Vilaweb.cat

Gonzalo Boye: “Ara es maten entre ells”

Gonzalo Boye assisteix a l’espectacle de la crisi del PSOE amb el convenciment que anirà encara més enllà, que afectarà més gent, “alts responsables polítics”. L’empresonament de l’ex-secretari d’Organització socialista Santos Cerdán no l’ha sorprès, perquè a Madrid ja feia temps que aquesta informació corria en cercles mediàtics i polítics, sobretot, d’ençà del moment en què l’estat profund va declarar la guerra el PSOE. L’advocat diu que fou el suport del PSOE a l’amnistia que ara ha validat el TC allò que va trencar “el bloc monolític”, i quan van decidir que “punxarien la mànega del PSOE”: “I aquí n’han sortit excrements.”

En aquesta entrevista, Boye s’expressa amb cruesa, celebra l’amnistia com un èxit de l’independentisme perquè ha estat capaç d’obrir una crisi profunda en el règim del 78 i insinua que els diners del cas Koldo van poder servir per a finançar la guerra bruta contra l’independentisme.

Us ha sorprès l’empresonament de Santos Cerdán?
—No.

Per què no?
—Perquè he anat seguint la causa i crec que hi havia molts indicis. I, en segon lloc, perquè crec que hi ha informació, si més no, rellevant pel que fa al risc de destrucció de proves.

La seva situació actual té a veure amb el seu paper com a negociador de l’amnistia i com a interlocutor amb els independentistes?
—Mireu, fa set anys que ens persegueixen per terra, mar i aire. Set anys. Ens han obert causes, ens han instruït procediments, ens han acusat, i sempre que punxaven la mànega sortia aigua. Aquí han punxat la mànega i n’han sortit excrements. Si l’origen és una intencionalitat política, no ho sé. Però això que veiem és inqüestionable, salvant, és clar, la seva presumpció d’innocència, que no sé si ell sempre ens la va garantir a nosaltres.

Voleu dir que pot ser compatible que el persegueixin políticament amb el fet que no hi hagi ni un pam de net?
—És que hi ha moltes coses que han passat i que necessiten explicació. Fa anys que sostinc que la guerra bruta té un cost, val uns diners. El que ens han fet, l’espionatge amb Pegasus, tot això té un cost. D’on han sortit tots aquests diners?

Voleu dir que les comissions del cas Koldo podrien haver servit per a finançar la guerra bruta contra l’independentisme?
—No ho sé, però sí que tinc clara una cosa: quan se sobrepassen unes determinades línies, es tendeix a sobrepassar-ne moltes més.

Quines línies s’han anat traspassant?
—Totes les causes que ens han creat, com l’operació Vólkhov, el Tsunami Democràtic, la causa que em va afectar a mi, i unes altres causes contra mi, contra Alay, contra el president, contra molta gent… Són causes creades expressament. Què voleu que us digui? Puc empatitzar-hi i entendre com de malament es deu sentir [Santos Cerdán], però això nosaltres ja ho hem viscut. La diferència és que en el nostre cas no hi havia res.

Dieu que d’algun lloc han d’haver sortit els diners de la repressió. Han sortit d’aquí?
—Els fons reservats són trenta milions d’euros, segons la partida pressupostària, i estan perfectament assignats. Una altra cosa és en què es gasten cada cèntim d’aquests fons. Però tenim un cas com Pegasus en què és evident que hi ha hagut una despesa ingent de diners. D’on ha sortit? D’alguna activitat il·legal. Pot ser aquesta o pot ser qualsevol altra.

L’interlocutor amb l’independentisme de dia negociava amb vosaltres i de nit mirava d’aconseguir il·lícitament els diners per a perseguir-vos?
—En el cas concret de Junts, les negociacions amb ell comencen després del juliol del 2023. És a dir, quan ja no quedaven causes, són causes posteriors. Quan van començar amb Esquerra o amb Bildu? No ho sé. Però, en el cas de Junts, conec la data aproximada i és evident que en aquell moment la guerra bruta va cessar obertament, tot i que en va quedar alguna cosa.

Vau ser negociador de la llei d’amnistia. Negociàveu directament amb Santos Cerdán?
—La llei d’amnistia es va negociar entre juristes.

Teníeu uns altres interlocutors.
—He tingut contacte amb Santos Cerdán, però, evidentment, la discussió era jurídica.

Hi teníeu contacte, i ell era negociador polític. Us va sorprendre tota la informació que va revelar la Guàrdia Civil sobre ell?
—Jo ja fa mesos que deia que això passaria. Per què? Perquè Madrid no deixa de ser un poble gran on tots ens coneixem, i la informació circula i flueix. I era evident que això passaria. Si no, tampoc s’hauria posat en marxa una claveguera per a provar de desprestigiar l’UCO, per a subornar un fiscal anticorrupció, per a desacreditar el jutge Peinado o la jutgessa de Badajoz, en el cas del germà del president del govern espanyol. Totes aquestes coses, quan passen, és per alguna cosa. I era evident que aquí hi havia un risc important que acabés malament, com ha acabat. I encara falta.

Això pot arribar a fer caure Pedro Sánchez?
—Això anirà més enllà dels tres imputats, perquè els noms ja són damunt la taula. Hem sentit una sèrie de noms a partir de les declaracions, sobretot d’Ábalos, de documents de l’UCO, d’àudios enregistrats per Koldo… Per deformació professional, segueixo tota aquesta informació i també llegeixo els atestats i informes policíacs. I d’aquí es desprèn tot un ventall de persones que acabaran formant part d’investigacions judicials, si no és que no hi són ja, en algunes peces secretes.

Voleu dir alts responsables polítics?
—Sí, sens dubte.

Fins i tot Salvador Illa?
—El senyor Illa va tenir un tema que, si no recordo malament, fou arxivat per la fiscalia europea, un cop [el fiscal] Ignacio de Lucas se’n va fer càrrec. Però hi ha converses enregistrades per Koldo, el tema de Xi Li… Jo crec que el dia que s’estiri bé aquest fil… Mireu, a hores d’ara crec que el millor que els podria passar és que s’investigués bé tot plegat per veure què hi ha i què no hi ha. Aquesta ombra de dubte no és compatible amb la funció pública.

Tot això arriba amb la llei d’amnistia validada pel TC. Quin valor té, això?
—Hi ha dos moments clau en aquests darrers dos anys. L’un, és quan el Partit Socialista va acordar una llei d’amnistia com a solució a la part judicial del conflicte polític entre l’estat i Catalunya; això trenca el bloc nacionalista espanyol. I aquest trencament es consolida la setmana passada, quan es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional. Aquests dos moments són, probablement, la crisi sistèmica més gran que ha viscut el règim del 78 d’ençà que l’estat espanyol va recuperar la democràcia. Perquè allò que era un bloc monolític –polític, judicial i mediàtic– ara es trenca, entra en col·lapse i en una baralla interna. Es maten entre ells.

L’escàndol de corrupció del PSOE és una conseqüència d’aquesta escletxa de què parleu?
—Ha fet que aflorés. Jo crec que se’ls va permetre de fer moltes coses fins que es van convertir en enemics. I aleshores es va començar a revisar tot allò que havien fet.

És quan van punxar la mànega del PSOE?
—Sí, però si la seva mànega hagués estat transparent i plena d’aigua clara, avui se’n riurien. A nosaltres no ens van veure mai nerviosos, perquè cada vegada que punxaven una mànega, en sortia aigua, no pas excrements.

Ara el poder judicial us boicota l’amnistia.
—Sí, però al final tot plegat és un pas més dins l’ajustament d’un sistema que fa temps que ha sortit del marc del dret europeu i de la interpretació democràtica del dret. Hi ha detalls molt interessants en la sentència. Un que em crida l’atenció diu, més o menys, que la qüestió important no són els tipus penals concrets, sinó la intenció. I si aquesta intenció encaixa dins l’objectiu de la llei, això inclou, també, la malversació. I diu que és obligatori per als jutges i tribunals d’aplicar una llei vigent.

Però l’amnistia dels perseguits per la malversació ara mateix és en mans de la interpretació que en vol fer el Tribunal Suprem.
—Hi ha recursos d’empara dels presos, i nosaltres en presentarem aviat, el del president i el d’en Toni [Comín].

Per què no vau pactar amb el PSOE una redacció sobre l’amnistia de la malversació que fos més oberta, que no permetés una interpretació interessada com la que fa el Suprem?
—Perquè no hauria superat el filtre del dret europeu quant a la lluita contra la corrupció.

Si no hagués dit que en quedaven exclosos els qui pretenien un enriquiment patrimonial no superaria el llindar europeu?
—Si algú ha tingut un increment patrimonial, evidentment, no entra dins la finalitat de la llei. Volia enriquir-se. Ara, la interpretació que fa el Suprem és: “Com que m’interessa que la Terra sigui plana, estiro la pilota fins que quedi plana.”

La querella per prevaricació contra Pablo Llarena en quin moment la proposareu?
—Nosaltres no la proposarem.

Per què no?
—Perquè creiem que, en el sistema actual, amb els mecanismes que hi ha, seria un brindis al sol. Nosaltres fem actuacions judicials que tinguin recorregut, no pas accions estèrils.

Començareu per presentar un recurs d’empara al TC. Amb quins arguments?
—Hi ha dos motius. L’un té a veure amb la vulneració del jutge pre-establert per la llei d’acord amb allò que estableix la llei d’amnistia en l’article 11. I l’altre és el de l’arbitrarietat per la interpretació que fan de l’article primer de la llei.

I demanareu cautelars al TC perquè aixequin l’ordre de detenció. Quant trigaran a decidir-ho?
—Crec que no trigaran gaire, perquè això que plantegem compleix tots els requisits del Tribunal Constitucional respecte de l’especial transcendència constitucional.

Als ex-presos els les va denegar, el Constitucional va dir que no hi havia urgència.
—Van negar-los-les perquè no hi havia cap procés electoral a la vista. Però aquí hi ha dues vulneracions de drets fonamentals. L’un és el dret a la llibertat, perquè hi ha una ordre de detenció. I l’altre és el dret de participació política, perquè es tracta d’un diputat en exercici que no pot assistir a les sessions del parlament i el Constitucional ja ha dit que no pot votar telemàticament.

El TC decidirà si aixeca l’ordre de detenció de Puigdemont la tardor vinent?
—Jo crec que sí, cap a la tardor.

El president ja tornaria aleshores amb l’aixecament de l’ordre de detenció?
—Per què no? Si ja va tornar sense que li aixequessin l’ordre, per què no hauria de tornar amb l’ordre aixecada?

Pel sentit polític d’una cosa i d’una altra.
—La decisió personal i política és del president. A mi em correspon de facilitar el camí perquè ell sigui lliure de prendre la decisió que consideri.

Això seria de manera cautelar. Amb el vostre recurs d’empara voleu treure la causa de les mans del Suprem…
—… i portar-la a Catalunya.

Abans hauran resolt els recursos d’empara dels condemnats per l’1-O.
—Sí, però nosaltres exposem, com a primer motiu, que la decisió no té cap validesa perquè la va adoptar un jutge incompetent. Per tant, caldria començar de zero al TSJC i que aquest tribunal prengués una decisió segons els criteris que ja ha aplicat, com en els casos de Buch, d’Escolà i d’altres.

Però si el TC dóna l’empara abans als presos per la mala interpretació que fa el Suprem de l’amnistia de la malversació, això automàticament ja beneficiaria Puigdemont, Comín i Puig?
—Sí, és clar.

Si, en canvi, l’empara és per la vulneració del jutge predeterminat per la llei, la causa vindrà a Catalunya, al TSJC i al jutjat d’instrucció?
—Sí.

Dèieu que el TSJC ja ha amnistiat casos de malversació, com el de Buch i Escolà. Però el Suprem també va deixar escrit que una cosa són els principals dirigents, que no poden ser amnistiats per malversació, i el dels altres, que sí que poden ser amnistiar perquè no se’ls pot imputar l’enriquiment patrimonial. El TSJC ja té l’argument fet per a negar l’amnistia a Puigdemont.
—No, perquè si anem al TSJC és, precisament, perquè l’argument del Suprem és nul de ple dret. I una resolució nul·la no pot servir de precedent de res.

Però aquesta seria nul·la de ple dret?
—Sí, perquè la va dictar un jutge incompetent. I no oblidem que també estan pendents de resoldre’s a Estrasburg els recursos dels condemnats contra la sentència, cosa que pot esfondrar tot l’edifici.

Diuen que aquesta sentència és imminent…
—Jo crec que sortirà aviat.

Què passarà quan surti la sentència del TEDH?
—Depèn de quins drets fonamentals es considerin vulnerats. Tots han al·legat manca de competència del Suprem. I Estrasburg no pot passar per alt què va dir el TJUE en les pre-judicials de Lluís Puig: que el Suprem no és l’òrgan competent, perquè no hi ha una norma atributiva de competència.

Perquè tingués efecte, Estrasburg hauria de donar la raó als condemnats per l’1-O sobre el jutge predeterminat per llei…
—O sobre el dret de defensa, o sobre la imparcialitat del jutge. Això obligaria a revisar la sentència. Però no oblidem que tot el que s’al·lega a Estrasburg afecta el nucli de la causa especial, de la qual aquesta només és una continuació.

Si Estrasburg tomba els fonaments de la causa contra l’1-O, això què implicaria?
—La nul·litat de tot allò que s’ha actuat. Per tant, evidentment, no hi hauria causa.

Però quan Estrasburg dicta una sentència com aquesta, perquè tingui efecte…
—Cal instar un incident de revisió extraordinària al Suprem, sí. Ara bé, amb tot el que s’ha fet aquests anys, quant trigarà el Suprem a fer-ho? Us poso com a exemple el cas Otegi. El van resoldre perquè no tenien més remei. Aquell ja era el punt final.

En el cas d’Otegi es van inventar una repetició del judici.
—I aquí també ho podrien fer, però no hi hauria condemnats. Ni fets provats. I amb una diferència: la vulneració en el cas d’Otegi és durant el judici. En aquest cas, les vulneracions són en la instrucció, abans d’arribar al judici. És a dir, no hi hauria tot el material instructor i caldria començar de zero.

El Suprem podria arribar tan lluny per a no obeir la sentència d’Estrasburg de l’1-O?
—No, però ja seríem en un altre escenari. Què volen? Una benedicció papal? Una encíclica? Perquè ja no queda cap més lloc on anar. L’últim argument se’ls va desmuntar quan algú va filtrar l’informe de la comissió de la UE en la pre-judicial del TJUE sobre l’amnistia. I què diu la Comissió? Que no hi ha interessos econòmics de la UE afectats.

Un altre dels arguments de la Comissió al TJUE és que això és una autoamnistia, contrària a dret. Hi ha el risc que el TJUE ho compri?
—El tema de l’autoamnistia és propi d’un indocumentat. I conec qui ha fet aquest informe, i podria ser perfectament de Vox. Un senyor de Valladolid. És un argument fal·laç. I sabeu per què? Perquè una autoamnistia és una altra cosa i es defineix d’una altra manera.

El Suprem ja té tancada l’opció d’enfangar l’amnistia al TJUE?
—Nosaltres vam plantejar dues coses al TJUE: volíem una vista i volíem l’acumulació dels quatre procediments. El TJUE encara no s’ha pronunciat sobre l’acumulació, però ja ha decidit fer-ho tot el mateix dia. Som a un pas que s’acumulin.

Per què és important?
—Perquè això tanca el capítol europeu de l’amnistia i evita que el TJUE passi quinze anys rebent qüestions pre-judicials d’algun entusiasta que vulgui continuar qüestionant la legitimitat de la llei.

I una cosa més: hi ha la vista sobre els CDR de l’operació Judes al TJUE. Que el Constitucional avali l’amnistia dels casos de terrorisme que preveu la llei els ajudarà a Europa?
—Quan Junts es va oposar a un text de la llei d’amnistia, i hi va votar en contra, ho va fer per aconseguir una llei sòlida. I és la que es va aprovar finalment. És la que dóna resposta a tot això.

Els joves acusats de terrorisme pel 23-S i que esperen la vista a Luxemburg el dia 15, amb la sentència del Constitucional, poden respirar?
—Si no es cometen errors, és clar que poden respirar. Perquè el “no” de Junts el gener del 2024 és la millor garantia que han tingut tots per a acabar essent amnistiats.

Dieu “si no es cometen errors”. Quins errors es poden cometre?
—Els advocats sempre en podem cometre. No som infal·libles.

Però tenint en compte que la situació està força encarrilada en aquest sentit…
—A parer meu, sí. Ara tothom oblida una cosa: vam ser molt criticats els juristes que vam assessorar Junts perquè no votés a favor de la redacció de la llei d’amnistia del 30 de gener de 2024. Ens van criticar molt.

Fins i tot us van criticar dins el partit.
—Jo sé perfectament com se’m va tractar, fins i tot en mitjans espanyols finançats per la Moncloa. Em van dedicar portades senceres. Perquè volíem una llei blindada, a prova del Constitucional, del TJUE, i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Una llei amb recorregut, no una llei que morís en el primer recurs. I això no es volia entendre, perquè hi havia qui preferia una llei, encara que fos dolenta. Nosaltres dèiem que no: o la llei és bona o no n’hi ha d’haver. Junts va assumir el risc de votar-hi en contra. I ara es veuen els fruits de mantenir-se ferm en determinades qüestions.

Amb tot el que hem repassat, voleu dir que a començament de l’any vinent el Suprem quedarà desarmat contra l’amnistia?
—Les dates les poseu vós. El Suprem està derrotat d’ençà del 5 d’abril del 2018, quan van deixar lliure el president Puigdemont a Slesvig-Holstein. Tot el que ha vingut després ha estat una agonia. El dia que decideixin de posar-hi fi, serà el dia que s’acabi.

Ara, amb les circumstàncies actuals, potser tot dependrà d’una sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el cas del president Puigdemont.
—Sí, però jo continuo tenint confiança en la justícia. El dia que la perdi, penjaré la toga. Una altra cosa és que passem mals moments. Però això no vol dir que deixem de creure en jutges que apliquin el dret.

Zohran Mamdani guanya les primàries demòcrates i esdevé candidat a la batllia de Nova York

Zohran Mamdani ha guanyat les primàries del Partit Demòcrata per a la batllia de Nova York, segons que ha informat l’agència Associated Press. Ha obtingut el 56% dels vots, enfront del 44% del rival, Andrew Cuomo.

Mamdani, que té trenta-tres anys, es defineix com un demòcrata socialista i té el suport de figures destacades de l’esquerra nord-americana, com ara el senador Bernie Sanders o la diputada Alexandria Ocasio-Cortez. Quan va presentar la candidatura, era pràcticament desconegut pel gran públic, però ha bastit una campanya enèrgica i popular que ha superat de llarg la maquinària de Cuomo. “Dimarts passat, els demòcrates van parlar amb claredat i van expressar un mandat per una ciutat assequible, una política de futur i un lideratge que no tingui por de plantar cara a l’autoritarisme creixent”, ha dit Mamdani en un comunicat, tot agraint el suport rebut.

En les primàries demòcrates s’ha imposat a un rival molt poderós com Cuomo, que va ser governador de l’estat de Nova York del 2011 al 2021 i manté l’aval de dirigents destacats del vell aparell demòcrata.

Amb la nominació demòcrata confirmada, Mamdani s’enfrontarà ara a l’actual batlle, Eric Adams, el candidat independent Jim Walden i el republicà Curtis Sliwa.

Malgrat haver reconegut la derrota la mateixa nit de les primàries, Andrew Cuomo encara valora la possibilitat de presentar-se a les eleccions amb una candidatura independent.

El jutjat d’Osca no comença l’execució forçosa de la sentència de Sixena tot esperant de rebre la sentència del Suprem

El jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca encara no ha iniciat l’execució forçosa de la sentència que obliga el MNAC a lliurar les pintures murals del monestir de Sixena.

Segons l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, el jutge ho manté paralitzat perquè encara no li han arribat els autos del Tribunal Suprem espanyol que confirmen la sentència del mateix jutjat. El lletrat ha explicat que han presentat un recurs davant aquesta dilatació del procés, perquè, a parer seu, no és “legal”, i confia que ben aviat es desencallarà.

Per la seva banda, fonts del govern d’Aragó han tret rellevància a aquest fet i han assegurat que se segueix el “procediment ordinari de qualsevol causa”.

El govern de l’Aragó reclama l’execució forçosa de la sentència de les pintures murals de Sixena

El govern d’Aragó va presentar divendres al Jutjat civil de Primera Instància i Instrucció número 2 d’Osca la petició d’execució forçosa de la sentència de Sixena. Ho va fer perquè dijous passat va finalitzar el termini d’entrega voluntària dels murals.

L’executiu aragonès va presentar juntament amb la petició un cronograma estimatiu de les feines a fer per part del MNAC per complir la sentència fixant un termini aproximat de 7 mesos per poder lliurar les pintures. També van demanar la imposició de multes de 5.000 euros al dia al MNAC en cas que s’incompleixin les fites setmanals fixades en aquest cronograma, així com l’advertència de cometre un delicte de desobediència per part del director de MNAC i el president del Patronat de l’equipament en cas d’incompliment.

Un 80,3% dels valencians volen que Mazón deixi de ser president, segons el CIS

Un 80,3% dels ciutadans del País Valencià voldrien un canvi de president a la Generalitat en les pròximes eleccions, segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) feta entre el 7 i el 31 de març. El resultat mostra un ampli rebuig a la presidència de Carlos Mazón (PP), que actualment governa amb el suport de Vox.

Sobre la gestió del Consell els darrers anys, el 32,5% dels enquestats la qualifiquen de “dolenta” i el 31%, de “molt dolenta”. Per contra, només un 25% en tenen una valoració positiva, i un residual 0,7% la consideren “molt bona”.

Preguntats per qui els agradaria com a futur president, la majoria (42,4%) no ho sap i l’11,6% no contesta. Entre els noms proposats, Mazón és qui obté més suports (8,3%), seguit de Joan Baldoví (Compromís), amb un 7,8%, i Diana Morant (PSOE), amb un 7,6%.

Esperança Camps: “Estic convençuda que se sabrà on era Mazón”

Valoració de la situació i intenció de vot

Pel que fa a la situació general del País Valencià, el 42,1% considera que és pitjor que abans de les eleccions del 2023, i un 19,8% creu que és “molt pitjor”. En conjunt, més del 60% considera que la situació ha empitjorat.

En intenció de vot, el PP (22,3%) i el PSOE (22%) estan pràcticament empatats, seguits per Compromís (12,7%) i Vox (11,5%). Més enrere queden Se Acabó la Fiesta (1,6%) i Podem (1,5%). Un 17,3% encara no sap a qui votarà.

Respecte de les darreres eleccions autonòmiques, un 30,2% diu que va votar el PP; un 27,7%, el PSOE; un 14,1%, Compromís; un 10,2%, Vox; i un 4,1%, Unides Podem.

Resultats similars en clau espanyola

En unes eleccions al congrés espanyol, el 25,2% dels valencians votaria el PSOE i el 23,7% el PP. Vox rebria el 12,2% dels vots i Sumar, el 6,5%. Més enrere hi ha Podem (3,2%) i Se Acabó la Fiesta (2,7%).

Tanmateix, el percentatge de ciutadans que no expressen simpatia per cap partit és molt elevat: un 42,9% diu que no en té per cap, tant en clau autonòmica com estatal. Pel que fa al partit que consideren més proper a les seves idees, el PP (25,3%) i el PSOE (24,9%) també apareixen pràcticament empatats, seguits per Vox (10,9%), Sumar (4,8%), Compromís (4,4%) i Podem (3,6%).

El govern espanyol proposa de votar l’oficialitat del català a la UE el 18 de juliol

El govern espanyol ha tornat a demanar que la proposta per a fer oficials el català, el basc i el gallec a la Unió Europea es reprengui en el Consell d’Afers Generals, previst per al 18 de juliol. Ho ha comunicat el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, al seu homòleg danès, pocs dies després d’haver assumit Dinamarca la presidència rotatòria del Consell de la UE.

Sobre això, un dels governs que es va oposar la darrera vegada a l’aprovació, ha explicat a VilaWeb que després del Consell d’Afers Generals fet el 24 de juny, els representants espanyols van estar negociant-hi “enèrgicament” per a provar de convèncer-los.

L’executiu espanyol prova així de reactivar una iniciativa que fa mesos que resta pendent d’aprovació. En la reunió del maig del Consell, la proposta es va debatre però es va ajornar la votació per manca d’unanimitat. Segons que va explicar aleshores el mateix Albares, set estats membres mantenien reticències jurídiques, financeres o polítiques.

Per mirar de vèncer aquests obstacles, Espanya va modificar la proposta original i va oferir una aplicació progressiva. Segons el nou plantejament, la traducció de les normes europees al català, el basc i el gallec començarien l’any 2027 i ho faria per fases. Inicialment, es limitarien a textos jurídics de caràcter general –com ara reglaments del Consell i del Parlament– i no pas a tota la producció normativa.

També es va comprometre a assumir íntegrament el cost que suposaria la incorporació de les noves llengües. Amb tot, aquesta fórmula genera dubtes sobre la sostenibilitat a llarg termini si un govern espanyol futur decidís de no fer-se’n càrrec.

Si bé l’intent del maig va fracassar, l’estat espanyol espera que les gestions d’aquests darrers mesos i el relleu en la presidència del Consell ajudin a desencallar la situació. El Consell del dia 18 serà decisiu per a saber si els avenços han estat suficients. Amb aquest moviment, Albares vol evitar que la iniciativa s’estanqui durant l’estiu i manté la pressió perquè s’arribi a un acord abans de l’inici del curs polític europeu.

Parlon defensa l’actuació dels Mossos a Montserrat durant la visita dels reis espanyols: “Va ser adequada i proporcional”

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant la visita dels reis espanyols a Montserrat el 23 de juny, en què hi va haver una manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Durant la sessió de control al parlament, Parlon ha defensat que la intervenció va ser “adequada, proporcional i va garantir el dret a protesta”.

Parlon ha respost així a una pregunta de la diputada de Junts Carme Renedo, que aquell dia va assistir a la concentració juntament amb els diputats Francesc de Dalmases i Ennatu Domingo. Segons Parlon, si els manifestants haguessin col·laborat, la protesta “hauria anat millor”.

La mobilització de l’ANC, que va aplegar desenes de persones al voltant del monestir, va viure moments de tensió amb la policia. Els Mossos van intervenir unes quantes vegades per mantenir la línia policíaca, van retirar alguns pals de banderes independentistes i van identificar i denunciar un dels manifestants.

Arra d’això, Renedo ha instat la consellera a fer autocrítica i a demanar “disculpes per una actuació reprovable” de la policia catalana. Després, Dalmases ha demanat la paraula per al·lusions i ha criticat l’actuació de Parlon, que ha considerat “fora de lloc i fora de to”. Segons ell, la consellera “ha perdut una oportunitat per defensar un model de policia que garanteixi drets”. A més, ha acusat el govern de voler actuar “com a delegació, no del govern, sinó de la Guàrdia Reial”, i ha retret a Parlon que estigués “molt enfadada amb una manifestació que va ser cívica, pacífica i democràtica”, i que va fer que el rei espanyol hagués d’entrar “per la porta del darrere”.

La justícia espanyola suspèn cautelarment la multa de 39,2 milions a Vueling pel cobrament de l’equipatge de mà

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha suspès cautelarment la multa imposada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 espanyol a Vueling pel cobrament de l’equipatge de mà. Això permet a l’aerolínia de continuar aplicant la seva política actual mentre no hi hagi una sentència ferma, segons que ha informat Vueling mateix en un comunicat.

La sala ha estimat la petició de mesures cautelars presentada per Vueling en el recurs contra la resolució del ministeri espanyol. Segons que ha indicat la companyia, el tribunal reconeix que l’execució de la sanció causaria “un perjudici irreparable per als interessos generals i per als consumidors”.

Vueling sosté que la decisió judicial evidencia que la sanció vulnera el reglament europeu 1008/2008, que reconeix la llibertat tarifària de les companyies aèries. Afegeix que garanteix als passatgers la possibilitat de viatjar amb un equipatge de mà de franc de 40 x 30 x 20 centímetres, és a dir, superior al mínim establert pel Consell de la Unió Europea, que és de 40 x 30 x 15.

Equipatge de mà a l’avió: us el poden cobrar?

Una sanció multimilionària per pràctiques abusives

Al novembre, el Ministeri de Consum espanyol va sancionar Vueling, Ryanair, Norwegian i Volotea amb una multa conjunta de gairebé 179 milions d’euros per pràctiques que considerava abusives, com ara, el cobrament de suplements per l’equipatge de mà o per reservar seients contigus quan viatgen persones dependents amb acompanyants.

Vueling fou la segona aerolínia amb la multa més alta, de 39,2 milions d’euros, només darrere de Ryanair, sancionada amb 107,7 milions. Les sancions incloïen la prohibició de continuar aquestes pràctiques, i la d’imposar sobrecosts per imprimir la targeta d’embarcament o no permetre el pagament en metàl·lic.

Quan s’acabarà l’onada de calor?

El juliol ha arribat acompanyat d’una onada de calor intensa, de les més persistents i extenses dels darrers anys. El país ha encadenat dies de temperatures extremes, humitats sufocants i nits tòrrides –amb temperatures que no baixen dels 25 graus–, que dificulten molt el descans.

Les temperatures màximes han superat sovint els 35 graus i, en moltes zones, els termòmetres no baixen dels 25  graus ni a la matinada. A les zones urbanes, el fenomen d’illa de calor agreuja encara més la sensació tèrmica, mentre que els serveis d’emergències insisteixen a extremar la precaució. A Barcelona, una treballadora de l’equip de neteja ha perdut la vida per un cop de calor. I segons el sindicat CGT, n’hi ha dos més que han hagut de ser hospitalitzats.

La fi de l’onada de calor

Tot plegat genera una pregunta urgent als ciutadans: fins quan durarà aquest infern tèrmic? Les previsions meteorològiques ofereixen, finalment, una mica d’esperança. Els mapes indiquen una possible treva a final de setmana. Concretament, a partir devdijous.

De fet, Protecció Civil mantindrà l’alerta del pla PROCICAT fins dijous al matí, amb avisos diürns i nocturns. L’episodi va començar dissabte i s’ha mantingut tots aquests dies amb temperatures que han superat els 40,5 graus i fins i tot 42 graus a punts de les Terres de l’Ebre. Per avui, el Servei Meteorològic de Catalunya preveu temperatures extremes especialment a les comarques del litoral i pre-litoral català, a més de les comarques de Ponent i les Terres de l’Ebre. En algunes d’aquestes comarques es poden superar els 40 i 41 graus.

Canvi de tendència amb ruixats a Catalunya

Tot i el domini de la calor, la jornada d’avui ha estat marcada per un canvi en l’oratge. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), han arribat ruixats dispersos al migdia, especialment al Pirineu i punts del pre-litoral. Amb el pas de les hores, les precipitacions podrien estendre’s cap a l’interior i afectar zones com la Depressió Central i el Pre-pirineu sud.

La majoria de les pluges seran d’intensitat feble o moderada, però localment podran ser fortes i anar acompanyades de calamarsa, pedra i ratxes de vent intenses. Es tracta, doncs, de tempestes típiques d’estiu, irregulars i sovint sobtades, que poden sorprendre amb força en punts molt localitzats. Demà a la tarda, també hi haurà ruixats en uns quants punts.

Al País Valencià, segons l’AEMET, els primers dies de juliol també hi haurà ruixats i alguna tempesta forta. Demà, el dia començarà amb cel poc ennuvolat o serè, però cap al migdia i la tarda es desenvoluparà nuvolositat d’evolució diürna al terç nord interior, especialment a les comarques de l’interior. En aquestes zones no es descarten xàfecs i tempestes localment fortes, que podrien anar acompanyades de pedra i ratxes de vent molt fortes.

A Andorra, el Servei Meteorològic Nacional ha emès un avís de perill groc per calor intensa, amb temperatures que s’han enfilat fins als 35 graus a Andorra la Vella. “Tot i els ruixats tempestuosos que poden caure a la tarda, no es preveu que les temperatures baixin una mica més notablement fins dijous”, diu el Servei Meteorològic Nacional. A les Illes, la situació serà diferent. L’onada de calor també anirà desapareixent a final de setmana. Però en aquest cas, segons la predicció de l’AEMET, no hi haurà ruixats.

Andorra demana una governança financera internacional que integri totes les realitats existents

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha apel·lat davant la comunitat internacional a avançar de manera coordinada cap a una governança financera internacional representativa, capaç d’integrar les diverses realitats de tots els països. Espot ho ha dit durant la intervenció en la IV Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament de les Nacions Unides (FFD4), que es fa a Sevilla.

El dirigent ha dit que la presència d’Andorra en aquesta conferència era testimoni de la importància que es dóna al multilateralisme per construir un futur més “equitatiu, sostenible i integrador”. Sobre això, en el seu discurs, ha subratllat la necessitat de reformar l’arquitectura financera internacional per fer-la més inclusiva i representativa, i ha demanat que “s’escoltin i tinguin en compte” les veus de tots els estats, grans i petits, desenvolupats i en vies de desenvolupament.

Durant la intervenció també ha destacat que a escala global només s’ha avançat un terç en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), un fet que considera un senyal d’alarma per a la comunitat internacional. En aquest context ha dit que Andorra s’adhereix a la declaració conjunta presentada pels estats iberoamericans, durant la conferència, que subratlla la necessitat d’un multilateralisme més eficaç davant les diferents prioritats de desenvolupament.

Espot s’ha referit a l’esperit de solidaritat internacional en reafirmar el compromís d’Andorra en favor de l’ajuda pública al desenvolupament en els àmbits de la lluita contra el canvi climàtic, l’educació en particular de les nenes, la lluita contra la desigualtat, la discriminació i de les poblacions més vulnerables, especialment els infants i les persones amb discapacitat.

El cap de govern també ha identificat el canvi climàtic com una de les crisis més urgents dels temps actuals i ha remarcat que ocupa “un paper central” en les prioritats de l’executiu. Per exemple, s’ha referit a la implementació d’iniciatives concretes, com l’emissió dels bons verds, socials i de sostenibilitat, a més de la creació d’un fons verd per donar suport a la transició energètica.

Finalment, el Govern central ha informat que Andorra s’ha adherit a la Plataforma d’Acció de Sevilla, un nou marc global per al finançament del desenvolupament sostenible que desenvoluparà les accions que recull el document final de la IV Conferència Internacional de les Nacions Unides.

Dos tècnics desmunten les mentides de la dreta sobre la llei de l’Horta i el barranc de Torrent en la comissió de les Corts

La primera sessió de la comissió d’investigació sobre la gota freda que avui s’ha fet a les Corts ha servit per a desmentir algunes de les mentides més repetides aquests mesos pel Partit Popular i per Vox.

La presa de Forata no va empitjorar la situació

Una d’aquestes mentides és la del mal que va fer l’obertura de les comportes de l’embassament de Forata. Qui ha preguntat insistentment sobre això ha estat el síndic dels ultres, José María Llanos. Federico Bonet, ex-degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de València ha negat que les comportes s’obriren sense avisar. Ha dit que les comportes sempre estan obertes en alguns períodes de l’any. A més, ha explicat que el sistema de la presa de Forata no té res a veure amb el barranc de Torrent conegut com a barranc de Poio.

La llei de l’Horta no impedia actuacions

Una de les decisions immediates que va prendre el Consell després de les inundacions va ser derogar la llei de l’Horta. Tant el PP com Vox la consideraven massa restrictiva. Tant que tots dos partits l’han culpada de bona part que va partir l’Horta Sud.

Els diputats de Compromís i del PSPV, autors de la llei han preguntat als experts si els projectes dels barrancs de Torent i la Saleta no es van executar perquè ho prohibia la llei de l’Horta. Tant l’antic degà del col·legi d’enginyers, com l’actual, Javier Machi, han dit que si les obres no s’han fet ha estat per falta de voluntat. Segons que han dit, l’any 2012 van obtenir la declaració d’impacte ambiental favorable, però va caducar l’any 2018 perquè no s’hi havia fet res. Aquells anys, al capdavant del govern espanyol hi havia Mariano Rajoy del PP.

La perillositat del barranc de Torrent

Segons que ha explicat en la seua intervenció Javier Machi, fa molts anys que es coneix la perillositat del barranc de Torrent. Ha recordat que a principi de segle es van fer unes obres entre la pista de Silla i Paporta, però que la crisi econòmica va disminuir les inversions en obra pública. Machi mateix va ser un dels enginyers que va projectar obres en el barranc l’any 2010. “Les administracions sempre troben inconvenients quan es presenten projectes. O bé perquè no es volen fer, o bé perquè no és un bon moment”, ha dit.

Machi viu a Algemesí i va resultar afectat pel desbordament del riu Magre, i ha defensat que quan hi ha un perill no es pot deixar d’actuar. “Les coses no es van fer bé abans de la tragèdia però tampoc durant la tragèdia. Va haver-hi problemes a l’hora d’operar els sistemes, l’accessibilitat i com informar i avisar la ciutadania”, ha dit.

Les víctimes, al setembre

Les sessions de la comissió d’investigació de les Corts han començat avui amb les declaracions d’aquests tècnics a desgrat que l’oposició havia demanat que els primers a ser escoltats havien de ser les associacions de víctimes. Finalment, la majoria de la dreta i l’extrema dreta han enviat una invitació als col·lectius perquè proposen quina persona volen que hi participen. En tot cas, no es preveu que puguen anar a les Corts abans del mes de setembre.

Sumar i el PSOE es reuniran demà i abordaran mesures per a reimpulsar la legislatura després del cas Cerdán

Sumar i el PSOE es reuniran demà al congrés espanyol en la comissió de seguiment del pacte de coalició, una reunió sol·licitada pel soci minoritari amb motiu de la crisi derivada del cas de presumpta corrupció de Santos Cerdán, ex-número tres del PSOE.

Segons que ha informat Sumar, les delegacions seran encapçalades per la vice-presidenta primera, María Jesús Montero, i pel ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun. No hi participaran ni el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz, que ja es van reunir a mitjan juny a la Moncloa, quan es va fer públic l’informe de la Guàrdia Civil contra Cerdán. Aquella reunió formava part de la ronda de contactes de Sánchez amb els socis de la investidura.

Yolanda Díaz: “Veure entrar a la presó el número dos del PSOE és una vergonya”

Yolanda Díaz considera que la situació que ha deixat l’entrada a la presó de l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán és “molt greu”. “És tan greu que hem instat el PSOE a convocar d’urgència la comissió de seguiment del pacte [amb Sumar] perquè s’ha d’actuar de seguida”, ha dit. Ha volgut insistit que al seu espai polític estan “molt enfadats”. “Veure ahir entrar a la presó el número dos del PSOE és una vergonya, sense contemplacions. La situació és greu”, ha dit. I ha demanat als seus socis que actuïn immediatament i no esperin al comitè federal socialista que s’ha de fer dissabte.

 

“Una pressió sobre el govern sense precedents”: la premsa internacional reacciona a l’empresonament de Santos Cerdán

Reunió abans del comitè federal del PSOE

A més del comitè federal del PSOE, que es farà dissabte, d’ací a una setmana Sánchez compareixerà al congrés espanyol. Sumar ha aprofitat l’escàndol per exigir que es reiniciï la legislatura amb mesures de regeneració i l’impuls de l’agenda social, perquè consideren que la resposta de Sánchez ha estat insuficient.

Segons Sumar, la confiança amb el PSOE es va trencar quan es va saber la presumpta implicació de Cerdán en la trama Koldo. Per això, reclamen un “gir de 180 graus” per restablir-la. En el pla social, insten a desplegar polítiques que, a parer seu, els socialistes han blocat fins ara, com ara una prestació per criança, la millora del finançament de la dependència, permisos retribuïts per cures, mesures per a facilitar habitatges i nous avenços en drets laborals.

En matèria de regeneració democràtica, Sumar proposa mesures com ara una agència estatal de prevenció contra la corrupció, la limitació dels aforaments, l’enduriment de les penes per delictes de corrupció i la prohibició que empreses condemnades per corrupció optin a adjudicacions públiques.

El partit diu que aquesta crisi ha de servir per a accelerar els punts principals del programa del govern espanyol i transmetre un missatge clar contra la corrupció, amb l’objectiu de reactivar la base progressista després de l’impacte del cas Cerdán.

Sumar i el PSOE es reuniran demà i abordaran mesures per a reimpulsar la legislatura després del cas Cerdán

Sumar i el PSOE es reuniran demà al congrés espanyol en la comissió de seguiment del pacte de coalició, una reunió sol·licitada pel soci minoritari amb motiu de la crisi derivada del cas de presumpta corrupció de Santos Cerdán, ex-número tres del PSOE.

Segons que ha informat Sumar, les delegacions seran encapçalades per la vice-presidenta primera, María Jesús Montero, i pel ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun. No hi participaran ni el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz, que ja es van reunir a mitjan juny a la Moncloa, quan es va fer públic l’informe de la Guàrdia Civil contra Cerdán. Aquella reunió formava part de la ronda de contactes de Sánchez amb els socis de la investidura.

Yolanda Díaz: “Veure entrar a la presó el número dos del PSOE és una vergonya”

Yolanda Díaz considera que la situació que ha deixat l’entrada a la presó de l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán és “molt greu”. “És tan greu que hem instat el PSOE a convocar d’urgència la comissió de seguiment del pacte [amb Sumar] perquè s’ha d’actuar de seguida”, ha dit. Ha volgut insistit que al seu espai polític estan “molt enfadats”. “Veure ahir entrar a la presó el número dos del PSOE és una vergonya, sense contemplacions. La situació és greu”, ha dit. I ha demanat als seus socis que actuïn immediatament i no esperin al comitè federal socialista que s’ha de fer dissabte.

 

“Una pressió sobre el govern sense precedents”: la premsa internacional reacciona a l’empresonament de Santos Cerdán

Reunió abans del comitè federal del PSOE

A més del comitè federal del PSOE, que es farà dissabte, d’ací a una setmana Sánchez compareixerà al congrés espanyol. Sumar ha aprofitat l’escàndol per exigir que es reiniciï la legislatura amb mesures de regeneració i l’impuls de l’agenda social, perquè consideren que la resposta de Sánchez ha estat insuficient.

Segons Sumar, la confiança amb el PSOE es va trencar quan es va saber la presumpta implicació de Cerdán en la trama Koldo. Per això, reclamen un “gir de 180 graus” per restablir-la. En el pla social, insten a desplegar polítiques que, a parer seu, els socialistes han blocat fins ara, com ara una prestació per criança, la millora del finançament de la dependència, permisos retribuïts per cures, mesures per a facilitar habitatges i nous avenços en drets laborals.

En matèria de regeneració democràtica, Sumar proposa mesures com ara una agència estatal de prevenció contra la corrupció, la limitació dels aforaments, l’enduriment de les penes per delictes de corrupció i la prohibició que empreses condemnades per corrupció optin a adjudicacions públiques.

El partit diu que aquesta crisi ha de servir per a accelerar els punts principals del programa del govern espanyol i transmetre un missatge clar contra la corrupció, amb l’objectiu de reactivar la base progressista després de l’impacte del cas Cerdán.

[VÍDEO] El xou catalanòfob de tres ‘streamers’ andalusos: “No és res en contra dels ‘catalufos’?”

El youtuber sevillà Agustin51, que fa sis anys que resideix a Andorra, ha tornat a deixar clara la seva catalanofòbia dient que el català és el pitjor inconvenient de viure a Andorra. En una entrevista al canal Club 113, ha dit: “El català… A les temperatures sí que hi estic més acostumat, però sobretot el català”, ha declarat.

Després ha provat de matisar les seves paraules, però no se n’ha sortit: “Vull aclarir que no és res en contra del català.” “No és res en contra dels catalufos, no?“, li ha repreguntat un dels presentadors, Jorge Orejudo, també conegut com a Goorgo. “A mi els idiomes em van malament. L’anglès el vaig haver d’aprendre mig obligat per insultar la gent als videojocs”, ha afegit.

Seguidament, l’entrevista s’ha convertit en una secció anomenada Duolingo en català, un xou catalanòfob en què Agustin51, Goorgo i l’altre presentador, Jorge Casanovas (Werlyb) han demostrat la seva ignorància lingüística, tot fent imitacions grolleres dels sons de les paraules. “És que sembla una broma, literalment”, diu entre rialles Agustin51.

Vegeu la secció ací:

“Però què és això? Una dictadura?”

No és pas la primera volta que Agustin51, que té més de cinc milions de subscriptors, demostra la seva catalanofòbia. Ara fa dos anys, es va queixar del requisit lingüístic impulsat pel govern. “Em dius fa anys que per a traslladar-me a Andorra havia d’aprendre català i no vinc”, va dir. I encara va anar més enllà: “Però què és això? Una dictadura?”

Educació atura l’estudi per a recuperar la sisena hora a l’escola pública

El Departament d’Educació ha aturat l’estudi encarregat per l’anterior govern a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Pública (Ivàlua) per a recuperar la sisena hora a l’escola pública, segons que ha avançat El País i han confirmat fonts de la conselleria a l’ACN. Les mateixes fonts indiquen que s’han prioritzat uns altres estudis que eren més urgents, i que en el futur decidiran si es reprèn l’encàrrec o no. La recuperació de la sisena hora formava part de l’acord d’investidura amb els Comuns, però la consellera d’Educació, Esther Niubó, ja havia rebaixat la possibilitat de fer-ho efectiu.

El PNB esclata contra Santos Cerdán i avisa el PSOE: “Necessitem molta informació”

El president del comitè executiu del PNB a Biscaia, Iñigo Ansola, ha acusat Santos Cerdán de mentir en la seva declaració judicial, en què assegurava que l’empresari guipuscoà Antxon Alonso va fer de mitjancer entre el PSOE i els jeltzales per pactar el suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy. En declaracions a Ràdio Popular-Herri Irratia, Ansola ha negat de manera rotunda aquesta versió i ha dit que és ridícul pensar que els dos partits necessitessin un intermediari per contactar.

Feijóo pica a la porta de tots els socis de Sánchez per explorar una moció de censura 

Ansola s’ha referit a les paraules de Cerdán, que és en presó provisional per la seva presumpta implicació en una trama de comissions i adjudicacions irregulars. Segons que ha declarat l’ex-secretari d’Organització del PSOE, Alonso l’hauria posat en contacte amb el PNB per aconseguir el suport a la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol.

El dirigent jeltzale ha dit que la notícia de l’empresonament va agafar tothom per sorpresa: “Fins i tot el mateix Cerdán, que després de declarar tenia previst de comparèixer davant els mitjans, cosa que finalment no va poder fer.”

Ansola ha considerat incomprensible que Cerdán es presenti com un perseguit per haver cercat suports polítics per a Sánchez. “Va arribar a dir que Alonso havia fet d’intermediari entre el PNB i el PSOE. Això no és creïble. És ridícul pensar que necessitàvem un empresari per posar-nos en contacte i coordinar-nos”, ha insistit. “No és veritat. Ahir Cerdán va mentir”, ha conclòs.

Davant la pregunta sobre si el cas afecta la relació entre el PNB i el PSOE, Ansola ha dit que la situació és molt greu i plena d’incerteses, però que, ara com ara, són fets individuals. El PNB, ha dit, espera que Pedro Sánchez doni explicacions en la compareixença prevista per al 9 de juliol: “Necessitem molta informació.”

Ha admès, tanmateix, que l’empresonament de Cerdán és un indici molt preocupant i ha deixat clar que si es demostrés que no és un cas aïllat, sinó un afer estructural que afecta el govern espanyol o el PSOE, caldria replantejar la situació.

Els socis de l’ANC avalen la reforma dels estatuts amb un 73% de vots favorables

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha aprovat una reforma parcial dels estatuts i del reglament de règim intern amb una participació notablement alta. Els resultats es presentaran diumenge, 6 de juliol, en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona, en què també faran balanç del darrer any i s’exposaran les línies estratègiques per a continuar avançant cap a la independència.

L’assemblea general ordinària, que s’ha fet de manera telemàtica entre el 25 i el 30 de juny, ha comptat amb la participació de 3.434 socis. Aquesta xifra gairebé duplica la que es va assolir en la reforma estatutària del maig del 2021 (1.870 socis) i supera també la votació del darrer full de ruta, aprovat el gener passat (2.434 vots), que ja havia estat la més participativa fins ara.

La reforma dels estatuts ha estat validada amb un 73% de vots favorables, i la del reglament intern amb un 75%. Totes dues superen àmpliament el mínim del 65% exigit pels estatuts per a ser aprovades. Segons que ha explicat l’entitat, aquests documents actualitzats pretenen d’adaptar el funcionament de l’Assemblea a les necessitats polítiques i organitzatives del moment actual.

Els punts més importants d’aquesta reforma són l’eliminació del suport de dos terços per a ser elegit càrrec orgànic de l’entitat, el blindatge gairebé total de la impossibilitat que l’ANC participi en les eleccions i la possibilitat que antics secretaris nacionals es puguin tornar a presentar. També es regulen amb més claredat les incompatibilitats i funcions d’òrgans com el comitè deontològic o la comissió d’apel·lacions.

Els crítics parlaven de manca de consens

Ja fa mesos que la proposta de modificació dels estatuts ha aguditzat la fractura interna de l’ANC, que ve de lluny. La setmana passada, bo i coincidint amb el debat sobre la reforma que es va fer a l’Ateneu Barcelonès, els crítics van impulsar un manifest per a votar-hi en contra. Assenyalaven que la reforma dels estatuts i del reglament de règim intern no havia tingut el consens del secretariat nacional, que l’havia aprovada per un marge estret, i també argumentaven que havia estat refusada per un nombre important d’assemblees de base.

“Reduir les majories per elegir càrrecs, la no-limitació de mandats o la limitació de la sobirania de les assemblees de base no són millores tècniques: afecten l’essència i l’esperit de la nostra entitat”, defensen. També critiquen que la decisió es prengui en una assemblea virtual, “sense possibilitat de debatre cara a cara”. “El nostre paper es limita a votar sí o no. Creiem que aquesta no és la millor manera d’assegurar la unitat i el futur de la nostra organització.”

Una incidència a Montcada Bifurcació causa retards a la R3, la R4 i la R7

Els trens de la R3, la R4 i la R7 acumulen retards que poden superar els 20 minuts arran d’una incidència que ha afectat la infrastructura a Montcada Bifurcació i que ha quedat solucionada poc abans de les deu del matí.

La incidència ha obligat en un primer moment a tallar la circulació de la R3 entre Fabra i Puig i Montcada Ripollet. Un cop solucionada l’avaria, es mantenen els retards, que s’han d’anar resolent progressivament.

Feijóo pica a la porta de tots els socis de Sánchez per explorar una moció de censura

El dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha ordenat al portaveu de la formació al congrés espanyol, Miguel Tellado, que sondegi tots els socis de la investidura de Pedro Sánchez, inclosos els partits independentistes (excepte Bildu), per forçar una moció de censura després de l’empresonament de Santos Cerdán. “El seu número dos ha dormit a la presó, però Sánchez pretén de continuar. És insostenible”, ha piulat Feijóo.

Su número dos ha dormido en prisión pero Sánchez pretende seguir. Es insostenible.

He pedido a @Mtelladof que llame a los grupos para que digan si su apoyo al PSOE sigue intacto. Ahora mismo son el único obstáculo para que los españoles hablen y podamos reparar tanta…

— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) July 1, 2025

“He demanat a Miguel Tellado que telefoni als grups perquè diguin si el seu suport al PSOE continua intacte. Ara mateix són l’únic obstacle perquè els espanyols puguin parlar i perquè puguem reparar tanta decadència”, ha afegit.

Posteriorment, fonts del PP han precisat que les trucades de Tellado seran per escoltar els diferents partits, però no pas per reclamar-los explícitament suport en una eventual moció de censura. “Volem escoltar si han canviat d’opinió”, han dit.

L’Ajuntament de Barcelona rectifica i obre un expedient a FCC per la mort d’una treballadora

L’Ajuntament de Barcelona ha rectificat i ha anunciat que obrirà un expedient informatiu a FCC, l’empresa per a la qual treballava la dona que es va morir dissabte després de la jornada laboral enmig de l’onada de calor. Ahir al matí, el director del servei de neteja i recollida de residus de l’ajuntament, Carlos Vázquez, va dir que FCC complia els protocols relacionats amb l’augment de les temperatures i va descartar cap investigació. Ara, el consistori indica que, després del seguiment fet aquests dos dies i “amb tota la informació disponible fins a la tarda d’avui”, ha decidit d’obrir l’expedient “per aclarir les circumstàncies ocorregudes”.

Segons que explica en un comunicat, l’ajuntament no sap la causa de la mort de la treballadora perquè “queda dins l’àmbit de privadesa de la família”. Tampoc no té cap informació sobre quin el seu estat de salut.

Alhora, indica que el 29 d’abril va demanar a les quatre empreses prestadores del servei els protocols actualitzats per a prevenir problemes de salut a causa de la calor. Les quatre empreses van lliurar la documentació i l’ajuntament en va fer l’informe intern corresponent, diu.

També subratlla que totes les empreses han lliurat a les plantilles roba d’estiu, amb materials transpirables, gorra i crema solar i els han informat de com actuar en cas de detectar símptomes de cop de calor.

Segons que explicava Vázquez ahir al matí, la dona –que feia cinc anys que tenia aquesta feina– va treballar dissabte, en plena onada de calor, en un torn de 14.30 a 21.30 al barri Gòtic.

La família de la víctima diu que la dona no tenia malalties prèvies i que, quan tinguin el resultat de l’autòpsia, presentaran una denúncia al jutjat, segons que publica El País.

Els familiars atribueixen la mort a un cop de calor, i ho argumenten a partir d’un missatge que la víctima va fer arribar a la seva mare després del torn, en què li explicava que s’havia trobat malament durant tota la jornada. També li deia que havia transmès aquest malestar a l’encarregada del torn de tarda a Ciutat Vella, segons que informa el mateix rotatiu.

Les portades: “Cerdán, a presó sense fiança” i “El BBVA tira endavant amb l’opa al Sabadell”

Avui, 1 de juliol de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Pàgines