Vilaweb.cat

[VÍDEO] L’espectacular evolució de l’eclipsi de lluna en un minut de ‘time-lapse’

La Lluna s’ha tornat a amagar darrere la Terra per oferir un eclipsi que és parcial, atès que el satèl·lit no entrarà completament dins l’ombra terrestre. Ha començat molt baix a l’horitzó sud-est, per això s’ha pogut veure com la lluna ha adquirit aquest color ataronjat.

Vegeu més imatges de l’eclipsi:

 

The post [VÍDEO] L’espectacular evolució de l’eclipsi de lluna en un minut de ‘time-lapse’ appeared first on VilaWeb.

Elisenda Paluzie demana que no es radicalitzi la Diada i critica el partidisme

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha fet pública una ‘Carta oberta a l’independentisme de base’ en la qual es posiciona contra les veus que demanen de reconvertir la Diada d’enguany per adoptar una posició més combativa. L’historiador Xavier Díez va obrir el debat amb un article al seu bloc de VilaWeb titulat, precisament, ‘Carta oberta a l’ANC‘. En aquest altre article en van parlar diverses assemblees locals de l’ANC i avui mateix en fa referència Josep Maria Terricabras en aquesta entrevista a VilaWeb.

Paluzie diu que l’octubre del 2017 es va viure una victòria, el referèndum, i una derrota, la incapacitat d’implantar-ne el resultat. I avisa de l’intent de fer ara ‘un “Maidan” per a defensar la declaració d’independència’.  Segons la presidenta de l’ANC, el principal perill en el moment actual és l’intent de retornar a l’autonomisme, facilitat per la batalla partidista.

L’article complet és aquest:

«Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del sí com els del no.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, govern i parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava legislativament el mandat democràtic del poble de Catalunya, un govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post-referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per a alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell ‘Maidan’ per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea, al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per a quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita no-violenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai, Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a la unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com a Assemblea no trencarem, però, el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita no-violenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i què es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana»

The post Elisenda Paluzie demana que no es radicalitzi la Diada i critica el partidisme appeared first on VilaWeb.

Justícia ajorna un any el reglament del requisit lingüístic

La Conselleria de Justícia endarrerirà encara més els terminis d’aplicació dels nivells de la competència lingüística en l’administració pública. Segons que ha informat la consellera Gabriela Bravo, pot passar un any des de l’aprovació de la llei de la funció pública fins que no s’aprovi el reglament que determinarà els nivells de capacitació lingüística de cada treballador de la funció pública. L’avantprojecte de la llei fixava el termini en un màxim de sis mesos, però, segons la consellera, és impossible de tenir enllestit el tràmit parlamentari en aquest temps.

La consellera ha anunciat aquests terminis en una reunió amb el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, en què li ha explicat les mesures que recull l’avantprojecte per a la normalització de la llengua. Quan el text de la llei de la funció pública estigui enllestit, el traslladaran a l’AVL perquè es pronunciï sobre la proposta de la capacitació. L’avantprojecte de llei estableix la capacitació lingüística com un requisit per a l’accés dels treballadors públics, però amb matisos i incorpora la posterior aprovació d’un reglament que determini quins seran els nivells proporcionals als llocs de feina.

The post Justícia ajorna un any el reglament del requisit lingüístic appeared first on VilaWeb.

L’Institut de Drets Humans d’Andorra es querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz

L’Institut de Drets Humans i l’associació de juristes catalans Drets han presentat a Andorra l’ampliació d’una querella per extorsió contra l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ministres del seu gabinet Cristobal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Concretament, els acusen d’haver intimidat l’executiu d’Antoni Martí amb informació que no era certa sobre BPA durant la visita oficial que van fer el 8 de gener de 2015. L’objectiu, segons els denunciants, era intervenir el banc i liquidar-lo. El maig del 2017, l’Institut de Drets Humans i l’associació Drets van presentar una querella contra quatre policies espanyols per haver pressionat BPA per aconseguir les dades bancàriesd’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol.

Segons els denunciants, durant la seva visita a Andorra, els polítics espanyols van pressionat el govern donant-li a entendre que l’única manera de fer front a la nota del FinCEN era intervenir i liquidar BPA. A més, en la denúncia s’explica que un dels policies implicats, el comissari Villarejo, que és en presó preventiva a Espanya, va declarar que ell i un altre alt càrrec de la policia espanyola, Marcelino Martín-Blas, s’havien inventat les proves contra BPA. Un fet que Villarejo va declarar davant una comissió rogatòria andorrana i va deixar escrit en unes notes que Drets i l’Institut de Drets Humans no han facilitat.

The post L’Institut de Drets Humans d’Andorra es querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz appeared first on VilaWeb.

Thomàs defensa de reforçar el català en els col·lectius de migrants

El president del parlament, Vicenç Thomàs, ha inaugurat les 33es Jornades Internacionals de professors de català, on han assistit 86 docents, i ha subratllat la importància d’enfortir el català en alguns col·lectius, com el de les persones migrades. Organitzades per l’Institut Ramon Llull, les jornades es faran fins al 19 de juliol al saló d’actes del parlament i aniran dirigides al professorat de la Xarxa Llull, la xarxa universitària d’estudis catalans, integrada per prop de 150 universitats de tot el món que imparteixen docència d’estudis catalans. En el discurs inaugural, el president del parlament ha volgut recordar que l’estatut d’autonomia de les Illes reconeixia la llengua i la cultura com a elements identificadors i vertebradors de la societat, a més de ser components de cohesió social. En aquest sentit, ha recordat la importància d’enfortir el català entre els nouvinguts i entre els personatges públics que s’integren en la societat .Thomàs ha esmentat la realitat de l’arxipèlag, on conviuen dues llengües oficials i on els ciutadans tenen el dret d’usar-les i no ser discriminats per això.

Per la seva banda, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, també ha destacat que l’aprenentatge d’una llengua no implicava pas l’exclusió d’unes altres i que els qui aprenien una llengua nova engrandien ‘la comunitat’.

The post Thomàs defensa de reforçar el català en els col·lectius de migrants appeared first on VilaWeb.

Público revela que el CNI va tenir punxats els mòbils del grup de Ripoll fins a cinc dies abans del 17-A

Una nova informació exclusiva del diari Público confirma que el CNI vigilava de molt a prop el grup gihadista que va cometre els atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils. El periodista Carlos Enrique Bayo, qui ahir demostrava que el grup d’intel·ligència havia tingut control de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, fins al dia de l’atemptat, ara revela que pocs dies abans els espies espanyols havien estat escoltant i anotant les converses que mantenien per mòbil alguns dels autors de la massacre.

Aquesta informació procedeix d’un dels informes que el CNI va facilitar als investigadors policíacs i de la fiscalia que treballa en el cas. En aquest document es relaten tots els moviments que van fer Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub, qui va acabar perpetrant l’atemptat contra la Rambla, en el seu viatge a París pocs dies abans del 17-A. La precisió en el seguiment del trajecte dels dos joves per part de la policia va ser gràcies al fet que tenien els seus telèfons mòbils punxats. En l’informe es recullen visites a la Torre Eiffel, la compra d’una càmera de fotografiar i la de dues targetes SIM per a telèfons mòbils que els joves van activar amb identitats falses.

L’article es demana per què la policia feia un seguiment tan detallat de dos joves musulmans que suposadament no estaven relacionats amb cap trama gihadista, atès que en cap moment del trajecte no apareix pas com a interlocutor l’imam de Ripoll, qui sí que era confident del CNI,  La resposta més plausible, sempre segons Público, és que el mateix imam havia informat als seus controladors del CNI que es gestava un operatiu per a atemptar i que per això seguien de prop els dos joves.

L’article també explica –sense aportar-ne dades, per assegurar la identitat de les fonts–, que el matí de l’endemà dels atemptats, el CNI va esborrar la fitxa com a informador d’Es-Satti de la base de dades del cos, un procediment que només es pot fer des de la seu central del servei secret a Madrid. Público anuncia un nou article, demà, amb més informació reveladora.

The post Público revela que el CNI va tenir punxats els mòbils del grup de Ripoll fins a cinc dies abans del 17-A appeared first on VilaWeb.

Més de 5.000 persones marxen a Manresa en suport a la víctima de la violació en grup al barri de les Escodines

‘No és un cas aïllat, és el patriarcat’ és el lema de la pancarta que encapçalava la manifestació que el Comitè de Vaga Feminista ha convocat aquest dimarts al vespre en suport a la víctima de la violació en grup que hauria tingut lloc diumenge al barri de les Escodines de Manresa. A les vuit en punt, homes i dones de totes les edats s’han concentrat a la plaça Sant Domènec i d’allà han caminat per la carretera de Vic provocant el tall de la via.

Segons la Guàrdia Urbana, més de 5.000 persones han participat en una manifestació que ha acabat envaint la rotonda de la Bonavista, una de les artèries principals de la ciutat. Fins que el cas no arribi a judici i després de la vista oral d’aquest dimarts, la jutgessa ha decretat presó provisional sense fiança pels quatre joves.

The post Més de 5.000 persones marxen a Manresa en suport a la víctima de la violació en grup al barri de les Escodines appeared first on VilaWeb.

Josep M. Terricabras: ‘En lloc de fer manifestacions de colors, potser que en fem d’eficaces’

Josep Maria Terricabras (Calella, 12 de juliol de 1946) ha estat cinc anys de diputat d’ERC al Parlament Europeu. Acabada la legislatura, ha tornat a la Universitat de Girona com a catedràtic emèrit de filosofia. La seva condició de filòsof li ha permès d’entrar i sortir de la política sense danys col·laterals, mantenint la llibertat que tenia abans d’entrar-hi. Sempre ha estat un home lliure, amb una sòlida cultura, i com a intel·lectual té una extensa producció, no tan sols en filosofia. Va escriure un llibre titulat Atreveix-te a pensar, publicat per la Campana, que molts polítics haurien de llegir. En aquesta entrevista recollim alguns dels seus pensaments, sobre la seva etapa a Europa, i sobre el present de la tempestuosa situació política.

Europa ens mira gaire?
—Europa ens mira, però fa molt que mira poc arreu. Europa és governada per petits grups de poder que la dirigeixen. Europa és un club d’estats. Un club d’estats grans que menyspreen els petits.

Això ha passat sempre.
—Però ara ja ho veu tothom. Que Pedro Sánchez, que és incapaç de formar govern, sigui el dirigent socialista que fa els pactes a Europa en nom de tots els socialistes europeus és literalment incomprensible. Demostra, pobrets, com estan els socialistes europeus i com d’enganyats estan els europeus amb Espanya.

Sánchez és benvist a Europa?
—Quan va venir a Estrasburg per primera vegada, acabava de fer un govern paritari i tot van ser elogis. Acabava d’acceptar el vaixell Aquàrius, i més elogis, encara que no n’hagi acceptat mai més cap. Acabava de substituir un personatge antipàtic com Rajoy i a més parlava anglès. Finalment n’hi havia un que parlava anglès. El van trobar simpàtic i s’han quedat aquí. Es pensen que té idees polítiques, que resoldrà els problemes, però hi ha una expressió alemanya preciosa: quan una cosa no s’entén gens diuen ‘això em sona espanyol’. Com quan nosaltres diem ‘em sona xinès’. Quan es va morir Franco, a Europa es van pensar que la transició va estar bé i que morta la cuca, mort el veí. I que ara Catalunya vulgui independitzar-se no s’entén i tampoc no entenen les baralles entre independentistes, que segons com és una sort.

Això potser és positiu?
—La ignorància és fantàstica. Com que Espanya és un èxit i és un dels estats grans, el protegeixen tant com poden perquè no arribi a desintegrar-se. La Gran Bretanya se’ls desintegra per voluntat pròpia i ja veurem com acabarà. Probablement, molt més desintegrada. Espanya també hi acabarà, però ells miren de frenar-ho, perquè forma part del grup dels grans estats. I els estats es protegeixen entre ells.

Amb Sánchez, l’independentisme ho té més difícil a Europa, doncs.
—Més difícil sí, perdut no. Fins ara hem tingut perduda la batalla dels dirigents polítics europeus. Com el president del parlament, Antoni Tagliani, que és un impresentable total. El pobre Juncker, quan va començar fa cinc anys, era el més llest de la tropa. Tenia sentit de l’humor i era el paio que a Europa es feia el cristià amb accent social. A vegades l’aplaudíem els d’esquerres, i els de dretes no. No va començar malament, però els últims anys ha estat una degradació absoluta. En canvi, per sota d’aquesta primera capa de dirigents, les coses han canviat. Molt. Al Parlament Europeu hi ha la Plataforma de Diàleg Europa-Catalunya, que vam crear en Ramon Tremosa, en Jordi Soler i jo. Hi ha més de quaranta eurodiputats de tots els grups tret del Partit Popular Europeu, que ha estat controlat fins ara pel PP espanyol, per González Pons, d’una manera absolutament terrorífica. A mi se m’acostaven companys del PP polonesos i hongaresos per dir-me que rebrien represàlies si donaven suport a la plataforma.

El PP feia xantatge.
—Total. Però en teníem de tota la resta de grups. I a més, a sis o set països hi ha grups de diputats que s’han reunit per parlar de Catalunya i hem creat una xarxa. Una altra cosa que ha canviat és la premsa. Després de l’1-O, la BBC està molt més atenta, la premsa alemanya també, i fins i tot alguns francesos, que són difícils. Em sembla que és la crosta, que era especialment negativa. No sé com serà la nova crosta, no fa bona espina. Però dins hi ha molts canals de suport.

L’exili ha ajudat a conèixer el procés català?
—Molt, molt. Que hi hagi membres del govern a l’exili, i uns altres a la presó, ha anat molt bé. Si fossin tots a la presó, estarien silenciats. Si tots s’haguessin quedat dins, no hauria passat res a Europa. Però si tots haguessin marxat, hauria acabat amb un govern no gaire unitari, com Tarradellas, que va quedar sol i no va voler un govern a l’exili. Els exiliats han fet una feina extraordinària per tot Europa, han estat exculpats per Europa. No són fugitius, s’han presentat a totes les justícies europees i els han absolt. A la vegada, els de les presons han aconseguit una solidaritat internacional extraordinària. A Europa és inconcebible que estiguin dos anys en presó preventiva. El problema que jo hi veig és que quan hi hagi sentència ja seran sentenciats. Encara que la sentència sigui injusta, encara que sigui horrorosa, a fora es veurà que han estat condemnats i això pot dificultar les coses.

Ara per ara, i abans de ser condemnats, ni Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont ni Toni Comín no han pogut accedir a l’acta d’eurodiputats.
—Jo encara sóc optimista, perquè això es regeix per lleis europees. L’eurodiputat José Bové, quan es va assabentar que jo havia anat a Madrid a jurar la constitució, em va explicar que això a França no passava, perquè és el Parlament Europeu que ens dóna l’acreditació. Si els jutges europeus defensen que la qüestió europea és supranacional, els han de donar la raó. Si no, serà una decapitació molt notable del poder europeu.

Amb el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg pot passar igual?
—Allà es guanyarà segur. Ja n’han fet una primera demostració, quan han dit que les resolucions de l’ONU les feien seves. Les de l’ONU són vinculants però no són executives. És Espanya que se’n riu. Les d’Estrasburg sí que són vinculants. Espanya provarà de dilatar-ho tant com pugui, però finalment hi haurà una sentència favorable.

Faran tard.
—Ara qualsevol cosa ja fa tard. Un dia més a la presó és fer tard. Jo confio que una vegada arribi a Estrasburg vagin prou de pressa.

El nomenament de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea debilita el procés català?
—El nomenament de Borrell és un error, perquè s’ha barallat amb tothom. Es repetirà el cas Cañete quan, al setembre, es facin els headings dels vint-i-set comissaris. Hi havia cartells de ‘Stop Cañete’. La nefasta normativa europea obliga a votar tots els comissaris en bloc, i això impedeix de vetar-ne un. Hi haurà molta oposició. Però només el pot retirar l’estat que l’ha proposat. I Pedro Sánchez no el retirarà.

Què pot fer l’independentisme per incrementar la seva influència a Europa?
—Ha de continuar fent política exterior. També s’ha de donar suport a la tasca de Diana Riba, la dona de Raül Romeva, perquè la seva situació tan escandalosa ajudarà a remoure les coses, fins i tot dins els Verds, que ens ha costat molt que ho denunciessin. I després, treballar perquè Junqueras, Puigdemont i Comín entrin al Parlament Europeu. La Unió Europea no té cap futur si no retoca els tractats. Els actuals tractats fan que el poder dels estats sigui gairebé total. La Comissió depèn dels estats, i el Parlament Europeu, que és l’únic votat, és el que té menys poder.

Catalunya no té capacitat per a modificar cap tractat.
—Cap ni una, perquè és una facultat dels estats. Fins i tot la té Malta, que té menys habitants que l’Hospitalet de Llobregat. Tant hi fa, Malta ho pot fer. Tinc ganes de ser maltès.

L’horitzó de l’estat propi s’ha allunyat?
—Depèn dels ciutadans. No pas dels governants. Entre més coses, n’hi ha prou que els governants aixequin una cella perquè els tanquin a la presó. Espanya s’aguanta sobre la Guàrdia Civil i els jutges. No té res més. És una situació clarament franquista. Per tant, ha de ser la població, amb la complicitat del govern, però que no sigui el govern qui rebi les patacades. Que siguem els ciutadans els qui rebem. Em va sorprendre la declaració d’un alt responsable policial de l’estat espanyol durant el judici al Suprem que va admetre que no tenien prou policia per a dissoldre l’1-O. Quina bona idea! N’hem de ser conscients, que no tenen prou policia. Per tant, en lloc de fer manifestacions amb un altre color i una altra cantúria, potser que en féssim d’eficaces.

Què és una manifestació eficaç?
—Doncs enviar 50.000 persones a l’aeroport, 50.000 a la televisió, 50.000 a la Jonquera i 50.000 a la delegació del govern. I quedar-s’hi.

Per què l’ANC no ho fa, això?
—No ho sé. Hong Kong demostra que es pot fer tot. No vull la seva violència, però es pot fer tot. I contra la Xina, poca broma. I ho han fet, ho aconsegueixen i els fan agenollar. És la població, qui pot fer tancar un supermercat perquè no hi va a comprar. Siguem-ne conscients, d’això. És la població, qui aconsegueix d’aturar trens.

Després de la sentència del Suprem caldrà fer això?
—Si acceptem la sentència del Suprem plorant, Europa es pensarà que ja ens va bé. Què entendran a Europa? Diran que no n’hi ha per tant. Hi ha d’haver una acció totalment decidida.

Doncs, ara com ara, els partits són incapaços de consensuar una resposta.
—És per l’acció del poble que s’uniran els partits. Els partits tenen menys marge de maniobra. Quan diem que ho tornarem a fer, com diu Cuixart, no diem que tornarem a fer el mateix. És ridícul. No podem ni volem tornar-hi. Però sí que ho tornarem a fer perquè tornarem a treballar per la nostra independència. No tan sols verbalment sinó amb accions. La sentència serà brutal, despiadada i cruel. No cal esperar la sentència per fer alguna cosa. Si hi hagués una manifestació forta esperant la sentència, amb els carrers ocupats pacíficament, pot anar bé.

Hi ha gent que pensa que una mobilització massa contundent podria perjudicar els presos.
—La sentència no es pot endurir. Només quan fas pressió obtens alguna cosa. La sentència ja està escrita. O reaccionem de pressa o voldrà dir que ho acceptem, que ens hi anem acostumant. Em sembla inacceptable.

N’hi ha uns altres que diuen que es va fer malament.
—M’enerva que alguns catalans, que tenen tribunes mediàtiques, donin la culpa als polítics. Perdoni: aquells polítics són a la presó i a l’exili! Ara vostè, assegut al sofà, amb un got de whisky, fot discursos. Home! Una mica de respecte pels qui s’hi han jugat alguna cosa.

The post Josep M. Terricabras: ‘En lloc de fer manifestacions de colors, potser que en fem d’eficaces’ appeared first on VilaWeb.

Josep Pla i Jaume Vicens Vives: deu anys d’amistat epistolar

Que Josep Pla va ser un dels grafòmans més impenitents de la nostra literatura és quelcom que ningú no pot posar en qüestió. Ho palesen les més de 30.000 pàgines de la seva obra completa, un monument literari de primer ordre amb el català com a llengua vehicular que converteixen l’escriptor empordanès en un dels millors prosistes catalans de tots els temps. Però aquests darrers anys anem redescobrint un altre Josep Pla gràcies a la seva correspondència, tot i que ja se’n coneixien alguns epistolaris, com el que va mantenir amb Josep Maria Cruzet, el seu editor a la Selecta. Darrere d’aquest projecte de recuperació de la correspondència de l’autor d’El Quadern gris hi ha una implicació directa tant de la Càtedra Pla de la Universitat de Girona que dirigeix Xavier Pla com de la Fundació dedicada a l’escriptor i de l’editorial Destino, que publica aquests nous volums.

La recuperació d’aquestes correspondències i també la d’algun dietari inèdit permet de veure des d’un altre prisma l’escriptor de dretes que més ha fascinat els intel·lectuals d’esquerres i observar com la decepció amb el franquisme –cal recordar que Pla, fins i tot, havia espiat a favor de Franco– és molt més forta que no es pensava i, sobretot, anterior.

Ara acaba de publicar-se un volum importantíssim, perquè les cartes que es recullen són les que es va escriure amb Jaume Vicens Vives, possiblement l’historiador català més influent de l’època contemporània i un ferm opositor del franquisme, a més d’editor, escriptor i homenot de cultura a qui la mort prematura a cinquanta anys va estroncar, segurament, el millor de la producció futura.

El llibre es titula L’hora de les decisions i aplega un gruix de seixanta-sis cartes entre tots dos homes (i alguna altra entre diferents amics i familiars comuns), de 1950 a 1960, estudiades i anotades per Guillem Molla i amb un pròleg de Joaquim Nadal, qui assegura que aquesta correspondència fa evident que Pla i Vicens Vives van ser molt més que coneguts. ‘Podem afirmar que van ser amics i podem afegir que durant deu anys, de 1950 a 1960, van conspirar plegats i van mantenir un to de confidència i complicitat molt evidents.’ Nadal també explica que Jaume Vicens i Josep Pla coneixien les obres respectives, però que es degueren ‘començar a conèixer personalment en el context de Destino i els primers anys quaranta, quan tots dos compartien els mateixos recels del sector del catalanisme resistent més intransigent, que els situaria com a personatges dubtosos per no dir sota sospita’. Pla havia entrat a Barcelona amb els franquistes i Vicens havia decidit, en el darrer moment, de romandre a l’interior i guanyar-se el favor dels vencedors en un procés adaptatiu important.

Les cartes de Pla i Vicens es mouen en tres camps diferenciats. Hi ha les cartes instrumentals en què es demanen, sobretot, favors amb la censura, ressenyes mútues i publicitat sobre els treballs de l’un i l’altre; un segon grup de cartes que constaten els moviments dins el règim franquista, encara molt incipients; i els contactes que es fan amb terceres persones per a prendre el pols a les possibilitats de redreçament del país. Així les coses, la quinzena carta de les aplegades al volum, datada el 4 de gener de 1954 i enviada per Vicens a Pla, és especialment significativa. ‘M’és molt plaent desitjar-vos un Bon Any fent-vos ofrena del meu darrer llibre, Joan II. Com llegireu, és el punt final que poso a les meves recerques sobre el segle XV. D’ara endavant, l’actualitat històrica és la que solament m’interessa.’

Nadal apunta en la introducció que ‘de tot plegat es desprèn un activisme incessant de Vicens i un acompanyament empordanès, potser més festiu i més conspiratiu alhora, per part de Josep Pla’. ‘Els contactes d’un i altre anaven perfilant les aliances Catalunya endins i Catalunya enfora, l’anàlisi de la situació i de les perspectives de canvi que anaven intercanviant Pla i Vicens indica un seguiment força acurat de la realitat política espanyola i de la seva repercussió a Catalunya.’

Un altre dels fets interessants que queden remarcats a les cartes és l’alta consideració que Vicens acaba obtenint entre els membres de l’exili, amb els quals Pla té contactes importants. De fet, Vicens hauria estat un dels homes forts de Tarradellas en un futur govern, però això és fer política ficció.

El llibre es complementa amb uns apèndixs molt interessants on podem llegir un manuscrit de Vicens sobre Pla de 1957; un article de Pla sobre Vicens publicat a Destino el 1953; un altre sobre l’ideari de Vicens que publica Pla també a Destino el mateix any; i un llarg informe que Pla fa sobre el president Tarradellas, entre altres materials d’interès.

Cal destacar que les cartes, tot i ser escrites en un to informal i en cap cas per ser publicades, mantenen una gran riquesa pel que fa a la llengua i l’estil de tots dos corresponsals, que demostra fins a quin punt, fins i tot, en els registres més informals tant Pla com Vicens tenien cura dels seus textos.

L’any 1955 Vicens escriu a Pla amb una proposta que Nadal destaca en el pròleg. Es tractava de recuperar ‘els quatre articles que Pla havia publicat l’any 1924 i 1925 a la Revista de Catalunya fundada i dirigida per Antoni Rovira i Virgili’.’L’anàlisi de les circumstàncies d’aquell moment històric i el judici sobre la burgesia catalana i sobre la monarquia van cridar poderosament l’atenció de Vicens, que hi trobava elements d’una rabiosa actualitat’, però no es publicaren fins al 1977, dins de les Obres Completes, amb una nota de Pla on es distanciava dels textos.

Per què volia publicar-los, Vicens? Segons que explica Nadal: ‘La prosa de Pla en aquests articles és molt lluny de la prosa poètica; és prosa política i programàtica.’ L’autor dels homenots arriba a dir en aquests textos que ‘els espanyols més intel·ligents, els més revolucionaris, coneixen el mal enorme que han fet a Espanya el centralisme i la concepció unitària; però ni entre aquests elements no es troba un esperit filosòfic i lliure que adopti davant Catalunya la posició que adoptaren els anglesos desinteressats davant Irlanda. A Espanya no hi ha ningú que comprengui el problema de Catalunya; això, per a Espanya, és un símptoma fatal de debilitat intel·lectual’. Com es pot veure, l’anàlisi de Pla es podria publicar avui mateix sense cap mena de problema i mostra un pensament polític molt més agosarat en els anys vint que no pas en els anys posteriors.

Sigui com sigui, l’aparició d’aquesta correspondència i els seus annexos és una de les bones notícies editorials d’aquest 2019 que cal saludar, perquè ajuda a treure de les obres la figura de dos personatges cabdals de la nostra cultura i ajuda a modificar les cronologies del desencís amb el franquisme de Josep Pla, a més de constituir un volum molt significatiu sobre les relacions editorials, culturals i amb l’exili d’una dècada fosca sobre la qual s’aporta una mica més de claror.

The post Josep Pla i Jaume Vicens Vives: deu anys d’amistat epistolar appeared first on VilaWeb.

La candidata dels estats, Ursula Von der Leyen, nova presidenta de la Comissió Europea

Els estats han aconseguit que la seva candidata, Ursula von der Leyen, sigui elegida per presidir la Comissió Europea. La política alemanya agafa el relleu de Jean-Claude Juncker i es converteix en la primera dona a presidir la institució. Von del Leyen necessitava, com a mínim, 374 vots favorables, i n’ha aconseguit 383 (51,3% del total), gràcies als suports del Partit Popular Europeu, els liberals, el Moviment 5 Estrelles i parts dels diputats del Partit Socialista, que ha votat dividit. En total, 327 eurodiputats hi han votat en contra, 22 s’han abstingut i un vot ha estat nul. Demà deixarà el càrrec de ministra de Defensa del govern alemany ‘per servir Europa amb tota la força’.

‘Qui ho vulgui, em tindrà sempre com una gran aliada. Qui vulgui reduir-la, rebaixar els seus valors, es trobarà amb la resistència més fèrria’, ha dit en una intervenció de vint minuts davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg que després l’havia de votar. Tot intentant guanyar vots d’última hora, ha farcit el discurs de propostes socials, posant èmfasi en la defensa de l’estat de dret amb un mecanisme paneuropeu, un nou pacte migratori i d’asil i una política verda en els primers cent dies de mandat.

Europeista convençuda

La connexió de Von der Leyen amb Europa li ve de petita, tal com s’ha ocupat de recordar ella mateixa aquests darrers dies i també en la intervenció d’aquest matí, amb un marcat to europeista. Nascuda el 1958 a Brussel·les, va anar a l’escola europea ubicada a la capital belga i posteriorment va fer el salt a Alemanya i a Londres, on va cursar estudis econòmics.

El 1980 va començar la carrera de Medicina i es va llicenciar set anys més tard. Després de doctorar-se va viure uns anys als Estats Units i després va tornar a Alemanya, on va treballar al sector mèdic i econòmic.

La seva vinculació amb la CDU va començar als anys noranta. Després d’ocupar diversos càrrecs a la Baixa Saxònia, Von der Leyen va anar escalant posicions fins a convertir-se en ministra d’Afers Familiars, Dones i Joventut (2005-2009).

Entre el 2009 i el 2013 es va ocupar de la cartera d’Afers Socials i Treball. Des del 2013 és la titular de Defensa del govern d’Angela Merkel, càrrec que ara deixa.

Camí fins a la presidència de la Comissió

Els estats van proposar Von der Leyen per a ocupar la presidència de la Comissió el 2 de juliol, després de diverses negociacions infructuoses en què van acabar descartant la possibilitat de proposar cap dels Spitzenkandidaten per la manca de consens dels vint-i-vuit.

El fet que no prosperessin els noms de Manfred Weber ni el de Frans Timmermans, aquest últim pel vet d’Hongria i Polònia, va ser rebut amb crítiquesdels grups parlamentaris. Especialment, per part dels socialistes, que s’han mostrat dividits durant els darrers quinze dies al voltant del suport o el rebuig a la candidatura de Von der Leyen.

El president del Parlament Europeu David Sassoli informarà ara al Consell del resultat de la votació convidant-lo a proposar juntament amb la presidenta electe de la Comissió els candidats per als diferents càrrecs comissaris.

Von der Leyen ja s’ha compromès a formar un executiu totalment paritari en què la meitat de les carteres siguin en mans d’eurocomissàries i també ha expressat el seu desig perquè Frans Timmermans sigui vice-president primer de la Comissió i repeteixi com a comissari encarregat de l’estat de dret. En l’acord per a fer-la comissària, els estats també van incloure Josep Borrell com a alt representant de la diplomàcia europea.

The post La candidata dels estats, Ursula Von der Leyen, nova presidenta de la Comissió Europea appeared first on VilaWeb.

Presó sense fiança pels quatre acusats d’una nova violació múltiple a Manresa

El jutjat d’instrucció 7 de Manresa ha acordat la presó provisional sense fiança per delicte d’agressió sexual per als quatre detinguts en relació a la violació d’una menor ocorreguda a la ciutat.

Aquest vespre, centenars de persones s’han concentrat a Manresa en contra de les agressions masclistes. També s’ha pres declaració als quatre detinguts: tres d’ells s’han acollit al seu dret a no declarar mentre que l’altre sí ha declarat i ha contestat les preguntes de totes les parts.

És la segona vegada que la noia explica els fets que van ocórrer, la matinada de dissabte, en un pis del barri de les Escodines. Primer ho va explicar als Mossos i aquest dimarts al matí al jutge.

The post Presó sense fiança pels quatre acusats d’una nova violació múltiple a Manresa appeared first on VilaWeb.

‘Joc de Trons’ arrasa en les nominacions als Emmy amb trenta-dues nominacions

L’Acadèmia de Televisió nord-americana ha anunciat avui la llista de nominats als Emmy 2019. L’última temporada de Joc de trons, la sèrie de d’HBO basada en els llibres de George R.R. Martin, parteix com a gran favorita en la categoria dramàtica amb un total de trenta-dues nominacions. En total, la sèrie acumula 161 nominacions al llarg de totes les temporades.

Del costat de la comèdia destaca The Marvelous Mrs. Maisel, la sèrie d’Amazon amb un total de vint nominacions mentre que entre les minisèries és Chernobyl, amb dinou candidatures, la qual parteix com a favorita. Altres de les més nominades són Barry, la comèdia d’HBO i Fosse / Verdon, ambdues opten a disset premis.

Per canals i plataformes, HBO recupera el tron ​​que l’any passat li va arrabassar Netflix amb un total de 137 nominacions enfront de les 117 del servei de streaming. Ja a molta distància els segueix NBC amb 58 candidatures.

Per la seva part, la dissenyadora valenciana Ana Criado ha estat nominada com a Millor Disseny de títols de crèdits, com a directiva creativa, per la sèrie Star Trek: Discovery, emesa per la cadena CBS.

D’Arcy Carden i Ken Jeong van ser els encarregats d’acompanyar Frank Scherma, el president de l’acadèmia, i realitzar la lectura dels nominats als guardons televisius.  Els guanyadors es coneixeran el 22 de setembre en una cerimònia que tindrà lloc al Microsoft Theatre de Los Angeles.

Llista completa dels nominats als premis Emmy 2019:

Millor sèrie de Drama:

Better Call Saul
Bodyguard
Joc de Trons
Killing Eve
Ozark
Pose
Succession
This Is Us

Millor actriu protagonista en Drama:

Emilia Clarke (Joc de Trons)
Jodie Comer (Killing Eve)
Sandra Oh (Killing Eve)
Viola Davis (How to Get Away with Murder)
Laura Linney (Ozark)
Mandy Moore (This Is Us)
Robin Wright (House of Cards)

Millor actor protagonista en Drama

Milo Ventimiglia (This Is Us)
Jason Bateman (Ozark)
Sterling K. Brown (This Is Us)
Kit Harington (Joc de Trons)
Bob Odenkirk (Better Call Saul)
Billy Porter (Pose)

Actriu secundària en Drama

Julia Garner (Ozark)
Gwendoline Christie (Joc de Trons)
Lena Headey (Joc de Trons)
Fiona Shaw (Killing Eve)
Sophie Turner (Joc de Trons)
Maisie Williams (Joc de Trons)

Millor actor de repartiment en Drama

Jonathan Banks (Better Call Saul)
Alfie Allen (Joc de Trons)
Nikolaj Coster-Waldau (Joc de Trons)
Peter Dinklage (Joc de Trons)
Giancarlo Esposito (Better Call Saul)
Michael Kelly (House Of Cards)
Chris Sullivan (This Is Us)

Millor actriu convidada en Drama

Carice van Houten (Joc de Trons)
Laverne Cox (Orange is the New Black)
Cherry Jones (The Handmaid’s Tale)
Jessica Lange (AHS: Apocalypse)
Phylicia Rashad (This Is Us)
Cicely Tyson (How to Get Away with Murder)

Millor actor convida en Drama

Michael Angarana (This Is Us)
Ron Cephas Jones (This Is Us)
Michael McKean (Better Call Saul)
Kumail Nanjian (The Twilight Zone)
Glynn Turman (How to Get Away with Murder))
Bradley Whitford (The Handmaid’s Tale)

Millor comèdia

Barry
Fleabag
The Good Place
The Marvelous Mrs. Maisel
Russian Doll
Schitt’s Creek
Veep

Actriu protagonista en Comèdia

Christina Applegate (Dead to Me)
Rachel Brosnahan (The Marvelous Mrs. Maisel)
Julia Louis-Dreyfus (Veep)
Natasha Lyonne, (Russian Doll)
Catherine O’Hara (Schitt’s Creek)
Phoebe Waller-Bridge (Fleabag)

Millor actriu protagonista en Comèdia

Anthony Anderson (Black-ish)
Don Cheadle (Black Monday)
Ted Danson (The Good Place)
Michael Douglas (The Kominsky Method)
Bill Hader (Barry)
Eugene Levy (Schitt’s Creek)

Millor actriu de repartiment en Comèdia

Alex Borstein (The Marvelous Mrs. Maisel)
Anna Chlumsky (Veep)
Sian Clifford (Fleabag)
Olivia Colman (Fleabag)
Betty Gilpin (GLOW)
Sarah Goldberg (Barry)
Marin Hinkle (The Marvelous Mrs. Maisel)
Kate McKinnon (Saturday Night Live)

Millor actor de repartiment en Comèdia

Alan Arkin (The Kominsky Method)
Anthony Carrigan (Barry)
Tony Hale (Veep)
Stephen Root (Barry)
Tony Shalhoub (The Marvelous Mrs. Maisel)
Henry Winkler (Barry)

Actriu convidada en Comèdia

Jane Lynch (The Marvelous Mrs. Maisel)
Sandra Oh (Saturday Night Live)
Maya Rudolph (The Good Place)
Kristin Scott Thomas (Fleabag)
Fiona Shaw (Fleabag)
Emma Thompson (Saturday Night Live)

Actor convidat en Comèdia

Matt Damon (Saturday Night Live)
Robert de Niro (Saturday Night Live)
Luke Kirby (The Marvelous Mrs. Maisel)
Peter MacNicol (Veep)
John Mulaney (Saturday Night Live)
Adam Sandler (Saturday Night Live)
Rufus Sewell (The Marvelous Mrs. Maisel)

Millor mini-serie

Chernobyl
Escape at Dannemora
Fosse/Verdon
Sharp Objects
When They See Us

Millor telefilm

Bandersnatch: Black Mirror
Brexit
Deadwood: The Movie
King Lear
My Dinner With Hervé

Millor actriu en una mini-sèrie o telefilm

Amy Adams (Sharp Objects)
Patricia Arquette (Escape at Dannemora)
Aunjanue Ellis (When They See Us)
Joey King (The Act)
Niecy Nash (When They See Us)
Michelle Williams (Fosse/Verdon)

Millor actor en una mini-sèrie o telefilm

Mahershala Ali (True Detective)
Benecio del Toro (Escape at Dannemora)
Hugh Grant (A Very English Scandal)
Jared Harris (Chernobyl)
Jharrel Jerome (When They See Us)
Sam Rockwell (Fosse/Verdon)

Millor actriu de repartiment en una mini-sèrie

Patricia Arquette (The ActMarsha)
Stephanie Blake (When they see us)
Patricia Clarkson (Sharp Objects)
Vera Farmiga (When they see us)
Margaret Qualley (Fosse/Verdon)
Emily Watson (Chernobyl)

Millor actor de repartiment en una mini-sèrie

Asante Blackk (When they see us)
Paul Dano (Escape at Dannemora)
John Leguizamo (When they see us)
Stellan Skarsgard (Chernobyl)
Ben Whishaw (A Very English Scandal)
Michael K Williams (When they see us)

The post ‘Joc de Trons’ arrasa en les nominacions als Emmy amb trenta-dues nominacions appeared first on VilaWeb.

ERC demana a PSOE i Podem que tornin a negociar però no revela què votarà a la investidura

El portaveu d’ERC al congrés dels diputats, Gabriel Rufián, ha fet una crida a la ‘responsabilitat’ a PSOE i Podem perquè acordin una investidura per la setmana que ve. ‘Nosaltres com a principal grup català a aquesta cambra demanem responsabilitat a tots perquè ningú no s‘aixequi de la taula de negociació fins l’últim minut’, ha dit. Rufián ha recordat que darrere els vots al PSOE i a Podem hi ha ‘moltíssima il·lusió’ per ‘frenar el feixisme i donar una oportunitat a la política’. ‘Demanem que no es desil·lusioni aquesta gent i no hi ha cap ministeri ni veto que mereixi el que estem passant aquests dies’, ha dit. Tanmateix, ERC no ha dit quin serà el sentit del seu vots, que el decidirà divendres a la seva executiva tot i que Rufián.

El portaveu d’ERC ha fet aquestes manifestacions després de la reunió d’una hora amb la portaveu del PSOE, Adriana Lastra. Una trobada ‘cordial’ i ‘satisfactòria’ on ‘el missatge que ERC ha volgut traslladar és que cal parlar, dialogar i negociar aquesta legislatura, que ha de ser sí o sí la del diàleg, la negociació i la del retorn del conflicte polític a la política’.

Setembre complica la vida a tots

Rufián ha recordat que una investidura al mes de setembre ‘complica la vida a tothom’, també a ERC que hauria de fer el vot a la investidura, ha recordat, coincidint amb la sentència del judici de l’1-O i la Diada. Ha recordat que ERC té un acord de coordinació amb Bildu, que votarà el mateix que els republicans, i ha apuntat que ‘no li semblaria dramàtic’ que JxCAT fes un vot diferent al dels republicans. “Donar una segona oportunitat a la dreta és una irresponsabilitat”Rufián ha apuntat que ERC no bloquejarà la investidura. “La gent està fatigada i vol que els polítics facin política sobretot després d’unes eleccions on el perill era el que era, i donar una segona oportunitat a Rivera, Casado i Abascal és una irresponsabilitat i és tirar per la borda centenars de milers de vots que van votar determinades formacions polítiques perquè els van prometre que es faria política”.

The post ERC demana a PSOE i Podem que tornin a negociar però no revela què votarà a la investidura appeared first on VilaWeb.

La CUP avisa que al setembre hi haurà mobilitzacions contra la ‘llei Aragonès’

La CUP ha advertit avui el govern que si no retira el projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, més coneguda com a ‘llei Aragonès’, impulsarà mobilitzacions al setembre conjuntament amb la plataforma que ja ha estat creada per oposar-s’hi.

En una conferència de premsa realitzada al parlament, el diputat de la CUP Vidal Aragonès ha indicat que a la seva formació el preocupa que el govern mantingui una actitud de ‘resignació’ pel que fa a la parada que experimenta el procés independentista, i ‘d’afavorir les grans empreses’ pel que fa a la gestió econòmica.

‘En l’anterior ple -ha explicat sobre la gestió econòmica- ens va sorprendre com els dos grups del govern, JxCat i ERC, van votar en contra d’aspectes sobre la lluita contra el canvi climàtic que en l’anterior legislatura havien aprovat’.

Sobre la ‘llei Aragonès’, la CUP manté que, darrere d’una aparent millora en el sistema de contractació per afavorir empreses de l’economia social i primar la qualitat en l’oferta de serveis, hi ha una aposta per facilitar que aquests serveis acabin sent gestionats per ‘grans multinacionals disfressades’ de societats cooperatives.

Ha alertat, en aquest punt, que d’ençà del 2015 una filial d’ACS -empresa pertanyent a l’empresari Florentino Pérez– ha obtingut contractes de la Generalitat per valor de fins a tretze milions d’euros, i creu que la ‘llei Aragonès’ incrementarà la privatització de serveis.

Les mobilitzacions que anuncia la CUP tindran com a finalitat ‘recuperar la gestió pública dels serveis socials’ i paralitzar la tramitació de l’esmentada llei per manca de suports suficients.

The post La CUP avisa que al setembre hi haurà mobilitzacions contra la ‘llei Aragonès’ appeared first on VilaWeb.

Intersindical Valenciana guanya les eleccions sindicals del personal funcionari de la Generalitat

La Intersindical Valenciana ha estat el sindicat més votat en les eleccions sindicals del funcionariat de la Generalitat Valenciana, que inclou el departament de justicia, educació, sanitat i administració del Consell. El sindicat ha aconseguit un total de 183 delegats, i el segueixen per aquest ordre CSIF, amb 164; CCOO-PV, que ha arribat als 159; UGT-PV, amb 147; FSES, amb 131; CESMCV-SAE (73); SIMAP, amb 23; STAJ, que aconsegueix 17; USOC, amb 6; CGT, amb 5; CEMS, amb 4; i IGEVA i USAE, amb dos cadascun.

Amb aquests resultats, els sindicats que formaran part de la Mesa General de Negociació del personal estatutari i funcionari seran Intersindical Valenciana, CSIF, CCOO-PV, UGT-PV i FSES.

Intersindical Valenciana valora, en un comunicat, els resultats electorals en els quatre sectors i en el conjunt de la Mesa General de Negociació del personal estatutari i funcionari que representa uns 126.000 treballadors i treballadors al servei de la Generalitat Valenciana. Uns resultats que “avalen el model sindical autònom i assembleari que representa la Intersindical Valenciana”, afirmen des del sindicat.

Per a la Intersindical Valenciana, ‘la prioritat en els propers quatre anys ha de ser la recuperació dels drets laborals perduts durant l’època de retallades, avançar en la millora de les condicions laborals del conjunt del personal estatutari i funcionari i la potenciació dels serveis públics com un dret del conjunt de la ciutadania’.

The post Intersindical Valenciana guanya les eleccions sindicals del personal funcionari de la Generalitat appeared first on VilaWeb.

La CUP presentarà unes conclusions pròpies de la comissió que investiga els atemptats de 2017

El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha explicat ue presentaran conclusions pròpies sobre els atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils al marge de les que aprovi la comissió del Parlament que investiga els fets. Tot i que és habitual que cada grup proposi les seves pròpies conclusions en una comissió d’investigació, Aragonés ha dit que volen presentar les seves públicament perquè sospiten que es voldrà ‘amagar informació’ que les víctimes haurien de saber.

‘Necessiten saber què va passar’, ha dit després que el digital Público hagi publicat que l’imam considerat cervell dels atacs va ser confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) fins al mateix agost.

The post La CUP presentarà unes conclusions pròpies de la comissió que investiga els atemptats de 2017 appeared first on VilaWeb.

L’actriu Mercè Managuerra guanya el premi de teatre Margarida Xirgu

L’actriu, pedagoga i productora Mercè Managuerra ha estat guardonada amb el 45 Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu de la temporada 2018-2019, que es va lliurar ahir a l’Institut del Teatre de Barcelona.

El premi és un reconeixement a la interpretació que va fer l’actriu del personatge Shylock a ‘El mercader de Venècia’ de William Shakespeare, obra estrenada el febrer passat a la Sala Versus Glòries de Barcelona.

Managuerra va rebre el premi, l’Anell Xirgu, de la mà de l’actriu Imma Colomer, premiada durant l’edició anterior, i va descobrir la placa en el seu honor situat a la Ronda de les Actrius de la plaça Margarida Xirgu.

Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Xirgu, aquest any també s’han deslliurat els anells a les actrius guardonades en les primeres edicions del premi, que no en disposaven.

Aquest guardó està inspirat en la tradició del teatre isabelí, en què l’actor que es retirava lliurava un anell a un actor jove com a continuador del seu art, segons els organitzadors del premi.

La Margarida Xirgu és una iniciativa de l’Associació Dramàtica de Barcelona, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei, l’Institut del Teatre de Barcelona i la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.

The post L’actriu Mercè Managuerra guanya el premi de teatre Margarida Xirgu appeared first on VilaWeb.

Pàgines