Vilaweb.cat

[VÍDEO] L’ascensió vertiginosa de Kilian Jornet que ha fet esglaiar els seus seguidors

L’atleta Kilian Jornet ha penjat un vídeo a les xarxes socials d’una de les seves ascensions preferides per a entrenar i encarar la resta de la temporada de curses de muntanyes. “Teniu algun camí preferit?”, ha escrit al missatge que acompanya les imatges. Ara fa pocs dies, Jornet va guanyar per novena vegada la Sierre Zinal i les setmanes vinents competirà a Suècia i Escòcia, abans de tancar la campanya a l’Ultra Pirineu.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Do you have a favorite trail?@GoPro pic.twitter.com/YAReef7QuW

— kilian jornet (@kilianj) August 19, 2021

The post [VÍDEO] L’ascensió vertiginosa de Kilian Jornet que ha fet esglaiar els seus seguidors appeared first on VilaWeb.

Forn demana un acord entre JxCat i el PDECat per a les municipals del 2023

El conseller represaliat Quim Forn ha reclamat un esforç a Junts per Catalunya i el PDECat per arribar a un acord i sumar a les eleccions municipals del 2023. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Forn ha remarcat la predisposició dels batlles del PDECat a explorar una aliança amb JxCat. Ha explicat que havia dit al secretari general del partit, Jordi Sànchez, que calia ser generós: “Qui no es vegi capaç de sumar, que faci un pas al costat.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

[VÍDEO] Joaquim Forn: “La desunió entre els partits polítics ens ha fet molt de mal”

Forn no ha volgut valorar quina hauria de ser la fórmula final d’aquest acord, però considera que no hi ha divergències estrictament ideològiques, de manera que defensa que aquest acord hauria de ser possible. “Qualsevol altra cosa, ens afebleix”, ha dit, i ha insistit que seria molt recomanable i positiu provar de sumar diferents sensibilitats a les municipals.

Per una altra banda, Forn ha opinat que era molt complicat de tornar a la situació de tensió del 2017 entre Catalunya i l’estat espanyol, després de les declaracions a l’ACN del president del govern, Pere Aragonès, en què deia que podria tornar a haver-hi situacions de xoc si Madrid no fes cap proposta per a resoldre el conflicte durant la negociació.

Ha afegit que desconfiava de la taula de diàleg, i que qui es pensés que el conflicte es podia resoldre en un despatx, s’equivocava: “No hi estic en contra, però confio molt poc en els resultats, perquè l’experiència ho demostra.”

També ha dit que la reforma del model policíac l’havien d’abordar els experts en la matèria. En referència a les peticions de la CUP per a limitar les funcions de la BRIMO o l’ARRO dels Mossos d’Esquadra, Forn ha advertit que el debat no es podia convertir en cap joc polític.

The post Forn demana un acord entre JxCat i el PDECat per a les municipals del 2023 appeared first on VilaWeb.

Les ONG a Ceuta demanen que les expulsions de menors s’aturin definitivament

Sis dies després del començament de les repatriacions de menors immigrants al Marroc per part de l’estat espanyol i a l’espera que la justícia decideixi si ho atura definitivament, la situació d’incertesa afecta els centenars d’infants i joves que van travessar la frontera amb Ceuta el mes de maig passat. “Hi ha molta por i tensió”, relata a l’ACN Arianna Elendu, voluntària de l’associació No Name Kitchen, que acompanya menors a la zona. L’ambient és completament hostil: hi ha infants que s’han escapat del centre en què residien i uns altres que dormen amb les sabates posades i la motxilla a l’esquena.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les ONG presents a Ceuta diuen que l’estat espanyol ha vulnerat els drets dels infants amb les expulsions, que s’han fet irregularment. Les devolucions col·lectives de menors estan prohibides i no es fa un procediment individual de cada cas. Per això, demanen que s’aturin definitivament.

A més, diuen que la major part no volen tornar al Marroc. “De tots els menors que hem conegut, no hi ha ni un sol cas en què vulguin tornar”, explica Elendu, que ha denunciat casos en què van obligar als menors que eren traslladats a apagar els mòbils per evitar que contactessin amb les entitats i a qui no van fer cas quan van presentar un document dient que tenien designada assistència jurídica.

Unicef, l’agència de l’ONU pels drets dels infants, corrobora que la major part ha dit que el retorn no era una opció per ells i que vivien amb por constant per si es prenia alguna decisió sense tenir en compte la seva opinió. L’oficial de protecció infantil d’Unicef Europa desplaçada a Ceuta, Laura Bodendorfer, en declaracions a l’ACN, constata que amb les repatriacions s’han vulnerat diversos drets fonamentals dels menors no acompanyats i que no s’han respectat les legislacions internacional, europea i espanyola.

Han trepitjat drets com l’avaluació de l’interès superior del menor, la garantia que es comprovi que el lloc d’origen sigui segur, que s’hagi escoltat el menor o que pugui participar en la presa de decisions sobre el seu futur. El Defensor del Poble també ha qüestionat l’actuació de l’estat espanyol.

The post Les ONG a Ceuta demanen que les expulsions de menors s’aturin definitivament appeared first on VilaWeb.

L’evacuació de l’Afganistan deixa en evidència la inoperància del govern de Pedro Sánchez

Aquesta matinada ha arribat a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid) el primer avió militar espanyol amb evacuats de l’Afganistan (quatre dies després de l’entrada dels talibans a Kàbul). Segons que ha informat el Ministeri de Defensa, l’aparell ha traslladat 53 persones, cinc ciutadans espanyols i 48 afganesos, des de l’aeroport Hamid Karzai, tot fent una escala a Dubai. Tota l’operació, en la que també participa un segon avió militar, ha durat dos dies sencers.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ya están en España.

El primer avión con personal de la embajada en Afganistán, españoles y colaboradores ha aterrizado ya en Torrejón. Gracias a @Defensagob y a los equipos de @MAECgob e @inclusiongob que están coordinando este dispositivo de repatriación y acogida.
Seguimos. pic.twitter.com/GHkshWUb1U

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) August 19, 2021

Segons que informa el diari ABC, el govern de Pedro Sánchez té una llista de 800 persones, entre col·laboradors afganesos i familiars, que cal evacuar de l’Afganistan. Això suposen com a mínim una onzena de vols a Kàbul, ja que com a màxim els avions de l’exèrcit de l’aire espanyol poden traslladar a setanta-cinc persones. Per agilitzar el procés, i evitar que els avions militars facin tot el trajecte fins a Madrid, la Moncloa preveu contractar vols d’Air Europa entre Dubai i Madrid.

Els talibans són immensament rics: així han finançat la reconquesta de l’Afganistan 

Ara bé, la realitat amenaça de fer naufragar l’evacuació, ja que la situació a l’aeroport de Kàbul és límit. Des de diumenge, almenys una dotzena de persones han mort en el caos que s’ha desencadenat a les pistes i a l’exterior de la infraestructura. A les xarxes socials es poden veure diversos vídeos de famílies afganeses, que, en plena desesperació, intenten qualsevol cosa per accedir a l’interior de l’aeroport, que ara està envoltat per milicians talibans.

"Overnight and into the early part of today it has been absolute chaos here"@RamsaySky says "thousands upon thousands of people" have come to the gate at Kabul airport manned by the British Parachute Regiment#KayBurley
Read the latest from Afghanistan: https://t.co/5ItKSKX9ML pic.twitter.com/TJjfeLTlKd

— Sky News (@SkyNews) August 19, 2021

Sánchez delega tota la gestió

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha delegat als ministeris de Defensa i d’Exteriors tota la gestió de l’evacuació de l’Afganistan. En aquest sentit, d’ençà de la caiguda de Kàbul, el líder del PSOE no ha fet cap compareixença pública, mentre que altres caps de govern, com ara Angela Merkel o Emmanuel Macron, han fet declaracions institucionals i conferències de premsa.

La primera ensopegada de Biden i el declivi dels Estats Units I Anàlisi de Joan Ramon Resina 

De fet, Sánchez ni tan sols ha interromput les seves vacances a l’illa de Lanzarote. Ahir, per exemple, va publicar un piulet, on se’l veia participant en una videoconferència amb Margarita Robles i José Manuel Albares. “Estem treballant perquè l’operació d’evacuació de l’Afganistan es desenvolupi amb la màxima seguretat”, deia el president, tot lluint unes espardenyes.

Hoy, junto a la ministra de @Defensagob y al ministro de @MAECgob, hemos seguido el desarrollo del dispositivo y llegada del primer avión de repatriación A400 a Kabul. Estamos trabajando para que la operación de evacuación en Afganistán se desarrolle con la máxima seguridad. pic.twitter.com/xl83XJ7xe1

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) August 18, 2021

L’altra cara de la moneda

El ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, ha explicat a Sky News que abans del caos desencadenat per l’arribada dels talibans a Kàbul, el govern de Boris Johnson ja havia evacuat unes 2.000 persones. “El procés d’evacuació no es va elaborar la setmana passada”, ha declarat, tot detallant que el seu ministeri ha estat treballant en l’operació des de l’abril. I, tanmateix, ara fa uns dies va admetre, en una altra entrevista que va acabar entre llàgrimes, va admetre que els soldats britànics no podran salvar a tots els seus col·laboradors.

“Before the chaos we had taken out nearly 2,000.”

Defence Secretary Ben Wallace says the evacuation process from Afghanistan “wasn’t made up last week” and had been planned since April.

Get live Afghanistan updates: https://t.co/160xKM1XkB pic.twitter.com/7VipBmgIv5

— Sky News (@SkyNews) August 19, 2021

D’altra banda, el primer ministre Johnson ha assegurat que el Regne Unit està preparat per acollir uns 20.000 refugiats afganesos, sobretot dones, nens i membres de minories religioses, com ara afganesos hazara, una minoria ètnica que a diferència de la resta del país són musulmans xiïtes.

La UE demana que els refugiats afganesos es quedin a països veïns 

Si el govern britànic aconsegueix d’acordar amb els talibans el trasllat d’aquestes persones, un escenari força irreal, les reubicacions es faria des de l’Afganistan. Ara bé, l’executiu treballa amb una altra previsió, molt més realista, que és reubicar els refugiats des de tercers països com ara Pakistan. L’oposició ha criticat el pla d’acollida perquè el considera poc ambiciós, ja que els 20.000 refugiats es preveu que arribin en període de cinc anys.

 

The post L’evacuació de l’Afganistan deixa en evidència la inoperància del govern de Pedro Sánchez appeared first on VilaWeb.

Les excavacions a l’Abric Romaní de Capellades revelen l’estada de caçadors de cérvols fa seixanta mil anys

La campanya d’excavacions a l’Abric Romaní de Capellades d’aquest 2021 han corroborat que, fa seixanta mil anys al jaciment, hi van fer estades temporals grups de caçadors de cérvols. S’han localitzat restes d’aquest animal, però també de conill. També una àmplia diversitat d’eines de pedra, negatius de fusta neandertal i fogars. “Es tracta d’un nivell molt singular, molt difícil d’entendre, caldrà estudiar bé tot el que estem trobant“, explica la codirectora del jaciment, Palmira Saladié. Si tot va bé, els dies vinents es completarà l’excavació del nivell R, a 12 metres de profunditat, i l’estiu vinent s’estrenaria el S, coincidint amb els quaranta anys de campanyes d’excavacions a l’Abric Romaní.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un total de 17 arqueòlegs treballen des del 5 d’agost al jaciment arqueològic de l’Abric Romaní, a Capellades. Ho fan a 12 metres de profunditat, al nivell R, on els neandertals feien estades curtes fa seixanta mil anys. “Es tracta d’un nivell molt singular, molt difícil d’entendre, caldrà estudiar bé tot el que estem trobant”, explica la codirectora del jaciment, Palmira Saladié, tot afegint que “segur que ens aportarà molta informació”.

En aquests primers dies d’excavació s’han localitzat restes de fauna, principalment de cérvol, però també d’algun conill. Això corrobora els indicis que es tenien que es tractaria d’un campament de caçadors de cérvols, que hi haurien fet estades curtes. S’han extret dos dels tres cranis d’aquesta espècie que es van trobar l’any passat. També s’ha localitzat una àmplia diversitat d’eines de pedra, negatius de fusta neandertal i fogars.

Fins ara, al nivell R ja s’havien trobat diversos focs, indústria lítica, eines de pedra i restes de fauna. Gràcies a les descobertes, se sap que el jaciment, amb una molt bona localització per a la vigilància i relativament a prop del mar, va ser un punt clau en els moviments dels grups de neandertals.

Un nivell amb una àmplia diversitat d’ocupació

Segons Eudald Carbonell, codirector del jaciment, l’Abric Romaní és “un tresor, únic al món, que ens permet saber com vivien, menjaven i s’estructuraven els neandertals”. Fa quatre anys que les campanyes se centren al nivell R, una profunditat que, segons Carbonell, els ha proporcionat informació sobre “una àmplia diversitat d’ocupacions humanes”.

Si tot va bé i es compleixen les previsions, abans del 25 d’agost, que acaba la campanya, s’enllestiran les excavacions al nivell R. Així l’any vinent, coincidint amb els quaranta anys d’excavacions arqueològiques, arrencarien al S. “Tot just estem a 12 metres de profunditat i en són 51, tenim feina per anys”, afegeix el codirector.

Segon any en pandèmia

Fa trenta-nou anys que es fan, de manera ininterrompuda, excavacions arqueològiques a l’Abric Romaní. L’any passat es van mantenir malgrat la pandèmia amb un terç dels arqueòlegs habituals. Enguany la xifra ha pujat fins al 17. No obstant això s’ha establert un protocol per evitar contagis i tots els participants, que es van haver de fer un test abans de començar, conviuen com a grup bombolla.

A banda de la covid-19, la campanya d’excavacions ha hagut d’afrontar aquest any un segon obstacle: l’onada de calor. “Les adversitats formen part de la vida i ens adaptem”, recalca Carbonell.

Coincidint amb la campanya, s’estan fent visites guiades al jaciment pel públic general. En dues setmanes s’ha superat el mig miler visitants.

The post Les excavacions a l’Abric Romaní de Capellades revelen l’estada de caçadors de cérvols fa seixanta mil anys appeared first on VilaWeb.

La UE demana que els refugiats afganesos es quedin a països veïns

La comissària europea d’Interior Ylva Johansson ha demanat evitar una crisi migratòria davant la situació a l’Afganistan. En un vídeo penjat a Twitter ha assegurat que cal ajudar la població perquè quan sigui possible “retornin a casa seva”. També ha dit que ajudarà els països veïns i els afganesos a la regió per evitar que comencin viatges perillosos cap a fronteres exteriors de la UE. “Hem d’ajudar-los abans que això passi”, ha insistit. Al seu entendre, cal evacuar els ciutadans propis i el personal col·laborador afganès i situa els treballadors d’organitzacions no governamentals i les dones com el col·lectiu de major risc. El règim talibà ha sufocat amb violència ahir la primera de les protestes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Today in a meeting with Interior ministers HRVP Borrell and I gave an update on the situation in Afghanistan. Here is my statement: https://t.co/xC4KlnA4t7 pic.twitter.com/41SW5sF7Gv

— Ylva Johansson (@YlvaJohansson) August 18, 2021

The post La UE demana que els refugiats afganesos es quedin a països veïns appeared first on VilaWeb.

Les portades: “Desbandada contra l’horror” i “Onada a la baixa”

Avui, dijous 19 de agost de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: “Desbandada contra l’horror” i “Onada a la baixa” appeared first on VilaWeb.

Núria Palau esdevé nova alcaldessa de les Borges Blanques després de la renúncia d’Enric Mir

ACN Les Borges Blanques.-Núria Palau (Junts per les Borges) ha pres possessió com a nova alcaldessa de les Borges Blanques després de ser investida en el ple extraordinari que ha celebrat aquest vespre l’Ajuntament de la capital de les Garrigues. Palau ja havia assumit l’alcaldia en funcions el 31 de juliol quan es va fer efectiva la renúncia del fins aleshores alcalde borgenc Enric Mir després de deu anys al capdavant del consistori. La nova alcaldessa ha rebut el suport dels set regidors de Junts per les Borges mentre que els sis de Borges per la República han votat en blanc com un gest de “confiança” cap al govern que, a partir d’ara, encapçala Palau. En començar de la sessió, Oriol Satorra ha pres possessió de l’acta de regidor que havia deixat vacant Mir.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Núria Palau s’ha compromès a ser “una alcaldessa transparent que liderarà la ciutat des d’un ajuntament de totes i tots en el qual tots els grups polítics i els regidors i regidores siguin escoltats”. La nova alcaldessa de les Borges Blanques s’ha reivindicat com a “persona propera, que sap escoltar, sensible amb la violència envers les dones, enemiga de qualsevol mena de discriminació, compromesa en favor de la justícia social, les llibertats individuals i col·lectives, implicada en el repte d’aconseguir un país encara més sostenible i incansable en la cerca de la màxima eficàcia, transparència i excel·lència en la gestió pública”.

En el discurs d’investidura, Palau també ha reivindicat la figura de l’expresident Francesc Macià i ha reiterat el seu compromís i el del govern que passa a encapçalar “amb la fi de la repressió contra els independentistes catalans, el retorn dels exiliats i la lluita per un referèndum d’independència lliure i democràtic”. Núria Palau també ha tingut paraules cap al seu predecessor i ha dit que “és, per a molts, el millor alcalde de la història borgenca” i ha destacat que “deixa el llistó molt alt” amb “molta feina feta”. Així mateix, ha recordat les figures de Carme Benet, primera alcaldessa de les Borges des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, i la de l’exregidor, Francesc Mir.Prioritats fins al final de mandat

Així mateix, Núria Palau ha dit que les Borges afronta en el que resta de mandat el repte de sortir reforçada d’una pandèmia la qual “s’ha acarnissat fortament amb el poble” però ha permès veure en les persones que hi viuen “un gran valor social i d’ajuda als altres”.Augmentar el sòl industrial disponible, impulsar la creació de riquesa i ocupació, les oportunitats de formació i realització professional per al jovent, l’increment del volum d’habitatge social i de la qualitat dels serveis i l’atenció a la gent gran, són algunes de les prioritats que s’ha fixat Palau al capdavant del consitori. Altres passen per la construcció de nous equipaments esportius com ara la pista poliesportiva a l’aire lliure o l”skate park’, i culturals com és el cas de la Sala Polivalent del nou Arxiu Comarcal o el Teatre Municipal. El grup de Borges per la República ha votat en blanc en la investidura de Palau en considerar que es tractava d’un mer tràmit però també com a “vot de confiança per mirar de canviar les dinàmiques de treball que hi ha hagut al consistori durant massa anys”, segons ha explicat el portaveu de BxR, Josep Farran. El ple s’ha celebrat de forma híbrida amb alguns dels regidors al saló de sessions mentre que altres hi han participat de forma telemàtica. La sessió ha comptat amb la presència, entre altres, dl fins fa poc alcalde de les Borges, Enric Mir; del president del Consell Comarcal de les Garrigues, Jaume Setó, i del secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavin.

The post Núria Palau esdevé nova alcaldessa de les Borges Blanques després de la renúncia d’Enric Mir appeared first on VilaWeb.

Marlaska i la immigració: les polítiques salvinistes del govern espanyol

El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, torna a ser al centre de la diana arran de la devolució de quaranta-vuit menors marroquins. Marlaska pretén de deportar-ne vuit-cents, però un jutjat de Ceuta li ha parat els peus i ha suspès cautelarment l’operatiu. Alhora, la fiscalia general de l’estat espanyol també ho investiga.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fa dies que una vintena d’ONG, com Irídia i Save The Children, posen el crit al cel per l’enèsima perversitat del ministre d’Interior espanyol. Ara, han adreçat una carta a Pedro Sánchez en què denuncien que es vulneren els drets dels infants i es contravenen els ordenaments jurídics espanyol, europeu i internacional: “Ho fan de manera col·lectiva, sense avís previ i sense complir les garanties establertes legalment.” Fins i tot la ministra de Drets Socials espanyola, Ione Belarra, ha escrit una carta perquè el govern espanyol –del qual forma part– aturi les repatriacions.

Però, per més que li estirin les orelles, Marlaska continua fent polítiques d’immigració reaccionàries, tant com les del seu antecessor, Juan Ignacio Zoido, del Partit Popular. Són dues cares de la mateixa moneda.

Devolucions, opacitat i mà de ferro a la frontera

El juny del 2018, la primera setmana que Marlaska era al càrrec, va negar-se a donar l’estatus de refugiat als migrants de l’Aquarius, molts dels quals van ser tancats en centres d’internament d’estrangers (CIE) i van ser expulsats. Tota una declaració d’intencions.

D’aleshores ençà, els escàndols per haver vulnerat els drets dels migrants han caracteritzat el seu mandat, tot i que sovint s’han minimitzat perquè es dóna per fet que el PSOE és un partit progressista. Dos mesos més tard d’haver-se estrenat al capdavant d’Interior, la policia espanyola va expulsar 116 migrants que havien saltat la tanca de Ceuta. El ministre d’Interior italià d’aleshores, Matteo Salvini, del partit d’extrema dreta Lliga Nord, va criticar la doble vara de mesurar de l’estat espanyol: “Si això ho faig jo, sóc un racista i un feixista.”

El 2020, l’hostilitat a la frontera espanyola es va fer sistemàtica arran de dues sentències que van donar cobertura legal a les devolucions en calent. Aquesta pràctica polèmica consisteix en un retorn fronterer d’immediat sense que el migrant pugui explicar la seva situació social, demanar asil o recórrer-hi en contra.

Aquell any, el Tribunal Europeu de Drets Humans va retirar la condemna a l’estat espanyol per una devolució en calent del 2014 i, per sorpresa de tothom, va passar a avalar el procediment. Mesos més tard, el Tribunal Constitucional espanyol també va emparar-lo. Els avals jurídics d’Estraburg i del Constitucional van fer que Marlaska tingués molt més aixopluc per a defensar les actuacions del seu ministeri. Però cap de les dues sentències no permet que s’apliquin retorns immediats a menors i, de fet, l’article 35 de la llei d’estrangeria espanyola és molt clar: “L’administració de l’estat sol·licitarà un informe sobre les circumstàncies familiars del menor a la representació diplomàtica del país d’origen amb caràcter previ a la decisió relativa a començar un procediment sobre la seva repatriació.”

El procediment de devolució de menors hauria de ser com descriu la llei d’estrangeria, però l’estat espanyol ho incompleix. Quan Marlaska va comparèixer al congrés espanyol per la devolució en calent d’un menor camerunès el maig del 2020, va dir sense immutar-se: “Complim la llei i apliquem els drets fonamentals.”

Hi ha un cas que el deixa en evidència. És el retorn immediat de l’Achraf, de setze anys. Un vídeo de Reuters del maig proppassat va captar el jove marroquí arribant a la riba de la platja del Tarajal lligat a un flotador fet d’ampolles de plàstic. Després, els militars espanyols l’escortaven fins a l’altra banda de la frontera, on el lliuraven a les autoritats marroquines. Una entitat social va presentar-hi una denúncia en contra i la fiscalia de Ceuta té una investigació oberta. Una altra.

Crisi humanitària a Canàries

L’altra gran taca de les polítiques de Marlaska és la gestió de la crisi migratòria de Canàries de final del 2020, que encara dura, atès que centenars de migrants encara esperen ser reubicats. L’Organització Internacional de Migracions (OIM) calcula que més de 414 persones s’han mort enguany provant d’arribar-hi.

A més, les illes van restar col·lapsades perquè Marlaska va blocar el trasllat de migrants de Canàries a la península Ibèrica. Va ser un calvari humanitari. Els van privar de demanar asil per la falta assistència lletrada, van separar nens de les seves mares per retards en les proves de filiació de l’ADN, van amuntegar milers de persones al moll d’Arguineguín –que solament té capacitat per a 400– i fins i tot els van fer pujar a autobusos de lloguer per a deixar-los davant la delegació del govern espanyol de Las Palmas, sense haver-los ofert cap lloc on passar la nit.

Crisi migratòria a Canàries: “Barcelona o mort”

Elevar un 30% les tanques i construir un CIE a Algesires

Això no obstant, Marlaska ha complert –en part– la promesa de retirar les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla. Però abans de fer-ho, es va assegurar que el Marroc estigués disposat a instal·lar-les a la seva banda de frontera. Com a substitut de les concertines, el govern espanyol ha instal·lat “pintes metàl·liques invertides no lesives”, una mena de barrots de ferro encorbats. A més, ha elevat les tanques un 30%.

A més, els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), no tan sols romanen oberts, sinó que el govern espanyol destinarà 33,6 milions d’euros a construir-ne un de nou a Algesires el 2024, amb capacitat per a 500 persones i ubicat just al costat de la presó de Botafuegos. Serà el més gran de l’estat espanyol. Tindrà més del doble de capacitat que el CIE de Barcelona i més del triple que el de Sapadors, a València.

Els CIE són instal·lacions públiques no penitenciàries en què es reté, a fi de facilitar-ne l’expulsió, els estrangers en situació irregular, privant-los de llibertat durant un període màxim de quaranta dies. Són una institució controvertida i opaca. Acumulen unes quantes denúncies per vulneracions dels drets humans, tant per les condicions de l’internament, com per tractes degradants per part del funcionariat policíac. D’ençà que se’n tenen dades, vuit persones han mort en quatre dels vuit CIE que hi ha a l’estat espanyol. Ara, amb la construcció del d’Algesires, n’hi haurà nou.

La policia va deixar lligat de mans i peus durant tres hores un intern del CIE aïllat per covid

The post Marlaska i la immigració: les polítiques salvinistes del govern espanyol appeared first on VilaWeb.

Com es reforça el pont d’anada i vinguda entre Catalunya i Portugal

Les relacions especials entre la cultura catalana i la portuguesa es mouen a batzegades en el temps. Un estudi important publicat per Lleonard Muntaner definia tots dos territoris com a germans allunyats. Era una metàfora molt encertada. Però aquest 2021 les relacions han trobat un punt de proximitat important que ha culminat amb una obra major, l’antologia Resistir ao tempo, que han preparat Àlex Tarradellas, Rita Custódio i Sion Serra per a la prestigiosa editorial portuguesa Assirio & Alvim –la de Fernando Pessoa, per exemple–, en la qual s’han publicat vuitanta-set poetes catalans de tots els temps en versió bilingüe. Una obra monumental de més de sis-centes pàgines imprescindible perquè el públic portuguès descobreixi la potència de la poesia nostrada.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El tàndem format per Tarradellas i Custódio fa molts anys que es dedica a la traducció del català al portuguès –combinades amb més llengües i encàrrecs com ara la redacció de guies turístiques. “Un dels principals obstacles que ens hem trobat és que la majoria d’editors no llegeixen directament del català i és molt difícil de convèncer-los si els autors no han estat traduïts prèviament al castellà. Tot i ser dues tradicions líriques amb molts paral·lelismes, el coneixement de la poesia catalana a Portugal és, en general, força escàs”, explica Tarradellas.

De Llull als nascuts els seixanta

D’antologies de poesia se n’havien fet algunes, el 1972, el 1974 i el 1994. Però, segons que diu Tarradellas, en aquesta no es comprèn un període poètic determinat: “Vam pensar que seria més interessant de fer una antologia que oferís una visió panoràmica. Comencem amb Ramon Llull i acabem amb els poetes nascuts la dècada de 1960. Feia molts anys que vèiem necessari de fer una nova antologia de poesia catalana per revifar l’interès dels lectors portuguesos. Quan s’hi va afegir en Sion Serra Lopes, que havia coeditat la primera antologia d’estudis de cultura catalana a Portugal, el projecte va agafar una altra dimensió. El llibre va començar a prendre forma fa uns cinc anys. Ha estat un procés llarg i crec que el resultat final ha estat molt positiu. Assírio & Alvim, un dels segells més prestigiosos, ha fet una edició molt atractiva.”

Tarradellas també explica que una de les seves prioritats va ser de fer un llibre de poesia per als lectors de poesia i, per aquest motiu, van decidir de no escriure biografies de tots els poetes inclosos i, en canvi, incloure-hi més poemes: “Tots els autors són referits i contextualitzats a la introducció. Per a fer la tria, hem intentat tenir en compte la diversitat i la riquesa lingüística del català. Sobre el criteri de traducció, vam donar molta importància al fet que els poemes poguessin ser llegits en veu alta en portuguès, i fins i tot, musicats. Molts dels poemes que hem inclòs tenen versions musicals perquè considerem que, per als lectors portuguesos, pot ser un bon al·licient escoltar Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon, Ovidi Montllor i molts més cantant els poemes que podran llegir a Resistir ao Tempo. A més, hem inclòs poemes relacionats amb Portugal d’autors com Joan Margarit, Ponç Pons, Francesc Vallverdú i Gabriel de la S.T. Sampol, més amb la intenció de fer una picada d’ullet als lectors portuguesos que no pas amb la de fer un seguiment exhaustiu dels poemes catalans d’aquesta temàtica. També hem volgut reivindicar dones poetes com ara Felícia Fuster, Quima Jaume i Maria Beneyto, que considerem que haurien de tenir més ressò, i un sonet de Mercè Rodoreda, que té una poesia poc extensa però d’una gran qualitat”, afegeix.

Fins ara, l’antologia ha tingut una molt bona acollida i ha ocupat l’aparador de llibreries tan prestigioses com la mítica Bertrand Livros, però també l’han recomanada grans cadenes i llibreries independents. Per als antòlegs, aquest és un punt de partida que hauria de promoure un interès per la poesia catalana al país.

Redescobrir Pessoa amb Pep Tosar

A qui no li fan falta gaires cartes de presentació és a Fernando Pessoa, el més conegut dels poetes portuguesos, el més universal i inclassificable. Però escatir els misteris de l’home i de la seva poesia no és tasca fàcil. Creador d’heterònims i semiheterònims –els més coneguts són Alberto Caeiro, Ricardo Reis i Álvaro de Campos, en poesia, i Bernardo Soares per al Llibre del desassossec– i d’una obra vasta que encara continua sorprenent a mesura que s’analitzen i es classifiquen els papers del bagul on va deixar la seva producció, Pessoa també és un misteri. Per mirar de clarificar-lo o d’aprofundir-hi, Pep Tosar ha posat en escena El fingidor, una obra que es va estrenar al festival Grec i que el 29 de juliol passat va omplir a vessar el teatre Principal de Palma en un dels actes culturals més importants de l’estiu mallorquí.

Tosar ha tornat a crear un dels seus espectacles brillants dedicats a figures d’escriptors, i en aquest cas ha anat una passa més enllà incorporant el circ a les projeccions videogràfiques i a la música en directe habituals. Així, les opinions dels experts en l’obra de Pessoa es combinen amb texts dels autors, cartes, fragments i música per a crear un espectacle de gran volada que potser no aclareix cap misteri, perquè no n’era la intenció, però sí que et fa Pessoa molt més pròxim, a frec de pell.

El mes de maig, l’editorial Columna va publicar el darrer llibre del productor musical, compositor i pianista Jordi Campoy, La cantant de fados, una novel·la ambientada a Lisboa. Campoy s’afegeix a una llarga tradició d’escriptors en llengua catalana atrets per Portugal que tenen el primer gran precedent en la figura d’Ignasi Ribera i Rovira (1880-1942), que, a principi del segle XX, va llegar obres com Del país dels tarongers i Portugal literari. Autors com Josep Pla, Gaziel, Fèlix Cucurull, Manuel de Seabra, Jaume Benavente, Gabriel de la S.T. Sampol, Ponç Pons, Eloi Vila, Rafael Vallbona, Francesc Planas, Salvador Casas i més escriptors han anat seguint aquesta tradició. Hi ha més d’una quarantena de títols de la literatura nostrada ambientats a tot el territori portuguès. Cal destacar la contribució de Jaume Benavente amb el seus Viatge d’hivern a Madeira, Llums a la costa i Diari de Porto, als quals s’han d’afegir dues novel·les curtes ambientades a Cap Verd, Camps de lava i Masurca de Praia, a més de moltes referències a Portugal en el conjunt de la seva obra.

També cal destacar molt especialment Manuel de Seabra, que va néixer a Lisboa el 1932 i es va morir el 2007, un autor que va escriure indistintament en portuguès, català i esperanto, va ser un dels traductors principals al portuguès d’obres cabdals de la literatura catalana i, a més, amb Vimala Devi va ser autor dels diccionaris portuguès-català i català-portuguès, una obra magna dels anys vuitanta que reclama una actualització.

Diplomàcia cultural

Ignasi Ribera i Rovira no va ser important tan sols per les aportacions literàries, sinó que va ser un dels homes que més va impulsar el coneixement mutu entre Catalunya i Portugal, tal com palesa la fundació del Casal Català de Lisboa el 1909. A més, va fer les primeres classes de català a Portugal, a la Sociedade de Geografia i Historia, uns intercanvis que van continuar amb el pas del temps amb el lectorat de català, primer a la Universidade Nova de Lisboa i ara a la Universidade de Lisboa. A casa nostra, tenim estudis de portuguès en diferents facultats del país i escoles d’idiomes. A la UAB hi ha la Càtedra José Saramago i a la UiB la càtedra Màrio Cesariny.

El Casal Català de Lisboa va ser renovat cent anys després de la seva fundació i impulsat per l’associació Catalunyapresenta, responsable de l’edició de quatre números de la revista Capicua, dedicada a la traducció entre català i portuguès. Després de la desaparició de l’entitat, el 2014, ara la el casal ha pres un nou impuls –malgrat la covid– i el Sant Jordi passat va organitzar el seu primer concurs literari, tot i que va haver de suspendre unes activitats més multitudinàries. El grup de catalans a Lisboa va ser molt actiu també amb la Via Catalana i durant l’octubre de 2017, quan van explicar el referèndum i el procés als portuguesos. A més, la delegació del govern de la Generalitat a Portugal també ha pres un nou rumb gràcies al delegat actual, Rui Reis, nascut a Moçambic, un home amb molta experiència en les relacions internacionals. La delegació va obrir el 2015 i el primer delegat va ser el periodista Ramon Font.

Interès per Portugal a casa nostra

Aquesta revifalla de l’interès català a Lisboa també compta amb un ressorgiment de l’interès cultural per Portugal a casa nostra. Es pot veure amb l’èxit assolit darrerament per escriptors com José Eduardo Agualusa, Gonçalo M.Tavares, Mia Couto i Dulce Maria Cardoso. L’obtenció del premi Llibreter per a Agualusa o conferències ben exitoses al CCCB en el cas de Couto. També cal destacar la setmana de cinema portuguès que s’ha fet enguany a la Filmoteca i més iniciatives culturals amb la col·laboració de la Càtedra Saramago, el consolat de Portugal a Barcelona i l’Instituto Camões. La presència d’escriptors portuguesos a casa nostra ha sovintejat en aquest mil·lenni gràcies a la tasca feta especialment per editorials independents com ara l’extinta El Salobre, l’editorial el Gall i el seu nou segell Quid Pro Quo, o Lletra Impresa, que va traduir la poesia completa de Mário de Sà-Carneiro, una de les aportacions principals del País Valencià a tots aquests intercanvis culturals.

Iberisme

L’antologia preparada per Custódio, Tarradellas i Serra Lopes, és una constatació més d’un interès que sempre ha existit entre aquests germans allunyats i que ara passa per un dels seus moments àlgids. Aquest interès ha anat sovint lligat a un dels grans temes que apareixen i reapareixen sobre la possible reorganització política del sud d’Europa: l’iberisme. La possibilitat de crear una gran federació ibèrica que englobi Occitània i la península ibèrica s’ha proposat moltes vegades al llarg d’aquests darrers cent cinquanta anys. Ribera i Rovira ja n’era un ferm defensor i Fèlix Cucurull no va dubtar en titular Dos pobles ibèrics un dels seus llibres més importants a mitjan dels anys seixanta. Per la part portuguesa, un dels més ferms defensors de la idea era el premi Nobel José Saramago, que ho va formular en molts articles, conferències i, fins i tot, en la novel·la La balsa de pedra, que parteix del supòsit d’una fractura als Pirineus que posa la Península a navegar pel mar autònomament.

L’iberisme ha tingut alguns defensors entre els independentistes catalans perquè suposa una federació en plena igualtat dels pobles ibèrics i, per tant, la independència de facto dels Països Catalans. En èpoques contemporànies s’ha defensat un iberisme cultural, com ara el que proposa el professor Gabriel Magalhães, o com el que practica desacomplexadament la revista Suroeste, que a la capçalera es defineix com a revista de literatures ibèriques.

Sigui com sigui, cal felicitar-se que el pont entre Portugal i els Països Catalans continuï obert a través de la literatura i transitat en totes dues direccions.

The post Com es reforça el pont d’anada i vinguda entre Catalunya i Portugal appeared first on VilaWeb.

Què és la comunitat ‘incel’ i per què és perillosa per a les dones?

La setmana passada cinc persones van ser assassinades en un tiroteig a Plymouth (el Regne Unit). L’autor de la matança va ser Jake Davison, un jove de vint-i-dos anys que, després d’haver disparat contra la seva mare a casa, va continuar l’atac al carrer, on va disparar contra una nena de tres anys i el seu pare, contra un altre home i contra una altra dona. Tot seguit, es va suïcidar. Segons que ha informat la premsa anglesa, l’assassí havia publicat contingut a la xarxa que el vinculava amb la comunitat incel. Una comunitat en línia que, tot i ser molt minoritària, ha tingut influència en algunes situacions de violència.

Qui són els incel i què defensen? googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Incel és l’abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibate (celibatari involuntari), i fa referència a un moviment misogin sorgit en comunitats virtuals aquests darrers anys, en pàgines específiques o en xats multitudinaris com ara 4chan o Reddit, en què els incel van acabar essent-ne vetats per fer apologia de la violència masclista. Són homes heterosexuals generalment joves a qui agradaria tenir relacions sexuals, però que no en tenen, i això els fa sentir frustrats, marginats i deprimits. Donen la culpa d’aquesta falta de sexe al seu aspecte físic, però també a avenços socials relacionats amb el feminisme i, especialment, a les dones i homes sexualment actius. Segons que detalla un estudi de la Universitat Rey Juan Carlos sobre aquests fòrums, els incel creuen que els homes atractius treuen als no atractius la possibilitat de mantenir relacions sexuals amb dones “amb qui hi tenen dret” i diuen que les dones refusen sistemàticament els homes no atractius bondadosos i sempre prefereixen els atractius i malvats.

Els membres d’aquesta subcultura defensen que tenen dret al sexe i que les dones els “deuen” relacions sexuals. Creuen que, si no els les volen donar, ells poden menystenir-les i reduir-les a l’estereotip de la dona cruel, superficial i manipuladora. Amb aquest pretext, en aquests fòrums i comunitats virtuals fan apologia de la violència masclista, classifiquen les dones segons el seu aspecte, normalitzen el consum de prostitució, tenen debats antifeministes i qüestionen la llibertat sexual de les dones. En el cas de Plymouth, per exemple, l’assassí havia expressat públicament mostres d’odi cap a la seva mare, a qui va acabar matant, havia penjat vídeos parlant de la seva virginitat i també havia comentat que li costava conèixer les dones, que era incapaç d’atreure-les i que les considerava simples i interessades, entre més comentaris.

Carlos Moreno, investigador que treballa en l’anàlisi d’aquests fòrums, explica que els incel defensen teories biologicistes relacionades amb el seu aspecte físic. Creuen que el fet de no ser atractius els impossibilitarà de tenir relacions sexuals i amoroses, i es basen en teories sense base científica per a explicar-ho: “Sostenen que l’organització natural del món és que moltes dones tinguin sexe amb un sol home que té bons gens. Per a pal·liar això, diuen que la humanitat va desenvolupar institucions com el matrimoni, en què els homes amb pitjors gens –grup en què s’inclouen– podien tenir relacions. Però consideren que el feminisme s’ho ha carregat i s’ha tornat a l’estat anterior, en què només els homes més atractius tenen possibilitats de tenir sexe. Per això en aquests fòrums hi ha molts continguts destinats a la millora corporal i facial.” Però sovint el relat és tan fatalista que molts consideren que estan condemnats a la soledat i que el món els odia per ser com són. Aquesta manera de pensar en alguns casos fins i tot arriba a la banalització del suïcidi, la mort o la violència.

Casos similars al de Plymouth

No és la primera vegada que aquesta ideologia influeix en casos de violència. Fa uns dies, un home va ferir deu persones en un tren a Tòquio i va dir que volia matar dones perquè “eren felices”. Hi ha hagut més matances en què els assassins tenien relació amb la comunitat incel: a Toronto i Florida el 2018, a Dallas el 2019, a Oregon el 2015 i a Califòrnia el 2014.

En el cas del 2014, Elliot Rodger va assassinar sis persones, va ferir-ne tretze i es va suïcidar després d’haver publicat a YouTube un vídeo en què anunciava la seva “venjança contra la humanitat” per no haver tingut mai relacions sexuals. El 2015, Christopher Harper-Mercer va assassinar nou persones, en va ferir set i es va suïcidar després d’haver culpat les dones de la seva soledat en un manifest. El 2018, Alek Minassian, va assassinar deu persones i en va ferir setze a Toronto després d’haver escrit en un post a Facebook: “La rebel·lió incel ja ha començat! Derrocarem tots els Chads i Stacys!” Amb aquestes dues etiquetes es refereixen, despectivament, als homes i dones considerats atractius. Per a les dones que no consideren atractives tenen reservada l’etiqueta Becky.

Moreno explica que aquests atacs indiquen que el moviment és perillós per a les dones i per a la societat en general, però que per a combatre bé el fenomen cal mirar més enllà: “Si només ens creem la imatge del nen amb problemes que entra en una escola i dispara, ocultem allò que hi ha darrere i la resta de casos, que amaguen una combinació entre frustracions relacionades amb la masculinitat i una reacció antifeminista. Molts nois troben respostes als seus problemes en aquestes teories amb què canalitzen la frustració. Em centraria més en què passa amb els joves frustrats amb les relacions sexoafectives i com podem respondre a aquestes inquietuds que no pas en aquests casos extrems.”

La manosphere o androsfera, una xarxa més gran

Tot i les conseqüències nefastes de la influència incel en aquests casos, cal remarcar que són comunitats molt minoritàries, i més presents als Estats Units i el Canadà. En canvi, és més majoritari i pròxim el fenomen conegut com la manosphere o androsfera, que fa referència a les comunitats en línia que defensen obertament postures antifeministes –també racistes i homòfobes– i “els drets dels homes”, que consideren vulnerats. Dins d’aquesta xarxa s’hi podrien incloure els incel, alguns youtubers de la dreta alternativa (alt-right) amb milers de seguidors, els moviments que defensen que els homes són també víctimes d’abusos i injustícies pel fet de ser-ho, els homes que donen trucs masclistes per lligar o algunes publicacions en fòrums exclusivament masculins, com ara el popular Forocoches.

En alguns casos, aquests fòrums no es limiten tan sols a la propaganda contra el feminisme, també amenacen dones a través de les xarxes, fan campanyes per a assenyalar allò que consideren denúncies falses de violacions, boicoten webs, publiquen pornografia i fins i tot fan públiques fotografies íntimes o dades personals d’algunes dones, tal com va passar amb la víctima de la Manada.

Tot i que aquests moviments tenen diferències entre si, el punt comú és el rebuig al feminisme actual, que consideren que ha desmuntat la societat i ha posat en crisi la masculinitat. Els incel, en aquest sentit, consideren que l’augment de la llibertat sexual femenina els ha perjudicats i ha fet que les dones tinguin més capacitat de decisió i solament els homes atractius puguin tenir relacions sexuals.

Però hi ha una diferència entre els incel i la resta de grups que formen aquesta androsfera. Mentre que alguns youtubers antifeministes responen perfectament al prototip de masculinitat normativa –són alts, forts, atractius, exitosos… –, els incel queden completament fora de la norma, serien els nerd de les pel·lícules nord-americanes, que tenen un físic poc normatiu i sovint reben assetjament escolar per part de la resta d’homes que sí que responen als mandats socials. “Els incel fallen el mandat de la masculinitat”, explica Moreno. “Ser verge a partir de certa edat representa un fracàs per als homes. Redefinir què significa la virginitat, cosa que el feminisme ha treballat molt, és important en aquest sentit.”

Una reacció antifeminista entre el jovent?

Però com pot ser que uns nois que són menystinguts per no respondre a l’ideal de masculinitat acceptin premisses en contra del feminisme? Experts com el sociòleg Miquel Missé han manifestat que caldria fer canvis en la sensibilització dirigida als nois joves, ja que alguns missatges feministes calen fàcilment en les noies, però són difícils d’assimilar per alguns nois. No ser acceptats socialment i odiar el sistema en què viuen els pot fer caure en aquestes xarxes i simpatitzar amb una extrema dreta que culpa els avenços socials dels seus maldecaps i que ven aquesta postura com a “rebel”. “Cal oferir un relat als adolescents que tenen aquesta mena de frustracions”, considera Moreno. “L’antifeminisme ha estat més capaç de donar-los un relat alternatiu a les xarxes que no pas el feminisme. No s’ha aconseguit de fer un relat atractiu per aquests nois, i resta pendent una pedagogia prèvia.”

Si aquesta tendència reaccionària entre un sector dels nois joves és molt minoritària o no, és difícil de determinar, però darrerament alguns fets han fet saltar les alarmes, com ara els atacs homòfobs perpetrats per joves, les xifres notables de violència masclista en aquestes edats i la influència de partits com Vox en el jovent. Moreno considera que, almenys a internet, aquesta reacció antifeminista i homòfoba va a l’alça: “S’ha pogut detectar un creixement d’aquests grups. No només grups incel, sinó tots els relacionats amb la reacció ‘masculinista’ d’homes frustrats i enfadats que se senten atacats i assenyalats pel feminisme.”

The post Què és la comunitat ‘incel’ i per què és perillosa per a les dones? appeared first on VilaWeb.

Llorenç Navarro: “No permetrem que la AP-7 torni a ser de pagament”

El 31 d’agost vinent s’acaben les concessions de cinc trams d’autopista a Catalunya, fins ara en mans d’Abertis: els dos trams que encara eren de pagament de la AP-7 –entre Tarragona i la Jonquera– i els de la AP-2 –entre Saragossa i el Vendrell–, la C-32 nord –al Maresme– i la C-33 –entre Barcelona i Granollers. Finalment seran de franc, tot i que Catalunya encara tindrà els peatges de la C-16 –entre Manresa i Barcelona i al túnel del Cadí– i de la C-33 al Garraf, totes dues de titularitat de la Generalitat, atès que mantenen les concessions.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’alliberament de la AP-7 i de la resta d’autopistes ha estat el camp de batalla principal de la plataforma veïnal Prou, AP-7 Gratuïta Ja, creada ara fa sis anys per a reclamar que la AP-7 fos de franc i que ha estès les reivindicacions arreu del país, reclamant una xarxa d’autopistes i autovies sense peatges, lluny de les mans de les empreses concessionàries.

El portaveu, l’ampostí Llorenç Navarro, avisa en aquesta entrevista que, malgrat que seran de franc imminentment, no abandonaran la lluita perquè s’oposaran enèrgicament a qualsevol dels sistemes de pagament nous. La Generalitat de Catalunya reclama el traspàs de totes les carreteres per a poder implantar la vinyeta, una espècie de tarifa plana per a poder circular per totes les vies del país. Un model que xoca amb el que defensa el govern espanyol, que també treballa per un altre sistema de pagament: el de pagar per distància recorreguda.

La AP-7 i tres autopistes més seran de franc. Tenint en compte el nom de la vostra plataforma, es pot dir que doneu el vostre objectiu per assolit?
—Doncs no. No hem acabat ni acabarem. Hauríem pogut acabar la feina quan es va alliberar el tram de Salou a Alacant. No ho vam fer i tampoc no ho farem ara. El 31 d’agost recuperarem més de cinc-cents quilòmetres d’autopistes, però el nostre objectiu no serà complert perquè encara queden moltes vies de pagament. Sempre que una via ha estat alliberada, la reducció dels accidents ha estat brutal. Aquests darrers divuit mesos, d’ençà de l’alliberament de la AP-7 a les Terres de l’Ebre, no hi ha hagut cap mort a la N-340. Volem que s’alliberin totes les vies. Perquè volem que la gent pugui circular de manera més segura. Fins ara, els nostres governants polítics han suspès. Tots, de tots els colors polítics.

Han suspès perquè arriba massa tard?
—La gratuïtat arriba després de molts anys de poca-vergonyisme, amb renovacions de concessions que no s’han tret ni a concurs. Som els veïns i veïnes els qui hem pagat constantment. Els governants polítics s’han dedicat a acontentar les empreses constructores donant-los els contractes de manteniment. Els partits han fet molta demagògia: tots han aprovat al parlament que la AP-7 fos de franc. I ara defensen la implantació d’una vinyeta que seria com un nou peatge. A la nostra Generalitat treballen perquè es faci un pagament per a circular per autopistes i autovies! Ens ho podíem esperar dels convergents, que tota la vida han dit que volen que paguem. Però els que ens han enganyat són els d’Esquerra, que primer es van posar del bàndol de la gent del “No vull pagar”.

Per què ho dieu?
—Esquerra Republicana ha defensat la vinyeta d’ençà que van abandonar la gent del “No vull pagar”.

Dels partits polítics que defensaven el “No vull pagar”, n’hi ha algun que rebutgi un nou sistema de pagament, sigui la vinyeta, sigui el pagament per ús?
—No sabem de cap partit polític que sigui en la nostra lluita. Uns justifiquen el pagament per la contaminació. Uns altres diuen que no hi haurà diners per al manteniment de les autopistes. Que parin de fer demagògia, que no enganyin la ciutadania. Tots els imposts pugen –els de la llum, l’aigua, el gas…– i ara volen privatitzar les vies públiques amb noves concessions? Lluitem contra els nostres representants i això és molt trist.

Us veig enfadat, tot i l’alliberament dels peatges.
—Estem enfadats perquè aquests darrers mesos hi ha hagut una macrocampanya publicitària, a molts mitjans de comunicació, perquè la gent no gaudeixi d’això que ara vindrà. Perquè la gent no pugui gaudir de la gratuïtat i cregui que, d’aquí a poc temps, haurà de tornar a pagar per circular. L’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infrastructures (la Seopan) s’ho vol quedar tot: tots els contractes de manteniment. I la Unió Europea no ha dit en cap escrit que s’hagi d’implantar la vinyeta. En canvi, parlem de vinyeta, quan no se n’hauria de parlar. Ara hem de gaudir.

Quin creieu que és l’objectiu real d’implantar aquesta vinyeta?
—Continuar les concessions a les empreses, amb l’excusa del manteniment. És descaradíssim. Ja ho han fet, quan t’adones que les concessions no són només d’autopistes, sinó també de presons, casernes, hospitals, la línia L9 del metro… Perquè les obres les fan els mateixos, a tots els municipis. Nosaltres no ho permetrem. La vinyeta, no l’autoritzarem. És el poble qui ho ha de dir. I, si el poble surt al carrer, si les mateixes armilles grogues que s’han vist a França es veuen aquí, segurament més d’un partit polític es cagarà. Perquè encara no han conegut la pressió. I saps per què no venia? Perquè la gent encara tenia alguna cosa. Quan la gent deixa de tenir alguna cosa, ha perdut la por.

Com s’ha de pagar el manteniment de les vies d’alta capacitat?
—Amb el pressupost de l’estat espanyol, que es nodreix dels nostres imposts. Hi ha autopistes que ara són de la Generalitat perquè les va demanar, com ara la C-32. Però eren de l’estat. Per tant, aquestes vies les ha de pagar l’estat espanyol. Saps quants diners donem en subvencions i bonificacions a les empreses concessionàries? Els estalviem molts diners. Si veiessis que paguem més de 160 milions d’euros en peatges a l’ombra, cada any, t’esgarrifaries. S’han donat un munt de calés a aquestes empreses, i no en tenen prou. En volen més! La AP-7, a les nostres terres, s’ha amortitzat cent cinquanta-set vegades. Ho va dir el Cercle Català de Negocis, en un estudi de l’any 2016. Si ells mateixos et diuen aquesta xifra, imagina’t!

Què respondríeu als que no fan servir el cotxe i que pensen que, amb els seus imposts, no han de pagar el manteniment de les carreteres?
—Això em recorda allò que deia l’exdirector de la DGT, Pere Navarro. Era un senyor que patia per l’àvia del tercer segona que no té carnet de conduir. Es preguntava per què aquella senyora havia de pagar amb els seus imposts unes vies que no faria servir. És tan absurd! Tal com funcionen els imposts a l’estat espanyol, hem d’explicar a la gent que pagues per residències d’avis o llars d’infants que potser no faràs servir mai. Jo, com a veí d’Amposta, per què he de pagar amb els meus imposts la línia L9 de metro? Doncs perquè és necessària. Aquesta argumentació, la de pagar per ús, és vergonyosa. Va contra tots els imposts. Si tots féssim això, podria dir que no vull pagar televisions públiques perquè miro Netflix. És una argumentació per a justificar. Si he de justificar alguna cosa, he de buscar l’excusa.

El govern espanyol defensa un altre model de pagament: el sistema de pagament per ús, que vol aplicar a partir del 2024.
—També ens hi oposem, per descomptat. Només tenim un principi. Les vies són públiques. Perquè són necessàries. Perquè aquesta àvia del tercer segona no té cotxe, però les medicines que li porten a la farmàcia, les porten en una furgoneta. I aquesta àvia necessita menjar arròs i baixa a comprar-lo al supermercat. I l’arròs el porta un camió que va per la carretera. Fer demagògia d’allò que és una via pública… És bàsica. I necessària. Per això lluitem. Lluitem per un bé públic. La cosa pública, la carretera, és un bé públic.

Entenc que la plataforma encara no es dissoldrà.
—Farem una unió de tots els moviments i plataformes de l’estat. Nosaltres passarem a ser: “Mai més de pagament”. Creem quilòmetres i quilòmetres de vies alliberades, més segures i públiques. Volem això. Volem deixar de perdre tot això que hem perdut durant tants anys. Anar recuperant-ho. No som un bolet. Tenim claríssim que hi ha gent que ven una idea de país i, en canvi, el malvèn.

Confieu de convèncer els governs perquè no s’apliqui cap sistema de pagament?
—No pararem la lluita. Perquè ja fa més de deu anys que intenten d’introduir la vinyeta. I no ho permetrem. Aquesta gran campanya publicitària d’ara és perquè la gent no pugui gaudir de la gratuïtat. És perquè els entri al cervell que la gratuïtat serà per poc temps. No és veritat. Es mantindrà així. Perquè hem recuperat una via. La casa no es ven per anar-me’n de lloguer. La casa, la recuperem. Volem que les vies públiques siguin mantingudes per obres públiques. Els preus són caríssims. El manteniment és més car que no a Alemanya. Per tant, també volem que es fiscalitzi tot allò que s’ha fet, amb auditories. Que s’aixequin catifes perquè no torni a passar mai més.

El 31 d’agost teniu prevista alguna acció als peatges per a celebrar-ne l’alliberament?
—Ho anunciarem aviat. Però tota la nit hi haurà ambient, sí. Tenim pensat un acte als peatges i farem un recorregut. Ho anirem explicant a les xarxes socials L’única cosa que volem dir a la ciutadania és que a poc a poc anirem recuperant totes les vies de pagament. Que és necessari de recuperar-les i mai més tornar a pagar per una cosa que ja paguem amb els imposts. Et volen fer creure que, si no pagues dues vegades, no es farà bé. No permetrem que aquestes vies tornin a ser de pagament. Només les pagarem una vegada: i serà a través dels imposts. Necessitem les vies per a desplaçar-nos. Tot Déu! Mira la pandèmia, molta gent ha vingut a les nostres terres, a desconnectar i a veure natura. Necessitem mobilitat, accessos als municipis, volem unes bones vies, hi tenim dret. I, a més, alliberades.

Quan siguin de franc, creixerà el trànsit i es poden col·lapsar alguns trams?
—Sí, són vies que aniran més carregades. Recomanem a la gent que tingui molt de seny. Les altres vies perdran un pèl de trànsit, sobretot les nacionals. I per a la gent serà una millora econòmica brutal.

The post Llorenç Navarro: “No permetrem que la AP-7 torni a ser de pagament” appeared first on VilaWeb.

Mutacions del coronavirus: com en serà l’evolució?

Els virus muten per errors a l’atzar en la rèplica del genoma quan es multipliquen dins la cèl·lula. Aquests canvis originen la diversitat biològica necessària perquè actuï la selecció natural. Els virus no tenen voluntat ni controlen les seves mutacions, però el procés evolutiu sempre té com a resultat una adaptació al medi més bona. En aquest cas, a nosaltres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Com actua la selecció natural sobre el SARS-CoV-2? Bàsicament de dues maneres: o bé fa desaparèixer mutacions perjudicials, o bé selecciona mutacions amb valor adaptatiu. És interessant de conèixer les mutacions del coronavirus SARS-CoV-2 per a fer una vigilància genòmica de la pandèmia, però també per a saber quin impacte hi pot tenir l’evolució del virus.

Evolució del SARS-CoV-2 durant la pandèmia

D’ençà que el SARS-CoV-2 va fer el salt als humans, ha tingut més de 12.700 mutacions. La major part no tenen conseqüències biològiques. Unes altres han originat variants noves, algunes de les quals són d’interès (VOI) o de preocupació (VOC).

Variant d’interès (VOI): variant del SARS-CoV-2 amb canvis genètics que poden causar una malaltia més greu, escapar-se del sistema immunitari, afectar el diagnòstic de la malaltia o la transmissibilitat i originar transmissió comunitària en uns quants estats i augmentar-ne la prevalença amb un impacte notable sobre la salut pública.

Variant de preocupació (VOC): és una VOI que ha demostrat més transmissibilitat, pitjor pronòstic, més virulència o menys eficàcia de les mesures de salut pública, inclosos els tractaments coneguts i els vaccins.

Al començament de la pandèmia –abans del febrer del 2020–, quan encara no hi havia un control sobre la transmissió comunitària del virus, hi va haver un període de diversificació genètica ràpida que va coincidir amb la transmissió a cada regió geogràfica.

D’ençà del març del 2020, amb els confinaments a gairebé tot el món, va haver-hi una extinció en massa i una homogeneïtzació de les mutacions. Els confinaments van frenar l’expansió d’algunes variants.

Després d’haver relaxat les restriccions, hi va tornar a haver una diversificació, aquesta vegada més progressiva. Aquesta fase de l’evolució del coronavirus va tenir un component geogràfic important, en què l’aparició de mutacions i variants es va agrupar per regions.

Què hauria passat si no hi hagués hagut confinaments? No ho sabem, però possiblement hi hauria hagut una diversificació més gran i més ràpida de les mutacions. I, per tant, haurien aparegut més variants. L’evolució del virus s’hauria accelerat i també l’adaptació a l’ésser humà. Això hauria implicat un cost molt alt en vides i pèrdua de salut.

Selecció convergent

Fins ara, han aparegut més de cent mutacions amb canvis en la seqüència d’aminoàcids de les proteïnes del virus. Cal tenir en compte que algunes mutacions han sorgit recurrentment durant la pandèmia en diferents variants a tot el planeta d’una manera completament independent. Això indica que hi ha una pressió selectiva forta que actua sobre unes posicions del genoma en concret: és el que es coneix com a convergència evolutiva. El virus troba una vegada i una altra les mateixes solucions (mutacions) per a adaptar-se millor a l’ésser humà i assegurar-se la supervivència.

També poden haver-hi mutacions que impliquin un desavantatge per al virus, són les seleccions purificants. Per exemple, una mutació que sigui reconeguda per una mena d’anticòs molt freqüent en una població farà que aquesta variant desaparegui en favor d’unes altres que no la tinguin. Són difícils de detectar sense una seqüenciació de tots els casos de la població.

Hi ha tres posicions del genoma que han tingut mutacions clau en l’evolució de la pandèmia. La primera és la mutació D614G a la proteïna de l’espícula. Les altres dues són la R203K i la G204R, que han afectat la proteïna de la nucleocàpsida.

Mutacions significatives a l’espícula

L’espícula del virus és la clau que obre l’entrada a la cèl·lula humana. Per tant, no és estrany que hi hagi hagut una selecció positiva, afavorida per les mutacions més eficients en la infecció.

La mutació D614G va aparèixer cap al febrer del 2020. S’ha detectat en la variant alfa, que va contribuir que s’expandís a més zones geogràfiques, principalment europees al començament. Però també ha sorgit en pràcticament totes les variants d’interès com ara la beta i la delta.

Curiosament, aquesta posició del genoma és més propensa a canvis, i la mutació es podria haver originat per guanys de l’aminoàcid àcid aspàrtic i una pèrdua i substitució per la glicina posteriors. Algunes regions del genoma són més susceptibles a mutacions que unes altres. Per exemple, en el lloc d’unió de l’espícula han aparegut trenta-una mutacions més. Les variants es determinen segons aquestes mutacions. Són una empremta de selecció que apareix en els diferents llinatges del virus.

Unes altres mutacions de l’espícula que han aparegut en les VOC són l’N501Y i l’E484K, que s’ha associat amb una disminució de la resposta dels anticossos neutralitzants. Aquestes mutacions indiquen una adaptació ràpida del virus als humans, atès que tan sols romanen les que faciliten el contagi entre persones i l’entrada a les cèl·lules humanes.

Mutacions a la nucleocàpsida

Si l’espícula és la clau d’entrada, la nucleocàpsida és l’armadura que protegeix la informació dins la cèl·lula i assegura que es transcriu. La regió que codifica la proteïna de la nucleocàpsida sembla acumular la proporció més gran de mutacions positives en el genoma del SARS-CoV-2, com ara la R203K i la G204R. Les mutacions que ajuden a protegir aquest material genètic del virus donen un avantatge evolutiu.

Tot i que la nucleocàpsida ha rebut menys atenció que no la proteïna de l’espícula, sembla tenir un paper fonamental en l’evolució del virus i l’adaptació per a sobreviure en les cèl·lules humanes. És previsible que es continuïn acumulant mutacions en aquesta regió del genoma durant la pandèmia. Aquestes mutacions tindran com a resultat una rèplica més eficient a les nostres cèl·lules.

Futur de l’evolució del SARS-CoV-2

Durant aquest any i mig de pandèmia, el SARS-CoV-2 s’ha anat adaptant als humans i a diferents espècies animals. Les mutacions principals afavoreixen la transmissibilitat, sobretot en la velocitat (selecció positiva) i, en menor mesura, afavoreixen la resistència a la immunitat (selecció negativa).

La transmissibilitat del virus és alta en comparació amb uns altres virus respiratoris, fet que juga a favor de la seva supervivència, com també que la finestra de contagi sigui relativament àmplia en alguns infectats asimptomàtics o pre-simptomàtics. Tot i que la mortalitat és relativament baixa en el conjunt de la població, el virus és capaç de saturar el sistema sanitari i tenir una letalitat alta en grups d’edat avançada.

Les taxes de letalitat de virus no són determinants per a la supervivència del SARS-CoV-2, perquè l’atac és en estadis menys greus de la malaltia. Això fa que l’evolució del coronavirus no vagi determinada per allò que passa després de la infecció, durant la malaltia i la convalescència.

Per tant, és poc probable que es hi hagi mutacions en el virus que impliquin un canvi dràstic de la letalitat. Serà qüestió d’atzar que algunes mutacions acabin essent més o menys letals.

Sí que s’espera que sorgeixin mutacions noves que facin créixer la capacitat de transmissió de virus. També són possibles les mutacions que impliquin una eficàcia més baixa dels vaccins. L’èxit dependrà de la rapidesa amb què s’aconsegueixi d’immunitzar un percentatge gran de la població mundial.

Tallar les cadenes de contagi amb mesures preventives i els vaccins continuen essent les eines principals per a posar fi a la pandèmia. Encara és d’hora per a saber-ho, però no es pot descartar que calgui variar la composició dels vaccins per incloure variants noves i fer que indueixin una resposta immune més eficaç.

Óscar González-Recio és genetista, investigador científic de l’INIA-CSIC de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA). María de Toro és responsable de la Plataforma de Genòmica i Bioinformàtica del Centre de Recerca Biomèdica de La Rioja (CIBIR). Miguel Ángel Jiménez Clavero és viròleg i professor d’Investigació de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation

The post Mutacions del coronavirus: com en serà l’evolució? appeared first on VilaWeb.

Els talibans són immensament rics: així han finançat la reconquesta de l’Afganistan

Els talibans de l’Afganistan són molt més rics i poderosos que no pas el 2001, quan el seu règim fonamentalista va ser derrocat del poder per les forces nord-americanes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’any fiscal que va acabar el març del 2020, els talibans van ingressar uns 1.600 milions de dòlars, segons el mul·là Yaqoob, fill del dirigent espiritual del moviment, el mul·là Omar, que va revelar les fonts d’ingressos dels talibans en un informe confidencial encarregat per l’OTAN, que més tard va publicar Radio Free Europe/Radio Liberty. El govern de l’Afganistan va ingressar 5.550 milions de dòlars en el mateix període.

Quin finança els talibans?

Estudio les finances dels talibans com a analista de política econòmica al Centre d’Estudis de l’Afganistan. Així és com aconsegueixen els diners:

Drogues: 416 milions de dòlars

L’Afganistan ha estat el responsable, aproximadament, del 84% de la producció d’opi d’aquests darrers cinc anys, segons l’informe de l’Organització de les Nacions Unides del 2020.

Gran part dels beneficis il·lícits de la droga van a mans dels talibans, que gestionen la producció d’opi en les àrees sota el seu control. Imposen un impost del 10% a cada enllaç de la cadena de producció, segons un informe del 2008 de la Unitat de Recerca i Avaluació de l’Afganistan, una organització independent amb seu a Kàbul. Això inclou: els agricultors afganesos que cultiven cascall –l’ingredient principal de l’opi–, els laboratoris que el converteixen en droga i els intermediaris que mouen el producte final fora del país.

Mineria: entre 400 milions de dòlars i 464

L’extracció de ferro, marbre, coure, or, zinc i més metalls i minerals rars a les muntanyes de l’Afganistan és un negoci cada vegada més lucratiu per als talibans. Tant la mineria a petita escala com les grans companyies de mineria paguen als talibans per a poder treballar. Els que no ho fan reben amenaces de mort.

Segons la Comissió de Minerals i Mines dels talibans, també coneguda com a Da Dabaro Comisyoon, guanyen uns 400 milions de dòlars a través de la mineria. De totes maneres, l’OTAN estima que l’import total és de 464 milions –una xifra considerablement més alta que els 35 milions del 2016.

Extorsió i imposts: 160 milions de dòlars

De la mateixa manera que el govern, els talibans també han cobrat imposts a la gent i a les indústries dels territoris que han controlat. Com qualsevol altra administració, també han emès les factures dels imposts saldats.

Els imposts sobre la indústria han afectat la mineria, però també els mitjans de comunicació, les telecomunicacions i els projectes de desenvolupament finançats amb ajuda internacional. També s’ha cobrat als conductors per fer servir les autovies en territori talibà i als comerciants per tenir llicència per a fer negoci.

Els talibans apliquen la forma impositiva islàmica tradicional, anomenada ushr –un impost del 10% sobre la collita d’un agricultor–, i el zakat, que és una taxa del 2,5% sobre els ingressos.

D’acord amb el mul·là Yaqoob, els ingressos fiscals, que també es poden considerar una forma d’extorsió, són d’uns 160 milions de dòlars anualment.

Per una altra banda, tenint en compte que una part d’aquests imposts són sobre els productors de cascall, la xifra pot ser inexacta perquè es poden superposar els ingressos provinents dels imposts i els provinents de la droga.

Donacions i beneficència: 240 milions

Els talibans han rebut suport financer de donants privats i institucions internacionals arreu del món. Moltes de les donacions són d’organitzacions benèfiques i trusts privats ubicats en països del golf Pèrsic, una regió que històricament ha tingut moltes simpaties per la insurgència religiosa del grup. Aquestes donacions, d’acord amb el Centre de Recerca i Estudis Polítics de l’Afganistan, són anualment entre 150 milions de dòlars i 200. Val a dir que aquestes organitzacions formen part de la llista del Departament del Tresor nord-americà sobre grups que financen el terrorisme.

Ciutadans de l’Aràbia Saudita, el Paquistan, l’Iran i més nacions del golf Pèrsic també han ajudat a finançar els talibans. Segons agències de contraterrorisme nord-americanes, anualment, aquestes donacions privades han estat de 60 milions de dòlars per al grup Haqqani, afiliat amb els talibans.

Exportacions: 240 milions de dòlars

Amb la intenció d’emblanquir el diner negre, els talibans importen i exporten diàriament béns de consum, segons el Consell de Seguretat de l’ONU. Diversos negocis pròxims al grup participen en aquest traginar constant, com ara Noorzai Brothers Limited, que es dedica a importar parts d’automòbils i a la venda de recanvis i vehicles reparats.

Els ingressos nets dels talibans en exportacions ronden els 240 milions de dòlars anuals. Aquesta xifra inclou també les exportacions de cascall i el saqueig de minerals, de manera que la xifra pot tornar a contenir una superposició d’ingressos provinents de la droga i de la mineria.

Immobles: 80 milions de dòlars

Els talibans tenen béns immobles a l’Afganistan, el Paquistan i potencialment en més països, segons el mul·là Yaqoob i el canal de televisió paquistanès SAMAA. En aquest sentit, Yaqoob va dir a l’OTAN que els ingressos per patrimoni immobiliari rondaven els 80 milions de dòlars anuals.

Donacions estatals

Segons informacions de la BBC, un informe classificat de la CIA estimava el 2008 que els talibans havien rebut uns 106 milions de dòlars provinents de fonts estrangeres, sobretot estats del golf Pèrsic.

Es creu que els governs de Rússia, l’Iran, el Paquistan i l’Aràbia Saudita financen d’una manera o d’una altra els talibans, segons diverses fonts internacionals i dels Estats Units. Aquests experts diuen que els ingressos podrien ser de 500 milions de dòlars anuals.

Ara, és difícil de quantificar exactament aquesta mena de fonts de finançament, que suposadament són secretes.

Qui finançava el govern afganès?

Durant vint anys, la riquesa dels talibans ha servit per a finançar la violència, la destrucció i la mort a l’Afganistan. Per a lluitar contra la insurgència, el govern afganès ha hagut de gastar molts diners en la guerra, moltes vegades a costa de serveis bàsics i el desenvolupament econòmic.

Un acord de pau a l’Afganistan, ara ja impossible amb la caiguda de Kàbul, hauria permès al govern de redirigir els seus recursos magres. I, segurament, obtenir ingressos d’uns altres sectors, com ara la mineria, completament sota control dels talibans.

L’estabilitat segurament també hauria atret inversos estrangers al país, de manera que el govern hauria pogut deixar de dependre de les donacions dels Estats Units i de la Unió Europea.

Hanif Sufizada és analista de polítiques econòmiques i professor de la Universitat de Nebraska. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

The post Els talibans són immensament rics: així han finançat la reconquesta de l’Afganistan appeared first on VilaWeb.

El descrèdit del president Puig, només trenta dies després

El 20 de juliol, no fa encara ni un mes, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va deixar caure en una conferència a Madrid la proposta de crear un impost sobre les rendes altes de Madrid, adreçat a compensar els beneficis obvis i evidents de la capitalitat. Aquell dia, vaig fer aquest editorial en què aplegava els arguments sòlids i molt ben fonamentats que va posar sobre la taula i remarcava la importància de l’enfrontament, intel·lectual, però encara no polític, que el president valencià obria amb l’estat dit central. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però no ha passat ni un mes i Puig ahir ja se’n va desdir. Del tot. Provant fins i tot de negar les seues paraules i agafant-se a un mer tecnicisme com és que la frase concreta de l’impost va venir a causa d’una pregunta del moderador. Per sort, els vídeos de l’acte són públics i no pot negar les paraules que va dir i que podeu comprovar ací baix. I sí, efectivament, el president, la frase concreta de l’impost que tant ha excitat el nacionalisme madrileny, la va dir responent una pregunta del moderador que li demanava concreció respecte del contingut de la conferència. Però era una pregunta lògica, i la resposta, invocant Paul Collier, és evident que tampoc no era improvisada ni se li va escapar. Què ha passat, doncs, perquè el president ara abjure de les paraules que va dir?

Doncs ha passat que els seus van reaccionar molt malament. I que, al president Puig, li importen més els del seu partit que no els del seu país. Només havien passat unes hores quan la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, va fer públic que el govern espanyol no veia bé aquella proposta. I després van venir els de sempre en processó cridanera. Els presidents d’Extremadura, Aragó i Castella-la Manxa, socialistes, van atacar Puig per “intentar d’imposar un impost específic a un territori”. Presidents del PP, com era d’esperar, van posar el crit al cel. I, a Madrid, tothom excepte Podem s’hi va mostrar en contra. Ni Más Madrid va defensar una idea que, de manera molt especial i contundent, el PSOE madrileny va rebutjar de ple. Encara més: fins i tot la vice-presidenta valenciana, Mónica Oltra, va tirar de la demagògia habitual per a atacar el seu president amb motiu de la proposta. La dirigent de Compromís va arribar a dir que els qui viuen aquesta situació anòmala en realitat són els madrilenys: “A Madrid són més ben considerats els qui hi posen un domicili fiscal fictici que no els habitants mateixos.” Sense comentaris. Aquest és el nivell.

El resultat de tant d’entusiasme estava cantat. Per això, dos dies abans de fer un sol mes d’ençà que va formular la proposta, el president de la Generalitat ha eixit en públic a dir que no va dir allò que va dir i a donar-li la culpa al periodista. Tot moixet, ell; tot moderació, ell; tot lleialtat a Madrid, ell. Que les Espanyes no volen reformar res, que prou bé que es viu xuclant de tothom, i el PSOE és el PSOE de sempre i, per tant, no li importa gens ni mica que Ximo Puig passe per un ninot. I a continuar cremant les naus fins que la cosa esclate. Perquè que Puig es faça enrere no vol dir que s’haja solucionat res de res.

The post El descrèdit del president Puig, només trenta dies després appeared first on VilaWeb.

Concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en solidaritat amb les dones de l’Afganistan

Mig miler de persones pel cap baix s’han concentrat avui a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en solidaritat amb la població afganesa després de l’arribada dels talibans al país. La concentració, convocada per l’associació Ca la Dona i altres entitats, ha reclamat a la comunitat internacional posar fi a la violència del país i el reconeixement immediat d’asil polític a les persones refugiades.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El triomf dels talibans restaura el règim de terror contra les dones afganeses

Durant la concentració s’han exhibit diverses pancartes amb lemes com “Contra la guerra i l’integrisme i pels drets de les dones de l’Afganistan” o “No les deixarem soles”. Les portaveus de les entitats també han llegit un manifest en el qual rebutjaven tota mena de violència contra la població afganesa, especialment sobre les dones. “La violència anul·la la llibertat de les dones, la prohibició que les nenes vagin a l’escola i que les dones pugui accedir a l’espai públic”, han lamentat.

Què pot implicar per a l’Afganistan el retorn dels talibans al poder?

Durant els darrers dies els governs de Catalunya i les Illes també han lamentat les conseqüències terribles que tindrà el control dels talibans sobre l’Afganistan i s’han ofert per acollir refugiats afganesos.

The post Concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en solidaritat amb les dones de l’Afganistan appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Eivissa combat les festes il·legals. Malestar en els municipis que no tenen confinament nocturn

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Eivissa ha anunciat un protocol contra les festes il·legals, amb sancions que es poden enfilar als 300.000 euros. Inclou tres situacions d’actuació d’ençà que es detecta la festa fins que s’acaba. El Consell també ha posat en marxa un servei de detectius, que col·laboren amb policies locals per a trobar on es fan les festes il·legals.

Al Principat, el govern ha demanat de prorrogar una setmana més el confinament nocturn per a 148 municipis, vint-i-sis menys respecte d’aquestes darreres dues setmanes. La mesura ha causat controvèrsia entre els que no en tenen. Denuncien que es converteixen en el lloc de trobada amb joves d’uns altres municipis que sí que són afectats per la mesura.

Per una altra banda, el biotecnòleg Xavier Dengra ha repassat el recorregut de l’estudi de la UB que havia detectat covid-19 en les aigües residuals de Barcelona el març del 2019, i diu que no s’ha publicat en cap revista especialitzada tot i haver estat referenciat en més d’una seixantena d’articles. Per tant, no ha estat revisat ni validat per uns altres científics o per un comitè editorial. Lamenta que el grup de recerca de la UB no hagi fet una esmena pública de l’estudi. El mateix grup ha publicat un altre article sobre les aigües residuals durant la primera onada de la pandèmia, en què no fa cap referència a la presència del coronavirus a les de Barcelona a principi del 2019.

Els responsables de Salut dels Estats Units han anunciat la intenció d’administrar una tercera dosi del vaccí contra la covid-19. Es començaria a injectar a partir del 20 de setembre als que fa més de vuit mesos que van rebre la segona dosi. Els experts esperen l’aval de l’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA), però diuen que la protecció contra la infecció del SARS-CoV-2 comença a baixar temps després d’haver-se vaccinat amb dues dosis.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.511.415 casos i 32.117 morts, i actualment hi ha 674 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 209.738.847 casos confirmats i 4.400.746 morts. Del total de casos, 187.987.086 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 37.914.482 casos i 640.226 morts;
–L’Índia, amb 32.295.224 casos i 432.834 morts;
–El Brasil, amb 20.417.204 casos i 570.718 morts;
–Rússia, amb 6.663.473 casos i 172.909 morts.
–L’estat francès, amb 6.504.978 casos i 112.864 morts;

–A l’estat espanyol hi ha 4.745.558 casos i 82.883 morts.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: L’anomalia espanyola: per què hi ha les proves d’antígens més cares?
–Euronews: Incendis forestals i la covid: el canvi climàtic fa empitjorar la pandèmia?  (en anglès)
–Franceinfo: Les infeccions disminueixen al Regne Unit malgrat l’absència d’un passaport sanitari? (en francès)
–The Straits Times: El sistema sanitari japonès en estat d’emergència a mesura que es disparen els casos de la covid-19 (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi  que us hem ofert avui:

Què ha passat amb l’estudi que va detectar el coronavirus en les aigües residuals de Barcelona el març del 2019?
Eivissa impulsa un protocol contra les festes il·legals amb sancions de fins a 300.000 euros
Els EUA aposten per injectar una tercera dosi del vaccí contra la covid-19

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

A quins municipis del país s’ha decretat el confinament nocturn? Tota la informació
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Com demanar hora per a vaccinar-se? Tots els detalls

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Eivissa combat les festes il·legals. Malestar en els municipis que no tenen confinament nocturn appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Joaquim Forn: “La desunió entre els partits polítics ens ha fet molt de mal”

Joaquim Forn ha passat avui per la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent. En una conferència titulada “Fora de la presó”, qui ha estat un dels presos polítics del procés, en llibertat des del passat juny, ha criticat la divisió que hi ha hagut entre els partits independentistes els darrers anys.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“A la presó hem patit molt la desunió entre els partits polítics. Ens ha fet molt de mal“, ha manifestat. “Perquè, quan ets a la presó, busques donar un sentit a allò que estàs fent. I aquest sentit el dones si veus una resposta favorable al carrer i al món polític. A la gent, sí que la vèiem als actes que se celebraven arreu de Catalunya. Però, a vegades, ha fallat aquesta unitat política que tots reclamàvem”, ha lamentat.

Joaquim Forn també ha dit que confia “poc o gens” en els resultats que pugui donar la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol i ha emplaçat l’independentisme a avançar-se al seu fracàs i a teixir alternatives.

Forn ha dit que cal assistir a la taula de diàleg amb “sentit positiu”, però ha advertit que tindria poc sentit que no se n’avaluessin els resultats. “No podem estar esperant dos anys sense fer absolutament res, quan pensem que les coses no estan avançant prou o, fins i tot, que acaben adormint la gent. Seria un greu error”, ha alertat Forn, en referència als dos anys de marge que els partits independentistes han acordat a donar a la taula de diàleg, que es reunirà al setembre.

Per a Joaquim Forn, la història avala l’independentisme a l’hora de “desconfiar” dels resultats d’aquesta taula, i ha dit que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha hagut d’indultar els presos independentistes perquè hi havia un dictamen del Consell d’Europa”.

D’altra banda, Forn ha demanat evitar els “discursos catastrofistes” sobre el referèndum de l’1-O, que ha comparat amb el fet de “pujar una muntanya” sense arribar al cim, però “aproximant-s’hi”.

The post [VÍDEO] Joaquim Forn: “La desunió entre els partits polítics ens ha fet molt de mal” appeared first on VilaWeb.

Una jutgessa de Madrid proposa de jutjar Errejón per una presumpta agressió

Una jutgessa de Madrid ha proposat jutjar el cap de Més País, Íñigo Errejón, per un delicte lleu de maltractament. Un home de seixanta-set anys va denunciar haver rebut una puntada de peu d’Errejón després d’insistir per fer-se una fotografia amb ell, que el cap del partit havia refusat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La magistrada instructora ha descartat que es tracti d’un delicte de lesions perquè no ha quedat acreditat que el denunciant patís cap “lesió traumàtica aguda”. En la interlocutòria, la jutgessa conclou que, com que es tracta d’un delicte lleu, no cal elevar la qüestió al Tribunal Suprem espanyol per la condició d’aforat d’Errejón i es farà un judici ràpid. El diputat al congrés espanyol va negar l’agressió.

The post Una jutgessa de Madrid proposa de jutjar Errejón per una presumpta agressió appeared first on VilaWeb.

La pròrroga del confinament nocturn origina malestar als municipis sense restriccions

La llista de 148 municipis pels quals el govern ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) prorrogar una altra setmana el confinament nocturn ha generat malestar entre les localitats que s’han quedat fora d’aquesta restricció i que veuen proliferar entrompades per l’efecte crida. La mesura afectaria vint-i-sis municipis menys, respecte de les últimes dues setmanes, un fet que ha generat controvèrsia entre els que se’n queden al marge.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, denuncia que fa dies que reclama el toc de queda per evitar aglomeracions a la platja dels qui vénen de pobles veïns de la Costa Brava. “Volem estar confinats, igual que Platja d’Aro i Palamós”, denuncia. Tanmateix, l’ajuntament de Regencós, al Baix Empordà, lamenta que no pot controlar les entrompades i les concentracions al carrer.

La setmana passada els veïns de Riells, a l’Escala, també denunciaven que el municipi es converteix en el lloc de trobada amb joves d’uns altres municipis afectats pel confinament nocturn. A Creixell, al Tarragonès, la situació és similar. Veïns i comerciants també lamenten entrompades i soroll fins a la matinada de grups de persones que provenen de municipis veïns.

Si el TSJC avala el confinament nocturn, seria la quarta pròrroga d’aquesta restricció, vigent des del passat 16 de juliol, que afecta municipis de 5.000 habitants amb una incidència acumulada de 125 casos per cada 100.000 veïns, després que l’executiu anunciés ahir una nova modificació del seu criteri, que fins avui se situava en els 250 contagis.

The post La pròrroga del confinament nocturn origina malestar als municipis sense restriccions appeared first on VilaWeb.

Pàgines