Vilaweb.cat

Un mapa cada dia: Per què els cotxes poden córrer molt per damunt dels límits de velocitat permesos?

Us ho haureu demanat més d’una vegada: per quina raó els cotxes que es venen al mercat poden superar de llarg la velocitat màxima permesa en carreteres i autopistes. La resposta és que no hi ha un acord unànime sobre quina ha de ser, com es palesa en aquest mapa (podeu punxar-lo per ampliar-lo):

Cada país, i en molts casos diverses subdivisions administratives, marquen velocitats diferents, que són molt dispars. Els més estrictes són territoris especialment accidentats com ara Papua Nova Guinea, que no permeten de superar els setanta per hora en cap cas. Texas, Polònia, l’Irac o l’Aràbia Saudita, a l’altre extrem, permeten velocitats de 140 quilòmetres per hora. Però la clau de tot és a Alemanya.

Alemanya és l’únic estat del món que no posa límits oficials a la velocitat dels cotxes, encara que recentment s’ha obert la discussió sobre si caldria. Evidentment no passa en totes les carreteres, però hi ha trams d’autopista on no hi ha cap límit de velocitat. I aquesta és l’excusa de la indústria de l’automòbil per a fabricar cotxes que poden córrer a més del doble de la velocitat permesa.

De fet, a les autopistes alemanyes hi ha un senyal de trànsit que significa que a partir d’aquell punt no hi ha cap restricció. És aquest:

Si voleu saber més sobre els límits de velocitat en les autopistes alemanyes, podeu visitar aquesta pàgina de la Viquipèdia en anglès.

 

–Si voleu veure tots els mapes d’aquesta sèrie els trobareu ací.

The post Un mapa cada dia: Per què els cotxes poden córrer molt per damunt dels límits de velocitat permesos? appeared first on VilaWeb.

Colau reapareix i assegura que els apunyalaments d’aquest estiu són ‘fets puntuals’

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha reaparegut aquesta tarda i ha evitat parlar de crisi de seguretat a Barcelona. Ha assegurat que els apunyalaments i homicidis d’aquest estiu a la ciutat són ‘fets puntuals’, ha destacat que no són fets connectats i ha demanat que no es generalitzi.

Colau ha dit que Barcelona és una ciutat segura, malgrat que dimecres el tinent de batllia de seguretat, Albert Batlle, va admetre que hi ha una crisi de seguretat. També ha recordat que el govern municipal demanava fa un any més Mossos d’Esquadra a la ciutat. En aquest sentit, ha situat els furts i els robatoris com el principal problema de seguretat que té Barcelona.

Per últim, ha respost a les crítiqures de JxCat per la seva absència els últims dies i ha explicat que ha estat ‘connectada en tot moment’ amb el seu equip de govern.

The post Colau reapareix i assegura que els apunyalaments d’aquest estiu són ‘fets puntuals’ appeared first on VilaWeb.

Grups ecologistes denuncien l’ús d”escòries perilloses’ a l’autopista Llucmajor-Campos

Set entitats ecologistes de Mallorca han anunciat aquest divendres la ‘immediata’ presentació de sengles denúncies davant la Conselleria de Medi Ambient i Territori i el Consell de Mallorca per ‘l’ús d’escòries perilloses’ en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos.

Les set entitats —GOB, Autopista Mai, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom— han criticat en una conferència de premsa ‘l’incompliment de diverses lleis estatals que regulen l’accés a la informació pública’ i ‘l’incompliment de la normativa vigent de les Illes Balears referida a residus procedents de la incineració de Residus Sòlids Urbans (RSU)’ per part de totes dues entitats.

La portaveu d’Autopista Mai, Margalida Rosselló, ha explicat que l’empresa TIRME, concessionària que gestiona els Residus Sòlids Urbans de Mallorca, va assegurar en el seu moment que l’ús d’ecoàrids en un tram de 200 metres d’un dels camins de servei de la citada autopista ‘permetria l’estalvi de 1.440 tones de grava’. ‘No obstant això, estem veient, quatre mesos després, que es continua utilitzant aquest material perillós, que no és un ecoàrid inert procedent de les obres, sinó que són escòries de forn d’incineradora; tot això en un tram que ja sobrepassa els 2,5 quilòmetres’, ha puntualitzat.

Els grups ecologistes calculen que ja s’han dipositat en la vora de la carretera Llucmajor-Campos 12.500 metres cúbics d’escòries, unes 20.000 tones. ‘La presència de components magnètics i l’excés de metalls pesants en les mostres que hem anat recollint tripliquen el que està permès i poden provocar greus problemes mediambientals i per a la salut humana’, han precisat.

Per aquest motiu, les set agrupacions han demanat ‘la paralització immediata’ de les obres de l’autopista, com a mínim ‘fins que es faci pública la composició de les escòries i es garanteixi la innocuïtat dels àrids’. També han sol·licitat la retirada immediata dels residus dipositats al llarg de 2,5 quilòmetres de l’autovia, en la sortida de Campos, ‘abans que un xàfec pugui dispersar els contaminants’.

‘La situació és doblement preocupant’, ha insistit Rosselló, qui ha afegit que ‘s’estan escampant escòries sobre el terreny de l’aqüífer Llucmajor-Campos, que té un sòl d’alta permeabilitat a l’aigua’, per la qual cosa ‘existeix risc de contaminació’. A més, ha qualificat d”irresponsables’ a les administracions i els ha acusat d”exposar el medi ambient a la contaminació’ i d’incomplir l’obligació de ‘vetllar pels ciutadans’.

Rosselló ha recordat que fa dos anys ‘també es van usar escòries de la incineradora en l’ampliació del port de Palma i la fiscalia va rebutjar la denúncia’. ‘Estem davant una tendència molt perillosa’, ha conclòs.

The post Grups ecologistes denuncien l’ús d”escòries perilloses’ a l’autopista Llucmajor-Campos appeared first on VilaWeb.

L’Ajuntament de Cambrils es compromet a preservar la memòria un cop ‘superat’ l’atemptat del 18-A a la ciutat

L’Ajuntament de Cambrils ha fet públic un manifest per agrair les mostres de suport que continua rebent dos anys després de l’atemptat al passeig marítim del 18-A, per recordar les víctimes i per reiterar el seu compromís per preservar la memòria i continuar ‘treballant com a societat perquè no es torni a repetir un episodi com aquest’. El consistori municipal valora molt positivament la capacitat de Cambrils per recuperar la normalitat i combatre ‘aquells que volen que visquem amb por’. ‘La ciutat ha pogut superar els fets ocorreguts la matinada del 18 d’agost del 2017 però sempre mantindrà viu el record a les víctimes’, assenyala. El president de la Generalitat, Quim Torra, farà una ofrena floral diumenge a la tarda al Memorial per la Pau inaugurat l’any passat al passeig marítim.

El manifest de l’ajuntament fa una crida a mirar cap al futur i per això diu que treballen no només des de l’àmbit policial, sinó també ‘creant nous espais de convivència, d’inclusió i de cohesió amb diversos projectes de dinamització comunitària, plans d’inclusió i programes educatius a les escoles’. ‘Creiem i treballem per uns valors, actituds i comportaments que reflecteixin el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la seva dignitat i que posin en primer pla els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l’adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones’, afegeix. La corporació municipal recorda que amb l’objectiu de mantenir viva la memòria dels fets per sempre, el 18 d’agost del 2018, coincidint amb el primer aniversari de l’atemptat, es va inaugurar un mosaic al passeig Marítim de Cambrils en homenatge a les víctimes i en defensa de la pau.

A més, l’Ajuntament de Cambrils va publicar en una web els 115 documents recuperats de l’espai de dol que, d’una manera espontània, la ciutadania va crear durant els dies posteriors al doble atemptat de Barcelona i Cambrils. Aquest espai també recull els missatges dels llibres de condol que es van obrir a la sala de plens de l’Ajuntament i a la web municipal després de l’atemptat, fotografies de les diferents autoritats públiques que van visitar el municipi per manifestar el seu suport i condol, així com de la resposta ciutadana al carrer, de solidaritat cap a les víctimes i les seves famílies i de rebuig a la violència.

L’Ajuntament està personat com a acusació particular en la causa dels atemptats de Cambrils, que es va saldar amb una dona morta, mitja dotzena de ferits i cinc atacants abatuts. D’aquesta manera, en la condició de perjudicat, el consistori podrà exercir les accions penals i civils que li corresponen contra els detinguts pels atacs, exigir responsabilitats, donar suport a les víctimes i als familiars, i conservar la memòria dels fets ‘de la manera més fidedigna possible’.

Llegiu a continuació el manifest:

«Des de l’Ajuntament de Cambrils agraïm les mostres de suport que continuem rebent dos anys després de l’atemptat. Coincidint amb el segon aniversari, sentim la necessitat de reiterar públicament els missatges de solidaritat que encara seguim rebent i fer-los extensius a totes les víctimes.

Valorem molt positivament la capacitat de Cambrils per recuperar la normalitat, que és la millor manera de combatre aquells que volen que visquem amb por. La ciutat ha pogut superar els fets ocorreguts la matinada del 18 d’agost del 2017 però sempre mantindrà viu el record a les víctimes.

Hem de mirar el futur i, per això, continuem treballant no només des de l’àmbit policial sinó també creant nous espais de convivència, inclusió i cohesió amb diversos projectes de dinamització comunitària, plans d’inclusió i programes educatius  a les escoles.

Creiem i treballem per uns valors, actituds i comportaments que reflecteixin el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la seva dignitat i que posin en primer pla els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l’adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones.

Des de l’ajuntament reiterem el compromís del consistori de seguir treballant com a societat perquè no es repeteixin episodis d’aquest tipus.»

The post L’Ajuntament de Cambrils es compromet a preservar la memòria un cop ‘superat’ l’atemptat del 18-A a la ciutat appeared first on VilaWeb.

El director dels Mossos contradiu Batlle i nega una crisi de seguretat a Barcelona

El director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Joan Martínez, ha respost al regidor de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, que no hi ha una crisi de seguretat entesa com una fallida del sistema de seguretat policíaca, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Batlle va dir dimecres que Barcelona pateix ‘una crisi de seguretat‘ amb un augment dels fets delictius del 9% que han fet créixer la sensació d’inseguretat entre la ciutadania.

En canvi, Martínez ha dit que una crisi de seguretat és quan ‘l’estructura del sistema de seguretat no és capaç de donar una resposta operativa policíaca’ i considera que ‘en el cas de Barcelona no s’està produint avui en dia’ perquè l’activitat policíaca ‘és molt intensa’. Ha remarcat que els narcopisos han deixat de ser un problema ‘sistèmic’ i que els robatoris en domicilis ‘han baixat un 17%’ gràcies a l’activitat policíaca, i ha comparat aquesta dada amb l’evolució dels delictes a altres ciutats, afirmant que s’han incrementat un 24,3% a Saragossa, un 12% a Sevilla, un 12,6% a Màlaga, un 8,2% a Palma i un 9,2% a València. Martínez ha dit que per afrontar la sensació d’inseguretat en alguns casos cal ‘una intervenció més social que policíaca’.

Martínez ha indicat que hi ha dos tipus penals que ‘generen aquesta elevada sensació d’inseguretat’, que són els furts i ‘els tres homicidis més que l’estiu passat’. Pel que fa als furts, ha parlat de la multireincidència, ha dit que és ‘una assignatura pendent’ i ha reclamat ‘mesures legislatives oportunes, sigui la modificació codi penal, o la llei d’enjudiciament penal’ per ‘treballar millor’.

Pel que fa a l’increment d’homicidis a Barcelona, ha dit que cal analitzar cas per cas perquè ‘no hi ha un fil conductor’. Ha indicat que ‘en algun dels casos’ es pot identificar la ‘concurrència de baralles entre persones que es coneixen’, uns ‘conflictes interpersonals’ que tenen a veure amb ‘assentaments de persones en la via pública’ que ‘requereixen intervencions més socials que policíaques en molts casos’.

Sensació d’inseguretat

Sobre si les declaracions d’alguns candidats a l’alcaldia de Barcelona van contribuir a incrementar la sensació d’inseguretat a la ciutat, Martínez ha dit que ‘no es tracta tant de culpar sinó de corresponsabilitzar-se’ i ha afegit que ‘la seguretat requereix una feina discreta, tranquil·la però continuada, i no ajuda convertir la seguretat en l’instrument entre discursos polítics llancívols o debats que poden ser irreflexius, precipitats, que no porten al darrere una anàlisi seriosa’.

Martínez ha exposat que cal resoldre els problemes ‘de manera individual’ i no es pot ‘fer un calaix de sastre i barrejar’ el top manta amb els homicidis o els menors estrangers no acompanyats amb furts. Pel que fa al dispositiu conjunt contra el top manta ha explicat que els Mossos d’Esquadra també estan treballant contra les xarxes de distribució i la distribució en origen dels productes que venen els manters.

Preguntat pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17-A Martínez ha dit que des de llavors ‘han canviat moltes coses’ i ha aprofitat per demanar la presència dels Mossos d’Esquadra en organismes internacionals. S’ha mostrat ‘satisfet’ per la inclusió dels Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i ha demanat la presència dels Mossos a l’Europol.

Sobre l’efecte del judici de l’1-O als agents, Martínez ha dit que ‘el cos dels Mossos està igual que el país’ i ha afegit que ‘quan tenim una societat confusa emocionalment el cos també està afectat’ però que esperen que ‘aquest any quedarà clara l’actuació impecable dels Mossos’, que van tenir una ‘actuació exemplar’.

The post El director dels Mossos contradiu Batlle i nega una crisi de seguretat a Barcelona appeared first on VilaWeb.

Alcanar demana una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A

L’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) exigeix transparència al govern espanyol i la creació d’una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A. El govern municipal ho ha tornat a demanar avui a través d’un comunicat, just el dia que fa dos anys de l’explosió del xalet ocupat per la cèl·lula terrorista a la urbanització Montecarlo d’Alcanar Platja. L’Ajuntament s’ha mostrat preocupat per les revelacions periodístiques efectuades pel diari Público, segons les quals el CNI havia fet un seguiment i escoltava les converses dels terroristes fins cinc dies abans de l’atac o que el cervell de la trama, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, era confident dels serveis secrets espanyols.

El consistori ha demanat la màxima transparència i una investigació en profunditat dels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils de l’agost del 2017 i de l’explosió prèvia que va tenir lloc al xalet d’Alcanar Platja. ‘Reclamem al govern de l’estat que faciliti la informació sobre aquests atemptats i que aclareixi si són certes les informacions del diari Público’, recull el comunicat.

Robert Manrique: ‘No em sorprèn que no busquin les víctimes del 17-A, és una qüestió econòmica’

Alhora, l’Ajuntament d’Alcanar considera ‘el silenci’ del govern espanyol ‘una manca de respecte vers la ciutadania i, especialment, vers les víctimes’. Per això, ha reclamat la creació d’una comissió d’investigació que permeti ‘aclarir els fets i depurar responsabilitats, si s’escau, per tal que els ciutadans i ciutadanes d’Alcanar puguin tenir tota la informació sobre allò que va succeir aquell fatídic mes d’agost’.

A més, la corporació canareva ha recordat que, a hores d’ara, nou persones que van viure l’explosió d’Alcanar Platja han estat reconegudes com a víctimes per la Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme del ministeri de l’Interior espanyol. Això no obstant, ha afegit l’ajuntament, el la fiscalia ha desvinculat l’explosió d’Alcanar dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017. ‘No sabem en quina situació deixa a les 29 persones incloses dintre de l’auto de processament del jutge de l’Audiència Nacional el fet que el Ministeri Fiscal no consideri les explosions d’Alcanar com a atacs terroristes’, han alertat des del govern local.

D’altra banda, l’Ajuntament ha expressat que al municipi encara tenen el cor ‘compungit’ pels atemptats de Barcelona i Cambrils, ‘que es van preparar en les terres tranquil·les del nostre poble’. La corporació també ha tingut un record per a les víctimes, i per a la solidaritat, la implicació i l’esforç que van mostrar els veïns per gestionar la situació de la millor manera possible.

Podeu llegir a continuació el comunicat:

«Tal dia com avui, ara fa dos anys, una explosió d’Alcanar Platja va canviar la història del municipi i del país. El que pareixia una explosió fortuïta a la zona de Montecarlo va acabar sent el primer tram d’un camí de dolor que uniria, de Sud a Nord, quatre indrets de Catalunya: Alcanar, Barcelona, Cambrils i Ripoll.

Els lamentables fets ocorreguts van sacsejar el municipi en plenes festes majors d’agost. Encara tenim el cor compungit pels atemptats de Barcelona i Cambrils, que es van preparar en les terres tranquil·les del nostre poble.

En aquells tràgics moments, el repte que se’ns va plantejar com a municipi va ser immens, però també es va desfermar una solidaritat sense parangó dels veïns i veïnes i dels funcionaris públics. Agraïm en aquesta efemèride la implicació de la ciutadania i l’esforç que tots i totes vam fer perquè la situació es pogués gestionar de la millor manera que fos possible.

Avui tots ens conjurem perquè aquestes coses no tornen a passar. I des d’Alcanar volem expressar la nostra condemna més rotunda als atemptats terroristes que han sacsejat el nostre país, així com expressar el dol més sentit a les víctimes i als seus familiars i amics.

A hores d’ara 9 persones que van viure l’explosió d’Alcanar Platja han estat reconegudes com a víctimes per la Dirección General de Apoyo a Víctimas del Terrorismo del Ministeri de l’Interior. Això no obstant, el Ministeri Fiscal ha desvinculat l’explosió d’Alcanar dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017. I no sabem en quina situació deixa a les 29 persones incloses dintre de l’auto de processament del jutge de l’Audiència Nacional el fet que el Ministeri Fiscal no consideri les explosions d’Alcanar com a atac terrorista.

També estem preocupats per les informacions del diari Público segons les quals el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) escoltava les converses dels terroristes cinc dies abans dels atacs i feia un seguiment dels seus membres, el cervell dels quals, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, era confident del CNI.

Per això mateix, reclamem la màxima transparència i una investigació en profunditat dels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils de l’agost del 2017 i de l’explosió prèvia que va tenir lloc al xalet d’Alcanar Platja. Reclamem al Govern de l’Estat que facilite la informació sobre aquests atemptats i que aclarisca si són certes les informacions del diari Público.

Així mateix, considerem el silenci del Govern espanyol una manca de respecte vers la ciutadania i, especialment, vers les víctimes, per la qual cosa reclamem la creació d’una comissió d’investigació que permeta d’aclarir els fets i depurar responsabilitats, si s’escau, per tal que els ciutadans i ciutadanes d’Alcanar puguen tenir tota la informació sobre allò que va succeir aquell fatídic mes d’agost.»

The post Alcanar demana una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A appeared first on VilaWeb.

Stop Mare Mortum demana al govern italià que obri el port de Lampedusa als migrants salvats

Una delegació de l’ONG Stop Mare Mortum ha lliurat una carta a la vice-cònsol italiana a Barcelona per a exigir al govern italià l’obertura dels ports italians, sobretot de Lampedusa, per al desembarcament dels migrants salvats per l’Open Arms i l’Ocean Víkings. A la missiva, l’ONG exigeix que es compleixi la carta pels drets humans de l’ONU a tots els països de la Unió Europa, a qui també demana una política ‘conjunta’ vers la immigració i els refugiats per evitar que ‘es vagin passant la pilota’ els diferents estats, cada vegada que hi ha una ‘crisi’. Així ho ha manifestat Toni Piñeiro, membre d’Stop Mare Mortum, que ha recalcat que són ‘éssers humans viatjant al primer moment’. En aquest sentit, l’ONG demana ‘vies segures i legals’ perquè tothom pugui viatjar a Europa o qualsevol lloc ‘igual’ que ho poden fer els ciutadans europeus.

Evacuen quatre migrants més de l’Open Arms, que encara no té permís per a atracar a Lampedusa

Abans d’entrar al consolat, Piñeiro també ha denunciat una ‘externalització’ de les fronteres de la UE cap al Marroc, Líbia, Tunísia o Turquia, on ha recordat que està ‘documentat’ que es vulneren ‘sistemàticament’ els drets humans de les persones. Ha posat d’exemple el maltractament i abandó posterior al mig del desert de Tunísia d’un grup de 36 migrants. Per a Piñeiro, ‘això no pot passar’ i recorda que els convenis internacionals obliguen a deixar desembarcar al ‘primer port segur’ els nàufrags rescatats al mar.

"Exigim al govern italià q autoritzi el desembarcament dels nàufrags dels vaixells Open Arms i Ocean Viking a un port segur a Itàlia, q les persones rescatades puguin rebre l’atenció i protecció q necessiten i q es garanteixi el seu accés a protecció internacional."#ApriamoIPorti pic.twitter.com/zw3H6Pokqn

— Stop Mare Mortum (@stopmaremortum) August 16, 2019

Una desena de membres de l’ONG s’han concentrat davant el consolat italià on han desplegat una pancarta amb el lema ‘vies legals i segures’. Els activistes han pujat a lliurar la carta en grups de tres en tres i han estat rebuts per la vice-cònsol.

Podeu llegir a continuació la carta:

«Carta al Consolat General d’Itàlia
Cònsol d’Itàlia a Barcelona Hble. Sra. Gaia Lucilla Danese

President del Consell de Ministres Giuseppe Conte

Vicepresidents del Consell de Ministres,Luigi Di Maio, Matteo Salvini

Ministre d’Interior Matteo Salvini

Petició al govern de la República italiana per a que concedeixi permís als vaixells Open Arms i Ocean Viking per desembarcar en un port segur.

A causa del decret de seguretat del Ministre de l’Interior italià Matteo Salvini que prohibeix l’entrada de vaixells humanitaris a les seves aigües sense autorització i sota amenaça de multa d’un milió d’euros, des de fa ja 16 dies 138 persones rescatades al Mediterrani naveguen a bord del vaixell Open Arms aturat, ara, davant l’illa de Lampedusa esperant permís per entrar a port. 356 persones més rescatades pel vaixell Ocean Viking de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerrannée esperen també, en les mateixes circumstàncies extremes.

Si bé dimecres 14 d’agost, després de 13 dies a alta mar en aigües internacionals, un tribunal administratiu italià ha permès al Open Arms l’entrada en aigües italianes, minvant així l’alt risc que suposa navegar en alta mar tants dies seguits, la situació segueix essent crítica. No es permet desembarcar a cap port i conseqüentment l’estat de salut física i mental de les persones a bord es va agreujant a mesura que passen els dies.

Davant d’aquesta situació insostenible, volem expressar la nostra més forta preocupació i apel·lar a les obligacions de la república italiana, així com dels altres governs membres de la Unió Europea, de complir amb el dret internacional. Obrir els ports per a l’acollida de persones rescatades al mar no és una qüestió de voluntat política, sinó una obligació dels estats. No fer-ho suposa l’incompliment del dret internacional i una flagrant vulneració dels Drets Humans i de les obligacions recollides a les convencions internacionals sobre persones refugiades, a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, als Tractats i Convencions del Dret del Mar, a la Declaració de les defensores i defensors de drets humans aprovada per l’ONU.

A més a més, entre les persones rescatades hi ha dones, infants i joves en situació d’especial vulnerabilitat. La presència de menors en els vaixells sense port segur és una vulneració del Dret del menor, ja que requereixen especial protecció.

Aquest tancament dels ports és una clara vulneració del dret internacional que els estats membres estan obligats a complir. Haurien d’estar treballant per la defensa dels drets fent polítiques de vida i habilitant vies legals i segures per evitar el patiment i la mort de qualsevol persona. En canvi, ens trobem en una conjuntura en què opten per la securització i l’externalització del control de les fronteres amb tercers estats que vulneren els drets humans. Tal i com va dir l’ACNUR el juliol, Líbia no té cap port segur pel desembarcament de migrants interceptats o rescatats al Mediterrani, degut al deteriorament de la seguretat al país africà. Tampoc no ho és Tunísia, on fa pocs dies hem vist com se segrestava i abandonava al desert 36 infants, dones i homes. Activistes locals, la Caravana Abriendo Fronteras i la Caravana Migranti van poder monitoritzar-ne el seguiment i aconseguir denunciar la situació.

Com a ciutadania europea tenim i exercim la nostra responsabilitat d’exigir als nostres governs que compleixin amb els compromisos i obligacions adquirides de respecte als drets humans i a la llei del mar. Reiterem que defensar el dret a la vida, el dret a migrar i el dret a una acollida digna no només és legítim sinó que és una responsabilitat compartida. És seguir amb el mandat dels drets humans que són inherents a tota persona. De cap manera l’ajuda humanitària i la solidaritat entre éssers humans pot ser il·legal.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment i des del convenciment que la majoria de la ciutadania de la UE, de la República italiana, de l’Estat Espanyol i de Catalunya no acceptem l’horror i la violència, exigim al govern italià que autoritzi el desembarcament dels nàufrags dels vaixells Open Arms i Ocean Viking a un port segur a Itàlia, que les persones rescatades puguin rebre l’atenció i protecció que necessiten i que es garanteixi el seu accés a protecció internacional. Seguirem treballant per reclamar que els estats europeus arribin a un acord per al desembarcament d’aquestes persones, però reclamem una política migratòria i d’asil a nivell europeu, així com mecanismes de solidaritat i responsabilitat compartida entre estats membres per tal d’evitar aquesta gestió ‘cas a cas’ i aquest ‘pols’ entre estats cada cop que, afortunadament, hi ha un rescat per part d’alguna ong de salvament.

Stop Mare Mortum

Barcelona, a 16 d’agost del 2019»

The post Stop Mare Mortum demana al govern italià que obri el port de Lampedusa als migrants salvats appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Les borses europees pugnen per deixar enrere les pèrdues’ i ‘Tensa espera a l’Open Arms’

Avui, 16 d’agost de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Les borses europees pugnen per deixar enrere les pèrdues’ i ‘Tensa espera a l’Open Arms’ appeared first on VilaWeb.

La banda FSCM & Unió Musical de Tarragona oferirà un concert a la Universitat Catalana d’Estiu

Música folklòrica, suites, peces de musicals, sardanes, himnes nacionals… El concert de la FCSM & Unió Musical de Tarragona, dissabte 17 d’agost (22:00h) al Gimnàs del Liceu Charles Renouvier de Prada, oferirà un repertori d’allò més eclèctic. Es renova, d’aquesta manera, la participació anual de la Federació Catalana de Societats Musicals a la Universitat Catalana d’Estiu.

Dirigida per Oscar Miguel Losada, l’actuació començarà amb la interpretació de dos moviments de la Second Suite de Charles Reed, inspirats en el tango argentí i els ritmes cubans. Canviant d’hemisferi però no de continent, West Side Story proposarà un viatge nostàlgic caps als Estats Units dels anys 50. Compost per Leonard Bernstein, el musical fou innovador en la barreja de la tradició musical europea i les noves músiques americanes del segle XX.

Llegiu la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post La banda FSCM & Unió Musical de Tarragona oferirà un concert a la Universitat Catalana d’Estiu appeared first on VilaWeb.

16 de novembre, data del VI Festivitas Bestiarum

El Festivitas Bestiarum és la gala anual organitzada per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya (ABFPC). Impulsada el 2014, ve celebrant-se des de llavors a la Capital de la Cultura Catalana. Durant la trobada celebrada el 30 de juliol entre representants de la federació, la Paeria de Cervera i la Colla de Diables Carranquers, es va decidir la data de la sisena edició. Serà el dissabte 16 de novembre en un emplaçament encara per concretar de la capital de la Segarra.

Com és habitual, el Festivitas Bestiarum servirà com a acte de cloenda de la temporada del bestiari festiu. Amb l’objectiu de prestigiar la tasca desenvolupada a favor de la imatgeria catalana, l’ABFPC farà públics els guanyadors dels Premis BEST 2019 en les següents categories: Personatge; Entitat o Associació; Iniciativa o Mitjà de Comunicació i Estímul Europeu.  A més, les entitats federades podran optar als tres premis al millor Projecte o Activitat omplenant un formulari electrònic abans de l’1 de novembre.

Llegiu la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post 16 de novembre, data del VI Festivitas Bestiarum appeared first on VilaWeb.

Desallotgen un vol París-Barcelona per l’avís que hi havia un home amb un ganivet

Un vol de la companyia Transavia entre París i Barcelona va ser anul·lat ahir per l’avís que un home amb un ganivet de ceràmica, que va ser arrestat, pretenia pujar a bord a l’aeroport d’Orly de la capital francesa. Una portaveu d’Aeroports de París (ADP) ha explicat a Efe que un membre de la família del detingut va trucar poc abans per advertir que el sospitós tenia intenció de cometre un atemptat.

La portaveu va indicar que darrere d’aquest incident, que va passar després de les 18.00 locals (16.00 GMT), podria haver-hi un conflicte familiar. Tots els passatgers van ser desallotjats de l’aeronau i la policia va fer un registre minuciós a l’interior, però no va trobar res sospitós. En qualsevol cas, el vol va quedar posposat fins divendres i els passatgers van haver de ser reallotjats. La resta de les operacions que es desenvolupaven a l’aeroport d’Orly no es van veure afectades, segons ADP.

L’emissora RTL, que va ser la que va revelar la informació, va indicar que va ser la parella de l’home arrestat la que va alertar l’empresa que gestiona l’aeroport després d’una disputa conjugal. El sospitós no està fitxat per terrorisme però té antecedents per fets de delinqüència comuna.

The post Desallotgen un vol París-Barcelona per l’avís que hi havia un home amb un ganivet appeared first on VilaWeb.

Marc Argemí: ‘Les “fake news” volen activar la por, l’odi i l’esperança, que són la base de les decisions polítiques’

Marc Argemí (Sabadell, 1979) és periodista i consultor comunicatiu. Fa anys que l’interessa la cruïlla entre la comunicació i la tecnologia. També la qualitat del periodisme que es consumeix. De fet, dissenya i dirigeix projectes d’anàlisi de xarxes socials per a mitjans de comunicació i empreses. Al juny va publicar el llibre Los siete hábitos de la gente desinformada: cómo informarse y tomar decisiones en las redes sociales (Ed. Conecta). En aquesta entrevista, parlem de la responsabilitat que té l’audiència a l’hora d’escampar la desinformació a les xarxes socials i les solucions alternatives per a combatre aquesta dinàmica.

Primer, ordenem conceptes. Què és la desinformació?
—La desinformació és un fenomen en el qual tens una informació que pot ser certa pel que fa als fets, però que, en conjunt, no et dóna una descripció fiable de la realitat. Moltes vegades te la dóna de manera parcial i, a més, et porta a conclusions errònies. No és simplement mentir, és una distància entre la realitat i la percepció que en tens, i que et fa prendre decisions equivocades.

I qui és un desinformador, doncs?
—El desinformador és una persona que, voluntàriament o involuntàriament, et transmet una informació que contribueix a generar aquesta desinformació. Un bocamoll té altíssimes probabilitats de ser un desinformador involuntari. Un propagandista professional, voluntàriament i de manera sistemàtica, genera desinformació.

Per què les xarxes socials són un focus de desinformació?
—Són una plataforma d’intercanvi d’informació en què hi ha un aplanament dels productes: la rellevància de la informació queda esmorteïda sobre les altres, per pura abundància. Hi ha tanta informació, que és molt difícil distingir quina és fiable. És un entorn prou sorollós perquè sigui molt difícil destriar el gra de la palla.

Només és culpa de les xarxes?
—Les xarxes en si mateixes no tenen tota la responsabilitat de la desinformació. Tampoc la té la gent que vol fer-ho voluntàriament. En termes informatius, hi ha una certa obesitat informativa, o desnutrició o malnutrició, que ens l’hem buscada nosaltres mateixos. Pots blasmar Facebook i Twitter, però el clic per a accedir a la xarxa ningú te l’ha fet fer.

És a dir, podem autodesinformar-nos.
—Efectivament. Hem arribat a un moment en què la indústria de la desinformació s’ha liberalitzat i podem desinformar-nos de la manera que ens agradi. Ja no parlem d’uns poders que et volen desinformar en una direcció, sinó que el lliure mercat ha arribat al punt que fins i tot puguis ser propagandista de tu mateix. Que és el gran drama que ens trobem: la generació de mons paral·lels alternatius, impermeables al món que hi ha al costat, i retroalimentats pel propi prejudici.

Al llibre dieu que una persona informada és una persona que pren consciència d’estar desinformada i actua. Que estar desinformat no és un problema, sinó una circumstància.
—La realitat és que la persona informada sempre ho està provisionalment, precàriament o parcialment. Aquesta constatació és l’inici del combat contra la desinformació. Ningú pot combatre-la si no admet que no està informat del tot. Jo en dic la precarietat informativa, que és una circumstància amb la qual hem de conviure i fer valdre. Que un tertulià arribés i digués ‘jo d’aquest tema no en sé prou’ seria un gran servei a l’ecosistema de comunicació.

Per evitar d’estar desinformats, és més important la font o les dades?
—El primer és la font. La qüestió és aprendre a confiar. Curiosament, anem arribant a una saturació d’informació en què grans capes de l’opinió pública que desconfia de les fonts oficials passa a confiar en qualsevol altra font mentre no sigui oficial. Per què és més important la font que les dades? Perquè només podrem comprovar un nombre determinat de dades, per la proximitat a la informació i pel nostre temps disponible. De fet, la funció del periodisme era ser la font que comprovés aquestes dades.

Voleu dir que els mitjans ja no fan aquesta funció?
—Part de la crisi dels mitjans es pot atribuir a haver omès aquesta funció. No han sabut fer-se valdre com a font fiable. És clar que el model de negoci actual, molt basat en els anuncis, ha portat a un comportament periodístic. Però, bàsicament, ofereixes una cosa que no té valor afegit respecte d’unes altres. I pel que fa a les dades, hi ha una indústria de la versemblança. Vas a internet i trobes gent que defensa que la terra és plana i que el càncer es cura amb llavors. Tots aquests mons, que tenen aparença de veritat, estan construïts sobre dades. I en tenim tal abundància que genera complexitat. L’abundància de dades no vol dir sempre que una informació sigui fiable.

Assenyaleu que, sobretot, és qüestió d’eliminar les desinformacions, més que no pas de confirmar les informacions.
—Reivindico el pensament subtractiu: el coneixement de les coses que segur que no són certes. La identificació de falsedats és una feina molt concreta que té l’inconvenient que no et treu de la incertesa, i la psicologia humana la gestiona molt malament. La meva proposta és que per augmentar la capacitat crítica cal aprendre a conviure amb la incertesa i aprendre a valorar la identificació de les coses falses. No sé si el periodista serà capaç de treure tota la veritat, amb el temps que té entre edició i edició. Però valora el fet que no et passis cap mentida, i reivindica’l.

Al llibre també parleu del ‘cunyadisme. Què vol dir ser un cunyat a les xarxes?
—És la capacitat d’opinar sobre qualsevol tema amb la mateixa seguretat, en siguis expert o no. Pren la connotació de cunyat perquè ho agafa d’aquelles reunions familiars en què el cunyat té l’oportunitat de ser el centre d’atenció. Hi ha una recompensa emocional en el fet de ser un cunyat: no es busca tant il·lustrar sobre un tema, sinó ser el centre d’atenció durant un temps. Hi ha un efecte de desinformació evident, però ell no vol desinformar, vol amenitzar i aprofitar el protagonisme que li proporciona la circumstància que ningú tingui ni idea d’un tema. Ell tampoc, però s’hi llança.

Aquests usuaris no estan mai informats? I com els detectem?
—El cunyat és una font i s’ha d’avaluar com a tal. En primer lloc, hom ha de demanar-se si aquella persona és experta en el tema de què parla, si en sap, si té estudis, si ha estat al lloc, si té bones fonts, si ho ha experimentat… Després, si és fiable, si la informació que dóna és prou imparcial, si no té interessos en allò que explica.

Dieu que amb els tertulians s’ha d’activar l’alerta cunyada.
—Totalment. No voldria posar-los tots al mateix sac, però la tertúlia és un fenomen informatiu que s’ha de tractar com el que és, una tertúlia, i no pas com a informació. Hi ha una part d’honestedat dels tertulians, alguns s’hi saben posar. I uns altres opinen sobre coses de les quals no tenen ni la perspectiva, ni el temps suficient, ni les dades per a fer les afirmacions que fan. La tertúlia ajuda molt a posar en context la informació, però en el moment que substitueix els informatius com a font d’informació és que s’extralimita.

Parleu també de la por de quedar-se fora del món en línia. A què es deu?
—Hi ha la por de quedar-te fora del teu entorn social. Passa en diversos casos. Un és quan hi ha una informació en marxa, la necessitat d’estar connectat i donar sempre la informació última al teu entorn. Et fa molt vulnerable a la desinformació. És a dir, la immediatesa, l’ànsia per estar a l’última i no quedar fora del cicle informatiu, et du a donar per bones informacions que no ho són. En segon lloc, hi ha una por més emocional que passa molt a Instagram: la por de veure com els altres s’ho passen bé i tu no. Això també genera molta desinformació, perquè aquest fenomen, per la lògica mateixa de la plataforma, fa que moltes persones transmetin una impressió que no s’ajusta a la realitat de la seva vida.

A Instagram tot és sempre de color rosa…
—Tot és fantàstic. Perquè moltes vegades l’usuari d’Instagram publica pensant en termes publicitaris. Ells són el producte, cosa que és fantàstica, però aquella informació és consumida en termes informatius i és així com es genera una desinformació brutal: vaig quedant fora d’aquest estil de vida. No et desinformis, és que potser aquest estil de vida no existeix.

Per què a les xarxes és més difícil reflexionar que no decidir?
—Reflexionar és valorar sistemàticament els pros i els contres. I aquí entra en joc no sols allò que vull fer –la decisió– sinó també allò que racionalment veig que és millor i pitjor. Aquesta reflexió requereix ser honest amb un mateix i reconèixer no tan sols què em ve de gust, sinó també què em convé més. Dit això, la decisió pot ser molt ràpida. La reflexió a vegades és ràpida i a vegades no, per això és més complicada. En molts casos relacionats amb la informació s’ha fet al revés: difondre abans de reflexionar.

A la vida real, quan hem de prendre decisions, un recurs fàcil és demanar recomanacions. És una bona idea buscar-ne a internet?
—El sistema de recomanacions funciona com a sistema perquè és un element de reflexió. És una dada més de la reflexió mateixa, jo no la demonitzaria. La qüestió és que aquesta recomanació es pot adulterar, que les recomanacions a les xarxes són útils en la mesura que puguem avaluar-ne la fiabilitat. Hi ha dues maneres: la nostra experiència –si ens han enganyat, no tornar-hi a caure– i la transparència. Si sabem com funciona el mecanisme, podrem valorar si ens agrada o no. Alguns algoritmes ja ho comencen a dir.

I com enllaça això de les recomanacions amb la difusió de les fake news, les notícies falses? Penso especialment en Facebook.
—Les fake news són un producte dins una dinàmica de difusió en què els clics tenen un sentit: com més clics, més ingressos. L’interès és que corrin. Moltes vegades l’algoritme propicia que un contingut sensacionalista o que pugui generar clics en generi encara més, un cert efecte bola de neu. Parlo d’una informació viral. La paraula fake fa referència a la connexió d’aquesta informació amb la realitat, però formalment una fake news pot ser igual que una informació sensacionalista que és certa. No totes les informacions virals són falses, però la seva lògica de difusió és la mateixa.

Encara sobre les fake news, és més important la notícia o bé el marc mental que crea?
—Normalment és el marc mental. És a dir, les fake news que estan manufacturades amb finalitats propagandistes estan més interessades a instal·lar un marc mental en l’audiència que no pas en el cas concret de la història que expliquen. Perquè s’entengui: és bàsicament activar la por, l’odi i l’esperança, que són la base de la presa de decisions polítiques. En una direcció determinada.

Quin efecte té això en la política?
—Per exemple, si t’activo la por de la delinqüència perpetrada per persones arribades fa relativament poc, t’oriento cap a una línia molt determinada de reclamacions que faràs als polítics. De manera indirecta, et marca l’agenda de peticions, reclamacions, temes de debat i temes dels quals esperes que els polítics prenguin posició. Per tant, és qüestió de temps que acabis tenint més simpatia cap a una determinada línia política.

Al final, el problema de tot plegat no és que ens deixem enganyar massa fàcilment?
—El fenomen de les fake news es pot afrontar millorant la capacitat crítica dels lectors. I, sobretot, pensar en qui confies. Si es demostrés que aquest diari ha estat transmetent falsedats i jo m’ho prengués com una pel·lícula de ficció, l’efecte que tindria en mi seria molt menor. El problema és que, fins i tot, amb notícies que no sabem si són del tot certes actuem com si ho fossin.

Hi ha el risc que un dia, de manera general, acabem decidint conscientment quins continguts consultem o consumim a internet?
—És a les nostres mans decidir què farem. El ‘menú informatiu’ ens el creem nosaltres i serem responsables de la nostra nutrició. Si volem confiar en algun ‘xef’ informatiu, algun mitjà o periodista, ho farem. Però si volem nodrir-nos malament nosaltres mateixos, és la nostra responsabilitat. Dit això, crec que som en un procés de civilització en l’ús de les xarxes socials. Anem civilitzant un terreny que fins ara era selvàtic.

Les xarxes poden generar el context informatiu propi de les guerres, assegureu. I ho relacioneu amb l’ansietat informativa.
—A la Segona Guerra Mundial es va estudiar molt quin impacte tenia el rumor en la moral de la gent i en la presa de decisions. Uns investigadors van dir que en un tema molt important i d’una certa ambigüitat es generava un estat d’ansietat en què la gent era més vulnerable al fet que el rumor tingués un impacte. Aquest fenomen d’ansietat pot venir perquè no hi ha cap informació sobre què passa o perquè n’hi ha tanta que no em permet de definir-la. Sigui com sigui, l’ansietat informativa és causada per una demanda d’informació fiable que em permeti de definir una situació.

Encara avui això no ha canviat.
—Ara ens costa molt definir situacions. El consum via xarxes, com que és un flux continu d’informació, no dóna espais per a consumir i digerir. La clàssica situació que hem vist és la de gent que no pot parar de consultar Twitter, contínuament. Però si no pares no pots reflexionar, i si no reflexiones no pots definir la situació correctament. El pas de reflexió l’has de fer fora de les xarxes.

Les xarxes socials connecten o aïllen?
—Poden connectar o poden fer com si fossis un peix pescat, que t’empresonen. Perquè realment és una presó, hi quedes agafat. Els algoritmes que animen les xarxes estan pensats per retenir-nos-hi tant de temps com sigui possible i, per tant, la seva funció no és informar-nos sinó estimular la lectura. Estem sotmesos a una hiperestimulació orientada que consumim, no pas que reflexionem. I per estar ben informats hem de fer totes dues coses.

Acabarem dedicant més temps als coneguts digitals que als amics reals?
—És part de la desinformació. És el confusionisme relacional: emocionalment ens importen més coses de perfectes desconeguts que coses de gent molt més propera. No és si acabarà essent així, és que això ja passa. I hi ha una qüestió de consum de temps molt clara, cada lector de VilaWeb hi pot pensar: que posi en una llista les deu persones que li importen més i les deu persones amb qui més es relaciona a Instagram o a Facebook. En la mesura que coincideixin, no hi ha aquesta confusió. Però pot passar que aquestes llistes no concordin.

 

The post Marc Argemí: ‘Les “fake news” volen activar la por, l’odi i l’esperança, que són la base de les decisions polítiques’ appeared first on VilaWeb.

Les torres Raventós i Llacuna de San José

Edificis Raventós i La Llacuna
Centre de San José de Costa Rica
Mapes a Google: Edificio Raventós i Edificio La Llacuna

Costa Rica és un país discret, en el context de la turbulenta Amèrica central, caracteritzat perquè no té exèrcit i per la seva biodiversitat exuberant. En la primera qüestió, hi té molt a veure el president José Figueres Ferrer (1906-1990), de pares d’Os de Balaguer (Noguera). I en la segona, hi té una relació indirecta la seva filla, Christiana Figueres, al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic a les Nacions Unides del 2010 al 2016 i posteriorment candidata a la secretaria general de l’ONU. La família Figueres és la punta de l’iceberg de la influent comunitat catalana a Costa Rica, que va començar a arribar al país a final del segle XIX.

Només cal passejar pels carrers de la capital per adonar-se’n. Dos dels edificis que trenquen la discreció arquitectònica de la ciutat tenen noms nostrats, el Raventós i el La Llacuna. Tots dos són vinculats a l’imperi immobiliari que va aixecar a Costa Rica un immigrant català arribat a San José el 1912. Pere Raventós Gual, nascut el 5 de desembre de 1888 a la Llacuna (Anoia), va decidir a vint-i-quatre anys fer les Amèriques. La destinació elegida no era casual: set anys abans ja s’hi havia establert un germà gran seu, Josep, que es va fer un lloc en la història del país com a constructor i impulsor del centenari Teatro Raventós (l’actual Teatro Melico Salazar). Però el germà petit no es va fer enrere i en un parell de dècades va tenir temps de convertir-se en un reeixit comerciant al capdavant de l’Almacén Raventós. Però Pedro Raventós, com és més conegut a Costa Rica, va destacar sobretot en el negoci immobiliari. La seva primera obra icònica a San José va ser precisament l’Edificio Raventós (1968), llogat ja del primer dia al ministeri d’Educació; i l’últim que va veure aixecar encara en vida va ser el La Llacuna (1978), el més alt del país a l’època i seu de la Direcció General de Duanes i Tributació d’ençà del 2006.

A la mort de Don Pedro, el negoci familiar va acaba a les mans de la seva filla Nuria Raventós López durant gairebé quatre dècades. I d’ençà del 2014, la Corporación Raventós és gestionada pels fills i nebots d’aquesta última, alguns dels quals molt ben relacionats amb la classe política del país. Sense anar més lluny, l’empresària i advocada Nuria Marín Raventós és casada amb Antonio Álvarez Desanti, candidat d’origen cors a la presidència del país el 2018 pel Partit d’Alliberament Nacional… fundat el 1938 per José Figueres.

I una mica més: Tant Pedro Raventós com la seva filla Nuria són enterrats al Cementiri General de San José, en un senzill i discret mausoleu familiar. No hi trobareu, en canvi, la tomba del president Figueres. Per voluntat expressa, va deixar escrit que volia ser enterrat sense fastuositat. Per això reposa d’ençà del 1990 al petit cementiri de La Lucha, al sud del país, en un estat d’abandonament que gairebé impedeix de llegir la placa commemorativa –amb un discurs atribuït al seu fill Mariano Figueres Olsen– que porta per títol ‘Vuelve Don Pepe’.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

 

 

The post Les torres Raventós i Llacuna de San José appeared first on VilaWeb.

Un mapa cada dia: I els milionaris on emigren?

Els milionaris també emigren. Evidentment sense pasteres i, a més, rebuts amb els braços oberts fins i tot pels països més xenòfobs.
Aquest mapa explica com és l’emigració dels milionaris. Com es pot veure, milers abandonen la Xina, Rússia, el Brasil, l’Índia o l’Aràbia Saudita per a instal·lar-se –ells sí sense cap problema legal– als Estats Units, a Portugal o Espanya, a Grècia o Israel, als Emirats Àrabs Units o el Canadà.
El 2018 més de cent mil milionaris varen canviar de lloc de residència, fet que té unes implicacions econòmiques ben evidents. Crida l’atenció que abandonin també França i el Regne Unit. Austràlia i els Estats Units són els més afavorits per aquesta peculiar migració.

Si voleu veure el mapa en detall i llegir la informació sobre què és basat, aneu a aquesta pàgina.

 

 

Si voleu veure tots els mapes d’aquesta sèrie els trobareu ací.

The post Un mapa cada dia: I els milionaris on emigren? appeared first on VilaWeb.

Robert Manrique: ‘No em sorprèn que no busquin les víctimes del 17-A, és una qüestió econòmica’

La vida de Robert Manrique va fer un tomb el 19 de juny de 1987, quan va esclatar una bomba a l’Hipercor on ell treballava. Allò el va canviar per sempre més. De llavors ençà ha dedicat la vida a ajudar les víctimes del terrorisme. El 17 d’agost del 2017 no en va ser una excepció, i en saber la notícia va agafar el cotxe i cap a Barcelona. 

D’entrada va semblar que era tot controlat i que poca cosa hi podien fer. Se’n va alegrar, volia dir que tota la feina feta havia servit per a alguna cosa. Però els mesos següents s’adonaria que tot no havia anat com es venia i que, una vegada més, les víctimes se sentien desateses. No va poder-se estar aturat i amb més experts va fundar la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), dedicada als afectats pels atemptats del 17-A. Parlem amb calma de la situació actual de les víctimes, just quan fa dos anys dels atemptats.

Dos anys després de l’atemptat, hi ha més dubtes que respostes?
—Dos anys després, ha crescut el nombre de víctimes que es pregunten coses i de les qui voldrien saber què va passar realment. Volen saber si hi va haver alguna errada, negligència o mal funcionament dels cossos de seguretat de l’estat. De les més de dues-centes víctimes amb qui hem parlat des de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), cap no ens ha dit que no s’hagués d’investigar. Al contrari, tothom vol saber què va passar. Sobretot, amb la idea que no torni a passar.

D’ençà de les publicacions de Público, aquesta necessitat de saber què va passar ha anat creixent?
—Si, però és veritat que els dubtes en la majoria de víctimes van començar a aparèixer abans. Quan ens arriba la interlocutòria de processaments, el mes d’octubre de l’any passat. La vam començar a revisar dia per dia i hora per hora i vam descobrir-hi coses que no ens havien explicat. Des d’aleshores, la gent té dubtes i vol que els els aclareixin. Evidentment, amb les publicacions de Público, les preguntes han crescut. Però més que fer aparèixer els dubtes, les coses que s’han publicat han confirmat allò que molta gent pensava: que tot plegat s’havia d’investigar.

Quan van començar a aparèixer els dubtes?
—El punt clau va ser quan el ministeri fiscal va dir que els fets d’Alcanar no eren un atemptat. Llavors, moltes de les víctimes de la Rambla i Cambrils es van demanar: si el seu cas no és un atemptat, el que ens va passar a nosaltres sí? Què passarà amb nosaltres? Alcanar quedarà a part de la nostra investigació?

Ara que parleu de l’explosió d’Alcanar. És una de les qüestions que queden pendents. Els ferits d’aquella explosió no són considerats víctimes d’un atemptat.
—Segons la interlocutòria de processament de l’Audiència Nacional, és a dir, el Ministeri de Justícia, hi va haver vint-i-nou ferits, a Alcanar: onze mossos d’esquadra, dos bombers i setze veïns. I cal recordar que amb l’explosió van rebentar tots els xalets del voltant. L’ona expansiva va ser brutal. No entenen per què el ministeri fiscal diu que allò que va passar a Alcanar no es considera un atemptat terrorista, sinó una explosió fortuïta. Home! Hi ha víctimes de l’explosió, i l’explosió va ser causada per uns terroristes.

Suposo que aquests dies les víctimes es deuen demanar constantment si l’atemptat es podria haver evitat.
—Evidentment. La gent es demana: si s’hagués evitat, com a mínim, la constitució d’aquest escamot terrorista, hi hauria hagut aquest atemptat? S’hauria pogut evitar? I en definitiva, és això que s’hauria d’investigar. De fet, ningú no diu que l’atemptat sigui una conspiració… Les víctimes demanen que s’investigui què ha passat, perquè si va haver-hi un error, no es torni a cometre.

Si existís aquest error, l’estat espanyol en seria responsable?
—Amb tota la història de terrorisme d’Espanya, l’únic atemptat en què l’estat ha estat condemnat com a responsable civil subsidiari és el d’Hipercor. Va haver-hi tres trucades prèviament i no es va desallotjar l’edifici. Per això, tretze víctimes vam guanyar el judici contra l’estat, que va ser condemnat pel mal funcionament dels cossos i forces de seguretat. I per tant, ara la pregunta seria: l’estat tenia Abdelbaki es-Satti com a agent doble? Si la resposta fos afirmativa, significaria que hi ha hagut un mal funcionament per part de l’estat. Per tant, les conseqüències haurien de ser les mateixes que a l’Hipercor. Les víctimes tindrien uns drets afegits als que ja tenen. Possiblement, és això que l’estat no vol que se sàpiga.

Com es poden gestionar aquests dubtes com a víctima? Com se’ls pot ajudar?
—A la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme tenim un contacte personal i directe amb les víctimes. Ens veiem, xerrem, anem a casa seva, vénen al despatx… Quan el contacte és directe és més fàcil assistir la gent. És important parlar sobre aquests dubtes, però nosaltres tenim molt clar que no tirarem llenya al foc, ja tenim molts anys d’experiència. Cal esperar al judici i confiar en els advocats. Totes aquelles víctimes que portem nosaltres i s’han volgut personar en el judici són representades judicialment per l’Associació de Víctimes de l’11-M de Madrid, que són els número 1 en temes de gihadisme. Qualsevol dubte que tinguin els advocats els els poden consultar, hi són per ajudar-los. Això dóna una tranquil·litat a la víctima. Saben que darrere seu tenen una unitat de professionals que els ajuda.

Una comissió d’investigació al congrés espanyol ajudaria a resoldre aquestes preguntes. S’entén que es voti en contra aquesta comissió?
—Des del primer dia que va sortir la primera negativa, les víctimes no entenen per què no es pot fer. L’argument per a rebatre-ho és molt senzill: si a la Gran Bretanya, França, Alemanya, els Estats Units s’han fet, per què aquí no? I més, sabent que aquestes comissions han servit per a evitar posteriors atemptats, perquè van evidenciar alguns errors. Això és com sempre. Si jo no tinc res a amagar i em truca Hisenda, li donaré tota la informació que vulgui. Si l’estat no té res a amagar, que faci la comissió d’investigació i a patir d’aquí es podran resoldre tots els dubtes. Si no, sempre quedarà aquell rum-rum de no saber si han explicat tota la veritat. Quan diuen a la gent afectada que no fan la comissió per no polititzar-la, els fan mal. Escolti, la gent té dubtes i vol respostes.

Aquests dies, Manuel Valls ha arribat a dir que demanar una comissió d’investigació era un insult a les víctimes.
—M’agradaria saber quin dret té ell per a parlar en nom de les víctimes. Des del sofà de casa seva és molt còmode dir que per a les víctimes això és un insult. Però la pregunta és: amb quantes víctimes ha parlat, senyor Valls? Abans que res hauria de parlar-hi. Cap de les víctimes amb qui he tractat, i són més de dues-centes, no l’ha vist mai. De fet, a la UAVAT ha vingut gent del PSC, ERC, comuns, Junts per Catalunya i la CUP. Però curiosament cap del PP ni de Ciutadans. Alguna cosa falla.

El Parlament de Catalunya sí que ha obert una investigació, però de moment han quedat moltes preguntes sense resposta.
—Passa com sempre, de poc serveix la comissió si el parlament cita a declarar certs polítics de Madrid, com Zoido, Soraya Sáez de Santamaría, Rajoy o Millo, i cap d’ells no ve. Després, aquests són els qui sempre es posen al capdavant de la pancarta a favor de les víctimes… Però quan se’ls demana que vinguin i expliquin què saben, no vénen. És estrany.

No han donat la cara públicament, però hi ha hagut víctimes que han parlat amb ells en privat?
—Que sapiguem, no. Nosaltres portem al voltant de dos-cents expedients, i cap no hi ha parlat, i mira que ho han intentat. Precisament per això se’ls demana que vinguin a la comissió. No venir em sembla una burla al patiment d’aquesta gent. O què passa? Aquestes víctimes no tenen el mateix dret que algunes víctimes VIP de terrorisme, sobretot aquelles que ho han estat d’ETA? És patètic, però és així.

El judici serà d’aquí a uns mesos…

—No ho sabem, però no sembla que hagi de començar al setembre o l’octubre, com s’havia dit. Procurem mirar la part positiva, tindrem més temps per a localitzar les víctimes que ens falten. I podrem atendre millor la gent que ja hem localitzat. Encara cal fer moltes més proves psicològiques, revisar  els aspectes forenses i laborals. Se’n parla molt poc, però hi ha molta gent que es va quedar sense feina arran de l’atemptat. Treballaven a la Rambla i després de l’atemptat no han pogut tornar a posar-hi els peus. No han pogut tornar a la feina.

Robert Manrique, amb un dels mapes de víctimes del 17-A. Fotografia: Albert Salamé.

Sorprèn que encara busqueu víctimes i que ho feu vosaltres, des de la UAVAT, i no el Ministeri de l’Interior.
—Sorprèn que el ministeri no col·labori i no ens ajudi, però ha passat sempre. Fa trenta anys, jo ja buscava les víctimes d’Hipercor a les pàgines grogues. Nosaltres treballem amb el llistat de la interlocutòria de processament, on només hi ha un nom i un cognom. No tenim cap més informació, ni la nacionalitat. Per sort, alguns consolats ens han ajudat a contactar amb les seves víctimes. Però és una tasca com de Mortadelo i Filemon. Els busquem per Facebook i Instagram.

Però l’estat espanyol ha donat suport a aquestes víctimes?
—He estat molt crític amb l’atenció que s’ha donat a les víctimes, perquè és la informació que m’han donat elles. I en el primer aniversari, vaig denunciar el mal tracte públicament. Nosaltres sabíem que l’atenció no era, ni de bon tros, la que volien vendre. I per això em va sorprendre que, el juliol de l’any passat, la directora de l’Oficina de Suport a les Víctimes, Sonia Ramos Piñeiro, digués públicament que se’n feia un gra massa. Deia que el Ministeri d’Interior havia posat a Barcelona una oficina d’atenció a les víctimes després de l’atemptat. Però no us ho perdeu: només va estar oberta del 22 al 29 d’agost de 2017, una setmana. Creieu que mentre les famílies estaven pendents de quan podrien enterrar els seus familiars estimats podien pensar a anar a aquesta oficina per saber quins drets tenien? Tampoc no van poder reaccionar els ferits, aquells dies eren a l’hospital i havien d’assimilar tot allò que passava. Aquella oficina no va servir per a res. Hauria d’haver estat oberta com a mínim un any, que és el termini que tenen les víctimes per a demanar el seu reconeixement. Doncs no, una setmana i ens en tornem a Madrid.

Us heu queixat que les xifres de ferits no quadren…
—Malgrat que sembli increïble, hem descobert que el llistat oficial, que és de la interlocutòria de procediment de l’Audiència Nacional, és a dir, del Ministeri de Justícia, no quadra amb el del Ministeri d’Interior. L’Audiència Nacional parla de 170 víctimes ferides físicament en l’atemptat: vint-i-nou a Alcanar, 126 a la Rambla, dotze a Cambrils i els tres mossos atropellats en la fugida de Younes Aboyaaqoub en el cotxe de Pau Pérez. Interior parla de 137. Quin és el bo? No seria més fàcil que s’ajuntessin els dos ministeris i miressin les dades.

Fa unes setmanes, denunciaven que s’havien denegat el 82% de víctimes psicològiques. Per què no es reconeixen aquestes víctimes?
—Ja ens agradaria saber-ho. Els arguments que dóna el ministeri són absolutament fora de lògica mèdica i psicològica.

Quina mena de casos es deneguen?
—Per exemple, una senyora que treballava en un quiosc de la Rambla. El 17-A va veure venir la furgoneta per la Rambla, anava directa contra ella. Va reaccionar i es va tirar enrere, dins el quiosc, per protegir-se. La furgoneta va xocar contra el quiosc, amb ella dins. Li va caure tot el quiosc a sobre. Però ara li diuen que no és víctima de l’atemptat, perquè era dins un local. És clar que era dins un local, era en un dels quioscos que la furgoneta va envestir. Li ho deneguen argumentant que no estava en la trajectòria de la furgoneta. Home, si ho hagués estat, seria morta. A què juguem?


—També ens hem trobat que el senyor ministre Grande-Marlaska es va comprometre a mirar amb cura si arribaven expedients passat el primer any. Ja tenim la primera denegada per haver-lo lliurat massa tard. Per què ens va escriure una carta, el senyor Grande-Marlaska, si no era veritat? Quan llegeixes els expedients de negació, veus claríssimament que no tenen sentit. No pots dir a les noies a qui se’ls va morir als braços el nen australià, Julian Cadman, que no tenen seqüeles de l’atemptat perquè no eren en la trajectòria de la furgoneta. Certament, no hi eren, eren en una farmàcia de la Rambla, però de cop va entrar una persona demanant que li agafessin el nen, que anava a buscar ajuda. Se’ls ha mort un nen als braços i això no els ha d’afectar? No fotem!

Per entendre-ho bé: a qui consideren víctima?
—’És víctima del terrorisme tota persona que pateix dany físic o psíquic-físic derivat d’acció o accions perpetrades per persona o persones integrades en grup o banda armada o que intentin alterar greument la pau ciutadana.’ Parlen de danys físics o psíquics. És evident que si tens un dany físic, segurament en tindràs de psíquic. Però la pregunta és: i els qui només en tenen de psíquic? Aquests no compten?

Entenc que el reconeixement com a víctima també ha de ser important…
—La cosa més fotuda és que si no et reconeixen com a víctima, no tens cap dret.

No ho deia només per la part econòmica, també com a reconeixement moral…
—Sí, és clar, és importantíssim. Però la manca d’empatia és tremenda, sobretot per part de qui en té les competències, que és el Ministeri d’Interior. Però no només l’agost del 2017. Fa cinc anys, vaig anar a Madrid amb un llistat amb 280 víctimes de terrorisme a Catalunya. Allà hi era tot, nom, cognom, lloc de l’atemptat, autors de l’atemptat, data… Només hi faltava l’adreça i el telèfon. L’única cosa que vaig demanar era si em podien dir quantes d’aquelles persones havien contactat amb ells. Així ja no els buscava. La resposta del ministeri va ser que havia fet molta bona feina d’investigació, però que si algú volia alguna cosa que anés a veure’ls. He viscut moltes coses aquests anys i ja no em sorprèn res. No em sorprèn que no busquin les víctimes del 17-A. Agradi sentir-ho o no, és una qüestió econòmica.

Volen estalviar-se uns diners?
—És clar, perquè cada víctima que té unes seqüeles o unes incapacitats són uns calerons. Solució: els qui vulguin que vinguin i ja mirarem si ho acceptem. És poc seriós.

Aquest 17 d’agost hi tornarà a haver dos actes, l’organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el que convoca l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes. Com ho viuen, això, les víctimes?
—En realitat, que es recordin de les víctimes és una cosa positiva. Passa que haurem de veure quantes víctimes de l’atemptat van a un acte o un altre, i això és fotut. La pregunta s’hauria de fer al senyor que organitza l’acte amb associacions polítiques, com Societat Civil Catalana: amb quantes víctimes del 17-A treballa l’ACVOT? No m’agrada que es faci un acte on vinguin entitats polítiques i les víctimes no hi siguin convidades. Però cadascú deu saber per què fa els actes. Nosaltres ho tenim claríssim: col·laborem amb l’ajuntament, igual que vam fer l’any passat. A les deu hi ha l’ofrena floral a la Rambla i després hi haurà un minut de silenci. Posteriorment, anirem a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. La pregunta també hauria de ser: per què els altres no volen venir a aquests actes i prefereixen fer els seus? Ells ho deuen saber.

The post Robert Manrique: ‘No em sorprèn que no busquin les víctimes del 17-A, és una qüestió econòmica’ appeared first on VilaWeb.

Dotze maneres de lluitar contra el malbaratament alimentari

Entre el 25% i el 30% dels aliments que es produeixen acaba a les escombraries. És una de les moltes dades que aporta l‘informe de l’ONU sobre la relació entre la producció d’aliments i el canvi climàtic publicat la setmana passada. Malgrat que la recomanació de reduir el consum de carn en va ser l’aspecte més polèmic, els científics també alerten que frenar el malbaratament alimentari és indispensable per a combatre l’escalfament mundial, perquè alliberaria terres cultivables, s’emetrien menys gasos d’efecte hivernacle –conseqüència d’aquesta producció d’aliments– i no es malgastarien recursos com ara l’aigua. De fet, els aliments que es llencen són responsables d’entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes per l’ésser humà. Això no és tot. L’informe també calcula que l’increment de la població mundial farà que el preu dels cereals augmenti d’un 7,6% el 2050, que alhora conduirà a una pujada general dels preus dels aliments i a un perill d’inseguretat alimentària i fam. A més, l’augment de la població conduirà a incrementar encara més la superfície agrícola.

Per què el consum de carn té relació amb el canvi climàtic? Tres claus per a entendre l’alerta de l’ONU 

Malgrat que el malbaratament alimentari de supermercats, restaurants i establiments és enorme, l’Associació de Fabricants i Distribuïdors calcula que les cases són les responsables del 42%. Impedir que això passi als supermercats és, en gran part, responsabilitat de l’administració. A l’estat francès, per exemple, el 2016 es va prohibir per llei que els supermercats llencessin o destruïssin menjar en bon estat que no venien i es va obligar que el donessin a associacions caritatives i bancs d’aliments. Però com a consumidors podem fer un petit canvi d’hàbits per a revertir aquestes dades, intentar consumir de manera més ètica i equilibrada i, a més, estalviar diners.

1. Fer servir aplicacions per a oferir i aconseguir menjar

Els telèfons intel·ligents presten la possibilitat de posar ràpidament en contacte qui vol donar menjar amb qui vol obtenir-ne de manera gratuïta o a un preu baix. Encara que són força desconegudes, n’hi ha de molt pràctiques. Aplicacions com ara TooGoodToGo, Tapper, NTEY o WeSaveEat permeten de consultar els establiments i restaurants que són a la vora i que venen lots amb allò que els ha sobrat a un preu molt baix. Iniciatives com SoyComidaPerfecta funcionen de manera diferent: els impulsors recuperen productes en perfecte estat per al consum procedents de la indústria i els supermercats abans que siguin llançats i després els comercialitzen amb descomptes del 80%. Són productes que acabarien a la brossa per la proximitat de la data de caducitat o perquè tenen mal aspecte o alguna petita tara, explicada a l’aplicació. Algunes altres, com ara Olio o Yo no desperdicio, funcionen com a eina col·laborativa per a compartir menjar. Tothom pot anunciar-hi allò que li sobra i veure quins productes sobren als altres, contactar-hi al xat de l’aplicació i donar menjar o bé obtenir-ne de manera gratuïta.

2. Comprar només allò que cal

Quan anem al supermercat, sovint acabem comprant més menjar que no necessitem, bé perquè no recordem si tenim prou quantitat d’un producte concret a casa, bé perquè pensem que no passa res si en comprem més ‘per si de cas’. Una bona manera d’evitar això és no anar-hi mai sense la llista de la compra o no acabar comprant més productes només perquè estan d’oferta. Per no deixar-se la llista a casa, és millor escriure-la en alguna aplicació mòbil, que a més es pot compartir amb els companys de pis o la família per assegurar que sempre sigui actualitzada. Planificar menús setmanals i mensuals amb les quantitats especificades també és una bona manera de no comprar ni cuinar de més. Un altre petit truc pot ser anar a comprar amb l’estómac ple. Sembla irrellevant, però diversos estudis demostren que anar-hi amb l’estómac buit comporta comprar aliments per caprici, amb més calories i més perjudicials per a la salut i, per tant, innecessaris.

3. Conservar correctament els aliments

La millor manera de no llançar menjar és conservar de manera correcta els aliments perquè durin tant com sigui possible. Sembla evident, però en això sovint cometem errors de manera inconscient. Els més comuns tenen a veure amb la conservació de la fruita i la verdura. No tota s’ha de guardar a la nevera i cal conèixer quina és millor guardar-la a dins i a fora. Les pomes, les peres, les cebes, els tomàquets i els alls es conserven bé a temperatura ambient, mentre que l’enciam, els espinacs, les mongetes verdes o el bròquil s’han de guardar a la nevera. Cal saber-ho perquè, a més d’influir en el gust, hi ha aliments, com els plàtans, que es passen abans si es conserven al frigorífic. Una manera de conservar millor alguns dels aliments que vagin dins la nevera és posar-los dins una bossa amb forats.

Per conservar adequadament la resta de productes convé consultar l’etiqueta, que sovint inclou instruccions. Si es tenen dubtes de si un producte es menjarà de manera imminent, sempre és millor guardar-lo al congelador. També és bona idea amb el pa –que s’endureix al cap de poques hores– i amb els plats ja preparats.

4. Aprofitar les sobres i la fruita més madura

Sovint cometem l’error de llançar la fruita quan encara no s’ha passat, simplement perquè mirem l’aspecte –que sovint és enganyós– i trobem que és massa madura. És veritat que ens pot semblar desagradable de menjar una fruita molt madura, però hi ha la possibilitat d’aprofitar-la fent-ne batuts, pastissos, compotes, melmelades o triturar-la i mesclar-la amb cereals com la civada, una alternativa per a esmorzar o berenar. Igualment, les verdures que comencen a fer-se malbé es poden aprofitar per fer una sopa o un puré o i dels tomàquets madurs es pot fer una salsa per a acompanyar.

Un altre mal hàbit que ens fa malbaratar menjar és llençar les sobres d’algun envàs o plat quan n’hi ha poc. Encara que ens pugui semblar que no es pot aprofitar, sempre és bona idea de guardar-ho per acompanyar algun altre plat. A les amanides, per exemple, s’hi poden afegir aliments de tota mena, siguin dolços o salats. Si ens sobren quantitats més grans de productes com la carn, també podem aprofitar-les per fer croquetes, canelons o guisats. Fins i tot el pa, que quan s’endureix sovint es llença, es pot ratllar o fer-ne torrades i torradetes de santa Teresa. També se’n pot posar a la sopa de ceba o d’all.

5. Calcular bé les quantitats

Calcular bé les quantitats de què es cuina és una de les maneres més útils de no llençar menjar. Així, en compte de cuinar ‘a ull’ o fer-ne de més pensant que ‘millor que sobri que no pas que en falti’, és millor informar-se de quina quantitat de cada producte correspon a una ració abans de cuinar-lo. De la mateixa manera, també és bona idea servir petites quantitats d’aliment al plat, per assegurar que no les barrejarem amb salses o condiments que al final no ens acabarem menjant. Si el producte ja s’ha barrejat amb la salsa, l’oli, la sal o el vinagre, és més difícil de conservar, especialment si es tracta de verdures o hortalisses com l’enciam.

6. Omplir les neveres solidàries

Participar en les iniciatives de donació aliments és una manera de lluitar contra el malbaratament alimentari i alhora ajudar les persones en situació de vulnerabilitat. Iniciatives com Nevera Solidària conviden a tothom que tingui aliments frescos o cuinats que no pugui consumir-los a dur-los a un punt on hi hagi una nevera solidària perquè algú altre els pugui aprofitar de manera gratuïta. Una altra opció és donar-los al Banc dels Aliments o a fundacions com Càritas.

7. Fer adob natural amb el menjar

En cas que es tingui un hort o un jardí, l’opció més ecològica és aprofitar les sobres del menjar per fabricar compost natural que serveixi d’adob. Amb les pells de la fruita i les patates, les restes de verdura i hortalisses, les sobres de menjar sòlid, brous i potatges o els productes caducats o deteriorats es poden fer-ne i alhora és una alternativa per a reduir l’ús de les bosses de brossa de plàstic.

Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar 

Però cal tenir en compte que no existeix un consens total en la definició de malbaratament alimentari, que varia en funció de l’organització. Mentre que algunes consideren que qualsevol aliment no dedicat a l’alimentació es malgasta, algunes altres –com la FAO– creuen que un aliment al qual s’ha donat un ús alternatiu, com el compostatge, no s’ha malgastat.

8. Organitzar i mantenir la nevera

Una bona organització de la nevera és bàsica per a evitar el malbaratament alimentari. Ordenar-la de manera que els productes que han de caducar abans es posin davant evita de llançar-los. A més, cal estar atents al bon funcionament del frigorífic i fer-ne una neteja general, si més no, una vegada a l’any, desconnectant i retirant totes les safates des de l’interior. També és una bona opció la nevera amb tecnologia biofresh, que té un espai a poc més de 0 graus que permet que els aliments es conservin millor però no arriba a congelar-los.

9. Diferenciar entre data de caducitat i data de consum preferent

Els consumidors sovint no diferencien entre la data de caducitat i la de consum preferent, i saber-ne les diferències és important a l’hora de no precipitar-nos a llençar el menjar. La primera s’indica en productes que es passen ràpidament i que tenen perill microbiològic, com ara la carn o el peix. En aquests casos, no es recomana d’ingerir-los passada la data de caducitat. Però no és el cas dels productes que tenen data de consum preferent, que són més estables i, encara que perdin algunes propietats, poden consumir-se passada la data en qüestió.

Però en el cas dels productes caducats, hi ha algunes excepcions. Segons que informa l’OCU, productes com ara els iogurts, les begudes refrescants, els aperitius salats o les pastes seques poden consumir-se encara que s’hagin sobrepassat uns quants dies de la data de caducitat.

10. Fabricar cosmètics naturals amb els aliments

Una altra manera d’aprofitar els aliments que ja no es puguin menjar és fer-los servir per a fabricar cosmètics naturals. És una alternativa ecològica que, a més, pot reduir el consum d’uns productes que solen anar envasats amb molt plàstic. Amb un alvocat molt madur es pot fer, per exemple, una mascareta per als cabells. Aquesta fruita té propietats molt hidratants i, si a més s’hi aplica calor, pot deixar els cabells amb molt bon aspecte. Per als cabells també són molt populars les mascaretes de iogurt i mel. De la mateixa manera, l’oli utilitzat es pot fer servir per a fabricar sabó casolà.

11. Prendre consciència si es té un restaurant o establiment

És evident que les mesures contra el malbaratament alimentari no poden anar encarades a fer prendre consciència només al consumidor. Més enllà de les normatives que puguin impulsar-se a cada país, els restaurants i establiments també poden fer molta feina. D’aquesta manera, els propietaris o treballadors dels restaurants i establiments poden impulsar mesures com ara dividir la carta per ‘talles’ –amb la quantitat que prefereixi cada client–, portar pa només en cas que en demani, donar o vendre tot allò que hagi sobrat o oferir al client d’endur-se en una carmanyola el menjar que no s’hagin acabat.

12. Practicar el freeganisme

El freeganisme és el moviment anticonsumista que proposa una participació limitada en l’economia convencional, un consum de recursos mínim i que s’aprofitin millor. Una de les seves estratègies és la recol·lecció d’aliments que han estat llençats o descartats. Així, els activistes freegans en cerquen als contenidors, demanen als establiments o supermercats si es poden endur el menjar que els ha sobrat o s’esperen a la porta quan és l’hora de tancar i després agafen del contenidor el menjar que acaben de llençar, la majoria del qual vegades es troba en perfecte estat dins les bosses de plàstic. Alguns activistes d’aquest moviment també defensen d’agafar les sobres dels plats abans els establiments no les retirin i de demanar directament si és possible d’endur-se el menjar que ha sobrat.

The post Dotze maneres de lluitar contra el malbaratament alimentari appeared first on VilaWeb.

Cuixart torna als Lledoners després d’una operació quirúrgica

Jordi Cuixart ha reingressat a les 20.43 a la presó dels Lledoners. El president d’Òmnium Cultural va sortir dimecres per ser operat de l’oïda a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Cuixart va sortir de la presó escortat pels Mossos d’Esquadra i amb autorització del Tribunal Suprem espanyol (TS). Avui ha reingressat als Lledoners després de rebre l’alta mèdica.La intervenció quirúrgica al president d’Òmnium, que és en presó preventiva des del 16 d’octubre de 2017, no revestia cap gravetat.

El mateix dimecres, la sala de vacances del Tribunal Suprem espanyol va anunciar que no prendrà cap posició respecte del permís que ha demanat Cuixart per assistir al naixement del seu fill. El tribunal va assegurar que prendrà una decisió una volta ‘tingui constància de la proximitat del part’.

The post Cuixart torna als Lledoners després d’una operació quirúrgica appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Rosalía recupera els ritmes llatins en la seva nova cançó

Rosalía no s’atura i continua publicant material. Avui ha estrenat ‘Yo x ti, tú x mí’, una cançó en què recupera els ritmes llatins de ‘Con Altura’ i col·labora amb el porto-riqueny Ozuna. D’aquesta manera, la cantant de Sant Esteve Sesrovires escalfa motors per a la gala dels Video Music Awards de MTV, en la qual ha rebut tres nominacions.

 

The post [VÍDEO] Rosalía recupera els ritmes llatins en la seva nova cançó appeared first on VilaWeb.

Israel prohibeix l’entrada a dues congressistes dels EUA a petició de Trump

 

Israel ha vetat l’entrada a Ilhan Omar i Rashida Tlaib, dues congressistes del Partit Demòcrata nord-americà. El govern de Binyamín Netanyahu ha argumentat que els han denegat els visats perquè donen suport al moviment de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a Israel. Tanmateix, la pressió del president dels EUA, Donald Trump, ha estat clau.

Omar i Tlaib, conjuntament amb Alexandria Ocasio-Cortez, són les representants del Partit Demòcrata que generen més animadversió entre les files republicanes, perquè formen part de l’ala més esquerra de la formació i són partidàries de l’impeachment contra Trump pel ‘Russiangate’. Omar i Tlaib, a més a més, han rebut tota mena d’atacs per la seva condició de musulmanes.

It would show great weakness if Israel allowed Rep. Omar and Rep.Tlaib to visit. They hate Israel & all Jewish people, & there is nothing that can be said or done to change their minds. Minnesota and Michigan will have a hard time putting them back in office. They are a disgrace!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) August 15, 2019

Segons el president, seria ‘una mostra de gran debilitat’ si Israel acceptava l’entrada de les dues congressistes. ‘Odien Israel i tots els jueus, i no es pot fer res perquè canviïn d’opinió. Són una autèntica desgràcia’, ha piulat poc abans de la decisió del govern de Netanyahu.

En el cas de Tlaib, d’origen palestí, l’executiu israelià ha explicat que sí que li permetria de fer ‘una visita humanitària’ als seus parents a Cisjordània. Ella, en canvi, s’hauria de comprometre a no promoure el boicot contra Israel durant la visita.

The post Israel prohibeix l’entrada a dues congressistes dels EUA a petició de Trump appeared first on VilaWeb.

La MaCa: Motor de transformació pel barri del Rec d’Igualada

Amb un treball de formiga, tossuderia i convicció, una antiga adoberia pràcticament abandonada al barri del Rec d’Igualada s’ha anat dotant de vida durant els darrers mesos per convertir-se en un espai de cotreball i cocreació en constant moviment. Al darrere d’aquest projecte que es diu La MaCa, hi ha l’Associació Manel Caro, una entitat constituïda per recollir i donar continuïtat al llegat de qui va ser l’ànima de la demanda ciutadana per la recuperació del barri del Rec. L’emblemàtic barri industrial d’Igualada, vinculat històricament al tèxtil i a la pell, s’està degradant a passes de gegant a causa de la inacció política i la falta d’un projecte clar. Però hi ha persones que imaginen un Rec viu i amable, integrat a la ciutat, on la mixtura d’usos i el coneixement compartit donin fruits dia a dia. Parlem amb el dissenyador web Jordi Carner i el gestor cultural Roger Mula, dos dels impulsors de La MaCa, per conèixer més a fons aquest projecte.

Clica aquí per llegir tota l’entrevista

The post La MaCa: Motor de transformació pel barri del Rec d’Igualada appeared first on VilaWeb.

Pàgines