La jutgessa ha donat deu dies hàbils al pare de la filla de Rosa Peral, de qui es va separar abans de l’assassinat pel qual va ser condemnada a 25 anys, perquè decideixi si reclama contra Netflix i la productora de la sèrie El cuerpo en llamas, Arcadia Motion Pictures, en nom de la menor, en tenir ell en exclusiva la pàtria potestat.

El jutjat de primera instància i instrucció 1 de Vilanova i la Geltrú (Garraf) ha decidit de suspendre la vista prèvia convocada avui per jutjar la demanda que Rosa Peral  havia interposat contra les productores de la sèrie, perquè diu que no té legitimitat legal per representar la nena, malgrat ser-ne la mare. Peral reclama vora 30 milions d’euros perquè considera que la ficció vulnera el dret de l’honor, la pròpia imatge i la intimitat tant d’ella com de la seva filla menor d’edat, que també hi apareix representada.

A la sortida dels jutjats, la lletrada de Peral, Núria González, ha detallat en declaracions als mitjans que la decisió de la jutgessa, instada per la fiscal, busca garantir la seguretat jurídica i evitar que hi hagi possibles forats que generin indefensió. “El que ha quedat clar és que, independentment de la menor, el de Rosa seguirà endavant”, ha dit l’advocada.

Peral fou condemnada a vint-i-cinc anys de presó com a coautora de l’assassinat de la seva parella i company a la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Rodríguez, el maig del 2017, amb l’assistència de l’agent dels Mossos d’Esquadra Albert López. Un cas en què Netflix es va basar per a la sèrie El cuerpo en llamas, estrenada el 2023 i que, de fet, Peral ja va mirar d’aturar judicialment.

El jutjat de primera instància número 103 de Madrid ha condemnat l’eurodiputat ultra Alvise Pérez a indemnitzar l’ex-ministre de Transports espanyol José Luis Ábalos amb 60.000 euros per haver publicat a X fotografies que van significar “una intromissió il·legítima en els seus drets a la intimitat personal i familiar.”

Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què la magistrada María Ángeles Martín explica que Ábalos va presentar la demanda sol·licitant tutela del dret d’honor, d’intimitat i d’imatge perquè el gener del 2021 Pérez va difondre al seu compte dues fotografies en què hom el podia veure a la seva terrassa. Les imatges anaven acompanyades d’un text que deia: “Què opinaries de la salut mental d’un ministre que passa tota la tarda mirant fixament un parell d’ocells engabiats?”. Aquestes imatges van estar dos dies a la xarxa socials abans d’eliminar-se.

La magistrada explica que Pérez no pot escudar-se en el seu escó a Brussel·les per a insultar a altres polítics: “No implica que tingui patent de cors per a insultar o menysprear al seu rival polític.”

Ábalos ressaltava en la seva demanda que per a la seva publicació no es va sol·licitar consentiment. Afegia que amb el text s’havia vulnerat el dret a l’honor, i lamentava a més que aquesta publicació s’havia recollit a diversos mitjans de comunicació.

Tras años esperando, finalmente la justicia ratifica la condena al Sr. Alvise Pérez a indemnizarme con 60.000€ por invadir la intimidad de mi hogar y difamarme, después de tratar de eludir una condena inicial con tretas y artimañas.

Cuesta mucho conseguir que la justicia se…

— José Luis Ábalos (@abalosmeco) March 11, 2025

La defensa d’Alvise Pérez

La defensa d’Alvise Pérez ha dit que no era cert que ell hagués fet les fotografies que va publicar, atès que li van arribar provinents d’una font anònima, concretament, a través d’un veí de la urbanització que les havia fet amb el seu telèfon mòbil. Afegia també que la publicació va durar poques hores a X, i que no era responsable del que haurien publicat els mitjans de comunicació posteriorment.

A tot plegat, la magistrada ha respost que el fet que la fotografia estigués poques hores a les xarxes socials no resta importància a la intromissió il·legítima, atès que va estar prou temps perquè altres mitjans de comunicació es fessin ressò de la publicació i la reproduïssin en diferents mitjans, tenint en compte la rellevància pública del subjecte. A això afegeix que les fotografies es van fer dins de l’àmbit privat d’Ábalos, essent alienes totalment a la seva funció pública, i sense que quedés palès que es fessin amb el consentiment del demandant. Al marge, sobre les fotografies, rebla: “No tenen cap interès ni rellevància pública, constituint una intromissió il·legítima en la intimitat del demandant injustificable en estar preses en l’àmbit estrictament privat”.

Un estudi dirigit per investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que la pèrdua de gel marí a l’Àrtic farà que el clima del sud-oest dels Estats Units, especialment Califòrnia, sigui més sec, sobretot a l’hivern. A més, apunta que la humitat augmentarà a la península ibèrica, amb un impacte més notable durant l’hivern.

L’estudi, publicat a la revista Communications Earth and Environment, ha utilitzat una metodologia innovadora per analitzar la influència del desglaç àrtic en el clima global. Per fer-ho, s’ha centrat en els efectes que es produiran en les dècades vinents, aïllant altres factors vinculats al canvi climàtic, com els fluxos de calor.

La pèrdua de gel marí a l’Àrtic és un fenomen àmpliament investigat, però continua generant debat en la comunitat científica. Fins ara, molts estudis han analitzat els efectes a llarg termini, en una escala de segles, o bé han emprat models que fonen artificialment el gel mitjançant la introducció de calor, fet que pot distorsionar els resultats. A més, en alguns casos, s’han estudiat conjuntament les pèrdues de gel marí a l’Àrtic i l’Antàrtida, cosa que dificulta la identificació dels impactes específics de cada regió.

L’equip de l’ISGlobal ha aplicat una nova metodologia que no incorpora fluxos de calor addicionals, sinó que se centra exclusivament en l’impacte del retrocés del gel marí àrtic en el clima de les dècades vinents.

Com afecta el desglaç al clima global?

Segons que ha explicat Ivana Cvijanovic, investigadora de l’ISGlobal i autora principal de l’estudi, l’equip ha fet servir tres models de complexitat variable. En cadascun, han comparat dues simulacions: una amb la quantitat històrica de gel marí a l’Àrtic i una altra amb una reducció substancial de la cobertura de gel.

“La desaparició del gel marí modifica l’albedo superficial –és a dir, la reflectivitat de l’oceà Àrtic– i elimina l’aïllament entre l’atmosfera i la superfície oceànica, fet que altera els perfils de salinitat. Aquests canvis, al seu torn, activen teleconnexions atmosfèriques i oceàniques que poden propagar-se molt més enllà de l’Àrtic”, ha explicat Cvijanovic.

Desislava Petrova, també investigadora d’ISGlobal i darrera autora de l’estudi, ha puntualitzat que això no vol dir necessàriament que en els pròxims anys plogui menys a Califòrnia i més al Mediterrani occidental. “A banda de la pèrdua de la capa de gel a l’Àrtic, hi ha molts altres factors associats a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que influeixen en el clima. Entre aquests, hi ha les retroalimentacions atmosfèriques i oceàniques, els canvis de circulació i la pèrdua de gel marí antàrtic”, ha detallat.

Segons Petrova, malgrat la complexitat del sistema climàtic global, les anomalies en els patrons de circulació atmosfèrica observades en les darreres dècades mostren algunes similituds amb els patrons simulats en aquest estudi, especialment en fenòmens com la sequera que va afectar Califòrnia entre el 2012 i el 2016.

Junts per Catalunya intenta forçar que el president de la Generalitat, Salvador Illa, comparegui en el ple del parlament que comença demà per donar explicacions sobre el caos de Renfe i Rodalia. Junts ja va registrar divendres passat a la cambra la sol·licitud de compareixença. Si Illa no s’avé a fer-ho voluntàriament, demà el partit de Carles Puigdemont demanarà que s’alteri l’ordre del dia per incloure-hi la votació de la intervenció d’Illa. Segons el reglament de la cambra, fins i tot en cas que s’aprovés, Illa tindria un mes de marge per parlar a l’hemicicle, però no tindria cap lògica política ajornar-ho tant. El PSC no ha aclarit què votarà demà, però ha deixat clar que consideren que la millor manera perquè el president de la Generalitat s’expliqui seria en un ple específic.

Junts sosté que Illa ha de donar la cara de manera urgent per la situació insostenible en què creuen que es troba el servei de Rodalia després de les greus incidències de les últimes setmanes. La portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, ha reclamat explicacions al govern, a qui ha acusat d’estar en silenci davant de les incidències reiterades, també avui, i després de l’“episodi esperpèntic” que es va viure divendres a Bellvitge, amb passatgers havent de caminar per les vies. “Catalunya pateix una crisi extremadament greu a la xarxa ferroviària i el president Illa està totalment absent”, ha criticat Sales. “És inadmissible que el president Illa continuï amagat i no doni la cara”, ha insistit. Junts espera que aporti solucions a una situació que expliquen per un dèficit històric d’inversions i no creuen en sortissin de la reunió de diumenge entre el govern, el ministeri de Transports espanyol i Renfe.

D’altra banda, ERC, els Comuns i la CUP també van registrar la sol·licitud d’un ple monogràfic sobre les incidències a la xarxa ferroviària que es preveu que la junta de portaveus avaluï la setmana vinent i que, per tant, no pot ser immediat. Aquest seria el marc on el PSC preferiria que Illa donés explicacions. La portaveu parlamentària dels socialistes, Elena Díaz, ha assenyalat també que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va demanar de comparèixer a la comissió parlamentària de Territori i que ho podria fer la setmana vinent. Si Illa no fa el pas abans, per tant, dependrà d’ERC i els Comuns si tira endavant o no la petició de compareixença immediata que promou Junts.

“Demà mateix a la sessió de control, el president estarà obligat a donar explicacions”, ha assenyalat el portaveu dels Comuns, David Cid. Els Comuns han assegurat que, encara que Illa no comparegui, el seu grup parlamentari preguntarà sobre el caos ferroviari al president de la Generalitat en el torn habitual de preguntes a l’hemicicle, i esperen que el ple monogràfic es pugui fer en un termini de quinze dies. Els Comuns descarreguen el govern de la principal responsabilitat de la situació actual, tot i que demanen un calendari que aclareixi quan la xarxa ferroviària podrà funcionar amb normalitat. “La responsabilitat està en aquests moments a Adif. Si els tècnics i els responsables polítics no són capaços de trobar solucions, s’han de substituir”, ha insistit Cid.

La CUP manté que Illa hauria de comparèixer de manera urgent a la cambra i que ho hauria de fer per voluntat pròpia. El portaveu parlamentari de la CUP, Dani Cornellà, ha demanat, a més, la dimissió Paneque, perquè no aporta solucions a problemes tan rellevants com el ferroviari. “Només ha intervingut per dir que calen dos anys perquè els ciutadans comencin a notar millores. Ni tenim paciència ni podem esperar més. Calen solucions”, ha afirmat Cornellà sobre el govern. El PP també s’ha mostrat partidari que Illa s’expliqui al parlament.

 

Els delegats dels Estats Units i d’Ucraïna han començat la reunió a l’Aràbia Saudita, centrada en “el camí cap a la pau” i en l’enfortiment de les relacions bilaterals, especialment després del xoc públic entre Donald Trump i Volodímir Zelenski. El ministeri d’Afers Estrangers ucraïnès ha difós imatges de l’inici de la trobada, on apareixen el cap de la diplomàcia, Andri Sibiga, el ministre de Defensa, Rustem Umerov, i el responsable de l’oficina presidencial, Andri Yermak.

Zelenski vol refer la relació amb Trump i està disposat a signar l’acord de minerals

La delegació nord-americana està encapçalada pel secretari d’Estat, Marco Rubio, l’assessor de Seguretat Nacional, Michael Watz, i l’enviat especial, Steve Witkoff, que van participar prèviament en la reunió del 18 de febrer amb el govern rus per impulsar negociacions de pau.

Aquesta nova cita ha despertat especial expectació, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha instat a les delegacions a “no malgastar aquesta oportunitat”, destacant que “to tothom està fixat en el que passa avui a Jiddah.”

L’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada per la jutgessa que instrueix la causa sobre la gestió de la gota freda, ha encarregat la seva defensa legal a l’advocat i ex-magistrat Eduardo de Urbano, segons que ha confirmat a Efe el despatx Kepler Karst, on treballa l’advocat. Urbano va ser magistrat de la secció penal de l’Audiència Provincial de Madrid entre 2013 i 2021, magistrat del gabinet tècnic del Tribunal Suprem espanyol entre 1999 i 2013, i president de l’Audiència Provincial de Las Palmas entre 1992 i 1999.

La duríssima resolució de la jutgessa de Catarroja

El jutjat de Catarroja que instrueix la investigació ha citat a declarar Pradas i qui fou el seu número dos a la conselleria, l’ex-secretari autonòmic Emilio Argüeso, en qualitat d’investigats. La jutgessa reitera que l’avís a la població pel sistema Es-Alert a les 20.11 hores del 29 d’octubre “va ser tardà i erroni” i recorda que la gota freda “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, atès que l’Agència de Meteorologia espanyola (Aemet) n’havia anunciat l’evolució i l’impacte previst, “fins al punt que la Universitat de València va decidir suspendre totes les activitats”.

La magistrada assenyala que la convocatòria del Cecopi a les 17.00 hores “es va fer amb una gran demora” i que, a més, la presa de decisions per part de l’administració autonòmica per alertar la població “es va produir amb un retard encara més gran”. “El problema no va ser la manca d’informació –n’hi havia de sobra i per mitjans innombrables en temps real–, sinó el fet que, malgrat aquesta informació, o bé es va ignorar, o bé no es va comprendre l’abast del perill, o no es van prendre les decisions pertinents per part de qui tenia el poder de decisió”, diu el document judicial. La jutgessa conclou que això constitueix “negligència amb rellevància penal, una imprudència greu”, i que la Generalitat tenia la responsabilitat d’evitar els danys i les morts provocades pel desbordament de barrancs i rius.

Mazón diu que no s’ha plantejat de personar-se a la causa judicial de la gota freda

Respecte de Pradas, la jutgessa subratlla que, com a màxima responsable de la conselleria, li corresponia prendre les mesures per protegir la població. Sobre Argüeso, considera que cal la seva declaració per la seva “rellevància orgànica i decisòria”.

Pradas va ser destituïda pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, el 22 de novembre, i el seu lloc el va ocupar Juan Carlos Valderrama, que va assumir la renomenada Conselleria d’Emergències i Interior. Argüeso, per la seva banda, va ser destituït el 3 de desembre i substituït per Irene Rodríguez.

Els embassaments de les conques internes del Principat continuen rebent aigua de les abundants pluges d’aquests darrers dies. Avui han superat el 41% de la seva capacitat. En les darreres vint-i-quatre hores, els rius han abocat als embassaments 10 hm cúbics d’aigua, de manera que ara arriben als 285 hm³. El pantà que ha augmentat més és el de Sau (Osona), que ja supera el 25% de la seva capacitat. La Baells (Berguedà) ha crescut 2,5 punts percentuals (68,8%) i Darnius (Alt Empordà), que ahir va fer un salt fins al 30% (un nivell que no tenia d’ençà del març del 2023), ara es col·loca en el 32%. La Llosa del Cavall (Solsonès) creix poc més d’un punt percentual i voreja el 39% de les reserves.

En una setmana aquest conjunt de pantans han guanyat quasi 70 hectòmetres cúbics d’aigua i les reserves han passat del 31% (el 3 de març) al 41%. El gran salt va ser entre dissabte i diumenge, després del pas de la borrasca Jana.

D’altra banda, Riudecanyes (Baix Camp) també ha augmentat lleugerament les reserves, i ha passat d’un 25,4% ahir, al 26% aquest matí; Sant Ponç (Solsonès) també puja mig punt i s’acosta al 59% de la seva capacitat. Siurana arriba al 10,5%, i Susqueda (Selva) al 41,7%.

La mesa del congrés espanyol ha admès la tramitació de la proposició de llei orgànica de Junts i el PSOE per a la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. PSOE i Sumar han fet ús de la seva majoria absoluta en aquest òrgan per donar el vist-i-plau al projecte, que ara es debatrà en comissió i arribarà al ple en qüestió de setmanes o, a tot estirar, mesos. Fonts del congrés han recordat que la mesa havia acceptat la tramitació d’altres iniciatives per a la delegació i traspàs de competències en legislatures anteriors. 

La mesa ha adoptat la decisió amb l’aval d’una nota dels lletrats que recorda que, malgrat les denúncies de PP i Vox sobre la suposada inconstitucionalitat de la norma, no s’ha rebutjat mai la tramitació d’una iniciativa per a la delegació de competències. El document fa referència a exemples anteriors i destaca que durant les anteriors legislatures, també amb majoria absoluta del PP a la mesa, s’ha permès la tramitació d’iniciatives semblants.

Un cop superat el tràmit a la mesa, la iniciativa s’enfronta a una llarga tramitació i a dificultats per a assolir la majoria absoluta (176 vots) que cal per a aprovar una llei orgànica. L’oposició de PP, Vox i UPN força el PSOE i Junts a cercar el suport de tots els socis de la investidura. Podem, que té quatre diputats, va reiterar ahir el seu “no rotund” a una llei que, al seu entendre, “descentralitza el racisme institucional”.

Sumar ha avalat la tramitació de la iniciativa, però la plataforma de Yolanda Díaz té tensions internes. Compromís creu que la iniciativa “afavoreix el marc de l’extrema dreta”, en paraules de la portaveu, Àgueda Micó, mentre que Més Madrid creu que la delegació és un “mal precedent”, i Esquerra Unida (IU) reclama modificacions de fons en el text.

El jutjat d’instrucció 26 de Barcelona ha admès a tràmit la querella del productor Jaume Roures contra dos inspectors de la comissaria general d’informació de la policia espanyola per un delicte d’acusació i denúncia falsa. Aquesta querella, presentada pel Centre Irídia, sorgeix d’un informe policíac de 196 pàgines, en què implicaven Roures en el cas Vólkhov i l’acusaven de delictes de traïció i pertinença a organització criminal.

L’informe, segons el Centre Irídia, es basava únicament en una suposada conversa d’àudio d’una investigació anterior, l’anomenada operació Estela –instigada pel jutge Joaquín Aguirre, que cercava presumptes desviacions de fons públics a entitats catalanes que havien de ser per a projectes de desenvolupament–, en què es feia una menció al productor, tot i que no hi havia cap indici que el relacionés amb els delictes.

La policia va incloure Roures en la trama falsa del cas Vólkhov i el feia corresponsable d’un “equip conjunt de comunicacions que l’esfera russa i el moviment secessionista català” havien ordit suposadament per implantar la república catalana i establir un sistema monetari basat en les criptomonedes.

Segons el Centre Irídia, aquesta mena d’informes demostren la manca de neutralitat i imparcialitat dels cossos policíacs en un context de pràctiques abusives i vulneració dels drets fonamentals. En relació amb això, ressalten que el cas de Roures no és pas un fet aïllat.

A part d’admetre la querella, la jutgessa també ha ordenat un seguit de diligències amb l’objectiu d’aclarir els fets i identificar-ne els responsables.

Els accessos de València han quedat col·lapsats per un accident múltiple poc després de les set del matí a l’autovia A-7, entre Mas del Jutge (Torrent, Horta Oest) i Massarrojos, a València. Ha causat cues de vint-i-dos quilòmetres en direcció a Castelló de la Plana, però les retencions s’han estès a més vies de sortida de València, com la CV-35 –la pista d’Ademús–, la CV-31 i la V-30.

A més, hi ha un segon accident, a la pista d’Ademús, però en sentit d’entrada a València. En aquest cas, les cues superen els sis quilòmetres i mig.

La mala gestió de l’emergència de la gota freda persegueix Carlos Mazón als carrers i als tribunals. Ara, el president de la Generalitat no s’esperava que també li passés factura en l’àmbit internacional. Segons que informa Politico, el PP Europeu (PPE) veu amb recel de fer el congrés anual a València —29 i 30 d’abril—, tal com és previst, i dirigents conservadors europeus fan mans i mànigues perquè hi hagi un canvi de seu, tenint en compte que hi ha el perill que el congrés sigui eclipsat per les protestes.

“No és tan sols que la cúpula local del PPE vulgui evitar de passar vergonya. Políticament, seria un revés per a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el canceller electe d’Alemanya, Friedrich Merz, i el president del PPE, Manfred Weber, que els seus grans plans per a Europa quedessin enterbolits per les protestes al carrer i possibles imputacions dels representants del PP de València”, diu Politico.

L’article també detalla que una solució pot ser canviar València per Madrid, tot i que podria ser un negoci ruïnós, sobretot per al PP espanyol, perquè el PPE no pot pagar el congrés amb fons europeus. “Si els nostres companys espanyols s’estimen més de fer-ho a Madrid, estem preparats per donar-los suport”, diu un alt dirigent del PPE, que recorda que qualsevol canviï comportarà “sancions” per haver d’anul·lar el lloguer dels espais del congrés –Veles e Vents, la Fira de València, el Museu de les Ciències i el Palau d’Exposicions–, els hotels i els càterings, entre més contractes.

Politico assegura que Alberto Núñez Feijóo semblava decidit a fer “una gran festa a València”, en una demostració de força política, malgrat els 225 morts i els 3 desapareguts per la gota freda. Tanmateix, tot va començar a canviar la setmana passada, en una trobada amb periodistes, en què va revelar que considerava l’opció de canviar de seu. Evidentment, no va mencionar la por de les protestes, sinó que va al·legar que els diputats del PP havien de ser a Madrid per a una sessió del congrés espanyol.

El govern de Filipines ha anunciat que l’ex-president Rodrigo Duterte havia estat arrestat per la policia a l’aeroport internacional de Manila arran d’un ordre del Tribunal Penal Internacional (TPI), en relació amb un cas de crims contra la humanitat.

Segons que ha confirmat el govern en comunicat, Duterte ha arribat aquest matí, cap a les 9.20 (hora local), a Manila procedent d’Hong Kong, arran de la còpia oficial de l’ordre d’arrest rebuda per la Interpol.

“L’ex-president i la seva comitiva es troben bé de salut i han estat examinats per metges del govern. Actualment, és sota custòdia de les autoritats”, diu el comunicat.

Hores abans, Duterte s’havia mostrat disposat a “lliurar-se” al TPI per les suposades violacions dels drets humans comeses durant la seva administració, en el marc de les polítiques controvertides aplicades per combatre el consum i tràfic de drogues.

L’ex-president va assumir el càrrec el 2016 després d’una campanya en què va fer, precisament, de la “lluita contra les drogues” la seva bandera. Les autoritats del país reconeixen prop de 6.000 morts arran de les operacions, una xifra que, segons que alerten organitzacions humanitàries, podria ascendir a 30.000.

Rússia assegura que ha interceptat gairebé 340 els drons durant la nit, gairebé un centenar sobre el territori de la regió de Moscou. Si es confirmés, seria l’atac aeri més gran d’Ucraïna d’ençà del començament de la invasió russa, el febrer del 2022. Tot plegat passa poques hores abans de les negociacions entre delegacions d’alt nivell ucraïneses i nord-americanes a l’Aràbia Saudita.

337 drones hit Russia in its biggest attack yet overnight.

Drones targeted multiple regions, including Moscow and the surrounding areas. Mayor Sobyanin claimed that 73 drones were shot down near the capital.

The attack is still ongoing. pic.twitter.com/Efqvl0hizE

— KyivPost (@KyivPost) March 11, 2025

Arran de l’atac, dues persones han mort i una desena han resultat ferides. El governador de Moscou, Andrei Vorobiov, ha dit que havia estat “un atac en massa” i ha confirmat el balanç provisional de víctimes, que eren a les localitats de Dinoye, a uns tres quilòmetres al sud de la capital, i de Yam, a uns vuit quilòmetres.

El Ministeri de Defensa rus ha dit al seu canal de Telegram que la majoria dels aparells no tripulats, un total de 126, havien estat destruïts sobre la regió de Kursk, que és a la frontera amb Ucraïna.

A més, ha xifrat en 38 els aparells aeris no tripulats abatuts sobre la frontera de la regió de Briansk; 25 sobre la de Belgorod (també fronterera); 22 a la de Riazan (al sud-est de Moscou), i deu a la de Kaluga (al sud-oest de Moscou).

Les defenses aèries també han interceptat vuit drons sobre la regió de Lípetsk, vuit més a la d’Oriol, sis a la de Vorónej i tres a la regió de Nijni Nóvgorod (a l’est de la regió de Moscou).

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: