Vilaweb.cat

Les coses no poden ser de cap més manera, diuen, o el virus del consens

Com que això del confinament és llarg, alguns migdies, a casa, avorrit d’avorriment, he escoltat les compareixences dels consellers de la Generalitat. L’avorriment, aleshores, s’ha tornat tedi, aquell estat que Baudelaire explora poèticament a Les flors del mal, perdoneu-me l’incís. Mentre escoltava les conselleres i els consellers em vaig adonar que Alba Vergés, en les seves compareixences, fa servir molt exageradament l’expressió ‘com no pot ser d’una altra manera’, ho haureu comprovat els qui l’hàgiu escoltada. Quan vaig comentar-ho per les xarxes, em van fer avinent que la consellera Budó també ho diu sovint. Òndia!, empès per la curiositat, vaig anar a parar a un reportatge antic d’un diari d’aquests de la caverna espanyola en què les taquígrafes i estenotipistes del congrés espanyol deien que una de les frases més repetides per les diputades i els diputats al llarg del temps és, precisament, ‘com no pot ser d’una altra manera’, en diferents temps verbals, referint-se al passat, al present o al futur. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Vaig concloure, doncs, que l’ús d’aquesta expressió no entén ni d’ideologies ni de territoris (pesqueu la broma?); no és un rampell o un tic personal o partidista. Ja m’estranyava que les conselleres Budó i Vergés fessin servir la mateixa expressió com a consigna política, si pertanyen a dos partits que ja fa temps que s’acarnissen entre si i volen que això del camí cap a la independència no pugui ser d’una altra manera que la seva, i no la de l’altre. No, sembla que el tic és general i, encara que la facin servir en altres professions, en l’àmbit de la política institucional està molt arrelada. Casualitat? Au, va, les casualitats no existeixen, Jorge Luis Borges va deixar escrit que ‘allò que denominem atzar és la nostra ignorància de la complexa maquinària de la causalitat’. Causalitat, no casualitat.

Amb el temps que tenim per a barrinar, he arribat a la conclusió que l’expressió ‘com no pot ser d’una altra manera’, dita per uns polítics, és un símptoma alarmant per a tots nosaltres. I, encara que us sembli inversemblant, si ho diuen ‘els nostres’, encara pitjor, no ens en podem refiar ni gens ni mica. L’expressió, deixada anar enmig d’una roda de premsa és alarmant, precisament, perquè no està escrita en cap discurs meditat, ben al contrari, és una manifestació del seu inconscient; ens indica que, en l’interior més profund de qui la pronuncia, hi ha el convenciment que les coses no es poden fer de cap més manera que de la seva, en la gestió d’una crisi de tanta envergadura com la que passem, en les estratègies que ens haurien de dur cap a una república catalana o en la més vulgar tramitació administrativa.

No em digueu que trec les coses de mare, si us plau; no em sortiu a defensar la consellera Vergés, que l’he pres a ella com a punt de sortida, però ja l’he deixada enrere o, més ben dit, l’he posada a la pila de tots els polítics que diuen (o pensen) que les coses no poden fer-se de cap altra manera de com ho fan ells. I és que, al meu entendre, aquesta habitud inconscient en la manera d’expressar-se d’algú (la definició de diccionari de ‘tic’) explica molt bé tantes i tantes coses que presideixen la nostra societat i que podríem definir amb una sola paraula: el consens.

Ho comentàvem fa poc amb el professor Xavier Bassas, especialista en l’obra del filòsof Jacques Rancière: pensar o sentir que les coses no es poden fer de cap més manera que la teva és concebre una situació política monolítica, inapel·lable. Quan un polític usa aquesta expressió està afirmant que les coses són com són, necessàries i naturals, hi ha un consens que no pot rompre’s perquè el món no pot ser de cap més manera que com ell el veu i com ell l’administra. Aquest consens no pot ser posat en qüestió. I si algú s’hi atreveix, rep admonicions; i si persisteix, li poden enviar la policia per amenaçar-lo o, si convé, estomacar-lo; o un jutge el pot posar a la garjola… Com no pot ser d’una altra manera, oi?

Totes les situacions que vivim, en la pandèmia o fora d’ella, abans i després de l’anomalia, són complexes, la vida en societat és plena de malentesos, de matisos incommensurables. Però els polítics professionals necessiten tenir-ho tot controlat, concebre que hi ha un consens que els permet a elles i a ells dictaminar l’única manera d’actuar i, abans d’actuar, de dir. En aquest consens no hi ha possibilitat de contrastar res, les coses són com el qui mana diu que són; i quan n’hi ha més d’un que mana, com ara, amb l’administració de la pandèmia, es produeixen situacions que farien riure (el ball de morts en les estadístiques, per exemple) si no fotessin ràbia.

Diàleg? Quan sents un polític apel·lar contínuament al diàleg, ‘com no pot ser d’una altra manera’, ens estan abocant a l’abisme; quan fan servir l’expressió per a afirmar categòricament una cosa, passarà la cosa contrària o, si més no, una cosa diferent. Cada vegada que sentim un polític dir amb tota naturalitat que farà això o allò, i hi afegeix la frase com aquell que estossega, s’ensorra una mica més la possibilitat de posar fi al consens, a tots els consensos que ens constrenyen.

I és que, sabeu una cosa, amigues i amics: les coses sempre poden ser d’una altra manera, en la política i en tots els ordres de la vida.

Nota: Sobre el món entès com un seguit de consensos i sobre la possibilitat d’eliminar-los per mitjà del dissens (dels dissensos) hi ha un llibre, un diàleg entre l’amic Bassas i Jacques Rancière, titulat El litigio de las palabras. Diálogo sobre la política del lenguaje (2019), que us recomano enfervoridament.

The post Les coses no poden ser de cap més manera, diuen, o el virus del consens appeared first on VilaWeb.

Benito Almirante: ‘Ara la Covid-19 serà marginal, però això no vol dir que no n’hi hagi casos esporàdics’

Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron, ha estat un dels experts que han manifestat més optimisme aquests darrers dies. Diu que en un termini de dues setmanes a un mes el coronavirus serà ‘marginal’ i que, contràriament a allò que molta gent pensa, si hi ha d’haver un nou brot, serà a partir del desembre, i no pas a la tardor. Creu que, tenint en compte la situació de la malaltia a la resta d’Europa, no hi ha motius per a preocupar-se quant a l’avenç del desconfinament i posa èmfasi en el fet que les situacions de contagi són poc probables a l’aire lliure si els contactes no són llargs ni propers. Parlem amb ell sobre l’estat de la Covid-19 en aquests moments i sobre les lliçons que s’han d’aprendre de l’experiència d’aquests darrers mesos. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Heu dit que el virus serà marginal d’ací a un parell de setmanes. Què us ho fa pensar, concretament?
—Sí, de dues a quatre setmanes és el termini més esperable. És qüestió de veure la corba. Ara la malaltia, la Covid-19, serà marginal, però això no vol dir que no n’hi hagi casos, simplement que són esporàdics. Durant l’època de màxima extensió de la malaltia, cap a final de març i principi d’abril, hi havia deu mil casos nous cada dia a l’estat espanyol. La xifra ha disminuït progressivament i fa aproximadament un parell de setmanes que el nombre de casos no supera els 500. És una disminució important. Al nostre hospital, que és el més gran de Catalunya, hem passat de tenir vuitanta malalts nous o més que havien d’ingressar cada dia en aquella etapa a ingressar-ne dos, un o fins i tot cap aquesta darrera quinzena. I no és només important aquesta diferència, també el fet que fa dues o tres setmanes que hi ha activitat al carrer. Per tant, tot fa pensar que la malaltia té un comportament molt similar a les estacionals. La més coneguda és la grip, que té una corba molt similar. La corba s’aplana a poc a poc fins que arriba a quedar-se d’una manera marginal.

Quina influència hi pot haver tingut el canvi de temperatura? L’OMS ha dit que el virus continua essent virulent durant els mesos de calor.
—La primera vegada que hi ha una malaltia d’aquesta mena la temperatura té un impacte menor. La grip pandèmica del 2009 va començar a l’agost. Quan una malaltia comença l’impacte estacional és diferent, però sí que pot tenir impacte perquè es modifiqui després en les vegades següents. De tal manera que la Covid-19 ha aparegut a l’hivern, s’ha anat distribuint per tot el món i ha arribat a Amèrica en una temporada que no és d’hivern. Però és la primera vegada que la tenen. Les corbes de tots els països d’Europa són molt similars a la d’Espanya: Alemanya, França, Itàlia… Excepte el Regne Unit, on van començar un mes després. Aquesta corba té la mateixa forma que la de la grip. L’única cosa que canvia és el nombre de casos. Segurament no hi ha hagut més casos perquè la grip té molta més afectació que la Covid-19, però és cert que aquí el nombre de casos greus ha estat més gran. La quantitat de gent que ha necessitat ingrés ha estat molt més alta que en qualsevol altra malaltia similar.

'Tot fa pensar que la malaltia té un comportament molt similar a les estacionals'

Ara no hi ha cap racó del país que no sigui, almenys, a la fase 1, i arreu es veuen terrasses plenes de gent on és difícil de guardar la distància de seguretat. Aquest relaxament de les mesures pot er perillar els bons pronòstics?
—A la resta d’Europa ja fan més coses que aquí. Espanya és el país més endarrerit amb el desconfinament. A França tothom es pot desplaçar sense limitacions de fa dues setmanes i de moment no han tingut aquest problema. No hi ha res que faci pensar que Espanya ha de ser diferent. És el que ha pres un model més prudent i conservador de desconfinament. A Itàlia es recuperarà l’activitat normal a partir de la setmana que ve, i van començar una o dues setmanes abans i van tenir més casos. I a la majoria de països europeus els nens poden anar a escola. Som a la cua de l’experiment. Hi ha països que han tingut vida social de tota mena i no han tingut aquesta dificultat.

No obstant això, ahir el Departament Salut informava de la detecció d’un brot a Lleida.
—Però no és un rebrot. Un rebrot seria que tornéssim a tenir una situació similar a la que teníem en el moment culminant de l’epidèmia, que vol dir tenir 10.000 casos nous cada dia, amb 3.000 ingressos diaris. El fet que diagnostiquem un brot de vint, vint-i-cinc o cinquanta persones afectades no és cap rebrot, és un brot en una zona concreta segurament perquè hi ha hagut un contacte sense protecció entre gent diversa. Aquesta situació segurament també hi era abans, però no la diagnosticàvem.

El fet que la malaltia sigui marginal, per tant, no implica que no hi puguin aparèixer aquests grups de casos.
—Ni que el sistema sanitari ho noti, sobretot amb pacients greus. Si, a partir d’ara, els casos que hi ha no necessiten ingressar a l’hospital, ens trobem en una situació molt controlada. Si hi hagués un brot que afectés cent persones i cinquanta haguessin d’ingressar seria preocupant. A Alemanya hi va haver un brot en un restaurant que va afectar dotze persones. Tots estaven bé i el van detectar immediatament. A Corea van tenir un brot en una sala de festes i no va passar absolutament res. Brots petits n’hi ha a tot arreu, però no vol dir que la malaltia hagi rebrotat. Les malalties amb aquesta mena de corba no acaben de desaparèixer del tot, tret que fem un confinament indefinit, però és incompatible amb la vida.

'Les malalties amb aquesta mena de corba no acaben de desaparèixer del tot'

Ara que passem més estona a l’aire lliure, quin risc de contagi hi ha?
—Jo crec que a l’aire lliure el risc és gairebé nul. En totes aquestes aglomeracions de persones que s’han vist a l’aire lliure el grau de transmissió és irrellevant. Cal llegir amb cura les recomanacions del Ministeri de Sanitat. Diu que una persona es considera contacte quan ha estat amb una altra persona que té la infecció en una distància inferior a dos metres durant un període de temps igual o superior a quinze minuts. Això al carrer pràcticament no passa perquè la gent es mou. Si una persona s’atura al carrer, sense cap mesura de protecció, amb una distància inferior a dos metres i parlant cara a cara més de quinze minuts, sí que hi ha risc. Però això a qualsevol espai. És molt més difícil al carrer que no pas a casa. Al carrer, només que bufi una mica de vent, la gota ja no arriba a l’altra persona. És més fàcil que arribi en un espai tancat, com el transport públic o el cinema.

Pel que fa al risc de contagi en espais oberts i tancats, com valoreu la normativa sobre les màscares?
—Jo sempre he dit que les màscares eren molt importants quan el brot era màxim. Quan hi havia 10.000 casos diaris diagnosticats un ús més general de les màscares hauria estat molt eficient. Sobretot en ambients laborals, desplaçaments en transport públic, etc. Sembla que el problema és que no n’hi havia prou. Però ara que n’hi ha potser no és el millor moment. Les normes són per a complir-les, però la meva opinió és que la màscara hauria de ser una recomanació, no una obligació. La gent ha de ser corresponsable de la seva salut, no per obligació, sinó perquè creu que aquest mecanisme de protecció és adequat.

Però, per exemple, al metro no seria molt recomanable?
—Si s’escau aquesta circumstància que hi hagi una distància inferior a dos metres o metre i mig i un temps d’estada superior a quinze minuts, és evident que és útil la màscara.

'A l'aire lliure el risc de contagi és gairebé nul'

Per als mesos vinents, es parla de la possibilitat d’un brot a la tardor. Què en penseu?
—Ahir la doctora María Neira, doctora d’epidemiologia de l’OMS, va explicar que en aquest moment no és possible de parlar de rebrot ni de quan serà. Això que s’ha dit que a l’octubre hi haurà un rebrot és una cosa purament arbitrària, no ho assenyala cap document ni estudi científic que avaluï bé les coses. Neira especifica que és possible, però que ara mateix no hi ha cap element que permeti de dir-ho amb certesa. Ni tan sols amb una probabilitat important. Dit això, si la malaltia es queda –cosa probable, en aquest moment–, és lògic que vingui quan les condicions climàtiques siguin més adequades per a la transmissió, i això és fonamentalment al final de la tardor i al principi de l’hivern: desembre, gener, febrer…

Com enguany.
—La meva opinió personal és que la possibilitat, no pas d’un rebrot, sinó d’un nou brot de la malaltia, la tindrem cada any i serà per aquestes dates. Si és cert –encara no ho sabem– que els anticossos que es produeixen duren un any o dos, com sembla que passa amb alguns altres coronavirus, qui hagi tingut la malaltia n’estarà protegit i, per tant, el volum global de la població serà menor. Per una altra banda, el sistema sanitari es trobarà molt més preparat. Al principi trigàvem molts dies a diagnosticar els malalts i a saber que la malaltia era entre nosaltres. Ara amb el primer cas ja ho sabrem i ja tindrem els mecanismes per a diagnosticar-lo ràpidament. Els hospitals ja tenim zones reservades per si hi ha un nou brot i tenim àrees que no utilitzem, a més de material i personal. Tot un sistema operatiu muntat que permetrà que, si la malaltia torna, tinguem un sistema de resposta molt més àgil i eficaç.

A banda la preparació dels hospitals, què es pot fer d’ara endavant per no cometre els mateixos errors que es van cometre?
—Una cosa important és, tant com sigui possible, diagnosticar tothom qui tingui la malaltia. Ja es fa a tots els centres de salut. A l’hospital no ens arriben ara. Als centres de salut s’ha de fer la prova a tothom qui tingui símptomes per a poder fer ràpidament una recerca de contactes. El segon aspecte que s’ha de tenir en compte és que a tots els hospitals tothom qui hi ingressa i tothom a qui fan proves de risc li fem una prova PCR. Apliquem molts mecanismes de recerca de nous casos. A totes les residències de gent gran s’apliquen contínuament mecanismes de recerca de nous casos. A tot el personal sanitari i a tots els cossos de serveis essencials, també. A tot arreu es busca de manera molt intensa. I si fent totes aquestes coses diagnostiquem dos-cents casos nous en una població de quaranta-set milions de persones, són menys casos dels que es detecten avui dia a Alemanya, que és el paradigma de país que ho ha fet millor. Allà se’n diagnostiquen sis-cents cada dia.

La detecció precoç de casos també és important perquè la gent no arribi tan greu als hospitals, com ha passat aquesta vegada.
—Sí, però ara, amb els mecanismes que tenim per a fer el diagnòstic, és molt difícil que la gent estigui gaire temps sense diagnosticar-se. La població general està molt sensibilitzada. La primera fase de la Covid-19 va ser al final de l’epidèmia de grip i, per tant, tant professionals com pacients confonien la grip amb el coronavirus, perquè els símptomes poden ser molt semblants. Molta gent trigava a venir a l’hospital i quan venia tenia la malaltia molt evolucionada. Ara, a qualsevol que tingui qualsevol símptoma compatible li fan una recerca.

'Si la malaltia torna, tindrem un sistema de resposta molt més àgil i eficaç'

Alguna altra lliçó que n’hàgim d’extreure?
—Hem de prendre aquestes mesures de distància física, que són convenients i que s’hauran de mantenir uns quants mesos, però no tota la vida. No em vull imaginar una vida sense acostar-me a les persones… L’espècie humana és molt més afectiva que la majoria d’espècies animals. No voldria perdre aquesta característica pel risc de tenir una malaltia o no. Si perdem això gairebé ens convertim en objectes. Durant uns mesos hem de dur màscara als espais tancats, fer la higiene de mans adequada… Però per a tota la resta haurem de fer una vida normal: família, amics, viatges, desplaçaments, feina… La vida ha canviat molt des de la pandèmia, però l’objectiu és tornar a una vida com la d’abans, no quedar-nos com estem ara, que seria un fracàs molt important. Després d’una pandèmia, el món no s’ha quedat mai en una situació diferent de l’anterior. S’ha mort molta gent, però tothom ha mirat de recuperar la vida que tenia abans.

Una normalitat normal, no una nova normalitat…
—Sí… Jo no estic d’acord amb el terme ‘nova normalitat’. L’objectiu de superar la pandèmia és la normalitat i prou. La normalitat és l’objectiu que hem de tenir. La nova normalitat ha de ser un espai intermedi, que ha de durar un temps limitat.

Una qüestió important, ara que ja ha passat el moment culminant, és l’estat dels qui l’han superada, però que tenen seqüeles. Què us heu trobat?
—El 90% de la gent es cura. Si observéssim també la gent que ha tingut la malaltia subclínica seria com a mínim el 95%. Un percentatge entre el 2% i el 5% dels que no s’han mort tenen seqüeles importants. Les més importants són entre els qui han estat ingressats en unitats de crítics. Han estat molt de temps ingressats i han tingut moltes complicacions arran de la malaltia. Tenen atròfies musculars, debilitat, problemes pulmonars, de respiració… I els costa molt de recuperar la vida normal. Però la majoria de gent que només ha necessitat hospitalització en plantes convencionals generalment s’acaba curant del tot en un període màxim de quatre a sis setmanes. Els problemes més importants són els musculars i els respiratoris, i en tots dos casos es fa rehabilitació.

I mal de cap?
—Pot haver-n’hi. És un símptoma també important, perquè la gent en pot tenir durant un temps més o menys llarg, però no és tan invalidant com les altres dues.

Una altra qüestió que continua essent motiu de debat és el dels tractaments. Què en penseu?
—Així com hem avançat en l’organització per a fer front a l’epidèmia, potser no hem avançat tant en qüestions de tractament. Primer perquè el volum tan gran de la malaltia no ens ha permès de fer gaires estudis i projectes. Ens havíem de dedicar molt a atendre els malalts… I segon perquè, com que s’ha acabat la malaltia en l’àmbit hospitalari, no s’han pogut completar els estudis. Però es completen en alguns altres països. Ara nosaltres no incorporem malalts nous als assaigs clínics, però sí als Estats Units, al Brasil, al Regne Unit… Estic segur que d’aquí a dos o tres mesos tindrem resultats de tots aquests fàrmacs que hem provat i segur que ens ajuden a tractar els malalts una altra vegada que vingui l’epidèmia.

The post Benito Almirante: ‘Ara la Covid-19 serà marginal, però això no vol dir que no n’hi hagi casos esporàdics’ appeared first on VilaWeb.

El Departament d’Educació proposa una declaració responsable per a filtrar quins professors poden fer classe

Atès que, en la polèmica sobre la reobertura de les escoles a primeria de juny, el principal retret que fan els mestres al conseller Josep Bargalló és que no hagi posat prou recursos per a vetllar per la seva salut i la seva seguretat, el Departament d’Educació ha posat a disposició dels professors una declaració responsable, de sis preguntes, que podran omplir voluntàriament. Servirà per a filtrar els mestres que hagin passat la Covid-19, que n’hagin tingut símptomes, o que pertanyin a algun col·lectiu vulnerable davant la malaltia. La conselleria recorda, però, que les dades sanitàries sobre, patologies prèvies, són privades, i assegura que així romandran. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’aquesta manera, el Departament pensa identificar els qui es podran reincorporar a les activitats presencials, i dissenyar el pla de reobertura atenent la xifra de personal disponible i la d’alumnes que vulguin tornar a les aules -per a ells, recordem-ho, també és opcional de fer-ho. La declaració s’omple i s’envia telemàticament a la unitat del Servei de Prevenció de Riscos laborals (SPRL) del Departament, i serà analitzada pels seus professionals sanitaris.

Segons el comunicat del Departament, ‘si es respon afirmativament a qualsevol de les preguntes del qüestionari de la declaració responsable, també s’haurà de notificar aquest fet a la direcció del centre, perquè estigui assabentada que no es podrà assistir al centre educatiu de manera presencial fins a noves indicacions.’ Així mateix, reiteren que ningú no té obligació de respondre el qüestionari, però que és recomanable de fer-ho ‘per protegir la pròpia salut i la dels altres’. També avisen que les preguntes poden anar canviant.

Sindicats i mestres són a l’espera que Educació concreti més detalls sobre la declaració responsable i avui encara han trigat a arribar les reaccions. De moment, però, sembla que la proposta no acaba de fer el pes. La portaveu d’Educació de la Intersindical, Marina Sureda, afirma que ‘no es pot abocar la responsabilitat de garantir la salut pública a les escoles en un qüestionari de sis preguntes’, tot i que aprovaria la declaració ‘sempre que només sigui per a fer un seguiment de l’epidèmia’. A més, en un comunicat oficial, la unió de sindicats ha criticat que el Departament ‘ni tan sols garanteix que hi haurà el material necessari per obrir els centres a partir de dilluns’ i considera que la declaració responsable ‘no té cap sentit si no va acompanyada de tests massius’.

The post El Departament d’Educació proposa una declaració responsable per a filtrar quins professors poden fer classe appeared first on VilaWeb.

El PSOE recull ara allò que va sembrar l’octubre del 2017

TEMA DEL DIA
Clavegueres.
La guerra oberta que hi ha a les clavegueres del poder de Madrid no ha causat pas una sorpresa gaire gran a Catalunya. L’ús de la guerra bruta per a obtenir beneficis polítics o perjudicar la reputació d’un govern, la desaparició de la separació de poders i la politització de la justícia han estat pràctiques habituals durant aquests darrers anys per combatre el procés independentista, amb el suport de la dreta reaccionària però també del PSOE. El coronel Diego Pérez de los Cobos no és pas cap desconegut en el paisatge de la política catalana, malauradament. Condemnat per tortures, va ser el responsable de la repressió durant el referèndum de l’1-O i després va ser ascendit i condecorat pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que l’ha destituït ara, tres anys i mig tard. La decisió no és pel seu historial antidemocràtic sinó perquè De los Cobos investigava d’amagat del govern espanyol, amb el vist-i-plau de la jutgessa Carme Rodríguez Medel, si hi havia delicte en l’autorització de la manifestació del Vuit de Març. L’ha destituït quan ha vist que ara empaiten els seus, no pas pel seu historial com a torturador o responsable màxim de la repressió del referèndum del Primer d’Octubre. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La destitució de De los Cobos ha provocat la dimissió del número dos de la Guàrdia Civil, el general Laurentino Ceña, en senyal de protesta casernària. Ceña havia estat l’home de màxima confiança del ministre d’Interior del PP, Juan Antonio Zoido, i quan el PSOE va arribar al poder, Grande-Marlaska no solament el va mantenir sinó que fa poc li ha donat protagonisme mediàtic fent-lo sortir a les conferències de premsa castrenses que feia el govern espanyol al començament de la crisi del coronavirus. La magistrada Carmen Rodríguez Medel, filla i germana de guàrdies civils, ha advertit el ministre que no toleraria cap ‘intromissió’ del poder executiu en el judicial. Una defensa de la separació de poders que, a hores d’ara, fa esbossar si més no un somriure. El ministre, en un intent desesperat de calmar el cos, ha anunciat un augment del salari dels agents per equiparar-lo al de les policies autonòmiques, però ha fet tard. El problema no és de salaris, sinó de la degradació de la qualitat democràtica de l’estat espanyol, accelerada pel procés independentista.

El problema és l’existència a Espanya d’una xarxa de poder que fa i desfà al marge dels governs, amb l’objectiu de conservar el poder i mantenir la unitat de l’estat. L’estat profund que es manté d’ençà del franquisme i que elimina tothom qui considera enemic, amb la connivència de sectors judicials, militars i policíacs. Una trama que quan té dificultats no dubta a treure l’extrema dreta al carrer. L’extrema dreta judicialitza la lluita contra la pandèmia perquè sap que retirant-la de la política i duent-la als despatxos del Tribunal Suprem té la victòria assegurada. Aquesta trama de regust colpista s’ha activat per liquidar el govern del PSOE i Podem quan s’ha vist que intentava tímides reformes econòmiques per pal·liar la crisi originada pel coronavirus. L’objectiu ara és que Podem sigui foragitat del govern espanyol i el PSOE formalitzi un pacte de legislatura amb Ciutadans, o bé forçar eleccions anticipades perquè les guanyi el PP. El pacte del PSOE amb Bildu per a liquidar la reforma laboral ha estat la guspira que ha encès la flama colpista.

El PSOE, i sobretot Podem, critiquen ara aquest estat profund que els fa guerra bruta, però si l’haguessin combatut quan es va manifestar contra l’independentisme potser la situació seria diferent. El PSOE s’hi va afegir i Podem va prendre una posició d’exquisida equidistància, pensant que això no feia per a ells. I ara han vist com els esclatava a la cara. L’esquerra espanyola no solament va callar en veient la degradació de la democràcia, sinó que hi va participar, donant suport a l’aplicació del 155, que va ser un cop d’estat contra el govern de la Generalitat. Quan el PSOE va arribar al govern espanyol, gràcies a una moció de censura amb el suport dels partits independentistes, no va fer cap mena d’autocrítica, ni va demanar perdó a les víctimes, que encara continuen empresonades o exiliades. Tampoc no va impulsar cap reforma judicial per liquidar el franquisme del Tribunal Suprem. Sánchez va nomenar un ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que coneixia molt bé les clavegueres de l’estat, però les clavegueres quan es desborden arrosseguen tothom sense distincions.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic propugna una recuperació social de la crisi de la Covid-19.
El govern de Ximo Puig activarà un pla de recuperació social que dediqui una atenció especial als col·lectius més afectats per les conseqüències de la pandèmia sanitària de la Covid-19. La vice-presidenta Mónica Oltra i el vice-president Rubén Martínez Dalmau s’han reunit per concretar alguns dels aspectes que desenvolupa el decret que regula les ajudes del Consell en matèria d’habitatge destinades a afectats per la Covid-19 que hauran de gestionar i adjudicar les entitats locals. El decret compta amb un pressupost de 5 milions d’euros per a ajudes a l’habitatge als col·lectius més vulnerables, com ara els qui no tenen casa, les dones víctimes de violència de gènere, els més grans i els qui tenen diversitat funcional, amb l’objectiu d’esmorteir l’impacte social de la crisi. L’objectiu, ha dit la vice-presidenta, és que en la recuperació es procuri que els col·lectius als quals ha estat més dolorós l’impacte social d’aquesta pandèmia siguin destinataris de polítiques socials. Tant Oltra com Dalmau han volgut donar valor a la feina conjunta d’ambdues conselleries, que ha permès d’aprovar un decret que té en compte criteris de vulnerabilitat social a l’hora d’instaurar ajudes que poden arribar fins a sis-cents euros. El vice-president segon ha destacat la importància d’aquest treball conjunt per a la nova etapa de reconstrucció, i ha defensat que serveis socials i habitatge són les dues primeres barreres de protecció contra la desigualtat social.

El parlament aprova l’escolarització telemàtica dels alumnes de les Illes. El ple del parlament ha validat el decret del govern de Francina Armengol que possibilita l’escolarització de manera telemàtica, com a via per a encarar els efectes del coronavirus i facilitar el començament del curs vinent. El decret va ser aprovat el 8 de maig pel consell de govern. Estableix, per exemple, que tot el procés d’escolarització sigui telemàtic, i modifica el calendari d’adscripció i admissió; així mateix, determina que l’accés a la borsa d’interins docents per a cobrir vacants i substitucions es faci per via telemàtica. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha demanat el suport de la cambra argumentant que és un instrument pragmàtic sense contingut ideològic. A més, ha defensat que es va elaborar amb agents implicats. Segons March, molts centres estaven preocupats per si es quedaven sense cap mena de publicitat i alguns han fet jornades de portes obertes de manera virtual. El conseller ha explicat que el govern prepara la borsa d’interins per al curs vinent i que aviat sortiran les licitacions de reformes de centres, que es duran a terme a l’estiu. Finalment, ha assenyalat que ja van planificant el curs per donar la màxima seguretat a les famílies i els docents. Els alumnes de les Balears reprendran les classes presencials el curs 2020-2021, de manera que finalment no tornaran a les aules fins al setembre.

La Universitat Catalana d’Estiu manté la convocatòria, ara per ara. La pandèmia del coronavirus ha obligat a cancel·lar molts esdeveniments aquest estiu, però la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que es fa al liceu Renouvier de Prada, manté les dades previstes, del 16 al 23 d’agost. Actualment l’equip rector prepara amb tota normalitat els cursos, els actes i els espectacles. L’objectiu és que l’UCE es faci com cada any en cas que les mesures sanitàries del mes d’agost ho permetin. Si calgués modificar les places d’allotjament o dels treballadors dels menjadors, es faria. També estudien alternatives com ara la retransmissió dels continguts per Internet. El gerent i secretari de l’UCE, Joan Maluquer, ha explicat que tot dependrà de les condicions imposades per les autoritats. Ara mateix, per exemple, l’alberg Pau Casals Canigó no és obert perquè de les 84 places habituals només s’autoritza a ocupar-ne només 10. Els responsables de l’equip rector esperen rebre els protocols durant el mes de juliol per adaptar-se a les circumstàncies.

LA XIFRA
13 dels sanitaris cubans que han ajudat a combatre la Covid-19 a Andorra ja han tornat al seu país, ara que la pandèmia ja s’hi ha superat, pràcticament. La resta de professionals es quedaran repartits entre el Cedre i l’hospital Nostra Senyora de Meritxell fins a mitjan mes, segons que ha informat el Ministeri de Sanitat.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de maig de 1706 el mariscal de camp Joan Baptista Basset allibera Xàtiva, ocupada pels Borbons. Basset fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

The post El PSOE recull ara allò que va sembrar l’octubre del 2017 appeared first on VilaWeb.

[VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Una quarantena de concentracions arreu del país reclamen el blindatge de drets i llibertats

Aquest vespre hi ha hagut una quarantena de concentracions a Barcelona i altres ciutats del país amb les consignes ‘Recuperem els carrers’ i ‘Vida abans que capital’. Les mobilitzacions dels CDR i l’esquerra independentista pretenen trencar la dinàmica del confinament –tot respectant les mesures sanitàries de seguretat– i començar a recuperar el múscul reivindicatiu als carrers i a les places. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Hi ha hagut mobilitzacions a diversos districtes de Barcelona, a Lleida, a Tarragona, a Reus, a Sabadell, a Olot, a l’Hospitalet i a Vic, entre altres ciutats. Els manifestants reivindiquen la sanitat pública i que no es faci negoci privat amb la crisi sanitària del coronavirus, i reclamen de no deixar ningú enrere i que tots els recursos privats es posin al servei del bé comú, tot blindant els drets socials. També critiquen la recentralització i la militarització dels carrers.

Una de les concentracions més concorregudes ha estat la de Gràcia, a Barcelona, on els Mossos van intentar impedir la mobilització la setmana passada. Avui no hi ha hagut incidents i s’ha llegit un manifest. A Lleida, els Mossos han identificat el manifestant que l’ha llegit perquè la mobilització no estava comunicada.

Vegeu un recull fotogràfic d’Albert Salamé.

Les xarxes s’han omplert de vídeos i fotografies de les mobilitzacions a diversos indrets.

#RecuperemElsCarrers | Ara a l'Eixample concentració en defensa la nostra vida abans dels seus interessos. Per una sortida anticapitalista a aquesta crisi @lierolaliero #Barcelona #Covid_19 pic.twitter.com/HOf7qeAwqj

— Ivan Vela (@Ivan_Borvba) May 26, 2020

Comença la concentració del @parctauli!#VidaAbansQueCapital !#RecuperemElsCarrers pic.twitter.com/qgfwoa6eou

— Recuperem el Nord (@RecuperemElNord) May 26, 2020

[DIRECTE] #SantAndreu al crit de “Sanitat publica i de qualitat! #RecuperemElsCarrers #VidaAbansQueCapital 💪🏼@CDRstap @cupnacional @Endavant_OSAN @plataforma3o pic.twitter.com/or0qjM8Cjk

— EsquerraDiari.cat (@EsDiariCat) May 26, 2020

🗯Visca la Lluita de la Classe Obrera! pic.twitter.com/eAbvT2cQs3

— Arran L'Hospitalet (@lh_arran) May 26, 2020

#RecuperemElsCarrers! Centenars de persones reivindiquem la vida abans que el capital a la plaça Major de #Vic #osona #VidaAbansQueCapital pic.twitter.com/T0wRoA7vFH

— ARRAN Vic (@arran_vic) May 26, 2020

A la Plaça de #Vic visibilitzant la veu del poble. Ens hi van els drets, #EnsHiVaLaVida #Osona @CDRepublicaVic @intCDR #RecuperemElsCarrers #ObjectiuIndependència https://t.co/gmHYxWzSFxpic.twitter.com/gS5u3W4cT6

— Mitana MC #joemquedoacasa 🦠 #lockdown 🎗💛 (@Mitanavic01) May 26, 2020

A #Tarragona concentració per defensar els drets i les llibertats, perquè la pandèmia no pot ser una excusa per a imposar una tònica d'autoritarisme que permeti fer-nos pagar la crisi als de sempre.#VidaAbansQueCapital pic.twitter.com/OOhYwVnFpV

— Laia Estrada (@EstradaLaia) May 26, 2020

▶ Més d'un centenar de persones a la concentració de Tarragona.#RecuperemElsCarrers #CapitalVsVida pic.twitter.com/yWFl4Rbjqs

— Arran Tarragona (@Arran_Tarragona) May 26, 2020

Ara mateix a #Gràcia
i a molts altres llocs del país#RecuperemElsCarrers pic.twitter.com/SGuAtSKRmm

— GràciaLlibertat (@GraciaLlibertat) May 26, 2020

Ja hi som unes quantes a la plaça de la Vila! #vidaabansquecapital#recuperemelscarrers pic.twitter.com/DuyVlcXJRf

— Endavant Gràcia (@EndavantGracia) May 26, 2020

Mercat del Guinardó #recuperemelscarrers #vidaabansquecapital pic.twitter.com/GxCAfFaCSE

— Endavant Horta-Guinardó (@EndavantHG) May 26, 2020

#reus Mercadal primera mobilització ciutadana després del confinament #covid19 #RecuperemElsCarrers pic.twitter.com/HjcmTNjtd3

— Ramon Masip (@ramon_masip) May 26, 2020

#VidaAbansQueCapital pic.twitter.com/xnYSGysxNs

— Joan Crusells (@joancrusells) May 26, 2020

Avui un centenar de persones ens concentren a la Plaça Mercadal en resposta a les retallades de drets i llibertats. #RecuperemElsCarrers! ✊ pic.twitter.com/6TWmBFgIpz

— CUP Reus (@CUPReus) May 26, 2020

A #Sabadell comencem a concentrar-nos!#RecuperemElsCarrers#VidaAbansQueCapital pic.twitter.com/DPDOTLnzpK

— Endavant Vallès Occ. (@Endavant_Valles) May 26, 2020

Des de Sants #recuperemelacarrers#vidaabansquecapital pic.twitter.com/KQ3jNQrPlm

— Isabel Marcos (@ioteruelo) May 26, 2020

Que ningú ens robi la vida! #recuperemelscarrers pic.twitter.com/9RbzunSqgr

— CUP Olot (@CUPOlot) May 26, 2020

A #Lleida #RecuperemElsCarrers perquè aquesta crisi no la pagarem els de sempre i volem sortir-ne amb #DretsILlibertats! pic.twitter.com/stbj8X8tcs

— CDRs de Lleida (@CDRsLleida) May 26, 2020

The post [VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Una quarantena de concentracions arreu del país reclamen el blindatge de drets i llibertats appeared first on VilaWeb.

El País Valencià demana de passar a la fase 2 en bloc

La Generalitat ha demanat al Ministeri de Sanitat espanyol que tot el País Valencià pugui passar a la fase 2 a partir de dilluns vinent. Ho ha anunciat la consellera de Sanitat, Ana Barceló, a la conferència de premsa per a fer balanç dels efectes del coronavirus. S’hi han registrat trenta-dos nous contagis, que fan pujar el total a 11.112, s’hi han mort 4 malalts més (1.417 en total) i hi ha hagut 168 altes. Ara com ara, hi ha 29 ingressats a l’UCI, quatre menys que dilluns, i d’hospitalitzats n’hi ha 209, 12 menys que ahir. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

De primer, el Consell també va sol·licitar que tots els departaments sanitaris accedissin a la fase 1. El govern espanyol no va autoritzar-ho i això va indignar la Generalitat. Més tard, el govern va demanar que els departaments sanitaris no fossin la unitat territorial de referència, sinó que ho tornés a ser la província. Així doncs, el Ministeri de Sanitat espanyol decidirà si les tres demarcacions passen de fase o si alguna roman a la fase 1. Aquest matí s’ha fet públic l’informe amb què el govern espanyol justificava que alguns departaments no entressin a la fase 1.

Les Illes també han demanat d’avançar de fase en bloc, mentre que la Generalitat de Catalunya ha proposat que les regions sanitàries de Girona i la Catalunya Central avancessin a la fase 2, a més de l’Alt Penedès i el Garraf. Per una altra banda, dilluns Andorra també avançarà en el desconfinament.

The post El País Valencià demana de passar a la fase 2 en bloc appeared first on VilaWeb.

El parlament farà el primer de juliol el ple sobre la gestió de la Covid-19 sol·licitat pel president Torra

El Parlament de Catalunya té previst de fer un total de cinc plens entre els mesos de juny i juliol, inclòs el que tindrà lloc el primer de juliol sobre la gestió de la Covid-19 que havia sol·licitat el president de la Generalitat, Quim Torra. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La mesa i la junta de portaveus del parlament han fixat, en les seves respectives reunions telemàtiques d’avui, el calendari de plens fins a l’estiu. En aquest calendari, es troben els plens sobre la gestió i la crisi sanitària per la Covid-19, sobre la reconstrucció de Catalunya, i sobre la gestió de les residències per a la gent gran.

En el mes de juny hi haurà dos plens ordinaris, els dies 3 i 4, i els dies 17 i 18, mentre que el primer de juliol es farà el debat general sobre la gestió de la crisi sanitària, i també el sol·licitat per Ciutadans (Cs), sobre la reconstrucció de Catalunya davant l’impacte de la pandèmia.

Està previst que les propostes de resolució d’aquests dos plens es votin el 3 de juliol, mentre que els dies 7, 8 i 9 la cambra farà un nou ple que inclourà una sessió ordinària i el debat general sobre la gestió de les residències per a la gent gran, que ha estat sol·licitat per PSC, els comuns, la CUP i el PP.

Finalment, els dies 22 i 23 de juliol tindrà lloc un ple ordinari, l’últim previst durant aquest període de sessions, segons han acordat la mesa i la junta de portaveus.

El ple del 3 i 4 de juny

Pel que fa al ple de la setmana que ve, inclourà la sessió de control al govern i al president, el debat final de la proposició de llei de protecció de les oliveres ornamentals, la convalidació de quatre nous decrets llei per afrontar la Covid-19, i el debat i votació de dues propostes de resolució.

La primera és sobre la creació d’una comissió d’estudi per a la reconstrucció i reactivació social i econòmica -sol·licitada per Cs, PSC, els comuns i el PP -, i la segona sobre mesures urgents per garantir els drets dels treballadors de Nissan i la viabilitat de l’empresa, presentada per Cs.

Aquest ple es farà, com els anteriors, amb un nombre reduït de diputats que actuaran en representació dels seus respectius grups, però en el transcurs de la mateixa es tornaran a substanciar interpel·lacions a la Generalitat i es votaran mocions.

The post El parlament farà el primer de juliol el ple sobre la gestió de la Covid-19 sol·licitat pel president Torra appeared first on VilaWeb.

El fiscal en cap de Lleida nega les acusacions de la CUP sobre les concessions de les hidroelèctriques de la Vall Fosca

El fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, ha negat les acusacions de la CUP sobre les concessions de quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca. Segons la CUP, la investigació penal es va arxivar perquè el fiscal en cap de Lleida és fill de Francisco Boné Sangüesa, qui hauria autoritzat una concessió irregular en una d’aquestes centrals. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Boné ha explicat a l’ACN que va ser la fiscal de la Seu d’Urgell qui en va proposar l’arxiu en no trobar indicis de delicte i que els va informar podien dur la denúncia al jutjat, tot i que, segons la fiscalia, encara no han fet. Pel que fa al pare, Boné nega que se’l mencionés com a denunciat i no entén com, si dubtaven de la seva imparcialitat, no van demanar la seva abstenció al jutjat.

Els anticapitalistes van presentar la denúncia fa un any a la fiscalia anticorrupció per suposats delictes de falsedat documental, frau en registre públic, prevaricació de funcionari públic i malversació de fons públics per la gestió de la CHE. Boné assegura que mai va tenir coneixement que en algun antic document aparegués la signatura del seu pare tot i que podria ser, reconeix, ja que va ser tècnic de la CHE fins que es va jubilar el 1998. A més, afegeix Boné, l’al·legació d’irregularitat en la prolongació de las concessions ‘mai ha estat declarada per la jurisdicció contencios-administrativa, a què corresponia’, defensa.

The post El fiscal en cap de Lleida nega les acusacions de la CUP sobre les concessions de les hidroelèctriques de la Vall Fosca appeared first on VilaWeb.

El poeta Joan Margarit publica l’antologia personal ‘Sense el dolor no hauríem estimat’

El poeta Joan Margarit ha publicat l’antologia personal de poemes Sense el dolor no hauríem estimat (Proa) que ja ha arribat a les llibreries i que inclou 133 poemes. En l’epíleg admet que aquesta és l’antologia ‘més difícil’ que ha fet: ‘La de la meva pròpia obra, ara que, als meus vuitanta-dos anys, ja no li deuen quedar gaires incorporacions futures’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Margarit ha dit que és la primera vegada que fa una antologia sense que el sentiment que l’empeny sigui ‘ni d’admiració ni de necessitat de consol. És un sentiment més personal i rude: alguna cosa semblant a mirar-me al mirall que fa la porta vidriera que té darrere seu la foscor de l’últim quarto, buscant alguna cosa que la vida, segurament, ja s’ha emportat’.

A l’epíleg, Margarit escriu que des de jove ha estat per a ell una pràctica habitual compondre les seves pròpies antologies dels poetes que admirava. ‘Quan encara no hi havia les facilitats d’avui amb els ordinadors, ho feia amb fotocòpies. Encara ocupen, ben enquadernades, un lloc rellevant en la meva biblioteca i continuo llegint-les’.

The post El poeta Joan Margarit publica l’antologia personal ‘Sense el dolor no hauríem estimat’ appeared first on VilaWeb.

El BCE preveu que els bancs de l’eurozona tinguin ‘pèrdues significatives’ per l’impacte de la Covid-19

El Banc Central Europeu (BCE) veu probable que els bancs de l’eurozona tinguin ‘pèrdues significatives’ pels efectes de la Covid-19. En un informe sobre estabilitat financera, la institució alerta que la pandèmia augmenta els riscs per a l’estabilitat financera perquè ‘amplifica enormement les vulnerabilitats ja existents en el sector financer, les empreses i els governs’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Malgrat considerar que les mesures impulsades pels governs han evitat el col·lapse bancari i que els bancs estan ara ‘millor capitalitzats’, el BCE avisa que les entitats patiran més pressió sobre la seva rendibilitat per ‘la immensa disrupció social i econòmica’ causada pel coronavirus.

Segons l’informe del BCE, alguns actius poden patir un increment molt elevat de preu i es poden produir sortides de capital d’alguns fons d’inversió. ‘L’associació amb l’augment del deute públic pot desencadenar també reavaluacions del risc sobirà per participants del mercat i revifar les pressions als països més vulnerables’, adverteix.

The post El BCE preveu que els bancs de l’eurozona tinguin ‘pèrdues significatives’ per l’impacte de la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

La Moncloa respon a Puigdemont i torna a rebutjar el relator

La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha rebutjat una vegada més incorporar la figura del relator a la taula de negociació entre els governs català i espanyol. Ho ha fet en resposta a la demanda del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que considera ‘imprescindible0 aquesta figura després que l’executiu espanyol es desdigués del seu acord amb EH Bildu per a derogar la reforma laboral del 2012. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Montero ha insistit que la taula de negociació es reprendrà quan la Covid-19 estigui ‘controlada’ i ha dit que no l’ha sorprès la demanda de Puigdemont. ‘No difereixen en res al que diu sempre Puigdemont, que sempre ha cregut que es necessiten determinades figures perquè el govern d’Espanya no té credibilitat. Ell mai ha donat credibilitat a aquest govern’, ha comentat.

‘Nosaltres mantenim ferms els nostres compromisos d’investidura que s’han vist interromputs per la situació de pandèmia’, ha afirmat, en referència a l’acord amb ERC.

The post La Moncloa respon a Puigdemont i torna a rebutjar el relator appeared first on VilaWeb.

El govern demanarà que les Illes passin en bloc a la fase 3 dilluns vinent

El govern que ha demanat al Ministeri de Sanitat espanyol que les Illes passin dilluns que ve a la fase 3 del desconfinament, una setmana abans que no s’havia previst de bon començament. Segons que han explicat, la petició es basa ‘en la bona evolució de les dades epidemiològiques i assistencials’ i també demana que es permeti la mobilitat entre illes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ahir, Mallorca, Menorca i Eivissa van passar a la fase 2 del desconfinament, una setmana després que Formentera. Aquesta segona fase ja permet més mobilitat, la possibilitat de reunir-se en grups de deu persones, de visitar familiars en residències i l’atenció a l’interior dels establiments d’hostaleria.

Què permet la tercera fase?

A la fase 3 es poden obrir cinemes, teatres, auditoris i centres comercials a la meitat de la capacitat, i les sales de concerts a un terç; anar a la platja; habilitar les zones comunes dels hotels i els restaurants i locals similars per a la meitat de la cabuda; i, finalment, tots els serveis de transport públic recuperen tota l’activitat en condicions normals.

Armengol reclama a Sánchez l’arribada del turisme internacional abans del juliol

The post El govern demanarà que les Illes passin en bloc a la fase 3 dilluns vinent appeared first on VilaWeb.

Dimiteix el número dos de la Guàrdia Civil després de la destitució de Pérez de los Cobos

El director adjunt operatiu de la Guàrdia Civil, el general Laurentino Ceña, ha presentat la dimissió al ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, arran de la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la Guàrdia Civil a Madrid. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Grande-Marlaska va fer plegar ahir el coronel de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid pels informes crítics amb el govern espanyol, dels quals s’ha derivat la investigació judicial per la manifestació del 8-M a la capital espanyola.

Pérez de los Cobos va entrar a la comandància el març del 2018, després d’haver coordinat l’actuació repressiva contra el referèndum de l’1-O. Fou un ascens amb el vist-i-plau del PSOE i de Podem.

Ceña, un home de confiança de Zoido

Laurentino Ceña era un home de màxima confiança de l’ex-ministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, que el va ascendir al càrrec de director adjunt operatiu i, per tant, el va convertir en el número 2 de la Guàrdia Civil. Grande-Marlaska, que va arribar al ministeri després de la moció de censura del 2018, li mantingué la confiança.

D’una altra banda, Ceña va ser una de les cares visibles del govern de Pedro Sánchez durant les primeres setmanes de la pandèmia. Fou el responsable de decisions tan polèmiques com ara requisar material sanitari per a dur-lo a Madrid.

Ceña va desaparèixer de les conferències de premsa de Fernando Simón el 23 de març, quan va agafar la Covid-19.

The post Dimiteix el número dos de la Guàrdia Civil després de la destitució de Pérez de los Cobos appeared first on VilaWeb.

Puigdemont veu imprescindible un relator per a reactivar la taula de negociació amb la Moncloa

El president Carles Puigdemont considera imprescindible que hi hagi un relator o un mediador si es vol reactivar la taula de negociació entre governs per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Les reunions s’han aturat a causa de la crisi de la Covid-19, però Puigdemont exigeix garanties de compliment dels acords que hi pugui haver abans de reprendre’n l’activitat. ‘Després de veure Pedro Sánchez firmant un paper amb un acord explícit sobre la reforma laboral [amb Bildu] i unes hores després desdir-se’n, algú creu que no farà el mateix si arribem a un acord en una taula de diàleg? Jo els conec, i conec com actua l’estat espanyol, i sempre ha tingut una actitud d’engany. Algú creu que hem de tornar a seure en una taula de diàleg amb un aixecador de camises professional sense més garanties. Per això demanàvem relator. Una taula de diàleg amb aquesta gent sense garantia que es compleixin els acords té sentit? L’estat espanyol ha de fer una reflexió abans de poder dir que reprendrem les coses tal com les havíem deixat. Perquè entremig han passat moltes coses.’ googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Puigdemont, amb els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots tres eurodiputats, han participat en una trobada amb premsa organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’oficina del Parlament Europeu de Barcelona. ‘No parlo en nom dels que participen en la taula de diàleg sinó a partir de l’experiència que vaig tenir en la relació amb l’estat espanyol i les dades del capteniment de Sánchez i del PSOE’, ha afegit Puigdemont. ‘I en aquestes condicions, la figura d’un relator és imprescindible per a arribar a bon port. Per a tenir tertúlies no cal, però per a arribar a bon port en un conflicte com aquest cal un relator i un mediador. Algú pensa que si arrenquem un compromís de Sánchez no sortiran pressions de l’Íbex o d’algun baró que ho faci canviar? Em sembla que és moderat i realista demanar a aquests aixecadors de camisa unes garanties de compliment dels acords. Si hagués de comprar un cotxe de segona mà al senyor Sánchez em sembla que no ho faria.’

The post Puigdemont veu imprescindible un relator per a reactivar la taula de negociació amb la Moncloa appeared first on VilaWeb.

La pandèmia fa caure per primera vegada la nòmina de pensions a l’estat espanyol

L’1 de maig la nòmina de les pensions a l’estat espanyol va ser de 9.852 milions d’euros, un 0,27% menys que el mes anterior, és la primera caiguda de la sèrie històrica, segons que ha informat Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. De fet, el govern espanyol admet que per culpa de la pandèmia, que ha comportat el tancament d’oficines de la seguretat social i una mortalitat major entre la gent d’edat avançada, les altes de pensions al sistema han disminuït un 32,2% respecte l’any passat. Tenint en compte les xifres entre gener i maig, les altes de nous pensionistes cauen un 22,1% i les baixes en el cobrament de la prestació pugen un 17,5% al conjunt de l’estat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A principis de mes, a l’estat espanyol hi havia 6.073.499 jubilats, 21.414 menys que al mes d’abril. De fet, la xifra global de pensionistes del maig és la més baixa des de l’octubre del 2019.

El govern espanyol afirma que la tendència a la baixa del nombre de pensions i pensionistes es deu ‘en part’ el menor nombre d’altes al sistema es deu al tancament d’oficines i al confinament. ‘Però també cal tenir en compte com ha influït la Covid-19 en termes de mortalitat sobre el conjunt de la població i, en major mesura, sobre el col·lectiu de persones de més edat’, afirma el ministeri.

The post La pandèmia fa caure per primera vegada la nòmina de pensions a l’estat espanyol appeared first on VilaWeb.

Forn acusa Marlaska de destituir Pérez de los Cobos ‘només quan s’ha vist atacat’

El conseller Joaquim Forn ha acusat el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, d’actuar contra Diego Pérez de los Cobos ‘només quan s’ha vist atacat’. D’aquesta manera, Forn ha reaccionat a la destitució del màxim responsable de la Guàrdia Civil a Madrid per pèrdua de confiança fruit d’un informe sobre les manifestacions del 8-M i el coronavirus. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En declaracions a RAC-1, Forn ha dit que Marlaska sempre ha beneït l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el referèndum de l’1-O. ‘I no només els ha beneït sinó que a la majoria dels seus col·laboradors i comandaments els ha ascendit o bé condecorat’, ha afegit.

‘Si ara ha actuat contra Pérez de los Cobos ha estat, suposadament, i segons expliquen, quan la Guàrdia Civil que dirigeix ha actuat contra un càrrec socialista‘, ha declarat.

Forn també ha assegurat que De los Cobos va actuar ‘amb premeditació’ durant l’1-O: ‘Va quedar claríssim durant el judici al Suprem que, en cap moment, ni en els dies previs a l’1-O, ni en els brífings entre els cossos policíacs, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia s’havien de coordinar amb els Mossos d’Esquadra; i que la decisió d’actuar unilateralment i amb violència estava presa des de feia temps.’

En aquest context, ha assenyalat que en el judici contra la cúpula dels Mossos a l’Audiència espanyola, Pérez de los Cobos ‘es va amagar’ i va eludir totes les seves responsabilitats com a coordinador general.

The post Forn acusa Marlaska de destituir Pérez de los Cobos ‘només quan s’ha vist atacat’ appeared first on VilaWeb.

La Moncloa va demanar controlar 8 departaments i fer més PCR perquè el País Valencià canviés de fase

L’informe del Ministeri de Sanitat espanyol que va impedir el canvi complet a la fase 1 del País Valencià l’11 de maig demanava al Consell un esforç per a fer més proves PCR -entre el 80 i el 100% dels casos sospitosos en un marge màxim de 48 hores- i el seguiment dels seus contactes estrets. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A l’informe, de sis pàgines amb data del 8 de maig, el ministeri també demanava a la Generalitat un seguiment profund de la situació epidemiològica per poder valorar ‘de manera continuada’ l’impacte de la desescalada en la transmissió del virus. Així mateix, requeria atenció especial als departaments de salut de Castelló, La Plana, València i la seva àrea metropolitana i la conurbació d’Alacant-Elx.

A més a més, el ministeri també demanava fer proves PCR ‘almenys a un percentatge important’ dels casos amb símptomes dels més de 2.000 que la setmana anterior al lliurement de l’informe havien quedat ‘en seguiment sense realització de proves’.

L’informe, que està signat per la directora general de Salut Pública del govern espanyol, Pilar Aparicio, va permetre una desescalada fragmentada i que només deu departaments de salut passessin a la fase 1. Eren aquells que tenien una taxa d’incidència menor als 1,5 casos per cada 10.000 habitants.

En aquest sentit, Aparicio avisava que hi havia departaments amb taxes superiors o que rondaven els 50 casos per cada 100.000 habitants en els catorze dies anteriors, i que fins al 30 d’abril s’havien fet 115.377 PCR al País Valencià, el que suposava una taxa de 23,08 per cada mil habitants.

En un segon informe, elaborat el 15 de maig i que va permetre el canvi de fase de la resta de departaments, el ministeri indicava que la situació epidemiològica havia millorat amb una tendència favorable al control de la transmissió del virus. A més, constatava que el País Valencià compta amb els recursos suficients en atenció primària i salut pública per a detectar i diagnosticar nous casos.

Tanmateix, feia algunes observacions com ara que el departament de La Plana presentava una càrrega hospitalària de Covid-19 per sobre de la resta de centres i que calia reforçar la vigilància i observar l’evolució del departament de La Ribera, arran de l’augment de casos.

Pel que fa a les residències o altres centres sociosanitaris, el ministeri aconsellava centrar l’atenció en els departaments de La Plana, València-La Fe i Alacant-Sant Joan, on el percentatge de centres afectats (15%) era superior a la resta del País Valencià (7,8%).

The post La Moncloa va demanar controlar 8 departaments i fer més PCR perquè el País Valencià canviés de fase appeared first on VilaWeb.

Salut detecta un repunt d’infeccions a la regió sanitària de Lleida després de passar a la fase 1

El departament ha explicat que les dades d’incidència de nous casos han augmentat des que es va fer efectiu el canvi de fase. En concret, l’11 de maig la taxa d’incidència acumulada en 7 dies era de 12,1 per 100.000 habitants; onze dies després és de 42,7. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Volem comprovar si aquesta tendència es manté a l’alça o es pot controlar i s’ha identificat tot’, ha declarat la consellera de Salut, Alba Vergés, que no ha descartat, si es poden identificar totes les cadenes de transmissió, de demanar el canvi de fase de Lleida aquesta setmana mateix.

Vergés ha explicat que els responsables de Salut no estan especialment preocupats perquè el volum de casos detectats no és gaire gran, però ha subratllat que és una tendència que demana prudència i mirar la qüestió amb calma.

Casos lleus i asimptomàtics

El director general de Professionals de la Salut, Marc Ramentol, ha assegurat que el repunt de contagis correspon a casos lleus i asimptomàtics. En declaracions a RAC-1, ha explicat que són cadenes de transmissió actives de fa setmanes, però que amb l’augment de la capacitat de diagnòstic ara s’han pogut detectar. Ramentol ha afegit que si fos una situació greu, s’haurien pres unes altre mesures més enllà de mantenir la fase 1, i ha recordat que qualsevol mesura de desconfinament és susceptible de ser revisada. De moment, Salut no té indicis que hi hagi cap rebrot epidèmic en cap regió sanitària.

The post Salut detecta un repunt d’infeccions a la regió sanitària de Lleida després de passar a la fase 1 appeared first on VilaWeb.

Les portades del dimarts 26 de maig de 2020

Ara:

Diari Bondia: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades del dimarts 26 de maig de 2020 appeared first on VilaWeb.

Ofegats en plàstic

L’origen del problema: la indústria plàstica googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Mirem on mirem, hi trobem objectes de plàstic. Envasos, bosses de supermercat, joguines, peces d’automòbil, parts d’aparells electrònics, objectes d’higiene, peces de roba… Fet i fet, les societats actuals ja han estat denominades «civilitzacions de plàstic» com a característica essencial que les defineix. Però, probablement, si tornàrem arrere en el temps i explicàrem al premi Nobel belga Leo Baekeland que el seu invent de la baquelita (el primer plàstic sintètic fabricat en sèrie) en 1907, que tant va revolucionar la indústria química, ha acabat sent un dels problemes de contaminació ambiental més greus que patim, no s’ho creuria.

Durant el segle XX, el descobriment de Baekeland va servir de tret d’eixida per al desenvolupament i síntesi de molts més tipus de materials termoestables, també coneguts com a plàstics. Les característiques que comparteixen entre si aquests polímers orgànics (basats en estructures carbonatades) d’alt pes molecular són flexibilitat, mal·leabilitat, baixa densitat, capacitat aïllant, resistència a la biodegradació, que siguen tan poc reactius i, a més, que tinguen un preu tan baix. La gran majoria s’elaboren a partir de derivats del petroli, tot i que també n’hi ha d’origen vegetal, com alguns derivats del midó o de resines vegetals com el làtex o el cautxú. De llavors ençà, els plàstics s’han diversificat i han substituït en molts usos altres materials com la fusta, el vidre o el metall. Però no va ser fins a la dècada dels anys setanta quan els plàstics van començar a fabricar-se de manera industrial. Fins a hores d’ara, la producció ha augmentat exponencialment, a un ritme del 5 % anual (Andrady i Neal, 2009). Segons Crawford i Quinn (2017), amb aquest creixement, l’any 2050 hi haurà tants plàstics com peixos a la mar.

L’informe Plastics Europe 2018 va establir la producció de plàstics mundial en 350 mi­lions de tones en 2017 i, si la tendència actual continua, ens podem trobar un escenari de producció de 2.000 milions de tones en 2050 (United Nations Environment Programme [UNEP], 2016). El principal productor a escala mundial és la Xina, que fabrica al voltant del 50 % dels plàstics, seguida d’Europa, amb una producció del 18 %. Aquesta enorme producció anual, unida a la poca efectivitat dels mecanismes de gestió i reciclatge actuals i a l’enorme resistència a la degradació d’aquests materials, són les raons per les quals la gran majoria dels plàstics acaben abandonats en el medi ambient. Una vegada conclou la seua vida útil, només el 17 % del plàstic produït arreu del món es recicla, i d’aquesta reutilització només es pot repetir el cicle un màxim de tres vegades (Crawford i Quinn, 2017). La resta de plàstics acaben als abocadors o en la natura, convertits en deixalles que causen greus problemes als ecosistemes on es troben, a tots els nivells.

Els oceans es consideren els grans abocadors de plàstic a escala mundial. En els ecosistemes marins, els plàstics representen la majoria dels residus, entre un 60 % i un 95 % (NOAA, 2014), i d’aquests, el 80 % procedeixen de terra ferma i el 20 %, d’activitats desenvolupades en la mar. Les maneres com els plàstics entren en els oceans són variades i diverses, però principalment és a través del transport dels rius i la introducció des de la línia de costa, especialment en les zones densament poblades o industrialitzades (Rojo-Nieto i Montoto Martínez, 2017). De la mateixa manera, la tipologia i les dimensions dels plàstics condicionen enormement el seu impacte en el medi ambient i en els organismes, així com les eines que la comunitat científica utilitza per a solu­cionar aquesta problemàtica global. Els microplàstics constitueixen un dels principals reptes a què s’enfronten les agendes polítiques mediambientals i conservacionistes i, per aquesta raó, aquest article tractarà de donar una visió integral d’aquesta qüestió a la mar Mediterrània.

Què són els microplàstics?

Els microplàstics es defineixen, generalment, com a fragments de plàstic que fan menys de 5 mm (UNEP, 2016), tot i que els experts encara no han arribat a un consens a l’hora de determinar el rang exacte de mesura. El seu ús s’ha estès a productes molt més quotidians, com ara partícules exfoliants en dentifricis i productes de cosmètica (Dauvergne, 2018). D’altra banda, per a la producció de macroplàstics s’utilitzen unes esferes diminutes de resina anomenades pèl·lets. Aquests es posen en motlles i es fonen, perquè puguen adoptar la forma de l’objecte plàstic en el qual es transformaran. Els pèl·lets són un dels microplàstics més comuns en el medi marí. En la indústria química, altres tipus de microplàstics també s’afegeixen a les pintures, bé com a espessidors, bé com a abrasius, en el procés de granallatge del petroli i el gas.

La seua presència és global i ubiqua en la natura, en general, i en el medi marí en particular. Aquest fet és una conseqüència de l’enorme demanda i producció actual del plàstic, a més de la facilitat de dispersió i transport i la poca reactivitat que presenta. Per tant, s’ha distribuït pertot arreu fins als ecosistemes més remots: des de l’aigua de pluja (Dris, Gasperi, Saad, Mirande i Tassin, 2016), fins a espècies àrtiques (Fang et al., 2018) o els sediments de l’oceà profund (Woodall et al., 2014). La necessitat d’estudiar els microplàstics independentment dels macroplàstics sorgeix dels resultats de nombrosos estudis que demostren que l’absència dels segons en una zona no garanteix que no puga haver-n’hi dels primers (Blašković, Fastelli, Čižmek, Guerranti i Renzi, 2016). A partir dels anys setanta s’inicien les recerques dels microplàstics de manera diferenciada, i comencen a desenvolupar-se metodologies científiques específiques per a cobrir els buits de coneixement en aquest àmbit i definir els seus efectes específics en el medi marí (Van Cauwenberghe, Devriese, Galgani, Robben i Janssen, 2015).

Distribució de microplàstics a la Mediterrània

Els microplàstics han estat acumulant-se als oceans durant almenys quatre dècades (Thompson et al., 2004). La principal entrada de microplàstics a la Mediterrània és el transport a través dels 69 rius que hi desemboquen, dels quals els més importants són el Nil, el Po, l’Ebre i el Roine. Aquests rius transporten microplàstics procedents de les activitats que es realitzen a terra ferma, i la quantitat és major com més gran siga la densitat de població i el nivell de desenvolupament tecnològic dels nuclis urbans associats. A més, la presència o absència de sistemes d’aigües residuals, així com si aquests inclouen mecanismes de retenció de microplàstics, influirà enormement en el volum que acabarà a la mar. Un estudi estimà que durant l’any 2000 es van abocar 3,5 kilotones de microplàstics a la Mediterrània, els valors més elevats en comparació amb altres mars europeus (Siegfried, Koelmans, Besseling i Kroeze, 2017). Aquests màxims són conseqüència no només dels factors associats a les activitats que els produeixen, sinó també de les característiques particulars de la Mediterrània, que és una mar semitancada i, per tant, els processos d’acumulació de microplàstics dins de la seua conca es veuen afavorits per la baixa circulació de les aigües.

Una vegada a la mar, els microplàstics tendeixen a acumular-se a la línia de costa, des d’on es dispersaran a mar obert a través de l’onatge, els corrents marins, el vent i el transport vertical en la columna d’aigua. 

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Balma Albalat Oliver. Tècnica i educadora ambiental. Graduada en Ciències del Mar per la Universitat d’Alacant.

Què és Mètode?

The post Ofegats en plàstic appeared first on VilaWeb.

Pàgines