Vilaweb.cat

Edicions 62 reedita ‘El dia que va morir Marilyn’ de Terenci Moix amb pròleg de Sebastià Portell

15 anys després de la mort de Terenci Moix, Edicions 62 publica una nova edició d’una novel·la que ha esdevingut emblemàtica de l’escriptor: ‘El dia que va morir Marilyn’, amb pròleg del dramaturg Sebastià Portell. L’obra va ser publicada l’any 1969 i va rebre el Premi Crítica Serra d’Or. Amb motiu de l’aniversari, labutxaca recupera dues de les obres més representatives de l’autor amb ‘la voluntat d’apropar l’escriptor al públic actual’. Per una banda publica en un sol volum ‘Tots els contes’ que Moix va escriure al llarg de la seva prolífica carrera literària i, per altra, ‘El sexe dels àngels’, que va ser Premi Ramon Llull 1992.

Publicada el 1969, ‘El dia que va morir Marilyn’ narra la vida barcelonina de dos nois que el 1962 tenien 20 anys i, com en un retaule, hi van passant els seus records d’infantesa i adolescència –el cinema, els tebeos, l’educació religiosa– enfrontats als records dels seus pares sobre la Barcelona dels anys 30 i la Guerra Civil. Per altra banda, labutxaca publica en un sol volum ‘Tots els contes’ que Terenci Moix va escriure al llarg de la seva prolífica carrera literària.

El llibre aplega els tres volums de contes que va publicar: ‘La torre dels vicis capitals’, ‘Assassinar amb l’amor’ i ‘La caiguda de l’imperi sodomita’. També publica ‘El sexe dels àngels’, que va provocar una enorme polèmica per culpa de la crítica àcida que fa del panorama cultural català. En aquesta història, la Barcelona sacsejada per les commocions dels anys setanta acull la irrupció d’un personatge emblemàtic: el jove escriptor Lleonard Pler, que deixa al seu pas molts misteris insondables. L’autor fa una dissecció del món cultural català amb una audàcia sense precedents.

La CUP i Alerta Solidària no volen ‘celebrar ni blanquejar’ l’actuació del Suprem espanyol

La CUP i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista, han advertit que no pretenen ‘ni celebrar ni blanquejar l’actuació del Tribunal Suprem ni de la resta d’aparells repressors de l’estat espanyol’. Després de la declaració de l’ex-diputada cupaire Mireia Boya al TS i de la seva sortida en llibertat sense mesures cautelars, les dues organitzacions s’han posicionat així perquè consideren que ‘l’ofensiva repressiva i antidemocràtica contra l’independentisme i contra l’1-O no ha acabat, i no acabarà fins que el poble sigui lliure i, amb ell, els represaliats polítics’.

‘No pensem celebrar que la Mireia sigui deixada en llibertat mentre […] continuïn sent investigats pels tribunals espanyols’. En un comunicat conjunt aquest dimecres, les organitzacions dels cupaires han denunciat ‘una vegada més’ que la condició d’investigats respon a ‘la causa general de persecució policial i judicial de l’estat espanyol en contra del projecte polític independentista i de qualsevol moviment que pretengui qüestionar els privilegis que l’estat monàrquic espanyol protegeix’.

Les organitzacions cupaires avisen també que ‘no defalliran’ fins que els Països Catalans assoleixin ‘la llibertat’. ‘No ens rendirem, no ens han vençut, ni encara menys convençut’, insisteix el comunicat. En una missatge de solidaritat amb els dirigents a presó, també han traslladat ‘suport i coratge’ a les persones que els propers dies han estat citats a declarar al Suprem espanyol i a ‘molts altres tribunals per exercir i defensar els drets polítics i socials que corresponen a tots els pobles del món’.

Més de cent empreses catalanes participaran al Mobile World Congress

Més de 100 empreses catalanes, en concret 102, participaran en la nova edició del Mobile World Congress (MWC), que es celebrarà a Barcelona entre el 26 de febrer i l’1 de març, segons Pau Villòria, secretari general del Departament d’Empresa i Coneixement. D’aquests 102 empreses, 73 participaran en els estands que la Generalitat té contractats al MWC (de fet, són 72 empreses perquè Eurecat està en dos pavellons) i 16 ho faran en el pavelló de l’estat espanyol que organitza la secretaria d’estat per a la Societat de la Informació i l’Agenda Digital. En estands propis hi haurà 14 empreses catalanes. Villòria ha subratllat que per segon any consecutiu el nombre de participació d’empreses catalanes al Mobile supera el centenar.

El secretari general del Departament d’Empresa ha afirmat que ‘tot i la situació de no normalitat política que viu el país, la Generalitat ha continuat col·laborant un any més en benefici del MWC’. La participació d’aquestes 73 empreses, Eurecat ho fa en dos pavellons, es farà a través de l’estand Catalonia ubicat a la part central del Congrés espanyol on hi haurà 46 empreses, en l’estand de Catalonia ubicat a l’App Planet (zona dedicada als desenvolupadors d’aplicacions mòbils) on hi haurà 16 companyies, i finalment, en l’estand Catalonia ‘Drones’ ubicat a la zona dedicada a les entitats d’aquest sector hi haurà 12 empreses.

En el pavelló de l’estat espanyol, organitzat per la secretaria d’estat per a la Societat de la Informació i l’Agenda Digital a través de l’entitat pública Red.es, hi haurà 16 empreses catalanes de les 56 companyies espanyoles que seran presents. Entre les empreses catalanes que han optat per participar en el pavelló espanyol estan el Grup Castilla, Softonic, Accent Systems, VozTelecom i Serimag Media, entre d’altres.

Vídeo: Imatges inèdites de la gesta de Kilian Jornet a l’Everest en el vídeo promocional del seu nou film

Path to Everest’ (‘Camí a l’Everest’) és el títol del nou film de Kilian Jornet dins del seu projecte Summits of my life, que va culminar aquest estiu passat fent cim dues vegades en una setmana al cim més alt del món. El documentari relata l’aventura de Jornet aquells dies en què durant unes hores el món de l’alpinisme del país va aguantar la respiració fins que no es va tenir la confirmació que havia tornat sa i estalvi d’haver aconseguit el repte de pujar a l’Everest en un temps rècord, sense assistència i amb el mínim material. L’estrena del film es farà l’1 de març a Bilbao, amb una projecció al Teatre Camps Elisis a les 19.00. A Barcelona, l’estrena serà el 8 de març a les 21.00 al Multicines Aribau. Des d’avui, ja es pot veure el vídeo promocional, amb imatges inèdites de l’ascensió a l’Everest.

The official trailer of Path to Everest! A documentary that shows the path that we have taken to the highest peak in the world!⁰ ⁰
Spanish premieres in Bilbao, Pamplona, Madrid and Barcelona confirmed! More info about international releases soon! => https://t.co/WhwoEMLvVW pic.twitter.com/zwstwhfEDe

— kilian jornet (@kilianj) February 14, 2018

El film, d’una durada de vuitanta minuts, és una producció conjunta d’Arcadia Motion Pictures, Mountain Life i Eter Pictures, i compta amb la participació de Televisió de Catalunya.

En aquesta entrevista a VilaWeb, Jornet explicava l’experiència a l’Everest: ‘Allà dalt no tens ningú que et digui que al·lucines’ (13.6.2017)

El sector immobiliari del Principat preveu una pujada del preu dels pisos del 5%

El sector immobiliari català preveu que el preu dels habitatges residencials de primera i segona mà seguirà creixent durant el 2018 i apunta que aquest increment podria rondar el 5%. Així ho han explicat responsables de Solvia, Vertix i Cushman & Wakefield en l’acte ‘Perspectives 2018 al sector immobiliari català’ que s’ha celebrat a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Els especialistes han atribuït aquesta tendència alcista al fet que hi ha poca oferta d’habitatges nous, perquè des de l’inici de la crisi econòmica ‘s’ha construït molt poc’, i molts compradors ‘que fa anys que esperen per donar el pas’. Amb tot, s’han mostrat molt optimistes i han considerat que no hi ha risc que es produeixi una segona bombolla immobiliària perquè els requisits bancaris que es demanen a l’hora de concedir un préstec hipotecari són ‘molt més estrictes’. Alhora, han valorat que els fets de l’1 d’octubre i la situació política actual no ha tingut un impacte ‘notable’ en el sector.

Brussel·les planteja retallades als fons de cohesió que deixarien fora dels ajuts al Principat, País Valencià i les Illes

La Comissió Europea planteja la possibilitat de retallar els fons de cohesió i la política agrària comuna (PAC) a partir del 2021 per a compensar la pèrdua d’ingressos de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. En un informe sobre les prioritats pressupostàries a partir del 2020, la Comissió Europea presenta diversos escenaris per fer retallades en despesa i augmentar ingressos, i alguns impactarien, si s’arriben a aplicar, directament a Catalunya i bona part de l’estat espanyol.

En concret, en un dels escenaris, la Comissió Europea proposa eliminar els fons de cohesió per a les regions més desenvolupades o les que es consideren ‘en transició’, el que permetria un estalvi de 95.000 milions d’euros, un 8,7% de l’actual marc financer plurianual. Això deixaria fora d’aquests ajuts a Catalunya, que té un PIB per sobre de la mitjana europea, però també el País Valencià i les Illes, que es consideren regions de transició.

La Comissió Europea també es planteja mantenir la política actual d’ajudes en fons de cohesió a tot el territori de la Unió Europea, sense excepcions, amb una inversió de 370.000 milions d’euros, però fent ‘eficiències’ per ‘modular la intensitat dels ajuts’ i dirigir-los més bé allà on calguin.

En el document publicat aquest dimecres, la Comissió Europea també apunta a la possibilitat de fer retallades en la política agrària comuna (PAC), una de les despeses més importants del pressupost europeu. Hi ha dos escenaris de retallades plantejats: un de fins al 30%, que suposaria deixar de pagar als agricultors i ramaders uns 120.000 milions d’euros, i un altre amb retallades del 15%, el que suposaria un estalvi per Brussel·les de 60.000 milions d’euros.

En el primer d’aquests dos escenaris, l’impacte en els ingressos dels agricultors seria molt fort, d’una caiguda del més del 10% en alguns casos, i més pronunciada en sectors específics. Amb la retallada del 15%, ‘l’impacte seria més limitat però encara seria considerable en determinats sectors, segons la tria feta’, avisa la CE. Brussel·les també proposa la idea de mantenir el pressupost de la PAC als nivells actuals, d’uns 400.000 milions d’euros.

L’informe de la Comissió Europea només planteja escenaris, però no és una proposta concreta ferma ni definitiva. En tot cas, el marc pressupostari l’hauran de pactar els estats membres, que són els que tenen l’última paraula en aquesta qüestió. El mes de maig, es preveu que la CE faci una proposta més concreta de les seves prioritats, un cop hagi rebut comentaris i valoracions dels escenaris plantejats en el document d’aquest dimecres.

La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil

Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada, els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació? Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes eren molts i molt grans. Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a la presó?

No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen amb nosaltres. No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó, una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma el pas de Mireia Boya pel Suprem.

No és justícia; és poder
Avui, la gran lliçó de Mireia Boya és aquesta: si no estàs disposat a renunciar a res, no ets útil com a ostatge dels qui volen que renunciem a tot. Com que no ets útil, no els fas cap servei. No és justícia. És poder. La seva veu, bo i empresonada, hauria servit per a tot el contrari d’allò que volen. Hauria estat una veu que exigiria als de fora un compromís i una feina constant per a construir la República independent. En conclusió, la Mireia no era un bon ostatge.

Espera tensa a fora del Tribunal Suprem mentre declara Mireia Boya (fotografia de Pere Cardús).

L’espera fora del Suprem ha estat més curta que molts altres dies (que ara ja ens sabem els bars, que el cafè és un ‘solo’, els racons on fa menys fred, els friquis nostàlgics i les normes dels policies). Una espera curta però estranya. Hi havia les cares habituals: el matrimoni Tardà-Rufián, Míriam Nogueras i Carles Campuzano, el basc Iñarritu, avui acompanyat per Óscar Matute, Toni Castellà, Albano-Dante Fachin, Gabriela Serra (que ha acompanyat Boya des de Barcelona)… La gent de l’ANC de Madrid, alguns republicans espanyols, els espontanis de la bandera espanyola que asseguren que ‘Catalunya és Espanya’ i els periodistes habituals de la crònica judicial madrilenya.

Què diu l’experiència?
Primer ha corregut que se la quedaven. Que no sortiria. No he aconseguit trobar la font del rumor. Algú responia que era millor fer-se la idea del pitjor i així qualsevol canvi seria una bona notícia. Si algú ha fet aquest mecanisme, avui estarà exultant. Amb tot, el senador Iñarritu, que és gent avesada a la cosa repressiva, els tribunals i les presons, aconsellava de no fer cap previsió. Ni avui ni mai. ‘Han perdut el seny. No hi ha criteri. El criteri són ells i les seves fantasies. No hi ha justícia, tot és política.’

Pep Musté, històric de l’independentisme, esperant Boya a fora del Suprem (fotografia de Pere Cardús).

Hem fet un cafè amb llet amb un veterà de la lluita independentista, en Pep Musté. Va passar uns quants anys a la presó. Abans del judici ja n’hi havia passat tres. La seva companya m’explicava que recordava catorze visites a l’Audiència espanyola per vistes i judicis de diferents represaliats. Per què no n’hem après, de l’experiència? Com pot ser que encara sorprengui tant la brutalitat repressiva de l’estat espanyol? Si algú no vol mirar les repressions dels vuitanta i noranta contra l’independentisme, sempre pot llegir la història d’Espanya.

El rei de Noruega com a exemple
Boya pot haver assenyalat un camí? ‘Si volen un judici polític, el tindran’, diu ella. I s’ha plantat davant del jutge Llarena per dir-li que l’1 d’octubre es va fer un referèndum i que el vam guanyar els independentistes. També li ha recordat que ell mateix, el 2012, deia públicament que aquest conflicte no es podia resoldre per vies jurídiques sinó polítiques. I és que potser és això que mira d’aplicar fent un judici polític que deixa de banda les consideracions i el rigor jurídic. Si la solució només pot ser política, fan un judici exclusivament polític i llestos. No ens ha de sorprendre. Espanya no fa política. Exerceix el poder.

Al viatge de tornada de Madrid a Barcelona, la veu de la Renfe ha tingut el detall d’anunciar un altre film. Curiosament, han escollit ‘La decisió del rei’. Res, una cosa inofensiva… Diu que l’exèrcit nazi arriba a Oslo l’abril del 1940 i el rei de Noruega ha de prendre una decisió important: rendir-se o morir. Bé, gràcies per tanta subtilitat, senyors de la Renfe. Boya no ha tingut cap dubte avui i no li ha sortit malament. No sé què farà el rei de Noruega, però després del que hem vist avui, li aconsellem que no es rendeixi.

Ventríloc de l’advocat defensor o veu de la consciència?

Mireia Boya alça el puny a la sortida de declarar al Suprem (fotografia de Pere Cardús).

La pregunta que ens fem ara és, deixant de banda la monarquia noruega, què faran els qui faran aquest mateix camí cap a l’escorxador la setmana que ve? Faran la via Forcadell o la via Boya? Diran que van fer el que s’havien compromès a fer o diran que tot plegat va ser una cosa simbòlica sense conseqüència política i legal? És la diferència entre anar a can jutge fent de ventríloc de l’advocat defensor o avantposant la veu de la consciència pròpia. Algú un dia em va dir que a Madrid respectaven molt més Arzalluz que Pujol. Perquè el primer anava de cara i deia el que pensava, i en canvi el segon modulava el discurs a cada situació i no sabien mai què en volia treure. No sé si pot haver passat això, d’alguna manera. Boya els ha parlat clar. Però tot és especulació. No podem saber què passa pel cap de Llarena, ni si és el seu cap qui governa els seus actes.

El cas és que Boya ha sortit amb un somriure d’orella a orella. El puny alçat. Els crits de ‘Mireia, Mireia, Mireia’ de fons. I ‘llibertat, llibertat…’ Ha respost les preguntes del seu advocat i del magistrat. Però no pas les del fiscal, per sicari polític del govern espanyol, ni les de l’acusació popular, per feixistes. A fora, una alegria forta. Una fotografia de grup. Un cant dels segadors. I cap a casa, que hi falta gent.

Fotografia de grup, un cop Mireia Boya ja ha sortit del Suprem, enmig del Paseo de la Castellana, a Madrid (fotografia de Pere Cardús).

Les defenses del cas BPA presenten un incident de nul·litat contra la decisió de mantenir el Govern d’Andorra a la causa

La pràctica majoria dels advocats dels acusats de la primera de les causes del ‘cas BPA’ han presentat un incident de nul·litat contra la decisió del Tribunal de Corts andorrà de mantenir en el procés judicial al govern del principat, que exerceix com a acusació particular, i als actors civils. Concretament, i segons han indicat fonts judicials a l’ACN, se n’han registrat tres, un de conjunt entre diversos lletrats i dos més a títol individual. A l’espera de la resolució de la magistratura, és previsible que les defenses acabin presentant un recurs d’empara al Tribunal Constitucional si el de Corts acaba confirmant el dictamen que va emetre del passat 30 de gener, en què va desestimar les seves peticions.

Un cop presentats els incidents de nul·litat de les actuacions per part dels advocats defensors, el tribunal els ha de tramitar i traslladar-los a totes les parts, que tindran deu dies de termini per presentar-hi al·legacions. Tenint en compte l’elevat nombre de lletrats que representen totes dues parts, poden passar entre dues i tres setmanes fins que la magistratura tingui tots els elements necessaris per, posteriorment, emetre una resolució.

En funció del que decideixi el tribunal, les defenses poden presentar, i previsiblement així ho faran si no es resol a favor d’expulsar a l’executiu i els actors civils de la causa, un recurs d’empara al Tribunal Constitucional andorrà. En cas de ser admès a tràmit, Corts no reprendrà la vista oral del judici fins que aquest es pronunciï. La petició d’apartar-los del procediment es va fer efectiva durant la primera setmana del ‘macrojudici’, a mitjans del passat mes de gener, quan van presentar diverses qüestions prèvies en aquest sentit.

[VÍDEO] El PP reconeix la unitat del català a les Corts per primera volta

Enmig de les crítiques del PP i Cs i l’agror del debat a les Corts Valencianes abans de l’aprovació de la nova llei del plurilingüisme en el sistema educatiu, el PP ha reconegut per primera volta la unitat del català en seu parlamentària.

La portaveu d’Educació del partit, Beatriz Gascó, ha mostrat diversos mapes lingüístics dels Països Catalans que són presents a les aules escolars i ha dit: ‘Això és un mapa lingüístic. Que no passa res! Que és un mapa lingüístic! Que és veritat! Els mapes lingüístics existeixen. Tot seguit, ha mostrat un mapa de dialectes del català: ‘No ens queixem ni denunciem absolutament res. Els mapes lingüístics existeixen’, ha insistit.

Ara bé, al final ha ensenyat un mapa de la divisió comarcal del país i ha criticat el PSPV per a consentir-ho: ‘El senyor Puig no fa absolutament res, vostès són còmplices d’aquesta situació’.

El diari La Veu ha recollit el moment en un vídeo.

 

Fapac i sindicats criden a boicotejar les proves d’avaluació d’educació primària

La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), l’Assemblea Groga de Gràcia i el MUCE, format entre d’altres per sindicats, han tornat a fer una crida a les famílies a boicotejar les proves externes a 3er i 6è de primària, que legalment no són obligatòries. Aquestes entitats demanen proves alternatives que no portin a la ‘privatització’ i la ‘mercantilització’ de l’educació a través de la comparació i l’establiment de rànquings entre escoles. La presidenta de la federació, Belén Tascón, considera que aquesta ‘no és la millor manera de treballar en educació’.

Les entitats exigeixen un nou projecte global d’avaluació educativa fet des d’un enfocament pedagògic i inclusiu, sense proves externes estandarditzades, amb estudis que s’adaptin a la realitat socioeconòmica de cada centre públic i a les seves dinàmiques. També busquen que no hi hagi una ‘fiscalització externa i invasiva’ de la feina dels docents, sinó que l’administració participi dins les escoles públiques, i que tampoc hi hagi ‘gestos mediàtics i propagandístics’. També reclamen invertir en l’escola pública i que aquesta no depengui dels copagaments de les famílies i dels esforços ‘ingents’ dels docents. Tot i això, destaquen el rebuig cap a les classificacions i etiquetes, que fan que es creïn rànquings i competència entre els centres.

L’Ajuntament de Barcelona demana traslladar els presos polítics a presons catalanes

La comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona ha acordat una declaració institucional que demana traslladar a presons catalanes els presos polítics independentistes mentre segueixin empresonats, perquè l’allunyament penitenciari ‘suposa un càstig social que vulnera drets reconeguts en el Dret Internacional i atenta contra els Drets Humans’.

La declaració ha estat signada pel Govern de BComú i pel grup Demòcrata, ERC, la CUP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), i preveu organitzar pròximament una recepció de familiars d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ha informat el consistori en un comunicat.

El text considera que aplicar una mesura cautelar com la presó preventiva ‘dificulta la normalització de la situació política a Catalunya’, i s’ofereix a atendre amb suport emocional i psicològic els familiars dels presos, als quals expressa la seva solidaritat.

L’Ajuntament treballa amb entitats defensores dels Drets Humans i actors del teixit associatiu i jurídic en la recepció dels familiars, que estarà presidida per la batllessa, Ada Colau, i pel tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i que pretendrà ser un acte d’acompanyament a les famílies i un espai de diàleg.

El consistori ha recordat que ha exigit de forma reiterada la posada en llibertat dels quatre presos, i que va suspendre la seva activitat institucional com a protesta i va celebrar un ple extraordinari en el qual va aprovar una altra declaració institucional per a demanar el seu alliberament.

Aquesta declaració es va complementar amb la col·locació d’una pancarta demanant la seva llibertat a la façana del consistori i d’un llaç groc en la seva balconada i la il·luminació de groc fonts de la ciutat com a símbol de suport dels presos, ha recordat.

Mataró canvia el nom de la Ronda Alfons XII per Ronda de la República

L’Ajuntament de Mataró ha executat el canvi de nom de la Ronda Alfons XII, que ara passa a dir-se Ronda de la República. Els tècnics municipals han substituït les dotze plaques identificat ives que hi ha al llarg del carrer i des del consistori han informat del canvi a veïns, comerciants i empreses subministradores de serveis bàsics.

També s’han fet les modificacions al padró d’habitants i a diferents departaments de l’Ajuntament. El canvi de nom va ser una petició que va fer ERC l’any 2016, que proposava treure els noms dels carrers dedicats a la dinastia borbònica. Després del vist i plau de la Comissió Municipal del Nomenclàtor, el ple municipal va donar llum verd definitiu al canvi de nom durant el ple de setembre de 2017 amb el suport PSC, CiU, ERC, CUP, Volem, ICV-EUiA i la regidora no adscrita. El PP, Cs i PxC s’hi van oposar.

Biocat i experts de Boston presenten el programa Craash Barcelona d’innovació en salut

Experts del CIMIT de Boston assessoraran vuit projectes en l’àmbit de la salut a Catalunya a través del programa d’acceleració CRAASH del Biocat, un curs de 12 setmanes que ajudarà els equips de recerca catalans i d’altres països europeus a llançar amb èxit al mercat innovacions en l’àmbit dels dispositius mèdics, diagnòstic, e-health i digita health.

El programa seleccionarà i entrenarà vuit equips de recerca perquè comercialitzin les seves tecnologies en un període d’entre 3 i 5 anys. Els alumnes estaran guiats per mentors experts del CIMIT (Boston), l’acceleradora de salut amb més experiència del món. En 15 anys, el CIMIT ha accelerat amb èxit més de 600 projectes de healthtech, ha duplicat la taxa de comercialització i ha reduït a més de la meitat el temps per arribar a la fase següent.

CRAASH Barcelona està organitzat per Biocat en col·laboració amb CIMIT i forma part del programa de bootcamps d’EIT Health, el principal consorci de salut europeu.’Des de CIMIT estem molt satisfets de col·laborar amb Biocat per accelerar l’arribada al mercat de la recerca d’alt nivell que es fa a la BioRegió de Catalunya i altres ecosistemes europeus, i estem segurs que la nostra experiència i contactes a l’ecosistema de Boston ajudaran a portar aquesta ciencia d’alt nivell fins als pacients’, explica John Collins, COO del CIMIT.

‘CRAASH Barcelona permet donar resposta a un dels principals reptes de Biocat i de tot l’ecosistema català de les ciències de la vida i de la salut: transformar el coneixement i la tecnologia generats a la BioRegió en creixement econòmic i impacte social’, destaca Jordi Naval, director d’Estratègia de Biocat. La convocatòria per participar a CRAASH Barcelona estarà oberta fins a l’11 de març a la web del programa. S’hi admeten projectes de recerca en fase de prova de concepte o prova de viabilitat.

Les empreses ja establertes també poden presentar-se si es troben en fase de cerca d’una aplicació en salut per la seva tecnologia i/o cercar/validar el seu model de negoci. Tot el programa –viatges inclosos– és gratuït per als equips seleccionats.CRAASH Barcelona és un programa intensiu de 12 setmanes de durada repartides en 3 fases. La primera fase (d’abril al juny) servirà als equips per validar si la seva tecnologia pot resoldre una necessitat real i encaixa en el mercat.

Els equips treballaran amb els experts del CIMIT de Boston, primer de forma presencial en una trobada a Barcelona i després amb trobades virtuals. La segona fase servirà als equips per validar el seu projecte a dos mercats europeus, França i Països Baixos, mitjançant visites presencials als ecosistemes de Medicen (Paris) i Yesdelft! (Delft) durant juliol i setembre.Finalment, els equips de CRAASH Barcelona podran fer networking i validar el seu projecte a l’ecosistema de Boston, un dels més importants del món en el sector salut. Tots els equips presentaran a l’octubre els seus projectes davant de l’ecosistema de Boston, i dos d’ells seran seleccionats per allargar la seva estada a la ciutat amb un programa d’immersió de tres setmanes.

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística avisa que intentar debilitar l’aranès viola tractats internacionals

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) ha avisat aquest dimecres a l’estat espanyol que ‘intentar activament debilitar’ llengües poc parlades com l’aranès ‘viola tractats internacionals que Espanya ha ratificat’, així com també ‘legislació de la Unió Europea sobre la diversitat lingüística’. ‘La gent arreu d’Europa està cada vegada més en xoc pels atacs d’Espanya a la democràcia catalana i la seva cultura’, ha assegurat a l’ACN el secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks.

Segons ell, el reconeixement de l’aranès era ‘una gran fita’ del govern Català que, des de la seva perspectiva, ha promogut ‘una política lingüística innovadora i exitosa’ malgrat ‘les interferències de l’estat espanyol’. ‘La decisió del TC de restringir l’aranès fa sorgir nous dutes sobre la separació de poders a Espanya i s’afegeix a una llarga llista de males decisions’, ha dit Hicks.

Segons el secretari general de l’ELEN, Espanya registra un ‘fracàs sistemàtic’ a l’hora de combatre ‘la discriminació lingüística’, fins i tot de les llengües co-oficials com el català, el basc o el gallec. ‘Intentar, activament, debilitar una llengua poc parlada com l’aranès viola tractats internacionals que Espanya ha ratificat, així com també legislació primària de la Unió Europea pel que fa a la diversitat lingüística. La gent d’arreu d’Europa està cada vegada més en xoc pels atacs d’Espanya a la democràcia catalana i la seva cultura’, ha dit.

El Diari de Sabadell tancarà a final de març després de més de quaranta anys als quioscs

El Diari de Sabadell imprimirà la seva última edició el 29 de març i tancarà una capçalera que es va fundar el 1977. Així ho han detallat fonts properes a l’empresa a Europa Press i han assenyalat que el tancament del mitjà anirà acompanyat de la venda del local, situat al centre de la ciutat, que rondaria una xifra d’1,5 milions d’euros.

El rotatiu compta actualment amb una plantilla de divuit persones i mitjans locals han apuntat la possibilitat que un grup empresarial del sector hagi presentat una oferta per quedar-se amb la capçalera.

L’anunci del tancament del Diari de Sabadell arriba després de diversos anys amb mesures encaminades a reduir la despesa, com la del 2013 que va rebaixar de cinc edicions setmanals, a tres.

El diari, que combina català i castellà en el contingut informatiu, segons dades del 2016, del mateix mitjà, i recollits en l’anuari estadístic de l’Ajuntament de Sabadell, el tiratge mitjà era de 3.800 exemplars i la difusió de 2.926.

El World Press Photo 2018 torna a Barcelona a partir del 28 d’abril

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà, a partir del 28 d’abril, l’exposició de fotoperiodisme World Press Photo 2018. D’aquesta manera, la capital catalana serà una de les primeres ciutats al món en exhibir la mostra, que s’allargarà fins el 27 de maig, amb el lema de l’exposició a Barcelona serà ‘Veure i entendre’. Aquest dimecres, s’han presentat en una conferència a Amsterdam els sis nominats a la foto de l’any del World Press Photo i ara s’obrirà un debat fins a l’abril. També s’han anunciat els tres nominats en cada una de les vuit categories del mateix concurs i els tres nominats en cada una de les quatre categories del concurs de narració digital. La identitat de la foto del World Press Photo Of The Year es donarà a conèixer el pròxim 12 d’abril.

La Fundació Photographic Social Vision organitza el World Press Photo des de fa 14 anys a Barcelona, juntament amb un conjunt d’activitats paral·leles per al públic escolar i professional i visites guiades per al públic en general, empreses i col·lectius. Aquest any, també es duran a terme en diferents centres cívics de la ciutat i en la xarxa de biblioteques de diferents districtes. El jurat d’aquest any està format per Magdalena Herrera, directora de fotografia de Geo Francia; Thomas Borberg, editor de fotografia; Marcelo Brodsky, artista visual; Jérôme Huffer, cap de fotografia de Paris Match; Whitney C. Johnson, director adjunt de fotografia de National Geographic; Bulent Kiliç, cap de fotografia de l’Agència France Presse; Eman Mohammed, fotoperiodista; i David Griffin, cap de DGriffin i Sílvia Omees, directora de la Fundació Photographic Social Vision, com a secretaris del jurat.

Barcelona tindrà un observatori del 5G

El govern espanyol crearà un observatori del 5G que tindrà seu compartida entre Barcelona i Madrid, tal com ha anunciat el secretari d’estat per a la Societat de la Informació i Agenda Digital, José María Lassalle, en roda de premsa. La inversió inicial serà d’un milió d’euros i es concretarà de forma imminent. L’observatori servirà per ‘activar la coseu del Mobile a Madrid’, tal com ha explicat Lassalle.

Les seus seran a les instal•lacions de la Fundació Mobile World Capital a Barcelona i a Madrid. L’observatori produirà estudis i informes relacionats amb la tecnologia 5G, incentivarà la col•laboració público-privada i del sector investigador, promourà l’emprenedoria i la internacionalització i tindrà una especial sensibilitat amb Llatinoamèrica. També s’impulsarà la formació i la captació en les tecnologies 5G a través de jornades, cursos on-line i tallers.

Per Lassalle, l’observatori és una oportunitat per establir una ‘connexió estratègica entre els 2 hubs més importants que hi ha, Barcelona i Madrid’. ‘Espanya té l’oportunitat de liderar el desenvolupament del 5G a escala mundial’, ha afegit. Preguntat sobre per què es crea l’observatori amb una seu compartida, Lassalle ha explicat que ‘no es tracta d’establir cap tipus de competència sinó tot el contrari, combinar un sumatori estratègic’ i fer que Madrid faci de ‘suport’ perquè Barcelona pugui optar a ser la capital europea del 5G.

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha reivindicat la voluntat de l’Ajuntament d’acostar el Mobile World Congress a la ciutadania, fet que es concretarà amb les més de 120 activitats gratuïtes que es faran en prop de 90 espais de la ciutat en el marc del mWeekBCN, del 15 al 24 de febrer. Entre altres, també s’organitzaran ‘tours’ al Mobile World Congress per donar a conèixer l’esdeveniment a joves, pimes i comerços locals.

Les Corts Valencianes aproven la nova llei de plurilingüisme al sistema educatiu

El ple de Corts Valencianes ha aprovat la proposició de llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, presentada pels grups PSPV-PSOE, Compromís i Podem. El nou projecte substitueix l’anterior decret-llei del plurilingüisme, anul•lat parcialment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià després d’un recurs del sindicat CSI-F. El text ha comptat amb el vot en contra del grup Ciutadans, que ha criticat el model valorant-lo com ‘plurilingüisme adulterat cap al nacionalisme’ i per considerar que imposa el català, limitant la capacitat de decisió de les famílies.Els quatre diputats que varen abandonar el grup Ciutadans han votat de manera favorable a la llei.

El grup popular també ha votat en contra, assenyalant que la proposta és ‘sectària i nacionalista’ i que forma part del ‘procés valencià’. La proposició aprovada estableix un mínim d’un 25% d’hores lectives en castellà i català i entre el 15% i el 25% d’anglès. La resta de percentatges i la concreció de l’aplicació de la llei els establirà cada centre educatiu d’acord amb els seu projecte lingüístic.

La nova llei substituirà l’anterior decret-llei del plurilingüisme, anul·lat parcialment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià després d’un recurs del sindicat CSI-F, i deroga un altre decret-llei que promovia el plurilingüisme en el curs actual per als alumnes d’Infantil de 3 anys. La iniciativa ha comptat amb 57 vots a favor del PSPV, Compromís i Podem i 38 en contra de Ciutadans i Podem.

Els grups impulsors han exposat que la llei mira de superar la manca de domini efectiu de les dues llengües oficials i d’una tercera llengua estrangera. Aquest ha estat l’argument del diputat de Podem Cèsar Jiménez que ha remarcat que el model el que tracta és de garantir les eines necessàries als alumnes per decidir en quina llengua volen comunicar-se. Jiménez ha demanat apartar la llengua del debat electoralista i ha defensat els arguments pedagògics i dels experts que sustenten la llei.

‘Monolingüisme franquista’
El diputat de Compromís Josep Nadal ha considerat la llei com ‘un pas de gegant’ i ha assenyalat que supera el ‘suprematisme’ i el ‘monolingüisme franquista’. Nadal ha afegit que amb l’enfrontament no avançarem mai i ha acusat el PP de fer ‘guerracivilisme’. El diputat ha indicat que no és la llei que Compromís hagués fet però que garanteix la pluralitat.

Per la seva part, la diputada socialista Ana Besalduch ha criticat que el PP tregui els fantasmes del catalanisme i l’adoctrinament per ‘tapar vergonyes’ i que C’s està en una cursa per ‘avançar per la dreta el PP’. Besalduch ha indicat que utilitzen aquests arguments perquè no n’han trobat altres. Així mateix ha defensat que amb la norma es superaran “els nefastos resultats” del govern anterior.

Boya surt del Suprem espanyol: ‘He vingut a dir que vam fer un referèndum i el vam guanyar’

L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ha sortit en llibertat i sense mesures cautelars de la declaració davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. ‘He vingut aquí per explicar què ha passat realment a Catalunya, en aquest procés democràtic, i ratificar que el 80% volíem fer un referèndum, el vàrem fer i el vàrem guanyar. I que hi ha hagut un cop d’estat en forma de 155, que vàrem guanyar les eleccions i que continua sense haver-hi diàleg’, ha explicat als mitjans després d’una declaració que ha durat una hora i deu minuts.

Boya ha dit que no estava satisfeta perquè encara hi havia quatre persones a les presons d’Estremera i Soto del Real. Sobre l’acusació del delicte de rebel·lió, ha estat molt clara: ‘Mai no hi ha hagut violència a Catalunya. Sempre ens hem manifestat de manera pacífica i això desmunta els delictes que ens imputen.’

Boya ha estat la primera a declarar d’una colla de càrrecs polítics que hauran de passar aquesta setmana i la setmana entrant pel Suprem espanyol. I sobre això ha dit: ‘Crec que les pròximes declaracions s’haurien d’assemblar a la que he fet jo. No és amb la justícia que resoldrem el conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya.’

Sobre el document ‘EnfoCATs’, segons el qual hi havia un ‘comitè estratègic’ que dirigia el procés d’independència, Boya ha dit que no en formava part: ‘No hem participat mai en aquest comitè estratègic perquè això no forma part de la nostra cultura política.’ L’ex-diputada ha insitit que la Constitució ‘no s’ha de convertir en un mur’ perquè quan ‘obliga el conflicte a resoldre un problema per la via judicial ja no serveix’ i ‘cal fer-ne una altra’, una ‘pròpia’ construïda ‘des de baix’.

Mireia Boya, en sortint del Tribunal Suprem espanyol (fotografia: Pere Cardús).Mireia Boya, a la sortida del Tribunal Suprem (fotografia de Pere Cardús).

Un moviment sense violència
Durant la seva declaració d’una hora i deu minuts –on ha contestat les preguntes del jutge i de la seva defensa, però no les de la fiscalia i l’acusació particular de VOX– Boya ha acusat la policia espanyola d’exercir la violència sobre els ciutadans catalans, tot recordant episodis com el de Calella. ‘Van sortir amb les porres extensible a donar caça als independentistes’ o en altres on, des dels hotels, ‘els policies pixaven sobre les àvies, els joves que demanaven votar’. ‘La violència la van practicar ells, va ser inacceptable, i no hi ha hagut cap investigació sobre això mentre a nosaltres se’ns porta al Suprem’, ha afirmat.

Acte de suport a la UPF
Unes 300 persones s’han concentrat al campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona per donar suport a Mireia Boya. A l’acte ha acudit el vice-president primer de la Mesa del Parlament i professor de la UPF, Josep Costa (JxCat), com a representant de la comunitat universitària, i que ha manifestat la seva preocupació per la gravetat dels fets relacionats amb els processos judicials sobre líders independentistes. L’acte, convocat per Universitats per la República, ha començat amb un discurs d’Ester Rocabayera, membre de la intersindical CSC.

 

Denuncien que l’Ajuntament de Santa Coloma vol prohibir el color groc de la publicitat del pavelló

L’empresa de distribució de llum i gas Catgas, amb seu a Santa Coloma de Gramenet, ha denunciat que l’Ajuntament de la ciutat vol vetar un anunci publicitari al pavelló municipal on juga l’equip de futbol sala que patrocina la companyia. Segons ha difós Catgas a través de les xarxes socials, el motiu seria el color groc del fons de l’anunci que s’ubica al centre del camp.

El consistori assegura que l’acusació es ‘falsa’ i manté que ‘no prohibeix ni intervé en els colors de la publicitat dels patrocinis’, però sí demana que la publicitat ‘no tapi l’escut de la ciutat’, que hi ha justament al mig del camp. Des de l’empresa recorden que en els últims tres anys no s’ha prohibit aquesta mateixa publicitat, quan era de color blanc.

Des de Catgas denuncien que l’Ajuntament es mou per motius polítics i li recorden que el color groc, a més del blanc i el blau, és també un color corporatiu de la companyia, ja que és el color principal de la divisió elèctrica. Durant els últims anys, la publicitat del cercle del centre del camp era en blanc i blau. La companyia argumenta que el canvi es deu a una renovació de la publicitat amb l’objectiu de tenir més visibilitat i rebat l’argumentari del consistori sobre la ubicació de la publicitat al centre del camp. Catgas insisteix que durant els tres anys de patrocini del club mai hi havia hagut problemes amb la publicitat.

L’Ajuntament, per la seva banda, defensa que la imatge corporativa de l’Ajuntament ha de ser visible i adverteix que aquesta ‘no és la primera vegada que el patrocinador col·loca publicitat a sobre de l’escut’ i assegura que en ocasions anteriors ‘ja se li va demanar que la retirés’. El consistori lamenta ‘que aquesta falsa polèmica creada pel patrocinador hagi alterat les bones relacions que sempre ha mantingut amb l’equip de futbol sala i espera que la situació s’aclareixi al més aviat possible’.

El pròxim partit del Catgas Santa Coloma, quan podria ressorgir la polèmica, és aquest divendres a les nou del vespre. Des de l’empresa asseguren que, com cada dia de partit, es desplaçaran fins al pavelló per instal·lar la publicitat, que es posa i es treu cada vegada per tal que la instal·lació quedi neta de propaganda durant la resta de la setmana, quan també l’utilitzen altres entitats de la ciutat.

Tres anys de patrocini i un regidor que va ser jugador
Catgas Energia dona nom i és el principal patrocinador de l’equip de futbol sala de la ciutat des de l’any 2015, quan l’energètica catalana va prendre el relleu en el patrocini dels cellers Marfil d’Alella. El club colomenc es va fundar el 1975 i és el club degà de la lliga estatal de futbol sala.

L’empresa atribueix al regidor d’Esports de Santa Coloma, Dani Salgado, la decisió de voler retirar la publicitat. Es dona la circumstància que fins la temporada passada Salgado era jugador del Catgas, però el club va decidir no renovar-lo. Actualment és jugador del Sabadell, a la segona divisió.

Pàgines