Vilaweb.cat

El Grup Criatures al Fes ta Festa

Per a un programa com el FES TA FESTA, l’arribada de la Diada de Sant Jordi és un veritable regal. Perquè són tantes les activitats que se celebren arreu del país que una hora és definitivament curta per poder parlar de totes. I davant aquesta impossibilitat, tot i que és obvi que us parlarem de roses i de llibres, hem optat per no deixar de programar allò que tocaria a un programa normal.

I si el proper dia 28 es presenta nou CD important al Tradicionàrius, doncs nosaltres en parlem. Perquè quan s’acaba de convocar la vintena edició del Concurs SONS, els guanyadors del de l’any passat, el grup CRIATURESque formen en Marçal Ramon (acordió diatònic) i Ivó Jordà (gralla), presentaran el seu primer treball titulat TAUMÀTROP, del qual comentarem la jugada i n’escoltarem un parell de temes.

I si enguany toca que aquesta setmana de Sant Jordi escoltem la novena i darrera semifinal de La Sardana de l’Any, doncs, nosaltres l’escoltem. Una semifinal que conté dues sardanes del mateix autor i, per tant, que assegura ja un altre finalista: el tible de La Principal de la Bisbal, en Lluís Pujals.

Llegir més i escoltar el programa…

Joan Miquel Oliver, Doctor Prats i Blaumut, al Sant Jordi Musical de l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm

Des de fa cinc anys, Sant Jordi ja no és només el dia del llibre i les roses. La música també té el seu espai a l’Antiga Fàbrica Damm, on se celebra el Sant Jordi Musical. Un festival gratuït que presenta una programació amb vint-i-cinc músics repartits en quatre escenaris. Hi destaquen les actuacions de Joan Miquel Oliver i Blaumut, que acaben de publicar disc; els membres dels Catarres fent de discjòqueis; i Doctor Prats i Itaca Band. La festa també inclou gastronomia, signatures de llibres, roses i cerveses.

Les actuacions arrancaran al migdia amb Blaumut (12.00), Joan Miquel Oliver i Pavvla (12.30). A continuació, els Buhos (13.30) il·luminaran Barcelona i en els altres tres espais actuaran Pantaleó, Roger Usart i Ramon Mirabet. Abans de la pausa per dinar, Miqui Puig farà de DJ per anar obrint gana.

La festa continuarà a dos quarts de cinc amb Enric Montefusco, el rock & roll de Dani Nel·lo, Coriola i Esther Comtal. Miqui Puig repetirà, però aquesta vegada ho farà amb el seu grup per presentar disc, Escola de capatassos. A dos quarts de set punxaran els membres dels Catarres Jan Riera i Èric Vergés. Les últimes actuacions seran les d’Ítaca Band, Joan Rovira, Jorge Dóna Rocha (19.00) i el directe de Doctor Prats (20.00), que es perllongarà fins a les nou del vespre.

Les portes del recinte estaran obertes des de dos quarts de dotze del migdia fins a les nou del vespre. A part de les actuacions musicals, els assistents també podran gaudir d’una estona amb els seus ídols. Diferents artistes i grups seran a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm signant discos.

Aquells que vulguin gaudir d’una activitat més completa també podran treure el cap a un espai gastronòmic amb caravanes amb menjar vegà i saludable. Hi haurà un mercat de vinils, roses i llibres. Aquests dos últims, amb finalitat solidària, a càrrec de la Fundació Privada Gaspar de Porolà i la Fundació Servei Solitària a través de la iniciativa Recicla Cultura.

Per aquells que no us podeu acostar a l’Antiga Fàbrica Damm però us encantaria escoltar alguns dels concerts, sapigueu que tots els concerts es podran seguir en directe pels comptes de Twitter i Facebook d’Estrella Damm.

Oltra reitera que el corredor mediterrani és el més raonable i necessari

La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha tornat a defensar que el corredor mediterrani és el més raonable i necessari tant per volum d’exportacions com pel percentatge del PIB que representa el litoral. Oltra s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió després de la reunió setmanal del Consell i preguntada per la petició del PSOE de Madrid, Andalusia i Aragó d’impulsar el corredor central.

La vice-presidenta s’ha refermat en la defensa del govern d’aquesta infrastructura avalada per la Unió Europea i que beneficiaria Andalusia, Múrcia, el País Valencià i Catalunya. ‘Els empresaris, els sectors productius i els governs saben que el corredor mediterrani és el més lògic’, ha insistit Oltra.

També ha criticat la marxa enrere que ha fet el PP valencià, que no assistirà a l’acte que tots el partits -també els populars- van convocar com a mostra de rebuig al pressupost del govern espanyol. ‘Si un signa una declaració perquè la comunitat tingui un tracte just en inversions i després es fa enrere, és signar amb la boca petita’, ha criticat. Tanmateix, Oltra ha desitjat que tots els grups assisteixin a l’acte, que serà el dia 25 d’abril, diada del País Valencià.

Tomàquets amb denominació d’origen

La tomaquera (llat., Lycopersicum esculentum i Solanum lycopersicum; cast., tomatera) és una planta que procedeix del continent americà on, en la llengua parlada pels antics mexicans l’anomenaven tomatatl. El fruit d’aquesta planta ha gaudit d’una gran acceptació en la gastronomia de Catalunya essent, actualment, el sofregit de ceba amb tomàtec, la samfaina i el pa sucat amb tomàtec madur, unes de les manifestacions més emblemàtiques de la identitat a través de les nostres menges més populars. El tomàtec és una hortalissa molt rica en vitamines i, alhora, gaudeix de nombroses propietats antioxidants car ajuda a la prevenció del càncer d’estómac i de pròstata. Amanit amb oli d’oliva potencia les propietats de la tomata i n’afavoreix l’absorció.

Llegeix i escolta…

Signatures Sant Jordi 2017

JORDI AMOR, El forat (L’Altra Editorial)
12.00 – 13.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
13.00 – 14.00: parada llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)
17.00 – 18.00: parada La Central a la Fàbrica Moritz (Ronda Sant Antoni, 39-41)
18.00 – 19.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
19.00 – 20.00: La Central (Parada Rambla de Cataluny/Mallorca)

LLUÍS-ANTON BAULENAS, Amics per sempre (Bromera)
11.00 – 12.00: Abacus (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)
12.00 – 13.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
14.00 – 15.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
17.00 – 18.00: El Corte Inglés Plaça. Catalunya (Plaça Catalunya, 14)
18.00 – 17.00: parada llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)
20.00 – 21.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)

MAX BESORA, Aventures i desventures de Joan Orpí fundador de la Nova Catalunya (Males Herbes)
13.00 – 14.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
17.00 – 18.00: Laie CCCB (Carrer Montalegre, 5)
19.00 – 20.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)

XAVIER BOSCH, Nosaltres dos (Columna)
11.00 – 12.00: parada diari Ara
12.00 – 13.00: Abacus (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)
13.00 – 14.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)
16.00 – 17.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
17.00 – 18.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)
18.00 – 19.00: El Corte Inglés Plaça. Catalunya (Plaça Catalunya, 14)
19.00 – 20.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)

JAUME CABRÉ, Quan arriba la penombra (Proa)
16.00 – 17.00: La Central (Parada Rambla de Cataluny/Mallorca)
17.00 – 18.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)

MARIA CABRERA, La ciutat cansada (Proa)
11.00 – 12.00: Laie Pedrera
12.00 – 13.00: Abacus Plaça Catalunya (Plaça Catalunya amb Portal de l’Àngel)
13.00 – 14.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
17.00 – 18.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
18.00 – 19.00: parada Òmnium Cultural (Rambla Catalunya / Diputació)
19.00 – 20.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)

CARLES CAPDEVILA, Parir amb humor (La Campana) i La vida que aprenc (Arcàdia)
17.00 – 18.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
18.00 – 19.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)
19.00 – 20.00: Abacus (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)

JOAN CARRERAS, La dona del cadillac (Proa)
11.00 – 12.00: Llibreria Atzavara (carrer Escorial, 94)
12.00 – 13.00: parada llibreria Alibri (Rambla Catalunya / Gran Via)
13.00 – 14.00: parada Òmnium Cultural (Rambla Catalunya / Diputació)
16.00 – 17.00: La Central (Parada Rambla de Cataluny/Mallorca)
17.00 – 18.00: Laie Pedrera

DAVID CIRICI, El setè àngel (Proa)
11.00 – 12.00: Abacus Passeig de Gràcia (Passeig de Gràcia, 107 davant Palau Robert)
12.00 – 13.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
13.00 – 14.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)
16.00 – 17.00: parada llibreria Alibri (Rambla Catalunya / Gran Via)
17.00 – 18.00: El Corte Inglés Portal de l’Àngel (Portal de l’Àngel, 19-21)
18.00 – 19.00: parada Òmnium Cultural (Rambla Catalunya / Diputació)
19.00 – 20.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)
20.00 – 21.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)

ROGER COCH, Udzu (Males Herbes)
13.00 – 14.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
16.00 – 17.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)

JENN DÍAZ, Vida familiar (Proa)
11.00 – 12.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)
12.00 – 13.00: parada llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)
13.00 – 14.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
16.00 – 17.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)
17.00 – 18.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
18.00 – 19.00: Abacus (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)
19.00 – 20.00: parada Òmnium Cultural (Rambla Catalunya / Diputació)

ALBERT ESPINOSA, El que et diré quan et torni a veure (Rosa dels vents)
11.00 – 12.00: Casa del Llibre Passeig de Gràcia (Passeig de Gràcia, 62)
12.00 – 14.00: Abacus (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)
17.00 – 18.00: El Corte Inglés Plaça. Catalunya (Plaça Catalunya, 14)
18.00 – 20.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)

ILDEFONSO FALCONES, Els hereus de la terra (Rosa dels vents)
12.00 – 13.00: El Corte Inglés Plaça. Catalunya (Plaça Catalunya, 14)
13.00 – 14.00: Abacus Plaça Catalunya (Plaça Catalunya amb Portal de l’Àngel)
18.00 – 19.00: El Corte Inglés Diagonal (Diagonal, 617)
19.00 – 20.00: FNAC l’Illa (Diagonal, 549

RAÜL GARRIGASAIT, Els estranys (Edicions de 1984)
13.00 – 14.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
16.00 – 17.00: parada llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)
17.00 – 18.00: Laie CCCB (Carrer Montalegre, 5)
18.00 – 19.00: La Central (Parada Rambla de Cataluny/Mallorca)

MERCÈ IBARZ, L’amic de la Finca Roja (Tusquets)
12.00 – 13.00: El Corte Inglés Diagonal (Diagonal, 617)
13.00 – 14.00: FNAC l’Illa (Diagonal, 549)

ALíCIA KOPF, Germà de gel (L’Altra Editorial)
12.00 – 13.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
18.00 – 19.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)

JORDI LARA, Mística conilla (Edicions de 1984)
16.00 – 17.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
17.00 – 18.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)
18.00 – 19.00: Laie CCCB (Carrer Montalegre, 5)

JOAN-LLUÍS LLUÍS, El navegant (Proa)
16.00 – 17.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
18.00 – 19.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)
19.00 – 20.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)

RAFAEL NADAL, La senyora Stendhal (Columna)
11.00 – 12.00: El Corte Inglés (Plaça Catalunya / Portal de l’Àngel)
12.00 – 13.00: La Central (Parada Rambla de Catalunya/Mallorca)
13.00 – 14.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)
16.00 – 17.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
17.00 – 18.00: parada Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)
18.00 – 19.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)
19.00 – 20.00: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62)

ROGER PELÀEZ, Hegemonia persecutòria (Males Hebes)
11.00 – 12.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)

SERGI PONS CODINA, Dies de ratafia (Edicions de 1984)
12.00 – 13.00: parada La Central a la Fàbrica Moritz (Ronda Sant Antoni, 39-41)
13.00 – 14.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)

SEBASTIÀ PORTELL, El dia que va morir David Bowie (Labreu)
12.00 – 13.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
14.30: parada de Labreu (Passeig de Gràcies, 17)
16.00 – 17.00: Espai Mallorca (Plaça Vicenç Martorell, 1-2)
17.00 – 18.00: Laie CCCB (Carrer Montalegre, 5)
18.30: Llibreria Antinous (La Rambla, 72-74, davant del Cafè de l’Òpera)
20.00 – 21.00: parada de Labreu (Passeig de Gràcies, 17)

ADRIÀ PUJOL CRUELLS, La carpeta és blava (Labreu)
17.00 – 18.00: Laie CCCB (Carrer Montalegre, 5)
18.30: parada de Labreu (Passeig de Gràcies, 17)

PILAR RAHOLA, Rosa de cendra (Columna)
11.00 – 12.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)
12.00 – 13.00: El Corte Inglés Plaça. Catalunya (Plaça Catalunya, 14)
13.00 – 14.00: Laie Pedrera
16.00 – 17.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
17.00 – 18.00: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62)
18.00 – 19.00: parada Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)
19.00 – 20.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
20.00 – 21.00: parada llibreria Alibri (Rambla Catalunya / Gran Via)

ELISABET RIERA, Llum (L’Altra editorial)
11.00 – 12.00: TR3SC (Gran Via amb Passeig de Gràcia, davant del Comèdia)
12.00 – 13.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
13.00 – 14.00: Llibreria La Caixa d’Eines (Rambla Catalunya entre Consell de Cent i Diputació)
17.00 – 18.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
19.00 – 20.00: parada La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)

GEMMA RUIZ, Argelagues (Proa)
11.00 – 12.00: parada llibreria Alibri (Rambla Catalunya / Gran Via)
12.00 – 13.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)
13.00 – 14.00: El Corte Inglés Diagonal (Diagonal, 617)
16.00 – 17.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
17.00 – 18.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)
18.00 – 19.00: La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)
19.00 – 20.00: Abacus Plaça Catalunya (Plaça Catalunya amb Portal de l’Àngel)

MÀRIUS SERRA, D’on trec el temps (Proa)
11.00 – 12.00: parada Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)
12.00 – 13.00: parada llibreria Alibri (Rambla Catalunya / Gran Via)
13.00 – 14.00: Benvil (Rambla Catalunya, 61)
16.00 – 17.00: La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)
17.00 – 18.00: El Corte Inglés (Portal de l’Angel)
18.00 – 19.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
19.00 – 20.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
20.00 – 21.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)

GENÍS SINCA, El cavaller Floïd (Proa)
11.00 – 12.00: La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)
12.00 – 13.00: El Corte Inglés Diagonal (Diagonal, 617)
13.00 – 14.00: FNAC l’Illa (Diagonal, 549)
16.00 – 17.00: Llibreria Maite (Via Augusta, 64)
17.00 – 18.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
18.00 – 19.00: Laie La Pedrera
19.00 – 20.00: parada Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)
20.00 – 21.00: parada llibreria Alibri (Rambla Catalunya / Gran Via)

SÍLVIA SOLER, Els vells amics (Columna)
11.00 – 12.00: parada La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)
12.00 – 13.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)
13.00 – 14.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
16.00 – 17.00: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62)
17.00 – 18.00: parada Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)
18.00 – 19.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)
19.00 – 20.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)

TINA VALLÈS, La memòria de l’arbre (premi Llibres Anagrama)
11.00 – 12.00: llibreria Taifa, a Gràcia (carrer Verdi, 12)
12.00 – 13.00: parada La Central (Rambla Catalunya amb Mallorca)
13.00 – 14.00: parada Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)
17.00 – 18.00: parada Laie del CCCB (carrer Valldonzella, al Raval)
18.00 – 19.00: parada TR3SC (A la Gran Via amb passeig de Gràcia
19.00 – 20.00: parada La Central a la Fàbrica Moritz (Ronda Sant Antoni, 39-41)

ANTÒNIA VICENS, Tots els cavalls (Labreu)
13.00 – 14.00: parada de Labreu (Passeig de Gràcies, 17)
16.30 Espai Mallorca (Plaça Vicenç Martorell, 1-2)

JOAN VIGÓ, Pastor d’antenes (Labreu)
12.00 – 13.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)
18.30: parada de Labreu (Passeig de Gràcies, 17)

MURIEL VILLANUEVA, Nines (Males Herbes)
11.00 – 12.00: parada llibreria Documenta (carrer Passeig de Gràcia amb Aragó)
13.00 – 14.00: Llibreria Atzavara (carrer Escorial, 94)
16.00 – 17.00: parada La Impossible (Rambla Catalunya, 102)
18.00 – 19.00: Off Sant Jordi La Calders a l’Antic Teatre (carrer Verdaguer i Callís, 12)

Entre els autors estrangers trobarem signant:

R.J. PALACIO, Tots som Wonder (La Campana)
11.00 – 12.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)
13.00 – 14.00: La Central del Raval (Carrer d’Elisabets, 6)
16.00 – 17.00: Parada FICAT (Passeig de Gràcia, 83)
17.00 – 19.00: Abacus (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)
19.00 – 20.00: Laie (Passeig de Gràcia/Casp)

SIRI HUSTVEDT, La dona que mira els homes que miren a les dones (Edicions 62)
11.00 – 12.00: LAIE (Passeig de Gràcia/Casp)
12.00 – 13.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)
13.00 – 14.00: La Central (Rambla Catalunya/Mallorca)
16.00 – 17.00: Casa del Llibre Passeig de Gràcia (Passeig de Gràcia, 62)
17.00 – 18.00: Abacus Rambla (Rambla Catalunya /Còrsega)
18.00 – 19.00: El Corte Inglés Plaça. Catalunya (Plaça Catalunya, 14)
19.00 – 20.00: FNAC Triangle (Plaça de Catalunya, 4)

DONNA LEON, Restes mortals (Edicions 62)
11.00 – 12.00: BEN VIL Rambla (Rambla Catalunya, 62)
12.00 – 13.00: La Central (Rambla Catalunya/Mallorca)
13.00 – 14.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)
17.00 – 18.00: FNAC Triangle (Plaça Catalunya, 4)
18.00 – 19.00: ECI (Plaça Catalunya, 14)
19.00 – 20.00: Laie (Passeig de Gràcia/ Casp)

PETROS MÁRKARIS, Offshore (sèrie Kostas Kharitos) (Tusquets)
11.00 – 12.00: Abacus (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)
12.00 – 13.00: FNAC Triangle (Plaça Catalunya, 4)
13.00 – 14.00: La Central (Rambla Catalunya/Mallorca)
17.00 – 18.00: Casa del Llibre Rambla (Rambla Catalunya, 37)
18.00 – 19.00: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62)
19.00 – 20.00: Laie (Passeig de Gràcia/ Casp)

La literatura i el món digital, de la mà de Laura Borràs

De la Bíblia a Mercè Rodoreda, passant per Èsquil, els trobadors, Shakespeare o Flaubert. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, convida el lector a submergir-se en la història de la literatura a través de comentaris de 140 caràcters en el llibre La literatura en un tuit. Aprofundir en l’aliança entre literatura i l’era digital és una de les passions de Borràs, que en aquesta conversa amb Vicent Partal ens convida a reflexionar sobre els avantatges d’un matrimoni que permet de difondre el món de la lectura.


Entrevista amb Laura Borràs por vilawebtv

–Podeu escoltar el programa en format mp3.

–També a través d’algunes ràdios locals i des de la Xarxa.

–Podeu descarregar el podcast de ‘L‘internauta‘ des de VilaWeb o l’iTunes.

–’L’internauta‘ també s’emet pel Punt Avui TV, a les 21.30.

Xavier Aldekoa: ‘Els pitjors prejudicis són aquells que et penses que no tens’

Xavier Aldekoa és corresponsal de diversos mitjans de comunicació a l’Àfrica. Acaba de publicar el seu segon llibre, Hijos del Nilo (Península), en què explica històries de la gent que habita els països banyats per les aigües del gran riu i la situació política, econòmica i social de la regió. En aquesta entrevista, també reflexiona sobre la proliferació del gihadisme i la crisi dels refugiats africans i la pèrdua de valors d’Occident.

—Com us sorgeix la idea d’escriure un llibre a partir del recorregut d’un riu?
—Els rius són línies de vida evidents. A les ribes s’expliquen moltes coses. En el cas del Nil, em sembla un riu fascinant perquè té una diversitat espectacular. És com una Àfrica en petit perquè va des de l’Àfrica negra fins al món àrab i la mediterrània.

—Heu tingut referents, com ara El cor de les tenebres de Joseph Conrad o Vagabundo en África de Javier Reverte?
—Són llibres que m’he llegit, però no parteixo d’aquestes lectures. Tinc un projecte al cap des de fa temps per a explicar l’Àfrica des dels seus rius. Lògicament, les lectures i els somnis que tens des que ets petit influeixen, però no d’una manera directa.

—Escriviu mentre viatgeu o és tot un procés posterior?
—Prenc moltíssimes notes mentre viatjo i algunes coses les escric a les nits, però em serveixen com a base. Després necessito agafar les línies que he escrit en un moment i les reflexions que vaig anotant i les modelo en el procés creatiu, en el moment d’escriure.

—La portada és una fotografia de Samuel Aranda i heu fet junts una part del viatge. Quina part del projecte heu compartit amb ell?
—Som col·legues des de fa temps. Va ser una coincidència. Ell tenia un projecte de fotografia a Egipte i li vaig proposar de viatjar junts. Va ser un plaer veure’l treballar. S’acosta a la gent per crear un clima i només treu la càmera en el moment idoni per fer la fotografia, de manera natural. Dedica molt temps a les converses efímeres, encara que no acabi traient-ne una fotografia.

—Poseu molt l’accent en les històries personals. Heu hagut de descartar gaires personatges o històries per escriure el llibre?
—Sí. Aquest procés és habitual perquè em sembla important explicar no únicament la ferida, sinó allò que l’ha provocada. Si no, no serveix de res i és fer pornografia del dolor. Intento que les imatges de les persones tinguin un objectiu: explicar un context, analitzar una situació o transmetre una cultura o una tradició concreta. Si exageres el dolor per intentar emocionar, el lector pot perdre’n la utilitat de denunciar una injustícia.

—En aquests casos, com manteniu la distància?
—El rigor és innegociable. No el pots estirar per l’emoció. No et pots deixar endur per l’empatia. Per exemple, un capítol em serveix per a explicar les violacions al Sudan del Sud i la poca importància que els donen les autoritats. Quan pregunto per unes violacions, mai no en tenen constància ni es preocupen per qui són les víctimes. Són unes dones que han patit brutalment i aquest capítol té molta intensitat, però el rigor sempre hi ha de ser. Cal explicar qui són les víctimes, els victimaris i qui no va fer res per impedir les violacions, en aquest cas, els cascs blaus.

—En aquest cas, vau denunciar juntament amb altres periodistes la inacció dels cascs blaus de l’ONU, perquè les violacions es van cometre a pocs metres dels campaments de refugiats, i després d’una investigació es va actuar contra els dirigents. Aquestes victòries donen sentit a la vostra tasca?
—Aquestes són les petites victòries que donen valor moral a la valentia d’aquestes dones. Que canviïn el cap dels cascs blaus no representa gaire per la vida d’aquestes dones, però dignifica el seu valor brutal perquè s’atreveixen a denunciar la covardia dels cascs blaus que en teoria són allà per protegir-les i els soldats que les han violades. El valor i les victòries són seves. Per als periodistes, sentir-nos insignificants és l’única manera de no semblar idiotes quan ens aplaudeixen. N’hem de ser conscients.

—La mort, les violacions, els abusos, són ben presents en el vostre dia a dia. Quan torneu a casa o feu vacances sou capaç de desconnectar de tot plegat?
—Intentes no posar-te en el centre de la vida dels altres. Puc anar a fer unes canyes amb els amics i ser un més. Les víctimes ho passen malament i han patit les injustícies, les violacions i els assassinats. Crec que parlar de com t’afecta tot això té un punt d’obscenitat molt gran perquè no és important i estàs parlant de gent que ho ha patit en carn pròpia.

—De totes les persones que apareixen al llibre, quines us han impactat més?
—A vegades no és solament una persona o una història. Pot ser un paisatge, un record, el cant d’un dinka (ètnia de Sudan del Sud) a la riba del Nil… Lògicament, persones com la Grace (una adolescent que va arriscar la vida creuant Uganda per poder anar a l’escola) acaben sent amigues. Em quedo amb situacions i reaccions davant la realitat que m’emocionen pel valor que tenen, com ara la valentia de les dones per a denunciar les violacions, les ganes d’estudiar de la Grace, els nòmades del desert o el nen soldat segrestat que es converteix en un dels pitjors assassins, que comet bestialitats i que quan m’ho explica intenta que jo comprengui els seus dubtes.

—Doneu també molta importància a la necessitat d’escoltar i entendre.
—Escriure és la conseqüència de veure, escoltar i entendre. Quan arribes a un lloc on els codis, les llengües i les cultures són diferents, si et limites a escriure només el que veuen els teus ulls, comets una traïció. Entendre és escoltar. Això requereix humilitat, saber que per molt que hagis llegit i per molts anys que passis a l’Àfrica hi ha molts detalls que s’escapen. Matisos que poden ser clau i que formen part del moll de l’os. Som una mena de vehicle, un taxista entre les diferents realitats.

—En un capítol expliqueu que vau fugir d’un bar d’Uganda per un pànic irracional a un atemptat, i que vau sentir vergonya. Heu volgut transmetre també les vostres contradiccions?
—Els pitjors prejudicis són aquells que et penses que no tens. Has de lluitar-hi en contra cada dia. No s’hi val a dir ‘jo no sóc racista’ o ‘jo no sóc masclista’. No m’elevo per sobre de ningú a l’hora de parlar de l’Àfrica ni penso que no tingui prejudicis, perquè no és veritat. Potser en tinc alguns i no els sé. Has de lluita contra els prejudicis, perquè a més busques excuses i les acabes trobant per netejar la teva consciència.

—Us trobeu sovint amb prejudicis?
—Crec que no en tinc gaires. A vegades és una qüestió d’humilitat per a acceptar que a vegades hi ha reportatges que no existeixen. Acabes descobrint realitats que no t’imaginaves i cal ser humil per acceptar-les i sovint són més interessants d’explicar.

—La situació de conflicte i de fallida d’alguns estats africans són terreny adobat pel gihadisme.
—Qualsevol situació de desesperació, pobresa i incultura té un risc. I si hi afegim un estat fallit que no defensa els seus ciutadans, adobem el terreny dels greuges. Això és perillós. A Nigèria, l’exèrcit va atacar la població civil per la mort d’un soldat. Les persones que veuen l’estat com un agressor no tenen gaire més sortida que fugir o bé, per la ràbia acumulada, sumar-se al gihadisme per canalitzar l’odi interior. En el cas del Nil, el gihadisme va entrant per Egipte.

A Nigèria, Boko Haram s’ha fet molt fort.
—Van arribar a controlar territoris discontinus de la grandària de Bèlgica i van proclamar un califat. La força multiregional dels països de la zona va començar a entrar amb enfrontaments directes contra Boko Haram el 2015 i els van fer retrocedir. El conflicte s’ha transformat en una guerra de guerrilles, per això ara veiem més atacs amb nenes bomba. Estan més atomitzats, però la seva capacitat de matar i d’atacar objectius dèbils com escoles, mercats o mesquites continua essent molt alta.

—Creieu que Occident tindrà més interès a ajudar a estabilitzar aquests països, ara que els atacs gihadistes colpegen sovint Europa?
—Per una banda, m’agradaria dir que sí, perquè és ben clar que hi haurà una conseqüència directa de la desestabilització d’aquests països. Però per una altra, com en el cas de l’Ebola, només ens vam preocupar quan ens va fregar lleument. En un moment en què la por governa Occident, tinc la sensació que no tendirem a crear ponts, sinó a protegir-nos d’una manera bastant artificial. Crec que Europa se sostenia en els seus valors i, si els perd, no queda res per a protegir. Això que passa a l’Àfrica té molt a veure amb nosaltres, no únicament pel fenomen del gihadisme, sinó també per la gent desesperada que intentarà fugir d’aquesta violència cap a Europa. Més en un lloc on la població creix moltíssim. O aquesta força humana i laboral s’aprofita o bé en patirem les conseqüències amb el creixement del gihadisme o amb la desesperació de la gent que emigrarà cap a un lloc on pugui viure millor.

La situació de persones refugiades del Sudan del Sud és dramàtica, igual que a Síria. Però sembla que tan sols existeixin uns refugiats, perquè en el cas de l’Àfrica estan desatesos.
—Sí, només veiem els que toquen la porta del nostre pati del darrere. La situació dels immigrats refugiats africans fa anys que dura. Quan vam veure que els refugiats sirians començaven a viatjar cap a Europa, amb mòbils com els nostres i amb els nens amb motxilles de Mickey Mouse, va haver un clic mental de dir ‘són com nosaltres’. Els africans són refugiats de segona, com si tinguessin menys dret de fugir perquè al seu país no cauen bombes. A vegades fugen de dictadures brutals, com les d’Eritrea o el Sudan del Sud, abans de Gàmbia. Tots tenim dret d’intentar millorar la nostra vida. Hem creat una figura de refugiat de primera classe, encara que sigui molt baixa, però encara hi ha una classe més baixa.

—Encara no hi ha prou consciència a la societat civil?
—Tinc la sensació que estem descol·locats. L’Europa dels valors va caient. La societat civil sempre ha estat un motor de canvi, però en un moment així tampoc no hi ha líders que facin un discurs de valors, i no d’interessos, que agafin les regnes. Crec que això ja va canviant amb la mobilització dels moviments socials i iniciatives com Open Arms. És una situació complexa. Hi ha molta gent indignada amb la situació dels refugiats que es mobilitza, però també n’hi ha que els agradaria fer alguna cosa i no saben què fer. Cal gestionar-ho per no caure en la situació de ‘no puc fer res, deixo de mirar’. Aquest és el nostre repte. Europa està en un moment de canvis profunds. Veurem si guanyen els interessos o els valors.

—Com valoreu la gestió que ha fet la Unió Europea d’aquesta arribada de persones refugiades?
—És decebedora perquè Europa té por. Crec que abans hi havia un sentiment d’empatia. Ara tots els discursos són de por a l’immigrant. L’essència d’Europa parteix dels valors. Faig una metàfora: a Sud-àfrica la gent que té diners viu en cases molt maques, però envoltades de tanques. Això et treu la qualitat de vida i la llibertat. Si Europa fa això, perd la llibertat. En l’equilibri entre la por i la llibertat i els valors, crec que va guanyant la por.

Jordi Bilbeny: ‘Amaguen la data del naixement de Colom perquè demostra que era català’

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és un dels intel·lectuals més controvertits del país. Les seves investigacions l’han dut a assegurar que el descobridor d’Amèrica és el barceloní Joan Colom, que Cervantes era català i que alguns dels principals textos anònims de la literatura castellana en realitat els varen escriure catalanoparlants. És cert que cada aportació ve reblada per una allau de crítiques des de la filologia i la historiografia oficial, però nogensmenys cada vegada aconsegueix més ressò i seguidors per continuar desenvolupant la tasca de descobriment de l’ocultació sistemàtica o del seu segrest. En el cas del ‘descobridor d’Amèrica’, ha escrit sis llibres per demostrar la seva tesi i ara acaba de publicar-ne el setè, La data de naixement d’en Colom, amb el subtítol: ‘Una proposta per a la identificació d’en Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran, nascut el 1424.’ Es tracta d’una obra breu amb més de 500 notes al peu i que defensa, a grans trets, que l’Almirall era Joan Colom, que la descoberta d’Amèrica la féu essent ja força gran i que morí amb més de noranta anys. Torna en Bilbeny i torna amb el seu tema estrella, la catalanitat de Colom.

 

—Heu dedicat una bona part de la vostra vida professional i investigadora a la figura de Colom i n’heu publicat sis llibres abans d’aquest. Per què aquesta nova entrega?
—Al marge dels que tinc publicats, n’hi ha set o vuit més empantanegats a l’ordinador i el material s’ha de treure perquè si està tancat no genera res ni provoca moviments intel·lectuals. S’acostava Sant Jordi i vaig decidir agafar aquest material sobre la data de la naixença d’en Colom, i en un mes i mig el vaig acabar d’enllestir i preparar per publicar-lo. La qüestió de la data és important per saber de qui parlem, si del Colom català o del Colombo genovès. Amb els llibres anteriors, la meva tesi ja quedava clara, però pel que fa a la història, aquest país es dedica a practicar el ‘rajoisme’ polític, que és mirar cap a una altra banda, i això m’obliga a mi a anar traient tota la informació de què disposo fins que no es tanqui el tema.

—Sorprèn que el mateix Almirall i els seus exegetes no hagin aclarit mai aquest dubte…
—Per descomptat, el fet estrany és que aquesta dada no es digui. Qualsevol biògraf comença la relació dels fets del seu biografiat explicant quan va néixer, qui són els seus pares i on ha crescut. Hi ha un munt d’erudits que s’estranyen que a les biografies de Colom no hi hagi la data de naixement, però és que tot allò que pot relacionar Colom amb Catalunya i Barcelona s’ha esborrat. Fins i tot es dissimula amb la tornada i s’intenta passar per alt, quan està demostrat que quan l’Almirall ve a Barcelona no és que s’estigui a casa dels Colom de Barcelona, sinó que s’està a casa seva, però això no ho pots saber si no tens la documentació. Els cronistes esborren la data de naixement de Colom perquè demostra que era català. Això permetrà més tard identificar-lo intencionadament amb el Colombo genovès, un personatge que va existir, però que era un llaner sense estudis que no navegava pràcticament mai i que no va poder ser qui descobrís Amèrica. Colom tenia escut d’armes, experiència corsària a favor de Renat d’Anjou i, així, la data cau al costat de la tesi d’un Colom barceloní, molt més gran quan descobreix Amèrica, que mor de vell o de ‘senectute bona’, malaltia que afectava la gent més gran.

Com més detractors teniu més s’enforteixen les vostres teories, i amb aquest llibre ja en teniu força, perquè entre més coses us defensau dels atacs rebuts…
—Són detractors en el sentit clàssic de la paraula, sí, però per ser detractor de res, els interessats haurien de tenir formació i alguns arxivers no la saben o no la tenen en compte, i no em volen donar la raó. Diuen que Colom era mort en el moment del descobriment, però jo demostro que és ben viu i que els documents que diuen que és mort fan referència a una mort civil, habitual en cas d’enfrontaments militars o en absència llarga al país per poder accelerar tràmits. I tot i així, continuen insistint en aquest fet. Nito Verdera, per exemple, explica que ‘en Bilbeny diu que té uns documents, però jo no els he vistos’ i com que no els ha vistos, llestos.

—Bé, és que ell defensa que el descobridor era eivissenc, i així la seva teoria se’n va en orris…
—Teoria que no s’aguanta per enlloc, no hi ha res darrere de la seva il·lusió, que en canvi s’ha magnificat de manera espectacular. Dels Colom de Barcelona en tenim tot l’arbre genealògic, papers, documents… Però si aquest és el país que volem, on teories inversemblants tenen una gran cobertura, en bona part per culpa de la poca formació cultural que hi ha als mitjans de comunicació, doncs és el que tenim. L’especulació triomfa i, en canvi, de la recerca seriosa en diuen invenció…

—Així doncs, el descobridor d’Amèrica és en Joan Colom i Bertran.
—Sense cap mena de dubte. És el Jõao portuguès, és l’home que té una néta que es diu Joana i que bateja com a Joana a l’illa de Cuba. És el mateix home que trobem en l’expedició danesa de 1477 a Grenlàndia, en què fa de pilot de nau, una expedició narrada en llatí on apareix un Johanes com a pilot. El nom de Cristòfor l’adopta després del descobriment, s’identifica amb el sant portador de Crist per sobre de les aigües i és molt possible que aquest canvi de nom es degués al fet simbòlic d’entrar en un orde religiós o militar i que hi hagués una al·legoria de l’extensió del cristianisme sobre les aigües que representen també els viatges colombins. És aquest Joan que ha estat a la causa de la Generalitat contra els Trastàmara en la guerra civil i és aquest Joan que porta el taüt del Conestable i que s’ha casat amb Felipa de Coïmbra i que per això té rang de noblesa que li permet tenir el títol de virrei. Tot encaixa amb aquest Colom urgellista enfrontat als Trastàmara i del qual desconfiava tant en Ferran el Catòlic perquè ambdós se saben el passat. Ja ho va descobrir l’Ulloa, l’investigador peruà que el 1927 s’instal·la a Catalunya perquè es topa amb la família i vol aproximar-s’hi. És el primer que s’acosta a la identitat real.

—Parlau sistemàticament de censura i apropiació de la història per part de Castella. Però realment els calia?
—Jo no sé si els calia o no, però sí que sé que van fer-ho. No m’agrada la història ficció, exposar què hauria passat si un rei o un altre hagués fet una cosa o l’hagués deixada de fer. El cert és que el 1503 s’estableix una censura d’estat que diu que tot allò que s’imprimeixi en els territoris dels Reis Catòlics primer ha de passar per la supervisió religiosa. Ben aviat, en temps de Felip II, aquesta censura serà exercida pel Consell Reial, és a dir, pel braç polític. Per què ho fan? Doncs perquè no volen que la gent pensi diferent i s’organitzi d’una manera diferent. L’espècie humana sempre ha estat controlada pels governants mitjançant les lleis, i la llei d’impremta ho vol tenir tot supervisat. En molts casos, aquesta censura ha implicat una reescriptura no innòcua, en què es canvien els llocs, els noms i els fets. I això fan.

—Però em sembla que això que defensau no va agradar gaire a la universitat, i us vau quedar sense doctorat…
—Tot va passar perquè un dia jo presentava un llibre o un article als mitjans i El País va demanar qui era el meu director de tesi i jo vaig explicar-ho. L’home em va trucar i em va dir que no li havia agradat sortir, però la informació és pública, hi havia un contracte públic. Jo volia fer la tesi sobre la censura als llibres d’història i es van posar molt nerviosos. Els suposats defensors del mètode científic, la majoria de vegades, funcionen amb el si l’encerto l’endevino i no saben distingir sobre la veracitat dels documents. Al final, em va demanar que busqués un altre director, però en cinc anys cap no va voler dirigir la meva tesi. Com poden acusar-me de manca de rigor quan ells no manegen les eines per distingir un document verídic d’un de fals? Passava que jo explicava el que no volien que expliqués, i la cosa que més em preocupa és que la història de Catalunya, molt sovint, la redueixen a un acte de fe que fan els conversos, i la ciència no pot basar-se en actes de fe.

—Quin és el vostre objectiu?
—Per mi, parafrasejant aquella frase de Joan Fuster que diu que llegir és rellegir, llegir és pensar i vull –ho he dit algun cop– eixamplar la consciència, sóc un cercador de consciències. Vull fer pensar, sí, però ho vull fer al marge de la pista d’Scalextric on els cotxes fan voltes sense parar i sense sortir-ne. Sovint volen que el nostre pensament sigui així.

—D’aquí prové, suposo, una part de la motivació de la creació de l’Institut de Nova Història.
—L’Institut va començar a funcionar fa uns deu anys, amb la voluntat de donar-me una cobertura professional. Em dedico a la investigació històrica des dels 27 o 28 anys i des de llavors sempre he hagut de treure diners del sou per a la recerca i haver de combinar feines i flexibilitats per poder recercar. A mesura que vaig anar publicant i fent més conferències, vaig aconseguir més recursos i al voltant meu es va anar acostant gent, tant investigadors per una banda com petits mecenes per una altra, que volien contribuir a redescobrir la nostra història i que sovint han fet aportacions molt valuoses, com la de les més de 150 persones que han passat pels simposis a Arenys de Munt, per exemple.

—El vostre llibre també és una defensa contra nombrosos atacs que heu patit. Un dels més bèsties és el del Centre d’Estudis Colombins, del qual formàreu part…
—A la gent del centre jo els era útil quan era un noi simpàtic que publicava coses i que els estava bé. Ells començaven a insinuar que potser, si no s’havia de molestar ningú, es podia pensar que en Colom era català. Quan jo publico que és en Joan Colom i Bertran, que bona part de la marineria era catalana, que varen sortir del port de Pals i que no ens havíem d’avergonyir de res, varen entrar en pànic. Només volien dir que en Colom era català i mantenir tota la resta de la història colombina tal qual. Van deixar de publicar-me articles que estaven d’acord amb totes les fonts excepte les de l’estat, que sembla que són les úniques que els interessen, perquè són el braç ximple de la inquisició espanyola, com la Universitat, i no ho saben.

—Tot i això, que Colom sigui català i sigui en Joan Colom i Bertran no seria una gran diferència. Vull dir, va descobrir Amèrica per a la corona de Castella, aquest és un fet innegable. No passaria res per admetre-ho…
—Això és veritat per a la gent que està al marge de l’oficialitat espanyola o fins i tot de la Generalitat de fa dos dies. No passaria res si tots tinguéssim una altra ideologia i no estiguéssim pendents de què diran a Madrid. Però una cosa que m’ha ensenyat el tracte amb la gent és que abans de veure la documentació ja et diuen que això és impossible i que no pot ser. A molta gent no li importaria, però tot depèn del que tu tens a perdre. En funció d’això defenses una causa o una altra, i si Colom és català alguna cosa s’ha de moure. Jo em faig gran descobrint la llengua, la nació, la independència, la cultura i Colom podria ser un tema per a un país adult, però tothom ha intentat que plegui, vaig estar cinc anys en silenci abans de poder publicar el primer llibre i gairebé no es podia parlar de res. Colom té una dimensió internacional i l’hauríem d’aprofitar.

—De fet, proveniu de la filologia. Com s’acosta un filòleg al segle XV català?
—Que jo sàpiga, els llibres d’història estan escrits amb lletres. Un poema de Riba o d’Ausiàs March o d’Espriu s’analitza de la mateixa manera que quan s’intenta desvelar un enigma històric. A mi em varen educar totalment en castellà i el primer llibre en català me’l van deixar al Centre Excursionista. Després a casa vam tenir la Història de Catalunya de Rovira i Virgili i la recerca lingüística i la històrica han tingut interessos paral·lels, com podria haver estat la política, l’economia o el dret, aspectes que no he desenvolupat.

—Les vostres recerques han atribuït catalanitat a Cervantes, a l’autor de La Celestina i del Lazarillo de Tormes i fins i tot a Leonardo da Vinci…
—En el cas de Da Vinci, és per la seva formació cultural, un patró que es repeteix en el cas de Colom. És impossible que un analfabet al marge de tot pugui anar a aprendre de pintar i surti fet un savi, no pot ser. Lleonard era un estudiós i erudit, era un científic. He estat tres o quatre anys per arribar a saber qui era. Jo pensava que era un intocable, un fill d’un papa, i no em vaig errar gaire, era un nebot de Sixt IV i germà de Juli II, i per això podia entrar al Vaticà i viure com vivia. Però és clar, fa 35 anys que em dedico a mirar els fets críticament, i aquesta és la manera de poder descobrir-ho.

—Per què penseu que en aquest país ens apassiona tant la història?
—Ens apassiona de la mateixa manera que en els anys cinquanta ens apassionava l’erotisme. Aquí, tot allò que està prohibit, tergiversat i ocult suscita el nostre interès, i encara més si afecta la memòria col·lectiva i ens ajuda a sortir de l’amnèsia. Els espanyols no tenen tanta passió perquè pensen que la història és com és, els catalans són més inquiets i tenen passió per tot allò que els han ocultat.

 

 

Remedios Varo, pintora, torna a Gràcia

Gracienca, surrealista i llibertària. Així presenta l’Ateneu Llibertari de Gràcia la sessió que avui celebrem en memòria i vindicació de Remedios Varo (Anglès, la Selva, 1908 – Ciutat de Mèxic, 1962), una de les pintores de l’ampla tradició surrealista i molt més: escriptora, artista gràfica, maga de les imatges. Juntament amb Maria José González i Dolors Marín, convocades per l’infatigable Xavi Oller, mirarem de fer emergir, en aquesta revetlla de Sant Jordi, el drac i la rosa d’aquesta artista formidable, massa desconeguda, ai, en el país on va nàixer i la ciutat, Barcelona l’oblidadissa, on va crear. La Varo és molta Varo. I se sap massa poc, fins entre estudiosos i curadors d’exposicions la mar de moderns, la seva petja catalana.

Gracienca, perquè la Varo tenia el pis i el taller a la plaça de Lesseps. No en queda ni rastre, allà. És el costum de la ciutat, que de tan cosmopolita que diu ser és provinciana fora mida, oblidant constantment on van viure i treballar els seus artistes, encara més les seves artistes. Cert que la Varo ha estat reconeguda amb uns jardins al barri de la Diagonal Mar: és un reconeixement secret, gairebé esotèric perquè només unes quantes persones a la ciutat saben qui va ser i què va fer. No li hauria desagradat: va ser una artista de l’alquímia, dedicada a fer reviure mons que, en la seva pintura, surten dels contes de fades de l’inconscient. Però molts trobem que ha de ser més present, més coneguda, menys secreta. Per cert, a veure si la Viquipèdia incorpora la seva activitat catalana, que va ser important.

Una altra bona notícia és que un dels seus quadres, pintats a Barcelona, ha entrat ben recentment al MNAC, cedit per una col·leccionista: Accidentalitat de la dona. Violència, un títol que expressa prou els motlles temàtics que la Varo va trencar des de ben jove.

Qui va ser aquesta dona, aquesta artista? Va nàixer a la vila d’Anglès –que sí que la té ben present—, on son pare, lliurepensador andalús, havia estat destinat com a enginyer hidràulic. De la mare sabem que era d’origen basc. El pensament avançat  del pare i el catolicisme de la mare van fer una mixtura en la filla, en l’empremta espiritual i fortament lliure que anirà prenent el seu art.  Seguint la vida nòmada de la professió del pare, va viure de petita al Marroc i després a Madrid. Es casa amb un altre artista i se’n va a París, on s’hi està un any. El 1932 s’estableix a la Barcelona republicana, fent de dibuixant publicitària. Viu intensament el clima polític –llibertari– i creatiu. S’integra en el Grup Logicofobista, la versió surrealista més radical a Catalunya que la guerra i l’exili desfaran. El 1936 coneix el poeta francès Benjamin Péret, arribat a Barcelona amb les Brigades Internacionals, un dels surrealistes més intensos. La parella anirà cap a França amb l’èxode republicà i després de moltes dificultats pròpies del moment farà cap a Mèxic, el 1941.

A Mèxic emergirà la Varo més personal, la de les hipnòtiques pintures que fan tornar al món primigeni dels misteris de la naturalesa i de l’art de l’alquímia, per reconstruir un món que havia estat fet miques. La seva amistat amb una altra surrealista exiliada, la britànica Leonora Carrington, hi serà cabdal, per a totes dues, en l’obra pintada i en l’obra escrita de totes dues.

Els joves i no tan joves que ara la recorden a Gràcia tenen un projecte, al qual em sumo de cor i de cap: donar el nom de Remedios Varo a l’Institut Secretari Coloma, que ara es diu ni més ni menys  com el primer inquisidor!

Que així sigui. Com diuen els amics de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, que una bruixa faci fora l’inquisidor.

Hi sou convidats, avui: carrer de l’Alzina, 5. A les 19 hores.

I bon Sant Jordi!

Les claus que decidiran les eleccions franceses més obertes

Aquest diumenge hi ha la primera volta de les presidencials franceses, uns comicis molt igualats en què quatre candidats tenen possibilitats reals d’anar a la segona volta, que es farà el 7 de maig.

Dos llocs per a quatre candidats
L’últim cap de setmana de novembre, François Fillon es convertia en el candidat de les Républicains i tenia gairebé assegurada la presidència de la república. El partit socialista, amb un impopular François Hollande, es dividia entre el vencedor de les primàries, Benoît Hamon, del sector més ecologista i esquerrà del partit i que defensa la renda bàsica universal, i un candidat independent, l’ex-ministre Emmanuel Macron, considerat d’extrem centre. Paral·lelament, Marine Le Pen, amb probabilitats de vèncer en la primera volta, semblava descartada com a guanyadora.

Però a Fillon li va sortir un escàndol per haver contractat, per feines parlamentàries fictícies, la seva muller i els seus fills. Aquest fet, pel qual s’ha obert una investigació judicial, va generar un descens del candidat conservador i va fer que alguns membres del seu partit li demanessin que renunciés a la candidatura.

Després de l’escàndol de Fillon, la parella de Le Pen a la segona volta semblava que seria Macron, candidat que, situant-se entre els dos grans partits, obtenia vots tant del centre com dels conservadors descontents i dels socialistes més moderats. El suport d’una part dels dirigents socialistes –com Manuel Valls– o la reunió amb Christian Estrosi, president conservador a la regió Provença-Alps-Costa Brava, ha enlairat la campanya del candidat de la plataforma En Marche.

Intenció de vot segons vot 2012 / Enquesta de BVA per Pop2017

 Macron obté, segons les enquestes, la meitat dels votants d’Hollande del 2012 (48%), sumats al 45% del centrista Bayrou i fins i tot a un 18% dels qui van votar Sarkozy. Però intentant sumar un electorat transversal, a mesura que ha avançat la campanya, han sorgit ambigüitats sobre qüestions com els drets LGBT o la colonització d’Algèria, que va definir com un ‘crim contra la humanitat’, fet que l’ha fet descendir lleugerament en les enquestes.

Per la seva banda, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha sortit reforçat dels debats i de la divisió dels socialistes. Mélenchon ha aconseguit un 23% dels vots d’Hollande del 2012, per sobre del candidat oficial socialista, i s’ha convertit en el vot útil de l’esquerra. La recuperació parcial de Fillon ha fet que tant ell (19% a l’últim sondatge), com Mélenchon (19%), Macron (24%) i Le Pen (23%) tinguin opcions reals de passar a la segona volta.

En una hipotètica segona volta, tot indica que actualment Emmanuel Macron venceria, per un còmode marge, qualsevol dels altres candidats, mentre que Marine Le Pen, teòricament, perdria en qualsevol circumstància, fos qui fos el rival. Finalment, si es donés la fórmula més improbable que passessin Mélenchon i Fillon, les enquestes mostren un avantatge de més de deu punts del candidat d’esquerres.

Si Macron aconsegueix la presidència, succeirà també un fet insòlit en la política francesa, ja que el cap d’Estat només tindrà una plataforma política al seu voltant i no pas un partit. Molt possiblement hauria de governar sense el suport del parlament francès, de manera que tindria una minsa minoria en el legislatiu que obligaria a negociar amb més d’un partit a la vegada.

Si només es té en compte l’eix esquerra-dreta, hi ha fets sorprenents. Per exemple, en un duel Macron-Mélenchon, hi ha més votants lepenistes que es decantarien pel candidat més d’esquerres (24%) que no pas per Macron (20%). Fins i tot els lepenistes donarien més suport a Mélenchon (27%) que al candidat de la dreta (23%).

Aquest comportament es pot entendre per prioritats més que no pas per diferències. Els votants de Mélenchon i Le Pen poden compartir una visió jacobina de França o sobre l’economia, però mentre que la majoria dels de Fillon i Le Pen, segons les enquestes, decideixen el vot per qüestions com la seguretat, l’amenaça terrorista o la immigració, els votants de Macron, Hamon i Mélenchon ho decideixen pensant principalment en la desocupació, el futur de la seguretat social o l’honradesa dels candidats.

El perfil dels votants
La participació serà clau. Actualment, només un 66% dels francesos diu que està segur que anirà a votar, però diumenge la participació es podria situar entre el 72% i el 77%. Una baixa participació pot beneficiar Fillon, ja que té uns votats molt mobilitzats, principalment d’edat avançada, que acostumen a no fallar. En canvi, una alta participació s’espera que sigui favorable per Mélenchon i Le Pen, que tenen com a gruix de votants els joves i els obrers, respectivament. Ara per ara, només un 61% dels obrers i un 58% dels joves (de 25 a 34 anys) tenen decidit que aniran a votar.

Vot per ocupació / Enquesta de BVA per Pop2017

Cal destacar que la majoria de suport del Front Nacional no es troba en cap cas entre la gent gran o de valors més conservadors. Le Pen ha modernitzat el discurs racista del seu pare, amb un enfocament nacionalista francès i contrari al sistema polític i a la corrupció, i presenta els immigrants com un conflicte econòmic o xoc cultural, més que no pas racial. El vot prové principalment dels empleats i els obrers, en molts casos ex-votants comunistes, i en cap cas dels alts càrrecs, que es decanten més per Macron o fins i tot per l’esquerra de Mélenchon.

El vot al territori
El mapa electoral francès, encara que pugui passar qualsevol dels quatre candidats, se’l reparteixen entre Macron i Le Pen.

Sembla clar que Marine Le Pen obtindrà la majoria de vots a les tres regions del nord-est. Als Alts de França, Gran Est i Borgonya Franc Comtat, els votants lepenistes podrien superar amb comoditat el 30% dels vots. Al sud, a Provença-Alps, és on podria obtenir el percentatge més alt, amb un 35,5% dels vots. A Occitània –que inclou oficialment Catalunya Nord– i Còrsega també hi pot haver una victòria de Le Pen, encara que en aquest cas seria més ajustada.

A Catalunya Nord hi ha la possibilitat que guanyi Le Pen en la primera volta. El seu partit ja va ser primera força en les eleccions regionals, i en les eleccions presidencials del 2012 es va quedar a 4.000 vots de ser la candidata més votada.

Per la seva banda, Macron venç en tot l’Oest francès, on arriba al 30% del vot, igual que a l’Illa de França. Pel que fa a la resta de candidats, Fillon té un suport més homogeni, i destaquen feus conservadors com Borgonya Franc Comtat (20,5%), País del Loira (20%) o Còrsega (21%), però a causa de l’escàndol de les feines falses, es manté lluny de la primera plaça. En les regions incertes, com Normandia o Alvèrnia-Roine-Alps, és on les Républicains van guanyar en les eleccions regionals i ara hi ha un empat entre Le Pen i Macron.

Encara que l’enquesta no recull el creixement de les últimes setmanes de Mélenchon, aquest té un suport important a tot el sud, principalment a Nova Aquitània i París, mentre que Hamon té com a feu principal Bretanya, d’on prové.

Junqueras invoca la llibertat i el referèndum davant de Sáenz de Santamaría

La dimissió d’Isabel Martí ha avisat que l’acte al Caixaforum per a presentar la candidatura de la diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat no era un acte protocol·lari sinó que tenia un fort contingut polític. El vice-president del govern, Oriol Junqueras, també ho ha tingut clar, tot i que en principi no tenia previst d’assistir-hi, però s’hi ha vist obligat per la presència de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Junqueras, després de començar el discurs amb un to d’historiador parlant de dracs japonesos de vuit caps, ha fet una giragonsa que ha aixecat un murmuri a la sala. Ha parlat de llibertat i del referèndum, a partir dels valors de Sant Jordi, els d’amor a la cultura i els de llibertat. Després d’aquest preàmbul, ha recordat el moment que viu Catalunya: ‘Tots entendreu que faci referència a un acte que el govern ha fet aquest matí, al Palau de la Generalitat, que té com a patró Sant Jordi i que ens reafirma el nostre compromís col·lectiu amb la llibertat, amb la democràcia, amb el referèndum i amb la voluntat d’escoltar tothom.’ Junqueras ha acabat el seu parlament amb un gens discret ‘que tinguem molta sort’.

L’acte l’ha acabat la vice-presidenta del govern espanyol, que ha apel·lat a la unitat entre les institucions perquè la diada de Sant Jordi sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, garantint el compromís del govern espanyol de donar suport a la candidatura que impulsen la Cambra del Llibre i el Gremi de Floristes. Soraya Sáenz de Santamaría no s’ha pogut estar de contestar a Junqueras i, aturant-se un moment i mirant-lo, li ha volgut dir que a Castellà també estimen la llibertat.

L’acte ha comptat amb la presència destacada del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, el conseller de Cultura, Santi Vila, la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, i el tinent de batlle d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni.

Santamaría ha regalat el llibre La parte inventada, de Rodrigo Fresán. Després, Junqueras ha explicat a la premsa que el llibre realment era per a Santi Vila, però que l’ha rebut ell com a màxima representació institucional de la Generalitat.

Abans d’aquestes intervencions, el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis, ha augurat un procés llarg fins que Sant Jordi pugui ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Així mateix, ha afirmat que el repte de tenir aquest segell s’havia d’abordar amb la complicitat de les administracions.

Les perles: el petó apassionat de Messi i Cristiano Ronaldo i vídeo que explica l’èxit turístic de Barcelona

Les perles d’avui

El petó que ha fet la volta al món. ‘L’amor és cec’, així es titula l’obra de l’artista Tvboy que ha sorprès els barcelonins. El dibuix es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona i hi apareixen Leo Messi i Cristiano Ronaldo fent-se un petó. La imatge ha donat la volta al món i s’emmarca en la diada de Sant Jordi de diumenge.

L’artista és molt popular i fa uns mesos va regalar a Carles Puigdemont un retrat de Harry Potter amb la cara del president.

L’èxit turístic de Barcelona en un minut. La cadena de televisió nord-americana CNN ha publicat un vídeo que resumeix en un minut l’èxit turístic de Barcelona. ‘La capital de Catalunya va ser el cor d’un imperi marítim i encara atrau viatgers de tot el món’, diu el vídeo. Entre les explicacions s’intercalen imatges de la Sagrada Família, les platges o la Boqueria. Ací podeu veure el vídeo sencer:

Barcelona, capital of Catalonia, is famed for its sunshine, beaches, cuisine and architecture: pic.twitter.com/WxXvVzzzNH

— CNN Travel (@CNNTravel) 20 d’abril de 2017

La cuina catalana que triomfa als EUA. La prestigiosa revista GQ’s ha fet una llista dels millors restaurants dels Estats Units entre els quals hi ha el Tarsan i Jane, a Seattle, que fa cuina de Catalunya i del País Valencià amb tocs del pacífic. Podeu veure’n alguns dels seus plats ací.

Les notícies del dia

Unitat pel referèndum. El govern de la Generalitat ja ha escenificat avui al pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca. ‘Ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania’, diu el text que han anat signant tots els consellers del govern. Ho podeu llegir ací. En aquesta anàlisi un hem explicat les principals claus per a entendre la importància de l’acte d’avui.

Dimissió ‘per coherència’. L’editora de La Campana, Isabel Martí, ha dimitit de la junta directiva de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana perquè no veu ni lògic ni normal que s’hagi convidat la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a l’acte que aquest divendres al vespre donarà suport a la candidatura de la diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En declaracions a VilaWeb, Martí ha dit que no creia que pertoqués, ni a la seva editorial ni a l’associació de la qual formava part, de convidar Sáenz de Santamaría per la diada. ‘No crec que l’Associació d’Editors ni La Campana hagin de convidar la senyora vice-presidenta del govern espanyol per Sant Jordi’, ha subratllat l’editora. Teniu tota la informació (i també el context polític) en aquesta peça.

Barcelona presenta candidatura. La batllessa de Barcelona, Ada Colau, el conseller de Salut, Toni Comín, i la ministra espanyola de Sanitat, Dolors Montserrat, han acordat d’oferir la torre Agbar per a acollir l’Agència Europea del Medicament (AEM) si Barcelona se’n converteix en la seu. La decisió s’ha pres en una reunió entre les tres institucions per a impulsar la candidatura de la ciutat a acollir aquest organisme, encarregat d’autoritzar els nous medicaments a Europa. Us en donem tota la informació ací.

El govern no farà marxa enrere.‘Si no ens podem expressar lliurement en un referèndum, significa que hi hagut una resposta de l’estat totalment injustificada i desproporcionada, les conseqüències aleshores no seran tornar enrere, sinó seguir endavant’. Així s’ha expressat el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, avui en una entrevista al diari portuguès Diário de Notícias. Us ho expliquem ací.

EL PP se’n desdiu. Els diputats i senadors del PP elegits per les tres circumscripcions valencianes no acudiran el proper dimarts, 25 d’abril, a l’acte convocat pel president de les Corts, Enric Morera. En l’acte els diputats valencians i els diputats escollits al País Valencià pel parlament espanyol reivindicaran units un finançament just, en protesta per les disposicions del pressupost general de l’estat. En parlem ací.

Les recomanacions

Avui a VilaWeb hem publicat aquesta entrevista amb el diputat ecosocialista danès Christian Juhl: ‘Entendríem un referèndum unilateral, però ens estimaríem més que Madrid escoltés la gent’.

També us recomanem l’entrevista amb l’escriptora i periodista Mercè Ibarz que acaba de publicar L’amic de la Finca Roja: ‘Ens domina el provincianisme vestit de cosmopolita’

Si voleu aprofundir en la figura de Josep Palau i Fabre des del punt de vista de Julià Guillamon i Vicenç Altaió, no podeu passar per alt aquest article de Montse Serra.

 

 

El fiscal demana presó incondicional per a Ignacio González

El fiscal de l’Audiència espanyola Carlos Yañez ha demanat presó incondicional per a l’ex-president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, un cop aquest ha acabat la declaració –que s’ha allargat 2 hores i 45 minuts- per a esclarir la seva gestió com a president de l’empresa pública Canal de Isabel II de Madrid. El jutge considera que González, juntament amb els altres 12 detinguts hauria desviat de les arques públiques 23 milions d’euros a través d’operacions de l’empresa i de les seves filials a llatinoamèrica.

Segons el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco es van produir irregularitats en l’adquisició per part de la filial brasilera del Canal de Isabell II de l’empresa Emissao, ‘hipervalorada fictíciament’ per a pagar comissions prohibides i per a desviar diners públics a comptes bancàries per a l’enriquiment injust de la trama.

González ha passat a disposició judicial a les 6 de la tarda després de la seva detenció aquest dijous. Contràriament al seu germà, Pablo –que no ha volgut contestar les preguntes del jutge-, l’expresident de la Comunitat de Madrid ha declarat davant el magistrat, tot i que encara no n’han transcendit els detalls.

Cuixart titlla de cínic el suport del govern espanyol a Sant Jordi

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, ha considerat un acte ‘d’absolut cinisme’ i un ‘intent d’humiliació de l’estat espanyol’ el fet que ‘desembarqui’ a Catalunya per Sant Jordi i digui que ho fa per mostrar ‘total suport’ a la llengua i la cultura catalanes. ‘Venir aquí i dir que valores la cultura catalana quan l’ataques sistemàticament per terra, mar i aire i atemptes contra la integritat i la cohesió de la llengua és un intent de colonització del que representa la llengua i la cultura catalanes’, ha manifestat. Cuixart es refereix a la presència de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a l’acte de suport a la candidatura de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, que té lloc aquest divendres a la tarda a Barcelona.

El president d’Òmnium ha volgut recordar que aquest estat que ara dóna suport a la candidatura de Sant Jordi és el mateix que ‘no cessa en els seus atacs sistemàtics contra la llengua i la cultura del nostre país, la seva internacionalització i la cohesió social que defineixen la diada de Sant Jordi’. ‘No és compatible dir que defenses una llengua i alhora voler espanyolitzar els infants catalans’, ha sentenciat el president d’Òmnium.

‘No és compatible fer bandera de la defensa de la cultura d’un país des d’un govern que ofega el sector cultural amb un IVA del 21%, o que retalla en un 44% les aportacions als equipaments culturals catalans en 5 anys’, ha argumentat Cuixart. ‘Això és autèntica marginació pressupostària’.

A més ha afegit que aquestes ‘retallades’ ja no es poden ‘emmascarar’ en el context estricte de crisi econòmica. ‘En els pressupostos generals de l’estat d’aquest 2017, l’abisme pressupostari en les partides destinades als equipaments culturals de Catalunya i Madrid es manté’. Així, mentre el MNAC rebrà dos milions d’euros i el MACBA en rebrà un, el Museu del Prado en té pressupostats 46 i el Reina Sofia 38.

Cuixart també ha volgut manifestar que si bé el govern espanyol defensa que la visita a Barcelona de Sáenz de Santamaria és per mostrar el seu respecte per la llengua catalana, ‘sembla oblidar que representa un govern que vol espanyolitzar els nens catalans, encara no permet l’ús del català al Congrés de Diputats i trenca la unitat lingüística distingint entre català i valencià al web del Ministeri de l’Interior, entre d’altres’.

Finalment, el president d’Òmnium Cultural ha recordat que l’entitat dóna ple suport a la declaració de la festa de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial Cultural de la UNESCO. ‘Volem un Estat propi per poder decidir nosaltres mateixos quins elements de la nostra cultura popular volem com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat’, ha afirmat.

La CNN explica amb un vídeo d’un minut l’èxit turístic de Barcelona

La cadena de televisió estatunidenca CNN ha publicat un vídeo que resumeix en un minut l’èxit turístic de Barcelona. ‘La capital de Catalunya va ser el cor d’un imperi marítim i encara atrau viatgers de tot el món’, diu el vídeo. Entre les explicacions s’intercalen imatges de la Sagrada Família, les platges o la Boqueria. Ací podeu veure el vídeo sencer:

Barcelona, capital of Catalonia, is famed for its sunshine, beaches, cuisine and architecture: pic.twitter.com/WxXvVzzzNH

— CNN Travel (@CNNTravel) 20 d’abril de 2017

Ofereixen la Torre Agbar com a seu de l’Agència Europea del Medicament

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, el conseller de Salut, Toni Comín, i la ministra espanyola de Sanitat, Dolors Montserrat, han acordat d’oferir la torre Agbar per a acollir l’Agència Europea del Medicament (AEM) si Barcelona se’n converteix en la seu. La decisió s’ha pres en una reunió entre les tres institucions per a impulsar la candidatura de la ciutat a acollir aquest organisme, encarregat d’autoritzar els nous medicaments a Europa.

La torre Agbar és propietat de Merlin Properties, que ha acceptat de mantenir l’exclusivitat de l’edifici per a l’Agència fins al juny d’enguany, quan s’ha de resoldre la futura ubicació de la institució. Fonts de l’ajuntament han explicat a VilaWeb que Merlin no rebrà cap mena de compensació econòmica a canvi de treure del mercat la Torre Agbar durant dos mesos. Tampoc s’ha pactat cap mena de lloguer si Barcelona esdevé seu de l’AEM. ‘És quelcom que hauran d’acordar l’agència i el propietari de l’edifici’, han declarat les mateixes fonts.

Actualment, la seu es troba a Londres, però haurà de canviar de ciutat arran del Brexit. La majoria dels estats de la Unió Europea (21 dels 27) opten a convertir-se en la nova seu. A l’Agència hi treballen unes 1.000 persones i disposa d’una plantilla de 890 treballadors fixos.

Malgrat que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, donarà suport a aquesta candidatura, les possibilitats que Barcelona es converteixi en la nova seu de l’AEM són escasses. L’ex-ministre d’Afers Exteriors espanyol José Manuel García–Margallo va explicar al setembre de l’any passat que l’objectiu de l’estat espanyol era l’Autoritat Bancària Europea, que es troba a Londres i podria ubicar-se a Madrid. És per això, va explicar, que hi havia molt poques possibilitats que l’AEM establís la nova seu a l’estat espanyol. A tot plegat, si ha de sumar que Madrid vol acollir l’Autoritat Bancària Europea, que també té seu a Londres actualment.

L’anunci de l’ajuntament arriba després que Colau impedís que l’emblemàtic edifici es convertís en un hotel de luxe arran de la moratòria de noves places hoteleres impulsada l’any 2015. A principi d’any, Merlin va adquirir l’edifici a la promotora Ermin Capital per 142 milions d’euros i va anunciar que destinaria l’espai a oficines amb una previsió de rendibilitat anual del 6,5%. També es va comprometre a fer reformes per un valor de 15 milions d’euros.

Romeva afirma al principal diari portuguès que el govern no es farà enrere si l’estat prohibeix el referèndum

‘Si no ens podem expressar lliurement en un referèndum, significa que hi hagut una resposta de l’estat totalment injustificada i desproporcionada. Les conseqüències, aleshores, no seran tornar enrere sinó continuar endavant.’ Així s’ha expressat el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, avui en una entrevista al diari portuguès Diário de Notícias.

Romeva ha reiterat que en cap cas hi havia la voluntat de trencar legalitats, sinó de respectar el mandat democràtic del poble de Catalunya, un fet que també s’ha refermat en l’acte al Pati dels Tarongers d’aquest mateix divendres en què el govern en pes s’ha compromès a continuar impulsant el referèndum.

El conseller ha explicat que el govern respecta i respon a l’opinió de la majoria de Catalunya, ‘que és el desig de votar’. Romeva ha recordat que del 75% al 80% de la població catalana entén que la solució passa per votar en un referèndum ‘amb totes les garanties’ en què el no i el sí puguin expressar-se en igualtat de condicions, ‘en un procediment amb absoluta imparcialitat’.

Però ha alertat que si l’estat espanyol continuava dient que no, el govern faria igualment el referèndum. I ha afegit: ‘El més normal, o millor dit, el més lògic seria fer-lo amb l’acord del govern espanyol, però si continuen insistint que no volen ni parlar-ne…’.

Romeva ha reiterat que el problema no era jurídic, sinó polític, i ha assegurat que si el govern espanyol ho volgués, el referèndum es podria fer. ‘Nosaltres no volem fer un referèndum il·legal. En volem un de legal i amb garanties, perquè ha de ser vinculant i amb conseqüències’, ha insistit.

També ha afirmat: ‘Volem, demanem, instem el govern espanyol a asseure’s en una taula i discutir com, quan i amb quina pregunta el fem. Si continuen dient que no, que és el que fan tots els dies, el farem igualment. No perquè no es pugui fer amb la legalitat espanyola, sinó perquè políticament el govern espanyol no ho vol.’

Romeva no ha negat la possibilitat d’una nova declaració d’il·legalitat del Tribunal Constitucional després d’aquest hipotètic referèndum. ‘És possible. Llavors estarem en un xoc de legalitats. Però, repeteixo, el problema no és d’il·legalitat, és polític. El conseller també s’ha referit a les declaracions del vice-president Oriol Junqueras, en què no descartava una declaració unilateral d’independència. ‘En cas que no ens permetin de cap manera fer el referèndum, i això significa que no el pots fer perquè t’ho impedeixen físicament, nosaltres el farem igualment, però això tindrà conseqüències, perquè entendrem que estarem automàticament legitimats per a declarar la independència a partir del referèndum. Si no ens podem expressar lliurement en un referèndum, significa que hi hagut una resposta de l’estat totalment injustificada i desproporcionada, les conseqüències aleshores no seran tornar enrere, sinó continuar endavant.’

Unió de Pagesos cedeix les oficines per a recollir signatures pel referèndum

El sindicat agrari Unió de Pagesos ha posat a disposició de la ciutadania les 25 oficines que té arreu del país per la campanya ‘Perquè és el meu dret: referèndum” amb l’objectiu de recollir signatures des de Sant Jordi fins al 15 de maig. Així, el sindicat tindrà seus que funcionaran com a centres que proveiran de material de la campanya per a les entitats socials que la porten als carrers de pobles i ciutats i alhora totes les seus seran punt de recollida de signatures.

 

Government to call the referendum and apply its results, despite Spain’s threats

Calling a referendum on independence continues to be one of the Catalan Government’s steadfast priorities. In order to share a message of unity with the pro-independence movement and confirm the executive’s commitment to hold the vote, the entire executive, led by Catalan President, Carles Puigdemont, and Catalan VP, Oriol Junqueras, signed a manifesto this Friday at a symbolic event held in the ‘Pati dels Tarongers’ courtyard, at the Catalan Government headquarters. Puigdemont insisted that the Government will “organize, call, and celebrate” the referendum and apply its results, despite Spain’s “threats and attempts to limit Catalonia’s self-government” and insisted that this is what “the vast majority of Catalans” want the executive to do.

“Today, the Government solemnly reaffirms, despite the threats and attempts to limit Catalonia’s self-government, its determination to organize, call, and celebrate the referendum desired by the vast majority of Catalans,” he said during the event. Moreover, he insisted that the referendum is being prepared “by many hands”.

In a similar vein, Catalan VP Oriol Junqueras pointed out that the objective of this Friday’s event is to “swear together and to each other” that the entire Government “will do whatever we need to do so that the citizens of Catalonia can participate in, can celebrate, and can win this referendum”. Junqueras emphasized that this is not only the commitment of the executive but that of the Parliament’s majority, which emerged from the 2015 Catalan elections, and in compliance with a “mandate which is perfectly legitimate and legal”. He also stated that the institutions across the country, including the municipal governments and civil society, are in favor of holding the referendum and noted that “the coordination of all these groups” is the “power necessary to turn commitment into reality”.

The entire executive attended the ceremony and signed a manifesto, read by Laura Borràs, Director of the ‘Institució de les Lletres Catalanes’, a Catalan Government organ which promotes reading and access to literature. The text states that historically the Spanish State has found it hard to resolve differences through dialogue and negotiation and has opted for using force instead, “disdaining Catalonia’s freedoms”. The manifesto listed examples like the “lack of democratic respect” the “mutilation” of the Catalan Statute of Autonomy, the rights and freedoms established in that document, and the recent prosecution of Catalan leaders for allowing a symbolic vote on independence in 2014.

The text also defends the “legitimacy” of the Government in carrying out the referendum. “The Government which gathers together today is the consequence of the desire of a vast majority of Catalans, not the other way round,” said Borràs.

Puigdemont, als mossos: ‘Sou servidors públics, no pas al servei d’un govern, sinó dels ciutadans’

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destacat l’exemple de compromís dels Mossos d’Esquadra com a servidors públics i els ha recordat que no estan al servei d’un govern, sinó dels ciutadans. En el discurs de clausura del Dia de les Esquadres, Puigdemont ha elogiat els mossos com un cos cada vegada més respectat, professionalitzat i en línia del que exigeix la societat, gens llunyà al patiment i els anhels de la gent, així com rigorós i confiable.

El president de la Generalitat ha demanat un rol molt més actiu i participatiu dels mossos en la lluita contra els grups armats i també l’ha reivindicat com un cos absolutament preparat i compromès” que ha guanyat un prestigi merescut i que s’han situat al primer nivell en aquest àmbit.

 

Pàgines