Vilaweb.cat

Marcel Vivet: “La Generalitat ja ha fet la feina que m’ha acabat condemnant”

L’activista independentista Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per haver colpejat suposadament un agent dels Mossos d’Esquadra, veu com una maniobra de rentada d’imatge el recurs de la Generalitat a la sentència que rebaixa a mig any la petició de condemna, però que manté l’acusació. En declaracions a VilaWeb, Vivet diu que està molt enfadat i que “al·lucina” amb el moviment de la Generalitat una vegada ja ha estat condemnat a cinc anys de presó. “Això que han fet no garanteix res, ni que se’m rebaixi la pena ni que no hagi d’ingressar a presó”, exclama. Diu que, ara, la Generalitat fa poc més que gests: “Ja ha fet tota la feina que m’ha portat al tribunal i m’ha acabat condemnant a presó.” Per Vivet, la Generalitat hauria de revisar el cos de Mossos d’Esquadra i depurar-lo perquè no hi hagi més casos com el seu, una solució que diu que aniria a l’arrel del problema: “Aquest cos policíac ens aboca a mi i a milers de persones a processos judicials amb què ens acaben empresonant.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Anna Regalón, mare de Vivet: “Aquí no mana ningú! A tothom li sap greu això que li passa al meu fill, però ningú no fa res!” 

A més, diu que abans del judici la Generalitat hauria hagut de negociar amb la fiscalia perquè totes dues acusacions rebaixessin la petició de condemna. Considera que aquest recurs d’ara és una maniobra molt cínica. “Podien presentar un recurs i no demanar cap mena de condemna“, assenyala. El secretari general del Departament d’Interior, Oriol Amorós, ha justificat aquest moviment a l’Agència Catalana de Notícies: “Sempre defensarem els servidors públics, però també hem de defensar peticions proporcionals.” “En quin lloc del món defensar els funcionaris vol dir defensar les seves mentides?”, respon Vivet, que considera “més que evident” que construeixen un relat i uns atestats policíacs incriminatoris.

Assenyala que ERC i Junts, que donen suport al govern, han arribat a dir que es fan atestats policíacs desmesurats i que hi ha una persecució. “Si saben que això és així, defensar algú vol dir defensar que menteixi?”, es demana. Per contra, diu que l’obligació que té la Generalitat amb els funcionaris és d’oferir-los assessorament jurídic, però que alhora ha d’avaluar si els defensa d’acord amb els fets reals. “No poden fer una valoració quan és claríssim que un atestat és persecutori i per a incriminar persones?”, pregunta. Encara més en el seu cas i el d’Adrià Catasús: “Els serveis jurídics de la Generalitat van comprovar abans de començar el procés d’instrucció que hi havia dos atestats idèntics.”

L’agent que va acusar Marcel Vivet d’haver-lo agredit també va culpar un altre noi del mateix cop 

Aprofitant aquest recurs, Amorós ha anunciat que els principis que havien inspirat aquest canvi de criteri es farien servir a partir d’ara en aquesta mena de casos. Vivet, per contra, diu que Amorós parla amb “uns aires de magnanimitat impressionants”, però que no ha fet cap pas per posar-se en contacte amb ell i el seu advocat. “Tenim moltes coses a explicar als serveis jurídics i a Interior”, diu.

Segons Vivet, quan la Generalitat acusa judicialment manifestants cedeix a la pressió dels sindicats dels Mossos d’Esquadra perquè no els diguin que en menystenen la tasca. “No són sindicats que defensin els drets laborals, sinó el poder d’aquesta gran part de mossos d’esquadra d’extrema dreta i espanyolista que hi ha dins del cos”, rebla.

The post Marcel Vivet: “La Generalitat ja ha fet la feina que m’ha acabat condemnant” appeared first on VilaWeb.

S’arribarà a temps de salvar el patrimoni dels represaliats? Set preguntes clau

Abans de dues setmanes els trenta-quatre ex-alts càrrecs represaliats pel Tribunal de Comptes espanyol per l’acció exterior de la Generalitat han de dipositar una fiança de 5,4 milions d’euros si no volen que els embarguin els béns. La data límit és el dia 21. Aquest òrgan administratiu i partidista ja va condemnar el president Mas i més càrrecs del govern pel 9-N a pagar cinc milions, i va imposar una fiança de quatre milions a diversos càrrecs més pel referèndum del Primer d’Octubre. Ara hi ha poc temps per a pagar aquests 5,4 milions, i el govern de la Generalitat ha activat finalment un mecanisme per a sortir del pas: la creació d’un fons de compensació de riscs, dotat inicialment amb deu milions d’euros, que permeti de cobrir aquesta fiança o unes altres que puguin haver d’encarar els funcionaris i treballadors represaliats. Aquest fons serà la solució? Us responem algunes de les qüestions principals sobre la repressió econòmica i patrimonial que han de suportar els amenaçats pel Tribunal de Comptes i la manera d’ajudar-los.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—La Generalitat posa els diners que el Tribunal de Comptes exigeix als afectats?
No. El govern de la Generalitat ha anunciat un mecanisme perquè unes entitats financeres avalin indirectament la fiança que els exigeixen. D’una manera que, com ha dit el conseller Jaume Giró, “la Generalitat no hi perdi mai ni un euro”.

—Com funciona el fons de compensació de riscs?
Serveix per a donar una cobertura en forma d’aval als servidors públics que siguin víctimes de la imposició de fiances i multes en casos de repressió, no tan sols els perseguits pel Tribunal de Comptes. I és pensat en casos que la companyia d’assegurances no vulgui cobrir una fiança com aquesta. Com passa amb els afectats del Tribunal de Comptes. L’asseguradora SegurCaixa Adeslas (propietat de Mutua Madrileña i CaixaBank) ja va negar-se a cobrir la liquidació civil i patrimonial del president Mas i els perseguits pel 9-N. I aquest mecanisme és pensat per a salvar una situació semblant en aquest nou cas.

Els qui vulguin ser-ne beneficiàries hauran de fer la sol·licitud, amb una exposició de motius i una declaració responsable en què constin aquestes tres condicions: que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions del servidor públic; que el risc no sigui cobert per alguna altra pòlissa; i que la Generalitat no hagi iniciat cap actuació contra l’interessat. La Generalitat haurà de certificar que es compleixen efectivament aquestes condicions.

Aleshores l’Institut Català de Finances –que gestionarà provisionalment aquest fons– garantirà a una entitat financera l’emissió d’un aval amb un dipòsit a càrrec d’aquest fons complementari de riscs. Serà, doncs, un aval de l’entitat financera, però no un aval directe, sinó el contraaval de l’ICF. El govern no ha fet públiques encara quines són les entitats financeres que hi participaran.

—Què vol dir que hauran de tornar els diners si hi ha una sentència ferma?
Els afectats que s’hagin acollit al fons de compensació hauran de tornar els diners si són condemnats en sentència ferma. En el cas del Tribunal de Comptes, el conseller Giró ha deixat clar que entenen per sentència ferma la confirmació de la condemna pel Tribunal Suprem. Com ja ha passat en la causa pel 9-N. És a dir, si el Suprem confirma la condemna del Tribunal de Comptes, els afectats que s’hagin acollit a aquest fons complementari hauran de retornar-los a la Generalitat. I hi hauran d’afegir els interessos i les despeses del procediment.

—La Generalitat podria ser acusada de malversació? Poden tombar aquest fons?
El govern ha presentat el fons de compensació de riscs com una solució robusta per evitar que ni el govern ni cap funcionari no pugui ser acusat de malversació per aquest aval a la fiança dels represaliats del Tribunal de Comptes. Com que els deu milions que aporta l’Institut Català de Finances no canviaran mai de titularitat, no deixaran de ser mai de la Generalitat. Però l’arbitrarietat que duu implícita el delicte mateix de malversació, sobre allò que s’entén com un ús indegut de diner públic –i més encara en totes les causes obertes contra el procés i l’independentisme– deixa oberta encara una escletxa d’inquietud i d’indefensió. I sobre el paper, no podrien tombar aquest mecanisme. Però no s’ha pas de descartar que hi hagi denúncies i querelles per part de partits i particulars contra el decret de la Generalitat que regula aquest fons i que se’n puguin derivar procediments judicials. A més, abans caldrà veure si el Tribunal de Comptes accepta aquest mecanisme com a vàlid per a la consignació de les fiances. Un dels afectats, l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, avisava ahir que, si no fos així, el 21 de juliol mateix els embargarien automàticament els béns.

—S’hi poden acollir els afectats per la condemna del Tribunal de Comptes del 9-N?
El conseller Jaume Giró ha deixat clar que no servirà per a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés, Jaume Domingo, Josefina Valls i Teresa Prohias i Ricart. El Suprem va desestimar el recurs que van presentar, fa més de dos anys, contra la condemna del Tribunal de Comptes. En el cas d’Irene Rigau és previsible que el Suprem també en tombi el recurs aviat.

—Quina és, doncs, la situació dels afectats del 9-N?
La Caixa de Solidaritat va cobrir els cinc milions d’euros de la fiança de tots en dues fases. Com que inicialment solament va poder pagar la meitat d’aquells diners, aproximadament, els van embargar béns immobles. Malgrat l’abonament de la resta de la fiança, l’embargament es va mantenir perquè el Tribunal de Comptes es va empescar 800.000 euros més d’interessos per la condemna que exigia als afectats. I l’embargament de béns encara el mantenia. Ara, amb l’aval del Suprem a la condemna, el Tribunal de Comptes podria obrir un nou procediment contra tots aquests dirigents i ex-alts càrrecs per cobrar aquests diners de més.

—Què fa la Caixa de Solidaritat?
—La Caixa de Solidaritat, que compta actualment amb 400.000 euros, fa una crida a fer més aportacions per si l’estat espanyol tombés el fons de compensació que ha anunciat el govern per a avalar les fiances. En la causa del Tribunal de Comptes per l’acció exterior de la Generalitat, tant els responsables de la Caixa de Solidaritat com l’ANC i Òmnium consideren que el fons de compensació del govern pot ajudar a guanyar temps, a superar la data límit del 21 de juliol per a la fiança, però que després els afectats, tard o d’hora, hauran de pagar aquests 5,4 milions, amb interessos i tot. I d’ací ve aquesta crida. Però la crida també és per a ajudar els represaliats pel 9-N a pagar aquests 800.000 euros de més que els afegeix el Tribunal de Comptes, i per a poder continuar donant cobertura, amb el pagament de fiances, multes i defenses, a les desenes de represaliats pel procés que encara hi ha en nombrosos procediments penals.

The post S’arribarà a temps de salvar el patrimoni dels represaliats? Set preguntes clau appeared first on VilaWeb.

De la longevitat

A la memòria d’Eva Serra, en el tercer aniversari del seu traspàs.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Ara bé, tothom em dirà que el jove espera viure molt de temps, i que l’ancià no pot tenir la mateixa esperança. Folla esperança! ¿Què hi ha de més estúpid que prendre l’incert per cert, el fals pel vertader?

‘Però l’ancià, certament, ni tan sols pot esperar res’, [es dirà]. És que en això, tanmateix, està en condicions millors que el jove, perquè ja ha aconseguit el que aquest espera; el jove vol viure molt, el vell ja ho ha fet molt de temps.

Sens dubte, oh déus boníssims! ¿Què hi ha en la naturalesa humana que duri molt? Pensa, de fet, en la durada més llarga, esperem viure el temps del rei de Tartessos—car, segons que he vist en documentació escrita, hi hagué un tal Argantoni, a Gades, que regnà vuitanta anys, i en visqué cent vint–, però, a mi, em sembla que una cosa que té acabament ni tan sols dura molt de temps.

En efecte, quan arriba aquest moment, el temps anterior és cosa passada; només queda allò que has aconseguit amb la teva virtut i amb les teves bones obres. Les hores, de fet, passen, com també els dies, i els mesos i els anys, i el temps escolat no retorna mai més, i no es pot saber tampoc l’avenir. Amb el temps que s’ha donat a cadascú per a viure, hom s’ha d’acontentar.

Un actor, certament, no ha d’interpretar tota l’obra sencera per a tenir èxit, cal que ho intenti només en les escenes on apareix, i ni els savis no han d’arribar fins al Plaudite [final de l’obra].

I és que una existència curta és suficientment llarga per a viure una vida bona i honorable. Ara, si la vida es perllonga més, un no s’ha de doldre més del que ho fan els pagesos pel fet que, passada la dolçor de la primavera, hagin arribat l’estiu i, després, la tardor.

La primavera, de fet, significa, si fa no fa, la joventut i mostra els fruits de l’avenir, en canvi les restants estacions són apropiades  per a la sega i per a la recol·lecció dels fruits.

Per una banda, el fruit de la vellesa és, com sovint he dit, el record i l’esclat dels béns prèviament adquirits. Per l’altra, tot el que passa segons natura s’ha d’incloure entre els béns. Doncs bé, ¿què hi ha de més natural que un mori quan ha arribat a vell?

Aquesta mateixa sort colpeix els joves, tot i que la natura s’hi oposa i ho rebutja. Així, doncs, la mort dels joves em sembla com la força d’una flama apagada per una gran massa d’aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s’extingeix consumint-se per si mateix, sense violència.

I de la mateixa manera que passa amb els fruits, que, si són verds, són arrencats dels arbres sense violència, però que, quan són madurs i cuits al sol, es desprenen ells tots sols, així mateix la violència lleva la vida als joves, i la maduresa, als ancians.

I tot això és per a mi tan agradable, que, a mesura que sóc més a prop de la mort, em sembla com si veiés terra i arribés, per fi, a port, després de venir d’una llarga travessia.“

Ciceró, Cató el Vell (De la vellesa). Fundació Bernat Metge, 1998. Traducció de Pere Villalba i Varneda.

Per la transcripció, Atticus Finch II.

The post De la longevitat appeared first on VilaWeb.

Andrej Hunko: “El Consell d’Europa podria exercir el paper de mediador internacional en el cas català”

Andrej Hunko, diputat del partit alemany Die Linke, és membre del Consell d’Europa de l’any 2010 ençà. En coneix els ressorts interns. Hunko és un dels homes que ha seguit més de prop el debat recent, en què el consell s’ha manifestat a favor de l’alliberament dels presoners polítics i la fi de les euroordres contra els exiliats. També coneix bé el cas català. VilaWeb va parlar ahir amb el senyor Hunko per a saber el seu punt de vista i tenir més informació.

Andrej Hunko sortint de la presó dels Lledoners. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els presos polítics són alliberats per l’acció del Consell d’Europa. O són alliberats per decisió independent i interna del PSOE. Com ho veieu?
—El govern espanyol coneixia perfectament l’informe, sabia quin seria el resultat del debat. I recordeu que si el debat era dilluns a la tarda, dilluns al matí Pedro Sánchez va anunciar els indults. Doncs la premsa europea, almenys a l’alemanya, no va mencionar el Consell d’Europa. Van parlar només dels indults de Pedro Sánchez. Va ser llest. Jo també ho hauria fet. Però la realitat és que el Consell d’Europa va tenir-hi importància. Per Espanya és important, aquest ens. Després del franquisme, l’estat espanyol primer va entrar al Consell d’Europa, va signar el tractat de Drets Humans i després va aprovar la constitució. Va significar un primer pas cap a la democràcia. I aquesta és una gran diferència amb Turquia. Erdogan, especialment, no accepta decisions dels tribunals, ni crítiques. Espanya és més sensible.

Són vinculants les resolucions del Consell d’Europa?
—No. No els podem forçar. Però és important i els afecta.

L’informe aprovat també diu que el govern espanyol hauria de seguir la segona part de l’informe, la que diu que les euroordres haurien de parar. Ho farà?
—No ho sé. Crec que seria molt bo que ho fes. Ara, m’he adonat que Pedro Sánchez té molta pressió de la dreta espanyola. Dues setmanes enrere vaig estar a Madrid, al congrés de Podem. El mateix dia vaig veure que milers de persones es manifestaven contra els indults. He vist la pressió que exerceix la dreta sobre Pedro Sánchez. Però seria bo que seguissin aquesta part de la resolució. Seria bo per a la imatge d’Espanya. Ja van negar els drets d’eurodiputats de Puigdemont, i no se’n va sortir. Tot plegat no és gaire bo per a la reputació espanyola. Però no conec prou bé el debat intern espanyol, si Sánchez vol fer-ho o no.

Com va anar el debat dins el Consell d’Europa, vós que hi éreu?
—Va ser una majoria clara que va dir que la manera com s’havien tractat els presoners catalans no era acceptable. L’octubre del 2017 ja va haver-hi un debat sobre Catalunya que vaig iniciar jo, just després de les càrregues de la policia. Una gran majoria va condemnar els actes de violència. I va dir que no era la manera de tractar el problema.

Quins van ser els arguments de l’oposició?
—Tots els diputats espanyols, menys ERC, Podem i PNB, van votar contra l’informe. La seva línia argumental era lligar el cas català amb la corrupció. Però la majoria dels diputats s’hi van oposar. No creuen que sigui un cas de corrupció. La delegació turca, l’espanyola i alguns diputats de dretes no van aconseguir convèncer votar contra l’informe. Algunes delegacions són molt dependents dels seus governs, que els marquen el vot. Però en altres casos no és així. I aleshores la tendència és votar a favor de l’informe que es presenta. Els arguments dels diputats socialistes espanyols, els del conservador PP, i la dreta de Vox no van ser convincents. El PSOE volia convèncer que era un afer de corrupció, fent servir fons públics. El PP i Vox eren molt més agressius. Ni els uns ni els altres no van ser convincents. El president dels socialistes, per cert, és alemany. No va votar.

El cas català com és seguit a Alemanya, ara?
—No hi ha debat, ara. Va ser-hi. Enorme, quan Puigdemont va ser detingut. Des del Primer d’Octubre del 2017 fins a l’estiu del 2018 hi havia molta consciència sobre el cas català. I molta simpatia. No es volia que Puigdemont fos extradit, segons les enquestes que es van publicar. Fins i tot entre els votants conservadors. En el nostre cas, el 80% dels nostres votants no ho volien. Aquesta simpatia generalitzada es manté, però ara ja no se’n parla. Fins i tot si parlaves amb gent políticament sensible, o membres de partit, i els deies que hi havia nou presos polítics catalans, inclosa la presidenta del parlament, per haver permès un debat, la gent se’n sorprenia molt. No ho sabien. Els mitjans no en parlen. Alemanys i espanyols són aliats històrics. I la premsa cobreix la política internacional, molt sovint, sota els ulls del Ministeri d’Afers Estrangers. La gent ho ignora. Sobre els indults, se n’ha parlat, però no gaire.

Per què Die Linke, l’esquerra radical, pren posició a favor del cas català?
—No diria que l’esquerra prengui posició a favor del cas, sinó de la democràcia, de les majories, de la solució política, i la solució dialogada. Després del Primer d’Octubre, i de l’empresonament, hi havia una posició clara de l’esquerra que veia que la violència de la Guàrdia Civil no era acceptable, ni els empresonaments, ni les sentències. I ara es veuen clarament les posicions dretanes de Vox i el centralisme franquista tradicional. Però recordo que després del referèndum, en tornar a Alemanya, hi havia molt de debat. No es veia clar. L’esquerra, i ho entenc, deia que no volia de cap manera tenir una altra Iugoslàvia. Tema delicat per a l’esquerra radical. Alemanya, Àustria i el Vaticà van ser els primers països a reconèixer Croàcia i Eslovènia el 1991. L’esquerra va criticar-ho la presa de posició i la guerra a Iugoslàvia. Si donem suport a Catalunya, tindrem una nova Iugoslàvia, deia una part de l’esquerra. I no ho volem. Anem en contra de la repressió, però també en contra de qualsevol independència. I és quan els vaig respondre: és una qüestió de democràcia. No és manera de tractar aquest problema. I heu de veure la tradició franquista dins l’estat espanyol. Vaig guanyar el debat, aleshores, i amb l’empresonament de Puigdemont, encara més. Manifestant-nos no pas a favor de la independència, sinó en contra de la repressió.

Andrej Hunko en una imatge d’arxiu (fotografia: ACN).

Hi veieu una possible solució?
—Heu de tenir diàleg. No sé quin resultat se n’obtindrà. Potser la solució és diàleg amb participació internacional. El 2017 i el 2018 era molt clar que Rajoy rebutjava qualsevol idea de diàleg. Els eurodiputats i els membres del Consell d’Europa espanyols van rebutjar la idea de mediació internacional. Nosaltres el vam demanar. El primer d’octubre de 2017, a les deu del matí, l’assemblea va acceptar la meva proposta de debatre sobre la situació de Barcelona durant el referèndum. I a la tarda el ministre d’Afers Estrangers era a Estrasburg. Directament va agafar l’avió per influir en el més alt nivell, amb el nostre secretari general. Especialment per evitar la idea que el Consell d’Europa s’hi impliqués. Nosaltres havíem dit que el Consell d’Europa havia d’exercir el paper de mediador en el conflicte. Les autoritats espanyoles van rebutjar-ho. I van influir en les institucions. I la resposta de l’afer intern espanyol va començar a circular. No hi interferirem. Hi va haver pressió de la diplomàcia. Molta. Ho vaig veure. I ara també. Abans del debat d’aquests dies. Molta activitat rere les portes.

Per exemple?
—Ambaixadors parlaven amb diputats, i els deien que l’informe era dolent i que no es podia comparar Espanya i Turquia, que era un afer intern. He vist una diplomàcia molt activa.

Però van perdre. Com és?
—No ho sé. Quan vaig veure el resultat a la comissió, tant a favor, ja vaig veure com aniria.

I el paper de mediador del Consell d’Europa que es reclamava el 2017, es podria tenir ara?
—El Consell d’Europa té bons instruments per a ser-ho. Especialment la Comissió de Venècia. O el secretari general. El Consell d’Europa podria exercir el paper de mediador internacional en el cas català. Crec. De totes les organitzacions internacionals, diria que per a conflictes com aquest és el millor. Per a afers de democràcia i l’imperi de la llei, o aspectes constitucionals, és on hi ha els experts més bons. L’ONU és més per a qüestions de seguretat.

Res més a afegir?
—Ho he esmentat al començament: estic molt content de la meva orientació del 2017, i d’informar els catalans de la importància del Consell d’Europa. Ara es pren molt seriosament. Crec que per a qüestions com aquesta és bo que tinguem el consell. Pocs organismes són tant clarament orientats a allò que anomenem valors europeus. Tothom en parla, però sovint són paraules buides. Aquí tenim convencions i resolucions de veritat. I és paneuropeu. De l’est i de l’oest. M’agradaria subratllar que aquest organisme és molt important.

The post Andrej Hunko: “El Consell d’Europa podria exercir el paper de mediador internacional en el cas català” appeared first on VilaWeb.

Funcionaris de Puig de les Basses eviten el suïcidi d’un dels presos

Funcionaris de vigilància de la presó del Puig de les Basses, a Figueres, han evitat que un intern morís penjat. L’home estava en un mòdul residencial de vida ordinària i ha dut a terme l’intent de suïcidi, però en aquell moment l’ha descobert el company de cel·la, que ha avisat els funcionaris i han pogut impedir l’acció. Ara l’intern està a la infermeria de la presó. L’home tenia ordre d’expulsió del territori per a aquesta setmana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En cas d’haver aconseguit suïcidar-se, hauria estat el quart pres mort en les dues darreres setmanes i el segon a la presó del Puig de les Basses, on Mohamed Choulli el Hosni, un intern en règim d’aïllament, es va morir per un incendi a la presó. Choulli havia denunciat un any abans maltractaments i coaccions per part dels funcionaris de la presó del Mas d’Enric, al Catllar, el centre penitenciari on era abans. Recentment també s’han llevat la vida una noia de dinou anys tancada a la presó de Brians 1, que també estava aïllada, i el creador de l’antivirus McAfee, John McAfee, que va ser trobat mort a la seva cel·la de Brians II.

Diverses entitats en favor dels drets humans van demanar ahir que s’investiguin a fons les morts de les últimes setmanes en presons catalanes i que s’acabi amb l’aïllament penitenciari.

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, responsable de les presons del Principat d’ençà del 2016, ha comunicat avui la seva dimissió a la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.

The post Funcionaris de Puig de les Basses eviten el suïcidi d’un dels presos appeared first on VilaWeb.

Boris Johnson obre de bat a bat les portes als turistes

Ahir el primer ministre britànic, Boris Johnson, ens va sorprendre tots quan anuncià que a partir del 19 de juliol tothom qui procedeixi de països que siguin a la llista groga i que tingui la vaccinació completa, no haurà de fer quarantena. L’estat espanyol és en aquesta llista i això vol dir que tots els vaccinats que en provinguin podran anar al Regne Unit sense cap limitació. Amb aquesta decisió, el sector turístic espanyol respira una mica més, perquè s’elimina el fre de molts britànics a l’hora de venir, que no hauran de fer quarantena a la tornada. Aquest canvi d’opinió del govern britànic, sorprenentment, arriba justament ara que avança tant la variant delta al país. Però Johnson pensa que és moment d’aprofitar l’estiu per anar tornant a la normalitat, malgrat que, per una altra banda, no s’està pas de dir que “aquesta pandèmia és lluny d’acabar”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Bé, no entrarem a jutjar la decisió de Johnson del punt de vista sanitari –ni l’oposició de molts científics britànics–, però el cas és que avui molts hotels, restaurants, agències de viatges, aerolínies… i negocis col·laterals d’aquí es deuen fregar les mans. Cal dir que el turisme britànic és el primer de l’estat espanyol, amb el 22% del total de visitants estrangers, tot i que amb diferències notables entre comunitats.

A les Illes Balears, per exemple, són el 27% dels turistes forans i a les Canàries, el 37%. Segons l’Agència Valenciana de Turisme, un 30% dels visitants estrangers són britànics. I el percentatge puja fins a un 40% o 45% en el cas particular de Benidorm. A Catalunya, tenen una importància menor, d’un 10%, però així i tot són la segona nacionalitat en nombre de turistes, amb més de dos milions de persones, aproximadament la meitat dels capdavanters, que són els francesos, amb més de quatre milions i un 21% del total. Ben entès que parlem de xifres del 2019, un any que va batre el rècord.

Les comunitats que en sortiran més beneficiades, doncs, són els arxipèlags. Pensem que a les Canàries el turisme equival a un 31% del PIB i a les Balears el pes és encara més fort: un 42%, cosa que origina una situació de dependència molt gran del sector. A Catalunya representa al voltant del 12% i al País Valencià, un 15,5%.

Comptat i debatut, és una bona notícia. Precisament ahir l’índex dels directors de compres (PMI), corresponent als serveis per a l’estat espanyol, certificava allò que ja havia dit dies enrere respecte de la indústria: que al juny ha anat molt millor. I no podem passar per alt que el turisme té un pes important dins els serveis. En síntesi, deia que el juny havia registrat l’augment més ràpid de l’activitat comercial en més de vint-i-un anys, induït per la contínua relaxació de les restriccions en les mesures contra la covid-19 i la reobertura d’instal·lacions tancades abans a causa de la pandèmia. Els serveis d’hoteleria i restauració, com també els transports, n’han estat especialment beneficiats, i els enquestats informen, en general, d’un augment considerable de la demanda.

D’una manera semblant, el creixement de les noves comandes va ser el més fort registrat per l’estudi d’ençà de juny del 2000, per bé que la font de demanda ha estat principalment dins l’estat espanyol. Malgrat que les noves comandes procedents de clients de l’estranger han continuat creixent, han tingut un augment una mica decebedor, en comparació amb el de les noves comandes en general. Simplement perquè les restriccions relacionades amb els viatges i el turisme han continuat limitant les vendes a l’exterior.

L’economista en cap d’IHS Consulting, autor de l’enquesta, destaca: “Els sectors relacionats amb l’hoteleria i la restauració tenen una reactivació de l’activitat, encara que hi ha preocupació quant a la relativa debilitat del turisme, car les restriccions i els desafiaments en el sector dels viatges des de mercats clau com el Regne Unit afecten el creixement.” Si hagués d’escriure això avui, després de la decisió anglesa, ho faria diferent. Com també canviaria aquesta frase: “Si aquests problemes es poden resoldre, l’estat espanyol s’encaminarà cap a un perfil de creixement encara més fort els mesos vinents.” Vull dir que hi ha un obstacle menys que els que preveia. Sempre amb permís de la pandèmia i el desenvolupament que tingui a casa nostra, és clar.

El cas és que les reaccions no han trigat a arribar. Les reserves de turistes britànics a les Illes Balears i Canàries s’han disparat avui, després de l’anunci del primer ministre, segons que anuncia Europa Press citant la plataforma Travelgate X. Les reserves a les Balears han estat d’un 43% del total i a les Canàries d’un 21,6%. Segueixen comunitats també molt cercades per a les vacances entre els britànics: Catalunya (14,9%), Andalusia (9,4%) i el País Valencià (7,9%).

És una bona notícia. Les dades parlen totes soles. No es pot esperar de repetir un any turístic com el 2019, ni de bon tros, però la importància dels turistes britànics en el total és la que és. I no és pas poca cosa.

The post Boris Johnson obre de bat a bat les portes als turistes appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Els governs repensen les restriccions i el Principat tanca el lleure nocturn

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La cinquena onada es va consolidant. El creixement de casos és abrupte i molt centrat en els joves, i això, sumat a la vaccinació, ha fet que l’augment no sigui paral·lel a un esclat de morts i d’ingressos a les UCI de moment. Així i tot, el rebrot ja satura els centres d’atenció primària i comença a tenir efectes als hospitals. Avui han ingressat dotze persones més a les UCI del Principat, on hi ha 133 persones. A més, els indicadors de transmissió continuen empitjorant. El grup de recerca BIOCOMSC ha dit avui que preveu que un jove de cada quaranta acabarà agafant la covid simultàniament. Els investigadors han constatat un augment fort de casos entre els qui tenen 30 anys i 50, que s’acosta als registres més alts de la pandèmia, i una pujada significativa entre els de 50-70. També calculen que les xifres reals són gairebé el triple de les notificades, i estimen que aviat hi haurà cinquanta mil casos setmanals. En tot cas, esperen que la vaccinació mantingui les hospitalitzacions entre l’1% i el 3%, lluny del 10% d’onades anteriors.

Tot plegat ha provocat que la Generalitat hagi decidit de tancar de nou el lleure nocturn en espais tancats, després d’una reobertura breu i esperada. El Departament de Salut és a punt d’enllestir un nou decret amb restriccions en aquest àmbit. És previst que en els actes amb més de cinc-cents assistents es requereixin proves d’antígens o PCR negatives –fetes dotze hores abans, a tot estirar– o bé el certificat de vaccinació completa. A més, tots els locals hauran d’haver tancat a les tres de la matinada. La notícia ha provocat la indignació de les patronals del sector. La Generalitat també ha demanat al govern espanyol que torni a imposar l’obligació de dur màscara a l’aire lliure. Per una altra banda, el president Ximo Puig i la consellera de Sanitat, Ana Barceló, es reuniran aquesta tarda per valorar noves restriccions al País Valencià, on les xifres de contagis també continuen creixent exponencialment. A les Illes, el govern ha demanat accions legals contra les agències de viatges que van col·laborar en les festes del macrobrot de Mallorca.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.167.605 casos i 31.038 morts, i actualment hi ha 176 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 185.134.752 casos confirmats i 4.003.843 morts. Del total de casos, 169.431.936 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.600.521 casos i 621.378 morts;
–L’Índia, amb 30.646.552 casos i 403.700 morts;
–El Brasil, amb 18.792.511 i 525.229 morts;
–L’estat francès, amb 5.786.999 casos i 111.197 morts;
–Rússia, amb 5.658.672 casos i 139.316 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.880.612 casos i 80.952 morts.

La píndola de Jordi Goula: “Boris Johnson obre de bat a bat les portes als turistes”

Ahir el primer ministre britànic, Boris Johnson, ens va sorprendre tots quan anuncià que a partir del 19 de juliol tothom qui procedeixi de països que siguin a la llista groga i que tingui la vaccinació completa, no haurà de fer quarantena. L’estat espanyol és en aquesta llista i això vol dir que tots els vaccinats que en provinguin podran anar al Regne Unit sense cap limitació. Amb aquesta decisió, el sector turístic espanyol respira una mica més, perquè s’elimina el fre de molts britànics a l’hora de venir, que no hauran de fer quarantena a la tornada. Aquest canvi d’opinió del govern britànic, sorprenentment, arriba justament ara que avança tant la variant delta al país. Però Johnson pensa que és moment d’aprofitar l’estiu per anar tornant a la normalitat, malgrat que, per una altra banda, no s’està pas de dir que “aquesta pandèmia és lluny d’acabar”.

Bé, no entrarem a jutjar la decisió de Johnson del punt de vista sanitari –ni l’oposició de molts científics britànics–, però el cas és que avui molts hotels, restaurants, agències de viatges, aerolínies… i negocis col·laterals d’aquí es deuen fregar les mans. Cal dir que el turisme britànic és el primer de l’estat espanyol, amb el 22% del total de visitants estrangers, tot i que amb diferències notables entre comunitats.

A les Illes Balears, per exemple, són el 27% dels turistes forans i a les Canàries, el 37%. Segons l’Agència Valenciana de Turisme, un 30% dels visitants estrangers són britànics. I el percentatge puja fins a un 40% o 45% en el cas particular de Benidorm. A Catalunya, tenen una importància menor, d’un 10%, però així i tot són la segona nacionalitat en nombre de turistes, amb més de dos milions de persones, aproximadament la meitat dels capdavanters, que són els francesos, amb més de quatre milions i un 21% del total. Ben entès que parlem de xifres del 2019, un any que va batre el rècord.

Les comunitats que en sortiran més beneficiades, doncs, són els arxipèlags. Pensem que a les Canàries el turisme equival a un 31% del PIB i a les Balears el pes és encara més fort: un 42%, cosa que origina una situació de dependència molt gran del sector. A Catalunya representa al voltant del 12% i al País Valencià, un 15,5%.

Comptat i debatut, és una bona notícia. Precisament ahir l’índex dels directors de compres (PMI), corresponent als serveis per a l’estat espanyol, certificava allò que ja havia dit dies enrere respecte de la indústria: que al juny ha anat molt millor. I no podem passar per alt que el turisme té un pes important dins els serveis. En síntesi, deia que el juny havia registrat l’augment més ràpid de l’activitat comercial en més de vint-i-un anys, induït per la contínua relaxació de les restriccions en les mesures contra la covid-19 i la reobertura d’instal·lacions tancades abans a causa de la pandèmia. Els serveis d’hoteleria i restauració, com també els transports, n’han estat especialment beneficiats, i els enquestats informen, en general, d’un augment considerable de la demanda.

D’una manera semblant, el creixement de les noves comandes va ser el més fort registrat per l’estudi d’ençà de juny del 2000, per bé que la font de demanda ha estat principalment dins l’estat espanyol. Malgrat que les noves comandes procedents de clients de l’estranger han continuat creixent, han tingut un augment una mica decebedor, en comparació amb el de les noves comandes en general. Simplement perquè les restriccions relacionades amb els viatges i el turisme han continuat limitant les vendes a l’exterior.

L’economista en cap d’IHS Consulting, autor de l’enquesta, destaca: “Els sectors relacionats amb l’hoteleria i la restauració tenen una reactivació de l’activitat, encara que hi ha preocupació quant a la relativa debilitat del turisme, car les restriccions i els desafiaments en el sector dels viatges des de mercats clau com el Regne Unit afecten el creixement.” Si hagués d’escriure això avui, després de la decisió anglesa, ho faria diferent. Com també canviaria aquesta frase: “Si aquests problemes es poden resoldre, l’estat espanyol s’encaminarà cap a un perfil de creixement encara més fort els mesos vinents.” Vull dir que hi ha un obstacle menys que els que preveia. Sempre amb permís de la pandèmia i el desenvolupament que tingui a casa nostra, és clar.

El cas és que les reaccions no han trigat a arribar. Les reserves de turistes britànics a les Illes Balears i Canàries s’han disparat avui, després de l’anunci del primer ministre, segons que anuncia Europa Press citant la plataforma Travelgate X. Les reserves a les Balears han estat d’un 43% del total i a les Canàries d’un 21,6%. Segueixen comunitats també molt cercades per a les vacances entre els britànics: Catalunya (14,9%), Andalusia (9,4%) i el País Valencià (7,9%).

És una bona notícia. Les dades parlen totes soles. No es pot esperar de repetir un any turístic com el 2019, ni de bon tros, però la importància dels turistes britànics en el total és la que és. I no és pas poca cosa.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Què és la variant delta plus?
–Politico: Per què el vostre vaccí contra el coronavirus probablement continuarà funcionant?  (en anglès)
–ABC: La variant Lambda ha arribat a Austràlia. Això és el que sabem fins ara (en anglès)
–Le Figaro: “Totes les nostres vacances s’han alterat”: el trencaclosques dels vaccins estrangers no autoritzats (en francès)
–CNN: El primer ministre luxemburguès, greu però estable a l’hospital amb la covid-19 (en anglès)
–South China Morning Post: Arriba la gran prova: fins a quin punt funcionen els vaccins al món real? (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El BIOCOMSC preveu uns 50.000 contagis setmanals i que un jove de cada quaranta s’infecti
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS

The post Report diari sobre el coronavirus: Els governs repensen les restriccions i el Principat tanca el lleure nocturn appeared first on VilaWeb.

Montse Venturós (CUP) deixa la batllia de Berga per una depressió

La batllessa de Berga, Montse Venturós, (CUP) ha anunciat que deixa la batllia a causa d’una depressió que li havia provocat una baixa des de febrer. Des de llavors el primer tinent batlle, Ivan Sánchez, havia ocupat la batllia accidental. Ara, Sánchez serà investit nou batlle de la ciutat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En una compareixença de premsa de comiat, Venturós ha explicat que pateix una malaltia mental, la depressió, i ha demanat de trencat l’estigmatització sobre aquestes malalties. “Em va costar assumir que jo, Montse Venturós, estava malalta i amb baixa mèdica, però encara més assumir el meu diagnòstic: pateixo depressió”, ha dit.

Ha aprofitat per fer “un crit contra l’estigma en matèria de salut mental” i ha reivindicat que “és imprescindible tenir consciència del tractament que la salut mental ha de tenir”. “Pateixo una depressió. Mai és fàcil assumir-ho i hi pesa un estigma que ens fa semblar febles”, ha dit. Diu que, si la baixa hagués estat per maternitat no li haurien qüestionat res, i tampoc no es posaria en dubte la seva capacitat com a batllessa “si al capdavant hi hagués una figura masculina”. “En un sistema com el capitalisme més ferotge i putrefacte, aquestes persones es silencien i l’únic que conta és la productivitat i l’individualisme”, ha afegit.

La CUP de Berga ha fet un missatge a Twitter agraint el servei al poble de Berga. “No oblidem els anys de feina constant i sabem que, ferma i recuperada, ens trobarem aviat amb la Venti en més lluites compartides”, ha dit.

Volem agrair la tasca de la @venturosm en tot aquest temps de servei al poble de #Berga a la institució. No oblidem els anys de feina constant i sabem que, ferma i recuperada, ens trobarem aviat amb la Venti en més lluites compartides!
Salut i força!

— CUP Berga ✊🎗 (@CUPBerga) July 6, 2021

The post Montse Venturós (CUP) deixa la batllia de Berga per una depressió appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol ja estudia si recorre contra el fons per als afectats del Tribunal de Comptes espanyol

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que ja estudien si presenten un recurs contra el decret de creació d’un Fons Complementari de Riscs amb què la Generalitat vol compensar, amb condicions, els represaliats pel Tribunal de Comptes espanyol. En una conferència conjunta amb la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, Sánchez ha dit que el seu govern estudiarà la decisió de la Generalitat i que “si no és subjecta a dret, evidentment l’haurem de recórrer”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern activa un fons per als afectats del Tribunal de Comptes però hauran de tornar els diners amb sentència ferma

La creació del fons s’ha anunciat aquest matí, després de les crítiques dels represaliats perquè el govern no havia maniobrat per ajudar-los. L’Institut Català de Finances el gestionarà provisionalment i mentre no es creï una entitat gestora. D’entrada estarà dotat de deu milions d’euros. El Partit Popular espanyol ja ha anunciat aquest matí que recorrerà contra el fons de tota manera.

En tot cas, perquè els afectats per fiances imposades com les del Tribunal de Comptes puguin accedir a aquesta ajuda caldrà que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions d’un servidor públic, que el risc no sigui cobert per alguna altra pòlissa i que la Generalitat no hagi iniciat cap actuació contra la persona afectada. És una mesura temporal, i en cas de sentència ferma els afectats hauran de tornar els diners.

The post El govern espanyol ja estudia si recorre contra el fons per als afectats del Tribunal de Comptes espanyol appeared first on VilaWeb.

Detinguts tres homes com a presumptes autors de l’assassinat del jove Samuel Luiz

La policia espanyola ha detingut tres joves de la Corunya, entre 20 anys i 25, com a presumptes autors de la pallissa mortal al jove Samuel Luiz, de vint-i-quatre anys, la matinada del dissabte. Així ho ha informat el mateix cos a través del compte de Twitter. Indiquen que la investigació continua oberta fins que els fets no s’esclareixin del tot. Precisament per això, han afegit que no es descarten més detencions en les pròximes hores.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Abans d’aquestes detencions, el delegat del govern espanyol a Galícia, José Miñones, havia explicat en una entrevista a la Cadena Ser que quinze persones més havien declarat a comissaria en relació amb l’assassinat.

Ahir al vespre hi va haver concentracions de protesta multitudinàries per a refusar la violència homòfoba arran de les agressions de les darreres setmanes. Hi havia una consternació especial per l’assassinat de Samuel, un crim que s’investiga pel possible caire homòfob.

[FOTOGRAFIES] Rebuig multitudinari a les agressions homòfobes amb concentracions arreu del país

The post Detinguts tres homes com a presumptes autors de l’assassinat del jove Samuel Luiz appeared first on VilaWeb.

El fons del poeta i pensador Màrius Sampere entra a la Biblioteca de Catalunya

La família de Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928-2018) i la Biblioteca de Catalunya van formalitzar ara fa un any la donació del fons del poeta a aquesta institució. Un conjunt que abraça el segle XX, i principalment els darrers trenta anys de la seva vida, amb documentació personal i professional, obra de creació literària, lletres, partitures i enregistraments (com l’himne del PSUC) i alguns números de revista, entre altres. Ajornat per la pandèmia, avui s’ha celebrat a la Biblioteca un acte simbòlic que testimonia la “generositat” de la família del poeta i recorda que tot aquest fons ja és de domini públic i està obert a consulta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ara farà just un any que la Maria del Carme Tarrés, vídua del poeta, va signar amb la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, l’acord de donació dels fons. Aquest fons, de gran interès per als estudiosos de la literatura contemporània, contribueix a ampliar el patrimoni literari més recent dels autors conservats a la Biblioteca de Catalunya, entre els quals figuren els llegats de Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver, Maria Barbal o Joaquim Carbó, per citar-ne alguns. Aquest fons ja s’ha integrat en el portal de fons i col·leccions de la Biblioteca de Catalunya, que conserva fons de més de tres-cents creadors de l’àmbit literari, musical o artístic.

L’acord va començar a gestar-se l’any 2015, en unes primeres converses entre el mateix autor i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que aleshores dirigia l’ara presidenta del Parlament, Laura Borràs, tal com s’ha recordat avui. Era just al començament del programa conjunt amb la ILC de “recuperació” d’autors catalans.

Posteriorment es va anar configurant el seu futur dipòsit al a Biblioteca de Catalunya. La directora, Eugènia Serra, ha destacat com li va sobtar “la humilitat” de Sampere. “Semblava que era ell qui estava agraït” per l’interès de la biblioteca, i no a la inversa, ha recordat. Malauradament, la signatura del conveni de donació no la va poder fer ell mateix, perquè va morir l’any 2018, ha lamentat Serra.

Al seu torn, el director de l’ILC, Oriol Ponsatí-Murlà ha subratllat la generositat de la família de Sampere per haver donat un conjunt que “els pertany” i que ningú hagués pogut retreure que haguessin volgut seguir conservant, vendre’l o desprendre-se’n. Amb aquest fons, ha afegit, “és com si tinguéssim l’iceberg sencer”, “com entrar a la sala de màquines” de la vida i obra de Sampere, ha valorat.

I el seu amic i també poeta Carles Duarte ha glossat la seva figura. Duarte ha asseverat que Sampere és una de les figures literàries més importants “que ha donat aquest país en molts anys”, amb una obra “capaç de transcendir el temps i l’espai, d’una dimensió excepcional”. Per sort, la consciència de la seva qualitat és “creixent”, ha dit Duarte referint-se a la molt recent inauguració d’un monument a Cantonigròs amb un poema seu (que commemora el 75è aniversari del concurs parroquial de poesia, del qual Sampere va ser guanyador en més d’una ocasió).

El contingut

La donació desinteressada conté documentació personal i professional (carnets, fotografies, documentació acadèmica, premis i diplomes, correspondència rebuda principalment de caràcter institucional, relacionada generalment amb la seva activitat professional); també obra de creació literària, amb textos mecanoscrits, així com notes, apunts o documentació relacionada amb l’obra.

Així mateix inclou documentació musical del Grup Estrop. Lletres, partitures i documentació, així com algunes unitats d’altres lletres i partitures, com ara l’Himne del PSUC. També s’hi recull documentació sobre Màrius Sampere, constituïda per articles de premsa, fullets d’actes, recitals, homenatges o invitacions. Finalment, hi ha més d’un centenar de monografies procedents de la seva biblioteca personal que comprèn obres de la seva autoria, obres d’altres autors de caràcter literari -algunes amb dedicatòria-, alguna obra sobre el joc dels escacs, al qual Màrius Sampere va ser molt aficionat. Alguns números de revista, principalment de literatura, i algun enregistrament sonor o audiovisual.

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928 – 26 de maig de 2018) és un dels poetes catalans més rellevants del segle XX. La seva obra ha rebut més d’una quinzena de guardons, entre els quals destaquen el premi Carles Riba (1963), el premi Crítica Serra d’Or l’any 2000 o la Creu de Sant Jordi (1999).

Autor de prop d’una trentena de llibres de poesia i d’alguns títols de narrativa d’una gran originalitat, Màrius Sampere s’ha consolidat com una personalitat literària excepcional, amb una dimensió reflexiva d’una admirable ambició. Dins de la seva obra afronta amb coratge, determinació i profunditat temes tan fonamentals com l’existència de Déu, l’amor, la vida i la mort.

The post El fons del poeta i pensador Màrius Sampere entra a la Biblioteca de Catalunya appeared first on VilaWeb.

Dimiteix el responsable de presons de Catalunya després de tres morts en dotze dies

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, responsable de les presons del Principat d’ençà del 2016, ha comunicat avui la seva dimissió a la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. Sota el mandat del conseller Carles Mundó, Calderó va assumir fa cinc anys la direcció general de Serveis Penitenciaris i, posteriorment, amb la consellera Ester Capella, va pilotar la transformació de la direcció general en l’actual secretaria.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’anunci de la seva dimissió arriba després d’unes setmanes crítiques a les presons catalanes, amb dos suïcidis i una mort en tan sols dotze dies. El magnat nord-americà John McAfee va llevar-se la vida el 23 de juny proppassat; una noia de dinou anys va fer-ho diumenge; i el pres Mohamed Choulli, que havia denunciat maltractaments i amenaces, es va morir el 28 de juny en un incendi a la presó del Puig de les Basses, intoxicat pel fum del foc.

Calderó ha gestionat els centres penitenciaris durant l’aplicació de l’article 155, el 2017, la crisi provocada per la covid-19 i l’empresonament dels presos polítics independentistes. Durant aquest temps ha tingut una relació complicada amb els sindicats de presons, que li han demanat la dimissió diverses vegades.

També ha dirigit el tancament de l’antiga presó Model de Barcelona i ha impulsat mesures com la instal·lació de càmeres de videovigilància als punts foscos de les presons, un programa de prevenció dels suïcidis, un protocol per a les persones trans i un compliment més sistemàtic de les penes de tercer grau. Les raons oficials de la seva dimissió són el desig d’un canvi d’etapa.

The post Dimiteix el responsable de presons de Catalunya després de tres morts en dotze dies appeared first on VilaWeb.

El regidor de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, es jubila i deixa el càrrec

El regidor de Cultura i sisè tinent de batllia de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, número 2 a la llista dels comuns el 2019, ha presentat la dimissió per jubilació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Nascut el 1951, el seu lloc a Cultura l’assumirà Jordi Martí, regidor de Presidència, Economia i Pressupostos, i la plaça de regidor l’assumirà Pau González, fins ara conseller dels comuns al districte d’Horta-Guinardó, segons ha avançat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts municipals.

No dimiteixo de res. Han estat 4 anys d'intensa activitat al servei de la ciutat i de la seva gent. Continuaré vinculat al projecte polític del municipalisme i de @bcnencomu que representa Ada Colau, qui fa temps coneixia la meva decisió i a qui agraeixo el seu suport i amistat.

— joan subirats (@subirats9) July 6, 2021

The post El regidor de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, es jubila i deixa el càrrec appeared first on VilaWeb.

La Caixa de Solidaritat fa una crida a fer-hi aportacions per si l’estat espanyol tomba el fons de compensació als represaliats

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, i el president de la Caixa de Solidaritat, Pep Cruanyes, han fet una crida a continuar fent aportacions a la Caixa de Solidaritat per a poder ajudar els represaliats del Tribunal de Comptes espanyol. Aplaudeixen la creació per part del govern del fons de compensació per a donar cobertura en forma d’aval als afectats, que han de dipositar 5,4 milions de fiança abans del 21 de juliol. Però consideren que és una solució provisional, i que l’estat espanyol pot tombar-la o invalidar-la en qualsevol moment. De manera que caldrà que hi hagi aquesta provisió de diners per quan faci falta. La informació per a fer les aportacions és a la web de la Caixa. Ara per ara, té 400.000 euros, i cobreix les multes i fiances de desenes de represaliats, tant en procediments penals com al Tribunal de Comptes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En una conferència de premsa a l’Ateneu Barcelonès, Cruanyes ha explicat que aquests darrers dies han notat un lleuger increment de les aportacions a la Caixa de Solidaritat, i per això fan ara aquesta crida. El fons de compensació del govern és una bona eina, diuen, però simultàniament s’ha d’activar la Caixa. “Volem fer valdre el fons de compensació que ha posat en marxa el govern. Estem molt satisfets d’aquesta mesura, però no sabem quant de temps resistirà”, ha dit Paluzie. “Preveiem atacs enormes per part de l’estat espanyol. És una mesura provisional, un pont, fins que hi hagi la sentència ferma. Per tot això és imprescindible de nodrir la Caixa de Solidaritat, que hi hagi donatius. La Caixa ajuda tots els represaliats.”

Mauri hi ha insistit: “Valorem el fons de compensació. Vol dir que les institucions del país no deixen desemparats els servidors públics, en aquest cas per haver explicat el seu país al món. Però com que no sabem si funcionarà, això que fem ara és comprar temps. És important que es vagi omplint la Caixa.”

Un dels afectats, l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, a qui imposen 3,75 milions de fiança, també s’ha alegrat que el govern hagi activat aquest fons. “És una notícia molt bona perquè es troba una resposta robusta i de país, amb el govern i les entitats col·laborant. Però això ens dóna temps, i no sabem si el Tribunal de Comptes acceptarà la fórmula. Si no ho fes, el dia 21 mateix ens podrien embargar.”

Fins ara, la Caixa de Solidaritat ha pagat 13,4 milions d’euros en fiances i 640.000 en defenses i multes. Ara ha presentat un escrit al jutjat número 13 de Barcelona en què exigeix que li retornin la fiança que va consignar en la causa penal per l’1-O que també afecta desenes d’ex-alts càrrecs perquè aquells quatre milions són els mateixos que també van haver de pagar en concepte de fiança i també per l’1-O al Tribunal de Comptes.

The post La Caixa de Solidaritat fa una crida a fer-hi aportacions per si l’estat espanyol tomba el fons de compensació als represaliats appeared first on VilaWeb.

En Peyu deixa en evidència l’obsessió de Toni Cantó amb TV3

L’actor Toni Cantó, que fou síndic de Ciutadans, i que ara assumirà un càrrec en l’anomenada Oficina de l’Espanyol a Madrid, un organisme que vetllarà per la llengua espanyola a la capital de l’estat, continua amb els seus atacs obsessius contra el català i, especialment, TV3. Ara, el diputat frustrat del PP, ha piulat a les xarxes un fragment del programa Bricoheroes, en el qual en Peyu i Jair Domínguez fan broma sobre tirar un tros de ferro a un agent de la Guàrdia Civil. “TV3, la televisió de l’odi”, ha piulat Cantó.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

[VÍDEO] El discurs viral d’en Peyu: “Hi ha gent que fa deu anys que l’hem perduda” 

Poc després, en Peyu ha reaccionat a la mateixa xarxa social fent befa del mateix Cantó, que en una entrevista a El Español, que s’ha viralitzat molt aquest cap de setmana, assegurava que ja no podia actuar a Catalunya perquè ho feia en llengua espanyola. “Jo no puc actuar a Espanya perquè faig teatre en català”, li ha etzibat l’humorista.

Peyu: "Yo no puedo actuar en España por hacer teatro en catalán" https://t.co/EbZM2ok8Dv

— Peyu (@enpeyu) July 6, 2021

The post En Peyu deixa en evidència l’obsessió de Toni Cantó amb TV3 appeared first on VilaWeb.

Francesc Serés i el debutant de vint-i-dos anys Ivan Vera guanyen els premis Llibreter 2021

Si sou dels que encara compteu el temps per cursos escolars és difícil que trobeu algú més exitós que en Francesc Serés en la temporada 2020/2021, any pandèmic, però que ell recordarà per tres fites importants: l’obtenció del premi Proa de Novel·la per La casa de foc; el manteniment durant mesos com un dels llibres més venuts en català; el nomenament com a nou màxim dirigent de l’Institut Ramon Llull fa tot just uns dies i la cirereta del pastís, l’obtenció del premi Llibreter en la categoria de millor novel·la en català. No està gens malament.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Qui tampoc no oblidarà el curs és el debutant Ivan Vera, de només vint-i-dos anys, que s’ha emportat el guardó a la millor novel·la de literatura infantil i juvenil per Àunia, la història d’una noia íbera que va començar a escriure com a treball de recerca a l’institut i que ara ha publicat Akiara. Sis anys d’esforços, reescriptures i perseverances que el fan alçar-se amb un dels premis més prestigiosos de casa nostra.

I és que els premis Llibreter són la darrera gran cita literària de l’any a casa nostra (amb permís de la presentació de la Setmana del Llibre en Català) i amb la seva concessió es dóna pas a l’estiu mentre tots els editors ja estan preparant la terrible i temuda reentrada, amb un nou allau de novetats que competiran per fer-se un lloc en la festa de l’any vinent.

Després d’un any terrible per a les llibreries, amb aforaments reduïts i tancades totals incloses i l’experiència mig fallida del sant Jordi d’estiu de l’any passat (veurem com funcionarà la festa de les llibreries d’enguany prevista per al pròxim dia 15) el gremi necessitava poder celebrar aquesta festa, retrobar-se amb la seva gent i treure pit i demostrar que la cultura és un dels ports més segurs davant dels embats de la terrible pandèmia de Covid-19 que ara entra de ple en la cinquena onada.

Per això la presidenta del gremi, Maria Carme Ferrer es mostrava eufòrica per poder dur endavant la celebració del 22 aniversari del premi i no li van caure els anells a l’hora de donar les gràcies al Govern per les ajudes rebudes durant l’any i als periodistes culturals per la nostra tasca durant tota la pandèmia recollint totes les seves iniciatives i fent-les arribar al públic.

Francesc Serés va explicar que ‘aquest és un llibre complex que parteix d’una vivència en un lloc durant un temps determinat i el que quedarà és el record transformat de la novel·la’. L’autor ha fet broma amb el caràcter premonitori del llibre, ja que en un moment donat apareixen les filtracions dels túnels que connecten la Garrotxa per carretera “i jo per baixar cap aquí he hagut de venir una bona estona a 40 perquè d’ençà que el llibre ha sortit al carrer hi ha més filtracions que mai als túnels de Bracons”. Ho ha explicat com a anècdota per demostrar que “tots els fets es ven retroalimentant  i tots tenen la seva càrrega simbòlica”. Serés no ha volgut avançar cap projecte de futur perquè “jo sóc d’aquells que no prometem mai res, les coses es fan i guardem la sorpresa i deixem que passin si anunciem les coses, malament, val més que es trobin un cop que ja han passat”.

L’editor de Proa, Josep Lluch ha assegurat que “estem molt contents pel fet que s’hagi premiat una novel·la com aquesta, que és extraordinària, es llegirà durant dècades i ja està transformant les mirades d’alguns lectors.”

El jove Ivan Vera estava exultant pel guardó per a la seva novel·la iniciada a l’institut i acabada sis anys després, on ens explica la història de l’Àunia, una noia ibera de la tribu dels indigets que es rebel·la contra la vida que se li imposa (ella vol ser caçadora i no mestressa de casa) i se’n va de casa a la recerca d’aventures. Haurà de lluitar per la seva llibertat i la del seu poble. El jurat ha reconegut el seu atreviment i que una veu masculina sigui capaç de fer una gran novel·la feminista i dona un consell a tots els joves que escriuen: “No et guardis les obres per a tu, deixa-la llegir a tothom que puguis, no la deixis al calaix perquè si no estàs perdent oportunitats.”

Els premis Llibreter també han reconegut La nena del far, d’Annet Schaap, amb traducció de Maria Rosich i editada per Pagès Editors amb el guardó de Literatura Infantil i Juvenil d’altres literatures; Els estels de Jacques Goldstyn editat per Editorial Joventut com a millor àlbum il·lustrat i El país dels altres, de Leïla Slimani, traduït al català per Valèria Gaillard i editat per Angle com el premi llibreter d’altres literatures.

Pel que fa al memorial Pere Rodeja, el gremi ha distingit la Gemma Garcia, de la llibreria Vitel·la de l’Escala i de Palafrugell per la seva tasca i el periodista Toni Puntí.

The post Francesc Serés i el debutant de vint-i-dos anys Ivan Vera guanyen els premis Llibreter 2021 appeared first on VilaWeb.

La Generalitat presenta un recurs contra la sentència de Marcel Vivet

Els serveis jurídics de la Generalitat van presentar divendres passat un recurs d’apel·lació contra la sentència que condemna l’activista Marcel Vivet a cinc anys de presó per suposadament haver colpejat un agent dels Mossos d’Esquadra en l’anomenada manifestació holi contrària a una concentració de Jusapol. La Generalitat va demanar inicialment una pena de presó de quatre anys i nou mesos, i ara rebaixa la petició a sis mesos.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Marcel Vivet: “Hem de demanar a la Generalitat que deixi de ser una institució que no defensa el seu poble” 

L’agent que va acusar Marcel Vivet d’haver-lo agredit també va culpar un altre noi del mateix cop 

“Sempre defensarem els servidors públics, però també hem de defensar peticions proporcionals”, ha argumentat en declaracions a l’ACN el secretari general d’Interior, Oriol Amorós, que ha anunciat que els “principis” que han inspirat aquest canvi de criteri adoptat ara s’utilitzaran a partir d’aquest moment en aquest tipus de casos.

Anna Regalón: “Aquí no mana ningú! A tothom li sap greu això que li passa al meu fill, però ningú no fa res!” 

“Cínics desgraciats”

Vivet no tardat gens a reaccionar al recurs de la Generalitat. En un piulet contundent, ha escrit: “Cínics desgraciats”. Així mateix, ha instat el secretari general d’Interior a explicar-li personal el canvi de posicionament de la Generalitat. “Quan t’atreveixis a dirigir-me la paraula, m’ho expliques”, ha piulat.

@OriolAmoros quan t'atreveixis a dirigir-me la paraula m'ho expliques😘

— Marcel Vivet Regalón (@MarcelVR1) July 6, 2021

 

The post La Generalitat presenta un recurs contra la sentència de Marcel Vivet appeared first on VilaWeb.

Junqueras entra al Parlament Europeu, dos anys després de ser elegit eurodiputat

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha arribat a primera hora de la tarda a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, on té previst de fer diverses reunions, entre les quals una amb els colíders del grup dels Verds/ALE —Ska Keller i Philippe Lamberts—, en el qual s’integren els eurodiputats republicans. De fet, l’Aliança Lliure Europea va proposar Junqueras com a candidat a la presidència de la Comissió Europea.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Vegeu ací les declaracions que ha fet a l’entrada:

🔴 En directe: Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa compareixen a Estrasburg després de reunir-se amb diferents eurodiputats al Parlament Europeu https://t.co/GpVv7GjguY https://t.co/OJwUvl7wCJ

— 324.cat (@324cat) July 6, 2021

Junqueras ha arribat a la cambra acompanyat de Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Meritxell Serret, tot i que només ell i Romeva han pogut entrar a les instal·lacions per la seva condició d’ex-diputats.

El maig de 2019, el president d’ERC va ser escollit eurodiputat, però el Tribunal Suprem espanyol va refusar d’alliberar-lo perquè pogués prendre possessió de l’acta, fins i tot quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va reconèixer la seva immunitat.

En una atenció als mitjans, Junqueras ha assegurat que no dóna per perdut l’escó, tot recordant que està pendent del pronunciament dels tribunals de la UE. “No donem mai res per perdut”, ha reblat.

Demà, Junqueras, Romeva, Forcadell, Bassa i Serret es traslladaran a Bèlgica, on es reuniran amb el president Carles Puigdemont a la Casa de la República. El president d’ERC ha assegurat que no cal “cap reconciliació” amb el líder de JxCat. “Per part meva sempre hi ha hagut tota la voluntat d’entesa”, ha afegit.

Trobada amb Ponsatí

D’altra banda, mentre Junqueras i Romeva han entrat al parlament, Forcadell, Serret i Bassa s’han reunit amb l’eurodiputada Clara Ponsatí per a dinar. La consellera exiliada no podrà ser demà a la trobada de Waterloo per qüestions d’agenda.

Retrobament a Estrasburg de l’eurodiputada i exiliada @ClaraPonsati amb @ForcadellCarme, @dolorsbassac i @MeritxellSerret. pic.twitter.com/4MwSGvbBo0

— ᴊᴏʀᴅɪ ᴄᴏʀʙᴀʟᴀɴ (@jcorbalan) July 6, 2021

The post Junqueras entra al Parlament Europeu, dos anys després de ser elegit eurodiputat appeared first on VilaWeb.

Un pont entre Es Vedrà i Xàbia anomenat Jaume I

Acte solemne a la Llotja de Palma per a tancar la primera de la que es vol que siguen moltes cimeres. Una cada any. La del juliol del 2022 serà al País Valencià. Agraïments i felicitacions mútues pel que tots dos presidents qualifiquen d’èxit sense precedents, tant pel nivell de les taules de diàleg com per les conclusions i, sobretot, pels compromisos a què han arribat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Han repetit la pregunta. Com és que si Jaume I ja ho va fer, nosaltres hem tardat tants anys a intensificar la col·laboració?

Les Illes i el País Valencià volen avançar cap a una Espanya federal

Les paraules sense fets, no valen res

Ximo Puig ha explicat que a València i a Palma hi ha una llotja, hi ha un carrer dels cavallers i  hi ha un carrer de Ramon Llull. “Tot això agermana aquestes terres bessones que avui reforcem una aliança bilateral, un nou espai de cooperació dins Espanya”.

Puig ha tornat a llançar la pregunta que ha planat durant els dos dies de treball: Què és centre i què és perifèria? “Estem al centre de l’Espanya de les espanyes. D’ací ha de sorgir amb força l’Espanya diversa. Han acabat les perimetracions territorials i ara han d’acabar els perimetracions mentals. El País Valencià i les Illes no som només una terra per anar de vacances”.

El cap del Consell s’ha felicitat pels dos dies de mirades compartides i pels desafiaments conjunts que, entre altres, tenen a veure amb la indústria del turisme que modela les dues economies, el centralisme que afecta tots dos territoris, i l’infrafinançament que escanya.

Puig ha parlat en nom dels dos governs quan ha fet una crítica a l’Espanya dels territoris que ha nomenat egoistes i que aprofundeixen en la divergència. I ha marcat el camí: “Cogovernança, finançament, infraestructures, joc fiscal net. Sense dúmpings ni aspiradores”, ha dit en referència a la política d’Isabel Díaz Ayuso a la comunitat de Madrid.

En aquest joc de citar referents culturals compartits, Ximo Puig ha citat Jaume I quan ha parlat de la fe i del límit de les paraules quan no van acompanyades de fets.

“Tot el camí que fem, serà per anar endavant”

Francina Armengol ha citat Estellés per a començar la seua intervenció de cloenda. “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. Nosaltres som pobles i sabem què volem. Sabem com volem projectar-nos cap al futur”.

Armengol ha volgut acabar aquesta trobada remarcant dues certeses: tot el que connecta i la capacitat de millorar a partir dels projectes comuns.

La presidenta de les Illes ha fet referència al projecte de finançament amb què el PP pretén tornar les coses a com estaven en el 2002, quan les Illes van quedar vint punts per davall de la mitjana, a la cua de tots els territoris.

D’entre totes les conclusions que s’han presentat avui, Francina Armengol ha volgut destacar la neteja del Mediterrani. “Només es pot fer des de les dues voreres. Nosaltres ja hem començat i ara ens comprometem a propiciar que tots els pobles mediterranis s’unisquen per a tenir-ne cures. Hem liderat la lluita contra els plàstics a la mar i la volem tornar a liderar”.

I per acabar, Maria del Mar Bonet: “Si tu cantes i jo cant, vol dir que mos entenem, i tot el camí que fem serà per anar endavant”.

Francina Armengol i Ximo Puig entonen junts un nou ‘Escolta Espanya’

Una pregunta incòmoda al pati de la Llotja

En acabar l’acte, tots dos presidents s’han posat a disposició dels periodistes. La primera pregunta ha estat incòmoda. “Penseu ampliar aquesta cimera a Catalunya?”. Puig i Armengol s’han mirat. Els responsables de comunicació han esbufegat i cap dels dos se n’han eixit del guió. Avui els protagonistes són els nostres territoris, Catalunya té el seu propi full de ruta, tenim bones relacions amb el govern català… I a les repreguntes, les mateixes respostes. Les Illes i el País Valencià tenim la voluntat de treballar junts en el futur.

The post Un pont entre Es Vedrà i Xàbia anomenat Jaume I appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol aprova el projecte de llei que endureix els delictes sexuals i actualitza la definició de consentiment

El consell de ministres espanyol ha aprovat el projecte de llei popularment anomenada del “només sí és sí”. Ara l’enviarà al congrés espanyol perquè en comenci la tramitació. El text elimina la distinció entre abús i agressió sexual i té una nova definició de consentiment sexual que estableix que “tan sols s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de forma clara la voluntat de la persona“. El text anterior anava una mica més enllà i definia que no s’hauria de considerar consentiment si la víctima “no ha manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l’acte”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La ministra d’Igualtat espanyola, Irene Montero, ha destacat en un vídeo que amb la llei nova “tota relació sexual sense consentiment és una agressió”. L’argument del ministeri és que la fórmula per definir el consentiment va en línia amb la del Conveni d’Estambul en el seu article 36.2 i és un model que ja s’ha adoptat a altres països, com Suècia o el Regne Unit. Montero, en tot cas, ha recordat la lluita del moviment feminista per arribar fins aquí. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha assegurat que la norma “ens fa millors com a societat” i situa l’estat espanyol a “l’avantguarda de la protecció de les dones”.

La llei també introdueix canvis en el codi penal espanyol amb un sistema de penes progressiu i proporcional a la gravetat amb un catàleg d’agreujants específics, com el fet que sigui una agressió grupal, l’ús d’armes o l’existència de violència o dany greu. El text tipifica també com a delicte lleu l’assetjament sexual al carrer així com violències sexuals en l’àmbit digital, com l’extorsió o la pornografia no consentida. A més, inclou un apartat per combatre el proxenetisme i es castiga els propietaris de locals on s’exerceix la prostitució.

Recorregut amb crítiques

El text inicial aprovat fa més d’un any va ser objecte de crítiques i tensions en el si de l’executiu de coalició. El ple del Consell General del Poder Judicial va qüestionar els eixos centrals de la llei en un informe preceptiu que deia que la definició de consentiment podia comportar una inversió de la càrrega de la prova i que no aconseguiria evitar la victimització secundària. També refusava l’absorció del delicte d’abusos en el d’agressió, perquè creia que pot tenir un efecte de desprotecció de la víctima. La creació de la norma també ha generat tensions entre el Ministeri d’Igualtat i el de Justícia, així com amb la vice-presidenta primera, Carmen Calvo. Els altres grups parlamentaris podran imposar-hi ara modificacions.

The post El govern espanyol aprova el projecte de llei que endureix els delictes sexuals i actualitza la definició de consentiment appeared first on VilaWeb.

Pàgines