Vilaweb.cat

[VÍDEO] El president de Mèxic torna a instar Espanya a demanar perdó per la conquesta la vigília del 12-O

El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha insistit avui que Espanya havia de ‘demanar perdó’ pels ‘abusos’ comesos durant la conquesta d’Amèrica, indicant que no havia de ser considerat un tema ‘polèmic’, sinó un pas a favor de la ‘reconciliació.’

‘Quan vaig enviar unes cartes amb aquest propòsit va haver-hi molta polèmica. Ara no toquem aquest tema, però això no vol dir que l’oblidem, perquè considerem que són moments per a la reconciliació i que s’ha de demanar perdó pels abusos que es van cometre durant la invasió, en aquest cas la conquesta’, ha dit López Obrador en la conferència de premsa diària.

Aquest ha estat el moment en què ha abordat el tema:

López Obrador s’ha referit a les cartes que el mes de març passat va enviar al rei espanyol, Felipe VI, i al papa Francesc perquè demanessin perdó per ‘les violacions de drets humans’. ‘L’anomenada conquesta es va fer amb l’espasa i amb la creu’, ha dit en un vídeo enregistrat en la zona arqueològica de Comalcaco.

Diu que, en general, cal ‘demanar perdó per totes les invasions, per la repressió a les comunitats i pobles originaris’. En aquest sentit, s’ha mostrat disposat a ‘fer igual’ per l’extermini que va significar el tracte als yakis durant el Porfiriat i per ‘l’assassinat de milers de ciutadans xinesos’.

‘A les nacions no ens afecta en res que actuem així’, ha defensat. ‘Són qüestions que poden generar polèmica però no han d’ocultar-se. Per què oblidar la nostra història?’, i ha proposat de ‘parlar de la interpretació que cada país té d’aquests esdeveniments’. ‘Què significa per a un espanyol la conquesta, què significa per a un mexicà i per què no posar-nos d’acord i, al final, la reconciliació’.

La posició de l’estat espanyol

En el seu moment, el govern espanyol va lamentar que s’hagués fet pública la carta que López Obrador havia enviat a Felipe VI el passat 1 de març, el contingut del qual va rebutjar ‘amb tota fermesa’.

Per a l’executiu de Pedro Sánchez, ‘l’arribada dels espanyols, fa 500 anys, a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se a la llum de consideracions contemporànies’.

‘Els nostres pobles germans han sabut sempre llegir el nostre passat compartit sense ira i amb una perspectiva constructiva, com a pobles lliures amb una herència comuna i una projecció extraordinària’, va dir Moncloa.

The post [VÍDEO] El president de Mèxic torna a instar Espanya a demanar perdó per la conquesta la vigília del 12-O appeared first on VilaWeb.

[FOTOGRAFIES I VÍDEOS] Manifestació de suport als set presos polítics del 23-S a Barcelona

Mig miler de persones s’ha manifestat aquest vespre a Barcelona en suport als set presos polítics del 23-S, sotmesos a restriccions severes dels seus drets a Soto del Real, dos d’ells en règim d’aïllament i cinc en règim FIES-3. Els manifestants, convocats pel CDR del Barcelonès a la plaça Virrei Amat, han baixat pel carrer Escòcia i han tallat la circulació per l’avinguda Meridiana durant deu minuts.

‘Tots som CDR’, ‘La repressió no ens aturarà’, ‘Presos polítics, llibertat’, ‘Li diuen democràcia i no ho és’ i ‘Altsasu llibertat’ són alguns dels càntics que s’han pogut sentir durant la mobilització.

Vegeu un recull fotogràfic d’Albert Salamé.

The post [FOTOGRAFIES I VÍDEOS] Manifestació de suport als set presos polítics del 23-S a Barcelona appeared first on VilaWeb.

Manel Tomàs: ‘Em controlen el telèfon, als familiars també ens criminalitzen’

Manel Tomàs (Santa Coloma de Gramenet, 1950) és el pare d’un dels set presos independentistes dels CDR, Germinal Tomàs Aubeso. L’empresonament ha colpit el moviment veïnal i associatiu de Santa Coloma de Gramenet perquè en Germinal, que viu a Mollet del Vallès, és fill d’una família molt implicada en el teixit associatiu de la ciutat. Prova d’això és que la sala de lectura de la biblioteca de can Peixauet (al seu barri, el Raval) porta el nom de la seva mare, Mar Aubeso, que es va morir el 2016. Fa poques setmanes, Manel Tomàs hi va organitzar una exposició per a difondre la història de molts altres veïns que, com la seva dona, havien col·laborat a millorar el barri. També es dedica a arxivar-ne la història, amb 80.000 documents escannats. Tomàs s’emociona quan parla de l’escalf que ha rebut de la gent, i quan explica qui és el seu fill, empresonat sota el règim FIES 3, cosa que implica que li restringeixin els drets com a pres i que li intervenen totes les comunicacions orals i escrites. L’endemà de fer l’entrevista, la família sabrà que en Germinal no està en aïllament. L’entrevistem a la Fàbrica, un restaurant i bar cooperatiu colomenc, acompanyats d’un advocat d’Alerta Solidària.

Com vau saber que havien detingut en Germinal?
—Dilluns mateix, cap a les onze del matí, em van trucar per telèfon: havien entrat els guàrdies civils a casa i se l’havien emportat. Jo era a Mèrida, a Extremadura. Vaig empaquetar les coses cap a Barcelona. Quan era a cinquanta o setanta quilòmetres de Madrid, em van comunicar que el portaven cap a Madrid, i llavors em vaig quedar allà.

Què vau pensar en aquell moment?
—No ho sé… Que havia d’acostar-me fins on fos ell. Tenia tres dies per a fer excursions allà, a l’hostal. Vaig agafar els trastos. Els vaig dir adeu i cap a casa.

Els fills d’en Germinal eren a casa quan el van anar a detenir?
—La nena sí que hi era, i la Mar, la seva dona, també.

Com va ser la detenció?
—M’han explicat que ell va obrir la porta. El van agafar quan sortia per anar a treballar. No van trencar la porta, com en algun altre cas. En aquest cas, no. Van regirar tota la casa però sembla que no hi va haver trencadissa. Ell viu a Mollet. És tècnic de manteniment. Va estudiar electricitat i electrònica i ara feia de tot, com a manteniment.

L’heu pogut veure des d’aleshores?
—El vaig veure el dissabte de fa dues setmanes, aquella setmana tràgica. Moralment, estava tocat. Físicament, s’havia aprimat molt. El vaig veure relativament bé, però a través del vidre no pots avaluar-ho exactament.

Hi podeu parlar per telèfon?
—No.

Per què?
—Perquè en teoria ha de trucar ell, i no truca i no sé què passa, si és que no el deixen. Perquè pugui trucar, et demanen que presentis una documentació amb els telèfons al teu nom, i ho vaig enviar per correu certificat. No sé si ha arribat o no. També li he donat a l’advocat perquè li doni, i aquest dissabte intentaré passar-la també amb la bossa de roba que li portaré.

No sabeu si és en aïllament?
—Desconec totalment la situació en què es troba en aquests moments.

Per què creieu que no en sabeu res?
—Apliquen no sé quines metodologies que desconec totalment. No sé si està en aïllament o no, però coarten totes les necessitats que pugui tenir. No puc dir res perquè no ho sé.

Quina relació té en Germinal amb el moviment independentista?
—M’havia explicat que havia estat en alguna manifestació. Però, a banda d’això, ho desconec. Si em pregunteu si conec algun dels detinguts, us diré que no en conec cap. Cap ni un. Quina relació té el meu fill amb aquesta gent? No ho sé. I la nostra relació és bona. Quan va anar-se’n a viure a Mollet, ens vèiem un cop cada quinze dies o deu.

S’han publicat moltes coses. Com és en Germinal?
—És molt fidel, és un lliurepensador, com ho és la família, i molt bona persona.

Quan el vinculen amb el terrorisme, què penseu?
—No el veig. Vaig llegir un article on s’explicava que, en el sepeli de la Mar, la meva companya, que va ser anarquista, vam cantar ‘A les barricades’. I és clar, si d’aquí dedueixes que tots els qui som llibertaris, anarquistes, portem una bomba a la mà… Perquè una altra explicació no la puc entendre.

Us criminalitzen perquè sou una família anarquista?
—Penso que sí. No puc entendre com es poden ficar amb una persona que és morta en aquests termes, parlant de terrorisme, dient que la mare era llibertària. Doncs el pare, també! I per què li van posar el seu nom, Mar Aubeso, a la sala de lectura de la biblioteca del Raval de Santa Coloma?

Perquè durant molts anys heu treballat pel barri. Expliqueu quina vinculació hi teniu.
—Sóc nascut al Raval. Vaig enganyar la Mar per venir a viure aquí. Vam aterrar amb els nens petits i, quan van començar a tenir una edat, ens vam vincular a l’associació de veïns. A l’associació, vam ser molt actius. Ja no era l’època en què no hi havia clavegueres ni enllumenat, però hi havia reivindicacions a fer, com l’arribada del metro; salvar la masia de can Peixauet, que ara és la biblioteca; que es fes el CAP; millorar el parc dels Pins, que estava inhabilitat com a parc, etc. Vam lluitar contra les nuclears, contra el camp de golf… També vam muntar una entitat que es deia Somriure Viatger. Es tractava de recollir joguines, arreglar-les, i enviar-les fora o a llocs d’aquí on hi hagués necessitats. Vam muntar també Arrels de Barri, els capgrossos del Raval, i es feien gralles, etc. Dins l’associació vam promoure activitats culturals catalanes, com el Carnestoltes (fèiem una truita gegant!), el dia del llibre… Implicàvem el barri i Santa Coloma en les festes tradicionals catalanes.

En Germinal també hi estava implicat?
—També s’hi va implicar. Primer amb l’esplai Pájaro Loco i, després, amb el grup de joves de l’associació de veïns. Feien teatre i moltes activitats. Ajudaven molt a les festes del barri.

S’han publicat fotografies d’en Germinal vestit de militar.
—Sí, en Germi era en un grup de gent que de tant en tant feien partides d’airsoft. Anaven vestits de militars i feien les seves històries. També era un grup que, a part d’això, celebrava aniversaris. Han tret les fotografies de context. De tant en tant feia una partida d’aquestes, igual com també jugava a rol. És un entreteniment, com jugar al parxís. No li he donat mai cap mena d’importància.

Heu sentit el suport de la ciutadania?
—Estic aclaparat. Després d’haver passat dos dies a Madrid completament sol, l’aixopluc que hi ha hagut per tot arreu ha estat bestial. Els dos primers dies a Madrid, no podia fer res, no tenia contacte amb ningú. Dimecres em van trucar per telèfon i em van venir a buscar gent de Sabadell i vam fer una reunió amb els advocats. Continuo tenint impotència. Els advocats també, però ells tenen unes eines per a posar-hi recursos. Jo no. En aquella reunió, era l’únic familiar que hi havia, i vaig aprofitar-ho per fer preguntes. Però pràcticament no hi havia respostes. Secret de sumari, secret de sumari.

Veieu en Germinal com un pres polític?
—Jo diria que sí. La seva detenció, i la de la resta, és aprofitar tot el procés que es porta a terme per fer por. Jo també em sento criminalitzat. Truques i se senten sorolls estranys i veus de fons. Em controlen el telèfon. Ara mateix ens poden controlar des d’aquí fora, si volen. No tan sols criminalitzen el grup que ha estat detingut sinó la resta de familiars i amics. Amb el secret de sumari què fan? Investiguen més gent? Això és posar la por a tot l’entorn d’aquestes persones, entre les quals sóc jo.

Ho aconsegueixen?
—En el meu cas, no. Suposo que hi haurà alguna persona que sí que en tingui. Però sentir-te controlat no et dóna una satisfacció especial, ni de bon tros.

Els empresonaments també proven de fer por als qui vulguin mobilitzar-se contra la sentència de l’1-O?
—És clar. Si hi havia una intenció de mobilitzar-se, esperen que quan vegin què passa, no es moguin. I això, quan acaben de dir ‘ho tornarem a fer’! Descaradament, et diuen que qui es mogui…

Què poden fer els ciutadans que vulguin ajudar les famílies dels presos?
—Es fan manifestacions i es recullen diners perquè puguem anar a Madrid. Els advocats també tenen despeses i se’ls ha de pagar. Hi ha famílies que han passat de tenir persones que aportaven un sou a casa a no tenir-les, i necessiten ajut econòmic, també. Per ara, m’ha sobrepassat la solidaritat que he vist.

Amb les detencions d’en Germinal i la resta de membres dels CDR, es vincula l’independentisme amb el terrorisme. També al govern, amb Quim Torra i Carles Puigdemont.
—Quina necessitat tenen de vincular aquest grup perquè Torra i Puigdemont es puguin passar documentació? Si es poden veure cada dia, si ho volen. No tenen necessitat de tenir un grup específic que els ajudi a passar documents. Torra i Puigdemont poden tenir tota la comunicació que vulguin, no necessiten ningú que vagi d’amagat a passar-los documentació.

Heu sentit suport dels partits polítics i les institucions?
—No. Sí que n’hi ha hagut de la CUP. De la resta, la veritat és que no. A Santa Coloma, vaig parlar amb una persona, en el terreny personal, però oficialment l’ajuntament no ha dit ni piu. No m’han trucat per saber si necessito ajuda. Jo sempre he fet una distinció entre les persones i les discrepàncies polítiques que hi pugui haver amb la gent de l’ajuntament. M’he barallat amb l’alcalde o l’alcaldessa, però personalment és una altra història. Aquí s’ha acabat la guerra. Recordo una vegada que vaig agrair a Manuela de Madre que hagués portat la meva mare, que vivia a can Franquesa, amb el cotxe fins a casa, i després anàvem a una reunió on li havíem de fotre canya. El primer que vaig fer va ser donar-li les gràcies per haver portat la meva mare a casa, i després va començar la reunió. Allò que diuen: no s’hi perd res de ser ben educat. Doncs això.

Sou una família força coneguda a Santa Coloma.
—Ens hem mogut força. I, a més, teníem una papereria i al barri ens coneixia gairebé tothom. Era a l’avinguda Santa Rosa, a una planta baixa, on vaig néixer jo. Vam muntar la papereria fins que van aparèixer les grans superfícies i ens van arruïnar.

Sou independentista?
—Ai! Bona pregunta. Ideològicament sóc internacionalista, però d’uns anys ençà, des que van passar el ribot a l’estatut, van començar a fer-me independentista, molt a desgrat meu. I ara em puc considerar independentista, per tots els motius que donen perquè tirem endavant la independència. És un menyspreu rere un altre. Me’n vaig fer de mica en mica, per molts motius. Tot el que ha demanat la Generalitat ha estat respost amb un no. I hi ha coses que fan molt de mal. Aquí es retallava la sanitat i a Extremadura promocionaven que compressis un sofà. Que algú m’ho expliqui.

The post Manel Tomàs: ‘Em controlen el telèfon, als familiars també ens criminalitzen’ appeared first on VilaWeb.

Brussel·les i Londres entren en fase de ‘negociació intensiva’ per a evitar un Brexit sense acord

Els negociadors de la Unió Europea i el Regne Unit han obert una fase de ‘negociacions intensives’ per mirar d’aconseguir un acord que eviti un Brexit caòtic el 31 d’octubre. N’ha informat la Comissió Europea en un comunicat, en què s’aclareix que el bloc no havia canviat de posició i que encara veia necessari que l’alternativa a la salvaguarda irlandesa sigui creïble i operativa.

És un nou esforç que posa les converses en una última fase anomenada ‘túnel’, que implica que les parts es concentren, sense filtracions ni consultes externes, en la tasca de detallar els termes d’un acord.

En una reunió informativa amb els ambaixadors dels Vint-i-set, el negociador en cap europeu, Michel Barnier, els ha demanat suport per a fer aquest pas i, segons que han indicat a Europa Press fonts europees, l’ha rebut. L’oficina de Boris Johnson ha celebrat aquest avenç. Barnier ha reiterat la determinació del bloc per a solucionar-ho a temps i ha advertit que durant els darrers contactes havia vist un ‘interès genuí’ del govern de Johnson per a salvar els últims esculls.

El suport dels estats membres a Barnier arribava hores després de la reunió del negociador europeu amb el ministre britànic pel Brexit, Steve Barclay. Una trobada que totes dues parts han descrit com a ‘constructiva’.

També ha estat determinant la reunió que van mantenir dijous passat Johnson i el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, després de la qual el mateix president del Consell europeu va dir que veia ‘indicis prometedors.’

Dilluns, Barnier informarà el Parlament Europeu i els estats membre del transcurs de les negociacions, i dimarts, els ministres europeus podran examinar en una reunió d’Afers Generals a Luxemburg si hi ha elements per a tancar un acord o no.

El Consell Europeu, data límit

La setmana passada, Londres va traslladar als negociadors europeus un text legal amb una alternativa a la salvaguarda irlandesa que preveu l’acord de retirada, i que té el rebuig frontal dels britànics. Però la UE va descartar la proposta perquè considerava que no oferia les garanties necessàries per a evitar el retorn a una frontera dura al nord d’Irlanda, ni per protegir-ne la integritat del mercat únic. A més, va censurar Johnson per recórrer a un ‘joc estúpid’ d’encreuament de responsabilitats.

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea es veuran els dies 17 i 18 d’octubre en una cimera a la capital europea i, tot i que els vint-i-set no han assenyalat en públic una data per al punt de no retorn, a Brussel·les es dóna per fet que si no hi ha una proposta creïble i legalment operativa abans d’aquesta cita, no hi haurà marge per a evitar el fracàs de les negociacions.

Per això serà determinant si, durant el cap de setmana, els negociadors que entrin al ‘túnel’ aconsegueixen de superar els ‘punts problemàtics’ que la Unió Europea va identificar en la proposta britànica. Després del rebuig inicial dels vint-i-set, el Regne Unit ha mostrat ‘disposició per explorar solucions’, d’acord amb les fonts consultades.

Johnson no aclareix els dubtes

Johnson ha refusat avui d’aclarir si preveia que el nord d’Irlanda pogués quedar-se a la unió duanera després de la sortida del Regne Unit del bloc comunitari. ‘Crec que m’equivocaria si comentés les negociacions’, ha al·legat davant els mitjans, en una crida per ‘deixar treballar els negociadors.’

‘Puc garantir que sota cap circumstància hi haurà res que perjudiqui la capacitat de tot el Regne Unit per a treure partit del Brexit. Crec que és el que la gent espera i és el que obtindrem’, ha al·legat el premier britànic, que ha reiterat les bones sensacions de la reunió que van tenir ahir amb l’homòleg irlandès.

The post Brussel·les i Londres entren en fase de ‘negociació intensiva’ per a evitar un Brexit sense acord appeared first on VilaWeb.

La sentència ja ha estat dictada

TEMA DEL DIA
Absolució. Si no hi ha cap canvi de darrera hora, dilluns, el Tribunal Suprem farà pública la sentència contra els dirigents independentistes per haver organitzat un referèndum. La sentència hauria de ser absolutòria, perquè convocar un referèndum a Espanya no és delicte, però ja sabem que no serà així. És molt probable que siguin condemnats a més anys de presó dels dos que ja han passat injustament. Els dirigents independentistes estan condemnats des del dia que van decidir de lliurar-se a la justícia espanyola. Tot el procés judicial ha estat una anomalia democràtica, construït sobre una realitat falsa d’una violència que no va existir mai i va culminar en un judici ple d’irregularitats, en què les autoritats de l’estat espanyol i els cossos de policia van mentir sense escrúpols.

La sentència és escrita des del primer dia, perquè Espanya els considera culpables de ser independentistes. La sentència no fixarà penes per delictes sinó que busca castigar idees. És veritat que no tots els independentistes són a la presó, com diuen els equidistants, entre més coses perquè no hi caben, no pas per falta de ganes d’alguns. Però sí que la instrucció, el judici i la sentència vol convertir-se en un escarment perquè l’independentisme no ho torni a intentar mai més. Des del punt de vista polític, és igual si finalment és rebel·lió, sedició o malversació. No és un problema de tipus penal, sinó de drets, de democràcia. Qualsevol condemna serà injusta, desproporcionada, dura, inacceptable, perquè la seva intenció no és fer justícia, sinó castigar una idea.

Aquests dos anys han servit per a demostrar que Espanya té un problema de democràcia. Ho han dit els organismes internacionals més prestigiosos, des de l’ONU fins a Amnistia Internacional, i si la Unió Europea ha callat és pel xantatge que li ha fet l’estat espanyol. La Unió Europea també calla sobre el genocidi kurd pel xantatge de Turquia. El mètode és el mateix. La raó d’estat per damunt de la democràcia i els drets humans. Des del 2017, no hi ha hagut per part dels diferents governs espanyols cap proposta política per a solucionar el conflicte, s’ha mantingut la judicialització i la repressió no s’ha aturat.

Aquestes darreres setmanes, a Catalunya hi ha hagut una nova ofensiva repressiva destinada a criminalitzar l’independentisme, vinculant-lo novament a una violència inexistent, amb l’objectiu de desactivar les protestes que provocarà la sentència. Les amenaces dels uniformats i una nova operació policíaca per a intimidar fan preveure la intenció de limitar el dret de manifestació propi de qualsevol democràcia. Cometen els mateixos errors del 2017, amb arguments similars, però alguns molt rovellats. Els mateixos que van promoure la fugida d’empreses a Madrid demanen ara que les protestes no perjudiquin l’economia catalana. Després de dècades d’espoliació fiscal, la petició és cinisme pur. Si res perjudica l’economia catalana és el drenatge fiscal crònic que comporta la seva pertinença a Espanya.

La setmana que ve és clau per al futur de Catalunya. El procés va començar amb una sentència, la de l’estatut, que va convertir el catalanisme majoritari en sobiranista i va enterrar l’autonomisme. Caldrà veure quins efectes polítics tindrà aquesta segona sentència. Però d’entrada, ja és clar que no servirà per a enterrar el conflicte, sinó per perpetuar-lo o augmentar-lo. Dependrà de la gent, com sempre, que és qui encapçalarà la resposta.

MÉS QÜESTIONS

El govern espanyol desbloca 1.423 milions d’euros per al País Valencià, les Illes i el Principat. El govern espanyol ha aprovat el lliurament de 1.423 milions d’euros del finançament per a les Illes, el País Valencià i el Principat corresponents a l’actualització de les bestretes d’impostos. Ho ha anunciat la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, una volta l’executiu ha obtingut l’aval de l’advocacia de l’estat i després de l’anunci del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, durant un acte electoral a València. Segons fonts del Ministeri d’Hisenda, al Principat li corresponen 875 milions, malgrat que la Generalitat reclama una xifra superior, 1.300 milions. D’altra banda, també han aprovat de lliurar 10.000 milions d’euros de la liquidació del finançament del 2018, la qual cosa eleva la xifra a 2.256 milions d’euros. El País Valencià rebrà un total de 460,43 milions en concepte de bestretes. Això permetrà de fer efectius els pagaments de factures de les àrees de sanitat, dependència, educació i polítiques d’igualtat, totes considerades pilars bàsics de l’estat del benestar, segons que ha avançat el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar ahir des de Brussel·les un calendari fix de les bestretes que deriva el govern espanyol perquè les aportacions no depenguin de l’executiu. Per la seva banda, les Illes rebran 101,6 milions.

Els afectats per la gota freda ja poden demanar els ajuts de la Generalitat per al lloguer d’habitatges. Ja es poden sol·licitar els ajuts urgents per al lloguer d’habitatges als municipis afectats per la gota freda de setembre al Baix Segura. El termini de presentació de sol·licituds serà de 15 dies hàbils comptats a partir del 10 d’octubre, segons un comunicat de la Generalitat. Els ajuts pel temporal de pluges que va afectar el sud del país entre l’11 i el 14 de setembre van ser decretats d’urgència en el ple del Consell del passat 4 d’octubre. L’import global màxim dels ajuts a concedir derivats del decret ascendeix a 500.000 euros amb fons propis de la Generalitat i només es podrà presentar una sol·licitud d’ajut per habitatge. La documentació s’haurà de presentar a les Oficines de Coordinació de la Postemergència habilitades per la Generalitat o, si escau, a les oficines habilitades per la Generalitat als ajuntaments, preferentment a la localitat on hi ha l’habitatge habitual, és a dir, el domicili de residència efectiva, continuada i permanent de la unitat familiar o de convivència. Aquestes subvencions es concedeixen de manera directa per raons d’interès econòmic, social i humanitari.

El govern espanyol destina 8 milions d’euros a les Illes per la crisi de Thomas Cook. El govern espanyol ha aprovat el pla de xoc anunciat la setmana passada per a fer front a la crisi oberta amb la fallida de Thomas Cook. Ho ha fet amb un reial decret llei que haurà de ser convalidat per la diputació permanent del congrés espanyol. La vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, ha explicat que la resposta de l’administració és pensada per pal·liar els efectes en les empreses i els treballadors a tot l’estat espanyol, amb especial atenció als dos arxipèlags. En aquest sentit, ha anunciat una subvenció directa de 8 milions d’euros per a les Illes. Calvo ha confirmat també l’autorització d’una mesura amb què els hotelers de les Illes deixaran de pagar el 50% de la Seguretat Social dels fixos discontinus els mesos d’octubre i desembre. Només les d’aquest mes els representaran un estalvi de 4 milions d’euros. A més d’iniciatives de promoció i per a millorar la connectivitat, s’ha aprovat la línia de finançament de 200 milions d’euros a través de l’Institut de Crèdit Oficial, i es posaran a disposició de les empreses 500 milions d’euros més, amb càrrec al Fons Financer de l’estat espanyol.

Mallorca farà cinc concentracions simultànies quan surti la sentència. A Mallorca també es preparen mobilitzacions per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes. Ahir se’n va començar a fer difusió per les xarxes socials i WhatsApp. Es preveu que les concentracions es facin a les vuit del vespre del dia que es faci pública la sentència i s’han convocat a la plaça de Cort de Palma, davant l’Ajuntament d’Inca, a la plaça de la Bassa de Manacor, davant el teatre de Llubí i davant l’Ajuntament de Felanitx. No és la primera vegada que Mallorca s’organitza per respondre al retrocés de drets democràtics. Cal recordar que quan van detenir els polítics i dirigents de moviments socials, ja va mostrar el seu rebuig als fets.

LA XIFRA
Set funcionaris nous entraran a formar part del cos penitenciari andorrà enguany, segons que ha informat el director adjunt del centre, Ismael Alarcón, durant l’acte de celebració de la Mare de Déu del Remei. Amb aquestes noves incorporacions, que es preveu que acabin la formació el mes de novembre, el centre penitenciari de la Comella comptarà amb un total de 60 carcellers.

TAL DIA COM AVUI
L’11 d’octubre de 1982, es mor a València el pintor i cartellista Josep Renau, que durant la guerra del 36-39 va ser director general d’art de la II república espanyola i va salvar tota l’obra pictòrica del Museu del Prado transportant-la a València.

The post La sentència ja ha estat dictada appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol aprova el pagament de les bestretes i la liquidació del finançament del 2018

El govern espanyol ha aprovat el lliurament de 1.423 milions d’euros del finançament per a les Illes, País Valencià i el Principat, corresponents a l’actualització de les bestretes d’impostos. Ho ha anunciat la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, un cop l’executiu ha obtingut l’aval de l’advocacia de l’Estat i després que el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ho anunciés durant un acte electoral a València.

Segons fonts del Ministeri d’Hisenda, al Principat li corresponen 875 milions, malgrat que la Generalitat reclama una xifra superior, 1.300 milions. D’altra banda, també han aprovat lliurar 10.000 milions d’euros de la liquidació del finançament del 2018 la qual cosa eleva la xifra a 2.256 milions d’euros.

Sobre l’actualització de les bestretes, Montero ha afirmat que el mecanisme que ha trobat l’executiu permetrà superar possibles blocatges en el futur i ha de ser una via per a la reforma del finançament perquè en el futur els recursos de les CCAA no depenguin del fet que el govern espanyol estigui o no en funcions.

Oltra vincula el pagament de les bestretes a la campanya electoral

El lliurament de les bestretes arriba envoltat de la polèmica. L’executiu espanyol va tancar la porta primer a fer els pagaments adduint que disposava d’informes jurídics que impedien que un govern en funcions distribuís aquests fons. Però el passat 2 d’octubre, ja amb les eleccions espanyoles del 10 de novembre convocades, el cap del PSOE va assegurar durant un míting a València que els diners arribarien en qüestió de setmanes.

Montero ha justificat el canvi de criteri adduint que en un primer moment l’executiu no disposava de l’aval de l’advocacia de l’Estat perquè aquesta considerava que fer el lliurament de les bestretes mentre el govern espanyol estava en funcions condicionava l’actuació d’un govern entrant. Ara, segons la ministra, els serveis jurídics i la pròpia advicacia consideren que pagar les bestretes no condiciona les actuació del nou executiu.

The post El govern espanyol aprova el pagament de les bestretes i la liquidació del finançament del 2018 appeared first on VilaWeb.

S’arxiva la causa contra Empar Marco i Enrique Soriano pels contractes d’À Punt

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 de Paterna ha arxivat la causa oberta contra la directora general d’À Punt, Empar Marco, i el president del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), Enrique Soriano, pels contractes de l’ens al no veure ‘il·legalitat palesa, flagrant i clamorosa’ que justifiqui la continuació de la recerca.

La causa parteix d’una querella interposada pel PP per dos motius. El primer, una presumpta prevaricació en l’adjudicació d’un contracte a una empresa per a la producció de la sèrie ‘La Tramuntana’ per 1,3 milions d’euros; i, el segon, per contractes menors subscrits amb deu persones físiques i tres directius.

Tant Marc com Soriano van defensar al jutjat que no havien comès ‘absolutament cap il·legalitat’ i, en declaracions als mitjans de comunicació, van assegurar que es tractava d’una denúncia ‘política.’

El ministeri públic va sol·licitar l’arxiu del procediment i el jutjat així ho ha estimat al no apreciar indicis de criminalitat en la conducta dels investigats en la seva condició de responsables d’organismes públics.

La magistrada exposa que els indicis revelats per la instrucció no resulten ‘suficients’ per a justificar la perpetració del delicte que va motivar la formació de la causa ni, per tant, per a mantenir-la oberta ‘sense que a això pugui contribuir noves diligències sol·licitades per l’acusació popular.’

Malgrat que la resolució es pot recórrer, el PP no preveu fer-ho, segons ha pogut saber Europa Press.

The post S’arxiva la causa contra Empar Marco i Enrique Soriano pels contractes d’À Punt appeared first on VilaWeb.

MANRESA ES VESTEIX DE FIRA

Un any més la capital del Bages gaudeix de la catarsi que significa acollir aquesta Fira d’Espectacles Arrel. Des del passat dijous 10 i fins el diumenge 13 Manres acull aquesta 22a edició de la Fira Mediterrània, una setantena de propostes a cavall de la cultura popular i les músiques del món de les que podreu gaudir aquest allargat cap de setmana. És clar que serà aquest un dels temes troncals d’aquest FES TA FESTA que us convidem a escoltar.

Però com sempre no serà l’únic. Comentarem la feina que sabem que en diferents àmbits s’està fent per la continuïtat de les ballades al Pla de la Catedral de Barcelona del dissabtes a la tarda després de l’excel·lent feina realitzada durant quasi mig segle per l’Obra Sardanista Violetes del Bosc amb en Sebastià Alba al front. I, en aquest aspecte, les dues sardanes del programa d’avui estan dedicades a ell i a la seva colla: “Violetes del Bosc”, d’Agustí Borgunyó i “A redós de la Catedral”, d’Àngel Pont. Les sentirem en versió de la cobla la Principal de la Bisbal.

I també parlarem, o és ben dit, deixarem intuir (amb la delicadesa que ens caracteritza), el nostre emprenyament per la situació política i per aquesta imminent i vergonyosa sentència que hauria de fer avergonyir a tanta gent. I per això el nostre Youtube de la setmana serà aquest clip de nova cunya del tema de l’Àlex Pérez titulat “Un somni immens”, una cançó que defineixen nascuda com a resposta a la sentència injusta dels presos polítics, l’empresonament dels CDR i la persecució constant a la dissidència política i per la que l’autor ha comtat amb una munió de col·laboracions.

I en la mateixa línia escoltarem a un dels grups present a la Fira manresana, el banyolí GERMÀ NEGRE amb el tema que inicia el seu darrer CD MOLT DE PORC i POCA SALSITXA. Porta per títol “La vaca” i musica un poema del sabadellenc Joan Oliver Pere IV que després de tants anys continua més vigent que mai.

Llegir més i escoltar el programa…

The post MANRESA ES VESTEIX DE FIRA appeared first on VilaWeb.

L’exhumació de Franco es farà abans de començar la campanya electoral del 10-N

El govern espanyol exhumarà les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos a tot tardar el 25 d’octubre. Així ho ha anunciat la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, en la conferència de premsa posterior al consell de ministre. Ha explicat que s’avisarà la família amb 48 hores d’antelació i ha assegurat que el trasllat es farà amb ‘absolut respecte’ i amb la ‘màxima discreció.’

Malgrat que no hi ha una data concreta, ja demà, dia de la Hispanitat, el govern espanyol tancarà el Valle de los Caídos. Els mitjans de comunicació no podran estar presents durant l’exhumació ni l’inhumació a l’interior dels recintes. La vice-presidenta espanyola ha dit que no volen ‘arribar més enllà del límit del dia 25’ perquè l’exhumació no coincideixi amb la campanya electoral del 10-N. Calvo ha afirmat que l’executiu espanyol té una ‘satisfacció extraordinària’ perquè l’exhumació ‘suposa tancar amb dignitat allò que no era digne.’

Vist-i-plau del Suprem

L’anunci de Calvo arriba després que ahir el Tribunal Suprem donés llum verda definitiva a l’exhumació. El Suprem ja havia avalat –en una sentència del 30 de setembre– el decret de l’executiu espanyol del 15 de març que aprova el trasllat de Franco al cementiri d’El Pardo en una sentència. La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa va desestimar la totalitat del recurs de la família del dictador, que vol impedir-ho.

Així, ahir el Suprem va aixecar la suspensió cautelar que encara pesava sobre l’exhumació pels recursos pendents de resoldre de la Fundació Francisco Franco, l’Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina.

A més, aquesta setmana l’alt tribunal també ha determinat que el prior del Valle de los Caídos no pot impedir l’exhumació per molt que reiterés per carta la seva negativa a deixar entrar a la basílica per exhumar el dictador apel·lant a la ‘inviolabilitat’ de l’espai religiós.

El Suprem també va defensar que només l’alt tribunal pot paralitzar el trasllat de les restes independentment de la causa pendent sobre la llicència d’obres al jutjat contenciós-administratiu 3 de Madrid. A banda, el Suprem ja havia determinat a la sentència que no calia llicència municipal per exhumar-lo, ja que és una obra menor.

Fa més d’un any que el govern espanyol va anunciar l’exhumació de Franco, però ha hagut de posposar la decisió en diverses ocasions arran de l’oposició de la família. De fet, ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional per intentar impedir el trasllat.

Un any prometent que mourien Franco, sense fer-ho

The post L’exhumació de Franco es farà abans de començar la campanya electoral del 10-N appeared first on VilaWeb.

Arrimadas i Iceta no seran testimonis en el judici contra la mesa del parlament per un error de Vox

El magistrats Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que jutjaran els ex-membres de la mesa del Parlament i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya han inadmès definitivament la declaració com a testimonis dels presidents dels grups parlamentaris de Cs, PSC, Comuns i PP el 2017, Inés Arrimadas, Miquel Iceta, Xavier Garcia Albiol i Lluís Rabell, respectivament. La raó és que l’única part que els havia demanat, l’acusació popular exercida pel partit ultra Vox, no ha facilitat cap adreça de contacte amb aquests polítics, com li va demanar el tribunal.

En una interlocutòria del passat 25 de setembre, els magistrats van admetre gairebé tots els testimonis sol·licitats per les parts, inclosos aquests, però van demanar a Vox que facilités els domicilis dels quatre polítics, perquè no els havia demanat ningú més. I ho havia de fer en tres dies. Però com que no ho van fer, i com ja li havia advertit el tribunal, ara no s’admetran pas com a testimonis. La interlocutòria no es pot recórrer, i només es podrà formular protesta per un possible futur recurs de la sentència davant del Tribunal Suprem espanyol.

Qui sí que declararà com a testimonis seran els altres membres de la mesa d’aquell moment, José María Espejo Saavedra i David Pérez, a més dels lletrats Antoni Bayona, Xavier Muro, Pere Sol i Mercè Arderiu. També compareixeran els ex-presidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert. A més, el tribunal ha acceptat que declarin com a testimonis els membres de la CUP Carles Riera, Eulàlia Reguant, Albert Botran i Gabriela Serra, i també Albano-Dante Fachin, Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà.

El judici era previst inicialment entre el 19 i el 22 de novembre, però la coincidència amb altres causes per part d’alguns advocats, l’ha fet ajornar, i encara que no se sap la nova data. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet, Lluís Guinó i Mireia Boya són acusats de desobediència. Carme Forcadell, com a presidenta de la cambra, no serà pas jutjada en aquesta causa, perquè el Tribunal Suprem la va voler jutjar a Madrid acusada de rebel·lió.

The post Arrimadas i Iceta no seran testimonis en el judici contra la mesa del parlament per un error de Vox appeared first on VilaWeb.

El primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, premi Nobel de la pau

Abiy Ahmed, actual primer ministre d’Etiòpia, ha estat guardonat amb el premi Nobel de la pau. El jurat ha destacat el seu paper clau per a posar punt final al conflicte entre el seu país i Eritrea, que van lliurar una guerra (1998-2000) que va deixar més de 70.000 morts. Ahmed s’ha imposat a més de 300 candidats i succeeix en el palmarès al cirurgià congolès Denis Mukwege i l’activista iazidita Nadia Murad, premiats ambdós per la seva lluita contra la violència sexual.

Watch the very moment the 2019 Nobel Peace Prize is announced.

Presented by Berit Reiss-Andersen, Chair of the Norwegian Nobel Committee.#NobelPrize #NobelPeacePrize pic.twitter.com/EIATBAMVp7

— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 11, 2019

Eritrea es va independitzar d’Etiòpia el 1993, després de més de trenta anys de guerra. Les relacions entre ambdós estats sempre han estat molt tenses, sobretot perquè no hi havia acord entre els límits de la frontera. Aquestes desavinences van acabar desembocant en una nova guerra. I no va ser fins al juliol del 2018 que no van restablir relacions, en gran part gràcies a Abiy Ahmed.

L’any passat, Ahmed ja va ser nominat al Nobel, però es va quedar sense el premi. De fet, molts pensaven que ja no rebria el guardó, perquè recentment a Etiòpia hi ha hagut greus casos de violència ètnica que han deixat milers de desplaçats. Enguany, una de les favorites per al Nobel de la pau era l’activista Greta Thunberg.

 

The post El primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, premi Nobel de la pau appeared first on VilaWeb.

Més de 1.900 músics participaran de la 38a Trobada de Bandes de Música a Terrassa

Les xifres de la 38a Trobada de Bandes de Música de Catalunya, prevista el dissabte 19 d’octubre a Terrassa, són d’aquelles que fan goig. 35 formacions i gairebé 1.900 músics se citaran a la capital del Vallès Occidental per a participar d’una de les cites més importants del calendari festiu del Principat.

Organitzada per la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM) i l’Agrupació Musical Sant Josep de Terrassa, la Trobada vol posar èmfasi en els elements de patrimoni cultural immaterial inherents als conjunts, com ara la tradició oral o els rituals festius i musicals.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Més de 1.900 músics participaran de la 38a Trobada de Bandes de Música a Terrassa appeared first on VilaWeb.

Quim Torra presidirà els III Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català

Organitzats per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, els premis reconeixeran les millors candidatures en les categories Persona, Entitat,  Programa, Activitat, Iniciativa Innovadora i Mitjà de Comunicació. Rosa Maria Provencio, presidenta de la confederació cultural, destaca que els guardons “volen fer visible la tasca diària de totes les persones i entitats que treballen, moltes vegades de forma anònima i voluntària, en tants i tants barris i pobles de Catalunya a favor de la cultura popular”.

La tercera edició dels Premis Antoni Carné presenten dues novetats importants. En primer lloc, l’estrena del premi a la Iniciativa Innovadora, una nova categoria que vol reconèixer aquelles entitats que desenvolupen pràctiques innovadores, ja sigui en l’àmbit festiu com en l’organitzatiu, i que vol deixar palès que la cultura popular és ben viva i canviant. A més, enguany a l’acte es reconeixerà també als finalistes a cada categoria.

Llegiu la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Quim Torra presidirà els III Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català appeared first on VilaWeb.

Oltra vincula el pagament de les bestretes a la campanya electoral

La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha vinculat la decisió de l’advocacia de l’estat de permetre al govern espanyol de pagar les bestretes a les autonomies amb la campanya electoral. En un to clarament irònic ha explicat: ‘Sembla que en campanya electoral sempre passen miracles.’ Oltra ha participat a Madrid en el Consell Territorial de Serveis Socials i Dependència, i ha dit que el govern valencià esperava els diners amb candeletes. Tot i això, ha recordat que el veritable problema que calia resoldre era la reforma del finançament autonòmic. També ha dit que les bestretes que enviava el govern espanyol al País Valencià eren un dret dels valencians per la situació d’infrafinançament.

Per una altra banda, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha explicat que els 450 milions d’euros es destinaran sobretot a pagar factures pendents en sanitat, educació i dependència i polítiques d’igualtat, els tres principals pilars de l’estat del benestar. L’advocacia espanyola ha donat el vist-i-plau al govern espanyol per a fer efectives les bestretes a les comunitats autònomes. Són 4.500 milions d’euros que el consell de ministres espanyol aprovarà demà. La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha explicat que el govern volia deslligar aquests fons del fet que l’executiu estigui en funcions, tot i que era l’excusa que havia fet servir Pedro Sánchez, abans de convocar eleccions, per a no pagar-les.

The post Oltra vincula el pagament de les bestretes a la campanya electoral appeared first on VilaWeb.

El govern francès es desdiu i manté les oposicions a professors de català

El govern francès ha rectificat i mantindrà les oposicions de professors de català a Catalunya Nord, segons que ha revelat el diputat nord-català Romain Grau al diari L’Indépendant. Grau, que ha sabut la notícia del Ministeri d’Educació i de la rectora de l’acadèmia de Montpeller, Béatrice Gille, ha dit que era una bona notícia, tant per als estudiants que s’havien preparat per al concurs com per als alumnes que volen aprendre català.

Mestres, alumnes, membres de sindicats de l’ensenyament i representants polítics es van concentrar dimecres davant la Prefectura de Perpinyà per exigir l’obertura del Certificat d’Aptitud del Professorat d’Ensenyament de Segon Grau de Català (CAPES), el termini del qual s’acabava ahir. Els manifestants van reclamar a la prefectura que intercedís perquè el govern francès rectifiqués una mesura que significava un cop molt dur a l’ensenyament de la llengua.

El president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català, Alà Baylac-Ferrer, ha explicat que a Catalunya Nord hi ha deu centres de secundària que no poden oferir l’ensenyament del català perquè no tenen cap professor de la matèria, una mancança que s’afegeix a la de les línies bilingües de primària, on falta una vintena de mestres per a atendre la demanda.

The post El govern francès es desdiu i manté les oposicions a professors de català appeared first on VilaWeb.

Dos morts en estavellar-se una avioneta a Bonastre

Els dos ocupants d’una avioneta han mort en estavellar-se l’aparell a Bonastre (Baix Penedès). Segons han informat els Bombers de la Generalitat, l’avioneta havia sortit de l’aeroport de Sabadell i havia d’aterrar a Reus. Per causes que es desconeixen, i que està investigant la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria dels Mossos d’Esquadra, l’avió va caure prop del Mas Gatell. Era un vol en pràctiques i les víctimes encara no han estan identificades.

The post Dos morts en estavellar-se una avioneta a Bonastre appeared first on VilaWeb.

Tres coses que sé sobre la reacció a la sentència, abans no arribe

Suposem que la sentència del Suprem es comunica dilluns. Diuen que es podria filtrar –ai, aquest costum tan espanyol!– el cap de setmana, però que la comunicació formal i oficial serà, sembla, dilluns. Si és així, ja cal que siguem tots conscients que començarà una nova etapa de la lluita per la independència. Pel que significarà, però sobretot per les reaccions en contra.

Com és lògic i comprensible, tothom està molt nerviós. Hi ha moltes coses movent-se en moltes direccions, nostres i d’ells, molts rumors i manipulacions, i la tensió s’arrossega de fa molts dies sense que ningú siga capaç, perquè és impossible, de saber amb certesa si la reacció a la sentència serà simbòlica i encara gràcies, si marcarà un canvi d’actitud i un augment sobtat de la confrontació amb Espanya o si arribarà fins i tot a originar un nou Primer d’Octubre i obrirà, per tant, oportunitats úniques.

Jo puc dir què sé. I, bàsicament, en aquest moment precís i delicat, sé tres coses.

En primer lloc, sé que els partits i les institucions sembla que han reflexionat i que han emprès una tasca de reconstrucció de confiança sense la qual no hi hauria futur, simplement. Fins on arribarà ja ho veurem, però és una bona notícia.

En segon lloc, estic segur que la reacció serà més cosa del carrer que no pas del govern i es fonamentarà en les grans mobilitzacions impulsades per les organitzacions socials. Però també estic segur que tot anirà molt més enllà, fins a un punt difícil d’endevinar ara. I que les organitzacions no podran controlar tot allò que passarà. Les marxes o la vaga de divendres seran grans demostracions de poder popular i els grans aparadors de la indignació col·lectiva, però si hi ha la irrupció de la desobediència civil en massa és evident que donarà peu a una situació completament nova.

I la tercera cosa que sé, més encara després dels discursos de fa poques hores, és que hi haurà repressió. No tan sols dels Mossos, dels quals espere tan sols que es comporten d’una manera que no complique les coses innecessàriament, sinó directament de les forces espanyoles. Detencions, agressions, actuacions amb violència. Difícilment s’estaran quiets.

Si la sentència és dilluns, les protestes seran espontànies i supose que generalitzades entre dilluns i dimarts, i aquestes protestes faran pujar molt la temperatura amb què les marxes començaran a caminar dimecres. L’arribada, divendres, amb la vaga general, pot ser un moment clau. Hi insistesc: especialment, si la desobediència civil s’ha fet visible i encara més si la Guàrdia Civil i la policia espanyola no han estat capaços de reprimir els seus instints.

Així i tot, un sector de gent molt actiu i mobilitzat es demana què passarà després? O de què servirà tot plegat? Hi ha qui troba a faltar mesures que facen efectiva la república com a resposta a la sentència. Hi ha qui tem que les organitzacions polítiques proven de desmobilitzar la població. Hi ha qui té por d’actuar si després s’ha de trobar sol o, pitjor encara, perseguit pels mateixos que vol defensar. Com ja ha passat.

Jo no tinc cap resposta a tot això. És una decisió massa íntima. Només puc explicar que jo, amb la mosca darrere l’orella, faré tant com puga com a ciutadà per a aconseguir efectivament que la sentència signifique el començament de la confrontació final. I que, com a periodista, treballaré fins a l’extenuació per mantenir-vos informats de tot allò que passe, en companyia dels meus companys de VilaWeb. Entre moltes més raons, per una cosa que vaig explicar fa uns dies després de tornar d’Hong Kong. Allà em van insistir una vegada i una altra que si perds l’ànsia per guanyar, aleshores perds segur. Ells han passat cinc anys resistint una duresa terrible, abans de renàixer. I ara ja no es pregunten tant de quina manera concreta es guanya, com ho feien el 2014. Simplement volen guanyar. I s’han conjurat per a respectar-se les diferències i alhora unir-se contra Pequín.

Potser nosaltres hem de seguir aquest camí, fent cadascú allò que vulga. Protestant contra la sentència al carrer, a les institucions i a la feina. Caminant, repicant atuells i enganxant cartells. Protegint companys, alliberant territoris o defensant els veïns. Embolcallant els exiliats que rebran l’impacte de les euroordres, enfortint el Consell per la República fora del país i dins, insistint en les decisions jurídiques internacionals que tant els acorralen. Guanyant eleccions, tantes com en vinguen, començant per les del 10 de novembre, en què Esquerra i Junts haurien de mantenir o augmentar el nombre d’escons i la CUP guanyar-ne tants de nous com puga. I fent qualsevol cosa que a cadascú se li puga ocórrer, traure diners, canviar de companyia, fer pintades, anar a les assemblees dels CDR, apuntar-se al partit que siga, fer-se soci d’Òmnium, de l’ANC o del que vinga a tomb. I tot això sabent que res, res d’allò que cap altra persona puga fer no és incompatible.

El moviment independentista català ha fet fins ara coses extraordinàries, que ens haurien d’enorgullir a tots. Ha generat una consciència de país, amb obertura al món i respecte de la diferència, que és simplement admirable. Ha bastit la nació, fins i tot més enllà del límit autonòmic imposat. Ha despullat completament l’estat espanyol i ha mostrat el caràcter autoritari del règim, menant-lo a una crisi institucional com no se n’havia vist cap. Ha sostingut al carrer la reivindicació més multitudinària de la història recent d’Europa, durant una dècada sencera, sense defallir mai. Sense defallir ni tan sols quan va fer l’acte més èpic de desobediència, el referèndum d’autodeterminació, tot i ser víctima de l’acte d’agressió més violent que ha vist Europa fora de temps de guerra: mai, enlloc, tants policies no havien pegat tant en tan poc temps, simultàniament, sobre un territori tan gran. Ha guanyat totes les eleccions, fins i tot les convocades mitjançant el procés irregular del 155.

D’errors, n’hi ha haguts d’importants, lamentablement. N’hem fet tots. Mai no havíem arribat a un territori tan desconegut i els mapes no servien, cosa que vàrem comprovar massa tard. Hem perdut massa temps en disputes estèrils. Però el mosaic, aquest mosaic de veus, projectes, organitzacions, sensibilitats i idees que és el moviment independentista, dos anys després no tan sols no és de cap manera mort, com esperaven Rajoy i Sánchez quan van pactar el 155, sinó que els fa encara més por, desestabilitza més l’estat i enforteix molt més la societat. Una societat que avui és molt més conscient que mai del monstre que té davant i per què cal anar-se’n com més prompte millor.

Sóc conscient que al final la decisió sobre com reaccionar a partir de dilluns serà personal, de cadascú. I crec que tots hem de començar reconeixent això. Si la decepció, el desengany, la por o la desconfiança us ofega, aleshores no us mogueu de casa, no us angoixeu. Però si allò que veieu us engresca o us va engrescant, aleshores eixiu, tan crítics i escèptics com vulgueu, i afegiu-vos-hi sense prevencions, amb entusiasme. Simplement perquè ja heu après que hi ha dies que no es poden viure dues vegades. Ja veurem què som capaços de fer, però la setmana vinent, d’aquests dies que només es poden viure una vegada, en podríem arribar a tenir uns quants. Novament.

The post Tres coses que sé sobre la reacció a la sentència, abans no arribe appeared first on VilaWeb.

La llibertat damunt les celles

Ens pensem que deixem de saber-ho tot dels fills el primer dia que passen unes hores sense nosaltres, amb la cangur o a l’escoleta, que aquell dia és el primer que no controlarem –el verb és aquest, reconeguem-ho– del tot què els passa, què fan, com estan, i això ens genera una angoixa nova que amb més o menys mesura ha vingut per quedar-se. Des de llavors la nostra feina comença a ser deixar anar la corda perquè vagin sent individus independents. No dic res de nou i jo en criança només hi entenc per la pràctica que tinc (quantitat: dues filles; temps: deu anys). No vaig per aquí, seguiu llegint.

El que he dit al primer paràgraf, si hi donem un parell de voltes, si deixem de pensar en els fills com a possessions, es desmunta en un segon. Els fills neixen independents, som nosaltres que els lliguem i després els deixem anar i en diem criança, educació, de tot això que els fem, però l’eina més important per ser individus lliures la tenen des que neixen i és el seu cap. I dins del seu cap, no hi tenim cap control, per sort. 

Tot ve perquè una de les meves filles avui m’ha preguntat si sabria explicar què és pensar, i jo li he dit que l’únic que se m’acudia era dir que pensar és parlar amb tu mateix dins del teu cap i no l’he convençuda del tot. Llavors ella m’ha demanat si creia que era possible no pensar en res, i jo li he dit que a mi em semblava que no, però també li he parlat de la meditació, i ella ha aixecat una cella i m’ha dit que és impossible no pensar si ets viu. Aleshores m’ha proposat un exercici: que ens estiguéssim un minut callades i intentéssim no pensar en res. Anàvem pel carrer, de pressa per agafar el metro i arribar puntuals a un lloc, i el minut, llarg, de silenci l’hem fet a les escales mecàniques i validant els tiquets. Un cop a l’andana m’ha demanat: ‘Què, has aconseguit no pensar en res?‘, i li he confessat que no, que havia estat pensant en ella i en les seves preguntes. I llavors li he preguntat: ‘I tu, en què has pensat?‘, i m’ha dit: ‘En res’, m’ha somrigut amb picardia i he vist la seva llibertat damunt les celles. 

No sé què li ha fet preguntar-me això del pensar ni què ha pensat en el nostre minut de silenci compartit, ma filla, però sé que té una llibertat dins del cap que no li podrà prendre mai ningú. No ho he descobert avui, però sí que ha estat avui quan se m’ha fet més evident. Hi he pensat mentre ja sèiem al vagó i ella vés a saber què rumiava. Hem fet el trajecte callades i després, ja fora del metro, ens hem fet un parell de bromes i no hem tornat a treure el tema del pensar. Però jo me l’he quedat i aquí el tinc, damunt les celles, dient-me tantes coses que no esperava pensar avui. 

Més tard, a l’altra filla, li he explicat la conversa amb sa germana, li he fet les dues preguntes i m’ha dit que era impossible explicar què fem amb el cap quan pensem, i que ella en un parell d’ocasions havia aconseguit no pensar en res. M’ha sorprès i li he demanat si m’ho podia explicar millor i m’ha dit que hi ha dies que té massa coses al cap i n’ha d’anar traient perquè si no no pot… pensar. La segona sorpresa del dia en forma de conversa, ha sigut. Li he mirat el front i m’he estat de tocar-l’hi. 

El front. L’espai damunt les celles. Allà seran sempre lliures. Això és l’únic a què aspiro de debò. Allà no hi puc entrar, ni jo ni ningú, i l’únic que puc fer és garantir-los bones fonts que els alimentin el pensament, el pensament que sempre serà seu. Els ho he dit sopant: dins del cap sempre sou lliures; una espurna als ulls m’ha fet notar que alguna cosa havien entès, o que ja ho sabien. Però els ho he recalcat: ningú us pot dir què heu de pensar. I llavors la certesa de no controlar la seva vida se m’ha fet molt més lleugera. 

Tot just faran deu anys la setmana que ve i sé que sobre les celles hi tenen més enteniment i més maduresa que jo a la seva edat –ho sé tot i no tenir-hi accés, per les pistes que recullo de cada conversa. Tant a casa com a l’escola viuen vinculades a l’actualitat, pendents de les injustícies del planeta i del país, atentes als conflictes, preocupades pel futur, implicades en el món. 

‘L’únic que puc fer és garantir-los bones fonts que els alimentin el pensament‘, he dit just abans; l’únic que puc fer, no, el més important que puc fer! No hi ha res que importi més que donar valor a aquesta llibertat que les acompanya des que van néixer i que només els pertany a elles. Ara que aviat farà una dècada que aprenc a fer de mare, això he pensat des de la meva llibertat damunt les celles.

The post La llibertat damunt les celles appeared first on VilaWeb.

Que vinguin hostes

‘Bona tarda, faré la meva intervenció en català perquè m’entengui tothom.’ Aquesta salutació d’orador, que malauradament no se sent gaire, per no dir gens, constitueix un dels privilegis vedats a les llengües no hegemòniques. Les poques que acceptem com a llengües franques, i això de ‘acceptem’ és un eufemisme per ‘ens imposen’, són les que suposadament ‘entén tothom’. En vam tenir un exemple grotesc aquest dia al parlament d’Astúries.

Un altre privilegi dels idiomes expansius és la possibilitat de sentir-los parlats amb accent no nadiu. Això, que per als angloparlants és la quotidianitat més absoluta, i per a moltes llengües estatals és perfectament corrent (hi ha milions d’estudiants d’italià, de francès, d’alemany, de xinès mandarí…), per a les minoritzades és un fenomen rar. Minoritzades, o no tant: mireu el portuguès, o l’estonià. En el nostre cas, és veritat que de tant en tant sentim la llengua catalana en boca gambiana, xinesa o argentina, però més aviat esporàdicament; en qualsevol cas, amb molta menys freqüència que no la sentiríem si una majoria aclaparadora d’aquestes boques (el 91%, segons dades de la darrera EULP) no es decantessin per l’altra, de llengua. I això és molt més que una mera anècdota: en el món d’avui, la possibilitat de supervivència d’un idioma és directament proporcional al nombre d’accents forans en què s’encarna.

Però no perdem l’esperança. A manera de poblat gal, existeix un reducte on aquestes dues avinenteses quasi insòlites per al català són, en canvi, la normalitat. Em refereixo a les trobades de Foreign Friends, una associació que es dedica a fomentar i estrènyer lligams amb gent de tot el món interessada en els drets civils en general i en la nostra lluita d’alliberament en particular. A eixamplar la base, vaja, però de debò. Sigui en trobades breus com el sopar mensual, de durada mitjana com les celebracions de la Diada o llarga com els workshops, sempre es produeix el miracle. Agafem per exemple l’últim d’aquests aplecs, celebrat a Nàpols: una casa gran i acollidora (la Pat Vila, ànima de l’associació, té la rara habilitat de trobar uns casalots de pel·lícula) en què durant una setmana un grup de gent de nacionalitats diverses han posat en pràctica el que hauria de ser, lingüísticament parlant, la normalitat del futur estat. De fet, no cal ni llançar l’avís amb què he començat l’article, perquè el català hi és llengua vehicular per defecte. I dic normalitat ben conscientment: l’idioma és un mer instrument, perquè FF no va de filologia sinó de país i de política. De Nàpols, per exemple, n’han tornat amb el compromís del batlle, Luigi De Magistris, de participar activament en el seu pròxim projecte, Catalunya Open Doors, un muntatge de grans dimensions pensat per aprofitar l’efecte multiplicador de Sant Jordi.

El concepte de treball dels FF és el que anomenen ‘diplomàcia de proximitat’. Una troballa. Es tracta de posar l’àmbit privat al servei de la col·lectivitat per tal de fomentar l’intercanvi i el coneixement mutu. Dit d’una manera més pràctica: acollir gent de fora durant un període breu perquè descobreixin Catalunya des de dintre i amb els de dintre. Fer-te diplomàtic de proximitat: hostatjar un polític que vol estudiar el país sobre el terreny, una estudianta que fa una tesi sobre Montserrat Roig, un fotògraf que prepara un reportatge sobre gegants o castellers… A la web hi expliquen totes les modalitats (pots triar entre welcomer, opendoor, família d’acolliment… Qui no acull és ben bé perquè no vol). Web que, per cert, no solament és molt clara i llegidora sinó que amaga una simpàtica sorpresa als menús de tria. Una pista: es tracta de la pestanyeta de dalt de tot a la dreta.

Diplomàcia de proximitat, doncs. Aquesta és la idea. Poc soroll i molts resultats. Directament entroncada amb les noves formes d’entendre la participació ciutadana que reclamava l’advocada i observadora del judici Katrin Oddsdótir a la UPF. El pol oposat de la borrelliana, pensada exclusivament per a la pervivència de l’status quo. Feu un cop d’ull al Twitter dels foreigns i comproveu que, lluny d’Estrasburg i dels no-dos estatals, es fa molta feina, i segurament més efectiva.

Una de les persones que en fan, per exemple, i així remato l’article tornant al començament, és el professor Yoshitomo Okuno, tutor d’una estudianta japonesa que ha vingut a Barcelona aprofitant el programa de FF ‘Come, Research and Talk’. Quan el sents expressar-se en el seu català après al barri de Sants es fa difícil de no pensar que aquest seixanta-llarg per cent de compatriotes que canvien sistemàticament de llengua cometen un triple delicte: negar una identitat al de fora, negar-se la normalitat a ells mateixos i, sobretot, negar el futur a la llengua. Encara vénen pocs hostes…

[Corol·lari a la peripècia de fa quinze dies als jutjats: em truquen del despatx del registrador de la propietat, aquell on la llengua catalana hi és ignota. És un empleat amb un català florit, tal vegada el mateix que em va escriure per mail en castellà. I així corroboro, si calia, l’esquizofrènia que vam descobrir en l’àmbit judicial: que la llengua del país es reserva per a l’oralitat, perquè per a les coses serioses, les escrites, ja tenim l’altra. No es pot negar que, en relació amb el temps d’en Franco, hem millorat.]

The post Que vinguin hostes appeared first on VilaWeb.

Pàgines