La Generalitat i el govern espanyol han signat un conveni que permetrà que les lleis orgàniques i ordinàries estatals, els reials decrets llei i els legislatius i les disposicions generals estatals surtin publicades en català al Butlletí Oficial espanyol (BOE).

La Conselleria de Política Lingüística ha explicat que els dos executius van signar el conveni el mes de juliol, i aquest acord garantirà l’accés a les lleis en català i en facilitarà l’ús en contextos acadèmics, jurídics i judicials.

L’anterior conveni d’aquesta mena va quedar extingit el 2020. La publicació en català es farà en un suplement electrònic del BOE i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat (Eadop) s’encarregarà de fer-ne les traduccions.

La Guàrdia Civil ha tornat a demanar a l’Audiència espanyola la destrucció de les proves relacionades amb el procediment judicial dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. La petició s’ha donat a conèixer quan només falten tres dies perquè acabi el termini del qual disposen els pares del nen de tres anys mort a la Rambla de Barcelona per presentar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a descobrir tots els detalls dels fets.

Precisament, la defensa dels pares del nen de Rubí, formada pels advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, s’han oposat a la petició de la Guàrdia Civil argumentant que el cas encara és dins del termini de quatre mesos corresponent per a presentar la demanda europea. En aquesta línia, han demanat d’aturar qualsevol destrucció de proves mentre que TEDH no resolgui si l’accepta o no. “És per això possible que sigui necessari practicar novament prova sobre els efectes i evidències que aquí podrien ser destruïts, o entregats, tal com sol·licita la Direcció General de la Guàrdia Civil, per la qual cosa entenem que no procedeix i, per tant, ens oposem a aquesta petició”, apunta l’escrit.

La família considera que s’ha vulnerat el dret de saber tota la veritat i, arran de la decisió del Tribunal Constitucional de rebutjar un primer recurs, el pare del nen, Javier Martínez, pretén dur el cas a la justícia europea. Per a fer-ho, demanen donatius per a sufragar els alts costos judicials que comporta.

L’Audiència espanyola ja va demanar a la fiscalia a principis d’any si podia destruir la gran quantitat de proves relacionades amb el procediment judicial dels atemptats. En concret, el decret del lletrat de l’administració de justícia del servei d’executòries de la sala penal preguntava si es podien destruir els ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, targetes SIM, targetes i llapis de memòria, càmeres de fotos, a banda de documentació, elements per fabricar explosius, vídeos i banderes d’Estat Islàmic i altres objectes.

També preguntava a la policia on eren els vehicles dels condemnats i els morts, com la furgoneta d’Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll, dos turismes dels germans Abouuyaqub, la moto de Mohamed Hichami i els vehicles que els atacants van llogar per cometre els atemptats.

Canvi d’oratge al país. L’arribada de setembre ha vingut acompanyada de fortes precipitacions, tant a les Illes, com al País Valencià. De fet, la Direcció General d’Emergències del govern de les Illes ha activat la situació operativa 1 del Pla Especial de Protecció Civil per Risc d’Inundacions (Inunbal) i ha recomanat prudència i molta precaució a la ciutadania. A més, els aeroports de les Illes pateixen ara mateix endarreriments generalitzats de més d’una hora per la situació meteorològica.

Les autoritats també ha activat l’índex de gravetat 1 (IG1) del Pla Especial per fer front al risc de fenòmens meteorològics adversos, Meteobal, davant la previsió de pluges intenses i tempestes.

Ambdós plans s’han activat atenent la informació de la delegació territorial a les Balears de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), segons la qual es preveuen aquesta tarda precipitacions acumulades en una hora de fins a 50 litres per metre quadrat i dimecres de fins a 80 litres. A més, es podrien registrar forts vents amb ràfegues que podran superar els 90 quilòmetres per hora. En aquest sentit, les tempestes causen a hores d’ara retards en algunes línies de tren i bus de Mallorca, així com l’anul·lació de les línies d’autobús amb servei cap a platges a Menorca.

 

Una fuerte tormenta causa graves inundaciones en Inca
https://t.co/XoKynMv9WC pic.twitter.com/b80ONkVvyW

— Crónica Balear (@CronicaBalear_) September 3, 2024

En concret, s’han produït inundacions en alguns trams de la via del tren a la zona de Sineu, que han generat retards en la circulació de la línia Palma-Manacor en ambdós sentits. Pel que fa a les línies de bus, el Consorci de Transports de Mallorca ha informat de diversos retards i de l’anul·lació temporal d’algunes parades. Així, acumulen retards les línies 100s, A11, L203, L204, L500s, A51, L300s, A32 i L401.

A més, el servei de la L334 Alcúdia-Formentor ha suprimit el seu servei fins a nou avís a causa de les tempestes i s’han anul·lat també temporalment les parades de Cala Barques, Temporal de Cala de Sant Vicenç, Camí de ses Ànimes i Camí d’Establiments entre Costitx i Sencelles.

L’Institut Balear de la Natura (Ibanat) ha anunciat que les zones d’acampada de sa Font Coberta, Marjanor i Pixarells, al municipi d’Escorca, així com tots els refugis que gestiona, romandran tancats fins aquest dijous, una vegada hagi finalitzat l’alerta i s’hagi realitzat la revisió de les instal·lacions. En la mateixa línia, PortsIB tancarà tots els camps de boies des d’aquesta tarda i fins dijous a les 18.30 de la tarda. Els serveis d’emergència aconsellen allunyar-se dels torrents i ponts, evitar passejos marítims, espigons i penya-segats, i preparar-se en cas que calgui abandonar l’habitatge si la situació ho requereix.

A més, aconsellen circular preferentment per carreteres principals i autopistes, no refugiar-se sota els arbres, allunyar-se de reixes, tanques i altres objectes metàl·lics, conduir amb precaució i no aturar-se en zones amb gran quantitat d’aigua i evitar llocs on pugui haver-hi despreniments de branques, murs i parets, tanques publicitàries, mobiliari urbà, cornises i edificis en construcció. A casa, es recomana tancar portes i finestres en cas de tempesta i desendollar els electrodomèstics. També recomanen evitar practicar qualsevol mena d’esport nàutic; i assegurar l’amarratge si es té una embarcació.

Les tempestes també afecten el País Valencià

Les fortes precipitacions també han arribat al País Valencià. En aquest cas, ho han fet en forma de pedregada. De moment, afecten principalment les comarques de la Vall d’Albaida i

 

Diluvi i pedregada a Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida). Vídeo de Jordi Gandia. pic.twitter.com/WI0Cvbel12

— AVAMET (@avamet) September 3, 2024

 

Impressionant pedregada a Agullent (la Vall d’Albaida) en estos moments. Atenció a quines pedres cauen!! Vídeo de Dani Ferrero. pic.twitter.com/aZBcLgYKkf

— AVAMET (@avamet) September 3, 2024

Ara mateix a Ontinyent…. i no es de les mes grans. @avamet pic.twitter.com/5ounZZy72E

— Alberto Tormo (@MisterTeck) September 3, 2024

La policia municipal d’Alcúdia ha multat amb 1.125 euros un integrant del moviment Menys Turisme, Més Vida per l’aparició d’uns cartells del col·lectiu als carrers del poble. Segons que denuncia MTMV Alcúdia, aquesta és la primera sanció que una institució els aplica d’ençà de les diferents accions de les agrupacions locals i de la coordinadora.

Segons MTMV Alcúdia, l’integrant de l’assemblea local va rebre la notificació el 12 d’agost, on se l’informava que havia estat sancionat amb 1.125 euros per haver infringit greument l’ordenança. Concretament, se li atribueix la col·locació de cartells convocant l’assemblea.

MULTEN AMB 1125 € A UN INTEGRANT DE L’ASSEMBLEA D’ALCÚDIA

Denunciam que la persona sancionada en cap cas va ser identificada penjant cartells, sinó que és qui va fer la sol·licitud per fer ús de la Casa de Cultura (espai d’ús públic).@MTMVAlcudia https://t.co/bc32hHgNbX

— MENYS TURISME MÉS VIDA (@contracimera) September 3, 2024

L’entitat denuncia que el sancionat en cap cas fou identificat penjant cartells. “El seu nom únicament apareix a la sol·licitud per fer ús de la Casa de Cultura (espai d’ús públic) a l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament”, diu l’entitat en un piulet. I afegeix: “És evident la intenció de l’equip de govern (PP, VOX i UxA) d’intentar reprimir qualsevol organització de la societat civil alcudienca que, cansada de patir les nefastes conseqüències d’aquest model de turisme, ha decidit alçar la veu i sortir al carrer reclamant un canvi”.

L’assemblea diu que no els aturaran a base de multes i entenen que si les seves accions molesten l’equip de govern és senyal” que anam per bon camí i fem les coses bé”.

Cal fer palès que la persona sancionada en cap cas va ser identificada penjant cartells.

El seu nom únicament apareix a la sol·licitud per fer ús de la Casa de Cultura (espai d’ús públic) a l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament.

— MTMV Alcúdia (@MTMVAlcudia) September 3, 2024

La magistrada del Tribunal Suprem espanyol (TS) Susana Polo ha confirmat l’arxivament de la causa contra el president Carles Puigdemont i el diputat Ruben Wagensberg pel Tsunami Democràtic. Malgrat l’arxivament, el president Puigdemont encara no pot tornar a Catalunya perquè té oberta la causa de Vólkhov i la de malversació.

La jutgessa desestima els recursos que Societat Civil Catalana, l’associació Dignidad y Justicia i Vox havien presentat contra la seva interlocutòria del 8 de juliol. Ho justifica de nou pel fet que el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón va deixar passar el termini màxim de què disposava per prorrogar la investigació, i les diligències que va fer després del 29 de juliol del 2021 no tenen “cap tipus de licitud constitucional per vulneració de drets fonamentals”.

Per tant, segons Polo, tenint en compte que en aquell moment encara no havia practicat cap diligència respecte a Puigdemont o Wagensberg (Garcia Castellón no ho va fer fins al novembre del 2023) el Suprem “no pot fonamentar la decisió de continuar el procediment” i “cap de les al·legacions dels recursos desvirtua els arguments” de l’arxivament.

El final brusc de García-Castellón, el jutge ultra que ha perdut el torcebraç contra l’independentisme

Els recursos es dirigien contra la interlocutòria del Suprem del passat 9 de juliol, quan Polo va acordar el sobreseïment provisional i arxivament de la causa en què s’investiga per terrorisme l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg.

La jutgessa apuntava que prenia la decisió després de la resolució de la sala penal de l’Audiència espanyola que també havia declarat invàlides les diligències acordades pel magistrat Manuel García-Castellón, des de finals de juliol del 2021 per haver dictat fora de termini la pròrroga de la causa.

El doctor en ciència política Joan Rodríguez substituirà Jordi Muñoz com a director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Nascut a Barcelona l’any 1974 és doctor Europeu en Ciència Política i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006). Entre 2004 i 2008 va treballar com adjunt al Director d’Anàlisi i Prospectiva, a la Presidència de la Generalitat, sota els mandats de Pasqual Maragall i José Montilla. I entre 2003 i 2004 va assumir la Regidoria de Seguretat Ciutadana i Obres Públiques de l’Ajuntament de la Garriga, sota el mandat de la batllessa Neus Bulbena. En l’àmbit acadèmic és professor titular al Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València.

Anteriorment, ha estat professor associat de la UAB i també ha exercit de professor convidat o Visiting Fellow a la Université de Montpellier (2023-2024), Universitat de Siena (2022), University of Nottingham (2016), Universitat Lliure de Brussel·les (2013), Universitat de Leiden (2013), Universitat d’Edimburg (2011), London School of Economics (2009-2010) i The Open University (2008-2009). Així mateix, també ha fet d’investigador doctoral a Sciences-Po (París, 2001).

El govern de Salvador Illa ha acordat de reprendre la comissió tècnica sobre l’aeroport de Barcelona perquè, d’aquí a tres o quatre mesos, publiqui un estudi sobre les possibilitats de millora de la infrastructura. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, no ha especificat quina de les opcions prefereix el govern perquè diu que, abans, volen tenir una proposta tècnica que els doni tota la informació necessària. El govern traslladarà a la comissió totes les propostes que li han arribat i prendrà després una decisió. Paneque ha evitat parlar d’ampliació i s’ha referit tan sols a la necessitat d’ampliar la capacitat de l’aeroport perquè ara com ara, ha dit, “està al límit de les seves possibilitats”. 

L’anunci del govern ja ha causat malestar als socis d’investidura. Esquerra Republicana ha avisat que la millora de l’aeroport no pot voler dir una ampliació, cosa que per a ells fóra “una línia vermella”. Els comuns s’han limitat a dir que no comparteixen la posició dels socialistes i han demanat que a la comissió s’escolti també el parer del món local i de les entitats socials. De moment, però, tot és verd: els membres de la comissió encara no se saben, perquè s’han d’acabar d’acordar amb el ministeri espanyol de Transports. Tampoc no se sap si els membres que en formaven part el 18 de gener passat, quan la comissió es va reunir per primera vegada, en continuaran formant part.

Paneque s’ha compromès que la reforma de l’aeroport tingui “el mínim impacte ambiental possible”, per bé que ha matisat que qualsevol infrastructura en té, d’impacte. Sobre les crítiques d’uns quants grups ecologistes contra el model de desenvolupament econòmic que representa una ampliació de l’aeroport, la consellera ha dit que el govern d’Illa no creu en el decreixement. “Aquest govern està absolutament compromès amb el progrés, la generació d’oportunitats i en trobar l’equilibri, perquè no ens sembla contradictori, entre el creixement econòmic i el respecte escrupolós al medi ambient”, ha dit.

El text de l’acord també diu que totes les infrastructures noves que emprengui el nou govern hauran d’harmonitzar “les oportunitats de desenvolupament econòmic, la millora de la qualitat de vida de les persones, la minimització de les afeccions mediambientals, la reducció de la contaminació en àmbits metropolitans i la necessitat de descarbonització del sector del transport aeri”. En aquest sentit, la comissió també s’encarregarà de cercar maneres per a millorar la interconnexió ferroviària entre els aeroports de Reus, Lleida i Girona.

Salvament Marítim i la Guàrdia Civil han localitzat avui un total de cent persones, totes en aparent bon estat de salut, arribades en sis barcasses a les costes i les aigües de Formentera, Cabrera i Mallorca.

La primera de les embarcacions s’ha vist a les 03.10  a setze milles al sud de Formentera i hi viatjaven quatre persones. La segona s’ha localitzat a les 03.20, amb un total de divuit persones que haurien desembarcat a la zona del Caló de Formentera.

Les arribades d’immigrants en barcassa a les Illes apunten cap a xifres rècord

A la mateixa hora, s’ha procedit al rescat d’una tercera barca on viatjaven vint-i-quatre persones a tres milles a l’est de la Pitiüsa Menor. L’embarcació següent s’ha albirat a les 07.30 a setze milles al sud de Cabrera i s’ha procedit al rescat d’un total de deu persones. Una altra també ha arribat a trenta-cinc milles al sud d’aquesta illa i s’ha localitzat a les 08.22 en què s’han rescatat vint-i-dues persones. L’última barcassa s’ha trobat a les 08.33, amb vint-i-dues persones, a cala Mitjana al municipi de Felanitx.

No s’ha sabut fins a darrer moment. El PP amagava les seves cartes i no deia si votaria a favor o en contra de la destitució de Gabriel Le Senne en la sessió extraordinària i inèdita que s’ha dut a terme avui al Parlament de les Illes per tractar aquest tema.

Torna el curs parlamentari i ho fa amb les arenes més sacsejades. Le Senne, de Vox, ha aconseguit mantenir-se com a president de la cambra i, per tant, com a segona institució més important de les Illes. Avui es debatia la moció que tota l’esquerra havia presentat per fer-lo fora, després que 18 de juny estripés la foto d’Aurora Picornell, represaliada pel franquisme, del portàtil de la vicepresidenta de la cambra, Mercedes Garrido.

Bastava l’abstenció del PP i així ha estat. No s’ha volgut banyar políticament, però la realitat és que tot el que era votar contràriament a favor de la moció era permetre que Le Senne continués al capdavant de la cambra. Així i tot, el seu portaveu, Sebastià Sagreras, ha intentat situar-se en contra de Vox i de l’esquerra. “Són uns fets que mai s’haurien d’haver produït, un president del Parlament mai pot perdre les formes” ha assegurat i, de fet, ha afegit que si Vox fos coherent amb la ruptura que la formació va fer amb el PP, Le Senne hauria d’haver renunciat a la presidència. En aquesta línia, Sagreras ha volgut deixar clar que qualsevol pacte amb Vox està romput ara mateix i que no hi havia cap compromís de donar suport a Le Senne. Ha assegurat que governaran en minoria i cercant pactes amb la resta de partits, també.

Ara bé, tampoc ha donat suport a la iniciativa de l’esquerra per obligar Le Senne a abandonar el càrrec. “La credibilitat i els antecedents del PSIB són més falsos que un duro sevillà”, ha dit Sagreras davant la cambra. També ha criticat que les vicepresidentes del parlament del PSIB, Mercedes Garrido i Pilar Costa, van demostrar durant el ple de 18 de juny que no sabien guardar la neutralitat de la mesa. “Aquesta iniciativa cau per ella mateixa”, ha sentenciat just abans d’anunciar l’abstenció del seu partit.

Oferiment del PSIB al PP

Durant el debat, la presidenta del govern, Marga Prohens, mirava més el mòbil que el faristol. De tant en tant es girava per parlar amb Sagreras, però en tot moment mantenia un perfil baix. Es va especular, fins i tot, que no hi assistiria. Des del seu lloc escoltava també com el PSIB s’oferia a donar-los els seus vots per fer president del Parlament un diputat popular. “Estaríem orgullosos de votar algú del PP per recuperar la dignitat del Parlament. Ho faríem amb el cap ben alt”, deia el portaveu socialista, Iago Negueruela. La intenció d’aquest oferiment a Prohens era el de recuperar el sentit institucional de la cambra, segons ha dit des del faristol.

Negueruela, de fet, ha insistit que Le Senne haurà de retre comptes davant d’un tribunal com a investigat per un delicte d’odi pels fets que van ocórrer, ja que Memòria de Mallorca el va denunciar. “Avui no hem de parlar d’esquerres ni de dretes, avui hem de parlar si som capaços d’acordar”, els deia, i sentenciava: “El comportament de Le Senne no es pot defensar en democràcia. No és admissible”.

En la mateixa línia, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha reiterat que “el Parlament ha estat segrestat tot aquest temps” i ha denunciat que “Le Senne ha exercit de jutge i de part i que ha actuat de forma clara i notòria en favor dels seus interessos”. “No ha acabat mai d’entendre el seu càrrec”, apuntava Apesteguia.

Amb relació als fets de dia 18 i que van fer esclatar tot aquest procés, Apesteguia ha subratllat que “es va atacar i ultratjar la memòria de tres símbols de la repressió franquista. Tres dones que van trigar més de vuitanta anys a tornar a les seves famílies”. És per això que ha insistit que el record de les Roges del Molinar és avui molt més gran que abans i que “qui va destruir la foto serà esborrat en la foscor de la memòria”.

La defensa de Le Senne

Per part seva, Le Senne, avui sense presidir el Parlament i ocupant el seu escó de diputat, s’ha defensat durant vint minuts i ho ha fet assegurant que tot plegat ha estat “un circ que s’ha estirat durant més de dos mesos i amb una campanya d’assetjament contra mi”. També ha rebutjat que fes cap manotada al portàtil de Garrido, tot i que ha reconegut que hagués estat més apropiat que ho fessin els serveis de la cambra, però que li urgia “acabar amb aquesta soflama insòlita”.

Bevent aigua a mitja intervenció per calmar els nervis, Le Senne ha posat en marxa el discurs de l’extrema dreta i, desviant l’atenció, com prèviament ha fet la seva companya Manuela Cañadas, portaveu del grup, ha parlat de migració i de com l’esquerra “ocupa totes les institucions, assaltant el poder judicial i assetjant els mitjans lliures”.

“El que m’he trobat em reafirma que he de seguir aquí”, ha acabat, tot i que després al torn de contrarèplica ha matisat que “no és que ens molestin les fotos”, sinó que es qüestioni que van contra la neutralitat de la mesa, ja que coincidien amb les mostrades per tota l’oposició durant la sessió plenària.

Amb vint-i-cinc vots a favor de la destitució, vint-i-set abstencions i set vots en contra, Le Senne ha salvat una temporada més al capdavant del Parlament. Quedarà per veure si la tensa situació entre Vox i el PP farà que això canviï mai, ja que els populars s’han mostrat molt segurs que el pacte està trencat. Malgrat tot, no s’han volgut agafar les mans, pel fet que l’extrema dreta els havia amenaçat de què hi hauria dures conseqüències si Le Senne no seguia com a president. A l’horitzó, un decret de simplificació administrativa que el PP necessita aprovar amb el suport de Vox i que no ha volgut fer perillar. I més enllà d’aquest horitzó, encara tres anys de legislatura que no pinten fàcils per Prohens.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat avui a la resta de membres del govern un informe amb “les principals línies d’intervenció política” per a millorar la situació del català durant aquest mandat, a instància del president Salvador Illa. La portaveu i consellera Sílvia Paneque ha evitat de respondre si el govern està preocupat per la llengua, però ha admès que hi ha “recorregut de millora” en els àmbits educatiu, laboral, social, institucional, audiovisual i digital. Paneque també ha dit que la qüestió ha originat “un debat ric, positiu i propositiu” entre els membres del govern per a trobar maneres de desplegar les propostes que ha fet Vila.

El document marca cinc grans objectius: augmentar el coneixement social del català, “fer-ne fàcil l’ús”, garantir-lo com a llengua d’ús normal a les institucions, “incentivar el compromís amb la llengua per generar acords”, “estendre actituds positives i implantar hàbits d’ús favorables al català”, i garantir els recursos humans i materials per aconseguir-ho. A més a més, la consellera ha fet especial menció que, en la seva mesura, aquestes mateixes polítiques s’han d’aplicar a la llengua de signes catalana i a l’aranès, en col·laboració amb el Consell General d’Aran.

Per una altra banda, Paneque tampoc no ha concretat si el govern manté el compromís amb el Consell Lingüístic Assessor, que té la presidència vacant d’ençà que es va morir la lingüista Carme Junyent, ni si es fa seves les cinquanta propostes que va fer l’òrgan, i que incloïen, entre més, no donar automàticament el C1 o bé fer proves als professors. El marc en què, d’entrada, es desenvoluparan totes les polítiques serà el Pacte Nacional per la Llengua, perquè hi ha molt de consens que pot ser una eina útil i perquè servirà per “allunyar el focus del debat polític sobre la llengua”.

L’abast de l’actuació del Departament de Política Lingüística és una de les incògnites de la legislatura. Vila ja fou el secretari del ram amb el govern del president Pere Aragonès i ara comandarà la conselleria que se n’ha creat arran del pacte del PSC amb Esquerra Republicana. Fins ara, el president Illa ha rebut crítiques dels partits independentistes per haver estat el primer màxim dirigent socialista a fer servir el castellà al català i per haver defensat, abans de ser president, un model a les aules semblant al trilingüe, amb més presència de l’anglès. 

La Guàrdia Civil ha detingut Rafa Mir, jugador del València CF, per una denúncia interposada per una dona per presumpta agressió sexual, segons que han confirmat a Europa Press fonts policíaques. El jugador no ha assistit aquest matí a l’entrenament i és a l’espera de passar a disposició judicial. El club, ara per ara, no ha fet declaracions.

La denúncia l’ha interposat una dona de vint-i-cinc anys que diu que va ser agredida juntament amb una altra dona al domicili particular de Rafa Mir. En els fets, segons el relat de la denunciant, hi hauria participat un altre home, també detingut.

La detenció es va fer ahir en el marc d’una investigació judicial que ha estat declarada secreta.

El portaveu parlamentari dels Comuns, David Cid, ha reiterat que no té sentit ampliar l’aeroport de Prat. Durant la conferència de premsa al parlament, Cid ha argumentat que no veuen viable que arribin més vols a Barcelona ni del punt de vista d’emergència climàtica, ni per l’arribada de més turisme que dificulta encara més l’accés a l’habitatge.

“No acompanyarem el PSC ni el govern amb mesures que siguin un error”, ha afegit. Cid també ha subratllat que els socialistes no els han traslladat pas, de moment, que el projecte d’ampliació del Prat s’inclogui en el pressupost del 2025.

La CUP ha criticat la reactivació de la mesa tècnica per a la millora de l’aeroport del Prat. La portaveu de la formació, Laia Estrada, considera que és una ampliació i ha lamentat la saturació turística que sofreix el país. Ha dit que el turisme “gentrifica les ciutats i expulsa els veïns” i que l’ampliació comportaria més emissions i destrucció d’espais naturals.

“El que és clau és garantir que els trens arribin arreu del territori i a l’hora”, ha dit Estrada sobre els macroprojectes de transports. I ha insistit que l’entrevista a TV3 al president de la Generalitat, Salvador Illa, “demostra que tenim davant la legislatura del cinisme”.

La secretària general adjunta i portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, ha dit avui al president de la Generalitat, Salvador Illa, que l’acord d’investidura signat entre el PSC i ERC recull que ampliar la capacitat de l’aeroport del Prat és incompatible amb allargar la pista: “És una línia vermella.”

Ho ha dit en un comunicat, perquè Illa va anunciar ahir que demanaria que es reactivés la comissió tècnica entre la Generalitat i el govern espanyol per modernitzar la infrastructura aeroportuària.

Vilalta ha dit: “És una línia vermella confondre modernitzar l’aeroport amb allargar la pista, que deterioraria els espais naturals.” ERC ha recordat que l’acord d’investidura entre ERC i el PSC inclou treballar per la modernització de l’aeroport dins la comissió tècnica i amb protecció dels entorns.

Ha insistit que l’acord d’investidura obliga que aquesta modernització no impliqui en cap cas suposi un augment de les emissions i que respecti la biodiversitat i la xarxa Natura 2000.

Joan Santanach Suñol (Barcelona, 1973) serà el secretari general del nou Departament de Política Lingüística. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, d’ençà del 2021 ha estat delegat del rector per a Política Lingüística i Publicacions.

Com a investigador, s’ha dedicat principalment a l’estudi de la cultura i la literatura medieval, a l’edició de texts i a la literatura del vuit-cents. Una part important de la seva recerca s’ha centrat en Ramon Llull i la transmissió i edició de la seva obra. Va ser comissari de l’Any Llull el 2015 i el 2016.

Quant a la literatura vuitcentista, ha publicat unes quantes contribucions sobre el poeta Jacint Verdaguer i alguns altres autors, com ara Víctor Balaguer i Àngel Guimerà. També ha obert línies d’investigació en àmbits com la cultura gastronòmica medieval.

En el camp de la transmissió del coneixement, com a responsable científic de l’Editorial Barcino va donar continuïtat a les edicions crítiques de la històrica col·lecció els Nostres Clàssics, i va contribuir a impulsar la Biblioteca Barcino (2004-2020). Dirigeix la Biblioteca Càmar d’Edicions UB.

A més de publicar a la premsa periòdica, d’ençà del 2014 manté una secció fixa a la publicació digital Sonograma. La preocupació per la formació especialitzada de joves investigadors el va dur a fer-se càrrec de la coordinació del màster interuniversitari d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (UB-UAB, 2017-2021) i a codirigir el postgrau en Assessorament Lingüístic i Edició a partir del 2014.

Juan Carlos Campo, magistrat del Tribunal Constitucional (TC) espanyol i ex-ministre de Justícia, ha presentat avui un escrit en què comunica l’abstenció en la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem (TS) espanyol en relació amb l’article primer de la llei d’amnistia.

Ho ha comunicat la cort de garanties, que ha explicat que Campo ha presentat l’abstenció al president del TC, Cándido Conde-Pumpido, basada en allò que estableixen els articles 22 i 80 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional i els articles 217 i 219.10a de la llei orgànica del poder judicial.

No és la primera vegada que Campo s’aparta d’un recurs contra l’amnistia. La darrera vegada va ser el novembre del 2023, en un recurs d’empara presentat per un particular sobre la futura llei d’amnistia. Campo, tal com explicava el magistrat Joaquim Bosch en una entrevista a VilaWeb, va participar en els indults i també va fer un seguit de valoracions sobre l’aplicació de mesures de gràcia amb relació a una possible amnistia. “La meva impressió és que el cas de Juan Carlos Campo és un cas clar de pronunciament previ, però no en veig més supòsits”, deia Bosch.

Aquesta abstenció serà deliberada al ple del Tribunal Constitucional que s’ha de fer la setmana que ve, juntament amb els altres assumptes de l’ordre del dia. El TS va decidir d’acudir per primera vegada al Constitucional per la llei d’amnistia pel delicte de desordres públics. Els magistrats ho van fer perquè tenen “l’absoluta convicció” que la norma vulnera “almenys” el dret d’igualtat i el principi de seguretat jurídica.

La magistrada catalana Isabel Perelló s’ha convertit avui en la nova presidenta del Tribunal Suprem (TS) espanyol i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons que han acordat els vocals del CGPJ, després d’uns quants plens amb intents fallits a causa de l’enfrontament entre els blocs progressista i conservador.

Han calgut cinc reunions perquè els vint vocals –deu progressistes i deu conservadors– que van prendre possessió el juliol passat es posessin d’acord en la designació del nou cap del poder judicial espanyol. Des dels set candidats inicials, finalment avui han hagut de votar entre les candidatures d’Ana Ferrer i d’Isabel Perelló.

Perelló, nascuda a Sabadell el 18 de març de 1958, va ser la ponent de la interlocutòria pel qual el TS va refusar fa un any la petició del PSOE de revisar els vots nuls de les eleccions generals del 23 de juliol a la província de Madrid en considerar que “la mera diferència numèrica en els resultats” que s’addueixen en aquest cas (1.200 vots) no era “base suficient” per a la revisió.

Perelló és magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem des del 2009 i ha ocupat destinacions al jutjat de Primera Instància i Instrucció de Maó, a l’audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Especialista en contenciós-administratiu, va servir a la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia el 1991 i a l’Audiència Nacional el 1994, i va ser lletrada del Tribunal Constitucional entre 1993 i 2003.

El jutjat especial per a delictes de terrorisme de Veneçuela ha emès una ordre de detenció contra l’opositor Edmundo González Urrutia per uns quants delictes greus, com ara el d’instigació a la desobediència, conspiració i falsificació de documents públics, entre més, segons que ha comunicat el ministeri públic veneçolà. El candidat de l’oposició es reivindica com a guanyador de les eleccions presidencials del 28 de juliol, que han obert una crisi política al país per les denúncies de frau electoral de l’oposició contra el president Nicolás Maduro. Ara González Urrutia s’exposa a penes de presó de més de deu anys.

La Unió Europea no reconeix la legitimitat democràtica de Maduro com a president de Veneçuela perquè no ha mostrat les actes electorals dels comicis. L’informe provisional del Grup d’Experts de l’ONU ha constatat “la manca de fonamentació dels resultats anunciats per les autoritats veneçolanes”. Tanmateix, Brussel·les resta a l’expectativa de l’evolució de la crisi abans de decidir si imposa noves sancions al govern de Maduro. Les sancions individuals europees actuals afecten uns quants dirigents destacats, però no el president.

En canvi, Maduro sí que està sotmès a restriccions als Estats Units, on el Departament de Justícia va confiscar dilluns un avió seu per “violacions de les lleis de control d’exportacions i sancions dels EUA”. “Els avions adquirits il·legalment als Estats Units en benefici dels funcionaris veneçolans sancionats no poden volar”, va dir Matthew S. Axelrod, secretari adjunt per al control d’exportacions del Departament de Comerç, en un comunicat.

L’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau no deixarà pas l’ajuntament de manera immediata, tal com ha publicat El Confidencial. El diari assegurava que deixaria el càrrec com a dirigent dels Comuns al consistori durant la primera quinzena de setembre per treballar en la promoció internacional del partit, però no amb la intenció de deixar la primera línia política a llarg termini.

Fonts del gabinet de comunicació de l’ex-batllessa consultades per VilaWeb han desmentit la notícia de dalt a baix i han assegurat que Colau no abandonarà l’ajuntament de manera immediata.

El Parlament de les Illes debat avui, en un ple extraordinari i inèdit, la destitució del president de la cambra, Gabriel Le Senne, de resultes de la moció que van presentar els grups de l’oposició després de l’incident amb la foto de les Roges del Molinar, en què Le Senne va arrencar una imatge d’Aurora Picornell.

El PP ja ha avançat que no revelarà el sentit del vot fins que no l’hagi d’exercir. La destitució prosperarà si els populars hi voten en contra, i no n’hi hauria prou amb una abstenció, ja que cal una majoria de tres cinquens. Tot sembla indicar que el PP s’abstindrà i, per tant, Le Senne continuarà com a president del parlament.

El futur de Gabriel Le Senne, en mans del parlament

A les 10.00 s’ha fet la junta de portaveus i, després, es farà el debat i la votació en un ple presidit pel vice-president del parlament, Mauricio Rovira (PP). Le Senne, per part seva, ocuparà un dels escons reservats per als membres de la mesa.

Reaccions dels partits

El portaveu socialista, Iago Negueruela, ha ofert a la presidenta del govern, Marga Prohens, el suport del grup per elegir un president del Parlament del PP amb “sentit d’estat” per reemplaçar Le Senne, de Vox.

El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha lamentat que Le Senne “no hagi entès mai el seu càrrec” i l’ha acusat de maniobrar sempre en funció dels seus interessos i a les ordres de la direcció de Vox.

Josep Castells, de Més per Menorca, ha criticat l’actitud “impròpia” del president del Parlament. “De la gravetat dels fets s’han de deduir conseqüències. No es pot passar per alt. És una ofensa massa grossa”, ha recalcat pel que fa als actes de Le Senne el ple de 18 de juny.

La diputada de Podem Cristina Gómez ha recalcat que no acceptaran que Le Senne sigui destituït “per una altra persona que representi la seva ideologia franquista” i l’ha definit com un “anarco de la cambra legislativa”.

En defensa de Le Senne, la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha criticat “l’ús partidista que l’extrema esquerra fa de les institucions”. En aquest sentit, ha assegurat que el ple d’avui és un “circ” i que diguin que se celebra per defensar la democràcia “és una presa de pèl més”.

Le Senne es defensa

Gabriel Le Senne, avui sense presidir el parlament i ocupant el seu escó de diputat, s’ha defensat durant vint minuts i ho ha fet assegurant que tot plegat ha estat “un circ que s’ha estirat durant més de dos mesos i una campanya d’assetjament contra mi”.

També ha rebutjat que fes cap manotada al portàtil de Garrido, d’on va estripar la foto d’Aurora Picornell, i tot i que ha reconegut que hagués estat més apropiat que ho fessin els serveis de la cambra, li urgia “acabar amb aquesta soflama insòlita”.

Oposició per la data del ple

La convocatòria del ple extraordinari es va acordar per unanimitat a la diputació Permanent del 7 d’agost passat, si bé amb protestes de l’oposició per la data, ja que el ple es fa dos mesos i mig després de la presentació de l’escrit de remoció i una setmana abans que comenci el període extraordinari de sessions.

Enmig de la tramitació de la moció, el dirigent de Vox, Santiago Abascal, va anunciar que la seva formació sortia dels governs de coalició amb el PP a unes quantes comunitats autònomes i que retirava el suport parlamentari a les Illes. L’endemà, la presidenta del govern, Marga Prohens, en conferència de premsa va dir que no s’entendria que Le Senne seguís al càrrec.

El portaveu de l’executiu, Antoni Costa, va assenyalar divendres que el govern no demana el cessament de Le Senne com a tal, però sí que manté que per coherència hauria de dimitir ell mateix en trencar Vox el pacte a les Illes.

L’energumen Le Senne i la violència feixista | Editorial de Vicent Partal