emblemàtics barcelonins appeared first on VilaWeb.

La Junta Electoral Central ha acceptat ampliar els terminis de sol·licitud de vot des de l’exterior i d’enviament del vot per correu, segons ha informat el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. En concret, la ciutadania resident a l’exterior inscrita al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que vulgui votar a les eleccions al Parlament del 14 de febrer podrà fer la sol·licitud de vot fins al 19 de gener, i no fins al 16 com fins ara. En aquests comicis, cal comptabilitzar 255.087 electors residents a l’estranger inscrits al CERA. El vot per correu es podrà demanar fins al 12 de febrer.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En les eleccions al Parlament del 2017, de 226.381 persones inscrites al CERA es van rebre 42.014 sol·licituds de vot, i finalment se’n van comptabilitzar 27.231. Una de cada tres sol·licituds de vot de ciutadans residents a l’exterior, doncs, no es va traduir en vot efectiu.

Pel que fa al vot per correu, la JEC ha resolt ampliar el termini per enviar el vot fins al divendres 12 de febrer, en lloc del dia 10 com estava estipulat. D’aquesta manera, els electors tenen temps de demanar aquesta via de participació als comicis fins al 4 de febrer. El termini per enviar el vot acabarà a les dues del migdia del divendres 12.

Cal recordar que una novetat derivada de la pandèmia de la covid-19 per a aquestes eleccions és que es pot demanar el vot per correu de manera telemàtica amb un certificat digital i sense haver d’anar a una oficina de Correus.

Fins al 3 de gener s’havien rebut unes 12.000 sol·licituds de vot per correu, xifra “molt superior” a la registrada en el mateix termini dels comicis de l’any 2017, segons el Govern. D’aquestes, més de la meitat s’han fet de forma telemàtica a través de l’IDCat Certificat, el DNI electrònic o altres certificats digitals vàlids.

The post S’amplien els terminis per demanar el vot des de l’exterior i per correu a les eleccions del 14-F appeared first on VilaWeb.

El setembre del 1931, el poeta Federico García Lorca va inaugurar la biblioteca del seu poble natal, Fuente Vaqueros, potser la primera de la província de Granada, amb un discurs que el febrer del 2020 l’editorial Kalandraka va publicar en castellà, gallec, català i basc, i jo n’imprimiria tants com vacunes i n’enviaria un a cada casa –la traducció al català és del poeta Miquel Desclot, que fa menys d’un mes també ens va regalar un senyor discurs des de l’escenari del TNC, en rebre el premi Carles Riba de poesia, que va bé que recupereu si se us va escapar. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

He rellegit el discurs de Lorca, noranta anys més tard!, després de veure com aquesta setmana l’arbitrarietat de les mesures restrictives tornava a fer diana en les llibreries i bona part del gremi tornava a endur-se les mans al cap mentre altres els retreien que en temps de pandèmia les prioritats eren unes altres i que tancar les llibreries era un problema del “primer món”. Això de parlar del primer món per invalidar queixes és molt propi d’aquests dies de tecla impulsiva i nervis a flor de pell, i et pot deixar ben mut depèn de quan i com t’ho engaltin, perquè sí, és clar, primer va la salut, tenir menjar a taula i un sostre damunt del cap, i costa mantenir el discurs de defensar la cultura com a bé essencial quan et parlen de panxes buides, cossos malalts, gent que viu al carrer i morts que s’acumulen en xifres. Per això va bé llegir, tornar a llegir, Lorca celebrant la cultura, celebrant el paper dels llibres al llarg de la història. Desclot us l’acosta, jo només li cedeixo un espai d’aquest racó per començar el 2021 rumiant fort:

“No tan sols de pa viu l’home. Jo, si tingués gana i em trobés desvalgut al carrer no demanaria un pa, sinó que en demanaria mig i un llibre. I jo ataco des d’aquí violentament aquells que només parlen de reivindicacions econòmiques sense anomenar mai les reivindicacions culturals, que és allò que els pobles demanen a crits. Està bé que tothom mengi, però que tothom sàpiga. Que gaudeixin de tots els fruits de l’esperit humà perquè el contrari és convertir-los en esclaus d’una terrible organització social.”

“Només a través seu [de la cultura] es poden resoldre els problemes en què avui [l’any 1931!] es debat el poble carregat de fe, però mancat de llum.”

No us el reproduiré tot. Us convido a buscar-lo i a llegir com Lorca explica que totes les revolucions i totes les evolucions vénen dels llibres, del coneixement, i proposa que els qui tinguin diners comprin i acostin els llibres als qui no en tenen, a qui demana que aprofitin totes les oportunitats que tinguin de llegir. El poeta repassa la història de la humanitat, de la cultura, i se centra en l’aparició de la impremta com el gran moment del món: “És l’alba gloriosa de les cultures modernes amb les quals vivim”, en la Revolució Francesa com a “primera obra social dels llibres”. 

Llegir el discurs de Lorca noranta anys més tard serveix per fer entendre als qui s’omplen la boca dient “primer món” que no és el mateix donar cada dia un pa i mig a algú que passa gana que donar-li un pa i un llibre, aliment i cultura, coneixement, saber o com en vulguem dir, eines per sortir del pou i no pas trossos de pa perquè s’estigui allà dins, allà baix, ben alimentat però del tot estancat, quiet, sense fer nosa. Va per aquí la cosa quan reivindiquem el paper dels llibres en la pandèmia actual. És evident que algú que no té ni casa ni aliment, que algú que està ingressat a l’hospital, el que més necessita no són llibres. Això ja ho sabem, tots ho sabem. Endinyar obvietats com aquestes cada cop que intentem fer entendre que sense cultura no anirem gaire lluny com a societat és voler fer-nos callar amb la pega dolça de la demagògia, és voler fer-nos callar. 

Però sense llibres, sense cultura, anem cap a un món més fosc; si ens convertim en cossos sans i ben alimentats amb el cap buit, el futur pinta negríssim. A tothom, visqui com visqui, sigui com sigui, li cal la cultura, ja ho deia Lorca: “Cadascú traurà del llibre el que pugui, que sempre li serà de profit, i per a alguns serà absolutament salvador.” És mirant cap al futur que defensem el paper de la cultura, per això ens hi entossudim, perquè hem de caminar sempre cap a la llum del saber. 

És evident que si tanquen les llibreries els caps de setmana, intentarem anar-hi entre setmana; és clar que tots tenim llibres per llegir a casa, que hi ha les biblioteques públiques i els amics i parents que ens en poden deixar, si se’ns acaba la pila de pendents, però és el gest del govern el que ens fa saltar indignats, perquè fa pocs mesos la cultura ens van dir, amb un altre gest, vivim en l’era dels gestos simbòlics, que per fi la consideraven un bé essencial, i tot el que han anat fent, o no han fet, aquests darrers mesos ha anat just en el sentit contrari. Se’ns rifen i és preocupant veure en quin lloc de la seva escala de valors, de prioritats, tenen la cultura i (sí, van de bracet) l’educació. El mes que ve sembla que tocarà votar i convindrà tenir present la seva no sé si incompetència, ignorància o mala fe. 

La meva àvia no va anar a l’escola, la mare sí, i jo vaig ser la primera de la família que va anar a la universitat, i això és mèrit dels llibres, de la cultura, que els meus avis van procurar posar a l’abast de la mare amb els pocs recursos que tenien, és d’allà d’on vinc, i sé que sense llibres, sense els llibres que va comprar el meu avi amb el poc que guanyava com a rellotger autònom, vivint en un pis de lloguer, català nascut a Almeria, jo ara potser no seria aquí escrivint. 

“Cal que els pobles llegeixin perquè aprenguin no tan sols el veritable sentit de la llibertat, sinó el sentit actual de la comprensió mútua i de la vida.” És Lorca qui acaba aquest article i enceta l’any en aquest racó. Llegim-lo. Llegim. 

The post Llegim! appeared first on VilaWeb.

El mític bar Cristal, a la plaça d’Espanya de Palma, tornarà a obrir aviat. Una família vinculada a negocis de la restauració ha decidit de reobrir el local amb el seu nom històric gairebé quatre anys després d’haver estat substituït per un altre bar, el Rebost, que arran de la covid no es pot fer càrrec del lloguer.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Cristal ha estat durant dècades un dels espais més emblemàtics de la plaça d’Espanya de Palma. A la terrassa hi han segut els ciutadans més anònims, juntament amb gernacions de turistes, però també va ser el punt de trobada de bona part de la intel·lectualitat mallorquina i de molts periodistes i entrevistats.

Fa quatre anys, els amos del bar decidiren de deixar d’explotar-lo perquè no van arribar a cap acord amb la propietat del local, que els havia apujat el preu del lloguer desorbitadament. D’aquesta manera, es tancava un capítol de la història de la restauració a Mallorca i es palesava una de les tragèdies més absolutes d’aquests darrers anys a Palma: la gentrificació. El tancament del bar anava lligat a un augment desorbitat dels pisos de lloguer turístic que ha foragitat molts ciutadans de Palma i l’ha convertida en una ciutat només per a estrangers, però també amb una inflació desorbitada dels preus dels locals comercials que ha canviat de manera radical la fesomia de la ciutat a mesura que els contractes de lloguer anaven vencent i els propietaris passaven a demanar autèntiques fortunes als negocis, els quals acabaven tancant i essent substituïts per grans marques.

El tancament del bar Cristal va ser la demostració gràfica que ningú no era a recer de la tempesta. Ningú no sap exactament quant es pagava de lloguer pel local ni quants diners se’n paguen ara, però segons la premsa de Palma el lloguer és d’uns 20.000 euros mensuals, una autèntica bestiesa per a un establiment que viu sobretot de consumicions moderades: cafès, entrepans, refrescs, cerveses i variats eren la principal oferta per als consumidors.

El substitut, el Rebost –que manté dos establiments més a Palma i que abans de la pandèmia tenia una concessió en un dels interiors de la terminal de l’aeroport de Son Santjoan– no va aterrar amb bon peu. A les xarxes socials s’havia promogut una campanya contra l’establiment i molts antics clients del Cristal vetaren els nouvinguts. Però com que el turisme no hi entén, en sentimentalismes, la terrassa sempre era plena de gom a gom. Ara, no han pogut vèncer la crisi sanitària derivada de la covid-19 i les mesures restrictives del govern per a lluitar-hi en contra. Obrint només la terrassa i amb restriccions horàries, i per molt que hi hagués hagut un acord per a rebaixar el preu del lloguer, el negoci no ha bastat per a mantenir-se en un local privilegiat, on s’havia especulat amb la possibilitat que hi aterrés una companyia telefònica.

Ara caldrà veure com reacciona el públic amb aquesta reobertura, que promet de retornar l’aroma clàssica a aquest local de Palma.

Aprofitant l’avinentesa, i essent perfectament conscients de la necessitat del suport que cal donar als nostres restauradors, us proposem una ruta per alguns dels bars i cafès imprescindibles que s’han de conèixer a Palma.

Bar Bosch

A la plaça de les Tortugues (oficialment anomenada Joan Carles I) hi ha aquest bar mític de Palma que va obrir el 1936 i que ara tot just acaba d’estrenar un restaurant al pis de sobre. Diuen que s’hi fan els millors llonguets de tot Palma (coneguts a l’establiment amb el nom de “llagostes”) i tot i que és cert que fa anys que s’ha omplert de turistes, hi ha una quantitat de mallorquins molt notable. Escriptors, artistes, pintors, músics, tots han tingut la seva tertúlia al Bosch, considerat un dels establiments amb més nivell intel·lectual de la ciutat. La terrassa del local ha aparegut en nombroses novel·les. A banda les llagostes, també són força recomanables els variats. No hi ha els preus més barats del món, però tenint en compte la situació i la qualitat del producte no són exagerats. Per als mitòmans: Joan Miró, Robert Graves, Errol Flynn i Ava Gardner han berenat a la terrassa.

 Cafè Moderno

Plaça de Santa Eulàlia. El cafè Moderno ja no és com fa anys, quan es va convertir en un punt de trobada important de la intel·lectualitat antifranquista de Mallorca (i també de la franquista). D’aquelles tertúlies literàries en un interior acollidor, ara s’ha passat a un bar que va clarament acarat al turista, tant pels preus com per l’atenció, que a la terrassa és especialment lenta. Així i tot, és un d’aquests espais que no es poden deixar de conèixer, per la història que amaguen i perquè la proximitat a l’ajuntament fa que sigui un dels espais que visiten sovint els regidors, funcionaris i forces vives. Diuen que més d’un acord de plenari municipal s’ha cuinat aquí, tot fent un cafè…

Bar Tony

Plaça de Santa Eulàlia. No té la comoditat ni l’elegància del Moderno ni li cal pas. El bar Tony és un dels de tota la vida, on el cafè se serveix en got de vidre, els llonguets calents fan salivera només de pensar-hi i la parròquia és formada sobretot per funcionaris de l’ajuntament i alguns botiguers que s’escapen una estona a entretenir la gana fins a l’hora de dinar. Un preu imbatible i la simpatia marca de la casa fan que sigui una de les millors opcions del centre de Palma. I sí, és cert que l’entrada fa pensar més en un club privat que no en un bar, però no en dubteu: passeu, passeu.

Bar Tulsa

Plaça del comtat del Rosselló. Va obrir el 1951 i l’actor Xesc Forteza en va ser un dels clients habituals. Deu el nom a un film que es projectava llavors en un cinema de la vora, i la popularitat a la proximitat al mercat de l’Olivar, que el nodreix de bons productes. Bons entrepans i variats constitueixen una de les principals ofertes d’un bar que s’omple (quan no hi ha pandèmia) els dies forts de mercat, especialment el dissabte al matí. També hi ha molta parròquia habitual de la zona.

Bar Savoy

Costa d’en Brossa. Un altre d’aquests locals de tota la vida on els entrepans són l’estrella, perquè en molts de casos els serveixen amb trempó. Els de truita de patates són una de les especialitats de la casa i, com que avui dia costa trobar una truita decent, augmenten el valor exponencialment. I atenció, els preus que en aquesta zona de Palma fiblen si els locals tenen disseny d’Ikea i sucs vegetals, aquí es mantenen dins una normalitat que hauria de durar molt de temps.

Cafè Can Martí

Carrer de can Sales. Especialitzat en esmorzars, el cafè s’hi serveix en got de vidre i els preus són força correctes tenint en compte la proximitat de la zona de Jaume III. Hi ha dies que, a primera hora del matí, es poden veure les restes dels darrers noctàmbuls que es mesclen amb els primers matiners. Història viva del Puig de Sant Pere, cal recordar que ben a prop d’aquí, al carrer de Sant Llorenç, és on va néixer el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel i que al segle XVIII la zona era plena de tavernes de pirates i corsaris per la proximitat de les Drassanes. No us en deixeu escapar l’entrepà de pica-pica (abans de la covid, cada dijous al matí).

Bar Mónaco

Carrer de Nuredduna. És la més gran de les incerteses ara mateix, perquè va anunciar que tancava, amb el dubte si fóra definitiu. El Mónaco va obrir fa noranta-cinc anys com a cabaret i va ser un establiment tan singular que va arribar a acollir una barberia a dins. Ara es destacava per uns menús excel·lents a migdia i per uns bons entrepans a l’hora d’esmorzar. Parròquia de la barriada i alguns treballadors de la seu central de l’ONCE, que és força a prop, i també de la seu central de la Banca March. Esperem que el tancament sigui temporal.

Bar Gost

Plaça de Pere Garau. Una de les barriades en més transformació de Palma, per la gran pressió migratòria, ha sabut conservar aquest bar com un dels més emblemàtics de la plaça. Els variats són cosa de gran cas, i també la barreja de la parròquia. El dimarts, el dijous i el dissabte, dia de mercat de pagès a la plaça, s’hi pot trobar una nodrida representació de pagesos vinguts de tota l’illa i de venedors gitanos que carreguen forces abans de muntar la paradeta o quan l’han plegada. La resta de dies és molt més tranquil.

Bar La Llubinense

Carrer de Pere Llobera. Els menús complets a migdia a nou euros són un reclam de primer ordre en una de les barriades amb més pressió demogràfica de Palma i amb rendes per sota de la mitjana, però el gran atractiu del local són els variats (i en menor mesura els llonguets dels berenars). Bar mític al barri de Pere Garau –l’única competència real que tenia era el bar El Porvenir, de gran memòria, a la plaça del tinent coronel Franco, que va ocupar una entitat bancària–, és una de les garanties de bons variats a la zona, juntament amb el bar Gost i amb els bars de dins del mercat. Parròquia d’habituals del barri i de placers del mercat.

Bar Mavi

Carrer de 31 de Desembre. Més de seixanta anys d’història són un dels atractius d’aquest bar que és alhora un temple gastronòmic de primer ordre. Els menús hi són realment econòmics, però el Mavi és conegut sobretot com a temple del variat. També es destaca el fet de donar suport a nombroses iniciatives culturals i pel fet d’acollir entre la parròquia una nodrida representació de joves amb inquietuds culturals que abans del confinament (i també quan s’ha relaxat alguna mesura) han orquestrat des d’aquestes taules interessants projectes culturals. Un clàssic que s’ha de conèixer.

I un afegitó. Tancarem la llista de deu bars imprescindibles amb un local molt diferent però obert de fa prop de tres segles: Can Joan de s’Aigo. Aquesta gelateria i xocolateria ha fet les delícies de generacions i generacions de mallorquins des del seu local mític al carrer de Can Sanç. Els anys més perillosos de ciutat antiga, quan la droga corria a balquena per aquests carrerons, era un dels pocs llocs que aconseguien de vèncer el recel dels palmesans i mallorquins en general a caminar per la contrada. Tenen dos locals més, un al carrer del Baró Santa Maria del Sepulcre, però sobretot el nou, a l’antic bar Triquet. El Triquet era un cafè autèntic de Palma; ara tot és molt net, polit i dolç, però aquí es jugava fort al truc i més d’un fins i tot hi va perdre les finques. Hi solien anar contrabandistes, estraperlistes i gàngsters locals amb negocis a la porta de Sant Antoni. Ara el més delictiu que hi ha són ensaïmades addictives.

Així doncs, caldrà veure fins a quin punt la pandèmia del coronavirus permetrà la supervivència d’aquests negocis i significarà una fita en la possible reversió de la gentrificació palmesana. Enguany s’ha demostrat que posar tots els ous al cistell del turisme ha estat una mala jugada per a l’economia balear, que s’ha ressentit d’una de les sotragades més grans de la seva història. Veurem si la covid s’ha aliat amb aquests bars de tota la vida que tant alegren la vida als residents habituals. Evidentment, la llista pot créixer molt més, sobretot si anem cap a les barriades o hi encabim bars més moderns amb propostes variades i establiments especialitzats en copes, però aquests són totalment fonamentals.

The post El retorn del bar Cristal de Palma, coronavirus contra gentrificació? appeared first on VilaWeb.

Els Estats Units encara es recuperen amb astorament d’una imatge que es pensaven que no arribarien a veure, un assalt al congrés, la seu de la seva democràcia. De fons, mentrestant, la lleialtat dels republicans amb Donald Trump, que aquests darrers quatre anys ha facilitat la normalització del seu discurs i n’ha apuntalat la presidència insòlita, s’esbocina ràpidament, com si confirmés el final d’una etapa. Per a una potència internacional abocada a l’abisme d’una crisi sistèmica, aquesta és tal volta la principal qüestió que va fer un tomb ahir: el futur del “trumpisme” i del Partit Republicà, i l’envit de la profunda divisió social.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Serà molt important de calcular fins a quin punt els fets d’ahir erosionaran la democràcia nord-americana. Però el trencament de bona part del Partit Republicà amb l’home que l’ha transformat aquests darrers anys representa el principal punt d’inflexió. “M’agradaria dir que no ho podíem preveure. Però ho hem previst aquests darrers quatre anys”, va dir el president electe Joe Biden. La imatge de l’atac al Capitoli s’ha interpretat com el compliment d’una profecia covada durant cinc anys, d’ençà que el candidat Trump va fer campanya amb crides incendiàries; d’ençà que, tot just investit, va equiparar la violència dels neonazis a Virgínia amb la dels militants antifeixistes que s’hi van encarar a Charlottesville, a Virgínia.

Quan falten ben pocs dies per la investidura de Biden, l’assalt aparatós dels ultres al congrés ha permès als republicans més incòmodes amb Trump –però que han fet cert silenci els darrers anys– d’escenificar-hi una ruptura que els permeti sobreviure la derrota del president.

Els principals càrrecs republicans renyeixen amb Trump

La majoria d’alts càrrecs republicans han fet pinya sòlidament contra l’acte del president que va esperonar l’ocupació del congrés, contra la seva actitud i en favor de la transició cap a la presidència de Biden (fins i tot dos dels senadors més arrenglerats amb el president, Tom Cotton i Kelly Loeffler, se n’han desmarcat i li han demanat que acati el resultat de les eleccions). La ruptura més notable ha estat, segurament, la de Trump amb el seu vice-president, Mike Pence. Com que el senat havia de votar si certificava la victòria de Biden, i Pence és també president del senat, Trump li va demanar públicament que impedís la validació del resultat. I Pence ho va refusar, adduint que seria “antiètic”, cosa que li va costar atacs de Trump a les xarxes. Hores més tard, Pence va ser molt dur contra els seguidors del president que havien ocupat el congrés: “la violència mai no guanya”, va dir, i afegí que serien perseguits penalment.

Pence és al centre de totes les mirades d’ençà de fa unes quantes hores, perquè té el poder d’invocar la vint-i-cinquena esmena de la constitució, que li permetria d’expulsar immediatament Trump de la presidència si argumenta que està incapacitat per a continuar fent de president. Els demòcrates ja li han demanat formalment que ho faci. Però, amb perspectiva política de futur, el paper més significatiu en aquest sentit ha estat el de Mitch McConnell, el dirigent de la majoria republicana al senat, que aquests darrers quatre anys ha protegit Trump en moments crucials, com ara en el seu procés frustrat de destitució. McConnell s’ha mostrat favorable a preservar el resultat de les eleccions i ha estat molt contundent contra els seguidors de Trump que van assaltar ahir el Capitoli. “Cap conducta criminal no dominarà mai més el congrés dels Estats Units”, va dir.

Els republicans, entre la renovació i la radicalització

Dels cinquanta senadors republicans, tan sols vuit, tots del sud, es van mantenir ahir al costat de Trump en les objeccions a la certificació de la victòria de Joe Biden: els qui s’han adscrit més plenament al discurs ideològic del president. El més destacat, tal volta, és el senador per Missouri Josh Hawley, de qui s’ha fet viral una imatge en què, amb el puny alçat, encoratjava els seguidors de Trump que continuaven fora del Capitoli, maldant per entrar-hi. Les xarxes van vessar de crítiques contra Hawley, que més tard va rectificar amb un missatge a Twitter en què demanava d’aturar la violència. Però la seva contribució ha estat determinant per a l’elaboració del relat sobre la il·legitimitat de la presidència de Joe Biden: Hawley va ser qui va forçar que la confirmació es votés al senat, un altre fet inhabitual.

Hawley, de quaranta-un any, és una de les joves promeses de l’ala “trumpista” del Partit Republicà, i és molt probable que es presenti a les primàries per ser el candidat de la formació a la presidència d’ací a quatre anys. Si al debat intern que, amb tota probabilitat, s’obrirà dins el partit els mesos vinents s’hi imposa la família partidària de mantenir el discurs de Trump, la nominació de Hawley seria segurament l’indici més clar que el “trumpisme” continua hegemònic tant en fons com en forma entre els republicans. Però encara hi ha una alternativa, en aquesta mateixa línia. A les primàries també és probable que s’hi presenti el senador per Texas Ted Cruz, un altre dels qui ahir van refusar d’avalar el resultat legítim de les eleccions. Cruz va ser el principal rival de Trump a les primàries del 2016, i les seves formes són força diferents de les de Trump. Però el contingut del seu discurs i el relat social que ha subscrit durant el mandat del president confirmarien, en cas de victòria, que l’estratègia política actual dels republicans sobreviu més que no pas es renova.

Els passos que facin els republicans fins el 20 de gener seran decisius per al futur del partit. Determinaran quin límit hi ha per als més extremistes del partit. Determinaran la intensitat de les crítiques que Trump decideixi adreçar-los els anys vinents, la profunditat de la desconnexió dels seguidors del president amb les institucions, i la capacitat de superar el llegat del president. La investidura de Biden és a prop, però el més complicat ve ara.

Vuit senadors són minoria, és clar. Però Trump no desapareix. I no s’apartarà fàcilment dels focus mediàtics. Fonts pròximes al president ja han suggerit reiteradament que estudia de tornar-se a presentar el 2024, probablement amb un autoindult que es podria concedir aquests dies. I la possibilitat d’un qüestionament del seu discurs dins el partit, si hi ha veus internes fortes que li mantenen la lleialtat ideològica, no és clar que el perjudiqués necessàriament. A banda, si els republicans opten per un tomb cap a la moderació, Trump tindria igualment la possibilitat de presentar-se com a independent, o fins i tot d’articular un tercer partit.

La barreja d’un país dividit, una majoria demòcrata a les dues cambres del congrés i un Partit Republicà enfangat en un procés de revisió interna pot ser la tempesta perfecta perquè Trump, que serà un ex-president carismàtic amb l’orgull ferit i una base social activa, continuï al centre de la política nord-americana. El relat sobre el frau electoral i les “eleccions robades als grans patriotes” que ha sostingut aquests darrers mesos, de fet, és un discurs per a evitar la imatge de la derrota social del “trumpisme”, a fi de mantenir-lo viu.

Al capdavall, Donald Trump va ser, el novembre passat, el segon candidat més votat de la història dels Estats Units. 74.223.251 vots. La divisió és servida, malgrat el retorn a la normalitat que ha promès Biden, i que alguns alts càrrecs republicans que fins ara s’havien mantingut al costat de Trump han escenificat aquestes darreres hores.

The post El final del “trumpisme”? El futur incert d’un país abocat a la crisi estructural appeared first on VilaWeb.

*Existeix cap indret on notaris i advocats redactin documents i sentències sistemàticament en català? Cap lloc on les cartes dels restaurants i els rètols dels edificis siguin exclusivament en la llengua del país? Doncs sí: a la ment de segons quins forasters. Aquest dia un alemany que viu aquí des del 1994 (més de vint-i-cinc anys!) se’m queixava de tot això (em va fer molt feliç, perquè jo em trobo precisament tot el contrari), i va rematar la seva protesta assegurant que si no s’havia molestat a aprendre la llengua (es referia a entendre-la: pràcticament no la rasca) era perquè “la volíem imposar”. Ara quan us refeu de l’atac de mala llet, rumieu sobre la qüestió del punt de vista. Perquè no és l’únic, ni de bon tros, que s’entesta a veure realitats inexistents.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

*Ja sé que un professional no hauria de dir això que diré ara, i que totes les formes lèxiques són mereixedores d’igual respecte. Però és que sento porfa i em vénen ganes de vomitar. De rojar, ruixar, gitar, trallar, perbocar. No hi puc fer més.

Però ja que sóc professional, m’esforçaré a anar una mica més enllà, vinga. La variant afectuosa de porfa és porfi, i, encara que soni fins i tot pitjor, té una virtut: ens col·loca davant del mirall. L’acomplexament dels catalanets que dissimulen el seu origen (escarrassant-se a pronunciar Madriz, per exemple, en comptes del legítim Madrit, o amagant la llengua a la primera) per por que no els acusin de pagesívols i barretinaires, hauria de tenir un equivalent en els castellanets; i en canvi no: un poble capaç de crear una reducció tan xarona com porfi i brandar-la alegrement a totes les cues de supermercat com si fossin a la classe dels Dofins és un poble que ens ensenya una lliçó important: la vergonya és relativa. Tu t’avergonyeixes del que vols, no del que dictaminen els altres.

*Les classificacions dels organismes internacionals que mesuren la vitalitat de les llengües del món em fan pensar en els comunicats de l’equipo médico habitual. Són allà al costat del pacient, comprovant que el cardiògraf dóna senyal, fins al dia que en deixarà de donar, que procediran (amb quants anys de retard?) a aixecar-ne acta. I quan fou mort el combregaren.

*Ara que ja s’ha acabat, em declaro molt decebut amb la falta de reacció de la Lliga del Bon Mot al títol d’un dels programes nous de tevetrès (el van estrenar al novembre). Que potser van gastar tota la mala jeia amb El llenguado? O més aviat és que no hi tenen alternativa i s’han estimat més callar per por que els ho demanessin? O, senzillament, que el cap de colla no ha donat ordre de disparar?

*Goita quin exemple més bonic que acabo de trobar a la xarxa per il·lustrar allò que dic sempre dels derivats (que per decidir si un neologisme val la pena o no, cal preveure els derivats que podria generar): “LOLíssim”. Què, ens el quedem?

*Parlant d’amagar la llengua. Un company de gremi reconegut per la seva oposició aferrissada al catastrofisme s’enganxa amb un trol a Twitter i canvia de llengua a la primera. I, sense voler, em fa venir al cap una idea: pot ser que l’optimista lingüístic ho sigui perquè, si més no en part, no viu el conflicte de primera mà? Ho dic més fàcil: si no t’esbatusses mai perquè tens l’hàbit de canviar de llengua (no és el cas: em consta que l’esmentat company és un lluitador de primera data), la teva percepció és que no hi ha conflicte i per tant tendeixes més a veure flors i violes?

*Pillar és normatiu perquè el DIEC el recull en un ús que jo no he sentit: ‘Emparar-se violentament d’una cosa’. És a dir, arrabassar, saquejar. Un estirabosses podria ser un pillabosses (oi que sona estrany? És clar, perquè és un ús residual, que només sobreviu en el substantiu pillatge). Però com que l’usuari mitjà, quan el consulta, gairebé sempre es limita a constatar que el mot que cerca existeixi o no, i no en sol llegir la definició, pillar té patent de cors per a tots aquests significats espuris que corren. Començant pel pilla-pilla. Potser ens sortiria més a compte eliminar-lo del diccionari.

*Parlant de cerques al DIEC i coses que no existeixen: escoltador és aquell qui escolta, mentre que sentidor… no existeix.

*Vaig a pèl, sense mirar diccionari ni res. Favorit en comptes de preferit (“El plat favorit dels catalans”) i disculpar per perdonar (“Disculpi vostè, no el volia ofendre”) els tinc entravessats. Em fan pudoreta de socarrim. Em semblen el mateix que boda per casament (un clàssic de la dècada passada) i utilitzar per fer servir. Tots són normatius, sí, però em semblen intrusos de registre.

*Acabo amb l’última aportació al debat lingüístic de les festes, i així ja el matem fins l’any que ve. Com que arriben els últims, els toca als Reis. Què tenen en comú la variant reixos, present en molt bona part del català occidental, i la frase “Què t’han passat, els Reis?”, pròpia com a mínim d’Osona i la rodalia? Doncs que totes dues són espècies discriminades per l’estandardització. Desconegudes per a la resta del domini i, sobretot, considerades usos secundaris o directament eradicables. Però ara comencen a divergir. Los/els reixos, descoberta de fa poc pels orientals, viu una revifalla a causa d’un cert atractiu exòtic (a orelles dels no usuaris, és clar), tot i que és molt improbable que s’hi escampi; en canvi, passar (presents) els Reis continua l’inexorable camí cap a la desaparició emprès per la majoria dels usos col·loquials locals. En aquest cas, escombrat per l’estàndard “Què t’han portat/dut?”

The post Realitats inexistents appeared first on VilaWeb.

La mobilitat durant les festes de Nadal comença a notar-se als hospitals de Catalunya, on el 50% de les UCI ja són ocupades per pacients amb la covid. Els responsables mèdics preveuen que això anirà creixent els dies vinents i que les plantes hospitalàries entraran en risc de saturació. Ho explica en primera persona el doctor Pere Domingo, responsable de la covid-19 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Critica la manca de mesures que limitin més la interacció social, és crític amb el pla de vaccinació i observa amb temor l’efecte que pot tenir la nova variant anglesa. “Segur que ja circula i no farà sinó complicar-nos les coses”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—Com està la pressió hospitalària a l’Hospital de Sant Pau?
—La situació és molt i molt preocupant. Tenim més del 50% dels llits crítics ocupats per pacients amb la covid i seixanta pacients en hospitalització convencional. Això és més del 10% dels llits hospitalaris que tenim habitualment, i és molt. Però és que cada dia hi ha ingressos. En aquest festiu intersetmanal, dotze ingressos, la nit de dilluns a dimarts, quinze… Tots només de covid. Això és una bestiesa. És impossible obtenir un recanvi hospitalari diari que t’asseguri només llits de covid. I mira que podem derivar pacients a les clíniques privades, especialment a la Clínica del Pilar, i també a la del Remei. Si no, no donaríem l’abast.

—A aquest ritme de contagis i de nous ingressos, quant de temps pot passar abans no hi hagi una saturació?
—Doncs no ho sé, perquè el temps sempre és difícil de calcular. En la primera onada, vam anar ampliant a mesura que anaven arribant els pacients. L’altra vegada vam tenir fins a 350 pacients ingressats només en les convencionals, a banda de cent pacients a l’UCI. Cent! Es va més que triplicar el nombre de llits d’UCI. Això és el que va passar al març i a l’abril. I ara tota la impressió que tenim és que anem cap allà. El quadre és extraordinàriament preocupant.

—En previsió d’aquest possible augment d’ingressos, s’han començat a deixar de fer segons quines operacions i cirurgies?
—Sí, ja s’han suspès algunes cirurgies, per exemple, per al pont que ve. Perquè requereixen, sobretot, suport de crítics en el postoperatori que no tenim, com ara una cirurgia cardíaca. A veure, les coses urgents es faran, però les que no siguin urgents hauran d’esperar. Són les conseqüències col·laterals de l’epidèmia, una altra onada que ha causat el coronavirus. Aquesta epidèmia la podem comparar amb un llac tranquil on tirem una pedra. Començarà a haver-hi onades, una darrere una altra. Això passa amb aquesta epidèmia. I no són tan sols onades sanitàries, sinó sanitàries col·laterals, socials, econòmiques, psicològiques, fatiga del personal, del pacient, claudicació…

—D’ací a uns dies farà dues setmanes que es va incrementar la mobilitat per Nadal. Ja se’n noten els efectes?
—Jo crec que encara no hem arribat a notar-los del tot. Dissabte farà quinze dies de Nadal, i preveiem que tindrem problemes de saturació. Tal com estan les UCI… El més preocupant és que ho notem tan aviat. Avui hem alliberat onze llits, però n’han ingressat dotze. I a veure què passarà aquesta nit. Jo hauria esperat que ho notéssim cap a la setmana que ve. Que ho notem tan aviat és que hi ha alguna cosa que se’ns escapa.

—Que no es va limitar prou la mobilitat?
—Que no es va limitar prou la mobilitat o que la variant anglesa, molt més transmissible, ja circula.

—La consellera Alba Vergés va confirmar ahir el primer cas a Catalunya.
—I és el primer que s’ha mirat. I si en mirem més, en trobarem més. Segur que ja circula, i això no farà sinó complicar-nos les coses. Aquesta variant fa que hi hagi molta més gent contagiada, perquè és entre un 40% i un 70% més transmissible.

—Analitzeu si els nous pacients estan contagiats per aquesta variant?
—No, el nostre hospital no té capacitat per a fer seqüenciació en massa d’aquest virus. S’envia a València per a fer-ne la seqüenciació, però aquestes dades indirectes fan pensar amb aquesta possibilitat. De totes maneres, que hi hagi aquesta variant circulant és important de saber-ho a efectes epidemiològics. Però a nosaltres, a efectes pràctics, no ens canvia la conducta. Tractarem els pacients de la mateixa manera. Això sí, en rebrem més. Perquè el virus aquest ens guanya per esgotament; esgotament del sistema, no en tinc cap mena de dubte.

—Les noves restriccions de mobilitat no hi ajuden?
—Jo crec que haurien de ser com més importants millor. La cosa és ben clara. Com es transmet aquesta infecció? De persona a persona. Quan el pacient arriba a l’hospital infectat, ja anem tard. L’ideal seria que el pacient no arribés a l’hospital, i per aconseguir-ho s’ha de limitar la transmissió de persona a persona. I això no es pot fer d’una altra manera que no sigui tallant la interacció social. Que ho facin com vulguin.

—Diuen que no som Alemanya.
—Doncs si no som Alemanya, haurem d’entomar el que vingui. Escolti, tal farem, tal trobarem. La gent es pot relaxar, es pot adormir i es pot despistar, però el virus res d’això: ni descansa, ni dorm, ni es despista. Està pel que ha d’estar, infectar. Anem per darrere el virus, sempre. Dic tot això, que pot sonar molt dràstic, però és obvi que no voldria ser al costat de la gent que ha de decidir. Jo tinc clar què haig de fer perquè, observant el panorama una mica més àmpliament, a vegades allò que és millor és enemic d’allò que és bo.

—Allò que és millor és enemic d’allò que és bo.
—És clar, perquè allò que faries en circumstàncies ideals és una cosa. Si nosaltres fóssim Suècia o Alemanya, com dèieu, crec que estaria tot tancat. Primer, perquè seríem molt més rics que no som, i segon, perquè seríem molt més disciplinats que no som. Perquè això també compta. En les societats llatines hi ha una certa tendència a prendre’s com un suggeriment, i no obligatorietat, allò que diuen els experts i l’autoritat.

—Salut també va anunciar fa dies un nou sistema de rastrejament. Fins ara ha funcionat?
—En l’àmbit hospitalari funciona força bé, ara, en l’àmbit extrahospitalari ho desconec. No tinc prou elements per a dir si funciona o no funciona. La impressió que tinc és que, si funcionés bé, no rebríem tants casos a l’hospital. Si rebem tants pacients, vol dir que no funciona prou bé i que fem tard. Si el pacient t’arriba a l’hospital infectat, és un fracàs del sistema. El sistema ha fracassat si el pacient arriba a l’hospital, és així. Llavors, pots analitzar on ha fracassat. Si és mobilitat, si és rastrejament…

—Crec que vau ser el primer professional sanitari de l’Hospital de Sant Pau a rebre el vaccí. Com va anar?
—Per sorteig, sí senyor. I res, vaig tenir una mica de dolor local, però no vaig notar res. I després ja hi havia cua dels professionals per a vacunar-se. Perquè la gent ho percep com el que és, una estratègia extraordinàriament eficaç i, per les dades que en tenim, ben segur.

—Per què creieu que el departament ha decidit ara de vaccinar els professionals sanitaris?
—Perquè els ha agafat amb els pixats al ventre. Tots els mitjans vau criticar la política de vacunació i que s’havia fet molt poca cosa.

—Perquè només van posar un 10% dels vaccins que havien arribat.
—Sí, sí, amb raó. La vostra feina és fiscalitzar l’àmbit públic i com treballen els polítics, i crec que ho han fet, òbviament, de manera força deficient. No s’havien complert les xifres… Jo crec que tot això els ha fet por. Els polítics sempre tenen por, i això els ha portat a dir: “Doncs au, ara vacunarem el personal dels hospitals.” Als hospitals tenim la manera de fer-ho: tenim les infermeres, els mitjans, els congeladors… Podem vacunar tanta gent com existències de vacunes tinguem. Per això hi ha cues de professionals vacunant-se.

—És a dir, que s’han de treure vacunes de sobre?
—Segur, i no tan sols això. També han vist que el sistema que han muntat no era prou àgil, per dir-ho d’alguna manera. I si vols fer-ho d’una manera més àgil, has d’utilitzar la gent que ja tens als hospitals.

—Quan tindrem immunitat de grup?
—Heu de calcular que amb aquest virus, si no creix la velocitat de reproducció, serà quan s’hagi vacunat un 60%-70% de la població.

—Argimon diu que a la tardor, Illa a final d’estiu. Ho veieu possible?
—Pot ser, sí. Depèn de l’agilitat que tingui el sistema per a vacunar. Imagineu-vos que heu de vacunar 100.000 persones el dia a escala espanyola o 10.000 a escala catalana, doncs vacuneu-los. Si teniu els mitjans, feu-ho i tindreu el 60% de la població vacunada no a l’estiu, sinó a final de maig. És que depèn com es faci i, és clar, de les possibilitats econòmiques. Però crec que hi ha recursos que no s’han explotat prou. I quan dic recursos, dic els hospitals. Tenim els congeladors, el personal… És qüestió d’optimitzar. A mi em va venir a vacunar personal de fora. No cal. Els nostres infermers vacunen tots els nostres pacients i nosaltres mateixos per altres virus com la grip. I com que fem recerca, aquí a l’hospital ja tenim congeladors de -80°. Els teníem abans que comencés tota aquesta història i es poden utilitzar. Si ens deixen vacunar 150 persones o 200 cada dia, en tres setmanes tenim vacunada amb la primera dosis tota la gent que vulgui de l’hospital.

—Treballeu en VIH, sabeu bé de les mutacions que pot tenir un virus. Us preocupa aquesta nova variant d’Anglaterra?
—No em preocupa que el virus muti, perquè ha mutat 300.000 vegades d’ençà que va aparèixer a la Xina. Els virus tenen uns enzims que s’equivoquen molt sovint en el procés de replicació, perquè són imperfectes, i per això muten. El problema és que algunes d’aquestes mutacions els aporten inconvenients però algunes altres els aporten avantatges. Si es confirma que aquestes mutacions d’Anglaterra comporten més transmissibilitat, és un problema. Perquè pot afectar més gent alhora i, per tant, que hi hagi més pressió al sistema sanitari i esgotament, com comentava abans.

—Aquesta evolució del virus deixarà sense efecte els vaccins que es validen ara?
—No ho sembla, per les coses que he llegit. No afecta la generació d’anticossos, que són molt més amplis. Tampoc sembla que aquesta variant comporti més gravetat en la malaltia.

—Una de les incògnites és saber quina immunitat ens donaran aquests vaccins. Quines dades en teniu?
—Depèn. Parlem de dos tipus d’immunitat. La humoral, que són els anticossos, i la cel·lular, que són els limfòcits, un tipus de cèl·lules blanques a la sang. La immunitat humoral, que és la més senzilla, s’ha mirat en tots els assaigs i, segons els resultats de les vacunes, duren fins a cent vint dies. Això ho sabem. Més enllà de tres mesos no ho sabem, tot i que sembla que a partir de llavors, els nivells es mantenen i agafen un plató. És a dir, que la primera bona notícia és que més enllà dels tres mesos, els nivells no baixen. Què passarà després? Ho haurem de veure, no en tenim dades. I pel que fa a la immunitat cel·lular, sembla que aquesta és més duradora encara. Però no s’ha pogut confirmar encara.

—Amb tot plegat, entenc que heu aparcat la vostra tasca d’investigació sobre el VIH.
—Sí. Bé, l’assistència no s’ha aturat, sigui presencialment o telemàticament. Però sí que ens ha impactat en la recerca, i aquesta és una altra onada de les que us comentava. Estem parats. Teníem diversos projectes en marxa i els hem hagut de parar. Ara fem recerca en covid. Però la gent ho ha de tenir clar. Perquè no tenim tractament contra la covid. No hi ha antivirals específics per a aquest virus i que sigui efectiu.

—A curt termini tampoc no els tindrem?
—N’hi ha molts en assaig, però cap que es vegi clarament que agafa bon perfil. S’ha parlat sobretot del remdesivir, i jo crec que té un lloc força marginal en el tractament d’aquesta malaltia. I més de la manera que s’ha utilitzat. Per això donem més antiinflamatoris per a evitar la inflamació pulmonar, que és el que porta el malalt pel camí de l’amargura.

—Esteu esgotat?
—Estem cansats i, de fet, hi ha molts companys que han anat caient, no tan sols per la covid, sinó per estrès post-traumàtic. Hi ha gent que s’ensorra quan arriba a un límit. Estem cansats físicament i psicològicament. Aquesta és una altra de les moltes onades.

The post Pere Domingo: “La variant anglesa segur que ja circula i ens complicarà les coses” appeared first on VilaWeb.

Hi ha moltes maneres d’arrencar bé l’any que comença. I n’és una, mentre no tornin a tancar els cinemes, anar a veure, els qui encara no ho hàgiu fet, La vampira de Barcelona, el film de Lluís Danés que revisa, mitjançant la ficció, la història d’Enriqueta Martí, la vampira del Raval, rebatejada com la vampira de Barcelona. Per als qui ja l’hàgiu vist, quatre reflexions. I per als qui no, tant si ja heu fet un Danés a les nits de TV3 com si no, no aixafarem la guitarra, però no deixeu escapar aquesta oportunitat (encara és a la cartellera i no sabem si hi sobreviurà gaires setmanes més), perquè és d’aquells films que s’ha de veure. Per singular i per un grapat de motius i de petits detalls que fan que no sigui (en absolut) res que ningú pogués imaginar. No és perquè sí que va rebre el Premi del Públic al darrer Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un Raval destruït i menystingut. Una policia connivent i incompetent a parts iguals. Advocats, jutges i notaris de dia que són pederastes de nit. Una premsa mentidera que s’inventa allò que calgui per vendre més exemplars. Una prostituta (i proxeneta) que no sabem si matava o no, si esbudellava o no, si era realment tan monstruosa o no, però que de segur que no tan sols va acabar pagant els seus pecats sinó també els d’uns quants més. I una ciutat falsa i irada, poc després de la Setmana Tràgica, dividida entre misèria i burgesia, entre dominants i necessitats.

 

El film, a més de ser un relat fascinant i ben construït que qüestiona la versió oficial, reivindica sobretot, i amb humilitat, una altra manera de fer cinema, que, en aquest cas, de la limitació en fa virtut. És un cinema de baix cost, sobretot perquè som d’on som i parlem com parlem, però que amb ombres i titelles és capaç de construir sentiments profunds, honests i inesperats. Amb cent vegades més de pressupost i tallant els carrers del barri durant setmanes per recrear la Barcelona de l’època, el film seria ben diferent i potser en part necessari per allò de l’autoestima, però segurament no seria tan bonic. Ni tan enginyós. La vampira de Danés és una petita obra d’artesania cinematogràfica, amb un Raval fet amb sacs i llençols (en una nau industrial de Martorell) i amb carruatges de cartó; un Raval oníric passat de voltes, en blanc i negre, amb una depravació, exagerada, en color (ep, som al 1912, en un barri sense electricitat, amb un 50% d’analfabetisme i més de deu mil prostitutes…). Una joia delicada, imperfecta (i per tant única), feta a mà, que ens explica la ciutat d’avui i d’aleshores, amb transicions audiovisuals genials, transgressions de tota mena (amb aparicions estel·lars com les d’Albert Pla i el mag Lari, per exemple) i tombs de guió fins a l’últim sospir.

Un detall interessant que potser fins i tot als qui ja heu gaudit de la vampira a les sales us ha passat per alt: pla veu de Nora Navas (la vampira) cantant al final, als crèdits, una cançó escrita per la cantant i poetessa Ivette Nadal específicament per a l’ocasió, fet que, compte, no és gens casual: l’Angeleta, una de les nenes que vivia amb la vampira i que també apareix al film, era la besàvia de la cantant (fora de la ficció), com Nadal mateixa ha explicat a les xarxes.

De fet, si se li pot retreure res, al film, és no haver parat més atenció a la figura de l’Angeleta, qui tothom pensava que era filla de la vampira quan en realitat era la neboda, que havia estat adoptada a petició de la mare biològica perquè havia nascut en viduïtat, circumstància, aleshores, massa insuportable. L’Angeleta, per si sola, que a diferència de les altres nenes segrestades va acabar oblidada d’orfenat en orfenat i que es va morir no fa tants anys, és un fil que no s’ha estirat prou i qui sap si, de fet, podria ser una segona part del film. Abandonada primer per la mare, després per la vampira i finalment pel sistema sencer. Tota una metàfora. Ella mateixa havia explicat, memòria viva, no fa tant i en veu alta, alguns dels crims de la vampira que havia presenciat en primera persona.

Amb tot, malgrat l’Angeleta, malgrat el film i malgrat el periodista protagonista, intrèpid i enganxat a la morfina, no sabrem mai del cert si Enriqueta Martí arrencava òrgans d’infants, si se’ls menjava, o si, com sembla, “tan sols” segrestava nens per proveir el prostíbul del carrer de Valldonzella on ella mateixa treballava. La veritat absoluta, si és que hi ha cap veritat absoluta, no la sabrem mai. I aquest és també un dels missatges del film: hi ha moltes veritats, massa veritats, que romanen i romandran amagades per sempre més. Això passa a tot arreu, però al Raval, com sempre, una mica més. Passava aleshores, passa avui i passarà demà passat. Perquè qui sigui que n’ha tingut l’oportunitat i la necessitat ja s’ha ocupat prou de teixir el relat convenient per als llibres d’història. De fet, el regust d’injustícia que deixa el film és anguniosament actual i obre un reguitzell de preguntes (a qui li vagui, que recuperi el segon paràgraf, referit al 1912, d’aquest modest article). Proxenetes, pederastes, venedors de drogues estranyes al Raval, fake news, caps de turc a les presons… Han passat cent nou anys i no sembla tan llunyà.

I, sense oblidar res de tot això, però alhora per no començar l’any amb aquest mal d’estómac sinó justament amb empenta, aneu-hi, al cinema i en aquest Raval pandèmic (al d’avui i al del 1912), perquè  la cultura és vida, sense la qual no hi ha ni ànima, ni salut ni veritat. I si encara en voleu més, una segona recomanació: escolteu aquesta cançó (i moltes més, si us vaga), d’Ivette Nadal, besnéta d’una víctima de la vampira, inclosa al nou disc, En nom de la ferida, acabat de publicar, amb Pascal Comelade i Caïm Riba. Un clam optimista després d’un 2020 massa fosc, com el rossinyol després de la tempesta, amb olor de Raval, per a aquest 2021 que comença, i amb foc, com el foc del final del film, un foc per a cremar-ho tot i, si es vol, arrencar de nou: “Farem un foc”.

The post Raval pandèmic: vampirs, cinema i foc nou appeared first on VilaWeb.

És coneguda la distinció que feia Sartre entre radicals i extremistes. Radical ve de ‘arrel’ i extremista ve de ‘extrem’. El radical cerca l’arrel dels conflictes per entendre’ls abans d’actuar, per poder-los explicar a fons i per convèncer després des de la raó, organitzant els arguments a partir del seu origen. L’extremista, en canvi, se situa voluntàriament en el punt extrem del debat, sense voluntat d’acostar-se als altres. El fet que en el llenguatge popular tots dos termes es confonguen no és innocent. Chomsky ha denunciat a bastament el procés de confusió mental que s’origina en la població amb la pràctica de la confusió dels termes. A posta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Això ve a tomb de l’assalt al congrés dels Estats Units pels seguidors de Donald Trump i de les reaccions que ha motivat.

La situació l’ha aprofitada immediatament gent molt diversa per a forçar tota mena de comparacions en benefici propi. És lamentable, però, per desgràcia, fa anys que el debat polític, i fins i tot el debat intel·lectual, va essent substituït per la propaganda més bàsica i fàcil, sense barreres morals ni decència.

És contra això que afirme que necessitem la radicalitat. Cal anar a l’arrel per entendre què passa als Estats Units i al món. Què ens passa. I, com he comprovat més vegades però mai com ara, constate que si no foradem la capa de la immediatesa mediàtica i el discurs fàcil no entendrem gran cosa. I serem utilitzats.

Qui és “el poder”?

Fa molts anys que estudie la política dels EUA i en concret el procés electoral d’aquell país. D’ençà de l’any 1988, que hi vaig treballar seguint la campanya entre Dukakis i George H. W. Bush, han passat nou eleccions i totes les he seguides amb un interès especial, moltes en directe.

L’any 2000, quan Al Gore va perdre amb aquell monumental escàndol de les butlletes de vot a Florida, vaig viure amb perplexitat el procés posterior i la seua renúncia a continuar lluitant per unes eleccions que no tinc cap dubte que li foren robades. Poc després hi hagué l’atac a les Torres Bessones, dirigit per un membre de la família Bin Laden, família estretament aliada i amiga de la família Bush. I la guerra. No oblidaré mai Robert Fisk assenyalant el fum dels camps de petroli incendiats a l’Irac i explicant a crits que la guerra és per damunt de tot corrupció i que no entendríem el perquè d’aquella guerra sense entendre les necessitats de la corrupció.

Vint anys després, ens trobem amb un altre candidat a la presidència, Donald Trump, que afirma que li han robat l’elecció. I em sembla que cal demanar-se com és possible que tan sovint, en aquell país, trobem una situació com aquesta i que ningú no faça res per adobar-la.

Jo he arribat a la conclusió que el sistema electoral nord-americà és tan complex precisament per a permetre la confusió i aprofitar-la si –i remarque el ‘si’– fos necessari. No parle de manipulació, perquè seria poc coherent amb la complexitat que vull defensar. Parle de confusió. I en parle també perquè estic convençut que al final al poder li convé més la confusió que no la manipulació. Cosa que vaig aprendre al Vaticà, arran de la mort de Joan Pau I, llegint l’extraordinari llibre de John Cornwell sobre aquell exemple insuperable.

Ara ho diré tan fredament com em siga possible: allò que m’ha impressionat aquests dies és com un poder que no sé identificar ha fet miques allò que jo pensava que era el poder, la Casa Blanca. Ho he explicat abans amb les paraules de Fisk: sembla evident que hi ha un poder superior i tot al poder del president dels Estats Units. Però fins ara jo estava convençut que el poder del president dels Estats Units era, si més no, instrumental i necessari per a aquest altre poder. Estava convençut, de fet, que açò explicava per què havien hagut de fer una cosa tan lletja com robar l’elecció a Al Gore de la manera tan maldestra com la hi robaren: hi necessitaven un president “seu”, allà dins. Però ara, vist això que hem vist aquestes darreres hores, ja no sé què pensar. I no puc evitar, amb el record de l’any 2000, de repassar de quina manera més sorprenent Biden ha crescut del no-res en les primàries, eliminant primer i sobretot Sanders i després derrotant Trump. I no puc evitar de pensar que potser d’ací a un temps entendrem, per algun esdeveniment greu, quina és la raó real per la qual Biden havia de seure a la Casa Blanca.

He esmentat abans el Vaticà i ara esmentaré la Ciutat Prohibida. Perquè la Xina és un altre dels pocs països que té una consciència clara de què és el poder. I allí diuen que no hi ha cap moviment polític significatiu que no arribe “embolicat en banderes de seda”, una referència explícita a les grans manifestacions a Tiananmen. A Pequín vaig viure també el segle passat, en directe i amb un dolor que sempre m’acompanyarà, la revolta dels estudiants, i al cap dels anys he de dir que estic convençut que aquell moviment va ser útil a un cert poder dins el partit més que no ho va ser als estudiants, valents i dignes com ningú. La Xina d’avui no seria possible sense aquella revolta, però la Xina d’avui, i això ho puc certificar de primera mà, no és la que volien els qui es van sacrificar aleshores. De manera que no puc deixar de preguntar-me també a qui afavoreixen, doncs, “les banderes de seda” desplegades dimecres a la nit a Washington?

A qui convé?

Trump és una desgràcia per al món. No n’he tingut mai cap dubte i ho he expressat sempre així. Precisament abans de les eleccions vaig escriure aquest editorial en què deia: “Trump és un exemple paradigmàtic d’un canvi social i polític que dissortadament vivim arreu del món: la negació de la legitimitat del contendent.” El temps m’ha donat, dissortadament, la raó. Però, vist això que ha passat, no ens hem de demanar si és això que li han fet també a ell? I encara: allò que després de fer-li a ell ens volen fer a molts? Sóc conscient que els Estats Units han saludat sovint, en nom de la democràcia, situacions semblants en més països. I en qualsevol cas us assegure que el Capitoli dels Estats Units té una seguretat única, superior a la de qualsevol altre edifici del món. De manera que estic obligat a preguntar-me com és que hi hagué, doncs, aquell descontrol, encara més tenint en compte que era anunciat? Cui prodest? Qui se’n beneficia?

De moment és clar, ja heu vist les reaccions, que se’n beneficien els qui afirmen que la llei i l’ordre passen per damunt de tot. També per damunt de la democràcia i dels vots. No crec que passe ara com va passar el 2001, però he de recordar que l’atemptat contra les Torres Bessones va posar fi a la violència política en moltes parts del món; al País Basc, sense anar gaire lluny. I ara? Paradoxalment, són els principis del trumpisme, que ixen reforçats de tot plegat, al preu de la mort civil del seu instigador. És un gran moment shakeasperià i, si no fos per les conseqüències greus que pot tenir, n’hi hauria per a posar-se dret i aplaudir l’espectacle ben de gust.

Tots aquests arguments, totes aquestes reflexions, els pose sobre la taula però situant-me jo mateix ben lluny de les teories conspiratives. Als antípodes. I espere que ningú no pretenga manipular-ho, això. Simplement perquè el conspirativisme, al cap i a la fi, també cerca explicacions fàcils i no és sinó el reflex en un espill del simplisme dels qui no volen gratar mai, dels qui no volen anar a fons en la realitat.

Si la reacció a l’autoritarisme indiscutible, feixistoide, de Trump és l’autoritarisme que significa negar tot allò que no és oficial, la condemna de tot allò que no passe per les anquilosades institucions que acomoden la vida política a occident, digueu-me, aleshores què hi hem guanyat? Si la reacció al president que feia piulades no és proposar el pensament i la reflexió, sinó fer més piulades desbarrant i manipulant els fets, fent-los servir per atacar els moviments crítics, digueu-me, aleshores què hi hem guanyat? De seguida hem vist la Xina fent servir l’atac al congrés dels Estats Units per anatematitzar els joves d’Hong Kong. O Macron dient que això no es diferencia gens d’algunes de les accions dels Jupetins Grocs. O polítics espanyols anatematitzant amb els mateixos arguments, a cor què vols, el moviment independentista català, o fins i tot el 15-M.

Que Trump volia liquidar la democràcia, en tinc pocs dubtes. Però crec que he de dir avui que a mi em preocupen també tots aquells, de dreta o d’esquerra, que han corregut a usar l’algara de Trump per a emmordassar encara més la democràcia i per a reforçar i apuntalar les sagrades institucions del sistema. Justament ara, en el moment del seu màxim fracàs històric, quan la pandèmia ha posat en relleu que és completament incapaç de preservar d’una manera digna la vida dels ciutadans, la dignitat de la gent.

 

PS1. Parlant de la complexitat de la informació, em sent amb l’obligació d’explicar als lectors què va passar ahir amb la notícia de la mort d’Antònia Beltran, mare de Valtònyc. VilaWeb va publicar-la després de comprovar-ho personalment amb el cantant. En aquell moment Valtònyc, des de Brussel·les, n’estava convençut, per la informació que tenia. I VilaWeb sempre ha considerat que en el cas de la mort d’una persona ha de ser un metge o la família qui confirme la notícia. Tanmateix, en aquest cas, més tard, en el decurs de la nit, la família va aclarir al cantant que Antònia Beltran es trobava en mort clínica, però que l’òbit no s’havia produït encara. Per desgràcia, aquesta inusual situació és una demostració encara més evident de la crueltat que representa el seu injust exili, de la qual precisament parlava l’editorial d’ahir.

PS2. Important, importantíssima, la decisió de la justícia belga de no extradir el conseller Lluís Puig. Especialment quan afirma, i això és nou, que hi ha risc de violació de la presumpció d’innocència, basant-se en les declaracions públiques fetes per jutges, fiscals i autoritats polítiques contra els dirigents independentistes. El treball de l’exili necessàriament és lent, però té una solidesa extraordinària i aquest pas aconseguit ahir ho certifica.

The post Pensar radicalment, sobre Trump i el que ha passat appeared first on VilaWeb.

El grup de Gandia Zoo ha publicat el single ‘Avant‘, avançament del seu tercer disc. Aquest llançament arriba després de l’aturada que van començar el novembre del 2019. La nova cançó és “un cant a l’alliberament i un al·legat de la transformació des d’una òptica transgressora i hedonista”. El videoclip mostra paisatges de l’Albufera i el Saler i està dirigit per ElHombreViento.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Zoo va tancar la seva darrera gira de cinc anys en un concert al Sant Jordi Club. El seu cantant, Toni Sánchez ‘Panxo’, va explicar que, després de cinc anys, el grup necessitava un descans per fer cançons noves des d’una situació més relaxada, i que la seva idea era publicar el nou àlbum abans de l’estiu del 2021. Ara, diu que Zoo torna pel compromís amb els seguidors i, com diu la lletra d’Avant, “passe el que passe, les nostres sempre estaran, sempre a la contra i avant”.

Panxo (Zoo): ‘Va ser impressionant veure una sala de Madrid cridant pels presos polítics’

The post [VÍDEO] Zoo torna després de l’aturada amb el nou single ‘Avant’ appeared first on VilaWeb.

La dada de desocupació registrada al desembre a Catalunya ha encès molts llums d’alarma. Un creixement del 2,8% intermensual enfront del 0,9% mitjà de l’estat espanyol i que 35 de cada 100 nous desocupats de l’estat espanyol siguin de Catalunya vol dir o que anem pitjor que la resta de l’estat –que no ho crec– o que hem començat abans una etapa que més o menys acabarà arribant arreu, que és la de l’augment dels tancaments d’establiments i la reestructuració de plantilles, que fins el 31 de desembre s’han aguantat gràcies als ERTO.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les patronals catalanes de seguida hi han dit la seva –dimarts mateix–, sobre aquesta situació. I les seves demandes han estat semblants, sobretot quant al venciment dels ERTO de força major de final de mes. Justament per parlar del futur dels ERTO, demà es reunirà la taula de diàleg amb els agents socials a Madrid. No volen que es repeteixi la situació del setembre, quan la pròrroga es va decidir a corre-cuita el dia abans del venciment. Tampoc no ho vol la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que per donar credibilitat i certesa a empreses i treballadors va demanar als agents socials que miressin d’arribar a un acord abans del 15 de gener, però va destacar que calia respectar els temps del diàleg social.

De fet, tant ella com José Luis Escrivá, que són els responsables dels dos ministeris que seuen amb els agents socials per definir la continuïtat dels ERTO, han dit que no s’havia posat en dubte la pròrroga d’aquest mecanisme d’hibernació de l’ocupació, que ha aconseguit d’evitar una gran destrucció de llocs d’ocupació. Díaz i Escrivà han repetit que continuaria ‘mentre sigui necessari’. La clau, més enllà de determinar el nou termini de vigència dels ERTO, està a definir de quina manera continuaran, si mantindran les condicions, si es modificaran o es limitaran. De moment, el govern espanyol diu que no hi haurà canvis substancials, segons que manifestà abans-d’ahir el secretari d’estat de Seguretat Social, Israel Arroyo.

Però, veient com es complica la situació, les patronals insisteixen que cal anar un pas més enllà. La CECOT reitera la necessitat urgent que les mesures restrictives per a evitar la propagació del virus decidides pels governs vagin acompanyades de compensacions a les empreses i autònoms, amb ajuts directes i bonificacions més sostingudes, per tal de dotar de seguretat i certeses la presa de decisions per al nou exercici econòmic. I afegeixen que els riscs d’una tercera onada de contagis i l’enduriment de les mesures de restricció a l’activitat econòmica, com les que han entrat en vigor avui a Catalunya, poden tenir greus efectes sobre un teixit empresarial molt debilitat després de prop d’un any de pandèmia. I les més afectades són i seran les pimes i els autònoms.

Foment reitera també que les mesures extraordinàries han d’anar acompanyades sempre d’ajuts compensatoris per no condemnar al tancament milers de mitjanes i petites empreses que han aconseguit de sobreviure durant els nou primers mesos des que es va oficialitzar el començament de la pandèmia. Foment considera de màxima urgència articular un programa d’injecció directa de recursos econòmics per a les empreses, valorat en 50.000 milions d’euros per a tot l’estat espanyol. El president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, recorda que molts sectors econòmics es troben en situació molt precària: “Ja només poden confiar en l’eficient i àgil administració de la vacuna a la població segons els terminis previstos”, diu.

I per una altra banda, el director de l’àrea de treball de PIMEC, Josep Ginesta, afirma: “Cal més compromís amb el diàleg social.” I proposa mesures directes de compensació a les empreses afectades per les restriccions, que centra en ajuts econòmics sostinguts que “injectin liquiditat arran de la davallada de facturació i l’allargament de l’impacte de la pandèmia”. També proposa l’ús dels fons europeus en les comunitats autònomes que es ressenten més fortament de l’afectació a l’activitat econòmica, i que recaiguin en les pimes com a motor de l’economia. També demana celeritat en l’aplicació de les vaccinacions. I afegeix, encara: “Més que mai, les empreses necessiten l’impuls de l’activitat i les millors polítiques actives d’ocupació i, sobretot, certesa i seguretat jurídica.”

Cal dir que aquest final de mes és una data fronterera important per un altre fet del qual s’ha parlat menys i que tindrà repercussió negativa en el mercat laboral. M’ho explica Àngel Buxó, assessor de recursos humans de la CECOT. Molts empresaris –a la indústria, sobretot– que es van apuntar al primer ERTO de força major del març, en el moment del venciment, el 30 de juny, van optar per passar a un ERTO normal. Una de les diferències entre els dos expedients és que en el primer no es pot acomiadar personal en sis mesos. De motius per a prendre la decisió n’hi havia diversos. Segons que m’explica Buxó, moltes d’aquestes empreses, la majoria petites, però també algunes de mitjanes, a partir del 31 de desembre ja podien fer un ERO d’extinció sense incórrer en sanció i sembla que ja se’n fan. No en sabrem les dades fins l’endemà del 31 de gener i poden reflectir un augment de la desocupació més fort que no el de gener. “El primer trimestre, si no canvia molt l’entorn econòmic, podem tenir molts ERO d’empreses situades en sectors que –al marge dels serveis– es recuperen molt a poc a poc i es trobaran obligades a reestructurar les plantilles”, comenta.

No és cap bon presagi. D’aquí ve la importància dels ajuts directes que, més enllà de l’allargament dels ERTO, demanen de fa mesos les patronals. Es tracta de salvar molts llocs de feina, però no sé si hi serem a temps, fins i tot en el supòsit que el govern espanyol canviï d’idea o que els vaccins originin inesperadament un sobtat i fort optimisme entre consumidors i empresaris.

The post Els ERTO arriben al final del camí: els prorrogaran? appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que a començament de febrer s’estendran a tot Catalunya les proves PCR en massa a les farmàcies. Els ciutadans rebran una carta o un SMS per convidar-los a fer-se la prova. Llavors podran anar a la farmàcia, on els donaran les instruccions per a prendre’s la mostra correctament a casa, i en acabat l’hauran de retornar a la farmàcia on l’hagin recollida. Seran mostres nasals, majoritàriament, atès que les de saliva, perquè funcionin adequadament, requereixen unes condicions específiques de dejuni.

Avui s’ha sabut que durant el dia de Reis es va detectar el primer cas de la variant britànica de la covid-19 a Catalunya. “Ahir em van informar que tenim una persona infectada. És una persona que va viatjar des del Regne Unit i viu aquí”, ha dit la consellera Alba Vergès. No és el primer cas del país, perquè ja se n’havia detectat un a final de desembre al País Valencià.

Avui han començat a aplicar-se les noves restriccions al Principat i al País Valencià. A Catalunya hi ha confinament municipal cada dia de la setmana i els caps de setmana només hi podran obrir aquells comerços dedicats a la venda de productes essencials; al País Valencià, el confinament nocturn s’avança a les 22.00 i l’hoteleria tanca a les 17.00, entre més mesures.

A Catalunya, arran d’aquest enduriment de mesures, més usuaris han volgut accedir als certificats d’autoresponsabilitat, fet que ha originat dificultats a la web.

Les restriccions causen pèrdues, també al País Valencià. L’Assemblea d’Oci Nocturn calcula que el sector necessita uns 50 milions d’euros arran de les restriccions acordades per la pandèmia de la covid-19, i anuncia que es constitueix en federació per a ser interlocutor directa amb la Generalitat.

El batlle de València, Joan Ribó, diu que les aglomeracions en la rebuda dels Reis de l’Orient a la plaça de l’Ajuntament van ser a causa de l’enfocament l’acte. Afegeix que va ser “un error” fer arribar els Reis amb autobusos descapotables i que s’haurà de millorar amb vista a l’any vinent.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 589.758 casos, 21.308 morts i hi ha 868 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 87.994.668 casos confirmats i 1.898.403 morts. Del total de casos, 63.341.880 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 21.893.114 casos i 370.655 morts;
–L’Índia, amb 10.405.097 i 150.470 morts;
–El Brasil, amb 7.886.067 casos i 199.315 morts;
–Rússia, amb 3.332.142 casos i 60.457 morts;
–Regne Unit, amb 2.889.419 casos i 78.508 morts;

*A l’estat francès hi ha 2.705.618 casos i 66.565 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.024.904 casos i 51.675 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: ‘Els ERTO arriben al final del camí: els prorrogaran?’

La dada de desocupació registrada al desembre a Catalunya ha encès molts llums d’alarma. Un creixement del 2,8% intermensual enfront del 0,9% mitjà de l’estat espanyol i que 35 de cada 100 nous desocupats de l’estat espanyol siguin de Catalunya vol dir o que anem pitjor que la resta de l’estat –que no ho crec– o que hem començat abans una etapa que més o menys acabarà arribant arreu, que és la de l’augment dels tancaments d’establiments i la reestructuració de plantilles, que fins el 31 de desembre s’han aguantat gràcies als ERTO.

Les patronals catalanes de seguida hi han dit la seva –dimarts mateix–, sobre aquesta situació. I les seves demandes han estat semblants, sobretot quant al venciment dels ERTO de força major de final de mes. Justament per parlar del futur dels ERTO, demà es reunirà la taula de diàleg amb els agents socials a Madrid. No volen que es repeteixi la situació del setembre, quan la pròrroga es va decidir a corre-cuita el dia abans del venciment. Tampoc no ho vol la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que per donar credibilitat i certesa a empreses i treballadors va demanar als agents socials que miressin d’arribar a un acord abans del 15 de gener, però va destacar que calia respectar els temps del diàleg social.

De fet, tant ella com José Luis Escrivá, que són els responsables dels dos ministeris que seuen amb els agents socials per definir la continuïtat dels ERTO, han dit que no s’havia posat en dubte la pròrroga d’aquest mecanisme d’hibernació de l’ocupació, que ha aconseguit d’evitar una gran destrucció de llocs d’ocupació. Díaz i Escrivà han repetit que continuaria ‘mentre sigui necessari’. La clau, més enllà de determinar el nou termini de vigència dels ERTO, està a definir de quina manera continuaran, si mantindran les condicions, si es modificaran o es limitaran. De moment, el govern espanyol diu que no hi haurà canvis substancials, segons que manifestà abans-d’ahir el secretari d’estat de Seguretat Social, Israel Arroyo.

Però, veient com es complica la situació, les patronals insisteixen que cal anar un pas més enllà. La CECOT reitera la necessitat urgent que les mesures restrictives per a evitar la propagació del virus decidides pels governs vagin acompanyades de compensacions a les empreses i autònoms, amb ajuts directes i bonificacions més sostingudes, per tal de dotar de seguretat i certeses la presa de decisions per al nou exercici econòmic. I afegeixen que els riscs d’una tercera onada de contagis i l’enduriment de les mesures de restricció a l’activitat econòmica, com les que han entrat en vigor avui a Catalunya, poden tenir greus efectes sobre un teixit empresarial molt debilitat després de prop d’un any de pandèmia. I les més afectades són i seran les pimes i els autònoms.

Foment reitera també que les mesures extraordinàries han d’anar acompanyades sempre d’ajuts compensatoris per no condemnar al tancament milers de mitjanes i petites empreses que han aconseguit de sobreviure durant els nou primers mesos des que es va oficialitzar el començament de la pandèmia. Foment considera de màxima urgència articular un programa d’injecció directa de recursos econòmics per a les empreses, valorat en 50.000 milions d’euros per a tot l’estat espanyol. El president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, recorda que molts sectors econòmics es troben en situació molt precària: “Ja només poden confiar en l’eficient i àgil administració de la vacuna a la població segons els terminis previstos”, diu.

I per una altra banda, el director de l’àrea de treball de PIMEC, Josep Ginesta, afirma: “Cal més compromís amb el diàleg social.” I proposa mesures directes de compensació a les empreses afectades per les restriccions, que centra en ajuts econòmics sostinguts que “injectin liquiditat arran de la davallada de facturació i l’allargament de l’impacte de la pandèmia”. També proposa l’ús dels fons europeus en les comunitats autònomes que es ressenten més fortament de l’afectació a l’activitat econòmica, i que recaiguin en les pimes com a motor de l’economia. També demana celeritat en l’aplicació de les vaccinacions. I afegeix, encara: “Més que mai, les empreses necessiten l’impuls de l’activitat i les millors polítiques actives d’ocupació i, sobretot, certesa i seguretat jurídica.”

Cal dir que aquest final de mes és una data fronterera important per un altre fet del qual s’ha parlat menys i que tindrà repercussió negativa en el mercat laboral. M’ho explica Àngel Buxó, assessor de recursos humans de la CECOT. Molts empresaris –a la indústria, sobretot– que es van apuntar al primer ERTO de força major del març, en el moment del venciment, el 30 de juny, van optar per passar a un ERTO normal. Una de les diferències entre els dos expedients és que en el primer no es pot acomiadar personal en sis mesos. De motius per a prendre la decisió n’hi havia diversos. Segons que m’explica Buxó, moltes d’aquestes empreses, la majoria petites, però també algunes de mitjanes, a partir del 31 de desembre ja podien fer un ERO d’extinció sense incórrer en sanció i sembla que ja se’n fan. No en sabrem les dades fins l’endemà del 31 de gener i poden reflectir un augment de la desocupació més fort que no el de gener. “El primer trimestre, si no canvia molt l’entorn econòmic, podem tenir molts ERO d’empreses situades en sectors que –al marge dels serveis– es recuperen molt a poc a poc i es trobaran obligades a reestructurar les plantilles”, comenta.

No és cap bon presagi. D’aquí ve la importància dels ajuts directes que, més enllà de l’allargament dels ERTO, demanen de fa mesos les patronals. Es tracta de salvar molts llocs de feina, però no sé si hi serem a temps, fins i tot en el supòsit que el govern espanyol canviï d’idea o que els vaccins originin inesperadament un sobtat i fort optimisme entre consumidors i empresaris.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Per què no és veritat que la nova variant de la covid-19 afecti més els nens?
–Vox: Hauríem d’administrar una dosi del vaccí contra la covid a més gent? El debat, explicat (en anglès)
–Infobae: Bayer i CureVac uneixen forces per accelerar l’autorització d’un dels vaccins més esperats contra el coronavirus (en castellà)
–Stat: Epidemiologia basada en les aigües residuals: un viatge de vint anys pot donar fruits per a la covid-19 (en anglès)
–Franceinfo: Vaccins contra la covid: les raons d’un (gran) retard d’inici a França (en francès)
–Euronews: Europa és un “punt d’inflexió” en la pandèmia de la covid, segons l’OMS (en anglès)
–Asia Times: El brot més gran d’ençà de Wuhan avança cap a Pequín (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

–Salut farà proves PCR en massa a tot Catalunya citant els ciutadans a les farmàcies
–Problemes a la web per a obtenir el certificat d’autoresponsabilitat
–Els Mossos alerten d’estafadors que exigeixen diners per vaccinar contra la covid-19

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: comencen les noves restriccions i Catalunya engega un pla de PCR en massa appeared first on VilaWeb.

La candidata del PDECat a les eleccions catalanes del 14 de febrer, Àngels Chacón, ha anunciat que la campanya electoral del partit comptarà amb la participació del president Artur Mas i de l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho ha dit avui en l’acte de presentació de la imatge del partit per a la campanya del 14-F, en el qual també han participat el batlle de Lloret de Mar i cap de llista del partit a Girona, Jaume Dulsat; l’ex-regidor de Reus Marc Arza, que encapçala la candidatura de Tarragona, i el portaveu del PDECat i batlle de Mollerusa, Marc Solsona, que lidera la llista a Lleida.

Chacón ha assegurat que la campanya, sota el lema ‘Si t’ho penses, PDeCAT’, comptarà amb una “combinació” de perfils de gent jove i d’altres personalitats més reconegudes i amb una major trajectòria professional en el camp de la política, com l’ex-dirigent d’Unió i ex-vice-presidenta del govern, Joana Ortega, número dos de la candidatura del PDECat per Barcelona.

The post Artur Mas i Mas-Colell participaran en la campanya del PDECat appeared first on VilaWeb.

Primàries Catalunya ha anunciat que han obtingut els avals necessaris per a poder-se presentar a les circumscripcions de Lleida i Girona en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer. Encara no els han reunit per poder-se presentar a Barcelona i Tarragona. El límit és el dilluns vinent dia 11.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons el procés per a conformar les llistes electorals, la formació va escollir Sergi Torrente com a cap de llista per Lleida; a Girona, qui va obtenir més suports per a ser el número u va ser Marc Rossinyol.

The post Primàries Catalunya reuneix els vals per a presentar-se a Lleida i Girona en les eleccions del 14-F appeared first on VilaWeb.