Vilaweb.cat

Jornada de reflexió: es tanca el teatret de les filigranes i les promeses

Darrer dia de la campanya electoral. Aquestes darreres hores, els candidats les han dedicades a tancar-la. Alguns han començat de bon matí, perquè van recorrent el país abaixant les persianes d’aquest teatret ambulant construït amb frases fetes i estudiades. Són frases prêt-à-porter, que serveixen per a tota mena de públic que es troba als mercats municipals, les places, les platges i els mercats ambulants.

Al País Valencià, la campanya electoral ha tingut un perfil molt pla i, tret dels incidents racistes a Mestalla que van provocar una reacció de tots els partits, no s’ha sortit del viarany previst pels equips de campanya. S’ha mantingut la dita que és més important no equivocar-te que brillar. I així ho ha fet la majoria dels partits que esperen uns bons resultats diumenge. Fins i tot, els dos debats entre els sis candidats a la presidència de la Generalitat han estat purs tràmits amb escaramusses petites i controlades.

Primera volta de les eleccions espanyoles?

Els partits d’arrel i obediència espanyola han emprat els seus dirigents perquè els donaren suport i alè. Fins al darrer moment han vingut a dir la darrera paraula. Tots, és clar, amb l’horitzó al mes de novembre.

L’únic partit d’arrel valenciana ha presumit que no necessita que vinga un cosí forçut a traure les castanyes del foc a ningú. Això, si no comptem l’empenteta que una vice-presidenta espanyola va donar ahir al candidat a la batllia, deixant amb un pam de nas els correligionaris.

Catàleg d’ofertes i promeses

Entre els temes que s’han tractat sobresurt el de l’habitatge i totes variants: la turistificació, l’accés a un habitatge digne, la limitació dels preus del lloguer, la construcció d’habitatge públic per a arribar a acostar-se a estàndards europeus amb molta tradició en l’estat del benestar. La sanitat també ha estat un element d’intercanvi de retrets entre els uns i els altres. Entre els qui diuen que la defensen pública i de qualitat, i els qui diuen que és un desastre i que la gent es mor pels racons abans no és atesa o intervinguda quirúrgicament.

S’ha parlat molt poc de llengua i de cultura. N’han parlat la dreta i l’extrema dreta per alertar del fantasma dels Països Catalans, com si el Botànic s’hagués passat tota la legislatura mirant al nord, o aprovant lleis que afavoreixen l’ús social de la llengua, per exemple. O com si haguera aprovat un requisit lingüístic amb cara i ulls.

Sí que s’ha parlat molt de tornar al passat, al model que va regnar fins el 2015, a la corrupció i a les privatitzacions. La campanya ha tractat d’això, de confrontar dos models encarnats per dos blocs que han fet el seu paper en tot moment, del qual pràcticament no s’han desviat. El bloc de la dreta i el bloc de l’esquerra.

I quant a les promeses electorals, les ofertes i les propostes, n’hi ha de tota mena i per a tots els votants. Rebaixes d’imposts, famílies nombroses de dos fills, ajuts per als audiòfons, quota zero per als autònoms, més beques, transport gratuït per a joves durant més mesos…

El tancament de campanya digital

A mesura que passen les hores sembla que a mitjanit la carrossa es convertirà en carabassa i els oripells de la campanya entraran en uns llimbs de silenci i de cotó, on les ànimes seran pures. Són les úniques vint-i-quatre hores de la legislatura en què els ciutadans no han de rebre cap input de cap partit. Les han de dedicar a la reflexió i a la letargia. Potser al silenci. I és per això que els exèrcits de piuladors i repiuladors exacerben la seua activitat. Twitter avui és un míting digital. S’ha omplert de vídeos fets a posta per a omplir aquestes darreres hores i de frases pensades per a mobilitzar els votants. En alguns casos, per a insistir en les maldats dels adversaris més que no pas ressaltar les bondats del candidat propi. Frases d’última hora, denúncies sobrevingudes, acusacions no fetes fins ara, o alguna oferta que s’havia quedat al fons d’un arxiu informàtic. Tot això és abocat pels equips de comunicació dels partits, mentre els dirigents s’espremen per a arredonir els darrers missatges.

La jornada de reflexió

Un altre clàssic d’aquest dia en què es tanca la campanya i del dissabte de reflexió és saber què faran els candidats sense poder fer promeses ni demanar el vot. És “el dissabte”. Sembla un dia tan llarg i ample que equival a tot el mes de vacances de qualsevol mortal. Els candidats aprofiten el dissabte per a llegir aquella novel·la que van comprar en la fira del llibre, estar amb la família, passejar el gos, anar a comprar, al cine o al teatre, llegir el diari, fer una marató de Succession, celebrar l’aniversari d’algun amic o familiar, dormir… Totes aquestes coses, les persones normals necessiten un mes sencer per a fer-les, però els polítics ho fan durant la jornada de reflexió. I ho publicaran a les xarxes, no siga cosa que els votants tinguen síndrome d’abstinència o s’obliden d’ells si durant unes hores no són presents a les seues vides.
Serà un miratge, perquè a partir de diumenge al vespre tornaran a la roda de les declaracions, les promeses, les respostes…

 

Punt final d’una campanya on s’ha instrumentalitzat la independència

Punt final d’una campanya electoral anodina. Per primera vegada d’ençà de l’inici del procés, els partits han entomat unes eleccions municipals en què hi ha en joc, sobretot, el poder territorial dels partits. La independència només ha aparegut en els mítings en forma de retret, per a intentar d’esborrar les fronteres de vot amb l’adversari (sobretot entre JxCat i ERC) i per a fidelitzar-lo quan els mítings d’abast nacional es traslladaven a municipis amb un electorat majoritàriament partidari d’un estat català. Quan ha calgut, per ampliar les pròpies fronteres, gairebé s’ha esborrat de la campanya. Ho ha fet Trias per Barcelona, que necessita transcendir el vot de JxCat si vol arribar a ser batlle i ha pretès de seduir l’electorat conservador al·lèrgic a Carles Puigdemont i a tot allò que tingui reminiscències del procés. I el candidat d’ERC a Santa Coloma de Gramenet, Gabriel Rufián, que ha exercit a la pràctica de cap de llista metropolità en municipis amb un vot sobiranista minoritari, ha plantejat les eleccions com un plebiscit per a posar fi al “cortijo” dels socialistes apel·lant al vot d’esquerres. També ha passat a l’inrevés, quan a l’espanyolisme li ha calgut superar les pròpies cotilles: a Badalona, Xavier García Albiol ha instat insistentment els votants independentistes i de tots els partits a votar-lo pensant, només, en clau local.

Però potser la principal evidència del canvi és en el PSC, que aspira a guanyar terreny enterrant definitivament la política dels blocs tant pel que fa al seu electorat potencial com per als pactes postelectorals. Qui se’n recorda, del 155, de la repressió política que es manté i del dret de l’autodeterminació? “Aquesta campanya electoral ja té un guanyador: la política útil”, ha afirmat Salvador Illa de Tarragona estant. Per primera vegada en molts anys, s’ha felicitat Illa, s’ha parlat de “problemes concrets” que afecten els ciutadans. Una altra prova d’això és que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi triat Tarragona i Barcelona per a tancar la campanya, entre tots els territoris on els socialistes es juguen governs autonòmics a banda dels governs de les grans ciutats. Sánchez necessita com més governs socialistes millor per a consolidar-se a la Moncloa en les eleccions del desembre. Si Illa ha afrontat aquestes eleccions com una etapa més en la seva peculiar marxa cap al govern de la Generalitat, per a Sánchez els resultats del PSC són la primera volta de les pròximes eleccions espanyoles. El primer examen del frec a frec amb Alberto Núñez Feijóo, amb Barcelona com a principal objectiu. I han posat tota la carn a la graella. Segons dades del PSC, Sánchez, Illa i Collboni han omplert amb 4.000 persones el pavelló de la Vall d’Hebron. L’acte més multitudinari d’aquesta campanya, un intent d’exhibició de força.

És el mateix que ha fet la vice-presidenta espanyola Yolanda Díaz amb Sumar. Per tercera vegada en els darrers quinze dies, Díaz ha remat amb els comuns i Ada Colau. No deixa de ser significatiu que fins avui la direcció de Podem no hagi volgut manifestar el seu suport a la batllessa de Barcelona. Però si Díaz ho ha volgut fer participant en l’acte final a Sant Martí, la secretària general de Podem, Ione Belarra, ha difós un simple vídeo a les xarxes socials. A més, Colau es mou en el mateix marc ideològic que Díaz a l’estat espanyol: el de l’esquerra contra la dreta. Colau presenta la dicotomia entre un govern progressista i un govern del retrocés.

De manera que aquesta és una de les incògnites de diumenge: si l’electorat independentista serà fidel als partits que se’n diuen, es permetrà de trencar els blocs pensant en lògiques de vot estrictament locals o, directament, s’abstindrà. Les dades del vot per correu indiquen una davallada important de la participació. Aquesta vegada, han votat per correu 72.470 persones, 20.277 menys que fa quatre anys. El 2019 la participació es va enfilar fins al 64%, una xifra poc habitual en unes municipals, per la coincidència amb unes eleccions europees on Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s’enfrontaven a les urnes. La desafecció per la falta d’una estratègia conjunta i la normalització de la gestió política en un context incert de transició es poden traduir en un abstencionisme actiu d’una part de l’electorat. Però caldrà veure si és significatiu, o no, com a expressió de càstig del votant descontent. També és una incògnita si, fa quatre anys, la coincidència de les urnes va fer que una part dels electors fessin un repartiment de paperetes per a donar joc als dos partits amb què se sentien representats, i per tant si ara hi pot haver variacions pel canvi de lògica electoral. És una pregunta que plana a la seu de Junts: hi va haver gent que va votar Puigdemont a les europees i ERC a les municipals? I aquesta gent, què votarà ara?

ERC ha explicat avui que aquests dies havien fet un porta a porta en 320 municipis amb 3.200 voluntaris. Diuen que han picat a mig milió de portes de tot Catalunya per explicar el seu projecte. Els havia funcionat en municipis com Sallent, Amposta, Salt o Vallromanes i ho han estès ara a altres municipis amb els seus candidats i els dirigents nacionals del partit. Els republicans aspiren a repetir la victòria de fa quatre anys en vots i regidors. Els resultats seran un examen indirecte de la gestió de Pere Aragonès al capdavant del govern de la Generalitat. També del seu projecte de l’acord de la claredat. El candidat d’Esquerra a Barcelona, Ernest Maragall, s’ha compromès a acompanyar Aragonès quan porti les conclusions de l’acord de la claredat al govern espanyol. Per la seva banda, Trias ha defugit d’incardinar el seu projecte per a Barcelona en l’estratègia nacional de Junts, i Maragall ha fet la contrària amb el vot barceloní a ERC. La raó és clara: “L’ajuntament no és una institució de complement o de substitució o addició, sinó que és la segona institució del país”, ha dit.

Junts també posa a prova si la sortida del govern els ha beneficiat electoralment o no. Però, sobretot, serà rellevant el resultat de Barcelona. Una hipotètica victòria de Trias podria donar ales al sector institucional del partit, particularment a la família més vinculada a l’antiga Convergència o decantada cap al centre-dreta. La convivència entre els diferents sectors del partit també es pot ressentir amb els pactes postelectorals que agitin el debat intern, sobretot en les bases més independentistes si el company d’entesa és el PSC. Que Junts és un partit més complex que no pot semblar a primera vista ho demostra el fet que el seu secretari general, Jordi Turull, hagi triat Amer, el poble de Puigdemont, per a tancar la campanya electoral, mentre Trias feia la darrera crida al vot des dels Jardinets de Gràcia. Tampoc no hi era la presidenta del partit, Laura Borràs, que s’havia traslladat a l’Ebre, Calafell i Cerdanyola, després del tancament de JxCat de tot el Principat a Vic. La CUP ha tancat el seu compte enrere a Berga, el seu principal feu, amb l’interrogant de si tornarà a tenir representació a l’Ajuntament de Barcelona.

I Inés Arrimadas ha aparegut el darrer dia, potser amb enyorança dels anys àlgids del procés. L’ex-dirigent de Ciutadans s’ha dirigit als votants que el 2017 els van fer guanyar les eleccions perquè el partit tingui força als ajuntaments. Tanmateix, el més probable és que tinguin una desaparició generalitzada. Se n’ha beneficiat el PSC, que s’ha demostrat més útil per a l’electorat compartit en aquests temps de (no) normalitat, i se’n pot beneficiar també el PP, que aspira a recuperar suports. En canvi, aquestes poden ser les eleccions en què Vox s’escoli als ajuntaments, amb el perill que ho faci en els municipis amb més immigració, amb discursos xenòfobs que amenacin la convivència als barris. Darreres crides al vot. Però això d’avui no és cap final. Les eleccions sempre són un començament: l’endemà de la nit electoral tot torna a començar.

 

Les deu claus de les eleccions de diumenge

Diumenge, a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, cap partit no obtindrà els 30 diputats que garanteixen la majoria absoluta a la cambra. Caldrà veure, en primer lloc, si algun dels blocs –dreta i esquerra– suma la xifra desitjada. Si tampoc no passa, voldrà dir que el PI haurà obtingut els 2 o 3 escons que li poden donar la clau de la governabilitat.

Així, doncs, la meitat dels 828.129 ciutadans amb dret de vot, el 50% que és previst que passi pel seu col·legi electoral a dipositar els vots, decidirà el futur immediat d’aquest “món romput en illes”, que deia Marià Villangómez.

Les Illes Balears trien entre dos blocs, entre dues maneres de concebre el present i el futur, entre dues visions del país… Cap de les dues gaire engrescadora, la veritat.

Trien entre aquest “anar fent” permanent, aquest gestionar el dia a dia sense robar, intentant de no trepitjar cap ull de poll i sense cap horitzó clar, i un gran retrocés, que ens intenti de liquidar com a poble, que arraconi la cultura i que maltracti la llengua catalana i els seus parlants. Un gran retorn al passat que ens asfalti fins l’ànima.

Diumenge ens esperen 3.733 urnes repartides en 1.247 meses. A Mallorca, Menorca i Eivissa, n’hi haurà tres, d’urnes. Per a votar els representants al parlament, al Consell Insular i a l’ajuntament. A Formentera, en seran dues.

Enguany, són cridats a les urnes 828.129 ciutadans de les Illes que tenen dret de vot a les eleccions al parlament i 788.608 amb dret de vot als diferents consells insulars. Del total de persones que tenen dret de vot, n’hi ha 37.273 que el tenen per primera vegada, perquè han arribat a la majoria d’edat després de la darrera convocatòria electoral, el 26 de maig de 2019.

Les claus
  1. Precisament, la primera clau serà el comportament d’aquests 37.273 nous votants. En opinió d’aquest cronista, serà un vot molt polaritzat. Una part important anirà a l’extrema dreta i una altra part es repartirà entre Unides Podem i Més.
  2. Normalment, al voltant d’un 80% dels votants exerceix el seu vot en clau de província espanyola. És a dir, amb un comportament idèntic a la tendència general espanyola. En canvi, el 20% vota en clau autocentrada en cada una de les illes. Diumenge comprovarem si es mantenen els percentatges.
  3. Caldrà veure si el gir a la dreta a Palma que preveuen les enquestes serà tan important que arrossegarà també les eleccions al consell i al parlament.
  4. El diputat de Formentera és molt important. En algun cas ha estat decisiu. Tot indica que l’esquerra mantindrà l’escó.
  5. A Eivissa és on hi ha més nous votants. Una majoria aclaparadora de la dreta també esdevindria clau.
  6. Menorca és l’illa més esquerrana i més sobiranista. L’esquerra ha de menester llevar-li un diputat més a la dreta per poder ajudar a sumar la majoria al Parlament de les Illes Balears.
  7. A Mallorca, tant al Consell Insular com al parlament, la clau sembla que rau en si el PI supera el llindar del 5% dels vots necessari per a entrar a les institucions. Si ho fa, garanteix que la suma de PP i Vox no arribi a la majoria absoluta.
  8. Lluís Apesteguia debuta en el lideratge dels sobiranistes mallorquins. Serà capaç, com a mínim, de repetir els resultats de fa quatre anys?
  9. Existeix el factor Armengol? Fins ara, l’únic polític que, en el conjunt de les Illes, havia aconseguit de transcendir el seu partit i aportar un plus de, diguem-ne, carisma, havia estat Gabriel Cañellas. Francina Armengol ha presidit el govern durant vuit anys i gaudeix d’una popularitat important, però caldrà veure si això es tradueix en vots. I, és clar, quina factura passa el fet de ser qui va gestionar la pandèmia.
  10. I una darrera clau que també pot ser ben determinant: els votants d’esquerres decebuts, els sobiranistes emprenyats, els progressistes ofesos per les polítiques tèbies desenvolupades els darrers anys. Faran un vot antifeixista “amb l’agulla al nas”? O, malgrat les crides de darrera hora, optaran per l’abstenció?

Les respostes les tendrem diumenge al vespre. Una de les dues grans opcions s’imposarà, conscients, tanmateix, que cap de les dues són el futur en plena llibertat que mereixen les Illes Balears. Un futur en plena llibertat que caldrà continuar construint dia a dia amb el compromís i la lluita. Un futur en plena llibertat al qual aspiram perquè, com va escriure Villangómez: “Voler l’impossible ens cal i no que mori el desig”.

La CUP es reivindica com un dic de contenció contra el feixisme des del bastió municipalista

La CUP ha tancat la campanya electoral a Berga, el bastió municipalista dels cupaires, on governen des de fa dos mandats. L’acte, a més, ha tornat a reunir per primera volta sobre un escenari Anna Gabriel i David Fernàndez, d’ençà de l’exili de l’ex-diputada.

Berga, la Gàl·lia on la CUP vol revalidar el mandat per tercera vegada

En els parlaments, Gabriel i Fernàndez han reivindicat la CUP com a força veritablement independentista i avisen que el 28-M l’estat espanyol contarà vots independentistes per mesurar la força. Fernàndez va més enllà i diu que els municipis seran un dic de contenció contra el feixisme. Gabriel ha fet una crida a revalidar batllies com la de Berga i a entrar amb força a ajuntaments clau com el de Barcelona: “És absolutament imprescindible”.

L’Endofest 2023 recapta més de 26.000 euros per a la investigació de l’endometriosi

L’Endofest d’enguany ha recaptat més de 26.130 euros per a la investigació de l’endometriosi. L’hospital Clínic de Barcelona va participar en la segona edició de l’esdeveniment, un festival de música solidari que vol conscienciar sobre aquesta malaltia i recaptar fons per a la seva recerca. El fetival va celebrar-se el propassat 6 de maig a Premià de Dalt.

L’endometriosi és una de les malalties ginecològiques benignes més comunes. Afecta el 10% de les dones en edat fèrtil; entre 1 i 2 milions de dones a l’estat espanyol i prop de 176 milions a tot el món i és una de les principals causes de dolor pelvià i de problemes reproductius en les dones.

Les més de 1.700 persones que van assistir al festival Endofest, organitzat en col·laboració amb l’Ajuntament de Premià de Dalt, van poder gaudir de la música en directe de Ramon Mirabet, Delafé y las Flores Azules. També d’una zona per a infants, foodtrucks i paradetes amb marxandatge.

A més d’activitats per a petits i grans durant tot el dia, a la tarda el doctor Francesc Carmona, cap del Servei de Ginecologia del Clínic i líder de la recerca en endometriosi al Clínic-IDIBPS, va dur a terme una xerrada sobre l’endometriosi, en la que es va parlar dels seus símptomes, com es diagnostica i quin és el seu tractament.

 

 

Quatre blocs de pisos, confinats al carrer de Pi i Margall de Lleida per un incendi en un transformador elèctric

Els inquilins de quatre blocs de pisos del carrer Pi i Margall de Lleida han estat confinats avui a la tarda a causa d’un incendi en un transformador elèctric soterrat. Els Bombers, que han enviat dues dotacions fins allà, han explicat que la incidència ha tingut lloc cap a les 16.00, i que el foc ha generat una gran quantitat de fum.

Precisament això, ha fet que els veïns i les instal·lacions properes a la zona tanquessin portes i finestres i que preventivament es demanés el confinament dels quatre blocs. També ha calgut tallar carrers d’accés a la zona mentre s’apagaven les flames, tot i que no hi ha hagut ferits. Els Bombers han avisat els tècnics de la companyia elèctrica i un cop tallat el subministrament han amarat el transformador amb escuma per apagar el foc.

La recessió alemanya enterboleix la situació a Europa

Ha estat una sorpresa. Fa un mes i mig, els tres principals instituts econòmics alemanys, en un treball conjunt, preveien que Alemanya evitaria la recessió el 2023 i pronosticaven que registraria un creixement econòmic del 0,3%, davant el retrocés del 0,4% que havien esperat la tardor passada. I semblava que tenien raó. La dada avançada del primer trimestre deia que el PIB havia restat pla, després d’una caiguda el quart trimestre. És a dir, creixement zero per a començar l’any.

Però les autoritats estatístiques no han dubtat a retocar la xifra a la baixa. Alemanya va entrar en recessió tècnica el primer trimestre del 2023, després d’una segona contracció consecutiva del seu PIB, en un context de caiguda de la producció industrial, alta inflació i tipus d’interès elevats. El PIB de la primera economia europea va caure d’un 0,3% en el període gener-març respecte dels tres mesos anteriors, després d’haver-se contret d’un 0,5% entre l’octubre i el desembre, segons dades corregides d’estacionalitat i difoses ahir per l’institut estadístic Destatis.

El cas és que, en termes interanuals, l’indicador del PIB també es va contreure, en aquest cas, d’un 0,5% els tres primers mesos d’enguany. D’aquesta manera, Alemanya va entrar en recessió tècnica, que es considera quan l’activitat cau durant dos trimestres consecutius. Cal destacar que és la primera vegada que això passa al país europeu d’ençà de la pandèmia del coronavirus, que ja havia ocasionat una caiguda del PIB el primer trimestre del 2020 i el segon.

Els instituts alemanys que havien fet el comunicat el 5 d’abril no acostumen a equivocar-se. S’hi juguen el prestigi i són molt curosos en les previsions que fan. Vet aquí el perquè de la sorpresa d’ahir. És passatgera? Es referien únicament al conjunt de l’any? Per què el govern va rectificar a l’alça la seva previsió del PIB anual fa poques setmanes? Què passa de veritat dins la locomotora econòmica europea?

Com assenyalàvem a la píndola de dimarts, arran de la publicació de l’índex dels directors de compres (PMI), cal anar amb compte amb la forta caiguda de les comandes industrials, tant internes com exteriors, que, de moment, afecten amb una intensitat més elevada Alemanya. Però, del meu punt de vista, una qüestió més important que la qüestió de si el PIB puja o baixa unes dècimes és el perill que l’ànim general s’enfosqueixi i porti l’economia alemanya a enfonsar-se una mica més.

Per això, després d’aquesta nova dada, el govern alemany es va afanyar a pronosticar ahir un repunt progressiu de l’activitat en el decurs de l’any i un creixement del 0,4% per al conjunt del 2023. “Les perspectives de l’economia alemanya són molt bones, anem superant els desafiaments a què ens enfrontem”, va declarar davant la premsa el cap de govern, Olaf Scholz. Per la seva banda, el Ministeri d’Economia alemanys es va referir a una “debilitat hivernal”, abans d’una “millora notable durant l’any”.

La realitat és que els directors de compres apunten, per als dos mesos posteriors al març, un millor comportament global de l’economia alemanya, empesa pel sector serveis. De fet, els serveis creixen d’ençà de fa quatre mesos a un ritme elevat, que compensa la davallada industrial en producció i comandes, la més forta d’ençà del novembre. Malgrat tot, el resultat final del mes de maig surt positiu en l’índex dels PMI (i també en els termes equivalents de PIB, atès que es col·loquen per sobre del zero), la qual cosa significa que, del març ençà, els serveis poden evitar el temor que caiguin més els ànims dels empresaris i l’activitat global.

Al marge de com ens pot afectar a nosaltres, crec que la gran pregunta que hi ha en aquests moments és què farà Christine Lagarde amb els tipus d’interès aquest mes de juny. Continuarà amb la mateixa línia, collant una mica més el líder de la zona euro? Probablement, sí, perquè la inflació continua sense baixar al ritme que voldria el BCE, tot i que saben molt bé que els seus efectes a l’economia real són lents i que els danys col·laterals que pot causar poden ser importants. Les seves paraules d’abans-d’ahir, durant la celebració del vint-i-cinquè aniversari del BCE, fan pensar. “El nostre objectiu és simple i directe: l’estabilitat de preus. I hem d’estar totalment decidits a aconseguir-ho. Ens dirigim cap a decisions més delicades en el futur, però serem valents i prendrem les decisions necessàries per a tornar la inflació al 2%. I ho farem, no hi ha dubte”, va dir Lagarde. No sé si la nova dada alemanya pot fer canviar aquestes paraules…

Mentrestant, aquí la pujada de tipus ja es manifesta de manera ben evident en el terreny de les hipoteques. Avui, l’INE ha fet públiques les dades del mes de març, en què el nombre d’habitatges comprats amb hipoteca ha caigut al voltant del 15%, tant a Catalunya com a l’estat espanyol, amb un volum de diners a la baixa, també al voltant del 16% en ambdós casos. És evident que l’augment dels tipus continua frenant la demanda. Al març, en les hipoteques constituïdes sobre habitatges, el tipus d’interès mitjà era del 2,99% i el termini mitjà, de vint-i-cinc anys. Són més d’1,2 punts percentuals sobre un any enrere, la qual cosa ja es nota a la quota mensual. Mentrestant, el 36,1% de les hipoteques sobre habitatges es constitueixen a tipus variable i el 63,9% a tipus fix, amb un creixement superior en les primeres. I el tipus d’interès mitjà, a la signatura era del 2,72% per a les hipoteques sobre habitatges a tipus variable i del 3,15% per a les de tipus fix. I, per altra banda, no podem oblidar que l’euríbor a un any es torna a acostar al 4%.

Per altra banda, una bona notícia ha estat l’evolució dels preus industrials el mes d’abril, que es va publicar ahir. Sense comptar l’energia, la taxa interanual s’ha col·locat a Catalunya a l’1,0%, mentre que fa tres mesos encara superava el 10% i fa un any havia pujat al 18%. La millora és molt ràpida, la qual cosa em fa pensar que les empreses ja han traslladat bona part dels augments de costs de fabricació generats els darrers temps. Ara bé, els preus de la indústria alimentària, malgrat la caiguda de 5 punts en un mes, encara creixen al 8,6% anual, i els de les begudes mantenen el ritme alcista, fins al 13,7%. Són també destacables, per la importància que tenen els sectors, les baixades interanuals d’un mes a l’altre en la indústria del paper, de l’11,2% al 4,9%, i en la química, del -3,6% al -10,3%.

Crec que és una bona dada, que s’ha de veure reflectida en els preus al consum no gaire tard. Quant a l’energia, en un any ha passat de créixer del 107% a baixar del 14%. Darrere aquesta baixada hi ha, precisament, la dels preus industrials, i davant, una pressió menor en la demanda energètica, fruit, entre més coses, d’una activitat industrial més minsa en els grans centres mundials. Som, doncs, al bell mig d’una de les incerteses que es comenten dia si dia també, quan es fan previsions per al futur immediat. Hi ha un enterboliment del panorama europeu per la recessió alemanya, mentre que, aquí, la bona notícia és la forta davallada dels preus industrials. La setmana vinent, l’avanç de l’IPC del maig i les xifres del mercat laboral ens permetran una mica més de llum sobre si mantenim l’empenta en l’activitat, millor que l’esperada, d’aquests darrers mesos.

Report sobre el coronavirus: Sense cap pla per a un virus que causa una mort cada quatre minuts

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat aquesta setmana?

La covid no ha desaparegut, tot i que hagi deixat de ser una emergència global segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i encara causa una mort cada quatre minuts al món. I no hi ha una resposta global tot i les tendències preocupants, sobretot per als més vulnerables.

Així, per exemple, a mesura que passa el temps, els nivells de protecció que dóna la vaccinació van caient. En això trobem una diferència important entre la població que té dues dosis i la població que es va administrar la dosi de record la tardor del 2022. Un 95% dels més grans de vuitanta anys de les Illes tenen les dues dosis, però només un 69% té també la tercera. De la mateixa manera, a Catalunya, el 100% de més de vuitanta anys té totes dues i només un 75% la tercera. I al País Valencià, també hi ha una diferència evident, de gairebé al 100% al 73%.

A causa de la gran polarització política que se n’ha derivat, no hi ha una coordinació global ni uns plans a llarg termini sobre màscara i ventilació. Per això, molts estats es poden trobar sense preparació en cas d’una nova onada de casos a mesura que baixa la protecció o apareixen noves variants.

Sobre això, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha instat a aprovar un tractat internacional per a futures pandèmies, és a dir, crear mecanismes a escala global que permetin de donar-hi una resposta ràpida i coordinada. També ha remarcat que encara “hi ha l’amenaça que aparegui una altra variant que causi noves onades de malaltia i mort”.

Per la seva banda, les autoritats xineses alerten que la variant XBB de l’òmicron, que causa quaranta milions d’infeccions setmanals, tindrà el seu pic a final de juny, amb seixanta-cinc milions de casos la setmana. Tot i això, no es preveu que comporti un problema hospitalari greu.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha ingressats 612 i 27 crítics. Les dades acumulades i la diferència respecte de la setmana passada és:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 689.280.993 casos confirmats i 6.882.766 morts. Del total de casos, 661.658.792 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 107.081.655 casos i 1.164.934 morts;
–l’Índia, amb 44.988.916 casos i 531.856 morts;
–l’estat francès, amb 40.070.566 casos i 167.207 morts;
–Alemanya, amb 38.425.811 casos i 174.209 morts;
–el Brasil, amb 37.579.028 casos i 702.664 morts;

–a l’estat espanyol hi ha 13.845.825 casos i 120.964 morts.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Guardia: Els alumnes que van utilitzar els bancs d’aliments durant la pandèmia van anar pitjor als GCSE (en anglès)
–Franceinfo: Una millora lenta dels símptomes de la covid persistent després de dos anys per a la majoria de pacients (en francès)

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

He d’anar a treballar si tinc la covid-19: Com s’ha de demanar la baixa?
Quants dies duren els símptomes la covid-19? I la positivitat dels antígens?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

3.000 passatgers afectats per l’avaria d’un tren que viatjava entre Barcelona i Madrid

Tres mil passatgers d’Ouigo s’han vist afectats per l’avaria d’un comboi que cobria el trajecte Madrid-Barcelona. Aquest tren, que ha sortit a les 10.00 d’Atocha, transportava 1.015 passatgers, i els retards provocats per la incidència han obligat a cancel·lar-ne dos més, un Barcelona-Madrid amb 970 viatgers que sortia a les 13.40 de Sants i un amb 973 que sortia de Madrid a les 17.20.

L’empresa ha explicat que els problemes al primer tren s’han produït perquè una porta no tancava bé. A l’arribada a Saragossa el tren acumulava una hora de retard, i finalment ha arribat a Barcelona cap a les quatre de la tarda dividit en dues unitats.

 

 

Els alumnes de Cicles Formatius amb matrícula d’honor tindran el primer curs de carrera gratuït

Els alumnes amb matrícula d’honor o premi extraordinari provinents de Cicles Formatius de Grau Superior tindran el primer curs de carrera de franc, segons la proposta de decret de preus públics universitaris per al curs 2023-2024. L’esborrany ha estat presentat avui pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, a la Conferència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Fins ara, d’aquest dret, només se’n beneficiaven els estudiants de Batxillerat. Per al curs vinent, també es proposa suprimir el recàrrec per a segones i successives titulacions.

El decret de preus ha obtingut l’informe favorable de la Junta del CIC després d’haver estat presentat també a la Conferència General de l’organisme. El Departament afirma que aquesta nova rebaixa dels preus públics per crèdit té com a objectiu donar més oportunitats a totes aquelles persones que volen o necessiten ampliar els seus coneixements universitaris i està d’acord amb el foment de la formació contínua que impulsa l’executiu català.

Ajuts i bonificacions

Així mateix, s’obrirà una línia d’ajuts per ampliar la gratuïtat del preu de matrícula en determinats casos de víctimes de violència masclista fora de l’àmbit de la parella a través d’una convocatòria específica de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), finançada amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes.

Aquesta línia d’ajuts s’afegeix a les beques Equitat que permeten una rebaixa dels preus públics universitaris dels estudis de grau d’entre el 80% i el 70%, en funció del tram de renda en el qual se situïn, per als estudiants de famílies en situacions econòmiques més vulnerables.

Aquest alumnat opta a preus per crèdit inferiors a 6 euros en els graus universitaris i de menys de 15 euros en els màsters que habiliten per exercir una professió, on la rebaixa gràcies a la beca Equitat se situa entre el 25% i el 20%.

La proposta de Decret de preus públics per al curs 2023-2024, que manté les rebaixes de preus públics per als graus i màsters universitaris iniciades al curs 2020-2021, arribarà al Consell Executiu per a l’aprovació definitiva per part de Govern, en les pròximes setmanes.

Preus públics per al curs 2023-2024

Tots els preus dels graus universitaris i els màsters que habiliten per exercir una professió a les universitats públiques costaran menys de 20 euros per crèdit, segons el Departament. Concretament, els crèdits dels graus universitaris d’experimentalitat baixa (coeficient d’estructura docent A) costaran 17,69 euros, els d’experimentalitat alta i mitja (coeficient d’estructura docent B) costaran 18,46 euros i els dels màsters que habiliten per exercir una professió tindran el mateix preu, 18,46 euros. Pel que fa a la resta de màsters oficials, el preu per crèdit és de 27,67 euros.

En el cas de beneficiar-se de les beques Equitat, els preus són 3,54 euros per al tram 1 i 5,31 euros per al tram 2 en el cas dels graus universitaris d’experimentalitat baixa; 3,69 i 5,54 en els d’experimentalitat alta i mitja i 13,85 i 14,77 en els màsters que habiliten per exercir una professió.

A banda dels preus per crèdit de les universitats públiques catalanes, la proposta de decret també fixa els de la Universitat Oberta de Catalunya.

La Plataforma per la Llengua diu que la Guàrdia Urbana de Barcelona va multar un noi que demanava de ser atès en català

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que la Guàrdia Urbana de Barcelona va multar un noi que havia demanat a un agent que li parlés en català. El jove havia denunciat l’agent per haver-li vulnerat els drets polítics, però es va arxivar. A últim moment, només un dia abans que prescriguessin els suposats fets, el noi va rebre una multa per, suposadament, haver incomplert la llei de protecció ciutadana, coneguda com a llei mordassa.

Tot plegat va passar el 27 de desembre, quan agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona van aturar un grup de quatre persones al passeig de Maragall. Segons que relata la Plataforma per la Llengua, els van demanar que s’identifiquessin, i un dels membres li va demanar el motiu de la identificació. Com que el policia li va respondre en castellà, un altre noi del grup li va demanar que li parlés en català. Una petició que tots els joves es van fer seva. L’agent, però, s’hi va negar i li va contestar: “M’entens perfectament en castellà, així que no penso parlar-te en català.” A més, continua la Plataforma per la Llengua, l’agent va aixecar el to de la conversa i es va adreçar al grup amb pitjors formes. Malgrat que els agents no els van donar cap motiu per a demanar-los la identificació, els joves es van identificar i els agents van marxar.

Un mes després, el 27 de gener, el noi que li havia demanat el motiu de la identificació va rebre una carta informant-lo d’una multa de 300 euros. Li atribuïen haver fet “cants i crits via pública. Transport publ” [sic.], però una infracció de l’ordenança general del medi ambient, que no diu res sobre aquests suposats fets. A causa del context de la sanció, la reacció irada quan van demanar de ser atesos en català, va posar-se en contacte amb la Plataforma per la Llengua, que van ajudar-lo a recórrer la multa, ja que considerava que els fets no són constitutius de cap infracció administrativa.

A més, van denunciar l’agent per haver vulnerat els seus drets lingüístics. Ho van fer per via administrativa a l’ajuntament, explicant els fets i la infracció. A més, van deixar clar que un ciutadà té el dret que un treballador públic se li adreci en català, i el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona fixa que els treballadors s’han d’adreçar prioritàriament en català als ciutadans, si no és que demanen de ser atesos en castellà.

Denúncia arxivada i segona multa

La Plataforma per la Llengua diu que l’Ajuntament de Barcelona va arxivar la denúncia contra l’agent el 29 de març. Un dia abans la Guàrdia Urbana va obrir un altre expedient contra el mateix noi, que es va afegir a la primera multa. En aquesta ocasió, li atribuïen una infracció de la llei mordassa amb 600 euros de multa perquè deien que s’havia negat a identificar-se, tot i que sí que va acabar lliurant-li la documentació a l’agent. Per tant, totes dues multes sumarien 900 euros.

“Per a Plataforma per la Llengua, la denúncia només és una excusa per justificar una represàlia contra el ciutadà, que es va atrevir a defensar els seus drets lingüístics i a denunciar l’agent”, diuen, i afegeixen: “És revelador que el cos policial no va arribar a obrir l’expedient motivat per la suposada infracció de la llei Mordassa fins gairebé tres mesos després dels fets, una vegada el ciutadà va elevar el cas a l’Ajuntament de Barcelona i un dia abans que la denúncia fos arxivada.”

A banda, l’entitat diu que és especialment greu que la Guàrdia Urbana castigui amb la llei mordassa —criticada per la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa i per la Comissió de Venècia perquè pot ser interpretada de manera arbitrària o desproporcionada— un ciutadà per haver volgut defensar els seus drets lingüístics.

Un jutjat de València obre una investigació pels insults racistes a Vinícius

La titular del Jutjat d’Instrucció número 10 de València ha obert diligències prèvies per a investigar els insults racistes dirigits al jugador Vinícius Júnior diumenge passat, durant el partit de lliga entre el Reial Madrid i el València CF en l’estadi de Mestalla.

En l’acte, notificat avui pel Tribunal Superior de Justícia valencià, la magistrada ha acordat citar en qualitat d’investigats als tres espectadors que van ser detinguts aquesta mateixa setmana per la policia. El jutjat ha obert el procediment després de rebre un atestat per un possible delicte d’odi elaborat per la Brigada d’Informació de la Prefectura Superior de Policia. A més, s’hi suma una denúncia pels mateixos fets interposada per la Lliga espanyola de futbol, entitat que exerceix l’acusació particular.

Igualment, la instructora ha acordat comunicar l’inici de la causa al Ministeri fiscal i als Jutjats de Madrid perquè habiliten els mitjans tècnics necessaris per a prendre declaració per videoconferència a Vinícius, en qualitat de perjudicat.

Imatges

D’altra banda, l’acte reflecteix que les imatges gravades sobre els incidents ja han estat recaptades i examinades per la policia i figuren incorporades en l’atestat. No obstant això, la magistrada instarà al València CF a conservar aquest material audiovisual.

Finalment, el jutjat demanarà al club valencianista que identifique a uns vigilants de seguretat que estaven treballant el dia del partit, per a poder citar-los a declarar com a testimonis.

Condemnat a 18 anys de presó el cap d’una milícia d’extrema dreta per l’assalt al Capitoli dels Estats Units

El fundador dels Oath Keepers, una de les milícies d’extrema dreta implicades en els aldarulls durant l’assalt al Capitoli dels Estats Units, Stewart Rhodes, ha estat condemnat a divuit anys de presó per un delicte de conspiració sediciosa, en la que fins ara és la condemna més llarga imposada per aquests fets, del 6 de gener de 2021.

“Vostè representa una amenaça constant i un perill per a aquest país i la democràcia”, ha dit el jutge Amit Mehta abans de llegir la sentència, tot esperant que un altre dels seus còmplices, Kelly Meggs, sàpiga també el temps que haurà de romandre en una presó federal.

“No pot ser que un grup de ciutadans, perquè no els va agradar el resultat d’unes eleccions, fomenti la revolució”, ha dit el jutge, que ha afegit que, d’ençà d’aquell moment, els Estats Units contenien la respiració quan s’acostaven unes eleccions.

Mehta ha assenyalat que aquelles accions equivalien a accions de terrorisme i que el càrrec de conspiració sediciosa, amb pocs precedents d’ençà que es va estipular ara fa un segle i mig, “és un dels delictes més greus que pot cometre un nord-americà”.

El cas de Rhodes va ser la primera acusació important que va caure sobre un membre d’aquestes milícies, fins que uns quants membres dels Proud Boys, entre els quals el seu cap, Enrique Tarrio, també van ser declarats culpables de conspiració sediciosa, tot i que encara no se n’ha publicat la sentència.

Els honoraris immobiliaris ja no els ha de pagar el llogater: tot allò que n’heu de saber

La llei d’habitatge espanyola, publicada ahir al Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE), ha entrat en vigor avui. I hi ha una novetat que ha estat molt reclamada pels sindicats d’habitatge: les immobiliàries ja no poden cobrar els honoraris als llogaters. Aquesta despesa, en la majoria dels casos del 10% d’una anualitat de renda més IVA, ja l’ha d’assumir el propietari. És a dir, a partir d’avui, és il·legal que la immobiliària us faci pagar honoraris a l’hora de signar un contracte. El Sindicat de Llogateres i Llogaters ha fet una guia pràctica que explica les diverses situacions. Segons el sindicat, “ara toca a la Generalitat d’activar la regulació de preus”. En repassem els detalls més destacats.

Què són els honoraris de les immobiliàries?

Les despeses de gestió immobiliària i de formalització de contracte són previstes en l’article 20.1 de la llei d’arrendament urbans (LAU). Hi diu: “Les parts poden pactar que les despeses generals per al sosteniment adequat de l’immoble, els serveis, els tributs, les càrregues i les responsabilitats que no siguin susceptibles d’individualització i que corresponguin a l’habitatge arrendat o als seus accessoris, vagin a càrrec de l’arrendatari.”

Per què els llogaters ja no els hauran de pagar més?

Fins ara, la LAU indicava que les despeses de gestió immobiliària i formació del contracte anaven a càrrec de l’arrendador –propietari– quan fos una persona jurídica –empresa–, però no indicava res sobre els particulars. Amb la nova llei, qualsevol propietari d’habitatge de lloguer se n’haurà de fer càrrec, atès que l’article 20.1 de la LAU es modifica així: “Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador.”

El Sindicat de Llogateres i Llogaters ho va celebrar: “Una assemblea d’afiliades del Sindicat de Llogateres vam decidir treballar per fer que els hagi de pagar sempre l’arrendador. Menys de dos anys després, ho hem aconseguit!”

Què heu de fer si la immobiliària us vol cobrar honoraris?

El Sindicat de Llogateres i Llogaters deixa clar que no s’ha d’acceptar cap intent de les immobiliàries de cobrar els honoraris. “La patronal immobiliària ja ha sortit públicament a dir que continuaran cobrant els honoraris a les llogateres utilitzant altres conceptes, però això és completament il·legal i no ho hem de tolerar”, expressa.

Quines “trampes” poden fer les immobiliàries?

“És molt possible que intentin de cobrar-nos els honoraris canviant-ne el concepte de la factura, és a dir, cobrar-nos per un servei que no hem contractat. Per dir-ho clar, cometre una estafa”, avisa el sindicat. I posa alguns dels exemples amb què s’han trobat: assessorament legal, suport en la recerca de pis i servei d’assessorament durant tot el període del contracte. “Que no ens enganyin: ni ens assessoren legalment, ni els contractem perquè ens busquin pis, ni molt menys treballen per a nosaltres durant la vigència del contracte. No acceptem estafes!”, diu el sindicat.

I si us pressionen dient-vos que tenen una llista llarga de gent interessada?

“Com que sabem que es fa difícil de negociar quan volem llogar un pis i la immobiliària ens recorda contínuament que darrere nostre hi ha una gran llista de gent disposada a acceptar-ho, podem arribar a plantejar-nos la possibilitat de signar i després reclamar”, explica el sindicat.

Si s’acaba cedint, l’entitat explica allò que cal tenir en compte:

  • Sempre pagar els diners per transferència i posar com a concepte “despeses de gestió immobiliària”.
  • Assegurar-nos que ens donen una factura –ha de ser amb IVA–, on consti la quantitat que hem pagat i a qui va dirigit.
  • Si us cobren canviant conceptes, cal aplegar proves per demostrar que no s’han contractat els serveis.

En el cas de “assessorament legal”, el sindicat diu que és important que, abans de signar el contracte, els futurs llogaters s’intercanviïn correus electrònics amb la immobiliària i mostrin explícitament que ja s’assessoren legalment ells mateixos. En el cas del “suport en la recerca del pis”, el sindicat recomana de fer captura de l’anunci de l’habitatge. I a l’hora d’escriure a la immobiliària, adjuntar-hi l’enllaç i deixar clar que l’han trobat ells mateixos.

Com podeu recuperar els honoraris si ja us els han cobrat amb la nova llei?

Si us han cobrat els honoraris i voleu recuperar-los, la manera més efectiva és enviar un burofax a la immobiliària i a la propietat exigint el retorn dels honoraris i advertint-los que, en cas de no fer-ho, emprendreu accions legals. El Sindicat de Llogateres i Llogaters té a la seva pàgina web un model de burofax.

En cas que es resisteixin a retornar els honoraris, el sindicat recomana d’interposar una demanda de judici verbal. “Quan la quantitat que reclamem és inferior a 2.000 euros, aquest procediment ens va molt bé, perquè ens permet presentar la demanda sense advocat ni procurador”, diu el sindicat.

En el cas que hàgiu pagat els honoraris abans de l’entrada en vigor de la nova llei d’habitatge, el sindicat ha habilitat una altra guia per a saber els passos legals a seguir.

Amnistia Internacional reclama mesures per aturar la persecució de Judit Martín, Jair Domínguez i Toni Soler

Amnistia Internacional ha fet costat a Judit Martín, Jair Domínguez i Toni Soler, després d’haver estat citats a declarar pel gag sobre la Mare de Déu del Rocío. “La llibertat d’expressió protegeix també les declaracions que ofenen, escandalitzen o molesten”, ha piulat l’ONG, que especifica que qualsevol persecució d’aquest dret fonamental tan sols es pot justificar si s’incita directament a la violència. Així mateix, ha desitjat que la causa contra els humoristes no vagi més enllà i s’acabi arxivant.

Joaquín Urías: “És un disbarat, un error, i la jutgessa no té base legal per a fer-ho”

1️⃣: El derecho internacional reserva la persecución penal para expresiones graves que incitan directamente a la violencia.

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) May 25, 2023

D’una altra banda, Amnistia reclama a l’estat espanyol que revoqui les lleis que prohibeixen la blasfèmia i protegeixen conceptes abstractes com ara “els sentiments o creences religioses”. En aquest sentit, recorden que el codi penal espanyol també ha servit per a perseguir cantants, artistes i activistes amb tipus penals abusius, com ara l’enaltiment del terrorisme i les injúries a la corona.

Jair Domínguez, sobre la citació judicial pel gag de la Verge del Rocío: “No penso gastar benzina per anar a declarar” 

3️⃣: Esperamos que este procedimiento no tenga + recorrido. El C. Penal ha permitido condenas a artistas/activistas por letras de canciones o mensajes en redes, por los delitos de enaltecimiento del terrorismo, injurias contra la corona y ofensa contra los sentimientos religiosos.

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) May 25, 2023

“Això s’ha d’acabar. Hi ha iniciatives legislatives aturades de fa temps al parlament que s’han de reprendre per a modificar i eliminar del codi penal els articles que atempten greument contra la llibertat d’expressió”, conclou Amnistia.

4️⃣: Esto tiene que terminar. Hay iniciativas legislativas paradas desde hace tiempo en el Parlamento, que deben retomarse para modificar y eliminar del Código Penal los artículos que atentan gravemente contra la libertad de expresión.

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) May 25, 2023

Un mort i una ferida greu en un tiroteig en un bar a Badalona

Un home s’ha mort i una dona ha estat ferida arran d’un tiroteig anit en un bar del barri del Congrés de Badalona. Segons els Mossos d’Esquadra, els fets van passar cap a les 23.00, quan els agents van rebre un avís sobre dos ferits de gravetat. Un cop al lloc dels fets, els policies van constatar que hi havia un home i una dona que presentaven signes de violència. Efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van certificar la mort de l’home i van traslladar la dona a un centre hospitalari en estat greu. L’Àrea d’investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord ha obert una investigació i el cas es troba sota secret de les actuacions.

Si bé la policia confirma que hi ha hagut una víctima mortal i una persona ferida, de moment no parlen de trets. Fonts testimonials han explicat a l’ACN, que se’n van sentir, detallant que els fets van passar al local Serie1 Bar Dominicano, i que una de les persones que hauria estat tirotejat és el propietari del local. Un veí de l’immoble on ha tingut lloc el succés, al número 183 del carrer Marquès de Mont-roig, afirma que poc després de les onze ha sentit tres trets. Mossos i serveis sanitaris s’han adreçat a l’indret i cap a dos quarts de dotze de la nit han tret una persona ferida en llitera.

Altres testimonis que eren al bar han explicat que l’autor dels trets ha entrat al local amb un casc de moto posat, ha disparat i tot seguit ha marxat. Els veïns també relaten que es tracta d’un bar conflictiu on anteriorment ja hi havia hagut baralles, discussions i algun apunyalament.

Puig i Mazón intenten un cos a cos en un debat en què els dos blocs han quedat ben definits

Abans de començar el debat, una periodista d’À Punt va donar una dada, atribuïda al CIS: en les eleccions passades, més d’un 4% de l’electorat va decidir el vot després de veure un debat per televisió. Malgrat que els dos blocs arriben al final de la campanya amb una igualtat extrema, no sembla probable que això passe després de seguir el debat d’ahir a la televisió pública amb els sis candidats a presidir la Generalitat. Ximo Puig, pel PSOE; Carlos Mazón, pel Partit Popular; Mamen Peris, per Ciutadans; Joan Baldoví, per Compromís; Carlos Flores, per Vox; i Héctor Illueca per Unides Podem – Esquerra Unida, es van tornar a veure les cares després d’aquell primer debat organitzat per la Cadena SER el primer dia de la campanya.

En les dues hores que va durar es podia apreciar com les aigües del Jordà s’obrien i els dos blocs, els del Botànic i el de les dretes unificades, com les anomena Illueca, anaven agrupant-se a banda i banda, per bé que Mamen Peris bracejava per a mantenir-se en el centre.

El pacte de no-agressió

Entre els tres partits del Botànic es va respectar un pacte de no-agressió només trencat en moments molt concrets sense que la sang arribàs al riu, com quan Baldoví va dir que s’havia trobat molt tot sol defensant un nou sistema de finançament. O quan Illueca va deixar anar una idea que repeteix en els mítings d’aquesta campanya, que és la descripció de la taula on es reuneix el Consell de la Generalitat, on, diu, a més dels consellers, hi ha molta més gent, com ara els lobbies de l’energia, el farmacèutic o els fons d’inversió. Quant a la resta, guant blanc per a no fer-se mal. Es tractava de no esgarrapar més vots dels necessaris als socis per no perjudicar-se.

Aquesta igualtat entre blocs no és nova, perquè a les eleccions del 2019 només 40.000 butlletes de vot van separar els dos blocs. Amb tot, ara tot sembla molt més fràgil. Hi ha dues variables que fa quatre anys no hi eren: l’autocombustió de Ciutadans i el dubte que Unides Podem -Esquerra Unida assolesca el 5% dels vots.

Entre els partits de la dreta hi hagué més escaramusses, sobretot de Mamen Peris, la candidata de Ciutadans a qui tots els sondatges esborren de les Corts a partir del 28 de maig. Ha estat molt més desinhibida que en alguns altres debats i ha atacat Carlos Mazón per tota la corrupció acumulada pel PP, per haver votat a favor d’una reforma que empitjora la vida dels autònoms, o preguntant-li si mantindria l’ecotaxa com faran els seus companys a les Illes, que ara diuen que no la llevaran si governen.

El format ho permetia, i l’intercanvi entre els intervinents va ser més o menys viu, amb algunes interrupcions, amb carasses d’uns i altres, i amb l’habitual exhibició de gràfics de suposades dades dibuixats segons la necessitat. La més prolífica en aquest sentit va ser la candidata de Ciutadans que més que un faristol semblava que tenia la bossa de Mary Poppins. Mamen Peris va exhibir una samarreta contra Baldoví, un clauer contra Illueca, en referència als pocs habitatges públics que ha fet, un datàfon perquè Mazón pague tot el que ha costat la corrupció del PP. I, en acabar, un foli amb dibuixets per a ensenyar al públic on és el centre i on són els extrems. “Mamen, ja sembles Rufián traient artefactes”, li va etzibar Baldoví quan va veure aquell bé de Déu d’andròmines.

Ximo Puig i Carlos Mazón

Els moments més tensos i intensos es van viure entre Ximo Puig i Carlos Mazón, els representants dels dos partits més forts de cada bloc. En algun moment s’insinuava una mena de cara a cara, però, a desgrat de les interpel·lacions directes, cap dels dos no van travessar la línia de la prudència. Els altres dos representants de l’esquerra, Joan Baldoví i Héctor Illueca, també van triar Mazón com a objecte de les crítiques amb constants recordatoris del passat del País Valencià governat pel PP que ell representa.

El debat s’havia preparat en quatre grans blocs: economia, hisenda i sectors productius; estat del benestar i polítiques socials; territori i canvi climàtic; i desafiaments del futur i possibles pactes. Amb tot, els candidats van fer poc cas dels enunciats i es preocupaven de no deixar per dir cap dels arguments, frases o retrets que havien preparat amb els seus equips.

Ximo Puig, candidat a president

Quant a idees o propostes noves per a fer tombar la balança dels indecisos, se’n van dir més poques. Ximo Puig va exercir de president i va defensar, com ha fet tota la campanya electoral, la gestió no d’aquesta legislatura, sinó dels darrers vuit anys. Per a explicar com s’ha reduït la desocupació, quantes escoles s’han construït, quants sanitaris s’han contractat o quants nous mestres hi ha a les aules, Puig allarga la mirada i compta del 2015 ençà. A partir d’aquests indicadors que diu que tots són positius, vol continuar construint el País Valencià. I vol continuar atraient inversions estrangeres. Va anunciar que ahir mateix una empresa americana havia decidit d’instal·lar-se al País Valencià. Va parlar de l’economia verda i de la transició energètica, però no va entrar a fons en cap moment en la implantació racional ni en l’ampliació del port de València, per exemple. Es va mantenir en el paper de president adreçant-se a la ciutadania per a donar-li les gràcies pels sacrificis i esforços que ha hagut de fer en èpoques tan dures com la pandèmia.

L’infern de Carlos Mazón

Puig només perdia la ponderació quan Carlos Mazón parlava de l’infern en què, va dir, s’ha convertit el País Valencià. Infern fiscal i tota mena de plagues. Entre el material que portava preparat, les dades de les llistes d’espera en diversos hospitals i els dies que tarda una persona a ser operada. Cada volta que en tenia l’ocasió treia la llista i hi afegia més noms i més dies d’espera. “Vostè és el campió de les llistes d’espera”, va dir a Puig. Va acusar el Botànic de ser el govern més car de la història, amb més alts càrrecs, i va dir que de manera automàtica i immediata abaixaria els imposts quan governàs. Va parlar de tots els mòduls pre-fabricats que diu que encara hi ha, del milió de persones en risc de pobresa, de tota la gent que no pot menjar com toca i de la gent que no pot pagar la hipoteca. Després li va retraure tot d’anuncis fets en diversos moments de la legislatura que no ha complert.

Baldoví vol més força en el nou Botànic

Joan Baldoví va defensar la feina del Botànic, però, sobretot, va lloar la tasca feta per dues de les conselleries que ha gestionat Compromís: educació i afers socials. Va tornar a parlar de com havien desembossat la llista d’espera per a accedir a les ajudes de dependència que es van trobar, de les escoles que han construït, de les beques menjador, de la xarxa de llibres gratuïts per a tots els infants. També va atacar Carlos Mazón per haver anunciat aquesta rebaixa d’imposts que, diu, només beneficia les rendes més altes i li va retraure el copagament farmacèutic que el PP va implantar per als pensionistes. Baldoví vol que el nou Botànic siga més fort i més reivindicatiu.

Héctor Illueca, contra el gran capital

Héctor Illueca va mantenir el discurs contra el gran capital que ha encapçalat durant tota la campanya, i va repetir les propostes de crear una cadena pública de supermercats, una empresa farmacèutica també pública, i una empresa energètica pública. Va lamentar que la dreta es doblegue als interessos dels oligopolis. El candidat d’Unides Podem-Esquerra Unida també va fer una defensa abrandada de la transició ecològica i de la implantació de les renovables allà on no perjudique la població.

El passat de Carlos Flores

En un moment determinat, el candidat de l’extrema dreta va negar el canvi climàtic i va fer una giragonsa per a parlar de benestar, de família i d’immigració il·legal que va relacionar amb un augment de la violència als carrers. La resta de candidats no li va fer cas. Ningú no va entrar en alguns bassals que Flores provava de posar als peus de la resta d’intervinents.

Amb tot, sí que va haver-hi dos moments en aquest debat en què la condemna per maltractament psicològic a la seua ex-dona va planar en el plató. La primera és quan ell va retraure a Ximo Puig que feia molts anys que vivia de la política. “Però sense cap condemna”, li va respondre.

El segon moment va ser molt més intens, quan Mamen Peris va prendre la paraula per dir que s’havia mossegat la llengua durant tota la campanya. “Sóc l’única dona d’aquest debat i no em sembla normal que un condemnat per violència masclista puga ser ací.” Peris va recordar que ella és jurista i que sap que Flores ja va complir la condemna, però va remarcar que no vol cap condemnat per violència masclista a les institucions.

La llengua

Com ja va passar en el primer debat, l’únic de tots els candidats que féu totes les intervencions en català va ser Joan Baldoví. Héctor Illueca va començar en català, però a mitjan debat va emprar més el castellà. El comportament lingüístic més diglòssic i sorprenent va ser el de Mamen Peris que en una sola frase podia canviar tres voltes de llengua.

Les portades del divendres 26 de maig de 2023

 

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

L’Associacionisme Cultural es prepara per al seu gran dia

. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé. Des de fa una dècada, s’impulsen dues propostes per tal que la societat s’impregni dels valors de l’associacionisme cultural.

Acte institucional i portes obertes

L’acte institucional on participen representants d’entitats del món de l’associacionisme cultural i durant el qual el Departament de Cultura reconeix i dona valor a tota la feina que es fa des de les associacions. Enguany serà el 2 de juny a les 19 hores, al Casino Prado Suburense de Sitges.

I la part més participativa, les portes obertes als equipaments culturals i associatius i a les mateixes entitats. Durant uns dies són les persones que diàriament treballen per a la cultura popular les qui prenen el protagonisme mostrant la seva feina i les seves instal·lacions a totes les persones qui hi estiguin interessades. L’objectiu és poder acostar els ciutadans als ateneus, casals, casinos, orfeons, locals castellers o qualsevol mena d’equipament cultural gestionat per associacions, convidar-los a entrar i fer-los partícips de la important tasca de difusió cultural que realitzen les entitats del país Per això es fa una crida a les entitats per poder fer difusió de totes les activitats que es realitzin entre els dies 1 i 15 de juny de 2023. Podran ser presencials, en format virtual o una proposta híbrida. Les entitats que hi estiguin interessades s’han d’inscriure virtualment abans del 26 de maig. Totes les propostes estaran publicades a l’Agenda Cultural abans de la seva data d’inici.

L’escàndol del vot per correu: com es manipula i què ha passat enguany?

El final de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i municipals a l’estat espanyol ha estat marcat per les trames i denúncies de manipulació del vot per correu, que han fet saltar les alarmes sobre la transparència del resultat.

La votació per correu, que inclou 145.768 vots al Principat, el País Valencià i Illes i més d’un milió a l’estat espanyol, pot decidir el guanyador en alguns parlaments o ajuntaments.

Què ha passat a Melilla?

Enguany a Melilla s’ha descobert una trama d’unes dimensions sense precedents. Ara com ara, ja han detingut una desena de persones. Les primeres sospites van aparèixer amb el nombre de sol·licituds per correu, perquè si la mitjana a l’estat espanyol és d’un 3% del cens, i una mica més alta a la ciutat africana –d’un 7,8% el 2019–, enguany s’ha enfilat al 21% del cens, és a dir, 11.707 sol·licituds. Això vol dir un terç dels vots de les últimes eleccions.

El mateix dia que es començava a repartir la documentació per a votar, a més, cinc carters van ser assaltats en uns quants punts de la ciutat per encaputxats que anaven amb vehicles sense matrícula, que els van robar desenes de sobres. Aquestes sol·licituds concretes van ser anul·lades i, tot i que la delegació del govern espanyol no s’explica el motiu del robatori, han decidit de posar escorta policíaca als carters de la ciutat.

El problema del vot per correu és que a l’estat espanyol el sistema permet a una persona autoritzada de lliurar a Correus el vot d’una altra. És a dir, sí que cal demanar i rebre les butlletes electorals personalment, però, en acabat, pot lliurar el sobre qualsevol persona i a qualsevol oficina. Per evitar un frau en massa, en aquestes eleccions ja s’havia prohibit que es poguessin lliurar més de cinc vots per persona.

Ara la policia espanyola ha descobert una xarxa que s’encarrega d’aconseguir que ciutadans de Melilla sol·licitin el vot i, una vegada reben la documentació, es venen a qui més diners ofereix. Un votant pot guanyar uns 150 euros.

De manera que, personalment, el vot per correu és segur, però pot haver-hi persones que acumulin desenes de vots o centenars i els venguin al millor postor.

Per a evitar-ho, la Junta Electoral ha demanat que a Melilla, a l’hora de lliurar el vot per correu, també s’exigeixi el document d’identitat o el passaport. I vet ací que, de sobte, s’han acabat les cues a Correus i s’ha notificat que dels 11.707 que expressament havien demanat el vot, només 3.612 han acudit finalment a votar.

Els sospitosos: el Marroc, el PP i Coalició per Melilla

La policia ha escorcollat uns quants establiments, inclosa la seu de comunicació de Coalició per Melilla. Entre els detinguts hi ha el conseller Mohamed Ahmed Al-lal, número tres de Coalició per Melilla, i un familiar del president del partit, Mustafa Aberchán.

Aberchán ha assegurat que hi ha un complot d’alts comandaments policíacs espanyols per a perjudicar el seu partit i a ell mateix. Tanmateix, cal assenyalar que ara fa cinc anys va ser condemnat a dos anys de presó i inhabilitació per haver comprat vots en les eleccions espanyoles del 2008.

Entre els deu detinguts, s’assenyala que alguns tenen vinculació amb el PP, que en anys anteriors també ha rebut acusacions de provar de comprar vots a Melilla. De fet, sembla que es tracta d’una subhasta pels vots i el partit que ofereix més diners se’ls queda. Els dos grans partits de la ciutat, Coalició per Melilla i el PP, han demanat ara que s’anul·li el vot per correu, però el PSOE s’hi oposa perquè seria contrari a la llei.

Més enllà dels partits, la policia espanyola, la Guàrdia Civil i el CNI investiguen si hi ha implicat el Marroc, en la compra de vots per correu. Segons el Confidencial, se sospita que el Marroc vol que a l’enclavament hi governi un partit més afí als seus interessos, com ara Coalició per Melilla, per a augmentar la seva influència.

Però, com dèiem, la compra de vots a Melilla no és pas cap novetat. Mustafa Aberchán, de bracet del secretari general dels socialistes melillencs, Dionisio Muñoz Pérez, va ser condemnat per haver comprat vots en canvi de prometre contractes de feina. Més recentment, a les eleccions del 2019, tres persones que duien una gran quantitat de butlletes electorals i diners foren detingudes; i l’any 2015, Equo va demanar d’anul·lar les eleccions perquè assegurava que hi havia hagut manipulació en el vot electoral i informava que on més s’havia sol·licitat el vot era en els barris més pobres.

Les trames s’expandeixen

Enguany, els casos i detencions s’han multiplicat a tot l’estat espanyol, un fet sense precedents. L’any 2019 hi va haver alguns escàndols, com ara a la demarcació de Castelló de la Plana, on van arribar sobres blancs que contenien butlletes del PP de l’any 2016, o un vídeo on es veia la batllessa de Mogán, a l’illa de Gran Canària, explicant com manipulava el vot, amb una llista de les sol·licituds a la mà i presentant-se a casa dels votants per comprar el vot.

Ahir mateix es va notificar que havien detingut tretze persones a Múrcia, amb una suposada compra de vots. Entre els involucrats hi havia la candidata del PSOE al municipi d’Albudeite i el número 19 de la llista del PSOE a les eleccions autonòmiques de Múrcia. La policia va localitzar, entre més documents que no havien de tenir, registres de vot per correu i còpies del cens electoral.

A Mójacar, a Almeria, van detenir set persones, dues de les quals anaven a les llistes del PSOE al municipi que, com a Melilla, compraven vots demanats per correu. A canvi, s’oferien diners, entre 150 euros i 250, o el compromís de donar llocs de feina.

Per una altra banda, al País Valencià, el PSPV ha acusat el PP de manipular vots per correu a Bigastre (Baix Segura) i Finestrat (Marina Baixa), i ho ha denunciat a la fiscalia. A Bigastre, sembla que un regidor i un assessor del govern del PP van condicionar el vot de veïns amb amenaces de fer-los perdre les ajudes que rebien i que van lliurar desenes de vots ja preparats a Correus. En aquesta localitat, si habitualment hi havia entre 20 vots per correu i 30, enguany han estat 170.

A Finestrat es denuncien maniobres, concretament que una part important dels sol·licitants demanaven que la recollida del vot fos a la seu del PP. A més, el vot per correu és d’ençà de fa dècades de vora el 16%, un fet inusual en un poble com aquest.

Un altre cas s’ha denunciat a l’illa canària de Gomera, on sembla que s’han emès almenys una vintena de certificats digitals des de l’ajuntament i s’ha demanat el vot sense que la persona interessada ho sabés. Una vegada rebien els sobres a casa, de seguida es presentaven membres d’una candidatura en concret per a aconseguir el vot amb enganys o oferiments.

També hi ha hagut un cas en un municipi de Zamora, Moraleja de Sayago, que afecta mig centenar de vots d’una residència per a gent gran; a Villalba del Alcor, a Huelva, s’han sol·licitat vots de veïns del poble des d’oficines municipals i amb el certificat digital; i a Valverde del Camino (Huelva), s’ha denunciat que alguns candidats del PP havien lliurat personalment a Correus molts vots de terceres persones.

De manera que trobem formes diverses d’aconseguir el vot, tot aprofitant el buit que deixa la sol·licitud per correu. Així i tot, malgrat que aquests casos han sortit a la llum ara, tot sovint es denuncia que són pràctiques habituals que s’arrosseguen de fa dècades. I molt segurament, d’una manera o d’una altra, podrien passar en molts més llocs.

Pàgines