Vilaweb.cat

Parir a casa, opció vital

El 3 de gener a les 00:45, la Maür va néixer a casa, la primera criatura de l’any 2021 que ho feia, segons l’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya (ALPACC): la Ilona (36) i en Toni (35) eren pares del seu segon fill. El primer, l’Inuk (3), va néixer al mateix pis, al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Inma Marcos, llevadora des de fa vint-i-quatre anys, va atendre el naixement de tots dos germans. VilaWeb n’ha seguit el pre-part, el part i el postpart i ha acompanyat el procés d’una família que ha volgut tenir més temps, més veu i més capacitat de decisió sobre el naixement dels fills. Els presents al part, en plena covid-19, van arribar-hi amb les PCR fetes. A la imatge, la Ilona, amb la Maür en un braç i un batut de placenta a l’altra mà.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fotografies: Adiva Koenigsberg i Patricia Bonet

The post Parir a casa, opció vital appeared first on VilaWeb.

Galeusca de directors: L’efecte Illa

Article de Maria Obelleiro, directora de Nós Diario

La sanitat, amb la pell i l’os

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Martxelo, Vicent, bon any. I el mateix desig per a les lectores i lectors. Entrant en matèria, això de la vaccinació no sorprèn pas gens. Els dies abans de començar la campanya, uns quants col·lectius mèdics van advertir que fóra molt difícil d’escometre amb garanties la immunització de la societat contra la pandèmia per culpa de la situació de debilitat extrema de l’atenció primària.

Lorenzo Armenteros, metge del Servei Gallec de Salut (Sergas) i president de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, deia que l’atenció primària “no estaria preparada” per a “una teòrica vaccinació en massa” perquè “no s’havia reforçat” amb més personal. Dit i fet. Així que començà la immunització dels treballadors dels sistemes de salut es confirmaren retards en la vaccinació de la població i es palesà que el ritme de treball actual faria impossible d’acomplir la tasca en un temps raonable.

Al marge de les fallades d’organització derivades de les decisions errònies de les autoritats sanitàries, la causa principal va associada directament a la manca de mitjans humans en uns centres de salut on, aplicant-hi la lògica neoliberal, han estat sotmesos de fa dècades a processos de retallades.

Independentment que les autoritats sanitàries competents tinguin la temptació d’aplicar la seva “doctrina del xoc” particular, tot lliurant part del procés de vaccinació al negoci sanitari privat –camí que ja ha emprès com a capdavantera de la causa neoliberal Isabel Díaz Ayuso–, la gestió de la pandèmia torna a deixar ben despullades les debilitats d’un sistema de salut sotmès a un procés de desmantellament per determinats poders públics, dels quals és prou sabuda la connivència amb els grans operadors sanitaris privats.

Aquesta debilitat del sistema públic de salut, en el cas gallec ha originat, segons les associacions en defensa de la sanitat pública, la paralització d’unes 3.000 operacions, 600.000 consultes i 20.000 proves diagnòstiques d’ençà que començà la pandèmia.

 

Article de Martxelo Otamendi, director de Berria

Dos advertiments en molt poc temps

Seguint una bona tradició, vull desitjar-vos un bon any tant a vosaltres, Vicent i Maria, com als lectors dels nostres diaris. Són els lectors, que sostenen els nostres projectes fins i tot en les situacions més adverses, com hem comprovat. Serà difícil que l’any entrant porti més desgràcies que aquest que se n’acaba d’anar.

Hem sentit moltes veus el 2020, hem llegit moltes anàlisis que ens han anunciat que no tornaríem a viure com abans de la pandèmia, és a dir, que la nostra tendència social multitudinària, l’afecció a viatjar per tot el món, el consum sense límit, el sol ús… esdevindrien cosa del passat. Els primers mesos de la pandèmia es van difondre molts missatges d’aquesta mena, sobretot abans de l’estiu, segons que sembla a conseqüència de l’angoixa que ens causava una situació desconeguda.

Aquestes prediccions de canvi van anar perdent força a mesura que ens avesàvem a les conseqüències malaurades de la pandèmia. Quan érem a punt de començar el nostre acte de contrició amb ànim d’esmena, va arribar l’estiu i ens van fugir del cap els profunds canvis que ens havíem proposat.

Crec que en la mesura que el vaccí es vagi generalitzant ens serà molt difícil de renunciar al nostre estil de vida anterior, si més no a molts ciutadans del nostre entorn. Ens agrada massa tot allò que hem viscut fins ara per a renunciar-hi de cop i volta. Hem rebut dos advertiments en molt poc temps, que ens mostren un futur bastant negre: el canvi climàtic i la pandèmia. Sabem que el primer és conseqüència de la nostra manera d’actuar desmesurada, i ho veiem clarament. Ens costa més d’acceptar que la pandèmia és també de resultes del canvi climàtic, com ens assenyalen molts científics.

Ens dura poc la fe, als no creients.

Aprofitant la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya, Vicent, que n’és, de lleig, que el ministre de Sanitat d’Espanya, Salvador Illa, decideixi de presentar-se a les eleccions a remolc de la popularitat que li ha donat la covid-19. En la política no delictiva, que hi hem vist de tot, és la cosa més lletja que ha passat de fa molt temps.

 

Article de Vicent Partal, director de VilaWeb

Illa

Estimada Maria, estimat Martxelo, espere que hàgeu pogut descansar una mica aquests dies tan agitats i difícils. Per si no en teníem prou amb la pandèmia i les diverses crisis locals, la insurrecció trumpista als Estats Units ha afegit un plus de complexitat a l’escenari.

Malgrat tot, ací les eleccions continuen centrant el debat, tot i que no és gens clar que es puguen fer el 14 de febrer. Com ja va passar als vostres països, potser la situació sanitària obligarà a reconsiderar la data. Crec que és un debat que s’ha d’abordar amb serenor i amb les dades a la mà, de manera que no especularé.

Aquests últims dies hi ha hagut dues grans notícies electorals a Catalunya. La principal, sens dubte, com ja assenyales bé, Martxelo, és la decisió del PSOE d’enviar de candidat Salvador Illa. Illa representa l’ala més dretana i espanyolista del PSOE, però és també un negociador expert, que precisament se’n va anar a Madrid a manejar les relacions entre els partits independentistes i la Moncloa. Ara alguns creuen que Illa, amb omnipresència mediàtica, podria dur el 14-F fins i tot el triomf del PSOE. Cosa que la divisió entre Junts i ERC faria possible, com va fer possible la victòria pírrica de Ciutadans el 2018.

La segona notícia és que hi ha hagut un fort impuls de la candidatura de Junts que, combinada amb la notícia d’Illa, fa que en compte de la clara victòria d’ERC que tots esperàvem veure, ara hàgem de parlar d’un empat entre tres, que les enquestes ja detecten. Junts ha sabut unir entorn seu formacions com ara els demòcrata-cristians de Demòcrates i els socialistes de Moviment d’Esquerres i ha convertit la recollida d’avals en una prova de força que li ha eixit bé. Necessitava 5.000 signatures, perquè es presenta com un partit nou, i n’ha recollides 52.000. És evident, doncs, que arrencarà molt fort també a la campanya.

The post Galeusca de directors: L’efecte Illa appeared first on VilaWeb.

Quatre consells per a ensenyar català a la mainada tot cuinant

Probablement vós heu après a cuinar a casa, gràcies a la mare –o potser gràcies al pare, o a l’àvia… I també és mercès als pares, probablement, que heu après català. Doncs avui parlarem d’això. Com en qualsevol transmissió de coneixement, alhora que ensenyem als fills o als néts a fer anar els fogons, podem transmetre’ls un gavadal de mots i d’estructures lingüístiques. Tot és qüestió de proposar-s’ho, d’ésser conscients de la responsabilitat que tenim com a progenitors.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Deu errades gramaticals que podem corregir als fills i als néts

Explorem la riquesa lèxica tot parlant de fruita i hortalisses

Podem aprofitar que parlem dels ingredients culinaris per a transmetre la riquesa de la llengua. Per exemple, ensenyem-los a diferenciar un gra d’all d’una cabeça d’alls (cabeça –’bulb’– és un mot ben català, encara que no ho sembli). O a no confondre un raïm (la fruita, el conjunt) amb un gra de raïm. I ja que en parlem, està bé que sàpiguen que un gra de raïm té llavors, polpa i pellofa; en canvi, un albercoc té pinyol, polpa i pela; que l’embolcall d’una ametlla o d’una castanya es diu clofolla (o clovella, clova, closca o corfa), però que el d’un llegum, com ara una mongeta, és la tavella. I tavella també és el nom amb què en alguns parlars s’anomena la mongeta tendra –o bajoca–, a diferència de la mongeta seca –o fesol. El tomàquet també és anomenat de moltes maneres, segons l’indret: tomata, tomaca, tomàtic, tomàtiga o domàtiga. I la patata és, segons on, una trumfa o un trumfo –al País Valencià, s’hi sent creïlla o formes semblants, procedents del castellà criadilla. I encara podríem aprofitar l’avinentesa per recordar que verdura  i fruita, en general, els diem en singular perquè són noms col·lectius.

Les pluges, les verdures i les seves cases: plurals que no calen 

Observem canvis de significat mentre repassem plats i mesures

Si parlem de plats propis dels Països Catalans, haurem d’esmentar l’escalivada, mot que prové de caliu. O bé la paella, un nom que designava tan sols l’atuell de cuina i que ara serveix per a anomenar un plat universal. Això mateix ha passat amb escudella, que originàriament era un plat fondo (de scutella, derivat de scutum, ‘escut’) i amb olla, nom de l’atuell i alhora d’una gran quantitat de plats (olla barrejada, olla verda, olla de carn, olla de la Plana).

Hem de fer també una referència a les mesures. No fa gaires decennis, la gent no comptava pas per grams, sinó per unces (tres unces fan cent grams) o bé per lliures (una lliura és quatre-cents grams). Però si pensem en mesures indeterminades, sobretot les petites, tenim mots per a triar i remenar, alguns dels quals són fruit de la gran força imaginativa dels nostres avantpassats: un polsim de pebre, un pessic de sal, un pensament d’orenga, un dit de vi, un bocí de truita, una engruna de pa, un rajolí d’oli, un grapat d’ametlles, una almosta de farina (l’almosta o embosta és la quantitat que cap a la conca de les mans)…

Estris i atuells: una avinentesa per a parlar amb precisió

Si parlem dels estris, instruments o aparells, el primer és la cuina, és clar. Oblidem-nos del castellanisme encimera, que segons els diccionaris hem de canviar per placa de focsplaca de cocció, però que a casa sempre hem anomenat “els fogons. Els atuells o atifells –és a dir, els recipients– per a cuinar reben noms diversos, segons la mida i les característiques. Tots sabem la diferència entre una olla i una cassola. Però també hem de diferenciar una cassola d’una casserola (amb mànec i més ampla que no pas alta). O bé hem de saber que d’olles n’hi ha de menes diverses: el topí o tupí (petita, amb una sola nansa), la tupina (grossa i també amb una sola nansa), la marmita (grossa, de metall), l’ansat (amb una nansa), el caragolí (petita)… O bé, encara, que el recipient amb un mànec en què solem escalfar líquids es diu cassó o casset.

Per una altra banda, a més dels setrills de l’oli (oliera) i del vinagre (vinagrera), hi ha recipients específics per a contenir líquids determinats, amb noms inequívocs: el saler, la pebrera, la salsera, la mostassera… I també la sopera, per a servir la sopa a taula. Parlant de recipients, no ens descuidem la carmanyola (nom amb què hauríem de desterrar el tàper i la fiambrera). Un altre recipient que farem servir a la cuina és el gibrell o llibrell, on rentem els plats, generalment dins l’aigüera.

Si parlem d’estris de cuiner, en tenim de ben específics, com ara la giradora –per a truites, patates, etc.– i el girapeix. Estaria bé que no els transmetéssim el castellanisme cutxaron, que podem suplir no pas amb un sol nom, sinó amb dos o fins i tot amb tres: si és hemisfèric –i serveix per a escudellar la sopa– es diu culler, però si és pla és un cullerot –de ferro– o una llossa –de fusta. I encara tenim la gormanda, o esbromadora, o desbromadora, o escumadora, o triador… cada mot amb significat un xic diferent, segons els diccionaris (vegeu-ne el recull que en va fer el lingüista Gabriel Bibiloni).

El català fila prim 

Fem servir –tot cuinant– verbs apropiats i genuïns

Quan ens belluguem per la cuina, com que “fem accions”, hem de recórrer a verbs. Lamentablement, n’hi ha que cada vegada se senten menys, substituïts pels que s’assemblen més al castellà. Si volem aturar aquesta pèrdua de genuïnitat, procurem, per exemple, d’abocar aigua en un cassó en lloc de tirar-la-hi, afegir sal al brou en compte de posar-n’hi més, trinxar o capolar la carn en lloc de triturar-la, remenar les sopes en compte de remoure-les, tastar el menjar en lloc de provar-lo i no esguerrar cap plat en lloc de no arruïnar-lo. L’aigua pot vessar d’una olla, però també pot sobreeixir, és a dir, eixir per sobre, per les vores de l’atuell. I el menjar el podem olorar, però també ensumar o flairar. El pa es pot torrar, però si se’ns crema l’haurem socarrat –i si se’ns crema molt lleugerament, l’haurem socarrimat.

La gastronomia també fa servir alguns verbs amb un sentit figurat, com ara sobtar-se (coure’s massa, per excés de foc) o enrossir (fer tornar “rossa” la carn, la ceba…). A mi em té el cor robat el verb amorosir, que vol dir ‘fer tornar amorós‘, és a dir, agradós, suau. Quan una carn és tendra i blana també diem que és melosa. Ah, i, si us plau, no demanem que ens ajudin a posar o treure la taula, sinó a parar taula o desparar taula. Recordem que si el brou crema valdrà més que el xarrupem o xarrupegem a poc a poc i quan vulguem fer tastar un menjar de sorpresa a algú li podem dir allò de “bada la boca i acluca els ulls” (més divertit que no pas el neutre “obre la boca i tanca els ulls”). I, per l’amor de Déu, diguem-los que el menjar no està bo, sinó que és bo; o bé que és dolent, és fred, és calent, és dolç, és salat, és amargant

Vegeu, doncs, si se’n poden ensenyar, de coses, a la cuina. La cuina és tot un món –un món que pot ésser català, si en fem el pensament.

Per què els verbs són el motor del català?

The post Quatre consells per a ensenyar català a la mainada tot cuinant appeared first on VilaWeb.

Les estrenes de sèries del 2021, any clau per a l’streaming

El 2021 és un any molt important per a la televisió sota demanda. La pandèmia del coronavirus va agafar per sorpresa la indústria audiovisual, cosa que va permetre el creixement de plataformes com Netflix, HBO, Prime Video, Filmin i Disney+, però per una altra banda va colpejar amb força les sales de cinema, tancades per les restriccions contra la covid. Per al 2021, els gegants audiovisuals s’han mogut per potenciar la pantalla petita i no dependre dels tancaments dels cinemes, una mesura que pot implicar un canvi de paradigma en la manera com consumim històries audiovisuals. Disney va ser el primer a fer canvis, i va estrenar Mulan directament a Disney+, una estratègia que ha continuat amb l’estrena de Soul, la darrera genialitat de Pixar. Però la companyia que realment juga fort és Warner Bros., que estrenarà simultàniament tots els seus films del 2021 als cinemes i a HBO Max, l’evolució de l’HBO que coneixem i que arribarà a Europa el segon semestre d’enguany. Aquesta actualització implicarà un augment de preu encara no anunciat, i incorporarà el catàleg de Warner i les seves televisions i franquícies: Cartoon Network, TBS, TNT, Adult Swim, The CW, DC Universe, etc.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les vint sèries que han marcat el 2020

Per si no fos prou, el 23 de febrer entrarà en funcionament Star, el canal adult de Disney+ on el gegant audiovisual abocarà continguts de FOX, ABC, FX, 20th Century Studios, 20th Century Television i Disney Television Studios que fins ara no tenien cabuda a Disney+ pel seu enfocament infantil. Tot plegat, una mostra que el 2021 serà l’any de les plataformes de televisió sota demanda, marcat per les grans estrenes. Tot seguit, repassem les estrenes de sèries previstes el 2021 a les principals plataformes.

Netflix

El 2021 ha començat amb l’estrena de la tercera temporada de Cobra Kai, la seqüela televisiva del mític film Karate kid. La sèrie, que fa les delícies dels qui van créixer als anys vuitanta, es va estrenar originalment a YouTube Premium, però Netflix la va rescatar després de l’anul·lació després de la segona temporada i es va convertir en un dels èxits de l’estiu. La tercera temporada és la primera produïda per Netflix, que té previst de fer-ne una quarta.

Ahir, Netflix va estrenar la segona temporada de Memorias de Idhún, anime basat en la popular novel·la juvenil de la quartana Laura Gallego i molt criticat pel seu doblatge; i Lupin, una sèrie de misteris protagonitzada per Omar Sy (Intocable), que interpreta un lladre de coll blanc que s’inspira en les aventures d’Arsène Lupin. Cap a final de mes també estrenarà la tercera temporada de la còmedia de Matt Groening Disenchantment (15 de gener) i la segona de Jurassic World Camp Cretaceous, una sèrie infantil basada en l’univers dels films de Jurassic Word (22 de gener).

Encara sense data, aquest 2021 veurem nous episodis d’èxits de Netflix ja consolidats com Stranger things (quarta temporada), La casa de papel (darrera temporada), Élite (quarta temporada) i Sex education (tercera temporada). Paul Anderson, un dels actors de Peaky Blinders, va dir al novembre que la sisena temporada s’estrenaria “molt aviat”, de manera que també s’espera que sigui durant el 2021.

A banda, també s’ha anunciat sense data concreta l’estrena de Jupiter’s Legacy, adaptació del còmic de Mark Millar, creador de Kick-Ass i Kingsman, entre més, i de 800 metros, una docusèrie sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017.

HBO / HBO Max

Com hem explicat abans, s’espera que el segon semestre del 2021 HBO es transformi en HBO Max, el servei ampliat de la plataforma en què Warner Bros. estrenarà els seus gran films de l’any, com Dune, Matrix 4, Godzilla vs. Kong, The many saints of Newark i The Conjuring: the devil made me do it. Quant a les sèries, HBO té preparat un bon paquet d’estrenes, ja sigui de noves temporades de sèries consolidades o de nous projectes.

Com és habitual, HBO no revela la data concreta més enllà de les més pròximes en el calendari, com la segona temporada de Batwoman (18 de gener) o un nou episodi especial d’Euphoria (25 de gener). A banda, sabem que enguany podrem veure la quarta temporada de The handmaid’s tale i la tercera de Succession. El 7 de febrer estrenarà Vitals, una sèrie documental sobre l’impacte de la pandèmia a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell dirigida per Fèlix Colomer.

També s’ha anunciat una seqüela amb nous personatges de Gossip Girl i se sap que HBO prepara un reinici de True blood, tot i que és d’hora per dir si s’estrenarà enguany o haurem d’esperar al 2022. Seguint amb la nostàlgia, HBO Max va estrenar a final del 2020 un capítol especial de The fresh prince of Bel-Air i un altre de Friends, dues de les sitcoms més populars en el seu moment i que s’espera que puguem veure amb la transformació de la plataforma.

D’HBO Max també s’espera Station eleven, una sèrie de ciència-ficció sobre la difícil recuperació de la Terra després d’una pandèmia similar a la grip que ha devastat la humanitat. Tot i les similituds amb la realitat, és una adaptació de la novel·la homònima d’Emily St. John Mandel publicada el 2014. Per als amants dels superherois, Warner explotarà els drets de la franquícia DC amb una nova sèrie de Llanterna verda, una adaptació de Justice League Dark creada pel geni de la televisió J.J. Abrams i Justice League: The Snyder Cut un nou muntatge del film Lliga de la justícia fet per Zack Snyder, director original que va deixar la postproducció per discrepàncies amb l’estudi. Ara reprèn el seu projecte per convertir-lo en una minisèrie de quatre episodis.

A més, s’espera que 2021 sigui l’any de l’estrena de la versió televisiva de Paràsits, el film sud-coreà multipremiat als Oscar el 2020, però això encara no s’ha confirmat.

Disney+

A diferència de les altres plataformes, Disney+ ja ha anunciat gran part de les estrenes del 2021, entre les quals destaquen els projectes de Marvel i Star Wars. El 15 de gener estrenarà WandaVision, una sitcom centrada en els superherois la Bruixa Escarlata i Vision després dels fets d’Avengers: Endgame, on miraran d’amagar la seva condició als veïns fent-se passar per una família típica dels Estats Units. La segona sèrie de Marvel serà The Falcon and the Winter Soldier, que s’estrenarà el 19 de març i serà la primera oportunitat per a veure el nou Capità Amèrica després de la “jubilació” de Chris Evans. Loki, la sèrie sobre el germà de Thor protagonitzada per Tom Hiddleston s’estrenarà al maig; i a final d’any podrem veure Mrs. Marvel, la sèrie sobre Kamala Khan, una adolescent musulmana de Nova Jersey que un dia descobreix que té superpoders, i Hawkeye, basada en el personatge Ull de falcó. Totes aquestes sèries formen part de l’anomenat Univers Cinematogràfic de Marvel, és a dir, del mateix arc narratiu que els films ja estrenats i per estrenar. A banda, Disney + estrenarà What if…?, una sèrie animada de realitats alternatives a l’univers Marvel que coneixem.

Després de l’èxit de The Mandalorian, Disney+ ha posat fil a l’agulla amb nous projectes basats en Star Wars. Al desembre s’estrenarà The book of Boba Fett, amb el caçador de recompenses Boba Fett com a protagonista. A banda, també hi ha prevista l’estrena de la sèrie animada Star Wars: the bad batch, que es podria considerar una continuació de la sèrie de 2008 Star Wars: the clone wars.

Però com que Disney és més que Marvel i Star Wars, també estrenarà Dug days, centrada en el gos del film de Pixar Up; The mysterious benedict society, basada en les novel·les juvenils de Trenton Lee Stewart; i Doogie Kameāloha, M.D., un reinici de Doogie Howser, M.D. encapçalat aquesta vegada per una jove metgessa.

Com hem dit abans, a aquestes estrenes caldrà afegir-hi el catàleg de Star, el canal adult de Disney+ que s’estrenarà al febrer. Inclourà sèries ja conegudes com Lost, Family guy, How I met your mother, Sons of anarchy i estrenes com Love, Victor i Helstrom.

Prime Video

Prime Video no ha donat gaire informació de les estrenes que té preparades per a enguany i, de moment, les poques dates d’estrenes destacables que tenim són la tercera temporada d’American gods l’11 de gener, la sèrie d’animació Star Trek: Lower Decks el 22 de gener i El Internado: Las Cumbres, reinici de la sèrie juvenil espanyola que s’estrenarà al febrer.

A banda, s’espera l’estrena d’Invincible, una sèrie d’animació sobre el fill del superheroi més fort del planeta i les expectatives que el seu pare posa en ell, la tercera temporada de The boys, la quarta de The marvelous Mrs. Maisel i la segona de Modern love.

Prime Video també prepara una sèrie de La roda del temps (The wheel of time), un conjunt de novel·les de fantasia èpica escrites per Robert Jordan, pseudònim utilitzat pel difunt James Oliver Rigney Jr, i que s’espera que s’estreni el 2021.

Filmin

La plataforma catalana ha començat l’any amb l’estrena d’Honor, una minisèrie britànica basada en fets reals sobre Banaz Mahmod, una noia kurdo-iraquiana de vint anys assassinada per ordre de la seva família després d’haver deixat al seu marit maltractador. El 12 de gener estrenarà Nobel, una sèrie nòrdica guanyadora del Prix Europa a la Millor Minisèrie, sobre un veterà de la guerra de l’Afganistan que es veu embolicat en una conspiració internacional que el farà a descobrir fins on està disposat a arribar en nom de la pau, i el 26 de gener, The last post, sèrie de la BBC sobre la vida de la policia militar de la reialesa britànica desplaçada a la Federació de l’Aràbia del Sud durant l’estat d’emergència declarat en el Protectorat d’Aden (actual Iemen) el desembre de 1963.

A banda, Jaume Ripoll, cofundador i director editorial de Filmin, va anunciar que enguany produirien la seva primera sèrie, que esperen estrenar aquest 2021 mateix, després de la compra de part de les accions de l’empresa pel fons d’inversió Nazca Capital.

Juan Carlos Tous, director general de FilminCAT: ‘Per què pel·lícules en català s’haurien de veure doblades en castellà?’

The post Les estrenes de sèries del 2021, any clau per a l’streaming appeared first on VilaWeb.

El Consell per la República exigeix a Sánchez l’alliberament dels presos, després de la sentència sobre Lluís Puig

El Consell per la República Catalana ha emès una declaració en la qual, davant la sentència de la justícia belga denegant l’extradició del conseller Lluís Puig, exigeix al president del govern espanyol l’alliberament immediat dels presos polítics. Avui la fiscalia belga ha rebutjat recórrer contra la decisió adoptada pel Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les que va rebutjar ahir en segona instància l’euroordre contra Puig en considerar que el Tribunal Suprem espanyol no és competent en el seu cas i que hi ha “risc de vulneració de la presumpció d’innocència” per declaracions de jutges, fiscals i autoritats espanyoles. Amb això el rebuig a l’extradició és definitiu.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En la declaració, llegida pel president Puigdemont, el Consell exigeix a Pedro Sánchez “com a màxim responsable polític de l’estat espanyol” l’alliberament dels presos polítics i li demana que acati aquesta sentència.

Segons el Consell per la República “és el govern espanyol i el seu error de judicialitzar la política la causa de la seva derrota a Europa” i ara “és el moment de rectificar per trobar solucions polítiques”. El Consell afirma també que el govern espanyol “té les eines per a fer-ho i tenen la majoria parlamentària per a fer-ho” i afirma amb la sentència aprovada ahir es tanca un camí de tres anys, que va començar amb l’aprovació del 155 i l’inici de la persecució contra el govern català.

Declaració institucional del Consell per la República amb motiu de la fermesa de la sentència sobre l'extradició de l'honorable conseller @LluisPuigGordi (1/2) pic.twitter.com/skETdUimGu

— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) January 8, 2021

 

Declaració institucional del Consell per la República amb motiu de la fermesa de la sentència sobre l'extradició de l'honorable conseller @LluisPuigGordi (2/2) pic.twitter.com/OD28xTXHIp

— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) January 8, 2021

The post El Consell per la República exigeix a Sánchez l’alliberament dels presos, després de la sentència sobre Lluís Puig appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: els indicadors, desbordats a tot el país dues setmanes després de Nadal

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Dues setmanes després de Nadal, els indicadors estan disparats a tot el país. De fet, el període màxim d’incubació de la covid-19 és de catorze dies i tot indica que la mobilitat de les festes nadalenques és el principal causant del repunt d’infeccions que veiem ara.

Al Principat, s’ha tornat a arribar gairebé als 4.000 positius i el risc de rebrot ja és de 615 punts. La situació és tan crítica que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha recomanat que la majoria de ciutadans voti per correu en les eleccions del 14 de febrer.

Al País Valencià, fa dos dies es va registrar el nombre més alt d’infectats i morts en un dia. Per això la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, no descarta un confinament parcial de la població. Només es permetria la mobilitat per a anar a treballar i estudiar. Ara per ara, la Conselleria de Sanitat ja ha donat l’ordre d’habilitar diverses àrees dels tres hospitals de campanya que va contractar durant la primera onada de la pandèmia.

I a les Illes, el govern ja té previst el tancament durant dues setmanes, a partir de dimarts, de bars, restaurants, grans superfícies i gimnasos de Mallorca per a frenar l’expansió de la covid-19 a l’illa. Només es permetrà el servei de menjar a domicili, la seva recollida i la compra de productes d’alimentació i higiene per part dels consumidors.

A les Illes s’han registrat 707 casos nous, i els ingressats a l’UCI continuen superant el centenar. La situació és especialment alarmant a Menorca, on ara mateix hi ha 215 casos actius a l’illa i quatre persones a l’UCI, que té una capacitat total de set.

A Anglaterra, la situació sembla encara més dolenta, amb la nova variant estesa per tot el país. El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha declarat que la pandèmia era “fora de control” a la capital britànica i ha decretat l’estat “d’incidència greu”. Segons les darreres dades, l’impacte de la nova variant del virus és superior a les 1.000 infeccions per 100.000 habitants. L’estat “d’incidència greu”, que s’ha decretat en situacions límit com l’incendi de la torre Grenfell i els atacs gihadistes als ponts de Westminster i Londres, respon a la saturació dels serveis d’emergència, que no poden oferir la seva resposta habitual.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 598.858 casos, 21.422 morts i hi ha 874 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 88.893.089 casos confirmats i 1.913.630 morts. Del total de casos, 63.807.739 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 22.190.492 casos i 374.988 morts;
–L’Índia, amb 10.430.330 i 150.800 morts;
–El Brasil, amb 7.961.673 casos i 200.498 morts;
–Rússia, amb 3.355.794 casos i 60.911 morts;
–Regne Unit, amb 2.957.472 casos i 79.833 morts;

*A l’estat francès hi ha 2.727.321 casos i 66.841 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.050.360 casos i 51.874 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: No hi ha diners o no en volen demanar?

Una de les frases que aquests temps s’han fet més recurrents per part de les autoritats és la de “no tenim diners”, en un moment en què la necessitat d’ajuts directes a les empreses i els autònoms més afectats per la pandèmia és un clam generalitzat. I això ho han dit tots, els d’aquí i els de Madrid. I no és del tot cert. A Catalunya, per exemple, és veritat que no podem sortir a l’exterior a demanar crèdits, però en canvi el 2020 no vam fer servir (fins al novembre) el marge del 0,6% del PIB que es podia utilitzar de dèficit. Són uns 1.200 milions que no s’han fet servir. Són pocs, atesa la necessitat existent, és veritat, i cal pensar que la Generalitat ha cregut que ja està prou endeutada i no vol anar més enllà.

Aquest plantejament, que sembla evident, salta pels aires quan pensem que cada any el dèficit fiscal amb l’estat espanyol és del 8% del nostre PIB, els famosos 16.000 milions que van i no tornen, dels quals crec que en parlem massa poc. Només amb una situació de concert com la del País Basc, o si voleu la meitat que tenen, aquí s’hauria pogut ajudar moltes empreses i millorar la sanitat. Però això, ara com ara, no és una possibilitat real.

El cas del govern de Madrid ja és una altra qüestió. Són conscients del volum de deute que té l’estat, al voltant del 120% del PIB, i que ha de créixer enguany. I puc entendre la recança a endeutar-se més. Però si ho pensessin bé, veurien que no té sentit. Parlo amb Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Barcelona, qui em recorda que habitualment el deute públic es mesura per la seva relació amb el PIB, no pel seu volum. Doncs bé, l’opció de no demanar més i que es destrueixi teixit productiu farà baixar el PIB (com ha passat el 2020), que és el denominador, i augmentarà la relació que té el deute, de manera que s’entrarà en un cercle molt perillós. En canvi, si s’augmenta el deute per a donar ajuts directes a les empreses i es manté el teixit empresarial, quan passi la pandèmia podrà créixer més el PIB i la relació amb el deute millorarà.

Avui som en el primer cas, llevat dels diners que es manlleven del Fons SURE, que es fan servir per pagar els ERTO. Però no n’hi ha prou. Necessitem més diners. Pensem, per exemple, que només per compensar les noves restriccions anunciades aquesta setmana per la Generalitat, l’estat espanyol hauria de destinar a les empreses catalanes com a mínim 800 milions d’euros i, a més, caldria afegir com a mínim 3.000 milions acumulats durant el temps que dura la pandèmia, segons que ha estimat la Cambra de Comerç de Barcelona aquesta setmana. Aquest càlcul correspon a una compensació del 50% de les pèrdues que han tingut, que se situa per sota de les compensacions que han fet altres països com França (del 60%) o Alemanya (del 75%).

El raonament que fa la Cambra és de sentit comú. Sense aquestes mesures, s’obrirà una bretxa entre el nostre país i la resta de països europeus que ens convertirà en un país de tercera, amb una recuperació econòmica molt més llarga i dolorosa que no caldria. A més, posa en relleu la contradicció que representa que l’estat hagi traspassat a les autonomies la gestió sanitària de la crisi, però que no els hagi traspassat la facultat d’ajudar econòmicament les empreses. La nota de la Cambra també afirma que la diferència abismal entre el suport que reben les empreses als diferents països de la Unió Europea i el suport mínim que reben les nostres causarà una situació de crisi econòmica que ens posarà a la cua d’Europa durant molts anys.

En aquest sentit, Rovira diu: “Cal avançar-se i establir un pla clar i contundent de mesures d’ajut per a compensar les empreses, seguint l’exemple d’altres països europeus.” I per fer-ho, insisteix en el fet que l’estat espanyol ha de recórrer a noves vies de finançament, “ja sigui mitjançant un crèdit MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat) o bé mitjançant l’emissió de deute públic amb tipus d’interès més favorable, una tendència que ja s’observa al mercat”. Aquestes mesures permetrien a moltes empreses de suportar la situació actual i, un cop superada la crisi, tindrien més solvència per a reanimar l’activitat.

Cal afegir, en aquest sentit, que la darrera emissió de deute va ser a tipus d’interès negatiu, la qual cosa fa més atractiva encara aquesta via de finançament que el MEDE. Un MEDE, tot s’ha de dir, que no volen utilitzar per la por que els “homes de negre” tornin a treure el nas –encara que Europa hagi dit que no ho faran– en els comptes públics (que no seria pas del tot dolent) i fiscalitzin l’actuació del govern.

En definitiva, subscric al cent per cent l’exigència de la Cambra sobre la necessitat que l’estat espanyol s’endeuti i ajudi les empreses. No té diners, però té les vies obertes per a aconseguir-los a un preu molt assequible. Sempre serà menys car i dolorós que haver de reparar els estralls que deixarà la pandèmia a tota la societat. Per això ara és hora de pensar només a salvar empreses i llocs de feina, demà ja ens preocuparem de negociar el que calgui i amb qui sigui.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Pere Domingo: “La variant anglesa segur que ja circula i ens complicarà les coses”
–BBC: El manual de distància social de fa 432 anys (en anglès)
– (en )
–The Guardian: “No hi podem fer front”: Lesotho s’enfronta al desastre de la covid-19 després de fracassar la quarantena (en anglès)
–Le Figaro: Covid-19: el calendari de lliurament de les dosis de vaccins es precisa (en francès)
–Euronews: Com el Japó utilitza la tecnologia per fer-nos sentir més a prop durant la pandèmia (en anglès)
–The Korea Times: Un estudi de Pfizer suggereix que el vaccí funciona contra les variants del virus (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Mallorca tanca dues setmanes bars, restaurants, gimnasos i grans superfícies
Argimon recomana de votar per correu el 14-F i demana d’allargar-ne el termini
La Comissió Europea comprarà 300 milions de dosis extres del vaccí de Pfizer
L’Agència Europea del Medicament decidirà a final de gener si aprova el vaccí d’Oxford-AstraZeneca
El sindicat d’infermeria SATSE demana de vaccinar també de nit contra la covid

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: els indicadors, desbordats a tot el país dues setmanes després de Nadal appeared first on VilaWeb.

No hi ha diners o no en volen demanar?

Una de les frases que aquests temps s’han fet més recurrents per part de les autoritats és la de “no tenim diners”, en un moment en què la necessitat d’ajuts directes a les empreses i els autònoms més afectats per la pandèmia és un clam generalitzat. I això ho han dit tots, els d’aquí i els de Madrid. I no és del tot cert. A Catalunya, per exemple, és veritat que no podem sortir a l’exterior a demanar crèdits, però en canvi el 2020 no vam fer servir (fins al novembre) el marge del 0,6% del PIB que es podia utilitzar de dèficit. Són uns 1.200 milions que no s’han fet servir. Són pocs, atesa la necessitat existent, és veritat, i cal pensar que la Generalitat ha cregut que ja està prou endeutada i no vol anar més enllà.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest plantejament, que sembla evident, salta pels aires quan pensem que cada any el dèficit fiscal amb l’estat espanyol és del 8% del nostre PIB, els famosos 16.000 milions que van i no tornen, dels quals crec que en parlem massa poc. Només amb una situació de concert com la del País Basc, o si voleu la meitat que tenen, aquí s’hauria pogut ajudar moltes empreses i millorar la sanitat. Però això, ara com ara, no és una possibilitat real.

El cas del govern de Madrid ja és una altra qüestió. Són conscients del volum de deute que té l’estat, al voltant del 120% del PIB, i que ha de créixer enguany. I puc entendre la recança a endeutar-se més. Però si ho pensessin bé, veurien que no té sentit. Parlo amb Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Barcelona, qui em recorda que habitualment el deute públic es mesura per la seva relació amb el PIB, no pel seu volum. Doncs bé, l’opció de no demanar més i que es destrueixi teixit productiu farà baixar el PIB (com ha passat el 2020), que és el denominador, i augmentarà la relació que té el deute, de manera que s’entrarà en un cercle molt perillós. En canvi, si s’augmenta el deute per a donar ajuts directes a les empreses i es manté el teixit empresarial, quan passi la pandèmia podrà créixer més el PIB i la relació amb el deute millorarà.

Avui som en el primer cas, llevat dels diners que es manlleven del Fons SURE, que es fan servir per pagar els ERTO. Però no n’hi ha prou. Necessitem més diners. Pensem, per exemple, que només per compensar les noves restriccions anunciades aquesta setmana per la Generalitat, l’estat espanyol hauria de destinar a les empreses catalanes com a mínim 800 milions d’euros i, a més, caldria afegir com a mínim 3.000 milions acumulats durant el temps que dura la pandèmia, segons que ha estimat la Cambra de Comerç de Barcelona aquesta setmana. Aquest càlcul correspon a una compensació del 50% de les pèrdues que han tingut, que se situa per sota de les compensacions que han fet altres països com França (del 60%) o Alemanya (del 75%).

El raonament que fa la Cambra és de sentit comú. Sense aquestes mesures, s’obrirà una bretxa entre el nostre país i la resta de països europeus que ens convertirà en un país de tercera, amb una recuperació econòmica molt més llarga i dolorosa que no caldria. A més, posa en relleu la contradicció que representa que l’estat hagi traspassat a les autonomies la gestió sanitària de la crisi, però que no els hagi traspassat la facultat d’ajudar econòmicament les empreses. La nota de la Cambra també afirma que la diferència abismal entre el suport que reben les empreses als diferents països de la Unió Europea i el suport mínim que reben les nostres causarà una situació de crisi econòmica que ens posarà a la cua d’Europa durant molts anys.

En aquest sentit, Rovira diu: “Cal avançar-se i establir un pla clar i contundent de mesures d’ajut per a compensar les empreses, seguint l’exemple d’altres països europeus.” I per fer-ho, insisteix en el fet que l’estat espanyol ha de recórrer a noves vies de finançament, “ja sigui mitjançant un crèdit MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat) o bé mitjançant l’emissió de deute públic amb tipus d’interès més favorable, una tendència que ja s’observa al mercat”. Aquestes mesures permetrien a moltes empreses de suportar la situació actual i, un cop superada la crisi, tindrien més solvència per a reanimar l’activitat.

Cal afegir, en aquest sentit, que la darrera emissió de deute va ser a tipus d’interès negatiu, la qual cosa fa més atractiva encara aquesta via de finançament que el MEDE. Un MEDE, tot s’ha de dir, que no volen utilitzar per la por que els “homes de negre” tornin a treure el nas –encara que Europa hagi dit que no ho faran– en els comptes públics (que no seria pas del tot dolent) i fiscalitzin l’actuació del govern.

En definitiva, subscric al cent per cent l’exigència de la Cambra sobre la necessitat que l’estat espanyol s’endeuti i ajudi les empreses. No té diners, però té les vies obertes per a aconseguir-los a un preu molt assequible. Sempre serà menys car i dolorós que haver de reparar els estralls que deixarà la pandèmia a tota la societat. Per això ara és hora de pensar només a salvar empreses i llocs de feina, demà ja ens preocuparem de negociar el que calgui i amb qui sigui.

The post No hi ha diners o no en volen demanar? appeared first on VilaWeb.

La cap dels demòcrates al congrés demana al cap de l’Estat Major com impedir l’accés de Trump als codis nuclears

La cap dels demòcrates al congrés dels Estats Units i presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, ha emès un comunicat en què explica que s’ha reunit amb el cap de l’Estat Major de l’exèrcit del país, Mark Milley, per a “parlar de les precaucions disponibles molt per a prevenir que un president inestable comenci ofensives militars o bé accedeixi als codis nuclears per a odenar un atac”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

On behalf of the House of Representatives, I send our deepest condolences to the family and loved ones of Officer Brian Sicknick, who died following the assault on the Capitol complex and protecting those who serve and work here. https://t.co/FayHmymgK7

— Nancy Pelosi (@SpeakerPelosi) January 8, 2021

En un comunicat sense precedents, Pelosi, que ostenta el segon càrrec en la línia de successió presidencial, ha reiterat que el seu partit espera que el vice-president Mike Pence invoqui la vint-i-cinquena esmena de la constitució per a incapacitar Donald Trump i expulsar-lo de la presidència, quan falten tretze dies per a la investidura de Joe Biden. Pelosi afirma que si Pence no ho fa, el congrés procedirà a començar els tràmits per a un “impeachment” ràpid.

El final del “trumpisme”? El futur incert d’un país abocat a la crisi estructural

En un notable canvi de to, Trump ha comunicat en un piulet concís i sense més explicació que no assistirà a la investidura del seu successor, el demòcrata Joe Biden, que es farà el pròxim dia 20, però ha admès que ha perdut les eleccions i que treballarà “per una transició ordenada”.

Editorial de Vicent Partal: Pensar radicalment, sobre Trump i el que ha passat

The post La cap dels demòcrates al congrés demana al cap de l’Estat Major com impedir l’accés de Trump als codis nuclears appeared first on VilaWeb.

França tanca alguns passos menors entre el Principat i Catalunya Nord per una “alerta terrorista”

França tancarà dilluns diversos passos entre Catalunya Nord i el Principat a causa d’una “alerta antiterrorista”, segons que ha publicat Ràdio Arrels. Concretament, la prefectura de Catalunya Nord ha anunciat el tancament del Coll de Banyuls, el Coll de Costoja, el Coll de la Manrella, el Camí d’Aja entre Palau de Cerdanya i Puigcerdà i la carretera de la Vinyola Enveig. Tanmateix, continuen oberts els passos principals, com la Jonquera, el coll d’Ares, el coll de Portilló i la carretera entre Puigcerdà i la Guingueta d’Ix.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El president de la república francesa, Emmanuel Macron, va anunciar a principi de novembre diverses mesures emmarcades en la “lluita antiterrorista i contra la immigració clandestina”, dins les quals hi ha els tancaments de passos fronterers anunciats ara. En aquest sentit, cal recordar que dimecres al vespre ja es va blocar el pas d’Eth Portilhon, entre la Vall d’Aran i l’Alta Garona.

El tancament començarà dilluns a les onze del matí i en queden exempts els cossos de policia, els serveis d’emergències, el personal sanitari i els vehicles de manteniment viari.

The post França tanca alguns passos menors entre el Principat i Catalunya Nord per una “alerta terrorista” appeared first on VilaWeb.

Trump no assistirà a la investidura de Biden tot i que promet “una transició ordenada”

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha comunicat en un piulet concís i sense més explicació que no assistirà a la investidura del seu successor, el demòcrata Joe Biden, que es farà el pròxim dia 20. Tot i que era una decisió esperada, confirma el trencament d’una tradició històrica que només havia tingut per excepció la defunció dels vuit presidents que s’han mort mentre exercien el càrrec – el darrer, John Fitzgerald Kennedy.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

To all of those who have asked, I will not be going to the Inauguration on January 20th.

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 8, 2021

Així i tot, el president ha fet un canvi de to en les darreres hores, després de la pressió i les crítiques que li han adreçat, també des del seu propi partit, per encoratjar els seus seguidors a assaltar l’edifici del congrés nord-americà. Aquest matí Trump ha admès finalment que el 20 de gener hi haurà un nou govern, i ha promès “una transició ordenada”, després de mesos instigant teories conspiranoiques sobre un frau electoral. En un vídeo, Trump s’ha dirigit als ciutadans per fer un pas enrere i condemnar la violència dels ultres que van assaltar el Capitoli per evitar que se certifiqués el resultat de les eleccions.

El final del “trumpisme”? El futur incert d’un país abocat a la crisi estructural

L’assalt al congrés ha sacsejat els Estats Units els darrers tres dies, i ha provocat la ruptura de Trump amb la plana major del Partit Republicà i amb el seu vice-president, Mike Pence, a qui els demòcrates pressionen perquè invoqui la vint-i-cinquena esmena de la constitució, que li permetria incapacitar Trump i expulsar-lo del càrrec. Tant Pence com la majoria dels dirigents republicans han tancat files amb els demòcrates per a criticar durament l’assalt al congrés i per a validar formalment la victòria de Biden. La premsa dels Estats Units informa que Pence sí que té intenció d’acudir a la investidura del nou president, però encara cal que ho confirmi.

Així és com Mike Pence podria expulsar Donald Trump de la presidència abans del 20 de gener

 

The post Trump no assistirà a la investidura de Biden tot i que promet “una transició ordenada” appeared first on VilaWeb.

Londres decreta l’estat “d’incidència greu” pel descontrol de la nova variant del virus

El batlle de Londres, Sadiq Khan, ha declarat que la pandèmia “està fora de control” a la capital britànica i ha decretat la situació “d’incidència greu”. Segons les darreres dades, l’impacte de la nova variant del virus és superior a les 1.000 infeccions per 100.000 habitants. Així mateix, l’Oficina Nacional d’Estatística ha estimat que un londinenc de cada trenta té el coronavirus.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Joan Pons: “Això que passa a Anglaterra no és una segona onada, és un tsunami”  

Khan ha explicat a la BBC que la situació era especialment dramàtica en alguns barris de la ciutat, on un habitant de cada vint té la covid-19. L’estat d’incidència greu, que s’ha decretat en situacions límit com l’incendi de la torre Grenfell i els atacs gihadistes als ponts de Westminster i Londres, respon a la saturació dels serveis d’emergència, que no poden oferir la seva resposta habitual.

Actualment, hi ha 7.000 ingressats per la covid als hospitals de Londres, segons que ha informat Khan, xifra que representa un 35% més que els ingressats que hi havia en el pic de la primera onada de la pandèmia. En aquest sentit, el batlle ha expressat la seva preocupació, perquè al ritme actual de contagis, el sistema sanitari de la capital podria col·lapsar en dues setmanes.

Poc abans que Londres, comtats com els de Sussex i Surrey també han decretat l’estat d’incidència greu. El servei d’ambulàncies de Londres ha informat que assumeix diàriament unes 8.000 trucades d’emergència, molt per sobre de les 5.500 que marcaven el topall en dies de màxim estrès. De fet, uns 100 bombers de les brigades de la capital s’han hagut de reconvertir en conductors d’ambulància.

The post Londres decreta l’estat “d’incidència greu” pel descontrol de la nova variant del virus appeared first on VilaWeb.

Toni Infante deixa la coordinació de la Plataforma pel dret a decidir del País Valencià

Toni Infante, fundador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (Decidim!), deixarà de ser-ne el coordinador. Segons que informa en un comunicat, l’organització vol reinventar-se per a acostar-se a més sectors de la societat valenciana i ha decidit de promoure un canvi generacional al capdavant. Les eleccions per a escollir el nou lideratge seran a l’assemblea general de la plataforma, que es farà a l’abril.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Infante diu que està satisfet amb la feina feta per Decidim!, especialment pel que fa a la reivindicació per un finançament just i contra l’espoli fiscal, la lluita per l’alliberament de la AP-7 i la campanya Reciprocitat Ara, que demana l’emissió dels diferents mitjans audiovisuals públics arreu dels Països Catalans. Amb tot, es mostra convençut que “donant espai a nous lideratges, Decidim! n’eixirà reforçada”.

Així mateix, remarca “la importància de poder comptar amb entitats de la societat civil, transversals, democràtiques i participatives, compromeses amb els interessos de la majoria social, sense caure en cap mena de dependència”.

Tot i deixar la coordinació de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, continuarà al capdavant de la campanya per la reciprocitat dels mitjans de comunicació.

La manca de voluntat política allunya encara la reciprocitat televisiva

The post Toni Infante deixa la coordinació de la Plataforma pel dret a decidir del País Valencià appeared first on VilaWeb.

Derrota definitiva de Llarena: la fiscalia belga no recorre contra la decisió de no extradir Lluís Puig

Bèlgica ha denegat definitivament l’extradició del conseller a l’exili Lluís Puig: la fiscalia del país no presentarà recurs davant del Tribunal de Cassació. “No apel·larem la decisió”, han assegurat fonts del ministeri públic a l’ACN. El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va rebutjar ahir en segona instància l’euroordre contra Puig en considerar que el Tribunal Suprem espanyol no és competent en el seu cas i que hi ha “risc de vulneració de la presumpció d’innocència” per declaracions de jutges, fiscals i autoritats espanyoles, segons va explicar la defensa de Puig. La fiscalia tenia 24 hores per recórrer en última instància a Cassació, però finalment ha decidit no fer-ho i, per tant, el rebuig a l’extradició és definitiu.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El cas Lluís Puig: la no-extradició que pot fer trontollar tota la repressió

Ahir es va confirmar el rebuig a l’euroordre que va dictar el mes d’agost passat el tribunal de primera instància. Aquella sentència tombava l’euroordre del jutge Pablo Llarena amb l’argument que el Tribunal Suprem espanyol no era l’organisme competent per a reclamar l’extradició de Puig. El magistrat belga també va citar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer d’Octubre.

Tot i que era la tercera euroordre contra Puig, a l’agost hi va haver la primera sentència que resolia sobre el fons de la petició. La primera euroordre fou retirada pel jutge instructor del Suprem, i la segona fou refusada per un defecte de forma de Llarena mateix. Ara el Tribunal d’Apel·lació confirmat els arguments per al rebuig de l’extradició, i encara els ha ampliat.

Simon Bekaert: ‘La sentència del jutge belga pot tenir impacte per als condemnats al Suprem’

The post Derrota definitiva de Llarena: la fiscalia belga no recorre contra la decisió de no extradir Lluís Puig appeared first on VilaWeb.

Vall d’Hebron inclou el primer pacient en un assaig clínic de Pfizer per a la distròfia muscular de Duchenne

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha inclòs el primer pacient en l’àmbit mundial en un assaig clínic —en fase 3 de la farmacèutica Pfizer— de teràpia gènica per a la distròfia muscular de Duchenne, una malaltia hereditària lligada al cromosoma X que es manifesta majoritàriament en homes i que causa feblesa progressiva. Es tracta d’un nen de 5 anys al qual se li ha administrat una seqüència genètica mitjançant un vector viral que li permetrà sintetitzar la distrofina, una proteïna que els afectats no produeixen i que és necessària perquè els músculs funcionin correctament. En conferència de premsa, la doctora Francina Munell, ha detallat que en aquest assaig hi participen 55 centres d’arreu del món i que es tractaran una norantena de pacients d’entre 4 i 7 anys.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Munell, coordinadora de la Unitat de Malalties Neuromusculars Pediàtriques de Vall d’Hebron i investigadora del Grup de Neurologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha detallat que “aquesta malaltia es presenta els primers anys de vida” i que empitjora amb l’edat. De fet, es calcula que la pateix “un de cada 3.000 homes nascuts” i que hi ha uns “140.000 afectats en l’àmbit mundial”. Amb el temps “els nens van perdent la força dels músculs i a la segona meitat ja no poden caminar i requereixen respirador”, ha explicat en declaracions als mitjans de comunicació.

La doctora ha destacat que “els assajos preliminars han estat esperançadors” i aquest és el resultat del treball de molts investigadors que durant anys han estat desenvolupant “una versió reduïda de la distrofina” que s’administra per via endovenosa.

Munell ha explicat els nens que participin en aquest assaig han de tenir entre 4 i 7 anys i que abans d’administrar-los la infusió endovenosa seran tractats amb corticoides. Amb tot, ha subratllat que no caldrà que siguin ingressats a l’hospital, ja que només hi hauran d’estar entre 8 i 12 hores. Entre els 55 centres que participen en aquest assaig de Pfizer també hi ha l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

The post Vall d’Hebron inclou el primer pacient en un assaig clínic de Pfizer per a la distròfia muscular de Duchenne appeared first on VilaWeb.

S’ha mort Josep Maria Loperena, advocat d’independentistes represaliats

L’advocat Josep Maria Loperena s’ha mort avui a la matinada a 82 anys. Durant els anys seixanta i setanta va ser director escènic i, més endavant, un reconegut advocat d’activistes independentistes represaliats en processos a l’Audiència Nacional espanyola, i de col·lectius del sector cultural. Va ser advocat també de diversos detinguts en l’anomenada Operació Garzón contra militants independentistes, com Carles Castellanos, dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i de grups com el Moviment de Defensa de la Terra o Terra Lliure. I va defensar la companyia Els Joglars quan van ser perseguits per la seva obra de teatre més cèlebre, La torna.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘La torna’: quan el pres polític era Boadella

El 2004, en nom de 14.500 actors, va ser l’encarregat d’interposar una querella contra el president del govern espanyol, José Maria Aznar, per la col·laboració del seu govern en la invasió de l’Irac. També havia representat Lluís Llach en la seva causa contra Felipe González per incompliment de la promesa que Espanya no entraria a l’OTAN, i, entre més, va intervenir en el judici pel muntatge de l’incendi al restaurant Scala de Barcelona orquestrat per l’estat espanyol.

Nascut a Alguaire (Segrià) el 1938, Loperena va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona i va ser director de teatre les dècades dels seixanta i setanta. A finals dels 70 va deixar la direcció teatral i va dedicar-se plenament a l’advocacia. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va publicar llibres de dret i assajos sobre teatre. El 2004 va rebre el premi Joaquim Amat-Piniella amb la novel·la La casa del fanalet vermell. La seva obra més recent va ser la novel·la L’espia del violí (Efadós), que va coincidir amb la publicació de ‘L’espia del Ritz‘ (Columna) de Pilar Rahola, amb qui compartien el personatge de Bernard Hilda. Loperena va acabar interposant una querella criminal per plagi.

The post S’ha mort Josep Maria Loperena, advocat d’independentistes represaliats appeared first on VilaWeb.

La Xina confina una ciutat d’onze milions d’habitants per un brot amb 117 afectats

Mesures dràstiques a la Xina per evitar novament l’expansió del coronavirus. Les autoritats han confinat els onze milions d’habitants de Shijiazhuang (capital de la província de Hebei, que envolta Pequín), de manera que no poden abandonar la ciutat. Les restriccions s’han imposat després de detectar-se un brot de la covid aquest cap de setmana que ja ha afectat 117 persones.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El confinament no és domiciliari, però s’han tancat les escoles i s’han restringit les interaccions socials com ara les trobades. Així mateix, els residents del districte de Gaocheng, el més afectat pel brot, no en podran sortir.

Ahir la Xina va registrar 63 nous contagis de la covid, de les quals 51 van ser a la ciutat de Shijiazhuang i un més a la província de Hebei. Les xifres d’infeccions són molt més baixes que les reportades al Principat, País Valencià, les Illes Catalunya Nord o Andorra, però generen preocupació entre les autoritats, ja que és la dada de contagis més alta d’ençà del 30 de juliol.

The post La Xina confina una ciutat d’onze milions d’habitants per un brot amb 117 afectats appeared first on VilaWeb.

L’Agència Europea del Medicament decidirà a final de gener si aprova el vaccí d’Oxford-AstraZeneca

L’Agència Europea del Medicament (EMA) decidirà si aprova el vaccí d’Oxford-AstraZeneca a final de gener. Així ho ha avançat avui la directora de l’EMA, Emer Cooke. “Podria rebre el vistiplau a final de gener en funció de les dades i el progrés dels estudis”, ha puntualitzat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Si finalment el regulador de la UE aprova el vaccí, serà el tercer que es podrà distribuir al mercat europeu juntament amb la de Pfizer-BioNTech i Moderna. Brussel·les ha comprat anticipadament tres-cents milions de dosis del vaccí d’Oxford, que se sumarien als sis-cents milions de Pfizer i els cent seixanta milions de Moderna.

Per tant, la UE tindria assegurades dosis suficients per cobrir tota la població del bloc, si bé la distribució del vaccí es farà al llarg del 2021 i només una part d’aquests arribaran en els tres mesos vinents.

The post L’Agència Europea del Medicament decidirà a final de gener si aprova el vaccí d’Oxford-AstraZeneca appeared first on VilaWeb.

Mallorca tanca dues setmanes bars, restaurants, gimnasos i grans superfícies

El govern de les Illes ha decidit el tancament durant dues setmanes a partir de dimarts de bars, restaurants, grans superfícies i gimnasos de Mallorca per a frenar l’expansió de la covid-19 a l’illa. Només es permetrà el servei de menjar a domicili, la seva recollida i la compra de productes d’alimentació i higiene per part dels consumidors, ha confirmat a Efe fonts de l’executiu, que no descarten d’allargar les mesures més enllà de les dues setmanes previstes inicialment.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dos dies, dimarts i dimecres, el nombre de contagis a les Illes ha augmentat fins als 958 nous casos, la taxa de positivitat és del 10,09% i ja s’han mort 481 persones, segons les últimes dades oficials.

Les fonts consultades han descartat amb rotunditat que entre les mesures anti-covid previstes per a més endavant hi hagi el tancament perimetral de Palma.

The post Mallorca tanca dues setmanes bars, restaurants, gimnasos i grans superfícies appeared first on VilaWeb.

Detectat un brot de coronavirus a la presó de Picassent amb 52 contagiats com a mínim

Els sindicats Acaip-Ugt i CSIF han alertat d’un brot de coronavirus amb 52 positius a la presó de Picassent (Horta Sud) i han exigit mesures urgents per a evitar més contagis, com la suspensió temporal de permisos, pel potencial perill per a interns i treballadors, a més del subministrament d’equips de protecció als vigilants i la seva vacunació com a personal de risc. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) explica en un comunicat que el brot, que es va detectar ahir a la tarda i que a aquestes hores del matí ja s’ha ampliat a 52 persones, s’estén entre els mòduls 14 i 16 i també podria afectar funcionaris de presons encarregats d’aquests mòduls.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons Acaip-UGT “la sanitat pública no vol saber res del tema, ja que els funcionaris públics no formen part del seu àmbit de cobertura”. Diu que és “indignant” que els treballadors públics hagin de “buscar-se la vida”, per a veure si estan contagiats o no, perquè “ningú vol fer-se’n responsable, havent de sufragar ells mateixos en molts casos el cost de les proves diagnòstiques”. El sindicat ha anunciat que demanarà que, “fins que es conegui l’abast real del brot, se suspenguin totes les activitats del centre en les que participin interns de més d’un departament. També se sol·licitarà la suspensió dels permisos de sortida dels interns i els trasllats d’interns des d’aquest centre a uns altres”.

CSIF s’ha pronunciat en la mateixa línia i recorda “la necessitat de fer PCR amb periodicitat als treballadors de centres penitenciaris”. A més, lamenta que aquest brot s’hagi produït en un context en què Institucions Penitenciàries no ha aplicat les mesures preventives reclamades pel sindicat. Demana “tant a les direccions de les presons com a Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, la distribució generalitzada d’equips de protecció individual adequats per als treballadors”: “CSIF va traslladar igualment el passat 4 de gener a Secretaria General d’Institucions Penitenciàries l’elaboració urgent del pla de vacunació per a funcionaris de presons, de manera que garanteixi la protecció dels treballadors enfront del coronavirus, ja que es tracta d’un col·lectiu que sofreix un elevat risc de transmissió i exposició, i té la catalogació de servei essencial”. El sindicat recorda també “l’especial situació del centre penitenciari de Picassent per l’alt nombre de reclusos ingressats i el risc d’expansió de contagis”.

Acaip-UGT relata en la seva nota que el primer cas d’aquest brot “es va detectar a començament d’aquesta setmana, quan un intern que fa tasques de neteja en les dependències dels funcionaris d’aquest mòdul va començar a manifestar símptomes. En realitzar-li la corresponent prova, va donar positiu. El company de cel·la d’aquest intern havia tornat recentment d’un permís de sortida, no obstant això, després d’estar deu dies en quarantena, se li va fer una prova amb resultat negatiu”. “Malgrat això, en un primer moment es va pensar que seria la font de contagi. No obstant això, vista la magnitud del brot, és necessari continuar rastrejant l’origen d’aquest, encara que sembla poc probable localitzar-lo. No és descartable que en les pròximes hores es coneguin nous positius, segons es vagin coneixent resultats de noves proves realitzades a altres interns”, conclou.

The post Detectat un brot de coronavirus a la presó de Picassent amb 52 contagiats com a mínim appeared first on VilaWeb.

Pàgines