Vilaweb.cat

La primera victòria de la vaga de fam dels presos

TEMA DEL DIA
El primer recurs que Jordi Sànchez va presentar al Tribunal Constitucional espanyol contra la situació de presó preventiva fa 374 dies que dorm en un calaix. Al costat del de Jordi Turull, presentat fa més de sis mesos. En una situació normal, un recurs d’aquestes característiques s’ha de resoldre en trenta dies. Els ultres de Blanquerna, per exemple, van presentar un recurs d’empara el 17 de novembre de 2017, el TC el va admetre el mateix dia i va resoldre’n les mesures preventives al cap de quatre dies: van ser posats en llibertat. Es veu que la durada d’un recurs d’empara també depèn de la ideologia de qui el presenta.

Els magistrats del tribunal dilaten el recurs de Jordi Sánchez i de tots els presos polítics catalans deliberadament i per això Sànchez, Turull, Josep Rull i Quim Forn fan vaga de fam. És un gest dràstic, que posa en risc la seva salut, però és l’única manera de denunciar aquesta anomalia i sembla que pot tenir algun efecte. El ple del Tribunal Constitucional es reunirà la setmana que ve i començarà a examinar els recursos dels presos independentistes. Fonts del tribunal s’han afanyat a desvincular aquest fet dels recursos de la vaga de fam dels presos. Només aquest desmentiment ja és una victòria dels vaguistes, perquè no és creïble que després de més d’un any de tenir-los aturats la setmana que ve s’hi posin per voluntat pròpia. Això no vol dir automàticament que resolguin sobre els recursos, perquè ja han filtrat que poden sorgir dificultats arran de la ‘complexitat’ del cas. Però que gesticulin, fent veure que ho volen resoldre, ja és una novetat.

Els presos que fan vaga de fam no demanen una resolució positiva, que els permeti sortir en llibertat, ni negativa, sinó senzillament que el TC resolgui, que prengui una decisió. Aleshores hauran exhaurit totes les vies legals a l’estat espanyol i podran recórrer al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Aquest és el pas que la justícia espanyola no vol. Saben que ho tenen perdut, perquè la instrucció s’ha fet imputant delictes inexistents als dirigents independentistes, com ha demostrat la justícia europea que s’ha pronunciat sobre els exiliats.

Les excuses que fan córrer per no prendre decisions és que l’esborrany de la sentència de Sànchez no s’ha acabat de redactar i que podria caure de l’ordre del dia, després de més d’un any de temps per a redactar-lo. O també que com que el va presentar contra la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela –que és qui va dictar la presó–, però després el cas va passar al Tribunal Suprem, el recurs podria decaure. És curiós que decaiguin els recursos però es mantinguin els empresonaments provisionals. Qualsevol excusa és bona per a evitar de pronunciar-se i així continuar frenant el recorregut judicial cap a Estrasburg. Veurem què passa la setmana entrant, durant el ple del tribunal, que es reunirà de dimarts a dijous, però les defenses dels presos no són gaire optimistes.

Així i tot, la pressió creix. Dilatar una decisió no és prevaricar, perquè no es pot demostrar que es faci intencionadament, però sí que allarga una situació manifestament injusta. I és un argument més de les defenses per a afegir a la llista d’irregularitats quan el cas arribi a Estrasburg. Avui mateix la fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra, també s’ha hagut de referir als presos que fan vaga de fam i ha defensat la lentitud del Constitucional, perquè ‘aquestes coses demanen temps’. Sobretot si ets un pres independentista.

MÉS QÜESTIONS
El PP valencià obre la porta a governar amb
Vox si en necessita els vots. El president del grup del PP a les Corts, Jorge Bellver, ha deixat clar que el seu partit no tindrà cap mirament a pactar amb Vox si en necessita el suport per a fer govern. Per justificar-ho, ha dit que els socialistes havien pactat amb el suport de partits nacionalistes i d’esquerres: ‘El PSPV ha estat capaç de governar amb un partit nacionalista d’esquerres (Compromís) i amb el suport d’un partit d’extrema esquerra (Podem) i no passa res.’ L’estratègia de la formació que encapçala Isabel Bonig és clara, tot i que, ara com ara, les enquestes no li donen cap possibilitat de governar el País Valencià. Però una irrupció de Vox a les Corts podria alterar les majories. Fins ara totes les enquestes coincideixen que el PSPV, Compromís i Podem podran repetir el pacte Botànic, però després de les eleccions andaluses el panorama electoral valencià també es pot alterar per l’entrada de l’extrema dreta a les institucions.

Anticorrupció demana d’encausar Camps pels contractes de la trama Gürtel. La Fiscalia Anticorrupció ha presentat un escrit davant el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata en què sol·licita que l’ex-president Francisco Camps sigui encausat per presumptes delictes de prevaricació i frau en els contractes de la Generalitat amb empreses de la trama Gürtel. La fiscalia també vol que siguin citats com a investigats una desena de persones que suposadament van tenir responsabilitats en l’adjudicació dels contractes, entre les quals hi ha el cap de la trama, Francisco Correa; el responsable de Gürtel al País Valencià, Álvaro Pérez ‘El Bigotis’; l’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa; i l’ex-directora general de Promoció Institucional de la Generalitat Dora Ibars. La petició de la fiscalia no ha inquietat la defensa de Camps, que està segura que l’Audiència espanyola la desestimarà perquè és una qüestió tancada jurídicament. En un comunicat, l’advocat de Camps, Pablo Delgado, recorda que el jutge instructor de l’anomenada ‘causa dels vestits’ i el TSJCV han refusat set vegades la petició d’Anticorrupció d’encausar-lo. Aquest nou escrit és la primera diligència que se sol·licita en la peça 5 del cas Gürtel, que va obrir la sala penal de l’Audiència espanyola arran de les declaracions de Ricardo Costa.

L’OCB convoca un acte de solidaritat amb la vaga de fam dels presos polítics. L’Obra Cultural Balear ha organitzat, dijous 6 de desembre, una jornada de solidaritat amb els presos polítics catalans i amb la vaga de fam de Sànchez, Turull, Rull i Forn. Entre les 11.00 i les 20.00, a Ca n’Alcover, es faran activitats de solidaritat amb els presos polítics. Així mateix, es recolliran en un llibre missatges adreçats als presos polítics. L’entitat es compromet a fer arribar una còpia del llibre a cada un dels presos i exiliats. A les 19.00 es farà una assemblea per a coordinar més activitats i mobilitzacions i, en acabat, a les 20.15, els participants a l’assemblea aniran cap a la plaça de Cort on, com cada dijous, els Músics per la Llibertat faran una cantada de solidaritat amb els presos polítics.

Cimera dels responsables de política lingüística de les Balears, el País Valencià i Catalunya. Els responsables de política lingüística dels governs balear, valencià i català s’han tornat a reunir a Palma per preparar la visita del Comitè d’Experts de la Unió Europea que ha d’elaborar el cinquè informe de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. És la cinquena reunió de les direccions generals, la segona que es fa a Palma, i hi han participat Marta Fuxà, del govern balear; Ester Franquesa, de la Generalitat de Catalunya; i Rubén Trenzano, de la Generalitat Valenciana. També han parlat del seguiment dels compromisos de les sessions anteriors, com ara els usos lingüístics a les webs estatals, la versió del BOE en català i la remissió d’una carta a la ministra de Política Territorial, entre més. D’una altra banda, s’ha estudiat com fomentar l’ús del català en àmbits com ara el joc, el cinema i l’empresa. Fuxà ha explicat que a les Balears el Consell Social de la Llengua Catalana va aprovar una ponència vinculada a l’àmbit audiovisual. Així mateix, Franquesa ha presentat l’informe de política lingüística 2017 elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya.

Manifestació en favor de despenalitzar l’avortament a Andorra. Un grup de deu persones s’ha manifestat en favor de despenalitzar l’avortament, durant l’acte d’inauguració d’una escultura de Pere Molés, en commemoració del setantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els manifestants, encapçalats per la representant de Stop Violències, Vanessa Mendoza, han aixecat mocadors on es podia llegir ‘avortament’ i una pancarta amb el lema ‘Hear me too’, mentre el ministre de Salut, Carles Álvarez, pronunciava el seu discurs. Algunes manifestants també portaven al coll un mocador verd, emblema de les mobilitzacions argentines per la despenalització de l’avortament. A l’acte, a la plaça de l’Hospital, hi ha assistit també el cap de govern, Toni Martí, el director general de l’oficina de l’ONU a Ginebra, Michael Moller; i el síndic, Vicenç Mateu, entre més autoritats. Moller no ha volgut pronunciar-s’hi. ‘És una qüestió interna d’Andorra’, ha dit.

Els drets de les dones també són drets humans. El dret al propi cos, també és un dret humà. La penalització de l’avortament no és compatible amb els drets humans. Davant la hipocresia de Govern, plantem cara pic.twitter.com/pkSOVW8EEb

— Stop Violències Andorra (@caterinayvonaSV) December 4, 2018

 

LA XIFRA
6 mesos de suspensió de l’augment de l’import de carburants és el que ha promès el govern francès per aturar la vaga de les armilles grogues. A Catalunya Nord, han continuat blocant el peatge del sud de Perpinyà.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de desembre de 2000 els ministres d’Afers Estrangers d’Andorra, Albert Pintat; de l’estat espanyol, Josep Piqué; i de l’estat francès, Hubert Védrine, van signar el conveni que regulava l’entrada, circulació i residència dels ciutadans dels estats espanyol i francès en relació amb Andorra. Va ser un primer pas formal en el camí de l’associació d’Andorra amb la UE.

El PSC descarta negociar el pressupost si els independentistes no donen suport als comptes de l’estat espanyol

La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha tancat la porta aquesta tarda a negociar el pressupost si els partits independentistes no donen suport als comptes de l’estat espanyol. Després d’una reunió informativa amb el vice-president del govern, Pere Aragonès, Granados ha dit que l’aprovació del pressupost de Pedro Sánchez és una condició per a negociar amb la Generalitat.

Després d’una hora de reunió, el PSC s’ha mostrat ‘decebut’ perquè, segons han indicat, el govern no els ha mostrat la proposta de pressupost ni cap número. També han lamentat que Aragonès els hagi comunicat que no faran una proposta de reforma fiscal concreta. Ha opinat que l’executiu està dividit perquè no té una reforma fiscal concreta.

‘Veient les declaracions de la portaveu Artadi que no donaran suport als comptes de Sánchez, per part nostra no hi ha negociació possible amb els catalans’, ha comentat. També ha dit que Aragonès ha mantingut el vet al pressupost del govern espanyol, que no pot aprovar-se sense ERC i el PDECat.

El PSC abandona la comissió del 155: ‘És una eina de propaganda’

El PSC-Units ha anunciat que no participarà més en la comissió d’investigació del 155 del Parlament de Catalunya, ja que considera que és ‘una eina de propaganda al servei dels grups independentistes.’ El diputat Ferran Pedret ha explicat que el partit ha participat en les dues sessions inicials ‘de bona fe’, però que les intencions dels grups independentistes els han obligat a abandonar la comissió.

El parlament aprova la compareixença de Puigdemont, Junqueras, Rajoy i Sánchez a la comissió del 155 

Pedret ha defensat la presència en la comissió, a diferència de Ciutadans i PP, perquè calia ‘debatre i extreure conclusions sobre la crisi constitucional més greu que ha viscut el país en els darrers trenta anys.’ Tanmateix, ha criticat que els partits independentistes hagin blocat les compareixences de diversos alts càrrecs del govern que el PSC considera claus per entendre que va passar a la Generalitat durant el 155.

Per la seva banda tampoc no hi ha assistit la CUP perquè considera que JxCat i ERC han vetat la seva proposta que demanava la compareixença de secretaris generals dels departaments.

 

Prou Ostatges programa els tres primers dejunis col·lectius

La plataforma Prou Ostatges, que vol donar suport a la iniciativa dels dejunis col·lectius, s’ha presentat avui en públic. En formaran part els principals partits polítics –ERC, el PDECat, JxCat, CUP–, i l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). També s’hi han afegit dos membres dels comuns a títol individual, Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet. Per la seva banda, l’AMI impulsarà mocions als ajuntaments en suport als presos polítics i demanant un pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats.

Prou Ostatges, vinculada a l’ANC, ha volgut deixar clar que no proposaria cap acció, sinó que es dedicarà a coordinar les propostes dels partits i les entitats que sorgeixin en suport a les vagues de fam. Els dejunis es faran, en principi, fins que Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez donin per acabada la vaga de fam. No obstant això, es mantindrà el grup de coordinació per si cal reactivar-lo.

De moment, han anunciat tres dejunis programats. El primer durarà dues setmanes, des d’aquest diumenge a les 19.00 fins al dia 25 o 26 de desembre, i començarà a Montserrat en companyia de familiars dels presos polítics. El segon serà a Cornellà, del 14 de desembre al 21. El tercer es treballa perquè sigui a Barcelona a partir de divendres. En tots els casos, es faran relleus cada dos dies i hi haurà dejunis fins a un màxim d’una setmana. Com ja s’havia anunciat, els diputats que ho vulguin faran un altre dejuni de 24 hores el 6 de desembre, en protesta contra la constitució espanyola. L’espai que centralitzarà els dejunis serà el dipòsit del Rei Martí (districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi).

A les tardes, es faran actes públics de petit format com ara concerts, xerrades, conferències o presentacions de llibres, entre altres activitats, per a donar suport i acompanyar la gent en dejuni. Hi haurà un control mèdic i es farà un examen de salut bàsic per a la gent que s’apunti als dejunis. A més, el grup de coordinació intentarà que algú amb rellevància social faci dejuni per a contribuir a visibilitzar les iniciatives de suport als presos.

A la conferència de premsa de presentació, Jordi Vilarasau, metge, i Vicenç Relats, membre del secretariat nacional de l’ANC, han explicat que el grup de coordinació s’ha constituït amb la intenció de recollir la necessitat i les ganes de fer accions de suport als presos polítics en vaga de fam. ‘Són accions de consciència i protesta properes al moviment de la no-violència i de denúncia política’, ha comentat Relats. Tampoc descarten que el grup creixi i acabi impulsant altres accions de protesta.

El parlament aprova la compareixença de Puigdemont, Junqueras, Rajoy i Sánchez a la comissió del 155

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui el pla de treball de la comissió d’investigació parlamentària sobre l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Els diputats han aprovat la compareixença, com a testimonis, de l’ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy; de l’actual president, Pedro Sánchez; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo; i el vice-president Oriol Junqueras, empresonat de forma preventiva als Lledoners. Entre molts d’altres, també es convoca l’actual líder del PP, Pablo Casado. Les compareixences s’han aprovat amb els vots a favor de JxCat, ERC i els comuns, i el vot en contra del PSC-Units.

El Tribunal Suprem espanyol admet a tràmit un recurs de la família de Franco contra l’exhumació

La sala quarta del Tribunal Suprem espanyol ha admès a tràmit un recurs presentat per la família del dictador Francisco Franco contra l’acord del govern espanyol del 8 de novembre que va continuar amb el procediment administratiu per exhumar les restes que hi soterrades al Valle de los Caídos. Segons ha avançat El Español i ha confirmat el tribunal, els familiars reclamen com a mesura cautelar que es paralitzi el trasllat fins que el Suprem no dicti una sentència sobre el fons del recurs. Els nets de Franco han interposat un recurs contenciós-administratiu que parla d'”irregularitats” en el procediment d’exhumació, perquè només fa referència a les restes del dictador i no a les de tots els que hi ha soterrats al Valle de los Caídos i que no van morir durant la guerra.

Sánchez proposa eliminar la inviolabilitat del rei espanyol en una reforma de la constitució

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, creu que la figura de la ‘inviolabilitat’ del rei espanyol que consagra la constitució ha ‘quedat vella’ i caldria eliminar-la en una reforma constitucional. És el que defensa en una entrevista televisiva a diversos canals internacionals on també es mostra convençut que Felip VI donaria suport a aquesta modificació. En tot cas, Sánchez adverteix que una reforma d’aquestes característiques implicaria tocar aspectes fonamentals del text i per tant necessitaria obligatòriament un referèndum i la seva aprovació per part del Congrés espanyol.

A l’entrevista, Sánchez admet que no hi ha prou consens per fer una reforma profunda de la constitució, però si modificacions puntuals que ‘poden fer pedagogia’ entre els partits. ‘La reforma constitucional és un mecanisme per començar a debatre consensos trencats o desgastats’, ha dit. 

En aquest sentit ha defensat la seva iniciativa per suprimir els aforaments dels diputats, ‘un bon inici’ per dur a terme aquesta reforma que al seu entendre no hauria de passar per una redefinició del model territorial, sinó per la seva ‘culminació’. 

Com a exemples, ha defensat un canvi en el paper del Senat espanyol perquè esdevingui realment una cambra territorial, o la necessitat d’establir períodes per a la convocatòria de la Conferència de Presidents, així com eliminar el fet que l’estat disposa del 51% dels vots al Consell de Política Fiscal i Financera. ‘Són situacions inèdites que demostren que existeixen deficiències’. 

Segons Sánchez, ‘culminar’ el model territorial significa ‘enfortir les estructures autonòmiques guardant la integritat territorial i reconeixent també la diversitat dels territoris’. ‘El nostre país és molt divers i això no està renyit amb la igualtat’. 

El Regne Unit pot revocar de manera unilateral el Brexit, segons l’advocat general del TJUE

El Regne Unit encara és a temps de desdir-se del Brexit, però no pas fent un altre referèndum. Segons l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Manuel Campos Sánchez-Bordona, el govern de Theresa May pot revocar de manera unilateral l’activació de l’article 50 dels tractats europeus, que contempla la sortida d’un estat membre de la unió.

Per a Sánchez-Bordona, l’activació de l’article 50 ‘és, per definició, un acte unilateral d’un estat part i una manifestació de la seva sobirania. La revocació unilateral també seria una manifestació de la sobirania de l’estat sortint.’ De totes maneres, l’advocat considera que la revocació unilateral només es pot contemplar en ‘certes condicions i límits.’

En aquest sentit, considera necessari notificar de manera formal al Consell Europeu la intenció de retirar l’activació de l’article 50. A més, Sánchez-Bordona creu que cal ‘respectar les normes constitucionals internes.’ En l’argumentació posa d’exemple el cas del Regne Unit i explica que si el parlament va votar la sortida de la UE, també hauria de fer el mateix si se’n desdiu.

De totes maneres, l’advocat creu que la revocació de l’article 50 té ‘un límit temporal’, en referència als dos anys de negociacions que s’obren una volta un estat demana formalment de sortir de la UE. En el cas del Regne Unit el termini expira al març. Finalment, Sánchez-Bordona considera que tot el procés ha d’estar regit pels ‘principis de bona fe i de cooperació lleial’, una manera subtil de dir que no es faci servir l’article 50 per tensar negociacions amb Brussel·les.

L’advocat general del TJUE ha fet aquestes consideracions en un plet al tribunal de Luxemburg en el qual diversos diputats escocesos cerquen aturar l’entrada en vigor del Brexit. Les conclusions del lletrat no són vinculants, però solen coincidir amb les decisions del TJUE. En els pròxims dies el tribunal haurà de dictaminar si el Regne Unit pot revocar de manera unilateral l’activació de l’article 50 dels tractats europeus.

Comencen una cadena de dejunis en suports dels presos polítics en vaga de fam

La plataforma Prou Ostatges -vinculada a l’ANC- ha constituït la comissió de coordinació d’actes de suport als presos polítics en vaga de fam. Entre les iniciatives que vol emprendre hi ha una cadena de dejunis públics i col·lectius en solidaritat amb Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. A la web prouostatges.cat, la plataforma publicarà el calendari de totes les accions amb un formulari d’inscripció. De moment hi ha programada una cadena de dejunis a Montserrat entre el 9 i el 26 de desembre.

Pel que fa als partits, JxCat ja ha secundat la iniciativa. ERC, la CUP i els comuns encara no s’han pronunciat. Una de les propostes que hi ha damunt la taula és que els diputats que ho vulguin facin un dejuni de 24 hores el 6 de desembre, en protesta contra la constitució espanyola. L’espai que centralitzarà els dejunis és el dipòsit del Rei Martí (districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi).

La diputada de JxCat Anna Geli s’encarrega de coordinar els dejunis del grup parlamentari. També s’ha estudiat la possibilitat que el dejuni del 6 de desembre es faci al Parlament de Catalunya, tot i que s’estan estudiant altres alternatives.

 

 

Macron cedeix a la pressió de les armilles grogues i suspèn l’augment de l’impost dels carburants

El primer ministre francès, Edouard Philippe, anunciarà avui una moratòria de sis mesos sobre la pujada dels impostos als carburants que havia d’entrar en vigor el pròxim 1 de gener. La decisió cerca calmar les protestes de les armilles grogues, que les darreres setmanes han aconseguit paralitzar l’economia del país. La moratòria durarà diversos mesos i anirà acompanyada d’altres mesures, segons que informen fonts de l’executiu de Macron a l’agència France–Press.

La decisió es va prendre ahir en una reunió entre el president francès, Emmanuel Macron, i membres del seu govern. Avui, abans de la compareixença de Philippe, el president ho comunicarà al grup parlamentari de la República en Marxa.

D’altra banda, l’agència France–Press també explica que s’ha anul·lat la reunió prevista entre alguns dels portaveus de les armilles grogues amb el primer ministre, en la qual s’havia de negociar la desconvocatòria de les protestes.

 

 

Almirall tanca l’operació de finançament de la compra de la dermatològica nord-americana Allergan

Almirall ha fet una emissió de bons sènior no garantits amb venciment el 2021 per un import de 250 milions d’euros que es podrien transformar en bons sènior no garantits convertibles o bescanviables per accions ordinàries, en cas que finalment així ho aprovi la junta general d’accionistes. La família Gallardo, el major accionista de la companyia, ha anunciat que votarà a favor de la proposta. La companyia té la intenció d’utilitzar els fons nets d’aquesta emissió, més un nou préstec sindicat sènior no garantit per valor de 150 milions d’euros, liderat pel BBVA, per amortitzar ‘totalment’ el crèdit pont de 400 milions que es va signar el mes de setembre passat per poder comprar la divisió dermatològica de la companyia nord-americana Allergan.

Almirall assegura que aquesta operació de refinançament deixaran els costos financers efectius en l’entorn de l’1,3% per any, cosa que permetria ‘optimitzar’ la mitjana de cost ponderat de la companyia.

Torrent es reuneix amb dos vice-presidents del Parlament Europeu

El president del Parlament, Roger Torrent, es reuneix avui amb dos alts càrrecs del Parlament Europeu: el vice-president grec de la cambra, Dimitrios Papadimoulis, membre de Syriza (grup de l’Esquerra Unitària, GUE); i amb la també vice-presidenta finlandesa, Heidi Hautala, del grup dels Verds . Així ho ha explicat el propi Torrent en una entrevista aquest mati a Catalunya Ràdio. A més, Torrent també es reuneix amb el president del Comitè de les Regions, el belga Karl-Heinz Lambertz. El president del Parlament de Caalunya també intervindrà a la conferència ‘Cap a la democràcia digital’ en una sala de l’Eurocambra. Ja a la tarda, Torrent es reunirà amb membres de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya.

A la reunió de la tarda amb la Plataforma diàleg UE-Catalunya, Torrent es trobarà amb Martina Anderson, Mark Demesmaeker, Eleonora Forenza, Marisa Matías, Lidia Senra, Jordi Solé, Ivo Vajgl, Bart Staes, Helga Stevens, Indrek Tarand i Miroslav Mitrofanovs.

Les portades: ‘Rull i Forn s’afegeixen a la vaga de fam’ i ‘Cs exigeix la presidència a canvi d’aïllar Vox’

Avui, 4 de desembre de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

#Mètode100 Noam Chomsky, el pensador sense fronteres

L’any 1957, Noam Avram Chomsky va capgirar les regles del joc de la Lingüística amb el seu primer llibre, “Syntactic Structures”, un treball amb el qual va introduir l’adquisició del llenguatge com a part de l’estructura natural o innata del cervell humà: qualsevol manifestació del llenguatge inclou una estructura profunda basada en regles i mecanismes comuns a tots els parlants. Idees llavors revolucionàries que aportaren una perspectiva naturalista en l’estudi del llenguatge, i que conformen un pensament científic, polític i filosòfic riquíssim.

L’any 2003 la professora Carme Pastor Gradolí va entrevistar-lo en el Massachusetts Institute of Technology (MIT), lloc de treball que ambdós comparteixen, deixant al descobert la faceta més dissident d’un Chomsky severament crític envers l’imperialisme occidental que posa en perill la nostra diversitat cultural i lingüística.

Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir l’entrevista publicada en el número 39, Del crit a la paraula: Fonaments biològics del llenguatge.

Llig l’entrevista amb Noam Chomsky

QUÈ ÉS MÈTODE?

L’evolució del cervell humà

Per què els humans són tan diferents d’altres espècies de primats? Què ens fa tan aptes per a crear llenguatges, art i música? Les especialitzacions en l’anatomia del cervell humà responsables dels nostres trets cognitius i conductuals únics han evolucionat en un període de temps molt curt (entre sis i vuit milions d’anys). Evidències recents suggereixen que, junt amb un augment en la grandària i la reorganització del cervell, la plasticitat cerebral també pot tenir un paper important en la història evolutiva de la nostra espècie. La plasticitat és la propensió del cervell a ser modelat per influències externes, incloent-hi el context ecològic, social i cultural. L’impacte d’aquestes influències ambientals sobre el desenvolupament del comportament humà es coneix des de fa temps, però només recentment els científics han començat a descobrir que el cervell humà és més plàstic que els dels nostres parents pròxims.

Els humans i els ximpanzés són sorprenentment semblants en termes genètics. Comparteixen prop del 98 % de seqüències codificants d’ADN. A més, els humans i els ximpanzés comparteixen la major part de la seua història evolutiva. Només van divergir fa entre sis i vuit milions d’anys. Aquesta proximitat genètica i evolutiva contrasta notablement amb les clares diferències conductuals i cognitives entre els humans i els ximpanzés, els nostres parents vius més pròxims junt amb els bonobos. Aquestes diferències es basen en modificacions anatòmiques que han evolucionat després de la divergència entre ximpanzés i humans a partir del seu avantpassat comú. No obstant això, els cervells no fossilitzen, per la qual cosa es fa difícil estudiar l’evolució cerebral en espècies d’hominins fòssils. Per a evitar aquest problema, els científics poden comparar els cervells humans i els de ximpanzés i altres animals per a aprofundir en les característiques cerebrals que fan única la nostra espècie.

«La grandària del cervell en els nounats humans representa només una quarta part de la grandària del cervell d’un adult, mentre que en ximpanzés i orangutants és aproximadament una tercera part»

Aquests estudis s’han centrat en la grandària i la reorganització del cervell, i destaquen que l’evolució humana es va caracteritzar per la triplicació de les dimensions del cervell i per una expansió desmesurada de les àrees d’associació frontal i parietal del còrtex cerebral (figura 1). No obstant això, estudis més recents s’han centrat en altres propietats del cervell. Entre aquestes, considerem que la plasticitat és especialment important perquè confereix als individus l’habilitat d’adaptar-se a entorns concrets i ofereix una base per als processos d’evolució conductual i cultural que són tan importants per a la nostra espècie. En aquest article hem revisat i sintetitzat l’evidència disponible sobre l’evolució de la plasticitat del cervell en humans, centrant-nos en estudis comparatius d’humans i ximpanzés i en l’avaluació del registre fòssil d’hominins, incloent-hi l’evidència paleontològica i les dades paleogenètiques.

Estudis comparatius de l’evolució de la plasticitat del desenvolupament

En comparació amb altres mamífers, el ritme de desenvolupament dels primats es considera relativament pre coç; és a dir, les cries naixen després d’un llarg període de gestació amb unes conductes i una mobilitat relativament avançades i madures (figura 2). No obstant això, els humans som secundàriament altricials (Portmann, 1969), la qual cosa significa que naixem en un estat relativament immadur en comparació amb altres primats. L’altricialitat és evident en humans, ja que la independència de les cries és relativament lenta i requereixen una major atenció i cura parental (figura 3). Aquest subdesenvolupament neonatal inicial es pot mesurar d’acord amb diferents variables. La duració de la gestació en humans és d’aproximadament 270 dies, molt semblant a la duració de la gestació observada en goril·les i orangutans (265 i 270 dies, respectivament) i sis setmanes més llarga que el període corresponent en ximpanzés (230 dies) (Sacher i Staffeldt, 1974).

Llig l’article sencer al web de Mètode

Aida Gómez-Robles, investigadora postdoctoral al Laboratori de Neurociència Evolutiva de la Universitat George Washington (EUA).

Chet C. Sherwood, professor d’Antropologia, membre del Centre per a l’Estudi Avançat de la Paleobiologia Humana i co-director de l’Institut Ment-Cervell de la Universitat George Washington (EUA).

Què és Mètode?

La circulació reprèn la normalitat a la frontera de la Jonquera

El moviment de les armilles grogues ha aconseguit de paralitzar l’economia de Catalunya Nord i afecta també d’una manera important el Principat. El tancament per part dels vaguistes del peatge del Voló va crear un embús monumental que va afectar uns quatre mil camions del Pertús fins a Figueres. Fins ben entrada la matinada, el trànsit no ha recuperat la normalitat. Molts camions, per manca d’espai a les àrees de servei, han passat la nit en polígons industrials.

La policia francesa va carregar contra els manifestants diumenge a la nit al peatge del Voló, i va aconseguir que passessin alguns camions després de durs enfrontaments amb els vaguistes, amb l’ús de gasos lacrimògens inclosos. Però els armilles grogues hi van tornar al matí per a blocar. La policia també va provar de trencar el blocatge del mercat de Sant Carles, i s’hi van repetir els enfrontaments.

En el cas del Principat, una de les localitats més afectades per l’aturada és la Jonquera, on l’activitat comercial ha caigut d’un 70%. Com que l’aturada pot continuar indefinidament, la Generalitat de Catalunya ha demanat a la Direcció General de Trànsit espanyola que comenci a aturar els camions a València i a Saragossa, per evitar que el col·lapse augmenti.

Vegeu l’estat del trànsit ací:

Puig descarta un avançament electoral després del daltabaix del PSOE a les eleccions andaluses

S’han acabat les especulacions i tot indica que les eleccions seran al maig, com era previst, juntament amb les municipals. L’endemà de les eleccions andaluses, el president de la Generalitat, Ximo Puig, n’ha valorat els resultats i ha dit que l’avanç de l’extrema dreta amb els resultats de Vox n’és la pitjor conseqüència. Una extrema dreta que cal frenar, ha afirmat, ‘perquè la democràcia no és irreversible’. També s’ha mostrat preocupat per la presència de l’extrema dreta al País Valencià, que aquests últims mesos hi irromp com una anomalia democràtica ‘intentant marcar una agenda cultural i part de la política’. No obstant això, diu que està segur que el País Valencià ‘no escoltarà aquests cants de sirena’.

Sobre un possible avançament electoral, el president ha refermat la idea de l’estabilitat i la consolidació del final de legislatura com a principal objectiu. ‘Hi ha moltes coses que farem amb un pressupost que espere que done resposta als problemes reals dels valencians’, ha dit. Puig ha afegit que era contrari a un superdiumenge electoral i, per tant, no vol que Pedro Sánchez avanci les eleccions espanyoles.

La vice-presidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha lamentat els resultats de les eleccions andaluses i ha indicat que ‘no és mai una bona notícia que les dretes, les polítiques de dreta i els discursos de dretes avancen’. Segons ella, el govern del Botànic, posant les persones en el centre, és ‘modèlic, exportable i la vacuna contra el creixement de la ultradreta’.

Puigdemont i Torrent fan pinya per la unitat estratègica i donen el seu suport als presos que fan vaga de fam

El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i el president de parlament, Roger Torrent, han fet pinya avui en una reunió a la Casa de la República a Waterloo per a avançar cap a la unitat estratègica que els partits independentistes han començat a bastir aquestes últimes setmanes. Els dos presidents han valorat positivament la reunió.

Torrent ha dit que tenen la ‘voluntat de cosir’ aquesta estratègia unitària i que treballen intensament per aconseguir-la. Ahir va haver-hi una reunió d’alt nivell a Brussel·les amb representants de tots els partits independentistes. Puigdemont ha destacat que a Catalunya hi ha un ‘clam’ que demana la màxima unitat i ha afegit que faran tots els esforços que calguin per a posar-se d’acord.

Sobre la vaga de fam de Sànchez, Turull, Forn i Rull, han enviat un missatge d’encoratjament, suport i solidaritat. També han agraït el ‘gest de coratge’ i denúncia contra el blocatge del Constitucional espanyol i han definit la vaga de fam com un dels pocs instruments que tenen els presos polítics per a defensar-se contra les vulneracions dels seus drets.

Torrent ha expressat també la preocupació comuna per la deriva autoritària de l’estat espanyol i per la falta de garanties dels presos polítics i els exiliats. Segons ell, a Catalunya hi ha consens sobre tres aspectes, entorn dels quals s’ha de teixir la unitat: la fi de la repressió, la llibertat dels presos i el lliure retorn dels exiliats; els valors republicans; i una solució democràtica al conflicte. ‘Cal donar-hi respostes i marcar una estratègia comuna i una agenda política conjunta’, ha dit.

Els CDR se solidaritzen amb la vaga de fam dels presos davant la delegació del govern espanyol a Barcelona

Mig miler de manifestants han respost a la crida dels CDR per mostrar la seva solidaritat amb la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull i, des d’aquest dilluns, Josep Rull i Joaquim Forn, davant la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. A partir de les set de la tarda s’han concentrat a la cruïlla dels carrers Roger de Llúria amb Mallorca, a pocs metres de l’edifici, blindat per deu furgonetes dels Mossos d’Esquadra per evitar que hi puguin arribar.

Davant les furgonetes, fan càntics a favor dels polítics independentistes presos i contra el seu empresonament. La policia bloqueja els accessos a les quatre cantonades de l’illa, atès que a banda del mateix carrer Roger de Llúria i el Pau Claris també talla els carrers València i Provença.

Cap a dos quarts de vuit del vespre els concentrats han decidit començar a desplaçar-se des del carrer Roger de Llúria fins al carrer Aragó, i quan han arribat a aquest punt han decidit tallar el carrer. Durant un quart d’hora, alguns d’aquests concentrats han estat asseguts al mig del carrer. Cap a tres quarts de vuit, han aixecat també aquesta concentració i han decidit seguir caminant cap a la Gran Via, cridant consignes com ara ‘llibertat presos polítics’ o ‘Barcelona tomba del feixisme’.

El 93% dels participants al referèndum de Madrid sobre la monarquia prefereixen una república

El 93,6% de les persones que han participat aquest diumenge al referèndum de Madrid sobre la monarquia han optat per la república com a forma de govern que més els agrada. El 6,4% prefereixen la monarquia. Són els resultats que ofereixen els organitzadors de l’esdeveniment, que s’ha celebrat a més de 50 barris de la capital espanyola i a 4 municipis de la Comunitat Autònoma. A Alcobendas el PP va prohibir la consulta, tot i que, segons els organitzadors, els veïns d’aquest municipi van poder votar en dues meses ‘al seu límit’.

En total, 23.058 persones van participar en la votació. ‘És l’inici d’un vendaval democràtic’, han assegurat els impulsors de la consulta, a redós de les que s’estan fent a diverses universitats de la geografia espanyola.

Els organitzadors del referèndum reconeixen el seu caràcter ‘simbòlic’ i afirmen que dels 23.058 votants que n’han pres part, un 50,7% han estat homes i un 49,3%, dones.

La papereta incloïa la pregunta ‘Quin és el model d’estat que prefereix per al seu país?’. 21.470 participants, el 93,2%, van triar república, i 1.481, el 6,4%, monarquia.

Precisament, els impulsors destaquen que prop de 1.500 persones que prefereixen el sistema actual hagin participat en una consulta “no vinculant” perquè consideren que el tema “s’ha de sotmetre a consulta popular”.

Del total de participants a la consulta, 18.221 persones ho van fer a Madrid ciutat i 4.837 als municipis d’Alcobendas, San Sebastián de los Reyes, Leganés i Rivas.

Pàgines