L’euroscepticisme, l’herència de la crisi econòmica o el fracàs de la socialdemocràcia són algunes de les moltes causes de l’auge de l’extrema dreta a Europa. Fins fa uns quants anys, l’existència de partits ultres es podia considerar un fenomen aïllat i pensar que eren bolets inofensius (aparentment). Però res més lluny de la realitat. La majoria de països d’Europa tenen de fa temps partits d’extrema dreta a la cambra legislativa, cosa que l’estat espanyol havia aconseguit de driblar. Però diumenge, amb l’entrada espectacular de Vox al parlament andalús amb dotze diputats, es va demostrar que Espanya no és immune a l’extrema dreta i que és cosa de dies que entri a les institucions.

A continuació us expliquem quins són els principals partits polítics d’extrema dreta a Europa. Amb més o menys èxit, sí que podem dir que tots han aconseguit de trastocar el mapa polítics del seus països i que han esdevingut decisius. Alguns altres, com la Lliga Nord, fins i tot han entrat al govern. Tots tracen un precedent per a Vox, que a les eleccions espanyoles provarà validar els grans resultats d’Andalusia.



Lliga Nord  (LN)- Itàlia 
Als últims comicis  va aconseguir gairebé sis milions de vots, el 18% del total. Aquest resultat espectacular va permetre al seu dirigent, Matteo Salvini, de fer coalició amb el Moviment Cinc Estels i formar govern a Itàlia, on fa de vice-president i ministre de l’Interior. Salvini no s’ha fet enrere en les seves promeses xenòfobes i bloca l’arribada d’immigrants als ports italians.

Front Nacional  (FN)- França
Marine Le Pen va ser la primera política a felicitar Vox pels resultats, i de fet Santiago Abascal no amaga que el Front Nacional (ara Rassemblement National) és un dels seus referents. La filla de Jean-Marie Le Pen, amb un discurs que barreja la xenofòbia i el proteccionisme, va passar amb èxit a la segona volta de les eleccions presidencials del 2017. Va perdre contra Macron, però el 33% dels vots que va aconseguir la converteixen en una aspirant a la presidència.

Partit per la Llibertat (PVV)- Països Baixos
En les eleccions de l’any passat només els liberals van reeixir a parar els peus al Partit per la Llibertat de l’ultradretà Geert Wilders, que va recollir un 13% dels vots. Defensant la ‘desislamització’ (expulsar ciutadans i tancar mesquites), aquest partit xenòfob i populista va arribar a estar en disposició de guanyar les eleccions. Les següents seran el 2021.

Alba Daurada (ChA) – Grècia
És la tercera força al parlament grec i no s’amaga dels seus ideals feixistes, fent ús d’una simbologia que recorda les esvàstiques nazis. A les eleccions del 2015 va aconseguir el 7% dels vots aprofitant el descontentament ciutadà arran de les imposicions de la Troika.

Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ)
Àustria té l’honor dubtós d’haver estat el primer país on, per primera vegada en molt temps, la ultradreta va entrar al govern, l’octubre del 2017, amb el 26% dels vots. La formació guanyadora, el Partit Popular del president Sebastian Kurz, hi va recórrer per formar govern.

Alternativa per Alemanya (AfD)
‘Que es vagin preparant per a tot allò que els espera’, va amenaçar el dirigent de l’AfD, Alexander Gauland , quan va entrar al Bundestag després d’haver rebut el 13,5% dels vots el setembre del 2017. Cultiva una ideologia neonazi i els seus discursos se centren contra l’Islam, els refugiats i la política de fronteres obertes impulsada per Angela Merkel. En una pregunta parlamentària al govern va arribar a sol·licitar dades sobre l’augment del nombre de discapacitats i ho va vincular amb l’arribada d’immigrants.

Partit Popular Danès  (DF)
Tot i haver assolit el 21% dels vots a les eleccions del 2015, no va entrar al govern, una coalició del Partit Liberal, l’Aliança Liberal i el Partit Popular Conservador. Però com que és en minoria ha de recórrer a l’extremisme del DF per als grans acords. Per exemple, perquè els seus 37 diputats votin a favor del pressupost, han posat com a condició que el govern reclogui en una illa deshabitada els immigrants irregulars que no puguin deportar i els estrangers condemnats per delictes greus. Ho explicaven en un vídeo que s’entén per si sol.

Udviste, kriminelle udlændinge har INTET at gøre i Danmark. Indtil vi kan komme af med dem, flytter vi dem nu ud på øen Lindholm i Stege Bugt, hvor de vil have pligt til at opholde sig på det nye udrejsecenter om natten. Og der vil være politi til stede døgnet rundt. Sådan!#dkpol pic.twitter.com/YybG4zkwQi

— Dansk Folkeparti (@DanskDf1995) November 30, 2018

Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP)
El seu gran èxit va ser potenciar l’euroscepticisme entre una població que va validar el Brexit en referèndum el 2016. De llavors ençà, molts assenyalaven que políticament havia perdut raó de ser. Tot i els 21 diputats al parlament europeu, en les eleccions del Regne Unit de l’any passat només va aconseguir 600.000 vots i un escó, fet que va generar tensions internes. Van elegir un nou líder, Gerard Batten, que impulsa el tomb del populisme a l’extrema dreta. Per això aquesta setmana el seu cap carismàtic, Nigel Farage, ha abandonat la formació.

Una noia musulmana desafiant una manifestació islamòfoba a Anvers convocada pel Vlaams Belang : JURGEN AUGUSTEYNS

‘Primer els de casa’
Al marge dels més populars, gairebé trobem un partit d’extrema dreta a cada país europeu. A Escandinàvia, a banda el Partit Popular Danès, existeix el Partit dels Finlandesos (PS), minoritari fins que el 2011 va obtenir el 19% dels vots (normalment no arribava al 5%). Demana que a l’escola es facin classes d’orgull nacional i que el suec deixi de ser segona llengua oficial.

Els Demòcrates Suecs (SD) també tenen un perfil nacionalista i contrari a la immigració musulmana, però també contra els jueus. Diuen que un jueu no pot ser suec si no renuncia a la seva identitat. D’ençà del 1988 han anat millorant resultats i actualment les enquestes ja els donen un 19% dels vots.

El Partit del Progrés de Noruega (FrP), al parlament d’ençà del 1981, l’any 2009 va esdevenir segona força, amb un 23% dels vots. L’any 2011 va ser notícia quan un ex-membre del partit va causar la matança d’Utoya (amb 77 morts). A partir d’aquell moment, el suport s’ha mantingut al voltant d’un 16% dels vots.

A Flandes, el Vlaams Belang és un partit republicà, independentista flamenc que neix el 2004 arran de la prohibició del Vlaams Blok, de propostes racistes. Amb un eslògan que ja coneixem a Catalunya, ‘primer els de casa’, és obertament contrari al fonamentalisme islàmic, a l’avortament i a les manifestacions homosexuals en públic.

Suïssa no se n’escapa tampoc. El Partit Popular Suís (SVP)  es va fer mundialment conegut gràcies a iniciatives com la prohibició de construir minarets a les mesquites i a la resistència a acostar-se a la UE. A les eleccions del 2015 va ser el partit més votat, amb el 29,5% dels vots.

I encara trobem l’exemple de molts altres partits d’extrema dreta amb presència a l’Europa de l’Est, com ara el Partit Liberal Demòcrata de Rússia, el Partit Popular Nostra Eslovàquia, Jobbick, a Hongria, o el Moviment Nacional, a Polònia, tots ells amb presència parlamentària.

El prestigiós intèrpret de tenora i compositor de Blanes Jordi Molina presenta el segon disc personal, Retrat en groc, per deixar constància del seu moment professional i de la situació política i social actual. És un al·legat sonor que denuncia la repressió i reivindica la llibertat d’expressió en nou peces, instrumentals i vocals, de títols suggeridors, com ara Arcàdia o No demano gran cosa.

Molina diu: ‘Fer un disc i no fer referència a la història que vivim no em semblava adequat. Anem arribant a uns límits de repressió increïbles i inimaginables. Volia manifestar-m’hi clarament en contra perquè crec que els artistes, en aquests moments, si pensem d’una manera determinada, hem d’ajudar-hi i definir-nos públicament. He cregut que era el meu deure.’

Al disseny del disc hi predomina el color groc. Tot el treball va dedicat a Carme Forcadell, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Meritxell Serret, Toni Comín, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull i, molt especialment, als consellers Dolors Bassa i Lluís Puig, amics seus. 

Fotografia: Elisabet Bataller – Zabet Photo.

Inclou peces de nova creació i arranjaments de Jota llevantina, de Miquela Lladó, i de les tradicionals El comte Arnau i La cançó del lladre. Consolida un septet de luxe amb músics provinents d’àmbits diferents, com ara el músic de jazz Joan Díaz, el multiinstrumentista d’arrel Juan Aguiar i el percussionista Marc Vila. Alhora, compta amb la col·laboració del cantant Carles Dénia i del saxofonista de jazz Ramon Cardo.

Fotografia: Elisabet Bataller – Zabet Photo.

Explorar els límits de la tradició
Retrat en groc és un pas més en la difusió de la tenora com a instrument capaç d’encapçalar formacions musicals diverses. Segueix la mena de fusió personal que Jordi Molina va estrenar en el seu primer disc com a solista i compositor, Matèria del temps. La tradició s’hi fa present amb el so dels instruments de percussió i el de la tenora, com també amb alguns ritmes i gèneres musicals, però hi sonen amb harmonies i melodies de jazz, o amb aires de samba i de balada, per exemple. Tot plegat confereix una sonoritat singular en què la melodia pren el protagonisme amb l’instrument més emblemàtic de la cobla.

Jordi Molina diu: ‘El resultat musical no és una cosa volguda. Suposo que quan escrius música reflecteixes allò que ets, les teves influències. I jo vinc de la música clàssica, de la tenora, de la cobla; m’he mogut en la música tradicional i m’ha agradat el jazz. Doncs tot això hi és present. Els discos personals, a més de voler escriure una història, mostren què et surt de dins. I a mi em surt això.’

Fotografia: Elisabet Bataller – Zabet Photo.

En el curs de la seua trajectòria, Molina ha dut la tenora a terrenys musicals on no havia arribat: és pioner a l’hora de fusionar-la en formacions musicals diverses i d’investigar-ne les possibilitats tímbriques. A més de ser solista de cobles i cofundador de la Cobla de Cambra de Catalunya i de la Cobla Simfònica Catalana, ha tocat amb la Companyia Elèctrica Dharma, amb Marina Rossell, en orquestres simfòniques diverses, grups de cambra, d’improvisació, de jazz, etc.

‘Quan vaig començar tota aquesta història de posar la tenora a llocs diversos, l’any 1999 –explica–, hi havia com un punt reivindicatiu, en tot allò. Ara és com si ja s’hagués traspassat la línia i ja no hi penso, simplement és el meu instrument. Jo m’hi expresso de manera normal i natural i miro de tocar-lo tan ben tocat com sigui possible. Com qui toca el saxo.’

Jordi Molina ha ajudat a fer de la tenora una ambaixadora cultural. Ha tocat en actes institucionals diversos, com en la presa de possessió dels consellers actuals, on va interpretar l’últim tema del disc, el ball de l’Àliga de la Patum. A més, l’ha dut arreu del món i, de retruc, hi ha dut la cultura catalana.

Molina explica: ‘Tocar la tenora implica un seguit de coses que van més enllà de ser instrumentista. Quan he anat a fora, a tocar amb músics estrangers, sempre he explicat què és l’instrument; el segon pas és explicar què és el país i qui som nosaltres, quina és la nostra cultura. I això és una cosa totalment identitària que porta l’instrument. Això és claríssim, seria un error negar-ho, i m’agrada que sigui així. Abans era clarinetista i saxofonista, però vaig triar la tenora per moltes coses, com ara mirar d’ajudar a la causa i fer passes endavant.’

Fotografia: Elisabet Bataller – Zabet Photo.

La presentació del disc
El septet presentarà el disc el divendres 7 de desembre a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. Hi haurà sorpreses: comptaran amb la col·laboració especial del grup vocal In Crescendo, que estrenaran una versió per a tenora i veus de País petit, de Lluís Llach; quaranta-cinc intèrprets de la Jove Orquestra Catalana d’Instruments Tradicionals interpretaran el tema ‘Matèria del temps’i Guillem Balaz farà cançó improvisada; també hi participaran el grup De Calaix, els Berros de la Cort i molts més. Per acabar, hi haurà un acte i la interpretació d’una peça musical dedicats a Dolors Bassa i Lluís Puig.

Jordi Molina acaba dient: ‘Volia que la presentació fos una festa commemorativa, a casa. I que el disc subratllés la situació personal i social que m’envolta en aquests moments.’

A vegades ens veig com esquirols saltant de free trial en free trial, aprofitant trenta dies de franc d’una plataforma de televisió per aquí i d’una altra per allà, i quinze més de l’oferta d’una nova aplicació musical, i anar esquivant els serveis de pagament, resignats als minuts de publicitat. Hi veig una mena de metàfora matussera d’allò que en diuen la por del compromís.

No ho sé, si són temps de compromís o no. Diuen que és un valor poc preuat, poc de moda. Però trobo que fa de mal dir, això, avui que tenim, a més de polítics i músics exiliats, nou presos polítics, quatre dels quals fent vaga de fam. Si això que fan no és una mostra de compromís amb uns principis, amb unes idees i amb una societat, no sé què ho deu ser. Per posar l’exemple actual més clar i extrem, no pas l’únic.

És molt fàcil de fer trampa amb la cantarella del compromís. Se n’ha fet, se’n fa. Com ha de ser un valor en voga si durant tant de temps s’hi ha recorregut per a mantenir posicions de poder? Si ens hi han empès a la força, fins i tot amb xantatges, en situacions desiguals, ja fos per a continuar en un lloc de feina o per a no trencar una relació personal? No és en aquest compromís trampós, que penso.

Em refereixo a la decisió voluntària i lliure de contribuir a un projecte, a una causa, a un objectiu, col·lectiu o personal. De comprometre’s amb l’entorn, del més abstracte al més tangible, del més llunyà al més immediat. Des de la llibertat plena i la voluntat sobirana. Amb la confiança que se’n revisaran les condicions sempre que calgui i que es podrà trencar quan ens sembli convenient.

Però sense camuflar la transgressió egoista, deshonesta o nihilista enarborant una particular bandera de la llibertat. Que comprometre’s també acostuma a voler dir perdre privilegis. I vet-la aquí, la por.

‘La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres’, que deia en Pedrolo. Comprometre’s vol dir decidir lliurement –perquè volem– de vincular-nos a allò a què creiem que val la pena lligar-nos, sense que ningú ens hi obligui. Amb les cartes sobre la taula. Sigui una feina, sigui un projecte polític, sigui una causa social, cultural, sigui en les relacions amb les persones que ens envolten, amats en el sentit més ampli, amb consanguinitat o sense, amb coneixença o sense. Vincular-nos-hi. I actuar. Vaja, comprometre’s.

I assumint-ne la incomoditat, també. Perquè el compromís pot sacsejar i inquietar. Ja ho diu el diccionari: «Situació crítica. Posar algú en un compromís. Estar, trobar-se, en un compromís.» Pot ser crític, delicat, però si incomoda, farà moure. I és així que s’avança, que passen coses. És massa avorrit i monòton, viure senzillament com a espectador.

Sí, en temps de free trials, el compromís és revolucionari.

Els presos polítics en vaga de fam, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, han signat avui el seu testimoni vital, també conegut com a document de voluntats anticipades. El metge Jaume Pedrós és qui els ha facilitat el document, on els presos deixen estipulat qui volen que els representi en cas de perdre el coneixement, així com quina mena de tractament mèdic volen rebre. El seu contingut és confidencial. La portaveu dels presos en vaga de fam, Pilar Calvo, ha explicat que els testimonis també han estat signats pels representants de les famílies.

Els presos en #vagadefam han signat avui el “document d voluntats anticipades” que els ha portat el seu metge personal Jaume Pedrós i que ahir van firmar representants de les 4 famílies, amb les que he contactat x posar-me a disposició. Pedrós ha confirmat k tots segueixen bé

— Pilar Calvo (@pilarcalvo13) December 6, 2018

Els Mossos d’Esquadra han efectuat diverses càrregues contra els participants en la manifestació antifeixista que protestava a Terrassa contra un acte convocat pel partit d’ultradreta Vox a la Plaça Primer de Maig de la ciutat. Hi ha hagut diversos ferits, entre els quals la diputada de la CUP Maria Sirvent, que segons ha informat la CUP ha rebut un impacte de bala de foam a la mà mentre assistia una manifestant que era a terra amb un impacte al cap. Sirvent, afegeix la formació, és a urgències.

Ací podeu veure l’estat de la mà de la diputada:

Els manifestants contra la concentració del partit d’extrema dreta han cremat alguns retrats del rei, banderes espanyoles i alguns exemplars de la constitució espanyola. En finalitzar la concentració, els agents han carregat contra els manifestants, que segons fonts dels Mossos que cita l’ACN, havien llençat pedres, llaunes i diversos objectes contra la línia policíaca, a més de cremar alguns contenidors. Durant les càrregues, els Mossos han detingut a dues persones. El SEM ha informat que ha atès a cinc agents dels Mossos d’Esquadra i dos manifestants.

El periodista de TV3 Oriol Freixenet ha enregistrat aquests vídeos de les càrregues:

Càrrega dels Mossos a #Terrassa als manifestants #antifeixistes pic.twitter.com/8SjtOnIgni

— Oriol Freixenet (@Ofreixenet) December 6, 2018

Projectil llançat pels #Mossos a la càrrega comtra els manifestants #antifeixistes a #Terrassa. Restes de la batalla pic.twitter.com/VLDBFBJ9YS

— Oriol Freixenet (@Ofreixenet) December 6, 2018

Carlos García Juliá, un dels autors de la matança d’Atocha (1977), ha estat detingut per les forces de seguretat brasileres. García Julia, membre de la Falange, tenia vint-i-quatre anys quan va participar en l’assassinat de cinc advocats laboralistes de CCOO. L’Audiència espanyola el va condemnar 193 anys de presó com l’autor material dels assassinats.

García Juliá es troba sota custòdia de la policia federal brasilera, el seu cap farà demà una conferència de premsa acompanyat de policies espanyols que han participat en l’operació. S’espera que donin detalls sobre la detenció i la possible extradició.

El 1979, abans del judici, García Julia es va intentar fugar de la presó de Ciudad Real, on era empresonat de manera preventiva. Després de complir catorze anys de condemna, quan estava en llibertat provisional, el jutge li va permetre de viatjar al Paraguai després d’al·legar que tenia una oferta de treball amb una naviliera.

El 1994 el tribunal va exigir-li que retornés a Espanya, però no ho va fer.

El president Quim Torra ha lamentat en l’estada a Eslovènia que l’anticatalanisme doni vots a Espanya i ha assegurat que per això no es reformà mai per admetre les aspiracions de Catalunya. Coincidint amb el 40è aniversari de la constitució espanyola, Torra ha admès que és impossible cap reforma federal perquè no a Espanya no hi ha cap majoria favorable. En una conferència a l’Ajuntament de Ljubljana, Torra ha defensat també la ‘via eslovena’ cap a la independència com ‘l’única’ de possible i ha parlat de ‘sacrifici’, ‘capacitat d’organització’ i ‘esperança’ com algunes de les ‘lliçons apreses’ l’1-O.

Com en un viatge recent a Suïssa, Torra ha fet una nova crida a la ‘mediació internacional’ com a única manera d’aconseguir que l’estat espanyol negociï amb Catalunya.

Ha dit que la constitució va ser una oportunitat perduda i que, en comptes d’esdevenir ‘una porta’ que permetés les aspiracions d’autodeterminació s’ha convertit ‘en una gàbia, en una presó per a la llibertat d’expressió’. També ha remarcat que ara només un 17% dels catalans la defensen. ‘Quaranta anys després tenim presos, exiliats i polítics en vaga de fam’, ha lamentat, tot demanant al públic quina democràcia és Espanya si permet aquesta situació.

 

Els Mossos d’Esquadra asseguren que l’operatiu que ha acabat amb diverses càrregues policíaques a la ciutat de Girona ha estat ‘correcte i adequat’. Ho ha afirmat el director general de la policia, Andreu Martínez, en una conferència de premsa a la comissaria de les Corts de Barcelona. Ha assenyalat que els fets ha passat coincidint amb dues concentracions contràries, una de Vox, comunicada, i una altra d’antifeixista, de la qual no s’havia informat. Durant les càrregues, els Mossos han destrossat la càmera del fotògraf de VilaWeb, Albert Salamé, tot i que anava convenientment acreditat.

‘Un grup d’unes quaranta persones han dut a terme una acció coordinada contra els agents’, ha dit Martínez, que ha dit que han llançat ‘tanques, pedres i altres objectes contundents contra el cordó policial’. Quinze agents i tres manifestants han acabat ferits. La policia ha detingut un jove que ha estat traslladat a l’ABP de Girona, que finalment han alliberat. Li han fet saber que és acusat d’atemptat contra l’autoritat.

Alliberat l’activista detingut en les càrregues dels Mossos a Girona 

Martínez ha subratllat que el primer balanç sobre aquest dispositiu els permet afirmar que ha estat ‘correcte i adequat’. Amb tot, ha explicat que aquesta és una primera valoració i ha dit que ‘com sempre’ revisaran l’actuació policíaca d’aquest dijous les vegades que calgui. També ha subratllat que ha mantingut comunicació en tot moment amb el conseller d’Interior, Miquel Buch.

Pel que fa al desenvolupament dels fets, Martínez ha insistit que s’han dut a terme dues concentracions de signe contrari a la plaça de l’1 d’Octubre de Girona, una de Vox que segons el cap de la policia ‘estava comunicada’ i una altra antifeixista que no havia estat informada.

Els primers moments de tensió s’han viscut a dos quarts de deu del matí quan faltava una hora i mitja perquè comencés la concentració prevista pel partit d’extrema dreta. ‘Un grup de quaranta persones amb la cara tapada han dut a terme una acció coordinada contra els Mossos d’Esquadra’, ha assegurat Martínez.

‘Havien dissenyat el tancament de la plaça amb doble nivell de tanques’, ha relatat Martínez que ha indicat que els manifestants han tirat a terra aquests elements i han llançat les pròpies tanques, pedres, llaunes i altres objectes contundents’, contra el cordó policial.

Com a conseqüència del trencament d’aquestes cordó, els agents han efectuat una acció de dispersió ‘per garantir el dret a manifestació de tothom’. En aquest moment els Mossos d’Esquadra han detingut un jove que ha estat traslladat a l’ABP de Girona i després de declarar ha quedat en llibertat.

Després la policia ha recuperat ‘l’espai policial’ i a banda de dues línies de tanques s’ha col·locat una tercera fila de protecció amb furgonetes per separar les dues concentracions.

Quan l’acte ja estava en marxa ha tingut lloc un segon incident ‘quan una persona ha intentat accedir a la concentració de Vox pel lloc on estan ubicats els antagònics i hi ha hagut moments de tensió’. Segons Martínez ‘els Mossos han actuat per restituir la normalitat, s’han generat corredisses i s’ha aconseguit que aquesta persona tornès a la concentració pel lloc previst’.

El cap dels Mossos d’Esquadra, ha detallat que l’operatiu ha acabat amb una quinzena d’agents ferits, quatre dels quals han hagut de ser atesos en un centre hospitalari – un d’ells per un trencament de canell -. A més, tres manifestants han patit lesions i un també ha necessitat atenció hospitalària.

Un agent sense equip
Tot i que Martínez no ha entrat a valorar la fotografia que s’ha distribuït a través de les xarxes socials en què apareix un agent sense casc, sense guants, sense porra i amb un puny aixecat, fonts dels Mossos d’Esquadra, han explicat a l’ACN que com els fets han tingut lloc una hora i mitja abans de la convocatòria de VOX, el policia encara no s’havia pogut acabar de vestir. A més, han aclarit que en la mà que no es veu en la imatge duia la porra i han remarcat que no estava donant un cop de puny a ningú.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que l’estat de les autonomies ‘està esgotat’. Per això ha reivindicat la reforma de la constitució espanyola per tal ‘d’obrir una via’ a l’estat federal. Puig ha fet aquestes declaracions en l’acte organitzat per la Generalitat per commemorar el quarantè aniversari de la constitució espanyola. ‘Avui, reformar la constitució és defensar-la’, ha afegit.

A més ha ressaltat que el debat constitucional també tingui presents temes com la lluita contra la violència de gènere, la sostenibilitat ambiental i el bon govern. Mónica Oltra, vice-presidenta del Consell, ha assegurat que la constitució no és ‘un símbol immutable’. Consegüentment, ha afirmat que tancar la porta a reformar-la és ‘regalar-la a aquells que fan de les banderes, de les lleis i de les pàtries símbols buits que centrifuguen persones’.

 

El diputat d’ERC al Congrés espanyol Gabriel Rufián ha afirmat que ‘els qui estan celebrant els quaranta anys de la farsa de la constitució i l’article 155 són uns cínics i uns carcellers’. En un acte de la campanya ‘Ciutats Republicanes, ciutats de progrés’ a Mataró, Rufián també ha carregat contra l’extrema dreta espanyola i ha assegurat que ‘dir la veritat és dir-li a Abascal que ens tindrà davant perquè ser independentista i republicà és ser antifeixista’. En l’acte, també hi ha intervingut la portaveu del partit, Marta Vilalta, que ha llegit una carta d’Oriol Junqueras en la què ha assenyalat que ‘si aspirem a una victòria absoluta hem de representar al conjunt del nostre país, sumar i sumar, i això exigeix seduir i convèncer, perseverar’.

Per la seva banda, la diputada al parlament Najat Driouech ha recordat la presidenta del parlament Carme Forcadell, i ha destacat el paper de les dones per millorar la societat, mentre que el regidor a l’Ajuntament de Sabadell Gabriel Fernández ha subratllat la importància de les polítiques socials per cohesionar un país.

El pròxim acte de la campanya ‘Ciutats Republicanes, ciutats de progrés’ se celebrarà el pròxim 13 de gener a Sant Vicenç dels Horts.

Suspiria, un aquelarre de bruixes i de sang, arriba als cinemes aquest cap de setmana sota la direcció de Luca Guadagnino, responsable de l’aclamada cinta Call me by your name. Guadagnino ha adaptat el clàssic de Dario Argento de 1977 amb Dakota Johnson i Tilda Swinton com a protagonistes. La cinta va inaugurar el Festival de Cinema de Sitges 2018. Aquesta setmana, també s’estrenen dos films d’animació doblats al català: En Ralph destrueix internet i Ernest & Celestine, contes d’hivern.

Suspiria. Direcció: Luca Guadagnino. Intèrprets: Dakota Johnson, Tilda Swinton, Mia Goth. Gènere: Terror. Esbós: Susie Bannion és una jove ballarina que arriba Berlín per estudiar a la prestigiosa acadèmia de dansa Markos Tanz Company, dirigida per Madame Blanc. Però només d’arribar comencen a passar coses estranyes: una ballarina és assassinada i descobrirà que l’acadèmia guarda un secret sinistre.

En Ralph destrueix internet (Ralph Breaks the Internet: Wreck-It Ralph 2). Direcció: Phil Johnston, Rich Moore. Gènere: Animació. Esbós: En Ralph, juntament amb la seva amiga Vanellope von Schweetz, s’endinsa en el món inexplorat i emocionant d’internet. Veurem si sobreviu a a xarxa en la recerca d’una peça de recanvi que salvi Sugar Rush, el joc on tots dos es van conèixer. En català.

Ernest & Celestine, contes d’hivern (Ernest et Célestine en hiver). Direcció: Roger Cheng. Gènere: Animació. Esbós: L’Ernest és un os enorme amb esperit d’artista i cor generós. Viu amb la Celestine, una rateta òrfena que fa temps va acollir a casa seva. Junts viuran tota mena d’aventures mentre es preparen per a l’arribada de l’hivern. En català.

Ben is back (El regreso de Ben). Direcció: Peter Hedges. Intèrprets: Julia Roberts, Kathryn Newton, Courtney B. Vance; Lucas Hedges, Tim Guinee, Teddy Cañez. Gènere: Drama. Esbós: Ben Burns és un noi de 19 anys amb un problema d’addicció a les drogues i que torna a casa la vigília de Nadal. Durant vint-i-quatre hores, la seva mare ho farà tot per evitar que ell i la família s’ensorrin.

King of thieves (Rey de los ladrones). Direcció: James Marsh. Intèrprets: Francesca Annis, Kellie Shirley, Martha Howe-Douglas; Charlie Cox, Michael Caine, Michael Gambon. Gènere: Drama. Esbós: Un famós lladre en la seva joventut, Brian Reader, és ara un vidu de 77 anys que encapçala un atracament sense precedents en la companyia de dipòsits londinenca Hatton Garden Safe Deposit. Per això reuneix una banda de delinqüents veterans, tots entre els 60 i 70 anys, que faran servir les seves habilitats de lladres de la vella escola per planificar el cop. Basada en fets reals.

Kursk. Direcció: Thomas Vinterberg. Intèrprets: Léa Seydoux, Katrine Rosenthal; Colin Firth, Matthias Schoenaerts, Max von Sydow. Gènere: Drama. Esbós: Mar del nord, agost de l’any 2000. A causa d’una explosió, el submarí nuclear rus K-141 naufraga en una situació que fa molt complicat el rescat dels tripulants. Mentre els mariners lluiten per sobreviure dins del submarí, les famílies lluiten contra els obstacles polítics i per salvar els tripulants. Basada en fets reals.

Robin Hood. Direcció: Otto Bathurst. Intèrprets: Eve Hewson; Taron Egerton, Jamie Dornan, Ben Mendelsohn. Gènere: Aventures. Esbós: Robin Hood munta una banda de bandits i s’endinsa en una aventura contra la corona d’Anglaterra, que està plena de corrupció, fet que beneficia els més rics i perjudica els més pobres. Per això, Robin Hood decideix de fer justícia pel seu compte, robant als qui més tenen per ajudar als més desfavorits.

Galveston. Direcció: Mélanie Laurent. Intèrprets: María Valverde, Elle Fanning, C.K. McFarland; Ben Foster, Jeffrey Grover, Christopher Amitrano. Gènere: Enjòlit. Esbós: Roy Cady és un sicari a qui li han diagnosticat un càncer. Davant la sospita que el seu cap vol eliminar-lo, Roy prova d’anar-se’n a alguna banda i amagar-se. En aquest camí, coneixerà una jove que li donarà l’oportunitat de donar un nou sentit a la vida.

Aquest cap de setmana és el Mercat Medieval de Vic i ‘L’Assalt de l’Altarriba’ en serà l’espectacle culminant. És un recorregut teatral basat en fets històrics de la ciutat al segle XV i que de fa cinc anys es representa pels carrers i espais interiors poc coneguts. De fet, un dels punts forts és que permet d’accedir a indrets on normalment no és possible d’entrar.

Enguany el Pati de la Casa Sacerdotal i l’Albergueria s’afegeixen al recorregut, format pels espais del claustre de la Casa de Convalescència, el Pati de la Creu de Santa Creu, l’Orfeó, l’Escorial, la Casa Bojons i el Temple Romà. A més de l’Albergueria, que contribueix a donar-hi un caràcter molt intimista. Una altra de les novetats d’enguany té a veure amb els sentits, perquè a cada escena s’han incorporat olors que hauran de descobrir els espectadors.

El Mercat Medieval de Vic torna al format habitual i durarà fins diumenge. En total tindrà 358 parades, igual que l’any anterior, amb expositors de tota mena de productes i artesanies, com també tavernes i socs distribuïts arreu de la ciutat. Un dels nuclis centrals serà a les Adoberies, on es tornarà a instal·lar el campament medieval. Unes trenta persones hi recrearan la vida i costums de l’edat mitjana. A més, també hi haurà tir amb arc i la recreació d’oficis representatius de l’època, entre més.

 

L’any 1993 el fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet van crear junts el llibre Somniar Déus, que partia de l’atracció que tots dos artistes sentien pel nu masculí per parlar de la sexualitat, la identitat i el desig. El treball d’aquest llibre és el punt de partida de l’exposició ‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany‘, que fa un exercici molt interessant de relacionar fotografia i poesia. S’acaba d’inaugurar al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma, on es podrà veure fins al primer de febrer.

La mostra vol demostrar que la col·laboració entre els dos artistes, que es coneixien de la dècada de 1960, no es va limitar al llibre sinó que va tenir molt més recorregut. De fet, tots dos compartien la fascinació per la paraula, l’art i la pintura i per això l’exposició combina la fotografia i la literatura. És formada de més de 125 imatges de Catany, 40 de les quals són inèdites. També hi ha quatre fotografies polaroid transportades sobres seda que, a més d’inèdites, també són peces úniques.

Els impulsors de la mostra són el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports balear conjuntament amb la Fundació Mallorca Literària i la Fundació Toni Catany. La mostra s’estructura al voltant de quatre eixos temàtics: el primer se centra en els primers nus que va retratar el fotògraf, el segon és una selecció dels nus que apareixen al llibre i el tercer parla de la nuesa individual del cos. Finalment, el darrer hi introdueix el color i el reconeixement final del rostre d’alguns dels déus.

Versió teatral de la famosa novel·la de Philippe Claudel, amb més de dos-cents mil exemplars venuts i publicada en onze idiomes, La néta del senyor Linh s’estrenarà aquest cap de setmana al Teatre El Canal en el festival Temporada Alta. I del 13 al 30 de desembre arribarà al teatre Lliure de Montjuïc. Lluís Homar, dirigit pel belga Guy Cassiers, protagonitza aquesta adaptació en forma de monòleg d’una faula sobre l’exili, la soledat i la recerca d’identitat.

La néta del senyor Linh narra la història d’un refugiat que arriba a Europa amb la seva néta de pocs mesos i de les dificultats per a sobreviure, però també de l’amistat amb un home, el senyor Bark. Sol sobre l’escenari, Homar interpreta tots els papers del muntatge (el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark) i juga amb tots els recursos escènics: acció dramàtica, paraules, imatges, música, so, projeccions etc. Porta a escena una història sobre la solitud i l’anhel de comunicar-se amb els altres. És un espectacle sobre la força de la imaginació i la representació, amb un color i una atmosfera únics.

Amb el muntatge, Cassiers continua abordant diverses temàtiques europees. Després d’haver treballat temes com el colonialisme, l’ascens del nazisme i la Xoà, ara el director belga se centra en els refugiats, un dels grans desafiaments a què s’enfronta Europa actualment. Per això per al director La néta del senyor Linh és un projecte europeu. De fet, l’obra estrenada recentment al teatre Toneelhuis d’Amberes enllaça diverses col·laboracions per fer-la arribar arreu. Ja s’ha estrenat també en francès, ara en català i aviat també en anglès i italià, adaptant-se allà on va a la personalitat i cultura de l’actor que assumeix el text.

 

Alcanar, un dels principals municipis productors de clementina a les Terres de l’Ebre, acaba d’engegar les Jornades Gastronòmiques de la Clementina. Hi participen una desena de restaurants, que ofereixen menús protagonitzats per aquest cítric que forma part de la Indicació Geogràfica Protegida de les Terres de l’Ebre. Rere la iniciativa hi ha el Col·lectiu Gastronòmic d’Alcanar i les Cases, que difon les possibilites gastronòmiques dels productes autòctons de la zona. A més, la majoria de receptes porten el segell de la Fundació Alícia.

Entre els menús, que es podran degustar fins al 23 de desembre, destaca la voluntat de reinventar la cuina tradicional del delta amb maridatges amb la clementina. Això fa que les propostes més tradicionals, com ara mousse, gelat, confitura o milfulles amb clementina confitada, es combinin amb propostes més agosarades. Per exemple: emprar clementina per escabetxar plats de peix, amanir carpaccios, mariscs i crustacis o aromatitzar salses com ara allioli i vinagretes.

De fet, l’objectiu és difondre la versatilitat de la clementina local de totes les maneres possibles: de fer d’acompanyament en un magret d’ànec a endolcir un ceviche. A més, la majoria de menús combinen la clementina amb altres productes de les Terres de l’Ebre com ara peix, marisc, crustacis, mol·luscs i arròs. També n’hi ha molts que empren productes de temporada, com ara carxofes o la galera, un crustaci que només es pot menjar al delta de l’Ebre durant l’hivern.

El Vida és un dels festivals d’estiu de format mitjà més reputats del país. Cada mes de juliol porta fins a Vilanova i la Geltrú (Garraf) alguns dels músics internacionals més destacats i els combina amb alguns dels grups locals més coneguts. També és famós per l’entorn on es fa, l’exterior de la finca la Masia d’en Cabanyes. Amb aquestes referències no és d’estranyar que s’afegeixi a la tendència dels festivals d’estiu de fer-ne una versió reduïda fora de temporada. Però el Vida ha anat un pas més enllà i aquest cap de setmana organitzaran el Secret Vida, caracteritzat per un cartell totalment sorpresa.

Tal com els mateixos organitzadors diuen, no se sabrà el nom dels grups ni dels músics participants fins que no pugin a l’escenari. Per això hi ha tan poca informació sobre el nou festival: serà divendres i dissabte al vespre de les 17.30 i les 05.00 de la matinada. També se sap que, a diferència del germà gran, el festival d’hivern serà a la finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes i tindrà un format interior. Per això l’aforament és limitat a 1500 assistents i a hores d’ara ja s’han venut pràcticament tots els abonaments.

L’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat acaba d’inaugurar l’exposició de l’escultor Salvador Juanpere que porta per títol ‘Imatge i semblança‘. L’exposició és formada per onze obres de materials com ara la pedra, el formigó i la fusta i compta amb dues peces inèdites, creades especialment per a l’ocasió. Una és elaborada a partir de pedres de la muntanya de Montserrat, i l’altra gira al voltant de la figura del reconegut pintor italià Caravaggio, molt admirat per Salvador Juanpere. La mostra es podrà veure fins al 28 d’abril.

Una de les dues obres fetes expressament per a la mostra és la instal·lació amb catorze pedres de la muntanya de Montserrat. Cada pedra té damunt una paraula en bronze, i juntes formen la frase: ‘Aquell que talla escultures no fa sinó accelerar l’esbocinament de les muntanyes’. Són unes paraules que la novel·lista Marguerite Yourcenar va posar en boca de l’escultor renaixentista Miquel Àngel. En aquest cas, per Salvador Juanpere, qualsevol acte de creació, com un artista que crea una escultura, ‘també contribueix al desmembrament de les muntanyes’. Treballar amb la pedra de Montserrat, gràcies a la complicitat del monestir, ha estat una experiència poètica, diu l’escultor.

Ja des que era estudiant de belles arts, Juanpere tenia un gran interès per Caravaggio, a qui va retre homenatge en una pintura de 1977. A l’exposició del Museu de Montserrat, reprèn l’interès, concretament, amb la pintura que el museu té de l’artista, El Sant Jeroni penitent. Juanpere extreu de la foscor barroca l’esquema essencial de la imatge amb un petit dibuix transferit al mig d’un fons blanc de la mida exacta de la pintura original. Als peus, una espasa emergeix d’un gran bloc de marbre de Carrara amb la inscripció en llatí ‘sense esperança, sense por’, un lema d’Isabella d’Este que Caravaggio va fer seu i que dóna nom a l’obra.

El quadre vol ser un petit homenatge a Caravaggio, tant a la seva pintura com a la seva biografia i a la seva manera de relacionar-se amb el món. ‘Caravaggio podia anar amb un pinzell a la mà i amb l’espasa a l’altra’, destaca l’artista. La seva idea de no tenir por de la vida, però tampoc no tenir excessives esperances amb la materialitat de les coses, d’afrontar el fet creatiu sense por, ha inspirat Juanpere.

Salvador Dalí va escriure l’any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar. En aquest document, l’artista va deixar constància d’un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l’obra de Rafael. La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig amb la inauguració de l’exposició ‘Dalí- Rafael, un somieig prolongat‘, on el quadre L’ascensió de Santa Cecília es pot veure en una de les sales del Museu Dalí a tocar del de Rafael Verge de la Rosa.

El somni s’ha pogut complir gràcies a la cessió temporal –fins al 6 de gener– del Museo del Prado, amb motiu del bicentenari de la institució. La cessió no és casual. El director del Museo del Prado, Miguel Falomir, explica que sovint s’intenten diàlegs impossibles entre artistes del passat i pintors actuals. ‘Aquest és un diàleg real perquè Dalí va donar reiterades proves de la seva admiració per Rafael. Era legítim i necessari unir-los’, remarca.

Han escollit la peça de Rafael per qüestions logístiques de transport, però la de Dalí té un significat especial en relació amb l’artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics, segons que explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.

Fotografies i material documental
Als dos quadres, els acompanyen tretze fotografies dels tallers de l’artista empordanès –sobretot de Portlligat–, on apareixen làmines amb obres de Rafael però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres. Una és, precisament, la que hi ha a l’exposició i que va pintar a Portlligat l’any 1955. La peça L’ascensió de Santa Cecília forma part d’una sèrie en què el classicisme és molt present i on Dalí es refereix a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria. A més, hi ha la interpretació que l’artista fa de la pintura Santa Caterina d’Alexandria, que data del 1507.

Activitats complementàries
Fruit de la recerca que s’ha fet per a documentar el préstec i la relació entre tots dos artistes, s’editarà una publicació divulgativa. En suport digital, també s’han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d’inspiració rafaelesca.

Un vincle històric entre el Prado i Figueres
El director del Museu del Prado recorda els vincles històrics que uneixen la institució amb Figueres. En aquest sentit, ha recordat que el castell de Sant Ferran va acollir obres seves i que aquí es va signar el conveni que va permetre l’evacuació de valuoses peces durant la guerra de 1936-39.

L’Institut Valencià d’Art Modern recull més de 150 obres arqueològiques i contemporànies a la mostra ‘Habitar el Mediterrani‘. Van del segle II aC fins a l’actualitat i reflecteixen les llums i ombres de les ciutats i formes de vida banyades per la Mediterrània. Tot plegat és un diàleg entre cultures, espais i temps que van de Palestina a la península Ibèrica i del videoart a les terracotes hel·lenístiques.

Diu el director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés, que aquestes peces construeixen un ventall enorme de segles i èpoques en què el fet contemporani es nodreix del clàssic. El conjunt estableix un diàleg entre cultures, espècies i temps pretèrits i actuals que vol fer reflexionar sobre les ciutats i les formes de vida als països de la conca mediterrània. Sota aquesta premissa, la mostra és concebuda com un recorregut per una ciutat amb els seus carrers i places, amb elements constructius que al·ludeixen a una ciutat en permanent construcció, que es fa i desfà.

L’exposició es divideix en vuit apartats i hi conviuen maquetes de cases egípcies i terracotes hel·lenístiques amb fotografies d’assentaments jueus il·legals a Palestina i imatges de les places d’Alep on s’han fet execucions públiques. Durant el recorregut també es contraposa l’art clàssic amb el contemporani: una maqueta mesopotàmica d’una casa, que es remunta a l’any 1400 abans de Crist, s’enfronta als dibuixos de projectes arquitectònics d’Alger de Le Corbusier.

Una extensa instal·lació del libanès Rayyane Tabet presideix una de les sales. S’hi reprodueix, amb 34.000 peces d’un clàssic joc de construcció infantil, la ciutat de Bagdad. Una altra peça, d’Anila Rubiku, representa els búnquers que va fer construir el dictador d’Albània, Enver Halil Hoxha. L’exposició conclou amb una fotografia de l’artista Khaled Jarrar que mostra el mur que separa Israel de Palestina. D’una esquerda, sorgeix una branca nevada que apunta cap amunt i s’obre pas.

La policia espanyola investiga la mort violenta de Fernando Lumbreras, el primer president del col·lectiu Lambda a València i un dels pioners de la lluita LGTBI a la ciutat. L’han mort al seu domicili, al barri de Patraix. Tenia seixanta anys.

Els veïns varen avisar anit la policia després d’haver trucat al telèfon 091. Els agents varen trobar tota la casa regirada i el cos de Lumbreras ple de cops i sense vida. La policia espanyola investiga si l’assassinat és fruit d’un robatori.

El col·lectiu Lambda ha assegurat a Twitter que ‘hui és un dia trist’ i ha volgut reivindicar la figura de Lumbreras com a pioner en la lluita pels drets LGTBI: ‘Com a germà de lluita, sempre et tindrem en la memòria.’

Hui és un dia trist. Fernando Lumbreras, una de les primeres persones al capdavant de Lambda ha estat trobat mort a sa casa.
Volem per damunt de tot recordar i fer honor al gran treball que Fernando va fer pels drets LGTBI.
Com a germà de lluita, sempre et tindrem en la memòria. pic.twitter.com/AuoUuQmnbp

— Lambda (@lambdavalencia) 6 de desembre de 2018