Els presos polítics jutjats al Tribunal Suprem ja han sol·licitat a les presons de Soto del Real i Alcalá-Meco –totes dues a Madrid, on compleixen presó preventiva– el seu trasllat a presons catalanes. VilaWeb ho ha pogut confirmar a través de diverses de les defenses dels encausats, que afegeixen que la petició s’ha realitzat directament pels presos davant l’autoritat de cada presó.

D’aquesta manera, Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri d’Interior espanyol, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, ja té coneixement de la petició de trasllat. Ara el ministre ho ha de notificar al jutge afectat, que ha de donar-hi el vist-i-plau, tot i que també pot oposar-s’hi. El juliol passat, quan els presos van ser traslladats a Catalunya, ja es va seguir aquest procés. Aleshores Institucions Penitenciàries va demanar al jutge instructor, Pablo Llarena, si una vegada acabada la instrucció havia previst noves diligències sobre els dirigents independentistes per poder-los traslladar. La decisió del Ministeri d’Interior de començar els tràmits del trasllat té un vessant polític, però és el jutge qui hi diu l’última paraula.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ingressar a presó el 16 d’octubre del 2017 i el 2 de novembre del mateix any ho van fer Junqueras i varis dels seus consellers. Excpetuant Cuixart, Sànchez, Joaquim Forn i Junqeras, la resta van sortir poc després en llibertat condicional i van tornar a entrar poques setmanes més tard quan Llarena els va revisar la seva situació.

Amb el processament tancat, tots ells van ser acostats a presons catalanes per a poder estar més a prop de les seves famílies. Abans de l’inici del judici tots ells van tornar a ser traslladats a Madrid, on encara resten a l’espera que es resolgui la seva petició de llibertat.

Fiscalia i advocacia s’oposen a la llibertat

Avui mateix la fiscalia ha rebutjat que es deixi en llibertat els presos polítics perquè considera que la proximitat d’una possible sentència condemnatòria manté el supòsit de risc de fuga, però també perquè les últimes paraules dels encausats van demostrar, a parer seu, que també hi ha risc de reiteració delictiva. Segons el ministeri públic, els processats no van demostrar penediment, sinó tot el contrari, ‘han insistit fins al final en el rebuig frontal a la restauració de l’ordre jurídic per part de l’Estat i en l’absoluta convicció que tornarien a cometre els fets delictius que són objecte del procediment’. A més, afegeix que el judici ha demostrat la seva culpabilitat.

Per la seva banda l’advocacia de l’estat també s’ha oposat a la llibertat provisional els acusats perquè tot i que la vista oral va acabar la setmana passada, no ha acabat el procés penal, ja que els jutges del Suprem encara han de deliberar i dictar sentència. Aquest organisme es remet a més a la doctrina marcada pel mateix tribunal  en denegar en successives ocasions al llarg dels últims mesos les peticions de llibertat formulades pels dirigents independentistes.

L’advocacia rebutja també que es pugui al·legar l’informe del grup de treball de l’ONU que va qualificar d”arbitrària’ la presó preventiva de diversos dels acusats; subratlla que no es tracta d’un document vinculant i recorda que aquest grup no és ni tan sols un comitè de Nacions Unides.

The post Els presos polítics demanen el trasllat a presons catalanes appeared first on VilaWeb.

Alta implicació social i primeres obres. I molt d’alcohol per celebrar-ho (de baixa graduació, sobretot cava). Aquests són alguns dels trets característics que poden definir els llibres guanyadors del premi Llibreter 2019, una iniciativa que ha arribat a la seva vintena edició i amb la qual el gremi de llibreters reconeix les millors publicacions de l’any anterior i sobretot aprofita per celebrar una de les grans festes literàries que tanquen la temporada: l’estiu és a tocar i queden pocs grans esdeveniments fins a la reentrada, marcada per la Setmana del Llibre en Català i la seva allau de novetats de cara a la tardor.

Així doncs, anem pel palmarès. I atenció que en aquesta ocasió no hi ha cap guardó per a Periscopi, cosa que per si sola ja hauria de ser notícia després d’uns anys arrasant en aquests guardons. El premi llibreter 2019 de literatura catalana se l’ha emportat Pol Beckmann (Barcelona, 1991) per Novel·la, llibre publicat per Quaderns Crema i que significa el seu debut literari. En la categoria Altres Literatures, el guardó ha estat per a Jenny Erpenbeck (Berlin Oriental, 1967) pel seu volum Les formes del verb anar, publicat per Angle Editorial.

La Jessica Love s’ha emportat el llibreter del 2019 amb l’àlbum Sirenes. En aquest cas  també és una obra de debut on se’ns explica la història d’un nen que es vol convertir en sirena i com l’àvia l’ajuda a aconseguir el seu somni. Ve avalat ja per tres premis més: l’Stonewall Book Award del 2019; l’Ezra Jak Keats New Writter/Ilustrator Award del 2019 i el Best Opera Prima Fiera del libro per  Ragazzi del 2019.

Camins d’aigua és la segona entrega de la trilogia La llum d’Artús, que escriu en Raimon Portell (Barcelona, 1963). El primer era Camins de nit i el tercer volum, Camins d’hivern, s’acaba de publicar recentment. Tots tres han estat editats per Barcanova i el segon s’ha fet amb el Llibreter 2019 de Literatura Infantil i Juvenil de Literatura Catalana.  La seva homòloga en Altres Literatures és la Frances Hardinge, i l’obra que li ha valgut el guardó és La cançó del cucut. Portell, que ha enllestit gairebé mil pàgines amb la trilogia, ha dit que ‘estic molt content perquè treballo sol a casa amb una família que fa veure que és normal que em tanqui a escriure a les vuit del matí. També vull dir-vos que el món seria molt diferent si en lloc d’ambaixades s’obrissin llibreries’.

Memorial Pere Rodeja

D’una altra banda, com ja és habitual, el Gremi de Llibreters també convoca el Memorial Pere Rodeja, que distingeix a la vegada un llibreter singular per la seva trajectòria i un divulgador de les llibreries. Aquesta vegada, Sergio Bassa, de la llibreria Bassa de Móra d’Ebre, ha estat el llibreter triat pels seus col·legues com a guanyador del memorial, i Màrius Serra ha obtingut el premi de divulgador.

Sergi Bassa ha explicat: ‘Aquest premi és molt important perquè ens ajuda a fer país i perquè explicita que a les terres de l’Ebre també fem cultura i la fem bé.’ Màrius Serra ho ha confirmat amb aquests mots: ‘És curiós perquè a la llibreria Bassa fas la presentació a l’aparador i tothom et veu des del carrer’, cosa que confirma que Serra és un dels lletraferits que més territori ha trepitjat en els anys de dedicació a l’ofici. Serra ha volgut dedicar el guardó a Tísner: ‘Reivindico ser polifacètic, però sobretot em defineixo com a lector, perquè exercint de lector em poso en la pell de tothom, perquè tots ho som o tots ho podem ser.’

El compromís, el cava i el debut

Jenny Erpenbeck aporta la dosi necessària de compromís amb el premi Llibreter, perquè un dels temes principals de la seva novel·la és el dels refugiats. N’és protagonista un professor gran. L’arribada de refugiats a Alemanya li permet de traçar paral·lelismes amb la Segona Guerra Mundial i el desplaçament de polonesos. En definitiva, és una obra valenta i molt interessant que posa el focus en un dels grans problemes de l’Europa contemporània. Erpenbeck ha explicat –mitjançant una traductora que es despistava sovint i que va posar ben nerviosos tant l’autora com els mitjans–: ‘Una de les funcions de la literatura és de superar fronteres, mostrar una altra realitat i submergir-nos en un altre món. Per això és tan important que aquest llibre hagi tingut aquest reconeixement a Catalunya.’

Rosa Rey, editora d’Angle (i guanyadora del seu segon Llibreter) ha explicat: ‘Aquest és un premi molt angoixant perquè obliga a guardar silenci durant molts dies: del 6 de maig que ens ho van dir, fins ara. Això ha fet créixer notablement el consum d’alcohol a l’editorial, perquè vam brindar amb cava quan ens ho van dir, quan ho vam comunicar a la traductora, el dia que ho vam dir a la comercial i avui una altra vegada. Ens fa molt felices de tenir a les mans un llibre magnífic que tracta des de la literatura d’un dels temes més importants del segle XXI.’

Pol Beckmann, emocionat, explica: ‘Estic molt afalagat de rebre aquesta distinció dels llibreters, que se suposa que són lectors molt fins. Ara tinc una responsabilitat afegida que, sigui com sigui, entomo ben de gust.’ Sandra Olleda, de Quaderns Crema, diu: ‘Per a nosaltres és fantàstic que una novel·la d’un debutant s’emporti el premi als vint anys, quan precisament a l’editorial en celebrem quaranta.’

Però això no seria una celebració sense una copa de xampany rosat a les mans, un petit aperitiu de fruita seca i el comentari sobre la terrible calor que ha començat a fer a Barcelona, tot i que els més agosarats havien canviat la conversa sobre el temps per una altra de molt més sucosa sobre l’assemblea del PEN Català i els discursos que hi varen pronunciar algunes de les patums literàries del país més nostrades. Tampoc no han estat exclosos dels comentaris alguns dels darrers pactes polítics en la constitució d’ajuntaments del país, que feien anar de corcoll els responsables de protocol de la gala nocturna amb tot de telèfons mòbils que treien fum.

Un teatre nacional per als llibreters

Precisament, com que el premi Llibreter fa vint anys, s’havia de cercar un escenari important per a solemnitzar l’acte. El Teatre Nacional de Catalunya ha estat l’espai triat per a la festa de lliurament. Sígfrid Kraus ha parlat en nom dels editors que en algun moment han obtingut el guardó; Josep Maria Fonalleras ha llegit un conte inèdit creat a propòsit per a la gala; i Anna Casassas n’ha estat la pregonera. La festa, és clar, ha servit per a reivindicar la fortalesa i les necessitats d’un gremi que vertebra el país per mitjà de la cultura. Xavier Albertí , director del Teatre Nacional de Catalunya, ha explicat que a la casa es fa una feina molt important en l’edició de texts teatrals i en la lectura de teatre en col·laboració amb les biblioteques de Catalunya.

The post Màxima implicació social i obres debutants marquen els premis Llibreter 2019 appeared first on VilaWeb.

L’ex-president d’Egipte Muhàmmad Mursi (1951-2019) s’ha mort avui després de comparèixer davant un tribunal del país, segons que han informat mitjans locals.

Mursi, de seixanta-set anys, s’ha desmaiat durant la vista, cosa que ha forçat a ajornar-la, i s’ha mort poc després, segons el diari local Al-Ahram.

El 2012 es va convertir en el primer president electe de la història del país, després de guanyar les primeres eleccions posteriors a la caiguda de Hosni Mubàrak, un any abans, a la Primavera Àrab. Però Mursi fou enderrocat per un cop d’estat militar el 2013.

Després va ser detingut i jutjat per nombrosos casos, en un dels quals va ser condemnat a mort. Ell els va refusar i ho va descriure tot plegat com una campanya política contra la seva persona.

The post S’ha mort l’ex-president d’Egipte Muhàmmad Mursi mentre declarava appeared first on VilaWeb.

El president del consell d’administració d’Actividades de Construcción y Servicios (ACS), l’empresari Florentino Pérez, ha comparegut avui a la comissió d’investigació pel Castor, on ha assegurat que no tenia cap detall del projecte. Tot i no oferir gaire informació, els diputats participants en la comissió li han formulat preguntes. Maria Sirvent (CUP) l’ha fet posar nerviós quan li ha recordat que la seva empresa apareixia als papers de Bárcenas. ‘No és veritat’, l’ha tallada l’empresari, fet que ha obligat el president de la comissió, Ferran Civit, a no cedir-li la paraula.

Sirvent també li ha recordat que la seva empresa juga amb avantatge: ‘Vostès van participar en un projecte en què no hi havia risc, perquè l’article 14 deia que si hi havia culpa o negligència de l’empresa cobrarien igualment. Al final paguem els mateixos’, li ha dit.

El cost del projecte Castor continua pujant a mesura que passa el temps. Tot esperant que els tribunals decideixin qui se n’ha de fer càrrec, el cost ja és de 3.300 milions d’euros.

The post [VÍDEO] Enganxada entre Maria Sirvent i Florentino Pérez a la comissió d’investigació del cas Castor appeared first on VilaWeb.

El president del consell d’administració d’Actividades de Construcción y Servicios (ACS), Florentino Pérez, compareix a la comissió d’investigació del cas Castor al Parlament de Catalunya. En una primera intervenció, l’empresari ha dit que havia estat un ‘cas molt desgraciat’ (‘tots estem molt consternats’), però que ell no hi havia intervingut mai i que, per aquesta raó, no podria ‘ajudar gaire’ els diputats.

De moment, el cost del projecte Castor continua incrementant a mesura que passa el temps. A l’espera que els tribunals decideixin qui s’ha de fer càrrec, finalment, del despropòsit, el cost ascendeix a 3.300 milions d’euros.

The post [VÍDEO] Florentino Pérez compareix a la comissió d’investigació del Castor appeared first on VilaWeb.

Valtònyc, nom artístic del raper Josep Miquel Arenes, compareixerà demà davant el Tribunal d’Apel·lació de Gant, que ha de pronunciar-se sobre la seva extradició a l’estat espanyol. Tanmateix, aquest tribunal encara resta a l’espera de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a una consulta feta pels jutges de Gant mesos enrere. Per això, Simon Bekaert, advocat de Valtònyc, diu a l’ACN que preveuen que el Tribunal d’Apel·lació faci com ja va fer en la darrera cita, al gener, i ‘pel mateix motiu ajorni una altra vegada el cas un parell de mesos’.

Arran dels dubtes sobre l’acusació d’enaltiment del terrorisme, un dels tres delictes que consten a l’euroordre contra Valtònyc, els jutges belgues van presentar, al novembre, dues qüestions prejudicials al TJUE, que encara no s’hi ha pronunciat. ‘El tribunal prendrà nota sobre el fet que encara no hi ha una decisió del TJUE a Luxemburg en relació amb la qüestió prejudicial i tornarà a posposar el cas’, diu Simon Bekaert, que acompanyarà el seu client a la cita judicial, demà a les dues de la tarda.

Segons que van explicar els advocats de Valtònyc al novembre, Gant havia demanat a la justícia europea quina llei espanyola sobre enaltiment del terrorisme calia aplicar en aquest cas, si la del 2012, quan es van fer les cançons per les quals se l’acusa, o la del 2015, que és ‘més severa’. És, doncs, un dubte sobre la retroactivitat de la llei.

L’estat espanyol reclama el cantant per fer-li complir una pena de presó de tres anys i mig pels delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces, per les lletres de diverses cançons que va escriure i pujar a internet. Sobre els altres dos delictes, el Tribunal d’Apel·lació no s’hi ha pronunciat.

La justícia belga ja va dictaminar en primera instància en contra de l’extradició de Valtònyc a Espanya, però la fiscalia flamenca va recórrer-hi en contra en nom de l’estat espanyol. El procés es pot allargar mesos perquè, a més d’esperar la decisió del TJUE, encara es podria recórrer en contra de l’eventual sentència del Tribunal d’Apel·lacions.

The post Valtònyc tornarà demà als tribunals belgues amb la previsió que el jutge ajorni el cas tot esperant el TJUE appeared first on VilaWeb.

El síndic d’Aran, Carles Barrera, ha aprofitat la celebració de la Hésta d’Aran per acomiadar-se com a síndic i agrair al poble aranès que li hagin permès estar vint anys al capdavant del Conselh Generau d’Aran i quatre anys a l’oposició.

Un emocionat Barrera s’ha acomiadat un per un de tots els consellers amb una sentida abraçada. La més emotiva ha estat la de Barrera amb Paco Boya, qui demà prendrà possessió del càrrec com a nou síndic d’Aran. A la Hésta d’Aran hi ha participat la consellera de la presidència, Meritxell Budó, que ha dit que Barrera representa ‘tot el que ha estat el desenvolupament de l’autogovern aranès” i la “recuperació de la institució’. Barrera ha explicat que fa un pas al costat en la política i que a partir d’ara dedicarà el temps a la família, i de manera especial al seu nét, a la muntanya, a caçar, a pescar i als amics.

Barrera ha assegurat que al nou govern els deixa un seguit de projectes preparats per executar i aquest fet els donarà ‘tranquil·litat’ per poder governar els pròxims quatre anys. El síndic ha destacat l’acord del nou model de finançament, nova residència geriàtrica que s’inaugurarà l’any 2020, les obres del nou quiròfan de l’Aran, l’estructura d’un nou sistema d’emergències i diversos projectes europeus que ja s’estan executant. Barrera ha insistit que el govern de la Generalitat és un ‘aliat’ de la Val d’Aran i ha demanat que ningú el vegi com un enemic.

The post Barrera aprofita la Hésta d’Aran per acomiadar-se del poble aranès com a síndic appeared first on VilaWeb.

L’Argentina i l’Uruguai ja han recuperat el servei d’electricitat, després d’un tall de llum massiu el cap de setmana que va deixar desenes de milions de persones sense llum i tots dos països completament a les fosques. El president argentí, Mauricio Macri, ha assegurat que faran una investigació completa per aclarir les causes de la caiguda gegantina del sistema elèctric, que a hores d’ara encara són un misteri.

La manca de llum va provocar problemes en el servei ferroviari i la mobilitat, així com en edificis on els ascensors van deixar de funcionar, i l’empresa d’aigua va demanar estalviar-ne per si hi havia nous problemes.

The post L’Argentina i l’Uruguai es recuperen després d’hores totalment a les fosques appeared first on VilaWeb.

Els dos vice-presidents i els nou consellers del Consell han pres possessió dels seus càrrecs al Palau de la Generalitat. Gairebé tots han utilitzat la fórmula de la promesa i a més ho han fet en català. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presidit a la sala de Corts del Palau de la Generalitat l’acte de presa de possessió dels nous consellers que conformen el seu govern, els noms es van donar a conèixer ahir a la nit. La vice-presidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, a més de portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha estat la primera a prometre el càrrec amb una fórmula que a continuació ha repetit gairebé tota la resta de membres del Consell.

La fórmula consisteix a prometre ‘complir amb fidelitat les obligacions del càrrec de conseller amb lleialtat al rei, guardar i fer guardar la constitució com a norma fonamental de l’estat i l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana i mantenir el secret sobre les deliberacions del Consell’. Els dos consellers d’Unides Podem-EU no han seguit aquesta fórmula i no han inclòs la fidelitat al càrrec ‘amb lleialtat al rei’, i fins i tot Rosa Pérez Garijo ha canviat la fórmula.

A continuació, Oltra, com a secretària del Consell, ha estat l’encarregada de cridar un per un a tots els consellers perquè prenguessin possessió del seu càrrec, seguint l’ordre establert en el decret pel qual s’estableix l’organització de l’administració de la Generalitat. Així, el primer a prendre possessió del càrrec ha estat el vice-president segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, que en la seva promesa no ha pronunciat la frase ‘amb lleialtat al rei’.

Li ha seguit el titular d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, després que ha promès la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, i el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà. Els següents a prometre el càrrec han estat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, que ho ha fet en castellà; el conseller d’Economia Sostenible, sectors productius, Comerç i Treball, Rafael Climent; i la titular d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà. Finalment, ha estat el torn del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi Espanya García; i de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual Villalobos, que també ho ha fet en castellà.

L’última a prendre possessió del càrrec ha estat la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, que ha dit que mentre tingui el càrrec de consellera ‘acatarà’ la constitució i l’estatut d’autonomia, ‘sense engany’, i ‘guardarà fidelitat a la Generalitat’, a més d’assenyalar que ‘guardarà el secret de les deliberacions’.

Desenes de convidats han seguit el desenvolupament d’aquest acte, el primer en què s’ha pogut veure al nou Consell en ple, entre ells autoritats i familiars del nou govern.

The post El nou Consell promet els càrrecs al Palau de la Generalitat appeared first on VilaWeb.

La policia espanyola va arribar a examinar les clavegueres per si hi trobava Carles Puigdemont. Era el gener del 2018 i quedaven pocs dies per la investidura del 30 de gener al parlament, que va acabar essent fallida. Alehores el ministre Juan Ignacio Zoido va arribar a dir que mirarien dins dels maleters dels cotxes. Avui, a Madrid, hi torna a haver una certa sensació obsessiva per si Carles Puigdemont i Toni Comín acabessin apareixent al congrés espanyol, on es fa un tràmit imposat per la junta electoral espanyol de promesa de la constitució per part dels eurodiputats. La policia espanyola ha blindat tota la zona pròxima al congrés, amb agents fortament armats, amb armes llargues, i amb uns controls molt estrictes als accessos, per si fos el cas que els dos eurodiputats, proclamats com a tals pel BOE el proppassat divendres, juntament amb Oriol Junqueras, s’hi presentessin.

Aquesta preocupació ve del fet que la junta electoral sosté que per a poder ser eurodiputat cal jurar o prometre la constitució espanyola, en l’acte que es fa avui en una sala del congrés, i havent prohibit que aquest tràmit es pugui fer a distància. L’advocat dels dos eurodiputats, Gonzalo Boye, recorda que ja són eurodiputats, i que si la JEC no envia a l’eurocambra la llista completa d’eurodiputats, incloent Puigdemont i Comín, presentaran un recurs pel procediment d’urgència al Tribunal de Justícia de la UE, amb seu a Luxemburg.

Puigdemont i Comín recorreran a Luxemburg si la junta electoral no els proclama eurodiputats

El cas és que arribat el dia de l’acte al congrés, hi ha entre les autoritats una certa preocupació per si Puigdemont i Comín s’hi presentessin. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha dit que ‘seria una sorpresa que Puigdemont vingués, però tot és possible amb els independentistes’. I així descriu la situació El Mundo: ‘Un nombre significativament major d’efectius policíacs en les diverses ports de la cambra, principalment a la tanca de d’accés al pati de Floridablanca situada a l’escala dels lleons, i diversos furgons (…). El congrés no s’arrisca i ha pres totes les mesures de prevenció. Per si saltés la sorpresa.’

Avui no podrà ser en aquest acte al congrés Oriol Junqueras, per la decisió del tribunal del judici contra el procés de prohibir-li l’assistència tant avui al congrés com el 2 de juliol en la sessió constitutiva del Parlament Europeu a Estrasburg.

Marchena supera Llarena: les trampes per al segrest de l’eurodiputat Junqueras

The post Torna l’obsessió a Madrid per si Puigdemont hi aparegués per sorpresa appeared first on VilaWeb.

‘La senyora Colau no ha decidit res, s’ha deixat comprar per una voluntat explícitament aliena compartida per Jaume Collboni i Manuel Valls‘. Així s’ha expressat a Catalunya Ràdio el líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, que ha criticat que els comuns van plantejar un equip negociador ‘sense papers ni propostes, simplement dedicat a guanyar temps al servei d’una decisió que ja estava presa’.

Maragall, que ha reconegut que potser haurien d’haver aplanat el camí per a un pacte entre ERC i els comuns abans de les eleccions, ha avisat que plantejaran iniciatives que intentaran ‘posar en evidència la contradicció’ del pacte de govern. Sobre els insults i els crits de la plaça Sant Jaume de dissabte, els ha condemnat però ha constatat que són l’expressió de la ‘frustració’.

The post Maragall: ‘La senyora Colau no ha decidit res, s’ha deixat comprar’ appeared first on VilaWeb.

Internacional Trial Watch, la plataforma que agrupa els observadors internacionals del judici contra el procés, denuncia que el temps que es va deixar a les defenses per exposar els informes finals de les defenses dels acusats ha estat ‘insuficient’. En el darrer comunicat sobre les valoracions del judici de l’1-O, consideren que s’hagués hagut d’habilitar un dia més de sessions i dedicar-ne tres als informes finals i les últimes paraules dels acusats, tenint en compte, consideren els observadors internacionals, que les acusacions eleven les peticions fins als 74 anys de presó. Els observadors creuen que ‘tan poc temps’ ha posat en una situació de ‘forta pressió’ els lletrats de les defenses, en una causa amb un enorme ‘patrimoni probatori’. L’organització creu també que hi ha hagut una ‘desproporció manifesta’ entre les hores que hi van poder dedicar les tres acusacions, set, i les de les defenses individualitzades, que van ser dotze.

Els observadors internacionals han criticat, doncs, la distribució dels temps per a presentar els informes finals d’acusacions i defenses, ja que consideren que la ‘necessitat d’un judici’ amb nou dels acusats presos, no pot anar ‘en detriment’ del dret de defensa dels acusats. Defensen que cal poder contrarestar les acusacions fent una valoració de la prova en 422 testimonis i setze pèrits, a més de la documentació extensa del sumari. Pels observadors, s’ha de tenir en compte que el judici s’ha celebrat davant d’un tribunal que no permet l’apel·lació a una segona instància.

Aquest és el darrer informe que fa l’entitat sobre el judici, abans que el 9 de juliol vinent es presenti l’informe preliminar amb una primera valoració global del treball d’observació realitzat. Durant les divuit setmanes de judici, International Trial Watch ha estat present en les divuit sessions amb la presència de quaranta observadors internacionals de quatre continents, deu acadèmics de diferents universitats espanyoles i nou membres d’organitzacions de defensa dels drets i llibertats de Madrid, el País Basc, Galícia, Andalusia, Illes Balears i Catalunya.

The post Els observadors veuen ‘desproporcionada’ la diferència de temps entre l’acusació i les defenses per a presentar els seus informes appeared first on VilaWeb.

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat que els socialistes votaran en contra de penjar un llaç groc o una pancarta de suport als presos polítics a la façana de l’ajuntament. En declaracions a TV3, dos dies després de la investidura d’Ada Colau com a batllessa de la ciutat, Collboni ha defensat que seria un error penjar símbols al balcó de l’ajuntament que no tinguin l’ampli consens del consistori. D’altra banda, el cap de llista del PSC ha situat ERC com a objectiu principal amb qui buscar enteses per governar la capital: ‘Estem obligats a buscar acords, i en principi mirarem cap a ERC’.

Després que Colau es mostrés partidària de tornar a penjar el llaç groc a la façana, Collboni ha subratllat avui que el PSC hi votaria en contra a la reunió de la Junta de Portaveus. ‘L’juntament és la casa de tots, i ha de ser neutral des del punt de vista partidista i polític’, ha asseverat. El regidor socialista ha qualificat el llaç groc de ‘símbol divisiu’.

Collboni també ha lamentat les ‘escenes molt desagradables’ que es van viure dissabte a la tarda a plaça de Sant Jaume durant el ple d’investidura del consistori. El líder del PSC també ha explicat que va parlar amb el regidor de JxCat Quim Forn, actualment empresonat a Soto del Real, i que es va interessar pel seu estat de salut i d’ànim. ‘El vaig trobar correcte’, ha exposat.

El regidor del PSC també ha valorat que s’hagi consensuat amb BComú el nom de Sara Berbel com a gerent de l’ajuntament, i que ja té l’aprovació de les dues organitzacions. Collboni, de moment, assegura que no està decidit si serà ell el primer tinent d’alcaldia, com tampoc ha volgut concretar res sobre la possibilitat que sigui president de la Diputació de Barcelona.

The post El PSC votarà en contra de penjar un llaç groc a l’Ajuntament de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Joshua Wong, un dels líders estudiantils de la revolució dels paraigües, ha estat alliberat per les autoritats d’Hong Kong enmig de les protestes contra el govern de Carrie Lam. Davant de la presó, l’activista pro-democràcia, que complia una pena de tres mesos pel seu paper en les protestes de 2014, ha demanat a la cap de l’executiu que dimiteixi i que retiri ‘totes les causes polítiques’ dels jutjats. A més, ha enviat un missatge a la Xina: ‘President Xi, no pensem callar.’

Hello world and hello freedom. I have just been released from prison. GO HONG KONG!! Withdraw the extradition bill. Carrie Lam step down. Drop all political prosecutions!

— Joshua Wong 黃之鋒 (@joshuawongcf) June 17, 2019

A l’exterior de la presó, a part d’un núvol de periodistes, a Wong l’esperava Nathan Law, també líder de la revolució i fundador del partit opositor Demosisto. Després d’atendre els mitjans, l’activista s’ha dirigit a les portes del Consell Legislatiu, on milers de persones continuen acampades per a protestar contra el govern de Lam i la polèmica llei d’extradició a la Xina.

The crowd at LegCo protest area cheers at the arrival of student leader Joshua Wong – a few hours after he’s released from jail pic.twitter.com/8RSWr7PBl8

— Candice (@rthkcandice) June 17, 2019

 

The post Hong Kong allibera un dels líders de la revolució dels paraigües en mig de les protestes appeared first on VilaWeb.

El candidat del centredreta, Mario Conoci, s’ha imposat amb claredat en les eleccions municipals a l’Alguer amb el 53,1% dels vots. La seva candidatura tenia el suport de vuit formacions, entre les quals la Lliga Nord, Força Itàlia, Germans d’Itàlia i formacions d’obediència sarda. El batlle en funcions i candidat de l’esquerra, Mario Bruno, ha quedat en segon lloc amb el 31,93% dels sufragis. Roberto Ferrara, candidat del Moviment 5 Estrelles, ha quedat últim amb només el 14,97% dels suports.

Conoci ha mostrat la seva sensibilitat envers Catalunya i va formar part de la delegació del Partit Sard d’Acció que durant l’octubre de 2017 va donar suport a la independència i va denunciar que ‘l’estat espanyol havia mostrat la seva cara més autoritària i antidemocràtica’. A la vegada, el 2010 va ser el responsable de signar com a vice-síndic el manifest ‘El català, llengua de 10 milions d’europeus’, en el qual reclamava que fos plenament oficial a la Unió Europea.

Al programa electoral es vantava d’haver treballat per l’obertura de l’Espai Llull el 2009, que considera ‘una referència institucional per als intercanvis culturals i que d’una altra banda s’ofereix com una frontissa que facilita els acords econòmics i comercials entre el teixit empresarial de la nostra ciutat i Catalunya’. Aquest mandat, proposa de promocionar i incentivar les propostes ‘dirigides a promoure la defensa, difusió i desenvolupament del patrimoni cultural i artístic de l’Alguer i de la seva especificitat lingüística’.

The post Mario Conoci, nou síndic de l’Alguer appeared first on VilaWeb.

El conseller d’Afers Estrangers, Alfred Bosch, ha aprofitat el primer acte del seu viatge oficial a Mèxic per anunciar que el govern vol obrir una delegació al país, com a porta d’entrada a Amèrica Llatina. ‘Ja veurem exactament quan es pot fer i en quines condicions però ho tenim bastant decidit’, ha dit Bosch en una conferència a l’Orfeó Català de Ciutat de Mèxic que alguns assistents han fet servir per reclamar ajudes per compensar la difícil situació econòmica de l’entitat centenària. Davant d’aquestes proclames el conseller ha demanat comprensió: ‘Tot just ara ens acabem de recuperar del 155’, ha dit. Després d’escoltar una acadèmica acusant l’ambaixada espanyola d’estar darrere de la suspensió d’un acte sobre sobiranisme català, Bosch ha exigit a la diplomàcia espanyola que ‘deixi d’interferir amb la llibertat acadèmica’.

D’aquesta manera, el govern ha començat a concretar el recent anunci d’aprovar en les pròximes setmanes un decret per obrir delegacions fora d’Europa. La conselleria vol tenir presència a llocs on mai ha arribat, com l’Amèrica Llatina, ha dit Bosch aquest diumenge a la capital mexicana. Davant d’una trentena d’assistents, el conseller ha assegurat que aquesta decisió no es pren per ‘gastar diners’ tal com, diu, afirmen ‘alguns’ sinó que es tirarà endavant amb ‘voluntat d’estalvi’ i amb l’ànim de defensar els drets dels catalans a l’estranger.

En aquest punt, ha afirmat que posaran l’accent en el vot exterior a Mèxic on, en les últimes eleccions de les 15.000 persones censades només van poder votar 250. Per això, ha demanat a les autoritats espanyoles que ‘tractin molt millor’ aquesta qüestió. ‘El vot pregat és inacceptable, des de quan has d’anar a suplicar el vot? És un dret fonamental que s’hauria de garantir’, ha dit.

A més de la defensa d’aquest dret, ha afirmat que l’oficina treballarà per millorar les relacions amb la cultura, els centres formatius, l’esport, el turisme, el comerç i la política mexicana. ‘És una obligació del govern estar present als cinc continents’, ha expressat Bosch.

L’Orfeó demana més implicació per salvar l’entitat 

En la seva segona visita a l’Orfeó de Mèxic, Bosch s’ha mostrat ‘emocionat’ de tornar a aquesta entitat fundada l’any 1906 i de palpar una història ‘plena de dolor i de superacions’. ‘Hi ha un tros de la història de Catalunya aquí que cal cultivar’, ha dit, i per això, ha considerat, s’haurien de digitalitzar tots els arxius. ‘Perdre-ho seria gairebé delictiu’, ha afegit.

En el torn de preguntes els membres de l’entitat han posat el crit al cel i han demanat ajuda per salvar una entitat que cada cop té menys socis i que va veure com l’aplicació de l’article 155 i la suspensió del govern català es traduïa en una reducció de subvencions. Una de les propostes que han sorgit entre el públic ha sigut la de promoure la relació entre l’Orfeó i la Universitat Oberta de Catalunya, seguint el model de cooperació entre la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i l’Ateneu Espanyol a Mèxic.

El titular d’Afers Estrangers ha contestat a les protestes recordant que ‘la Generalitat va deixar d’existir durant uns mesos’ el 2018: ‘És més fàcil destruir que construir’, ha afirmat. ‘Durant aquell temps les ajudes que es podien donar des del govern el ministeri de torn no les va signar’, ha explicat, tot demanant ‘comprensió’ i recordant que el Departament que dirigeix ‘tot just ara’ s’ha recuperat dels estralls del 155.

Per fer front a les crítiques dels presents, ha demanat ‘excuses’ i ha volgut transmetre esperança en aquests ‘moments difícils’ fent al·lusió als discursos que dels polítics independentistes empresonats i processats per l’1-O. ‘No ens podem rendir, no tirarem la tovallola’, ha promès Bosch. El president de l’Orfeó Català de Mèxic, Rafael Vidal, ha qualificat la intervenció del conseller de molt ‘dignificant’ i ha assegurat als assistents que el procés català ‘no pararà’: ‘Ho tornarem a fer’, ha dit citant al president d’Òmnium Cultural empresonat a Soto del Real, Jordi Cuixart.

The post La Generalitat obrirà una delegació a Mèxic appeared first on VilaWeb.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades del dilluns 17 de juny de 2019 appeared first on VilaWeb.

He llegit ‘La gran traición‘ de Javier Cercas a El País Semanal. M’ha semblat molt trampós, de manera que he decidit parafrasejar-lo quasi literalment des d’un punt de vista oposat.

‘La gran tergiversació’
per a Javier Cercas
de Màrius Serra

Per als polítics unionistes, només són catalans els qui es mostren fidels a la pàtria i voten el que cal votar. Els altres no comptem.

En moltes cròniques sobre el judici al procés que es publiquen en diversos diaris i es comenten per diverses emissores de ràdio i televisió, els fiscals generals, l’advocacia de l’estat i les acusacions particulars s’erigeixen amb tota naturalitat en la totalitat del poble espanyol. Encara que les urnes diguin una vegada i una altra que, a Catalunya, el vot explícitament independentista s’acosta cada cop més al 50% dels votants, el relat de les acusacions insisteix a fer invisible la seva existència i en nega la legitimitat. Ajudats pels mitjans de comunicació afins, l’unionisme aconsegueix omplir cada dia les pantalles d’una part d’Espanya que es considera el tot.

Aquesta és la qüestió. El pacte central de l’Espanya democràtica el van formular així els seus patriarques, Adolfo Suárez i Felipe González: ‘Espanya és un país ric en peculiaritats regionals, però és espanyol tothom qui parla la llengua comuna, que és la gran riquesa i garanteix la unitat de la nació.’ Centenars de milers de catalans, valencians, balears, bascos, navarresos, gallecs, asturians i aragonesos, gent majoritàriament molt humil, s’ho van creure; els meus pares també s’ho van creure, i van criar els seus fills en conseqüència. És veritat que la meva àvia, que va arribar de Vilanova i la Geltrú a Nou Barris l’any 1960 sense cap estudi, mai no va saber parlar castellà, i per tant hauria estat una d’aquelles persones a qui potser alguna administració amb el suport de Vox hauria obligat a aprendre castellà sota l’amenaça de fer-la fora del país; però els meus pares, les meves germanes i jo no som pas com ella. Nosaltres no només paguem els nostres impostos a l’estat sinó que vam adoptar molts costums castellans que ens van ensenyar els nostres veïns de Nou Barris o Radio Televisión Española, vam aprendre castellà fins a esdevenir bilingües, ens vam casar amb qui vam poder (jo amb una descendent d’aragonesos de la Franja de Ponent i una de les meves germanes amb un català de pura soca que un bon dia, al seu menjador de la Diagonal, va anunciar a tots els seus fills que a partir d’aquell moment ja només els parlaria en castellà en pro del seu progrés social), vam educar els nostres fills tan bé com vam poder i fins i tot vam contribuir amb el nostre granet de sorra a difondre la llengua apresa des de les ones de RNE. Tot debades. Encara que fins a l’últim moment ens vam esforçar a continuar creient que érem espanyols, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya de 2006, que és quan va començar tot, vam saber sense cap possibilitat de dubte que no ho érem. Espanyol, el que se’n diu espanyol, ja només ho era aquell qui volia que Espanya no canviés gota, era espanyol qui considerava que, en saber tots parlar castellà, les altres llengües ‘cooficials’ podien ser molt boniques i ornamentals però e-vi-dent-ment no estaven ni podien estar al mateix nivell i que la sobirania era una i no compartible. En resum, Espanya abans ‘roja’ que ‘rota’. I llavors tothom que, ja sigui per vincle sentimental a Catalunya o perquè, com ara jo, se sent incapaç d’entendre les virtuts de la unitat imposada i la considera una causa reaccionària, injusta i autoritària, no computa com a espanyol, com a mínim per als dirigents espanyols de gairebé tot l’arc parlamentari. La prova flagrant d’això és que aquests dirigents parlen per sistema en nom d’Espanya i jutgen que el problema català és un problema entre catalans, i no ho és: és un problema entre espanyols, els uns incapaços d’imaginar altres espanyols que difereixin del seu concepte d’espanyolitat i els altres encaterinats a comptar-se a través del mètode més lògic en democràcia: un referèndum d’autodeterminació vinculant perquè tots arribem a saber, inclòs el senyor Cercas, quants són els que, com ell predica, no volen la separació i quants sí. Aquest és el mètode més clar per dilucidar-ho, encara que pugui fer canviar les coses. Per això el nacionalisme espanyol demostra dia a dia que és incompatible amb la democràcia i amb la justícia: perquè, quan es tracta de triar entre la democràcia i la nació, sempre tria la nació, i el mateix li passa amb la justícia. Si s’ha de saltar el mandat de les urnes, s’aplica el poder judicial, el poder policial i, si cal, el militar. Per als dirigents espanyolistes que sempre hi ha al poder, els catalans no som els ciutadans que vivim, treballem i votem a Catalunya, sinó només els qui, a més, són bons catalans, fidels a la pàtria espanyola i voten el que s’ha de votar. Els altres no som espanyols, no comptem, no existim. Si votem congressistes (Sànchez, Rull, Turull, Junqueras) o senadors (Romeva) els inhabiliten i el mateix succeeix amb els eurodiputats (Junqueras, Puigdemont, Comín). Quan no els agrada el que surt de les urnes, canvien les majories des dels despatxos. Ja n’hi ha prou de fer-se il·lusions sobre la democràcia i la justícia espanyoles. Probablement mai no vam ser espanyols, mai no vam comptar, mai no vam existir. Això és el que amagaven les proclames unanimistes de l’unionisme (‘A por ellos’, ‘Todos los españoles somos iguales’), l’ús disciplinat dels ressorts que van permetre telefonar empresaris, domesticar l’atzar perquè el jutjat número 13 estigués de guàrdia quan tocava, l’ús de paraules tan corrents com l’adjectiu ‘tumultuàries’ i les declaracions disciplinades de funcionaris públics repetint com lloros les mateixes parauletes: una tergiversació descomunal.

La paraula és dura, però no en trobo cap altra: nosaltres vam ser lleials al pacte que va fundar l’Espanya democràtica; els hereus del franquisme, no. Que jo sàpiga, cap d’ells no ha demanat perdó, i no sé pas si cap tindrà el valor de fer-ho. La qual cosa significa que, a menys que la democràcia i la justícia europea li ho impedeixin, continuaran posant la nació per davant de la democràcia i de la justícia. M’alegro que el meu pare, que va anar a la guerra amb dinou anys, no hagi arribat a viure això, i també em causa alegria que ma mare, a punt de fer noranta-quatre anys, hagi tingut forces i coratge per anar a votar el dia 1 d’octubre (malgrat les amenaces dels uniformats), el 21 de desembre, el 28 d’abril i el proppassat 26 de maig. Ara bé, mentiria si no afegís que ara mateix, després de seguir amb interès el judici al procés, el meu sentiment fonamental és una barreja d’incredulitat, d’humiliació, de fàstic i de vergonya, i que a vegades em demano si, a més d’una tergiversació descomunal, no haurà estat tot, des que als quatre anys vaig anar a escola i el primer dia el meu professor em va ensenyar la primera frase en castellà que vaig aprendre (‘Me gusta mucho ir a la escuela’), una estafa immensa.

The post La gran tergiversació (la genial resposta de Màrius Serra a la manipulació de Javier Cercas) appeared first on VilaWeb.

El president Ximo Puig ha anunciat la composició del nou Consell, que prendrà possessió aquest dilluns matí.

Al capdavant de l’executiu el president estarà acompanyat de nou per la coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Ara, però hi ha haurà també un vicepresident segon, el dirigent de Podem Rubén Martínez-Dalmau, que exercirà com a conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.

Entre els consellers socialistes Vicent Soler repetirà com a conseller d’Hisenda i Model Econòmic; Ana Barceló com a consellera de Sanitat Universal i Salut Pública; i Gabriela Bravo com a consellera de Justícia, Interior i Administració Pública.

Pel que fa a Compromís repeteixen, a més d’Oltra, Vicent Marzà com a conseller d’Educació, Cultura i Esport; i Rafael Climent al capdavant d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.

Entre les noves cares, Carolina Pascual Villalobos és la nova consellera d’Innovació, Universitats i Societat Digital, un departament que s’ubicarà a la ciutat d’Alacant. La consellera és la degana del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions de la Comunitat Valenciana i enginyera per la Universitat Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant.

Pel que fa a la nova consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, és portaveu d’Iniciativa del Poble Valencià i ha estat regidora a l’Ajuntament d’Elx i coportaveu de Compromís a les Corts.

El nou conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha estat fins ara el cap del Gabinet de la Presidència de Ximo Puig. Al seu càrrec hi haurà la negociació amb el govern espanyol de les obres més importants per al País Valencià, com ara el corredor mediterrani.

I la coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià, Rosa Pérez Garijo, serà la nova consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

El nou Consell el PSPV-PSOE té 6 carteres (inclosa la Presidència), Compromís 4, i Unides Podem-EU dues (una Podem i una Esquerra Unida)

The post Ximo Puig nomena els consellers del nou govern que pren possessió avui appeared first on VilaWeb.

El president Puig ha anunciat la composició del nou govern, que prendrà possessió aquest dilluns matí.

Al capdavant de l’executiu el president estarà acompanyat de nou per la coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Ara, però hi ha haurà també un vicepresident segon, el dirigent de Podem Rubén Martínez-Dalmau, que exercirà com a conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.

Entre els consellers socialistes Vicent Soler repetirà com a conseller d’Hisenda i Model Econòmic; Ana Barceló com a consellera de Sanitat Universal i Salut Pública; i Gabriela Bravo com a consellera de Justícia, Interior i Administració Pública.

Pel que fa a Compromís repeteixen, a més d’Oltra, Vicent Marzà com a conseller d’Educació, Cultura i Esport; i Rafael Climent al capdavant d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.

Entre les noves cares, Carolina Pascual Villalobos és la nova consellera d’Innovació, Universitats i Societat Digital. És la degana del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions de la Comunitat Valenciana i enginyera per la Universitat Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant.

Pel que fa a la nova consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, és portaveu d’Iniciativa del Poble Valencià i ha estat regidora a l’Ajuntament d’Elx i coportaveu de Compromís a les Corts.

El nou conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha estat fins ara el cap del Gabinet de la Presidència de Ximo Puig. Al seu càrrec hi haurà la negociació amb el govern espanyol de les obres més importants per al País Valencià, com ara el corredor mediterrani.

I la coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià, Rosa Pérez Garijo, serà la nova consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

El nou Consell el PSPV-PSOE té 6 carteres (inclosa la Presidència), Compromís 4, i Unides Podem-EU dues (una Podem i una Esquerra Unida)

The post Ximo Puig nomena els consellers del nou govern que pren possessió avui appeared first on VilaWeb.