El València CF ha anunciat que el proper divendres, 10 de gener, es reprendran les obres del Nou Mestalla, al barri de Benicalap de València. El club ha subscrit un contracte amb l’empresa FCC Construcció, que serà la companyia constructora encarregada de dur a terme la terminació de les obres del nou estadi.

“FCC Construcció és una companyia líder en el disseny i construcció d’infrastructures nacionals i internacionals, comptant amb una profunda experiència en l’execució de grans instal·lacions esportives, com ara la construcció de l’Estadi Metropolità, el RCDE Stadium, o la reforma del Santiago Bernabeu, entre altres, així com el desenvolupament de les ciutats esportives Joan Gamper (FC Barcelona) i Ciutat Esportiva de Valdebebas (Reial Madrid CF)”, ha dit el club en un comunicat.

La firma FCC Construcció ja formava part del consorci original que havia de construir el Nou Mestalla, juntament amb el Grup Bertolín, que ara es queda fora. El València CF ha volgut agrair a aquest últim la seua col·laboració al llarg dels anys.

Gràcies a la majoria absoluta de Peter Lim, en l’última junta general es va aprovar que el club poguera endeutar-se fins a 325 milions més per a acabar el Nou Mestalla. La directiva del club ja va subscriure un primer préstec de 121 milions per mirar d’ordenar el deute i fer-lo menys greu a curt termini, tot esperant que el trasllat al nou estadi, previst d’ací a un parell d’anys, permeta de vendre la parcel·la de l’actual Mestalla i també augmentar els ingressos gràcies a l’explotació del nou estadi.

Els col·lectius valencianistes, però, troben que l’operació fa perillar la viabilitat financera de l’entitat, perquè tot depèn d’un augment dels ingressos que no es detallen clarament i que difícilment arribaran si l’equip baixa a segona. Les sospites són que Lim reactiva les obres per a fer més atractiu el València CF i afavorir-ne la venda.

Càrregues policíaques contra els afeccionats del València que protestaven contra Peter Lim

Tots els grups d’oposició barcelonista han sol·licitat conjuntament la dimissió immediata de la directiva que presideix Joan Laporta i han amenaçat amb una moció de censura, segons que han anunciat en un comunicat.

El text és signat per Sí al Futur, que encapçala Víctor Font, segon en les eleccions guanyades per Laporta; Som un Clam, encapçalat per Joan Camprubí, que ha mostrat interès a presidir el club, i vuit grups més.

Els col·lectius citats consideren que el cas Dani Olmo i Pau Víctor és l’últim episodi de negligències en la tasca de la directiva de Joan Laporta.

Frederic Porta: “El Barça no es mereix viure sota sospita” 

Ricard Lobo, nascut a Barcelona el 1936, es va morir divendres a vuitanta-vuit anys. Doctorat en l’especialitat de ciències morals de teologia per la Universitat del Laterà de Roma, va ser monjo a l’Abadia de Montserrat (Bages) i al Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent).

Lobo va dedicar gran part de la vida a la lluita antifranquista i va ser un dels membres fundadors de l’Assemblea de Catalunya el 1971. Juntament amb Josep Dalmau i Lluís M. Xirinacs va fundar el Grup de No Alineats. El 1973 va ser detingut a la parròquia de Santa Maria Mitjancera a Barcelona en el que es coneix com la caiguda dels cent tretze de l’Assemblea de Catalunya. Un any després, va penjar els hàbits i es va casar.

Més endavant, el 1981, amb l’Assemblea de Catalunya ja dissolta, es va adherir a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. El 1978 el president de la Generalitat d’aleshores, Josep Tarradellas, el va nomenar director del Diari Oficial de la Generalitat Catalana (DOGC), càrrec que va ocupar durant més de vint-i-set anys. El 2011 va donar suport a l’Assemblea Nacional Catalana en un acte de commemoració del quarantè aniversari de l’Assemblea de Catalunya.

És autor d’uns quants llibres de narrativa i assaig, d’obres col·lectives i de centenars d’articles de premsa. Va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, el premi Recull d’Assaig, la Medalla al Treball President Macià i el premi Serra i Moret de civisme per la seva obra Ciutadans del món. Per un civisme de la globalitat.

Reconeixement a la trajectòria

Unes quantes personalitats del món polític han volgut reconèixer la trajectòria de Lobo i expressar el condol a familiars i amics. És el cas del president de la Generalitat Pere Aragonès, que ha lamentat el traspàs de Lobo i ha lloat la seva figura com a “exemple de compromís i valors”. “Va treballar incansablement per un país més just, més fort i més lliure”, ha escrit a X.

Per la seva banda, l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs l’ha definit com a “lluitador antifranquista, home de bé i de país” i ha enviat suport a familiars i amics.

Qui també ha volgut expressar el seu condol és l’ex-president de l’ANC i també ex-portaveu de la Crida a la Solidaritat Jordi Sànchez. Ha dit que l’aportació de Lobo havia estat fonamental per a la Crida i el CIEMEN. “Home ètic, de valors socials i un patriota. Una generació que va marxant. Ricard Lobo, gràcies per tant”, ha escrit a X.

Avui, 5 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• Frederic Porta: “El Barça no es mereix viure sota sospita”
• La immigració a les Illes: manca de voluntat política més enllà de les xifres rècord
• Vuit cavalcades de Reis singulars i històriques dels Països Catalans
• Qui és Tommy Robinson, l’ultra britànic de qui Elon Musk demana l’alliberament?
• María José Valiente: “L’enamorament és un estat i l’amor és una acció”
• Preparats per a tenir un robot humanoide a casa? La cursa per a construir-ne en massa ha començat
• Les sèries més esperades del 2025: una nova història de ‘Joc de trons’, el final de ‘Stranger Things’ i el retorn de J. J. Abrams
• Històries de músics que mariden amb vins
• Dada Masilo, la llum africana | Mail obert de Mercè Ibarz
• Closcadelletra (CDXLVIII): Quantes d’escates duus als ulls? | Closcadelletra de Biel Mesquida

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Els Reis d’Orient han arribat avui a Perpinyà, un dia abans que a la resta de ciutats catalanes. Els Reis han fet la cavalcada a primera hora de la tarda i han recorregut el centre de la ciutat, amb música, acròbates i animals exòtics que han entusiasmat els nins.

A Perpinyà, la cavalcada no sempre coincideix amb el 5 de gener, atès que el dia de Reis no és festiu a l’estat francès.

El desencís és sempre a l’ombra de les meves paraules.

Aquesta llengua que practic és sorda a allò que diu.

Més enllà de les pressions brusques de la tristesa inesperada, més enllà dels estats de sofriment que l’absència o la ferida desencadenen, quan tenc dèficits de gratificacions afectives, experiment instants singulars, moments curiosos, d’èxtasi de carència que s’acompanyen d’una impressió de dessecament.

Descobresc de cop que visc dins una tal lucidesa que tot allò que m’envolta, fins i tot la remor terrena, botànica i animal que s’aixeca amb la sortida d’aquest sol amagat entre la boira anticiclònica, són exageracions, miratges, amenaces tan perilloses com incomprensibles.

M’entusiasma aquesta sensació d’antifaç que es desferma, de cabestrell que es retira, de cucales que cauen.

Destravat i dissolut.

Amb el sensorial darrere el sentit.

Amb la calfredor de la nuesa de totes les coses.

El 17 de febrer de 1600, el cos del savi, de l’home de lletres, Giordano Bruno, és una flama en el Campo de’Fiori de Roma.

Sacrificat per demostrar que la història humana no ocupa el centre del temps.

Perquè la Terra deixa de ser el pivot cosmològic de l’univers.

Així comences aquest primer quart de segle XXI?

Sí, acompanyat també, tan bé (ai las, estimat Blai Bonet!) de Le Rochefoucauld quan li escriu a Madame Sablé amb la seva llengua calcinada i ardent: “Hi ha gent que no hauria estat mai enamorada si no haguessin sentit parlar d’amor.”

I afegeix: “Tot és fat quan has sentit l’amor.”

Pedres de fona són aquests fragments que avui, entre una humitat bromosa que no em deixa ni veure’m a mi mateix, com si fos un bergant polissó, estoig a la cintura abans de pujar als arbres i trasbalsar els ocells.

Past un milfulls de no-resos perquè estovin i exhalin una música abandonada fa temps i roses.

Som dins el paisatge.

Som paisatge: som terra, som herba, som núvol, som mar, som sementer, som boira, som banyarriquer, som alzina, som cabrit, som peix, som deixant, som moneia, som…

El paisatge és esperit.

L’esperit, a través de l’alè, és paisatge.

No ho he repetit mil i una vegades?

No ho he de repetir mil i una vegades més?

El meu cos pretén habitar aquest món, però quan viu de bon de veres és en el paper, aquest paper que espera beure tinta.

Tot ve del tret, del ball de les línies de la meva escriptura que desvetlen l’infinit de les metamorfosis i la seva alegria estranya.

El seu batec vital.

La mà que escriu és esquiva com el món, però assenyala en una visió instantània que no acaba, i malgrat que el seu puny sia buit, deixa veure l’essencial.

Tot això són notes d’una conversa amb Mestre Shitao, un dels més grans pintors xinesos. Pintor vol dir aquí, indissolublement, poeta, místic i pensador.

No mires una de les seves pintures: la respires, l’escoltes, la beus, la toques, la llegeixes, la fas créixer dins tu mateix i l’habites cada instant.

Tots els sentits són convocats en un sobrevol i en una precisió que brolla llibertat.

La seva feina es nodreix d’una meditació lenta i inacabable i una execució llampegant.

Immobilitat i rapidesa: la clau.

Un saber elèctric!

Shitao és un creador d’epifanies, aquests fragments oberts de realitat que resten enigmàtics perquè manlleven a diversos temps i a diversos espais, alhora, la seva potència d’aparició.

Una experiència interior que ve de l’exterior.

Un home que viu en el cor de les coses.

I la seva obra produeix allò que l’escrit voldria fer: xocs de presència.

Una barca, una cabana perduda, una ona, una silueta, un camí, una branca florida, un penya-segat, uns bambús…

Voldria que les meves frases palpassin en l’aire.

Fer proves tostemps amb els mots, cercar un catàleg de tons de la tradició que fessin modernitat.

Aturar-me i reprendre sense aturall, travessar l’atmosfera de les paraules i acaronar la seva substància, tocar i fer voltar i voleiar els fonemes, les síl·labes, les lletres, els ecos de la dicció; clavar-me les frases, refer-les, trencar-les, picapedrar-les per tots els cantons, per totes les articulacions, per totes les seves pèrdues, picadissar-les, esclafar-les, ressembrar-les, laminar-les, fruitar-les, polvoritzar-les, empeltar-les i esforçar-me a reconèixer les significacions vives.

No llegesquis paraules mudes, encalça ressonàncies.

Cerc l’impossible.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

https://imatges.vilaweb.cat/comunitat/uploads/2025/01/Closcadelletra-CDXLVIII.mp3

The Washington Post · Kate Brady

Les controvertides intervencions d’Elon Musk en la política europea no s’aturen. Aquesta setmana, el magnat ha demanat públicament l’alliberament de Tommy Robinson, una de les cares visibles de la ultradreta britànica. “Per què Tommy Robinson està en règim de confinament solitari per haver dit la veritat?”, escrigué dimecres el multimilionari, que acaba de ser nomenat formalment com a assessor de Trump, a la plataforma X. “Hauria de ser alliberat, i tots aquells que han ajudat a encobrir aquesta farsa haurien d’ocupar-ne el lloc a la cel·la.”

L’octubre passat, un jutge britànic va sentenciar Robinson a divuit mesos de presó per haver afirmat falsament –i repetidament– que l’autor d’un atac a un grup de nenes angleses havia estat un jove refugiat. En una sèrie de piulets publicats entre dimecres i dijous, Musk va dir que el primer ministre britànic, Keir Starmer, no havia fet prou per perseguir els violadors de menors, i va instar els seus seguidors a veure el documentari produït per Robinson –i prohibit per la justícia del país– sobre la suposada existència de “bandes de violadors” integrades per homes emigrants.

Qui és Tommy Robinson, i per què és a la presó?

Robinson, de quaranta-dos anys, és un dels activistes d’extrema dreta més coneguts d’Europa. Es diu Stephen Yaxley-Lennon. Ha treballat com a aprenent d’enginyer aeronàutic, lampista i propietari d’un centre d’embruniment. El 2009, Robinson es va convertir en el cap de la Lliga de Defensa Anglesa (EDL) i començà a organitzar protestes contra l’islam per tot el Regne Unit, sovint amb el suport d’ultres futbolístics. Es va acabar distanciant de l’EDL, però continuà organitzant mítings multitudinaris contra l’islam i la immigració al país, sovint amb milers d’assistents.

Aquestes dues darreres dècades, Robinson sovint se les ha hagudes d’heure amb la justícia britànica. L’any 2005, per exemple, va ser condemnat a un any de presó per haver agredit un agent de policia fora de servei. Sis anys més tard, el 2011, va ser posat en règim de vigilància policíaca durant un any per haver instigat una baralla entre ultres de futbol. El 2013 va tornar a ser condemnat a presó per haver provat d’eludir la prohibició d’entrar als Estats Units, tot fent-se passar per un amic seu. L’any 2014, Robinson va ser empresonat novament per frau hipotecari. Set anys més tard, el 2021, la justícia va imposar-li una ordre d’allunyament de cinc anys per haver assetjat una periodista i la seva parella.

La majoria de les condemnes més recents de Robinson tenen relació amb allò que ell anomena la seva lluita per a “explicar la veritat” sobre les suposades conspiracions dels immigrants musulmans al Regne Unit. Ha estat condemnat dues vegades per haver provat de filmar acusats judicials, tot violant les restriccions a la informació previstes en la legislació anglesa per a evitar la parcialitat del jurat. El 2021, va perdre una demanda per difamació interposada per Jamal Hijazi, un adolescent refugiat sirià, i va ser condemnat a pagar cent mil lliures per danys i perjudicis, que no va haver de pagar perquè es declarà en bancarrota. El tribunal també prohibí a Robinson de tornar a afirmar –falsament– que Hijazi havia atacat un grup de nenes angleses; d’aleshores ençà, tanmateix, ha repetit l’acusació tant a les xarxes socials com al seu documentari.

Per què Musk s’ha afegit al moviment per l’alliberament de Tommy Robinson?

Robinson va ser expulsat de Twitter el 2018 per haver incomplert els termes d’ús de la plataforma sobre delictes d’odi. Musk, tanmateix, li restablí el compte després de comprar la companyia i declarar-se defensor de la llibertat d’expressió. Ara Robinson té 1,1 milions de seguidors a X, i Musk sovint es fa ressò de les seves publicacions: l’estiu passat, per exemple, tant Robinson com Musk van dir que els disturbis antiimmigratoris en algunes ciutats britàniques eren culpa del govern del país, que acusaren d’haver deixat entrar massa immigrants al Regne Unit i de no haver perseguit prou contundentment els immigrants acusats de crims.

Les declaracions de Musk en suport de Robinson arriben poc després de la publicació d’un informe independent que revelava que les autoritats locals de la ciutat d’Oldham, prop de Manchester, no havien fet prou per a protegir els nens en risc d’exclusió social de l’explotació sexual. Els casos investigats a l’informe es remunten al 2005, però la cadena conservadora GB News va culpar immediatament del cas el govern laborista –elegit aquest estiu–, tot assenyalant que la ministra Jess Phillips havia rebutjat feia poc una petició perquè el govern anglès obrís una nova investigació sobre les acusacions d’explotació sexual a la ciutat.

L’exemple de Robinson és el darrer de l’afinitat creixent entre Musk i l’extrema dreta europea. Aquests darrers mesos, el magnat ha estret vincles amb la primera ministra italiana, l’ultra Giorgia Meloni, i també ha donat suport a l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) amb vista a les eleccions generals al país al febrer.

Poc abans de Nadal, Musk es va reunir amb Nigel Farage, parlamentari britànic d’extrema dreta, al complex de Trump a Mar-a-Lago, Florida. Després de la reunió, Farage va dir que el seu partit, Reform UK, esperava rebre una donació substantiva de Musk, unes declaracions que van empènyer algunes personalitats britàniques a demanar una revisió urgent de la legislació sobre donacions polítiques al país. Les proclames de Musk en favor de l’alliberament de Robinson, tanmateix, podrien significar un obstacle per als intents del partit de Farage de distanciar-se de l’extrema dreta britànica.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El 2024 va ser l’any en què van arribar més barcasses que mai a les Illes. En total, 5.924 immigrants en 354 embarcacions, unes xifres que superen de bon tros les del 2023, quan en van arribar 2.278 en 128 barcasses. És a dir, un 160% més. Aquests primers dies de l’any hi han arribat 98 persones més, tan sols cent manco que en tot el 2018. I a aquestes xifres s’ha d’afegir la dels morts a la Mediterrània, que malgrat que se’n poden fer algunes estimacions, no es pot saber ben bé quina és. L’ONG Caminant Fronteres calculava, per exemple, que 517 persones van morir en la ruta entre Algèria i les Illes o el llevant de la península.

Una de les causes principals d’aquest augment d’arribades és la ruta entre Algèria i les Illes, que s’ha establert aquests darrers anys. El 2024 va ser comú veure arribades entre el mig centenar d’immigrants i el centenar en un sol dia quan hi havia bona mar. Una altra de les causes és la política migratòria a Europa i, en concret, la de l’extrema dreta a Itàlia. Carlos Martín, portaveu de la plataforma Balears Acollim, diu que aquest augment d’arribades ja era previst i que polítiques com les d’Itàlia desvien el flux migratori cap a unes altres zones, com ara les Illes.

Però tot és un problema de números? Els discursos de partits com Vox criminalitzen constantment l’arribada d’immigrants. El Partit Popular de Marga Prohens, en línia amb la direcció espanyola, s’afegeix a aquest relat. L’augment de les arribades és una excusa perfecta per a espolsar responsabilitats i dir que les Illes no tenen cap mena de capacitat per a acollir més gent.

“És evident que Vox usa la qüestió  migratòria per captar de manera miserable més vots”, diu Martín, tot i que adverteix: “No s’ha creat la infrastructura necessària amb prou recursos econòmics perquè les persones que arriben amb una vulnerabilitat total tenguin l’atenció que els cal, sobretot amb aquest volum d’arribades.” Tanmateix, considera que es pot gestionar perquè hi ha capacitat econòmica. “La pregunta és si els polítics tenen l’altura de mires i la valentia per fer-ho o volen continuar venent aquest relat perquè la mentida s’acaba apropiant de la realitat”, rebla.

Fotografia: EFE/Adriel Perdomo.

Un relat que se sustenta en el populisme i diu que els immigrants lleven la feina als qui ja vivien a les Illes i que les subvencions que donen les institucions són per a ells i no “per als de casa”. Martín té clar que tot això és pervers i és mentida i que el gran desafiament que tenim com a societat és que la mentida no s’apropiï del relat. “Som una societat que pot gestionar l’arribada d’aquestes persones”, insisteix, i recorda que a les Illes també molta gent ha hagut d’emigrar per sortir d’una situació econòmica complexa, per la fam i per conflictes bèl·lics. “Oi que no acceptaríem de cap manera que tractessin els nostres fills d’aquesta manera, com si fossin el gran problema de la societat?”, demana.

Escapen d’un món pitjor

L’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB) i el Laboratori de Drets Humans (LIDIB), amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), van elaborar una diagnosi el 2021 sobre l’acollida d’immigrants en situació irregular. Si bé en aquests anys el nombre d’arribades ha crescut, hi deixen clar que la gent emigra per moltes raons, com ara la discriminació, la pobresa, la manca d’accés a recursos essencials i, també, perquè la vida i la integritat física els corren perill per les detencions, les tortures, els segrests, el reclutament forçat, el tràfic de persones i la violència sexual.

Un altre dels aspectes que s’hi destaca és que el fenomen contemporani de la immigració és relacionat en molts aspectes amb l’augment de les barreres, com també recull l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans: “La imposició d’unes mesures de control rigoroses, unida a la manca de vies regularitzades de migració […] restringeix, cada cop més, les possibilitats de desplaçament dels possibles emigrants i, en molts casos, els obliga a desplaçar-se utilitzant vies irregulars.”

El perill del trajecte i les morts

Martín lamenta que tota aquesta gent posa la vida en risc per arribar a una Europa que no li dóna la resposta que mereix i que ens agradaria que ens donessin a nosaltres si fóssim al seu lloc. El degoteig és diari i adverteix que normalitzam morts i desapareguts que es produeixen amb bastant més freqüència que no pas ara fa un any. “Aquestes morts s’haurien d’haver protegit. Els haurien d’haver donat vies d’accés legals i segures”, recalca.

Del 2014 ençà, s’han comptabilitzat 31.184 morts a la Mediterrània, segons el Missing Migrants Project. L’any passat van ser 2.279 i ja adverteixen que són estimacions mínimes del veritable nombre de vides perdudes per la migració. Malgrat que alguns estaments subratllen que en la ruta balear no és habitual que passi, associacions i entitats denuncien que sí que és un veritable problema i que les institucions ni el reconeixen ni se’n volen fer càrrec.

Fotografia: EFE/Alberto Valdés.

La diagnosi de la UIB parla dels perills que té el trajecte fins a les Illes. Per exemple, la llarga durada del viatge. La ruta entre Algèria i les Illes es podria fer en 5 hores, atès que a les embarcacions, en condicions normals, hi poden anar 3 tripulants o 4. Però la realitat és que tarden més d’un dia a arribar, unes 30 hores, perquè hi sol viatjar una quinzena o més de persones i fan servir el mateix petit motor. La hipotèrmia o les cremades causades durant el viatge són els mals principals de les persones que arriben.

I per què trien les Illes? Perquè el trajecte és en línia recta, més curt i més favorable en condicions de bona mar. Però la majoria no hi romanen, sinó que la seva intenció és arribar a la península, que també acostuma a ser un lloc de pas, per desplaçar-se fins a l’estat francès o uns altres països europeus on tenen familiars o coneguts.

Enfrontament polític

“És preocupant que això sigui un punt d’enfrontament polític. La dignitat de les persones ha d’anar per damunt de qualsevol política”, diu Martín, que subratlla que la immigració no és el problema de les Illes, sinó que n’hi ha molts més encara per a solucionar i esdevenir una societat més justa i digna. L’inconvenient és que el govern espanyol té les competències d’immigració i els consells insulars la dels menors que arriben, i s’acaben fent servir els immigrants com un pilota que va d’un costat a l’altre: “Hi ha víctimes que pateixen i algunes que es queden pel camí. No es pot permetre que siguin una moneda de canvi.”

I, per aquest motiu, Martín fa valdre la importància de la força de la societat civil. “Gràcies a això podem incidir en les autoritats, que veuen que hi ha una ciutadania prou sensible i que no vol acceptar de cap manera una situació que ens denigra a tots com a societat”, clou.

Com cada 5 de gener, Ses Majestats els Reis de l’Orient arriben a casa nostra. És una data assenyalada al calendari de les festes de Nadal, perquè és una de les nits més màgiques de l’any. Els Reis treballen de valent per fer realitat els somnis i desigs dels infants. Però abans, es passejaran per tots els municipis del país per saber de primera mà quins són els regals que volen a cada casa. Per això s’han organitzat cavalcades per tot arreu dels Països Catalans.

La majoria d’infants opta per anar a una de les cavalcades que fan a prop de casa seva, però enguany a VilaWeb us oferim una llista de les cavalcades històriques dels Països Catalans. Aquelles que són més espectaculars i que heu de visitar almenys una vegada a la vida. A més, us afegim a la llista més cavalcades amb una història singular darrere que les fa úniques.

Cavalcada de Reis a Alcoi 2025

Sabíeu que les cavalcades no han existit sempre? Les més antigues van començar a final del segle XIX. I les històriques són les d’Alcoi, Igualada, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. En realitat, la d’Alcoi és la cavalcada més antiga del país i es fa d’ençà del 1885 –tot i que n’hi ha antecedents documentats el 1866. Cada any mobilitza un miler de persones i desenes d’entitats. Els Reis de l’Orient hi apareixen muntant camells i els patges porten unes escales molt llargues per a enfilar-se als balcons. Aquesta és una de les coses que fa més màgica la nit: a Alcoi, els Reis comencen a repartir els regals en plena cavalcada. Els patges, anomenats negrets, s’enfilen amb una escala als balcons. Allà els més menuts de la casa els obren les portes amb tota la il·lusió del món. Els patges són els encarregats de donar els primers regals, un avançament d’allò que portaran a la nit els Reis.

El recorregut de la cavalcada comença a les 18.00 al principi de l’avinguda d’Elx i recorre els carrers del Camí, Sant Nicolau i la plaça d’Espanya, on es fa una parada per a adorar el nen Jesús. Després de l’espectacle de focs artificials, a les 20.00 i pocs minuts, la comitiva continua el recorregut pel carrer de Sant Llorenç i arriba vora les 22.00 al final de l’avinguda del País Valencià.

L’ordre de la cavalcada també és singular a la ciutat. El rei Baltasar desfila al centre de la comitiva, entre els altres dos monarques.

Un any més, À Punt transmetrà en directe aquesta cavalcada tan màgica.

Cavalcada de Reis a Barcelona 2025

Fa més de cent seixanta anys que Ses Majestats els Reis de l’Orient cavalquen pels carrers de Barcelona. L’any 1855, el Diari de Barcelona va fer la primera publicació sobre la cavalcada de Reis i, malgrat que la tradició ha evolucionat i canviat molt, l’essència és la mateixa. La cavalcada de Barcelona és una de les més espectaculars del país.

A les 16.30, els Reis d’Orient arribaran a Barcelona per mar, a bord del pailebot Santa Eulàlia. Concretament tocaran terra al Portal de la Pau, a tocar de les golondrinas. Els rebrà el batlle, Jaume Collboni, que els donarà la clau màgica per a poder entrar a totes les cases. Allà, els Reis adreçaran unes primeres paraules els infants de la ciutat.

Enguany, per commemorar el bicentenari dels Tres Tombs de Sant Antoni, Melcior, Gaspar i Baltasar aniran del Portal de la Pau fins al passeig de la Circumval·lació en carros tradicionals, homenatge a una de les tradicions més arrelades a la ciutat. Aquest moment únic oferirà una oportunitat especial per a petits i grans de veure de prop els Reis abans del començament oficial de la cavalcada.

El recorregut serà exactament el mateix que aquests darrers dos anys. Començarà a les 18.00 a l’avinguda del Marquès de l’Argentera i s’acabarà a la Font Màgica de Montjuïc a quarts de deu. S’ha dissenyat un itinerari que recorrerà el passeig de Colom, continuarà per l’avinguda del Paral·lel i pujarà per la ronda de Sant Pau i el carrer d’Urgell, tombarà pel carrer de Sepúlveda fins a arribar a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i la Font Màgica de Montjuïc passades les nou.

Enguany, la cavalcada inclou unes quantes novetats, com ara el redisseny del bloc Xumet, dedicat als més petits, i la incorporació d’un titella gegant de l’artista sud-africà Roger Titley. Es diu Nana i és un personatge que fa cinc metres d’alçada. Formarà part del seguici del rei Baltasar i simbolitza la vulnerabilitat i el coratge dels qui han emigrat.

Un any més, Betevé transmetrà en directe aquesta cavalcada tan màgica.

“Fer sogall” a Blanes durant la cavalcada de Reis

Una curiosa tradició de la nit de Reis d’alguns pobles del Maresme i la Selva consisteix a fer giravoltar trossos de corda gruixuda encesos a manera de senyal lluminós, perquè el Reis d’Orient, que vénen de mar, els vegin. Aquestes cordes fluixes es coneixen amb el nom de sogues, llibants o sogalls –a Blanes, pronunciat sogais.

També s’acostuma a anar fins a la platja, on es fan giravoltar els sogalls apagats amb suavitat, perquè Ses Majestats trobin un bon vent que els ajudi a arribar a la costa i desembarquin amb una gran abundància de regals.

La cavalcada de Blanes enguany tindrà uns tres-cents participants, amb noves carrosses, nous elements i vestuari renovat. S’allargarà el recorregut respecte de l’any passat. Ses Majestats arribaran a les 18.00 a la Biblioteca Comarcal envoltats de focs d’artificials. L’espectacle pirotècnic dels diables acompanyarà l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar fins a les seves respectives carrosses a l’avinguda de Catalunya.

La cavalcada començarà a la plaça dels Països Catalans, continuarà pel passeig de la Marina i la plaça de Catalunya, després passarà pel passeig de Mar fins el carrer Ample amunt, rodejarà la plaça de la Solidaritat i baixarà per la rambla de Joaquim Ruyra fins a arribar a la cantonada del carrer del Doctor Xavier Brunet. El darrer tram de la cavalcada transcorrerà a peu pel passeig de Dintre fins a arribar davant la casa de la vila, on els lliuraran la clau de la ciutat.

Cavalcada de Reis a Igualada 2025

La rebuda dels Reis a Igualada és una de les cavalcades més antigues del país: es manté viva d’ençà de l’any 1895, i ja fa anys que malda per ser declarada patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Enguany, la festa celebra el cent trentè aniversari, un fet que la converteix en una de les més especials d’aquests darrers anys.

Els personatges singulars que recorren les ciutats i viles per Nadal

Un dels trets diferencials del seguici d’Igualada és que els patges s’enfilen als primers balcons i finestres de les cases per repartir obsequis a les famílies, com a la d’Alcoi. Ses Majestats tenen un gran nombre d’ajudants, però el més característic de la ciutat és el patge Faruk. És l’emissari reial que cada 28 de desembre arriba a Igualada acompanyat d’una munió de patges i llibres blancs –on apunta els infants que han fet bondat– i un de negre –per a tots aquells que han fet malifetes. El patge Faruk també es l’encarregat de recollir les cartes el primer de gener.

Enguany, la celebració destaca per la recuperació de dues figures històriques: el Nunci i els Heralds. El Nunci és un personatge que no es veia a la cavalcada del 1962 ençà. I els Heralds seran els encarregats d’anunciar la imminent arribada de Melcior, Gaspart i Baltasar.

La cavalcada començarà a les 18.00 i recorrerà els carrers principals de la ciutat. La cavalcada passarà pel passeig de Verdaguer, l’avinguda de Montserrat, l’avinguda de Caresmar, el carrer de la Soledat, la plaça del Rei, el carrer de Sant Jordi, la rambla del General Vives, la rambla de Sant Isidre, la rambla Nova i la rambla de Sant Ferran, fins a arribar a la plaça de Castells.

Cavalcada de Reis a Palma 2025

La cavalcada de Reis a Palma tindrà enguany un caràcter més religiós, com ja va passar l’any passat. Per exemple, hi ha una carrossa dedicada el Betlem de la Sang, que es troba a Palma i és el més antic que es conserva a tot Europa. La carrossa serà formada per un pessebre vivent que representa el naixement de Jesús.

Els Reis de l’Orient arribaran al moll Vell a bord del llaüt la Balear. Allà, el batlle els donarà les claus de la ciutat. Serà a les 18.00, i després emprendran el recorregut de la cavalcada. Ses Majestats aniran per l’avinguda d’Antoni Maura, la plaça de la Reina, el passeig del Born, la plaça de Joan Carles I, el carrer de la Unió, la Rambla, el carrer del Baró de Pinopar, l’avinguda d’Alemanya, l’avinguda de Portugal, el passeig de Mallorca, l’avinguda de Jaume III, l’avinguda de Joan Carles I, el passeig del Born i la plaça de la Reina fins a la plaça de Cort. Finalment, és previst que arribin a les 21.00 al balcó de Cort, on es posarà punt final a la cavalcada.

Enguany hi haurà carrosses noves. Per exemple, una de dedicada a les joguines tradicionals, que serà decorada amb elements com ara trens, baldufes i cotxes de fusta, i se’n representaran d’animades de grans dimensions. Una altra de les novetats que hi haurà serà la carrossa de les bústies reials, en què els carters reials tindran una carta de mida gegant, perquè els infants entenguin que poden donar-los les cartes.

Cavalcada de Reis a València 2025

L’any passat, amb l’arribada del PP i Vox, va haver-hi molta polèmica per les reformes que van voler fer de la cavalcada dels Reis de l’Orient a València. El consistori va eliminar el Sr. Carbó, el Patge Miquel i la Missatgera Caterina, uns simpàtics personatges que havien acompanyat els Reis a la ciutat aquests darrers anys. Ho va justificar dient que no eren bíblics i que volien centrar la desfilada en escenes del Nou Testament. Per això, tal com passa a Palma, ara la cavalcada ha tornat a tenir un caràcter molt més religiós.

Una de les novetats d’enguany serà l’arribada dels Reis. Enguany, el seu vaixell atracarà a les 16.30 a la plaça de l’Aigua de la Marina. Diuen que aquest canvi és perquè més gent pugui veure l’arribada de Ses Majestats. Allà mateix dirigiran unes paraules als infants, abans d’anar cap al Palau de l’Exposició, on començarà oficialment la cavalcada a les 17.30. D’allà aniran fins a la plaça de l’Ajuntament, passant pel pont de les Flors, i els carrers de Navarro Reverter, Porta del Mar, General Palanca, General Tovar, la Pau, la plaça de la Reina i la de Sant Vicent Màrtir.

Acabada la cavalcada, es recrearà l’escena del naixement de Jesús, i Ses Majestats li presentaran els regals. Més tard, eixiran al balcó del consistori per fer-hi el discurs. Tot seguit aniran al Saló de Cristall, on els nens els podran demanar els darrers desigs abans d’anar a dormir.

Cavalcada de Reis a Sant Vicenç dels Horts 2025

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) organitza cavalcades de Reis del 1896 ençà. Actualment, Ses Majestats ja no van amb tartana, sinó amb grans carrosses. A més de les de Melcior, Gaspar i Baltasar, també són molt populars les carrosses del Camell i del Ninot de Neu.

Els Reis demanen als infants que encenguin el fanalet màgic i el col·loquin en un lloc ben visible del balcó o la finestra de casa seva. Gràcies a això, podran trobar fàcilment totes les cases i repartir regals a tothom. És una tradició estesa per molts municipis del país. La idea és il·luminar el camí perquè Ses Majestats no es perdin. Generalment, els fanalets són de paper, sovint d’elaboració artesanal. A molts pobles es fan concursos per a premiar els més lluïts. Actualment, a Sant Vicenç dels Horts l’ajuntament facilita llums LED per a evitar cap ensurt amb les espelmes.

A les 18.00, els Reis es reuneixen al Centre Catòlic, d’on van cap a la casa de la vila per recollir les cartes dels infants. A les 20.00 comença la cavalcada, que va de la plaça de la Vila fins a l’avinguda de Torrelles. Passaran pels carrers de Rafael Casanova, d’Anselm Clavé, de Sant Josep, del Riu, de Barcelona, de Llobregat, de Mossèn Jacint Verdaguer, de Sant Miquel, d’Anselm Clavé i de Sant Josep, fins a arribar a l’avinguda de Torrelles. Al carrer de Sant Miquel, de la cruïlla de Sant Joan Bosco a la cruïlla d’Anselm Clavé, no hi haurà música perquè les persones amb hipersensibilitat puguin gaudir-ne.

Cavalcada de Reis a Vila-real 2025

La tradicional cavalcada de Reis de Vila-real es remunta a l’any 1928, i és una de les més antigues del país. Les carrosses dels Reis de l’Orient, amb patges i seguici, desfilen pels carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça Major, acompanyats del singular cant del “Tirorí Tirorí”. És una cançó de benvinguda que canten els infants als Reis perquè els portin regals.

La cavalcada és organitzada per la Joventut Antoniana, una associació sense ànim de lucre que recull les cartes amb els desigs dels nens per remetre-les als Reis i organitza el repartiment dels regals per les cases el 5 de gener a la nit. La cavalcada començarà a les 18.30 i recorrerà els principals carrers al ritme dels dolçainers i tabalers. Hi participarà la Xarxa Teatre, que amenitzarà l’arribada de Ses Majestats.

La Comissió de Seguiment del Conveni de Coordinació entre la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la lliga espanyola ha denegat la inscripció dels davanters del Barça Dani Olmo i Pau Víctor basant-se en els articles 130.2 i 141.5 del Reglament General de la RFEF. Els articles estableixen que un jugador amb la llicència cancel·lada no pot obtenir una nova llicència amb el mateix club durant la mateixa temporada.

El FC Barcelona ha expressat la disconformitat amb la decisió i ha presentat un recurs al Consell Superior d’Esports (CSD). El president Laporta ha informat de la situació a l’entrenador Hansi Flick i, avui, ha tingut una trobada amb tots dos jugadors per transmetre’ls tranquil·litat, fet pel qual anirà directament al camp del Barbastro, sense poder participar en els actes protocol·laris a l’ajuntament de la localitat aragonesa ni al dinar de directives.

La comissió explica que ahir el FC Barcelona va complir amb els requisits de control econòmic establerts per la lliga espanyola i va aportar la documentació necessària. La lliga espanyola li va concedir la regla 1:1 del joc net financer. Això implica que el Barça deixa d’estar intervingut i és habilitat per a poder entrar al mercat de contractacions a partir d’avui amb tota normalitat.

Restava pendent de saber què passava amb Olmo i Víctor, que van ser desapuntats el primer de gener perquè la lliga espanyola va considerar que el Barça no havia presentat tota la documentació necessària per a complir amb el joc net financer que exigia.

Tomiko Itooka, una dona japonesa de cent setze anys reconeguda com la persona més gran del món, ha mort per causes naturals, segons que ha informat avui l’ajuntament de la ciutat d’Ashiya, a l’oest del Japó, on vivia.

Itooka, nascuda el 23 de maig de 1908 a la ciutat d’Osaka (oest del Japó), es va morir el 29 de desembre a la residència de gent gran d’Ashiya.

La dona era la gran de tres germanes i es va convertir en la persona viva més longeva del Japó el desembre del 2023 després de la mort de Fusa Tatsumi, una altra japonesa de cent setze anys que vivia a Kashiwara, també al vessant occidental de l’arxipèlag.

Posteriorment, Itooka va ser reconeguda com la persona viva més longeva del món pel Guinness World Records el setembre del 2024, després de la mort de la catalana Maria Branyas Morera, que va viure cent disset anys.

L’FBI considera que Matthew Livelsberger, el militar que va fer esclatar un Tesla Cybertruck davant l’hotel de Donald Trump a Las Vegas, patia d’un trastorn d’estrès post-traumàtic de combat i que l’atac va ser un suïcidi previ a la detonació.

Livelsberger, de trenta-set anys i membre en actiu de les Forces Especials de l’Exèrcit dels Estats Units, es va disparar un tret al cap abans que explotessin els focs artificials i els cilindres de gas que portava al vehicle. La detonació va deixar set ferits.

El militar va deixar una nota en què deia que allò seria “una trucada d’avís a tots els camarades, veterans i nord-americans” i denunciava les elits del poder com un grup de “dèbils i irresponsables que tan sols volen enriquir-se”.

“Els nord-americans tan sols paren atenció als espectacles i a la violència. Quina millor manera de transmetre el meu missatge que amb un espectacle amb focs artificials i explosius? Per què ho faig ara? Perquè necessito netejar la meva ment dels germans que he perdut i alliberar-me de la càrrega de les vides que he pres”, va dir.

“Encara que aquest incident té un caràcter més públic i més sensacionalista que no és habitual, en darrer terme sembla un tràgic cas de suïcidi que involucra un veterà de combat molt condecorat que lluitava contra un trastorn d’estrès post-traumàtic i més problemes”, ha explicat aquesta nit passada en conferència de premsa l’agent especial de l’FBI Spencer Evans.

Les forces de seguretat nord-americanes continuen la investigació i descarten que triés l’hotel de Trump per animadversió cap al president electe.

Livelsberger va estar molt de temps a la base militar coneguda com a Fort Bragg, una base de l’exèrcit a Carolina del Nord que acull el comandament de les forces especials de l’exèrcit.

Va treballar en moltes missions a l’estranger, amb dos desplegaments a l’Afganistan i missions a Ucraïna, el Tatgiquistan, Geòrgia i la República Democràtica del Congo. Havia tornat recentment d’una missió a l’estranger a Alemanya i quan va morir estava de baixa.

La nit del 5 de gener és una de les més esperades de l’any per l’arribada dels Reis d’Orient. Els carrers i places s’omplen de famílies per veure ses majestats, i l’oratge és un factor clau per a assegurar que l’espectacle es desenvolupi sense cap mena d’inconvenient.

Segons les darreres previsions, l’oratge serà majoritàriament estable a tot el país, amb temperatures suaus i absència de precipitacions destacables. Això permetrà gaudir de l’arribada dels Reis amb comoditat, tot i que es recomana portar roba d’abrigar per a les hores més fredes del vespre.

A Catalunya, segons el Meteocat, durant el dia, el cel estarà ennuvolat. A partir del vespre és probable que hi hagi plugim feble a les comarques de l’extrem oest del Principat. La cota de neu voltarà els 1.800 metres. Bufarà vent de component sud i oest, entre fluix i moderat amb cops forts al sud de la Costa Brava, nord del litoral central i zones elevades del pre-litoral i la depressió central. Tot i això, al començament i al final del dia el vent serà fluix i de direcció variable a l’interior, com també al nord de l’Empordà fins a la tarda.

Al País Valencià, segons l’AEMET, el cel serà poc ennuvolat i no es descarta que hi hagi algun xàfec aïllat. No hi haurà canvis en les temperatures i el vent bufarà fluix, ocasionalment moderat, de component oest. Serà moderat de sud-oest al litoral a les darreres hores del dia.

A les Illes, no és previst que hi hagi cap precipitació. Hi haurà pocs canvis de temperatura i bufarà vent moderat del sud-est amb intervals forts durant la nit. A Andorra, el dia també estable i tampoc no es preveuen precipitacions. El vent de component sud-oest arribarà a ràfegues de 30 km/h al matí als fons de vall. A Catalunya Nord, el temps serà estable i les precipitacions arribaran de cara al dilluns al migdia.

Apple ha anunciat que la seva plataforma de reproducció de vídeos, Apple TV+, estarà disponible de franc per a tots els usuaris durant aquest cap de setmana.

Per a accedir a la promoció, només cal disposar d’un ID d’Apple i un dispositiu compatible, com ara un iPhone, iPad, Mac, Apple TV o fins i tot un ordinador amb Windows. Després del període gratuït, la subscripció mensual costa 9,99 euros.

Durant aquest cap de setmana, es podrà accedir a tot el catàleg de sèries i films premiades de la plataforma, com ara Ted Lasso, Severance i The Morning Show.

Aquesta iniciativa té l’objectiu d’atreure nous subscriptors, i per això els ofereix l’oportunitat de descobrir el contingut exclusiu de la plataforma sense cap cost.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que prop de 75 milions de persones al món necessiten una cadira de rodes i tan sols un 10% se la poden permetre. Aquestes xifres van inspirar el professor associat de la UPC Adrià Sallés, del Ripollès, a crear un disseny un 50% més barat i fàcil de construir amb material de ferreteria.

La iniciativa va sorgir el 2016, quan era estudiant de la mateixa universitat. Ara, ha ajudat a construir una vintena de cadires a Tororo, un poble d’Uganda, i el projecte es vol estendre a més zones rurals de països en vies de desenvolupament. Per això, i conjuntament amb l’equip que ho impulsa, treballen en la creació d’una pàgina web d’on distribuir de franc les instruccions per a fer les cadires.

Ofereix la possibilitat de construir una cadira de rodes de baix cost amb material senzill que es pot trobar a qualsevol ferreteria. El projecte té d’objectiu millorar la vida de les persones amb problemes de mobilitat que viuen en països en vies de desenvolupament.

Infants amb les cadires que han creat. Infants amb les cadires que han creat. Materials de ferreteria

La cadira es pot construir amb materials bàsics. Per a l’estructura, tan sols calen tubs de PVC, que s’encolen entre si perquè la cadira sigui més ferma; dos plafons de fusta i tela per a recobrir-los. A més, cal afegir-hi dues rodes de bicicleta i dues més de carretó, que s’uneixen entre si amb dues vares metàl·liques, i uns quants caragols i femelles per a collar-les a l’estructura principal.

A més, el material és fàcil de tallar a mida i muntar gràcies als plànols que distribueixen de franc els impulsors del projecte. “Els enviem les instruccions perquè sàpiguen a quina mida han de tallar els tubs, que es fa amb serres manuals”, detalla Sallés.

Una vegada es té tot a mida, tan sols cal encaixar les peces i encolar-les. Per acabar, es col·loquen els plafons de fusta que conformen el respatller i el cul de la cadira i es collen les rodes amb les vares metàl·liques.

A banda de les cadires de mida estàndard, ara també han creat unes plantilles que els permeten d’adaptar-les a cadascú. “Els demanem les mides de qui necessita la cadira i quan ens ho envien, els contestem amb les mides a què han de tallar els tubs”, explica Sallés, que afegeix que també hi ha l’opció d’afegir reposacaps per a qui no el pot aguantar o cinturons per als qui no tenen força per estar asseguts.

Les cadires també poden adaptar-se al terreny per on circularan o a la capacitat motriu de cadascú. Per això, en fan amb les quatre rodes de carretó, en comptes de posar-ne dues de bicicleta, per a usuaris que no poden autopropulsar-se. El preu de fabricació ronda els setanta euros per unitat, la meitat del cost que tenen les cadires de rodes més senzilles del mercat.

Impulsat el 2016

La iniciativa va néixer el 2016, quan Sallés era estudiant de la UPC i va dissenyar, juntament amb el company de curs Bernat Vila, una cadira de rodes de baix cost. La DIY Wheelchair, com la van anomenar en el moment de presentar-la, va ser el seu projecte de fi del grau en enginyeria en disseny industrial i desenvolupament del producte. Els plànols del primer prototip es van penjar a internet perquè es distribuïssin de franc, però el projecte no va aconseguir una gran difusió.

En paral·lel, una alumna de Sallés, Carlota Regales, va detectar una necessitat en aquesta línia. “Em vaig posar en contacte per primer cop amb Tororo (Uganda) quan feia el treball de recerca; va ser a través d’un professor de l’institut que em va dir que els calien productes ortopèdics”, detalla Regales, que ja en aquella ocasió va aconseguir recollir sis mil euros i enviar a Tororo no solament elements per a construir cadires de rodes, sinó també productes d’higiene íntima per a les dones i mosquiteres per a prevenir de contraure la malària per picades de mosquit.

Ara, tots dos projectes han unit esforços i ja s’han fet dos viatges a la localitat per ensenyar com fabricar cadires de rodes mitjançant tubs de PVC sobre el terreny. “Ens vam unir per adaptar els dissenys del prototip a les necessitats de Tororo i permetre que els infants amb problemes de mobilitat del poble en poguessin tenir. Les cadires milloren molt la salut física i mental d’aquestes persones, perquè els permeten adquirir una postura més bona i participar en activitats com anar a l’escola”, diu Regales. A més, recull que les cadires també milloren la vida dels cuidadors, perquè és més fàcil transportar els malalts.

La construcció de cadires de rodes a Tororo es fa amb la col·laboració d’un hospital de la localitat, que detecta els infants que necessiten una cadira de rodes i ho comunica al projecte. També hi col·labora una escola amb un cicle de fusteria, en què els alumnes aprenen a fer les cadires. De moment, se n’hi han construït una vintena.

“Tororo és un entorn rural on costa que arribin ajudes i el propòsit del projecte és, precisament, ajudar localitats com aquesta a tenir les cadires de rodes que necessitin”, explica Sallés, que detalla que en aquest cas també ajuden els alumnes de l’escola, en què hi ha infants amb diversitat funcional (sobretot sords), a aprendre un ofici que els pugui servir per al futur.

Expandir-se a més zones rurals

Una vegada implantat a Uganda, el projecte vol expandir-se a més zones rurals. La idea és fer-ho accessible per a tothom. “Treballem en una guia i un web perquè qualsevol persona del món pugui fer-se la cadira de rodes”, detalla Regales, que diu que l’objectiu és que sigui fàcil d’entendre i no calgui desplaçar-se. De fet, fa poc han ajudat a fer cadires de rodes a distància al Nepal. I també tenen previst de fer arribar dues cadires de rodes desmuntades i unes quantes guies de com construir-les al Marroc mitjançant l’UniRaid, el Dakar universitari que es fa entre el 8 i el 15 de febrer.

Per expandir-se, es posen en contacte amb organitzacions sobre el terreny perquè coneguin el producte i recullen fons de donacions d’empreses i particulars per poder assumir els costs del projecte. Per a això, venen diferents productes de marxandatge com ara bosses i samarretes, que es poden encarregar al seu perfil d’Instagram Cadires x Tororo, i també recullen diners per al projecte amb un micromecenatge en línia.

El FC Barcelona ha informat que la lliga espanyola li havia concedit la regla 1:1 del joc net financer després d’haver revisat la documentació que el club li va enviar el 30 i 31 de desembre. Tot i això, l’organisme encara no ha autoritzat la inscripció dels davanters Dani Olmo i Pau Víctor.

Això significa, segons el club blau-grana, que el Barça deixa d’estar intervingut i és habilitat per a poder entrar al mercat de contractacions a partir d’avui amb tota normalitat. El club ha recordat que entrar a la situació de l’1:1 del control financer de la lliga era necessari per a la inscripció d’Olmo i Víctor.

Fonts del club han confirmat a Efe que la lliga, de moment, no havia autoritzat la inscripció, atès que totes dues parts continuaven reunides per tractar aquest afer.

Dani Olmo i Pau Víctor van ser desapuntats el primer de gener perquè la lliga espanyola va considerar que el Barça no havia presentat tota la documentació necessària per a complir amb el joc net financer que exigia ​​la competició.

El Barça no va poder acreditar l’últim dia de l’any el cobrament de part dels cent milions d’euros que ha de percebre per la cessió de l’explotació de les llotges VIP del nou Spotify Camp Nou, cosa que sí que va poder fer ahir després de rebre les transferències internacionals dels dos inversors del Llevant que apareixen als contractes.

Si finalment la lliga no reconsidera la posició respecte de Dani Olmo i Pau Víctor, el club no tindria més remei que recórrer al Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) o a la justícia ordinària per demanar la inscripció cautelar de tots dos futbolistes.

Avui, 4 de gener de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Joan Ramon Resina: “Més que una tercera guerra mundial, tenim davant una nova guerra freda amb punts calents”
• La Torre, la pedania de València que fa nosa a María José Català
• El reconeixement de la Federació Basca de Pilota possibilita l’oficialitat de les seleccions catalanes
• La solució inusual amb què Austràlia vol contenir la Xina: ensenyar els joves a construir submarins nuclears
• Llibres que obren l’any
• Benvolguts Reis de l’Orient: vull viure en català
• Quins són els millors tortells de Reis de Catalunya?
• La coalició torna a Kobane per construir-hi una base militar | Article d’
  Amina Hussein
• Francesc Domingo, un mestre avantguardista català a São Paulo | “Com a casa” Martí Crespo
• La desaparició | Article d’Ot Bou
• Lligar en català | Article del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Ahir, centenars de persones van anar al Consolat de Mar per assistir a la capella ardent de l’ex-president del govern Francesc Antich, que es va morir abans-d’ahir a seixanta-sis anys, i signar el llibre de condolences.

La capella ardent es va obrir a les 16.30, en un acte que va omplir la sala on es feia la vetlla del fèretre. Membres de la família i representants i dirigents del PSIB han acompanyat el fèretre durant tota la jornada.

L’acte va començar amb l’arribada de la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, que va ser rebuda per la presidenta del govern, Marga Prohens. Totes dues van signar el llibre de condolences situat al vestíbul de la seu del govern abans d’entrar plegades a la capella del Consolat.

Les van seguir unes quantes autoritats de les Illes, com ara el president del parlament, Gabriel Le Senne; el delegat del govern espanyol a les Illes, Alfonso Rodríguez; el batlle de Palma, Jaime Martínez; els ex-presidents Gabriel Cañellas i José Ramón Bauzá; i la secretària d’estat d’Igualtat espanyola, Aina Calvo.

Tot seguit, es va fer un minut de silenci davant el Consolat de Mar, i després s’hi va permetre l’accés al públic en general, que esperava a les portes de la seu de la presidència del govern per acomiadar l’ex-mandatari.

A les sales del Consolat on s’havia instal·lat la capella ardent es podien veure corones de flors dipositades per grups polítics, institucions i coneguts. Entre les dedicatòries, hi havia les del govern, el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma, el PSIB, el senat espanyol, la delegació del govern espanyol a les Illes i l’Ajuntament d’Algaida, localitat mallorquina d’on eren els seus pares i on es va traslladar quan va tornar de Veneçuela, país on havia nascut. Antich en fou batlle durant la dècada dels noranta.

Les primeres a arribar van ser la seva esposa, Concha García, i els seus dos fills. “El millor company que hauria pogut trobar, una persona honrada, sincera, afectuosa. Tothom té paraules boniques per a ell”, va dir García quan va arribar.

Francina Armengol va destacar Antich com “un referent social, polític i ètic extraordinari” de les Illes. “Perdem un referent, un amic i un mestre. Els socialistes seran lleials a tot allò que ens ha ensenyat i lluitaran per una societat més justa, com ell volia”, ha subratllat.

Per la seva banda, Marga Prohens va expressar el seu condol per la mort d’Antich: “Avui no hi ha colors polítics ni ideologies, només hi ha una sola veu de condol, dolor i tristesa per acomiadar Xisco Antich.”

L’acte es va acabar cap a les 20.30, quan se’n van anar els darrers assistents a la vetlla, i es van endur el fèretre en cotxe fúnebre.

El Consolat de Mar romandrà obert per signar al llibre de condolences avui de 10.00 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i demà de 10.00 a 12.00. L’enterrament d’Antich serà avui al cementiri d’Algaida, en un acte íntim.

L’ambient al carrer és diferent; la gent està més alegre, li brillen els ulls, hi ha més trànsit i fins i tot uns quants tornen a casa després de dies de desplaçament. Tot aquest canvi és conseqüència de l’arribada d’un comboi de la coalició internacional contra l’autoproclamat Estat Islàmic encapçalada pels Estats Units a la ciutat de Kobane, però aquesta vegada no és per a fer una patrulla sinó que arriben per construir una base militar en un antic hotel de la ciutat.

El matí del 2 de gener, el comboi que transportava materials de construcció i reforços logístics va arribar a Kobane enmig dels combats entre les Forces Democràtiques de Síria (SDF) i grups armats amb el suport de Turquia al pont de Qaraquzak i la presa de Tixreen, al riu Eufrates. Duien estructures prefabricades, maquinària per a excavar rases, equips de vigilància i tancs de combustible.

Feia dies, especialment després de la caiguda del règim sirià, que la ciutat rebia amenaces directes i atacs de Turquia i els seus grups armats. Uns quants responsables turcs i fins i tot el president Erdogan havien anunciat al desembre que executarien una operació militar contra els kurds a Síria amb l’excusa d’assegurar les seves fronteres i posar fi al terrorisme, en referència a les forces kurdes, que controlen al voltant del 30% de la superfície siriana.

L’ofensiva d’onze dies encapçalada per Haiat Tahrir al-Xam va posar fi a un govern de cinc dècades de la família al-Assad el 8 de desembre, cosa que va empènyer Turquia a llançar un atac paral·lel contra les forces kurdes de les SDF. Els grups armats amb suport turc han pressionat molt per arrabassar el control de Kobane i l’estratègica presa de Tixreen amb el suport dels avions de guerra turcs, fins ara, sense èxit.

“La gent ha de sortir a ballar avui. Estem contents. És molt bona notícia perquè així estarem segurs i no haurem de fugir de casa nostra aquest hivern. Potser ara podrem dormir tranquils. Crec que tots els civils a Kobane tenen una maleta amb els documents preparats per si cal fugir”, diu Zeineb, una jove mestra d’una escola de la ciutat.

Desenes de persones, a peu o amb cotxes, s’acosten al lloc on s’estableix la base militar per comprovar les notícies i els vídeos publicats a les xarxes socials sobre l’arribada del comboi. Els brillen els ulls, somriuen i tornen enrere. Molts truquen als familiars que havien fugit fa setmanes i els demanen que tornin a Kobane.

“Quan l’Estat Islàmic va atacar la ciutat el 2014, vam fugir. Vam anar a Turquia. Vam ser-hi un temps, però després vam tornar i vam reconstruir la ciutat. Encara no hem gaudit de les nostres cases noves. No volem tornar a deixar la ciutat. Aquesta base és una garantia per a nosaltres. Així sabrem que Turquia no ens tornarà a bombardar”, diu Comerd, propietari d’un petit establiment.

El 2019, el president dels Estats Units d’aleshores, Donald Trump, va decidir de retirar les forces nord-americanes del territori sirià després d’una trucada amb Erdogan. Turquia va aprofitar l’avinentesa per fer una operació militar terrestre i aèria que va posar fi a l’ocupació de dues ciutats al nord-est de Síria. Els Estats Units van tornar més tard. Ara tan sols tenen uns nou-cents soldats i unes quantes bases al nord-est de Síria. Del 2019 ençà, no havien construït o establert cap base militar a Kobane. Aquesta serà la primera en sis anys.

Fa uns dies vaig quedar amb una amiga. Em volia explicar les seves darreres aventures lingüístiques en una coneguda aplicació de cites, i us he de dir que solen ser força sucoses. Aquest catàleg digital és un reflex de la societat, així que els perfils amb el text en català no són precisament majoritaris: qui l’amaga al carrer l’amaga a tot arreu. Això, sí, l’aplicació està disponible en català.

Per a la meva amiga el criteri llengua és important en una relació (“n’hi ha altres, evidentment”), així que el nombre de perfils possibles cau en picat (“què faria jo amb un paio monolingüe, si us plau”). És clar que hi ha molts catalanoparlants amagats rere un text en castellà. Si resulta que es diuen Joan o Oriol, hi ha indicis consistents que són catalanoparlants; però si es diuen David o Daniel, vés a saber. En fi, un altre àmbit on ser català i voler fer servir amb normalitat la teva llengua és tot un repte.

Aquest cop me’n va explicar una de freda i dues de calentes. Comencem per la mala experiència. Un paio amb un pseudònim poc indicatiu, i que indicava l’intercanvi lingüístic com un dels seus interessos. Va resultar ser argentí i és evident que el seu intercanvi lingüístic no incloïa el català. Em va ensenyar algunes captures de pantalla, com aquesta:

“Heu de tenir una mica més de consideració i respecte per als llatinoamericans (jo veig que en teniu, perquè m’he sentit respectat aquí, però m’ha xocat que et digui que sóc argentí i em diguis que només parles català, perquè m’exclous), perquè resulta que l’idioma el vau imposar des d’Europa, arribem aquí i resulta que no podem parlar l’idioma que paradoxalment ens vau imposar els europeus per renyines internes vostres, de què nosaltres som completament aliens” [tot en castellà].

No cal dir que no van arribar a quedar.

Dies més tard, però, va fer match amb un paio amb pinta de ser de més cap al nord, amb un nom abreujat que no donava gaires pistes i un text en castellà en què deia que feia més de deu anys que vivia a Barcelona. No les tenia totes, però va voler veure què passava. I resulta que el paio en qüestió li va escriure en català. Era belga, flamenc. Encara no s’havien vist, però havien anat parlant pel xat en català. Aquest, que podia haver estat allò que en diuen un expat o un nòmada digital, havia après català.

I arribem a la seva darrera cita (“amb un de Valladolid!”). Tenia un d’aquests noms que són exactament iguals en català i en castellà, i no tenia text al perfil. Ell li va enviar un missatge en castellà (“de vegades és només la inèrcia del primer missatge, igual que al carrer”). Li va respondre en català i ell, en castellà, però mostrant que l’havia entès sense problema. Ella va remirar el perfil i va veure que vivia en una capital de comarca de la zona central de Catalunya (“una zona on diries que es parla bastant català”). Van continuar aquesta conversa bilingüe uns dies (“el panorama era trist i avorrit i el paio semblava prou maco, així que…”). En un moment determinat, ell li va explicar que era de Valladolid, però que feia més de vint anys que vivia a Catalunya. Havia vingut per una noia (l’amor!), havien estat uns quants anys junts, i quan es van separar estava content amb la feina i s’havia quedat a la mateixa ciutat.

Ell li va proposar quedar i ella va acceptar (“a veure què…”). Es van trobar, van xerrar una mica i de seguida ell li va agrair que no li canviés de llengua, que tothom ho feia i ell entenia perfectament el català. Que havia tingut una parella feia uns mesos, una noia catalanoparlant, i que no hi havia manera, que sempre s’acabava passant al castellà. Ella li va explicar que ho feia sempre (“ja saps que mantinc el català”) i que no li costava gens. Llavors va decidir passar a l’atac, veient-lo ben predisposat, i li va dir que no era cosa d’entendre’l només, sinó que també estaria bé que el parlés (“de bon rotllo, eh, que si el català és una llengua que no té el futur assegurat, que necessitem la solidaritat dels parlants de llengües majoritàries…”). I el paio s’hi va posar! Va començar a parlar en català! Amb certa dificultat, però prou bé. Quan s’entrebancava tornava al castellà i després altre cop català (“jo crec que va parlar més català en aquesta cita amb mi que en els darrers vint anys”). Tira més un pèl de dona que cent mules, li vaig dir.

Ja se sap que un dels motius per a aprendre una llengua és l’amor. Lligueu en català, no amagueu la llengua!

Mònica Barrieras és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).