Després d’una primera aparició dels presos polítics al ‘Polònia’, dijous passat, avui el programa d’humor de TV3 ha emès un gag musical per denunciar el judici contra el procés i l’empresonament dels nou presos polítics independentistes.

Hi intervenen, explicant per què són a la presó, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras. Clou el president del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena.

Avui el programa és dels presos. #PolòniaTV3 pic.twitter.com/MTVmrmM8tF

— Polònia (@poloniatv3) February 14, 2019

The post [VÍDEO] El musical del ‘Polònia’ que denuncia el judici contra el procés appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat Mallorca per assistir al funeral de la lingüística i escriptora menorquina, Aina Moll, acompanyat de la consellera de Cultura, Laura Borràs.  Abansel president ha tengut l’oportunitat de visitar la seu de l’Obra Cultural Balear, Can Alcover, on l’esperaven desenes de persones. El president de l’entitat, Josep de Luis i diferents membres de la junta directiva, han rebut el president sota el crit de: ‘Visca Catalunya!’ i ‘Llibertat!. Torra ha explicat que té previst tornar a Palma per dur a terme una conferència amb la intenció d’explicar el moment polític que s’està vivint a Catalunya, en el marc del judici i del referèndum del primer d’octubre.

El president de la Generalitat s’ha dirigit a les persones presents i ha assegurat que Catalunya i les Illes són ‘pobles germans que lluitem pel mateix: decidir el nostre futur en llibertat’. També ha assegurat que tota la solidaritat que puguin rebre en aquests moments és ‘essencial’.

The post Torra defensa que Catalunya i les Illes comparteixen objectius polítics appeared first on VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Visceral. Amb tres dies de judici n’hi ha hagut prou per a demostrar que tota la instrucció judicial contra els dirigents independentistes no tan sols no té base jurídica sinó que té una clara intencionalitat política. El discurs de l’estat espanyol que no es persegueixen idees, sinó només delictes es va desfent, sobretot per l’actuació visceral d’una fiscalia clarament polititzada. L’estat té dominat el relat dins Espanya gràcies al control que exerceix sobre els mitjans de comunicació públics i privats, amb alguna excepció tan honorable com excepcional. Així i tot, per assegurar-se’n, ha censurat l’emissió en directe del judici a Espanya i TVE el retransmet per a Catalunya i prou; i només l’agència pública EFE té autorització per a fer fotografies.

Però una altra cosa és el relat exterior, que l’estat no pot controlar, perquè afortunadament l’autarquia informativa en un món globalitzat és impossible. Per provar de contrarestar l’independentisme, el govern espanyol va crear una estructura específica, Espanya Global, pagada amb diners públics, sota les ordres del ministre Josep Borrell. Ha estat com afegir benzina al foc. Al capdavant d’aquesta oficina, hi va posar Irene Lozano, una ex-militant del partit ultraespanyolista UPyD que capitanejava Rosa Díez. El seu sectarisme li ha fet a cometre uns quants errors aquestes últimes setmanes, però el pitjor el va cometre ahir, quan en una entrevista a Sky News va comparar el referèndum amb una violació. Amb astorament del presentador, va assegurar que votar és com el sexe, que si no és consentit és una violació. Aquestes declaracions de Lozano són una banalització de la violació que hauria d’haver aixecat les protestes de tot el moviment feminista espanyol i la seva dimissió automàtica, encara que ha demanat disculpes. Però de protesta, ni una. Espanya és un país on els violadors de la Manada viuen en llibertat mentre dirigents polítics pacífics són jutjats pel Suprem per haver posat urnes.

No cal esperar que Lozano dimiteixi perquè al govern de Pedro Sánchez teòricament li queda poca vida. De fet, aniria bé que continués, perquè la tasca d’Espanya Global i de Josep Borrell no tan solament no ha fet canviar l’opinió pública europea sinó que ha fet créixer la sospita sobre el tarannà poc democràtic de l’estat espanyol. S’ha demostrat que l’eficàcia de les gestions de Lozano sobre els mitjans de comunicació europeus és nul·la. Amb tres dies de judici, ja han sortit informacions, editorials i articles d’opinió que recorden que això que es jutja és la qualitat de la democràcia espanyola. I en l’àmbit diplomàtic, els gests de suport als presos polítics continuen, com la protesta d’Islàndia, el primer estat que demana explicacions a Espanya. També ha estat molt significativa la presa de posició del president de la Cambra dels Comuns britànica, John Bercow. Dimarts, responent a un diputat gal·lès, va assegurar que ell permetria un debat sobre la independència de Gal·les i va expressar suport a Carme Forcadell.

Malgrat el fracàs de l’estratègia exterior, el govern i els partits espanyols persisteixen a actuar com a censuradors. Dilluns que ve hi ha d’haver una conferència dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra al Parlament Europeu sobre el judici al procés, que tindrà un ressò internacional indubtable. Doncs tres eurodiputats del PSOE, del PP i de Cs, ja han demanat per escrit al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que la prohibeixi. Cada vegada que Espanya pretén impedir un acte a Europa demostra que té por de la llibertat d’expressió. A Espanya li és molt complicat de negar l’evidència: que això que fa al Suprem espanyol és un judici polític. Hi ajuden molt uns fiscals que, a més, critiquen la justícia alemanya i, sobretot, les desenes de periodistes internacionals acreditats, que cada dia aixequen acta d’aquesta farsa.

MÉS QÜESTIONS
Zaplana amagava part dels seus fons a Andorra. El sumari del cas Erial exposa que l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana era copropietari a l’ombra d’immobles, terrenys i fons que suposadament eren dipositats a Andorra, segons fonts de la Guàrdia Civil espanyola. Els diners obtinguts per les comissions irregulars del pla eòlic i les ITV sembla que estaven en comptes de la Banca Privada d’Andorra (BPA). En una conversa intervinguda arran del cas Lezo, en què és investigat l’ex-president de la comunitat de Madrid Ignacio González, Zaplana va exposar presumptament els seus interessos econòmics al Principat. ‘Ignacio [González] no em dóna diners d’Andorra’, va manifestar en la conversa. Abans havia admès a un testaferro del cas Lezo que necessitava liquiditat. Amb motiu de les escoltes telefòniques, els investigadors creuen que encara hi ha fons pendents de repatriar a l’estat espanyol, uns 3,5 milions d’euros, que poden ser ocults a Andorra. Zaplana actualment és en llibertat provisional.

Ribó confirma que es presentarà a la reelecció a la batllia de València. El batlle Joan Ribó ha confirmat la seva candidatura a la reelecció com a cap de llista de Compromís per València. Dimarts es va tancar la inscripció al procés de primàries de la formació i cap afiliat no competirà contra l’actual dirigent de la coalició a la ciutat. En total s’hi presenten 30 persones (inclòs Ribó) a la llista de València per a 33 llocs disponibles, per la qual cosa encara quedarien dues vacants per completar, perquè hi ha estat incorporat l’independent Jordi Peris (ex-regidor de València en Comú), que concorrerà en el lloc 12 o 13, depenent de l’equilibri de sexes per a confeccionar la candidatura. L’objectiu de Joan Ribó és repetir el Pacte de la Nau amb PSPV i València en Comú –que hi concorrerà amb el nom Unides Podem-EU. Per Ribó aquest objectiu passa fins i tot per sobre dels resultats concrets de Compromís. ‘El gran objectiu és aconseguir majoria absoluta del govern de la Nau i després treballarem per obtenir el millor resultat possible com a Compromís’, diu. Té la previsió que el tripartit d’esquerres obtindrà 17 regidors i, per tant, millorarà el resultat actual.

La Generalitat garanteix que es farà la Plaça del Llibre tot i que la batllia d’Alacant en retirà la subvenció. La Plaça del Llibre tornarà a organitzar-se a Alacant, per tercer any, encara que el govern municipal del PP va decidir de retirar la subvenció que els dos anys anteriors havia concedit el tripartit. La batllia no participarà en la mostra, que es farà el cap de setmana vinent (del 22 al 24 de febrer) al passeig del Port, després de la polèmica per les adjudicacions durant el govern del tripartit. Malgrat això, els organitzadors han assegurat que el pressupost total no ha variat significativament, perquè la Generalitat ha suplert bona part de la partida que hi havia aportat el consistori. No han volgut donar xifres exactes, però els organitzadors han assegurat que la Plaça del Llibre costarà enguany uns 35.000 euros, si fa no fa com els anys anteriors, segons Teresa Val, directora de projectes de la Fundació Full. En la presentació de la iniciativa cultural, hi ha intervingut també Vicent Moreno, subdirector general del Llibre, Arxius i Biblioteques; Marisol Pinilla, d’Escola Valenciana; i Vicente Pina, del gremi de llibreters independents de les comarques alacantines, al costat d’un representant de la Universitat d’Alacant.

Prada commemora els cinquanta anys de la flama de la llengua catalana. La vila de Prada de Conflent celebrarà aquest cap de setmana el cinquantè aniversari de la flama de la llengua catalana. L’any 1968, a iniciativa de diversos centres excursionistes i de la federació catalana de la muntanya, es va encendre una flama davant la tomba de Pompeu Fabra amb motiu del centenari del seu naixement. Es va renovar per primera vegada l’any 1970. D’aleshores ençà, és una tradició que enguany fa cinquanta anys. L’organitzador, Jordi Taurinyà, president del Casal del Conflent, ha recordat que Fabra va ser l’home que va normalitzar l’ortografia i la gramàtica i va permetre que es pogués escriure en català: ‘És el gran ordenador de la llengua.’

Andorra demana a la CE de mantenir les quotes de treballadors immigrants. El primer ministre d’Andorra, Antoni Martí, s’ha reunit a Brussel·les amb el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, per fer balanç de l’estat de les negociacions de l’Acord d’Associació a la Unió Europea i tractar sobre la lliure circulació de persones i serveis financers. En relació amb els serveis financers, Martí ha reclamat accés a liquiditat i a recursos d’última instància com a pas previ a assumir la lliure circulació de serveis financers, sigui per part del Banc Central Europeu, sigui per un banc d’un estat membre.  Ha dit que era una condició sine quan non per a obrir el mercat financer andorrà i ‘jugar tots amb les mateixes regles del joc’. Sobre la lliure circulació de persones, ha parlat de la història de la immigració d’Andorra, un país ‘construït entre tots’. Ha afegit que el manteniment del sistema de quotes de treballadors no consisteix a tancar-se en si mateix: ‘És una posició favorable a la nostra seguretat, perquè puguem trobar els corrents migratoris adequats.’ Martí ha explicat que actualment un 50% dels residents són ‘nacionals’ andorrans i la resta vénen de la immigració; per això Andorra vol mantenir el sistema de quotes. La reunió de Martí amb Juncker serà probablement l’última d’aquest mandat, perquè el 7 d’abril hi ha eleccions a Andorra.

LA XIFRA
17 anys feia que vivia a València la ciutadana boliviana Carmen Leigue. Malgrat això, la justícia espanyola va considerar que no tenia prou arrelament i va ser a punt de ser deportada. Una campanya de solidaritat ha impedit finalment aquesta decisió injusta.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de gener de 2016 moria Muriel Casals. La seva mort, després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona, va causar un gran impacte en el món civil i polític sobiranista. Casals era diputada de Junts pel Sí i havia estat presidenta d’Òmnium Cultural.

The post Banalitzar la violació per justificar la repressió appeared first on VilaWeb.

La batllessa de Barcelona, ​​Ada Colau, ha lliurat avui els Premis Ciutat de Barcelona, ​​en un acte que s’ha celebrat amb records als dirigents independentistes que estan essent jutjat al Suprem des de dimarts. Tan Colau com de diversos dels premiats els han dedicat algunes paraules, fet que ha molestat els líders municipals de Ciutadans, Carina Mejías, i del PP, Alberto Fernández, que han abandonat la sala com a protesta.

Colau ha obert l’acte criticant un judici ‘que no hauria d’haver començat mai’ i diversos dels guardonats han lamentat també la situació en les seves intervencions, de manera que Mejías i Fernández han marxat l’acte, que també ha abandonat el líder socialista a l’Ajuntament, Jaume Collboni, però en el seu cas perquè havia d’anar a un altre acte –la regidora del PSC v s’ha quedat fins al final-.

Diversos dels premiats han criticat la situació, i els assistents han aplaudit especialment la intervenció del periodista de la Directa Jesús Rodríguez –que ha recollit el premi a Mitjans de comunicació–, que ha defensat que el periodisme serà necessari ‘mentre alguns partits pretenguin pervertir el llenguatge i fer-los cridar polítics presos en lloc de presos polítics’. Rodríguez també ha carregat contra el candidat del PP a la batllia, Josep Bou, per haver criticat el també periodista Xavier Vinader després que es publiqués que va militar a l’extrema dreta.

Betevé ha enregistrat els moments en què els representants del PP i Cs han abandonat la sala.

The post Ciutadans i PP abandonen els Premis Ciutat de Barcelona perquè s’hi recorden els presos polítics appeared first on VilaWeb.

El Moneyval – Comitè d’Experts del Consell d’Europa – ha destacat el progrés que ha fet Andorra contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, des de l’última avaluació a la qual va ser sotmès el Principat, el 2017.

En un informe de seguiment publicat avui, l’organisme europeu assegura que el país ha enfortit la seva lluita contra el blanqueig de diners, després de reavaluar dotze recomanacions, nou de les quals van ser qualificades fa dos anys com ‘parcialment completes’ i ara passen a considerar-se completes.

Entre aquests punts, l’organisme del Consell d’Europa apunta millores en aspectes relacionats amb el blanqueig de diners, transferències bancàries, cooperació i coordinació internacional, noves tecnologies i notificació de transaccions sospitoses.

Però manté sense canvis des de l’última revisió els punts que avaluen sancions financeres, així com els controls interns a entitats bancàries, a sucursals i subsidiàries estrangeres, que segueixen considerant-se ‘majoritàriament conformes’.

A més, el punt relacionat amb falsificació i confidencialitat no s’ha modificat, i s’ha tornat a qualificar com a compatible. El Moneyval informa que tornarà a analitzar els progressos d’Andorra al desembre d’aquest any i també comprovarà si el país ha implementat noves mesures per complir amb els requisits del Grup d’Acció Financera (Gafi).

El govern andorrà ho considera molt positiu

En declaracions als mitjans andorrans, el ministre portaveu del govern, Jordi Cinca, ha fet una valoració molt positiva de l’informe del Moneyval i ha destacat que la millora ‘s’ha anat accelerant els darrers anys’.

Cinca ha recordat que el 2011 el Govern no complia cap requisit en 10 de les 40 recomanacions del Moneyval; que el 2017 ja no tenia cap recomanació amb aquesta pitjor nota; i que ara hi ha punts on fins i tot s’ha ‘millorat la qualitat de la qualificació’.

The post El Moneyval aprova el progrés d’Andorra contra l’emblanquiment de capitals appeared first on VilaWeb.

Que el fiscal en el Tribunal Suprem espanyol es refereixi al president de la Generalitat Carles Puigdemont com a ‘delegat de l’estat a Catalunya’ diu molt de quina és la intenció i l’enfocament que es vol donar a aquest judici. O que li pregunti a Joaquim Forn si és soci de l’ANC o d’Òmnium, suggerint que això és un fet inculpatori, també. Qui fa que aquest judici sigui polític és tota l’acusació mateixa, tota la causa i els fonaments en què es basa, que han anat quedant desacreditats avui, un per un, quan aquest mateix fiscal, Fidel Cadena, ha intentat fer caure en una trampa Joaquim Forn durant tot l’interrogatori i no se n’ha sortit. Forn ha volgut respondre les preguntes de la fiscalia, i la capciositat, irritació i els errors en què ha anat caient Cadena, per la força dels fets que anava exposant Forn, han donat encara més sentit a l’afirmació amb què abans havia començat la seva intervenció Oriol Junqueras, que és una persecució política: ‘Som davant d’un judici polític i en aquests moments em considero un pres polític’.

La fiscalia fa de Vox

Junqueras ha començat la fase d’interrogatoris del judici. I, a diferència de Forn, no ha volgut respondre cap de les acusacions. No els ha volgut donar ni un minut més de protagonisme del necessari, després de la duresa i agressivitat de les intervencions que van fer ahir, qualificant la gent que votava l’1-O i que va patir la violència policíaca de ‘mur humà llançat contra les forces de seguretat de l’estat’ per part dels dirigents polítics i socials que ara són asseguts al banc dels acusats. El paper de Vox és gairebé testimonial, de moment, perquè la fiscalia l’avança per la dreta. La fiscalia ja fa el paper de Vox, i va tan passada de frenada que fa la feina del partit ultra, i això permet a Marchena d’anar-los parant els peus amb pretensions extravagants com les de prohibir que els acusats duguin el llaç groc o de voler preguntar els acusats encara que aquests ja hagin dit que no respondrien. I això, l’extravagància i destraleria de Vox, de retruc, permet al jutge de visibilitzar una certa aparença de neutralitat quan els renya.

És una aparença. Perquè les decisions de fons de Marchena, aquelles que poden tenir una influència determinant en el judici, perjudiquen les defenses. No tenen tanta vistositat de cara a la galeria com quan crida l’atenció dels advocats ultradretans, però poden ser més decisives; com quan veta proves determinants per a les defenses com la pericial d’oficials de policia del Regne Unit. I ha volgut marcar el terreny de seguida als advocats que protestaven per això; els ha tallat en sec i els ha advertit advertint que no sortissin de les consideracions tècniques, que no volguessin exposar les seves opinions. Els ha marcat una línia roja ben definida. Però just després Junqueras ha anat més enllà, i ha dibuixat amb claredat en l’inici de la seva declaració, quin és el panorama en què ens trobem. Ha obert el focus de seguida. Això és un judici polític. ‘Com que jo no renuncio a les meves conviccions democràtiques i com que les acusacions no pararan de perseguir-me per això, em trobo en una situació d’indefensió, en el sentit que m’acusen per les meves idees i no pels meus fets i per això, entenent que sóc en un judici polític, i entenent que sóc un representant polític i que em dec als meus votants no contestaré les preguntes de les acusacions’.

Junqueras ha respost només les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, que li ha començat demanant per les seves conviccions, la seva formació, les seves responsabilitats i el seu compromís amb l’independentisme no violent i amb la voluntat permanent de diàleg i de pacte. Ha proclamat que l’independentisme persistirà en la via democràtica cap a la independència, ‘sigui quin sigui el resultat d’aquest procés judicial’. ‘No hem comès cap delicte, absolutament cap, votar en un referèndum no és un delicte, treballar per la independència de forma pacífica no és un delicte, no hem comès cap dels delictes que se’ns vol atribuir’. Junqueras ha declarat de manera apassionada, amb vehemència i amb molta claredat.

La cadira buida

Ho ha reforçat amb una metàfora, la de la cadira buida amb què s’han trobat durant tants anys intentant negociar amb l’estat espanyol la possibilitat de consultar el poble de Catalunya. Assegut davant la taula on aniran declarant tots els acusats i testimonis al llarg dels pròxims mesos, Junqueras gesticulava amb les mans assenyalant a l’altra banda una cadira que no hi és, perquè mai no hi ha estat. La metàfora era potent, perquè l’espectador que ho seguia per l’emissió de televisió es quedava fix mirant la no-cadira. ‘Si hi poso més passió és perquè fins ara no he pogut parlar’, s’ha explicat. Tota la seva intervenció desprenia aquesta urgència de dir públicament tot allò que la presó li ha prohibit durant un any i tres mesos. ‘Què faig jo aquí? Assumir la meva responsabilitat i tenir l’oportunitat de dirigir-me a vostès i a tots els que ens miren per dir que és una qüestió que exigeix una solució política. I que el vot dels ciutadans s’ha de respectar. Vaig assumir d’anar a la presó i que potser passaria un any i mig sense poder parlar. Però aprofito ara aquesta ocasió per dir que necessitem una solució. Tots els demòcrates s’han de sentir interpel·lats. El vot ha de ser respectat.’

A mesura que avançava l’interrogatori, el discurs de Junqueras ha anat virant cap a un enfocament més acusatori, a mesura que el diàleg entre ell i Van den Eynde anava entrant més al terreny de la concreció, quan l’advocat li demanava pel paper que va tenir en l’organització de l’1-O, abans i després, dient que era impensable que hi hagués violència, atès el caràcter pacífic de les manifestacions independentistes dels últims temps, i les crides a la no violència dels convocants. Per això no pensaven que hi pogués haver una resposta tan violenta per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, perquè no estaria justificada. No va ser justificada. I aquí és on Junqueras ha fet el clic, i de cop i volta ha passat a acusar l’estat. ‘Votar no és un delicte, i impedir-ho per la força sí que ho ha de ser.’

Ell mateixa va anar a votar. Ho va intentar fer al seu col·legi de Sant Vicenç dels Horts. Ha explicat que no va poder perquè els Mossos havien tancat el col·legi. Però el cens universal que es va activar el primer d’octubre mateix al matí li va permetre de fer-ho en un altre lloc. És clar, raonava Junqueras, el cens universal feia impossible aturar la votació. Per què, doncs va actuar la policia espanyola amb aquella brutalitat? ‘De què servia tancar un col·legi electoral si era evident que tothom podia anar a qualsevol altre? Tancar locals i fer-ho amb violència era evident que no era per a impedir que es pogués votar.’ Per què ho van fer, doncs? Junqueras acusava de nou. ‘‘Tot el món ha vist la violència amb què es van comportar alguns membres de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. És obvi, s’ha vist a totes les televisions del món. Les puntades de peu, els agents saltant damunt de la gent en una escala. Una violència injustificada i innecessària que contradeia el mandat judicial.’ Junqueras acusava.

La frustració del fiscal

I la declaració de Forn ha acabat de rematar la contundència política del president d’ERC. La seva decisió de respondre totes les preguntes de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat (no pas les de Vox) ha tingut la potència de poder contrastar durant unes quantes hores uns fets —que Forn ha explicat i ha detallat— amb un relat acusatori que costa molt de mantenir. Això ha passat al fiscal Cadena i a l’advocada de l’estat Rosa María Seoane, que les insinuacions que volien introduir partint d’unes dades o uns fets exposats de manera parcial no es poden aguantar quan es complementen amb tota la informació que amaguen i que Forn ana explicacant. Els anava caient tot de les mans. Què insinuaven tota l’estona? Que hi havia un pla orquestrat i dirigit pels dirigents polítics i social per a amuntegar les masses enfervorides i esclatar violentament contra els agents de la policia. Forn els ha fet veure que la gent a Catalunya tenia capacitat per a manifestar-se i protestar, i organitzar-se per fer-ho de manera multitudinària i pacífica. Una cosa que no entenien.

En resum, Forn deixava clar la seva posició política coherent amb tot el consell executiu del govern el setembre del 2017 de tirar endavant el referèndum d’acord amb el compromís polític que havien assumit. Però que va deixar clar als Mossos que havien d’actuar com a policia judicial. Forn ha det veure la part de la resolució de la jutgessa Mercedes Armas sobre l’ordre d’impedir la realització del referèndum de l’1-O que que l’acusació amagava tota l’estona. És a dir, que la policia havia de dur a terme l’ordre ‘sense que afectés la normal convivència ciutadana’.

Això ha anat frustrant cada vegada més el fiscal Cadena, perquè no podia portar Forn allà on pretenia. Fins que ha anat cometent errors, patinades i sortides de to, com quan s’ha referit al president de la Generalitat de Catalunya com el delegat de l’estat a Catalunya. O com quan maldava perquè Forn digués que s’adheria a un informe que deia que l’1-O hi hauria un referèndum i que s’havien de prendre mesures de seguretat per prevenir incidents; com si aquests incidents fossin una rebel·lió en curs, i no allò que fa sempre la policia quan hi ha un esdeveniment multitudiniari: preveure els riscs i els incidents que hi pugui haver.

Forn ha anat responent totes les preguntes de les acusacions. Ha aprofundit en les proves que la fiscalia volia utilitzar de manera incriminatòria, per a demostrar que no en són pas. Com ara l’entrevista a VilaWeb de Joaquim Forn publicada l’11 d’octubre del 2017. L’advocat de Forn, Xavier Melero, ha llegit la part de l’entrevista que la fiscalia ha oblidat sistemàticament, aquella en què deia que no s’havia d’arribar a un enfrontament entre policies i que tot s’havia de fer de manera pacífica i dialogada.

Melero ha afegit en l’interrogatori un component polític per a exculpar Forn, el que incideix en el fet que la declaració d’independència no es va desplegar un cop proclamada al Parlament de Catalunya. L’objectiu: negar davant del tribunal i les acusacions que la República s’hagués fet efectiva; un factor exculpatori més. ‘Hi va haver res que fes pensar en el naixement d’un nou estat?’, li ha demanat Melero. ‘No, a les escales del parlament hi va haver discursos polítics en aquell moment. Les resolucions no es van publicar ni al DOGC ni al diari oficial del parlament’, ha respost. ‘Hi va haver cap crida a la població, es va trucar a cancelleries europees, es va comunicar res al govern espanyol?’, ha preguntat l’advocat. Forn ha respost que no a tot.

La primera setmana del judici ha permès de veure que les defenses van molt preparades, que els dos primer presos que han declarat han estat a un nivell molt alt d’intensitat, concentració, oratòria i coherència, i que els advocats són capaços d’anar-se adaptant a mesura que avança el judici per a cooperar i coordinar-se des de les respectives posicions. És sorprenent, en canvi, el to matusser, precipitat i poc preparat que s’ha vist a les acusacions. A totes. Ara, allò que plana sempre al damunt de l’ostentosa sala de plenaris del Tribunal Suprem espanyol és una qüestió la resposta de la qual no es podrà saber fins d’aquí a força mesos: la sentència ja és escrita?

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA QUE VE?

La primera setmana de judici ha acabat amb l’inici de les declaracions dels acusats. Després de Junqueras i de Forn, dimarts que ve les sessions reprendran amb els interrogatoris de Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, per aquest ordre. Les declaracions dels acusat ocuparan previsiblement tots tres dies de judici de la setmana vinent, de dimarts a dijous. També caldrà veure en aquests casos quina estratègia seguiran, si respondran les preguntes de les acusacions (com Forn) o només les de la defensa (com Junqueras).

MÉS INFORMACIÓ

• [VÍDEO] Els deu moments clau de la declaració de Junqueras al judici
• [VÍDEO] Els deu moments imprescindibles de la declaració de Joaquim Forn
• Guia del judici contra l’1-O: Tot allò que cal saber-ne
• Seguiment en directe del judici

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany

The post La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions appeared first on VilaWeb.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà demà a les deu a la Moncloa per a anunciar segurament la data de l’avançament electoral. Sánchez presidirà el consell de ministres extraordinari a les nou i una hora després oferirà una conferència de premsa per a fer una declaració institucional.

A les 10.30, el consell de ministres es reunirà amb caràcter ordinari i s’informarà del contingut de la reunió a la conferència de premsa habitual de la portaveu de l’executiu, Isabel Celáa. Avui, en una entrevista a la Cope, la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ha dit que demà s’anunciaria la convocatòria electoral.

El govern espanyol ha decidit de donar per finalitzada la legislatura després que el congrés refusés de tramitar el pressupost, tot i que Sánchez podia optar per a prorrogar els comptes i continuar governant fins el 2020. Fins ara, la data amb què més han especulat els mitjans espanyols és el 28 d’abril, un mes abans de les eleccions municipals, autonòmiques i europees, previstes pel 26 de maig.

L’avançament de les eleccions espanyoles pot condicionar també les eleccions a les Corts Valencianes, atès que el president de la Generalitat, Ximo Puig, pot optar per a dissoldre les Corts i també convocar eleccions anticipades.

The post Sánchez compareixerà demà a les deu, segurament per a anunciar la data de les eleccions appeared first on VilaWeb.

La diputada islandesa d’esquerres present a Madrid pel judici de l’1-O, Rósa Björk Brynjólfsdóttir, ha assegurat que veu’política’ la causa contra els independentistes i ha reclamat ‘protegir la llibertat d’expressió’ dels acusats. ‘Aquest no és un tipus de procediment que ens agradi veure a l’Europa del 2019’. En declaracions a l’ACN, Björk ha reconegut estar ‘molt preocupada per aquest judici’ i ha defensat que cal ‘protegir la llibertat d’expressió i el dret de la gent a expressar les seves opinions polítiques’. Així, ha destacat ‘la importància dels drets humans’ en aquest cas i el fet que l’acusat que ha declarat primer aquest dijous, Oriol Junqueras, és ‘un polític elegit democràticament’ igual que ella.

Precisament ahir es va saber que el ministre d’Afers Estrangers d’Islàndia, Guðlaugur Þór Þórðarson, s’havia posat en contacte amb les autoritats espanyoles per expressar la seva preocupació pel judici als presoners polítics catalans. Ací es pot llegir l’entrevista traduïda al català, i ací en la font original. Guðlaugur Þór Þórðarson diu: ‘Hem expressat repetidament la nostra preocupació a les autoritats espanyoles, la darrera vegada al gener, quan l’ambaixador d’Islàndia a Espanya va assistir a una reunió ordinària amb el Ministeri d’Afers estrangers espanyol. Els afers catalans també han estat abordats repetidament per l’ambaixador d’Espanya a Islàndia.’

 

The post Una diputada islandesa creu que la causa contra el procés és política appeared first on VilaWeb.

El magistrat instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, descarta de reactivar l’ordre europea de detenció i lliurament contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que té previst participar dilluns en un acte al Parlament Europeu, perquè entén que la seva situació no ha variat.

Consultat per l’agència Europa Press, el magistrat, de qui encara depèn la situació de Puigdemont perquè s’instrueix en una peça separada de l’enviada ja a judici, ha explicat que ‘res ha canviat’ respecte de les raons que li van portar a retirar l’euroordre que va dictar en el seu moment contra el president.

Es refereix a l’euroordre de detenció i lliurament sobre Puigdemont que va retirar al juliol de 2018, quan, després de ser detingut a Alemanya, el Tribunal Regional de Schleswig-Holstein va contestar a l’estat espanyol que només el lliuraria per un delicte de malversació i no pels de rebel·lió, sedició i desobediència. En aquell moment, Llarena va optar per retirar l’euroordre, atès que d’executar-se, Puigdemont només podria ser jutjat en el Tribunal Suprem espanyol per aquest delicte.

Avui, el PSOE, el PP i Cs han demanat al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que no permeti la conferència de dilluns a la cambra, que es farà juntament amb el president Quim Torra. En una carta, els eurodiputats Iratxe García Pérez, Esteban González Pons i Javier Nart afirmen que Puigdemont va ser el principal ‘artífex’ d’un pla per ‘subvertir l’ordre constitucional a Espanya’ i ha fet ‘ostentació’ de ‘reiterada desobediència’ a ordres del Tribunal Constitucional.

Puigdemont no pot ser detingut al Parlament Europeu. Segons el protocol sobre privilegis i immunitats de la Unió Europea, en vigor des del 2009, ‘els locals i edificis de la Unió són inviolables’. És a dir, que la policia belga necessitaria el permís exprés de la institució per entrar-hi. Sense una euroordre, el seu advocat a Bèlgica, Paul Bekaert, afirma a l’agència l’ACN que no pot ser arrestat. ‘És impossible, pot anar on vulgui’, diu Bekaert.

En tot cas, el que sí que podria passar dilluns és que el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, veti l’entrada de Puigdemont o prohibeixi la conferència prevista amb Torra. Segons l’article del reglament intern de la cambra, el president de la institució és qui respon ‘de la seguretat i la inviolabilitat de les dependències del Parlament Europeu’. El mateix reglament recull que correspon a Tajani dirigir ‘totes les activitats’ del parlament i els seus òrgans i és qui disposa de ‘tots els poders’ per presidir deliberacions i garantir-ne un desenvolupament ‘normal’. Fonts de l’Eurocambra afirmen a l’agència ACN que la decisió és en mans de Tajani, però que no veuen ‘com es podria prohibir l’acte ni perquè’.

The post Llarena descarta de reactivar l’euroordre contra Puigdemont pel seu viatge al Parlament Europeu appeared first on VilaWeb.

El Teatre Lliure de Barcelona ha nomenat l’advocat Valeri Viladrich com el seu nou gerent interí, després d’un procés públic de selecció, a l’espera que es renovin els estatuts, moment en què es farà la convocatòria definitiva per a la plaça de gerència.

Viladrich substituirà Clara Rodríguez, que va acabar la seva etapa com a gerent el passat 1 de febrer quan el director teatral Juan Carlos Martel va assumir la direcció del Lliure.

Aquest canvi arriba després de la dimissió el setembre passat de l’antic director del teatre Lluís Pasqual, després que una jove actriu l’acusés de vexar-la en els assajos i part dels treballadors qüestionessin el seu tracte amb els subordinats.

Martel ha iniciat un projecte artístic amb ‘voluntat integradora i d’obertura’, amb la incorporació de noves generacions de creadors que ‘satisfaci les necessitats de la nova etapa del teatre’.

Viladrich, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, té un màster en Assessoria jurídica i fiscal d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid i va estudiar Govern corporatiu i òrgans d’administració d’empreses a ESADE.

Fins ara havia treballat com a soci i director de Tax & Legal Services de pwC a Catalunya, com a soci de KPMG Advocats i com a responsable de l’especialitat de Fiscalitat Internacional també a Catalunya.

The post El Teatre Lliure nomena l’advocat Valeri Viladrich com a nou gerent interí appeared first on VilaWeb.

Joaquim Forn ha pres el relleu a Oriol Junqueras en les declaracions dels membres del govern al Tribunal Suprem espanyol. La seva declaració ha estat molt més llarga perquè ha accedit a respondre a les preguntes de les acusacions, tret de les del partit d’ultradreta Vox. Ha estat especialment interessant la resposta a les preguntes del fiscal, qui provava de fer contradir Forn i això ha originat moments de tensió. Marchena ha hagut de cridar l’atenció al fiscal perquè fes preguntes més concretes, i més tard també ha demanat a l’advocada de l’estat que no repetís qüestions ni introduís valoracions. Forn ha dit que era favorable al referèndum, però ha negat del dret i del revés que utilitzés el cos de Mossos d’Esquadra per a permetre’l.

Durant l’interrogatori del seu advocat, Forn ha explicat com va viure el dia que es va proclamar la independència al parlament. Segons ell, la República no es va arribar a proclamar perquè el text de la declaració d’independència es va incloure en el preàmbul de la resolució i no en la part dispositiva: ‘Era una declaració política, que no es votava.’ Quan el seu advocat, Xavier Melero, li ha demanat si el parlament va mencionar res que pogués fer pensar a qualsevol en el naixement d’un nou estat, Forn ha dit que no.

• Forn fa riure els assistents a la sala

• Forn defensa l’actuació dels Mossos i Marchena ha de cridar l’atenció al fiscal perquè faci preguntes concretes

• Forn retreu al fiscal les filtracions que fan a la premsa

• ‘Construeixen uns relats que són una mica fantasiosos’

• Forn para els peus al fiscal quan volia vincular l’1-O amb violència

• Forn retreu al fiscal les mentides sobre els documents que els Mossos havien d’incinerar

• L’advocada de l’estat no entén com és que l’ANC va fer un passadís el 20-S

• L’advocada de l’estat no entén que Forn no donés ordres polítiques als Mossos sobre el referèndum després d’haver-ho repetit manta vegada

• Forn nega davant el jutge que es proclamés la independència el 27 d’octubre

• Forn explica que va demanar a Millo d’aturar la violència policíaca de l’1-O

The post [VÍDEO] Els deu moments imprescindibles de la declaració de Joaquim Forn appeared first on VilaWeb.

L’Eurocambra i el Consell de la Unió Europea, on seuen els estats, han arribat a un acord per aplicar una nova normativa que pretén estendre els drets d’autor a Internet. L’acord té com a objectiu facilitar que els titulars de drets, especialment els músics, intèrprets i guionistes, així com els editors de notícies, puguin negociar una remuneració per l’ús de les seves obres en plataformes en línia, com Youtube, Facebook i Google News.

Les enciclopèdies en línia no comercials com la Viquipèdia queden exemptes a la normativa. Wikipedia va llençar una forta campanya en contra d’aquesta reforma quan va començar el seu tràmit parlamentari a l’Eurocambra. Ara el text s’haurà d’aprovar formalment al Consell i votar-se al ple del parlament europeu.

La nova norma continuarà permetent que es puguin compartir articles de notícies sense generar drets per al mitjà, sempre que siguin només fragments ‘molt breus’. A més, continuarà sent possible penjar a Internet obres protegides per citar, criticar, revisar, caricaturitzar, parodiar o imitar.

The post Acord entre l’Eurocambra i els estats per estendre els drets d’autor a Internet appeared first on VilaWeb.

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la creació de l’Espai Memorial ‘Parapet de les executades i executats 1939-1952’ al Camp de la Bota per recordar i homenatjar les persones que van ser executades a Barcelona.

L’obra és de Francesc Abad i consta d’un mur de 55 metres de llargada i 3,5 d’alçada on hi haurà escrit els noms i cognoms de les 1.706 persones afusellades, la majoria en aquest espai del Camp de la Bota, però també al Castell de Montjuïc i a la presó Model. El ‘Parapet’, que evoca el mur d’execucions que amb els anys ha quedat submergit sota l’aigua, s’inaugurarà a la plaça del Fòrum de Barcelona el 24 de febrer a les 12:00 hores i comptarà amb les actuacions d’Andrea Moti, Rusó Sala, Sabor de Gràcia i Brodas Bros.

L’acció s’emmarca en el programa municipal ‘Aparta la Indiferència’, destinat a commemorar el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939. Va ser quan es van iniciar els afusellaments davant del parapet del Camp de la Bota, un mur de formigó semblant a una escullera a l’interior del mar que des de l’any 2004 està cobert per les aigües del port esportiu. El 14 de març del 1952 es van efectuar les darreres execucions al Camp de la Bota, fins a un total de 1.706 morts en 13 anys. La darrera execució del règim dictatorial de Francisco Franco va tenir lloc el 27 de setembre del 1975.

En paral·lel, el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) presentarà el 22 de febrer l’exposició de l’obra ‘El Camp de la Bota’, premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques 2004, de l’artista Francesc Abad. Es podrà visitar fins al 17 de març a la Capella de Santa Àgata, situada a la seu del MUHBA del conjunt monumental de la Plaça del Rei. ‘El Camp de la Bota’ és un projecte sobre la repercussió en la contemporaneïtat del cas de l’execució de 1.706 persones entre el 1939 i el 1952 durant la dictadura franquista.

The post Barcelona crea un Memorial en record dels afusellats al Camp de la Bota appeared first on VilaWeb.

Taxistes han aparcat avui els seus vehicles en vies del centre de València per a protestar contra les mesures proposades pel Consell per al decret que regula el sector de les VTC, ja que consideren que els 15 minuts de precontratació són ‘insuficients’ i que la resta de propostes plantejades per a la nova normativa ja estan en el reglament de l’estat espanyol.

‘A què esperen per a protegir i mantenir un servei públic d’interès general?’, s’ha preguntat el president de la Confederació de Taxistes Autònoms del País Valencià, Fernando del Molino, durant una manifestació que ha començat a les 10.30 al carrer Pintor López Teodoro, a les proximitats a les Torres dels Serrans de València.

Els taxistes han aparcat els seus vehicles ocupant carrils fins al carrer Xàtiva, encara que han deixat lliure a la circulació el carril bus. Després han marxat a peu fins a la plaça Manises, per a concentrar-se enfront del Palau de la Generalitat, on han mostrat pancartes amb lemes com ‘El ministre diu sí, i tu Ximo?’ o ‘Un reial decret atorga competències, i ara què?’. La mobilització s’ha perllongat fins passat el migdia.

Del Molino s’ha dirigit els taxistes valencians i a companys que han acudit des de diverses ciutats de l’estat espanyol, i ha criticat que el sector ‘està patint mentre la classe política està afavorint les multinacionals i especuladors’, en referència a les VTC. Ha asseverat que el taxi confiava en les “promeses” del govern, però que ‘amb les mesures del president Puig no se solucionen els problemes’ que travessa el sector.

Les deu claus per a entendre el conflicte entre taxistes i VTC a Barcelona

The post Taxistes protesten al centre de València per les VTC i les ‘mesures insuficients’ proposades pel Consell appeared first on VilaWeb.

En el torn de preguntes del seu advocat, Xavier Melero, Joaquim Forn ha descrit com van ser els dies posteriors al referèndum, inclòs el dia que es va proclamar la independència al parlament. Ha dit que el text de la declaració es va incloure en el preàmbul de la resolució i no a la dispositiva, perquè ‘era una declaració política, que no es votava’. Preguntat per Melero si el parlament va mencionar res que pogués fer pensar a qualsevol en el neixament d’un nou estat, Forn ha dit que no.

The post [VÍDEO] Forn nega davant del jutge que es proclamés la independència el 27 d’octubre appeared first on VilaWeb.

La secretària d’estat per a ‘España Global’, Irene Lozano, s’ha disculpat per haver comparat el referèndum del Primer d’Octubre amb una violació: ‘Ahir a la nit no vaig fer la millor de les comparacions’, ha reconegut.

La responsable de vetllar per la imatge i reputació d’estat espanyol en el món va ser entrevistada ahir a la nit en directe en el programa Sky News de la cadena britànica i preguntada pel judici del procés que se segueix al Tribunal Suprem.

En un moment de l’entrevista, Lozano va plantejar que el que s’està jutjant és que els catalans ‘volien organitzar un referèndum però no tenien permís per fer-ho’, i va afegir ‘la metàfora del sexe que sempre utilitzo per explicar aquest tema: el sexe no està prohibit igual que votar no està prohibit, però no pots fer-ho a la força, necessites permís perquè si no és una violació’.

Hores més tard, Lozano reconeixia en el seu compte de Twitter que no ha estat ‘la millor de les comparacions’. ‘Intentava explicar la diferència entre fer les coses amb o sense el consentiment dels afectats’, explicava.

The post Lozano es disculpa per haver comparat el referèndum català amb una violació appeared first on VilaWeb.

Cinc agents de la policia espanyola que l’1-O van intervenir a l’escola Ramon Llull i al carrer Sardenya de Barcelona han exposat al jutge que davant una situació indeguda d’extralimitació els seus superiors immediats i també els jeràrquics haurien tingut l’obligació d’intervenir.

Refermen que van actuar correctament davant una situació ‘d’odi i hostilitat’ i segons l’acusació es contradiuen sobre qui va ordenar la utilització de les bales de goma. La d’avui ha estat la primera declaració de policies en qualitat de testimonis, i per tant la primera vegada que l’acusació ha pogut interrogar els agents, el que s’ha allargat gairebé cinc hores al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona.

Demà han de declarar cinc policies espanyols més en qualitat de testimonis i Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma, com a investigat i testimoni alhora.

L’advocada de l’acusació Laia Serra ha explicat que els policies parlen constantment de ‘descoordinació i desorganització, en el sentit que no poden ubicar-se al terreny, que va ser una situació anòmala en termes de dispositiu’, cosa que considera que contrasta amb l’experiència dels acusats en anteriors dispositius.

Els policies haurien reconegut que hi havia una distància de seguretat que es va respectar en tot moment i per això Serra apunta que no hi havia una ‘situació de perill’ que avalés la utilització de bales de goma o defensa. També haurien declarat que la utilització de la defensa no va venir després d’una graduació d’accions defensives, sinó que es va utilitzar en primera instància, el que'”contravé els protocols’, segons Serra.

The post Policies espanyols asseguren que els seus superiors haurien d’haver intervingut si s’haguessin extralimitat l’1-O appeared first on VilaWeb.

El PSOE, el PP i Cs han demanat al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que no permeti la conferència de dilluns a la cambra amb el president Quim Torra i l’expresident Carles Puigdemont. En una carta, els eurodiputats Iratxe García Pérez, Esteban González Pons i Javier Nart afirmen que Puigdemont va ser el principal ‘artífex’ d’un pla per ‘subvertir l’ordre constitucional a Espanya’ i ha fet ‘ostentació’ de ‘reiterada desobediència’ a ordres del Tribunal Constitucional. ‘Permetre la presència del senyor Puigdemont no es compadeix amb el noble paper del Parlament Europeu com a referent de la democràcia i l’estat de dret que prevalen a la UE‘, argumenten en la petició perquè es prohibeixi l’acte. Fonts de l’Eurocambra afirmen a l’ACN que la decisió és en mans de Tajani, però que no veuen ‘com es podria prohibir l’acte ni perquè’.

‘Creiem que el Parlament Europeu representa un dels pilars sobre els que seu la UE, com és l’estat de Dret i el respecte a la legalitat no ha d’acollir algú que es troba evadit de l’acció de la justícia espanyola’, asseguren PP, PSOE i Cs a la carta. ‘Li demanem que, en qualitat de president de l’Eurocambra, no permeti la celebració de la conferència prevista el proper 18 de febrer’, afirmen els eurodiputats espanyols.

Puigdemont està ‘usurpant’ el càrrec
Segons ells, ‘cap règim democràtic ni cap mandat permet la violació deliberada de les normes superiors de l’estat’. En la missiva, apunten que tot i que Puigdemont es presenta a si mateix com a president ‘legítim’ de Catalunya està ‘usurpant’ la denominació del càrrec, del qual va ser destituït pel 155.

A més, diuen, és ‘responsable’ de l’aprovació de lleis que ‘sobre el paper derogaven la constitució espanyola a Catalunya i els drets fonamentals dels catalans consagrats en aquesta’.

Els eurodiputats defensen que haurà de ser la justícia espanyola la que determini si ‘els indicis de criminalitat’ per l’1-O ‘són o no constitutius de delicte’. En aquest sentit, remarquen en el text enviat a Tajani que el judici recentment iniciat al Suprem ‘es desenvoluparà amb el màxim grau de transparència possible’.

Això, diuen, inclou la retransmissió en directe i ‘la possibilitat de qualsevol persona que vulgui assistir en qualitat d’observador sense més limitació que l’espai disponible a la sala’.

En el text, els eurodiputats asseguren que Puigdemont no ha estat ‘perseguit per les seves idees” i com a exemple expliquen que si bé Torra defensa els mateixos plantejaments, ‘a diferència de l’antecessor, s’ha mantingut dins de la legalitat’.

The post PSOE, PP i Cs demanen al Parlament Europeu que prohibeixi la conferència de Torra i Puigdemont a la cambra appeared first on VilaWeb.

El vice-president Oriol Junqueras ha estat el primer acusat a declarar al Tribunal Suprem, durant el judici contra el procés. El president d’ERC ha defensat el dret d’autodeterminació i ha dit que és un pres polític.

Després ha estat el torn del conseller Joaquim Forn, qui en un primer moment ha respost les preguntes de la físcalia. Forn ha volgut desvincular les seves conviccions polítiques de l’acció dels Mossos, tot assegurant que la policia catalana ‘mai van rebre ordres polítiques’. De fet, Forn ha assegurat que la policia catalana ‘va donar compliment a totes les instruccions de fiscalia i a la interlocutòria de la magistrada del TSJC’.

En la declaració, Forn ha optat per declarar en castellà perquè el tribunal no ha acceptat que hi hagués traducció simultània, tot i afirmar que té més fluïdesa parlant en català i que això li afegia una dificultat en l’interrogatori. A diferència de Junqueras, en primer dels 12 acusats que ha declarat, sí que ha optat per respondre a dues de les acusacions, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.

The post [EN DIRECTE] Declaració de Joaquim Forn al Tribunal Suprem espanyol appeared first on VilaWeb.

El Carnaval i el xató són dues idees que ràpidament s’associen a Vilanova i la Geltrú. I com que la festa de Carnestoltes ja s’acosta, a Vilanova s’acaba d’encetar la campanya ‘És temps de Carnaval, és temps de xató!’ Arrenca aquest cap de setmana, una setmana abans del Ball de Mantons, i durarà fins al 10 de març, el diumenge després del Dimecres de Cendra. Hi participaran una dotzena de restaurants de la població que durant tres setmanes incorporaran a la seva carta un plat de xató a l’estil de Vilanova.

Però aquest plat, fruit de la creativitat dels cuiners vilanovins, no serà el mateix a tot arreu. Així es poden trobar tant elaboracions clàssiques del xató com adaptacions de receptes o innovacions basades en la Xatonada. Un pretext com un altre per degustar les diverses creacions que són tan heterogènies com el Carnaval de Vilanova: des de la tradició i el classicisme fins a la innovació i la transgressió.

La recepta del xató de Vilanova

La recepta del xató, tot i semblar aparentment senzilla, té moltes variants i diversos pobles se’n disputen la paternitat. En general, els ingredients que formen la base del plat són els mateixos i la cosa que varia de poble a poble és la salsa. Us expliquem com es fa el xató segons la recepta de Vilanova i la Geltrú.

Ingredients per al plat:
2 peces d’escarola, 200 grams de bacallà esqueixat i dessalat, 150 grams de tonyina esqueixada i dessalada, 18 filets de seitó dessalats, un grapat d’olives arbequines i negres

Ingredients per a la salsa:
Entre 2 i 4 grans d’all mitjans, 35 ametlles, 12 avellanes torrades, 8 nyores escaldades, molla de pa xopa de vinagre, oli a voluntat, sal

Preparació:
Es piquen en un morter els grans d’all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafats, s’hi afegeixen les ametlles i les avellanes i es treballa fins a obtenir una pasta homogènia. Cal raspar la part interior de les nyores escaldades i afegir-ne la polpa obtinguda al morter. Una vegada tot homogeneïtzat, posar-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i seguir treballant la pasta.

Tot seguit, afegir lentament l’oli a la barreja mentre també es remena lentament. D’aquesta manera la salsa tindrà la consistència desitjada.

En una safata, col·locar I’escarola ben escorreguda i un xic de salsa. Remenar-ho bé i servir-ho als plats. Acompanyar-ho amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixar que cada comensal, al seu gust, s’hi posi una mica més de salsa.

The post S’acosta Carnaval i a Vilanova i la Geltrú és temps de xató appeared first on VilaWeb.