Vilaweb.cat

Elsa Artadi diu que el nou govern vol centrar-se a millorar el benestar diari dels catalans

La consellera de la Presidència i portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Elsa Artadi, ha defensat aquest dimecres a la primera Comissió d’Afers Institucionals (CAI) que el govern se sent ‘hereu de l’1-O’ i ‘defensarà allò que representa’, uns valors de ‘democràcia, progrés i llibertat’, ha assegurat.

Artadi diu que volen treballar per ‘millorar el benestar dels ciutadans, governar per a tots’, i fer-ho des d’unes conviccions polítiques ‘irrenunciables’. ‘També gestionarem el dia a dia; [..] però que ningú no s’equivoqui: gestionem el present per fer realitat el futur’, ha advertit durant la seva intervenció inicial. En aquest context, ha insistit que el govern vol ‘desenvolupar la voluntat expressada l’1-O i ratificada el 21-D’ però entén també que ‘fer república’ passa per ‘centrar-se a millorar els aspectes que afecten positivament la vida i el benestar dels catalans’.

En la seva primera intervenció a la Comissió d’Afers Institucionals, Artadi ha assegurat que treballaran per millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans’. ‘Governem per totes i ho farem des de principis i conviccions irrenunciables; també gestionarem el dia a dia, també hem vingut a fer això; però que ningú s’equivoqui: gestionem el present per fer realitat el futur’, ha avisat d’entrada amb la mirada posada a l’1-O i al 21-D i amb la intenció de superar l”anormalitat democràtica’ del 155.

Ho ha defensat així perquè considera que ‘fer república’ implica per al seu Govern gestionar el dia a dia i ‘centrar-se a millorar els aspectes que afecten positivament la vida i el benestar dels catalans’. Així, creu que fer república és treballar per a una societat ‘igualitària, que deixi enrere el model patriarcal i de privilegis imposat’; és uns mitjans públics ‘de qualitat’, amb pluralitat de continguts, col·laboració amb la indústria i professionalitat; és ‘treballar colze a colze amb el món local’ per cohesionar-lo territorialment i social; i és estendre la pràctica de l’esport i l’activitat física. ‘És fer un país millor’, ha conclòs.

Durant la seva intervenció a la comissió, Artadi ha posat en valor el comissionat del 155, que ha de fer inventari dels efectes que ha tingut l’aplicació d’aquest article. També s’ha compromès a reunir-se amb les entitats municipalistes per dictaminar sobre els plans d’inversió i per reforçar la interlocució amb organismes com el Consell de Govern Local i la Comissió de Govern Local. En aquest sentit reforçaran la relació amb l’Ajuntament de Barcelona perquè ‘Barcelona i Catalunya només poden avançar juntes’ i acabar de desplegar la Llei de l’Aran en la seva totalitat.

Des de la secretaria de l’Esport, Artadi es fixa desplegar el Pacte Nacional de l’Activitat Física, com a pas previ per a l’elaboració d’una nova llei, i ha posat sobre la taula inversions per al manteniment i la renovació d’equipaments ja existents.

Lleis suspeses

A més, Artadi ha anunciat que des de l’Institut Català de les Dones s’ha començat a redactar un Pla Estratègic de Polítiques d’Igualtat de Gènere 2018-2021. Precisament sobre les suspensions de lleis socials, Artadi ha lamentat que el govern espanyol hagi tingut fins ara una actitud ‘molt intensa contra tot allò que sortia del parlament’. ‘No és de rebut que utilitzi la suspensió de les nostres lleis per un model de societat que potser ells defensen però nosaltres, no’, i que ‘s’utilitzi el TC’ per frenar el que ‘no pot aturar amb al força dels vots’. ‘Tindrem oportunitat de veure quina és l’actuació del nou govern [espanyol] i si respecta la voluntat del poble de Catalunya’, ha afegit en un missatge a l’executiu de Pedro Sánchez.

Altres anuncis han estat impulsar l’aprovació i la signatura del Pacte Nacional de l’Audiovisual que ja s’havia treballat els darrers mesos i crear una Oficina per a la Reforma Horària per impulsar els treballs que es van deixar fets a l’anterior mandat en aquest sentit.

‘Fariña’ arribarà a les llibreries en català

Fariña, de Nacho Carretero, arribarà a les llibreries en català. Aquest assaig sobre el narcotràfic dels anys 80 i 90 a Galícia es publicarà en llengua catalana a la nova col·lecció Navona_Reporters de Navona Editorial i es presentarà el pròxim 11 de juliol. A través de testimonis directes de caps de la màfia, pilots de planadores, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, l’autor del llibre retrata minuciosament ‘un paisatge criminal amb freqüència subestimat’, segons indica l’editorial. En l’obra, Fariña inclou també un examen dels clans que segueixen actuant avui dia perquè ‘el narcotràfic segueix viu a Galícia’.

Sánchez vol canviar el delicte de rebel·lió per a aplicar-lo als independentistes

La ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, ha dit que el govern espanyol es plantejarà reformar el codi penal per modificar el delicte de rebel·lió, tal i com va anunciar al maig Pedro Sánchez. Delgado reconeix que s’ha de modificar per ‘afrontar noves situacions i nous actors’ i recorda que el seu origen es remunta al 1900 sempre ‘en contexts d’alçaments militars i comptat amb la violència com estructura del tipus penal’. ‘Poden aparèixer noves situacions i nous actors en relació a aquest delicte, el que va proposar en el seu dia per Sánchez és afrontar aquestes noves situacions des d’un debat tranquil, comptat amb el màxim consens per defensar una cosa que tots hem d’estar d’acord: la constitució’, ha dit durant la sessió de control a preguntes del diputat popular Pablo Matos Mascareño.

El batlle Ballesteros destaca sobre els Jocs l”èxit organitzatiu’ i els pavellons ‘a vessar’

El batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’ha declarat satisfet pel desenvolupament d’uns Jocs Mediterranis que, segons ell, estan sent ‘un èxit’ pel nivell dels esportistes espanyols com la nedadora Mireia Belmonte i l’halterofília Lydia Valentí, i l’organització d’una cita que ha batut, amb 3.622 esportistes de 26 països, el rècord de participació.

‘La competició està sent fantàstica i els Jocs estan sent un èxit pel nivell dels esportistes espanyols, i l’organitzatiu. Mai tots els participants havien estat allotjats en hotels com succeeix a Tarragona 2018. I esportistes com Mireia Belmonte o Lydia Valentí estan competint a gran alçada’, ha comentat en declaracions a Europa Press.

Ballesteros ha admès que hi ha hagut ‘petits incidents’ i algunes absències de públic en algunes competicions, però en altres com l’halterofília, l’esgrima, el triatló, la gimnàstica i la natació els pavellons estan ‘a vessar’, ha dit. Precisament avui s’ha hagut de suspendre la competició del bàsquet 3×3 prevista per al matí i ajornar-la a la tarda, ja que s’ha enfonsat part de l’entarimat de l’auditori del Camp de Mart, a la mateixa ciutat de Tarragona. Segons el batlle aquesta serà una edició ‘inoblidable’ per als aficionats i per a la ciutat de Tarragona i deixarà un llegat ‘incalculable’.

Malta només permet al Lifeline entrar a aigües territorials per a protegir-se del mal temps

El vaixell humanitari Lifeline acumula ja sis dies a la deriva amb més de 230 migrants abord. Ahir semblava que el govern maltès li obria el port de la Valletta per a desembarcar, però des de l’ONG han denunciat que no han rebut cap mena de notificació oficial. En aquest sentit, només tenen el permís de les autoritats per entrar a les aigües territorials de Malta per a protegir-se del mal temps.

Die @MV_LIFELINE darf jetzt in Maltesische Gewässer, um Windschutz zu suchen. Position given by rcc malta: 35d50.1mN 014d35.1mO

— MISSION LIFELINE (@SEENOTRETTUNG) June 27, 2018

En un comunicat, Lifeline assegura que ‘les condicions meteorològiques es continuen deteriorant i creix la fragilitat de l’estat de salut de la gent rescatada’. Per això, l’ONG exigeix als estats de la UE que es posin d’acord per a permetre el desembarcament i l’acollida dels migrants.

Abans d’ahir, un migrant va haver de ser evacuat del vaixell pels serveis d’emergència de Malta. El seu estat de salut requeria tractament mèdic d’urgència. Lifeline ha afirmat que ningú més del passatge necessita aquesta mena d’atenció, però denuncia que la situació va empitjorant. ‘Hi ha molta gent marejada i amb nàusees’, declaren.

Desmenteixen les acusacions
El govern italià ha acusat la tripulació del Lifeline de no fer cas del centre de coordinació naval de Roma durant el rescat dels més de 230 migrants davant la costa de Líbia. ‘És important destacar que l’única ordre que el vaixell es va negar a complir va ser lliurar els rescatats a l’anomenada guàrdia costanera líbia, perquè això seria un incompliment de la convenció de Ginebra pels Refugiats i, per tant, un crim’, asseguren.

El Col·legi d’Economistes preveu que l’economia catalana creixi al voltant del 3% aquest 2018

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) creu que l’economia catalana creixerà al voltant d’un 3% del PIB aquest 2018. Així, veu més ‘raonable’ la predicció que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona, del 3,1%, que les recentment anunciades pel BBVA i Funcas, del 2,5% i el 2,2% respectivament. Després d’un fort període de crisi, l’economia catalana fa 13 trimestres que creix per sobre del 3%, una fita que és ‘extraordinària’, en paraules de Modest Guinjoan, el president de la comissió. De cara al futur, s’espera que aquestes taxes de variació del PIB se suavitzin.

Amb unes exportacions de rècord, un creixement de l’ocupació i xifres positives en la producció i la inversió industrials, en termes globals, l’economia catalana avança a bon ritme, tal com conclou el grup de conjuntura de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes. Amb tot, els experts han detectat una ‘contradicció’ en l’àmbit del consum, que en global segueix creixent a un ritme ‘alt’, del 3,2% interanual en el primer trimestre. En canvi, el comerç no avança al mateix ritme: entre gener i abril, l’índex de vendes en grans superfícies va caure un 2,9% i l’índex de comerç al detall només va créixer un 1,9%.

Segons l’economista Jordi Goula, un dels factors que podria explicar aquesta diferència és l’auge del comerç electrònic, que fins ara era ‘residual’ però que podria estar establint un ‘canvi d’hàbits’. De fet, l’e-commerce i les activitats del sector logístic que hi estan relacionades van ‘com una Harley’, ha afegit Goula, i cada cop generen més llocs de treball. L’economista també ha apuntat com a possible causa el fet que la climatologia dels primers mesos de l’any no ha acompanyat a la compra de roba, mentre sí que ha crescut la despesa en oci, restauració i alimentació.

‘El més normal és que no hi hagi un altre rècord aquest any’ en turisme
Pel que fa al turisme, el Col·legi d’Economistes certifica la tendència de caiguda en el nombre de visitants, que alhora han augmentat la despesa. I és que ‘hi ha països que n’han prestat turistes, com Tunísia o Turquia, i ara en tornen a rebre. Aquest préstec s’ha acabat’, ha afirmat Goula, qui ha valorat positivament que hi hagi menys turistes però en canvi gastin més. Pel que fa al sector immobiliari, Goula ha posat de manifest que, a Barcelona ciutat, el mercat està ‘frenat per la manca d’oferta’. No hi ha pràcticament obra nova i la venda de primera mà ‘des de fa molt de temps es fa sobre planell’, ha comentat. Per altra banda, ha afegit, ‘no hi ha oferta de producte de segona mà’.

700 milions d’euros de ‘marge de maniobra’ en la despesa de la Generalitat
Pel que fa al sector públic, l’economista Albert Carreras calcula que el pressupost de la Generalitat del 2019 tindrà uns 700 milions d’euros de marge per a noves despeses. I és que, dels 25.000 milions d’euros de pressupost, la gran majoria estan ‘completament obligats’ i ‘el marge de maniobra és baix’. Carreras ha apuntat com a possibles prioritats del govern les socials com les llars d’infants, la renda garantida de ciutadania, les polítiques d’habitatge, la promoció de la llengua catalana i el finançament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Carreras ha tornat a defensar que hagués estat més convenient fer pressupostos per al 2018, cosa que la Generalitat ja ha descartat.

[VÍDEO] Boye afirma que hi ha ‘mecanismes europeus’ que els jutges del Suprem ni han estudiat ni preveuen

L’advocat Gonzalo Boye va explicar ahir que tenen molt ben preparada l’estratègia de defensa dels represaliats catalans i que tenen una via de recurs a nivell europeu que els jutges espanyols desconeixen i que els deixarà en evidència. Ho va dir en un acte amb subscriptors de VilaWeb al CCCB juntament amb l’advocat Jaume-Alonso Cuevillas. No va revelar de què es tractava, però va destacar que serviria ‘per evitar totes aquestes aberracions jurídiques’ que fan.

Boye va dir: ‘Jo m’imagino que ells han pensat que quan arribem a Estrasburg, ja s’haurà jugat la pròrroga, s’hauran xutat els penals i tan els farà què digui Estrasburg, perquè això passarà d’ací a sis, set o vuit anys, quan la gent podria ser a la presó i ells, en canvi, ja no seran al Tribunal Suprem, perquè hi ha una cosa que es diu jubilació. I els és igual. Però no han previst que hi ha uns altres mecanismes europeus molt més àgils que poden donar resultat igualment per evitar totes aquestes aberracions. Plantegen una aberració jurídica. Com que tota aquesta part dels mecanismes són els que mai no han estudiat, perquè mai no els van haver d’estudiar perquè no els interessava ni els afectava, és on es senten molt incòmodes.’

Boye va posar un exemple de desconeixement i d’aberració jurídica de Pablo Llarena quan va maniobrar per mirar d’apartar-lo de la defensa de Comín i de Serret: ‘Un dia Llarena estava molest amb mi i va dictar una resolució perquè en l’euroordre es prengués declaració a Toni Comín i a Meritxell Serret perquè designessin advocat i procurador que els defensés. Jo li vaig presentar un escrit i li vaig dir miri, sembla que vostès es passa per una certa part el tema de l’estatut general de l’advocacia, em priva del meu dret de treballar però, per si de cas, vostè no pot demanar això en l’euroordre; vostè ha d’anar a un altre conveni, que es diu Conveni Europeu de Cooperació en Matèria Judicial, i si no el troba es troba a l’article 2 això que vol demanar. Però és clar, ell va anar a la decisió marc, a l’article 18, que parla de prendre declaració, però designar advocat i procurador no és un acte de declaració. Però fixeu-vos que erràtic, tot això: feia set mesos dient preneu-los declaració a Bèlgica i deien i ho publicaven que no hi havia cap mecanisme per a fer-ho, fins que els va interessar de prendre, entre cometes, declaració per a designar advocat i procurador. Què vull dir amb això? Que faran què voldran. I què farem nosaltres? Farem bon dret i deixarem en evidència que fan el que volen, i els nostres defensats mantindran la dignitat i el cap ben alt.’

Crònica i vídeo íntegre de l’acteBoye i Cuevillas: les bèsties negres de Llarena perfilen la derrota del jutge

 

Eva Baltasar per ‘Permagel’ i José Eduardo Agualusa per ‘Teoria general de l’oblit’, premis Llibreter 2018

L’escriptora Eva Baltasar ha guanyat aquest dimecres el Premi Llibreter 2018 de Literatura Catalana amb la seva novel·la Permagel (Club Editor), mentre que José Eduardo Agualusa, autor de Toeria general de l’oblit (Edicions del Periscopi), s’ha imposat en la categoria d’Altres Literatures.

Així mateix, Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada (Dib Buks) de Ximo Abadía ha estat distingit com a millor àlbum il·lustrat. El Gremi de Llibreters de Catalunya ha entregat també el premi V Memorial Pere Rodeja a la llibretera Montse Porta de la llibreria Jaimes i a la periodista, traductora i filòsofa Valèria Gaillard.

Baltasar va ser la revelació del Sant Jordi d’enguany amb Permagel, el seu debut novel·lístic en el qual narra l’evolució d’una lesbiana de tendència suïcida. Segons el jurat ha estat concedit per unanimitat per ser considerada ‘una obra valenta, desinhibida i arriscada’, pel llenguatge empleat i amb una clara influència poètica que utilitza imatges i comparacions impossibles que superen la realitat. El jurat també ha valorat la forma de narrar l’evolució de la protagonista que, al contrari del que indica la novel·la, aconsegueix fondre allò que l’empresona.

Més informació:

Meritxell Serret: ‘La meva feina és a Brussel·les i tinc clar que la puc fer’

La nova delegada del govern davant de la Unió Europea, Meritxell Serret, ha assegurat que confia ‘demostrar amb els fets’ que pot fer ‘perfectament’ la seva feina a Brussel·les. ‘La meva condició aquí és de persona lliure’, ha dit Serret en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. ‘Hem estat en reunions amb persones, partits, eurodiputats, i es pot fer,’ ha assegurat Serret al ser preguntada per les paraules del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va definir com un ‘error’ el seu nomenament. ‘El proper cop que vingui a Brussel·les, el senyor Iceta, si vol ens podem reunir a la delegació i en podem parlar més’, ha remarcat l’exconsellera d’Agricultura. Serret ha admès que no pot tornar a l’Estat espanyol, però ha insistit: ‘La meva feina és a Brussel·les, i tinc clar que la puc fer, estic en condicions de fer-la’.

Serret ha assegurat que assumeix el càrrec amb ‘molta il·lusió’ i la voluntat d’acostar ‘Catalunya a la Unió Europea i la Unió Europea a Catalunya’. La nova delegada ha indicat que treballarà amb vocació de ‘servei’ per fomentar que hi hagi ‘més diàleg’ i que ‘es puguin escoltar totes les veus’. 

‘Hi ha molts temes sobre la taula’, ha dit Serret, que confia treballar des de la delegació no només pel respecte ‘als drets humans’ i la ‘democràcia’, sinó també perquè Catalunya s’impliqui en debats europeus com el del marc pressupostari plurianual o la crisi dels refugiats. 

El PP tracta de feixistes a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

El portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, ha acusat aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’actuar en favor dels independentistes per pagar els vots favorables a la seva investidura, i l’ha emplaçat a suspendre la reunió del dia 9 de juliol amb el president de la Generalitat, Quim Torra, fins que demani perdó per les seves ‘ofenses’ al rei espanyol.

Hernando, que també ha demanat al president espanyol que aclareixi a la cambra si li sembla que Torra ‘és o no un supremacista xenòfob’, també ha acusat el líder de Podem, Pablo Iglesias, de reunir-se amb ‘feixistes’, en referència a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui va visitar al centre penitenciari de Soto del Real.

El representant popular ha acusat el president del govern espanyol de negar-se a aprovar un nou sistema de finançament perquè ‘sembla que es reserva per a un model bilateral per negociar amb els que li poden donar contraprestacions a aquesta cambra’, i al ministre d’afers estrangers, Josep Borrell, de permetre la reobertura de les ‘ambaixades’ de la Generalitat de Catalunya, que segons ha dit ‘fomenten la hispanofòbia’.

El PP rebutja una petició del PSOE al Senat espanyol per il·legalitzar la Fundación Francisco Franco

El PP al Senat espanyol va rebutjar ahir la moció de socialista balear Francesc Antich, pactada amb Podem, que demanava un informe per analitzar la il·legalització de la Fundació Francisco Franco. Els populars van justificar la negativa perquè, segons el partit, la il·legalització o no de l’entitat depèn de la justícia. A més, els populars van afegir que la proposta només era ‘fer el paperot’, perquè no cal el permís de la cambra alta per demanar un informe a l’Administració General de l’estat espanyol.

‘El PSOE ens vol fer empassar a la resta la seva versió parcial de la història’, va assegurar la senadora popular Cristina Ayala. El text presentat pels socialistes argumenta que la Fundación Francisco Franco va en contra de la llei que regula les fundacions, les quals han de promocionar els valors constitucionals i la defensa dels principis democràtics. Van donar suport al PSOE els grups d’Units Podem, el PNB, ERC i el PDECat.

El grup Ebri Knight crea una cervesa contra la censura ideològica que va rebre per part de Heineken

La Guillotina és la nova cervesa que la banda musical Ebri Knight ha presentat com a resposta a la censura que va rebre per part de la marca Heineken. El grup havia d’actuar aquest mes de maig a la sala Amstel Art de València, però la gerència de la sala, que pertany a Heineken, va decidir cancel·lar el concert per motius polítics i ideològics, després d’haver rebut pressions de grups catalanòfobs d’ultradreta.

Com a resposta, ha creat la cervesa artesanal La Guillotina, que pretén denunciar que Amstel i Heineken participen en la censura contra la llibertat d’expressió. Amb aquest producte, Ebri Knight també vol presentar una alternativa a la cervesa industrial amb l’aposta per als petits productors.

Ebri Knight i Hebra Negra havien de tocar aquest mes de maig, la banda va explicar que el representant de Heineken va exigir-los el compromís de no manifestar cap missatge de tipus polític ni religiós durant el concert, ni tampoc vendre cap material amb continguts relacionats. Els músics s’hi van negar i ho van explicar a través d’un comunicat: ‘Ebri Knight i Herba Negra som dues bandes compromeses, i entenem la música com un altaveu de consciència i canvi. Qualsevol atac contra la llibertat d’expressió és un atac a totes les treballadores de la cultura’.

Tot va començar quan Avant Valencians, un col·lectiu vinculat a l’extrema dreta anticatalanista, va enviar a la gerència de la sala Amstel Art un escrit que també van publicar a la seva web. Demanava que no es programés el concert d’Ebri Knight, ‘un grup que fomenta l’odi envers les altres ideologies, l’independentisme català i la seva idea dels falsos països imaginaris per a construir un enfrontament a l’estat espanyol sobre aquesta entelèquia’. Va ser aleshores quan els responsables de la sala van demanar als grups no expressar missatges polítics durant el concert.

Així, La Guillotina agafa aquest episodi de censura per presentar una alternativa al mercat cerveser. L’etiqueta de la cervesa juga amb una imatge atrevida en què predomina el color gro i la provocadora imatge de Francisco Franco capgirat.

Demanen multa i inhabilitació pel primer agent jutjat per les càrregues de l’1-O a Lleida

El jutjat d’instrucció número 1 de Lleida va acollir ahir el primer judici contra un agent de la policia espanyola per les càrregues policíaques que van tenir lloc a la demarcació el passat 1 d’octubre. El denunciant és un jove que es trobava a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Lleida i que assegura que el policia li va propinar un cop de puny a la cara. Segons expliquen des d’Advocacia per la Democràcia, el jove es va posar en contacte amb ells a última hora i l’Associació es va fer càrrec del cas i va designar com a advocada Núria París. La lletrada ha explicat a l’ACN que durant el judici, el denunciant va ratificar la seva versió mentre que l’agent, que va declarar per videoconferència des de Sevilla, va negar l’agressió. París demana que es condemni al policia a una multa d’un a tres mesos per un delicte de lesions i que se l’inhabiliti per exercir qualsevol càrrec públic durant quatre anys. També sol·licita que el policia indemnitzi el votant amb mil euros per les lesions patides. La fiscalia va demanar l’absolució.

Gairebé la meitat de les persones sense llar afirmen no haver estat ateses per cap treballador social el darrer mig any

El 46% de les persones que Arrels Fundació va enquestar durant el recompte de persones sense llar a principis del mes de juny asseguren que no han estat ateses per cap treballador social els darrers sis mesos. Un 20% més no ho saben o no ho han volgut contestar. Són algunes de les dades d’aquesta mostra que també posa de manifest la vulnerabilitat que pateix el col·lectiu, ja que el 71% de les persones enquestades es troben precisament en situacions de vulnerabilitat elevada o mitjana. A més, el 59,8% dels enquestats fa un any o més que viu al carrer i fins a un 41% reconeixen tenir problemes de salut física. A més, 3 de cada 10 afirmen haver estat víctimes de violència física o verbal, i en el cas de les persones més vulnerables, el risc arriba a 7 de cada 10.

De les persones enquestades, 315 de les 956 compatibilitzades al carrer la nit del 5 al 6 de juny, el 82% són homes i el 10% dones, un 8% restant es consideren altres. La mitjana d’edat és de 43,7 anys. Un 26% tenen nacionalitat espanyola, el 40,3 són comunitaris i el 27% extracomunitaris. Del 71% de persones més vulnerables, el 53% necessita una intervenció social des dels serveis especialitzats i un 18% més requereix una intervenció social prioritària.

Aquestes xifres són similars a les dades obtingudes durant el 2016 i el 2017. De mitjana, les persones entrevistades fa 3 anys i 4 mesos que viuen al carrer, i només un 37,4% estan empadronades a Barcelona, cinc punts menys que l’any 2017. El 66% dels casos no tenen cap tipus d’ingrés, ni de prestacions socials ni d’herències, ni de treball en negre. El 14% no es poden fer càrrec de les necessitats bàsiques.

Entre les dades de l’enquesta, també destaca que en el 16% de les persones entrevistades el consum d’alcohol o droga ha dificultat la seva permanència en un allotjament o ha estat el motiu pel qual la persona ha hagut de deixar l’allotjament. El nombre de persones amb targeta sanitària ha baixat aquest any i només el 44% dels enquestats reconeixen tenir-la, mentre que el 50% de les persones entrevistades l’any passat sí que en disposaven. El 29,5% ha requerit atenció mèdica a urgències i el 17,7% ha estat ingressada a l’hospital. Un 15,5% més afirmen que han necessitat una ambulància. Entre aquestes dades, destaca el fet que el 54,4% de les persones que pateixen un grau de vulnerabilitat més elevada han fet ús en els darrers sis mesos de les urgències mèdiques d’hospitals, han estat ingressades o han necessitat una ambulància.

Aquest any, Arrels Fundació també va localitzar dues dones embarassades vivint al carrer. Pel que fa a les agressions, el 30,4% han estat víctimes d’agressions físiques o verbals, una xifra que es dispara fins al 71,9% en les persones amb un grau més gran de vulnerabilitat. El 19.5% de les persones entrevistades afirmen tenir causes legals pendents amb la justícia i el 15,8% diuen haver estat retingudes en algun moment a comissaria.

Munté deixa la presidència del PDECat per a concentrar-se en la candidatura a Barcelona

Neus Munté ha anunciat que deixarà la presidència del PDECat per a concentrar-se a preparar la seva candidatura a l’ajuntament de Barcelona. L’anunci de la seva decisió, fet en declaracions a Catalunya Ràdio, arriba poques setmanes abans de l’assemblea ordinària que el partit farà el 21 i 22 de juliol. Munté és la candidata a les municipals després d’haver guanyat les primàries, i diu que vol construir ‘una llista potent.’

Neus Munté ha dit també que la denominació de Junts per Catalunya els donaria ‘l’esperit de transversalitat’ i ha afegit que a Barcelona ‘seria recomanable una llista unitària amb les formacions independentistes’. En aquest sentit, ha dit que una llista amb ERC ‘seria intel·ligent’.

Detingut el president de la Diputació de València, acusat de corrupció

El jutjat d’instrucció 9 de València ha coordinat avui una operació contra la corrupció, en què ha estat detingut el president de la Diputació de València i batlle d’Ontinyent, Jorge Rodríguez (PSPV), així com el seu cap de gabinet Ricard Gallego. À Punt esmenta quatre detencions més, els cogerents de l’empresa pública Divalterra (antiga Imelsa), Xavier Simón i Agustina Brines, un assessor de presidència de la diputació i el lletrat de la presidència de la diputació, Jorge Cuerda.

En la causa, s’investiguen presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de fons públics, arran d’una denúncia de la fiscalia anticorrupció de València. Les diligències són secretes, però s’investiguen irregularitats de contractació de personal d’alta direcció a l’empresa Divalterra, que fa feines en l’àmbit dels medi i del turisme. Els fets investigats són del 2015, quan Rodríguez va accedir a la presidència de la diputació.

La Unitat de Delictes Econòmics i Financers (UDEF) de la policia espanyola ha escorcollat les instal·lacions de la Diputació de València, l’Ajuntament d’Ontinyent i la seu social de Divalterra. El magistrat instructor també ha ordenat d’entrar en els habitatges privats dels tres acusats. La policia espanyola ha requisat uns 200 discs durs.

Rodríguez, un socialista de pes
Jorge Rodríguez és batlle de la capital de la Vall d’Albaida d’ençà del 2011, gràcies al suport de Compromís i EUPV. Quatre anys després va revalidar el càrrec amb majoria absoluta. El tomb electoral del 2015 va fer que el PP perdés el domini de la Diputació de València. Rodríguez en fou nomenat president amb els vots del PSPV, Podem, Compromís i EUPV. El juliol passat, després de les primàries dels socialistes, Ximo Puig el designà portaveu de l’executiva del PSPV.

Torra des de Washington: ‘Catalunya s’unirà a les nacions lliures del món, ho aconseguirem’

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat el seu viatge a Washington deixant clar des del cor dels EUA que no pensa parar fins que els efectes del que van votar els catalans l’1-O acabin essent una realitat reconeguda pel món. En un discurs fet durant la inauguració del Catalonia America Council –una organització privada de foment de les relacions entre Catalunya i els Estats Units– Torra ha recordat que el passat 1 d’octubre els catalans ‘van exercir el dret a l’autodeterminació’. ‘I ara hem de fer efectiu aquest mandat democràtic. La República és sinònim de llibertat. A Catalunya, els conceptes de la República, la llibertat i la democràcia no només són conceptes complementaris, sinó que també són sinònims. I no deixarem de treballar fins que els tres conceptes siguin una realitat internacionalment reconeguda’, ha avisat.

I és que el president ha remarcat als nord-americans presents a la inauguració que ‘el dret a l’autodeterminació és essencial’ per als catalans. ‘Volem que sigui eficaç amb totes les implicacions’, ha sentenciat, al costat del líder del Catalonia America Council i ex-delegat de la Generalitat als EUA, Andrew Davis. 

Torra ha aprofitat també per denunciar des de la capital nord-americana la situació ‘d’estat d’emergència’ que creu que viu Catalunya per la reacció de l’estat espanyol contra l’independentisme. ‘Tornem a tenir presoners polítics, exiliats i víctimes de la repressió’, ha dit en el seu discurs en anglès. A més, ha explicat que en aquest moment, a la Generalitat de Catalunya, ‘es lluita contra tots els efectes malignes de l’estat d’emergència en la mesura del possible i es denuncien les injustícies patides per persones com el propi president Carles Puigdemont’. ‘La situació de regressió dels drets democràtics a Espanya és intolerable per a qualsevol democràcia’, ha conclòs. 

En aquest sentit, citant a l’ex-president dels EUA Thomas Jefferson ha assegurat que actualment es viu a Catalunya una situació complexa’. ‘Ell va dir que quan un seguit d’abusos i usurpacions perseguint el mateix objecte evidencia un disseny per reduir la gent sota el despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, fer fora aquest govern, i proporcionar nous guàrdies per a la seva futura seguretat’. ‘Certament, no volem deposar cap govern. Però tenim el dret i la voluntat de fundar el nostre estat independent. No fem res contra ningú. Volem el millor per a tothom. Però també per a nosaltres’, ha afirmat.

Així, ha reivindicat que a Catalunya hi ha valors com ‘la llibertat, la llibertat d’expressió, el respecte als drets humans, la pau i la necessitat d’enfortir la relació transatlàntica’ que li són propis i que poden compartir amb els EUA. Però ha demanat no oblidar que Catalunya ‘es troba en una cruïlla històrica excepcional’. Per això, des de Washington, ‘on es valora la llibertat i la dignitat de les persones’, ha volgut ‘proclamar’ que té, ‘més que l’esperança, la ferma convicció que aviat Catalunya s’unirà a la resta de nacions lliures del món’. ‘Ho aconseguirem’, ha sentenciat. 

Torra ha fet aquest discurs inaugurant l’organització provada que ara lidera Davis, que va ser el delegat de la Generalitat i que va ser destituït pel 155. És per això que ha volgut recordar que el tancament de les delegacions a l’estranger ‘és només la punta de l’iceberg dels efectes nocius que ha tingut l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola’. ‘De fet, quan parlem de l’article 155, per molt increïble que sigui, estem parlant de la declaració d’estat d’emergència realitzada a la Unió Europea al segle XXI’, ha etzibat. 

Arran d’això, a més, ha refermat que, tot i que amb el tancament de les delegacions l’estat ‘volia silenciar’ Catalunya, el govern té la intenció de revertir-ho. ‘Que ningú tingui cap dubte que aquesta delegació es tornarà a obrir tan aviat com sigui possible’, ha dit, recordant que el conseller d’Exteriors ja ha anunciat les sis primeres reobertures, tot i que Washington no és una d’elles.

Torra ha viatjat a Washington per assistir a la inauguració de l’Smithsonian Folklife Festival, el festival de cultura popular més important del món on Catalunya és el país convidat d’enguany. Trobareu tota la informació referent al festival en aquesta notícia: ‘Amazing Catalonia’: la cultura popular catalana es mostra a Washington.

Vergés no assistirà a la reunió del Consell Interterritorial de Salut convocada pel ministeri

La consellera de Salut, Alba Vergés, no assistirà aquest dijous al Consell Interterritorial de Salut que ha convocat el Ministeri de Sanitat espanyol, segons han confirmat a l’ACN fonts del departament. L’únic punt de l’ordre del dia d’aquesta reunió és la universalitat de la sanitat i les mateixes fonts recorden que el parlament ja va aprovar el juny del 2017 una llei que garantia aquest accés, ara suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) arran d’un recurs del govern espanyol del PP. Vergés ha reiterat la petició de retirada d’aquest recurs perquè s’aixequi la suspensió. A més, també ha decidit no assistir al consell perquè defensa una relació bilateral entre executius i perquè primer caldrà que se celebri la reunió entre els presidents Quim Torra i Pedro Sànchez.

Ja en el moment de la seva arribada al departament de Salut, Vergés va reclamar a l’estat espanyol la retirada del decret del 2012 que deixava sense cobertura sanitària gratuïta les persones immigrades en situació irregular i del recurs contra la llei d’accés sanitari universal aprovada al parlament. L’article 1 d’aquesta llei defineix que tots els residents a Catalunya tenen dret a l’assistència amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut (CatSalut) i el seu objectiu era restaurar aquesta universalitat que va tirar enrere el decret del Ministeri de Sanitat, aleshores liderat per la ministra popular Ana Mato.

Vergés ha decidit no assistir a la reunió del Consell Interterritorial ja que l’únic punt de l’ordre del dia previst és per tractar sobre la universalitat de l’assistència sanitària. La consellera ha fet arribar per escrit el seu raonament al Ministeri, explicant quins han estat els passos a Catalunya, on la Generalitat sempre ha garantit l’assistència, i reclamant la retirada del recurs perquè la normativa pugui estar en vigor.

El govern espanyol ja va anunciar a mitjans de juny que preveia aprovar en poques setmanes un nou decret per restituir la sanitat universal, també per a les persones en situació administrativa irregular. 

Les portades: ‘La vigència de l’1-O, cavall de batalla per a la cimera amb Sánchez’ i ‘La UE critica amb duresa l’AVE’

Avui, 27 de juny de 2018, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país:

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Les portades del dimecres 27 de juny de 2018

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Pàgines