Vilaweb.cat

Leo Varadkar anuncia la dimissió com a primer ministre irlandès: “Hem fet un país més modern”

El primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar, ha anunciat avui la dimissió com a cap del govern irlandès i ha confirmat que també abandonarà el càrrec com a dirigent del partit conservador Fine Gael. “Faig efectiva avui la meva dimissió com a líder del Fine Gael i deixaré el càrrec de primer ministre quan hi hagi un successor”, ha dit en una conferència de premsa en la qual ha assegurat que se sentia orgullós d’haver “fet un país més igualitari i més modern”.

Varadkar ha dit que el temps que havia passat al capdavant del país havia estat el més satisfactori de la seva vida, però que “el lideratge implica saber quan ha arribat el moment de passar la batuta i tenir el coratge de fer-ho”. “Aquest moment és ara. Sé que això agafarà a molts per sorpresa i serà una decepció per a alguns, però espero que entenguin la meva decisió”, ha dit, abans d’aclarir que els motius per a deixar el càrrec eren personals i polítics. En aquest sentit, ha defensat que el Fine Gael podrà continuar encapçalant el pròxim govern, si bé sense ell al capdavant. I ha destacat els assoliments del seu govern, com la millora de l’ocupació, la sortida de l’austeritat, la gestió de la pandèmia i haver evitat una frontera dura amb Irlanda del Nord en el marc del procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Varadkar, que va arribar al càrrec el 2017 i ha estat el primer ministre d’Irlanda més jove, esperarà que la seva formació triï un successor abans fer efectiva la dimissió, pensant en les eleccions generals vinents, que, a tot estirar, es podran fer el març del 2025, segons que ha informat la cadena RTE. És previst que el Fine Gael triï el successor de Varadkar durant l’abril, i posteriorment es farà la sessió d’investidura al parlament irlandès.

La decisió ha estat presa després del fracàs del govern en l’intent de  modernitzar la constitució en el marc del referèndum fet el 9 de març, la qual cosa ha significat un dur revés tant per als partits tradicionals irlandesos que governen en coalició –Fianna Fáil, Fine Gael i Partit Verd– com per al Sinn Féin, que encapçala l’oposició, atès que tots ells havien donat suport als canvis. Les propostes recollien d’eliminar llenguatge sexista del text constitucional i ampliar el concepte de família per incloure-hi models no tradicionals i “relacions duradores”. No obstant això, la primera iniciativa fou refusada amb el 67,69% dels vots i la segona amb el 73,93%. El govern no ha pogut convèncer la població de la urgència d’aquest referèndum, mentre que la dirigent del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, ha responsabilitzat l’executiu de Varadkar del resultat.

Urtasun presenta a València els actes de l’Any Estellés, “un imprescindible de la literatura espanyola”

Hi havia expectació per escoltar què diria el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, sobre el centenari d’Estellés. No debades, el govern espanyol s’ha ofert a assumir el paper que el Consell es nega a fer de considerar el poeta de Burjassot com un dels grans. Al ministre l’han escortat membres de Compromís, els seus socis electorals. Hi havia Joan Baldoví, Joan Ribó, Isaura Navarro, Papi Robles… L’ha presentat Carmina Andrés Lorente, filla del poeta i defensora incansable del llegat del seu pare.

Urtasun, que ha qualificat Estellés com un dels grans poetes en llegua valenciana, ha agraït la petició a les institucions perquè, malgrat les circumstàncies, estiguen a l’altura de la reclamació. “El teu pare ens interpel·la de manera molt actual”, li ha dit. Més tard, ha tornat a incidir en això de la “llengua valenciana”, quan ha assenyalat el compromís polític del poeta en “la difusió de la llengua valenciana durant el franquisme”. El ministre s’ha centrat a recordar els versos més coneguts del poeta com ara aquells que fan referència a ser la veu del poble, i ha dit que tothom se’l sent una mica seu. Ha recordat la difusió que en van fer Ovidi Montllor i Toti Soler, i com grups i músics més actuals continuen difonent-ne l’obra, però en cap moment l’ha relacionat amb la literatura catalana de què forma part. Ans al contrari, l’ha considerat un poeta espanyol: “Estellés és un autor imprescindible de la literatura, no només de la valenciana, sinó de la d’Espanya”, ha dit.

El ministre Urtasun ha explicat que el Ministeri de Cultura serà impulsor de l’Any Estellés, però ha evitat el cos a cos amb el Consell quan ha esquivat de valorar el menysteniment tant del govern valencià com de les Corts. “Nosaltres celebrarem el centenari, són aquells que no ho fan els que han de donar explicacions”, ha dit, i ha afegit que, a parer del govern espanyol, Estellés és un gran patrimoni de la literatura.

Quant a la cultura blanca que va proclamar el conseller Vicente Barrera, el ministre Urtasun ha dit que defensava la cultura espanyola dins el conjunt de la pluralitat del país i que no podia valorar aquesta qualificació.

Sense notícies del centre d’estudis

Una de les peticions fonamentals de la plataforma Cent d’Estellés és la creació d’un centre d’estudis amb el nom del poeta. Un lloc físic on el seu llegat estiga a disposició dels estudiosos, i que siga un centre de referència, a Burjassot. Aquesta petició va sorgir arran de la supressió per part de l’Ajuntament de Burjassot de l’antiga Fundació Vicent Andrés Estellés. Llavors diverses entitats cíviques i culturals van crear la plataforma Pro-Fundació Estellés, que va negociar amb l’antic govern del Botànic fins que els resultats electorals del 28 de maig van interrompre i esborrar tot el camí que s’havia fet. Ara la plataforma considera indispensable la creació d’aquest centre del qual el ministre no ha parlat en la conferència de premsa.

Maria José Gálvez, directora general del Llibre i la Lectura, ha dit a VilaWeb que ella va plantejar alguna cosa, però no se n’ha parlat més i que ha demanat a la plataforma que li envien informació per mirar de recuperar el projecte i continuar treballant.

Cent mil euros de l’estat per a l’Any Estellés

El ministeri destinarà cent mil euros tant per a les activitats que es posen en marxa directament des de la institució com per a ajudar els ajuntaments o les institucions que els demanen col·laboració. Això inclou les iniciatives de la Plataforma Cent d’Estellés.

Quant a les activitats programades pel ministeri espanyol enguany, en destaca la presència de l’obra d’Estellés a la Fira del Llibre de Guadalajara, a Mèxic, on Espanya és el país convidat. Les activitats es faran en col·laboració amb l’Associació d’Editorial del País Valencià i s’hi ha programat un concert de Pau Alabajos.

A banda, s’ha promogut la traducció de L’hotel París a l’anglés i l’alemany i d’una antologia poètica en castellà, entre més. D’altra banda, el ministeri se suma a les iniciatives de la plataforma Cent d’Estellés. Amb l’Ajuntament de Gandia, col·laborarà en un recital poètic previst per al 7 de juny, amb dones que diran els versos del poeta en totes les llengües de l’estat i que acabarà amb una actuació de Borja Penalba.

Uns dies abans de l’aniversari del poeta, la família farà un dipòsit de material a la Caja de las letras de l’Institut Cervantes.

Junts va pactar amb Espanya el document sobre l’oficialitat del català presentat ahir

Junts per Catalunya fa mesos que treballa “amb discreció” al costat del govern espanyol per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea. Ho ha revelat en un fil de piulets Aleix Sarri, assessor de Carles Puigdemont, i atribueix a aquestes negociacions amb Junts el document que el govern espanyol va presentar ahir durant la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea. El document defensa que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas d’Espanya, això inclou “la diversitat lingüística”. A més, defensa que, per a ser reconegudes com a oficials a la UE, no cal que siguin llengües dels tractats europeus.

“Aquest memoràndum ha estat prèviament treballat i analitzat entre el govern espanyol i l’equip de Junts per Catalunya i conté tots els elements que demostren que no cal canviar els tractats per assolir l’oficialitat del català, i que a més no crea cap precedent”, diu Sarri. El document, afegeix, s’ha treballat “amb aportacions de solvència internacional” per a “afinar els arguments jurídics”. “L’objectiu és evitar que cap estat pugui utilitzar una argumentació legalista per aturar l’oficialitat del català a la Unió Europea”, diu Sarri.

Justament per això, justifica que el govern espanyol no hagi demanat als serveis jurídics un posicionament oficial, cosa que “entra dins l’estratègia pactada i en aquests moments és la millor decisió”. “Superar els arguments jurídics fal·laços que es van construir l’any 2004 no és gens fàcil”, escriu en referència a la negativa de llavors del Consell de la Unió Europea de concedir al català un estatus de semioficialitat com va demanar el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero. El que es demanava llavors era que el català tingués un tipus de reconeixement formal per a llengües que no fossin oficials i de treball a la UE, però que tinguessin un estatus reconegut per la constitució d’un estat membre.

El Consell no va accedir al reconeixement que es demanava, però va crear una nova categoria dins del sistema lingüístic europeu, les dites “llengües addicionals”, que podien ser utilitzades oficialment en alguns casos limitats, però sense arribar a ser considerades llengües oficials de la UE. Alguns experts han dit que aquella decisió no s’ajustava al dret europeu, però com que ningú no la va impugnar —tampoc el govern espanyol—, es va acabar imposant.

Sarri atribueix a la feina tècnica i els arguments presentats els posicionaments dels tres governs europeus que van parlar públicament abans de la reunió del Consell d’Afers Generals, i diu que tots tres són bones notícies. “El primer, Lituània, que creu que és un tema d’organització interna de l’estat espanyol que la UE ha de respectar. Això és bo”, diu Sarri, i argumenta: “Un dels arguments que hem sofisticat els darrers mesos és com l’article 4.2 dels tractats obliga la UE a respectar la identitat constitucional dels estats. És a dir, que si l’estat espanyol demana l’oficialitat de la llengua, cal posar-ho fàcil per respectar-ho.”

En segon lloc, diu, Finlàndia va dir que no trobava obstacles legals per a l’oficialitat, però va expressar el temor pel precedent per les seves llengües, “en concret pel sami de Lapònia”. “De nou, això és bo”, valora Sarri. “Primer, perquè el memoràndum treballat ja compta amb provisions per evitar un precedent. També, perquè el posicionament de Finlàndia és per primer cop merament polític i no basat en argumentacions tècniques o legals. Això vol dir que en certa manera les condicionalitats que inclouen el memoràndum estan fent el seu efecte”, diu.

Per últim, Romania va dir directament que hi estava a favor, perquè el cost l’assumiria el govern espanyol i que no crea cap precedent. “Arguments clau de cara a la resta d’estats”, diu l’assessor de Puigdemont. “Amb aquests arguments, ara cal que el govern espanyol acceleri els contactes bilaterals amb els reticents”, diu. I acaba: “Des de Junts fa mesos que treballem amb discreció per aconseguir l’oficialitat plena del català a la Unió Europea. I això vol dir que volem que el català tingui la mateixa protecció legal que el lituà o el suec, no simplement parlar-lo al plenari del Parlament Europeu.”

El primer treballador del metro amb una incapacitat permanent reconeguda per exposició a l’amiant reclama 180.000 euros

El primer treballador viu del Metro de Barcelona amb una incapacitat permanent reconeguda als jutjats per exposició crònica a l’amiant reclama 180.000 euros a l’empresa de transports. Així ho ha confirmat la seva defensa, que porta el Col·lectiu Ronda, en un comunicat. Rafael Rubio ha interposat una demanda contra la companyia i demana una indemnització pels danys i perjudicis derivats de les patologies que li ha causat la inhalació de fibres d’asbest en els més de quaranta anys que va prestar servei al suburbà com a mecànic-torner. La sentència del jutjat social número 4 de Barcelona es va donar a conèixer el 12 de març.

Ara, el treballador busca una “justa reparació” per les conseqüències de la presència d’amiant a combois i instal·lacions del subterrani i “la manca absoluta de cap actuació real i eficaç” per prevenir i protegir la salut de la plantilla. Rubio va treballar als tallers de Vilapicina, on se sabia de la presència d’amiant des del 1988, quan es va detectar en una avaluació. Tot i trobar-se fibres d’asbest en diferents punts dels túnels i de la trama del metro l’any 1990 no és fins a l’any 2018 que Metro de Barcelona va establir “un pla d’intervenció per eliminar l’amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut” de la plantilla.

“Els incompliments denunciats són evidents pel que fa a l’amiant i ambients polígens i al Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball, aprovat el gener de 1940″, afirma Àlex Tisminetzky, advocat que ha redactat la demanda de danys. Tisminetzky està convençut que “aquesta és només la primera demanda per danys i perjudicis que ha d’afrontar Metro de Barcelona, però n’hi haurà més en els pròxims mesos i anys”.

Rafael Rubio va saber que tenia amiant als pulmons després d’una revisió mèdica que va fer-se l’any 2013, quan encara treballava al metro. En aquell moment va iniciar tot el procediment legal que, finalment, l’any 2019 va acabar-se traduint en una demanda contra l’INSS en considerar que patia una malaltia professional. Va ser el primer cop que un empleat del metro en actiu, en aquell moment estava en situació de jubilació parcial, va portar el cas als tribunals.

Per què Alves podrà sortir de la presó si paga un milió d’euros?

L’Audiència de Barcelona ha accedit a concedir la llibertat provisional a Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per l’agressió sexual a una noia a la discoteca Sutton, en canvi d’una fiança d’un milió d’euros. Una volta havia estat jutjat i atès que no podia destruir proves, Alves va demanar de sortir de la presó fins que la condemna fos ferma. És a dir, fins que s’hagin esgotat tots els recursos i el Tribunal Suprem espanyol estableixi la condemna definitiva.

El tribunal ho ha aprovat per majoria, però amb un vot discrepant d’un jutge, Luis Belestá, que diu que abans de poder sortir de la presó hauria de complir la meitat de la pena, és a dir, dos anys i tres mesos. De seguida s’ha obert un debat en l’opinió pública sobre si aquesta mesura és la més adequada en les circumstàncies d’Alves, però la llei preveu que es pugui aplicar i, de fet, ha passat igual en altres casos mediàtics, com el de la violació grupal a Pamplona, en què els agressors van sortir de la presó un cop jutjats i no hi van tornar fins que la sentència va ser ferma.

Un recurs que trigarà mesos a resoldre’s

“Era una decisió força esperable”, diu Júlia Humet, advocada especialitzada en violències masclistes. “Pots passar en presó provisional fins a la meitat de la pena, i Alves ja fa un any i tres mesos, aproximadament, que hi és. Cal tenir en compte que el recurs a la sentència pot trigar molts mesos a resoldre’s, fins i tot un any. Previsiblement, abans haurà passat aquest període màxim de poder ser en presó provisional. Segurament, d’aquí a uns mesos l’haurien hagut de deixar anar igualment, i han decidit de fer-ho ara. És possible que aquest argument hagi pesat.”

L’advocada també assenyala que, si no se’l deixés anar i la sentència ferma acabés condemnant-lo a una pena més baixa, podria passar en presó provisional més temps que no estableix la llei, que és la meitat de la condemna. Ara per ara, per arribar a la meitat de la condemna, a Alves encara li queda, aproximadament, un any de presó, però si la condemna acabés essent més baixa, li’n quedaria menys.

Un privilegi econòmic?

Quant a la qüestió de la fiança, Humet explica que, habitualment, les fiances s’adapten als recursos del condemnat. “No és un privilegi, perquè la fiança hauria de ser adaptada a la capacitat econòmica de cadascú, però sí que és veritat que, si ets ric i tens contactes, sempre és més fàcil aconseguir els diners. En aquest cas, la fiança és molt alta, tot i que sabem que té diners”, explica. L’advocada de la víctima, Ester Garcia, ha considerat que “s’està fent justícia per a rics” i ha anunciat que recorreran contra la decisió.

“La presó provisional hauria de ser una mesura molt restrictiva, tot i que a vegades no ho és”, afegeix Humet, sobre la decisió presa. “Hem de ser restrictius amb l’aplicació del dret penal. Hem de tenir en compte que no ser-ho pot acabar essent perjudicial en altres casos i pot acabar anant en contra d’un manifestant encausat, per exemple. És important que el codi penal sigui com menys expansiu millor i es compleixin totes les garanties.” En aquesta línia, la majoria del tribunal ha argumentat que la presó provisional no és, en cap cas, per a avançar els efectes d’una hipotètica pena que s’acabaria imposant.

Però el jutge Belestá, en el vot particular, defensa que la pròrroga de la presó provisional no significa un compliment anticipat de la pena i que la llei preveu que es prorrogui fins a la meitat de la pena imposada en la sentència, encara que no sigui ferma.

El risc de fugida

Sobre el risc de fugida, que va ser la raó principal per la qual es va decretar la presó provisional, es poden fer diverses interpretacions. Una, segons la qual aquest risc hauria disminuït perquè la pena imposada és molt menor que la que s’havia demanat, fins a dotze anys de presó. És  la que han defensat la majoria dels magistrats. En canvi, Belestá ha argumentat que, amb els recursos, la pena també pot augmentar, i això mantindria exactament el mateix risc de fugida que abans. Concretament, ha dit que els motius pels quals es va acordar inicialment la presó provisional, com ara l’existència d’indicis de la comissió del delicte, “no només s’han confirmat, sinó que s’han reforçat”. En aquest sentit, Humet assenyala que, amb la condemna actual, d’ací a uns quants mesos Alves tindria accés al tercer grau i, per tant, una possibilitat propera de semillibertat sembla que disminuiria aquest risc de fugida.

Això sí, el tribunal reconeix que el risc, tot i haver disminuït, continua, i per això Alves haurà de lliurar el passaport espanyol i brasiler i té prohibit de sortir de l’estat espanyol. Haurà de comparèixer setmanalment a l’Audiència de Barcelona, i tantes vegades com li ho demani l’autoritat judicial. A més, s’imposa una ordre d’allunyament d’un quilòmetre del domicili de la víctima, el seu lloc de feina o qualsevol lloc que freqüenti, i tampoc no s’hi podrà posar en contacte per cap motiu.

El vot particular també ha qüestionat que la retirada del passaport sigui efectiva. “La pràctica forense ens demostra sovint la facilitat amb què qualsevol persona pot eludir els controls fronterers”, ha defensat. “Més encara si disposa de la capacitat econòmica i cercle d’amistats amb potencial econòmic elevat per a facilitar aquesta fugida, com és el cas.”

 

El TSJC rebutja la petició de recusació de Jové contra Barrientos per les seves declaracions sobre l’amnistia

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la petició de recusació feta pel president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, contra el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, per les declaracions del jutge sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. Barrientos és un dels tres magistrats que jutjarà Jové a partir del 10 d’abril per la seva implicació en el Primer d’Octubre. La magistrada considera que, encara que es pugui entendre que l’opinió de Barrientos és contrària a l’aprovació de la llei, això “no permet d’intuir que existeixi un interès del recusat en el resultat del judici”.

En la resolució, la magistrada argumenta que entén que Jové pateixi per la màxima imparcialitat dels qui el jutjaran, però insisteix que “no qualsevol manifestació relacionada amb la llei d’amnistia pot ser interpretada com a símptoma d’interès directe o indirecte en una causa”.

La resolució assegura que la funció dels jutges i magistrats és jutjar i fer executar el que jutja. Pel que fa a la primera, explica que, en aquest, el jutge presidirà el judici, valorarà la prova que es practiqui i decidirà sobre l’existència o no de delictes en relació amb els fets que resultin de la valoració probatòria. Per això, insisteix que l’opinió sobre una llei no pot ser entesa com una afectació de qui l’emet per jutjar uns fets que podrien estar relacionats amb la norma.

Barrientos va assegurar a final de febrer que la llei “privilegia una part davant del conjunt de la ciutadania”, que “mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia” i va parlar “d’espais d’impunitat”.

Albiach es presenta per encapçalar els comuns en les eleccions a Catalunya i obre la mà a Podem

La coordinadora dels comuns, Jéssica Albiach, ha fet oficial avui la seva candidatura a les primàries del partit per liderar la candidatura a les eleccions a Catalunya el proper 12 de maig. En un acte a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i acompanyada de l’exbatllessa Laura Campos, Albiach ha allargat la mà a la nova direcció de Podem Catalunya per concórrer plegats. “Nosaltres tenim clar que l’adversari és a l’altre costat de la pancarta, nosaltres hi estem oberts”, ha assegurat. D’altra banda, ha celebrat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, presenti una proposta de finançament singular per a Catalunya, però li retreu que és electoralista, que arriba tard i que hauria d’haver sorgit del consens de partits.

Albiach assegura que fa el pas amb la voluntat que els comuns formin part del Govern que surti de les eleccions del 12 de maig “davant d’una ERC sense lideratge i que no se’n surt” i d’un PSC que “aposta per polítiques obsoletes i caduques”. “La presència dels comuns al Govern de la Generalitat és garantia de futur i modernitat”, ha dit. Amb tot, ha recalcat que de cara a possibles aliances postelectorals sempre seran coherents amb els seus plantejaments en base al progressisme, i que seran exigents a l’hora de negociar.

“Algú n’ha d’assumir la responsabilitat”: familiars de la cuinera del Mas d’Enric exigeixen dimissions

Un centenar de funcionaris de les presons ha exigit la dimissió de la cúpula del Departament de Justícia en una manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant el Palau de la Generalitat. Demanen la destitució immediats del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.

Amand Calderó, l’home d’ERC al capdavant de les presons que irrita els sindicats

Els manifestants han cridat “Dimissió” i “Tots som Núria”, en referència a la cuinera assassinada al Mas d’Enric, a les mans d’un pres que després es va suïcidar. També han fet uns minuts de silenci en homenatge a la víctima. Els treballadors dels centres penitenciaris han col·locat dues grans pancartes davant les tanques que custodien el Palau de la Generalitat, una recordant l’assassinat de la treballadora i una altra que deia: “Sense convivència no hi ha reinserció.”

A la concentració també hi han assistit familiars de la cuinera, que han dipositat un ram de flors davant la porta de la seu de la Generalitat. Un nebot seu, en Pablo, ha exigit responsabilitats polítiques: “El detonant d’aquesta situació al sistema penitenciari té nom i és la meva tia. Avui em toca ser aquí per donar-li veu. A mi ningú no em farà callar.” I Ha afegit: “Set dies després de la seva mort, ningú no ha assumit la responsabilitat de fer un pas al costat i de permetre que es reguli el sistema penitenciari.” A més, s’ha queixat que es vulgui culpar de la situació actual la gent que ha sortit als carrers a lluitar pels drets dels treballadors penitenciaris. “Fa set dies que em van prendre la possibilitat d’abraçar la meva tia”, ha recalcat. Per ell, en qualsevol altre país d’Europa els responsables polítics ja haurien dimitit.

Representants dels sindicats de presons es reuneixen amb Vilagrà al Palau de la Generalitat

Sis representants dels sindicats de presons han entrat al Palau de la Generalitat per reunir-se amb la vice-presidenta del Govern, Laura Vilagrà. No era una reunió prevista i ha estat el primer contacte formal des que van començar les protestes. Ahir, per primera vegada, es van aixecar els blocatges de les presons que tanta tensió havien suscitat entre els interns, i avui tampoc no se n’ha fet. Tot amb tot, fins ara no havien acceptat de reunir-se amb el govern.

Malgrat les crítiques, tant la portaveu de l’executiu, Patricia Plaja, com Ubasart van reiterar que obrien la mà a les organitzacions sindicals per a negociar possibles solucions. Ubasart va dir que l’executiu tenia preparat tot un seguit de mesures per a augmentar la seguretat als centres penitenciaris i posar fi a la crisi amb els funcionaris de presons. “No parlem de paraules, sinó de fets. Aquestes mesures implicarien l’entrada de set-cents a vuit-cents professionals per millorar el clima social i el benestar emocional als centres penitenciaris.”

Per una altra banda, la Sandra, jurista i criminòloga dels Lledoners, va reiterar ahir la necessitat que Aragonès faci plegar Calderó i Ubasart: “El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat”, va dir. Els treballadors, al marge dels sindicats, van reclamar més personal i eines, però també ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que ens dotin de mesures per a tornar vius a casa”, va dir la Sandra. I va afegir que la legislació penitenciària estableix que tant el règim d’interior com el de tractament són indispensables: “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació.”

Baldoví suavitza l’avís de Morera sobre el trencament de Compromís amb el govern espanyol

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, ha matisat la contundència d’Enric Morera d’ahir, que va dir que veia trencades les relacions del seu partit amb el govern espanyol, per al qual és imprescindible el vot dels valencianistes. “El senyor Morera va expressar una opinió personal. La subscric al 100%, però, en tot cas, és una cosa que s’ha de decidir en els òrgans de Compromís”, ha dit.

Durant la sessió de control del govern espanyol al senat, Morera va interpel·lar el ministre espanyol de transports, Óscar Puente, pel retard històric en la construcció de la línia ferroviària de Gandia-Oliva-Dénia, també coneguda com el tren de la costa. Insatisfet per la resposta de Puente, que va dir que estaven compromesos amb la infrastructura sense que Morera ho considerés prou, li va retreure bona part dels greuges del País Valencià com la mancança crònica d’infrastructures, la negativa a encabir en la constitució espanyola el dret civil valencià o l’ajornament perpetu de la reforma del finançament autonòmic. “Estem cansats de la manca de fets. Paraules, paraules i no fets. I la confiança de Compromís amb aquest govern està pràcticament liquidada. Des del meu punt de vista, completament trencada, senyor ministre”, li va dir.

“Si jo hagués estat en el lloc de Morera haguera subscrit totes i cadascuna de les seues paraules”, ha dit Baldoví, que li ha reconegut motius per a estar enfadat: “Tenim un ministre d’Insfrastructures que és capaç de dir que enterra un projecte com el del tren Gandia-Dénia, que és un ministre que acaba de dir que tindrem el túnel passant el 2050. Crec que és una burla a cinc milions de valencianes i valencians. Quan a Madrid es fa ja el tercer túnel passant.” Ara bé, va dir que si bé Compromís pot retreure això al govern espanyol, ha de reconèixer que Ernest Urtasun, ministre de Cultura espanyol, ha assumit els actes de celebració de l’any Vicent Andrés Estellés que no farà la Generalitat Valenciana.

“Per tant, pas a pas. Subscric i compartisc el cabreig amb el ministre Puente, però al mateix temps Compromís també estem en col·laboració amb altres ministeris per a intentar que les coses que es van pactar en l’acord d’investidura arribin a esdevenir”, ha dit Baldoví. Ha insistit que actituds com la de Puente no ajuden que les relacions entre Compromís i el govern espanyol siguin bones, però que s’han de valorar al costat de les d’altres ministeris. “No he de ser jo qui diga què pesarà més o menys. És una decisió col·lectiva, hauran de ser els òrgans de Compromís els que decidisquen quina ha de ser la pròxima actuació”, ha dit.

Segons Baldoví, ara com ara no hi ha obert a Compromís un debat per a replantejar la relació amb el govern espanyol, però que és un tema que sempre està present. “I insistisc, actituds com les del senyor Puente són les que dinamiten les bones relacions”, ha afegit.

Què va dir Puente?

Durant la seva intervenció, Puente va dir que, a curt termini, prioritzarien les actuacions en el traçat de l’actual línia C1 de Rodalia de València, entre València-Nord i Gandia. Pel que fa a la duplicació de via del tram que va entre Cullera i Gandia, va dir que continuarien amb l’avaluació ambiental. Una resposta que no va agradar a Morera, que li va dir que fa cinquanta anys que va desaparèixer la línia Gandia-Dénia-Oliva i que encara no s’ha resolt. A més, li va retreure que quan va al País Valencià es renuneix “amb els amics d’Ayuso” i que, si ha de ser així, que demanin al PP que li voti el pressupost.

“Mireu, senyor Morera, quan jo vaig a València em reuneixo amb els amics d’Ayuso perquè són els que governen a València. Què vol que hi faci?”, va contestar Puente, que li va demanar que no li atribuís a ell els incompliments dels darrers cinquanta anys: “Escolteu, no em tireu a sobre problemes de cinquanta anys. Jo li dic què fem per a resoldre ara els problemes: el túnel passant de València per Albuixec. Això altre, i li vaig dir clarament a la batllessa, estem disposats a fer-ho quan arribem a un acord sobre el finançament. I licitarem abans d’acabar l’any la nova estació de València.”

Ara bé, va dir que el tren de la costa té moltes dificultats mediambientals, i que estudiaven maneres de restablir la connexió entre Gandia, Dénia i Oliva. “No en va, és un problema des de fa cinquanta anys, és per alguna cosa. Jo intento treballar en idees i en alternatives per a posar en marxa aquesta infrastructura. I els proposo la possibilitat que optem per una alternativa, com seria el tren-tram, que ens permetria de salvar moltes de les dificultats mediambientals del projecte.”

La fiscalia arxiva la denúncia per la donació d’uns terrenys de l’ex-directora de l’IVAM a Todolí Citrus

La fiscalia ha arxivat les diligències d’investigació sobre la donació d’uns terrenys que va realitzar l’ex-directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Núria Enguita, a la fundació sense ànim de lucre Todolí Citrus, impulsada pel curador d’art Vicent Todolí —qui va formar part del jurat que la va seleccionar per al càrrec.

El mes de febrer, el diari El Español va publicar que Núria Enguita havia donat dues finques rústiques a la fundació de Todolí. Arran d’aquestes informacions, la Generalitat va decidir remetre a la fiscalia un escrit en el qual posava en coneixement els fets perquè s’estudiés si existia algun il·lícit penal.

Un dia després que l’administració fes pública aquesta decisió, Núria Enguita presentava la seua renúncia al vice-president primer i conseller de Cultura, Vicente Barrera, pel que va qualificar d'”atacs malintencionats” contra la seua persona basats en informació falsejada. “És evident que no compte amb el suport del govern valencià”, va dir.

Des del primer moment, Enguita —que a partir del pròxim mes de maig ocuparà la direcció artística del museu d’art contemporani MAC/CCB, a Lisboa— ha defensat que es tracta d’una campanya difamatòria contra la seua persona sobre un tema estrictament privat.

L’especialista en art Vicent Todolí ha exigit a Barrera que es donen explicacions públiques i s’assumisquen les responsabilitats oportunes després de l’arxivament de les diligències d’investigació per part de la fiscalia.

“La fiscalia ha trigat a penes dos dies en arxivar la denúncia presentada pel vice-president de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera. El ràpid desenllaç posa en evidència el poc responsable procedir del departament de la Vice-presidència del Consell valencià en donar curs jurídic, i òbviament polític i també mediàtic, a una suposada irregularitat els falsos termes de la qual eren fàcilment comprovables”, retreu Todolí.

“En el transcurs d’aquest seriós incident, no sols s’ha provocat una crisi en la gestió de l’IVAM, un museu que administra la pròpia Conselleria de Cultura, sinó que també s’ha infligit un greu dany a la meua reputació professional i bon nom, així com al treball d’una fundació sense ànim de lucre dedicada a la salvaguarda del medi ambient i l’ancestral cultura agrícola valenciana”, afig.

Així, Todolí exigeix al conseller de Cultura que done explicacions públiques i que assumisca les responsabilitats oportunes. A més a més, ha explicat que el 27 de febrer va enviar-li una carta demanant que rectificara l’escrit de denúncia i aclarira a la fiscalia “els errors comesos i l’absència de contrast de les afirmacions abocades en un article, amb caràcter previ a la presentació d’aquesta denúncia”. En acabat, ha dit que no va rebre resposta ni notificació de l’arxiu de dita denúncia.

La Guàrdia Civil vol detenir Rubiales per corrupció, però no el troba

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha escorcollat onze domicilis i les seus d’entitats públiques i privades, entre les quals la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), ​​en una investigació per corrupció i emblanquiment de capitals. Entre els domicilis escorcollats hi ha el de l’ex-president de la federació Luis Rubiales a Granada, però no ha estat detingut tot i que és encausat. Segons la SER i el Mundo, que citen fonts policíaques, la Guàrdia Civil volia detenir-lo, però no ho ha pogut fer perquè és a la República Dominicana.

La investigació és per les suposades irregularitats en contractes de la Federació Espanyola de Futbol d’ençà del 2018, amb Rubiales com a president, i que inclouen la celebració de la Supercopa d’Espanya de futbol a l’Aràbia Saudita. De fet, l’origen de la investigació, que ara mateix és secreta, és el contracte que l’ex-president federatiu i Gerard Piqué van pactar per a traslladar la competició al país de l’Orient Mitjà. L’empresa Kosmos, propietat de l’ex-futbolista, va exercir d’intermediària en l’acord.

Rubiales va ser president de la federació entre el 2018 i el 2023, quan va haver de dimitir acorralat per l’escàndol pel petó no consentit a la jugadora Jennifer Hermoso.

Les diligències de la policia són dirigides pel jutjat de primera instància i instrucció número 4 de Majadahonda, a Madrid, en coordinació amb la fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada. A més, tenen el suport de l’Europol i es duen a terme a més indrets de l’estat espanyol.

Segons les diligències, la intenció és fer set detencions, i hi ha cinc persones més investigats al cas. Les intervencions formen part d’una investigació vinculada a presumptes fets delictius associats a la corrupció en els negocis, l’administració deslleial i l’emblanquiment de capitals. Les actuacions es mantenen secretes per ordre judicial.

Alves no sortirà avui de la presó per no haver presentat a temps el milió d’euros de fiança

L’Audiència de Barcelona ha concedit la llibertat provisional a Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver violat una noia a la discoteca Sutton, en canvi d’una fiança d’un milió d’euros. L’ex-futbolista no podrà sortir avui, perquè no ha dipositat la fiança abans de les 14.00, hora que tanca la secretària del tribunal. Si ho fa més tard o demà, podrà sortir en llibertat una vegada el tribunal comprovi que s’ha fet l’ingrés i redactarà una interlocutòria per a notificar-ho a Brians 2.

Per poder sortir de la presó, també haurà de lliurar el passaport espanyol i brasiler. A més, té prohibit de sortir de l’estat espanyol i haurà de comparèixer a l’Audiència de Barcelona cada setmana i tantes vegades com li ho demani l’autoritat judicial. A més, s’imposa una ordre d’allunyament d’un quilòmetre del domicili, lloc de feina o qualsevol lloc freqüentat per la víctima, i tampoc no s’hi podrà posar en contacte per cap motiu.

Exemplar o insuficient? Les cinc claus per a entendre la condemna a Alves

Ara que ja havia estat jutjat i no podia destruir proves, Alves va demanar de sortir de la presó fins que la condemna fos ferma. És a dir, fins que s’hagin esgotat tots els recursos i el Tribunal Suprem espanyol decideixi finalment la seva condemna.

Recentment, l’Audiència espanyola va condemnar Hisenda a tornar 1,2 milions d’euros a Alves, els quals li havia embargat inicialment pels rendiments d’allò que el Barça havia pagat al seu agent l’any 2013, i la seva defensa ja va avançar que els destinarien a pagar una hipotètica fiança per a sortir de la presó.

El tribunal ho ha decidit per majoria, però amb un vot discrepant d’un jutge, Luis Belestá, que es desmarca dels seus companys i diu que, abans de sortir de la presó, hauria de complir la meitat de la pena. És a dir, dos anys i tres mesos de presó. Tot plegat, diu, perquè els motius pels quals es va acordar inicialment la presó provisional “no només s’han confirmat, sinó que s’han reforçat”.

En canvi, la majoria del tribunal diu que la presó provisional no és, en cap cas, per avançar els efectes de la hipotètica pena que s’acabi imposant. Afegeix, a més, que una restricció de drets tan important com la presó provisional requereix que no quedi cap més alternativa menys greu i que duri el menor temps possible.

L’advocada de la víctima ho recorrerà

L’advocada de la víctima, Ester Garcia, ha dit que recorrerà contra la decisió judicial, i que està “molt sorpresa i indignada amb la resolució”. “Es fa justícia per a rics”, ha dit a RAC1. “Presentarem un recurs perquè creiem que no s’ajusta al dret. A la decisió hi ha un vot particular que fa constar sentències de diferents seccions que s’han rectificat sempre amb penes inferiors a la de Dani Alves”, diu.

A més, ha afegit que la interlocutòria es contradiu, perquè diu que la Sala reconeix que hi ha un risc de fuga. “Si tu entén que hi ha un risc de fuga, has de mantenir la presó preventiva.” També ha dit que per molt que la xifra d’un milió d’euros per a la fiança sigui alta, el potencial econòmic d’Alves encara és major, encara que la defensa hagi dit que ara com ara no el té. “El traurà d’on calgui”, ha dit.

“Tinc ganes de posar-me a treballar. És un escàndol que deixin en llibertat una persona que pot aconseguir el milió d’euros en un no res”, ha dit.

S’ha mort Daniel Osàcar, l’ex-tresorer de Convergència condemnat pel cas Palau

L’ex-tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Daniel Osàcar, s’ha mort a 89 anys, segons que ha explicat el seu advocat, Xavier Melero, a RAC1 i ha pogut confirmar VilaWeb. Veterà de CDC i membre de la vella guàrdia de Jordi Pujol, Osàcar va deixar els seus càrrecs dins el partit el 13 de desembre de 2010, poc després de la victòria de CiU a les eleccions al parlament.

“Això es pot interpretar en moltes línies, hi ha tot el tema del Palau i la compareixença d’Osàcar al parlament, però jo vull que quedi clar, perquè és l’estricta realitat, que ja fa bastants anys que volia plegar”, va dir Artur Mas sobre la dimissió. El dirigent gestionava els comptes de CDC d’ençà del 2005, quan va morir Carles Torrent.

En l’anomenat cas Palau, Osàcar va ser condemnat a 4 anys i cinc mesos de presó pel finançament irregular de CDC. Una condemna que el Tribunal Suprem espanyol va deixar finalment en 3 anys i mig. El 25 de juny de 2020 va ingressar a la presó de Brians 2 i, uns mesos després, va rebre el tercer grau.

L’ex-tresorer de CDC s’ha mort sense que l’Audiència espanyola hagi tancat el cas 3%. El novembre de 2022, el jutge Santiago Pedraz va acordar l’obertura del judici oral contra ell, Germà Gordó i Andreu Viloca per haver finançat, suposadament, de manera irregular el partit amb licitacions d’obra pública.

“Osàcar era investigat per l’Audiència Nacional d’ençà del 2014 pel cas 3% i tenia el patrimoni embargat”, ha explicat Melero.

La justícia europea anul·la les sancions contra l’ex-pilot rus de Fórmula 1 Nikita Mazepin

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha anul·lat les sancions europees contra el pilot d’automobilisme rus Nikita Mazepin, perquè considera que no estan justificades només pel seu vincle familiar amb el seu pare, el magnat Dimitri Mazepin, empresari vinculat al Kremlin.

El tribunal amb seu a Luxemburg dóna la raó a Mazepin, que va presentar un recurs al·legant un error d’apreciació de les sancions europees adoptades el març del 2022. Els 27 van sancionar l’esportista per haver comptat amb el seu pare com a patrocinador principal de la seva activitat com a pilot de curses.

En la seva sentència, el TGUE estima la seva demanda i anul·la les sancions contra Nikita Mazepin perquè reconeix que el criteri d’associació implica l’existència d’un vincle que vagi més enllà d’una relació familiar. Ha de ser un nexe econòmic “acreditat a la llum d’un conjunt d’indicis prou concrets, precisos i concordants”, explica.

Segons els jutges, no ha quedat demostrat el vincle entre pare i fill del punt de vista econòmic o en termes de participacions en capital social, ni mitjançant l’existència d’interessos comuns que els vinculessin quan es van aprovar les sancions, per la qual cosa ordena d’anul·lar-les.

Mazepin va ser acomiadat de l’equip de Fórmula 1 Haas pels llaços del seu pare i del seu patrocinador principal, Uralkali, amb la família del president rus, Vladímir Putin, dues setmanes després del començament de la invasió russa contra Ucraïna.

Llavors el pilot rus es va mostrar “molt decebut” i va lamentar el pas “unilateral” de l’escuderia malgrat la decisió de la FIA de permetre-li de competir com a pilot neutral i que estava disposat a signar la declaració de compromís, formada per deu punts, per a poder participar en qualsevol prova.

Morera assegura que s’ha trencat la relació de Compromís amb el govern espanyol

El senador de Compromís, Enric Morera, ha posat en qüestió el suport de la seva formació al govern espanyol fins al final de la legislatura arran dels seus incompliments. “Nosaltres som un partit seriós. Sempre hem donat suport al govern, fins i tot en l’estat d’alarma. Hem governat vuit anys junts en el govern del País Valencià. I ara ens hem de preguntar: s’ha trencat la relació de Compromís amb el govern? Des del meu punt de vista, està trencada“, ha declarat en una interpel·lació al ministre de Transports espanyol, Óscar Puente.

Morera ha començat la intervenció preguntant sobre la construcció de la línia ferroviària de Gandia-Oliva-Dénia, també coneguda com el tren de la costa. “No trobarà vostè una infrastructura que compti amb més consens institucional i social”, ha dit el dirigent, que, insatisfet amb les explicacions de Puente, li ha exposat bona part dels greuges del País Valencià.

“Ja ho he dit també al senyor ministre de Justícia, ni dret civil valencià, ni finançament autonòmic, ni inversió pública territorialitzada, en definitiva, un zero com una catedral […] I vostè s’oblida dels seus socis. Estem cansats de la manca de fets. Paraules, paraules i no fets. I la confiança de Compromís amb aquest govern està pràcticament liquidada. Des del meu punt de vista, completament trencada, senyor ministre”, ha conclòs Morera.

Les portades: “Aragonès demana un finançament a la basca però amb quota solidària” i “El PP obre la porta a portar la tramitació de l’amnistia al TC”

Avui, 20 de març de 2024, els informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Escàndol i polèmica a Andorra per la trampa del “rei d’OnlyFans”

Una polèmica enorme ha esclatat a Andorra quan s’ha sabut que Sergio Fuentes, l’autoanomenat “rei d’OnlyFans”, va aconseguir el permís de residència i treball com a assalariat i, per tant, va esquivar la normativa per a la inversió estrangera, que obliga a fer un dipòsit de 50.000 euros.

Fuentes va fer servir la trampa d’entrar al país com un assalariat d’una altra empresa i, una vegada a dins, després d’haver obtingut el permís de residència, va començar l’activitat empresarial. És una pràctica que no és estrictament il·legal, però que es considera un forat en la legislació.

Precisament ahir, Concòrdia va reclamar un canvi legislatiu per a garantir que els treballadors per compte propi establerts a Andorra compleixin el requisit de fer un dipòsit de 50.000 euros. La proposta de Concòrdia requereix modificar la llei d’immigració, amb l’objectiu que els treballadors assalariats estrangers hagin de residir i treballar durant un període de sis mesos a Andorra abans de poder formalitzar una societat mercantil de treball per compte propi.

Aquest sistema semifraudulent és força comú, però en el cas de Sergio Fuentes es va convertir en una gran polèmica quan el va explicar obertament en un programa de La Sexta. Fuentes, que ha estat acusat de proxenetisme, emet el seu programa des d’un apartament d’Escaldes.

OnlyFans és una xarxa social en què una persona obre un mur de pagament i els seus seguidors poden pagar-li per veure’n els continguts. Uns continguts que habitualment són pornogràfics, com Sergio Fuentes va reconèixer en el programa de televisió. Va explicar que es queda amb el 50% dels beneficis de les noies que “representa” en aquesta xarxa social. “Per definició, si és prostitució i jo em dedico a això, sí, sóc un proxeneta”, va dir.

L’equip mèdic del Mas d’Enric no farà atenció mèdica programada si no hi ha un funcionari a la porta del consultori

L’equip mèdic del centre penitenciari del Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), no farà atenció mèdica programada als mòduls de la presó si no es garanteix la presència d’un funcionari a la porta del consultori mèdic, segons ha avançat Diari de Tarragona i ha pogut confirmar l’ACN.

Després de la mort d’una cuinera en aquest centre a mans d’un pres el 13 de març, que posteriorment es va  suïcidar, els sanitaris han decidit d’adoptar la mesura per a “l’escalada progressiva” d’agressions a les consultes mèdiques i per la manca de mitjans i de funcionaris de presons.

Pascual Sala: “La llei d’amnistia és constitucional i admesa en les autèntiques democràcies”

L’ex-president del Tribunal Constitucional espanyol Pascual Sala (València, 1935) afirma que la llei d’amnistia que va aprovar la setmana passada el congrés espanyol és constitucional. Ho ha dit en declaracions en exclusiva a VilaWeb: “La llei d’amnistia, tal com és configurada i d’acord amb l’exposició de motius, és constitucional, perquè persegueix una finalitat constitucional, que és garantir la convivència ciutadana a Catalunya i a la resta d’Espanya en relació amb Catalunya. Com que en l’exposició de motius la llei diu d’una manera expressa que aquesta és la finalitat, que per una altra banda és una de les finalitats que preveu el preàmbul de la constitució –la convivència democràtica–, la conclusió només pot ser que la llei és constitucional.”

Escolteu ací les seves declaracions:

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2024/03/pascualsalaamnistia.mp3

 

La posició de Sala és important, i arriba en la recta final de la tramitació de la llei, que ara s’encallarà dos mesos al senat i que podria entrar en vigor a final del mes de maig. Sala té l’autoritat d’haver estat president del TC entre el 2011 i el 2013, d’haver-ne estat magistrat d’ençà del 2004 i d’haver presidit també anteriorment tant el Tribunal Suprem com el Consell General del Poder Judicial, a més del Tribunal de Comptes. Sala ja havia dit en un acte el mes d’octubre de l’any passat al Col·legi d’Advocats de Madrid que considerava que una amnistia podia ser perfectament constitucional si la llei feia una referència explícita a la convivència ciutadana com a motivació. Aleshores encara no s’havia fet públic cap text de la llei, i el PSOE, Junts i ERC eren en plena negociació. Ara, amb la llei a la mà, i aprovada ja pel congrés, Sala reitera allò que deia, independentment de l’articulat que ha acabat tenint: “Com que la finalitat de la convivència democràtica és prevista en l’exposició de motius, qualsevol altra motivació seria afegida políticament i no és la que la llei persegueix.”

En efecte, l’exposició de motius de la llei diu que l’amnistia “és una eina que enforteix [el marc legal] i mira al futur, tot retornant al debat parlamentari les divisions que continuen tensant les costures de la societat, mitjançant una renúncia a l’exercici del ius puniendi per raons d’utilitat social que es fonamenta en la consecució d’un interès superior: la convivència democràtica”. I això encaixa amb el segon punt del preàmbul de la constitució espanyola: garantir la convivència ciutadana.

Pascual Sala ja va dir en aquell acte al Col·legi d’Advocats de Madrid per què restava blindada la llei: perquè, amb aquesta referència, els amnistiats d’alguna manera acaten la constitució quan es beneficien d’aquesta mesura. Ho deia aleshores enmig d’un ambient hostil, en un auditori ple de juristes espanyols contraris a la concessió d’una amnistia als independentistes catalans, i acompanyat en l’acte de l’ex-vice-presidenta del TC Encarnación Roca i del catedràtic de dret penal Enrique Gimbernat. Tant Roca com Gimbernat afirmaven, amb matisos, que una amnistia seria inconstitucional i que, per això, no era acceptable.

Sala ha afegit una altra consideració, en les declaracions a VilaWeb: “A més, la llei d’amnistia és admesa en totes les democràcies occidentals i en tots els estats de dret que són autèntiques democràcies”, tal com, de fet, acaba de deixar clar la Comissió de Venècia en l’informe sobre aquesta llei d’amnistia. L’ex-president del TC diu que aquest és el seu criteri, i que no gosa anticipar quin serà el criteri de l’actual Tribunal Constitucional a l’hora de pronunciar-se sobre la llei, “si és el cas que s’impugna”.

A més d’Encarnación Roca, arran de l’acord sobre l’amnistia hi va haver més ex-magistrats del TC que van criticar la llei i van afirmar que era inconstitucional. En un acte organitzat pel grup del PP al congrés espanyol el 30 de novembre, van oposar-se a l’amnistia Jorge Rodríguez Zapata i Andrés Ollero i l’ex-president del TC Francisco Pérez de los Cobos, que va assumir el càrrec després de Pascual Sala. Fins ara, entre els magistrats emèrits del tribunal que haurà d’acabar validant la llei d’amnistia només n’han defensat públicament la constitucionalitat Sala i l’ex-vice-president Juan Antonio Xiol.

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

València s’acomiada de les Falles: crema la falla municipal

Les Falles de Sant Josep del 2024 ja són història. Després d’uns dies amb rècord d’assistència de visitants i carrers atapeïts de turistes fallers, València ha viscut la nit de la cremà de les Falles. A poc a poc, i al ritme de la pólvora, el foc ha posat fi als set-cents monuments que es planten a la ciutat i en més poblacions de tot el País Valencià.

S’ha fet de manera ordenada i segons la disponibilitat dels bombers per a controlar el foc de les falles més grans. El dispositiu per a controlar la cremada de les Falles l’han format 350 persones i 153 vehicles. Durant tota la vesprada, els professionals han inspeccionat els monuments per a prendre les decisions adequades a l’hora de cremar-los.

Les escenes de les falleres i els fallers plorant per aquest final de cicle s’han repetit en tots els actes, tant en les falles grans com en les menudes.

La falla municipal, “Dos coloms i una branca”, de Pere Baenas es va cremar al ritme de l’espectacle pirotècnic ideat per Pirotècnia Mediterrànea. Al balcó consistorial les falleres majors estaven acompanyades per la batllessa de la ciutat, Maria José Català, el president de la Generalitat, Carlos Mazón i la ministra d’Espanya, Diana Morant.

'Cremà' de la falla municipal (Fotografia: Prats i Camps) 'Cremà' de la falla municipal (Fotografia: Prats i Camps) 'Cremà' de la falla municipal (Fotografia: Prats i Camps) 'Cremà' de la falla municipal (Fotografia: Prats i Camps) 'Cremà' de la falla municipal (Fotografia: Prats i Camps) 'Cremà' de la falla municipal (Fotografia: Prats i Camps) 'Cremà' de la falla municipal (Fotografia: Prats i Camps) Els immigrants de la tanca de la plaça de l’Ajuntament no es cremen

Les quatre figures que representen immigrants que intenten saltar una tanca que feien part de la falla municipal s’han salvat de les flames. L’artista Scif, que ha dissenyat el monument ho ha sol·licitat a l’Alajuntament de València, després que el monument fos objecte de dures crítiques per part del col·lectiu Resistència Migrant Dissident. Fins i tot, l’artista urbà va haver de fer un comunicat on demanava disculpes perquè l’escena que ell havia concebut com un reconeixement a la lluita de tantes persones havia estat llegida com una “espectacularització del racisme institucional”.


La figura dels quatre immigrants a la tanca de la mascletà de la plaça de l’Ajuntament de València

 

Les falles infantils, les primeres a cremar

La falla infantil municipal, “Llegir en verd”, signada pel conjunt José Luis Ceballos i Paco Sanabria, amb disseny de Marina Puche, era una invitació a descobrir una València verda i sostenible amb la lectura i la imaginació dels seus habitants més petits. S’ha cremat en presència de la fallera Major Infantil, Marina Garcia, i la seua cort d’honor que no han pogut reprimir l’emoció.

La 'cremà' de la falla intantil municipal (Fotografia: Prats i Camps) La 'cremà' de la falla intantil municipal (Fotografia: Prats i Camps) La 'cremà' de la falla intantil municipal (Fotografia: Prats i Camps) La 'cremà' de la falla intantil municipal (Fotografia: Prats i Camps) La 'cremà' de la falla intantil municipal (Fotografia: Prats i Camps)

Les altres falles infantils van començar a cremar a les vuit, tret de la de Convent Jerusalem – Matemàtic Marzal que va obtenir el primer premi i s’ha cremat a dos quarts de nou. La falla infantil de la plaça de l’Ajuntament es va cremar quan passaven pocs minuts de les nou. A les deu van començar a cremar les falles grans. La falla de lAntiga de Campanar, que va guanyar el primer premi de la secció d’especial, es va cremar a dos quarts d’onze, i la falla municipal a les onze.

“La vida continua”: així viu les falles el barri de Campanar

Una darrera mascletà que ha marcat una època

La darrera mascletà de les festes, disparada per Pirotècnia Mediterráneo, ha estat tan potent i excepcional que en la darrera part, la del terratrèmol, s’han trencat uns quants vidres de l’Ajuntament de València i s’han apagat els monitors del control de realització de la unitat mòbil d’À Punt que en feia la retransmissió. Això ha obligat el realitzador a acabar la tasca a cegues. Ha tingut més de sis mil trons aeris amb un final abrupte, el pany a les mascletades del cicle 2024.

L’espectacular mascletà que deixa a cegues la realització d’À Punt

I anit, a les dotze en punt es va fer la Nit del Foc, l’espectacle pirotècnic més esperat de les Falles. La pirotècnia Caballer FX va desafiar la boirina i va encendre la nit amb 1.500 quilograms de pólvora, 2.500 ordres de foc i 6.500 unitats de focs d’artifici.

Fotografia: EFE / Manuel Bruque. Fotografia: EFE / Manuel Bruque. Fotografia: EFE / Manuel Bruque.

 

Pàgines