Vilaweb.cat

El TC desestima per unanimitat el recurs de Quim Torra contra la retirada de l’acta de diputat

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha desestimat per unanimitat el recurs del president Quim Torra contra l’acord de la Junta Electoral espanyola (JEC) del 3 de gener del 2020 que li retirava l’acta de diputat del parlament després d’haver estat condemnat per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El TC desestima el recurs per “pèrdua sobrevinguda de l’objecte”, atès que la condemna per desobediència va esdevenir ferma el 28 de setembre del 2020 després de la revisió del cas que va fer el Tribunal Suprem espanyol (TS). Això va comportar la “pèrdua definitiva del càrrec de diputat”, per la qual cosa, la “pretensió de tutela cautelar de suspensió de l’acord de la JEC ja no era possible”.

D’altra banda, el TC ha aprovat també per unanimitat desestimar el recurs d’empara interposat per Clara Ponsatí contra els acords de la JEC de gener del 2020 que li denegaven la sol·licitud d’expedició de la credencial de diputada al Parlament Europeu. La raó d’aquella denegació era que Ponsatí no havia complert el tràmit d’acatament de la Constitució espanyola mitjançant jurament o promesa.

En aquest cas, el TC ha aplicat la solució ja fixada en un recurs similar promogut pel president de la Generalitat Carles Puigdemont i pel conseller Toni Comín, els dos també eurodiputats. La sentència considera satisfeta extraprocessalment la pretensió de reconeixement de Ponsatí perquè el Parlament Europeu li va reconèixer el ple exercici del càrrec com a diputada de la cambra, amb efecte retroactiu al primer de febrer de 2020. Això, subratlla el TC, suposa la “pèrdua d’objecte” del recurs d’empara de Clara Ponsatí.

El raper Morad és traslladat a un mòdul de Brians amb altres presos per delictes de trànsit

El raper català Morad ha estat traslladat a un mòdul residencial de la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), on passarà les setmanes vinents. En aquest mòdul, el 7-8, on hi ha reclusos amb delictes de trànsit, com ell, i altres en tercer grau o que gaudeixen de permisos, segons han explicat a l’ACN fonts penitenciàries. Morad va ingressar voluntàriament a la presó dilluns per complir sis mesos de presó per un delicte contra la seguretat viària. Amb el trasllat a un mòdul residencial podrà començar a participar en els tractaments per aquesta mena de delicte. Ara la junta de tractament té un màxim de dos mesos per a decidir si Morad és classificat en segon grau, el règim ordinari, o directament en tercer grau.

El cantant Morad és empresonat a Brians 2 per una condemna de sis mesos

El raper de l’Hospitalet de Llobregat ha tingut uns quants episodis d’enfrontament amb policia i justícia per qüestions relacionades amb la circulació. En alguna ocasió se l’ha detingut per no respondre a citacions judicials per delictes contra la seguretat del trànsit i en alguna altra per conduir sense carnet. Cal recordar que a final de febrer l’artista acceptava una pena de dos anys de presó pels incidents ocorreguts durant la gravació d’un videoclip l’any 2021 a l’Hospitalet de Llobregat.

En aquella ocasió el raper s’enfrontava a set anys de presó per incitació a desordres públics i atemptat agreujat amb instrument perillós. La fiscalia i l’advocat de Morad van arribar a un acord de conformitat previ i no es va fer el judici.

Al raper se li va aplicar l’atenuant molt qualificat de reparació del dany en haver consignat els dos mil quatre-cents euros en concepte de responsabilitat civil que demanava el ministeri públic. La quantitat corresponia als danys que van patir sis vehicles de la Guàrdia Urbana, contra els quals van llançar ous i pedres.

El senat espanyol, controlat pel PP, posa en marxa el xoc amb el congrés per la llei d’amnistia

El ple del senat espanyol, on el PP té majoria absoluta, ha aprovat posar en marxa el que han titllat de “conflicte entre òrgans constitucionals” amb el congrés espanyol per la llei d’amnistia. Aquest moviment, que no té precedents a l’estat espanyol, pot acabar en mans del tribunal constitucional espanyol (TC), que hauria de dirimir si s’ha produït una invasió de competències.

Aragonès diu al senat que el referèndum i el finançament singular són inevitables, com l’amnistia

A l’espera del resultat de l’embat al TC, això suposa un moviment més del PP per entorpir la tramitació de l’amnistia en el seu pas per la cambra alta. L’endarreriment farà que la tramitació de la norma, i la resolució del conflicte competencial, s’acosti, o fins i tot coincideixi, amb la campanya de les eleccions a Catalunya i les eleccions europees.

Els populars han activat aquest procediment perquè consideren que la proposta de llei acordada suposa una reforma encoberta de la constitució espanyola. En aquest sentit, el senador popular Antonio Silván ha dit aquest que l’amnistia no és matèria de llei sinó de constitució. “Considerem que el congrés, en tramitar erròniament una amnistia com una proposició de llei orgànica, s’ha extralimitat en les seves competències”, ha indicat. A més, ha argumentat que suposa la suspensió del codi penal espanyol per a persones concretes, fet que, a parer seu, xoca amb la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

Per part del PSOE, el senador Francisco Manuel Fajardo ha comparat la proposta del PP amb l’intent de cop d’estat del 23-F. “Tothom quiet”, ha dit parafrasejant el militar Antonio Tejero. D’altra banda, ha assegurat que la cambra alta té competències per debatre i tramitar l’amnistia.

Finalment, la votació s’ha resolt amb 148 vots a favor, 112 en contra i una abstenció. A partir d’ara, s’activa l’article 73 de la llei del TC espanyol, segons el qual, si un òrgan constitucional creu que un altre envaeix les seves atribucions, té un mes per votar en ple la decisió – que és el que ha passat avui– i comunicar-ho a l’altre per a demanar que retrocedeixi.

Un cop arribi aquesta comunicació al congrés espanyol, presidit pel PSOE, podrà rectificar la suposada invasió, respondre negativament a la petició del senat o mantenir-se en silenci. En els dos darrers casos, la cambra territorial pot elevar el conflicte davant del TC. En aquest punt, és el tribunal qui ha de traslladar un escrit promovent el conflicte a l’òrgan requerit, així com als altres òrgans legitimats per promoure aquest procés constitucional perquè puguin, en el termini d’un mes, personar-se en el procediment i formular al·legacions.

La sentència que resol el conflicte determinarà a quin òrgan corresponen les atribucions constitucionals controvertides i declararà nuls els actes executats per invasió d’atribucions.

Llista d’Aliança Catalana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Ja s’han tancat les llistes d’Aliança Catalana per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. Una curiositat és que Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i presidenta de la formació d’extrema dreta, es presentarà com a cap de llista per Girona, i no a Barcelona com és habitual. Un fet que l’obligarà a treure un major percentatge de vot per tal d’aconseguir l’acte de diputada. La segueixen Jordi Coma Pujol i Gisela Sidera Roca. Encapçalen la llista de Barcelona, Lluís Areny, un militant del partit de Sant Quirze del Vallès. De número dos hi ha Jordi Aragonès, el cosí de l’actual president Pere Aragonès, que és considerat l’ideòleg del partit. Pel que fa a les altres llistes,  Ramón Abad l’encapçala per Lleida i Aurora Fornós per Tarragona.

Aquestes són les llistes completes d’Aliança Catalana de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista d’Aliança Catalana a Barcelona

1. Lluís Areny Claverol
2. Jordi Aragonès Martínez
3. Oriol Gès Royo
4. Esther Baldajos Grana
5. Imma Nadal Sarri
6. Roger Saborit Verdaguer
7. Anthony Corey Sànchez Alberto (Independent)
8. Xavier Mestres Farré
9. Maria Rosa Comellas Coll (Independent)
10. Marta Balcells Calatayud
11. Miquel Aguilar Canadell (Independent)
12. Jordi Romeu Castaño
13. Leonor Martínez García
14. Cristina Solano Boixados
15. Anna Mateu Zapata
16. Xavier Cusiné Català
17. Marina Fusté Carbonell
18. Josep Maria Prat Viciano
19. Sílvia Martín Fernàndez
20. Jordi Soteras Asensio
21. Ramon Suades Gonzàlez
22. Francesc Castany De Caso
23. Maria Teresa Muntells Oms
24. Pere Saus Marín
25. Maria Mercè Batet Claveria
26. Jordi Amela Casals
27. Montserrat Espolet Orts
28. Carles Fresquet Miguel
29. Maria Àngels Grifell Pèrez
30. Saray Àfia Aparicio
31. Oriol Figuerola Gòmez
32. Jose Garcia Clapé
33. Teresa Gibert Aracil
34. Anna Maria Barrachina Manero
35. Òscar Doñate Palos
36. Jordi Arquimau Ibàñez
37. Núria Botinas Ulldemolins
38. Olga Sevilla Àlvarez
39. Hèctor Horta Pérez
40. Selma Hortensia Martí Magro
41. Albert Buesa Bringué
42. Jordi Rierola Miarons
43. Pilar Sala Terradas
44. Maria Asumpciò Torrents Parellada
45. Bernat Bernabeu Lòpez
46. Víctor Barnès Sànchez
47. Roger De Mas Guarro
48. Maria Isabel Martí Benet
49. Susana Vicente Llauradó
50. Joan Antoni Altimira Forteza
51. Albert Sanesteban Montané
52. Carles Albiol Ballester
53. Roser Cirera Sala
54. Anna Coder Baró
55. Josep Maria Garcia Diaz
56. Ramon Sangles Moles
57. Jordi Pratdesaba Puigdemont
58. Queralt Redó Coin
59. Sílvia Colominas Pérez
60. Aleix Barrera Dachs
61. Òscar Zaragoza Soler
62. Gerard De Tena Aznar
63. Esther Ollé Viladesau
64. Marina Gonzàlez Macià
65. Jofrè Embun Ors
66. Jose Manuel Marcos Ruiz
67. Helena Herrero Madaula
68. Montserrat Cañete Ortiz
69. Francisco Javier Cruzado Rueda
70. Pedro Morata Gamero
71. Anna Maria De Haro Martin
72. Maria Antonia Ortega Canet
73. Miquel Àngel Alavedra Pinto
74. Joan Grimal I Grèbol
75. Francesc Mena José
76. Marta Parellada Vilaplana
77. Marina Quintana Vergès
78. David Aguila Solano
79. Miquel Mendoza Heras
80. Albert Santandreu Caro
81. Margarita Calafell Martínez
82. Glòria Canudas Tarruella
83. Francesc Xavier Formatger Augé
84. Gaspar Viñas Codina
85. Pep Llamas Gironès

Suplents

1. Irma Muñoz Campillo
2. Maria Rosa Hernández Fructuoso
3. Ricard Font Blàzquez
4. Ricard Vierbucher Rabassa

Llista d’Aliança Catalana a Girona

1. Sílvia Orriols Serra
2. Jordi Coma Pujol (Ind.)
3. Gisela Sidera Roca
4. Susanna Sala Gelis (Ind.)
5. Manel Pareja Martínez
6. Guillem Barranqueras Aragón
7. Genís Pinart Cairó
8. Yolanda Busquets i González
9. Maria Dolors Alsina Sánchez
10. Francesc Saltor Setó (Ind.)
11. Mario Aliu Trenado
12. Josep Maria Armengol Villanueva
13. Roser Morales Torroella
14. Meritxell Pons Navinés
15. Robert Parcerisa Miguélez
16. Emili Rodríguez Guzmán
17. Margarita Cabello Pla

Suplents

1. Agustín Piris Rodríguez
2. Ana Isabel Flores Expósito
3. Joan Fullola Isern
4. Maria Dolça Puigcorber Bofill
5. Joaquim Garrigolas Masjuan

Llista d’Aliança Catalana a Lleida

1. Ramón Abad Gimeno
2. Rosa María Soberana Bonet (Independent)
3. Ramón Porta Piqué
4. Josep María Gatnau Joaniquet
5. Cristina Lafay Bertrán
6. Marcel Salvia Segués
7. Lidia Escales Peremartí (Independent)
8. Pol Balagué Albuixec
9. Eduard Canalias Farreras
10. Montserrat Abillar Costa (Independent)
11. Roger Pastor Torres
12. Cristina Dos Santos Riba (Independent)
13. Raquel Alarcón Mendieta (Independent)
14. Francesc Fabregat Talarn
15. Albert Puig Bernaus

Suplents

1. Robert Padilla Nula
2. Isabel Oliva Penella
3. Jaume Ubach Vilalta (Independent)

Llista d’Aliança Catalana a Tarragona

1. Aurora Fornos Vilanova
2. Alexandre Christensen Urpí
3. Eduard Rel Cartoixa
4. Jordi Borràs Albesa
5. Francina Suau Solé
6. Nil Martí Pallarès
7. Anaïs Giral Serra (Independent)
8. Ricard Fernandez Pascual
9. Núria López Marimon (Independent)
10. Òscar Cid Perpinyà
11. Sesheng Ruan Wu (Independent)
12. Carles Gil Navarro
13. Gisela Nàcher Llibreria (Independent)
14. Anna Emanuel López (Independent)
15. Joan Masdeu Solé
16. Alexandre Sancho Colomines
17. Guadalupe Arasa Accensi (Independent)
18. Josep Monreal Camins

Suplents

1. Montserrat Ras Mallorquí (Independent)

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista del Partit Popular (PP) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
Llista de Ciutadans per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
Llista d’Alhora per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
—Llista de Comuns Sumar per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

L’eurocambra aprova definitivament la reforma migratòria que reforça les fronteres i endureix l’acollida

El Parlament Europeu ha aprovat de manera definitiva els deu texts legislatius que formen el Pacte Migratori i d’Asil, que regula les accions d’ençà de l’arribada de l’immigrant fins a la seva acollida o rebuig de la sol·licitud d’asil. Els eurodiputats han ratificat així l’acord polític assolit a final de desembre amb el Consell de la UE, l’altre colegislador, per a actualitzar unes normes que reforcen les fronteres exteriors del club comunitari, endureixen l’acollida i el control sobre els migrants i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i l’estat espanyol.

La votació al ple del Parlament Europeu ha estat marcada per una protesta per part de manifestants que demanaven als eurodiputats votar no al Pacte Migratori i d’Asil. En línia amb el que han dit algunes organitzacions, els manifestants han criticat que el Pacte “mata”. Poc després de la votació, la comissària d’Interior, Ylva Johansson, ha dit que la llum verda a la reforma migratòria és un “gran èxit”. “Podrem protegir millor les nostres fronteres externes, els vulnerables i els refugiats, retornar més ràpidament els qui no tenen dret a quedar-s’hi i tindrem solidaritat entre els estats membre”, ha apuntat en una piulada.

Acord després d’anys de negociacions

L’acord per a la reforma migratòria de la UE que el ple ha ratificat en la penúltima sessió de la legislatura ha arribat més de dos anys després d’haver posat la Comissió Europea sobre la taula la seva proposta per a actualitzar les normes. No va ser fins a l’octubre del 2023 que els vint-i-set van tancar la seva posició negociadora sobre l’últim dels reglaments, per la qual cosa fins aleshores no es va poder començar a negociar el paquet sencer amb el Parlament Europeu. Les noves regles en matèria de migració i asil han estat criticades per organitzacions que consideren que vulneren el dret d’asil. Les normes cerquen de reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membre.

Després d’haver renunciat el Parlament Europeu a les quotes obligatòries d’acollida d’immigrants per arribar a un acord amb el Consell el mes de desembre, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment d’immigrants amb l’objectiu de redistribuir-ne almenys trenta mil l’any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de vint mil euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d’alguna altra manera.

Procediment accelerat en frontera

El pacte també inclou un procediment accelerat d’asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb porques possibilitats d’aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l’objectiu d’identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d’asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades. A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d’asil.

La reforma migratòria comunitària també opta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l’arribada de migrants a la UE. Se segueix així l’exemple d’acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d’aquests països.

“És ara o mai. La història i els votants tenen els ulls posats en nosaltres”, havia advertit Johansson en el debat previ a la votació. En la seva intervenció, ha dit que la reforma migratòria és molt positiva per a la UE i “elimina els arguments de l’extrema dreta”.

Un atac aeri israelià mata tres fills del cap polític d’Hamàs

Un atac aeri de l’exèrcit d’Israel contra el camp de refugiats d’Al-Shati, al nord de la franja de Gaza, ha causat la mort de tres fills i dos néts del cap polític d’Hamàs, Ismail Haniye, segons que ha avançat el diari Filastin, molt vinculat al grup islamista, i ha confirmat Haaretz.

Israel destitueix dos oficials de l’exèrcit per l’atac al comboi de l’ONG World Central Kitchen

“Que Al·là sigui lloat per l’honor que ens ha estat concedit a través del martiri dels meus tres fills. Amb aquest dolor i sang, creem esperances, futur i llibertat pel nostre poble i la nostra causa”, ha dit Haniye, que ha assegurat que ja havia perdut seixanta familiars per atacs d’Israel aquestes darreres dècades.

També ha dit que aquest assassinat no modificaria pas les demandes d’Hamàs per a acordar un alto-el-foc amb Israel.

Per la seva banda, les autoritats israelianes no han reconegut l’atac, que va passar durant la jornada de l’Id al-Fitr, la festa que posa fi al ramadà.

L’exèrcit israelià ha dit que continuava les operacions al corredor Netzarim, que divideix la franja d’est a oest. En canvi, ha retirat totes les tropes de terra del sud de Gaza, tret d’una brigada, segons que ha comunicat avui el portaveu militar.

Troben una dona de 85 anys i el fill de 65 morts des del 2018 en una casa de Roses

La policia local de Roses (Alt Empordà) ha trobat el cos d’una dona de 85 anys i el seu fill de 65 momificats, i tot apunta que podrien havert mort fa cinc anys, el 2018, segons ha avançat Cadena SER i ha confirmat l’ACN. La troballa es va fer el dimecres de la setmana passada, quan la policia va rebre l’avís d’un possible robatori en un apartament de Santa Margarida en què van forçar la porta. Una vegada dins, els agents van veure que hi havia els dos cadàvers. De moment els Mossos d’Esquadra han obert una investigació, tot i apunta que no hi ha indicis de criminalitat.

Juvillà denuncia que el “joc brut” del Suprem li ha impedit de ser candidat a les eleccions a Catalunya

L’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà ha denunciat que no s’ha pogut presentar a les eleccions del 12-M pel “joc brut de la justícia espanyola”, a qui ha acusat de “jugar amb els temps”. Segons ha explicat a X, el Tribunal Suprem espanyol va comunicar dos dies abans que es tanqués el termini de presentació de les llistes que la seva condemna d’inhabilitació havia exhaurit el passat 1 de març. Llavors, la CUP ja havia registrat les seves candidatures. Juvillà ha assenyalat que, durant el procés intern de confecció de la candidatura per Lleida, va sorgir el seu nom per encapçalar-la i que no li faltaven “ganes”. No obstant això, va decidir no fer-ho després d’escoltar els juristes, que van dir-li que “no podria ocupar-lo formalment per la inhabilitació”.

 

Doncs es veu que, malgrat que l'11 de març el Tribunal Suprem em comunicava que ja podia començar a complir la inhabilitació de 6 mesos per a qualsevol càrrec públic, el 03/04 s'em ha comunicat que el 01/03 la condemna s'havia exhaurit. pic.twitter.com/mWWxAmbVVq

— Pau Juvillà Ballester (@pjuvilla) April 10, 2024

Pau Juvillà va ser condemnat pel TSJC a sis mesos d’inhabilitació i multa per desobediència mantenir un llaç groc en la finestra del grup municipal quan era regidor a Lleida durant les eleccions generals d’abril del 2019. Una condemna que el Tribunal Suprem va confirmar el passat mes de febrer.

Malgrat aquest contratemps, Pau Juvillà ha defensat que “la gent de Ponent i Pirineus podran votar una llista amb gent compromesa, implicada en la defensa del territori, en l’alliberament nacional i social”.

L’Audiència de Barcelona rebutja els recursos contra la llibertat sota fiança de Dani Alves

L’Audiència de Barcelona ha desestimat els recursos contra la resolució que acordava la llibertat sota fiança de l’ex-futbolista del Barça Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per violar una jove en una discoteca. En la resolució, el tribunal manté que la finalitat de la presó provisional no pot avançar els efectes d’una hipotètica pena que imposi la sentència ferma. Respecte a l’argument de la persistència del risc de fugida, esgrimit per la fiscalia i l’acusació particular, el tribunal considera que ja s’han tingut en compte totes les circumstàncies, com els seus vincles familiars, sense que hi hagi hagut cap element nou que faci reconsiderar la decisió.

El tribunal descarta el risc de fuga per la gravetat de la pena, i considera que la presó provisional només seria acceptable si no existís cap mesura menys greu. “En referència a l’arrelament exterior, per la vinculació amb el seu país d’origen del senyor Alves, pot ser contrarestat amb les condicions d’assegurament personals i econòmiques imposades”, asseguren els magistrats.

El tribunal també descarta les raons per les quals l’acusació particular sol·licitava mantenir la presó provisional entenent que no es dóna cap de les situacions exposades ni dels requisits legals. A més, pel que fa a la quantia de la fiança, el tribunal considera que les al·legacions de les acusacions per augmentar la fiança es basen en “simples suposicions”. Però el tribunal recorda que l’habitatge familiar d’Alves a Esplugues de Llobregat, valorat en cinc milions d’euros, tot i que el va comprar el 2010 sense necessitat d’hipoteca, ara sí que té una hipoteca pendent de 3,5 milions d’euros a pagar fins al 2035. Els magistrats també recorden que el club de futbol mexicà Pumas va rescindir el contracte a Alves quan va ser empresonat pel cas, el gener del 2023, i el mateix va passar amb uns quants contractes publicitaris.

Així, el tribunal considera que la fiança d’un milió d’euros és proporcionada a la falta d’ingressos actuals i als ingressos durant la seva carrera futbolística.

Vox registra la seva proposició per a derogar la llei de memòria democràtica de les Illes

Vox ja ha registrat avui al Parlament la seva proposició per a derogar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes, vigent d’ençà del 2018. En l’exposició de motius –i per a justificar la derogació de la norma–, Vox sosté que la llei de 2018 “no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que van impulsar la transició”. També sostenen que la norma que es vol derogar atempta contra la igualtat de tots els espanyols, discrimina i aparta a una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials i històriques i posen com a exemple el bàndol en el qual van lluitar en la Guerra del 1936-1939. “Les conviccions dels individus no poden fixar-se normativament ni impedir-se la seva manifestació pública”, diuen. I afegeixen: “Les lleis que es fan per a reescriure la història al gust d’una part mai han estat un estímul per a la pau, la democràcia ni els drets fonamentals”.

Vox defensa la derogació perquè, a parer seu, “un passat tan complex i ple d’arestes requereix aproximacions plurals, desapassionades i generoses”. Segons assenyalen, no hi ha hagut mai un relat consensuat sobre la Segona República espanyola, la Guerra del 1936-1939 i el franquisme.

“Clar exemple de retrocés”

El portaveu adjunt del PSIB, Marc Pons, ha qualificat la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics com “un clar exemple de retrocés” del Govern i ha acusat el PP de no saber explicar perquè donarà suport a la Proposició de no llei (PNL) presentada per Vox que proposa aquesta derogació. Així mateix, el socialista ha insistit que la Llei de memòria democràtica va tenir un “amplíssim consens” i que el PP va estar-hi implicat. Segons Pons, el PP avala lleis que suposen retrocessos importants i evidents de Vox per a blanquejar presumptes casos de corrupció.

Per la seva banda, Més per Mallorca ha considerat que és molt lamentable que el PP avali la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics. Així ho ha dit el portaveu, Lluís Apesteguia, en la roda de premsa en la qual ha arremès contra el PP per donar-hi suport. “És molt lamentable tenir una presidència a canvi d’anar en contra de la democràcia de la institució que presideixes”, ha criticat Apesteguia.

La Fórmula 1 i MotoGP tornen a TV3: emetrà els grans premis de Montmeló

TV3, Catalunya Ràdio i la plataforma 3Cat emetran els grans premis de Fórmula 1 i de MotoGP que es disputaran enguany al circuit de Montmeló (Vallès Oriental) arran d’un acord amb DAZN, que en té els drets a l’estat espanyol, i la col·laboració del Departament d’Empresa de la Generalitat. El gran premi de MotoGP es farà del 24 al 26 de maig, i el de Fórmula 1, del 21 al 23 de juny. Les curses seran retransmeses en català i suposen el retorn als mitjans públics d’aquestes competicions després d’anys d’absència per les retallades pressupostàries.

“És la primera vegada que fem una aposta com la que avui expliquem, que podem fer possible a la col·laboració de la conselleria d’Empresa. Ha fet possible que aquest somni que molts de nosaltres teníem es pugui fer realitat”, ha dit la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, en la presentació de l’esdeveniment. Ha reivindicat que és un pas endavant en l’aposta de 3Cat pels grans esdeveniments esportius que es fan a Catalunya, però també una demostració del talent català per explicar una prova esportiva d’aquesta magnitud. “Recuperem els drets d’un contingut d’abast internacional per explicar-lo en català, sumant esforços i comptant amb els nostres millors especialistes en motor, tant de Catalunya Ràdio com de TV3”, ha afegit.

Les narracions les faran treballadors de l’equip d’esports de 3Cat com Noel Rodríguez, Damià Aguilar o Laia Ferrer, acompanyats per analistes tècnics com Sito Pons, Belén García i Jaume Alguersuari.

“Poder fer les retransmissions de Fórmula 1 i de MotoGP en català és un gran èxit per a nosaltres i sabem que farà molta il·lusió, tant al nostre departament d’esports com a l’audiència”, ha dit Sigfrid Gras, director de TV3. El de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, ha destacat com la narració radiofònica complementarà la retransmissió televisiva: “La redacció d’esports de la ràdio ha crescut fent retransmissions de motor. Ara s’ajunten els esforços de la tele i la ràdio i això representa tot un èxit pels mitjans públics del país.”

S’ha mort Salvador Farrés, últim supervivent de la Lleva del Biberó a la Catalunya Central i un dels darrers del país

El manresà Salvador Farrés Oliveras s’ha mort avui a cent tres anys. Era l’últim membre de la Lleva del Biberó a la Catalunya Central, i un dels darrers del país. Nascut a la capital del Bages l’any 1920, tenia 17 anys quan el van mobilitzar per anar al front amb l’exèrcit de la República espanyola. Se’n va anar de Manresa l’any 1938 i no hi va tornar fins el 1945.

L’Associació Memòria i Història ha expressat el condol a la família i ha agraït la seva generositat i empatia: “Ens ha deixat un home bo, que es feia estimar.” Farrés participava cada any en la trobada anual commemorativa de la batalla de l’Ebre a la cota 705 de la serra de Pàndols (Terra Alta). Els dos darrers anys va ser l’únic “biberó” que hi va poder estar present.

Després de la guerra, va ser fet presoner al camp de la Bisbal de Falset. Del Prioritat el van enviar al camp de presoners franquista d’Astorga, on se’l van quedar per a fer de soldat. Finalment, l’any 1945 va poder tornar a Manresa.

Com més soldats de la comarca supervivents de la guerra, va ser homenatjat el 2018 a l’Ajuntament de Manresa. Va participar també en el documentari Belles fulles de tardor del cineasta Enric Roca Carrió.

Compromís demana una comissió d’investigació a les Corts sobre les comissions cobrades per Zaplana

Joaquín Barceló, conegut per Pachano, ha reconegut davant el fiscal del cas Erial que va fer de testaferro d’Eduardo Zaplana, és a dir, d’administrador d’uns diners que l’ex-president rebia de manera il·lícita durant l’exercici del càrrec. Això és el que es jutja i el que va negar ahir Zaplana. Davant aquesta confessió, Compromís ha registrat a les Corts una proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre el procés de privatització , l’adjudicació i la gestió del servei de la ITV, i de les adjudicacions relatives al Pla Eòlic.

L’ex-president, que s’enfronta a una pena de dinou anys de presó, ho va negar tot, però avui el seu amic l’ha deixat caure a canvi d’una reducció de condemna. En la seua proposta, Compromís planteja que la comissió elabore un dictamen en un termini màxim de divuit mesos, després d’escoltar experts, col·legis professionals o representants de sindicats i organitzacions empresarials.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví ha dit en roda de premsa que el judici pel cas Erial està demostrant que es van defraudar diners públics perquè un expresident se n’omplira les butxaques. “Zaplana es va escapar del cas Brugal perquè va prescriure”, ha advertit. A més, ha assenyalat que està notant els tics del vell PP la mateixa setmana que s’està jutjant una època de corrupció i malbaratament dels diners dels valencians. Baldoví es referia a l’obertura d’una comissió d’investigació a les Corts per a escrutar l’activitat de tot el sector públic instrumental entre els anys 2016 i 2023, que van coincidir amb els governs del Botànic. Al mateix temps, PP i Vox han forçat a tramitar en un sol paquet les cinc lleis presentades el 21 de març passat per a capgirar l’edifici legislatiu del Botànic.

El CIS situa per primera vegada Bildu davant el PNB a les eleccions basques

El Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) ha publicat aquest migdia una enquesta sobre les eleccions basques que situa per primera vegada Bildu davant el PNB.

Segons el baròmetre, Bildu obtindrà entre un 34,2% i un 35,1% dels vots, i el PNB serà segon amb una oscil·lació entre el 32,6% i el 33,5%. El PSE mantindrà la tercera posició –entre un 13,3% i un 14,1% dels vots. El PP serà quart –entre un 6,7% i un 7%–, i darrere seu hi ha Elkarrekin Podem3,1%3,2%–, pràcticament empatat amb Sumar –3,1%3,6%. Vox aconseguiria entre un 2,7% i un 3% dels vots.

L’enquesta del CIS no incorpora projecció d’escons. Al baròmetre anterior el PNB era primer, amb un 36,1% d’estimació de vot, fet que li atorgava entre 30 i 31 escons; i Bildu obtenia un 33% dels vots i entre 28 i 29 escons. El PSE, amb un 13,1%, tenia 11-12 escons.

Més de la meitat de les compres d’immobles al Principat l’any passat es van fer sense hipoteca

Més de la meitat de compres d’immobles al Principat l’any passat –un 51,2%– es van fer sense crèdit hipotecari, segons dades recollides al tercer Observatori Notarial de Catalunya.

Així, les hipoteques van baixar d’un 23% respecte del 2022 i es van situar en 61.941, mentre que la compra-venda d’immobles va baixar d’un 10%, fins a quedar-se en 130.934. Així, es van vendre uns 96.000 habitatges, dels quals 78.000 eren pisos i 18.000 cases unifamiliars.

Quant a l’edat dels compradors, la franja més habitual per a comprar un immoble és la de 41-55 anys, per davant de la de 26-40 i la de 56-70 (que, tanmateix, ha guanyat importància aquest darrer any). Un 53% dels compradors són homes, i un 47% estan casats. La franja d’edat amb més hipoteques signades va ser la dels 41-55 anys, molt poc per sobre de la franja de 26-40 anys. Un 51,7% dels nous hipotecats són homes. Els casats representen un 42%; els solters, un 43%, i els divorciats, un 12%.

No obstant això, els notaris no tenen estadístiques sobre si els compradors són persones jurídiques o físiques, sobre l’origen o nacionalitat del comprador o si aquest vol destinar l’immoble a habitatge habitual, segona residència o el vol per a llogar-lo com a inversió.

Casaments, divorcis, testaments i voluntats anticipades

D’altra banda, els notaris van autoritzar 3.392 matrimonis, un 16% més que el 2022 i la xifra més alta des del 2019. Per trams d’edat, la més habitual va ser dels 26-50 anys, seguida dels 41-55 anys i la dels 56-70 anys. Es van autoritzar un 24% més d’expedients matrimonials, 2.986 en total.

Els divorcis, paral·lelament, van créixer d’un 2% i van superar els 1.861. Per trams d’edat, la més habitual va ser la de 41-55 anys, seguida de la dels 56-70 anys i la dels 26-40 anys. El percentatge de divorcis en la franja d’edat dels 26-40 anys ha passat d’un 31,4% el 2019 a un 25% l’any passat. En canvi, els de la franja dels 56-70 anys han passat d’un 23,8% a un 29,6% del total.

El Suprem espanyol anul·la uns quants articles del decret que restringia la publicitat de les cases d’apostes

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat uns quants articles de decret que restringia al màxim la publicitat de les cases d’apostes, estimant parcialment el recurs interposat per l’Associació Espanyola de Joc Digital. Els articles anul·lats prohibien les promocions de captació de clients nous i limitaven aquestes ofertes a les persones que ja tenien un compte de joc obert durant trenta dies. A més, aquestes comunicacions només podien difondre’s en els establiments de joc, les pàgines web i aplicacions. També restringien molt l’aparició de persones famoses en els anuncis, es prohibien les comunicacions comercials en mitjans i es limitaven molt en plataformes d’intercanvi de vídeos i en xarxes socials.

En concret, el Suprem anul·la l’article 13, apartats 1 i 3, que fa referència a les activitats de promoció dirigides a nous clients; l’article 15, sobre aparició en la publicitat de personatges famosos; l’article 23 apartat 1, que marca la prohibició generalitzada per a la difusió de comunicacions comercials a través dels serveis de la societat de la informació; l’article 25.3, sobre publicitat del joc en plataformes d’intercanvi de vídeos, i l’article 26 apartats 2 i 3, que limita la possibilitat de portar a terme publicitat a través de xarxes socials.

L’alt tribunal considera que la publicitat forma part de la llibertat d’empresa tot i que està subjecta a límits, ja que és una activitat regulada en què la intervenció de l’estat ve exigida per la protecció d’interessos de caràcter general, com ara la protecció dels menors i els drets de consumidors i usuaris. Ara bé, aquests límits i prohibicions, com que incideixen també en l’exercici d’una activitat empresarial lícia, continua el Suprem, han de tenir cobertura legal suficient, sense que es puguin regular per normes reglamentàries independents i desvinculades dels criteris i límits fixats pel legislador.

El Suprem ha descartat, en canvi, aquells motius que pretenien anul·lar tot el decret per defectes en la seva tramitació. També ha avalat altres preceptes que sí que considera que tenen suficient cobertura legal i que contenen limitacions proporcionals.

El PSC, empreses i entitats del tercer sector demanen de reprendre la tramitació de lleis socials

El PSC, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social i la Taula d’entitats del Tercer Sector es van reunir dijous passat i es van conjurar a reprendre a la legislatura vinent la tramitació de diverses lleis socials aturades per la dissolució del parlament, com ara la llei del tercer sector social, la modificació de la llei de la renda garantida, la llei de la gent gran i la llei del sensellarisme. Tots tres actors han analitzat les conseqüències de no tenir pressupost i, segons que diuen en un comunicat conjunt, han reconegut “l’exercici de responsabilitat” del PSC fent un pacte amb el govern per aprovar-los. “Es configuraven com una bona oportunitat per a la millora de la cartera dels serveis socials, la millora a l’atenció dels infants i persones en situació de desigualtat i de les entitats socials que les sustenten”, diuen.

També exposen la necessitat que Catalunya tingui estabilitat política que permeti d’esgotar les legislatures i aplicar un programa de govern que tingui com a prioritat la generació de prosperitat i les polítiques socials.

En aquest sentit, defensen que les polítiques de rendes arribin als col·lectius que més ho necessiten, que es lluiti decididament contra la pobresa infantil, que s’enforteixi el sistema de serveis socials i de cures, i que s’atengui les necessitats de les persones amb discapacitat i col·lectius en situació de vulnerabilitat.

També, reivindiquen de garantir la sostenibilitat de les entitats caminar cap a l’equiparació laboral de les persones professionals del sector amb la de les professionals de la funció pública.

La justícia europea retira les sancions contra el magnat rus Mikhaïl Fridman, ex-propietari dels supermercats Dia

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha anul·lat les sancions europees contra el magnat rus Mikhaïl Fridman, antic propietari dels supermercats Dia amb el grup inversor LetterOne, en considerar que les mesures no estaven prou justificades.

D’aquesta manera, la Justícia europea estima els recursos de Fridman i de l’empresari Petr Aven contra les sancions per la seva relació amb Alfa Group, un conglomerat que inclou a Alfa Bank, un dels principals bancs de Rússia, després de la invasió russa d’Ucraïna.

Ambdós van al·legar que les sancions no es basaven en proves fiables ni creïbles i que les apreciacions del Consell de la UE eren errònies.

El tribunal amb seu a Luxemburg declara que cap dels motius que figuren en les sancions contra Aven i Fridman està prou acreditat, ni els 27 van aportar proves addicionals per justificar la renovació de les sancions. És per això que anul·la tant les sancions inicials com els actes de renovació.

Segons el Tribunal General, la UE ha assenyalat certa proximitat dels dos magnats amb el president rus, Vladímir Putin, o el seu entorn, però no queda provat que hagin donat suport o patrocinat la campanya militar de Rússia contra la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucraïna.

Un amic de Zaplana confessa que era el seu testaferro: “Em va dir que m’encarregués dels seus diners”

Joaquín Miguel Barceló, amic de la infància de l’ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-ministre del PP Eduardo Zaplana, ha confessat en el judici que es fa a l’Audiència de València pel cas Erial i ha delatat Zaplana: “Era el seu testaferro. Em va demanar que m’encarregués dels seus diners perquè ell es dedicava a la política i ho vaig fer. M’ho va demanar com a favor i al començament ho vaig veure lícit”, ha dit.

Barceló ha declarat en la tercera sessió del judici pel cas Erial, procediment en què s’ha investigat el suposat cobrament de més de deu milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics del País Valencià. En total, hi ha quinze acusats, entre els quals Zaplana, i el frau és quantificat en més de vint milions d’euros.

Eduardo Zaplana ho nega tot

Barceló ha manifestat que coneix Zaplana de fa uns cinquanta anys: “Ens vam conèixer de molt joves, dels mateixos cercles de sortir, de ser molt amics. Hem continuat essent amics íntims.”

“Éreu el testaferro de Zaplana?”, li ha demanat directament el fiscal, i l’acusat ha respost: “Sí. Em va demanar favors, els hi vaig fer. Si a això se’n diu testaferro, ho vaig ser.”

Ha reconegut que havia signat molts papers que no va arribar a llegir i que apareixia en diverses societats perquè li ho van demanar. Interpel·lat per si els diners d’aquestes societats eren de Zaplana, ha respost: “Em van dir que era de Zaplana i de la família, que no tributava, però que era tot normal”, ha asseverat. “A mi em tenien per a signar tots els documents que em posaven davant”, ha afegit.

[VÍDEO] Una dona s’encara amb Zaplana a les portes del jutjat: “Fes la cua, home!”

La Junta Electoral diu que el govern i Aragonès han vulnerat la neutralitat en pre-campanya

La Junta Electoral de Barcelona creu que el govern i el president de la Generalitat i candidat d’ERC, Pere Aragonès, han vulnerat el principi de neutralitat de les administracions públiques en precampanya de les eleccions Catalunya, que estableix la LOREG. Ho estableix una resolució que dóna resposta a una denúncia del PP contra publicacions del Departament d’Acció Climàtica a les xarxes socials i contra la visita del president de la Generalitat al centre Barnahus de Vilanova i la Geltrú del 27 de març. La resolució té data de 9 d’abril, i donava 24 hores a la Generalitat per presentar recurs, que acabarà resolent la Junta Electoral espanyola. La presidenta de la campanya del PP, Dolors Montserrat, ha dit que el seu partit continuarà vigilant el govern.

El 21 de març el departament va anunciar ajudes de 128 milions d’euros per a la millor de les xarxes d’aigua municipal, una mesura que beneficia 707 municipis. I el 23 de març, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, el mateix departament va difondre per les xarxes socials un vídeo en què surt el president Aragonès i la vice-presidenta del govern, Laura Vilagrà. La junta electoral considera que les publicacions a les xarxes socials del Departament d’Acció Climàtica exposen èxits aconseguits pel mateix departament. I això, segons la resolució, infringeix l’article 50.2 de la LOREG.

També, la junta electoral diu que la visita d’Aragonès al centre Barnahus de Vilanova i la Geltrú és contrària a l’article 50.3 de la LOREG, que prohibeix la inauguració d’obres o serveis públics a partir de la convocatòria d’eleccions.

Pàgines