Vilaweb.cat

Un malfet tan i tan i tan ben fet

Oh, quantes ganes que tenia de teatre! No vaig abraçar la dona que així s’exclamava, l’altre dia, en sortir del Micalet, perquè no la coneixia de res i perquè en aquests temps estranys de pandèmia ja no ens toquem, però de veritat que vaig estar a punt d’incomplir impulsivament tots els protocols i la distància principatina que encara em té mig dominada i de dir-li que sí senyora i que sí senyora i que sí, que és exactament així com em sento jo també.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Companyia Teatre Micalet ha estrenat, malgrat totes les maltempsades, una obra poderosa, dura, que combina dolor i humor i en res no exagera, que trasbalsa i se t’enganxa quan ja s’ha acabat i resulta que hauries de dedicar-te a les teves cosetes quotidianes però no pots deixar de pensar-hi, d’evocar-la, de tot.

Han estat quatre dies de representació només, a València, quatre dies d’èxit i de repartir felicitat (que sí, que això aconsegueix el teatre també quan et fa pensar i patir i riure tot alhora: la felicitat no és distracció banal sinó una altra cosa, tota una altra cosa), però diuen i asseguren i prometen que al febrer hi tornaran. Per això en parlo, avui, no pas per fer-ne dentetes sinó per escampar la recomanació, perquè us ho apunteu si no l’heu vista: Teatre Micalet, València, febrer del 2021. Que qui sap com tindrem el món, d’aquí a tres mesos (qui ens hauria dit, l’any passat en aquestes dates, que el tindríem així com és ara de temorenc i emmascarat…!), però que quan torni El malfet d’Inishmaan, de veritat que us ho dic, no us el deixeu perdre.

És una obra de Martin McDonagh, el Tarantino teatral, que n’hi diuen, l’autor d’aquella inoblidable La reina de bellesa de Leenane que brodaven Montserrat Carulla (ai, que no, que encara no me’n sé avenir) i Vicky Peña, aquest anglès que ens descriu la terra dura i humida i buida de la Irlanda crua on té l’origen familiar, la terra i la gent que l’habita, malgrat tots els malgrats, i que en prova de fugir. L’entrada “McDonagh” de la Viquipèdia és, de fet, digna d’un seu personatge i, si no se l’ha inventada, explica aquesta manera d’escriure i de retratar que té (ara que hi penso, si se l’hagués inventada, també): “Es va veure obligat a deixar els seus estudis i a buscar-se la vida des dels 16 anys, quan els seus progenitors van tornar a Irlanda i el van deixar a Londres juntament amb el seu germà gran (el guionista John McDonagh). Va subsistir a força d’ajudes socials i de petites feines, mentre somiava a dedicar-se a la literatura i escrivia obres per a la ràdio i la televisió que no eren acceptades.”

El cas és que El malfet d’Inishmaan és un text bèstia i intel·ligent, subtil i salvatge que ens descriu una minúscula comunitat humana arrapada a la primíssima capa de terra que permet un conreu també primíssim a les Illes Aran, una humanitat esquerpa com la costa gelada on pesquen i des d’on es resignen o somien potser la fugida, i que queda trasbalsada pel rodatge d’un film americà, un film real que va immortalitzar, l’any 1934, aquella vida al límit (Man of Aran, de Robert Flaherty, director, anys abans, del primer documentari de la història del cinema).

Que l’obra és bona no és res que calgui descobrir ara, perquè ja ha estat dit i redit i constatat. La descoberta o, més exactament, la celebració, arriba avui per la posada en escena que n’han fet al Micalet. Pel fons i la subtilesa i la potència d’aquest muntatge. Per les interpretacions, que conjuguen drama i burla sense ultrapassar mai la subtilíssima ratlla que ho podria convertir en caricatura i que no, que no ho fa. Perquè aquí hi ha ofici. Hi ha art.

Art.

Aquí.

A València, vull dir.

A la ciutat de teatres que havia estat, de repertori i de sainets i d’Escalante i de Guimerà (no debades hi té un carrer dedicat des de l’any 1920, pocs mesos després d’assistir a l’aclamada estrena, al Principal, de L’ànima és meva) i de tot. La guerra, amb la cruenta dictadura que la va seguir, també ho va esquinçar, això. La represa no va ser senzilla. Encara no ho ha estat. Pel mig, a més a més, hi ha hagut els anys de la dreta espanyolista ocupant-nos les institucions i sembrant-nos la terra de sal; la terra cultural, especialment, per tant com comporta i significa.

Però resulta que, en aquest temps, pim-pam, pim-pam, amb característica tenacitat i tremp també característic, al cor de la ciutat hi ha anat creixent un teatre amb la més alta vocació. Amb la més alta perspectiva, també. Un teatre amb companyia, per reblar l’atreviment. Enguany, el Teatre Micalet n’ha fet vint-i-cinc. Vint-i-cinc des que Pilar Almeria i Joan Peris, que hi continuen essent, juntament amb Ximo Solano, que del tot mai no se n’ha anat, van acomplir l’esbojarrada idea. Amb la dèria, sí, de ser allò que seria un centre dramàtic nacional, o un lliure, o una barreja de suplències i necessitats i ambicions també. Amb moltíssima voluntat i amb molt poc suport de les institucions (molt poc o gens). I pam-pam, pam-pam, pam-pam, teatre de creació i de repertori també, més comercial, més agosarat, segons les ganes o el moment. Creixent al caliu de la perseverança, de l’ofici, de l’ambició. Sempre en català. Com si això fos normal. Aspirant a ser-ho.

No se m’acut millor manera de reblar aquest aniversari que amb el cim del Malfet. A L’hort dels cirerers ja van mostrar de què són capaços (i a mi, per cert, per fi, em van fer comprendre l’alçària d’aquest Txèkhov: fins que no el vaig veure passar pel Micalet confesso que no l’havia entès). Ara sembla que s’hi vulguin rabejar. Ja seria hora que la bona nova s’estengués tal com mereixen.

L’altre dia no sé què furonejava per les xarxes que vaig topar amb un breu assaig del dramaturg Manuel Molins. I ell hi parla de coses més generals, però aquest fragment, retallat i enganxat ara aquí, penso que resumeix perfectament un bon grapat de coses: “La pervivència del nostre teatre, com potser la de tota la nostra llengua i cultura, és una història de voluntat i passió, ja que les condicions no ens han estat especialment favorables.”

I de talent, també. Si m’ho permet el mestre Molins hi afegiria aquest altre element imprescindible: passió, talent i voluntat. I amb aquesta fórmula ja podem creure en els miracles.

The post Un malfet tan i tan i tan ben fet appeared first on VilaWeb.

El Dow Jones fa un rècord i el nombre de contagiats, també

Donald Trump va fer ahir la conferència de premsa més estranya que mai havien vist els corresponsals més veterans de la Casa Blanca. Els van avisar dos minuts abans de començar, a les 12.30 h. Trump es va limitar a dir: ‘Tenim davant una xifra sagrada: els 30.000 punts del Dow Jones. Ningú no pensava veure mai això. És la novena vegada d’ençà del començament del 2020 i la 48a que es bat un rècord a l’índex sota l’administració Trump. Vull felicitar tots els membres de govern que han treballat tan durament per arribar aquí.’ La conferència de premsa va durar tan sols seixanta-quatre segons. I se’n va anar sense admetre preguntes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’aquesta manera, amb triomfalisme i atribuint-se l’èxit borsari, amorosia la decisió d’haver permès la transició del poder. És clar que el Dow Jones, precisament ahir, no pujava pel que havia fet aquestes setmanes, pujava perquè finalment decidia d’anar-se’n, pujava perquè els vaccins donen cada dia més bones notícies i pujava perquè Joe Biden havia nomenat secretària del Tresor Janet Yellen, una dona molt apreciada en el món financer, des que va ser presidenta uns quants anys del Sistema de la Reserva Federal. El cas és que el rècord històric de l’índex americà de borsa va propiciar ahir el penúltim xou de l’home que ha estat capaç de dividir els Estats Units, amb la seva peculiar manera de ser i d’actuar.

Ens podem preguntar si té gaire sentit que la borsa marqui records històrics en uns moments en què la pandèmia castiga tot el país amb tanta força. Un parell de dies abans de les vacances d’Acció de Gràcies, els casos de coronavirus al país han assolit nivells de rècord i la taxa de mortalitat mitjana ha arribat als valors més alts del maig ençà. Fins i tot el Financial Times es preguntava ahir si el rebrot d’aquests últims dies seria capaç de frenar el ral·li borsari. I la resposta és que sí. La borsa és el capitalisme més pur, on només compten els diners.

Per fer-nos una idea de la importància que té haver arribat a 30.000 punts, diguem que la investidura de Trump, el 20 de gener de 2017, va coincidir pràcticament amb l’arribada a 20.000 punts, cosa que vol dir que des de llavors ha pujat d’un 50%. I pensem que havia arribat a 10.000 l’any 1999. Per contextualitzar-ho, i si mirem des del començament d’enguany, ha pujat d’un 5%, quan els índexs francès i italià baixen entorn del 8% i l’ÍBEX 35 baixa d’un 15%.

I pot pujar fins a l’infinit, fent guanyar diners a tothom qui hi inverteixi? És evident que no. I si no puja fins a l’infinit, vol dir que haurà de deixar de créixer un moment o altre. I quan? Aquesta és la pregunta del milió. Jo la data no la sé, però sí que sé que serà quan els que més diners hagin invertit creguin que ja n’han guanyats prou i venguin les seves carteres, no per a comprar accions d’uns altres sectors, com es fa aquests últims temps, sinó per a invertir en altres menes d’actius. I llavors vindrà la batzacada.

Crec que en aquests moments es diu massa que les coses aniran molt bé a les empreses quan hi hagi normalitat pel vaccí i es diu poc que moltes empreses surten molt malparades de la pandèmia. Però si llegiu què diuen uns quants experts –dels que sempre trobem arreu– veureu que uns tenen clar un futur a l’alça i uns altres, més prudents, no ho veuen clar i recomanen molta precaució. En el fons, l’explicació de la puja d’aquests últims anys cal anar-la a buscar, en uns primers moments, en la política econòmica de Trump, basada en la rebaixa d’imposts a les elits i a les grans empreses i, alhora, en els baixíssims tipus d’interès i en la descomunal quantitat de diners que la Reserva Federal ha anat injectant a l’economia per mantenir el ritme d’activitat. Una part d’aquests diners ha acabat a la borsa i l’ha feta pujar.

Un risc addicional és que molta gent sembla que no s’adoni que som en un món globalitzat, i el financer encara més. El 2008 ens ho va demostrar. I ara no hauríem de passar per alt que la pandèmia ha despertat un fenomen del qual encara es parla poc, perquè la prioritat arreu és sanitària. Ho comentava el Banc Mundial fa pocs dies. Deia que ara està bastant segur que la gran quantitat de deute que assumeixen les economies emergents per combatre la pandèmia de covid-19 donarà pas a una onada sense precedents de crisi de deute i reestructuracions. També advertia que podria anar seguida d’una crisi financera mundial, especialment atesa la grandària de les economies emergents i la interconnexió que tenen en l’economia mundial.

Podem creure que el Banc Mundial té motius per a pensar-ho. Fins i tot abans de la pandèmia, els països emergents tenien nivells altíssims de deute i, en massa casos, finances públiques inestables. Per culpa de la pandèmia, molts ara es troben amb les pitjors recessions en noranta anys, i els dèficits pressupostaris s’han disparat a nivells sense precedents.

Aquest és un risc evident que va molt més enllà de la borsa americana. És un risc del qual haurem de començar a parlar tan bon punt s’hagi acabat el malson de la covid-19 i les empreses i els consumidors hagin pogut normalitzar el comportament. Encara falta. Però l’avís del Banc Mundial l’hauríem de tenir tots ben present. I no solament perquè talli el ral·li de la borsa de Nova York, sinó perquè si passa –i segons com passi– pot originar un tsunami financer que ens afectarà a tots. I, com sempre, uns rebrem més que uns altres.

The post El Dow Jones fa un rècord i el nombre de contagiats, també appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: s’ajorna una setmana la decisió sobre les restriccions de les festes de Nadal

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha declarat després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut que no s’ha arribat a cap acord entre les autonomies i el govern espanyol sobre les “recomanacions” per a les festes de Nadal, i que la decisió s’ha ajornat una setmana. Illa ha explicat que cada autonomia tindrà capacitat de decisió en el seu territori, d’acord amb les dades epidemiològiques, però ha recordat que l’estat d’alarma vigent estableix que el confinament nocturn ha de començar a la mitjanit, a tot estirar.

Els Mossos i les policies locals de Catalunya reforçaran el control sobre bars, cafeteries i restaurants perquè s’hi compleixin les mesures de seguretat. El govern no vol en cap cas que hi hagi un relaxament de la població i vol fer respectar les distàncies de seguretat entre taules i la nova limitació de quatre persones –excepte grups de convivència–, després d’haver vist imatges de grups més nombrosos. A més, el comitè del Procicat ha establert que cal que hi hagi una distància d’un metre entre cada persona en una mateixa taula. Pel que fa a les dades sanitàries, per primera vegada en un mes hi ha menys de cinc-cents ingressats a l’UCI.

Al País Valencià, el Consell preveu que hi hagi 200.000 persones vaccinades durant el primer trimestre del 2021. Avui s’ha constituït la comissió de vaccinació amb el president, Ximo Puig, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i diversos alts càrrecs de Sanitat. Puig ha evitat de polemitzar amb la vice-presidenta del govern, Mónica Oltra, després de l’acusació de prendre decisions sense consensuar-les. Pel que fa al vaccí, la Comissió Europea veu possible que la vaccinació comenci a final d’any i que els primers europeus rebin les dosis al desembre. La Comissió també ha publicat avui la seva nova estratègia farmacèutica, en què diu que cal “diversificar” els proveïdors externs de medicaments per evitar-ne l’escassetat durant crisis com la del coronavirus.

La presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, que tots els viatgers de la península que vagin a les Balears i les Pitiüses presentin una PCR negativa als aeroports. El govern rebrà 284 milions d’euros corresponents al fons covid abans que s’acabi l’any, i el País Valencià en rebrà 822 aquesta setmana.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 430.877 casos, 18.529 morts i hi ha 875 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 60.438.427 confirmats i 1.421.332 morts. Del total de casos, 41.806.901 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 13.004.144 casos i 266.587 morts;
–L’Índia, amb 9.257.945 i 135.165 morts;
–El Brasil, amb 6.127.819 casos i 170.199 morts;
–Rússia, amb 2.162.503 casos i 37.538 morts;
–L’estat francès, amb 2.153.815 casos i 50.237 morts;
–L’estat espanyol, amb 1.614.126 casos i 43.668 morts.

La píndola de Jordi Goula: “El Dow Jones fa un rècord i el nombre de contagiats, també”

Donald Trump va fer ahir la conferència de premsa més estranya que mai havien vist els corresponsals més veterans de la Casa Blanca. Els van avisar dos minuts abans de començar, a les 12.30 h. Trump es va limitar a dir: ‘Tenim davant una xifra sagrada: els 30.000 punts del Dow Jones. Ningú no pensava veure mai això. És la novena vegada d’ençà del començament del 2020 i la 48a que es bat un rècord a l’índex sota l’administració Trump. Vull felicitar tots els membres de govern que han treballat tan durament per arribar aquí.’ La conferència de premsa va durar tan sols seixanta-quatre segons. I se’n va anar sense admetre preguntes.

D’aquesta manera, amb triomfalisme i atribuint-se l’èxit borsari, amorosia la decisió d’haver permès la transició del poder. És clar que el Dow Jones, precisament ahir, no pujava pel que havia fet aquestes setmanes, pujava perquè finalment decidia d’anar-se’n, pujava perquè els vaccins donen cada dia més bones notícies i pujava perquè Joe Biden havia nomenat secretària del Tresor Janet Yellen, una dona molt apreciada en el món financer, des que va ser presidenta uns quants anys del Sistema de la Reserva Federal. El cas és que el rècord històric de l’índex americà de borsa va propiciar ahir el penúltim xou de l’home que ha estat capaç de dividir els Estats Units, amb la seva peculiar manera de ser i d’actuar.

Ens podem preguntar si té gaire sentit que la borsa marqui records històrics en uns moments en què la pandèmia castiga tot el país amb tanta força. Un parell de dies abans de les vacances d’Acció de Gràcies, els casos de coronavirus al país han assolit nivells de rècord i la taxa de mortalitat mitjana ha arribat als valors més alts del maig ençà. Fins i tot el Financial Times es preguntava ahir si el rebrot d’aquests últims dies seria capaç de frenar el ral·li borsari. I la resposta és que sí. La borsa és el capitalisme més pur, on només compten els diners.

Per fer-nos una idea de la importància que té haver arribat a 30.000 punts, diguem que la investidura de Trump, el 20 de gener de 2017, va coincidir pràcticament amb l’arribada a 20.000 punts, cosa que vol dir que des de llavors ha pujat d’un 50%. I pensem que havia arribat a 10.000 l’any 1999. Per contextualitzar-ho, i si mirem des del començament d’enguany, ha pujat d’un 5%, quan els índexs francès i italià baixen entorn del 8% i l’ÍBEX 35 baixa d’un 15%.

I pot pujar fins a l’infinit, fent guanyar diners a tothom qui hi inverteixi? És evident que no. I si no puja fins a l’infinit, vol dir que haurà de deixar de créixer un moment o altre. I quan? Aquesta és la pregunta del milió. Jo la data no la sé, però sí que sé que serà quan els que més diners hagin invertit creguin que ja n’han guanyats prou i venguin les seves carteres, no per a comprar accions d’uns altres sectors, com es fa aquests últims temps, sinó per a invertir en altres menes d’actius. I llavors vindrà la batzacada.

Crec que en aquests moments es diu massa que les coses aniran molt bé a les empreses quan hi hagi normalitat pel vaccí i es diu poc que moltes empreses surten molt malparades de la pandèmia. Però si llegiu què diuen uns quants experts –dels que sempre trobem arreu– veureu que uns tenen clar un futur a l’alça i uns altres, més prudents, no ho veuen clar i recomanen molta precaució. En el fons, l’explicació de la puja d’aquests últims anys cal anar-la a buscar, en uns primers moments, en la política econòmica de Trump, basada en la rebaixa d’imposts a les elits i a les grans empreses i, alhora, en els baixíssims tipus d’interès i en la descomunal quantitat de diners que la Reserva Federal ha anat injectant a l’economia per mantenir el ritme d’activitat. Una part d’aquests diners ha acabat a la borsa i l’ha feta pujar.

Un risc addicional és que molta gent sembla que no s’adoni que som en un món globalitzat, i el financer encara més. El 2008 ens ho va demostrar. I ara no hauríem de passar per alt que la pandèmia ha despertat un fenomen del qual encara es parla poc, perquè la prioritat arreu és sanitària. Ho comentava el Banc Mundial fa pocs dies. Deia que ara està bastant segur que la gran quantitat de deute que assumeixen les economies emergents per combatre la pandèmia de covid-19 donarà pas a una onada sense precedents de crisi de deute i reestructuracions. També advertia que podria anar seguida d’una crisi financera mundial, especialment atesa la grandària de les economies emergents i la interconnexió que tenen en l’economia mundial.

Podem creure que el Banc Mundial té motius per a pensar-ho. Fins i tot abans de la pandèmia, els països emergents tenien nivells altíssims de deute i, en massa casos, finances públiques inestables. Per culpa de la pandèmia, molts ara es troben amb les pitjors recessions en noranta anys, i els dèficits pressupostaris s’han disparat a nivells sense precedents.

Aquest és un risc evident que va molt més enllà de la borsa americana. És un risc del qual haurem de començar a parlar tan bon punt s’hagi acabat el malson de la covid-19 i les empreses i els consumidors hagin pogut normalitzar el comportament. Encara falta. Però l’avís del Banc Mundial l’hauríem de tenir tots ben present. I no solament perquè talli el ral·li de la borsa de Nova York, sinó perquè si passa –i segons com passi– pot originar un tsunami financer que ens afectarà a tots. I, com sempre, uns rebrem més que uns altres.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Per què a Taiwan no hi ha hagut cap mort per la covid del mes de maig ençà?
–Politico: De la catàstrofe a la immunitat comunitària: Bèrgam confia a tenir un “vaccí natural” (en anglès)
–Público: Què passa si es paga a la gent per rebre el vaccí contra la covid-19? (en portuguès)
–Stat: Això fa la indústria biofarmacèutica per generar confiança en els vaccins contra la covid-19 (en anglès)
–Deutsche Welle: Els més reeixits en la lluita contra el coronavirus (en castellà)
–Vox: El paper higiènic desapareix novament dels prestatges (en anglès)
–BBC: Com es preparen els europeus per Nadal i Any Nou (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El Consell preveu de tenir 200.000 persones vaccinades el primer trimestre del 2021
Proves d’antígens: com funcionen? Quina fiabilitat tenen? Se’n poden comprar a les farmàcies?
Puig esquiva el debat sobre la crisi del Botànic: “La meua preocupació és la pandèmia i l’economia”
Armengol reclama a Sánchez que tots els viatgers de l’estat presentin una PCR negativa
Els Mossos i les policies locals reforçaran els controls perquè la restauració compleixi les mesures anti-covid
L’assaig encapçalat per Mitjà i Clotet conclou que la hidroxicloroquina no evita el contagi de la covid

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Què passarà a partir del 23 de novembre? Així és el pla de reobertura a Catalunya
Nadal amb restriccions: deu a taula i confinament nocturn
Quan podré sortir del meu municipi el cap de setmana?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: s’ajorna una setmana la decisió sobre les restriccions de les festes de Nadal appeared first on VilaWeb.

La Sindicatura de Comptes detecta un sobrecost de prop de 5.000 milions en la construcció de l’L9 entre 2002 i 2016

La Sindicatura de Comptes ha detectat un sobrecost en la construcció de l’L9 de 4.949,01 milions d’euros fins al 2016, un 251,5% més del previst. En un informe, assenyala que fins al 31 de desembre d’aquell any el cost de les obres de construcció s’havia enfilat fins als 6.916,47 milions d’euros davant els 1.967,46 milions del cost previst en els encàrrecs inicials fins a l’exercici del 2002. La Sindicatura també observa que en algunes adjudicacions no consta cap justificació de les puntuacions atorgades o que en les ofertes descartades els informes tècnics no estan “suficient motivats”; i avisa de la concessió d’uns treballs a una societat vinculada amb el president d’Infraestructures.cat i alhora administrador únic d’una de les societats de l’UTE adjudicatàries.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Entrant en el detall de l’increment de 4.949 milions d’euros, 2.828,77 milions d’euros corresponen als increments del cost de la inversió a 31 de desembre del 2016 mentre que 2.120,24 milions d’euros a costos financers fins a la mateixa data. La Sindicatura especifica que aquest cost no inclou les despeses operatives relatives a l’explotació i el manteniment preventiu de la línia perquè no formen part del cost de la construcció de l’L9.

Segons la Sindicatura, fins al 31 de desembre del 2016, es van adjudicar 1.093 contractes per valor de 13.102,80 milions d’euros, dels quals 2.917,76 MEUR corresponien a adjudicacions d’obra pressupostària i les seves modificacions i 9.837,32 milions d’euros a contractes de concessió de les estacions. A més, es van adjudicar 347,72 milions d’euros per a serveis i subministraments.

L’informe, elaborat per encàrrec del Parlament, també observa que tres dels set expedients adjudicats durant el període 2009-2010 per Gisa i Ifercat –entitat de la Generalitat que gestiona les infraestructures ferroviàries- “no constava cap justificació de les puntuacions atorgades a cadascun dels licitadors”; i que en el període 2011-2015 sí es van incloure però d’una forma “genèrica” i “insuficient”. Així mateix, entre 2010 i 2014 la Sindicatura considera que els informes tècnics responen a les al·legacions dels licitadors “no estan suficientment motivats” i que “en cap” dels projectes descartats hi constava una proposta d’exclusió per part de la Mesa de Contractació.

La Sindicatura recorda que, entre el juny del 2011 i el novembre del 2015, a la Mesa de Contractació hi arribaven les ofertes presentades pels licitadors que prèviament havia analitzat l’Oficina Tècnica d’Avaluació, de la qual, conclou l’informe, “la seva tasca queda qüestionada” per no argumentar suficientment els motius d’exclusió d’altres licitadors. L’oficina es va suprimir al novembre del 2015.

Presumpta incompatibilitat del president d’Infraestructures.cat del 2011

L’informe també assenyala que una de les adjudicacions -la del contracte de serveis per a l’assistència tècnica per a l’enginyeria d’integració dels sistemes i infraestructures i coordinació de proves de la Línia 9- per valor de 640.000 euros va ser per a una UTE, de la qual una de les empreses que en formava part com a administrador únic era el president d’Infraestructures.cat que l’informe identifica com a JLQ [el president aleshores era Joan Lluís Quer, actualment encausat pel cas del 3%]. Es tractaria d’una pràctica contrària a l’establert a la Llei de contractes del sector públic, segons constata la Sindicatura.

D’altra banda, la Sindicatura també es fa ressò com en deu expedients adjudicats per Gisa i Ifercat els exercicis 2009 i 2010 hi consten diverses “incidències relacionades amb els objectes dels contractes, els imports, les dates o els tipus de contractes” i conclou que hi ha va haver un fraccionament indegut. A més, també considera que es va modificar “aspectes essencials” dels contractes tramitats per Ifercat entre 2010 i 2014.

La línia 9 del metro – que ha de ser la més llarga d’Europa amb 48 quilòmetres de trajecte, dels quals 44 són soterrats i 4 de viaducte- ha d’unir Santa Coloma de Gramenet i Badalona amb la Fira de Barcelona, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat, tot i que actualment només funciona en els seus trams nord i sud. En concret, actualment la línia es troba operativa entre la T1 de l’Aeroport i la Zona Universitària, per una banda, i entre La Sagrera i Can Zam, per l’altra.

Queda pendent per executar, per tant, el tram de 9 quilòmetres entre La Sagrera i la Zona Universitària i que ha de transcórrer per barris com Sarrià, que actualment no tenen servei de metro.

La Generalitat està pendent d’un crèdit de 740 milions d’euros del BEI per reiniciar els treballs, en principi concedit amb la condició que el Govern aprovés nous pressupostos i deixés d’aplicar els prorrogats. A principis d’any, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar que les primeres estacions del tram central podrien estar operatives entre 2023 i 2024.

The post La Sindicatura de Comptes detecta un sobrecost de prop de 5.000 milions en la construcció de l’L9 entre 2002 i 2016 appeared first on VilaWeb.

El senat francès demana el reconeixement de la República d’Artsakh

El senat francès ha aprovat una resolució que demana a l’executiu que reconegui la independència de la República d’Artsakh, un territori de majoria armènia, actualment independent de facto, però sota sobirania d’Azerbaitjan segons la comunitat internacional.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La resolució, signada pels cinc partits més grans de la cambra, ha obtingut el vot de 305 senadors i només un en contra. El text defensa que la independència és “l’única garantia durable dels drets i llibertats de la població de l’Alt Karabakh davant la política expansionista turca”. També demana una negociació que porti a la restitució de les fronteres que hi havia abans de la guerra d’enguany, la protecció de la població i la preservació de l’herència cultural armènia.

Moltes localitats ja han reconegut la independència de la República d’Artsakh d’ençà del 27 de setembre, incloses grans ciutats com les de París, Saint-Étienne o Marsella.

"Aujourd'hui, c'est par une résolution que le Sénat affiche un symbole d'amitié et de solidarité avec le peuple #arménien plongé dans la tragédie." @ChCambon #hautkarabakh https://t.co/9eSKDRwIAa

— Républicains Sénat (@lesRep_Senat) November 25, 2020

The post El senat francès demana el reconeixement de la República d’Artsakh appeared first on VilaWeb.

Amazon hauria llogat una agència de detectius per espiar les activitats sindicalistes dels treballadors

L’empresa Amazon, propietat de Jeff Bezos, l’home més ric del món, hauria llogat una agència de detectius per espiar les activitats sindicalistes dels treballadors, segons que afirma el mitjà digital ‘Motherboard’, que assegura haver tingut accés a desenes de documents del Centre d’Operacions de Seguretat Mundial de la companyia nord-americana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els documents són del 2019 i mostren que el seguiment hauria estat més intens entre el Black Friday i el Nadal, període en què l’activitat de la companyia s’incrementa. A més, l’espionatge de l’empresa Pinkerton no s’hauria limitat als moviments laborals, sinó que també hauria parat atenció a iniciatives de caire ecologista europees com Fridays for Future, impulsada per l’activista Greta Thunberg.

La pandèmia posa les pràctiques depredadores d’Amazon en el punt de mira

Segons ‘Motherboard’ els informes els hauria elaborat personal del Centre d’Operacions de Seguretat Mundial d’Amazon, i mostrarien el control proper de l’activitat sindical dels seus treballadors arreu d’Europa, de grups ecologistes i de moviments de justícia social a Facebook i Instagram.

El mitjà afirma que ha tingut accés a correus electrònics interns de la firma de Bezos amb actualitzacions sobre l’activitat sindical de la plantilla. Als textos, indica la mateixa font, s’inclou la data, l’hora i el lloc de qualsevol fet que s’expliqui, així com la font que ha informat de l’acció, el nombre de participants a l’esdeveniment i una descripció, amb noms com ‘vaga’ o ‘repartiment de pasquins’.

En paral·lel, els informes també revelarien l’ús que Amazon fa de les xarxes socials per rastrejar l’activisme ambiental i els moviments socials a Europa, com per exemple Greenpeace o els Armilles Grogues de França.

En un dels documents, afirma ‘Motherboard’, s’especifica que l’objectiu dels seguiments és “destacar els riscos i perills potencials que poden afectar les operacions d’Amazon per tal de satisfer les expectatives dels clients”.

The post Amazon hauria llogat una agència de detectius per espiar les activitats sindicalistes dels treballadors appeared first on VilaWeb.

Fracassa l’intent per incloure el cas de Junqueras a l’última versió de l’informe electoral 2019 de l’eurocambra

El Parlament Europeu ha rebutjat d’incloure dues esmenes proposades pel grup Verds/ALE que mencionaven el cas del president d’ERC, Oriol Junqueras, a l’última versió de l’informe sobre les eleccions europees del 2019. Les esmenes rebutjades amb els vots en contra del PP, Ciutadans, Vox i el PSOE lamentaven que “Oriol Junqueras no pogués ocupar el seu escó” i que recordaven la competència exclusiva de l’eurocambra per “aixecar la immunitat” d’un eurodiputat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El text final sense cap menció als dirigents independentistes, tampoc a Carles Puigdemont, Toni Comín ni Clara Ponsatí, es votarà aquesta tarda i els resultats s’anunciaran demà.

Si finalment s’aprova, l’informe de la cambra no inclourà cap referència a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a afirmar per primera vegada que un eurodiputat adquireix el mandat des de la declaració dels resultats de les eleccions i que gaudeix d’immunitat a partir de llavors. La sentència del Tribunal de Luxemburg va desautoritzar el Tribunal Suprem espanyol i la Junta Electoral espanyola, que volien impedir que Junqueras, Puigdemont, Comín i Ponsatí esdevinguessin eurodiputats.

The post Fracassa l’intent per incloure el cas de Junqueras a l’última versió de l’informe electoral 2019 de l’eurocambra appeared first on VilaWeb.

S’ha mort Diego Armando Maradona

Diego Armando Maradona, considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, s’ha mort a seixanta anys, segons que ha avançat el mitjà argentí Clarín. Ha tingut una aturada cardiorespiratòria a casa seva, a Tigre, dies després d’haver rebut l’alta d’una operació al cervell. Podeu seguir l’emissió en directe del canal argentí TN:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Maradona era actualment l’entrenador de Gimnasia i Esgrima la Plata. Aquesta fou la seva última aparició, en el primer partit de la temporada. Aquell dia va fer seixanta anys. Va marxar abans de començar el partit i més tard va ser ingressat.

Però va ser com a jugador que va esdevenir un mite i una llegenda del futbol, i va arribar a ser considerat el millor jugador del seu temps. Tant és així, que durant molts anys va rivalitzar amb Pelé per ser considerat el millor jugador de la història, un debat que desperta emocions a Sud-amèrica i que encara s’ha embolicat més amb l’aparició de Messi.

L’astre argentí va passejar el seu futbol per l’Argentina, primer a Argentinos Juniors i més tard a Boca Juniors, abans de fer el salt a Europa de la mà del Barça. Allà només va fer dues temporades i bona part de la segona se la va perdre arran d’una greu lesió causada pel jugador de l’Athletic Goikoetxea. Va guanyar tres títols: la Copa del Rei, la Copa de la Lliga i la Supercopa d’Espanya.

L’any següent va fitxar pel Nàpols, on va fer els millors anys de la seva carrera. El 1986 va guanyar el Mundial de Mèxic amb la selecció argentina: es recorda com una de les actuacions individuals més destacades de la història del futbol. Contra Anglaterra va fer dos dels seus gols més icònics: el conegut com a ‘gol del segle’, on dribla més de mig equip anglès, i la ‘mà de Déu’, en el mateix partit, en el qual marca a porteria després de tocar la pilota amb la mà.

The post S’ha mort Diego Armando Maradona appeared first on VilaWeb.

Sis lliçons i un dur advertiment de Gonzalo Boye al jutge del cas Vólkhov

L’escàndol per la revelació de converses privades en el sumari del cas Vólkhov que instrueix el jutge Joaquín Aguirre, del jutjat 1 de Barcelona, contra persones rellevants vinculades a l’independentisme, va tenir fa uns dies una resposta de l’advocat Gonzalo Boye. Boye, com a representant d’un dels investigats, Josep Alay, va presentar un escrit al jutge assenyalant-li totes les vulneracions de drets que hi veia, i demanant-li qui s’encarregava de custodiar els enregistraments telefònics que es van anar filtrant dia rere dia a diversos mitjans espanyols. Boye ha conegut la resposta d’Aguirre aquesta setmana per mitjans de comunicació. Una resposta agressiva i menystenint l’advocat, que ha contraatacat amb un altre escrit al qual ha tingut accés VilaWeb i amb el qual adverteix el jutge en diversos punts de les infraccions i irregularitats que comet.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El primer punt que qüestiona Boye és el fet mateix que s’hagi assabentat de la resposta del jutge pels mitjans de comunicació, i que dos dies després encara no hagi tingut cap comunicació directa per part del jutjat. I tot seguit desmunta punt per punt els arguments del jutge contra ell:

—Diu el jutge Aguirre que el senyor Alay no es veu agreujat per la difusió de les escoltes.

La resposta de Boye: “Es veu afectat per totes les anormalitats processals de la instrucció. S’ha fet una investigació prospectiva a una sèrie de ciutadans, se’ls han intervingut les comunicacions i se’ls ha geoposicionat, i de resultes d’aquestes investigacions s’ha arribat a prendre mesures restrictives de drets acordant, entre més coses, una sèrie d’entrades i escorcolls en domicilis i despatxos. I és en una d’aquestes autoritzacions que, sense cap mena de justificació ni raonament, s’acorda de decomissar els telèfons mòbils (el personal i el professional) del meu representat. Com es pot dir que la custòdia de tot aquest material no afecta el senyor Alay? Com es pot sostenir que no tingui legitimitat per a plantejar-ho i reclamar-ne les diligències oportunes?”

—Segons el jutge, no hi ha una possible revelació de secrets perquè el sumari es va aixecar el 28 d’octubre.

Boye respon, en canvi, que això que diu “és un clar desconeixement de la normativa vigent. L’article 301 de la Lecrim diu que les diligències del sumari seran reservades i no  tindran el caràcter públic fins que no s’obri el judici oral.” I afegeix que no haver preservat això té conseqüències en el codi penal, “i la jurisprudència és lapidària.”

—El jutge arriba a fer befa de Boye: “No cita el senyor Boye quina empara processal tindria aquesta mesura ni per què el jutge instructor hauria d’exercir una funció de censor que va desaparèixer d’Espanya aproximadament el 1976.”

D’entrada, Boye li demana que s’abstingui de referir-se a ell pel cognom perquè “allò ritual, d’un punt de vista processal, allò correcte i professional és referir-se, a tot estirar, a ‘la defensa’, ‘a la representació’, però sense individualitzacions que posen en dubte seriosament la imparcialitat de qui aquesta part ha tractat amb tot el respecte del món.” I tot seguit li insisteix en allò que diu la llei d’enjudiciament criminal en l’article 301 sobre el caràcter reservat dels sumaris, i ja li concreta quin és l’article del codi penal que protegeix aquesta disposició: el 417. I què diu aquest article? Que “l’autoritat o funcionari públic que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no s’hagin de divulgar” incorrerà en delicte, i que les penes poden anar des de multes i inhabilitació per càrrec públic fins a penes de presó que poden ser de fins a quatre anys.

Li diu Boye que no es tracta d’exercir de censor, sinó de “complir els principis constitucionals que sembla reivindicar sense aplicar”. I encara li recorda que si hi ha una data per a establir un trencament, “si més no parcial”, respecte de la legalitat preconstitucional és el 1978, amb la promulgació de la constitució espanyola, i no el 1976.

—El jutge afegeix que les converses intervingudes als investigats “no es consideren referides a la vida íntima” perquè “en principi són rellevants per a la qualificació de la condició d’un inculpat com a persona influent en l’àmbit polític”.

La resposta de Boye és que “el fet que dues persones parlin d’afers de naturalesa pública no converteix aquesta conversa en un indici de criminalitat ni la desproveeix de la protecció constitucional pròpia del secret de les comunicacions.” I diu que fer això, perfilar un determinat investigat d’acord amb les seves converses privades sobre qüestions públiques, és propi d’un període preconstitucional.

—Retreu el jutge a Boye que es pretengui erigir en una mena de jutge instructor pel fet de demanar qui custodia les converses telefòniques.

D’entrada li diu que, “atesa aquesta greu acusació”, si efectivament pensa que vol fer una usurpació de funcions, que el denunciï. I li fa saber que això que demana és bàsic en un procés penal, és a dir, la “garantia de la custòdia de les evidències i el respecte a la reserva d’aquestes i als drets dels investigats”.

—El jutge diu que no hi ha cap indici d’un delicte de descobriment de secrets, i a més tampoc ha presentat cap denúncia sobre aquesta acusació.

“La petició l’hem fet a l’autoritat judicial competent, i si el jutge té dubtes sobre la seva competència, aquesta interlocutòria de resposta no és la manera de plantejar-los.” “Només hem presentat un escrit, que sembla haver provocat una situació que mai no hauríem volgut generar”, afegeix l’advocat, tot concloent: “Desconeixem com pot ser que tinguem punts de vista tan diametralment oposats de la situació, però sens dubte, ens ajustem a la interpretació clara de les normes: la literal i, per tant, segurament la desavinença pot ser fonamentada en unes altres raons no explicitades en la resolució recorreguda però que bé que es poden intuir”.

The post Sis lliçons i un dur advertiment de Gonzalo Boye al jutge del cas Vólkhov appeared first on VilaWeb.

Arrels es presentarà com a acusació popular en la causa del tiroteig a un sense llar

Arrels Fundació ha anunciat que es presentarà com a acusació popular en la causa oberta per la intervenció de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va ferir de bala a un sense sostre al passeig de Sant Joan. En aquest sentit, l’entitat ha dit que vol estar informada al detall del procediment i demanarà “actuacions durant la fase d’instrucció com l’oportunitat d’aportar testimonis o imatges”. Així mateix, l’entitat vol que es tingui en compte la perspectiva de les persones sense llar en el procés.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Marjan, l’home del barret de palla ferit amb dos trets per la Guàrdia Urbana de Barcelona 

Ens presentem com a acusació popular per estar informats al detall del procediment, demanar actuacions durant la fase d'instrucció (com l'oportunitat d'aportar testimonis o imatges) i vetllar perquè es tingui en compte la perspectiva de les persones sense llar en el procés.

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) November 25, 2020

Ferran Busquets: “Quan una persona és al carrer, cal una gestió social i no pas policial” 

The post Arrels es presentarà com a acusació popular en la causa del tiroteig a un sense llar appeared first on VilaWeb.

El Consell preveu de tenir 200.000 persones vaccinades el primer trimestre del 2021

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que unes 200.000 persones podrien estar vaccinades al País Valencià el primer trimestre de 2021, d’acord amb les estimacions de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Puig ha mantingut una reunió de treball en el Palau de la Generalitat amb la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i amb membres de la comissió de vaccinació del País Valencià contra la covid-19, que s’ha constituït avui.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Conselleria enllesteix tots els procediments perquè la vaccinació comenci tan aviat com es pugui. El president ha explicat que les previsions són començar a rebre les primeres dosis del vaccí el gener i arribar a les 400.000 dosis durant el primer trimestre del 2021.

Aquesta primera remesa està relacionada amb els compromisos de lliurament que la companyia Pfizer té amb l’estat espanyol i es tracta de la partida que correspon al País Valencià. Es tracta d’un vaccí que consta de dues dosis per persona.

Al marge d’aquest primer lliurament poden arribar més dosi en funció dels acords de subministrament amb altres companyies farmacèutiques, tal com ha explicat el president. Puig ha dit que la vaccinació començarà amb els grups prioritaris: residències (persones que hi viuen i treballadors), personal sanitari i sociosanitari i persones vulnerables.

A més de Puig i Barceló, han assistit a la reunió la secretària de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, Isaura Navarro; la directora general d’Assistència Sanitària, María Amparo García Layunta; la directora general de Salut Pública, Ofelia Gimeno; el director general de Farmàcia, José Manuel Ventura, i el cap del Servei de Promoció de la Salut de la Conselleria, José Lluch.

The post El Consell preveu de tenir 200.000 persones vaccinades el primer trimestre del 2021 appeared first on VilaWeb.

Condemnats a fins a 15 anys de presó 19 dels 23 encausats per la visita del Papa a València

L’Audiència espanyola ha condemnat a penes de fins a 15 anys de presó a dinou dels vint-i-tres acusats per l’adjudicació il·legal al Grup Correa del contracte de subministrament de pantalles, so i megafonia per a la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A la sentència, de 556 pàgines, els magistrats condemnen en aquesta peça del “cas Gürtel” a 13 anys i 7 mesos de presó al líder del Grup Correa Francisco Correa; a 15 anys i 5 mesos a la seva mà dreta Pablo Crespo; a 6 anys i 9 mesos al seu col·laborador Álvaro Pérez i a l’ex-director de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) Pedro García Gimeno, i a 11 anys i 7 mesos al vicepresident de TECONSA José Luis Martínez Parra.

La resta d’acusats han estat condemnats a penes que van des dels vuit mesos de presó, als quals ha estat condemnat Jacobo Gordon, als tres anys de Francisco Javier Arnuncio Perugio. En el cas de Ramón Blanco Balín ha estat condemnat a 1 any i mig de presó.

Per contra, la Sala absol a dues acusades per a les quals la Fiscalia Anticorrupció va retirar l’acusació en el judici, Noemí Márquez i Alexandra Andrea Benesovsky. A banda, es recull que amb la seva mort, es va extingir la responsabilitat penal de Juan Cotino i Luis Sabater Balaguer.

La sentència, ponència de la magistrada María Fernanda García Pérez, acorda d’aplicar l’atenuant de dilacions indegudes molt qualificada en haver transcorregut catorze anys des de la data dels fets i dotze des de la incoació de la causa i, en alguns acusats, les de reparació del mal i de confessió sol·licitades per la fiscalia.

The post Condemnats a fins a 15 anys de presó 19 dels 23 encausats per la visita del Papa a València appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Ponsatí, indignada amb les institucions europees: “Si us plau, prou hipocresia en aquest parlament”

La diputada al Parlament Europeu, Clara Ponsatí, ha criticat la institució europea per pecar d’hipocresia i aplicar els drets humans en funció de quin sigui l’estat membre: “Els abusis d’Orban han estat tolerats durant molt temps i sap que el consell i la comissió li acabaran trobant una sortida -potser barroera- política. Mentre els estats membres puguin vetar les grans declaracions d’aquest parlament sobre l’estat de dret, són en bona part, hipocresia“.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

També ha assenyalat que el cas dels catalans, els drets dels quals, diu que no “són de la preocupació” del parlament. I ha posat d’exemple un informe recent de la Comissió sobre l’estat de dret en el qual, no es fa esment de les declaracions d’Amnistia Internacional sobre els Jordis ni del pronunciament del grup de detencions arbitràries de l’ONU.

El respecte a l’estat de dret no pot ser un botó que s’encén o s’apaga en funció de l’estat membre que l’incompleixi. pic.twitter.com/IcMeITUqSm

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) November 25, 2020

The post [VÍDEO] Ponsatí, indignada amb les institucions europees: “Si us plau, prou hipocresia en aquest parlament” appeared first on VilaWeb.

El relator de Tortures de l’ONU avisa l’estat espanyol que és “problemàtic” que ignori la recomanació d’alliberar els presos

El relator de Tortures de les Nacions Unides, Nils Melzer, ha avisat que considera “problemàtic” que els estats no segueixin les recomanacions de l’ONU, referint-se directament al fet que l’estat espanyol ha incomplert la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries que demanava l’alliberament dels presos polítics independentistes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El setembre proppassat, l’informe anual del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU ja recordava que l’estat espanyol no ha fet efectiva la seva petició d’alliberar els set dels nou presos polítics independentistes catalans que hi van denunciar el seu empresonament, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Quim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa.

Gairebé un any abans, després de la resolució de Detencions Arbitràries, el president del grup, José Antonio Guevaraja havia insistit de nou en l’alliberament de set dels presos polítics i va demanar de no desviar l’atenció d’aquesta petició, que creia que era ‘la qüestió més important’.

També denuncia que Assange no ha tingut cap judici just

Melzer ha fet la valoració sobre el cas dels presos polítics independentistes responent una qüestió concreta sobre aquest fet en la inauguració del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, que estrenarà el film The War on Journalism: The case of Julian Assange i que comptava amb la participació del pare del creador de Wikileaks, John Shipton. Nils Melzer ha orientat la seva intervenció a la presumpte tortura psicològica a Assange i ha dit que no ha tingut “cap judici just” en els processos legals que ha patit fins ara.

El film, dirigit per Juan Luis Passarelli, relata el cas Assange, que justament tindrà una resolució el pròxim 4 de gener quan la justícia britànica decideixi si n’accepta l’extradició als Estats Units. A més d’assegurar que no tindrà una “resolució justa”, Melzer ha denunciat la creació per part dels estats d'”una narrativa pública” contra Assange per “criminalitzar la veritat”, motiu pel qual ha declarat “preocupant” la no cooperació dels estats”.

A banda, Shipton ha fet referència a l’estat del seu fill i ha apuntat que “Julian és resilient” i que “després de deu anys de tortura té l’esperit fort”.

The post El relator de Tortures de l’ONU avisa l’estat espanyol que és “problemàtic” que ignori la recomanació d’alliberar els presos appeared first on VilaWeb.

Aragonès diu que la Moncloa invertirà i transferirà més de 2.300 milions al Principat

Pere Aragonès i Gabriel Rufián han comparegut per donar més detalls del pre-acord amb el govern espanyol per aprovar el pressupost de 2021. En aquest sentit, el vice-president de la Generalitat ha explicat que el pacte contempla inversions i transferències de capitals per més de 2.300 milions d’euros, que ha definit com “una xifra excepcional”, perquè representa un percentatge lleugerament superior (19,13%) al pes econòmic del Principat dins l’economia de l’estat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Torra, a ERC: “No es pot aprovar el pressupost d’un estat que et vol sotmetre” 

Aragonès ha recordat que “són diners nostres” que prèviament s’han enviat a Madrid a través d’impostos. Així mateix, ha assegurat que el govern espanyol té un llarg historial d’incompliments i greuges amb el Principat, per això ha afirmat que ERC serà exigent en tots els àmbits i ha inclòs una disposició addicional al pre-acord per garantir l’arribada dels més de 2.300 milions.

🎥[VÍDEO] @perearagones: “1⃣Catalunya rebrà més de 2.300 milions d’euros 💰 per fer front a la crisi social i econòmica; 2⃣participarem directament dels fons de reconstrucció europeus; i 3⃣s’aixeca el control financer de l’Estat, posem fi al 155 econòmic 💪” pic.twitter.com/NS6hmV8jDO

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) November 25, 2020

Fons europeus i final del 155 econòmic

El coordinador d’ERC també ha anunciat que la Moncloa també s’ha compromès a que la Generalitat participi dels fons europeus contra la covid-19 i els pugui gestionar. Així mateix, ha afirmat que durant el 2021 la Generalitat rebrà de manera directa 596 milions d’euros, dels quals 371 es dedicaran a projectes d’economia verda i la resta a polítiques d’habitatge.

En tercer lloc, Aragonès ha ressaltat que PSOE i Unides Podem han acceptat posar fi a la intervenció financera que el PP va imposar a la Generalitat el 2015. “Posem fi a cinc anys de 155 econòmics. Guanyem en marge d’actuació i guanyem en llibertat”, ha declarat el vice-president.

A més a més, ha explicat que s’ha acordat incrementar les partides en polítiques de cohesió social, de manera que augmentarà el finançament de les ajudes a la dependència, però també a les beques educatives. Aragonès també ha detallat que el govern català podrà gestionar l’Ingrés Mínim Vital, tal com ja fa amb la Renda Garantida. “Hem d’assegurar que ningú es queda enrere”, ha dit.

Finalment, ha dit que el pre-acord també inclou una nova moratòria per a autònoms i petites empreses, així com els compromisos de reformar el sistema fiscal per acostar-lo a l’europeu i obrir un corredor humanitari per a refugiats i peticionaris d’asil.

“L’únic pressupost just és el d’una república independent”

El vice-president ha reiterat que el pre-acord és fruit de la responsabilitat i de la necessitat d’aconseguir el màxim de recursos econòmics per fer front a la crisi econòmica i social que ha causat la pandèmia. En aquest sentit, ha insistit que ERC serà exigent amb el compliment de tots els punts que s’han pactat amb el PSOE i Unides Podem. “Només hi ha una opció que és lluitar a tot arreu i aprofitar totes les oportunitats”, ha dit Aragonès, que ha assegurat que l’únic pressupost just per a Catalunya és el pressupost d’una república independent.

The post Aragonès diu que la Moncloa invertirà i transferirà més de 2.300 milions al Principat appeared first on VilaWeb.

Les violències sexuals per part de parelles o ex-parelles ateses al Clínic van créixer un 18% durant l’estat d’alarma

L’Hospital Clínic de Barcelona va atendre 260 persones per haver patit agressions sexuals entre el gener i l’octubre d’enguany; un 34% menys que el mateix període del 2019 (396). La baixada és del 47% en els mesos de la pandèmia. Les responsables del servei remarquen que l’espai d’atenció és segur, i atribueixen la baixada, entre més, a les dificultats d’anar als centres de salut en les restriccions i la por al contagi de covid-19. El 60% de les agressions van tenir lloc en domicilis. Les violacions i altres violències sexuals per part de la parella o ex-parella va augmentar fins al 18% durant l’estat d’alarma. Les dones que manifesten la intenció de denunciar arriben al 61%, després d’uns anys de davallada atribuïts a la sentència del cas conegut com “la Manada”.

The post Les violències sexuals per part de parelles o ex-parelles ateses al Clínic van créixer un 18% durant l’estat d’alarma appeared first on VilaWeb.

Puig esquiva el debat sobre la crisi del Botànic: “La meua preocupació és la pandèmia i l’economia”

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha dit que, al govern, “cadascú ha de fer el que ha de fer a cada moment”. És la seva resposta a la crítica pública de la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, que ahir es va desmarcar de l’estratègia de recuperació de Puig i va dir que no l’havien consensuada. “La meua gran preocupació en aquests moments és la pandèmia i la reactivació econòmica i, per descomptat, totes les coses es poden fer millor i la meua millor disposició a fer-les millor”, ha dit en una concentració de dones amb motiu de la commemoració del 25-N on ha coincidit amb Oltra.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En la mateixa línia, Puig s’ha desmarcat de les paraules de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, que ha dit a À Punt sobre les discrepàncies al govern que la seva premissa des que ha començat aquesta pandèmia és “aporta o aparta”. Puig ha dit que no creu que “siguen aquests els termes” i que “aquí tothom ha d’aportar”.

#LesNotíciesDelMatí | Sobre la polèmica generada al voltant de la falta de diàleg en el Botànic, Bravo ha assenyalat:

🗣️“Responsabilitat, treball i lleialtat. És el que demana la ciutadania, han de ser els únics protagonistes.”

🔴https://t.co/NlACPiVwfM pic.twitter.com/jeI6KFg2wb

— À Punt NTC (@apuntnoticies) November 25, 2020

Davant d’aquestes paraules, Oltra ha dit que ella “sempre aporta”, i que “per això mateix és important que no intenten apartar ningú perquè tots puguem aportar”, però que encara “no hi ha novetats” sobre la reunió que va demanar amb Puig fa setmanes. A més, ha dit que en tots els governs de coalició els espais de diàleg “són millorables”.

Oltra ha explicat que durant la concentració contra la violència masclista tots dos han estat “xerrant de les terribles xifres de 72.000 dones assassinades des que existeixen estadístiques en 2003, 1072 famílies trencades, nens orfes…”. “Hem comentat això i la campanya molt impactant i necessària del 25-N que interpel·la a la societat a no quedar-se neutrals”, ha dit, remarcant que ho ha tractat tant amb el president com amb la resta del Consell.

Dalmau diu que no ha notat cap problema de diàleg

Per la seva part, el vice-president segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, ha defensat que ell “no ha notat que hi haja un problema de diàleg en el Consell” pel que fa a les seves competències. Tal com ho veu ell, “a la meitat de la pandèmia més difícil que hi ha hagut mai”, “qualsevol cosa que desvie” de lluitar per a millorar la vida de la gent és “soroll innecessari”.

Dalmau no s’ha pronunciat sobre les paraules de Bravo i ha dit que “treballem amb tots els consellers sense problema, estem permanentment en relació”. “En el Consell hi ha diàleg permanent, cadascun agafa la paraula quan vol”, ha dit. Dalmau ha dit que “ara mateix no hi caben partidismes ni personalismes”, i ha demanat “d’enfocar-se a solucionar aquesta pandèmia”.

L’oposició utilitza la picabaralla pública per a atacar el govern

La portaveu adjunta de Compromís a les Corts, Aitana Mas, ha defensat que “l’única cosa que demana” la seva formació és que “li deixen aportar” i ha demanat que es recuperi el nivell de “co-governança” que hi havia al Botànic. Segons que ha dit, “no és un problema puntual d’ahir, és una qüestió que ve de més temps”, però “potser s’està visualitzant ara més”. Ho ha dit en declaracions als periodistes a les Corts, on avui els partits de l’oposició han aprofitat la picabaralla pública entre els socis del Botànic per a atacar el govern.

Mas ha dit que “s’ha centralitzat tota la gestió de la pandèmia en un sol òrgan”, fet que els ha deixat lluny dels òrgans de decisió, encara que ha reconegut que “probablement es deu al fet que durant la pandèmia s’estan prenent les decisions molt ràpid”. Ha preferit atribuir-ho a aquesta explicació i ha dit que espera que “no responga a cap altra estratègia”.

Davant la “pitjor situació econòmica, social i sanitària”, ha defensat que l’estratègia per a combatre-la ha d'”incloure totes les mirades del govern”. A més, ha dit que “no entendria que no puga haver-hi una resposta positiva” a la demanda de Compromís de major co-governança perquè “el govern ja ha posat en marxa aquesta pràctica”. “La co-governança va néixer amb el Botànic en 2015, som de les primeres comunitats amb un govern de coalició estable, i presentem els sisens pressupostos”, pel que ha fet una crida a “no dramatitzar la situació”.

Per part del PSPV, el síndic Manolo Mata, ha defensat: “El primer és no fer-nos mal” i ha ironitzat: “Ens haurem de lligar els dits tots per a no piular”. En aquest sentit, ha dit que es trasllada una imatge negativa a la societat i una “espècie de bretxa entre l’actuació política quotidiana i el que de veritat fa el govern”. Així, ha assegurat que els serveis que depenen del Consell funcionen molt bé i ha dit que “no hi ha crisi del govern perquè no n’hi pot haver”. Segons Mata, “anem tots agafats de la mà per un camí” i ha dit que el Botànic “ha d’aguantar fins a 2023 i tant de bo més”.

“Quan hi ha ensopegades ens aixequem i continuem. Ara som en una ensopegada, doncs ens aixecarem i continuarem”, ha afirmat. També ha opinat que “no és cert” que no hi hagi la mateixa co-governança que en el primer Botànic, i ha dit que el president “no mira mai l’origen de les propostes, ni quin partit ha presentat no sé què”.

Així, ha dit que si Compromís creu que no se’ls deixa aportar “que diguin el que volen aportar”. “Fa falta conèixer els problemes per a analitzar-los”, ha afegit.

The post Puig esquiva el debat sobre la crisi del Botànic: “La meua preocupació és la pandèmia i l’economia” appeared first on VilaWeb.

Els Mossos i les policies locals reforçaran els controls perquè la restauració compleixi les mesures anti-covid

Els Mossos d’Esquadra i les policies locals faran dispositius especials de patrullatge i control perquè es compleixin les mesures anti-covid, especialment en el sector de la restauració. Els ajuntaments i de la Direcció General de Comerç també faran controls. El comitè del Procicat ha aprovat avui l’actualització del pla sectorial de restauració, adaptant-lo a les mesures previstes al pla de reobertura.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En aquest sentit, s’ha informat a tots els ajuntaments perquè també facin aquesta tasca de fiscalització de les mesures. El pla recull ara les noves condicions, com ara un màxim de quatre persones a les taules (excepte en casos de grup de convivència), mantenint un metre de distància i que hi ha d’haver dos metres entre les diverses taules.

View Fullscreen

Per tant, les taules de menys d’un metre quadrat, per tant, no estaran permeses per a quatre persones no convivents. Per això, caldrà ajuntar-ne les necessàries per complir amb les mesures. A més, el consum sempre s’ha de realitzar a la taula, les barres continuaran tancades.

Les terrasses han de tenir dos costats lliures sense tancament, especialment si hi ha un sostre. Si no, es consideraran espais interiors i s’aplicarà el límit d’aforament del 30% en fase 1. En aquests espais cal mantenir una bona ventilació.

The post Els Mossos i les policies locals reforçaran els controls perquè la restauració compleixi les mesures anti-covid appeared first on VilaWeb.

El periple per a obtenir la “mare de Satanàs” i la responsabilitat de l’estat espanyol

Quan el 16 d’agost del 2017 al vespre va esclatar la casa d’Alcanar, ningú no s’imaginava que hi hagués allà dins entre dos-cents i cinc-cents quilos de material explosiu que els membres del grup de Ripoll que liderava Abdelbaki Es-Satti preparave per a atemptar. Concretament, preparaven, segons l’informe dels Mossos inclòs en el sumari del judici del 17-A, triperòxid de triacetona, o TATP, conegut amb el nom de “la mare de Satanàs”, molt volàtil i inestable, que en el moment de l’explosió era en procés d’assecat. Per a fabricar-lo, els calien unes grans quantitats, centenars de litres, de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada molt concentrada), àcid sulfúric i acetona. Són unes substàncies que es poden adquirir en comerços, però que en grans quantitats són efectivament precursores d’explosius. I la sessió d’avui del judici ha permès de resseguir el periple que alguns dels membres del grup, inclosos els acusats Mohamed Houli i Saïd Ben Iazza, van fer per a obtenir-les. Però també ha servit per comprovar com el jutge Guevara no està disposat a facilitar a alguna de les acusacions la pretensió d’assenyalar la responsabilitat que hi té l’estat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els membres del grup van anar entre el juliol i el començament de l’agost del 2017 a diversos establiments, com ara drogueries, demanant de comprar tot l’estoc que tinguessin d’aquests materials, que es venia en garrafes de vint-i-cinc litres. Ho feien amb diversos pretextos, com ara, en el cas del peròxid d’hidrogen, poder portar-lo al Marroc per a emblanquir roba, perquè allà costa de trobar; o en el cas de l’acetona, utilitzar-la per a la neteja en una fàbrica de fusta, tal i com ha explicat el venedor d’una botiga de pintures de Vic. Aquest venedor, i uns altrs testimonis d’uns altres establiments, coincidien en la descripció dels joves que els venien a demanar els productes: que eren educats, que parlaven un català perfecte, que no semblaven sospitosos de res.

Els testimonis han explicat que pretenien fer la compra sense factura, però que ells s’hi van negar. Per fer la compra d’aquesta mercaderia perillosa calia fer una fitxa de transport, tot identificant-ne l’origen, la destinació, la matrícula del vehicle i el DNI del transportista. Però amb aquest sistema rutinari sobre en el transport no n’hi havia prou, perquè no hi havia pas cap sistema de control de seguretat estricte sobre la compra d’aquestes substàncies. I això malgrat el fet que feia tres anys que l’estat espanyol havia d’haver aplicat una normativa europea en aquest sentit, i no ho feia. Per això, perquè no s’aplicava, fou tan fàcil que adquirissin aquells productes.

Aquest element el posen damunt la taula els advocats de la família d’en Xavi, el nen de tres anys de Rubí mort a la Rambla. Quan hi va haver els atemptats, l’estat espanyol tenia obert un expedient de la UE perquè no tenia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d’explosius, i sobretot perquè aquestes substàncies ja havien estat utilitzades anteriorment en els atemptats de París i de Brussel·les. “Entenem que la competència directa era del secretari d’estat de seguretat, aleshores José Antonio Nieto, havia d’haver regulat i haver pres les mesures necessàries, quan érem en un nivell 4 d’alerta antiterrorista. No pot ser que nosaltres puguem anar a comprar aquests precursors explosius, sense cap impediment, que aquells nois compressin una quantitat tan gran de material si hi havia una normativa europea que obligava a regular-ho”, explicava Jaume Alonso-Cuevillas a VilaWeb. I l’advocat Agustí Carles ha provat de demanar als responsables d’aquells establiments quina normativa s’aplicava en aquell moment, però el jutge Alfonso Guevara ho ha impedit, perquè ho ha trobat impertinent.

Aquesta acusació prova de demostrar que l’estat espanyol fou negligent en aquest sentit, i que per tant hi té una responsabilitat civil. Però l’Audiència espanyola, tant en la instrucció com ara en el judici oral s’ha negat a permetre que s’hi aprofundeixi i, de fet, ha denegat la petició que comparegués com a testimoni l’aleshores secretari d’estat de seguretat, José Antonio Nieto.

The post El periple per a obtenir la “mare de Satanàs” i la responsabilitat de l’estat espanyol appeared first on VilaWeb.

Torra, a ERC: “No es pot aprovar el pressupost d’un estat que et vol sotmetre”

El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha pronunciat sobre el pre-acord d’ERC amb el govern espanyol per donar suport al pressupost de 2021. “Mentre vaig ser president de Catalunya no es va aprovar cap pressupost espanyol. Al contrari, vam tombar-los“, ha piulat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Mentre vaig ser president de Catalunya no es va aprovar cap pressupost espanyol. Al contrari, vam tombar-los. No es poden aprovar els pressupostos d’un estat que et vol sotmès nacionalment i asfixiat econòmicament. És un dels honors més grans de la meva carrera política.

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) November 25, 2020

Torra assegura que no es poden aprovar els comptes “d’un estat que et vol sotmetre nacionalment i asfixiar econòmicament”. Ahir, el portaveu d’ERC al congrés, Gabriel Rufián, va defensar el pre-acord perquè cal “gestionar i governar”, mentre no s’assoleixi la independència de Catalunya. “Això no es fa menys independentistes, menys republicans o menys d’esquerres”, va afegir.

Així mateix, el president ha conclòs que tombar tots els pressupostos espanyols, mentre no estava inhabilitat per la justícia espanyola, és “un dels honors més grans de la meva carrera política”.

The post Torra, a ERC: “No es pot aprovar el pressupost d’un estat que et vol sotmetre” appeared first on VilaWeb.

Pàgines