Gent amb discapacitat intel·lectual han reclamat avui unes eleccions municipals inclusives i accessibles que garanteixin el dret de votar, de cara als comicis del 28 de maig.

Dincat, l’organització més gran del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha apel·lat avui en un comunicat l’administració pública i tots els partits polítics a promoure la participació en igualtat de condicions en les eleccions municipals.

L’entitat ha recordat que és imprescindible crear entorns electorals accessibles i promoure l’accessibilitat cognitiva en totes les fases del procés electoral, amb documents de lectura fàcil, fent servir una senyalística accessible o fent pedagogia entre les persones implicades en el procés sobre com donar suport a persones amb discapacitat.

A més, ha iniciat una ronda de trobades amb els partits polítics per traslladar-los aquestes reclamacions i amb les associacions municipalistes.

La justícia italiana ha arxivat el procediment d’extradició contra el president Carles Puigdemont vinculat a la seva detenció durant una visita a l’Alguer el setembre de 2021. La Cort d’Apel·lació de Sàsser, que instruïa aquesta causa, ha constatat l’expiració de l’ordre d’arrest europeu contra Puigdemont i ha “declarat extint el procés”.

El tribunal ha decidit de tancar el procediment arran d’una nota de l’advocat general de la Unió Europea que diu que l’euroordre contra el president ha estat revocada pel jutge instructor del Tribunal Suprem.

El president va ser arrestat a l’aeroport de l’Alguer, el setembre de 2021, en execució d’una euroordre de detenció cursada pel Tribunal Suprem espanyol emparada en el ja derogat delicte de sedició.

La delegació d’eurodiputats sobre Pegasus ha marxat del congrés espanyol sense reunir-se amb els membres de la comissió de Defensa. Els eurodiputats han arribat a les 13.00 a la sala del congrés espanyol on s’havia de fer la reunió, però la majoria dels membres de la Comissió de Defensa no s’hi han presentat perquè la moció de censura de Vox era en marxa.

El congrés els havien informat que la trobada es produiria una vegada hi hagués un recés en la sessió, però no s’ha produït i els eurodiputats han marxat de la cambra poc després de les 15.00, després d’haver estat esperant durant dues hores.

La “missió més difícil de Pegasus”: el PSOE s’erigeix en el gran defensor de l’estat

Els únics parlamentaris del Congrés que han entrat a la comissió de Defensa han estat els d’ERC, Junts, la CUP, comuns i PNB. Concretament, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras; el president d’Unides Podem, Jaume Asens; la diputada d’ERC Montse Bassa i el diputat de la CUP Albert Botran.

Fonts de la delegació de l’eurocambra diuen que hi ha malestar entre els eurodiputats amb la presidència del congrés espanyol i la mesa de la comissió de Defensa pel fet que no s’hagi produït la reunió malgrat haver estat esperant. El president de la comissió de Defensa és el diputat del PP José Ignacio Echániz.

Astèrix i Obèlix ja preparen la seva nova aventura en format còmic, que arribarà a les llibreries en català el 26 d’octubre d’aquest any i es titularà ‘El lliri blanc’, segons ha pogut saber l’ACN. Fabrice Caro, guionista del volum, i Didier Conrad, continuadors de les cèlebres aventures dels personatges creats per Goscinny i Uderzo, centren el nou volum en explorar l’efecte que té un element aliè sobre poble i com acaba pertorbant l’equilibri i la relació entre els veïns. A la coberta provisional, hi apareixen els dos gals acompanyats per Abraracúrcix amb un aspecte fastiguejat. El tiratge inicial del nou volum serà de cinc milions d’exemplars a tot el món. Des del 1959, quan es va publicar el primer, se n’han venut 393.000.000 àlbums.

Fabrice Caro reconeix que li venia molt de gust fer un àlbum centrat en el poble i la seva rodalia. ‘El lliri blanc’ -símbol de benevolència i plenitud- és el nom d’un nou corrent de pensament positiu procedent de Roma que comença a estendre’s per les principals ciutats de l’Imperi, des de la capital fins a Lutècia. El Cèsar decideix que aquest mètode pot tenir un efecte beneficiós als campaments romans que envolten el famós poblet gal, però els preceptes d’aquesta escola arriben també als habitants del poblet que es creuen en el seu camí.

El líder de l’únic poblet gal capaç de resistir una vegada i una altra les legions romanes, Abraracúrcix, passa per un moment de dificultats: a la competència deslleial i un escut que no para de caure, se li sumen els durs comentaris de la Bonamina, la seva dona, que li recorda un cop i un altre els èxits de l’Homeopàtix, el seu cunyat. El seu personatge evoluciona al llarg dels àlbums i es converteix de mica en mica en una figura política per dret propi. Continua preocupat perquè el cel li caigui al damunt, en aquest cas, potser pel famós Lliri blanc.

El títol busca suggerir la línia marcada per Goscinny i Uderzo, que encarnaven el tema de cada àlbum en un objecte físic o una persona, com en el cas d’Astèrix i el calderó, L’endeví, La gran rasa, L’escut arvern o La falç d’or, entre d’altres.

L’economista Ramon Tamames —candidat de Vox en la moció de censura contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez— ha criticat en la seva intervenció les polítiques de memòria històrica, i ha dit que “falten a la veracitat i són partidistes”. “En una guerra civil no hi ha un bàndol o i un de dolent, es van cometre atrocitats en les dues bandes”, ha dit de la guerra de 1936-1939, i ha criticat que es vulgui difondre una imatge “angelical” de la II República espanyola. En oposició, ha parlat de “caos, desorganització i indisciplina” abans del cop d’estat. “Hem de tornar a la història, conèixer-la millor, i deixar-la als historiadors”, ha dit. També ha criticat que Sánchez pacti amb partits independentistes catalans i bascs, i ha dit que el seu executiu és un “govern Frankenstein”. A més, l’ha acusat de cometre un “assalt” a les institucions i a la separació de poders.

Tamames ha reivindicat el “consens de la transició” i la constitució espanyola de 1978 i ha justificat la seva candidatura a la presidència del govern espanyol com una obligació per a defensar “la pàtria comuna de tots els espanyols”. Ha referenciat el socialista Alfonso Guerra, que va manifestar “la decepció pels pactes i la inquietud davant la cessió permanent als condemnats per sedició i malversació, que generen un malestar immens en els que viuen el socialisme”. També ha criticat l’intent, segons diu, de controlar la justícia des del poder executiu: “Montesquieu és un visitant molest, perquè es fan moltes coses —i ho hem vist amb el Consell General del Poder Judicial— en contra de la divisió de poders.”

Ha denunciat que Sánchez tingui com a suport del seu govern “els hereus d’aquells que fins fa molt poc feien servir la violència com una forma d’imposar la crueltat dels seus propòsits”, i que volen “posar fi a la monarquia parlamentària, la figura de Felipe VI, i la unitat d’Espanya”. Ha manifestat la seva oposició a la representació als partits nacionalistes no-espanyols, que considera excessiva, ja que veu que condicionen massa els governs en minoria. No només el de Pedro Sánchez, també el de Mariano Rajoy i de José Luís Rodríguez Zapatero.

Tamames ha justificat la moció de censura per les “corrupcions d’última hora” com el cas Mediador. En la seva opinió, encara es desconeixen els límits de la trama i ha retret al PSOE que hagi volgut “encobrir” conductes indegudes al congrés espanyol. Ara bé, ha omès del seu discurs al congrés espanyol la petició que es convoquin eleccions anticipades pel 28 de maig per a fer-les coincidir amb les votacions municipals i algunes autonòmiques. L’omissió ha sorprès perquè la petició d’eleccions anticipades era la principal justificació amb la qual Vox va registrar la moció de censura, i amb la que ha intentat convèncer el PP que votés a favor. També ha estat l’argument que utilitzat el president de Vox, Santiago Abascal, abans de la intervenció de Tamames.

Crítiques als canvis del codi penal

També ha criticat la reforma del codi penal per a eliminar el delicte de sedició i modificar el de malversació, els efectes que ha tingut la llei de llibertat sexual en l’alliberament o reducció de penes d’agressors sexuals ja condemnats, i l’abús que, considera, el govern espanyol fa de la figura del decret llei.

Ha denunciat que a l’estat espanyol hi ha inseguretat jurídica i ha parlat de l’okupació com un gran problema de l’estat. També ha criticat aspectes econòmics com la indemnització per l’acomiadament o el deute públic, que ha considerat un “desgavell generalitzat” de la despesa pública per “propòsits electorals”, en comptes de voler crear riquesa i llocs de feina. També s’ha mostrat en contra de la suposada “aversió” del govern espanyol a les empreses de l’Íbex-35, citant en concret els empresaris Amancio Ortega i Juan Roig.

En la repassada a la situació actual, ha demanat canvis en la política hidràulica i un cos de “voluntaris ecològics” per a cuidar els boscos. També ha posat un crit al cel pel “suïcidi demogràfic”, el deteriorament de la sanitat —per la qual ha proposat la col·laboració publicoprivada, i l’educació. Ha assenyalat l’habitatge com un dels principals problemes de l’estat espanyol i els índexs de criminalitat, incloent-hi “un augment d’agressions sexuals a les dones”. “Tot això va en contra d’allò que prediquen de ser el govern més inclusiu i feminista de la història, com tant els agrada definir-se”, ha dit.

En política exterior, ha retret a Sánchez el canvi de postura amb el Sàhara Occidental, que ha demanat si mai s’arribarà a saber per què s’ha produït, i ha reivindicat l’espanyolitat de Gibraltar.

Una crida als partits espanyols

Per tot plegat, ha demanat als “partits constitucionalistes” que pactin un paquet de “mesures adequades”, d’entre les quals ha citat una reforma de la llei electoral, la vigilància de la corrupció, o que el país “recuperi una certa concòrdia, pau i enteniment”.

Acabat de sortir de l’avió provinent de Xile, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha arribat a peu a l’oficina del Parlament Europeu de Madrid per a comparèixer davant de la missió Pegasus. Flanquejat per Meritxell Serret i Ernest Maragall, el president ha esquivat un totterreny de la Guàrdia Civil —davant de l’ambaixada dels Estats Units— abans de topar-se amb un núvol de càmeres a l’entrada de l’edifici. “Hem estat espiats en la nostra vida personal i en la nostra activitat política pel simple fet de defensar la independència de Catalunya”, ha declarat.

Uns pisos més amunt, a la sala de reunions, la delegació europea esperava els polítics catalans. Això sí, amb l’equipatge llest per a sortir disparats cap a Barajas aquesta mateixa tarda. L’eurodiputat i ex-ministre Juan Ignacio Zoido (PP) recorria l’espai visible molest per la gran expectativa mediàtica de la cita —uns periodistes gràfics, fent colzes per aconseguir lloc, han tombat un got d’aigua sobre el lloc assignat a la consellera—, tenint en compte el baix nivell de la majoria de contactes de la missió.

Acompanyats d’un seguici important, Aragonès, Serret i Maragall han entrat a la sala poc després que la majoria de mòbils rebessin l’alerta informativa de l’inici de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. Tal com va fer ahir, el representant de l’extrema dreta espanyola, Jorge Buxadé, no s’ha presentat a la sessió.

En el seu torn de paraula, els polítics catalans han relatat com van ser espiats amb Pegasus, tot i no tenir cap causa judicial oberta, i han denunciat les traves de l’estat a l’hora d’investigar el Catalangate i rescabalar-ne les víctimes. Aragonès ha lamentat que, nou mesos després de presentar una denúncia, el jutge encara no ha ordenat cap diligència sobre el seu cas.

D’altra banda, Serret ha assenyalat que va ser espiada quan era representant de la Generalitat davant de la Unió Europea a Brussel·les. “L’estat espanyol em va espiar en territori belga. Em pregunto si tenien autorització de les seves autoritats per a fer-ho, si no seria una violació de la sobirania nacional belga”, ha explicat.

Zoido encén els focs artificials

L’ex-ministre del PP ha recriminat a Aragonès, Serret i Maragall que hagin posat en dubte la qualitat democràtica de l’estat. “Aquí no es persegueixen ideologies, només fet delictius”, ha insistit, tal com va fer ahir en una intervenció desesperada quan bona part de la missió Pegasus havia abandonat la trobada amb la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya.

Seguidament, ha justificat l’espionatge i ha posat dos exemples. Per una banda, els suposats contactes de l’entorn de Carles Puigdemont amb Rússia —”generen l’interès de l’estat i de la resta de la UE”— i la causa contra els membres dels CDR del 23-S. “Segons informes de la Guàrdia Civil i de la fiscalia, nou persones tenien explosius i constituïen una banda terrorista”, ha dit, tot recordant “l’apreteu” del president Quim Torra al parlament.

“Jo no tinc cap contacte amb Rússia. Quines són les evidències per a justificar el meu cas? La presidència de la Generalitat és una presumpció de culpabilitat?”, li ha respost després Aragonès, que lamentat que es va assabentar pels mitjans que el CNI va confirmar el seu espionatge. “No tinc coneixement que estigui essent investigat per cap delicte. Què ho justifica?”, ha continuat.

“Citizen Lab, el gran enemic de l’estat”

L’eurodiputada polonesa Róża Thun (liberals) ha deplorat el to del dirigent del PP. “No som aquí per a jutjar si Catalunya ha de ser un estat. Som aquí per discernir si la seguretat nacional i els secrets oficials ho poden tapar tot”, ha declarat, després de recordar la idea —ja expressada ahir— de sol·licitar la intervenció de l’Europol per esclarir de manera independent i àgil els casos d’espionatge com el Catalangate. Així mateix, ha lamentat que, en un context d’opacitat i poca informació, es consideri “Citizen Lab el gran enemic de l’estat espanyol”.

En el seu torn, la francesa Anne-Sophie Pelletier (esquerra europea) ha lamentat que la missió Pegasus ha topat amb tota mena d’obstacles abans d’arribar a Madrid. “Aquesta missió ha estat molt difícil. Ha estat molt difícil venir i aconseguir de tancar un pla de treball”, en referència al boicot espanyol per tal de reduir al màxim la substància de les reunions. “Em sap molt de greu el que han hagut de viure”, ha dit finalment a Aragonès, Serret i Maragall.

El PSOE surt en defensa d’Espanya

“Vull deixar clar que a Espanya no es persegueixen idees, es persegueixen delictes. Si no, vostès no estarien gestionant un territori autonòmic”, ha afirmat el socialista Ibán García del Blanco, abans de lloar Espanya com “un país de països” a diferència d’altres estats europeus, en referència al francès, que “no permeten que el català sigui oficial”.

Posteriorment, Blanco ha intentat de justificar l’espionatge de Serret dient que “quan es van produir aquestes escoltes i seguiment” tenia vigent una causa judicial al Tribunal Suprem. En el cas de Maragall, a qui van alertar del seu espionatge Citizen Lab i WhatsApp el 2020, abans de la irrupció del gruix del Catalangate, l’eurodiputat ha afirmat que hi ha un informe alternatiu que ho nega.

El representant del Defensor del Poble avala l’espionatge

Amb la sortida d’Aragonès de la sala, la majoria de periodistes s’han esfumat. El següent en comparèixer, després de la negativa del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha estat el director de l’àrea de seguretat i justícia d’aquesta institució, Andrés Jiménez. Abans de l’inici de la sessió, Buxadé ha reaparegut i l’ha saludat efusivament, mentre es queixava del “circ dels partits separatistes”. Uns minuts després, qui s’ha afegit a la conversa ha estat Zoido. “Home, Juan Ignacio”, ha dit Jiménez, quan l’ha vist i s’han fos en una abraçada. Llavors ha tret el mòbil i li ha ensenyat unes fotografies personals.

En la seva intervenció, el funcionari ha defensat la investigació d’ofici sobre els divuit casos d’espionatge reconeguts pel CNI. “Havíem de verificar si existien les autoritzacions i si estaven prou fonamentades”, ha detallat Jiménez, que no ha volgut entrar en concrecions sobre la informació classificada que van consultar. “El CNI va complir la constitució i la llei. Potser es podria repensar o actualitzar el marc jurídic [que regula les intervencions], però seria bo que es fes amb una majoria àmplia perquè és una qüestió d’estat”, ha afegit.

Seguidament, els eurodiputats han començat a intervenir, però qui no ho ha fet ha estat Zoido que, tot i la vehemència de l’abraçada amb Jiménez, ha abandonat la reunió al cap de pocs minuts. La ponent, la neerlandesa Sophie in ‘t Veld (liberals), ha expressat els seus dubtes sobre la proporcionalitat i la legalitat de l’actuació del CNI, tot preguntant sobre el valor de l’informe de Citizen Lab i qui hi ha rere la resta d’espiats que no reconeix l’estat.

Jiménez ha declarat que ignora qui hi ha rere la resta d’infeccions amb Pegasus. Pel que fa a la proporcionalitat de l’actuació, ha dit que “el sacrifici d’un dret fonamental en benefici d’altres valors” és una ponderació que va fer el magistrat del Suprem Pablo Lucas. “És un tema que decideix el jutge. Per a nosaltres, terreny judicial és una frontera”, ha continuat.

El PSOE intenta de desacreditar les víctimes del Catalangate

El socialista Ibán García del Blanco ha preguntat a Jiménez si alguna de les víctimes del Catalangate s’han posat en contacte amb el Defensor del Poble per a denunciar a l’espionatge o la lentitud de les causes judicials. “No li puc dir. Pel principi de reserva, si han presentat una queixa, no li puc comentar”, li ha respost el funcionari. Seguidament, el representant del PSOE ha anat una mica més enllà i ha atacat directament a les víctimes.

“Li volia demanar, vostè que és un jurista de molt més nivell que jo, si existeix en algun lloc del món el dret absolut de saber si s’està essent investigat. Si s’investiga un narcotraficant, el primer que es fa és dir-li? Això és un exemple. Crec que no. Ho dic perquè alguns s’han queixat aquí amargament que se’ls investigava sense que ho sabessin”, ha afirmat.

La resposta de Jiménez ha estat molt breu: “No sé si això existeix.” Llavors, ha agafat el micròfon Róża Thun, que li ha retret a l’eurodiputat espanyol que manipulés les demandes de les víctimes. “Reclamen que se’ls hauria d’haver informat després [un cop tancada la investigació], fet que tampoc no va passar”, ha dit l’eurodiputada, mentre Blanco, amb una expressió contrariada, li deia coses en veu baixa.

El govern català ha aprovat el projecte de llei que ha de permetre de crear la comarca del Lluçanès. Estarà formada per Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt i Sant Feliu Sasserra, segons que ha explicat la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, en conferència de premsa.

El text aprovat avui defineix el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, que comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. La capital de la nova comarca serà el Prats de Lluçanès, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern.

En la comarca també es contempla l’adhesió del municipi de Sant Feliu Sasserra, que en la consulta del 26 de juliol de 2015 va sortir el no. Dels municipis que van votar que no, Sant Feliu és l’únic que després de l’anunci del decret no ho ha ratificat per ple. Pel que fa a la resta de municipis del no –Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès–, Plaja ha dit que se’ls farà arribar la proposta i tindran un marge de temps per valorar-la i replantejar el posicionament.

Després de les eleccions municipals del 2027

La intenció del govern era constituir la comarca abans de les eleccions municipals del 28 de maig d’enguany. Així ho va expressar a VilaWeb la delegada del govern a la Catalunya Central, Montse Barniol, que ha estat una de les personalitats clau per desencallar el procés. Però els tràmits són més lents del previst i el govern ha comunicat que el Consell Comarcal es constituirà després de les eleccions municipals del 2027. A començament de març, el govern ja va explicar als batlles els terminis.

“Fins aleshores, els municipis implicats que ho acordin de manera voluntària hauran de crear, abans del 31 de desembre de 2023, la Mancomunitat de municipis de la Comarca del Lluçanès, a qui correspondrà amb caràcter transitori la representació i gestió dels interessos de la comarca”, explica el govern. Aquest òrgan estarà dotat de recursos econòmics públics i els pressuposts catalans vinents ja contemplaran partides per la Mancomunitat. Quan es constitueixi el Consell Comarcal, es dissoldrà l’òrgan transitori.

El procés independentista i la llengua són els temes que més polaritzen la societat catalana, segons l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L’entitat ha presentat els resultats de la darrera enquesta “Convivència i cohesió a Catalunya”, que també mostra un empitjorament dels indicadors de convivència, sobretot en relació amb l’incivisme.

D’altra banda, l’ICIP diu que hi ha un sector significatiu de la població que té percepcions i opinions que poden ser “preocupants”. Un 32% percep que la seva cultura o manera de vida està amenaçada i un 28% desconfia de la resta de ciutadania. Un 24% considera negativa la immigració i un 15% faria servir la violència per defensar el medi ambient, el país o les seves idees.

En l’enquesta de l’ICIP hi han participat 2.000 persones, que han contestat unes quantes preguntes relacionades amb temes de convivència i cohesió al país. Així, tal com mostren els resultats, tot i que la percepció de la polarització de la societat en general es manté al mateix nivell que el 2020, en relació amb els temes de debat analitzats, la percepció de polarització sobre tots ells augmenta, especialment pel que fa a la llengua.

Tal com ha explicat la seva coordinadora, Berta Barbet, el conflicte ha passat de ser més “polític” a “social”. “El conflicte ja no és entre les idees polítiques, sinó que s’ha tornat un problema entre drets de la gent que parla una llengua o una altra”, ha opinat.

Pel que fa al procés, continua sent la qüestió que més polaritza els catalans. Ho ha indicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, que ha dit que és “latent”, recordant que “ve de lluny i que va per llarg”. “Els nivells de crispació política han canviat, el debat s’ha traslladat a diferents àmbits, però el tema de fons encara hi és”, ha insistit.

D’altra banda, segons les dades de l’enquesta, tenint en compte el vessant emocional, el respecte continua sent l’emoció que predomina cap a qui pensa diferent. Tot i això, segons els enquestats augmenten una mica la tristesa i la por, i baixa lleugerament la confiança.

Aprovat en convivència i confiança social

La valoració de la convivència a Catalunya (6,3 sobre 10) i al municipi o barri (6,6) es manté en un nivell semblant al del 2021 i lleugerament inferior al dels anys 2018 i 2020. Les persones que s’identifiquen com a únicament espanyoles valoren la convivència de manera més negativa a Catalunya, mentre que les persones que s’identifiquen com a únicament catalanes tenen una percepció més negativa de la convivència al conjunt de l’estat espanyol.

El principal problema de convivència és, amb diferència, l’incivisme (74%), sobretot a les ciutats. A molta distància el segueixen la mala integració dels immigrants (47%), la delinqüència (45%) i la inseguretat (44%). Paral·lelament, la percepció que hi ha bastants o molts problemes de convivència a l’entorn més proper ha augmentat de manera considerable en els darrers quatre anys.

La ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent i el nivell de confiança se situa al voltant de la mitjana europea. Amb tot, creix el nombre de persones que desconfien molt de la resta i que perceben que la seva cultura o forma de vida està amenaçada. Una majoria de la població (68%) creu que s’ha de fer l’esforç de parlar amb tothom, independentment de les seves idees.

Finalment, augmenta lleugerament el nombre de persones que veuen amenaçada la seva cultura i forma de vida. Un terç de les persones enquestades tenen aquesta sensació.

Diversitat sexual

Catalunya se situa entre els països capdavanters d’Europa quant a tolerància vers les persones refugiades, homosexuals i bisexuals. La majoria de les persones enquestades se senten còmodes davant dels diferents grups analitzats, especialment en relació amb la diversitat de tendències sexuals i amb algun tipus de discapacitat, amb una valoració mitjana de 6,6 sobre 10. Amb tot, un 20% afirma no sentir-se gens còmode amb les persones transsexuals.

De fet, segons que ha explicat Barbet: “S’ha identificat un grup amb un creixent malestar pel que fa al canvi social, que implica diferents cultures i formes de vida”. Estan relacionats, per exemple, amb la globalització o amb el feminisme, però ha admès que: “No es tracta d’una superposició clara quan el que mirem és la incomoditat amb qui pensa diferent, on trobem més dispersió”.

Inseguretat i riscos

Finalment, un 70% de catalans perceben les crisis econòmiques com la principal amenaça per a la societat. A més, la gran majoria dels entrevistats identifiquen com a risc alt o molt alt el mal funcionament de la democràcia, el canvi climàtic, la desinformació, l’augment de la desigualtat i l’augment de l’extrema dreta. La creixent influència de Rússia al món i l’increment de la despesa militar també es perceben com a principals riscos per a la seguretat i una majoria de la població (62%) creu que el pressupost militar i de defensa és massa elevat.

“Ens sembla molt rellevant que hi hagi una percepció diferent sobre què entenem per seguretat entre els governs i l’OTAN, que aposten per incrementar la despesa militar, i la ciutadania, que creu que això genera més inseguretat”, ha matisat Herbolzheimer. Pel que fa a la predisposició a utilitzar la violència per defensar el país o les idees, és minoritària (15%). En canvi, és més gran en el supòsit de defensar la família (64%).

D’altra banda, la majoria de la població considera que conviure amb gent de diferents contextos enriqueix la societat. Amb tot, un 24% es mostra bastant o molt d’acord que Catalunya s’ha convertit en un lloc pitjor per a viure per culpa de la immigració. Paral·lelament, hi ha una actitud favorable a acollir i ajudar les persones d’Ucraïna i de Síria. La predisposició a l’acollida de població ucraïnesa és, però, superior a la d’acollida de població siriana.

En matèria de drets humans, gairebé el 90% de les persones enquestades consideren que són importants per a crear una societat justa, i que les institucions han de treballar per tal de garantir-los. Un 43% creu que a Catalunya hi ha vulneracions dels drets humans, mentre que un 21% està bastant o molt d’acord en el fet que no n’hi ha.

El Parlament Europeu ha inaugurat avui una exposició de l’artista Laura Marte sobre les netejadores d’hotel –conegudes popularment per kellys– que mostra la realitat de les dures condicions laborals d’aquestes treballadores. L’artista havia convidat a la inauguració el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica, perquè temps enrere havia donat suport públicament a les netejadores d’hotel, però el PSOE, que organitzava l’acte, va mirar d’impedir-ne la presència i es va negar a acreditar-lo per a entrar al Parlament Europeu amb la resta de convidats. Ara, segons que ha explicat el cantant a VilaWeb, finalment hi ha pogut entrar perquè l’ha acreditat Carles Puigdemont.

Valtònyc a l’exposició “Invisible though exposed. The fight for labour right of hotel cleaning workers in the Balearic Islands”, de Laura Marte

Tanmateix, quan ja hi era ha estat exhortat a anar-se’n, amb l’amenaça que la inauguració no començaria mentre ell hi fos. Valtònyc explica que ha hagut de ser l’artista que l’hi havia convidat, Laura Marte, qui li ha fet saber que volien que se n’anés. L’eurodiputada socialista que organitzava l’acte, la mallorquina Alícia Homs, no li ha dirigit la paraula. Finalment, Valtònyc se n’ha anat per no ser impediment perquè comencés l’acte.

Homs és la presidenta de Young European Socialists, l’organització juvenil europea dels socialdemòcrates. Va ser assenyalada el 2019 per l’ex-dirigent de les joventuts socialdemòcrates d’Eslovènia Andrej Omerzel, perquè va pressionar per a impedir una conferència d’Alfred Bosch –llavors conseller– al congrés de l’organització política. Omerzel va explicar que Homs va emprendre “una campanya d’intimidació” contra les organitzacions d’uns altres països que havien convidat a Ljubljana exigint-los que no participessin en l’acte si Bosch hi era.

L’exposició “Invisible though exposed. The fight for labour right of hotel cleaning workers in the Balearic Islands” (“Invisibles però exposades. La lluita pels drets laborals de les netejadores d’hotel a les Illes Balears”) es podrà visitar fins divendres a l’espai Spinelli 03E del Parlament Europeu.

pic.twitter.com/4Q4ll7aPxx

— laura marte (@adelitamarte) March 21, 2023

Més d’un centenar de funcionaris de presons s’han tancat al vestíbul de Brians 2 per a reclamar més mesures de protecció davant les agressions d’alguns interns. La protesta ha començat de forma multitudinària a les portes del centre penitenciari i s’ha traslladat parcialment a l’interior de les instal·lacions. La manifestació arriba dies després que dos treballadors resultessin ferits pels cops de puny propinats per un reclús del DERT (Departament Especial de Règim Tancat). Un dels empleats va haver de ser suturat a l’Hospital de Bellvitge per una ferida al llavi. Els treballadors penitenciaris exigeixen més seguretat i que la llei els reconegui com a agents de l’autoritat, una qüestió que està encallada al congrés espanyol.

El govern ha aprovat el pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, que pretén assolir l’objectiu europeu de retirar aquest material de tots els edificis públics abans de l’any 2028 i a la resta del país abans de 2032. S’ha habilitat un fons específic de 10 milions d’euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l’any, per a desenvolupar aquest pla i aconseguir eliminar les quatre tones que es calcula que hi ha d’amiant al país.

El text validat pel Consell Executiu recull 21 actuacions enfocades a la detecció de l’amiant i la formació necessària per als tècnics que l’hagin de treure, entre altres. Aquestes actuacions s’organitzen en quatre àmbits: la identificació, la retirada, la prevenció i un nou marc normatiu que el govern creu que ha d’implicar una llei específica d’erradicació de l’amiant a Catalunya i també per una normativa estatal.

El periodista francès Olivier Dubois, segrestat a Mali al mes d’abril del 2021, i el cooperant nord-americà Jeffery Woodke, desaparegut al Níger al mes d’octubre del 2016, han recuperat la llibertat de manera simultània i tots dos ja són a la capital nigeriana, Niamey.

Dubois va ser segrestat per la filial d’al-Qaida al Mali quan es disposava a entrevistar un dels seus líders. Les autoritats del Níger han confirmat que ha aterrat a Niamey, una notícia que ja ha celebrat a les seves xarxes socials l’ONG Reporters Sense Fronteres (RSF).

“Per fi lliure”, ha proclamat l’organització, que ha reconegut que en els últims mesos ja havia rebut notícies tranquil·litzadores sobre la situació de Dubois. RSF ha donat les gràcies a totes les parts implicades en la campanya perquè recuperi la llibertat, tenint en compte que és el periodista francès que més temps ha estat segrestat d’ençà de la guerra de Líban.

De manera paral·lela, s’ha fet públic un segon alliberament, el de Jeffery Woodke. Fonts militars dels Estats Units han confirmat a The New York Times que està a Níger i és lliure, tot i que les circumstàncies d’aquest cas no són clares. La dona de Woodke ha assegurat que el seu marit “està fora de perill” a Niamey, encara que la família diu que és a l’espera de conèixer més detalls.

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha desestimat tots els recursos de reforma que va rebre de les defenses dels exiliats (tret de Marta Rovira) contra el nou processament arran de la reforma del codi penal. Llarena processa Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació en el tipus més greu, en consonància a la revisió que va fer Manuel Marchena de la sentència contra els ex-presoners polítics; i processa per desobediència Clara Ponsatí i Marta Rovira. El jutge també desatén els arguments de la defensa dels eurodiputats segons els quals el fet de processar-los els vulnera la immunitat de què disposen com a parlamentaris, una immunitat que tenen reconeguda provisionalment, mentre el Tribunal de Luxemburg no s’hi pronunciï en ferm. Llarena diu que la immunitat de què disposen no els protegeix dins l’estat espanyol, però reconeix que, en el cas hipotètic que fossin detinguts, els hauria de deixar sortir de la presó per poder anar a les reunions de treball del Parlament Europeu.

Llarena desestima també les al·legacions de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat perquè aquells que van ser processats per sedició ho siguin ara per desordres públics. Ha trigat més de dos mesos a respondre aquests recursos, però en canvi, passades totes aquestes setmanes, encara no ha fet cap moviment per a emetre noves euroordres, tal com ell mateix havia amenaçat que faria. En el mig centenar de pàgines de la interlocutòria que Llarena ha publicat avui no hi ha cap referència a la sentència del TJUE del 31 de gener proppassat sobre les seves preguntes pre-judicials per a poder emetre noves euroordres contra els exiliats. 

Recorda Llarena que ara per ara no en pot dictar cap de nova contra Puidgemont, ni Comín ni Ponsatí perquè tenen immunitat com a eurodiputats. I, sobre Lluís Puig, Llarena diu que quan la fiscalia li demani d’enviar-la, “serà el moment oportú per a avaluar els termes de la petició que es faci i si compleix les exigències de què se’n fa dependre l’emissió”. Dit d’una altra manera, Llarena diu que primer ha de ser la fiscalia que li demani d’enviar una nova euroordre contra Lluís Puig, i que aleshores examinarà si la nova euroordre s’ajusta a les condicions que ha de tenir i que, de fet, va fixar el TJUE en la sentència del 31 de gener. 

Les condicions que el TJUE posava a Llarena per a poder emetre més euroordres eren aquestes: “Si les circumstàncies no han canviat, una autoritat judicial emissora no pot emetre una nova euroordre contra una persona quan una autoritat judicial d’execució hagi denegat una euroordre anterior dictada contra aquesta persona […] en relació amb l’article 47, paràgraf segon, de la Carta [Europea de Drets Fonamentals, sobre el dret del jutge imparcial].” Que és el cas de Lluís Puig amb Bèlgica. Continuava així: “Com que l’emissió d’una ordre de detenció europea pot tenir com a conseqüència la detenció de la persona de què és objecte i, per tant, coartar la seva llibertat individual, cal que l’autoritat judicial que vulgui emetre una euroordre examini si, tenint en compte les particularitats del cas concret, aquesta emissió té un caràcter proporcionat.” I encara més: diu a Llarena que cal que tingui en compte “la naturalesa i la gravetat de la infracció que s’imputa a la persona en cerca, les conseqüències per a aquesta persona de l’ordre o de les ordres de detenció europees emeses anteriorment en contra seu o fins i tot les perspectives d’execució d’una eventual nova ordre de detenció europea.”

El president de la Xina, Xi Jinping, ha convidat el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a visitar enguany el seu país amb la idea d’aprofundir la bona relació que ja han escenificat amb la visita de Xi a Rússia aquesta setmana. La invitació l’ha feta extensiva al primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, i ha remarcat la importància que hi hagi presència russa al fòrum sobre el projecte de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda amb la qual la Xina vol ampliar grans inversions en infrastructures arreu del món.

“He convidat Putin a venir a la Xina quan li vagi bé durant l’any, tenint en compte que la Xina acollirà el tercer fòrum internacional d’aquest tipus i que Putin va ser l’amfitrió dels dos anteriors”, ha anunciat en una conferència de premsa.

Ha remarcat la importància de fomentar una relació bilateral més profunda, i ha anunciat una reunió entre Mixustin i el primer ministre xinès, Li Qiang. Fonts properes han informat a l’agència russa TASS que Mixustin ha acceptat la invitació.

La companyia farmacèutica AstraZeneca preveu de contractar mil persones els cinc anys vinents en el nou hub que obrirà a Barcelona. Es tracta d’una xifra deu vegades més alta respecte de l’anunciada fa un any, quan la multinacional va dir que el projecte d’inversió suposaria la creació de fins a 100 llocs de treball especialitzats en l’R+D. AstraZeneca presentarà el nou hub dimecres en un acte a la Torre Glòries.

Precisament ahir alts càrrecs de la companyia es van reunir amb la vice-presidenta del govern espanyol i ministra d’Economia, Nadia Calviño. AstraZeneca va anunciar que durant el 2022 invertirà 400 milions d’euros en projectes i augmentarà un 20% la plantilla, fins a 1.300 empleats.

Front comú de la societat civil per a lluitar contra la discriminació del català als cercadors, així com en altres àmbits de l’entorn digital. Deu entitats han creat l’Aliança per a la Presència Digital del Català, que és a punt d’acabar un informe sobre la manca de visibilitat de la llengua a les cerques, tal com s’havia acordat amb el govern català. És previst que una versió preliminar de l’informe es presenti la setmana que ve, però de moment es pot confirmar que la pèrdua de trànsit de les versions web en català respecte a abans de l’estiu del 2022 oscil·la entre el 30% i, en algun cas, el 90% en termes interanuals, i també que aquesta pèrdua de trànsit ha afavorit sobretot les versions en castellà.

Les entitats que han presentat avui l’aliança són Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació.cat, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC. Aquesta és la primera vegada, des de la creació del domini.cat, que entitats per la llengua s’uneixen per preservar i garantir la presència del català a internet. De moment l’Aliança només està coordinada amb el govern català, que ha convidat els seus homòlegs a col·laborar-hi.

Defensa del català a internet

“No pot ser que la modificació d’un algoritme castigui una cultura”, ha explicat Genís Roca, president de la Fundació.Cat, en la roda de premsa de presentació de l’Aliança. “Hem decidit coordinar els nostres esforços en defensa del català. El desenvolupament de les eines digitals no sempre té en compte els drets lingüístics”. Ha deixat clar, però, que creu que el problema de les cerques a Google és purament tècnic: “No hi veiem cap mà negra. No hi ha cap intencionalitat específica contra una llengua, però s’ha evidenciat que tocant el paràmetre d’un algoritme, un àmbit cultural ha quedat perjudicat”.

Discriminació del català a Google: què ha canviat un mes després?

És per això que l’Aliança vol monitoritzar, diagnosticar, proposar i representar els drets lingüístics de la societat civil catalanoparlant en l’àmbit digital, dedicant-se, cada entitat, a l’àmbit sobre el que té més eines. Tot i que l’Aliança s’ha creat arran del problema de manca de posicionament del català a Google i altres cercadors, l’objectiu és afrontar tots els problemes que tinguin a veure amb la minorització del català a internet.

De fet, les entitats promotores han identificat vuit àmbits del món digital on la presència del català no és satisfactòria: contingut web, aplicacions mòbils, xarxes socials, plataformes audiovisuals, automoció, electrodomèstics, assistents de veu i intel·ligència artificial. En cadascun d’aquests àmbits l’Aliança vol intervenir a través del diagnòstic amb dades, la interlocució amb els actors que determinen la presència del català i un seguiment continuat d’aquesta presència per a detectar problemes i deterioraments. El pacte d’entitats també vol impulsar campanyes per ajudar la gent a potenciar la seva visibilitat en català a internet i, en última instància, organitzar reivindicacions. “De moment l’actitud de Google és prou bona perquè ara no toqui l’activisme, però forma part de la caixa d’eines. Si junts decidim que toca activisme, tocarà activisme”, ha afegit Roca.

Un informe per a quantificar el problema

El primer problema en què s’ha focalitzat l’Aliança és el del posicionament web. El maig de 2022 es va començar a detectar la disminució de la presència de pàgines web en català en els resultats dels cercadors, també quan l’usuari tenia configurat el seu entorn de navegació en català. La detecció i visibilització progressiva d’aquest problema va despertar indignació a les xarxes, especialment a partir de la tardor, però no ha estat fins ara que se n’ha pogut fer un diagnòstic acurat.

El govern va encomanar a l’Aliança la creació d’un informe que quantifiqui aquesta pèrdua de visibilitat, per a poder reclamar solucions a empreses com Google amb dades objectives a la mà. La Fundació.cat ha assumit l’elaboració de l’informe, que s’ha basat en l’obtenció de dades objectives de trànsit procedents de cercadors en un gran nombre de webs que ofereixen contingut en català i altres llengües.

“A més de comptar amb les webs de l’Aliança, ens hem posat en contacte amb una cinquantena d’institucions públiques, acadèmiques, empreses públiques i privades que, en conjunt, gestionen centenars de llocs web amb contingut en català i els hem demanat que ens proporcionin les seves dades de trànsit procedents de cercadors els dos darrers anys per saber quan va començar el problema i quantificar-ne els efectes”, ha explicat Albert Cuesta, periodista i interlocutor de referència de l’Aliança, que diu que la web del pacte és oberta a totes aquelles empreses que hi vulguin participar. “Estem molt contents de l’acollida que ha tingut la nostra petició de dades, fins i tot ens ha sorprès la resposta positiva d’alguna entitat que no esperàvem que col·laborés. Hi ha empreses que s’han adonat que el setembre van perdre un 90% del trànsit de la versió en català i no ho sabien”. Quan es tinguin els resultats definitius de l’informe l’Aliança el presentarà al govern i es determinarà el full de ruta per abordar les empreses.

Percepció equivocada que el problema és resolt

Presentar aquest informe i continuar monitoritzant els resultats en català a les cerques és especialment important tenint en compte que el problema, malgrat la percepció contrària d’alguns usuaris, no s’ha resolt. “Hi ha gent que es pensa que el problema s’ha resolt perquè li surt un primer resultat en català, però en realitat és la caixa d’informació de la dreta de la pàgina, que normalment procedeix de Viquipèdia”, ha explicat Cuesta.

L’Aliança ha explicat que sí que han vist canvis per part de Google, però no suficients per a solucionar el problema de les cerques. “Google va passar de la negació a l’admissió. És preocupant que no sàpiguen què fa el seu algoritme. Durant el setembre, l’octubre i el novembre no en van fer cas, però a les dades analitzades s’observa que Google ha fet intervencions des del desembre, hi ha hagut moviment”, ha conclòs Cuesta. “No demanem a Google com ha de configurar l’algoritme, sinó que respecti les preferències de l’usuari”. Aquest problema, juntament amb tots els altres que minoritzen el català a internet, fa que l’Aliança anticipi que tindrà feina durant anys.

El jutjat d’instrucció 3 de Girona ha imposat una multa de 180 euros a dos homes i una dona que van arrencar pancartes en suport als líders independentistes presos a Bescanó (Gironès). Els fets es remunten a la matinada del 7 de novembre del 2021. Mentre ella els gravava, els dos homes van fer servir una perxa per a estrebar quatre pancartes que penjaven d’una estructura metàl·lica situada a l’entrada del poble, al costat de la carretera N-141e. La sentència recull que el grup va actuar “amb ànim de danyar” les lones, i per això els condemna per un delicte lleu. En matèria de responsabilitat civil, els obliga a indemnitzar amb 400 euros —que era el valor de les pancartes— a l’ANC, Òmnium Cultural i a l’Ateneu Republicà de Bescanó. Les tres entitats (l’ANC, Òmnium i l’Ateneu Republicà) les havien posades el mes de juny.

De les quatre pancartes, les entitats en van poder recuperar tres. Una d’elles, estripada del tot. I les altres, trencades. Els acusats s’enfrontaven a una condemna per un delicte lleu de danys en concurs amb un altre de furt. A l’hora d’identificar-los, va ser clau un vídeo que van aportar l’ANC, Òmnium i l’Ateneu Republicà, on es veia com els dos homes es dedicaven a arrencar les pancartes mentre la dona els gravava.

Al judici, dels tres acusats tan sols se’n va presentar un. L’investigat va admetre haver arrencat les pancartes en suport dels líders de l’1-O i, segons recull la sentència, va justificar l’acció “en el dret que l’empara com a espanyol de netejar tots els espais públics de propaganda de caràcter colpista”. A més, també va declarar que la seva intenció era llançar-les en un contenidor de reciclatge.

De fet, les de Bescanó no van ser les úniques pancartes en suport dels presoners polítics que el grup va endur-se. Perquè, segons va declarar un mosso d’esquadra al judici, quan els agents els van aturar i els van escorcollar el vehicle, a dins hi van trobar nombroses pancartes semblants.

Multa de 180 euros i indemnització de 400

El jutjat d’instrucció 3 conclou que els fets s’emmarquen dins un delicte lleu de danys, però no de furt, perquè no s’ha acreditat que els investigats cometessin “un acte d’apoderament sobre els béns aliens”. Pel delicte de danys, la sentència condemna cadascun dels tres denunciats a pagar 180 euros de multa.

En matèria de responsabilitat civil, els imposa una indemnització de 400 euros, que era el valor de les pancartes que van arrencar de Bescanó, i que hauran de pagar de manera solidària. D’aquesta quantitat, hauran d’abonar 200 euros a l’Ateneu Republicà del municipi i 100 més a cadascuna de les altres dues entitats (l’ANC i Òmnium Cultural).