Vilaweb.cat

La revolució cultural contra la banalització de la cultura

Joan M. Minguet Batllori, l’ideòleg del concepte ‘banalització de la cultura’, situació que viu bona part de la cultura actual al país, ens proposa una exposició sobre la idea de revolució i la seva banalització al llarg de la segona meitat del segle XX. Alhora, ens ofereix una mirada revolucionària a partir del treball d’una llarga llista d’artistes visuals, alguns dels quals són noms consagrats i uns altres són artistes poc coneguts. I, tanmateix, no se sap qui és qui, perquè una de les condicions del projecte és que s’amagui l’autoria, tensió revolucionària, posant al mateix pla tots els artistes participants.

L’exposició La revolució és una ficció. La ficció és una revolució, es pot veure a l’espai Barra de Ferro de l’escola Eina fins dissabte vinent, dia 25 de novembre. Com ens explica el comissari de la mostra, Joan M. Minguet Batllori, la idea va néixer a partir de la seva col·lecció de cartells, que tenen en comú la paraula ‘revolució’, que hi apareix d’una manera explícita. Posats un al costat de l’altre, s’evidencia com la paraula ‘revolució’ ha perdut el seu sentit primigeni. Ho explica el mateix comissari: ‘Tot va començar amb el cartell de la pel·lícula La revolución de las ratas, de l’any 1980, que contenia el destacat «Esta es la película que ninguna mujer deberá ver sola». És obvi que aquest cartell demostra que el concepte de revolució com a element insurreccional ha quedat completament diluït. I d’aquí va sortir la idea de la ficció. Demostrarem que la “revolució és una ficció”, una manera lúdica de dir que ens han robat la paraula “revolució” i l’han desposseïda del caràcter rebel i insurreccional que té o havia tingut. Els materials que ensenyem provenen tant del món estrictament revolucionari com del món de la indústria cultural.’

El comissari davant del cartell de la pel·lícula ‘La revolución de las ratas’.

‘Això no està deslligat de la idea que mantinc que les indústries culturals i l’entreteniment fan mal a la cultura, que entenc que ha de ser incòmode, que ha de molestar, la cultura entesa com a revolució. I aquesta reflexió la vaig compartir i traslladar a un bon nombre d’artistes, amb la idea de fer una exposició. Però els posava unes condicions que s’havien de complir: l’exposició no es faria en un lloc institucional d’art; havien de proposar una imatge que es pogués imprimir, que d’entrada no havia de ser un original perquè no aniria emmarcada; que les peces no anirien signades; que totes les propostes serien anònimes i que, per tant, no portarien cartel·la. Perquè la idea era trencar les convencions dels museus, per situar-nos fora de la institució. Trencar, doncs, les formes dels museus, per mantenir les formes insurreccionals. La creació insurrecta com a contrapès a la lleugeresa o frivolitat dels nostres temps.’

La proposta, estructurada en aquestes dues parts, s’arrodoneix amb unes frases a la paret i un àudio que barreja un discurs de Fidel Castro amb la pel·lícula Los profesionales, que acaba amb un poema de Juan Gelman. ‘Una idea que conté aquesta proposta és que les exposicions poden ser diferents, que la cultura pot ser diferent dins les contradiccions. A mi em serveix per a aturar-me i reflexionar’, comenta Minguet Batllori.

Entre els ‘artistes, crítics, escriptors, estudiants, mestres, gent interessada per la cultura… artistes tots, doncs’, diu Minguet, hi trobem: Vicenç Altaió, Nora Ancarola, Hèctor Aspano, Montse Badia, Xavier Bassas, Vicky Benítez, Laura Benítez, Harold Berg, Quelic Berga, Rafel G. Bianchi, Yaiza Ágata Bocos, Jordi Boldú, Roberta Bosco, Goretti Cajide, Àlvar Calvet, David Caño, Alán Carrasco, Josep M. Català, Antònia Del Río, Gonzalo Elvira, Hamed Enoichi, Joan Fontcuberta, Marina Garcés, Alexandra García, Maria Garganté, Daniel Gasol, Lídia Gilabert, Ainize González García, Eulàlia Grau ,Òscar Guayabero, Núria Güell, Manuel Guerrero, Jessica Jaques, Clara Laguillo, Abdó Martí, Núria Martín Esteban, Cesc Martínez, Enric Mauri, Antoni Mercader, Pau Minguet, Joan M. Minguet, Helena Minguet, Montserrat Moliner, Frederic Montornés, Anais Muñoz, Antonio Ontañón, Levi Orta, Antonio Ortega, Jordi Pagès, Aimar Pérez Galí, Oriol Pibernat, Arnau Puig, Esther Pujol, Diego Rey, Ricard Ripoll, Jordi Rocosa, Valentín Roma, Txema Romero, Joana Romero, Aureli Ruiz, Montserrat Sánchez Trullols, Ramon Sicart, Francesc Torres, David G. Torres, Pere Vicenç, Mercè Vila i Ester Xargay.

La millora de la quota basca enutja els partits del Consell

La tramitació d’urgència que farà el congrés espanyol demà per aprovar el projecte de llei de modificació del concert econòmic i de la quota ha despertat un sentiment d’indignació al País Valencià, que des de fa temps reclama una millora del sistema de finançament. Dissabte a València es van concentrar desenes de milers de persones per demanar un finançament just.

Aquest canvi en la millora del finançament basc serà aprovat per la via d’urgència amb l’aval de la major part de la cambra, també del PSOE, fet que no veu amb bons ulls el president de la Generalitat, Ximo Puig. En el moment d’anunciar-se l’acord, el mes de maig, ja es va manifestar indignat: ‘No pot haver-hi discriminació: si hi ha diners per a resoldre la quota basca, també n’hi ha per a resoldre la viabilitat de la resta de comunitats autònomes.’ Ahir va ser més cordial, però igualment va dir que no tindria sentit aprovar la quota sense haver millorat el finançament valencià.

És més vehement en les declaracions el portaveu del Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, que no entén que es resolgui un sistema de finançament com el basc havent-hi com hi ha territoris que reben menys ingressos: ‘No s’entén que es comencen a tractar sistemes de finançament que ja permeten de prestar serveis folgadament. I estem fins als nassos que es facen aquestes coses perquè el PP aprove el seu pressupost i es garantisca un any més a la Moncloa i dominant l’aparell de l’estat i el BOE.’

En declaracions a VilaWeb, Baldoví precisa que no va pas contra la quota basca –fet que el desmarca de Ciutadans, que també hi votarà en contra–, sinó que demana que es comencin millorant les sistemes d’aquells territoris on hi ha infrafinançament: ‘Com el valencià, que està obligat a endeutar-se per a obtenir més diners.’

Què és la quota basca?
La quota basca són els diners que el govern basc ha de pagar a l’estat espanyol per les competències no transferides, com ara defensa, la casa reial o afers exteriors. Aquesta quota es revisa i es negocia cada cinc anys, però des del 2007 que no hi havia hagut acord. El govern basc considera que en aquests deu anys ha pagat 1.561 milions d’euros de més, i el govern espanyol ho ha acceptat gairebé totalment. L’acord s’ha tancat en 1.400 i el reintegrament d’aquesta quantitat es farà mitjançant descomptes aplicats en les pròximes quotes.

Per una altra banda, les quotes dels anys vinents seran menors a les que havia pressupostat fins ara el govern espanyol, que vorejaven els 1.500 milions d’euros. La rebaixa acordada entre la Moncloa i el govern basc estipula el pagament d’enguany en 956 milions, que és la xifra que regirà el pagament del quinquenni vinent. ‘Una pau fiscal de quinze anys’, com va dir el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, el dia que es va anunciar l’acord.

Un miler de juristes acusen l’estat espanyol de fer un ‘cop a l’estat de dret’ amb els empresonaments de Sànchez, Cuixart i els consellers

L’associació Drets, el Col·lectiu Praga, l’ANC i Òmnium Cultural han presentat aquesta tarda el manifest ‘Cop a l’estat de dret’, signat per un miler de juristes, en un acte al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Nombrosos advocats i catedràtics han acusat l’estat espanyol de reprimir drets i llibertats amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i d’utilitzar el codi penal en favor d’unes tesis que no respecten els drets dels investigats.

Han denunciat que la presó incondicional preventiva dels consellers, Sànchez i Cuixart és una ‘aberració jurídica’, que implica un ‘ús ideològic del dret’. A més, han criticat que s’hagi posat en evidència el trencament de la separació de poders, l’ús partidista de la fiscalia i la vulneració de drets fonamentals.

Els juristes asseguren que les acusacions de sedició a Sànchez i Cuixart no tenen cap fonament jurídic perquè van fer un ‘lliure exercici del dret de manifestació’. També refermen que l’Audiència espanyola no és el tribunal competent per a abordar aquests casos i que no hi havia els supòsits per a dictar mesures de presó provisional.

A l’acte, hi ha intervingut el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié; el professor de dret internacional Fabio Marcelli; la catedràtica de dret constitucional i coordinadora del Col·lectiu Praga Mercè Barceló; l’advocat i president de Drets, Sergi Blàzquez; el catedràtic de dret penal i membre del Col·lectiu Praga Joan Queralt; i els vice-presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri.

La primera fila era buida, amb llaços grocs a les butaques. Hi han assistit unes tres-centes persones, familiars de Sànchez i Cuixart, alts càrrecs del Departament de Justícia, com el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, i la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Patrícia Gomà; el jurista Carles Viver i Pi-Sunyer; l’advocada de Francesc Homs, Eva Labarta; i l’ex-diputat de Junts pel Sí Germà Bel, entre més personalitats. Quan ha acabat l’acte, els assistents s’han posat dempeus per a aplaudir i cridar ‘Presos polítics, llibertat!’.

Més informació

Centenars de funcionaris de la Generalitat protesten contra la intervenció espanyola

Centenars de funcionaris de la Generalitat s’han concentrat aquesta tarda a la plaça de Sant Jaume per a protestar contra l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i la intervenció de l’administració. A mes, s’ha presentat l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), el grup de funcionaris organitzats contra el 155. A més, han demanat l’alliberament dels presos polítics.

També hi col·laboren l’ANC a través del grup de juristes ServidorsCat i la Intersindical-CSC. Les assemblees van començar a crear-se després del cop d’estat contra la Generalitat del 20 de setembre i les detencions de catorze alts càrrecs del govern. Diversos departaments ja han fet accions de protesta els últims dies.

Ací podeu veure un recull fotogràfic d’Albert Salamé.

La Xina va preguntar a la UE per la situació de Catalunya

La Xina s’ha interessat per la situació de Catalunya i el posicionament de la Unió Europea (UE) al respecte. Segons que ha explicat l’ACN, el 15 de novembre es va incloure a última hora Catalunya a l’ordre del dia de la reunió inter-parlamentària entre la UE i la Xina a petició de Beijing. Aquest debat es va fer al Parlament Europeu a Estrasburg i va durar uns vint minuts sota el paraigües de ‘Temes regionals a Europa’.

El vice-president del comitè d’Afers Exteriors de l’Assemblea Popular Nacional de la Xina, Wang Xiaochu, va preguntar per Catalunya i va expressar el seu suport al govern espanyol. A més, va demanar si l’estratègia de Rajoy era també la línia oficial de la UE. L’objectiu era saber si el posicionament de la UE –la insistència en la no-ingerència en els assumptes interns– s’implementaria en altres casos, en una referència implícita al Tibet, Xinjiang i les vulneracions de drets humans a la Xina.

La UE va respondre que ‘actualment’ la línia oficial de la UE respecte de Catalunya és la mateixa que la que té l’estat espanyol, però va advertir a la Xina que la situació de Catalunya no es pot comparar amb la de les regions xineses que també tenen moviments independentistes.

Els representants europeus van deixar clar que si bé la UE segueix la política ‘d’una sola Xina’ pel que fa a les disputes territorials al país asiàtic, això no vol dir que guardi silenci davant de possibles violacions de drets humans. La UE va recordar que diàleg a Catalunya i el compliment de la llei. Així mateix, la UE nega que hi ha vulneracions dels drets humans a Catalunya arran dels empresonaments dels consellers o els líders de l’ANC i Òmnium.

La commemoració del 85è aniversari de les Normes de Castelló reivindica un espai comunicatiu propi

El conseller de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Castelló, Ignasi Garcia, i la coordinadora d’activitats de la plataforma Castelló per la Llengua, Maria Nebot, han presentat avi els actes commemoratius del 85è aniversari de les Normes de Castelló. La commemoració reivindicarà un espai comunicatiu propi amb l’obertura immediata de les emissions de ràdio i televisió d’À punt i la recuperació del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio amb el lema ‘Sense senyal, no sense veu: volem ja À Punt i TV3!’

Garcia ha explicat que fa sis anys Castelló per la Llengua es va constituir i va començar a fer actes per a commemorar les Normes de Castelló pel que significa per a la unitat de la llengua catalana. Els actes centrals seran dissabte 16 de desembre amb una fira d’entitats que comptarà amb paradetes informatives i diversos tallers de cultura popular.

Hi participaran una trentena de col·lectius i hi haurà activitats d’animació infantil, un dinar popular i actuacions musicals, a més d’una concentració amb muixerangues i la lectura d’un manifest. Abans, però, hi haurà conferències prèvies sobre l’espai comunicatiu i una exposició sobre Prudenci i Aurora Bertrana al Casal d’Acció Cultural del País Valencià, entre el 4 i el 15 de desembre.

Les Normes de Castelló, aprovades el 1932, són un total de trenta-quatre regles ortogràfiques que van acordar-se per a dotar la llengua d’un sistema ortogràfic unitari. Ho van promoure diverses entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià de l’època.

Primeres sancions per les protestes durant la vaga del 3 d’octubre

El dia 3 d’octubre, durant la vaga en què es va aturar tot el Principat per protestar contra la repressió del primer d’octubre, a Reus es van organitzar dues marxes lentes per la AP-7 i la A-7. Arran d’aquelles dues protestes ja s’han expedit les primeres sancions econòmiques d’aquella jornada. Més d’un mes després, dues persones que van participar en aquella concentració han rebut multes que impliquen la retirada de quatre punts del carnet de conduir i una sanció de dos-cents euros, que serà de cent si es paga abans de la data estipulada.

El motiu que consta en la multa és que no van obeir ‘les ordres dels agents de l’autoritat en servei de regulació del trànsit’ durant la protesta pacífica que es va fer en les dues carreteres. El Comitè de Defensa de la República de Reus preveu de recopilar moltes més multes aquests dies vinents. ‘Són les primeres de moltes multes. Els mossos no van mirar prim i van identificar repetidament tots els cotxes de la protesta’, recorda un dels presents a la concentració.

Tot i que els CDR encara no s’havien reactivat després de l’1-O i no van ser els impulsors de la protesta, el comitè de Reus centralitza les denúncies. La raó és que han obert caixes de resistència perquè tothom qui va participar en les mobilitzacions pugui tenir cobertura legal. ‘Tenim una caixa de solidaritat per a socialitzar totes les sancions i proporcionar una defensa jurídica als qui participen en aquestes mobilitzacions’, diuen. El CDR assegura que ha acumulat prou diners per a pagar aquestes sancions.

La solidaritat amb què s’ha finançat aquesta caixa de resistència va més enllà de l’aportació econòmica. Un grup d’advocats que també va oferir cobertura legal en els col·legis de la capital del Baix Camp l’1 d’octubre ha constituït una associació per a oferir els seus serveis als afectats per les sancions econòmiques.

És previst que el nombre de sancions creixi aquests dies. En l’aturada de país del 8 de novembre es va tornar a convocar una marxa lenta pel port de Tarragona –aquesta ja convocada pels CDR– i també s’hi va identificar molta gent.

Comunicat de CCOO en defensa de l’escola catalana

La Federació d’Educació de Comissions Obreres ha fet avui una concentració en defensa de l’escola catalana, en la qual s’ha llegit un comunicat de suport als mestres. ‘Exigim que s’acabi amb aquesta campanya difamatòria cap a l’escola catalana que posa en dubte la professionalitat i l’honorabilitat de les persones que treballem en l’educació a Catalunya’, recull el text.

Ací podeu llegir el comunicat sencer.

Comunicat de la Federació d’Educació de les CCOO de Catalunya
«Ja fa setmanes que el conjunt de treballadors i treballadores de l’educació estem patint una campanya de criminalització i acusacions d’adoctrinament per part de responsables polítics i diverses associacions algunes de les quals han derivat amb denúncies penals a docents o direccions concretes que comporten la seva citació per declarar als jutjats. També s’hi ha afegit la denúncia a dirigents sindicals o la campanya promovent la delació per part de Societat Civil Catalana. Aquestes denúncies estan creant malestar i angoixa a tota la comunitat educativa i volen posar en risc el nostre model educatiu compromès amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat.

El personal docent ha demostrat a bastament la seva preparació i dignitat professional per educar als infants i joves en el respecte als valors de pluralitat, diversitat i convivència com a vertebradors d’una societat oberta com la nostra. Els i les mestres amb el seu esforç i professionalitat han mantingut la funció de cohesió social i de convivència democràtica als centres escolars. CCOO estem convençuts que aquestes denúncies no faran més que demostrar la innocència i la bona tasca de les treballadores de l’educació.

Amb aquesta encartellada simbòlica, que avui escenifiquen amb la consigna #JoAdoctrino, CCOO exigim que s’acabi amb aquesta campanya difamatòria cap a l’escola catalana que posa en dubte la professionalitat i l’honorabilitat de les persones que treballem en l’educació a Catalunya. Fem des d’aquí una crida pública a tota la comunitat educativa i al conjunt de la societat a seguir desenvolupant estratègies unitàries per fer front a aquests atacs i defensar una escola catalana, oberta i plural.»

Albert Rivera descobreix alarmat els Països Catalans als llibres de text

El dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, ha presentat avui al congrés espanyol una proposició de llei perquè es constitueixi una agència que assumeixi la inspecció educativa a tot l’estat espanyol, i que controli especialment els continguts dels llibres de text i de les classes i la tasca dels professors a Catalunya. Per a justificar-ho, ha dit que a les escoles catalanes hi ha casos d’adoctrinament i d’odi, i ha exhibit unes fotografies de llibres de text en català, en pàgines en què es presenten dades sobre Catalunya comparades amb altres països europeus i en què es dibuixa el mapa de tot el país amb les diverses variants dialectals del català.

Rivera ha dit: ‘A Catalunya alguns fan un nou colonialisme que és el dels Països Catalans. Ja no és l’estat autonòmic. Resulta que no ho sabíem, però hi ha un nou ens, una mena de placa tectònica cultural que inclou el sud de França, una part d’Aragó, una part d’Itàlia, Balears, la comunitat valenciana… Això és el que s’estudia als llibres de text. I tot i això el PSOE, Podem i uns altres grups diuen que això no existeix, desgraciadament. Com voleu que s’estudiï: com diu Puigdemont i els que han fet un cop a la democràcia o com volen la majoria d’espanyols, respectant la constitució? No només és això, sinó que també s’utilitzen símbols ideològics a l’escola. Doncs això és el que pengen en algunes escoles. Trobeu normal que es pengin símbols ideològics? Trobeu que és normal? Continuarem permetent que l’alta inspecció no protegeixi contra l’odi a les escoles del nostre país?’

Mugabe dimiteix de la presidència de Zimbàbue

El dictador de Zimbàbue, Robert Mugabe, ha dimitit avui després que l’exèrcit li retirés el suport la setmana passada. Ho ha anunciat el president del parlament, Jacob Mudenda, que ha suspès la moció de censura que s’havia engegat a la cambra, on la notícia s’ha rebut amb aplaudiments. Milers de ciutadans s’han aplegat al voltant del parlament per a expressar el seu suport a la destitució del dictador i han reaccionat amb alegria.

Des de la setmana passada, Mugaba ha estat sota arrest domiciliari. El seu partit, Zanu-PF, va revocar-lo aquest cap de setmana i va triar Mnangagwa com a nou líder, el qual ara es converteix en el màxim dirigent del país. Mnangagwa havia fugit de Zimbàbue a principis de novembre després d’haver estat destituït del seu càrrec per una facció pròxima a la dona de Mugabe, Grace Mugabe.

Mugabe, de 93 anys, ha governat Zimbàbue els últims trenta-set anys, des del 1980, i s’havia resistit a abandonar el càrrec malgrat la multitudinària protesta de la població de dissabte i les negociacions entre l’exèrcit i els emissaris de Sud-àfrica.

Montoro fa xantatge a Puigdemont amb la pensió d’ex-president

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha dictat una instrucció perquè se l’informi en el termini de deu dies hàbils si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha sol·licitat d’acollir-se a l’estatut d’ex-president, fet que li permetria cobrar una pensió que ronda els 112.000 euros per a cobrar la pensió. D’aquesta manera, Montoro vol pressionar el president perquè acati, encara que sigui de manera impl·lícita, l’aplicació de l’article 155.

La llei de l’estatut dels ex-presidents de Catalunya, que va impulsar en el seu moment l’ex-president Jordi Pujol, preveu que els presidents puguin cobrar una assignació corresponent al 80% del salari una volta deixin el càrrec. Tanmateix, no es perceb de forma automàtica, sinó que s’ha de sol·licitar oficialment.

Lluís Solà s’emporta el Premi Lletra d’Or amb ‘Poesia completa’

El volum Poesia completa (Edicions de 1984) de Lluís Solà (Vic, 1940) ha guanyat el Premi Lletra d’Or. Es tracta d’un treball que recull tota la poesia publicada per l’autor entre 1958 i 2015. El volum consta de dues parts principals: els poemes escrits des de l’inici i fins a l’any 1999 i una segona part de l’obra poètica escrita posteriorment però que encara no havia vist la llum.

El volum, de més de mil pàgines, configura un llibre ‘molt clar i transparent’, tal com el defineix el mateix autor. És la feina de tota una vida en què ha intentat posar-hi ‘el màxim de món’. Poesia completa  aprofundeix sobre la idea de Solà que el poeta té el deure de ‘no especialitzar-se’ i parlar de l’home ‘en el seu conjunt’ a partir de l’element que ens defineix: la paraula.

Més informació

Anticorrupció demana sis anys de presó per a l’ex-vice-batlle de València

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita sis anys de presó per a Alfonso Grau, ex-vice-batlle de València, acusat d’acceptar rellotges de luxe d’un contractista de l’Ajuntament, canviar-los per uns altres més cars i pagar la diferència.

Així consta en la qualificació provisional del ministeri públic, en la qual s’atribueix a Grau delictes de blanqueig de capitals i un delicte continuat de suborn. També se li reclama el pagament d’una multa de 75.000 euros.

Al costat de Grau, investigat en el conegut com a cas Imelsa, està també processat en esta causa l’empresari Urbano Catalán, responsable de Transvia i Viatges Privilege, que gestionen el ‘bus turístic’ en la ciutat. Per a ell, el fiscal reclama una pena d’un any de presó per suborn.

Segons s’ha investigat en este procediment, Transvia regalava suposadament a canvi de contractes rellotges d’alta gamma a l’exvicealcalde, que l’exedil del PP en el consistori presumptament canviava per uns altres de preu superior i abonava la diferència, sistema que constituiria un blanqueig.

Els investigadors han pogut rastrejar esta actuació perquè en els rellotges figura el nombre de sèrie, que han pogut acarar en l’establiment on es feien els canvis, i així comprovar el procés.

Les diligències es van obrir a la fi de 2015 quan el jutjat va rebre una denúncia de la Fiscalia contra tots dos investigats. Grau i l’empresari Urbano Catalán van ser detinguts el passat 22 de febrer i van quedar en llibertat amb càrrecs després de passar davant la Guàrdia Civil, on tampoc van declarar.

Junqueras al·lega que va anar a declarar com a ex-vicepresident i demana de sortir de la presó

La defensa d’Oriol Junqueras ha presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència espanyola en el qual demana que se li revoqui la mesura cautelar i pugui sortir de la presó. En el recurs, que podeu veure en el document adjunt, s’argumenta que el govern no va seguir actuant després de l’aprovació de l’article 155 i per això Junqueras va anar a declarar com a ex-membre del govern, malgrat ostentar ‘legítimament i democràticament’ aquesta condició.

Així és com la defensa manté que Junqueras ‘comparteix’ l’objectiu de l’aplicació de l’article 155: ‘Després de l’aprovació de les resolucions d’aplicació de l’article 155 s’ha procedit a Catalunya a la dissolució del Parlament amb l’objectiu, el qual comparteix el meu client, de participar en el procés electoral fixat pel govern d’Espanya’.

També s’afegeix, per a reblar la defensa que el govern ja no és actiu, que després de l’aplicació del 155 no hi ha hagut cap altra reunió del govern ni s’ha adoptat cap acord: ‘El govern català no s’ha reunit des del dia del seu cessament, no s’han adoptat acords de govern ni s’han fet publicacions en el butlletí oficial que demostrin actes executius després de la sessió parlamentària del dia 27 d’octubre’, diu un fragment del recurs.

L’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, afegeix que resulta ‘xocant’ que s’argumenti la possibilitat de reiteració delictiva vinculant el cas de Junqueras amb el de Puigdemont. Diu que el Tribunal Suprem va establir llibertat amb fiança als membres de la mesa ressaltant la diferència que existeix entre els membres del govern que es troben a l’exili, i els que estan en disposició judicial.

‘Valor estrictament polític’ a la declaració d’independència
I afegeix que la declaració d’independència va tenir un valor polític, però com ja argumenta anteriorment, no existeix la possibilitat d’implementar-la: ‘Sigui com sigui i malgrat el valor estrictament polític d’aquesta declaració, el cert és que no sembla existir cap escenari pel qual els investigats poden executar accions de reiteració dels il·lícits objectes de queixa.’

Matisos entre els recursos
Els recursos presentats pels ex-consellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, contenen algunes diferències remarcables en l’argumentació per a demanar que se’ls revoqui la presó preventiva. Junqueras evita d’expressar directament que acati l’aplicació del 155, però sí que assumeix algunes de les conseqüències d’aquest, com la convocatòria d’eleccions.

Rull i Turull, per la seva banda, sí que utilitzen el verb acatar en les seves defenses: ‘Fixeu-vos, en primer lloc, que tots els querellats, fins i tot discrepant políticament del contingut i la legitimitat, han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la constitució sense haver fet ni promogut cap mena de resistència a l’aplicació.’

El PDeCAT vol que Barcelona demani explicacions per la relació del CNI amb l’imam de Ripoll

El PDeCAT ha presentat una proposició que reclama explicacions a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per la relació entre el CNI i l’imam de Ripoll. També exigeix les responsabilitats polítiques pertinents davant ‘l’escàndol i la incapacitat manifesta de l’executiu de Mariano Rajoy per evitar els atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils’.

Aquesta proposició, que es debatrà en el ple de l’Ajuntament de Barcelona aquest divendres, també reclama saber des de quin moment el govern espanyol coneixia aquest vincle i per què l’ha amagat fins ara. El PDeCAT vol concretar quin tipus de relacions es tenien, quant van durar i a quins comandaments o responsables reportava Abdelbaki Es Satty.

Els familiars dels presos polítics i del Govern a Brussel·les s’associen per demanar ajut econòmic

Els familiars dels deu presos polítics, del president Carles Puigdemont i dels quatre consellers que són a Brussel·les han presentat aquest dimarts l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), amb la que pretenen canalitzar tots els suports que rebin i reunir fons econòmics. La principal despesa que sufragaran serà la dels desplaçaments dels familiars i la dels propis implicats si han d’anar a declarar a Madrid.

Els familiars dels presos polítics a la presentació de l’Associcacio Catalana pels Drets Civils. Fotografia: Albert Salamé.

L’entitat ha posat en marxa el web adretscivils.cat, des d’on difonen el número de compte bancari on estan recollint diners ‘per al fons de suport a les famílies’. ‘Una cosa és la caixa de solidaritat que serveix per a pagar fiances i multes que se’n puguin derivar, com s’ha fet amb la Mesa del Parlament, i una altra el fons de suport a les famílies’, ha detallat l’esposa de Josep Rull, Meritxell Lluís. També ha agraït ‘totes les mostres d’escalf i suport’ que estan rebent les famílies.

Aquesta associació neix com la manera d’unificar esforços i fer una acció conjunta de les famílies. ‘Creem l’associació com a plataforma d’acció conjunta de suport a les famílies. Estem en una situació extraordinària i ho fem també pel suport de tota la societat civil i les entitats’, ha dit Lluís. L’esposa de Raül Romeva també ha explicat que l’associació arriba ‘en un moment molt concret i es farà gran en funció de les necessitats i dels socis que es tinguin’.

Els familiars dels presos polítics a la presentació de l’Associcacio Catalana pels Drets Civils. Fotografia: Albert Salamé.

De moment, els socis són únicament els familiars directes dels quinze presos polítics i exiliats, però han creat també la figura de ‘l’amic de l’ACDC’, que permetrà fer aportacions i pagar una quota anual o mensual que ajudi també a sufragar les despeses de les famílies.

Forn demana l’excarceració al·legant que ‘va assumir la nova situació jurídica’

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha demanat la seva sortida de la presó i argumenta que ‘va assumir la nova situació jurídica’ després de l’aprovació de l’article 155 per part del Senat espanyol. En l’escrit, la defensa també diu que el conseller ‘va cessar en l’exercici de la seva funció pública sense escarafalls ni crides a la desobediència’. També afegeix que ‘ el marc d’unes eleccions i el desenvolupament polític futur apunten més aviat a solucions de compromís i entesa’. Els ex-consellers Josep Rull i Jordi Turull van al·legar ahir en els seus recursos que havien acatat l’aplicació de l’article 155.

Ací podeu llegir el recurs sencer:

Artur Talvik: ‘We have understood that the Spanish government behaves in a non-European manner’

MP Artur Talvik is the chairman of the parliamentary group in Estonia which monitors the Catalan case. He was an international observer in Catalonia on October 1, when the independence referendum was held. An actor and movie producer, Talvik produced The Singing Revolution, a film that explains Estonia’s independence process in 1992. Currently he is the president of Estonia’s centre-right party Eesti Vabaerakond (“Free Party”). In this telephone interview he compares both movements and tells us his own views on the Catalan government’s detention and exile, as well as the upcoming snap elections on December 21.

—In your opinion, what is going on in Catalonia?
—I am very concerned and saddened by the developments in Spain and Catalonia. In Estonia we speak of political prisoners. That is something I don’t like to see in the EU. I am very concerned. It makes me wonder about the future of Europe. You see, most European leaders are keeping quiet. This is the main problem.

—True. Half our government is in jail.
—I cannot understand that. When we talk about the rule of law, we must acknowledge that when the law is used to jail your political opponents, it is not a democracy. It is something else, but not a democracy. Like having websites shut down, for instance. In Estonia we asked the Prime Minister what he thought about web pages begin censored. Once again, his answer was that “it is a Spanish internal affair”.

—I was under the impression that Estonia’s government would be more sympathetic …
—The Estonian people are. Very, very much so. But our government is just watching. As far as I know, the Spanish government have a very aggressive lobby everywhere. Also here, in Estonia. At the moment Estonia holds the presidency of the EU. That is why I am putting pressure on my government, because they have a chance to do something meaningful to try to resolve the Catalan problem and stop the actions of the Spanish government. Or at least issue a warning. But, unfortunately, the Spanish lobby is stronger than this MP. The right to self-determination is one of the main principles of our free Estonia. It’s even mentioned in our constitution. So now that Catalonia wishes to exercise that right, our government keeps quiet? My friends, if we do not stand up for self-determination, then we are not standing up for Estonia’s independence.

—What is the position of Estonia’s media?
—There are two large media groups. One is rather unbiased. Unfortunately, the other is on Spain’s side.

—What initiatives have you had in the Estonian Parliament?
—Our Parliament is one of the first to have set up a group to support Catalonia. We created it eighteen months ago. When we heard that the Spanish authorities had deployed thousands of Guardia Civil and Police officers and had begun to arrest people in an attempt to locate the referendum’s ballot boxes, we wrote a letter to Rajoy. In our letter we asked him to solve the problem through dialogue. We had a reply from the Spanish ambassador. It was an angry letter. When we returned from Barcelona, we began to ask questions about internet freedom to the Foreign Minister and the PM. The Prime Minister, as I said, gave us a vague answer, despite the fact that Estonia holds the digital presidency of the EU and we should be supporting freedom on the internet. When my party, the Free Party, learned that both [grassroots leaders Jordi Cuixart and Jordi Sànchez] had been jailed, we sent an open letter to the Prime Minister asking him to act quickly, as head of the EU. And that political prisoners could not be tolerated. A few days ago he replied privately. It was a diplomatic response.

—What did he say?
—Nothing, nothing at all. Complete emptiness.

—We have elections coming up. After a number of years of political autonomy, now Catalonia is under Madrid’s direct rule. What should we do?
—You should forget your political differences. You should unite, like Junts pel Sí did [the Catalan coalition that won the last election] and persevere with the same peaceful determination and in the same vein. If you have a fair election, you will win, I think. On a TV debate here in Estonia I said that these elections were ridiculous. They will not solve the problem. If they are fair, independence supporters will win again. Or at least they will have a strong position. I mean to say that the problem must be resolved by holding talks and finding a way. How many times has Puigdemont tried that? Many.

—If the other side resorts to violence, what should we do?
—Fight like Gandhi used to. That’s what I like. In Estonia we had the Signing Revolution. It was not easy to stick to peaceful means and avoid provocations. There were many of those.

—In the case of Estonia, the people took to the streets. They surrounded buildings. Was that our mistake? Not taking to the streets to defend the Republic like you did?
—You can never make comparisons. But, indeed, I was one of those who rushed to defend the HQ of our radio station. And it got a bit hairy when the Russian tanks turned up.

—Any deaths?
—None. Nobody died in Estonia, unlike in Latvia and Lithuania. But not here. And we are proud of that. People occupied the streets and encircled buildings with cement, when necessary. It was like a war scene. But all situations are different. I am certain that you know your strategy. It’s very difficult for me to pass any advice. I’m not the right person.

—What should the EU do if the pro-independence parties win the upcoming elections?—Here’s something else I do not understand: the EU’s attitude. Europe’s stance on Turkey or Poland’s case is very different. The EU has stuck its nose in Poland’s affairs on many occasions. But now they’re keeping quiet. It’s hypocrisy. I don’t know what Rajoy has been saying in private. Has he threatened them with leaving the EU? Does he give arguments against the EU and threaten with a global collapse? Has he told them that Spain will follow Brexit’s lead? Is that his threat? If so, what about the EU’s defence of democracy, free speech and self-determination? What about all that? We cannot tolerate violence against peaceful voters. You cannot beat people up because they are voting for independence. That shouldn’t happen. But, unfortunately, it has.

—You were an international observer on October 1.
—I was in Catalonia with a group of foreign MPs and some of us had arrived a few days earlier. That’s why I was able to witness two marches ahead of the vote, one unionist, the other separatist. The latter was massive; the former, very aggressive. I was taken aback by unionists singing Francoist anthems. For me it was a shock to see Neo-nazis in the unionist demonstrations. The most exciting thing of all, though, was when we visited schools the night before the referendum [to be used as polling stations]. Everything had been set up in a very clever, very exciting way. I saw people speaking from the heart, not in a partisan way. I am a great admirer of civil society. And that was a great show of power by civil society.

—What are your memories of the day of the vote?
—Early in the morning, my Latvian colleague and I travelled to the polling station nearest our hotel. At 5 am we saw the human shields, made up of people of all ages. At one polling station we actually saw the ballot boxes arrive. The first shock came when the Spanish authorities had the internet connection shut down. Websites, too. The downside of that day came when a reporter showed me pictures of the first attacks by Spanish Police and Guardia Civil. That really upset me: it was a school which we had visited the day before! Our delegation was shocked. Then and there we understood that it would be a terrible day. We have understood that the Spanish government behaves in a non-European manner. Later we saw some of the people injured. A member of our group was even hit by a rubber bullet. The last thrill of the day came when I was sitting outside a polling station and Carme Forcadell walked in, fifteen minutes before closing time. She thanked the volunteers for their work. Finally that evening I also witnessed the ballots being counted inside the polling place. And I kept receiving news on my phone. That’s when I heard the words of the Estonian minister. It was my last shock. I was very angry. He said nothing about the Spanish police violence against peaceful people. He only spoke about a Spanish internal affair.

—How did Estonia react to those words?
—Most Estonians were very angry at their government after the MP’s statement. When I got back to Estonia, in parliament, I demanded an explanation for those cowardly words. I know the PM felt awful. But I didn’t like his answer at all. Not one bit.

El concert per la llibertat dels presos polítics del dos de desembre: 60.000 entrades i tres hores de música

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat avui el concert per la llibertat dels presos polítics que es farà el 2 de desembre a l’estadi Lluís Companys de Montjuïc. L’acte començarà a dos quarts de cinc i durarà tres hores. L’organització vol que sigui dinàmic i apte per a tots els públics. ‘Reduirem els discursos a la mínima expressió’, ha dit el vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro.

Els preus de les entrades oscil·laran entre els deu i els trenta euros, i es podran comprar a partir de demà a la pàgina web de l’ANC (www.assemblea.barcelona). Els infants de menys de dos anys no hauran de pagar i també hi haurà descomptes per a nens. L’organització espera congregar unes 60.000 persones. ‘No ens vam plantejar demanar el Camp Nou, perquè som a mitja temporada’, ha dit Linus Puchal, membre de la direcció de l’ANC.

Segons Alcoberro, el concert només tindrà despeses estructurals, perquè tots els artistes tocaran de manera gratuïta. ‘Es podrà destinar gairebé la integritat dels ingressos a la caixa de solidaritat. D’alguna manera o altra acabaran ajudant als nostres representants’, ha declarat. El vice-president també ha explicat que fins ara la caixa ha recaptat 4,55 milions d’euros, dels quals se n’han utilitzat 3,050,000.

Gemma Recorder, directora de Sun Music i el Canet Rock, ha assegurat que s’ha tingut poc temps per a preparar ‘un concert tan gran’, però ha agraït la solidaritat dels artistes per a fer-lo possible. Segons Recoder, es podria fer un concert de deu hores, però ha promès complir l’horari de només tres. La idea de l’organització és que artistes diverses generacions i diferents parts del país toquin plegats per primera vegada. La música es coordinarà amb projeccions en dues pantalles gegants.

 

 

Els artistes encara no estan tots confirmants, però al cartell ja hi ha: La Banda Impossible —Gerard Quintana, Nacho Tarrés, Jofre Bardagí, Lluís Gavaladà i Pemi Fortuny–, Electrica Darma, Senyora Tomasa, Judit Neddermann, Doctor Prats, Itaca Band, Bonobos, Oques Grasses, Gemma Humet, Paula Valls, Buhos, Amics de les Arts i Cesc Freixes. La resta de noms els anunciarà l’ANC els pròxims dies.

 

Turull i Rull des de la presó: ‘Continuem en desacord amb l’aplicació del 155’

El ex-consellers de la Generalitat Jordi Turull i Josep Rull han enviat el seu primer missatge des de la presó després de demanar a l’Audiència espanyola que els alliberi perquè han acceptat les mesures de l’article 155 i ja no són membres del govern. Ambdós, expressen el seu desacord amb la intervenció de l’autogovern i fa una crida a derrotar el 155 a les urnes.

Ací podeu veure els piulets:

Missatge de Jordi Turull:

"Des de la presó, continuem estant en desacord en que s’hagués aplicat l’art. 155. I el #21D des de les urnes el derrotarem democràticament"

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) November 21, 2017

Des de la presó, continuem en desacord en que s’hagués aplicat l’article 155. I el #21D, des de les
urnes, el derrotarem democràticament.

— Josep Rull i Andreu (@joseprull) November 21, 2017

Pàgines