Vilaweb.cat

Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Aquesta és la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura té com a cap de llista Salvador Illa. El segueixen Alícia Romero, fins ara portaveu del grup parlamentari, i Ramon Espadaler, d’Units per Avançar. Encapçalen les altres llistes Sílvia Paneque per Girona, Óscar Ordeig per Lleida i Rosa Maria Ibarra per Tarragona. Aquestes són les llistes completes de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

I si el moment del PSC no és tan dolç com sembla? – Anàlisi d’Ot Bou

Llista del PSC a Barcelona

1. Salvador Illa Roca
2. Alícia Romero Llano
3. Ramon Espadaler Parcerisas (Independent)
4. Esther Niubó Cidoncha
5. Ferran Pedret Santos
6. Rocío Garcia Pérez
7. Pol Gibert Horcas
8. Sara Jaurrieta Guarner
9. David Pérez Ibáñez
10. Eva Candela López
11. Raúl Moreno Montaña
12. Beatriz Silva Gallardo
13. Jordi Riba Colom
14. Eva Menor Cantador
15. Cristòfol Gimeno Iglesias
16. Imma Ferret Raventos
17. Guillem Sánchez Prat
18. Elena Díaz Torrevejano
19. Antoni Poyato Rodríguez
20. Sabrin Araibi Marachi
21. Ernesto Carrión Sablich
22. Concepcion (Conchi) Jiménez Cruz
23. David González Chanca
24. Andrea Zapata Alfonso
25. José Ignacio Aparicio Ciria
26. Susana Martínez Heredia
27. Mario García Gómez
28. Natàlia Fabián Corbacho
29. Guillem Mateo Sellas (Independent)
30. Gisela Navarro Fuster
31. Christian Carneado Hernández
32. Encarna Fernández Martínez
33. Alberto Lacasta Huelin
34. Sonia Beltran Dey
35. Fernando Vicente Benetti
36. Patricia Gómez Viñas
37. Joan Ramon Bernabé
38. Maria Rubia Jiménez
39. Moisés Rodríguez Cantón
40. Lourdes Borrell Moreno
41. Salvador (Salva) López Morales
42. Mónica Maya González
43. Eloi Serrano Robles
44. Eva Maria Escribano Cuesta
45. Miquel Ylla Boré
46. Montserrat Badia Moreno
47. Francesc Xavier Güell Cardona (Independent)
48. Maria Dolores Hermoso Castaño
49. Rafael Manzanera Lopez
50. Isabel Sierra Navarro
51. Eduard Rivas Mateo
52. Renata Bedós Stout
53. Jesús Arasanz Castilla
54. Clara Verdaguer Ribas
55. Fco. Javier Aguirre Rodriguez Portugues
56. Yolanda Rivera Dueñas
57. Juan Pablo Beas Fernández
58. Helena Isabal Roca (Independent)
59. Manuel Coronado Lozano
60. Vanesa Jiménez Cano
61. Albert Cobero Aymerich
62. Isis Abad Ruiz
63. Abel García Marín
64. Patricia Del Pozo González
65. Joan Pere (Peter) Ramia Almirall
66. Maria Carmen Berenguer Jiménez
67. Manuel Becerra Hormigo
68. Anna Caballero Torres
69. Jose Antonio (Monti) Monteagudo Urgel
70. Marta Herrero Rocandio
71. Imanol Martin Garcia
72. Roser Roma Corominas
73. Jaume Guardans Cambó (Independent)
74. Isabel Loscos Viñals
75. Victor Flores Echavarri
76. Claudia Cano Hernández
77. Arturo Carrillo Pérez
78. Fernanda Paola Bajaña Valencia
79. Miquel Medialdea Guijo
80. Mariana Romero Salguero
81. Buenaventura (Ventura) Torres Puertas
82. Maria Del Carme González Anjauma
83. Carlos Losada Marrodan (Independent)
84. Gemma Lienas Massot
85. Matias Carnero Sojo

Suplents

1. Georgina (Gina) Pol i Borras
2. Juan Márquez Lopez
3. Jesica Pérez Carbonell
4. Alex Mayer Fuentes
5. Victoria Castellanos Nuñez
6. Rafael Santoyo Ligero
7. Mercè Serrano Gómez
8. Dante Damian Ferreiro Palombo
9. Patricia Roman Martinez
10. Jordi Piera Cascales

Llista del PSC a Girona

1. Sílvia Paneque Sureda
2. Victor Puga López
3. Mònica Ríos García
4. Francesc Jesús Becerra Ramírez
5. Núria Navarro Hurtado
6. Salvador Calabuig Serra
7. Marina Alegre Martínez
8. Gael Rodríguez Garrido
9. Ester Navas Hernández
10. Josep Maria Guinart Solà (Ind.)
11. Soumaya Waez Bieto
12. Victor Grau i Moreno
13. Carla Aguilera Gil
14. José Martínez Herrera
15. Marina Illescas Ruiz
16. Manel Nadal Farreras
17. Eulàlia Lluch Bramon

Suplents

1. Yolanda Aguilar Gallego
2. Pepe Rodríguez Fontao
3. Beatriz Ventura Navarro
4. José Luis Guillén Alonso
5. Marta Poyatos González
6. Josep Maria Albizua Cuestas
7. Sílvia Barris Roca
8. Joan Martín Puntada
9. Montserrat de la Llave Alegri
10. Alfons Martinell Sempere

Llista del PSC a Lleida

1. Òscar Ordeig Molist
2. Judit Alcalá González
3. Manel Ezquerra Tomàs
4. Neus Comes Pon
5. Miguel Almansa Filloy
6. Míriam Farré Sopena
7. Jesús Cienfuegos Contreras
8. Cristina Moreno Castro
9. Manel Sirera Lardies (Independent)
10. Cecília Hill Ibáñez
11. Joel Bastons Vilaltella
12. Anna Rius Alzamora
13. Josep Maria Ibáñez García
14. Maria Dolores (Lola) Abelló Planas
15. Rachid Faris Smahi

Suplents

1. Jordi Jiménez Horcajadas
2. Joan Antoni Boldú Pelegrí
3. Mónica Requena Palma
4. Javier Pelegrí Sarlé
5. Pilar Luengos Jiménez
6. Miquel Solanes Guasch
7. Nuria Medina Ximénez
8. José Luis Palacios Rodríguez
9. Carles Boix Riart
10. Lorena González Dios

Llista del PSC a Tarragona

1. Rosa Maria Ibarra Ollé
2. Alberto Bondesio Martínez
3. Joaquim Paladella Curto
4. Ivana Martínez Valverde
5. Christian Soriano García
6. Lidia Ferré Ferré
7. Juan Antonio Ramírez Rubio
8. Estefanía Serrano Agudo (Independent)
9. Carlos Javier Trinchan Viñes
10. Yolanda Pérez Díaz
11. David Pulido González
12. Lucía Orden Moro
13. Ismael Fraile Higuero
14. Isabel Aznar Miralles
15. Jose Maria Aguilera Barón
16. Núria Güell del Campo
17. Jordi Pérez Valmaña
18. Maria Immaculada Costa Ramón

Suplents

1. Josep Lluís Cusidó Prats
2. María José Gómez Fernández
3. Jaume Capdevila Orti
4. Consol Cordero González
5. Pere Valls Miró
6. Rocío León Aller
7. Javier Sánchez Martínez
8. Mercedes Martínez Bautista
9. Francesc Xavier Sabaté Ibarz
10. Luz María Saavedra Gil

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes de les eleccions a Catalunya:

—Llista de la candidatura d’ERC,
Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura Família y Vida
—Llista de la candidatura de Frente Obrero
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Reinicio Político
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista de la candidatura pel Partit Univers Català
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

Llista de Frente Obrero (FO) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes de Frente Obrero per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdamunt Alicia Sanz. La segueixen Albert Balasch i Daniel Carro. Encapçalen les altres llistes Àlex Buxadé per Girona, Gonzalo Pujol per Lleida i Aitor Ramírez per Tarragona.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquestes són les llistes completes de Frente Obrero a cada circumscripció per a les eleccions a Catalunya d’enguany:

Llista de Frente Obrero a Barcelona

1. Alicia Sanz Fernández
2. Albert Balasch Roque
3. Daniel Carro Peralta
4. Olga Donaire Muñoz
5. Sergio Morata García
6. Marc Lozano Morales
7. Silvia Giménez Mayol
8. Antonio Von Krosigk Lluch
9. Ainoa Melus Martín
10. Álex Caballé Sánchez
11. José Antonio Gallo Santiago
12. Paloma Marín Arraiza
13. Joan Bartolí Nicolás
14. Andreu Rubio Jiménez
15. Irene Pararols I Martínez
16. Fouad El Bahja Montferrer
17. Mireia Sanz Badal
18. Miguel Poch Paz
19. Ismael Caballero Troya
20. Marta Tobarra Salas
21. Urko Aranguren Canelles
22. Alejandro Tenedor Cuenca
23. María del Carmen Roque Peinado
24. Cortés Sánchez Gueldos
25. Jorge Luis Miguel Arroyo
26. Gerard Fernández Parera
27. Adrià Robles Cifuentes
28. Iria Comparada Martínez
29. Raquel Molinos Varela
30. Iván Arroyo Laguna
31. Ricard Miquel Pallejà Guinovart
32. Inmaculada Griera Díaz
33. Marta Ullastre de la Vega
34. Roger Escuder Gonzalo
35. Francisco Arroyo González
36. Josep Pascual Chacón
37. David Plana I Barcelona
38. Mireia – Vanessa Gallo Santiago
39. Laia Giménez Mayol
40. Rubén Romero Márquez
41. Víctor Ballesta López
42. Javier López Gil
43. Rozio Elena Leal Quiroz
44. Eva Fernández Valcarcel
45. Francisco Rebollo García
46. Liang Hua Mao Lu
47. Álvaro Rozada Cervantes
48. Patricia Hernández Gazo
49. Ana María Paz Moya
50. Antonio Álvarez Hernández
51. David Alba Martín
52. Marc Chenovart Pérez
53. María Del Robledo Mendoza Lozano
54. Cristina Márquez Tapia
55. Víctor Manzano Ramos
56. Xavier Castilla Carbonell
57. Rafel Vives Viejo
58. Isabel Cedó Villán
59. Berta Sevillano Serra
60. Adrián Muñoz León
61. Daniel Selma Gómez
62. David Dimitrov Obando
63. Jéssica Vega Giménez
64. Ana Pallejà Guinovart
65. Marcel Arcos Solé
66. Francisco Javier Barroso Serrano
67. Francisco Alfonso Mera Bayón
68. María del Carmen Molina Gázquez
69. Aroa Castejón Cando
70. Jesús Rastrojo Castejón
71. Josep Arnaldos Mendoza
72. Joan Navarro Tadeo
73. Guadalupe Laguna Segura
74. Verónica Morata García
75. Ricard Selma Gómez
76. Rubén Pellicé Pacha
77. Francisco José Sánchez González
78. Isabel Campos Pascual
79. María Ruiz Maillo
80. Daniel Isaac Ceballo Méndez
81. Marco Mollura Lucena
82. Jordi Estebán González
83. Laura Di – Ionno Moreno
84. Ester Fainé Miralles
85. Eduardo Rodríguez Alfonso

Suplents

1. Ramon Balasch Mascó
2. Cristina Lluch González
3. Louna Valle Boye
4. Francisco Molinos Montejo
5. Luis Varela Andrade

Llista de Frente Obrero a Girona 1. Àlex Buxadé Pujol
2. María Pilar de Gregorio García
3. Joan Tayeda Cassou
4. Marta Cassou Fernández
5. Alejando Cáceres Gregorio
6. Sílvia Pujol López
7. Marc Cabrejas Terradas
8. Jordi Cunillera Rivera
9. Maria Antònia Lledó Lloveras
10. Alejandro Guijo Tejerina
11. Jordi Perona Díaz
12. Javier Ortega Cassou
13. María Isabel González Peñas
14. Mara Toyos Riera
15. José Antonio Gálvez Molina
16. Sergi Corrons Martin
17. Cristina Cobo Blanca Suplents

1. Carlos Alfonso Reyes Gutiérrez
2. Alicia Duque Zárate
3. Edgar Quiroga i Hernaiz

Llista de Frente Obrero a Lleida

1. Gonzalo Pujol Alonso
2. Carla Marín Herrera
3. Aitor Hurtos Martínez
4. Maria Isabel Estellez López
5. Dwayne Burge Cano
6. Aaron Guirado i Genado
7. Aaron Josue Botton Morales
8. Manuela Gallo Santiago
9. Carmen Mayol Obrador
10. Jordi Ortiz Roman
11. Daniel Caballero Troya
12. Aitor Vega Giménez
13. Rafael Mata Galdon
14. Rosario Giménez Reinoso
15. Mónica Repullo Roldan

Suplents

1. Cristian de Dios Camacho
2. Akane Ruiz Morales
3. Nicolás Palmieri Aura

Llista de Frente Obrero a Tarragona

1. Aitor Ramírez Durán
2. Fernando Castillo Cabello
3. Ignasi Solé Clua
4. Marina Tutusaus Olmo
5. Milka Sarai Matute Padilla
6. Pau Ayala Baños
7. Adrià Ramírez Durán
8. Alvaro Gallego Losa
9. Alba Pesas Toribio
10. Elia Soto Rodríguez
11. Aitor Guerrero Martín
12. Gustavo Arnau Ruiz
13. Sergio Mesa Blasco
14. Natalia Ramos Lozano
15. Cristina Cabello Suárez
16. Elena Molinos Varela
17. Àfrica Arnau Noguer
18. Daniel López Balagué

Suplents

1. Hugo Olmo Zamora
2. Montserrat Varela Ortiz
3. Yeray Moya Altarejos

Vint-i-una candidatures es presenten a les eleccions a Catalunya

En total s’han presentat vint-i-una candidatures:

—Llista de la candidatura del PSC
—Llista de la candidatura d’ERC,
—Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura Família y Vida
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Reinicio Político
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista de la candidatura pel Partit Univers Català
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

Llista de Reinicio Político (Reset) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes de Reinicio Político (Reset) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. El partit espanyolista tan sols es presentarà a Barcelona amb Bartolomé Fraile com a cap de llista, seguit de M. Luisa Morali i Manuel Fraile.

Aquestes són les llistes completes de Reinicio Político de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista de Reinicio Político a Barcelona

1. Bartolomé Fraile Cánovas
2. M. Luisa Morali Mediero
3. Manuel Fraile Cánovas
4. Cirila Shirley Trujillo Veizaga
5. Santiago Pulido Vivan
6. Joaquim Ramón Martínez López
7. Petra Crespo Dominguez
8. Luis Fernando Ruano Pérez
9. Adelina Gómez Estrada
10. Francisco Javier Recasens Amorós
11. Luz Adriana Peláez Ramírez
12. José Montiel Cuenca
13. Montserrat Soto Díaz
14. Manuel Caro Galindo
15. Ruslana Motseenko
16. José Ignacio Rivera García
17. M. Salud Sánchez del Mazo
18. Santiago Ginesta Barjuán
19. Natalia Sánchez Calderón
20. Geraldo Bellalta Germán
21. Miria Gonçálvez Dosantos
22. David Delgado Montoya
23. Fernando Gabriel López Martín
24. Maria Rosa Calleja Salas
25. Víctor Vodoevigh Krasnov

Totes les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya:

—Llista de la candidatura del PSC 
—Llista de la candidatura d’ERC,
Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura Família y Vida
—Llista de la candidatura de Frente Obrero
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Reinicio Político
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista de la candidatura pel Partit Univers Català
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

Llista del Partit Univers Català (P1C) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes del Partit Univers Català (P1C) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. El partit vol presentar-se a les quatre demarcacions: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Tal com consta en la publicació oficial, s’hi vol presentar amb un únic candidat, que és el mateix a tot arreu, Ramon Carner Alivés, cosa que és inviable. Abans del 15 d’abril, la JEC s’encarregarà d’analitzar totes les candidatures i comunicarà les irregularitats.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquestes són les llistes del Partit Univers Català de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista del Partit Univers Català a Barcelona

1. Ramon Carner Alivés

Llista del Partit Univers Català a Girona

1. Ramon Carner Alivés

Llista del Partit Univers Català a Lleida

1. Ramon Carner Alivés

Llista del Partit Univers Català a Tarragona

1. Ramon Carner Alivés

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya:

—Llista de la candidatura del PSC 
—Llista de la candidatura d’ERC,
Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura Família y Vida
—Llista de la candidatura de Frente Obrero
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Reinicio Político
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista de la candidatura pel Partit Univers Català
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

Llista de Convergents (CNV) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes de Convergents (CNV) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. El partit fundat per Germà Gordó i Teresa Pitarch, que va sorgir d’una escissió del PDECat, tan sols ha aconseguit els avals per presentar-se a Tarragona, amb l’advocada Maria Cecília Castelló al capdavant.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquestes és la llista completa de Convergents per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista de Convergents a Tarragona

1. Maria Cecília Castelló Melich
2. Álvaro Ferre Gallardo
3. Joan Cornet Sisquella
4. Demelsa Bartual Soria
5. Joan Antoni Artigau Alcaraz
6. Eduard March Hermo
7. Aloma Torres Martin
8. Manuel Andrés Marín Garcia
9. Guillermina Alonso Martínez
10. Antonio Giralto Morell
11. Concepció Subirana Badia
12. Mercè Alícia Sans Sáez
13. Juan Carlos González Anguiano Marsal
14. Clara Maria Feloaga Ibars (independent)
15. Jordi Sansalvador Garrido
16. Magí Pallarès Morgades
17. Maria Elena Turallo Huguet
18. Germà Gordó Aubarell

Suplents

1. Carla Lorena Prieto Montenegro (Independent)
2. Oriol Jansat Mayench
3. Maria Isabel Roma Saiz
4. David Torner Mercader

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya:

—Llista de la candidatura del PSC 
—Llista de la candidatura d’ERC,
Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura Família y Vida
—Llista de la candidatura de Frente Obrero
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Reinicio Político
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista de la candidatura pel Partit Univers Català
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

Llista del PCTC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdamunt Domènec Merino. Encapçalen les altres llistes Bernat Roig per Girona, Jesús José Capacete per Lleida i Albert Camarasa per Tarragona.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquestes són les llistes completes de PCTC de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista del PCTC a Barcelona

1. Domènec Merino Roca
2. Marina Puente Matas
3. Ferran Peris Serrano
4. Maria Rodríguez-Farge Hijano
5. Alejandro Ramos Roda
6. Gladys Alfonsina Ochoa Freire
7. Pablo Roman Muñoz
8. Eric Miguel Rodríguez Rodríguez
9. Laia Magariño Vila
10. Esteban Brian Delgado Arias
11. Lidia Vega Felipe
12. Javier Alcala Sevilla
13. Iris Milán Maillo
14. David Arevalo Ruiz
15. Javier Carrillo Gris
16. Clara Mendez I Loste
17. Jorge Hostaled Pueyo
18. Tomàs Ferreira Crubellati
19. Laia Hernández Terribas
20. Lluís Robisco Sans
21. Pablo Roser Berthet
22. Natàlia Dolader Martínez
23. Ion Alen Picciuolo Urquiza
24. Antonio Laguna Rivero
25. Ana Mellado Fernández
26. Sara Prattke Romero
27. Lluís Xavier Bacete Rubio
28. Roger Aguilar Vallverdú
29. Adrià Ventura i Herce
30. Cèlia Fernández Ordóñez
31. Álvaro Patricio Jaque Jiménez
32. Jordi Xhafa Daci
33. Montserrat Serrano Zuñeda
34. Jorge Daniel Mera Figueroa
35. Rosa Gil Minguell
36. Ivan Riera Garcia
37. Laura Cuevas Hernández
38. Francisco Sans Duch
39. Alberto López Arevalo
40. Concepción Sans Saenz de Tejada
41. Jaume Vidal Llop
42. Helena Prats Ejarque
43. Dilan Tutiven Delgado
44. Maria Pilar Garcia Ascaso
45. Àlex Rubiano Marquez
46. Pau Marruedo i Casasnovas
47. Sandra Moreira Medina
48. Albert Parera Peris
49. Júlia Roda Garcia
50. Guillem Blázquez Díez
51. Hèctor Hospital I Moros
52. Elena Rodríguez Gómez
53. Marcos Garcia Martos
54. Valentina Irene Behncké I Serra
55. Pol Martínez Ramos
56. Cristian Gallegos Moncalvillo
57. Alexandra Zamora Pons
58. Fernando Freixenet Garcia
59. Àlex Tomàs Peris
60. Elia Miota Sánchez
61. Massene Codina Gómez-Pastrana
62. Maria Carmen Vila Pujante
63. Albert Requena Fernández
64. Lara Revilla Gutiérrez
65. Àlex Martínez Ramos
66. Ruth Camara Ramil
67. Raül Gilabert Gámez
68. Ana María Ferreras Cano
69. Víctor Ramírez Gutiérrez
70. Jan Scarabelli Calopa
71. Guillem Cruz Lezcano
72. María Luisa Gris Yrayzoz
73. Francisco Cortes Ranchal
74. Adrià Enguidanos Gómez
75. Rosario Ramirez de Dios
76. Adriana Molina Pérez
77. Alexandre Cortés Ramírez
78. Javier Barraso Palacios
79. Laura Sara Rodríguez Rodríguez
80. Artur Dilmé I Riera
81. Marcos Moreira Medina
82. Harold Andres Clavijo Reina
83. Mònica Ramos Rivera
84. José Luis López Amigo
85. Alba Vizcarro Moreno

Suplents

1. Julia Patricia Jaque Jiménez

Llista del PCTC a Girona

1. Bernat Roig Arnau
2. Maria Garrote Llorens
3. Sergio Alcala Sevilla
4. Berta Conesa Gambin
5. Eladio Roda Parada
6. Jorge Guisado Fradera
7. Alba Rubia Miñambres
8. María Luisa Serrano Zuñeda
9. Joan Caballé Doménech
10. Jon Manso Fernández
11. Gisela Rubia Miñambres
12. Lydia Albesa Corral
13. Patricia Garayoa Elia
14. Núria Vila Martínez
15. Rosa Garcia i Morron
16. Roser Vila Martínez
17. Unaisa Guijarro Esteban

Suplents

1. Antonio José Haro Ramos

Llista del PCTC a Lleida

1. Jesús José Capacete Capdevila
2. Guilem Sans Garrote
3. José Luis Olivas Sánchez
4. Sonia Romero Otero
5. Núria Giró Vial
6. Sandra Rodríguez Molino
7. Alfonso Tudela Colell
8. Álex Maspoch Luque
9. Álex Behncké i Serra
10. Maria Jesús Jiménez Portero
11. Marta Elvira Collado
12. Vanesa Rubio Bosch
13. Adrià Ametlla Ferro
14. Marc Hernández Rodríguez
15. Carmen Asensio Giner

Suplents

1. Ivan González Pérez

Llista del PCTC a Tarragona

1. Albert Camarasa Escubedo
2. Olga Says Fernández
3. Heribert Jerez Daran
4. Anna Soronellas Ferreras
5. Víctor Ordóñez Vila
6. Lara Romero Ruiz
7. Albert Sabaté Altisent
8. Andreu Tomas Martinez de Villa
9. Mayte Pérez Safont
10. Carlos Ordónez Vila
11. Meritxell Caldú Aragonés
12. Ángel Fraile Belloso
13. Kelly Parra Aponte
14. Sergio García Romero
15. Sandra Jerez Jiménez
16. Marina Giselle Ojeda Recanati
17. Dolors Daran Díaz
18. Francesc Jerez Carré

Suplents

1. Francesc Xavier Jerez Daran

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya:

—Llista de la candidatura del PSC 
—Llista de la candidatura d’ERC,
Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura Família y Vida
—Llista de la candidatura de Frente Obrero
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Reinicio Político
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista de la candidatura pel Partit Univers Català
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

La comissió d’investigació del cas Koldo al senat espanyol cita Salvador Illa el 24 d’abril

La comissió d’investigació del senat espanyol per l’anomenat cas Koldo, que investiga presumptes irregularitats en la compra de material sanitari durant la pandèmia de la covid-19, ha acordat aquesta tarda les dates de les primeres compareixences. Salvador Illa, ex-ministre de Sanitat i cap de llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig, hi haurà de comparèixer el 24 d’abril al matí.

La comissió també cita a declarar Koldo García, l’ex-assessor del qui era ministre de Transports i Mobilitat, José Luís Ábalos, que dóna nom al cas. És citat a declarar el 22 d’abril al matí, i a la tarda del mateix dia serà el torn de Víctor Franco, cap de gabinet quan Illa era ministre.

Clara Queraltó: “Em sembla molt poc interessant la literatura que pretén ser model de res”

La Gabriela té divuit anys i tota una vida per encetar quan, un matí indolent d’estiu, coneix en Quim, un barceloní de trenta-nou anys que ha vingut a passar l’estiu al poble del seu avi. Aquest és el punt de partida de Com un batec en un micròfon, el títol amb què la filòloga i escriptora Clara Queraltó (el Pla del Penedès, 1988) ha estat guardonada per unanimitat amb el vuitè premi Llibres Anagrama de Novel·la.

Estructurada en dues parts pràcticament simètriques –l’una narrada per la Gabriela, l’altra per en Quim–, la novel·la ressegueix la relació que es deriva d’aquest primer encontre, explorant pel camí la qüestió del desig i el poder entre dos amants a qui separen vint-i-un anys i més d’un secret. En parlem amb l’autora, que ens rep en un cafè prop de l’institut del barri de Sants de Barcelona on treballa com a professora de llengua i literatura catalanes. Remarca, en tot moment, que la novel·la no és una crida a l’escàndol ni al judici fàcil: per sobre de tot, explica, li interessa excavar en les profunditats del desig; dels clarobscurs que inevitablement formen part de qualsevol vida.

De Com un batec en un micròfon s’ha dit que és una novel·la d’amor i una novel·la de terror.
—He vist que la interpretació depèn molt del perfil del lector i, sobretot, de la generació a què pertany: els lectors més grans hi han vist una història d’amor; els més joves, no. Crec que una de les gràcies del llibre és que et permet, com a lector, canviar la teva opinió sobre els personatges a mesura que vas llegint i vas descobrint més informació sobre ells i sobre la seva història.

El desig és un dels elements centrals de la novel·la. És interessant de veure com l’encara cada personatge: la Gabriela, amb voluptat i exuberància; en Quim, amb prudència i vergonya.
—Sí, inevitablement. I no és una qüestió només de l’edat. El personatge femení, la Gabriela –que és qui, en aquesta relació asimètrica, podria estar en una posició de vulnerabilitat–, és el subjecte del desig. Té claríssim què vol aconseguir; és la iniciadora. En canvi, l’altre personatge intenta no acostar-se a allò que sap que no ha de desitjar. Tot es produeix en el marc de la legalitat, en el marc del consentiment, i això fa aflorar certs dubtes morals a l’hora d’interpretar aquesta relació. El desig també és la clau que explica aquests dos personatges: explica què fa que una noia de divuit anys desitgi algú molt més gran que té una relació clara de poder sobre ella, i què fa que un senyor de trenta-nou anys vulgui –o no– acostar-se a una noia tan més jove.

La Gabriela és, ostensiblement, una noia apoderada. És ella qui pren la iniciativa a l’hora de començar la relació amb el Quim, i unes quantes vegades parla de l’atracció com una lluita pel poder. D’on ve, aquesta necessitat de validació externa?
—Justament, el fet que tingui divuit anys –i, per tant, no tingui una perspectiva i una experiència vital definides– fa que no s’adoni que no té la perspectiva ni l’experiència vital per a prendre les decisions. Volia explicar, també, aquest moment dels divuit anys en què et creus molt gran i no ho ets, però en què ja ets conscient del desig que generes en els altres. Adonar-te que els altres et volen t’atorga un cert poder, i això és el que fa que la Gabriela –per molt clar que tingui el discurs feminista– cregui que decideix des d’un lloc completament lliure. I a partir d’aquí es pot explorar un patró més ampli, que es repeteix en el món heterosexual, en què els nois molt més grans es fixen en noies més joves. I es diu que les noies maduren abans perquè la societat les força a madurar abans. La frase aquesta tòpica de “és que ets molt madura per la teva edat”, en el fons, és com dir: “Et veig com algú amb qui podré tenir sexe sense cometre cap il·legalitat.”

I aleshores què en fem, de la relació entre la Gabriela i en Quim?
—Tot això t’ho explico perquè és el factor que introdueix aquest element de dubte sobre la decisió de la Gabriela. Què en fem? Cancel·lem la relació d’entrada perquè és relació de poder que pot ser abusiva, o bé considerem que la Gabriela és una persona major d’edat que escull lliurement i, per tant, la infantilitzem si li neguem la capacitat de decidir? Tot això són dubtes que a mi se m’han plantejat mentre escrivia la novel·la, però no en tinc una resposta clara.

Els amics d’en Quim, tanmateix, sí que li retreuen que tingui una relació amb una noia tan més jove.
—Els amics a vegades et diuen coses que no tens ganes de sentir; et serveixen una mica de contrapunt que qüestiona les teves actituds. Les recriminacions dels amics també donen una oportunitat a en Quim per a defensar-se: que si aquesta noia ha follat més que jo, que si és una cosa passatgera, etcètera. Volia que el lector pensés: “Estic d’acord amb els amics, però també amb en Quim.” Sí que tinc clar que els personatges no han de ser model de res; només faltaria. Em sembla molt poc interessant la literatura que pretén ser model de res. L’escriptora Margo Glantz deia que aquesta literatura que intenta reflectir la realitat, i a la realitat no hi ha principis morals.

Sigui com sigui, en Quim no té cap més diferència jeràrquica respecte de la Gabriela que el fet que és vint-i-un anys més gran i un home. No és, per exemple, el seu professor, ni ningú que tingui cap altra posició de poder institucional sobre ella. Això és deliberat?
—Perquè, aleshores, s’establia una relació de poder encara més evident. Tenia molt clar que l’única relació de poder que hi podia haver era que ell fos vint anys més gran. Si en Quim fos un professor, un monitor, un tutor o el que fos, la dinàmica de poder era molt més clara i molt menys interessant. Volia que la relació fos com més ambigua i més grisa millor. Si en Quim fos, per exemple, un professor que burxa la seva alumna, la novel·la simplement explicaria la història d’un assetjador. El lector empatitzaria amb l’assetjada, evidentment, i per tant –des d’un punt de vista moral– la història seria molt menys interessant. No volia això. No volia una història que fes que el lector digués “els homes sou uns cabrons!” i simplement girés full.

De fet, la novel·la aprofundeix els problemes i la psicologia interior d’en Quim.
—A mi m’interessava que el lector, d’alguna manera, hi empatitzés, que tingués l’oportunitat d’explicar què ha passat abans d’arribar a aquest punt. Orhan Pamuk deia que la novel·la és l’art que et permet identificar-te amb aquells qui prenen decisions que tu no prendries mai i fan coses que tu no faries mai. Jo no volia que el lector condemnés en Quim des d’un primer moment i que, al final de l’obra, el continués condemnant. Volia mostrar les arestes del personatge, les parts més fosques i profundes que tenim tots. No m’interessen les novel·les que et donen la píndola moral des del primer moment: m’interessa que em facin moure i entrar en contradicció. No vull començar a llegir una novel·la pensant una cosa i que, quan l’acabi, continuï pensant allò mateix.

La novel·la està dividida en dues parts que expliquen, en essència, la mateixa història: la primera des de l’òptica de la Gabriela, la segona des de l’òptica d’en Quim. Què va fer que us decantéssiu per aquesta estructura tan inusual? Què us permet de fer, com a autora?
—Volia que l’estructura no fos solament una filigrana formal. L’estructura ha d’estar al servei de la història, i us ha de servir per a explicar-la millor: em serveix per a explicar-los a ells, i perquè el lector contínuament es vagi replantejant què pensa dels personatges. Jo plantejo uns fets que han estat viscuts i interpretats de maneres molt diferents, i el lector se’n farà una opinió o una altra. La clau és que no sàpiga mai exactament què ha passat. A qui et creus i per què? No hi ha uns fets objectivables. A ella li ha semblat que porta la veu cantant en tot moment, que ha estat ella qui ha pres les decisions. Després el lector veu l’altre relat, i potser a causa d’allò que hi descobreix comença a plantejar-se algunes coses. Per a mi, aquesta regulació de la informació era clau: qui t’explica la història, com interpreta els fets, què t’explico, què no, què amago, com manipulo… Ho fem tots, això, per a convèncer-nos de coses. Som el relat que ens expliquem, i si ens hem d’enganyar una mica nosaltres mateixos, ens enganyem.

La vostra novel·la anterior, Et diré R., ja tractava d’un tema tant o més delicat que la diferència d’edat en l’amor: la maternitat no desitjada. La incomoditat us és una font de creació literària?
—Sens dubte. Jo escric sobre els temes que m’inquieten, que no tinc clars, que em generen dubtes… I al final escriure és això, és com una temptativa d’arribar a algun lloc. Si jo tingués les respostes de tot no hauria escrit una novel·la de ficció, hauria escrit un assaig. Per això m’hi poso, perquè si tingués molt clar què penso no m’interessaria escriure. Incomodar vol dir subvertir allò que creus, moure’t d’allò que et sembla claríssim cap a allò que tens menys clar, però potser et sembla més estimulant. Escric tenint moltes preguntes, i sense tenir la intenció de respondre-les. No crec que les novel·les, ni la ficció, hagin d’ordenar o respondre res.

Així doncs, per a vós la literatura és una manera de trobar respostes?
—Gens ni mica. Potser fins i tot encara em genera més dubtes. Però per això m’interessa, perquè m’ajuda a mirar-me la realitat des d’un lloc més profund. Em planteja dubtes, però també m’amplia la mirada.

A banda d’escriptora, sou professora de llengua i literatura catalanes en un institut de Barcelona. Com pugen, els joves?
—No són tan diferents de quan jo tenia la seva edat, per exemple. Una cosa que sí que els ha canviat molt és l’infern de les xarxes socials i d’internet: la construcció d’un jo que no ets tu, tot aquest món en què les aparences i les comparacions poden ser terribles. I tot això ha anat a més els últims anys, clarament.

I la llengua?
—La davallada en l’ús del català és absoluta. Jo et parlo de la realitat concreta de Sants i l’Hospitalet que veig a classe, però –pel que diuen les dades– no crec que difereixi tant de la realitat de la resta del país. La llengua als passadissos i als patis és sempre el castellà, fins i tot entre alumnes que parlen català a casa: sempre se socialitzen en castellà. Per a ells no és un problema; ni tan sols s’ho plantegen. També m’he adonat que les idees de dreta i extrema dreta tenen cada vegada més acceptació entre els joves: Vox, per exemple, ha fet molta feina a les xarxes, i especialment a TikTok. La meva teoria és que ser jove implica, en certa manera, rebel·lar-se contra els relats hegemònics. Ells han crescut amb el discurs feminista i antiracista, i per a ells ser rebel és anar en contra d’això. En la meva època, ser rebel era ser extremadament d’esquerres. Ara, el relat hegemònic és un altre, i per tant la forma en què els joves reaccionen és diferent.

La presidència del parlament: una tria clau que contaminarà les europees

L’encavalcament de les eleccions a Catalunya i al Parlament Europeu deixa un calendari endimoniat. És ben probable que els partits negociïn la presidència del parlament i la investidura del nou president de la Generalitat enmig de la campanya de les europees, conscients que els resultats de les eleccions catalanes i la priorització de les aliances posteriors podran tenir efectes sobre les eleccions del 9 de juny. Però, sigui com sigui, Pere Aragonès tindrà a les seves mans una decisió clau: haurà de determinar si fixa la constitució del parlament el 10 de juny, l’endemà de les europees i l’últim dia del termini legal, o tria una altra data que previsiblement coincidirà amb la campanya europea, i que pot acabar contaminant definitivament unes eleccions que de totes maneres seran totalment amarades del context català. Sembla més difícil que el Parlament de Catalunya es pugui constituir abans, entre el 13 i el 24 de maig (quan començarà formalment la campanya de les europees), per dues raons. La primera és que els partits haurien d’arribar a un acord molt de pressa i això sembla difícil pels resultats que pronostiquen les enquestes. La segona és que això faria que el primer debat d’investidura hagués de ser, justament, enmig de la campanya de les europees, perquè s’ha de fer deu dies hàbils després de la formació del nou parlament. Però tot dependrà d’Aragonès. El president de la Generalitat, ja en funcions, és qui n’estableix per decret la data i l’hora.

Fonts del govern diuen que a hores d’ara no tenen cap previsió per a la convocatòria de la constitució de la cambra, que s’ha de fer en els vint dies hàbils després de les eleccions. Però això, que en legislatures anteriors havia estat una cita sobretot condicionada pel transcurs de les negociacions, ara serà difícil que s’allunyi de la tàctica, perquè tothom jugarà les seves cartes per mirar de treure’n partit i per no sortir-ne perjudicat electoralment. Per a l’independentisme, comptar amb la majoria de la mesa és essencial en tots els casos. Però la presidència del parlament serà especialment important per a Junts si Carles Puigdemont és primer del bloc independentista, perquè dins els marges legals el president pot provar d’esquivar o no els condicionants que pugui marcar l’aplicació de la llei d’amnistia, que es calcula que entrarà en vigor la segona quinzena de maig, en els processos judicials que l’afecten. En teoria, el Tribunal Suprem espanyol hauria d’aixecar immediatament les mesures cautelars i, per tant, les ordres de detenció, i el president a l’exili hauria de poder tornar al Principat sense risc. Però caldrà veure si realment és així. De fet, Puigdemont ha declarat que assistirà al debat d’investidura del parlament tant si és elegit president com si no. Té la intenció de relligar definitivament amb la cambra la seva presidència destituïda pel 155 i defensada políticament a l’exili. La primera votació fallida d’investidura engega el comptador de dos mesos per a la repetició electoral.

L’elecció del segon càrrec institucional més important del Principat marcarà des del començament el transcurs de la legislatura. La lògica política fa que entri en el repartiment de les aliances que es repetiran, de manera invertida, en el debat d’investidura. Si els partits independentistes tenen majoria però no són capaços d’embastar un acord marc per al mandat que comenci amb l’elecció de la mesa, qui té totes les de guanyar és el partit que guanyi les eleccions: el PSC, segons tots els sondatges. Perquè la presidència del parlament es tria amb un vot en paper amb el nom dels candidats i és elegit qui obté majoria absoluta en la primera votació o qui té més vots en la segona. Després, es trien els dos vice-presidents, i són elegits els més votats, i passa igual amb els quatre secretaris.

Tot i que no es pot descartar res, la proximitat de les europees complica que hi hagi aliances contranaturals que podrien ser penalitzades per l’electorat. És a dir, que els partits incompleixin la política d’aliances a què ja s’han compromès. ERC i Junts, per exemple, han declarat que no pactaran amb el PSC i que el seu objectiu és refer les relacions després de les eleccions, tot i que no serà gens fàcil. Però dins el bloc independentista seran determinants uns altres factors, més enllà de la necessitat de comptar amb un mínim projecte compartit, sempre que tinguin majoria absoluta: qui és primer i a quina distància, si algun nou partit entra a la cambra i és imprescindible, i si hi ha, o no, una suma alternativa amb els socialistes que ERC o Junts puguin preferir, malgrat allò que hagin dit abans de les eleccions. Després de la constitució del parlament, continuaran les negociacions per la investidura. Aquestes són les més complexes, però la presidència de la cambra és una peça imprescindible d’ençà del principi de les converses. El cas recent més paradigmàtic és el de les eleccions del 21 de desembre de 2017 i la polèmica investidura fallida de Puigdemont del 30 de gener.

Fa tres anys, Aragonès va elegir l’última data legal possible perquè es constituís el parlament, mentre els partits independentistes intensificaven les converses per arribar a un acord. Un dia abans van confirmar que hi havia un pacte per una majoria independentista a la mesa i Junts va aprovar que la presidiria Laura Borràs. Aquesta vegada, el dia abans de la data límit, els partits seran als seus quarters electorals entomant la jornada i els resultats de les europees.

Ha arribat primer un nou exili que no l’amnistia

Ahir va fer sis anys de la detenció de Tamara Carrasco i l’eixida a l’exili d’Adrià Carrasco. I, sis anys després d’aquell muntatge policíac que no va poder demostrar mai res, hem sabut que hi ha tota una nova fornada d’exiliats, gent que en qüestió d’hores aniran presentant-se en públic i explicant que se n’han hagut d’anar de Catalunya, no per voluntat pròpia sinó per un muntatge més. Un altre.

Són persones compromeses –com el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó i el directiu d’Òmnium Oleguer Serra, que ho han fet públic ara, o el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que fa dies que sabem que hi és–, que han optat per anar-se’n del país en vista de les greus amenaces judicials espanyoles pel Tsunami Democràtic –car els acusen ni més ni menys que de terrorisme.

La llei d’amnistia, sobre el paper, hauria de significar la fi de l’exili. Per als qui fa sis anys i mig que hi són, com el president PuigdemontMarta Rovira, Toni Comín i Lluís Puig, però també per als altres, tots els qui han abandonat els Països Catalans aquests darrers mesos, setmanes o dies.

Però no ens enganyem. L’amnistia no és cap solució, sinó tan sols un pegat transitori. Eficaç i guanyat a pols, però incomplet i insuficient. Perquè tots sabem que la repressió espanyola continuarà fins al dia, hora, minut i segon de la independència.

La desjudicialització del conflicte no hi és. Amb la mobilització popular, amb els resultats electorals i amb el recurs a la democràcia europea podem forçar Espanya a adoptar mesures com els indults o l’amnistia. Quan no tenen més remei que fer-ho. Però mai, ni amb el PP al poder ni tampoc amb el PSOE, no podrem canviar l’essència de l’estat espanyol, el seu nacionalisme supremacista i la seua incapacitat de dialogar per a resoldre els problemes polítics. El somni raonable de viure simplement en un país normal, per als catalans –peninsulars o insulars– no és realitzable sense un estat propi i independent, alliberat completament del poder espanyol. És o això o la repressió continuada. Ens ho ensenya la història del catalanisme.

I ho sabem per experiència pròpia. Caram, que no hi ha ningú, honradament, que puga negar-ho. Ho sabem la gent del carrer, però ho sap també la classe política. Ho saben, molt bé que ho saben, els partits –ho saben tant que en aquesta nova onada d’exili torna a haver-hi gent seua. I per això mateix és tan incomprensible, i és tan decebedor, i irrita tant, que no vegen la urgència del moment, que no siguen capaços d’entendre la pressa que tenim. Ni en un dia tan dramàtic com aquest.

Fa vergonya que l’independentisme, cada volta més fragmentat i malaltissament enfrontat, no puga estar unit ni en moments d’aquesta extrema gravetat. I que els partits i partidets no siguen capaços d’oblidar les seues diferències programàtiques i d’arraconar la lluita per l’hegemonia amb l’objectiu de guanyar tots plegats no solament la llibertat sinó el dret de viure avorridament i sense ensurts, com uns ciutadans que no han de témer res i que no han de veure amenaçada la seua vida –i això no és cap metàfora– pel simple fet de ser de la nació que són.

 

PS1. No cal ni dir-ho: a VilaWeb expressem la solidaritat total i incondicional amb totes i cadascuna de les persones que anunciaran durant les hores vinents que són a l’exili, perseguides per l’estat espanyol. Els volem a casa.

PS2. En el judici contra Eduardo Zaplana, ahir es va viure un moment tan sorprenent com important, quan un dels seus testaferros va confessar i ho va explicar tot. Esperança Camps n’ha fet la crònica: “Judici contra Zaplana: l’amic ‘Pachano’ canta i deixa caure l’ex-president”.

PS3. Josep Murgades és un d’aquells homes que fa dècades que treballa per la llengua, amb una coherència i una consistència modèliques. Ot Bou hi ha parlat en aquesta entrevista: “El cofoisme sistemàtic amb la llengua ha estat absolutament suïcida”.

PS4. Vénen temps difícils i la premsa ha de fer un paper destacat en la nostra societat. VilaWeb ha demostrat aquests darrers vint-i-nou anys que sap estar al costat de la gent. Ara necessitem la vostra ajuda.

Els habitants de Gaza tornen a Khan Yunis, una ciutat destruïda més que no es pot imaginar

The Washington Post · Miriam Berger, Adam Taylor, Hajar Harb i Júlia Ledur

 

Una volta Israel va retirar les seves forces de Khan Yunis, la ciutat més gran del sud de Gaza, aquest cap de setmana, els civils han començat a tornar-hi. Però després de quatre mesos de guerra, el lloc que s’han trobat no té res a veure amb el lloc que van deixar.

“No reconec la ciutat”, diu en una entrevista telefònica un treballador humanitari palestí, que es manté en l’anonimat perquè no té autorització per a parlar amb els periodistes. “És que no hi ha ni els carrers!”

Casa seva ha “desaparegut”, explica. En el seu lloc, hi ha piles de ferros i ciment. No se’n pot recuperar res: dedueix que la casa va rebre, primer, un atac aeri i després va ser enderrocada. Algunes cases veïnes han estat cremades.

Diumenge, en el sisè aniversari de l’atac a Israel del 7 d’octubre i de l’inici de la devastadora guerra que va seguir, les Forces de Defensa d’Israel van dir en un comunicat que es retiraven del sud de Gaza, tret d’una brigada. Això marcava, aparentment, un punt d’inflexió en el conflicte.

Però per als residents de Khan Yunis que ara tornen a casa, no hi ha cap retorn a la normalitat. Més de 33.000 persones han estat mortes en el conflicte fins ara, segons el Ministeri de Salut de Gaza, que no distingeix entre civils i combatents, però diu que la majoria dels morts són dones i criatures. Les imatges de satèl·lit de les Nacions Unides han detectat que s’han destruït 12.710 edificis de la ciutat, una xifra enorme només superada per la capital.

El Ministeri de Defensa Civil de Gaza va informar dilluns que fins ara havia trobat 28 cossos en descomposició al voltant de Khan Yunis.

L’Hospital Nasser, el principal centre mèdic de la ciutat, encara resta dempeus, però per poc, i amb el seu interior devastat. Pels carrers del voltant, hi ha escampat tot de runes i cotxes i camions tombats i esclafats.

El treballador humanitari amb qui hem parlat havia agafat el jeep del seu cunyat diumenge passat per conduir cap a Khan Yunis des de la ciutat costanera de Mawassi, on ell, la dona i els sis fills havien fugit feia un mes, quan van témer que el seu lloc de refugi, Rafah, seria el següent objectiu d’Israel.

Relata que el grau tan elevat dels danys va dificultar molt la conducció. Per arribar al seu barri, va aturar cotxes i vianants per obtenir informació sobre les rutes que calia seguir. Les antigues carreteres que coneixia tan bé havien estat destruïdes pels atacs aeris o blocades per runes, diu. Va agafar un camí secundari, però de tant en tant trobava nous camins, quasi carreteres, oberts per facilitar el pas dels tancs israelians.

Quan va arribar, el seu cor va fer un bot. “Estava completament destrossat”, diu sobre el seu barri: “No tan sols ensorrat, sinó devastat d’una manera que ningú no el podia reconèixer.”

 

Khan Yunis era la llar d’unes 400.000 persones. Funcionava com a centre econòmic del sud de Gaza i tenia una història cultural molt rica.

La ciutat es va veure inundada de desplaçats quan Israel va advertir els qui vivien a la zona nord de Gaza, densament poblada, que l’evacuessin el 12 d’octubre. Dues setmanes més tard, després d’una sèrie d’atacs aeris al nord, Israel va començar la invasió terrestre.

Khan Yunis és molt significativa per als objectius militars d’Israel. És el lloc de naixement de Yahya Sinwar, el dirigent d’Hamàs a la Franja de Gaza. Funcionaris israelians havien dit que la ciutat era un fortí per a Hamàs, i també van suggerir que Sinwar s’amagava a Khan Yunis.

El 4 de desembre, les forces israelianes van començar a avançar més cap al sud de Gaza, i van dir als civils que havien fugit a Khan Yunis que ara havien de tornar a anar-se’n, i aleshores la majoria es va dirigir a la ciutat fronterera de Rafah.

Aproximadament la meitat de la població de Gaza abans de la guerra s’ha concentrat a Rafah. Però tot i els advertiments d’una possible ofensiva a Rafah de l’exèrcit israelià –un pla que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir dilluns que havia de procedir “per aconseguir la victòria”– alguns tenen massa por de tornar a Khan Yunis.

“Hem viscut els pitjors dies de les nostres vides” explica Muhammed Al-Atrash, un pare de 44 anys de tres fills de Khan Yunis que ara viu en una tenda a Rafah. “Ho obtenim tot a través del patiment. Depenem de menjars en conserva per a alimentar-nos. Vivim en una ansietat i por constants.”

L’activitat militar a Khan Yunis ha deixat la llar familiar “inhabitable”, explicava diumenge passat. “Les portes i finestres estan totes trencades. Les parets s’estan enfonsant. No vivim gens segurs.”

Explica que tornar a casa seva a Khan Yunis li va causar un dolor personal considerable i que no podia suportar tornar-hi novament.

“Els meus fills i la meva dona han insistit d’anar-hi avui”, va dir dilluns. “Em van demanar que els acompanyés, i vaig dir que no.” Va intentar d’impedir que hi anessin. Però de totes maneres, van acabar contractant un taxi. “No saben què els espera”, va dir.

Tren a Tàpies

És una ocasió única. Com totes les exposicions ho són, ben mirat: un aplec de creacions escollides i agrupades i en disposició segons el relat o les preguntes que s’hi vulguin fer. De vegades esdevenen més especials perquè coincideixen amb alguna commemoració, perquè es basteixen amb obres que es fa difícil (o impossible) de veure (de museus llunyans, de col·leccions privades), per la quantitat, per la qualitat, pel que sigui. Aquesta que us dic, aquest intensíssim recorregut cronològic i vital i artístic i de pensament i d’experimentació i de compromís polític i d’humanitat càlida i d’humanitat crua i de carn i de cartró i de cabells i de paraules, i un violí, aquesta mica de nosaltres mateixos que és història de l’art contemporani, punt d’evolució i d’inflexió i d’incitació també, aquesta que us dic ho té tot: la commemoració (i ens immergeix de ple al centenari), la quantitat (dues-centes vint peces!), les obres especials, les que, altrament, és complicat de veure, o de veure juntes, i la fondària del conjunt; la fondària trasbalsadora.

L’emoció, també.

Davant d’un quadre que no saps, negre i vernís i quedar-te’l mirant en una calma. Davant d’un llit marró en relleu i en les empremtes. Davant del manifest mut en gran format de les obres per a la documenta de Kassel. Davant del crit esgarrifós com un gargot al mig del quadre. O l’amor. L’escruiximent de la vellesa. La vida en dos coixins tan plens de rastres. O davant d’aquella declaració de principis, d’aquell gran mur solcat de lletres, groc i vermell en quatre barres, que és “L’esperit català”.

No sé quantes fotografies li vaig fer. Ni quanta estona hi vaig estar plantada al davant. Quantes vegades hi vaig tornar, avançar sales i quedar-ne sempre commoguda i fer encara enrere per reveure una altra vegada la gran tela brillant de paraules esgrafiades: visca Catalunya i llibertat i democràcia i veritat i cultura escrit tot en majúscules; i per sota, per sobre, al costat, omplint-ho tot i superposant-s’hi, dret de rebutjar la llei, espiritualitat, materialisme, equitat, sobirania popular, usatges, el poder no fa la llei, dret al tiranicidi (que, escrit –pintat– l’any 1971 pren tot un significat), coses així i com més mires més hi veus, elogi de la desobediència, limitació del poder, esperit d’associació.

Tot això, i més, és l’exposició “Antoni Tàpies, la pràctica de l’art”.

Una meravella que ha comissariat Manuel Borja-Villel. I que és a Madrid.

El títol, de fet, l’he traduït. De l’anglès que tenia quan va ser a Brussel·les, o de l’espanyol que té ara, fins al català que tindrà quan arribi finalment a Barcelona. A mitjan juliol.

Però jo l’he vista a Madrid.

Perquè abans de venir aquí passa primer per Madrid, perquè l’exposició grossa, la de les dues-centes vint peces, és la de Madrid, i perquè des de València és més fàcil Madrid.

Quantes vegades he escrit ja Madrid en aquest article?

De segur que hi ha mil excuses tècniques (per exemple, la cosa de fer valer el poder i els diners que té un museu estatal –que, al capdavall, també, o sobretot, paguem nosaltres, en fi), però el cas és que aquesta gran exposició de l’Any Tàpies, que de fet és la gran exposició del centenari, com en una implícita apropiació, a ulls de tothom relega Barcelona per sota de Madrid. Ho fa en el calendari i ho fa en el pes de la retrospectiva, també: quan sigui juliol arribaran a Barcelona un centenar d’obres menys de les que conformen ara la mostra de Madrid. Que sí, que en el pot petit hi ha la bona confitura i que es tracta d’un projecte que muta i qualsevol altre subterfugi que salti a la palestra per mirar de fer de la necessitat, virtut, però el cas és, novament, el mateix: que Barcelona, després; que Barcelona, menys. I que, si voleu veure “L’esperit català” a Barcelona, misteri. Perquè, tal com informava TV3, aquesta obra serà a Barcelona “només uns dies”: “No podrà completar el cicle de l’exposició perquè el seu propietari, el MUN, el Museu Universitat de Navarra, celebra deu anys i vol tenir l’obra a casa seva per a l’aniversari.”

De València estant, a més a més, el clau es rebla amb el premeditat malson dels trens. Malson, si pretens unir en algun sentit València i Barcelona: freqüències irrisòries, horaris malignes, trens de la bruixa, retards constants, preus desorbitats. La desviació cap a Madrid, en canvi, es fa amb catifa vermella. I així recondueixen segons el seu interès el flux cultural (i econòmic, i tot) que troba el pas tallat al nord. Tan senzill com això: que a Madrid hi pots anar còmodament, veure l’exposició i tornar el mateix dia per un preu assequible, i que a Barcelona, no. A Barcelona, impossible.

Així doncs, per parlar de la magna retrospectiva d’Antoni Tàpies en l’any del seu centenari, Madrid; per garantir-te que hi trobaràs la gran obra-símbol que és “L’esperit català”, Madrid; per plantejar-te veure Tàpies des de València, Madrid. Tantes casualitats que conflueixen en un mateix forat negre.

Tantes casualitats, sempre.

 

Josep Murgades: “El cofoisme sistemàtic amb la llengua ha estat absolutament suïcida”

El filòleg Josep Murgades Barceló (Reus, Baix Camp, 1951) acaba enguany la seva darrera etapa com a catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Celebrarà, a més a més, una efemèride: els quaranta-cinc anys de l’anomenat manifest dels Marges, l’editorial “Una nació sense estat, un poble sense llengua”, que encapçalava el número 15 de la revista que va cofundar, i que aviat publicarà el 131. Aquell número datava del gener, però físicament no arribà a les llibreries fins al novembre, de manera que gairebé tot l’any se’n pot considerar l’aniversari. El document alertava que Catalunya havia entrat en un bilingüisme diglòssic que amenaçava d’acabar en substitució, i va aixecar molta polseguera, amb acusacions d’apocalíptics als autors. En aquesta conversa, Murgades fa balanç i radiografia la situació de la llengua avui.

Quaranta-cinc anys després, esteu més esperançat o menys, amb la situació de la llengua?
—L’esperança no s’ha de perdre mai. La història és feta d’imponderables, de situacions, de circumstàncies d’esdeveniments que no eren previsibles i que per un canvi de dinàmica capgiren les coses. No tots els imponderables han de ser negatius. N’hi ha que acaben essent favorables.

En el comportament dels parlants us sembla detectar una presa de consciència, aquests últims anys? 
—En segons quins estaments ja de sempre militants… Però en l’àmplia massa social, doncs, no. La bona gent allò que vol és sobreviure. Adaptar-se. Hi ha una pressió que, per pura inèrcia, duu molta gent a passar-se de seguida al castellà. En aquest sentit, sí que cal una presa de consciència més gran. Per part dels parlants i dels votants. Els qui voten els partits del 155 també són catalans. I quina consciència lingüística els pots exigir, a aquesta mena de votants? Els ho pots reclamar, però si a l’hora de la veritat deleguen el seu vot en els partits espanyolistes…

I entre l’independentisme sí que hi veu la consciència que se n’hauria d’esperar?
—Quan va començar tot això, l’any 12 o el 13, ja em vaig remetre a un dels autors que més he estudiat, Eugeni d’Ors, que va definir la ironia com l’adhesió intel·lectual incompleta. Aplicant-m’ho, dic que sóc un independentista irònic. Si ens deixessin votar, malgrat tot, votaria a favor de la independència. Però amb tot de reserves i de distanciament crític, perquè la meva adhesió intel·lectual a la causa independentista és incompleta. I per què? Perquè també veig quina mena de gent és la nostra. Referint-ho a la llengua: abans del 17, líders de l’independentisme llavors més abrandat, i tothom deu saber a qui em refereixo, deien que en aquella Catalunya independent que segons ells ja era a tocar, l’espanyol hi tindria el mateix rang de cooficialitat que el català. Ostres. Doncs no és aquesta la meva causa.

No n’hi ha prou de ser independentista.
—A propòsit d’això, sovint m’he limitat a apuntar el cas d’Andorra. Un país, en principi, independent, és clar. Petitet, però sobirà, on la llengua catalana, la llengua del país, és l’única oficial, i tanmateix s’hi troba també en una fase recessiva galopant.

Independència no és garantia de salvar la llengua. 
—Voldria que ho fos. Com també voldria, si més no, que ens deixessin votar. Però hi ha gent que es pensa que amb això de la independència tot foren flors i violes i romaní, i si l’aconseguíssim allò que tindríem fóra un altre estat. I l’estat és el monopoli de la violència. Per qui ens estimaríem més d’ésser controlats i, segons com, reprimits? Per l’estat espanyol o l’hipotètic català? Home, per provar-ho, jo faria la independència, però sense posar-hi cap fe messiànica. D’altra banda, molts d’aquests que van a les manifestacions amb banderoles i independència i no sé què són dels que a la primera de canvi passen a la llengua espanyola.

I sense independència és possible de salvar el català?
—No ho sé. Si Espanya estigués en mans d’una altra gent, i veiessin que la Generalitat és l’estat a Catalunya, i no una mera sucursal; si l’estat espanyol digués que és la Generalitat, per exemple, qui té potestat de recaptar imposts, aleshores, potser fóra diferent. Ara, la política de l’estat ja sabem quina és. Una política absolutament fagocitadora, en tots els sentits. Calia fer veure que s’havia acabat la dictadura i que calia entrar en un règim de democràcia formal, es van fer una colla de concessions, algunes de les quals no han estat mai aplicades, però a nivell pràctic i real, Catalunya i el conjunt de Països Catalans, sota el domini espanyol, són tractats com una colònia. Aquest conflicte, que dura d’ençà del decret de Nova Planta, ha estat de vegades més latent, de vegades més crispat, però sempre hi ha hagut els qui són a dalt i els qui són a baix. La llengua dominant i la subordinada.

Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

Fins a l’aparició de Ciutadans, hi havia un consens general, o una aparença de consens, sobre la conveniència de fer del català la llengua de cohesió. 
—El món espanyol alterna dues versions. Un extrem són els qui diuen que hi ha un conflicte horrorós perquè aquí ens mengem amb patates fregides la gent que sentim parlar castellà pel carrer. Exagero una mica, però no gaire. Basta seguir una mica la premsa espanyola. Segons ells, el castellà estaria en risc de desaparició aquí a Catalunya. L’altre extrem, també des del mateix poder de l’estat, és que aquí de conflicte no n’hi ha cap. Ja els està bé, la seva hegemonia absoluta i, per tant, neguen el conflicte. I des de les nostres files hi ha hagut cofoisme: “La normalització avança, vivim en el millor dels mons lingüístics possibles, tenim més mitjans de comunicació que a l’època del rei En Jaume…” La política del cofoisme sistemàtic, que tot anava sobre rodes, ha estat una política absolutament suïcida.

Què us ha semblat la política lingüística que ha seguit el govern aquests últims anys?
—En Xavier Lamuela, amic i col·lega, amb qui molts anys enrere vam fer un estudi sobre Pompeu Fabra, sempre ha dit, per definir la política lingüística que s’ha seguit en aquest país, que sempre s’ha tendit a fer el màxim insuficient. Dins de l’insuficient per capgirar el procés de substitució, sense transgredir un pèl, s’ha fet el màxim. També hi ha la subordinació política a l’estat, i el fet que, a la més mínima, tot l’espanyolisme se’ns tira a sobre. Per exemple, fa anys van decidir que al món de la restauració hi hauria d’haver la carta en llengua catalana. És un exemple mínim, però significatiu. I bé, quants restaurants hi ha que tenen com a mínim la carta en llengua catalana? Si vols en català has de demanar-ho, has d’exigir-ho, etc. Els establiments que incompleixen aquesta normativa, que no tenen en català ni la carta, ni el menú, ni els rètols, han estat punits legalment? No. Per què? Perquè no s’ha gosat.

Aquesta última legislatura s’ha signat l’acord entre el PSC, ERC, Junts i els comuns que reconeixia al castellà la condició de llengua d’ús curricular a les escoles.
—Tot són subterfugis per daurar la píndola i anar introduint de mica en mica el castellà en més àmbits, presentant-ho com una mena de concessió. El 1716, quan va entrar en vigor la Nova Planta, van posar un corregidor, que en deien ells, que es deia José Rodrigo Villalpando, a qui van encarregar d’anar aplicant el decret. Aquest home hauria de ser considerat com un dels grans pioners de la sociolingüística en l’àmbit de la glotofàgia: deia que calia adoptar una sèrie de mesures “para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Això ho va estudiar molt bé Francesc Ferrer i Gironès. L’efecte, evidentment, era la substitució, l’aniquilació de la llengua. Avui encara hi ha partits més barroers, més partidaris d’anar per feina, i altres que més subtilment persegueixen el mateix objectiu.

Hi ha qui defensa que per resoldre l’incompliment de la immersió lingüística hauríem de fer un model de doble línia.
—Déu meu, Senyor. La història es repeteix. Això ja es va plantejar amb l’adveniment de la Generalitat actual. Els convergents n’eren partidaris, de la doble línia, però hi va haver una gran persona, la Marta Mata, que aleshores militava en un PSC que no tenia res a veure amb l’actual, que va dir que no, que això significaria veritablement discriminar, en el sentit negatiu del terme, i crear dues comunitats lingüísticament enfrontades. En qualsevol cas, aquesta polèmica ja es va donar amb l’adveniment de la Segona República.

Què va passar?
—A propòsit de la creació de la Universitat Autònoma, es va plantejar si fer-hi dues línies. Curiosament, o no tant –però bé, un pot equivocar-se d’acord amb la perspectiva històrica–, Antoni Rovira i Virgili se’n va manifestar partidari, d’aquesta doble línia. És a dir, una universitat catalana i una altra per a gent castellana o de fora. En canvi, Fabra, que tampoc no es va comprometre mai gaire, tenia clar que s’havia de fer una sola universitat on la llengua catalana tingués el màxim de prioritat. Però res de seccionar, res de dividir! I, tornant al que ara ens ocupa, això fóra definitivament, la conversió en gueto de la llengua a nivell educatiu, de primària i de secundària. Res de doble línia. Ha de ser la llengua del país, la de tothom. L’ensenyament és el darrer gran reducte. Per això tot l’espanyolisme carrega contra la immersió.

El problema és que hi ha molts llocs on ja no es compleix. Entre més raons, perquè hi ha molts professors que se’n desentenen. Què n’hauríem de fer, d’aquests professors, doncs?
—Doncs els expedientem. Però, és clar, això fóra servir-se d’un poder d’un estat que no tenim. I la Generalitat no gosa, perquè aleshores no cal dir com se li tirarien a sobre. I si no gosen, doncs… Per dir-ho col·loquialment, per fer la truita cal trencar els ous.

Demaneu que les institucions catalanes exerceixin poder com sigui.
—És clar. La llengua és un instrument de comunicació, en primera instància. Després també serveix per a fer literatura, i és fantàstic. Però una llengua és també un acte de poder. La normativa ortogràfica de Fabra va ser un acte de poder, evidentment. Si la llengua no es fa servir com a acte de poder, aleshores és una llengua condemnada a la residualització. Les llengües serveixen per a discriminar. Cosa que vol dir que, al mateix temps, perquè la relació és indestriable, una llengua serveix tant per a discriminar com per a integrar. No s’integra sense discriminació. La integració pura és una fal·làcia, perquè a la mesura que integres, hi ha gent que esdevé, per la raó que sigui, inintegrable, i per tant que queda discriminada. I, a l’inrevés, discriminar no és un acte intrínsecament pervers, sinó que és un acte que va aparellat amb el fet que, a la mesura que discrimines, integres.

Quin efecte creieu que ha tingut i que tindrà per a la situació de la llengua la immigració rebuda aquests últims anys?
—Catalunya és un país petitet i, ja d’ençà de finals del segle XIX va començar a exercir un control de la natalitat, per una qüestió de creixement econòmic. Per què a les societats endarrerides, a les societats subdesenvolupades, hi ha encara tanta de procreació? Perquè els infants són assegurança de vida per als pares quan es fan vells. Una societat que va convertint-se materialment en més pròspera, ja no necessita servir-se de la reproducció en massa d’infants per a assegurar la vellesa als pares. Ja hi ha altres mitjans: unes prestacions de l’estat, etc. Demògrafs com Anna Cabré han explicat que una de les característiques de la integració de les primeres onades d’immigració espanyola és que, a mesura que s’integraven aquí, deixaven de reproduir-se tant.

No és dolent, això. No hi hauria d’haver cap problema, si som capaços d’ensenyar el català als nouvinguts i fer que el parlin.
—És que la immigració no és un fet negatiu. Tampoc no ho és internet, per se. Només que, si no sabem com gestionar ni l’una cosa ni l’altra, pot acabar convertint-se en un mitjà de substitució i despersonalització. Això no se’ns va acudir, quan vam fer el manifest dels Marges. La immigració no únicament hispanoparlant, sinó al·loglota. Ningú no es podia imaginar, llavors, tampoc, que el món digital ho capgiraria tot. No són fets negatius per se, és la dinàmica de la història i ens hi hem d’emmotllar, però si no disposem de prou poder o prou voluntat se’ns cruspeixen.

Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

Tenim marge per a fer que el castellà redueixi posicions de presència i d’ús a Catalunya amb aquest context de globalització i de digitalització?
—No sé si tenim gaire marge. En principi, diria que poquet. Un dels trets d’innocència d’aquell manifest és que encara no havien arribat TV3 ni Catalunya Ràdio: estàvem delerosos d’accedir als mitjans de comunicació, i en això hi havia una esperança. Sense aquests mitjans, potser avui estaríem com la Catalunya Nord. Ara bé, nosaltres tenim més televisió, més ràdio, més premsa, però la llengua amb què estem en conflicte tampoc no ha parat d’augmentar la seva oferta. TV3 ha estat líder d’audiència, diuen. Molt bé, no m’hi fico, però digueu-me l’audiència que han tingut les televisions espanyoles, també.

Josep Murgades: “El català pot acabar essent una llengua de cultura sense ús social”

Les amistats, estructures d’estat

Fa uns dies vaig topar amb un vídeo d’una dona que explicava que havia perdut la seva millor amiga; es lamentava que, en el darrer any abans de la mort, les seves converses havien estat breus perquè ambdues anaven molt estressades i sempre que interactuaven tancaven el diàleg, per escrit o bé per trucada, prometent-se que es veurien aviat. Però de la nit al dia l’amiga es va morir i la dona es retreia a ella mateixa haver deixat només en paraules i bones intencions una futura trobada que ja no arribarà mai, i es prometia a ella mateixa que, com a lliçó de tot plegat, d’ençà d’aquells fets, ara, quan algú li diu allò de “ens hem de veure”, treu l’agenda i fixa una data. Aquesta és una història, una reflexió, que hem sentit moltes vegades i que forçosament, si no és que som de pedra, ens interpel·la perquè, qui més qui menys, es reconeix en aquesta voluntat ferma de quedar pausadament amb una amistat per conversar, que sovint acaba veient-se postergada per la rutina i l’asfíxia del dia a dia.

En els darrers anys he cavil·lat molt i he repensat el concepte d’amistat, el seu valor, el seu posicionament social i se m’ha fet evident que, en general, les amistats no ocupen llocs estructurals a les nostres vides, sinó més aviat accessoris. Vivim temps liderats per l’economia i el mercat i no som conscients de fins a quin punt ens hem degradat com a persones i, submergits en la producció interminable que alimenta els engranatges del sistema, hem anat deixant de banda els plaers i les necessitats de l’ànima. El sociòleg alemany Erich Fromm deia que “si la cultura de l’espiritualitat s’abandona, l’egoisme continuarà essent el poder dominant, i un sistema egoista, com el capitalisme, s’adapta més fàcilment a aquesta orientació que no pas a un sistema d’amor entre pròxims”.

Diem que si no quedem amb els amics és perquè no tenim temps, però aquesta és una de les excuses, de les mentides, que més ens repetim i que més tolerem com a col·lectiu. Hem interioritzat tant aquesta cantarella que no som capaços ni d’aturar-nos a pensar com i en què invertim els nostres dies, les nostres vides, què prioritzem i què desestimem. També en això el capitalisme decideix per nosaltres, perquè hi ha una mercantilització de les relacions i nosaltres hi caiem de quatre potes. Les xarxes socials són l’exemple clar de com hem relegat a la superficialitat els nostres lligams emotius vers aquella gent que no ens és família. Podem cercar una disculpa per a tot plegat i la trobarem, perquè hi és: repetim els patrons d’allò que hem vist, del que ens envolta (les lògiques capitalistes que hem interioritzat des de ben menuts). Hem crescut entenent que la feina i la família són els centres de les nostres vides, les prioritats, els pilars de dedicació absoluta, personal, econòmica i espiritual, i si resta temps, aleshores sí, podem anar als marges del nostre escàs temps lliure per alimentar les amistats com qui rega aquella planta moribunda en la qual pensa sovint, però a la qual no acaba mai dedicant-li prou cures. No podem culpar-nos del tot, així és com s’han desplegat els valors i l’organització social davant nostre des dels inicis, un sistema que ens ha ensenyat que es viu en parella i no amb els amics (amb les amistats, hi vius només com a pegat temporal mentre no formalitzes la teva vida), que t’hipoteques en parella, que la descendència la tens amb la parella i no amb les amistats, que cries la canalla en nucli familiar i no en tribu no de sang, que les celebracions familiars passen per davant dels esdeveniments amb amics, que els vespres i les nits entre setmana s’ha d’estar a casa amb la família i que, en conseqüència, l’organització econòmica seguirà la mateixa lògica. Un sistema que ens ha ensenyat que el temps per a rescatar les amistats amb lligams profunds, per a tornar a alimentar-les, vindrà, en tot cas, amb la jubilació, quan ja hàgim pencat prou per alimentar les arques de l’estat i els anhels del mercantilisme. Un sistema que s’ha encarregat de fer-nos entendre que qualsevol actitud que s’escapi d’aquestes premisses i que pretengui considerar les amistats prioritàries serà un perill per a l’existència de les famílies estables que portarà a la desaparició de les institucions capitalistes, religioses i paganes, en les quals es fonamenta la nostra fortalesa i protecció individual.

I així, tot d’una, si les circumstàncies canvien i s’esfondra contra tot pronòstic el gran pal de paller d’allò familiar i laboral, aleshores ens adonem que no tenim més xarxa i quina basarda tornar a cercar l’amor, el caliu dels amics, després de mesos o anys sense parlar-hi.

Tornar a posar les amistats al centre, arrelar-les profundament com a prioritat a les nostres vides, és també un acte antisistema i de sobirania vital, de generositat absoluta. Perquè les parelles es fan i es desfan, vénen i se’n van. L’amor i l’estabilitat familiar sovint tenen un preu i comporten el pes del compromís, mentre que amb les veritables amistats –les sanes, les que no hem après a cultivar–, la llibertat de l’individu passa pel respecte i la protecció aliena; la seva essència és tan important com les cures i l’atenció mútua.

Qui té un amic de debò té un tresor, diem. I és ben cert, perquè les amistats són les veritables estructures d’estat.

 

Judici contra Zaplana: l’amic ‘Pachano’ canta i deixa caure l’ex-president

Diu Pachano, l’empresari de Benidorm Joaquín Barceló, que ho va fer tot per amistat amb Eduardo (Zaplana Hernández-Soro). I és que ser d’una colla que es diu Picarol que té per lema el joc de paraules “no et calfes el perol, picarol”, i compartir aventures iniciàtiques i experiències, és de ser molt amics. Molt. Però tot té un límit. I el límit és deixar la cartera i el mòbil i la corretja al funcionari que va obrint, l’una darrere l’altra, les portes de ferro que no saps quan es tornaran a obrir i que desemboquen en una cel·la de Picassent. El límit és també el nombre d’anys que hom, quan ja no és jove i tot es veu diferent, està disposat a passar en aquella cel·la. I també el nombre de gripaus que hom es pot empassar sense empatxar-se per salvar l’amic, que sí, que va ser president i ministre, i alt directiu de Telefònica, però vuit anys a la presó són molts anys. D’acord que ara tot el món coneix el seu mal nom, i la seua cara, i surt a la televisió; d’acord que fins ara tothom l’ha assenyalat i li han fet fotos i de tot. Tot això, d’acord, però vuit anys a l’ombra són massa.

Cantar per a rebaixar la pena

Com que nou anys són massa, fa setmanes que els advocats de Pachano negocien amb la fiscalia anticorrupció per posar preu a cada paraula que diga contra el seu amic. L’equació és senzilla: tantes proves contra Zaplana, tants anys menys de reclusió… I ho dirà tot: noms, quantitats, viatges i detalls. Un avió privat, una conversa, la neboda d’un espia o una bossa plena de milions que ha de dur a Andorra. Tot. Perquè cada detall compta a l’hora de restar dies a la condemna que li caurà. Perquè va ser un d’ells, això ja no té remei. Ell feia part de l’entramat, ho haurà d’admetre per a beneficiar-se d’aquestes butlletes de descompte que li ha mostrat com un esquer el fiscal anticorrupció. Però ell sap que és caça menor. La peça important que el fiscal voldrà exhibir davant els col·legues és Eduardo Zaplana, sempre tan esmunyedís com somrient i bronzejat.

I és per això, perquè era a punt de confessar, com probablement faran més encausats, que el dia que Eduardo i Joaquín es van trobar a la Ciutat de la Justícia perquè començava el judici, Pachano va girar la cara al seu company de joventut, de navegació i de la penya Picarol (no et calfes el perol). Zaplana va somriure i va veure clara la traïció de l’amic. La va llegir en la distància, que ja ho tenen, això els traïdors, que amb la cara paguen.

Com que ho sabia, ahir, en eixir de la sala, després d’escoltar-lo, Zaplana va dir que res d’allò que s’havia dit allà no l’havia sorprès. Tot entrava dins les previsions. Les de Zaplana, és clar, encara que el dia abans ho negàs tot, amb aquella gràcia i aquella arrogància que el va fer traspassar algunes línies i que el van obligar a excusar-se quan li van cridar l’atenció pel to que havia emprat. “Disculpeu, estic acostumat a una altra mena d’intervencions”, va arribar a dir l’ex-president.

La confessió: “Sí, jo era el seu testaferro”

Però ahir l’estrella d’aquesta comèdia tràgica va ser Pachano. El to va ser molt més mesurat que Eduardo Zaplana, però molt efectiu, sense estalviar detalls. Davant el tribunal, els altres acusats i el públic assistent, es va desplegar amb tota claredat tota una panòplia d’elements indispensables per al drama: amistats traïdes, diners bruts, sistemes de neteja, arquitectures empresarials impossibles, corrupció i depredació dels diners de tots.

I assegut a la tauleta, tot sol, Pachano ho va dir al fiscal: “Era amic de confiança, em demana favors, si això es diu testaferro, d’acord.” I es va fer un silenci eixordador. El mateix silenci que ho envaeix tot després de l’esclat d’una bomba. Perquè això eren aquestes paraules, una bomba en la línia de flotació de la defensa de Zaplana.

Perquè Pachano es referia, és clar, als diners que Zaplana tenia en uns quants països, els diners que l’ex-president va negar dimarts amb una vehemència gens continguda. “He dit moltes vegades que mai no he tingut diners a l’estranger”. No va tenir mai diners a l’estranger, però ahir el seu amic de l’ànima va descriure amb tota mena de detalls l’engranatge que la trama va usar a Luxemburg.

Que Zaplana li va demanar que fes de testaferro d’empreses del Gran Ducat, va dir Pachano, per a tenir cura d’uns diners. “Uns diners que no esperava d’una operació en què pràcticament no havia participat”, va dir, mentre la via d’aigua en la defensa de l’ex-president s’eixamplava més i més. Pachano va descobrir més tard, segons que va dir al fiscal, que els diners venien de l’adjudicació del servei de la ITV que el Consell havia privatitzat. Els adjudicataris van ser la família Cotino i, com que sabien que guanyarien molts diners, van agrair la deferència al president pagant-li a Luxemburg una presumpta comissió.

A Luxemburg amb avió privat amb la neboda de Paesa

En el relat de Pachano hi ha un avió privat i un cognom que fa pudor de claveguera. Amb l’avió el testaferro va volar a Luxemburg amb els germans Vicente i José Cotino, nebots de Juan Cotino, que va ser president de les Corts, conseller i director general de la policia espanyola, entre més càrrecs destacats. Quan Pachano va arribar a Luxemburg es va trobar amb Beatriz García Paesa, neboda de l’espia del mateix nom i llogada per a construir l’arquitectura financera de l’operació. Va dir Pachano que solament va signar un paper que no ha tornat a veure més. I va voler insistir en el desconeixement absolut d’allò que feia. Fins i tot, ell es pensava que sols havia ingressat dos milions i que els investigadors de l’UCO se’n van burlar quan li deien que no, que no, que eren més sis. Quan va saber que venien de l’adjudicació de les ITV, Pachano va començar a sospitar que molt net no ho era, allò que feia.

A Andorra, amb cinc milions en una bossa

També hi havia els viatges a Andorra, perquè Joaquín Barceló és un empresari amb negocis propis, al marge dels del seu amic, i ell tenia un compte a Andorra i, entre amics, ho va comentar a qui va ser cap de gabinet del president, Juan Francisco García, també encausat. I García va veure el cel obert. Aquell compte era una oportunitat més de traure els diners que, presumptament, generava la presidència de Zaplana. I així va ser com li va donar, en una bossa, cinc milions d’euros perquè els ingressàs en aquell compte. “No eren meus, jo no volia que figuraren allí, perquè no es mesclaren amb els meus.”

No mentia, Eduardo Zaplana, quan deia que no tenia diners a l’estranger, és clar. No els tenia al seu nom. Durant la confessió davant el fiscal va reconèixer, aquest era el pacte, que feia part de la trama, que administrava societats que no eren seues, que signava molts i molts papers que no llegia, que ell únicament hi figurava, però que qui hi havia darrere era l’ex-ministre. “Em van dir que era de Zaplana i de la família, que no tributava, però que tot era normal. A mi em tenien per a signar tots els documents que em posaven davant”, va dir, amb una humilitat extrema. I així és com Joaquín Barceló va fer una definició de llibre de què és un testaferro i com ha d’actuar (no et calfes el perol, picarol).

Pachano, que va admetre que amb els diners de dubtosa procedència va comprar àtics a Altea, a la urbanització La Finca de Madrid, un iot, un pis de Madrid i un rellotge de vint mil euros, va voler insistir en aquell desconeixement.

I encara un detall obscè: diu que el rellotge de vint mil euros el va veure al canell d’Ignacio González, que va ser president de la Comunitat de Madrid.

Francisco Grau, l’assessor fiscal

Segons el calendari previst en el judici, avui ha de declarar Francisco Grau, que era l’assessor fiscal d’Eduardo Zaplana. D’acord amb el sumari, Grau és considerat per l’instructor del cas l’artífex de la trama, l’arquitecte de l’entramat societari d’evasió de diners negres i neteja per a tornar a introduir-los. Caldrà veure si continua exculpant l’ex-president com va fer durant la instrucció o s’ha imbuït de l’esperit de Joaquín Barceló i canvia d’opinió.

Llista de Per Un Món Més Just (PUM+J) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes de la Per Un Món Més Just (PUM+J) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdamunt Rafael Serrano. El segueixen Annabelle del Rocio i Jose Modesto Santana. Encapçalen les altres llistes Santiago Luis Temprado per Girona, Javier Arcos per Lleida i María Rosario Muñiz per Tarragona.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquestes són les llistes completes de la Per Un Món Més Just (PUM+J) de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista de PUM+J a Barcelona

1. Rafael Serrano Ordoñez
2. Annabelle del Rocio Intriago Intriago
3. Jose Modesto Santana Chaguay
4. Awa Coulibaly Diamanka
5. Brenda Elizabeth Zambrano Rivera
6. Benigno Elias Ortega Intriago
7. Francisco Jose Santana Acebedo
8. Lidia Maria Vásquez Romero
9. Gloria Ismelda Hernandez Hernadez
10. Yesenia Rosibel Peralta Martinez
11. Flaminio José Villalba Ortigoza
12. Julio Alberto González Hernández
13. Marly Engie Escobar Peña
14. Cruz Omaira Cabrera de Escobar
15. Monica Alexandra Cabrera Toro
16. Mario Alexander Mallama Pasuy
17. Luis Ernesto Vega Castellanos
18. Rosalia Morales Ramos
19. Maria Lorena Tapia Chuga
20. Maria Fernanda Pintado Cabrera
21. Hourchs Estuhars Anaya Pérez
22. Willam Ronald Almanza Camacho
23. Beatriz Matilde Mendoza Rojas
24. Maria Clara Salazar Villar
25. Fanny Isabel Cabrera Toro
26. Erick Dilan Rosendi Garcia
27. Ibrahima Coulibaly Diamanka
28. Penda Diamanka Balde
29. Maria Fernanda Escobar Peña
30. Flor Marina Peña Quintero
31. Jairo Efren Escobar Meneses
32. Mbacoye Coulibaly Diamanka
33. Leydi Patricia Santamaria Rocha
34. Judith Valderrama Martinez
35. Helen Sanchez Morales
36. Oumar Coulibaly Ndiaye
37. Darmen Peña Valencia
38. Celedonia Almazar Vasquez
39. Soribel Angeles Alberto
40. Juan Felipe Mallama Escobar
41. Rosa Ponce Alarcon
42. Monica Fuentes Serrano
43. Bryan Esteeven Arroba Lazaro
44. Julio Juan Gonzalez Heras
45. Johny Alejandro Escobar Peña
46. Francisco Luis Itte Curbelo
47. Dulce Maria Rosario Hilario
48. Angela Ninoska Vásquez Jiménez
49. Luis Fernando Mendoza Maldonado
50. Marlene de Jesus Miranda Palacios
51. Andres Alejandro Alcalde Avalos
52. Ronald Cruz Angeles
53. Blanca Flor Arreaga Pena
54. Luis Gabriel Intriago Villamarin
55. Kristel Andreina Castillo Sanchez
56. Jaume Gomicia Intriago
57. Dennis Isaac Nuñez Arreaga
58. Gimena De los Angeles Cabascango Salgado
59. Zoila Hortencia Jacome Sanchez
60. Cristina Hilario Hilario
61. Jordi Natanael Nuñez Arreaga
62. Merly Oliver Pin Arcentales
63. Antonio Rodriguez Jimenez
64. Flor Mirella Rodriguez Velez
65. Sabina Piedad Pisco Mayorga
66. Jose Oswaldo Lascano Ortiz
67. Paula Barbarita Villamarin Rodriguez
68. Ricard Serrano Barque
69. Monica Bernabe Martin
70. Mercedes Bernabe Martin
71. Mercedes Moreno de Vega Soto
72. Antonio Requema Campillo
73. William Gustavo Coral Tumaille
74. Yolanda Cruz Torres Fariño
75. Tannya Elizabeth Landin Duran
76. Nadia Melina Mora Solarte
77. Carlos Alberto Ladin Duran
78. Luis Zapata Montilla
79. Maria del Pilar Montilla Baudet
80. Laura Zapata Carmona
81. Raquel Fuentes Serrano
82. Antonio Navarro Borraz
83. Marcos Antonio Zambrano Romero
84. Laura Barrrera Zamora
85. Carlos Moles Muñoz

Llista de PUM+J a Girona

1. Santiago Luis Temprado Celma
2. Lourdes Marcos Buján
3. Esteve Santamaría Alloza
4. Laura Ortiz Hernández
5. Guadalupe Margarita Romero Arias
6. Joaquim Benet Porcell
7. Olga García Álvarez
8. Antonio Fernández Agudo
9. Itziar Izuel Alegre
10. María Francesca Martí Ignacio
11. Luis Sierra Serra
12. Cristina Bosch Castañeda
13. Raúl Orgaz Múrcia
14. Mireia Prat Benítez
15. Susana Chavarría Jordana
16. Ángel Cerdán Doménech
17. Emma Dobon Casani

Llista de PUM+J a Lleida

1. Javier Arcos González
2. Irene López Helguera
3. Alicia Garrido Muñiz
4. Pablo Macho Otero
5. Teresa Pla Saavedra
6. Gonzalo Santandreu Lorite
7. María Luisa Gómez Saldaña
8. Ana Badosa Ricart
9. Oriol Cerda Serra
10. Noemí Roca Barrrio
11. Daniel Ardil García
12. Carmen Otero Sierra
13. Montserrat Barrio López
14. Elsa Gil Mateu
15. Jordi Farnós Fernández

Llista de PUM+J a Tarragona

1. María Rosario Muñiz Olivares
2. Álvaro José Almarza Barrios
3. Marina Arcas Alonso
4. María del Carmen Caballero Sánchez
5. Juan Miguel Macho Fernández
6. Judith Garcia Castellano
7. Daniel Barrera Boatas
8. Amaya Camprubi Belzunegui
9. Iñigo Lechuga Durán
10. Amaya Yoldi Elcid
11. Elisabeth Altayó Martí
12. Laura Rísquez Giménez
13. Eloi Calero Rodriguez
14. Adela Macho Otero
15. Clemente Garrido Durán
16. Jose Antonio Mestrón Perez
17. Sara Torrejón Jaramillo
18. Estefan Roca Barrio

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista del Partit Popular (PP) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Ciutadans per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
Llista d’Alhora per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
—Llista de Comuns Sumar per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Aliança Catalana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Recortes Cero per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Llista de Recortes Cero per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes de Recortes Cero per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdamunt Pascuala Gómez. La segueixen Iván Mesa Diaz i Natalia Vara Bodas. Encapçalen les altres llistes Francesc Sergio Ibáñez per Girona, Vicente Díez per Lleida i Rut Clemente per Tarragona.

Recortes Cero, primera entitat a començar la campanya contra la independència

Aquestes són les llistes completes de la Recortes Cero de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista de Recortes Cero a Barcelona

1. Pascuala Gómez Iniesta
2. Iván Mesa Diaz
3. Natalia Vara Bodas (Independent)
4. Dolores Suarez Noguera
5. Alejandro Roldan Ortega
6. Nadia Zeryouh al Abdi
7. Antonio Barba Martin
8. Cora Melanie Kirsch Jurado
9. Luis De La Torre Guzman
10. Encarna Valle Fernandez
11. Elisabet Mateo Flores
12. Andreu Romani Gonzalez
13. Pilar Ruiz Palacios
14. Remedios Martin Florido
15. Juan Jose Cabello Cabello
16. Allyson Mileydi Reyes Coello
17. Gabriel Alonso Hernandez
18. Sandra Barba Olaiz
19. Jose Ramon Garcia Bregante
20. Maruja Esther Acero Saenz
21. Antonio De La Puerta Andres
22. Jaume Pujantell Traserra
23. Maritza Ximena Reyes Lopez
24. Antonio Meseguer España
25. Antonia Exposito Roma
26. Jorge Fores Lerandz
27. Ignasi Soler Crespo
28. Inmaculada Peiro Milan
29. Fernando Alberto Pastor Gonzalez
30. Maria Delgado Montes
31. Antonio Sevillano Lopez
32. Manuel Puig Hugas
33. Aitor Martin Faura
34. Victoria Hoyo Seguí
35. Valentin Redondo Gonzalez
36. Antonia Huertas Solano
37. Jordi Morera Cudos
38. Maria Paz Fernandez Ruiz
39. Mauro Bejarano Ortiz
40. Ana Maria Diaz Lucena
41. Javier Delgado Martinez
42. Juan Carlos Gonzalo Perez
43. Ana Maria Jurado Exposito
44. Guillermo Garcia Salas
45. Alejandra Redondo Gonzalez
46. Pedro Medina Torres
47. Juan Enrique Navalpotro Puerta
48. Daniel Prados Curco
49. Mª Pilar San Pedro Monte
50. Nuria Suarez Hernandez
51. Gleniz Carvajal Minalla
52. Daniel Mellado Zambrano
53. Angel Sanchez Aguilar
54. Esperanza Duval Novas
55. Jose Maria Martinez Najar
56. Rosario Zarza Fuentes
57. Xavier Perez Farre
58. Hermogenes Gonzalez Vizcaino
59. Ascension Lop Vallduví
60. Juan Caballero Velazquez (Independent)
61. Maria Cotes Porcel
62. Sandra Pavon Suarez
63. Giovanni Alberto Cedeño Solarte
64. Silvia Pavon Suarez
65. Albert Artigues Mavrommati
66. Mª josefa Caballos Piñero
67. Patricia Parra Bermudez
68. Jose Maria Hidalgo Mancha
69. Miguel Fernandez Vazquez
70. Jose Fuente Araya
71. Candido Luis Laguarta Sanchez
72. Jose Luis Gonzalez Muñoz
73. Claudia Esperanza Ortiz Medina
74. Antonia Jurado Exposito
75. Iván Roldan Duarte
76. José Gabriel Rodriguez Ruiz
77. Sonia Antoli Camps
78. Antonio Colom Poudevida
79. Mª Pilar Crespo Muñoz
80. Alba Jurado Jover
81. Antonio Gilabert Ojeda
82. Ismael Kirch Oenal
83. Caroline De Los Angeles Guevara Reyes
84. Sandra Menor Ventura
85. Pedro Martin Peñasco

Suplents

1. Roberto Medina Bermudez
2. Yessica Paola Jimenez Rocha

Llista de Recortes Cero a Girona

1. Francesc Sergio Ibáñez Laffort
2. Mª Carmen Jurado Expósito
3. Francisco Barba Zarza
4. Elsa Soler Bienzobas
5. Jordi Murgadella Solà
6. Estefanía Milán Troya
7. Ángel Casado Iglesias
8. Alba Zoriane González Ansoleaga
9. Sixto Huailla Padilla
10. Francisca Cintas González
11. Manuel Marzo Martínez
12. Laia Álvarez Ibáñez
13. Eric Álvarez Ibáñez
14. Ana Maria Manuela Güell Carballes
15. Leonardo Álvarez Díaz
16. Eni Soriano Llopis
17. Veronica Ibáñez Laffort

Suplents

1. Ester Llach Córdoba
2. Alejandro Granado Jurado
3. María Lourdes Folgado Rodríguez

Llista de Recortes Cero a Lleida

1. Vicente Díez Domper
2. Enrique Costas Tejeiro
3. Carme Aleña Esteve
4. Cristobal López Sánchez
5. Lucreidis Sierra Pérez
6. Maria Teresa Vargas Casanovas
7. Laura Sexer Pérez
8. Joan Hibernon Montoya
9. Willy Alfredo Crisostomo Carvajal
10. Claudia Martínez Clemente
11. Antonio Pacheco Pedrosa
12. Miquel Fernández Embid
13. Maria Teresa Conde Pérez
14. Miriam Navarro Pedrero
15. Xavier Lumbiarres Feraud

Suplents

1. Yessica Paola Jiménez Rocha
2. Diego Valdez Carvajal

Llista de Recortes Cero a Tarragona

1. Rut Clemente Martinez de Villa
2. Patricio Miró Heredia
3. Gerard Garcia Casanovas
4. David Mellado Julián
5. Dolores Piedad López Chico
6. Pedro Bis Lladó
7. Gerardo Fonts Bonet
8. Fernanda Estefania Guevara Reyes
9. Bienvenida Soriano Jimenez
10. Antonio Gómez Iniesta
11. Gertrudis Faura Marin
12. Xavier Carles Magraner Tous
13. Yuderka Rosario de la Rosa
14. Luz Rodas Sifuentes
15. Carlos Biadel Mestre
16. Magdalena Iniesta Real
17. Diego Gómez Guirao
18. Asier Martin Faura

Suplents

1. Sílvia Casas Lacasa
2. Diego Gómez Iniesta

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista del Partit Popular (PP) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Ciutadans per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
Llista d’Alhora per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
—Llista de Comuns Sumar per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Aliança Catalana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista del Front Nacional de Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Llista de Vox per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes de Vox per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura del partit d’extrema dreta de Barcelona té al capdamunt el seu líder Ignacio Garriga. La diputada María García Fuster serà la número 2 i Joan Garriga el número 3. El partit també ha fitxat Júlia Calvet, ex-presidenta del col·lectiu estudiantil ultraespanyolista S’ha Acabat, de número 6. Encapçalen les altres llistes Alberto Tarradas per Girona, Rafael Villafranca per Lleida i Sergio Macián de Greef per Tarragona.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquestes són les llistes completes de Vox a cada circumscripció per a les eleccions a Catalunya d’enguany:

Llista de Vox a Barcelona

1. Ignacio Garriga Vaz De Concicao
2. María Elisa García Fuster
3. Joan Garriga Doménech
4. Manuel Jesús Acosta Elías
5. Mónica Lora Cisquer
6. Júlia Calvet Puig
7. Andrés Félix Bello Sanz
8. Mónica Soria Verdión
9. Marcos Rodríguez Font
10. Nuria Alejandra Acacio Montesinos
11. Liberto Mariano Senderos Oliva
12. Francisco Javier González Priego
13. Alicia Tomás Martínez
14. Juan Carlos De Segura Just
15. Nerea Andrés Antón
16. Iván Cánovas Casanova
17. Juan José García Carré
18. Inmaculada Cervilla Galera
19. Marina Ferrer Sánchez
20. María Cristina Tarrés Martínez
21. Rafael Millán Carracedo
22. Óscar Conde Alonso
23. Guadalupe Santiago Coto
24. Marc Cívico Morales
25. Gina Ayde Clavijo Pinzón
26. Jorge Rangel Villatoro
27. Daniel Lafuente Arbós
28. Joana Robles Navarro
29. María Visitación (Carla) Yerbes Melgoso
30. Rosa María Tajadura Ochoa
31. Santiago Hernández Gurri
32. Francisco Javier Corbacho Jiménez
33. Yolanda Ferrer Fernández
34. Antonio Balboa Sánchez
35. María Del Mar Busca Rey
36. Francisco Javier Mira Hernández
37. Jacinto Delgado Bueno
38. Jennifer Pinto Casas
39. María Del Rosario Mesas Company
40. Inmaculada Mojarro Márquez
41. Juan Manuel Arruga Elías
42. Éric Pérez López
43. Francisco Javier Rodríguez Llamas
44. Alexia Camardón Guerrero
45. Nora Eugenia Villafranca Carrillo
46. Jorge Mena Gálvez
47. David Ontoria Ortuño
48. Ester López Sancho
49. Judith Cortés Cortés
50. Mireya Navarro Andreu
51. Sergio Sánchez Gil
52. Josling Efigenia Montilva Peralta
53. Jaume Casino Romero
54. Félix Torres Martínez
55. Melanie Francés Morbach
56. Jesús Sellas Vila
57. Juan Antonio García Melgares Zamora
58. María José Ibáñez Rodríguez
59. Lourdes González Piris
60. María Del Coral Rubio Del Pino
61. Siquem Cobacho Villanueva
62. Francisco García López
63. Alejandra Chirivas Brazo
64. Vicente Bustos Hidalgo
65. Carmen Romero Jiménez
66. Aitor Navarro Horna
67. Rafael Roldán Laserna
68. Ester Martínez Álvarez
69. Laura Gómez Perulero
70. Mary Ibilola Nazir Fayomi
71. José Casado Ortega
72. Enrique Jesús Ayala Quero
73. Diana Carolina Martino Astrada
74. Marcos Flores Flores
75. Josefa Esperanza González Morcillo
76. Manuel Martínez Díaz
77. Yago Ruiz Tintoré
78. Rosa Alba Fernández Cancela Pérez
79. Laura Aliaga Pérez
80. María Montserrat Piqueras Ruiz
81. María Miralta Domínguez
82. Carla Altadill Sallent
83. Miguel Martínez Velasco
84. Jordi Albert De La Fuente Miró
85. Gonzalo De Oro-Pulido Plaza

Suplents

1. Felicidad Morera González
2. Leticia Agata Canals Coma
3. Juan-Antonio Gil Granados

Llista de Vox a Girona

1. Alberto Tarradas Paneque
2. Ignasi Mulleras Vinzia
3. Sandra Moya Bolívar
4. Francisco Javier Domínguez García
5. María José Hernando Maldonado
6. Roberto Martínez Hernández
7. Cristina Ruz Navarro
8. Jordi Vivo Fernández
9. Adela García Cerrillo
10. Daniel Plana Farjas
11. María José Ubero Montesinos
12. Joan Ball-llosera Llagostera
13. Vanesa Guaita Granado
14. Antonio Galeote Rodríguez
15. Montserrat Fernández Ramírez
16. Anna Catalán Martínez
17. Sergi Fabri Llavero

Suplents

1. María Carmen Herrera López
2. Manuel Sorli López
3. Eva Colomer Canalias
4. Raúl Chillarón Murciano

Llista de Vox a Lleida

1. Rafael Villafranca Mercé
2. Alejandra Roig López
3. María Isabel Guzmán Cornejo
4. Enric Plana Alonso
5. María Cinta Pujol Rovira
6. Carlos Fernando Nicolás Arfelis
7. Susana Rubio Martí
8. Jorge Peña González
9. José Barrufet Martín
10. María de la Caridad Herrero Melcon
11. Antonio Blas Martí Martín
12. Rosa María Bonet Carrillo
13. José Martínez María
14. Yessica Rastrojo Rosillo
15. José Ramón Massot Gómez

Suplents

1. Alejandro Javier Corona Molina
2. Nieves Vilchez Justicia (Independent)
3. Yaiza Martínez Méndez (Independent)

Llista de Vox a Tarragona

1. Sergio Macián de Greef
2. Javier Ramírez Gutiérrez
3. Isabel María Lorenzo Medina
4. Ricard Montero i Meca
5. Palmira Isabel Segarra Clemente
6. Paul Daniel Axinte Axinte
7. Judit Gómez García
8. Ismael Pérez Corral
9. María Dolores Castro Ordóñez
10. Juan Miguel Jareño López
11. Francisco Javier Domingo Aguilar
12. Tibor Rius Gerecz
13. María Belenguer Bermejo
14. Teodora Niño Sánchez
15. Antonia Raigón Míguez
16. Lesly Mariana Herrera Escobar
17. María Dolores Fernández Ortega
18. Emilio Mateu Morelló

Suplents

1. Teba Rodríguez Fornells
2. Eloy Gómez Marsal
3. Ana Isabel Nieto Cabello
4. Ángel Manuel Rubio Cillán
5. Consuelo Ros Meroño
6. José Ramón Gargallo Bosch

Totes les llistes:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya:

—Llista de la candidatura del PSC 
—Llista de la candidatura d’ERC,
Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura Família y Vida
—Llista de la candidatura de Frente Obrero
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Reinicio Político
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista de la candidatura pel Partit Univers Català
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

Llista de la CUP per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes de la CUP per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdamunt la diputada Laia Estrada, que en les anteriors eleccions es va presentar com a cap de llista per Tarragona. La segueixen Laure Vega, Pilar Castillejos, Xavier Pellicer i David Caño. Encapçalen les altres llistes Dani Cornellà per Girona, el fins ara portaveu de la plataforma Stop Jocs Olímpics Bernat Lavaquiol per Lleida i Sergi Saladié per Tarragona.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquestes són les llistes completes de la CUP de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista de la CUP a Barcelona
  1. Laia Estrada Cañón
  2. Laura Fernández Vega
  3. Maria Pilar Castillejo Medina
  4. Xavier Pellicer Pareja
  5. David Caño Cargol
  6. Mar Ampurdanès Gutiérrez
  7. Sussanna Moreno Blanco
  8. Martina Marcet Fuentes
  9. Òscar Mendoza Gómez
  10. Jordi Estivill Castany
  11. Núria Gibert Dasca
  12. Blai Taberner Curado
  13. Carla Dinarès Ayats
  14. Enric Zaldo Aubanell
  15. Patricia Silla Xiberta
  16. Jordi Trapé Ubeda
  17. Aina Tella i Arbós
  18. Otger Amatller Gutiérrez
  19. Lakshmi Roset Sala
  20. Arnau Comajoan Cara
  21. Isabel Llari i Joya
  22. Emiliano Domínguez Gutiérrez
  23. Oliva Serra Bassó
  24. Ernest Clotet Berenguer
  25. Adriana Llena i Places
  26. Jesús Maria (Txus) Carrasco Gómez
  27. Meritxell Baqué López
  28. Leonardo Sanchez Leiva
  29. Helena Mercè Diaz Duran
  30. Joan Ramon Fernández i Fernández
  31. Elena Crespi i Asensio
  32. Jordi Masdeu Valverde
  33. Sílvia Bofill i Mas
  34. Carles Soler Rosselló
  35. Neus Montaner Sanchez
  36. Ignasi Bea Seguí
  37. Berta Castaño Tordera
  38. Alejandro Abellán i Gelpí
  39. Marta Pocino Yuste
  40. Carmelo Carrillo Sánchez
  41. Clara Morató-Aragonés Ibáñez
  42. Hug Lucchetti Barba
  43. Anna Stanton Solabre
  44. Josep Maria Diéguez de Jaureguízar
  45. Mercè Falguera Río
  46. Sebastià Prat i Guilanyà
  47. Cristina Oteisa Sánchez
  48. Eduard Garzón Bravo
  49. Belén Cañizar Bel
  50. Lluís Artigas Torrents
  51. Laia Camprubí Preseguer
  52. Joan Jubany i Lorente
  53. Estefanía Castillo Márquez
  54. Genís Rovira Barat
  55. Aina Fernández Sandiumenge
  56. Ángel Camacho Hervás
  57. Thaïs Maria Cloquell Villarte
  58. Josep Maria Tubau Llorià
  59. Marta Soler Parellada
  60. Òscar Simón Bueno
  61. Maria Àngels Gabarró Castellfort
  62. Jesús Sànchez-Marín Sànchez
  63. Maria Casadevall Munné
  64. Emili Josep Legaz Egea
  65. Juliana Bacardit i Garriga
  66. Ricard Comajoan Pujol
  67. Anna Alsina López
  68. Andrea Barbero Solà
  69. Roger Bujons Tomàs
  70. Claudia Conde Fisa
  71. Carles Bou Rodríguez
  72. Albert Sanjurjo Vidal
  73. Gemma Codina Serra
  74. Xavier Monge Proiftós
  75. Maria Sirvent Escrig
  76. Aitor Blanc Aranjuelo
  77. Jordi Barbero Solà
  78. Montserrat Venturós i Villalba
  79. Josep Riera Porta
  80. Maria Rovira Lastra
  81. Olegeuer Presas Renom
  82. Eulàlia Reguant Cura
  83. Joan Garriga Quadres
  84. Mireia Vehí Cantenys
  85. Carles Riera Albert
Suplents
  1. Eloi Escútia Fors
  2. Isabel Chacón Chacón
  3. Xavier Valverde Bravo
  4. Glòria Rubio Casas
  5. Guiu Muns Roura
  6. Laura Gállego Marfà
  7. Llibert Ripoll Ricart
  8. Èlia Torrescasana Martínez
  9. Miquel Altadill Rovira
  10. Nicolás Castellano Petidier
Llista de la CUP a Girona
  1. Daniel Cornellà Detrell
  2. Montserrat Vinyets Pagès
  3. Ignasi Sabater Poch (Ind.)
  4. Marta Guillaumes i Pibernat
  5. José de Delás Martí (Ind.)
  6. Raquel Vilar López
  7. Non Casadevall i Sala
  8. Guillem Surroca i Pascual
  9. Ousman Jangana Kabba
  10. Elisabeth Punset Pagès
  11. Maria Dolors Pons i Sais
  12. Alexandre Medrano Foz
  13. Anna Alcalà Sayeras
  14. David Planas Llado
  15. Adrià Cortadellas Cabello (Ind.)
  16. Dolors Serra Colom
  17. Lluc Salellas Vilar
Suplents
  1. Xavier Colomer Teixidor
  2. Robert Sabater i Costa
  3. María Teresa Bravo Rodríguez
  4. Marina Brusi Darnaculleta (Ind.)
  5. Jordi Gasulla i Flavià
  6. Bruna Cañada Roca
  7. Carles Estríngana Garcia
  8. Arnau Casademont i Dalmau (Ind.)
  9. Sílvia Martinez Bertran (Ind.)
  10. Jordi Hostench Diaz
Llista de la CUP a Lleida
  1. Bernat Lavaquiol i Colell
  2. Mercè Cortina i Oriol
  3. Miquel Nadal i Talavera
  4. Castell Cots i Pascual
  5. Emma Rojas i Sànchez
  6. Josep Ramon Farran i Belart
  7. Nogay Ndiaye i Mir
  8. Arnau Quingles i Colell
  9. Núria Sauquillo i Guerra
  10. Francisco (Sisquet) Soto i Moreno
  11. Núria Folch i Castells
  12. Marc Barrera i Colilles
  13. Isabel Sala i Casteràs
  14. Joan Molins i Aige
  15. Magdalena (Magda) Ballester i Sirvent
Suplents
  1. Bàrbara Parra i Huertas
  2. Jordi Arís i Balada
  3. Mireia Barés i Badia
  4. Sebastià Mata i Molinero
  5. Rubén Gavilà i Esquerdo
  6. Mireia Lozano i Pérez
  7. Josep Mesalles i Villanova
Llista de la CUP a Tarragona
  1. Sergi Saladié Gil
  2. Eloi Redón Gonzalez
  3. Ortésia Cabrera Fuster
  4. Gemma Vendrell Rosell
  5. Guillem Argelich Cañado
  6. Maria Plana Guasch
  7. Guifré Artal Febrer
  8. Marta Llorens Pérez
  9. Mateu Rodes Falcó
  10. Albert Sabaté Rull
  11. Eva Miguel Gascón
  12. Andreu Carapuig Fora
  13. Judit Cañís Olivé
  14. Jordi Sales Martori
  15. Laia Muntas Tarrech
  16. Andreu Escolà Llevat
  17. Josepa Plana Llort
  18. Roser Vernet Anguera
Suplents
  1. Joan Manel Burillo Cortés
  2. Meritxell Moreno Laudó
  3. Martí Aritz Mas Arregui
  4. Andrea Alonso Gutierrez
  5. Xavier Milian Nebot
  6. Maria Victoria Latorre del Villar
  7. Ignasi Iranzo Ortí
  8. Maria Angeles Prieto Escoda
  9. Jordi Chinchilla Gras
  10. Anaïs Sastre Morató

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Llista del Front Nacional de Catalunya (FNC) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes del Front Nacional de Catalunya (FNC) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona d’aquest partit d’extrema dreta té al capdamunt Jordi Casacuberta. El segueixen Jaume Nolla i Marta Abad. Encapçalen les altres llistes Magí Hildebrandt per Lleida i Maria Montserrat Guasch per Tarragona. El partit no es presenta per Girona.

Aquestes són les llistes completes del FNC de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista del FNC a Barcelona

1. Jordi Casacuberta Pérez
2. Jaume Nolla Marrtí
3. Marta Abad Gener
4. Martí Naval Barceló
5. Mercè Cases Emilio
6. Carles Torrella Cagide
7. Maria Bofí Salichs
8. Lluís Arasanz Corominas
9. Marisa Cañadas Lopez
10. Francesc Mortés Torriella
11. Judit Llorca Peláez
12. Jordi Carol Gordó
13. Eva Vicente Avellaneda
14. Oriol Cases Dellmuth
15. Montse Vila Teixidó
16. Francesc Gadea Alguacil
17. Eva Guitart Pallarès
18. Alex Carreras Bernat
19. Mercè Cintas Lera
20. Omar Antoni Sabe El Leil Adell
21. Mercè Jordà Martin
22. Adolf Folque Elguezabal
23. Ramon Vilardell Jové
24. Juan Cambronero Gotsens
25. Maria Salichs Gay
26. Jordi Ibiza Solé
27. Eva Gestí Gómez
28. Jordi Tomàs Muñoz
29. Felix Rabassa Call
30. Salvi Padràs Sunyer
31. Nadia Fernandez Balà
32. Carles Rodríguez Esplugues
33. Montse Gaspà Gómez
34. Josep Maria Fusté de Balanzó
35. Montserrat Pastor Torrens
36. Genís Gil Mañé
37. Paula Martínez Mesia
38. Ramon Reig Pons
39. Antònia Ventura Pedret
40. Jordi Ruiz Ruano Marcos
41. Carmen Xaubet Pedemonte
42. Leo Bertran García
43. Carla Codina Concustell
44. David Biayna Rodriguez
45. Miquela Angela Bofí Mitoudis
46. Marc Piqué Bosch
47. Montserrat Miró Sanahuja
48. Jaume Soler Castanyer
49. Noemí García Morales
50. Oriol Gubern Casares
51. Myriam Aneas Piqué
52. David Garcia Reyes
53. Montserrat Navarro Sanchez
54. Josep Maria Pijoan Tarragó
55. Laia Torrent Hernandez
56. Christian Abelló Romero
57. Ariadna Priego Cornejo
58. Ramon Reixach Puig
59. Maria Dolors Alarcón Cabo
60. Òscar Pascual Torrens
61. Xavi Bové Reixach
62. Ramon Albert Freixes Colet
63. Maria Dolors Navarro Sanchez
64. David Bruguera Garcia
65. Ingrid Torrent Marqués
66. Albert Baixes Vilanó
67. Elisabet Vila Basolí
68. Bernat Basany Tapiol
69. Antoni Babia Privat
70. Jordi Serra Cubinyà
71. Teresa Escolà Torra
72. Xavier Campeny Villanueva
73. Maria Alicia Garcia Morales
74. Francesc Casares Morera
75. Xavier Pinell Garcia
76. Òscar Aymerich Peñarroja
77. Xavier Marondo Piera
78. Salvador Bonada Font
79. Xavier Roldan Martínez
80. Mireia Ibiza Solé
81. Ramon Àvalos Calomarde
82. Jordi Burguet Ferrer
83. Dídac Casacuberta Santamaria
84. Pau Ponsatí Andaluz
85. Sergi Perramon Subirana

Llista del FNC a Lleida

1. Magí Hildebrandt López
2. Mònica Amenós Tudo
3. Eloy Carmona Sánchez
4. Pol Vila Vives
5. Tomàs Caminal Ros
6. Eva Gestí Gómez
7. Marcel Grau Jové
8. Jaume Garriga Casas
9. Marcel Oronich Macarro
10. Neus González Vallès
11. Albert Carulla Abelló
12. Ariadna Pla Gato
13. Sara Arroniz Mico

Llista del FNC a Tarragona

1. Maria Montserrat Guasch Francesch
2. Joan Lluis Venteo Gavarró
3. Albert Camps Banús
4. Alexandra Garrido Canet
5. Gerard Vives i Muñoz
6. Alba Masot Agné
7. Albert Coll Bougrine
8. Jose Luis Fernandez Bravo Pino
9. Judith Solans Pagès
10. Abel March Guasch
11. Ignasi Porta Ramos
12. Maria del Mar Adell Herrera
13. Eduard Albiac Pérez
14. Gemma Roca Torrent
15. Jesús Muñoz Bolivar
16. Maria Perez Rosell
17. Fèlix Rabassa Martí
18. Ferran Larriba Perez

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista del Partit Popular (PP) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Comuns Sumar per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Ciutadans per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
Llista d’Alhora per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
Llista d’Aliança Catalana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Recortes Cero per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Pàgines