«Marchena és un perfecte ignorant que té una mala fe absoluta»
Carlos Jiménez Villarejo, ex-fiscal anticorrupció.

Manuel Jesús Marchena Gómez (Las Palmas, 1959) és el jutge amb més poder de l’estat espanyol. Presideix la sala segona del Tribunal Suprem, l’última instància penal del poder judicial, i qui haurà de jutjar la causa contra l’1-O. Com la majoria dels integrants del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Marchena és de perfil conservador. Tanmateix, no és afiliat a l’Associació Professional de la Magistratura, la principal de la carrera judicial i que ha encapçalat el seu amic Pablo Llarena. El jutge, vist així, és un home lliure… No té cap carnet, però de vegades no calen pas. El seu recorregut professional ha anat sempre acompanyat d’unes sigles (PP) i un color (el blau).

Recentment, ha estat envoltat de dues polèmiques que han posat en dubte la seva professionalitat i imparcialitat. De primer, ha assumit la ponència de la sentència de la causa contra l’1-O, tot i que ja hi havia estat en contacte durant la fase d’instrucció. Les defenses dels presos polítics i els exiliats l’han recusat per apartar-lo del judici. Però la decisió depèn de la sala del 61 del mateix Suprem espanyol i habitualment falla en contra de les recusacions. La contaminació també l’arrosseguen alguns altres membres del jurat: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez i Luciano Varela Castro. Tots ells formaven part de la sala que va admetre a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversació de José Manuel Maza, ex-fiscal general de l’estat espanyol. De fet, Marchena fou qui va redactar la resolució d’admissió.

La darrera taca del seu expedient té flaire de nepotisme. La història implica la filla, Sofía Marchena, i Gema Espinosa, directora de l’Escola Judicial i muller de Pablo Llarena. Concretament, sembla que el CPGJ va crear una plaça a mida perquè la filla pogués estudiar com a fiscal, tot i que prèviament ja havia triat i començat la preparació de jutgessa. Una volta elegit l’itinerari professional no es pot fer el canvi, excepte si es tenen els contactes per a fer-ho. Alguns mitjans ja s’hi refereixen com a Marchenagate. L’associació de juristes Atenes ho ha definit com a ‘actuació irregular’ i ‘fraudulenta’ i ha presentat una querella contra el CGPJ, Sofía Marchena i Gema Espinosa per prevaricació.

Però reculem fins al començament.

Dins de la fiscalia general durant els anys durs de l’aznarisme
Marchena va començar la carrera com a fiscal el 1985 a Las Palmas. Set anys després es va traslladar a Madrid. El fiscal general de l’estat espanyol Eligio Hernández —nomenat per Felipe González— el va requerir per a la secretaria tècnica. Segons Hernández, el jutge es va destapar com una ‘ploma magistral’ de la fiscalia. Entre el 1994 i el 1996 va dirigir la fiscalia del Tribunal Superior de la Comunitat de Madrid. Amb l’arribada de José María Aznar a la presidència espanyola, Marchena retorna a la secretaria tècnica de la fiscalia general. Allà treballa amb Juan Ortiz Úrculo, però sobretot amb l’ultraconservador Jesús Cardenal, qui es va oposar a l’extradició de Pinochet a l’estat espanyol i va presentar la demanda per a il·legalitzar Batasuna.

Amb el final de l’aznarisme, el 2004 és nomenat fiscal del Suprem espanyol, un tribunal on ha anat escalant graons durant catorze anys. El 2007, el CGPJ el nomena magistrat de la sala penal en substitució del progressista José Antonio Martín Pallín. És en aquest període que els seus vincles amb el PP es fan més estrets. De fet, alguns mitjans el defineixen com el ‘ariet judicial’ del partit. El 2008 fou el ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa i dos membres de la mesa per haver-se refusat a dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc els havia absolt, però el Suprem espanyol va acceptar el recurs del sindicat d’ultra-dreta Manos Limpias. El president fou condemnat a dos anys d’inhabilitació i a una multa de divuit mil euros. El juny del 2017, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va desautoritzar el Suprem i va condemnar l’estat espanyol per no haver ofert un judici just als acusats. ‘El tribunal va arribar a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l’oportunitat d’exposar al tribunal les seves raons […] van ser privats del seu dret de defensa’, diu la sentència.

El 2012 fou el magistrat instructor de la causa contra Garzón pel patrocini del Banco Santander a uns cursos que impartia a la Universitat de Nova York. Malgrat l’oposició de la fiscalia, el jutge l’acusava d’un delicte de suborn impropi. Però finalment ho van arxivar perquè el delicte havia prescrit. L’actuació de Marchena, que l’ABC va definir com ‘el flagell de Garzón’, li va merèixer moltes crítiques. Mitjans de l’esquerra espanyola, com El País, li van retreure que volia humiliar l’ex-jutge de l’Audiència espanyola i deixar-lo empastifat amb una ombra permanent de corrupció. En aquest moment és quan Jiménez Villarejo es va referir a Marchena com ‘un perfecte ignorant que té una mala fe absoluta’.

Un any després va ser membre dels jurats que s’havien de pronunciar sobre dos temes realment espinosos per al PP: el cas Palma Arena i els vestits de Francisco Camps. En el primer, l’ex-president de les Illes, Jaume Matas, havia estat condemnat a sis anys de presó per l’Audiència de Palma, que l’havia declarat culpable de frau a l’administració, prevaricació, malversació, tràfic d’influències i dos delictes continuats de falsedat en document oficial i mercantil. El Suprem va explicitar que Matas sabia que ‘els seus actes eren manifestament il·legals’, però li va rebaixar la pena a nou mesos de presó. Només el va declarar culpable de tràfic d’influències. Solament el magistrat Alberto Jorge Barreiro va emetre un vot particular per discrepar de la sentència. Quant a Camps, el jurat va ratificar l’absolució de l’ex-president de la Generalitat Valenciana

Un home del PP al Suprem
Marchena es va convertir en el jutge més poderós de l’estat espanyol el 30 de setembre de 2014. La majoria conservadora del CGPJ va imposar de bell nou la seva voluntat. Marchena va aconseguir els deu vots dels vocals proposats pel PP i de Mercè Pigem, proposada per CiU. Mesos més tard, Pigem, diputada al congrés entre el 2000 i el 2013, va renunciar al càrrec després d’haver estat identificada a la frontera amb Andorra amb 9.500 euros en efectiu. En la votació Marchena es va imposar a Miguel Colmenero, també conservador, i a Cándido Conde–Pumpido, candidat del PSOE i magistrat més veterà de la sala. Al ple del Consell, Marchena va reclamar que el Suprem espanyol necessitava un ‘contacte directe, quotidià i puntual’ amb la justícia europea i els seus principals òrgans, el Tribunal de Justícia Europea (TJUE) i el TEDH.

Poc després de l’elecció, Marchena es va deixar veure en un dinar amb Ángel Acebes, ex-ministre de José María Aznar, i en aquell moment investigat pel jutge Pablo Ruz pel cas dels papers de Bárcenas. No se sap el contingut de la conversa, però els vincles amb el PP han continuat. Segons eldiario.es, el president de la sala penal va recomanar a Rafael Catalá, ex-ministre de Justícia, dos amics per a llocs clau del ministeri públic: José Manuel Maza com a fiscal general i Manuel Moix com a fiscal anticorrupció.

Maza era jutge de la sala penal del Suprem abans de ser nomenat cap de la fiscalia el 2016. Amb la designació, el govern espanyol hi col·locava algú de confiança en un moment complicat per al partit amb el judici del cas Gürtel a l’horitzó. Les discrepàncies amb la Moncloa i Gènova havien liquidat Eduardo Torres-Dulce i Consuelo Madrigal. Maza, abans de morir sobtadament a Buenos Aires, es va caracteritzar per una actuació dòcil envers el PP: en la causa contra l’1-O va presentar la querella per rebel·lió contra el govern de Puigdemont tal com havia anticipat el ministre Catalá.

Quant a Moix, Marchena el coneixia de la seva estada a la secretaria tècnica de la fiscalia general. Però l’amistat no va permetre al nou cap anticorrupció de resistir més d’una primavera al càrrec. Irònicament, posseïa part d’una empresa deslocalitzada a Panamà i va intentar entorpir la investigació del cas Lezo, que perseguia la corrupció de l’ex-president madrileny Ignacio González. Abans de dimitir, Moix, conjuntament amb Catalá i Maza, va ser reprovat pel congrés espanyol.

Però tornant a Marchena, darrerament la seva acció judicial s’ha caracteritzat per haver arxivat investigacions compromeses per al PP. El 2016 va tombar la querella de CDC i Xavier Trias contra Jorge Fernández Díaz, ex-ministre de l’Interior i Daniel de Alfonso, ex-cap de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya, enregistrats conspirant contra l’independentisme. Anteriorment n’havia arxivat una altra contra Fernández Díaz. El Sindicat Unificat de Policia (SUP) volia que es retirés la condecoració de comissari honorífic a Francisco Marhuenda, director de La Razón. No ho va aconseguir. Marchena també en va arxivar una contra Mariano Rajoy per haver finançat l’assistència mèdica del seu pare amb diners dels serveis de la Moncloa. I en matèria de memòria històrica, va considerar que no calia investigar Rita Barberá, ex-batllessa de València, per haver rebutjat de retirar simbologia franquista dels carrers.

Abans de l’1-O, el 9-N
Si la recusació no reïx, Marchena presidirà el jurat de la causa contra l’1-O. Tanmateix, no serà la primera vegada que jutja fets del procés. El 2017 va sentenciar Francesc Homs, ex-conseller de presidència, a un any i mig d’inhabilitació per haver comès un delicte de desobediència greu per la consulta del 9-N. Arran de la condemna, Homs va haver de deixar l’escó al congrés espanyol. Però Marchena volia una sentència més dura contra l’ex-conseller. Concretament volia afegir-li els delictes de prevaricació i de malversació, aquest darrer no formulat per la fiscalia. De fet, a la sentència, el jurat va suggerir l’existència de malversació. 

Tanmateix, el pla de Marchena va ser esmicolat quan el TSJC va publicar la sentència contra el president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau. El màxim òrgan judicial del Principat els va absoldre de prevaricació i havia descartat prèviament la malversació. El Suprem espanyol, doncs, no va voler fer diferenciacions entre acusats i es va adherir a la línia de la desobediència greu i la inhabilitació. 

Durant el judici contra Homs, Marchena va protagonitzar un dels moments més tensos. L’ex-conseller li va retreure les interrupcions constants del fiscal. ‘A casa meva em van ensenyar, i intento practicar-ho, que havia d’esperar que l’altre acabés abans de repreguntar. Jo no voldria faltar el respecte a ningú, però voldria que em tractessin amb el mateix respecte’, va dir Homs, indignat. I Marchena va contestar: ‘Això no és casa vostra. Això és el Tribunal Suprem […] No intenteu fer una glossa sobre la pertinència o impertinència de les preguntes del ministeri fiscal.’

Un any després, el 9-N continua essent una patata calenta per al Suprem. El març d’enguany, el tribunal havia de revisar els recursos de Mas, Ortega i Rigau contra la sentència del TSJC. Sánchez Melgar era el ponent del jurat, però arran de la mort de José Manuel Maza va ser nomenat fiscal general de l’estat espanyol. La revisió ha estat ajornada sine die. De tota manera, el Tribunal de Comptes continua fent passos perquè els condemnats paguin gairebé cinc milions d’euros pel suposat cost del 9-N.

Un setembre calent
El mes de setembre, la sala del 61 s’haurà de pronunciar sobre la recusació contra Marchena i tres magistrats més. Ell, com a president de sala, té una cadira a la del 61, però en aquest cas n’ha estat apartat perquè és part implicada. Les recusacions en aquesta sala especial tenen un percentatge molt baix de reeixir. El nomenament del jutge Vicente Magro com a instructor no augura precisament un resultat feliç per als presos polítics i els exiliats. Magro fou senador del PP entre el 1996 i el 1997.

Tanmateix, la recusació no és l’únic ingredient picant del setembre per a Marchena. També haurà de decidir si investiga el nou president del PP, Pablo Casado, pel cas del màster fantasma. La jutgessa Carmen Rodríguez-Medel considera que hi ha ‘indicis sòlids’ que la Universitat Rey Juan Carlos li va regalar el títol, però depèn del Suprem investigar-lo perquè és aforat. Un escàndol semblant ja va costar la presidència de la Comunitat de Madrid a Cristina Cifuentes. El color blau i les sigles tornaran a condicionar a Manuel Marchena?

Les verdures d’estiu
L’estiu és una bona època per a gaudir dels productes de l’hort: les hortalisses. És el moment de collir les pastanagues, la mongeta tendra, els alls, la remolatxa o els raves. I també és el temps de dues grans famílies: les Solanàcies (albergínia, pebrots, tomàquets i patata) i les Cucurbitàcies (carabassa, carabassó i cogombre).

La majoria d’hortalisses es consumeixen un cop cuites, excepte en els casos de les amanides o els gaspatxos, que es consumeixen crues. Els minerals no es transformen amb la cocció, però les vitamines no resisteixen les altes temperatures, per això és aconsellable menjar verdura cuinada i també amanides de verdura crua. En aquesta recepta hi ha verdures cuites i els tomàquets frescos, i això és una bona combinació que ens proporciona més vitamines.

Els productes de l’hort tenen un contingut d’aigua molt elevat i, en canvi, no contenen pràcticament greixos ni hidrats de carboni ni proteïnes. Només hi ha una excepció: les patates, que són riques en hidrats de carboni i no estan incloses dins del grup de les verdures, sinó que es troben dins del grup dels farinacis. Per això les verdures tenen un valor calòric molt baix, i aquest és el motiu pel qual es recomana augmentar la ingesta d’hortalisses quan es tracta de perdre pes o de mantenir-lo.

Es recomana de prendre’n entre dues i tres racions diàries i és fàcil d’aconseguir-ho perquè se’n pot menjar per dinar, per sopar, als acompanyaments i també hem de tenir en compte tota la verdura que es necessita per a fer sofregits i salses.

Les vitamines de les verdures
—Són una de les principals fonts d’obtenció de carotenoides, que l’organisme transformarà en vitamina A.
—Contenen vitamina C, que, com que perd les propietats amb l’escalfor, no es pot aprofitar si la verdura és cuinada, però sí que es pot aprofitar si es menja crua en amanides.
—Contenen àcid fòlic, que és una de les vitamines del grup B, present a les verdures de fulla verda i que intervé en la formació de components de la sang i en el sistema immunitari.

Els minerals de les verdures
—Gairebé no contenen sodi, el principal component de la sal.
—Són molt riques en potassi, que ajuda a eliminar el sodi, i per això a les persones hipertenses els convé consumir molta verdura.
—Tenen ferro que ens costa d’aprofitar. Per ajudar a absorbir-lo convé menjar una fruita àcida per postres.

Els antioxidants de les verdures
—Protegeixen l’organisme, reforcen el sistema immunitari i ajuden a prevenir l’aparició de malalties, com el càncer.
—La pastanaga és molt rica en carotens, que es transformaran en vitamina A, que té poder antioxidant i protegeix la pell.
—Les diverses varietats de pebrots, l’albergínia, el tomàquet i la remolatxa, gràcies als pigments de colors vius que les caracteritzen, ens aporten una gran quantitat d’antioxidants.
—El tomàquet (com la síndria) té color vermell a causa d’un pigment, el licopè, que pertany a la família de la vitamina A amb acció antioxidant. El licopè és més efectiu si es cuina, per això és molt recomanable fer salses amb tomàquet natural. El licopè ajuda a prevenir i a tractar, sobretot, el càncer de pròstata.

La mongeta tendra
La mongetera és una planta originària de l’Amèrica del Sud, de la família de les lleguminoses. Si consumim la mongeta tendra, ens referim a la tavella verda que embolcalla les llavors tendres de la planta. Si deixem créixer la llavor i l’assequem, llavors tenim la mongeta seca.

La mongeta tendra és una d’aquelles hortalisses que rep el nom de verdura pel color verd intens que té. Es pot trobar al mercat durant tot l’any, però el moment òptim de consum és entre l’abril i l’octubre. A l’hora de comprar-les hem de vigilar que tinguin un color verd viu sense decoloracions, una forma regular i, per saber si són fresques, es pot intentar doblegar-les: si la mongeta es doblega, no és fresca, si es trenca i apareix una gota d’aigua, sí que ho és. Es poden guardar pocs dies a la nevera, al calaix de la verdura.

Una de les varietats més consumida és la mongeta perona, que és plana, ampla, amb llavors petites i de bona cocció. Deu el seu nom a Eva Perón. Al final de la dècada dels anys quaranta, es van fer una sèrie d’intercanvis comercials entre Espanya i l’Argentina. Van arribar excedents de diversos productes des d’aquell país, entre els quals hi havia aquesta mongeta plana que era més tendra que la d’aquí. La dona del president argentí era molt popular i la població espanyola, que l’admirava, va batejar la nova varietat amb el seu nom. També podem trobar una altra varietat, la mongeta bobi, que és més allargada i rodona, amb forma de tub. Si es cou al punt i queda una mica tibant, la mongeta bobi va molt bé per fer en amanida o saltada amb un sofregit o amb pernil.

Recepta
La base d’aquesta recepta és la verdura del temps. Com he comentat altres vegades, podeu afegir o treure algun ingredient. L’originalitat del plat rau en el fet de barrejar verdura cuita (la mongeta i la pastanaga, que normalment mengem calentes) i verdura crua. Per això en dic amanida, perquè du el tomàquet cru i es menja freda.

Us recomano que prepareu les mongetes i les pastanagues amb temps, unes hores abans de l’àpat o el dia abans, per tal que pugui servir-se com a plat fred.

Ingredients (per a 2 persones)
200g de mongeta tendra (de la varietat perona o de la bobi)
2 pastanagues
2 tomàquets madurs o 12 tomàquets cherry
1 llauneta petita de blat de moro
oli d’oliva verge extra
sal Maldon

Preparació
Renteu les mongetes i les pastanagues. Raspeu la pell de les pastanagues i talleu-les a rodanxes. Traieu la punta de la mongeta, allà on hi ha la tija, i talleu les mongetes per la meitat o de la mida que desitgeu.

Podeu bullir la verdura en una olla amb poca aigua, la justa per a cobrir-la. Les afegiu quan l’aigua arrenqui el bull i hi tireu una culleradeta de sal. Les deixeu bullir deu minuts i punxeu la verdura per veure si està cuita. Com que és una amanida, és millor que no quedi massa feta, més aviat que sigui una mica tibant. Després les escorreu i les deixeu refredar.

També podeu coure les verdures al vapor, en una olla que permeti fer la cocció dins el colador que separa la verdura de l’aigua i les saleu.

Quan la verdura s’hagi refredat, hi poseu el tomàquet tallant-lo de la mida que us agradi. Obriu la llauna del blat de moro, l’escorreu i l’esbandiu. Barregeu-ho tot. Hi afegiu sal Maldon i oli al moment de servir-ho al plat

Suggeriments
Es pot afegir una ceba tallada crua o escaldada (si preferiu que no us repeteixi).

Com que és una amanida, hi queden bé les olives, que poden ser farcides o negres d’Aragó.

També podeu amanir-la amb una vinagreta amb oli, una mica de vinagre i una culleradeta de mostassa.

És un primer plat molt lleuger i estaria bé combinar-lo amb un segon plat amb més consistència, com un tall de pollastre o de peix a la planxa o guisat.

Comentaris
És una recepta apta per a dietes vegetarianes i veganes.

No conté gluten.

Valoració nutricional
Aquesta recepta és la d’un primer plat basat en verdures i, com que no hi ha ni pasta ni arròs, té pocs glúcids. També hi ha poques proteïnes (els cereals i els llegums en tenen molta més quantitat) i pocs greixos, perquè només s’hi afegeix l’oli d’amanir. Fixeu-vos que el que aporta més quilocalories, a part de la cullerada de postres d’oli que fa 5g, és el blat de moro, perquè és un cereal i conté hidrats de carboni. És un plat ric en fibra, vitamines i minerals. A més de servir-se fred, és ideal per als dies de calor perquè la digestió d’aquesta amanida no requereix esforç per a l’organisme i no eleva la temperatura corporal. És un plat molt lleuger, però que no ens deixarà amb gana perquè combina l’efecte saciant de la fibra amb els glúcids del blat de moro.

Després de l’atemptat a la Rambla de Barcelona del 17 d’agost de l’any passat, milers de persones d’arreu del món van deixar, de manera espontània, més de dotze mil objectes i documents sobre el mosaic del Pla de l’Os de Joan Miró, on es va aturar la furgoneta, com a homenatge a les víctimes. Durant tot aquest any, el comissionat de programes de memòria ha treballat per inventariar, catalogar i digitalitzar totes les mostres de condol. Aquesta tasca s’ha plasmat a la web Memorial la Rambla 17-A, on es poden consultar una a una les mostres de solidaritat.

En aquest projecte, hi han estat implicats el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), l’Arxiu Municipal Contemporani, la Direcció de Comunicació i el Districte de Ciutat Vella. Durant l’any, el Centre de col·leccions del MUHBA ha documentat i digitalitzat vora vuit mil objectes, dels quals vint-i-nou mil quilos de flors, dipositats en diferents punts de la Rambla. A la web es poden consultar les ofrenes dividides en categories com flors, peluixos, joguines, espelmes, banderes, documents, peces de vestir, cartells o bijuteria. Ací en podeu veure un petit recull:

D’altra banda, l’Arxiu Municipal Contemporani s’ha encarregat de l’inventari, de la preservació i de la difusió dels documents recollits a la Rambla. Tècnics en restauració i conservació han fet el tractament de tots els documents per tal que no es deteriorin i es conservin. En total, n’hi ha 4.654 d’identificats i descrits per facilitar la seva posterior consulta a la web.

Els llibre de condol
També es poden consultar lliurement els missatges escrits als llibres de condol posats a disposició per a recollir la solidaritat amb les víctimes i el rebuig a la violència. En total, n’hi ha 102, als quals cal afegir-ne setze més de rebuts de més ciutats, ambaixades i entitats o bé que contenen escrits particulars i institucionals.

Captura d’un dels llibres de condol digitalitzats.

De moment, se n’han digitalitzat quatre, que es poden consultar íntegrament de manera interactiva. A banda, també s’hi pot llegir en text pla la transcripció dels missatges recollits.

Element memorial a la Rambla
Amb vista al 2019, l’Ajuntament de Barcelona treballa en una senyalització memorial que evoqui l’atemptat, les víctimes i la solidaritat dels ciutadans. L’element recordatori, encara per definir, formarà part del projecte de reforma de la Rambla.

Ens hem educat com a lliure pensadors. No estàvem preparats per a la repressió. La part més amarga de tot plegat és quan sospitem que una part de l’enemic som nosaltres mateixos.

Em ve al cap la cita de Biko: ‘L’eina més poderosa en mans de l’opressor és la mentalitat de l’oprimit.’

De fa molt temps no puc deixar de pensar: ‘Per què ens ho deixem fer tot això?’ ‘És responsabilitat nostra no deixar-nos maltractar!’ Des que s’ha accentuat la repressió m’acompanya un sentiment de pèrdua de respecte per mi mateixa.

Crec que tinc la resposta: l’última por que hem de vèncer el dia que tornem a ser presos de la indignació és la de desobeir les obligacions diàries. Subratllo la paraula ‘obligacions’ perquè és concepte clau en el marc mental que ens cal superar.

Ve’t aquí el patró que ens paralitza:
1. Ens indignem. Sentim ràbia i un gran malestar.
2. Sortim al carrer. Comprovem que molta altra gent està indignada com nosaltres. ‘Bé! Som molts!’
3. Expressem la nostra ràbia, cridem consignes, compartim la indignació. Som una multitud, ens sentim forts. Aquesta vegada va de debò, ‘ni un pas enrere!’ ‘no tenim por!’
4. Tornem a casa. Cal reprendre forces, sopar, una dutxa. Demà serà un altre dia i sabem què caldria fer: caldria deixar de banda qualsevol obligació i prioritzar convertir la nostra indignació en una acció definitiva. ‘Fins que no hi hagi garantia que encarrilem l’objectiu, no tornem a casa!’ Per fer això tan sols cal confiar en els altres i en nosaltres mateixos.

PERÒ:
Si el mestre té por de deixar les famílies desateses
Si el professor té por de deixar de fer els exàmens de nivell programats de fa temps per aquell dia i que són essencials per a l’organització dels grups
Si els estudiants tenen por de saltar l’examen de nivell per no quedar despenjats
Si el dentista té por d’anul·lar les visites
Si el pacient té por de saltar la visita amb el metge no fos cas que s’hagués d’esperar mesos per una reprogramació
Si qui és nou a la feina té por de causar una mala impressió
Si qui ja és gat vell té por de no ser seguit per la resta
Si el comerciant té por de perdre el calaix del dia, o de la setmana
Si el camioner té por de no lliurar la mercaderia a temps…
SI NO SOM CAPAÇOS DE TRENCAR LA RUTINA QUE ENS EMPRESONA, ESTEM PERDUTS.

Vivim en un país amb un clima temperat. Això ens priva d’experiències que ens faria bé imaginar: una gran nevada que ens aïlla durant dies, un gran aiguat dels que s’emporten ponts, una ventada d’aquelles que et deixa dies sense electricitat, un terratrèmol dels que ensorren edificis.

És aquest gran terratrèmol que hem de saber crear entre tots. Si un d’aquests fenòmens s’esdevingués, hi hauria desgràcies personals. Per sort, si nosaltres el provoquéssim, a ningú se l’enduria la riuada, ni hi hauria morts de fred, ni desapareguts sota la runa. Res de tot això. Per què, doncs, tenim tanta por de deixar els nostres quefers durant uns dies? Volem crear un daltabaix però tenim por de ser víctimes temporals del caos? Quin pervers sentit del deure ens impedeix fer allò que sabem que cal fer?

Tan terrible és si durant uns dies no podem transitar? Si no podem abastir-nos? Si no podem portar la canalla a l’escola? Si no anem a treballar? Potser la nostra indignació no és prou forta per a alterar el funcionament normal de les coses uns dies? Per posar el nostre quefer diari en parèntesi temporalment?

Quina importància té perdre una part del sou quan està en joc poder tenir la clau de l’economia del país?
Quina importància té abdicar de la falsa seguretat que ens proporciona la rutina quan estan en joc els nostres drets més bàsics, la nostra sobirania política, el nostre futur i el dels qui ens seguiran?
Com pensem guanyar-nos el respecte dels altres països si no som capaços de respectar-nos nosaltres mateixos?

Cal prendre consciència d’aquesta nostra feblesa.
Cal que ens preparem mentalment i ajudem els altres a fer-ho.
Aquesta és l’última por que ens cal superar.

La normalització de les relacions entre Sèrbia i Kossove avança i els dos governs han insinuat per separat, fins i tot, la possibilitat de modificar la frontera comuna per solucionar el seu problema principal: l’existència d’una potent minoria serba al nord de Kossove.

El president serb, Aleksandar Vučić, ha cridat al que ha definit com un ‘diàleg nacional sobre Kossove’. El procés ha d’acabar amb la convocatòria d’un referèndum en què els ciutadans hauran de decidir si n’accepten la independència a canvi d’entrar a la Unió Europea. La resolució del conflicte kossovès és la condició de la Brussel·les a Sèrbia per a poder negociar el seu ascens.

En aquest context, els darrers dies hi ha hagut declaracions sorprenents que poden indicar que tots dos governs estan disposats a anar més enllà i fins i que tot poden pactar una modificació de les fronteres sorgides de la guerra.

La possible solució pot implicar atorgar a Sèrbia el control sobre els municipis de majoria serba del nord de Kossove a canvi de cedir-hi dues valls de sobirania serba però habitades per uns cent mil albanesos.

Aquest intercanvi permetrà d’eliminar el principal problema que hi ha ara mateix a Kossove, on els indrets de majoria serba no en reconeixen la independència. La possible modificació de la frontera no les deixarà totes fora de Kossove, però si les més importants, les del nord, que tenen continuïtat territorial amb Sèrbia.

Per justificar aquest pas, doncs, Kossove rebria a canvi les dues valls serbes de la frontera poblades majoritàriament per albanesos.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, es va pronunciar dilluns amb molta duresa contra aquest possible acord, afirmant que les fronteres dels Balcans no es podien tocar. Ho va fer responent a una declaració oficial del president kossovès, Hashim Thaçi, en la qual per primer vegada es mostrava favorable a una ‘modificació de la frontera’.

El govern té previst de recórrer els escenaris dels atemptats a Barcelona i Cambrils en el primer aniversari del 17-A, aquest divendres. Les banderes onejaran a mig pal als edificis i dependències de la Generalitat i les corporacions públiques de Catalunya, i es reconeixerà el suport que van donar la societat civil i diversos col·lectius professionals en la gestió de l’emergència. A més, l’executiu participarà en els homenatges a les víctimes a Barcelona, Cambrils, Ripoll i Alcanar. Els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost de 2017 van causar 16 morts i 155 ferits de 34 nacionalitats.

Els actes de commemoració dels atemptats començaran dijous, quan el president de la Generalitat, Quim Torra, i el batlle de Ripoll, Jordi Munell, encapçalaran l’acte organitzat per les entitats i institucions de la vila amb el lema ‘Ripoll per la convivència’. El mateix dia, el vice-president i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el batlle d’Alcanar, Alfons Montserrat, participaran en un acte de record dels esdeveniments al costat de diversos consellers, com el d’Interior, Miquel Buch.

Divendres hi ha prevista una declaració institucional del president Torra i una ofrena floral al mosaic de Joan Miró de la Rambla, on també hi haurà els familiars de les víctimes mortals. Després, Torra assistirà a l’acte d’homenatge organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. A la tarda, Torra, acompanyat d’uns quants membres del govern, es reunirà amb l’ex-conseller d’Interior Joaquim Forn, responsable del departament en el moment dels atemptats, a la presó dels Lledoners, on és tancat. També a la tarda hi haurà un acte organitzat per l’ANC i Òmnium Cultural davant aquesta mateixa presó per a homenatjar les víctimes dels atemptats i els cossos d’emergències. Finalment, dissabte, a Cambrils, hi haurà un acte de record a les víctimes dels atemptats i s’inaugurarà el Memorial per la Pau a la rotonda on es va cometre l’atemptat, al passeig Marítim, davant dl Club Nàutic. Hi participaran el president Torra i bona part del govern.

Dues mil persones, segons els organitzadors, sopen davant la presó del Puig de les Basses en solidaritat amb la consellera Dolors Bassa, en un acte que es repeteix des de fa uns quants dimarts. Com la setmana passada, el sopar ha desbordat les previsions i l’accés s’ha col·lapsat. Un dels crits que més s’ha sentit és el de ‘llibertat presos polítics’. A més, el músic Pol Farella Quintana, de Sant Llorenç de la Muga, ha interpretat ‘El cant dels ocells’.

La germana de Dolors Bassa, Montse Bassa, també hi ha intervingut: ‘Quan veia la cua de cotxes he començat a plorar. Ploro de contenta, perquè demà li podré explicar a la Dolors.
El que impressiona més és que sempre que la venim a veure, sempre ens rep amb el seu somriure. Continueu venint. Us necessitem’.

Ara mateix som centenars les persones concentrades davant el Puig de les Basses donant tot el suport i escalf possible a la @dolorsbassac #FreeBassa #LlibertatPresesPolítiques @PresesPolitiqes @jordimartideu @Esquerra_ERC pic.twitter.com/j8DDhBvAyF

— Joan Margall (@joanmargall) 14 d’agost de 2018

Ara mateix l’accés al Puig de les basses

Et volem a casa @dolorsbassac

Us volem a totes i tots a casa !!! pic.twitter.com/NIvoE7MUBL

— Laura Arenas (@Laurarenas66) 14 d’agost de 2018

Aquestes són les informacions més destacades d’avui a VilaWeb:

• • Entrevista a Albano-Dante Fachin: ‘Hem de treballar perquè hi hagi més primers d’octubre’
  • L’unionisme copia el vell manual dels cops d’estat llatinoamericans, l’opinió contundent de Thomas Harrington
  • Catalunya acollirà els seixanta migrants de l’Aquarius que l’estat espanyol s’ha compromès a rebre
  • Almenys trenta morts en esfondrar-se un tram del pont Morandi a Gènova
  • Ferits arran d’un atropellament davant del Parlament del Regne Unit
  • Arrenca la Festa Major de Gràcia amb un record per als presos polítics i els exiliats
  • Entrevista a Lluís Permanyer: ‘La Rambla es va recuperar de seguida mentre que al passeig de Niça li van caldre mesos’
  • Comença la Fira de Xàtiva: Fira de Xàtiva en constant renovació

 

La recepta d’estiu: Arròs al curri

La Fira d’agost de Xàtiva és la gran cita estiuenca de les comarques centrals del País Valencià. Del 15 al 20 d’agost, Xàtiva acull més de cent activitats lúdiques i culturals per a tots els públics. El passeig de l’Albereda és l’epicentre d’una festa que aglutina més de 200.000 visitants en cada edició.

Fidel als seus orígens, conserva la Fira de Bestiar i les paradetes on comprar els arreus dels animals, es renova cada any i és un aparador immens on es pot comprar de tot: cassoles de fang, paelles de totes les mides, joguines de tota mena, fruits secs garapinyats, figues de pala, melons d’Alger, automòbils, complements de roba, titelles, pomes ensucrades, garrots, aixades, videojocs… I, naturalment, hi ha desenes d’atraccions mecàniques per als més menuts.

L’edició més femenina de la història

Enguany, Xàtiva ha treballat per visibilitzar les dones en els projectes culturals públics. El Festival Música i Lletra va presentar, a la primavera, un cartell que anava més enllà de la paritat amb més dones que homes i, aquest agost, l’ajuntament ha editat el primer Llibre de la Fira d’autoria exclusivament femenina.

És un homenatge a les dones de la ciutat de tots els temps, inclou vint articles que relacionen la fira i la ciutat amb les dones. Està escrit en clau divulgativa, hi ha vivències personals, un article de sociolingüística sobre l’ús del català a la ciutat i al mateix llibre de la fira, una reivindicació de les dones del segle XVI xativí a partir d’un xicotet estudi de la beata sor Margarida Agulló, i un article dedicat a les dones antifeixistes de la guerra civil. També inclou una reflexió de l’escriptora Isabel-Clara Simó, en què denuncia la invisibilitat de la dona i reivindica viure sense discriminacions, i un apèndix amb la relació de totes les dones que han escrit als diversos llibres de la fira d’ençà del primer any, el 1945.

A més, l’ajuntament ha llançat la campanya contra les agressions sexistes ‘No és no’, un cartell que simula la lluita contra la violència, el maltractament i l’assetjament amb una pluja de paraules impreses.

Les novetats del 2018

Enguany, s’ha instal·lat un espai multimèdia de videojocs amb capacitat per a uns tres-cents jugadors cada dia que podran jugar de manera simultània en torns de cinquanta persones. Hi ha una zona destinada als productes dels comerços locals; s’ha recuperat l’espai Reial de la Fira, el tram central de l’albereda que aglutina gran part de les activitats; i s’ha redactat una ordenança municipal que, per primera vegada en la història, regula la Fira del Bestiar per facilitar instal·lacions higièniques i adequades per als animals i les operacions comercials dels ramaders i dels intermediaris.

El programa combina un centenar de propostes: concerts, festivals de música i cercaviles, teatre per a adults i infants, monòlegs, muixerangues, danses tradicionals, mascletades i castells de focs artificials, projeccions de films, una carrera de bicicletes i una de motos per dins la ciutat, torneig de tenis taula, festa de paelles, tallers per a xiquets, mostres de pintors i escultors locals i de ventalls artesanals, campionats de jocs tradicionals, com el truc, el trofeu de tir olímpic, concursos de fotografia, de tir i arrossegament, de pintura, partides d’escacs, de bevedors d’orxata amb fartons i exhibicions de ball, d’spinning, de doma i d’esgrima.

Una quinzena de propostes musicals

David Bustamante i Pep Gimeno, Botifarra, encapçalen un cartell musical extens i divers. Divendres, 17 d’agost, és la Nit Jove al camp de futbol de la ciutat amb els concerts de Green Valley, els Catarres i l’ex-cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, que presentarà l’espectacle ‘Amb l’esperança entre les dents’.

El públic jove també podrà gaudir del Festival Al Ras, que és gratuït i combina discjòqueis d’arreu i locals, com el reconegut percussionista DJ Baldoví, amb grups de l’escena actual com Vadebo, Buhos, El Último Ke Zierre, Tardor i molts més.

Entre les activitats musicals gratuïtes, destaquen les dues nits d’albades que protagonitzen la Colla de Xirimiters i Tabaleters la Socarrà i alguns cantants locals i de pobles veïns. Serà la matinada de dimarts a dimecres a partir de les dues, i la matinada de diumenge a dilluns.

Són dues cercaviles itinerants on cada cantador interpreta, amb l’acompanyament de les dolçaines i els tabals, els versos que dicta i improvisa el versador abans de cada cant. Unes tres hores de música en directe amb lletres que ressalten les emocions de la festa, les vivències i l’actualitat social i cultural. Solen lloar les anomenades reines que protagonitzen la fira simbòlicament, però alguns anys aquestes improvisacions han servit per a evidenciar conflictes polítics i socials del país i de la ciutat amb versos provocatius que han generat discussions i picabaralles.

A més de tot això, la Societat Musical la Primitiva Saetabense farà un concert de sarsueles i Botifarra estrenarà, dins el 23è Festival de la Cançó, De banda a banda del Mediterrani, el seu darrer àlbum, en què ha plasmat la relació professional que té amb el violinista marroquí Ahmed Touzani, resident al Genovés (la Costera). Una barreja de músiques tradicionals valencianes i nord-africanes que evidencia el lligam cultural compartit entre les dues ribes de la Mediterrània.

Una fira i una ciutat amb molta història

La fira s’organitza des del 17 d’agost de l’any 1250. Jaume I va concedir el privilegi reial per a fer-la anualment i, alhora, va afavorir i protegir la indústria paperera de la ciutat que, diuen, va ser la primera d’Occident.

Xàtiva també és la ciutat dels Borja, la Saetabis dels romans i la ciutat que custodia dues peces artístiques de gran valor simbòlic: una pica única de l’art musulmà del segle XI, feta en marbre rosa de la pedrera del Buixcarró (Quatretonda, Vall d’Albaida) i el famós quadre de Felip V, pintat per l’artista local Josep Amorós i que resta cap per avall al museu local des de l’any 1956.

I és que la cultura popular ha retingut en la retina dels xativins un dels fets més ignominiosos de la història de la Corona d’Aragó, la crema de ciutats per part de les tropes borbòniques. La memòria oral manté viu el gentilici ‘socarrats’ per als xativins, una paraula descriptiva que resta en un dels refranys populars més coneguts a les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida: ‘Quatretonda, la redonda, Benigànim, el pollós, Xàtiva la socarrà i Llutxent el pedregós’.

Tot i la dita popular –’A la fira no vages si no tens diners, veuràs moltes coses i no compraràs res’–, la Fira d’agost de Xàtiva és una oportunitat única per a gaudir dels museus locals, de la creativitat dels versadors i cantadors d’albades i, és clar, per a tafanejar les paradetes i assaborir els àpats locals: compartir, entre amics, el tradicional esmorzar firer a la soca dels arbres plataners del carrer principal, degustar una bona cassola al forn, un plat d’alls tendres o d’almoixàvena, demanar el famós postre xativí, arnadí, i berenar un merengue de cafè, tot passejant per l’Albereda.

La lectura del pregó ha donat aquesta tarda el tret de sortida de la Festa Major de Gràcia, que arriba enguany al 201è aniversari. la pregonera ha estat la doctora Elena Carreras Moratonas (Barcelona, 1960), cap del servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i, segons la revista Forbes, un referent en la seva especialitat a escala mundial.

Carreras no ha passat per alt la situació política i l’existència de presos polítics i exiliats. De fet, el públic assistent ha mostrat banderoles en què es llegia ‘llibertat presos polítics’ i també s’han desplegat pancartes i cartells reivindicatius. L’altra reivindicació de Carreras ha estat feminista. ‘Ja n’hi ha prou, noies, ens hem de fer valer!’, ha exigit, en referència a totes les dones que han aconseguit fites importants però que no han estat prou reconegudes.

Catalunya acollirà ‘la part que sigui raonable’ dels seixanta migrants de l’Aquarius que l’estat espanyol s’ha compromès a rebre després d’un acord internacional. Així ho ha avançat la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, en conferència de premsa. En un primer moment, havia dit que Catalunya acolliria els seixanta migrants, però després ha matisat que en serien una part i prou. Aquest matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, havia ofert els ports catalans perquè el vaixell hi atraqués.

Malta acollirà al seu port el vaixell amb els 141 migrants a bord, després de ser rescatats divendres passat. Posteriorment, aquestes persones es distribuiran entre cinc països europeus que han format part de l’acord per a acollir tots els migrants. ‘Malta servirà com a base logística i tots els 141 immigrants a bord es distribuiran entre França, Alemanya, Luxemburg, Portugal i Espanya’, ha explicat el govern maltès en un comunicat. El govern de Malta considera que aquest és un exemple concret de lideratge i solidaritat europeus.

L’ex-diputat del PP al congrés espanyol i advocat de l’estat Jordi de Juan ha estat enregistrat arrencant llaços grocs a l’Escala mentre passejava el gos. Una estona després, però, els activistes que els havien col·locat han decidit de tornar-los a penjar. Un simpatitzant de l’ANC local ha enregistrat el moment, que es pot veure en aquest vídeo:

Goita, l’excongressista del PP Jordi de Juan fent també el tabernícola per l’Escala. pic.twitter.com/1ba9LyosOr

— Robert Sabater Costa (@Robertviladamat) 13 d’agost de 2018

Per mala sort seva,
Som molt tossuts, i els hem tornat a posar.#ElsLlaçosSeranSempreNostres
La llibertat d’expressio no consisteix en impedir la llibertat dels dames.
En tot cas ho es expresar la teva.#LlibertatPresosPolíticsiexiliats pic.twitter.com/GsRoea4rBL

— A. F. Aixurach (@AAixurach) 13 d’agost de 2018

La Guàrdia Civil investiga el grup Riot Propaganda per un suposat delicte d’odi per les lletres que van cantar al concert de dissabte a les festes de Paiporta (Horta Sud), durant el festival JoveRock.

Els agents analitzen el contingut del concert i si les lletres que van cantar coincideixen exactament amb les de les cançons enregistrades o bé van modificar-les al concert. El resultat de la investigació es plasmarà en un informe que podria ser remès a l’autoritat judicial.

Riot Propaganda fa dures crítiques a l’estat espanyol i al sistema. A les cançons, hi apareixen consignes com ‘terrorisme és l’estat espanyol’ i ‘terrorisme és la Guàrdia Civil’. Precisament al concert, el grup va reivindicar la llibertat d’expressió.

El grup també va criticar el PP: ‘No hi ha un partit en tota la via làctia amb més corruptes que el PP’. Per això, el partit ha dit que independentment del resultat de les investigacions de la Guàrdia Civil, portarà el cas a la fiscalia. En un piulet, el grup ironitzava sobre la postura de la regidora local del PP.

¡MOLTES GRÀCIES, PAIPORTA!

Una gran noche la del sábado. Gracias, @ciscaramparo por la publicidad. Tu pueblo nos recibió con un cariño especial. Esperamos que te gustara el concierto.

Y sin tiempo para descansar, nos vemos mañana en Tirgo (La Rioja).

¡Fins la victòria sempre! pic.twitter.com/XydBjc63e0

— Riot Propaganda (@RiotPropaganda_) August 13, 2018

Per la seva banda, l’ajuntament defensa que el contingut de les cançons està emparat per la llibertat d’expressió.

Malta acollirà al seu port el vaixell Aquarius amb els 141 migrants a bord, després de ser rescatats divendres passat. Posteriorment, aquestes persones es distribuiran entre cinc països europeus que han format part de l’acord per acollir la totalitat dels migrants. ‘Malta servirà com a base logística i tots els 141 immigrants a bord es distribuiran entre França, Alemanya, Luxemburg, Portugal i Espanya’, ha assenyalat el govern maltès en un comunicat. El govern de Malta considera que aquest és un exemple concret de lideratge i solidaritat europeus.

L’estat espanyol ha anunciat que acollirà seixanta migrants que viatgen a bord del vaixelll en el marc d’un acord en què hi participen sis països europeus. L’anunci arriba després que aquest matí el president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat avui al matí que el govern català obrirà els ports sota la seva autoritat perquè el vaixell Aquarius pugui fer desembarcar els cent quaranta-un migrants que porta a bord, entre els quals seixanta-set menors no acompanyats, salvats divendres passat en dues operacions en aigües internacionals davant la costa de Líbia.

Torra ha detallat que ja ha fet la petició als Ports de la Generalitat, de manera que els migrants puguin arribar a Palamós (Baix Empordà), Vilanova i la Geltrú (Garraf) o Sant Carles de la Ràpita (Montsià), ‘per poder-los fer desembarcar amb totes les garanties’, ha precisat.

Trenta persones, pel cap baix, han mort per l’esfondrament d’un tram del pont Morandi de Gènova, segons que ha comunicat el Ministeri de l’Interior italià. És un pont molt transitat perquè connecta l’oest de la ciutat amb la frontera amb França. El diari La Repubblica ofereix imatges en directe de la zona, on els bombers treballen ara mateix sobre la runa per trobar supervivents.

Podeu seguir tota la informació ací.

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè comenci els tràmits al congrés espanyol, on necessita una majoria simple, i ratifiqui el Protocol 16 de la Convenció Europea de Drets Humans. El text va entrar en vigor el primer d’agost, després de l’adhesió de França, el desè estat del Consell d’Europa que el subscriu.

El protocol, aprovat el 2013, permet que els alts tribunals s’adrecin al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en casos en què hi hagi en joc drets reconeguts al conveni europeu perquè resolgui opinions consultives i assessori en casos de drets humans.

Segons que ha explicat l’adjunt al Síndic, Jaume Saura, hi ha moltes sentències del TEDH que s’emeten després de decisions d’altres tribunals. Ha posat d’exemple l’anul·lació de la doctrina Parot o el cas de la crema de fotografies del borbó, i per això creu que el protocol és una eina perquè, abans de dictar sentència, els tribunals nacionals puguin fer aquesta consulta. El TEDH, ha especificat Saura, fa un dictamen que no serà vinculant però que ‘determinarà la jurisprudència’ perquè, segons que ha conclòs, els tribunals nacionals adaptarien la decisió a la interpretació del Tribunal d’Estrasburg.

Rafael Ribó considera que si un estat europeu vol ser a la primera línia de la garantia de drets humans, per tots els casos que es vulguin exposar, cal ratificar aquest protocol com a nou instrument. Per Ribó, no ratificar-lo vol dir ‘deixar de gaudir de proteccions de drets’ i generar una ‘manca de garanties de drets humans a l’estat’. En el context polític i judicial actual, el Síndic no ha volgut parlar d’urgència, però sí de ‘clara autoritat democràtica’. A més, ha recordat que el govern espanyol havia ratificat fins ara tots els protocols facultatius del Conveni Europeu de Drets Humans, mostrant el compromís amb les garanties internacionals de protecció de drets.

Trenta-cinc persones, pel cap baix, han mort a causa de l’esfondrament d’un tram del pont Morandi de l’autopista A-10 a Gènova aquest migdia, segons que han confirmat els bombers italians. Hi ha una dotzena de persones més hospitalitzades, algunes en estat greu. A més, 440 persones han estat desallotjades de casa i la zona continua acordonada per la possibilitat de futurs despreniments.

‘Caldrà derrocar tot el pont de Morandi, amb greus conseqüències sobre el trànsit, els ciutadans i les empreses’, ha anunciat el vice-secretari del Ministeri d’Infrastructures i Transports, Edoardo Rixi, aquesta tarda a Gènova. I ha afegit que cercarien els responsables de l’esfondrament: ‘Un pont com aquest no s’esfondra per un raig, ni per una tempesta, els culpables s’han de trobar.’

Crollo ponte #genova #a10 #viadottomorandi le prime immagini dei #soccorsi.
Decine di vittime.
Autostrada chiusa, treni sospesi.#vigilidelfuoco sul posto con il #soccorsosanitario #sosemergenza #protezionecivile pic.twitter.com/jA6HFaNTjL

— SOS EMERGENZA (@sosemergenza) August 14, 2018

Gènova s’ha despertat aquest matí amb una boira densa i una forta tempesta, per la qual cosa alguns mitjans assenyalaven que el mal temps podia ser el causant de la tragèdia.

El pont Morandi creua una zona densament poblada i unes vies de tren. La infrastructura connecta l’oest de Gènova amb les ciutats de Savona i Ventimiglia, a prop de França. El pont fa més de 1.100 metres de longitud i té una alçària de quaranta-cinc metres. Construït a la dècada dels seixanta, fou sotmès a obres de restauració el 2016.

Ací podeu veure el tram que s’ha esfondrat:

 

 

Un testimoni ha presenciat l’esfondrament i ho ha compartit a les xarxes. ‘Oh, Déu meu, Déu meu’, cridava mentre ho enregistrava. Un altre testimoni, que circulava pel pont en aquell moment, ha explicat al diari La Stampa que havia tingut la sensació ‘com si un home fos colpejat per un raig’. El seu vehicle ha quedat a pocs metres de caure al buit.

Podeu seguir imatges en directe de la zona al canal de Youtube de La Repubblica:

Els serveis d’emergència italians i la Creu Roja també han publicat imatges en què es pot veure la magnitud de l’esfondrament. L’any passat, ja es va esfondrar un pont a la província d’Ancona, a l’oest d’Itàlia. Hi van morir dues persones, que havien quedat atrapades dins el cotxe entre la runa.

#Genova: crolla ponte Morandi sull’autostrada #A10, auto e persone sotto le macerie.
Sul posto Vigili del Fuoco, ambulanze e forze dell’ordine. Entrambe le carreggiate sono crollate. @emergenzavvf @ComunediGenova @crocerossage pic.twitter.com/QWVwus6qOo

— SOS EMERGENZA (@sosemergenza) August 14, 2018

Dalla #Lombardia è appena partita una squadra SMTS (Soccorsi con Mezzi e Tecniche Speciali) composta da 6 volontari diretta a #Genova in supporto ai soccorritori impegnati per il #crollo del ponte #Morandi avvenuta poche ore fa.Tutto lo staff è vicino alle famiglie delle vittime. pic.twitter.com/attztnrbEK

— CroceRossa Lombardia (@CRILombardia) August 14, 2018

Diverses associacions i partits polítics de Tremp han signat un manifest adreçat a l’ajuntament en el qual reclamen que es retiri el títol de fill adoptiu de Tremp al general Emilio Fernández Maldonado, un dels signants del manifest a favor de Franco.

En el manifest, l’ANC, Òmnium i els partits PDECat, ERC i CUP lamenten que ‘una persona que ha estat distingida com a Fill Adoptiu de Tremp assumeixi i subscrigui un manifest de suport a la figura del dictador i a la seva obra’ i per això demanen la retirada d’aquest títol ‘ja que és incompatible ostentar un títol que s’atorga a persones que han d’actuar com a model per la ciutadania de Tremp i alhora manifestar opinions completament oposades a l’esperit democràtic que ha de regir la vida política i social’.

El general Emilio Fernández Maldonado va ser nomenat fill adoptiu de Tremp l’any 2012 i viu des de fa més de quaranta anys en la localitat. Ha estat un dels 181 càrrecs militars en la reserva que han signat recentment un manifest reclamant ‘respecte’ per la figura del dictador.

Avui al matí han aparegut pintades feixistes a les portes del Consolat General de Bèlgica a Barcelona, sota la firma de ‘la Falange de Barcelona’. Així, el portal de la institució ha quedat plena de consignes com: ‘Refugi de delinqüents’ o ‘Bèlgica còmplice del separatisme’.

Denunciaran les pintades al consulat de Belgica?
via >> @cescgiro #LlibertatPresesPolitiques #Llibertatpresospolítics pic.twitter.com/w0jLdH36Uj

— almysha#AnarkaQueer (@almysha1304) 14 d’agost de 2018

Apareixen pintades feixistes a les portes del Consolat General de Bèlgica a Barcelona. Signa l’acció @LaFalangeBCN. @Sergi_Alemany #inforac1 pic.twitter.com/hUKux0derK

— Cesc Giró (@cescgiro) August 14, 2018

Avui, 14 d’agost de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• Albano-Dante Fachin: ‘Hem de treballar perquè hi hagi més primers d’octubre’
• L’unionisme copia el vell manual dels cops d’estat llatinoamericans I Per Thomas Harrington
• Lluís Permanyer: ‘La Rambla es va recuperar de seguida, mentre que al passeig de Niça li van caldre mesos’
• El govern espanyol nega ara el desembarcament a l’Aquarius: ‘No és el port més segur’
• Sindicats de bombers demanen la dimissió del director d’Emergències per la ‘caòtica’ gestió de l’incendi de Llutxent

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora: