Vilaweb.cat

‘Una presó no són tan sols uns murs i uns vigilants’, carta de Raül Romeva a Montserrat Tura

Estimada amiga Montserrat Tura:

És gràcies a gestos com el teu que ens mantenim ferms i serens. Entenc la dificultat epistolar. Quan em poso en el lloc dels qui ens escriviu, constato la dificultat d’enfrontar-se al paper en blanc. De fet, aquesta és una de les particularitats de la vida privat de llibertat: la comunicació entre els de dins i els de fora esdevé un llenguatge, carregat d’interpretacions, sobreentesos i, de vegades, malentesos. En aquest sentit, ho dic sempre, ens sentim uns veritables privilegiats. Nosaltres tenim molta gent que ens escriu, moltes mirades que ens permeten de veure l’exterior, i molts braços que ens abracen en cada sobre. I tanmateix, aquí dins hi ha molta gent que no té ningú a qui agrair un simple ‘hola, com estàs’ o a qui felicitar un aniversari. Que important que és la feina que fan tantes i tants voluntaris, que ajuden i acompanyen aquelles persones que viuen en la més crua de les soledats.

Quanta frivolitat que hi ha, fora d’aquests murs, a l’hora de referir-se a la vida entre reixes! Quanta inconsciència, quan es critica una millora, una teràpia, un servei, un tractament, titllant-lo de privilegi o de luxe! Quanta indecència quan, des del populisme més ranci, s’amaga la duresa de la presó, condemnant-ne els qui hi són a una doble pena: penal i social.

I insisteixo, no parlo per nosaltres, presos polítics, que en molts aspectes disposem d’un coixí social i emocional que fa més suportable la nostra situació, parlo d’allò que veiem i compartim. Deia Mandela que ningú no coneix realment un país fins que no ha passat per les seves presons. No es pot jutjar una nació per com tracta els seus membres més destacats, sinó per com tracta els més humils.

Ho diem sempre: la nostra presó és una eina que, entre més coses, ha de servir perquè gent que és fora i que fins ara no ha vist, sentit o entès on som ni per què hi som (en termes de societat i de país) finalment ho faci. Per això reclamem de manera incessant que no ens plorin, sinó que ens reivindiquin. Tanmateix, per a nosaltres, que som dins, representa també una oportunitat d’escoltar, de veure i d’entendre una realitat que, fora d’aquests murs, ni veiem ni tenim ganes de veure.

He de dir, amiga Montserrat, que si algú creia que tancant-nos a la presó faria disminuir, ni que fos un gram, la nostra ànsia de treballar pel bé comú, ha errat de ple. No ens mena cap desig de victòria sobre ningú. Allò que veritablement motiva la nostra acció i la nostra veu és la voluntat de construir de manera col·lectiva un futur per a tothom, en forma de república, que sigui just, ètic, inclusiu i solidari. Sempre ha estat així. La presó, justament perquè és el lloc on conflueixen molts dels fracassos que ens hem d’atribuir com a societat, és un magnífic espai on constatar algunes d’aquestes deficiències i, per tant, també on corregir-les.

Una presó no són tan sols uns murs i uns vigilants, sobretot és un entorn i uns equips de gent, professionals de diverses disciplines, que tenen un objectiu comú, evitar que la gent que en surt, acabada la condemna, hi torni. Se’n diu reinserció. La principal diferència que constatem entre els centres penitenciaris d’Estremera i els Lledoners no té a veure amb l’espai, té a veure, sobretot, amb el projecte penitenciari. Segurament no és menor el fet que, mentre a la resta de l’estat, les polítiques penitenciàries depenen d’Interior, a Catalunya, ho facin de Justícia.

És evident que la llibertat exterior és insubstituïble. Per molt agradable que sigui l’entorn, i per molt familiar que sigui l’equip, res, absolutament res, no pot evitar la frustració, l’angoixa i el patiment que comporta estar privat de llibertat. Però al mateix temps, la més gran i inviolable de les llibertats, aquella que no ens pot arrencar ningú, és la nostra llibertat interior, la nostra tranquil·litat d’esperit, la nostra convicció total i absoluta de no haver comès cap delicte i d’haver fet allò que el nostre cor, i la nostra responsabilitat, ens manava de fer. Ho sabem nosaltres, ho saben aquells amb qui compartim pati i cel·les i, sobretot, ho saben els qui ens han tancat aquí, així com aquells que aplaudeixen, de manera cínica, frívola i irresponsable, aquesta situació.

Però també sabem tots, aquí dins i fora, que un dia sortirem. I que ho farem amb el cap ben alt, la mirada llarga, el verb serè, el cor obert i la mà oberta. Perquè mai, en cap cas, i sota cap circumstància, no deixarem de treballar per una societat més justa, més fraterna i més solidària.

Moltes gràcies, Montserrat, per les teves paraules, pels teus consells i per la teva feina, feta sempre des del cor i la generositat.

Raül Romeva i Rueda
Centre Penitenciari dels Lledoners

Els quinze moments cabdals de Miró en una exposició al Grand Palais de París

Avui el Grand Palais de París inaugura una exposició dedicada a la trajectòria de Joan Miró i Ferrà: pintor, escultor, gravador i ceramista. La mostra es divideix en quinze espais que corresponen als moments cabdals de l’artista, relacionats amb les tendències artístiques i els fets històrics amb què es va trobar durant la seva carrera. En total, s’hi mostren cent cinquanta obres.

El febrer passat l’IVAM de València ja va inaugurar una exposició sobre Miró per mostrar-ne la faceta més heterodoxa en dues-centes obres.

Aquests són les quinze etapes en què es divideix la mostra parisenca:

‘La masia’, de Joan Miró, 1921-1922 / National Gallery of Art, Washington DC. Donació de Mary Hemingway

Un ‘Fauve català’
Entre el 1912 i el 1915, Miró va estudiar a l’escola d’art de Francesc Galí, a Barcelona, on va aprendre la importància de la retrospecció interna per a trobar la inspiració artística. Ell mateix es va anomenar llavors un ‘Fauve català’ que cercava la seva veu. La major part d’aquestes primeres obres les va dibuixar a la rodalia de Mont-roig del Camp, on estiuejava amb la família.

Cubisme
Les pintures del 1916 al 1919 revelen la influència del cubisme après per mitjà de la revista Nord-Sud, que llegia habitualment. Feia servir tècniques de tall de plans facetats, canvis de perspectiva i multiplicació de punts de vista. Tanmateix, les obres de Miró tenien poc a veure amb els treballs de Braque i Picasso del 1910 al 1912.

Pintures detallistes
Entre el 1918 i el 1922 Miró cercava ‘la natura absoluta’, visió extàtica del microcosmos del mas familiar de Mont-roig. Va sortir del fauvisme per revelar els elements més petits de la natura (insectes, flors, branquillons…) i donar-los vida.

Amics poetes i escriptors
El 1921, Miró va instal·lar l’estudi a París, a la rue Blomet, 45, arrendat per Pau Gargallo. Tenia per veí André Masson, amb qui va establir molt bona relació. Fou ell qui li presentà poetes i escriptors que volien crear un nou llenguatge expressiu. Parlem d’intel·lectuals com ara Michel Leiris, Roland Tual, Georges Limbour, Armand Salacrou, George Bataille, Robert Desnos, Tristan Tzara, Antonin Artaud, Raymond Queneau i Max Jacob.

‘Dona, ocell, estrella’

Surrealisme
Ràpidament, el 1923, Miró va començar a compartir preocupacions amb els seus nous amics, i això va fer que s’adonés dels nous desafiaments. Llavors va desplegar la seva imaginació per substituir la realitat, amb l’objectiu ‘d’abolir els límits entre l’escriptura i la pintura’.

Paisatges imaginaris
Els estius del 1926 i el 1927, a Mont-roig, va treballar en dues sèries de ‘paisatges imaginaris’, amb set obres a cada sèrie. S’hi poden veure els colors lluminosos i saturats (lluminosos blaus d’ultramar, grocs i carabasses potents, carmins vermells i verds intensos).

La pujada del feixisme
Les crisis financeres, socials i polítiques que van sacsejar els anys trenta van afectar la feina de Miró. El 1935, un any abans de la guerra, va començar a plasmar la situació en el cicle anomenat ‘pintures salvatges’. Amb l’esclat de la guerra, Miró va fugir amb la família a París, on va treballar a l’acadèmia de la Grande Chaumière. Influït pel Guernica, va sentir que necessitava tornar a plasmar la realitat en les seves obres amb colors incandescents i paisatges nocturns que reflectien la seva angoixa davant la situació del món.

Pintura damunt masonita
L’estiu en què va esclatar la guerra de 1936-39, Miró, de Mont-roig estant, va fer vint-i-set pintures de la mateixa mida (78 cm x 108 cm) damunt masonita (masonite), una mena d’aglomerat de fusta inventat per William H. Mason. Eren pintures en què Miró plasmava ‘exorcismes violents i instintius’, segons que deia, sobre els fets que s’esdevenien.

Les constel·lacions
L’estiu del 1939, es va traslladar amb la seva família al municipi francès de Varengeville-sur-Mer on ja residien Georges Braque, Raymond Queneau, Georges Duthuit, Pierre Loeb, Paul Nelson i Herbert Read. Durant aquella estada, tot i la tragèdia que vivia Europa, va retrobar la calma de Mont-roig i va començar a treballar en la sèrie de les constel·lacions.

El pavelló de la República espanyola
L’abril del 1937, l’exèrcit alemany va bombardar la ciutat basca de Gernika i per recaptar fons d’ajut al bàndol republicà, Christian Zervos va demanar a Miró que fes una obra que es pogués convertir en un segell de correus. Més tard aquesta obra, Aidez l’Espagne, es va estendre a un pòster d’edició limitada. El mateix mes, el govern espanyol va demanar a Miró que decorés el pavelló de la República espanyola.

Ceràmica
El 1942, Miró es posà en contacte amb el seu vell amic Josep Llorens i Artigas, que havia conegut a Barcelona el 1917 per iniciar-se en l’art de la ceràmica. Amb les tècniques que en va aprendre, Miró va aconseguir peces úniques.

Anys de postguerra
Entre el 1947 i el 1954, acabades les guerres, Miró es va adscriure a les tendències artístiques d’aquell moment. Va passar vuit mesos a Nova York, on, després d’anys de solitud, retrobà el seu vell amic Alexander Calder. Per mitjà de Pierre Matisse, va rebre l’encàrrec de fer un gran mural per al menjador de la Terrassa Plaza Hotel, a Cincinnati. Quan va tornar, va aplicar l’economia de mitjans a la seva feina: línies negres gruixudes passen per la superfície de la tela amb espontaneïtat.

‘Dona’, escultura de 1966

Escultures
El 1966, Miró va començar una sèrie d’escultures concebudes de manera poètica, humorística o amb un esperit subversiu. Totes amb el mateix enfocament: una col·lecció d’objectes insignificants, fora de context, inspirant possibles metamorfosis. En alguns casos, els colors vius de les obres remeten a la seva trobada amb Calder el 1928.

El gran estudi a Mallorca
El 1956, Miró es va traslladar als suburbis de Palma i va demanar a l’arquitecte Josep Lluís Sert que construís el gran estudi a sota de casa seva, l’estudi que sempre havia somniat. En aquest nou espai, Miró va tenir per primera vegada l’oportunitat de desempaquetar totes les caixes on guardava obres que no havia vist d’ençà que havia sortit de París, abans de la guerra. Aquest retorn al passat el va dur a ser molt crític amb la seva feina i destruir un cert nombre d’obres i restaurar-ne d’altres.

Blue I, Blue II, Blue III
El 1961 hi ha el prematur treball monumental que va crear a l’estudi de Palma. El febrer del 1960, Miró va pensar a fer una sèrie de pintures blaves en què pretenia mostrar una gran rigidesa i tensió internes.

‘Blau II’

Màrius P. C.: ‘Volem que el poble se senti segur quan vagi a les manifestacions’

La brutalitat de les càrregues de la policia del primer d’octubre de 2017 van afectar Màrius P. C., infermer de professió i per vocació. A partir d’aquell dia, va prendre la decisió d’anar a totes les manifestacions amb una motxilla a l’esquena plena de gases, iode i més material sanitari per a atendre possibles ferits. Es col·locava en els punts on creia que podien anar els manifestants en cas que anessin mal dades. Per sorpresa seva, se li van acostar metges i infermers que també s’oferien a ajudar. D’aquí va néixer, fa tot just dues setmanes, Sanitaris per la República, un grup que ha tingut un paper destacat en les mobilitzacions de dissabte i dilluns, en què hi va haver càrregues policíaques.

Què és Sanitaris per la República?
—Som un grup de voluntaris que vam creure que calia atendre el poble in situ, a les manifestacions. Fem de suport del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), perquè normalment les ambulàncies són lluny i, a vegades, és difícil d’accedir-hi quan ets dins de la protesta. A més, hi ha molta gent que surt contusionada o amb traus que no arriba al SEM i se’n va directament cap a casa. Volem que el poble se senti segur a les manifestacions i demostrar que si ens organitzem, som efectius.

Al principi éreu tot sol.
—Sí. Des del primer d’octubre de l’any passat vaig començar a sortir al carrer amb una motxilla equipada amb material sanitari i l’armilla del cotxe amb la paraula ‘infermer’ escrita darrere. Em col·locava en una línia estratègica, on calculava que sortirien els ferits, si n’hi havia. Va ser quan vaig adonar-me que la gent sortia de les càrregues amb cops, traus i, sobretot, molt desorientada. També va ser aquí on algunes persones se m’acostaven per oferir-me ajuda: eren metges o infermers que també volien col·laborar. Vam decidir d’unir-nos. ‘Si som més, serem més eficaços’, vam dir-nos.

No a totes les manifestacions hi ha càrregues de la policia.
—No, però només que la policia empenyi amb les porres, que no són càrregues com a tal, ja pot fer mal. I no únicament per l’actuació de la policia. En actes multitudinaris sempre hi ha gent que es desmaia o que es torça un turmell. Encara que només sigui per això, ja val la pena que hi siguem.

Tot just acabats de néixer, heu tingut molta feina.
—S’ha demostrat que realment calia una iniciativa així. Encara que tenim una certa frustració perquè dilluns no vam poder fer prou. No vam poder ser a la Via Laietana perquè no teníem previsió ni informació de què hi podia passar. Hem d’organitzar-nos per dividir-nos i formar altres dispositius en funció dels esdeveniments. El cap de setmana del 29 de setembre ens vam comunicar d’una manera molt efectiva per Telegram, però dilluns, quan vam ser al parlament, les comunicacions van fallar. Hem de millorar, n’anem aprenent a mesura que ens trobem amb els esdeveniments.

Què va passar dilluns que no us permetés d’organitzar-vos?
—L’estratègia policial va ser imprevisible i, a més, vam prioritzar la seguretat dels nostres voluntaris. Quan la gent pressionava cada vegada més cap a les tanques del parlament, vam moure els equips d’allà. Aleshores, quan van començar a carregar, la gent es va dispersar en la direcció contrària del lloc on els esperàvem. Jo vaig ser al parc de la Ciutadella buscant ferits, però molts casos no els vam poder atendre correctament.

Quants voluntaris sou?
—El dia 29, durant la manifestació, vam ser quaranta-cinc. Dilluns n’érem trenta. Creixem molt de pressa. En les dues primeres setmanes hem superat les expectatives. A mi m’ha sorprès molt el nombre de gent que s’ha ofert a ajudar-nos. Ens compren aigua o gel perquè puguem atendre millor, s’ofereixen a col·laborar o a ajudar-nos econòmicament. La solidaritat que hem rebut ha estat impecable. Nosaltres hem posat en marxa la iniciativa, però qui la fa créixer és el poble mateix.

Considereu que supliu un servei que haurien d’oferir els serveis sanitaris públics?
—No volem entrar en aquestes valoracions. Dilluns, jo vaig trobar a faltar ambulàncies més a prop, això és cert. Però nosaltres no valorem ni el dispositiu mèdic ni el policial. Nosaltres només volem ajudar.

Ahir, el SEM va fer públic que havia atès quaranta-tres ferits, una trentena dels quals eren policies. Com pot ser que els policies siguin el nombre més alt de ferits?
—Nosaltres hem detectat que hi ha molts manifestants que no volen anar al SEM per por que, una vegada atesos, se’ls emportin detinguts. També n’hi ha molts que directament se’n van cap a casa perquè consideren que no cal que els atenguin d’urgència. Nosaltres érem al parlament i no vam veure cap mosso ferit. Ja dic, és la nostra perspectiva, però no en vam veure. També s’ha de tenir en compte que moltes vegades aquests cossos de seguretat són ferits per les seves càrregues. Fan una feina molt difícil i es poden torçar canells, dits. Igual que l’1-O hi va haver policies que van denunciar que tenien ungles trencades. No va ser perquè algú les hi trenqués, sinó perquè se les havien trencades amb la porra. És que és normal. Sobre els fets de dilluns a la Via Laietana, no puc opinar perquè no hi érem.

Sou voluntaris. Us financeu vosaltres tot el material?
—Sí, de moment ho paguem tot de la nostra butxaca, però és clar, tot té un límit. Per això valorem de buscar vies de finançament, obrir una caixa de solidaritat, per exemple, per poder fer front a tot allò que volem fer.

En quines manifestacions preveieu d’actuar?
—Vam néixer per atendre situacions que preveiem de risc. I atendrem tothom, sense tenir en compte de quin grup siguin.

En l’àmbit geogràfic, només actueu a Barcelona?
—De moment estem centralitzats aquí, sí. Primer volem valorar com han anat aquestes primeres actuacions i com podem millorar. Més endavant, si tenim més voluntaris, volem expandir-nos arreu del país.

Qualsevol pot col·laborar amb vosaltres o només sanitaris?
—El dia 29 vam començar amb un equip de tres sanitaris: un metge, un infermer i un auxiliar de clínica. Aleshores vam decidir que fos el metge qui s’encarregués de recollir les dades bàsiques dels atesos, nom de pila, edat i sexe. S’encarregava també de parlar amb la víctima i, per tant, de detectar si tenia algun possible problema neurològic. Però a la pràctica, en els moments de les càrregues, vam veure que això no era efectiu i que el metge havia de prioritzar directament l’atenció. Per això, dilluns ja vam afegir una quarta persona a cada equip per a recollir les dades, sense formació sanitària. I la veritat és que va funcionar. De manera que demanarem la col·laboració de gent perquè ens ajudi en aquesta tasca.

Quantes persones vau atendre davant el parlament?
—Dilluns vam atendre vint persones. Però n’hauríem pogut atendre moltes més si ens haguéssim organitzat millor. N’anem aprenent.

 

Llibertat amb càrrecs per als vint-i-sis detinguts en una operació anticorrupció contra CDC

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha quedat en llibertat amb càrrecs a l’espera de declarar davant del jutge després que d’haver estat detingut a primera hora del matí en el marc d’una operació per suposats pagaments irregulars per al finançament de CDC. Els Mossos d’Esquadra s’han endut Reñé del palau de la Diputació de Lleida on s’ha fet un escorcoll i també s’han fet còpies de documentació digital.

Reñé ha sortit en llibertat de la comissaria abans de les sis de la tarda i els altres vint-i-cinc detinguts en l’operatiu també han sortit en llibertat de forma esglaonada a mesura que han comparegut davant dels Mossos d’Esquadra. La policia ha registrat diversos llocs a banda de la seu de la corporació, com l’edifici de l’Organisme Autònom i també la delegació de Carretera de la Generalitat a Lleida, entre més.

L’operació l’ha portat a terme la Unitat Central d’Anticorrupció de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra de forma coordinada amb el jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida i ha implicat els partits judicials de Lleida, Solsona i Balaguer. L’actuació s’ha fet en el marc d’unes diligències prèvies incoades arran d’una querella formulada per la fiscalia de Lleida i admesa pel jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida el gener de 2016. Els fets objecte de la investigació podrien ser constitutius de diversos delictes contra l’administració pública, especialment suborn i frau en matèria de contractació, així com blanqueig de capitals. Les actuacions es troben sota secret de sumari.

La Moncloa refusa l’ultimàtum de Torra i diu que no negociarà el referèndum

‘El president de la Generalitat no s’ha d’esperar a saber la nostra resposta. La nostra resposta és autogovern, no referèndum. Convivència i no independència’, ha dit la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, en resposta a l’ultimàtum fet per Quim Torra aquesta mateixa tarda al parlament. Torra, adreçant-se a Pedro Sánchez, ha dit que si no formula una proposta perquè els catalans puguin votar en un referèndum acordat i vinculant abans del novembre, els partits independentistes el deixaran caure al congrés dels diputats.

Celaá ha demanat al govern de la Generalitat ‘distensió i calma’, i ha dit a Torra: ‘Les decisions desmesurades del passat no poden condicionar les sortides de futur. […] Sobren gests i falta responsabilitat.’ I ha insistit que el seu govern vol ‘el diàleg i la llei’ i l’aprofundiment de l’autogovern.

Així mateix, ha descartat ara per ara que es convoquin eleccions avançades a Espanya, de les quals va parlar Pedro Sánchez la setmana passada quan va dir que si els independentistes ‘prioritzaven la confrontació’, hi hauria eleccions i s’aplicaria el 155. La Moncloa diu que té el convenciment que, ‘per una banda, hi ha la retòrica molt carregada d’emoció del president Torra, i per una altra els fets’.

Fonts del govern espanyol han apuntat que esperen que –com sostenen que ja ha passat aquestes últimes setmanes– hi hagi un procés de ‘desinflamació’ també després del primer aniversari de l’1-O, i que aquests dies vinents la situació tornarà als paràmetres del diàleg establert entre tots dos executius en matèries ordinàries.

Celaá ha insistit en els eixos bàsics d’aquest discurs: ‘La Generalitat ha de garantir convivència i el dret de tots els catalans, nacionalistes i no nacionalistes.’ I, encara: ‘L’1-O es va posar de manifest la fractura de la societat catalana. I en una societat que ha reconegut que té ferides obertes l’obligació de tots els poders públics és contribuir a tancar-les.’

També ha dit: ‘Hi ha molts interessos que pretenen aguditzar el conflicte i la confrontació, però en el context europeu no ens podem permetre que aquests interessos ens dictin el camí.’ I ha afegit: ‘Les sortides dialogades són les desitjables en una societat moderna, europea, avançada i democràtica.’

Refusa eleccions i 155
Malgrat aquestes ‘gesticulacions’, segons Celaá, el diàleg és fructífer: ‘Entre el trencament de la legalitat i el 155 perpetu que uns altres volen imposar existeix un enorme terreny del diàleg.’

Sobre les eleccions, ha dit que el seu executiu es manté determinat en la seva acció de govern, que ‘és continuar amb tots els recursos oberts perquè el diàleg prosperi i superar el conflicte de Catalunya’.

I encara ha afegit: ‘No sembla que Torra s’orienti a la cooperació, però el govern no aplicarà el 155 mentre no hi hagi raons evidents per a aplicar-lo, una qüestió que no ha passat.’ Tampoc no creu que s’hagin de reunir els presidents: ‘No sembla el moment més adequat per a decidir una data per a una reunió.’

Torra respon a la pressió marcant perfil amb un ultimàtum a Sánchez

Ultimàtum a Pedro Sánchez per a pactar un referèndum i crítica a la divisió de l’independentisme i als incidents d’aquests últims dies. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost a la pressió interna d’una part de l’independentisme que demana que es faci efectiva la República posant data final a l’etapa de diàleg i col·laboració oberta amb el president espanyol. També ha fet una crida a ‘tornar al treball unitari’ i ha demanat que els partits deixin de mirar-se de reüll. Tanmateix, no ha aclarit què faria el govern si els presos polítics fossin condemnats amb ‘sentències injustes’ pel Tribunal Suprem. Un fet que, això sí, ha assegurat que significarà un punt d’inflexió per a la legislatura.

Durant el discurs d’obertura del debat de política general, Torra s’ha referit als incidents de les manifestacions de dissabte i d’ahir. Ha criticat els ‘fets aïllats’, que considera que no representen el moviment independentista i que s’aparten de la tònica ‘radicalment no violenta’. També ha anunciat que el conseller d’Interior, Miquel Buch, compareixerà al parlament a petició pròpia per donar explicacions del dispositiu policíac del cap de setmana i el primer d’octubre. Però la CUP no en té prou. N’ha demanat reiteradament la dimissió per les actuacions tan dures dels Mossos d’Esquadra contra manifestants independentistes. La CUP sosté que la policia ha aplicat una ‘repressió desfermada’ contra alguns manifestants i considera que no hi ha hagut actuacions clares i contundents contra el ‘feixisme’, després de la manifestació de dissabte convocada per Jusapol a Barcelona per reivindicar l’exercici de la violència de les forces espanyoles contra la població ara fa un any. La diputada Maria Sirvent s’ha mostrat comprensiva amb el ‘descontentament popular’ que s’ha fet evident aquests dies i ha subratllat que calia demanar-se per què hi és, aquest malestar. Amb la compareixença de Buch, el president pretén tancar un episodi incòmode per a un govern que es declara defensor de la República i que insisteix que s’han de mantenir les mobilitzacions al carrer.

Torra ha marcat perfil en un context d’allunyament potser definitiu de JxCat i ERC amb la CUP. No únicament per l’actuació de la policia, sinó per la determinació dels dos socis de govern de no avançar per la via unilateral i d’evitar que hi hagi més represàlies de l’estat espanyol contra dirigents polítics. Aquest migdia, el parlament ha escenificat el rebuig a les suspensions dels sis diputats amenaçats per Pablo Llarena, però, després, JxCat, ERC i els comuns han aprovat un mecanisme perquè puguin designar un substitut que exerceixi els seus drets. Oriol Junqueras i Raül Romeva, de fet, ja s’hi han acollit per delegar el vot en Sergi Sabrià. Segons la CUP, és una via per a acomodar-se a la resolució del Tribunal Suprem espanyol. Paradoxalment, Ciutadans sosté que és una actuació il·legal i que no acceptarà que els diputats afectats puguin votar. Presentarà una querella contra la mesa del parlament i ha demanat al govern espanyol que ho impugni al Tribunal Constitucional.

L’ultimàtum de Torra a Pedro Sánchez ha estat inequívoc: si no formula una proposta perquè els catalans puguin votar en un referèndum acordat i vinculant abans del novembre, els partits independentistes el deixaran caure al congrés espanyol. El president de la Generalitat ha condicionat l’estabilitat del president espanyol a l’acceptació per part de la Moncloa del dret d’autodeterminació. ‘La decisió és seva. Nosaltres avancem sense més espera’, ha advertit, durant el discurs de política general al parlament. Si Sánchez no mou fitxa aquest mes, la Generalitat avançarà, segons Torra, ‘per fer efectiva la República’. El PSC considera segur que el PSOE no es mourà. ‘Torra sap perfectament que no hi haurà una negociació sobre un referèndum d’autodeterminació. No sé per què cal esperar al novembre’, ha dit, fent broma, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Per als comuns, també és un error. El missatge de Torra enviat a Madrid arriba en un moment en què el PP i Cs demanen al president espanyol que torni a aplicar la suspensió de l’autonomia i atribueixen als CDR una actuació violenta i intolerable per a l’estat espanyol.

El president ha advertit que el mandat del primer d’octubre obliga l’acció del govern. I tan sols un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment ‘pot renovar aquest mandat’. Torra enviarà una carta a Sánchez per instar-lo a fer una reunió. ‘La solució no és un nou estatut’, ha advertit. El president assegura que el govern treballa per ‘fer efectiva la República’ i dóna una oportunitat a Sánchez per a ‘enganxar-s’hi’. Sobre el primer d’octubre, ha assegurat que no renunciaria a complir el mandat del referèndum perquè el dret d’autodeterminació no li pertany.

Torra ha promès, a més, que a mitjan mes es constituiria el consell que haurà d’impulsar el Fòrum Cívic, Social i Constituent. L’organisme regirà el procés constituent de base ciutadana en què es convidarà tota la població a debatre com ha de ser la República Catalana. Torra s’ha tornat referir a la marxa pels drets civils, socials i nacionals, sense concretar-ne l’abast ni els terminis. Ha insistit, a més, que el govern no acceptaria un ‘judici injust’ als presos polítics ni sentències que no siguin l’absolució. No ha aclarit què farà l’executiu per a no acceptar-lo, però ha advertit que significarà ‘un punt d’inflexió i de no-retorn’ d’aquesta legislatura i que les sentències seran una ‘causa justa que legitima el dret d’autodeterminació’.

Així mateix, ha garantit que, si el govern espanyol no retira els recursos que bloquen importants lleis de contingut social al Tribunal Constitucional, la Generalitat les tornarà a tramitar al desembre. JxCat i ERC es van comprometre a fer-ho així en una resolució aprovada conjuntament amb la CUP. El debat de política general continuarà demà amb les intervencions de tots els grups parlamentaris.

La fiscal general actuarà amb ‘la contundència adequada’ contra ‘el trencament de la convivència’ a Catalunya

La fiscal general de l’estat, Maria José Segarra, ha anunciat que el ministeri públic actuarà ‘amb la contundència adequada’ després dels incidents que es van viure especialment a Barcelona i Girona durant la commemoració del primer aniversari de l’1-O, inclòs l’intent d’assalt al Parlament. Segons Segarra, els incidents van ‘trencar la convivència ciutadana’. La fiscal general ha explicat que estan a l’espera de rebre els atestats dels Mossos d’Esquadra per a decidir si emprenen accions legals.

Per la seva banda, el president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes, també ha condemnat ‘fermament la violència’, ha fet una crida als responsables polítics i els ha recordat ‘el deure’ que tenen de ‘garantir l’ordre públic’. Tanmateix, ha limitat l’actuació violenta a grups reduïts i insta els responsables a actuar per evitar que ‘uns pocs dificultin la convivència ciutadana en espais que són de tots’.

La fiscal general ha refusat fer valoracions sobre les declaracions del president, Quim Torra, que animava els CDR a ‘empènyer’ i s’ha limitat a dir que analitzaran els atestats policials que els remetin per decidir si emprenen accions legals. ‘La fiscalia actuarà amb la contundència adequada’, ha subratllat.

Preguntada sobre si considera que el Parlament està incorrent en algun delicte sotmetent a votació la resolució sobre la suspensió dels diputats, ha dit que encara no té tota la informació per valorar-ho. Ara bé, ha dit que si és necessari hi haurà reacció si hi ha ‘alguna resolució que trenqui l’ordre constitucional o estatutari’. Ha recordat, a més, que ha estat així com han actuat amb anterioritat.

Tres investigadors han guanyat el Nobel de Física per eines basades en la llum

El premi Nobel de Física d’aquest any 2018 ha reconegut tres investigadors per al desenvolupament d’eines basades en la llum, com els làsers d’última generació. El guardó s’ha repartit entre tres científics: el nord-americà Arthur Ashkin, el francès Gérard Mourou i la canadenca Donna Strickland. De fet, segons han destacat els membres del jurat, aquests tres investigadors han realitzat grans invencions en el camp de la física del làser.

Strickland s’ha convertit en la tercera dona a la història en rebre un premi Nobel de Física des que aquests premis van començar a entregar-se el 1895. La primera va ser la francesa Marie Curie, que va ser reconeguda com a Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel. Maria Goeppert-Mayer va ser guardonada el 1963.

JxCat assegura que no designarà substitut dels seus diputats

JxCat ha assegurat que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull no designaran cap diputat substitut perquè exerceixi els seus drets com a diputats, com ja ho han fet Oriol Junqueras i Raül Romeva. El grup parlamentari apunta que els tres presos polítics i Puigdemont continuaran exercint el vot per delegació, acollint-se al mateix mecanisme que han usat abans de l’ordre de suspensió per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. JxCat interpreta que el parlament no ha suspès els sis diputats com ho va ordenar Pablo Llarena i que la seva situació no ha canviat. Per tant, no pensen registrar a la cambra, si més no ‘d’entrada’, cap document que faci variar l’exercici del seu vot. Ho ha explicat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol. La mesa del parlament haurà de decidir com procedir demà o dijous, que és quan s’han de votar les resolucions del debat de política general. Perquè a hores d’ara JxCat i ERC interpreten de manera diferent com s’ha d’aplicar l’acord a què van arribar i que s’ha materialitzat aquest migdia en dues votacions al parlament. Les divergències entre tots dos grups s’han tornat a palesar.

Els vots de Junqueras i Romeva, per tant, comptaran en les votacions de les propostes de resolució del debat de política general i s’haurà de veure què fa la mesa amb el vot dels quatre diputats de JxCat. Junqueras i Romeva no han trigat a acollir-se a la via que el parlament ha aprovat aquest migdia per delegar el vot i la resta de drets en un altre diputat del seu grup parlamentari, tot i que abans la cambra ha fet un gest de sobirania refusant la suspensió dels sis diputats processats i amenaçats per Pablo Llarena.

La CUP s’ha oposat a aquesta via de substitució dels diputats perquè considera que és una manera d’adequar-se a la resolució del jutge del Tribunal Suprem perquè s’apliqui l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal als diputats processats per rebel·lió. El mecanisme s’ha aprovat amb el suport de JxCat, ERC i els comuns. El cas de Puigdemont és molt important per a JxCat perquè, si designés un substitut, això podria implicar la seva suspensió com a diputat i, per tant, faria definitivament inviable que fos restituït durant la legislatura.

L’acord entre JxCat i ERC estableix que han de ser els diputats amenaçats per Llarena que, individualment, facin la petició de designació d’un substitut.

Més informació:

Pàgines