Vilaweb.cat

Ana Pastor renuncia a l’acta de diputada i deixa la política activa

L’ex-ministra espanyola Ana Pastor, diputada del PP i presidenta del congrés entre el 2016 i el 2019, ha anunciat que deixa el seu escó per Pontevedra per incorporar-se a l’àmbit de les institucions professionals sanitàries. D’aquesta manera, tanca la seva dilatada carrera política i a la seva llarga trajectòria com a membre del congrés espanyol dins del PP.

“Quan es posa punt final a tants anys de servei públic a les administracions i al parlament es viuen sentiments oposats, però el més intens és el de gratitud cap al meu partit i cap als espanyols per haver-me permès ostentar un dels majors honors que es poden tenir al nostre país, com és presidir el congrés dels diputats”, ha exposat Ana Pastor després d’haver comunicat la seva decisió al president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.

Òmnium, ERC, Junts, CUP i Comuns es comprometen a treballar per l’autodeterminació després de l’amnistia

Òmnium Cultural, ERC, Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns han fet pinya l’endemà de l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia, que consideren una victòria arrencada a l’estat espanyol. En un acte unitari a l’antiga presó Model aquest migdia, partits i entitats independentista han presentat el manifest “Una conquesta col·lectiva”, on es comprometen a “continuar treballant pels grans consensos de país, per una societat justa i per garantir, per fi, l’exercici lliure i ple del dret de l’autodeterminació”.

Al costat del president d’Òmnium, Xavier Antich, hi havia els principals dirigents d’ERC i Junts, Oriol Junqueras i Jordi Turull, que han participat de la fotografia de família. El text l’ha llegit l’activista mallorquina Antònia Maria Dols. El manifest també ha estat subscrit pel Consell per la República, l’AMI, Amnistia i Llibertat i La Intersindical, entre més.

El manifest conjunt reivindica l’aprovació de la llei d’amnistia com una fita històrica i una conquesta col·lectiva dels partits i entitats que han treballat perquè sigui possible. “L’amnistia és una victòria arrencada a l’Estat, que ha situat de nou el conflicte allà d’on no hauria d’haver sortit mai: el terreny polític. És una resposta política i col·lectiva a la repressió que l’independentisme català continua patint, així com un pas més en la resolució democràtica del conflicte”, sostenen.

La maniobra del BOE: La temptació del PSOE de voler complicar la vida a Puigdemont

En aquest sentit, els partits i entitats asseguren que l’aplicació immediata recollit a la norma “és un reconeixement inequívoc que la repressió no permetrà resoldre el conflicte i un acte de reparació als milers de catalans i catalanes que han estat perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se pel simple fet d’exercir drets fonamentals i defensar el dret a l’autodeterminació”.

Malgrat aquesta victòria, el manifest avisa que “cal no oblidar que avui res no acaba ni comença” i que des de fa una dècada hi ha damunt la taula la lluita pel dret a l’autodeterminació. “Les multes, empresonaments, exilis, l’espionatge o investigacions policials, només han aconseguit reforçar els centenars d’arguments que justifiquen l’aposta perquè Catalunya disposi d’un estat propi”, assenyalen.

“Durant tot aquest període, la societat catalana ha mantingut un consens clar per a la resolució democràtica del conflicte”, insisteixen. És per això que es comprometen a continuar treballant per garantir, “per fi, l’exercici lliure i ple del dret a l’autodeterminació de Catalunya”.

Llegiu el manifest, a continuació.

 

Comín adverteix el PSOE que l’acord de Brussel·les depèn de la investidura de Puigdemont

El candidat de Junts – Lliures per Europa a les eleccions europees, Toni Comín, ha dit que si el PSOE vol ser “coherent i conseqüent” amb l’acord de Brussel·les, que va permetre la investidura de Pedro Sánchez, ha de facilitar que Carles Puigdemont sigui el nou president de la Generalitat. “No és una clàusula de l’acord de Brussel·les, que el PSOE hagi de facilitar la investidura del president Puigdemont, però del meu punt de vista n’és una conseqüència”, ha insistit Comín, que ha assegurat que parlava a títol personal.

“Del meu punt de vista és el que hauria de fer el PSOE si volgués ser coherent amb la lletra i amb l’esperit de l’acord de Brussel·les. És molt més coherent permetre la investidura [de Puigdemont] que no pas insistir amb la del candidat del PSC”, ha afegit. Comín ha fet aquestes declaracions en una conferència de premsa organitzada per l’Agència EFE.

També ha dit que Puigdemont fixaria la data del retorn de tots els exiliats de Junts.

TV3 renova per a una segona temporada la sèrie juvenil ‘Jo mai mai’

Les aventures de les colònies d’estiu de Jo mai mai tindran continuïtat. L’últim episodi de la primera temporada es va acabar de manera abrupta i va deixar oberta la possibilitat de continuar la sèrie juvenil de TV3, una possibilitat que aquesta setmana s’ha confirmat amb l’encàrrec de fer una segona temporada.

3Cat estrena ‘Nudes’, la versió en català d’una minisèrie d’èxit noruega

La sèrie ha estat la gran proposta de la temporada de TV3 per a atraure el públic juvenil, i des de bon començament hi va esmerçar esforços per a bastir un projecte atractiu i per a promocionar-la entre el públic. De fet, l’estrena de la sèrie va arribar amb un llibre sota el braç que n’amplia l’univers narratiu explicant com era cada personatge abans de les colònies d’estiu que narra la sèrie.

Tota sèrie juvenil de TV3 té davant la comparació maleïda amb Merlí, el gran èxit d’audiència que va tenir una repercussió enorme, exportant-se arreu del món. Les audiències de Jo mai mai no van aconseguir el repte d’equiparar-s’hi —va tenir una quota de pantalla l’11,7% de mitjana durant tota la temporada, contra un 18,36% de la primera temporada de Merlí—, encara que va aconseguir ser líder d’audiència en la seva franja. Cal tenir en compte, però que el consum televisiu ha canviat d’aleshores, especialment entre el públic més jove, i s’ha desplaçat cap a la televisió a la carta. En aquest àmbit, l’endemà de l’últim episodi de Jo mai mai havia acumulat més d’un milió de reproduccions a la plataforma 3Cat. En qualsevol cas, a TV3 estan prou satisfets amb el resultat per a encarregar una segona temporada a Abacus, la productora que hi ha al darrere.

Jo mai mai està inspirada en la sèrie basca Go!azen, de la qual se n’han arribat a fer deu temporades. La versió catalana està creada per Sergi Pompermayer, Mar Picó Seijo, Marc Roma i Uri Garcia; i protagonitzada per Clàudia Riera, Jan Buxaderas, Maria Morera, Biel Rossell, Zoé Arnao, Joel Cojal, Imèn Akandouch, Aleix Otem, Berta Rabascall i Miki Núñez, entre més actors. Una de les característiques claus de la sèrie és la introducció d’escenes musicals d’artistes catalans com ara Bad Gyal, Obrint Pas, The Tyets i els Pets, interpretades pels mateixos actors i que 3Cat va difondre posteriorment en format cançó a Spotify i videoclip a Youtube.

El consell de govern de la UdL decideix de mantenir les relacions amb les institucions d’Israel

El consell de govern extraordinari de la Universitat de Lleida (UdL), que s’ha fet avui, ha decidit de mantenir les relacions que la institució té amb Israel. Concretament, el consell ha tombat una moció per trencar els vincles amb les institucions israelianes.

Del total de membres que han exercit el seu dret a vot, 26 han votat en contra de la proposta (62%), 13 a favor i hi ha hagut 3 abstencions. Un cop coneguts els resultats, els estudiants que s’han concentrat al claustre de l’edifici del rectorat per seguir la votació han mostrat la seva decepció amb la institució lleidatana i han denunciat que la decisió prioritza els interessos econòmics enfront dels drets humans.

Francisco Camps, convençut que el PP comptarà amb ell: “Als soldats ens agrada estar sobre el terreny”

L’ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha dit en una entrevista a la cadena COPE que està convençut que el PP comptarà amb ell d’ara endavant. “És un partit seriós, amb gent preparada i sap que l’equip ha de ser format pels que puguin pensar que en qualsevol moment estem capacitats per donar la millor part de nosaltres amb il·lusió, entusiasme i coneixement”, ha dit.

Aquesta setmana Camps va ser absolt per l’Audiència espanyola del delicte de tràfic d’influències en concurs ideal amb el delicte de prevaricació, de què era acusat en el cas Gürtel, relacionat amb els contractes adjudicats a l’empresa Orange Market.

Les set vides de Francisco Camps, una nosa per al Partit Popular | Anàlisi d’Esperança Camps

“M’encanta la política i em sento amb prou forces, ganes i aplom”, ha dit. Tanmateix, no sap pas quin càrrec podria assumir. “He de parlar-ne amb el partit. Després de l’absolució vaig rebre la trucada de Feijóo i també he parlat amb Mazón. Saben la meva disposició, la meva il·lusió i vocació de servei públic”, ha dit.

Tot amb tot, ha matisat que mai no ha arribat a retirar-se de la política: “Aquests anys he continuat essent polític i el PSOE no ha permès que no fos altra cosa perquè han parlat amb mi políticament. No m’han deixat marxar de la política perquè sempre han estat parlant de mi i em sembla extraordinari”, ha dit.

Camps, que ha ironitzat dient que va començar el seu “calvari” judicial amb quatre vestits fa quinze anys i ho ha acabat amb quatre taulells de fira –Fitur–, ha afirmat que havia estat molt dur veure l’evolució política d’Espanya i no poder-hi participar activament. “Als soldats ens agrada estar sobre el terreny i no veure els bous des de la barrera”, ha afegit.

També ha destacat que per les deu causes que ha tingut pendents, el PSOE li ha demanat, en total, més de cent anys de presó. “I més de 150 milions d’euros en responsabilitat civil”, ha afegit. “Això ho demana el PSOE, el que amnistia avui els qui trenquen Espanya. Aquests m’han demanat a mi cent anys. Hi ha un desequilibri impressionant”, ha afegit.

Finalment, Camps ha criticat que hi hagi hagut aquesta campanya judicial “afavorida” pel PSPV i per l’ex-president Ximo Puig des del minut u. “És el que ha signat cadascuna d’aquestes causes. El PSPV i la fiscalia han actuat de facto“, ha dit.

A judici tres persones acusades d’haver assetjat la família de Canet que va demanar un 25% de castellà

El jutjat d’instrucció 12 de Barcelona ha obert judici oral contra tres usuaris de X per un suposat assetjament als pares i l’alumna de l’escola de Canet de Mar (Maresme) que van reclamar el 25% de les classes en castellà, segons que ha avançat El Mundo i ha pogut confirmat VilaWeb. Ja hi havia un quart home investigat pels mateixos fets.

En la interlocutòria, a què ha tingut accés VilaWeb, el jutge declara obert el judici oral contra tots tres per delictes contra la integritat moral. A més, estableix que els acusats han d’abonar una fiança de 12.000 euros per les responsabilitats d’indemnització que se’n puguin derivar. La fiscalia de delictes d’odi i discriminació demana dos anys de presó per als implicats. En la causa hi ha un quart implicat, que fou encausat fa un temps.

En el text de la interlocutòria s’acusa els tres usuaris de X d’haver fet comentaris humiliants i feridors contra la família de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, que demanava que les classes de la seva filla fossin en un 25% en castellà. Els fets es remunten a final del 2021 i la fiscal assegura que en algunes publicacions es feien crides a l’aïllament i l’exclusió social de la menor.

El pare de la família denunciant ha explicat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va instar els Mossos d’Esquadra a oferir-los escorta i que en van rebre protecció durant uns quants mesos.

Marta Rovira diu que ERC no té pas por d’una repetició electoral

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, avisa que no faran president de la Generalitat el candidat del PSC, Salvador Illa. “Ara mateix, no estem en aquest moment”, ha dit. I assegura que ERC no té pas por d’una repetició electoral. En una entrevista a RAC-1, Rovira ha lamentat la pressió cap a ERC: “Hem d’assumir la responsabilitat del país una altra vegada sense demanar res a canvi.”

Ha advertit tant al PSC com a Junts que per negociar amb ERC cal parlar de referèndum, d’implantar l’amnistia i de finançament singular. D’una altra banda, ha fet una crida a refer ponts entre els partits independentistes després de la victòria de l’amnistia i la patacada en els resultats del conjunt de l’independentisme a les eleccions del 12 de maig.

[VÍDEO] El pantà d’Escales comença a desembassar aigua per fer lloc per al desglaç

El pantà d’Escales ha començat a deixar anar aigua per preparar-se per al desglaç. Segons Endesa, es buiden 14 metres cúbics per segon i l’operació s’allargarà fins diumenge. Feia cinc anys que les comportes de l’embassament d’Escales no s’obrien a causa de la sequera persistent. La capacitat del pantà –situat a Sopeira, a l’Alta Ribagorça– és de 145,623 hectòmetres cúbics i es troba al 94,65%.

L’aigua que es deixa anar per les comportes cau per un salt d’uns cent metres, una imatge que poden veure tots els conductors que passen per la N-230. Aquest embassament s’alimenta de l’aigua de la Noguera Ribagorçana. L’aigua que s’allibera va a parar al pantà de Canelles o Santa Anna i servirà per al reg.

Multa de 150 milions d’euros a quatre aerolínies de baix cost perquè cobren l’equipatge de mà

El Ministeri de Consum espanyol ha imposat a quatre aerolínies –Ryanair, Vueling, EasyJet i Volotea– una multa de cent cinquanta milions d’euros perquè cobren als passatgers l’equipatge de mà, després de les denúncies rebudes per diferents associacions de consumidors, com ara FACUA, segons que ha avançat la cadena SER i ha recollit Efe.

Fonts del ministeri han confirmat a l’agència que l’estiu del 2023 es van obrir expedients a quatre aerolínies de baix cost arran de les denúncies rebudes, per investigar pràctiques considerades abusives. Entre les quals figurava cobrar un suplement per la reserva de seients contigus per a acompanyar menors i persones dependents; manca de transparència en la informació pre-contractual sobre el preu final del servei; cobrar un suplement per l’equipatge de mà dels passatgers, i no permetre el pagament en metàl·lic a l’aeroport per aquests serveis o uns altres d’addicionals.

Equipatge de mà a l’avió: us el poden cobrar?

Poden recórrer contra la sanció, i una vegada esgotada aquesta via, les companyies poden acudir als tribunals, segons que indica la mateixa font. L’Associació de Línies Aèries (ALA), que aglutina el 85% del trànsit aeri a l’estat espanyol, ha rebutjat la decisió de Consum, que implica prohibir el cobrament de la maleta de cabina que fan algunes companyies aèries. En un comunicat, assenyala que això perjudicarà els consumidors perquè suprimeix l’opció dels passatgers de contractar exactament allò que necessitin. D’aquesta manera, els prop de cinquanta milions de passatgers que avui dia no porten maleta de cabina a bord i només viatgen amb l’equipatge de mà sota el seient no podrien beneficiar-se de pagar només pels serveis indispensables, i serien obligats a contractar serveis que no fan servir. En canvi, FACUA valora positivament la decisió de Consum i recorda que els consumidors tenen dret de reclamar la devolució d’aquests càrrecs extra.

Facua i Asufuin aplaudeixen la multa

L’associació de consumidors Facua ha valorat molt positivament la sanció del Ministeri de Consum. L’entitat també ha explicat que els consumidors tenen dret a reclamar la devolució dels càrrecs extra. Mentrestant, Asufin espera que la multa serveixi de fre efectiu a la “impunitat amb què aquestes companyies ignoraven els drets dels consumidors als seus clients”.

“Han sigut sis anys batallant per aconseguir que les autoritats actuessin contra unes pràctiques que les aerolínies anaven inflant il·lícitament els seus beneficis i ho hem aconseguit”, ha dit el secretari general de Facua, Rubén Sánchez, en un comunicat. Facua recorda que els consumidors poden reclamar la devolució dels càrrecs extra i ha assenyalat que està tramitant “nombrosos casos en defensa dels afectats”. En cas de rebre una resposta negativa de les aerolínies, l’associació ha suggerit que posin denúncies a les autoritats de consum de les comunitats autònomes sol·licitant sancions i acudir als tribunals i que poden fer-ho sense cost, ja que per a les quantitats inferiors a 2.000 euros no és obligatori acudir-hi amb un advocat ni productor.

Segons que detalla Facua, les sancions més altes són per a Ryanair, la primera que va començar a cobrar per l’equipatge de mà el novembre del 2008. L’entitat destaca que són les sancions més altes que ha aplicat a la història una autoritat de protecció als consumidors.

Asufin, que va presentar una demanda col·lectiva contra Volotea i que es dirimeix al Suprem, considera que és urgent un canvi de conducta per part d’aquestes companyies, en línia a les demandes que també fan per a les entitats financeres. “No podem consentir una violació sistemàtica dels drets que protegeixen els consumidors a través de pràctiques sistemàtiques que constitueixen un abús en tota regla”, ha comentat.

Boye i Van den Eynde reclamen que l’amnistia es publiqui al BOE abans de les eleccions europees

Els advocats de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, i d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, reclamen que l’amnistia es publiqui al BOE abans de les eleccions europees. En una entrevista a RAC 1, Boye ha dit que calia que el govern espanyol passés la llei i la signés el rei. Van den Eynde ha insistit a la SER Catalunya que no preveia que la llei es publiqués després del 9-J. “Seria molt inversemblant. S’ha de publicar immediatament”, ha exigit.

I ara què podran fer amb l’amnistia els jutges, els fiscals i els represaliats? I Anàlisi de Josep Casulleras

Boye ha volgut fugir de les especulacions, però s’ha demanat per què el govern espanyol mantenia la llei en un calaix. Sobre la possibilitat que Felip VI fos de viatge, i per això no pogués signar la llei, ha recordat que el rei espanyol tenia signatura electrònica. “Algú posa en un embolic al rei”, ha manifestat. També ha assenyalat que era responsabilitat del govern espanyol i ha apuntat que si ho retardava era perquè els socialistes no volien ser perjudicats en la campanya de les eleccions europees ni en la configuració del parlament. Van den Eynde també ha dit que la monarquia espanyola no tenia marge per a blocar la llei.

Retorn dels exiliats

Quan li han demanat quan podrien tornar els exiliats, Boye ha dit que tan bon punt es publiqués la norma al BOE ja podrien tornar perquè seria una llei en vigor. Si no fos així, Boye remarca que la justícia espanyola faria un ridícul internacional. “Semblaria una república bananera”, ha reblat.

Van den Eynde ha estat més prudent. “A veure què diran els jutges”, ha dit, perquè considera que interpretaran com vulguin la llei. Tanmateix, ha apuntat que la prioritat de la justícia seria anar a Europa. “La justícia europea pot tardar entre sis mesos i un any i mig”, ha advertit. “Si l’agenda la controlen ells, això pot tardar anys”, ha insistit.

Només aprovar l’amnistia, els fiscals del procés ja van traslladar al fiscal general de l’estat espanyol que rebutjarien d’amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació. Van den Eynde ha lamentat que els fiscals no seguissin criteris tècnics, sinó un biaix polític. “No apliquen el dret”, ha insistit.

La premsa espanyola de dretes s’escandalitza i brama contra la “immoralitat” de l’amnistia

La llei d’amnistia ha fet saltar les alarmes a les redaccions dels diaris espanyols de dretes. L’editorial de El Mundo –”Un greu punt i a part en la història de la nostra democràcia”– la defineix com “la llei més immoral de l’Espanya recent” perquè considera que el propòsit “no és la reconciliació, sinó l’impúdic repartiment del poder” i diu que Pedro Sánchez ha sotmès el PSOE, les institucions espanyoles i el conjunt de la societat “a l’exigència d’impunitat del polític [Carles Puigdemont] que va encapçalar la principal crisi constitucional d’ençà del 1978”.

I ara què podran fer amb l’amnistia els jutges, els fiscals i els represaliats? I Anàlisi de Josep Casulleras

“L’estat va demanar ahir perdó a les minories polítiques que volen estrangeritzar-ne els ciutadans. La història es reescriu per convertir en agressors els que van ser agredits i en herois de la llibertat els que van segrestar”, continua l’editorial, que adverteix que després de l’amnistia, l’independentisme reclamarà el referèndum, tal com van verbalitzar Gabriel Rufián i Míriam Nogueras. “Els jutges constitueixen ja l’últim dic de contenció davant l’esborrament dels delictes”, conclou el diari.

D’una altra banda, l’ABC acusa el PSOE d’haver trencat el règim del 78 i diu que l’aprovació de l’amnistia és una victòria de l’independentisme sobre l’estat espanyol. “Una victòria que celebren els qui van delinquir i van intentar de convertir en estrangers milions d’espanyols a la seva pàtria, i ho van fer malversant diners públics i cometent delictes d’una gravetat extraordinària”, diu l’editorial del diari, que lamenta que cap diputat i senador del PSOE, a part de Javier Lambán, hagi alçat la veu contra la llei.

“Aquesta llei és, sobretot, una llei injusta que el nostre rei no pot no signar. És una norma que posa en excepció la igualtat dels espanyols i que trenca alguna cosa més que la dignitat del nostre ordenament jurídic. És una norma que converteix el nostre codi penal en una moneda de canvi, que s’ha redactat de la mà dels seus beneficiaris concrets, que resignifica la legítima de defensa que l’estat de dret va exercir durant el procés”, retreu l’ABC.

Finalment, el director de La Razón, Francisco Marhuenda, defineix l’amnistia com a il·legítima i inconstitucional i critica la submissió dels diputats del PSOE a Pedro Sánchez. “Ningú va aixecar la veu contra aquest brutal atac a la separació de poders i a l’estat de dret. Han acceptat la mentida com a instrument polític. Tots sabem que l’amnistia és il·legítima i inconstitucional, tal com va dir Sánchez moltes vegades, però se senten còmodes en un sistema partitocràtic que els garanteix un sou que no guanyarien fora de la política”, escriu.

Marhuenda insisteix a qualificar els diputats socialistes com un ramat d’ovelles que segueixen de manera cega el president espanyol, a qui compara amb un cabdill populista. “Els falta autonomia, voluntat o consciència. No són socialistes, sinó sanchistes. S’ha de reconèixer que Sánchez coneix molt bé l’ànima humana i ha sabut comprar una immensa majoria de voluntats confirmant que totes tenen un preu”, afegeix el director de La Razón, que diu que l’amnistia és farcida de mentides i no és res més que un contracte mercantil per a mantenir la presidència del govern espanyol.

“És cert que Sánchez compta amb una majoria al TC formada per Conde-Pumpido, Balaguer, Segoviano i Díez que podrien ser, perfectament, magistrats de la Cort Suprema cubana. La il·legítima amnistia comença ara un camí tant tortuós com incert, però Sánchez passarà a la història com l’impulsor d’un brutal atac a la separació de poders”, conclou.

Plentzia, primer municipi que es declara part d’una república basca

El municipi de Plentzia, a la costa de Biscaia, ha aprovat una moció en què es declara part integrant d’una república basca. És la primera localitat del País Basc que fa una declaració d’aquesta mena, encara que sigui simbòlica, i ha rebut el suport de la majoria absoluta de l’ajuntament, governat per EH Bildu, i l’abstenció del PNB.

El moviment Ehun, en defensa de la independència del País Basc i desvinculat dels partits, ha presentat la moció en el ple d’aquest municipi de 4.361 habitants. En la iniciativa, asseguren que “massa sovint, els ajuntaments no tenen mitjans per a protegir els interessos dels ciutadans”, diuen que cal una legislació en favor de tots els ciutadans sense límits i consideren que aquesta legislació no és possible a l’estat espanyol. “La república basca –afegeixen– és una eina necessària per al benestar de tots els ciutadans.”

Ehun, moviment partidari, de la unilateralitat, explica que ara l’objectiu és parlar amb agents, sindicats i partits durant aquest mes i estendre les mocions a tots els municipis del País Basc. “És històric –diuen– que, per primera vegada, una institució del País Basc tingui una part del territori declarada part de la república.” Sobre això, remarquen que fins ara els ajuntaments s’havien limitat a demanar una república i no pas a declarar-la. “La moció aprovada no ha exigit l’aprovació de l’estat espanyol, sinó que ha obeït a la voluntat de la majoria. De manera clara i simple, el poble de Plentzia s’ha autodeterminat.”

Segons ells, hi ha molta gent que ho veu amb certa emoció, gent que té la sensació que ara no es fa res. “La gent espera una cosa així, creiem que té potencial per al futur, […] que sigui el poble organitzat qui marca l’agenda i el ritme –detallen–. Amb les institucions, però que qui marqui el ritme siguem nosaltres. Veurem fins on podem marcar el ritme, però ho intentarem.”

Alhora, el moviment Ehun ha començat més campanyes, per exemple, perquè els ciutadans es declarin ciutadans de la república basca, amb l’objectiu, diuen, d’alliberar territoris i persones.

Badator anomalia politikoa.#EuskalErrepublikaGara#Maiatzak31 pic.twitter.com/P7rZcUyJbQ

— Ehun #EuskalErrepublika (@ehunduz) May 29, 2024

 

Les portades: “La llei d’amnistia veu la llum en un clima de crispació política” i “Els fiscals del procés rebutgen amnistiar la malversació”

Avui, 31 de maig de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Polèmiques declaracions de Yolanda Díaz arran de l’amnistia: “Ens han enviat a la presó”

La vice-presidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha assegurat que Sumar ha votat a favor de la llei d’amnistia “amb orgull i dignitat per millorar la democràcia i seguir avançant”. En un míting a Valladolid per a les eleccions europees, la cap de Sumar s’ha afegit al sac de la repressió independentista i no ha dubtat a dir que “ens han enviat a la presó, ens han titllat de traïdors i ens han insultat”.

Díaz ha denunciat l’estratègia de “dividir entre uns i altres” i d’enfrontar que, segons ella, practica el PP. En aquesta línia, ha instat la ciutadania a votar contra aquells partits que “només criden”. Díaz creu que la seva formació necessita força per a “fer a Europa” el que fa al govern espanyol.

Yolanda Díaz ha parafrasejat el cap del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va dir que el 9-J és una “revàlida” del 23-J, per tornar a frenar la dreta, però també per no donar suport al PSOE, que “forma part d’una gran coalició que governa Europa amb el PP”. Als de Pedro Sánchez els ha retret donar suport al pacte d’asil en l’àmbit comunitari, i en conjunt també s’ha mostrat contrària a les devolucions en calent dels migrants.

Montserrat anuncia que el PP demanarà a la Comissió Europea que actuï contra la “infame” llei d’amnistia

La cap de llista del PP a les eleccions europees, Dolors Montserrat, ha anunciat que el PP demanarà a la Comissió Europea que actuï davant l’aprovació de la “infame” llei d’amnistia. De Lugo estant, Galícia, Montserrat ha acusat Sánchez d’entregar el Codi Penal i la llei d’amnistia “per donar privilegis i impunitat a uns pocs en contra dels espanyols”. Segons ella, el PSOE s’ha convertit “en la marca blanca d’ERC” mentre que el PP ha crescut “dels votants socialistes farts del socialisme agenollat”. El que ha passat, ha dit, és que ha mutat el procés: “Sánchez ha exportat el procés a Espanya”. A parer seu, el president del govern espanyol “necessita Puigdemont” i ha augurat que li entregarà la Generalitat.

La llei d’amnistia, ha subratllat, és “demolidora” per a l’estat de dret i és una condemna a la democràcia espanyola i als valors de la democràcia europea. Montserrat també ha tret pit de la tasca feta pel PP a Brussel·les. “Hem estat els que hem encapçalat a Europa la denúncia permanent davant de totes les derives de Sánchez, començant per la infame llei d’amnistia”, ha celebrat.

Segons ella, és gràcies al PP que el comissari Didier Reynders “va enviar dues cartes a Espanya per controlar què estava fent amb aquesta llei”. Montserrat ha reiterat, com fa tota la campanya, que el PSOE “ha entregat la governabilitat d’Espanya a un pròfug de la justícia”. “No hi ha res més radical a Europa”, ha sentenciat.

Aprovaríeu els exàmens de la selectivitat? Poseu-vos a prova amb els exàmens del 2023

Una de les millors maneres per a preparar els exàmens de la selectivitat 2024 és repassar els models d’examen dels anys anteriors. A continuació, us mostrem les proves de la selectivitat 2023 a Catalunya, el País Valencià i les Illes, perquè us poseu a prova per a les PAU. Enguany, a Catalunya i el País Valencià, els exàmens seran els dies 4, 5 i 6 de juny. I a les Illes, els dies 11, 12 i 13 de juny

Selectivitat 2024: guia completa dels exàmens de les PAU

Els alumnes que no superin la selectivitat al juny tindran una segona oportunitat. En el cas del País Valencià, la convocatòria extraordinària serà els dies 2, 3 i 4 de juliol, al cap d’un mes. A les Illes, serà els dies 9, 10 i 11 de juliol. I a Catalunya, passat l’estiu: el 3, 4 i 5 de setembre.

Set canals de YouTube i un compte d’Instagram que us ajudaran a preparar la selectivitat

Llengua catalana

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Llengua castellana 

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Llengua estrangera: Anglès

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Llengua estrangera: Francès

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Llengua estrangera: Alemany

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Llengua estrangera: Italià

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen

Història 

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions | Examen en aranès
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen | Exemple d’examen 2024
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Història de la filosofia 

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen | Exemple d’examen 2024
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Biologia

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Cultura Audiovisual

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Disseny

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Dibuix tècnic 

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Economia de l’empresa

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Física 

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Fonaments de l’art 

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Geografia

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen

Geologia/ Ciències de la terra i del medi ambient

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Grec

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Història de l’art

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Llatí

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Matemàtiques

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

Química

Examen de Catalunya 2023
PDF de l’examen | PDF amb les solucions
Examen del País Valencià 2023
PDF de l’examen
Examen de les Illes 2023
PDF de l’examen | Correcció de l’examen

 

Les PAU no inclouran lectures obligatòries de català i castellà a partir del 2025

Què passa amb el BOE i l’amnistia? La temptació del PSOE de voler complicar la vida a Puigdemont

Durant uns quants dies va córrer la idea que tan bon punt el congrés espanyol aprovés definitivament la llei d’amnistia –cosa que va fer ahir, 30 de maig–, el text es podria publicar l’endemà mateix al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i entraria immediatament en vigor. Però no: quan feia pocs minuts que el ple del congrés havia votat l’aixecament del vet del senat a la llei, el govern espanyol va fer córrer, mitjançant l’agència Efe, la informació segons la qual la publicació al BOE seria “a partir de la setmana que ve”, i el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, va comparèixer per dir que seria “aquests dies vinents”. Sense concretar-ho més. El govern de Pedro Sánchez té el control del temps i, amb aquest calendari tan capriciós que ha fet coincidir l’amnistia, les eleccions europees i la investidura a Catalunya, pot jugar –si vol– a complicar el retorn promès de Carles Puigdemont.

I a Madrid, de portes endins, ja fa un parell de dies que fan travesses. Perquè Puigdemont va anunciar en campanya que tornaria de l’exili el dia que hi hagués el debat d’investidura del candidat a presidir la Generalitat, tant si era ell com si no, comptant que la llei d’amnistia ja faria unes setmanes que hauria entrat en vigor. La data límit per a aquesta sessió és el 25 de juny, i si la publicació de la llei al BOE es demora, l’amnistia hi podria arribar pels pèls, i potser no hi hauria temps per a l’aixecament efectiu de les ordres de detenció en compliment de la llei.

Per entendre-ho, amb el calendari a la mà i amb el relat que el govern espanyol mateix ha transmès avui mateix als mitjans espanyols: abans de la publicació al BOE, cal que la llei surti publicada al Butlletí Oficial de les Corts Generals, amb la transcripció prèvia del debat i del resultat de la votació en el diari de sessions del congrés. Compten que això trigarà ben bé una setmana, de manera que ens situaríem entre el 6 i el 7 de juny, a l’acabament de la campanya de les eleccions europees. Tot seguit, serà el ministeri de la Presidència, que dirigeix Bolaños i que també és el ministeri de les Relacions amb les Corts, que, en principi, de manera immediata ho farà arribar a la casa reial espanyola.

Un joc entre Bolaños i la casa reial

El rei espanyol és qui finalment ha de sancionar la llei i ordenar-ne la publicació al BOE. Ara per ara, ningú ja no fabula amb la possibilitat que Felipe VI s’hi negui, perquè és un acte degut, formal i regulat per la constitució espanyola. Però disposa de quinze dies per a fer-ho, segons que especifica l’article 91 de la constitució. I és aquí on el temps es pot allargar més. A la premsa espanyola ja circula la idea que l’amnistia no entrarà en vigor fins després de les eleccions europees. I si van passant els dies i la llei no apareix al BOE: de qui serà culpa? Del ministeri de Bolaños, que encara no haurà traslladat el text a la casa reial? O de Felipe VI, que estirarà tant com podrà aquests quinze dies de què disposa? Tot plegat, amb aquest horitzó del 25 de juny com a data límit per a la investidura.

Endarrerir l’entrada en vigor de la llei vol dir allargar el neguit dels represaliats que se n’haurien de beneficiar. I, en el cas dels que tenen mesures cautelars pendents, que són els exiliats per la causa de l’1-O, endarrerir el moment en què el jutge Pablo Llarena hauria de decidir si els les retira immediatament, tal com la llei diu que cal fer. És possible que a Llarena ni li passi pel cap, i que faci cas del criteri dels jutges de la causa contra el procés, que passats tan sols uns minuts de l’aprovació de la llei han deixat clar que no s’haurien d’aixecar les ordres de detenció de Puigdemont, de Comín, ni de Puig perquè no es pot aplicar l’amnistia en la causa contra l’1-O per malversació.

De manera que és ben possible que Llarena no vulgui retirar l’ordre de detenció quan Puigdemont torni, i això el president ho sap, n’és conscient i té dit i repetit que no li impedirà de tornar. Amb l’amnistia a la mà, empresonar-lo seria un acte il·legal. Però no seria el mateix que Puigdemont tornés amb ordres de detenció vigents i l’amnistia vigent que sense haver entrat en vigor la llei d’amnistia: amb una detenció, la presó preventiva seria aleshores inevitable, per més que fos una qüestió de pocs dies que l’amnistia entrés en vigor. La qüestió és si el PSOE pot tenir la temptació de jugar amb aquest control del calendari que pot afectar la situació de llibertat de moviments de Puigdemont, i si, arribat el cas d’una demora de l’entrada en vigor de l’amnistia, el president a l’exili tornaria igualment.

 

Aquesta escena a càmera lenta de qui ningú no parla

S’ha aprovat l’amnistia. Enhorabona, la meua més sincera enhorabona, a tothom que gràcies a aquest pas es podrà deslliurar, ni que siga momentàniament, de la persecució espanyola. Però i ara què?

Jo fa dies que tinc la sensació de mirar un film a càmera lenta que tothom a la sala sap que porta a una crisi política monumental, però que, sorprenentment, ningú no sembla fer res per prevenir-la.

Ja ho entenc, que això siga així en el bloc independentista, especialment el president Puigdemont –car ell en serà l’epicentre. Ja entenc que, precisament, no es vulga evitar la confrontació, malgrat el risc personal evident que corre. Però per la part espanyola no entenc res. Perquè no entenc què caram poden guanyar-hi, ells, amb aquest desenllaç.

La crisi, evidentment, serà la detenció i, si poden, l’empresonament del president Puigdemont en el moment que entre al Principat per assistir a la sessió d’investidura del parlament. Probablement, un dia encara per determinar, a final del mes de juny.

La càmera lenta, aleshores, segueix una seqüència claríssima, amb un final que ja es veu venir: primer hi haurà la rebel·lió dels jutges, el filibusterisme respecte de l’aplicació de la llei, el motí. Això crec que ja ho tenim clar tots i no cal estendre-s’hi més.

Però, alhora, hi ha una altra jugada: el PSOE endarrerirà la publicació de la llei al BOE tant com podrà, per aconseguir que el president Puigdemont es trobe forçat a venir al sud sense que siga gens clara la reacció del poder judicial. L’amnistia no entra en vigor fins que no es publica al BOE. Per a publicar-se al BOE l’ha de signar el monarca, que té quinze dies a partir del moment que li duguen el paper. Però –alerta amb el però– el govern espanyol no té cap termini obligat per a dur la llei al de la corona. Podrien passar-s’hi un mes, entre l’una cosa i l’altra.

Però si fos el cas, Salvador Illa hauria de presentar la candidatura a la presidència de la Generalitat en un ambient explosiu i incendiari, que faria gairebé impossible de comptar amb els vots d’Esquerra –sense els quals no té cap possibilitat de ser president. I no parlem de la repercussió immediata que puga tenir la detenció del president en l’estabilitat del govern espanyol.

Segons com vagen les coses –i ara dibuixaré un moment la possibilitat més dramàtica, que no ha de ser la real–, tindríem el president Puigdemont a la presó, cosa que causaria estupor, desconcert i segurament alguna cosa més a Europa i una reacció imprevisible a Catalunya. Salvador Illa seria descavalcat de la presidència de la Generalitat. I  Pedro Sánchez, lògicament, podria veure perillar la seua residència a la Moncloa.

Però, per damunt d’això, encara restaria la cosa més important: aquest ambient de reconciliació i retrobament i totes eixes parauletes boniques que tant d’esforç han fet els socialistes espanyols a fer circular, saltaria automàticament fet miques. I tot l’esforç –a còpia d’amnisties i indults– per a desarticular la batalla judicial a Europa tornaria al primer pla. Qui pot explicar, doncs, de què va la cosa aquesta?

Preguntant a uns i altres m’han donat, a Barcelona i Madrid, algunes explicacions possibles, que enumeraré, però sense poder-les certificar i tan sols per a ampliar el debat i pensar jo mateix.

La primera diu que el PSOE està convençut que el president Puigdemont tornarà tan sols si es garanteix completament que no serà detingut i que, per tant, jugar amb la publicació de la llei i amb el filibusterisme dels jutges és una bona manera de traure de circulació el candidat que ara mateix –o en unes noves eleccions a l’octubre– podria ser l’alternativa a Salvador Illa.

Ja veurem què passa, si torna o no. Però, així d’entrada, jugar-se tantes coses a la simple intuïció d’un fet que ells no controlen de cap manera, a mi em sembla francament suïcida. És possible que s’hagen cregut la imatge d’un Puigdemont covard que ha alimentat una certa premsa madrilenya. Ara, si no em falla la memòria, el 130è president ja ha estat detingut cinc vegades i tancat a la presó dues. Francament…

La segona explicació és que Pedro Sánchez convocarà eleccions espanyoles immediatament després de les europees –en el cas que li vagen bé–, de manera que l’estabilitat a Madrid, momentàniament, li seria igual. I, al cap i a la fi, Salvador Illa és un criat que obeirà i carregarà el mort que li toque. Com fan sempre els subalterns. Pot ser. Però li hauran d’anar bé les europees primer…

Aquestes dues darreres explicacions són, vull deixar-ho clar, especulacions de què jo no tinc cap confirmació, més enllà de voler saber de què es parla per l’altiplà. Però torne on era abans. Quin sentit té construir una legislatura basada en tota aquesta teoria del retrobament i dinamitar-la després, estúpidament, en el moment més delicat?

Hi ha una tercera explicació que també m’ha arribat i que em costa més de creure, però que al capdavall seria l’única que aportaria una certa coherència al misteri. És la que diu que, simplement, Pedro Sánchez fuig atropelladament cap endavant –de la seua debilitat política, de la corrupció que comença a prendre forma al seu entorn i de més coses– i improvisa cada dia, ara amb cinc dies de reflexió, ara amb Palestina, ara amb Catalunya, ara amb allò que li convinga o tinga a mà, simplement per poder viure un dia més. Per poder viure un dia més a la Moncloa, vull dir.

I si això és així, em sembla que el juny comença a presentar-se interessant per al moviment independentista…

 

PS1. De tot això de les maniobres del BOE qui en sap més és Josep Casulleras. Llegiu: “Què passa amb el BOE i l’amnistia? La temptació del PSOE de voler complicar la vida a Puigdemont

PS2. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué La tertúlia proscrita: “Què ha passat en el secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana?

PS3. Esperança Camps ha entrevistat Pere Mayor, l’històric líder del valencianisme que en aquestes eleccions va a la llista de Junts. Diu coses sucoses: “Encara són molt joves, però la generació capaç de construir una força política nacional al País Valencià ja hi és”.

PS4. A diferència de la immensa majoria de la premsa d’aquest país, VilaWeb viu dels subscriptors. Però necessitem més ajuda per a continuar endavant. Ens podeu donar un colp de mà apuntant-vos a VilaWeb o fent-hi un donatiu únic?

I ara què podran fer amb l’amnistia els jutges, els fiscals i els represaliats?

Tan bon punt la llei d’amnistia entri en vigor, amb la publicació al BOE, ja començarà a tenir efectes. Quan arribi aquest moment, els jutges que tenen entre mans causes amb beneficiaris de la llei haurien de començar el procediment per a arxivar-les totes, deixar sense efecte les condemnes i esborrar tots els antecedents penals. I aixecar totes les mesures cautelars que hi tinguin dictades, incloses les ordres de detenció. De beneficiaris d’aquesta amnistia n’hi ha uns mil sis-cents, segons el recompte d’Òmnium Cultural, incloent-hi aquells que han estat represaliats per la via penal (que són la majoria, cap a un miler), per la via administrativa i per la via comptable.

Dos mesos per a aplicar-la

Tan bon punt s’aprovi la llei d’amnistia els jutges l’hauran de tramitar de manera “preferent i urgent” i abans de dos mesos. Això vol dir arxivar els procediments oberts, deixar sense efecte les condemnes i eliminar els antecedents penals, havent donat audiència prèviament a les parts implicades. Els recursos que es puguin presentar contra l’aplicació de l’amnistia no suspendran pas aquest termini de dos mesos.

Això ho haurien de fer els jutges mateixos d’ofici, o a instància d’alguna de les parts. De manera que, per evitar dilacions, les defenses d’alguns dels represaliats ja tenen pensat d’afanyar-se a demanar l’aplicació de l’amnistia als seus representats tan bon punt la llei entri en vigor.

El paper cabdal de la fiscalia

I en relació amb això pot ser cabdal el paper de la fiscalia, que és l’acusació principal, o bé l’única, en la immensa majoria de les causes afectades per l’amnistia. La fiscalia general de l’estat fa mesos que va recollint informació per tenir una llista de totes les causes i tots els represaliats que s’inclourien dins de l’amnistia, segons fonts coneixedores d’aquestes gestions consultades per VilaWeb. De manera que és previsible que el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, dicti alguna instrucció als fiscals perquè donin compliment de la llei quan entri en vigor.

Si l’acusació ho demana, els jutges no tindran arguments per a oposar-s’hi, però és clar que hi ha causes, i entre aquestes les més mediàtiques, en què també hi ha acusacions particulars i acusacions populars, representades per l’extrema dreta. I són precisament aquests casos on hi ha els jutges més renuents a aplicar l’amnistia.

I restarà per veure què acabarà fent la fiscalia del Tribunal Suprem amb una possible instrucció en aquesta línia, atès el tarannà més dur que han tingut aquests fiscals fins ara, desmarcant-se fins i tot de la posició de la fiscalia general, en relació amb les causes del Primer d’Octubre i del Tsunami Democràtic. De moment, ja han expressat el seu criteri contrari a aplicar l’amnistia sobre la causa contra l’1-O per malversació, és a dir, que no s’haurien d’amnistiar ni Carles Puigdemont, ni Toni Comín ni Lluís Puig (i, per tant, no els haurien d’aixecar les ordres de detenció vigents), ni Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, inhabilitats encara per la condemna del Suprem.

Però no solament hi pot haver friccions amb aquesta fiscalia, perquè l’associació majoritària de fiscals va arribar a signar un manifest contra l’amnistia, al costat d’associacions de jutges i més funcionaris de l’estat.

Ordres de detenció fora?

Quan entri en vigor, immediatament, la llei d’amnistia diu que han de restar sense efecte i s’han de retirar totes les mesures cautelars que hi hagi vigents contra els beneficiaris. I en les causes obertes encara sobre el procés d’independència això vol dir, a la pràctica, la retirada de les ordres de detenció que el Tribunal Suprem manté contra el president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín i Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, tots exiliats.

La retirada de les ordres de detenció s’ha de fer de seguida fins i tot si el jutge vol presentar preguntes al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional, amb dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia als casos concrets que tingui a les mans. Aquestes preguntes pre-judicials, en cas de formular-se, aturaran l’aplicació de l’amnistia als beneficiaris, tant si són els exiliats –que, tanmateix, haurien de veure retirades les seves ordres de detenció– com si són els ex-presoners polítics condemnats.

Això vol dir que aquells qui encara compleixen una condemna d’inhabilitació (no pas de presó, perquè van ser indultats), Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, la mantindran fins que el TJUE no resolgui o no refusi les preguntes pre-judicials que li puguin arribar del Suprem.

Mai cap pregunta d’aquesta mena no pot aturar l’aplicació general de la llei d’amnistia, que cada jutge ha d’analitzar i ha d’aplicar cas per cas.

Els dubtes dels jutges i les preguntes al TJUE i al TC

És possible, doncs, que alguns jutges vulguin presentar qüestions d’inconstitucionalitat al TC o bé pre-judicials al TJUE sobre la compatibilitat d’amnistiar uns fets concrets, sobre unes persones determinades, amb el dret de la Unió i amb la constitució espanyola. Ara per ara, les causes en què sembla més clar que pot passar això són les del Suprem i de l’Audiència espanyol contra el Primer d’Octubre, per malversació, i contra el Tsunami Democràtic i contra els CDR en l’operació Judes, per terrorisme.

Tot i que la llei ha acabat tenint un text que ha mirat de cobrir totes les possibles escletxes, els jutges d’aquests tribunals –Pablo Llarena, Manuel Marchena, Manuel García-Castellón o Alfonso Guevara– podrien aferrar-se a les exclusions que la llei preveu sobre investigats per terrorisme (en els casos de vulneracions greus dels drets humans comesos de manera intencionada) i per malversació (en els casos d’enriquiment personal amb benefici patrimonial), per més que no encaixin en les causes esmentades. Perquè aquests jutges són en peu de guerra contra la llei i poden mirar de torpedinar-la com sigui.

Les multes i les sancions

Una línia vermella del PSOE: que l’amnistia no obrís cap via de retorn de les multes i sancions pagades ni a procediments d’indemnització. I així consta a la llei, en l’article setè: “L’amnistia […] no donarà el dret de percebre cap indemnització de cap mena ni generarà drets econòmics de cap mena en favor de cap persona.” I afegeix: “Tampoc no donarà el dret de la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa.”

Hi consta una sola excepció, afegida durant el procediment d’esmenes: es podran retornar les multes imposades en aplicació de la llei mordassa, i hi ha centenars d’afectats. Però amb condicionants: que no siguin les imposades per infraccions molt greus i que “l’administració que va imposar la sanció consideri que hi concorren criteris de proporcionalitat.”

Els represaliats no podran reclamar, doncs, responsabilitats a l’estat per haver-los represaliat; perquè aquesta amnistia no és cap reconeixement de culpa de l’estat per haver comès vulneracions de drets fonamentals, ni per haver-se excedit, ni per haver reprimit l’exercici de drets i llibertats. Per això la porta d’Estrasburg roman oberta, per a qui vulgui i pugui explorar-la fins al final.

La lluita per a ser amnistiats: assessorament i recursos jurídics

Per tot plegat, just quan entri en vigor l’amnistia comença un camí de lluita per a una bona part dels beneficiaris d’aquesta amnistia, per a fer-la valer. El col·lectiu d’advocats d’Alerta Solidària posarà a disposició els seus recursos per a assessorar els represaliats en les causes que hi ha encara obertes, i Òmnium Cultural prepara una sindicatura d’assessorament i acompanyament, amb un equip d’advocats, als beneficiaris de l’amnistia que els calgui.

Pàgines