Vilaweb.cat

Compromís celebra amb el vídeo ‘Valents com tu’ el segon aniversari dels “governs del canvi”

VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)

Compromís ha llançat este dijous el vídeo ‘Valents com tu’ per a commemorar i representar simbòlicament el segon aniversari dels “governs del canvi” a la Comunitat Valenciana després de les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2015.

La coalició celebrarà l’efemèride dissabte que ve 27 de maig amb una festa en l’antiga llera del riu Turia de València. La cita, amb actuacions musicals i jocs infantils, està oberta a tota la ciutadania per ser “la verdadera protagonista del canvi sociopolític que es va engegar en les últimes eleccions”, segons ha informat Compromís en un comunicat.

Precisament estes persones “valentes” protagonitzen la peça audiovisual elaborada per la productora valenciana Filmeu i ideada per a “representar el canvi de forma simbòlica”.

Des de la coalició que dirigix Mónica Oltra recorden que “al maig de 2015, la ciutadania va dir ‘prou’ a més de 20 anys de corrupció i malgovern”. “20 anys on la ciutadania va estar atrapada i ofegada per un govern que va emprar les institucions per a enriquir-se, al mateix temps que desmantellava els servicis públics i trencava la societat del benestar, robant-nos present, futur i oportunitats”.

Amb un “alé de valentia”, Compromís ha assegurat que “moltes persones van despertar i es van donar compte que el canvi era possible, prenent consciència que la implicació de tots és determinant per a aconseguir una societat millor i més justa”.

Ara, dos anys després, “podem començar a respirar gràcies a les polítiques valentes que s’estan duent a terme des de les institucions, que, ara sí, posen les persones en el centre de l’acció de govern”, manifesten des de la formació.

L’Ajuntament de València manté el canvi de carrers per a reconciliar la ciutat “amb la legalitat”

VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)

L’Ajuntament de València continuarà amb la decisió de canviar la denominació de 51 carrers i places de la ciutat per a “reconciliar” la capital valenciana “amb el passat, amb el present, amb el futur i amb la legalitat”.

Així ho ha indicat este dijous la regidora de Cultura, Glòria Tello, durant el ple ordinari de maig celebrat en el consistori i en resposta a la moció presentada pel PP per a sol·licitar la paralització d’este canvi de noms engegat per a complir l’arreplegat en la Llei de Memòria Històrica.

La proposta ‘popular’, que han recolzat PP i Ciutadans (Cs), demanava com ha explicat el regidor de la primera d’estes formacions Alfonso Novo portar a cano la modificació de la designació dels carrers amb un “criteri consensuat” entre tots els grups representats en la corporació local. Novo ha demanat “sensibilitat i sensatesa” en este tema i ha criticat que no es compte amb “els informes municipals” necessaris.

El representant del grup municipal ‘popular’ ha demandat que “es deixe sense efecte el canvi de noms” fins a aconseguir el consens que reclamava. Alfonso Novo ha advertit també dels “hipotètics perjuís” que la mesura causarà als veïns, els professionals i les empreses dels carrers afectats.

En resposta al PP, Glòria Tello ha destacat que els noms que es llevaran i els nous conviuran durant tot l’any en la llista de carrers per a evitar problemes, al mateix temps que ha acusat el PP de “posar traves i excuses per a continuar en la il·legalitat”. L’edil ha defès la modificació i ha dit que “naix de la transversalitat i de la participació ciutadana”, a més de subratllar la necessitat d’assumir la Llei de Memòria Històrica, “aprovada fa ja una dècada”.

El debat d’esta moció s’ha iniciat amb la intervenció del coordinador del Grup de Recuperació de la Memòria, Matías Alonso, en representació dels veïns de Torrefiel. Alonso ha qualificat de “fita” l’acord. Per la seua banda, durant el debat, la regidora de Cs Amparo Picó ha defès l’emplene de la Llei de Memòria Històrica i ha assenyalat que el PP “va tindre set anys per a fer-la complir”, però ha recolzat la seua moció per a aconseguir ara “consens i participació”·

Tello ha manifestat que no es tracta d’un acord estèril ni fruit del capritx” i ha ressaltat que tots els canvis han sigut estudiats i recolzat per especialistes de la Universitat de València, mentre que Novo ha afirmat que el govern local “ha fet el que ha volgut” i Picó ha apuntat que “tan important és aplicar la llei com fer-ho de la forma més correcta possible”.

CONCERTS EDUCATIUS

D’altra banda, en el ple s’ha rebutjat amb els vots de l’equip de govern una moció de Ciutadans sobre la llibertat d’ensenyament. Abans de debatre’s esta iniciativa ha intervingut en el ple una representant de l’associació catòlica de pares del col·legi La Purísima, que s’ha referit a “la inquietud que es viu en centenars de famílies valencianes” i ha demanat a l’alcalde que recolze “la llibertat d’ensenyament” i demane al conseller d’Educació, Vicent Marzà, que “no tanque aules concertades”.

El portaveu de Cs, Fernando Giner, ha defès la Llei Reguladora del Dret a l’Educació, de 1985, “que establix un sistema dual que seguix funcionant” i ha parlat de “sistemes complementaris que poden conviure”. El regidor del grup ‘popular’, Cristóbal Grau, ha considerat que la decisió de la conselleria que afecta els concerts escolars és “un assumpte polític amb el qual es buscava adoctrinar”.

En resposta a l’oposició, la regidora d’Educació, María Oliver, ha afirmat que la de Cs era “una moció perversa amb la qual es rebrega la paraula lliberteu com si fóra un xiclet”. L’edil ha manifestat que “el dret a la llibertat d’elecció de centre no apareix en l’article 27 de la Constitució”.

PLANES D’EMERGÈNCIA

D’altra banda, en el ple s’ha rebutjat una altra moció de Ciutadans que demanava realitzar un pla d’evacuació i emergència dels polígons industrials de Vara de Quart i Forn d’Alcedo. La regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, ha explicat que ja “existix una normativa i un rigor tècnic per a determinar què procediment seguir en casos d’emergència” i que “totes les empreses que hi ha en eixos polígons ja tenen plans de protecció que són obligatoris per a obtindre llicència”.

Igualment, s’ha descartat la moció de Cs que sol·licitava establir “de manera urgent i efectiva, els mecanismes necessaris per a procedir a la depuració dels drets pendents de cobrament per qualsevol de les circumstàncies establides en la normativa vigent”. L’edil d’Hisenda, Ramón Vilar, ha explicat la iniciativa es rebutjava “perquè no té cap transcendència”. “La nostra prioritat no és llevar paper, sinó aconseguir que pague tothom i augmentar la recaptació”, ha dit.

PLA D’AJUST

En el ple s’ha donat compte, d’altra banda, de l’informe de l’interventor general sobre la intervenció del Pla d’Ajust previst en l’article 7 del Reial decret Llei 4/2012 de 24 de febrer corresponent al primer trimestre. Així mateix, s’ha informat sobre la justificació de les aportacions als grups polítics municipals a càrrec del pressupost municipal 2016 i de l’informe de l’interventor general sobre avaluació del compliment de la normativa en matèria de morositat en l’exercici 2016.

Estats Units considera que el FinCen no té responsabilitats en el cas BPA

BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)

Una cort federal de Columbia (Estats Units) ha resolt de manera definitiva que no pot determinar la responsabilitat del Financial Crimes Enforcement Network (FinCen), pertanyent al departament del Tresor del Govern nord-americà, en el dany causat a la Banca Privada d’Andorra (BPA) argumentant que en el cas va intervenir directament el govern d’un Estat sobirà (el del Principat d’Andorra).

La cort ha assegurat que, en aquest cas, no té competència per analitzar el cas més enllà de constatar que l’agència depenent del Tresor nord-americà va retirar la nota de proposta de sanció (‘Notice’) sense imposar cap mesura, ha informat el grup Cierco aquest dijous en un comunicat.

Així, la justícia ha tancat definitivament el plet que va començar fa un any pels accionistes de BPA fins a la seva nacionalització, els germans Higini Cierco i Ramon Cierco.

Durant aquest temps, el FinCen no ha aportat cap prova que acrediti les acusacions formulades en el ‘Notice’, reconeixent els advocats de Tresor nord-americà que no els constava que s’haguessin formalitzat les acusacions després de la diligència mínima de contrast, malgrat la insistència dels jutges a preguntar pels motius que els van portar a elaborar el ‘Notice’.

La discussió ha quedat tancada i la cort federal manté que no pot establir la responsabilitat del FinCen per participar directament en la intervenció del banc, a més que no té competència per pronunciar-se sobre altres actuacions.

David Fernàndez explica fil per randa i amb noms i cognoms la guerra bruta de l’operació Catalunya

David Fernàndez ha comparegut avui a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al parlament per explicar el funcionament de la claveguera de l’estat espanyol contra polítics independentistes. En aquesta compareixença, el diputat de Ciutadans Matías Alonso no ha volgut fer preguntes i la diputada del PP Esperanza García ha decidit d’abandonar la sessió abans de començar a parlar Fernàndez. Al començament de la intervenció, Fernàndez ha explicat què és l’operació Catalunya de manera resumida i dient noms i cognoms dels principals implicats: ‘L’operació Catalunya és una operació d’estat sota direcció, monitorització i control polític.’ Vegeu-ho en aquest vídeo:

Ací teniu transcrites dues de les parts més interessants de la compareixença:

David Fernàndez: L’operació Catalunya és òbviament una operació d’estat. És una trama de la guerra bruta, paral·lela i fora de tot ordenament jurídic, al marge de qualsevol marc processal i fora de tot control públic i polític. Sota direcció, monitorització i control polític. Comença el 2012, quan hi ha un canvi en l’actitud de Convergència Democràtica de Catalunya. Això ho expressa clarament el senyor Zarzalejos, però hi ha una informació de l’any 2010 que es guarda i es reserva. La Camarga té aquests dos fets clars: hi ha un espionatge polític privat i la senyora Alicia Sànchez-Camacho sap durant dos anys que el fill de Jordi Pujol ha comès un delicte i no fa res. I això s’hauria de qualificar d’encobriment.

— Sobre l’estructura operativa. Jo no diria que són ‘salvapatrias’ ni ‘autònoms’ o ‘incontrolats’. Quan hi ha dinàmiques de terrorisme d’estat o de guerra bruta sempre s’ubiquen unes seccions des d’on operar amb aparent marc legal i cobertura institucional. Els noms hi són tots: Jorge Moragas, Jorge Fernández Díaz, Eugenio Pino (home de confiança de sempre de Fernàndez Díaz), els policies o ex-policies o policies amb dobles activitats José Manuel Villarejo, José Luis Oliver i José Ángel Fuentes Gago –tots ells condecorats o ascendits aquests darrers anys. Aquests policies treballen a través d’uns altres policies o empresaris en excedència com Rafael Redondo o Jiménez Razo, que és qui connecta amb els ex-detectius de Método 3, que fan treball de camp.

‘Els policies de l’operació Catalunya estan desactivats, però en vindran més’
David Fernàndez ha assegurat que els comandaments policials que han actuat en l’operació Catalunya van ser desactivats quan es va fer públic l’entramat, però s’ha mostrat convençut que ja han estat substituïts o ho seran en el futur per altres policies amb objectius similars.

L’ex-diputat ha afirmat que la policia espanyola segueix espiant a polítics sobiranistes, i fins i tot creu que hi ha periodistes implicats en l’operació Catalunya. ‘Ja no existeix aquella estructura de comandaments, però els serveis d’intel·ligència treballen activament, deuen ser altres comandaments, tot i que no amb les mateixes formes’, ha dit.

Fernández també ha dit que molts dels informes apòcrifs de la policia tenien per objectiu acabar en alguna portada de diari més que en algun jutjat. En aquest sentit, ha assegurat que aquesta batalla policial i política pot posar en perill la democràcia.

Més informació:

El testimoni impressionant dels periodistes de Público sobre la claveguera de l’estat contra l’independentisme

 

L’ex-primer ministre grec Papademos, ferit per una explosió en el seu cotxe

L’ex-primer ministre de Grècia Lucas Papademos ha resultat ferit per l’explosió d’un artefacte a l’interior del vehicle en el qual circulava per Atenes. L’incident també ha provocat ferides al conductor del cotxe, segons que informen mitjans grecs.

Papademos, que va ser primer ministre entre 2011 i 2013, ha estat traslladat a un hospital atenès amb ferides a la zona de l’abdomen i les cames, segons el diari Proto Thema.

Els explosius suposadament anaven ocults en un paquet que l’ex-primer ministre i ex-vice-president del Banc Central Europeu ha obert a l’interior del vehicle.

La Justícia dona la raó a Laporta davant una demanda del FC Barcelona per la seva gestió econòmica

BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)

La Secció Dinovena de l’Audiència de Barcelona ha donat la raó a l’expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, i a la seva junta directiva davant la reclamació del club blaugrana per unes suposades pèrdues de la seva gestió, entre el 2003 i el 2010, que xifraven en 47.637.000 euros.

En una sentència recollida per Europa Press, l’Audiència ha desestimat el recurs d’apel·lació que el FC Barcelona va presentar –sent ell ja expresident– contra una sentència d’octubre del 2014, en la qual un jutjat ja sostenia que “no existien acreditats resultats econòmics negatius que justifiquessin la responsabilitat que es reclamava als membres de la junta directiva”.

El Jutjat de Primera Instància 39 de Barcelona va fonamentar la seva sentència en la falta de proves per concloure que les diverses partides que va presentar el club com a pèrdues econòmiques efectivament ho fossin, ha recordat ara en el seu acte l’Audiència.

El tribunal sosté que la resolució hagués estat diferent si s’hagués confirmat que existissin aquests suposats resultats econòmics negatius reprotxables, tal com sostenia el FC Barcelona, cosa que l’Audiència considera que no ha succeït.

D’aquesta forma, Laporta i els membres de la directiva Francesc Sala i Martín, Maria Elena Fort, Rafael Yuste i Josep Ignaci Macià no hauran de fer front als 47,6 milions que la Presidència del club de Josep Maria Bartomeu els reclamava.

Trenta-cinc morts i dos mil rescatats en diverses operacions a la Mediterrània

Trenta-cinc immigrants i refugiats van morir ahir en bolcar a la Mediterrània l’embarcació amb la qual intentaven d’arribar fins a Itàlia, segons l’últim balanç ofert per la Guàrdia Costanera italiana.

En total es van rescatar ‘prop de 2.100 persones en onze operacions’. En aquestes operacions hi van participar, a més de les embarcacions de la Guàrdia Costera i la Marina italiana, un vaixell britànic i la fragata espanyola ‘Canaries’, que formen part de la missió europea EUNAVFOR MED, així com un remolcador i tres vaixells mercants.

Rajoy envia a Bèlgica el fiscal del 9-N i del cas Palau

El fiscal del Cas Palau i del judici a l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N, Emilio Jesús Sánchez Ulled, ha estat designat com a conseller de justícia en la representació permanent de l’estat espanyol davant de la Unió Europea (UE).

Així ho recull el nomenament del BOE publicat avui. La convocatòria per a aspirar a aquesta plaça es va obrir a finals de febrer, però no ha estat fins avui que el ministeri de justícia espanyol ha fet públic que Ulled seria l’elegit.

Es tracta de la resolució d’una convocatòria de lliure designació per a un lloc dins de la direcció general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions de l’estat espanyol. Aquest organisme té entre les seves funcions gestionar la participació del ministeri de justícia espanyol en els organismes internacionals.

Podria continuar amb el Cas Palau
Sánchez Ulled podria continuar sent el fiscal del Cas Palau fins a tres mesos. El decret que regula els ingressos i ascensos del personal públic estableix un període de tres dies per al seu cessament, però conté una excepció per ‘exigències del normal funcionament dels serveis’. Així doncs, si els seus superiors actuals ho consideren oportú, el cessament de Sánchez Ulled com a fiscal podria retrassar-se vint dies i, excepcionalment, fins a tres mesos.

És previst que el Cas Palau, que ja es troba en la fase de conclusions, finalitzi a finals del mes de juny.

Maza va dir a Puigdemont que la fiscalia no és un ‘actor polític’

El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, va dir ahir al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que la fiscalia ‘no és un actor polític’ i que la seva missió és ‘només vetllar perquè s’apliqui la llei en l’estat de dret’. Segons ell, en la trobada no es va parlar dels casos que investiga la justícia entorn del procés sobiranista, tot i que ha admès que Puigdemont li va retreure que ‘judicialitzar la política és un error’. El fiscal general assegura que el paper de la fiscalia és ‘en el terreny estrictament institucional, l’estat de dret i l’aplicació de la llei’.

Així ho ha explicat avui als periodistes quan li han preguntat sobre la reunió amb el president de la Generalitat i el conseller de Justícia, Carles Mundó. Maza ha explicat que la reunió era una visita de ‘cortesia institucional’ perquè ‘és obvi’ que el fiscal general no pot anar a una comunitat autònoma sense saludar el seu president.

Drets avisa a les institucions espanyoles que requisar estelades podria ser un delicte

L’associació d’advocats Drets ha advertit amb una nota adreçada al ministeri de l’Interior espanyol, a la delegació del govern espanyol a Madrid i a la Reial Federació Espanyola de Futbol que una hipotètica retirada d’estelades a la final de la Copa del Rei dissabte a Madrid podria ser constitutiu d’un delicte contra la llibertat d’expressió.

L’any passat la delegada del govern espanyol de Madrid, Concepción Dancausa, va ordenar de prohibir i requisar estelades durant la final de la Copa. No obstant això, una mesura cautelar decretada pel jutjat número 11 de Madrid va deixar la prohibició sense efecte. Drets vol evitar que torni a repetir-se un episodi similar i assegura que estarà pendent de possibles denúncies que rebin dels aficionats.

Drets recorda als responsables de seguretat de l’estadi Vicente Calderón que l’estelada és una bandera legal, reconeguda pel parlament, que no és una bandera prohibida per la llei que regula la presència de símbols en esdeveniments esportius ni tampoc inclosa al manual de simbologia prohibida elaborat per la Comissió Antiviolència. A més, reivindica que l’exhibició d’estelades s’empara en el dret fonamental de llibertat d’expressió i ideològica dels aficionats.

Tanmateix, l’associació semana que es deixin de perseguir les estelares en tots els esdeveniments esportius. Fa unes setmanes la policia etspanyola va multar aficionats de la Santboiana per haver mostrat estelades a la final de la Copa de rugbi, i uns dies enrere van expulsar un aficionat del Llevant de seu estadi per haver exhibit una estelada en el partit contra el Girona.

Rajoy tanca la via del diàleg amb una dura resposta a la carta de Puigdemont

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha respost amb un ‘no’ a l’última proposta de Carles Puigdemont per a pactar un referèndum d’independència. Rajoy acusa el govern d’amenaçar i de vulnerar la constitució espanyola. A més, assegura que el diàleg s’ha d’emmarcar dins de la llei i defensat els drets de tots els espanyols. En aquest sentit, reitera la seva oferta a Puigdemont perquè defensi el referèndum davant del congrés espanyol.

El president de la Generalitat va enviar ahir una carta a la Moncloa afirmant que ‘ha arribat el moment imprescindible perquè els dos governs puguin seure a la taula a dialogar’. En aquest sentit, convidava Rajoy a començar les negociacions per acordar ‘els termes i condicions del referèndum en què els ciutadans de Catalunya podran decidir el futur polític del país.’ A la carta, Puigdemont també va adjuntar-hi la moció aprovada pel parlament el 18 de maig demanant un referèndum acordat amb les condicions establertes per la Comissió de Venècia.

Ací podeu llegir íntegra la carta de Rajoy:

 

I ací la teniu traduïda íntegra al català:

«Estimat president:

Contesto la carta que m’heu remès, en la qual m’adjunta l’acord aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual se sol·licita al govern espanyol l’inici de negociacions sobre els termes i les condicions per a la celebració d’un referèndum a Catalunya, a més de la moció 122/XI aprovada pel ple del Parlament de Catalunya el passat 18 de maig.

Com vós sabeu, la meva voluntat de dialogar i d’arribar a acords amb la Generalitat de Catalunya, com amb qualsevol altre govern autonòmic, és plena i sincera. Aquesta disposició al diàleg i a a cooperació entre administracions s’ha posat de manifest al llarg d’aquests anys, en els quals hem arribat molts acords i hem ofert tota la nostra col·laboració a la Generalitat. Són mots els àmbits en els quals aquesta col·laboració ha anat en benefici dels ciutadans de Catalunya.

Aquesta voluntat d’enteniment té coma únic límit el respecte a la sobirania nacional i a l’estat de dret que regeix el nostre país. Tal i com he tingut ocasió de manifestar reiteradament, també en les trobades que hem mantingut, ni vós ni jo tenim capacitat per a negociar sobre allò de què no disposem. Això suposaria furtar els drets del cojunt del poble espanyol, i, per tant, dels catalans, i cap legítim governant pot procedir així.

He tingut ocasió de reiterar-vos, tant en públic com en privat, les obligacions constitucuonals que comportatant el meu càrrec com el vostre. La primera d’aquestes, ineludible per a mi, és la defensa de l’ordre constitucional. A ningú si li amaga que la proposta política a la qual em convideu consisteix a pactar amb el govern que presidiu la manera de vulnerar el nucli essencial de la constitució espanyola.

Permeteu-me recordar-vos que el nostre ordenament constitucional, que consagra per a tothom un estat democràtic i de dret amb plenes garanties, també preveu mecanisme per plantejar tota mena d’aspiracions polítiques, sempre i quan es procedeixi pels camins democràticament previstos i que concitin el suport parlamentari necessari. En aquest sentit, com ja sabeu, el meu govern us ha convidat a debatre la vostra proposta en el congrés dels diputats com a seu de la sobirania nacional, perquè és allí on s’han de debatre les aspiracions que el nostre pluralisme polític empara. El que no es pot fer és plantejar una negociació d’esquena als veritables camins democràtics i de la llei, que a tots ens empara i que a tothom obliga, i en aquest sentit l’obligació del meu govern és i serà sempre actuar en defensa de la llibertat, la convivència pacífica i els drets de tots els catalans i de la resta de ciuadans espanyols.

Per tot aixì, considero inexcusable tornar-vos a reiterar no només la impossibilitat de formar part d’això que proposeu, sinó també la impossibilitat que el vostre govern plantegi una amenaça tan greu a la convivència i a l’ordre constitucional.

Perquè, al mateix temps que reclameu al govern de la nació que accepti la celebració d’aquest referèndum, prepareu un conjunt d’iniciatives legals que suposen la liquidació del nostre ordre constitucional. Feu un mal favor al diàleg que dieu que oferiu, amb l’amenaça d’una declaració d’independència en cas que no siguin satisfetes les vostres pretensions.

Com a governant i representant de l’estat, us convido a recuperar els plantejaments que, allunyats de generar desavinença i frustració, s’ajustin al marc comú de convivència i responguin a les necessitats reals dels catalans, i des d’aquesta posició, aconseguim trobar espais d’acord en benefici de tothom.»

Una jutgessa afí al PP presidirà la sala penal de l’Audiència espanyola

La jutgessa Concepción Espejel presidirà la sala penal de l’audiència espanyola després de ser escollida pel ple del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ). El 2015, la mateixa sala que presidirà, la va apartar dels judicis del cas Gürtel per la seva proximitat amb el Partit Popular. El partit la va triar vocal judicial el 2008 en una votació al senat espanyol on van participar l’ex-tresorer Luis Bárcenas.

La majoria conservadora CGPJ ha imposat el seu nomenament per davant de les candidatures d’altres magistrats amb gran experiència. En total ha aconseguit onze dels dinou vots emesos. D’aquesta manera, Espejel succeïx a Fernando Grande-Marlaska.

La Generalitat acorda amb el govern espanyol la creació d’una comissió tècnica sobre El Prat

La Generalitat i el govern espanyol han acordat la creació d’una comissió tècnica per avaluar com s’implementen les noves mesures anunciades pel delegat del govern espanyol, Enric Millo, la setmana passada contra el col·lapse de l’aeroport d’El Prat. En aquest òrgan també hi participaran els Ajuntaments de Barcelona i El Prat de Llobregat i la Cambra de Comerç.

L’acord s’ha materialitzat en una reunió amb tots els actors implicats. El conseller de Territori, Josep Rull, ha fet l’anunci en conferència de premsa i ha assegurat que per primera vegada, el govern espanyol s’ha ofert per primera vegada a compartir informació sobre el col·lapse de la infrastructura.

La setmana passada, Millo va deixar plantada la Generalitat i els altres actors, en una reunió que havia de trobar possibles solucions a la situació d’El Prat. El delegat va assegurar que era una trobada per ‘fer propaganda’ i no pas feina. En aquest sentit, va dir que el govern i els ajuntaments no tenen competències sobre l’aeroport i per tant no tenia res a discutir-hi amb ells.

Comença la reunió de coordinació entre la comissió de seguiment de la situació a l’#aeroportdelPrat i l’equip de treball de l’Estat pic.twitter.com/JBs4crJdwo

— Territori (@territoricat) May 25, 2017

El govern espanyol apuja el to de l’amenaça d’intervenció a Catalunya

La ministra de Defensa espanyola, María Dolores de Cospedal, ha assegurat avui que el govern espanyol farà ‘tot el que calgui’ per a impedir el referèndum. Cospedal no ha descartat cap mena d’actuació i ha advertit a tothom que col·labori amb el govern, fabricant les urnes o cedint locals, que hi haurà conseqüències i responsabilitats penals.

En la línia de les declaracions del govern espanyol dels darrers dies, Cospedal ha titllat el referèndum de ‘xantatge’ i ‘amenaça’. Ha explicat que actuaran amb intel·ligència i determinació: ‘L’estat té tots els instruments al seu abast i el govern els haurà d’utilitzar per impedir que això es pugui realitzar, perquè és un pur assalt al nostre model constitucional i a les lleis que ens regeixen a tots’.

El pla del govern espanyol
Segons que explica avui el diari El País, citant fonts del govern espanyol, hi ha un ‘memoràndum secret’ des de fa mesos previst per a assumir el comandament dels Mossos d’Esquadra. La fiscalia, l’advocacia de l’estat, la delegació del govern espanyol i els ministeris tenen les instruccions pertinents per quan arribi l’hora de prendre el control de la policia catalana.

Tanmateix, el govern espanyol hauria demanat als funcionaris que siguin conscients de la seva responsabilitat i que deixessin constància de les ordres que rebin per escrit. Les empreses vinculades a la fabricació de paperetes i d’urnes i a les de sistematització de vots, també haurien rebut l’amenaça directa de l’executiu de Mariano Rajoy.

 

Més informació

Les Corts Valencianes trien Joan Llinares com a director de l’Agència Antifrau del País Valencià

L’advocat Joan Llinares és el nou cap de l’Agència Antifrau del País Valencià. Les Corts Valencianes l’han votat avui amb el suport del PSPV, Compromís, Podem i C’s. El seu nomenament ha aconseguit seixanta-sis vots. Vint-i-quatre diputats han votat en blanc i cinc vots han estat nuls. La votació ha estat secreta i eren necessàries tres cinquenes parts de les Corts per a aprovar el nomenament, és a dir, cinquanta-nou dels noranta-nou diputats.

Ciutadans va anunciar ahir que li donaria suport i el PP havia dit dies enrere que no donaria suport a cap dels candidats. També optaven al càrrec el periodista Sergi Castillo i el president d’Acció Cívica contra la corrupció, Antonio Penadés.

Llinares deixarà la seva feina actual a l’Ajuntament de Barcelona, on és el supervisor de la gestió municipal de la batllessa, Ada Colau. Abans de treballar pel consistori, Llinares havia estat l’encarregat d’esclarir les irregularitats administratives del Palau de la Música després de l’espoliació de Millet i Montull.

Smartphones, Internet i contaminació

El 2015, el número de línies de mòbil era de 7.300 milions, les mateixes que habitants té el planeta. Els smartphones han revolucionat totes les nostres formes de comunicació i, ara per ara, resulten indispensables dintre del model de vida del segle XXI. Ara bé, quines implicacions té aquesta evolució? Avui en dia, la despesa de CO2 que generen les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) està al mateix nivell del consum de la indústria aeronàutica. Unes xifres que no estan prou presents a la nostra vida i que són realment importants de tenir en compte si volem assegurar un futur pel nostre planeta.

La contaminació que generen els mòbils
Un dispositiu tan petit com un mòbil allibera 95kg de CO2 només en el seu cicle de producció. Ja no parlem dels residus i materials altament contaminats que el componen, com la bateria o els circuïts elèctrics, sinó que la despesa energètica que requereix un smartphone per ser produït i funcionar és molt més cara del que pensem. De fet, “aquesta elaboració representa el 80% de l’energia total que consumeix el mòbil”, explica Eva Vidal, investigadora del departament d’enginyeria electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Posem, primer, el punt de mira a determinats materials que són reciclables, però que la seva càrrega de contaminació ambiental és molt elevada, com són els minerals que trobem en bateries i circuits elèctrics. Un mòbil conté més de 200 tipus de minerals, entre els quals se’n destaquen el cobre, el liti, l’estany, l’alumini, l’or, el pal·lidi, el coltan o el zinc. Només els materials que formen la bateria d’un sol mòbil poden arribar a contaminar 600.000 litres d’aigua, el que equival a 2.600 banyeres plenes.

Per altra banda, el cost ecològic d’aquests minerals s’incrementa en el moment de la seva extracció. Es tracta dels anomenats minerals de sang, que s’aconsegueixen en mines extremadament precàries amb treballadors sota condicions gairebé d’esclavitud i que generen grans disputes pel seu preu.

 

Què hi podem fer nosaltres?
Sent conscients de tot el que representa poder gaudir de les eines i les facilitats d’un telèfon mòbil, “el que hem de fer és repensar bé com utilitzem les TIC i plantejar-se cada compra”, afegeix Eva Vidal. Els experts remarquen que és tan important l’ús que es fa de la tecnologia com el seu reciclatge. És per aquest motiu que darrerament s’han creat un seguit de sistemes col·lectius de responsabilitat amplicada del productor (SCRAP), unes entitats sense ànim de lucre formades pels productors d’aparells elèctrics i electrònics que s’associen per donar compliment de la responsabilitat ampliada del productor. A més a més, a Espanya trobem també una desena de fundacions destinades a la sensibilització dels ciutadans per reciclar bé les TIC. És el cas de la Fundación Recyclia de Madid, que el 2015 va sumar 115.000 tones de residus elèctrics i electrònics gestionats des del seu inici. Tal com explica la fundació madrilenya, el 90% dels components d’un telèfon mòbil és reciclable i que, per tant, “el més important és que els usuaris contribueixin a aquest procés”.

Per tant, com a usuaris, cada cop que canviem un telèfon mòbil o un aparell electrònic en general, és important portar-lo als punts de reciclatge com són les deixalleries de cada municipi o a botigues d’electrònica que fan de punt verd.

La contaminació que invisibilitza la xarxa
Diuen que el wifi és com Déu: saps que hi és, però tu no el veus. Doncs en aquest cas, la presència celestial pot ser molt maligna. L’eficiència que ens aporta Internet avui en dia és indubtable, però la seva practicitat no l’allunya de ser un factor clau en la contaminació ambiental. L’impacte ecològic de la xarxa sorgeix arran de l’energia necessària per fer funcionar tota la infraestructura. El problema és que la major part dels centres de dades treballen amb empreses energètiques que creen electricitat a partir de plantes de carbó i centrals nuclears i això suposa milers de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Tenint en compte els estudis del CEET a Austràlia que afirmen que el consum elèctric de tots els elements requerits per a utilitzar la xarxa representa el 10% de la despesa mundial, Greenpeace ja fa anys que ha volgut encarar el problema. Ara mateix, el nivell de contaminació que produeixen les TIC i la xarxa en sí, “està al mateix nivell que la despesa de la indústria aeronàutica”, segons explica Eva Vidal. Així doncs, l’ONG ecologista i pacifista ha posat en marxa  diverses iniciatives per aconseguir que empreses com Google es mostrin molt més transparents i es comprometin a fer que el seu impacte mediambiental sigui molt menor. D’aquesta manera, a Islàndia ja existeixen centres de dades que funcionen amb energia hidroelèctrica i geotèrmica; Facebook compta amb un centre proveït per energia purament eòlica i Apple n’ha construït un que es dota d’energia solar.

De fet, gràcies als estudis de Greenpeace sobre quin ús fan les grans empreses de la xarxa, “es va descobrir que la major part d’elles trien el camí ràpid i brut”, cita el cofundador de Yorokobu, Marcus Hurst, en l’article Quant contamina Internet?, publicat a CCCLAB. A més de tot això, “cal comptar amb tota la despesa energètica dels aparells electrònics que estan destinats a mantenir sota uns nivells de temperatura adequats tots els grans centres de telecomunicacions”, afegeix Xavier Garcia-Celay, tècnic superior en sistemes de telecomunicacions informàtics.

 

No tot és tan negre
Ara bé, igual que els pagesos que conreen els seus aliments sense productes químics o els taxistes que condueixen un cotxe elèctric, a la xarxa també hi ha defensors del medi ambient. Cada vegada hi ha més empreses conscients de les altes xifres de contaminació que produeix Internet i per aquest motiu busquen una alternativa. Ecosia és un cercador que planta un arbre per cada cerca que l’usuari fa a la seva web. Per aconseguir-ho, fa servir els ingressos dels anuncis mostrats en les recerques per invertir-los en reforestar el planeta. Avui en dia ja porta més de 8 milions d’arbres plantats i la xifra no para de créixer.

Tudis és una empresa catalana que genera webs ecològiques autoeditables. La seva característica més important és que la seva energia prové en un 300% de fonts d’energia renovables. La seva manera de reduir el consum energètic d’un web és per mitjà d’un bon disseny i una bona programació.  Una pàgina amb codi net i un disseny equilibrat es carrega més ràpid que un web ple de bàners, pop-ups, fotos pesades i programes externs que alenteixen la càrrega, i per tant, contaminarà molt menys.

Com podem reduir el nostre cost ecològic a la xarxa?
No tan sols les grans empreses poden actuar per tal de disminuir la petjada del consum a Internet, sinó que els usuaris també poden disminuir la quantitat de CO2 que emeten en cada cerca. Wissner-Gross, doctor físic de la universitat de Harvard va calcular que un web pot generar 20mg de CO2 per segon. Aquesta xifra pot augmentar fins a 300mg per segon quan es visualitzen imatges complexes, animacions i vídeos. Segons els experts, els particulars hem de ser conscients d’aquestes dades per poder justificar les nostres consultes i reduïr les innecessàries. A més, el que es recomana és comprar equips amb la potència necessària pel nostre ús i apagar els aparells durant la nit.

Hem d’entendre que Internet no és ni infinit ni invisible. No n’hi ha prou amb exigir a les empreses que millorin les fonts de proveïment de la seva infraestructura. Cadascú hi pot col·laborar amb dissenys web més lleugers, no deixant els dispositius en standby i tenint equips que s’ajustin a les seves necessitats.

L’evolució dels videojugadors: del Pong a la realitat augmentada

Els consumidors de videojocs i les empreses conviuen en un món on no se sap qui va a remolc de qui. El videojoc va néixer als anys setanta com un producte per a un públic minoritari amb alts coneixements de tecnologia i avui en dia ja factura més que el cinema i la música en la indústria de l’oci. La fam de les empreses d’atrapar els jugadors a les seves xarxes ha obert un gran ventall de possibilitats en la producció de videojocs. El públic, molt més divers que al principi, és ara un bé molt preuat en una indústria que comença a saturar-se.

Però no sempre s’ha cregut que el públic fos exigent. Les empreses ho comencen a entendre a principis dels vuitanta. Buscant la màxima rendibilitat econòmica, els gegants del videojoc del moment com Atari havien apostat per reduir la qualitat gràfica dels jocs i així poder-ne llançar més. La situació va esdevenir insostenible el 1983, quan les vendes cauen en picat. És la resposta del públic a una indústria del videojoc que no els té en compte.

Nintendo agafa el relleu d’aquestes companyies que havien prioritzat fer molts videojocs i en canvia la imatge. “Ja no és un producte de luxe per als addictes a la tecnologia, ara és un producte familiar. Es ven amb les joguines infantils”, explica Ricard Pillosu, professor del màster en Creació i Desenvolupament de Videojocs de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’empresa japonesa obre un camí que moltes altres aprofiten.

Dades del 2015 de l’Associació Espanyola del Videojoc, elaboració pròpia.

La dècada dels 90 és la de la popularització dels videojocs. Si una mica abans ja existien consoles que permetien jugar a més d’un videojoc, ara triomfen els jocs d’ordinador. L’usuari típic és un adult que es compra l’ordinador per treballar i que l’acaba utilitzant, sobretot, per jugar. Coincideixen en un mateix espai, per tant, l’oci i el negoci. Després d’aquesta conquesta, el videojoc encara creixerà més quan grans empreses com Electronic Arts s’adonen que en poden treure un benefici important. Invertiran molts diners en els anomenats jocs triple A (grans produccions), una aposta que els aportarà encara més guanys. “El disseny en 3D es converteix en un estàndard del videojoc i apareixen grans hits d’èxit universal com el The Sims o Metal Gear Solid”, concreta Óliver Pérez, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Això es trasllada en nous consumidors: ara ja hi juga quasi tothom.

El públic femení, però, no s’incorpora massivament al món del videojoc fins a l’arribada del mòbil, amb un tipus d’usuari més ocasional. A més, el director de l’empresa de videojocs GKT Studios, Àlex Climent, apunta que la realitat virtual ja permet jugar-hi també a la gent gran. “Són els grans oblidats, però en canvi són molt receptius a aquesta tecnologia. És una manera de reintegrar-los i de fer exercici”, explica. D’ara endavant, el videojoc ja no creixerà amb nous perfils d’usuari sinó en nous espais, amb nous usos, empeltat en altres activitats. Ja tothom parla, per exemple, de ludificació (gamification en anglès).

 

El fenomen de la ludificació
Els videojocs tenen unes dinàmiques molt concretes que els diferencien d’altres indústries que també es comuniquen a partir d’imatges, com la del cinema i les sèries. Aquestes mecàniques, però, es poden aplicar a altres activitats per afavorir un comportament concret de les persones que hi participen. Això rep el nom de ludificació.

“Els videojocs també han canviat l’ideal d’aprenentatge: cobra importància l’experimentació i la interactivitat. Hi ha un rebuig dels models més receptius, on la participació no arriba fins al final de l’ensenyament” diu Oliver Pérez.

 

Moltes pàgines de running han incorporat mecàniques provinents dels videojocs, donant la possibilitat de generar taules d’estadístiques personals i, fins i tot, incloent-hi reptes entre usuaris. En campanyes com la d’Obama del 2008 també hi havia elements de ludificació, com ara marcadors per quantificar el grau d’aportació de grups d’usuaris a la seva campanya.

Estancament de les innovacions gràfiques
Tradicionalment, el públic dels videojocs s’ha sentit atret per les innovacions tecnològiques. Les consoles dels anys vuitanta i noranta, i fins ben entrada la dècada del 2010, competien per veure quina aportava la novetat gràfica més sorprenent. Primer amb el canvi dels 8 als 16 bits, i finalment arribant als 32, o la implementació del 3D, van ser els grans èxits que van fer dels videojocs un fenomen de masses.

Avui en dia, però, les millores gràfiques possibles ja són molt petites i el públic cada vegada les valora menys. Les grans produccions no en tenen prou amb oferir uns gràfics molt potents, sinó que han d’excel·lir en altres aspectes. “La narrativa dins el món dels videojocs ha anat guanyant importància. S’exigeixen productes més madurs, no només es vol passar l’estona, sinó també descobrir una història”, explica Nil Bernat, un jugador habitual.

Si les distribuïdores monopolitzen la difusió dels videojocs durant els primers trenta anys, a principis dels 2000 la situació canvia: apareixen portals web com Steam que permeten la difusió en línia dels videojocs i els petits estudis poden arribar molt més directament al públic. Ja no han de pagar a les empreses distribuïdores, que també s’emporten un percentatge important de beneficis.

Dades del 2015 de l’Associació Espanyola del Videojoc, elaboració pròpia.

Gràcies a aquesta democratització del mercat apareixen nous projectes de baix pressupost que reben el nom de videojocs indie. “Quan fas un indie tens menys diners, has d’estalviar per tot arreu, i això s’acaba notant al producte final. El grau d’exigència és molt més elevat si compres un triple A que si compres un joc indie”, diu Bernat.

Tot i així, sembla que el públic cada vegada se sent més còmode amb els indie, que s’han anat fent un lloc dins el mercat i que avui en dia fins i tot es consideren d’alta qualitat. Són les “pel·lícules d’autor” del videojoc.



Davant el grau d’exigència del públic i l’estancament de les millores en els gràfics, les empreses han començat a buscar altres sortides en el camp tecnològic. La més important és la de la realitat virtual, amb jocs que recreen un espai virtual. L’altra via que s’ha fet famosa a través del fenomen de Pokémon Go, és la realitat augmentada. Es tracta d’una aplicació per mòbils que permet incorporar elements del videojoc al món real a través de la càmera i el GPS del telèfon. L’empresa d’Àlex Climent, GKT Studios, també aposta per la realitat virtual i ho fa “perquè és el més nou, crida l’atenció i és un mercat que et dóna moltes possibilitats. Falta contingut per a les plataformes de realitat virtual”.

Actualment el mercat del videojoc en línia està saturat. El portal Steam té novetats constantment i es torna a necessitar l’ajuda de distribuïdores per fer destacar el contingut. “Ara la visibilitat és el que marca la diferència”, assegura Climent. Visibilitat i contingut interessant. Com diu el professor de la UPC Ricard Pillosu, “la indústria se sent còmoda amb les noves tecnologies, però sembla que és més el que la indústria vol que no pas el que el públic demana”. Veurem qui té raó.

Sànchez adverteix que l’estat espanyol es prepara per a la repressió

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha advertit que el govern espanyol està adobant el terreny per a justificar la repressió contra Catalunya. Sànchez ha argumentat que amb l’ús de conceptes com ‘colpistes’ i ‘sediciosos’ s’està creant el marc mental adequat per a intervencions extremes de la fiscalia, l’audiència espanyola o el Tribunal Suprem.

‘Estan preparant la tempesta perfecta per actuar de manera excepcional contra els fonaments democràtics de la participació ciutadana en referèndum’, ha assegurat avui en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya. Sànchez també ha lamentat que l’estat espanyol només s’activi per a combatre el referèndum.

Ha afegit que si el govern espanyol vol impedir el referèndum, haurà d’utilitzar tota la seva capacitat coercitiva. Sànchez ha opinat que un canvi de posició del govern espanyol per a pactar el referèndum seria l’acte més gran d’intel·ligència política des del retorn de l’ex-president Josep Tarradellas.

El llarg camí cap a la despatologització del col·lectiu trans

Fins fa poc Catalunya constava únicament d’un model d’atenció sanitària per a persones trans on els pacients havien de ser diagnosticats amb una disfòria de gènere abans de poder accedir a qualsevol tractament, quedant excloses totes aquelles persones que no encaixaven en els gèneres binaris (home o dona): la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona. Des del 2012 existeix un nou centre sanitari, Trànsit, que no aplica un diagnòstic basat en estereotips. Amb tot, es tracta d’un servei limitat econòmicament que no té els recursos suficients per dur a terme operacions de canvi de sexe.

Repàs històric del col·lectiu trans des de la salut

Les persones trans han hagut de fer front a molts canvis per tal que la transsexualitat quedés fora de la categoria de malaltia mental. Si vols saber la història del col•lectiu des de la salut, juga amb aquesta cronologia interactiva.

La Unitat d’Identitat de Gènere: el diagnòstic com a premissa

El model sanitari per a les persones trans que continua imperant és la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic, creada el 1986. Aquest centre defineix la transsexualitat com una disfòria de gènere, és a dir, com un sentiment de rebuig cap al gènere assignat en néixer. Per a l’obtenció del diagnòstic s’avalua la persona en funció al grau d’adequació a les normes de gènere desitjat, d’aquesta manera únicament aquells que encaixin en aquestes normes tenen accés al servei mèdic.

“El principal problema és que són els professionals de psicologia i psiquiatria els que avalen en unes entrevistes i amb tests de feminitat i masculinitat molt rígids, la identitat de gènere de la persona”, explica en Dorian, un estudiant que s’ubica dins els gèneres no binaris.

Si vols saber què és un gènere no binari o genderqueer, i altres conceptes de gènere endinsa’t en aquest interactiu.

Així mateix, després dels tests d’avaluació psicològica s’exigeix a les persones passar un temps de prova amb la identitat sentida sense l’ajuda de les hormones, son els anomenats “tests de la vida real”. Tot i que des de l‘Hospital Clínic neguen seguir practicant aquests tests, la plataforma Transforma la Salut denuncia que encara segueixen vigents.

L’Alexander Torres, un noi trans de Valls va passar el test de personalitat perquè va mentir. Va exagerar les respostes per tal que s’adeqüessin a la definició de la UIG de persona transsexual i així poder accedir al servei mèdic.

D’aquesta manera, el diagnòstic determina l’entrada al servei mèdic i totes aquelles persones que no s’ajusten als criteris establerts queden fora (persones amb un gènere no binari, persones bisexuals o homosexuals, etc). “Per a ells només existeix un concepte de transsexualitat i tot el que esta fora d’aquest esquema, queda exclòs”, diu la Lina Mulero, dona trans i membre de la Plataforma reivindicativa per a l’atenció sanitària trans Transforma la Salut.

Des de la Unitat d’Identitat de Gènere expliquen com fan el diagnòstic de les persones transsexuals. “Cada persona és un món, hi ha gent que té molt clar que té una disfòria de gènere, adopta el rol amb el qual s’identifica i llavors el derivem a endocrins, però hi ha persones que vénen a veure si el que els hi passa és una disfòria de gènere i llavors necessiten més avaluació”, explica Teresa Godàs. Aquesta psicòloga de la UIG s’encarrega també de fer el diagnòstic diferencial, és a dir, comprova que la persona no tingui un altre diagnòstic. “Per exemple, que sigui una persona que es pensi que és transsexual i que no ho sigui. Pot ser que aquesta persona tingui un altre trastorn d’identitat que no sigui de gènere.”, diu.

La plataforma Transforma la Salut va realitzar un vídeo amb testimonis que denunciaven la seva mala experiència a la UIG. Visualitza’l a continuació.

“Els professionals que treballen a la UIG no saben actuar sense un diagnòstic”, es queixa la Marta Siscar, una dona trans i membre de Transforma la Salut. Per la seva banda, des de l’Hospital Clínic es justifica el protocol d’actuació. “Els cirurgians necessiten estar segurs que aquella persona a la qual li trauran uns òrgans sans tingui realment una disfòria de gènere.”, diu Teresa Godàs.

D’altra banda, tal com denuncia Transforma la Salut, el personal de la UIG és qui determina les decisions que ha de prendre el pacient sense respectar el seu temps de transició personal ni el del seu voltant. La Lina Mulero i l’Ali Latchinian, eren abans en Fabiano i l’Ali, i compartien un fill. Després de 15 anys de casats en Fabiano va decidir transitar, però ho va fer pel seu compte. Va decidir no anar a la UIG, ja que considerava que allà no es respectaven els temps de la gent.

La UIG a més triga en subministrar els bloquejadors hormonals als menors, unes hormones que serveixen per frenar el desenvolupament del cos, donat que es basa en l’edat del pacient. “Si tu dones uns bloquejadors a temps al nen o la nena, ja li estàs estalviant una operació. Nosaltres sol•licitem que als nostres menors se’ls proporcionin bloquejadors a temps no basant-se només en l’edat, sinó en una analítica per saber realment com està l’hormona, perquè cada menor és diferent.”, assegura en Jaume Ulldemolins, membre de Chrysallis, l’Associació de Famílies de Menors Transsexuals.

Trànsit, el nou model despatologitzador

El 2012 es funda Trànsit, un servei públic assistencial que pertany a l’Institut Català de la Salut. Es tracta de la iniciativa d’una ginecòloga, Rosa Maria Almirall, per atendre a les persones que no s’identifiquen amb el gènere assignat.

Com explica Lina Mulero dona trans i membre de la plataforma Transforma la Salut, “Trànsit sorgeix com a rescat social per a les identitats que estaven quedant fora de la UIG, rescat de persones que com jo havien acabat autohormonant-se”. Aquesta plataforma es va posar en contacte amb Trànsit i van elaborar un model ideal d’atenció sanitària. Finalment, a finals del 2016 el Conseller de Salut Antoni Comín va establir que Trànsit seria la porta d´entrada al sistema de salut de les persones trans.

A diferència de la UIG, Trànsit té una visió inclusiva de la salut, de manera que dóna accés als serveis a tot el col•lectiu trans que s’identifica amb un gènere diferent de l’assignat en néixer. “A Trànsit considerem la identitat de gènere com una expressió de la diversitat humana, on hi ha un ampli ventall de possibilitats d’identificar-i expressar-se”, explica el portaveu de Trànsit.

Cartell del nou servei d’atenció per a persones trans

Tota persona que ho sol•licita té accés als serveis i no s’aplica un diagnòstic. “Ara mateix, qualsevol persona amb targeta sanitària catalana pot ser atesa a Trànsit. Totes les persones que s’identifiquin com a trans poden utilitzar el servei Trànsit, així com les seves famílies i parelles”, expliquen els treballadors que formen part de Trànsit.

Per contra, Trànsit encara no és un servei de referència, ja que fa relativament poc que ha entrat en vigor. A més a més, no disposa de recursos econòmics suficients, i això fa que no s’ofereixin operacions quirúrgiques per a la modificació corporal. D’aquesta manera, els professionals que treballen al servei de Trànsit han de derivar a les persones que hi acudeixen per a una reassignació de sexe a la UIG.

Futur dels dos models sanitaris

Tot i que el nou model és pioner a Europa, la plataforma Transforma la Salut recalca que la transsexualitat encara no ha estat despatologitzada. “Si bé tenim a Trànsit oficialitzat i s’ha ampliat el personal, la realitat és que tenim una doble porta d’entrada. Per una banda, un servei patologitzador i per l’altra, un servei que no patologitza. En la mesura que segueixin existint les dues opcions no podrem dir que la transsexualitat s’hagi despatologitzat.”, diu la Lina.

Entre els nous reclams les diferents entitats i associacions trans demanen que la Unitat de Gènere acabi desapareixent. “És completament injustificat que existeixin unitats especialitzades per prestar-nos un servei que es pot fer des de qualsevol lloc”, expliquen des de l’entitat. Així mateix, tampoc volen que Trànsit sigui un servei únic sinó que hi hagi una descentralització territorial a tots els caps de les províncies catalanes.

El Trastorn de l’Espectre Autista a la vida adulta

El que col·loquialment anomenem “autisme” afecta l’1% de la població. Sobretot el sexe masculí: per cada quatre homes, hi ha una dona afectada. Es tracta d’un trastorn neurològic, és a dir, d’origen biològic que té lloc quan el cervell de la persona es desenvolupa de manera diferent durant la fase de gestació. No existeixen unes causes concretes que donin explicació a aquest trastorn. Tot i així, hi ha una sèrie de factors de risc que influeixen en el seu desenvolupament.

Malgrat que els factors de risc són els que són, es tracta d’un trastorn heterogeni i ampli que es manifesta de manera molt variada en funció del grau i de cada individu. Hi ha tants autismes com persones afectades. Per això mateix, ha deixat d’anomenar-se “autisme” i ara rep el nom de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Al voltant de la meitat dels afectats tenen, a més de TEA, discapacitat intel·lectual. “Que en tinguin no depèn de res en concret. És llençar una moneda i a veure què toca” assegura el metge Joan Cruells del projecte Autisme La Garriga.

El terme TEA va ser utilitzat per primera vegada per la psiquiatra anglesa Lorna Wing el 1988, definint així les persones amb dificultats en les habilitats socials. Des d’aquell moment no s’han deixat de fer estudis sobre el tema perquè encara existeixen moltes qüestions sense resoldre. És un trastorn crònic: no té cura, ni acaba mai. Normalment es diagnostica als infants, però quan aquests es fan adults, han d’enfrontar-se a la vida adulta amb les mateixes dificultats que han tingut sempre.

Les característiques clíniques principals de les persones afectades de TEA són les següents:

  • Dificultats per comunicar-se: tenen un llenguatge molt ric, però, literal i per això, els costa entendre dobles intencions, frases fetes i metàfores. A més, l’expressivitat facial, la gestualitat i el contacte visual són molt pobres.
  • Dificultats en la reciprocitat social: tenen poques capacitats per captar les necessitats, l’estat d’ànim i la comunicació no verbal dels altres. Això fa que no actuïn en conseqüència i que, moltes vegades, les seves conductes no siguin adequades al context.
  • Dificultats per gestionar les emocions: tenen problemes per reconèixer i regular els sentiments propis. En aquest sentit, els professionals són de molta ajuda.
  • Tenen interessos restringits i repetitius: els seus comportaments solen ser rutinaris i les seves converses monotemàtiques. Tenen interessos inusuals que no comparteixen amb quasi ningú.
  • Compten amb una sensibilitat diferent de la resta: acostumen a tenir una alta tolerància al dolor i per tant, tenen menys mal físic. A més, tenen hipersensibilitat olfactiva, auditiva i gustativa: els sentits es reprodueixen amb major intensitat.

Aquestes dificultats agafen una altra dimensió quan les persones arriben a l’edat adulta. “Els nens són com una esponja: tot allò que els ensenyes ho aprenen ràpidament” afirma Xavi Fortuny, pedagog d’Autisme La Garriga. Però és diferent en els adults. Alguns, per exemple, retrocedeixen en els seus aprenentatges. D’altres, en haver estat diagnosticats a l’edat adulta, se’ls complica una possible millora. En tot això, també hi té a veure que la majoria d’adults són menys controlables que els nens, perquè volen prendre totes les decisions per ells mateixos.

Pels adults amb TEA, a més, s’agreugen les situacions amb què s’ha d’enfrontar qualsevol persona adulta: estudiar, buscar feina, independitzar-se o establir relacions socials amb TEA suposa un obstacle o si més no, es viu de manera diferent. A més, normalment el trastorn es combina amb altres patologies, com la depressió, que sorgeix quan són conscients de les dificultats per encaixar en la societat.

Tot i que la llei obliga a les empreses de més de 50 treballadors a tenir a la seva plantilla un 2% de persones amb alguna discapacitat, pel que fa a les persones amb TEA, el 80% es troben a l’atur, segons dades del 2015 de l’ONU. Aquest percentatge és tan alt perquè, encara que les persones amb TEA d’Alt Funcionament puguin tenir bones qualificacions acadèmiques, moltes no aconsegueixen mantenir una feina per la manca d’habilitats socials. Les poques que treballen solen tenir feines molt metòdiques.

Comptar amb l’ajuda d’una xarxa formada per professionals i familiars és molt important. Quan a una persona se li diagnostica TEA, l’entorn comença un procés de formació per tal d’entendre en profunditat en què consisteix el trastorn i saber quines eines ha d’utilitzar en la convivència amb aquesta persona. Aquest suport s’ha de mantenir a mesura que la persona es vagi fent adulta, encara que la situació vagi canviant. La Mònica Crusat, germana d’un home de 41 anys al qui se li va diagnosticar TEA d’Alt Funcionament fa 10 anys, destaca la importància d’una xarxa familiar per a millorar la vida d’aquestes persones.

A vegades, però, les circumstàncies de les famílies impossibiliten que puguin tenir cura de les persones amb TEA. Aquí entren en joc les associacions que acullen aquestes persones per donar-los una atenció específica i millorar la seva qualitat de vida. La força es troba en les iniciatives privades, ja que els recursos que aporta l’Estat en aquesta problemàtica són molt limitats.

Existeixen centres de dia on les persones amb TEA realitzen teràpies que els permeten una certa millora en el seu dia a dia, i també centres residencials per a aquelles que tenen més dificultats. Cada associació funciona de manera diferent i té els seus propis tractaments.

El projecte Autisme La Garriga, per exemple, compta amb una part residencial on viuen 43 persones severament afectades de TEA que reben un tractament enfocat a millorar el seu dia a dia: al matí, per exemple, fan jardineria o treballen, i a la tarda, fan activitats per a augmentar l’autonomia i també, activitats d’oci. D’altra banda, també hi ha un programa per a adults amb TEA d’Alt Funcionament que no resideixen al centre, en el qual es treballa l’educació emocional i les habilitats socials.

Hi ha d’altres tipus de tractaments, com els que planteja Junts per l’Autisme, una associació d’Arenys de Mar que encamina les seves teràpies a treballar, de manera individual, l’autonomia dels afectats i de moment, no compta amb cap part residencial.

Més enllà de millorar el dia a dia de les persones amb TEA, també hi ha tractaments orientats a la part biològica: el director mèdic de Genomic Genetics, Juan Ignacio Lao, va publicar el 2014 un estudi des del punt de vista genètic que partia de l’heterogeneïtat del trastorn i així, proposava uns tractaments personalitzats per a cada cas concret, centrats en l’alimentació, la suplementació i la medicació.

Però, tal com explica aquest metge, “aquest tractament és una peça més que s’ha de tenir en compte per a millorar la vida d’aquestes persones.” Familiars i professionals de diverses branques han de col·laborar en aquesta tasca perquè encara que el TEA no tingui cura, és important que es progressi per tal que en una edat adulta les persones afectades puguin gaudir d’una vida més independent.

Pàgines