Vilaweb.cat

L’advocat de Rosell espera que ‘tot quedi aclarit’ després de la seva declaració a l’Audiència espanyola

L’advocat de Sandro Rosell, Pau Molins, ha assegurat avui al matí que l’ex-president del Futbol Club Barcelona ‘ja ho va explicar tot’ ahir en dependències policials i que ‘ho tornarà a explicar’ davant la titular del jutjat central d’Instrucció número 3 de l’Audiència espanyola, Carmen Lamela. ‘Ell està bé’, ha subratllat, per afegir que confien que ‘tot quedi aclarit’ i que no tenen ‘cap preocupació especial’. Pau Molins s’ha expressat en aquests termes a les portes de l’audiència a tres quarts de deu del matí, on ha arribat per assistir el seu representat. Rosell i la seva dona, Marta Pineda, estaven citats per la jutge Lamela a partir de les 9 del matí per donar explicacions del suposat blanqueig de 15 milions d’euros.

L’ex-president del Barça ha arribat a les vuit del matí a l’audiència en un furgó de la Guàrdia Civil procedent de les dependències policials de Tres Cantos, a Madrid, on ha passat la nit. Sandro Rosell va ser traslladat ahir des de Barcelona a la capital espanyola per passar avui a disposició judicial amb la resta de detinguts en aquesta operació conjunta de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra l’emblanquiment de capitals. Durant l’operatiu, hi va haver cinc detencions, entre les quals les de Rosell i la seva dona, tot i que ella va quedar en llibertat amb càrrecs dimarts mateix. També està igualment citada a declarar a l’audiència. A la seva arribada, ha assegurat que està ‘tranquil·líssima’.

La presumpta trama hauria emblanquit 15 milions d’euros procedents de la venda dels drets audiovisuals de la selecció a una empresa del Qatar per part de la federació brasilera de futbol. Segons fonts de la investigació, part dels diners d’aquesta operació haurien anat a parar a mans de l’ex-president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, i a l’ex-president del màxim òrgan del futbol brasiler. Rosell hauria derivat les quantitats abonades a diverses societats amb seu a Andorra.

En el marc de l’operació, anomenada ‘Rimet’, es van practicar diversos escorcolls, com ara al domicili de Rosell i la seva dona al barri de les Corts de Barcelona; la segona residència del matrimoni a Cassà de Pelràs, a Corçà, i al domicili d’un soci de Rosell a Alàs i Cercs. També es van fer escorcolls a Andorra, en aquest cas en col·laboració amb la policia d’aquest país, i a dos despatxos de Rosell a Barcelona.

El Regne Unit deixa de compartir informació sobre l’atemptat de Manchester amb els EUA per les filtracions

La policia britànica ha deixat de compartir informació sobre l’atemptat de Manchester amb els Estats Units després que es produïssin diverses filtracions a la premsa nord-americana que podrien haver perjudicat les investigacions, segons ha pogut saber la BBC.

Les fonts consultades per la cadena pública han explicat que la policia de Manchester està ‘furiosa’ pel degoteig de dades des dels Estats Units, per la qual cosa han decidit cessar els intercanvis d’informació, encara que han confiat poder reprendre’ls aviat.

La primera ministra, Theresa May, expressarà aquest malestar al seu homòleg nord-americà, Donald Trump, en la reunió que es farà avui a Brussel·les en el marc de la cimera de l’OTAN. Trump ha estat qüestionat en l’àmbit intern per revelar al ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, informació d’Intel·ligència sobre Estat Islàmic que havia obtingut Israel i que no li havia autoritzat compartir amb el Kremlin.

El nom del terrorista de Manchester, Salman Abedi, es va publicar en la premsa nord-americana malgrat que el govern del Regne Unit va dir expressament que volia mantenir-ho en secret fins que la investigació estigués més avançada i el ‘New York Times’ va publicar ahir unes fotografies de peces de la bomba emprada en l’atemptat.

L’atemptat va tenir lloc dilluns a la nit quan Abedi es va immolar a una de les sortides del Manchester Arena tot just quan la gent abandonava el recinte després del concert de la cantant nord-americana Ariana Grande. En total, 22 persones van morir i desenes van resultar ferides. De moment, hi ha vuit detinguts al Regne Unit, als quals se sumen el pare i el germà d’Abedi, que han estat arrestats a la capital líbia, Trípoli.

Puigdemont to Rajoy: ‘Let’s start negotiations as soon as possible’

The Catalan President, Carles Puigdemont, sent a letter on Wednesday to his Spanish counterpart, Mariano Rajoy, to formally seek the start of negotiations for an independence referendum. “As I have told you personally, and publicly said on numerous occasions, the Catalan Government has the utmost willingness to find a political and negotiated solution to the demands of the Catalan people to decide their own future,” reads the letter, seen by the CNA. Puigdemont said to Rajoy that they should discuss the “terms and conditions” of an independence vote “as soon as possible” and warned that now is a “decisive moment” for both governments.

According to the Catalan President, the Catalan issue demands the “utmost attention” from the Spanish government, which he urged to come sit at the negotiating table. Puigdemont explained to Rajoy in his letter that the Catalan Parliament approved a resolution on the May 18 which expressed “the will of the Government to organize a referendum in accordance with the Spanish government and in line with the standards set by the Venice Commission”.

In his letter, Puigdemont urged Rajoy to respond to his petition quickly in order to start discussions soon. The letter does not mention any conditions on the question, the date, or any other specific term of the independence referendum, since the Catalan government considers all of these points open to negotiation with Madrid. The letter also reminds the Spanish President about the parliamentary majorities in the Catalan chamber and the fact that more than half a million people have signed the National Pact for the Referendum, a manifesto in favor of coming to an agreement about the vote.

The Catalan government spokesperson, Neus Munté, said in a press conference that the executive expects the Spanish government to be “up to the challenge” by offering a positive response to the invitation to dialogue. The Spanish President has thus far rejected all calls for a referendum, and has even accused the Catalan Government of planning a “coup d’état”. Madrid wants Puigdemont to explain his referendum plans in Congress, but the Catalan President has said repeatedly that this only makes sense if the two executives first come to an agreement on the principles for the referendum.

Un test d’orina pot ajudar a diagnosticar la disfunció del ronyó en trasplantaments renals

Investigadors del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari han encapçalat un estudi que obre la porta a desenvolupar un test d’orina per determinar la causa de disfunció del ronyó en pacients trasplantats, tenint en compte que el trasplantament falla en un 25% dels casos abans dels cinc anys, ha informat l’hospital.

L’estudi ha seguit trenta casos i s’han analitzat mostres d’orina per descobrir proteïnes amb les quals es pot diagnosticar si el problema de l’òrgan l’ha provocat un rebuig cel·lular o una infecció per virus BK.

La investigació ha estat considerada com un dels estudis més rellevants del 27è Congrés de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses (ECCMID) i així es va presentar en la conferència de premsa del congrés i, a més, ha rebut el premi a la millor comunicació en el XXI congrés de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC).

Els pacients receptors d’un trasplantament renal requereixen tractament immunosupressor per evitar el rebuig de l’òrgan: una medicació insuficient pot provocar que el rebuig de l’òrgan per part del sistema immune del pacient, però un excés pot afeblir les defenses del cos.

Aquest afebliment de les defenses del cos pot obrir la porta a una infecció per virus BK, que s’adquireix en l’edat infantil i queda latent al cos i causar disfunció de l’empelt renal.

Actualment, per diagnosticar què provoca la disfunció de l’empelt és necessària la realització d’una biòpsia renal, un procediment que comporta un cert risc, com complicacions hemorràgiques.

El treball dels investigadors del Campus Vall d’Hebron pot permetre el desenvolupament d’una prova no invasiva, senzilla i barata, que ampliaria el ventall d’eines diagnòstiques dels especialistes en trasplantament renal.

El treball l’han liderat professionals de l’Hospital Vall d’Hebron, Òscar Len, Joan Gavaldà i Ibai Los Arcos del grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Francesc Canals, del grup de Proteòmica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), amb la col·laboració de la Unitat de Trasplantament Renal Vall d’Hebron, liderada pel Francesc Moreso.

Gerry Adams aplaudeix ‘el caràcter pacífic i democràtic’ del procés català

El líder del Sinn Féin, Gerry Adams, ha valorat ‘el caràcter pacífic i democràtic’ del procés català i ha convidat el govern espanyol ‘a fer el correcte’ per donar resposta a les demandes polítiques dels catalans. En una entrevista amb l’ACN, el polític irlandès ha considerat que ‘el dret al referèndum és una demanda molt modesta i senzilla’ i ha recordat que el govern ‘té el mandat’ per dur-lo a terme.

Com ja va fer el seu company de partit, Séan Crowe, Adams també ha condemnat ‘la persecució’ de l’estat espanyol contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell, ‘per fer la seva feina’ i ha defensat el dret dels catalans ‘a decidir el seu futur polític’.

Adams s’ha reunit a Dublín amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, que ha participat a la primera reunió del grup de discussió sobre Catalunya que diputats i senadors dels principals partits del país han creat al parlament d’Irlanda.

Adams ha destacat ‘els lligams’ que uneixen Catalunya i Irlanda i ha reiterat el seu suport ‘al dret a l’autodeterminació’. ‘Creiem que la gent ha de tenir el dret de ser consultada en referèndum, de poder decidir el seu futur polític’, ha subratllat Adams. A més, ha valorat la manera com els partits independentistes estan duent a terme les seves demandes polítiques. ‘Aplaudim el positivisme de la campanya, el pacifisme i el democràtic i creiem que el govern espanyol hauria de fer el correcte’, ha reblat.

La hisenda espanyola denuncia Cristiano Ronaldo per frau fiscal

L’Agència Tributària ha traslladat a la Fiscalia de Delictes Econòmics una denúncia contra el jugador del Reial Madrid Cristiano Ronaldo per no tributar els seus drets d’imatge entre el 2011 i el 2013.La quantitat que hisenda reclama al futbolista portuguès oscil·laria entre els 8 milions d’euros corresponents als seus ingressos publicitaris durant aquest període, segons va revelar ahir a la nit la COPE, mentre que altres informacions apunten que podrien ser fins a 23 milions d’euros, comptant la quantitat presumptament defraudada i les sancions.

El jugador madridista va intentar regularitzar la seva situació tributària el 2015, quan va presentar la declaració de l’any anterior i una de complementària d’entre el 2011 i 2013. Aquesta informació es produeix just l’endemà que el Suprem ratifiqués ela pena de presó de 21 mesos i una multa de 2,1 milions a Leo Messi per defraudar 4,1 milions.

En la regularització que va fer el jugador madridista, en què va abonar 5,6 milions d’euros, hisenda considera que hauria d’haver-hi afegit 8 milions d’euros. ‘El Mundo’ va publicar a finals de l’any passat que, segons les revelacions de ‘Football Leaks, l’astre portuguès podria haver desviat fins a 150 milions d’euros corresponents als drets d’imatges d’entre el 2009 i 2020 a les Illes Verge britàniques.

Ahir, el Tribunal Suprem (TS) espanyol va confirmar la condemna de 21 mesos de presó i multa de 2 milions d’euros al futbolista del Barça Leo Messi per tres delictes contra la hisenda pública comesos en les seves declaracions de l’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009 en els què va defraudar a hisenda 4,1 milions d’euros dels ingressos obtinguts per l’explotació dels seus drets d’imatge.

La sentència rebaixa de 21 a 15 mesos de presó i a 1,4 milions de multa la pena imposada al seu pare, com a cooperador necessari, a l’apreciar l’atenuant de reparació del dany per la devolució a hisenda per part del seu fill dels diners defraudats. En la sentència, els magistrats qüestionen que hagin estat exclosos de l’acusació en aquest cas els assessors fiscals del jugador barcelonista.

Les portades dels diaris: ‘Fre judicial al plurilingüisme’ i ‘Ha arribat l’hora de negociar’

Avui, 25 de maig del 2017, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Camp i Ebre:

El Punt Avui – Girona:

El Punt-Avui – Lleida:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Bernat Dedéu: ‘L’independentisme té por de perdre la caseta a l’Empordà que li ha donat l’autonomisme’

Bernat Dedéu va tastar la derrota fa pocs mesos en l’aventura per a presidir l’Ateneu Barcelonès. Diu que en va aprendre moltes coses, de la derrota. ‘Sóc molt bon perdedor’, afirma. Han passat uns quants mesos i sembla que no en passaran gaires més sense un nou projecte. De moment, està concentrat en les seves col·laboracions amb diversos mitjans i alimenta el seu bloc personal, ‘La torre de les hores‘. És un espai d’expressió lliure que sovint és visitat amb afany de trobar-hi un verb contundent i alguns insults que ell mateix reivindica en aquesta entrevista. Parlem també del referèndum, dels polítics independentistes, dels que diu que mouen els fils, del caràcter liberal, de Kilian Jornet i la seva ‘cursileria’, de la Nova Dreta Independentista, de Salvador Sostres, de la llibertat d’expressió i de David Madí, entre més.

Esteu acostumat a perdre?
—Sóc molt bon perdedor. Perquè des que tenia sis anys practico el nobilíssim art de l’esgrima, segons el qual, quan reps un tocat, és per mancances teves i per perícia de l’altre. I t’has de treure la màscara, dir que has estat tocat i posar-te en guàrdia una altra vegada. Això m’ho ha ensenyat aquest esport.

Us ha ajudat a identificar les vostres debilitats?
—Ara es parla molt de què vol dir ser liberal. Jo crec que sobretot, més enllà de discussions sobre economia, dreta i esquerra, ser liberal és no donar mai les culpes als altres d’allò que no ha anat bé. La responsabilitat dels actes propis sempre és d’un mateix. Hi ha contextos que són importants, però cadascú construeix el seu camí.

Diria que som en una societat molt poc liberal. Perquè sempre dóna les culpes de tot als altres, al sistema, a les institucions…
—Més que no la culpa, que és un concepte cristià, prefereixo parlar de responsabilitat. I quan es tracta d’un poble o un grup social, de responsabilitat col·legiada. Algunes vegades s’ha dit que hi havia un repunt neoliberal a Catalunya. Per haver-hi un neoliberalisme hi hauria d’haver hagut abans un liberalisme. A Catalunya hem tingut pocs liberals. Fins i tot, diria que el catalanisme ha estat un fenomen profundament antiliberal.

Per què?
—Perquè justament s’ha dedicat a donar les culpes als altres. Els qui hem estat educats en el pujolisme hi estem molt acostumats. El discurs ha estat molts anys que nosaltres som una cosa plenipotenciària amb un motor inexorable si no fos perquè hi ha algú que no ens posa la benzina. Sempre aquesta dialèctica que hi ha un altre que no ens deixa ser el que som. Per mi, el liberalisme i la vida en general vol dir responsabilitzar-se del propi destí i dels propis actes.

Veient com ha evolucionat el catalanisme cap a l’independentisme, potser sí que hi ha un liberalisme creixent.
—Sí. La conferència del president l’altre dia a Madrid va ser interessant perquè el concepte d’autodeterminació va superar el concepte dependent, que és el d’independència. Forma part d’aquesta retòrica dialèctica del catalanisme. De no ser. Sembla que no és tan important el que som com el que no som. No som espanyols, etcètera, etcètera. I l’autodeterminació representa allò que explica Kant de la Il·lustració, que és un pas de la minoria d’edat, amb totes les comoditats, a la maduresa.

Amb tota la responsabilitat…
—Quan ets menor d’edat i ets subsidiari, tens moltes comoditats perquè vius a casa dels pares, et paguen les coses i tens unes lleis que poden ser més o menys estrictes. Has de tornar a casa a les onze del vespre, no et pots drogar, no has de malgastar els diners… Quan surts d’aquest entorn de confort, t’adones que l’acció de sortir-ne no era tan difícil com semblava, i que tens més responsabilitat, però també més alegries. No hi ha felicitat sense responsabilitat. Per això, la independència és una qüestió sobretot de felicitat col·lectiva. No en el sentit happyflower. Quan ets responsable dels teus actes, també frueixes del teu benestar.

Quin pla teniu després de l’aventura de l’Ateneu Barcelonès?
—Un amic meu va dir just el dia que vam perdre les eleccions que ens havíem de presentar compulsivament a totes les coses. Si calia, a la sectorial de parcs i jardins de l’Ajuntament de Barcelona perquè potser ens hi voldrien. He de reconèixer que la derrota a l’Ateneu va ser una experiència fantàstica perquè vaig poder treballar en una candidatura de quinze persones extraordinàries amb voluntat de servir el país i l’entitat. Egoistament m’ho vaig passar molt bé perquè estimo aquella casa i els valors de cultura liberal i privada que representa. Sóc un bon perdedor. La democràcia és el sistema que més m’agrada perquè té poca metafísica. Proposes una cosa, l’encapçales, i la gent et diu que no. I t’has de quadrar i tornar cap a casa.

No teniu cap nou projecte?
—Per ser sincer, aquests dos o tres mesos intensos de feina van ser un estrès que jo no havia tingut mai. Estic molt acostumat a anar sol per la vida. Sóc molt autista, emocionalment. Quan et fas càrrec d’un grup humà, t’adones de coses que no sabies. Hi ha gent que depèn de tu. Crec que aquest grup continuarà fent coses. Ens anem resituant. Era un grup molt pensat per a una missió determinada. Una de les coses que vaig aprendre’n és que quinze persones amb talent i determinació poden revolucionar una ciutat encara que no aconsegueixin l’objectiu. Si t’hi fixes, el primer intent de fer alguna cosa amb caràcter generacional en l’àmbit cultural a Barcelona va ser la candidatura d’Ordre i Aventura. Era un intent apolític.

Us acusaven de tot el contrari.
—Era l’única candidatura sense cap membre amb carnet de partit. I va provocar un esclat en contra increïble. Ens van dir que érem la dreta radical, uns dirigistes culturals… Fins i tot ‘jauría neocón’ ens va dir en Bru de Sala. Simplement perquè volíem treballar per convertir l’Ateneu d’una cosa folklòrica i avorridíssima –com és ara i serà d’aquí a quatre anys– en una cosa nova i homologable a les institucions culturals del món. Ara he experimentat uns mesos de buidor i una certa manca d’ubicació. Jo sóc força dolent tenint plans. El meu pla és l’absència de pla. Però Barcelona i tot el país necessiten una sacsejada.

De què viviu?
—Visc de fer classes de relacions internacionals a la Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i dels articles que publico.

No teniu publicitat al bloc? Heu dit que tenia moltes visites…
—Aviat en tindrà. Però jo sóc molt deixat per a les coses de la meva administració. No pas perquè sigui multimilionari. Us agraeixo que em pregunteu de què visc perquè és una pregunta que em fa la gent després de llegir-me. Hi ha gent que es pensa que sóc milionari.

Per què creieu que us ho demanen?
—Perquè no estan acostumats que algú escrigui en llibertat si no està emparat per un grup determinat o per una fortuna. Potser m’agradaria tenir-la, però no és el cas. Vinc d’una família del Poblenou. Quan em diuen això d’alt-right i que som uns burgesos, sempre veig la imatge del meu pobre avi Alfons treballant en un taller del Poblenou i fumant Ducados, i del meu avi José Joaquín, que era un pobre senyor que feia de taxista. Jo em guanyo malament la vida fent el que sé fer, que és llegir, escriure i passejar. Sobrevisc com puc, però no faré el pobre, que és una cosa que li encanta al ‘colauisme’. De moment puc viure de la lletra. És molt satisfactori.

Esteu molt satisfet del vostre bloc, oi?
—La ‘Torre de les hores’ és una de les poques coses que he fet bé a la vida. Vaig veure que, si volia fer una carrera literària de crònica i d’opinió, no podia estar a cap mitjà tradicional o digital. I vaig fer allò que recomana el meu referent, un senyor que es deia Voltaire, que és fer un hortet petit però teu. I aquest hortet petit i meu en dos anys i mig ha aconseguit mig milió d’usuaris únics. És un espai que m’ha permès el meu únic objectiu a la vida que és fer justícia a la meva llengua. A la seva enorme riquesa. I mirar de fer una cosa com filosofia en català. Que és una cosa que els nostres pensadors la fan a través de les gasetilles. Som un país de grans filòsofs gasetillers.

No teniu cap llibre publicat.
—Sempre he defugit –i ho dic com un defecte de la meva personalitat– acabar les coses. En això m’assemblo a l’Estelrich, encara que molt menys genial. Un llibre és una manera d’acabar les coses. En això, sóc un postadolescent perpetu. He començat a escriure molts llibres… Vaig escriure un parell d’obres de teatre equivocades en la tesi i molt dolentes. Vaig escriure poesia, també força nefasta. I m’han proposat mil i un llibres. És clar. En aquest país qui no té un llibre és un imbècil. Però no tinc una necessitat bulímica de publicar. Aristòtil diu que hom es pot considerar filòsof a partir dels quaranta anys. Abans es fan temptatives. Sincerament, no he publicat res perquè no he tingut res interessant a dir que pugui tenir el format de llibre. I ara no ho dic per falsa modèstia, no tinc talent per a fer unes certes coses. Podria vomitar un recull d’articles o unes quantes idees en un llibre. Però és una lliga que no m’interessa. No vull publicar per publicar. Estem en la recerca de l’obra mestra que mai no arribarà.

Sou un tertulià?
—No me’n sento perquè la tertúlia a Catalunya no és una forma de vida. Tret que en facis moltíssimes. Si fes vint tertúlies i tingués un sosteniment econòmic com a opinador a ràdio i televisió, et diria que sóc tertulià i sense gens de vergonya. La tertúlia és l’antifilosofia. Estan ordides per fer el contrari d’allò que fa la filosofia, que és mirar de cercar la veritat, enquadrar-la i fer les preguntes necessàries. Vaig entrar a les tertúlies per casualitat. És un hàbit que tinc com qui practica un esport. No m’hi deixo pas l’ànima. De fet, moltes tertúlies en què participo em semblen horroroses i en surto més brut que net. Aquest país, com molts d’altres, és ple de ionquis d’opinió. I les tertúlies són tràfic d’opinions.

I això que tenim una bona tradició –perduda– de tertúlia cultural…
—Veus, sí que m’agradaria muntar una tertúlia de cultura. I això és molt interessant. A Catalunya, els llibres es publiquen, es ressenyen i es llegeixen, però no es debaten. Hi ha llibres que demanen un debat. Per exemple, en Marfany acaba de publicar un llibre sobre la invenció catalana del nacionalisme espanyol. És un llibre que, estiguis d’acord amb l’autor o no, hauria de suscitar un debat d’un mes o dos. Fa dos anys, el Teatre Nacional va fer una obra interessantíssima d’en Comadira. Una obra amb què no estic d’acord per la nostàlgia culturalista. L’hort dels cirerers. Però que mereixia un debat sobre la llengua i la cultura. Aquests debats haurien de ser-hi. Ens connectarien amb els debats que hi ha a Europa. Aquesta absència de la tertúlia cultural fa que la condició de ciutadania cultural dels catalans sigui molt pobra en aquest moment.

No sou tertulià, però sí que sou de la Nova Dreta Independentista.
—Biogràficament, no. La meva formació a la Universitat de Barcelona i a la New School de Nova York és una formació eminentment d’esquerres. Jo llegeixo els clàssics del liberalisme i alguns filòsofs que inspiren el moviment neoconservador quan ja sóc molt gran. Sóc un fill de Hegel, llegeixo Marx i tota la crítica cultural de l’esquerra nord-americana. Vull dir l’esquerra novaiorquesa, la del carrer Tretze amb la Cinquena Avinguda. Però no tinc una formació conservadora i no sóc una persona conservadora. Sóc una persona molt rutinària. Molt gregària, en el sentit que explica Miquel Bauçà a El canvi. Tinc molt poca novetat. No crec que sigui una virtut vital. Sóc un habitant de l’Eixample, del jardí de l’Ateneu i para de comptar.

Doncs n’hi ha que tenen molt clar que sou l’alt-right catalana…
—És molt curiós que la política encara es llegeixi amb unes categories vuitcentistes que ja no expliquen la realitat pensamental de la majoria d’habitants d’Occident. Que un senyor que és favorable a l’avortament i a l’economia col·laborativa sigui necessàriament d’esquerres, s’ha de poder discutir. I també el contrari: que un senyor antiavortista, pro-religiós i favorable a una economia proteccionista sigui de dretes, també és molt discutible. Perquè es pot escaure que hi hagi un encreuament. D’un senyor antiavortista i favorable a una economia col·laborativa. Catalunya és plena de creients progressistes. Aquesta voluntat d’englobar les singularitats en una etiqueta per desprestigiar-les i negar-los el debat és un desastre. Com si jo fos un trumpista! M’interessa Trump pel fenomen que descriu.

Com a observador?
—Caldria ser imbècil per no interessar-se per Trump i el nou paradigma de presidència dels Estats Units. S’ha de ser molt idiota si no t’interessa. Aquesta cosa d’etiquetar per excloure del debat és comportament molt conservador. Segrestar el debat d’aquesta manera és molt conservador. Jo he volgut debatre sobre aquesta qüestió. Òmnium Gironès ens va convidar a debatre d’això amb Roger Palà, que és una mica l’inventor de tota aquest romanço, però no va voler. Aleshores creem uns grupuscles on cadascú fa la seva cosa i digereix la seva conya, però no es fa cap debat de debò. Quan això ho fa gent que es fa dir progressista, té gràcia!

Però sí que heu fet un grup amb elements comuns… Penso en Enric Vila, Jordi Graupera, Anna Punsoda…
—Hi ha una cosa ben curiosa que passa a Catalunya i és que els autors hem de comentar els nostres textos. Hem de parlar nosaltres de la nostra generació. En una societat crítica, les generacions les dibuixen els crítics. És cert que algunes generacions s’han posat nom i s’han identificat per elles mateixes. Però no hauria de ser així… Aquí els novel·listes fan de ressenyistes de la seva novel·la. És una mica això que em demaneu.

Us demano si aquest grup evident funciona de manera conscient i organitzada.
—Crec que hi ha una generació d’escriptors que naixem en democràcia i que escrivim el que ens dóna la gana. Ho voldria intel·lectualitzar d’alguna manera, però amb l’Enric, la Puns i el Graupi –que som gent que tenim orígens familiars i socials molt diferents– coincidim a pensar que no hi ha llibertat col·lectiva sense que l’autocensura desaparegui de dins de cadascú. També compartim una cosa normalíssima. No és que siguem independentistes i estiguem a favor de l’autodeterminació, sinó que hi ha una generació que mira la seva cultura des del centre.

Què voleu dir?
—Fa un cert temps que hem començat a recuperar uns filòsofs, uns autors i escriptors que en la nostra formació se’ns havien negat. Jo vaig estudiar filosofia i ni Pujols, ni D’Ors ni Estelrich ni res de res. Hi havia una tradició amagada amb intencions polítiques perquè explicava un país amb tota la dimensió i potència. Aquest grup vam connectar amb una gent com si féssim un salt amb tot d’autors dels anys de la Mancomunitat, quan hi havia una activitat intel·lectual molt intensa. Ens serveix com a font d’inspiració. No pas per a dir les mateixes coses. Nosaltres no podem ser noucentistes com ho era Xènius. Tenim en comú aquestes coses.

Què és en Salvador Sostres per a vós?
—Fer servir la paraula amic és difícil, perquè els tinc en comptagotes. Però és una persona que conec, amb qui gaudeixo i que llegeixo amb molta atenció. És un dels articulistes que s’ha de tenir en compte i que el país ha comès l’error de perdre. La cosa més important d’en Salvador és que en un moment determinat va obrir un camí valuós amb la seva prosa. A un escriptor se li han d’exigir dues coses: que obri un camp de llibertat i que tingui un món. Jo crec que en Salvador compleix aquests dos requisits. Va obrir un camp de llibertat. Va començar a parlar amb uns certs termes d’unes certes persones que fins aleshores eren intocables. Es va poder començar a dialogar de tu a tu amb una gent determinada perquè es va atrevir a vexar-los, a insultar-los, a esmenar-los i, fins i tot, a lloar-los. Però des d’una perspectiva de llibertat. A mi em diuen que ‘sostrejo’. És una de les moltes etiquetes que em posen per desprestigiar-me. Però no hi ha dos articulistes i dues persones més diferents que en Salvador i jo. Ni escrivim igual, ni ens interessen les mateixes coses, ni les mateixes dones ni els mateixos restaurants. Però l’aprecio perquè el seu univers és autèntic.

Per parlar amb llibertat, cal aquesta agressivitat o aquesta mala bava que gasteu? És una qüestió d’estil?
—A veure, l’estil sempre és un tema filosòfic perquè, si no, és pura floritura. El llenguatge té una entitat perquè s’adapta a un esperit. Jo no faig dicotomia entre estil i contingut. Però sovint les idees dures requereixen llenguatge dur. Un dels pitjors mals que té aquest país és la frase ‘ho hauries de dir d’una altra manera’. O ‘et perden les formes’. L’articulisme d’aquest país ho paga car. I tot això entronca amb l’autocovardia. Quan pensem que dir les coses d’una manera determinada ens pot portar problemes, malament. Escriure lliurement és tenir problemes. Hi ha coses que s’han de dir durament. A més, hem de fomentar la llengua catalana també en els seus insults. Sempre insultem en espanyol. I tenim insults meravellosos.

Diria que teniu enveja de la llibertat de Kilian Jornet. I per això l’ataqueu.
—[Riu.] Està bé, això. Ben vist. La llibertat de Kilian Jornet… Sincerament, no havia fet psicoanàlisi de mi mateix a través de Kilian Jornet. Però, bàsicament, Kilian Jornet em serveix d’excusa per a atacar la visió panteista, naturalista i agrària dels catalans. Perquè jo sóc també un producte quintaessencial de la ciutat. Aleshores, aquesta cursileria de la identificació amb la natura, dels límits que ens posa la natura, de l’home que escolta els rius i aquesta cosa wagneriana… tot això em sembla repulsiu. Però no és res personal. Al cap i a la fi, si el nano se’n vol anar a l’Everest i no té més implicacions que la seva follia, lloat sigui Déu. Si és la forma que té d’exercir la seva llibertat… Però aquest és un tema que al segle XIX porta molts rius de tinta. Jo crec que la llibertat sempre implica un cert ordre. Només em sento lliure a la ciutat. I per això m’angoixa terriblement el camp.

Tot això que fa Jornet és ple de càlculs, disciplina i ordre…
—És cert que té un punt interessant pel seu instint mozartià. Això m’agrada. Com en Messi. Hi ha un punt d’ordre perquè les expedicions no sortirien. I sí que és cert que hi ha una inspiració dionisíaca. I això és interessant. Però és també un paradigma de la Catalunya agrària i això no li ho perdonem.

Si la majoria dels seus fans viuen entre asfalt, fum i ciment…
—Evidentment. És que aquests són encara més enemics nostres. Els que cerquen consol de la ciutat en el camp. Aquests són éssers altíssimament reprovables. Sí, sí… La desconnexió, eh… La gent que se’n va a desconnectar al camp…

Té límits la llibertat d’expressió?
—No.

N’ha de tenir?
—En absolut.

De cap mena?
—De cap mena. Ras i curt.

I quan la llibertat d’expressió consisteix a fer la vida impossible a algú? A turmentar una persona o un col·lectiu? No té un límit? No cal protegir persones o col·lectius que puguin ser víctimes d’atacs i d’assetjament?
—No. Perquè cada col·lectiu té dret de protegir-se –en el sentit liberal– amb la seva acció. Si algú vol esmenar-lo durament… El llenguatge sempre cura. En això, Freud tenia raó. Posar límits a allò que es pot dir, a banda de ser cada vegada més impossible, és contraproduent.

No s’ha de prohibir exhibir simbologia nazi a Alemanya…
—En absolut!

No s’ha de prohibir fer befa dels discapacitats mentals…
—En absolut. Perquè com més es mostri la sordidesa millor, després la gent jutjarà. No s’ha d’esborrar res que s’anunciï. Perquè aquí ja entrem en la repressió. Sí que s’ha de fomentar una cultura on la gent no tingui com a esport preferit ofendre’s. Com els catalans, que tenim una autèntica vocació d’ofendre’ns permanentment. I cal fomentar una cultura on la gent sàpiga discernir. Però limitar allò que es pot dir és pecat. És pecat.

Fa uns dies atacàveu David Madí i dèieu que mou els fils des de l’ombra… Què en sabeu, realment, d’això?
—En Madí no ha marxat mai. Hi ha molta gent que deia ‘Madí is back’, però calia respondre ‘He never went’. A veure, aquest país ha canviat d’una manera tan bèstia que no té sentit pensar que les organitzacions polítiques són com blancs i negres. I hi ha molts grisos. I dins el món sobiranista –no només a Convergència, també a Esquerra– hi ha molts pactistes. Entre aquests pactistes, hi ha gent que ha viscut sempre i molt bé de l’autonomisme. Mira, marxem de Catalunya i anem a Mart. I ara imaginem que hi ha uns marcians que volen fer un referèndum de secessió d’un altre planeta. I que per fer-lo, creen un comitè de savis on hi ha un senyor que cobra d’una empresa de l’altre planeta. Els marcians normals es preguntarien si això és normal.

Però hi ha molta gent que treballa per a empreses espanyoles…
—Jo estic convençut que el senyor Madí és un independentista de cor. Però el problema és què està disposat a fer per la independència. La independència no és una cosa emocional. Tot allò que estimes inclou un sacrifici. El fet important no és que estimis els teus fills. És important que, si un cotxe és a punt d’atropellar-vos, els abracis i no saltis tu primer. Que intentis parar el cop del cotxe amb el teu cos. Després, si te’ls estimes o no ja és una altra cosa. Doncs hi ha gent que s’ha declarat independentista que quan hi ha hagut problemes, no tan sols no ha estat disposada a passar-les magres, sinó que vol continuar guanyant. El sobiranisme ha de ser conscient que té aquest càncer. Gent per a qui el processisme i l’autonomisme ha estat un gran modus vivendi. Això no és res de nou. Això és que encara mana en Pujol. En Pujol és això. Crear un imaginari nacionalista fervent que amagui que hi ha una classe dirigent que viu de puta mare amb l’autonomisme.

I què hi pinta aquí Puigdemont? No vol la independència tampoc?
—És que ja no és una qüestió de qui mana. Ara el poder és molt atomitzat. Segurament, Puigdemont no té tant poder com havia tingut Pujol, però té una primacia d’una iniciativa política que pot ser seguida per molta gent i desbordar. Som en un moment molt interessant en què una part important de la classe política no vol la independència ni el referèndum perquè els fa por. Però n’hi ha una altra –i aquí parlaria de Puigdemont, de Junqueras i d’un fenomen molt important que és la CUP– que està per primera vegada en la història de Catalunya davant la disjuntiva de veure si l’efecte de l’acció concertada de la gent supera fins i tot les limitacions dels mateixos polítics.

Un moviment de superació?
—La gent ja no està per hòsties. I és més resolutiva que abans. Ens han anunciat un referèndum i ja no s’hi val l’excusa del ‘no ens deixen’ ni tota aquesta conya del Pacte pel Referèndum. ‘Let Catalonia vote’? Però què diem? Ningú no ens ha de deixar votar. Si volem ser un estat, cal tenir el control de la nostra sobirania. La figura del president és interessant perquè per primera vegada tenim un polític que no hi té res a perdre. I això és molt interessant.

Però encara anem a Madrid a explicar l’enèsima oferta…
—Era un gest innecessari però no contraproduent. Era innecessari. El discurs em va agradar. Cal posar l’accent en l’autodeterminació. I em va agradar el discurs de la unilateralitat, que és el discurs de la majoria d’edat. Es va explicar bé que no s’anava a negociar sinó a explicar què faríem. I que negociarem de tu a tu. No es pot negociar si no és en igualtat de condicions. El moviment em sembla sobrer, però no pas contraproduent.

—De què té por l’independentisme?
—De la llibertat. La llibertat implica responsabilitat. La propaganda de TV3 i del sobiranisme només ens diu la part bona. I una de les parts interessants de tenir un estat serà militaritzar-nos, dotar-nos d’uns cossos de seguretat de veritat, endeutar-nos… D’entrada, la responsabilitat fa por, però després té una gratificació extra que són les satisfaccions de la maduresa. L’independentisme té por de perdre la caseta a l’Empordà que li ha donat l’autonomisme.

Per acabar, podeu dir tres llibres que tothom hauria de llegir?
—Uf! Només tres?

Si en dieu quatre, no passarà res.
—Si són tres, hem d’anar als bàsics. S’ha de llegir la Bíblia. S’ha de llegir El banquet de Plató. I el tercer ja costa més. Cal filar prim. És com triar entre el pare i la mare. El llibre de filosofia que segurament m’ha marcat més és el Leviatan de Hobbes, que és una obra mestra i és un llibre terriblement ben escrit.

Tots són clàssics…
—Si me’n feu triar tres, hem d’anar a la fundació. Després ja parlarem dels rivets. Però aquests són els animals. No és que sigui un nostàlgic. Ara es fa molt bona literatura. Es fa més bona literatura que mai. Però se’n fa molta.

Va… algun de recent…
—He tornat a llegir i a descobrir tardíssim per vergonya meva l’obra de Blai Bonet. Evidentment, El mar, que ja l’havia llegit, i Judes i la primavera, que em sembla un llibre sensacional. I els dos llibres de dietaris em semblen extraordinaris. És un autor important. I la millor novel·la que he llegit és la del geni vivent de la literatura mundial, que és en Coetzee. The Schooldays of Jesus (en català, Els dies d’escola de Jesús) és una obra mestra. Aquest paio menja a part. És dels pocs escriptors que em fa enveja. És un fill de la gran puta.

Les perles: Els nervis a la tertúlia de 13TV per la independència i el canvi de to de Gabilondo sobre el procés

Les perles d’avui

Molt nerviosos. El dia que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, presentava a Madrid l’última oferta al govern espanyol per a negociar els termes del referèndum, a 13TV va haver-hi un debat encès sobre el fet que la batllessa de Madrid, Manuela Carmena, cedís l’espai municipal per a la conferència. La majoria dels tertulians s’hi oposaven. Però la discussió va tombar cap a la possibilitat real que Catalunya fos independent. Algú va dir: ‘Aquests senyors es proposen un desafiament, la separació d’Espanya, i continuen endavant, i ho faran.’ Podeu llegir la notícia ací. I a continuació teniu els fragments del programa:

El nou vídeo promocional de ‘Joc de trons’. Dracs, glaç, foc i una gran guerra que ha d’arribar. HBO ha fet públic avui el vídeo promocional de la setena temporada de ‘Joc de trons’, que s’estrena el dia 16 de juliol. S’hi poden veure els protagonistes de la sèrie preparant-se per a allò que sembla la guerra final i sense saber quina amenaça arriba pel nord. El podeu veure ací:

Canvi de to de Gabilondo. ‘Ja som en aquell punt final en què no queda res més que la confrontació, la frustració i les eleccions, per aquest ordre.’ Així veu el periodista Iñaki Gabilondo el moment actual del procés independentista català; de fet, pensa que ja no té més recorregut, que no pot anar més enllà, i considera que Puigdemont sap que no pot dur a terme cap declaració d’independència. Ho diu en el seu videobloc d’El País, des d’on en nombroses ocasions havia mostrat una comprensió per la reivindicació del dret de decidir dels catalans i un to molt diferent del que acostumen a expressar molts altres analistes i diaris espanyols.

Les notícies del dia

Suspensió cautelar. El Tribunal Superior de Justícia valencià ha suspès preventivament l’aplicació del decret de plurilingüisme impulsat pel Consell. La decisió és motivada pel recurs contrari que hi va presentar la Diputació d’Alacant. El TSJ, en una nota de premsa, explica que no es pronuncia sobre ‘el fons del recurs i no prejutja res en absolut.’ Ara el govern té cinc dies per a recórrer contra aquesta suspensió. Ho podeu llegir ací.

El govern recorrerà contra la decisió. El conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, s’ha manifestat sobre la sentència d’aquest matí del Tribunal Superior de Justícia valencià i ha deixat clar que el govern hi presentaria un recurs en contra. ‘No és cap sentència ferma ni entra en el fons’, ha dit. Segons ell, és un decret fonamentat, amb base jurídica i que es pot defensar sense cap problema. ‘Tenim totes les garanties que el decret és fonamentat i que té una base pedagògica i jurídica’, ha dit als periodistes. En parlem ací.

Una carta a Rajoy. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la carta amb l’últim oferiment per a pactar el referèndum. ‘Creiem que ha arribat el moment imprescindible perquè els dos governs puguin seure a la taula a dialogar’, diu. El president català convida l’espanyol a ‘començar les negociacions sobre els termes i les condicions del referèndum en què els ciutadans de Catalunya podran decidir el futur polític del país’. Podeu llegir la carta de Puigdemont ací.

Reunió de Puigdemont i Maza. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, han tingut una reunió amb el fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, i li han expressat el malestar per la judicialització del procés català que duu a terme el govern espanyol. Mundó ha explicat que ell i el president havien dit a Maza el mateix missatge que el govern sempre exposa en públic. ‘Creiem que és una via equivocada, judicialitzar una qüestió que es de naturalesa política’, ha dit. La reunió, que segons Mundó ha estat cordial, ha durat uns cinc quarts. En parlem ací.

Romeva al parlament irlandès. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, ha anat avui al parlament de la República d’Irlanda, a Dublín, on aquesta tarda ha pronunciat una conferència en la primera sessió del grup de discussió sobre Catalunya. Formen part d’aquest grup de discussió membres dels principals partits amb representació a l’assemblea i al senat irlandesos: el Fine Gael, l’actual partit governant a Irlanda, el Fianna Fáil, el principal partit de l’oposició, i del Sinn Féin, l’històric partit irlandès que va guanyar les darreres eleccions al Nord d’Irlanda. Llegiu-ho ací.

L’esmena de Junts pel Sí. Junts pel Sí ha presentat una esmena a la reforma del reglament del parlament per a habilitar la segona quinzena d’agost com a període ordinari de sessions. El reglament actual estableix que hi ha dos períodes ordinaris de sessions, de l’1 de setembre al 31 de desembre i del 15 de gener al 31 de juliol. Amb la modificació que proposa JxSí, el primer període començaria el 15 d’agost, és a dir, uns quinze dies abans. Gràcies a aquest canvi hi hauria més marge de maniobra per a aprovar la llei de desconnexió, que ha de donar cobertura legal al referèndum. Ho podeu llegir ací.

Gordó ho nega tot. L’ex-conseller de Justícia Germà Gordó ha negat rotundament al parlament haver comès cap il·legalitat al capdavant de CDC i del govern per finançar irregularment el partit. Quan l’oposició li ha demanat sobre les informacions que el vinculen al cas del 3%, investigat al Vendrell, ha defensat la tasca dels dos últims ex-tresorers de CDC, Daniel Osàcar i Andreu Viloca, dient que són ‘professionals magnífics i de conducta irreprotxable’. Ha recordat que Viloca havia estat tresorer quan ell ja no era el gerent del partit i Osàcar ‘no depenia’ d’ell. Ho podeu llegir ací.

Les recomanacions

Avui a VilaWeb hem publicat una entrevista a Germà Bel, diputat de Junts pel Sí, que acaba de publicar el llibre Cabòries des d’una galàxia ben llunyana: ‘Amb la idea de l’espai interstel·lar, Margallo l’encertava sense saber-ho’

També hem publicat una anàlisi sobre la decisió de Dinamarca de reconèixer que Grenlàndia i les Fèroe tenen el dret de ser estats independents. La podeu llegir ací.

No podeu passar per alt l’entrevista de Sebastià Bennasar a la presidenta del PEN Català, Carme Arenas: ‘En aquest país els creadors es moren de gana, i no tan sols els escriptors’

I, finalment, us recomanem les opinions d’avui de Pau Vidal i de Xavier Diez.

El govern d’Aznar va subvencionar la fundació Francisco Franco amb 150.000 euros en quatre anys

El govern espanyol de José María Aznar va subvencionar la fundació Francisco Franco amb 150.000 euros entre el 2000 i el 2003, segons ha respost l’executiu espanyol a una pregunta del grup de Podem al congrés. La mateixa resposta indica que la fundació no ha rebut cap subvenció directa, sinó que totes han estat de lliure concurrència a entitats privades sense ànim de lucre per al desenvolupament de projectes arxivístics.

En concret, l’any 2000 l’entitat va rebre 41.080 euros en dues partides. El 2001, 42.070, també en dues partides. El 2002, 41.000. I el 2003, 26.690 euros. Els diputats Antón Gómez-Reino i Yolanda Díaz van preguntar el gener passat quants diners públics havia rebut la fundació. La resposta del govern espanyol indica que s’ha revisat la concessió de subvencions des del 1990, i que només n’han aparegut en els quatre anys esmentats

Romeva: ‘Espanya ha d’entendre que el futur de Catalunya el decidiran democràticament els catalans’

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha pronunciat aquest dimecres a la tarda a la House of the Oireachtas -nom amb què es coneix el parlament irlandès- de la República d’Irlanda, a Dublín, una conferència en la primera sessió del grup de discussió sobre Catalunya. Aquest grup de discussió ha estat creat per representants polítics dels principals partits amb representació a l’Assemblea i al Senat irlandesos: el Fine Gael, l’actual partit governant a Irlanda, el Fianna Fáil, el principal partit de l’oposició, i del Sinn Féin, l’històric partit irlandès que va guanyar les darreres eleccions al Nord d’Irlanda

En l’acte que ha estat a porta tancada l’ha acompanyat el delegat del govern al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén, i hi han assistit diputats i senadors dels tres grups polítics creadors d’aquest grup, juntament amb parlamentaris independents.

El compromís del govern de Catalunya amb la democràcia ha estat l’eix central de la intervenció del conseller. ‘Aquest any ens hem compromès a celebrar un referèndum sobre la independència, hem de donar resposta al 80% de la població, que demana votar’, ha dit el conseller i ha recordat l’oferta de diàleg que dilluns passat, juntament amb el president Puigdemont i el vice-president Junqueras van fer al govern espanyol i ha remarcat que els agradaria que ‘fos un referèndum pactat i acordat’, com el que es va celebrar a Escòcia el 2014. Romeva ha manifestat que es necessari que Espanya entengui que el futur de Catalunya el decidiran democràticament els catalans.

En el seu discurs el conseller ha mostrat la preocupació davant la creixent amenaça a la democràcia i la manca de separació de poders que es viu a l’estat espanyol. Ha posat d’exemple la demanda de l’estat espanyol d’inhabilitar la presidenta del parlament, Carme Forcadell, acusada de desobediència, i dels membres de la mesa favorables al referèndum, per la celebració d’un debat a la cambra sobre aquesta qüestió. ‘Quan un partit pot alterar mitjançant una llei la funció d’una institució com el Tribunal Constitucional per dirigir-lo contra polítics catalans, s’obre una porta perquè aquestes armes s’utilitzin demà contra qualsevol altre col·lectiu a l’estat espanyol, i això posa en risc tot el sistema democràtic’, ha exposat.

El referèndum, una qüestió europea
Referint-se a Europa, el conseller Romeva ha recordat que nous estats han aparegut, noves iniciatives conjuntes han nascut i que tot ha estat incorporat amb esperit pragmàtic a Europa. També s’ha referit a que avui la relació d’alguns països s’està reconfigurant arran del Brexit, com el cas del Regne Unit i d’Irlanda del Nord, i ha apuntat que els demòcrates coincideixen que el futur d’Europa i dels seus pobles s’ha de definir en base a la llibertat, i no a la imposició. En aquest sentit, ha apuntat que els drets democràtics dels catalans són una qüestió europea perquè és una demanda formulada per ciutadans europeus, el desig majoritari dels quals és simplement poder votar per decidir el seu futur.

Després de finalitzar la conferència, el conseller Romeva s’ha reunit amb Gerry Adams, president del Sinn Féin, qui ha tornat a manifestar el seu suport al procés català. Aquesta n’és la fotografia:

Els objectius del grup de discussió
L’objectiu del grup de discussió sobre Catalunya -el cinquè que es crea a Europa aquesta legislatura- és establir connexions entre els parlamentaris d’Irlanda i de Catalunya, així com també, mantenir els diputats i senadors informats dels debats i esdeveniments que succeeixin en el procés d’autodeterminació de Catalunya i assegurar que els debats sobre el procés català es portin a terme amb les màximes garanties democràtiques.

Aquest grup enforteix les relacions bilaterals entre Irlanda i Catalunya, i facilita i contribueix a la projecció internacional de Catalunya i el seu procés polític. També posa un especial èmfasi en les relacions comercials entre Irlanda i Catalunya. Actualment, hi ha més de 500 empreses a Catalunya que exporten regularment al país.

Un altre dels objectius d’aquest grup de discussió sobre Catalunya és promoure la llengua i la cultura catalanes a Irlanda i potenciar, sobretot, l’ensenyament del català. Actualment, la Universitat de Cork i la National University of Ireland, a Dublín, ofereixen estudis reglats de català i un dels objectius del grup és ampliar l’oferta a d’altres centres.

Grups parlamentaris sobre Catalunya a Europa
La creació d’aquest grup que ha impulsat el parlament irlandès se suma a d’altres iniciatives semblants que s’han succeït en els darrers mesos a Europa. Estònia, Suïssa i Finlàndia compten amb grups parlamentaris per a debatre sobre Catalunya formats per representants dels principals partits polítics, i més recentment, el Parlament de Westminster (Regne Unit) va oficialitzar la creació d’un intergrup que inclou membres de la Cambra dels Comuns i dels Lords de tots els partits polítics.

HBO fa públic el vídeo de promoció de la nova temporada de ‘Joc de trons’

Dracs, glaç, foc i una gran guerra que ha d’arribar. HBO ha fet públic avui el vídeo promocional de la setena temporada de ‘Joc de trons’, que s’estrena el dia 16 de juliol. S’hi poden veure els protagonistes de la sèrie preparant-se per a allò que sembla la guerra final i sense saber quina amenaça arriba pel nord. El podeu veure ací:

Des de fa uns quants mesos, la cadena va publicant vídeos curts per a promocionar una temporada molt esperada pels seguidors de la sèrie. Ací en podeu veure un recull:

The great war is here. #GoTS7 premieres 7.16. pic.twitter.com/1Jna10kNuQ

— Game Of Thrones (@GameOfThrones) 9 de març de 2017

#GoTS7 begins 7.16 on @HBO. #GameofThrones pic.twitter.com/N3L2HJuEnZ

— Game Of Thrones (@GameOfThrones) 23 de maig de 2017

Puigdemont i Mundó expressen a Maza el malestar per la judicialització del procés català

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, han tingut una reunió amb el fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, i li han expressat el malestar per la judicialització del procés català que duu a terme el govern espanyol. Mundó ha explicat que ell i el president havien dit a Maza el mateix missatge que el govern sempre exposa en públic. ‘Creiem que és una via equivocada, judicialitzar una qüestió que es de naturalesa política’, ha dit. La reunió, que segons Mundó ha estat cordial, ha durat uns cinc quarts.

Maza ha arribat a les 17.30 i ha entrat caminant al Palau de la Generalitat per la porta principal. En canvi, a l’hora de sortir-ne, s’ha estimat més passar per una porta lateral, d’amagat, i ha pujat ràpidament al seu cotxe oficial, de manera que la premsa no li ha pogut fer preguntes. Poca estona més tard, la fiscalia espanyola ha valorat la reunió en un comunicat.  Ha explicat que havia estat una reunió de caràcter institucional i que Maza havia recordat a Puigdemont ‘l’obligació que té la fiscalia de complir les funcions que la llei li encomana’.

Aquesta reunió, a la qual s’ha afegit el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tajada, s’han fet en un context tens, després dels advertiments del ministeri públic espanyol de portar als tribunals qualsevol acció relacionada amb el procés d’independència que –segons el seu criteri– pugui ser il·legal.

La plataforma Exigents.cat presenta el I Congrés Participatiu Catalunya i Futur

Exigents.cat, el primer think tank col·laboratiu, obert a tothom, vol que entitats, organitzacions i persones a títol individual plantegin els reptes i les propostes sobre com ha de ser la Catalunya del futur. A la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’ha presentat la plataforma, concebuda perquè hi puguin participar lliurement tots catalans i amb l’objectiu de recuperar el debat, les idees, les propostes, amb l’objectiu de dibuixar entre tots com ha de ser el país del futur, la Catalunya del futur.

La plataforma impulsa el primer Congrés Participatiu Catalunya i Futur, un procés obert, en línia i amb actes i accions presencials, amb el qual ens comprometem, mitjançant totes les idees i propostes que es vagin recollint, a influir de manera decisiva en la construcció del futur del nostre país. Es vol influir en les associacions, institucions, organismes, ens internacionaIs… I de manera totalment oberta i transparent. 

Es faran servir totes les idees i propostes que es vagin recollint de de cara a obrir camins, oferir visió, inspiració, perspectiva… Es vol fomentar el debat, però també es pretén que totes les propostes es concretin com més aviat millor. Per això, exigents.cat engega aquest congrés participatiu, que, amb la col·laboració de tothom, ha de ser capaç de traslladar públicament ‘Quina Catalunya vol ser Catalunya’.

Així mateix, el congrés vol fer la funció que, fa 40 anys, va fer el Congrés de Cultura Catalana. És un procés que s’ha engegat avui, que durarà 12 mesos i que acabarà amb sis sessions sectorials a sis ciutats del país i una sessió de cloenda a Barcelona. Al cap d’un mes (maig 2018, 50 anys després del maig del 68 a Paris), tindrà lloc un Congrés Internacional que donarà projecció a la feina feta i servirà per llançar un missatge positiu des de Barcelona al món.

Dimiteix el primer ministre del Nepal de cara a l’última volta de les eleccions locals

KÀTMANDU, 24 (Reuters/EP)

El primer ministre del Nepal, Pushpa Kamal Dahal, conegut popularment com a Prachanda, ha presentat la dimissió aquest dimecres, deixant un buit de poder de cara a la segona volta de les eleccions locals, els primers comicis que se celebren al país asiàtic en més de dues dècades.

Prachanda, un excomandant rebel de 62 anys, ha anunciat la seva renúncia en un discurs televisat després que el partit opositor UML amenacés amb prohibir la seva intervenció al Parlament esgrimint que el Govern ha creat òrgans locals sense el degut procés.

“He decidit complir el compromís que vaig assumir amb el (partit del) Congrés Nepalès quan em vaig convertir en primer ministre. Vaig amb el president per entregar la meva dimissió en aquest moment”, ha dit el cap de Govern, que va arribar al poder fa amb prou feines nou mesos.

La sortida de Prachanda era una cosa àmpliament esperada a causa de la inestabilitat de l’Executiu de coalició i a l’escalada de tensió del gabinet amb el president del Tribunal Suprem per la designació del nou cap de la Policia nepalesa.

El nou Govern, que serà el 25è en 27 anys, haurà d’encarregar-se de completar el procés electoral, la segona volta del qual està prevista pel 14 de juny. Les votacions municipals seran l’avantsala de les generals, programades per a finals d’any.

No obstant això, l’elecció del nou primer ministre podria retardar-se ja que els partits polítics podrien trigar setmanes a acordar un candidat de consens. En el cas que no siguin capaços de fer-ho, el Parlament s’encarregarà de designar el successor de Prachanda.

Sher Bahadur Deuba, de 70 anys, el líder del Congrés Nepalès, és el favorit per dirigir el Govern. Estarà en el càrrec de forma interina fins que hi hagi un nou primer ministre designat pels partits o el Parlament.

Nervis a la tertúlia de 13TV per la possibilitat real d’independència de Catalunya

El dia que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, presentava a Madrid l’última oferta al govern espanyol per a negociar els termes del referèndum, a 13TV va haver-hi un debat encès sobre el fet que la batllessa de Madrid, Manuela Carmena, cedís l’espai municipal per a la conferència. La majoria dels tertulians s’hi oposaven. Però la discussió va tombar cap a la possibilitat real que Catalunya fos independent. Algú va dir: ‘Aquests senyors es proposen un desafiament, la separació d’Espanya, i continuen endavant, i ho faran.’

Un dels qui estava d’acord que Puigdemont anés a Madrid a explicar-se era el periodista Fernando Jáuregui. Però afegia: ‘De totes maneres, la seva pretensió és impossible, perquè no hi haurà independència.’ L’afirmació va posar en alerta els altres tertulians, que no les tenien totes. ‘Fins que acaba passant! Tampoc no havia de guanyar Sánchez les primàries del PSOE’, exclamaven.

El director de La Razón, Francisco Marhuenda, mirava d’explicar que la manera d’impedir la desconnexió era prendre el control de les institucions i dels mossos d’esquadra, i que això era molt simple. I que, si no, es podria parlar amb els bancs…

Finalment, una altra de les tertulianes es declara ‘terriblement preocupada’ pel fet que Catalunya es pugui acabar independitzant. ‘De debò podeu garantir tal com estan les coses que no s’arribarà fins al final? Aquests senyors es proposen un desafiament, la separació d’Espanya, i continuen endavant, i ho faran. Estic terriblement preocupada.’

El PSOE demana que Rajoy sigui el primer a declarar a la comissió d’Investigació sobre el finançament del PP

El Partit Socialista ha demanat que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, sigui el primer a declarar a la comissió d’investigació sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular. A banda de Rajoy, els socialistes també han sol·licitat la presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes; de l’ex-presidenta Esperanza Aguirre així com la de l’ex-president del govern espanyol José María Aznar o la dels últims secretaris generals, Francisco Álvarez Cascos, Javier Arenas, Ángel Acebes i María Dolores de Cospedal, entre d’altres.

Els socialistes han presentat aquest llistat de compareixences durant la reunió que la comissió sobre el suposat finançament il·legal del PP s’ha portat a terme aquest dimecres al matí per mirar de determinar l’ordre, el pla de treball i l’estructura de la mateixa. La diputada socialista, Isabel Rodríguez, ha justificat la proposat assegurant que ha anat dopat a les eleccions els últims 20 anys. Des de Ciutadans també troben fonamental la compareixença de Mariano Rajoy però han advertit al PSOE que només donaran suport a la seva petició si el president del govern espanyol també dona explicacions en últim lloc.

De la Mata manté la presó incondicional per a Jordi Pujol Ferrusola

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha confirmat aquest dimecres la presó incondicional comunicada i sense fiança que va acordar el passat 25 d’abril per a Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’expresident. El magistrat ha rebutjat un recurs de la defensa contra aquella decisió que li proposava que revoqués la mesura de presó provisional i adoptés amb caràcter subsidiari una mesura alterativa menys contundent. El jutge ha seguit el criteri de la Fiscalia, que aquest dimarts ja va avançar que s’oposava als arguments de la defensa per a l’excarceració. De la Mata argumenta que encara persisteixen els motius pels que va acordar l’ingrés a presó, com l’existència de “patrons de comportament, pautes d’actuació, instruments i eines utilitzades per a generar, ocultar i blanquejar actius”, així com “elements organitzacionals subjectius i objectius utilitzats per mantenir la seva estructura econòmica”.

De la Mata va enviar Pujol Ferrusola a presó en considerar que en el transcurs de la investigació havia seguit desenvolupant activitats delictives. Es basava en els informes policials elaborats des del febrer del 2016, l’anterior compareixença de Pujol davant del jutge, que afirmaven que havia continuat fent tota mena d’activitats comptables, bancàries i d’altres tipus a través de la utilització de socis, amics i testaferros per ocultar fons i posar-los “fora de l’abast dels tribunals”. La defensa de Pujol Ferrusola va presentar un recurs on demanava l’excarceració argumentant que “en cinc anys” d’investigació no s’ha pogut provar, al seu parer, cap dels delictes que se li imputen. Proposava que en tot cas li apliqués més mesures cautelars a les que ja tenia abans d’entrar a la presó, com ara impedir-li que es comuniqui amb testimonis claus o entitats bancàries. La defensa assegurava que els fets pels que el va enviar a presó eren coneguts “amb molta anterioritat”, i el jutjat “no pot ser refugi de la sospita policial sense fonament”.

De la Mata, per contra, manté que hi ha evidències que Pujol Ferrusola va continuar fent operacions, assolint acords amb socis, amics i testaferros per “ocultar béns i posar-los fora de l’abast dels tribunals i per dificultar l’accés a les fonts de prova”, i assegura que encara hi ha possibilitats que continuï operant en aquesta direcció a través de tercers. “No només s’ha actualitzat aquest perill en activitats concretes i específiques d’ocultació, sinó que ha mostrat una alta capacitat d’interlocució en diverses jurisdiccions i amb diferents persones per continuar reconstruint i acondicionant les diferents operacions efectuades al llarg del temps, amb l’objectiu de fer inaccessibles els béns i impedir o obstaculitzar l’accés a les evidències”, sosté el jutge. Segons el magistrat, els delictes suposadament comesos per Pujol Ferrusola van més enllà del blanqueig de capitals, i inclouen activitats contra la Hisenda Pública, falsedat en document mercantil i pertinença a organització criminal.

Marzà anuncia que recorreran la supensió del TSJ: ‘Continuarem amb el mateix procediment’

El conseller d’Educació, Vicent Marzà ha reaccionat a la sentència d’aquest matí del Tribunal Superior de Justícia valencià deixant clar que el govern recorrerà la decisió. ‘No és una sentència ferma ni entra al fons’, ha afirmat Marzà, i ha dit que es tracta d’un decret fonamentat, amb base jurídica i que es pot defensar sense cap problema. ‘Tenim totes les garanties que el decret és fonamentat i que té una base pedagògica i jurídica’, ha dit als periodistes.

Sobre la base jurídica del decret, Marzà ha recordat que el decret té l’aval del consell jurídic consultiu, de l’advocacia i del ministeri d’Educació espanyol. El conseller ha volgut fer una crida a la tranquil·litat: ‘Estem tranquils, continuarem amb el mateix procediment, no és una sentència ferma i els procediments tiraran endavant’.

Des del ple de les Corts, Marzà ja ha fet unes primeres declaracions i ha dit: ‘Treballem per garantir els drets lingüístics de totes i tots.’ A més, ha afegit que ‘la discriminació per parlar valencià continua sent habitual.’

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha suspès aquest matí de manera cautelar l’aplicació del decret de Plurilingüisme impulsat pel Consell. El tribunal ha pres aquesta decisió després del recurs que va presentar en contra de la normativa la Diputació d’Alacant. El govern té ara cinc dies per recórrer la suspensió. El TSJ, en una nota de premsa, explica que no es pronuncia sobre ‘el fons del recurs i en absolut prejutja res.’

 

 

Catalan Government to ‘formally’ request referendum negotiations

The Catalan Government decided on Tuesday to formally request negotiations with the Spanish government on the terms and conditions for carrying out the independence referendum. After the meeting of the Executive Council, the Catalan Minister of Presidency and Government Spokesperson, Neus Munté, explained in declarations to the press that the Catalan President, Carles Puigdemont, will send a letter during the next few days to the Spanish Prime Minister, Mariano Rajoy, explaining this position. The Catalan Government avoided setting a deadline for getting a response from the Spanish government and expects a “clear” answer “reflecting the same civilized attitude as the Catalan government” and “an open mind and statesmanship,” Munté added. The Spanish Vice President, Soraya Sáenz de Santamaría, said that Madrid “will prevent the referendum” because the Spanish state has the “power” to do so, as it represents, she argued, “democracy”.

In the next few days, the Catalan President, Carles Puigdemont, will send a letter to the Spanish Prime Minister, Mariano Rajoy, which will include the text approved on Tuesday at the Executive Council of the Catalan government. The text expresses the firm desire to open negotiations about the celebration of an independence referendum, in accordance with the Spanish government. The negotiations about the terms and conditions for carrying out the referendum should be initiated “as soon as possible”, as the spokesperson of the Catalan government, Neus Munté, explained to the press after the Executive Council. In the text, the Catalan government does not specify the Catalan terms and conditions for holding the vote, because the Catalan Executive believes these kinds of questions should be discussed at the negotiating table.

The text also refers to the parliamentary election turnout in both 2012 and 2015, explaining that the majority will of the Catalan people to decide their political future was expressed in the Catalan Parliament through several agreements, which urged, each time, that a referendum be held. In this context, the text explicitly mentions the agreement reached by the Catalan chamber last October on this issue.

Similarly, the document also mentions the important civil mobilizations since 2010 and the work of the National Pact for the Referendum, which collected 500,000 signatures in only three months in favor of coming to an agreement on a referendum with the Spanish State. The text also highlights the manifesto of a broad group of prestigious lawyers who defend the position that the celebration of a referendum should be possible in a democratic state and that the Constitution should not be a wall for a political solution.

No deadline
In the letter to Rajoy, the Catalan Government will avoid setting a deadline for receiving a response from the Spanish government. The Catalan President, Carles Puigdemont, said on Monday in Madrid that he would wait “until the last minute of overtime” of the game. Munté refused to specify when that would actually be, adding metaphorically that to get to the last minute of the game, you first have to play the match. Munté also stressed that the Catalan government wishes to engage only in negotiations about the referendum, not the fiscal deficit or infrastructures.

On the other hand, the vice president of the Spanish Government, Soraya Sáenz de Santamaría, coincided this Tuesday with the Catalan president at an event in Barcelona. In comments to the press after the event, Sáenz de Santamaría responded to Puigdemont’s declarations at Madrid’s town hall by saying that the Spanish State represents “democracy” and “because of this power, it will prevent the referendum”. She also harshly criticized Puigdemont for “not being sincere”, because he was “offering dialogue with one hand while making plans for independence with the other”. However, Sáenz de Santamaría renewed her offer to the Catalan president to explain his proposal before Congress in order to have a “broad, open, and transparent dialogue”. The Spanish vice president also accused the Catalan president of not ruling in the interest of all Catalans, especially of those who do not want the independence of Catalonia, and added that Puigdemont does not seem to understand that the law is democracy.

Pàgines