La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha defensat la figura de l’ex-president Felipe González davant les peticions de comissió d’investigació arran de l’informe desclassificat de la CIA que el vincula directament amb els GAL. ‘Són fets de fa més de trenta anys, que van tenir sentència judicial i les responsabilitats polítiques corresponents en aquell moment’, ha afirmat a la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres. Segons Montero, el govern espanyol està orgullós després de ‘comprovar sobre el terreny els èxits tan importants que es van aconseguir en democràcia de mà del president González’ com, segons que ha dit, la llei de salut universal o l’entrada a Europa. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El document de la CIA que vincula Felipe González a la creació dels GAL

The post El govern espanyol defensa González i diu que se sent orgullós dels seus èxits appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Constitucional espanyol ha rebutjat per unanimitat les recusacions contra els dotze magistrats del tribunal que havien emès el vice-president Oriol Junqueras, la presidenta Carme Forcadell i el conseller Raül Romeva. Els dirigents independentistes van presentar la sol·licitud de recusació acusant-los de falta d’imparcialitat per resoldre el recurs d’empara contra la sentència del Suprem. El TC tenia pendent resoldre aquestes sol·licituds després que dimarts proppassat rebutgés suspendre de forma cautelar les condemnes a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn a la sentència del Primer d’Octubre. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’alt tribunal conclou que la recusació formulada ‘està mancada de substantivitat jurídica i no és creditora de la decisió sobre el fons’. A més, creu que les peticions, que afecten tot el Constitucional, ‘són impertinents i abusives i s’han de refusar sense més’. També considera que acceptar-la implicaria una desqualificació de tot el tribunal, que és qui ha de resoldre els recursos d’empara contra la sentència.

The post El TC rebutja per unanimitat les recusacions de Junqueras, Forcadell i Romeva contra els seus dotze magistrats appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, convocarà els partits i entitats independentistes per a abordar les condicions en les quals s’ha de reprendre la taula de diàleg amb el govern espanyol, sense data encara en el calendari. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu del govern, Meritxell Budó, ha dit que volen veure ‘si hi ha una veritable voluntat de diàleg en l’estat per a resoldre el conflicte a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació i per a posar sobre la taula l’amnistia’. ‘Podrem parlar d’això en aquesta taula de diàleg? Hem de fer aquestes reflexions abans de posar data a la reunió’, ha assegurat. Ha afegit que la qüestió de la taula de diàleg ‘no és tant de dates com de contingut’.

Budó també ha negat que el vice-president del govern, Pere Aragonès, i Torra s’hagin reunit per parlar d’una convocatòria electoral. Ha explicat que de moment no se la plantegen perquè la prioritat ara és la situació econòmica i sanitària. Pel que fa als nous brots de covid-19 en alguns punts del país, ha explicat que el brot de Lleida és puntual i s’està controlant i que el govern fa seguiments del brot de la Franja, però que de moment no es planteja de restringir la mobilitat. Davant d’un possible rebrot, ha explicat que el govern no entendria que l’estat espanyol tornés a decretar l’estat d’alarma, com ha dit aquest matí la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo.

També ha explicat que la Generalitat penjarà del balcó la bandera pels drets LGTBI aquesta setmana, tot i la recent sentència del Tribunal Suprem espanyol que ho prohibeix.

The post Torra convocarà els partits i entitats independentistes per a reprendre la taula de diàleg appeared first on VilaWeb.

La justícia belga resoldrà definitivament el 7 d’agost la petició d’extradició contra el conseller de Cultura a l’exili Lluís Puig. Ho han explicat els seus advocats a la sortida de la vista que s’ha fet avui. La defensa ha reclamat a la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància, que declarés nul·la l’euroordre perquè considera que el Tribunal Suprem espanyol no era el competent a l’estat espanyol per emetre aquesta petició d’extradició. En cas que el jutge tingui dubtes sobre això, l’equip jurídic de Puig ha demanat al jutge belga que faci una pregunta prejudicial sobre aquesta qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Lluís Puig: ‘No pot ser que nosaltres fem ara el mateix que fan els partits del 155’

Per tant, el 7 d’agost la justícia belga haurà de decidir si accepta l’extradició, si l’anul·la perquè creu que el Suprem no és competent o bé si pregunta al TJUE sobre aquesta qüestió.

View this post on Instagram

Fins el 7 d'agost. No surrender 🎗️😊💪

A post shared by Lluís Puig i Gordi (@lluispuiggordi) on Jun 23, 2020 at 4:45am PDT

El lletrat de Puig, Josep Costa, ha explicat breument que abans que el jutge deixés el cas vist per a sentència, la defensa li ha recordat que lliurar l’ex-conseller a la justícia espanyola no significava lliurar-lo perquè tingués un judici just, sinó que significava enviar-lo injustament a la presó sabent que li serien vulnerats els drets fonamentals, tal com ha passat amb els seus companys de govern, actualment empresonats als Lledoners, el Puig de les Basses i Wad-Ras.

Per la seva part, Puig s’ha mostrat optimista amb la resolució de l’euroordre, tot i que no ha descartat que l’estat espanyol l’acabi retirant, tal com va fer el jutge Pablo Llarena el desembre del 2017. ‘En tot cas espero que acceptin i respectin la resolució del cas’, ha dit el conseller, que també ha explicat que el magistrat li ha demanat si estava cansat d’haver de fer front a una tercera euroordre. ‘Beethoven va escriure nou simfonies, jo puc aguantar fins a la novena si fa falta’, ha conclòs.

The post La justícia belga resoldrà sobre l’extradició de Lluís Puig el 7 d’agost appeared first on VilaWeb.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha acordat per unanimitat de refusar els recursos de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull contra la seva condemna d’inhabilitació, de 9, 10,5 i 12 anys, respectivament. A més, el Suprem també ha informat que refusa de suspendre les seves penes de presó i les de Jordi Cuixart, Dolors Bassa i Joaquin Forn, com ja va filtrar. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que argumenta el Suprem, hi ha doctrina constitucional en contra de la suspensió de les penes d’inhabilitació si tenen ‘una duració molt superior al temps normal de tramitació d’un recurs d’empara’. A més, diu que en els casos de Rull i Turull s’ha de tenir en compte ‘els càrrecs públics rellevants que ostentaven en el moment dels fets, i la relació de tots ells amb la naturalesa dels delictes atribuïts i les característiques particulars de la seva comissió’.

The post El TC refusa de suspendre la inhabilitació de Sànchez, Rull i Turull appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Suprem espanyol tindrà l’oportunitat de revisar per primera vegada els permisos penitenciaris dels presos polítics. Segons que han informat a VilaWeb fonts del TSJC, el jutge de vigilància penitenciària de Lleida es va inhibir i va enviar al Suprem el recurs de la fiscalia contra l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari a Carme Forcadell. Fins ara, tots els recursos contra els permisos dels presos polítics s’havien resolt a Catalunya, fet que desesperava la fiscalia del Suprem perquè consideren que els presos polítics no hi haurien de tenir accés. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els fiscals del Suprem intenten una rebel·lió contra els permisos als presos polítics

En el seu recurs, la fiscalia de Lleida argumentava que l’aplicació d’aquest article és ‘excepcional’ i que ‘s’ha de fonamentar en un programa específic de tractament’. En aquest sentit, considera que, en haver estat condemnada per sedició a onze anys i mig de presó, ‘el programa hauria de tenir com a finalitat ensenyar al penat a respectar la llei’ i que no és així.

El jutge de vigilància penitenciària de Lleida ja havia avalat que Forcadell pogués sortir de la presó pogués sortir de la presó per fer tasques de voluntariat i cuidar la seva mare. Argumentava que Forcadell ha acceptat ‘no només els fets, sinó l’error i l’equivocació en la via, mitjans i forma utilitzats per assolir l’objectiu de la independència de l’Estat de forma unilateral’. El text de la interlocutòria afegia que Forcadell ‘reconeix el delicte sense desviacions, ha fet una anàlisi funcional i crític de la seva conducta delictiva’ i ‘ha abandonat la vida política’. Per això conclou que en el seu cas està ‘suficientment justificada una flexibilització del règim ordinari’. Amb tot, la fiscalia va presentar un nou recurs i el jutge ha decidit enviar la qüestió al Suprem amb el seu pronunciament recollit a la resolució judicial.

The post El Suprem decidirà per primera vegada sobre els permisos penitenciaris de Carme Forcadell appeared first on VilaWeb.

El president del Rin del Nord-Westfàlia, Armin Laschet, ha anunciat el confinament de la ciutat de Gütersloh fins a final de juny arran del brot de la covid-19 en un escorxador que ha afectat més 1.500 treballadors. ‘Les noves mesures i restriccions són comparables a les que es van prendre al març’, ha declarat Laschet, que ha dit que els 100.000 habitants es podran fer la prova de la covid-19 de manera gratuïta. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest nou confinament, el primer que es decreta d’ençà que es van afluixar les restriccions a principis de maig, comportarà el tancament de bars, restaurants, gimnasos i cinemes. A més, les autoritats han posat en quarantena els 7.000 treballadors de l’escorxador, un dels principals d’Europa.

Les autoritats sanitàries han alertat que la taxa de reproducció del virus a Alemanya continua essent molt alta: 2,76, és a dir, que cada afectat contagia gairebé a tres persones.

Cal recordar que el passat diumenge, per tal de recuperar la mobilitat i l’economia amb l’arribada de l’estiu, el govern alemany, com la majoria d’estats de la UE, va reobrir les fronteres amb els països que formen part de l’espai Schengen.

The post 100.000 persones confinades a Alemanya per culpa del rebrot més important de la covid-19 a Europa appeared first on VilaWeb.

No hi haurà comissió d’investigació sobre el paper de Felipe González en la creació dels GAL. La mesa del congrés espanyol, amb els vots del PSOE, PP i Vox, ha decidit de refusar la petició d’EH Bildu (amb el suport d’ERC, JxCat, la CUP, PNB i el BNG), després que es publiqués un informe de la CIA que vinculava l’ex-president espanyol amb la banda armada per fer la guerra bruta contra ETA. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El document de la CIA que vincula Felipe González a la creació dels GAL

Només els representants d’Unides Podem a la mesa han votat a favor de crear l’òrgan d’investigació, després de rectificar la posició incial, en la qual Pablo Echenique va assegurar que investigar González pels GAL era ‘una distracció’.

A diferència de la comissió d’investigació sobre la fortuna de Juan Carlos I, aquesta petició sí que comptava amb l’aval dels lletrats de la cambra. Per això, Gerardo Pisarello s’ha mostrat sorprès per la decisió de la mesa de tombar la investigació.

The post PSOE, PP i Vox bloquen la investigació sobre González i els GAL al congrés espanyol appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit mantenir la suspensió del pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la UE, segons ha informat la conselleria d’Afers Estrangers en un comunicat. En una interlocutòria enviada a la Generalitat, el tribunal ha decidit mantenir la suspensió, que ja s’havia dictat el mes d’octubre, assegurant que el pla pot generar confusió en altres actors internacionals sobre si el Principat és ‘un subjecte de dret internacional’. Afers Estrangers explica que el TC admet que ‘res impedeix dur a terme activitats amb projecció exterior’ a la Generalitat, que pot ‘promoure els seus interessos propis en l’àmbit internacional’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El conseller d’Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha dit que malgrat la suspensió temporal del pla, el govern seguirà fent acció exterior perquè en té les competències i ‘perquè és el que país necessita’.

Solé ha indicat que dos de cada tres catalans considera necessari que el govern faci acció exterior, segons les dades del CEO.

The post El TC manté la suspensió del pla estratègic d’acció exterior i relacions amb la UE appeared first on VilaWeb.

La ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, ha afirmat en declaracions a Telecinco que l’executiu està disposat a allargar els ERTO fins al setembre, però que té la ‘mirada llarga’ sobre la possibilitat d’ampliar la mesura fins a final d’any en cas de rebrot. Després de les reunions dels últims dies, la ministra ha assegurat que negociacions avancen i les parts ‘estem molt a prop’ d’un acord per fer l’ampliació fins al setembre. ‘Tenim la mirada llarga i la fem extensiva fins a finals d’anys’ perquè ‘tan de bo no passi res i tot vagi bé, però el govern està preavisat per a qualsevol reacció que haguem d’adoptar de manera immediata’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons Díaz, les negociacions de les últimes hores –ahir hi va haver una reunió– han permès avançar molt en l’acord que el govern espanyol vol portar al consell de ministres el pròxim divendres. ‘Crec que estem molt a prop i que estem avançant’, ha dit, malgrat que ha demanat ‘un cop més’ als agents socials que ‘es comprometin amb el seu país’ i facin possible l’entesa.

The post El govern espanyol diu que els ERTO s’allargaran fins al setembre appeared first on VilaWeb.

El Departament de Salut ha detectat un brot de covid-19 a la residència Castrillón de Lleida, que afecta 18 persones, de les quals 13 són residents i 5 són treballadors. Segons que ha avançat el diari Segre, el brot es va detectar dimecres passat, 17 de juny, quan unes quantes persones van començar a mostrar símptomes de la malaltia. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Moncloa es planteja tornar a decretar l’estat d’alarma si els brots s’agreugen 

Segons el departament, s’han fet 43 proves PCR, entre usuaris i treballadors. Fins ara, al centre no s’hi havia diagnosticat cap cas de covid-19. Dels residents infectats, 4 han estat ingressats. Des del departament de Salut assenyalen que el brot està sota control perquè s’han separat i aïllat els possibles contagis.

D’altra banda, des de l’atenció primària s’ha reforçat l’assistència a la residència amb infermeres i auxiliars d’infermeria per suplir el personal que es troba de baixa. Així mateix, des de salut pública han efectuat formació específica a la plantilla per tal d’aplicar un correcte aïllament i sobre l’ús d’equips de protecció individuals.

D’una altra banda, hi ha 42 persones aïllades a l’hotel Rambla, de les quals 7 tenen la covid-19. La major part dels confinats són temporers. Així mateix, a l’alberg de Seròs hi ha 24 temporers infectats i dos més aïllats.

Sis contagis a Rafelbunyol

També s’ha detectat un brot de covid-19 a l’empresa càrnia Uvesa de Rafelbunyol (Horta Nord), que afecta sis persones. Els casos s’han detectat després de fer proves PCR a un terç de la plantilla, de 600 treballadors. Segons el batlle del municipi, Fran López, els afectats estan aïllats a casa i són asimptomàtics.

‘Això que ha passat ha de fer reflexionar sobre la importància de mantenir les normes de seguretat i higiene, perquè el virus continua’, ha declarat el batlle À Punt, que ha assegurat que el brot ha estat controlat.

Els brots de la Franja

Ahir el govern de l’Aragó va ordenar que les comarques del Baix Cinca i de la Llitera reculessin a la fase 2 del desconfinament, després de detectar-se diversos brots de covid-19 a Fraga, Binèfar i Saidí. La majoria de contagis sembla que tenen relació amb l’empresa hortofructícola La Espesa, on almenys 14 treballadors han desenvolupat la malaltia.

El virus també s’ha propagat fins a la comarca del Cinca Mitjà. A Montsó se n’han detectat uns quants casos arran d’una festa on va assistir gent vinculada amb l’empresa afectada de Saidí. La consellera de Sanitat, Sira Repollés, va informar ahir que els contagis continuarien augmentant, tot i que pensa que la situació no és preocupant.

Així mateix, el govern ha demanat als ciutadans que siguin responsables i evitin d’entrar a les comarques afectes o sortir-ne. Tanmateix, l’executiu no pot imposar restriccions en la mobilitat perquè l’estat d’alarma va deixar de ser vigent diumenge.

The post Detecten un brot amb 18 contagiats en una residència geriàtrica de Lleida appeared first on VilaWeb.

La vice-presidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha assegurat que si s’agreugen els brots del coronavirus 2019, la Moncloa es planteja tornar a ‘decretar d’alarma a una part del territori’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Tan de bo no ho hàgim de tornar a fer, però serem contundents per protegir la salut. Si arriba el moment, el govern tornarà a donar senyals de responsabilitat’, ha declarat en una entrevista a Antena 3.

De totes maneres, Calvo ha explicat que els 12 rebrots que hi ha actius a l’estat espanyols, entre els quals el de la Franja, ‘estan controlats’ i que el conjunt de l’estat està en una situació ‘dins del previsible’.

‘Haig de dir que hi haurà brots. L’important és que els tinguem controlats el més ràpid possible i que tots els que tinguin símptomes reaccionin molt ràpid anant a centres sanitaris. El més important és la celeritat’, ha indicat.

Detecten un brot de la covid-19 en una residència geriàtrica de Lleida 

The post La Moncloa es planteja tornar a decretar l’estat d’alarma si els brots s’agreugen appeared first on VilaWeb.

Avui, 23 de juny de 2020, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• La resposta d’Escòcia i Flandes a la gestió de la pandèmia: més independentisme
• Els Països Catalans com a constatació contra els regionalistes I Editorial de Vicent Partal
• Pere Suau-Sanchez: ‘Ara sembla que tothom viatjarà, però a l’estiu només volarà entre un 20% i un 40% respecte de l’any passat’   
• L’euroordre contra el conseller Puig es reprèn amb una discussió sobre la competència del Suprem per a reclamar-lo 
• Donald Trump explicat explosivament des de dins
• Magaluf o la crònica de la transformació del paradís en infern
• Com serà la revetlla de Sant Joan 2020?
• Vint coses que no sabíeu de la coca de Sant Joan
• Barcelona surt de la crisi amb una posició ambivalent I Anàlisi de Jordi Goula  
• Enyor d’un silenci recent i molt curt I Mail obert de Marta Rojals
• ‘Blacklist’ i les clavegueres estatals I Mail obert de Martí Estruch   
• Junts per Catalunya se situa al límit de la ruptura interna I Anàlisi de Pere Martí 

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades dels diaris: ‘Rècord mundial de casos diaris de covid’ i ‘Arriben els casals d’estiu’ appeared first on VilaWeb.

La comunicació pública sobre el coronavirus en gran part del món ha consistit en una cacofonia d’esvarades i imprudències. Una perspectiva basada en la transiliència de la interacció de forces que donen forma a la comunicació i les polítiques socials mostra que és complicat o lent (però, encara així, possible) seguir un model discursiu diferent. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El discurs entorn de la necessitat de posar-se màscareta il·lustra com es prenen decisions comunicatives a partir de la interacció entre l’objectiu d’ajustar el comportament públic i el prestigi i les limitacions de la ciència. Al gener es va qualificar l’ús de mascaretes d’efectiu en certa manera, però innecessari. Quan va començar l’escassetat, es va dir que la ciència havia conclòs que les mascaretes eren efectives per al personal mèdic, però no per a la gent del carrer. Quan els confinaments occidentals van resultar ser menys efectius que els asiàtics, es va al·ludir a estudis científics que indicaven que les mascaretes oferien una protecció parcial. La interpretació d’aquests estudis estava motivada per qüestions socials i per objectius concrets: Quantes mascaretes hi ha? On resultarien més útils? No obstant això, la naturalesa probabilística de la investigació científica i la variació dels resultats en cada situació proporcionaven una fonamentació per a totes aquestes afirmacions. Aquestes vacil·lacions també van donar peu a la desconfiança d’algunes persones davant les afirmacions basades en fets científics. Però, cosa que és més greu, també va conduir a prendre decisions equivocades.

Després de la negació, la política principal dels governs va ser la del confinament. La raó, basada en la biologia, per a centrar-se en aquests aïllaments era estendre les infeccions en el temps perquè el sistema sanitari poguera ocupar-se de tothom. Però atendre només la biologia va portar a prendre decisions inadequades a causa d’un aspecte social comú a molts països. La limitada capacitat dels sistemes sanitaris significava que el confinament duraria molts mesos, i no un parell de setmanes, si volíem mantenir-nos per sota del llindar de tractament. Ampliar el nostre concepte de ciència per a incloure-hi qüestions socials ens ajudaria a posar l’accent en unes polítiques més àmplies. Fabriquem més equipament, construïm més hospitals! Contractem més gent!

Es va optar per una visió més estreta de la ciència, basada únicament en la biologia, perquè s’ajustava a altres imperatius socials. El poble xinès tenia experiència en aquesta mena de control. A Occident, els confinaments desplacen la responsabilitat cap als individus. «Quarantena!», a més, era un missatge atractiu, perquè semblava demostrar que s’estaven prenent decisions contundents, proporcionals a la gravetat del virus. Combatre una amenaça amb una altra amenaça! Altres interessos personals, almenys en el cas d’alguns països, van alçar obstacles addicionals a l’aplicació d’una visió científica àmplia que integrara fets biològics i socials. Recórrer a persones sense titulació mèdica oficial amenaça el poder i els privilegis dels membres del gremi. D’igual manera, ordenar la fabricació de mascaretes, tests i respiradors interromp la producció de les empreses privades. Aquests interessos van sufocar els missatges que tractaven de donar una resposta al virus basada en la disponibilitat de recursos sanitaris.

La literatura científica explica en gran manera per què les polítiques i els missatges sanitaris tendeixen a no centrar-se en certs mecanismes que són essencials per a abordar una emergència. Les ciències socials prediuen que els governs, els científics i el personal mèdic s’aferraran a la necessitat de mantenir el seu estatus. La ciència integrada explica que els circuits de comunicació porten els periodistes a amplificar la por perquè aquesta és l’emoció perfecta per a multiplicar els «clics». Per desgràcia, aquesta visió més àmplia de la ciència ens ensenya que hi ha dinàmiques retòriques que afavoreixen els líders que plantegen accions «dures» o «extraordinàries», però que no tenen la imaginació necessària per a aplicar-ne i equilibrar-ne d’altres, les que són innovadores, diverses, moderades i realistes.

Aquest virus està matant persones i continuarà fent-ho. No hi ha política que puga canviar això, però centrar la comunicació mèdica de forma més ràpida i intensa en l’augment de la capacitat sanitària, en lloc de repetir el mantra del confinament, podria salvar més vides i escurçar el període d’alteració de la normalitat. Una versió de la ciència més autoreflexiva i integrada podria ajudar-nos més ràpidament a crear i amplificar missatges més adequats a les necessitats socials, missatges que superen la predisposició de la nostra espècie a la cacofonia.

Estratègia per al llarg partit contra el coronavirus

El model actual ens indica que durant l’estiu de 2020 molts més països aconseguiran aturar la mortal primera onada de COVID-19. I després què?

Aquests mateixos models indiquen que una quantitat molt inferior a la meitat de les poblacions hauran desenvolupat alguna immunitat al virus. Si s’eliminen els confinaments tan inclements, sembla probable que l’ona torne amb fúria.

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Celeste Condit. Professora d’Estudis de la Comunicació de la Universitat de Georgia (EUA) i membre del Comitè Científic de Mètode.

Què és Mètode?

The post La resposta comunicativa a la crisi del coronavirus appeared first on VilaWeb.

Un component molt important de la feina dels agricultors és la previsió dels treballs a l’aire lliure. L’organització oportuna de les feines i collites al ras demana optimitzar l’ús dels recursos i les tasques en funció del temps previst. És una activitat que no s’acaba: el llaurador encara no ha alçat un cultiu a l’hort i ja està preparant les tasques del següent, i ha de prendre contínuament decisions com més encertades millor. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Al nostre hort ens alliberem de la necessitat de viure de les collites i podem pensar sols en la satisfacció personal. Així i tot, no ens alliberem d’un gran condicionant: el clima local i la variabilitat de l’oratge que tant determina el nostre èxit. De sempre, l’agricultor ha buscat referències sòlides per a prendre decisions adequades en relació amb el dia a dia, en especial pel que fa al temps atmosfèric. Qualsevol mala elecció pot ser una catàstrofe; és el problema que té treballar a l’aire lliure.

L’experiència d’observacions personals acumulades, any rere any, ens dona algunes pautes d’acció, però amb garanties limitades. Si anem més lluny encara, l’experiència de moltes generacions ha quedat recollida en el coneixement oral tradicional, condensat en dites i refranys agraris que han estat consultats i observats de sempre. I si busquem informació escrita, la veritat és que de manuals d’agricultura no se n’han llegit molts en el medi rural. Sí que va tindre, però, un èxit inqüestionable el famós Calendario Zaragozano, llegit, buscat i citat per llauradors de tot tipus. Encara es busca el Saragossà, tot i l’escassa fiabilitat de les seues previsions meteorològiques. No obstant això, també adjunta les fases lunars, un recull de dites agràries i una relació de fires i mercats agraris, la qual cosa ja el fa un poc més útil.

Tornant als refranys propis, en la fraseologia de la nostra llengua destaca la temàtica agrícola, reflex de la base econòmica de la majoria de la població en èpoques precedents. Així, tenim centenars de refranys, dites, proverbis, aforismes i sentències del món rural que trobarem en qualsevol refranyer. Referent a les dites de l’oratge, encara avui en dia podem destriar alguns consells d’utilitat, sempre amb la prevenció de considerar la variabilitat dels fenòmens meteorològics i els efectes innegables del canvi climàtic. Hem de destriar els de caràcter general per a la Mediterrània com: «El ponent la mou i el llevant la plou», «Cel a borreguets, aigua a canterets», «Gelada que dura, pluja segura», «Trons al març, fred abril i maig», «Vent de ponent, post el sol, post el vent», «Quan bufa el garbí, l’aigua ja és aquí», d’aquells altres més locals, com «Quan la Murta fa capell, pica espart i fes cordell» lligat a la comarca valenciana de la Ribera del Xúquer, on es troba la serra de la Murta (o «Quan Montgó té caperó i Segària mantell, guarda’t d’ell» per a la gent de la Marina).

L’ús d’aquests refranys entre els agricultors ha caigut molt, entre altres motius pels avanços en la previsió meteorològica feta amb fonaments científics i retransmesa per ràdio i televisió. Les noves tecnologies, com per exemple els satèl·lits meteorològics, els radars, els nous sistemes de comunicació, els grans ordinadors, però també la gran quantitat d’observatoris i estacions automàtiques escampades arreu del món, han permès elaborar nous models conceptuals que donen prediccions molt fiables a tres i fins a deu dies, i que, juntament amb els estudis del clima local, permeten millorar la qualitat dels pronòstics.

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Josep Roselló. Tècnic agrícola. Estació Experimental Agrícola de Carcaixent.

Què és Mètode?

The post El temps a l’hort appeared first on VilaWeb.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, és la convidada al debat de dijous vinent amb els subscriptors de VilaWeb. Paluzie, reelegida presidenta de l’entitat dissabte passat, respondrà a les preguntes dels subscriptors en aquest ‘Debat en confinament’. Aquesta setmana el debat canvia d’horari i es farà de 19.00 a 20.00. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Com sempre, els subscriptors de VilaWeb poden enviar prèviament les preguntes a director@vilaweb.cat, que seran respostes durant la conversa. El debat serà moderat pel director de VilaWeb, Vicent Partal, que agruparà les preguntes per mirar de formular-ne tantes com es puguin encabir en el temps disponible.

Com cada setmana, es podrà seguir en directe a VilaWeb, YouTube, Facebook i Twitter, i després es podrà veure a la carta.

‘Debats en confinament’ va sorgir de la necessitat de mantenir el contacte directe amb els subscriptors de VilaWeb, tal com s’hauria fet en els actes i les assemblees prevists durant aquests mesos i que, a causa de la pandèmia del coronavirus, va caldre cancel·lar. Amb tot i això, han estat una gran oportunitat de crear un format televisiu que VilaWeb ha decidit de continuar, passi què passi els mesos vinents i fins i tot quan sigui possible de recuperar el contacte directe.

The post Elisenda Paluzie respon a les preguntes dels subscriptors dijous a les 19.00 appeared first on VilaWeb.

L’estiu del 2014 a Magaluf, l’àrea costanera del municipi de Calvià, famosa pels excessos del turisme de baix pressupost, hi hagué un altre dels punts d’inflexió de la seva història, quan es va poder veure i fer-se viral l’anomenat mamading, una fel·lació col·lectiva que es va enregistrar en vídeo i penjar a les xarxes. És una pràctica habitual d’ençà de fa trenta anys, pel cap baix, però fins llavors no s’havia enregistrat ni publicat a internet. La situació en aquest indret de Mallorca és a moltíssima distància dels anys quaranta i cinquanta. Passada la guerra del 1936-1939, en aquesta contrada i especialment a l’illa de la Porrassa, s’hi feien campaments de Fletxes Navals de la Falange i tot era ‘llei i ordre’. Ara els historiadors Tomeu Canyelles i Gabriel Vives n’expliquen la història i analitzen el model turístic actual al llibre Magaluf, més enllà del mite, publicat per Lleonard Muntaner. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Canyelles diu: ‘Som historiadors i l’objectiu inicial era fer un llibre sobre el sensacionalisme informatiu. Vam començar a fer recerca fa quatre anys i mig i vam observar que molts titulars es referien a Magaluf. De seguida ens vam adonar que no hi havia cap llibre específic sobre aquesta àrea i que en canvi és un model turístic del qual es parla moltíssim, i molt sovint amb un criteri forà. A Magaluf es qüestionen molts aspectes sobre el turisme i vam pensar que calia oferir un llibre que fos una primera aproximació per a entendre aquest problema i que servís per a formar-se’n una opinió amb dades, més enllà de les especulacions.’

Al pròleg Bartomeu Deyà, degà de la Facultat de Turisme de les Illes Balears, diu: ‘Aquesta petita localitat ha estat, i probablement continua sent, un laboratori turístic, un banc de proves on, deliberadament o no, s’han assajat models, productes i fenòmens turístics que després han estat exportats a altres destinacions d’arreu del món. I en aquest laboratori s’hi han produït èxits notables, però també importants fracassos econòmics, socials i ambientals. Magaluf ha vist créixer als seus carrers alguns dels més importants imperis empresaris turístics del nostre país, i hi ha vist néixer algunes de les tendències turístiques que, bé o malament, han marcat l’esdevenidor del sector turístic a les nostres illes.’

Un jove fent ‘balconing’.

El llibre ha estat una de les víctimes del confinament, però va recuperant la normalitat, igual com Magaluf. ‘Fins i tot ja hi ha hagut algun cas de balconing i, si es reactiva l’oferta, sortiran una altra vegada un munt de notícies de Magaluf; de fet, diuen que ja es venen paquets rebentats de preu, de manera que serà un any estrany perquè la temporada haurà començat més tard, però per poques coses més’, diu Canyelles.

Malgrat que l’escàndol del mamading va fer que s’intentés regular una mica el turisme de baix preu i excessos alcohòlics, el cas és que s’ha actuat molt poc i Magaluf continua essent en l’imaginari col·lectiu britànic un indret on es poden fer tota mena de rituals de pas d’ençà de tres generacions, pel cap baix. ‘El fet que Magaluf hagi mantingut durant tant de temps el model –continua Canyelles– ha permès que hi hagi una eròtica entorn de la destinació que ha passat de pares a fills. Aquesta mena de turisme per a un jove és fantàstic: sol i platja, alcohol a dojo i la possibilitat de tenir relacions sexuals sense compromís. Els grans operadors turístics aprofiten aquests motors i ho venen com una manera de ser salvatge i lliure i de sortir de la vida quotidiana del Regne Unit. Molts al·lots de 16, 17, 18 o 19 anys ho veuen com un viatge iniciàtic, una destinació on desfogar-se i viure experiències extremes, com ara tenir relacions sexuals amb tres persones diferents durant unes vacances, ser promiscu sense la vigilància dels pares o engatar-te sense haver de donar explicacions a ningú dels teus cercles. A més a més, aquí un al·lot jove pot fer una despesa mínima i destinar el pressupost a l’alcohol i la festa.’

Punta Balena, una de les zones més conegudes de l’oci nocturn de Magaluf.

Canyelles és pessimista quant a la possibilitat de canviar aquest model. Si de cas, diu, serà una feina de molts anys, precisament perquè el model ha arrelat molt i en viuen moltes famílies. Els grans operadors han estat els primers de pressionar per mantenir-hi aquesta mena de turisme. ‘Quan als anys vuitanta es va fer la primera reconsideració sobre com havia de ser el turisme de Magaluf, els grans operadors van demanar a les institucions que el model es mantingués i amenaçaren que si hi havia qualsevol canvi anirien a unes altres destinacions, com ara la costa grega, que llavors tenia les mateixes característiques.’ La Mediterrània n’és plena, de llocs com Magaluf, i això causa una feblesa molt gran i una gran dependència. No es pot renunciar a aquest turisme quan hi ha tants negocis que en depenen, sense preveure un gran decreixement econòmic que les institucions no volen de cap manera.’

Magaluf s’ha convertit en el paradigma de la ‘balearització’ i, com varen explicar els periodistes Gina Garcies i Sebastià Verd, ha esdevingut una geografia d’interessos de la qual tothom treu profit. ‘Nosaltres hem mirat de reflectir-ho explicant les experiències dels qui viuen i treballen aquí i tots admeten que aquests turistes deixen doblers i que fan que la maquinària funcioni, que és impensable de canviar la fórmula, una fórmula que compensa la dependència econòmica d’aquest gran monstre.’

Un dels grans interrogants és veure com i per què Magaluf s’ha convertit en això que és. ‘Aquí passen coses que xoquen directament amb la classe de turisme que a tots ens agradaria que hi hagués, però sovint Magaluf és una marca turística i també informativa, que permet un titular perquè ja ven tota sola. Hi pot haver un cas de balconing a Benidorm o a Andalusia i, més enllà dels mitjans locals, no se’n fa ressò ningú; però si passa a Magaluf surt a totes les cadenes de televisió i a tots els informatius. Això demostra que funciona com a titular perfecte. Però el model no és exclusiu d’aquí, sinó molt estès a indrets de la Mediterrània amb les mateixes característiques, com ara Salou, Lloret, Sant Antoni de Portmany o Malta.’

El llibre no s’està d’analitzar Magaluf com a producte cultural. En el curs del temps s’hi han enregistrat nombrosos temes musicals, videoclips, films i programes de telerealitat. I també s’han escrit novel·les ambientades a la contrada (la majoria en anglès i alemany, llevat d’una novel·la negra de José Barrios), que han contribuït a la creació del mite. Canyelles diu: ‘És una realitat incòmoda en alguns casos, però tota aquesta producció cultural ha amplificat la imatge de Magaluf i l’ha desvirtuada; això també ho havíem de recollir al llibre.’

Una cosa és clara: entre la imatge d’uns joves falangistes fent acampades a l’illa de la Porrassa i aprenent valors espirituals basats en el cristianisme, en un règim dictatorial mancat de qualsevol mena de llibertat, i la de noies practicant fel·lacions col·lectives per no pagar les entrades de la discoteca o les consumicions alcohòliques hi ha tot un món. ‘Sembla que hagin passat dos segles, però només han passat setanta anys. I no únicament hem de pensar en el turisme que se n’ha derivat, sinó en la destrucció ambiental i paisatgística. Magaluf era un paradís als anys trenta, on estiuejava la gent amb més possibles de Mallorca. Ara és ben bé l’altra cara, alguns diuen que fins i tot és l’infern.’

The post Magaluf o la crònica de la transformació del paradís en infern appeared first on VilaWeb.

La pandèmia de covid-19 ha posat a prova els governs i els repartiments de competències arreu del món. Als territoris europeus amb conflictes territorials històrics o amb fortes pulsions regionalistes i independentistes, la prova ha estat de foc, i ara se’n comencen a veure les conseqüències: l’anhel d’abandonar l’estat o d’aconseguir una gestió més diferenciada s’han aprofundit. Per exemple, el cas de Flandes amb Bèlgica i d’Escòcia amb el Regne Unit. Ho apunta un article de la prestigiosa London School of Economics que signa Jonathan Parker.L’extrema dreta independentista del Vlaams Belang es dispara a Flandes googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A Flandes, mentre el govern federal belga agonitza, encapçala les enquestes el partit independentista d’extrema dreta Vlaams Belang, que es va fundar el 2004 quan un jutge forçà la dissolució del seu predecessor, el Vlaams Blok, perquè tenia un programa nítidament racista. Aquesta crescuda a les enquestes ha fet que la formació fins ara capdavantera i que encapçala el govern regional, la Nova Aliança Flamenca (N-VA), hagi apujat el to amb què habitualment fa bandera d’un nacionalisme pragmàtic i moderat, en favor d’una dissolució gradual de l’estat belga.

Ara, demanen que, com a primer pas per a aquesta dissolució, l’estat belga esdevingui confederal. De fet, la debilitat del govern federal ha estat la diana de totes les crítiques de l’N-VA, que ha demanat traspassos de competències durant tot el confinament. Consideren que el repartiment de responsabilitats actual ha llevat eficàcia a la resposta a la pandèmia i per això demanen que el control de la sanitat esdevingui totalment territorial. No sembla que res d’això que demanen sigui probable, però el canvi de posició obstrueix encara més la situació, que ja és de col·lapse institucional.

Les darreres eleccions federals es van fer el 26 de maig de l’any passat, però van deixar un parlament tan fragmentat que, just abans de la pandèmia, encara no s’havien desembussat les negociacions per a atènyer una coalició governamental estable. En lloc d’això, es va constituir una mena de nou govern provisional presidit per Sophie Wilmès, fins aleshores ministra de Pressupost. El 16 de març, quan feia dos dies que el govern espanyol havia proclamat l’estat d’alarma, el rei belga va demanar a Wilmès que es presentés a la investidura per establir un govern que gestionés la pandèmia.

Ho va aconseguir, però va haver de ser amb suport de partits que s’hi oposen obertament, com els socialistes o els ecologistes. Wilmès forma part del Moviment Reformista, una formació liberal, i comparteix executius amb els liberals i demòcrata-cristians flamencs. La urgència va desencallar la situació, però la unitat era un miratge. El govern de Wilmès fa aigües pertot arreu i, tal com assenyala Parker, la previsió és que a final d’aquest mes arrenqui una nova tongada de negociacions. Els punts de partida són encara més complicats que abans, perquè la dreta s’ha trobat afeblida, a Flandes s’ha disparat l’independentisme i a Valònia el govern regional d’esquerres no té gens ni mica d’interès a descentralitzar.

Les enquestes propulsen el sí a la independència escocesa

Ahir una enquesta de Panelbase indicava que el 54% dels escocesos votarien sí en un referèndum d’independència, contra un 46% que hi votaria no. No solament el decalatge és el més ample d’ençà del juny del 2016, i no tan sols cal apuntar que d’aleshores ençà tots els sondatges havien donat la victòria al no de manera gairebé ininterrompuda. Perquè des de l’agost del 2015 que el sí no superava el 50% en cap enquesta. La primera ministra, Nicola Sturgeon, que el desembre proppassat ja va demanar al primer ministre britànic, Boris Johnson, la transferència de poders per a fer un segon referèndum, ha sortit avantatjada de la gestió de la pandèmia.

La primera proposta de Johnson sobre com abordar la pandèmia (és a dir, restriccions poc dures i protecció de l’economia), a més del fet que hagués de rectificar, han acabat exalçant l’actitud del govern escocès, molt més ‘moderat i cautelós’, tal com indica Parker en el seu article. Hi ha contribuït que el govern britànic respectés la distribució habitual de competències i no centralitzés la gestió, com sí que va fer el govern espanyol. De fet, l’executiu de Johnson no va ni tan sols declarar estat d’alarma o d’emergència: el Parlament de Westminster va aprovar una llei específica per a afrontar la covid-19.

Si la tendència es confirma i el creixement de l’aval a la independència es tradueix en un suport més ample que no pas l’actual al Partit Nacionalista Escocès de Sturgeon, a les eleccions del maig de l’any vinent el govern escocès podria tenir una majoria prou sòlida per a provar de forçar legislativament un segon referèndum d’independència. És un fenomen nou: com diu Parker, ‘abans de la pandèmia […] la probabilitat d’una victòria d’aquesta magnitud era molt menor, sobretot atès que l’SNP fa catorze anys que mana i començaven a emergir dubtes sobre la seva competència governamental’. Després de la pandèmia, les coses sembla que comencen a ser una mica diferents.

The post La resposta d’Escòcia i Flandes a la gestió de la pandèmia: més independentisme appeared first on VilaWeb.

A les precaucions habituals de la revetlla de Sant Joan –amb els petards, coets, fogueres, cremades i incendis forestals–, enguany s’hi afegiran les noves precaucions derivades de la pandèmia: posar-se la màscara, rentar-se les mans i mantenir la distància de seguretat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Com serà la revetlla de Sant Joan 2020? Tota la informació

Petards en època de coronavirus

Protecció Civil recomana d’allunyar el gel hidroalcohòlic dels petards per Sant Joan. Diuen que val més no fer servir aquest gel desinfectant durant la revetlla si tenim intenció de tirar petards, perquè augmenta el risc de cremades. Aquest Sant Joan, adverteixen, val més optar per rentar-se les mans amb aigua i sabó.

També caldrà tenir molta precaució per evitar que les espurnes de les fogueres vagin a parar a les màscares, que es poden encendre. I sobretot, aquells qui vulguin tirar petards no ho han de fer mai amb guants, perquè són inflamables.

Quatre maneres diferents i fàcils de fer la coca de Sant Joan

Recomanacions a l’hora de tirar petards

Protecció Civil recorda també que és important de no subjectar els petards amb les mans ni acostar-los a la cara ni al cos. A més, recomanen d’encendre sempre la metxa pel cap, per tenir temps d’enretirar-se. I si un petard no s’encén bé, no s’ha de tocar fins al cap de mitja hora. I llavors, encara, es recomana de remullar-lo.

A més, els petards no s’han de dur mai a la butxaca i cal llegir les instruccions de cada article abans de fer-ne ús.

Protecció Civil també recorda que és prohibit de llançar i manipular petards des de balconades o finestres.

Tampoc no es poden llançar coets i petards a menys de cinc-cents metres de zones boscoses. Emergències també recorda que no es pot llançar mai cap petard contra ningú. Tampoc no es pot tirar al mobiliari urbà, com ara un contenidor o una paperera.

The post Preocupació pel perill de combinar gel hidroalcohòlic i petards appeared first on VilaWeb.

Durant la pandèmia del coronavirus 2019 els avions han deixat de pintar el cel amb les seves esteles de condensació. La majoria d’aparells fa mesos que és en terra ferma, i diverses aerolínies són al llindar de l’abisme econòmic. De fet, grups com Air France-KLM i Lufthansa han rebut injeccions milionàries de diners públics per assegurar-ne la viabilitat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per fer una radiografia del sector, entrevistem Pere Suau-Sánchez, expert en transport aeri i professor de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Universitat de Cranfield (Regne Unit), que explica que el sector aeri podria no recuperar-se fins el 2024. Un període que vindrà acompanyat de canvis en el panorama actual d’aerolínies entre retallades, fusions i desaparicions.

‘L’hivern d’enguany serà clau per a veure com s’afronta el 2021 i per a la supervivència del sector’, avisa l’expert, que assenyala que la majoria de companyies, malgrat la fal·lera per recuperar l’activitat, no engegaran de debò fins a la primavera vinent. Així mateix, vaticina que els mesos vinents, fins que no hi hagi una reobertura internacional, predominaran els vols de curt radi amb un principal beneficiat: el baix cost.

—Primer de tot, per situar-nos, quin és el pes econòmic del transport aeri?
—El transport aeri és essencial per a la mobilitat global de persones i mercaderies i avui dia no té cap alternativa pel que fa a rapidesa. Per una banda, hi ha l’impacte directe, els llocs de feina que genera la mateixa indústria; per una altra, hi ha l’indirecte, el de totes aquelles empreses que treballen al voltant de l’activitat de l’aeroport, com ara empreses logístiques; i finalment, hi ha els impactes catalítics, altres sectors que depenen d’aquest transport, com ara el sector turístic. Sumant tot això, el transport aeri crea uns 65 milions de llocs de feina i representa el 3,5% del PIB mundial.

—Com ha afectat la crisi de la covid-19 el sector?
—El transport de material sanitari ha donat molts titulars en aquesta pandèmia. Tanmateix, la caiguda del trànsit aeri no té cap precedent. A escala global, amb algunes diferències entre mercats, les caigudes superen el 90%. En aquest sentit, a final de març, el 98% dels mercats on hi ha passatgers tenien alguna mena de restricció relacionada amb la covid-19: quarantenes, prohibició de certs vols, tancaments de fronteres… En resum, la pandèmia ha causat la parada absoluta del sector. I ara que comencen a obrir algunes fronteres, veiem que es va recuperant l’activitat de manera molt limitada.

—Canviarà gaire el panorama de les aerolínies els mesos vinents?
—Tots els experts i gent que treballa en el sector coincideixen a dir que és força possible que veiem un procés de consolidació, en el qual algunes companyies moriran i unes altres es fusionaran per sobreviure. De fet, ja hem vist uns quants concursos de creditors, com ara Avianca, Latam i Virgin Austràlia, i alguna desaparició, com la de South African Airways i Flybe. Això ha estat una mica la primera onada, cal veure què passa en aquest període de recuperació, que sembla que serà relativament lent i es podria allargar fins el 2024.

—2024?
—Sí, tot i que tot plegat acabarà depenent del ritme de reobertura. És possible que continuem veient companyies amb problemes durant uns quants anys, perquè aquesta reactivació, de moment, és lenta i és bàsicament de mercats de curt radi, que són els naturals de les aerolínies de baix cost. En canvi, les aerolínies de xarxa, que depenen del llarg radi, sembla que tardaran molt més a retornar a la normalitat. Sembla que ara tothom tornarà a viatjar, però aquest estiu volarà entre un 20% i un 40% respecte de l’any passat. De fet, el sector començarà a arrencar quan ja fa dies que hauríem de ser en temporada turística. Hi ha algunes aerolínies que consideren la primavera del 2021 com la reactivació real.

—Per què?
—Perquè la gran incògnita és saber quina serà la situació de l’estiu. La baixada de la temporada turística –els mesos de desembre, novembre i especialment gener són els pitjors de cada exercici– pot anar acompanyada de possibles rebrots de la covid-19 i ningú no sap com pot reaccionar el mercat. L’hivern d’enguany serà clau per a veure com s’afronta el 2021 i per a la supervivència del sector.

—No em podeu donar cap nom concret d’alguna gran aerolínia que sigui especialment vulnerable?
—Sé que els noms són molt llaminers, però ara mateix seria especular. Hi ha unes quantes aerolínies que han rebut ajuts estatals, de tipologies i quantitats diferents, i unes altres han rebut molt poca cosa o directament res. Cal afegir-hi l’estat financer de cada companyia abans del confinament i com serà la seva represa de l’activitat. No és igual Ryanair que Lufthansa. Sí que ja veiem al mercat europeu que es proposen ajustaments de plantilla, que poden ser acomiadaments o reducció d’hores laborals. La burocràcia de cada estat fa que aquests processos siguin molt diferents arreu d’Europa, i això pot fer que les retallades no es facin ara, sinó d’aquí a un any.

—Podeu donar-ne algun exemple?
—British Airways, que no havia passat per cap gran reestructuració prèvia, ja ha avançat que vol fer una reducció de 12.000 treballadors de la seva plantilla, que és de 50.000 persones. Ara bé, dins el mateix grup (IAG), és possible que Ibèria tingui més facilitats per a afrontar aquesta crisi i no hagi de fer grans retallades. Fa poc, ja va passar per una reestructuració important i ara té una estructura molt més lleugera.

—Heu esmentat els ajuts estatals. Algunes aerolínies, entre les quals Ryanair, han denunciat que són competència deslleial.
—Brussel·les sempre s’havia preocupat per allò que en anglès s’anomena ‘level playing field’, és a dir, per la igualtat de competència entre les empreses. Ara bé, amb la crisi de la covid-19, ha mancat aquest lideratge de la Comissió Europea per a marcar unes normes o una guia per a regular els ajuts. Hem vist que cada país anava a la seva i feia allò que li semblava important per als seus interessos. Per exemple, el front francès, alemany i neerlandès ha identificat el sector aeri com un element clau.

—Per què?
—Potser el cas francès, amb Air France, ha estat més aviat una qüestió patriòtica que no pas econòmica, però el cas neerlandès és clarament econòmica. Són un país molt petit i tenen un sector aeri i una companyia [KLM] completament sobredimensionats. I volen protegir això, que és fonamental per a una economia molt focalitzada en l’exportació i amb una política fiscal molt atractiva per a les multinacionals. D’altra banda, per als alemanys, el grup Lufthansa és un múscul econòmic. La companyia és propietària d’Austria Airlines, Brussels Airlines i Eurowings, i és fundadora de Star Alliance, la principal aliança d’aerolínies. No és una simple companyia, té molt de poder. De fet, ha aconseguit que el govern austríac injecti uns 400 milions a Austria Airlines i marqui un preu mínim de 40 euros per als vols de curt radi, de manera que posa entrebancs a la penetració del baix cost al mercat de centre Europa.

—Amb aquests ajuts, el govern noruec pràcticament ha salvat Norwegian Airlines de la desaparició, oi?
—El govern ha creat uns ajuts de més de 500 milions de dòlars per a Norwegian, SAS i Wideroe, la meitat dels quals han anat directament a la primera. No és una quantitat desorbitada si tenim en compte que Air Nostrum, que és una companyia regional propietat d’Ibèria, ha rebut un crèdit de l’ICO per un valor de 130 milions d’euros. Ara bé, de moment, l’ajut ha estat suficient per a aguantar Norwegian. Per tant, ens trobem que aerolínies que en un context normal tenien risc de desaparèixer, en un context de pandèmia han pogut accedir a ajuts i entrar en una situació de congelació. Òbviament, això distorsiona el mercat. A més, la crisi ha fet perillar companyies que en un context normal eren perfectament viables.

—La crisi afectarà el model de baix cost? Apujaran els preus dels bitllets?
—S’ha vist de manera clara que les companyies de baix cost han estat les més resilients en aquesta crisi. Per una banda, van poder allargar més el període de vol i, per una altra, el recuperen abans. No veig que el model de baix cost tingui problemes addicionals per a mantenir la seva essència, és a dir, tenir una estructura lleugera i unes despeses relativament baixes que els permeten d’abaixar els preus. Fins i tot crec que el context actual reforça aquest model. Els operadors de xarxa tenen molts problemes per a funcionar i és possible que la demanda, almenys al principi de la reobertura, confiï més en un vol de curt radi que no pas en un de llarg.

—Ho deia per factors com una possible pujada de les taxes aeroportuàries, com té previst de fer AENA, per exemple.
—Possiblement la mesura servirà per a finançar els controls extres que es faran als aeroports per prevenir la propagació de la covid-19. Això ja va passar després de l’11-S, quan es van incrementar els controls de seguretat. Aquestes mesures tenien un cost i, segons el país, aquesta taxa de seguretat es veia desglossada al bitllet o no. És possible que ara vegem reflectit un augment dels controls en forma de taxa directa al passatger o a l’aerolínia, que l’acabarà repercutint en l’usuari, però això serà una quantitat limitada. Al final, la qüestió rellevant és si les aerolínies de baix cost seran capaces de continuar oferint un servei a un preu ajustat. Jo penso que sí.

—Canviarà gaire l’experiència del viatger quan agafi un avió?
—Per una banda, augmentaran els controls extres tant a l’accés com a la cabina. La recomanació que va fer la Comissió Europea, conjuntament amb l’agència de seguretat aèria europea, ara fa un mes, preveu que viatjar amb avió és segur i que, per tant, els aparells poden anar plens sempre que es compleixin diversos requisits: higiene i desinfecció abans dels vols, màscara obligatòria, mobilitat limitada per als passatgers i limitació també de la venda de productes. Jo no en sóc expert, però sembla que els avions moderns tenen uns filtres per a l’aire que eviten que el virus es propagui. Dit això, tots aquests requisits per a volar poden fer que certs segments més sensibles de la demanda, com ara parelles amb fills petits o persones dependents, tardin encara un temps a agafar un avió. De totes maneres, la clau per al sector és que els aparells puguin anar plens i no s’hi hagi d’aplicar la distància de seguretat.

—Quan comença a ser rendible un vol?
—De mitjana, les companyies necessiten omplir el 80% de les places per cobrir les despeses. I tots els seients que ocupin a partir d’aquí són beneficis. Deixar seients lliures significa preus elevadíssims o la desaparició de les aerolínies, perquè no n’hi ha cap que sigui viable amb ocupacions del 20% o el 30%. Si es deixen omplir els vols, com us deia, els preus no haurien de pujar. De fet, històricament, en situacions de crisi o xocs com l’actual, les aerolínies han estat capaces d’oferir de manera consistent preus baixos per a estimular la demanda. És una tècnica que també se sol fer servir quan s’entra en un mercat nou. En principi, crec que els preus es poden mantenir estables i, en tot cas, poden anar una mica a la baixa globalment. Això no vol dir que en alguna ruta concreta o en unes dates concretes, per una qüestió de molta demanda, els preus pugin.

—Què passarà amb els bitllets dels vols que s’han anul·lat?
—La regulació europea diu que si les aerolínies t’anul·len el vol, encara que sigui per força major, com a mínim t’han de donar dues opcions: un val per l’import original i amb una vigència de dotze mesos com a mínim o retornar-te els diners. Ara bé, si tu, com a passatger, has anul·lat els teus bitllets, només tens dret al val. Arran de la crisi de la covid-19, la Comissió Europea ha dit que no pensava canviar ni una coma de la normativa, però ha fet diverses recomanacions, com ara que les aerolínies siguin imaginatives amb els vals perquè tinguin més acceptació entre els usuaris: facilitats per a escollir vols nous, vals interpersonals, etc.

—Tornaran els diners?
—La normativa els obliga a fer-ho, però de moment, per un tema de supervivència, la majoria d’aerolínies no ho han fet. Hi ha un problema entre el curt termini i el llarg termini. En el curt no vols tornar els diners, per molt que ho hagis de fer, perquè entres en una situació de caixa insostenible i és la teva mort. Però a llarg termini no tan sols els has de tornar sinó que també et jugues la teva reputació. També és veritat, i això lliga amb els ajuts, que les companyies que n’han rebut es troben en una millor situació per a retornar els bitllets amb més celeritat. Passa que el reemborsament el fa l’estat i no la companyia.

The post Pere Suau-Sánchez: ‘Ara sembla que tothom viatjarà, però a l’estiu només volarà entre un 20% i un 40% respecte de l’any passat’ appeared first on VilaWeb.