Un jutjat de Barcelona ha condemnat la poetessa i dramaturga Juana Dolores a una multa de tres-cents euros per escopir i amenaçar de mort militants de Vox en una carpa que el partit va muntar al març a la plaça Lesseps de Barcelona.

En la sentència, el jutjat d’instrucció número 23 de Barcelona condemna l’artista per un delicte lleu d’amenaces. La sentència dóna per provat que Dolores es va acostar el passat 15 de març a una carpa de propaganda política que Vox havia instal·lat a la plaça Lesseps i es va dirigir als militants de la formació, amb l’ànim de menysprear-los, segons el jutge.

Mentre escopia un dels membres del partit d’extrema dreta, afegeix la sentència, la poetessa els va increpar amb les expressions: “No hauries d’existir, la classe treballadora està fins als collons de vosaltres, putos feixistes, us matarem a tots”.

Al judici, recorda el jutge, Dolores va admetre que havia increpat els militants de Vox i va justificar les amenaces amb l’argument que es tractava d’afirmacions retòriques, alhora que invocava la llibertat d’expressió i recordava que és un personatge públic.

La sentència considera que Dolores “va faltar no només a la consideració i respecte que mereix tota persona amb independència de les seves idees no convergeixin amb les pròpies”, sinó que a més les va humiliar amb actes “mancats d’educació” com escopir o insultar. “Cap retòrica existeix en aquestes expressions”, afegeix el jutge.

València no tindrà, finalment, cap seu oficial del Mundial de futbol 2030, organitzat conjuntament entre l’estat espanyol, Portugal i el Marroc. El president de la Federació Valenciana de Futbol, Salvador Gomar, havia confiat fins al darrer moment que també s’elegiria la seu de València, però s’ha descartat.

La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha fet públic aquest migdia els estadis que s’encarregaran d’acollir trobades a l’estat espanyol, així com les subseus. Per definir les seus, segons que explica la RFEF en un comunicat, s’han analitzat totes les possibilitats, també l’opció que hi hagués tretze estadis, que s’havia de prendre per unanimitat entre les tres federacions. La RFEF diu que treballat perquè aquesta opció fos viable, cosa que segurament hauria permès que el Mestalla esdevingués seu oficial. Però tant la federació portuguesa com la marroquina han considerat que s’ha de respectar la normativa de la FIFA, que estableix que hi ha com a màxim vint seus, onze de les quals a l’estat espanyol.

Entre les onze seus oficials, hi ha el Camp Nou de Barcelona i l’RCDE Stadium de Cornellà de Llobregat. També s’han determinat quaranta-cinc subseus, que serviran per a fer entrenaments i altres proves. N’hi haurà a Catalunya, al País Valencià i a les Illes. Us les detallem.

• Ciutat Esportiva Camilo Cano, a la Nucia.
• Nova Ciutat Esportiva de l’Elx.
• Villaitana Football Center, a Benidorm.
• Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza, a Vila-real.
• Nova Ciutat Esportiva Girona FC.
• Torremirona Relais Hotel Golf & Spa, a Navata.
• Camiral Golf & Wellness – Escola de Futbol de la Vinya, a Caldes de Malavella.
• Estadi Palladium Can Misses + Annex, a Eivissa.
• Ciutat Esportiva Antonio Asensio – RCD Mallorca.
• Futbol Salou Sports Center, a Salou.
• Nou Estadi Costa Daurada + Annex, a Tarragona.
• Oliva Nova Sports Center, a Oliva.
• Instal·lacions de Paterna – València CF.
• Ciutat Esportiva Levante UD, a Bunyol.

El president del parlament, Josep Rull, ha tornat al centre penitenciari dels Lledoners (Bages), on va passar dos anys i mig de la seva vida arran del procés. “No he tornat com a pres polític, sinó com a president, i això té una força simbòlica brutal”, ha destacat.

Durant dues hores i acompanyat de la consellera de Justícia en funcions, Gemma Ubasart, ha recorregut els mòduls que més freqüentava. Visiblement emocionat, Rull ha explicat que el més impactant ha estat tornar al mòdul de comunicació, on parlava amb els fills.

Sobre una possible detenció de Puigdemont si torna a Catalunya, Josep Rull ha dit que l’únic escenari que descarta és la passivitat. A més, ha defensat el parlament com a zona segura.

La jutgessa Carmen García ha decidit d’amnistiar l’ex-conseller Francesc Homs, que era a un pas de judici per un suposat delicte de malversació per la concessió de subvencions i contractes a dit –per un import 58.000 euros– per a promocionar la independència. En la interlocutòria, la magistrada contradiu el Tribunal Suprem espanyol i conclou que la malversació no va afectar els interessos financers de la Unió Europea (UE).

En el tercer apartat dels fonaments jurídics, García s’enfronta directament al parer de Pablo Llarena i Manuel Marchena, que no han volgut amnistiar la malversació de Puigdemont, Comín, Puig i els condemnats pel procés. Concretament, assegura que no hi ha “cap mínima acreditació al llarg de la instrucció o en l’àmbit del Tribunal de Comptes” que les despeses del cas afectessin o provinguessin de fons o ajudes europees.

La causa és una derivada de la macroinvestigació del Tribunal de Comptes contra les despeses en acció exterior entre 2011 i 2016. De fet, abans d’aplicar l’amnistia, la jutgessa ja havia intentat d’arxivar el cas, però un recurs de la fiscalia a l’Audiència de Barcelona havia deixat Homs i l’ex-secretari d’Exterior Senén Florensa –defensats per la lletrada Judit Gené– a un pas de judici. Ara, el ministeri públic no presentarà cap recurs.

Feia calor, avui, al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella. Els ventiladors no eren suficients per a refrescar un ambient carregat. Ni tan sols les noves obertures després de les obres de rehabilitació de Dalt la Sala. Només les vistes privilegiades sobre el port i la plaça del Born, apaivagaven la tensió que es respirava abans del ple. Algú va fer volar el fantasma d’un possible trànsfuga que no votaria a favor de la moció, però no hi ha hagut sorpreses i Llorenç Ferrer s’ha convertit en batlle de Ciutadella amb els vots del PSOE, PSM i Ciutadella Endavant. Un any després, els tres partits de l’esquerra s’han posat d’acord i han presentat una moció de censura contra la batllessa del Partit Popular Juana Mari Pons. La sensació entre les forces progressistes ha estat que avui esmenaven un error que van cometre el mes del juny del 2023 quan no es van posar d’acord, i així ho han verbalitzat. Amb tot, Ferrer ha dit, en acabar el ple que el passat és passat i que no cal mirar endarrere.

Aquest ple ha vingut precedit per l’expectació mediàtica, però també ciutadana. Molt abans de l’hora prevista el Saló Gòtic ja era ple de seguidors i càrrecs del PP i del PSOE. Moltes persones que volien seguir-lo han quedat drets i, fins i tot, fora. Tots els discursos han estat esquitxats per crits, aplaudiments i retrets per part del públic segons qui era que estava en l’ús de la paraula. També hi ha hagut nervis quan la mesa ha donat la paraula, per error, en primer lloc al candidat a batlle.

Infàmia i ridícul

En el seu discurs, la batllessa sortint que ha acusat els grups de l’esquerra de presentar aquesta moció, únicament perquè no suporten estar a l’oposició i volen el govern al preu que sigui.

Juana Mari Pons, que ha defensat que el seu partit va ser el legítim guanyador de les eleccions del 2023, ha dit que aquesta moció passarà a la història de la política de Ciutadella perquè és la primera i perquè no hi ha una causa clara. Pons ha recordat que durant aquest any ha estat capaç de governar amb minoria i ha desafiat els grups de l’esquerra a fer un referèndum entre la ciutadania per veure si estan d’acord amb aquest canvi de govern. Ella ha defensat la feina feta sempre a favor dels interessos del poble. “Ens comprometem a continuar fent feina i defensar els interessos del poble. Com a cap de l’oposició em veig compromesa amb la gent de Ciutadella abans que amb el meu partit”, Ha dit.

Pons, que ha dit que d’ençà del primer dia sabia que aquest dia arribaria, ha ocupat el seient de batllessa fins que no s’ha produït el canvi, a pesar que els grups que han presentat la moció havien demanat que el deixés lliure, ja que la sessió l’han conduïda la regidora més gran i la més jove del consistori.

El portaveu del PP ha lloat la tasca feta i ha qualificat d’infàmia i de ridícul la situació que s’estava vivint en aquell ple. “Volen la cadira a qualsevol preu, així no avançam com a poble”, ha dit.

Corregir els errors

La portaveu dels socialistes, Sandra Moll, ha recordat que, amb onze regidors, els partits progressistes tenen la majoria del ple i que durant aquest any, l’han aprofitada per a aprovar diverses iniciatives. Ha acusat el PP d’haver posat en marxa una guerra bruta i una campanya del fang contra les persones que integren els partits. “No respecten la democràcia, no tenen projecte per Ciutadella, per això és necessària la moció”, ha dit. I en aquest moment ha respost unes declaracions en què l’anterior batllessa havia dit que la política és un hobby. “Per nosaltres és una gran responsabilitat la feina per a millorar la societat que tenim. Parlam del futur i dels interessos generals dels ciutadans. Ho fem per compromís i no per la cadira”.

La portaveu del PSM-Més per Mallorca, Maria Jesús Bagur, ha recordat que fa un any no va ser possible assolir la majoria d’esquerres. “No va poder ser, però vam dir que continuaríem treballant. Avui, amb normalitat institucional, empram l’instrument democràtic de la majoria absoluta, que no és ni la primera ni és una vergonya”, ha dit, tot recordant a la batllessa que el PP recentment n’ha presentada una al País Valencià, fent servir trànsfugues per exemple.

Carla Gener, la regidora de Ciutadella Endavant, ha remarcat que durant aquest primer any de legislatura no s’ha deixat de fer feina pel poble i ha retret a l’equip de govern les filtracions interessades i les notícies falses que han corregut d’ençà de la presentació de la moció. “Al final de mandat es veurean els resultats”, ha dit.

Consolidar l’equip i mirar endavant

El batlle ha estat qui ha fet el discurs més breu i més mesurat. Aquest vol que sigui el seu tarannà, ha dit. “Hem de ser coherents amb les urnes, les persones que hem fet aquest pacte som molt ben preparades i tenim les idees clares. Estic segur que cada membre d’aquest equip donarà el màxim possible”.

Ferrer ha fet referència en diverses ocasions a la necessitat de servir als ciutadans, i, en declaracions posteriors, ha recordat que el lema dels escoltes és deixar el món millor que com l’han trobat. I això, ha dit, és el que intentarà aquest any i mig que li toca de mandat abans de ser rellevat per la portaveu del PSM.

Ferrer no té programada encara cap reunió amb l’ex-batllessa Pons per a fer un traspàs de poders. Diu que el primer que farà la setmana vinent és reunir-se amb la secretària per posar-se en marxa. El seu objectiu és consolidar el projecte i l’equip.

Suports institucionals de tots els colors

Amb aquesta moció de censura, l’esquerra recupera un ajuntament emblemàtic a Menorca. Ara ja governa els dos principals municipis de l’Illa: Maó i Ciutadella.

La presentació de la moció de censura ha enrarit el clima polític a l’Ajuntament de Ciutadella. Tot i que l’amenaça feia mesos que sobrevolava, d’ençà que es va presentar, el PP ha posat en marxa una campanya de descrèdit i de victimització. Han parlat de la injustícia vers la batllessa, que diuen que ha fet una tasca immillorable. Fruit d’aquesta tensió ha estat la petició tant per part de l’oposició com per part de la batllia sortint, de la presència de policia. Així, a la plaça del Born hi havia dos vehicles de la policia local i un de la policia espanyola.

Les direccions de tots els partits polítics han volgut donar suport als seus regidors i s’ha produït un desembarcament de càrrecs tant orgànics com institucionals. Del partit socialista hi havia els ex-batlles de la ciutat, Antoni Salvador i Pilar Carbonero; el diputat al Parlament i ex-president del Consell, Marc Pons; l’ex-presidenta del Consell i actual consellera a l’oposició, Susana Mora; el portaveu al Parlament de les Illes Balears, Iago Negueruela.

Per part del PP ha vingut el president del Consell, Adolfo Vilafranca; l’ex-batllessa de Ciutadella, Assumpta Vinent; el secretari general del partit a Menorca i senador, Cristóbal Marqués; el portaveu del grup parlamentari, Sebastià Sagreras; el diputat per Eivissa, Miguel Ángel Jerez.

Del PSM-Més per Menorca hi havia Joana Gomila, que va ser batllessa de Ciutadella durant les dues legislatures anteriors; Esteve Barceló, conseller i Noemí Garcia, consellera.

 

Les platges del Saler, l’Arbre del Gos i la Garrofera, afectades per l’abocament d’hidrocarburs de dimarts, han reobert al bany, segons que ha anunciat la batllessa de València, María José Catalá. Les tasques de neteja en aquestes platges situades al voltant del parc natural de l’Albufera van començar dimecres i es van fer sondatges en l’arena per a comprovar que no hi restaven residus enterrats.

“Després d’haver analitzat i rebut els resultats de la qualitat de l’aigua d’aquesta zona afectada per l’abocament de fuel dels últims tres dies, i que ha estat totalment eliminat i retirat, podem dir que posem bandera verda, l’aigua està exempta d’hidrocarburs i, per tant, la qualitat és òptima per a banyar-se”, ha dit de la platja del Saler estant.

Respecte de la investigació oberta per la Unitat de Medi Ambient de la fiscalia, ha avançat que l’ajuntament li traslladaria tota la documentació de què disposa. “Volem formar part d’aquesta denúncia, volem perseguir el responsable d’aquest abocament i volem que assumesca tota la responsabilitat”, ha dit Catalá, que també ha comentat que se sabia que era un vaixell, però que corresponia al ministeri públic d’analitzar els fets.

Per part seua, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat ha informat que havia acabat el trasllat dels residus i que els apilaments havien quedat nets. Així, es dóna per acabada la situació d’emergència que s’havia activat per a fer un seguiment de la taca.

Ciutat-Port aprofita el vessament d’hidrocarburs per reclamar que no s’amplie el port de València

No hi ha hagut sorpreses, i el socialista Llorenç Ferrer és el nou batlle de Ciutadella, gràcies a la moció de censura contra el govern de Juana Mari Pons (PP). El nou cap del consistori ha comptat amb els onze vots del PSOE, el PSM i Ciutadella Endavant, que tenen un regidor més que la suma del PP i Vox. D’aquesta manera, l’esquerra recupera la batllia i reconnecta amb els dos mandats de Joana Maria Gomila.

Ara fa una mica més d’un any, el dia de la constitució de l’ajuntament, els partits d’esquerra no es van posar d’acord i van lliurar la batllia a Pons, que va ser investida de manera automàtica com a cap de la llista més votada. “Avui perdo la batllia, però guanyo la condició moral i la legitimitat social per la manera amb què he gestionat el govern en minoria”, ha dit l’ex-batllessa.

La fiscalia anticorrupció ha donat suport a l’amnistia per als investigats en la peça inicial del cas Vólkhov sobre la suposada ingerència russa en el procés, a l’espera que la seva homòloga del Suprem es pronunciï sobre la que afecta Carles Puigdemont i Artur Mas. Segons que han informat fonts del ministeri públic, anticorrupció considera que la peça inicial és amnistiable, atès que els fets, que podrien constituir un delicte de malversació, s’emmarquen en el procés.

Aquesta investigació, a càrrec del titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va ser la que l’Audiència de Barcelona va frenar en una resolució del 4 de juny passat, perquè s’havia prorrogat injustificadament.

Per esquivar la decisió de l’audiència, el jutge instructor va obrir el 21 de juny una altra peça separada que ja ha remès al Tribunal Suprem, en la qual implica Puigdemont i Mas en les suposades connexions amb el Kremlin, de manera que demana que se’ls investigui pels delictes de traïció, malversació i organització criminal.

Sobre aquesta nova peça, la fiscalia anticorrupció ha comunicat al jutjat que seran els seus col·legues del Tribunal Suprem els que informaran sobre si és amnistiable, atès que Aguirre la va enviar a l’alt tribunal sense que el ministeri públic es pronunciés sobre la qüestió.

El magistrat va acordar denegar l’amnistia a Puigdemont i la resta d’investigats i enviar la causa al Suprem en una interlocutòria del 9 de juliol, sense esperar que es pronunciés la fiscalia –a qui va donar dos dies per contestar–, malgrat que la llei obliga a resoldre sobre el perdó “prèvia audiència” de les parts.

En el seu escrit, el fiscal Ricardo Sanz Gadea manté que, com el Tribunal Suprem haurà de preguntar a la fiscalia perquè es pronunciï sobre si ha d’investigar Puigdemont i Mas per la suposada trama russa, “ja no és procedent presentar l’informe requerit per l’instructor”.

La investigació inicial sobre les connexions de l’independentisme a Rússia es va obrir el 2018 arran d’una conversa enregistrada que era al telèfon de l’ex-càrrec de CDC Víctor Terradellas, en la qual es mencionava el suport del Kremlin al procés, mitjançant criptomonedes i l’enviament de 10.000 soldats.

En canvi, el ministeri públic s’oposa a l’amnistia per altres tres peces separades que s’investiguen al mateix jutjat i que considera que no estan vinculades al procés. Es tracta de la peça ‘Catmon/Igman‘, de subvencions de la Diputació de Barcelona a entitats properes al sobiranisme. També s’oposa a l’amnistia en la peça ‘Villa Bugatti’, per una requalificació urbanística a Cabrera de Mar i els fons públics rebuts per un centre concertat. Tampoc no és favorable a amnistiar la peça sobre l’ex-regidora de CiU a Barcelona nomenada assessora a la Diputació de Barcelona Maite Fandos.

La caiguda dels sistemes informàtics de Microsoft, amb repercussió mundial, causa incidències importants a l’aeroport de Barcelona. Segons Aena, hi ha un retard general de vols, com passa també a més aeroports. Els problemes més greus es concentren als taulells de facturació, on tots els tràmits es fan manualment, cosa que origina llargues cues i incomprensió dels usuaris. “Això està col·lapsat”, exclama en Jordi, que cerca la manera d’agafar el seu vol a Venècia. Tot i que porta una maleta de grans dimensions diu que no la facturarà, perquè en alguns casos es permet que els viatgers passin el control de seguretat amb l’equipatge i que sigui el personal de l’aerolínia qui el porti fins al portaequipatges de l’avió un cop embarquin.

La Diana, una dona de l’Equador que passa les vacances visitant unes quantes ciutats europees, viatja avui de Barcelona a París. Explica que el personal de la companyia li ha fet una targeta d’embarcament manual per poder passar el control de seguretat i agafar l’avió. “No em sembla prou segur. És preocupant”, diu. Porta equipatge de cabina i això li ha facilitat les coses als taulells de facturació: “Ens estalviem una cua tremenda, però no sé si amb aquest paper ens deixaran passar”, insisteix. Espera que la incidència es resolgui aviat i que la incertesa no l’acompanyi per la resta d’Europa.

Una altra turista internacional, la Renata, ja acaba les seves vacances i avui té previst de tornar al Brasil. Viatja amb la seva parella i els fills i diu que la situació és caòtica. Sembla que el seu vol sortirà aviat i ja ha aconseguit de fer tots els tràmits necessaris per embarcar.

En Jordi, en canvi, acaba d’arribar de Lleida per passar uns dies a Menorca, i no és optimista: “No sé si arribarem, amb la gentada que hi ha.” El formigueig de gent, de fet, difumina els extrems de les cues als taulells de facturació, cosa que origina una certa confusió: “Hi ha tanta cua que no sé quina és la que he d’agafar.”

Amb tot, Aena assegura que alguns dels sistemes informàtics ja es van recuperant, tot i que alguns processos encara són lents. Tant Aena com les aerolínies han reforçat la presència de personal a la zona de sortides per agilitar alguns tràmits, com l’elaboració de targetes d’embarcament manuals.

Algun serveis que no han fallat en cap moment del dia, segons Aena, són els plafons d’informació als usuaris, aïllats dels sistemes informàtics generals afectats per la incidència. Tot i que no s’han donat dades globals de l’impacte en els vols, alguns trajectes acumulen retards de més de dues hores.

El jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell maniobra per amnistiar les tortures contra els detinguts de l’operació Judes, segons que denuncia Alerta Solidària. El 22 de maig, l’Audiència de Barcelona va ordenar al jutjat que admetés a tràmit la querella de 2020 per tortures, coaccions i amenaces a Jordi Ros durant la seva detenció. En una interlocutòria molt dura, acusava el jutjat de fer una instrucció pèssima plena de dilacions.

Tanmateix, el jutjat, en comptes d’ordenar les diligències pendents i citar com a investigats els agents i comandaments de la Guàrdia Civil, pretén d’arxivar la causa d’acord amb l’amnistia. El 18 de juny, la magistrada Isabel Calahorra Martínez va dictar una providència –notificada l’11 de juliol– en què preguntava a les parts sobre la possible aplicació de l’amnistia al procediment. 

La defensa de Jordi Ros ha presentat un escrit exigint que la causa no s’arxivi i que el jutjat citi immediatament a declarar als agents identificats. “La providència del jutjat és una nova maniobra dilatòria, una nova actuació que només persegueix de frustrar tota investigació sobre les tortures i les vulneracions de drets fonamentals”, denuncia Alerta Solidària, que recorda que l’amnistia exclou expressament els delictes de tortures.

La il·lustradora Carme Solé Vendrell serà la pregonera de la festa major de Barcelona. La Mercè tindrà enguany Casablanca com a ciutat convidada i centrarà una programació especial que la farà present a tots els àmbits de la festa. Els concerts tindran un nou escenari a la plaça de Catalunya i mantindran l’espai del carrer de Menéndez y Pelayo, a Les Corts, estrenat l’any passat. Mercè Arts de Carrer (MAC) estrena ubicació al Port Olímpic i a l’Espigó del Bogatell, en el marc de la Copa Amèrica i recupera escenari al parc de la Trinitat i repeteix al parc de l’Estació del Nord.

La pregonera d’enguany, Carme Solé Vendrell, és il·lustradora, pintora i escultora, viu i treballa a Barcelona. Va estudiar pintura a l’Escola Massana. Ha il·lustrat més de 900 títols, protagonitzant exposicions individuals i col·lectives en molts països. És autora de dissenys de cartells, cobertes i interiors de discs, escenografies i vestuari per a teatre, i d’objectes i titelles per a diferents obres. També ha treballat en publicitat i és col·laboradora a les revistes Pomme d’Api, Cavall Fort, Cricket i Ladybug. Ha col·laborat amb UNICEF i és l’autora del personatge plasmat en la gegantona Laia de l’Ajuntament de Barcelona (1998).

El cartell de les festes d’enguany té com a base el format audiovisual, del qual parteixen les diferents declinacions de l’obra gràfica. El concepte artístic vol “reflectir la festa major i, la gran influència que té a la ciutat i els seus habitants”. En aquest sentit, CANADA proposa una mirada a La Mercè “des del punt de vista d’algú que la veu per primer cop, intentant capturar l’essència d’aquesta festa en la mirada d’un infant, que, lluny d’excitar-se, es relaxa amb l’enrenou, el soroll, les llums i els gegants, amb l’expressió festiva de la ciutat on viu”.

L’equip de naturalistes de la Fundación Oso Pardo i DEPANA han detectat dos grups de famílies d’óssos bruns, a la Vall d’Aran, en el marc del seguiment i vigilància que es fa cada primavera. Es tracta d’una femella amb dos cadells d’un any i una altra femella amb una sola cria. A banda, també s’ha filmat un exemplar jove, probablement nascut l’any passat i recentment emancipat.

Uns 90 exemplars al Pirineu

La població d’óssos al Pirineu creix a poc a poc cada any. Unes quantes ósses s’han reproduït amb èxit enguany, de manera que la població ronda els 90 exemplars. S’estima que la taxa mitjana de creixement anual de la població d’óssos en els darrers quatre anys ha estat del 10,94%.

Begoña Gómez, parella de Pedro Sánchez, s’ha acollit novament al seu dret de no declarar davant del jutge. Gómez, que ha fet aquest pas per recomanació de la seva defensa, ha arribat poc abans de les deu del matí als jutjats de la plaça Castilla de Madrid arran d’una citació per un presumpte cas de corrupció i tràfic d’influències. La citació s’ha repetit després que fa dues setmanes es negués a fer-ho en considerar que desconeixia part de la causa. Com va succeir aleshores, ha entrat al tribunal pel pàrquing enmig d’un notable desplegament policíac. Fins als voltants del tribunal s’hi han desplaçat una trentena de manifestants de l’entitat ultra Hazte Oir. Avui també han de declarar càrrecs de la Universitat Complutense de Madrid.

“No ha declarat no perquè tingui res a amagar o no vulgui donar explicacions, sinó perquè la defensa li ha recomanat que no ho fes. Estem en un estat de dret i la declaració de l’investigat s’ha de fer amb garanties”, ha explicat a la premsa l’advocat de Gómez, l’ex-ministre socialista Antonio Camacho. Les acusacions, per contra, han lamentat el circ i la despesa econòmica que ha suposat tot el dispositiu de seguretat per, finalment, no declarar. “No vol col·laborar amb la justícia”, han dit als mitjans.

Gómez ha hagut de comparèixer davant del tribunal després que a l’abril se li obrissin diligències per les seves suposades relacions amb diverses empreses privades, com Globalia i Air Europa, que van rebre fons i contractes públics del govern espanyol durant la pandèmia. La investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada pel sindicat Manos Limpias, al que s’hi va unir posteriorment l’entitat ultra Hazte Oír i Vox.

Segons la defensa de la dona del president, el jutge va dictar una interlocutòria després de quatre escrits demanant quin era l’objecte del procediment. “En aquella interlocutòria el jutge va assenyalar que és objecte d’investigació tots els actes, conductes i comportaments (de Gómez) d’ençà que el seu marit és president del govern espanyol”, ha lamentat Camacho. Així mateix, ha destacat que la denúncia inicial de Manos Limpias només incloïa alguns contractes amb indicis suficients per fer una investigació.

Mentre els aliats històrics del president Joe Biden comencen a abandonar el vaixell –Barack Obama i Nancy Pelosi, dos pesos pesants, li han demanat que reconsideri la seva candidatura–, Donald Trump ha entrat en una fase de santificació que gairebé l’erigeix en la divinitat d’una nova religió. Mentre els demòcrates es barallen, espantats pel declivi de la salut d’un candidat de vuitanta-un anys que ja sembla incapaç de confegir oracions llargues, Trump, ara més legitimat que mai després d’un intent d’assassinat, controla amb tranquil·litat el vell Partit Republicà, ja en té domesticat l’establishment conservador que el 2016 no el volia de candidat i que ara li fa festes, i ha començat a marcar el rumb del seu espai quan ell no hi sigui –bé al novembre, si perd, bé al 2028, si guanya. Les coses poden canviar si Biden deixa pas a un altre candidat, però, ara com ara, les enquestes indiquen una folgada victòria de Donald Trump, que els demòcrates diuen que amenaça la democràcia i que vol esdevenir un dictador.

Aquesta setmana, a la convenció republicana a Milwaukee, Wisconsin, un dels estats decisius, Donald Trump ha estat nomenat candidat per tercera vegada consecutiva. Els assistents alçaven el puny al crit de “lluita, lluita, lluita”, imitant l’expressió de l’ex-president just després de rebre el tret que li va perforar l’orella. En el seu primer discurs d’ençà d’aleshores, Trump va declamar amb dramatisme el moment en què gairebé el van matar –“ho explicaré una vegada i prou, perquè és massa dolorós”– i va demanar unitat. “Cal guarir la discòrdia i la divisió que hi ha a la nostra societat. Com a americans, estem units per un destí únic i compartit. O ens alcem junts o ens enfonsem. Em presento per ser president de tots els americans, no pas de la meitat, perquè guanyar per a la meitat no és cap victòria”, va dir. Amb aquesta invitació a la comunió patriòtica, com si fos un deure sagrat, els republicans han dotat d’un nou significat la paraula “unitat”: criticar Trump, descriure el perill que significa per als Estats Units, és desitjar-li el mal.

“A terra, a terra, a terra!”: El relat, segon a segon, de l’atemptat contra Donald Trump

L’atzar del cap torçat de Trump que li va salvar la vida per un centímetre és vist per molts del seus seguidors com un miracle que el confirma com una mena de profeta.  “Déu ha protegit el president Trump”, va piular aquell vespre mateix el senador Marco Rubio, un dels seus antics rivals més ferotges. Steve Bannon, l’ideòleg més influent de l’extrema dreta nord-americana, va dir que l’havia protegit “l’armadura de Déu”. La congressista Marjorie Taylor Greene, una de les figures republicanes més extremistes, va dir que la bandera dels Estats Units que onejava damunt de l’ex-president va ser “com veure baixar un àngel”. Trump mateix va dir en un comunicat que “va ser Déu qui va evitar que passés allò impensable”, i en el discurs a la convenció hi va tornar: “Regalimava sang pertot arreu i, així i tot, en certa manera em sentia molt segur, perquè tenia Déu amb mi. Jo no hauria de ser aquí, avui, si sóc en aquest escenari és gràcies a la gràcia de Déu totpoderós. Molta gent diu que va ser un moment providencial.”

Trump es blinda amb la litúrgia espiritual, però no salva Biden ni els demòcrates de crítiques tan apocalíptiques com les que els demòcrates proclamen sobre ell. “No podem criminalitzar la dissidència ni demonitzar els desacords polítics –va dir–. El Partit Demòcrata hauria de deixar de fer servir el sistema judicial com una arma llancívola i deixar d’etiquetar els seus rivals polítics com a enemics de la democràcia, especialment tenint en compte que no és veritat. De fet, sóc jo qui salvo la democràcia per a la gent del nostre país.” El flamant candidat a vice-president designat per Trump, el senador d’Ohio J. D. Vance, va escriure que l’atemptat no era cap incident aïllat, sinó que la retòrica de la campanya de Biden, que diu que s’ha d’aturar Trump sigui com sigui, “ha conduït directament a l’intent d’assassinat”. Trump demana als demòcrates que moderin el to mentre els seus aliats vociferen. L’ex-batlle de Nova York Rudy Giuliani, el seu antic advocat, va dir abans-d’ahir en una entrevista que Biden havia subvertit l’estat de dret.

Thomas Matthew Crooks: què en sabem, de l’atacant de Trump?

L’ex-president se sent víctima d’una “cacera de bruixes” i pinta un país tètric, al caire de l’abisme, que tan sols ell pot rescatar. “Són les eleccions més importants de la història del nostre país”, va dir ahir. Trump presumeix d’haver contingut la inflació –ara disparada– i d’haver evitat les guerres durant el seu mandat, mentre que amb el govern de Biden, la resta del món es mofa dels Estats Units. Com a símbol de la decadència, torna la retòrica més agressiva contra els immigrants i la vella proposta d’acabar el mur a la frontera amb Mèxic. “Al nostre país hi té lloc la invasió més gran de la història –va dir ahir–: vénen de cada racó de la terra i la nostra administració no fa res per aturar-los. Vénen de garjoles i presons, d’asils per a malalts mentals, i hi ha una quantitat de terroristes que no s’havia vist mai.” Tercers països, diu, “porten els seus assassins, camells, terroristes i criminals de tota mena i condició als Estats Units”. Per això ell promet “la deportació més nombrosa” de la història dels EUA.

Quan Trump va arribar al poder, molts van creure que seria flor d’un dia: té una retòrica eficaç i populista però desordenada, de vegades farcida d’imprecisions i contradiccions. Encara ara sembla que enumeri dards provocatius i prou, però si la seva victòria va ser una sorpresa l’any 2016 va ser perquè havia aconseguit de canalitzar el ressentiment contra Washington de molts nord-americans, sobretot blancs, de classe mitjana i obrera que se sentien abandonats pel poder. No fou aïllat. Vuit anys després, Trump hauria pogut triar de número 2 una figura més moderada que en compensés les mancances electorals. La tria de Vance és una declaració d’intencions ideològica: l’època del “Tornem a fer gran Amèrica” no haurà estat un parèntesi, sinó que hi haurà continuïtat. Vance és l’autor de les memòries Una família americana (Ara Llibres), el llibre de capçalera per a entendre la victòria de Trump, que traduïa la ràbia i la desorientació dels treballadors desposseïts per la globalització i la desindustrialització.

Joe Biden i la traïció dels mitjans progressistes

Vance, gran orador, declama amb vocació literària tot allò que en Trump és desendreçat. Amb el sentimentalisme de l’escriptor i l’ex-soldat, construeix una narrativa ideològica poderosa allà on Trump tan sols fa comentaris esperpèntics de barbacoa. Al seu discurs a la convenció, Vance va explicar que els polítics de carrera com Biden, “sense contacte amb la realitat”, van signar tractats amb Mèxic i la Xina que han destruït els llocs de feina de qualitat i han omplert els Estats Units de productes barats, mentre les fàbriques tancaven i els problemes d’addicció delmaven ciutats com la seva, a Ohio. “La classe dirigent americana va escriure els xecs i comunitats com la meva en van pagar el preu. Durant anys, la divisió entre uns pocs, que tenien el poder i el confort de Washington, i la resta de nosaltres tan sols es va eixamplar. De l’Irac a l’Afganistan, de la crisi financera a la gran recessió, de les fronteres obertes als salaris estancats, els qui governen aquest país han fracassat una vegada i una altra”, explicava.

Això, és clar, “fins que va arribar un home anomenat Donald J. Trump”. Només amb l’adveniment del senyor ric i generós a qui ara ha tocat el Senyor, segons Vance, s’explica que un home com ell, un noi empobrit d’una família desestructurada i d’un poble trinxat, pugui ser candidat a vice-president dels Estats Units. Vance, és clar, va ometre detalls importants, com l’ajut financer que li ha proporcionat Peter Thiel, un multimilionari de Silicon Valley que el va apadrinar fa molts anys, o com el fet que Trump, durant dècades, va donar diners i va jugar a golf amb aquests mateixos destructors de l’ànima nord-americana. Tant se val: Trump en surt exempt perquè ja ho tenia tot fet, a la vida, i tenia la fortuna i els anys de vida per a retirar-se, però, en lloc d’això, “per amor al seu país i a la seva gent, va decidir posar-hi el cos”, i per això ara l’ataquen per terra, mar i aire, amb trets a l’orella i causes judicials. I el relat és difícil de combatre per uns demòcrates al llindar del col·lapse i que, en efecte, s’han girat d’esquena a bona part del seu país.

Trump i la descivilització que ens assetja

Vance creu que només l’exèrcit, la fe, les armes protectores, la feina i la família et poden salvar de la decadència deshumanitzadora en què l’elit de Washington, alienada en la seva opulència, han empès la classe treballadora del seu país al ressentiment que ell mateix, de bracet amb Trump, està disposat a canalitzar. La bala contra Trump, en lloc d’arrabassar-li la vida, li n’ha donat una de més llarga, per a ell i per a les seves idees, que ja han germinat de cap a cap dels Estats Units. Floriran peti qui peti, i tant si aconsegueixen de tornar-se del tot hegemòniques com si no, els Estats Units es continuen encaminant cap a una crisi de règim. Al capdavall, com va dir Steve Bannon, que ara ha de complir una pena de presó per no haver declarat per l’intent d’assalt al Capitoli, el 6 de gener de 2020, Trump és tan sols un moderat dins el moviment que representa.

El periodista Josep Cuní és l’opció triada per Radio Nacional de España (RNE) per als matins de la temporada vinent. De 6.00 a 10.00, Cuní començarà una nova etapa després de dos anys al capdavant de l’informatiu ’24 Horas’ i presentarà ‘Las Mañanas de RNE’, agafant el relleu d’Íñigo Alfonso. En un comunicat, s’ha anunciat que Carlos Núñez dirigirà i presentarà ’24 Horas’ i Sandra Urdín continuarà al capdavant de ’14 Horas’. RNE ha destacat que a partir de setembre “la lluita contra la desinformació i l’anàlisi en profunditat de les notícies serà una de les apostes” dels seus serveis informatius.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The Washington Post · Isaac Arnsdorf i  Josh Dawsey

Donald Trump va acceptar ahir a la nit la seva tercera nominació republicana consecutiva. Va ser un nou gest per la unitat del Partit Republicà amb la visió fosca de la decadència americana i l’odi cap als seus oponents polítics i els immigrants que han definit la seva carrera política de nou anys.

L’ex-president va relatar dramàticament l’experiència d’haver esquivat per poc una bala d’un assassí fa cinc dies, i va començar i acabar amb crides als nord-americans per a deixar de banda les divisions partidistes rancoroses que precisament ell ha fomentat.

Entremig, va repassar els seus temes habituals. Va presentar aquestes eleccions en termes catastròfics i va caracteritzar l’estat actual de les coses amb un gran fatalisme. Trump també va utilitzar la bandera de la unitat per tornar a la seva forma habitual d’atacar els casos criminals oberts en contra seu, dient que els fiscals haurien de retirar els càrrecs i que els demòcrates haurien de deixar de dir que ell és una amenaça per a la democràcia.

De fet, va convidar els demòcrates, els independents i les minories a unir-se a la seva causa, dient que tots els ciutadans eren víctimes compartides del lideratge fracassat i dels immigrants. Va reprendre la seva consigna de vilipendiar els immigrants indocumentats dient que eren perillosos i qualificant-los –sense proves– de criminals i malalts mentals.

Molt significativament, Trump va esmentar el president Biden una vegada i prou, una manera de posar en dubte qui serà el seu oponent.

Ajudants i assessors van explicar prèviament que el discurs de Trump mostraria un to sincer, personal i conciliador, i que aprofitaria l’oportunitat de la convenció per reintroduir-se i redefinir la cursa davant una audiència de milions de persones. L’ex-president va dir que havia estripat una versió anterior del discurs redactada per l’assessor de polítiques de la campanya, Vince Haley, i l’ex-assessor de la Casa Blanca Stephen Miller per poder explicar un nou missatge després de l’intent d’assassinat.

Trump va escriure gran part del discurs ell mateix, és a dir, va dictar els seus pensaments als redactors de discursos, segons que van dir els assessors. Amb tot, va improvisar una bona part de la presentació. Va afegir una referència a la seva falsa insistència que les eleccions del 2020 li van ser robades, un tema que els assessors havien provat de limitar i que no era en la redacció original.

Trump va relatar dramàticament la seva experiència en l’intent d’assassinat al començament del seu discurs, dient que ho explicaria tan sols una vegada perquè era “massa dolorosa per explicar-la”. “Hi havia sang pertot arreu, i així i tot d’alguna manera em vaig sentir molt segur perquè tenia Déu al meu costat”, va dir. “No hauria de ser aquí aquesta nit”, va afegir, cosa que despertà crits de “Sí que hi ets!”.

Aleshores va interrompre el seu discurs per anar a besar l’uniforme i el casc de bomber de Corey Comperatore, l’assistent al míting que va ser assassinat mentre cobria la seva família per protegir-los dels trets. I va demanar un moment de silenci en memòria seva.

Trump va explicar també que havia alçat el puny per fer veure a la multitud que estava bé. I això va fer que els seus seguidors cridessin la paraula que ja sabien que ell havia utilitzat: “Lluiteu!”

Aquesta paraula, juntament amb la imatge de Trump amb el puny alçat i sang a la cara, s’han convertit en les icones d’aquesta convenció. Les imatges d’aquell moment envoltaven Trump mentre parlava, i el crit de “Lluiteu” va ser incorporat en una adaptació de “American Bad Ass” interpretada per Kid Rock poc abans que Trump pugés a l’escenari.

Avui s’estrena un Què Sé Jo?, el joc dels Països Catalans. Aquesta vegada tracta sobre llengua, concretament sobre mots amb be i amb ve, i l’ha elaborat Jordi Badia i Pujol, cap d’estil de VilaWeb. Hi podreu jugar fins el 31 de juliol, i forma part de l’oferta de jocs de VilaWeb, juntament amb el Paraulògic, el Mot-li! i el Minimots.

Jugueu al nou Què Sé Jo (sobre b-v)

En gran part del domini lingüístic els parlants confonen el so de b amb el so de v o, més ben dit, no pronuncien mai el so de v. De resultes d’això, hi ha confusions a l’hora d’escriure mots amb aquestes dues grafies. S’hi afegeix, encara, la interferència del castellà, perquè entre la nostra llengua i aquella hi ha unes quantes diferències (cavall – caballo, per exemple). La millor manera de sortir-se’n i evitar errades és repassar la teoria i practicar. Per exemple, jugant.

Què Sé Jo? és un joc per a fer difusió de la cultura dels Països Catalans. Consisteix en una sèrie de dotze preguntes amb tres respostes possibles. Els participants poden avaluar els coneixements sobre els Països Catalans en tot un seguit d’àmbits culturals. El joc es renova cada dos divendres i a cada renovació, els jugadors entren en el sorteig d’un lot de productes de VilaWeb –motxilla, tassa i llibreta– amb el logotip dels Països Catalans.

Recordeu que a VilaWeb podeu trobar una de les ofertes més atractives de jocs en català: a més del Què Sé Jo?, podeu jugar al Paraulògic, al Minimots i al Mot-li.

Es ven pis a Vila, 80 m2, dos dormitoris, 530.000 euros. Un altre turista alemany mor per balconing. Un britànic defeca a la cara d’un altre a la Platja de Palma. Vint-i-un camps de golf ocupen 12.000 hectàrees a Mallorca i consumeixen el 4% de l’aigua de l’illa. Hores d’espera per estirar una tovallola al Caló del Moro. Son Santjoan: 33 milions de passatgers del març a l’octubre. Les Illes: d’un milió d’habitants al desembre a dos el mes d’agost. Tot l’habitatge que es construeix és de luxe. 100.000 vehicles de lloguer aquest estiu, 25.000 més que el passat. Etcètera.

D’aquesta manera, la sobreexplotació turística de les Illes ha fet que la societat civil digués prou a un model econòmic que ho encareix tot i que porta unes illes limitades com les Balears a morir d’èxit. No hi ha res nou, però de cada vegada és més contundent. De fet, el 1979 ja va haver-hi la primera manifestació multitudinària en defensa del territori, per defensar la Dragonera, seguida de més mobilitzacions també històriques i que anaven en una mateixa direcció: protegir un territori devorat per la saturació.

El 2024, després de vuit anys de pacte de progrés, més un de govern entre el PP i l’extrema dreta, el cant és el mateix. Aquests darrers estius s’ha intensificat. “He deixat de gaudir de la meva illa per culpa del turisme, només vull que sigui l’hivern perquè estigui més buit.” La sensació de na Laia, una jove professora d’institut de Mallorca, és la mateixa que té tanta altra gent de totes les generacions que dia 21 preveu de sortir al carrer. S’espera una gran mobilització ciutadana.

Cares conegudes de les Illes donen suport a la marxa contra la saturació turística en un vídeo

“Crec que els mallorquins ja no hi pensam, a gaudir de les vacances d’estiu a casa nostra”, diu na Marta. Ha hagut de renunciar a plans perquè ja no són possibles, com ho eren abans. Des que és mare, encara ho ha notat més, tot i que diu que ja ha acabat normalitzant el fet de fugir de les masses de gent. Na Maribel hi està d’acord: “La situació de saturació és increïble. Tot és increïblement massificat.” I n’Alberto afegeix: “És un constant sentiment de frustració, perquè no es pot anar pels llocs on anam habitualment.”

On es fa perfectament palès és a les platges. Les mobilitzacions de Mallorca Platja Tour, reocupant aquests espais, en són un exemple. Justament, la darrera va ser el Caló del Moro, lloc on na Marta acostumava a estiuejar de petita. De fa anys, diu, i primerament de manera inconscient, ni al juliol ni a l’agost no pretenia anar a les cales que li agraden tant. “La meva família té una casa a Cala Llombards i el Caló del Moro era un lloc on solia anar a la meva infantesa i adolescència. Ara ni em passa pel cap, menys amb el meu fill, i realment fa molta pena”, diu.

A n’Alberto li passa això amb moltes de les cales que, diu, promocionen influenciadors com a plans idíl·lics. “Hi anava sovint amb la família o amics, com al Caló del Moro o al Torrent de Pareis. Ara fa devers cinc anys que no hi puc anar de la quantitat de cotxes i gent. I només un 10% són illencs”, explica. Platges a banda, també ha hagut de renunciar durant l’estiu a més plans, com ara anar a Valldemossa a fer una coca de patata i un gelat o a veure la posta de sol a la Foradada. Ara, diu, els deixa per a l’hivern, però fins i tot en aquesta època s’hi troba molts turistes.

La manifestació contra la saturació turística a Barcelona impressiona la premsa internacional

En Josep també ho veu així: la temporada de cada vegada s’allarga més. “Comença al març amb els ciclistes i acaba devers l’octubre o el novembre. Tots els mallorquins que vivim aquí tenim aquesta sensació de saturació a tot arreu: carreteres, platges, places, bars, discoteques… I és evident que hi ha zones que molts ja ni hi pensam a trepitjar-les.”

La saturació, punta de l’iceberg

Però més enllà de la saturació, que és tan sols un símptoma i la punta de l’iceberg, darrere el model s’amaguen més problemes. En Josep, per exemple, creu que el problema real són els processos de turistificació, a més d’un discurs enganyós sobre l’elitització del turisme i la criminalització del turisme de gatera. “Els hotelers proven de donar-ne la culpa a les classes treballadores europees, però són l’ase dels cops. El problema va més enllà, com ara el discurs de la qualitat en lloc de la quantitat, que duu una problemàtica lligada tan conflictiva o més”, subratlla.

Tots els qui hem consultat responen igual: dos dels grans problemes que origina la sobreexplotació turística són la destrucció del territori i la dificultat d’aconseguir un habitatge digne. “Tenir un model econòmic centrat únicament en el turisme –diu na Maribel– implica la degradació i la saturació del nostre entorn natural i urbà, cosa que també vol dir destrucció de la flora i fauna locals.” A més, recorda la gran contaminació que s’origina i l’excés de trànsit que fa que els illencs no es puguin moure tranquil·lament.

Daniel Pardo: “El problema del turisme no és que sigui bo o dolent, és que sigui massiu”

Qui s’ha afegit a la crida, també, és l’entitat de referència de l’ecologisme, el GOB. En una publicació a les xarxes, diuen: “Fa anys que denunciam els efectes de la turistificació de les Illes: destrucció del territori, urbanisme desmesurat, il·legalitats a sòl rústic, camps de golf que no necessitam, hotels i construccions lligades a l’especulació.” I amb ells, moltes cares conegudes, com Pau Debon o Clara Ingold, fan una crida a la mobilització de diumenge.

En tot cas, els discursos i les sensacions són semblants. I per això tot fa pensar que la manifestació serà bastant seguida. Més enllà dels problemes de l’habitatge, na Marta hi vol afegir un altre exemple. “També hi ha un impacte negatiu en la salut de les persones que fan feina al sector serveis. Sóc sanitària i ho veig a la consulta: jornades infinites, pocs dies lliures, falta de personal, etc. Tot plegat fa que hi hagi molt poc temps i espai durant l’estiu per a cuidar-se i menjar bé.” Ella també és crítica amb aquest model “d’explotar la gent a l’estiu amb l’excusa que a l’hivern no fan feina”.

Oriol Nel·lo: “Tots aspirem a ser turistes”

En Josep encara hi vol afegir un altre motiu, i no menys important, per a sortir al carrer: “Crec que els processos de turistificació, a part de tenir greus conseqüències econòmiques i socials, també tenen greus conseqüències lingüístiques i culturals.”

La manifestació, amb el lema “Canviem el rumb, posem límits al turisme”, començarà a les 19.00 al parc de les Estacions i recorrerà alguns dels carrers més cèntrics i, per tant, massificats de la ciutat. S’espera que la mobilització s’acabi al passeig del Born. Fins ara, més de vuitanta entitats illenques s’hi han adherit.

Ursula von der Leyen va parlar ahir a l’hemicicle del Parlament Europeu per presentar el seu programa de govern i mirar d’aconseguir, que ho va fer, el càrrec de presidenta de la Comissió Europea –que és el càrrec que s’assemblaria més al de president del govern en la intricada i complicada estructura política de la Unió.

Aparentment, el seu discurs era com tants altres d’un candidat a la presidència davant un parlament. Va prometre un gran esforç en habitatge, va dir que nomenaria per primera  vegada un ministre –un comissari– de Defensa, va proposar un escut aeri militar, va anunciar la contractació de 30.000 policies de frontera més i va dir allò tan gastat de “la innovació i la recerca han de ser el centre de l’economia”.

Veient les imatges per televisió, tot semblava normal, avorridament rutinari: els ciutadans havien votat uns partits i els partits elegien una presidenta. Però resulta que no és aquest el cas.

Perquè, de fet, el parlament tan sols tenia el dret de refusar-la, cosa que no va passar. Però no tenia dret, com en qualsevol parlament, de nomenar una altra persona per al càrrec –aquesta prerrogativa és a les mans dels estats, a les mans del Consell. Són els estats que decideixen qui és la presidenta i qui són els ministres, i això ho poden decidir sense tenir en compte ni tan sols el resultat de les eleccions europees al seu país. El parlament s’ha de limitar a referendar la decisió o no.

D’això se’n diu dèficit democràtic europeu. Hi ha un procés electoral per a elegir el poder legislatiu, però aquest procés s’interromp abans d’arribar al seu final lògic, és a dir, al nomenament del poder executiu, diguem-ne cada dia més executiu. La influència del parlament, única institució elegida de manera directa per tota la població, és limitada. Els processos de decisió són complexos i sovint opacs, perquè no hi ha tres branques del poder, com en qualsevol democràcia, sinó quatre, amb una influència enorme dels estats. I cada dia la comissió dirigeix més la política continental, tot i que, en realitat, la seua composició és la que depèn menys del vot popular: els membres del Consell –caps de govern, la majoria– els voten els ciutadans a les eleccions estatals; i els membres del parlament els voten els ciutadans a les eleccions europees.

Algun dia, a mi això em sembla inevitable, els europeus votarem directament el president d’un govern federal, pel seu nom i amb la mateixa butlleta de vot de Lisboa a Hèlsinki. Però, mentrestant, sembla que no tenim cap més remei que aguantar cada cinc anys aquesta situació tan estranya i les conseqüències que té, ben poc edificants i contradictòries amb els tan rebregats valors europeus.

 

PS1. La saturació turística es va convertint molt ràpidament en un dels problemes clars del país –de tot el país. A Mallorca és on d’entrada el problema és més greu i la reacció més clara. Diumenge hi tornarà a haver una manifestació important a Palma i per això avui us oferim aquest reportatge especial: “He deixat de gaudir de la meva illa per culpa del turisme“.

PS2. Sophie Baby és una historiadora francesa que ha fet un treball extraordinari de denúncia de la pervivència del franquisme per mitjà de la violència de la transició. Ara ha publicat un llibre titulat Juger Franco? Impunité, réconciliation, mémoire (La Découverte) i Andreu Barnils li ha fet aquesta entrevista: “La dreta espanyola és hereva assumida del franquisme”.

PS3. A VilaWeb us necessitem. Fem un esforç molt gran per oferir aquests continguts amb accés obert, perquè arriben a tothom i els llegiu, sense els murs de pagament que tants altres diaris alcen. És gràcies als nostres subscriptors, però en necessitem més. Si us plau, penseu si ens podeu ajudar, i si podeu, si no us és una càrrega, feu-vos-en subscriptors o feu una donació única en aquesta pàgina.