Vilaweb.cat

El festival Strenes organitza una festa major

Aquest cap de setmana el festival Strenes fa festa major! Divendres i dissabte organitza una sèrie de concerts a l’aire lliure i de franc en un acte que intentarà recrear una autèntica festa major. Els concerts es faran a la plaça de Catalunya, on a més de música hi haurà food trucks i la fira del voluntariat. També s’instal·larà una pantalla gegant per poder seguir dissabte al vespre la retransmissió de la final del partit de Copa entre el Barça i el Sevilla.

Els concerts arrencaran divendres amb les actuacions del grup valencià de rap electrònic Pupil·les i un dels primers concerts que oferirà Valtonyc ara que ja se sap que abans d’un mes ha d’entrar a la presó. La festa seguirà amb les actuacions de Fundación Tony Manero, que està de ronda amb nou disc que celebra els seus vint anys de trajectòria, i el folk en clau femenina i compromès de Roba Estesa.

I l’endemà serà el tron de Projecte Mut, La Iaia i Gertrudis. El grup eivissenc presentarà a Girona els temes del seu darrer disc ‘La via rima’ mentre que els osonencs han escollit la ciutat per cloure la ronda del seu celebrat disc ‘Tornar a ser Tu’. L’encarregat de cloure la vetllada serà el grup Gertrudis, una de les formacions més importants de la música festival del nostre país que d’ençà del seu retorn està vivint una segona joventut.

Un Sant Jordi Medieval a Montblanc

Algunes versions de la llegenda de Sant Jordi situen els fets a la vila de Montblanc i segurament per això cada any, pels volts de Sant Jordi, s’hi fa la Setmana Medieval. És una festa d’una setmana llarga de durada que aprofita del conjunt medieval del poble per recrear la famosa llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac. Algunes de les novetats d’enguany són l’estrena d’un campament de poble arran de muralla, el retorn de l’espectacle ‘Les Corts Catalanes de 1414’ a tall de cloenda i el lliurament de l’espasa d’honor a Jordi Cuixart.

A Montblanc la llegenda de Sant Jordi s’explica a través de diverses escenes i arrenca el divendres amb la ‘dracum note’, un espectacle de llum, foc i so que serveix per a invocar el drac i acaba amb un correfoc. Però el moment culminant de la festa és dissabte al vespre a la muralla, amb la representació dels passatges més coneguts de la llegenda de Sant Jordi. Es tracta d’una espectacular posada en escena on participen més de dos-cents actors voluntaris i hi ha foc, música i projeccions sobre la muralla.

La Setmana Medieval s’allargarà una setmana més, fins al 29 d’abril. A més de les diverses representacions de la llegenda de Sant Jordi, la fira medieval es complementa amb una mostra d’oficis antics, un mercat d’artesania i una escola de cavalleria destinada als infants. També es faran moltes altres activitats d’ambientació medieval com ara mostres de dansa, un gran banquet com els que es feien al segle XIV, un concurs de joglars, espectacles de malabars i falconeria i un parell de tornejos nocturns.

Un passeig per la Tàrrega de Manuel de Pedrolo

Ja fa un parell d’anys que cada mes d’abril la comissió +Pedrolo de Tàrrega organitza un cicle dedicat a l’escriptor, que va ser veí de la vila. Però enguany, com que es commemora el centenari del seu naixement i la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2018 com a Any Manuel de Pedrolo, la festa agafa volada. Per això el cicle tindrà tres dies de durada i a més de la tradicional Ruta Pedroliana per Tàrrega també es farà un espectacle poètic i una visita a l’Espai Pedrolo.

Els actes comencen dissabte al matí amb una ruta guiada que recorre diversos espais de Tàrrega relacionats amb la vida i obra de l’autor. Es fan parades a la casa del carrer Major on va viure, a l’escola on va estudiar, i al llarg de la ruta també es recitaran fragments de la seva obra i alguns racons del poble es guarniran amb frases seves. L’objectiu d’aquesta ruta és reivindicar el Manuel de Pedrolo d’esquerres, compromès políticament amb la nació i la llengua i denunciant qualsevol mena d’opressió.

L’endemà, diumenge, a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell s’hi farà l’espectacle ‘Univers poètic Manuel de Pedrolo’. Es tracta d’un recital poetico musical pensat per difondre la vessant més poètica d’aquest autor tan prolífic, que va escriure desenes de novel·les i també va conrear la lírica i el teatre. Els poemes, que sobretot versen sobre la mort, la llibertat i el sexe, s’acompanyen de música en directe a càrrec de Xavier Hidalgo i Jordi Castellà. Finalment, el cicle s’acaba el dissabte 28 d’abril amb una visita guiada a l’Espai Pedrolo que hi ha al Castell de Concabella.

Per Sant Jordi, Alcoi fa moros i cristians

Diu la llegenda fundacional d’Alcoi que, al segle XIII, Sant Jordi va fer un paper molt destacat en la conquesta de la ciutat. Per això, des de llavors, és el patró de la vila d’Alcoi i cada any s’hi fan unes de les festes de moros i cristians més destacades del País Valencià al seu honor. Durant quatre dies, milers d’alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per a rememorar els moments més destacats de la gesta.

És una festa que es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l’alardo. Aquesta seqüència serveix per a recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d’Alcoi de l’any 1276. La festa arrenca dissabte al vespre amb el dia de la música, que és quan les bandes musicals fan la seva entrada.

L’endemà, diumenge, es fa el dia de les entrades amb la presentació de les esquadres mora i cristiana. Es tracta de dues grans cercaviles –al matí es fa la cristiana i a la tarda, la mora–  en què desfilen milers de festers agrupats en diverses ‘filaes’. Engany sortiran quinze ‘filaes’ per cada bàndol, cadascuna ben guarnida i caracteritzada. La música, la riquesa dels vestits, el maquillatge i els accessoris omplen els carrers de la ciutat.

Dilluns, el dia de Sant Jordi, es farà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró. Després, es farà la Retreta, una desfilada informal de carrosses guarnides i il·luminades. Un dels elements més destacats de la jornada és el Sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians.

La festa acabarà dimarts, el dia de l’alardo, en què es representarà el complicat assalt final de la ciutat. Durant tota la jornada, moros i cristians faran escaramusses pels carrers del poble, s’intercanviaran la possessió del castell i negociaran la rendició sense èxit. Finalment, com explica la llegenda, els cristians es proclamaran vencedors de la festa i, quan arribi la nit, el Sant Jordiet apareixerà entre els merlets del castell.

El millor cinema de Llatinoamèrica es mostra a Lleida

Fins el 27 d’abril a Lleida s’hi fa la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. En total hi participen vint-i-vuit films entre llargmetratges, curtmetratges i documentaris. Provenen de països ben diversos de tot Llatinoamèrica – Argentina, Xile, Brasil, Veneçuela, Uruguai, Mèxic…- i tracten temes ben diversos. Durant la setmana llarga de durada del festival, els films es projectaran al CaixaForum Lleida, mentre que els documentaris es podran veure a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida.

Els deu llargmetratges seleccionats i que competiran en la Secció Oficial de la mostra són: ‘Al desierto’ (Argentina/Xile-2017), dirigit per Ulises Rosell; ‘Amateur’ (Argentina-2016), de Sebastián Perillo; ‘Como nuestros padres’ (Brasil-2017), de Laís Bodanzky; ‘Maracaibo’ (Argentina/Veneçuela-2017), del director Miguel Ángel Rocca; ‘Niñas araña’ (Xile-2017), de Guillermo Helo; ‘O Filme da Minha Vida’ (Brasil-2017), dirigit per Selton Mello; ‘El Pampero’ (Argentina/Uruguai/França-2017), del director Matías Lucchesi; ‘Sinfonía para Ana’ (Argentina-2017), d’Ernesto Ardito i Virna Molina; ‘Vida de familia’ (Xile-2017), dirigit per Cristián Jiménez i Alicia Scherson, i ‘El vigilante’ (Mèxic-2016), de Diego Ros.

Pel que fa a la secció oficial de curtmetratges, els deu films escollits són: ‘The Back of My Mind’ (Argentina/EUA-2017), del director Luciano Podcaminsky; ‘El corto del año’ (Argentina-2017), de José Mariano Pulfer; ‘Debris’ (Perú/EUA-2017), de Julio O. Ramos; ‘Madre’ (Espanya-2017), dirigit per Rodrigo Sorogoyen; ‘Matria’ (Espanya-2017), d’Álvaro Gago; ‘Pequeño manifiesto en contra del cine solemne’ (Argentina-2017), del director Roberto Porta; ‘Pixied’ (Argentina-2017), d’Agostina Ravazzola i Gabriela Sorroza; ‘Premonición’ (Xile-2017), de la directora Leticia Akel Escárate; ‘Sob, o véu da vida oceânica’ (Brasil-2017), de Quico Meirelles, i ‘Verde’ (Mèxic-2016), dirigit per Alonso Ruizpalacios.

Finalment, els documentaris que es podran visionar són: Generación: Buñuel, Lorca, Dalí de Javier Espada i Albert Montón (Espanya i Mèxic), Un cine en concreto de Luz Ruciello (Argentina), Luna Grande. Un tango por García Lorca de Juan José Ponce Guzmán (Espanya), Al otro lado del muro de Pau Ortiz (Mèxic i Espanya), El Espanto de Pablo Aparo i Martín Benchimo (Argentina), El pacto de Adriana de Lissette Orozco (Xile), El silencio de los fusiles de Natalia Orozco (Colòmbia i França) i Tempestad de Tatiana Huezo (Mèxic).

Els premiats
La inauguració del certamen que es farà avui al teatre la Llotja de Lleida serà el moment de lliurar premis i reconeixements. Així l’actor Eduardo Noriega recollirà el premi d’honor del festival en reconeixement a la seva trajectòria. El Premi Jordi Dauder a la creativitat en el cinema català serà per l’actriu i directora Sílvia Munt i, per primera vegada, es lliurarà el Premi Talent Llatinoamericà. Distingeix a professionals llatinoamericans que treballen en la indústria del cinema i el guardonat d’enguany serà el compositor de bandes sonores argentí Osvaldo Montes.

USTEC xifra en 39 els tancaments de línies de P3 a les escoles públiques per al curs vinent

Segons les informacions recollides pel sindicat USTEC-STEs, Ensenyament ha deixat d’oferir, en el període de preinscripció, trenta-nou grups de P3 a tot Catalunya –11 a Tarragona, 9 a Lleida, 8 a Girona i 11 més a les comarques de Barcelona. El portaveu, Ramon Font, ha lamentat que el Departament no hagi aprofitat la davallada demogràfica per reduir les ràtios, un fet que considera necessari per a una bona aplicació del decret de l’escola inclusiva. Per això, creu que hi ha una voluntat d’afavorir la concertada, en què els tancaments no són ‘preventius’, malgrat que la demanda de la pública és més gran. Per Font no s’ha de ‘corregir’ aquesta tendència des de l’administració, sinó que s’ha de treballar per una igualtat d’oportunitats.

Font ha explicat que aquests grups ‘no se salvaran’ perquè ja no formen part de l’oferta inicial, i confia que no se’n tanquin més, en funció de la matrícula. Ha defensat la necessitat de mobilitzar-se per part de la comunitat educativa com l’única eina per lluitar contra aquests tancaments. El nombre calculat per USTEC, 39, és molt més alt que els 15 que va comptabilitzar la FaPaC i els 11 que ha arribat a confirmar el Departament d’Ensenyament.

El sindicat xifra en 26 els grups que s’obren a l’escola concertada i per això, Font considera que hi ha una voluntat per part de l’administració d’afavorir el traspàs d’alumnat de l’escola pública a la privada, malgrat la tendència de les famílies ha estat la contrària. El portaveu del sindicat creu, al contrari, aquesta situació hagués hagut d’aprofitar-se per continuar treballant per un model equitatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats. Així doncs, per Font, s’hagués hagut d’aprofitar la davallada demogràfica dels darrers cursos per poder rebaixar les ràtios als grups d’Infantil, una davallada que creu que era necessària per a fer una bona aplicació del decret d’inclusiva.

El batlle de Ginebra ofereix la ciutat i Suïssa per a mediar entre Catalunya i Espanya

El batlle de Ginebra, Rémy Pagani, ha ofert la seva ciutat i Suïssa sencera per a fer de mitjancera entre Catalunya i Espanya amb la intenció de ‘trobar un acord i una solució política i amb diàleg’ en el conflicte actual. Així ho ha explicat ell mateix després d’haver-se trobat amb el president del Parlament, Roger Torrent, a la seu de l’alcaldia de Ginebra. Pagani ha explicat que traslladarà a l’ambaixador espanyol a Suïssa la mateixa proposta i espera que la idea prosperi.

Per la seva part, Torrent s’ha congratulat de l’oferiment i ha considerat que demostra que el cas català és un afer europeu. A més, ha explicat que espera que el seu viatge a Ginebra es tradueixi en una defensa ‘irrenunciable dels drets fonamentals a Catalunya’ per part dels estaments internacionals.

La reunió, de poc més de mitja hora de durada, ha estat de les poques que Torrent ha pogut explicar i revelar amb normalitat. La major part de les trobades han estat discretes o fins i tot secretes. Abans, però, de concloure el seu viatge a Ginebra trobant-se amb el relator espacial de l’ONU per al Dret a la Lliure Assemblea, ha passat per l’Ajuntament de Ginebra per reunir-se amb el batlle, que s’ha mostrat més que favorable a que Catalunya i Espanya seguin a negociar una solució política al conflicte.

‘Suïssa i Ginebra en particular resten a disposició de les dues parts per intentar torbar un acord, perquè de totes maneres caldrà asseure’ns en una taula un dia. És el més intel·ligent per trobar una solució’, ha sentenciat Pagani en declaracions als mitjans després de la reunió amb Torrent. I és que, tot i ser conscient que la proposta farà que rebi crítiques, creu que és el moment de ‘posar a disposició una plataforma aquí perquè hi hagi un veritable diàleg’ entre Catalunya i Espanya. ‘Hi ha solució. Aquí, a Suïssa hi ha per exemple quatre llengües, i vivim tots junts correctament, més que correctament. No sé perquè Espanya no pot fer el mateix’, ha comentat.

En aquest sentit, el batlle ha explicat que en més d’una ocasió ha fet públic el seu posicionament davant representants de la diplomàcia espanyola. A més, ha avançat que la setmana vinent es veurà amb l’ambaixador d’Espanya a Suïssa i s’ha compromès a ‘fer-li arribar’ personalment ‘el mateix missatge per als representants del govern de Madrid’.

 

La fiscalia de Girona investiga el batlle de Verges de delicte d’odi per la punxada de rodes massiva

La fiscalia de Girona investiga el batlle de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, per un presumpte delicte d’odi i discriminació contra ‘la nació espanyola i el cos de la Guàrdia Civil’ per la denúncia pública que va fer als mitjans de comunicació d’una punxada massiva de rodes de cotxes el passat octubre als carrers del seu poble.

Els fets es remunten entre el 3 i el 4 d’octubre quan, en una sola matinada, van aparèixer punxades les rodes de tots els 163 vehicles aparcats a la via pública a Verges, a més d’una quinzena a Sarrià de Ter i una desena més a Medinyà. Llavors Sabater ja va apuntar directament a la policia espanyola i la Guàrdia Civil, a qui va acusar ‘d’anar de dinar uniformats i de nit incontrolats’.

Tot i les denúncies del batlle, una setmana després el jutjat de la Bisbal d’Empordà va arxivar la causa per ‘falta d’autor conegut’.

L’Audiència espanyola investiga Caixabank per emblanquiment relacionat amb la màfia xinesa

El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno investiga Caixabank, com a persona jurídica, per haver emblanquit diners de la màfia xinesa. En una interlocutòria amb data d’ahir, el magistrat ha citat a l’entitat el pròxim 26 d’abril. En el procediment, el jutge implica a deu sucursals de l’entitat que haurien ocultat diners de clients xinesos que estan vinculats en diverses operacions policíaques: Emperador, Chequia, Snake, Juguetes i Pólvora.

Moreno considera que els directius i treballadors de les sucursals van actuar com a ‘canals de blanqueig d’aquestes organitzacions’. A més, els retreu que podrien haver sospitat que els diners provenien ‘d’activitats il·lícites’. En la interlocutòria, les sucursals haurien rebut diversos requeriments sobre els clients investigats que van continuar transferint 31,7 milions d’euros.

Sobre aquest procés, que deriva del relacionat amb el banc xinès ICBC, l’entitat ha negat ‘qualsevol mena de col·laboració o participació’ en delictes d’emblanquiment.’Caixabank té una cultura forta i compromesa amb el compliment normatiu, i compleix i ha complert en tot moment amb la normativa vigent en matèria de prevenció d’emblanquiment de capitals’, ha explicat Caixabank a Europa Press.

Lamela rebutja assumir una investigació contra Trapero oberta en un jutjat de Cornellà de Llobregat

La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha refusat fer-se càrrec de la investigació oberta al jutjat d’Instrucció número 3 de Cornellà de Llobregat contra el major Josep Lluís Trapero i set comandaments més dels Mossos, també l’actual cap, Ferran López. El jutge demanava a Lamela que es fes càrrec també d’aquesta investigació, ja que ha instruït la causa contra Trapero i la cúpula d’Interior pels fets del 20 de setembre i l’1-O. El jutge de Cornellà els responsabilitza d’haver elaborat el document que marcava les pautes d’actuació a seguir pels agents que hi havia a cada col·legi electoral i que, segons ell, no van ser efectives i van permetre les votacions.

Lamela, però, creu que entre els dos procediments no existeix ni connexió subjectiva en els fets ni tampoc material, ja que dels testimonis aportats no existeix ‘cap comunicació’ amb les persones objecte de la investigació en la causa que instrueix Lamela.

Aquesta és l’onzena vegada que Lamela rebutja assumir investigacions procedents del TSJC o de jutjats de primera instància catalans sobre el procés. A més, a la interlocutòria també defensa que les causes obertes a l’Audiència espanyola i al tribunal Suprem s’han de mantenir per separat.

Un epicentre de dansa sacseja Olot amb el festival Sismògraf

Aquest cap de setmana Olot es converteix en la capital de la dansa del país perquè fins diumenge s’hi fa el festival Sismògraf. Es tracta d’un dels sis mercats culturals estratègics que impulsa la Generalitat de Catalunya i cada any l’entorn paisatgístic privilegiat d’Olot aplega les propostes de dansa més innovadores d’arreu. Enguany el certamen programa vint-i-set espectacles, vuit dels quals són estrenes i cinc coproduccions, en diversos indrets d’Olot fins diumenge.

Tot i que el Sismògraf no té cap temàtica concreta, alguns dels espectacles d’enguany demostren un grau elevat de compromís i posicionament polític i social. A través de la dansa volen mostrar que no són aliens a la realitat que ens envolta i per això les migracions, els refugiats i diverses qüestions de gènere són alguns dels temes que es tocaran.

Algunes de les propostes més destacades són ‘Labranza Kids’, del Colectivo LaMajara, que presentarà el resultat final d’un taller amb nens de la comarca o ‘La mesura del detall’, de Magí Serra que es podrà veure a la Sala El Torín. L’accent internacional el posaran els francesos Compagnie Didier Théron, que presentaran pels carrers d’Olot els espectacles ‘Air’ i ‘La Grande Phrase’. D’altra banda, també hi haurà espai per al ‘SismoHop’, trobada d’espectacles de dansa i cultura urbana. I es repetirà l’itinerari de dansa al Parc Nou, on cinc companyies presentaran espectacles adaptats o creats especialment per a aquest espai.

Amb la voluntat d’apropar la dansa a la ciutadania, el Sismògraf programa un grapat d’espectacles a l’aire lliure i de franc. Entre més, s’hi podran veure ‘Càpsules’ de la companyia catalana La Mujer del Carnicero, l’intinerari ‘Cinc minuts de dansa’, on un grup d’alumnes del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre interpretaran peces breus dirigides per Joan Català o ‘Give me protein’ de Kernel Dance Theatre.

La programació es completa amb tres cicles paral·lels: ‘Rèpliques’, espectacles de dansa que tenen lloc abans o després dels dies del festival; ‘Ona expansiva’, una tria de propostes de dansa que fan en altres pobles de la Garrotxa i ‘Erupció’, centrada aquest any en el circ coreografiat. En total, formen part d’aquesta secció cinc espectacles: ‘Cuculand Souvenir’ de Roberto Olivan Performing Arts, ‘Brut’ de Marta Torrents, ‘Fet a mà’ de Paula Quintas, ‘Traspediante’ i ‘Maibaum’ de Jordi Galí. Un altre dels plats forts de l’Erupció és l’estrena de la producció pròpia ‘Fosques’, un viatge a través de la dansa aèria per donar veu a les dones que la història ha silenciat i arraconat en la foscor.

La rosa groga en solidaritat amb els presos polítics es multiplica per deu

La rosa groga en solidaritat amb els presos polítics es multiplicarà per 10 per Sant Jordi a Catalunya, des de les 60.000 que es van comercialitzar l’any passat a les 600.000 que es posaran a la venda dilluns.

El president del Gremi de Floristes de Catalunya, Joan Guillén, ha dit  que, malgrat la irrupció de la rosa groga solidària, la vermella tradicional mantindrà la seva preponderància i preveuen vendre més de set milions de vermelles a tota Catalunya, la qual cosa representaria un augment de vendes del 10%.

‘El sector torna a l’alça. Esperem que aquesta sensació la corrobori el públic’ el dilluns vinent, ha dit Guillén, que veu una progressió desmesurada de la rosa groga, ja que l’any passat no era ni la segona més venuda per la Diada.

També registren una gran quantitat d’encàrrecs per posar un llaç groc en les roses que es vendran el dilluns vinent a les 4.000 parades que s’instal·laran per tota la ciutat de Barcelona.

El líder del gremi ha aprofitat per tornar a reclamar una ordenança barcelonina contra les parades mercantilistes promogudes per empreses que especulen amb roses sense garanties, i adaptar les normes de la ciutat per a Sant Jordi al segle XXI, ja que la norma actual data del 1994.

‘2.000 maltractadors de roses’
De fet, ha exigit uns coneixements mínims per abordar la venda de roses de qualitat, la majoria seran les de l’especialitat ‘Freedmon’ en desenes de variants, i ha lamentat: ‘En l’actualitat, tenim més de 2.000 maltractadors de roses al carrer’.

A més de les 4.000 parades oficials, el gremi calcula que 3.000 persones se sumen a la jornada posant a la venda roses amb galledes d’aigua en una acció que Guillén considera intrusisme.

També ha demanat separar més les parades perquè no hi hagi tantes al centre de la capital catalana: per a Guillén, la ciutat està ‘sobresaturada’ amb 4.000 parades, i ha demanat distanciar aquests punts de venda per aconseguir més espai per passejar i gaudir de la jornada.

El regidor de Turisme, Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, s’ha compromès a treballar en una nova ordenança, com l’any passat també va dir la regidora de Comerç i Mercats Montserrat Ballarín.

‘Sóc conscient que l’ordenança actual és molt vella i que tenim una situació complexa, que treballarem’, ha dit Colom, que ha cridat el consum responsable i al fet que els ciutadans comprin roses, pans de Sant Jordi i llibres en establiments que donin garantia i qualitat.

El Palau Güell estrena visites nocturnes amb grups reduïts per descobrir els secrets de l’espai modernista

El Palau Güell, obra d’Antoni Gaudí, oferirà, a partir del 21 d’abril, visites guiades per accedir a espais ocults que fins ara estaven tancats al públic. Coincidint amb la celebració de l’Any Güell, el palau descobrirà a la ciutadania les solucions que Gaudí va donar a la família Güell perquè el servei pogués treballar a la casa de forma discreta. Així, ‘El Palau Güell secret’ repassa indrets recòndits com espiells, tribunes, passadissos, finestrelles, sales i escales amagades. La visita inclou el despatx i la petita biblioteca d’Eusebi Güell, un espai del servei en què escoltaven els oficis religiosos, una tribuna des d’on es pot veure l’interior ocult de l’altar de la capella o el terrat del palau. Les rutes es faran cada tercer dissabte de mes en horari nocturn i en grups reduïts.

V de vagina: Pupil·les trenca estereotips amb un videoclip provocador

Pupil·les, un dels grups capdavanters de la nova fornada de música festiva i compromesa, han posat imatges a una cançó que acaben de publicar, V. En aquest vídeo promocional, Natàlia Pons i Mireia Matoses, les dues líders del grup, aprofiten l’avinentesa del contingut de la lletra per a generar provocació i trencar estereotips sobre les vagines.

V és una cançó inspirada en l’obra Els monòlegs de la vagina, d’Eve Ensler. Tal com expliquen Pons i Matoses les vagines han estat sempre exposades als estereotips i maltractaments dels homes. ‘Amb aquesta cançó, plena de vivències personals, volem normalitzar la masturbació; un assumpte que actualment encara esdevé tabú. També volem reivindicar la necessitat de la normalització quan parlem de les nostres vagines’.

El seu primer treball, Bruixes de dol, els va obrir les portes del País Valencià i Catalunya. El segon, Les Silenciades, gravat i produït a Atomic Studio, l’estudi capitanejat pel productor Mark Dasousa, les va acabar de consolidar l’any 2017 com un dels grups més interessants de la nova escena musical catalana. La marca de la casa són ja aleshores unes bases treballades i molt ben acabades i unes lletres festives i reivindicatives on majoritàriament destaquen els missatges feministes.

Pròxims concerts de Pupil·les:

20.04. Festival Strenes — Girona
05.05. “La Resposta”, festival solidari en suport a l’exdiputada Anna Gabriel — Sallent
12.05. Alça’t — Arenys de Mar
02.06. Nit del Rock — Catarroja
22.06. Fogueres de Sant Joan — Alacant
23.06. Revetlla de Sant Joan — Xeraco
07.07. Canet Rock – Canet de Mar
13.07. Paupaterres — Tàrrega
20.07. El Tinglado — Vilanova i la Geltrú
21.07. Sec a sac — Poble Sec, Barcelona
26.07. Aplec dels Ports — Vilafranca
28.07. Beneixama Rock — Beneixama, Alacant
01.08. Juerga’s Rock — Almeria
04.08. Shikillo Festival — Candeleda, Àvila
06.08. La Garrinada — Argentona
14.08. Poma Rock — Agres, València
17.08. Barraques de Sitges — Sitges
18.08. Rabolagartija — Villena, Alacant
24.08. Festes de Sants — Sants, Barcelona

Els estirabots del Suprem i la premsa espanyola per Puigdemont arriben a la premsa alemanya

El Tribunal Suprem no ha digerit encara la decisió de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a Carles Puigdemont. Dimarts, aprofitant la resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez –en què li tornava a denegar la llibertat–, Llarena va carregar contra els seus col·legues alemanys amb formulacions catastròfiques, fet que ha arribat als mitjans alemanys, com el Frankfurter Allgemeine. I és que el magistrat espanyol va arribar a titllar la decisió presa pel Tribunal Superior de Schleswig-Holstein de ‘no ser raonable’.

El diari alemany destaca un dels arguments de la interlocutòria, en el qual Llarena assenyala que si els fets que van produir-se a Catalunya haguessin succeït en un estat federat alemany no hi hauria una ‘sentència simbòlica’.

Llarena va realitzar alguna hipòtesi que sorprèn el periodista del Frankfurter, com quan assenyala que a Catalunya hi hauria hagut una ‘massacre’ si haguessin actuat més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. ‘Les crítiques a Alemanya no han cessat a Espanya des de fa gairebé dues setmanes. A la pàgina de Facebook de l’ambaixada alemanya a Madrid, els espanyols expressen la seva ‘gran indignació’ davant la decisió dels jutges alemanys i exigeixen que es corregeixi. Alguns amenacen de deixar de viatjar a Alemanya’, recull l’article.

També es fa ressò de l’article del Español que qualificava el land de Schleswig-Holstein com una terra d’orígens nazis: ‘Va ser una de les zones alemanyes on els nazis van aconseguir més èxits en el seu camí al poder’, deia el text del digital espanyol, que lligava l’excarceració de Puigdemont com a conseqüència del passat del land.

 

68 anys d’exili tibetà

“En política es diu que si una nació vol eliminar una altra el primer que ha de fer és acabar amb la seva llengua”

Tashi Wangchuk: A Tibetan’s Journey for Justice (The New York Times)

El Tashi Wangchuk és un activista tibetà que ha estat enviat a judici per defensar la llengua i la cultura tibetana, i podria afrontar una pena de fins a 15 anys de presó. Els càrrecs que se li atribueixen són “incitar al separatisme” en un documental del New York Times del 2016 en la qual mostra el camí que fa per què s’escolti la seva demanda a la Xina sobre la defensa de la llengua i la cultura tibetana. 

Moltes organitzacions que vetllen pel compliment dels drets humans han engegat la campanya #FreeTashi per fer públic el cas i també “la repressió a la cultura tibetana per part del Partit Comunista Xinès”.

Roda de la pregària budista amb inscripcions tibetanes (Bea Hernanz)

 

L’inici del conflicte

El conflicte del Tibet té unes arrels profundes. El seu estatus polític és un assumpte sense resoldre des de l’any 1950, quan les tropes de la Xina van entrar en aquest territori. Aquesta situació acaba esclatant en la revolta de Lhasa l’any 1959, quan un sector de la població tibetana es rebel·la contra l’exèrcit xinès. La Xina va respondre a aquestes protestes tibetanes amb una gran repressió que va derivar en milers de morts i en la fugida del 14è Dalai Lama, el líder espiritual del budisme, cap a Dharamsala (Índia), seguit per milers de tibetans que s’han anat distribuint en assentaments al Nepal i a l’Índia.

Després de l’èxode tibetà, el Dalai Lama va decidir crear un govern que considera “democràtic i popular”, anomenat Administració Central Tibetana (CTA), una comissió de Justícia, i un Parlament a l’exili.

En aquest moment s’inicia una repressió envers la cultura tibetana que encara dura avui en dia: s’instaura el model econòmic socialista, es cohibeix la llibertat religiosa i es cremen monestirs budistes, la llengua tibetana passa a ser la segona llengua, etc. Tal com explica Ángel Lopez Soto, fotoperiodista argentí expert en el conflicte del Tibet, “des de la invasió hi ha una penetració total a la cultura tibetana. Els tibetans han passat a ser ciutadans de segona, igual que la seva llengua”.

 

Actualment la situació és similar a la de fa uns anys. El govern de la Xina va incrementar la repressió l’any 2008, després d’uns anys de calma deguts a canvis en el govern xinès, arran de protestes i accions per part d’alguns tibetans als Jocs Olímpics de Pequín. La resposta a aquestes revoltes és una repressió que acaba causant 13 morts. Tal com explica el subdirector de la Casa del Tibet, Ngawang Topgyal, a partir d’aquestes manifestacions, “la Xina va canviar l’estratègia i va optar per augmentar la repressió a través d’una educació patriòtica individualitzada”.

 Aquesta educació patriòtica, que en Ngawang anomena “adoctrinament”, es basa en ensenyar a estimar la pàtria comunista xinesa i intentar trencar amb la imatge del Dalai Lama. Segons explica, el nivell de control sobre els tibetans ha arribat al punt en què si una persona assisteix a una manifestació, aquesta “ja podria ser considerada sospitosa, i per tant, el seu entorn podria ser empresonat o vigilat. Això passa sobretot als monestirs budistes”.

Les immolacions com a acte de protesta

La resposta més desesperada a aquesta repressió són les immolacions. Aquesta pràctica va començar l’any 2009 quan un tibetà va cremar-se en públic com a acte de protesta individual contra l’actuació de la Xina al Tibet. A partir d’aquest cas, es va desencadenar una onada que encara dura avui en dia, hi ha hagut més de 150 immolacions des del 2009, tot i que tal com explica el periodista Ángel López Soto, el Dalai Lama condemna aquesta forma de protesta.

Aquests fets no només s’han produït al Tibet sinó que també s’han estès en països o regions amb gran presència de tibetans: grans ciutats xineses, Índia o Nepal.

Tal com explica Beatriz Hernanz, voluntària que va viatjar a “camps de refugiats” del Nepal l’estiu de 2017, en els països que rodegen el Tibet encara perduren els assentaments tibetans. Segons dades de la CTA, a l’Índia hi viuen 94.000 tibetans, a Nepal 13.000, i a la resta del món uns 20.000.

 

 

 

 

 

 

La primera generació de refugiats

Actualment, gairebé totes les persones que viuen als assentaments tibetans ja han nascut allà, això vol dir que la percepció que en tenen és diferent de la dels seus pares o avis. Tot i que actualment tampoc són un lloc agradable on viure, en un inici les condicions dels camps eren “lamentables”, explica López Soto, però gràcies als esforços dels tibetans, es van crear escoles on es podien formar els joves.

La taxa d’escolarització dels tibetans a l’exili és del 85 al 90%, i la d’alfabetització d’un 82% (Bea Hernanz) Del Nepal a Barcelona sense passar pel Tibet

El Ngawang Topgyal és un dels tibetans de les primeres generacions que ja van néixer en camps de refugiats. Explica que no sap l’any que va néixer, però sí el lloc: Solokhumbu, al Nepal, on hi ha l’assentament de tibetans més proper a la frontera. El Ngawang vivia amb els seus pares i la seva tieta, i estudiava escriptura tibetana. Van estar en aquest camp fins als 9 anys, quan van decidir anar a Katmandú, però ell va marxar cap a Dharamsala, a l’Índia, amb el seu tiet, on va entrar a un monestir budista.

Allà va conèixer una doctora que estava fent un voluntariat i que el va convidar a Barcelona. Va començar a estudiar castellà i, 18 anys més tard, viu a la capital catalana i treballa a la Casa del Tibet.

La Xina al món

Espanya no reconeix la nació del Tibet, tot i que acull organitzacions com la Casa del Tibet de Barcelona des de la qual es promou la cultura tibetana i conforma un punt de trobada per tibetans nouvinguts i residents i també qualsevol persona interessada en el budisme i el Tibet.

Arran de la crisi financera la Xina va adquirir part del deute espanyol i per això el govern mai farà res en contra dels interessos de la Xina, afirma Manel Ollé, professor d’Història i Cultura de la Xina moderna i contemporània a la UPF. L’any 2015 el 53,3% del deute a Espanya estava en mans de creditors internacionals. Un any abans, el 2014, l’ex Ministre d’Exteriors Margallo assegurava a TVE que China té el 20% del deute públic espanyol en mans estangeres i que “n’hi hauria prou amb un click en un ordinador xinès” perquè Espanya tornés una prima de risc com la que hi havia fa anys. Sigui com sigui, a la Xina no li preocupa gaire Espanya ja que “no és un aliat estratègic”, segons Daniel Nicholls, expert en Dret Públic Internacional i en Relacions Internacionals.

Estabilitat i creixement

La relació de la Xina amb altres països depèn de dues condicions que per a Nicholls són: no reconèixer Taiwan i no donar ressò al Dalai Lama. L’estabilitat i el creixement econòmic són, per l’expert, el principal objectiu del partit comunista xinès. Aquesta por constant a la rebel·lió i la dissidència és el que, des dels fets de 2008, ha provocat  l’auge del control i la repressió cap a la població. El “principi d’autoritat” pel qual Ollé apunta que es regeixen, ha impactat més en la religió i les formes de vida del Tibet, ja que han estat els que han generat més resistència contra les pràctiques de la Xina moderna i en defensar la seva forma de viure.

 A part, el règim xinès va fer un canvi de model econòmic durant la crisi financera que va aconseguir mantenir una burgesia acomodada i una població més o menys conformada. El canvi va consistir en apostar més pel mercat intern per no haver de dependre tant de l’exportació cap a països que estaven patint la crisi i amb una demanda descendent. El creixement econòmic de la Xina fa que cada vegada tingui un paper internacional més decisiu tot i ser “un règim autoritari acostumat a fer les coses a la seva manera”, segons Ollé. El professor afegeix que, en les relacions internacionals, els interessos econòmics passen per sobre d’ideologies i teories. Això explicaria en certa manera perquè als següents països els hi interessa mantenir bones relacions amb el ‘gegant asiàtic’.

Un buit internacional

 “La qüestió tibetana a la pràctica mai ha entrat a l’agenda de negociacions de cap país, tot i haver tingut sempre cert ressò mediàtic”. Nicholls afirma que els principis de l’ONU respecten molt la sobirania dels països. Si un estat vulnera la sobirania d’un altre es pot actuar, però és més difícil quan es considera un “conflicte dins de les pròpies fronteres”. L’expert en Relacions Internacionals considera que la Declaració dels Drets Humans és “només una declaració” i que no hi ha mecanismes oficials o sistemes per fer-la complir. El que sí podria influir és la responsabilitat de protegir però, com que el cas del Tibet mai s’ha considerat un genocidi, no arriba a tenir la rellevància que tenen, per exemple, altres conflictes com el de Síria. Les “decisions importants” les pren el Consell de Seguretat de l’ONU, que tracta qüestions entre països i en el qual la Xina té dret a vet. 

D’aquesta manera, podem veure com el dret internacional públic, que ve de la carta de la ONU i les decisions del consell de seguretat, està realment subjecte als interessos dels membres permanents, els P5: Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit i França.

Tashi Palkhiel tibetan refugee settlement (Bea Hernanz) (Bea Hernanz) En mans de qui està el futur del Tibet?

Els experts coincideixen que la situació no tindrà una resolució fàcil ni a curt termini. L’ordre mundial s’està invertint i, cada vegada més, els països adopten polítiques proteccionistes amb més preocupació pel seu creixement intern que per influir en afers externs o controlar el món.

El que passi al Tibet dependrà del que passi al conjunt de la Xina, apunten tots dos. Els sectors xinesos més reformistes diuen que s’ha d’avançar cap a un reconeixement de la diversitat ètnica i cultural. “Dins de la Xina actual, però, l’únic que poden fer els tibetans és sobreviure fins que arribi aquest moment.”

“Si no accepten el meu cas, es demostrarà que la situació dels Tibet no es pot solucionar mitjançant la llei” Tashi Wangchuk

L’altre adéu: acomiadar-se d’una mascota

Assumpta Padró i els seus germans van créixer amb la companyia i l’amor de la Negreta, la gossa de la família. Quan va morir, el pare de l’Assumpta va decidir enterrar-la en el camp d’oliveres que hi havia davant de casa, a Sant Vicenç dels Horts. Mesos després, quan el camp es va vendre per construir-hi pisos, el pare va desenterrar la Negreta i la va portar a un terreny amb cirerers que un amic tenia a Torrelles de Llobregat.

Així va néixer l’any 1972 el Cementiri de Petits Animals, de la mà de Padró i del seu amic. Únic a Catalunya, aquest terreny apartat del soroll de Barcelona compta amb més de 1.000 nínxols i tombes. En totes elles descansen mascotes amb nom propi. “T’estimem” o “Sempre estaràs en el nostre cor” són algunes de les paraules de record més habituals de les làpides. D’altres, com la dedicada al gos Merlin, són més poètiques: “Aquí reposan los restos de un ser que poseyó la belleza sin la vanidad, la fuerza sin la insolencia, el valor sin la ferocidad y todas las virtudes del hombre sin sus vicios”.

Segons Padró, ara gerent, el cementiri es va fundar perquè pensaven que altres persones voldrien tenir un lloc per al descans etern de les seves mascotes. Cada vegada hi ha una relació més estreta entre persones i animals i això es demostra també a l’hora de donar-los l’últim adéu. El psicòleg Juanjo Bringué creu que cal distingir entre els animals en entorns rurals, en què la relació és “merament instrumental”, i en l’entorn urbà. “En una ciutat [el vincle amb la mascota] és exactament igual al vincle que puguis tenir amb una persona. De fet, les investigacions diuen que la simptomatologia i el grau de pertorbació emocional que implica perdre una mascota és igual que si es morís un ésser humà”, assegura Bringué.

Això no sempre ha estat així. Les persones s’han envoltat d’animals des dels inicis de la història, però la forma de relacionar-se amb ells, fins al punt de considerar-los un membre més de la família, és una idea molt moderna.



El ritual, clau per a la superació

Bringué, especialista en dol, el defineix com un procés basat en l’acceptació a nivell emocional i cognitiu de qualsevol tipus de pèrdua, sigui una mascota, un familiar o una feina. “El dol implica tornar a projectar-se en l’exterior i en el futur i curar les ferides de la pèrdua”, afegeix.

Pel psicòleg, “el problema amb els animals és que no tenim rituals funeraris perquè la seva mort no està validada.” Mai s’ha trobat amb un pacient que vingui expressament per la mort d’una mascota, però sí que ha ajudat algunes persones, que el consultaven per altres pèrdues, a afrontar la mort d’un animal. “Una de les coses que fem és construir un ritual d’acomiadament”, explica. “De vegades, consisteix a posar una espelma, o reunir la família i posar una foto i dir unes paraules, escriure una carta i cremar-la i deixar-la al mar…”. El que importa és prendre consciència que l’ésser estimat ja no hi serà més.

La consideració de les mascotes en el règim jurídic espanyol no es correspon amb el que senten les persones que hi conviuen, per les quals l’animal és un membre més de la família. Així, es reconeix la “sensibilitat” dels animals, però se n’empara la compravenda com a propietats objectes de comerç. I també jurídicament, els cadàvers d’animals són considerats residus, per això la llei prohibeix enterrar-los en un terreny qualsevol, com el jardí de casa. Si l’animal mor per una malaltia infecciosa, amb una incidència menor, no hi ha possibilitat d’enterrament i cal incinerar.

Després de la mort, cal donar l’animal de baixa al cens municipal i desactivar el xip que portava des que va ser registrat. A més, els propietaris han de decidir entre l’enterrament en un cementiri especialment dedicat als animals o la incineració, que pot ser col·lectiva o individual. A Espanya només hi ha dos cementiris autoritzats per enterrar-hi animals, el complex d’Assumpta Padró a Barcelona i El Último Parque, fundat a Madrid el 1983. Per això, molts propietaris opten per la incineració.

Després de la mort

A Barcelona, des del juny del 2017 funciona el primer tanatori de mascotes de la capital catalana. Situat en una zona industrial, a la Via Trajana, el local intenta ser, tanmateix, acollidor. A l’interior, rep els clients una sala blanca i un fil musical més aviat trist. I, al fons, asseguts en un conjunt de butaques grogues, vermelles, verdes i blaves, s’esperen a rebre el seu estimat amic en forma de cendres, després d’haver-se acomiadat de les seves restes mortals.

Daniel Sáez és una de les persones que ha utilitzat aquest espai per donar-li l’últim adéu a la seva gossa, la Nala. Ell es considera un amant dels animals. Més, fins i tot, que de les persones.

Aquest tanatori funciona com un de tradicional: compta amb dos forns crematoris a l’avantsala dels quals els clients poden acomiadar-se dels seus animals. Segons explica el gerent, Miquel Pérez, les persones solen passar-hi uns 10 o 15 minuts dient adéu a la seva mascota, col·locada sobre una llitera. En aquesta mateixa saleta hi ha una pantalla en què es poden projectar fotografies o vídeos de l’animal. “El 95% són gossos i gats”, especifica el gerent, “però també tractem amb mascotes exòtiques com fures, conills, serps, lloros i iguanes”.

Pérez especifica que, al llarg de l’any, poden arribar a realitzar unes 400 incineracions individuals i moltes més de col·lectives. En les primeres, els clients poden triar què volen fer amb les cendres. En tots els casos, el tràmit es fa a través del veterinari.

El Tanatori rep els visitants amb unes paraules de consol / NIL MONTILLAEl Tanatori ofereix moltes possibilitats pels amos de les mascotes / NIL MONTILLAAlgunes urnes es desfan en llançar-se al mar i d'altres, si s'enterren, fan que creixi un arbre / NIL MONTILLALa incineració individual costa 300 euros, i la col·lectiva uns 65 / NIL MONTILLAPot fer-se un penjoll amb l'ADN de la mascota, i també un diamant a partir de les seves cendres / NIL MONTILLA Retrat 3D elaborat a partir d'una fotografia de la mascota / NIL MONTILLAEn aquesta cambra es duu a terme el velatori de la mascota / NIL MONTILLA

La diferència fonamental entre els dos tipus d’incineracions és que la col·lectiva no permet quedar-se les cendres, perquè s’hi cremen diversos animals. En aquest cas, les cendres van a parar a un contenidor i quan està ple, l’Agència de Residus de Catalunya se l’emporta. INECO, la mateixa empresa del tanatori, té aquest servei a Riudarenes (Girona) des de fa més de 14 anys. Segons Miquel Pérez, les dues instal·lacions tenen totes les garanties per evitar que els fums generats per la incineració no contaminin l’atmosfera.

Ben distinta és l’opció de l’enterrament. La gerent del Cementiri de Petits Animals explica que cada família opta per un ritual diferent. Algunes fan una petita cerimònia abans i llegeixen unes paraules en record a la mascota perduda. D’altres, en canvi, prefereixen no presenciar-ho. En qualsevol cas, Assumpta Padró relata que “la gent s’ho pren com una excursió. Venen aquí a netejar la tomba i passegen mentre recorden la seva mascota. Ho fan amb alegria, no amb tristesa”.

Passejant pel complex s’hi poden trobar dos tipus d’espais. D’una banda, hi ha els nínxols per a animals petits, com hàmsters, ocells i conills, o per posar-hi les cendres. Aquest tipus d’enterrament costa uns 90 €. De l’altra, les fosses i els nínxols per a gossos i gats, els protagonistes d’aquest cementiri, amb preus que van des dels 99 € fins als 149 €. A aquests costos cal sumar-hi el lloguer anual de l’espai, de 10 euros en el primer cas i de 65 en el segon. Tots els espais són individuals, però cada client pot decidir si hi enterra només un animal, o tots pels que hi hagi espai. En una de les tombes, per exemple, s’hi poden llegir els noms de fins a 11 gossos.

La tomba del gos rescatador Dan / NIL MONTILLA

 

Un dels sepulcres que més destaca és la tomba del Dan, un dels primers gossos rescatadors que va tenir la Creu Roja, i que va salvar a 65 persones en incendis i esfondraments fins a la seva mort el 1980. Avui dia encara és una de les tombes més visitades i cuidades, amb flors naturals i missatges d’agraïment de totes les persones a qui va rescatar, o dels seus descendents.

Però en el cementiri, per a les famílies la seva mascota és la més important. Per això, moltes de les fosses i nínxols estan ben decorades: l’os de joguina amb què jugava la gossa, flors, gespa artificial, tot de pedres blanques decorades amb cors i estels i ocells… Assumpta Padró explica que el que realment ajuda aquestes famílies és que “saben on és” el seu animal, i poden venir a visitar-lo sempre que vulguin.

Això també és una possibilitat a altres països. De fet, el cementiri de mascotes més antic es troba a Nova York, amb una secció sencera dedicada a gossos que van morir a la Segona Guerra Mundial. Aquest tipus de cementiris, però, són molt famosos arreu del món, i en trobem a gairebé tots els continents.

.embed-container {position: relative; padding-bottom: 80%; height: 0; max-width: 100%;} .embed-container iframe, .embed-container object, .embed-container iframe{position: absolute; top: 0; left: 0; width: 100%; height: 100%;} small{position: absolute; z-index: 40; bottom: 0; margin-bottom: -15px;} “Educar en la mort és educar en la vida”

El dol és necessari per a superar qualsevol pèrdua, segons explica el psicòleg Juanjo Bringué. “Per què no deixem un temps per experimentar la tristesa, el dolor i l’aflicció? Per què no comencem a educar els nens que la vida té un inici i un final? Per què no ensenyem al nen, i a nosaltres mateixos, a acomiadar-nos?”, es pregunta el psicòleg. Per ell, “educar en la mort és educar en la vida” i per això també està en contra de substituir immediatament la mascota després que mori. Cal, per contra, “deixar el temps per elaborar la pèrdua”; segons el psicòleg, hem de “poder expressar les emocions sense que ningú les invalidi”. En definitiva, per enfrontar-se al procés de dol, cal sentir el dolor de la pèrdua.

Pérez, gerent del Tanatori de mascotes de Barcelona, confirma que acomiadar-se de la mascota abans de la incineració ajuda molt. “Pels clients és com tancar un cercle, quan surten d’aquí estan més tranquils i donen pas al procés de dol”, explica. Deixar el cos a la clínica o l’hospital és “força fred”, però al tanatori poden veure tot el procés. A més, tornen a casa amb la mascota, “encara que sigui en forma de cendres”.

Daniel Sáez, usuari del tanatori, no té la mateixa opinió.

 

Segons Assumpta Padró, “la mascota forma part de la teva vida” i la seva pèrdua pot significar un impacte emocional molt gran. Per ella, el que recorden les persones que visiten el seu cementiri és l’amor incondicional dels seus animals: “Tu els dones molt d’amor, però en reps infinit. Si algun dia et trobes malament, es posen al teu costat. Sempre t’animen, mai fan mala cara”. I tot això, assegura, mereix ser recordat.

Torrent es reuneix amb relators de l’ONU i el representant permanent de la Francofonia davant Nacions Unides

El president del Parlament, Roger Torrent, ha dedicat el matí d’aquest dijous a continuar amb les reunions que està mantenint a Ginebra. SFonts del seu equip han explicat que ja s’ha trobat amb diversos relators independents de l’ONU, a qui ha explicat la seva visió sobre la situació política a Catalunya i ha els ha traslladat la seva preocupació per la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i el parlament.

El mateix relat ha volgut fer arribar al representant permanent de l’Organització Internacional de la Francofonia davant de les Nacions Unides, Henri Eli Monceau, a qui també ha traslladat la necessitat de ‘donar sortida política als conflictes polítics’.

El president va aprofitar també dimecres al vespre per sopar i fer una xerrada davant de catalans residents a Suïssa, i té previst acabar el matí reunint-se amb l’alcalde de Ginebra, Rémy Pagani, amb qui compareixeran després conjuntament.

El PP recupera la batllia d’Alacant per la incapacitat del PSPV d’aconseguir els vots necessaris

El PP ha recuperat la batllia d’Alacant després que la candidatura de la fins ara tinent de batlle, la socialista Eva Montesinos, no hagi aconseguit aquest dijous el vots necessaris per ser investida en substitució del seu company de partit, Gabriel Echavarri, que va deixar el càrrec a causa del seu doble processament judicial. Montesinos ha obtingut 14 vots dels regidors de PSPV-PSOE, Guanyar Alacant i Compromís, a un de la majoria suficient per conservar la batllia. Els dos regidors no adscrits han votat en blanc i nul i han decantat finalment la balança en favor del PP. El nou batlle serà el popular Luis Barcala en haver estat la llista més votada a les darreres eleccions municipals del 2015.

La denúncia del PP contra Mónica Oltra per corrupció queda arxivada

La fiscalia anticorrupció ha arxivat la investigació a la vice-presidenta del Consell Mónica Oltra per un suposat fraccionament de contractes en serveis de neteja de centres socials de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i per pagaments per la via d’enriquiment injust que sumarien més de 43, 7 milions d’euros. Segons que informa Europa Press, després d’estudiar la denúncia interposada pel PP i els expedients remesos per l’advocacia de la Generalitat, la fiscalia ha adoptat la decisió en estimar que no hi ha infracció penal.

La fiscalia va obrir una investigació el passat mes de febrer arran de la denúncia del PP, que considerava que els fets podien ser constitutius d’un delicte de prevaricació. En concret, feia referència a contractes de la conselleria d’Igualtat en els quals apreciava ‘fraccionament il·legal per eludir el procediment legalment establert i, en particular, la lliure concurrència de licitadors, així com la fiscalització pels òrgans d’intervenció’.

Així mateix, els populars consideraven que va existir un ‘recurs sistemàtic al reconeixement de deutes per la via de l’enriquiment injust per evitar qualsevol tipus de contractació administrativa, així com per eludir tota fiscalització per part de la Intervenció’.

D’altra banda, des de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives han recalcat després de conèixer la investigació que ‘cap dels expedients pot ser aprovat amb informe negatiu per la Intervenció, atès que sense l’informe favorable de l’òrgan fiscalitzador de la Generalitat ni es comptabilitza, ni es paga’. També han asseverat que era ‘fals que la via de l’enriquiment injust eludisca la fiscalització perquè passen per la Intervenció General’.

Pàgines