L’acord d’Andorra amb la UE i l’habitatge centren un debat d’orientació amb poques concrecions
El debat d’orientació política al Consell General ha acabat avui amb una fotografia de continuïtat: poques discrepàncies fortes, absència de grans anuncis i una majoria parlamentària que ha mantingut el to moderat. El cap de govern, Xavier Espot, ha aprofitat l’avinentesa per reivindicar el seu model de centralitat i de consens, mentre que l’oposició ha denunciat la manca de projecte del govern i la inacció amb els principals desafiaments del país, com ara, l’habitatge, la fiscalitat i el futur acord amb la Unió Europea.
Entre les propostes que s’han sotmès a votació, destaca el rebuig de la iniciativa del Partit Socialdemòcrata (PS) perquè Andorra reconegui l’estat palestí. Segons Demòcrates, ara mateix no es donen les condicions per a fer aquest pas, i han argumentat la necessitat que hi hagi un procés de pau estable abans d’avançar cap al reconeixement diplomàtic. En canvi, s’ha aprovat de manera unànime un pla integral de suport per a les persones cuidadores informals, amb la voluntat de reconèixer i acompanyar millor la tasca que fan fora del circuit professionalitzat. També ha tirat endavant el reforç de l’atenció domiciliària i una proposta per desplegar ajudes socials més precises per a persones en situació de vulnerabilitat, promoguda per Andorra Endavant.
Un dels punts que ha tornat a dominar el debat ha estat la crisi d’accés a l’habitatge, especialment davant l’escenari de liberalització del mercat prevista per al 2027. El PS ha tornat a reclamar que es diferenciï entre petits i grans tenidors per aplicar polítiques més justes, definint com a grans aquells que tenen més de cinc immobles. Judith Casal, presidenta del grup, ha defensat que no es pot tractar igual qui fa negoci que qui simplement complementa la renda. Demòcrates s’hi han oposat, tot dient que a Andorra no hi ha fons especulatius ni grans empreses que acaparin pisos, i que les mesures han de ser equilibrades per no desincentivar la inversió privada.
Concòrdia, per la seva banda, ha posat el focus en la necessitat de reservar una part del parc públic d’habitatge a persones de més de seixanta-cinc anys i ha proposat millores en el sistema de registre i seguiment dels usuaris dels serveis socials.
El model fiscal ha generat més tensió. Espot ha acusat Concòrdia de voler augmentar els impostos de manera encoberta i ha advertit contra els efectes que tindria una pujada generalitzada de la pressió fiscal. En resposta, Cerni Escalé ha dit que el sistema actual és injust i que les bonificacions a l’impost de societats i l’IRPF afavoreixen les rendes més altes. El PS ha reconegut obertament la seva aposta per apujar impostos a les rendes altes, mentre que Andorra Endavant ha tornat a posar l’accent en la necessitat de baixar-los i de limitar les ajudes socials només a qui demostri voluntat d’incorporar-se al mercat laboral.
Europa, en el centre del desacord políticEl punt més tens del debat s’ha produït quan Espot ha retret a Concòrdia la seva oposició a l’acord d’associació amb la Unió Europea. Escalé ha replicat que cal fer una anàlisi econòmica detallada abans de prendre cap decisió i ha reclamat al govern que expliqui quines empreses o sectors econòmics han demanat realment accedir al mercat únic europeu.
El debat s’ha desenvolupat en un to moderat, sense intercanvis agressius ni interpel·lacions virulentes. De les vint-i-quatre propostes presentades pels grups, se n’han aprovat algunes, però també se n’han tombat de significatives, com el xec nadó del PS, la creació d’un organisme regulador dels mitjans o l’actualització del mínim exempt de l’IRPF.