El president nord-americà, Donald Trump, ha obert una crisi enorme a Los Angeles arran d’ordenar l’ús de la Guàrdia Nacional per a reprimir-hi les protestes i d’enviar-hi més tard els marines. Fent això, ha portat als límits l’equilibri de poders entre els estats i la federació, atès que la Guàrdia Nacional és la part de l’exèrcit dels EUA que està en mans de cadascun dels governadors dels estats, i el president només pot mobilitzar-la d’acord amb ells, cosa que no ha passat.

Vicent Partal explica en aquesta Pissarreta què és la Guàrdia Nacional, aclareix si és un exèrcit o no i de qui depèn, i posa en relleu la crisi constitucional que obre aquesta actitud del president dels Estats Units.

 

La tensió creada per Trump a Los Angeles reobre el debat sobre la possibilitat de la independència de Califòrnia

L’informe de la Sindicatura de Comptes que va veure la llum ahir és demolidor i no hi ha cap manera d’adormir-lo amb eufemismes. Entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va malgastar no pas menys de 167,5 milions d’euros en pagaments indeguts. Són diners que van anar a parar a mans que no complien els requisits per a rebre’ls, són diners que van ser dilapidats per incompetència, per negligència o per alguna cosa molt pitjor encara, que tard o d’hora descobrirem si és així.

Les dates no enganyen i els noms propis tampoc. En el període que abasta l’informe, entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials va estar en mans de consellers d’Esquerra Republicana durant set anys i de Junts per Catalunya un any: Dolors Bassa (del gener del 2016 fins al 155), Chakir El Homrani (del maig del 2018 al maig del 2021), Violant Cervera (del maig del 2021 a l’octubre del 2022) i Carles Campuzano (de l’octubre del 2022 a l’agost del 2024).

Ells són, per tant, els primers que han de donar explicacions públiques i extenses sobre què va passar durant el seu mandat. I nosaltres, des de l’independentisme, els les hem d’exigir amb una especial insistència. Tantes com calga i fins que no quede ni una ombra de dubte sobre on va anar a parar cada euro balafiat.

Perquè, més enllà de les xifres, aquest escàndol dol d’una manera molt especial en termes polítics. No hi ha cap dubte que el comportament d’aquesta conselleria traeix greument l’essència d’allò que l’independentisme ha proposat a la societat catalana d’ençà del 2012: que per posar fi a les pràctiques vergonyoses d’un règim corrupte com l’espanyol cal construir una república catalana neta. Tot això que hem vist reflectit en aquest informe va en la línia contrària.

No hi ha excuses que valguen, doncs. Cal reclamar explicacions sense contemplacions ni prevencions –com faríem si en el cas hi hagués involucrada qualsevol altra força política, però amb més interès encara, precisament per evitar que el comportament d’uns quants contamine i embrute l’aspiració de molts.

Cal esbrinar si darrere aquests 167 milions hi ha simple incompetència –com curiosament sembla defensar el PSC, segurament perquè necessita els vots d’Esquerra– o si hi ha alguna cosa més greu. Cal analitzar –i com a periodistes ens comprometem a fer-ho en la mesura que puguem accedir a les dades– qui eren els beneficiaris d’aquests pagaments indeguts. I cal investigar, sobretot, si hi ha connexions polítiques demostrables, que convertirien aquest escàndol en un afer encara més sòrdid i determinant.

Perquè sobre tot aquest afer plana la sospita que una part dels diners van anar a parar a entitats o persones afins als partits que governaven, molt en concret a entitats i persones pròximes a una Esquerra Republicana que aquests dies ha tingut un comportament obscè –provant de manipular, obstaculitzar i boicotar qualsevol investigació sobre les irregularitats en la gestió de la DGAIA, primer, i del conjunt del departament, després.

He dit que hi plana la sospita i vull aclarir –perquè ningú no faça demagògia– que això no ho dic, precisament, a la babalà. La CUP ho va denunciar clarament ara fa uns quants mesos al parlament. I un testimoni protegit per l’Oficina Antifrau, quan va participar en La tertúlia proscrita, va explicar que cada vegada que denunciava als seus superiors irregularitats com les que ara ha presentat l’informe, la Generalitat, la conselleria, li deien que callàs.

Explicacions doncs. Ràpides i a fons.

 

PS1. Arnau Lleonart ja ha començat a treballar sobre el material que conté l’informe i n’ha tret unes primeres conclusions que podeu llegir ací: “Les entitats assenyalades pels pagaments indeguts a joves ex-tutelats”.

PS2. Un altre dels grans temes d’aquests dies és l’anunciada ampliació de l’aeroport, una ampliació que esquiva un tema de fons molt important: qui mana sobre l’aeroport. D’això, n’ha parlat Ot Bou amb Germà Bel i Jordi Rossell en aquest reportatge.

PS3. La crisi que ha desencadenat Donald Trump amb l’estat de Califòrnia origina una certa confusió a Europa, perquè l’estructura de les forces armades dels Estats Units té unes característiques pròpies, especialment en el cas de les guàrdies nacionals de cada estat. Ho explique en aquesta Pissarreta. També, de Los Angeles estant, Reis Thebault i Molly Hennessy-Fiske ens expliquen com ho viuen els ciutadans: “Lliura una guerra contra nosaltres”: els veïns de Los Angeles prometen defensar la seva ciutat de Trump

PS4. Jaume Funes sempre és una veu a tenir en compte a l’hora d’entendre la realitat dels adolescents. El psicòleg, educador i periodista acaba de publicar un llibre sobre la relació entre els adolescents i les pantalles, del qual parla en aquesta entrevista de Clara Ardèvol: “Avui et fas una ‘selfie’ i si tens deu ‘m’agrada’ pots sortir al carrer”.

La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) organitzarà un debat entre quatre dirigents polítiques catalanes per reflexionar sobre com bastir projectes que posin “l’alegria al centre” de l’acció política. Hi participaran Lluïsa Moret (PSC), Diana Riba (ERC), Gemma Tarafa (Comuns) i Laure Vega (CUP).

El debat es farà el 4 de juliol, en la darrera jornada de la UPEC, que enguany tindrà lloc del 2 al 4 de juliol a la seu de CCOO de Catalunya. El lema triat per a aquesta edició és “En defensa de l’alegria”, amb la voluntat d’abordar la política i el pensament crític des d’una perspectiva vitalista i mobilitzadora.

Les jornades s’obriran amb les intervencions de la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, i del secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros. La conferència inaugural anirà a càrrec de la politòloga nord-americana Jodi Dean, una de les veus més destacades del pensament marxista contemporani. L’acte de cloenda serà a càrrec de l’escriptora madrilenya Belén Gopegui, coneguda per la seva obra literària compromesa i les seves reflexions sobre la cultura i la política.

Amb aquesta edició, la UPEC vol reivindicar la força de l’alegria com a motor de resistència i transformació col·lectiva en un context de crisi política, social i climàtica.

Harvey Weinstein, un dels homes més poderosos de Hollywood fins fa pocs anys, ha estat declarat culpable d’un delicte d’agressió sexual en primer grau per un jurat de Manhattan. El veredicte forma part del nou judici fet després d’haver anul·lat el Tribunal d’Apel·lacions de l’estat de Nova York la condemna anterior de 2020 per errors processals.

La condemna d’avui fa referència a la denúncia de Miriam Haley, productora i antiga assistenta de televisió, que va acusar Weinstein d’haver-li practicat sexe oral per força l’any 2006. El jurat, en canvi, l’ha absolt del càrrec d’agressió sexual contra Kaja Sokola, una jove actriu polonesa que diu que Weinstein la va agredir quan tenia setze anys. Queda pendent una tercera acusació, la de l’actriu Jessica Mann, que l’ha denunciat per una violació el 2013; el jurat encara no ha arribat a cap veredicte en aquest cas i continuarà deliberant demà.

Weinstein, de setanta-tres anys i amb greus problemes de salut, ha assistit al judici en cadira de rodes i des d’un hospital penitenciari, on rep tractament per leucèmia. Ha negat totes les acusacions i ha al·legat que les relacions van ser consentides. Les tres dones han testificat durant el judici i han explicat amb detall i emoció com van viure els fets. Segons la fiscalia, Weinstein es valia del seu poder dins la indústria per fer promeses de feina a dones joves i atreure-les en entorns privats on les agredia. La defensa, en canvi, ha sostingut que totes les relacions van ser “mútues i beneficioses”, i ha aportat testimonis que asseguraven que les víctimes havien continuat tractant Weinstein de manera cordial després dels fets.

El cas és especialment significatiu perquè es considera una prova de resistència del moviment #MeToo, que va esclatar precisament per les desenes d’acusacions contra Weinstein i va impulsar moltes altres denúncies d’agressions i abusos en diversos àmbits del poder. Amb tot, el moviment ha perdut protagonisme els últims anys en favor d’altres lluites socials. Malgrat que la primera condemna de Nova York ha estat anul·lada, Weinstein continua empresonat per una altra condemna a Califòrnia per una violació, que li va comportar una pena de setze anys i que actualment té recorreguda. En total, més de cent dones l’han acusat d’agressions sexuals, entre elles actrius tan conegudes com Gwyneth Paltrow o Salma Hayek.

Weinstein va fundar la productora Miramax i després el seu propi estudi, amb èxits com Shakespeare in Love o Pulp Fiction. La seva caiguda en desgràcia ha marcat un abans i un després a Hollywood.

En un acte celebrat al recinte de Món Sant Benet, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha lliurat els Premis Nacionals de Gastronomia 2025, que reconeixen anualment la millor cuina del país. Enguany, ha tornat a destacar la doble essència de la gastronomia catalana, amb un homenatge tant la creativitat contemporània com a la solidesa de la cuina tradicional.

El Premi Nacional de Gastronomia a la cuina d’autor 2025 ha estat per a Marc Gascons, del restaurant els Tinars (Llagostera), per la seva cuina elegant, senzilla i compromesa amb el territori. Amb una estrella Michelin d’ençà del 2008, l’Acadèmia destaca que Gascons ha sabut renovar la tradició empordanesa amb un estil fresc i honest. Format al costat de referents com Joan Roca, la seva cuina es fonamenta en quatre valors essencials: tradició, producte, senzillesa i elegància.

En la categoria de cuina tradicional, el Premi Nacional de Gastronomia 2025 in memoriam ha reconegut la figura de Fermí Puig, un dels grans noms de la cuina catalana. Amb una trajectòria que inclou estades al Bulli, la direcció del Drolma (amb estrella Michelin) i la creació del Petit Comitè, Puig va dedicar la vida a preservar la cuina clàssica catalana. Conegut també pel seu coneixement cultural i perquè tenia presència als mitjans, la seva mort l’any passat va deixar un llegat profund que l’Acadèmia ha volgut honorar amb la col·laboració de Ferran Adrià i Jordi Basté, encarregats de glossar la seva trajectòria.

Els altres guardonats destacats d’enguany han estat:

• Montse Serra, de Miramar (Llançà), ha rebut el premi de cap de sala 2025 per la seva trajectòria exemplar al capdavant de la sala d’un restaurant amb dues estrelles Michelin. Amb una sensibilitat especial i una capacitat per transmetre emoció i coneixement, Serra representa una figura clau en l’experiència gastronòmica.
• El premi revelació 2025 ha estat per a Moha Quach, jove cuiner del restaurant el Terrat de Tarragona. La seva proposta, que combina arrels marroquines, cuina de proximitat i esperit sostenible, ha destacat pel seu respecte pel territori i el rebuig d’additius o tècniques agressives.
• La periodista Mònica Ramírez ha estat guardonada amb el premi Nèstor Luján de periodisme gastronòmic 2025 per l’article “La cuina puja al tractor”, publicat a la revista Cuina. El text retrata la implicació dels xefs en el món rural i la relació entre alimentació, paisatge i sostenibilitat.
• Finalment, el premi especial de l’Acadèmia ha estat per a Josper S.A., empresa pionera nascuda a Pineda de Mar el 1969 i reconeguda internacionalment per la seva innovació en forns brasa. Amb presència en més de cent països, Josper ha revolucionat les cuines professionals amb la seva famosa “caixa màgica”.

El president de l’Acadèmia, Carles Vilarrubí, ha remarcat la importància de la gastronomia com a “pilar fonamental de la nostra economia i patrimoni col·lectiu”, i ha recordat el paper clau que tenen tots els actors del sector, des de la pagesia fins als grans cuiners.

L’acte de lliurament, fet en un sopar d’excel·lència a càrrec del xef Iván Margalef del restaurant L’Ó, ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, CaixaBank i Veolia, i la col·laboració de Renault i Foment Treball.

El dispositiu de recerca ha trobat avui el cos sense vida de Juan Herrera, l’home desaparegut a la mar el cap de setmana passat. L’han localitzat cap a les 14.30 a unes quatre milles del far de Cala Figuera, a la badia de Palma. El cadàver ha estat traslladat al port de Santa Ponça. Herrera i la seva parella havien salpat dissabte a la tarda del port Adriano, però se’ls va perdre la pista poc després.

Dilluns a les 18.00 es va trobar la llanxa motora amb què viatjaven –una Sea Ray 270 Sundancer de vint-i-set peus anomenada Zaragall– a la deriva i sense tripulació, a una milla de l’illa de la Dragonera. La Guàrdia Civil manté actiu el dispositiu per a mirar de localitzar la parella d’Herrera, l’Angelita, de qui encara no se sap res.

A més, avui s’ha localitzat un altre cos en estat avançat de descomposició a unes catorze milles al nord-oest de la Dragonera. El cadàver ha estat vist des d’una embarcació, però encara no se n’ha pogut determinar la identitat.

Un adolescent gairebé s’ha ofegat aquesta tarda en un gorg de les Planes d’Hostoles (Garrotxa) i un helicòpter l’ha traslladat a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Ha poc després de les cinc de la tarda al gorg de Santa Margarida. El menor, que formava part d’un grup que feina una excursió a la zona, ha entrat dins l’aigua per banyar-se. Una dona ha vist que s’ofegava i tenia dificultats per sortir-ne. L’han tret inconscient i sense pols, tot i que els serveis d’emergència han aconseguit de revifar-lo.

En veient la gravetat del seu estat, un helicòpter medicalitzat l’ha traslladat fins a l’Hospital Josep Trueta poc després de les sis de la tarda.

Al gorg s’hi han traslladat efectius dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions de bombers i personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). L’Ajuntament de les Planes d’Hostoles ha habilitat el pavelló municipal perquè la resta del grup rebi atenció psicològica abans d’agafar l’autocar que els ha de tornar a Girona aquest vespre.

Junts per Catalunya ha reaccionat a l’informe de la Sindicatura de Comptes d’avui, que assenyala irregularitats al Departament de Drets Socials, reclamant que s’apliquin les recomanacions de l’ens. ERC, ara com ara, manté silenci. Fonts del partit han explicat a VilaWeb que volen analitzar detalladament l’informe i tota la informació i que avui no podrien oferir-ne cap valoració acurada.

La Sindicatura de Comptes ha assenyalat que, entre el 2016 i el 2024, el Departament de Drets Socials va pagar 167,5 milions d’euros que no s’havien d’haver pagat perquè els destinataris no complien els requisits per a cobrar-los. En aquests anys, els consellers de Drets Socials foren Dolors Bassa (ERC), Chakir El Homrani (ERC), Violant Cervera (Junts) i Carles Campuzano (ERC). D’ençà de l’agost del 2024, la consellera és Mònica Martínez Bravo (PSC).

Junts per Catalunya ha reclamat al govern que apliqui les recomanacions recollides en el nou informe de la Sindicatura de Comptes sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La diputada Ennatu Domingo s’ha adreçat a la consellera durant la comissió de Drets Socials d’avui al parlament: “Des del primer moment atengui el que diu la sindicatura i treballem entre tots per donar la garantia als ciutadans que els recursos públics es gasten adequadament, en bé d’aquells que més ho necessiten i per fer un país més cohesionat i amb oportunitats per a tothom.”

Domingo ha recordat a la consellera que, en un informe anterior de la Sindicatura de Comptes, el PSC va retirar una proposta de resolució i va acabar votant en contra d’aplicar les recomanacions. També ha reclamat que la refundació de la DGAIA no sigui solament un canvi de nom i que no s’acabi fent una “rentada de cara”.

ERC parla d’un context excepcional

Per part d’ERC, el diputat Joan Ignasi Elena ha dit en la comissió que no volia fer esment de l’informe de la sindicatura, però sí algunes valoracions per a ajudar a entendre el context. Ha explicat que l’any 2018es va passar d’atendre 600 menors no acompanyats tutelats a 3.600. “Això ha generat una pressió extraordinària. Hi ha una exigència moral i jurídica”, ha dit.

Segons Elena, es va viure una situació d’excepcionalitat perquè durant uns quants mesos no hi havia conseller fruit de l’aplicació de l’article 155 i tot depenia de la ministra de Sanitat espanyola, Dolors Montserrat. “En particular, en aquella època, es van gastar 800 milions d’euros, que van ser despeses no autoritzades, i després el govern va haver de fer reconeixements de deute”, ha afegit.

Ex-responsables d’Afers Socials admeten “incidències”, però neguen irregularitats contractuals a la DGAIA

Quines són les recomanacions de la Sindicatura de Comptes?

La Sindicatura de Comptes proposa un conjunt de millores per a reforçar l’eficàcia, la transparència i l’impacte social de les prestacions gestionades pel Departament de Drets Socials. Entre les recomanacions, es destaca la necessitat de definir objectius clars i mesurables, amb indicadors homologats i seguiment públic per garantir decisions correctes i facilitar que es retin comptes.

També es proposa de flexibilitzar els requisits d’accés a les ajudes, tot permetent compatibilitats amb uns altres ingressos i ajustant les quantitats a les necessitats reals de les llars. A més, es demana de reduir la fragmentació actual del sistema, fusionant prestacions i coordinant més bé ajuts catalans, espanyols i locals, gràcies a una finestreta única d’atenció.

Una altra línia de treball és de territorialitzar les polítiques socials, calculant l’escletxa de pobresa per zones i perfils concrets, per assignar recursos de manera més ajustada i eficaç. En matèria de gestió, la sindicatura recomana de digitalitzar i automatitzar els processos administratius, tant en els controls com a les auditories, i alhora garantir la protecció de les persones vulnerables en cas de reclamació d’imports indeguts.

També s’insta a reforçar els mecanismes de control sobre les entitats gestores, a fi d’assegurar més transparència, intercanvi d’informació i seguiment en temps real dels fons públics. Alhora, es proposa de desenvolupar indicadors territorials, implicar els ajuntaments en la detecció de situacions de risc i establir un sistema estable d’avaluació i millora contínua. I, en cas que es condonin o prescriguin crèdits durant l’execució d’ingressos, caldrà justificar-ne el reintegrament d’acord amb la normativa de finances públiques vigent a Catalunya.

Brian Wilson, cofundador i ànima creativa dels Beach Boys, s’ha mort a vuitanta-dos anys. La seva família ho ha anunciat en un comunicat en el qual demana respecte pel dol. L’any passat s’havia fet públic que patia un trastorn neurocognitiu semblant a la demència.

Nascut a Inglewood (Califòrnia) el 1942, Wilson va revolucionar el pop dels anys seixanta amb harmonies complexes i produccions d’estudi innovadores. El seu àlbum Pet Sounds (1966) és considerat una de les obres mestres de la música moderna. Més endavant, va lluitar durant dècades contra problemes de salut mental i addiccions.

Tot i les dificultats personals, Wilson va continuar fent música tot sol i va rebre reconeixements com el Grammy honorífic i l’ingrés al Rock and Roll Hall of Fame. Se’n va una de les veus més influents del pop del segle XX, però el seu llegat roman viu en cançons com God Only Knows, Surf’s Up o Wouldn’t It Be Nice.

We are heartbroken to announced that our beloved father Brian Wilson has passed away.

We are at a loss for words right now.

Please respect our privacy at this time as our family grieving.

We realize that we are sharing our grief with the world.

Love & Mercy pic.twitter.com/sIe7TUUdOm

— Brian Wilson (@BrianWilsonLive) June 11, 2025

L’Audiència de Barcelona ha acordat d’amnistiar també Roser Clavell Soldevila i Albert Royo Mariné, però els deixa fora en dues partides concretes, per les quals acorda de mantenir-ne el processament en el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Són els únics dos investigats de la macrocausa per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre que no s’han beneficiat plenament de la llei d’amnistia, segons que recull la interlocutòria judicial emesa avui.

La interlocutòria exposa que no s’ha pogut acreditar que les actuacions d’aquests dos ex-alts càrrecs del Diplocat en dos contractes, un de neteja i un d’auditoria,  s’emmarquessin en la voluntat de promoure la independència de Catalunya o de contribuir directament a fer del referèndum, condició necessària per a aplicar-los la llei.

La Unió Europea, Espanya i el Regne Unit han anunciat un acord sobre Gibraltar que permetrà de suprimir la tanca que separa el penyal de la ciutat andalusa de la Línea de la Concepción i garantir una frontera fluida, després de cinc anys d’incertesa d’ençà que el Brexit va quedar consumat.

L’acord preveu d’eliminar la totalitat de les barreres físiques, els escorcolls i els controls sobre persones i mercaderies entre Espanya i Gibraltar, i això significa l’eliminació de la tanca i, de facto, la integració de Gibraltar a l’espai Schengen, amb la condició que els controls d’accés es traslladin al port i a l’aeroport del penyal.

Els controls en ports i aeroports els farien funcionaris de Gibraltar i espanyols, en un model similar al de la policia francesa a l’operació de St. Pancras de Londres. La immigració i l’ordre públic continuaran sent responsabilitat exclusiva de les autoritats de Gibraltar, mentre que els espanyols seran responsables de garantir la integritat de l’espai Schengen.

El acuerdo en relación a Gibraltar ya es una realidad.

Un acuerdo histórico. pic.twitter.com/jZifqZp4tg

— José Manuel Albares (@jmalbares) June 11, 2025

El pacte ha estat anunciat pel ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, en un missatge a X: “L’acord sobre Gibraltar ja és una realitat. Un acord històric.” La trobada definitiva ha tingut lloc a Brussel·les, convocada pel comissari de Comerç de la UE i negociador amb el Regne Unit, Maroš Šefčovič, el ministre d’Afers Estrangers britànic, David Lammy, el seu homòleg espanyol i el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo.

Aquest avenç culmina una negociació que s’arrossegava d’ençà del pacte de Cap d’Any del 2020, quan Espanya i el Regne Unit van acordar una fórmula provisional per evitar un tall fronterer brusc després del Brexit.

Fonts diplomàtiques asseguren que l’acord no afecta la sobirania del territori, però sí que reforça la cooperació pràctica entre totes dues parts, tant pel que fa a la mobilitat com a qüestions de defensa i immigració. Lammy, en declaracions prèvies, va dir que l’objectiu era tancar un pacte que “beneficiés tothom” sense entrar en conflictes polítics irresolts. L’acord també coincideix amb una altra mesura significativa: la Comissió Europea ha decidit avui mateix de retirar Gibraltar de la llista negra de països amb alt risc d’emblanquiment de capitals i finançament del terrorisme.

El govern del primer ministre polonès, Donald Tusk, ha superat avui una qüestió de confiança al parlament. D’aquesta manera, ha esquivat l’amenaça d’eleccions anticipades i manté viva la coalició centrista i proeuropea que el sustenta. La votació, feta a la cambra baixa del parlament, ha acabat amb 243 vots a favor i 210 en contra.

Tusk ha obtingut el suport formal de les quatre forces de la coalició: la seva Plataforma Cívica, la Nova Esquerra, Polònia 2050 i el Partit Popular Polonès. Tot i això, dues d’aquestes formacions han aprofitat la situació per pressionar-lo amb demandes simbòliques que podrien alterar l’equilibri intern de l’executiu.

Polònia 2050, de tall liberal, ha insistit que el seu màxim dirigent, Szymon Hołownia, ha de continuar com a president del parlament durant tota la legislatura, cosa que contradiu l’acord de coalició del 2023, que preveia que Włodzimierz Czarzasty (Nova Esquerra) n’assumís el càrrec a mitja legislatura. Al seu torn, el Partit Popular Polonès ha reclamat que Tusk cedeixi la batuta del govern al seu dirigent, l’actual vice-primer ministre i ministre de Defensa, Władysław Kosiniak-Kamysz. De moment, cap d’aquestes peticions no s’ha formalitzat.

La qüestió de confiança arriba després del revés que Tusk va sofrir a les eleccions presidencials del primer de juny, en què Karol Nawrocki –un candidat conservador proper al partit opositor Dret i Justícia (PiS)– va derrotar per la mínima Rafał Trzaskowski, candidat de la Plataforma Cívica. La derrota ha fet trontollar l’agenda reformista de Tusk, especialment en matèries com el respecte a l’estat de dret o l’ampliació dels drets reproductius, i l’ha obligat a revalidar el suport parlamentari per mirar de recuperar l’impuls polític.

Una expedició científica russa ha confirmat l’aparició d’una nova illa a la part nord de la mar Càspia, el cos d’aigua interior més gran del món. La formació ha aparegut arran del descens continuat del nivell de l’aigua i, tot i que ja ha estat identificada amb claredat, encara no té nom oficial.

L’illa va ser detectada per primera vegada en imatges per satèl·lit el novembre del 2024. Aleshores es va detectar un banc de sorra i sediments que emergia de l’aigua i s’assecava, però fins ara no se n’ha pogut verificar la formació de manera definitiva. El descobriment l’ha fet públic l’Institut d’Oceanologia P. P. Shirshov de l’Acadèmia de Ciències de Rússia. Tot i que els investigadors han aconseguit d’apropar-s’hi amb una embarcació, no han pogut desembarcar-hi per la poca profunditat i el mal temps. Amb tot, les fotografies fetes amb un avió no tripulat han permès de constatar-ne l’existència i la superfície, que es descriu com una plana humida i força uniforme, amb crestes de dunes de sorra.

Segons el geòleg Stepan Podoliako, membre de l’expedició, aquestes illes noves al Càspia sorgeixen a conseqüència dels cicles de pujades i baixades del nivell d’aigua. De fet, hi ha precedents històrics de descensos similars durant els anys trenta i setanta del segle passat. Però l’actual tendència, iniciada el 2010, és més persistent i té una causa clara: el canvi climàtic. Els investigadors de l’expedició alerten que l’evaporació supera l’entrada d’aigua dels rius –sobretot del Volga–, i això accelera el retrocés. A més, afegeixen que les alteracions tectòniques sota el Càspia també podrien influir en aquests canvis.

La nova illa, que ara sols s’eleva uns pocs centímetres per sobre del nivell de l’aigua, podria guanyar relleu en els mesos vinents si el cabal dels rius minva a l’estiu i la tardor. Això faria emergir més superfície i augmentar-ne el valor ambiental. Els investigadors preveuen de tornar-hi durant la segona meitat del 2025 per fer-ne una descripció completa i decidir un nom. Podria ser un nom geogràfic o bé un homenatge a alguna figura científica o cultural rellevant.

A llarg termini, els científics creuen que aquesta illa pot esdevenir un indret important de nidificació per a aus rares o fins i tot una nova llar per a les colònies de foca del Caspi, una espècie amenaçada i pròpia d’aquest entorn.

Una vuitantena de jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol, l’Audiència espanyola i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid han participat en l’aturada convocada per cinc associacions professionals de les set que hi ha en el sector –totes excepte les afins al PSOE– contra dues reformes anunciades pel govern espanyol. La primera afecta la forma d’accés a la carrera judicial i fiscal; la segona modifica l’estatut de la fiscalia per adaptar-lo a la futura llei que preveu de transferir als fiscals la instrucció de les causes penals.

A les portes del Suprem, a la plaça de la Vila de París, s’hi han aplegat uns quants magistrats. Entre els concentrats hi havia José Luis Requero, Antonio Fonseca, Wenceslao Olea, Diego Córdoba i Esperanza Córdoba, de la sala contenciosa administrativa; Antonio del Mora, de la penal; Manuel Almenar, de la civil; i Juan Martínez Moya, de la social. També hi ha assistit el fiscal Javier Huete, un dels caps de la secció penal del mateix tribunal.

A la plaça de Castella, davant els jutjats de Madrid, desenes de persones han mostrat suport a la protesta. Els jutges i fiscals han sortit a migdia entre aplaudiments i crits de “llibertat” i “independència judicial”, i també amb proclames contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com ara “Pedro Sánchez, dimissió” o “a la presó”.

Les associacions convocants –l’Associació Professional de la Magistratura, la Unió Judicial Francisco de Vitoria, l’Associació de Fiscals, l’Associació Professional Independent de Fiscals i el Foro Judicial Independiente– han exigit que es retiressin totes dues reformes. A l’acte de protesta, dos fiscals d’aquestes associacions han llegit un manifest reclamant-ne l’arxivament. Segons fonts judicials, no es descarta de convocar una vaga, però diuen que seria l’últim pas.

També s’han afegit a la concentració el president de l’Audiència espanyola, Juan Manuel Fernández –proposat pel PP al Consell General del Poder Judicial durant el seu mandat–, i els magistrats María Tardón, José Luis Calama i Eloy Velasco. El fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha acudit a l’acte amb alguns membres del seu equip.

“Recels als canvis”

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha expressat el seu màxim respecte pels jutges i fiscals que s’han manifestat contra les reformes, “igual que els que no han secundat l’aturada i entenen que estem duent a terme les reformes que necessita la justícia del segle XXI”. “En el sector de la justícia és habitual mirar amb recel els canvis i reformes que es produeixen”, ha dit, però “aquesta és una reforma necessària per modernitzar i europeïtzar el poder judicial”. Ha recordat que totes les reformes anteriors han estat rebudes amb “recels, reticències i opinions contràries” i “avui són grans consensos”, i la reforma que avui genera debat “en uns anys també generarà consens”.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ordenat a l’Oficina de Conflicte d’Interessos (OCI) del Ministeri de Transformació Digital espanyol que reobri la investigació sobre el paper del president Pedro Sánchez en el rescat d’Air Europa per 475 milions d’euros. Ho fa a instàncies del PP, que va presentar un recurs contra la decisió de l’OCI d’arxivar la causa. Els populars sostenen que Sánchez s’hauria hagut d’abstenir quan el consell de ministres va abordar el rescat el 3 de novembre del 2020 i el 16 de març del 2021 per un conflicte d’interessos respecte a les activitats de la seva parella, Begoña Gómez, a qui atribueixen una relació professional amb empreses del Grup Air Europa Globalia i Ávoris Corporación Empresarial.

Inicialment, l’Oficina de Conflicte d’Interessos va arxivar la denúncia del PP adduint —com sostenia un informe de presidència del govern espanyol— que no hi havia “una relació laboral o professional” de Gómez amb les empreses del Grup Air Europa que “impliqui funcions de direcció, assessorament o administració” d’aquestes societats, i per tant “no era pertinent continuar amb les indagacions”. El PP va presentar un recurs, però l’OCI el va desestimar argumentant que el partit de Feijóo no tenia legitimitat per interposar-lo.

Ara, el TSJM conclou que la formació de Feijóo tenia potestat de qüestionar l’arxiu, perquè un suposat conflicte d’interessos “és un tema que presenta un interès concret per a un partit polític que manté una posició de rivalitat” amb la formació del govern.

Per aquest motiu, els magistrats ordenen a l’Oficina de Conflicte d’Interessos que faci marxa enrere i torni a obrir la causa des del punt en què el PP va presentar la denúncia. I a partir d’aquí, que faci una “investigació raonable d’acord amb els fets aportats” i practiqui “les diligències raonables”.

Els magistrats aclareixen que es tracta només de determinar si hi ha cap indici de conflicte d’interessos, i recorden que si no hi ha cap dada que porti a considerar que Sánchez va incórrer en un conflicte d’interessos el procés pot acabar amb un nou arxivament.

“Avui, els docents alçam la veu per dir ‘prou’”! Així comença el manifest que s’ha llegit avui a 103 centres de les Illes, pel cap baix, en defensa de l’educació pública, democràtica, tolerant i en català i de rebuig a l’acord de pressupost de PP i Vox que arracona la llengua. “Representa un retrocés social i educatiu gravíssim, volem expressar el nostre rebuig més contundent a unes polítiques que menyspreen l’educació pública, que ataquen l’ensenyament en llengua catalana”, han manifestat els docents de les Illes. És una acció organitzada per l’Assemblea de Docents i s’espera que el nombre de centres adherits augmenti durant el dia. 

Una vegada més, s’han tornat a mostrar combatius contra les polítiques d’un govern del PP, amb el suport de Vox, que ataca la llengua i assenyala directament els docents. Diuen que l’acord no dóna resposta als problemes reals dels centres educatius, sinó que els agreuja i instrumentalitza. “Volen destruir un dels eixos vertebradors de la societat i instrument indispensable d’inclusió i de cohesió social: l’ensenyament en llengua catalana. No permetem que el seu sectarisme enfonsi la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat, vengui d’on vengui”. 

“No ens fa por, ja ho hem fet i ho podem tornar a fer”: la xarxa educativa es mobilitza contra l’acord PP-Vox

També consideren que les mesures pactades “destil·len xenofòbia” i que van en contra del col·lectiu més vulnerabilitzat: els menors no acompanyants. “Aquests infants són els nostres alumnes i no permetem que els criminalitzin”, han dit en relació amb el rebuig d’acollir-los i de fer més centres d’acollida. Pel que fa a l’acord per derogar la llei de Memòria, apunten que “volen esborrar els crims d’un temps passat, que sembla que enyoren.” 

Seguint la línia de l’acord que van arribar a la darrera Assemblea de Docents extraordinària, que es va fer la setmana passada davant l’anunci de l’acord, recorden que la responsabilitat dels centres és “boicotejar” els efectes de l’acord i fer que siguin “paper banyat” quan arribin als centres. 

Les samarretes verdes tornen amb força: on les podeu aconseguir?

“Davant els intents d’imposició i de censura, davant les retallades i les amenaces, respondrem amb fermesa i dignitat. Perquè l’educació no és un privilegi, és un dret. I no deixarem que ens el prenguin”, han sentenciat. 

Arrels Fundació ha denunciat una agressió amb aigua amb amoníac a dues persones sense llar al barri de Sant Antoni a Barcelona. Un home i una dona que viuen al carrer han explicat als educadors de l’entitat que fa uns dies els hi van tirar el líquid i que també els hi van deixar ampolles perquè en beguessin, però no ho van fer. L’entitat fa seguiment d’aquestes persones, i denuncia aquesta “nova agressió aporofòbica que podria haver acabat de manera molt tràgica”. Titlla els fets de gravíssims i demana no llegir-los de manera descontextualitzada.

Coneixem aquestes persones i estem fent seguiment del seu cas. Com elles, moltes persones que acompanyem estan exposades dia a dia a diverses violències; de vegades, les conceben com a implícites a la seva situació i no saben que han patit un delicte

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) June 11, 2025

“Entenem que l’auge dels discursos d’odi pot tenir a veure: s’està criminalitzant i revictimitzant les persones que viuen al carrer des de fa temps en general i les que viuen en aquest barri en particular”, avisa Arrels, que alerta que aquests discursos “tenen conseqüències concretes com aquesta agressió, una vulneració molt greu als drets d’aquestes persones”.

Entenem que l’auge dels discursos d’odi poden tenir a veure: s’està criminalitzant i revictimitzant les persones que viuen al carrer des de fa temps en general i les que viuen en aquest barri en particular pic.twitter.com/CUe7MtSzTI

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) June 11, 2025

L’entitat fa una crida perquè la ciutadania denunciï fets com aquests per registrar, quantificar i visibilitzar aquesta realitat i provocar un canvi en la legislació que penalitzi els delictes d’odi i els discursos que els inciten.

No podem admetre fets com aquests; fem una crida a tota la societat a respectar els drets de les persones que viuen al carrer com el que són: ciutadans de ple dret i a denunciar si són testimonis d’un delicte aporofòbic.https://t.co/hUrwOkslOU

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) June 11, 2025

Arrels remarca que moltes persones que acompanya estan exposades cada dia a diverses violències, i de vegades les conceben com a implícites i saben que han patit un delicte o tenen por de denunciar, molts perquè estan en situació irregular o perquè no volen ser detectades.

Compromís ha criticat que el viatge del president de la Generalitat, Carlos Mazón, als Estats Units a començament de maig costés prop de 50.000 euros i no donés cap fruit concret. “Els hem pagat unes bones vacances a aquestes onze persones”, ha dit el síndic del grup parlamentari, Joan Baldoví, en referència a la comitiva oficial que encapçalava el president.

La coalició havia demanat a Presidència de la Generalitat el cost total del viatge i els possibles acords comercials tancats. Segons les dades facilitades, el cost va ser de 49.027,98 euros, que inclouen les despeses de Mazón i de la resta de la delegació, en què també hi havia la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano.

Baldoví ha recordat que el viatge va coincidir amb la Romeria de la Santa Faç, una cita destacada a Alacant, ciutat del president, i també amb el congrés del Partit Popular Europeu, que es va fer a València el 29 i 30 d’abril. Mazón se’n va anar abans d’hora d’aquell congrés per encapçalar la missió comercial als Estats Units, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de l’augment dels aranzels en sectors estratègics del País Valencià.

Tanmateix, Compromís ha denunciat que no s’hi ha signat cap acord. “No hi ha ni un sol acord firmat”, ha lamentat Baldoví. “És capaç de desaparèixer i d’anar a llocs sense que ningú ho sàpiga. Se’n va a passejar i no firma res. Li hem pagat un viatge als Estats Units a ell i a deu persones més perquè no firmessin cap acord”, ha afegit.

Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials, ha comparegut per petició pròpia al parlament per a retre comptes sobre el cas de la menor de dotze anys que va ser violada per una xarxa de pederàstia. La consellera ha reconegut que el sistema va fallar. “El sistema va protegir la menor com va poder i l’acció dels professionals va ser clau, però no va ser suficient. Tot i l’actuació, el sistema va fallar a la menor i res pot compensar el mal que va patir durant la seva adolescència”, ha dit Martínez Bravo.

La consellera ha donat més detalls sobre el cas de la menor, però també ha exposat algunes dates i detalls que no acaben de casar amb el relat que va explicar l’ex-cúpula de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ara fa dues setmanes al parlament.

Per exemple, la consellera avui ha dit que la denúncia d’abusos es va fer el maig del 2021, mentre que l’ex-cúpula ha explicat que va ser a l’octubre arran d’un escapoliment de dos dies. Martínez Bravo també ha dit que l’escola va detectar els abusos i va avisar els serveis socials, mentre que l’anterior equip assenyala que el que va detectar l’escola és la inestabilitat familiar que motiva l’ingrés al centre d’infants. Drets Socials diu que la consellera ha explicat les xifres a partir d’un informe jurídic que va encarregar ella mateixa.

L’ex-directora de la DGAIA desvincula la responsabilitat de la Generalitat en el cas de la menor violada: “No estava tutelada”

La menor va ingressar en un centre d’infants a petició dels pares el maig del 2021. En aquest centre, la menor hi feia unes quantes nits, les sortides es podien controlar més i els educadors provaven d’establir una relació de confiança. L’octubre del 2021, hi va haver un escapoliment. Va desaparèixer durant dos dies i quan va tornar, l’equip d’educadors socials va començar a explorar la jove i va detectar que tenia una relació amb un home que, presumptament, era molt més gran que ella. Finalment, la jove ho va confessar i, segons l’ex-cúpula de la DGAIA, es va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra.

La consellera ha explicat que l’actuació dels educadors socials va ser clau per a destapar la xarxa de pederàstia i que, malgrat les mancances, el sistema de protecció va destapar la xarxa.

Un cas “complex” i els errors detectats

Martínez Bravo ha considerat que el cas de la menor violada és “complex“. “La primera conclusió és que no hi ha un error concret ni una solució fàcil. És un cas molt complex amb moltes arestes i el sistema de protecció de la infància va funcionar el millor possible amb les eines que va tenir”, ha dit la consellera. Segons ella, cal fer una valoració profunda sobre què va fallar.

En la compareixença al parlament, la consellera ha explicat que, arran del cas, s’han detectat unes quantes disfuncions. Ha dit que hi va haver retards en els protocols d’abusos sexuals; que inicialment es va fer un treball de guarda, però que també es podria haver enviat a un centre especialitzat; que es va obrir un expedient de desemparament –quan es va escapolir–, però que no es va tancar i va caducar el juliol del 2024; i que va ser molt difícil tenir informació sobre la situació de desprotecció perquè no s’ha tingut accés a la informació dels Mossos i es desconeixia l’abast de la xarxa de pederàstia.

“Hem de posar tots els mitjans perquè això o torni a passar”, ha dit la consellera. Martínez Bravo ha explicat que la reestructuració de Drets Socials i la refundació de la DGAIA – ara anomenada Direcció General de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència, DGPPIA– està enfocada en aquest sentit. Així i tot, ha dit que la lluita contra els depredadors sexuals interpel·la a tothom. “No podem actuar de manera reactiva quan hi ha una víctima, cal passar a l’acció en la proactivitat, i ho fem amb la prevenció, més educació, acompanyar-los de millor manera, actuar i perseguir tot el submon de desarmats amb una efectivitat millor”, ha dit.

La consellera ha explicat que es farà una nova comissió mixta amb els Mossos d’Esquadra que inclou campanyes de sensibilització i l’ús de la intel·ligència artificial per a detectar casos com la de la menor violada a les xarxes socials, així com oferir recursos en línia com a canals de denúncia per als infants i adolescents. “La comissió mixta ha de convertir-se en un òrgan recurrent per a detectar els casos”, ha dit.

Mares sense la custòdia dels fills convoquen una manifestació contra la DGAIA

El Departament d’Educació restringirà encara més l’ús de mòbils als centres educatius, segons ha avançat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en declaracions a RAC-1. “Aniran en la línia de restringir més”, ha dit Illa. Divendres està previst que la consellera presenti les mesures que adoptarà el departament en el marc del Pla de Digitalització Responsable després que una comissió d’experts hagi avaluat les intencions inicials d’Educació. Fa uns mesos, Niubó va apostar per ampliar la prohibició del mòbil a l’aula a totes les etapes educatives, i restringir l’ús de pantalles a infantil.

Actualment, ja no es permet l’ús del mòbil a l’aula ni a infantil ni a primària però sí a secundària amb finalitats educatives. Educació vol anar més enllà i va demanar que s’avalués ampliar la prohibició també a l’ESO.

“Anticipo que les mesures aniran en línia restrictiva”, ha insistit Illa, que ha remarcat que ell és més “de llibre que de pantalla, i paper i llapis que teclat”. El president ha explicat que Niubó va traslladar les mesures que plantejaria aquest divendres durant la reunió del Consell Executiu de dimarts.