Vilaweb.cat

Camacho augura la derrota del procés d’independència aquest any

Alícia Sánchez Camacho ha augurat la derrota de procés d’independència aquest any. En la seva intervenció de comiat de la presidència del PP català, Camacho ha dit que el referèndum serà l’últim ‘desafiament’ dels partits independentistes.

Ha afegit que ‘a alguns se’ls ha vist el veritable rostre’, referint-se a la proposta de modificació del reglament del Parlament de Catalunya per a aprovar la llei de transitorietat jurídica, la tercera de les lleis de desconnexió, i ha assegurat que Junts pel Sí i la CUP volen incomplir la llei de forma manifesta.

En clau interna, Camacho ha destacat el futur president del PP, Xavier García Albiol, a tornar a fer de la formació un partit guanyador. Tot i això, ha assegurat que ‘qui ha perdut és l’independentisme, Mas, Junqueras, Puigdemont i tots els que volen separar Catalunya’.

Forcadell, a The National: ‘El govern espanyol ha decidit d’escollir la via repressiva’

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha estat entrevistada pel diari escocès The National per a parlar de la seva situació jurídica i del segon referèndum que vol organitzar la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon. ‘El govern espanyol ha decidit d’escollir la via repressiva i no només nega un diàleg sobre la situació actual a Catalunya sinó que utilitza de manera permanent els tribunals amb l’objectiu d’evitar que el Parlament debati sobre la independència’, resumeix, sobre la situació actual del procés.

Explica que el govern espanyol vol censurar el debat parlamentari, però avisa que això no passarà: ‘El debat i el discurs continuaran essent lliures al parlament.’

‘A Catalunya hi ha una immensa majoria dels ciutadans, més del 80%, que vol decidir el seu futur polític per mitjà d’un referèndum. Una majoria social que es reflecteix també en una majoria parlamentària favorable a donar veu als ciutadans, i en un govern que té el compromís de dur a terme aquest referèndum’, explica Forcadell, en relació amb la consulta que es vol fer al setembre.

Sobre la judicialització de la política, la presidenta del parlament critica el govern espanyol per ser incapaç de fer política i establir un diàleg real: ‘El govern espanyol és incapaç de fer política i fa servir els tribunals per mirar de restringir la llibertat d’expressió i lluitar contra la voluntat de la majoria de catalans que volen decidir lliurement el seu futur.’

‘Sigui quina sigui la decisió que prenguin, ells ja han guanyat’
‘Crec fermament en el dret d’autodeterminació de les nacions a tot el món’, diu al mitjà escocès. ‘Per tant, m’agradaria veure respectat aquest dret i, pel que fa a Escòcia, els escocesos són lliures de decidir el seu futur, ja que, sigui quina sigui la decisió que prenguin, ells ja han guanyat.’

Forcadell argumenta que ha de ser el poble escocès qui decideixi com l’afecta la sortida del Regne Unit de la UE. ‘Han de decidir què és el més convenient per al seu futur i què necessiten per decidir de manera lliure i democràtica.’

Eurodiputats catalans defensen el paper de Catalunya a la UE

Quatre eurodiputats catalans han participat avui en una manifestació a Roma per a reivindicar la Unió Europea en el seu seixantè aniversari. En declaracions a l’ACN, Jordi Solé (ERC), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC) i Francesc Gambús (independent, ex d’Unió) han defensat el paper de Catalunya en el procés d’integració europeu.

Solé ha assegurat que l’europeisme ha de plantar cara als populismes euroescèptics per a reivindicar els valors europeus. Ha defensat una Unió més federal que permeti afrontar els reptes interns i externs: ‘Reivindicar més Europa i una Europa políticament més forta és absolutament complementari a voler formar part del projecte de la manera més directa possible, esdevenint la República catalana’, ha afegit.

‘Avui reivindicar Europa significa voler-la canviar de dalt a baix’, ha afegit Urtasun. Ha afirmat que la UE necessita un gir de cent vuitanta graus i posar en marxa una alternativa a les polítiques actuals, i ha destacat que Catalunya ha de jugar un paper de motor de la construcció europea i que és una veu molt important a tenir en compte.

López ha advertit que amb el procés independentista Catalunya viu una etapa més introspectiva, i ha reivindicat que el Principat té eines i bagatge suficient per a poder continuar tenint pes a la UE. Ha reclamat una Europa més justa, amb una dimensió social més forta, més influent de cara a l’exterior i més eficaç a l’hora d’abordar els problemes.

‘Catalunya sempre ha encaixat en el procés de construcció europea, sempre ha volgut ser un actor en el procés de construcció europea, estar en la primera línia en la mesura de les seves possibilitats’, ha coincidit Gambús. Ha exemplificat el projecte europeu com una mostra per l’estat espanyol i per Catalunya de com es construeixen espais comuns.

El Barça batejarà el nou Miniestadi amb el nom de Johan Cruyff

El Barça ha anunciat avui que el nou Miniestadi que s’està construint al costat de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí, portarà el nom de Johan Cruyff. Ho ha anunciat el president de club blaugrana, Josep Maria Bartomeu, a l’acte d’homenatge a la figura de l’ex-futbolista holandès. ‘Creiem que és la millor manera de comprometre’ns amb la cura del futbol i del seu llegat’, ha dit. Bartomeu també ha explicat que hi haurà una estàtua en memòria de Cruyff en un lloc destacat de la Ciutat Esportiva.

El vice-president i directiu de l’àrea social, Jordi Cardoner, ha afegit que el Barça demanarà a l’Ajuntament de Barcelona que substitueixi el nom del carrer Arístides Maillol per carrer Johan Cruyff per tal que l’adreça de la seu del club porti el nom de l’ex-entrenador blaugrana. A més, es crearà un espai monogràfic al museu del club, el primer que el Barça dedica a un ex-jugador.

El fill de Jordi Cruyff ha mostrat el seu agraïment a tothom per les mostres de suport i l’afecte cap a la família. També ha agraït al Barça la paciència i el treball amb discreció per a acordar els homenatges pel seu pare. Ha dit que és un acord ‘durador’ i ha assegurat que el fet que el nou Miniestadi porti el nom de Johan Cruyff és un acte de justícia. A més, ha entregat la Pilota d’Or que va rebre Cruyff el 1974 i una samarreta al Barça perquè s’exposin al museu del club.

El PP celebra un congrés plàcid que coronarà Albiol com a president

El PP català celebra aquest cap de setmana el seu XIV congrés a l’hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat amb un clima plàcid. El coordinador general de la formació, Xavier García Albiol, serà escollit nou president en substitució d’Alícia Sánchez Camacho. El diputat del PP al parlament Santi Rodríguez serà el nou secretari general i tindrà una nova funció: detectar i vigilar possibles casos de corrupció de membres del partit. A més, els populars pretenen posar les bases d’una estratègia política per als pròxims quatre anys que rellanci el partit a Catalunya.

El PP també crearà un ‘consell de savis’ per a reunir ex-càrrecs populars perquè assessorin la nova direcció i una secretaria de política europea comandada pel director de Tresoreria del Parlament Europeu, Miguel Papí-Boucher, per donar una ‘visió diferent’ sobre el procés sobiranista a les institucions comunitàries. Els afiliats han presentat cent setanta esmenes a les ponències, entre les quals destaquen la reforma de la llei electoral municipal perquè governi la llista més votada, la garantia de la neutralitat en l’ensenyament i el trilingüisme i ‘més duresa’ contra el sobiranisme.

Albiol rebrà el suport de diversos dirigents populars, com Mariano Rajoy, Javier Arenas i De Cospedal, a més de Camacho, Alberto Fernández Díaz i Andrea Levy, entre altres càrrecs. A l’executiva d’Albiol també estaran presents l’ex-diputat al parlament Daniel Serrano i la diputada Esperanza García.

Rajoy tancarà el congrés demà amb una intervenció que traslladarà la seva voluntat de diàleg sobre els ‘problemes reals’ dels catalans i el necessari compliment de la llei. Ho farà dos dies abans de tornar a Barcelona el dimarts, quan preveu anunciar una gran inversió d’infraestructures en un gran acte amb empresaris i membres de la societat civil.

Recull de fotografies d’una nevada de primavera

Aquesta nit, la pluja i el fred han fet que nevés a cotes baixes a diversos indrets de Catalunya. Protecció Civil manté activades les alertes del pla Inuncat i del pla Neucat a causa de les incidències derivades tant per la crescuda de rius i rieres com per l’acumulació de neu a comarques del nord i de l’interior, on hi ha diverses vies afectades.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, nevarà durant les primeres hores del matí a les comarques de l’interior i la cota de neu anirà pujant. A partir del migdia no s’espera neu fora dels àmbits del Pirineu i el Prepirineu. Alguns vehicles han quedat aturats de matinada per la neu fins que han passat les màquines llevaneu i ha calgut mobilitzar les assistències i serveis d’emergència.

Ací podeu veure un recull de fotografies de les nevades d’aquesta nit.

25 de març? #holaprimavera #gironella #nevada @eltemps24 pic.twitter.com/p7GlCiTMZ9

— Maria Coma (@Fredament) March 25, 2017

Tot i la nevada, totes les carreteres del municipi de #LaLlacuna són totalment transitables. pic.twitter.com/GBZlb3bm6A

— meteollac (@meteollac) March 25, 2017

Nevada d primavera #Moià.continua nevant #arameteo @meteocat #324eltemps @eloicordomi @TomasMolinaB @SoniaPapell https://t.co/cQ19XY6AD3 pic.twitter.com/BaMWXcjQWO

— Xavier Rius Sant (@xrius1) March 25, 2017

Estem al Bruc, a 680 metres d'alçada. Hi ha 8 cm de neu ben seca i segueix nevant. I som a 25 de març. Brutal. pic.twitter.com/Wnj2KfTxPa

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) March 25, 2017

A #Ripoll torna a apretar la nevada! @vialliure @meteorac1 @meteocat @Monica_Usart @TomasMolinaB @meteoprincipat @DiarideGirona @MeteoMauri pic.twitter.com/c3slMWXuW8

— Anna Serra ||*|| (@aserracr) March 25, 2017

Nevada primaveral a #Tona ara mateix @TomasMolinaB @Cat_Meteo @MeteoMauri #324eltemps @jjanue @SoniaPapell @ARAmeteo @meteorac1 pic.twitter.com/iSTplcz952

— PauC (@0_PauCasals) March 25, 2017

Carretera C16 a l'alçada de Sallent. La neu cau amb força! Anem cap a Roses amb @elsuplement! #NevadaCatRadio pic.twitter.com/8sHohN8lzp

— Guillem Cabra (@guillemcabra) March 25, 2017

La neu cualla a les carreteres del Camp de Tarragona. A la T222 a Passanant els equips llevaneus de la Dipta treballen ara mateix a tot gas pic.twitter.com/5jYjcEpBsF

— Diputació Tarragona (@Dipta_cat) March 24, 2017

Què haurien de menjar els meus fills a l’escola?

Una alimentació adequada en la infància permet mantenir una bona salut i prevenir malalties com l’obesitat. Si ensenyes els teus fills a cuidar-se durant els àpats familiars, ho faran tota la vida. No obstant, actualment, més del 70% dels nens mengen a l’escola, fet que podem aprofitar per a que consolidin uns bons hàbits alimentaris. A continuació, us oferim unes pautes sobre què haurien de menjar els nostres fills a l’escola:

– L’escola ha de promoure una dieta variada i equilibrada, elaborada amb un 60% d’hidrats de carboni (llegums, arròs, pasta), un 30% de grasses i un 10% de proteïnes (carn, peix i ous).

– Els àpats escolars han d’evitar contenir dolços i arrebossats, així com plats elaborats amb mantega o nata.

Si voleu continuar llegint l’article, feu clic aquí.

Les portades: ‘La fiscalia investiga els preparatius del referèndum’ i ‘Sergio Blasco evita la presó i paga la fiança’

Ara:

Castellón Al Día:

Diari Ebre:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

La neu arriba a cotes baixes i emblanquina l’interior i el nord del Principat

Protecció Civil ha activat la fase d’alerta del Pla especial d’emergències per nevades a Catalunya, el Neucat, per la neu que ha caigut a l’interior i el nord del Principat durant la matinada. Prèviament, s’havia activat l’alerta del pla Inuncat per la pluja. Fins a les vuit del matí, el telèfon 112 ha rebut un miler de trucades relaciones amb les fortes pluges i les nevades. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la neu ha arribat fins a cotes baixes de 300 metres.

Aquests són els gruixos que s’han registrat de bon matí arreu del Principat:

Diverses carreteres estan afectades per la neu. Una trentena de vehicles han quedat atrapats durant hores a la C-14 a l’altura de Belltall, entre Tàrrega i Montblanc. La via ha estat tallada durant hores. En un altre punt viari, a l’AP-2, a l’Alt Camp un accident ha complicat la circulació durant hores.

Ací podeu consultar l’estat de la xarxa viària. En aquest moment, es necessiten cadenes en una vintena de carreteres.

Segons el servei meteorològic, continuarà nevant tot el dia. Hi haurà precipitacions en alguns punts del Principat i la cota de neu voltarà els 500 metres, però amb possibilitat que sigui menor en moments de xàfecs puntuals. La cota de neu pujarà i tendirà a situar-se, cap al migdia, als 1.000 metres en general.

Vegeu algunes de les fotografies que s’han penjat a les xarxes arran de les nevades en diversos punts del Principat:

Sorpresa! Avui ens hem llevat amb neu! #santfeliusasserra2017 #neu pic.twitter.com/laphiuMeuT

— Eli Torné (@elitorne) March 25, 2017

Bon dia. Bona nevada la que ha caigut a la Mussara un pam de neu tranquil·lament #Eltemps #nevada pic.twitter.com/hiTde5X7BL

— Alejandro Y. (@ayeste8) March 25, 2017

Ens llevem amb #neu a #Cardona… un bon dia de primavera! … i encara nevant ☃️ suposo que hauríem d'estar preparats @meteocat @ARAmeteo pic.twitter.com/lr1T9prbTe

— Eduard Melero (@bosquerol) March 25, 2017

Nevada d primavera #Moià.continua nevant #arameteo @meteocat #324eltemps @eloicordomi @TomasMolinaB @SoniaPapell https://t.co/cQ19XY6AD3 pic.twitter.com/BaMWXcjQWO

— Xavier Rius Sant (@xrius1) March 25, 2017

La muntanya de Montserrat comença a aparèixer entre els núvols, ben nevada… pic.twitter.com/MrdEvry6tO

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) March 25, 2017

El Premi ANTONI CARNÉ a un mitjà de comunicació pel FES TA FESTA

Com vam anunciar ja des del passat dimecres, el dimarts dia 21 de març, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, es van atorgar i entregar els Premis Antoni Carné, impulsats per l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català i amb tres categories o modalitats diferents.

  • Premi ENS de l’Associacionisme Cultural Català a la persona, que recaigué en la glosadora de Ses Illes Antònia Serra Soler, “Mussola”.
  • Premi BBVA CX de l’Associacionisme Cultural Català a l’entitat, que fou concedit a la coordinadora d’entitats del Poble Sec, de Barcelona.
  • I el premi de les Entitats Mutualistes i Cooperatives al Mitjà de Comunicació, que en aquesta primera edició dels guardons ha estat pel nostre FES TA FESTA.

Llegir més

Poost Vsyegda / Sempre hi haurà Rahmon Roma

Al llarg de tots aquests anys ha anat diversificant els seus espectacles i actualment fa animació infantil, muntatges teatrals com per exemple “Akwaba”, “Per Nadal 2.0” o “Música i teatre”. També fa espectacles de petit format per a biblioteques, classes i espais petits com per exemple “Anades i vingudes de l’Amades,” “capseta de contes” o “la Mar a Terra”. I també el trobareu fent espectacles especials com “l’ocell de la felicitat” o “els Seegers”.

No hi ha dubte que qualsevol dels seus espectacles és polit, seriós, lúdic, de gran qualitat pedagògica, atractiu, dinàmic, tendre i divertit.

Llegir més

Lluís Solà i Miquel Desclot, guanyadors dels XXXIV Premis Cavall Verd

Els escriptors Lluís Sola i Miquel Desclot rebran avui a Manacor els guardons dels trenta-quatrens Premis Cavall Verd que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Solà rebrà el Premi Josep Maria Llompart pel poemari Poesia Completa, considerat pel jurat com el millor llibre de poesia en català el 2016, i Desclot ha obtingut el guardó Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l’any per Cançoner de Petrarca, poeta i humanista italià del segle XIV.

A més de l’entrega dels premis, l’AELC ha previst un homenatge a l’escriptor, cantautor i activista cultural Guillem d’Efak. Autor de poemaris com El poeta i la marEl poeta i la minaPoeta en Bicicleta o Capellet de vidre, rebé el premi Carles Riba el 1966 per Madona i l’arbre. La seva última obra, Manual inacabat, es va publicar el 2010. També va ser traductor, narrador i dramaturg. En la seva vessant de cantant, va ser membre del moviment de la Nova Cançó.

S’ha programat una jornada que començarà al matí amb diversos actes d’homenatge a d’Efak, com la lectura de fragments i poemes de les seves obres, l’emissió de cançons de l’autor i una taula rodona sobre la seva figura. Els Premis Cavall Verd s’entregaran al vespre i clouran la jornada.

El jurat ha destacat el bon nivell de les obres en català editades durant el 2016. Sobre les obres premiades, la vice-presidenta de l’AELC Fanny Tur ha dit: ‘Són autèntiques fites culturals que només es donen una vegada cada molts anys’. Segons el jurat, aquest fet dóna prestigi als premis Cavall Verd. Els premis Cavall Verd estan organitzats per la junta directiva de l’AELC a les Illes Balears i reben el suport del departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.

El Verger inaugura les Trobades 2017 d’Escola Valenciana

Escola Valenciana inicia avui les Trobades 2017 a El Verger (la Marina Alta). Aquest acte que recorrerà de dalt a baix el país fins al 3 de juny, es repetirà en els pròxims caps de setmana en diverses localitats. Les Trobades se celebren des del 1986 i són festes en reconeixement de la llengua on pares, alumnes i professors es troben per a realitzar diferents activitats. En aquest enllaç podeu consultar les que es fan avui a El Verger.

El calendari de les trobades, amb les poblacions i comarques corresponents, és el següent:

25 de març: el Verger (la Marina Alta)
1 d’abril: Novelda (les Valls del Vinalopó)
2 d’abril: Albalat dels Sorells (l’Horta Nord)
2 d’abril: Crevillent (el Baix Vinalopó i el Baix Segura)
2 d’abril: Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), infantil i primària
7 d’abril: Alacant (l’Alacantí), secundària i batxillerat
8 d’abril: Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida)
9 d’abril: València
30 d’abril: Guadassuar (la Ribera)
6 de maig: Vallada (la Costera)
6 de maig: Vinaròs  (el Maestrat)
7 de maig: Borriol (la Plana Alta)
12 de maig: Altura (l’Alt Palància)
13 de maig: Llíria (el Camp de Túria)
20 de maig: Manises (l’Horta Sud)
27 de maig: el Real de Gandia (la Safor-Valldigna)
27 de maig: Altea (la Marina Baixa)
3 de juny: Quart de les Valls (el Camp de Morvedre)
3 de juny: l’Orxa (l’Alcoià i el Comtat)

Jo Nesbø: ‘La pregunta és, si no tens llibertat, quin camí estàs disposat a seguir per arribar a tenir-la?’

‘Harry Hole és com Luis Suárez, és bo però fa trampes i no el pots felicitar’. Jo Nesbø (Oslo, 1960), el creador d’aquest policia noruec que ha venut més de trenta milions d’exemplars a tot el món amb la sèrie, no sap que hi ha coses amb les quals no es pot jugar: la remuntada del Barça contra el París Saint Germain n’és una. Diu que es va alegrar que el Barça passés l’eliminatòria, però que Luis Suarez va simular la caiguda que va provocar el xiulet de la pena màxima i el 5 a 1 al marcador. Alguns periodistes li donen la raó. Diuen les estadístiques que hi ha un milió de madridistes a Catalunya. Per pura lògica algun n’hi havia d’haver, a la sala de premsa.

Harry Hole i el vampirisme clínic

Nesbø presenta als mitjans el seu nou llibre: La set (Proa). Ho fa a la sala Mirador del CCCB, seu del festival Kosmópolis, en el qual participa avui. I tot i que és una de les principals estrelles convidades, les al·lotes d’informació no tenen ni idea d’on es fa la seva roda de premsa i envien els periodistes en direcció contrària. Allò que ningú no explica a l’escriptor noruec és que ben a prop d’allà vivia l’Enriqueta Martí, la vampiressa del carrer Ponent, protagonista de La Mala Dona, de Marc Pastor. Precisament, Pastor serà la seva parella de ball en l’acte d’avui a migdia.

I per què hauria d’interessar-li la dada sobre la nostra peculiar assassina en sèrie? Doncs, perquè a La Set en Harry Hole s’haurà d’enfrontar a un assassí en sèrie que té vampirisme clínic, és a dir, una necessitat sexual o física de beure sang o d’animals, pròpia, de la parella o d’altres persones. ‘Era en una cel·la de psiquiatria buscant idees quan em vaig trobar amb aquesta síndrome i vaig començar a familiaritzar-me amb el concepte i vaig veure que hi havia assassins reals que la patien, com per exemple, l’anomenat vampir de Düsseldorf’, explica Nesbø.

Segurament, molts de vosaltres ja el coneixeu, però per als qui encara no l’han llegit convé recordar que en Harry Hole és un despietat caçador d’assassins de la policia noruega que protagonitza, fins al moment, un total d’onze novel·les. Va fer la primera aparició el 1997 (tot i que en català no es va poder llegir fins al 2008, quan Proa va publicar El pit-roig, tercer títol de la sèrie) i s’ha convertit en un dels personatges serials més estimats pels seguidors de la novel·la negra nòrdica. Tant és així que el 2015 es varen traduir els dos primers títols protagonitzats per ell i el novè, amb la qual cosa els lectors es varen poder posar definitivament al dia.

El seu creador, Jo Nesbø, combina l’escriptura d’aquesta sèrie amb la literatura infantil i una banda de rock. De fet, ahir es va passejar per Barcelona en samarreta de màniga curta, lluint uns bons braons –al braç esquerre, les crostes d’una ferida una mica per sota del colze– i l’aire d’aquestes estrelles musicals que es tornen a aplegar per fer una gira i que només beuen aigua o begudes isotòniques.

‘Les noves tecnologies ens fan més febles’

En aquest lliurament, ens trobem un Harry Hole feliçment casat amb la Rachel però que haurà de prendre la decisió de tornar al servei actiu per atrapar l’únic assassí que fins ara se li ha escapat. Aquest assassí vampíric queda amb les víctimes per mitjà de l’aplicació social Tinder, i entre les seves armes mortíferes hi ha una dentadura metàl·lica temible creada per a l’ocasió. ‘Les noves tecnologies tenen molta influència i ens fan més febles, però ens hi hem d’adaptar. Tinder, a Noruega, es veu a tot arreu i hi ha gent que realment espera trobar algú amb aquestes xarxes. Jo em volia fer un perfil per veure com anava, però al final vaig convèncer una amiga que s’acabava de separar perquè ho fes ella. Va aconseguir unes quantes cites i m’ho explicava. La sort és que la cosa va sortir bé i ara ella té un company gràcies a l’aplicació. Pel que fa a la dentadura de ferro, vaig treballar la història, però al final ens hem de preguntar què és realitat i què és ficció. Jo sé que aquestes armes s’empraven a Turquia i al Japó, però sobretot per espantar. La meva feina és explicar contes de fades per a adults i arriba un moment que no saps què t’imagines o què és real. Però sí, pintar-se les dents de negre és una tradició del Japó i del sud-est asiàtic.’

L’escriptor no defuig debats complicats, com quan se l’interroga sobre determinats aspectes de la novel·la negra. Assegura que, a la novel·la negra tradicional, la resolució del crim volia evitar el caos, però que avui en dia i en qualsevol gènere literari el que es fa és ‘descriure una imatge o situació on les coses tenen sentit, perquè el món ja de per si és caòtic’. ‘Els assassins dels meus llibres sempre busquen un segon assassinat perquè el primer no ha estat perfecte, i en el cas de Harry passa quelcom similar, quan troba un assassí sempre vol un altre cas, és imperfecte.’ Una cosa semblant passa en el seu procés d’escriptura. No mentre escriu, sinó quan acaba. ‘Tens el llibre a les mans i no se suposa que hauries de sentir que és genial? Doncs, realment penses: i a això he dedicat dos anys de la meva vida? Llavors t’hi tornes a posar, tens una sinopsi, escrius les primeres pàgines i arriba el primer capítol i saps exactament què vols. Llavors ve la nostra tasca, que és no arruïnar la història perfecta mentre l’escrius’.

La sèrie Okkupert i els orígens familiars

Nesbø només es posa seriós una vegada. És quan li pregunten per Okkupert, la sèrie que va assessorar i de la qual parlarà avui. I ho fa perquè explica els seus orígens familiars. ‘Durant la guerra, el meu pare es va aliar amb els alemanys perquè pensava que Stalin era més perillós que Hitler. La mare era més jove, però venia d’una família que va estar la resistència. La meva família va estar marcada per la guerra, com molts noruecs, i les eleccions que fa la gent en aquests contextos són molt complexes. La guerra és molt present en la societat noruega, i vaig voler traslladar això a la sèrie. L’ocupació prové de Rússia perquè és la nació més poderosa amb la qual tenim frontera. I és cert que és una ocupació suau, en què es poden mantenir els privilegis i viatjar, però no pas la independència, i la pregunta és: si no tens llibertat, quin camí estàs disposat a seguir per arribar a tenir-la? Jo vaig escriure una idea bàsica, i ara la sèrie s’ha orientat cap a la política, i s’ha fet molt bé.’

I al final, més confessions: ‘Tots els meus llibres parlen de l’amor perquè no pots escriure sobre l’odi si no hi ha amor. Jo sóc un escriptor que escric entreteniment, parlo de la condició humana i, per tant, de l’amor.’ ‘Escriure una novel·la de Harry Hole s’assembla a ser un director d’orquestra, exigeix molta concentració i delicadesa; i escriure per a nens s’assembla més a un trio de jazz, en què et deixes portar. Totes dues coses són molt exigents però diferents. Tot i això, dono la millor part de mi quan escric per a nens, que són molt més impacients.’ Deu ser una qüestió de set.

L’estat fa anys que promet inversions que no arriben

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, inaugurarà dimarts una jornada sobre infrastructures amb la intenció de fer-la servir com a aparador per a anunciar una sèrie d’inversions a Catalunya i el País Valencià, principalment relacionades amb el corredor mediterrani. L’anunci d’inversions ha estat utilitzat sistemàticament per a acontentar la població, encara que finalment no es materialitzen i, fins i tot, aquelles que són pressupostades, en moltes ocasions no s’arriben a executar.

Una inversió crònica per sota del PIB
La Cambra de Comerç de Barcelona va denunciar que el 2015 l’estat havia pressupostat una inversió a Catalunya de 1.040,5 milions d’euros però que només se n’havia executat un 71%. El fet de no executar una obra pressupostada no és pas excepcional, ans al contrari, ha estat una constant en els pressupostos d’aquests últims vint anys. Cal assenyalar que el percentatge és inferior al del conjunt de l’estat, on es va executar el 89%. Fins i tot, en algunes comunitats es van gastar més diners que els pressupostats en un començament, com ara Madrid, on es va executar el 115%.

El 2015 la inversió a Catalunya representava només el 8,2% de la inversió estatal regionalitzada, molt inferior en comparació al PIB (19,03%) o la població (16,07%). En infrastructures, la situació encara és més greu, ja que només es va executar el 59% de la inversió que s’havia promès. La inversió en infrastructures no ha arribat mai a nivell del PIB català, ni tan sols quan hi ha hagut grans inversions com la del TGV (2003-2013). El percentatge d’execució a les Illes Balears i el País Valencià també se situa per sota del que representen en PIB.

En els darrers anys, però, s’ha arribat a nivells injustificables. La Cambra de Comerç de Barcelona considera que la inversió pública ha de créixer en línia amb el PIB, si no es vol obstaculitzar l’economia. Aquesta premissa no únicament no s’ha complert sinó que és especialment greu en el cas català, que és líder a l’estat en exportacions (25,8%) i que canalitza gran part de les mercaderies i passatgers.

Les promeses falses en infrastructures
Un dels incompliments més sistemàtics en la infrastructura catalana ha estat el del servei de tren de rodalia i regionals. De les inversions pressupostades per al 2015 per Renfe (que gestiona els trens), només s’ha executat el 5%, és a dir, 5,9 milions d’euros de 115. I Adif (que gestiona les vies) només n’ha executat el 27% previst. Els percentatges contrasten amb els d’altres comunitats, com Galícia (153%), Castella la Manxa (257%) o La Rioja (1.433%), on el pressupost s’ha executat per sobre del previst.

El pla de Rodalies de Catalunya (2008-2015), que havia de comportar una inversió de 4.000 milions d’euros, només s’ha executat en un 10%. Tampoc no s’ha complert l’acord d’urgència del 2013 entre el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor, que preveia un pla d’inversió de 306 milions abans de final del juliol del 2016 i del qual només s’ha executat el 4,2%. Per la seva banda, Adif assegura que, jurídicament, no ha de complir els acords.

En aquestes condicions, no és d’estranyar que entre el 2012 i el 2016 s’hagin registrat 1.597 incidències pel mal estat de les infrastructures a la xarxa ferroviària catalana, unes incidències que han afectat 5,6 milions de passatgers. Cal esmentar, també, que ja puntualitat dels trens regionals és del 51,8% quan, per contracte, hauria de ser del 90%,i que l’última gran obra a la rodalia de Barcelona va ser el 1975, quan es va enllaçar el tren amb la T-2 de l’aeroport del Prat.

També ha disminuït el nombre d’usuaris de la rodalia de València, que ha passat de 23,9 milions el 2008 a 17,1 el 2014. A més, l’encariment del preu no s’ha vist compensat amb cap millora del servei, que continua acumulant incidències.

El corredor mediterrani, un incompliment d’estat
El 2011, la Comissió Europea va incloure el corredor mediterrani en la xarxa bàsica transeuropea de transports, de manera que la considerava una obra prioritària, la qual havia de connectar la costa mediterrània de la península amb el centre i el nord d’Europa i tindria de finançament europeu. La reclamació de les institucions del país, però, provenia de molt abans, i ja el 2004 s’havia creat Ferrmed, associació europea per a potenciar el gran eix ferroviari.

El corredor mediterrani és un infrastructura altament rendible, però posposada sistemàticament. Els territoris del corredor representen la meitat del PIB de l’estat espanyol i més de la meitat del trànsit marítim i de les mercaderies transportades. Però, malgrat aquests factors i la implicació de la Unió Europea, l’obra no ha estat pas prioritària. En el període 2009-2016 només el 22,1% de la inversió pressupostada en alta velocitat s’ha destinat al corredor mediterrani; en canvi, el nord de l’estat espanyol ha rebut el 44,6% de les inversions.

Els incompliments són reiterats. Encara no hi ha cap línia ferroviària entre Múrcia i Almeria; el 2013 es va prometre per al 2015 l’estret internacional a València i encara no s’ha fet res; i entre Tarragona i Castelló, després de tres anys, les obres encara no han començat. Entre Vandellòs i Tarragona, el doble de via que fa dècades que es demana va amb un any de retard i entrarà en servei sense ample internacional, és a dir, que no permet la connexió directa amb Europa. I en el tram que uneix Tarragona i Castellbisbal, fa anys que està licitat i adjudicat però d’un any per l’altre va sortir del pressupost general sense haver-se executat.

L’escàndol va saltar quan el govern valencià va denunciar que prop de 1.000 milions d’euros del fons reservat del corredor mediterrani havien servit per a pagar obres del corredor central, com ara el túnel d’Atocha-Chamartín o la connexió de l’aeroport de Barajas amb el TGV. A més, els presidents d’Aragó i Andalusia van signar un protocol exigint de posar en marxa el corredor central.

Els impediments semblen tenir un clar biaix polític, per a evitar que Catalunya es converteixi en la porta ferroviària de la península amb Europa. Arran dels constants incompliments, l’empresariat dels Països Catalans s’ha coordinat com feia molt de temps que no succeïa.

Les grans obres aturades: els accessos al port de Barcelona i l’estació de la Sagrera
Actualment, hi ha grans obres per a l’economia catalana aturades, encara que haurien d’haver finalitzat ja fa anys.

Un d’aquests casos són els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. El creixement de mercaderies i passatgers va portar la Generalitat i l’Autoritat Portuària de Barcelona a presentar el 2004 un projecte d’accessos viaris i ferroviaris al port. El 2006, el govern espanyol va aprovar un pla que havia d’acabar al cap de tres anys. Paral·lelament, es va adjudicar la gestió d’una nova terminal al grup xinès Hutchison Port Holdins, que tenia com a exigència que la connexió ferroviària s’hagués enllestit el 2012, moment en què la terminal entraria en funcionament.

El 2011, les obres no s’havien licitat, paralitzades per la crisi. La situació va ser criticada per l’empresariat català i la Generalitat, que retreien que no fos una prioritat de l’estat. Després de diversos acords incomplerts, el 2016 es va arribar a un nou compromís per a tenir accessos ferroviaris el 2018, però tot i que havia de començar immediatament, les obres encara no han estat licitades.

Actualment, hi ha uns accessos provisionals, que permeten la circulació, però són insuficients i al caire del col·lapse. Mentre el govern espanyol assegura que el procés començarà a la primavera, el govern català no es refia del calendari i considera que es tornarà a incomplir.

Un altre projecte que va amb anys de retard és el de l’estació de la Sagrera, que havia de ser l’edifici més gran de la ciutat i per on havien de circular trens de gran velocitat, de llarga i mitjana distància, de rodalia, metro i autobusos. El 2010 es va col·locar la primera pedra d’unes obres que, segons el ministre, acabarien dos anys més tard.

Amb la crisi, les obres es van endarrerir fins al 2016 i el projecte es va reduir per abaratir costos. A més, han sorgit diversos imprevistos que han deixat les obres a mig fer: s’hi van trobar restes arqueològiques i, a més, es van detectar irregularitats, que van acabar amb la detenció de tretze responsables d’Adif i de l’empresa adjudicatària.

El 2015, els degans dels col·legis d’arquitectes, economistes i enginyers van criticar el Ministeri espanyol per prendre decisions i aprovar partides pressupostàries sense tenir en compte la Generalitat i l’ajuntament, que també es van mostrar crítics per la manca d’informació i perquè l’estat actuava ‘de manera unilateral’. El setembre del 2015, la ministra de Foment es va comprometre a reactivar les obres, però aquestes estan aturades des del 2014 i sembla poc probable que s’hagin enllestit el 2020.

Les carreteres, un greuge històric
Els incompliments també els trobem en les carreteres. El 2006, la ministra de Foment i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques van signar un protocol fins al 2016 en què el govern espanyol es comprometia a invertir 2.500 milions d’euros en carreteres. A final del 2012, només s’hi havia invertit un 9,7% dels diners promesos.

Algunes obres són projectes dels anys vuitanta, com el desdoblament de la N-II a les comarques gironines, que ha tingut un trànsit de vehicles molt superior al justificat, molt sovint d’alt tonatge, i que ha comportat desenes de morts en les darreres dècades. Les obres entre Sils i Maçanet (14,7 quilòmetres), per exemple, van començar el 2007 i, després de molts anys paralitzades, avui encara s’estan executant.

Un altre cas flagrant és la N-340 a les Terres de l’Ebre, on el desdoblament que ha de portar a la creació de l’autovia A-7 va amb quinze anys de retard. Tot i el front comú de societat i polítics i les importants mobilitzacions, els incompliments són constants, en una carretera que té una alta sinistralitat.

Aquests no són casos excepcionals. Les obres de l’autovia A-27 entre Tarragona i Lleida es van licitar i adjudicar entre el 2006 i el 2008, i haurien d’haver acabat el 2012, però encara n’hi ha moltes d’aturades. La A-14, un projecte de prop de 100 km que ha de connectar per autovia Lleida, el Pirineu, Catalunya Nord i l’estat francès, només té una desena de quilòmetres en funcionament. Sembla que aquests mesos vinents s’inaugurarà el tram Lleida-Rosselló, adjudicat el 2009 i aturat durant molts anys.

Tampoc no es pot oblidar un greuge històric com són les autopistes. Catalunya i el País Valencià tenen una proporció d’autopistes de peatge molt superior respecte de l’estat espanyol. Acumulen el 33% del total de les autopistes estatals de peatge, mentre que hi trobem poc més de l’11% de les autovies i autopistes lliures. Concretament, a Catalunya, el cas més extrem, hi ha menys del 5% del total d’autovies de franc de l’estat, malgrat el seu pes econòmic i de població.

Per tant, sembla clar que, davant un incompliment sistemàtic de la inversió pressupostada, qualsevol promesa o inversió no és garantia de res i dependrà de la voluntat del govern espanyol. De moment, l’experiència diu que la inversió estatal a Catalunya s’incompleix sistemàticament.

Unió desapareix en la misèria a què Duran la va portar

Ahir va desaparèixer Unió Democràtica de Catalunya, l’històric partit fundat el 1931 com a catalanista i democràtic, d’inspiració cristiana. El partit ja només retenia el nom, perquè la gent se li n’havia anat, majoritàriament a Demòcrates, els militants, i a Junts pel Sí,  la majoria dels votants. Els últims resultats electorals havien demostrat la poca cosa que era i només era qüestió de temps que desaparegués, enfonsat en la misèria a què la va portar Duran i Lleida.

La raó oficial de la desaparició són els deutes. La raó real és la traïció als ideals que la van conformar i que la van fer sobreviure en els moments més difícils. La Unió de Carrasco i Formiguera, assassinat pel franquisme a Burgos, o la Unió del senyor Coll i Alentorn, resistent al franquisme i constructor de l’autonomia, va ser morta a consciència, assassinada, per Duran i Lleida. Els seus interessos personals, no sempre clars, i les seues obsessions polítiques, sempre clares, han aconseguit destruir un partit amb vuitanta-sis anys d’història i han escombrat una sigla que no mereixia de cap manera aquesta mort tan trista.

Una mort que, amb tot, també comporta una alegria: la d’assaborir la derrota de Duran. Duran i Lleida ha fet tot el que ha pogut per impedir la situació que viu avui Catalunya. Ha fet mal, tant com ha sabut, amb la voluntat que aquest continués essent un poble sotmès. I la història li ha passat de manera implacable pel damunt, sense cap pietat ni clemència. L’ha apartat i l’ha convertit en un no res, a ell que es vantava de ser tant. Fa uns anys tothom es preguntava, alarmat, què faria Duran, imaginant-se que tenia prou poder per fer trontollar el procés d’independència. Però al final és el procés que l’ha engolit, demostrant-nos a tots, una volta més, la força colossal d’aquesta revolució democràtica que tenim la sort de viure.

Calendaris culturals pertorbats

Antoni Padrós, pintor i cineasta, ha fet vuitanta anys aquest mes de gener. Té una obra plàstica i cinematogràfica singulars, molt, però és gairebé un desconegut per al gran públic i fins entre massa espectadors cultivats interessats, per dir-ho a l’anglesa (‘cultivated reader interested’), tret de la seva Terrassa natal, on és una figura cultural de referència. La seva obra plàstica, iniciada dins del corrent de l’art pop dels anys seixanta i setanta, no és en els fons museístics catalans sinó en els del Reina Sofía de la capital de l’estat. La seva filmografia, d’un cine radical que creix en ressonància de les seves imatges amb el temps, sí que ha estat restaurada i editada finalment, per sort (Antoni Padrós. El cinema i els seus marges. Barcelona: Cameo, 2012). Ara té, a la Filmoteca, al Raval, una exposició imperdible, que el presenta com el que és, un ‘pertorbador de consciències’, fins al 28 de maig.

Si no fos per les notes de premsa de la Filmo que m’arriben per email, ni ho hauria sabut. I això que Padrós és molt Padrós. Ací trobareu el tronc i les arrels que el van formar, nen malalt fill de treballadors del tèxtil egarenc. És un dels cineastes de la daurada època dels cine-clubs que quan vaig arribar a Barcelona fa un munt d’anys eren una de les sals de la vida: Pim, pam, pum revolució, prohibida en els històrics Encuentros de Pamplona de 1972, Lock-out o la prova de foc de Shirley Temple Story, de gairebé quatre hores, amb la fenomenal Rosa Morata, l’actriu de tants dels seus films. Padrós ha presentat aquesta setmana a la Filmo la projecció d’aquesta cinta que li va donar reconeixement internacional a Berlín i a França.

Fa uns anys, a la tele de Barcelona, que ara es diu betevé, l’enyorat Joaquim Romaguera i el llavors director de la cadena, Manuel Huerga, van programar els dissabtes a la nit l’emissió de les pel·lis oblidades i menystingudes dels cineastes amateurs: el cine d’Antoni Padrós va brillar-hi, magnètic, i va trobar molts més espectadors que mai. Els temps semblaven arribats finalment aquí per als artistes de la imatge que, vistos ara, són premonitoris de tantes imatges d’avui, com s’ha vist arreu del planeta cinematogràfic. Els cineastes amateurs, fa cent anys, a Catalunya, fins a la guerra, es van donar el nom de cineistes, denominació estupenda i pròpia que durant el franquisme els nous directors no van fer servir més en pro d’una denominació europea: amateur.

Celebro molt l’expo Padrós de la Filmo. Li agraeixo, a més, que m’hagi fet pensar en els calendaris culturals d’aquestes setmanes. Si ell és un pertorbador de consciències, i tant, val a dir que l’agenda cultural està ben pertorbada i de manera sistèmica. És obvi per als lectors de tota mena que la indústria del llibre viu aquestes setmanes la campanya de Sant Jordi. Els periodistes culturals no donen l’abast de les novetats i el seu calibre. És el moment de l’any que els mitjans dediquen més espai i atenció al llibre. Però, alhora, els informadors han de cobrir esdeveniments mediàtics paral·lels que entrelliguen la indústria del llibre i les institucions públiques, cosa que fa que els programes d’actes no puguin ser declinats per la premsa: Kosmopolis, festivals de literatura ça i lla, jornades diguem-ne de debat muntades per la conselleria del ram…

Són dues menes de pertorbació antagòniques. Antoni Padrós la transmet des dels marges del cine per a proposar una experiència visual que et permeti depassar els teus hàbits ensinistrats per la indústria hollywoodiana. Mig segle després dels seus films primers, l’agenda cultural de la indústria & les institucions vesteix de contemporaneïtat un devessall de paraules publicitàries que amaguen els llibres, les pel·lis, les expos, el que sigui, en una programada rutina de consum — no dels llibres o de les pel·lis (ni això) — sinó de consum de titulars i entrevistes que et permetin creure que estàs al dia sense necessitat ni de llegir ni d’anar al cine ni de fer cap altra cosa més, no fos que et pertorbessin la consciència, la teva, la de cadascú. Rituals de masses. Tocar carn d’escriptor substitueix llegir, parlar dalt d’una tarima substitueix escriure. Ah, sort que m’he criat amb cineastes amateurs com Padrós. Ànims, col·legues.

Puigdemont promet persistir davant les amenaces de l’estat espanyol com van fer les Bases de Manresa

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha promès aquest divendres en el marc de la commemoració dels 125 anys de la redacció de les Bases de Manresa que el Govern no deixarà de persistir davant les amenaces de l’estat espanyol. ‘Si fa 125 anys no van deixar d’insistir ni amb l’eco de les amenaces que van arribar des del Congrés de Diputats ni tampoc amb les incerteses que tenien, avui tampoc ho farem’, ha exclamat el cap de l’executiu. En aquest sentit, Puigdemont ha dit que avui ens sentim hereus de l’assemblea on tot va començar i tenim el deure de continuar aquell fil que es va començar a trenar a Manresa.

L’acte de commemoració de les Bases de Manresa ha comptat també amb la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i s’ha celebrat al Saló de Sessions del consistori, el mateix lloc on fa 125 anys les elits intel·lectuals i econòmiques de Catalunya es van reunir per estructurar com havia de ser la futura constitució catalana.

 

Trump ha de retirar la llei de reforma sanitària per la manca de suports

Dur contratemps per a Trump. Els republicans de la Cambra de Representants han retirat la llei sobre la reforma sanitària que s’havia de votar avui per la manca de suports. ‘L’hem retirada’, ha dit Trump pocs minuts abans de l’hora de votació. La llei aspirava a derogar l”Obamacare’ i havia estat una de les qüestions centrals de la campanya del republicà.

El president de la cambra, Paul Ryan, ha notificat a Trump que la llei no tenia els suports suficients entre els diputats per a tirar endavant després que diversos congressistes republicans se n’hagin desmarcat. És una dura derrota per al president dels Estats Units, que no ha estat capaç d’aconseguir suports al congrés nord-americà, ni tan sols entre els membres del seu partit.

Junqueras assegura que treballaran per a complir amb els compromisos malgrat el recurs de l’estat al pressupost

El vice-president del Generalitat, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest divendres que el Govern seguirà treballant per complir els compromisos, malgrat el recurs que ha anunciat l’estat espanyol al pressupost. Junqueras diu que ‘estan acostumats’ a que l’executiu espanyol presenti recursos a lleis catalanes al Tribunal Constitucional (TC). ‘No és cap novetat, en presenten de tota mena’, diu.

El vice-president també ha lamentat que la fiscalia espanyola hagi obert una investigació en relació als suposats preparatius del referèndum. Junqueras recorda que el registre on es poden inscriure els ciutadans ja existeix i és legal. ‘Que s’investigui aquest cartell és una demostració més del paper que juguen les institucions de l’estat’, ha conclòs.

 

Pàgines