Vilaweb.cat

Exposicions, premis i concursos al FES TA FESTA

Quan va ser la darrera vegada que vau estar dins d’un envelat? I no parlem de carpes o coberts… no, no. Envelats dels autèntics, dels tradicionals. Que han representat els envelats en la vostra vida? L’ENVELAT és el títol i el protagonista de la primera de les exposicions de què us parlarem, una mostra itinerant que podeu veure en aquest moment al Museu de Badalona. Aquí us podeu descarregar l’opuscle divulgatiu. Però també us parlarem d’una altra interessant exposició dedicada al mestre Josep Blanch Reynalt que podeu visitar fins el proper 28 del present mes de febrer a l’Ecomuseu La Farinera, de Castelló d’Empúries.

I recordeu que sense sortir de casa, podeu visitar l’exposició virtual exposardanes.cat, presentada fa uns dies a Figueres en l’acte de cloenda del Bicentenari de Pep Ventura, i que us proposa un recorregut per alguns dels episodis més significatius de la relació entre el ball i la societat a partir d’una selecció de documents sonors, visuals i literaris.

Pel que fa als Concursos, dos de musicals: el VILA D’AMER de sardanes i el MASQUEFA-MONTGRINS de música per a cobla. El primer que acaba de ser convocat i del qual acaba el termini d’admissió d’obres el proper 30 d’abril. I el segon, del qual fa temps que ja us en anem parlant i que té la data d’amissió d’obres fixada pel proper dia 23 de febrer. I també parlarem de diversos premis com el PREMI TERESA REBULL (Fira Manresa), el V PREMI RAFAEL TUDÓ, la segona edició dels PREMIS ANTONI CARNÉ, els PREMIS CAPITAL DE LA SARDANA, etc.

Llegir més i escoltar el programa…

Preocupació a Balsareny per la convocatòria d’una manifestació d’ultradreta

Els veïns de Balsareny (Bages) han manifestat la seva preocupació per la manifestació que la plataforma ultradretana ‘Por España me atrevo’ ha convocat aquest vespre al municipi. La marxa, que passarà pel centre del poble, pretèn donar suport a Raúl Macià, un veí empresonat a Lledoners per robatori i tràfic de drogues.

La plataforma el considera un pres polític perquè, mentre disposava del tercer grau, es va fer popular a les xarxes per accions com despenjar estelades de la via pública i canviar-les per banderes espanyoles o arrencar el rètol de ‘Municipi per la Independència’ de l’entrada de Sallent. Aquesta última acció li va suposar una multa i el reingrés a la presó. A més, l’agost de 2017, Macià també es va enfilar a l’Ajuntament de Balsareny per a col·locar la bandera espanyola entre la senyera i la bandera municipal.

En el laboratori català

L’escola és a Catalunya un acord de país. Una estructura d’estat, de fet. Ho és des de fa trenta-cinc anys, des del 1983, per decisió parlamentària. Es va aprovar per unanimitat (tret d’una abstenció, d’un diputat centrista), sense cap partit de l’arc parlamentari en contra. Si en diem immersió lingüística és per cortesia institucional, ja que l’estat espanyol no és federal ni menys encara confederal. Dient ‘immersió lingüística’ hem fet servir una denominació tècnica, pròpia dels sociolingüistes i pedagogs, per formular el seu component polític més alt i noble: la recuperació d’una llengua minoritzada en el seu propi país i l’oposició a la segregació dels alumnes per llengües. Considerar l’escola catalana com a  ‘peix al cove’, com a producte de les astúcies del pujolisme i prou, com si només l’haguessin feta i mantinguda uns quants i no tanta gent, és faltar a la veritat històrica. Masoquisme polític. Són reflexions que em cremen.

Tal com van les coses, el model educatiu català pot canviar de manera forta. El govern espanyol ho decidirà les pròximes setmanes, i obrirà la possibilitat que l’espanyol hi sigui opció preferent. Si no ho ha decidit ja és perquè no sap com haurà d’adaptar el 155 per fer-ho possible, per trencar el model. Es tracta de desenvolupar més encara aquesta eina fatal per al sistema autonòmic i en particular per a Catalunya, que ja el té implantat. Mentre dos milions de catalans demanen independència, el govern d’Espanya es carrega l’estat de les autonomies.

Un altre element social clau és així a punt d’estavellar-se en el laboratori que l’estat espanyol està fent funcionar a marxes forçades retorçant el sistema judicial i recentralitzant-se: contra l’independentisme, amb presó preventiva incondicional contra idees polítiques, contra llibertats fonamentals d’expressió i de reunió, ara contra l’escola. Contra l’escola catalana i contra l’escola en conjunt als seus dominis, on el Ministeri d’Educació vol aplicar l’acord que acaba de signar amb el de Defensa per a reforçar a l’escola l’exèrcit i la corona. Les coses van lligades: liquidem la immersió lingüística i de passada qualsevol idea republicana a base de parlar de la monarquia i de recordar per a què serveix l’exèrcit.

Un cop oberta la porta del 155 es pot fer de tot, i es fa. Més i més. Hem tingut l’enroc de l’estat respecte del referèndum català i tot el que n’ha seguit, que ha servit molt al partit que mana a la Moncloa per tapar els seus draps bruts interns i judicials en aquests anys. Ara, en té més motius poderosos: Ciutadans li trepitja les soles. Per tant, alça fort ara la bandera primordial del seu adversari íntim, l’ambició que va fer nàixer el partit que, al cap de no gaires anys, guanyaria en vots les eleccions catalanes del 21-D i deixaria els populars a la cuneta. Catalunya com a laboratori de la dreta espanyola.

Enmig d’aquest desgavell polític i cultural, silenci de molta gent a Espanya, massa. I a Catalunya, confusió forta i també molt de silenci. El sobiranisme té vetat parlar d’autonomia, del sistema autonòmic? Llavors, en quin sistema vivim, si no és l’autonòmic? Si s’està construint república, com s’està fent i, en concret, què en farem, de l’escola?

Posar el focus de la crítica contra el govern espanyol és fàcil i no t’equivoques gaire. Més difícil és girar el focus cap a la societat catalana i veure què en fem, de tot plegat. Com més aviat millor, caram. Hi ha gent a la presó i l’escola perilla. I estem tornant al passat. Potser que es posi fil a l’agulla de constituir govern. Atrevir-se a parlar de l’autonomia, del que s’està a punt de perdre i que, en el cas de l’escola, va començar a Santako, a Santa Coloma de Gramenet, quan els fills dels immigrants del franquisme van demanar l’escola en català per als seus fills.

No ser ni rata ni conill de laboratori.

Les dificultats legals que tindria Rajoy si volgués liquidar la immersió lingüística

L’anunci del govern espanyol d’introduir el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament ha causat una indignació i una preocupació lògiques a la societat catalana, però legalment no es pot fer, tret que l’executiu de Mariano Rajoy decideixi de vulnerar el marc legal vigent. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez Vigo, va confirmar les intencions de l’executiu, però, a preguntes dels periodistes, va ser incapaç de concretar com pensava fer-ho.

La via de fer servir l’article 155 no és possible perquè, tot i que suspèn l’autogovern, aquest article no permet de modificar una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, com és la llei d’educació de Catalunya (LEC), que és la que regula la preinscripció. És a dir, no es pot afegir una segona casella per incloure una segona llengua, en aquest cas el castellà, en el full de preinscripció escolar apel·lant a l’article 155. Per canviar el full de preinscripció, s’ha de canviar la LEC, i això només es pot fer per majoria absoluta del parlament. Introduir una casella per al castellà seria canviar de model, comportaria implantar la doble xarxa escolar, cosa que no hi ha cap llei que ho empari.

La immersió lingüística és regulada en el títol segon de la LEC. L’article 11 estableix que ‘el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu’, i deixa molt clar que totes les activitats educatives s’han de fer en català. També impedeix la doble xarxa quan estableix textualment que ‘els alumnes no poden ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual’. A més, preveu mecanismes d’atenció lingüística individualitzada per aquells alumnes els pares dels quals ho sol·licitin. La LEC va ser recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol, però no pel capítol lingüístic.

La LEC emana de l’estatut, que en el seu article 35 estableix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i regula també el dret i el deure dels alumnes a saber amb suficiència oral i escrita el català i el castellà quan acaben l’ensenyament obligatori, ‘sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament’. També afegeix que l’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.

El portaveu del govern espanyol també ha fet referència a la sentència del Tribunal Suprem que obliga la Generalitat a fer el 25% de les hores en castellà, però són casos particulars. El govern compleix amb aquest percentatge només en el grup on hi ha l’alumne de la família que va presentar la denúncia. A més, també hi ha prevista l’atenció lingüística individualitzada a les famílies que ho demanin, cosa que ja es fa, i a la qual s’hi han afegit molt poques famílies. Els sol·licitants reben 6.000 euros cada curs per a pagar l’escolarització de cada fill.

Però tot això són excepcions d’un model que és blindat legalment i que, per canviar-lo, Rajoy tindria moltes dificultats, perquè no disposa ni de majoria al Parlament de Catalunya, on el PP té quatre diputats, ni capacitat per a reformar l’estatut a curt termini. Per tant, el seu anunci cal situar-lo més en el terreny de la política, en la seva necessitat de competir amb Ciutadans per l’electorat espanyolista, o fins i tot en la seva voluntat de posar pressió a les negociacions per la investidura sembrant el pànic sobre els efectes de l’aplicació de l’article 155.

Kossove: deu anys construint un estat independent des de la unilateralitat

Avui, 17 de febrer, fa deu anys que Kossove es va declarar independent de Sèrbia. Malgrat l’oposició activa d’alguns països, el nou estat ha anat traçant un camí per al seu ple reconeixement, que independentment de les circumstàncies ha esdevingut una guia per als estats independents de facto no reconeguts completament per la comunitat internacional.

Un creixement internacional sense aturador
A final del 2008, cinquanta-tres països ja havien reconegut la independència kosovar, inclosos els Estats Units, França i el Regne Unit. El 2013, tres anys després de la sentència històrica de la Cort Internacional de Justícia, que concloïa que la declaració d’independència no violava el dret internacional, els estats que reconeixien Kossove ja eren més que els que no ho havien fet.

Nombre d’estats que reconeixen Kossove i estats que no ho fan.

Els reconeixements no s’aturen. L’últim a fer-ho ha estat Madagascar, el 24 de novembre de 2017, i actualment 111 membres de les Nacions Unides, dels 193 totals, reconeixen el nou estat. Aquest 2018, ja hi ha una majoria favorable a Kossove a totes les grans institucions internacionals, com ara l’ONU, la Unió Europea, l’OTAN i la Conferència Islàmica.

Malgrat el boicot permanent de Sèrbia, la República kosovar també ha anat augmentant la seva presència en els principals organismes internacionals, com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (2009), la Comissió de Venècia (2014), la Cort Permanent d’Arbitratge (2016) o l’Organització Mundial de Duanes (2017). A poc a poc, ha anat normalitzant la situació i ha aconseguit, entre més, un prefix telefònic propi i un IBAM nacional, coses que normalment només tenen els estats reconeguts per l’ONU.

Tanmateix, Kossove encara no forma part de l’ONU, i el 2015 es va quedar només a tres vots d’assolir les dues terceres parts dels vots necessaris per a ser admès a la UNESCO. El 2014, govern kosovar es va marcar com a objectiu ser membre de ple dret de l’ONU el 2020 i membre de l’OTAN el 2022.

L’esport com a reconeixement internacional
A més de la feina en les institucions intergovernamentals, Kossove ha trobat reconeixement en diversos sectors, com per exemple Facebook –amb 2.200 milions d’usuaris actius–, que va reconèixer Kossove ara fa cinc anys. Però el reconeixement l’ha tingut, principalment, en l’esport.

L’esport ha obligat molts estats a reconèixer de facto l’estat kosovar. Aquesta setmana, sota amenaça del COI, l’estat espanyol s’ha vist obligat a tramitar els visats dels esportistes kosovars perquè poguessin participar en els Jocs del Mediterrani de Tarragona. Cal recordar, per exemple, que el 2013 el govern espanyol va denegarel visat a quinze metges kosovars que participaven en el Congrés Europeu d’Anestesiologia a Barcelona perquè eren ciutadans d’un estat no reconegut per Espanya.

A més, l’adhesió al Comitè Olímpic Internacional (2014) li ha permès de participar en els Jocs Olímpics de Rio del 2016 (on va guanyar una medalla d’or) i en els actuals Jocs Olímpics d’hivern, on també ha aprofitat per reafirmar la seva independència, amb un únic atleta kosovar a Pyeongchang. Cal afegir que és membre de ple dret en vint-i-cinc federacions esportives, incloses les més mediàtiques, com són el bàsquet, el tenis, l’atletisme i el futbol, el 2016, i per tant, pot estar present als Mundials de diverses disciplines.

El temps obre les relacions de Kossove amb Sèrbia
Com era d’esperar, la resposta sèrbia a la independència kosovar va ser una oposició frontal. L’endemà mateix de la declaració va emetre una ordre de detenció per alta traïció contra els principals dirigents de Kossove. A més, cinc dies abans de la DUI, havia començat un pla per a impedir-ne el reconeixement i va mobilitzar tota l’acció exterior per fer consultes de manera insistent als estats que volguessin reconèixer el nou estat.

El 15 d’agost, Sèrbia va presentar una resolució per a preguntar a la Cort Internacional de Justícia si la DUI era compatible amb el dret internacional, procés que va acabar amb resultat negatiu per als interessos serbis. Sense la via judicial i amb un control de facto per part de les autoritats kosovars, a partir del 2011, el govern serbi no va tenir més remei que començar a debatre problemes fronterers.

Dades de Survey of Serbian Public Opinion sobre la posició en referència a Kossove el 2015.

En un començament, entre la població sèrbia era majoritària l’oposició a qualsevol reconeixement, però cada vegada s’ha anat imposant més la visió que la situació difícilment és reversible. Una enquesta del 2013 mostrava que un 63% dels serbis consideraven que, a la pràctica, Kossove era un estat independent i ja només es podia lluitar per garantir la millor posició per als serbokosovars.

El gener del 2013, tots dos estats van arribar a un acord sobre cobrament de taxes i duanes, que significava de fet un reconeixement de la frontera i les institucions de Kossove. I el 19 d’abril de 2013, els presidents de tots dos governs es van reunir per primera vegada i van signar l’Acord de Brussel·les, un pas important cap a la normalització de les relacions i que permetria de continuar avançant cap a la integració europea.

Dos anys més tard, van tornar a signar una sèrie d’acords, els quals, per al govern kosovar, eren un reconeixement de fet, tot i que per als servis eren solament la garantia de la representació dels serbokosovars. Entre els acords, es permetia a Kossove de tenir prefix telefònic d’estat i que els tribunals del nord de Kossove s’integressin a la justícia estatal. Tot i això, Sèrbia encara s’oposa activament a qualsevol reconeixement internacional.

Un dels principals focus de tensió és l’encaix dels serbokosovars, actualment 120.000 dels 1,8 milions d’habitants. Sota el paraigua de la Unió Europea es va crear l’Associació de Municipis Serbis de Kossove, però Pristina ha paralitzat aquest ens, perquè la majoria albanesa la considera una imitació de la República Srpska (el govern dels serbis de Bòsnia i Hercegovina).

L’assassinat del moderat serbi Oliver Ivanović, el 16 de gener d’enguany, per un autor encara desconegut, va coincidir amb el dia que s’havien de reprendre les converses mitjançades per la Unió Europea entre serbis i kosovars, que van ser suspeses. L’assassinat ha comportat noves tensions, que se sumen a les ja existents, com era l’associació municipal sèrbia, les relacions entre tots dos estats, la voluntat de crear un exèrcit kosovar i les negociacions de la frontera amb Montenegro.

Integració europea, malgrat el reconeixement parcial
La majoria d’estats de la Unió Europea reconeixen la independència de Kossove, però manquen cinc estats, que teòricament podrien blocar qualsevol acord. La Unió Europea, amb flexibilitat, ha adoptat acords fent ús de la Comissió Europea com a entitat jurídica, ha estat la manera d’esquivar qualsevol mena de vet.

El 22 de gener de 2016, el Parlament Europeu va ratificar l’Acord d’Estabilització i Associació amb Kossove, el primer pas per a l’adhesió. Un cop signat, va ser ratificat per 468 vots a favor i només 102 en contra, sense la intervenció ni dels governs ni dels parlaments estatals.

Avançant en la integració, el 2016, la Comissió Europea va proposar el lliure accés dels kosovars a l’àrea Schengen, cosa que a la pràctica, com que no hi ha cap frontera física amb l’estat francès i Portugal, faria impossible de controlar l’entrada de ciutadans kosovars a l’estat espanyol. L’acord ha quedat condicionat a un pacte a la demarcació fronterera amb Montenegro, que encara no s’ha tancat, tot i que aquesta mateixa setmana Montenegro ha ofert la bona voluntat per a trobar una solució.

De la Unió Europea, encara hi ha cinc estats que no han reconegut Kossove: Eslovàquia, Romania, Grècia, Xipre i Espanya, encara que tots tret de l’estat espanyol han flexibilitzat clarament la seva posició.

Grècia, Romania i Eslovàquia, tot i no reconèixer formalment la independència, ja accepten el passaport kosovar. El 2015, el primer ministre romanès va dir que podrien considerar de reconèixer el país perquè ‘moltes coses han canviat des del 2008’. Eslovàquia ha anunciat que estudia de reconèixer Kossove; Grècia es va abstenir en l’entrada a la UNESCO; i fins i tot el primer ministre grec va visitar Pristina. Tots aquests moviments deixen l’estat espanyol com el més intransigent, una posició que causa molt malestar a Brussel·les.

L’estat espanyol, més intransigent que Sèrbia
L’oposició de l’estat espanyol a Kossove ha estat total, segons que argumenten, perquè és unilateral i ‘no respecta la legalitat internacional’, i alhora diuen que Catalunya és un cas totalment diferent.

Aquesta oposició frontal és més intransigent que la de Sèrbia, que no ha tingut més remei que obrir vies de negociació. Fa menys d’un any, el 28 de març, el senat espanyol va tornar a rebutjar una moció d’ERC per a reconèixer Kossove.

L’últim cas de pressions espanyoles contra Kossove el trobem aquest mateix febrer. El dia 6, la Comissió Europea va presentar la nova estratègia dels Balcans Occidentals, que posava com a objectiu l’adhesió de Sèrbia abans del 2025, amb el condicionant d’un acord jurídicament vinculant amb Kossove. Per la seva banda, el primer ministre kosovar, Ramush Haradinaj, va declarar que el seu govern esperava presentar una sol·licitud d’adhesió a la UE el segon semestre de 2018.

En els esborranys anteriors, Kossove era situat en peu d’igualtat amb la resta de països, però les pressions espanyoles han fet que s’hagi rebaixat el llenguatge, i allà on apareixia el molt ‘països’ ara diu ‘socis’. A més, s’hi ha afegit que Kossove podrà avançar en la seva ruta europea ‘una vegada que les circumstàncies objectives ho permetin’.

També s’ha pressionat per evitar de posar una data a les negociacions de Sèrbia i Kossove, considerat com un element clau per a la integració de tots dos estats. Mentre en un començament fa referència a la necessitat d’arribar a un acord ‘a final del 2019 com a molt tard’, en el text definitiu s’elimina qualsevol referència a la data.

En aquesta polèmica, ni tan sols els cinc estats europeus que no reconeixen Kossove no van anar a l’una. Grècia va donar suport a l’estat espanyol, Eslovàquia va donar suport a la Comissió, i Xipre i Romania se’n van quedar al marge.

Les pressions han servit per a modificar el llenguatge del text, però en cap cas l’estratègia europea. Tot i quedar més ocult, la realitat s’imposa des de fa anys, o sigui que la Unió Europea va negociant amb Kossove tot i l’oposició espanyola i malgrat que la independència es va assolir amb una declaració sense acord.

Amb més entrebancs o menys i amb més temps o menys, amb el control efectiu del territori, com més va es fa més necessària la cooperació i hi ha més reconeixements. S’hi estigui a favor o en contra, la independència kosovar sembla que ha esdevingut irreversible.

Ramon Font (USTEC): ‘Crec que seria sostenible una vaga indefinida’

L’anunci del govern espanyol sobre la possibilitat d’imposar el castellà com a llengua vehicular a l’escola catalana amb el 155 ha provocat una reacció de condemna i indignació unànime en la comunitat educativa, els sindicats, la societat civil i els partits polítics catalans favorables a la immersió lingüística. Un model d’èxit que reuneix un consens amplíssim a la societat catalana amenaçat constantment pel PP i Ciutadans.

Conversem amb Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC), majoritari en l’ensenyament, sobre l’organització de la resistència contra aquest intent de liquidar la immersió lingüística. Una vaga indefinida del sector i la desobediència del professorat són damunt la taula. I adverteix el govern espanyol: ‘Nosaltres diem al PP que estudiï bé què va passar a les Illes amb la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents’.

—Com valoreu que el govern espanyol vulgui imposta el castellà a l’escola amb el 155?
—Això és una línia vermella. No hi ha cap línia vermella més gruixuda que aquesta. No es pot traspassar. Diuen que ho estudien. Nosaltres diem al PP que estudiï bé què va passar a les Illes amb la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents i el suport que va tenir de la comunitat educativa i de la societat civil. Que valori que allò li va fer enretirar el decret de trilingüisme i perdre un govern autonòmic. Aquí tenen quatre diputats i trenta-sis amics al parlament. No crec que la resposta a Catalunya sigui diferent de la que va haver-hi a les Illes. Ells mateixos. Es fiquen en un sarau i no sé si n’entenen la dimensió.

—Si traspassen aquesta línia vermella, convocareu una vaga indefinida?
—El sector educatiu, segur. Crec que seria sostenible una vaga indefinida si posen aquesta casella, que encara s’ha de veure si ho fan. Donaríem una resposta tan contundent com sigui possible i crec que la societat estaria al nostre costat. Si nosaltres convoquem una vaga i el professorat respon, no serà un dia de vaga. Serà una vaga de desgast fins que ho esmenin. Hi haurà manifestacions i no hauríem de descartar actes de desobediència del professorat. Hi ha més de 100.000 docents al sistema educatiu, uns 85.000 a l’escola pública. Jo, de classes en castellà, no en penso fer. Però això és una sortida individual, la vaga és una solució col·lectiva. La desobediència? Cadascú ha de fer allò que li dicti la seva consciència.

—Convocareu alguna concentració o acte de protesta els dies vinents?
—Això seria amb tota la comunitat educativa i la societat civil. N’hem començat parlat.

—Creieu que és una cortina de fum, això del govern espanyol? Ahir, el ministre d’Educació semblava que es contradeia.
—Ells saben que és complicat. De fet, això de la casella del castellà a Catalunya ja ho havien intentat. El nostre sistema és d’èxit i funciona bé. Tothom parla el català i el castellà independentment de la llengua materna. A l’escola catalana hi ha 300 llengües maternes i quan els nens acaben l’escola ningú no queda al marge d’una conversa en català i ningú no és rebutjat a una feina amb un català de l’ensenyament obligatori. És un model d’èxit. Els polítics no han de causar problemes, sinó solucionar-los.

—Ho emmarqueu en un context de batalla entre el PP i Ciutadans?
—Les polítiques educatives no haurien de ser de mirada curta. La política educativa més consensuada és la lingüística. Les altres, fixeu-vos que nosaltres som el sindicat majoritari i vam presentar una ILP per a eliminar la LEC i els concerts. Ara, hi ha un consens polític i social en matèria lingüística. Al parlament només hi ha quaranta diputats en contra d’això, ara mateix. Fins i tot el PSC, que és dels del 155, no vol destruir la immersió lingüística. I això que duri molts anys. Si fos un moviment tacticista, per forçar que Puigdemont no sigui president o per veure qui agafa l’hegemonia de l’espanyolisme a Catalunya, això seria caure molt baix.

—Ciutadans, fins i tot, ha demanat que s’imposi el trilingüisme a partir del curs vinent.
—És clar, Ciutadans això a València no ho demana, oi? El trilingüisme és un cavall de Troia per a enfonsar el català. A Galícia fan això. Va baixant l’ús del gallec, i no aprenen anglès. Com vols fer trilingüisme amb el nivell d’anglès del professorat de Catalunya? Això és inviable! Què passaria? Que no caldria fer la classe en català, oi? Vés a saber de què parlem. No ha funcionat. Nosaltres tenim un model que garanteix que quan acaba l’ensenyament obligatori tothom sap el català i el castellà. Si volen que els nens aprenguin més anglès, doncs que posin més grups en anglès, que facin desdoblaments, que s’inverteixin més diners… Ho demanem sempre, que es tripliqui el pressupost en educació. Ensenyar anglès a trenta-tres alumnes de cop i volta a secundària, fàcil, fàcil, no ho és.

—També volen renovar els concerts a les escoles concertades. Potser també a les que segreguen per sexes.
—S’ha de veure com ho fan i si finalment es concreta. Havíem sentit que el final dels concerts formava part d’un acord de govern i va ser una resolució del Parlament de Catalunya el 14 de juliol. Això és clarament una usurpació de la sobirania del poble català, que està representada al parlament.

Difamacions, càstig polític i un confident: les ombres del 17-A, mig any després

Avui fa mig any que Younes Abouyaaqoub va causar una matança a la Rambla de Barcelona conduint a tota velocitat una furgoneta des de Canaletes fins al mural de Joan Miró. Hi va haver tretze morts. Després, durant la fugida, va matar el vilafranquí Pau Pérez. Unes hores més tard, amb el país commocionat i engabiat, cinc individus més van intentar una altra matança a Cambrils. Van ferir desenes de persones, una de les quals va acabar morint. Des d’aquell 17 d’agost, gairebé des del mateix moment en què es van tenir les primeres notícies de l’atropellament de la Rambla, van començar a aparèixer ombres, informacions que difamaven els Mossos, el cos policíac que es va encarregar de resoldre la crisi; una ofensiva de la premsa espanyola per a empastifar l’independentisme a un mes i mig de l’1-O, i unes maniobres del govern espanyol condicionades per la proximitat del referèndum i que mai no s’han acabat d’aclarir.

Els minuts decisius de la matinada de divendres
Un dels fets que més va cridar l’atenció aquell vespre xafogós d’agost va ser la incompareixença del govern espanyol. El silenci de Rajoy durant hores i hores, mentre les autoritats catalanes, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona gestionaven la crisi. Aquella situació insòlita va fer que la premsa internacional destaqués que Catalunya havia actuat ‘gairebé com un estat‘, en paraules del prestigiós diari alemany Frankfürter Allgemaine Zeitung. Tots lloaven la tasca dels Mossos amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant. Rajoy no va aparèixer a Barcelona fins passada la mitjanit, més de set hores després de l’atemptat de la Rambla, i molt poc abans del de Cambrils. Aquell moment fou decisiu, i va acabar determinant l’evolució política dels fets no solament dels dies següents sinó dels mesos que vindrien i, segurament, del referèndum.

No pas pel que digués Rajoy aquella nit, sinó pel que va passar a Cambrils. Els Mossos van aconseguir d’aturar una matança. I segurament això va impedir que l’endemà el govern espanyol augmentés el nivell d’alerta antiterrorista a cinc, i no a quatre. La vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va pressionar el PSOE perquè acceptés d’apujar l’estat d’alerta al nivell cinc, que implicava la presència de l’exèrcit al carrer. No tothom dins del govern espanyol ho veia amb bons ulls, però una mesura com aquesta hauria tingut unes conseqüències evidents en l’estratègia de la Moncloa d’aturar el referèndum i el procés de desconnexió d’Espanya.

La campanya contra els Mossos
Tornant enrere, encara no feia ni una hora de l’atropellament a la Rambla quan, enmig d’un estat generalitzat de pànic i de confusió, El Periódico publicava una ‘exclusiva’ amb aquest titular: ‘La CIA va avisar fa dos mesos els Mossos d’Esquadra del risc d’atemptat a la Rambla de Barcelona’. Tot un cop immediat contra el cos policíac que va assumir la investigació (amb un èxit reconegut) des del primer moment per a atrapar els autors de la matança. La campanya de desprestigi s’ha anat allargant durant mesos, malgrat la poca credibilitat del document que el diari va publicar i malgrat el fet que fins i tot el govern dels EUA va desmentir-ho. El cònsol dels EUA a Barcelona, Marcos Mandojana, va confirmar que no tenien ‘cap informació específica’ sobre l’atemptat.

L’imam de Ripoll, la policia i el CNI
Dins d’aquesta campanya, en què van participar tots els grans mitjans espanyols, els Mossos van ser l’objectiu prioritari dels atacs. A mesura que s’acostava el referèndum, el prestigi per haver desactivat en pocs dies el grup que va cometre els atemptats creixia a escala internacional i dins de Catalunya, amb l’exhibició de suport més clara el dia de la manifestació a Barcelona. En canvi, a Espanya, a mesura que avançaven els dies i les setmanes, els atacs contra els Mossos i els seus responsables polítics eren més ferotges. Amb acusacions com que la policia belga els havia avisat de la perillositat de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, el presumpte ideòleg del grup.

Va acabar resultant que totes les acusacions sobre Es-Satti amagaven una realitat que el govern espanyol i els grans partits, PP i PSOE amb la complicitat de Ciutadans, procuren de no remoure. És el fet que l’imam de Ripoll fou confident del CNI, el servei d’intel·ligència espanyol. Quan feia tres mesos dels atemptats, el CNI va filtrar a diversos mitjans espanyols que l’imam de Ripoll era un confident seu, i que s’hi havia posat en contacte durant el temps en què Es-Satti va ser a la presó de Castelló de la Plana, entre el 2010 i el 2014, condemnat per tràfic de drogues. I va ser durant aquests anys que, segons El País, va establir contacte amb un dels condemnats per l’atemptat de l’11-M a Madrid, Rachid Agllif. L’imam tenia pendent una ordre d’expulsió al Marroc per la condemna de tràfic de droga, però un jutge de Castelló la va revocar al·legant que no constituïa ‘cap amenaça real’ i perquè ‘va demostrar esforços d’integració amb la societat espanyola’. L’advocacia de l’estat no va recórrer la revocació de l’ordre d’expulsió.

La policia espanyola va seguir el rastre d’Es-Satti durant més d’una dècada, fins a arribar a fer-lo confident. I va controlar-ne els moviments quan ja era imam a Ripoll, pocs mesos abans dels atemptats. Segons la informació publicada per VilaWeb, agents de la policia van anar-hi tres vegades, dues de les quals per demanar sobre possibles canvis a la junta de la comunitat on Es-Satti exercia d’imam i una altra, pocs mesos abans del 17-A, preguntant qui hi havia d’imam.

El càstig
Però tot i aquestes informacions, el govern espanyol, i concretament el ministre Juan Ignacio Zoido, no han hagut de donar explicacions. El PP va tenir el suport de PSOE i Ciutadans per a vetar la seva compareixença al congrés, i s’han tombat les iniciatives per a investigar el paper de les forces de seguretat i els serveis secrets espanyols durant els dies previs i els posteriors al 17-A. Zoido, a més, ha pres el control dels Mossos d’Esquadra gràcies a l’aplicació inconstitucional de l’article 155. El conseller Joaquim Forn, màxim responsable polític de l’èxit del dispositiu policíac d’aquells dies, és a la presó. I el major Trapero, convertit ací i allà en heroi, ha estat destituït, relegat i processat per l’Audiència espanyola per la gestió de l’1-O.

Concentració a València per a defensar la llengua i l’educació

La cita és ‘el 17, a les 17’. És a dir, avui; aquesta vesprada. Des de les 17.00, la plaça de la Mare de Déu de València acollirà una concentració festiva amb el lema ‘L’educació ens dignifica, sí al valencià’.

L’ha convocada Escola Valenciana, en una crida oberta ‘perquè hi participen les entitats i associacions que promouen la llengua i la cultura al País Valencià, així com tots els sindicats i partits polítics sensibles a la defensa del valencià en tots els àmbits’. La intenció, senzilla i clara: defensar la dignitat de l’ensenyament, diana d’atacs i desqualificacions per part dels qui volen fer de la llengua catalana camp de batalla amb interessos partidistes.

Tal com explica Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, la intenció de l’entitat cívica és, d’una banda, ‘fer valdre el model educatiu que va nàixer al caliu de l’ensenyament en valencià gràcies a la implicació de les comunitats educatives’ i, de l’altra, ‘expressar el nostre suport a les persones que formen la comunitat educativa i han sigut víctimes d’agressions i assetjament per part d’un sector social que rebutja un model d’ensenyament basat en la convivència ciutadana, el foment del debat i el plurilingüisme, amb el valencià com a llengua vehicular’.

Escola Valenciana ha impulsat un manifest en què denuncia que ‘el món educatiu i les tasques que desenvolupen les comunitats educatives han estat qüestionats en alguns mitjans de comunicació que es fan ressò d’una campanya de desprestigi orquestrada amb intencions electoralistes’, i es defensa la tasca de persones i entitats que treballen ‘des de fa dècades per una educació de qualitat, inclusiva, democràticament participativa, arrelada al medi, integral, científica, per a tots i totes i en valencià’.

I tot això es farà en forma de festa. De concentració festiva i familiar. L’espectacle, conduït per la periodista Amàlia Garrigós i el director artístic Francesc Burgos, ‘El Triangulista’, comptarà amb les actuacions musicals de Dani Miquel i La Fúmiga. A més de muixerangues, gegants i cabuts, tabals i dolçaines.

Els deu anys de la independència unilateral de Kossove, a la portada de VilaWeb Paper

La dècada de la independència unilateral de Kossove és el tema que destaquem avui a la portada de VilaWeb Paper, que com cada cap de setmana és obert a tothom i no solament als subscriptors, com els altres dies de la setmana (Podeu descarregar-vos el vostre exemplar des d’aquí).

En aquest número obert VilaWeb Paper d’aquest cap de setmana també us ofereix una entrevista amb el portaveu de l’USTEC, Ramon Font, i el Mail Obert de Mercè Ibarz. A més, hi podeu llegir l’anàlisi del mig any dels atemptats del 17-A i una altra anàlisi sobre les dificultats que tindria Rajoy si volgués liquidar la immersió lingüística.

Els lectors també hi trobaran una selecció de continguts d’aquesta setmana i un llibret especial, ‘Desconnecta’, amb propostes culturals per al cap de setmana.

Els lectors que no sou subscriptors podeu descarregar el diari en aquesta pàgina. Els subscriptors de VilaWeb també poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir-hi a des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

Veïns de Badalona escridassen Millo en protesta pel 155

Desenes de veïns de Badalona han rebut amb crits, llaços grocs, pancartes i nassos de pallasso el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que aquest divendres presidia l’obertura del jaciment romà de la Casa de l’Heura, que s’ha rehabilitat amb fons de l’estat espanyol.

La important presència de manifestants ha obligat a intervenir els Mossos d’Esquadra, que entre empentes han obert un cordó per facilitar l’accés de les autoritats al recinte. Aquest acte no ha comptat amb la presència de cap representant del govern municipal, després que l’alcaldessa anunciés que no hi assistiria en mostra de rebuig al 155. Millo ha titllat la batllessa i els veïns que l’han rebut de forma hostil d”intolerants’.

Ahir la batllessa, Dolors Sabater, va deixar plantat Millo i va enviar-li una carta en què protestava contra el 155, l’empresonament provisional de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart i la violència dels cossos policíacs espanyols l’1-O.

Arriba el delegat del govern espanyol,Enric Millo, a la Casa de l’Heura, enmig d’un gran desplegament policial i més d’un centenar de persones protestant #Badalona pic.twitter.com/bAbgoTHh5m

— TOT Badalona (@Totbadalona) 16 de febrer de 2018

Así han recibido en Badalona a Enric Millo, delegado del Gobierno en Cataluña, cuando venía a inaugurar un yacimiento arqueológico @EFEnoticias #Badalona pic.twitter.com/0vZ5peFuWM

— Augusto Magaña (@augustomagana) 16 de febrer de 2018

Els bisbes es mullen (tard) pels presos

TEMA DEL DIA
Preocupació.
Han hagut de passar quatre mesos des de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i 106 dies de l’empresonament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn perquè els bisbes catalans facin una nota conjunta per a expressar la seva ‘preocupació’ i demanar una ‘reflexió serena’ sobre la presó preventiva dels dirigents independentistes. Un comunicat que queda lluny de la reacció que seria esperable de l’església catalana, però que així i tot és un tímid avenç si es té en compte que la Conferència Episcopal Espanyola dóna suport sense fissures a la posició del govern espanyol i advoca directament per defensar l’aplicació de l’article 155.

La nota ha estat cuinada pels arquebisbes Joan Josep Omella, Jaume Pujol i Enric Vives, que són els qui remenen ara les cireres de l’església catalana, i s’ha acabat de polir en el ple de la Conferència Episcopal Tarraconense amb la resta de bisbes, on ha estat aprovada per unanimitat. El més reticent a fer pronunciaments ‘polítics’ és l’arquebisbe de Barcelona, que considera que l’església catalana s’ha de limitar a demanar diàleg. Però tant Vives com Pujol ja s’havien pronunciat individualment contra els empresonaments i han forçat la publicació de la nota, ben rebuda per bisbes com Xavier Novell, de tendència nacionalista, que és qui havia parlat més clar contra els empresonaments, qualificant-los d’injustos’.

L’arribada d’Omella al capdavant de l’arquebisbat de Barcelona va representar un fre pel posicionament catalanista que havia tingut fins aleshores l’església catalana, segellat en el document Arrels Cristianes de Catalunya publicat el 1985. Amb tot, Omella va fer de mediador entre el govern de la Generalitat i l’executiu de Mariano Rajoy després del referèndum de l’1-O per intentar obrir una via de negociació, però no se’n va sortir, en part per l’oposició de la CEE a qualsevol diàleg. Tampoc consta, almenys públicament, que els bisbes catalans estiguin intervenint per intentar que els presos puguin sortir en llibertat provisional.

L’impacte que pugui tenir una nota com la d’avui sobre el govern espanyol serà previsiblement escàs, però els bisbes han fet un primer pas i afegeixen pressió social que hi ha a Catalunya davant una situació que cada dia que passa és més insostenible, com és mantenir en presó provisional els dirigents independentistes. I la nota arriba just abans que la setmana que ve passin pel Tribunal Suprem espanyol Marta Rovira, Marta Pascal, Neus Lloveras, Artur Mas i Anna Gabriel. Algú hauria de fer-la arribar preventivament al jutge Llarena.

MÉS QÜESTIONS
Acció pressiona Ximo Puig.
Acció Cultural del País Valencià està preocupada perquè un any i dos mesos després d’haver-se fet públic l’acord social i sindical per la inclusió de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana, encara no n’ha començat la tramitació parlamentària de la llei. L’entitat ha expressat aquesta inquietud en una carta oberta al president de la Generalitat en què l’adverteix que seria ‘difícil acceptar que s’acabi la legislatura sense establir la plena competència lingüística per a accedir a la funció pública’. Diu que això ‘seria tant com acceptar que el govern del Botànic no ha estat capaç, en quatre anys, de garantir la igualtat lingüística dels valencians davant l’administració’. Una possible solució, segons ACPV, seria que en comptes d’aprovar una nova llei, es proposés ‘una reforma de la llei actualment vigent que incorpori, entre altres punts, la competència plena’. Des del seu punt de vista, ‘només cal voluntat política, perquè l’acord social i sindical existeix’.

Suport a la immersió. L’anunci del govern espanyol de voler suprimir la immersió lingüística al Principat ha fet reaccionar el govern balear, que fa costat a la Generalitat. La portaveu del govern, Pilar Costa, ho ha considerat una ‘gran irresponsabilitat’ perquè el PP ‘pretén fer de la llengua pròpia un tema de confrontació a Catalunya’. Costa ha advertit que és una confrontació partidista i ha reivindicat l’oportunitat que és el fet d’aprendre dues llengües. En la conferència de premsa posterior al consell de govern, ha dit: ‘Hauria de ser respectat per tothom, si no, en comptes d’avançar cap a la normalització, seria un pas enrere i abocaria més llenya al foc.’

Nou candidat social demòcrata. El Partit Socialdemòcrata andorrà ha proclamat oficialment l’actual conseller general i president del partit, Pere López, com a candidat a cap de Govern de la formació a les pròximes eleccions generals. La candidatura de López és l’única que s’ha presentat a les primàries.

PEL FORAT DEL PANY
Malestar al PSC
per l’ofensiva de Rajoy contra la immersió aprofitant l’article 155. Els socialistes catalans s’han afanyat a desmarcar-se de l’anunci del govern espanyol d’impulsar una doble xarxa escolar, perquè consideren que és un error. És la primera vegada que el bloc del 155 s’esquerda des que va entrar en vigor l’article el 27 d’octubre de l’any passat.

LA XIFRA
1,8 milions d’euros
a l’any és el que es gasta Espanya amb el Valle de los Caídos. Així ho ha explicat el govern espanyol al senador de Compromís Carles Mulet, que va demanar el cost del manteniment durant els darrers cinc anys del mausoleu del dictador Francisco Franco i el dirigent feixista José Antonio Primo de Rivera.

TAL DIA COM AVUI
Un 16 de gener de 1936 es van fer les eleccions de la segona República espanyola. El nou govern d’Azaña que en va sortir va indultar els empresonats pels fets del 6 d’octubre 1934 i Lluís Companys va tornar a ser president de la Generalitat de Catalunya.

El consell polític de la CUP debatrà si mantenir l’aposta d’investir Carles Puigdemont

El consell polític de la CUP debatrà demà a Alcover (Alt Camp) com ha d’encarar el moment polític actual. Segons que ha sabut VilaWeb, en un dels documents d’anàlisi de la situació política enviats a la militància es critica que els esforços dels altres espais polítics independentistes ‘ja no giren entorn de la sobirania’, sinó ‘de la repressió i la recuperació de les institucions autonòmiques’. A més, es diu que ni ERC ni JxCat ‘no estan disposats a traspassar els límits constitucionals i estatutaris fins no haver explorat els límits del sistema autonòmic’. Davant de la complexitat política, el consell polític de la CUP no prendrà cap decisió, sinó que els representants de les assemblees territorials valoraran la situació a partir de preguntes debatudes per la base de l’organització.

Així, el secretariat nacional demana a la militància que es posicioni sobre qüestions com la possible ‘renúncia a la presidència formal de la Generalitat’ de Carles Puigdemont. El 27 de gener el consell polític de la CUP va aprovar d’investir Puigdemont, però segons l’organització ell mateix els va proposar d’investir un altre candidat de JxCat en cas que no fos possible la seva investidura al parlament.

«Hi ha motius per canviar el posicionament de la CUP-CC al respecte? Què pensem de la proposta que ens va llençar el mateix Carles Puigdemont, proposta que ha resultat no estar consensuada ni acordada amb ERC? Cal que la CUP-CC formuli alguna proposta nova, o ens hem de mantenir en la proposta inicial encara que això pugui conduir a unes noves eleccions?»

Un altre dels àmbits a debat és, precisament, entendre el moment actual a partir de qüestions com què ha passat en els darrers mesos o de si els fets de la tardor representen canvis conjunturals o un canvi de cicle profund. A més, la militància també debatrà sobre quines implicacions tindran aquests canvis al conjunt dels Països Catalans.

Per a comprendre la situació política la militància de la CUP també es pregunta sobre el paper dels altres actors independentistes: «Com cal entendre la confrontació entre JxCat i ERC i en quins termes (estratègics, de projecte i de poder) es desenvolupa aquesta? Com se situen els diferents actors davant la repressió de l’estat?»

Al consell polític també hi haurà lloc a l’autocrítica, ja que la militància qüestionarà el paper de la CUP en la situació actual i quines fortaleses i debilitats pròpies cal assenyalar. «Quin paper podria jugar la CUP-CC donades les circumstàncies i les possibilitats existents?» La militància també haurà de valorar sobre com s’han de situar en la disjuntiva entre l’acció política al Principat o a l’exili, entre desobediència i pragmatisme, i entre ‘la necessitat de passar a l’ofensiva política i la necessitat de donar una resposta a la repressió de l’estat’.

Per últim, els militants debatran sobre com la CUP pot situar en el debat polític ‘la qüestió de la materialització de la república, l’assemblea constituent i els decrets de la dignitat’ o com han de respondre a la repressió política.

El govern i Més per Mallorca critiquen la intenció de l’executiu espanyol d’imposar el castellà com a llengua vehicular al Principat

El govern i Més per Mallorca han criticat la intenció de l’executiu espanyol d’aprofitar el 155 per imposar el castellà com a llengua vehicular al Principat. La portaveu del govern, Pilar Costa, ho ha considerat una ‘gran irresponsabilitat’ perquè el PP ‘pretén fer de la llengua pròpia un tema de confrontació a Catalunya’.

Costa ha advertit que és una confrontació partidista i ha reivindicat l’oportunitat que és el fet d’aprendre dues llengües. En la conferència de premsa posterior al consell de govern, ha dit: ‘Hauria de ser respectat per tothom, si no, en comptes d’avançar cap a la normalització seria un pas enrere i abocaria més llenya al foc.’

Per la seva banda, Més per Mallorca ha emès un comunicat per a denunciar que el PP no pot fer servir el 155 per ‘trepitjar l’educació i la convivència’. El portaveu, David Abril, ha dit: ‘No és sols una amenaça a l’educació catalana, sinó a la de tots els territoris que tenim llengua pròpia.’

ERC urgeix a formar govern ‘com més aviat millor’ per a protegir la immersió

El diputat d’ERC Bernat Solé ha carregat contra la possibilitat que el govern espanyol possibiliti que aparegui una casella per a escollir ensenyament en castellà a la preinscripció escolar a Catalunya, i també la seva decisió de renovar els concerts educatius amb centres privats encara que segreguin per sexes, una qüestió que les forces independentistes tenien acordat finalitzar amb la nova Generalitat.

Per als republicans, aquests anuncis de l’executiu de Mariano Rajoy són ‘una prova més que es necessita un Govern efectiu com més aviat millor, perquè el 155 no continuï planant a les polítiques que afecten les persones’. ‘És per això que treballem incansablement perquè sigui possible el més aviat millor’, ha afegit Solé en declaracions des del Parlament.

En aquest sentit, el diputat d’ERC no ha volgut entrar a valorar més si decisions com aquestes incrementen la pressió de les converses per a la investidura. ‘Les negociacions han de tenir el seu curs, però la pressió és que som nosaltres els que hem de decidir les nostres polítiques, i per a fer-ho cal un Govern efectiu’, s’ha limitat a dir en ser preguntat.

I és que per als republicans, ‘l’atac’ a la immersió lingüística que suposa la casella de l’ensenyament en castellà és una mostra de com actuen el Partit Popular i el govern espanyol. ‘Un cop més, el partit amb menys representació al Parlament i a través del 155, estronca els grans consensos del país. Hem de ser els mateixos catalans, a través de les majories del Parlament, qui decidim les polítiques que afecten les persones. I un model d’immersió d’èxit, pedagògic, garant de la cohesió social del país, no pot utilitzar-se políticament i generar una fractura on no hi és’, ha sentenciat Solé.

És per això que el diputat republicà ha instat, en nom del seu grup parlamentari, a la unitat d’acció per defensat la immersió al sistema educatiu. ‘Convidem a tots els partits, entitats, agents socials i professionals, a unir-se i refermar el consens que sempre hem tingut i defensar el model d’escola catalana’, ha conclòs.

Espanya gasta 1,8 milions d’euros a l’any en el Valle de los Caídos

Espanya dedica, de manera ordinària, 1,8 milions d’euros anuals al Valle de los Caídos. Així ho ha explicat el govern espanyol al senador de Compromís Carles Mulet, que va demanar el cost del manteniment durant els darrers cinc anys del mausoleu del dictador Francisco Franco i el dirigent feixista José Antonio Primo de Rivera.

Concretament, Mulet va demanar el cost detallat anualment de totes les actuacions de manteniment, ordinàries i extraordinàries. L’any 2016, segons el govern espanyol, es van dedicar 1.045.000,00 euros en despeses de personal, 327.722,78 en despeses de béns i serveis, 340.000 en transferències corrents i 123.602,55 euros en inversions. En total 1.836.325,33 euros públics per a cuidar el Valle de los Caídos.

A més, entre 2012 i 2017 es van dedicar 1.805.123,82 euros públics en despeses estrictament de manteniment i reformes. D’aquests, 1.497.076,25 euros són inversions i 308.047,57 es dediquen a despeses ordinàries.

Consulteu ací els documents amb les xifres del cost de manteniment del Valle de los Caídos:

Catgas respon amb tres pancartes grogues a l’Ajuntament de Santa Coloma

Catgas Energia, l’energètica colomenca que patrocina l’equip de futbol sala de la ciutat, ha respost a la polèmica sobre el color de la publicitat del pavelló amb tres vinils de color groc sobre la pista, on avui el Catgas Santa Coloma juga un partit de lliga de la primera divisió estatal. El gerent de l’empresa, Pere Gran, explica que s’ha amotllat a les exigències de l’Ajuntament (que demanava deixar visible l’escut de la ciutat, que hi ha al centre de la pista), però hi ha respost amb tres vinils de color groc, en comptes d’un. Gran reitera que la prohibició estava motivada pel color groc per motius polítics i que l’argument de l’escut és només una excusa perquè ‘fa 35 anys que es tapa amb publicitat’.

El partit de futbol sala entre el Catgas Santa Coloma i el Santiago Futsal de Galícia, que es juga aquest divendres al vespre a Santa Coloma de Gramenet, tindrà una important presència de color groc. El patrocinador de l’equip local ha instal·lat aquest migdia tres grans vinils sobre el parquet amb el logo de l’empresa i un llampant color groc de fons. És la resposta de Catgas a la polèmica generada aquesta mateixa setmana entre club, empresa i Ajuntament, després que la pròpia energètica denunciés a través de les xarxes socials que li havien prohibit la publicitat, justament perquè era de color groc.

Des del consistori, es va explicar que l’únic requeriment és que l’escut de la ciutat que hi ha al centre de la pista fos visible. ‘Ens hem adaptat a les directrius i hem cedit en no posar la publicitat al centre de la pista per respectar el magnífic escut que tenim, però hem sortit guanyant perquè en lloc d’un, hem posat tres vinils’, ha etzibat Pere Gran en resposta als entrebancs que, segons ell, ha posat el consistori. Gran insisteix que el color groc, que políticament s’associa amb la solidaritat vers els presos polítics era l’única ‘excusa veritable’ que hauria posat l’Ajuntament, tot i que el groc és també un dels colors corporatius de l’empresa. Gran també replica que ‘fa 35 anys’ que està vinculat d’una manera o altra a l’esport local i assegura que la publicitat sempre s’ha tapat. Amb tot, el gerent de Catgas vol ara tancar la polèmica definitivament: ‘Ja tenen l’escut a la vista i nosaltres posem la pancarta. No ha d’haver cap més problema’.

Barcelona ha atès a 4.400 sol·licituds d’asil en dos anys

La ciutat de Barcelona ja ha atès a 4.400 peticions d’asil en només 2 anys. Així ho ha confirmat la batllessa de Barcelona, Ada Colau, qui ha assegurat que es tracta ‘d’una xifra rècord’ i ha confirmat que ‘Barcelona ja és una ciutat refugi’. Colau també ha assegurat que aquest alt volum de sol·licituds de persones que volen establir-se a la ciutat és la mostra que ‘malgrat tanquin les fronteres, si fugen de la mort, arriben’.

Precisament, amb la voluntat de seguir acollint a refugiats ‘malgrat no tenir les competències’ per part de la capital catalana, s’ha signat un conveni amb les ONG’s Save the Children i Proactiva Open Arms amb el qual el govern local donarà 100.000 euros a cada una d’elles per tal que puguin seguir treballant a les costes del Mediterrani salvant embarcacions plenes de refugiats.

Endavant s’imposa per poc en les eleccions del secretariat de la CUP

Els militants de la CUP han escollit un nou secretariat nacional on, pràcticament, hi ha un empat entre els afins a Endavant-OSAN i a Poble Lliure. Tanmateix, la candidatura propera a Endavant, ‘Som Llavor, construïm la Unitat Popular’, ha obtingut quinze punts percentuals més que l’afí a Poble Lliure, però com cap de les dues candidatures col·lectives ha obtingut més del 65% dels vots el nou secretariat estarà conformat per persones dels dos equips. ‘Som Llavor, construïm la Unitat Popular’, propera a les tesis d’Endavant, ha obtingut 648 dels vots (56,35%) que es tradueix en 6 persones al secretariat nacional, i ‘Des de Baix fem créixer la Unitat Popular’, afí a Poble Lliure’, ha obtingut 472 dels vots (41,04%) que es tradueix en 5 persones al secretariat nacional.

Pel que fa a les candidatures individuals, les quatre places de les quinze que conformaran del nou secretariat les ocuparan Mireia Boya (amb 662 vots), Lluc Salellas (583), Albert Serrats (416) i Íñigo Robredo (375).

D’aquesta manera, el nou secretariat nacional de la CUP, que començarà a funcionar dilluns, el conformaran Núria Alcaraz, Maria Ballester, Albert Botran, Mireia Boya, Eduardo Cáliz, Aina Delgado, Jordi Escoda, Laia Estrada, Joan Garriga ‘Nana’, Joan Miró, Eulàlia Reguant, Iñigo Robredo, Lluc Salellas, Albert Serrats i Mireia Vehí.

Al procés de renovació hi han participat un total de 1158 persones, que representa un 62,66% del cens.

Més informació: Què defensa cada candidatura al secretariat nacional de la CUP?

Llarena rebutja d’unir al Suprem la causa contra Trapero oberta a l’Audiència espanyola

El magistrat instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha rebutjat la petició del conseller Joaquim Forn d’acumular a la causa la que instrueix a l’Audiència espanyola la magistrada Carmen Lamela on està investigat el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero.

El jutge considera que no concorren raons en aquest moment per a estendre el procediment que s’instrueix al Suprem als que van prestar col·laboració a l’hora d’executar el pla estratègic de celebració del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència, impulsat pels responsables polítics i socials, com serien els responsables dels mossos dependents de Forn.

En la seva petició, Forn argumentava que la necessitat d’acumulació d’ambdós procediments era ‘catedralícia’, ja que a la primera s’indaga en la suposada passivitat policíaca respecte els fets del 20 de setembre al Departament d’Economia i l’1-O, i ell està encausat al Suprem per la suposada inacció dels mossos. Forn creu que hi ha una ruptura de la continència de la causa que li genera indefensió.

El jutge Llarena explica que l’objecte d’investigació de la causa al Suprem és l’existència d’una ‘complexa i heterogènia organització unida pel propòsit d’aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent, alterant l’organització política de l’estat amb clara contravenció de l’ordre constitucional i estatutari’. Tampoc comparteix que la disgregació afecti el dret de defensa de Forn, ja que pot interessar que el que s’acordi en altres procediments es repliqui en la causa que se segueix en el Suprem.

El Suprem avala la prohibició a Jordi Sànchez de sortir de la presó per fer campanya electoral

La Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez contra la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena del passat 14 de desembre, que li va denegar permisos de sortida de presó, així com major disponibilitat per utilitzar Internet a la presó i per tenir determinats contactes amb mitjans de comunicació, en la seva condició de candidat a les eleccions del 21-D.

Argumenta que la limitació és proporcionada i ajustada a la legislació europea, ja que Sànchez podria haver aprofitat els mítings electorals per incitar la ciutadania a ‘participar en tumults’ per aconseguir fugir. Segons el Suprem, ‘la limitació de la seva llibertat ni anul·lava completament la seva capacitat de dirigir a l’electorat per mitjans diferents de la presència personal en els mítings convocats, ni impedia que altres integrants de la seva candidatura abordessin plenament les activitats de campanya’.

Pàgines