Vilaweb.cat

Enric Calpena: ‘El gran encert de Gamper és adonar-se que el Barça no pot deslligar-se del món on viu’

Hans Gamper (Winterthur, Suïssa, 1877) ha passat a la història per haver fundat el FC Barcelona el 1899, un any després d’haver arribat a Barcelona, on havia d’estar-se de pas abans d’anar a Guinea a fer negocis. La ciutat va fascinar-lo de tal manera que va decidir d’establir-s’hi i dedicar una part important de la seva vida al Barça. Joan Gamper, com es feia dir a Catalunya, va acostar-se al catalanisme i va haver d’anar-se’n a l’exili el 1925 després de la xiulada contra la marxa reial a l’estadi de les Corts, en plena dictadura de Primo de Rivera. Les pèrdues econòmiques del crac del 29 i el fet que el Barça l’apartés del club, entre més causes, van conduir-lo al suïcidi el 1930. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El periodista i escriptor Enric Calpena (Barcelona, 1960) ha recollit testimonis de l’època i ha escrit El primer capità (Edicions 62) per relatar el moment fundacional del club, però també la vida de Gamper a Barcelona. La novel·la de Calpena aprofundeix en la figura del fundador del Barça i descobreix un home conservador, profundament demòcrata, incòmode amb la religió i proper al catalanisme que va lligar per sempre la història del club blaugrana al sentiment latent del país.

El primer capità reivindica la importància de Joan Gamper en uns primers anys complicats per al Barça. Com vau tenir la idea d’escriure aquesta novel·la?
—Fa força anys que el model imperant és la historiografia de context, en què no hi ha una història lineal sinó que es veuen els fets dins un context determinat i la relació entre si. Un dels elements que explica més bé el segle XX a Catalunya és la història dels grans moviments de masses. I un de molt clau és el Barcelona, amb tot allò que representa. Aquesta qüestió m’ha interessat sempre, tot i que el futbol no m’emociona especialment, no sóc gens seguidor de partits de futbol, però la història del futbol la trobo francament interessant i molt reveladora de com és una societat. Vaig començar a llegir sobre això i vaig descobrir la història de Gamper, que no la sabia gaire, i endinsant-m’hi vaig veure que era una història completament novel·lesca.

Gamper va especular a la borsa i ho va perdre tot amb el crac del 29. Creieu que aquesta va ser la causa principal del seu suïcidi, o també el fet que l’apartessin del Barça quan va tornar de l’exili?
—Sobre això, només podem especular, no hi ha cap document que ho expliqui. Però sembla força obvi. Gamper porta una ratxa terrible i dins el Barcelona el tenen allunyat de tot. El fet de ser tan rebutjat… Ell té un sotrac molt fort quan, simplement, li diuen que ha de pagar la quota de soci. Són quatre duros, però per a ell és una ofensa molt gran. Tot això s’ajunta amb els problemes econòmics brutals que té, la mort tan tràgica i bèstia del seu soci… Aquesta barreja fa que entenguis per què va arribar a la conclusió que s’havia de suïcidar. No ho podem saber exactament, però sembla força evident que és així.

Al llibre heu volgut retratar Gamper, i navega entre la biografia i la ficció.
—Hi navega poc. Els personatges reals són un 95%, aproximadament, i diuen coses que deien, de manera novel·lada, evidentment. La majoria de converses es basen en texts de l’època i citacions d’aquestes persones. Òbviament, és una novel·la, no és un llibre d’investigació en absolut. Però he investigat molt per escriure-la. Per exemple, l’Otto Maier i l’Enrique Ducay faig que es coneguin a la Pajarera Catalana, que és el Molino, però en aquell moment es deia així. No sé si es van conèixer allà, sincerament, però la personalitat d’ells era la que es descriu al llibre. Tots dos van ser favorables al cop d’estat de Franco. En Maier era molt proper a determinades idees que fructificarien en el partit Nacional Socialista a Alemanya… O la història d’en Miquel Valdés i la manera de ser del personatge, això ho he anat extraient de la realitat. La dona de Gamper, l’Emma, era molt religiosa. Es va casar gran, els pares intentaven que es fes monja… Tot això és veritat. El pis del carrer de Girona l’he descrit a partir d’un plànol. La casa d’en Frey, el seu soci, també. Tot això ho comento perquè vegeu el nivell de detall al qual he arribat.

Documentant-vos, què us ha sorprès de Gamper que abans no sabíeu?
—De Gamper hi ha un factor que no explico gaire, però l’insinuo. És un home profundament conservador, però no reaccionari, era un demòcrata d’ordre. Era una mica ingenu. Sembla que sempre el sorprenguin les males jugades que li fan, queda garratibat i reacciona com un boxejador noquejat. Me l’he imaginat, tot i que és difícil de dir, com una persona ingènua i alhora amb molta empenta. Un bon paio, un líder, però que a vegades no les veu a venir.

Era un líder molt introvertit. Fa la impressió que no volia destacar.
—Sí, era un líder, però no dels carismàtics. La gent se’l mirava perquè sabia que pensava, que tenia bones idees i tenia empenta. I que era honest. Això fa que, naturalment, el seu entorn el miri i l’admiri, però al mateix temps quan hi ha maniobres de nivell baix ell rep fàcilment, perquè no les veu venir. Maniobra intel·ligentment però no és llest, és una barreja. La reflexió que em ve és que els paralel·lismes amb altres Barces del futur són evidents. Aquesta ànima més popular que té Gamper, com un lloc de trobada i cívic, i alhora la gent ho veu com un lloc d’oportunitats, amb un moviment de masses que pot ser innocu si el porten bé, i treure’n uns rèdits personals grans. La història de Catalunya el segle XX també va per aquí.

Tot i el tarannà conservador, no destaca per ser gaire religiós. Més aviat, la religió el molesta, i l’incomoda que alguns catòlics li retreguin que sigui protestant.
—Gamper era un home religiós amb un sentit més actual de la paraula. La gent que és creient al segle XXI a Catalunya no en fa ostentació ni prova de canviar la vida dels altres perquè creguin en Déu i segueixin l’ortodòxia, en general. En aquella època, això, en canvi, era molt militant. La religió oficial de l’estat espanyol era la catòlica. Els protestants no podien anar a una església protestant, només podien anar-hi els estrangers. Els ciutadans espanyols hi anaven clandestinament. Això també feia que els protestants visquessin la seva religió de manera molt apaivagada. Pel que fa al catolicisme, eren anys d’enfrontaments per l’anticlericalisme. Gamper era creient i es va casar amb una dona catòlica, encara que semblés que podia ser per millorar la seva posició social a Catalunya. Quan va morir, era protestant, i el van enterrar en una zona de protestants. Però el bisbe de Barcelona va beneir el fragment de la tomba per convertir-ho en terra catòlica.

Gamper va arribar de Lió a una Barcelona en plena ebullició el 1988, però segons que expliqueu al llibre era una persona poc interessada en el clima polític, tot i catalanitzar-se el nom.
—Era molt clar que la ciutat li encantava, se’n va enamorar. Venia aquí perquè Gassiert, el seu mig parent, li parlava de les possibilitats comercials que podia tenir a la Guinea espanyola. Gamper va decidir de venir a estudiar espanyol i muntar la xarxa comercial per anar-se’n a Guinea i exportar cacau al centre d’Europa. No tenia gaires diners i, a més, fugia del pare, un paio eixelebrat que va portar la família a la ruïna, molt amargat per la mort de la mare de Gamper. Ell n’estava fins als nassos. Però a Barcelona es va trobar un ambient que el va fascinar, com molta gent que en aquell moment venia a la ciutat per la vitalitat que tenia i la transformació per la qual passava.

L’interès per la política arriba més tard. Fins que, per salvar el Barça, el lliga amb el catalanisme i la Lliga Regionalista el 1908.
—No és que no l’interessi, però encara té mentalitat d’estranger. No es compromet especialment. El fet que el Barça es lligui amb el catalanisme és una doble empenta que ve per la dinàmica del club, que és demòcrata per naturalesa perquè les decisions es prenien assembleàriament, i a mesura que creix es lliga amb el món social català. Naturalment, es torna catalanista. El gran encert de Gamper és adonar-se que el Futbol Club Barcelona, com qualsevol altra entitat, no pot deslligar-se del món on viu. Tan simple com això. Un moviment tan social com el Barcelona, l’única manera que té de sobreviure és lligar-se a allò que desitja una gran part de la població, el catalanisme. D’aquí ve el lligam de Gamper amb el moviment catalanista, i la base social del club també l’hi porta.

Un episodi decisiu és quan el rebutja el Català FC pel fet de ser estranger. El Barcelona neix com a club integrador on puguin jugar catalans i estrangers.
—Gamper viu en una societat, la catalana, que és complexa i estranya. Ja hi havia també un conflicte lingüístic. Gamper aprèn el català, i moltes vegades li retreuen, sobretot des de la premsa de Madrid, que parla molt millor el català que el castellà. Això no li perdonen mai. Educa els seus fills en català. És un militant suau, com ho és durant tota la vida, però hi creu fermament.

No s’havia parlat gaire del Barça en el context polític i social d’aquells anys. Segurament, l’episodi més citat és la xiulada contra la marxa reial el 1925 a l’estadi de les Corts. Això acaba conduint a un exili de quatre anys de Gamper, un episodi força desconegut.
—Va ser un exili provocat tal com es fan les coses en les dictadures. No el van castigar amb l’exili, el van convidar a anar-se’n. Era obvi que o se n’anava, o tindria problemes. Fins que no va canviar l’ambient a l’estat espanyol, no es va veure amb cor de tornar. Aquells anys, a més, va canviar el tipus d’empresa. No va deixar de ser un comerciant, però va començar a tractar afers financers. La seva aliança amb en Frey, en el seu exili obligat a Suïssa, va fer que comencés a posar diners a la borsa de Nova York. En aquell moment no li calia ser present en els seus negocis a Catalunya, podia controlar-ho amb el telèfon i el telègraf.

Aquells anys neix també la rivalitat amb el Madrid i l’Espanyol?
—Amb l’Espanyol, sí. Amb el Madrid, no tant. És lleig de dir, però el Madrid es funda emmirallant-se en el Barcelona. Els fundadors del Madrid, els germans Padrós, són catalans i saben com funciona el Barça. També volen fer un club esportiu molt popular que visqui molt la vida de la ciutat i representi l’esperit cavalleresc de jugar a futbol de manera competitiva, però noble, i creen el Madrid CF. Les relacions inicials entre el Barcelona i el Madrid són molt bones, perquè són clubs que s’emmirallen. Però amb molta diferència, perquè el Madrid és un club molt petit i va ser-ho durant molts anys, mentre que el Barcelona ja va convertir-se en el club més gran de l’estat, juntament amb l’Athletic de Bilbao.

I l’Espanyol?
—Amb l’Espanyol era diferent. El funda Àngel Rodríguez, fill d’un dels principals lerrouxistes de Catalunya, molt anticatalanista. Un catedràtic de nivell, sevillà, però molt anticatalanista. Volia prohibir el català i eradicar-lo. No sabem quines idees tenia Àngel Rodríguez, però el club sí que volia ser un club espanyol. I ho deia clarament. Així com el Barça no es vindicava com un club català, sinó que ho era per naturalesa, l’Espanyol sí que es proposa de ser un club espanyol. I un club espanyol a Catalunya, en aquella època, era un posicionament polític clarament, no era pas neutre. Això va fer que l’Espanyol reconegués el Barcelona com el seu gran enemic, perquè representava tot el contrari del que volia representar l’Espanyol. Va haver-hi batusses, entre els jugadors i els seguidors.

El fet que Alfonso XIII concedís el títol de ‘reial’ al Madrid i a l’Espanyol va ser un element més de discòrdia.
—En aquell moment, la rivalitat ja era clara. En el cas del Madrid, que li posessin ‘reial’ podria entendre’s perquè era l’equip de la capital. Amb l’Espanyol és una mica diferent. El fet de ser ‘reial’, una vegada més, és un símbol d’allò que vol ser. En aquest sentit, l’Espanyol és un club que sempre va tenir més consciència de qui era i què volia ser. En canvi, el Barcelona i el Madrid feien plantejaments diferents.

Dieu que Gamper volia que el Barça tingués la possessió de la pilota i jugués sempre a l’atac. Això és real o és una llicència per a relligar aquell Barça primigeni amb el present?
—És real també. El primer futbol que arrenca cap al 1860 a Anglaterra és un futbol molt similar al rugbi en el plantejament, tots els jugadors van a tot. No hi ha porter, és una figura tardana. A final del segle XIX, que el futbol ja té uns trenta anys d’història però encara no ha triomfat tret d’Anglaterra, comença a gestar-se una mena de joc més col·lectiu. Gamper és un dels paladins d’això, és un home amb una gran formació atlètica. En aquella època, el capità i l’entrenador són la mateixa figura, i Gamper, com a primer capità del Barcelona, marca clarament com s’ha de jugar a futbol. I per això guanyen tant al començament. Molts futbolistes d’altres clubs fitxen pel Barcelona perquè els agrada l’estil de joc i entenen les jugades. Clubs com el Català fan entrenaments gimnàstics, mentre que Gamper fa entrenaments futbolístics, de trenar jugades. Ell importa dels equips anglesos i centreeuropeus les tres línies, a part del porter: els defenses, els mitjos i els davanters. En aquella època es jugava un 2-3-5, res a veure amb el futbol actual. I Gamper també aplica els extrems, jugadors que treballen a la banda. És una manera de jugar que és molt més elegant i diferent del que es veia, i per això el Barcelona triomfa al principi, tot i que després té una davallada.

Us convido a especular. Què pensaria Gamper del Barça i del futbol actual?
—No en tinc ni la més remota idea. Però si especulem, crec que li fascinaria que el Barça tingui més de 100.000 socis. Seria la culminació del seu somni. També la passió pel futbol que té la gent, el Camp Nou… D’altra banda, segur que li farien pena moltes coses. Els sous dels futbolistes l’horroritzarien. Ell va ser molt reticent a pagar res als jugadors. Fins i tot, el fet que no paguessin la quota de socis es va aprovar contra la seva voluntat. Respecte de la directiva, la història dels últims anys no li semblaria estranya.

Els problemes a les juntes directives ja eren presents aquells primers anys?
—No gens. El Barcelona és molt representatiu, en aquest sentit. Al principi, els directius són estrangers i gent del país de professions liberals i que tenen empreses pròpies. Una elit determinada de començament de segle. Això es transforma i a partir de la dictadura de Primo de Rivera els directius són terratinents, gent que juga a prop de l’estat. Als anys trenta, periodistes com en Sunyol i gent i intel·lectuals lligats als nous partits, com Esquerra Republicana i Acció Catalana. Als anys quaranta, gent lligada al franquisme i concessionaris de les grans empreses estatals. Als cinquanta, el tèxtil, durant molts anys. Fins a la crisi econòmica del 1973, quan entren els constructors. Núñez, Gaspar… I ara els financers. Les directives han representat les elits empresarials i socials de la societat catalana.

Per acabar, us volia demanar per Oriol Junqueras, que era el vostre historiador de referència al programa ‘En guàrdia’ durant molts anys. L’heu visitat abans del confinament?
—El vaig visitar just abans que anés a Madrid pel judici. No és fàcil visitar els presos si no tens càrrec públic, perquè tenen unes quotes de visites, i la família, com és lògic, va davant. He estat una vegada als Lledoners i vam parlar d’història tota l’estona. El vaig veure tal com és ell, no ha canviat. És un home de conviccions molt fermes i segur d’aquestes conviccions, molt obert a canviar les coses i transformar-les. D’una banda, això dóna tranquil·litat, perquè ell té una personalitat forta, però d’una altra banda, tot això que li ha caigut a ell i a la seva família, des del punt de vista personal, és difícil d’entomar. Aquest càstig absolutament brutal i injust no sé si hi ha ningú que pugui suportar-lo sense resultar-ne personalment afectat, i això em preocupa, a part de les qüestions polítiques.

Podeu comprar El primer capità a la Botiga de VilaWeb

The post Enric Calpena: ‘El gran encert de Gamper és adonar-se que el Barça no pot deslligar-se del món on viu’ appeared first on VilaWeb.

L’àrea blava torna a ser de pagament a la major part de ciutats del país

Durant aquests últims mesos, en els quals el país s’ha vist sotmès en un mig d’una pandèmia mundial, la majoria de ciutats del país van optar per eliminar les àrees regulades amb parquímetres i convertir les zones blaves en gratuïtes. Era una mesura més pressa per tal d’evitar nous contagis de la Covid-19.  googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un primer moment, molts consistoris van assegurar que mentre estigues vigent l’estat d’alarma es mantindria la gratuïta d’aquest servei,  però ara amb el retorn progressiu a la normalitat i l’augment de desplaçaments diaris, la majoria estan aixecant a poc a poc algunes de les mesures de prevenció adoptades, com ara la gratuïtat de l’àrea blava i les àrees d’aparcament regulades per parquímetres. És el cas de València i Barcelona, per exemple, que des d’aquest dilluns tornen a ser de pagament. 

Què es pot fer en la fase 2 del desconfinament? Tota la informació

Malgrat tot, els parquímetres poden ser una font de contagi, per això la majoria d’Ajuntaments del país recomanen als usuaris de la zona blava que evitin pagar amb efectiu als expenedors de tiquets i que facin ús de l’aplicació. Si no és possible i han de pagar en efectiu, recorden la necessitat de rentar-se les mans un cop hagis utilitzat la màquina.

Pèrdua important d’ingressos pels Ajuntaments

La gratuïtat d’aquest servei ha suposat una pèrdua important d’ingressos per la majoria de consistoris. Per exemple, l’Ajuntament de Tarragona calcula que ha deixat d’ingressar 724.740 euros durant els dos mesos d’estat d’alarma. La reducció, però, no ha estat del 100% perquè, tot i que a les màquines i a les aplicacions hi constaven avisos, el sistema no estava bloquejat i alguns ciutadans van seguir pagant per aparcar encara que no calgués fer-ho, segons fonts municipals.

I en aquest sentit, el regidor de Mobilitat Sostenible de València, Giuseppe Grezzi, ha assegurat que la gratuïtat d’aquest servei ha suposat un cost important per les arques públiques, però ha apuntat que s’havia d’assumir per tal de facilitar la vida a la gent, reforçant situacions amb plenes garanties sanitàries.

A Barcelona entren en vigor les noves tarifes ambientals

A més, a Barcelona coincideix que la gent haurà de tornar a pagar l’àrea verda i blava amb l’entrada en vigor de les noves tarifes ambientals. L’Ajuntament deBarcelona va aprovar a finals de gener un canvi en les tarifes basat en l’etiqueta ambiental que té el vehicle. Així, qui tingui un cotxe amb etiqueta C, per exemple, pagarà 3,25 € l’hora a l’àrea blava, 75 cèntims més que abans. En canvi, els vehicles amb zero emissions hi podran aparcar de franc.

The post L’àrea blava torna a ser de pagament a la major part de ciutats del país appeared first on VilaWeb.

Les arts escèniques guanyen una batalla contra la precarietat a què les aboca la pandèmia

El sector de les arts escèniques (teatre, dansa, circ) és un dels sectors culturals més castigat en aquesta pandèmia. Les dades així ho indiquen: al Principat, en activitats artístiques i d’espectacles s’han tramitat 206 ERTO, els quals afecten 2.609 treballadors. I al País Valencià, les dades, més detallades, es desglossen en quaranta-cinc ERTO en gestió de sales d’espectacles, 110 ERTO en arts escèniques i 139 en activitats auxiliars a les arts escèniques, que representen, en total, 813 treballadors afectats. Les Illes no tenen desglossats els ERTO de cultura per sectors i no en podem saber els afectats de les arts escèniques. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però la part més delicada és la que les dades no mostren. Amb els teatres tancats fa més de setanta dies (i serà llarg), hi ha milers d’artistes que s’han quedat sense feina. Però aquests artistes no formen part de cap ERTO, perquè no tenen contractes fixos amb les empreses privades teatrals ni amb els teatres públics. La majoria d’actors fan feina intermitent i tenen contractes per dies, els dies que tenen funció.

Els artistes professionals tenen una feina intermitent
Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) i de ConArte, explica a VilaWeb: ‘Des del 14 de març, que es va declarar l’estat d’alarma, que vam començar a parlar amb el Ministeri de Cultura. Però el govern espanyol no va impulsar cap mesura concreta sobre el règim especial de l’artista fins al 5 de maig, quan es va publicar el reial decret. Dos mesos perduts.’

El reial decret 17/2020 del 5 de maig publicat al BOE l’endemà i que va entrar en vigor el 7 de maig reconeix les singularitats del sector cultural i articula el suport als treballadors que no han quedat emparats pels mecanismes de cobertura establerts en anteriors decrets llei. Diu el text: ‘D’aquesta manera es dóna resposta al col·lectiu d’artistes en espectacles públics emmarcats en el règim general de la Seguretat Social, especialment vulnerables en les circumstàncies actuals, atès que per la intermitència que caracteritza l’activitat artística no arriben a reunir els requisits per a tenir dret a la prestació d’atur, de la qual es podran afavorir per la manca d’activitat pel tancament establert a conseqüència de la Covid-19.’

Aquest text semblava, d’entrada, que havia de permetre als artistes d’accedir al subsidi de desocupació durant el període de tancament de teatres i sales arran dels efectes de la Covid-19. Però el decret llei no és retroactiu, de manera que els artistes només podran cobrar el subsidi a partir del 7 de maig i no pas des del 14 de març, quan es va declarar l’estat d’alarma i es va parar tot.

Ho explica l’actriu Marga López, presidenta de l’Associació d’Actors i d’Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB): ‘El reial decret va ser una bona notícia, però contenia moltes mancances. Per exemple, si treballaves mitja jornada en una altra feina per complementar el salari d’artista (cosa que la majoria d’artistes de les Illes hem de fer per cobrir les necessitats bàsiques, sigui amb la docència, les activitats de lleure o fent de cambrers), ja no ens podíem acollir al subsidi. El subsidi se suspenia amb la primera actuació que féssim, i potser només en seria una, o dues, i després res més, però no les agafaríem, aquestes actuacions, si havíem de perdre l’atur. El decret llei no preveu la retroactivitat i ja fa dos mesos i mig que no tenim cap ingrés… I a totes aquestes mancances, s’hi han afegit les dificultats que hi posa el SEPE, que són tan altes que pràcticament ningú pot acollir-s’hi.’

Ramon Rodenas, vice-president de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), afegeix: ‘Demanaven d’haver cotitzat vint dies a la Seguretat Social per acollir-te al subsidi. Molts artistes no arriben a aquest mínim de dies cotitzats. Perquè la precarietat de la qual parlem vol dir que sovint es treballa en negre o, senzillament, no es treballa. I, a més, aquest subsidi no és compatible amb altres prestacions.’

Per accedir a la prestació també es demanava que s’aportés un seguit de documentació i no es tenia en compte que els artistes acostumen a signar els contractes el mateix dia de la funció. Per tant, tots aquells contractes que eren previstos en data posterior a l’estat d’alarma no han arribat a signar-se.

A totes aquestes mancances, s’hi van afegir les dificultats que hi va posar el SEPE, que eren tantes que pràcticament no podia acollir-s’hi ningú.

Un despropòsit: els obstacles del SEPE
‘Un cop es va aplicar el reial decret, ens vam trobar que el SEPE posava unes condicions per les quals la majoria d’actors i artistes no podien acollir-s’hi, era un despropòsit’, comenta Casanovas.

En l’aplicació del reial decret, el Servei d’Ocupació Públic espanyol (SEPE) establia unes condicions que feien pràcticament impossible que els artistes amb feines intermitents s’hi acollissin. Els obligaven a pagar la quota de caràcter voluntari que es va establir en un reial decret del 2018, però que no s’ha desenvolupat encara i que implica trenta dies de tramitació i el pagament de 129€.

La situació era tan absurda, per les traves que comportava, que aquesta setmana les principals associacions de defensa dels artistes i els sindicats han enviat una carta d’indignació al SEPE per les instruccions d’accés a la prestació extraordinària.

La carta diu: ‘Observem amb indignació i estupor com un organisme públic planteja que els treballadors sol·licitants es costegen la seva pròpia prestació, de tal manera que per poder rebre 735€ hagin de pagar-ne 129€. I més quan aquesta prestació afecta treballadors que fa més de dos mesos que no tenen cap mena d’ingrés a causa de les restriccions de l’estat d’alarma i sense poder acollir-se a cap altra prestació.’ I continua: ‘I la interpretació injusta que el SEPE pretén fer deixarà exclosos de la cobertura d’aquesta prestació la immensa, si no l’absoluta, majoria dels treballadors als quals està precisament destinada. Amb aquesta interpretació, els artistes, a diferència d’altres treballadors, hem de “comprar-nos” l’accés a una prestació.’

Una batallada guanyada pels artistes
Explica Àlex Casanovas: ‘El 22 de maig vam tenir una reunió amb responsables de l’Institut de les Arts Escèniques i de la Música espanyol i el secretari general del Ministeri de Cultura i ens van dir que miraven si el SEPE havia interpretat el reial decret o si ho havia fet perquè era una norma. Però nosaltres, mentrestant, estem parats des del 14 de març.’

Finalment, ahir, 27 de maig, el BOE va publicar unes modificacions i uns aclariments sobre el reial decret del 5 de maig. El text recull una part important de les reclamacions del sector, tot i que no ha cedit en la retroactivitat de les mesures. Tanmateix, la modificació ha de permetre a tots els artistes afectats per la covid-19 d’acollir-se a l’atur, amb l’única restricció de tenir vint dies treballats el 2019.

Segons el text publicat al BOE, no caldrà estar donat d’alta de la inactivitat voluntària, que era la condició que posava el SEPE i que obstruïa a la majoria d’afectats d’acollir-se a l’atur. Tampoc s’hauran d’aportar contractes ni documentació per a demostrar que s’han quedat sense feina per la covid-19; i es reconeix la intermitència en l’atur, de manera que els artistes podran fer actuacions i tornar a cobrar l’atur automàticament. Finalment, totes aquelles persones a les quals el SEPE els va denegar el subsidi, el podran tornar a demanar perquè se’ls concedeixi.

Per a Àlex Casanovas, tot i que el text final encara fa incompatible el subsidi amb altres ajuts i no conté la retroactivitat reivindicada, ‘en general és bo, perquè permet que tothom s’hi pugui acollir’.

Un estatut de l’artista per desenvolupar
Tanmateix, el problema de fons dels artistes no es resol desencallant el subsidi. Perquè la precarietat i les dificultats que tenen es mantenen.

Marga López diu: ‘La nostra és una professió de risc. Això que ens passa no ve d’ara, és un problema històric. I no ens passaria si tinguéssim desenvolupat l’estatut de l’artista, que es va aprovar al congrés dels diputats per unanimitat, però que es troba pendent de tramitació. L’estatut de l’artista ens ha de garantir una protecció específica, que reculli les especificitats de la nostra professió, que són ben diferents de treballar en una oficina quaranta hores setmanals. Espero que la pandèmia acceleri aquest tràmit.’

També opina igual Ramon Rodenas, en referència a l’estatut de l’artista: ‘Jo espere que la situació deixe al descobert les ferides del sector, perquè es veja que s’ha d’accelerar aquest procés. Perquè la situació ens condemna. Els teatres van ser els primers de tancar i seran els últims d’obrir. I hem de recordar que encara ens recuperem de la crisi anterior; que d’aquella crisi hi ha ferides que encara sagnen. Esperem que, per fi, vegen que o ens dediquen l’atenció necessària o ens deixen morir. Caldria que s’accelerés l’estatut de l’artista.’

Mentrestant, el col·lectiu de les arts escèniques també negocia els protocols de seguretat, tant del públic com dels mateixos artistes, tot i que les condicions de seguretat fan difícil la creació escènica. Així ho explica la Marga López: ‘Si els protocols de seguretat ens obliguen a mantenir dos metres de seguretat entre els actors o a posar-nos la màscara, les actuacions seran inviables i això voldrà dir continuar amb l’activitat aturada.’

El futur immediat el veuen negre. Diu Àlex Casanovas: ‘Tenim assumit que passarem dos anys molt dolents i que haurem de vigilar que no es rebaixin les condicions laborals que teníem fins ara. Perquè, si l’aforament només pot arribar a un terç del públic, com se’n sortiran les empreses i les companyies privades? Com els sortiran els comptes? Tornaran els monòlegs i potser només podrem veure obres de més de sis actors als teatres públics. Patim també perquè moltes empreses petites desapareguin i les grans acabin tocades, si els ajuts que reben són només en forma de préstec a retornar. Demanem que aquests préstecs siguin a fons perdut.’

Ramon Rodenas cita María Ángeles Fayos, presidenta de l’Associació Valenciana d’Empreses de Teatre i Circ, que fa pocs dies deia que, més que no reactivar el sector, calia ressuscitar-lo. En aquest sentit, Rodenas diu: ‘Molta gent no sobreviurà a aquesta crisi. Ja ho veiem. Per això creiem que els esforços s’han de centrar a aconseguir uns ajuts extraordinaris tant per a treballadors com per a les sales i les companyies, per mantenir l’estructura. Tot són interessos comuns. Necessitem fer múscul en el nostre sector.’

Els governs propis podrien fer més
Més enllà de les mesures espanyoles, els tres representants de les arts escèniques del país també pensen que els governs propis podrien fer més. Àlex Casanovas diu que la Generalitat de Catalunya no ha aportat cap partida extraordinària per a Cultura, sinó que de moment ha accelerat i redistribuït els ajuts i les partides que ja aportava.

Marga López considera que el govern balear ha tingut en tot moment una via de comunicació molt directa, que ha impulsat línies d’ajuts per a les empreses i ha promès que les actuacions no se suspendrien sinó que serien ajornades i recol·locades en el calendari, donant preferència als espectacles locals. ‘Però totes aquestes propostes no són executables d’una manera immediata. I, mentrestant, com sobrevivim els mesos que no podrem treballar?’

Ramon Rodenas reconeix que han tingut un diàleg fluid amb la Conselleria de Cultura i que els han escoltat, ‘però pensem que les propostes que fan són insuficients, que cal fer més. El pla Reactivem està molt bé, però no és suficient, perquè una companyia que treballe una setmana després de sis mesos sense activitat no se’n sortirà. Per això, si ens priven de fer la nostra feina, creiem que ens han d’ajudar. No diem que no facen res, però no n’hi ha prou. Diuen que dotaran de més pressupost la partida del 2021, però potser aleshores ja haurem mort tots.’

I proposa: ‘S’haurien d’activar mecanismes per a fer teatre al carrer, ara que ve l’estiu. Per exemple, construir un escenari a la plaça de València on les companyies poguessen actuar i l’espai fos gestionat pels teatres privats. S’ha d’activar el sector perquè la gent perda la por i, d’aquesta manera, reconduir el públic progressivament cap a dins les sales. Diria que la gent ha creat un estigma contra el teatre. Potser no n’és conscient, però té por de les concentracions en espais tancats. Per això fer cultura al carrer pot ser una manera d’anar recuperant el públic.’

The post Les arts escèniques guanyen una batalla contra la precarietat a què les aboca la pandèmia appeared first on VilaWeb.

Josep Martorell: ‘Encara que sembli que anem tard, ara és el moment de les aplicacions de traçabilitat’

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha posat el Marenostrum 4, el trentè ordinador més potent del món, a disposició dels investigadors europeus que fan recerca sobre el coronavirus 2019. En aquesta entrevista, el director associat del centre, Josep Martorell, explica els projectes actius al BSC i la importància d’eines tecnològiques com les aplicacions de traçabilitat en el procés de desconfinament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Barcelona Supercomputing Center tenia experiència prèvia en epidèmies?
—Sí, és un àmbit amb què abans havíem tingut contacte, però no en la dimensió actual. Cal pensar que aquest coronavirus ha fet reorientar gairebé tots els grups de recerca d’aquest país. Com deia, anteriorment ja havíem treballat en aquesta matèria. Per una banda, fent simulacions per a fàrmacs i per una altra desenvolupant models epidemiològics com ara l’Epigraph, que és un dels tres o quatre models que ara es fan servir per predir el desenvolupament d’aquesta pandèmia.

A què us referiu quan parleu de simulació de fàrmacs?
—Un dels primers grups de recerca del BSC és el del professor Victor Guallar, que des del final de la primera dècada del 2000 treballa en aquest camp. Desenvolupar un fàrmac o un vaccí és un procés llarguíssim que pot durar anys i fins i tot dècades. La primera fase del procés consisteix a trobar camins o dianes perquè siguin efectius. Acompanyem les proves experimentals al laboratori amb simulacions numèriques a l’ordinador, de manera que el procés s’accelera i els investigadors poden escurçar molt els terminis d’aquesta fase inicial.

Ara mateix teniu tres projectes concrets en desenvolupament sobre possibles tractaments de la covid-19. En podeu avançar res?
—Sincerament, vull ser molt transparent amb això, aquests projectes de fàrmacs i vaccins els encapçalen investigadors clínics. Els correspon a ells de comentar o d’anunciar possibles resultats. El Marenostrum és una crossa que llueix molt en aquest procés, però al final només som una ajuda. Per això volem ser molt prudents. De totes maneres, a llarg termini tenim projectes molt interessants, tant amb el grup de Víctor Guallar com amb el consorci de l’IrsiCaixa i IRTA-CReSA.

Digueu.
—Ara pràcticament tot se centra a resoldre la urgència, però utilitzant aquesta simulació volen aprofitar les semblances en la família dels coronavirus –MERS, SARS, SARS-CoV-2, etc.– per a desenvolupar fàrmacs o vaccins que no siguin exclusius del que ens afecta ara mateix. Com dic encara és investigació molt bàsica i a llarg termini, però l’enfocament és molt interessant, perquè també pot proporcionar moltes pistes sobre futurs virus i epidèmies.

Treballeu també amb el genoma de l’actual coronavirus?
—Nosaltres allotgem l’European Genome-phenome Archive (EGA), que és una part de l’arxiu europeu de genomes. Quan un investigador europeu, per simplificar-ho molt, seqüencia el genoma d’algun virus, a part de publicar els resultats, les dades d’aquell genoma es guarden en una base de dades que essencialment és al Regne Unit (EMBL-European Bioinformatics Institute), però una part la gestionem nosaltres. Així doncs analitzem aquests genomes i observem si hi ha hagut modificacions i si generen cap afectació.

Quina capacitat del Marenostrum 4 es dedica a la investigació del coronavirus?
—Varia molt segons el dia. És important d’entendre que gairebé mai el Marenostrum 4 no es dedica tot sencer a un sol càlcul. La màquina té més de 60.000 processadors, no hi ha gaires codis que els necessitin tots. Ara, n’hi ha molts que en necessiten 5.000, 10.000 o 30.000. Llavors la dedicació depèn molt de la tipologia dels càlculs, però entre un 25% i el 50% de la nostra capacitat computacional té relació amb projectes vinculats amb el coronavirus. És una cosa excepcional. En una situació normal podies esperar tres o quatre mesos a obtenir un resultat; per tant, certs càlculs ocupaven una petita part de l’ordinador durant moltes setmanes. Tanmateix, ara els investigadors necessiten els resultats com més aviat millor. Per tant, cal molta més intensitat.

Com més col·laboreu en la investigació de la covid-19?
—Hi ha dos àmbits de treball més que ens afecten molt. Per una banda, el Marenostrum és obert a la comunitat científica europea. Per tant, amb els altres sis grans supercomputadors europeus ens hem d’assegurar que cap investigador del continent que treballa amb la covid-19 no es queda sense capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades. Per això, hem creat una via ràpida perquè puguin accedir a aquests serveis. Normalment, tot i ser supercomputadors, la nostra manera de funcionar és més lenta [riu]. Cada tants mesos obrim finestreta i, conjuntament, seleccionem els millors projectes que faran servir les nostres instal·lacions els mesos vinents. Evidentment, aquest model continua vigent, però ens hem adaptat perquè hi ha gent que no es pot esperar mesos a fer servir aquestes màquines.

I l’altre àmbit?
—L’altre gran camp, simplificant molt, té a veure amb anàlisi de dades i la intel·ligència artificial, és a dir, significa creuar dades de salut amb qualsevol altra mena de dades per a extreure’n patrons de comportament. Per exemple, la combinació més senzilla seria ajuntar dades de mobilitat –agregades, sense informació personal– amb dades de salut proporcionades pel departament: altes, defuncions, contagis, etc. Creuar-les et permet d’intentar predir evolucions futures de l’epidèmia, no solament seguint models epidemiològics, que et donen fotografies globals, sinó observant granularitats molt més fines. Com a recerca és molt interessant, però també ho posem al servei de les administracions. Si es detecta un petit brot en un municipi, podem identificar cap on es desplaça, perquè quan identifiques el virus ja fa dies que circula, de manera que pots saber on es va incubant. Així mateix, les administracions tenen més informació per a decidir sobre la capacitat hospitalària o més mesures com ara restriccions concretes de la mobilitat.

Heu treballat directament amb hospitals?
—Amb l’Hospital Clínic hem desenvolupat un sistema que ara utilitzen alguns altres hospitals. Amb intel·ligència artificial fem prediccions de necessitats de llits, un dels grans problemes d’aquesta crisi. Per sort, el nostre sistema sanitari ha pogut expandir la capacitat i encarar la demanda. Però al principi tots anàvem una mica a les palpentes… Amb aquest sistema, cada dia, segons les dades que ens facilita l’hospital, podem fer una predicció molt precisa a tres, cinc, set dies, de les necessitats en llits covid, llits no covid, llits d’UCI, etc. Això els permet de fer una gestió més acurada de la situació.

Pels exemples que poseu, entenc que la intel·ligència artificial també pot ajudar en el desconfinament i el retorn a la normalitat dels hospitals.
—Exactament, és un dels reptes que tenim d’ara endavant.

Quin paper hi han de tenir eines com les aplicacions de traçabilitat o el passaport immunitari?
—Són dues coses molt diferents. Nosaltres no hem treballat amb el passaport immunitari ni res de semblant. Encara més, penso que és una qüestió extremadament complexa d’un punt de vista de drets i privadesa. Som un centre de recerca pública i treballem en aquelles coses que ens demana l’administració. El passaport immunitari no sé si és una eina sobre la qual es continua discutint o s’ha descartat completament. De totes maneres, a diferència de les aplicacions, crec que no és res que requereixi gaire supercomputació.

I les aplicacions?
—Això ja és una altra cosa. Hi treballem. De totes maneres, cal entendre que no diem als governs què han de fer, només els proposem opcions i eines tecnològicament viables, la decisió sempre és seva. Ara, amb vista a la gestió del desconfinament, els epidemiòlegs ressalten que és fonamental de poder detectar amb celeritat els nous contagis i, a més a més, poder traçar els seus contactes per identificar possibles infeccions. D’aquesta manera, si hi ha un brot o una nova cadena de transmissió es pot escapçar com més aviat millor. Fer això, fa unes setmanes, en ple boom dels contagis i amb una situació hospitalària dramàtica, no tenia gaire sentit, perquè tocava gestionar la urgència. Però ara, la traçabilitat esdevé molt important. Encara que a la gent li sembli que anem tard, amb el desconfinament ja avançat, ara és el moment d’eines com les aplicacions. Enteses, això sí, com a complement.

Què voleu dir?
—La traçabilitat es pot fer de manera manual, per dir-ho d’alguna manera, i la veritat és que funciona molt bé. Als Països Baixos ho fan i em consta que la Generalitat també. És a dir, tu vas al CAP perquè no et trobes bé o perquè tens símptomes de covid-19; et fan la prova i si el resulta et surt positiu el servei de salut activa aquesta traçabilitat: et pregunta amb qui has estat, si cap familiar s’ha pogut infectar, etc. El procés potser no és del tot àgil. Per això el suport d’una eina tecnològica com l’aplicació crec que pot ser beneficiós.

Abans dèieu que el passaport immunitari pot implicar vulneracions de la privadesa o de llibertats individuals. Es pot garantir que això no passarà amb aquestes aplicacions?
—Tota la comunitat acadèmica europea –l’Institut de Recerca en Informàtica i Automàtica (INRIA), a França; l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), a Suïssa, etc.– treballa molt intensament a desenvolupar protocols que permetin de garantir, si els governs posen funcionament aquestes aplicacions, que no es vulnerarà la privacitat i els drets dels ciutadans. A la Gran Bretanya ja es fa una prova pilot a l’illa de Wight. Tenim tecnologia per a garantir-ho.

De totes maneres, si s’aplica a casa nostra, despertarà molt de recel.
—És normal que en desperti i caldrà pedagogia per a fer entendre que és una eina útil, segura i tecnològicament ben resolta. Si algú té ganes de xafardejar-la tècnicament, pot consultar el nostre informe a GitHub o el que han fet a l’EPFL. Cal tenir en compte que les institucions acadèmiques europees, particularment les de Suïssa, vénen d’una tradició molt forta de protecció de les llibertats individuals. Dit això, crec que hi ha una doble vara de mesurar a l’hora de compartir dades. Jo sóc el primer que si el govern em demana que m’instal·li una aplicació per saber coses de mi, m’ho miraré amb un cert recel. De fet, abans de fer-ho, m’ho pensaré tres vegades i xafardejaré qui ho ha desenvolupat i què en fa, de les meves dades. Ara, quan Google m’ofereix un servei, ni tan sols hi penso. Dic sí a tot i endavant les atxes. És normal que siguem exigents amb els governs, però hem de ser conscients que moltes vegades no tenim gens de cura amb les dades que compartim algunes companyies tecnològiques, la majoria de les quals ni tan sols són europees. En una situació actual, i de manera esporàdica si es vol, hauríem de ser una mica generosos amb els nostres governs, com ja ho som amb aquestes empreses.

Ara que parleu de grans empreses, quin paper han de tenir Google i Apple en aquestes aplicacions?
—Un paper fonamental, perquè sense ells això no funciona, perquè són els propietaris dels sistemes operatius de més del 90% de mòbils. De fet, un element geopolític molt important és que la pandèmia ha posat d’acord per primera vegada aquests dos gegants que permetran que les aplicacions de traçabilitat funcionin amb sistemes Android i IOS. Nosaltres hem de garantir la seguretat, però no podem passar per alt que aquestes eines correran en uns sistemes operatius que majoritàriament són de Google i Apple.

Què passarà si cada país de la UE decideix fer models diferents d’aquestes aplicacions?
—És una possibilitat que cada estat faci una aproximació tecnològica diferent. Però això no ha de ser pas cap problema. Part de la nostra investigació ha anat focalitzada a crear un protocol d’interoperabilitat que vam penjar la setmana passada a GitHub. Això permetria que les aplicacions, malgrat les diferències, es poguessin comunicar entre si i, per tant, que no es perdés el rastre dels contagis i els contactes quan es canvia de país. En un país tan turístic com el nostre això és fonamental.

Quin són els terminis per a activar una aplicació?
—Això s’ha de començar a fer amb pilots, tan si vols com si no, perquè nosaltres mateixos hem fet proves, molt casolanes, i de seguida t’adones que hi ha coses de comunicació, protocols, sistemes operatius que no són evidents. Si ha ganes de fer pilots, el marge per q posar-los en funcionament és de setmanes. De fet, la vice-presidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, ha anunciat que al juny començaran a fer proves a les Illes Canàries. No puc ser més precís amb els terminis perquè simplement no ho sabem. En els pilots reals hi ha coses molt delicades, com ara l’atenció a l’usuari. Si volem que sigui una aplicació que es descarregui en massa, és a dir, milions de persones, és fàcil de pensar que els problemes seran proporcionals a la xifra d’usuaris.

Per arribar a tanta gent es podria aprofitar l’aplicació de Salut, Stop Covid-19?
—Tecnològicament, no conec l’aplicació de Salut a fons. Per tant, no sé fins a quin punt el sistema seria interoperable de manera fàcil. Però és veritat que ha estat una aplicació de molt èxit i ha aconseguit una xifra de descàrregues extraordinari. A més a més, com que és del departament, va directament connectada amb les dades de salut dels ciutadans.

Bloomberg va informar la setmana passada de diversos atacs en supercomputadors europeus. Hi ha hagut cap repercussió en el BSC?
—Nosaltres no n’hem detectat res i ens consta que els nostres col·legues han tingut afectacions menors. De totes maneres, que s’hagi detectat vol dir que els sistemes de seguretat funcionen. Tots els supercomputadors acadèmics europeus estem connectats amb la mateixa xarxa de comunicacions (Géant), que és el que a Catalunya en diem l’anella científica. Això ens permet de garantir que l’accés a aquestes màquines sempre es fa amb un punt de connexió d’una institució acadèmica. No vull rebaixar la importància dels atacs, però he llegit algun titular en premsa estrangera que semblen títols de films de Hollywood.

I, per acabar, com van els plans del Marenostrum 5?
—Malgrat la situació d’emergència, tots els actors han refermat les seves inversions. La Comissió Europea manté el 50% del finançament, la Generalitat ha aprovat el pressupost d’enguany que té una partida per al Marenostrum 5 i el govern de l’estat, que és possible que no aprovi pressupost, va aprovar un acord extraordinari per a tirar endavant la seva part. Ara al juny i juliol hi ha les fases finals del diàleg competitiu amb els possibles proveïdors dels ordinadors, de manera que a la tardor se signarà el contracte amb qui guanyi el concurs.

Hi ha terminis?
—El termini més important, i que es complirà, és que abans del 30 de desembre s’ha d’haver signat el contracte del Marenostrum 5. Per tant, abans d’aquell dia, el BSC ha de poder explicar quina mena de màquina serà, quina companyia ho subministrarà i en quin calendari ho farà. Si llavors hi ha retards d’alguns components per la situació de la logística mundial, això serà poc important. A més, el Marenostrum 4 continuarà funcionant durant l’ampliació.

The post Josep Martorell: ‘Encara que sembli que anem tard, ara és el moment de les aplicacions de traçabilitat’ appeared first on VilaWeb.

Valtònyc, protagonista aquest dijous del Debat en Confinament de VilaWeb

El raper Valtònyc, exiliat a Bèlgica, és el convidat en el pròxim ‘Debat des del confinament’ que s’emetrà en vídeo aquest dijous, 28 de maig. El pròxim 9 de juny, el Tribunal d’Apel·lació de Gant resoldrà definitivament si n’accepta o no l’extradició que reclama l’estat espanyol. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Valtònyc va ser detingut el 23 agost de 2012 per la policia espanyola, que l’acusava d”enaltiment del terrorisme, incitació a la violència i injúries a la corona’ per les lletres de les seves cançons. El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per l’Audiència espanyola, desfermant una gran campanya de solidaritat. El Tribunal Suprem va ratificar-ne la decisió el 20 de febrer de 2018. I ara fa justament dos anys, el 23 de maig de 2018, el dia abans d’entrar a la presó, es va saber que se n’havia anat per a evitar de ser empresonat.

Com sempre, els subscriptors de VilaWeb poden enviar prèviament les preguntes que seran respostes en el directe. El debat serà moderat pel director de VilaWeb, que agruparà les preguntes per mirar de formular-ne tantes com es puguin encabir en el temps disponible.

El debat, com cada setmana, es farà de sis a set del vespre. I també com cada setmana, es podrà seguir en directe a VilaWeb, YouTube, Facebook i Twitter de manera simultània i després es podrà visualitzar a la carta.

‘Debats des del confinament’ va sorgir de la necessitat de mantenir el contacte directe amb els subscriptors, tal com hauríem fet en els actes i les assemblees prevists durant aquests mesos i que, a causa de la pandèmia del coronavirus, ens vam trobar obligats a cancel·lar. Amb tot i això, han estat una gran oportunitat de crear un format televisiu que hem decidit de continuar, passi què passi els mesos vinents i fins i tot quan sigui possible de recuperar el contacte directe.

The post Valtònyc, protagonista aquest dijous del Debat en Confinament de VilaWeb appeared first on VilaWeb.

La caiguda de De los Cobos pot beneficiar Trapero

TEMA DEL DIA
Inquisidor.
La destitució de Diego Pérez de los Cobos per l’ús d’informes falsos amb l’objectiu d’encausar el govern espanyol arran de la manifestació feminista del Vuit de Març deixa enlaire totes les causes en què ha participat com a investigador, testimoni i inquisidor. La major part de casos contra l’independentisme han tingut un informe fals de la Guàrdia Civil, més tard amanit per la fiscalia i la judicatura, i han acabat en condemnes injustes. En un estat democràtic normal, la constatació de les pràctiques irregulars de De los Cobos obligaria a revisar totes les causes judicials en què ha intervingut i ha estat determinant, com l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez pels fets del 20 de setembre de 2017 i el judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem, on va intervenir com a testimoni. Aleshores Jordi Cuixart ja va advertir que del resultat d’aquest judici en dependria la qualitat de la democràcia de l’estat espanyol. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Cuixart va pronunciar aquestes paraules davant l’advocacia de l’estat, representada per Rosa María Seoane, que avui denuncia que hi ha una causa general contra la gestió que el govern espanyol ha fet de la crisi sanitària. L’advocada de l’estat es queixa d’una degradació democràtica que Cuixart ja va advertir durant el judici, però Seoane aleshores era acusadora i ara és víctima de la involució que va promoure. L’advocada no es va immutar quan De los Cobos va mentir descaradament davant el Suprem, és a dir, quan va assegurar que durant el referèndum no hi havia hagut càrregues de la policia i que la violència l’havien exercida els votants. En aquell moment es jutjava una causa general contra la democràcia, i l’advocada de l’estat es va aclucar d’ulls. Sortir ara a queixar-se perquè el mateix tinent coronel que mentia davant el Suprem menteix contra el govern espanyol és fer tard.

Una vegada destapada la trama, els advocats dels presos independentistes podrien presentar un recurs extraordinari de revisió, per demostrar que la condemna es va fonamentar en proves falses, com els informes de De los Cobos. Però probablement no reeixiria, perquè l’inefable jutge Manuel Marchena trobaria unes altres ‘proves’ per sustentar la condemna. De los Cobos va presentar proves falses o va cometre fals testimoni i la justícia podria actuar contra ell, però això només passaria en una democràcia consolidada, que no és el cas de l’espanyola.

Una altra obsessió del tinent coronel va ser qüestionar l’actuació dels Mossos durant el referèndum i ensorrar el prestigi professional del major Josep Lluís Trapero. De los Cobos va qualificar de farsa l’actuació de la policia catalana i va acusar Trapero de no haver acatat les decisions de la justícia espanyola. El judici contra el major dels Mossos i la cúpula del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya encara és obert a l’Audiència espanyola, perquè es va haver d’interrompre per la crisi del coronavirus el 13 de març, just quan la fiscalia havia d’informar si mantenia les acusacions de rebel·lió o les ‘rebaixava’ per sedició o desobediència. Ara que s’ha destapat la manera d’operar que tenia De los Cobos, el judici contra Trapero hauria d’acabar en absolució, perquè qualsevol informe o acusació formulada pel tinent coronel ja no hauria de tenir validesa judicial.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic també pacta amb Ciutadans mesures per a millorar la sanitat.
El procés de centrament del partit d’Inés Arrimadas també té resultats a escala autonòmica, segons que s’ha vist a les Corts Valencianes. Els grups parlamentaris del Botànic han acordat amb Ciutadans una proposta per a millorar la sanitat pública valenciana arran de la crisi produïda pel coronavirus, amb mesures com ara augmentar les contractacions i els recursos per al sector sanitari, invertir en investigació i millorar les dotacions de les residències. La iniciativa, que partia de Ciutadans, havia estat pactada amb el PSPV, Compromís, Unides Podem i PP, però aquest últim grup s’ha fet enrere durant el ple de les Corts, i finalment s’abstindrà en la votació que es farà demà, perquè no s’ha acceptat un dels punts introduïts. El pacte preveu de millorar les dotacions de recursos humans i materials dels centres residencials; augmentar cada any la despesa compromesa en el pla d’infrastructures sanitàries i estudiar la possibilitat d’establir la gratuïtat de les màscares i més productes sanitaris a famílies amb dificultats econòmiques, col·lectius vulnerables i pacients amb patologies prèvies. La proposta es votarà demà i demana que s’agilitin les convocatòries i les dotacions de mitjans.

L’STEI demana que no sigui obligatori per als professors de les Illes d’anar a l’escola sense seguretat. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes (STEI) demana que no s’obligui els professors a assistir als centres mentre no tinguin a les seves mans l’informe del Servei de Prevenció. A més, sol·licita que s’ampliï el termini per a la convocatòria de les tutories presencials. Una de les qüestions que no resol la resolució publicada sobre la fase 2 educativa té a veure amb la situació en què queden els treballadors vulnerables a la covid-19, pendents de l’avaluació i de l’informe corresponent del Servei de Prevenció de Riscos Laborals. L’STEI considera que aquests professors, mentre no hagin rebut resposta, no poden ser obligats a assistir als centres. El sindicat explica que dilluns els delegats de prevenció de riscs laborals de l’STEI varen registrar una petició a la direcció general de Personal Docent en què la instava a prendre la decisió de fer quedar a casa fent teletreball tothom qui hagués demanat la vigilància de la salut i no hagués estat atès. Com que no en té resposta, l’STEI ha elaborat una carta, d’acord amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, perquè tots els treballadors pendents d’aquest informe l’adrecin a les direccions dels centres.

Andorra torna a obrir la frontera amb Catalunya Nord dilluns. Després de més de dos mesos tancada, la frontera entre Andorra i Catalunya Nord tornarà a obrir dilluns, primer de juny, una data molt esperada pels comerciants del Pas de la Casa. L’estat francès ha inclòs Andorra en la llista de desplaçaments inferiors a 100 quilòmetres, i per tant, molts nord-catalans podran desplaçar-s’hi i repetir-se les aglomeracions que hi hagué al Pertús el primer dia del desconfinament a la Catalunya Sud. La circulació per tot Andorra serà lliure però l’accés cap a Catalunya Sud no serà possible, perquè la frontera amb l’estat espanyol encara no haurà tornat a obrir. A partir de dilluns, Andorra permetrà l’entrada de turistes sense limitació de desplaçament, que es trobaran amb els hotels, bars i restaurants oberts però seguint les mesures sanitàries establertes, com ara l’ús de màscares.

LA XIFRA
750.000 milions d’euros és el fons que proposa la Unió Europea per a reactivar l’economia europea després de la crisi causada per la covid-19.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de maig de 1937 va ser inaugurat el Golden Gate a San Francisco. Fins l’any 1964 fou el pont penjant més llarg del món.

The post La caiguda de De los Cobos pot beneficiar Trapero appeared first on VilaWeb.

S’agreuja el xoc de la guardia civil amb el govern espanyol, amb una nova destitució

Continua el ball de baixes a la Guàrdia Civil en la guerra oberta entre el cos policíac i l’executiu espanyol. Avui el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ha cessat el tinent general Fernando Santafé, considerat el número tres de la Guàrdia Civil. Aquesta baixa arriba després del cessament del coronel de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, Diego Pérez de los Cobos pels informes crítics amb el govern espanyol, i la posterior dimissió del director adjunt operatiu, el general Laurentino Ceña.

The post S’agreuja el xoc de la guardia civil amb el govern espanyol, amb una nova destitució appeared first on VilaWeb.

Dos militants de Sindicat d’Habitatge del Raval van ser detinguts després de la concentració pels drets i les llibertats

La Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir anit dos militants del Sindicat d’Habitatge del Raval, a més d’Arran i Endavant-OSAN, després de la concentració pels drets i les llibertats que es va fer seguint la convocatòria arreu del país. Segons que explica Arran, Endavant-OSAN i Alerta Solidària en un comunicat, agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra van ‘intimidar i agredir amb porres extensives’ diversos activistes, uns fets que van acabar amb les dues detencions per resistència i atemptat contra l’autoritat. Un d’aquests detinguts va ser reduït a terra per cinc agents que segons el comunicat el van ‘insultar i agredir físicament’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons la Guàrdia Urbana, es tractava d’un grup de persones que bevien alcohol a la via pública excedint el nombre màxim de persones previst per l’estat d’alarma i sense guardar la distància de seguretat. Els detinguts van ser alliberats vora les 3 de la matinada.

Les organitzacions polítiques han compartit a Twitter vídeos dels fets. Vegeu-los:

Hores després de la concentració #RecuperemElsCarrers Guàrdia Urbana i Mossos han agredit brutal ment diverses companyes, i se'n han endut 2 detingudes a la comissaria del Raval. Actuació absolutament arbitrària i brutal. Una de les persones amb ferides greus a la cara. pic.twitter.com/0heCrUGvyT

— Endavant Ciutat Vella (@endavantcv) May 26, 2020

🔴URGENT Detenció de dues militants del Sindicat d'Habitatge del Raval a la Rambla de Raval i brutal agressió policial contra moltes persones #Urgent pic.twitter.com/fLRVdkmMHN

— Sindicat Habitatge Raval (@RavalSindicat) May 26, 2020

Les organitzacions signants del comunicat denuncien que la setmana passada, en la primera tongada de concentracions setmanals arreu del país, es van fer 60 identificacions a Barcelona, de les quals 40 van ser al barri del Raval. ‘No podem permetre que el govern de l’Ajuntament de Barcelona, en mans de Barcelona en Comú i el PSC, intenti limitar el dret de manifestació per la via de la repressió’, diuen.

Vegeu ací el comunicat:

Convocatòria fantasma

Tant el Sindicat d’Habitatge del Raval el CDR Gòtic-Raval s’han desmarcat d’una ‘convocatòria fantasma’ de condemna de l’actuació policíaca que s’ha difós per les xarxes socials. ‘Tot i que ens sobren motius per enviar Buch fora del sistema solar, el cartell que circula ningú no sap d’on ha sortit’, diu el CDR.

🔴URGENT🔴

👻Ens alerten d'una convocatòria fantasma al Raval per avui al vespre que cap col·lectiu del barri ha convocat. Tot i que ens sobren motius per enviar Buch fora del sistema solar, el cartell que circula ningú no sap d'on ha sortit. MOLT DE COMPTE. pic.twitter.com/akLJ3USkpq

— CDR Gòtic-Raval #RevoltaPopular (@CDRGoticRaval) May 27, 2020

👉Els convocants de la rua reivindicativa d'ahir al Raval no tenim res a veure amb cap convocatòria per avui al barri.

Informeu-vos NOMÉS pels canals oficials i per la gent de confiança. L'únic canal oficial de #RecuperemElsCarrers és https://t.co/l4P6tkBTF3

— Sindicat Habitatge Raval (@RavalSindicat) May 27, 2020

[VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Una quarantena de concentracions arreu del país reclamen el blindatge de drets i llibertats

The post Dos militants de Sindicat d’Habitatge del Raval van ser detinguts després de la concentració pels drets i les llibertats appeared first on VilaWeb.

El registres civils ensenyen a Espanya que té molts més morts de Covid-19 dels que compta

Un estudi del Sistema de Monotorització de la Mortalitat diària (MoMo) de la Universitat Carlos III a l’estat espanyol mostra que entre el 17 de març i el 22 de maig, en plena pandèmia del coronavirus 2019, les xifres de mortalitat arreu de l’estat espanyol són un 42% superiors a les de l’any proppassat en les mateixes dates. Concretament, el registre civil ha comptat 43.034 morts més que no pas el 2019. Les morts sempre s’anoten al registre sense indicar què n’ha estat la causa, i per tant no es poden atribuir netament a la Covid-19, però un auge tan elevat indica que el volum de morts que ha deixat la pandèmia és molt superior al que dóna el Ministeri espanyol de Sanitat, que les quantifica en 27.117. És a dir, n’hi ha 15.917 de diferència amb la xifra oficial.
googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La darrera actualització de morts al registre civil, datada del 22 de maig, encara donava una xifra ben diferent. A escala estatal, indicava 30.829 morts més que no pas l’any passat. Si en tan sols cinc dies la xifra ha canviat tant és, principalment, perquè les morts comptades al registre civil de Catalunya durant aquest període eren, aleshores, 4.665, i ara en són 11.483. És a dir: en els darrers cinc dies, al Principat s’han notificat 7.166 traspassos nous al registre civil. I l’explicació d’aquest fet és que les oficines per a inscriure les morts són col·lapsades, i sumant-hi les restriccions per a la mobilitat i el col·lapse hospitalari durant el pic de l’estat d’alarma, l’exercici d’aquests tràmits ha estat molt complicat. Ara, amb les mesures de relaxament, totes les morts comencen a constar com pertoca.

El col·lapse del registre civil s’arrossega amb les defuncions

El MoMo fa servir les morts diàries de 3.929 registres civils d’arreu de l’estat espanyol, que corresponen al 93% de la població. La mortalitat ha estat similar entre homes (40%) i dones (43%), i es concentra en les persones més grans de 74 anys (49%) i entre el grup d’edat d’entre 65 i 74 anys (34%).

Us oferim tota la informació de darrera hora sobre la crisi del coronavirus 2019

 

The post El registres civils ensenyen a Espanya que té molts més morts de Covid-19 dels que compta appeared first on VilaWeb.

El relator especial de l’ONU per la llibertat d’expressió diu que els presos polítics haurien de ser alliberats

El relator especial de l’ONU per la llibertat d’opinió i d’expressió, David Kaye, ha reclamat l’excarceració dels presos polítics. ‘Haurien de ser alliberats’, ha dit en un col·loqui organitzat per Òmnium Cultural. També ha expressat que ‘no haurien d’haver estat empresonats’, ja que estan a la presó per ‘raons intolerables’ i no ‘per delictes violents’. El relator ha equiparat els presos polítics amb periodistes i presos polítics captius arreu del món. D’altra banda, creu que les presons són un dels ‘pitjors llocs’ per evitar la propagació de pandèmies com la Covid-19, tenint en compte les indicacions de l’OMS, i també per això en demana l’alliberament.

The post El relator especial de l’ONU per la llibertat d’expressió diu que els presos polítics haurien de ser alliberats appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] La cistella més viral i complicada de la història del bàsquet

El youtuber nord-americà Crezzy ha construït una màquina de Rube Goldberg gegant al voltant del jardí de casa seva per fer la cistella més complicada de la història del bàsquet. La màquina és un circuit de 70 etapes, que la pilota tarda més de tres minuts a recórrer. El muntatge de tot l’aparell va durar un mes i les proves, perquè el funcionament fos fluid i sense interrupcions, un altre mes. El resultat final és un vídeo seqüència espectacular que s’ha fet viral. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Què és una màquina de Rube Goldberg?

Una màquina Rube Goldberg és un aparell aparatós i complicat, que normalment aprofitant la reacció en cadena, fa tasques molt senzilles de la manera més rocambolesca possible. Aquesta mena de dispositius, que viuen una segona joventut gràcies a la xarxa, agafen el nom de Rube Goldberg, un famós dibuixant nord-americà —va guanyar un premi Pulitzer el 1948—, que sobre el paper va crear tota mena d’andròmines sofisticades i inútils per a fer funcions molt simples.

 

The post [VÍDEO] La cistella més viral i complicada de la història del bàsquet appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] El PP apuja la tensió a Madrid vinculant personalment Pablo Iglesias amb el terrorisme

La sessió de control d’avui al congrés espanyol ha estat marcada per una intervenció molt polèmica de la portaveu del Partit Popular, Cayetana Álvarez de Toledo, que ha adreçat al vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, retrets personals amb un to encara més elevat que el de fins ara. ‘Vostè ha fet referència al meu títol de marquesa: a la classe social, l’aristocràcia, etc. Però els fills no som responsables del que han fet els nostres pares, ni tan sols del que puguin fer els nostres fills. Per això li ho diré per primera i última vegada: vostè és el fill d’un terrorista. A aquesta aristocràcia pertany vostè, a la del crim polític.’ googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aristocracia del crimen. pic.twitter.com/pVYUsENGYn

— Cayetana Alvarez de Toledo (@cayetanaAT) May 27, 2020

Iglesias ha reconegut en diverses ocasions que el seu pare va ser membre del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP), un grup comunista d’extrema esquerra que durant la qualificació es va qualificar de terrorista. Després de l’incident, Iglesias ha amenaçat amb accions judicials contra Álvarez de Toledo i la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, ha fet que les paraules es retiressin del diari de sessions, malgrat que Iglesias hagi explicat públicament en diverses ocasions els vincles del seu pare amb el FRAP. El vicepresident espanyol li ha respost a Álvarez que ‘s’equivoca si es pensa que titllant de terrorista el meu senyor pare farà que perdi la compostura.’

Iglesias responde a Cayetana Álvarez de Toledo después de que esta llame terrorista a su padre: "Invitaré a mi señor padre a que ejerza las acciones oportunas".

Le sale a pagar. pic.twitter.com/MCGRbVlly9

— Gema MJ (@gmaemejota) May 27, 2020

El Régimen reescribe la realidad como en "1984".
Meritxell Batet censura y borra del diario de sesiones del Congreso las palabras de Cayetana Álvarez de Toledo.
Blanquea que el padre de Pablo Iglesias fue miembro de la banda terrorista FRAP.
Escandaloso.pic.twitter.com/dt4QQ2EX7j

— Guaje Salvaje (@GuajeSalvaje) May 27, 2020

The post [VÍDEO] El PP apuja la tensió a Madrid vinculant personalment Pablo Iglesias amb el terrorisme appeared first on VilaWeb.

El Suprem diu que els centres privats no han de pagar l’assistència de pacients enviats a la pública si no hi ha conveni

El Tribunal Suprem espanyol ha establert que un hospital privat que deriva o facilita el trasllat de pacients a un hospital públic no està obligat a pagar l’assistència sanitària que se’ls hagi ofert excepte en aquells casos en què hi hagi un conveni. És a dir, excepte en aquelles assistències sanitàries realitzades per un hospital públic l’atenció del qual correspongui ‘al centre privat d’acord a conveni o concert subscrit amb la respectiva administració sanitària’. El tribunal ha estimat el recurs d’IDCQ Hospitals i ha anul·lat la sentència del TSJ de Canàries, que va confirmar tres liquidacions de preus públics cobrats per l’assistència a pacients derivats a un centre públic. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els tres pacients van ser derivats a un centre públic sense que tinguessin assegurança que cobrís aquesta assistència ni tampoc dret a assistència a un centre integrat a la xarxa de centres públics. En la sentència, la Sala remarca que es tracta de determinar si un centre privat, pel seu règim específic i de relació amb el pacient, amb el que no té un contracte d’assegurança de salut, ni rep una prima a canvi de donar-li assistència mèdica integral a diferència de les entitats asseguradores sanitàries, ‘pot ser considerat com un tercer obligat al pagament’, d’acord amb la normativa vigent.

El tribunal conclou que la norma en vigor que estableix els casos concrets en els quals s’atribueix la condició ‘de tercers obligats al pagament’ persegueix ‘la necessitat de no destinar fons adscrits a la sanitat pública quan les prestacions sanitàries al pacient estiguin ja cobertes per altres mecanismes, públics o privats’. ‘És a dir, quan hagin de ser assumides per aquelles entitats que tenen l’obligació legal o contractual de fer-ho’, diu la sentència.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat José Díaz Delgado, cita una situació similar resolta per la mateixa secció en la qual una entitat asseguradora va derivar pacients a un hospital públic. En aquest cas, però, els pacients eren beneficiaris del Sistema Públic de Salut i es va considerar que les asseguradores eren ‘tercer obligat a pagament’ perquè hi havia un contracte entre l’assegurador i l’assegurat que pot obligar, depenent de les condicions de la pòlissa, a oferir una assistència integral a l’assegurat.

En aquest sentit, la sentència argumenta que, en els casos d’asseguradores, ‘si els pacients decideixen el seu trasllat a un hospital públic, aquestes entitats podria considerar-se que sí que estan utilitzant un recurs públic per realitzar una obligació legal o contractual que tenen assumida i, per tant, sense fer-se càrrec dels costos de mantenir els mitjans necessaris’.

Malgrat això, conclou que ‘en cap cas pot extrapolar-se al supòsit dels hospitals privats, que no tenen cap obligació legal, reglamentària, ni contractual d’assumir totes les prestacions sanitàries a un pacient a canvi d’una prima, sinó les que lliurement decideixi l’hospital i, en tot cas, limitades per la cartera de serveis, especialitat i unitats que tinguin autoritzada l’autoritat sanitària’.

The post El Suprem diu que els centres privats no han de pagar l’assistència de pacients enviats a la pública si no hi ha conveni appeared first on VilaWeb.

Aragonès creu que ERC i JxCat es posaran d’acord en la data de les eleccions al parlament

El vice-president del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, s’ha mostrat confiat avui que ERC i JxCat es posaran d’acord en la data de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. En una entrevista al programa ‘Planta Baixa’ de TV3, el també coordinador nacional d’ERC ha evitat concretar una data pels comicis i ha apel·lat a cercar el ‘màxim consens’ i a prendre la decisió conjuntament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aragonès ha dit que la gestió de la pandèmia de la Covid-19 és el tema central que els ocupa, però s’ha mostrat esperançat que, en un futur, es podran posar d’acord en l’escenari electoral. ‘En cap cas vull obrir una polèmica’, ha remarcat. Ha assegurat que el govern estudia l’ampliació del pressupostos de 2020 per fer front a les necessitats ciutadanes.

El vice-president ha pronosticat que tant en l’escenari actual com en el futur caldran ‘majories reforçades’. ‘Com que estic convençut que no ho pensa només ERC, sinó també JxCat i el president Torra, no tinc cap dubte que a la mesura que deixem enrere la urgència de la pandèmia, podrem gestionar el post-covid. No tinc cap dubte que ens posarem d’acord’, ha afegit.

The post Aragonès creu que ERC i JxCat es posaran d’acord en la data de les eleccions al parlament appeared first on VilaWeb.

Rull i Turull retreuen als que ara s’escandalitzen amb els informes de Pérez de los Cobos que no ho fessin amb l’1-O

Els consellers Josep Rull i Jordi Turull retreuen als que ara s’escandalitzen amb els informes del fins ara responsable de la Guàrdia Civil a Madrid, Diego Pérez de los Cobos, que no ho fessin amb el cas de l’1-O. Ambdós consellers, empresonats als Lledoners, han fet al·lusió directa al PSOE i Unides Podem. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Turull ho ha criticat amb ironia: ‘Fase 1: Informes manipulats de la Guàrdia Civil. Fase 2: la fiscalia ‘te lo afina’ Fase 3: ‘LamelaStyle’ a la cúpula judicial. Fase 4: Presó per a uns i ascensos i condecoracions per als qui ho han executat. Als que ara pateixen la fase 1 i ara sí que posen el crit al cel, records des de la fase 4′.

Fase 1: Informes manipulats de la GC Fase 2: la fiscalia “te lo afina” Fase 3: “LamelaStyle” a la cúpula judicial. Fase 4: Presó per uns i ascensos i condecoracions pels que ho han executat. Als que ara pateixen la fase 1 i ara si q posen el crit al cel, records des de la fase 4. https://t.co/xj2AmV102b

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) May 27, 2020

‘Molts dels que ara s’escandalitzen aplaudien davant de la infàmia perpetrada pel tinent coronel Baena ‘Tácito’ a Catalunya. Sóc a la presó per aquells informes, el més bèstia dels quals és la manipulació d’una entrevista meva a ‘El Nacional’, ha dit Rull, que ha criticat que el govern espanyol es protegeixi a si mateix en comptes de tenir sensibilitat amb els catalans agredits l’1-O.

Destituint Pérez de los Cobos, Marlaska i el Govern de l’Estat van a protegir-se ells mateixos, ignorant els drets dels centenars de catalans i catalanes agredits de manera infame per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l’ #1Oct

I encara gosen dir-ne estat de dret…

— Josep Rull i Andreu 🎗 (@joseprull) May 26, 2020

Molts dels q ara s’escandalitzen amb els informes de de los Cobos, aplaudien davant de la infàmia perpetrada pel tinent coronel Baena, “Tácito”, a Catalunya.

Sóc a la presó x aquells informes, el més bèstia dels quals és la manipulació d’una entrevista meva a @elnacionalcat

— Josep Rull i Andreu 🎗 (@joseprull) May 27, 2020

The post Rull i Turull retreuen als que ara s’escandalitzen amb els informes de Pérez de los Cobos que no ho fessin amb l’1-O appeared first on VilaWeb.

913 nous casos de violència masclista a Catalunya durant el confinament

Un total de 913 nous casos de violència masclista a Catalunya han estat comptabilitzats pels diferents serveis d’atenció a les víctimes durant el confinament, entre el 16 de març i el 15 de maig. El Govern ha informat en un comunicat que durant el mateix període el telèfon d’atenció a les víctimes de violència masclista (900 900 120) ha rebut un 88% més de trucades respecte als mesos anteriors. En aquest sentit, l’executiu ha afegit que en les dues últimes setmanes, a mesura que s’ha anat relaxant el confinament, les trucades han disminuït un 22%. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’estadística ha estat elaborada per l’Observatori d’Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones i per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb les dades dels diferents serveis d’atenció: PIAD– SARA, els SIAD i els SIE. D’ençà que va començar el confinament, els Serveis d’Intervenció Especialitzada s’han realitzat 7.894 atencions telemàtiques a dones en situació de violència masclista, una mitjana de 790 atencions setmanals, i 1.614 atencions a joves i nens, una mitjana de 161 per setmana.

Els Mossos d’Esquadra han rebut 1.537 denúncies per violència de gènere en l’àmbit de la parella, un 31% menys que en el mateix període de l’any anterior, i han registrat 1.957 actuacions o requeriments policials, un 33% menys que l’any anterior. El nombre de nous casos i de situacions d’emergències s’ha anat incrementant setmana rere setmana, passant de 36 nous casos i 56 situacions d’emergència en la primera setmana, a 88 casos i 126 situacions l’última setmana analitzada. Per garantir l’atenció a les dones en situació de violència masclista durant el confinament l’Institut Català de les Dones ha impulsat la campanya ‘Establiment segur contra la violència masclista’.

La violència masclista es dispara durant el confinament i els experts alerten de noves situacions de risc d’ara endavant

The post 913 nous casos de violència masclista a Catalunya durant el confinament appeared first on VilaWeb.

L’ex-batlle de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros i vuit persones més aniran a judici pel ‘cas Inipro’

L’ex-batlle de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, la regidora Begoña Floria i set persones més aniran a judici pel ‘cas Inipro‘ de presumpta corrupció a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMMS), que hauria afavorit del PSC. Segons que ha pogut confirmar l’ACN, l’Audiència de Tarragona ha desestimat els recursos d’apel·lació dels principals acusats i veu indicis suficients de delicte. Ballesteros està investigat per fins a vuit delictes: presumpta prevaricació, malversació, alteració de preus en concurs i subhastes públiques, falsedat documental, frau, suborn, tràfic d’influències i abús en l’exercici de la funció pública. Floria ho està per suposada alteració de preus en concurs i subhastes públiques, suborn, tràfic d’influències, malversació i abús en l’exercici de la funció pública. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El cas gira sobre el contracte subscrit l’any 2010 entre l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i l’empresa Inipro, i que es va prorrogar al marge de la normativa de contractació durant els anys 2011 i 2012. Oficialment, el contracte tenia com a objectiu la intervenció i potenciació de l’associacionisme de població immigrant però, segons el jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona, aquests treballs no han quedat acreditats en les memòries justificatives i, realment, el que es duia a terme eren activitats en benefici del PSC.

La decisió de dur a judici els imputats tanca la possibilitat de recurs, amb la qual cosa la fiscalia i l’acusació exercida per la CUP hauran de presentar els respectius escrits d’acusació. Aleshores, l’Audiència de Tarragona podrà dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral i donar trasllat a les defenses perquè presentin els respectius escrits, i finalment fixar una data per a la vista.

L’advocat de Ballesteros en defensa la innocència

En declaracions a l’ACN, l’advocat de Ballesteros, David Rocamora, ha apuntat que la decisió de l’Audiència de Tarragona és definitiva i ha fet una crida a que fixi data de judici tan aviat com sigui possible. Segons Rocamora, el tribunal ‘deixa dempeus tots els arguments defensius i deixa el debat per a la vista del judici, que esperem que es faci aviat i es pugui restituir l’honorabilitat de l’ex-batlle, que és absolutament aliè a tots els càrrecs’.

Els altres investigats són l’ex-regidora Victòria Pelegrín; l’ex-gerent de l’IMSS, Antonio Muñoz; l’ex-cap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado; Alejandro Caballero, contractat per Inipro i vinculat amb el PSC; José Gallet, administrador de l’empresa Gallet; Enrique Manuel Miró, administrador d’Itinere Serveis Educatius; i Enriqueta Aznar, tècnica de l’IMSS. D’altra banda, en sengles resolucions del 15 d’abril, la secció quarta de l’Audiència de Tarragona ha dictat el sobreseïment provisional de les actuacions respecte a la funcionària municipal Araceli Saltó; i els treballadors Maria Cecilia Mangini, Vasile Baltaretu, Judit Cepero, Juan Carlos Lozano i Mario Bulzuri.

La jutgessa de Tarragona desestima els recursos de Ballesteros, Floria i la resta dels investigats pel cas Inipro

The post L’ex-batlle de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros i vuit persones més aniran a judici pel ‘cas Inipro’ appeared first on VilaWeb.

L’advocacia de l’estat critica la jutgessa del 8-M per obrir una ‘causa general contra la crisi sanitària’

L’advocacia de l’estat espanyol ha apel·lat directament a l’Audiència Provincial de Madrid per sol·licitar la revocació de la interlocutòria que la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel va obrir per investigar penalment el delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per permetre la manifestació del 8-M a Madrid. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En l’escrit, l’advocacia critica durament Rodríguez-Medel i acusa de convertir la instrucció ‘en una causa general sobre la gestió de la crisi sanitària’, i fins i tot assenyala que s’ha saltat les suspensions processals vigents de l’estat d’alarma.

El recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, el signa l’advocada de l’estat espanyol, Rosa María Seoane, i es va presentar el 20 d’abril; és a dir, gairebé un mes abans que s’elaborés l’informe de la Guàrdia Civil que es relaciona amb la polèmica destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos.

Seoane denuncia que la instructora ha ignorat les disposicions de l’estat d’alarma per als tribunals i que ha vulnerat el dret del delegat del govern espanyol a Madrid a un procés amb totes les garanties, per la qual cosa sol·licita a l’Audiència que el declari nul.

Entre més aspectes, assenyala que Rodríguez-Medel ha desbordat l’àmbit competencial sobre la investigació del 8-M, i que sol·licita a la Guàrdia Civil informació ‘de qualsevol autoritat que ni tan sols identifica i converteix la instrucció en una causa general sobre la gestió de la crisi sanitària’.

La tesi de la defensa

L’advocacia considera que ‘que fins al 14 de març, dia en què es va aprovar la declaració de l’estat d’alarma, no hi havia cap resolució de cap autoritat competent en matèria sanitària, ni local, ni autonòmica, ni estatal, que limités les concentracions de persones, ja no en exercici d’un dret fonamental, com ho és el dret de reunió, sinó de qualsevol objecte i finalitat’.

Segons el parer de la defensa, hi havia recomanacions sanitàries que es van anar intensificant, sobretot a partir de l’11 de març i a tots els àmbits administratius, però com que eren recomanacions i no pas prescripcions, no van suposar cap impediment per limitar la celebració d’esdeveniments esportius, a més del funcionament de recintes tancats i espectacles públics, com cinemes, teatres, etc.

Davant de tot això, considera que ‘el que pretén la instructora no és verificar si són certs determinats indicis d’incompliment de l’ordenament, sinó trobar indicis. Indicis que el fet d’existir la prohibició d’actes commemoratius el 8 de març va ser una actuació arbitrària’.

The post L’advocacia de l’estat critica la jutgessa del 8-M per obrir una ‘causa general contra la crisi sanitària’ appeared first on VilaWeb.

Brussel·les proposa un fons de 750.000 milions d’euros per a rellançar l’economia

La Comissió Europea proposa un fons de reconstrucció de 750.000 milions d’euros per a rellançar l’economia europea després de la crisi provocada per la Covid-19. Segons que ha avançat l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, el fons que planteja l’executiu europeu suposa un ‘punt d’inflexió per fer front a una crisi sense precedents’. Gentiloni ha anunciat la xifra a través d’un piulet abans que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, presenti oficialment la proposta per al fons i el nou pressupost europeu a l’Eurocambra. En la seva intervenció a la cambra, Von der Leyen detallarà a quins programes van destinats els recursos i com proposa aconseguir el finançament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Commissione propone un Fondo di Recovery da 750 miliardi che si aggiunge agli strumenti comuni già varati. Una svolta europea per fronteggiare una crisi senza precedenti. #NextGenerationEu

— Paolo Gentiloni (@PaoloGentiloni) May 27, 2020

Seguiu ací l’última hora sobre la crisi del coronavirus

The post Brussel·les proposa un fons de 750.000 milions d’euros per a rellançar l’economia appeared first on VilaWeb.

Renault liderarà el negoci europeu de l’aliança amb Nissan i Mitsubishi

L’aliança entre Renault, Nissan i Mitsubishi ha anunciat que es repartirà zones geogràfiques d’influència i el lideratge en determinats segments del mercat i tipus de vehicle per reduir en un 40% els seus costos. La decisió implica que la francesa Renault sigui l’encarregada del negoci a Europa, cosa que no resol què passarà amb les plantes de Nissan a Barcelona i augmenta els dubtes sobre el seu futur. Nissan pretén centrar-se en el negoci a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó, mentre que Mitsubishi liderarà l’aliança al sud-est asiàtic i Oceania. Les tres empreses preveuen que aquest sistema impliqui que prop del 50% dels models de l’Aliança siguin desenvolupats i produïts pel líder de cada zona el 2025. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Justament, un centenar de treballadors de Nissan s’han concentrat davant el consolat del Japó i la seu de la Comissió Europea a Barcelona per pressionar perquè la multinacional es quedi a Catalunya. El comitè d’empresa ha organitzat una acció reivindicativa amb cartells i proclames com ‘Volem futur’ o ‘Nissan no es tanca’. La concentració ha acabat amb una traca de petards

Una seixantena de treballadors de Nissan manifestant-se davant el consulat japonès a Barcelona. Fotografia: ACN

La plantilla fa més de vint dies que està en vaga indefinida per protestar pel possible tancament de la planta de la Zona Franca. Segons els sindicats, els centres de l’empresa donen feina a 3.000 persones directament i 25.000 indirectament.

The post Renault liderarà el negoci europeu de l’aliança amb Nissan i Mitsubishi appeared first on VilaWeb.

Pàgines