The Washington Post · William Booth

Londres, Regne Unit. El govern britànic prepara un projecte sense precedents al món per a crear una “generació sense tabac”. Dimarts, la Cambra dels Comuns va aprovar un projecte de llei que prohibeix la venda de tabac a qualsevol persona nascuda l’any 2009 o més tard.

Durant anys, els experts en salut han donat suport a les campanyes de conscienciació i l’augment dels imposts al tabac com a mesures per a posar fi al tabaquisme. Ara el Regne Unit opta per una mesura que podria conduir a la fi del tabac al país, per bé que les empreses s’esforcin a continuar afegint nicotina a productes i a fer sistemes menys nocius que les cigarretes.

Segons el projecte, els fumadors que ara són majors d’edat podran continuar comprant tabac fins que ho deixin, o fins que es morin. Però la legislació –que ha de superar uns quants tràmits més abans no sigui aprovada i esdevingui llei– vol augmentar l’edat legal per a comprar tabac de manera progressiva segons la data de naixement, cosa que faria que la prohibició es mantingués indefinidament (és a dir, durant la resta de les seves vides) per als més joves.

L’acte de fumar, en si mateix, no estaria penalitzat en la nova llei, però sí que se’n multaria la venda als més joves.

Les cigarretes electròniques quedarien excloses de la prohibició, però la legislació pretén de fer-les menys atractives a còpia de canviar-ne l’envàs i prohibir les populars cigarretes d’un sol ús que abunden al país.

El primer ministre, Rishi Sunak, que no beu alcohol ni fuma (i que fa dejuni un dia la setmana), ha encapçalat el projecte. Un dels grans arguments de Sunak és que el tabaquisme, que mata desenes de milers de persones l’any al Regne Unit, sol començar en l’adolescència.

Tot i haver estat aprovada amb el suport dels legisladors laboristes amb 383 vots a favor (i tan sols 67 en contra), la legislació ha desencadenat una revolta al si del Partit Conservador, i el procés ha alimentat un debat aferrissat sobre quins principis haurien de defensar els conservadors britànics.

La predecessora de Sunak, Liz Truss, va titllar el projecte de llei de paternalista i de poc treballat. Truss és la persona que menys temps ha ocupat el càrrec de primer ministre en la història del Regne Unit.

En una intervenció, dimarts, a la Cambra dels Comuns, Truss va qualificar el projecte de “l’emblema d’un establishment tecnocràtic que vol constrènyer la llibertat de la gent”. I afegí que la idea que el govern “ha de protegir els adults de si mateixos” és “enormement problemàtica”.

Com en gran part del món, les taxes de tabaquisme han disminuït al Regne Unit aquests darrers anys, tot i que la prevalença de les cigarretes electròniques ha crescut considerablement en aquest període. Sigui com sigui, una persona de cada vuit al Regne Unit va fumar l’any passat, una xifra equivalent a uns 6,4 milions de persones. Les taxes de tabaquisme entre els adolescents continuen essent altes: més d’un 12% dels joves anglesos de 16 anys i 17 fumen.

La legislació de Sunak s’inspira en la de Nova Zelanda, que l’any passat va aprovar les lleis antitabac més dures del món. El projecte també pretenia de prohibir la venda de tabac als ciutadans nascuts després del primer de gener de 2009, a més de reduir el contingut de nicotina de les cigarretes.

Al febrer, el nou govern del país va anunciar que eliminaria la normativa per contribuir a sufragar el seu programa de retallades fiscals, i també perquè considerava que la prohibició podia crear un mercat negre difícil de controlar.

Sunak, preveient desercions en el seu grup parlamentari, va permetre un “vot lliure” sobre la llei, cosa que dóna llibertat als legisladors conservadors per a votar i expressar-se en contra de la proposta del govern sense por de represàlies.

La ministra d’Empresa, Kemi Badenoch, va ser el primer membre del gabinet a dir que votaria en contra del seu cap. Badenoch es va mostrar contrària a un projecte “en què les persones nascudes amb un dia de diferència tenen drets diferents”, i va criticar que l’aplicació de la llei no recauria en el govern sinó en les empreses privades.

L’ex-primer ministre Boris Johnson, que d’ençà que va ser expulsat del parlament s’ha dedicat a fer de columnista a la premsa britànica i a fer conferències pel Regne Unit, assenyalà la prohibició del tabac com un exemple paradigmàtic de què falla al Partit Conservador en aquests moments.

“Crec que algunes de les coses que fem ara, o que fem en nom del conservadorisme, són una bogeria”, digué en una reunió al Canadà la setmana passada. “Estem prohibint les cigarretes. Quin sentit té, prohibir? El partit de Winston Churchill vol prohibir els cigars! És una bogeria”, va dir.

Chris Whitty, cap de l’àrea mèdica del govern britànic i un dels experts que va ser a les ordres de Johnson durant la pandèmia, va dir que el seu antic cap s’havia equivocat.

“Aquells qui diuen que és una qüestió d’elecció no entenen en absolut què és fumar”, deia dimarts a la cadena ITV. I afegí: “La indústria tabaquera ho sap més bé que ningú, i es beneficia que la nicotina sigui molt addictiva i que als fumadors els sigui molt difícil deixar de fumar.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Pello Otxandiano (Otxandio, Biscaia, 1983), candidat d’EH Bildu a les eleccions al parlament basc d’aquest diumenge, es mostra convençut que és el moment d’un canvi, i té clar que en aquesta nova etapa de la política basca els pactes seran imprescindibles.

—Heu estat prudent en campanya. Sense estirabots i, sovint, heu evitat d’apujar el to. Això ha format part d’una estratègia?
—Hem provat de bon començat d’elevar el nivell del debat polític. En general, hi preval un to agressiu, amb poca profunditat, i ens cal una altra política.

—Creieu que ho heu aconseguit?
—Diria que en alguns temes hi ha hagut avenços. Abans de començar la campanya, vam posar sobre la taula tres temes, principalment: el sistema de salut, l’habitatge i la política econòmica industrial. Ara ningú dubta que hi ha un problema amb el sistema de salut basc i la qüestió de l’habitatge. En referència a la política econòmica, potser no hi hem aprofundit tant, però aquest fons sobirà d’inversió que proposa el PNB el té Bildu en el seu programa electoral d’ençà del 2012. I això és una esmena total a la política econòmica que s’ha practicat fins ara.

—En l’anterior legislatura, EH Bildu va mostrar predisposició a arribar a consensos en temes fonamentals. Hi haurà possibilitat d’arribar a acords ara?
—Si es fa una lectura precisa del moment i es fixa bé el rumb, els consensos són possibles en els temes abans esmentats i en molts més, com ara, en matèria laboral, política climàtica, transició energètica i política lingüística.

—De fet, en campanya, hi ha hagut crides a fer pactes de país, d’una banda i d’una altra. Com haurien de ser?
—Aquests acords haurien de ser un projecte de país. Hi haurà dues maneres d’interpretar els resultats del 21 d’abril. Una és l’habitual: quants diputats tindrà cada partit, i això s’ha de fer. Però hi ha una altra manera: analitzar quin és el mandat ciutadà. A parer nostre, la majoria serà, per una part, nacionalista i sobiranista i, per una altra, d’esquerres. Sobre aquest mandat s’ha de construir un projecte de país amb la mirada posada a llarg termini.

—Com s’ha d’afrontar la manca de metges?
—Això no s’arreglarà d’un dia per l’altre. Això que tenim avui és fruit d’una manca de previsió; i es podria haver previst. D’una altra banda, molts sanitaris han abandonat el sistema de salut basc, perquè no els han garantit unes condicions laborals adequades. De manera que, fins a cert punt, hem de provar que tornin. Cal dir que és veritat que, actualment, no tenim autoritat per a decidir sobre les places de metge resident dins el MIR. Aquest és un altre motiu per a reivindicar la sobirania.

—Això que dieu és compatible amb garantir els drets lingüístics? Com s’ha de garantir el dret de rebre atenció en èuscar a la sanitat?
—S’ha de garantir. No podem crear un conflicte entre uns drets i uns altres; això és una trampa. Necessitem les polítiques de salut adequades i les polítiques lingüístiques adequades per a garantir tots els drets.

—Vau donar suport a la vaga general feminista. Com implementareu el model de cures que demana el moviment feminista?
—Les cures tenen moltes arestes, i això requereix una transformació integral, però la transformació dels serveis socials és la més urgent. Allà s’han de fer dues coses durant els quatre anys vinents: s’han de reorganitzar els serveis socials i s’han de posar les bases d’un sistema públic de cures. Això seria una gran transformació.

—Quant a l’habitatge, un dels problemes és la manca de sòl. Els ajuntaments tenen la competència en urbanisme, i EH Bildu té poder a aquest nivell. També s’haurà d’incidir en això, oi?
—És clar. Necessitem una política integral d’habitatge. Hem proposat de destinar el 50% dels habitatges de nova construcció a lloguer. Però abans de fer-ho, s’han de prendre unes altres mesures: posar a disposició els pisos buits, limitar el preu del lloguer a les zones altament tensades, posar fre als fons especuladors i limitar els habitatges turístics.

—En el programa es parla de “desmilitarització”. En quins casos s’hauria de fer?
—Tenir com més va més armes no és sinònim de més seguretat. Hem d’adaptar la policia al nou context; necessitem un model policíac eficient, transparent, proper i responsable. Hem de començar a explorar aquesta via. En algunes intervencions potser es pot prescindir de les armes. Tanmateix, no diem que s’hagin de treure recursos a l’Ertzaintza.

—Heu proposat de crear un fons per a l’arrelament d’empreses. El PNB també ho ha inclòs al seu programa. En quines empreses o sectors s’hauria d’incidir?
—En empreses considerades estratègiques, perquè són capdavanteres, o perquè es troben en sectors estratègics per a l’economia basca. I també en empreses que vulguin establir-s’hi. Si tinguéssim aquest fons, s’hauria pogut intervenir a Ibermatica, Euskaltel i Gamesa el 2013-2014, i s’hauria pogut garantir la capacitat de decisió en aquestes empreses.

—Creieu que hauria de canviar la fiscalitat?
—Sí, també fem tard en això. Hi ha l’oportunitat d’augmentar la recaptació i fer-la més progressiva. Crec que a les rendes mitjanes no se li ha d’exigir més, però s’han de gravar més les rendes del capital. I l’impost de societats també s’ha de revisar amb calma i serenitat. Si ens volem posar a l’altura dels estats europeus, ens hem de fixar en la seva fiscalitat.

—Què s’ha de fer amb el tren d’alta velocitat?
—Ens ho demanen sovint, a nosaltres, i menys, en canvi, als qui durant tants anys han defensat aquesta obra. Perquè ara com ara no sabem què passarà al final; aquesta infrastructura ha caducat abans d’haver-se acabat. Hem de corregir el rumb entre Pamplona, ​​Burgos i Vitòria. És possible de posar en marxa un tren de rodalia que, aprofitant la infrastructura actual, serveixi per al transport de mercaderies; un tren d’altes prestacions amb un rendiment social realment adequat.

—Heu dit que la transició i la sobirania energètica s’haurien de pensar “amb la gent”. Hi ha una preocupació sobre això en municipis governats per EH Bildu: Azpeitia i Aramaio, entre més. Els ciutadans tenen motius per a preocupar-se?
—Tenim molts motius per a preocupar-nos. Però hem de fer un exercici honest i prendre decisions. No és possible de fer un discurs sobre aquestes infrastructures sense tenir en compte que som en una emergència climàtica. S’han de posar alternatives sobre la taula. I, a parer nostre, en aquest moment, el punt de vista més ecològic i transformador és dir quan, on i amb quin model. Però “ni aquí, ni enlloc” no és ni una posició ecològica ni transformadora. Que la discussió és difícil? Sí. Però hem de ser conscients del context i assumir que en una crisi com aquesta no hi ha una solució sense impacte.

—“Aquest país no pot ser governat per majoria absoluta; caldran acords”. Amb qui voleu pactar?
—Nosaltres no tanquem la porta a ningú, tret de la ultradreta. Si guanyem les eleccions, convocarem el PNB, el PSE i l’esquerra confederal i provarem de formar un projecte de país.

—En quins aspectes veieu el PNB com a aliat?
—Hem de coincidir en moltes coses amb el PNB: en el nou estatus polític, en la política lingüística, en educació… Fins i tot, en algunes qüestions socioeconòmiques el PNB pot ser un company de viatge. Perquè, al cap i a la fi, per afrontar qualsevol repte calen polítiques sostenibles. No hi ha una política pública sobre habitatge que resolgui el problema en quatre anys. I passa igual amb la sanitat. Els governs canviaran, però haurem de construir uns consensos bàsics per a tenir un futur com a poble.

—Doneu per fet l’acord entre PNB i el PSE?
—No. Que tenen la temptació de continuar com fins ara? Sí, però quant de temps pot durar això? Formar aquell govern va ser actuar per inèrcia a Guipúscoa. És reactiu, més que no pas proactiu. En certa manera, és rebutjar un mandat de país, i plantejar una política excloent.

—Quina és l’alternativa?
—El mapa polític canviarà. Per tant, cal reconèixer la diversitat política d’aquest país, i que cadascú assumeixi el seu rol. I després hi ha dues opcions: fer una coalició en un despatx tancat i governar de dalt a baix, o fer un exercici potent i cosir acords bàsics sobre temes clau. Hi ha precedents. És possible una política de cooperació diferent.

—Cercar una aliança de govern, aquest és l’objectiu?
—No podem dir què faran la resta de partits. Nosaltres proposem allò que creiem que necessita aquest país, i és possible de fer una política diferent. Som molt transparents, ja hem dit què farem després del 21 d’abril. I tots hauríem de fer el mateix exercici. Necessitem governs que ens donin estabilitat, i això es fa deixant de banda pactes excloents.

—Voleu una “relació confederal” amb Espanya. EH Bildu ha deixat de banda l’objectiu de la independència?
—No, EH Bildu i totes les tradicions polítiques que en formen part han entès que el camí cap a la independència té estacions intermèdies, i això és el que proposem ara. Quina és la pròxima parada? Un estatus polític que ens reconegui com a nació, que inclogui els nostres drets, que ens doni un nou autogovern, amb un nivell de poder més gran i un sistema de garanties. Això ens posaria en una relació d’igualtat amb l’estat.

—Voleu que la ponència sobre l’autogovern es posi en marxa en tres mesos i que en dos anys vagi a Madrid. El PNB ha fixat un termini de dos anys per a completar l’estatut de Gernika. Amb qui voleu fer aquest camí?
—Crec que el PNB mostra poca ambició nacional. Necessitem ambició nacional; és el moment de portar el debat a una fase de resolució que s’ha endarrerit durant tres legislatures, i anar junts a Madrid com a poble.

—Es pot preveure que Madrid sigui sinònim de vet. Després del no, què?
—Ja ho veurem. Fins ara s’ha dit que s’ha de reconèixer el caràcter plurinacional de l’estat, i que això requereix un debat en clau democràtica. Aquí hi ha tot un camí per explorar.

 

De prop

—Sabeu el nom del vostre metge de família?
—No.

—Quina és la vostra llengua materna? I la de feina?
—L’èuscar; i l’èuscar, principalment.

—Us han robat alguna vegada?
—No, que jo recordi.

—Alguna vegada heu tingut por de nit de camí a casa?
—No, la veritat.

—Us ha tocat fer tasques de cures a casa?
—Amb les meves filles. Afortunadament, els meus pares són joves, però aquest moment m’arribarà.

—La casa és vostra o lloguer?
—És meva… Del banc, en gran part.

—Quin cotxe teniu?
—Un Peugeot Partner, té nou anys.

—S’ha de prohibir fumar a les terrasses?
—Diria que avui dia no és un problema de salut pública.

—El govern hauria de fixar un salari mínim addicional?
—Sí, s’hauria d’establir un salari mínim de 1.400 euros.

—Compreu per internet? Quina va ser la darrera cosa que hi vau comprar?
—Poc. El darrer, un regal per a un familiar.

—S’han de prohibir els telèfons mòbils a les escoles?
—És un debat complicat. He dit que sí, perquè crec que es posa massa càrrega a l’escola. L’educació s’ha de fer a casa.

—Cinema o plataformes?
—No he tingut temps d’anar al cinema, però també he fet servir molt poc les plataformes.

Aquest cap de setmana, a Vic (Osona), es fa el Lactium 2024, la festa del formatge dels Països Catalans. És una experiència lúdica, cultural i comercial, amb tot d’activitats al parc de Jaume Balmes, molt a prop de la catedral. Hi participaran una quarantena d’artesans, deu més que no pas l’any passat, i s’oferiran més de dos-cents formatges per tastar i comprar al tall. És una cita única per als amants del formatge.

Un dels trets singulars de la jornada és que els productors són darrere el taulell i poden explicar el producte que elaboren i transmetre la cultura del formatge. Enguany es recupera el premi al millor formatge català i el mató hi tindrà més presència. Durant tot el cap de setmana, també hi haurà la plataforma Revolta Pagesa, que farà saber les seves reivindicacions per una pagesia digna i sobirana.

Quines activitats s’han programat? Quins formatges hi podreu tastar? Quan es lliurarà el premi al millor formatge català? Us detallem tot allò que heu de saber sobre el Lactium 2024, dia a dia.

Dissabte 20 d’abril: formatges de cabra, lliurament de premis i concert

El Lactium 2024 comença demà, dissabte 20 d’abril. S’han programat tota mena d’activitats, com ara tasts, concursos de formatges artesans i el premi al millor formatge català.

TxisBar: taules de formatges

De 10.00 a 21.00. El TxisBar és un espai de degustació, on el públic podrà tastar i descobrir tots els formatges que formen part del Lactium 2024. Cada fusta contindrà cinc formatges, confitura, galetes de cereals i una copa de vi.

Cada consumició costa dotze euros i l’activitat es fa al parc Balmes.

Lactoturisme: experiències entorn del formatge

A les 11.30. En aquest tast, podreu conèixer experiències i activitats que proposen algunes formatgeries per gaudir-ne amb companyia. Podeu informar-vos sobre les experiències de les Cabres d’en Peyu, del Mas l’Arbreda o de la formatgeria el Miracle, per exemple.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Imatge de l’Aula Formatge de l’any passat (fotografia: Vic Fires).

Formatges de cabra i vins del Montsant

A les 13.00. El segell Llet de Cabres Catalanes presentarà una iniciativa pionera nascuda per fer valer i defensar el sector ramader de bestiar cabrú a Catalunya. Ho podreu descobrir tot tastant formatges de llet de cabra i els vins del Montsant del Celler Cap de Ruc.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Els Camins de les Matonaires. Presentació i tast de Matons de Montserrat

A les 17.00. El parc natural de Montserrat i el Col·lectiu el Brogit mostraran una iniciativa que pretén de recuperar i senyalitzar els antics camins que seguien les matonaires per desplaçar-se dels masos a l’abadia de Montserrat per vendre matons. També se’n farà un tast.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

15è concurs Lactium i premi al millor pastís de formatge català 2024

A les 17.30. Es farà el concurs de formatges artesans i es lliuraran els premis. També es lliurarà el premi al millor pastís de formatge català 2024.

L’activitat és gratuïta i es fa a l’escenari TxisArts.

 

Imatge d’un pastís de formatge de l’any passat (fotografia: Vic Fires).

Tastar i conèixer experiències formatgeres d’Osona i el Lluçanès

A les 18.30. Osona i el Lluçanès contenen un catàleg ampli i divers de formatgeries artesanes que elaboren formatges i lactis excel·lents. En aquest tast se’n presentarà una bona mostra, en companyia de productes artesans fets a Osona i presents a Lactium.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Concert TRESC

A les 19.30. La cantautora Irene Cortés oferirà un concert.

L’activitat és gratuïta i es fa a l’escenari TxisArts.

Tast dels formatges guanyadors del concurs Lactium: formatges artesans catalans 2024

A les 20.00. Isabel Tutusaus, directora del concurs Lactium, explicarà el funcionament del concurs de formatges Lactium i podreu tastar-ne alguns dels que han estat mereixedors de la Medalla d’Or del quinzè concurs.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

La preciosa història del millor formatge del món

Diumenge 21 d’abril: tast de matons, presentacions de llibres i més música

El Lactium 2024 es clourà diumenge, 21 d’abril. Aquest dia també hi haurà taules de formatges, una jornada professional i la presentació de tres llibres, entre més activitats. Descobriu-ho a continuació.

TxisBar: Taules de formatges, les protagonistes

De 10.00 a 20.00. Diumenge també podreu tastar i descobrir tots els formatges que formen part del Lactium 2024. Cada fusta contindrà cinc formatges, confitura, galetes de cereals i una copa de vi.

Cada consumició costa dotze euros i l’activitat es fa al parc Balmes.

Les claus del comerç dels formatges artesans

De 10.00 a 14.00. Durant el matí hi haurà una trobada professional per fer un debat sobre la cadena de valor del formatge artesà català.

L’assistència és gratuïta, exclusiva per a professionals, però cal inscriure-s’hi. La trobada es fa a la Casa Ricart.

Tast i taller de matons

A les 10.30. El mató és probablement una de les especialitats làcties amb més tipicitat, tradició i reconeguda a Catalunya. Amb l’especialista i divulgadora Marta Roger, podreu tastar matons diferents i aprendre maneres diverses de preparar-ne a casa.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Formatge Convidat Lactium 2024: Bisqato

A les 12.00. Podreu descobrir Bisqato, una formatgeria responsable i singular dirigida per la Maria i en Miguel, dos veterinaris instal·lats a Guitiriz (Lugo). És una formatgeria que ha demostrat que es poden crear projectes amb valor afegit i sensibles amb l’entorn, en un dels territoris de Galícia més castigats per les crisis de la llet.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Conte il·lustrat

A les 12.00. Es presentarà el conte il·lustrat La mallerenga blava i el camí de la llet.

L’activitat és gratuïta i es fa a l’escenari TxisArts.

Imatge de l’espai TxisArts de l’any passat (fotografia: Vic Fires).

Presentació de llibres

A les 13.00. Maria Nicolau (Cremo!), Imma Puigcorbé (Vaques: històries d’una veterinària rural) i Pep Salsetes (De l’hort al plat) presentaran els seus llibres. L’acte el dirigirà i moderarà la periodista Laura Serra.

L’activitat és gratuïta i es farà a l’escenari TxisArts.

Fira de Sant Ermengol: muntanyes de formatges

A les 13.30. En companyia d’Aleix Solé, podreu tastar i descobrir formatges, formatgeries, personalitats, paisatges i actius turístics de temàtica formatgera per a gaudir-ne als Pirineus.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Botigues i formatges artesans

A les 17.00. Un altre tast, on podreu descobrir botigues especialitzades en la venda de formatge artesà. Gràcies als botiguers, podreu conèixer els projectes i tastar formatges presents a Lactium 2024.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Imatge d’una parada de l’any passat (fotografia: Vic Fires).

Tast dels formatges guanyadors del concurs Lactium

A les 18.30. Amb Isaac Gelabert, podreu conèixer i tastar alguns dels formatges que han estat mereixedors de la Medalla d’Or del quinzè concurs Lactium.

L’activitat costa cinc euros i es fa a l’Aula del Formatge. Hi ha places limitades i cal fer-ne la reserva al punt d’informació de Lactium.

Música en directe 

A les 18.30. El Lactium es clourà amb un concert de Pelat i Pelut, que presentaran el treball Termomix.

L’activitat és gratuïta i es fa a l’escenari TxisArts.

El mapa

En total, al Lactium d’enguany, hi haurà cinquanta-quatre expositors. A part de formatgeries, també hi haurà cerveseries artesanes i més establiments.

La campanya de les eleccions basques s’ha enrarit molt aquestes darreres hores. Un periodista de la cadena SER, dilluns, va demanar al candidat d’EH Bildu, Pello Otxandiano, si ETA era una “banda armada”. Otxandiano va fer una resposta ambigua, en què recordà que la violència al País Basc ja s’havia superat, que n’hi va haver de tots els costats i que en qualsevol cas al País Basc la gent qualifica ETA de maneres molt diferents i no hi ha, ni de bon tros, unanimitat en un concepte tan manipulat i parcial com “banda armada”.

L’incident ha desfermat la persecució i l’assenyalament del candidat d’Euskalherria Bildu, en un moment en què les enquestes li anaven completament de cara i indicaven que diumenge la seua formació seria guanyadora. PSOE i PNB s’han afegit a l’atac amb entusiasme, per aquest motiu. I amb un cinisme espectacular en el cas de Pedro Sánchez que, de Brussel·les estant, ha qualificat d’intolerables les paraules d’Otxandiano, alhora que afirmava que una cosa tan greu, segons ell, com aquesta ha d’afectar el resultat de les eleccions basques, però no l’estabilitat del seu govern –dòcilment assegurada per Bildu de fa anys. Otxandiano de seguida ha començat a demanar perdó a tort i dret, i vés a saber si no acabarà perdent les eleccions i tot. I la premsa espanyola ha deixat reposar unes quantes hores la ferocitat anticatalana per recuperar momentàniament i amb un gran afany la ferocitat antibasca.

És ben curiós, tanmateix, constatar que fins fa tres dies ETA no havia aparegut en cap moment de la campanya electoral. El PNB –que té molta por de perdre electoralment, tot i que té assegurat el govern gràcies al pacte amb el PSOE– ja havia fet alguna trampeta, però encara dins els límits d’allò que es pot considerar tolerable. Per exemple, durant els debats, el seu candidat, Imanol Pradales, es va adreçar en algun moment al candidat de Bildu anomenant-lo candidat de Sortu –el principal partit de la coalició d’esquerres, considerat per molts com un grup extremista en comparació amb la suavitat de què s’ha revestit la candidatura abertzale.

Però el salt d’aquestes darreres hores és monumental i ens ensenya un parell de coses que els catalans faríem bé d’aprendre i no oblidar. Sobre la monumental barra de Pedro Sánchez, per exemple i encara que això no siga novetat. Però, sobretot, pel camí de les renúncies: quan comences a renunciar mai no renuncies prou per als qui et volen derrotat, que sempre faran tant com convinga per humiliar-te. Si cal, per exemple, recuperar sense escrúpols una organització armada dissolta i que fa una dècada que no existeix per llançar-te-la a la cara i embrutar el teu nom.

 

PS1. Precisament avui us oferim aquesta entrevista a Pello Otxandiano, feta pel nostre col·lega del diari Berria Aitor Biain. Demà us oferirem una entrevista al candidat del PNB Imanol Padrales i diumenge treballarem braç a braç a les dues redaccions per seguir l’escrutini i explicar-vos-el en temps real.

PS2. Ahir era dijous i, per tant, tocava La tertúlia proscrita. Aquesta setmana, parlant de la pre-campanya, del debat sobre el català i, també, amb la presència de Martxelo Otamendi, sobre les eleccions basques de diumenge. La podeu veure ací.

PS3. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.

Aena, l’empresa pública de l’estat espanyol que en gestiona la major part d’aeroports, ha anunciat que ampliarà els aeroports de València i Alacant-Elx. Ho ha dit el president, Maurici Lucena, en una junta d’accionistes a Madrid.

Encara no se’n saben els detalls. Les inversions econòmiques per a aquestes expansions són recollides en el document de regulació aeroportuària per al període entre 2027 i 2031. “Ho va avançar el ministre Puente fa unes quantes setmanes i tindrem més detalls en les pròximes setmanes i mesos”, ha indicat Lucena en una compareixença, en què també s’ha referit a la remodelació de la T1 de l’aeroport de Barcelona com un projecte a tirar endavant en el futur immediat.

El 2023 va ser el millor any de la història en nombre de viatges dels aeroports de València i d’Alacant-Elx. El de València va registrar 9.948.141 passatgers i un creixement del 22,6% respecte de l’any anterior. El d’Alacant i Elx va tancar el 2023 amb 15.747.678 passatgers registrats, i un augment del 19,2% respecte del balanç anual del 2022.

Compromís no està d’acord amb el projecte d’ampliació dels aeroports. El diputat Alberto Ibáñez diu que la decisió denyarà de manera irreparable els ecosistemes i la biodiversitat del País Valencià. A més, també ha criticat el model turístic que promociona aquesta ampliació i ha acusat el PSOE de practicar un capitalisme salvatge que ha considerat que posava “una autopista” a l’extrema dreta.

3Cat inaugura aquest divendres la Setmana de la Llengua, una iniciativa que forma part del Pla d’Impuls Lingüístic de la cadena, que té l’objectiu d’impulsar el català i fomentar-ne l’ús social, sobretot entre els joves. Ho fa amb l’estrena de Fang! a SX3, un concurs sobre llengua catalana que enfrontarà els alumnes de sisè de primària de vint-i-quatre escoles.

Els treballadors de 3Cat denuncien censura política: “Fem servir el terme ‘exili’ correctament”

La Setmana de la Llengua comptarà amb més de cinquanta actes, entre els quals destaquen l’emissió de programes específics de llengua a través de la plataforma, la televisió i la ràdio, a més de càpsules digitals. A més, 3Cat emetrà seccions, reportatges i entrevistes sobre la salut del català i promourà reptes lingüístics a les xarxes socials.

En els pròxims dies també s’estrenarà el pòdcast sobre literatura infantil i juvenil La lletra petita i la segona temporada de Tenim paraula, en la qual Roger de Gràcia mostrarà de nou la riquesa del català. Així, se sumen al gran aparador de literatura infantil del SX3, la Superbiblioteca.

D’altra banda, Catalunya Ràdio celebra avui el Dia de la Llengua, amb una programació dedicada al català, inclòs un capítol especial del programa El búnquer dedicat a la figura de Pompeu Fabra.

Fang!, un format inèdit a 3Cat

Les proves del nou concurs lingüístic i juvenil de 3Cat no seran convencionals. Els concursants hauran de superar quatre desafiaments que combinaran l’exercici físic i el mental i els faran embrutar de valent. El concurs serà presentat per la tiktokera Shalana i el reporter Marc Andreu.

La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, ha valorat positivament l’estrena d’aquest nou format dirigit al públic jove: “Estem molt il·lusionats d’obrir amb aquest nou programa la Setmana de la Llengua a 3Cat, que omplirà de continguts lingüístics totes les finestres de difusió per continuar acostant i promovent el català entre tota la ciutadania”, ha assenyalat.

Entre participants i públic, més d’un miler de nens d’escoles d’arreu del país han participat en aquesta producció de 3Cat, que compta amb la col·laboració d’Abacus. A més, la comunitat educativa també s’hi ha implicat de valent.

Noves apostes per la cultura

3Cat també és a punt d’estrenar nous espais dedicats a la cultura. Nervi és una de les principals apostes. L’espai el presentarà l’Andrea Gumes i inclourà entrevistes a personatges rellevants de la cultura, tertúlies sobre la creació artística amb Júlia Bertran, seccions per conèixer el vessant més personal dels protagonistes de l’actualitat cultural de la influenciadora Bet Molina i recomanacions de cultura pop del creador de contingut digital Jacint Casademont. A més, també hi haurà una secció d’agenda setmanal amb recomanacions de Júlia Bertran i Mariona Borrull.

El programa també tindrà música en directe, amb actuacions a la secció “Les feres“. D’altra banda, “Gran!” serà un espai innovador per a analitzar grans fites culturals contemporànies. Aquestes seccions tindran un espai propi a la plataforma 3Cat, al costat de dos pòdcasts. El primer serà Replicants i tractarà de ciència-ficció, terror, fantasia i tot el que genera fenòmens pop. Serà presentat per Mariona Borrull. L’altre, Tres vides, explorarà el món dels videojocs sota la mirada del director i guionista Patrick Urbano.

ERC proposa en el seu programa electoral per a les eleccions de Catalunya de pactar un referèndum d’independència amb el govern espanyol. El programa es divideix en sis grans blocs, que fan de paraigua de trenta-tres apartats de política sectorial i unes cinc-centes propostes. “És un programa electoral per a continuar governant”, ha dit la portaveu del partit, Marta Vilalta, que ha explicat que el document explicava què havia fet el govern de Pere Aragonès en cada apartat, què proposaven per a aquesta legislatura, i què voldrien fer en una república independent. “És un programa que recull propostes concretes per a aplicar l’endemà de les eleccions, però dibuixa un escenari futur: un horitzó de república catalana.”

Per arribar-hi, ERC proposa d’assolir l’acord per a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Recorda el precedent del referèndum del Primer d’Octubre de 2017 i la repressió espanyola, i afegeix: “Davant d’aquests atacs, Esquerra Republicana va ser la primera força independentista capaç de llegir el nou context i preparar-se per restablir les institucions d’autogovern suspeses per l’article 155 de la constitució [espanyola] i fer front a la repressió que es manifestava especialment en la presó i l’exili de les persones que havien fet possible el referèndum de l’1 d’octubre.” D’aleshores ençà, diu ERC, han insistit en la negociació amb el govern espanyol per a aturar la repressió i resoldre el conflicte de sobirania amb l’estat espanyol. Reivindiquen que han aconseguit els indults, que han suprimit el delicte de sedició i que han pactat la llei d’amnistia; tot de passos per a obrir “una segona etapa de negociació”, en què s’ha d’abordar la resposta a la majoria “sòlida, àmplia i transversal” de la ciutadania de Catalunya que vol decidir amb llibertat el futur polític del país.

En aquest camí, reivindiquen la proposta del govern de tancar un acord de la claredat i l’informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre les vies jurídiques per a permetre un referèndum. I proposen: “El compromís d’Esquerra Republicana és treballar, en els espais de negociació, una proposta que reculli l’ampli consens social de Catalunya al voltant de l’exercici del dret a l’autodeterminació i construir un acord que estableixi el procediment perquè la ciutadania de Catalunya voti de nou sobre la independència del país.”

I si el govern espanyol no vol pactar-lo? Marta Vilalta diu que hi insistiran fins que hi accedeixin: “No acceptem un no per resposta. Ens diran que no, com altres vegades ens ho han dit. Ens van dir que no era possible la llei d’amnistia o els indults o eliminar el delicte de sedició, i ho vam fer possible.” Defensa que és possible i viable en el marc legal actual, i que és només una qüestió de voluntat política. “Estem convençuts que una revalidació de la força d’Esquerra Republicana aquest 12 de maig farà possible el referèndum. És inevitable.”

De cara a “l’horitzó republicà”, exposen tres línies estratègiques per a reforçar l’agenda independentista: convèncer més gent de la independència mitjançant millores en la seva vida quotidiana; divulgar en l’àmbit internacional la causa independentista i la necessitat d’un acord de la claredat pactat i reconegut internacionalment; i comptar amb els agents socials per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Abans no arribin a pactar el referèndum, ERC proposa de millorar el finançament de la Generalitat. “Sabem que només la independència garanteix disposar de totes les eines i recursos per a tothom, però mentrestant defensem la consecució d’aquest finançament just. Que la Generalitat pugui recaptar tots els recursos del nostre país, amb plena capacitat normativa per a regular-los”, ha dit Vilalta, i ha afegit que l’objectiu era liquidar el dèficit fiscal i poder invertir els recursos catalans en els serveis públics necessaris.

Tal com ja va anunciar Aragonès, i recull el programa, aquesta proposta de finançament singular inclouria una transferència a l’estat espanyol com a quota de contraprestació dels serveis prestats, i una altra per a un fons de reequilibri territorial destinat a uns altres territoris amb menys capacitat econòmica, per a contribuir a l’equitat de manera transparent i, si fos el cas, acotada en el temps.

Vora cinc-centes mesures

A banda, el programa d’Esquerra Republicana també situa com una prioritat “rellançar” la llengua i cultura catalanes. “Ens comprometem a defensar i potenciar la llengua catalana, que és la columna vertebral del nostre país”, ha dit Vilalta. Un compromís que afecta tots els àmbits, segons que ha matisat. Per això, a més de proposar polítiques específiques per al català en un apartat concret, es plasma de manera transversal en diferents àmbits. Proposen polítiques per a reforçar el català en l’àmbit digital i audiovisual, i es comprometen a consolidar la immersió lingüística, que defineixen com a model eficaç per a aprendre la llengua. Tanmateix, la proposta estrella és la creació d’un Departament de Política lingüística que asseguri el foment del català en tots els àmbits. A més, es compromet que la despesa cultural sigui el 2% del pressupost de la Generalitat, un camí que diuen que ja han començat a fer: “Vam començar en l’1,1% i hem passat a l’1,7% en el pressupost del 2024”, ha dit Vilalta, fent referència als comptes que no es van arribar a aprovar i que van precipitar l’avançament electoral.

Per garantir l’estat del benestar, proposen d’ampliar la gratuïtat a tot el primer cicle de l’educació infantil, garantir l’equitat territorial i de resultats al sistema de salut de Catalunya, desplegar la limitació dels preus dels lloguers i invertir almenys 1.000 milions d’euros cada any en polítiques d’habitatge. En l’àmbit de la seguretat, proposen de desplegar la comissaria virtual dels Mossos d’Esquadra. És a dir, un servei digital per a acostar la feina de la policia als ciutadans i potenciar la lluita contra els delictes digitals. També proposen de continuar la feminització dels cossos de seguretat i emergències i adaptar el marc legal de seguretat per als desfiaments actuals.

En l’àmbit de la transició ecològica, diuen que treballaran per canviar el model energètic cap a un model “més just i verd”, amb un horitzó del 100% d’energia renovable, i amb la idea de tendir al residu zero i la mobilitat sostenible. També proposen de consolidar l’Energètica, la companyia energètica pública constituïda per la Generalitat durant aquesta legislatura i que actualment solament genera i subministra energia a edificis públics.

Vilalta s’ha vantat dels baixos nivells de desocupació que hi ha ara com ara, que ha definit d’històrics. “Moltíssima gent s’ha incorporat al món laboral, i ha estat possible gràcies a l’opció ferma i pública per la reindustrialització de Catalunya”, ha dit, i ha llançat un dard al PSC i Junts: “Mentre alguns opten pel monocultiu turístic, o per un model basat en la totxana i el joc, ERC defensa un model que competeixi amb reindustrialització, però també amb valor afegit, coneixement, recerca i innovació.” Així, proposen mesures econòmiques per a afavorir la reindustrialització amb llocs de feina estables i de qualitat, amb l’objectiu d’assolir un pes industrial del 25% del PIB català el 2030. En l’àmbit laboral, proposen de consolidar el Marc Català de Relacions Laborals, avançar cap a la setmana laboral de quatre dies i fixar un salari mínim de referència català; i en l’àmbit agrícola i ramader, es comprometen a impulsar una llei per la sobirania alimentària, a simplificar els tràmits administratius i a garantir preus justs per al sector primari.

El programa d’ERC també inclou mesures en l’àmbit del feminisme i drets LGBTI+, com ara desplegar una xarxa lila de país de prevenció de violències masclistes o aprovar una llei trans catalana. Per a la transparència i la lluita contra corrupció, proposen d’agilitzar l’administració pública, i per lluitar contra el desequilibri territorial, es comprometen que la primera llei a portar al parlament serà l’estatut dels municipis rurals. A més, diuen que arran de l’amenaça de l’extrema dreta, insten el conjunt de forces polítiques a fer de l’antifeixisme una lluita compartida en la defensa dels drets humans.

Unes dues-centes cinquanta persones de diverses procedències polítiques i professions han publicat un manifest de suport a la llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya, que encapçala Carles Puigdemont, per a les eleccions de Catalunya. Ho defineixen com una iniciativa popular a la qual es pot adherir qualsevol ciutadà, però, ja d’entrada, s’ha presentat amb el suport del raper Valtònyc; d’actors com Toni Albà, Lloll Bertran, Lluís Marco i Joan Lluís Bozzo; del sociòleg Salvador Cardús; l’arqueòleg Eudald Carbonell; els periodistes Carles Porta i Llibert Ferri; i la restauradora Ada Parellada, entre més. Podeu consultar ací el manifest i els signants.

Entre els signants del manifest, també hi ha persones que en el passat van estar vinculats amb uns altres partits, com Julià de Jòdar i Blanca Serra (CUP); Jaume Sobrequés, Núria Albó i Pere Ayguadé (PSC); Bernat Joan, Jaume Rodri i Àngel Colom (ERC); Toni Strubell (SI); i Carme Garcia i Jaume Nualart (ICV). Hi ha més noms coneguts de la societat catalana, com la dibuixant Pilarín Bayés; l’ex-presidenta de la Cambra de Barcelona Mònica Roca; l’empresari i analista econòmic Alfons Duran Pich; l’ex-secretària del president Josep Tarradellas Montserrat Catalan; o l’ex-portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, Mònica Sabata.

Tota la informació sobre les eleccions a Catalunya 

També hi ha escriptors i editors, entre els quals, Albert Sánchez Piñol, Iolanda Batallé, Joan Rendé, Isabel Martí, Anna Soler-Pont, Imma Tubella, Isabel Oliva, Àlex Susanna, Jordi Cabré, Enric Larreula, Isidor Marí, Jaume Pérez-Montaner, Celdoni Fonoll i Marcel Riera; i científics, com ara Josep Amat, Enric I. Canela, Alícia Casals i Abel Mariné.

El manifest es titula “Amb el president Puigdemont, cap a la Catalunya independent”, i diu que la llista que encapçala Puigdemont “lliga com cap altra amb la legitimitat de l’històric referèndum de l’1 d’octubre de 2017”, i afegeix: “El lideratge de qui és el més reconegut defensor de la causa d’alliberament de la nació catalana tant als Països Catalans com a Espanya, Europa i arreu del món és un actiu del màxim nivell, que mereix el nostre suport i que no podem malbaratar.”

“La lluita tenaç de Puigdemont el fa mereixedor de respecte i de prestigi internacional com a valedor d’una causa justa i democràtica”, diu el manifest. Amb l’amnistia a l’horitzó i la possibilitat de Puigdemont de tornar de l’exili, els signants demanen: “Cal unir esforços per reprendre amb més força i intel·ligència el camí emprès i culminar-lo”.

“La Catalunya d’avui ha de poder respondre als reptes d’una societat diversa en la qual el català ha de ser la llengua pròpia i vincle de cohesió, enmig d’altres grans reptes de la globalització i de l’emergència climàtica que cal atendre amb urgència”, afegeix. Tan sols així, diu, es podrà avançar cap a “la Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”, com deia el president Francesc Macià. “El 12 de maig cal anar a les urnes i fer costat al president Carles Puigdemont”, acaben.

Al barranc de Font Freda, sobre el qual és edificada bona part del poble de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), darrerament hi ha hagut moviments de terres, que han causat esquerdes en alguns edificis de la localitat. Les afectacions són sobretot en un carrer, una plaça i un establiment hoteler. Geòlegs de l’Institut Geològic de Catalunya analitzen la zona i a l’informe preliminar aconsellen de fer actuacions de consolidació.

El batlle de Salàs de Pallars, Jaume Solé, ha explicat que era un barranc inestable i que l’informe proposava un seguit d’actuacions. Adverteix que és una obra important i costosa i confia en l’ajuda de la Diputació de Lleida i el govern de la Generalitat per a executar-la.

En aquest barranc hi ha moviments d’ençà del 2019, segons que ha detallat Solé. Aleshores, l’informe dels tècnics va aconsellar de controlar l’evolució, però ara la situació ha canviat i recomanen de fer-hi una actuació d’urgència. El talús que va del fons del barranc al poble és d’uns setanta metres.

Solé ha dit que ara era urgent de redactar el projecte i cercar el finançament, atès que l’informe recomanava d’actuar amb certa celeritat.

Compromís de la Diputació de Lleida

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ja va prendre el compromís fa uns quants dies de cercar una solució, conjuntament amb la Generalitat, per a consolidar el barranc.

La Sindicatura de Comptes ha detectat unes quantes disfuncions comptables en els contractes a empreses per prestar el servei als centres d’acollida de menors de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La Sindicatura ha fet públic un informe del període 2016-2020. Entre d’altres, ha conclòs que la DGAIA va prorrogar uns quants contractes sense signar cap document de pròrroga, tot i que es van continuar prestant els serveis. També es va fer servir reiteradament el procediment d’emergència en la contractació dels serveis el 2017 i el 2018 sense que es complissin els motius recollits legalment. A més, es van incloure modificacions del règim econòmic que van suposar una alteració significativa dels contractes originals.

D’altra banda, explica que en els centres de la mostra la despesa reconeguda per la DGAIA va ser superior a la despesa contractada en 774.283 euros l’exercici 2016, 5,26 milions el 2017 i 11,80 el 2018. Davant la manca de formalització o retard en la formalització de les pròrrogues dels contractes dels serveis prestats, la facturació d’aquests serveis “no tenia cobertura legal per al reconeixement de la despesa”.

Per pagar aquesta despesa, en els exercicis del 2017, 2018, 2019 i 2020 la DGAIA va tramitar diferents comunicacions al govern perquè prengués coneixement del reconeixement extrajudicial de crèdit. La sindicatura ha afirmat que la manca de tramitació de les pròrrogues podia ser motiu per incórrer en un supòsit de responsabilitat establert normativament.

L’informe també ha fiscalitzat el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, de qui assegura tampoc va formalitzar en cap document administratiu una part de les pròrrogues anuals dels contractes adjudicats a empreses prestadores dels serveis d’acolliment a la infància i l’adolescència de la capital catalana.

A més, assegura que el 2016 va reconèixer la despesa de 15 centres sense tenir cap empara formal per poder ser reconeguda en el pressupost. Afegeix que el 2018 els pagaments de les obligacions efectuats pel Consorci, per valor de 44,2 milions, es van fer senes que tinguessin un instrument jurídic vàlid vigent que els suportés. Aquests pagaments es van incloure després en l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdit del maig del 2019.

La Sindicatura conclou que la no formalització expressa de les pròrrogues abans de finalitzar el període de vigència establert en el contracte inicial o en la pròrroga de l’exercici anterior condueix a l’extinció del contracte, atesa la prohibició legal de les pròrrogues tàcites o no documentades. A més, considera que les resolucions d’adaptació dictades el 2019 i el 2020 serien també constitutives de nul·litat de ple dret pel mateix motiu i la sindicatura apunta que caldria sotmetre-les al procediment de revisió d’ofici.

Davant d’aquestes conclusions, la sindicatura ha recomanat avaluar les necessitats i fer estudis econòmics del cost del servei per adaptar els preus dels mòduls i continuar amb els processos de regularització que s’han iniciat.

La AP-7 registra fins a setze quilòmetres de retencions entre Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès en direcció Girona per la retirada d’un camió que ha bolcat a primera hora del matí, segons que informa el Servei Català de Trànsit (SCT). La via ha estat tallada en un primer moment i posteriorment s’ha reobert de manera gradual. Una grua ha retirat el camió, però encara s’està netejant l’asfalt. També hi ha fins a onze quilòmetres de retencions entre Parets del Vallès i la Roca del Vallès en direcció Barcelona.

Reoberts tots els carrils a l'AP-7 a Mollet en sentit nord #SCT #accident pic.twitter.com/C5v3QPrNzp

— Trànsit (@transit) April 18, 2024

Avui, 18 d’abril de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aqueste.

• I si es repeteixen les eleccions? Les causes d’un possible parlament ingovernable I Anàlisi d’Odei A.-Etxearte
• Marc Comanegra: “Conec independentistes catalans que s’han volgut formar militarment a l’estranger”
• Catalunya is not Andorra I Editorial de Vicent Partal
• Terricabras, la paraula i el buit I Mail obert de Núria Cadenes
• Tornarà el servei militar a Europa?
• Un Sant Jordi sense rosa catalana? El darrer productor que resisteix sospesa de tancar el negoci
• “Estem tossudament alçats”: els sanitaris es conjuren a blindar el català al sector
• Últim sarau amb l’amic Terricabras I Article de Jordi Sebastià
• Geòrgia tramita una polèmica llei d’influència estrangera que fa perillar l’accés del país a la UE
• Enric Casasses: “És fals que Salvat-Papasseit al costat de Riba i de Foix sigui poca cosa”

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’escriptora Clara Queraltó ha reclamat la creació “d’un món referencial en català” a les xarxes socials com a eina per combatre el retrocés de la llengua. L’autora ho ha dit durant el Pròleg de Sant Jordi, l’acte institucional que obre les celebracions prèvies del dia dels llibres i les roses. Queraltó, que comparteix l’escriptura amb la docència, s’ha sentit amb “l’obligació” de recordar que “hi ha una batalla que perdem” que és la del català a les aules. Per la seva banda, l’escriptor Jordi Puntí, que ha compartit atri amb Queraltó, ha defensat Sant Jordi, “ara que és una festa de masses”, com un dia per “reivindicar el poder de la literatura”, i ha convidat la ciutadania a comprar, llegir i regalar llibres “en català”.

Clara Queraltó: “Em sembla molt poc interessant la literatura que pretén ser model de res”

Puntí ha explicat que en els dos mesos que fa que ha publicat l’última novel·la, Confetti, que s’endinsa en la vida del músic polifacètic Xavier Cugat, ha anat “amunt i avall” de Catalunya per presentar l’obra, i ha assegurat que si ha pogut treure alguna conclusió de les xerrades que ha fet amb lectors arreu del territori és que “la literatura és viva”. L’autor de Manlleu ha defensat la necessitat vital de “sentir històries”, una manera, ha dit de “fugir d’una realitat complicada a tots nivells”.

L’acte ha comptat també amb la participació del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha afirmat que l’acte d’avui “permet començar a olorar Sant Jordi”, un d’aquells dies que “Catalunya es mira al mirall i s’agrada”. Tot i això, ha coincidit amb Queraltó en què “avui la llengua no avança tant com ens agradaria”, i ha recordat la responsabilitat de revertir aquesta tendència. “Tenim les eines per fer-ho, per reforçar la funció social del català, que és clau per seduir nous parlants”.

Alhora ha alertat que des de les institucions no es pot flaquejar, i que han de tenir “l’habilitat de revitalitzar la llengua”. “Avui hi ha més gent que mai que coneix el català, i el que cal ara és fer un gran salt endavant en l’ús social de la llengua”, ha dit Aragonès, que s’ha mostrat convençut que és possible assolir aquesta fita. L’acte l’ha obert la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha celebrat que Sant Jordi és “una jornada de la gent i per a la gent”, i que ha afirmat que l’executiu català té l’objectiu “que tot l’any sigui Sant Jordi” i que la gent compri llibres tot l’any.

El tribunal contenciós administratiu ha tombat aquest vespre el recurs presentat per Ciutadans contra la candidatura de Carles Puigdemont per a les eleccions a Catalunya. D’aquesta manera, el president podrà presentar-se als comicis com a cap de llista de Junts.

Carles Puigdemont, sobre Aliança Catalana: “No negociaré mai amb cap formació d’ultradreta”

Ciutadans recorria contra la decisió de la Junta Electoral provincial de Barcelona d’avalar la candidatura. El contenciós administratiu considera que la decisió de la junta s’ajusta a dret.

La fiscalia havia demanat també de rebutjar el recurs en considerar que Ciutadans no havia aportat cap element nou del qual pogués inferir-se l’incompliment del requisit d’inscripció al cens electoral vigent.

I si Puigdemont és detingut de camí cap a la investidura? Llarena l’hauria d’alliberar

El candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha dit aquest matí que el padró de Puigdemont no respon a la realitat perquè no viu a Catalunya, una opinió que no ha fet canviar de parer al tribunal. “Si tots els candidats hem de complir determinats requisits legals, Puigdemont no pot estar per sobre les lleis. Demanem que tots els candidats estiguem en igualtat de condicions”, ha lamentat.

Marc Comanegra és l’autor de Nova Planta 2034, ni treva ni pau, una novel·la que ficciona un xoc armat violent i cruel a Catalunya d’aquí a deu anys. Comanegra, universitari de carrera científica, ha escrit una novel·la que conté forts components de ciència-ficció d’ús civil i militar, i escenes violentes, cruels [podeu llegir-ne un fragment]. Comanegra és un pseudònim, però no és pas anònim, que l’autor assisteix a les presentacions del llibre i per Sant Jordi signarà llibres a les sis de la tarda a VilaWeb. Però, de moment, prefereix separar el seu nom real del literari, per seguretat (“He vist creadors a la presó, com Hasel. I no em fio de què pugui passar”, ens deia fa uns dies) i també per separar la seva activitat professional de la literària. El llibre Nova Planta 2034, autoeditat, ha venut fins ara 700 exemplars, diu l’autor, gràcies al boca-orella. Els exemplars es venen a Amazon; a alguns punts de venda (VilaWeb, a Barcelona; llibreria Arola, a Molins de Rei; i a la botiga Malapell, a Sabadell) i a les presentacions (n’ha fet dues, i la pròxima serà el 25 d’abril, a dos quarts de vuit a l’Ateneu Igualadí). VilaWeb ha entrevistat Marc Comanegra per parlar de la novel·la i els seus punts de vista.

—Marc Comanegra és un pseudònim. Per què?
—Vull separar la meva activitat professional de la meva activitat literària. Al final, la qüestió important és la història, tot i que sé que la gent es fixa en els autors.

—Escriviu professionalment?
—Jo tinc una feina més tècnica, i professionalment escric, però és una escriptura tècnica, d’informes, de fer presentacions, per a clients…

—La novel·la comença un 26 de gener. Per què?
—És una data important per als catalans: el 26 de gener de 1641 hi ha a la batalla de Montjuïc, amb la victòria catalana enfront dels terços castellans. Franco va entrar per la diagonal un 26 de gener de 1939, i la interpretació diu que era per contrarestar aquella derrota del 1641. El llibre explica un tercer 26 de gener. La novel·la fa diversos jocs, i un dels importants és la inversió de rols. Què passa si tot el que hem patit els catalans, ara ho féssim els catalans? Quins sentiments i reaccions provoca en el lector?

Podeu trobar  Nova Planta 2034, ni treva ni pau a La Botiga de VilaWeb

—Per què aquesta atracció per una ficció militar?
—Per a mi, el model d’independència perfecta és el de Txecoslovàquia, però la realitat és que també hem vist processos d’independència enfront d’una potència agressiva (com ha estat, històricament, Castella, al mateix nivell que Rússia o Turquia). I els processos reeixits d’independència són els que s’enfronten a aquesta violència.

—Amb qui us heu inspirat per als personatges?
—Conec independentistes catalans que s’han volgut formar militarment internacionalment i han participat en conflictes bèl·lics de tot el món. Independentistes catalans que, per un servei al país, han adquirit experiència militar, que és fonamental. Tu no pots construir un exèrcit o unes forces de seguretat del no res. Els cossos policials tenen material que pot ser d’ús militar o d’ús policial. Normalment, els països que aconsegueixen la independència es basen en els sistemes policials amb aquest material de doble ús que passa de civil a militar. I molts països del món envien també tropes que en diuen d’ajuda humanitària, però que senzillament serveixen perquè les seves tropes agafin experiència en combat real. Perquè a cada generació aquesta experiència es perd. Espanya, per exemple, envia tropes en conflictes. Jo he tingut familiars que han participat en l’exèrcit espanyol en conflictes internacionals.

—El llibre dóna molta importància als personatges femenins.
—La primera escena del llibre, que és la que capta l’atenció, inicialment estava pensada entre un policia espanyol i tres militars homes. I aquí em vaig adonar que cometia el mateix error que un dels meus referents, Isaac Asimov, que en les seves primeres obres no hi sortien dones. I vaig dir, mira, que sigui una dona. I és un dels personatges que s’ha apoderat, sorprenentment, de la novel·la. La conversa amb la correctora m’ha ajudat molt, i m’ha donat la visió femenina. I li ho agraeixo molt. En el cas dels personatges homes, porten noms d’amics. I en el cas de les dones, amigues, i dones que he conegut al llarg de la meva vida.

—Per què feu servir, encara que sigui poc, el castellà en alguns diàlegs?
—És un element de confrontació, en el nostre dia a dia. Volia jugar amb això. És un element que un catalanoparlant entén. És important el joc entre el català i el castellà a la novel·la.

—Comenteu la frase: “Aquest llibre és un llibre feixista.”
—A vegades la gent que està molt ideologitzada políticament, té una visió molt simplista. I ho redueix tot al feixisme. El feixisme és un fenomen del segle XX i la humanitat té tres-cents mil anys. Fenòmens que s’expliquen a la novel·la han passat al segle XX, han passat al segle XIX, al XVIII, al XVII, al XVI i al XV. I són fenòmens durs, òbviament. El llibre juga amb això. La sèrie The boys, que és de superherois malèvols, algú pensa que és feixista? Jo he volgut reflectir aquesta maldat en alguns personatges, sí. També per veure quina reacció provoca en el lector. I totes les crueltats que s’hi expliquen, ja et dic que és per jugar amb la inversió de rols. Han passat. I han passat abans del feixisme. Crec que anem cap a un autoritarisme cada vegada més clar, i el que faig amb el llibre és estirar la corda fins al màxim. Si els catalans tinguéssim un poder absolut, sense que ningú pogués aturar-nos, fins on podríem dur això? Jugo amb això.

—I es veu que als catalans se’ls en va la mà.
—En aquest sentit, crec que els catalans no som especials ni diferents de cap altre poble. I tenim un dol nacional i unes coses acumulades, sobretot la gent que té consciència històrica, de les injustícies que hem patit i de la impunitat que ha resultat d’aquestes injustícies. Crec que és imaginable que hi hagi determinats perfils que se’ls en vagi la mà. Imaginable no perquè hi estigui d’acord, sinó perquè això passa en altres societats.

—Quant de temps heu dedicat a escriure la novel·la?
—El primer esborrany, de 75.000 paraules, va ser un mes dedicat fonamentalment a escriure això (entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre). Sóc autònom i és el mes que tenia lliure. Després, fins al desembre, vaig revisar capítol a capítol, fins que en quedés content.

—Quins referents literaris teniu?
—Soc bàsicament lector d’assaig. I les novel·les que llegeixo són thrillers que m’enganxen. Sóc fill de l’aposta que es va fer als anys noranta de traduir best-sellers al català. És un gènere que em va enganxar. A part d’Isaac Asimov i la ciència-ficció, doncs, Michael Crichton, John Grisham, Dan Brown. He intentat de fer un crema-pàgines. I veig que el temps de lectura típic és entre tres dies i vuit. Hi ha gent que el llegeix d’una tirada. Era la idea.

L’autor, amb el pseudònim Marc Comanegra, posa a Barcelona amb el seu nou llibre, ‘Nova Planta 2034’.

—Teniu pensada una segona part del llibre. Què hi direu?
—La ciència-ficció serà més evident. El component nacional també serà un dels fils conductors, però hi haurà una reflexió més a escala global, no només a escala catalana. Aquesta és la intenció.

—Aquest llibre és una crítica al procés català?
—Sí, té un component de crítica al procés. I la crítica més concreta sobre el procés català serà en la segona part. En un moment en què no s’ha aconseguit l’objectiu, la crítica és legítima, crec.

—Si us demano com s’arriba a la independència, Marc Comanegra què diu?
—Que no en tinc ni idea. Com a individu se m’escapa completament, he acceptat la meva limitació en l’àmbit personal. Si tingués clar això, entraria en política. I no vull entrar en política, òbviament.

—Voleu dir res que no hagi preguntat?
—Primer, vull agrair als lectors l’entusiasme. És un llibre que es basa en el boca-orella i un experiment editorial. Crec que assistim al col·lapse del model editorial. Ja hem vist què ha passat amb la distribució per intentar d’emular el model de l’edició en castellà. Crec que és un error. Aquí vaig provant, d’una banda, el llibre electrònic, que crec que dóna moltes virtuts a la cultura catalana, i d’una altra, la impressió sota demanda. Crec que les llibreries haurien de tenir màquines d’impressió sota demanda i replicar el model Amazon, però amb els interessos nacionals catalans i per a la cultura catalana. Òbviament, és un model que té espais per a professionals, per a un dissenyador gràfic que faci una bona coberta, per a un maquetador, per a un corrector (cal un corrector i jo n’he tingut). Una de les coses que em sap greu és que aquest model ara exclou les llibreries. Però jo no tinc capacitat de repartir a les llibreries, i a mi el model tradicional de distribuïdors no m’interessa, perquè em quedo sense diners, em quedo sense marges. Ara hi guanya tothom tret dels autors, perquè molt pocs autors poden viure de la seva obra. Hauríem d’anar a un model en què l’autor hi guanyi, i després, els altres.

Tornarà el servei militar a Europa? Aquesta és la possibilitat que exposà el mes passat el primer ministre de Letònia, Edgars Rinkevics, que demanà un “debat seriós” sobre aquesta qüestió. “Ningú no vol lluitar, però el problema és que ningú tampoc no vol ser envaït”, va dir.

Lluny de ser un exabrupte, fa mesos que la proposta va prenent força entre els dirigents europeus, particularment després de la invasió russa d’Ucraïna. Les declaracions de Rinkevics potser es destaquen per la contundència, però Letònia –que ha reintroduït el servei militar enguany– no és, ni de bon tros, l’únic estat europeu que n’ha parlat aquests darrers mesos. Sense anar més lluny, el govern de Dinamarca va anunciar el mes passat l’ampliació del servei militar obligatori de quatre mesos a onze, estenent-lo també a les dones a partir del 2026. Més recentment, països com ara Alemanya –que el va derogar l’any 2011– també han parlat de recuperar-lo, com suggerí el ministre de Defensa, Boris Pistorius, en una entrevista publicada al desembre.

Però és el conflicte a l’est d’Europa el punt d’inflexió que trencarà una tendència secular de dècades? Fins a quin punt és una possibilitat realista en l’Europa del segle XXI el servei militar?

El servei militar, una antiga relíquia que torna

Tot i ser una pràctica molt estesa entre els països europeus durant bona part del segle XX, el reclutament obligatori va perdre pes ràpidament a partir dels anys noranta, coincidint amb la reformulació de les prioritats militars del continent, arran de la caiguda de l’URSS i la fi de la guerra freda. Després d’un segle en què els reclutes havien lluitat en els grans conflictes en una proporció molt superior a la dels militars de carrera, la professionalització es va començar a estendre entre els exèrcits europeus durant els primers anys del nou mil·lenni, a mesura que els programes de reclutament es deixaven enrere i la despesa en defensa dels estats queia, en resposta a un panorama geopolític menys turbulent. Del 1994 al 2001, cinc dels principals estats europeus van optar per derogar el servei militar obligatori: Bèlgica (1994), els Països Baixos (1996), Itàlia (2000), l’estat francès (2000) i l’estat espanyol (2001). Polònia va eliminar el reclutament forçós el 2009, i Alemanya el 2011.

L’expansionisme rus a l’est d’Europa, tanmateix, ha capgirat aquesta tendència en pocs anys. Ucraïna, que havia abolit el reclutament obligatori el 2012, el va restaurar el 2014, coincidint amb l’esclat de la guerra del Donbàs. Dos anys més tard –poc després de l’annexió russa de Crimea– s’hi afegí Lituània, i Suècia el va reinstaurar el 2017.

Però no ha estat fins a la invasió russa d’Ucraïna, i el retorn consegüent dels tambors de guerra al continent, que la possibilitat de recuperar el servei militar obligatori ha tornat als salons del poder d’Europa. Les crides dels estats europeus a augmentar la despesa militar i els reports de la intel·ligència alemanya i russa sobre un hipotètic atac híbrid rus contra l’OTAN no ha fet sinó inflar aquesta possibilitat.

Un patró geopolític clar

Però realment el servei militar pot tornar a Europa? Certament, no tots els grans estats del continent hi estan disposats. Al Regne Unit, el secretari de Defensa Grant Shapps ho ha descartat taxativament:  “No tenim cap mena de pla per a fer res d’això –digué al gener–. És una ximpleria. […] No ho tenim pas a l’agenda, ara com ara.” Més recentment, al març, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, també descartà de tornar al reclutament forçat. “De cap manera, ni tan sols crec que li hagi passat pel cap a ningú“, digué. A Portugal, els dos principals partits polítics –el Partit Socialista i el PSD– també ho han desestimat.

Si observem amb detall els països que han reintroduït el reclutament forçós aquests últims anys, de fet, hi veurem un patró geopolític clar: com més a prop són d’un veí militarment agressiu, més possibilitats semblen tenir de recuperar –o de no derogar– el servei militar. Aquest és, precisament, el motiu que Robles va adduir al març: “Hi ha països que, efectivament, per la situació geogràfica, perceben més aquesta preocupació. La realitat no és allò que un vol, sinó allò que altres –gent com Putin– ens imposen quan maten els ciutadans.”

Ara com ara, un total de nou països de la Unió Europea mantenen alguna mena de servei militar obligatori, dels quals la gran majoria (llevat de Suècia i Letònia) no l’han arribat a derogar mai. Són Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Estònia, Lituània, Letònia, Àustria, Grècia i Xipre. Tret d’Àustria (que no és membre de l’OTAN i, per tant, depèn molt més de les capacitats defensives pròpies), la resta d’aquest grup d’estats tenen veïns militarment agressius (Rússia, en el cas dels estats nòrdics i bàltics) o bé veïns amb qui fa dècades que mantenen tensions diplomàtiques intractables (Turquia, en el cas de Grècia i Xipre).

La formació dels soldats i els valors de la ciutadana, obstacles afegits

Un obstacle afegit per a la reimposició del reclutament forçós, sobretot allà on el risc de confrontació militar no és immediat, és la formació. Perquè formar un soldat per a la guerra moderna –en què és clau el domini d’armament tecnològicament avançat– és un procés llarg i costós que difícilment es pot cobrir amb un programa d’entrenament bàsic de pocs mesos. Shapps, en les seves declaracions sobre el reclutament, ja va al·ludir a la necessitat de mantenir un exèrcit professionalitzat i integrat per soldats experts.

Un altre interrogant és fins a quin punt els ciutadans estarien disposats a acceptar la recuperació del servei militar obligatori, després de dècades d’absència. Aquesta és, precisament, una de les premisses d’un estudi publicat fa poc per Vincenzo Bove i Riccardo di Leo, professors de la Universitat de Warwick, i Marco Giani, professor del King’s College de Londres. Remarquen que l’interès dels ciutadans europeus pel reclutament –especialment entre els més joves– és baix a causa de la desconnexió creixent, després de dècades de pau i sense servei militar, entre els valors de la societat civil i els de l’estament militar. D’aquest punt de vista, el suport creixent a l’exèrcit que s’ha registrat en alguns estats europeus d’ençà de l’esclat de la guerra a Ucraïna seria més una mostra de suport polític a causa d’una situació geopolítica incerta que no pas una disposició real a lluitar.

L’estudi conclou que la reintroducció del servei militar fins i tot pot ser perjudicial per als governs europeus, perquè pot fer créixer la desconfiança dels reclutes envers la resta d’institucions de l’estat i no necessàriament n’augmenta la disposició a defensar l’estat d’una amenaça externa, com diuen els partidaris de tornar al servei obligatori. “Ni l’establiment de vincles d’amistat improbables amb uns altres reclutes a llarg termini ni el foment d’un sentit obsolet de nació han d’ajudar necessàriament a vincular el ciutadà a les institucions democràtiques de l’estat“, diuen. I afegeixen: “El nostre estudi indica que, lluny d’augmentar la confiança en les institucions democràtiques, el reclutament pot tenir l’efecte contrari. Exposant els joves a un entorn militar amb una jerarquia molt clara, […] les polítiques de reclutament poden promoure la primacia de l’exèrcit sobre les institucions democràtiques.”

El reclutament, de fet, podria ser contraproduent fins i tot en termes purament militars. N’és un exemple l’exèrcit rus a la guerra d’Ucraïna, que durant el conflicte ha arrossegat tota mena de problemes de disciplina –amb desercions constants– dels soldats, en gran part reclutes sense gaire formació militar.

“Tor és infinit, no cap en dos llibres ni en vuit capítols d’una sèrie de televisió.” Carles Porta estrena el dilluns 29 la sèrie Tor, que tindrà una durada total de vuit capítols i que és el resultat de més de cinc anys de feina de rodatge i vint-i-set d’investigació periodística. A més, ha publicat Tor, foc encès, un nou llibre que aporta tot el coneixement sobre el cas aplegat del 2005 fins avui. De quin cas parlem? Doncs de la mort el mes de juliol de 1995 de Josep Montané, Sansa, a qui pocs mesos abans el jutge havia designat propietari únic d’una de les muntanyes més grans del Pirineu, amb una potencialitat enorme –un dels plans possibles era fer-hi una estació d’esquí, és clar que això era quan al Pirineu hi nevava regularment– i amb molts més interessos, com el contraban, especialment d’Andorra estant.

És possible que la concessió de la propietat de la muntanya a Montané fos la seva sentència de mort. “Tothom tenia motius per matar-lo”, diu Carles Porta en la projecció per a mitjans (amb una enorme expectació) del primer capítol de la sèrie. I per què? Doncs perquè Tor és un poble situat a més de 1.700 metres d’altitud, amb només tretze cases i una maledicció que hi pesa a sobre: una muntanya que serà propietat de qui pugui demostrar que passa més temps al poble. I, és clar, qui hi vol viure a Tor, sense llum, amb un fred que pela i ben sovint aïllats per la neu? Ser escollit la persona que més temps passa al poble i, per tant, propietari de la muntanya va ser el fet que va causar la mort de Sansa o hi havia algun altre motiu per a matar-lo?

Tor, un fenomen cultural

Segurament molts de vosaltres ja ho sabíeu, això que acabem d’explicar. Més que res perquè Carles Porta va fer un dels 30 minuts més vists de la història de TV3, el 1997, i sobretot perquè el 2005 va publicar un llibre que es va enfilar ràpidament a les llistes dels més venuts: Tor, tretze cases i tres morts (la Campana). De llavors ençà ja no hi ha hagut aturador: un esclat internacional del llibre, coincidint amb la fira de Frankfurt del 2007 –que va anar acompanyat d’un enorme augment de visites a Tor–; la presència de l’autor en festivals de novel·la negra; un redescobriment dels Pirineus com a escenari literari; un pòdcast amb dos milions d’audicions; i ara, finalment, aquesta sèrie de televisió. Tor és infinit, sí, però també un fenomen cultural que ha seduït lectors, oients, televidents, excursionistes i turistes de casa nostra i de tot el món.

És evident que aquesta sèrie (i el llibre) van precedits de l’èxit insòlit obtingut per tot el fenomen Crims (pòdcast de ràdio, documentaris de televisió, factoria de llibres, capítols que han obtingut un 30% de quota de pantalla), però quan es visualitza la sèrie es veu clarament que, a banda la voluntat pedagògica de Porta i el seu equip, poques coses hi tenen a veure.

A l’estrena, és clar, hi participà la plana major de TV3, començant pel director, Sigfrid Gras. “Tenim davant –va dir– una gran proposta de 3Cat en el gènere de la crònica negra, que ja vam començar amb Porta ara fa vint-i-set anys i que no ha parat de donar-nos bons resultats, bones crítiques i molta audiència.” Gras també va cercar la complicitat de Porta obrint-li les portes de la casa per fer allò que li plagués: “Això és una història periodística que va començar el 1997. Estem molt orgullosos d’aquesta sèrie, que té nom i cognom, i és Carles Porta. Estem segurs que Tor serà un dels grans èxits de la temporada. I esperem poder continuar treballant junts molts anys més.”

Vuit hores seleccionades entre cent noranta

Què hi trobarà l’espectador? D’entrada, alguna sorpresa com per exemple una cançó inicial interpretada per Roger Mas, que ja fa posar una mica els pèls de punta i crea una ambientació molt bona. L’altra sorpresa és l’ús de les maquetes per a recreacions del crim i del poble. I, en tercer lloc, un molt bon ús del material d’arxiu. Tot això crea un ambient una mica fantasmagòric que fa que l’espectador estigui inquiet en tot moment. Després hi ha les entrevistes i, sorprenentment un punt d’humor i la presència de Porta entrant i sortint en la narració de la història. Un producte nou, diferent, posat al servei de l’explicació. I que té molta literatura. Després hi ha tota la feina que ha fet l’equip a la sala de muntatge, perquè han partit d’un total de cent noranta hores de metratge.

Així doncs, la mescla del material d’arxiu, els nous plans atmosfèrics del poble i més de cinquanta entrevistes conformen el gruix de la sèrie. “Hi havia molts elements visuals que servien per a explicar part del relat, però no tot. Hi havia moments de la història que s’havien de recrear, i per això va sorgir la idea de construir una maqueta del poble de Tor, obra d’Eduard Grau, amb les cases, els camins i els cotxes i amb figures dels personatges protagonistes de la història en les diverses èpoques del relat. La maqueta conduirà els espectadors pels vuit capítols i els donarà totes les dades d’aquesta història. Aquesta és una altra de les grans diferències amb Crims, però és que no fem Crims, això és Tor. Volem que sigui un segell propi, i per això la maqueta es mou entre la realitat i el conte. Els ninos de la maqueta són un personatge més de la història. La banda sonora, amb veu de Roger Mas, hi ajuda molt, crea un clima increïble. És una suma d’elements petits que acaben tenint un paper gran. Amb tots aquests elements, hi ha una voluntat claríssima de fugir de Crims, i crec que ho aconseguim.”

I quin és aquest element literari que embolcalla tota la sèrie i en realitat tot l’univers de Tor? Doncs el foc. Això no és sols una història de cent anys de picabaralles, contraban, vividors, cases cremades, jueus desapareguts i assassinats, sinó essencialment quelcom que ens lliga amb l’essència d’explicar històries, de narrar contes a la vora del foc, un dels sistemes més antics de la història de la humanitat a l’hora d’explicar-nos històries. “I mira si tot és literatura que jo vaig dir a Joan Riambau que només escriuria trenta pàgines, que no podia fer res més, però m’hi vaig posar i em va absorbir tant que me’n van sortir cent cinquanta. I això és la base del llibre nou. M’hauria encantat tenir un any i mig per a fer-lo, però crec que amb tota aquesta intensitat ha sortit un llibre que ho explica tot.” Porta aquest Sant Jordi no signarà enlloc, però tot fa pensar que el llibre serà un dels més venuts. “Per això volia presentar la sèrie i el llibre abans de Sant Jordi, per donar les gràcies a tothom.”

Porta explica: “La sèrie ho té tot, és una metàfora de la humanitat, amb allò que és bo i allò que és dolent. Són vuit capítols i cadascun és únic. I anem descobrint a poc a poc tots els personatges clau de la trama i posant el focus sobre diversos sospitosos del crim. Serà una sèrie absolutament irrepetible, perquè són cent noranta hores de metratge que s’han de convertir en vuit hores de sèrie, gràcies a tot el meu equip. I fer que enganxi, que tingui el nivell de qualitat que s’espera. I sense la gent de Tor, sense els protagonistes, que són increïbles i impossibles d’inventar, tampoc no hi hauria història.” Porta va aprofitar la presentació per recordar que la productora no ha pagat a ningú per sortir a la sèrie i que tothom hi ha volgut participar, més de cinquanta entrevistes. Només hi ha dos o tres casos de persones que apareixen amb distorsions o amb la cara tapada. “Un és perquè és un contrabandista en actiu, i és clar, comprendreu que…”

Ara és a les mans dels espectadors i dels lectors decidir si el fenomen de Tor continua viu i si aquesta reconversió continua alimentant el mite. Segur que a tothom qui fa divuit anys que segueix la història li semblarà fascinant, però un dels objectius és incorporar tothom qui encara no en sap res. Ah, i un detall, el parlar pallarès se subtitula, sí, però en pallarès i no en estàndard. Petits detalls que fan gran i nostrada aquesta història.

The Washington Post · Francesca Ebel

El parlament de Geòrgia va validar ahir l’aprovació d’una polèmica llei que reprimeix els “agents estrangers”, a partir d’una llei que s’ha emprat àmpliament per a esclafar la dissidència política a Rússia.

El projecte de llei ha desfermat protestes multitudinàries als carrers i ha estat condemnat fins i tot per la presidenta Salomé Zurabíxvili. No és membre del partit polític Somni Georgià, que controla el parlament i el govern.

Zurabíxvili i més crítics afirmen que el projecte de llei és, en si mateix, un instrument per a facilitar la ingerència estrangera –concretament de Rússia– i posar traves al procés d’accés de Geòrgia a la Unió Europea.

Dimarts a la nit, mentre alguns manifestants s’enfrontaven a la policia als carrers de la capital, Tbilisi, Zurabíxvili va afirmar que el projecte de llei era una prova de la ingerència creixent de Rússia a Geòrgia. “La insistència de les autoritats a aprovar aquesta llei contra la voluntat de la població, i tot i les protestes dels socis, és una provocació directa, una estratègia de desestabilització de Rússia”, denuncià a Twitter.

La presidenta s’ha compromès a vetar la llei, però Somni Georgià té prou vots al parlament per a anul·lar-ne el vet.

Ahir, vuitanta-tres membres del parlament –tots representants de Somni Georgià– van votar a favor d’impulsar el projecte de llei, que ara passarà a la segona lectura.

En cas d’aprovar-se, la llei d’agents estrangers obligaria grups no governamentals i mitjans de comunicació independents a registrar-se com a “agents d’influència estrangera”. S’aplicaria a organitzacions, grups d’activistes i mitjans de comunicació que rebin més d’un 20% del seu finançament de l’estranger.

Una llei molt semblant a Rússia va desencadenar una campanya de persecució contra l’oposició política, a més de la clausura de nombroses organitzacions de notícies i grups de drets humans. Entre aquestes organitzacions, hi ha Memorial, que va rebre el Nobel de la pau l’any 2022.

Tbilisi, per una altra banda, argumenta que la legislació és necessària per a evitar la influència estrangera en la política georgiana.

Però el projecte de llei ha alimentat durant molt de temps els temors que el govern, sota la direcció de l’oligarca afí a Moscou Bídzina Ivaníxvili, vagi tornant a l’òrbita de Rússia i pugui fer descarrilar els plans d’accés del país a la Unió Europea.

Geòrgia va obtenir la condició de candidat oficial a la UE l’any passat, però Brussel·les tem que el país sofreixi un retrocés democràtic. Un report recent de la Unió Europea advertia a Geòrgia sobre la necessitat d’aturar la desinformació i les ingerències estrangeres, controlar els serveis de seguretat i reforçar la protecció dels drets humans.

Un intent previ d’aprovar la legislació sobre agents estrangers l’any passat ja va desencadenar tres dies de protestes multitudinàries i violentes als carrers de la capital, cosa que va fer que el projecte fos finalment arxivat.

Aquest mes, no obstant això, Somni Georgià ha anunciat que tornaria a presentar el projecte de llei. La Comissió d’Afers Jurídics del parlament hi ha donat el vist-i-plau, cosa que ha aplanat el camí perquè el projecte se sotmeti a una primera votació.

Dimarts desenes de manifestants van ser detinguts després d’enfrontaments violents amb la policia. Vídeos publicats a internet mostren agents antiavalots provant de desallotjar els manifestants dels voltants de l’edifici del parlament amb gasos lacrimògens i canons d’aigua.

Dilluns, Màmuka Mdinaradze –cap parlamentari de Somni Georgià– va prendre la paraula per parlar sobre el projecte de llei i, tot seguit, va rebre un cop de puny a la cara d’Aleko Elisàixvili, membre de l’oposició, cosa que va desencadenar una baralla més àmplia entre la resta de parlamentaris.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va negar dimecres que Rússia tingués res a veure amb la legislació. El projecte de llei, explicà, “no pot vincular-se amb la influència de Rússia, com afirma l’oposició georgiana”. Alhora afegí que “els països, en general, fan tot allò que poden per a protegir-se de la influència estrangera en la política nacional”.

Grups de defensa dels drets humans, entre els quals es troben Human Rights Watch i Amnistia Internacional, han denunciat la llei d’agents estrangers, tot vaticinant que retallarà llibertats bàsiques. Aquells qui infringeixin la llei podrien enfrontar-se a inspeccions molt estrictes i, fins i tot, penes de presó.

La legislació, segons que adverteix Human Rights Watch, és “incompatible amb el dret internacional dels drets humans i les normes que protegeixen els drets a la llibertat d’expressió i associació”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Sant Jordi és una de les dates més assenyalades del calendari. Per això, els catalans que viuen fora procuren de mantenir-ne la tradició organitzant activitats de tota mena, com ara, intercanvis de llibres, recitals de poesia, concerts, degustació de plats tradicionals i, fins i tot, exhibicions castelleres. La iniciativa del Diplocat Books and Roses reuneix les activitats organitzades per a celebrar la diada. Us n’oferim una llista.

La diada a Europa

El Regne Unit i Escòcia són alguns dels països que més celebren Sant Jordi. La ciutat de York organitzarà, per primera vegada, activitats relacionades amb la diada a The Blue House Bookshop. Aquest divendres, 19 d’abril, de 17.00 a 21.00, es faran classes de dibuix de natura morta –centrat en les roses–, xerrades amb escriptors locals i venda de llibres. Com a obsequi, regalaran bosses de tela amb un llibre i una rosa.

Diumenge, dia 21, el Centre Català d’Escòcia organitza el “dia de l’amor i la literatura” a Edimburg. A partir de les 15.00 i fins a les 18.30, hi haurà venda de roses, llibres, llibres de segona mà, rondallaires, micròfon obert de poemes per a tothom que vulgui participar compartir les seves creacions i concerts. Per acabar el dia, la Colla Castellera d’Edimburg farà una actuació. El mateix dia, a Londres, la delegació del govern al Regne Unit i Irlanda i l’Institut Ramon Llull organitzen la trobada #Booksandroses al Camden Market Hawley. A part de llibres i roses, també hi haurà una actuació del Cor Coral Català de Londres i castells. També a Londres, però el dia 25, se celebrarà Sant Jordi amb la presentació en català del llibre Casada i callada, d’Emma Zafón, amb la presència de l’autora. És una activitat organitzada per les entitats Valencians UK i Catalans UK i el suport del Centre d’Estudis Catalans i la Universitat Queen Mary de Londres.

Més al nord, a Copenhaguen, la comunitat catalana celebrarà el Sant Jordi amb activitats infantils, un recital de poesia i una exhibició castellera. Tot plegat es farà a la LiteraturHaus de 15.00 a 19.00.

Un Sant Jordi sense rosa catalana? El darrer productor que resisteix sospesa de tancar el negoci

A la capital alemanya, Berlín, unes quantes llibreries celebraran el dia del llibre i la rosa: el dia 23 d’abril, per cada llibre que es compri, també es rebrà una rosa de regal. Ho fan la llibreria Buchanndlung Anagramm, l’Andenbuch, Bartleby o LeseGlük.

Sant Jordi també serà un dia especial a París: el 23 d’abril, de 18.00 a 22.00, la delegació del govern català a França organitza una recepció institucional al Centre Nacional del Llibre, al costat del Museu d’Orsay. Allà, s’hi farà un concert del cantautor Roger Mas, que interpretarà poemes musicats de Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Eulàlia Anzizu Vila i Amadeu Vidal i Bonafont. Tots els participants rebran un llibre de literatura catalana traduït al francès, una rosa, un punt de llibre i una bossa de tela.

El 25 d’abril, a Budapest, amb motiu del dia de Sant Jordi, es farà una lectura de la traducció hongaresa del conte infantil Un estel al cel de Vallfogona, premi de traducció en hongarès. El dia 28, a l’hora del vermut, per segon any consecutiu, es llegiran poemes d’autors catalans. Aquesta vegada, seran de Salvat-Papasseit i Estellés.

Sant Jordi per tota la Mediterrània

Demà, l’autora de l’èxit de vendes Dolça introducció al caos, Marta Orriols, presentarà el llibre a Bolonya amb motiu de la diada de Sant Jordi. La traductora a l’italià, Stefania Maria Ciminelli, també hi serà present. El dia 23, el poeta i traductor Pau Sanchis, conegut artísticament com a Pau Sif, oferirà una conferència, on també hi haurà estands per a comprar llibres i roses. A Roma també s’han organitzat algunes activitats relacionades amb la festa del llibre i la rosa.

Del 22 al 26 d’abril, a Madrid es farà una exposició divulgativa que recorre la història de la literatura catalana, de l’època medieval fins a l’actualitat. L’exposició serà a l’entrada de la Facultat de Filologia de la Universitat Complutense de Madrid.

A Marsella, algunes llibreries regalaran roses, punts de llibre i bosses de tela per cada llibre d’un autor català que es compri. Algunes de les llibreries que participen en aquesta iniciativa són la Bouquinerie des Cinq Avenues, la llibreria Maupetit i la Vauban. També s’ha organitzat una ruta literària per la ciutat en la qual Montse Vendrell presentarà la seva novel·la Sabó de casa, una novel·la de ficció basada en fets reals que narra l’exili de Joan a Marsella per a evitar de ser enviat a la guerra del Marroc.

La delegació del govern de Catalunya a l’Àfrica del Nord organitza l’acte central de Sant Jordi a la llibreria Al-Kitab de Mutuelleville de Tunis. S’hi farà un col·loqui de llibres i dos recitals de poesia: un amb un poeta tunisià i marroquí –no s’especifica quins–, i un altre musicat amb poemes de Joan Salvat-Papasseit.

A Zadar, a Croàcia, el dia 25, l’artista catalana Glòria Ribera oferirà un recital musical d’electro-folk en clau feminista.

Tallers, manualitats i conferències: així se celebra Sant Jordi a l’Àsia

Seül celebrarà el Sant Jordi el 20 i 21 d’abril. A la capital de Corea del Sud, s’hi faran unes quantes presentacions orals per a conèixer la història i la cultura catalana, amb venda de llibres i amb tasts gastronòmics de Catalunya.

Al Japó hi ha unes ciutats que celebraran la diada. A Tòquio, el dia 20, de 13.00 a 19.00, s’han organitzat activitats al Casal Català, com ara, la conferència “Passeig per les estàtues de Sant Jordi a Barcelona”, a càrrec de Masahiko Hara; la presentació de Naginata, a càrrec de Sergi Foz i Cristina Hernando i la conferència “El haiku a la Catalunya del segle XX”, a càrrec de Yoshiko Tazawa, professora de la Universitat de Kansai, que després signarà llibres. A Kyoto, la celebració serà el dia 21 al Centre Cultural de Barcelona. S’hi farà un taller de marcs de fotos amb trencadissos i un taller de confecció de roses amb cinta de seda. Finalment, a Okinawa, el dia 27, de 14.00 a 16.30 s’hi faran conta-contes internacionals, teatre i treballs manuals.

Llibres i roses, també a Amèrica

A Buenos Aires, la capital de l’Argentina, s’hi faran dos actes principals: d’una banda, el dia 20, al Casal dels Països Catalans de La Plata hi haurà la presentació de la Coral Montserrat i la Coral Jove Philia, lectures de poesia, sorteig de llibres i la mostra de puntaires. D’una altra banda, el dia 23 es farà una conversa literària entre Luis Brandoni i Josep Vives i Portell; una lectura de fragments de Martin Fierro en català acompanyats de la guitarra de Santiago Mendoza i un concert del Cor de Catalunya, dirigit per Ana Laura.

Del 20 al 23 d’abril, coincidint amb la setmana de Sant Jordi, el Casal Català de Medellín organitza una àmplia gamma d’activitats per a tots els públics. El dia 20, hi haurà una ofrena flors i recitals de cant coral a la ciutat colombiana. El dia 21 es farà una botifarrada popular, i el 23, s’hissarà la senyera al Casal.

Sant Jordi 2024: activitats per a celebrar la diada a tot el país

El 26 d’abril, a São Paulo, estudiants de llengua catalana de l’Institut Ramon Llull de la ciutat brasilera faran un recital poètic musicat. El repertori serà de poemes i cançons tant catalanes com brasileres. Després del recital, hi haurà un micro obert per a tothom qui vulgui participar-hi.

A l’Havana, la Càtedra de Cultura Catalana, en col·laboració amb la Càtedra de Cultura Basca, la Càtedra Gallega (Facultat d’Arts i Lletres) i la Càtedra Alemanya (Facultat de Llengües Estrangeres), organitza els II Jocs Florals a la ciutat cubana, un certamen de poesia en el qual els alumnes de les quatre càtedres podran participar en tres categories: la primera, l’Englantina d’Or, amb el premi a la millor poesia sobre un tema patriòtic, un fet històric o tradicional de la regió de la llengua d’aprenentatge (sobre els Països Catalans, País Basc, Galícia o Alemanya); la segona, la Flor Natural, amb el premi a la millor poesia amorosa; i la tercera, la Viola d’Or i Plata (en la llengua d’aprenentatge, és a dir, català, basc, gallec o alemany), amb el premi a la millor poesia. El 30 d’abril es donaran els premis als guanyadors de cada categoria, es llegiran els poemes guanyadors i hi haurà algunes sorpreses més.

Sant Jordi, també a Austràlia

Tot i que sigui a l’altra punta del món, el Sant Jordi també se celebrarà a Austràlia. Al Casal Català New South Wales de Sydney, el dia 21, es faran unes quantes activitats que inclouran l’intercanvi de llibres i roses. A Melbourne, el 27 d’abril, al Casal Català de Victòria celebraran la diada amb una lectura de la llegenda de Sant Jordi, un amic invisible literari i la creació d’un mural de Sant Jordi.