La justícia grega ha condemnat la cúpula del partit neonazi Alba Daurada, acusada de dirigir una organització criminal. Després de cinc anys d’un judici amb seixanta-vuit membres del partit involucrats, el jutge ha dictaminat que el líder, Nikólaos Mikhaoliakos, i els màxims dirigents, encapçalen una organització criminal. També ha condemnat l’assassí del raper antifeixista Pavlos Fissas, el militant del partit Giorgos Roupakiàs, que va confessar durant el procés judicial.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Milers de persones s’han manifestat davant el Tribunal d’Apel·lacions d’Atenes tot esperant el veredicte i hi ha hagut greus avalots. Alba Daurada va arribar a ser la tercera força parlamentària de Grècia, amb 18 escons d’un tota de 300. Però a les darreres eleccions no va aconseguir de superar el 3% dels vots.

Impresionante. Grecia antifascista.
No pasarán pic.twitter.com/ptH8Arx01e

— · Hibai Arbide Aza · (@Hibai_) October 7, 2020

The post Grècia condemna el partit neonazi Alba Daurada per organització criminal appeared first on VilaWeb.

El ministre de Consum espanyol, Alberto Garzón, ha reafirmat les manifestacions que va fer en un piulet on acusava Felipe VI de ‘maniobrar contra el govern democràticament elegit’ i faltar al deure de neutralitat. En una entrevista a TVE, ha apuntat que tornaria a fer aquest tuit i ha assegurat que no s’ha sentit desautoritzat en cap moment pel seu executiu. ‘El que vaig dir és correcte, és una defensa de la neutralitat de les institucions i especialment de la institució més blindada de la Constitució’.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Garzón ha dit que cap membre de l’executiu li ha retret aquell missatge però ha recordat que aquest és un govern de coalició amb ‘tres partits, dos espais’ i ‘és normal’ que hi hagi discrepàncies, que en tot cas són ‘menors’.

‘Per a nosaltres en la situació actual no és una prioritat la forma com s’elegeix el cap de l’estat, però tenim el deure constitucional de defensar la neutralitat de les institucions’, ha sentenciat.

Garzón ha negat que el seu missatge hagi donat ‘armes’ a l’oposició per atacar l’executiu de Sánchez. ‘Al contrari, l’oposició és la primera que està minvant la capacitat de la monarquia de sobreviure en el temps’. ‘El PP no defensa la neutralitat de les institucions, li és igual i les utilitza per tirar-la pel cap a l’adversari polític en el seu propi benefici, i cada vegada que el PP parla de la monarquia diu que la monarquia representa els valors del PP’, ha conclòs.

The post Garzón es reafirma a reclamar neutralitat a la monarquia appeared first on VilaWeb.

La fiscalia veu indicis de diversos delictes contra la integritat moral a la residència DomusVi de Llíria (Camp de Túria), segons que ha avançat el diari Levante. Les diligències es deuen a unes imatges enregistrades per una ex-treballadora, on es veuen diversos residents desatesos. El ministeri públic ha remès la seva investigació al jutjat. El centre té una segona investigació oberta pel mateix vídeo per part de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’escrit de fiscalia diu que ‘s’infereix que existeixen indicis que el tracte dispensat als residents per la directora de la residència, en la seva posició de garant, i pels encarregats de la cura, vigilància i atenció d’aquests, va soscavar greument la seva dignitat i integritat moral’. Aquest fet, diu l’escrit, ‘encara es va fer més palès i punyent en el cas dels residents que eren més vulnerables per la seva avançada edat, per les seves greus malalties psíquiques i físiques i, en suma, pel seu alt grau de dependència, en ser els qui necessitaven la màxima protecció’.

Als enregistraments, difosos per Telecinco, es veu com un home rep un cop quan cau a terra però no l’ajuda ningú; també s’hi veu una dona nua sola en una cadira i un altre resident que prova de menjar d’un plat sense assistència. ‘Els tenen lligats i asseguts, no els importa si mengen o no. És un infern, jo l’anomeno “la residència de la mort”. Em queia l’ànima als peus en veient el patiment de tota aquesta gent. Cada dia tornava plorant a casa’, ha declarat l’ex-treballadora.

Prèviament, la conselleria ja havia comunicat al centre una sanció de 174.000 euros per una inspecció a les instal·lacions, en la qual es va detectar manca de personal mèdic i infermeria; mobiliari defectuós a les habitacions; desatenció d’alguns residents i incompliment del contracte pel fet de no tenir servei de perruqueria i podologia.

The post La fiscalia veu indicis de delicte en la desatenció a la residència DomusVi de Llíria appeared first on VilaWeb.

La premsa espanyola ha estat un element clau en la campanya per criminalitzar Tamara Carrasco i els CDR. Ara, dos anys i mig després de la detenció de l’activista, el periodista Jesús Rodríguez ha comparat la cobertura que han fet els principals diaris de l’estat de l’operació de la Guàrdia Civil i de la sentència absolutòria.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La jutgessa del cas Tamara acusa la Guàrdia Civil de ser ‘poc seriosa’ 

L’11 d’abril de 2018, El Periódico, La Vanguardia, El País, l’ABC i El Mundo, obrien les seves portades amb la detenció de Carrasco i l’acusació de terrorisme. Tanmateix, cap dels cinc grans diaris espanyols menciona en la seva portada d’avui la sentència del jutjat penal 25 de Barcelona, que critica la investigació de la Guàrdia Civil i absol a l’activista.

Ara fa dos anys i mig, El Periódico titulava ‘El jutge eleva a terrorisme les protestes dels CDR’. En canvi, avui, obre amb la despesa del govern espanyol i dedica la foto a Donald Trump.

Avui, després de dos anys i mig de mentides i calvari una jutgessa ha absolt @TamaraVila83 Mirem si la premsa ha fet cap tipus de reparació. Comencem comparant les edicions de l’11 d’abril de 2018 (l’endemà de la detenció) i de demà del Periódico. Cap referència en portada. 👇👇 pic.twitter.com/FlLOvaZADW

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) October 6, 2020

D’altra banda, l’ABC dedicava tota la portada a la detenció amb una foto on es veu Carrasco escortada per agents de la Guàrdia Civil. ‘Si aturem el port de Barcelona, seria brutal’, era el titular. Tanmateix, avui el diari obre amb les negociacions pel pressupost i la relació entre Pedro Sánchez i Felipe VI.

En el cas de l’ABC la comparativa dona el mateix resultat. Volatilitzat de portada. 👇👇👇 pic.twitter.com/BEEFwLhVG0

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) October 6, 2020

Així mateix, El Mundo titulava ‘Detinguda una capitost dels CDR per actes terroristes’ i ho acompanyava d’una fotografia de l’activista envoltada de guàrdies civils. Dos anys i mig després, el titular és ‘Rècord de deute, dèficit i despesa sense garanties de recuperació’ i la fotografia la dedica a una intervenció d’una senadora del PP.

Si mirem les portades del Mundo d’ambdues dates el resultat és “sorprenentment” calcat. De cop i volta el cas Tamara ha perdut interès informatiu. 👇👇👇 pic.twitter.com/Vv4LPcFy1b

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) October 6, 2020

Pel que fa a El País, el diari obria l’11 d’abril de 2018 amb el següent titular: ‘El fiscal considera terrorisme el sabotatge independentista.’ Avui, no obstant això, no es menciona el cas en cap racó de la portada, que l’acaparen el pressupost espanyol i Donald Trump.

No us ho creureu però a la portada del diari més progressista de la història també s’han oblidat d’informar del desenllaç judicial del cas Tamara Carrasco. 👇👇👇 pic.twitter.com/6YgvYIe2OA

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) October 6, 2020

Finalment, La Vanguardia encapçalava la seva portada amb el titular ‘El jutge acusa membres dels CDR de terrorisme’. En canvi, avui obre amb ‘El govern admet que la crisi serà més profunda i augmenta la despesa’ i un fotografia sobre la massificació turística a Xina.

I finalment confirmem amb La Vanguardia que estem davant d’un fenomen d’amnèsia col·lectiva. Cap referència en portada. És periodisme o les portades es dicten per interessos polítics? pic.twitter.com/xhFhZqu6qL

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) October 6, 2020

The post Els diaris espanyols s’obliden de Tamara Carrasco després de propagar l’acusació de terrorisme appeared first on VilaWeb.

Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la policia espanyola han desplegat a primera hora del matí un macrodispositiu contra la venda de droga al barri del Raval. Segons que ha informat la policia catalana, el dispositiu es dirigeix a diversos entramats criminals que controlen la venda i distribució d’heroïna. Els investigats venien drogues al carrer. En l’operatiu s’han desplegat més de mil efectius, segons ha informat la Guàrdia Urbana. En el marc del dispositiu es fan entrades també a Cornellà, Badalona i el Prat de Llobregat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Macrodispositiu policial contra diversos entramats criminals que controlen la venda i distribució d’heroïna al barri del Raval de Barcelona. Els investigats venien les drogues al carrer pic.twitter.com/MWelPfEbHq

— Mossos (@mossos) October 7, 2020

The post Macrodispositiu policíac contra la venda i distribució d’heroïna al Raval appeared first on VilaWeb.

Avui, 7 d’octubre de 2020, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El mapa de l’odi: una memòria posa llum als 101 crims d’odi a l’estat espanyol dels últims trenta anys
• Qui tem els CDR? I Editorial de Vicent Partal  
• Juanjo Álvarez: ‘Han aconseguit de fer callar una infinitat de casos, però el de Pedro no’   
• La jutgessa del cas Tamara acusa la Guàrdia Civil de ser ‘poc seriosa’ 
• Marc Granell: ‘Seré la veu de tots els premiats a partir de la meua poètica, perquè jo he fet poesia per al poble’ 
• Sol Picó: ‘Veig molta gent jove que ha oblidat el cos’
• El IEC amplia i modifica el lèxic LGTBI 
• Després d’assassinar Guillem Agulló van matar el Davide I Mail obert de Gemma Pasqual
• Durant el tercer trimestre el PIB creix d’un 13,5% I Anàlisi de Jordi Goula 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Nou cas a Europa’ i ‘Odissea per aconseguir una PCR a Madrid’ appeared first on VilaWeb.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha incorporat catorze articles que amplien el lèxic LGTBI a la versió en línia del diccionari oficial (DIEC 2). I, per una altra banda, ha modificat disset articles d’aquest mateix àmbit. El document, aprovat al ple d’aquesta institució el 18 de setembre de 2020, ha partit de la proposta que l’associació Castelló LGTBI va fer arribar a l’acadèmia de la llengua catalana el desembre del 2018.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les entrades noves i modificades són les següents:

1. Articles que s’afegeixen a la nomenclatura del DIEC2 (14)

—bifòbia
f. Aversió a la bisexualitat o als bisexuals.

—cisfòbia
f. Aversió a la cissexualitat o als cissexuals.

—cissexual
1 adj. i m. i f. Que se sent del sexe al qual pertany biològicament.
2 adj. Relatiu o pertanyent als cissexuals.

—cissexualitat
f. Qualitat o condició de cissexual.

—heterofòbia
f. Aversió a l’heterosexualitat o als heterosexuals.

—interfòbia
f. Aversió a la intersexualitat o als intersexuals.

—intersexual
1 adj. i m. i f. Que presenta caràcters sexuals masculins i femenins.
2 adj. Relatiu o pertanyent als intersexuals.

—intersexualitat
f. Qualitat o condició d’intersexual.

—lesbofòbia
f. Aversió al lesbianisme o a les lesbianes.

—monosexual
1 adj. i m. i f. Que sent atracció sexual envers individus d’un sol sexe. Són monosexuals tant els homosexuals com els heterosexuals.
2 adj. Relatiu o pertanyent als monosexuals.

—monosexualitat
f. Qualitat o condició de monosexual.

—transfòbia
f. Aversió al transgenerisme o als transgèneres.

—transgènere
1 adj. i m. i f. Que se sent del sexe oposat a aquell al qual pertany biològicament. Persones transgènere.
2 adj. i m. i f. Que no se sent del sexe al qual pertany biològicament perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories tradicionals d’home i dona.
3 adj. [inv.] Relatiu o pertanyent als transgèneres. Col·lectius transgènere.

—transgenerisme
f. Qualitat o condició de transgènere.

2. Articles del DIEC2 que es modifiquen 

The post El IEC amplia i modifica el lèxic LGTBI appeared first on VilaWeb.

‘Cada vegada estic més orgullós que em diguin antisistema. “Anti” aquest sistema, que només defensa l’elit i la burocràcia i abandona el poble.’ Juanjo Álvarez es defineix com un lluitador de carrer, que sempre ha estat implicat en mil causes, molt conegut entre el moviment veïnal de Barcelona. Fa vint-i-vuit anys que brega, juntament amb la seva família, en la lluita de la seva vida: aconseguir que l’assassinat del seu fill, Pedro Álvarez, no resti impune. El principal acusat d’aquell crim comès a l’Hospitalet de Llobregat, un agent de la policia espanyola, va ser empresonat preventivament durant sis dies i, en acabat, posat en llibertat. Malgrat que el cas es va reobrir anys després, no ha arribat mai a ser jutjat i és a punt de prescriure.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Dilluns l’Audiència de Barcelona va refusar el recurs de la família i no reobrirà la investigació perquè considera que ja ha prescrit per al principal investigat i que s’han exhaurit els esforços d’investigació. Tot i la mala notícia, ni la família ni la defensa no es consideren vençuts: ahir van presentar un recurs al Tribunal Suprem espanyol per no perdre ni un dia fins que el cas prescrigui del tot, d’ací a tres mesos. Parlem amb Juanjo Álvarez, que veu molt clarament que la lluita continua, tant per a aclarir el cas del seu fill com per a denunciar tots els casos d’impunitat policíaca que fa anys que resten silenciats. Álvarez té una fortalesa, una persistència i un coratge admirables, i alhora és també una persona encantadora, afable i amb les idees molt clares: ‘Jo no em rendiré. Lluitaré fins al final.’

—Com esteu ara, després de la darrera notícia sobre el cas?
—No ens ha agafat del tot per sorpresa, veient l’actitud que van tenir a l’Audiència de Barcelona. S’havia convocat una vista que teòricament era pública, però finalment van prohibir l’entrada de familiars i de mitjans. El nostre advocat, Benet Salellas, va dir que havia copat la majoria del temps. Per tant, al·legacions de fiscalia, ben poques… Personalment, crec que entre fiscalia i jutges ja havien parlat sobre què havien de fer, perquè és incomprensible que una vista pública es tanqui. L’emprenyada és majúscula, veient la seva incompetència, però no ens sorprèn. Entre la família ens donem el màxim suport, el coratge no ens falta. Dilluns vam fer cinquanta anys de casats, i és quan em van donar la notícia. M’ho van amargar força, però no van aconseguir d’amargar-m’ho del tot…

—Com encareu la lluita d’ara endavant?
—La lluita continuarà, per més traves que hi posin. I crec que la superarem, sobretot pel suport que rebem del carrer. Hem presentat un recurs al Suprem. Després queda el Constitucional i Europa, esgotarem totes les vies. També volem fer denúncia social contra els ens públics, que se suposa que ens han de representar, però que no ho fan. Nosaltres ja no volem agafar l’assassí i prou, sinó saber què va passar i què hi ha darrere, perquè cada vegada creiem menys la versió que s’ha donat, veient el comportament que té la judicatura, la fiscalia… Creiem que hi ha alguna cosa molt grossa darrere l’assassinat. No crec en les casualitats, i aquell dia Pedro no havia de ser al carrer a aquelles hores. L’únic àpat que fèiem tots junts era el sopar. Aquell dia no es presenta i és el dia que el maten…

—Com van anar els fets aquella nit?
—Cap a la una de la nit Pedro i la seva xicota travessaven un carrer. Va venir un cotxe a tota velocitat, que va haver de frenar per no envestir-los. Llavors la noia i el conductor es van insultar mútuament. El conductor va sortir, va clavar bufetades a la noia i la va tirar a terra. Pedro va anar a defensar-la i l’home el va agafar pel braç, el va posar contra el cotxe, va treure una pistola i va disparar-li al cap. És la versió que nosaltres tenim. També que l’acompanyant del conductor, una dona, va cridar: ‘No ho facis, no ho facis!’

—Heu explicat que el tracte que vau rebre després als jutjats no va ser bo. 
—Dies després de l’enterrament, el secretari del jutjat ens va dir que no teníem el dret de rebre cap mena d’informació. Jo vaig agafar una emprenyada de por. És un trauma que no desitjo a ningú. Que després de tot el que et passa et diguin això… Has d’anar a buscar un notari per aixecar una acta notarial per després buscar un advocat i donar-li poders perquè et representi. Tot això dura uns quants dies. Durant aquests dies aquest element va estar detingut. Quan el meu advocat podia entrar en acció el van deixar anar…

'La lluita de Pedro continuarà, per més traves que hi posin'

—En principi, semblava que hi havia moltes proves contra el principal acusat, l’agent de la policia espanyola, però després el cas va fer un tomb i la jutgessa el va deixar en llibertat. Què va passar?
—L’acusat va ser reconegut en una roda de reconeixement, coincidia en l’aspecte físic que havien descrit els testimonis, dos dels nombres de la matrícula del seu cotxe coincidien amb els dos nombres que recordava la noia, tenia el mateix cotxe que havia fugit… I l’arma que va matar Pedro era una arma que utilitza la policia, això és al sumari. Pel que fa a la roda de reconeixement, la noia la van venir a buscar a l’enterrament. Eren cap a les onze del matí i la van tenir a la prefectura fins a la una de la matinada… Parlem d’una noia molt jove, amb l’estat d’ànim que podia tenir en aquell moment. Malgrat tot, no va dubtar ni un segon a marcar l’acusat. Però si no interessa allò que has dit, comencen a fer-te dubtar, fins que va arribar un moment que els va veure tots iguals. Vam tornar a demanar una roda de reconeixement i ens la van denegar perquè ens van dir que ella ja coneixia l’acusat. Hi han posat totes les traves possibles, han rebutjat sistemàticament les proves…

—Quines altres irregularitats us vau trobar?
—No van acordonar la zona del crim ni van aïllar res. No es va fer res! Si al primer moment no es fa res, tot desapareix. I el cotxe, que era una prova pericial fins que el cas es tanqués, va ser destruït l’any 2002. Va ser abandonat a Badalona i el van destruir a consciència, perquè no es pogués investigar més.

—Ningú de la policia no va mostrar interès a investigar més a fons?
—Crec que la brigada de policia no ha investigat mai. L’única persona que hi ha tingut interès ha estat un tal Lacasta, que llavors era cap de la brigada d’investigació criminal de Barcelona. Li vaig donar un nom perquè investigués sobre l’acompanyant de l’assassí. Al cap d’uns quants mesos em va dir que no podia continuar investigant perquè l’havien ascendit. Jo, en canvi, crec que el van degradar perquè no investigués més. Enrique de Federico, cap superior de la policia a Barcelona, em va demanar què buscava. Em va dir que qualsevol altre pare s’hagués assegut a plorar. ‘Jo no sóc qualsevol altre pare’, li vaig dir. ‘Han matat el meu fill i tinc tota la vida per a plorar-lo, però per a agafar al seu assassí no sé quant temps tinc…’ Jo vinc de la lluita del carrer. Tota la meva vida he lluitat, i amb la lluita de Pedro amb molta més ràbia i coratge.

—De fet, vau fer una vaga de fam i després es va reobrir el cas. Les investigacions, però, van anar encaminades a uns altres individus. Com va ser?
—No sé qui les va fer fer, perquè els indicis estaven sobre el mateix individu. Van portar dos membres de la Guàrdia Civil per uns camins que no tenien res a veure amb el cas: que si un cementiri de cotxes que portaven unes persones de l’est d’Europa, que si un havia dit no sé què a la presó… No sabem qui va fer anar la investigació cap aquí.

—Abans ja havien investigat una altra persona, a més del principal sospitós.
—Sí, els primers dies. Volien carregar el mort a un professor d’autoescola del Prat que tenia permís d’armes perquè era tirador olímpic. Quan vaig fer la vaga de fam aquest home em va dir que l’havien tingut cinc o sis dies al calabós sense donar-li menjar ni res gairebé perquè es declarés culpable.

—També heu parlat d’amenaces. De quina mena?
—Quan va passar tot, veient que no cessàvem en la lluita, ens van començar a trucar a totes les hores de la nit. Vaig anar al jutjat i ho vaig dir. Em van dir que em canviés de telèfon. Vaig preguntar de què em serviria, si qui trucava eren ells… Ara no truquen de nit, però sí de dia. Despenges i no respon ningú. A mi em van despatxar de la feina suposadament perquè s’havia de remodelar la plantilla, però a un encarregat se li va escapar que era perquè portava massa problemes. La meva dona ha rebut amenaces i el meu germà l’han seguit.

'Veient que no cessàvem en la lluita, ens van començar a trucar a totes les hores de la nit'

—Un dels principals arguments de la defensa és que amb la tecnologia actual es podrien revisar les proves, però l’Audiència de Barcelona ho ha refusat. 
—Sí, i que diguin que la tecnologia no ha avançat no se sustenta…

—També heu demanat que els Mossos d’Esquadra es facin càrrec del cas perquè són els qui tenen potestat a l’Hospitalet, perquè aquests últims anys han resolt casos difícils amb noves tecnologies i perquè és una mala praxi que un cos policíac investigui un membre del seu cos. 
—Sí, però el jutjat no vol que s’investigui. Els Mossos em van dir que ells estaven disposats a fer el que calgués, però que si el jutge no dóna l’ordre en teoria no es pot fer res. Però jo crec que podrien… Hi ha un desinterès normalitzat i jerarquitzat.

—Quin paper hi han tingut en tot el cas els polítics?
—Al congrés Pilar Rahola va presentar el 1993 una pregunta que va ser rebutjada per falta de formulació. Encara esperem que ens diguin com s’ha de formular… M’agradaria preguntar on són els polítics que van signar actes institucionals a favor d’aclarir el cas, com ara Ada Colau, Jaume Asens, Núria Marín, Gerardo Pisarello… On és Gabriel Rufián? Li va demanar a Juan Ignacio Zoido si coneixia el cas, però ara hi ha ministres nous… Pisarello va ser el primer que em va obrir les portes de l’ajuntament, vint-i-tres anys més tard. Això li ho agraïm, però només han fet una moció de suport. Ningú no ho ha volgut saber res mai. Ni Jordi Pujol, ni Pasqual Maragall… Teresa Cunillera fa uns anys em va rebre, però res més… No es poden posar tots al mateix sac, però la majoria menteixen molt.

—I els mitjans?
—Hi ha un documentari de l’any 1993 que s’havia d’emetre a Antena 3 que va ser segrestat, mai no s’ha arribat a emetre, tot i que nosaltres l’hem passat a molts llocs. Tot el sistema és còmplice… Ara té molta repercussió un documentari nou, Nosotros no olvidamos. La pròxima projecció la tenim el dia 15 a la CGT de Barcelona, després el 16 a l’Ateneu Llibertari de Gràcia i el 17 a la Bisbal d’Empordà.

—Un documentari que ha vist la llum gràcies, també, a la vostra persistència. Com heu viscut aquests vint-i-vuit anys de lluita?
—Quan va passar vaig estar quatre o cinc mesos en xoc. No m’ho creia… Les primeres mobilitzacions les va organitzar el meu germà, amb una cinquantena d’entitats, perquè jo era molt conegut als moviments veïnals. Es va fer una cadena humana, una tancada a l’església de Sant Martí… Quan vaig agafar les regnes vam crear l’Associació contra els Abusos de Poder i el 1995 vam fer una gran manifestació, la primera que sortia de la plaça de la Universitat. Llavors van començar a agafar respecte al moviment de Pedro. També vam fer una vaga de fam de divuit dies acampats davant el jutjat. No he volgut que cap partit polític utilitzés el cas. És una lluita del carrer per al carrer, que ha despertat molta solidaritat i suport mutu. El suport de la gent és allò que sempre ens ha donat força per a continuar endavant, perquè sols poca cosa podríem fer.

—A la Plataforma Pedro Álvarez no heu denunciat només el cas de Pedro, sinó molts més. Per què?
—És inqüestionable que no és tan sols el cas de Pedro, que ha quedat impune. N’hi ha molts més: Toni Cordero, Juan Andrés Benítez, Jonathan Carrillo, el cas 4-F, Mustapha al-Marrakchi, Idrissa Diallo, Wandi Ferreira, Sergio Escobar, Juan Pablo Torroja, Iassir el-Younossi, Bolan… Ens deien que això no tenia res a veure amb el cas de Pedro, però tots tenen una cosa en comú: intervenció d’un cos de policia amb resultat de mort. Tenim una infinitat de casos en què la justícia s’inhibeix clarament. Només durant l’octubre del 1993 hi ha una llista llarguíssima d’abusos de poder per la policia. Com voleu que no tinguin privilegi els policies, si són els qui defensen l’elit i mantenen el sistema? Com voleu que lluitin contra ells?

'Hi ha tota una sèrie de casos que tenen una cosa en comú: intervenció d'un cos de policia amb resultat de mort'

—Què en penseu del corporativisme en els cossos de seguretat, que no ajuda a aclarir aquests casos?
—És una cosa que no he entès mai, de cap sector. Si hi ha una ovella negra s’ha de treure, per la imatge que donen. Ningú no és exempt de fer una barbaritat, però si algú la fa s’ha de netejar per tenir un mínim de credibilitat. Si ho van tapant, demostren que tots són iguals.

—Després de tota aquesta lluita hi ha més consciència de la importància de lluitar contra la impunitat de la policia?
—És inqüestionable. Hi ha un infinitat de casos que han aconseguit de fer callar, però amb el de Pedro no ho han aconseguit. No sé si mai arribarem a resoldre el cas, però és cert que arran de la seva lluita la gent s’ha atrevit a denunciar més, a sortir més al carrer. Es va sortir al carrer amb el cas Esther Quintana, per exemple, quan sobre altres casos anteriors no s’havia dit res. El de Juan Andrés Benítez també n’és un reflex. La nostra lluita s’ha sostingut. Hem persistit i hem estat coherents.

—Què creieu que hauria de canviar perquè casos com el de Pedro no es repetissin?
—Hauria de canviar tot el sistema, que el considero corrupte, caduc i prevaricador. Cada vegada estic més orgullós que em diguin antisistema. ‘Anti’ aquest sistema, que només defensa l’elit i la burocràcia i abandona el poble. Aquests senyors es manifesten de manera prepotent, amb poca empatia. No sé si quan fan el jurament juren impartir justícia o impartir el codi penal a partir de la seva manera d’interpretar-lo. La jutgessa que va tancar el cas, María José Magaldi, buscava un ascens. Va ser ascendida després del cas de Pedro. Al cap de dos o tres anys va passar a formar part de la secció novena de l’audiència provincial. Un ascens meteòric… Ningú no té cap interès que aquest cas s’investigui. Jo no em rendiré. Lluitaré fins al final. Tant si s’acaba tancant el cas com si no, els mitjans que ells tenen per a fer-me callar ja els saben: o agafar l’assassí o venir a buscar-me a mi.

The post Juanjo Álvarez: ‘Han aconseguit de fer callar una infinitat de casos, però el de Pedro no’ appeared first on VilaWeb.

Els periodistes David Bou i Miquel Ramos són els ideòlegs de la Memòria contra l’oblit, un projecte d’investigació periodística que vol posar xifres als crims d’odi que hi ha hagut a l’estat espanyol del 1990 fins avui. Cada crim és presentat amb la fitxa informativa corresponent i situat geogràficament en un mapa marcat per molts punts –vegeu-lo ací. Perquè en total han comptabilitzat 101 crims d’odi aquests darrers trenta anys.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest projecte va néixer fa sis anys amb la voluntat de determinar la quantitat d’aquests crims, que moltes vegades es perden en les hemeroteques. ‘Volíem crear un banc de dades, un registre, al qual l’estat espanyol no presta atenció i no aplica una legislació per a fer-hi front’, explica David Bou, periodista de la Directa i autor del projecte. El cas és que moltes vegades hi ha crims que resten en l’oblit. En l’actualització de les dades, que s’ha presentat en una nova web, hi han inclòs un cas del 1993 que no sabien perquè no va tenir seguiment ni cap sentència al darrere. És l’assassinat de Tomás Martínez a València, un mes més tard de la mort de Guillem Agulló. Tres caps rapats neonazis van calar foc intencionadament al vehicle on dormia i va morir cremat. ‘Tot i ser un cas coetani al de Guillem Agulló, no va tenir ressò, perquè no hi havia un entorn polític que fes pressió sobre el cas i que denunciés aquella mort’, explica Bou.

Els crims d’odi poden ser de tipologies diverses, més enllà dels més comuns, com ara els ideològics, transfòbics, homofòbics i racistes. També s’hi inclouen casos d’aporofòbia –aversió i menyspreu a la pobresa–, com seria el cas de l’assassinat de Martínez esmentat; disfòbia –rebuig als qui tenen discapacitat–; o la romanofòbia, també conegut per antigitanisme. Els crims d’odi per misogínia no són incorporats en aquesta investigació perquè ja hi ha un registre d’aquesta mena de crims a la web feminicidio.net.

La memòria aplega crims des del 1990, de manera que no hi apareixen casos tan mediàtics com el de Miquel Grau (1977). Els autors van delimitar la investigació periodística per dos motius. Per una banda, un d’històric: després de la mort del dictador Francisco Franco començà un període de violència de caràcter marcadament polític que es va allargar fins a final dels noranta. ‘El 1990 comença un nou cicle de violència en què fa eclosió el fenomen dels skinheads o caps rapats. Una època de violència gratuïta, marcada per l’atac contra les minories socials, com ara els primers crims d’homosexuals, de transsexuals i racistes’, explica Bou.

D’aquesta primera època, es destaca allò que és considerat el primer crim racista a l’estat espanyol. La víctima fou Lucrecia Pérez, una immigrant dominicana assassinada a trets per un guàrdia civil a Madrid. Tot i no ser gaire freqüent, es mereix un capítol a part la violència dels ultres als camps de futbol de què parlava Bou. El primer cas de tota la memòria és el de Fréderic François Rouquier, el 13 d’octubre de 1991. Cinc caps rapats, membres de la penya ultra del Barça, Boixos Nois, van atacar dos afeccionats de l’Espanyol. Després de clavar unes quantes ganivetades a tots dos, Rouquier va caure mort.

Crims sense condemna

Els autors arriben a diverses conclusions. La més punyent és que dels 101 crims recollits, només 46 han acabat amb condemna. Això vol dir que més de la meitat han estat absolts o no jutjats, o bé no se sap. ‘Això és una derivació directa del fet que l’estat no doni gens d’importància a aquestes víctimes. Primer de tot els mitjans, que no en fan el seguiment; ni tampoc, òbviament, les forces i els cossos de seguretat. De resultes d’això, tenim crims impunes‘, diu Bou.

El periodista també parla de la judicatura, perquè el 1995, amb la reforma del codi penal, s’hi va introduir l’agreujant del delicte d’odi. ‘Però ens trobem que aquesta llei no s’aplica quan hi ha homicidis i assassinats motivats clarament per un motiu d’odi.’ N’és un exemple clar Guillem Agulló, àmpliament cobert aquests darrers dies arran de l’emissió del film La mort de Guillem a TV3, IB3 i À Punt simultàniament. El jutge va ‘despolititzar’ el cas rebutjant qualsevol motivació ideològica i no va prendre en consideració l’agreujant de delicte d’odi. ‘Una baralla entre xavals’, deia la sentència.

The post El mapa de l’odi: una memòria posa llum als 101 crims d’odi dels últims trenta anys a l’estat espanyol appeared first on VilaWeb.

La Generalitat ha premiat enguany més gent que mai. Tota la gent, perquè les medalles i les altes distincions que s’atorguen per a commemorar el Nou d’Octubre han honorat tot el poble valencià pel seu comportament durant la crisi per la covid. Un premi grupal en temps de distàncies i aïllaments. També han distingit col·lectius professionals específics, com ara el personal de neteja, el sanitari i el d’emergències. I també els ensenyants, els mitjans de comunicació i el sistema valencià de ciència, investigació i innovació, entre més. Són els considerats treballadors essencials. En ells es vol personalitzar la tasca per a contenir l’avanç de la malaltia en els mesos més durs i encara ara.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però també s’ha premiat un poeta. Marc Granell serà la veu de tots els premiats en l’acte de lliurament dels guardons al Palau de la Generalitat. Diu que rep el Premi de les Lletres en nom de tota una generació, la d’aquells que, a començament dels setanta, com recorda Josep Piera en les memòries que acaba de publicar, van fer que començara tot. I tot és la normalització de la poesia en català al País Valencià. Tot és la cassola que bullia i encara bull i ha fet fermentar fins a tres generacions de poetes que ara conviuen, creixen i enriqueixen les lletres.

Un pas de febrada creativa enmig de la pandèmia

Marc Granell va nàixer a València l’any 1953 i ha treballat com a traductor i editor a la Diputació de València. Ha dirigit col·leccions de poesia. Ha traduït Bertolt Brecht al català i Estellés a l’espanyol. També fa poesia per a xiquets.

Ha tingut un matí de bogeria, diu. Telefonades, entrevistes i felicitacions. ‘Em sap greu dir-ho, perquè som en una situació molt tràgica, però aquest premi m’agafa en un moment molt bo.’ Explica que dissabte li van telefonar per citar-lo a una reunió a palau. Allà es va trobar amb el president Ximo Puig i amb el seu amic, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. ‘Jo li dic que és el meu rector, perquè és amic de molts anys i ens va casar a la meua dona i a mi’, confessa, i afegeix l’alegria que li fa que hagen premiat un poeta. ‘Feia vint-i-vuit anys que la Generalitat no premiava un poeta en català. L’última va ser Maria Beneyto‘, s’exclama.

La Institució Alfons el Magnànim va publicar fa uns mesos la poesia completa de Granell, un corpus que travessa la seua poètica des dels anys setanta fins als dos mil ben llargs. Ara, després de catorze anys sense publicar inèdits, acaba de traure Cel de fang: ‘Sóc la casa de la mort/ ho he estat sempre’, en són els dos primers versos. ‘El vaig escriure entre juliol i febrer en una febrada de creativitat. El vaig acabar, però la febrada em continuà i aleshores vaig aplicar-la a poemes per a nanos. Durant el confinament vaig escriure aquests quaranta poemes que eixiran en febrer, amb dibuixos del meu germà Manuel.’

La febrada li continua, diu, i ha passat el confinament tranquil, fent la cosa que més li agrada: escriure i no eixir de casa. I això continua fent, tret d’algunes excepcions en què es deixa veure en presentacions o recitals dels seus amics, els poetes de tres generacions, com diu. I es fixa en els més joves, en les que considera les noves veus magnífiques d’una collita esplèndida.

Divendres, a l’acte de lliurament de les medalles i les altes distincions, dirà les paraules d’agraïment en nom de tots. Menys gent que mai al palau, però més gent homenatjada. ‘Els premiats són la societat civil valenciana i tots els qui han treballat contra la pandèmia, és a dir, el poble valencià. Jo parlaré per tots, però començant des de la meua perspectiva poètica, perquè jo també he fet una poesia per al poble’, explica, i diu que se sent orgullós de tenir uns companys de premi que donen esperança, que treballen i que continuaran fent-ho pel bé de tots.

The post Marc Granell: ‘Seré la veu de tots els premiats a partir de la meua poètica, perquè jo he fet poesia per al poble’ appeared first on VilaWeb.

El jutjat penal 25 de Barcelona ha resolt d’absoldre Tamara Carrasco del delicte d’incitació a cometre desordres públics, pel qual la fiscalia demanava set mesos de presó. Fa dos anys i sis mesos, quan va ser detinguda, fou acusada, ella i Adrià Carrasco, de terrorisme, rebel·lió i sedició, acusacions que van desaparèixer a la meitat de la instrucció, sobtadament. Això no va estalviar a Tamara Carrasco una detenció completament exagerada, quaranta-vuit hores d’incomunicació, tota mena de problemes personals i pressions i més d’un any de confinament en què li prohibiren d’eixir de Viladecans. Amb tot això que li han fet passar, és una notícia molt important que la jutgessa que ha vist el cas afirme ara amb tota rotunditat no tan sols que Tamara Carrasco no va cometre cap delicte sinó que les accions de protesta dels Comitès de Defensa de la República eren completament legals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest abrupte final posa en relleu, doncs, fins a quin punt tot plegat és un muntatge de la policia. Muntatge repetit el 2019 amb la detenció de nou membres dels CDR en alguns municipis del Vallès i Osona. Tant en l’un cas com en l’altre la policia va actuar amb una desproporció inqualificable, com la jutgessa denuncia ara, es va inventar proves, la immensa majoria dels mitjans van fer un paper infame de criminalització de les víctimes d’aquestes operacions de la Guàrdia Civil i fins i tot hi hagué polítics independentistes que van donar més credibilitat a la policia espanyola que no pas als independentistes detinguts que es declaraven innocents –i ha restat per a la història, com a exemple segurament més cridaner, la desafortunada frase de Joan Tardà al respecte dels detinguts de Sabadell.

Tanmateix, les dues operacions, una ja completament desacreditada i una altra que el temps desacreditarà de segur, han aconseguit de ficar la por al cos de la gent. Cercaven això, exactament. Això i fer difícil i conflictiva la faena dels CDR. D’aquests comitès que l’octubre del 2017 foren un embrió molt poderós d’una altra manera de fer política, que apuntava a una superació de les organitzacions tradicionals i de l’independentisme i del seu discurs.

La mateixa estructura –de fet, gairebé la inexistència d’estructura– d’aquests comitès, nascuts espontàniament en la defensa del referèndum i de base molt veïnal, els convertí de la nit al dia en una alternativa clara. I, per això, molta gent estava interessada a destruir-la o cooptar-la i domesticar-la. I no parle de l’estat espanyol i prou. Els CDR feien molta por a l’estat espanyol però també a la burocràcia independentista.

I això en bona part perquè la modernitat que presentaven, l’encaix gairebé perfecte amb el moment, els feia molt atractius. De fet, els CDR i el Tsunami –però això del Tsunami és tota una altra història– representaven al nostre país, o representen encara en la mesura que continuen existint, una de les condicions clau de totes les revoltes que aquests darrers anys han reeixit arreu del món. I aquesta condició és l’emergència i la consolidació d’organitzacions sense líders, les famoses leaderless, que des d’Hong Kong als barris afroamericans dels Estats Units han sabut canalitzar eficaçment la indignació popular, sobretot abans de la pandèmia.

Els CDR eren, per això mateix, una organització rupturista i molt moderna que encarnava perfectament una de les cares que alguns voldrien esborrar del Primer d’Octubre: l’apoderament dels ciutadans per a superar els dèficits de la política oficial. Aquell moment en què els CDR eren capaços de convocar grans assemblees al carrer, a cada racó del país, i en què aconseguien d’aplegar gent de totes les edats i condicions va despertar el pànic, comprensible, de tota la gent d’ordre. També de la nostra gent d’ordre. I d’ací vingueren les reaccions.

He parlat molt en passat i algú em pot acusar de voler amagar el present. No tinc pas aqueixa intenció. Valore d’una manera molt especial que els CDR mantinguen encara una estructura i una coordinació que, precisament per les característiques de leaderless, és molt difícil de mantenir. Però crec que tothom convindrà que si bé els CDR es mantenen actius avui, com veiérem per exemple en la reacció a la inhabilitació del president Torra, el fenomen, ara com ara, no es pot comparar amb allò que arribaren a ser en el millor moment.

Tanmateix, que ningú no s’enganye tampoc. Perquè la força que els CDR encarnen, sota qualsevol nom i organització però amb el mateix format leaderless, directe, a partir de la base, radical però noextremista, pot tornar en qualsevol moment. Perquè una part important del país ha fet i fa passos molt grans i significatius que no veig que els grans partits ni les organitzacions civils de l’independentisme sàpiguen canalitzar. El Tsunami és probable, això no ho sap ningú, que es trobàs sota el control directe o indirecte dels partits, però una part de la seua activitat i de les seues formes s’assemblaven molt a allò que els CDR havien significat i fet els dies del referèndum. I Urquinaona, d’una altra manera i amb un altre format, també. Qui sap, per tant, si demà –sobretot si la repressió espanyola continua endurint la gent del carrer i el desencant amb l’elit independentista encara s’engrandeix més– això que fins ara han representat els CDR, amb aquest nom o amb un altre però sempre de baix estant, del carrer estant, no tornarà a ressorgir en el moment més oportú.

És per això que jo no llevaria gens d’importància, ans al contrari, a la resistència tenaç i admirable de gent com Tamara Carrasco i, gràcies a això, a la legitimació de la protesta que implica la sentència dictada ahir al jutjat penal 25 de Barcelona.

 

PS. El mes de gener d’enguany vaig fer una conferència a la Universitat de Stanford per explicar aquesta revolta global del 2019 i, entre més conceptes, el de leaderless. Ací en trobareu un resum en català i el vídeo original de la conferència en anglès.

The post Qui tem els CDR? appeared first on VilaWeb.

El 4 de desembre de 1993 ja havien encès l’enllumenat de Nadal a la ciutat de València, al Kasal Popular se celebraven unes jornades antimilitaristes. L’antiga fàbrica de Juan Pampló, situada al carrer Flora número 6 del barri de la Trinitat, va ser un dels primers centres okupa i des de l’ocupació, l’any 1991, havia esdevingut el centre social més actiu de la ciutat, sempre en el punt de mira de l’extrema dreta. Les jornades antimilitaristes transcorrien amb normalitat quan de cop tres joves –un suís i dos austríacs– van començar a armar enrenou. Ningú els havia convidat a l’acte, és per això que el Davide, que sabia alemany i era l’únic que en aquell moment es podia entendre amb ells, els va convidar a marxar, i va ser al carrer on va rebre una punyalada precisa que li va travessar el pulmó. Tenia 24 anys. Va morir poc després a l’Hospital Clínic. El cadàver del Davide va romandre cinc dies a l’Institut Anatomicoforense de València fins que la seva família va aconseguir reunir el mig milió de pessetes que, aproximadament, feia falta per emportar-se el taüt cap a Galícia.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

David Ángel Ribalta Vázquez, més conegut com Davide, va néixer a Galícia, com explicava el periodista Vicent Montagud al diari Levante-EMV pocs dies després de l’assassinat. Quan encara era un xiquet es va traslladar amb els seus pares a Castelló, on va estudiar els primers cursos d’EGB fins que la seva família va emigrar a Alemanya. Allí va continuar estudiant i, al mateix temps, va entrar en contacte amb moviments anarquistes i llibertaris. El 1989 va anar a la ciutat de València amb la intenció de passar-hi una sola nit, que es va allargar fins a la seva mort. Amic de Guillem Agulló, va ser un dels membres fundadors de l’Assemblea Antifeixista, formava part de l’Assemblea Antirepressió i era membre de SHARP. Gran defensor de les causes justes, quan treballava de collidor el van apallissar per haver defensat uns immigrants magribins que eren discriminats.

La policia de seguida ho va tenir clar: el Davide, l’havia mort un borratxo. Una explicació fàcil, ben igual que van dir de la mort del Guillem, no hi va haver delicte d’odi, ni causes polítiques, ni tan sols assassinat.

‘Davide, tú serás el próximo.’ Aquesta pintada signada pels neonazis d’Acción Radical va embrutar les parets de la ciutat de València després de l’assassinat de Guillem Agulló. També va ser assenyalat pel diari Las Provincias, que va mostrar una foto seva qualificant-lo de ‘actiu agressor’.

El Davide, l’extrema dreta el volia mort. El seu assassinat va ser una acció feixista, ben tramada i amb totes les complicitats per no deixar pistes sobre els vertaders culpables. Una pena més que hem de dur a la memòria.

Tres anys després, el 20 de desembre de 1996, el Kasal Popular va ser desallotjat. El conegut feixista José Luis Roberto, propietari entre altres empreses de Levantina de Seguridad, hi va aparèixer juntament amb els seus sequaços quasi al mateix temps que la policia, i va provocar els qui protestaven pel desallotjament. Va ser la seva empresa de seguretat que va custodiar el Kasal els dies posteriors al desallotjament. La impunitat del feixisme a València no té límits.

Al Davide li cal un carrer, una cançó i una entrada a la Viquipèdia, perquè ningú l’oblidi. Que cap oratge no desvetlli el son d’aquells qui han mort sense tenir el cap cot.

The post Després d’assassinar Guillem Agulló van matar el Davide appeared first on VilaWeb.

El brot de la covid-19 a la residència les Vinyes de Falset (Priorat) arriba ja als cent tres casos confirmats per PCR, segons ha informat avui el Departament de Salut. Concretament, s’han contagiat vuitanta-sis dels cent divuit usuaris del centre, així com disset treballadors.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’Equip d’Atenció Primària té previst d’efectuar demà ecografies pulmonars a tots els residents. Divendres es realitzarà proves en massa tant a residents com a treballadors per disposar de noves dades de controls del brot al centre. El cas inicial es remunta al 12 de setembre, quan es va comunicar el cas d’una treballadora del centre amb símptomes.

La tongada de proves que es van fer entre el 16 i el 18 de setembre tant a residents com a treballadors va detectar setze casos, onze residents i cinc treballadors. El 29 de setembre es van diagnosticar dos casos més en residents i es va decidir fer una nova tongada el primer d’octubre. A banda dels cent tres casos actuals, Salut creu que existeix un cas de mort amb sospita de PCR.

Un brot a una residència de Cubelles ha infectat el 87% dels residents

Un altre brot de la covid-19, aquest a la residència Templis Atlantis de Cubelles (Garraf), ha infectat quaranta-set dels cinquanta-quatre ancians, un 87% dels residents, dels quals, quatre estan ingressats a l’hospital.

En declaracions a Ràdio Cubelles, la directora de la residència, Ana Barceló, ha explicat que l’origen del brot ha estat una de les treballadores, que s’hauria infectat pel seu fill i que fins que no va presentar símptomes hauria propagat el virus a l’interior de la residència, tot i l’ús d’Equips de Protecció Individual (EPI).

La directora del centre ha subratllat que, exceptuant els quatre usuaris que han estat ingressats, la majoria de la gent gran infectada tenen símptomes molt lleus, com ‘una mica de mal de coll, dolor muscular o cansament’.

The post El brot de la covid-19 a la residència les Vinyes de Falset arriba als cent tres casos appeared first on VilaWeb.

En la compareixença d’avui, Christine Lagarde, presidenta del BCE, ha advertit que no veu que la recuperació econòmica de la zona euro sigui completa fins al final del 2022, per culpa dels rebrots de la covid-19. Lagarde està preocupada per la repercussió que les mesures de contenció que han hagut de prendre les autoritats –i les que hauran de prendre– tindran en la recuperació. I ha afegit: ‘De manera que en lloc d’aquesta V que tots esperem, tinc por que aquest segon braç de la V pugui ser una mica més vacil·lant.’ Però, per a la tranquil·litat general, ha dit: ‘Estem preparats per a utilitzar totes les eines que tinguin un resultat eficaç i proporcional.’ No cal insistir que el BCE és el pilar que sosté la situació a la zona euro, amb una actuació decidida.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Això que ha dit implica un retard sobre les previsions anteriors referides a la data de sortida de la crisi. De fet, cada dia que passa tots –autoritats i analistes– són més conscients de la lleugeresa de les seves previsions, perquè hi ha una consciència creixent de la dependència d’un virus amb comportament imprevisible. Veiem que la recuperació no serà sòlida fins que no desaparegui la pandèmia, que és quan s’eliminaran també les restriccions a l’activitat i la incertesa. Mentre no desaparegui, no es consolidarà cap millora de l’activitat. Això porta a una conclusió molt evident, en què coincideixen tant els analistes com els agents socials: garantir la salut pública és un fet prioritari en aquesta situació, si bé veient això que veiem a Madrid no sembla que aquesta conclusió la tingui tan clara tothom.

De moment, avui el govern espanyol ha empitjorat dos punts la previsió de PIB per a enguany, en comparació amb la que formulà a la primavera, i ha fixat l’expectativa de caiguda de l’economia del 9,2% de llavors a una de bastant més profunda, de l’11,2%. La vice-presidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha atribuït aquesta revisió al fet que el creixement es va comportar pitjor que no es preveia durant el segon trimestre, quan les mesures de confinament van originar una aturada que va blocar l’economia durant setmanes. Incertesa i més incertesa, en definitiva.

El Banc d’Espanya preveu dues situacions en què al tancament del 2022 faltarien per recuperar encara entre dos i sis punts de PIB, cosa que, en condicions normals, faria necessaris entre un i tres anys addicionals per a tornar a la situació prèvia a la pandèmia. Vegem per què. El tercer trimestre és molt important en aquesta apreciació. De fet, el Banc d’Espanya treballa amb dos supòsits de creixement trimestral: el 13% i el 16%. Com més s’acosti al primer, més es pot endarrerir el final de la crisi. Doncs bé, l’AIReF –que calcula l’evolució del PIB en temps real– publicava que ahir, 5 d’octubre, el creixement intertrimestral estimat era del 13,5%. Una xifra que, com podeu comprovar, s’acosta molt a la banda baixa prevista pel Banc d’Espanya.

Per als menys avesats a les xifres, cal recordar que el primer semestre el PIB de l’estat espanyol ha baixat d’un 23%. I que per recuperar aquesta pèrdua cal que el PIB creixi d’un 30%. Bé, pot créixer d’un 13%-14% el tercer trimestre i es parla de l’1,5%-2% el quart. Les previsions del Banc d’Espanya i Funcas per al 2021 indiquen creixements entre el 4% i el 7%, segons els supòsits, i per al 2022 entre el 2% i el 3%, cosa que significaria no haver recuperat tota la caiguda, com hem comentat abans. La recuperació efectiva no arribaria, doncs, fins ben entrat el 2023. Tenim, doncs, un parell d’anys difícils davant… si no empitjora l’aspecte sanitari.

Ve’t aquí si n’és, d’important, que les autoritats se centrin en la lluita contra la covid-19. En el binomi salut-economia, és clar que sense solucionar la primera, la segona sempre anirà a remolc. No seguir aquest criteri –al marge del cost humà que podria tenir– ens pot allargar encara més la sortida de la crisi.

The post Durant el tercer trimestre el PIB creix d’un 13,5% appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El Procicat ha aprovat que les discoteques i els locals d’oci nocturn puguin reobrir, a partir de demà, fins a les tres de la matinada. Ara bé, no es podrà ballar a la pista, que haurà d’estar ocupada per taules i cadires o només cadires. A més, es limitarà la capacitat al 50%, s’hauran de programar actuacions en directe i el públic haurà de portar la màscara posada mentre no consumeixi.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, creu que Catalunya està ‘en una situació epidemiològica complicada’ i ha remarcat la gravetat de la situació de les Terres de l’Ebre, on en dues setmanes s’ha passat de 80 positius per cada 100.000 habitants a més de 300. Actualment, el risc de rebrot a Catalunya continua a l’alça i se situa en 215,15; un indicatiu que es considera alt per sobre de 100.

A les Illes, la presidenta, Francina Armengol, creu que ‘es va doblegant la segona corba’. Per això ha anunciat que aviat es relaxaran les restriccions que hi ha a Menorca i s’estudiarà de fer igual en altres zones de les Illes. ‘Espanya no és Madrid i les mesures s’han d’adaptar a cada territori’, ha dit Armengol al ple, on ha defensat que les restriccions s’estableixen en funció de la situació epidemiològica de cada zona.

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, es troba en aïllament d’ençà d’aquest vespre, perquè aquest matí ha estat en contacte amb un cas positiu de covid-19 durant una reunió de treball.

Per la seva banda, la consellera de Justícia de la Generalitat Valenciana, Gabriela Bravo, ha demanat a la policia que investigui la festa que sembla que va donar origen al brot de contagis al col·legi major Galileo Galilei, que ha registrat 138 casos de la covid-19, i determinar-ne la responsabilitat dels organitzadors i participants. La investigació també determinarà les possibles sancions derivades per l’incompliment de les mesures de prevenció de la covid, segons que ha informat la Generalitat en un comunicat.

Avui, l’epidemiòleg de l’Hospital de Can Ruti Oriol Mitjà ha criticat la gestió de la pandèmia que fa el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries espanyol (CCAES), Fernando Simón, de qui ha dit que ‘no té la talla’. En una entrevista a RAC1, Mitjà ha dit que ‘Fernando Simón va errar i no ho fa tan bé com hauria de fer-ho’. I ha afegit: ‘No se li qüestiona que sigui una bona persona i un bon orador, però ha quedat palès que no té les habilitats per a gestionar una pandèmia. No té el currículum per a fer això, no té la talla. No té especialitat MIR, no té doctorat, no té publicacions rellevants.’

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 209.170 casos per PCR, 100.615 altes i 15.506 morts i hi ha 286 pacients a les UCI:

–Principat: avui hi ha 1.063 nous casos, 8 morts i 172 pacients a les UCI (en total, 148.270 casos per PCR, 40.948 altes i 13.423 morts);
–País Valencià, avui hi ha 589 nous casos, 638 altes, 13 morts i 66 pacients a les UCI (en total, 43.609 casos per PCR, 45.893 altes i 1.674 morts);
–Illes, avui hi ha 95 nous casos, 3 altes, 5 morts i 41 pacients a les UCI (en total,14.578 casos per PCR, 11.876 altes i 316 morts);
–Catalunya Nord, avui hi ha 1 nova mort i 3 pacients a les UCI (en total, 343 casos, 283 altes i 40 morts);
–Andorra, avui no s’hi han afegit noves dades i hi ha 4 pacients a les UCI (en total, 2.370 casos, 1.615 altes i 53 morts).

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 35.893.179 confirmats i 1.051.146 morts. Del total de casos, 26.998.272 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 7.691.856 casos i 215.271 morts;
–L’Índia, amb 6.737.544 casos i 104.179 morts;
–El Brasil, amb 4.946.913 casos i 146.908 morts;
–Rússia, amb 1.237.504 casos i 21.663 morts;
–Colòmbia, amb 862.158 casos i 26.844 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 852.838 casos i 32.225 morts.
*A l’estat francès hi ha 624.274 casos i 32.299 morts.

La píndola de Jordi Goula: ‘Durant el tercer trimestre el PIB creix d’un 13,5%’

En la compareixença d’avui, Christine Lagarde, presidenta del BCE, ha advertit que no veu que la recuperació econòmica de la zona euro sigui completa fins al final del 2022, per culpa dels rebrots de la covid-19. Lagarde està preocupada per la repercussió que les mesures de contenció que han hagut de prendre les autoritats –i les que hauran de prendre– tindran en la recuperació. I ha afegit: ‘De manera que en lloc d’aquesta V que tots esperem, tinc por que aquest segon braç de la V pugui ser una mica més vacil·lant.’ Però, per a la tranquil·litat general, ha dit: ‘Estem preparats per a utilitzar totes les eines que tinguin un resultat eficaç i proporcional.’ No cal insistir que el BCE és el pilar que sosté la situació a la zona euro, amb una actuació decidida.

Això que ha dit implica un retard sobre les previsions anteriors referides a la data de sortida de la crisi. De fet, cada dia que passa tots –autoritats i analistes– són més conscients de la lleugeresa de les seves previsions, perquè hi ha una consciència creixent de la dependència d’un virus amb comportament imprevisible. Veiem que la recuperació no serà sòlida fins que no desaparegui la pandèmia, que és quan s’eliminaran també les restriccions a l’activitat i la incertesa. Mentre no desaparegui, no es consolidarà cap millora de l’activitat. Això porta a una conclusió molt evident, en què coincideixen tant els analistes com els agents socials: garantir la salut pública és un fet prioritari en aquesta situació, si bé veient això que veiem a Madrid no sembla que aquesta conclusió la tingui tan clara tothom.

De moment, avui el govern espanyol ha empitjorat dos punts la previsió de PIB per a enguany, en comparació amb la que formulà a la primavera, i ha fixat l’expectativa de caiguda de l’economia del 9,2% de llavors a una de bastant més profunda, de l’11,2%. La vice-presidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha atribuït aquesta revisió al fet que el creixement es va comportar pitjor que no es preveia durant el segon trimestre, quan les mesures de confinament van originar una aturada que va blocar l’economia durant setmanes. Incertesa i més incertesa, en definitiva.

El Banc d’Espanya preveu dues situacions en què al tancament del 2022 faltarien per recuperar encara entre dos i sis punts de PIB, cosa que, en condicions normals, faria necessaris entre un i tres anys addicionals per a tornar a la situació prèvia a la pandèmia. Vegem per què. El tercer trimestre és molt important en aquesta apreciació. De fet, el Banc d’Espanya treballa amb dos supòsits de creixement trimestral: el 13% i el 16%. Com més s’acosti al primer, més es pot endarrerir el final de la crisi. Doncs bé, l’AIReF –que calcula l’evolució del PIB en temps real– publicava que ahir, 5 d’octubre, el creixement intertrimestral estimat era del 13,5%. Una xifra que, com podeu comprovar, s’acosta molt a la banda baixa prevista pel Banc d’Espanya.

Per als menys avesats a les xifres, cal recordar que el primer semestre el PIB de l’estat espanyol ha baixat d’un 23%. I que per recuperar aquesta pèrdua cal que el PIB creixi d’un 30%. Bé, pot créixer d’un 13%-14% el tercer trimestre i es parla de l’1,5%-2% el quart. Les previsions del Banc d’Espanya i Funcas per al 2021 indiquen creixements entre el 4% i el 7%, segons els supòsits, i per al 2022 entre el 2% i el 3%, cosa que significaria no haver recuperat tota la caiguda, com hem comentat abans. La recuperació efectiva no arribaria, doncs, fins ben entrat el 2023. Tenim, doncs, un parell d’anys difícils davant… si no empitjora l’aspecte sanitari.

Ve’t aquí si n’és, d’important, que les autoritats se centrin en la lluita contra la covid-19. En el binomi salut-economia, és clar que sense solucionar la primera, la segona sempre anirà a remolc. No seguir aquest criteri –al marge del cost humà que podria tenir– ens pot allargar encara més la sortida de la crisi.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Com demostren les dades científiques que les escoles no són motor de contagi
–Stat: L’accés a l’oxigen mèdic: una flagrant inequitat global (en anglès)
–Ouest-France: StopCovid. Quatre mesos després de l’activació, només un 3% de la població s’ha descarregat l’aplicació (en francès)
–South China Morning Post: Singapur s’acosta a la ‘bombolla de viatges aeris’ d’Hong Kong, considera una obertura unilateral de la frontera (en anglès)
–El Observador: L’autoritat sanitària dels EUA reconeix una ‘aclaparadora’ evidència que la covid-19 es transmet per l’aire (en castellà)
–Aljazeera: A Síria, colpejada per la covid-19, la gent ‘prefereix morir que venir a l’hospital’ (en anglès)
–The Straits Times: El nombre de casos de la covid-19 disminueix a l’Índia, però els experts demanen precaució (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

–Armengol assegura que a les Illes ‘la segona corba es va doblegant’
–La Conselleria de Justícia ordena d’investigar la festa origen del brot al col·legi major Galileo Galilei
–El president de la Generalitat, Ximo Puig, esclata contra Díaz Ayuso i denuncia la manca de recursos per al País Valencià
–Oriol Mitjà diu que Fernando Simón ‘no té la talla ni les habilitats’ per a gestionar la pandèmia
–Espot, en aïllament per haver estat en contacte amb un cas positiu de covid-19
–Trump torna a la Casa Blanca entre dubtes sobre el seu estat de salut real
–Màscares transparents per a facilitar la comunicació als alumnes sords

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: oxigen per als locals d’oci nocturn; el brot del col·legi Galileo Galilei, sota investigació appeared first on VilaWeb.

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, es troba en aïllament des d’aquest vespre després que aquest matí hagi estat en contacte amb un cas positiu de covid-19 durant una reunió de treball.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que informa el govern en un comunicat, Espot s’ha aïllat per prudència i ha suspès les reunions i actes públics que tenia programats els pròxims dies, tot seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Segons l’executiu, Espot continuarà treballant de manera telemàtica i el consell de ministres de demà es farà en un format semipresencial.

The post Espot, en aïllament per haver estat en contacte amb un cas positiu de covid-19 appeared first on VilaWeb.

El copresident del grup dels Verds al Parlament Europeu, Philippe Lamberts, ha denunciat avui en una sessió plenària el tracte discriminatori que reben els presos polítics catalans.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’eurodiputat ha remarcat la incapacitat de la Unió Europea de fer respectar l’estat de dret dins les seves fronteres i ha demanat un instrument eficaç per a garantir la democràcia i els seus valors.

Entre els atacs a la llibertat, que ha assegurat que van més enllà d’Hongria i Polònia, ha denunciat la repressió contra el dret de manifestació a l’estat francès, la gestió dels refugiats i el tracte discriminatori als presos polítics catalans a l’estat espanyol.

El company @ph_lamberts, copresident de @GreensEFA, ha denunciat avui el tracte discriminatori que reben els presos polítics. Els fons europeus han d'anar lligats a una condicionalitat molt clara: la del respecte per la democràcia i els drets fonamentals #EPlenary. pic.twitter.com/YSNKgwlMs3

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) October 6, 2020

The post [VÍDEO] El cap dels Verds denuncia al Parlament Europeu el tracte discriminatori als presos polítics appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha reclamat a Turquia que aturi cautelarment la seva intervenció al conflicte de l’Artsakh. Així, l’alt tribunal amb seu a Estrasburg ha acceptat la segona petició de mesures cautelars d’Armènia d’ençà que es van reactivar els enfrontaments en aquest territori disputat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La setmana passada el TEDH va demanar a l’Azerbaitjan que aturés els atacs militars contra Armènia. En la decisió d’avui, el TEDH també demana a tots els estats directament o indirectament implicats en el conflicte que respectin els drets dels civils a l’Artsakh.

Artsakh: la guerra entre Armènia i l’Azerbaitjan encén encara més la regió més violenta del món

The post Estrasburg exigeix a Turquia que aturi cautelarment la seva intervenció al conflicte de l’Artsakh appeared first on VilaWeb.

L’ANC ha convocat una cremada popular de fotografies del rei espanyol Felipe VI dijous vinent als ajuntaments d’arreu de Catalunya. Aquestes accions seran el preludi de la mobilització que es farà divendres a Barcelona, de la qual no s’han donat més detalls. Ahir, els CDR ja van anunciar mobilitzacions contra la visita del monarca a la ciutat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘L’estat espanyol envia els seus màxims representants de visita a Catalunya enmig d’una nova espiral de repressió, vulneració de drets fonamentals, injustícia i ús antidemocràtic dels tribunals’, denuncia l’ANC. ‘Tornarem a deixar clar que tan sols l’alliberament nacional ens permetrà deslligar-nos d’un règim injust i triturador de drets fonamentals. Només la independència aturarà la repressió!’, conclouen.

⬛️⬜️📢 Ni rei ni corona. INDEPENDÈNCIA

👋 El Borbó torna a Catalunya. Donem-li una càlida benvinguda?

🔥 Dijous, gran crema popular de fotos a les places d'arreu del país!

📍 Divendres, rebem-lo com es mereix a Barcelona!

📲 Atent a les nostres xarxes!#XarxaIndpendència pic.twitter.com/e7QGaqO0Z5

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) October 6, 2020

⚠️Aquest divendres el cabdill del Règim del 78, Felip de Borbó, desembarca a Barcelona conjuntament amb en Pedro @sanchezcastejon.

👉🏻Els @CDRCatOficial serem al carrer per recordar-li que no és benvingut‼️

I tu et quedaràs a casa❓#Sentenciemlos#CatalunyaNoTéRei #FocAlBorbó pic.twitter.com/Dn1KpAAYyx

— CDR_Barcelonès #RevoltaPopular 🔥 (@CDR_Barcelones) October 5, 2020

The post L’ANC convoca una cremada de fotografies de Felipe VI dijous i una mobilització divendres a Barcelona appeared first on VilaWeb.

El pintor Alfons Borrell (Barcelona, 1931) s’ha mort avui a l’edat de vuitanta-nou anys. Borrell va ser un destacat representant de l’abstracció pictòrica a Catalunya i l’artista més reconegut de Sabadell, on es va traslladar sent un nen.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La seva obra forma part de col·leccions de museus com el MACBA i fundacions com Vila Casas, i es va exposar en solitari en multitud de museus i sales. La Fundació Joan Miró va acollir l’any 2015 la seva darrera gran mostra.

Sabadell acomiadava ahir la que ha estat la seva darrera exposició en vida, una retrospectiva a l’Acadèmia de Belles Arts. Les mostres de condol han arribat des de personalitats i institucions, com el Departament de Cultura, que n’ha lloat la seva ‘radicalitat pictòrica’.

The post S’ha mort el pintor Alfons Borrell a vuitanta-nou anys appeared first on VilaWeb.