Vilaweb.cat

El Tempir premia el compromís amb la llengua de Tudi Torró

País Valencià, sud i Elx: tres àmbits com tres nines russes fins a la ciutat on va néixer i on té principal àmbit d’actuació el Tempir. La històrica associació cívica per la llengua lliurarà el 9 de novembre, dissabte, els premis que ha instituït per tal de reconèixer ‘la trajectòria cívica de persones, entitats o empreses que destaquen pel treball a favor de la llengua i la cultura’.

I enguany, per ‘la seua insubordinabilitat i coherència amb les seues idees dins i fora de la trinxera civil’, rebrà el premi País la pedagoga Tudi Torró. D’aquesta manera, es reconeix una trajectòria fructífera com a mestra i assessora didàctica per a l’ensenyament del valencià i també el treball d’impulsar la immersió lingüística a les escoletes infantils municipals d’Elx. Tal com destaca el Tempir, Tudi Torró ha contribuït a ‘convertir Elx en un referent de país en la dignificació i la recuperació del valencià en l’ensenyament’ i ha defensat, des de les diverses instàncies en què ha participat (el Consell Escolar Valencià i la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant, per exemple), la necessària atenció, i els mitjans, que necessita l’educació pública.

Els professors del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes compartiran el premi Sud d’enguany com a autors del llibre Els parlars valencians (PUV), una obra que ja ha arribat a la tercera edició i que, tal com apunta el Tempir, és ‘de referència obligada per a conèixer de manera molt exhaustiva la riquesa de la llengua catalana al País Valencià’. Amb aquest premi, a més del treball concret (dècades de dedicació, amb cura i passió, rebla l’entitat elxana), també es reconeix la tasca col·lectiva de la fornada de nous professors que als anys noranta del segle XX van renovar el departament de Filologia Catalana a Alacant ‘fins a convertir-lo en un referent pedagògic, d’estudi i d’estima per la llengua, bon coneixedor de la realitat del sud, que en pren el pols constantment i s’hi adapta mitjançant la cerca de solucions imaginatives als problemes acadèmics, universitaris o no, i sociolingüístics existents’.

Finalment, el premi Elx és enguany per a l’Associació de Veïns del Raval, tant per ‘la dinamització i consolidació del teixit social i cívic del barri’, com per l’obertura a altres moviments de la ciutat (organitzant, per exemple, la Trobada d’Associacions) i per ‘l’ús exemplar i coherent en la defensa i la promoció del valencià en totes les seues activitats, de manera que s’ha convertit en un model de referència d’activisme veïnal a favor de la nostra llengua’.

La festa de lliurament serà aquesta nit i els guardonats rebran una escultura de l’artista Antoni Pons que evoca els rius Segura i Vinalopó i un dels gallons de la Mangrana del Misteri d’Elx.

The post El Tempir premia el compromís amb la llengua de Tudi Torró appeared first on VilaWeb.

Hawaii, ai

A mitjan anys vuitanta el grup Mecano va llançar dins el seu àlbum Ya viene el sol (1984) la cançó ‘Hawaii-Bombay’, que es va fer ràpidament popular. La lletra jugava amb el tòpic del Hawaii paradisíac i s’hi sentia una afirmació, amb sospir inclòs: ‘¡Cuando podré ir a Hawaii, ay!’. Hawaii i Bombai, sentenciava la cançó, ‘son de lo que no hay’ (encara que temo que Bombai hi era més per la rima que per la consideració de paradís que en poguessin tenir els músics).

Hawaii ha estat per a molts un enfilall de tòpics certament paradisíacs: les platges cristal·lines, els collarets de flors, les danses hula, la música dels ukuleles, el poke, especialitat gastronòmica local, la pràctica del surf. Molts adults vam descobrir Hawaii també en els llibres de text de geografia física, a propòsit dels volcans característics de l’arxipèlag. Els paisatges de Hawaii han estat coneguts, també, per les sèries Hawai 5.0, Magnum, o, més recentment, per pel·lícules o sèries com Parc Juràssic, Jurassic World o Lost. Al moment d’acabar-se Lost, un home nascut a Honolulu, jove, negre i amb empenta, Barack Obama, esdevenia president dels EUA.

La visió idíl·lica de Hawaii, amb tot, amaga una altra cara de les illes, devastades pel turisme, la construcció i l’especulació. Màrius Serra novel·lava aquest antiparadís a Res no és perfecte a Hawaii (2016). La llengua hawaiana (en l’autoglotònim: ʻōlelo Hawaiʻi) és també fins a cert punt a l’altra cara de Hawaii. En l’Atles UNESCO de les llengües del món en perill, aquesta organització internacional inclou el hawaià en la categoria de les llengües ‘critically endangered’ (és la categoria prèvia a la de l’extinció d’una llengua i es caracteritza perquè ‘els parlants més joves són avis i gent gran, i parlen l’idioma parcialment i poc sovint’).

El hawaià és una llengua de la família austronèsica parlada a les illes de Hawaii (on actualment conviu, sobretot, amb l’anglès, i el crioll hawaià de base anglesa). Les llengües austronèsiques s’estenen per una zona molt àmplia que va de Madagascar a l’illa de Pasqua i de Taiwan i Hawaii fins a Nova Zelanda. Aquesta família té aproximadament unes mil dues-centes llengües i uns tres-cents milions de parlants. Bona part de les llengües polinèsies van arribar fa relativament poc als seus emplaçaments. Així, per exemple, Hawaii va ser colonitzat per pobladors procedents de les illes Marqueses cap al 400 dC. Segles més tard, el 1778, el capità James Cook va ‘descobrir’ l’arxipèlag (que va anomenar illes Sandwich) i durant el segle XIX el regne de Hawaii va registrar una progressiva penetració de població europea. A finals del segle XIX els EUA van abolir la monarquia autòctona i van decidir annexionar Hawaii, que el 1959 es va integrar als EUA com a cinquantè estat del país.

La situació de la llengua hawaiana ha estat dramàtica, sobretot, des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX. A començaments del segle XIX els missioners havien desenvolupat una variant de l’alfabet llatí que havia permès que el hawaià s’escrivís i que tingués una presència no negligible en l’àmbit literari i periodístic. Aquest alfabet, semblant al del maori, té dos caràcters típics: l’okina (‘) o pausa glotal (permet diferenciar, per exemple, una paraula hawaiana com mai = ‘procedent de’, de ma’i  = ‘dolent’) i el màcron, per marcar la llargada de les vocals llargues, anomenat kahakō (es pot veure, precisament, damunt la darrera vocal de la paraula).

L’any 1896 el hawaià va rebre un fort revés perquè va ser prohibit en el sistema educatiu en benefici de l’anglès, declarat l’única llengua d’instrucció en la llei 57 de la República de Hawaii: ‘La llengua anglesa serà el mitjà i la base d’ensenyament a totes les escoles públiques i privades.’ No respectar aquella prohibició comportava càstigs i persecució a la població local. No oblidem que a Catalunya, mentrestant, la llei Moyano d’instrucció pública prohibia expressament ensenyar el català a l’escola des de 1857. La persecució de la llengua hawaiana a l’escola va ser un cop dur per a la llengua: en va desincentivar l’ús i va fer minvar la voluntat de transmissió intergeneracional per autoodi, davant la puixança i el prestigi de l’anglès. El nombre de parlants de l’idioma es va reduir fins a la xifra aproximada d’un miler en el moment més crític.

Fins a l’any 1978 el hawaià no va ser oficial. La constitució de 1978 (article 15, sobre llengües oficials) va establir que l’anglès i el hawaià serien les llengües oficials de Hawaii, però que el hawaià només s’utilitzaria en els actes i les transaccions oficials d’acord amb les disposicions de la llei. A partir d’aquell moment d’obertura legal, el hawaià va viure una interessant experiència de revitalització amb una notable implicació popular, que s’ha estès aquestes darreres dècades. En un curiós paral·lelisme amb el cas català (salvades totes les distàncies), la cooficialitat del qual també va ser reconeguda el 1978, els moviments de revitalització van impulsar a inici dels vuitanta el moviment d’immersió lingüística a les escoles Pūnana Leo (‘nius d’idioma’), pouant en l’experiència maori dels Kōhanga Reo a Nova Zelanda. Els programes d’immersió lingüística total en hawaià es van estendre amb èxit des de l’etapa pre-escolar fins al batxillerat. La primera escola Pūnana Leo sorgia el 1984 a Kekaha, seguida ben aviat de les de Honolulu i Hilo i de moltes més els anys posteriors. Recordem que a Catalunya la primera aplicació del programa d’immersió lingüística es dugué a terme el curs 1983-84.

El cas del hawaià, doncs, que ha aconseguit interrompre la tendència accentuada cap a l’extinció de la llengua, és un exemple a tenir en compte de revitalització lingüística, encara que l’augment de parlants sigui quantitativament baix. La resistència és encara més encomiable pel fet que el hawaià ha plantat cara ni més ni menys que a l’anglès, una veritable llengua lingüicida. Com indica Enrique Bernárdez (¿Qué son las lenguas?, 2004): ‘Com han assenyalat diversos autors, entre els quals uns quants d’anglesos i nord-americans, l’anglès sembla tenir aversió que es parlin unes altres llengües als seus territoris, incomparablement més que qualsevol de les altres grans llengües internacionals.’ El mateix autor fa veure que de les cent cinquanta-nou llengües indígenes dels EUA, només trenta-sis tenen més de mil parlants i que de les cent vuitanta-set llengües índies dels EUA i el Canadà, la canalla ja no n’aprèn cent quaranta-nou.

La iniciativa de revitalització del hawaià ha estat reconeguda aquest any per l’organització no governamental Linguapax, que ha atorgat el seu premi internacional 2019 a la candidatura de Larry Kimura, un dels referents decisius en el moviment per a preservar el hawaià i responsable de múltiples iniciatives compromeses i entusiastes que han contribuït a invertir la tendència a la reducció de parlants de l’idioma. Kimura és professor de llengua hawaiana al Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani (College of Hawaiian Language) de la University of Hawaiʻi at Hilo, president del Hawaiian Lexicon  Committee (encarregat de fixar els mots nous de la llengua), ha destacat per la seva tasca de documentació de l’idioma i ha estat un dels impulsors dels programes d’immersió lingüística en hawaià (va ser cofundador i primer president de les Pūnana Leo). Kimura ha manifestat la il·lusió que la recuperació de la llengua, un cop començada, no tingui marxa enrere: ‘Quan algú comença a tornar-se a connectar amb la llengua, s’hi compromet molt intensament i no hi ha marxa enrere.’ El cas hawaià ens llega una experiència interessant de revitalització que ha merescut, doncs, un reconeixement recent en el premi de Linguapax.

Si estem disposats a penetrar la llengua hawaiana, d’altra banda, les oportunitats d’aprenentatge són arreu. Entre el lèxic hawaià que ens ha arribat, el català té paraules com ukulele o wiki (wiki-wiki vol dir ‘ràpid’ en hawaià; d’aquí el nom de la Viquipèdia), recollides totes dues pel Cercaterm. També resulten familiars, associades a la iconografia paradisíaca, paraules com hula (dansa típica, acompanyada de cançons; el Cercaterm conté hula-hoop: ‘joc que consisteix a fer girar entorn de la cintura, per moviment de rotació, un cèrcol de plàstic’, indicant que és una marca registrada), aloha (‘hola’ i ‘adeu’ i altres sentits com el de ‘amor’, ‘compassió’, ‘afecte’), lei (‘garlanda de flors de cortesia’). També a través de l’anglès, alguns termes com ara els que es relacionen amb la vulcanologia hawaiana han esdevingut formes de designació internacionals. Pensem, per exemple, en la lava anomenada pahoehoe, o en la lava aa (del hawaià ʻaʻā), que tindria l’origen en una onomatopeia de la queixa relacionada amb el dolor que s’experimenta en trepitjar-la.

Si ens interessen les curiositats de sentit del lèxic hawaià, d’altra banda, en podem trobar una bona mostra en l’obra d’Adam Jacot de Boinod, autor britànic que destaca pel seu interès per paraules curioses en les llengües del món. A El significado de Tingo: El excéntrico mundo de las palabras (Barcelona: RBA, 2007) aporta diversos exemples del hawaià. N’indico algun de divertit o curiós: ho’oponopono, ‘resoldre un problema parlant-ne’ (art hawaià antic de resolució de problemes basat en la reconciliació); awawa, ‘obertura que hi ha entre cada dit de la mà o el peu’; muku, ‘distància dels dits d’una mà fins al colze de l’altre braç estès’; pana po’o, ‘gratar-se el cap per provar de recordar el que s’ha oblidat’; ho’oauwaepu’u, ‘treure la llengua sota el llavi o avançar la mandíbula i arrugar els llavis en senyal de menyspreu’; pau heoheo, ‘pescador que torna sense pesca’ (en català en diem ‘pescador que ha fet porra’); ulaia, ‘apartar-se de la societat a causa d’un desengany’; muka, ‘so fet amb els llavis per indicar que el menjar és deliciós’; kipapa, ‘fer equilibris en una taula de surf’… Adam Jacot de Boinod ens fa saber també que el hawaià té seixanta-cinc paraules per anomenar els tipus de xarxes de pesca; cent vuit paraules referides als moniatos; quaranta-dues a la canya de sucre; quaranta-set al plàtan… i que aquesta llengua tenia un nom diferent per a designar cada una de les trenta nits del mes lunar.

Vull acabar aquest text tornant a Larry Kimura. En una entrevista a NBC News del 9 de maig de 2018 es referia a algunes paraules del hawaià que traduïen valors essencials de la seva cultura. En destaco la referència al mot ea, que designa ‘el poder que té cadascú de fer coses’, un poder que ha de ser reconegut i utilitzat. Kimura indicava: ‘Aquesta paraula també s’aplica a la sobirania, és a dir, no cal esperar que cap llei digui que es pot parlar hawaià. Ja pots parlar hawaià; tens aquesta independència.’

No sabem si Hawaii serà un dia independent. De la independència i la lluita dels hawaians, amb tot, en depèn segurament que pugui continuar sent un paradís.

Enric Serra és membre del Grup d’Estudi de Llengües amenaçades (GELA)

The post Hawaii, ai appeared first on VilaWeb.

La CUP fa una crida a omplir les places i els carrers durant la jornada de reflexió

La CUP ha fet una crida a omplir les places i els carrers durant la jornada de reflexió, seguint les consignes del Tsunami Democràtic. La candidata a les eleccions del 10-N, Mireia Vehí, ha dit a l’acte de final de campanya a Sabadell: ‘La nostra política es fa al carrer i no deixarem de fer-la’. A més, ha assegurat que al congrés espanyol no s’hi va a pactar ni a negociar, sinó a ‘hackejar’ la política espanyola i a ‘fer-la ingovernable’.

Vehí ha criticat JxCat: ‘La tradició de JxCat és la tradició de Mas, Pujol i Duran. La tradició de pacte i negociació. Que irònic quan comencin a il·legalitzar partits amb una llei aprovada per ells’, ha recordat. ‘Mentre la senyora Laura Borràs demana unitat estratègica a l’independentisme, el senyor Buch demana penes presó per als independentistes que es manifesten al carrer. El que ha de fer aquest home és dimitir’, ha dit la dirigent anticapitalista Júlia Carbonell.

Eulàlia Reguant, número 3 per Barcelona, ha instat la societat catalana a ‘reflexionar junts’ demà. Ha demanat el vot per la CUP el 10-N i que dilluns se segueixin les mobilitzacions convocades pel Tsunami Democràtic. ‘No anem a suplicar, anem a exigir, anem a fer el congrés ingovernable. No anem a dialogar, perquè aquest estat no és una democràcia’, ha afegit.

The post La CUP fa una crida a omplir les places i els carrers durant la jornada de reflexió appeared first on VilaWeb.

Balboa, en l’acte de final de campanya: ‘Sense llibertats i autogovern no hi haurà pensions ni drets laborals’

El candidat de Més Esquerra al congrés espanyol, Guillem Balboa, ha advertit avui, en l’acte de final de campanya de la coalició a Son Sardina, que ‘sense llibertats ni autogovern no hi haurà pensions ni drets laborals’.

En aquest sentit, ha demanat un últim esforç a la militància en el ‘boca a boca’ i ha assegurat que és necessari que hi hagi ‘una veu sobiranista, progressista, ecologista i feminista que no es degui a ningú més que a la ciutadania de les Balears a Madrid’.

A l’acte hi han assistit els principals dirigents de Més per Mallorca i han intervingut, a més de Balboa, la candidata al senat espanyol, Lila Thomàs; el número 3 al congrés, Mateu Matas ‘Xurí’, i la senadora d’Esquerra Republicana de Catalunya, Mirella Cortés.

Mateu ‘Xurí’ ha criticat l’actitud repressora de l’estat espanyol i la ‘insistència’ de Vox en ‘il·legalitzar Més Esquerra i altres forces democràtiques’. ‘A més, el problema és que partits com el PP li fan el joc i volen que sortim de la Generalitat’, ha afegit.

Thomàs ha demanat la confiança per a la coalició perquè és ‘la garantia’ perquè ‘l’esquerra espanyola faci polítiques a favor dels treballadors, les dones, les minories i el medi ambient’ i també ‘l’única manera de pressionar el dret a decidir i l’amnistia als polítics presos’.

Els resultats de les eleccions espanyoles del 10-N: vots, escons i municipi

The post Balboa, en l’acte de final de campanya: ‘Sense llibertats i autogovern no hi haurà pensions ni drets laborals’ appeared first on VilaWeb.

Rivera: ‘Els espanyols no es mereixen un govern on es gastin els diners en putes de la Junta d’Andalusia’

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha tancat la campanya electoral del 10-N dient que la ciutadania no mereix un executiu que ‘robi’ de les arques públiques. ‘Els espanyols no es mereixen un govern on es gastin els diners en putes de la Junta d’Andalusia’, ha expressat aquest vespre al vespre al Palau de Congressos a Barcelona.

Segons ell, els espanyols no mereixen tenir ‘xoriços ibèrics’ al govern espanyol, sinó ‘liberals ibèrics’. A més, ha apel·lat el vot dels ‘valents’ i ha dit que ‘el més valent que ha fet Pedro Sánchez és enviar un helicòpter per treure els ossos de Franco‘. El candidat a president del govern espanyol per Cs també s’ha preguntat per què el líder socialista ‘no treu Torra de la Generalitat’.

The post Rivera: ‘Els espanyols no es mereixen un govern on es gastin els diners en putes de la Junta d’Andalusia’ appeared first on VilaWeb.

Borràs endureix el to contra ERC i la CUP i reivindica JxCat com els ‘únics’ que han posat Sánchez ‘contra les cordes’

JxCat ha endurit el to contra ERC i la CUP en l’acte final de la campanya del 10-N. La cap de llista al Congrés espanyol, Laura Borràs, ha preguntat als republicans quin ‘govern progressista’ volen facilitar si ‘l’únic que progressa és la repressió’. L’exconsellera també ha criticat que la CUP prefereixi ‘jugar sola’ i no secundar la proposta de formar un grup únic a la cambra baixa.

Borràs ha reivindicat JxCat com els ‘únics’ que han posat el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ‘contra les cordes’. També ha dit que cal respondre la sentència de ‘la injustícia’ amb la ‘sentència de la democràcia’, aquest diumenge.

El president Carles Puigdemont, en un vídeo, ha reclamat una darrera empenta a qui s’ha compromès a plantar cara i parar els peus a l’estat espanyol: ‘No els ho posarem fàcil, no ens agenollarem ni regalarem res’.

Puigdemont ha assegurat que aquesta setmana han deixat en evidència el govern de Pedro Sánchez a tota Europa, entre altres casos com quan es va comprometre a dur-lo a l’estat espanyol: “La inquisició espanyola ha tornat, ha tornat en la seva versió 2.0′.

Per la seva banda, l’expresident Artur Mas ha cridat a aixecar un “dic de contenció’ per quan l’estat espanyol ‘torni a trepitjar’ els drets i llibertats de Catalunya.

The post Borràs endureix el to contra ERC i la CUP i reivindica JxCat com els ‘únics’ que han posat Sánchez ‘contra les cordes’ appeared first on VilaWeb.

Un manifestant d’Hong Kong s’ha mort arran d’una caiguda durant les protestes

Un jove universitari que va patir una lesió cerebral després de patir una caiguda durant les protestes d’Hong Kong ha mort avui, segons ha informat el diari ‘South China Morning Post ‘.

Chow Tsz Lok, un estudiant de 22 anys de la Universitat de Ciència i Tecnologia d’Hong Kong, va caure de la tercera a la segona planta d’un pàrquing a la ciutat de Tseung Kwan O, mentre la policia dispersava als manifestants amb gas lacrimogen. Lok ha estat en coma d’ençà de dilluns a l’Hospital Queen Elizabeth. L’estudiant ha estat sotmès a dues operacions, però les fonts citades pel diari han afirmat que no han ajudat a reduir el dany. La condició del jove va empitjorar ahir a la nit abans de patir una aturada cardíaca. L’hospital ha confirmat la mort de Lok a les 8.09 (hora local).

El president de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong, Wei Shyy, va afirmar que condemnaria la violència policial si es descobria que es van violar les pautes durant l’enfrontament amb els manifestants la nit en la qual Lok va resultar ferit.

Sempre es pot guanyar: sis lliçons imprescindibles d’Hong Kong 

The post Un manifestant d’Hong Kong s’ha mort arran d’una caiguda durant les protestes appeared first on VilaWeb.

Almenys quatre-cents armilles grogues han estat empresonats d’ençà del començament de les protestes

Un any després del començament de les protestes dels Armilles Grogues el diari Le Monde ha fet un balanç de la repressió contra el moviment en el conjunt de l’estat francès fins al 30 de juny, quan la mobilització va ser més forta.

Una de les dades més contundents és que hi ha més de 3.100 condemnats i una altra xifra punyent és que d’aquests, hi ha 400 manifestants empresonats amb condemnes fermes. En total s’han fet més de 10.000 processaments judicials, de les quals, més enllà de les condemnes, 2.400 han estat tancades amb mesures alternatives al processament i 2.200 han estat arxivades.

Com s’ha mencionat, 400 condemnats ja compleixen una pena de presó ferma, hi ha 600 que estan dins d’un règim obert, i per tant, es permet un règim flexible ja sigui per poder treballar, perquè té un familiar depenent, per seguir un tractament, entre altres. Una altra part porta a terme penes alternatives, com serveis comunitaris, i finalment, més d’un terç dels condemnats tenen l’entrada a la presó suspesa a l’espera de recursos.

El moviment dels Armilles Gorgues ja va denunciar fa uns mesos que milers de persones havien estat gasejades, hi havia hagut 13.460 tirs d’escopetes de pilotes de goma, 1.460 tirs de granades lacrimògenes GLI -F4 i 4.932 de granades de desencerclement.

Què vol exactament el moviment de les armilles grogues?

 

 

The post Almenys quatre-cents armilles grogues han estat empresonats d’ençà del començament de les protestes appeared first on VilaWeb.

El Regne Unit accepta ara la tramitació de l’euroordre contra Ponsatí i el jutge decidirà sobre l’extradició

El Regne Unit ha acceptat finalment la tramitació de l’euroordre contra la consellera Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia. La policia britànica ha acceptat les aclaracions del jutge Pablo Llarena i ara comença el procés judicial a Escòcia. L’advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, ha informat en un comunicat que Ponsatí compareixerà davant les autoritats escoceses dijous vinent.

Després de comparèixer davant la policia escocesa, un jutge rebrà l’euroordre i fixarà una vista sobre l’euroordre. Anwar s’ha mostrat convençut que guanyaran el cas i que Escòcia no acceptarà l’extradició de Ponsatí a Espanya. Ha dit que la informació aportada per Llarena torna a ser una vegada més ‘mínima’, i que l’acusació de sedició també ho és. ‘Potser per què no poden trobar res?’, es pregunta l’advocat. A més, assenyala que Llarena acusa Ponsatí més per desobediència a els resolucions del Tribunal Constitucional espanyol que no pas per sedició, i diu que així ho explicarà als tribunals escocesos.

En un primer moment, la policia britànica va comunicar a Espanya que refusava la tramitació de l’euroordre perquè era ‘desproporcionada’. Poques hores després, les autoritats britàniques van rectificar –eliminant l’adjectiu ‘desproporcionada– i van demanar aclaracions al jutge Llarena.

The post El Regne Unit accepta ara la tramitació de l’euroordre contra Ponsatí i el jutge decidirà sobre l’extradició appeared first on VilaWeb.

El Suprem fa marxa enrere i anul·la les multes de 3.000 euros contra Puigdemont i Comín

El Tribunal Suprem espanyol ha rectificat i ha decidit d’anul·lar les multes de 3.000 euros que va imposar a Carles Puigdemont i Toni Comín al juliol per ‘mala fer processal’. Ho ha anunciat Puigdemont a Twitter, recriminant al tribunal que només exercien la defensa dels seus drets contra els ‘abusos del poder’. A més, ha tirat d’ironia preguntant-se si es parlarà tant d’aquesta marxa enrere del Suprem com de la multa que van imposar-los. L’advocat Gonzalo Boye ha recordat també que va rebre una denuncia al Col·legi d’Advocats de Madrid per aquest cas quan tenien raó.

Hasta me denunciaron al Colegio de Abogados @icam_es cuando teníamos razón #Seguimos

— Gonzalo Boye (@boye_g) November 8, 2019

Puigdemont i Comín van demanar mesures cautelaríssimes al Suprem perquè el recompte de vots, l’assignació dels escons i la proclamació dels eurodiputats de les eleccions europees a la Junta Electoral espanyola (JEC) fos públic. El Suprem va refusar-ho i a més va obrir una peça separada per a sancionar-los.

The post El Suprem fa marxa enrere i anul·la les multes de 3.000 euros contra Puigdemont i Comín appeared first on VilaWeb.

Isabel Balliu, nova gerenta del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de Barcelona

El Consell Rector del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra ha confirmat avui que Isabel Balliu (Barcelona, 1964) s’encarregarà a partir d’ara de la gerència de l’Auditori i l’Orquestra, després que la comissió de valoració hagi aprovat per unanimitat la seva candidatura. Asseguren que s’ha valorat ‘la seva sòlida experiència en el sector públic, especialment en el sector cultural’. Certifiquen també que l’escollida ‘coneix els objectius, la complexitat de gestió i la situació actual de l’Auditori’.

La comissió que ha escollit qui ocuparia la gerència de la institució l’han conformat el director de l’Auditori, Robert Brufau; dues representants de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Clari com a gerenta de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat i Mònica Mateos Guerrero com a gerenta de l’Institut de Cultura de Barcelona; i dues representants de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco com a directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Rosa Maria Pascual Martínez com a responsable de Seguiment i Control del Sector Públic.

Isabel Balliu, que és llicenciada en Dret, va començar la seva carrera professional a l’Ajuntament de Barcelona, on ha treballat en diferents càrrecs relacions amb la gestió municipal i cultural. L’any 2005 va ser nomenada directora d’Administració General de la gerència de recursos i el 2007 es va incorporar a l’Institut de Cultura de Barcelona. Va treballar també pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

The post Isabel Balliu, nova gerenta del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Disney+ anuncia la seva arribada a l’estat francès i espanyol el 31 de març de 2020

La plataforma de contingut en línia Disney+ farà el seu debut el 12 de novembre als Estats Units, i arribarà a més estats, entre els quals el francès i espanyol, el 31 de març de 2020.

La companyia ha anunciat l’expansió internacional de la disponibilitat de Disney+ també al Regne Unit, Alemanya i Itàlia a partir del 31 de març de l’any vinent.

Disney engegarà la seva plataforma de contingut en línia el 12 de novembre als Estats Units, amb les pel·lícules i sèries de les seves franquícies més populars: Disney, Marvel, Star Wars, Pixar i National Geographic. El mateix dia de la seva presentació, s’estrenarà The Mandalorian i tindrà també Els Simpsons.

The post Disney+ anuncia la seva arribada a l’estat francès i espanyol el 31 de març de 2020 appeared first on VilaWeb.

Sturgeon s’ofereix a donar suport als laboristes si faciliten un segon referèndum a Escòcia

La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha obert la porta a formar una ‘aliança progressista’ després de les eleccions, tot i que ha deixat clar que no donarà suport a cap partit que impedeixi la celebració d’un segon referèndum independentista.

Sturgeon ha començat avui des d’Edimburg la campanya electoral del Partit Nacional Escocès (SNP), que aspira a treure una gran majoria en el seu territori en les eleccions del 12 de desembre. ‘Vota SNP per escapar del Brexit’, ha inclòs entre les consignes del seu discurs.

Tot i que una majoria de britànics va votar el juny del 2017 a favor que el Regne Unit sortís de la UE, les dades es van invertir a Escòcia, un extrem que Sturgeon ha remarcat en reiterades ocasions per defensar el seu pla de repetir el 2020 el referèndum d’independència.

El govern conservador, tant l’actual amb Boris Johnson com l’anterior, encapçalat per Theresa May, ha refusat aquesta segona votació. No obstant això, la primera ministra escocesa, que ha reconegut que no és especialment partidària del cap laborista, Jeremy Corbyn, ja ha advertit que no donarà suport a partits que s’interposin a aquest segon referèndum, i va donar a entendre quina serà la seva ‘línia vermella’ per negociar una hipotètica negociació postelectoral.

El Partit Laborista, de moment, prefereix no parlar d’un possible apropament al SNP o d’un diàleg relatiu a un nou referèndum independentista. ‘No estem en una altra cosa que no sigui guanyar i no estem arribant a acords’, ha matisat un portaveu d’aquesta formació, Keir Starmer, segons l’agència Reuters.

The post Sturgeon s’ofereix a donar suport als laboristes si faciliten un segon referèndum a Escòcia appeared first on VilaWeb.

Baldoví clou la campanya de Més Compromís fent una crida a ‘valencianitzar’ la política a Madrid

El candidat de Més Compromís a les eleccions del 10-N, Joan Baldoví, ha tancat la campanya aquest migdia amb una crida a ‘valencianitzar’ la política a Madrid. Ha dit que es pot exportar la manera de fer política del Botànic i ha demanat el vot als ‘emprenyats i desencantats’ a votar la coalició de Compromís amb el partit d’Íñigo Errejón.

‘Hem vingut a il·lusionar i sumar perquè una altra manera de negociar i acordar és possible’, ha dit, fent una crida a la gent que es planteja no anar a votar diumenge. Baldoví també s’ha mostrat indignat per la resolució aprovada a l’Assemblea de Madrid pel PP, Cs i Vox que insta el govern espanyol a il·legalitzar els partits independentistes. ‘Volen prohibir les idees, com pensen els altres’, ha dit.

La co-portaveu de Compromís i vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha elogiat la manera de fer política de la coalició i ha reivindicat la trajectòria de Compromís, fent front a la corrupció del PP i a l”emergènia social i democràtica’. En aquest sentit, s’ha mostrat orgullosa de les polítiques socials del Botànic.

Per la seva banda, Errejón ha advertit que la democràcia ‘està en joc’ i ha alertat del perill de l’auge de l’extrema dreta, ‘amb la complicitat vergonyosa de PP i Ciutadans’. Ha apel·lat també a la gent decebuda amb els partits polítics a fer un vot progressita el 10-N per a tancar la porta a Vox i evitar el blocatge al congrés espanyol. Per últim, ha elogiat els acords d’esquerres a València i a la Generalitat: ‘L’exemple valencià és un exemple de política miraculosa’. Ha afegit que el govern espanyol ha de fer costat a la Generalitat i a les seves reivindicacions.

The post Baldoví clou la campanya de Més Compromís fent una crida a ‘valencianitzar’ la política a Madrid appeared first on VilaWeb.

JxCat denuncia Josep Borrell per les ‘ordres inconstitucionals’ per perjudicar els interessos catalans a Escòcia

Tal com havia anunciat, JxCat ha presentat una denúncia contra el ministre espanyol d’Afers Estrangers, Josep Borrell, per les ordres que hauria donat a Miguel Ángel Vecino, ex-cònsol a Edimburg, i que acusa el ministre d’haver-lo obligat a executar ‘ordres inconstitucionals‘. La denúncia l’ha presentada el candidat de JxCat al Congrés espanyol i advocat Jaume-Alonso Cuevillas, que l’acusa d’un delicte de prevaricació i contra els drets individuals.

Entre altres demandes, Borrell li va exigir que evités una visita d’un grup de parlamentaris catalans al parlament escocès per no perjudicar el govern de Pedro Sánchez abans de les eleccions del 28 d’abril.

L’ex-cònsol a Escòcia assenyala Borrell en un escàndol diplomàtic contra interessos catalans

The post JxCat denuncia Josep Borrell per les ‘ordres inconstitucionals’ per perjudicar els interessos catalans a Escòcia appeared first on VilaWeb.

Llarena esbandeix amb dos fulls plens de vaguetats la informació sobre Ponsatí que li demanava el Regne Unit

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha enviat al Regne Unit informació complementària sobre la causa contra Clara Ponsatí, ja que les autoritats britàniques es van negar a tramitar l’euroordre de detenció i lliurament amb la informació aportada fins ara. Així es pot comprovar al document compartit pel periodista de TV3 David Melgarejo:

Llarena envia al Regne Unit informació complementària sobre l’OEDE contra @ClaraPonsati. Més arguments sobre la desobediència que sobre la sedició. @324cat pic.twitter.com/ZPo45EWWnD

— David Melgarejo (@DavidMelgarejo_) November 8, 2019

Al document enviat, de només dues planes, es basa de manera íntegra en fets que acreditarien només un delicte de desobediència, excepte en una vaga referència a una reunió que la cúpula dels Mossos va fer al Palau de la Generalitat amb el president Puigdemont i altres membres del govern advertint-los del risc d’enfrontaments si es mantenia el referèndum. El text de Llarena és poc concret sobre què va fer Ponsatí que es pugui considerar sedició; s’ha d’inferir que es tracta d’haver cedit els locals per al referèndum.

Al darrer paràgraf, Llarena resumeix que Ponsatí va actuar per a alterar l’ordre constitucional:

«En la seva condició d’autoritat pública i en l’exercici de les seves funcions a la comunitat autònoma de Catalunya, en tant que consellera d’Ensenyament del govern autonòmic, els dies 6 i 29 de setembre de 2017, va desobeir les resolucions i els requeriments reiterats del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya, així com l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, en l’exercici de càrrec públic, va emprendre les accions descrites amb l’objectiu de celebrar el referèndum d’independència, tot i conèixer-ne la il·legalitat i nul·litat del procés, que finalment va desembocar, tal com es preveia, en actes violents: tot això amb l’objectiu d’aconseguir l’alteració de l’ordre legal i constitucional vigent.»

 

 

The post Llarena esbandeix amb dos fulls plens de vaguetats la informació sobre Ponsatí que li demanava el Regne Unit appeared first on VilaWeb.

La fiscalia de Xile investiga un agent de la policia per fer ús d’un menor com a escut humà

La fiscalia xilena ha obert una investigació contra un agent de carrabiners que va utilitzar a un menor com a escut humà en la manifestació que es va produir dimecres a la ciutat de Rancagua, en el marc de l’onada de protestes que viu el país.

El fet va quedar gravat en unes imatges que ha difós en les últimes hores la premsa xilena. En elles es pot veure com carrabiner, equipat amb armilla antibales i casc, agafa al jove de coll per fer-lo servir com a escut mentre dispara gasos lacrimògens. ‘Deixa’l anar!’, li crida la persona que ha gravat el succés.

Fiscalía de Alta Complejidad (O´Higginss) abrirá causa penal contra carabinero que usó "de escudo humano" a menor de edad. pic.twitter.com/WBKtWS3iDX

— PIENSA.PRENSA (@PiensaPrensa) November 8, 2019

El jove, de disset anys, va ser detingut i posat en llibertat poc després. Segons el cos de Carrabiners, estava llançant pedres als uniformats i va ser immobilitzat per portar-lo a la unitat perquè està dins d’un procés d’investigació, ha explicat el cap de la prefectura de Cachapoal, el coronel Boris Morales.

Carrabiners ha començat així mateix un expedient administratiu contra l’agent. Per la seva banda, la Fiscalia Regional d’O’Higgins ha ordenat obrir una causa penal contra l’uniformat. La Defensoria de la Infància i l’Institut Nacional de Drets Humans també havien anunciat que emprendrien accions legals per aclarir els fets.

Admesa a tràmit una querella contra Piñera per violacions dels drets humans durant les protestes 

The post La fiscalia de Xile investiga un agent de la policia per fer ús d’un menor com a escut humà appeared first on VilaWeb.

L’Observatori de l’Ebre, un petit paradís científic que pot demostrar el canvi climàtic o evitar que caigui un avió

Registres sísmics de tot el món, dades sobre el canvi climàtic o estudis per preservar comunicacions segures quan es produeixen tempestes solars són només alguns exemples de la recerca que amaga l’Observatori de l’Ebre i que es podrà descobrir diumenge, en la jornada de portes amb què celebren la Setmana de la Ciència. Aquest organisme, vinculat ara a la Universitat Ramon Llull, es va fundar el 1904 i estudia fenòmens geofísics i meteorològics dels quals es tenen llargues sèries històriques. Els pavellons de l’Observatori amaguen autèntics tresors científics i patrimonials que el centre encara cataloga, tot i la falta de recursos per museïtzar-los.

L’Observatori de l’Ebre és un autèntic oasi amb vistes d’ocell sobre la principal àrea metropolitana ebrenca. S’hi puja per un estret sender de revolts envoltat de xiprers, pins, garrofers i plantes, que no són autòctones però que s’obsequiaven com agraïment als jesuïtes que el van fundar i les van replantar. L’Observatori està format per diversos pavellons, el més nou és el dels investigadors. El primer, quan arribes dalt del turonet, és el Pavelló Landerer, amb una sala de conferències i l’antiga biblioteca. ‘És molt important pel seu fons en geofísica i per col·leccions especials com la de Josep Joaquim Landerer, un científic i mecenes de l’Observatori, que va ajudar als jesuïtes a fundar-lo’, ha explicat l’investigador Pere Quintana.

Sobre antigues taules s’hi ha emmarcat alguns dels mapes que Landerer va dibuixar a mà i que semblen autèntiques fotografies aèries. La seva col·lecció de mapes, de fet, s’està digitalitzant amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya perquè puguin ser consultats. També s’hi exposa, de Landerer, una col·lecció de fòssils, il·lustracions o un telescopi equatorial, que segueix els astres amb un sistema de pesos.

Hi ha altres curiositats en aquesta biblioteca, com una col·lecció de llibres navals de Narcís de Montoriol, creador català del submarí. Es desconeix com van arribar del ‘mar a la muntanya’. Es creu que per problemes econòmics Montoriol es va vendre molts dels seus llibres però alguns els va donar a l’Església i els jesuïtes els haurien portat fins a l’Observatori. La Biblioteca guarda també tots els exemplars de la revista Ibèrica, editada a Roquetes des de 1914 a 1980, com també el fons de biblioteca que utilitzaven els jesuïtes per escriure-la. Es venia cada setmana a tot l’estat espanyol i a l’Amèrica Llatina.

Al pavelló sísmic es poden veure sismògrafs antics que són més visuals per entendre’ls. Avui en dia ‘són una caixa metàl·lica que li surten cables’, com apunta Quintana, però l’antic sismògraf és una columna de ciment, de la que se’n veuen quatre metres en altura però que baixa a una profunditat de vuit metres. Està construïda damunt de la roca, sense tocar l’edifici, per no percebre’n els moviments. ‘Si hi ha un terratrèmol al Japó, si és prou intens, hi ha ones que es propaguen per l’interior de la terra fins aquí’, ha destacat l’investigador. A les parets del pavelló es mostren papers fumats amb els registres antics de terratrèmols a Sant Francisco (Estats Units) o Xile. ‘Tenim quadres amb registres de terratrèmols o explosions nuclears a la Xina, o també coses locals, com una pedrera que hi ha Amposta quan exploten roca’, ha descrit.

Les dades que es reben, es comparteixen en xarxa amb l’Institut Geogràfic Nacional, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i organismes internacionals. ‘Compartim les dades amb institucions que fan seguiment per localitzar els sismes. En casos com el projecte Castor, hem participat amb altres científics d’altres centres analitzant les dades’, ha explicat Quintana.

Rosa dels vents de marbre que assenyala els canvis del nord magnètic de la terra

Al pavelló astronòmic, hi ha telescopis, actuals i històrics, i per seguir els eclipsis o per observar el sol amb els nens, hi ha un celòstat, un aparell format per dos espills i dos lents que projecten el sol a una pissarra.

El quart pavelló és el meteorològic. L’Observatori de l’Ebre té registres meteorològics des de 1870, unes sèries que ara són clau per demostrar el canvi climàtic i que han estat reconegudes per l’Organització Meteorològica Mundial atorgant la distinció d’Estació de llarga durada. ‘Tenim la sort, o la desgràcia, que Tortosa i Roquetes no han crescut massa i l’efecte d’illa de calor urbana no ha afectat gens en les observacions. Els canvis registrats són perquè el clima ha canviat i no perquè la ciutat ha canviat’, ha apuntat l’investigador de l’Observatori.

Comparteixen les dades arreu i s’ofereixen per fer recerca, i investiguen des del centre, amb una línia de recerca sobre l’impacte que tindrà el canvi climàtic i la hidrologia. ‘Amb les nostres dades, que són fiables per fer sentinelles del canvi climàtic, es veu molt bé com a principis del segle XX pràcticament mai superaven els 35 graus i ara és molt habitual uns 20 dies a l’any’, ha advertit Quintana.

Aquestes dades es posen també al servei del territori. Des del passat estiu s’estan registrant mostrejos a la Terra Alta sobre la situació hídrica en camps de vinya. A partir d’aquí es podran fer recomanacions de reg per orientar com fer-ne un ús més precís i eficient. ‘El canvi climàtic ens el mengem segur i ara hem de veure en quin grau. Hem de fer mesures d’adaptació i estar operant conscients que en el futur segur que farà més calor, hi haurà més demanda d’aigua i probament la reserva hídrica serà menor, com els cabals de l’Ebre que aniran disminuint pel canvi climàtic i la gestió que en fem els humans. Ho hem de tenir previst o ens equivocarem’, ha afegit Quintana.

La ionosfera

La jornada de portes obertes de diumenge començarà amb una conferència sobre la ionosfera com a ‘ferramenta i obstacle’ de les radio-telecomunicacions, a càrrec de David Altadill, Estefania Blanch i Antoni Segarra (Observatori de l’Ebre, URL-CSIC). A la ionosfera, situada per sobre de l’atmosfera, s’hi manifesten importants fenòmens d’origen terrestre i extraterrestre, com les aurores boreals però se l’estudia per l’efecte espill que fa amb les ones electromagnètiques. Està formada per electrons i això fa que, en contrapartida, pugui distorsionar i pertorbar els senyals dels satèl·lits.

Mentre que la ionosfera permet les comunicacions a llarga distància, com fer arribar un senyal de ràdio de Roquetes a Alemanya, quan hi ha tempestes solars, la quantitat d’energia del sol fa que la ionosfera canviï el seu comportament. Si és de dia, la ionosfera intensifica la quantitat d’electrons, no funciona com a espill i absorbeix l’ona electromagnètica. Es perd i no arribarà al seu destí. Passa sobretot en latituds altes i això ha generat incidents greus en el passat. Per exemple, durant una tempesta solar a Noruega, fa anys, les comunicacions van fallar i un tren no va fer el canvi de via quan tocava i es va produir un accident. A Quebec, les torres d’alta tensió, per una tempesta solar, van fallar i tota la regió es va quedar a les fosques durant nou hores en ple hivern.

Blanch i la resta de l’equip, estudien els comportaments per aprendre a prevenir els canvis de la ionosfera. Per exemple, els avions que han de volar per sobre dels pols, les zones més afectades, quan hi ha una tempesta solar, no volen o canvien la ruta per latituds més baixes on la ionosfera no està afectada. Van començar a treballar amb l’OTAN, ho fan encara amb la Unió Europea i acaben de rebre finançament de l’estat espanyol per tres anys per seguir amb aquestes investigacions i anàlisis amb l’objectiu de millorar la prevenció dels seus efectes.

Tresors patrimonials

Diumenge també es podran descobrir alguns dels tresors que conserva l’Observatori de l’Ebre com un radiotelescopi utilitzat en la missió de la Nasa per arribar a la Lluna l’any 1969, una lluna de vidre, que en mostra la seva cara oculta, i que es va exposar a Barcelona en la Expo de 1929 o una rosa dels vents que marca com ha anat canviant nord magnètic. L’Observatori acumula tant patrimoni instrumental i científic que l’està catalogant encara. El que no hi ha, de moment, són prou recursos per museïtzar-lo tot.

The post L’Observatori de l’Ebre, un petit paradís científic que pot demostrar el canvi climàtic o evitar que caigui un avió appeared first on VilaWeb.

Martí Domínguez, guanyador del I Premi Llibreries Valencianes

Martí Domínguez, per ‘L’esperit del temps’, ha estat el guanyador del I Premi Llibreries en la categoria de ‘Millor llibre de literatura en valencià o del nostre àmbit lingüístic’. Així,  Lirios Bou ha obtingut el premi com a ‘Millor llibre de literatura infantil o juvenil’ amb l’obra ‘Ramir el boxeador‘ i Cristina Morales el premi de millor llibre de literatura en castellà per l’obra ‘Lectura fácil‘.

Martí Domínguez s’ha fet amb el Premi Llibreries Valencianes al millor llibre de literatura en valencià amb ‘L’esperit del temps’ (Proa, 2019), ‘un retrat veraç i documentat del programa nazi per a l’eugenèsia, i de la complicitat de la comunitat intel·lectual en aquesta política racial’.

L’autor és professor de Periodisme en la Universitat de València i ha sigut guardonat amb el premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista científica ‘Mètode’.

La primera edició dels Premis Llibreries Valencianes neix amb l’objectiu de reconèixer la qualitat literària d’alguns títols i afavorir la seva difusió mitjançant la promoció a les llibreries valencianes. Els guardons seran atorgats el dia 29 de novembre.

The post Martí Domínguez, guanyador del I Premi Llibreries Valencianes appeared first on VilaWeb.

Pàgines