Vilaweb.cat

La gran crisi espanyola (2): l’explosió del bipartidisme

Fins a les eleccions del 2015, la història de la política democràtica espanyola es podia explicar fàcilment amb l’alternança del PSOE i el PP, que s’havien repartit la Moncloa d’ençà del 1982. Però la crisi econòmica, les retallades de Zapatero, el 15-M i l’auge del moviment independentista català van sotmetre el pacte de la transició a una crisi. Com a resposta a tot això, el sistema polític espanyol va provar de reinventar-se i obrir-se a un espectre polític més divers. Però la fórmula no ha funcionat i ara Espanya resta sotmesa a una crisi.

Llevat de les eleccions del 1977 i el 1979, amb els partits encara recol·locant-se després de decennis de dictadura, el 1982 comença l’etapa del bipartidisme. Durant aquest temps hi ha hagut cinc majories absolutes: tres del PSOE –1982, 1986 i 1989, gràcies a la suspensió dels diputats d’HB– i dues del PP –2000 i 2011. Dit d’una altra manera, en quaranta anys de democràcia, la meitat del temps ha governat un partit amb majoria absoluta.

Aquest gràfic il·lustra la fi del sistema bipartidista d’ençà de les eleccions del 2015. El PP i el PSOE han passat de representar prop del 75% dels vots, a representar-ne menys del 50% a les eleccions de l’abril d’enguany. Ara mateix, els dos grans partits són lluny de la majoria de tres cinquenes parts del congrés i del senat espanyols, com s’havien acostumat a tenir.

Percentatge de vot de PSOE i PP a les eleccions espanyoles. Entren Podem i Ciutadans

La destrucció del bipartidisme sostingut per l’status quo durant dècades té, doncs, motius diversos. El més destacat és l’entrada de Podem i Ciutadans al tauler de joc. De primer, Podem aplegà l’onada d’indignació del moviment 15-M. El resultat de les eleccions del 2015 ja es va començar a albirar als sondatges del CIS del 2014, que incloïen per primera vegada Podem, una força nova que havia obtingut cinc diputats a les eleccions europees. PSOE i PP començaven a baixar del 50% a les previsions i ‘la fi de bipartidisme’ omplí les pagines de mitjans espanyols. Però això no feia sinó començar. De fet, a principi del 2015, Podem arribà a superar en intenció de vot el PSOE i, segons alguns sondatges, també el PP.

Veient l’ascens, els poders fàctics van decidir d’intervenir-hi. Si el bipartidisme es moria, calia cerca una alternativa al partit de Pablo Iglesias. Per això l’estiu del 2014 el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va fer un prec en veu alta en representació de les classes dirigents espanyoles. ‘Caldria fer un Podem de dretes, perquè, cony, el Podem que tenim ens espanta una mica. Un Podem més orientat a la iniciativa privada i a la possibilitat del desenvolupament del país, això sí que ens convindria.’

Dit i fet. En poc més de mig any, Oliu ja tenia ‘el Podem de dretes‘ que volia. I no era pas cap partit de nova creació; era Ciutadans, un partit present de feia anys en la vida política de Catalunya, però que a l’estat espanyol era desconegut. L’ascens de Cs anà acompanyat d’una forta presència als mitjans, gràcies a la qual arribà a les eleccions del 2015 amb unes previsions de l’11% de vots.

Ciutadans: com s’ha fabricat el ‘Podem de dretes’?

Les eleccions del 2015, doncs, marquen la fi del bipartidisme i l’obertura d’una nova època política a l’estat espanyol. De llavors ençà, hi ha hagut tres eleccions, i ara hi haurà les quartes; a més de tres investidures frustrades i dues mocions de censura. Com publicava ahir VilaWeb, i tenint en compte que les eleccions espanyoles seran el 10 de novembre i, per tant, almenys fins al 3 de desembre no es constituiran les corts, el govern espanyol haurà estat en funcions o amb les cambres dissoltes 655 dies. És a dir, el 44% del temps d’ençà que Rajoy va convocar les eleccions del 2015.

Ara el sistema es va reajustant i els partits més novells tenen dificultats per a mantenir la força amb què van entrar. La suma de Podem i els seus aliats ha passat de 5.972.000 vots i 71 escons el 2015, a 3.733.000 vots i 42 escons a les darreres eleccions. El partit, afeblit amb les crisis internes i la marxa d’Íñigo Errejón, encara podria eixir més perjudicat d’aquestes noves eleccions, perquè la militància de Mes Madrid demanar de presentar-s’hi.

Així mateix, Ciutadans ha tingut alts i baixos, amb una crisi forta arran de la fuita de figures destacades, com ara De Carreras, Nart o Roldan. A més, les previsions que el PP de Casado recuperi part del vot poden aprimar encara més la influència de Rivera. La presència de Vox al congrés –poc interessat a repetir les eleccions–, afegida a la possibilitat que Ciutadans i PP s’ajuntin sota el paraigua Espanya Suma, són elements que afegeixen incertesa a la convocatòria de les eleccions.

Percentatge de vot dels partits a les eleccions espanyoles.

Aquesta fragmentació fa que cap partit no tingui prou pes per a governar amb solidesa. Això també és fruit de la poca tradició pactista d’Espanya, producte d’un sistema polític avesat al bipartidisme. Per si no n’hi hagués prou, abans els governs espanyols podien ser apuntalats de Catalunya estant, com l’any 1996, quan CiU va signar el pacte del Majestic per a donar la presidència a José María Aznar. Tanmateix, el procés independentista i el tomb dels partits sobiranistes ha dilapidat la possibilitat d’aquest suport.

The post La gran crisi espanyola (2): l’explosió del bipartidisme appeared first on VilaWeb.

Pedro Sánchez anuncia des de la Moncloa que la sentència del judici contra l’1-O serà a l’octubre

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha dit avui que la sentència del judici contra el procés serà el mes d’octubre vinent. Per més que la decisió sobre quan es farà pública depèn exclusivament del Tribunal Suprem, és a dir, del poder judicial, el president espanyol, des de la Moncloa i durant la compareixença en què ha anunciat que s’avançaran les eleccions novament el 10 de novembre vinent, ha dit això: ‘Espanya necessita un govern estable, saber que es necessita per als desafiaments que tenim per endavant, de la nostra pròpia època, com les conseqüències polítiques que pugui tenir la sentència del procés a Catalunya el mes d’octubre, la tardor d’aquest any.’

The post Pedro Sánchez anuncia des de la Moncloa que la sentència del judici contra l’1-O serà a l’octubre appeared first on VilaWeb.

Sánchez ja té les eleccions que cercava

TEMA DEL DIA
Unitat.
Aquestes darreres vint-i-quatre hores de les negociacions sobre la investidura del govern espanyol han servit per a demostrar què uneix tots els partits: Catalunya. El trifàsic PSOE-Cs-PP està d’acord que és el problema principal a afrontar aquests mesos vinents, no pas per a resoldre’l, sinó per a suprimir-lo. Si hi hagués voluntat de resoldre’l, la clau de la investidura no seria qui aplicarà més aviat i millor el 155, sinó quina proposta política està disposat a oferir als catalans com a alternativa a la independència. Però de proposta no n’hi ha cap. El trifàsic PSOE-PP-Ciutadans només té com a projecte l’aplicació del 155 per a reprimir Catalunya. Unides Podem tenia un camí diferent, fonamentat en el referèndum, però se’n va desdir per facilitar un acord amb el PSOE que els socialistes han rebutjat.

El PSOE parla de l’article 155 com si fos un tràmit ordinari, no una mesura excepcional, tal com fan el PP i Ciutadans. El vodevil de la investidura ha servit per a retratar la figura de Pedro Sánchez, que en quatre mesos ha malbaratat la imatge de renovació i de canvi que podia representar. El refús a pactar amb Podem demostra que no és d’esquerres i la fal·lera per a pactar amb Ciutadans confirma que és un titella del règim del 78. El PSOE va arribar al poder gràcies a la moció de censura votada per Podem i els partits independentistes, però ha fet mans i mànigues per fer-se perdonar aquest pecat original.

Amb Podem ha practicat una estratègia d’humiliació descarnada. Ha jugat amb propostes i contrapropostes sabent que no volia un govern de coalició. Pablo Iglesias el va posar en evidència quan va renunciar a ser ministre, però la poderosa màquina de propaganda del PSOE maldarà per fer-lo culpable de la investidura fallida. La mateixa estratègia ha seguit amb l’independentisme. Els esforços d’ERC perquè es formés un govern d’esquerres a Espanya també els ha menystinguts. Sánchez no s’ha reunit ni una vegada amb el dirigent d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, tot i el suport a la investidura que li ha ofert d’ençà del primer dia. Tots els contactes del PSOE amb ERC els ha fets Adriana Lastra o José Luís Ábalos, actors de segona fila en la comèdia de la investidura. I naturalment ha bandejar Junts per Catalunya, amb el propòsit de de fer-los invisibles.

El balanç que deixa Sánchez respecte de Catalunya és de menyspreu. El diàleg amb la Generalitat es va reduir a dues reunions amb el president Quim Torra, que després no han tingut continuïtat. En l’àmbit repressiu no ha fet cap gest per a evitar la presó provisional dels dirigents independentistes, que no ha anat a visitar. I en l’àmbit autonòmic, ha mantingut l’ofec financer de la Generalitat, que l’ha dut als tribunals. Ha estat incapaç d’imaginar cap gest de distensió o d’acostament tret de rebatejar l’aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas. És l’únic gest per uns vots d’una moció de censura que no ha sabut aprofitar. Per això l’independentisme li va retirar el suport al pressupost, perquè Sánchez va ser incapaç de respondre al gest.

La comèdia s’ha acabat allà on volia Sánchez, amb la convocatòria d’unes altres eleccions. Això no vol dir que no sigui igualment un fracàs, perquè Espanya continua paralitzada políticament sis mesos més, i haurà fet quatre eleccions en quatre anys. No és pas un missatge de fortalesa. Aquestes darreres vint-i-quatre hores s’han vist coses a tenir en compte els mesos vinents. La decisió de donar oxigen a un Rivera desesperat que brandava el 155 dóna pistes de les intencions de futur. Rivera sap que és la darrera oportunitat que té de tocar poder i per a Sánchez és una manera de complaure els poders fàctics. La política contra Catalunya serà més agressiva –tot i que costarà prou de superar el llistó de Josep Borrell– i el 155 serà més a prop. Espanya no tindrà un govern d’esquerres després del 10 de novembre, perquè si no ja s’hauria fet ara. A Catalunya, el PSC provarà de maquillar aquest fet recuperant la petició de vot útil. Potser els electors catalans s’ho tornaran a empassar, però després d’aquests quatre mesos estaria bé, si més no, que l’independentisme no contribuís a emblanquir el PSOE, vista l’experiència.

MÉS QÜESTIONS
La negociació del finançament porta tensió a Compromís.
L’avançament dels 250 milions de l’extra del FLA que va anunciar la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, després de la reunió de dilluns amb Ximo Puig, ha suscitat reaccions divergents entre els grups polítics, però també dins els partits. Sobretot a Compromís, on la negociació del finançament és una prioritat. La vice-presidenta de la Generalitat i dirigent de la coalició, Mónica Oltra, no ha dubtat a qualificar la notícia de positiva. Creu que és ‘un raig de llum’, tot i que recorda que cal continuar avançant. Dies enrere, Oltra havia qualificat aquest préstec de ‘vergonya’ i de ‘xantatge’. Aquest entusiasme d’Oltra d’ara contrasta amb la valoració del portaveu del grup parlamentari, Fran Ferri, que es limita a dir que és un acord decebedor. Per Ferri calen mesures estructurals i exigir amb més fermesa el desblocatge dels pagaments a compte. Compromís considera que Puig no ha estat prou exigent amb el govern de Pedro Sánchez per motius partidistes, unes crítiques que han molestat el PSPV. El portaveu a les Corts, Manolo Mata, ha subratllat el tractament ‘privilegiat’ que rep el País Valencià per part del govern espanyol amb el FLA i ha fet ironia sobre els qui l’havien ‘satanitzat’, en referència a Compromís. La falta de liquiditat de la tresoreria valenciana requereix l’efectiu que proporciona el FLA. Moltes conselleries, com la d’Igualtat d’Oltra, no poden fer pagaments i la gestió s’hi ha paralitzat.

Els llauradors calculen que les pèrdues per les inundacions van dels 100 milions al 200 milions d’euros. La primera valoració de pèrdues directes en les collites afectades al País Valencià deixa una quantitat de vora 200 milions d’euros, segons la Unió de Llauradors i Ramaders. En canvi, AVA-Asaja ho redueix a 100 milions. El principal radi d’acció de la zona afectada abasta unes 30.000 hectàrees de cultiu, però, segons AVA, la zona afectada supera les 46.000 hectàrees. El Baix Segura és la comarca més perjudicada, amb prop de 25.000 hectàrees i unes pèrdues de 167 milions d’euros; seguida de la Costera i la Vall d’Albaida, amb 2.600 hectàrees i unes pèrdues de 3,3 milions d’euros; el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, amb 1.200 hectàrees i 4,8 milions d’euros de pèrdues; l’Alt Vinalopó, amb quasi 400 hectàrees i 1,2 milions d’euros; i la Marina Alta i Baixa, amb més de 500 hectàrees i prop de 300.000 euros. El cultiu més danyat és el dels cítrics, amb més de 131 milions d’euros; seguit de les hortalisses, amb més de 20; el raïm de taula, amb prop de 5; i el de vinificació, amb 3,3 milions. També són afectats l’ametller, la magrana i la flor, per exemple. La xifra inicial augmentarà sens dubte aquestes setmanes vinents: per aquestes pèrdues directes en collites i també pels danys causats en les infrastructures agràries, tant de domini públic –camins i barrancs– com privat –sistemes de reg per degoteig, closos o marges, que en moltes localitats es van destruir completament.

El parlament balear demana al CIS que pregunti per la monarquia. El parlament ha descartat en una sessió plenària una proposició no de llei presentada per Més per Mallorca per a demanar un referèndum a tot l’estat espanyol que serveixi per a triar entre el sistema de monarquia parlamentària actual o una república. El diputat de Més Josep Ferrà, que ha exposat la iniciativa, ha mostrat voluntat inclusiva i ha dit que no era un debat només d’esquerres, sinó que inclou totes les formacions. La proposició ha estat dividida en quatre punts, votats separadament. El segon ha estat aprovat, amb 33 vots a favor i 19 en contra: insta a demanar al Centre de Recerques Sociològiques (CIS) que torni a preguntar sobre la monarquia. El PSIB i el PI hi han votat a favor, perquè, segons que ha justificat el diputat Joan Ferrer, no hi ha cap inconvenient a prendre el pols amb una enquesta. Però el primer punt, que demanava un referèndum vinculant sobre monarquia o república, només ha obtingut 12 vots a favor i 49 en contra, i ha suscitats moltes crítiques.

La Cambra de Comerç demana de posar fre a la bombolla de pisos de luxe a Andorra. La Cambra de Comerç andorrana demana al govern i als comuns de posar fre a una possible bombolla immobiliària d’habitatges de luxe i impulsar la construcció d’un parc d’habitatges de compra i lloguer assequible. És una de les principals recomanacions que s’inclou en un decàleg per a encarar el futur, que s’ha fet públic durant la presentació de l’informe econòmic del 2018, en un acte que ha presidit el cap de govern, Xavier Espot. El president de la cambra, Miquel Armengol, ha presentat aquestes recomanacions de l’entitat, que proposa de treballar en una taula público-privada que promogui un creixement de l’economia sostenible i competitiu. La patronal també té molt present l’acord d’associació amb la Unió Europea i assenyala la importància d’unes línies estratègiques. Per això ha allargat la mà al govern per a treballar plegats, dient que els empresaris temen una regulació excessiva. Sobre les infrastructures de transport, Armengol ha insistit en la importància de millorar-les. Aplaudeix els estudis sobre el projecte ferroviari amb els estats francès i espanyol i un aeroport dins el Principat, que ara es faran de manera coordinada amb el govern. Les dades presentades parlen d’un creixement moderat de l’activitat econòmica, amb un 1,6% d’augment del PIB. Tanmateix, el creixement encara no ha arribat als nivells d’abans de la crisi i, per segon any consecutiu, és més lent que als estats espanyol i francès.

LA XIFRA
600 dies fa que és tancada la línia de tren Perpinyà – Vilafranca de Conflent, per decisió del jutge d’instrucció de Marsella. Els membres de l’associació d’usuaris Train en Têt es manifestaran a la capital de Provença el 25 de setembre, després d’un seguit d’accions que comencen aquesta setmana.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de setembre de 1473 se signà el tractat de Perpinyà, que establia que mentre el comte-rei no tornés 300.000 escuts d’or, ni el rei d’Aragó ni el de França no podrien entrar als comtats: el Rosselló i la Cerdanya restarien neutrals.

The post Sánchez ja té les eleccions que cercava appeared first on VilaWeb.

Trap per a modernitzar la nit literària gironina

Els privilegiats que ahir van poder assistir al lliurament dels premis literaris de Girona foren els primers a poder comprar els llibres guardonats: Kambirí, de Lluís Prats (34è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil); La vida aèria, de Ferran Sáez Mateu (40è premi Carles Rahola d’assaig); Tocat i enfonsat, de Ramon Cardona Collell (42è premi Miquel de Palol de poesia); i La memòria de l’aigua, de Montse Barderi (52è premi Prudenci Bertrana de novel·la). Els llibres es comencen a vendre avui i els autors faran una ronda de signatures tot el matí per les llibreries de Girona: Abacus, les Voltes, Geli, Calmot, 22 i Empúries. Aquesta és una de les principals novetats d’uns premis literaris que s’han renovat, que han perdut part del misteri –perquè els guanyadors es varen anunciar amb una nota de premsa ja fa temps– i en què els llibres dels guanyadors seran visibles de bon començament, i no com fins ara, que havien d’esperar un grapat de mesos abans de ser al carrer.

La resposta va ser prou bona. A l’Auditori hi va haver qui va aprofitar la venda en calent (feta conjuntament pel gremi de Llibreters de Girona) per endur-se quatre de les novetats més esperades del nou curs escolar, acabades de sortir del forn.

Però hi ha alguna cosa més que llibres en aquest acte cultural de primer ordre gironí. A banda aquestes quatre categories, els guardons també reconeixen dues modalitats del premi Lletra, que ja té dinou anys, a més del premi Cerverí a la millor lletra de cançó, que ja en té vint-i-cinc. I, és clar, en un any de modernització dels guardons, la modernitat ha impregnat totes tres categories.

El rap i el trap, és a dir, la música urbana més contemporània, han entrat amb força a la nit literària, perquè el premi Cerverí se l’ha endut la cançó ‘Sempre és estiu’, de Lildami, pseudònim de Damià Rodríguez (Terrassa, 1994). La seva creació musical malda per desvincular aquests estils de l’estètica violenta i sexista amb què són associats habitualment. Sol resumir aquesta filosofia així: ‘La cançó ja hi és, nosaltres només som el vehicle.’ Lildami, que no havia guanyat mai cap jocs florals a l’escola ni a l’institut, s’enduu un guardó honorífic aquesta nit per una cançó composta en poc més de tres quarts una matinada amb amics i cervesa després d’haver-se tancat en una casa amb una Nintendo per enregistrar el primer disc. Potser sí que ‘Sempre és estiu’.

I si el trap va ser una de les sorpreses de la nit, l’altra va ser poder entrar de ple en el debat sobre la creació literària. Ho va afavorir la concessió del premi Lletra a la millor iniciativa digital a Deep Blue Rhapsody. El projecte té l’objectiu de promoure el gust per la lectura en català i ampliar el coneixement dels autors i obres catalanes a la xarxa. La idea és original de Maria Farràs i Eulàlia Guarro, i cocreada per Josep Pedrals, Taller Estampa i Carles Pedragosa per al festival Kosmopolis.

Era una idea molt senzilla: crear una màquina, alimentar-la de poemes (sonets de Josep Pedrals) i deixar que fes la seva creació. Tot això en un combat de poesia en directe que va guanyar Pedrals, tot i que la màquina va demostrar ser molt ràpida i capaç de fer combinacions de paraules pràcticament inversemblants. ‘Ara no creem contra la màquina, sinó amb la màquina. I hem establert una correspondència amb Irene Solà que es presentarà ben aviat’, diuen membres de l’equip. ‘Volem posar a debat el concepte sobre l’autoria de l’escriptura’, afegeixen.

A la categoria B, de millor experiència didàctica d’ensenyament-aprenentatge, la guanyadora ha estat Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) amb una experiència de Booktrailers, del paper a la pantalla. Consisteix a adaptar una de les lectures obligatòries que fan els seus alumnes en booktrailers de grup, amb el propòsit que sigui una eina educativa, efectiva, engrescadora i coherent amb el context sociocultural dels adolescents, que demanen maneres noves d’acostar-se a la literatura.

Els premis més literaris Montse Barderi, Lluis Prats, Ramon Cardona, Ferran, Sàez

Qui té molt clar què ha escrit i per què és Lluís Prats (Terrassa, 1966), que amb Kambirí es va convertir en el guanyador del Ramon Muntaner. El llibre l’ha publicat Estrella Polar i ens explica la història –basada en fets reals- de Kambirí, una nena africana de nou mesos rescatada en una pastera a l’illa italiana de Lampedusa on arriba amb la mare morta i setanta immigrants més. Tot el poble l’acull mentre intenten localitzar el pare de la nena. Prats assegura que el que volia era precisament parlar de les bones persones i assegurà que ‘als nàufrags se’ls ajuda i prou, res a discutir’, en un dels discursos més contundents de la nit, que ve avalat després dels reconeixements públics de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria de l’ONG Open Arms.

Ferran Sáez Mateu (La Granja d’Escarp, 1964) és un dels principals adjectivadors del nostre país i això que posar l’adjectiu precís no és gens fàcil. Amb La vida aèria va guanyar el Carles Rahola d’assaig, precisament en una de les formes més polides de l’assaig dels darrers temps, un dietari sense dates que permet explorar la condició humana on es mesclen les pròpies vivències amb les elucubracions sobre idees filosòfiques abstractes per acabar creant un autèntic volum on la literatura del jo és la gran protagonista tal i com correspon a aquest gènere literari. Amb aquest volum, Ferran Sàez Mateu s’ha fet ja amb els tres grans premis d’assaig del país, el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i ara el Rahola.

Tocat i enfonsat és el títol del poemari de Ramon Cardona (Solsona, 1965), catedràtic de grec i llatí a l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega, que ha bastit una obra on obagues, carenes i solells s’assimilen perfectament als cicles vitals del lector. Poesia per ocupar tots els espais de l’ésser humà i del lector.

I finalment, el torn de la Montse Barderi (Sabadell, 1969), una de les nostres autores especialistes en estudis de gènere a més a més de ser comissària enguany de l’any Teresa Pàmies per la Institució de les Lletres Catalanes, aquesta patrona de la Fundació Maria Marcè Marçal no ens podia sinó oferir una gran història de dones que li han valgut els 30.000 euros de dotació econòmica del guardó. Amb aquesta història de tres generacions, recorre des del final del segle XIX fins a la lluita per les llibertats sexuals i l’amor amb tres dones de classe baixa on la misèria, el maltractament i la discriminació són a l’ordre del dia, però també el poder de la reconciliació i de la superació. Una novel·la que el jurat ha explicat que és ‘èpica i colpidora’.

Com no podia ser d’una altra manera, la nit literària també va aprofitar per fer memòria dels presos polítics i dels exiliats i per convertir-se en un altaveu de les reivindicacions culturals del país, que tot sovint demana més llibres per ser més lliures. Enguany, a més a més, amb els textos acabats d’arribar per als presents a la gala de lliurament i avui per a tots els lectors del país.

The post Trap per a modernitzar la nit literària gironina appeared first on VilaWeb.

Diverses organitzacions impulsen una Convenció Republicana per a ‘una acció unitària’ a Catalunya

Diverses organitzacions i entitats han presentat una carta de convocatòria per impulsar una convenció el 14 de desembre vinent, per a fixar una ‘acció unitària’ per a Catalunya des de una perspectiva ‘republicana, sobiranista i de progrés’. Ho han  fet amb el nom de Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista. Entre els signants de la iniciativa oberta hi ha ERC, la Crida Nacional, Sobiranistes, Som Alternativa, EUiA, Poble Lliure, Pirates i Òmnium, entre més. Proposen una ‘reflexió estratègica’ per ‘mantenir’ i ‘albirar’ noves propostes per combinar l’organització i mobilització popular amb l’acció institucional. ‘Convé un fòrum de diàleg franc, una entesa i col·laboració àmplia del conjunt del sobiranisme republicà i rupturista’, expliquen en la carta de convocatòria.

La cara més visible d’aquesta Convenció és la del diputat d’ERC al congrés espanyol Joan Josep Nuet, que ha presidit la taula del Col·legi de Periodistes on s’ha fet la presentació. També hi havia entre més, Isabel Ferrer d’Acció per la República i Xavier Oca, de Poble Lliure, i hi han assistit la diputada de JxCat Aurora Madaula; la portaveu d’ERC, Marta Vilalta; el secretari general de la Crida, Toni Morral; el diputat de la CUP Carles Riera i l’ex-diputat d’EUiA David Companyon.

Els impulsors de la iniciativa han destacat que cal una proposta estratègica per encarar una nova etapa politica post-sentència de ‘lluita per a l’autodeterminació’. Pel que fa a la sentència del judici de l’1-O, han apuntat que, si no és exculpatòria, haurà d’impugnar-la i ser ‘democràticament unitària’ recuperant el ‘millor’ de l’1-O i el 3-O.

Segons manifesten a la carta de convocatòria, valoren positivament el procés independentista i, en especial, els ‘avenços’ aconseguits. Aposten per reconèixer els errors comesos, assumir les limitacions físiques i temporals i no renunciar als objectius dels processos constituents. Creuen que cal ‘sumar aliats i aliances’ a Catalunya, Espanya i Europa ‘de la causa de la República Catalana, social, lliure i democràtica’.

‘Ens cal una clara majoria a Catalunya al costat d’un model social avançat, lliure de corrupció, democràticament participatiu, municipalista, ecologista i feminista que ompli de continguts el model republicà que defensem i el faci il·lusionant i desitjable per a una ampla majoria de la societat catalana, dotant-lo d’uns continguts transformadors’, manifesten.

Per fer-ho possible, reclamen una ‘perspectiva audaç i popular’, presidida per ‘l’esperit unitari’. ‘Que ens ajudi a construir algunes de les fites que han de referenciar la lluita dels propers anys per una Catalunya justa, neta, feminista i lliure’, conclouen.

La convocatòria és oberta i en les properes setmanes s’espera ampliar-la a d’altres persones, organitzacions polítiques, socials i sindicals perquè formin part de la convenció. Segons han explicat, s’ha contactat amb més d’una vintena de personalitats vinculades a la cultura, la política i altres activitats i amb candidatures municipals independents.

Segons han explicat en la conferència de premsa hi ha disset organitzacions confirmades per donar suport a la convenció que es farà el desembre a la Universitat Pompeu Fabra i el nivell d’implicació de cadascuna d’aquestes no serà el mateix. La jornada comptarà amb debats que tractaran d’analitzar el context polític sense fer-ho de forma ‘partidista’ i amb una visió a llarg termini. S’impulsaran entre 5 i 6 tallers per donar veu a una trentena de persones de diferents sensibilitats. S’abordaran diferents camps, com la lluita feminista, la popular o l’autodeterminació.

Els impulsors descarten una ‘vocació electoralista’ i preveuen que d’aquesta convenció en sorgeixin unes línies d’acció comunes perquè ‘tothom que s’hi senti reflectit s’hi pugui sumar’. Però han constatat que serà decisió dels diferents partits polítics aplicar-les o no. ‘No sortiran directrius en una línia o una altra, deixarem que cada dinàmica dels partits decideixen com implementar-ho’, han subratllat.

The post Diverses organitzacions impulsen una Convenció Republicana per a ‘una acció unitària’ a Catalunya appeared first on VilaWeb.

La Comissió evita de criticar Espanya malgrat el boicot al corredor 5G entre Catalunya i Occitània

La Comissió Europea ha evitat de criticar el govern espanyol per haver prohibit el projecte del corredor 5G del Mediterrani, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i, precisament, amb l’aval de la Comissió Europea. Demanat per aquest vet, un portaveu de la Comissió s’ha limitat a celebrar ‘els esforços’ de cooperació entre Catalunya i Occitània i entre Espanya i França per a establir aquesta mena de corredors, segons unes declaracions recollides per l’agència ACN. El portaveu ha avisat que tots els projectes han de ser ‘compatibles amb la legislació dels estats i de la Unió Europea’ i ha afegit que encara no havia rebut cap sol·licitud de finançament del projecte i que, per tant, no podien comentar ‘detalls’ sobre aquest cas.

Aquest corredor era una aposta de la Unió Europea, que per finançar aquesta mena de projectes exigeix que siguin transfronterers; per això Catalunya l’havia preparat amb la col·laboració del govern d’Occitània. Se n’havia de fer la presentació al juny passat a Bucarest, a Romania, i hi havien d’assistir el conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d’Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea. Tanmateix, la intervenció de Josep Borrell va fer que aquest acte es vetés.

Segons fonts del Departament de Polítiques Digitals, el ministeri espanyol es va posar en contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l’acte, on s’havia d’aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus. Ho ha confirmat el conseller Puigneró a Catalunya Ràdio: ‘Van cancel·lar l’acte trucant a la Comissió Europea. Nosaltres ja teníem els bitllets.’

Segons el ministeri espanyol, el document que s’havia de signar a Bucarest no s’adequava al llenguatge jurídic propi d’un tractat internacional d’aquestes característiques. I proposava tot de canvis a la Generalitat. Per exemple, s’havia d’incloure una referència al ‘Regne d’Espanya‘ cada vegada que s’esmentés la Generalitat; també era contrari que Catalunya s’hi presentés com un ‘país’ o una ‘part signant’, i proposava que es canviés aquests termes per ‘regió’. Així mateix, demanava una rectificació perquè en el text en anglès s’anomenava ‘ministeri’ la conselleria de Polítiques Digitals i ‘ministre’ el titular, Jordi Puigneró.

Malgrat l’actitud de Borrell, la Comissió es limita a dir que les xarxes de cinquena generació, el 5G, són ‘un element clau’ per a competir en el mercat global, recorda que el seu impuls és ‘responsabilitat dels estats membres’ i anima ‘tots els estats a avançar ràpidament en el llançament comercial del 5G’. Des de Brussel·les recorden que la convocatòria per a finançar projectes transfronterers de 5G encara no ha tancat i que hi ha marge fins al 12 de novembre.

The post La Comissió evita de criticar Espanya malgrat el boicot al corredor 5G entre Catalunya i Occitània appeared first on VilaWeb.

La CUP votarà un nou secretariat nacional el 9 de novembre

La militància de la CUP votarà el nou secretariat nacional en un consell polític el 9 de novembre, segons que ha informat el partit en una nota. D’aquesta manera, es culminarà un procés de renovació que va començar a l’agost, quan les assemblees locals i territorials van proposar noms per a l’Equip 50/60, un òrgan col·legiat d’entre 50 i 60 militants encarregat d’elaborar una proposta de candidatura col·lectiva d’un nou secretariat nacional. L’anterior secretariat nacional es va escollir el febrer de l’any passat, de manera que no han complert el mandat de dos anys que marquen els estatuts. Aquest mandat era de quatre anys quan van ser escollits, però a la darrera assemblea organitzativa es va reduir a dos.

L’òrgan, a més, té com a tasques el desenvolupament d’un pla de treball estratègic, organitzatiu i comunicatiu. Les assemblees locals i territorials tenen temps fins demà per a proposar aquests noms que, en una segona fase, es valoraran de nou per les bases. El llistat definitiu serà escollit al consell polític del 5 de novembre.

En una tercera fase, l’Equip 50/60, coordinadament amb l’actual Secretariat Nacional i el grup parlamentari de la CUP, impulsarà trobades de debat i treball polític d’acord amb el que va aprovar l’última assemblea nacional del partit.

Finalment, la darrera fase de l’Equip 50/60 presentarà una candidatura col·lectiva i les candidatures individuals que considerin pel procés d’elecció del nou secretariat nacional. A banda, també s’hi podran presentar altres candidatures individuals i col·lectives. El 7 d’octubre començarà la campanya de presentació de les candidatures, que s’hauran de ratificar al consell polític del 9 de novembre.

The post La CUP votarà un nou secretariat nacional el 9 de novembre appeared first on VilaWeb.

La CUP proposa una ‘gran’ campanya nacional i internacional en favor de l’amnistia

El diputat de la CUP Carles Riera ha proposat una ‘gran’ campanya nacional i internacional en favor de l’amnistia que aconsegueixi situar aquesta qüestió a l’agenda política internacional, en cas que els presos polítics siguin condemnats. Una campanya que, segons ha dit, és una ‘qüestió de país’ que va més enllà de l’independentisme. En una conferència de premsa des del parlament, Riera ha avançat que en les setmanes vinents la seva formació farà una proposta sobre com exercir l’autodeterminació ‘de forma efectiva’ com a resposta a les sentències. Primer, segons ha dit, la proposta serà discutida al si de la militància. En aquest sentit, ha lamentat que es vagi tard i que, de moment, no s’hagi posat cap proposta sobre la taula i només hi hagi titulars ‘buits’ com el govern de concentració.

Riera ha recordat que la CUP defensa l’absolució però davant l’expectativa d’una sentència condemnatòria, la seva formació ja ha llançat la proposta de fer una campanya en favor de l’amnistia. I ha fet una crida als ‘sectors socials i polítics’ del país a posar-la en marxa. Segons ha dit, la ‘situació repressiva de l’estat és una qüestió de país’ i no només afecta l’independentisme.

D’altra banda, la CUP vol que hi hagi un ‘acord nacional sobre com exercir l’autodeterminació’ i, en aquest sentit, ha avançat que en les setmanes vinents la seva formació farà una proposta. No serà a temps de fer-la pública abans del debat de política general de la setmana que ve, ja que primer serà debatuda en el si de la militància. ‘Per nosaltres no forma part de l’agenda política parlar de governs de concentració ni de pressupostos de la Generalitat autonomista. No són una resposta política adient a les sentències’, ha insistit tot criticant que fins ara només hi ha hagut titulars ‘buits’ però no propostes. Segons Riera, l’independentisme és qui ha de liderar la proposta que ha de suposar una resolució i, per això, la CUP exposarà les seves pròpies propostes, per tal que sigui ‘la base del debat d’una estratègia de l’independentisme’.

Pel que fa a la situació política espanyola, Riera ha pronosticat que el pròxim govern encapçalat pel PSOE que hi hagi, sigui abans o després de les eleccions, ‘girarà cap a la dreta’ i no donarà cap resposta a la crisi territorial ni a la crisi política que generaran les sentències del Tribunal Suprem espanyol.

The post La CUP proposa una ‘gran’ campanya nacional i internacional en favor de l’amnistia appeared first on VilaWeb.

L’acte que il·luminarà les agulles de Montserrat es farà la vigília de l’1 d’octubre

L’acte que il·luminarà les agulles de Montserrat es farà finalment la nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre. La iniciativa, que pretén exigir la llibertat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats, s’havia de realitzar en la vigília de la Diada, però es va haver d’ajornar pel mal temps.

L’organització, Artistes de la República, l’ANC, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i Òmnium Cultural, expliquen en un comunicat que han optat per coincidir amb la commemoració del referèndum. Afegeixen que es tracta d’un acte ‘singular’, en un indret ‘mundialment conegut’, i confien en el fet que les imatges que ‘se’n derivaran reforçaran, per contrast, les de la repressió que van donar la volta al món en les votacions de l’1 d’octubre’. L’acte començarà el dia 30 de setembre al migdia i es perllongarà fins el dia 1 al matí. És previst que hi participin prop de mig miler d’escaladors.

The post L’acte que il·luminarà les agulles de Montserrat es farà la vigília de l’1 d’octubre appeared first on VilaWeb.

Investigadors de la UAB localitzen dos grups de neurones implicades en la Síndrome de Leigh, fins ara incurable

El laboratori de Neuropatologia mitocondrial de l’Institut de Neurociències de la UAB ha descobert quines neurones són les responsables de diferents afectacions que es produeixen en la Síndrome de Leigh, una malaltia incurable que es presenta predominantment en infants tot i afectar només un de cada quaranta mil nounats. En una investigació amb tres models de ratolins, cadascun presentant afectacions en només un grup de neurones, s’ha pogut identificar el paper que juga cada tipus de neurona en les manifestacions de la síndrome. D’aquesta manera, es podrà començar a investigar el desenvolupament del tractament.

La Síndrome de Leigh es produeix per una deficiència en els mitocondris, encarregats de generar l’energia necessària per tal que una cèl·lula pugui funcionar correctament. Així, les cèl·lules que necessiten més aportació energètica són les que es veuen més afectades, és a dir, les del cervell i els músculs. Per esbrinar les neurones responsables dels diferents símptomes de la malaltia, s’ha desactivat un gen, una peça clau del mitocondri i s’ha observat una reacció diferent cap als símptomes de la malaltia i de les diferències notables entre els dos tipus de de neurones relacionades amb la malaltia. Així, s’han pogut desenvolupar nous models de la síndrome de Leigh i aclarir la seva implicació a la malaltia, ha explicat Albert Quintana, director del laboratori.

The post Investigadors de la UAB localitzen dos grups de neurones implicades en la Síndrome de Leigh, fins ara incurable appeared first on VilaWeb.

Torra demana de recusar un altre magistrat del TSJC, vinculat al PSC

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat també la recusació del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Carlos Ramos, al·legant que el 2004 va ser nomenat magistrat a proposta del parlament i a requeriment del PSC.

En un escrit, al qual ha tingut accés l’agència Efe, la defensa de Torra presenta davant el TSJC un nou incident de recusació, aquesta vegada contra Ramos, que se suma al que ja va presentar contra Jesús Maria Barrientos i Mercedes Armas, dos dels magistrats que han de jutjar el president del govern en la causa per desobediència referent a les ordres de la Junta Electoral espanyola sobre els llaços grocs i les pancartes penjades als edificis de la Generalitat.

Torra argumenta que Ramos, qui divendres passat va ser designat instructor de l’incident de recusació contra Barrientos i Armas, també ha de ser apartat d’aquest procediment perquè va ser nomenat magistrat del TSJC a proposta del parlament i a requeriment del PSC, una formació que ‘ha destacat enormement pel seu interès’ que el president català dimiteixi o convoqui eleccions. La defensa de Torra considera que es tracta de ‘un posicionament polític d’indubtable significat i intensitat’ perquè el posicionament del PSC no ha estat contra el govern ‘com faria qualsevol grup de l’oposició’, sinó contra el president de la Generalitat de manera individual.

Podeu llegir l’escrit complet ací:

The post Torra demana de recusar un altre magistrat del TSJC, vinculat al PSC appeared first on VilaWeb.

Renzi forma un nou partit i abandona el Partit Democràtic

L’ex-cap del Partit Democràtic Matteo Renzi ha anunciat avui que deixarà la seva formació per muntar un nou grup polític, en el que d’entrada s’integraran uns trenta diputats de la cambra baixa italiana i des del qual seguirà donant suport al govern encapçalat pel primer ministre, Guiseppe Conte.

‘El que em porta a abandonar és la manca d’una visió sobre el futur’, ha afirmat l’ex-primer ministre italià, en una entrevista al diari ‘La Repubblica‘. L’ex-cap del govern italià ha assegurat que compta amb el suport de ‘més o menys’ una trentena de parlamentaris i que planeja fer una bateria de propostes amb la seva nova formació política.

Renzi ha posat èmfasi en el fet que seguirà donant suport al nou govern de Conte, integrat pel Partit Democràtic i el Moviment Cinc Estrelles, i ha afirmat que ara el seu objectiu serà combatre ideològicament el líder del partit ultradretà Lliga, l’ex-vice-primer ministre Matteo Salvini. ‘Vull passar els mesos vinents combatent a Salvini‘.

L’ex-cap del Partit Democràtic ha avançat que els ‘grups autònoms’ que ell encapçalarà ‘naixeran aquesta setmana’ i ho faran ‘pel bé de tots’. En aquest sentit, ha dit que l’actual cap del Partit Democràtic, Nicola Zingaretti, no podrà queixar-se ells perquè seguiran donant el seu suport al govern italià.

Renzi ha explicat també la seva decisió en un missatge publicat a la seva pàgina de la xarxa social Facebook. ‘He decidit deixar el PD i construir junts una nova casa per fer política de manera diferent’, ha assenyalat. ‘Després de set anys de foc amic, crec que ens hem de donar compte dels nostres valors, les nostres idees, els nostres somnis no poden ser cada dia objecte de lluites internes’, ha afegit.

Renzi ha recalcat que la ‘victòria’ aconseguida al parlament amb el canvi de govern per desallotjar del poder a Matteo Salvini i als ministres del partit ultradretà Lliga ‘ha estat important per salvar Itàlia però no n’hi ha prou’.

‘Ara es tracta de construir un projecte jove, innovador, feminista, on es llancin idees i propostes per a Itàlia i per a la nostra Europa’, ha destacat. ‘La política requereix idees i propostes’, ha conclòs l’ex-líder del PD.

The post Renzi forma un nou partit i abandona el Partit Democràtic appeared first on VilaWeb.

Primera concentració davant del Parlament Europeu per a reivindicar els escons de Puigdemont, Junqueras i Comín

Una trentena de persones s’han manifestat davant del Parlament Europeu a Brussel·les per a reivindicar el dret dels eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín a ocupar el seu escó. Sota la pancarta ‘No ens robeu els nostres vots’ el grup de manifestants ha denunciat amb la concentració que s’ha violat el seu ‘dret a la representació política’. Després de participar en l’acte, el vice-president del Consell per la República, Toni Comín, ha reclamat a la comissió europarlamentària d’afers legals que resolgui el cas i ha afirmat que estan treballant ‘de manera discreta’ amb aquest òrgan per ‘donar a conèixer la doctrina’ del parlament al respecte. ‘Hi ha l’opció que el Parlament Europeu ho resolgui’, ha assegurat.

En aquest sentit, Comín creu que, si el president de la institució, David Sassoli, es manté ‘neutral i no fa un ús interessat i partidista dels serveis jurídics’ i el comitè d’afers legals ‘manté la doctrina’ el cas ‘es pot resoldre directament pel parlament’.

Segons ha explicat el també el conseller Lluís Puig, també present, les inscripcions per la concentració del dimarts 1 d’octubre estan ‘creixent’ i valoren fer una marxa des de la Comissió Europea fins al Parlament Europeu. ‘Intuïm que per l’aniversari dels dos anys del referèndum serà un dimarts important’, ha assegurat.

Campanya pels vots

La plataforma ‘No ens robeu els vots’ ha convocat concentracions setmanals a partir d’aquest dimarts davant el Parlament Europeu i la Comissió Europea per reclamar els escons de Puigdemont, Junqueras i Comín. La plataforma vol denunciar la ‘flagrant violació dels principis bàsics de la democràcia’ que representa que més de dos milions de persones ‘no estiguin representades’ a ‘l’única institució democràtica de la Unió Europea’.

The post Primera concentració davant del Parlament Europeu per a reivindicar els escons de Puigdemont, Junqueras i Comín appeared first on VilaWeb.

Budó diu que el govern no té ‘accions concretes sobre la taula’ per a respondre a la sentència

La portaveu del govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha descartat que la resposta institucional a una eventual sentència condemnatòria del judici contra el procés passi per la convocatòria d’un nou referèndum o d’unes eleccions anticipades. ‘Hi ha la voluntat que Catalunya es pugui autodeterminar, quan sigui el moment es dirà. Ara no està resolt ni tancat’, ha dit durant la conferència de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. També ha refusat la idea d’un govern de concentració, que no veu viable perquè tant la CUP com els comuns ho han refusat. Budó ha admès que ara per ara ‘no hi ha accions concretes sobre la taula’ del govern per poder estudiar i discutir i que ‘quan es tinguin, s’explicaran’.

D’altra banda, Budó ha dit que qualsevol resposta ‘no passa només per una resposta de govern, sinó de país’. ‘Tots els actors de la societat han de fer les seves propostes, s’han de valorar i, si finalment hi ha aquesta voluntat, des del govern l’hem de respectar’, ha dit.

Budó ha recordat que el president Quim Torra va fer una ronda de contactes de la que esperen que extregui una proposta de resposta unitària i ha dit que anunciarà la resposta quan ‘cregui més adequat’.

The post Budó diu que el govern no té ‘accions concretes sobre la taula’ per a respondre a la sentència appeared first on VilaWeb.

Un home trobat mort a Sant Fulgenci, nova víctima del temporal

La pluja intensa que ha afectat el País Valencià i les Illes per la gota freda ha fet estralls. Després de dues morts, una a Oriola i una altra a Redovà (Baix Segura), avui s’ha trobat el cos d’una altra persona a Sant Fulgenci. Des de diumenge, en aquesta mateixa zona, havia desaparegut un home holandès i ha estat confirmat que és la mateixa persona.

La cerca havia començat el diumenge a Dolores, arran d’una trucada al 112 d’un testimoni que ha alertat que una persona ha estat succionada per séquia a la localitat.

Al voltant de les 14.00 un ciutadà de parla anglesa va telefonar al 112 per a alertar que ha vist com un ciutadà s’acostava a una séquia al municipi de Dolores i queia directament en aquesta infraestructura, arrossegat pel corrent d’aigua. La unitat d’emergències va investigar aquest fet per a poder localitzar i rescatar al ciutadà que ha caigut a la séquia.

The post Un home trobat mort a Sant Fulgenci, nova víctima del temporal appeared first on VilaWeb.

L’audiència espanyola confirma el processament de Camps en la peça Fitur de la Gürtel

L’ex-president de la Generalitat Francisco Camps serà jutjat en la peça de Fitur de la trama Gürtel després que la Sala Penal de l’Audiència espanyola hagi refusat el seu recurs contra la interlocutòria de processament. La fiscalia anticorrupció demana dos anys i sis mesos de presó per a Camps pels delictes de prevaricació i frau en relació amb la contractació irregular de la trama Gürtel per al muntatge de l’expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009.

D’aquesta manera, el processament de Camps per part del jutge José de la Mata adquireix fermesa i la sala, després de la presentació dels escrits d’acusació i defensa, obrirà judici oral contra ell per la seva pressumpta responsabilitat en aquesta contractació irregular.

La investigació contra Camps va sorgir del judici de la branca valenciana de Gürtel, quan alguns acusats, com Álvaro Pérez -el Bigotis- i l’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, van assenyalar-lo com a responsable d’adjudicacions a Oranke Market. Arran d’aquestes declaracions, la fiscalia va instar la reobertura de la peça de Gürtel relativa a aquesta empresa per a investigar a Camps i el jutge finalment el va processar només per aquesta adjudicació. En la seva declaració després davant el magistrat per aquests fets, el Bigotis va afirmar que Camps li va dir que li donava el contracte de Fitur 2009 el novembre de 2008 quan anaven plegats passejant prop de la casa de l’ex-president valencià.

The post L’audiència espanyola confirma el processament de Camps en la peça Fitur de la Gürtel appeared first on VilaWeb.

Puig: ‘No hi haurà retallades socials, però sí un ajustament normal perquè no arriben ingressos’

El president del Consell, Ximo Puig, ha assegurat que no hi haurà retallades socials al País Valencià però sí ‘un ajustament, que és el normal quan una part dels ingressos no es produïx’, en referència a les transferències de l’estat espanyol. Puig ha defensat, després d’inaugurar la fira Hàbitat, que reivindicació i responsabilitat ‘han d’anar de la mà’ i és necessari mantenir la reivindicació d’un finançament just pel País Valencià al mateix temps que s’actua amb responsabilitat. Ha citat l’exemple de la Generalitat de Catalunya i ha demanat si ha deixat de ser reivindicatiu si ha tancat el pressupost a l’agost i alhora demana la independència.

Puig ha parlat de la reunió d’ahir amb la ministra d’Hisenda espanyola en funcions, María Jesús Montero, que segons ell va ser positiva dins del marc de la relació que existeix amb un govern en funcions. Ha explicat que en aquesta conjuntura no es pot abordar el que és fonamental, un sistema de finançament que garanteixi l’estat del benestar i iguali els drets dels ciutadans, sinó que es tracta d”assegurar la solvència de la Generalitat durant aquest any’, ja que el pressupost valencià es va dissenyar tenint en compte el pressupost espanyol, que no es va aprovar.

Ara la Generalitat limitarà la despesa a les partides de difícil execució d’aquest exercici o les partides que puguin traslladar-se a un altre any, però sense afectar ‘en cap cas’ als serveis públics fonamentals, ha insistit el president. Segons les mesures traslladades per la ministra, l’estat espanyol ‘garantirà la solvència’ de la tresoreria de la Generalitat, ja que s’ha compromès a fer possible l’arribada de 450 milions de lliuraments a compte aquest trimestre i a disposar del FLA extraordinari abans del 9 d’octubre. A més, ha valorat la ‘bona notícia’ que hi ha 278 milions més pel País Valencià ‘pel bon comportament del sistema de finançament aquest any’.

Per a tractar de la reforma del sistema de finançament es necessita un ‘interlocutor clar’, per la qual cosa ha instat al congrés espanyol, si hi ha de nou eleccions, a ‘prendre’s de debò’ el finançament autonòmic, que suposa garantir l’Estat de benestar, la cohesió territorial i la cohesió social a Espanya.

En cas contrari, ‘tindrem grans dificultats, grans desequilibris i grans fractures’, segons Puig, que ha reiterat que el govern espanyol és el que ha d’impulsar la reforma del sistema. La Generalitat, ha dit, ‘la urgirà des del minut zero’, però aquesta reforma requereix una majoria al parlament i en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Ha afegit que totes les comunitats autònomes tenen dificultats perquè no hi ha suficients recursos per al sistema de finançament, però ‘hi ha uns desequilibris que no es poden consentir en una societat democràtica’. Finalment, preguntat sobre quan s’aprovaran els ajustos, Puig ha assenyalat que quan estiguin definits.

The post Puig: ‘No hi haurà retallades socials, però sí un ajustament normal perquè no arriben ingressos’ appeared first on VilaWeb.

El govern crea 750 noves places de Mossos d’Esquadra i 250 de Bombers

El govern ha autoritzat la creació de 750 noves places de Mossos d’Esquadra i 250 de Bombers. Utilitza de nou la llei espanyola que permet reposar jubilacions d’altres departaments. El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha reconegut que ‘seria molt més senzill fer una oferta pública normal’, però ha recordat que l’estat espanyol ho prohibeix, i per això s’han hagut de buscar altres sistemes per incrementar el personal dels cossos de seguretat i emergències. En aquest sentit, ha recordat les 750 places de Mossos creades a finals del 2018 i les 454 que ja han sortit de l’Institut de Seguretat Pública aquest mes de juny.

Així, s’arriba als 2.000 nous agents que ell mateix va situar com a necessaris. Pel que fa als Bombers, se’n van aprovar 250 al desembre i la previsió és aprovar-ne 500 més en els dos anys que vénen, fins a arribar a les 1.000 places noves. Amb aquesta nova oferta es busca pal·liar el dèficit estructural en les plantilles dels dos cossos, fruit de les retallades d’anteriors governs.

La previsió és aprovar 500 noves places de Bombers en els pròxims dos anys. Pel que fa als Mossos, el conseller ha indicat que caldrà analitzar quines jubilacions i baixes es plantegen en els anys que vénen i preveure quines promocions s’han de convocar per ‘no anar un pas enrere, sinó dos passos per endavant’. La llei de pressupost de l’estat espanyol del 2018 preveu acumular les taxes de reposició d’efectius a altres sectors, com ara els Mossos i els Bombers.

Buch ha apuntat que aquesta nova oferta ‘no té cap relació directa’ amb la situació d’augment de la delinqüència a Barcelona. ‘Ja havíem dit que hi havia manca d’agents’, ha apuntat el conseller, que en tot cas ha afegit que les estadístiques reforcen la tesi del govern que cal augmentar el nombre d’efectius.

The post El govern crea 750 noves places de Mossos d’Esquadra i 250 de Bombers appeared first on VilaWeb.

Armengol: ‘No pot ser que la nostra sanitat i la nostra educació depenguin de si hi ha govern a Madrid o no’

La presidenta del govern, Francina Armengol, ha avisat que, atès el blocatge polític a l’estat espanyol, les incerteses econòmiques i l’alentiment del creixement, calia gestionar el pressupost de 2019 i preparar els comptes públics del 2020 amb ‘extremant la prudència’.

Armengol ha comparegut al ple del parlament per exposar la necessitat de millorar el finançament de les Illes per tal d’afrontar el futur amb garanties i que calia donar compte de la situació actual de les arques públiques, la qual obliga a fer ajustos de la despesa ‘sense comprometre la millora dels serveis públics essencials i els objectius estratègics’.

La presidenta ha demanat als grups un compromís comú per a reclamar la millora del finançament i ha incidit en la importància que la percepció dels fons procedents de l’estat espanyol no vagi a costa de la inestabilitat política conjuntural. ‘No pot ser que la nostra sanitat i la nostra educació depenguin de si hi ha govern a Madrid o no, o si aquest govern està en funcions o no’, ha subratllat.

The post Armengol: ‘No pot ser que la nostra sanitat i la nostra educació depenguin de si hi ha govern a Madrid o no’ appeared first on VilaWeb.

Neix la plataforma ‘Aturem la Llei Aragonès’: ‘És el pas definitiu en la privatització dels serveis públics’

La plataforma ‘Aturem la llei Aragonès‘ s’ha presentat aquest dimarts en societat amb un acte davant el Palau de la Generalitat en contra de l’aprovació de la futura Llei de Contractes de Serveis a les Persones. Més de 50 col·lectius del sector educatiu, sanitari i social amb el suport de l’esquerra anticapitalista s’han aplegat per denunciar que la coneguda popularment com a ‘llei Aragonès‘ és ‘el pas definitiu en la privatització dels serveis públics’.

La ‘llei Aragonès’: una millora o un perill per les externalitzacions de serveis?

‘Estableix un marc jurídic idoni perquè siguin les empreses privades –com l’ACS de Florentino Pérez– qui gestionin i prestin els serveis públics que garanteixen els drets fonamentals’, ha alertat Bàrbara Roch, portaveu de la plataforma ‘Aturem la Llei Aragonès’. ‘La informació que dóna el govern és totalment esbiaixada, incompleta i interessada. La llei canvia totalment el paradigma de la gestió dels serveis bàsics’, ha insistit Roch, que ha avançat que ja s’ha convocat una gran manifestació el pròxim 19 d’octubre a les cinc de la tarda.

The post Neix la plataforma ‘Aturem la Llei Aragonès’: ‘És el pas definitiu en la privatització dels serveis públics’ appeared first on VilaWeb.

Pàgines