Les càrregues d’ahir dels mossos a Girona i Terrassa han aixecat molta polseguera, fins al punt que avui el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat canvis urgents al conseller d’Interior, Miquel Buch. Durant els incidents, els mossos van actuar de manera irregular i van causar desenes de ferits, entre els quals, la diputada de la CUP, Maria Sirvent, que auxiliava una persona, i un fotoperiodista de VilaWeb que anava degudament identificat. Un cas greu el va protagonitzar l’intendent dels Mossos d’Esquadra, Carles Hernández Vilamajó.

Com es veu en les imatges de VilaWeb, Hernández va participar activament en les càrregues contra els manifestants. La norma preveu que un intendent coordini el dispositiu però no hi participi sobre el terreny. La coordinació es fa des de la sala CECOR, situada a la seu del departament. Per tant, no és normal que participi activament en les càrregues. Però les imatges demostren que hi era i que hi va participar. Se’l pot identificar per la insígnia de color blanc que llueix a l’armilla.

A les imatges també es veu clarament que Carles Hernández fa servir una porra extensible. Aquestes porres són d’autodefensa i és prohibit de fer-les servir en un dispositiu d’ordre públic, atès que són metàl·liques i poden fracturar ossos. L’intendent tampoc no porta el casc de protecció i, en algun moment de les càrregues, se situa fins i tot davant la línia d’actuació. En el següent vídeo, també se’l pot veure encarant-se amb alguns manifestants, abans que un company l’aparti.

Un col·lectiu de Mossos denuncia que es va cridar ‘a por ellos’ en les càrregues de Girona

La identitat de Carles Hernández, en el cos dels Mossos d’Esquadra des del 1998, es pot comprovar en aquestes fotografies. Les tres superiors corresponen a un acte oficial dels Mossos. A la part inferior esquerra, se li pot veure parcialment la cara i correspon a les càrregues d’ahir. La fotografia ha estat publicada pel diari Ara en l’edició de paper d’avui.

El prefecte dels Pirineus Orientals, Philippe Chopin, ha prohibit l’ús de petards, així com la seva compra i venda, durant aquest cap de setmana en previsió de les protestes de les armilles grogues. La prohibició, que també afecta la venda de carburants, estarà en vigor entre avui a les 18 hores i dilluns a les 8 del matí.

L’ús de petards, articles pirotècnics i focs artificials de qualsevol mena és prohibit a l’espai públic o en direcció a l’espai públic, en llocs de grans concentracions de persones o la seva rodalia o a edificis d’apartaments o en direcció a aquests.

A banda, es prohibeix la tinença i transport, ‘sense motiu legítim’, d’armes de caça i de munició, així com d’objectes ‘que poden constituir una arma improvisada’ en el sentit que marca l’article 132-75 del codi penal francès: ‘Tot altre objecte susceptible de representar un perill per a les persones és assimilable a una arma quan és utilitzat per matar, ferir o amenaçar o que es vol utilitzar, per aquell qui la porta, per a matar, ferir o amenaçar’.

El ministeri d’Interior francès ha mobilitzat amb vista a demà 89.000 agents de policia a tot l’estat francès. El president francès, Emmanuel Macron, va anunciar que suspenia durant sis mesos la pujada de preus dels carburants, però el moviment de les armilles grogues continuarà actiu.

 

La fiscalia superior de Navarra ha presentat un escrit a l’Audiència de Navarra per demanar l’ingrés a presó immediat dels cinc membres de la Manada, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la pena de nou anys de presó per abús sexual continuat. Segons el ministeri públic, com que el TSJN ha confirmat els fets provats en la primera sentència, ara el Suprem no els podrà canviar, i per tant cal fer efectiva la pena tot i els recursos de les defenses. De fet, la pròpia fiscalia presentarà un recurs al Suprem per demanar una pena major, en considerar que es va tractar d’una agressió sexual.

En un comunicat, la fiscalia considera que el recurs de cassació no podrà modificar els fets provats i per tant la condemna de presó seguirà sent important. Això ‘fa necessari assegurar el compliment de la condemna a nou anys de presó, evitant la possibilitat que els penats se sostreguin a l’acció de la justícia, fent il·lusòria la condemna’. Sobre el seu propi recurs al Suprem, la fiscalia diu que manté la seva posició inicial sostenint que la Manada va cometre agressió i no pas abús sexual, tesi també mantinguda per dos dels cinc magistrats del TSJN.

La Generalitat s’ha personat com a acusació en al voltant de mig centenar de causes judicials obertes contra la Guàrdia Civil i la policia espanyola per les càrregues de l’1-O en una quinzena de jutjats de tot Catalunya. En alguns casos és acusació particular pels danys ocasionats en instal·lacions del govern, mentre que en altres és acusació popular per defensar els votants ferits per les càrregues. En alguns d’aquests últims casos, algun jutge no ha acceptat la personació, però la decisió ha estat recorreguda. En els escrits de personació, s’incorpora un escrit de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, en què acusa les policies estatals d”actuacions violentes i desproporcionades’ i d’haver ‘incomplert’ l’ordre del TSJC que demanava no alterar la convivència ciutadana.

Segons que ha avançat el diari ‘Regió 7’ es tracta dels jutjats de Barcelona, Manresa, Gavà, Arenys de Mar, Sabadell, Mataró, Rubí, Girona, Tarragona, Valls, Amposta, Reus, Tortosa, Lleida i Solsona, en aquest últim cas, per les càrregues de l’1-O a Ponts, a la Noguera. La Generalitat va denunciar el mateix 1-O del 2017 al jutjat de guàrdia de Barcelona les càrregues a la capital catalana, però no ho va fer en altres localitats. Ara, després que algunes entitats informessin el Gabinet Jurídic de la Generalitat, ha demanat personar-se a tots els jutjats que investiguen fets similars. En alguns casos, advocats de la Generalitat ja han pogut intervenir en interrogatoris, segons han explicat fonts del Gabinet Jurídic a l’ACN.

La personació de la Generalitat com a acusació popular va ser anunciada el 2 d’octubre passat pel president de la Generalitat, Quim Torra, durant el debat de política general al parlament. Posteriorment, el 18 d’octubre, Artadi va adreçar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l’ordre per comparèixer a tots els procediments judicials, que s’ha fet efectiu ara. Aquest document, que inclou els arguments jurídics per exercir l’acusació, ha estat incorporat a cadascun dels jutjats afectats, de manera que servirà de base per a les actuacions dels lletrats del govern.

En aquest escrit, Artadi manifesta que l’1-O els agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola ‘van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials adreçades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat’. Segons recorda, la interlocutòria del TSJC sobre la retirada d’urnes preveia que ‘les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivència ciutadana’.

Per aquest motiu, la Generalitat considera ‘procedent’ comparèixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals ‘per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal’.

Esquerra Republicana ha denunciat davant l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat la utilització de la imatge d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont que ha fet Ciutadans en un autobús de campanya. El partit ha utilitzat en la seva imatge per a fins publicitaris sense la seva autorització, ‘vulnerant la normativa vigent sobre protecció del dret a l’honor i a la mateixa imatge, lesionant d’aquesta manera la seva dignitat i atemptant contra la seva pròpia estimació’, assegura Esquerra.

El partit, així com el mateix Oriol Junqueras i els seus familiars, no renuncien a exercir les ‘accions jurídiques que siguin pertinents’ per tal que aquesta situació no es torni a repetir i per depurar les responsabilitats que se’n derivin.

Adam Majó, director de l’Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics: ‘Seré bel·ligerant amb els portaveus polítics que banalitzin els drets civils’

La concentració en silenci que es fa cada dia davant dels jutjats de Tarragona, ‘Silenci, rebel·leu-vos’, s’ha fet avui també davant d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra. La protesta, amb cartells on es llegia ‘Mai més contra el poble’ i ‘Policies, rebel·leu-vos’, s’ha fet davant les dependències policíaques de davant de l’hospital Joan XXIII, que els agents han acordonat. El portaveu de la iniciativa, Lluís Pastrana, considera que era ‘necessari’ fer aquesta acció de rebuig ‘al cos dels Mossos d’esquadra, als comandaments, a Buch i Torra’ després de les càrregues policíaques d’ahir a Girona i Terrassa. ‘O fan una reflexió profunda, o que dimiteixin’, ha dit.

Per a Pastrana, Buch i Torra s’han de plantejar ‘si són capaços de fer una política coherent’: ‘no poden parlar dels CDR quan els interessa i quan no, carregar-hi’. Després que el president de la Generalitat hagi demanat al conseller d’Interior fer canvis al Departament després de les actuacions policíaques de dijous, Pastrana creu que es tracta només de ‘discurs’. ‘Estan parlant amb gent major d’edat i no ens poden enganyar’, ha afegit. Així, ha demanat que ‘d’aquí en endavant, el polític que no faci el que ha de fer, que es posi darrere de la manifestació’.

El portaveu de ‘Silenci, rebel·leu-vos’ ha carregat contra els Mossos d’Esquadra i ha assenyalat que ‘algú es pensava, ingènuament, que era la nostra policia, però carreguen tant o més que els altres cossos policíacs’. A més, ha apuntat que ‘probablement els partits s’han encarregat que el cos estigui nodrit d’ex-policies espanyols i ex-guàrdies civils’.

Pastrana ha criticat ‘l’actitud’ d’alguns agents dels Mossos, ‘que han d’estar per protegir-nos i no per intimidar-nos, que és el que han fet alguns comandaments d’aquí’. En aquesta línia, ha dit que vol presentar una denúncia davant una situació que el fa sentir ‘assetjat i violentat’, que no ha volgut detallar i que afirma que s’ha repetit en diverses ocasions.

Després d’aquesta acció, que ha durat mitja hora en un silenci absolut davant de la comissaria acordonada i amb agents fent guàrdia, la concentració s’ha traslladat als jutjats de Tarragona i davant la comissaria de la policia espanyola a Tarragona.

‘Exigim que el govern cessi immediatament al conseller Miquel Buch i es responsabilitzi de les actuacions policials desproporcionades dels últims mesos’. Així de clar ha estat el portaveu de la CUP, Carles Riera, en una conferència de premsa per a valorar les càrregues dels mossos ahir a Girona i Terrassa. En aquesta última,  hi va haver uns quants ferits, entre els quals la diputada de la CUP Maria Sirvent, que, segons que va informar la CUP, va rebre un impacte de bala d’escuma a la mà mentre assistia una manifestant que hi havia a terra amb un impacte al cap.

Riera ha dit que ‘fa mesos’ que diem que no hi ha un control efectiu sobre els mossos, ‘que les actuacions són desproporcionades i que es vulneren constantment els protocols d’actuació’.

Sobre l’ultimàtum de Quim Torra, Riera creu que ‘això no va de millorar la coordinació, sinó de prendre decisions pel bé de la ciutadania’. Segons Riera, la gent ja s’ha autodeterminat i ‘ha decidit que no vol que el feixisme campi impunement pels nostres carrers’.

Un vídeo on es veuen 153 estudiants retinguts per la policia francesa de genolls i amb les mans al clatell ha causat una onada d’indignació a França. La manera de tractar els joves, arrenglerats, amb el cap baix i envoltats per policies equipats amb armes llargues ha transcendit el lloc dels fets, a Mantes-la-Jolie (regió d’Illa de França), i ha provocat la crítica del ministre d’Educació francès, Jean-Michel Blanquer. ‘La imatge és francament xocant’, ha dit a France inter, però ha demanat de contextualitzar-la en ‘un clima de violència excepcional’.

Els 153 joves van ser detinguts de manera col·lectiva per la policia després dels incidents prop dels instituts Saint-Exupéry i Jean-Rostand, tots dos a menys de 500 metres de distància i en una zona residencial de la ciutat. ‘Glaçant, inadmissible. Això no és la República. La joventut francesa humiliada. Però què és el que busca el poder, sinó més còlera?’, ha escrit l’antic candidat socialista a la presidència, Benoît Hamon.

Glaçant, inadmissible. Cela n’est pas la République. La jeunesse Française humiliée. Mais que cherche le pouvoir sinon la colère en retour ? https://t.co/NJ9N0saBs5

— Benoît Hamon (@benoithamon) December 6, 2018

La directora general d’Oxfam a França, Cécile Duflot diu que l’escena és ‘simplement intolerable’.

Il faut dire les choses posément mais fermement : ce qui s’est passé avec les lycéens de Mantes-la-jolie – ces scènes dont il existe de nombreuses photos et vidéos – est simplement intolérable.

pic.twitter.com/mD1aFWZulz

— Cécile Duflot (@CecileDuflot) December 6, 2018

D’altra banda, la presidenta de la regió Illa de França, Valérie Pécresse (els Republicans), ha defensat l’actuació de la policia francesa i ha criticat ‘la complaença de certs responsables polítics amb tots aquells que avui han fet servir la violència’. ‘L’obsessió dels policies era no ferir cap estudiant’, va dir a Franceinfo.

Protestes des de dimarts
Les mobilitzacions dels estudiants fa dies que duren, i la tensió amb la policia també. Dimarts la policia va llençar granades lacrimògenes després de l’encesa de contenidors i llançaments d’objectes als agents. ‘El prefecte va demanar de no utilitzar gas lacrimogen, però la situació va degenerar’, explica el cap de gabinet del prefecte, Thierry Laurent, a Le Monde. L’endemà uns tres-cents joves es van concentrar davant de l’institut Jean-Rostand. Aviat es van construir barricades i van llançar pedres a la policia. Cinc joves van ser detinguts.

Dijous al matí es van tornar a encendre contenidors a l’aparcament de l’institut, per impedir que hi arribés la policia. Segons un testimoni citat per Le Monde, ‘els estudiants volien blocar l’entrada a l’institut, que és al fons d’un carreró sense sortida, però van fer mitja volta quan van veure que la policia els esperava amagada’. Després els estudiants es van dividir en dos grups i van anar davant de l’institut, on es van concentrar i on, de fet, s’ha enregistrat el vídeo.

París es blinda per les protestes del cap de setmana
El ministeri de l’Interior francès ha mobilitzat per a dissabte 89.000 agents de policia a tot l’estat francès, d’aquests 8.000 a París, en previsió per la nova jornada de mobilitzacions dels armilles grogues. A més, el ministeri ha mobilitzat per primer cop una dotzena de vehicles blindats capaços de destruir barricades.

La prefectura de policia de París ha demanat als comerciants dels Camps Elisis que aquell dia tanquin, tal com també farà la torre Eiffel i una dotzena de museus parisencs.

Dissabte passat només a París la policia va detenir 270 persones i es va registrar més d’un centenar de ferits. Els antiavalots van llançar gasos lacrimògens, pilotes de goma i aigua a pressió contra els manifestants als Camps Elisis. Aquell dia, el ministeri francès va mobilitzar 65.000 agents de policia a tot l’estat francès, 24.000 menys dels que treballaran demà.

El president francès, Emmanuel Macron, va anunciar que suspèn durant sis mesos la pujada de preus dels carburants, però el moviment armilles grogues continuarà mobilitzant-se.

Carles Puigdemont tornarà a viatjar fora de Bèlgica per a continuar amb la tasca de denúncia que està exercint d’ençà que es va exiliar de l’estat espanyol l’octubre del 2017. En aquesta ocasió es desplaçarà a Londres per oferir una conferència dimecres vinent. Serà a la seu de Frontline Club, una entitat enfocada al periodisme de guerra i el periodisme independent.

Exiled Catalan Leader @KRLS Carles Puigdemont joins us to answer questions on the future of the separatist movement, #HungerStrike, political prisoners and more: December 13 – buy tickets here: #Catalonia #puigdemont pic.twitter.com/7LdMJTImul

— Frontline Club (@frontlineclub) December 6, 2018

L’última vegada que Puigdemont va sortir de Bèlgica va ser el passat octubre, quan va oferir una conferència a Amsterdam, a l’Internationaal Theater. Va ser dins el cicle de debats ‘Sign of the Times’, que organitzava el centre cultural De Balie, en què s’examinaven els grans temes de l’actualitat social del moment, amb convidats de tot el món.

Les ONGs SOS Mediterranee i Metges sense Fronteres han denunciat que s’han vist ‘forçades’ a aturar les operacions del vaixell de salvament Aquarius. ‘Després d’atacs constants a l’Aquarius, aquesta decisió ha sigut necessària per permetre un retorn ràpid i sostenible de la missió de recerca i rescat al Mediterrani central’, afirma el comunicat emès dijous a la nit per SOS Mediterranee. Malgrat retirar l’embarcació que ha salvat unes 30.000 persones en gairebé tres anys, l’ONG ha assegurat que ‘continua compromesa’ amb la missió de salvament i que ‘s’està preparant’ per reprendre les operacions de rescat ‘a principis del 2019’. Itàlia va immobilitzar l’Aquarius a finals de novembre per decisió de les autoritats judicials.

‘Posar fi a les operacions del vaixell Aquarius ha sigut una decisió extremadament difícil, però que permetrà als nostres equips reprendre el treball de recerca i rescat al més aviat possible’, ha dit Frédéric Penard, responsable d’operacions de l’ONG.

La polèmica
Itàlia i Malta es van negar aquest estiu a obrir els seus ports als 141 immigrants que anaven a bord del vaixell Aquarius, generant una forta polèmica a Europa sobre l’obligació dels estats a permetre el desembarcament en casos humanitaris. Finalment, l’Estat espanyol es va oferir voluntari per rebre l’embarcació.

L’acte d’entrega oficial dels despatxos als nous jutges es farà a Madrid el 8 de gener, després de més de 20 anys fent-se a Barcelona, on hi ha la seu de l’Escola Judicial. Segons diu el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l’acte marxa a Madrid per a commemorar el quarantè aniversari de la constitució espanyola i el vint-i-cinquè de l’aprovació de la llei que va atribuir al CGPJ la formació dels jutges.

La constitució espanyola va suposar la creació del CGPJ, amb seu a Madrid, i el 1994 es va atribuir la formació dels jutges a aquest organisme, formació que fins aleshores era conjunta amb els fiscals. Les primeres promocions de jutges es van formar a Madrid i van rebre els despatxos a la capital espanyola. L’any 1997 es va inaugurar l’Escola Judicial a Vallvidrera, i des d’aleshores el lliurament de despatxos el presidia el rei espanyol a Barcelona en un acte solemne i multitudinari on acudien nombroses personalitats polítiques, policials i judicials, entre ells el president del CGPJ i del Suprem espanyol.

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) escollirà avui el successor d’Angela Merkel com a president de la formació conservadora durant el seu congrés federal que se celebra a Hamburg. La cancellera va assolir el càrrec al capdavant del partit fa divuit anys. Els mil delegats hauran d’escollir entre l’actual secretària general de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer, l’ex-líder de la facció conservadora Friedrich Merz, i el ministre de Sanitat, Jens Spahn. Segons l’agència DPA, s’augura una lluita molt renyida entre els dos primers, mentre Spahn sembla que amb prou feines té possibilitats. L’elecció podria preparar el terreny per a un canvi en la postura política del partit i pot ser decisiva perquè Merkel pugui complir el seu mandat com a canceller, que finalitzarà el 2021.

Kramp-Karrenbauer, al capdavant dels sondatges, va demanar ahir que el partit continuï unit sense importar qui guanyi la votació. ‘El més important, i crec que els tres candidats ho saben, és que la CDU romangui unida després de la votació’, va dir.

La decisió del veterà membre de la CDU i ex-ministre de Finances Wolfgang Schäuble de donar suport obertament a Merz, un antic rival de Merkel, ha estat objecte de crítiques per part d’altres membres. El ministre d’Economia alemany, Peter Altmaier, lleial a Merkel, va criticar la decisió de Schäuble i va aprofitar per expressar la seva preferència per Kramp-Karrenbauer per ‘unir la CDU i guanyar les eleccions’.

Merkel, cancellera d’Alemanya des de 2005, va decidir a finals d’octubre de cedir les regnes del partit que ha liderat des de l’any 2000 després dels mals resultats obtinguts pel seu bloc conservador en les últimes eleccions regionals i la caiguda en picat dels índexs de les enquestes d’opinió. No obstant això, planeja complir el seu mandat com a canceller fins a 2021 dins el govern de coalició amb els socialdemòcrates.

Qui són els candidats a la relecció?
Annegret Kramp-Karrenbauer, coneguda com a ‘AKK’ per les seves inicials, és una política d’estil sobri i poc propensa als grans gestos. La conservadora de 56 anys va començar la seva carrera a la política fa més de tres dècades com a regidor al seu poble natal, Püttlingen, al sud-oest d’Alemanya, prop de la frontera amb França.

Des de llavors, ha anat escalant posicions polítiques i al febrer, va ser convocada per Merkel per ocupar el lloc de secretària general i, per tant, convertir-se en ‘número dos’ de la CDU. Treballa des de fa anys de forma estreta amb la cancellera, amb la qual sol ser comparada pel seu estil mesurat i analític i per la seva tenacitat i capacitat per imposar les seves idees. Des de 2010 és membre de l’Executiva de la CDU i va formar part de la delegació democristiana que va negociar l’acord per a la formació d’una nova coalició amb els socialdemòcrates de l’SPD.

Per la seva banda, Friedrich Merz va ser president del grup parlamentari conservador entre els anys 2000 i 2002. Polític i empresari de 63 anys, lidera des de 2009 un centre d’anàlisi centrat a estrènyer llaços entre Alemanya i els Estats Units. Advocat i expert financer, va encapçalar el grup parlamentari fins que Merkel el va destituir del seu càrrec el 2002. Avui dia encara continua tenint pes entre els dels conservadors.

Originari d’una regió muntanyosa que ocupa part del sud-est de Renània del NorteWestfalia, a l’oest d’Alemanya, Merz està casat i és pare de tres fills. Ha dedicat gran part de la seva vida a l’àmbit empresarial i forma part de nombrosos consells d’administració, com el de la immobiliària IVG Immobilien, el banc Commerzbank, el club de futbol Borussia Dortmund i l’aeroport Colònia / Bonn.

El tercer candidat en competició és l’actual ministre de Sanitat, Jens Spahn. De 38 anys, va ser un dels nomenaments més destacats en el nou govern alemany, atès que és un dels majors crítics de Merkel. És el candidat que, a priori, compta amb menys suports per succeir-la.

Representant de l’ala més conservadora de la CDU, Spahn va causar enrenou l’any passat en exigir una llei per regular l’activitat de les mesquites i els imans musulmans. A més, es va deixar veure a Àustria amb el jove canceller d’ultra-dreta Sebastian Kurz, defensor d’una política migratòria restrictiva que contrasta amb la de Merkel.

Originari de Ahaus, a Renània del Nord-Westfàlia, està casat des del passat mes de desembre amb Daniel Funke, periodista de la revista ‘Bunte’, una de les més conegudes d’Alemanya. Spahn no veu cap contradicció entre ser gai i ser catòlic.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat a enviar diferents governs i estaments institucionals la declaració institucional que va aprovar el govern dimarts per solidaritzar-se amb els presos en vaga de fam. Segons fonts de Presidència, l’objectiu és que el text arribi a institucions com l’ONU o el Consell d’Europa, a més d’executius de diversos països.

A la declaració s’insta al govern espanyol que actuï d’acord amb el Conveni Europeu dels Drets Humans. També es denuncia la vulneració de drets i ‘l’estratègia de bloqueig’ del Tribunal Constitucional espanyol davant els recursos d’empara contra la presó provisional dels líders independentistes.

Segons el document, el TC ha d’actuar com a garant i protector dels drets fonamentals, i argumenta que el dret a un procés sense dilacions indegudes és precisament ‘fonamental’. Tal com diu el text, les vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics han estat ‘constants’ des que es va imposar una presó provisional ‘incomprensible’ a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Des d’aleshores, aquestes vulneracions s’han anat succeint tant des del Suprem com des de l’Audiència espanyola, segons el text.

‘Tot el govern se solidaritza amb els presos polítics en vaga de fam, així com amb la resta de presos i preses polítics que veuen vulnerats el seu dret de defensa i el dret d’empara corresponent. Aquesta declaració institucional és també una manera de fer d’altaveu d’aquesta lluita que, precisament per la seva situació d’empresonament, no és visible fora dels murs de la presó’, finalitza la declaració.

El president Quim Torra farà un dejuni de 48 hores en els pròxims dies. Fonts presidencials han explicat que Torra se solidaritzarà a títol personal amb els presos en vaga de fam mitjançant un dejuni de dos dies. Tot i que encara no hi ha data fixada, les mateixes fonts apunten que serà abans del 21 de desembre, ja que volen emmarcar l’acció dins dels primers vint dies de la vaga de fam iniciada per Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

Sànchez i Turull van començar la vaga dissabte passat mentre que Rull i Forn s’hi van afegir dimarts.

Diputats de JxCat, ERC i la CUP passen la nit en dejú en solidaritat amb la vaga de fam

El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha referit a les polèmiques càrregues dels Mossos d’Esquadra a les manifestacions antifeixistes de Girona i Terrassa. Des d’Eslovènia, en una trobada amb periodistes, Torra ha explicat que dona quatre dies al seu conseller d’Interior, Miquel Buch, perquè faci canvis a la conselleria.

El president assegura que si dimarts no hi ha canvis a Interior serà ell mateix qui prengui decisions. Aquest mateix divendres, el conseller Buch ha estat entrevistat a El Matí de Catalunya Ràdio i Els Matins de TV3. Miquel Buch assegura que no li ‘tremolarà el pols per fer fora agents de la BRIMO’.

El president també ha explicat que es reunirà amb Buch diumenge per a revisar el que va passar i ‘veure si hem de fer canvis, després de les últimes manifestacions’. ‘No podem caure en les provocacions de la ultradreta’, ha afegit.

Buch, però, ha explicat que a Girona els mossos van haver d’actuar quan un grup de manifestants antifeixistes es va saltar el segon cordó policíac i evitar l’enfrontament entre ells i els concentrats de Vox. ‘Ahir es va encapsular els feixistes, però va haver-hi uns antifeixistes radicals que van voler trencar els cordons. I la policia va haver d’actuar i protegir unes persones que, independentment del que pensin, s’estaven manifestant.’

 

El conseller d’Interior, Miquel Buch, assegura que no li tremolarà el pols a l’hora de depurar responsabilitats si algun agent dels Mossos d’Esquadra es va extralimitar en les càrregues a les manifestacions antifeixistes Girona i a Terrassa. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio ha afirmat que ara s’ha d’estudiar cas per cas: ‘Algunes de les actuacions d’ahir no van seguir el protocol. I, en el cas que la resolució de l’expedient ho acabi concloent, no em tremolarà el pols per fer fora els agents de la BRIMO.’

En concret, Buch ha fet aquesta afirmació quan li han preguntat per aquestes imatges que corren per la xarxa de la càrrega dels Mossos a Girona:

Mireu com no paren de colpejar i llençar contra el terra a aquest manifestant que intenta fugir de la càrrega… finalment l'han detingut. #BuchDimissió #ForaElMalGovern pic.twitter.com/iXQH8YxHKH

— pere sola gussinyer (@psolagus) December 6, 2018

Buch, però, ha explicat que a Girona els mossos van haver d’actuar quan un grup de manifestants antifeixistes es va saltar el segon cordó policíac i evitar l’enfrontament entre ells i els concentrats de Vox. ‘Ahir es va encapsular els feixistes, però va haver-hi uns antifeixistes radicals que van voler trencar els cordons. I la policia va haver d’actuar i protegir unes persones que, independentment del que pensin, s’estaven manifestant.’

Ahir Mossos d’Esquadra van assegurar que l’operació que havia acabat amb càrregues a la ciutat de Girona havia estat ‘correcta i adequada’. Ho va dir el director general de la policia, Andreu Martínez, en una conferència de premsa a la comissaria de les Corts de Barcelona. Segons ell, els fets havien passat coincidint amb dues concentracions contràries, una de Vox, comunicada, i una altra d’antifeixista, de la qual no s’havia informat. Durant les càrregues, els Mossos han trencat la càmera del fotògraf de VilaWeb, Albert Salamé, tot i que anava acreditat convenientment.

El president del Centre Gallec de Brussel·les, Miguel Palomo, admet que ha rebut pressions del govern espanyol i de la Xunta de Galícia per no acollir al seu local de la capital belga el festival de música per a la llibertat CityZen, que es farà dissabte després de la presentació del Consell per la República. Segons explica Palomo a l’ACN, va rebre una trucada de la secretaria d’Estat d’Immigracions demanant-li que suspengués el contracte de lloguer pel qual el centre oferia el seu local, La Tentation, com a sala pels concerts de diversos grups, com Els Catarres o Valtònyc. A més, assegura que també els van arribar ‘veus’ de la Xunta que demanaven fer ‘tot el possible’ per suspendre l’acte.

Palomo, però, defensa la decisió i recorda que el Centre Gallec és una entitat belga. ‘No podem suspendre’l, un contracte no es pot llençar a la paperera perquè en altres llocs no tinguin el mateix concepte que a Bèlgica’, argumenta Palomo. Des del principi, recorda, els va semblar que oferir la sala ‘era una cosa normal’. ‘En aquests locals s’han produït activitats, moltes representacions, Brussel·les és una barreja de més de 100 nacionalitats i hem cedit els nostres locals’, afirma. ‘Mai hem tingut cap problema en aquest sentit’, afegeix.

Després de rebre diversos missatges per rescindir el contracte amb l’organització del Festival CityZen —en part també per la participació de Valtònyc— Palomo explica que la decisió es va elevar a la Junta Directiva del Centre Gallec, que va concloure que tenien ‘llibertat’ i havien de complir el contracte.

‘Amb quina força podem dir a una regió que no els volem perquè ens han trucat per telèfon?’, reflexiona. ‘Ells poden manifestar les seves preocupacions democràticament i nosaltres no podem suspendre aquest acte’, insisteix, recordant que Bèlgica ja ha dit que no veu ‘cap delicte’ en l’actuació del president Carles Puigdemont i part del seu govern.

A banda, apunta que els que no estan d’acord amb què La Tentation sigui el lloc escollit pels concerts es basen en ‘creences rares’ que no són ‘pròpies’ del Centre Gallec. ‘S’ha de saber que les aportacions per part de les entitats gallegues o espanyoles suposen un 1,5% del pressupost anual del centre’, destaca. Aquest any, diu, han rebut 15.000 euros, molt lluny dels 100.000 que per exemple els costa organitzar el Festival Compostel·la que es fa anualment a la capital belga.

Sobre la possibilitat que se’ls retiri la subvenció de cara l’any vinent, Palomo avisa que seria ‘un greu error’ i recorda que quan el centre va estar ‘castigat’ en anteriors ocasions per la Xunta va ser durant l’època de la transició espanyola. ‘Vam estar cinc anys sense que ens donessin les subvencions que ens pertanyien perquè no érem prou addictes o fidels’, assegura.

‘Nosaltres aplaudim el que estan fent els catalans’, afegeix. ‘Catalunya ha rebut més de 100.000 immigrants gallecs i els catalans han estat acollidors’, destaca, concloent que, ‘per desgràcia’, Galícia té més gallecs ‘fora’ que al mateix país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Última Hora:

La Cobla Catalana dels Sons Essencials ha publicat el seu quart treball, “Si són flors, floriran”, el més reivindicatiu fins ara en el conjunt de la seva discografia i marcat pels esdeveniments succeïts a Catalunya al voltant del referèndum de l’1 d’octubre. Es tracta d’un àlbum madur que reflecteix la trajectòria important d’una formació, que es presentarà el 23 de desembre en un concert a Vilafranca del Penedès, després de dues actuacions que ja s’han fet a la Fira Mediterrània de Manresa i al Festival Càntut de Cassà de la Selva.

Marcel Casellas, l’ideòleg de la formació, ha explicat en una entrevista al programa radiofònic iCatMans que el fet que el disc sigui més reivindicatiu que els anteriors s’explica pel context que va rodejar el procés de creació: “No ho és pas perquè fos la idea, simplement perquè està preparat i creat en un moment de tana eufòria col·lectiva que t’acaba influenciant, tant des del punt de vista més desenfadat —per fer ironia de les situacions—, com també des del més punyent, i llavors, com que estàs enfadat, surten aspectes que reflecteixen la situació que vius, però intel·lectualment intentes fer una cosa atemporal i fora de context”.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

Els pessebres vivents són una de les expressions més genuïnes de cada temporada nadalenca. Des de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya (ACPVC) s’espera repetir l’èxit de la temporada passada, quan 80.000 persones van assistir a alguna de les representacions celebrades.

Jordi Panyella apunta que l’ACPVC es convertirà pròximament en una federació amb l’objectiu d’aconseguir “nous recursos que garanteixin la viabilitat de l’entitat”. Per al president de la Coordinadora, aquests recursos són bàsics per a transmetre “de manera activa i moderna” l’afició per als pessebres vivents. En aquesta línia, la futura federació ha impulsat l’aplicació mòbil Pessebres Vivents, a través de la qual es pot consultar informació tecnològica del pessebre vivent que s’està visitant, les principals característiques i l’entorn paisatgístic –molt sovint emblemàtic—en què es troba.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí