Demà passat es presentarà a Barcelona la plataforma Diàleg UE-Catalunya, formada per una cinquantena d’eurodiputats del Parlament Europeu que cerquen la mediació política i una sortida dialogada del conflicte entre Catalunya i Espanya. L’acte es farà a l’Ateneu Barcelonès i hi serà present el president d’aquesta entitat, l’eslovè Ivo Vajgl, ex-ministre d’Afers Estrangers del seu país i ara eurodiputat. VilaWeb l’ha entrevistat telefònicament poc abans de viatjar cap a Barcelona, per saber quins objectius té la plataforma i com veu ell el moment polític.

—Divendres aneu a Barcelona. A fer què?
—Juntament amb més col·legues del parlament, participaré en un debat sobre el futur de la Unió Europea i també per a parlar sobre què vol, i què pot esperar, Catalunya de la Unió Europea. L’objectiu de la nostra plataforma és millorar el diàleg entre els polítics catalans i els europeus. I, evidentment, també volem contribuir a trobar una solució política al conflicte entre el govern de Madrid i el de Barcelona.

—Quina solució hi veuríeu?
—La solució s’ha de trobar amb el diàleg. Passa que una banda, el govern de Madrid, exclou qualsevol debat, reunió o diàleg amb els polítics catalans. Aleshores és evident que és difícil de dir quina solució hi podria haver. Però el fet innegable és que la crisi s’agreuja com més va més, i el nombre de presos polítics a Espanya creix. Parlem d’un país de la Unió Europea que té una manera molt estanya d’encarar les diferències polítiques. L’única manera d’arribar a una solució és el diàleg entre tots els afectats.

—Heu pogut seure mai amb membres del govern espanyol?
—Si el govern espanyol ens convidés i ens reconegués com a intermediari, i com algú que intenta el bé per al país i els seus ciutadans, ho acceptaríem de molt bon grat. Però penseu una cosa: a nosaltres, grups d’eurodiputats, se’ns va negar l’entrada a les presons espanyoles per a veure els presos polítics. Vam demanar aquesta trobada i ni tan sols ens van respondre. No hi va haver contacte amb les autoritats. En canvi, per comparar, jo vaig poder visitar personalment Carles Puigdemont a la presó d’Alemanya sense cap problema. I em van dir que com a eurodiputat tenia els mateixos drets que un advocat de la defensa. Les coses són així.

—Com ho interpreteu, que Alemanya deixi lliure Puigdemont? Alemanya acceptaria una mediació?
—Em faria molt feliç que Alemanya fes el paper de mediadora. El missatge de  tribunal de Slesvig-Holstein diu clarament que les acusacions i la demanda d’extradició a Puigdemont no tenen prou base. Crec que el tribunal alemany ha volgut deixar clar què concerneix la llei i què concerneixen altres coses, com el possible guany polític espanyol, i de la judicatura espanyola.

—Europa pressionarà per fer un referèndum de reforma constitucional espanyola, però no sobre independència?
—Espanya té prou motius per a fer un referèndum sobre el seu futur polític. Però quan es pretén que la majoria ha de decidir sobre la minoria s’actua amb una idea contradictòria amb la democràcia europea, i de tot el món.

—Doncs a la premsa alemanya es llegeix més el suport a ampliar l’autonomia de Catalunya que no pas a la independència.
—Sóc refractari a parlar de les possibles solucions finals d’aquest conflicte. Catalunya i Espanya són els que han de trobar la solució després d’un diàleg democràtic, de mires obertes. La meva preocupació, i la dels meus col·legues, és una altra. Per a nosaltres l’objectiu és que el diàleg comenci i que sigui democràtic.

—Com veieu el fet que hi hagi presos?
—Els presos polítics s’han d’alliberar immediatament. Dic presos polítics conscientment. Perquè ho són. L’alliberament dels presos ha de ser la condició prèvia per a començar un diàleg normal.

—Quin ambient hi ha entre els polítics a Brussel·les? Han canviat de posició? Voldrien intervenir-hi?
—Francament, ara com ara no veig que els dirigents de la UE estiguin disposats a prendre una posició més activa. Crec més aviat en la possibilitat de trobar figures internacionals, individuals, amb un passat d’integritat i experiència, per a fer de mediadors. I que tinguin idees que puguin ajudar a canviar la posició rígida del govern espanyol. També confio en el fet que els catalans trobin una solució creativa en aquest diàleg que ha de menar a un resultat positiu i a la pau a Catalunya.

—Actualment els catalans tenim moltes dificultats per a poder formar un govern. Heu seguit els esdeveniments?
—I tant que segueixo els esdeveniments. La causa de la crisi política a Barcelona està en la intervenció i la pressió del govern de Madrid. La responsabilitat que encara no tingueu govern és sobretot de Madrid. Més que no pas vostra. Crec que així que el govern espanyol decideixi de treballar per la solució política i començar un diàleg, això implicarà el dret i la possibilitat que els catalans elegeixin un govern propi.

Agustina Vilaret va entrar al parlament balear la setmana passada en substitució de David Abril dins la coalició Més per Mallorca. És la segona diputada d’ERC que obté un escó a la cambra de les Illes, després de l’eivissenca Esperança Marí, i comparteix hemicicle amb un altre militant del partit, Josep Castells, que es va presentar per Més per Menorca. Vilaret va prendre possessió amb el llaç groc a la solapa i va acceptar la constitució espanyola per imperatiu legal i sense renunciar al dret dels pobles de decidir el seu futur. No és una nouvinguda a la política, perquè fa anys que és regidora de Bunyola i abans havia participat en el teixit associatiu:

—Com heu arribat al parlament?
—Jo sempre he estat partidària de sumar i vaig anar a les llistes de Més per Mallorca amb aquest objectiu. Actualment, sóc regidora de Bunyola per Esquerra Oberta i governem amb totes les forces de l’esquerra nacional. El 2007 ens vam presentar i vam treure un regidor, el 2011 ja érem tres regidors i érem a l’oposició i ara el 2015 som cinc de tretze i tenim govern. Com que és una fórmula que ha funcionat, jo també era partidària de fer igual en l’àmbit autonòmic per tenir força. Per separat, aïlladament és difícil aconseguir coses. Per això vaig lluitar per anar amb Més per Mallorca.

—No tothom a ERC ho veia clar.
—És cert, hi va haver una desbandada, però jo em vaig quedar per formar part de la candidatura com a independent. Amb Més governem i fem bona feina tant en l’àmbit autonòmic com en molts municipis.

—Queda poc més d’un any de legislatura. Hi ha temps de fer alguna cosa?
—Haurem d’aprofitar molt bé el temps perquè el 2019 hi ha eleccions. A mi m’interessa molt el tema de la participació ciutadana i l’ensenyament. Sóc professora de secundària i fins aquesta setmana he pogut fer compatible la tasca professional i la política. Ara ja no puc, perquè al parlament duré Educació, Cultura i Serveis Socials.

—Quina valoració feu del govern de Francina Armengol, en què conviuen el PSIB, Més per Mallorca i Podem?
—Tot és millorable, però si ho comparem amb la legislatura anterior, estem molt millor. Com a docent, vaig viure les protestes contra el TIL, he patit les retallades i afortunadament la societat va reaccionar amb molta contundència. És evident que el govern actual és molt millor que el que hi havia. Ara, també és millorable.

—En què?
—Tinc una certa experiència política per saber que una cosa és què m’agradaria en l’àmbit teòric i una altra què pots dur a terme en l’àmbit pràctic. Pel que fa a l’educació, per exemple, necessitem més inversió.

—Sou partidària de repetir el tripartit si suma, després de les eleccions, i que ERC vagi amb Més?
—Com he dit abans, sempre sóc partidària de sumar, perquè ha donat bons resultats. Més és un projecte plural, divers i que suma. Necessitem una base social àmplia, si no és molt difícil fer coses. Encara no hi ha res tancat, però a mi em sembla que ERC avalarà el pacte amb Més. És de sentit comú.

—En l’àmbit de govern, el ministre Cristóbal Montoro no ha inclòs el 75% de descompte per als residents que viatgin a la península als pressupostos de l’estat d’enguany.
—La insularitat és un problema greu que tenim, que afecta molts àmbits de la vida i que va lligat a l’increment de preus. El senador d’ERC Bernat Picornell va aconseguir que el senat aprovés de tornar a recuperar aquest 75%. És un primer pas en la bona direcció.

—És una moció. Ara cal veure si la compliran.
—Però anem treballant. L’objectiu que tenim és aconseguir un règim especial per a les Balears perquè la insularitat és un handicap molt greu. Cada vegada que has de sortir de les Illes t’has de pagar un vol. Per tant, s’ha d’aconseguir que això sigui en els pressupostos. La presidenta Francina Armengol va anar a les Canàries la setmana passada per fer un front comú. Madrid tracta les Illes com una terra marginal. Tenim molt de turisme, però no hem de ser considerats només com a productors. Patim dèficit fiscal, la inversió estatal és baixa, etc.

—Recentment, el govern ha aprovat el decret del català a la sanitat. Per primera vegada, el català és un requisit, tot i que hi ha hagut crítiques perquè se’n van rebaixar les condicions.
—És el que deia abans del tot o res. Una certesa és que no n’hi havia i ara n’hi ha. També és cert que és millorable… Hem de valorar que la situació del català ha millorat en general amb aquest govern. En l’àmbit educatiu està molt més tranquil, no hi ha pressió, mentre que abans, amb el TIL, t’obligaven a fer matèries en anglès. Estem millor, però el català a les Illes necessita millorar, sobretot socialment, on cal més nivell d’ús de la llengua.

—Quan vau prendre possessió dúieu un llaç groc a la solapa.
—Considero que hi ha un poble que s’expressa i que els polítics que duen a terme la voluntat d’aquest poble han estat empresonats o han hagut de fugir a l’exili. Per tant, volia expressar la meva solidaritat política i humana, perquè els presos polítics passen una veritable tragèdia humana només per representar la voluntat del poble.

—Com viviu el procés des de Mallorca?
—Empresonant un poble en lloc de voler dialogar. No pots fer callar un poble, no el pots empresonar tot sencer. Ara podran tancar-ne els representants, però no podran aturar la voluntat popular. El poble s’ha d’escoltar i cal trobar una via de diàleg. Jo ho visc amb tristor. Ens havien venut la transició modèlica però hi ha molts símptomes que no vivim en una democràcia.

—Amb el procés, la reivindicació dels Països Catalans ha quedat una mica de banda?
—Jo crec en els Països Catalans. Tenim una llengua i una cultura comunes i políticament existiran quan la gent ho vulgui. Aquí hi ha gent en contra perquè diuen que és una imposició de Catalunya, però s’ha de ser racional. Jo sóc professora d’història i m’agrada el mètode científic i la racionalitat. Cada poble ha de fer la seva evolució. Vivim un moment històric i no sabrem com podrem mantenir la llibertat i la felicitat. Jo em dedico a la política perquè la gent sigui feliç i si no hi ha llibertat, no hi ha felicitat. La llibertat d’un poble és el més important.

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas ha animat aquest dimarts a dir a Europa que no es pot tolerar que a Espanya es vulnerin els drets humans. Ho ha dit en el marc d’un col·loqui a la Universitat d’Edimburg, on ha assistit Clara Ponsatí. Mas ha recordat que en cinc anys els independentistes han passat ‘de ser la minoria, al voltant d’un 15%, a ser la meitat del país’.

Mas ha lamentat que sigui ‘impossible’ arribar a acords amb l’estat en contraposició als exemples d’Escòcia i el Quebec. ‘Els països democràtics i moderns seuen a la taula a negociar i deixen votar’, ha asseverat. El president, que ha agraït a la població i a les autoritats escoceses el suport que majoritàriament han donat a Clara Ponsatí, ha subratllat que els governs de Catalunya sempre han plantejat propostes per iniciar un diàleg amb el govern espanyol, i ha lamentat que la resposta ‘sempre ha estat la mateixa, que no hi ha res a parlar’. Per això ha exigit un diàleg polític real i que s’acabin les persecucions polítiques perquè el que cal és una solució política.

Mas ha lamentat que la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O no només no han estat acceptats, sinó que han estat ‘perseguits judicialment i castigats a cops de porra’. I en contraposició a això, i després de recordar els polítics independentistes empresonats o exiliats, ha defensat que qualsevol nació ha de tenir el dret d’autodeterminació, i Catalunya és una nació.

Ha recordat que des de la transició els partits catalans havien acceptat desenvolupar l’autogovern dins l’estat espanyol, però ha lamentat que a partir del 2000, ‘amb l’inici de la recentralització dels governs Aznar’, alguns d’aquests partits van començar a veure que això no seria possible. El 2010, ha afegit, hi va haver el ‘gran trencament’ entre Catalunya i Espanya amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut. També ha explicat que el moviment independentista té base social i ha afirmat que probablement enlloc d’Europa hi ha hagut al llarg de tants anys tantes manifestacions amb milions de persones mobilitzant-se pacíficament per assolir un objectiu.

La dirigent del grup parlamentari de l’Esquerra Unitària Europea, Gabriela Zimmer, ha demanat que tota la Unió Europea –no tan solament la Comissió– s’impliqui en el diàleg entre Catalunya i Espanya. Ha denunciat que la Comissió Europea no pot fer d’intermediària perquè durant mesos ha fet costat al govern espanyol’. Tanmateix, ha evitat de respondre sobre la situació dels presos polítics.

En una conferència de premsa al Parlament Europeu, Zimmer –que forma part del partit alemany Die Linke– ha expressat dubtes sobre una possible implicació de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en el conflicte català. Sobre l’euroordre contra Carles Puigdemont, ha recordat que la justícia alemanya ha determinat que no hi hagué violència i que no s’ha pogut demostrar que s’incités ni que hi hagués malversació.

‘Què exigim nosaltres? Que hi hagi converses entre els responsables polítics de Catalunya i de Madrid’, ha dit. I ha explicat que consideraria una falta de respecte a la ciutadania una hipotètica repetició de les eleccions a Catalunya.

També ha criticat el govern espanyol amb duresa: ‘Ha estat un error que el debat polític amb Catalunya, i també amb el País Basc, no hagin aprofundit el diàleg. I això és un error del govern espanyol. Crec que la raó és que Rajoy i els partits que li donen suport creuen que Espanya és propietat seva.’

TEMA DEL DIA

Desesperació. Nervis als despatxos del Suprem espanyol. La negativa de la justícia alemanya a lliurar Carles Puigdemont fa més mal que no es preveia a l’alta magistratura espanyola, sobretot tenint en compte que encara no és definitiva. O potser és per això i cerquen maniobres a la desesperada per fer canviar d’opinió el tribunal de Slesvig-Holstein. Només així s’entén que la sala d’apel·lacions aprofités un recurs de Jordi Sànchez per introduir una càrrega de tanta profunditat contra la justícia alemanya, que difícilment pot ajudar els interessos judicials espanyols. El to, el moment i el mètode que ha fet servir el Suprem espanyol és com si ja donessin per perduda l’euroordre que va emetre el jutge Pablo Llarena.

Irrita especialment els jutges espanyols que el tribunal alemany posi en el mateix pla allò que consideren un intent de trencar la unitat d’Espanya i uns incidents durant una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, a càrrec de grups ecologistes, que són els que els jutges alemanys prenen com a base per negar que hi hagi hagut rebel·lió. En la interlocutòria retreuen als alemanys que si es parlés de la independència d’un land, la decisió del tribunal hauria estat diferent. Un retret que no agradarà gaire als seus homòlegs de Slesvig-Holstein. Però el problema no és el fet, sinó la tipificació del delicte i ací les dues administracions judicials no parlen el mateix idioma.

En la interlocutòria, el Suprem arriba fins i tot a reconèixer que si finalment no es pot demostrar l’existència de violència, es podria processar Puigdemont per sedició. És la primera vegada que la justícia espanyola admet dificultats per a provar una violència que no va existir, però que serveix de fonament de tot el seu relat. Ara, la justícia no és a la carta i no es pot canviar un delicte per un altre així com així. D’entrada, la sedició requeriria l’obertura d’un nou processament per aquest delicte, retirar l’euroordre actual i fer-ne una de nova, amb el ridícul internacional consegüent. A més, segons que ha explicat l’advocat Gonzalo Boye, a Alemanya la sedició es va derogar del codi penal el 1970.

Els nervis de la justícia espanyola que s’han vist avui també provenen de la reunió entre fiscals espanyols i alemanys que es va fer dijous de la setmana passada a la seu de l’agència per la cooperació judicial, Eurojust, a l’Haia, i que no va anar tan bé com els espanyols esperaven. Només cal comparar el desplegament mediàtic que va tenir l’anunci de la reunió amb l’explicació dels resultats, que va ser nul·la perquè es va dir que s’havia fet amb ‘total secretisme’. Fonts informades sobre la reunió parlen fins i tot de tensió entre les dues fiscalies pels intents de pressió completament de l’espanyola, fora de to. Un dels arguments que van adduir els fiscals espanyols, segons les mateixes fonts, és que hi havia una peça secreta que demostrava tots els delictes que s’imputen a Puigdemont però que no es podia fer pública. Un argument que no es van empassar els alemanys, que van marxar de l’Haia amb les mans buides.

En pocs mesos, es comença a veure que el relat judicial contra els dirigents independentistes ja té esquerdes, perquè no és creïble fora d’Espanya. Dins l’estat espanyol, el poder judicial té carta blanca per a fer el que li sembli. Pot inventar-se una situació de violència que no va existir, però a fora no és creïble. En la interlocutòria d’avui, la sala del Suprem assegura que hi hauria hagut una ‘massacre’ durant el referèndum si hi hagués hagut més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Una evidència que van poder comprovar els més de dos milions de catalans que van anar a votar.

MÉS QÜESTIONS
Vuit funcionaris valencians demanen protecció per revelar casos de corrupció. El director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau del País Valencià, Joan Llinares, ha informat avui que vuit funcionaris de diverses administracions han sol·licitat d’acollir-se a l’estatut del denunciant després de revelar possibles casos de corrupció. Llinares ha presentat avui a la comissió d’Economia de les Corts la memòria de corresponent a l’exercici del 2017, durant el qual l’agència va funcionar només l’últim trimestre. Així i tot, ja s’han presentat 35 denúncies d’ençà que va començar a treballar, el mes de juliol de l’any passat. La memòria recull que de les trenta-cinc denúncies presentades, 24 (68,5%) corresponen a l’àmbit de l’administració local, 8 al de la Generalitat Valenciana i 3 a l’apartat ‘altres administracions’. De les denúncies presentades, un 40% corresponen a contractació pública i un 22,8% a personal.

Càrrecs electes i personalitats nord-catalanes impulsen una Aliança per les Llibertats. El suport al procés cap a la independència i la denúncia de la repressió tindrà un nou instrument a Catalunya Nord: l’Aliança per les Llibertats a Catalunya. L’entitat, promoguda per càrrecs electes i personalitats de diversos àmbits, té voluntat transversal. Un dels impulsors, Pere Manzanares, ha explicat que es defineixen ‘com a demòcrates, republicans o simplement humanistes’. Segons que  publica  el diari L’Independent de Perpinyà, ha justificat així la formació del grup: ‘No podem romandre indiferents a l’ús coercitiu de la justícia per part del govern espanyol.’ Entre els càrrecs electes que hi participaran hi ha el senador François Calvet, la centrista Annabelle Brunet i el comunista Nicolás García, per posar alguns exemples. També tenen per objectiu conscienciar els francesos de la situació de Catalunya i pressionar el govern francès perquè no avali la repressió espanyola.

Armengol vol esglaonar l’arribada de creuers al port de Palma. El govern balear, l’Ajuntament de Palma i l’Autoritat Portuària ja han començat a treballar perquè els creuers arribin a la ciutat de manera més esglaonada. La presidenta Francina Armengol ho ha anunciat durant el ple del parlament, després de remarcar que el seu model turístic ‘no és el dels megacreuers’. El debat sobre el model turístic ha centrat el ple d’avui, poques setmanes abans de començar la temporada. Podem ha explicat que doblar l’impost turístic i aplicar la llei de lloguer turístic no han frenat l’arribada de turistes ni han fet baixar els preus dels habitatges, cosa que ha estat replicada per la consellera de Turisme, Bel Busquets, que ha assenyalat que aquests darrers sis mesos s’han donat de baixa prop de 600 pisos turístics il·legals només a Mallorca. Per una altra banda, la portaveu del grup del PP, Marga Prohens,  ha retret a Armengol que la seva gestió ha fet caure les vendes de paquets turístics d’un 22%.

PEL FORAT DEL PANY
Un grup de 210 policies i guàrdies civils que van participar en la repressió del referèndum del primer d’octubre van gaudir aquest cap de setmana d’una estada a Múrcia, convidats per la patronal d’hoteleria Hostetur. En agraïment a la tasca feta, els agents i les seves famílies han pogut fer tot d’activitats a la costa murciana, que van des del submarinisme al cap de Palos fins a l’assistència a un concert de flamenc.

LA DADA
Amb pocs dies de diferència, José María Aznar i Eduardo Zaplana han fet conferències a València criticant el PP. En el cas de l’ex-president de la Generalitat, ha lamentat ‘la falta de rumb’ del partit a València.

LA XIFRA
El 96% dels estudiants de les Illes Balears tria l’examen de selectivitat en català. Ho ha explicat la presidenta del govern, Francina Armengol, responent a una pregunta de Ciutadans en què l’acusava de marginar el castellà.

TAL DIA COM AVUI
El 17 d’abril de 1931 les pressions del govern espanyol obliguen Francesc Macià a dissoldre la República Catalana proclamada feia només tres dies. Es constituirà la Generalitat, tot esperant que la República espanyola aprovi l’estatut d’autonomia de Catalunya.

La delegació del govern a Brussel·les ha celebrat avui el primer acte públic des de la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Amb motiu de la Setmana Catalana a la capital belga, que ha arrencat amb la inauguració d’una exposició, la directora general de Relacions Exteriors, Marina Falcó, ha aprofitat l’ocasió per comentar la situació arran del 155. ‘Seré honesta, és una mica agredolç perquè sento que no hauria de ser jo qui estigués presentant aquesta Setmana Catalana avui sinó Amadeu Altafaj, que òbviament no pot ser aquí avui’, ha afirmat agraint la tasca d’Altafaj, que va acomiadar-se del càrrec a finals d’octubre. ‘El trobem a faltar’, ha admès. La directora general de Relacions Exteriors ha recordat també que la de Brussel·les és l’única delegació que pot celebrar el dia de Sant Jordi perquè la resta han estat tancades i ha fet una crida a ‘intentar ser optimistes’. L’Espai Catalunya Europa ha acollit amb motiu de Sant Jordi i la Setmana Catalana a la capital belga l’exposició itinerant ‘La llum de Catalunya. Un passeig pel talent català’, una mostra sobre el talent català i els seus referents actuals que es va exhibir al Jardí del Palau Robert el gener i el febrer passats.

L’exposició, comissariada per Albert Torras, és una de les activitats programades a Brussel·les amb motiu de la celebració de la festa de Sant Jordi. Dimecres el Casal Català de Brussel·les i la Delegació del Govern davant la UE s’uniran a la celebració del 100è aniversari del naixement de l’escriptor Manuel de Pedrolo amb un esdeveniment dedicat a la seva obra i figura.

A l’acte d’avui hi han assistit una cinquantena de persones, alguns d’ells catalans residents a Brussel·les, però també representants d’oficines d’Escòcia, Irlanda del Nord, Flandes, entre altres. El darrer esdeveniment públic que va fer-se a la seu de la delegació va ser amb motiu de la Diada, al setembre. El 18 d’octubre, el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va oferir-hi una de les darreres rodes de premsa.

La magistrada de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha denegat per tercera vegada l’excarceració de l’ex-president del Barça Sandro Rosell, empresonat a Soto del Real des de finals de maig de l’any passat. Lamela considera que hi ha prou indicis per acusar Rosell i el seu soci Joan Besolí de pertinença a organització criminal i emblanquiment de capitals per un presumpte contracte fraudulent amb la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), que hi ha risc de fugida perquè té béns i fons a l’estranger i contactes a Dubai o Tailàndia, i risc de reiteració delictiva perquè manté un entramat societari a Hong Kong.

En una nova interlocutòria, la magistrada diu que la CBF potser no té caràcter públic però sí un ‘evident interès públic’. També considera que aquesta entitat sí que hauria deixat de guanyar diners amb el contracte del 2006 amb l’empresa de Rosell, ISE, ja que Rosell i Besolí es van embutxacar gran quantitat de fons. A més a més, recorda que encara s’està pendent que les autoritats brasileres confirmin si investiguen per fets similars l’ex-president de la CBF Ricardo Teixeira.

Lamela també afirma, contradient les defenses, que no cal demostrar un delicte previ al de l’emblanquiment de capitals per condemnar per aquest segon delicte. Sobre el risc de fugida, diu que Besolí té tot el seu patrimoni fora de l’estat i és andorrà, recordant que aquest país no extradeix els seus ciutadans. De Rosell diu que podria tenir influència per viure a Tailàndia o Dubai, a més de facilitat per viatjar i viure temporalment en llocs de tot el món, posseint ‘una gran fortuna, comptes, béns i negocis fora d’Espanya’.

Així mateix, recorda que el gener del 2017 va crear una societat a Hong Kong per realitzar un projecte entre el 2017 i 2022 que li permetria cobrar 3,5 milions d’euros anuals a través d’un compte d’un banc qatarià. Sobre el risc de reiteració delictiva, Lamela diu que els investigats ‘operaven dins d’un grup organitzat format per persones investigades en països com Estats Units, Andorra o Suïssa, i que també s’estan investigant activitats similars al Brasil. Per això, considera que l’acció dels investigats no va ser única, sinó que es va portar a terme a través d’una sèrie d’actuacions realitzades al llarg del temps de forma meditada i perfectament preparada i organitzada, mitjançant la creació d’un entramat de societats per fer desaparèixer el rastre de les quantioses sumes de diners il·lícitament obtingudes; això revela una dinàmica que podria valorar-se com a pròpia d’una actuació que no va sorgir de manera circumstancial o ocasional, ja que es desenvolupava de manera organitzada i durant un llarg període’.

Per últim, la magistrada diu que la instrucció ha estat llarga per la seva complexitat, amb comissions rogatòries a l’estranger, una videoconferència amb Romario i l’ànàlisi de nombrosa documentació econòmica. Però assegura que ja s’està arribant al final de la investigació, i per això ara no convé deixar en llibertat provisional aquests dos investigats.

En el seu recurs, la defensa de Rosell i Besolí al·legaven que des del passat desembre han aparegut dades i informacions que desfigurarien alguns dels indicis contra els seus clients, com el suposat “fals informe” de l’exjugador del Barça i polític brasiler Romario, que la CBF és una entitat privada i que no va perdre diners en els contractes amb Rosell i que no hi ha cap investigació judicial obert al Brasil contra l’ex-president de la CBF Ricardo Teixeira i Rosell pel contracte del 2006.

Un tarragoní ha denunciat als Mossos d’Esquadra la crema d’una pancarta per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que havia penjat fa unes setmanes a la façana de casa seva, a la cantonada de l’avinguda de Ramón y Cajal amb el carrer de Pere Martell, a Tarragona.

L’afectat, Pere Socias, ha explicat a l’ACN que aquest dimarts al matí l’han advertit que sortia una intensa fumera del seu terrat i, quan ho ha anat a comprovar, els Bombers ja estaven arribant al lloc. Ell mateix ha intentat sufocar les flames, que també han afectat la tela asfàltica instal·lada a la coberta.

L’home ha relatat que, fa uns dies, havia observat al terrat un got de plàstic amb alcohol i paper de cuina cremat, però que hi va restar importància. Aquest dimarts, la pancarta d’aproximadament un metre i mig d’amplada per tres de llargada ha quedat parcialment calcinada. Tot i que se n’investiguen les circumstàncies, es tractaria d’una acció intencionada, segons que li han transmès els bombers a l’afectat.

Spain’s Supreme Court could reduce the charges against pro-independence leaders from rebellion to sedition in order to facilitate the extradition of Carles Puigdemont, the deposed Catalan president who was detained on a European Arrest Warrant in Germany.

The Schleswig-Holstein court rejected extraditing Puigdemont for the charges of rebellion, pointing to the absence of violent acts in Catalonia’s bid for independence. The Spanish and German criminal codes both envision violence as a condition for charging someone with the crime of rebellion, and its German equivalent of high treason.

In a response to Jordi Sànchez, a jailed activist who appealed the blocking of his appointment as president, the Supreme Court referred to the Schleswig-Holstein court’s decision (text in Spanish). The Spanish tribunal said that should Germany face a secessionist bid by one of its länder, it would surely prosecute leaders for high treason.

Juridical rebellion

The Supreme court stressed that “physical violence was less important” in Catalan leaders rising up against Spain, because theirs was not a “rebellion encompassing a mass of people organized against the state and attempting to take positions of power” but one in which politicians were already in control of a regional government. Judges refer to their actions as a “juridical rebellion”

“If my capacity for surprise had not already been exceeded for many months, I’d say that the today’s Supreme Court resolution is absolutely unbeatable” said Jaume Alonso-Cuevillas, Puigdemont’s lawyer.

The crime of sedition was first brought up by Spain’s attorney general. Carrying prison sentences of up to 15 years, it is considered less severe than rebellion. Although judge Pablo Llarena decided to prosecute pro-independence leaders for rebellion, the Supreme Court could ultimately decide to reduce the charges to sedition.

According to the judges, there were more than a hundred violent encounters between police officers and voters on October 1, the day of the independence referendum deemed illegal by Spanish courts. Judges say that should more police officers have been deployed in Catalonia, it could well have led to a “massacre”.

The Catalan Parliament president, Roger Torrent, is taking what he describes as a “violation of fundamental rights” in Catalonia to the United Nations. The speaker’s trip to Geneva, Switzerland, on Wednesday and Thursday comes after the Spanish Supreme Court twice prevented MP Jordi Sànchez, who is in pre-trial prison, from being sworn in as president. The judge did not give Sànchez permission to attend the parliamentary session to be appointed or to take part via video link.

Puigdemont, also barred

The Spanish Constitutional Court had previously barred Catalan leader Carles Puigdemont from being sworn in last January, because he was unable to attend the chamber. Puigdemont risked arrest and jail if he had chosen to come back from exile in Belgium to attend the session.

UN urged Spain guaranteeing “political rights”

Torrent will meet several members of the United Nations, aiming to “defend the political rights of all MPs and denounce the illegitimate interference” of the Spanish authorities in the Catalan Parliament. He will also hold some discreet meetings with several Swiss elected members during his stay. The UN Human Rights Council urged Spain some weeks ago to take precautionary measures to guarantee Jordi Sànchez’s “political rights.” The committee also urged Madrid to allow the jailed MP to “have access, in equal condition, to the public functions of his country.”

La investidura de Carles Puigdemont (30 de gener) ajornada indefinidament pel president Roger Torrent, les investidures suspeses de Jordi Sànchez (12 de març i 13 d’abril) i la investidura intervinguda de Jordi Turull (22 de març) per l’empresonament ordenat pel jutge Llarena. Són els quatre intents de la majoria parlamentària independentista d’investir un president i formar un govern d’acord amb el resultat de les eleccions imposades del 21 de desembre. Ara es podria donar pas a una quarta candidatura, però guanya força l’opció de recuperar el pla A: restaurar la presidència colpejada pel 155. Demà es reuneixen a Berlín els diputats de Junts per Catalunya amb Puigdemont per decidir precisament això: recuperar la candidatura de Puigdemont i, si cal, apuntar un possible candidat nou en cas que fallés aquesta opció.

Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de Presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista.

Els perills de la reforma
La reforma de la llei de Presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica. Hi ha dos inconvenients a aquesta fórmula: cal que la llei sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) intervinguda pel 155 i cal que es pugui fer la investidura abans que el Tribunal Constitucional espanyol no hagi suspès cautelarment la llei reformada. Per tant, el pla que hi ha damunt la taula de la reunió de demà és el de fer tots aquests passos tan de pressa com sigui possible.

Tot plegat és un trencaclosques complicat. El temps que hi ha per a fer aquesta operació és breu, però les veus més influents de Junts per Catalunya volen provar-ho. Si l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de Presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions. Aquest candidat a una quarta investidura seria considerat un president provisional fins que no es resolgués la reforma de la llei de Presidència. Una resolució que, si depèn de la suspensió cautelar del TC, pot haver d’esperar cinc mesos a partir de l’aprovació de la reforma. Aleshores, es procediria a investir Puigdemont si el context i la situació judicial del president ho permeten.

ERC no vol esperar
Per la seva banda, ERC reconeix que pertoca a JxCat de proposar el candidat. Però també demana que es faci una investidura de pressa i que no s’esperi a exhaurir el termini del 22 de maig. La portaveu del partit, Marta Vilalta, va defensar dilluns que la formació d’un govern i la reforma de la llei de Presidència havien de ser dos camins paral·lels. És a dir, que no cal esperar a tenir enllestida la reforma –que ara és al Consell de Garanties Estatutàries, a instància del PSC– per formar govern. D’aquesta manera, Esquerra s’inclina per deixar la investidura de Puigdemont per a més endavant i no arriscar-se a la convocatòria d’unes noves eleccions.

Demà sabrem si aquesta opció s’imposa finalment com a pla oficial de Junts per Catalunya. Després hi haurà el temps que dóna l’elaboració del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma de la llei de Presidència per acordar l’estratègia amb ERC i la CUP. Una vegada publicat el dictamen, que no és vinculant, el parlament podrà aprovar la reforma, i el nou pla de Junts per Catalunya haurà de jugar bé les cartes del temps i esquivar una batalla de filibusterisme més que previsible. En definitiva, la investidura de Puigdemont torna a ser damunt la taula amb la força que ha donat el revés judicial de la justícia alemanya.

Els diputats i senadors d’ERC i PdeCAT a Madrid han aprofitat la visita oficial al Congrés espanyol del president de Portugal, Marcelo Nuno Duarte Rebelo de Sousa, per denunciar la presència de presos polítics a l’estat espanyol. En el transcurs del discurs que el president portuguès ha ofert a la cambra baixa, tots han exhibit clavells grocs, i posteriorment, un cop han acabat el discurs i els aplaudiments (també per part dels representants independentistes), han interpretat a capel·la ‘Grandola, Vila Morena’, la segona senyal de la Revolució dels Clavells contra la dictadura portuguesa.

L’acte, que ha tingut lloc davant el ple conjunt del Congrés i del Senat amb presència de tot el govern espanyol tret de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro, ha estat xiulat per algun dels diputats de l’ala dreta de l’Hemicicle. Gabriel Rufián ha exhibit també un cartell amb el lema ‘Llibertat presos polítics’. Inicialment, l’acció havia de tenir un format diferent, amb l’exhibició d’una pancarta. Després que els portaveus hagin rebut un missatge de la presidenta del Congrés espanyol, Ana Pastor, on els amenaçava amb l’aplicació dels articles 103 i 104 del reglament (que contemplen mesures disciplinàries), ha tingut lloc en aquesta forma de denúncia.

En declaracions posteriors, el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, ha recordat que la Revolució dels Clavells va ser pacífica i va portar a la democràcia. El d’avui, ha dit, ha estat un gest ‘amistós amb el poble de Portugal, reconeixent la lluita del poble de Portugal de fa més de 40 anys’ i ‘reclamant la solidaritat i fraternitat de tots els pobles d’Ibèria’. ‘El sobiranisme català creu en Ibèria i creu que a portuguesos, espanyols i catalans ens uneixen més coses que no ens separen’. Segons Campuzano, el d’avui ‘és una reivindicació de la llibertat dels presos polítics buscant la màxima simpatia amb la ciutadania de Portugal’. El portaveu d’ERC, Joan Tardà, també ha afirmat que l’acte dels clavells ha estat ‘un homenatge al poble portuguès’ per recordar-li alhora l’existència de presos polítics. Tardà ha explicat que ha vist el gest del president de Portugal de voler cantar Grandola, Vila Morena, tot i que ‘no li ho han permès’.

El Frankfurter Allgemeine, un dels diaris més influents en l’àmbit de la política a Alemanya, publica avui un article en què defensa la tesi que a la justícia espanyola, li serà molt difícil de demostrar el presumpte delicte de malversació que vol imputar a Carles Puigdemont. Aquesta és l’única carta que té el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per a demanar el lliurament del president català, car la justícia alemanya ja va descartar el delicte de rebel·lió.

L’article, titulat ‘Conspiradora i creativa’, recomana a la justícia alemanya –que ha de decidir si lliura Puigdemont a Espanya per malversació– que llegeixi el llibre Operació urnes, dels periodistes Xavi Tedó i Laia Vicens. S’hi explica que no va ser el govern qui va efectuar la compra de les urnes, sinó un català, amb el pseudònim de Lluís, que pagar 100.000 euros per a adquirir-les. Més tard, una xarxa de milers de voluntaris va aconseguir portar les urnes fins a Catalunya, amagar-les i distribuir-les el primer d’octubre. ‘Segons la investigació del Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung, almenys set milions de butlletes de votació també provenien de França’, afegeix.

Per una altra banda, l’article referma que no hi va haver malversació a partir de les declaracions de Santi Vila, que va dir al Suprem que el referèndum s’havia finançat amb diners privats, i les del ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, que en una entrevista recent al diari El Mundo va assegurar que les urnes no s’havien pagat amb fons públics.

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha reconegut que el govern de Rajoy continua destituint càrrecs de la Generalitat si rep informació que van participar en l’organització del referèndum. Això ja se sabia i la destitució de la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), l’escola de Policia de Catalunya, Annabel Marcos, ho demostra. Però fins ara cap representant del govern espanyol no ho havia verbalitzat obertament.

‘Quan es detecta o es descobreix que una persona ha actuat en contra de la llei, si és un alt càrrec, és apartat de la seva responsabilitat’, ha dit Millo als micròfons de ‘El matí de Catalunya Ràdio’. I Mònica Terribas li ha demanat: ‘Però això no ho ha de decidir un jutge?’ I Millo ha estat clar: ‘No, perquè la decisió sobre un càrrec eventual correspon al govern espanyol.’

Arran de l’aplicació de l’article 155, el govern espanyol té la potestat de fer i desfer dins l’administració catalana. A banda Annabel Marcos, no fa gaire també va destituir el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons. La Guàrdia Civil va fer un escorcoll a casa seva i al seu despatx del Palau de la Generalitat durant unes diligències ordenades pel jutjat 13 de Barcelona en cerca d’un suposat ús de fons públics per al referèndum.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha escrit una carta al rector de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC), Javier Ramos, en la qual li ha anunciat que renuncia al Màster en Dret Autonòmic. Així ho ha avançat el digital OKdiario, que publica en exclusiva la carta.

Cifuentes també ha demanat disculpes al rector de la Universitat, to i que assegura que va complir amb tot el que li va demanar la universitat i amb la llei i insisteix que res del que ha fet ha estat il·legal i que si hi ha hagut irregularitats han estat de tipus administratiu del centre.

La polèmica generada per aquest màster es va iniciar el mes de març, quan eldiario.es va publicar una informació que assegurava que Cifuentes, havia obtingut el títol gràcies a dues notes falsificades. Va matricular-se el curs 2011-2012 i li van quedar dues assignatures per acabar. Però el 2014 algun treballador de la universitat extern al servei de postgraus li va canviar la nota de ‘No presentat’ per ‘Notable’.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

En aquest article apliquem un enfocament epidemiològic per exposar els trets típics de la pseudociència i la popularitat tan persistent de què gaudeix. L’epidemiologia de la pseudociència intenta explicar per què algunes creences assoleixen una àmplia distribució mentre que d’altres no, i per tant mira d’identificar quins factors exerceixen un efecte causal en aquesta configuració. Assenyalem i debatem diversos factors que promouen la difusió de creences pseudocientífiques. En particular, sostenim que si aquestes creences arriben a difondre’s tan àmpliament és perquè el seu caràcter intuïtiu les fa atractives, aconsegueixen apropiar-se de l’autoritat científica i s’immunitzen amb èxit contra les crítiques.

«Els sistemes de falses creences poden desenvolupar lògiques adaptatives pròpies, transversals als propòsits humans»

Des de l’inici dels temps moderns, la ciència i la tecnologia han assolit progressos immensos. Hem explorat els terrenys més singulars de la realitat física, hem desxifrat els orígens evolutius de la complexitat i diversitat biològica i cada dia descobrim noves peculiaritats sobre la ment humana. Hem fabricat eines per a aprofundir en l’estudi de l’univers i del seu passat; prevenim, curem i fins i tot hem eradicat malalties que han costat milions de vides, i apliquem el nostre coneixement sobre genètica per crear noves medicines i plantes que redueixen l’ús d’insecticides en agricultura.

I així i tot, malgrat aquests avenços cien­tífics i tecnològics tan impressionants, la gent continua creient coses rares. La pseudociència i tot de creences irracionals continuen fora de control. Els crea­cionistes insisteixen a dir que Déu va crear l’Univers i la vida a la Terra no fa més de 10.000 anys. Persones amb un nivell educatiu alt s’oposen a les vacunes i s’estimen més recórrer a superxeries com l’homeopatia abans que no a la medicina moderna, i els ecologistes radicals espanten la població oposant-se a una tecnologia que contribueix al desenvolupament d’una agricultura sostenible. Per què aquestes creences irracionals són tan populars i persistents? Per a respondre a aquesta pregunta, hem aplicat un tipus d’enfocament epidemiològic en una sèrie d’articles. En aquest treball, expliquem què implica aquest enfocament i resumim i argumentem els nostres descobriments més importants.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Johan Braeckman, Maarten Boudry i Stefaan Blancke

Què és Mètode?

Respon INMACULADA PASCUAL VILLALOBOS:

Un miratge és veure objectes on no n’hi ha, és una il·lusió òptica que s’observa en dies molt calorosos i en llocs com els deserts.

Es tracta d’un fenomen produït per la diferent temperatura a la qual es troben les diferents capes de l’atmosfera. Aquesta diferència de temperatura genera variacions en l’índex de refracció de les diverses capes atmosfèriques, de manera que la llum no es propaga en línia recta, sinó que es va corbant gradualment. El miratge es produeix, finalment, perquè l’ull situa la imatge en la prolongació rectilínia dels rajos que incideixen en ell.

Aquest fenomen és més acusat en els llocs on el sòl, fortament recalfat pels rajos solars, eleva la temperatura de les capes inferiors de l’atmosfera, disminuint la seua densitat i augmentant la velocitat dels fronts d’ona que viatgen propers al sòl. Així, les parts del front d’ona properes al sòl es mouen amb major velocitat i avancen a les parts que estan més altes, originant la curvatura dels rajos que incideixen a l’observador. Com a resultat, l’observador veu l’objecte i la seua imatge reflectida en el sòl. Això el porta a pensar, si es troba al desert, que existeix una massa d’aigua que origina aquesta reflexió, o una zona mullada en el paviment si es condueix per carretera; ambdues desapareixen quan ens hi acostem.

També és comú el miratge de vaixells fantasma navegant pels núvols en les costes nòrdiques. Aquest fenomen rep el nom de fata morgana. En aquest cas el mar està molt fred mentre que les zones més altes tenen major temperatura i la curvatura dels rajos de llum es produeix en sentit contrari, originant el miratge en les zones de menor densitat que ara se situen en les capes més altes de l’atmosfera.

Podeu llegir més Perquès en la web de Mètode

Inmaculada Pascual Villalobos és professora del Departament d’Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d’Alacant.

Què és Mètode?

La polèmica del cas dels contractes que afecta Més per Mallorca es revifa aquesta setmana perquè el jutjat d’instrucció número 9 de Palma ha citat a declarar alguns dels seus responsables, entre els quals l’ex-consellera de Cultura, Ruth Mateu. Dimecres també declararan l’ex-director general de Cultura Jaume Gomila i l’ex-director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) Josep Ramon Cerdà. Finalment, dijous declararan el responsable de la campanya de Més en les darreres eleccions, Jaume Garau, i l’ex-director de l’Agència de Turisme de les Balears (ATB) Pere Muñoz.

La fiscalia va obrir diligències d’investigació penal per a esclarir els contractes fets entre empreses de l’entorn de l’ex-cap de campanya de Més l’abril de l’any passat. El ministeri fiscal va presentar una querella per possibles delictes de prevaricació i tràfic d’influències, després d’inspeccionar els contractes adjudicats a Garau per fer estudis per a diverses conselleries dirigides per càrrecs polítics de Més.

El Bloc ha aconseguit avui marcar distàncies amb la suposada trama de finançament irregular de què l’acusa el PP i els seus mitjans afins i en què també pot estar involucrat el PSPV. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia valència ha informat el Bloc que no té informació ‘ni sobre el contingut ni sobre l’estat de les causes que es tramiten en la resta d’òrgans judicials de la Comunitat’, que pogués afectar aquest partit. És a dir, que no hi ha cap actuació judicial per finançament irregular contra la formació.

En un comunicat, el TSJ valencià ha informat que havia respost a l’escrit en què el Bloc va sol·licitar informació sobre la causa que tramitava el jutjat d’instrucció 21 de València per un suposat finançament il·legal del PSPV i del Bloc-Compromís entre els anys 2007-2011, en la qual s’investiguen delictes de falsedat, prevaricació, malversació i delicte electoral. La sala ha informat que en aquest moment no tramita cap causa en la qual el Bloc sigui part. Dimarts passat, la direcció nacional del Bloc va acordar d’emprendre un procés de recopilació d’informació sobre la campanya de les eleccions municipals del 2007, arran de la recerca judicial secreta amb què s’intenta aclarir si es van cometre diversos delictes relacionats amb finançament il·legal.

Així mateix, després de la reunió de l’executiva, el partit va anunciar que, com a part implicada en el procés, demanaria al Consell General del Poder Judicial i al Tribunal Superior de Justícia valencià que fessin públic aquell contingut del procediment que no afecti futures recerques. La resolució ha tranquil·litzat la direcció del Bloc, justament avui que un dels socis del Botànic, Podem, havia començat a demanar dimissions. Concretament, el secretari d’Anàlisi Política de Podem al País Valencià, Ferran Martínez, ha exigit que els implicats en el presumpte finançament irregular del Bloc i del PSPV ‘facin un pas enrere’ encara que els presumptes delictes hagin prescrit. També ha recordat que en una primera reunió tant el PSPV com Compromís van assegurar que publicarien els comptes abans de vint dies.