El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha publicat un article al prestigiós diari britànic The Guardian en el qual denuncia la pressió a la qual s’ha sotmès la democràcia a Catalunya les últimes setmanes. L’article, titulat ‘L’intent d’Espanya de blocar el referèmdum és una violació bàsica dels nostres drets’, adverteix que els valors europeus, els drets civils, la llibertat d’expressió, d’informació i de reunió són violades pel govern espanyol.

Puigdemont recorda les notificacions i els escorcolls de la Guàrdia Civil en mitjans de comunicació, impremtes i companyies postals, la prohibició d’actes polítics i l’amenaça d’empresonar polítics elegits democràticament. El president defineix els fets d’ahir com un  un d’estat d’excepció de facto i explica els escorcolls en edificis del govern i en cases particulars i les detencions, tot afirmant que és un ‘retorn al passat del nostre país, quan la democràcia no era part del diccionari espanyol.

El president també reitera les ofertes de diàleg que s’han fet per pactar el referèndum i el rebuig frontal del govern espanyol a parlar-ne. Així mateix, critica la judicialització de la política i opina que l’estat espanyol ha violat la carta de drets fonamentals europea.

 

El tribunal constitucional espanyol ha acordat per unanimitat d’imposar multes diàries de 12.000 euros als cinc membres de la sindicatura electoral aprovada pel parlament perquè exerceixin com a junta electoral en el referèndum del primer d’octubre.

Per la seva banda, als síndics territorials el TC els demana 6.000 euros diaris. Tot i la unanimitat, tres dels dotze magistrats del constitucional espanyol redactaran un vot concurrent, que fixaran una posició pròpia en relació amb la mesura acordada.

Un total de vint diputats del parlament britànic han signat una carta en la qual demanen que el govern espanyol permeti el referèmndum, tal com va fer l’executiu britànic el 2014 amb la consulta escocesa. En el text, mostren la seva preocupació: ‘Estem extremadament pertorbats per les mesures adoptades pel govern espanyol per a evitar que el referèndum, acordat pel Parlament de Catalunya, tingui lloc l’1 d’octubre’.

Justifiquen el que el referèndum és acordat democràticament pel parlament i que les mesures adoptades suposen una vulneració de la democràcia: ‘Intentar impedir-ho o impedir-ho a través de sancions, càrrecs penals i accions directes de l’estat espanyol’ és una ofensa a la democràcia i una amenaça que empitjorarà les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya’.

Aquests són els parlamentaris de la Cambra dels Comuns que han signat el manifest:

Hywel Williams MP, Chair of the All Party Parliamentary Group on Catalonia (Plaid Cymru)
Deidre Brock MP (SNP)
Douglas Chapman MP (SNP)
Joanna Cherry MP (SNP)
Ronnie Cowan MP (SNP)
Martin Docherty-Hughes MP (SNP)
Neil Gray MP (SNP)
Drew Henry MP (SNP)
Ben Lake MP (Plaid Cymru)
Chris Law MP (SNP)
Stewart McDonald MP (SNP)
Angus B. MacNeil MP (SNP)
Carol Monaghan MP (SNP)
Gavin Newlands MP (SNP)
Andrew Rosindell MP (Partit Conservador)
Tommy Sheppard MP (SNP)
Chris Stephens MP (SNP)
Martin Vickers MP  (Partit Conservador)

També hi ha tres membres de la Cambra dels Lords:

Lord Rennard (Liberal Demòcrata)
Lord Berkeley (Partit Laborista)
Lord Wiglet (Plaid Cymru)

El govern espanyol comença a notar les conseqüències del cop d’estat contra la Generalitat. Demà havia d’aprovar en el consell de ministres el projecte de pressupost de l’estat del 2018, però ha decidit ajornar-ho perquè el PNB, amb qui tenia coll avall el vot favorable, s’hi ha mostrat renuent per l’actitud autoritària a Catalunya.

Perquè estiguin a punt per a començament de l’any vinent, els comptes s’haurien de tramitar aviat, però en aquest moment cada vegada queda més en evidència la fragilitat del PP a l’hemicicle.

En l’epicentre de la mobilització ciutadana que hi ha davant del TSJC, un dels parlaments més aplaudits ha estat el que ha fet la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell: ‘Avui som aquí per a defensar els drets i les llibertats democràtiques del nostre país. Som aquí per a defensar els detinguts perquè són servidors públics. Han treballat pels nostres drets. Us volem a casa. Us volem entre nosaltres. No pararem fins a aconseguir-ho’, ha dit.

Tot responent els clams de ‘votarem’ de la gentada concentrada davant dels tribunals que supervisen les detencions dels càrrecs públics fetes ahir, Forcadell ha volgut transmetre un missatge: que el referèndum continua en peu: ‘La millor manera de demostrar que no tenim por, és anar a votar el dia 1 d’octubre. Us demano que el dia 1 d’octubre aneu a votar. Voteu sí o voteu no, però voteu amb dignitat, voteu amb llibertat i voteu per la democràcia’. I ha acabat així: ‘Acabo amb tres paraules: Votarem, votarem i votarem!’

El conseller de la Presidència i portaveu del govern, Jordi Turull, ha respost el president espanyol, Mariano Rajoy, que ahir al vespre va amenaçar la Generalitat dient que aturés el referèndum per ‘evitar mals majors’. ‘Davant la situació de setge i l’amenaça de mals majors, moltes més ganes de votar’, ha dit Turull en una entrevista a Catalunya Ràdio. D’altra banda , Turull ha reiterat que el govern continua treballant perquè el primer d’octubre es pugui dur a terme el referèndum i ha assegurat que ‘tothom rebrà informació sobre on s’ha de votar l’1-O’.

El conseller ha criticat també que l’Estat ‘demana la rendició i la renúncia del govern per seure a parlar’. Segons Turull, però, el govern català ‘no té cap dret a renunciar al compromís contret amb la ciutadania de decidir el futur votant’. ‘Les amenaces, les intimidacions i la suspensió de d’estat de dret ens dona més motius de cara a l’1-O’, ha conclòs. Turull, a més, ha garantit que tot i el segrest de material per part de la Guàrdia Civil, ‘la part material i operativa, la part logística’ estarà a punt el dia 1 d’octubre.

Turull ha assegurat que s’està treballant igual que abans de l’operació de dimecres. ‘Davant de cada problema, una solució pensada. Hi ha temps. Tenim un Estat que ens esta rebentant totes les garanties però el més important és que tothom tingui clar on ha d’anar a votar, que se senti convocat i vagin massivament a votar l’1-O’, ha dit.

Davant la possibilitat que hi hagi més detencions i que siguin els consellers o el president els propers, Turull s’ha mostrat tranquil i ha assegurat que ‘no està preocupat’. ‘Pel que hi ha preocupació és per tot el que estan patint molts ciutadans, que són objecte d’escorcoll sense justificació, els mitjans per ser intimidats i veure com s’ha suspès de facto l’estat de dret a Catalunya’, ha afegit.

Pel que també s’ha mostrat inquiet Turull és per si les ‘animalades’ del govern espanyol i les seves decisions acaben amb ‘un tancament del pressupost al setembre, que no permetria governar amb normalitat’ els aspectes del dia a dia. Amb tot, ha garantit que el Govern no pensa cedir i que l’Estat ‘no pot bloquejar’ els comptes de la Generalitat. Igualment, ha explicat que el Govern ha ‘comunicat a les instàncies del Banc Central Europeu tot el que pot posar en risc l’estabilitat a Catalunya i la manera de procedir de l’Estat’.

Quan el 2010 el govern espanyol els va tombar l’estatut d’autonomia malgrat haver estat àmpliament aprovat en un referèndum que el mateix govern espanyol havia permès, jo no vaig dir res perquè no era català; quan llavors van demanar diàleg a l’estat per parlar de federalisme i se’ls va negar, jo no vaig dir res perquè no era català; quan van demanar pactar un nou referèndum i se’ls va dir “d’això ni parlar-ne”, i jo no vaig dir res perquè no era català; quan els hi prendre qualsevol opció de ser escoltats, van torpedejar la seva seguretat, les seves escoles, els seus impostos, les seves administracions, per usar-los com a excuses per tapar la seva corrupció fent-se les víctimes, no vaig dir res perquè jo no era català; quan van coartar la seva llibertat d’expressió, quan van intervenir el seu correu i la seva economia, quan van entrar uniformats en les seves organitzacions polítiques i mitjans de comunicació, quan van requisar les seves publicacions, van tancar webs i van arrestar els seus batlles, jo no vaig dir res perquè no llegia aquesta premsa ni era aquest batlle el que jo havia votat. Fins i tot vaig pensar que s’ho mereixien per queixar-se tant i vaig desitjar que els esclafessin.

Així que, quan van anul·lar les normes de convivència de la meva comunitat, el meu dret a vigilar la meva administració, quan van vendre la meva seguretat i a mi mateix com a carn de canó, vaig reaccionar, però ja havia arrelat el sense sentit. Només van haver de contestar: “és il·legal” i tots van ajupir el cap.

Per tota Espanya el corcó dels mitjans oficials ha aconseguit que arreli molt profundament que això que demana una gran part dels catalans és il·legal i malvat. Rajoy fins i tot ha dit que “el que és il·legal és antidemocràtic” oblidant que és justament a l’inrevés; que és la força de la gent la que transforma la il·legalitat en democràcia, i si no, que l’hi diguin a les dones que varen tenir el dret de vot prohibit fins fa no res, als homosexuals, als divorciats, als qui no volien fer el servei militar o a qualsevol altre que tingués una manera de viure que per un motiu o per un altre era prohibit fins ahir.

Ha arrelat profundament que allò que es mereix una gran part dels catalans és ser aixafats, fins i tot amb sang, amb escorcolls, detencions o escenes insòlites, dignes de Turquia, la Xina o d’indignants dictadures. “S’ho mereixen”, com si això, com si aquestes escenes grotesques, no fossin l’Espanya que sincerament volen unida els que parlen així.

Ho entenc. Pot semblar que a Catalunya es vol soscavar una cosa sagrada, la unió, la cosa que tots els proverbis prometen que és l’única recepta per a la força. “La unió fa la força” diuen. Que els qui parlen contra la unió cremin a l’infern. Però si fem memòria, el mite de la unió fa terror. Sense parlar d’història, només cal recordar les vides devastades per la unió indissoluble del matrimoni. Ara ho recordem com una autèntica barbàrie. No és la unió que fa la força. I menys la unió forçosa.

He dedicat molts anys de la meva vida a defensar que la democràcia és tot menys la unió, tot menys la unitat; és justament la convivència en la diferència entre entitats separades, lliures, adultes o sigui responsables de si mateixes i autònomes. Catalunya no se’n va enlloc. Catalunya tan sols lluita pels seus drets a la seva manera. Simplement vol deixar de demanar.

Perquè no deixa de ser inquietant que a Espanya no hi hagi manera de fer un referèndum. I no em refereixo a aquest, em refereixo a qualsevol referèndum. La llei preveu que sigui el govern qui decideixi si un referèndum es pot fer o no. I, és clar, el govern d’Espanya decideix sempre que no. Si no, que li ho expliquin a la PAH, que va recollir un milió i mig de firmes en favor de la dació en pagament pels estralls de les hipoteques escombraries i no li va servir ni perquè es prengués en consideració.

Bàsicament a Espanya qualsevol referèndum és il·legal, segons la llei. Però potser seria més apropiat dir que la manera en què estan plantejats determinats aspectes de la governança a Espanya són una barbàrie.

No és que els catalans no poden tenir un referèndum perquè la constitució no els n’atorga la competència. És que els espanyols no poden tenir un referèndum. Ni sobre aquest ni sobre cap tema. Ni pactat ni sense pactar. I punt.

O sigui que el que es demana a Catalunya, no és per a Catalunya. És perquè el centralisme de qui mana a Madrid i de tots els partits que el propicien en la camaraderia del ritual parlamentari passa per alt i invisibilitza tots els pobles d’Espanya —fins i tot el poble de Madrid— i només els utilitza com a matèria primera extractiva, com a colònia i fins i tot, com hem vist desgraciadament en temes de seguretat, com a carn de canó; tot això per mantenir i tapar privilegis, abusos, corrupció o simplement les xarxes clientelars de tots i qualsevol partit. Si alguna cosa no passa a Madrid és com si no hagués passat, oi? No comptem res.

L’enemic no són els catalans independentistes. L’enemic és un govern i uns partits que menystenen i asfixien.

Per això el diumenge 1 d’octubre votaré i defensaré les urnes com una més. No serà per Catalunya —que també—, serà per la veu organitzada que hem de tenir la gent, sense delegar i arreu, perquè és pel que he lluitat tota la meva vida.

La defensa de la unitat com a ideologia em fa terror. Els partits vells i nous es fonen en la fal·làcia de la unió ideològica. Difícilment seran els que ens facin superar el mal pas si no hi ha solidaritat entre les persones de cap a cap del país. Fa anys que defenso una nova política que no es basi en la fe i en la ideologia sinó en unir-se temporalment i estratègicament per resoldre problemes comuns. No podem estar realment junts en nom de la unitat. Només tenint interessos en comú des de la llibertat de cadascú. Els pobles d’Espanya tenen vincles de sang i la seva prosperitat i democràcia estan unides de forma natural. Una Catalunya independent no se’n va enlloc, únicament guanya l’agilitat que no se li ha permès tenir d’una altra manera.

Des del centre es planteja subordinació, no es preveu gent lliure que pugui avançar. Puc aportar mil exemples, però el més clar és que se’ns impedeix comunicar-nos. No hi ha corredor del mediterrani; no hi ha corredor atlàntic. Un sense sentit que només s’explica per un centralisme anacrònic de gust imperial.

La llibertat que demana Catalunya no és una qüestió catalana. És la llibertat que es mereixen tots els pobles d’Espanya. Per això l’1-O votaré; i votaré sí. Demano, espero i desitjo que la gent d’Espanya el dia 1-O no s’alegri de la repressió i que proactivament impedeixi que es dugui a terme en nom seu. Que la gent se senti orgullosa del coratge, l’optimisme, la visió de futur, pacifica i ordenada de ciutadans com ells que exerceixen el seu deure de canviar lleis injustes i immòbils que ens tenen a tots atrapats.

Simona Levi, fundadora de la X-Net i de 15MpaRato

Article publicat originalment en castellà al diari Público.

El ministeri d’Hisenda espanyol ja ha fet efectiu el blocatge dels comptes de la Generalitat. A partir d’avui el govern català només podrà fer efectius els pagaments que ja tenia compromesos des d’abans de l’ordre. Segons informe el Butlletí Oficial de l’Estat publicat avui, la Generalitat haurà de certificar per escrit que amb cap dels pagaments no serveixen per a fer front a despeses relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre.

Tal com va anunciar el ministre espanyol d’Hisenda, el govern espanyol ha manllevat a la Generalitat la capacitat per pagar les nòmines i fer front als serveis essencials. D’altra banda, també han quedat blocades les targetes de crèdit corporatives d’alts càrrecs i treballadors de les empreses públiques. Segons l’ordre del ministeri espanyol, la Generalitat no té disponibilitat de crèdit en els serveis que no es consideren essencials i prioritaris. El govern ha reprès els enviaments al govern espanyol sobre les despeses setmanals, en aquest cas signats per la interventora.

 

Aquest migdia han aparegut clavells vermells damunt les taules del jutjat número 13 de Barcelona. El jutge d’instrucció d’aquest jutjat, Juan Antonio Ramírez Sunyer (1947) és el jutge de 70 anys que ahir va ordenar les detencions de 14 alts càrrecs del govern català. Deu encara estan privats de llibertat. Doncs aquest matí algú ha pensat a omplir les taules del jutge Ramírez Sunyer de clavells vermells, un dels símbols de la lluita catalana a favor del referèndum. Les mateixes fonts judicials que han facilitat la fotografia dels clavells a VilaWeb indiquen que un cop el jutge ha vist els clavells, ha demanat tenir un membre del servei de seguretat al jutjat número 13. El jutge Ramírez hauria de jubilar-se ara als setanta anys, però va demanar d’allagar la vida laboral fins els 72. Se li va concedir.

Aquest és el mateix jutge que va ordenar interrogar Joan Ignasi Elena, del Pacte Nacional del referèndum, entrar al Teatre Nacional de Catalunya o intentar imputar sense èxit al director general de Mossos per no evitar la xiulada a l’himne espanyol. Un documentat perfil de l’home es troba a la seva entrada a la Viquipèdia, i també en aquest perfil de la Directa. Aquí es recorda que el jutge Ramírez Sunyer va fer detenir vint-quatre dies Sergi Rubia, un casteller de Barcelona, a causa dels fets de can Vies. Com afirma la peça del mitjà de comunicació establert a Sants “El magistrat que ara persegueix independentistes anys enrere va ser la bèstia negra d’anarquistes i okupes”.

Teòricament la causa de l’1-0 la porta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però en canvi les detencions d’ahir no són cosa seva, sinó del jutge Ramírez Sunyer. Aquest jutge investiga des del passat mes de febrer, i sota secret de sumari, els preparatius de l’1-0, després d’admetre a tràmit la denúncia presentada pel partit d’ultradreta Vox i l’advocat Miquel Durán contra el jutge Vidal. Ahir va ordenar les detencions de membres del govern que estaven organitzant el referèndum d’autodeterminació. I avui, clavells vermells a la taula.

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, ha cridat ‘llibertat detinguts’ des del faristol de la cambra. L’endemà del cop d’estat perpetrat per la Guàrdia Civil contra les institucions catalanes, Tardà ha reclamat la llibertat de tots els detinguts i n’ha dit tots els noms i cognoms davant els diputats espanyols. A més, els ha demanat solidaritat amb els afectats.

Alguns dels quinze detinguts ahir en l’assalt de la Guàrdia Civil a edificis de la Generalitat han tornat a les casernes de Travessera de Gràcia o a la de Sant Andreu de la Barca, després d’haver passat pel jutjat durant la matinada i a l’espera que els jutges resolguin les seves peticions. Fins ara hi ha constància de set ‘habeas corpus’ invocats, segons que informa el TSJC. Tres d’ells han estat desestimats. En tres dels quatre ‘habeas corpus’ pendents de resoldre, les parts ja han estat escoltades i només queda pendent la resolució del magistrat. El darrer ‘habeas corpus’ està en fase de tramitació.

El primer en invocar l”habeas corpus’, que implica comparèixer directament al jutge instructor sense haver de declarar davant de la policia, fou l’advocat del secretari general de la Vice-presidència i de la conselleria d’Economia i Hisenda, Josep Maria Jové.

A mitja tarda d’ahir, quan Jové va arribar al jutjat de guàrdia de Barcelona, que teòricament era el d’instrucció 29, es va trobar que el jutge de guàrdia era el d’Instrucció número 13, que substituïa el del 29 per motius familiars. Per això, el seu advocat va demanar la recusació, per tal que Instrucció 13 no resolgués sobre la possible il·legalitat d’una detenció emparada en la seva pròpia investigació. Després les defenses de més detinguts  van demanar l”habeas corpus’ i van recusar el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que és el jutge que va investigar el cas Vidal arran d’una denúncia de la formació ultra Vox.

Alguns dels altres detinguts que van demanar l”habeas corpus’ són el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó; Pau Furriol i Mercedes Martínez, de l’empresa propietària de naus que emmagatzemaven material electoral; Xavier Puig, de l’Oficina d’Afers Exteriors; Josep Masoliver, responsable de sistemes de la fundació puntCAT.

D’altra banda banda, la Guàrdia Civil ha deixat en llibertat a quatre dels arrestats, a l’espera de ser citats en els propers dies pel jutge instructor. Es tracta del secretari general de Treball, Josep Ginesta; David Franco, cap de desenvolupament d’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; David Palanques, de l’oficina tècnica de projectes del Departament de Treball i Afers Socials, i Joan Ignasi Sànchez, assessor en matèria d’Opinió del Departament de Governació.

També han estat detinguts Josué Sallent, director d’estratègia i innovació del CTTI; Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda; Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i, a Madrid, Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de servei de T-Systems.

Un resum ràpid dels detinguts:

• Josep Maria Jové – secretari general de la Vice-presidència i de la conselleria d’Economia i Hisenda (detingut)
• Lluís Salvadó – secretari d’Hisenda (detingut)
• Xavier Puig – Oficina d’Afers Exteriors (detingut)
• Josep Ginesta – secretari general de Treball (en llibertat)
• David Franco – cap de desenvolupament d’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (en llibertat)
• David Palanques – cap de l’oficina tècnica de projectes del Departament de Treball i Afers Socials (en llibertat)
• Joan Ignasi Sànchez – assessor en matèria d’Opinió del Departament de Governació (en llibertat)
•  Josué Sallent – director d’estratègia i innovació del CTTI (detingut)
• Joan Manel Gómez – Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (detingut)
• Francesc Sutrias – director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda (detingut)
• Natàlia Garriga – directora de serveis del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (detingut)
• Mercedes Martínez – responsable projectes territorials (detinguda)

• Rosa Maria Rodríguez Curto – directora general de servei de T-Systems  (detinguda)
• Pau Furriol – de l’empresa propietària de naus que emmagatzemaven material electoral (detingut)
• Josep Masoliver – responsable de sistemes de la fundació puntCAT (detingut)

The referendum campaign was making very steady progress, with just the odd hiccup. Seven days into the campaign, every indicator was sending a clear message: Madrid’s provocations were having no effect, were not frightening off voters; quite the opposite, actually. Tracking polls hinted at an uptick in turnout and a widening Yes lead. In Madrid the figures sent shivers down spines. That is why the staged the coup.

The coup d’état was ready, it was their Plan B. It is so obvious that proving that much is dead easy. You cannot decide overnight to bring cruise ships to the ports of Barcelona and Tarragona, either to be used as floating quarters for police officers or as prisons, once again. Therefore, this must be part of a calculated plan, devised weeks or months ago: the occupation of Catalonia by means of a putsch against our institutions.

However, this coup entails very high risks for Spain. The first one is to know how they will manage the situation from now on. Amid the crisis, the Catalan authorities, with the strength afforded to them by the people rallying in the streets, have reacted with their usual calm level-headedness. The Catalan government has stood its ground and avoided responding in kind. What does Spain want? To impede the referendum. So, how should we react? By holding the referendum.

Rajoy showed his weakness in a pathetic public address where he claimed that the vote cannot go ahead anymore. Of course it can! If anything, he is the one with a problem: finding a way out of the mess he has created. We will see how they manage to ease the tension. Obviously, they have not won and we will vote on October 1, so their chances of upping the ante are slim.

Still, the greatest risk that they could possibly take is already behind them: yesterday was the day when Spain lost Catalonia for ever. Make a note of this date: September, 20 2017. And do realise that, no matter what happens next, with his coup Rajoy has destroyed any remote chance to prevent Catalan independence.

La premsa internacional s’ha fet ressò del cop d’estat que va voler perpetrar ahir la Guàrdia Civil contra la Generalitat, i també de la resistència cívica dels ciutadans. Alguns diaris demanen una intervenció de la UE a Catalunya i alguns altres destaquen l’ús de la força contra l’independentisme. Tot seguit us oferim un recull de diaris d’arreu del món.

El Financial Times obre la portada amb una fotografia de les protestes. ‘Les detencions encenen les protestes a Barcelona’, titula.

The Guardian també reserva una espai de la portada a les protestes: ‘La lluita pel referèndum català provoca una crisi a Espanya’.

El diari italià La Repubblica dedica la part principal de la portada als fets d’ahir a Barcelona. Sota el titular ‘Espanya, la guerra catalana’, hi ha una fotografia d’un jove amb l’estelada lligada al coll davant d’agents de la policia espanyola.

El diari escocès The National regala avui un cartell amb l’estelada perquè els seus lectors se solidaritzin amb Catalunya.

El diari alemany Welt demana a l’editorial una intervenció de la UE a Catalunya: ‘Un gran país europeu amenaça de trencar-se a causa de la bogeria política’, diu.

The Independent també es fa ressò de les protestes contra el cop d’estat.  A la portada parla de la crisi d’identitat de Catalunya.

El diari portuguès Jornal do Notícias obre la portada amb una imatge a la capçalera on es pot llegir: ‘Madrid fa servir la força contra els independentistes.’

El New York Times parla a la web de les protestes: ‘Madrid intensifica la tensió, mentre s’acosta el referèndum d’independència a Catalunya.’

El canal britànic de televisió Channel 4 també va dedicar un bon reportatge a les protestes contra el cop d’estat.

Thousands filled Barcelona’s streets after Spanish police raided Catalan government buildings. pic.twitter.com/l5G6N96gYI

— Channel 4 News (@Channel4News) 20 de setembre de 2017

‘Espanya augmenta les batudes per mirar d’evitar el referèndum català’, titula la BBC

El Frankfurter Allgemeine Zeitung també es fa ressò de les detencions i escorcolls d’ahir.

El diari italià Corriere Della Sera titula a la web: ‘Rajoy assegura que la votació no  es farà, i a Barcelona 40.000 persones surten al carrer.’

Els estibadors del port de Barcelona han decidit avui a primera hora del matí en assemblea no proveir de serveis els vaixells que hi ha atracats on s’allotgen els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que formen part del desplegament repressiu de l’estat espanyol. Així ho han fet saber mitjançant un missatge a Twitter, en què diuen que han pres la decisió ‘en defensa dels drets civils’.

.@govern Reunits en assemblea, els estibadors de BCN hem decidit en votació no operar vaixell Raphsody. En defensa drets civils

— OEPB-Coordinadora (@CoordinadoraBCN) September 21, 2017

.@govern Els Estibadors de Barcelona decidim a assemblea no donar suport als vaixells de la repressió.

— Sebas(OEPB)#NoAlCETA (@SebasPodemos) September 21, 2017

EN DIRECTO/ Las primeras unidades de antidisturbios de la @policia empiezan a embarcar. Perplejidad en la comunidad portuaria pic.twitter.com/j1OapDRxH0

— Portuaris CNT (@PortuariosCNT) September 20, 2017

Para los q nos habéis pedido la localización de los buques: Mobby Dada y Rhapsody,en los muelles Príncipe de España y Lepanto respectivament pic.twitter.com/NLOWM9W3yE

— Portuaris CNT (@PortuariosCNT) September 20, 2017

Tant aquests vaixells, com un altre que va atracar ahir al port de Tarragona, tenen una capacitat d’un miler de persones i tenen, en principi, l’objectiu d’allotjar-hi els milers d’agents de cossos policíacs espanyols enviats a Catalunya per reprimir les institucions catalanes. De fet, hi ha una ordre del ministeri d’Interior que deixa sense permisos de vacances els agents de policia espanyola i Guàrdia Civil destinats a Catalunya fins al dia 5 d’octubre.

Una multitud va resistir ahir al cop d’estat de la Guàrdia Civil contra la Generalitat. Els vehicles del cos aparcats davant el Departament d’Economia van esdevenir un element de protesta més. S’hi van deixar clavells, cartells que demanaven el vot i adhesius, i també s’hi van fer pintades. Alguns periodistes els feien servir de talaia per a fer fotografies, i alguns manifestants s’hi enfilaren per fer discursos. Quan els guàrdies civils se n’han anat del departament, alguns d’aquests vehicles han estat retirats perquè no podien circular.

The alarm bells went off early in the morning, when nearly everyone was on their way to work, school or the day’s meetings. They had entered the Finance Ministry. They had arrested a number of senior government officials. The information available was confusing, but you could tell they meant business. Slowly, details trickled in. They had searched the offices of the Treasury’s Deputy Minister, Lluís Salvadó, and the Deputy Finance Minister, Pere Aragonès. The name of Josep Maria Jové, Vice President Junqueras’ right-hand man, came up as one of the people supposedly under arrest. Pro-independence grassroots groups called on Catalans to take to the streets. Quite a crowd gathered outside the ministry’s offices, on Barcelona’s Rambla de Catalunya.

Searches and arrests early in the morning

Fresh information circulated: they had also raided the offices of the CTTI (the government’s IT centre), the Foreign Affairs Ministry, T-Systems (a private company) and so forth. President Puigdemont held an urgent cabinet meeting in Palau de la Generalitat. Some demonstrators cut off Via Laietana. Following a call by Jordi Sànchez, the leader of the Catalan National Assembly (ANC), others followed suit on Gran Via de les Corts Catalanes. The Speaker of the House, Carme Forcadell, was waiting in parliament to take any important decisions, if at all necessary. It was important to keep a cool head in the face of such an onslaught. Online and among those demonstrating in the streets, a phrase was coined: a coup against democracy and the Generalitat.

“No passaran!”

Calls to rally were successful and the Rambla de Catalunya junction with Gran Via filled with a crowd that was not willing to abide by the coup. Thousands of citizens waving “estelades” and holding all sorts of posters and banners demanding democracy … it is packed to the brim. The atmosphere is electric. Protestors are rallying emphatically, led by leaders of culture, politics and thought. One of the most popular chants is “No passaran!” [coined by the republican side during the 1936-39 war]. They say that Jové and two other people from the Finance Ministry, who have also been arrested, are not in the building; apparently they have been apprehended elsewhere and they want to bring them to their offices for a search. That is what the judge that authorised the coup has ordered.

“Where’s Europe?”

On that information, the crowd has made up its mind: “We won’t let them through and they won’t be able to leave”. Every now and then, the Ministry’s front door opens to let an employee in or out. Deafening shouts fill the air and it is almost impossible to breathe. The noise is ear-splitting. Not even twenty seconds go by before someone starts singing, shouts out a slogan or some song roars in our ears. “Where is Coscubiela?” [a unionist MP] proves particularly popular. Albano-Dante Fachin [Coscubiela’s in-party rival], who got here early on, does not even bother to conceal his laughter. MEP Ramon Tremosa joins the crowd shouting “Where’s Europe?”. They also sing L’Estaca, by Lluís Llach, and some oldies by Companyia Elèctrica Dharma.

Spanish police don’t look amused

Demonstrators don’t take a moment’s break. They are willing to make a stand because their resolve is complete: “enough is enough, we won’t accept any more attacks”. Catalan police form a line in front of the Spanish gendarmes guarding the front door. The message is clear: it is the Mossos who protect government buildings and are in charge of security in the streets of Catalonia. White and red carnations are tossed over the line of Mossos and land on the berets of the Guardia Civil officers, clad in their green uniforms. The raiders of our institutions do not look amused. A handful of men trained to hunt down dangerous felons and jihadists are standing guard in front of people who offer them flowers, smile at them and sing them songs. But they must take it with a straight face. They are making fools of themselves in the name of a country that will stop at nothing.

The revolution is broad-based

Some barristers from the bar association turn up in their gowns to support the ministry’s employees. Today a coup is underway. A foreign government is attempting to replace the rightful government elected by the Catalan people. They wish to take over our institutions and suspend our self-rule, without the parliament’s intervention. By using police force. Lawyers, politicians, artists, intellectuals, teachers, students and other people are standing up to the aggression today. As with any other revolution before.

“We will vote, we will vote!”

Resolve, civility, character and hope: the crowd chants “We will vote, we will vote!”. And “Ballot boxes are our weapons”, while an oversize ballot box is passed around above the people’s heads, bearing a phrase written in English: “Spain, this is your problem”. There is no going back. Madrid has spat on democracy and Catalonia’s institutions. And this is the last straw. Those who have gathered to defend our institutions and democracy are fully committed. They aren’t going away. It’ll be a long day. Decisions will need to be made. Good information is key.

“The government won’t back down”

While Rambla de Catalunya is becoming ever more packed, President Puigdemont addresses media with an official statement on behalf of his government: “A firm but calm attitude will be required from today until October 1, the day of the referendum. On October 1 we will leave home, carrying a ballot paper and we will use it. And this must contrast with Madrid’s authoritarianism”. In the streets, Puigdemont’s words can barely be heard. Overloaded phone networks make communication difficult. But anyone with a radio shares the news and people clap.

“We condemn the totalitarian attitude of the Spanish State. We support, personally and politically, all the government officials who are under arrest and stand by them. We denounce the illegitimate takeover of the Catalan government. We reiterate our peaceful, democratic response to the threats. We believe that the Spanish government has crossed a red line”, says the President, and he goes on: “We do not accept going back to past eras, and cannot accept that they won’t allow us to decide about a future era of freedom and democracy”. Finally, he stresses that “this government will not back down”. The President’s determination is met with a show of confidence, even by those who have been most lukewarm about the alliance with the PDECat. For instance, activist Pau Llonch praised the President’s message on Twitter.

A new warning at the CUP’s HQ

Today we learnt that the Spanish police meant to raid the CUP’s HQ, too. Some officers wearing balaclavas surrounded the largest venue run by the radical pro-independence left on Carrer Casp. A call is made to defend the venue being threatened. It spreads like wildfire and, shortly afterwards, thousands have gathered in a show of peaceful resistance.

Spreading protests

In the meantime, college students across Catalonia have cancelled their lessons to protest over the violation of the Catalan people’s rights and liberties. All over Catalonia, people are getting organised to travel to Barcelona city and defend our institutions. The main grassroots groups set up rallies for the evening. With every minute, more people are taking to the streets in Barcelona. There are marches in the main towns and villages of the Catalan Countries and abroad, too. Even Madrid will be holding a protest in Puerta del Sol

To the detainees: “You are not alone”

About fifteen people have been arrested. Most of them are senior government officials. In their capacity, they might have aided in holding the referendum. On the street, people’s shouts in their support bounce off the façade of the building. The crowd cries out: “You are not alone”, as they remain determined and joyful. There are rumours of further arrests that turn out to be unfounded. Some newspapers jump at the chance of getting a few extra clicks, but eventually have to rectify. There are further rumours about statements from European leaders. But it is late in the afternoon and nobody in Europe has uttered a word yet. For now, only MEPS across the political spectrum and some foreign political parties have protested. Concern over the Spanish government’s heavy-handed approach is growing all over Europe.

“A de facto state of exception”

At 4 pm Carme Forcadell turns up to read a statement before the media. The Speaker of the House insists on the people’s peaceful, democratic response: “We will stand together in the face of these attacks, we will defend our institutions and stay united. The best solution is to fill the ballot boxes on October 1.” Forcadell firmly denounces the events of the last few days: “A de facto state of exception has been declared”.

Only the people can save the people

The largest crowd is still gathered outside the Finance Ministry. The minister and Vice President Oriol Junqueras makes an appearance. He is emotional, but determined to used the support lent by the majority of the Catalan people. He speaks to the crowd at the top of his voice: “Our institutions watch over the rights of our citizens. Make no mistake: only the people can save the people. And the future of this nation is in the hands of all of us. We will stay together to ensure that freedom, truth and democracy prevail”.

More support, more voices against authoritarianism

Protests can be heard across the Catalan nation. In the Valencian Country and the Balearic Islands, rallies are growing in size. All fourteen bar associations release a forceful statement against the violation of basic civil rights and liberties. Barcelona FC sides with the institutions and the people who wish to exercise their right to self-determination. Prominent thinkers in Europe lend their support.

In the evening, the Revolution of Smiles

At 8 pm, the crowd gathered all day at the Rambla de Catalunya junction with Gran Via has grown even larger. As if it were Catalonia’s National Holiday again, the crowd stretches from Plaça de Catalunya to carrer de la Diputació, and from carrer Balmes to Diagonal. Catalans have travelled to Barcelona from all four corners and have taken over the city centre. The Revolution of smiles has exploded in all its splendour.

These have been days of struggle, solidarity, joy and songs. But, above all, a profound conviction has emerged today: the conviction that leads to victory. Today is the day. Today might be the day.

La Guàrdia Civil espanyola va assaltar ahir algunes conselleries i organismes públics, en un cop d’estat contra la Generalitat per a provar d’aturar el referèndum del primer d’octubre. Ara mateix hi ha una desena de detinguts que han passat la nit a la caserna de la travessera de Gràcia. Entre els arrestats hi ha el secretari general del Departament de Vice-presidència, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

L’epicentre de l’agressió de la Guàrdia Civil va ser el Departament d’Economia, al centre de Barcelona. Poc després de l’assalt, les entitats sobiranistes van fer una crida a la ciutadania a mobilitzar-se per a defensar les institucions. Unes quaranta mil persones, en actitud cívica i pacífica, van col·lapsar la cruïlla entre la rambla de Catalunya i la Gran Via. La policia espanyola també va voler assaltar la seu de la CUP, però sense ordre judicial i se’n va haver de desdir. Una gernació va omplir el carrer de Casp i va resistir a les amenaces dels agents.

A mitjanit es va desconvocar la mobilització davant el Departament d’Economia, però fins a primera hora del matí encara hi havia agents a les oficines de la conselleria, com també algun manifestant al carrer. ANC i Òmnium han convocat una concentració avui a migdia davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig de Lluís Companys de Barcelona. Per a més informació sobre els fets d’ahir, llegiu ací.

9.52 – El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, afirma a ‘Els Matins de TV3’: ‘No ens hem de deixar intimidar. No fem res malament. La clau és que la gent mantingui l’esperança.’

9.45 – El Lleida Esportiu anuncia que jugarà la pròxima jornada de lliga amb els colors de la senyera en suport a les institucions catalanes.

Comunicat oficial

➡ https://t.co/IPBIckeqMR pic.twitter.com/2gNLhqt0VJ

— Lleida Esportiu (@Lleida_Esportiu) September 20, 2017

9.30 – El delegat de govern espanyol, Enric Millo, afirma a ‘El món a RAC-1’: ‘No pot ser que un govern democràtic es posi en contra del poder judicial i dels cossos policíacs.’ A més, afirma que la majoria dels catalans no volen el referèndum del primer d’octubre.

9.15 – El portaveu del govern, Jordi Turull, en declaracions a ‘El món a RAC-1’, ha respost a les amenaces de Mariano Rajoy: ‘Davant la situació de setge, moltes més ganes de votar.’

9.00 – Jordi Coronas, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, assegura que els estibadors del port de Barcelona no donaran servei al vaixell que el Ministeri d’Interior espanyol ha mobilitzat per acollir policies.

IMPORTANT!!! Els estibadors de BCN han decidit aquest matí en assemblea no proveir de serveis el vaixell repressor de l'estat al Port

— Jordi Coronas (@jordicoronas) September 21, 2017

Ahir la CNT va explicar a on havien atracat els dos vaixells:

Para los q nos habéis pedido la localización de los buques: Mobby Dada y Rhapsody,en los muelles Príncipe de España y Lepanto respectivament pic.twitter.com/NLOWM9W3yE

— Portuaris CNT (@PortuariosCNT) September 20, 2017

8.46 – El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat entrevistat a France 24 aquesta nit: ‘Catalunya viu un estat d’excepció de facto‘, ha dit. Malgrat el cop d’estat perpetrat per la Guàrdia Civil, el president no ha tancat la porta al diàleg amb Madrid per a pactar un referèndum.

8.45 – Equips de neteja repassen l’entrada del Departament d’Economia.

8.30 – El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, ja ha arribat al Departament d’Economia.

8.17 – El diari italià La Repubblica titula a la portada: ‘Espanya, la guerra catalana’

8.10 – El dia que Espanya va perdre Catalunya per sempre I Editorial de Vicent Partal

8.03 – El diari escocès The National anima els lectors a solidaritzar-se amb Catalunya.

8.00 – El cop d’estat contra la Generalitat ocupa portades de mitjans internacionals com ara el Financial Times i The Guardian.

7.55 – Un dia que durarà anys: la independència ja és al carrer I Crònica de Pere Cardús. També en anglès, ací.

7.45 – L’escriptor italià Roberto Saviano demana l’alliberament immediat dels detinguts en els assalts de la Guàrdia Civil.

7.42 – La premsa espanyola aplaudeix el cop d’estat contra la Generalitat.

7.30 – Es desmunta el cordó policíac davant el Departament d’Economia. Els últims agents de la Guàrdia Civil abandonen el departament.

7.15 – Retiren vehicles de la Guàrdia Civil, amb alguns danys després de la protesta a la rambla de Catalunya. Alguns agents n’ha inspeccionat els baixos per si hi havia explosius.

L’endemà del cop d’estat de la Guàrdia Civil contra les institucions catalanes, que va tenir una resposta multitudinària als carrers de tot el país, els diaris de Madrid tanquen files amb el govern de Mariano Rajoy i la seva política de la por. A les portades parlen de reinstaurar la democràcia a Catalunya i proclamen el final del referèndum.

ABC: ‘La democràcia es reinstaura a Catalunya’

El Mundo: ‘El separatisme intenta desbordar l’estat després de neutralitzar l’1-O’

El País: ‘La justícia desmonta l’organització del referèndum’

 

 

 

La Razón: ‘La fermesa de la democràcia’

 

Després de la publicació per El Periódico d’un estrany article on s’afirmava que la CIA havia advertit el govern català sobre un possible atemptat a La Rambla Roger Rué va fer les gestions davant les autoritats dels Estats Units per saber si aquest document existia.

D’acord amb la Freedom Of Information Act,  Rue va reclamar al govern dels Estats Units si aquesta nota existia. La resposta va arribar ahir i en ella se li comunica que després d’una investigació ‘en els nostres arxius i bases de dades’ el govern dels Estats Units ‘ha estat incapaç de trobar cap document que es pugui relacionar amb la vostra demanda’.

 

En @rueroger ha pagat 552 dòlars. Resultat: el que us vaig dir. Tot és fals. pic.twitter.com/ZJFGVKeaP6

— IvanLQF #Cambrils (@IvanLQF) 20 de setembre de 2017

Una de les malalties que els experts asseguren que tindrà un impacte creixent en les pròximes dècades, en una societat cada vegada més lòngeva, és l’Alzheimer, una patologia neurodegenerativa crònica, que encara no té cura. Segons les fundacions que s’hi dediquen, afecta unes 86.000 persones a Catalunya i 46 milions a tot el món. Si no es troba una tractament efectiu, es calcula que l’any 2050 el nombre de persones afectades s’haurà triplicat.

Un dels símptomes inicials més comuns de l’Alzheimer acostuma a ser la pèrdua puntual de memòria de curt termini però, a mesura que avança, poden aparèixer símptomes de desorientació, problemes amb el llenguatge i de comunicació, canvis de comportament i d’humor o episodis d’agressivitat, entre d’altres símptomes, que es van agreujant amb el temps.

Un dels aspectes que destaca un estudi antropològic recent sobre l’impacte de l’Alzheimer, fet a una mostra de 6.000 persones, és que és una malaltia força més present entre les dones que no pas entre els homes. Segons l’estudi de la Fundació ACE – Barcelona Alzheimer Treatment and Research Center, encapçalat per la doctora en antropologia Pilar Cañabate, set de cada deu malalts d’Alzheimer són dones i la mitjana d’edat és de 77 anys. L’estudi també parla de la feminització de la malaltia perquè el cuidadors dels malalts, ja siguin familiars o professionals, en un 67% dels casos són també dones.

Cañabate destaca l’important impacte familiar que té la malaltia, ja que sovint afecta les relacions  de parella dels familiars, la seva projecció professional i els demana que renuncïin al temps d’oci. També en destaca l’impacte social i econòmic per la important demanda de serveis que aquesta malaltia genera. Segons la Fundació Alzheimer Catalunya, el cost, sovint col·lateral, d’una persona que té Alzheimer és d’entre 27 i 37 mil euros l’any per pagar cuidadors, centres de dia, residències o serveis sanitaris i socials, entre d’altres. Un cost que pot ser exclusivament privat o concertat amb l’administració.

Des de fa entre quatre i cinc anys, Carme Carreño té cura de la seva sogra, Josefina, una dona de vuitanta anys que en fa tres que està diagnosticada d’Alzheimer. Assegura que és una malaltia ‘molt invisible’ per l’entorn del malalt perquè costa molt de detectar i la persona afectada tendeix a amagar les primeres pèrdues de memòria i desorientacions espacio-temporals inicials. En el cas de Josefina, el detonant va ser quan va voler anar a comprar un llibre a la llibreria Central i no la va saber trobar. Va ser llavors quan la sogra de Carreño, una dona que havia estat directora del departament comercial d’una empresa de cosmètica i que viatjava per feina molt sovint, va decidir anar al metge.

Un dels aspectes inicials més difícils, assegura Carreño, va ser el diagnòstic que va ser ‘molt lent’. Entre que ella i la seva parella, Pere González, en van notar els primers símptomes i van tenir-ne el diagnòstic van passar gairebé dos anys. Saber de què es tractava i com evolucionaria va ser ‘un gerro d’aigua freda’.

El diagnòstic, asseguren els experts, pot ser difícil de fer, segons apunta el doctor Alberto Lleó, cap de la unitat de memòria del servei de neurologia de l’hospital de Sant Pau. La malaltia té un període d’incubació d’uns vint anys en què es van produint canvis en el cervell però els símptomes no en són encara visibles. Quan comencen a aparèixer les primeres conseqüències no es manifesten de cop, si no que se succeeixen gradualment, fet que fa que sovint no se’ls doni gaire importància. No obstant això, Lleó assegura que aquests últims anys s’ha avançat entre tres i quatre anys en el moment del diagnòstic de la malaltia. Abans es diagnosticava en moments en què ‘la demència era molt avançada’ i el tractament era menys efectiu. L’eficàcia de medicaments en fases molt inicials permet enlentir considerablement l’evolució de la malaltia, fet que augmenta la qualitat de vida del malalt durant els primers anys de la patologia.

Lleó reconeix que, de moment, la medicació i el tractament d’estimulació cognitiva recomanat per als malalts d’Alzheimer no aconsegueixen aturar la malaltia, sinó que només n’enlenteixen l’evolució, però assegura que les previsions són optimistes i que, al ritme que avança la ciència, ‘som molt a prop’ de trobar un tractament definitiu.

Lleó també assegura que s’ha avançat en el diagnòstic dels factors risc. Malalties com la diabetis, problemes d’hipertensió o colesterol, i addiccions com el tabaquisme són factors que poden ajudar al desenvolupament de la malaltia en edats avançades. En aquest sentit, Lleó recomana de fer una dieta adequada, fer exercici físic i tenir una bona estimulació intel·lectual, element que actua de ‘factor protector’ i que tendeix a endarrerir l’aparició de la malaltia.

Quant a les dades de gènere entre la població afectada, Lleó també diu que la majoria dels malalts d’Alzheimer són dones, fet que atribueix, en part, al fet que les dones tenen una esperança de vida uns cinc anys més llarga que la dels homes. A part, diu que alguns estudis apunten una relació entre el desenvolupament de la malaltia i els estrògens, les hormones sexuals femenines, però encara no s’ha trobat cap resposta concloent.

Carme Carreño i Pere González veuen cada dia com la malaltia de Josefina avança ‘molt de pressa’: ‘Notes que cada dia està més lluny, que aquella mirada que abans hi veia cada vegada està més perduda, que t’escolta però no t’entén, que ja no sap cuinar, que no gaudeix de la música com feia abans, que tu t’has de convertir en el seu guia. Notes que està marxant.’ Carreño i González han hagut d’adaptar la seva vida de parella i professional a la realitat canviant de la vida de Josefina. Després d’un temps d’aprenentatge i d’intentar trobar l’equilibri entre la dedicació a Josefina i la seva vida personal i professional, Carreño assegura que ‘la malaltia ha passat a formar part de la nostra vida’, però que han après a conviure-hi amb una certa normalitat, trobant el seu espai personal i de lleure.

Carreño i González dediquen una part important del seu dia a dia a passar-lo amb Josefina però la relació que hi tenen -que en tots dos casos és molt estreta- és diferent, segons reconeixen tots dos. Carreño assegura que Josefina li demanava ajuda a ella, i no pas al seu fill, quan tenia problemes per utilitzar l’ordinador o bé quan havia d’anar a comprar roba, en la fase inicial de la malaltia. ‘Jo crec que les dones som més cuidadores, en aquests casos. Normalment som les dones que hi sabem conviure amb més fluïdesa. Jo crec que aquestes situacions familiars tenen més repercussió en la vida de la dona que no pas en la vida de l’home’, apunta Carreño. També destaca que la majoria dels familiars i voluntaris acompanyants dels alumnes del centre de dia on va Josefina són dones, com també ho són la majoria de les persones que tenen cura d’aquest tipus de malalts a la llar familiar.

‘Ara anem cap al desenllaç. És una vida que s’acabarà, però entenem que l’hem d’acompanyar i li hem de donar el màxim de benestar. Aviat ja no ens hi podrem comunicar. Ara ens estem enfortint cap a la mort. La malaltia avança sense pietat i no hi ha cap medicament que l’aturi. És un tsunami que ho venç tot’.