Vilaweb.cat

Guixanet: “En la Nit del Tararot, el factor sorpresa és clau”

 

És possible combinar el protocol de les festes tradicionals i la innovació dels espectacles contínuament renovat? Les activitats impulsades per l’Associació Cultural Guixanet demostren que sí. En aquesta entrevista, quarta de la sèrie sobre innovació en la cultura popular, que publiquem a Tornaveu per a promocionar la categoria “Iniciativa Innovadora” dels III Premis Antoni Carné, Beatriu Armengol i Marc Calderó ens expliquen l’experiència d’aqueta entitat targarina.

En molt pocs anys, heu aconseguit crear un espectacle que entusiasma als veïns de Tàrrega? Quin creus que ha estat el secret de l’èxit?

Creiem que part de l’èxit de la Nit del Tararot es deu al fet que és un espectacle únic, molt visual i sonor i que trenca molts estereotips en matèria de cultura popular. El públic pot interactuar directament amb tot el bestiari i amb els elements actuants i pot participar directament i activa amb l’espectacle. És una representació on el factor sorpresa és clau… no saber quins elements sortiran, quan i per on… i quina història els lliga permet, si més no, que el públic estigui a l’expectativa.

Llegeix l’entrevista sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Guixanet: “En la Nit del Tararot, el factor sorpresa és clau” appeared first on VilaWeb.

Santa Coloma de Queralt organitza un programa casteller per a celebrar el 20è aniversari del bronzejat d’El Carro Gros

El 8 d’agost de 1993 va ser una data molt emotiva pel col·lectiu casteller. Mesos d’intens treball i grans expectatives culminaven amb la presentació, a Santa Coloma de Queralt, de l’escultura El Carro Gros. Setze colles van citar-se al municipi segarrenc per assistir a la presentació de l’obra de Francesc Anglès. L’ocasió s’ho mereixia: es tractava de la primera peça artística que imitava una construcció castellera a tamany real. No debades, va ser necessària la construcció de 219 persones per al muntatge dels onze metres del conjunt escultòric.

Elaborada originàriament en guix, l’escultura va ser bronzejada l’any 1999, i immediatament transportada a la Rambla Nova de Tarragona, on està ubicada des de fa 20 anys. Per a celebrar aquest aniversari, l’Associació Festes de la Minerva de Santa Coloma de Queralt ha organitzat l’exposició La construcció del Carro Gros, comissariada per l’Associació Cultural Baixa Segarra. La inauguració de la Mostra, dijous 15 d’agost al Palau-Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt, vindrà precedida per una conferència homònima impartida per Francesc Anglès (19:00h). El creador de l’obra revelarà els secrets del procés creatiu, no mancat de dificultats i complicacions tècniques.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Santa Coloma de Queralt organitza un programa casteller per a celebrar el 20è aniversari del bronzejat d’El Carro Gros appeared first on VilaWeb.

La nova estratègia de Societat Civil Catalana desconcerta l’espanyolisme

Dissabte passat, el nou president de Societat Civil Catalana (SCC), l’ex-diputat del PP Fernando Sánchez Costa, va desconcertar l’espanyolisme proposant un acostament a l’independentisme. Segons que va dir en una entrevista a Europa Press, no considera raonable dir a dos milions de persones que ‘el procés independentista, totes les mobilitzacions, no han valgut per a res’, i per això proposava que Catalunya gestionés més impostos i animava a redirigir l’independentisme ‘per millorar Catalunya i Espanya’. El rebombori a Twitter i les grans capçaleres espanyolistes, amb editorial d’El Mundo inclòs, va ser tal que l’endemà va publicar un fil de missatges a Twitter en què matisava les paraules. Tanmateix, reiterava que ‘per a guanyar la partida a l’independentisme’ no n’hi havia ‘prou amb només dir no a les seves demandes’.

1. Todos sabemos que para ganar la partida al independentismo NO ES SUFICIENTE con decir sólo q no a sus demandas. Es importante tb fomentar la reconexión de todos los catalanes con el resto de España. (No he escuchado constitucionalista q defendiera algo distinto en estos años)

— Fernando Sánchez Costa (@fsancos) August 4, 2019

3. En primero de comunicación me explicaron q para ganar cualquier debate a fondo y de verdad (no solo para contentar a los tuyos) es importante asumir algunos elementos de razón en tu adversario. Desde allí se puede convencer y persuadir por elevación.

— Fernando Sánchez Costa (@fsancos) August 4, 2019

5. Nunca y de ningún modo he sostenido q Cataluña deba asumir todos sus impuestos. Esto es una mentira seria repetida por algunos medios. Sólo he hecho propuesta de mayor co-gestión por TODAS las comunidades. He oído esta propuesta a muchos y buenos constitucionalistas.

— Fernando Sánchez Costa (@fsancos) August 4, 2019

7. Estamos a disposición de todos y nunca dejaremos de trabajar por una Cataluña plural en una España unida.

— Fernando Sánchez Costa (@fsancos) August 4, 2019

Aquest posicionament públic no va ser suficient per a apagar l’incendi i el vice-president de l’entitat, el socialista Xavier Marín, va desautoritzar-lo en una entrevista a Vozpópuli. ‘És un home molt de consens, però aquesta posició no ha estat consensuada a Societat Civil Catalana’, va dir. A més, va menystenir les paraules de Sánchez Costa dient que el president de SCC volia ‘calmar els ànims i consentir-los una mica’, i va defensar: ‘La repressió forma part de la vida, no es tolera tot’. En aquella mateixa entrevista, Marín demanava de prohibir que els partits independentistes poguessin presentar-se a les eleccions. Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans, també va atacar SCC i va dir: ‘D’una entitat constitucionalista s’espera una oposició frontal al separatisme.’ Per la seva banda, el president del PP, Alejandro Fernández, va dir que als independentistes calia dir-los ‘amb rotunditat’ que havien seguit una ‘via equivocada’.

Malgrat tot, fonts de SCC consultades per VilaWeb diuen que la posició oficial és l’expressada per Sánchez Costa i que, en canvi, les paraules de Marín són a títol personal. Aquestes mateixes fonts assenyalen que l’actual full de ruta de SCC sí que ha estat pactat a la junta i cerca ‘l’entesa entre els catalans amb un objectiu comú i il·lusionant, sempre que mantingui Catalunya dins d’Espanya’.

Però l’origen de SCC va ser un cúmul d’organitzacions espanyolistes, entre les quals destaca Somatemps, una entitat d’extrema dreta fundada i presidida per Josep Ramon Bosch, qui va ser primer president de Societat Civil Catalana i antecessor de Sánchez Costa en el càrrec. ‘Somatemps agrupa els cervells de l’extrema dreta. No els caps rapats: formats i amb nivell acadèmic’, explicava el fotoperiodista Jordi Borràs, autor del llibre Desmuntant Societat Civil Catalana, en una entrevista a VilaWeb.

Josep Ramon Bosch es disfressa de catalanista

L’emblanquiment de l’entitat cap a una imatge més amable va acompanyat de la constitució, des de l’espanyolisme, d’un nou partit suposadament catalanista perquè esgarrapi vots a l’independentisme: la Lliga Democràtica, inscrita ahir com a partit i amb Josep Ramon Bosch com a secretari general.

Bosch, que va ostentar la presidència de manera interina entre gener i juny d’enguany després de l’incendi per irregularitats econòmiques que va portar a la destitució com a president de José Rosiñol, no ha tingut problemes per a ignorar el seu passat proper a l’espanyolisme més ultra i acostar-se al catalanisme defensant la immersió lingüística, refusant un nou 155, i anunciant que a les municipals va votar ERC.

Més enllà d’aquests posicionaments recents, Bosch vol fer oblidar que és president fundador de Somatemps i que el 2015 va ser encausat pels atacs contra personalitats catalanes amb un perfil de Facebook fals, un escàndol que el va obligar a dimitir de la presidència de SCC. Per defensar-se en el judici, va triar l’advocat José María Fuster-Fabra, vinculat a la ultradreta. La causa es va arxivar perquè el jutjat va considerar que havia prescrit. Bosch també va denunciar que havia estat víctima d’un suposat espionatge dels Mossos d’Esquadra, fet que va ser desmentit.

L’ultraespanyolisme s’escindeix de SCC

A començament d’octubre del 2018, es va presentar en públic S’ha acabat!, una escissió de Joves Societat Civil Catalana encapçalada pel seu ex-coordinador, Josep Lago. Aquests joves ja recelaven del canvi de rumb que començava a fer SCC i es van escindir per mantenir la línia original.

A més, segons Crónica Global, petits grupuscles espanyolistes com D’Espanya i Catalans, Convivencia Cívica Catalana, Asamblea Nacional Española i Aixeca’t preparen una nova organització al marge de SCC amb el nom de Cataluña Suma, inspirada en la coalició Navarra Suma, d’UPN, PP i Ciutadans. També segons Crónica Global, Josep Bou, president del grup municipal del PP a Barcelona i president d’Empresaris de Catalunya, s’ha compromès a finançar aquesta nova organització.

The post La nova estratègia de Societat Civil Catalana desconcerta l’espanyolisme appeared first on VilaWeb.

L’emperadriu ‘Sissi’ dels catalans

Cripta Imperial
Església dels Caputxins
Mapa a Google

Va arribar a Mataró el 25 de juliol de 1708, a punt de fer  divuit anys, i es va casar a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona una setmana després amb el pretendent del tron hispànic Carles d’Àustria, en plena guerra de Successió. Aquest va ser el primer contacte de la princesa alemanya Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el nostre país, una relació que s’allargaria fins al 19 de març de 1713, quan, a vint-i-dos anys, va salpar del port de Barcelona rumb a Viena ja convertida en emperadriu d’Àustria.

L’establiment de la cort reial a Barcelona, d’un any després de l’ocupació austriacista del 1705 a un abans de la caiguda de la ciutat, l’11 de setembre de 1714, va marcar una etapa d’una prosperitat relativa, malgrat la guerra, precisament a causa de la presència de la noblesa a la capital catalana. I a la cort va brillar amb llum pròpia Elisabet Cristina, que d’ençà que l’arxiduc Carles va haver de tornar a Àustria el 1711 per coronar-se emperador arran de la mort del seu germà, va romandre a Barcelona com a emperadriu consort i va governar Catalunya com a capitana general, governadora i lloctinent, amb l’ajuda del notari Ramon de Vilana-Perles.

Potser per això sovint va ser considerada ‘la reina dels catalans’, una estimació corresposta també per ella mateixa, que va deixar escrit en una carta a l’amic Vilana-Perles: ‘Mai no podré estimar una altra nació com estimo la catalana.’ I va complir la paraula fins a la mort: tot i que feia gairebé quatre dècades que havia deixat enrere Catalunya, a la seva tomba –que es pot visitar a la cripta imperial dels Habsburg a Viena– es va fer esculpir un baix relleu que representa la seva arribada amb vaixell al port de Barcelona.

Per cert, a la cripta imperial (o Kaisergruft), també coneguda per Kapuzinergruft (‘cripta dels Caputxins’), hi ha els sarcòfags de dotze emperadors, dinou emperadrius i reines i un centenar llarg més de membres de la família Habsburg, del 1683 fins ara, la majoria elaborats per l’escultor reial Balthasar Ferdinand Moll. No gaire lluny de la cripta, sota la capella de Loreto de l’església dels Agustins (Herzgruft), hi reposen en urnes cinquanta-quatre cors de membres de la mateixa família reial, entre els quals hi ha el de la ‘Sissi dels catalans’.

I una mica més: Gràcies a l’activisme cultural de Matilde Romagosa (1935-2011), resident durant molts anys a Wolfenbüttel, el 1985 es va crear la primera i única colla gegantera d’Alemanya, que d’aleshores va pel món d’ambaixadora de Catalunya amb una geganta que representa… Elisabet Cristina.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

The post L’emperadriu ‘Sissi’ dels catalans appeared first on VilaWeb.

Un mapa cada dia: Però on és el centre del món?

Els europeus ens hem acostumat a fer servir mapes en què Europa és el centre. Però això només és una convenció. De fet, una de les coses que sorprèn més quan viatges a l’Àsia o Amèrica és trobar-te mapes a les parets que presenten el món amb centres distints.

Per exemple aquest mapa coreà, que té l’Àsia al centre:

O aquest mapa americà que té Amèrica al centre:

Tradicionalment hi ha una certa coincidència en la crítica del mapa que té Amèrica al centre perquè parteix Euràsia en dues parts allunyades. Però la mateixa crítica és difícil fer-la als mapes asiàtics, perquè al cap a la fi són tan lògics i arbitraris com els que tenen Europa al centre.

Un cas extrem? Què us sembla aquest mapa amb el centre al pol Nord? Tot és qüestió de com t’ho mires…

 

The post Un mapa cada dia: Però on és el centre del món? appeared first on VilaWeb.

L’agost que Tremp va derogar els Decrets de Nova Planta de Felip V

El 1719, Espanya estava immersa en la guerra de la quàdruple aliança: la monarquia de Felip V lluitava contra França, la Gran Bretanya, Àustria i Holanda. Tropes catalanes, mig obligades, lluitaven en el bàndol del Borbó contra els soldats francesos, que havien envaït el Principat. Resistents catalans de la derrota de 1714 van aprofitar-ho per tornar-se a alçar en armes i capgirar la situació. Un episodi històric molt poc conegut del qual aquesta setmana es commemora el tres-cents aniversari.

El 6 d’agost de 1719, tropes catalanes que eren a Tremp van amotinar-se contra Felip V. Aquest conat de revolta va acabar amb un alçament generalitzat de pràcticament tot el Pallars Jussà, avui fa exactament tres-cents anys. El territori va derogar els Decrets de Nova Planta –que havien prohibit la llengua i assimilat les lleis catalanes a les de Castella– i es va restaurar el sistema constitucional català.

Fins ara, dels fets de Tremp, se’n sabia alguna cosa vaga i ambigua. I tan sols se’n tenia una constància documental: l’historiador alacantí Enrique Giménez López havia citat un fragment de l’informe que va fer l’intendent de Tremp, Francesc Canal, que era l’encarregat de recollir els imposts i pagar tropes. Va haver de fugir de la capital del Pallars Jussà i al cap d’uns dies va fer un informe explicant la fugida i la proclamació de les constitucions catalanes.

Tanmateix, un segon document, del qual els historiadors s’han fet ressò fa poc (consulteu-lo ací), permet d’entendre i reconstruir cronològicament què va passar al Pallars entre el juliol i l’agost de 1719. És un fragment del procés judicial que Mateo de Cron, el brigadier –cap militar– que dirigia les tropes de Tremp, fa contra les poblacions del Pallars Jussà per traïció: la Pobla de Segur, Rialp, Sarroca, el Pont de Suert i Vilaller. També Sort, al Pallars Sobirà. El document data del període 1719-1720.

Primer full del procés en què Mathe de Cron presenta el procés judicial contra diversos pobles del Pallars per traïció.

Fins ara havia passat desapercebut, malgrat que era digitalitzat a l’arxiu de la Biblioteca de Catalunya. L’historiador Àngel Casals hi va parar atenció quan es documentava als arxius per a la conferència que va oferir dimarts a la capital pallaresa, en l’acte per a recordar els 300 anys de la revolta.

La revolta de Tremp

Casals explica a VilaWeb que els fets ja van començar a gestar-se el juliol de 1719. El dia 4, fusellers catalans van ocupar Gerri de la Sal. Cron, que és amb les seves tropes a Organyà, a l’Alt Urgell,, menysté l’ocupació. ‘O bé no es creia la presència de guerrillers catalans o bé tenia molta por de sortir a combatre’ls directament. Ell es “refugia” a Tremp després de passar per Talarn. Li diuen que és “gent armada que ve de França”. Eren Miquelets al servei de França’, puntualitza l’historiador.

El 6 d’agost, soldats del batalló d’Hostalric enviats a Tremp es van revoltar. ‘No hi ha combats, simplement l’exèrcit borbònic desapareix’, relata Casals. La revolta barrejava qüestions antifiscals amb la denúncia per no haver cobrat. El 8 d’agost, les tropes borbòniques es desfeien, perquè una part dels homes d’Hostalric havia desertat. També ho havien fet els homes del Pallars que tenien armes. ‘La documentació permet d’endevinar que els catalans van anar deixant sols els oficials borbònics, que òbviament eren tots castellans.’

Arran d’aquests fets, Cron es dirigí a la Pobla de Segur, ‘que acabava de ser ocupada per homes que semblava evident que eren guerrillers catalans’. ‘Quan hi arriba el dia 9 –mentre els soldats li van desertant pel camí– el detenen i el lliuren via Puigcerdà als francesos.’ El 10 d’agost, el brigadier ja era fora del Pallars i el corregidor –el cap civil– havia fugit a Lleida: al Pallars, ja no hi quedava cap autoritat borbònica.

Uns alçaments sense rastre

Per Casals, el valor de la documentació és que en el procés judicial el brigadier Cron deixava clar que era una sublevació del país, no pas dels francesos. ‘Parla dels catalans que han agafat les armes, els han fet fora i que l’han lliurat als francesos. I després hi ha altres elements que permeten de pensar que les coses van anar així, com és el fet que els pocs fidels que li queden, a la monarquia borbònica, a Tremp i a la zona del Pallars s’amaguen tots.’ Cron provava de demostrar que els habitants de la zona l’havien venut. ‘També tenim el document dels apoderats dels pobles de la zona, que intenten minimitzar els fets.’

La gesta dels trempolins va durar uns sis mesos. Tanmateix, no se sap res d’aquell període perquè no hi ha documentació. Casals apunta dues possibilitats: que a mesura que arribessin les tropes borbòniques la gent de la zona eliminés la documentació per no donar proves a l’enemic, o bé que fos confiscada i traslladada.

Tremp va commemorar dimarts el 300 aniversari de la revolta contra Felip VTremp va commemorar dimarts el 300 aniversari de la revolta contra Felip VTremp va commemorar dimarts el 300 aniversari de la revolta contra Felip V

Destaca un altre fet: la documentació de la Reial Audiència Borbònica no fa referència a cap judici, enquesta ni investigació sobre els fets succeïts a Tremp aquells mesos. ‘Hem de suposar que va passar com amb l’ocupació de les poblacions el 1714: no fan judicis, no empresonen ningú, els qui agafen els executen i s’ha acabat la història.’

Tanmateix, la del Tremp no va ser l’única sublevació. Els historiadors estan segurs que van alçar-se més viles: ‘Banyoles, Olot, Puigcerdà, la Pobla de Segur… El problema és que no hi ha pràcticament documentació que ho expliqui. Sospitem que les autoritats borbòniques, quan van tornar a entrar als municipis, van confiscar tota la documentació d’aquest període, que consideraven il·legal. En el cas d’Olot, va ser duta a Vic.’

Sí que hi ha notícies indirectes que provenen dels militars borbònics per a explicar i justificar què els havia passat; com era possible que tota la part nord del Principat hagués caigut gairebé immediatament en mans dels francesos. ‘Es justifiquen parlant d’una sublevació general de tot el país’, aclareix Casals.

Novament, abandonats

La revolta del Pallars va arribar fins a Sort, vila que també fou denunciada. I es mantingué, aproximadament, fins al gener de 1720. L’historiador assenyala un element important: quan hi va haver la revolta, la majoria de l’exèrcit no era pas a Catalunya. ‘La monarquia estava convençuda que els francesos entrarien per Navarra i van traslladar tot l’exèrcit que hi havia a Catalunya allà. Però van entrar per Catalunya.’

Quan l’exèrcit va tornar cap al Principat, ‘el marquès de Castel-Rodrigo, aleshores capità general, s’instal·là a Lleida i prioritzà la recuperació de la zona perduda del Pallars a la Cerdanya. El desembre de 1719, va començar l’ofensiva borbònica i els francesos es van retirar, perquè ja es negociava la pau. I van tornar a deixar sols els catalans. Del preu que pagaren els trempolins tampoc se’n sap gaire cosa. ‘Sabem que hi va haver un parell d’execucions i tenim una ordre de Castel-Rodrigo en què demana distingir entre soldats francesos i catalans: als primers se’ls farà presoners per negociar amb França; als catalans trobats amb armes se’ls penjarà directament.’

El valor de l’alçament trempolí

Quina importància té per a la història la revolta de Tremp? Casals destaca que és el cas del qual es té més informació. ‘Ajudarà a fer entendre que després de 1714 la població del país no es va resignar, no va donar-ho tot per perdut. Ben al contrari, es va aixecar una resistència interna, alguna armada des del primer moment. Però després hi ha una resistència latent que s’expressa en la primera ocasió que té. És aquesta guerra de la qual els catalans esperen no sols la derrota de Felip V, sinó enderrocar el règim i restituir la situació anterior al 1714. L’extensió del moviment, només que fos de Banyoles fins a Tremp i la Pobla, significa que els borbònics van desaparèixer d’una bona part del nord de Catalunya.’

La resistència popular i política aguantà uns anys més. L’esperança de revertir la situació es mantingué fins al 1725, any en què va arribar una notícia molt dura: la pau entre Felip V i Carles dÀustria, en què es reconeixien mútuament. Les esperances que s’havien dipositat en l’arxiduc es van anar esvaint i la porta es va tancar definitivament cap al 1735, ‘quan va caure l’últim guerriller antiborbònic, Toni Garcia, i s’acabà la guerra de successió de Polònia, que s’havia vist com un conflicte internacional que podia reobrir el debat sobre el cas dels catalans.’ Tres segles després, continua obert.

The post L’agost que Tremp va derogar els Decrets de Nova Planta de Felip V appeared first on VilaWeb.

El vet de l’eurocambra a comissaris europeus que Borrell vol esquivar

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea que conformen el Consell Europeu ja han proposat formalment Josep Borrell perquè sigui el nou Alt Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió i substitueixi la italiana Federica Mogherini. Aquesta és una peça més d’un engranatge de repartiment de cromos en els principals càrrecs de les institucions europees. Però la decisió no és ferma, sinó que ha de superar una votació al Parlament Europeu a final d’octubre. Aquest procediment seria un pur tràmit en el cas que hi hagués una àmplia majoria parlamentària, però en l’ajustada elecció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja es va veure que res no és gratuït. Quatre candidats a comissaris han estat vetats pel Parlament Europeu, i Borrell provarà de no ser el cinquè.

Von der Leyen, d’acord amb un suport majoritari del Consell Europeu, ha de conformar un equip de vint-i-vuit comissaris que seran els encarregats de pilotar el poder executiu de la Unió Europea. El conjunt dels comissaris el componen la mateixa presidenta, sis vice-presidents, l’alt representant de la Unió per a Afers Exteriors, càrrec per al qual s’ha proposat Borrell, i vint-i-un comissaris amb les respectives carteres. Cada estat ha de tenir-hi un representant. Per exemple, fins ara, en representació d’Espanya hi havia Miguel Arias Cañete, que era comissari d’Acció pel Clima i l’Energia.

Per obtenir la designació, tots els vint-i-vuit candidats a comissaris han de rebre el suport de la majoria de diputats del Parlament Europeu. Per ser acceptats, han de superar audiències al Parlament en les quals els eurodiputats els poden interrogar sobre la seva idoneïtat. Aquestes audiències es faran des de final de setembre i durant l’octubre.

Fa uns dies, Borrell es va queixar que els independentistes intentarien torpedinar el seu nomenament. ‘Si poden, ho faran’, va dir, però la veritat és que el seu currículum desperta interès als mitjans estrangers. Especialment, perquè té un perfil amb experiència, va ser president del Parlament Europeu i recentment s’ha encarregat de la cartera d’Afers Exteriors del govern espanyol.

Però Borrell també genera notícies per les taques que té a l’expedient. Després de saber-se que seria un dels alts representants que els estats havien acordat de nomenar com a part del repartiment de càrrecs, un programa de la televisió alemanya Deutsche Welle va retreure a Andrea Schwab, coordinador del grup de la CDU dins el PP Europeu, el nomenament del ministre espanyol. Li va recordar la multa de 30.000 euros de la Comissió del Mercat de Valors espanyola per haver utilitzat informació privilegiada en el cas Abengoa. ‘Tan baixos són, els estàndards, que és el millor candidat per a ser cap de la diplomàcia?’, va etzibar el periodista.

"Are your standards so low that a man who was fined 30,000 euros for insider trading is the best person that Europe can put forward for its top diplomat?"

Tim Sebastian asks our next guest, @Andreas_Schwab, about @JosepBorrellF, nominated for the EU's top foreign policy post pic.twitter.com/p0MZ62oR7v

— DW Conflict Zone (@dw_conflictzone) July 24, 2019

En contra de Borrell, hi poden jugar el cas d’Abengoa, el presumpte espionatge a les delegacions i el simple fet que Espanya es mantingui com un dels únics cinc països que es nega a reconèixer la independència de Kossove, en un mandat en què es pot intentar de posar fil a l’agulla a la reconciliació amb Sèrbia, tal com ja han impulsat Merkel i Macron.

Després de les audiències, el ple del Parlament Europeu votarà els comissaris proposats per Leyen, però tots en conjunt, no pas un per un. Ara bé, si una majoria del ple vol apartar un comissari perquè no ha satisfet els diputats en les audiències, pot pressionar perquè sigui substituït, a canvi de no encallar la validació de la resta de comissaris.

Ingrida Udre, Alenka Bratusek, Rocco Buttiglione i Rumiana Jeleva.

Aquest procediment, el de les audiències, va començar el mandat del 2004, i en aquella comissió ja hi va haver el primer vet. José Manuel Durao Barroso havia adjudicat a Rocco Buttiglione la vice-presidència i la cartera de Justícia i Interior. Però en el seu examen davant els europarlamentaris, va deixar anar que l’homosexualitat era ‘un pecat’. L’esquerra va criticar el seu nomenament i uns dies més tard, Buttiglione, del partit de Silvio Berlusconi, es va retirar per tal de no perjudicar la resta de candidats a comissaris.

Aquella mateixa legislatura, també va caure la letona Ingrida Udre, que s’havia d’encarregar de Fiscalitat. Les acusacions de corrupció per part d’algunes ONG i el seu euroescepticisme declarat no van convèncer els europarlamentaris, que també van exigir un canvi. Barroso ho va acceptar.

La següent legislatura, el 2009, hi va haver una altra víctima durant les audiències. Va ser la candidata de Bulgària, Rumiana Jeleva. Havia d’ocupar la cartera d’Ajut Humanitari, però el desconeixement del seu patrimoni i la suposada relació del seu marit amb la màfia Rússia, com havien publicat alguns mitjans del seu país, van causar una forta oposició de socialistes, liberals i verds perquè hi renunciés. Tot i la defensa que en va fer Durao Barroso fins al darrer moment, Jeleva va dimitir i va abandonar la política.

L’últim comissari que va quedar-se a les portes de l’executiu va ser l’ex-primera ministra eslovena, Alenka Bratusek, la legislatura passada. Jean-Claude Juncker l’havia nomenada per ser vice-presidenta i responsable de la Unió de l’Energia, però l’urocambra no ho va permetre. Per diverses raons. Bratusek s’havia nomenat comissària eslovena quan era primera-ministra en funcions. A més, després de ser entrevistada en audiència, els parlamentaris van concloure que no tenia coneixements energètics.

The post El vet de l’eurocambra a comissaris europeus que Borrell vol esquivar appeared first on VilaWeb.

Les deu festes majors que no et pots perdre aquest agost

L’estiu és sinònim de festa major: entre els mesos de juliol, agost i setembre, tot el país s’omple de cercaviles, concerts, balls, àpats comunitaris i correfocs. Però cada festa té les seves característiques que la fan única i per això us oferim una tria de les deu més destacades del país. N’hi ha un parell que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, n’hi ha que són multitudinàries i algunes altres que destaquen per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa. També en tenim una bona colla que són molt antigues i d’origen religiós i unes altres que van néixer fa unes quantes dècades amb un esperit totalment laic.

Alaior: caragols, ‘jaleos’ i cavalls per Sant Llorenç

Del 10 al 11 d’agost a Alaior. A Menorca, les festes protagonitzades per cavalls van més enllà del tradicional Sant Joan a Ciutadella, i per Sant Llorenç, a Alaior, també s’hi fan unes festes amb caixers, caragols i jaleos. És una festa molt antiga, amb més de set-cents anys d’història, que va estretament lligada a l’ermita de Binixems, a cinc quilòmetres de la vila. A més dels espectacles eqüestres, a la festa també participen gegants, hi ha balls tradicionals i una desfilada de carrosses. Més informació a: Festes de Sant Llorenç a Alaior.

Les alfàbregues són les protagonistes de la Festa Major de Bétera

Del 12 al 22 d’agost a Bétera. Com moltes altres viles del país, Bétera fa festa major pel 15 d’agost en honor a la Mare de Déu. Però aquest poble del Camp de Túria es caracteritza per homenatjar-la amb alfàbregues espectaculars conreades expressament per a la festa i que fan més de dos metres d’alçada. L’acte central és una cercavila que transporta les plantes a l’església i en què els participants llueixen vistoses camises florejades i es llancen quilos de confeti. I per si tota aquesta disbauxa és poca, la jornada acaba amb una espectacular cordà i coetà, dues manifestacions de traques populars. Més informació a: Festes de Bétera.

Elx viu la nit més clara de l’any amb l’Albà

Del 7 al 15 d’agost a Elx. El Misteri d’Elx és una de les mostres de cultura popular més destacades del país i el 2001 fou catalogat per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Un parell de dies abans de la representació, el cel de la capital del Baix Vinalopó roman tota la nit permanentment il·luminat. És la Nit de l’Albà, una revetlla consistent a llançar milions de castells de focs des dels terrats de les cases. El moment més espectacular és la mitjanit, quan s’apaga l’enllumenat públic i a la Basílica de Santa Maria es llança un castell de focs amb milers de coets que és capaç d’il·luminar durant uns segons gran part de la ciutat. Després, la festa prossegueix amb el costum de menjar síndria i una guerra de carretons a la Glorieta. Més informació a: Nit de l’Albà.

L’aigua pren el protagonisme per Sant Magí a Tarragona

Del 14 al 19 d’agost a Tarragona. Per Sant Magí, l’aigua és la protagonista: com que la llegenda del patró de Tarragona explica que va portar miraculosament l’aigua a la ciutat, en honor seu es fa una festa en què l’objectiu primordial és remullar-se. Per això alguns dels actes més destacats són la Remullada, en què s’instal·len uns quants sortidors a la plaça del Rei, i la Sindriada, un acte solidari per a refrescar-se menjant síndria. Però també hi ha espai per a la tradició amb el romiatge fins al Santuari de la Brufaganya, que a la tarda fa la seva espectacular entrada a la ciutat, i la representació de la llegenda del sant feta per l’esbart Santa Tecla. La Festa Major ‘petita’ de Tarragona es completa amb concerts, actes per a la mainada i castells. Més informació a: Festes de Sant Magí a Tarragona.

La festa de barri més famosa: la Festa Major de Gràcia

Del 15 al 21 d’agost a Barcelona. Entre les festes majors de barri, la de Gràcia és de les més conegudes del país. No en va, Gràcia va ser una vila independent fins al 1897 i l’any passat va celebrar el bicentenari de la Festa Major. L’activitat més coneguda són els espectaculars carrers guarnits, que cada any participen en un concurs que premia diversos aspectes. Enguany, n’hi haurà vint-i-quatre i cadascun té el seu programa d’activitats. Però a banda d’això, la Vila de Gràcia es caracteritza per tenir una cultura popular molt rica amb gegants, les colles de diables, les bèsties fogueres i els castellers. Més informació a: Festa Major de Gràcia.

Foc i rock a l’Aquelarre de Cervera

Del 30 d’agost a l’1 de setembre a Cervera. L’any 1978, un grup de joves de la capital de la Segarra va decidir de muntar una festa laica que reivindiqués l’esperit pagà i popular. D’aquesta manera va néixer l’Aquelarre, una celebració que barreja la mitologia amb el foc, l’aigua i la música. L’acte central és una cercavila encapçalada per bruixes, diables i dracs que té per objectiu invocar el mascle Cabró, el protagonista de la festa. L’apoteosi festiva arriba quan finalment apareix i ruixa els participants amb un canó d’escuma durant un acte que és conegut com l’escorreguda. Pel que fa als concerts, enguany hi actuaran Pupil·les, la Companyia Elèctrica Dharma, Zoo i Pastorets Rock. Més informació a: Aquelarre de Cervera.

En Tocasons Taradell: quan l’aparició d’un bandoler aixafa la festa

20 i 23 d’agost a Taradell. En plena Festa Major, Taradell rep la visita d’en Tocasons, un bandoler llegendari del segle XVII recordat pel seu atractiu i pels mètodes peculiars que emprava. La festa n’escenifica l’aparició al poble un dia que hi havia ball i la seva captura i judici posteriors. El bandoler es distingeix dels altres pel seu vistós barret amb ploma de color carabassa i és encarnat cada any per un taradellenc diferent. L’autèntica identitat del personatge és un dels secrets més ben guardats de la festa. Més informació a: Festa d’en Tocasons.

La importància de ser blanc o blau a Granollers

Del 24 d’agost a l’1 de setembre a Granollers. La Festa Major de Granollers té una característica que la diferencia de la resta de festes del país: la rivalitat festiva entre les colles dels Blancs i els Blaus, que marca el ritme de la celebració. A més dels actes tradicionals que organitza l’ajuntament, el programa és farcit de les activitats organitzades per un bàndol i un altre i, sobretot, pels desafiaments constants que cal superar per esdevenir el guanyador. Tot va començar l’any 1983, quan es repensava la Festa Major d’estiu i es va optar per un model completament nou i trencador amb la tradició. Més informació a: Festa Major de Granollers.

La Festa Major de Vilafranca: imatgeria centenària i castells de primera categoria

Del 29 al 31 d’agost a Vilafranca del Penedès. Molta imatgeria festiva, diades castelleres de primer nivell i una participació popular multitudinària. Aquests són alguns dels elements més distintius de la Festa Major de Vilafranca, en honor a Sant Fèlix. És un dels municipis que ha sabut conservar més bé les tradicions. Així, per festa major es pot veure el drac més antic d’Europa, escoltar els versots d’una colla de diables centenària, veure ballar la majestuosa Àliga, gaudir de balls únics… Un dels actes més esperats de tota la festa és la diada castellera de Sant Fèlix, un dels actes més destacats de l’agenda castellera anual. Més informació a: Festa Major de Vilafranca.

La Tomatina: la batalla festiva més roja

El 29 d’agost a Bunyol. Cada darrer dimecres d’agost, a Bunyol, s’hi fa la Tomatina, una de les festes del país més conegudes internacionalment. La celebració és una de les batalles festives més espectaculars que es fan; en una sola hora, es llancen més de cent quaranta tones de tomàquets madurs. Tot comença cap a les onze del matí, quan entren al centre del poble un seguit de camions ben carregats. El so del primer petard dóna el tret de sortida de la batalla, que deixa els participants i els carrers completament tenyits de color vermell. Més informació a: la Tomatina.

The post Les deu festes majors que no et pots perdre aquest agost appeared first on VilaWeb.

Crisi de govern a Itàlia: Salvini el dóna per trencat i exigeix eleccions anticipades

El dirigent de la Lliga i vice-president del govern italià, Matteo Salvini, ha donat per trencat el govern de coalició amb el Moviment Cinc Estrelles (M5S). ‘Anem de pressa al parlament per comprovar que ja no hi ha una majoria, com evidencia el vot sobre el tren d’alta velocitat, i tornem ràpidament la paraula als electors’, ha dit Salvini al primer ministre, Giuseppe Conte, amb qui avui s’ha reunit una hora.

‘És inútil caminar endavant a cops de no i de litigis, els italians necessiten un govern que faci, no del “Senyor No”. No volem més cadires ni ministeris, no volem remodelacions ni governs tècnics: després d’aquest govern (que ha fet tantes coses bones) només hi ha les eleccions’, diu Salvini en un comunicat de premsa. ‘Les vacances no poden ser una excusa per a perdre el temps i els parlamentaris poden tornar a treballar’, afegeix.

Segons que informen els mitjans italians, posteriorment també ha enviat una nota de premsa l’altre vice-president i cap del M5S, Luigi Di Maio. ‘Nosaltres estem a punt, no tenim cap interès en la cadira, però una cosa és certa: quan et rius del país després en pagues la conseqüència.’

El detonant ha estat una votació al senat que ahir va donar el vist-i-plau per a la construcció d’un túnel per al tren d’alta velocitat entre Torí i Lió. La Lliga hi va votar a favor, contràriament al M5S, que hi havia presentat una moció en contra.

Una de les dates que apunta el diari italià La Repubblica per a les eleccions anticipades és el 13 d’octubre.

The post Crisi de govern a Itàlia: Salvini el dóna per trencat i exigeix eleccions anticipades appeared first on VilaWeb.

Gibraltar denuncia que la Guàrdia Civil ha tornat a envair les seves aigües

El govern de Gibraltar ha condemnat l’actuació d’una llanxa de la Guàrdia Civil en una àrea que considera ‘aigües territorials britàniques de Gibraltar’ i ha informat que havia tractat amb les autoritats del Regne Unit ‘l’incident’.

Segons el govern gibraltarenc, un patruller espanyol es va acostar a un pescador local de tonyina que havia enganxat un peix amb el seu sedal, un agent a bord de l’embarcació espanyola va procedir a tallar el sedal i després la llanxa va abandonar el lloc.

‘Els ciutadans britànics tenen dret de dur a terme les seves activitats legítimes en aigües britàniques sense veure’s subjectes a cap interferència per part d’agents d’un altre estat’, ha dit el govern de Fabian Picardo.

Els incidents són freqüents en aquestes aigües perquè Gibraltar i el Regne Unit consideren que les aigües confrontants al Penyal, fins a tres milles nàutiques, són ‘aigües territorials britàniques de Gibraltar’, mentre que Espanya al·lega que en el Tractat d’Utrecht (1713) no es va cedir espai marítim, i que per tant el Penyal no té més aigües que les del port. El litigi per les aigües, doncs, és origen d’incidents periòdics i d’encreuaments de protestes diplomàtiques entre Madrid i Londres.

El govern gibraltarenc ha dit que tot l’incident d’avui era enregistrat en vídeo i ha considerat ‘inacceptable’ un comportament així ‘per part d’agents de les forces de l’ordre’. ‘És contrari a les declaracions de diàleg i cooperació que tant escoltem en altres sectors i no ajuda en absolut a fomentar la confiança i el respecte mutus’, ha advertit.

The post Gibraltar denuncia que la Guàrdia Civil ha tornat a envair les seves aigües appeared first on VilaWeb.

Sassoli urgeix la Unió Europea a assistir l’Open Arms i a una distribució ‘justa’ dels migrants rescatats

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha instat Jean-Claude Juncker a actuar perquè la Unió Europea assisteixi el vaixell Open Arms i distribueixi de manera ‘justa’ els 121 migrants que du a bord i que van ser rescatats al Mediterrani.

‘Sóc conscient que qualsevol resposta a aquesta petició d’assistència humanitària ha de ser voluntària. La situació és seriosa i demana una acció immediata. Com sabeu, tant intel·lectualment com emocionalment, els pobres no poden esperar. Com ha fet tantes altres vegades, el Parlament Europeu us farà costat en els vostres esforços’, diu en una carta enviada a qui encara és president de la Comissió Europea.

If Europe cannot protect those in difficulty in the Mediterranean – people who have set out in search of a better life – it will have lost its soul, as well as its heart. See my letter to Commission President @JunckerEU on the Open Arms rescue boat >>> https://t.co/ZG0D6FDRg4

— David Sassoli (@EP_President) August 8, 2019

Sassoli lamenta que el destí dels migrants salvats s’ha ‘explotat’ políticament per part dels governs i és motiu de topada entre ells. ‘Cada cop que un vaixell arriba a aigües europees, es repeteix la mateixa escena i sorgeix la mateixa retòrica.’ També recorda que es va menystenir la petició del Parlament Europeu per a revisar el mecanisme d’acollida i asil.

Open Arms: sis nits en alta mar esperant que la Unió Europea assumeixi la seva responsabilitat

El president de l’eurocambra també retreu a Juncker que, a diferència d’altres vegades, ara no hi hagi indicis que la Comissió prepari assistència als estats per acollir els migrants de l’Open Arms. ‘Si la Unió Europea es manté indiferent al seu destí, afegirà patiment al patiment, i estic segur que els guardians dels tractats no creuen, en els seus cors, que això sigui correcte’, afirma.

I afegeix: ‘En un temps en què l’interès propi sembla que és la norma, hem d’acomplir el nostre deure. Estic convençut que sou conscient de què hi ha en joc’, diu a Juncker.

‘Fem-ho, senyor president, per l’Hortènsia, la dona que, intentant escapar del seu captor, va ser ruixada amb gasolina i cremada. Si Europa no pot protegir aquesta dona i els seus acompanyants que van salpar a la recerca d’una vida millor, significarà que ha perdut la seva ànima i el seu cor’, conclou.

The post Sassoli urgeix la Unió Europea a assistir l’Open Arms i a una distribució ‘justa’ dels migrants rescatats appeared first on VilaWeb.

Primeres cues a la T2 de l’aeroport de Barcelona per la vaga de vigilants

La vaga indefinida dels vigilants de l’aeroport del Barcelona comença a causar les primeres cues al control de seguretat de la terminal 2, segons que expliquen diversos usuaris a les xarxes socials. El matí havia començat amb poca incidència i la majoria dels viatgers passava els controls de seguretat amb calma i fluïdesa, però la situació s’ha complicat i s’ha format una llarga cua. Molts viatgers han seguit les recomanacions d’Aena i han anat a l’aeroport amb molta antelació per assegurar-se d’agafar el seu vol. En una entrevista a Rac1, Genoveva Sierra, membre del comitè de vaga, ha denunciat coaccions de l’empresa a alguns treballadors perquè no fessin vaga.

Inicio de la cola de seguridad en T2 #Barcelona #elprat. @aena @trablisa pic.twitter.com/lFEuMdakYr

— Marc Palet (@Marc_Palet) August 9, 2019

Fin de la cola de seguridad en T2 #Barcelona #elprat @aena @Trablisa pic.twitter.com/nWEWHcgsM3

— Marc Palet (@Marc_Palet) August 9, 2019

La vaga ha començat a mitjanit després de la decisió dels treballadors de no acceptar la proposta que havia fet l’empresa concessionària Trablisa. Els 500 treballadors dels filtres de seguretat han votat fins a les sis de la tarda. La participació ha estat molt baixa i hi ha hagut una victòria aclaparadora del no. De fet, hi ha hagut 175 vots en contra de la proposta i només 2 a favor.

El comitè de vaga ja va avançar dimecres que no estaven satisfets amb l’oferta i es van mostrar indignats amb el 90% de serveis mínims fixats per la delegació del govern espanyol a Catalunya, la qual va argumentar que volia assegurar el bon funcionament d’un ‘servei essencial’.

Omar Minguillón, UGT: ‘L’aeroport de Barcelona té
unes mancances que el de Madrid no té’

Els 500 treballadors cridats a la protesta, de l’empresa Trablisa, denuncien que no es respecta la paritat als llocs de feina ni les rotacions de plantilla per a compartir les feines més dures. Reclamen més descansos i rotacions per a fer front a l’augment de feina que hi ha hagut aquests darrers anys, un increment salarial d’un euro cada hora i una plaça d’aparcament gratuïta.

El comitè de vaga ja volia fer aquesta vaga al juliol, i al final la van anul·lar. En aquell moment, el comitè reclamava que es complissin tots els punts del laude dictat fa dos anys, especialment amb relació al plus de productivitat de 150 euros i als descansos reglamentaris.

Trabilsa: ‘El servei es desenvoluparà amb professionalitat’

Per la seva banda, Trablisa ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat cap als usuaris i ha afirmat que ‘el servei es desenvoluparà amb professionalitat’. L’empresa ha assegurat que es compliran els serveis mínims decretats i ha afegit que no preveu moltes cues als filtres de seguretat.

També ha respost a les crítiques dels treballadors pel trasllat de vigilants d’altres aeroports per a cobrir els llocs necessaris durant la vaga. L’empresa diu que és un procediment habitual quan falta personal i que no s’aplica exclusivament per la vaga.

Anar amb antelació a l’aeroport

Aena ha recomanat als viatgers que demà hagin d’agafar un vol que vagin ambprou antelació als controls de seguretat i que, en cas d’haver de facturar, consultin a les aerolínies amb quina antelació obren els taulells de facturació per evitar cues innecessàries i aglomeracions.

Els viatgers que hagin reservat aparcament podran arribar amb dues hores d’antelació mantenint la tarifa, però en cas de fer-ho abans hauran de dirigir-se a la caixa per actualitzar el temps d’estada. Per als vols des de la Terminal 2C, on només opera Easyjet, les instal·lacions no estan obertes les 24 hores i s’hi pot accedir a partir de les quatre de la matinada, dues hores abans de la sortida del primer vol.

The post Primeres cues a la T2 de l’aeroport de Barcelona per la vaga de vigilants appeared first on VilaWeb.

Microsoft admet que els seus treballadors escolten una part de les trucades de Skype

Microsoft ha admès que els seus treballadors escoltaven i transcrivien una part de les ordres de veu al seu assistent digital Cortana, a més d’algunes trucades de l’aplicació Skype, encara que l’empresa ha defensat que només ho feia quan els usuaris ho havien acceptat prèviament.

Segons que ha revelat Vice, Microsoft utilitza treballadors humans per escoltar i transcriure converses personals per Skype, en els casos en què els usuaris del servei van fer servir l’eina de traducció que ofereix l’aplicació.

Aquest servei de traducció de Skype, que es va llançar l’any 2015, permet que els usuaris obtinguin traduccions en forma de text en temps real quan fan una trucada de veu o una videotrucada amb una altra persona. Aquesta funció opera mitjançant els mecanismes d’Intel·ligència Artificial de Microsoft.

Encara que l’aplicació de Skype informa els usuaris que les trucades amb l’eina de traducció poden ser analitzades, no els avisa que aquest procés pot implicar la revisió de treballadors humans. A més, les tasques de revisió i transcripció fetes per treballadors de Microsoft inclouen també els comandaments de veu dels usuaris de l’assistent digital de Microsoft, Cortana, inclòs de sèrie a Windows 10, segons que recull Vice.

Tal com passava amb Amazon i el seu assistent Alexa, Google i l’Assistent i Apple i Siri, les tasques de transcripció de Microsoft tenen com a objectiu millorar el reconeixement de veu i les traduccions d’eines com Cortana i Skype. Tant Google com Apple han anunciat recentment que aturaven els seus programes de control de qualitat.

En un comunicat enviat a Vice, Microsoft reconeix que ‘recol·lecta dades de veu per proporcionar o millorar els serveis de veu com la cerca, els comandaments de veu, el dictat i la traducció’. La companyia defensa que intenta ser ‘transparent’ en l’ús de dades i informar-ne els usuaris. Assegura que n’obté el permís abans de recollir i utilitzar les seves dades de veu, i que s’apliquen procediments de seguretat per a respectar la privacitat, com l’anonimat de les dades i la prohibició de la seva difusió a tercers.

The post Microsoft admet que els seus treballadors escolten una part de les trucades de Skype appeared first on VilaWeb.

Els pilots de Ryanair estudien mobilitzar-se per l’amenaça d’acomiadaments

Els pilots de Ryanair votaran els pròxims dies si emprenen a les bases de l’estat espanyol accions de protesta, inclosa la vaga, davant l’amenaça per part de la companyia irlandesa d’acomiadaments que calculen en un centenar, ha comunicat aquest dijous el sindicat Sepla.

El conseller delegat de Ryanair comunica per vídeo als treballadors que ‘sobren’ 500 pilots i 400 tripulants

La possible mobilització dels pilots se suma a l’anunciada pels sindicats de tripulants de cabina Sitclpla i USO a Ryanair, que han convocat una vaga al setembre després de la intenció de l’aerolínia de baix cost de tancar les bases de Las Palmas i Tenerife Sud el pròxim 8 de gener, així com la de Girona, si bé aquest darrer tancament no té una data prevista.

En el cas del col·lectiu de pilots i segons el Sepla, el motiu oficial dels esmentats acomiadaments és el retard en el lliurament dels avions Boeing 737 MAX, si bé considera que aquest argument ‘no se sosté.’ El Sepla precisa que aquesta entrega d’avions ‘està paralitzada des de fa més de vuit mesos, temps durant el qual han sortit diverses convocatòries d’ocupació a la companyia.’ Els pilots, aclareix el comunicat, no estan disposats a acceptar acomiadaments, perquè consideren que són només ‘producte d’una nefasta gestió’ per part de Ryanair.

El Sepla ha recordat que des de fa dos anys s’ha reunit amb la directiva de Ryanair per aconseguir un conveni col·lectiu que reguli les ‘condicions bàsiques’ dels pilots a Espanya i, per tant, la forma legal de portar a terme els acomiadaments col·lectius. Afegeix que aquestes negociacions ‘s’han desenvolupat fins avui amb absoluta lentitud i falta de voluntat de negociar’ per part de Ryanair.

L’anunci dels acomiadaments és, segons el parer del sindicat, ‘inesperat, innecessari i faltat de motivació legal’ i assegura que ‘contamina’ les negociacions entre els pilots i l’aerolínia. El Sepla opina que Ryanair ‘no pot anunciar acomiadaments d’un dia per l’altre en plena negociació.’

Apunta que ha ofert a la companyia ‘flexibilitat per no haver de recórrer a una mesura tan dràstica’ i aclareix que l’argument que esgrimeix Ryanair és que es tracta d’una ‘decisió comercial ja presa. ‘Ens deixen molt poques sortides’, sentencia el Sepla, encara que subratlla que intentarà ‘fins al final’ buscar una sortida negociada que eviti els acomiadaments.

The post Els pilots de Ryanair estudien mobilitzar-se per l’amenaça d’acomiadaments appeared first on VilaWeb.

Una onada d’aire calent deixarà temperatures de 40 graus a Ponent i al País Valencià

Una massa d’aire calent procedent del nord de l’Àfrica afectarà avui i, especialment, demà bona part del país. Per situació geogràfica, al sud del país és on es viurà pitjor l’onada. Per això, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública manté en alerta sanitària de nivell carabassa deu comarques on es podrien superar els 39 graus. Demà s’espera que algunes zones de l’interior puguin assolir pics de més de 41 graus.

Les comarques en alerta per calor avui són la Ribera Alta, la Ribera Baixa, els Serrans, la Foia de Bunyol, l’Horta, el Camp del Túria, la Canal de Navarrés, la Costera i la Vall d’Albaida.

La conselleria recomana de no exposar-se al sol durant les hores més caloroses del dia, fer servir roba ampla i protegir-se el cap. També hidratar-se sovint i evitar l’excés d’alcohol, les begudes amb molta cafeïna i els menjars abundants.

Per la seva banda, el Servei Meteorològic de Catalunya té activat l’avís per calor, i de cara a demà algunes comarques són en nivell carabassa. És el cas de l’Alt Empordà, el Segrià –es podria arribar a una màxima de 40 graus–, el Pla d’Urgell i la Terra Alta.

Finalment, al nord de Mallorca i al nord-est, hi ha alerta carabassa de cara a demà. Segons l’Agència de Meteorologia espanyola, es pot arribar a una temperatura màxima de 39 graus.

 

The post Una onada d’aire calent deixarà temperatures de 40 graus a Ponent i al País Valencià appeared first on VilaWeb.

La Guàrdia Civil deté sis migrants arribats en pastera a Eivissa i l’Estanyol

La Guàrdia Civil ha detingut sis persones que han arribat aquest matí en dues pasteres a les Illes, segons que ha informat la Delegació del govern espanyol. Una d’elles ha arribat al club nàutic de l’Estanyol amb tres persones a bord, que un cop detinguts han traslladat a les dependències de la Guàrdia Civil a Manacor. L’altra l’han avistada en aigües d’Eivissa i, tot i no han trobat l’embarcació sí que han trobat tres persones que, segons la policia, hi viatjaven a bord.

Dilluns es va trobar a la platja de Migjorn de Formentera una altra pastera feta de fibra de vidre amb sis ocupants. D’aquests, dos eren menors i els van portar al Centre de Menors Pare Morey (La Coma). Entre la tarda de dilluns i el matí de dimarts la Guàrdia Civil va detenir tres persones més. Segons que va informar el director insular de l’estat espanyol, Enrique Sánchez, ingressaran els migrants majors d’edat a algun Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la península Ibèrica.

The post La Guàrdia Civil deté sis migrants arribats en pastera a Eivissa i l’Estanyol appeared first on VilaWeb.

Aragonès ordena retallades als departaments i empreses públiques

El Departament d’Economia ha ordenat a les conselleries una contenció de la despesa exceptuant les partides de personal, els serveis bàsics com per exemple l’educació, l’atenció primària de salut, les polítiques d’atenció a la immigració i les famílies; i les inversions que ja estaven compromeses. A les empreses públiques, que tenen autonomia financera, ordena un ajust pressupostari estimat del 6%. A més, l’ordre del vice-president del govern, Pere Aragonès —que va sortir publicada al DOGC dimarts passat— estableix que si hi ha alguna despesa inajornable es pugui dur a terme, sempre i quan estigui autoritzada pel Departament d’Economia. Pel que fa a les empreses públiques, que tenen autonomia financera, l’ordre assenyala que en cas que una entitat hagi d’atendre ‘necessitats urgents i inajornables’ i no pugui executar l’ajust, aquest es faci a resta d’entitats del seu àmbit d’actuacions.

Armengol anuncia retallades però diu que continuarà desenvolupant polítiques socials

Fonts del Departament d’Economia han explicat que es tracta d’un ajust ‘flexible’ i han atribuït aquesta mesura pel fet que el govern espanyol no hagi actualitzat la bestreta per a aquest any 2019 i s’hagi de treballar amb la del 2018 prorrogada, que és més baixa. La Generalitat també ha demanat els ingressos derivats de la modificació de la norma del Subministrament Immediat d’Informació de l’IVA corresponent al 2017 i a percebre el 2019. En cas de no resoldre’s, adverteix Economia, suposaria una pèrdua d’ingressos important.

El criteri seguit la Generalitat per a publicar aquesta ordre és la voluntat de no sobrepassar el límit de dèficit.

Podeu consultar ací l’ordre del Departament d’Economia publicada al DOGC:

The post Aragonès ordena retallades als departaments i empreses públiques appeared first on VilaWeb.

Menys carn i nous hàbits alimentaris: l’alerta de l’ONU per a aturar el canvi climàtic

El grup internacional de científics climàtics de l’ONU ha publicat un informe que vol donar les claus per a frenar la crisi climàtica a la Terra. Presentat avui a Ginebra amb una gran expectació, els experts recomanen, com a premisses més destacades, que es consumeixi menys carn –el sector agrícola és el principal responsable del 23% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle– i encaminar el sistema alimentari cap a una cultura més sostenible i uns hàbits de consum més saludables.

L’informe del Panell Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC, per les sigles en anglès), elaborat per més de 107 experts de 52 països, defensa una dieta basada en aliments vegetals que ja consumim, com ara llegums i cereals, i també consumir aliments d’origen animal, però en aquest cas, que estiguin produïts en sistemes sostenibles de baixes emissions.

Segons dades de l’informe, basat en més de set mil estudis, si la humanitat manté el ritme actual de consum de carn i de creixement poblacional, l’any 2050 el sòl agrícola hauria d’haver augmentat en sis milions de quilòmetres quadrats, dues vegades l’àrea total de l’Argentina.

Malbaratament d’aliments

L’informe alerta que si continuem amb els mateixos sistemes de consum i, per extensió, els mateixos models de producció, creixeran les inundacions, les sequeres, les tempestes i altres fenòmens de clima extrem que amenacen el subministrament d’aliments global. Així, projecta un augment mitjà del 7,6% en els preus dels cereals per al 2050, el que augmentarà els preus dels aliments i augmentarà el risc d’inseguretat alimentària i la fam.

El subministrament per càpita d’olis vegetals i carn s’ha més que duplicat, segons dades des de 1961, però actualment, entre el 25 i el 30% del total d’aliments produïts es perd o malgasta. Per això, el panell ha demanat esforços per frenar la pèrdua i el malbaratament d’aliments comestibles, que s’estima que representen almenys el 8% dels gasos d’efecte hivernacle produïts per l’home.

Augment de la temperatura

Una altra revelació dels experts de l’ONU és que la temperatura de l’aire a la superfície terrestre ha augmentat ja 1,53 ºC des de l’era preindustrial, el doble de la temperatura mitjana global (0,87 °C).

En l’informe, els experts adverteixen que el món s’enfronta a un alt risc de sequera, incendis forestals, descongelació del permagel i subministraments d’aliments inestables. ‘Es preveu que els riscos seran cada vegada més severs amb l’augment de les temperatures’, alerta el document de l’IPCC.

L’IPCC ja va advertir a l’octubre de l’any passat que limitar l’escalfament global a un augment de temperatura mitjana d’1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials només era possible amb ‘canvis ràpids, de llarg abast i sense precedents’.

En l’Acord de París del 2015, els països es van comprometre a mantenir l’augment de la temperatura global molt per sota dels 2 ºC, idealment no més d’1,5 graus, en comparació amb els nivells preindustrials del segle XIX. Els científics esperen que els principals polítics considerin les troballes de l’IPCC en la propera Cimera d’Acció Climàtica de l’ONU que se celebrarà el 23 de setembre a Nova York (Estats Units).

Vegeu ací la conferència de premsa feta a Ginebra:

The post Menys carn i nous hàbits alimentaris: l’alerta de l’ONU per a aturar el canvi climàtic appeared first on VilaWeb.

La CUP defensa ‘tensar el conflicte’ amb l’estat espanyol després de la Diada i la sentència

La CUP defensa que cal ‘tensar i redimensionar el conflicte’ amb l’estat espanyol després de la Diada i de la sentència del Tribunal Suprem de l’1-O per crear les ‘condicions’ per a entrar en la fase resolutiva de la qüestió. En una entrevista a SER Catalunya, el diputat de la CUP Carles Riera ha dit que tensar el conflicte era ‘l’única manera de desblocar la situació’ perquè l’estat espanyol no estava disposat a negociar. També ha fet una crida a treballar per ‘estratègies compartides’ i que els partits, les entitats i els agents socials sumin i permetin de generar una ‘onada mobilitzadora igual o superior al 3-O’ i, sobretot, ‘aguantar-la’. Aquesta ‘resposta sostinguda’ al carrer ha d’aconseguir una ‘agenda de ruptura democràtica amb l’estat espanyol’, segons Riera.

Per la CUP, la resposta a la sentència del Suprem és un moment ‘molt important’ per a ‘accelerar el procés’, i ha d’incloure una proposta concreta de l’exercici de l’autodeterminació. ‘Ha de ser un moment de preparació, i en aquest moment es poden donar situacions que permetin de fer grans passos endavant’, ha afegit. A més, considera que cal construir una ‘unitat independentista’ al voltant de la idea de ‘ruptura’, i no pas de transició, com considera que es va fer l’octubre del 2017.

Negociar el pressupost

D’una altra banda, Riera ha confirmat que la CUP ja no està en contra de negociar el pressupost que presenti a la tardor el govern català, però sí que desitja saber si el govern ‘té uns objectius clars’. ‘Hem de posar-nos d’acord en un rumb, marcar una línia per aconseguir-lo, i defensar els drets socials i la sobirania del parlament davant l’estat’, i ha continuat: ‘Si no ens posem d’acord cap a on volem anar, difícilment ens posarem d’acord en altres qüestions com el pressupost’ que, segons la CUP, han d’estar ‘al servei d’un canvi’. Ara, ha admès que ara mateix eren ‘en un punt zero’, atès que el govern no ha presentat encara el pressupost i que no s’hi havien reunit, tot i que els consta que el vice-president Pere Aragonès començarà a convocar les reunions al setembre.

Riera ha advertit que, durant el temps en què la CUP ha exercit d’oposició, ‘ha quedat clar que l’aposta estratègica del govern i dels partits que el sustenten no va enlloc, ni el seu conservadorisme autonòmic ni el diàleg o negociació amb l’estat’, perquè ‘no hi ha diàleg, i l’acció autonòmica pateix un blocatge de competències’. Ha destacat, no obstant això, que la CUP estava disposada ‘a fer un pas endavant i assumir el nou cicle amb propostes i assumint les responsabilitats’ que calgués, però a partir ‘d’uns mínims’ que han de donar-se i que impliquen tenir clar ‘el rumb’.

Segons Riera, la CUP està d’acord amb els qui consideren que ‘ja n’hi ha prou de retòrica i de simbolismes’, i entén que s’ha de reprendre el camí de ‘la unilateralitat’. ‘El problema és que a l’altra banda no tenim ningú que digui que està disposat a parlar d’un referèndum o de treure el peu del pedal de la repressió.’ Riera ha advertit JxCat i ERC que seria un error ‘que la repressió provoqués que l’objectiu’ tornés a ser de ‘reivindicar “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, tal com es feia en sortir de la dictadura franquista, i deixar de parlar d’autodeterminació per aconseguir la independència’.

The post La CUP defensa ‘tensar el conflicte’ amb l’estat espanyol després de la Diada i la sentència appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Economia imposa una retallada de despesa a la Generalitat i les seves empreses’ i ‘Sánchez manté el vet’

Avui, 8 d’agost de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diario de Mallorca:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterráneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

La Vanguardia: 

Las Provincias

L’Indépendant

Menorca – Diario Insular

Regió 7:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Economia imposa una retallada de despesa a la Generalitat i les seves empreses’ i ‘Sánchez manté el vet’ appeared first on VilaWeb.

Pàgines