El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una declaració institucional aquest vespre, després dels fets d’aquestes últimes hores. Ha dit que la societat catalana i les institucions havien rebut l’impacte ‘desmesurat’ i ‘mancat de totes les garanties democràtiques’ de l’actuació del govern espanyol.

‘El president Mariano Rajoy ha creuat aquesta setmana moltes línies vermelles perquè hàgim de contemplar-les amb indolència’, ha dit. Ha denunciat la repressió contra l’organització del referèndum i els mitjans de comunicació i la suspensió de l’autonomia.

Puigdemont ha criticat les detencions, l’opacitat i la confusió que han causat, principalment entre les famílies dels detinguts, i ha lamentat que fossin tan ‘exagerades’. ‘No són dies fàcils, certament, però ens sentim forts’, ha afegit. I ha assegurat que el govern sent el suport de la ciutadania i preparat per a afrontar ‘els embats que vindran’.

Així mateix, ha reiterat que el referèndum es farà i que el govern té plans de contingència prevists per a garantir-lo. ‘Es farà perquè té el suport de la immensa majoria de la població que està farta de la prepotència i dels abusos del govern del Partit Popular’, ha dit. També ha agraït el suport de tots els ciutadans que s’han mobilitzat a l’estat espanyol per demostrar el suport a Catalunya.

‘Vull apel·lar la gent que continuï defensant el referèndum fins a l’1 d’octubre, amb el mateix entusiasme, civisme i fermesa que ho ha fet fins ara. Si tots estem units i continuem actuant amb la mateixa convicció i el mateix civisme estic completament segur que guanyarem el desafiament que ens planteja un estat autoritari’, ha dit per acabar.

Ací podeu veure la declaració de Puigdemont, íntegra.

Ací podeu llegir la declaració íntegra de Puigdemont.

Més de 200 persones s’han concentrat aquest dijous a dos quarts de vuit de la tarda davant la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, on encara hi ha alguns dels detinguts en el marc de la macrooperació contra el referèndum de l’1 d’octubre, per protestar per les detencions i per ‘empaperar’ la zona de cartells a favor del sí al referèndum de l’1-O o amb la consigna ‘Votem per ser lliures’. El moviment que ha convocat l’esdeveniment és Empaperem Gràcia, que ha sortit de la plaça de la Revolució i que pretén penjar cartells a tots els carrers del barri. La mobilització ha arribat davant la comandància i ha obligat a tallar el trànsit en aquest tram de la Travessera de Gràcia. S’hi han estat mitja hora, durant la qual també han deixat cartells a la vorera de la comandància, i després han seguit amb la reivindicació, moment en què s’ha reobert el trànsit. Mentre han estat davant l’edifici de la policia espanyola, els manifestants han cridat consignes a favor de la independència i han cantat cançons com ‘L’estaca’.

Avui mateix el govern català ha pagat la nòmina dels funcionaris sense que el govern espanyol hagi pogut posar cap interferència, després que el ministeri d’Hisenda hagi intervengut els comptes catalans. La Generalitat ha assumit així, amb la seva pròpia tresoreria, aquest pagament, que és d’uns 900 milions d’euros.

Precisament aquest dijous els comptes de la Generalitat han quedat bloquejats després que el BOE hagi publicat l’ordre del Ministeri d’Hisenda declarant la no disponibilitat de crèdit en els serveis que no es consideren bàsics. Així, el govern només pot fer efectius els pagaments compromesos prèviament i certificant per escrit que no es destinen a finançar el referèndum.

La negativa del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, d’enviar els informes setmanals va portar que el divendres passat el consell de ministres aprovés una ordre que suposava la intervenció de les finances de la Generalitat.

Dimecres 20 de setembre del 2017 una gernació de ciutadans es va presentar davant el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona. La notícia de les detencions de membres del govern va fer reaccionar molts persones. L’espai ja no es va abandonar fins 24 hores més tard i els guàrdies civils no van poder sortir, envoltats, fins a mitrja matinada.  La premsa es va enfilar al cotxe de la policia espanyola, el va fer servir de tarima, i va poder enregistrar es millors càntics de la gent concentrada: des demandes de “Vaga general!”, a “On està el Coscubiela, Coscubiela on està?”fins el clàssic “In-inde-independència!” o el contundent “Votarem!”

VilaWeb també va poder enregistrar imatges des d’aquesta especial tarima i aquest n’és el vídeo:

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, Meritxell Borràs, ha reafirmat la seguretat jurídica dels empleats públics a les portes del referèndum convocat pel govern l’1 d’octubre. Per a mostrar aquesta seguretat i oferir les màximes garanties, s’ha reunit aquest dijous a la tarda la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que ha comptat amb representants de la Generalitat i organitzacions sindicals de la funció pública.

Borràs també ha valorat els últims esdeveniments entorn de la celebració del referèndum, i ha traslladat tranquil·litat a tots els empleats públics ‘per la normalitat del procés’. A més de tractar sobre les garanties legals dels funcionaris, els assistents a la mesa han subscrit un comunicat conjunt en el qual es critiquen els fets produïts aquest dimecres després de les detencions de diversos membres del Govern, i han demanat el cessament de mesures d’àmbit judicial i penal.

“‘Exigim el cessament immediat de les detencions i la immediata posada en llibertat de les persones que encara estiguin detingudes’, han coincidit tots els membres assistents a la reunió, a més de demanar la restitució de totes les competències de la Generalitat.

Preguntada per com cobraran aquest mes els funcionaris catalans després que l’estat hagi intervingut els comptes catalans, Borràs ha calmat a tots els treballadors perquè rebran la seva nòmina a final de mes sense problemes.

 

Els organitzadors del Festival del Mil·lenni han fet públiques les primeres confirmacions d’artistes per a la dinovena edició del certamen. Entre els noms destacats hi ha el cantant nord-americà José James, la vocalista Buika, el gaiter i flautista Carlos Núñez o el trio osonenc La Iaia. El tret de sortida el donarà José James el 10 de novembre a la sala Apolo 2. A banda dels esmentats, també estan confirmades les actuacions de Fuel Fandango, Carla Morrison, Pasión Vega, Dani Martín, Maldita Nerea, Gertrudis i Pastora Soler.

 

El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona investiga si la Generalitat ha gastat 62, milions d’euros a organitzar el referèndum de l’1 d’octubre, segons la interlocutòria en què ordena les entrades i registres que ha avançat el diari ‘El País’. En l’escrit, el jutge fa referència a tres partides: una del Departament de Governació, de poc més de 400.000 euros, i dues més de fons interdepartamentals, que sumen 5,8 milions d’euros, que estaven incloses en els pressupostos del 2017. El magistrat ordena als agents que intervinguin tota la documentació relacionada amb la celebració del referèndum i ‘la posada en funcionament de les estructures d’Estat’.

El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que manté la causa sota secret de sumari, recorda que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals les dues partides incloses en els pressupostos ‘en el cas que es destinessin al finançament del referèndum’. El magistrat demana incauta documentació a les dependències d’organismes públics i a l’empresa T-Systems, perquè considera que pot ‘acreditar el possible desviament de fons cap a activitats’ que ‘han estat declarades inconstitucionals’. El magistrat ordena als agents que requisin tot tipus de material, com ara ‘arxius, caixes fortes, documentació física, equips informàtics’ o ‘discs durs remots’.

El jutge considera que aquestes diligències són necessàries per descobrir ‘tots els autors, col·laboradors, participants o encobridors en totes les actuacions encaminades al desenvolupament de les estructures d’Estat, la celebració del referèndum per a la consecució de la independència de Catalunya i els altres fets objecte de la present investigació’. En la interlocutòria a la que ha tingut accés ‘El País’, el jutge no ordena explícitament les detencions, però sí autoritza ‘inclosa la detenció’ d’aquells que ‘mirin d’impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències’.

El Departament de Territori i Sostenibilitat construirà una nova estació d’autobusos a Almacelles (Segrià) en uns terrenys adjacents a una de les parades del bus, concretament la situada al carrer Maragall, d’acord amb les consideracions de l’Ajuntament. El departament ja ha adjudicat el projecte constructiu de la nova estació, que estarà redactat aquest hivern. Les obres tindran un cost aproximat de 800.000 euros.

Està prevista la construcció de fins a 4 andanes, una marquesina per cobrir l’accés als autobusos i una petita edificació per ubicar-hi una sala d’espera amb lavabos. Un cop l’Ajuntament d’Almacelles estigui en condicions de cedir a la Generalitat la parcel·la on quedarà emplaçada la futura estació, amb la corresponent qualificació urbanística, es podrà signar el conveni relatiu als compromisos de les dues administracions. Coincidint amb l’entrada en servei de l’estació es posarà en marxa el bus exprés per comunicar Almacelles amb Lleida.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, s’ha reunit aquest divendres amb l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, per abordar la millora del transport públic, tant amb la creació d’infraestructura com amb la implantació de serveis. En aquest sentit, Font ha afirmat que ‘l’objectiu és tenir construïda la nova estació d’autobusos d’Almacelles durant el primer semestre del 2018’. Serà llavors quan es posarà en marxa també un nou bus exprés.cat entre Lleida i Almacelles, ha assegurat. Segons el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, ‘es tracta de resoldre la manca d’espai actual per agrupar tots els serveis de transport públic d’Almacelles, i donar resposta a les necessitats de millora de les comunicacions en transport públic entre aquest municipi i Lleida’.

For the first time, the Spanish Constitutional Court has issued fines for disobeying the law. The subjects of the exceptional measure are Catalan officials associated with the October 1 referendum. The court issued fines to 24 officials on Thursday, including electoral board members and electoral administrative heads.

Fines add up to almost 200,000 euros a day

The amounts range from 6,000 to 12,000 euros a day for each official. The Constitutional Court ruled that the daily fines will last until all its rulings concerning the October 1 vote are enforced. In practice, the judges might stop the fines should the Catalan government give up its plans to go ahead with the referendum. The fines will come into effect the day after the Spanish Official Gazette (BOE in Spanish) publishes the ruling, which could be on Friday. The daily fines add up 192,000 euros, which over 10 days would be 1.92 million euros. In fact, from Thursday, 10 days remain until the October 1 referendum.

Around 20,000 thousand demonstrators take the Barcelona streets yet again. Thousands gathered outside the department of Economy in a spontaneous rally yesterday in order to reject the anti-referendum police operation. It lasted almost 24 hours, and with almost no rest, some protesters started a new demonstration this Thursday at noon.

The aim of this new rally is not only to refuse the raids again, but also to demand the release of the dozen high-ranking Catalan officials still being held. The Catalan Parliament president took part in the event and chanted “we are not afraid” to the crowd, who repeated the chant. “It does not bite, it is a ballot box,” the demonstrators also chanted. The Catalan secretary of Economy also joined the event.

Some major pro-independence organizations hosted the rally, including the Catalan National Assembly (ANC in Catalan). Its president, Jordi Sànchez, said that “there is no democrat in Catalonia who is not embarrassed about what judges and Spain’s Guardia Civil did yesterday”. He also said that after “the despicable performance of the Spanish State against the Catalan government yesterday, they crossed all the acceptable lines, nothing will be the same from yesterday”.  The president of another host organization, Òmnium Cultural, said that the people being held “are not criminals”, but “heroes.”

També és curiosa la proposta dels partits sobiranistes i independentistes del Consell Regional de Sardenya, així com alguns consellers de Forza Italia i el Partit Democràtic, han demanar al govern Sard que ofereixi a la Generalitat la seva disponibilitat per a imprimir i emmagatzemar butlletes i la resta de material electoral, per assegurar la celebració del referèndum de l’1-O.

Aquest matí el Consell Regional de Sardenya –l’equivalent al parlament– ha aprovat per unanimitat –excepte dos consellers que no estaven en el parlament– una moció en la qual expressa la solidaritat amb el poble de Catalunya i demana a la comunitat internacional que faci una ‘intervenció útil’ per a garantir que els catalans puguin expressar-se lliurement sobre la seva autodeterminació.

 

L’activista Edward Snowden, ex-analista de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA, conegut per haver estat qui va revelar el programa de vigilància massiva de les comunicacions a través d’internet arreu del món, ha condemnat avui la repressió que l’estat espanyol exerceix a Catalunya. Snowden ha piulat en el seu compte de Twitter l’article que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha publicat avui al diari The Guardian, titulat: ‘L’intent d’Espanya de blocar el referèndum és una violació dels nostres drets fonamentals’ . En el piulet, Snowden ha subscrit aquesta afirmació, dient: ‘La repressió d’Espanya contra el discurs, la política i l’assemblea a Catalunya és una violació dels drets humans’.

The Spanish crackdown on inconvenient speech, politics, and assembly in #Catalonia is a violation of human rights. https://t.co/HL2xsYM1p4

— Edward Snowden (@Snowden) September 21, 2017

Després, Snowden ha afegit: ‘El dret d’autodeterminació —que la gent decideixi lliurement el seu sistema de govern— no pot ser simplement il·legalitzat. És un dret humà. Rajoy és lliure d’oposar-se a la independència de Catalunya, però només a través de la persuasió, no de la violència. L’ús de la force per aturar el vot és opressió.’

The right of self-determination—for people to freely decide their own system of government—cannot simply be outlawed. It is a human right. https://t.co/vXcMw2qnCE

— Edward Snowden (@Snowden) September 21, 2017

Rajoy is free to oppose Catalan independence, but through persuasion alone, not violence. The use of force to halt a vote is oppression.

— Edward Snowden (@Snowden) September 21, 2017

Desenes de persones immigrants haurien mort davant la costa de Líbia després que l’embarcació en la qual viatjaven es quedés sense combustible, segons la guàrdia costanera del país nord-africà, que ha confirmat la troballa de quatre cadàvers i la possible desaparició de més d’un centenar persones.

Els guardacostes van trobar set supervivents i quatre cadàvers a bord del vaixell, que portava diversos dies a la deriva després de partir des de la ciutat de Zuwara. ‘Altres 21 migrants van nedar fins a la platja i van ser localitzats’, però ‘es creu que més de cent han desaparegut’, ha explicat un portaveu, Ayoub Qassem. Un dels supervivents va morir posteriorment a l’hospital al qual va ser traslladat, per la qual cosa de moment el balanç oficial de víctimes és de cinc morts.

Líbia és el principal punt de partida per als migrants i refugiats que intenten arribar per mar a Europa i uns 600.000 han creuat fins a Itàlia des de l’any 2014. El volum de pasteres ha descendit dràsticament des de juliol d’aquest any, encara que les organitzacions de Drets Humans alerten que milers de persones estan atrapades en territori libi.

El personal mèdic dels diferents centres i hospitals i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que van assistir a les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost, ha rebut aquest dijous una placa en senyal d’agraïment per la seva actuació i coordinació durant aquells dies.

Es tracta d’un reconeixement que han rebut per part de la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i Cambrils. A l’acte, membres del SEM i d’alguns dels centres homenatjats, han explicat com va ser la seva actuació aquell dia. L’homenatge ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza i el conseller de Salut, Antoni Comín.

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha publicat la llista de col·legis electorals del referèndum del primer d’octubre. La mesa es pot consultar amb un cercador a la pàgina web del referèndum. Cal escriure-hi el carnet d’identitat (sense guió entre les xifres i la lletra), la data de naixement i el codi postal. A la pàgina d’informació del referèndum, s’hi ha afegit la pestanya ‘On votar’.

On es podrà votar el proper dia 1 d'octubre? En aquesta web trobaràs el lloc on et correspon: https://t.co/NYSkMLFjhv

— Carles Puigdemont (@KRLS) September 21, 2017

Aquest anunci arriba l’endemà del cop d’estat contra la Generalitat i referma el compromís amb el referèndum, malgrat els escorcolls de la Guàrdia Civil, les detencions, la prohibició d’actes i el segrest de material electoral. A més, es pot comprovar com a la ciutat de Barcelona hi ha locals de titularitat municipal per a poder votar.

L’anunci de Puigdemont ha desfermat una allau de repiulets (5.300 en vint minuts) i ha col·lapsat la pàgina del referèndum en alguns cercadors. Per això, cal refrescar la pàgina diverses vegades.

Més informació

• Guia del referèndum del primer d’octubre

La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha exigit avui respecte pel dret de Catalunya a l’autodeterminació. En una intervenció al parlament escocès, a Edimburg, Sturgeon ha admès que ‘preocupa a tot arreu’ que l’estat espanyol ‘negui el dret d’un poble a expressar democràticament la seva voluntat’. ‘El dret a l’autodeterminació és un principi internacional important i espero que es respecti a Catalunya i arreu del món’, ha afirmat. Sturgeon també ha recordat que l’acord entre Londres i Edimburg per celebrar el referèndum del 18 de setembre del 2014 és un ‘exemple brillant’ que ‘podria ser utilitzat’ a l’estat.

‘És totalment legítim per Espanya oposar-se a la independència de Catalunya. El que crec que preocupa a tot arreu és que un estat negui el dret d’un poble a expressar democràticament la seva voluntat’, ha dit Sturgeon al ple del parlament de Holyrood.

La intervenció de la primera ministra escocesa arriba després que la responsable d’Exteriors del seu govern, Fiona Hyslop, emetés un comunicat reclamant, també, el respecte pel dret a l’autodeterminació de Catalunya. Diversos diputats del Partit Nacional Escocès (SNP) d’Sturgeon també han escrit una carta al president del Consell Europeu, Donald Tusk, demanant-li que intervingui en la situació catalana.

El PP, el PSOE i Ciutadans d’Aragó han deixat sense seu Units Podem per a l’assemblea de càrrecs electes que havia de debatre sobre la situació de Catalunya i oferir una via cap al referèndum pactat. La Diputació de Saragossa ha denegat el permís que havia sol·licitat Units Podem per a fer l’assemblea a la Ciudad Escolar Pignatelli de la capital aragonesa. La coalició haurà de cercar amb urgència una seu alternativa perquè l’acte està programat per a aquest cap de setmana.

La diputació esgrimeix l’argument que es tracta d’una cimera pre-referèndum, malgrat que el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va assenyalar que hi convidaria tots els càrrecs electes indiferentment de la seva opinió sobre l’1-O.

L’ex-regidor del PP de València i altres càrrecs del partit han estat citats a declarar com a investigats. El magistrat titular del jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga el cas Imelsa i el seu derivat conegut com el cas Taula, ha citat a declarar com a investigat l’ex-vice-batlle de València, Alfonso Grau, per la seva vinculació amb el presumpte finançament irregular de les campanyes del PP de la capital valenciana en les eleccions del 2007 i 2011.

També han estat citats com a investigats l’exgerent del PP provincial i l’actual gerent del PP estatal, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia. Grau declararà com a investigat pels delictes de suborn, malversació i delicte electoral el dia 6 d’octubre.

Segona jornada de la revolta. Avui les entitats sobiranistes ens han convocat al passeig de Lluís Companys, davant de l’edifici del Tribunal Superior de Justícia a migdia. Hi som puntuals i veiem com es pot muntar un escenari equipat amb tots els estris per a fer-se sentir en tan sols vint minuts. A les onze ja hi ha gent concentrada davant d’unes tanques instal·lades pels mossos d’esquadra que fan la vigilància de la mobilització. Gent gran i joves, pràcticament adolescents, comencen a entonar els clams habituals d’aquests dies. ‘És una urna; no mossega’, ‘vo-ta-rem’, ‘aquí comença la nostra independència’…

Fotografia de VilaWeb.

Hi ha una mena de cursa entre els més grans per ser a la primera fila d’unes tanques que tan sols serviran per a impedir que la multitud vagi a parar al carrer que separa l’edifici del passeig. La col·locació de l’escenari despista a més d’un perquè la primera fila també ha canviat de bàndol, com la por. Amb l’escala per enfilar-s’hi ja instal·lada, comencen a arribar polítics de tots els partits excepte del PP, Ciutadans i el PSC. Coscubiela tampoc no hi és. Potser ha pensat que hi aniria a la tarda. En canvi, hi podem veure una generosa representació de l’univers dels comuns i els ‘podems’ i companyia. Hi ha el diputat de Madrid Xavier Domènech, el regidor de Barcelona Jaume Asens, el secretari de la mesa del parlament Joan Josep Nuet, la diputada al parlament Jèssica Albiach, l’ex-diputat Companyon…

També hi fan cap la presidenta Carme Forcadell, els eurodiputats Ramon Tremosa i Jordi Solé, l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert, la diputada Titón Laïlla, el vice-president Oriol Junqueras, el secretari d’Economia Pere Aragonès, el diputat Gabriel Rufián… També, evidentment, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, d’Òmnium i de l’ANC, respectivament.

Fotografia de VilaWeb.

Al cap de poca estona ja no cap ni una agulla al passeig. També cal dir que hi ha uns escenaris instal·lats per a La Mercè que deixen poc espai a la gent. Els Mossos d’Esquadra reforcen la seguretat per tots els costats i acaben tallant el trànsit per deixar encabir la gent que s’acumula als laterals. Fins que no han fet aquesta operació, els cotxes anaven passant i feien sonar la botzina i brandaven estelades i domassos a favor de la democràcia, provocant els aplaudiments i la cridòria dels assistents. Tot seguit, han començat els parlaments dalt de l’escenari.

Han començat els presidents de l’ANC i d’Òmnium, exigint la llibertat dels detinguts i anunciant que no abandonarien aquell lloc fins que no ells fossin amb les seves famílies. Després ha parlat la presidenta Forcadell. Ha fet un discurs de compromís amb la democràcia i les institucions, i la cridòria dels manifestants s’ha intensificat. També ha parlat Pere Aragonès, que ahir va salvar-se d’una detenció que semblava cantada. El secretari d’Economia ha expressat el compromís del govern amb el referèndum de l’1 d’octubre i ha afirmat que votaríem. Els eurodiputats, Tremosa i Solé, han explicat l’impacte dels fets d’ahir a la premsa europea i internacional i la seva exigència que s’acabi el silenci europeu.

Fotografia de VilaWeb.

Joana Ortega i Irene Rigau han fet un parlament molt sentit. Ortega ha dit que ens volien enterrar, però que no sabien que som una llavor. De dignitat, de llibertat i de democràcia. Rigau ha parlat de la necessitat de mantenir el to amable i no violent de la revolta. A continuació, la torrencial Gabriela Serra ha fet ressonar el passeig amb la seva crida a construir una alternativa democràtica en una república independent.

Finalment, ha estat el torn dels comuns amb la veu cantant de Xavier Domènech, i de Podem, amb Albano-Dante Fachin. L’expectació era gran entre un públic netament independentista, que volia sentir de primera mà les reaccions d’aquest univers polític després de l’intent de cop d’estat. I ningú no podrà dir que tant Domènech com Fachin no hagin deixat a un costat els matisos i les reserves que havien mostrat fins ara respecte del referèndum i no s’hagin posat al costat de la democràcia atacada.

Fotografia de VilaWeb.

Tot plegat, en una primera part de concentració que continuarà a la tarda després de la desbandada per a dinar. Fins a quina hora durarà? Hi passarem la nit? Els detinguts poden passar 72 hores detinguts sense passar pel jutge en virtut de la imputació dels delictes de sedició, que a l’estat espanyol preveu penes llargues de presó. Si la cosa compta des d’ahir al matí, podrien passar a disposició del jutge dissabte al matí. La Mercè ja haurà començat i la protesta i la festa es barrejaran. Que estrany tot plegat. Sigui com sigui, joves, grans i tots els del mig semblen disposats a no abandonar les places i els carrers del país mentre quedi cap presoner polític i no s’hagi pogut votar.

‘Resoldre els problemes polítics depèn dels polítics, no pas de la policia o dels jutges’. Amb afirmacions tan contundents com aquesta, un grup de diputats estonians han enviat una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, recriminant-li l’ús de la força per intentar impedir el referèndum i demanant-li que s’assegui a dialogar amb el govern català.

Al text, els diputats asseguren que estan ‘extremadament preocupats’ pels esdeveniments dels darrers dies a Catalunya: ‘Mostrar força per resoldre qüestions polítiques no és una característica de la democràcia’, diuen. A més, adverteixen el govern espanyol que amb les mesures preses no aconseguiran els resultats que desitgen. I afegeixen: ‘Demanem el govern espanyol que finalment comenci un diàleg amb les autoritats i el poble de Catalunya per trobar una solució pacífica basada en el respecte mutu’.

Vegeu ací la carta íntegra.

La carta arriba després que un total de vint diputats del parlament britànic també hagin signat una carta en què demanen que el govern espanyol permeti el referèmndum, tal com va fer l’executiu britànic el 2014 amb la consulta escocesa. En el text, mostren la seva preocupació: ‘Estem extremadament pertorbats per les mesures adoptades pel govern espanyol per a evitar que el referèndum, acordat pel Parlament de Catalunya, tingui lloc l’1 d’octubre’.

Justifiquen el que el referèndum és acordat democràticament pel parlament i que les mesures adoptades suposen una vulneració de la democràcia: ‘Intentar impedir-ho o impedir-ho a través de sancions, càrrecs penals i accions directes de l’estat espanyol’ és una ofensa a la democràcia i una amenaça que empitjorarà les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya’.

Aquests són els parlamentaris de la Cambra dels Comuns que han signat el manifest:

Hywel Williams MP, Chair of the All Party Parliamentary Group on Catalonia (Plaid Cymru)
Deidre Brock MP (SNP)
Douglas Chapman MP (SNP)
Joanna Cherry MP (SNP)
Ronnie Cowan MP (SNP)
Martin Docherty-Hughes MP (SNP)
Neil Gray MP (SNP)
Drew Henry MP (SNP)
Ben Lake MP (Plaid Cymru)
Chris Law MP (SNP)
Stewart McDonald MP (SNP)
Angus B. MacNeil MP (SNP)
Carol Monaghan MP (SNP)
Gavin Newlands MP (SNP)
Andrew Rosindell MP (Partit Conservador)
Tommy Sheppard MP (SNP)
Chris Stephens MP (SNP)
Martin Vickers MP  (Partit Conservador)

També hi ha tres membres de la Cambra dels Lords:

Lord Rennard (Liberal Demòcrata)
Lord Berkeley (Partit Laborista)
Lord Wiglet (Plaid Cymru)