Acció per la República defensa la creació d’una nova organització política al voltant de JxCat, sota el lideratge del president Carles Puigdemont i ‘alliberada de males praxis antigues’. En un comunicat, la formació independentista defensa que, perquè la voluntat de ruptura tingui opcions de construir una alternativa guanyadora, cal que tots els qui hi vulguin ser ‘s’articulin d’una nova manera a l’entorn’ de Puigdemont. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Defensem la construcció d’una nova organització que sigui radicalment democràtica, desacomplexadament independentista, oberta a tots els qui s’hi vulguin integrar, definida en tot des de la base, estructurada paritàriament, alliberada de males praxis antigues, vertebrada per una concepció digital, àgil i moderna, capaç de dir sempre les coses pel seu nom’, reclama el comunicat.

També defensen ‘l’objectiu tàctic de governar l’autonomia, per més minsa i insuficient que sigui’, però tenir alhora ‘l’objectiu estratègic de fer la república, que ara és més necessària que mai’. Acció per la República també constata que la crisi sanitària ha demostrat la ‘necessitat’ que Catalunya s’independitzi. La diputada Aurora Madaula i el parlamentari Ferran Mascarell (els dos de JxCat) formen part d’Acció per la República.

Podeu llegir ací el comunicat complet:

The post Acció per la República se sumarà al nou partit de Puigdemont appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Suprem ha acceptat l’abstenció presentada pel magistrat Miguel Colmenero com a ponent del recurs de cassació interposat pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobediència. El magistrat va demanar apartar-se del cas en haver estat membre de la Junta Electoral Central, òrgan al qual Torra hauria desobeït en mantenir pancartes en edificis de la Generalitat durant la campanya electoral municipal.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

No obstant això, la sala no admet la recusació demanada per Torra d’uns altres onze magistrats de la mateixa sala, que havien de prendre la decisió sobre l’abstenció de Colmenero. Concretament són Manuel Marchena, Andrés Martínez, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Ana María Ferrer, Pablo Llarena, Vicente Magro, Carmen Lamela i Eduardo Porres.

En la interlocutòria, el Suprem afirma que la recusació és ‘extemporània’ i es fonamenta en ‘causes que s’invoquen de manera arbitrària, que no guarden relació amb l’objecte del plet o causa, que no és altre que un incident d’abstenció, i la seva concurrència és descartable ‘ab initio’ si tenim en compte que no comprometen la imparcialitat dels magistrats que s’han de limitar a decidir si estimen justificada una abstenció’.

Afegeix que la recusació es planteja contra tota la sala penal en el si d’un incident, per la qual cosa, d’acord amb diferents resolucions del Tribunal Constitucional, ‘no té substantivitat jurídica i no és creditora d’una decisió sobre el fons’. Per això rebutja de ple l’admissió a tràmit de la recusació.

The post El Suprem rebutja la recusació d’onze magistrats en la causa de Torra però accepta la del ponent appeared first on VilaWeb.

El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, i la presidenta de la CAPPEPV i la Fundació Sambori, Laura Font, s’han reunit amb el nou director d’À Punt Alfred Costa i amb el Cap de la Unitat de Projecció Social Albert Vicent a la seu d’À Punt Mèdia a Burjassot. Segon googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Escola Valenciana ha transmès a Costa i Vicent la necessitat d’una major quota d’entreteniment i contingut audiovisual en valencià per a públic infantil i juvenil. L’entitat ja va demanar la modificació de la graella televisiva durant el confinament per a oferir nous continguts dirigits a gent jove i xicalla.

Tant Escola Valenciana com À Punt Mèdia han destacat la voluntat de continuar treballant conjuntament en la tasca de normalització del valencià, així com la intenció d’explorar noves formes de col·laboració. De fet, Escola Valenciana i la Fundació Sambori ja van acordar en maig compartir amb À Punt el seu contingut educatiu en català mitjançant la signatura d’un conveni.

Finalment, Escola Valenciana ha aprofitat l’avinentesa per a oferir el seu suport a La Colla, gràcies a la seva xarxa i la connexió amb els centres escolars. Així, ajudaran a fer que els continguts de la cadena arriben a l’alumnat i puguin ser utilitzats com a complement didàctic.

The post Escola Valenciana es reuneix amb À Punt per a demanar més contingut infantil i juvenil en català appeared first on VilaWeb.

El govern dels Estats Units ha comprat gairebé la totalitat de l’estoc del remdesivir, un dels medicaments que les agències nord-americana i europea han aprovat per a tractar casos greus de la covid-19. El departament de Salut dels EUA ha anunciat que ha comprat dosis suficients del medicament per a tractar 500.000 pacients. D’aquesta manera, cap altre govern podrà adquirir el remdesivir fins al setembre. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

The President has secured more than 500,000 treatment courses of the drug remdesivir for American hospitals through September. We are doing everything in our power to learn more about life-saving therapeutics for COVID-19 and secure access for Americans. https://t.co/uDjHtF9MR2 pic.twitter.com/bPPbgtjKod

— Secretary Alex Azar (@SecAzar) June 29, 2020

En una nota de premsa, el departament ha explicat que aquest mes de juliol es compraran 94.200 tractaments, el que representa la totalitat de la producció de Gilead Science. Així mateix, s’adquirirà el 90% de la producció dels mesos d’agost i setembre (174.900 i 232.800 tractaments). Segons els assajos actuals, els tractaments amb remdesivir duren cinc dies i s’administren sis dosis d’aquest antiviral.

Aquesta setmana, Gilead va anunciar finalment el preu del medicament, que fins ara era experimental i no s’havia comercialitzat mai, tot i que es va patentar el 2009. Cada dosi del remdesivir costa 348 euros, és a dir, un tractament complet val 2.090 euros.

Diners abans que salut: l’especulació amb el Remdesivir interfereix en la lluita contra el coronavirus 

Què és el remdesivir?

El remdesivir és un antiviral endovenós que Gilead va dissenyar inicialment el 2009 com a possible tractament contra l’hepatitis C. No obstant això, la companyia va decidir reenfocar-lo anys després perquè es va demostrar que era ineficient. En aquest sentit, el 2015 es va començar a provar com a possible tractament contra l’Ebola i el virus de Marburg, però novament es va descartar per la manca de resultats. Arran de la pandèmia del coronavirus 2019, Gilead va impulsar novament els estudis amb el remdesivir com a possible tractament.

The post Trump compra gairebé tota la producció del remdesivir per tractar mig milió de malalts de la covid-19 appeared first on VilaWeb.

El departament de Salut ha comunicat vint morts més per coronavirus 2019 al Principat, de manera que la xifra ascendeix a 12.576 persones. D’aquestes, 6.859 han mort a un centre hospitalari o sociosanitari, 4.098 a una residència i 795 al domicili. Pel que fa al nombre de contagiats, el total és de 71.799, 223 més que ahir. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Des de l’inici de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, s’han comptabilitzat fins avui un total de 39.702 altes hospitalàries de persones diagnosticades amb la covid-19. Pel que fa a les residències de gent gran, un total de 14.948 persones han estat confirmades com a positius de coronavirus.

The post Salut comunica vint nous morts per coronavirus al Principat appeared first on VilaWeb.

El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982) és el guanyador del 40è premi Sant Joan de literatura amb l’obra Abans de les cinc som a casa, que reconstrueix la vida d’un barceloní dels anys setanta a partir de la troballa dels seus diaris al mercat de Sant Antoni. L’autor ha explicat que la novel·la és un homenatge al dietarisme i al protagonista de la història, el barceloní que va escriure els diaris trobats. Grup 62 publicarà l’obra el 26 d’agost i el lliurament del premi serà al setembr, durant la Setmana del Llibre en Català. Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, el guardó és dotat amb 35.000 euros lliures d’impostos, a banda dels drets d’autor. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot passejant un diumenge pel mercat de Sant Antoni, Forns va trobar en una parada tretze llibretes, a la primera de les quals hi deia ‘Diari 1969-1970’; la segona, ‘Diari 1971-1972’… El periodista explica que ha escrit diaris tota la vida i que li va sorprendre trobar-se aquests dietaris ‘venuts de qualsevol manera’ al mercat de Sant Antoni. Aquest és el punt de partida de la novel·la, amb el regateig per a comprar-les.

El lector acompanya l’autor de la novel·la, llibreta per llibreta, per conèixer ‘el misteriós escrivent’ del dietari. Com ha explicat Forns, hi ha una part de ficció, en la qual la seva feina ha estat intentar de construir la vida del personatge a partir de deduccions dels seus texts. L’autor investiga qui era aquest veí de les Corts, l’Hilari, i imagini la vida que duia a la Barcelona d’aleshores, la ciutat de Can Jorba i els cinemes de sessió contínua. Ell era un comptable, un ‘senyor de la pesseta i el duro que acaba essent entranyable’.

A causa de la pandèmia de la covid-19, s’ha decidit de no fer ara al juny el tradicional acte de lliurament del premi a Sabadell. El veredicte del guardó s’ha fet públic en una conferència de premsa avui i es lliurarà al setembre, coincidint amb la publicació del llibre per Edicions 62, durant la Setmana del Llibre en Català.

The post Albert Forns guanya el 40è premi Sant Joan de literatura amb ‘Abans de les cinc som a casa’ appeared first on VilaWeb.

Avui Portugal i l’estat espanyol han reobert les fronteres terrestres, que havien estat tallades per les mesures contra la pandèmia de la covid-19. Els dos governs, encapçalats pel primer ministre portuguès, António Costa, i el president espanyol, Pedro Sánchez, han fet un acte a l’alcassaba de Badajoz en què també hi havia el rei espanyol, Felipe VI. El monarca ha vist com uns quants ciutadans l’escridassaven, tot i que la realització televisiva de la Moncloa no n’ha ofert imatges. Tanmateix, es poden sentir crits com ara: ‘Espanya demà serà republicana’ i ‘Despeses reials per al poble i els hospitals‘. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

 

The post [VÍDEO] Felipe VI, escridassat en un acte a Badajoz: ‘Espanya demà serà republicana!’ appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha acusat l’estat espanyol de ‘tancar en fals’ el registre de morts per la covid-19, i d’aplicar ‘un 155 camuflat’. Durant el ple monogràfic d’aquest dimecres al parlament, ha carregat contra la Moncloa per la gestió de la crisi sanitària: ‘Tan difícil era despenjar el telèfon i dialogar?’, ha preguntat amb retòrica. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Torra també ha advertit que la ‘factura del coronavirus’ no pot ser un increment del deute, i que el govern espanyol no pot deixar Catalunya ‘a la intempèrie’. En aquesta línia, ha xifrat en 30.000 milions el cost de la pandèmia, i ha conclòs que l’estat d’alarma ha demostrat que a Catalunya ‘li cal un estat propi’.

Per altra banda, Torra enviarà una carta al president espanyol, Pedro Sánchez, per reclamar que gestioni en nom de Catalunya un préstec europeu al mecanisme d’estabilitat pressupostària europeu. El president de la Generalitat instarà Sánchez a demanar 5.000 milions d’euros extres -el 2% del PIB català- per poder utilitzar ‘ja’ els recursos. ‘No podem esperar a rebre els ajuts europeus el 2021′, ha argumentat. Torra ha exigit a l’oposició que no obstaculitzin aquesta petició i que, de fet, ajudin el govern i hi donin suport.

The post Torra acusa l’estat espanyol de ‘tancar en fals’ el registre de morts per covid-19 i d’aplicar ‘un 155 camuflat’ appeared first on VilaWeb.

La Generalitat manté l’acusació i demana una condemna de 3 anys i mig per als dos joves acusats de llançar pedres contra una furgoneta de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra i lesionar dos agents durant els disturbis que hi va haver la nit del 16 al 17 d’octubre passat a Girona, en el marc de les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes per l’1-O. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per la seva banda la fiscalia manté la petició de 9 anys de presó i multes de 7.200 euros per als dos joves, que els acusa de desordres públics, atemptat a agents de l’autoritat, danys i lesions lleus.

Amenaça de presó i de deportació en el primer judici per les protestes contra la sentència

Durant el judici un perit ha assenyalat que veu ‘molt difícil’ que la pedra suposadament llançada pels processats fes la trajectòria descrita pels Mossos.

La defensa dels acusats ja havia assenyalat que una de les dues lesions als agents que se’ls adjudiquen –un cop de pedra a la cara del copilot de la furgoneta– no es va documentar aquella mateixa nit, sinó que no va ser fins a una declaració testifical posterior de l’agent que va mencionar el cop a la cara. Cap de les dues lesions no va requerir assistència mèdica ni va causar una baixa laboral.

És el caràcter lleu de les lesions el que porta la defensa, exercida per Benet Salellas, a criticar l’acusació de la Generalitat, perquè considera desproporcionat de demanar una condemna que implicaria compliment de la pena de presó.

 

The post La Generalitat manté la demanda de presó pels dos joves detinguts en les protestes contra la sentència de Girona appeared first on VilaWeb.

Alerta Solidària denuncia que la fiscal Maria Pilar López Rondón demana cent onze anys de presó –vuit anys i mig per a casa un d’ells– i 130.000 euros a tretze estudiants que el 2 de març del 2017 van participar en una vaga estudiantil per a demanar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i l’equiparació de preus de màster i de grau. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que ha avançat Nació Digital, la fiscalia acusa els joves d’haver actuat col·lectivament, ‘causar danys’ al mobiliari públic i ‘posar en risc el desenvolupament quotidià de la vida ciutadana’.

‘Una vegada més ens trobem en un context de persecució política i ideològica, ja que tant a l’informe policíac com a la instrucció, evidencien l’existència de seguiments previs, fet que deixa palès una clara voluntat de rastrejar l’activitat militant de les acusades’, denuncien des del col·lectiu. La instrucció del cas va finalitzar la setmana passada i als acusats se’ls imputen delictes de desordres públics i danys.

The post La fiscalia demana 111 anys de presó per tretze estudiants que van manifestar-se per la rebaixa de les taxes universitàries appeared first on VilaWeb.

La ministra de Treball i Economia Social del govern espanyol, Yolanda Díaz, pretenia ahir respondre una pregunta del senador José Manuel Barreiro, també gallec, en la seva llengua. Però quan tot just començava la seva intervenció la presidenta del senat, Pilar Llop, la va interrompre: ‘No està prevista la intervenció en llengües diferents del castellà’. Díaz va acceptar sense protestar i va continuar la intervenció en castellà. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La presidenta del Senado interrumpe a Yolanda Díaz tras empezar su respuesta en gallego: "No está prevista la intervención en lenguas distintas del castellano" pic.twitter.com/UEhHjTu2ym

— El HuffPost (@ElHuffPost) June 30, 2020

The post [VÍDEO] La presidenta del Senat interromp la ministra Yolanda Díaz per parlar en gallec appeared first on VilaWeb.

Hores més tard que la Xina promulgués la polèmica llei de seguretat nacional per a Hong Kong, una persona ja ha estat arrestada per la policia fent ús d’aquesta nova legislació. La víctima, segons mitjans locals, seria una manifestant que lluïa una bandera independentista a la badia de Causeway, en una manifestació contra el 23è aniversari del traspàs de de Hong Kong a la Xina per part del Regne Unit. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les protestes, que no estaven autoritzades per la policia, també eren un crit contra la nova legislació, que inclou supòsits molt amples i permet de jutjar qualsevol persona que es manifesti. Les penes pels delictes de subversió, secessió, terrorisme o ingerència estrangera van des dels tres anys de presó fins a la cadena perpètua, fet que ha despertat moltes crítiques internacionals.

‘La decisió de el Partit Comunista Xinès d’imposar la draconiana legislació de seguretat nacional a Hong Kong destrueix l’autonomia del territori i un dels grans èxits de la Xina’, ha assenyalat el secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo.

Després de l’entrada en vigor de la nova llei, el govern de Taiwan ha creat una nova oficina per ajudar els sol·licitants d’asil de Hong Kong i donar-los oportunitats per reassentar-se en territori taiwanès.

The post Primer arrestat a Hong Kong per la nova llei de seguretat nacional imposada per Pequín appeared first on VilaWeb.

Ara:

Diari de Girona: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘El dèficit de l’estat es dispara’ i ‘La UE reobre avui les fronteres’ appeared first on VilaWeb.

Dilluns TV3 va estrenar ‘Drama’, una sèrie feta a Catalunya, per actors i equip majoritàriament catalans, escrita per catalans, però amb una dosi de castellà elevada que ha fet saltar les alarmes. Una explicació bàsica és que la producció original és de Televisió Espanyola, i TV3 l’ha comprada. Però el Pla Director d’Estratègia Comunicativa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho diu ben clar: la tasca de TV3 és ‘difondre i promocionar la llengua catalana’. El canal català de televisió pública va ser creat com una plataforma que havia de salvaguardar la producció en català fos quina fos la situació sociolingüística del país. És el que diuen molts dels qui han criticat la decisió de la cadena d’adquirir i emetre una sèrie que introdueix la diglòssia com un recurs habitual.  googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La polèmica va sacsejar ahir les xarxes socials i va passar fins i tot a escala institucional quan la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va declarar que ‘de vegades [veu] massa castellà a TV3’ i que li recorda ‘a una televisió estatal’. D’altres institucions, com Plataforma per la Llengua, també han carregat contra la cadena: ‘Fins quan continuareu impulsant la política de castellanització de la televisió catalana que mostreu emetent aquesta sèrie i en entrevistes, comentaris i talls on es prescindeix del català? Fins quan aquesta política contrària als objectius fundacionals?’, es demanaven en un piulet. 

👋 CCMA, fins quan continuareu impulsant la política de castellanització de la televisió catalana que mostreu emetent aquesta sèrie i en entrevistes, comentaris i talls on es prescindeix del català? Fins quan aquesta política contrària als objectius fundacionals? Rectificareu?

— Plataforma per la Llengua🎗 (@llenguacat) June 30, 2020

La penetració d’un producte en totes dues llengües és un fenomen nou, i la lingüista Carme Junyent n’intueix aquests motius: ‘Deuen estar perdent audiència i es demanen com guanyar-la, i llavors els principis fundacionals els són igual. Crec que és una qüestió de mercat i ja està.’ És una cosa que també ha explicat el productor Albert Lloreta en un seguit de piulets a les xarxes que s’ha fet viral ràpidament. ‘Protegir que TV3 sigui en català no correspon a cap obsessió esbojarrada per una mena d’odi cultural a d’altres llengües, sinó a la intuïció que TV3 és l’última reserva lingüística protegida en un ambient en què el català desapareix de les aules i els carrers’, observava.

Lloreta hi ha aprofundit més tard en declaracions a aquest diari: ‘En un context en què les altres cadenes no fan servir la llengua catalana, no fer d’escut em sembla preocupant: és una mostra més que s’ha perdut el nord del sentit de la Corporació. Sembla que al cap dels anys hagin anat oblidant els objectius perquè atenen d’altres lògiques.’ Segons ell, és tan senzill com entendre que el lloc per a productes ‘bilingües’ no és la cadena pública: ‘La gràcia de TV3 és justament que el català no hagi de compartir espai amb d’altres llengües’, perquè el castellà ja n’ocupa la majoria, d’espais. ‘Que existeixi Drama no em sembla alarmant’, però sí que l’hi sembla ‘que TV3 la compri per a omplir un forat de producció’.

L’emblanquiment d’hàbits que perjudiquen la llengua

La filòloga Marina Massaguer creu que el cas d’aquesta sèrie ‘és un reflex més del moment que està passant TV3, i també d’una ideologia aparentment molt “guai” i molt “oberta”, però que a la pràctica reforça l’hegemonia de les llengües dominants: els únics que es bilingüitzen són els parlants de llengües minoritzades’. La reflexió toca el moll de l’os d’una de les crítiques que més reiteradament ha rebut la sèrie: que normalitza hàbits lingüístics que promouen la supeditació del català, perquè sempre són els personatges catalanoparlants els qui canvien de llengua i es passen al castellà. ‘Això segurament és el que fa tothom, fins i tot els guionistes, i no s’han plantejat que podrien difondre un model molt més positiu per a la llengua que no pas aquest’, diu Junyent. ‘La quantitat [de català] ja no hauria d’estar en qüestió, però que a més naturalitzin aquest model ens va molt a la contra’, rebla.

El filòleg Pau Vidal, que ha tractat a bastament la qüestió del bilingüisme, la diglòssia, i els perjudicis que tenen per a la llengua minoritzada, explica que és ‘molt consumidor de productes d’IB3, que en tenen força i segurament tenen menys pressupost que TV3, i veig sèries realistes amb un model de llengua perfectament viable’. Posa l’exemple de ‘Pep’, ara en emissió, amb un protagonista ‘que arriba de fora i parla castellà, i malgrat que al començament tots els vilatans li parlen en castellà, ell els demana que no ho facin, els altres creuen i passen a parlar-li en català. Aquest és un model positiu i viable. Si no fem productes d’aquesta mena i en canvi transmetem la idea que als castellans se’ls ha de parlar castellà, és perquè la societat creu que ha de ser així’. I això ho considera nociu.

El professor de Filologia de la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Vila va encara més enllà i diagnostica com un error a gran escala ‘normalitzar el bilingüisme’ perquè opina que és una manera d’emmascarar la voluntat de ‘fer que els monolingües castellanoparlants no sentin ni vergonyeta per no fer un mínim esforç lingüístic i que els catalanoparlants estiguin encantats de parlar castellà a tot arreu’.

Contra l’argument que per a persuadir castellanoparlants, cal castellà

A parer de l’escriptora Marta Rojals, si l’argument de la cadena és que introduir dosificadament el castellà arrossegarà audiència castellanoparlant, ‘s’enduran una poètica decepció’. ‘Merlí era en català, com Polseres Vermelles, i al públic que li interessava, que és d’una franja d’edat molt disputada, la mirava encara que al començament no entengués del tot l’idioma, amb l’ajut de subtítols en català mateix, etc. A Twitter la comentaven castellanoparlants de fora de Catalunya fins a Sud-Amèrica i amb tota naturalitat. El veien a la carta, i si de cas els sabia greu no saber-lo’, comenta. ‘Introduir el castellà a TV3 només aconseguiria que els qui no se la miren mai deixessin de queixar-se’, i prou. ‘Per al castellà no suposaria cap diferència i en canvi per al català seria una reducció important de la seua presència al món.’ I Vidal condensa encara més el missatge: ‘És evident que no funciona, està més que demostrat. És una excusa de mal pagador: fer veure que la cosa ha de ser així perquè no som prou valents per a dir que ha de ser d’una altra manera.’

El punt de vista de Lloreta és més o menys el mateix. Titlla de trampa l’argument que TV3 hagi de ser un mirall dels hàbits lingüístics de la societat catalana. ‘El Vegeta parlava un català perfecte. I això va fer que entrés a moltes cases on mai no s’havia parlat ni gota de català. La idea que només amb menys català, o amb un català descafeïnat o barrejat, el català pot acabar sent fort, és mentida.’ És una posició que també subscriu Massaguer, que afegeix al seu comentari que ‘a TV3 hi ha la idea que perquè la miri més gent cal introduir-hi més castellà, quan Son Goku, Plats Bruts o Merlí demostren que si el producte és bo, la gent se’l mira independentment de la llengua’. Junyent també hi està d’acord: ‘El cas de Bola de drac és paradigmàtic: en la seva generació s’hi veu clarament la influència en els comportaments lingüístics. La televisió hauria de fer això.’

Les qüestions de fons arraconades per la polèmica

Marc Lesan va publicar fa unes quantes setmanes un vídeo que va causar furor a YouTube, on ja té gairebé quaranta mil visualitzacions. Es diu ‘La generació perduda’, i retrata la magnitud de l’impacte que té la retirada del canal juvenil de TV3, el 3XL, i l’abandonament dels doblatges d’anime i de sèries per a adolescents i joves, en la construcció de referents audiovisuals en català. Lesan opina que ‘el problema no és tant que la sèrie sigui bilingüe, sinó que l’hagi fet la plataforma juvenil de Ràdio Televisió Espanyola. Si TV3 es centrés en fer més contingut per a joves del tot en català, la cosa seria diferent. Però es van carregar el 3XL i van deixar-nos sense referents.’

I no es queda aquí, perquè respon a la consellera que ‘si és responsabilitat de TV3, també ho és de la Generalitat’. Aquest relat també se’l fa seu Junyent, que no treu importància a la polèmica de la sèrie però recorda amb vehemència que és només la xocolata del lloro. ‘És molt fàcil centrar-nos tots’ en la sèrie, diu, ‘però si no ens centrem en el nostre comportament lingüístic, ni en el comportament del Departament d’Educació amb el català als centres escolars… Vivim en un camp minat, i em sembla força hipòcrita aferrar-nos a una cosa concreta quan n’hi ha tantes que fallen des de fa anys i ningú no fa res’.

Vidal renega que la cosa tingui a veure amb la manca de diners: ‘A TV3 ens diuen que no tenen peles però se’n gasten moltes, tenen un pressupost molt elevat. És veritat que no hi ha hagut producció aquests mesos però tampoc no n’han pogut fer els altres canals.’ Segons el filòleg, ‘arrosseguem vicis de fa molts anys: salaris alts i molts calers en rucades que no van enlloc, com el canal Esports3, mentre fa anys que clamem per a recuperar el 3XL. No crec que l’excusa sigui que no hi ha pressupost; segurament està mal invertit.’

També diu que ‘centrar-nos en el problema d’aquesta sèrie és el mal que arrosseguem sempre quan tractem qüestions lingüístiques. Hi apliquem el microscopi quan, en realitat, el que hauríem d’aplicar és el telescopi, i fer una mirada global.’ A parer seu, una sèrie com aquesta és simptomàtica, però comprensible. ‘La situació sociolingüística és la que és, i es farien sèries diferents si fos diferent. Em sembla perfectament lògic que tota la canalla que ha crescut amb aquesta fal·làcia que li han venut que el bilingüisme és una cosa collonuda, ara es mostrin tan bel·ligerants defensant-lo. El problema és de gran abast.’

Com es reverteix la situació a TV3?

Junyent apunta que TV3 començaria a anar per bon camí ‘si fessin productes de qualitat en català, perquè en castellà ja en tenim cinquanta mil’. El model hauria de ser ‘una televisió que fos capaç de competir, i perquè les famílies que volguessin continguts en català per als seus fills sabessin que mirant-la les hi trobarien’. ‘Hauríem de poder mirar TV3 amb la tranquil·litat de saber que hi trobarem el que cerquem perquè és l’únic lloc on ho podem trobar’, sentencia. Lloreta creu que hi ha dues opcions: ‘O revertir el que ha fet TV3 en la darrera dècada amb un canvi polític, o refundar-la. És a dir, intentar pensar en l’objectiu original, que era el de generar un imaginari d’informació i referents en català.’

Per a recuperar la preferència del català als mitjans, ‘el castellà ha de retrocedir’, diu el productor. ‘Llavors et diran que vols menys castellà. Però el que vull és més català. A TV3 ha de ser tot en català perquè el castellà ja ocupa tota la resta.’ De tota manera, Junyent ‘no abandonaria la lluita de la televisió perquè va ser creada amb un objectiu. Ara, la gent que té consciència prova de trobar sortides com el cas de Canal Malaia. No ens doneu el que necessitem? Doncs ens ho fem nosaltres. Si no revitalitzem nosaltres la llengua, és evident que les institucions no ho fan, no ho han fet i dubto molt que ho facin. No han demostrat que això els preocupi.’

Sanchis defensa que la sèrie reflecteix la realitat lingüística de Barcelona

En declaracions a VilaWeb, el director de TV3, Vicent Sanchis, ha explicat que considera que a la sèrie ‘hi ha un percentatge força important de català’, però que ‘passa a Barcelona i la gent hi parla català i castellà’. ‘Algú podria dir que si la fan a València tothom parlaria en castellà. Bé, per desgràcia, si algú fera una sèrie de gent jove a València i provés que fos un retrat de la realitat, es trobaria que el castellà hi és hegemònic’, apunta.

‘Que hi ha una percepció social que ara es parla més castellà a Barcelona? Això no ens pertoca dir-ho a nosaltres. A mi em preocuparia, perquè voldria dir que tants anys d’immersió lingüística no han acabat de funcionar. Jo no sé si es parla més castellà a Barcelona. Però TV3 és un reflex de la realitat a tots els nivells’, explica. ‘Si una de les missions de la CCMA és fer normal el català, la pregunta és: que no ho fa, aquesta sèrie?’ La seva tesi és que un producte així arribarà a molta gent que per primer cop veuran ficció en català. ‘Algú té algun estudi de l’impacte de l’emissió de Drama en l’audiència castellanoparlant?’

Sobre els hàbits lingüístics que projecta ‘Drama’, la pregunta que diu que es fa el director de TV3 és: ‘La gent que està preocupada per això, quan parlen amb una persona que ve de fora o que no coneixen, en què els parla? Tant preocupats estem d’una cosa que passa a la televisió i resulta que la fem nosaltres a la vida real?’ Segons ell, per a comprovar si TV3 compleix amb la seva tasca d’estendre l’ús del català cal fixar-se en el conjunt de la programació, i no pas en un producte comprat. Finalment, argumenta que cal més pressupost perquè ‘la producció pròpia de TV3 està sota mínims’ i això impedeix fer més ficció en català. Però Sanchis treu ferro a l’assumpte. No hi ha més castellà a TV3 ara que fa vint anys? ‘Jo no tinc un comptador de llengües’, diu, ‘però jo crec que no’.

The post ‘Drama’ o la incursió gradual del castellà a la televisió que normalitzava el català appeared first on VilaWeb.

A partir d’avui el govern israelià té previst iniciar l’annexió a l’estat d’Israel de la vall del riu Jordà. La maniobra va ser promesa pel primer ministre Benjamin Netanyahu en la passada campanya electoral i suposa un pas decisiu en l’estratègia de fer inviable un possible estat palestí. En una reunió ahir amb un enviat especial del govern dels Estats Units el primer ministre israelià va deixar entendre que l’acte formal d’annexió no tindria lloc avui i podria retardar-se encara uns dies més. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Hem parlat sobre la qüestió de la sobirania en la qual estem treballant aquests dies, i seguirem treballant els següents’, ha declarat el primer ministre després de la trobada amb l’ambaixador dels Estats Units a Israel, David Friedman, i amb l’enviat especial de la Casa Blanca per al Llevant, Avi Berkowitz. Aquesta ambigua declaració és per a alguns analistes un indicatiu que avui potser no serà el dia clau per començar l’annexió, però molts creuen que Netanyahu, que no vol fer marxa enrere en la promesa feta, podria fer un anunci simbòlic, sense implicacions pràctiques ni efectes immediats. De moment, no hi ha convocada reunió del Govern, per la qual cosa no es preveu un avanç significatiu durant les pròximes hores per posar en marxa el pla d’annexió.

Un territori clau

La vall del Jordà té 120 quilòmetres de llarg i 15 quilòmetres d’ample i s’estén des del llac Tiberíades al nord fins al nord de la Mar Morta al sud. Aquesta vall té un gran valor per als palestins ja que és el seu territori més fèrtil i el que produeix la majoria d’aliments per al mercat intern, al mateix temps que és la gran reserva d’aigua.

La importància geopolítica és molt més gran encara ja que la vall del Jordà marca la frontera amb Jordània. A partir de l’annexió el territori de Cisjordània quedarà, així, separat del de Transjordània, el regne que actualment porta Jordània per nom. De fet no va ser fins l’establiment de l’Autoritat Nacional Palestina que el rei de Jordània va cedir els seus drets històrics sobre Cisjordània, territori que havia format part del regne fins l’ocupació per l’exèrcit israelià. No va ser encara fins el 1994 que Israel i Jordània van acordar la demarcació administrativa entre els dos territoris i sempre amb la reserva que aquest acord no condicionava el futur estat del territori.

A la vall del Jordà avui hi viuen avui 65.000 palestins i 11.000 israelians. El seu territori constitueix el trenta per cent del territori de Cisjordània però la meitat de la terra d’ús agrícola. A més és el territori que connecta el territori de la fins ara Autoritat Nacional Palestina amb la resta del món àrab, molt especialment a través del pont Allenby. A partir d’avui, amb un calendari que encara no està tancat ni és públic, Israel s’annexionarà la vall que passarà a ser considerada per Israel com a  part integral del seu estat en comptes de ser part, com fins ara, dels territoris ocupats. Jericó, la ciutat on va començar l’autonomia palestina  quedarà com un illot dins el nou territori israelià.

Per a molts palestins el canvi només serà formal ja que consideren que l’annexió formal no canviarà massa respecte a l’actual ocupació, on les tropes israelians controlen ja la vall i confien que el no reconeixement d’aquest pas per la comunitat internacional impedeixi la futura consolidació legal del mateix.

L’annexió, de fet, serà més un gest legislatiu que cap altra cosa. Formalment significarà que el territori de la vall del riu Jordà serà declarat part integral de l’estat d’Israel i l’actual administració militar, en règim d’ocupació, deixarà pas a l’administració civil en termes de lleis, jurisdicció i administració aplicable.

Divisió també en el mateix govern israelià

L’annexió també ha fet evident la divisió al Govern. El principal soci de Netanyahu, el titular de Defensa, Beny Gantz, no vol donar passos unilaterals en aquest sentit sense coordinació amb la comunitat internacional i creu que ara no és prioritari implementar el pla, apostant perquè el país es centri en abordar la pandèmia.

No obstant això, segons el pacte de coalició, Gantz no té capacitat de veto sobre el pla, i Netanyahu el pot impulsar sense la seva aprovació, fet que li dóna un gran avantatge. Els dos socis de govern no es posen d’acord tampoc sobre el territori a annexionar. El mapa inicial plantejava una annexió de gran part de les colònies a Cisjordània i de la vall de Jordà completa, però Netanyahu podria adoptar una estratègia més prudent per aplacar pressions i minimitzar l’impacte sobre l’estabilitat de la regió. Segons alguns mitjans israelians, l’annexió podria acabar sent un procés per fases, amb una annexió inicial dels blocs d’assentaments més propers a Jerusalem, deixant de banda la resta per reduir així al mínim la reacció de Jordània i dels països àrabs.

Com reaccionaran els palestins?

Demà hi ha convocades protestes a Cisjordània i Gaza, però malgrat que experts en seguretat alerten sobre un possible repunt de la violència, analistes palestins creuen que la reacció de la població és difícil de preveure.

La posició del govern palestí ha estat ben clara, però. Després de l’anunci de l’annexió, l’Autoritat Nacional Palestina va anunciar la ruptura dels seus acords amb Israel, el que inclou la finalització de la cooperació en seguretat. Per la seva banda Hamàs -que controla Gaza-, va qualificar l’annexió com ‘una declaració de guerra’, i ha advertit que la seva ala militar podria respondre amb les armes.

Tanmateix els observadors creuen que en llocs com Cisjordània -durament marcada per la COVID-19- la frustració és molt gran entre una població que no veu possible canviar la seva situació després de 53 anys sota ocupació israeliana.

L’anunci de l’annexió de la vall del Jordà ha estat condemnat per la comunitat internacional com a il·legal, tot i que Netanyahu afirma comptar amb el suport del president dels Estats Units, Donald Trump, suport que no està clar fins on arriba. L’ONU, la Lliga Àrab i la Unió Europea han demanat a Israel que no faci aquest pas, que evidentment ha estat condemnat també per l’Autoritat Nacional Palestina. Alguns partits polítics israelians s’hi van oposar en el seu moment i van treure importància a l’anunci de Netanyahu, dient que només era propaganda electoral.

The post L’ocupació de la vall del Jordà per Israel pot començar avui appeared first on VilaWeb.

El Sant Joan passat, el president Ximo Puig ens sorprenia amb un piulet en espanyol adreçat als alacantins: ‘Nostalgia de Hogueras. #Alicante’. L’acompanyava amb un vídeo, també en la llengua de Cervantes. El màxim representant dels valencians menystenia la seua llengua, el nostre valencià, el català de tots, com ens va ensenyar Enric Valor, anteposant els seus interessos i els de partit als de la ciutadania. Així és com penseu plantar cara als embats del Tribunal Suprem, president? googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Dolor de llengua, president, pel Tempir, la Cívica, el casal Tio Cuc, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, les universitats i cada una de les associacions i entitats que cada dia piquen pedra per mantenir viva la flama del català a les terres del sud i a tot el territori. Dolor de llengua, president, per la memòria de Lluís Alpera.

Dolor de llengua pels mestres i professors que ensenyen als nostres xiquets a estimar la nostra llengua, sobretot al sud del sud, normalment interins, dormint fora de casa o fent un munt de quilòmetres, amb dignitat, professionalitat i alegria.

Dolor de llengua per totes les persones que batallen cada dia perquè no els trepitgen els drets lingüístics, al carrer, a la plaça, al metge, a la justícia, a l’escola, a l’administració.

Dolor de llengua i nostàlgia, president, d’aquell alcalde de Morella, membre fundador de la Xarxa de Ciutats Ramon Llull, de l’Aplec dels Ports, el qui va comprar un repetidor de TV3. On és aquell alcalde? El recordeu? I tot plegat, per què? Per un grapat de vots? Ja sabeu quants vots heu guanyat? I sabeu els que heu perdut? No us fa vergonya?

Nostàlgia de Fogueres, president, nostàlgia de l’alcalde de Morella. Els alacantins i, en suma, els valencians no ens mereixem aquest piulet, és tota una ofensa. Dolor de llengua i mal de panxa, president Ximo Puig.

The post Dolor de llengua i mal de panxa, president Ximo Puig appeared first on VilaWeb.

El 21 de juny es va posar punt final a l’estat d’alarma a l’estat espanyol. I amb la represa de la normalitat, no han cessat de sortir brots de coronavirus arreu del país. En dues setmanes, hi ha més de quatre-cents casos positius i un total de tretze brots que es concentren a Avinyó (Bages), Castelló, la Franja de Ponent, la Garrotxa, la Segarra, el Segrià, Rafelbunyol (Horta Nord) i la Vall d’Aran. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fa uns quants dies, també hi havia un brot a Eivissa, però el 29 de juny la Conselleria de Salut va confirmar que el considerava extingit. El cas va arribar a afectar els quatre membres d’una família.

Franja de Ponent

El brot de covid-19 que afecta la Franja (Baix Cinca i la Llitera) i les comarques aragoneses del Cinca Mitjà i el Baix Aragó – Casp supera ja els tres-cents trenta-cinc positius. L’origen en pot ser una festa d’aniversari a Binèfar a la qual van assistir cinc treballadors del magatzem de fruita de Saidí.

Veient la situació, el govern de l’Aragó va decidir el 22 de juny que aquestes comarques reculessin a la fase 2 del desconfinament.

Regió sanitària de Lleida

El Departament de Salut ha confirmat set brots actius de coronavirus a la regió sanitària de Lleida que sumen, almenys, un centenar d’infeccions. S’han detectat brots a:

• Tres empreses del sector de la fruita del Segrià. En total, una vintena de positius.
• Una empresa agroalimentària de la Segarra.
• Una residència –que no és de gent gran– de Lleida. De moment, s’han confirmat els positius de dos treballadors i un d’un resident, però s’han fet proves a més persones del centre.
• Un brot comunitari en un edifici de Lleida. En aquest cas, Salut diu que hi ha nou positius.
• Residència de gent gran Castrillon de Lleida. Salut considera que aquest brot ja és controlat. Però es van confirmar les infeccions de tretze residents i cinc treballadors.

D’una altra banda, l’hotel Rambla de Lleida i la granja-escola la Manreana de Juneda acullen 99 persones en aïllament, més d’una seixantena de les quals tenen covid-19.

La Garrotxa

El 13 de juny es van detectar a la Garrotxa trenta-un casos positius de la covid-19. Vint són treballadors de l’empresa càrnia Noel Alimentària. Dinou d’aquests contagiats presentaven símptomes lleus i els altres dotze no han tingut cap símptoma.

CastellóLa Conselleria de Sanitat i Salut Pública va confirmar el 29 de juny un brot a Castelló. S’han confirmat setze casos a la ciutat que corresponen a un grup format per diversos nuclis familiars que van aplegar-se per celebrar Sant Joan. Una de les famílies procedia de Lleida, on hi ha uns quants brots actius. A més, un d’aquests setze infectats va tenir símptomes el 22 de juny. Rafelbunyol

El 24 de juny es va detectar un brot de covid-19 en una empresa càrnia de Rafelbunyol, a l’Horta Nord. De primer es va parlar de set casos, però després de fer més de quatre-centes proves als treballadors de l’empresa es van trobar un total de catorze positius. 

Vall d’Aran

El 26 de juny es va saber que vuit persones que havien compartit una barbacoa a la Vall d’Aran havien fet les proces de coronavirus i havien sortit positives.

Avinyó

El 30 de juny es va fer públic un nou brot a Avinyó, al Bages, de quatre casos. Són treballadors de l’escorxador de la població. Segons l’ajuntament, ara es fan proves a tots els treballadors de l’empresa.

The post [MAPA] A quins municipis hi ha brots de coronavirus? appeared first on VilaWeb.

La denúncia contundent d’una vintena d’associacions jurídiques de Catalunya per la presència del fiscal Javier Zaragoza al 5è Congrés de l’Advocacia de Barcelona, i l’enorme ressò públic que ha causat la denúncia, ha fet molt de mal al Palauet Casades, on hi ha la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), que és l’organitzador de l’esdeveniment. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Amb la pedregada que els espera, la degana Maria Eugènia Gay i la seva junta s’han apressat a fer un comunicat de 285 paraules que si pretén tancar el debat, ai las!, no fa sinó agreujar-lo.

He de confessar que tan bon punt he tingut el text a les mans m’he hagut de fregar els ulls unes quantes vegades. En aquests 285 mots no es menciona, ni una sola vegada, l’element clau de la qüestió: el nom del fiscal Javier Zaragoza.

L’afer és ridícul i denota una gran covardia de tota la junta, amb la degana al capdavant. Oimés quan, sense gens de vergonya, carreguen els neulers a les comissions de Dret Penal i Constitucional del Col·legi per fugir d’estudi i no rebre cap garrotada.

Ni la degana ni la seva junta no volen assumir la responsabilitat. Qualsevol èxit del congrés, des de la convocatòria fins a la cloenda, serà proclamat en honor i glòria de la degana i la junta, no cal dir-ho. Però quan hom posa en evidència la ignomínia i la provocació de convidar un personatge com el fiscal Javier Zaragoza, malden per ser un vulgar Ponç Pilat i rentar-se les mans, com si aquí, a Catalunya, no hagués passat res aquests últims anys i, molt especialment, durant el judici contra el procés, amb la intervenció del seu inefable convidat, Javier Zaragoza. Un home que va esdevenir l’eina imprescindible per a crear una realitat inventada que havia de dur una gent, que tots sabem que són innocents, a la presó. Un home que té un historial acreditat d’oposició rotunda a l’anomenada justícia universal.

Albert Speer, ministre d’Armament de l’Alemanya de Hitler, va ser condemnat a vint anys de presó als judicis de Nuremberg. El fiscal Javier Zaragoza va demanar una condemna de vint-i-tres anys al vice-president Oriol Junqueras i de disset anys a la presidenta Carme Forcadell i als líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Aquesta és la dimensió real del fiscal Javier Zaragoza.

Invocar, com fan, la llibertat d’expressió per justificar la presència d’aquest personatge (fidel paradigma de la negació d’aquest dret) és hilarant, grotesc i definitivament hipòcrita. Preguntem, si no, a la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del mateix col·legi la infinitat de vegades que s’han trobat sotmesos a censura i desmentits per part de la junta o la degana. N’hi hauria per a omplir pàgines senceres.

Ara, en aquest punt, permeteu-me que manllevi unes paraules que, dissortadament, la degana va fer famoses en un dels dies més tristos per a la nostra institució col·legial: el dia en què va faltar al respecte públicament a la segona institució del país, el Molt Honorable President Roger Torrent. Ho recordeu?: ‘No era la idea, president.’ Doncs bé, ara, amb tot el respecte institucional que li tinc, dic a la degana que em cregui que som molts que pensem: ‘No era la idea, degana.’ Aquesta no és la idea del col·legi defensor de drets, llibertats i veritable justícia que la majoria d’advocats volem i que la societat reclama i enyora com a referent que un dia va ser. Així no.

The post Cas Zaragoza: la covardia d’una junta appeared first on VilaWeb.

La setmana passada, amb el desè aniversari de la sentència del Constitucional que havia convertit el benintencionat intent maragallià de buscar encaix amb Espanya en una mena de Frankenstein estrany, deformat i esquarterat, alguns mitjans van aprofitar l’avinentesa per recordar les circumstàncies que ens van dur on som. El diari Ara va publicar diumenge una interessant entrevista a José Luis Zapatero, qui, a partir de l’entesa amb el nou tripartit constituït a Barcelona i la figura d’un carismàtic Pasqual Maragall, massa avesat a anar per lliure, va provar d’articular una mena de renovació del socialisme, amb una proposta de perestroika que permetés superar bona part dels problemes que afectaven la sempre fràgil democràcia espanyola. Zapatero, és obvi, va fracassar en tots els fronts: la memòria històrica fou un bluf i la qüestió catalana va desvetllar una onada reaccionària en el cor de l’estat profund. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Zapatero, que com li passa a Jimmy Carter sembla que només pot aspirar al trist títol de millor ex-president espanyol, reconeix a l’entrevista els efectes terribles i irreversibles de l’impacte de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya –un dels pocs que ho fa, encara que hi deu haver milers que ho pensen– i proposa un ‘acte de retrobada’ que permeti ‘tancar ferides’. Com ens explicaven a la secundària a l’hora d’analitzar texts, resulta essencial determinar el context i el mitjà a l’hora de valorar la sinceritat de l’entrevistat. Potser ho és. Tanmateix, la trajectòria també ens recorda la seva inconsistència i l’absència de valor a l’hora d’enfrontar-se al mateix entorn hostil que el va combatre internament i externa, i la seva tendència a mirar de quedar bé amb l’interlocutor ens fa pensar en l’oportunisme. No estan malament les seves paraules i els intents d’aproximació, venint de la toxicitat de la política madrilenya on el búnquer franquista condiciona i intimida qualsevol expressió de discordança amb la religió oficial del nacionalisme hispànic més ranci. Tanmateix, l’escepticisme s’imposa davant de qualsevol expressió de talante de l’ex-president. Només cal recordar un Pasqual Maragall que va comprendre, massa tard, que la ingenuïtat es paga molt cara en la política espanyola.

Està bé que Zapatero reconegui els efectes terribles de la repressió espanyola de l’1 d’Octubre (de fet, passa de puntetes per la violència extrema). Molt probablement, els espanyols intel·ligents (que n’hi ha molts i a tot arreu) deuen haver arribat a conclusions similars: l’1-O condiciona per sempre –més aviat, fractura irreversiblement– les relacions Espanya-Catalunya. Tanmateix, com hem pogut veure, el nacionalisme espanyol dominat pel búnquer franquista ha imposat una mena de ‘llei del silenci’ que converteix en heretge tot dissident. Això no significa que, malgrat l’autocensura, molts s’adonin que la situació desfermada al Principat (i amb capacitat d’estendre’s a la resta de Països Catalans) va propiciant l’amenaça més greu i ferma que posa en qüestió la supervivència del règim del 78.

‘A mala hora’, deuen pensar, perquè, de fet, la repressió desfermada aquell dia i els anys posteriors ha tingut com a efecte ràpid i en expansió el descrèdit internacional del sistema polític espanyol i ha deixat al descobert una Espanya dividida, fràgil, inestable i indemne davant les pressions internacionals i crisis com les derivades de la covid-19. En un context internacional volàtil i conflictiu, el conflicte català és el punt feble d’una Espanya que passa dificultats creixents dins la Unió Europea i la deixa en una situació ideal perquè les grans potències explotin les febleses. Internament, el fet d’haver obeït un búnquer franquista insaciable ha propiciat una imatge de conflicte i divisió interna que encara ha forçat més errors en la gestió de la pandèmia ja de per si caòtica.

Zapatero posseeix algunes virtuts, encara que se’l recorda per un greu defecte: la ingenuïtat. No és possible fer cap acte de ‘retrobada’ perquè el que s’esdevé des de l’ofensiva catalanòfoba de l’estatut i culmina l’1 d’Octubre dinamita tots els ponts maragallians i espriuans i ens deixa només aquesta mena de barreja d’odi i menyspreu que reflecteix la literatura crua d’Albert Pla. No és possible cap ‘acte de retrobada’, perquè l’actitud dels catalans respecte d’Espanya s’ha transformat radicalment: alguns s’hi han distanciat; altres se n’han divorciat emocionalment; uns quants han començat a odiar-la.

Qualsevol ‘retrobada’ ha de partir de la base de l’equilibri i la reparació. Només empatitzant amb el dolor de l’altre és possible la reconciliació. Només aproximant-se als sentiments d’aquell que ha estat ferit i humiliat es pot tornar a parlar. I en aquest sentit, potser caldria demanar l’exercici a la societat espanyola d’imaginar què passaria si enviéssim 48.000 policies a evitar, per exemple, un referèndum sobre la monarquia. Que en la votació se segrestessin urnes, es ferís 6.500 votants, que s’empresonés uns seixanta líders polítics i socials, que uns altres seixanta haguessin de prendre el camí de l’exili –entre els quals el president i part del seu govern–, que es processés 12.000 persones, que se suspengués el govern (i que Brussel·les posés a dit els càrrecs de tots els ministeris), que en un judici farsa, amb jutges militants, s’inventessin càrrecs, testimonis i s’humiliés reiteradament presos i famílies, que tots els mitjans d’abast nacional es dediquessin a anomenar paletos tots els espanyols, que grups de paramilitars anessin de nit als pobles i ciutats a cremar i arrencar símbols espanyols, que s’agredís amb impunitat més de 7.000 ciutadans amb cara de ser nacionalistes, que s’impugnessin i s’anul·lessin dos de cada tres acords sorgits d’un ajuntament, una diputació o de les Corts mateixes. O, encara millor: que la llengua espanyola, titllada de llengua poc útil de pagerols, no fos admesa com a tal, i que diferenciéssim castellà, andalús, extremeny, canari i càntabre, i que s’obligués tots els estaments oficials que la correspondència entre Madrid i Sevilla es fes en anglès, perquè és la ‘llengua comuna’, i molt més útil que la provinciana de Cervantes (un autor local de segona divisió). Imaginem, a més, que un dia es planta Quim Torra a Madrid, qui prèviament ha atiat la repressió contra els votants madrilenys, i que en els incidents causats la policia es dediqués a agredir sense mesura els manifestants, i que la cosa acabés amb més d’un miler de detinguts.

Només en aquestes circumstàncies seria possible un acte de ‘retrobada’, atès que l’equivalència proporcional del patiment col·locaria en peu d’igualtat espanyols i catalans. És obvi que això no és possible ni desitjable (i èticament seria una aberració tan grossa com la causada per l’agressió espanyola contra la ciutadania i les institucions catalanes), i per tant, els desigs de Zapatero es poden considerar a mitges una expressió de la seva llegendària ingenuïtat o l’acte de cinisme que s’entreveu en les declaracions al diari Ara. Zapatero no es caracteritza precisament pel seu valor, i en podríem esperar un acte de sinceritat que reconegués que l’agressió de l’1-O i dues dècades d’assetjament a la democràcia catalana només poden culminar en la independència. La retrobada i el tancament de ferides només són possibles des del reconeixement mutu de sobirania. I aquí no valen paraules, sinó fets.

The post La ingenuïtat (o el cinisme) de Zapatero appeared first on VilaWeb.

Els tres-cents cinquanta minaires que ahir al matí es van concentrar a la plaça Major de Manresa ploraven la mort de dos companys, Pau Camp (quaranta-cinc anys) i Àngel Mielgo (cinquanta-cinc), morts dins la mina de sal de Vilafruns en només un mes. Colgats per pedres i sostres que els van caure damunt. ‘Fa vint anys que sóc a la mina, i no havia vist mai una cosa així’, deia Valls, company dels difunts. Però els rostres dels minaires, molts amagats rere caretes per la covid-19, també reflectien una altra preocupació: la mina de Vilafruns pot tenir els dies comptats. És una mina tocada de mort. Els plans de l’empresa propietària, ICL, se saben de fa temps, és el conegut pla Fènix, que consisteix a tancar la mina de Vilafruns i traspassar l’activitat a la de Súria. Si fins ara cada mina produïa mig milió de tones de sal per a productes agrícoles, la idea és que l’any 2023 la mina de Súria en faci un milió tota sola i la de Vilafruns tanqui. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Lluís VivesVallsMinaires de Vilafruns Minaires de VilafrunsSanti CalvoRubén GaonaAcompanyant de minairesGrup de minaires

‘La mina de Vilafruns s’ha de tancar. Va haver-hi una demanda d’una associació de veïns, la Rampinya, perquè la muntanya del Cogulló, on s’aboca el material sobrant, contamina. És un material no ecològic. Europa va dir que la mina ja no podia posar ni un gram més de material sobrant damunt aquesta muntanya. Per això es va acordar de tancar Sallent. És el pla Fènix’, afirma Josep Rueda, secretari general de CCOO de la comarca. ‘En canvi, l’altra mina, la de Súria, converteix el material sobrant en sal de taula i això fa que ecològicament tingui sortida, a diferència de Vilafruns’, afegeix. ‘Aquí la sensació generalitzada és que la mina de Sallent té data de caducitat’ diu Santi Calvo, minaire de fa vuit anys a Vilafruns, i membre de la Intersindical.

La mort de Pau Camp encén la mobilització a la mina

‘L’empresa deixa d’invertir en seguretat, perquè, total, la mina acabarà tancant. I això es transforma en accidents’, diu Máximo de la Torre (CGT), ara minaire retirat, secretari general de la CGT a Vilafruns, un dels històrics. Aquesta idea, que la manca de seguretat ha afectat la mina amb menys futur, era compartida per la majoria dels minaires consultats ahir per VilaWeb.

‘L’empresa et dirà que al final el Pla Fènix és bo, perquè passarà els treballadors de Vilafruns cap a la mina de Súria. Però, en el fons, volen subcontractar la majoria de la plantilla. Pensa que el pla Fènix va començar fa vuit anys o deu, quan la plantilla d’aleshores tenia quaranta anys de mitjana. Ara arriben a cinquanta anys. I els miners ens retirem a cinquanta-dos. Per tant, tota aquella gent que va veure néixer el pla Fénix ara està jubilada i els llocs nous són subcontractats. Allò mateix que van fer a Vilafruns, ho faran a Súria: subcontractar.’

Josep Rueda ho veu amb més bons ulls: ‘Encara sort que vam convèncer el jutge que el tancament de la mina de Vilafruns per danys ecològics no podia ser immediat. Sindicats, empreses i administració vam convèncer al jutge que si més no esperéssim al 2023. Així podem fer el traspàs de l’una mina a l’altra.’

La muntanya del Cogulló creix amb el material sobrant de la mina (fotografia: Adiva Koenigsberg).

La mina, aturada tres setmanes

Després dels dos morts d’aquest darrer mes, el conseller delegat d’ICL, Carles Aleman, va anunciar divendres que la mina de Vilafruns tancava per estudiar mesures de seguretat. L’empresa va emetre un comunicat en què parlava d’aturada indefinida a Vilafruns. Els minaires parlen de tres setmanes. Segons ells, a la mina de Vilafruns ara no s’extreu sal, i només hi entren treballadors a fer tasques de seguretat. Les mateixes fonts expliquen que el responsable de relacions laborals de l’empresa, el senyor Lavin, ja no hi treballa. ‘Després del segon mort, n’han posat un altre. Ja fa anys que tenim pla Fènix, i ja han liquidat la plana major. No en queda cap, dels antics. I tots sabem que és per la mala gestió’, afegeix Josep Rueda.

Aquesta aturada de l’empresa ha fet que la vaga indefinida que s’havia de fer ahir s’hagi anul·lat. Es va substituir per una vaga d’un sol dia. ‘No té sentit una vaga indefinida en una mina tancada’, diu Santi Calvo, minaire i membre de la Intersindical-CSC, el sindicat que pressionava més per una vaga indefinida.

ERTO a la vista

​La major part dels treballadors de la mina de Vilafruns, inclosos els dos minaries morts, són subcontractats, molts per Montajes Rus. Una minoria treballa directament per a la propietària ICL. En una reunió entre Montajes Rus i els treballadors dilluns a la tarda, es va acordar, segons les fonts sindicals consultades, que s’aturava l’activitat a Vilafruns durant tres setmanes. ‘Els treballadors gastarem tres dies de les nostres vacances la primera setmana i per als altres dies es preveu que Montajes Rus faci un ERTO per causes productives.’

‘Una pluja de pedres’

Ahir a la plaça de Manresa, els minaires tenien una obsessió, la seguretat. ‘Hem hagut de normalitzar situacions que no ho són, com ara treballar sota una pluja de pedres a les galeries’, diu Santi Calvo. ‘Entenem que vulguin fer una aturada per a fer reformes i millores. Però si ara tanquen la mina, hi haurà guerra. El pla Fènix se suposa que implicava tancar la mina el 2014. I encara hi som’, afirma. ‘Aquí en quinze dies han perdut la vida dues persones. La mina està abandonada de fa anys. Però de material bé en treuen. S’han estalviat el manteniment i no hi han invertit. Això s’ha de resoldre. Hi ha dues morts. I no pot ser que no passi res, que tot continuï igual. Hi ha una gran preocupació’, diu Pep Berga, de la CGT. Ahir, a la plaça de Manresa, sota un cel encapotat que va anar deixant que el sol, de mica en mica, acabés triomfant, minaires com Lluís Vinyes, vuit anys de miner, Valls, trenta anys de miner, o Rubén Gamoa, president del comitè d’empresa d’ICL, expressaven a VilaWeb com havien viscut aquests dies.

Visita a l’ajuntament

Una representació dels treballadors encapçalada per Rubén Gaona, president del comitè d’empresa d’ICL, va ser rebuda a l’Ajuntament de Manresa pel nou batlle de la ciutat, Marc Aloy, i pel batlle de Sallent, Oriol Ribalta, que els van mostrar suport. ‘Política, això és política’, deien alguns companys a la plaça. Els dies vinents les investigacions en curs per dictaminar les raons dels dos accidents s’han de fer públiques. I la posició de direcció i plantilla podria canviar segons les conclusions.

The post Història d’una mina tocada de mort appeared first on VilaWeb.