Vilaweb.cat

La consciència lingüística com a amulet

Dimarts 24 de novembre a dos quarts i cinc d’onze vaig esclatar. Havia vist imatges d’un programa de la televisió pública estatal escampant mentides sobre la immersió lingüística a Catalunya, havia vist l’alcaldessa de la ciutat on visc passant-se al castellà perquè l’entengués tothom, i feia massa temps que tenia al pap els que vivim cada dia la realitat lingüística de les escoles a la ciutat. I aviso que generalitzo perquè sé que ho puc fer; després de veure les moltíssimes reaccions que encara avui, 48 hores després, provoca la meva tirallonga de tuits sobre el català a l’escola, puc dir que el nostre –el de la nostra escola– no és un cas aïllat. El meu esclat:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“El català a l’escola. Una de les meves filles té majoria de castellanoparlants a classe i el mestre segueix fent les classes en català, però la llengua entre els alumnes és el castellà. Parlo de sisè de Primària. Al pati, castellà. I això a ma filla, catalanoparlant, l’afecta fins al punt que quan explica coses que han passat a l’aula, si reprodueix diàlegs, els diu tots en castellà, mestre inclòs. I li diem: ‘Però el mestre va parlar en castellà?’, i ens respon, ahir, cito textual: ‘No, és que ja ho recordo tot en castellà, perquè és majoria’.

»Fa dies que ho tinc al pap. I no ho dic perquè sembla un detall ínfim, perquè ma filla pot parlar català sense problemes, ningú l’obliga a canviar de llengua. Però és que de detall ínfim en detall ínfim perdem la llengua i això m’emprenya. Les bromes, els jocs, els acudits, els comentaris sobre les sèries que miren, sobre els videojocs, etc., tot es fa en castellà. Arran del confinament, tenen Hangouts de classe i només s’hi parla castellà. Ma filla ja ha interioritzat que per caure bé ha de canviar de llengua.

»O sigui que parleu-nos de seduir, sí, oh.

»Evidentment que a casa remem cada dia perquè les coses canviïn, no em vingueu a donar lliçons, sisplau. I ella és la primera que ‘sempre que pot’ parla i escriu en català. Però perquè a casa reflexionem sobre tot això i l’hi fem veure. I no m’estic penjant cap medalla.

»La situació entre els que ara són nens i joves cada cop és més greu per al català. Veure alcaldesses canviant de llengua i teles públiques estatals escampant mentides és ja la gota que fa vessar el got de la paciència mil·lenària que tenim els catalanoparlants.

»L’altra filla (bessona) va a una classe amb majoria catalanoparlant i quan algú canvia al castellà sense venir a tomb és la primera que se n’adona i ho diu i fins i tot se’n queixa, de vegades fins i tot amb massa bel·ligerància, tot i que caldria analitzar per què reacciona així.

»O sigui, sense voler-ho, a casa tenim una mena de camp de proves sociolingüístic. Si el català és llengua vehicular a l’aula i al pati, els catalanoparlants s’empoderen. Pensem-hi.”

Ho vaig escriure no solament per buidar el pap, és clar, sinó també per comprovar quina reacció hi hauria. No és un tema nou, aquest. L’ús del català al pati de les escoles i els instituts fa anys, dècades!, que s’analitza. Quan estudiava Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, als anys noranta, ja en parlàvem, a les classes de sociolingüística catalana, amb el professor F. Xavier Vila, que n’estava fent un estudi de camp just aleshores anant a patis de centres educatius de diverses poblacions –en parlo de memòria. Per això em va fer gràcia, dimarts, que entre l’allau de respostes i reaccions a la meva buidada de pap hi hagués precisament el professor Vila. Feia més de vint anys que no hi parlava i vam intercanviar uns quants missatges per posar-nos al dia i comentar el tema que ens ocupa i preocupa ara. Em vaig quedar amb una frase seva: “Jo aconsello treballar la consciència lingüística amb els nens sense angoixar-los ni forçar-los”. La consciència lingüística: apuntem-nos-ho amb lletres de neó de mida estratosfèrica.

“Mae gynnon ni’r un broblem yng Gymru”, em diu el mateix dimarts el gal·lès Bernard Mac Liam, que vol dir: “A Gal·les tenim el mateix problema”. M’impacta molt aquest missatge en gal·lès, i és un dels motius pels quals decideixo que dedicaré l’article d’aquesta setmana a l’assumpte del català a l’escola. I ara, quan cerco el missatge de Mac Liam entre la multitud de respostes que van arribant des de fa dos dies ininterrompudament, topo amb unes quantes desenes de missatges que no havia vist, tots en castellà, tots enfotent-se’n, tots rere pseudònims, tots faltant al respecte, tots reduint fins al ridícul un problema que fa dècades que arrosseguem i que ens porta per molt mal camí com a cultura, i em ve al cap una frase de Joan Sales a Incerta glòria que he rellegit aquests dies en una obra de Perejaume: “L’aigua i la set s’estan l’una al costat de l’altra i no es barregen mai. Si es barregessin en naixeria el més gloriós dels continents.”

L’altre motiu de pes per escriure aquestes ratlles que no us diuen res de nou té a veure amb aquest llibre que esmentava de Perejaume, Fonts líquides i fonts lignificades (Tushita, 2020), que a la solapa diu: “No sé quantes vegades es pot repetir una idea. Tanmateix és evident que, en múltiples aspectes, sense repetir, sense insistir, sense percudir, la vida fóra inconsistent.” M’hi agafo fort, a aquestes paraules. Escric contra la inconsistència. Per això em repeteixo, hi insisteixo, percudeixo.

Així que reprenem les lletres de neó: consciència lingüística. Ho diu l’antropòleg David Berga responent també a la tirallonga: “Pel que fa a la recuperació de l’ús social, si aconseguim que la gent catalanoparlant que ja té consciència de la situació no canviï de llengua, ja estarem fent molt. Crec que aquí hi ha espai per treballar ara mateix i no és impossible aconseguir alguns guanys reals en poc temps”, i Crltt li respon amb unes paraules que de seguida li demano també prestades per a l’article: “El problema és que els catalanoparlants que tenim consciència lingüística som una gota enmig de l’oceà. I a part hi ha moltíssims parlants que consideren radical (dolent, com xenòfob) dir que hauríem de parlar en català a tothom.”

Fins a aquest punt hem arribat, fins al punt de considerar o bé ridiculitzable fins a fer mal o bé una actitud radical reclamar que els nostres fills puguin parlar la seva llengua materna durant les estones de lleure. Aquestes desenes de missatges en castellà que us deia més amunt són una gota que cau sempre sobre la nostra consciència lingüística i hi va fent un forat cada cop més gros per on s’escola la nostra voluntat lingüística. Ens hem d’acontentar amb el català a l’aula, doncs? I quan no hi és ni a l’aula? Des de l’inici de curs que ens van arribant queixes d’alumnes universitaris que veuen com els seus professors canvien de llengua i passen a fer les classes en castellà només perquè un alumne ho demana. Ho escric i sento que puc ser llegida com a radical per reclamar que no es canviï de llengua a la universitat, això han aconseguit tants missatges de menyspreu, tantes mentides, tantes rendicions com la de l’alcaldessa –que no és l’única però és molt representativa del camí que prenen les coses pel que fa a l’ús del català.

Si a l’escola i a l’institut, que (posem que) es fan la majoria de classes en català (caldrien tants matisos aquí que necessitaria tot un altre article), la llengua de l’esbarjo cada cop més és el castellà, en quina llengua es deu parlar a les pauses entre classes a les facultats? Continuo? Pensem en les pauses per esmorzar o dinar a la feina? En les converses a peu de carrer? En els espais més espontanis de la llengua? Ja ho vaig dir en un altre article, no sóc sociolingüista, només tinc el que deia F. Xavier Vila, consciència lingüística, i procuro que les meves filles en tinguin i la conservin, i qui diu consciència diu autoestima i diu voluntat, una mena de trinitat de la llengua que cal que conservem i cuidem com un amulet contra (sí, anònims ridiculitzadors, he dit “contra”) tot el que ens passa com a catalanoparlants, que no és poc i no ho hem de menystenir per por de semblar radicals, que radical –ara semblarà que m’encomani un altre cop a Perejaume, jugant amb els molts sentits de les paraules– té a veure amb l’arrel, i els problemes s’aborden per l’arrel, no per les branques, per això és tan important el que es parla a l’escola, en tots els espais del centre educatiu, i perquè en tot això ens hi juguem alguna cosa més que les hores d’esbarjo en llengua materna, que no té res de ridícul, ens hi juguem les arrels de la nostra cultura, així de radical és.

O sigui que reguem la nostra consciència lingüística cada dia, traguem-la al sol, que creixi, que sigui verda, trasplantem-la a una torreta més grossa, que li creixin les arrels, com més arrels més branques, més verd, més esperança. Encomanem-nos a la santíssima trinitat lingüística: consciència, autoestima i voluntat com a amulets. Deu semblar que digui missa, però és que la llengua fa anys que sembla una qüestió de fe, com gairebé tot el que té a veure amb la identitat i la cultura catalanes.

The post La consciència lingüística com a amulet appeared first on VilaWeb.

Els titelles valencians al descobert 

El Centre Municipal de les Arts d’Alacant rep l’exposició itinerant “Una història de titelles” amb exemplars de vareta, de fil, de mà, de guant, manejats per ventrílocs, autòmats i ombres xineses, juntament amb trenta-quatre plafons que contenen informació diversa.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot això per a descobrir i divulgar aquesta modalitat escènica mil·lenària i arrelada al país que sovint ha estat menysvalorada. Segons un dels dos comissaris de l’exposició, Jaume Lloret, l’exposició vol reparar aquest menyspreu, retre un homenatge als titelles valencians i esdevenir un estímul per a mirar el futur amb autoestima i il·lusió.

Ha estat organitzada per la Universitat d’Alacant i l’ajuntament de la ciutat i té el suport del Museu de Belles Arts de Castelló, de la Generalitat i de l’Institut Valencià de Cultura. Hi participen companyies, grups i activistes culturals com ara Ángel Casado, Virgilo Tortosa i Biel Sansano. Però naix arran del treball ingent que Lloret ha fet tota la vida com a investigador, que es va plasmar en el llibre Els titelles al País Valencià, la publicació que ha servit d’espurna i font de contingut.

Fotografia: Silvia García. De la prehistòria al segle XXI

L’exposició inclou trenta-quatre plafons amb mirada etnogràfica i sociològica que mostren la història dels titelles valencians, exhaustivament, de la prehistòria a l’actualitat, de les imatges articulades del teatre religiós als nanos i gegants, cinema, televisió i més. Repassa tota mena de gèneres, tècniques i classes de titelles, sense cap prejudici.

S’hi poden veure programes de mà, llibres, autòmats, cartells, revistes, una llanterna màgica, projeccions audiovisuals i també algunes peces de companyies emblemàtiques i col·leccions particulars. Per exemple, hi ha alguns dels personatges mítics del Betlem de Tirisiti, el Quixot de la companyia Bambalina, el Pedra a Pedra de Tian Gombau i algunes marionetes d’Edu Borja.

A més, parla d’esdeveniments, companyies i productores i fa atenció especial al desenvolupament del teatre infantil de començament del segle XX, al descobriment del valor educatiu del titella, a la ventrilòquia i al màxim exponent valencià d’aquest art, Paco Sanz, als canvis del darrer quart del segle XX, a l’esforç de professionalització dels titellaires i a l’activitat artística dels grups que s’hi dediquen.

Amb tot plegat, esdevé l’exposició itinerant més completa i divulgativa que s’ha fet mai al País Valencià. L’organització explica que, després d’estrenar-se a Alacant, s’exposarà en ciutats com ara Castelló o Elx i, en la versió reduïda, podrà visitar localitats i entitats culturals de tot del país, amb demanda prèvia. 

Fotografia: Silvia García. La mostra internacional de titelles

Una història de titelles s’inclou en el Festival Internacional Festitíteres d’Alacant, que ja fa trenta-tres anys que s’organitza i que enguany ha estat un dels pocs que no s’han cancel·lat i que han plantat cara a la pandèmia del coronavirus.

Del 28 de novembre al 8 de desembre, s’hi han programat vint actuacions en espais diversos de la ciutat, tancats i a l’aire lliure, com ara el MACA, el parc lo Morant, el del Tossal i el Castell de Santa Bàrbara. Hi actuaran tretze grups del país i d’arreu amb espectacles de titelles tradicionals i de nova creació que fusionen música, dansa, objectes, projeccions i ombres. Tots van adreçats a un públic divers.

A més de les actuacions i de l’exposició, hi haurà una mostra de teatre amateur de titelles amb espectacles de format reduït, d’un màxim de quinze minuts, i un mural que celebra els trenta-tres anys del festival amb història per on han passat més de 360 grups, de 48 països diferents. 

Part de l’exposició ‘Una història de titelles’ (fotografia: Silvia García).

The post Els titelles valencians al descobert  appeared first on VilaWeb.

Cara i creu lluny de Barcelona

Dedicat als banyolins, igualadins, vigatans, tortosins i trempolins
(i les respectives -ines) que es queixen que a Barcelona “tothom parla castellà”
mentre ells fan el mateix amb els romanesos que ara regenten l’Spar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Dimarts que ve llegirem l’última peça de la sèrie “El futur del català” d’aquest mateix mitjà i finalment podrem votar qui ha estat el més propositiu (jo ja tinc el meu podi, però reconec que no és fàcil: hi ha nivell). Mentrestant, atesos els (mals) vents que bufen, una mica de pràctiques de reflexió lingüística d’estar per casa ens aniran bé per entomar aquests fenòmens tan estranys que només passen aquí, com ara que els agressors es facin passar per víctimes o que la qualitat lingüística es consideri mostra de tancament mentre que el desmanegament fa cosmopolita. Us proposo, doncs, un exercici de rumiar una miqueta (els cunyats també; sobretot els cunyats, vaja), basat precisament en una d’aquestes coses insòlites típiques del país. Oimés ara que, a les creixents evidències que apunten cap a la “defecció” lingüística del jovent, hi comença a respondre un corrent d’opinió partidari de l’augment de la natalitat com a mètode per combatre-la (i en l’escaiença del qual avui no entraré). Som-hi?

L’escena és aquesta. Som en un hostal d’una vila mitjana del país. Un pare jove i un fill petitó, que ja s’expressa amb certa fluïdesa però encara no articula del tot bé, baixen a esmorzar. Els atén la cambrera, que parla un català precari. És africana. El noi li respon en un català més ferm, però empeltat d’accent foraster. Per si de cas, després repeteix al nano el que ha dit la cambrera (què hi ha per esmorzar, vaja). En català. El nen els respon a tots dos en castellà.

Molt bé, fins aquí els fets. Per tal que aquest exercici funcioni, ara quan arribeu al final d’aquest paràgraf hauríeu d’apartar els ulls de la pantalla, visualitzar l’escena i mirar d’interpretar-la. Què passa exactament? I, sobretot, per què passa? No necessitareu gaire estona, poder amb un parell o tres de minuts ja fareu, poder us en sobraran. Però val la pena perquè així, quan llegireu les interpretacions que n’he fet jo, ho podreu contrastar: adonar-vos de quin biaix partiu, fixar-vos en elements que us han passat per alt, o quins m’hi han passat a mi, verificar si teniu prejudicis activats… No és res de transcendent, no us daran la llicenciatura en Sociolingüística, però ajuda a entendre millor una realitat que canvia molt més de pressa que les nostres conviccions i a actuar en conseqüència (important: no hi ha cap element sorpresa al final, a l’escena ja no hi passarà res més).

Molt bé, doncs som-hi amb les meves.

—Interpretació negativa: les generacions grans parlen català, les joves castellà. Anem de baixada.

—Interpretació positiva: malgrat que els dos grans són de fora (el jove no ho sabem del cert, podria ser d’aquí, però probablement fill de família castellana), es comuniquen en la llengua del país; i també la fan servir per adreçar-se al nano. Queda clar que el català compleix funció de llengua vehicular. Anem millorant.

—Interpretació paradoxal: l’únic dels tres nascut al país és l’únic que no en parla la llengua.

Com que no en sabem res més, no podem anar més enllà. De fet, ja hi hem anat una mica massa i tot, perquè nosaltres mateixos podríem tirar per una interpretació o altra en funció de diversos elements: l’humor del dia, experiències recents més o menys semblants, si assistim a l’escena acompanyats (i per tant susceptibles de ser influenciats) o no…

Fins i tot la tercera és molt matisable, perquè com a mínim hauria d’incorporar l’adverbi ‘encara’: “L’únic dels tres nascut al país és l’únic que encara no en parla la llengua.” Perquè és veritat que no respon a son pare en la mateixa llengua, cosa que ens fa suposar que la de l’altre progenitor (tot fa pensar que es tracta d’un pare separat) és la castellana; però també podria ser que fos una criatura adoptada de fa poc, provinent d’un país llatinoamericà (amb la qual cosa, de fet, es desmentiria tota la interpretació), i que ni tan sols, per edat, ha començat l’ensenyament obligatori, de manera que potser, podria ser, l’únic contacte amb la llengua catalana sigui el seu pare.

Us deixo rumiant. Per cert, consultar o rellegir articles de l’esmentada sèrie puja nota.

[Pel que fa a la dedicatòria, l’he posada a posta –l’escena té lloc, efectivament, en una de les viles esmentades– com a part de la meva croada antiprejudicis. Si en sou fills, i si no també, observeu una mica al voltant vostre, abans de llançar-vos al menyspreu de la capital (avui me les hec només amb els principatins; un altre dia ja parlarem de valencians i illencs). Segurament us ajudarà a no fer allò que massa sovint feu quan hi baixeu, que és començar en castellà “perquè a Barcelona, ja se sap…”, contribuint així de passada a alimentar el monstre que se’ns cruspeix, que és el de l’autoodi. Ara que hem practicat us hauria de costar menys.]

The post Cara i creu lluny de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Llengua i responsabilitats

En el debat actual sobre la pervivència de la llengua destaquen conceptes com la consciència, la solidaritat i l’empatia, que ens apel·len individualment com a ciutadans i que ens fan repensar les nostres pròpies actuacions o militàncies. Ara bé, no creieu que hi hauríem d’afegir les responsabilitats personals i col·lectives de molts de nosaltres?

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Diccionari de la llengua catalana ens ofereix diverses accepcions de l’adjectiu “responsable“. En llegir-les de seguida ens ve al cap la referència a professionals, empresaris, funcionaris públics i responsables polítics. Assumim responsabilitats quan acceptem reptes professionals o càrrecs de diversa mena. I, en el tema de llengua, hem d’admetre que sovint hi ha deixadesa o que simplement el defugim. Està molt bé que ens recordem a nosaltres mateixos que la llengua depèn de nosaltres, però no només quan interactuem amb altres persones. De poc ens servirà defensar la llengua a partir de l’hora en què pleguem de treballar, si dins de la feina deixem fer i ignorem les responsabilitats que ens han estat assignades.

Per què ens escandalitza que la llengua del pati a l’escola sigui majoritàriament el castellà? No és res més que el reflex de la situació general de la llengua en alguns municipis (no a tot el país, per sort). En canvi, com és que no ens amoïna que alguns joves acabin el període escolar obligatori sense dominar prou la llengua? Durant molts anys s’ha repetit insistentment que la immersió ha estat i és un èxit. És cap sorpresa dir que hi ha centres públics i privats en què no s’aplica o no s’aplica de manera convenient? Cal apel·lar, doncs, també a la responsabilitat dels docents, dels equips directius de centre i sobretot dels tècnics i dels polítics del ram.

Aquests mesos, com passa cada any, hi ha estudiants que denuncien que no poden cursar matèries en català a la universitat. Els rectors reaccionen ràpidament als mitjans tot dient que són desajustos d’horaris, problemes de matrícula, llibertat de càtedra, i enguany hi ha la covid per acabar-ho d’adobar. Però després ens n’oblidem. El fet és que en algunes titulacions universitàries no hi ha cap possibilitat de rebre la docència íntegrament en català, i en moltes el català ha quedat relegat a la tercera posició, després del castellà i de l’anglès. El multilingüisme a la universitat és un miratge. S’ha introduït l’anglès a la docència amb afany mercantilista (i només l’anglès, per cert) i s’ha oblidat que el domini de la llengua pròpia és fonamental per al desenvolupament professional de mestres, metges, psicòlegs, periodistes o advocats. Es van prenent decisions que redueixen la presència del català a la universitat cada vegada més. I els claustres, els professors o els sindicats no hi tenim res a dir? Som nosaltres mateixos els qui estem fent fora el català de la universitat i de la comunicació científica.

Són només dos exemples de l’àmbit educatiu, en què tenim funcionaris, equips directius i responsables polítics; però ho podem ampliar a qualsevol escenari professional. Pensem-hi i, sobretot, fem autocrítica. Molts mals vénen d’Almansa, però molts altres vénen de dins de casa.

Mercè Lorente Casafont

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Caldria fer moltes coses, entre les quals les següents’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente
28. Josep Martines
29. Vicent Martines
30. Marina Massaguer
31. Brauli Montoya

The post Llengua i responsabilitats appeared first on VilaWeb.

[VÍDEOS] Aldarulls als accessos de la Casa Rosada per acomiadar-se de Maradona

Als accessos de la Casa Rosada de Buenos Aires, on durant el dia d’avui s’ha fet la vetlla de Diego Armando Maradona, s’estan produint aldarulls entre la policia i manifestants. Són molts els que no han pogut entrar a la capella ardent per acomiadar-se de l’astre argentí. Les autoritats l’han tancada després de la petició de la família.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

#ElDiego 🔴🇦🇷 El caos se adueña de Buenos Aires. Miles de personas quieren entrar al velatorio de Maradona. Los militares custodian el féretro. La policía está disparando munición de goma según confirman los medios locales para dispersar a la gente. pic.twitter.com/53xiAE5isr

— La Última Trinchera (@thelasttrench) November 26, 2020

Thousands of fans in Buenos Aires say goodbye to Diego Maradona ❤️🇦🇷 pic.twitter.com/NNlcaldnql

— B/R Football (@brfootball) November 26, 2020

#26Nov Ciudad de Buenos Aires, Argentina. pic.twitter.com/KhOBJ24dPF

— Samuel Isaac (@samuelitek) November 26, 2020

Algunos aficionados saltan las verjas para entrar a la Casa Rosada, donde está el cuerpo de Maradona https://t.co/Zcc2S06lkX pic.twitter.com/njlOSNJEms

— EL PAÍS (@el_pais) November 26, 2020

Fuertes enfrentamientos en el velorio de #Maradona. La policía dispara a cualquiera y con las motos empujan a las personas que son afectadas por bombas lacrimógenas en Buenos Aires. pic.twitter.com/CJoaIOH9gb

— Francesco Fiorio🇵🇾 (@FFiorioPizurno) November 26, 2020

Vegeu algunes de les millors imatges de la jornada d’avui, des de les llargues cues per entrar a la vetlla, fins als aldarulls finals:

The post [VÍDEOS] Aldarulls als accessos de la Casa Rosada per acomiadar-se de Maradona appeared first on VilaWeb.

La pandèmia fa créixer les desigualtats socials

Hem dit i repetit moltes vegades que el creixement de les desigualtats socials és el problema més important que hem d’encarar mirant al futur si volem mantenir la cohesió a la societat. No sembla que la trajectòria de la política econòmica que van emprendre ja fa molts anys Thatcher i Reagan hagi anat per aquest camí, ans al contrari. Tampoc no hi ha ajudat la globalització, que ha permès de disminuir les diferències entre països rics i pobres però ha augmentat les desigualtats internes. Ara fem front a la pandèmia de la covid-19 i les conseqüències que tindrà tampoc no serviran per a frenar les desigualtats. Ho podem intuir, veient l’impacte asimètric d’aquestes conseqüències, és a dir, veient com afecten molt més determinats sectors de l’activitat que uns altres, malgrat l’efecte mitigador de les polítiques aplicades.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per analitzar aquest fenomen, la setmana passada els analistes de Funcas van presentar un estudi interessant, “Impacte social de la pandèmia a Espanya. Una avaluació preliminar”, que arriba a la conclusió que la pèrdua d’ingressos es concentra en els estrats de renda més baixa, més associats a les activitats que no s’han pogut exercir durant el confinament, i als sectors –com el turístic– amb més dificultats per a reprendre l’activitat. És a dir, que els més castigats treballaven principalment en els sectors on ja es concentraven els salaris mitjans més baixos del mercat laboral.

Així mateix, si observem la naturalesa de la relació laboral, veurem un augment de la desocupació desproporcionadament més gran entre els treballadors temporals, els joves, els autònoms i els assalariats de petites empreses. Això vol dir que la crisi s’ha acarnissat especialment amb els col·lectius que, abans de la crisi, ja tenien la condició de col·lectius vulnerables –o s’hi acostaven.

El report calcula que unes 280.000 persones formen part de famílies que han perdut tots els ingressos durant els mesos inicials de la pandèmia i entorn d’1.250.000 han vist caure els ingressos almenys d’un 30%. Aquests col·lectius, particularment el que no té ingressos, es troba en una situació d’emergència social que cal atendre urgentment.

Malgrat tot, l’estudi matisa la situació, dient que les coses haurien pogut anar molt pitjor. L’augment de la desigualtat –diu– s’ha atenuat pels ERTO i pels ajuts per cessament d’activitat als autònoms, entre més mesures efectuades per compensar la caiguda de l’activitat, de manera que, de moment, l’impacte no és tan significatiu com es podia témer en comparació amb crisis anteriors i tenint en compte la magnitud sense precedents del xoc. No obstant això, la cobertura de les mesures de prevenció i contenció de la crisi resta subjecta a condicions que en limiten la universalitat i no han pogut evitar que augmenti la pobresa efectiva en alguns col·lectius.

Aquest potser és un dels aspectes que podem copsar amb més facilitat, perquè és el més visible per les prestacions que ofereixen les ONG. Atès que el deteriorament de les rendes de les famílies s’ha concentrat en els estrats socials que ja les tenien més baixes, les situacions de necessitat greu han augmentat considerablement. Les xifres parlen soles i no han de menester pas gaires paraules. L’anàlisi de Funcas calcula que la demanda d’acció social de les grans ONG (Càritas, Creu Roja, FESBAL, per exemple) ha augmentat d’un 40% a un 60% els sis primers mesos de la pandèmia.

L’aspecte més nou de les conseqüències socials està en el fet que entre una quarta part i un terç d’aquesta demanda és format per gent que ha recorregut per primera vegada als serveis que ofereixen aquestes organitzacions (entre 150.000 persones i 200.000) i, per tant, cal atribuir-ne la situació a l’impacte directe o indirecte de la crisi. És a dir, que un dia ens pot tocar a qualsevol de nosaltres, sense saber gaire bé d’on ha baixat la cleca.

Els perfils predominants dels nous sol·licitants d’ajuda s’assemblen als dels usuaris previs (gent sense ingressos o amb ingressos molt baixos i irregulars, immigrants i membres de famílies monoparentals), si bé alguns indicis fan pensar que els nous sol·licitants són més joves. Ve’t aquí un segon aspecte també nou i molt preocupant.

Tot i que la crisi encara es va desenvolupant i les dades disponibles són incompletes, l’anàlisi que ha fet Funcas de l’impacte social de la pandèmia a tot l’estat espanyol, ara com ara, és útil per a identificar els problemes i les necessitats que sorgiran en el futur. I li permet de fer una predicció amenaçadora. “Si la crisi s’allarga, la societat pot enfrontar-se a seriosos riscos de cohesió social.” A Catalunya potser la situació és una mica diferent, però, veient l’evolució comparativa d’algunes xifres, crec que les principals conclusions a què arriba l’estudi ens les podem aplicar, si bé, hi insisteixo, amb alguns matisos.

The post La pandèmia fa créixer les desigualtats socials appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: el govern culpa Madrid d’avançar la reobertura i alerta per la tercera onada

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

“No podem ajudar directament tots els sectors afectats, per això hem de reobrir.” Són paraules del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, en una entrevista d’avui al matí. Hores més tard el govern feia seva la denúncia i Alba Vergés i Miquel Sàmper denunciaven en públic la manca d’implicació del govern espanyol en els ajuts per a les persones i els sectors econòmics afectats per les restriccions i els tancaments per a contenir la covid-19. “No podem demanar responsabilitat a la ciutadania si les institucions en conjunt no són responsables”, deia la consellera de Salut.

Vergés, igual que Argimon, també ha fet referència a l’amenaça real de la tercera onada, i ha assenyalat que podria arribar per “l’abandonament” de l’estat espanyol, que ha obligat, ha dit, la Generalitat a activar un pla de reobertura. “Si hi hagués una tercera onada ara, l’impacte assistencial seria molt més gran i hauríem de tornar a fer grans restriccions. Ens hem de conjurar tots per evitar-ho.”

La tercera onada ha estat un altre dels denominadors comuns d’avui. De fet, l’OMS, després de dir que ja “veia la llum al final del túnel” per l’anunci de l’efectivitat dels vaccins, ara també alerta que la tercera onada podria arribar a Europa a principi del 2021.

Oriol Mitjà va més enllà i avisa que “la tercera onada és segura si no actuem de manera diferent”. I afegeix: “No hi ha hagut cap millora significativa en l’estratègia de control des del juliol […]. Salut xoca contra el mateix mur.” Concretament, diu que el departament no segueix amb prou intensitat l’estratègia de fer proves, cercar els contactes dels positius i aïllar-los si s’han contagiat.

Sobre la mobilitat de les festes de Nadal i que el govern espanyol va deixar entreveure amb un esborrany, la consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Ana Barceló, ha dit que quan sigui definitiu confia que els governs autonòmics encara puguin dir-hi l’última paraula. Mentrestant, ha dit, el seu departament ha fet una proposta que voldria que tingués el màxim acord possible. Amb tot, ha advertit que, si no hi ha consens, la Generalitat té capacitat per a adoptar les mesures.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 434.336 casos, 18.562 morts i hi ha 875 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 61.120.930 confirmats i 1.433.826 morts. Del total de casos, 42.291.580 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 13.191.694 casos i 268.909 morts;
–L’Índia, amb 9.308.751 i 135.734 morts;
–El Brasil, amb 6.170.827 casos i 170.832 morts;
–Rússia, amb 2.187.990 casos i 38.062 morts;
–L’estat francès, amb 2.183.660 casos i 50.957 morts;
–L’estat espanyol, amb 1.622.632 casos i 44.037 morts.

La píndola de Jordi Goula: ‘La pandèmia fa créixer les desigualtats socials’

Hem dit i repetit moltes vegades que el creixement de les desigualtats socials és el problema més important que hem d’encarar mirant al futur si volem mantenir la cohesió a la societat. No sembla que la trajectòria de la política econòmica que van emprendre ja fa molts anys Thatcher i Reagan hagi anat per aquest camí, ans al contrari. Tampoc no hi ha ajudat la globalització, que ha permès de disminuir les diferències entre països rics i pobres però ha augmentat les desigualtats internes. Ara fem front a la pandèmia de la covid-19 i les conseqüències que tindrà tampoc no serviran per a frenar les desigualtats. Ho podem intuir, veient l’impacte asimètric d’aquestes conseqüències, és a dir, veient com afecten molt més determinats sectors de l’activitat que uns altres, malgrat l’efecte mitigador de les polítiques aplicades.

Per analitzar aquest fenomen, la setmana passada els analistes de Funcas van presentar un estudi interessant, “Impacte social de la pandèmia a Espanya. Una avaluació preliminar”, que arriba a la conclusió que la pèrdua d’ingressos es concentra en els estrats de renda més baixa, més associats a les activitats que no s’han pogut exercir durant el confinament, i als sectors –com el turístic– amb més dificultats per a reprendre l’activitat. És a dir, que els més castigats treballaven principalment en els sectors on ja es concentraven els salaris mitjans més baixos del mercat laboral.

Així mateix, si observem la naturalesa de la relació laboral, veurem un augment de la desocupació desproporcionadament més gran entre els treballadors temporals, els joves, els autònoms i els assalariats de petites empreses. Això vol dir que la crisi s’ha acarnissat especialment amb els col·lectius que, abans de la crisi, ja tenien la condició de col·lectius vulnerables –o s’hi acostaven.

El report calcula que unes 280.000 persones formen part de famílies que han perdut tots els ingressos durant els mesos inicials de la pandèmia i entorn d’1.250.000 han vist caure els ingressos almenys d’un 30%. Aquests col·lectius, particularment el que no té ingressos, es troba en una situació d’emergència social que cal atendre urgentment.

Malgrat tot, l’estudi matisa la situació, dient que les coses haurien pogut anar molt pitjor. L’augment de la desigualtat –diu– s’ha atenuat pels ERTO i pels ajuts per cessament d’activitat als autònoms, entre més mesures efectuades per compensar la caiguda de l’activitat, de manera que, de moment, l’impacte no és tan significatiu com es podia témer en comparació amb crisis anteriors i tenint en compte la magnitud sense precedents del xoc. No obstant això, la cobertura de les mesures de prevenció i contenció de la crisi resta subjecta a condicions que en limiten la universalitat i no han pogut evitar que augmenti la pobresa efectiva en alguns col·lectius.

Aquest potser és un dels aspectes que podem copsar amb més facilitat, perquè és el més visible per les prestacions que ofereixen les ONG. Atès que el deteriorament de les rendes de les famílies s’ha concentrat en els estrats socials que ja les tenien més baixes, les situacions de necessitat greu han augmentat considerablement. Les xifres parlen soles i no han de menester pas gaires paraules. L’anàlisi de Funcas calcula que la demanda d’acció social de les grans ONG (Càritas, Creu Roja, FESBAL, per exemple) ha augmentat d’un 40% a un 60% els sis primers mesos de la pandèmia.

L’aspecte més nou de les conseqüències socials està en el fet que entre una quarta part i un terç d’aquesta demanda és format per gent que ha recorregut per primera vegada als serveis que ofereixen aquestes organitzacions (entre 150.000 persones i 200.000) i, per tant, cal atribuir-ne la situació a l’impacte directe o indirecte de la crisi. És a dir, que un dia ens pot tocar a qualsevol de nosaltres, sense saber gaire bé d’on ha baixat la cleca.

Els perfils predominants dels nous sol·licitants d’ajuda s’assemblen als dels usuaris previs (gent sense ingressos o amb ingressos molt baixos i irregulars, immigrants i membres de famílies monoparentals), si bé alguns indicis fan pensar que els nous sol·licitants són més joves. Ve’t aquí un segon aspecte també nou i molt preocupant.

Tot i que la crisi encara es va desenvolupant i les dades disponibles són incompletes, l’anàlisi que ha fet Funcas de l’impacte social de la pandèmia a tot l’estat espanyol, ara com ara, és útil per a identificar els problemes i les necessitats que sorgiran en el futur. I li permet de fer una predicció amenaçadora. “Si la crisi s’allarga, la societat pot enfrontar-se a seriosos riscos de cohesió social.” A Catalunya potser la situació és una mica diferent, però, veient l’evolució comparativa d’algunes xifres, crec que les principals conclusions a què arriba l’estudi ens les podem aplicar, si bé, hi insisteixo, amb alguns matisos.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Elvira Méndez: “Canviant els horaris millorem radicalment la nostra salut”
–Nature: Com Islàndia va aixafar la covid amb ciència (en anglès)
–Clarín: Vaccí contra el coronavirus: què significa que l’eficàcia no arribi al 100%? (en castellà)
–Time: Hawaii està superant l’onada de la covid. Però l’aïllament geogràfic no és tan meravellós com sembla (en anglès)
–Le Figaro: Les infermeries escolars “sobrecarregades” fan sonar les alarmes (en francès)
–The Guardian: Sicília demana a Cuba que enviï metges mentre Itàlia lluita contra la segona onada de la covid (en anglès)
–The Straits Times: Augmenta la demanda mundial de congeladors ultrafreds arran del llançament del vaccí de la covid-19 (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El govern lamenta que l’absència d’ajudes de l’estat l’obligui a acceptar la reobertura
Sanitat intervé un geriàtric de la Vila Joiosa amb 46 contagiats
El govern s’obre a celebrar les eleccions durant més d’un dia
Controlar ara la pandèmia de coronavirus és “més difícil” perquè està més estesa a la UE
Argimon descarta accelerar la reobertura i preveu “dos o tres mesos” de confinament nocturn

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Què passarà a partir del 23 de novembre? Així és el pla de reobertura a Catalunya
Nadal amb restriccions: deu a taula i confinament nocturn
Quan podré sortir del meu municipi el cap de setmana?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: el govern culpa Madrid d’avançar la reobertura i alerta per la tercera onada appeared first on VilaWeb.

Reunions socials de sis persones ampliables a deu els dies assenyalats i sense cavalcades de reis. Així serà enguany el Nadal valencià

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha explicat que el document que va eixir de ministeri ded sanitat espanyol és només un esborrany de treball, i que ni tan sols és un document. Barceló ha confiat que qua es tinga el document, els territoris encara podran dir l’última paraula. Mentrestant, ha dit, el seu departament ha fet una proposta que voldria que tinguera el màxim consens possible. Amb tot, la consellera ha advertit que si no hi ha el consens, la Generalitat té la capacitat per a adoptar-les.

Les mesures googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Mantenir l’actual limitació de sis persones en reunions socials.  Es podrà ampliar a deu persones de l’àmbit familiar només els dies 24, 25 i 31 de desembre i 1, 5 i 6 de gener.

Mentre s’estiga en un nivell d’alerta de 3 o 4, no s’autoritzarà cap mena d’esdeveniment nadalenc. Ara, el nivell és 4 al País Valencià.

No es faran cavalcades de reis. Es permetrà una composició estàtica, com un betlem, amb control d’aforament, amb recorreguts d’entrada i eixida marcats i ocupació limitada en tot moment.

Quant a les activitats culturals, esportives, religioses, comerç o hostaleria, es mantindran les mesures que estiguen vigents una setmana abans de l’inici de les festes de Nadal.

Si es manté el nivell d’alerta 4, no es podran córrer les curses de Sant Silvestre.

El confinament nocturn, si altres territoris ho veuen necessari i hi ha consens, es podria allargar fins a la una de la matinada en els dies assenyalats.

Revisió de les mesures que s’acaben el 9 de desembre

L’actual mesura de confinament perimetral i altres restriccions s’acaben el 9 de desembre. Abans d’eixe dia, el president de la Generalitat notificarà quines es prorroguen, quines decauen i quines de noves se n’incorporen. Amb tot, la consellera considera que la mobilitat continuarà restringida i les úniques excepcions es podran fer els dies de festa i, en el cas de les persones que treballen o estudien fora del País Valencià i tornen a casa per a celebrar les festes amb la família. 

En aquests casos, la responsable de salut del Consell ha advertit que es tracta de facilitar els encontres, però ha demanat molta responsabilitat. Ha recordat que s’han de respectar les mesures d’higiene, ventilació, distància, etcètera. Ana Barceló ha recordat també que la mobilitat és una de les principals fonts de contagi de la covid.

Les dades

Segons que ha informat la consellera de salut, la taxa d’incidència en catorze dies per cada cent mil habitants està ara en 281,55. A set dies és de 113,59. Totes dues per davall de la mtjana de l’estat.  L’índex de reproducció del virus és de 0,89.

The post Reunions socials de sis persones ampliables a deu els dies assenyalats i sense cavalcades de reis. Així serà enguany el Nadal valencià appeared first on VilaWeb.

Ioannis Lagos, l’eurodiputat neonazi condemnat amb qui no s’afanyen per al suplicatori

El dia que la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, va reactivar els suplicatoris contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, ja feia cinc dies que el president de l’eurocambra, David Sassoli, havia anunciat que les autoritats gregues en demanaven un contra Ioannis Lagos, eurodiputat neonazi d’Alba Daurada, ara no adscrit a cap grup. Lagos fou condemnat el mes d’octubre a tretze anys de presó per organització criminal juntament amb la cúpula d’Alba Daurada. Avui el suplicatori contra Lagos encara no avança.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La sentència que condemnava Alba Daurada i la trentena llarga dels seus principals responsables fou considerada històrica a Grècia. Tots ells tenen penes que van dels cinc als quinze anys de presó per haver organitzat una estructura criminal que cercava d’atacar i atemptar contra immigrats, homosexuals, polítics i activistes d’esquerres. I entre les seves víctimes hi va haver el raper Pavlos Fyssas, l’assassinat del qual va desencadenar aquell macrojudici. Un procés que ha tingut un enorme impacte a Grècia, i per això hi creix la indignació quan un dels condemnats, l’eurodiputat Lagos, no és a la presó, perquè gaudeix encara d’immunitat malgrat haver estat condemnat a tretze anys de presó. I sobretot pel fet que el Parlament Europeu no s’hagi afanyat a tramitar l’aixecament de la seva immunitat.

Perquè el suplicatori contra Ioannis Lagos és pendent d’activar-se a la Comissió d’Afers Legals, cosa que no passarà, en principi, fins el desembre entrant, quan hi ha les pròximes reunions. El cas és que poc després de la confirmació de la condemna en el tribunal d’apel·lacions d’Atenes del dia 14 d’octubre, la justícia grega va fer arribar la petició del suplicatori contra Lagos a l’eurocambra, i l’11 de novembre el president Sassoli en va donar compte al plenari.

❗ A few minutes ago @EP_President announced to the #eplenary the request to waive parliamentary immunity for convicted felon Ioannis Lagos, found guilty for directing a criminal organization.>>>@syrizal @GUENGL #jailgoldendawn pic.twitter.com/FtMCUO6uPB

— Kostas Arvanitis (@kostarvanitis) November 11, 2020

Uns dies després, el 16 de novembre, la Comissió d’Afers Legals reactivava el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, i també de dos eurodiputats més, Álvaro Amaro i Nuno Melo. Però res sobre Ioannis Lagos. I això que la Comissió d’Afers Legals té capacitat per a accelerar un procediment com aquest, si volgués. Perquè d’una banda, el reglament del Parlament Europeu permet que una petició de suplicatori es tracti de manera prioritària i passi davant de peticions arribades amb anterioritat. Per més que habitualment els suplicatoris es tramiten per ordre d’arribada en el registre, la comissió pot alterar-ne l’ordre de resolució si així ho acorden la presidència i els coordinadors dels grups. I encara més, el president de la comissió pot proposar que es facin reunions de la comissió extraordinàries si ho creu convenient i així ho acorda amb els grups. Però no ha passat ni l’una cosa ni l’altra.

Abans del 3 de desembre, quan hi haurà la pròxima reunió de la comissió, el suplicatori contra Lagos encara romandrà aturat. I mentrestant, en la sessió plenària de l’eurocambra que s’ha fet aquesta setmana, l’eurodiputat neonazi hi ha intervingut, cosa que ha indignat els parlamentaris grecs d’altres forces. Com, per exemple, l’eurodiputat del PASOK Nikos Androulakis, que va protestar en el ple dient: “Avui és un dia de vergonya per al Parlament Europeu, perquè heu donat la paraula a algú a qui la justícia grega ha condemnat per haver participat en una organització criminal que ha comès assassinats. Vergonya”.

I el vice-president de la cambra Dimítrios Papadimoulis, de l’Esquerra Unitària Europea, conegut per haver donat suport al referèndum a Catalunya i demanar una solució negociada del conflicte amb Espanya, ha enviat una carta molt dura al president Sassoli. Li recorda: “La petició oficial de les autoritats gregues per a llevar la seva immunitat la vau fer pública en la sessió plenària de l’11 de novembre, i fou tramesa a la Comissió d’Afers Legals com a responsable de resoldre aquests requeriments.” I continua: “Lamento dir que el retard a l’hora de prendre les mesures necessàries per a la retirada de la immunitat del criminal Ioannis Lagos porta la vergonya a aquesta casa i en taca de manera irreparable la reputació i la imatge com a símbol de la democràcia i dels valors democràtics”.

Finalment, el vice-president afegeix: “És absolutament urgent de fer els passos i els procediments apropiats, per a prioritzar completament el cas del criminal neo-nazi l’eurodiputat Ioannis Lagos a la Comissió d’Afers Legals per a completar l’aixecament de la seva immunitat al plenari del mes de desembre.”

Perquè això passi caldrà que abans la comissió que presideix Vázquez designi un ponent per al suplicatori de Lagos, perquè encara ni tan sols se’n sap el nom, i que després es facin els tràmits corresponents d’exposició del cas, debat i votació en comissió. I això farà que la decisió final d’aixecament de la immunitat s’allargui força més.

The post Ioannis Lagos, l’eurodiputat neonazi condemnat amb qui no s’afanyen per al suplicatori appeared first on VilaWeb.

Oriol Mitjà proposa noves mesures: “La tercera onada és segura si no actuem diferent”

L’infectòleg Oriol Mitjà ha avisat que “la tercera onada és segura si no actuem diferent”, ja que “no hi ha hagut cap millora significativa en l’estratègia de control des del juliol”. Per a Mitjà, “Salut xoca contra el mateix mur” perquè no segueix amb prou intensitat l’estratègia de fer proves, cercar els contactes dels positius i aïllar-los si estan contagiats. Tal com ho entén ell, les proves en massa s’haurien de fer a les 9 regions sanitàries de manera continuada, prioritzant cada setmana els barris amb més incidència.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’altra banda, Mitjà torna a insistir amb la necessitat d’utilitzar proves d’antígens. “Salut diu que no té diners per pagar ajuts, però cal entendre que sí que en tenen per a tests d’antígens. També seria bo que es deixin ajudar pel sector privat o pel ciutadà”, diu. En aquest sentit, proposa que les proves d’antígens es podrien fer a empreses i farmàcies sense prescripció mèdica, fet que no suposaria cap cost per Salut.

Proves d’antígens: com funcionen? Quina fiabilitat tenen? Se’n poden comprar a les farmàcies?

Per a millorar la identificació de contactes de positius recomana d’utilitzar l’aplicació mòbil Radar covid en la qual, segons diu, Salut no confia “perquè no permet la traçabilitat”. “Això no obstant, aquesta és la fortalesa de l’aplicació, que ella mateixa avisa els contactes exposats sense necessitat d’informar a les autoritats”, remarca.

Radar Covid: què és i com funciona l’aplicació de rastreig de contactes

Podeu veure a continuació el fil de piulets d’Oriol Mitjà:

/Salut xoca contra el mateix mur. L'estratègia per evitar el confinament es testar-tracejar-aïllar, però no ho fem amb prou intensitat.

🡲#Screenings s'haurien de fer a les 9 regions de l'ICS, de forma continuada, cada setmana prioritzant els barris amb més incidència.

— Oriol Mitjà (@oriolmitja) November 26, 2020

/Salut no confia en el Radar Covid, perquè no permet la traçabilitat. No obstant aquesta és la fortalesa de l'app, que ella mateixa avisa als contactes exposats sense necessitat d'informar a les autoritats.

🡲#L_app_d_contactes es podria promoure per afavorir-ne l'ús massiu

— Oriol Mitjà (@oriolmitja) November 26, 2020

The post Oriol Mitjà proposa noves mesures: “La tercera onada és segura si no actuem diferent” appeared first on VilaWeb.

El Suprem ajorna fins la setmana vinent les deliberacions sobre el tercer grau dels presos

El Tribunal Suprem espanyol continuarà la setmana que ve les deliberacions sobre si revoca o manté el tercer grau als presos polítics, tot i que Junqueras, Forn, Cuixart, Turull, Rull, Romeva i Sànchez, el tenen suspès de manera cautelar des de l’estiu. Segons que informa EFE, la deliberació s’està allargant arran del volum de recursos que cal estudiar, ja que tots són individuals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Dolors Bassa: “És dolorós pensar que tornes a entrar a la presó” 

Així doncs, els magistrats han acordat reprendre les deliberacions la setmana vinent, tot i que no han esclarit si llavors emetran una resolució per a tots els presos. Actualment només Carme Forcadell i Dolors Bassa conserven el tercer grau, ja que el jutge de vigilància penitenciària va refusar-ne la suspensió que reclamava la fiscalia.

Cal recordar que el juliol passat, en una interlocutòria molt dura, el Suprem ja es va atribuir les competències i va decidir de tombar l’article 100.2 que s’havia concedit a Forcadell, ja que el considerava un tercer grau encobert.

“Ha d’aprovar els tercers graus”

Mentre els magistrats estaven reunits, el secretari de Mesures Penals de la Generalitat, Amand Calderó, ha comparegut a la comissió d’Interior del parlament, on ha defensat “des d’una perspectiva tècnica” la classificació en tercer grau dels presos polítics. “Més enllà de la valoració política, si el Suprem s’ho mira des d’una perspectiva tècnica, ha d’aprovar els tercers graus amb tota seguretat”, ha afirmat.

Calderó també ha ressaltat la qualitat dels informes de les juntes de tractament que van proposar el tercer grau, que després va ser avalat per tres jutjats de vigilància penitenciària diferents.

The post El Suprem ajorna fins la setmana vinent les deliberacions sobre el tercer grau dels presos appeared first on VilaWeb.

L’Eurocambra refusa incloure la defensa del dret d’autodeterminació en l’informe sobre drets fonamentals

L’Eurocambra ha refusat incloure la defensa del dret d’autodeterminació en l’informe sobre els drets fonamentals a la UE entre el 2018 i el 2019. L’esmena proposada per l’eurodiputada d’ERC Diana Riba reclamava a les institucions europees i als estats “respectar i defensar el dret d’autodeterminació així com les cultures, identitats, llengües i ambicions polítiques democràtiques i pacífiques dels pobles europeus”. Tanmateix, amb 487 vots en contra, 170 a favor i 37 abstencions l’esmena ha estat eliminada. PP, Ciutadans, PSOE i Vox hi han votat en contra.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“No volen sentir parlar de Catalunya!”: dura denúncia de la ponent sobre drets fonamentals a l’Eurocambra 

La resolució aprovada alerta sobre el deteriorament dels drets fonamentals en alguns estats de la UE, però no en menciona cap en particular. Un cop més, la cambra ha reclamat un mecanisme efectiu per controlar el respecte a l’estat de dret a la UE.

La ponent de l’informe, l’eurodiputada irlandesa Clare Daly, va denunciar a principis de setmana la “censura” de la seva nota explanatòria adjunta al text que mencionava l’existència de “sentències judicials que superen els deu anys de presó per permetre plebiscits democràtics”, en referència al cas català.

El president del comitè on s’ha elaborat l’informe, l’eurodiputat del PSOE, Juan Fernando López Aguilar, va assegurar que les normes de la cambra li permeten suprimir l’opinió particular de la ponent si és contrària a l’informe i si ho demana una majoria de grups.

The post L’Eurocambra refusa incloure la defensa del dret d’autodeterminació en l’informe sobre drets fonamentals appeared first on VilaWeb.

Armengol acusa Madrid d’utilitzar els beneficis de ser la capital espanyola per a fer rebaixes fiscals

La presidenta del govern, Francina Armengol, s’ha mostrat avui partidària que el govern espanyol estudiï el comportament fiscal de les autonomies, “de forma molt especial Madrid, que utilitza recursos extres de capitalitat per a qüestions que després creen problemàtiques de competitivitat entre territoris”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Preguntada per aquesta qüestió durant un acte públic, la presidenta ha dit que respecta l'”autonomia fiscal” de les autonomies, però ha incidit en què “hi ha comunitats com la de Madrid que, utilitzant els beneficis que li dóna ser capital, utilitza aquests recursos per a fer rebaixes fiscals als ciutadans, fent competència amb els seus veïns territorials”.

Armengol ha afegit a més que quan es parla de finançament autonòmic i d’inversions estatals, caldria tenir en compte “la premissa de quin grau de corresponsabilitat fiscal hi ha en cada territori”.

The post Armengol acusa Madrid d’utilitzar els beneficis de ser la capital espanyola per a fer rebaixes fiscals appeared first on VilaWeb.

La Conselleria de Qualitat Democràtica obre un expedient de sanció per l’exhibició de símbols franquistes el 12-O

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Calitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat en el ple de Les Corts l’obertura d’un expedient de sanció per l’exhibició de símbols franquistes durant la manifestació celebrada el passat 12 d’octubre al barri de Benimaclet, a la ciutat de València.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’inici de les actuacions es produeix després de la denúncia presentada el 23 de novembre a la Conselleria per la Coordinadora d’Associacions per part de Memòria Democràtica del País Valencià en la qual exposa que els participants en la manifestació van exhibir simbologia nazi, la bandera espanyola amb l’escut franquista, la bandera de la falange, salutacions feixistes i torxes.

La denúncia sosté que aquests actes són contraris a la prohibició d’exhibir públicament escuts, insígnies, plaques i altres objectes a la via pública realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar del 1936 i del franquisme.

Així, se sol·licita en l’escrit l’aplicació dels articles 39 i 40 i el règim sancionador de la Llei 4/ 2017, de 10 de novembre de la Generalitat, de Memòria Democràtica i per la Convivència del País Valencià contra sis persones que s’han pogut identificar gràcies a la col·laboració veïnal i els col·lectius antifeixistes.

La Conselleria també va requerir a la Delegació de Govern en la Comunitat Valenciana documentació recollida per la policia durant la manifestació. Les fotografies remeses per la Delegació de Govern concorden amb les imatges aportades en la denúncia.

Totes les proves suposen indicis suficients per actuar contra tres dels participants en la manifestació per uns fets que poden ser susceptibles de la infracció de tipificada en l’art 61 de la Llei de Memòria Democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, en tractar-se d’actes contraris a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes de conformitat amb els articles 39 i 40 de l’esmentat text legal. La norma preveu multes d’entre 2.001 i 10.000 euros.

La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assegurat en la seva intervenció a les Corts Valencianes que l’obertura de l’expedient “suposa l’aplicació de la llei, una obligació de totes les administracions”.

“El feixisme no és una ideologia, és una forma d’opressió que cal combatre amb totes les eines legals”. “No oblidem que no es pot defensar la democràcia sense ser antifeixista, perquè el feixisme és el contrari al dret i a les llibertats”, ha subratllat la consellera de Qualitat Democràtica.

The post La Conselleria de Qualitat Democràtica obre un expedient de sanció per l’exhibició de símbols franquistes el 12-O appeared first on VilaWeb.

Un CDR accepta dos anys per desordres i atemptat contra l’autoritat per evitar d’entrar a presó

Un CDR acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat ha acceptat una condemna de dos anys per la seva participació en unes protestes contra el trasllat dels presos polítics a presons de Madrid l’1 de febrer del 2019. Ho ha fet amb l’objectiu d’evitar l’ingrés a la presó, ja que li demanaven fins a sis anys. Haurà de pagar una indemnització a dos mossos que van patir lesions.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquell dia un grup reduït d’unes 150 persones, entre les quals es trobava l’acusat, van protagonitzar protestes a la via Laietana de Barcelona, on es troba la comissaria de policia espanyola. Segons que sostenia la fiscalia, dos agents dels Mossos d’Esquadra van patir lesions lleus, un d’ells amb una fractura en un dit que va tenir immobilitzat durant sis setmanes i que va requerir rehabilitació i, mentre l’altre mosso va rebre un cop al canell i a la mà esquerra.

A l’inici del judici, que finalment no s’ha celebrat, la defensa de Roger G. ha presentat un informe mèdic assegurant que el jove patia un trastorn psíquic en el moment dels fets, que ha acceptat el ministeri fiscal en considerar que això va afectar la seva “capacitat intel·lectiva”.

El ministeri públic, així, ha modificat les seves peticions inicials, que sumaven un total de sis anys de presó -dos pel delicte de desordres públics comès en una reunió nombrosa i quatre pel d’atemptat contra agents de l’autoritat- rebaixant la seva sol·licitud a sis mesos pel primer dels delictes i a un any i sis mesos pel segon.

Per a aquesta rebaixa de les peticions de pena de presó inicials, el ministeri fiscal ha aplicat l’atenuant d'”alteració psíquica” i el de reparació de dany parcial, ja que l’acusat ha fet un primer pagament de 500 euros.

Després d’admetre els fets, el jove ha acceptat aquesta condemna de dos anys de presó en una sentència ferma i no recurrible, i l’execució de la qual la jutge ha suspès, de manera que l’acusat no entrarà a la presó, ja que s’ha tingut en compte que no té antecedents penals.

The post Un CDR accepta dos anys per desordres i atemptat contra l’autoritat per evitar d’entrar a presó appeared first on VilaWeb.

Ciutadans votarà en contra del pressupost espanyol

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha anunciat públicament que els deu diputats de la seva formació votaran en contra del pressupost espanyol. Segons que ha dit, no compleixen els requisits “perquè els pugui donar suport a un partit de centre, liberal i moderat”. Ahir ERC va anunciar un pre-acord amb el govern espanyol a canvi del suport als comptes, fet que ha portat Arrimadas a dir que “Sánchez ha preferit agafar la mà d’Oriol Junqueras i d’Arnaldo Otegi”, de manera que els vots de Ciutadans ja no eren necessaris.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Arrimadas ho ha dit després la comissió de pressupostos del congrés espanyol hagi aprovat i elevat al ple els comptes amb els vots del PSOE, Unides Podemos, Esquerra Republicana i el PNB, i l’abstenció d’EH-Bildu perquè encara no té el resultat de la consulta interna sobre el sentit del seu vot.

El PP, Ciutadans i Coalició Canària (que té el vot de l’heterogeni Grup Mixt) han votat en contra dels Pressupostos mentre que el PDECat, representant del Grup Plural, ha optat per exercir el seu dret a no votar. Tampoc no hi ha votat Vox, en el seu cas per absència voluntària, com en la resta de sessions de la comissió.

Durant aquesta fase de comissió, els comptes han incorporat esmenes d’Esquerra Republicana, el PNB, EH-Bildu, Més País, Compromís, Terol Existeix, i Nova Canàries, mentre que el PSOE i Unides Podem ha rebutjat tota esmena que no fos dels seus socis pressupostaris, a excepció d’una esmena de Ciutadans.

The post Ciutadans votarà en contra del pressupost espanyol appeared first on VilaWeb.

RNE demana als treballadors que no diguin “Llevant” per a referir-se al País Valencià

L’administradora de RTVE, Rosa Maria Mateo, ha hagut de demanar disculpes per escrit un altre cop per l’ús dels mitjans públics espanyols de l’expressió “Levante” per a parlar del País Valencià i ha dit que no es farà servir més. Ho ha dit en resposta al senador de Compromís Carles Mulet, qui li recorda que en una altra ocasió ja es va haver de disculpar per l’ús del terme i es va comprometre a evitar-ne l’ús, però no ha estat així, ja que s’ha fet servir en una previsió meteorològica de RNE. Davant d’aquest fet, Mulet li va demanar quines mesures concretes prendria “perquè no es faci servir el terme Levante per a referir-se al País Valencià o comunitat autònoma valenciana”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En la seva resposta, Mateo reconeix que el terme no és correcte i torna a disculpar-se. A més, indica que RNE ha traslladat a totes les persones que s’encarreguen dels butlletins horaris i de les edicions dels diaris parlats que “utilitzin l’expressió correcta, sigui Comunitat Autònoma de ValènciaPaís Valencià“.

Vegeu ací la resposta de Mateo:

View Fullscreen

The post RNE demana als treballadors que no diguin “Llevant” per a referir-se al País Valencià appeared first on VilaWeb.

El govern lamenta que l’absència d’ajudes de l’estat l’obligui a acceptar la reobertura

El govern ha denunciat la manca d’implicació de la Moncloa en les ajudes per a les persones i els sectors econòmics afectats per les restriccions i els tancaments per contenir la covid-19. “No podem demanar responsabilitat a la ciutadania, si el conjunt de les institucions no són responsables”, ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, en conferència de premsa. En aquest sentit, ha assegurat que aquest abandonament —que ha obligat a la Generalitat a activar un pla de reobertura— pot ser un dels factors que desencadeni una tercera onada. “Si hi hagués una tercera onada ara, l’impacte assistencial seria molt més gran i hauríem de tornar a un escenari de grans restriccions. Ens hem de conjurar tots per evitar-ho”, ha declarat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Argimon descarta accelerar la reobertura i preveu “dos o tres mesos” de confinament nocturn 

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, s’ha pronunciat en una línia similar. “No ens han fet arribar els recursos necessaris per mantenir el tancament”, ha dit. Així mateix, ha reclamat a la Moncloa que prepari paquets d’ajudes com han fet altres països europeus. El conseller ha recordat que el govern alemany s’ha compromès a pagar el 75% de la facturació del sector de la restauració. “Nosaltres no tenim aquests recursos, per això hem preparat un pla de reobertura de quatre fases”, ha afegit.

Els riscos de la reobertura

El director de Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha detallat que la reobertura actual no es produeix en un escenari tan favorable com a l’estiu. En aquest sentit, ha afirmat que el 23 de juny, a les UCI del Principat hi havia 60 llits ocupats per pacients covid, mentre que el 23 de novembre, els llits eren 509. “És un escenari molt diferent”, ha dit.

Comella ha explicat que la xifra d’ingressos a l’UCI continuen essent molt alta i duplica la del juny passat. “Cada dia tenim uns vint ingressos”, ha dit, poc abans de recordar que el virus continua descontrolat i que encara hi ha transmissió comunitària, tot i que la taxa de reproducció ha disminuït. Per això, ha recalcat la importància de complir totes les mesures de seguretat i recomanacions per evitar contagis.

Sobre les festes, Comella ha dit que l’hivern i les trobades per Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any són “el terreny adobat” perquè hi hagi un repunt. “En aquestes festes hi haurà transmissió. Algunes persones acabaran ingressant a l’UCI i algunes moriran. Hem de ser conscients d’això”, ha afirmat el director, que ha avisat que una tercera onada pot desbordar el sistema assistencial. “Noves mesures i restriccions tardaran uns 500 ingressos nets a l’UCI abans de fer efecte. Si us plau, aneu amb molt de compte durant aquests dies”, ha conclòs.

The post El govern lamenta que l’absència d’ajudes de l’estat l’obligui a acceptar la reobertura appeared first on VilaWeb.

Diverses entitats culturals demanen al Consell que concreti la nova llei de funció pública valenciana

Les entitats culturals ACV Tirant lo Blanc, Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana demanen al govern que concreti com serà la nova llei de funció pública valenciana i estableixi en quins seran els nivells de coneixement de llengua exigibles.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Després de trenta-set anys d’incompliment de l’articulat de la LUEV, és necessari que el Consell reglamenti aquest aspecte sense demora; per això demanem que s’agiliten els tràmits per a aprovar el projecte, respectant l’articulat actual pel que fa al requisit de la capacitació lingüística, així com que s’acceleri l’elaboració i l’aprovació del reglament que haurà de determinar el nivell de coneixement de valencià”, diu el comunicat emès per les tres entitats.

El projecte de llei de la funció pública valenciana va començar el tràmit parlamentari el mes d’octubre i és un dels projectes que més tensió està creant en el si del govern de coalició i que s’hauria d’haver aprovat en la legislatura passada.

The post Diverses entitats culturals demanen al Consell que concreti la nova llei de funció pública valenciana appeared first on VilaWeb.

PIMEC contracta Josep Ginesta deu dies després d’haver estat destituït pel govern

PIMEC incorpora a l’ex-secretari de Treball del govern català, Josep Ginesta, com a nou director de l’Àrea de Treball de la patronal. En un comunicat, l’entitat ha anunciat que el fitxatge de Ginesta pretén “enfortir la institució de cara als reptes més immediats que ha d’afrontar el teixit productiu per superar els efectes econòmics de la crisi sanitària”. Ginesta va ser destituït com a secretari de Treball pel conseller Chakir El Homrani després de la polèmica per la gestió dels ajuts als autònoms. Segons PIMEC, Ginesta haurà de “reforçar organitzativament la institució en el camp de les relacions laborals, les polítiques actives d’ocupació i la presència en la negociació col·lectiva”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, ha dit que la patronal “posa èmfasi en la importància que el món del treball té, des de totes les seves perspectives, per a les petites i mitjanes empreses del país”.

Per la seva banda, Josep Ginesta ha dit que assumeix “el repte” i que treballarà per mantenir vives el nombre més gran d’empreses i preservar el teixit productiu, que “és el que permet crear llocs de treball i de qualitat”. Segons Ginesta, també és important “la transformació del diàleg i la concertació socials a Catalunya, desenvolupant un marc fèrtil i amb mirada de futur, com qualsevol país desenvolupat del món, així com l’avenç del marc català de relacions laborals”.

Ginesta s’incorpora a la institució després que Elena de la Campa, fins ara directora de Relacions Laborals i Negociació Col·lectiva, deixi el càrrec per començar un nou projecte professional. De la Campa continuarà vinculada a l’entitat a través de la Comissió Laboral de PIMEC i com a mediadora del Tribunal Laboral de Catalunya.

The post PIMEC contracta Josep Ginesta deu dies després d’haver estat destituït pel govern appeared first on VilaWeb.

Pàgines