La informació que es va publicar inicialment era que els tres joves que van penjar els cartells dels germans Maragall van rebre almenys 70.000 euros per mitjà de Relevance, una empresa dedicada al món del màrqueting digital i que gestiona la majoria de les campanyes electorals i enquestes internes d’ERC. Ara, en una entrevista al Nacional, en Pau, uns dels tres joves, en dóna més detalls i nega que hagi cobrat aquesta quantitat de diners.

El jove explica que ell mateix i un altre dels participants van rebre 50 € el dia que van penjar els cartells i que el tercer jove, que dirigia l’operació i era l’interlocutor amb ERC, en va rebre 200 euros, dels quals la meitat van servir per pagar la benzina del cotxe i el sopar.

Quan es va mediatitzar el cas, en Pau explica que va demanar una compensació econòmica per l’exposició pública i arran de la investigació que havien obert els Mossos. Sobre això, detalla que va veure factures i que els ingressos provenien de l’empresa Relevance. Com el delicte d’odi té una pena màxima de quatre anys de presó, sí que van demanar 70.000 euros, però els interlocutors van acceptar finalment de pagar 45.000. Tot i això, finalment han vist solament una petita part a canvi del silenci.

En Pau assegura que, més enllà dels 50 € inicials, solament ha cobrat un primer pagament de 300 euros, un mòbil, segons ell, per eliminar totes les proves que hi podia haver a l’antic terminal, i a final del 2023 un altre pagament de 1.900 euros, quan en teoria n’hauria d’haver rebut 15.000 euros d’aquests 45.000.

Renfe ha anunciat el pla alternatiu de transport per carretera durant les obres al túnel de Roda de Berà (Tarragonès), que durarà des del 30 de setembre fins al 2 de març de 2025. Així, l’operador establirà un servei en autobús entre les estacions de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) i Tarragona per garantir la mobilitat dels viatgers de les línies R14, R15, R16, R17 i RT2.

Segons que ha informat Renfe aquest dimarts, el servei estarà format per vuitanta-quatre autobusos, amb més sis-cents viatges diaris i 30.500 places, que cobriran el trajecte entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona de forma directa o amb aturades intermèdies. També n’hi haurà amb destinació a Salou (Tarragonès) i Port Aventura. El servei alternatiu per carretera estarà sincronitzat amb els horaris habituals de Rodalia, mentre que els serveis de les línies R14 i R15 seran desviats per la línia Sant Vicenç de Calders-Valls-La Plana-Picamoixons, evitant així el doble transbordament a bona part dels usuaris.

El pla alternatiu de transport, que té un cost de 26,5 milions d’euros, ha estat acordat amb la Generalitat. Els usuaris de la R16 disposaran també d’un servei alternatiu per carretera directe entre l’Hospitalet de l’Infant i Sant Vicenç de Calders. Pel que fa a la R17, que connecta amb l’estació de Salou-PortAventura, es mantindrà la mobilitat per tren entre Tarragona i PortAventura, mentre que els usuaris amb destinació a Salou disposaran d’un servei alternatiu directe per carretera fins a Sant Vicenç de Calders. La RT2, que uneix L’Arboç amb Salou-Port Aventura quedarà integrada dins de l’oferta de les línies R17 i R4 a causa de diverses obres.

Finalment, els trens de mitjana distància amb origen o destinació Saragossa, Madrid i València circularan fins a Tarragona i hauran de fer transbordament alternatiu per carretera entre les estacions de Tarragona i Sant Vicenç de Calders.

Les línies C1 i C2 al País Valencià també patiran afectacions per unes obres

Renfe també ha presentat un pla alternatiu per carretera per als serveis de les línies C-1 i C-2 entre les estacions de València i Benifaió (Ribera Alta) i València i Sollana (Ribera Baixa), que s’interrompran per la posada en servei de nous enclavaments en el tram València Nord-Benifaió i Silla-Sollana el matí del 31 de juliol.

En total, la companyia ha programat dues-centes vint circulacions en autobús per cobrir el servei afectat per les obres. Per als usuaris de la línia C-1 s’ha programat un servei d’autobusos entre l’estació de València-Joaquín Sorolla i les estacions de Sollana, Sueca, Cullera (Ribera Baixa) i Gandia, i un altre servei amb parades en totes les estacions intermèdies.

Per al tall que afecta la línia C-2, la companyia ha programat un servei d’autobusos directe entre València-Joaquín Sorolla i les estacions de Benifaió-Almussafes, Algemesí, Alzira i Xàtiva, i un altre servei, amb parada en totes les estacions intermèdies, entre València i Benifaió/Almussafes.

Durant el matí del 31 de juliol també s’estableixen serveis d’autobusos llançadora entre València-Joaquín Sorolla i l’estació de Rodalia d’Alfafar-Benetússer.

L’actriu i model Teresa Gimpera s’ha mort avui a Barcelona a vuitanta-set anys, després d’haver estat diagnosticada d’una malaltia terminal fa poques setmanes, segons que ha avançat 324.cat.

Nascuda a Igualada (Anoia) el 1936, Gimpera es traslladà de jove al barri de Sant Andreu de Barcelona amb els seus pares. S’inicià com a model amb el fotògraf Leopoldo Pomés i debutà com a actriu de cinema l’any 1965 al film Fata Morgana, de Vicente Aranda. Els decennis següents participà en una vuitantena de films rodats a l’estat espanyol, l’estat francès i Itàlia. Gimpera fou una de les grans referents de la Gauche Divine barcelonina, i fou designada Lady Europa l’any 1969.

Teresa Gimpera: “A la vida s’ha de ser valent”

Després de dues dècades –els seixanta i els setanta– centrada en el cinema, l’any 1984 va fundar a Barcelona Gimpera Models, una agència i escola de models. A partir d’aleshores s’apartà de la pantalla gran i hi tornà tan sols esporàdicament. El 2004 aparegué a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat.

L’any 1990 es va casar amb l’actor de cinema californià Craig Hill, amb qui ja era parella d’ençà de l’any 1966 i que morí a Barcelona el 2014. El 2010 va rebre la Medalla al Treball Francesc Macià i, el 2017, la Creu de Sant Jordi en reconeixement del seu paper en el desenvolupament del cinema català. Va ser aquell any, precisament, quan va aparèixer en el seu darrer film, Los del túnel de Pepón Montero.

El Parlament de Catalunya ha homenatjat qui va ser el president entre el 1999 i el 2003, Joan Rigol, que es va morir el 7 de maig a vuitanta-un any. L’acte institucional ha estat a l’auditori, on s’hi ha reunit els ex-presidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas. També hi han assistit els ex-presidents del parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs i Anna Erra, a més de familiars i amics de qui també va ser president d’Unió, conseller de Treball i de Cultura i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. L’actual president, Josep Rull, ha contraposat la seva visió integradora  de Rigol als moviments que qüestionen la dignitat humana a Europa.

El periodista Manuel Campo Vidal ha conduït l’acte, que ha comptat amb la presència de tots els membres de la mesa, els consellers Anna Simó, Carles Campuzano, Meritxell Serret i Anna Simó; i el cap de l’oposició, Salvador Illla, a més d’altres representants del PSC, Junts, ERC i els Comuns.

En la seva intervenció de clausura de l’acte, Josep Rull ha reivindicat l’homenatge a Joan Rigol com un homenatge a la política en majúscula, a la bona política, a la política amarada de vocació insubornable de servei, a la política capaç de construir un “nosaltres” potent, ambiciós i generós. El president del Parlament també ha subratllat la seva capacitat de diàleg.

Rull també ha destacat que, entre els seus valors, Rigol tenia com a columna vertebral innegociable la dignitat humana. “En aquests moments que Europa està tenallada per moviments polítics que qüestionen l’arrel de la dignitat humana, allò que defensava el president Rigol és més vigent que mai”, ha conclòs.

Abans, ha intervingut l’expresident Artur Mas, que ha glossat l’etapa de Joan Rigol com a coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, impulsat sota la seva presidència el 2010. També ha apel·lat al seu altíssim sentit institucional i la capacitat de canalitzar les demandes ciutadanes a través de les institucions en un moment com el procés.

ERC preveu de consultar el primer d’agost a la militància un possible acord amb el PSC per a investir Salvador Illa com a nou president de la Generalitat, segons que ha avançat Nació i ha pogut confirmar VilaWeb. La consulta tan sols es farà en cas que ambdues formacions acabin arribant a un acord aquests dies.

En els darrers dies, ambdues parts han escenificat un acostament de postures a través d’acords com ara el retorn dels mil milions pendents per a Rodalia o bé el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital –que s’oficialitzarà demà en un acte a la Generalitat amb el president en funcions, Pere Aragonès, i el president espanyol, Pedro Sánchez–, aplanant d’aquesta forma el camí per a un acord eventual.

En les darreres setmanes, Marta Rovira ha insistit en la necessitat de tancar un possible acord amb el PSC abans de la fi de mes per a poder-lo consultar amb la militància a l’agost i, d’aquesta forma, evitar d’exhaurir el termini de la investidura, fixat pel 26 d’agost. En cas que no s’hagi investit un president en aquella data es repetiran les eleccions, que es duran a terme a començament d’octubre.

La consulta, en cas de dur-se finalment a terme, arribaria en un moment turbulent al si de la formació, sacsejada en les darreres setmanes per l’escàndol dels cartells de l’Alzheimer sobre Ernest i Pasqual Maragall, que culminà ahir en la baixa del partit de l’ex-candidat a l’Ajuntament de Barcelona i que ha comportat dimissions significatives com ara la de Sergi Sabrià, que fins aquest mes de juliol exercia com a vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern.

Paral·lelament, la formació afronta un congrés nacional, que es durà a terme el pròxim 30 de novembre, en què cercarà de fixar la nova estratègia política després dels resultats decebedors del 12-M. Oriol Junqueras, que dimití arran dels resultats electorals, aspirarà a retornar al capdavant de la formació a la cita, després d’anunciar aquesta tarda que compta amb el suport de més de dos mil militants per a tornar a presidir ERC.

[Treballem per ampliar aquesta informació]

L’Audiència de Girona ha amnistiat l’activista a qui van jutjar per despenjar la bandera espanyola de la seu de la Generalitat durant el primer aniversari del Primer d’Octubre. El tribunal l’ha absolt del delicte d’ultratge a la bandera, però sí que l’ha condemnat per un delicte de desordres públics per haver format part del grup de 300 persones que aquell dia va irrompre a la delegació del govern espanyol a la ciutat. Ara, la Secció Quarta de l’Audiència ha emès una executòria, on revisa la causa, i conclou que els fets s’emmarquen dins els supòsits que recull la llei d’amnistia perquè s’apliqui la mesura de gràcia.

La causa contra aquest activista es va convertir en la primera que va arribar a judici per les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari del Primer d’Octubre. Durant les protestes, els manifestants van tallar les vies de l’AVE i, després, van entrar a l’edifici de la Generalitat i van despenjar-ne la bandera espanyola de la façana.

El jove encausat, Jordi Alemany, s’enfrontava inicialment a 5 anys de presó i a multes per valor de 7.200 euros per atemptat contra agent de l’autoritat, lesions, danys, desordres públics i ultratge a la bandera. Al final del judici, però, la fiscalia tan sols va mantenir aquests dos últims delictes i va reduir la petició a un any de presó i 1.260 euros de multa. La defensa, encapçalada per l’advocat Benet Salellas, en demanava l’absolució.

La sentència va absoldre Alemany del delicte d’ultratge a la bandera d’Espanya, perquè va concloure que, tot i que l’activista formava part del grup de 300 persones que van irrompre a la Delegació, no es va poder determinar que fos ell qui despengés la bandera espanyola. A més, aleshores, l’Audiència també va concloure que el simple fet de despenjar la bandera espanyola i tirar-la a terra no es podia considerar, per si mateix, un ultratge.

Tot i això, però, l’Audiència de Girona sí que va condemnar Jordi Alemany per un delicte de desordres públics atenuat, pel qual li va imposar una multa de 1.080 euros. Segons la sentència, l’encausat formava part del grup que va arribar a la seu de la Generalitat cap a dos quarts de deu del matí d’aquell primer d’octubre del 2018, després del tall a les vies de l’AVE, i van irrompre’n a l’interior després de colpejar les portes giratòries i trencar el cordó de seguretat format pels vigilants i els Mossos d’Esquadra.

El portaveu adjunt de Junts al congrés espanyol, Josep Maria Cruset, ha anunciat que la seva formació votarà en contra de l’anomenada “senda d’estabilitat” –l’objectiu de dèficit–, el pas previ per a encetar la tramitació del pressupost espanyol del 2025.

En declaracions al pati del congrés, Cruset ha dit que el motiu era la baixa execució de les inversions contingudes al pressupost anterior a Catalunya, i ha explicat que el govern espanyol no podrà comptar amb els set vots de Junts per a la tramitació del pressupost fins que la situació no es capgiri.

Cruset ha comparat el 45% d’execució pressupostària al Principat del 2023 amb el 212% d’execució en la Comunitat de Madrid i el 115% a Castella – la Manxa, i ha subratllat que el percentatge d’execució al Principat és el més baix de tot l’estat espanyol tot i ser la tercera comunitat autònoma en esforç fiscal i d’aportació de recursos mitjançant tributs. Aquests darrers anys –ha afegit– A Catalunya s’hi han deixat d’invertir 8.000 milions d’euros per culpa de no executar el pressupost espanyol. I, en canvi, a la Comunitat de Madrid se n’hi han sobreinvertit 4.000 milions.

Justament demà es reuniran a Barcelona el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès.

El calendari pressupostari es complica per a Sánchez

La negativa de Junts complica el calendari pressupostari, atès que obliga el govern espanyol a aprovar al consell de ministres, en un termini de quatre setmanes, un nou objectiu de dèficit, que després s’haurà de remetre al congrés espanyol i –en cas que resulti aprovat– el senat. Si és refusat al senat, haurà de tornar al congrés perquè aixequi el vet, un procés que s’allargaria unes quantes setmanes més, pel cap baix.

Fins que no hi hagi aquesta “senda d’estabilitat”, el govern espanyol no pot presentar el pressupost del 2025, cosa que hauria de fer abans de final de setembre, perquè es tramités a les corts durant els darrers tres mesos de l’any i entri en vigor el primer de gener de l’any vinent.

El govern espanyol no ha aprovat cap pressupost aquesta legislatura, atès que va renunciar a presentar els del 2024 després de la convocatòria d’eleccions a Catalunya, tot adduint que complicaven l’entesa amb els socis d’investidura.

Les negociacions entre el PSC i els Comuns per a la investidura de Salvador Illa avancen amb el focus posat principalment en polítiques d’habitatge, segons han explicat a Efe fonts implicades en les converses. Les mateixes fonts apunten que el següent punt a tractar amb més profunditat són les qüestions relatives a les infraestructures.

El difícil aterratge polític de l’acord de finançament que reclama ERC per investir Illa

En matèria d’habitatge, els comuns han situat quatre prioritats: aprofundir en la llei de barris, amb l’objectiu d’accelerar la rehabilitació d’immobles a les zones que més ho requereixen; aprovar una nova regulació dels lloguers temporals, atès que el parlament va tombar la normativa impulsada pel govern d’ERC; que la Generalitat aposti per l’adquisició d’habitatges mitjançant el dret de tempteig i retracte; i incrementar el parc públic per a lloguer.

Un altre àmbit que forma part de la negociació és el del reforç dels serveis públics, especialment pel que fa a polítiques educatives i de sanitat. En canvi, la carpeta de les infraestructures és l’última en què els negociadors preveuen aprofundir.

El pacte que puguin assolir aquestes dues formacions serà no obstant insuficient perquè Illa sigui president si el PSC no aconsegueix lligar també els vint vots d’ERC, que s’ha fixat finals de juliol com a data límit per tancar una entesa que, posteriorment, haurien de validar les seves bases.

La negociació per part del PSC l’encapçala la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, acompanyada de la portaveu parlamentària, Alícia Romero; el diputat Ferran Pedret; el secretari d’Organització Territorial i Acció Electoral, José Luis Jimeno; i el secretari de l’Àrea de Política Municipal, Implantació i Territori, Joaquín Fernández. Per part dels comuns, supervisa les converses la coordinadora d’En Comú Podem, Candela López; i també en formen part el portaveu parlamentari, David Cid; el diputat al Parlament Lluís Mijoler; la diputada delegada de Salut Pública a la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa; i el diputat al congrés espanyol Eloi Badia.

El barri de Sant Gervasi de Barcelona ha estrenat aquest dilluns un mural urbà amb les il·lustracions de la caricaturista Pilarín Bayés. Ubicada al carrer dels Madrazo, l’obra forma part de la iniciativa d’art urbà NN Wallery, de l’empresa Núñez i Navarro, i està ubicada en un solar que acollirà una residència per a persones grans. Per això, la ninotaire ha il·lustrat el mur amb escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, tot remarcant el protagonisme de la gent gran en la vida familiar. La previsió és que la residència obri les portes durant la tardor del 2027 i que pugui acollir una setantena de persones.

Amb aquesta creació, NN Wallery amplia fins a trenta la xifra d’obres urbanes que ha impulsat des de setembre del 2018, el moment en què es va començar el projecte. Algunes de les peces més destacades d’aquesta iniciativa han estat les intervencions amb participació d’artistes nacionals i internacionals com Laia López, Brosmind o DXTR.

En un comunicat, la ninotaire ha assegurat que mai havia fet un mural efímer, però que “és una gran satisfacció veure com l’art surt dels museus i queda exposat perquè tothom el pugui gaudir”. També ha reivindicat que la il·lustració gira entorn la vida que comparteixen els avis i els nens i com “ambdues generacions viuen les situacions quotidianes”.

Oriol Junqueras diu que té el suport de més de dos mil militants d’ERC per a la seva aspiració a tornar a presidir el partit, segons que informa Europa Press citant fonts de Militància Decidim, la iniciativa que impulsa la candidatura. La notícia arriba tot just quan fa un mes que va començar el procés de reflexió i escolta amb les bases després d’haver plegat de president del partit.

Junqueras demana d’anar més enllà dels expedients i les dimissions en l’escàndol d’ERC

Fonts de Militància Decidim han explicat a Europa Press que aquests militants ara eren implicats en uns quants grups de treball per dur a terme una regeneració democràtica del partit i ressituar a ERC on li correspon i “on Catalunya necessita que sigui”. A més, assenyalen que és un projecte coral i transversal i de renovació. El 37,5% dels militants adherits són dones.

Aquestes darreres setmanes, Junqueras i el seu equip han fet una vintena de reunions en uns quants municipis. Per exemple, ha aplegat 125 militants a Sant Martí Vell (Gironès), un total de 120 en 2 localitats del Vallès Occidental i ha fet 2 reunions de 140 militants en total en 4 municipis de les terres de l’Ebre.

Aquests dies vinents continuarà recorrent el país, entre més punts, el Camp de Tarragona, el País Valencià, les Illes, el Pirineu i la Catalunya central. Les mateixes fonts destaquen que l’objectiu és escoltar els militants per construir en positiu un projecte real de baix cap a dalt.

Després d’haver investigat els fets, la UEFA ha decidit d’obrir un expedient disciplinari contra els futbolistes espanyols Rodrigo Hernández (Rodri) i Álvaro Morata per haver cantat “Gibraltar és espanyol” durant la celebració del títol de l’Eurocopa a Madrid.

El furor per la selecció espanyola ha de preocupar l’independentisme?

La UEFA acusa els futbolistes d’haver desprestigiat el futbol i la UEFA, d’haver fet servir esdeveniments esportius per fer manifestacions de naturalesa no esportiva, d’haver infringit les normes bàsiques de conducta decent i els principis generals de conducta. Això implicaria haver vulnerat els articles 11.1, 11.2.b, 11.2.c i 11.2.d del codi disciplinari de la UEFA. El Comitè de Control, Ètica i Disciplina de la UEFA decidirà les sancions a aplicar aquestes setmanes vinents.

 

.@GibraltarGov says chant of ‘Gibraltar es Español’ by the Spanish team during onstage celebrations in Madrid last night are “rancid” & “totally unnecessary mixing of a great sporting success with discriminatory political statements that are hugely offensive to Gibraltarians”. pic.twitter.com/Q7Eh6R1x6M

— GBC News (@GBCNewsroom) July 16, 2024

Els fets van originar una queixa irada del govern i l’associació de futbol gibraltarencs. De fet, el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, va criticar dimarts els càntics: “Barrejar una victòria esportiva i un càntic que glorifica les polítiques de la dictadura d’un assassí en massa com Franco i l’intent del seu règim feixista d’usurpar un territori veí, que també és una nació que forma part de la UEFA, és pitjor que repugnant. Embruta l’esport del futbol i la victòria al camp.”

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha dit que els comptes a les xarxes socials de l’antiga 8TV confonien, desinformaven i degradaven la qualitat democràtica. Ha constatat que vulneraven el codi deontològic del periodisme amb continguts xenòfobs i racistes. A més, ha recordat que malgrat que 8TV ja no emetia com a televisió, actuava amb l’aparença d’un mitjà de comunicació i aprofitava el seu prestigi com a marca reconeguda. En la tramitació de la queixa, el CIC ha provat de posar-se en contacte amb els responsables del canal sense èxit.

8TV torna a YouTube i en castellà

En un comunicat, ha recordat que d’ençà de l’octubre, 8TV no emet per la TDT i actualment tan sols té presència a les xarxes socials. No disposa ni tan sols d’una pàgina web. Així, ha mantingut la presència exclusivament a les xarxes socials, com ara X, Instagram, TikTok i YouTube, en què emet uns quants programes que acumulen 814.000 seguidors. Tot i no ser  un mitjà de comunicació, però pel fet que és un portal d’informació reconegut per la ciutadania, el CIC ha dit que els seus continguts s’havien de valorar d’acord amb els criteris del codi deontològic de la professió periodística.

Responent a una queixa de Verificat, el CIC constata que 8TV vulnera punts del codi deontològic que exigeixen informar de manera acurada i precisa i evitar perjudicis per informacions sense prou fonaments. “El CIC afegeix que la denúncia sense proves alimenta la desinformació, desacredita gratuïtament la institució denunciada i provoca un biaix ideològic de grups que pretenen que els ciutadans desconfiïn dels governs i les institucions democràtiques”, han subratllat.

Tanca Principal, el diari vinculat a 8TV

La directora dels serveis secrets dels Estats Units, Kimberly Cheatle, ha anunciat que plega després de l’atemptat fallit contra Donald Trump. Un home va disparar-li uns quants trets en un acte electoral a Butler (Pennsilvània). L’atac va causar dos morts: l’un, l’autor de l’atac, l’altre, un espectador identificat com a Corey Comperatore, un ex-bomber de cinquanta anys que va rebre un tret mentre intentava de protegir la seva família de l’atac. A més, hi va haver dos ferits.

La bala ungeix Trump com la divinitat del ressentiment contra Washington

Cheatle ocupava el càrrec d’ençà del 2022. Ha estat sotmesa a moltes crítiques aquestes darreres hores a conseqüència de l’actuació dels serveis secrets durant la campanya de Trump.

Ahir, va comparèixer davant una comissió de supervisió de la Cambra de Representants i va reconèixer que l’atemptat havia estat el fracàs operatiu més important dels serveis secrets dels Estats Units en dècades. A més, va traslladar el condol a les víctimes de l’atac.

La cap dels serveis secrets va dir que mouria cel i terra per evitar que es repetís un incident com el d’ara fa deu dies. “No deixo de pensar en què hauríem d’haver fet”, va apuntar.

Ha anunciat que plegava en un correu electrònic enviat als seus subordinats.

Trump i la descivilització que ens assetja | Editorial de Vicent Partal

El Col·lectiu Primer d’Octubre, que aglutina militants crítics d’ERC, ha convocat una assemblea a Barcelona arran de la crisi dels cartells. En un comunicat publicat a X, diuen que els fets són una manera de fer política allunyada dels valors del partit i que són el símptoma d’una gestió “inacceptable”. Per això, han exigit una renovació total a la formació.

Ernest Maragall estripa el carnet d’ERC per l’escàndol dels cartells

A més, han explicat que l’assemblea serviria per a explicar què eren i què volien. Es farà demà passat a partir de les 18.00 al número 10 de la rambla de Santa Mònica de Barcelona. Han lamentat que la direcció del partit els havia negat de fer l’assemblea a la seu. “No tots els militants som iguals per aquesta direcció desorientada”, han assenyalat.

Finalment, han retret que la formació mantingués una estructura comunicativa en B i que ho haguessin justificat dient que ho feien tots els partits.

Comunicat del Col·lectiu Primer d'Octubre sobre la situació d'@Esquerra_ERC pic.twitter.com/D8PSI7aILh

— Col·lectiu Primer d'Octubre: militants d'ERC (@1doctubre2) July 23, 2024

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol Pedro Sánchez, es reuniran demà a Barcelona. Serà a les dotze del migdia al Palau de la Generalitat, segons que han informat els dos executius. Sánchez i Aragonès han fet coincidir la reunió amb la signatura, demà mateix, del conveni pel traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital, per part del conseller de Drets Social, Carles Campuzano, i de la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.

Serà la primera reunió entre tots dos dirigents d’ençà de l’aprovació de la llei d’amnistia i les eleccions del 12-M, però, tot i això, ni Aragonès ni Sánchez compareixeran per a valorar la reunió, i tan sols en parlaran en públic Campuzano i Saiz.

La trobada serà en plenes negociacions entre ERC i el PSC per a investir Salvador Illa. Els republicans van marcar el juliol com a termini màxim per a assolir un acord. Ahir, en un article, l’equip negociador d’ERC va llançar un ultimàtum als socialistes.

Aquests darrers dies, els executius han acostat postures amb elements clau, com ara el traspàs de 1.058 milions d’euros en els tres anys vinents per a eixugar el deute de Rodalia –dins el marc del traspàs d’una part del servei–, la creació d’un fons anual de recerca de 150 milions d’euros i el traspàs en la gestió de les beques universitàries.

“No és per negociar la investidura”

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha assegurat que la reunió no és per negociar la investidura de ningú. En la conferència de premsa posterior al consell executiu, ha afegit que Aragonès no està implicat en les negociacions per investir un nou cap del govern, i que ell “no tanca investidures”. “No esperin l’anunci de res”, ha reiterat.

La portaveu ha admès que la reunió arriba enmig de les negociacions d’ERC i PSC per explorar una investidura del candidat socialista, però ha reiterat que la trobada s’emmarca en la rúbrica del traspàs de l’ingrés mínim vital. Ara bé, ha dit que sí que Aragonès sí que insistirà a Sánchez la necessitat del finançament singular. “A la trobada de demà es parlarà de la situació política actual, i sobretot del desenvolupament dels acords previs entre governs”, ha dit.

Noves filtracions a la premsa, concretament a El Periódico i l’ABC, emboliquen encara més el cas de l’anomenada trama russa del procés, que va engegar el jutge Joaquín Aguirre. Avui, tots dos diaris publiquen un informe de la Comissaria General d’Informació de la policia espanyola que en teoria acredita que Carles Puigdemont va dirigir una estructura organitzada per aconseguir que Rússia reconegués la Catalunya independent.

Sospitosament, el document, que es titula “Operació Troia”, incorpora un segell vermell que ressalta que el contingut és reservat. Tanmateix, ha arribat alhora a mans de periodistes de Barcelona i Madrid. “Puigdemont sí que va intentar d’arribar a Putin, segons la policia”, ha titulat l’ABC, i el diari barceloní diu: “La policia acredita que la trama russa del procés comptava amb una estructura organitzada i piramidal.”

L’advocat Gonzalo Boye, que ha estat implicat en el cas, ha denunciat que aquestes coincidències eren molt estranyes i que les defenses no disposaven de l’informe. “[Els periodistes] Albalat i Alandete publicant, al mateix temps, dades d’un suposat informe, elaborat amb fons públics, que no només és demencial i il·legal, sinó que, a més, les parts no tenim”, ha piulat. El lletrat no és la primera vegada que assenyala que Aguirre actua en conxorxa amb un seguit de periodistes a qui, per exemple, sembla que va facilitar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, un dels investigats.

Boye denuncia i detalla una conspiració del jutge Aguirre amb periodistes sobre la trama russa

Extrañas coincidencias: Albalat y Alandete publicando, al mismo tiempo, datos de un supuesto informe, elaborado con fondos públicos, que no solo es demencial e ilegal sino que, además, las partes no tenemos pic.twitter.com/LOywsIzuvZ

— Gonzalo Boye (@boye_g) July 23, 2024

Precisament, la publicació de l’informe de la policia arriba després de les maniobres d’Aguirre per intentar de salvar la causa. A principi de juny, l’Audiència de Barcelona li va ordenar d’aturar les diligències per les irregularitats en les pròrrogues de la instrucció, però el magistrat va decidir d’obrir una peça separada per alta traïció –amb alguns investigats nous, com ara els periodistes Carles Porta i Natàlia Boronat– amb la clara voluntat d’esquivar l’amnistia. A més, arran de l’aforament, va enviar els expedients de Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases al Tribunal Suprem espanyol.

Ara fa menys d’un mes, poc després dels moviments Aguirre, Boye va acusar David Alandete d’haver-se conxorxat amb el jutge arran de la publicació d’un llibre sobre la trama russa. “No estic segur què es va redactar primer, si aquest libel o la interlocutòria per la qual el jutge Aguirre ens ha encausat, però les similituds són preocupants. A més, hi ha un reconeixement explícit de l’origen de la informació reproduïda per ell”, va piular.

No estoy seguro de qué se redactó primero, si este libelo o el auto por el cual el juez Aguirre nos ha imputado, pero las similitudes son preocupantes. Además, hay un reconocimiento explícito del origen de la información reproducida en él. pic.twitter.com/HopqHnpo3L

— Gonzalo Boye (@boye_g) June 28, 2024

La candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units i actual vice-presidenta, Kamala Harris, ha aconseguit el suport dels delegats necessaris per a ser nomenada a la Convenció Nacional Demòcrata que es farà el 19 d’agost a Chicago (Illinois), segons estimacions dels mitjans nord-americans.

Però pot guanyar Kamala Harris? | Anàlisi d’Ot Bou 

Harris ha aconseguit en tan sols vint-i-quatre hores l’aval de 1.976 delegats –per sobre dels 1.968 necessaris–, una xifra que ha assolit després d’una allau de mostres de suport per part de nombroses delegacions estatals i que s’espera que continuarà creixent amb el pas dels dies, segons que ha informat la cadena de televisió CNN.

“Donald Trump vol fer retrocedir el nostre país a una època en què molts dels nostres conciutadans nord-americans no gaudien de plenes llibertats i drets, però nosaltres creiem en un futur millor que doni cabuda a tots els nord-americans. Creiem en un futur en què cada persona tingui l’oportunitat no només de tirar endavant, sinó de prosperar”, ha expressat Harris al seu compte de la xarxa social X.

La vice-presidenta, que no ha dit res sobre aquestes dades, ha optat per construir “una nació en què tothom tingui una assistència sanitària assequible i en què la gent gran es pugui retirar amb dignitat”, i s’ha enfocat en la classe mitjana nord-americana.

“Creiem en un futur en què cap nen hagi de créixer en la pobresa, en què tothom pugui comprar una casa, fundar una família i crear riquesa, i en què tothom tingui accés a permisos familiars retribuïts i a escoles bressol assequibles. Construir la classe mitjana serà un objectiu definitori de la meva presidència”, ha afegit.

D’ençà que Harris ha agafat el relleu de Biden, quinze delegacions estatals li han expressat el suport públicament, entre les quals hi ha Califòrnia, Nova York, Louisiana, Maryland, Kentucky, Tennessee, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Wisconsin, Maine, Massachusetts, Utah, Iowa, Dakota del Sud i Nevada.

La circulació de la R1 i la RG1 entre Calella i Sant Pol de Mar (Maresme) s’ha reestablert cap a les 9.00. Havia estat tallada per una avaria a les instal·lacions. Protecció Civil ha desactivat la pre-alerta del pla FERROCAT.

Fi Prealerta #FERROCAT

Circulació restablerta a la @rod1cat entre Sant Pol de Mar i Calella. pic.twitter.com/CwQdjTUmQk

— Protecció civil (@emergenciescat) July 23, 2024

Avui, 23 de juliol de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Qui és qui al nou poder judicial espanyol després de més de dos mil dies d’interinatge? 
• El silenci espès d’ERC després de la baixa com a afiliat d’Ernest Maragall 
• Ernest Maragall, o la soledat quan dius que no I Editorial de Vicent Partal 
• L’apagada digital com a fantasia ‘boomer’ I Mail obert de Marta Rojals 
• I si els demòcrates no nominen Kamala Harris? Les nou alternatives a la vice-presidenta 
• Però pot guanyar Kamala Harris? I Anàlisi d’Ot Bou 
• A Menorca saben fer gelats amb ànima I Mail obert de Martí Estruch 
• Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles: “El conflicte social i lingüístic a València pràcticament ha desaparegut” 
• Abel Folk: “Si mai tinc un instint cavernícola miro de reprimir-lo” 
• Veneçuela també té el seu “esdeveniment històric” aquest diumenge I Crònica de Martxelo Otamendi

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Quan jo era petit, a Menorca hi havia molt pocs turistes, a les platges es trobaven orelles de mar i closques de bogamarí i els bars servien Mirinda i Pepsi-Cola en lloc de Fanta i Coca-Cola. Hi havia vaques als camps, quitrà a la sorra i calç a les parets de les cases. Els menorquins semblaven feliços. Ells treballaven al camp o a la construcció i els caps de setmana sortien a pescar amb barca o anaven a caçar conills. Elles feinejaven a casa, no tan sols cuinant i fent net, sinó també fabricant sabates o bijuteria. Es casaven molt joves i també molt joves tenien descendència. Els nois adolescents tenien moto i òbviament anaven sense casc i les noies estrenaven vestit per la festa major. Ningú no es feia selfies i tot semblava tenir un ordre i un sentit.

Va ser en aquesta Menorca dels anys setanta on vaig descobrir que els gelats podien tenir ànima. Acostumat a haver de triar entre Camy, Miko i Frigo, que de cop hi hagués uns cartells anunciant gelats de La Menorquina ja era prou novetat. Però és que, a més, aquells gelats eren diferents, originals i molt més bons. En el nostre cas, arribaven amb benedicció eclesial inclosa: en Bartomeu Febrer, es rector petit, en menjava tothora i tothora mirava d’enredar algú perquè li’n comprés un o l’acompanyés a fer-ne un. Registrats a la memòria, visual i gustativa, queden gelats mítics com el 57, el cornet d’avellana, el vaset de nata i maduixa i, sobretot, la llimona gelada. Com se li podia acudir a ningú de buidar una llimona gegantina i omplir-la de gelat? Encara ara recordo la marca dels dits sobre la pell de la llimona gelada mentre escurava amb la cullera cada racó de la rugosa part interior.

A qui se li va acudir? Doncs a un senyor d’Alaior anomenat Fernando Sintes, a qui va tocar el primer premi de la rifa de Nadal i amb els diners que va guanyar va decidir de fundar La Menorquina. Era l’any 1940 i amb la seva creativitat i inspirant-se en el mestratge de la gelateria italiana, Sintes va convertir la seva fàbrica en una de les més importants del món. Amb el creixement i les diverses vicissituds empresarials, i sobretot amb el trasllat de la fàbrica a Santa Perpètua de Mogoda, els gelats de La Menorquina van perdre part de la seva màgia, potser perquè ja no eren fets amb la llet de Coinga. Els productes artesanals tenen ànima, els industrials és gairebé impossible que la conservin.

Descobrir que hi havia un relleu per a La Menorquina va ser motiu de gran alegria. Al port de Ciutadella, dins una cova on els pescadors antigament guardaven les barques, va obrir una gelateria l’any del Mundial del Naranjito, és a dir, el 1982. La van obrir l’urgellès Eduard Eroles i la ciutadellenca Maria Jesús Martí. L’empresa d’estufes que ell havia dirigit havia fet fallida i van decidir d’emprendre l’aventura, de manera autodidàctica i comprant una màquina italiana de fer gelats caríssima. Quan ella va veure que els gelats es feien barrejant llet amb bosses de productes en pols va dir que així no, que ella s’estimava massa la seva ciutat per no oferir a la seva gent un producte millor.

És d’aquesta manera, m’explica la seva filla Aina, que en aquella cova de baixamar van començar a buidar iogurts un a un i a fer suc de llimona i melmelada de maduixa. Els pares eren moderns i van fer una gelateria que per a la Menorca de l’època era molt avançada: amb llums halògens, cartells de disseny, cadires coca-rosses sense taules, i la carta només en català i anglès, que per alguna cosa l’Eduard havia estat un dels fundadors d’Òmnium Cultural a Igualada. El negoci anava bé i aviat van poder obrir una segona botiga davant la catedral, moment en què van abandonar el nom de Baixamar i van adoptar l’actual: Sa Gelateria.

L’Aina ens ha citat a l’actual obrador on es fan els gelats, situat als baixos d’un edifici com n’hi ha tants als carrers de Ciutadella. L’única cosa que em sorprèn és un rètol a la porta de la cotxeria que diu que s’hi poden dur móres de dilluns a divendres, entre les onze del matí i la una del migdia. Però quan s’obre la porta i apareix l’Aina de seguida ens posem a xerrar i m’oblido de les móres. Vull que m’expliqui coses del seu pare, mort el 6 de juliol. Nascut el 1946 al Poal, havia estudiat teologia i havia estat als caputxins d’Igualada i als de Sarrià abans de deixar l’orde. Però la filla diu que tota la vida va conservar un humanisme contagiós, que no solament aplicava a la vida i a la relació amb les persones, sinó també a Sa Gelateria. Segurament per això els gelats són tan bons i conserven l’ànima dels gelats artesanals, i segurament per això els vuit treballadors que trobem a l’obrador semblen feliços mentre preparen el gelat de xocolata amb taronja amb una cançó de Bruce Springsteen de fons. Segurament per això, també, a les cadires de Sa Gelateria s’hi han travat grans projectes i amistats.

Quan veus les quantitats de gelats que serveixen a les botigues de Sa Gelateria de Ciutadella, Maó i Fornells, més el que va als supermercats i els restaurants, costa de creure que tot pugui sortir d’aquest obrador i de les tres petites màquines –italianes, és clar– que hi ha a la sala que n’ocupa el centre neuràlgic. Les botigues obren de Setmana Santa a Tots Sants, però l’obrador només tanca un mes i mig a final d’any. Al febrer ja comencen a fer el suc de llimona per fer la pomada granissada, amb l’objectiu de tenir-ne prou reserves per a no haver de començar a fer suc de llimona en ple agost. La llet fresca és de Binigarba i un cop pasteuritzada servirà de base per a un dels setanta possibles gustos de gelat que poden fer. A la pràctica no en fan tants, és clar, però alguns de clàssics no poden fallar mai, com la menta esquitxada, el figat o el pistatxo, que fa uns quants anys que és dels més venuts. També triomfa el de iogurt amb cireres. Ara els iogurts són de la Fageda, amb qui l’Eduard tenia molt bona relació, i ja no cal buidar-los d’un en un, sinó que van en pots de cinc quilos.

A les onze en punt sona el timbre i l’Aina s’acosta a la porta amb un somriure als llavis. Tres homes grans entren amb galledes plenes de móres. És una cosa que va començar a fer el seu pare i ella, que és evident que n’ha heretat l’humanisme, ha mantingut. El gelat de móres de Sa Gelateria, un altre dels clàssics, es fa amb els fruits que porten alguns ciutadellencs. En poca estona n’hi ha vint quilos dins una caixa, a punts per a ser netejats i convertits en suc. A vegades vénen nens petits, amb una collita reduïda. No es faran rics, però potser en trauran prou per a anar a fer un gelat del seu gust preferit a baixamar. El meu gelat predilecte és el de pinyons, per original i per deliciós. Avui he pogut comprovar que els pinyons són d’Alacant i he vist el lloc on els fan i les cambres de fred on es conserven a -21 graus. Poc temps, però, em diu l’Aina, a tot estirar un parell de mesos, que després comencen a perdre aroma.

Ha de ser ben bonic saber que allò que tu produeixes farà feliç a tanta gent, petits i grans, autòctons i forasters. L’Eduard Eroles ho sabia i per això va decidir que tots els gelats tinguessin el mateix preu, independentment dels ingredients, perquè tothom els pogués tastar tots. Actualment, només els de pistatxo i els de pinyons són un xic més cars. Són gelats amb ànima fets amb el cor, en una illa que malgrat tot també la conserva i es fa estimar.