La Unió Europea (UE) ha tingut moments àlgids i diverses crisis d’ençà de la seva creació. Els alts i baixos han format part de la història del projecte europeu i han sovintejat aquests últims anys arran de la crisi econòmica mundial que va començar el 2008 i que va desembocar en la crisi de l’euro, el creixement de l’extrema dreta i l’euroescepticisme, la tancada en fals de la crisi migratòria, la gestió caòtica del Brexit i ara la pandèmia de la covid-19 i la nova crisi que hi va de bracet.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La gestió que han fet les institucions europees dista molt de l’eficàcia que n’esperava la ciutadania. La UE va quedar clarament fora de joc al principi, en part perquè els estats van reaccionar tot decidint mesures unilateralment. L’Eurogrup va prendre el protagonisme en la negociació per a aprovar el fons europeu per a rescatar les economies més tocades. Més tard, el tancament de l’espai Schengen i la vaccinació conjunta –amb els seus fracassos inclosos– han causat tensió entre els estats membres, alguns dels quals s’han desmarcat del bloc comunitari.

Enmig de la crisi sanitària va fer-se efectiu el Brexit el primer de gener d’enguany, i la gestió eficaç de la vaccinació al Regne Unit ha posat en evidència l’anquilosament de les institucions europees. La polèmica amb la suspensió d’AstraZeneca i la malfiança amb Rússia respecte del vaccí Sputnik V han estat un llast per a la vaccinació comunitària. Ara es mira d’aprovar un passaport covid amb vista a l’estiu, però dependrà de l’aprovació dels estats.

És el millor moment per a activar el passaport sanitari?

En comptes d’actuar sota un mateix paraigua i de manera coordinada, els vint-i-set governs estatals van actuar per si mateixos. Es van veure diferents estratègies sanitàries per mirar de contenir l’expansió de la covid-19, en lloc d’actuar de manera conjunta. L’unilateralisme va arraconar el multilateralisme al qual ha aspirat sempre la UE, i el poder polític real, més enllà dels condicionants econòmics, el van executar els estats, no pas les institucions comunitàries. Això va comportar, entre més, una competició entre governs per la consecució del material necessari per als sanitaris, que va passar a ser una necessitat cabdal.

La desconfiança del nord envers el sud

Una de les primeres decisions conjuntes fou l’aprovació del fons europeu a l’Eurogrup, una partida rècord de 750.000 milions d’euros destinada en principi a pal·liar la crisi econòmica dels estats més tocats per la pandèmia. Les tensions tradicionals entre el nord i el sud d’Europa van tornar a emergir durant la discussió sobre la quantitat de diners que es donava en forma de transferència i la que es donava en forma de préstec, i sobre l’interès a retornar. Els estats més rics exigien garanties i els no tan rics volien més transferències i menys préstecs. L’acord no va fructificar fins el juliol, quatre mesos després de l’inici de la pandèmia a Europa.

Tanmateix, el fons batejat amb el nom Next Generation suscita dubtes sobre a quines empreses i projectes s’adjudicarà i quin retorn tindrà en la societat. A més, l’execució és extremadament lenta. També es tem que una part dels diners no es faci servir per manca de projectes. L’estat espanyol pot rebre un màxim de 140.000 milions, i la Moncloa s’ha compromès a transferir-ne la meitat, uns 70.000, als governs autonòmics. El fons es distribuirà sota la tutela de la UE, que vol impulsar un canvi del model productiu i optar per la sostenibilitat amb vista a les dècades entrants.

Però l’acord final pot tenir hipoteques futures. Brussel·les podrà exigir reformes als estats més beneficiats per la recepció del fons europeu. Una situació que recorda la tutela europea sobre Grècia durant la crisi del deute i la demanda de retallades en el pressupost a Itàlia i Espanya per a destinar més diners a retornar els interessos i el deute. Cal recordar que estats com ara Alemanya, Finlàndia i els Països Baixos, entre més, van ser molt bel·ligerants amb el govern grec. La gestió de l’exigència de la UE, amb la pressió afegida del nord d’Europa, és un envit que hauran d’afrontar estats com l’espanyol.

Miquel Puig: “Amb els fons UE hem de fer un salt tecnològic”

Tot o res a la vaccinació

Els incompliments dels objectius de la vaccinació durant el primer trimestre d’enguany han complicat que a l’estiu hi hagi un 70% de la població europea immunitzada contra la covid-19, com preveien les institucions europees i pregonava als quatre vents l’ex-ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa. Brussel·les esperava d’haver vaccinat el 80% dels sanitaris i de la població més gran de vuitanta anys el 31 de març, però les dades del Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties indiquen que ara mateix el nombre de sanitaris vaccinats no arriba al 40% i el de la població d’edat més avançada no arriba al 30%. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho atribueix als incompliments de les farmacèutiques.

Les dades no deixen la UE en bon lloc. Vora un 15% dels adults europeus han rebut almenys una dosi dels vaccins, però el percentatge s’enfila al 40% als Estats Units i al 60% al Regne Unit. La comparació amb el govern britànic és especialment dolorosa per a Brussel·les i frega la humiliació el fet que Boris Johnson, tractat d’estrafolari i de populista pels seus ex-socis, se n’hagi sortit millor que els governs del continent. Fruit d’això ha emergit la tensió amb AstraZeneca, que no ha complert els compromisos de lliurament de vaccins a la UE. Hores d’ara s’esperaven setanta milions de dosis que no han arribat. L’incompliment va comportar l’aprovació del mecanisme que permet de blocar les exportacions de dosis fora de la UE, que ha aturat la sortida de 250.000 dosis d’AstraZeneca.

AstraZeneca: què s’amaga darrere el nou escàndol polític europeu?

Un altre element a tenir en compte ha estat la malfiança respecte de Rússia i el vaccí produït allà, l’Sputnik V. L’Agència Europea dels Medicaments (EMA) tot just va començar a estudiar-lo fa un mes, tot i que uns altres països extracomunitaris ja fa mesos que en compren dosis per a immunitzar la població. La geopolítica ha tingut un paper cabdal tant amb AstraZeneca com amb Rússia, com també la desconfiança per la falta de dades de la fase 3 dels assaigs clínics de l’Sputnik V.

En el cas del vaccí rus, no hi ha cap comanda de la UE a Rússia, tal com va fer amb els altres vaccins abans de la seva aprovació per l’EMA. La tardança a autoritzar-lo ha esquerdat la unitat europea. Hongria, un dels estats políticament més allunyats del conjunt dels vint-i-set, va ser el primer a comprar i fer servir l’Sputnik V pel seu compte. Eslovàquia va seguir-lo amb l’adquisició de dosis, i estats com ara Croàcia, Àustria i la República Txeca negocien amb Rússia al marge de Brussel·les. Però l’alarma saltava quan Alemanya, el 19 de març, apressava la UE a incorporar l’Sputnik V a les opcions de vaccinació. Si no, va advertir el ministre de Salut alemany, en comprarien pel seu compte. L’avís d’Alemanya ja són paraules majors.

Sputnik V: un vaccí sorprenent que pot arribar al país abans que no ens pensàvem

La compra conjunta de les comandes de vaccins ha estat la carta que ha jugat la UE per recuperar terreny, i probablement ha evitat disputes per a aconseguir els vaccins entre els estats membres. Una cursa en aquest sentit hauria fet empitjorar les relacions entre els governs europeus, i hauria pogut tornar a aflorar la tensió latent entre el nord i el sud.

Del grau d’èxit de la campanya de vaccinació en dependrà bona part de la credibilitat que resta a les institucions comunitàries davant una ciutadania cada vegada més distant de Brussel·les i que percep l’administració europea com a molt allunyada i ineficaç. El següent envit immediat serà la gestió de la destrucció de l’ocupació que ha comportat la crisi, un déjà vu que tampoc no deixa la UE en bon lloc en la memòria recent dels europeus. Si Brussel·les no comença a resoldre-ho, veurà com probablement l’extrema dreta i l’euroescepticisme continuaran avançant posicions.

The post La pandèmia despulla el poder de la UE i en posa en escac la credibilitat appeared first on VilaWeb.

Una notícia: el govern d’Abkhàzia anunciava que havia desmantellat una granja il·legal de minat de bitcoins. La van descobrir perquè consumia tanta electricitat que generava talls constants de subministrament i deixava la regió a les fosques.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Una xifra: les granges de bitcoin consumeixen el 0,59% de tota l’energia elèctrica mundial. I encara una altra: si col·locàssem aquest consum a la mateixa gràfica dels països del món, ocuparia el lloc 29, per davant de Finlàndia, Suïssa i l’Argentina.

I un concepte: una granja de minat és una instal·lació on hi ha milers i milers d’ordinadors treballant a la vegada per guanyar bitcoins. El Centre de Finances Alternatives de la Universitat de Cambridge té un comptador que calcula en temps real la quantitat d’energia elèctrica que es consumeix al món per mantenir les mines de bitcoin.

Les emissions que ningú no compta

Hi ha granges de mineria de bitcoin escampades arreu del món. Algunes empreses trien països pobres o amb poca regulació en qüestions energètiques o ambientals. També cerquen països o enclavaments on les tarifes elèctriques siguin més econòmiques. Amb tot, la Xina és una de les potències del món, també en mineria digital.

L’ambientòleg Andreu Escrivà explica que parlem de quantitats altíssimes d’emissions que impacten en el còmput global de les emissions. “En el cas de la Xina, les centrals elèctriques s’alimenten de carbó, per tant, el problema és doble. A més, per a construir els ordinadors cal molt de material, com ara les targetes gràfiques i el plàstic, que també són contaminants.”

El blockchain com a origen de tot

Ni el bitcoin ni les criptomonedes ni el concepte de mineria digital no existirien sense la tecnologia de cadena de blocs (blockchain). Santiago Escobar, de l’institut Vrain de la Universitat Politècnica de València, empra la imatge d’un llibre de registre per a descriure en què consisteix. “Un protocol de comunicacions amb unes normes molt detallades. Ve a ser un llibre comptable compartit entre un munt d’ordinadors que s’inspira en els antics P2P, com ara BitTorrent, per a baixar films. Això ha evolucionat molt cap a qüestions més serioses.” La idea pot ser també la d’una caixa forta que conté molts continguts de molta gent i moltes claus llançades dins un oceà.

“La cadena de blocs es podria descriure com una màquina molt, molt, molt, molt lenta, però molt, molt, molt, molt segura.” La definició és de José Manuel Calabuig, professor del departament de matemàtica aplicada de la Universitat Politècnica de València. I això és perquè hi ha molta gent vigilant que les coses es facin bé. La cadena de blocs serveix per a aconseguir molta seguretat a les transaccions. “El bitcoin es basa en la cadena de blocs, que és una base de dades distribuïda, un conjunt de blocs, ordinadors i màquines connectats entre si, codificats i replicats. Seria com un gran llibre de comptabilitat que té les transaccions, però que és públic i és compartit.” 

En aquesta comparativa, els blocs són els registres xifrats i enllaçats per protegir les transaccions. Ningú ni cap entitat no té el control d’aquest procés. I aquest és un dels aspectes que ho fan més atractiu. I en aquesta tecnologia de cadena, de xarxa, de control compartit i independent es basen els bitcoins i la resta de criptomonedes.

Què és minar bitcoins?

Hi ha dues maneres d’aconseguir aquesta criptomoneda. Una és comprar-la, directament. Invertir diners reals a comprar bitcoins. L’altra és aconseguir-los. Anar virtualment a la mina i picar com aquell que cerca or. I anar a la mina vol dir treballar validant o segellant les transaccions que es fan. Són els moviments entre els blocs de la cadena.

En virtut d’aquella seguretat i d’aquella lentitud de la màquina, quan una persona A vol fer una transacció en bitcoins a una persona B, es necessita molta gent, molta màquina que verifiqui que aquella transacció es pot fer, que qui vol enviar bitcoins (A) els té, que els pot enviar, que són allà on diu que són, que tenen la clau que diu que tenen, i també s’ha de verificar que la persona que els ha de rebre (B) és qui diu que és i que els pot rebre al lloc on diu que els vol. 

El temps és or… i tones d’emissions

Tot això és temps. Són, una altra vegada, màquines funcionant. És electricitat consumida i emissions llançades a l’atmosfera.

El professor Calabuig explica que cada bloc de la cadena de blocs conté les transaccions d’un període de temps determinat. “Quan passen deu minuts, el bloc es tanca i s’obre el següent. El bloc que es tanca té uns nombres que inicien el bloc següent… I així successivament. Aquests nombres són els que han d’endevinar els miners. I qui l’endevina s’emporta una recompensa.” 

El valor d’aquesta recompensa s’ha anat reduint amb el pas del temps. El 2009 eren 50 bitcoins, el 2012 n’eren 25… I el maig del 2020 eren 6,25 bitcoins. Convertit a euros o a dòlars, continuen essent molts diners.

Els miners són cecs. No hi ha una fórmula matemàtica que permeti descobrir els nombres que serveixen per a encriptar i assegurar les transaccions. “És com comprar un bitllet de loteria o comprar-ne mil. Per tant, si intentes endevinar provant nombres amb mil màquines, amb tota la despesa energètica que representa, tens més possibilitats d’endevinar-lo que tens una màquina i prou.”

“L’algorisme que et permet de trobar aquesta part de la clau, aquest nombre que cerques, n’és un de molt costós de trobar. Tarda moltíssim. Dies. Dies de treball de centenars o de milers d’ordinadors consumint electricitat”, diu Santiago Escobar.

A Sibèria

Un altre efecte secundari de les granges de minat de bitcoin és l’escalfament extrem dels ordinadors que treballen constantment. Per tant, els sistemes de refrigeració són una part dels elements que més energia consumeixen. És per això que les companyies mineres cerquen llocs freds. Tan freds com l’Àrtic.

Norilsk és la ciutat més al nord de Sibèria. Té 100.000 habitants i està construïda sobre una capa de permagel. Les temperatures poden arribar a -40 °C. Tan sols s’hi pot arribar en avió i en vaixell. I és el lloc que la companyia russa de xifrat BitCluster ha triat per instal·lar-hi una granja de bitcoins. Segons que n’han dit els responsables, ja tenen clients de Suïssa, dels Estats Units i del Japó. Ara els minaires digitals compartiran espai amb els del níquel, que és un material que també s’extrau en aquesta població.

Aquesta no és l’única granja que s’ha instal·lat a Sibèria. Ja fa mesos que la companyia petroliera russa Gazprom ho va fer. En aquest cas explicava que seria una empresa neta perquè transformaria el CO₂ que es produeix en l’extracció del petroli en l’energia que alimenta els milers d’ordinadors connectats.

Una bombolla?

Andreu Escrivà reflexiona sobre la creença que el món digital és molt més net que no el món físic, que la desmaterialització de l’economia és innòcua quant a emissions o a petjada ecològica i, fins i tot, a consum de materials. “Diem: ‘Jo ho faig tot en digital, no tinc paper, no tinc CD perquè escolte música digital’, i sembla que no contaminem, però i tant que contaminem. I en el cas dels bitcoins és molt evident. Els pics i les pales dels segles XVIII i XIX són les targetes gràfiques i els ventiladors del segle XXI.”

Què és el blockchain i com ens canviarà la vida?

The post Per què els bitcoins contaminen més que les mines de carbó? appeared first on VilaWeb.

L’advocat Josep Maria Pocino ha presentat una denúncia al jutjat de guàrdia de Lleida per reclamar la llibertat immediata dels dos detinguts pels aldarulls a Lleida per l’empresonament de Pablo Hasel. Malgrat que aquest divendres la Caixa de Solidaritat ha pagat cadascuna de les dues fiances de 10.000 euros, els joves segueixen a la presó, ja que les transferències no es faran efectives fins dilluns, 5 d’abril.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Pocino ho ha qualificat de “molt greu” i ha assegurat que és un “abús” i una situació “contrària al dret fonamental de llibertat”, ja que “el jutjat té mitjans per esbrinar si la transferència està feta” i, de fet, ell mateix va presentar divendres els justificants de pagament.

L’advocat critica que una norma bancària pugui “afavorir i provocar la vulneració” d’un dret fonamental com és el dret a la llibertat, “que sempre ha de prevaler”. També defensa que la presó provisional és una mesura “d’excepcionalitat” i que, per tant, “sempre s’ha de mirar i cuidar a favor del que està a la presó”.

Per això, ha lamentat que tot i presentar la denúncia el jutjat no n’hagi fet “cap cas” perquè els dos joves puguin sortir de la presó sense haver-se d’esperar tres dies més fins que la transferència bancària sigui efectiva.

The post L’advocat dels dos detinguts pels aldarulls pro-Hasel a Lleida presenta una denúncia per demanar-ne la llibertat appeared first on VilaWeb.

Els Mossos d’Esquadra han informat de la troballa de trenta-dos artefactes explosius en un marge d’una zona de conreu a Xerta (Baix Ebre). Els explosius, que han estat retirats pels TEDAX per destruir-los amb seguretat, daten de la guerra de 1936-39.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Trobem 32 artefactes explosius de la Guerra Civil en un marge d'una zona de conreu a Xerta (Terres de l'Ebre). Els TEDAX se'ls han endut per a la seva destrucció amb seguretat.

Si trobeu aquest tipus d'artefactes, recordeu no manipular-los i truqueu al @112 pic.twitter.com/Am1PgCINy9

— Mossos (@mossos) April 3, 2021

Així mateix, els Mossos han fet una crida a la ciutadania perquè es posi en contacte amb les autoritats, en cas de trobar més restes explosives. “Si trobeu aquest tipus d’artefactes, recordeu no manipular-los i truqueu al 112”, han piulat.

The post Troben 32 artefactes explosius de la guerra del 1936-39 a Xerta appeared first on VilaWeb.

Els vaccins de Pfizer i Moderna va ser dels primers que es van començar a administrar per combatre la pandèmia de la covid-19. Segons dades dels assajos clínics, l’eficàcia d’aquests vaccins contra la infecció és de fins al 95%. Una dada, que els experts, han qualificat de molt bona.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A més a més, aquesta alta eficàcia contrasta amb les dades d’altres vaccins com ara el d’AstraZeneca o el de Johnson & Johnson —que ara mateix està essent estudiat per l’agència reguladora europea—, que situen la protecció del primer al voltant del 70% i el del segon en el 66%.

Veient aquestes dades és fàcil discernir que uns vaccins són millors que els altres. Ara bé, en un vídeo publicat al portal nord-americà Vox, s’explica perquè no és tan senzill assenyalar quin model de vaccí és més efectiu, ja que hi ha múltiples factors —cada assaig clínic és diferent— que condicionen el càlcul de l’eficàcia.

Tanmateix, el consens entre els experts és que el millor vaccí contra la covid és qualsevol que hagi rebut l’aprovació per les agències sanitàries i estigui disponible per ser administrat.

*El vídeo és en anglès, però en l’opció de configuració es poden posar subtítols. 

 

The post [VÍDEO] Com es calcula l’eficàcia dels vaccins contra la covid? Es poden comparar? appeared first on VilaWeb.

La Guàrdia Urbana de Barcelona va desallotjar ahir més de 500 persones en diverses aglomeracions arreu de la ciutat. En alguns casos, les persones implicades no portaven màscara, no respectaven la distància de seguretat i bevien alcohol, segons que han informat fonts de l’Ajuntament.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En total la policia va desallotjar 300 persones de la plaça dels Àngels, on hi ha el MACBA; 150 del passeig del Born, que va ser segellat com en altres caps de setmana; i 80 de la platja de la Barceloneta.

Arran d’aquests fets, la Guàrdia Urbana ha intensificat el control a les zones de platja i al districte de Ciutat Vella.

Vegeu imatges de la multitud a la Barceloneta:

La Guardia Urbana desalojó este viernes a más de 500 personas en aglomeraciones en Barcelona, 80 de ellos en la playa de la Barceloneta https://t.co/rtiR3fBwC8

Imágenes de la Barceloneta ⬇️ pic.twitter.com/eCu6AR8WGQ

— Europa Press (@europapress) April 3, 2021

The post Desallotgen centenars de persones a la Barceloneta, al Born i al MACBA per incomplir les restriccions appeared first on VilaWeb.

Les xifres dels darrers informes del Ministeri de Sanitat espanyol sobre la vaccinació no quadraven. En les primeres versions faltaven uns pocs milers de dosis de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, però la xifra ha augmentat fins a diverses desenes de milers, tal com explica El Confidencial. De fet, la setmana passada, el grup parlamentari de Ciutadans al congrés espanyol ha reclamat al govern espanyol explicacions sobre el destí incert de més de 30.000 dosis.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El mateix ministeri va assenyalar que les dosis desaparegudes corresponien a la remesa lliurada a l’exèrcit espanyol. Tanmateix, no va oferir cap concreció sobre la xifra exacte de dosis ni el seu destí. Així mateix, Sanitat no va voler explicar perquè els vaccins pels militars apareixien en els informes oficials.

El passat 18 de febrer, la secretària d’estat de Sanitat, Sílvia Calzón, va assegurar: “La idea és que les dades dels vaccins que s’han traslladat a Defensa, i que Defensa ha administrat directament, acabin essent reflectides a l’informe diari de vaccinació”. Tanmateix, les dades exactes no es van publicar fins a finals de març: 55.600 dosis per a l’exèrcit, 19.500 de Pfizer i 36.100 d’AstraZeneca.

Els escàndols de l’exèrcit

L’exèrcit espanyol no ha quedat al marge dels escàndols en l’administració de les dosis dels vaccins. A finals de gener es va saber que la cúpula de l’estat major de l’exèrcit, amb el general Miguel Ángel Villarroya al capdavant, es va vaccinar d’amagat contra la covid. La ministre de Defensa espanyola, Margarita Robles, va obligar Villarroya a dimitir, però no el va deixar de banda. Al mes de febrer va trascendir que el general va ser premiat com a membre de l’Assemblea de la Reial i Militar Ordre de Sant Hermenegildo i, més tard, amb una residència a Washington com a conseller de Defensa en la missió observadora permanent d’Espanya davant l’Organització dels Estats Americans (OEA) i assessor per a Afers de Seguretat Hemisfèrica.

The post L’opaca vaccinació de l’exèrcit espanyol: més de 55.000 dosis fins ara fora dels registres appeared first on VilaWeb.

El candidat del PSC a la Generalitat, Salvador Illa, ha carregat contra l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en un acte a la capital de l’estat espanyol. Illa ha assenyalat que el govern d’Ayuso ha estat deslleial en la pandèmia i adverteix que la mandatària popular representa “el fanatisme, l’espectacle i l’antipolítica”. “No fa falta que us digui on porta tot això”, ha remarcat el líder del PSC. En un acte en suport al candidat socialista a la comunitat de Madrid, Ángel Gabilondo, Illa també ha advertit que “la dinàmica de crispació que hi ha a Catalunya s’està instal·lant a Madrid” i ha demanat no fer cas aquells que els demanen “escollir entre trinxeres”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El candidat del PSC a la Generalitat ha reivindicat la moderació com a mètode de fer política i fugir dels extremismes. “Actualment el més revolucionari és ser sensat”, ha etzibat Illa. En aquest sentit, el líder socialista ha fet un discurs comparant la situació política de Catalunya amb la de Madrid. “Coneixem bé la dinàmica de la crispació a Catalunya. Un govern a qui no li interessa la gestió i que ens fa tornar a les urnes per pura conveniència”, ha assenyalat.

Illa dona per fet que tant en una comunitat com en una altra, si poden sumar, intentaran fer govern i “tornaran els extremismes i la divisió”. “Els hem de dir una cosa. S’ha acabat la broma. Ho vaig dir al Parlament de Catalunya i ho repeteixo aquí. El canvi de veritat és defensar amb passió l’estabilitat i la solidesa en el govern”, ha reblat.

Defensa de la gestió sanitària

En el seu discurs, Illa també ha defensat la gestió que ha fet el govern espanyol de la pandèmia, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari. En aquest punt, tant Illa com Gabilondo han carregat contra Isabel Díaz Ayuso per haver tancat els ambulatoris durant la Setmana Santa i han recordat les “males xifres” epidemiològiques que presenta la Comunitat de Madrid.

Finalment, el candidat del PSC ha demanat el vot majoritari per Gabilondo per tal que no hi hagi “el govern de Colón” a  Madrid i “deixar enrere el declivi social i polític que ha patit els darrers anys” la comunitat de Madrid. “Volem que Madrid torni a ser el mirall on la resta d’espanyols ens podem mirar una altra vegada”, ha conclòs.

The post Illa aprofita la campanya electoral madrilenya per comparar l’independentisme amb Ayuso appeared first on VilaWeb.

L’Observatori contra l’Homofòbia ha condemnat un nou atac al mural LGTBI de l’Ajuntament de Ripollet. A la pintura, on apareixen una parella gai i una de lesbiana fent-se petons, algú ha desfigurat els rostres amb esprai. “L’odi no podrà aturar ni silenciar les actuacions i polítiques de visibilització de les lluites per als nostres drets i llibertats”, ha piulat l’Observatori, que denunciaran l’atac al govern i al Síndic de Greuges.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L'@OCL_H condemnem aquest nou atac al mural #LGTBI d'@AjRipollet . L'odi no podrà aturar ni silenciar les actuacions i polítiques de visibilització de les lluites pels nostres drets i llibertats . Activem protocols i denuncienm incidència a @govern i @sindicdegreuges . pic.twitter.com/9Ph59CqsgI

— Observatori contra l'homofòbia (@OCL_H) April 2, 2021

The post Ataquen novament el mural LGTBI de Ripollet appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha informat sobre els avanços en la campanya de vaccinació contra la covid-19. Fins ara, 912.484 valencians han rebut almenys una dosi del vaccí, el que suposa un 12,36% de la població, mentre que el 5,7% ja han acabat la pauta de vaccinació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Pel que fa a les persones que viuen en residències, els professionals sanitaris han administrat 29.726 primeres dosis (98%) i 26.817 segones dosis (90%). Així mateix, el 90% del personal sanitari i sociosanitari ja ha rebut la primera injecció del vaccí (161.382 persones), mentre que el 64,5% ha rebut la segona (114.989 persones).

D’altra banda, el 84% de les persones de més de 80 anys han rebut almenys una dosi (240.966 persones) i el 43% ja estan completament immunitzades (122.632 persones). Pel que fa als grans dependents, Sanitat ha administrat almenys una dosi a 43.014 persones i la segona a 22.280.

Així mateix, en serveis essencials com ara la docència, el 86% del personal ja han rebut una dosi (125.195), mentre que 25.333 membres de les forces de seguretat i de protecció civil han rebut la primera dosi (86%).

Previsió per a la setmana vinent

El president Ximo Puig també ha assenyalat que la setmana vinent el País Valencià superarà el milió de primeres dosis administrades i, per tant, més del 15% dels valencians hauran rebut una injecció pel cap baix.

Segons les previsions, entre el 5 i l’11 d’abril s’administraran 120.000 primeres dosis del vaccí de Pfizer a persones d’entre 80 i 78 anys. A més a més, s’injectaran 3.000 segones dosis.

Pel que fa a AstraZeneca, Sanitat preveu injectar 91.500 dosis a persones de 64 i 65 anys. Així mateix, es dedicaran 5.840 dosis a col·lectius d’àmbit social i sanitari.

Finalment, també s’administraran 3.200 segones dosis del vaccí de Moderna. En total, Sanitat calcula que administrarà un total de 224.000 dosis, la xifra més alta d’ençà que va començar la campanya.

 

The post Al llindar del milió de dosis: així avança la vaccinació al País Valencià appeared first on VilaWeb.

Un vídeo viral enregistrat a la platja del Trabucador mostra la indignació a les Terres de l’Ebre per la massificació turística que s’està produint per Setmana Santa, tot i que la mobilitat continua restringida i només es permet viatjar amb el grup bombolla.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A les imatges, enregistrades per l’usuari Rapitenc sense filtro (@rapitenc10), es veu com a la zona de la platja hi ha desenes i desenes de vehicles estacionats, sobretot autocaravanes i furgonetes. Així mateix, també es veu com molts altres vehicles fan cua per accedir al Trabucador.

Així tenim lo trabucador.

TOT ANIRÀ BÉ 🌈 pic.twitter.com/Cqhuas9MRC

— Rapitenc sense filtro (@rapitenc10) April 2, 2021

Les imatges s’han fet virals després que el govern hagi demanat prudència durant aquests festius, ja que Catalunya ha començat a registrar un nou repunt de contagis. De fet, avui mateix, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha assegurat que el comitè del PROCICAT haurà de valorar, en els pròxims dies, si s’endureixen les restriccions, entre les quals imposar un nou confinament comarcal.

Sàmper insisteix que l’enduriment de les restriccions és factible després de Setmana Santa 

The post Un vídeo viral mostra la indignació per la massificació del Delta de l’Ebre durant Setmana Santa appeared first on VilaWeb.

Un terratrèmol d’una magnitud de 3,3 ha sacsejat l’Alt Urgell, segons que ha confirmat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’epicentre s’ha detectat al municipi de Cava, al sud-est de la Seu d’Urgell. De moment no ha transcendit que el sisme hagi causat danys. Alguns usuaris de Twitter han explicat que el terratrèmol s’ha notat també al Berguedà.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que ha informat Protecció Civil, de moment no s’ha rebut cap trucada al telèfon d’emergències 112 sobre incidències vinculades al terratrèmol, que ha tingut diverses rèpliques, entre les quals una de magnitud 2,9, segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

 

 

 

 

The post Terratrèmol de magnitud 3,3 a l’Alt Urgell appeared first on VilaWeb.

El secretari de general de Salut, Marc Ramentol, ha fet una crida perquè els catalans d’entre 60 i 65 anys aprofitin les places lliures de vaccinació. En una entrevista a RAC-1, ha explicat que ara mateix hi ha 13.000 cites lliures fins al dilluns de Pasqua.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ramentol ha assegurat que Salut planifica la campanya de vaccinació segons els subministraments de dosis que reben de les farmacèutiques. De totes maneres, ha dit que “quan comencem a rebre la forma sostinguda més de 200.000 dosis setmanals, s’activaran el sistema de vaccinació a gran escala.”

En aquest sentit, ha dit que espera que a finals d’abril i principis de maig, la campanya pugui agafar un alt ritme d’administració, ja que el sistema està preparat per injectar totes les dosis que es reben. Així ha recordat que dimecres es van administrar més de 80.000 dosis.

D’altra banda, Ramentol ha assegurat que a partir del 12 d’abril es podrà començar a vaccinar amb Pfizer les persones d’entre 70 i 79 anys, ja que s’haurà cobert, almenys amb una dosi, els majors de 80 anys.

Més de vuitanta anys i encara per vaccinar: l’assignatura pendent de Catalunya 

The post Salut fa una crida a la vaccinació: 13.000 places lliures per a persones d’entre 60 i 65 anys appeared first on VilaWeb.

La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat que la Generalitat no pot cedir poder al Consell per la República (CxRep) perquè considera que Catalunya s’ha de governar des de la Generalitat i cap òrgan extern no pot suplantar-ne les funcions: “Ningú no pot controlar el govern.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“No pot quedar supeditat a ningú que no sigui el mandat democràtic i la sobirania popular, que és el parlament i la ciutadania”, ha afirmat en una entrevista d’Europa Press, després dels desacords entre ERC i Junts per Catalunya sobre quin paper ha de tenir el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont.

Segons Vilalta, l’independentisme s’ha de coordinar en un espai que permeti de construir una estratègia conjunta i superar les divisions dels últims anys, però això és plenament compatible i no significa que una cosa hagi de substituir l’altra.

“Qui governa i qui governarà el nostre país és el govern amb el seu president al capdavant“, i ha defensat que ningú més no pot pretendre provar de governar Catalunya.

A les negociacions entre ERC i Junts sobre la investidura de Pere Aragonès, el paper del Consell per la República ha estat un dels principals esculls: Junts vol que hi tingui més pes i assumeixi les funcions de coordinar i dirigir l’estratègia independentista, separant-la de l’acció del govern, però ERC ho refusa i reclama que es reformuli l’òrgan.

Vilalta, que forma part de l’equip negociador amb Junts, ha sostingut que per a ERC el Consell per la República no ha estat mai un obstacle perquè considera que ha de tenir un paper “d’organisme independent amb possibilitats de fer coses que no poden fer les institucions”, però que per a això cal fer-hi canvis perquè representi la transversalitat de l’independentisme.

També ha comentat que ara com ara aquest òrgan no té la neutralitat que potser hauria de tenir, perquè creu que és un espai partidista de Junts, motiu pel qual li plau que el mateix Consell hagi accedit a abordar-ne la reformulació.

Així, ha afirmat que quan es concretin aquests canvis es veurà si el Consell per la República pot ser l’espai de trobada de l’independentisme o si es requereix més d’un espai, i és complementària una cosa amb l’altra, però ha donat per superat aquest obstacle en la negociació, per la qual cosa emplaça Junts a treballar per acabar de tancar l’acord del nou govern.

“Si havia estat un escull, que per a nosaltres mai no ho havia estat, ja no ho és. Si hi ha consens sobre la necessitat de reformular-lo, continuem amb la resta, que tenim molta feina a fer en la configuració del govern, en la materialització del pla de govern i per engegar tot això”, ha raonat.

L’abstenció de Junts per Catalunya no s’entén

Vilalta ha insistit en la urgència de tenir un nou executiu que treballi en plenes funcions per fer front a la crisi provocada pel coronavirus i ha sostingut que Junts no tenia prou motius per a abstenir-se en la investidura de Pere Aragonès: “No hi ha motius per a fer esperar més la gent.”

“No s’entén que aquells que sempre han pregonat la unitat, posar-se d’acord, anar tots a una, i fins i tot que el seu nom és Junts, no hagin fet possible tenir aquest govern al més ràpid possible”, ha retret.

També ha lamentat especialment que Junts hagi impedit la investidura d’Aragonès, quan la formació de Puigdemont va alertar durant la campanya que ERC pactaria un tripartit amb el PSC i els comuns si podia, cosa que no ha passat: “Davant fantasmes de tripartits, que alguns es van encarregar molt de dir i fins i tot difamar, s’ha demostrat que aquesta no és una opció.”

En aquest sentit, ha reiterat que no hi ha alternativa a un pacte entre partits independentistes, perquè acusa els comuns d’haver-se autoexclòs a integrar-se en aquesta aliança, i creu que la voluntat d’acord ja s’ha demostrat amb el pacte entre ERC i la CUP, de manera que “probablement qui s’ha equivocat amb l’estratègia negociadora és Junts”, perquè no ha aprofitat l’oportunitat d’investir Aragonès en el primer intent.

Sobre si veu possible governar en solitari, la portaveu d’ERC ha contestat que si es dóna aquesta opció voldria dir que Junts s’autodescarta d’entrar al govern: “No s’entén gaire per què no s’han sumat ja a aquest acord entre ERC i la CUP per a fer possible la majoria de 74. Si continuen en aquesta posició d’oposició a la majoria independentista, hauran d’explicar molt bé per què es queden al marge.”

The post Vilalta refusa cedir poder al Consell per la República: “Ningú no pot controlar el govern” appeared first on VilaWeb.

La portaveu de la CUP al parlament, Eulàlia Reguant, ha alertat ERC que certs perfils de Junts per Catalunya “no responen al viratge cap a l’esquerra” que tant republicans com cupaires defensen per al nou govern, i ha advertit que la composició del pròxim executiu ha de complir aquesta voluntat, especialment per complir l’acord entre les dues formacions.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“ERC aposta per un govern amb polítiques d’esquerres. És evident que la conformació del govern ha de respondre també a aquesta lògica”, ha defensat en una entrevista d’Europa Press, tot i que ha afegit que no volen entrar en un repartiment de càrrecs.

La diputada ha posat d’exemple que els preocupa que el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en funcions, Damià Calvet, repeteixi en el càrrec perquè “s’ha manifestat en contra d’un dels punts de l’acord, la moratòria dels grans macroprojectes vinculats al decret llei d’energies renovables”.

“Hi ha alguns perfils que per les seves polítiques anteriors, per les seves declaracions, no responen aparentment a aquest viratge”, quan li han preguntat per diputats de Junts com Elsa Artadi, Ramon Tremosa o Joan Canadell, i ha sostingut que la confiança que tenen en aquestes persones és poca.

No obstant això, creu que “no hi hauria d’haver cap problema” en el repartiment de conselleries perquè es compleixi l’acord d’ERC i la CUP, i ha afegit que s’ha de treballar en una lògica de polítiques i de pla de govern i no de noms concrets.

Un altre debat intern si canvia l’acord

Així mateix, ha avisat ERC i Junts que, si hi ha algun punt de l’acord entre republicans i cupaires que desapareix, hauran de fer un nou “debat intern” per decidir el seu posicionament per a la investidura de Pere Aragonès perquè el pla de govern al qual les bases de la CUP van decidir donar suport haurà canviat.

Ha recordat que la militància va aprovar l’acord malgrat considerar-lo insuficient, i ha puntualitzat que, si es retira algun punt, no serà responsabilitat de la CUP que la investidura no prosperi: “Que quedi clar. No serà responsabilitat de la CUP, serà responsabilitat d’aquells que davant 42 diputats han decidit fer valer els seus 32”.

“Hi ha un acord amb punts de mínims amb el qual 42 diputats estan d’acord, a partir d’aquí si volen millorar-lo o ampliar-lo, en parlem”, ha sostingut Reguant, que veu indispensable generar indicadors i mecanismes de seguiment del futur govern, i ha recordat que Junts i ERC no sumen majoria absoluta i necessiten la CUP.

Sobre si confia més en ERC o en Junts per fer complir l’acord, en el cas que sumin per formar govern, ha dit que confia menys en el partit de Carles Puigdemont, “tenint en compte que en campanya ha anat dient que eren d’esquerres, o que no eren d’esquerres ni de dretes”, però també ha advertit que tampoc no poden confiar molt en ERC per les polítiques que han aplicat quan han governat.

També ha lamentat que ERC hagi “tancat la porta a parlar” de projectes com el BCN World, el circuit de Montmeló i l’ampliació de la C-32, i ha dit que no saben si és perquè pensen que acabaran governant amb Junts o perquè estan a favor d’aquests projectes.

La CUP al govern?

Quan li han preguntat si els cupaires es plantegen entrar al futur executiu, la diputada ha respost que l’acord amb ERC no tancava la porta, però que se’ls fa “una mica estrany” entrar en un govern que aposta per la taula del diàleg, en la qual la CUP no creu.

“Nosaltres no hem tancat mai la porta a res, i encara no la tanquem“, i després ha apuntat que ara mateix no està en debat entrar-hi, però que ho podria estar en uns dies, i ha apostat per afermar les confiances entre els partits independentistes, que considera que estan trencades entre les tres forces polítiques.

La diputada anticapitalista ha avançat que pot ser que “en un temps” es puguin plantejar entrar al govern segons evolucioni l’acord amb ERC, i ha situat el 2023 —quan han pactat que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança— com la data més llunyana, però ha dit que podria passar abans.

“Dependrà de quan ERC s’adoni que el diàleg amb l’estat espanyol és impossible, no perquè nosaltres no vulguem dialogar, sinó perquè ells no estan disposats a parlar d’autodeterminació i amnistia”, ha subratllat.

Ha reiterat que el 2023 és la data que han fixat per a aquesta qüestió de confiança, però ha destacat que si la relació amb ERC s’ha afermat i es compleix l’acord “potser no fa falta la qüestió de confiança, perquè potser la confiança ja és total”.

The post Reguant avisa ERC que alguns perfils de JxCat no compleixen “el viratge a l’esquerra” de l’acord appeared first on VilaWeb.

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha assegurat que Catalunya pot tornar al confinament comarcal després de Setmana Santa per tal d’aturar la propagació de la covid-19 i evitar un augment descontrolat de contagis. “És una opció”, ha dit el conseller.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En declaracions a RAC1, que ha recollit Europa Press, ha explicat que la decisió s’haurà de valorar juntament amb el comitè del PROCICAT i que seran les dades epidemiològiques les que determinaran l’actualització de les mesures i restriccions que de moment són vigents fins el 9 d’abril.

Sobre la possibilitat de modificar el confinament nocturn, Sàmper ha recordat que és competència del govern espanyol i que caldrà resoldre-ho els dies vinents perquè el decret d’estat d’alarma s’acaba a principi de maig.

Tot i que ha destacat que limitar la interacció nocturna és una mesura eficaç per a frenar el virus, s’ha mostrat partidari d’afluixar el confinament nocturn, de manera que comenci a les 23.00.

Mobilitat per Setmana Santa

D’altra banda, el conseller ha dit que la mobilitat a Catalunya durant la Setmana Santa és un 6,2% més baixa que la del 2019, s’acosta a la normalitat d’abans de la pandèmia, i que l’operació sortida ha estat molt esgraonada i no ha causat grans retencions.

No obstant això, ha lamentat que no hi hagi mesures i restriccions harmonitzades entre comunitats autònomes i estats de la Unió Europea, i s’ha preocupat per l’augment de la sensació de fatiga pandèmica entre la ciutadania.

Nivell baix d’infraccions

Sàmper detallat que el nivell d’infraccions que han detectat els Mossos en els 1.070 controls de carretera des de dijous ha estat baix i que entre dijous i divendres han posat un total de 500 sancions per entrades no permeses a Catalunya i 50 més en l’àmbit de la restauració, principalment per no complir les restriccions de cabuda.

Segons Sàmper, hi ha hagut una incidència en massa de la mobilitat a parcs i espais naturals durant la Setmana Santa i, tot i que ha reivindicat que és una activitat saludable, ha alertat que genera massificació i riscs per al medi ambient, motiu pel qual s’ha mostrat partidari de regular els accessos a aquests espais.

D’altra banda, ha insistit que els Mossos controlaran i sancionaran les persones que incompleixin l’ús obligatori de la mascareta a platges i piscines i que entén que no es puguin portar a l’aigua o per a prendre el sol.

The post Sàmper insisteix que l’enduriment de les restriccions és factible després de Setmana Santa appeared first on VilaWeb.

Nou atac a la placa en homenatge a Miquel Grau a la plaça dels Cavalls d’Alacant. Segons que ha denunciat el Casal Popular Tio Cuc, el monument feia setmanes que estava en molt mal estat, però la nit de l’1 al 2 d’abril, algú va arrencar completament el vinil que recorda l’assassinat de Grau. D’ençà de la inauguració, l’octubre del 2015, el memorial ha rebut nou atacs.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Traure l’assassinat de Miquel Grau dels marges de la història 

“No és casualitat que l’atac a Miquel Grau i la seua memòria s’haja produït la mateixa nit que el feixisme també atacava el Casal Popular Lina Òdena de Barcelona, un còctel molotov era llançat contra la seu de Podemos a Cartagena i una fruiteria del barri de Benicalap de València rebia una agressió racista”, lamenten des del Casal, que denuncia l’emblanquiment i la impunitat del feixisme, sobretot a partir del 2017.

Així mateix, el Casal assegura que el nou atac a la placa de Miquel Grau es deu a la inacció de l’Ajuntament d’Alacant, que en la resta d’atacs ha estat incapaç d’articular un posicionament contundent i investigar els fets.

The post Nou atac feixista contra el memorial de Miquel Grau a Alacant appeared first on VilaWeb.

MÉS per Mallorca ha començat el procés per confluir en una marca estable en les pròximes eleccions espanyoles amb MÉS per Menorca i Ara Eivissa, amb “un propòsit aglutinador i amb aspiracions fermes d’arribar a Madrid“, segons que ha dit el coordinador Antoni Noguera.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El consell polític del partit ha començat aquesta setmana el procés de constitució d’aquesta marca amb l’aprovació del document de bases del “projecte insular” i d’un decàleg que serà el cos ideològic del nou espai polític, segons que ha informat MÉS per Mallorca en una nota de premsa.

Ambdós documents hauran de ser ratificats en assemblea amb la intenció de presentar al juny el nou projecte polític. El coordinador de MÉS per Mallorca, Antoni Noguera, ha destacat que és la primera vegada que es planteja “un projecte sòlid i estable amb els partits germans de les altres illes”.

 

The post MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Ara Eivissa faran front comú a les eleccions espanyoles appeared first on VilaWeb.

Un total de 22 mòmies de faraons i faraones de l’antic Egipte protagonitzaran avui una desfilada inèdita. Les autoritats traslladaran les restes des del Museu del Caire, on són des de principis del segle XX, fins al Museu Nacional de la Civilització Egípcia, que obrirà les portes demà.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Avui, abans de fer-se de nit, 18 faraons i 4 faraones seran traslladats per ordre cronològic i fent servir vehicles individualitzats: lluiran decoracions típiques de la seva època i estaran identificant amb el nom de la mòmia que traslladen. El trajecte és de set quilòmetres i els vehicles el faran en uns quaranta minuts.

La desfilada la començarà el faraó Tao II, que va regnar durant el segle XVI abans de Crist, i la tancarà Ramsès IX, que va regnar durant el segle XII abans de Crist. Així mateix, durant el trasllat també es mouran les mòmies de Ramsès II i Hatxepsut.

L’acte comptarà amb un espectacle musical i serà retransmès en directe per la televisió egípcia.

The post El Caire es prepara per a la desfilada de més d’una vintena de faraons appeared first on VilaWeb.

Diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia més descompensades. Aquesta és la situació amb què es troben els professionals de la primària que atenen pacients crònics un any després de l’esclat de la covid-19. Albert Boada, de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, reconeix a l’ACN que aquests mesos entrants han de millorar el control d’aquests pacients i preveu que necessitaran tot l’any per a aconseguir-ho. El nombre de nous diagnòstics sí que pràcticament s’ha recuperat, segons el CatSalut, després de caure l’any passat. La baixada va ser fins a un 40%, segons un estudi del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre (CAPSBE). Les visites presencials als CAP representen la meitat després de reduir-se dràsticament.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Ens hem adonat que els pacients amb malalties cròniques estan més mal controlats”, constata la infermera i adjunta a la direcció del CAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Isabel García, en una entrevista a l’ACN sobre com es recupera el seguiment de pacients amb malalties cròniques i la presencialitat, dos objectius que es comuniquen, un any després de l’inici de la pandèmia del coronavirus.

Els professionals de la primària van veure que calia recuperar les visites al CAP quan la presencialitat va passar de representar més del 80% abans de la pandèmia a esfondrar-se al 56% el març –el coronavirus esclata a mitjan mes–, al 25% a l’abril i al 29% al maig. Un dels principals objectius era diagnosticar les malalties que la covid-19 amagava.

Al CAP Vinyets, després de l’estiu, van obrir les agendes i van trucar als pacients crònics que podien estar més mal controlats per prioritzar-ne les visites, així com els pacients crònics complexos; la gent gran i els que vivien sols. “Vam ser proactius. Vam fer llistat de pacients, vam obrir les agendes i vam començar a programar visites”, destaca García, que apunta que també influeix en la descompensació de malalties cròniques la manca d’exercici físic, sobretot durant els mesos de confinament, les males dietes i la solitud.

“Com que no sabem com estarem en el futur, quan veiem un pacient programem una visita telefònica o virtual per d’aquí a uns mesos per no perdre-hi el contacte i llavors ja mirarem si la podem fer presencial”, assenyala García. Aquest CAP va posar en marxa fa uns anys un programa per reduir la hiperfreqüentació –aquelles visites al centre que no aporten valor al procés assistencial–, i tot i que durant la pandèmia s’ha generat més aviat una hipofreqüentació, aquest programa els permet ara de tenir més capacitat de filtrar en funció de la necessitat.

Menys diagnòstics i poc seguiment

Albert Boada, de l’Àrea Assistencial del CatSalut, admet que durant els primers mesos de la pandèmia van baixar molt els diagnòstics de les malalties, però assenyala que ara s’han recuperat i es troben pràcticament al mateix nivell d’abans de la pandèmia. On hi ha un camp de millora, diu, és en el control dels pacients crònics.

“A poc a poc es va recuperant aquest seguiment, però pensem que és on hem de treballar més en el futur pròxim. Demanem un esforç suplementari a les infermeres i als metges de família per millorar el control dels pacients crònics”, afirma Boada, que confia que es pugui recuperar el seguiment dels pacients crònics que hi havia abans de la pandèmia al llarg del 2021, si bé estarà molt condicionat per l’evolució de la covid-19.

La infradetecció: Una foto dramàtica

“Els dispositius sanitaris han prioritzat l’atenció a la covid-19 i això ha produït un efecte de desplaçament de qualsevol altra patologia aguda o crònica. No ens n’hem oblidat, però han quedat desplaçades i això ha generat una infradetecció i un infraregistre“, destaca el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, que també és director de recerca del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre (CAPSBE).

Aquest consorci ha impulsat una recerca sobre el diagnòstic de malalties durant la pandèmia. L’estudi es va fer en una àrea sanitària al centre de Barcelona d’uns 100.000 habitants, de manera que els resultats no són extrapolables al conjunt de Catalunya, però sí que en són molt representatius. Els investigadors van comparar la incidència d’un conjunt de 25 malalties durant el 2020 amb la mitjana dels últims tres anys, del 2017 al 2020.

Segons aquesta recerca, el 2020 es van diagnosticar aproximadament entre un 35% i un 40% menys de malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió arterial, malaltia renal crònica, hipercolesterolèmia i malaltia isquèmica coronària. La reducció encara és més pronunciada, entre el 40% i el 50%, en la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la hiperplàsia prostàtica, l’osteoporosi i l’hipertiroïdisme. L’estudi també es fixa en l’infradiagnòstic del càncer, amb percentatges més variables segons el tipus, així com patologies de salut mental, amb importants infraregistres, ja abans de la covid-19.

“És una foto dramàtica, perquè hem deixat de diagnosticar moltes patologies a l’atenció primària i probablement també als hospitals”, adverteix Sisó. Amb tot, es mostra confiat que els CAP sabran recuperar aquest seguiment.

Un 20% de les visites abans presencials seran virtuals

Les visites presencials al CAP representen ara entre un 45% i un 50% de les que es fan a la primària. A partir del juny es va anar recuperant la presencialitat tot i les noves onades, però encara no representa més de la meitat de les visites, com voldria el CatSalut. L’objectiu és arribar al 60%. Ara bé, els nivells de presencialitat no tornaran a ser com els d’abans de la pandèmia i el CatSalut calcula que al voltant del 20% de les visites que abans es feien als CAP es mantindran com a telemàtiques o telefòniques.

“Hem de recuperar la presencialitat fins on creguem que aporta valor. Segurament és una mica més de les visites que fem ara, però hem vist que n’hi ha que es poden fer telemàtiques. Per exemple, per a demanar una prova no cal que vingui el pacient al CAP. Això aporta valor al procés i permet d’alliberar espais, de manera que tothom guanya, el pacient i el professional”, destaca Boada, que deixa clar que els CAP no deixen de visitar presencialment a aquells que ho necessiten.

El doctor Sisó coincideix a assenyalar que amb la pandèmia s’ha vist que les pantalles poden ser molt útils per a resoldre molts motius de consulta, però insisteix que la presencialitat és imprescindible. “És indispensable per a resoldre problemes i per a captar matisos d’algunes malalties que la pantalla no transmet. Sense tocar la panxa, sense agafar la mà o sense mirar els ulls del pacient, hi ha matisos que no es poden veure. I la presencialitat és l’essència de la nostra feina. L’hem de recuperar tan aviat com sigui possible”, recalca.

The post La primària remunta el diagnòstic de malalties cròniques i vol recuperar-ne el seguiment el 2021 appeared first on VilaWeb.