Avui, 19 de novembre de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Boye revoluciona el judici contra el president Torra invocant Europa I Crònica de Josep Casulleras
• Espanya hauria d’importar jutges britànics I Editorial de Vicent Partal
• Els duríssims ‘jo acuso’ de Pallín i Pérez Royo I Crònica d’Andreu Barnils
• Lluís Fatjó-Villas (Banc d’Aliments): ‘Encara ens falten uns cinc mil voluntaris per al Gran Recapte’
• David Ros: ‘La funció d’aquests vídeos que han filtrat és crear un relat inculpatori’
• ‘Et trobo a faltar com la nit on tot va cremar’ I Mail obert d’Anna Zaera
• ‘Sit and talk’ amb barricada de fons I Mail obert de Marta Rojals
• La ‘vox’ de la justícia espanyola I Anàlisi de Pere Martí

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

VilaWeb Paper:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Torra acusa el TSJC de fer-li un judici polític’ i ‘Els Mossos declaren que l’1-O no hi va haver mediació’ appeared first on VilaWeb.

D’obres literàries amb referències a elements químics n’hi ha moltíssimes, perquè només cal que en una narració o en un poema se citin l’or, la plata o el ferro, per esmentar alguns elements ben quotidians, per incloure-la a la llista. Però això seria una tasca inabastable. I tan exhaustiva i general que no aportaria gaire a l’estudi de la imatge literària de la química. Si volem ser més estrictes i citar només les obres en què l’element químic tingui un paper destacat en la trama, tampoc ens faltarà material. Així, en novel·les d’Agatha Christie (1890-1976) com Murder is easy (“Matar és fàcil”) o They came to Baghdad (“Intriga a Bagdad”) es fa servir arsènic com a verí. Ja tenim un element protagonista, que apareix en moltes narracions més.

Per això, l’exercici que pot tenir una certa gràcia o utilitat és buscar obres en què la taula periòdica o els elements químics tinguin un paper essencial en el procés creatiu. Amb aquesta exigència de protagonisme, trobem una primera novel·la que cal destacar, encara que no sigui pel seu valor literari. Es tracta de White lightning (“Llamp blanc”), publicada el 1923 pel nord-americà Edwin Herbert Lewis (1866-1938) (analitzada a Greenberg, 2003, p. 306–310). L’obra narra les vivències d’un jove científic, Marvin Mahan, que esdevé un brillant especialista en radioquímica. S’hi expliquen tant les seves experiències personals i acadèmiques com les seves trifulgues amoroses. La novel·la està dividida en 92 capítols, cadascun dels quals porta el nom d’un element químic. El nombre del capítol encaixa amb el nombre atòmic de l’element: el número 1 es titula «Hidrogen» i el 92 «Urani». Entremig apareixen la resta dels 87 elements que es coneixien el 1923. Però hem dit que l’obra té 92 capítols, perquè Lewis, com volent imitar Mendeléiev, no evita els encara desconeguts i n’inclou cinc sense títol: els números 43, 61, 75, 85 i 87.

«Si volem citar obres en què l’element químic té un paper destacat en la trama, no ens faltarà material»

Lewis, professor d’anglès a l’Institut Lewis de Chicago –fundat per un avantpassat seu–, demostra que està al corrent dels avenços químics. Va arribar a temps de titular el capítol 72, perquè l’hafni es va descobrir el 1923 mateix. En dues ocasions posa noms vigents en aquell moment que després van ser abandonats per uns altres. És el cas del capítol 86, que no titula «Radó» sinó «Nitó», i del 91, que, en comptes d’anomenar-se «Protoactini», s’encapçala amb «Brevi».

El nom de cada capítol es justifica amb algun símil, de vegades banal. Així, en el 25, hi llegim: «La cara de Jimmy es va tornar molt més rosa que les sals de manganès». Una mica més elaborada és la que trobem en el capítol 31, «Gal·li», un dels elements predits per Mendeléiev i situat sota el bor i l’alumini

En el capítol 10 relaciona el neó, un gas noble, inert, amb la indiferència d’un científic per les implicacions morals de la seva pràctica. Menys elegant sembla el símil del capítol 18, en què l’argó, un altre gas inert, porta a dir que Jean, que acabaria sent la dona de Marvin, l’esperava sense aparellar-se amb ningú «tan inert com una monja».

Descobridors d’elements ficticis

Hi ha altres autors, més coneguts i valorats que Lewis, que han introduït la idea d’element químic en algunes de les seves obres. I de vegades han parlat d’elements ignots o inexistents. Això ajuda a enriquir la trama, amb el misteri que envolta el descobriment o amb l’ús que es podria fer d’unes propietats fins aleshores desconegudes.

A la novel·la Les enfants du limon, publicada el 1938 per Raymond Queneau (en la imatge), hi apareix Daniel, un jove aficionat als experiments químics. L’autor francès també va publicar Cent mille milliards de poèmes (“Cent mil milions de poemes”) i Petite cosmogonie portative (“Petita cosmogonia portàtil”), on fa diverses referències a la química i als elements. / Viquièdia

És el cas de La guerra dels mons (1898), en què Herbert George Wells (1866-1946) parla d’un «element desconegut que dona un grup de quatre línies a la zona blava de l’espectre» (Wells, 1898/1998). Es refereix així a la llum emesa per un element quan se sotmet a temperatures elevades. Es tracta de bandes que permeten identificar un element, perquè són úniques, com el document nacional d’identitat per a una persona. Per això Wells parla d’uns senyals que no encaixen en cap dels elements coneguts.

Llig l’article complet al web de Mètode

Sofia Llàcer Esparza. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València

Què és Mètode?

The post Literatura elemental appeared first on VilaWeb.

La Inspecció de Treball ha determinat que les vint-i-vuit beques dels departaments de comunicació de Presidència de la Generalitat són un frau i, per tant, els becaris anteriors assumeixen les funcions de treballadors en l’administració pública. La Inspecció, doncs, ha donat d’alta aquestes persones a la Seguretat Social per a garantir que la seva cotització sigui equivalent a la de qualsevol treballador en les seves funcions. Comissions Obreres (CCOO-PV) ha informat sobre la resolució de la Inspecció de Treball.

La responsable de Formació i Ocupació en el sindicat, Ana García, ha explicat que fins ara la Inspecció de Treball ha resolt que trenta-set becaris de diversos departaments de la Generalitat exercien les funcions d’un treballador més i, per tant, havien estat contractats amb beques falses. Segons CCOO, la situació dels becaris de Presidència és equiparable a les dels treballadors de l’Arxiu del Regne de València i els de la Diputació de València.

Aquestes vint-i-vuit persones treballen en quatre departaments: publicitat i imatge institucional; planificació i anàlisi informativa; xarxes socials; i al departament audiovisual. En alguns casos, com al departament de publicitat, els falsos becaris dupliquen el nombre de treballadors. Al departament de publicitat ni tan sols hi ha una persona que supervisi les funcions dels becaris. A més, molts treballen caps de setmana, vesprades i festius.

The post La Inspecció de Treball veu frau en 28 beques a Presidència appeared first on VilaWeb.

Ahir van començar les compareixences de tres dels divuit detinguts durant el tall que el Tsunami democràtic va convocar el dilluns 11 de novembre a l’autopista, a l’altura de Pertús. Són divuit sud-catalans que van ser arrestats per la Gendarmeria i actualment resten en llibertat però investigats per ‘obstrucció de la via pública’. El col·legi d’advocats de Catalunya Nord ha proposat l’assistència jurídica gratuïta als detinguts. Un grup d’advocats catalanoparlants han estat particularment al cas del dossier, treballant conjuntament amb l’organització antirepressiva sud-catalana Alerta Solidària. Les tres primeres compareixences davant un jutge entre dilluns i dimecres al tribunal de Perpinyà. A les portes del tribunal hi ha hagut una concentració de suport.

The post Comencen a declarar a Perpinyà els divuit detinguts al Pertús durant el Tsunami appeared first on VilaWeb.

L’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG) va lliurar ahir els premis eTech, en un acte fet a l’Auditori Josep Irla. El Premi Referent va recaure en aquesta ocasió en el director de VilaWeb, Vicent Partal ‘degut a la seva llarga trajectòria en el camp de la tecnologia i després de 25 anys’. Partal va dedicar el guardó ‘al periodista @KRLS i president Carles Puigdemont, de manera inevitable si estem parlant a Girona de periodisme, innovació i tecnologia, temes dels quals ell i jo parlàvem constantment en aquesta ciutat abans d’imaginar que la vida el portaria on l’ha portat’. A l’inici de l’acte s’havia reivindicat també la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Els altres premis de la nit van recaure en la comunitat de dones online FemmeInline en el cas del Premi especial del públic al millor projecte, producte o servei digital gironí, en l’Ajuntament d’Olot pel que fa al premi del públic a la millor iniciativa en l’administració local, en el youtuber Strip Marvel en el cas del premi del públic a la millor acció gironina a la xarxa, en Alterego Web el premi a la millor gestió en llengua i comunicació, en DMRI per l’aplicació de tecnologia a l’empresa, en GoodGut el premi a la recerca i la innovació tecnològica, en TwinApp el de millor iniciativa de màrqueting digital i en LaunchmetricsSP el premi a la trajectòria de l’empresa TIC.

El lliurament de la tretzena edició del premis eTech va anar precedida de la celebració dues taules rodones i una xerrada de Vicent Partal, que va fer un recorregut per la història de VilaWeb, el diari digital més antic d’Europa, que l’any vinent farà vint-i-cinc anys.

 

The post Les empreses de noves tecnologies de Girona guardonen Vicent Partal appeared first on VilaWeb.

El judici del cas dels ERO d’Andalusia arriba avui al dia decisiu, amb la notificació de la sentència a vint-i-un alts càrrecs de la Junta d’Andalusia, entre els quals hi ha l’ex-president andalús Manuel Chaves (1990-2009) i el seu successor, José Antonio Griñán (2009-2013).

Tots els processats estan acusats d’haver participat, de manera directa o indirecta, en una xarxa de corrupció política que va concedir ajuts de manera arbitrària a empreses per mitjà d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) entre el 2000 i el 2009. Uns ajuts que van tenir un cost de 680 milions d’euros de diners públics sense que hi hagués cap control. Els diners es van repartir mitjançant l’Institut de Foment d’Andalusia (IFA), després reanomenat agència IDEA (Innovació i Desenvolupament d’Andalusia).

La fiscalia acusa una part important dels alts càrrecs dels governs del PSOE: dos ex-presidents, set ex-consellers, dos ex-vice-consellers, tres ex-directors generals, dos ex-directors generals de l’IFA i l’agència IDEA, tres ex-secretaris generals tècnics, un ex-cap de gabinet jurídic i un ex-interventor general de la junta. Gairebé un any després del final d’un judici llarguíssim, els processats han estat citats avui a les 12.00 per comunicar-los la sentència.

En què consistia la suposada xarxa de corrupció?

El 2001, la Junta d’Andalusia, presidida per Manuel Chaves, va començar un procediment per a donar suport a empreses en crisi, les quals es veien obligades a presentar un ERO per a aprovar pre-jubilacions i acomiadaments, i als treballadors afectats per aquests ERO. Un dels primers dubtes ja és si aquests ajuts eren regulars.

El cas va passar a la justícia ara fa nou anys. La jutgessa Mercedes Alaya, arran de la investigació sobre l’ERO de Mercasevilla, va obrir una diligència per un presumpte frau més ampli en els ajuts de la Conselleria de Treball a empreses en crisi. En aquell cas, una empresa que pretenia obrir una escola d’hostaleria a terrenys de Mercasevilla va rebre una subvenció de 900.000 euros. L’empresari es va veure sorprès per dues persones que li exigien la meitat de la subvenció, i a canvi li van garantir que més endavant rebria una subvenció per a donar cursos de formació.

La investigació va mostrar que hi havia una manca de control en la gestió dels ajuts als ERO, amb pre-jubilacions irregulars (a persones que mai havien treballat en les empreses afectades), subvencions a empreses que realment no presentaven cap ERO i comissions molt per sobre del valor de mercat a intermediaris com ara asseguradores, consultories, bufets d’advocats i sindicats. Tot indica que els ajuts van beneficiar, especialment, persones properes al PSOE i al govern.

La sentència arriba després de cinc anys d’instrucció i gairebé set-centes hores d’enregistraments durant el judici, que va començar el 13 de desembre de 2017 i va acabar el 17 de desembre de 2018, després de 152 sessions.

Els acusats i les penes que es demanen

Dels quaranta investigats, el jutge Álvaro Martín, en la interlocutòria de processament del 2016, va exculpar vint-i-quatre alts càrrecs, i va continuar la causa contra vint-i-sis, que finalment han quedat reduïts a vint-i-un.

El ventall de peticions de condemna per part de la fiscalia anticorrupció és triple: la més ‘suau’ és la de deu anys d’inhabilitació per prevaricació; la més dura, de vuit anys de presó per un delicte de malversació, més trenta d’inhabilitació; i hi ha una altra petició de sis anys de presó i trenta d’inhabilitació per a ostentar qualsevol càrrec públic.

A continuació, us oferim la llista de tots els acusats i la pena que demana la fiscalia per a cadascun d’ells:

• Manuel Chaves: president de la Junta d’Andalusia (1990-2009). Petició de deu anys d’inhabilitació per prevaricació.
• José Antonio Griñán: conseller d’Economia i Hisenda (2004-2009) i president de la Junta (2009-2013). Petició de sis anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Gaspar Zarrías: conseller de Presidència (1996-2009). Petició de deu anys d’inhabilitació per prevaricació.
• José Antonio Viera: Conseller de Treball (2000-2004) i president de l’IFA i IDEA (2003-2004). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Antonio Fernández: Conseller de Treball (2004-2010), vice-president de Treball (2000-2004) i president de l’IFA i IDEA (2001-2003). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Magdalena Álvarez: consellera d’Economia i Hisenda (1994-2004). Petició de deu anys d’inhabilitació per prevaricació.
• Francisco Vallejo: conseller d’Innovació i president de l’IFA i IDEA (2004-2009). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Carmen Martínez Aguayo: conselleria d’Hisenda (2009-2013) i vice-consellera (2004-2009). Petició de sis anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Francisco Javier Guerrero: director general de Treball (1999-2008). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Juan Márquez: director general de Treball (2008-2010). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Agustín Barberá: ex-vice-conseller de Treball (2004-2010). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Jesús María Rodríguez Román: vice-conseller d’Innovació (2005-2010) i vice-president d’IFA i IDEA (2005-2008). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Lourdes Medina: secretària general tècnica de Treball (2008-2012). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Juan Francisco Sánchez García: secretari general tècnic de Treball (2000-2004) i d’Innovació (2004-2010) i director d’Administració i Finances de l’IFA i IDEA (2012-2012). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Javier Aguado: secretari general tècnic de Treball (1994-2000), ex-cap de Recursos Humans de l’IFA (2001-2003) i secretari general tècnic de Treball (2004-2008). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Miguel Ángel Serrano: director general de l’IFA i IDEA (2004-2008). Petició de vuit anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Manuel Gómez Martínez: interventor general de la Junta d’Andalusia (2000-2010). Petició de sis anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• Jacinto Cañete: director general de l’IFA i IDEA (2008-2009). Petició de sis anys de presó i trenta d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
• José Salgueiro Carmona: conseller d’Hisenda (2004) i vice-conseller (1990-2004). Petició de deu anys d’inhabilitació per prevaricació.
• Antonio Vicente Lozano: director general de Pressupost (2002-2009). Petició de deu anys d’inhabilitació per prevaricació.
• Francisco del Río: cap del gabinet jurídic de la Junta d’Andalusia (2001-2008). Petició de deu anys d’inhabilitació per prevaricació.

The post Avui es fa pública la sentència del cas dels ERO d’Andalusia appeared first on VilaWeb.

David Ros s’emociona quan diu que al seu nebot, Jordi Ros, li agradaria rebre postals a Soto del Real. Ha explicat totes les situacions dramàtiques amb molta serenitat, però en aquest moment es bloca uns segons. Suposem que el contrast entre aquest desig petit, rebre postals, i la realitat hostil, que només li’n deixen rebre dues per setmana, l’ha trasbalsat. Economista de professió, David Ros és l’oncle de Jordi Ros, detingut a Sabadell el 23 de setembre, acusat de sorpresa de pertinença a banda armada i encara ara empresonat a Soto del Real en règim d’aïllament. Ell va ser el primer familiar que va denunciar als mitjans les greus irregularitats que hi havia sobre aquestes detencions i l’empresonament tant del seu nebot com dels altres presos. Gairebé dos mesos després de les detencions, les vulneracions de drets continuen. Ara tot s’ha agreujat per la filtració als mitjans de comunicació d’uns vídeos on es veien fragments de la declaració de Jordi Ros i de Ferran Jolis.

—Quin impacte us van fer les filtracions de la policia sobre el vostre nebot Jordi Ros i els altres detinguts?
—Han estat un xoc. Aquests vídeos i la informació que han filtrat ens han tocat molt a tots els familiars. Ens fan mal de dues maneres: una, perquè s’ha descobert, que tenien micròfons a casa, que es gravava tot, que es feien fotos a dins de casa des de molta distància… Això ha creat una situació d’inseguretat molt forta a la part més directa de les famílies, que són les parelles. Tot i estar molt serenes, han rebut un cop molt fort perquè ara saben del cert que els han escoltat dins de casa seva en tot moment. S’han sentit vulnerades.

—Aquesta és la part del mal a les persones. I l’altra?
—És el mal que fan per la manera com s’ha explicat a l’opinió pública. La finalitat d’aquests vídeos és crear un relat inculpatori. No acostuma a passar que una declaració es ventili d’aquesta manera. El nostre advocat ho explica bé: si no en tens una visió global no pots arribar a cap conclusió. Filtrant aquests trossos de la declaració volen crear opinió. Això que s’ha filtrat ha estat parcial. Que quedi clar que jo desconec el sumari perquè correspon a l’advocat conèixer-lo i ara l’estudia. Dels vuit volums als quals ha tingut accés, encara li’n falten dos per estudiar i n’hi ha un, el novè, que encara no l’hi han donat.

—Com us n’assabenteu, que els vídeos circulen per les xarxes?
—El meu fill quan ho veu m’envia un whatsapp i em diu: ‘Pare, aquest no és en Jordi. Aquí ha passat alguna cosa. Ell no parla d’aquesta manera. La manera com construeix les frases indica que està trastornat o perquè no ha dormit o perquè l’han maltractat o perquè va drogat.’ Quan ho miro no el reconec. La primera cosa que fa és demanar disculpes perquè els guàrdies civils han hagut de fer hores extres. Són unes declaracions que ens costen d’entendre perquè són plenes de síndrome d’Estocolm, que és la mateixa sensació que vam tenir el primer dia que el vam veure. L’advocat va fer servir ‘està en estat de xoc’ per explicar com se’l va trobar. Alguna cosa va passar. Nosaltres el coneixem, ell ha estat on ets asseguda tu ara. Ell no parla així. Jo he de reconèixer que vaig començar a mirar el vídeo i el vaig aturar. No vaig poder mirar-lo fins al final.

—Ell us n’ha parlat?
—Alguns altres presos han explicat més coses, ell només ens ha dit que va ser una barbaritat. Ell ha tingut molt mal de cap i no en tenia mai. Nosaltres estem convençuts que des del moment que la policia entra a casa seva fins al moment que ha entrat a presó hi ha un maltractament continuat. No físic, perquè cap no diu que li hagin pegat, però sí que els van posar la pistola al cap a ell i al seu germà, que era al pis quan van entrar, i vés a saber si no li van fer prendre alguna cosa.

—Una de les primeres anomalies ja va passar durant l’escorcoll.
—En Jordi feia reformes al seu pis i vivia a casa del seu germà. Al germà el van apuntar amb una pistola i el van tenir moltes hores assegut a terra, a l’escala. En el moment que s’emportaven en Jordi, el seu germà li va dir: ‘Col·labora, Jordi, que si no ens pegaran i detindran tota la família.’ Sembla que per a ell aquesta pressió ha estat molt forta. També li van dir que detindrien els pares. Pensa que un cop van acabar l’escorcoll de casa seva van anar a casa dels seus pares, que tenen més de setanta anys, i els van tenir de cara a la paret una bona estona. I després, mentre regiraven la casa, no es van poder bellugar.

—Es pot considerar tortura, això que li han fet a en Jordi?
—A ell i a alguns altres els van traslladar amb antifaços, no van dormir, els van apuntar amb pistoles i fusells. També havien apuntat pares, germans, parelles i criatures…A algun dels seus companys els van fer baixar del cotxe amb els ulls tapats enmig del trasllat… La gent que hi entén, diu que això és tortura.

—Des de bon començament, en Jordi no va tenir advocat?
—Eren set detinguts i quatre advocats d’Alerta treballaven per a tots. Dimecres vaig saber que l’advocat d’Alerta que tocava a en Jordi era Jordi Busquets. Vaig comunicar-me amb ell. Després d’unes quantes hores de desconcert, ens assabentem que té una advocada d’ofici i que diuen no vol un advocat d’Alerta, que és el que nosaltres havíem designat. Això ens estranya molt. A partir d’aquell moment ens anem inquietant. I veiem que és dimecres, que l’havien detingut dilluns i que no té assistència jurídica. En aquell moment som conscients que en Jordi no té defensa.

—Aquesta declaració que s’ha filtrat és d’aquests dies?
—Sí d’aquests dies que ell no té a la pràctica l’advocat d’Alerta. La informació que arriba és que vol l’advocat d’ofici. Tal com diu el seu advocat actual, Lluís Anglada, en Jordi, en la seva situació no havia d’haver declarat. I no solament declara sense assistència competent sinó que ratifica tota la declaració feta davant la Guàrdia Civil. Aquesta filtració és il·legal i ara un altre jutjat investiga qui ho ha filtrat, perquè les famílies ho hem denunciat. A més, és curiós perquè nosaltres, com a part afectada, no tenim cap vídeo, només tenim un àudio.

—Us sentiu indefensos?
—Presentem recursos i ho continuarem fent. Jo no sóc advocat, però és sabut que les declaracions preses sota coacció són invalides.

—Després d’això l’heu vist?
—Hi hem parlat i està afectat.

—Ell ha vist els vídeos?
—Sí, ho ha vist. Suposo que el va entristir i el va afectar. El primer mes no va voler televisió ni res. Llegia, llegia i llegia. Quan ja feia un mes que era a la presó, en Jordi va voler una televisió. Es compren allà dins, però, és clar, quines emissores agafes? Doncs només les de Madrid.

—Aviat farà dos mesos que és a Soto del Real i encara és en règim d’aïllament?
—Hem de pensar que és una persona tancada en un habitacle de 2 m x 3,5 m, més o menys. Ell i en Xavier Duch són en regim d’aïllament. Des de fa poques setmanes, ells dos es poden veure al pati. Ara surten quatre hores al pati, de 9 a 13. Fa uns dies només en sortien tres. Allà coincideixen amb tres presos més. El diumenge a l’horari del pati fan un vermut si entre ells es compren unes llaunes. D’aquests altres presos, n’hi ha un que fa més temps que hi és i per sort els fa fer exercici, que els va molt bé.

—I ja pot jugar a escacs?
—Nosaltres li volíem entrar un tauler d’escacs petitó però no hi ha hagut manera. Es veu que sí que hi pot jugar perquè si demanes les fitxes te les deixen, i hi ha una taula al pati on poden jugar. Li va encomanar l’afecció el seu avi, que va ser campió de Catalunya de primera categoria.

—I dels explosius, que en penseu?
—Segons ens diu l’advocat, a l’acusació no hi ha res fonamentat que faci referència a això. Tot just ara acaba de llegir el sumari. Com sabeu, els el van passar als advocats després de filtrar-se a la premsa. Ell parla d’un repte, però no tinc ni idea de què vol dir. Sí que puc dir que el meu nebot no feia res per atemptar contra les persones amb explosius de cap manera. Ho tinc claríssim perquè fins i tot en aquesta declaració tan estranya ell sempre ho nega. Mira, et posaré un exemple de com s’ha tergiversat la realitat. Saps aquella imatge que surt a la televisió, que forma part del primer vídeo que la policia va difondre, on es veu un magatzem i enfoquen un sac que remenen i ensenyen com si fos qui sap què? Doncs em va dir la parella del noi que vivia allà que era el sac de les serradures de casa seva.

—La casa on vivia en Jordi amb la seva parella encara és precintada?
—La casa ha estat precintada un mes i mig. La parella d’en Jordi no hi ha pogut entrar durant tot aquest temps. És una cosa dramàtica, perquè quan aconsegueixes el desprecintament et trobes que has de refer casa perquè ho han regirat tot sense gens de respecte.

—I el cotxe?
—Els cotxes tot just ara els podrem anar a retirar. Fins ara han estat a Sant Andreu de la Barca sense que els poguéssim fer servir.

—Hi ha molta gent que vol col·laborar i no té clar com fer-ho. Heu obert un compte corrent de solidaritat?
—Ara les famílies tenim tres menes de despeses. De les jurídiques se’n fa càrrec la Caixa de Solidaritat. Després també hi ha els desplaçaments a Madrid i hem d’agrair l’ajut que ens dóna per a aquesta despesa l’Associació Catalana pels Drets Civils, que és l’entitat que han creat els familiars dels presos polítics que ja han estat jutjats. I finalment hi ha les despeses de les famílies per a atendre les necessitats de cada dia. Quan et trobes en una situació nova com aquesta, vas desorientat. Hi ha les despeses de l’habitatge, els fills, despeses sanitàries, de qüestions bàsiques… Per afrontar això, ara hem constituït l’Associació Suport Mutu de Familiars de Presos i Preses. Ara ja tenim el NIF i aviat tindrem compte corrent. Volem que tot sigui molt transparent.

—La gent pot enviar cartes? Les reben?
—Sí, la gent pot enviar les cartes que vulgui, però als que es troben en aïllament només els en donen dues la setmana. El règim d’aïllament implica això. A ell li va fer molta il·lusió una postal que va rebre d’una noia de Girona i té la il·lusió que la gent li enviï postals. A partir d’aquí vol fer un relat amb les anècdotes que li explica la gent que li envien.

—Però si no li arriben?
—Tinc un amic que sempre em diu que tot i això li n’hem de continuar enviant, què és molt important fer-ho. Si no li arriben ara, les rebrà més endavant. Insisteix molt que no hem de fer cas d’aquesta mesura d’aïllament.

—Com és en Jordi?
—Perquè vegeu com és, tinc aquí una carta que va escriure a un xicot drogoaddicte tres dies abans que vingués la policia. Aquest noi, quan ha sabut què havia passat, ens ha portat una còpia de la carta. És una carta feta amb el cor i amb ganes d’ajudar i que ve a dir: ‘Va, noi, que ho aconseguiràs.’ En Jordi és així, li agrada ajudar la gent. Ell i la seva família portaven una impremta d’impressió especialitzada en serigrafia. La crisi els va afectar i l’empresa tancava. La setmana que el van detenir havia de començar a treballar de cuiner.

—I del fred se’n queixa? Els altres presos que han estat a Soto del Real han dit que se n’hi passa molt, que l’hivern és molt dur, allà.
—Se n’ha començat a queixar. Ell, de la cel·la, en diu habitació. Hi està sol vint hores cada dia. Pot rebre visites de quaranta minuts cada setmana a través del vidre i hem tingut un vis-a-vis familiar de dues hores. Però les condicions són molt dures. L’altre dia un dels familiars que el va anar a veure va quedar molt impressionat perquè el duien a la sala dos policies amb el casc posat i armats. Això no ho havíem vist, abans.

—Vós que heu format part del Secretariat Nacional de l’ANC i sou una persona molt compromesa amb el procés, com la veieu, aquesta situació?
—Aquestes detencions formen part d’un relat per a implicar els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont amb la violència. No se’n surten perquè aquest moviment és pacifista i la realitat no té res a veure amb aquest relat mediàtic que es vol crear. Fa mesos que quan veus que hi ha la Guàrdia Civil en un lloc penses: avui què passa o què ha de passar. Sempre que detenen algú o fan una operació policial d’aquesta mena és perquè volen tapar una altra informació. Hi ha una instrumentalització molt grollera de la Guàrdia Civil per a escenificar una cosa que faci més soroll per tapar-ne una altra. També són accions que fan per escarmentar, per dir: Ei!, no només hi ha presó per als líders polítics, sinó que ara hi ficarem la gent del carrer.

—La resposta de l’independentisme, però, ha estat extraordinària. L’intent de criminalització no ha reeixit. Ja la primera manifestació de Sabadell va ser molt multitudinària.
—Molta gent que es belluga es mou per dignitat. Aquesta dignitat fa que molta gent no admeti el retrocés que hi ha dels drets humans en aquest país. La vulneració de drets és tan gran que molta gent s’ha aixecat. Abans deien que a les manifestacions hi anaven els avis de l’ANC, però el Primer d’Octubre s’hi van incorporar els pares que defensaven les escoles. Això va ser molt important perquè és tota una generació que s’hi incorpora. Hi ha gent de tota mena: de lampistes a gent que té dos màsters. I ara, a partir del 14 d’octubre, s’hi ha incorporat tota una altra generació.

—L’escarment ha fet efecte?
—No podem ser mesells i que facin el que vulguin. No, la situació és indignant… La gent està indignada. Jo aquests dies he agafat taxis i he trobat una empatia que abans era inimaginable. Hi ha el convenciment que alguna cosa fan malament i que no s’hi val. A mi m’agrada una frase que vaig sentir a en Boye, que diu que no hem de ser euroscèptics sinó euroeixigents. És imprescindible que la gent es mobilitzi de manera pacífica i no violentament. No podem admetre aquesta situació. Jo sóc dels qui pensen que la paciència, la perseverança i la perspectiva ens han d’acabar donant els fruits que busquem.

The post David Ros: ‘La funció d’aquests vídeos que han filtrat és crear un relat inculpatori’ appeared first on VilaWeb.

Em deia l’altre dia l’artista Ferran Garcia Sevilla que, tot i ser un apassionat de la fotografia, no li interessa el fotoperiodisme. El fotoperiodisme és obvi, diu. Busca imatges que ja han estat pensades. Treballa amb imaginaris que ja coneixem. M’explicava que les fotos de les nits de barricades als carrers de Barcelona li havien recordat la pintura de Caravaggio. Aquell clarobscur. Les ombres, les presències anònimes, el vigor dels feixos de llum. Les representacions que ja tenim arxivades i que ja sabem que ens commouen. La cognició clàssica. Els periodistes, en general, tenim dificultats per a imaginar-nos mons possibles. Percebre els símptomes petits en moviment i que ens porten cap a nous escenaris. Les nostres narracions, que rebutgen la ficció per falsa, s’escriuen sobre la pista dels fets consumats. Som crítics, però si no podem imaginar mons possibles o percebre els mons que van naixent, els mons nous no arriben perquè no els sabem narrar.

Potser per això l’endemà dels primers focs nocturns a Barcelona van sortir periodistes i tertulians a condemnar ‘la Violència’. La Violència monolítica que teníem registrada als nostres compartiments de significats. ‘La Violència’ consagrada i sense fissures. Aquella mateixa nit, l’antropòleg Manuel Delgado apareixia en un debat de TV3 per apuntar que ‘violència’ no eren només explosions, focs o ferides, sinó que calia fixar-se en la violència blanca i constitucional. Els periodistes de la taula, en directe, no el van deixar parlar. Estaven apressats per avançar-se a la condemna pública de ‘la Violència’. Van ser pocs els que aquelles primeres vint-i-quatre o quaranta-vuit hores van deixar de reproduir consignes pacifistes apreses. I eren analistes professionals, compte. Quan els primers opinants van començar a qüestionar que la violència també era la negació del diàleg, o les intimidacions policíaques, es va reobrir el debat. Amb un retard considerable.

D’aquesta impossibilitat de crear mons possibles –que tenim periodistes i no periodistes–, en parla Teresa Mulet (Caracas, 1970) aquests dies en una exposició imprescindible a lo Pati, el Centre d’Art Terres de l’Ebre. Ella que ha explorat les arrels de la violència de cap a cap de la seva obra, va arribar al delta de l’Ebre i va percebre també que fins i tot en un lloc aparentment plàcid com els arrossars del delta hi havia imatges de violència. Les mateixes divisions dels camps d’arròs, les claus de pas de l’aigua gestionades per les comunitats de regants, demostraven aquesta voluntat de control del camp obert.

Va ser la fragmentació del delta en camps d’arròs que la va tornar al lloc d’origen i al títol de l’exposició: ‘Camp de control’. Els camps d’arròs dividits en parcel·les la van tornar a situar en els límits del llenguatge. Quan veig els camps, des del meu camp intern, veig les pors que m’he conformat, quan aquests camps són tancats i no són permeables, diu.

Els periodistes funcionem, i encara més des que som digitals, per etiquetes. Els tags del llenguatge informàtic. Les paraules que ajuden a localitzar les cerques digitals han configurat el nostre sistema operatiu. I la cosa empitjora. El periodisme, com la mena d’art que critica Garcia Sevilla, no crea mons possibles, sinó que els reprodueix amb exactitud. És així, mesclant en aquesta coctelera, com es troben les fórmules que funcionen. Si tu vols fer un còctel perfecte, posa-hi feminisme o ecologisme, diu Garcia Sevilla.

Ell va començar a pintar puntets. Àtoms, bosons. Partícules microscòpiques que volia fer visibles. Havia de fixar-se en una escala més petita per sortir dels camps controlats i confiar que aquesta nova visió podria apartar les reixes de la cortina com veiem en aquest grafit a la via del tren de Tortosa. Per imaginar mons possibles, com fan Teresa Mulet o Ferran Garcia Sevilla, hem de tornar a jugar amb les metàfores i els oxímorons. Com una frase pintada en una paret que reproduïa el poeta David Caño al seu Instagram: ‘Et trobo a faltar com la nit on tot va cremar.’ La bogeria és honestedat, escrivia Josep Grifoll. I els periodistes hem de perdre la por de ser-ho.

The post ‘Et trobo a faltar com la nit on tot va cremar’ appeared first on VilaWeb.

Els titulars sobre l’última enquesta del CEO destaquen que el sí a la independència cau a mínims des de l’1-O. Que ‘s’enfonsa’, celebren alguns, en la línia dels l’11-S que ‘punxen’ cada any des del 2012. El sondatge de la Generalitat treballa a partir d’una mostra de 1.500 persones, i l’expert Joe Brew en revela el truc en un article rigorós: ho deixo en intriga per als qui encara no l’heu llegit, que ja compto que ho fareu.

Per una altra banda, l’endemà del 10-N, en aquesta columna vam dir més o menys que l’independentisme n’havia passat la pantalla. I que passar pantalla, en unes espanyoles, no volia dir res més que assegurar-nos unes xifres que no poguessin ser utilitzades en contra nostra. Doncs té: l’espanyolisme en ple, mentre divendres sucava llesques de pa de quilo amb les dades del CEO, feia veure que l’altre sondatge, el del 10-N, no havia existit, amb els més de cinc milions i mig d’enquestats i els Ns/Nc corresponents. Aquesta omissió interessada és un exemple d’allò a què ens referíem quan dèiem de no poder utilitzar un resultat electoral en contra nostra.

I fins aquí la complaença. Perquè, fet i fet, el CEO estableix un percentatge de suport a la independència molt semblant al del 10-N, salvant les infinites distàncies, però aquesta no és la qüestió. La qüestió és que, per a excusar-ne el resultat, molts independentistes s’esforçaven a subratllar que l’enquesta recollia el sentiment dels catalans abans de la sentència, i que per això sortia desinflat. Cosa que també es deia de les primeres enquestes electorals: que faltava recollir l’impacte de la sentència, aquell esperat revulsiu de conseqüències imprevisibles. I finalment va arribar la condemna dels 100 anys, tan histèrica, històrica, aberrant com s’esperava, i resulta que el 10-N no va marcar cap diferència substancial respecte de l’abril. Com a molt 7.000 vots més, com destaca Andreu Barnils en aquesta seua peça que no puc sinó recomanar.

Respecte de l’estancament, els independentistes que van voler jugar la partida es divideixen en dos grups: els que consideren que les espanyoles només es poden comparar amb unes espanyoles, i els que també ho consideren però que, amb la sentència encara calenta, veien raonable que la ràbia pogués sobreeixir dels carrers i inundar tots els canals possibles de visibilització, incloses les urnes a camp contrari. I no va anar així. Si ho jutgem pel 10-N, la sentència no va existir, com tampoc no en queda testimoni en cap resposta institucional conjunta, un forat galdós en la seqüència de la nostra història. I aquesta és una realitat que sí que se’n pot girar en contra. Si més no, a parer dels que considerem que amb el carrer sol no farem res, que una força no anirà per l’altra.

Aquell refredament institucional que ho va confiar tot a una indignació programada, com qui té hora al dentista, té certes reminiscències en l’eslògan d”eixamplar la base’, la premissa generalment acceptada que si fem bondat i abandonem la iniciativa pròpia esdevindrem irresistibles per a qui, fins ara, no ha trobat motius per dubtar de l’estat espanyol. Tanmateix, l’únic eixamplament de base empíricament demostrable s’ha produït mentre preníem la iniciativa, emparats en la seducció de construir entre tots un país millor, i fins al pic de la unilateralitat de l’1-O. Dos anys després, el moviment acorralat per la repressió i que recula com a resposta ja no és atractiu ni per a si mateix, imagina’t per a algú altre.

El dol per la sentència ha resultat un dol exprés, per a mal o per a bé, i l’independentisme ja mira el futur des d’una nova divisió: els que han passat pàgina de l’1-O, i els que criden ‘1 d’Octubre, ni oblit ni perdó’. Sembla, però, que la majoria podrien adherir-se als tres conceptes de consens que proposà Clara Ponsatí, susceptibles d’eixamplar la base com un camp de futbol: pau, amnistia i autodeterminació. Ara bé, fent un pas més, també cal tenir clar què voldrem dir quan parlem d’autodeterminació en nom de tots: per exemple, si és la manera de dir-nos, cadascú en la mesura que ho pugui assumir, que es tracta de forçar un segon referèndum, ‘si no volies 1-O, dues tasses’, vetllat i validat internacionalment. Tant si hi estem d’acord com si no.

O això, o la mesura que aplegui més força entre l’independentisme. Instruments com el registre ciutadà del Consell per la República, si hagués tingut la confiança del milió d’inscrits que es proposava, permetria de fer ‘assemblees’ en línia i de manera segura, però ara no encetarem el meló de la discòrdia. El cas és que ja és urgent de consensuar l’objectiu tangible –no vull dir full de ruta– per al qual sortim encara a les carreteres i al carrer, un guió clar per a aquest ‘sit and talk’ amb barricada de fons. No res, això últim cavil·lava l’altre dia aquesta humil terrorista, amb els cabells cargolats dins la caputxa i el nas sota un buf, caminant entre trens de camions que cosien la Catalunya del Sud i la del Nord.

The post ‘Sit and talk’ amb barricada de fons appeared first on VilaWeb.

El cos localitzat dissabte a la riba del Francolí, prop de Montblanc, corresponen a un veí de l’Espluga de Francolí de 72 anys, segons els Mossos d’Esquadra. Es tracta del segon ocupant d’un vehicle arrossegat pel riu quan creuava per un pont de l’Espluga. L’altre ocupant el van localitzar dos dies després de la riuada al port de Tarragona. Amb aquesta ja són cinc les persones mortes confirmades arran dels aiguats del 22 d’octubre a Catalunya: els dos ocupants d’aquest cotxe, el veí d’un bungalou de Vilaverd i un sensesostre trobat sense vida a la Pobla de Mafumet, a més d’un home arrossegat per la riera a Arenys de Munt. A hores d’ara, continuen desapareguts una dona que també vivia al bungalou de Vilaverd i un camioner belga.

Dissabte els Bombers van reprendre la recerca de les tres persones que encara es trobaven desaparegudes per les riuades a la Conca de Barberà. El dispositiu, format per set dotacions dels Bombers amb efectius dels GRAE, cinc dotacions canines de voluntaris de Castelló i una dels Mossos d’Esquadra, van recórrer diferents sectors entre l’Espluga de Francolí i Picamoixons.

Es van pentinar amb els gossos algunes zones on ja s’havia fet altres tipus de cerca i també alguns punts aïllats significatius. Cap a dos quarts de dues del migdia, un gos de la unitat canina dels Mossos va assenyalar un punt allunyat de la llera pel qual encara no s’havia fet recerca i s’hi van trobar restes humanes. Quatre hores més tard es va aconseguir rescatar les despulles i començar les tasques d’identificació.

Segons informen els Mossos d’Esquadra, aquest dilluns a la tarda agents de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Valls han completat totes les proves que permeten confirmar que les restes localitzades dissabte al migdia corresponen al veí de l’Espluga de Francolí de 72 anys que viatjava en un cotxe vermell quan es va veure sorprès per la riuada.

The post El cos trobat dissabte és del segon ocupant del vehicle arrossegat pel riu a l’Espluga de Francolí appeared first on VilaWeb.

Una noia que formava part de l’acampada de plaça Universitat va denunciar la setmana passada que havia estat víctima d’una presumpta agressió sexual en una de les tendes, segons han confirmat fonts de l’organització de la protesta. Sembla que els fets van tenir lloc la matinada de dimecres a dijous, i la jove ho va explicar a l’anomenat Punt Lila instal·lat a l’indret pels mateixos manifestants. Després va abandonar la protesta, han afirmat les mateixes fonts.

Des de l’acampada s’ha condemnat aquest fet i qualsevol mena de comportament masclista. De moment no ha transcendit si la víctima ha posat els fets en coneixement dels Mossos d’Esquadra, que a preguntes periodístiques han indicat que estan recopilant informació sobre la qüestió.

The post Denuncien una presumpta agressió sexual en el marc de l’acampada de plaça Universitat appeared first on VilaWeb.

JxCat, ERC i la CUP mantenen i mantindran reunions bilaterals per a negociar el posicionament en la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez. Segons fonts coneixedores de la negociació, JxCat i la CUP s’han reunit aquest matí, i la previsió és que aquesta setmana també es trobin ERC i la CUP, i JxCat i ERC, en un moment en què les tres forces es decanten pel no a Sánchez (que no ha cedit respecte al preacord tancat amb Podem) i aposten per intentar pactar la unitat de vot. Les reunions se succeiran durant aquesta setmana, però els tres grups s’han imposat discreció per a evitar que les filtracions perjudiquin les converses, després dels emplaçaments mutus que es van fer la setmana passada per a intentar acordar un posicionament compartit. JxCat, a més, va instar els partits independentistes a fer una cimera conjunta.

La proximitat d’unes possibles eleccions a Catalunya els empeny a intentar mantenir un posicionament comú, atès que un vot discordant podria tenir conseqüències electorals per als uns i els altres. La CUP ha informat aquesta tarda que començava una ronda de contactes amb forces independentistes i sobiranistes dels Països Catalans i de l’estat espanyol. Els anticapitalistes pretenen estendre a la resta de forces la seva estratègia de bloqueig, i hi inclouen EH Bildu, el BNG i Anticapitalistes, amb qui també ha previst reunir-s’hi. La CUP intenta que la resta de forces no facilitin la investidura ni garanteixin la governabilitat al PSOE. Considera que l’acció política ha de prioritzar la defensa de l’autodeterminació, l’amnistia i la defensa dels drets socials. ‘Cal que hi hagi una resposta a l’alçada del carrer’, ha defensat.

ERC ha insistit que està oberta a buscar la unitat de vot en la investidura dels partits independentistes, cosa que no va ser possible al juliol entre Esquerra i JxCat. ERC es va abstenir llavors en la segona votació (igual que Bildu) i JxCat va votar en contra de la investidura de Sánchez, que no va prosperar per la falta d’un acord amb Podem. En l’escenari actual, que ERC al·lega que ha canviat després de la sentència del Tribunal Suprem, la portaveu del partit, Marta Vilalta, ha refermat que votaran en contra de la investidura si el PSOE no reconeix que a Catalunya hi ha un conflicte polític que requereix una solució democràtica i política. Per això, ha tornat a exigir que s’obri una mesa de negociació sense condicions, que compti amb un calendari i que es garanteixi el compliment dels acords que es taquin. El posicionament dels partits independentistes, i sobretot d’ERC, és numèricament decisiu perquè pugui prosperar la investidura del líder del PSOE.

Els contactes amb el PSOE, mentrestant, continuen. El diputat del BNG, Néstor Rego, condiciona el seu vot a una política basada en el diàleg i el respecte a les nacions que es troben dins de l’estat espanyol, segons que ha explicat després de reunir-se amb la portaveu del PSOE al congrés, Adriana Lastra. Al BNG, tanmateix, no li agradaria votar que no perquè creu que ningú entendria una repetició de les eleccions. Les bases del PSOE i de Podem hauran de pronunciar-se igualment sobre el preacord que van fer públic els seus líders. Els 13.715 militants del PSC podran votar dissabte en una consulta i, els comuns entre el 21 i el 24 de novembre.

The post Reunions bilaterals entre els partits independentistes per a pactar el vot a la investidura de Sánchez appeared first on VilaWeb.

El retrat de Felipe VI ha presidit tot el judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, al TSJC acusat de desobediència per no haver atès les ordres de la Junta Electoral espanyola perquè retirés els llaços grocs i les pancartes de suport als presos polítics durant la campanya del 28-A. El president Torra, al banc dels acusats, en una sala amb un magistrat presidint el tribunal manifestament contrari a la denúncia pública de la repressió contra l’independentisme i un altre que fa dues setmanes declarava a 13TV que els jutges eren assetjats a Catalunya pels independentistes. I al fons, el retrat d’un rei que el 3-O va proclamar que hi havia una part dels catalans que no mereixien el tracte de ciutadans. Semblava que Felipe VI beneís aquest judici polític contra Quim Torra, que vetllés per la culminació de l’enèsim procés de l’estat espanyol contra un president de la Generalitat. I era tan cridaner que Gonzalo Boye l’ha llançat contra la fiscalia per a replicar-li una afirmació sobre la pertinença de prohibir els llaços grocs en període electoral. ‘Dieu que els llaços grocs i les estelades no són compartits per tota la ciutadania. Doncs la figura del rei, tampoc, i és aquí presidint aquesta sala’. La intervenció de Boye a la tarda ha revolucionat el judici.

Perquè Boye ha aplicat al judici un marc que ha desorientat el tribunal i les acusacions, el marc europeu. Fins que al final de la presentació del seu informe, l’advocat ha demanat sorprenentment al tribunal que presentés una sèrie de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè digués si, d’acord amb la normativa europea, uns magistrats tan manifestament parcials podien jutjar un càrrec com el president de la Generalitat en una causa com aquesta. Boye ha furgat en la nafra, posant de manifest el punt més feble de la justícia espanyola al ulls d’Europa, és a dir, la politització, qüestionant que uns magistrats sortits d’un sistema d’elecció en què intervenen unes majories parlamentàries políticament oposades al càrrec que és jutjat poden efectivament tirar endavant aquest procediment.

La loquacitat, contundència i irreverència de Boye han deixat el fiscal amb cara de pòquer, l’advocat de Vox, Juan Cremades, perplex, i els membres del tribunal desconcertats. El magistrat Jesús María Barrientos ha desestimat la petició de presentar les prejudicials adduint que s’havien presentat de manera extemporània, o sigui, quan no tocaven, que ho hauria d’haver demanat abans per no deixar les altres parts amb possibilitat de rèplica. Però Boye ja havia aconseguit, després d’una llarguíssima intervenció final, d’apujar la temperatura de la sala, i de canviar l’òptica del judici.

Quedava el torn d’última paraula del president Quim Torra, però abans el jutge Barrientos ha volgut contestar alguns dels retrets que al llarg del judici li havien fet els advocats Boye i Isabel Elbal, retraient-li que no tractés Torra amb respecte institucional, coma Molt Honorable President de la Generalitat. Barrientos ha dit que no ho ha volgut fer perquè el president fos tractat com qualsevol altre ciutadà que compareix davant de la justícia.

La intervenció de Torra ha estat dura, interrompuda per Barrientos quan qüestionava el paper de la fiscalia com a ariet judicial del govern espanyol. El jutge no ha cosentit ni aquesta crítica ni la definició que en la fase de l’interrogatori Torra ha fet de Vox com a partit franquista. I el president ha acabat a l’atac, donant per feta pràcticament la seva condemna, criticant obertament els tres membres del tribunal, dient-los que haurien hagut de renunciar a participar en un judici com aquest per la seva contaminació, per tenir un biaxi ideològic i una posició sobre els fets que es jutgen que ja és de part.

‘És excepcional que s’assegui en una banqueta dels acusats un president en exercici, davant una justícia parcial, i per això, molta gent defensa una república catalana’, ha dit Torra. Ha insistit que va desobeir les ordres de la Junta Electoral perquè fes retirar els llaços grocs i les pancartes dels edificis de la Generalitat perquè no ho podia fer, perquè la JEC no tenia autoritat sobre el president per a fer-ho, perquè materialment era impossible fer complir una ordre com aquella i perquè atemptava contra la llibertat d’expressió. ‘No podia ni havia d’acatar l’ordre de la JEC com a president de la Generalitat. No es pot acatar una ordre que és il·legal. Si he de ser condemnat, benvinguda sigui la condemna, però no renunciaré mai a defensar els drets dels catalans, mai renunciaré a defensar el dret autodeterminació.’ I ha reblat: ‘Em podeu condemnar però no canviareu la voluntat del poble de Catalunya.’

L’advocada Isabel Elbal havia enumerat en les qüestions prèvies del judici les vulneracions de drets que afectaven el president Torra en aquest judici, no només la manca d’un jutge imparcial sinó també la indefensió i la vulneració de la presumpció d’innocència de què ha estat víctima, fins al punt que membres del govern espanyol han donat per fet que era cupable de desobediència. Però encara més inquietant: l’assumpció tant des de l’àmbit polític com social que Torra seria jutjat i que serà condemnat, amb els conseqüents ‘rius de tinta especulant sobre la situació política a Catalunya tan bon punt el president sigui condemnat’. Es dóna per feta aquesta condemna, de la mateixa manera que es donava per feta la condemna dels dirigents independentistes jutjats al Tribunal Suprem, o la dels que van ser jutjats en aquest mateix TSJC per la consulta de 9-N.

Per això Boye i Elbal (i Torra) han recorregut a una confrontació oberta i directa amb el tribunal, denunciant la poca legitimitat que té per a un judici com aquest, i aplicant el prisma europeu, que és el que menys pot suportar la justícia espanyola. I així el judici ha quedat vist per a sentència, un judici exprés en què les acusacions han acabat renunciant als tetimonis polítics que havien proposat (el portaveu de Ciutadans al parlament, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i el conseller d’Interior, Miquel Buch). El judici ha estat així més ràpid en un procés accelerat, que ha batut rècords de velocitat en els tràmits previs, com si hi hagués pressa per a resoldre’l.

Els rumors al TSJC avui situen la sentència d’aquest judici abans de final d’any, d’ací a un mes a tot estirar. I serà condemnatòria. Quedarà el recurs al Tribunal Suprem espanyol, que pot resoldre’l en mig any a tot estirar (confirmant la condemna), de manera que a l’estiu probablement el president de la Generalitat haurà estat destituït del càrrec per un tribunal espanyol. Torra n’és conscient, i ha sortit del tribunal rebut per una concentració que ha entonat el cant dels Segadors, al final d’una jornada llarga en què ha tingut el suport del govern en ple, del president del parlament i de nombrosos batlles, càrrecs públics i ciutadans que s’han aplegat per a condemnar l’enèsim judici polític destinat a acabar en condemna.

Crònica: Policies patint amb Boye i Elbal al judici contra el president Torra

The post Boye revoluciona el judici contra el president Torra invocant Europa appeared first on VilaWeb.

Entre l’agost del 2018 i el juliol del 2019 s’ha comptabilitzat la desforestació d’un total de 9.762 quilòmetres quadrats a l’Amazònia brasilera, fet que suposa un augment del 30% respecte a l’any anterior i un màxim dels últims onze anys, segons dades de l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE).

Els estats de Pará, Rondònia, Mato Grosso i Amazones acumulen el 84% de la superfície desforestada amb prop de 8.213 quilòmetres quadrats, segons l’informe oficial publicat avui. Percentualment suposa el tercer major increment de la història d’ençà que hi ha registres, només per darrere de les dades dels anys 1995 (95% i 29.100 quilòmetres quadrats) i 1998 (31%).

En la presentació de les dades a la seu de l’INPE a Sao José dos Campos han participat els ministres de Medi Ambient, Ricardo Salles, i de Ciència, Marcos Pontes, així com el director en funcions de l’INPE, Darcton Damião. Salles ha apuntat que aquest augment es deu a ‘l’economia il·legal’ i ha anunciat una reunió dimecres que ve per abordar mesures per aturar la desforestació.

‘També hi ha negociacions en l’esfera governamental com la transferència dels organismes d’identificació, vigilància i investigació de la biodiversitat i la flora i el sector de l’ecoturisme, també integrant del ministeri, per crear una seu a l’Amazònia’, ha indicat Salles.

En qualsevol cas, Salles ha argumentat que molts dels factors que contribueixen a la desforestació són responsabilitat dels governs anteriors del Partit dels Treballadors. ‘Gran part dels problemes vénen de gestions anteriors’, ha apuntat. Salles responia així a una pregunta de la premsa que recordava les insistents crítiques en campanya electoral de l’ara president Jair Bolsonaro contra els ecologistes i institucions com l’Institut Brasiler de Medi Ambient i dels Recursos Naturals Renovables (IBAMA) i la protecció de reserves indígenes.

Pel que fa a les dades de la destrucció de l’Amazònia, el mateix Bolsonaro les va qualificar ‘d’incorrectes’, ‘exagerades’ o ‘perjudicials per a la imatge de país’ i va arribar a insinuar que el director de l’INPE, Ricardo Galvão, podria estar ‘al servei d’alguna ONG’. ‘Jo comprenc la necessitat de preservar, però la psicosi ambiental va deixar d’existir amb mi’, va dir Bolsonaro al juliol.

L’organització ecologista Greenpeace ha alertat davant aquest greu escenari, ja que creu que el govern brasiler no ha presentat ‘cap política coherent’ per protegir els boscos i als seus pobles, ‘al contrari, s’han posicionat de la banda dels responsables d’aquests crims ambientals’.

La portaveu de Greenpeace Cristiane Mazzetti ha advertit que ‘aquesta taxa de desforestació juntament amb la manca de gestió sacrifica vides, col·loca al país contra direcció de la lluita contra el canvi climàtic i té perjudicis per a l’economia, ja que el mercat internacional no vol comprar productes contaminats per la destrucció ambiental i la violència’.

The post El ritme de desforestació de l’Amazònia brasilera augmenta un 30% el darrer any appeared first on VilaWeb.

‘Visca Catalunya lliure’. Aquestes han estat les últimes paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, en l’al·legat final que ha tancat el judici. Abans, el president ha atacat directament el tribunal que el tribunal per la seva parcialitat:  [VÍDEO] Torra fa un al·legat final a l’atac: ‘Aquest no és un tribunal imparcial’. I ara acaben de rebutjar un altre dret que tinc, que el meu cas sigui avaluat pel TJUE‘, ha dit en referència a les qüestions prejudicials que ha sol·licitat el seu advocat Gonzalo Boye i que el president del tribunal ha decidit de tombar immediatament.

Torra també ha dit que no renunciarà mai a ‘defensar els drets civils i polítics dels catalans’ i que un tribunal no pot alterar les decisions dels parlaments: ‘A mi em va escollir el parlament i és l’únic a qui dec obediència. I aquest judici vol alterar aquella votació. Lamento dir-los que en aquest país ens regim democràticament i els presidents s’escullen en el parlament’.

 

The post [VÍDEO] El president Torra fa un al·legat final a l’atac: ‘Aquest no és un tribunal imparcial’ appeared first on VilaWeb.

El Julen i el Liam són dos dels primers bessons que l’Hospital Sant Joan de Déu i el Clínic han operat amb un nou sistema de navegació quirúrgica pioner al món i que redueix la mortalitat. La intervenció consisteix en aturar el flux de sang entre els fetus que comparteixen placenta i que normalment acaba amb la mort de tots dos. La innovació, creada per BCN Medtech de la Universitat Pompeu Fabra, permet al cirurgià guiar-se molt millor fins l’úter de la mare gràcies a un GPS quirúrgic i que redueix el temps de la intervenció. A més, fa possible simular diversos punts d’incisió per fer entrar el catèter i escollir l’opció menys invasiva. Ja s’han dut a terme vint operacions amb una taxa de supervivència d’almenys un dels dos fetus del 90%.

Aquesta operació s’ha de dur a terme quan un dels bessons dins la mateixa placenta passa sang a l’altre de forma constant. És una malaltia, la de la síndrome de transfusió feto-fetal, que afecta 1 de cada 2.000 embarassos i que té una mortalitat propera al 100% si no se li posa remei. Per aquest motiu, l’operació s’ha de fer el més aviat possible. ‘La cirurgia fetal és una revolució contra la selecció natural, la naturalesa ens posa totes les dificultats i nosaltres hem d’operar un pacient de vint centímetres que és com el palmell de la mà, que sembla mantega i que està flotant en un líquid extremadament delicat, però que a més està dins d’una mare que no podem lesionar’, detalla el cirurgià i doctor de l’Hospital Sant Joan de Déu, Eduard Gratacós.

El nou sistema és com un GPS que permet el cirurgià tenir més eines per operar amb seguretat i permet simular l’operació abans. D’aquesta manera, una operació que podria durar fins a una hora i mitja es pot fer en aproximadament quinze minuts. Per fer la simulació, la pacient se sotmet a una ressonància electromagnètica per fer una reconstrucció 3D de la placenta. A partir d’aquí, durant l’operació se sincronitza la imatge virtual 3D amb la imatge de l’endoscopi per tenir una visió molt més precisa i concreta. ‘És com un videojoc’, ha detallat Gratacós.

Aquesta reconstrucció 3D s’ha de fer amb cada mare ja que, com ha explicat la doctora Elisenda Eixarch, cada placenta és completament diferent. El gran avantatge d’aquest sistema és que és aplicable i personalitzable a cada pacient. ‘Necessitàvem aquest navegador, estem acostumats a treballar amb ecografia que ens donava molts avantatges, però la ressonància ens dona moltes més possibilitats de treball’, ha detallat.

Des del punt de vista tècnic, el coordinador del projecte a la UPF, Miguel Ángel González Ballester, explica que el que han fet és traslladar models que ja aplicaven en altres tipus de cirurgies, com l’ortopèdica. ‘En cirurgies ortopèdiques les coses es poden mesurar, pots mesurar un os, però aquí la dificultat és com mirar en una habitació fosca i intentar orientar-te on hi ha un fetus que a sobre es mou, i que pot tocar els utensilis; la funció principal nostra és crear un mapa per detallar què es trobarà el cirurgià quan entri’.

Els pares, contents

Els pares del Julien i el Liam s’han mostrat molt feliços de com va anar tot el procés. Melannie Bonet i Alberto Abarca, residents a Osca, van arribar a l’Hospital Sant Joan de Déu després que els derivessin des de l’Hospital de Pamplona. Quan van sortir de Pamplona la síndrome de transfusió feto-fetal estava en un estadi de dos sobre quatre, i quan van arribar a Barcelona ja estava en un estadi tres. Després de l’operació els dos bessons van néixer de forma prematura a les trenta-dues setmanes.

Ara els bebès tenen cinc mesos. ‘La meva besàvia va haver d’avortar dos parells de bessons per aquesta mateixa síndrome i que jo els hagi pogut salvar s’agraeix moltíssim’, ha detallat Bonet. ‘Ara ja ho fan tot normal, mengen bé, dormen bé, estem molt contents’, ha dit el pare.

The post Sant Joan de Déu i el Clínic incorporen una eina de cirurgia fetal pionera al món que redueix la mortalitat en bessons appeared first on VilaWeb.

Els comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han acordat per unanimitat un calendari d’aturades parcials de quinze minuts entre novembre i desembre per a desblocar l’acord de trenta-cinc hores del conveni, la contractació per substitucions i pics de feina, una solució per als indefinits no fixos i un pla de renovació de la plantilla.

També reclamen un contracte programa plurianual que doni estabilitat als mitjans públics i un nou consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) independent del govern i sense quotes de partit.

Dijous, els representants dels treballadors faran assemblees per a informar sobre les protestes.

The post Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio convoquen una desena d’aturades parcials appeared first on VilaWeb.

El pivot turc del Joventut Kerem Kanter no anirà al seu país, on dimecres que ve l’equip s’enfrontarà al Darussafaka, per por de ser detingut. Kerem és germà d’Enes Kanter, un ferm opositor de l’actual president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan.

‘No aniré a Turquia per jugar el nostre partit de l’Eurocopa el 20 de novembre. Demano disculpes als seguidors del bàsquet a Turquia que volien veure’m jugar a la meva ciutat natal. Bona sort al meu equip’, ha dit Kerem Kanter en el seu compte a Twitter.

I will not be traveling to Turkey to play our Eurocup game on Nov. 20th. I apologize to the basketball fans in Turkey who wanted to see me play back in my hometown. Good luck to my team #ForçaPenya

— Kerem Kanter (@KeremKanter) November 17, 2019

Kerem no té cap ordre de detenció contra ell, però no viatjarà per precaució. El seu germà, Enes, té retirat el passaport turc després d’haver-se mostrat molt crític amb Erdogan, i també té dos ordres d’arrest per injúries al president de l’executiu turc d’ençà del 2017.

El pivot dels Celtics de Boston, en unes declaracions de fa poc a la CNN, va dir, després de l’ofensiva militar de Turquia contra les forces kurdes al Kurdistan Occidental, que Erdogan no respectava els drets humans. ‘No hi ha democràcia, ni llibertat d’expressió ni religió a Turquia. Definitivament, [Erdogan] és un home molt dolent, el vaig definir com el Hitler del nostre segle per alguna raó’, deia Enes Kanter.

En un entrevista a Movistar +, Kerem, que no és tan actiu políticament com el seu germà, ha admès que tenia ganes de tornar a jugar al seu país. ‘No viatjo al meu país des del 2015 o el 2016. Als meus pares no els permetend’ abandonar Turquia. Tampoc no els permeten de tenir contacte telefònic amb el meu germà.’ En aquesta mateixa entrevista, diu que no pensava que el govern turc fes res contra ell. ‘No crec que tingui problemes per entrar o sortir de país. Al capdavall, és un partit de bàsquet, dues cistelles i una pilota. Només vull fer la meva feina.’ No obstant això, el pivot del Joventut s’ho ha repensat i ha decidit de no anar a Istanbul.

The post Kerem Kanter, jugador turc del Joventut, renuncia a jugar al seu país per por de represàlies appeared first on VilaWeb.

El president de l’Eurogrup, Mário Centeno, ha rebutjat avui de respondre amb més austeritat a una possible pròxima crisi econòmica i ha apostat perquè els estats que formen part de la zona euro coordinin la seva política fiscal en cas que s’aguditzi la desacceleració econòmica. En una compareixença al Comitè d’Afers Econòmics i Financers de l’Eurocambra, Centeno ha admès que la incertesa està afectant el creixement, però ha assenyalat que no veu raons per ser alarmista. Amb tot, ha subratllat que cal actuar davant la desacceleració econòmica si ‘es vol continuar amb l’historial recent de tendències econòmiques i del mercat laboral’.

Per Centeno, respondre amb austeritat empitjoraria la situació econòmica. ‘No hem de cometre els errors del passat una altra vegada’, ha reclamat el president de l’Eurogrup, que ha assenyalat la necessitat de prendre accions preventives davant un possible agreujament de la desacceleració.

Segons el també ministre de Finances de Portugal, en les reunions de l’Eurogrup hi ha un ‘consens emergent’ sobre la idea que els estats de la zona euro haurien de coordinar-se per evitar polítiques fiscals procícliques.

En la compareixença, Centeno ha defensat que la zona euro ha estat exitosa a l’hora de contenir i frenar els riscos econòmics durant els darrers anys. Malgrat subratllar que les darreres previsions de la Comissió Europea no preveuen una recessió, el president de l’Eurogrup ha alertat que no s’ha de ser ‘autocomplaent’.

La manca de dones a la cúpula del BCE

Una de les qüestions a les quals ha hagut de respondre Centeno, a petició de diversos eurodiputats, és a la manca de dones al consell de govern del Banc Central Europeu (BCE). La seva presidenta, Christine Lagarde, és, de moment, l’única dona al consell de govern del BCE. Pròximament se li sumarà l’alemanya Isabel Schnabel. La resta de membres de la cúpula del BCE són 23 homes.

En resposta a les preguntes dels eurodiputats sobre aquesta manca de paritat de gènere a la cúpula del BCE, Centeno ha dit ser-ne conscient, però ha subratllat que hi ha ‘més dones que mai’ a la institució.

Amb tot, el president de l’Eurogrup s’ha compromès a pressionar els que prenen les decisions perquè hi hagi més dones a la institució. ‘Faré un esforç perquè la situació canviï’, ha assegurat Centeno.

Malgrat que els nomenaments del BCE passen per l’Eurogrup, la proposta de noms està en mans dels estats membres. El que sí han demanat alguns eurodiputats és que Centeno inclogui la qüestió en les reunions dels ministres d’Economia de la zona euro.

The post El president de l’Eurogrup rebutja de respondre amb més austeritat a una possible crisi appeared first on VilaWeb.

L’Ayoub, un noi magrebí de vint-i-tres anys a qui l’estat espanyol va decidir d’expulsar, ja és al Marroc. Segons que ha pogut saber VilaWeb, dissabte el jove va arribar a la seva localitat natal, a prop de Casablanca, i va poder comunicar-se amb la seva parella, resident a Lleida. Ni ell ni els seus advocats no hi havien pogut parlar des de dimecres al matí, quan va ser traslladat per sorpresa del Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca a una comissaria de la policia espanyola. Posteriorment va ser deportat amb avió fins al Marroc.

Deportaran al Marroc un dels presos polítics detinguts durant les protestes contra la sentència

L’Ayoub va ser detingut a Lleida juntament amb sis joves magrebins més el 18 d’octubre. Tots són acusats dels mateixos danys i desordres. És per això que la defensa denuncia que la detenció obeïa a una criminalització racial. Dels sis detinguts, dos van ser posats en llibertat i dos més enviats a la presó de Ponent II. Els altres dos, entre ells l’Ayoub, com que no tenien el permís de residència, el jutge els va enviar al CIE de la Zona Franca i els va obrir un expedient urgent d’expulsió. L’altre detingut continua al CIE a l’espera d’una resolució sobre el seu cas.

 

The post El jove de Lleida deportat per l’estat espanyol ja és al Marroc appeared first on VilaWeb.