Vilaweb.cat

Paquita la Rebentacapitolis

Segurament, ja sigui perquè en aquell temps éreu encara massa joves, ja sigui perquè no sou del sud i els fets que el podien trasbalsar no sempre arribaven a les altres parts del país (o no sempre hi eren atesos), ja sigui pel que sigui, bona part dels qui llegiu ara aquests mots no en deveu haver sentit parlar, de Paquita la Rebentaplenaris. Si és així, i si només ens atenim al personatge i els seus mèrits inexistents, tampoc no us haureu perdut gran cosa. O, més clarament encara, no us haureu perdut res de res. De tota manera, no pas per la indivídua, sinó pels actes que perpetrava, o que la incitaven a perpetrar, i pel que significaven, i per allò de les lliçons que podem aprendre de la història, sí que val la pena de saber, més que qui era, què representava.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Als anys vuitanta del segle passat, els esgarips d’aquella dona d’edat semiprovecta la van fer coneguda precisament per això, per haver estat utilitzada per la reacció ultra i blavera (valgui la redundància, sí) com a esperpèntica força de xoc contra tota expressió democràtica, de país, de cultura, de mínim progrés que prengués forma a la ciutat de València. De bracet amb (i per instigació de) el grupuscle violent autoanomenat Grup d’Acció Valencianista creat i finançat per la reacció espanyolista (l’ucedista Emilio Attard et alii) com a ariet en la llardosa operació que després es va anomenar ‘batalla de València’, de bracet amb la gentalla del GAV, deia, la Rebentaplenaris es dedicava, sobretot, a això: a rebentar amb el seu xou penós de crits i d’insults els plenaris parlamentaris (en temps del Consell del País Valencià presidit per Josep Lluís Albinyana) i de l’Ajuntament de València. No solament els plenaris, però especialment els plenaris.

(He escrit ‘batalla de València’ i, com sempre i cada vegada que s’esmenti, cal aclarir que no va ser cap ‘batalla’ sinó l’agressió violenta d’uns contra uns altres o, en paraules del dramaturg Manuel Molins, “una agressió perfectament organitzada contra la llengua, contra la cultura, contra tot allò que nosaltres defensàvem”; o, en paraules del sociòleg Josep Vicent Marqués, “una discreta massacre que va realitzar la dreta en l’esquerra i el nacionalisme”.)

El cas és que la Rebentaplenaris, aquella figura grotesca que des de la distància pot ser fàcil de minimitzar, no tan sols va contribuir a acabar d’alimentar el clima enrarit d’intimidacions i de sotracs al qual es va voler sotmetre la societat valenciana, sinó que d’alguna manera n’és paradigma. Perquè era ella i les seves mancances convertida en megàfon de l’agitació reaccionària, però era, sobretot, qui li donava incitació i cobertura. Perquè allò que perpetrava i que iterava li era permès. Per acció (tenir garantida entrada i lloc preferent al plenari municipal) i per omissió (que la barrabassada tingués igualment després garantida la impunitat) i per amplificació també: no hauríem d’oblidar, aquí, l’interessat ressò mediàtic de la cosa. Interessat, sí, tant si s’obra directament de part, és a dir, sumant l’esforç a la causa d’una part, com si, un cop la roda ha començat a girar, se cerca el profit immediat que pot oferir en audiència la no-notícia sensacionalista.

No faré ara cap símil estratosfèric per lligar l’agressivitat insultaire de la Rebentaplenaris (no sé per quina associació d’idees, en comptes de Paquita, que tampoc no era el seu nom, li dic Rita, jo, a la bubota… en fi) amb els rebentacapitolis trumpistes, perquè cada terra fa sa guerra i les distàncies són llargues i etcètera. No ho faré.

No.

És tan sols que aquella turba de l’assalt al Capitoli de Washington me l’han evocada, com ja ho van fer els anteriors, els màdelmans que, armats fins a les dents, van escometre el Capitoli de Michigan l’abril passat per impedir-hi no sé quina votació. I és també que, malgrat tot (malgrat el cada terra i malgrat les distàncies i malgrat l’etcètera), hi ha alguns corrents de fons, algunes pulsions que tots dos fenòmens comparteixen. Posem-hi l’atiament i la permissivitat que s’han trobat, per exemple. Posem-hi la normalització dels missatges d’odi, de les mentides, aquest anar-nos acostumant a trobar-los representats als mitjans de comunicació com si fossin opinions, com si ja no calgués afegir dades ni estructurar raonaments perquè d’això que jo crido en faig bandera per a l’atac o, encara millor, per a la negació del contrincant, què dic contrincant: de l’enemic.

O posem-hi també les coses que en queden, quan l’envestida turbulenta es retira, quan se n’escombren les destrosses més aparents, quan ja se n’han comptat els morts. Perquè el missatge hi roman com un llim enganxat a les parets.

The post Paquita la Rebentacapitolis appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Crit d’alerta per a salvar cal Macià, la casa familiar de Francesc Macià a Vallmanya

Cal Macià, la casa familiar de Vallmanya on el president de la Generalitat Francesc Macià va passar llargues temporades, corre el perill d’esfondrar-se si no es reforma. És una masia del segle XVII catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) que fou propietat de la família d’Eugènia Lamarca i de Mier, muller de Macià, i que a la mort del seu pare –l’arquitecte Agapit Lamarca– va ser heretada pel matrimoni. Ara l’immoble es troba en molt mal estat, per la qual cosa la plataforma ciutadana Salvem Casa Vallmanya urgeix a l’administració que la compri a l’actual propietari, la reformi i la museïtzi per evitar de perdre’n el valor històric i patrimonial. Com a mostra dels problemes que afecten cal Macià, a començament d’any la plataforma va enregistrar un vídeo aeri de tota la finca on es poden apreciar especialment les deficiències que afecten el sostre. Ara, amb la nevada recent, Salvem Casa Vallmanya creu que encara pot haver quedat més malmesa. Vegeu-ho a continuació:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ferran Dalmau, membre de la plataforma, explica que la campanya per a salvar la casa del mal estat de conservació va començar fa uns anys, però que la compra de vil·la Denise, la casa de Prats de Molló que el president Macià va utilitzar com a residència i seu d’operacions, va reactivar-ne la reivindicació. Segons que explica, el paper de Macià a la zona va ser determinant, perquè, com a enginyer civil, va aconseguir de portar aigua des del canal d’Urgell, convertint un terreny de secà en un de regadiu.

“En el seu moment la família de Macià va vendre la casa a l’actual propietari, un particular que té una granja i fa l’explotació de la finca agrícola. A ell li és igual què passi amb la casa i la té abandonada, al costat hi té els magatzems agrícoles, que és el que li interessa”, explica Dalmau. Segons que diu, l’anterior equip de govern d’Alcarràs, municipi del qual depèn Vallmanya, va arribar a un acord amb el propietari per a comprar la casa, però la compravenda no es va arribar a executar per la fi del mandat. El problema és que llavors el batlle era Miquel Serra, d’ERC, però en les darreres eleccions va canviar el color de l’equip de govern, ara dirigit per una coalició entre l’agrupació d’electors Sempre Alcarràs i Junts per Alcarràs. L’acord entre aquestes dues candidatures implicava compartir la batllia dos anys cada formació, i el primer batlle, Manel Ezquerra, es va desdir de l’acord per a comprar cal Macià. “L’ajuntament actual no hi té gaire interès i ho supedita al fet que altres administracions s’hi impliquin. Han calculat que arreglar la casa val un milió i mig, i diuen que no el tenen”, diu Dalamau.

Amb tot, el nou batlle, Jordi Janés, que va arribar al càrrec a mitjans de desembre, s’ha posat en contacte amb el govern de la Generalitat, la Diputació de Lleida, el govern espanyol i la Fundació Josep Irla per demanar-los suport per a recuperar cal Macià. En declaracions a l’agència ACN, Janés va avisar que l’immoble té “una degradació molt acusada que posa en qüestió fins i tot el seu futur a curt i mitjà termini”. Concretament, va indicar que el sostre de la casa principal havia caigut i els espais que, en origen, s’havien reservat per a quadres dels animals es trobaven completament enrunats. Per això, considera que “cal actuar aviat”. Janés justifica que no s’executés l’acord de compravenda assolit per l’anterior equip de govern perquè a Alcarràs hi ha altres actuacions patrimonials urgents. Sense la garantia que altres administracions s’implicaran en la rehabilitació de la casa de Vallmanya, diu, el juny del 2019 l’ajuntament “va haver de renunciar a l’adquisició de l’immoble, que és part del patrimoni i la història de tots els catalans” i “ha hagut d’ajornar la seva voluntat de mantenir-la accessible a tots els veïns” mitjançant una museïtzació.

Francesc Macià a Vallmanya l’any 1932. Fotografia: cedida.

Salvem Casa Vallmanya també s’ha mogut i, a més d’urgir l’ajuntament a actuar, té previst de reunir-se amb la Diputació de Lleida i la Conselleria de Cultura. De moment, ja s’ha reunit amb Lluís Puig, conseller de Cultura exiliat a Bèlgica, qui, segons diu Dalmau, ha ajudat a agilitar les gestions dins la conselleria. Així mateix, assenyala que la fórmula seguida per a salvar Vil·la Denise, a Prats de Molló, no els convenç perquè implicaria que un particular comprés l’immoble i l’oferís al públic. “I si és una propietat privada, és molt més difícil aconseguir finançament públic per restaurar-la”, afegeix.

El projecte museístic

Si finalment es pogués comprar i reformar, Salvem Casa Vallmanya voldria que cal Macià formés part d’una “ruta Macià” a Ponent que passés per viles clau per al president, com les Borges Blanques, Vallmanya i Alfarràs; i una altra “ruta Macià” a escala nacional que recorregués Prats de Molló, Vilanova i la Geltrú, les Borges Blanques i Vallmanya. “Dins la casa es van coure algunes conspiracions polítiques força importants, segons sembla es va hipotecar la casa arran dels fets de Prats i Molló, per poder pagar l’extradició”, diu Dalmau.

The post [VÍDEO] Crit d’alerta per a salvar cal Macià, la casa familiar de Francesc Macià a Vallmanya appeared first on VilaWeb.

Lupe Pavón: “La gent va morint-se d’una manera impressionant”

No sé si la gent, per moltes imatges que veiés, entendria què passa dins els hospitals.” Lupe Pavón, infermera de l’hospital Verge dels Lliris d’Alcoi i delegada de sanitat de Comissions Obreres a les Comarques Centrals, fa un crit d’alerta. La pressió assistencial puja dia rere dia a tot el país i als hospitals valencians ja s’han traspassat els llindars d’ocupació de la primera onada de la pandèmia de la covid. Parlem d’Alcoi, però la seua situació no és gaire diferent de la que es viu en la majoria d’hospitals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’ajornament de les intervencions quirúrgiques no urgents, la derivació de malalts dels centres públics als privats i l’establiment de llits auxiliars als hospitals de campanya són algunes mesures que ha decretat la Conselleria de Sanitat valenciana per a alleugerir aquesta pressió. Tanmateix, els sanitaris que són a la primera línia assistencial viuen amb temor allò que encara ha d’arribar.

Fem aquesta entrevista per telèfon. En algun moment, Pavón s’enerva, sobretot, quan explica el darrer decés per la covid al centre, ocorregut només unes hores abans.

Quina és ara la situació a l’hospital?
—Comença a ser prou insostenible per la quantitat de malalts que hi ha i per la quantitat de contagis que tenim entre els professionals. Vivim preocupats, perquè veiem com la saturació creix hora a hora. Ara tenim més malalts que al març.

És una situació comparable al març o l’abril, en els moments més crus de la primera onada?
—Estem pitjor. L’únic avantatge que tenim ara és que disposem d’equips de protecció individuals (EPI) i que els treballadors ja sabem a què ens enfrontem. Però això no vol dir que no tinguem una càrrega física i psicològica molt pesada. Això que passa és molt preocupant. La gent va morint-se d’una manera impressionant. Que la gent del carrer vaja amb compte, perquè el comportament de la població ens du al col·lapse.

Des del punt de vista emocional, com viu el personal que els atén la soledat dels malalts?
—És molt dur. S’ha activat el protocol de la conselleria perquè un familiar puga acompanyar una persona que és en el tram final de la seua vida, però estan molt sols. I lamentablement, molts es moren sols. És espantós, el que passa. A les UCI, estan tots sols, intubats i sedats i és el nostre personal qui els acompanya. És una situació molt desagradable. La gent hauria de veure les caretes de pena i de tristor que tenen els professionals en aquesta situació. A les UCI, a les plantes. Quan tot això s’acabe, passarà factura a la gent.

Penseu que un dels motius pels quals encara hi ha persones que no entenen els perills dels contagis és perquè no poden entrar als hospitals, no poden veure què hi passa?
—No sé si hi ajudaria o no. Elles estan sobrepassades. És com si no fora cosa seua. Si veieren les imatges, continuarien pensant que no és cosa seua. Tot el que ha passat aquest Nadal, per Reis… El dia de Cap d’Any no es podia sopar, però sí que es podia dinar, i la gent eixia de les filaes… Per moltes imatges que veieren… Què es podria fer? Més informació? Més propaganda? És impossible. La gent es pensa que això passa als altres! No es queda a casa i ara paguem les festes!

—…
—Mireu, avui és 13 de gener i ha faltat un home que el dia 5 era en un bar en companyia de vuit homes més, tots junts, sense màscares, menjant cacauets! L’home estava la mar de bé i ara l’incineren.

Quant a l’ocupació, com està ara l’hospital d’Alcoi?
—Tenim un centenar de malalts covid, comptant els que hi ha a l’UCI. Quan ix un d’intensius, hi entra un altre. Hi ha moments que urgències s’ompli de cop, i veus que tots ingressaran. Altres vegades, com avui, hi ha més calma i envien més gent a fer la quarantena a casa. Les urgències per a malalts covid s’han ampliat per a millorar la situació dels pacients.

En quin estat arriben ara els malalts que ingressen?
—La gravetat és la mateixa que vèiem al març, però ara hi ha gent més jove. Tenim pacients de seixanta o de quaranta i fins i tot hem arribat a tenir gent de trenta anys. Són molt joves.

Hi ha prou llits?
—En aquests moments, Alcoi encara té llits i no hem derivat malalts, però voregem els límits. Cent malalts són molts! Les dues ales de la segona planta i la tercera són plantes covid i ara s’ha preparat la quarta planta. Com que s’han aturat totes les intervencions no urgents, hem pogut adequar la part de cirurgia. I ara també es mira si podem traslladar a un altre centre els ingressats de psiquiatria per a ampliar capacitat.

La saturació de l’hospital és ara més forta que en la primera onada?
—No havíem fet servir mai la quarta planta i ara la tenim preparada. L’altra vegada teníem dues plantes i ara en tenim quatre. Queden llits? És clar que en queden, però això no significa que no voregem el col·lapse.

I l’UCI encara té capacitat?
—L’UCI té deu llits, però hem habilitat també la unitat de reanimació postquirúrgica per a posar-hi crítics. Ara l’ocupació és de dotze persones. Nou són covid i els altres tres són malalts amb altres patologies. Tenim més llits preparats per si els necessitem. La zona de reanimació, com dic. A més, es van comprar sis respiradors.

Hi ha prou personal per a atendre els malalts?
—El mes de març, quan tot va començar, se’n van contractar. Sobretot, perquè també vam haver de cobrir les residències de persones grans que van tenir covid i la Generalitat les va intervenir. Però això no significa que no hi haja treballadors infectant-se i s’hagen de substituir.

Els poden cobrir les baixes?
—Cridem a la borsa, però a infermeria tenim problemes perquè la borsa és buida. Això no passa a Alcoi i prou, és un problema a tots els departaments de salut. Tots els hospitals necessiten personal per a cobrir baixes.

 El País Valencià cerca, inquiet, l’explicació pel sobtat augment de la covid

The post Lupe Pavón: “La gent va morint-se d’una manera impressionant” appeared first on VilaWeb.

Milions d’usuaris abandonen WhatsApp per les noves condicions de privadesa

Des que WhatsApp va anunciar que a partir del 8 de febrer passaria a compartir més informació sobre els usuaris amb Facebook, milions d’usuaris s’han instal·lat aplicacions de missatgeria instantània alternatives. Les que més ho han notat són Telegram i Signal.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La xarxa de missatgeria Telegram –creada amb programari lliure– ha superat els 500 milions d’usuaris actius. Només en les darreres 72 hores, 25 milions de persones s’han descarregat l’aplicació i han començat a utilitzar-la. Fundada el 2013 a Rússia, Telegram té ara la seu operacional a Dubai. L’empresa fins i tot ha enviat un missatge als seus usuaris per a celebrar-ho.

Quant a Signal, l’aplicació desenvolupada per una fundació sense ànim de lucre, que també és gratuïta i fa servir el mateix sistema d’encriptació que WhatsApp, ha aconseguit al voltant de nou milions de nous usuaris durant la segona setmana de gener. La companyia ha celebrat a les xarxes que en alguns països, com ara l’Índia i Alemanya, tenen ara més descàrregues que no pas WhatsApp.

Arran de la davallada del nombre de descàrregues de l’aplicació (la setmana passada van caure un 14%), WhatsApp ha publicat un article on detalla els canvis que introdueix i assegura que l’encriptació de les converses es mantindrà intacta. Tanmateix, la decisió ha despertat molts recels dins i fora de la xarxa de missatgeria. Els directius de Facebook han començat una campanya per a evitar pèrdues en una aplicació que té més de dos mil milions d’usuaris a tot el món.

L’objectiu de Facebook

Per continuar utilitzant WhatsApp, els usuaris hauran de donar el vist-i-plau perquè comparteixi informació amb la resta de serveis de Facebook, fins i tot si no tenen compte a Facebook ni Instagram.

Ara WhatsApp i Facebook podran compartir informació sobre pagaments i transaccions per incrementar la publicitat i reforçar els serveis de comerç des de les respectives plataformes. L’objectiu de Facebook és treure més profit de WhatsApp, permetent que els anunciants contactin directament amb els seus clients i que, fins i tot, puguin vendre els seus productes.

Els canvis anunciats són sens dubte un pas més cap a la integració de les plataformes propietat de Mark Zuckerberg. Aquest intercanvi d’informació ja existeix en el cas d’Instagram, una aplicació del mateix grup.

Els canvis no afecten els usuaris europeus

Per ara, el canvi no tindrà gaires conseqüències per als usuaris de la Unió Europea i el Regne Unit. Malgrat això, WhatsApp també demana als usuaris europeus que acceptin les noves normes abans de la data límit del 8 de febrer. Han d’acceptar que WhatsApp comparteixi metadades sobre els missatges, però en cap cas el contingut dels missatges.

Aquesta mena d’informació ja es comparteix amb Facebook des del 2016. Concretament, es fa saber qui envia el missatge (el número de telèfon i el nom, en cas que l’usuari ho indiqués quan es va donar d’alta), quan, des d’on (adreça IP), des de quin dispositiu, des de quina operadora i la llista de contactes.

En el cas de la Unió Europea i el Regne Unit, els usuaris estan més protegits des que el 2018 va entrar en vigor el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR). Ara el canvi només serà per als comptes de WhatsApp Business, que tindran més funcionalitats una vegada s’aprovin els canvis.

La crisi arriba en ple debat sobre les xarxes socials

La caiguda de WhatsApp és un mal de cap més que s’afegeix a la llista del conglomerat Facebook, Inc., sobretot després d’haver suspès el compte de Donald Trump, encara president dels Estats Units. Facebook va esborrar el compte de Trump després de l’assalt al Capitoli per part d’ultradretans, al·legant que havia incitat a la violència. D’aleshores ençà, moltes veus qüestionen aquest moviment i el poder que tenen les xarxes socials com Facebook d’interferir en la llibertat d’expressió.

L’home més ric del món recomana Signal i causa un episodi curiós a la borsa

El rebombori que ha causat l’anunci de WhatsApp ha desembocat en episodis curiosos, com el que ha protagonitzat l’home més ric del món des de fa una setmana. El propietari de Tesla, Elon Musk, va publicar un piulet on recomanava: “Feu servir Signal”, cosa que va enfilar el valor a la borsa de Signal Advance, una empresa més aviat petita que es dedica als serveis mèdics i que no té res a veure amb l’aplicació de missatgeria.

The post Milions d’usuaris abandonen WhatsApp per les noves condicions de privadesa appeared first on VilaWeb.

Joan Carreras: l’altra banda

Hi ha un tòpic –al qual, ho reconec, m’agrada acollir-me sovint– que diu que quan som a les portes de la mort dintre del nostre cap es projecta fugaçment el film de la nostra vida.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquesta idea, ben suggeridora des del punt de vista narratiu, m’ha colpit amb força en moments molt especials. Em refereixo quan he assistit a l’agonia d’una persona propera i estimada. Sé sobradament que no sóc un cas únic. El contacte amb la mort imminent és una de les poques situacions en què ens trobem cara a cara amb els grans enigmes de l’existència, també amb la dimensió de la nostra impotència i ignorància. Ens preguntem què passarà a partir d’ara amb aquella persona, evoquem tot allò que hem viscut amb ella fins a l’arribada d’aquell moment, però, sobretot, el que més ens impressiona és imaginar què deu pensar en aquells moments crucials, saber si ens pot sentir, si intenta comunicar-se amb nosaltres mentre assistim desarmats al procés que es va desencadenant dintre d’aquell cos.

Torno a casa, el llibre de Joan Carreras (Barcelona, 1962) que acaba d’arribar a les llibreries, és un esplèndid exercici narratiu en el qual l’autor intenta d’esbrinar què deu passar pel cap d’aquella persona que és a punt de fer el gran salt a l’altra banda. No disposo de prou informació per a pontificar dient que el que fa Carreras és una novetat absoluta, però sí que puc assegurar que jo no havia llegit abans res com el que es condensa en les pàgines d’aquest llibre breu (un centenar de pàgines), de lectura aparentment ràpida, estructurat en fragments molt curts –autònoms, però lligats amb un fil conductor fascinant– i amb una elevada càrrega d’emoció, delicadesa i sensibilitat.

Entre el somni i el record
El trajecte del narrador de Torno a casa ens porta per uns paisatges entre el somni i el record, en els quals la mesura del temps, les distàncies del món i la composició dels paisatges i de les criatures que els habiten segueixen unes lleis pròpies amb pocs punts de contacte amb allò que definiríem com la lògica. És un discurs que des de la primera pàgina es bifurca en dues direccions; l’una en clau al·legòrica, l’altra en clau realista. És a dir, el pelegrinatge a la recerca del camí que ha de tornar a casa el protagonista-narrador i la descripció detallada dels estralls d’una malaltia –un càncer, més concretament– des del primer indici (“Va anar de poc que no el veiés, el minúscul grumoll de sang que vaig expulsar amb la micció”, ens explica Joan Carreras tot just començar).

Més amunt he parlat de fascinació. No ho feia per afegir un adjectiu engrescador al meu comentari sinó pel fet que la història que ens explica l’autor té una íntima relació, que en cap moment amaga, amb la figura del seu pare, mort el mes de març del 2018. Parlo de Joan Carreras i Martí, un dels grans editors de casa nostra, naturista vocacional –especialment del món dels ocells– i llicenciat en filosofia, especialitat en llengües semítiques. És per això que en el text sovintegen les referències als llibres, les impremtes, l’olor de la tinta i l’univers de les aus i dels insectes. Torno a casa és, doncs, un delicat exercici d’estil en el qual l’autor s’implica a fons perquè el sent molt proper. Sense acollir-se a la via de fugida que podria ser la frivolitat, escrivint amb un exquisit sentit de la mesura i sense caure en sentimentalismes ni morbositats.

En algun paper promocional que he vist aquests dies es destaca que aquest és el primer llibre que Joan Carreras escriu després de la mort del seu pare. Un exercici d’aproximació, no a la figura paterna ja morta, sinó a la que és a punt d’afrontar el trànsit, el traspàs que l’ha de portar de retorn a casa. Aquesta casa simbòlica on sempre ens espera el pare i que és una referència més a una persona formada en el coneixement de les tradicions semítiques: Joan Carreras i Martí, el pare de Joan Carreras, un escriptor que acaba de posar a l’abast dels seus lectors alguna cosa més que una novel·la convencional. Si aquest 2021 que acabem d’estrenar ha de continuar d’aquesta manera, literàriament parlant, m’hi apunto des d’ara mateix.

The post Joan Carreras: l’altra banda appeared first on VilaWeb.

L’estat espanyol, a la cua en seqüenciació per a detectar la nova variant anglesa

La nova variant anglesa del coronavirus 2019 marca aquesta tercera onada. No tan sols per la por que se’n compleixin els índexs de contagi –es calcula que és entre un 40% i un 70% més transmissible–, sinó perquè hi ha una incertesa científica sobre quin efecte té en el creixement de contagis que hi ha. Tot plegat, després de les festes de Nadal i en un moment en què les temperatures tornen a baixar. Tanmateix, sí que hi ha una dada objectiva, que és el nombre de proves que fan els països per a detectar aquesta nova variant entre els seus nous contagis. I en aquesta classificació l’estat espanyol ocupa els darrers llocs.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquesta prova és la seqüenciació del genoma, una tècnica que permet de detectar les noves formes que pot adoptar un virus. El problema és que el procés pot tardar una setmana o deu dies i, per tant, és una tècnica costosa. Alguns països aboquen esforços en aquesta tècnica per a fer vigilància epidemiològica i, ara que circula la variant anglesa, determinar si els ha arribat i quina incidència té.

GISAID, una plataforma internacional on es dipositen totes les seqüenciacions genòmiques relacionades amb la SARS i altres virus, va publicar ahir un article on assenyala que a Espanya només s’han fet vint-i-sis seqüenciacions i s’han detectat divuit casos de la variant anglesa d’ençà que es va detectar el primer cas, que va ser a final de desembre. Tot i que els experts assenyalen que hi pot arribar a haver un decalatge de quatre setmanes des que es fan les seqüenciacions fins que es comuniquen en aquesta plataforma, és una freqüència baixa. Només cal observar uns quants països europeus. A Dinamarca se n’han fet 14.134, a Suïssa 906, als Països Baixos 1.042, a Portugal 484, a Bèlgica 278, a Luxemburg 91, a Alemanya 204…

Al capdavant, el Regne Unit, el principal afectat per aquesta variant que duu, popularment, el seu gentilici i que científicament és anomenat B-1.1.7. Hi han fet 93.456 seqüenciacions i hi han detectat gairebé 13.000 casos. Sobre això, fa un apunt el doctor Andrés Antón, cap de la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. “Considerem que és una variant britànica perquè s’ha detectat al Regne Unit, però si s’ha detectat allà és perquè tenen una capacitat i una dedicació a la vigilància del virus molt alta i des de fa temps. Fan moltes seqüenciacions a partir de les mostres positives. Això els permet de veure que circula de manera habitual”, explica a VilaWeb.

La política catalana i espanyola són molt allunyades de la del Regne Unit o dels països nòrdics, més acostumats a esmerçar recursos en vigilància epidemiològica. A la Vall d’Hebron, diu Antón, des del mes de març es fan trenta seqüenciacions setmanals per mirar de fer un dibuix dels llinatges que circulen a Catalunya. Tanmateix, no n’han fet cap per a la nova variant, perquè no han tingut la sospita de cap cas.

Tampoc no n’han detectat cap cas a l’Hospital Clínic de Barcelona, l’altre centre de Catalunya amb capacitat de fer seqüenciacions. El doctor Jordi Vila, cap del servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, explica que no hi ha cap pla per a fer seqüenciacions de manera rutinària, sinó que es reserva aquest procediment únicament per quan es té la sospita que un cas ho pot ser. Ho fan a partir de les PCR, que normalment empra tres gens. Quan dos surten positius excepte el que fa referència a la proteïna S, pot ser la variant anglesa. En aquest punt, podrien fer una seqüenciació de tot el genoma per veure si és, en un 100%, la mateixa variant.

Fernando González Candelas: “Tenim uns mitjans justos per a vigilar la variant britànica”

Però no han arribat a aquest punt, malgrat que cada dia analitzen centenars de PCR. Ahir van fer mil PCR i en van sortir positives de coronavirus unes noranta, cap amb el gen S negatiu. “Des que es van detectar els primers casos a Anglaterra, a mitjan setembre, fins que va fer una explosió, van passar dos mesos. Aquí podríem estar en una fase incipient perquè no n’hem detectat cap”, diu Vila.

A València, el consorci format per un equip de la Universitat de València i Fisabio per una banda, i de l’Institut de Biomedicina de València, del CSIC, per una altra, hi ha un altre pol important de seqüenciació. Han detectat quatre casos de la variant anglesa i tenen algunes sospites en procés de confirmació. Ahir, en una entrevista a VilaWeb, un dels seus investigadors, Fernando González, explicava la mancança de mitjans per a fer aquestes proves. “Sempre en necessitem més si volem donar-hi una resposta ràpida. Nosaltres donem una resposta tan ràpida com podem, però tenim uns mitjans prou justos, per a dir-ho d’alguna manera.”

Manca de transparència

Això pot explicar per què a l’estat espanyol, segons dades de GISAID, només s’ha detectat vint-i-sis casos de la variant anglesa. Ahir Fernando Simón va assegurar que ja n’hi havia setanta-dos. Fonts del ministeri, però, no saben especificar quantes seqüenciacions s’han fet per arribar a aquesta xifra. De moment es dibuixa una certa nebulosa que evidencia l’absència d’un pla per a detectar el pes de la variant anglesa.

Segons Andrés Antón, la majoria de casos detectats són importats o directament associats a casos importats. I remarca que caldria fer un seguiment general: “Crec que interessa poder dibuixar la prevalença de la nova variant per poder-ho relacionar amb l’augment de casos que tens. Però aquí el tema també és saber si hi haurà variants amb característiques similars. Això és el que fa falta, reforçar i mantenir una vigilància epidemiològica continuada.”

Aquesta absència d’una estratègia de seqüenciació en massa i d’una transparència en les dades es resumeix bé si mirem el portal de l’Oficina d’Estatístiques del Regne Unit. S’hi explica el nombre de proves que es fan, els positius detectats i s’hi desgrana quins corresponen a la nova variant. En aquest gràfic, fins i tot es pot veure com s’ha anat imposant en totes les zones d’Anglaterra. Dues maneres de fer vigilància epidemiològica.

The post L’estat espanyol, a la cua en seqüenciació per a detectar la nova variant anglesa appeared first on VilaWeb.

Emmarquem-los: els partits monàrquics

O siga el PSOE, el PP i Vox. Ben juntets. Perquè els partits monàrquics van tornar a evidenciar ahir que és ben apropiat l’adjectiu per a definir-los, votant tots com un sol home al congrés espanyol contra la proposta d’investigació de la corrupció de la família Borbó –que no és de Juan Carlos i prou, i aquest és en realitat el problema. Vot, per cert, que van exercir malgrat que aquesta vegada fins i tot els lletrats del congrés ja havien dit que la corona es podia investigar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

(Es veu que els lletrats tan sols són importants quan van contra els independentistes, perquè els mateixos partits que bramaven ací exigint que es respectàs l’opinió d’aquests funcionaris com si fos la llei, fins al punt de posar-la per damunt de la voluntat democràtica i popular, ahir a Madrid en canvi se’ls van passar per l’aixella. El cinisme polític té aquestes coses, ves.)

El titular de VilaWeb ahir, per això, va ser inequívoc: “Els partits monàrquics impedeixen la investigació sobre Juan Carlos al congrés espanyol.” Periodisme. És aquesta la característica que els uneix a tots tres o no? Ho és. És determinant per al tema tractat i la seua actuació o no ho és? Ho és. Defineix bé l’escena, amb el mínim de paraules? I tant. Els partits monàrquics, doncs: PSOE, PP i Vox. Acostumem-nos-hi.

Quan Indro Montanelli, aquella bèstia italiana del periodisme i un contrincant intel·lectual d’alta volada, va viure als Estats Units un dia el van cridar per a treballar a la gran agència de notícies de l’època, la United Press. Ell venia de la premsa europea dels anys vint i trenta, combativa, exuberant, opinadora, i va preguntar com ho havia de fer. Al seu llibre Soltanto un giornalista ho explica. Diu que li van dir: “Scrivi in modo che ti possa capire anche il lattaio dell’Ohio.” Que ho entenga fins i tot el repartidor de llet d’Ohio… Remarca allò que és tan evident que ningú no puga discutir-ho i sigues directe. Montanelli en va aprendre per sempre més i jo ho he apreciat –i he gaudit molt del seu periodisme– amb els anys. Tot i ser als antípodes ideològics i polítics respecte d’ell, els seus comentaris afilats sempre m’han resultat enlluernadors i perspicaços. Com aquell tan famós sobre les adacolaus italianes, que recorde sovint: “Els comunistes eren gent perillosa, però molt seriosa, uns contrincants durs que s’han guanyat tot el respecte del món. En canvi, aquesta esquerreta d’avui, això és una pobra fireta de poble de pèssima qualitat, amb quatre bufits els tombes…”

Però tornem als partits monàrquics. Crec que hem arribat a un punt en què hem de posar al bell mig del debat aquesta coincidència, que en definitiva és l’essencial. I remarcar-la una vegada i una altra: els monàrquics –cal dir-ne monàrquics, dels partits monàrquics. Com es feia en temps de la Segona República espanyola, quan cap periodista no tenia ni la mínima prevenció a parlar dels partits monàrquics, o dinàstics, i dels republicans. La crisi de l’estat té diverses cares i la principal és la nacional, el combat entre Catalunya i Espanya. Si Espanya ha de ser una república o una monarquia és una decisió d’ells, però mentre un tros del nostre territori continue sota el seu domini és una decisió que ens afecta i amb la qual hem de jugar. Juguem-hi, doncs. A Suresnes –ja ho sé, que me’n vaig molt lluny–, el PSOE es va passar de bàndol i fa dècades que ens enganyem amb aquesta història. El 15-M, amb aquell extraordinari lema del PPPSOE, va apuntar en la bona direcció i l’independentisme català va incidir-hi de ple, brutalment, buidant de militants i legitimitat el partit socialista i deixant-lo reduït a una cosa marginal. Ara el règim treballa per a tornar a l’abans i recuperar l’estabilitat, tot recuperant el PSOE, que n’és la peça clau. Els hereus del 15-M governen amb ells i defugen la denúncia, ni que se’n riguen a la cara com van fer ahir. I hi ha independentistes que, mirant de reüll obsessivament, estan més còmodes amb el PSOE que no pas amb els seus companys. Així que si no volem tornar a caure en la trampa generacional emmarquem-los ara que encara hi som a temps. Emmarquem-los ara que la corrupció de la monarquia i el seu perfil autoritari ja no es poden dissimular: són els partits monàrquics. PSOE, PP i Vox –sí, i Ciutadans també. Emmarquem-los, que l’adjectiu ja resumeix tot sol el programa i el lloc on se situen, ja ho clarifica tot.

I, si de cas, i a partir d’açò, que cadascú aguante les seues contradiccions, les dèries inconfessables i els vots difícils d’entendre, siga al congrés, a la diputació, en qualsevol ajuntament o, si ho voleu, a l’escala de veïns o al grup de WhatsApp i tot…

The post Emmarquem-los: els partits monàrquics appeared first on VilaWeb.

Portugal manté les eleccions malgrat el nou confinament

A partir de demà i durant un mes, Portugal farà un confinament estricte que inclou el teletreball “obligatori sempre que sigui possible”, així com el tancament de comerços no essencials i dels bars i restaurants, que només podran oferir menjar per a endur-se. A banda, després de dies de polèmica, el primer ministre Antonio Costa ha decidit finalment que les escoles es mantindran obertes “per no sacrificar una generació d’estudiants”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Malgrat tot plegat, no s’han anul·lat les eleccions presidencials previstes el 24 de gener. La possibilitat de suspendre les eleccions gairebé no es preveu, perquè requeriria una reforma de la constitució que és incompatible amb l’estat d’emergència, que continua vigent, des que aquest matí el parlament l’ha tornat a prorrogar fins el 30 de gener.

Mesures extraordinàries per a assegurar el dret de vot

El ministre de l’Administració Pública ha tornat a defensar avui que les eleccions es faran “amb condicions sanitàries segures” i ha remarcat que tothom que ho sol·liciti podrà anar al col·legi electoral per votar anticipadament entre el diumenge 17 de gener i el 24. Per tant, tindrà una setmana per votar presencialment.

El dia de les eleccions hi haurà més punts de votació per a evitar aglomeracions, i es demana que cadascú dugui el seu bolígraf per a votar.

Els contagiats i contactes estrets a partir del 17 de gener no podran votar

Les persones que es trobin en aïllament domiciliari pel coronavirus i la gent gran que viu en residències poden votar sense desplaçar-se als centres de votació si ho demanen abans del 17 de gener. Ara bé, les persones que comencin l’aïllament domiciliari després d’aquesta data no podran exercir el dret de vot.

Els qui hagin aconseguit de fer la petició podran votar des de casa o la residència, on es desplaçaran uns equips organitzats expressament des dels ajuntaments i l’administració electoral. La policia també formarà part d’aquest dispositiu i tots els partits podran enviar-hi observadors per a assegurar la llibertat de vot.

Els reclusos de les presons i els malalts dels hospitals ja van començar a votar anticipadament dilluns.

Malgrat totes aquestes mesures, les enquestes indiquen una baixa participació.

La campanya electoral ja ha començat

L’actual president, Rebelo de Sousa, va participar ahir en el primer debat electoral per videoconferència després d’haver estat contacte estret d’un positiu, el seu cap de seguretat. De fet, ell mateix va donar positiu dilluns, però després va anunciar que s’havia fet dues proves més que havien sortit negatives.

La campanya, que va començar el 10 de gener i s’allargarà fins el dia 22, tindrà pocs actes presencials. Els set candidats que concorren a les eleccions se centren sobretot a explicar els seus programes a les plataformes digitals.

Una campanya oficial defensa que “votar és segur”

La Comissió Electoral Nacional (CNE) de Portugal va llançar a començament d’any una campanya amb el missatge “Votar és segur, tan segur com anar a comprar o fer un cafè”.

Algunes veus del PSC, que ara com ara és l’únic partit que reclama amb contundència que es mantinguin les eleccions del 14-F, han posat Portugal d’exemple:

"La pandèmia no suspèn la democràcia"

🇵🇹 Votacions durant diversos dies i des de casa: així seran les eleccions a Portugal. https://t.co/0kIrmAWq04

— Jaume Collboni (@jaumecollboni) January 13, 2021

Rècord de contagis i morts

El primer ministre, António Costa, ha decidit d’imposar un nou confinament arran del fort augment de contagis i morts. De fet, tot just avui el país ha registrat les xifres de contagi i de morts més altes des de l’inici de la pandèmia. En total s’han comptat 10.556 contagus i 156 morts per covid-19.

 

The post Portugal manté les eleccions malgrat el nou confinament appeared first on VilaWeb.

Salut, activitat i diners, com es pot resoldre l’equació?

Aquest matí, patronals, empresaris i treballadors del comerç i la restauració s’han aplegat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar un pla econòmic de xoc urgent a fi d’evitar la destrucció de més llocs de feina. Eren en total divuit organitzacions que han volgut demostrar, per si calia, que els seus associats són al límit de la desesperació. El sector empresarial ha volgut expressar la preocupació i la indignació en deu peticions, seguint tres eixos ben concrets.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El primer és l’eix de la salut. Protesten per la manca de planificació i previsió del govern en aquesta tercera onada pandèmica, perquè no ha ampliat el personal sanitari ni tampoc ha proveït els hospitals de més UCI disponibles per a plantar-hi cara. El segon eix fa referència a la discriminació del sector: exigeixen una gestió de la situació que sigui coherent i tingui en compte també tots aquells àmbits en què hi ha interacció social, com ara el transport públic o les celebracions privades, no únicament la restauració i el comerç. Recorden que en alguns indrets de l’estat espanyol no els han castigat tant i la traducció final en la pandèmia no ha estat tan diferent. I el tercer eix és el dels ajuts. No pot ser que t’obliguin a tancar la feina i no et donin res en canvi per a sobreviure. Tenim l’exemple dels estats veïns, on la generositat ha estat a l’altura que requeria el moment. Per una altra banda, l’esgotament emocional, més enllà del físic, comença a fer estralls en el sector.

De les deu demandes, jo en destacaria tres. La primera és condonar part dels crèdits ICO concedits, com a compensació de les pèrdues originades per les constants restriccions de l’activitat durant el 2020 i 2021. La segona, rebre urgentment subvencions directes a fons perdut com a compensació de la pèrdua d’activitat, similars a les d’alguns altres països de la UE. I, la tercera, suprimir els imposts i les taxes durant els períodes de tancament i reducció de l’activitat. Semblen de justícia i de sentit comú. Considero cosa feta que allargaran els ERTO més enllà del 31 de gener.

Gairebé a la mateixa hora, el vice-president Pere Aragonès ha comparegut davant la diputació permanent del Parlament de Catalunya per valorar l’agreujament de la pandèmia després de les festes nadalenques. Ha exigit a la Moncloa que imposi l’obligatorietat de teletreballar –sempre que sigui possible–, perquè és una mesura clau per a reduir la mobilitat entre setmana. I ha anat al moll de l’os, als diners.

Ha dit que el govern “hi posarà tant com pugui” per compensar els negocis afectats per les restriccions –tot s’ha de dir, misèria i companyia, perquè no hi ha diners– i ha reclamat que la Moncloa també s’involucri en els ajuts i prestacions. Sobre això, ha recordat que “no hi ha excuses”, perquè la Moncloa pot recórrer als mercats financers, té interlocució directa amb la UE i recapta bona part dels imposts. “Són l’administració amb més capacitat econòmica”, ha afegit. Fa pocs dies (el dia 8 de gener) insistíem des d’aquesta píndola en aquest punt clau: per què no s’endeuta més l’estat?

I només una estona abans, havíem sabut que tornava a créixer el risc de rebrot a Catalunya i que els hospitals gironins havien començat a desprogramar operacions no urgents per l’augment de casos de covid-19. Segons la darrera dada actualitzada del Departament de Salut, la velocitat de transmissió del coronavirus creix fins a l’1,27 i la incidència de casos a catorze dies fins a 537,91 per cada 100.000 habitants. A banda, la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques baixa lleument, però fins a un elevat 10,88%. Un panorama molt complicat per als sanitaris que saben que això empitjorarà els dies vinents. Tan pelut ho veuen, que el doctor Argimon ha dit aquest migdia que fer les eleccions el 14 de febrer “no és el més adient”, tot sabent que aquest aspecte “no li toca”.

En aquest camp, fa pocs dies que hem tingut coneixement d’un estudi dels investigadors de l’Hospital del Mar de Barcelona, on es posa en relleu que gairebé la meitat dels professionals sanitaris presenta un risc alt de trastorn mental a causa de la pandèmia i que el 14,5% té alguna patologia mental incapacitadora. Per a fer el treball, entre el maig i el juliol, els investigadors van enquestar prop de 10.000 persones de 18 centres sanitaris de Catalunya, del País Valencià, Andalusia, el País Basc, Castella i Lleó i Madrid. El 45,7% presentaven un risc alt de tenir algun trastorn de salut mental. No sembla la millor manera d’haver d’encarar la tercera onada… i sí que sembla lògic que demanin a les autoritats que facin tant com puguin perquè la tercera onada sigui tan suau com sigui possible. I això vol dir frenar l’activitat i la mobilitat.

Ve’t aquí els tres vèrtexs del triangle, que no hi ha manera que es pugui tancar. Salut, feina i diners tenen dificultats gairebé insolubles de viure conjuntament durant la pandèmia. Salut i feina són, en el límit, excloents l’una amb l’altra. Això ja ho sabem des del principi, però a mesura que s’allarga el temps de pandèmia, trobar el punt d’equilibri és més complicat, perquè l’intens estat emocional d’uns i altres fa més difícil la identificació d’aquest punt. La variable que pot solucionar aquesta difícil equació són els diners directes per a ajudar a no tancar més empreses. Uns diners que no té la Generalitat ni el govern de Madrid, però mentre la primera no pot manllevar-los als mercats, el segon, sí, i té totes les benediccions i facilitats d’Europa per a fer-ho. Cal insistir que ho faci amb urgència –no sé què més s’ha de fer per forçar-l’hi– o el cost que en pagarà el teixit productiu –i tots nosaltres al darrere– serà irreparable.

The post Salut, activitat i diners, com es pot resoldre l’equació? appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Les eleccions de Catalunya són al llindar de l’ajornament i el vaccí de Moderna arriba al país

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La possibilitat que les eleccions al Parlament de Catalunya siguin ajornades és ara com ara la que pren més força, tot esperant que els partits es reuneixin demà passat per a decidir-ho. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha declarat que epidemiològicament “no és el més adient” fer-les del 14 de febrer. El síndic de greuges, Rafael Ribó, i la comissió que assessora sobre la garantia del dret de sufragi també creuen que seria adequat d’ajornar-les perquè, en el pitjor dels casos, diuen, 216.365 persones serien aïllades i no podrien votar per correu. Qui sí que demana de mantenir-les són les patronals Foment del Treball i PIMEC i el PSC, l’únic partit que hi insisteix. El govern, que tindrà l’última paraula si no hi ha acord a la taula de partits, demana un consens entre les formacions.

Les dades epidemiològiques continuen empitjorant a tot el país. Menorca endurirà restriccions i passarà al nivell de risc on es troben ara Mallorca i Eivissa, el nivell 4. “Mai no havíem estat en aquesta situació i encara pot empitjorar”, ha dit la consellera de Salut, Patricia Gómez. La taxa de positivitat a les Illes ha crescut fins al 14,87%. Al País Valencià, la situació també és molt greu: avui s’hi ha registrat un nou rècord d’ingressats a planta (2.848 malalts de covid) i a les UCI (418). I els brots augmenten arreu. Avui se n’ha detectat un amb 30 afectats a l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta i un amb 73 infectats en una residència de Benicalp. A més, ja hi ha 19 morts pel brot a la residència STS Salou.

Mentrestant, la primera dosi del vaccí de Moderna ja ha estat administrada a un ciutadà del país: un infermer de l’hospital de Sant Vicent de Raspeig. El País Valencià ha rebut unes tres mil dosis d’aquest vaccí, que presenta avantatges respecte del model de Pfizer/BioNTech: es pot transportar amb un congelador normal –20 graus sota zero–, i es pot conservar fins a trenta dies una volta descongelat. Avui també han arribat al Principat les primeres 5.800 dosis d’aquest vaccí. Durant les setmanes vinents se’n rebran 8.000 més, però encara no se sap el calendari per a completar les 98.000 previstes. A les Illes se n’han rebudes 600 dosis. La setmana vinent hi han d’arribar 900 dosis més i la següent, 2.100.

Quant al vaccí de Pfizer, Argimon ha dit que Catalunya ja n’ha rebudes 180.000 dosis, i ha confirmat que la setmana vinent se’n començarà a administrar la segona dosi. I Pfizer ha comunicat que augmentarà la producció del vaccí per arribar a 2.000 milions de dosis enguany.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 640.387 casos, 21.913 morts i hi ha 1.040 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 92.324.383 casos confirmats i 1.978.161 morts. Del total de casos, 66.035.933 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 23.412.049 casos i 390.875 morts;
–L’Índia, amb 10.502.548 i 151.671 morts;
–El Brasil, amb 8.210.134 casos i 204.980 morts;
–Rússia, amb 3.471.053 casos i 63.370 morts;
–Regne Unit, amb 3.211.576 casos i 84.767 morts;

*A l’estat francès hi ha 2.806.590 casos i 68.802 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.176.089 casos i 52.878 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: ‘Salut, activitat i diners, com es pot resoldre l’equació?’

Aquest matí, patronals, empresaris i treballadors del comerç i la restauració s’han aplegat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar un pla econòmic de xoc urgent a fi d’evitar la destrucció de més llocs de feina. Eren en total divuit organitzacions que han volgut demostrar, per si calia, que els seus associats són al límit de la desesperació. El sector empresarial ha volgut expressar la preocupació i la indignació en deu peticions, seguint tres eixos ben concrets.

El primer és l’eix de la salut. Protesten per la manca de planificació i previsió del govern en aquesta tercera onada pandèmica, perquè no ha ampliat el personal sanitari ni tampoc ha proveït els hospitals de més UCI disponibles per a plantar-hi cara. El segon eix fa referència a la discriminació del sector: exigeixen una gestió de la situació que sigui coherent i tingui en compte també tots aquells àmbits en què hi ha interacció social, com ara el transport públic o les celebracions privades, no únicament la restauració i el comerç. Recorden que en alguns indrets de l’estat espanyol no els han castigat tant i la traducció final en la pandèmia no ha estat tan diferent. I el tercer eix és el dels ajuts. No pot ser que t’obliguin a tancar la feina i no et donin res en canvi per a sobreviure. Tenim l’exemple dels estats veïns, on la generositat ha estat a l’altura que requeria el moment. Per una altra banda, l’esgotament emocional, més enllà del físic, comença a fer estralls en el sector.

De les deu demandes, jo en destacaria tres. La primera és condonar part dels crèdits ICO concedits, com a compensació de les pèrdues originades per les constants restriccions de l’activitat durant el 2020 i 2021. La segona, rebre urgentment subvencions directes a fons perdut com a compensació de la pèrdua d’activitat, similars a les d’alguns altres països de la UE. I, la tercera, suprimir els imposts i les taxes durant els períodes de tancament i reducció de l’activitat. Semblen de justícia i de sentit comú. Considero cosa feta que allargaran els ERTO més enllà del 31 de gener.

Gairebé a la mateixa hora, el vice-president Pere Aragonès ha comparegut davant la diputació permanent del Parlament de Catalunya per valorar l’agreujament de la pandèmia després de les festes nadalenques. Ha exigit a la Moncloa que imposi l’obligatorietat de teletreballar –sempre que sigui possible–, perquè és una mesura clau per a reduir la mobilitat entre setmana. I ha anat al moll de l’os, als diners.

Ha dit que el govern “hi posarà tant com pugui” per compensar els negocis afectats per les restriccions –tot s’ha de dir, misèria i companyia, perquè no hi ha diners– i ha reclamat que la Moncloa també s’involucri en els ajuts i prestacions. Sobre això, ha recordat que “no hi ha excuses”, perquè la Moncloa pot recórrer als mercats financers, té interlocució directa amb la UE i recapta bona part dels imposts. “Són l’administració amb més capacitat econòmica”, ha afegit. Fa pocs dies (el dia 8 de gener) insistíem des d’aquesta píndola en aquest punt clau: per què no s’endeuta més l’estat?

I només una estona abans, havíem sabut que tornava a créixer el risc de rebrot a Catalunya i que els hospitals gironins havien començat a desprogramar operacions no urgents per l’augment de casos de covid-19. Segons la darrera dada actualitzada del Departament de Salut, la velocitat de transmissió del coronavirus creix fins a l’1,27 i la incidència de casos a catorze dies fins a 537,91 per cada 100.000 habitants. A banda, la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques baixa lleument, però fins a un elevat 10,88%. Un panorama molt complicat per als sanitaris que saben que això empitjorarà els dies vinents. Tan pelut ho veuen, que el doctor Argimon ha dit aquest migdia que fer les eleccions el 14 de febrer “no és el més adient”, tot sabent que aquest aspecte “no li toca”.

En aquest camp, fa pocs dies que hem tingut coneixement d’un estudi dels investigadors de l’Hospital del Mar de Barcelona, on es posa en relleu que gairebé la meitat dels professionals sanitaris presenta un risc alt de trastorn mental a causa de la pandèmia i que el 14,5% té alguna patologia mental incapacitadora. Per a fer el treball, entre el maig i el juliol, els investigadors van enquestar prop de 10.000 persones de 18 centres sanitaris de Catalunya, del País Valencià, Andalusia, el País Basc, Castella i Lleó i Madrid. El 45,7% presentaven un risc alt de tenir algun trastorn de salut mental. No sembla la millor manera d’haver d’encarar la tercera onada… i sí que sembla lògic que demanin a les autoritats que facin tant com puguin perquè la tercera onada sigui tan suau com sigui possible. I això vol dir frenar l’activitat i la mobilitat.

Ve’t aquí els tres vèrtexs del triangle, que no hi ha manera que es pugui tancar. Salut, feina i diners tenen dificultats gairebé insolubles de viure conjuntament durant la pandèmia. Salut i feina són, en el límit, excloents l’una amb l’altra. Això ja ho sabem des del principi, però a mesura que s’allarga el temps de pandèmia, trobar el punt d’equilibri és més complicat, perquè l’intens estat emocional d’uns i altres fa més difícil la identificació d’aquest punt. La variable que pot solucionar aquesta difícil equació són els diners directes per a ajudar a no tancar més empreses. Uns diners que no té la Generalitat ni el govern de Madrid, però mentre la primera no pot manllevar-los als mercats, el segon, sí, i té totes les benediccions i facilitats d’Europa per a fer-ho. Cal insistir que ho faci amb urgència –no sé què més s’ha de fer per forçar-l’hi– o el cost que en pagarà el teixit productiu –i tots nosaltres al darrere– serà irreparable.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Fernando González Candelas: “Tenim uns mitjans justos per a vigilar la variant britànica”
–Politico: El viròleg superestrella de Bèlgica s’enfronta a l’extrema dreta (en anglès)
–Franceinfo: Com proven de treure profit de la pandèmia els ciberdelinqüents  (en francès)
–Vox: No hi ha llits d’UCI? Espereu el doble de morts per la covid-19 (en anglès)
–Público: Confinar-se, sí o no? Com lluiten altres països contra la covid-19 (en portuguès)
–Euronews: Dolor, ràbia i esperança, el preu de la pandèmia a Bèrgam  (en anglès)
–Aljazeera: Els palestins esperen desesperadament el vaccí contra la covid (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Aina Benavent: “Si no s’endureixen les mesures, açò no ho pararem”
El PSC es queda sol reclamant que no s’ajornin les eleccions
El Síndic de Greuges recomana d’ajornar les eleccions al parlament
Aragonès exigeix a la Moncloa ajudes directes i l’obligatorietat del teletreball
Augmenten a 19 els morts pel brot de la covid a la residència STS Salou

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Les eleccions de Catalunya són al llindar de l’ajornament i el vaccí de Moderna arriba al país appeared first on VilaWeb.

Renzi trenca el govern d’Itàlia arran de la pugna amb Conte

L’ex-primer ministre d’Itàlia Matteo Renzi ha anunciat la renúncia dels dos ministres d’Itàlia Viva del govern de Giuseppe Conte, la qual cosa deixa a la corda fluixa l’executiu , del qual també formen part el Moviment 5 Estrelles (M5S) i el Partit Democràtic (PD).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Després de setmanes d’especulacions i que s’hagi aprovat el pla de recuperació econòmica, Renzi ha comparegut davant els mitjans de comunicació per confirmar que Itàlia Viva abandona el gabinet, la qual cosa implica la dimissió de dos ministres – Teresa Bellanova i Elena Bonetti – i d’un secretari d’estat.

Renzi ha lamentat el resultat d’una crisi que “fa mesos que és oberta” i ha criticat que la política italiana s’ha convertit en un ‘reality show’. Ara l’ex-primer ministre confia que el president d’Itàlia, Sergio Matarella, sigui capaç de gestionar el nou escenari.

Abans de la compareixença de Renzi, Conte ha anat al palau del Quirinal per trobar-se amb Mattarella, que li ha tornat a traslladar la necessitat de resoldre com més aviat possible qualsevol incertesa política. Després de la reunió, el primer ministre ha admès que el govern només es pot sostenir “amb el suport de totes les forces de la coalició”, tot i que ha declarat que treballa juntament amb Renzi per evitar la ruptura definitiva.

The post Renzi trenca el govern d’Itàlia arran de la pugna amb Conte appeared first on VilaWeb.

La traducció al català de la sentència humiliant de Bèlgica denegant l’extradició de Lluís Puig

La sentència del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les que denega definitivament l’extradició del conseller Lluís Puig a l’estat espanyol és una desautorització clara del Tribunal Suprem espanyol. Perquè afirma que no és el tribunal competent per a jutjar-lo, i fins i tot qüestiona d’una manera molt directa que fos competent per al judici contra els presos polítics, perquè els va jutjar sense cap base legal explícita que ho justifiqués. Això implica la violació d’un dret fonamental, el del jutge natural o predeterminat per la llei. Els quatre jutges que signen la sentència, que ací us oferim per primera volta íntegra i traduïda al català, són P. Hartoch, E. Marique, W. De Troy i L. Naessens. Afirmen que hi ha un “risc greu de vulneració dels drets fonamentals” de Lluís Puig si és extradit a l’estat espanyol.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Com hi arriben, a aquesta conclusió? D’entrada, la sentència recull el recurs que la fiscalia va presentar contra la decisió l’agost de l’any passat del jutjat de primera instància, de denegar l’euroordre contra Lluís Puig per un delicte de malversació. Els jutges, en aquesta sentència tan contundent, detecten que el Suprem vol fer passar la malversació per la corrupció, que és un delicte que forma part de la llista de trenta-dos pels quals l’euroordre s’executa d’una manera pràcticament automàtica. I destaquen que el delicte de malversació no inclou pas un fet que és inherent al delicte de corrupció, que és l’enriquiment personal o el benefici propi. La malversació espanyola és més política: perquè es castiga la destinació d’uns diners públics a una finalitat que políticament es considera punible. Això, els magistrats belgues ho consideren, i recorden en aquest sentit que el propòsit dels diners suposadament malversats per Lluís Puig era un referèndum, i afegeixen que precisament els referèndums no estan penalitzats en el codi penal espanyol.

Fet aquest apunt, que ja qüestiona tot un mecanisme de persecució del sistema judicial espanyol, el tribunal belga diu que, si la malversació no forma part de la llista de trenta-dos delictes predeterminats per les euroordres, cal examinar si hi ha una doble incriminació. Això vol dir, si aquest delicte pel qual es demana l’extradició encaixa amb algun delicte del codi penal belga, si els fets de què se l’acusa també poden ser constitutius de delicte a Bèlgica. I el Tribunal d’Apel·lació conclou que sí. Que hi ha doble incriminació. Això hauria de permetre al tribunal que rep la petició d’extradició de concedir-la, però hi ha un element fonamental que ho impedeix: el “risc greu de vulneració dels drets fonamentals”. I això és motiu per a denegar l’euroordre.

L’escac i mat a Llarena: com s’hi ha arribat i les conseqüències que tindrà

Com que el sistema de les euroordres es basa en la confiança mútua entre els sistemes judicials dels estats de la Unió, i la presumpció que a tot arreu s’hi respecta l’estat de dret i es vetlla pels drets fonamentals dels ciutadans, la denegació d’una euroordre per risc de vulneració d’aquests drets s’ha de fonamentar en “unes raons serioses, és a dir, basades en informació objectiva, fiable, exacta i degudament actualitzada que mostri un risc greu, real, concret i individual de violació dels drets fonamentals de l’implicat.” I és exactament això que veu la justícia belga.

Vegeu ací el text íntegre, en la traducció a la qual ha tingut accés VilaWeb:

View Fullscreen

The post La traducció al català de la sentència humiliant de Bèlgica denegant l’extradició de Lluís Puig appeared first on VilaWeb.

Obren un expedient a tres sanitaris que van convidar familiars per vaccinar-los en una residència de Terres de l’Ebre

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha obert un expedient a tres professionals d’infermeria que van anar a vaccinar en una residència de persones amb discapacitat de les Terres de l’Ebre i van aprofitar-ho per convidar familiars per administrar-los el vaccí de Pfizer/BioNTech. N’ha informat el secretari de Salut Pública i director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, que no ha volgut concretar si els sanitaris van arribar a vaccinar els familiars.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Argimon ho ha qualificat d'”incident molt desafortunat” i “molt greu” però ha assegurat que és un “fet aïllat”. El màxim responsable de l’ICS ha explicat que s’ha apartat els sanitaris de manera cautelar del lloc de treball i ha deixat clar que qualsevol irregularitat d’aquest tipus serà sancionada.

El director gerent de l’ICS s’ha mostrat “afectat” per aquesta irregularitat en la vaccinació de la covid-19: “No permetré altres situacions com aquesta. Qualsevol incident d’aquest tipus serà sancionat en la seva justa mesura”.

Ara bé, Argimon ha assenyalat que aquest fet no representa els professionals de l’ICS ni els equips de vaccinació, ni les seves coordinadores, que “ho estan donant tot i estan treballant matí, tarda i nit”, ha recalcat.

El secretari general de Salut ha explicat que han tingut coneixement d’aquesta irregularitat en les darreres hores i que han actuat amb rapidesa. No ha volgut concretar si els sanitaris van arribar a vacunar els familiars, però en el supòsit que hagués estat així, ha raonat, rebrien la segona dosi per no perdre l’efectivitat d’haver administrat la primera.

The post Obren un expedient a tres sanitaris que van convidar familiars per vaccinar-los en una residència de Terres de l’Ebre appeared first on VilaWeb.

Jaume Fàbrega, nou president del Consell General de Cambres de Catalunya en substitució de Joan Canadell

El president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, ha estat triat per unanimitat nou president del Consell General de Cambres de Catalunya en substitució de Joan Canadell. El ple també ha avalat com a vice-presidenta la vice-presidenta primera de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca i Aparici. El nou president del Consell de Cambres de Catalunya ha agraït la confiança rebuda pel conjunt de les cambres i ha defensat, en el primer discurs com a president, la necessitat de continuar el full de ruta fixat en l’estratègia 2030/40 adoptada pel Consell a principi del mandat: “És el que ha d’orientar les estratègies i plans d’actuació de les Cambres, per constituir-se en una eina per ajudar el país a avançar i afrontar els reptes del postCovid”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fàbrega s’ha compromès a treballar sense descans per donar suport a les empreses, sobretot les petites i mitjanes i els autònoms, afectats pels efectes econòmics de la pandèmia i ha posat com a exemple de la feina feta fins ara la iniciativa Aixeca el teu negoci.

Jaume Fàbrega ha aprofitat la intervenció per reclamar al govern espanyol ajuts directes a les empreses i la implementació de plans de xoc per als sectors més afectats i, si és necessari, via l’augment del seu endeutament. El nou president ha insistit en la necessitat de reforçar les Cambres i la interrelació amb l’entorn teixint noves aliances i complicitats, i l’aprovació de la nova Llei de Cambres que asseguri la capacitat operativa per fer front a les funcions públiques de les cambres i la representació, promoció i defensa del teixit econòmic de Catalunya: “Aconseguir una nova Llei de Cambres que potenciï la capacitat operativa d’aquestes i la seva representativitat és el principal objectiu a curt termini”.

La vice-presidenta Mònica Roca i Aparici ha destacat que “la riquesa que genera Catalunya s’ha de distribuir per tot el territori de Catalunya i les cambres aquí hi juguen un paper clau per poder-ho fer”. En el discurs de comiat, Joan Canadell, fins ara president del Consell de Cambres, ha destacat el paper de les cambres: “La societat civil ha de poder actuar molt més i ho ha de poder fer a través de les cambres”.

La sessió extraordinària del ple ha estat presidida per Jordi Cabrafiga, secretari general del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i titular de l’òrgan tutelar.

The post Jaume Fàbrega, nou president del Consell General de Cambres de Catalunya en substitució de Joan Canadell appeared first on VilaWeb.

Comença la immunització contra la covid amb el vaccí de Moderna

Una setmana després de rebre el vistiplau de l’Agència Europea del Medicament (EMA, en anglès), el vaccí contra la covid de la farmacèutica Moderna s’ha començat a administrar aquest migdia. El primer ciutadà del país en rebre la injecció ha estat un infermer de l’Hospital de Crònics i Llarga Estada de Sant Vicent del Raspeig.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En total, el País Valencià ha rebut unes 3.000 dosis d’aquest vaccí, que presenta diversos avantatges respecte el model de Pfizer/BioNTech. En aquest sentit, es pot transportar amb un congelador normal —20 graus sota zero—, i es pot conservar fins a trenta dies una volta descongelada.

D’altra banda, avui han arribat al Principat les primeres 5.800 dosis d’aquest vaccí. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que en les pròximes setmanes se’n rebran 8.000 més, però que desconeix encara el calendari per assolir les 98.000 previstes.

A Catalunya, de moment, el vaccí de Moderna només es repartirà en quatre hospitals, dels quals el Sant Joan de Déu serà el primer a administrar-la entre els professionals sanitaris. Es preveu que les injeccions comencin entre divendres i dissabte.

The post Comença la immunització contra la covid amb el vaccí de Moderna appeared first on VilaWeb.

General Motors presenta un prototip de cotxe unipersonal i volador

General Motors, a través de la seva marca de cotxes de luxe Cadillac, ha presentat un prototip de cotxe volador. Ho ha fet al Consumer Electronic Show (CES), una de les fires de tecnologia més importants del món. Es tracta d’un vehicle compacte d’una sola plaça que pot enlairar-se i aterrar de forma vertical.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons Michael Simcoe, vice-president de GM, aquest vehicle utilitzaria un motor elèctric de 90 kWh que alimentaria quatre rotors que permetrien enlairar el giny.

Aquests vehicles no han sobrepassat la fase conceptual i per tant, no és previst que es puguin vendre a curt termini. Es tracta d’una “primera incursió en la mobilitat aèria”, com diu Simcoe, però les idees que aporta podrien ser implementades en altres productes de la companyia.

The post General Motors presenta un prototip de cotxe unipersonal i volador appeared first on VilaWeb.

Sànchez, Rull i Turull demanen al TC l’alliberament immediat per la sentència belga de Lluís Puig

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull demanen al Tribunal Constitucional espanyol que suspengui la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar i n’ordeni l’alliberament immediat arran de la sentència de la justícia belga que va negar el lliurament a Espanya de Lluís Puig. Segons que argumenta la seva defensa en un escrit presentat al TC, la justícia belga va confirmar que el Suprem espanyol no era el tribunal competent per a jutjar el cas. “Una de les vulneracions processals més greus que es puguin produir”, diu l’advocat Jordi Pina.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tenint en compte aquest canvi de tribunal, la justícia belga va determinar que lliurant Puig hi hauria un risc elevat de vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Davant d’això demanen al TC que esmeni “tan greus vulneracions de drets fonamentals, tant al dret d’un jutge predeterminat per llei, com al dret a la presumpció d’innocència” que, diu, ja s’ha produït en els casos de Sànchez, Turull i Rull.

El cas Lluís Puig: la no-extradició que pot fer trontollar tota la repressió

La defensa dels presos polítics també retreu a la justícia espanyola les constants filtracions que han tingut lloc al llarg del procés al Suprem, primer, i al mateix Tribunal Constitucional, després. Segons l’escrit, aquestes filtracions han contaminat les decisions que els magistrats han anat adoptant basant-se en informacions prèvies.

Per tot plegat, la defensa demana al TC que acordi “la immediata posada en llibertat” de Sànchez, Rull i Turull. Els magistrats ja han denegat anteriorment una petició igual, però la defensa entén que ara la decisió de la justícia belga sobre Lluís Puig “incideix de ple en diversos dels motius de la demanda d’empara interposada per la defensa el març del 2020”.

The post Sànchez, Rull i Turull demanen al TC l’alliberament immediat per la sentència belga de Lluís Puig appeared first on VilaWeb.

El PSOE i Unides Podem porten la reforma del CGPJ al congrés per la via d’urgència

El PSOE i Unides Podem han decidit d’accelerar la reforma per impedir que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol pugui fer nous nomenaments amb el mandat caducat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els representants dels partits de govern a la mesa del congrés espanyol han votat a favor de tramitar de manera urgent la proposició de llei que van presentar per restringir les competències del CGPJ, mentre tingui el mandat caducat.

La tramitació urgent permet reduir els terminis per aprovar la llei a la meitat. De totes maneres, l’oposició encara pot presentar esmenes i dilatar-ne l’aprovació.

The post El PSOE i Unides Podem porten la reforma del CGPJ al congrés per la via d’urgència appeared first on VilaWeb.

El Síndic de Greuges recomana d’ajornar les eleccions al parlament

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i la Comissió independent d’assessorament sobre la garantia del dret de sufragi actiu creuen que seria adequat ajornar les eleccions al parlament inicialment previstes pel 14 de febrer. Segons els seus càlculs, deu dies abans de les eleccions hi hauria entre 51.010 i 216.365 contagis actius i contactes estrets aïllats. Com el termini per a sol·licitar el vot per correu acaba el 4 de febrer, tota aquesta gent tindria la dicotomia entre trencar l’aïllament per a votar de manera presencial per a no renunciar al seu dret de vot o prioritzar la salut pública. Davant d’això, el síndic i la comissió demanen de contemplar un ajornament electoral.

Escenaris de persones aïllades per covid deu dies abans del 14-F. Font: Addenda a l’informe del Síndic de Greuges La garantia del dret de sufragi actiu en les eleccions al Parlament de febrer de 2021 en el marc de l’actual pandèmia googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho exposen en una addenda a l’informe dels possibles escenaris epidemiològics i els riscos de vot presencial de persones aïllades que ja va ser presentat al novembre. En cas d’ajornament electoral, a més, demanen que el congrés espanyol reformi urgentment la Llei orgànica de règim electoral general per a ampliar el vot per correu, habilitar altres opcions de vot anticipat com el vot electrònic i es concretin formalment les causes de possibles ajornaments d’eleccions ja convocades.

Recorden que “totes les persones amb dret de sufragi actiu han de poder votar en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, però ho han de poder fer sense posar en risc la seva salut ni la salut pública” i demanen que la decisió dels partits sobre aquesta qüestió es faci deixant de banda criteris electoralistes.

The post El Síndic de Greuges recomana d’ajornar les eleccions al parlament appeared first on VilaWeb.

El PSC es queda sol reclamant que no s’ajornin les eleccions

El PSC és l’únic partit que reclama amb contundència que es mantinguin les eleccions del 14-F malgrat les projeccions d’empitjorament de la pandèmia. El govern fa dies que subratlla les males previsions epidemiològiques per a justificar l’ajornament que s’albira, tot i que fins ara no ha gosat proposar-lo en públic, i la majoria de partits s’han anat decantant cap a la suspensió. Amb l’ombra dels interessos electorals sempre planant, l’executiu manté que vol que es decideixi per consens en la reunió de divendres de la taula de partits. No serà possible si el PSC, amb els sondatges favorables, no canvia de parer, amb l’afegit de les implicacions que té sobre l’opinió pública el fet que el seu candidat sigui Salvador Illa, ministre de Sanitat. Els més explícits fins ara a demanar l’ajornament han estat la CUP i Ciutadans, que en les darreres hores s’han inclinat definitivament per aquesta opció. JxCat al·lega que són els departaments de Salut i Exteriors els que ho han de determinar i ERC insisteix en el consens dels partits. Els comuns i el PP han reclamat que es decideixi partint de criteris epidemiològics.

Noves previsions demà al migdia googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern i la taula de partits es tornaran a reunir demà a les dotze del migdia per a conèixer les últimes previsions de Salut. Aquest cop, avaluaran l’impacte de les celebracions de Cap d’Any. El darrer informe de Salut, presentat dilluns, preveu que el sistema sanitari arribarà al pic de pressió assistencial a les UCI pocs dies abans del 14 de febrer.

Si no hi ha consens, serà el govern qui decidirà què fer. Si suspèn la convocatòria electoral i el PSC, o alguna altra candidatura, arribés a presentar un recurs judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya haurà de determinar si l’ajornament està ben fonamentat. El primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta assegurava ahir que, amb les dades actuals, sí que es podrien celebrar, i va declarar que espera que ‘ningú estigui més atent a les enquestes que a les dades de la pandèmia’. La portaveu del PSC al parlament, Eva Granados, hi ha insistit a la diputació permanent, afirmant que els protocols que s’han treballat donen garanties per a celebrar unes eleccions amb seguretat. ‘Cal preservar la salut però també cal preservar el dret a vot de la ciutadania de Catalunya’, ha dit.

Per a consumar l’ajornament, el govern hauria de reunir-se i el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès hauria de signar un decret. L’executiu també hauria de fixar una data alternativa per als comicis, un horitzó temporal concret o uns estàndards de caràcter epidemiològic que establissin quin seria l’escenari favorable perquè la ciutadania pugui votar. El govern comparteix que les eleccions haurien de tenir lloc un cop baixés la tercera onada, sempre basant-se en criteris sanitaris i epidemiològics.

Mesures de seguretat complicades

La llei electoral espanyola (LOREG), que regula el 14-F en absència d’una llei electoral catalana, deixa molt poc marge al govern per a adaptar o segregar l’horari de les votacions o permetre urnes mòbils que podrien facilitar l’exercici del dret a vot dels ciutadans i alhora minimitzar els riscos de contagi. La Junta Electoral espanyola també va refusar excloure els majors de 60 anys de les meses electorals. L’executiu sí que preveia incrementar el nombre de col·legis per a evitar les aglomeracions i ha fomentat el vot per correu.

 

The post El PSC es queda sol reclamant que no s’ajornin les eleccions appeared first on VilaWeb.

Pàgines