En les eleccions a Catalunya del 12 de maig són convocades a votar 5.754.840 persones, segons dades de l’institut d’estatística espanyol (INE). I algunes, a més, hauran de ser membres de les meses electorals. La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) estableix que qualsevol persona que sàpiga llegir i escriure i que sigui menor de setanta anys pot ser cridada a una mesa.

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Quanta gent es tria en el sorteig de la mesa electoral? Com podeu saber si us ha tocat de ser membre d’una mesa? Hi podeu presentar al·legacions? Us expliquem tot allò que heu de saber sobre el sorteig de les meses electorals.

Quan es farà el sorteig de les meses?

El sorteig de les meses electorals per a les eleccions a Catalunya es farà entre el 13 i 17 d’abril, tal com marca el calendari electoral de la Junta Electoral espanyola (JEC). Els sorteigs són públics i els fan els ajuntaments.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Quin és el llindar electoral real de les eleccions a Catalunya?

Quanta gent es tria en el sorteig?

Cada mesa electoral és formada per tres membres: un president i dos vocals. Tots han de ser menors de setanta anys i saber llegir i escriure. El president ha de tenir el títol de batxillerat o el de formació professional de segon grau o, subsidiàriament, els de graduat escolar o equivalent. També es trien dos suplents per a cada càrrec. En total, es trien nou persones.

“Disculpeu, qui sou?”: Els polítics, grans desconeguts de les eleccions a Catalunya

Com podeu saber si heu estat elegits membres d’una mesa electoral?

Els elegits per ser membres de la mesa electoral rebran una notificació tres dies després del sorteig. Els resultats no es publiquen i només en tenen constància els ajuntaments i les juntes electorals de zona (JEZ). El retard en la notificació no invalida la designació com a membre de la mesa en cap cas.

Us podeu negar a ser membre de la mesa?

Acudir a les meses és un deure i la llei preveu sancions econòmiques –fins a 1.800 euros– i fins i tot penes de presó –entre tres mesos i un any– per a qui no es presenti al col·legi electoral el dia de les eleccions. No obstant això, els presidents, els vocals i els suplents designats poden “formular excuses” i acreditar-les amb documents a la JEZ. Els elegits tenen set dies a partir de la notificació per a presentar les al·legacions. En acabat, la JEZ tindrà cinc dies per a resoldre les al·legacions.

Com es poden “formular excuses”? Què es pot al·legar?

Els elegits que vulguin “formular excuses” hauran de presentar una sol·licitud de renúncia a la JEZ corresponent, que es pot demanar a la JEZ mateix. Caldrà presentar el document d’identitat, el NIE o el carnet de conduir, una fotocòpia del nomenament com a membre de la mesa electoral, a més la documentació necessària, segons el cas, com ara certificats mèdics dels CAP o dels hospitals; o bé laborals, com ara un certificat de l’empresa.

Vot per correu per a les eleccions a Catalunya 2024: ja el podeu sol·licitar

Hi ha casos que són d’acceptació automàtica, com ara tenir una baixa laboral o haver format part d’una mesa electoral almenys en tres eleccions els darrers deu anys. Per a no formar part d’una mesa electoral, també es poden al·legar motius personals, com ara una lesió, el canvi de la residència habitual a un lloc situat fora del territori on es fan eleccions o la celebració d’actes familiars d’importància especial que siguin inajornables. En aquests casos, hauran de ser avaluats per la JEZ corresponent.

Quina JEZ us correspon?

Podeu consultar quina JEZ us correspon en aquesta llista de municipis de les circumscripcions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Eleccions a Catalunya 2024: què heu de saber si us toca ser a la mesa electoral?

La fiscalia demana dos anys de presó per a cadascun dels tres encausats pels piulets sobre el cas de Canet de Mar i la imposició del castellà a l’escola. En un escrit, avançat per El Mundo i al qual ha tingut accés Efe, la fiscalia els acusa de delictes contra la integritat moral i demana que se’ls condemni a indemnitzar amb nou mil euros en total l’alumna i els pares, pels danys que els van causar amb els seus missatges a Twitter.

Segons que manté la fiscalia al seu escrit, la iniciativa d’aquesta família de Canet va generar “un moviment de resposta hostil amb multitud de publicacions” a Twitter.
En aquest context de “humiliació i promoció explícita de l’aïllament del menor”, segons la fiscalia, un dels acusats va publicar el missatge: “Llavors creeu el grup P5Ñ, poseu el nen sol i li feu 50-50”. Un altre dels encausats, afegeix l’escrit d’acusació, insultava els pares de la menor anomenant-los “terroristes” o els qualificava de “colons inadaptats i intransigents”.

La Fiscalia de Delictes d’Odi de Barcelona va obrir una investigació sobre el cas arran de les denúncies de Hablamos Español, Assemblea per a l’Escola Bilingüe (AEB) i Vox.

El reconegut físic Peter Higgs s’ha mort a 94 anys a Edimburg. Va guanyar el premi Nobel de física l’any 2013 pel descobriment d’una partícula batejada amb el seu nom, el bosó de Higgs.

Aquesta partícula té una importància fonamental en la física moderna, perquè la seva existència confirma l’existència del camp de Higgs, que explica el fet que algunes partícules, com ara el fotó, no tinguin massa i unes altres, com els bosons W i Z, sí que en tinguin. El físic va anticipar l’existència d’aquest bosó el 1964. La seva teoria va ser provada el 2012 pels físics que treballen a l’accelerador de partícules CERN de Suïssa.

Va dedicar gran part de la seva trajectòria professional com a docent de física teòrica a la Universitat d’Edimburg. El rector, Peter Mathieson, ha dit de Higgs “Era una persona extraordinària, un científic superdotat la visió i imaginació del qual han enriquit el nostre coneixement del món que ens envolta. El seu treball pioner ha motivat a milers de científics, i el seu llegat continuarà inspirant a molts més durant generacions.”

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha anunciat les primeres mesures per a revertir els mals resultats de les darreres proves PISA. Establirà docents referents als centres de matemàtiques i llengües, i implementarà un pla per a millorar la comprensió lectora. Aquest pla començarà a aplicar-se el curs vinent a dos-cents cinquanta centres.

Com s’ha de reaccionar als mals resultats del PISA?

A més, escoles i instituts rebran guies d’aprenentatges bàsics de cada curs per a estandarditzar què han d’ensenyar i les avaluacions. Paral·lelament, activaran un nou programa per a la millora de les matemàtiques, començant per dos-cents centres.

La consellera d’Educació, Anna Simó, ha traslladat avui aquestes mesures al ple del Consell d’Educació de Catalunya, en resposta al document de propostes creat pel grup impulsor de millores educatives.

PISA, l’evidència d’un fracàs

Segons que ha explicat Simó, el departament considera que d’aquesta manera es remuntaran els resultats en matemàtiques, comprensió lectora, llengua oral i llengua escrita. “Els centres necessiteu més eines, més suport i això és el que humilment estem treballant”, ha afirmat.

Quant al final de la legislatura i a la pròrroga del pressupost, Simó ha admès que no és la situació ideal per a impulsar noves mesures: “Assumim bona part de les propostes en un context que no era el que esperàvem.” També ha assenyalat que no s’arribarà al 6% del PIB com necessitaria el sistema.

D’altra banda, ha lamentat que no s’hagi pogut crear encara l’Agència d’Avaluació i Prospectiva. “Em dol especialment”, ha reconegut, i ha explicat que volia comptar amb aquesta eina per a generar demostracions científiques que exercissin de guia de les polítiques de millora de la qualitat del sistema educatiu.

Una explosió a la presa de la conca de l’embassament de Suviana, als Apenins bolonyesos, ha causat quatre morts pel cap baix i cinc ferits, i encara hi ha tres desapareguts. Els carrabiners i una setantena de bombers de Ravenna, Pavullo i Bolonya, cinc ambulàncies i un vehicle sanitari es troben al lloc.

Al voltant de les 15.00, hi ha hagut una explosió en un generador connectat a una turbina de la central hidroelèctrica del municipi de Camugnano, als Apenins bolonyesos. La central hidroelèctrica pertany a Enel.

#Bologna, #esplosione nel primo pomeriggio di #oggi in una centrale idroelettrica semi-sommersa a Bargi, nei pressi del lago di Suviana: soccorsi 3 operai feriti, #vigilidelfuoco impegnati nelle operazioni di ricerca di possibili dispersi. Intervento in corso [#9aprile 16:30] pic.twitter.com/EsT20o16lM

— Vigili del Fuoco (@vigilidelfuoco) April 9, 2024

El conservador Simon Harris ha estat elegit primer ministre d’Irlanda, en una votació al parlament. El nou dirigent del partit Fine Gael ha rebut vuitanta-vuit vots a favor i seixanta-nou en contra. Substitueix en el càrrec Leo Varadkar, que va dimitir a final de març, després d’haver perdut un referèndum que pretenia d’actualitzar la constitució irlandesa.

Així doncs, Harris dirigirà l’executiu de coalició entre el Fine Gael, el Fianna Fáil i el Partit Verd, quan falten dos mesos per a les eleccions municipals i un any per a les generals. En una intervenció al parlament, Harris ha promès d’exercir un nou lideratge que treballi per a tots els ciutadans. “La nostra història va més enllà d’una simple narrativa d’opressió i resistència. […] Hem d’estar per sobre del partidisme i treballar plegats per resoldre els grans reptes dels nostres temps”, ha defensat.

A 37 anys, Harris és el primer ministre més jove de la història d’Irlanda. De fet, sempre ha estat un polític precoç. A 29 anys, ja era ministre de Salut i va haver d’afrontar la gestió de la pandèmia. D’ençà del 2020 ocupava la cartera d’Universitats i Recerca.

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós Bru al Pirineu, que inclou representants del Principat, Andorra, l’Aran, Catalunya Nord, l’Aragó i Navarra, han donat per mort l‘ós Goliat en el recompte d’exemplars d’óssos bruns publicat enguany.

Fa gairebé dos anys que no hi ha evidències que en Goiat continuï en vida, per la qual cosa ha estat donat per mort. Durant el 2023 s’han donat per morts o desapareguts un total de set óssos, tres adults i quatre subadults, i es comptabilitzen tant els exemplars dels quals es té una evidència de mort com dels que no es té indicis durant un parell d’anys.

L’ós Goiat va ser alliberat el juny del 2016 a la vall de Bonabé, al Pallars Sobirà; un exemplar de deu anys, amb un nom que en la variant pallaresa, significa noi jove o fadrí. Procedent d’Eslovènia, va protagonitzar uns quants episodis violents amb bestiar i va obligar a activar el protocol per a óssos violents. Sobre això, pagesos, autoritats locals i el mateix govern d’Aragó van sol·licitar a la Generalitat de Catalunya, qui l’havia introduït, que fos retornat als Alps julians, ja que després d’haver matat animals, consideraven que podia ser perillós per a les persones.

L’objectiu era que Goiat consolidés la població d’óssos al Pirineu i que substituís en Pyros (1988-2017), que fins aleshores havia estat pràcticament l’únic mascle de l’espècie que s’ha reproduït dins del seu domini de més de cinc mil quilòmetres quadrats de muntanyes del Pirineu.

La població d’óssos al Pirineu continua creixent i ja n’hi ha vuitanta-tres

La població d’óssos al Pirineu aquest 2023 ha continuat creixent i ha arribat als vuitanta-tres exemplars, set més que l’any passat. És una de les xifres de ventrades més altes registrades d’ençà dels primers reforços de població de l’espècie l’any 1996.

Ja s’han tancat les llistes de Ciutadans per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdamunt Carlos Carrizosa. La número 2 serà la diputada Marina Bravo; i David Andrés Díaz, vinculat a les joventuts, serà el tercer. Matías Alonso tornarà a ser el cap de llista per Tarragona, i hi ha relleus a les de Girona i Lleida: Héctor Amelló i Isaac Caballero, respectivament. Jordi Cañas tancarà la llista per Barcelona i serà el cap de campanya del partit.

Què se n’ha fet, dels 36 diputats de Ciutadans a les eleccions a Catalunya del 2017?

Aquestes són les llistes completes de Ciutadans de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista de Ciutadans a Barcelona

1. Carlos Carrizosa Torres
2. Marina Bravo Sobrino
3. David Andrés Díaz
4. Noemí de la Calle Sifré
5. José María Cano Navarro
6. José Luis de la Rosa Núñez
7. Miguel Manuel García Valle
8. Kevin Romero Navas
9. Sonia Reina Sánchez
10. Cristina de Pelegrí Echeverría
11. Nicolás Francisco (Nico) Ortiz Cuevas
12. Aldo Ciprian Rodríguez
13. Martín Eusebio Barra López
14. Lucia Rodríguez Cuesta
15. Amalia Frutos López
16. Manuel Losada Seivane
17. Juan José Salvador Pérez
18. Valentín Guerra Burgos
19. María Teresa Augé Martínez
20. Jéssica Pauchet Garcia
21. José Manuel Muñoz Reyes
22. Andrés Martínez Palacio
23. Dimas Gragera Velaz
24. Rosa Maria Fontana Vinelli
25. Cristina Arias Martínez
26. Juan Oliart Bermejo
27. Montserrat Herrera Miras
28. Ernesto Alejandro Suárez Puga
29. Esther Soto Cervera
30. Javier Edrosa Pérez
31. Laura Ciria Nogueira
32. Eladio Manuel Garcia Lodeiro
33. Gonzalo Díaz Hernando
34. Ester Díaz Gómez
35. Juan José Pérez Busto
36. Carmen Esteban Fernández
37. Eliías Soleño Pasarin
38. Laura Casado Delgado
39. José María Paniello Limiñana
40. Francisco Gavilán Peña
41. Eva Martin Gimeno
42. Juan del Olmo Fernández
43. Oscar Marjalizo Hernández
44. Lourdes Fernández Aguilar
45. Pedro Sánchez Álvarez
46. Jordi Cañas Manubens
47. Angie Caparrós Lavado
48. Manuel Rodríguez Ramos
49. Jorge Pavón Álvarez
50. Rosario Gálvez Ortiz
51. David Ariño Espallargas
52. Juan Luis Trilla Salinas
53. Francisca Leal Jurado
54. Antonio Medialdea Huete
55. Inmaculada Tirado Fabregas
56. Josep Lluís Escofet Mata
57. Ángel Fernández Uceta
58. Susana Barroso Valverde
59. Fermín Torres Montero
60. Rosa Maria Comas Boixadós
61. José Luis Sánchez López
62. Manuel Fernández del Campo Ordoñez
63. Desire Lavado Caparrós
64. José Miguel Velasco Polonio
65. Maria Mercedes Saliner Garido
66. David Labrador Gabriel
67. Luis Manuel Fernández del Campo
68. Cristina Gutiérrez Adell
69. Raúl Iglesias Garcia
70. Maria Cruz Guerrero López
71. Alejandro Gamero Postigo
72. Manuel Santiago Domínguez Sánchez
73. Cristina Carbó Cortés
74. Arnau Serrano Nogueras
75. Núria Asperilla De La Cereza
76. Mari Carmen Fernández Montosa
77. José Luis Gómez Delgado
78. Marc Garcia Paredes
79. Miguel Ángel Arjona Garcia
80. Angelina Esther del Pino García
81. Maria Martinez Lozano
82. Esther Rodríguez Martínez
83. Francisco Javier González Delgado
84. Joan García González
85. Jordi Cañas Perez

Suplents

1. Martin Pachame Barrera
2. Mercedes Vicens Ungil
3. Antonio Guerrero Ruiz
4. Maria Engracia Cerezales Quiñones
5. Sergio Postigo Garcia
6. Lourdes María Caparrós Maciá
7. Joaquín Domínguez Luque
8. Pilar Cabañes Jordan
9. Maria Josefa Navarro Quintero
10. Ramón García Fernández

Llista de Ciutadans a Girona

1. Héctor Amelló Montiu
2. Maria del Camino Fernandez Riol
3. Cristian Ortiz Paredes
4. Elisabet Guillen Verdejo
5. Miguel Ángel Gonzalez Gonzalez
6. Jorge Hernandez Garcia
7. Rebeca Lopez Losada
8. Fernando Fernandez Cuenda
9. Antonia Molina Ortiz
10. Antonio Fierro Solano
11. Samuel Caravaca Menacho
12. Adelaida Victoria Vertedor Vives
13. Angel Belisario Delgado Martin
14. Maria Rosario Lopez Raigon
15. Enrique Porcar Valiño
16. Jaime Vizern Pont
17. Arantxa Granada de Caramany Bonet

Suplents

1. Jose Ramon Talero Alvarez
2. Vanessa Sara Escobedo Huertas
3. Rolando Michelet Falque
4. Patricia Camacho Montañes
5. Francisco Luque Ramos
6. Janet Ballesteros Lopez

Llista de Ciutadans a Lleida

1. Isaac Caballero Pujadas
2. Maria del Carme Gòdia Bagué (Carme)
3. Francisco José de Urquía Comas (Kiko)
4. María Dolores Vera Lozano (Mari)
5. Josep Costa Brillas
6. Renato Bertomeu Redó
7. Melani Rincón Torralba
8. Fernando Lujano Moreno
9. Carolina Hurtado Blanco
10. María José Valenzuela Baguena
11. Encarnación Ceballos Baguena
12. Luisa Farelo Domínguez
13. José Luis Linares Sánchez
14. Sharay Erill Azzaz
15. Ramón Vilaltella Domenjo

Suplents

1. Gemma María Sánchez Pérez (Gema)
2. Samuel Romera Bernabé
3. Laura Elvira Gómez

Llista de Ciutadans a Tarragona

1. Matías Alonso Ruíz
2. Miquel Ángel Albacar Damián
3. Lorena de la Fuente Vilaltella
4. Juan Carlos Romera Gil
5. Concepción Almazán Gómez
6. Ricardo López Vázquez
7. Juan Carlos Pablos Dos Santos
8. Laia Jorge López
9. Félix Moreno Salamanca
10. María Pilar Rosales Calero
11. Diego Guerra Campo
12. Vicente Molina Broncal
13. María Estrella Escobar Encinas
14. Concepción Martínez Gómez
15. Felicià Fortuny Roselló
16. Eduardo García Fernández
17. Aurora Pareja Ramírez
18. Joaquina Sánchez Álvarez

Suplents

1. Manuel Javier Luna Fernández
2. Isaac Iglesias Molina
3. María Teresa Gumbau Sureda

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes que coneixem fins ara:

—Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Comuns Sumar per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista del Partit Popular (PP) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig

Carles López Gripa serà el nou director del centre penitenciari Mas d’Enric (Tarragonès), en substitució de Francesc Romero, que va ser rellevat el 27 de març passat. El Departament de Justícia ho ha anunciat avui en un comunicat. El relleu a la direcció arriba després de la crisi generada arran de l’assassinat d’una treballadora de la cuina a mans d’un reclús.

El canvi serà efectiu el dijous. D’altra banda, Romero serà nomenat coordinador de seguretat de l’Àrea d’Informació i Seguretat de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, l’àrea que investiga i fa prevenció de possibles delictes dins de les presons catalanes.

L’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric posa en peu de guerra els treballadors de les presons

López té una dilatada experiència en l’àmbit de la gestió penitenciària. De fet, dirigia el Centre Obert de Tarragona (COTA) d’ençà del 2015. Curiosament, en aquell moment també va substituir Francesc Romero en aquesta responsabilitat. El COTA és l’equipament penitenciari més modern i té l’objectiu de potenciar el règim obert.

Carles López és llicenciat en Dret i diplomat en Turisme per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. A més, té un postgrau en Direcció de Seguretat Integral per la Universitat de Vic i dos màsters, un en gestió i Dret local per la Universitat Autònoma de Barcelona, i un en Ciències Jurídiques per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També és funcionari del cos superior de la Generalitat de Catalunya i ha ocupat unes quantes responsabilitats directives en l’àmbit de l’execució penal des de 2005.

Per la seva banda, Romero ha estat al capdavant del centre penitenciari de Tarragona des de l’abril del 2005 i va inaugurar Mas d’Enric. Segons el departament, ha fet una gestió excel·lent del centre i ha exercit les seves responsabilitats amb gran professionalitat i vocació de servei públic.

Ja s’han tancat les llistes del Partit Popular (PP) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdavant el president del partit, Alejandro Fernández. El segueixen Manu Reyes, batlle de Castelldefels (Baix Llobregat), i l’ex-diputada del parlament Ángeles Esteller. Encapçalen les altres llistes Jaume Veray per Girona, Montse Berenguer per Lleida i Pere Lluís Huguet per Tarragona.

Tanquen de manera simbòlica la candidatura de Barcelona noms destacats del partit, com ara Xavier Garcia Albiol, Daniel Sirera i Alberto Fernández Díaz.

Aquestes són les llistes completes del Partit Popular de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista del PP a Barcelona

1. Alejandro Fernández Álvarez
2. Manu Reyes López
3. M. Ángeles Esteller Rueda
4. Santi Rodríguez Serra
5. Rosa del Amo Hernández
6. Hugo Manchón García
7. Juan Fernández Benítez
8. Eva García Vallés Rodríguez
9. Miriam Casanovas Domènech
10. Alberto Villagrasa Gil
11. Cristian Escribano Ramírez
12. Pau Ferrán Navarro
13. Belén Pajares Ribas
14. Elisa de Mata Arnaldo
15. Carlos Remacha López
16. Sonia Esplugas González
17. José Antonio Calleja Clavero
18. Susana Calvo Casadesús
19. Susana Clericci López
20. Miguel Jurado Tejada
21. Raquel Valls Bonet
22. Monica Parés Centeno
23. Antonio Verdera Puntí
24. Josefa Redondo Solís
25. Manuel Conde García
26. Desiree Aguilar Molina
27. Carmen Torres cassany
28. Toni González Torner
29. Carmen Díaz González
30. Emiliano Jiménez León
31. M. Inmaculada Casilla Rojas
32. Enrique Salvadores Manzano
33. Erik Gutiérrez Domínguez
34. Elisabet Ortega Robles
35. Celine Corornil Vázquez
36. Maria Turruchel Alcantud
37. Feliciano Baratech Penina
38. Silvia Cangueiro Márquez
39. Juan José Almansa Aragón
40. José M. Moya Losilla
41. Juani Navarrete Jiménez
42. José David Basi Limiñana
43. Jordi Alsina Felip
44. Victoria Fuentes Gaspar
45. Alicia García García
46. M. Consuelo Santos Neyra
47. Carlos Francisco Ruf Osola
48. Ana Vega Raya
49. Miguel Ángel Ochoa Oliva
50. Juan José Giner Espinosa
51. María Inmaculada Delgado
52. Miguel Ángel Alvarado Martos
53. Asier Abad Mínguez
54. Marta Gimenez Arcusa
55. Francisca Rosario Carranza García
56. María del Mar Sicilia
57. Eva Higueras Muñoz
58. Josep Lluís Javaloyes Vilalta
59. Esteban Gesa Para
60. Yolanda Laspalas Cantón
61. Antonio Marset Boza
62. Manuel Jesús Casado Ruiz
63. María Mercedes Font Munsó
64. Lorena Patricio Blázquez
65. José Alfredo Tavara Zanón
66. Óscar Gil Hernando
67. Victoria María Cabestany Peinado
68. María Estrella Salanova Casajuana
69. Josep Llobet Navarro
70. Carolina García-Romero de Tejada
71. Jorge Díaz Cánovas
72. María de los Ángeles Ortega García
73. Gema Gesa Para
74. Ismael Bayarri Jaso
75. Jorge Muñoz Marín
76. Antonio Majó Vives
77. Francisco Javier Suárez Cañardo
78. Núria Rubió Gómez
79. Jéssica Fernández Dalamases
80. Josep Tutusaus Besante
81. Sonia Aranda Bustamante
82. Lydia Renom Aguirre
83. Alberto Fernández Díaz
84. Daniel Sirera Belles
85. Xavier Garcia Albiol

Llista del PP a Girona

1. Jaume Veray
2. Dani Ruiz
3. Paula Cordera
4. Pere Robert
5. Tatiana Cabrera
6. Vanesa Manyick
7. Enrique Rodríguez
8. Ana María Vilá
9. Alex Meliá
10. María Luisa Rodríguez
11. Julia Carpintero
12. Matilde de la Hoz
13. Carmelo Vico
14. Júlia Sala
15. José González
16. Matías Beltrán
17. Miriam Pujola

Llista del PP a Lleida

1. Montse Berenguer Messeguer
2. Marc Sistere Niubo
3. Jaume Izcara Cami
4. Xavier Lluís Batalla
5. Ana María Florista Izquierdo
6. Daniel Barios Sero
7. Isabel Martorell Badia
8. Ramon Piñol Verge
9. Ana M. Cava Muñoz
10. Montse Rodríguez Serra
11. Miguel Barniol Moreno
12. Pepi Carner Comella
13. Oscar Maurelos Jimenez
14. Joan Simeón Morera
15. Dolors López Aguilar

Llista del PP a Tarragona

1. Pere Lluís Huguet Tous
2. Lorena Roldán Suárez
3. Isabel Salas González
4. Mario García Vidal
5. José Francisco Martínez Raya
6. Carlos Joaquín Pastor García
7. Juan Bautista Altadill Ferré
8. Lluís Llorens Ferré
9. Eulàlia Carmona Iglesias
10. Cristina Velencoso Mir 1
11. Alexandre Barrera de Haro
12. Laura Rovira Oliver
13. David Paul Chatelain Lucena
14. Jesús Bolea Mairal
15. Erika García Román
16. Sílvia Virgili Guinovart
17. Sandra Dios Morales
18. Rafael Luna Vivas

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes que coneixem fins ara:

—Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Comuns Sumar per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Ciutadans per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
—Llista d’Alhora per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024

La Comissió Europea ha obert una investigació formal per a determinar si l’entrada de capital xinès en el desenvolupament de parcs eòlics a cinc estats de la Unió Europea representa un avantatge indegut que distorsiona la competència en el mercat comunitari. Ho ha anunciat la vice-presidenta de l’executiu comunitari responsable de Competència, Margrethe Vestager, durant un discurs a Princeton, als Estats Units, en què ha advertit que la Xina era per a la UE “alhora, un soci, un competidor econòmic i un rival sistèmic” que havia adquirit una forta posició a escala global “no sempre jugant net”.

“Puc anunciar que avui obrim una nova investigació sobre proveïdors xinesos de turbines eòliques. Investiguem les condicions en el desenvolupament de parcs eòlics a Espanya, Grècia, França, Romania i Bulgària”, ha indicat la liberal danesa. Segons fonts comunitàries, Brussel·les té indicis que alguns fabricants del sector i altres companyies actives en el mercat interior “es podrien haver beneficiat de subsidis estrangers que els han assegurat un avantatge injust” sobre altres competidors i que això pot haver distorsionat la competència.

Les noves regles de la Unió Europea per a protegir sectors clau de distorsions per subsidis estrangers permeten a Brussel·les d’investigar si hi ha subsidis estrangers a empreses que opten a contractes públics a la UE i mesurar-ne els efectes, de manera que es pugui imposar mesures correctores si s’estableix que aquests suports suposen una distorsió de la competència.

Ja s’han tancat les llistes de Comuns Sumar per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura de Barcelona té al capdavant Jéssica Albiach. La segueixen el batlle del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, i l’advocat Andrés Berrio, i la tanquen noms de pes del partit, com l’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau i l’ex-ministre d’Universitats Joan Subirats. A la demarcació de Girona, encapçala la llista Eloi Badia, fins ara regidor de Barcelona, una decisió que ha generat força polèmica a les xarxes. Encapçalaran les altres llistes, Elena Ferre Toldrà per Lleida i Yolanda López Fernández per Tarragona.

Els Comuns es presenten per primera vegada a unes eleccions catalanes sense Podem, que finalment ha optat per no concórrer-hi.

Aquestes són les llistes completes de Comuns Sumar de les circumscripcions per a les eleccions a Catalunya d’aquest 2024:

Llista de Comuns Sumar a Barcelona

1. Jéssica Albiach
2. Lluís Mijoler
3. Andres Berrio
4. Susanna Segovia
5. David Cid
6. Nuria Lozano
7. Enric Bárcena
8. Laura Campos
9. Alicia Ramos
10. Ramon Arnabat
11. Jordi Manils
12. Aurora Huerga
13. Albert Marañon
14. Aïda Llauradó
15. Joan Roca
16. Agnès Petit
17. Sergi Morales
18. Nat Martínez
19. Tamar Zamora
20. Arnau Martí
21. Irene Aldabert
22. Lorena Domínguez
23. Jordi Gil
24. Daniel Cruz
25. Pablo Ramos
26. Rosa Trenado
27. Martha Cedeño
28. Ivan Martos Aguilar
29. Xavier López
30. Irene Milena
31. Lucas Estruch
32. Marina Rodríguez
33. Munsa Mompió
34. Antonio Molina
35. Daniel Jiménez Hernández
36. Eva Guerra Manzano
37. Marta Castillo
38. Xavier Recio
39. Xio Gutiérrez
40. Pablo Guerrero
41. Juani Pérez
42. Laura Ondoño
43. Lola Castro
44. Joan Comorera
45. Raúl Montesinos
46. Rosa Perea
47. Estefania Navarro
48. Pol Rovira
49. Jordi Arnaiz Moreno
50. Diego Marchante
51. Antonio Segura
52. Alba Llatjós
53. Margarita Pérez Costa
54. Laura Oliva
55. Guille Chirino
56. Blanca Valero
57. Tània Espinosa Ruiz
58. Miguel Mansergas
59. Alberto Jurado
60. José Gómez
61. Arantza Molina
62. Alexandra López
63. Rocío Luna Guibourg
64. Alex Pérez
65. Yassine Marsou
66. Loren Rider
67. Montse Clapers
68. Ancor Mesa
69. Albert Guasch
70. Arnau Morales
71. Núria Romero
72. Tamara Vergel
73. Vanessa Navarro Lozano
74. Santi Cayuela
75. Jordi Pedrol
76. Sarai Martínez
77. Jaume Bosch
78. Isa Gutiérrez
79. Jaume Funes
80. Carme Borrell
81. Salvador Milà
82. Fatima Ahmed
83. Joan Carles Gallego
84. Joan Subirats
85. Ada Colau

Suplents

1. Iolanda Sánchez
2. M. Àngels Ríos
3. Luis Davó
4. Elisa Miralles
5. Toni Ribas
6. Cristina Poveda
7. Anna Winkleman
8. Marc Calvo
9. Yolanda Ojeda
10. Victor Aloras

Llista de Comuns Sumar a Girona

1. Eloi Badia
2. Anna Portillo
3. Jordi Lloveras
4. Salma Laughzaoui
5. Victor Catalán
6. Clàudia Mallart
7. Raul Valls
8. Sara Williams
9. Dani Hernández
10. Rosario Garcia
11. Tarik Cheriha
12. Lis Brusa
13. Andreu Acosta
14. Stella González
15. Albert Pons
16. Júlia Boada

Suplents

1. Elena Parreño
2. Roberto Martínez
3. Marisol González
4. Victòria Salvadó
5. Marc Vidal
6. Eugènia Pascual
7. Joan Salmeron

Llista de Comuns Sumar a Lleida

1. Elena Ferre Toldrà
2. Mario Mata Madrid
3. Montse Cortasa
4. Oriol López
5. Meritxell Teruel Cubí
6. Héctor Escudero
7. Helena Motos Hervas
8. Francesc Godàs
9. Montserrat Rollán Espunyes
10. Jordi Cipriano
11. Amaia Rodrigo Arcay
12. Josep Grau
13. Anna Mayench
14. Marc Dalmau
15. Sara Vilà

Suplents

1. Marcel Colell
2. Laura Bergés
3. Josep Carles Martín
4. Núria Pujol
5. Jaume Moya

Llista de Comuns Sumar a Tarragona

1. Yolanda López Fernández
2. Mario Téllez Molina
3. Antonia Garcia Bascuñana
4. Alex Torcal
5. Carolina Burgos
6. Josep Casadó
7. Maria del Carmen Cámara
8. Alejandro Fernàndez García
9. Teresa Vallverdú
10. Jesús Peña
11. Juan Manuel Telechea Mondino
12. Montse Castellarnau
13. Omar El Gabry
14. Virginia Moreno
15. Antonio Garcia
16. Teresa Fortuny
17. Jordi Barberà
18. Oscar Sendra

Suplents

1. Joan Carles Fuentes
2. Maite Garcia
3. Luis Miralles
4. Cinta Galiana
5. Patricia Olivé
6. Jordi Collado
7. Francisco Ortega
8. Marta Arjona
9. Salva Matas
10. Josefa Zapata

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes que sabem fins ara:

—Llista del PSC per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista d’Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista del Partit Popular (PP) per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig
—Llista de Ciutadans per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024
—Llista d’Alhora per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig del 2024

Aquest vespre comencen les eliminatòries de quarts de final de la Lliga de Campions de futbol. Enguany, ho fan sota l’amenaça gihadista. Ahir a la nit, l’autoanomenat Estat Islàmic va amenaçar de cometre atemptats durant els partits d’anada, que es juguen entre avui i demà, segons que va confirmar el SITE Intelligence Group, un organisme especialitzat en el seguiment de grups terroristes.

Els partits afectats per l’amenaça són el Reial Madrid – Manchester City, que es disputarà a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid, l’Arsenal – Bayern de Munic, a l’Emirates Stadium de Londres, el París Saint-Germain – Barça, al parc dels Prínceps de París i l’Atlètic de Madrid – Borussia Dortmund, al Cívitas Metropolitano de Madrid.

Els gihadistes van publicar algunes imatges en mitjans de comunicació afins, com la Fundació al-Azaim i Sarh al-Jilafa. Una duia el missatge “mateu-los a tots” i hi apareixia un home amb la cara tapada i subjectant un rifle.

Les autoritats demanen calma a la població

El Ministeri d’Interior espanyol ha fet una crida a la calma i ha recordat que té activats tots els sistemes d’alerta per l’amenaça d’Estat Islàmic. “En matèria de prevenció de l’amenaça terrorista, s’han activat tots els sistemes d’alerta i protecció, així com tots els mecanismes de resposta”, ha destacat el ministeri. A més, ha presumit dient que l’estat espanyol era un dels més segurs del món.

L’estat espanyol, que acull dos dels quatre partits de la fase, és al nivell d’alerta 4 sobre 5. Així, doncs, la policia espanyola té previst de mobilitzar més de dos mil agents per al partit d’avui al Santiago Bernabéu i el de demà al Cívitas Metropolitano.

Per la seva banda, el ministre francès d’Interior, Gérald Darmanin, ha reconegut que la policia francesa havia reforçat les mesures de seguretat per al partit entre el PSG i el Barça.

En la mateixa línia, el comissari adjunt de la policia metropolitana de Londres, Ade Adelekan, ha demanat tranquil·litat i confiança a les persones que assisteixin al partit entre l’Arsenal i el Bayern: “Vull tranquil·litzar el públic. Tenim un pla policial robust per al partit d’aquesta nit i continuem treballant estretament amb l’equip de seguretat del club per a garantir que tot transcorri pacíficament.”

Finalment, la UEFA ha dit que els partits es jugaran malgrat les amenaces: “La UEFA és conscient de les presumptes amenaces i col·labora estretament amb les autoritats dels països afectats”, ha dit en un comunicat.

Després de l’anunci de Lluís Llach que es presentaria a les eleccions al secretariat nacional de l’ANC, Uriel Bertran i Jordi Pesarrodona, també han confirmat aquests dies sengles candidatures. Dels principals impulsors de la llista cívica, el nom de Bertran és l’únic que fins ara s’ha sabut que es presentaria. Ara com ara, no se sap si la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, també hi optarà.

Bertran i Pesarrodona representen dos sectors diferenciats. El primer, el sector continuista, a favor de la llista cívica, i el segon, el sector contrari a aquesta llista. Pesarrodona va dimitir de vice-president de l’Assemblea l’any passat alhora que plegaven tretze secretaris nacionals del sector crític amb la presidenta Dolors Feliu. Aquest sector crític volia renovar el secretariat nacional en unes noves eleccions.

També s’hi presenten més membres que van signar el manifest contra la llista cívica, com ara l’historiador i advocat Josep Cruanyes. Els partidaris de la llista cívica van perdre la votació per menys de cent vots.

Carles Puigdemont ha deixat com a gran titular de l’entrevista a RAC1 que plegarà de la política activa si no aconsegueix de ser investit president de la Generalitat, però també ha revelat algunes qüestions que fins ara no havia revelat, tant de l’àmbit polític com del personal. Repassem les més destacades.

Cinc plans per a tornar com a president el 2018

Puigdemont ha dit que el 2018, després de les eleccions convocades per Mariano Rajoy, tenia previst de tornar de l’exili si exercia la presidència de la Generalitat, però que finalment es va descartar pels impediments de ser investit telemàticament. “Jo em vaig comprometre que si el parlament de Catalunya em nomenava president de la Generalitat, tornava. Sabia que em detindrien, però tenia clar que no seria igual que detinguessin un ciutadà o que detinguessin el president”, ha dit.

Per això havia dissenyat diverses estratègies: “Tenia cinc plans diferents, dels quals només un era vàlid, i un grup de persones ho sabia. Però es va suspendre el ple de la meva investidura.” Ha reconegut que era conscient que això volia dir arriscar-se a un empresonament, però que hi estava disposat: “Si volien enviar algú a la presó, que fos el president que havia escollit el Parlament de Catalunya, perquè era un missatge molt potent a l’exterior.”

Tornarà el dia de la investidura encara que no sigui candidat

A diferència de llavors, quan va dir que només tornaria si era amb el càrrec de president de la Generalitat, ara Puigdemont ha dit que tornaria de l’exili fins i tot encara que no fos president. Fins ara havia dit que tornaria per al ple d’investidura, però avui ha aclarit que tornarà encara que el candidat que demani la confiança dels diputats per a assumir el càrrec de president sigui una altra persona.

“Crec que amb la llei d’amnistia –que és una condició necessària, però no suficient, per a la resolució d’un conflicte polític– es tanca una etapa del gruix de la repressió que es va desfermar”, ha dit. I ha afegit que la millor manera per a tancar l’etapa de l’exili que va emprendre com a president de la Generalitat és amb un acte institucional com un ple d’investidura.

Ara, després d’això, no romandrà ni al parlament com a cap de l’oposició ni cercarà cap alternativa personal: “Una persona que ha estat president de la Generalitat no pot estar al senat ni un consell d’administració d’una gran empresa.”

Sánchez li va proposar de fer-se una fotografia

Una altra qüestió que Puigdemont ha explicat per primera vegada és que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li va proposar de trobar-se en públic el dia que va anar al Parlament Europeu per a fer balanç de la presidència espanyola de torn de la UE, amb la idea que els mitjans de comunicació captessin la imatge de tots dos saludant-se. Tanmateix, Puigdemont s’hi va oposar: “Jo no volia una photo opportunity, de fer veure que ens hem vist i ens trobem pels passadissos. Això no m’interessa, és molt seriós el que tenim entre les mans i val la pena que ens reunim i hi estiguem tant temps com calgui.”

Ha explicat que abans de la llei d’amnistia havien arribat a acordar que farien una reunió ells dos, però que les circumstàncies ho han fet difícil. “Primer, la llei d’amnistia es va demorar una mica més, després es van convocar eleccions, i ara, segurament, no és un bon moment. Però jo tinc ganes de parlar amb ell personalment”, ha dit.

Encara no ha tancat la Casa de la República

Fa pocs dies que Puigdemont va fer saber que, en el camí per a tornar de l’exili, ja s’havia traslladat a Catalunya Nord, on prepara la campanya electoral. Ara ha dit que encara no ha deixat del tot Waterloo, a Bèlgica, on ha viscut aquests darrers sis anys. “No he tancat la Casa de la República, gran part de les coses les tinc allà. Però la idea és començar a preparar el retorn”, ha dit.

D’una altra banda, ha dit que encara no havia definit moltes de les qüestions logístiques del retorn, però que si el ple d’investidura és al matí és probable que el dia abans ja dormi a casa seva, a Girona.

Avís als socialistes si Illa fa com Collboni

Puigdemont ha llançat un avís als socialistes per si volen repetir una operació política estranya per a barrar-li el pas a la presidència, tal com va passar a l’Ajuntament de Barcelona amb Jaume Collboni, que va ser investit batlle en un tomb a última hora amb una aliança amb Barcelona en Comú i el PP. “Tindria molt poc sentit que donem suport a un govern de Madrid quan la seva franquícia intenta posar bastons a les rodes”, ha dit. I hi ha insistit: “Si el senyor Illa vol fer una jugada tipus Collboni demostrarà poc interès perquè al seu partit li vagi bé. Ell sabrà què ha de fer.”

No ha tingut mai diners amagats a l’estranger ni tampoc va mitjançar en cap adjudicació pública. Eduardo Zaplana és el primer dels quinze acusats del cas Erial que declara avui a la secció quarta de l’Audiència de València, i ho nega tot. Zaplana el van detenir a València el 22 de maig de 2018 i avui se n’ha vist la primera imatge assegut a la taula de l’interrogatori davant el tribunal. Després de Francisco Camps, és el segon ex-president que s’hi asseu, però no serà l’últim, perquè en aquest mateix cas hi ha acusat José Luis Olivas, el tercer.

En l’interrogatori del fiscal, Zaplana ha defensat la seua innocència d’ençà del primer minut. L’ex-president, que s’enfronta a una pena de dinou anys de presó pels delictes d’organització criminal, emblanquiment de capitals, suborn, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació administrativa, ha dit que no va posar mai ningú que li gestionàs diners amagats a l’estranger perquè no en tenia. “Mai, perquè mai no he tingut diners. No puc demanar cap gestió per a allò que no he tingut. Sempre he dit que no he tingut mai diners fora d’Espanya”, ha dit.

Sobre les adjudicacions dels contractes dels parcs eòlics i la gestió del servei de les ITV, Zaplana ha dit que no ho encarregava a ningú, sinó que hi havia una comissió i ho aprovava tot el Consell.

Les relacions amb els altres acusats

Li han demanat quina relació té amb la resta d’acusats i ha respost que coneix molt Joaquim Barceló, anomenat Pachano, d’ençà que eren joves, però ha negat qualsevol relació comercial amb ell. “L’única cosa que compartim és la copropietat d’un vaixell que vam comprar entre uns quants amics”, ha dit. La fiscalia considera que Barceló era el testaferro de Zaplana.

També ha dit que coneix Francisco Grau, però també ha negat tenir-hi cap relació econòmica. La fiscalia considera que Grau era el financer de l’organització i l’encarregat de gestionar els fons.

Sobre l’advocat Fernando Belhot, que va ser el testimoni clau per a processar Eduardo Zaplana, ha dit que és una persona molt coneguda a Madrid. “En algun moment m’ha proposat diverses operacions econòmiques que mai no hem concretat”, ha dit.

Zaplana també s’ha desvinculat de les societats creades per a rebre els suborns per les adjudicacions predeterminades i per a amagar l’origen il·lícit dels béns, ha afirmat que únicament les coneix pel sumari, però se n’ha desvinculat. I a continuació, el fiscal li ha demanat per uns documents que van trobar en el seu maletí el dia que el van detenir. Els documents eren una mena de full de ruta del procés de retorn d’una de les societats, concretament, Imison Internacional, que compartia amb els germans Cotino. Ell hi ha llevat importància i ha dit que era un foli que li havia lliurat Francisco Grau per a informar-se d’aquelles societats perquè, a petició de Joaquim Barceló, feia de mitjancer en uns negocis. “Vaig demanar aquestes dades per ignorància de l’assumpte en què havia de mitjançar. No coneixia les societats.” Quan li han preguntat amb qui havia de tancar el negoci, l’ex-president ha respost que amb un empresari amb qui ha tingut relacions durant molt de temps, però que no en recordava el nom.

Els acords amb la fiscalia dels seus socis

Eduardo Zaplana s’enfronta a la declaració d’avui sense saber si la resta d’acusats ha arribat a acords amb la fiscalia per a rebaixar-se la condemna. En aquest cas, l’acord hauria estat en canvi d’incriminar i aportar més proves contra l’ex-president. Joaquín Barcelo, Francisco Grau i els germans Cotino són els qui han negociat.

El Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la iniciativa legislativa parlamentària per a declarar la independència de Catalunya que va presentar Solidaritat Catalana per la Independència i que la mesa del parlament va acceptar de tramitar amb els vots a favor de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i el vot contrari del PSC. El TC encara no ha entrat a valorar el fons de la impugnació del govern de Pedro Sánchez, però com que és un recurs presentat pel govern espanyol la mera admissió a tràmit implica la suspensió cautelar de la tramitació de la ILP.

El tribunal ha pres aquesta decisió després d’un llarg debat en què s’ha considerat la possibilitat de no admetre la impugnació pel fet que és una iniciativa encara sense valor de resolució, atès que el contingut que acabi tenint dependrà del debat parlamentari. Dins del TC s’ha tingut en compte el precedent de la inadmissió d’un recurs del govern de José María Aznar el 2004 contra la tramitació per part de la mesa del parlament basc del pla Ibarretxe. Però avui la doctrina aplicada ha estat una altra, la que es va anar definint durant els anys del procés, segons la qual les iniciatives o propostes de resolució que tinguin a veure amb l’autodeterminació no es poden ni tan sols discutir. El tribunal encara no ha valorat el fons de la qüestió, però la sola admissió del recurs del govern espanyol ja en predetermina l’enfocament.

[Treballem per ampliar la informació.]

Escola Valenciana ha començat mobilitzacions per mitjà de les coordinadores per la llengua, centres educatius i col·lectius de famílies, per tal d’aturar la nova llei educativa del govern de PP i Vox. Aquesta norma implica un greu atac a la llengua, a més d’una àmplia modificació del sistema educatiu.

Amb el lema “Perseguir el valencià̀ no és llibertat”, l’entitat manifesta el rebuig a la proposta perquè̀ considera que atempta contra els drets de la ciutadania valenciana, especialment de l’alumnat. Demana que es retiri la proposició i insta la Conselleria d’Educació a aplicar una política lingüística decidida i compromesa amb el català.

L’entitat denuncia que la proposta del Consell vol convertir el català en una llengua residual i que originarà un caos organitzatiu als centres, qual cosa que afectarà la qualitat educativa. En relació amb això, insisteix en la importància de garantir l’autonomia dels centres educatius.

“El pitjor atac al valencià en l’ensenyament”: així és la nova norma de segregació lingüística del PP i Vox

Per mobilitzar la població i aturar l’avantprojecte de la nova llei educativa, l’entitat ha elaborat materials per a promoure espais de reflexió i debat amb famílies, claustres, consells escolars i plens municipals, i convocarà assemblees informatives comarcals. També organitzarà punts d’informació als municipis on hi hagi les Trobades 2024. Així mateix, farà accions en les xarxes socials, com ara “Eres ‘lliure'”, amb què vol alertar sobre la intenció política d’inutilitzar el català.

“La política que sempre ha fet el PP ha estat de potenciar el castellà intentant reduir l’ús del valencià al de casa, com ocorria fa més de cinc dècades. Actualment, amb l’extrema dreta, volen fer un pas més enllà i arraconar-la, fent ús de l’expressió ‘llibertat educativa’, per bé que l’educació no és una elecció individual, sinó un dret de la infantesa que ja està regulat”, ha dit la presidenta, Alexandra Usó.

L’entitat convida a la participació en la manifestació del 27 d’abril a València, organitzada per Acció Cultural del País Valencià, amb el lema: “País Valencià: llengua, cultura i futur”.

Manquen pocs dies per a les eleccions a Catalunya, que es faran el diumenge 12 de maig. La campanya electoral començarà el 26 d’abril a la nit, quan es compliran trenta-vuit dies de la convocatòria, però la pre-campanya ja s’ha engegat. Ja se saben tots els caps de llista i hi ha partits polítics, com ara ERC, el PSC o Junts, que ja han fet públiques les llistes completes. Els altres les hauran de presentar ben aviat. També caldrà veure, dels partits que no tenen representació al Parlament de Catalunya, quins recullen prou signatures per a poder-s’hi presentar. Ara com ara, Alhora, encapçalat per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, ja ha anunciat que les tenien.

Com podeu evitar de rebre propaganda electoral de les eleccions a Catalunya 2024?

En aquest minut-a-minut, hi trobareu l’última hora informativa sobre les eleccions catalanes: les llistes dels candidats, les enquestes, les declaracions dels partits, les propostes electorals… Tots els detalls, amb un clic.

Eleccions a Catalunya 2024: què heu de saber si us toca ser a la mesa electoral?

Podeu seguir tota la informació sobre les eleccions a catalanes, a continuació:

Els equips negociadors de Compromís i Sumar continuen sense un acord per a conformar la llista de les eleccions europees. La portaveu al congrés espanyol, Àgueda Micó, ha reiterat en conferència de premsa que l’objectiu principal era tenir una veu pròpia i un espai de visibilitat. “La negociació està en marxa, no està tancada, i, en tot cas, Compromís es presentarà a les eleccions europees. Amb els companys de Sumar o sense ells, serem un actor polític que hi participarà.” Quant a la fórmula que triaran si no hi ha acord, Micó no n’ha volgut donar detalls perquè, ha dit, és una decisió que ha de prendre de manera col·legiada la direcció del partit.

La setmana passada, les negociacions amb Sumar s’acabaren sense acord, i Compromís va posar com a condició irrenunciable el fet d’ocupar el número tres en la llista de Sumar. Avui es reuneix l’executiva de la coalició per activar el mecanisme de primàries.

Comença la setmana decisiva per l’acord electoral entre Compromís i Sumar per a les europees

Àgueda Micó ha rebutjat la proposta que Esquerra Unida ha fet per a triar l’ordre de la llista electoral que consistia a fer unes primàries entre tots els actors que fan part de Sumar. “Nosaltres tenim relacions bilaterals amb Sumar. Compromís no va participar de la construcció de Sumar i, per tant, el que fem és negociar en cada contesa electoral quina relació tenim i si anem Junts o separats”. Micó ha recordat que sí que s’han de fer primàries dins Compromís per a triar qui seran els candidats i, per això, no es pot anar més enllà d’aquesta setmana per a decidir com concorren a les eleccions. “Hem estat presents a les eleccions Europees del 2015 i el 2019 amb una plataforma que lideràvem, amb la CHA, amb Nueva Canarias i amb altres formacions territorials. Hi ha opcions”, ha dit.