Vilaweb.cat

Report diari sobre el coronavirus: la quarantena enfronta Espanya amb França i la Unió Europea

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern francès ha decidit aquest vespre que a partir de demà obligaria tothom qui arribés a l’estat francès provinent de l’estat espanyol a passar una quarantena de catorze dies pel coronavirus. Emmanuel Macron respon així a Pedro Sánchez arran de l’anunci que va fer abans-d’ahir el govern espanyol que tothom qui arribi a l’estat espanyol haurà d’aïllar-se. Les úniques excepcions són els treballadors transfronterers, els transportistes, les tripulacions i el personal sanitari que es desplaci per motius laborals. És una mesura que han pres molts estats, però al principi de la pandèmia del coronavirus, no pas en fase de desconfinament. De fet, demà uns quants estats europeus començaran a reobrir les fronteres i ahir la Comissió Europea va recomanar la restauració de la lliure circulació abans de l’estiu, amb la mirada posada en el turisme i els corredors segurs que negocien alguns estats. Avui el món ha superat les 300.000 morts oficials per coronavirus.

Al país, s’ha detectat el primer rebrot de contagis de la Covid-19 al departament sanitari de la Ribera, amb un focus de 42 infectats. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha demanat que es mantingués la distància física durant uns dies més per tal de controlar el rebrot. Per una altra banda, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han presentat una fase 0,5 per al desconfinament gradual de la ciutat i l’àrea metropolitana, que no accedirien a la fase 1 fins el dia 25. Entre les mesures, que ara ha d’autoritzar el govern espanyol, hi ha l’obertura de botigues sense cita prèvia, la recuperació de les activitats de culte, els centres d’entrenament d’esport professional i la reobertura de les biblioteques.

La crisi sanitària canviarà la vida aquests mesos vinents, i a les cancel·lacions i ajornaments de grans esdeveniments caldrà afegir nous hàbits de la població. També en l’exercici dels drets fonamentals com el de manifestació. Per això l’ANC prepara amb prudència un Onze de Setembre a cavall entre la manifestació presencial i virtual, amb mobilitzacions descentralitzades arreu del país, per tal que els més vulnerables no siguin exclosos de la Diada. En canvi, l’extrema dreta es manifesta contra el govern espanyol a Madrid sense respectar les mesures sanitàries, i la policia espanyola no intervé per a dispersar una concentració que incompleix l’estat d’alarma, fet que ha causat una gran indignació.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 4.494.364 casos confirmats i 301.747 morts. Del total de casos, 1.691.243 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.443.544 casos i 86.224 morts.
—L’estat espanyol, amb 272.646 casos i 27.321 morts.
—Rússia, amb 252.245 casos i 2.305 morts.
—Regne Unit, amb 233.151 casos i 33.614 morts.
—Itàlia, amb 223.096 casos i 31.368 morts.
—Brasil, amb 196.375 casos i 13.555 morts
—L’estat francès, amb 178.870 casos i 27.425 morts.

Als Països Catalans hi ha 79.798 casos, 47.465 altes i 13.103 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 62.615 casos, 35.616 altes i 11.440 morts (avui hi ha hagut 938 casos, 173 altes i 37 morts)
—Al País Valencià, 14.154 casos, 9.490 altes i 1.364 morts (avui hi ha hagut 109 casos, 222 altes i 9 morts)
—A les Illes, 1.958 casos, 1.465 altes i 215 morts (avui hi ha hagut 1 cas, 27 altes i 1 mort)
—A Catalunya Nord, 310 casos, 271 altes i 34 morts (encara no hi ha dades noves)
—A Andorra, 761 casos, 596 altes i 49 morts (avui hi ha hagut 1 cas,  20 altes i cap mort)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

L’editorial de Vicent Partal

#25AnysVilaWeb: volem fer un dels millors diaris del món, en català

La píndola de Jordi Goula: ‘Els supermercats fan l’agost amb la Covid-19’

Avui l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha publicat els resultats de l’IPC corresponents al mes d’abril. La xifra de l’índex general assenyala una baixada del 0,7% anual tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, arran de la forta caiguda del preu del petroli durant el mes passat. En realitat, l’epígraf de preus energètics ha baixat d’un 17% i ja havia baixat d’un 9% el mes de març. Per tant, a efectes de les estatístiques que mesuren la inflació, la dada que regirà serà aquesta baixada del 0,7% a l’IPC. Suposo que no deixarà de sorprendre els ciutadans, i especialment aquells que van a comprar el menjar, que ben segur que han notat com els preus dels aliments frescs al supermercat no han deixat de pujar aquestes últimes setmanes.

Si ens fixem en un dels subíndexs, concretament en el dels aliments sense elaboració (les dades són estatals), ens adonem que durant l’abril la pujada fou del 2,6% i, en termes interanuals, del 6,9%. És evident que amb el confinament han canviat radicalment els hàbits de despesa i de consum. Aquests mesos, per exemple, els àpats es fan a casa, perquè els bars i restaurants són tancats. Això ha fet pujar extraordinàriament les compres als establiments d’alimentació. Les cues, més enllà de la distància obligada que cal deixar, són molt més llargues que no eren habitualment. És a dir, la demanda ha crescut molt més de pressa que no els mesos anteriors a la crisi.

Si fem un pas més i analitzem els productes, veurem com, en temps de baixa inflació, hi ha preus que pugen molt de pressa. En un any, per exemple, la fruita ha pujat d’un 12,8%; el peix, d’un 9,3%; la carn de porc, d’un 8,2%; i la de pollastre, d’un 6,2%. Són ritmes de creixement molt forts i que tenen un reflex clar en tot això que ha passat a l’abril. Comparats amb el març, els preus de les hortalisses i llegums, a l’abril, han pujat d’un 10,4%; el peix, d’un 2,3%; i el pollastre i la fruita, d’un 1,6%.

Per situar-nos, són ritmes d’augment de preus en l’alimentació fresca que no es presentaven des de l’estiu del 2013 (potser per la pressió del turisme) i no els trobaríem en un mes no turístic fins a l’octubre del 2008. Això vol dir que l’anomalia que presenta l’índex alimentari pot ser deguda o bé a la pressió d’un creixement fort de la demanda, juntament amb un creixement inferior de l’oferta, o bé a un creixement de preus molt fort a l’origen –menys pescadors que surten a mar, menys fruita o hortalisses que es recullen… O bé ha passat que els supermercats han aprofitat l’avinentesa i han augmentat els marges.

Segons la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), d’àmbit estatal, els preus d’origen no semblen haver pujat pas. Si entreu a la seva web, hi veureu un quadre molt interessant on comparen els preus d’origen i de destinació de tot de productes agrícoles i ramaders i calculen per quant s’han multiplicat al final sobre el preu que en paguen al pagès. Hi ha productes que el mes d’abril han baixat de preu a l’origen, com les maduixes, les pomes, els enciams, el pollastre, el porc…, i, en canvi, han pujat a la destinació. Us en poso exemples per no cansar-vos i veureu el perquè de les queixes dels pagesos i l’interès que tenen a vendre tan directament com sigui possible al consumidor. Els enciams, per exemple, els consumidors els pagàvem al març a un preu que era 6,6 vegades el del productor i a l’abril, 8,3 vegades. Les pomes passen de 5,3 vegades a 6, respectivament. El pollastre, de 2,5 vegades a 3,8. El porc, de 3,8 vegades a 4,1… I així podríem continuar. Això vol dir senzillament que els marges dels qui manegen els aliments fins al consumidor han crescut.

Sembla, doncs, que a la vista d’aquestes dades, les tres possibilitats que exposàvem com a possibles s’aclareixen bastant…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Tornar al passat per controlar el coronavirus: així funciona una aplicació de rastreig de contactes
– BBC: Coronavirus Sanofi: França es resisteix a la idea que els Estats Units obtingui primer el vaccí (en anglès)
– France Inter: Com es desenvolupa un vaccí en temps rècord? (en francès)
– The Atlantic: La nostra democràcia sobreviurà a aquesta pandèmia (en anglès)
– La Repubblica: El laberint de les proves serològiques. L’hisop s’imposa als positius. Però amb això n’hi ha prou per a tothom? (en italià)
– Vox: El pla de Trump per a limitar la xifra de morts de la pandèmia: comptar a la baixa (en anglès)
– Franceinfo: Coronavirus: traça i cribatge a gran escala a Corea del Sud (en francès)
– The Guardian: Rússia defensa les seves dades ‘excepcionalment precises’ sobre les morts per la Covid-19 (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Detectat un brot de contagis a la Ribera: demanen d’allargar-hi el distanciament social
El govern demana que puguin obrir les botigues sense cita prèvia a Barcelona i l’àrea metropolitana
La manifestació de l’Onze de Setembre serà presencial i virtual
Indignació per la permissivitat amb les manifestacions impulsades per l’extrema dreta a Madrid
Quinze preguntes incòmodes de Joe Brew per a un desconfinament diferent
Els professionals sanitaris de Catalunya fan dos minuts de silenci pels companys morts fent front a la Covid-19
David Verdaguer: ‘Vivim en una societat tan merdosa que si ets pobre o obès és culpa teva’
Vicente Guallart: ‘Si no vigilem, el perill pot venir els deu anys vinents’
[Recull fotogràfic] Neurorehabilitació enmig de la pandèmia
Pepa Prats: ‘El model festiu de moros i cristians no pot morir’

[VÍDEO] Debat especial sobre els 25 anys de VilaWeb
i els nous projectes del diari

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: la quarantena enfronta Espanya amb França i la Unió Europea appeared first on VilaWeb.

Que en són, d’inflades!

A sant Vicent i santa Assumpció, pel miracle dels vint-i-cinc. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Res m’hauria agradat més que commemorar el primer quart de segle d’aquesta santa casa amb una bona notícia. Una com ara: ‘Segons l’última EULP, el 99% dels catalans es comporten com qualsevol parlant normal i corrent.’ Però no podrà ser. La crua realitat no respecta ni tan sols l’ancianitat (per digital que sigui).

La deserció de Miquel Montoro és el reflex exacte de la situació sociolingüística en què vivim: tones i tones de bones intencions, de proclames esforçades, d’iniciatives voluntàries (‘Necessitem youtubers catalans!’), esclafades sense pietat per la castellanització més banal, la gota malaia que s’infiltra dia a dia sense aturador. La mateixa setmana que la Canet s’havia de sentir els retrets més absurds per haver anunciat una col·laboració en un programa del Canal Súper3, l’última promesa del l’star system mediàtic del país es passava al costat fosc.

És evident que en l’ascens fulgurant del nin de ses taronges hi havia tingut un paper determinant l’exotisme del personatge, representat pel seu parlar amb un gust tan marcat de pagesia autòctona. No és descartable que més d’un mallorquí hi trobés un regust folklòric un poc empipador, i fins i tot que més d’un barceloní poc viatjat el veiés risible; però qualsevol cultura normal ha de tenir de tot per poc que pretengui ser això, normal. Des del centre fins als extrems, i en Miqueló anava de primera per compensar l’altre extrem, el del comunicador lingüísticament híbrid, que d’aquests n’anem sobrats. En Miquel era dels nostres.

És obvi que si hagués engegat en castellà no hauria atès mai la popularitat que ha atès: la gràcia era el que explicava, sí, però sobretot com ho explicava. Més forma que no contingut. Ara tots sabem que l’èxit d’en Miquel en l’univers de l’entreteniment hispànic serà efímer. Perquè el nou personatge no té ni la meitat de grapa que el d’abans: és lent, poc espontani, encarcarat. Jo fins i tot el veig tristoi, intentant recordar com putes es diu prebes en castellà. La màquina de fabricar novetats l’agranarà en quatre dies. Segurament els de ca seu, o qui sigui del seu entorn que l’ha convençut a fer el pas, també en són conscients, però deuen haver considerat que els sortia a compte. A qui no li surt gens a compte, en canvi, és a nosaltres com a comunitat cultural, perquè el missatge que dóna reforça un dels prejudicis més nocius que arrosseguem: que si vols triomfar de debò etc etc. Ja era un dels arguments de l’època colonial i s’ha erigit en un dels tòtems de la globalització. El nano mateix, de fet, ho ha confirmat en un dels primers vídeos de la nova etapa: ‘Ni os imagináis el montón de gente que me ha pedido que hable en espanyol.’ El supremacisme castellà no pot assumir que algú amb DNI espanyol s’expressi en un altre idioma (‘¿Porqué escribe usted en catalán?’), i cal ser molt ferreny, o tenir conviccions molt profundes, per resistir-s’hi.

Corre una brama que carrega el mort a TV3 per no haver-se avançat a La Sexta. Si l’haguessin promocionat, diuen, s’hauria sentit prou valorat per no haver de fer aquest pas. Com de costum, TV3 té la culpa de tot. Si no fos que aquesta feina ja la va fer IB3, i res. En el món globalitzat s’imposen les grans dimensions. Un adolescent que triomfa tant com vol a les Balears passa a fer els vídeos en castellà pels mateixos motius que una cantant de Gràcia, un restaurant de moda o una famosa comunicadora de Barcelona hi fan les lletres, els menús i les conferències respectivament (i els webs): perquè han de vendre el producte i el mercat (se suposa que) és el món. Per arribar a més gent, per tenir més acollida, per guanyar més calés. Són aquests, però podrien ser moltíssims altres.

I allò que fan artistes, creadors o en general la immensa majoria dels qui tenen alguna cosa per vendre, ho calquen els qui no han de vendre res. A les xarxes, l’àgora del segle XXI, el concepte de ‘llengua no marcada’ pren tot el sentit, perquè són plenes de catalanoparlants presentant-se al món en la llengua que es pensen que els obre fronteres. Aquell petit suïcidi comunicatiu al qual hem assistit tantes vegades, dos catalans parlant entre ells en castellà (a les botigues és el pa de cada dia), a les xarxes es multiplica: l’un fa una piulada en castellà perquè sí (perquè hi té dret, perquè en té el costum, perquè els trols espanyols no li saltin al coll, pel que sigui) i tot de gent li respon. I ja ho tens: catalans piulant-se mútuament en la lengua común. És un peix que es mossega la cua: com més senyoreja un codi en l’ambient més gent arrossega, que al seu torn augmenta el predomini d’aquell codi i així anar fent. És el que no parem de denunciar en el camp de l’oci juvenil.

I qui diu català diu qualsevol altre idioma sense la protecció d’un estat, qualsevol d’aquells que, per obra i gràcia de l’hegemonisme històric, pot comportar problemes. Quantes piulades en occità o en sard llegiu habitualment? El fenomen és exponencial: com menys parlants té la llengua, amb més força l’esclafa el corró de la comunicació global.

Si VilaWeb, en vint-i-cinc anys, no s’ha deixat esclafar bé deu voler dir que es pot. Per molts anys, i per moltes més pilotes.

The post Que en són, d’inflades! appeared first on VilaWeb.

[Recull fotogràfic] Una hora a l’UCI de l’Hospital del Mar

Les UCI comencen a rebaixar la tensió. VilaWeb ha pogut visitar la unitat de cures intensives de l’Hospital del Mar a Barcelona. En poc més d’una hora, Albert Salamé, el nostre fotògraf, ha pogut veure moments de tendresa, d’intercanvi d’opinions, de monitoratge, de tensió amb complicacions inesperades i d’alegria en haver-les resolt. Tot des del panòptic que dóna accés a tots els llits. Aquestes són algunes de les imatges.

The post [Recull fotogràfic] Una hora a l’UCI de l’Hospital del Mar appeared first on VilaWeb.

Les proves ràpides i les PCR es converteixen en el negoci de les clíniques i laboratoris privats

La pandèmia del coronavirus ha trencat les previsions de tothom, però també dels departaments i ministeris de Salut. Les primeres setmanes es va posar de manifest que hi havia una manca alarmant de material de protecció, també per als sanitaris, i de material de detecció. Les arribades d’avions amb carregaments de PCR, proves ràpides i màscares van ser notícia precisament per això, perquè mancava material. Amb l’aixecament de l’estat d’alarma molts laboratoris i clíniques van veure en aquesta mancança una oportunitat, i van aprofitar la conjuntura per oferir aquest servei. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Aproximadament entre trenta i quaranta persones vénen cada dia a fer-se el test d’immunitat, mentre que de PCR en podem fer una quinzena diàriament’, diuen en una clínica privada de Girona. D’ençà de fa tres setmanes aquest és el seu principal negoci. Per tal de regular el sector, el 14 d’abril el govern espanyol va intervenir aquests centres i va posar-los al servei de les comunitats autònomes. D’aquesta manera, els departaments de Salut podien ampliar la capacitat de diagnòstic en cas de necessitat, fent servir aquests centres privats. Però, a més, l’objectiu també era començar a regular aquest negoci creixent –s’havien arribat a cobrar tres-cents euros per una PCR. Per això es va establir que les proves només es fessin quan hi hagués una prescripció mèdica i que el centre havia de comunicar les dades de totes les anàlisis que fes.

Aquest primer requisit, segons el responsable del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, havia de servir per a garantir que aquestes proves només es fessin als qui tinguessin símptomes. Però no ha estat pas cap impediment per als centres privats. Tothom qui vulgui pagar pot fer-se un test d’immunitat o una PCR. Algunes de les clíniques privades consultades per VilaWeb asseguren complir tots els requisits i diuen que un mateix metge del centre fa la prescripció mèdica exigida pel Departament de Salut. Alguns altres laboratoris, això sí, deixen clar que cal assistir-hi amb una prescripció mèdica, sigui obtinguda en un CAP o bé gràcies a un metge d’una mútua.

Els preus són força variats, segons el laboratori o clínica. Hi ha laboratoris que fan proves de detecció d’anticossos mitjançant la tècnica ELISA o amb tests ràpids, a partir de 30 euros. Però també hi ha tarifes de 40, 50 i 60 euros, segons on es consulti. Aquesta és la prova més ràpida, la que ens diu si som immunes al coronavirus. Quan indica que no tenim anticossos, vol dir que no hem passat la malaltia i que hem de continuar vigilant. Segons les clíniques consultades, aquest és el resultat majoritari entre els clients. Ahir el govern espanyol va anunciar que calculava que només un 5% de la població s’havia immunitzat.

Si la prova ràpida detecta un positiu d’IgM, vol dir que la infecció és activa. En aquest cas els centres privats recomanen de fer-se la prova PCR per a saber si tenim el virus. Els resultats d’aquesta prova poden tardar quaranta-vuit hores i costa entre 118 i 200 euros, segons els laboratoris contactats. En tot cas, qui es trobi amb un positiu d’IgM també pot anar a un CAP per fer-se la PCR i determinar la seva infecció.

Totes aquestes clíniques i laboratoris –i empreses, que també n’hi ha que compren material de detecció per analitzar les plantilles–, hauran de notificar al departament de Salut els casos de Covid-19 confirmats, a més del resultat de les proves diagnòstiques que hagin fet a tots els particulars. Sobre els preus, ni el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ni la Conselleria de Sanitat del País Valencià no hi posen topalls. En el cas del Principat, la conselleria diu que pot fixar els preus màxims aplicables als serveis diagnòstics per a garantir ‘un accés en condicions d’equitat i evitar el risc de qualsevol situació abusiva en l’accés al servei’. Tanmateix, fins al moment no s’ha establert cap límit. Al País Valencià succeeix el mateix. El departament d’Ana Barceló ha establert uns preus màxims per les proves que encarregui el sistema sanitari valencià, però no pels particulars.

The post Les proves ràpides i les PCR es converteixen en el negoci de les clíniques i laboratoris privats appeared first on VilaWeb.

La Incorrecta: ‘Hi ha interès per la llengua: no som quatre matats lluitant pel català’

‘Cada vegada que dius “tinc que” moren quinze filòlegs.’ La frase havia de servir per a publicitar un petit projecte d’assessorament lingüístic, però es va fer viral. I la Incorrecta en va anar fent més, de frases enginyoses, i va obrir comptes a les xarxes socials i va començar a tenir milers i milers de seguidors. Segurament, hi heu ensopegat en alguna publicació a la xarxa, o en la samarreta d’algú amb qui us heu encreuat pel carrer, o potser vosaltres mateixos els heu comprat una bossa que diu ‘M’agrades més que la ce trencada’ o heu participat en el filtre d’Instagram de fa uns dies, en què s’havien de corregir barbarismes i que va tenir un èxit aclaparador. Diuen que en faran més. La Incorrecta són dues germanes de Banyoles, Júlia Planas Costabella, dissenyadora gràfica, i Valentina Planas Costabella, filòloga i correctora i que entrevistem. Avui la Incorrecta és aquell projecte de serveis de correcció, disseny i comunicació que va néixer fa quatre anys, i també una botiga en línia amb un producte de quilòmetre zero i una finestra a les xarxes socials en què la llengua es tracta sense complexos ni perdre el sentit de l’humor, i amb molt d’èxit. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Vau néixer com un projecte d’assessorament lingüístic i la cosa s’ha anat fent grossa.
—Ha estat sorprenent. Sobretot, al principi. Ens pensàvem que havíem pagat publicitat a Facebook sense voler. Es va fer viral una frase i la gent ens demanava que en féssim bosses i samarretes. Al principi, va ser una cosa involuntària. Ara ja som més conscients que tenim una repercussió i que arribem a molta gent. Ara ho fem sabent que tot allò que diem és sotmès a judici o que es pot viralitzar de pressa.

Com ens agraden, les coses de llengua… La clau de l’èxit de la Incorrecta és parlar-ne, a més, amb sentit de l’humor i agafant-se a l’actualitat?
—La clau de l’èxit és la llengua. I el fet que tots els parlants ens hi identifiquem. A més, quan vam començar, fa quatre anys, era un moment en què es qüestionaven drets lingüístics, polítics i socials. Vam arribar molt a la gent també per això, perquè vam néixer en un moment molt convuls. Si dic la veritat, a mi tot això encara m’al·lucina molt, eh? Ara hem fet un filtre a Instagram amb barbarismes: l’han vist més de sis milions de persones i l’han fet servir més de 700.000 persones. Això vol dir que hi ha un interès per parlar bé i per escriure bé, per la llengua en general. Això és fort. Fem contingut en català i hi ha un públic actiu.

View this post on Instagram

L-A V-O-C-A-L N-E-U-T-R-A S-E-R-À S-E-M-P-R-E N-O-S-T-R-A !❤️ #vocalneutra #català #Laincorrecta #ortografia #correcció #Catalunya

A post shared by La incorrecta® (@somlaincorrecta) on Aug 25, 2019 at 11:00am PDT

Demostreu desacomplexament lingüístic. Que sembla una cosa molt òbvia, però, malauradament, no ho és tant.
—Nosaltres sempre hem criticat molt que hi hagi gent que cregui que en castellà es posicionarà millor a la xarxa. No ha de ser així, necessàriament. Aquesta censura moltes vegades ens l’apliquem nosaltres mateixos. No és real. Hi ha negocis d’aquí que tenen clients catalanoparlants i, tot i això, els canvien de llengua: per què? Hi ha un complex d’inferioritat lingüístic, i a les xarxes aquest complex s’ha fet evident.

Justament, tot això que feu no seria possible sense les xarxes socials. Twitter, Facebook, Instagram… Heu sabut aprofitar-ne molt bé els recursos.
—Sempre ens hem aprofitat d’això, sí. Si és moda fer quines, doncs fem una quina. I més que les eines de les xarxes, la gent. Jo crec que la gent, els incorrectes, són els qui han fet que tot això agafi aquesta magnitud i siguem el projecte que som ara. Sigui quan fem un filtre d’Instagram i veiem la cara de la gent, sigui anant a una fira a vendre els productes. Veïns que et diuen, vaig veure una samarreta teva a Roma, i penses, collons! Tinc una amiga que viu a Barcelona que va fent de paparazzi, al metro, en un curs, on sigui, i m’envia fotos: mira, una noia amb una samarreta vostra. Al final, la clau és aquesta xarxa de gent que s’ha enganxat molt al projecte i se’l sent molt seu. Que se senten incorrectes.

La majoria d’incorrectes, el 80%, són dones. Entre els 16 anys i els 40 i escaig.

I quin perfil de gent és?
—La majoria d’incorrectes, el 80%, són dones. Entre els 16 anys i els 40 i escaig. Dins aquest ventall tan ampli, hi ha moltíssims casos. Per exemple, professores que fan servir les nostres publicacions per explicar coses. Fins i tot, ara amb això dels filtres molts professors ens han dit que havien posat de deures fer tres o quatre stories i enviar-li-les. Jo també sóc professora de català, tot i que ara no estic en actiu, i ara anem pensant contingut més didàctic. Això crec que també donarà un valor afegit a la feina que fem.

És una manera d’arribar als més joves.
—Fer divulgació des d’una institució és molt diferent que fer-ne des d’un projecte personal. Sí que és veritat que ja hi ha organismes, com el Termcat i l’Optimot, que fan molta feina a les xarxes i hi resolen molts dubtes, però nosaltres hem trobat aquesta escletxa. Sota la figura de la Incorrecta podem dir el que volem i fer les coses de manera més divertida i hater. I crec que d’aquesta manera el contingut arriba molt més. Als joves, al final, els arribes amb el seu llenguatge. I el seu llenguatge ara mateix és Instagram. Tot allò que puguem fer per ser-hi, ho fem.

Us he d’imaginar corregint un amic mentre us explica com li ha anat el dia? O sou del parer que pot ser contraproduent?
—Últimament és al revés: a mi se m’escapa alguna cosa i hi ha algú que diu, eh, la incorrecta ha dit ‘hasta’. Hi ha moltes maneres de corregir. Hi ha l’estil repel·lent de corregir algú que no t’ho demana o en una situació que el pots incomodar. I hi ha una correcció fent conya, com és el nostre cas, que fins i tot la mateixa gent que fa l’error s’etiqueta a la publicació. Ara hem fet aquesta: ‘De debò que escrius “en sèrio”?’ I la gent s’hi etiqueta dient, ostres, ni tan sols sabia que no existia. Jo, la veritat, no solc corregir la gent així en directe. Però sí que he adoctrinat moltíssim alguns amics perquè deixessin de dir ‘tinc que’. De fet, tot ve una mica d’aquí. Les faltes d’ortografia sempre m’han fet molta ràbia. La meva mare és mestra i quan anàvem a un restaurant sempre comentàvem com havien escrit tal cosa o tal altra. D’alguna manera, és d’allà que surt tot això d’ara.

Hi ha moltes maneres de corregir: amb estil repel·lent o fent-ne conya.

Quin és el pòdium dels vostres lemes més reeixits, a banda els filòlegs que moren amb els ‘tinc que’?
—Els que tenen més èxit són els que hem fet en productes, majoritàriament. La gent ens diu, d’aquest no en fareu samarretes? ‘Adopta un pronom feble’, per exemple. El de ‘No em “donis” petons, fes-me’n’. El del dia de la dona també va tenir molt d’èxit. Intentem fer frases vinculades a les coses que van passant. I vam fer el ‘Som més fortes que la síl·laba tònica’. Ara en farem un producte que serà solidari. Això també mirem de fer-ho, dins les nostres possibilitats, de donar beneficis. Intentem tenir humor, actualitat i també compromís amb els temes als quals ens sembla que podem aportar alguna cosa.

View this post on Instagram

Fem vaga per canviar-ho tot. Fem vaga perquè juntes som imparables. Juntes som més fortes que la síl·laba tònica. 💜💪 #8M #8demarç #cadadia #somdones #somvalentes #somfortes #síl·labatònica #català #Catalunya #Laincorrecta

A post shared by La incorrecta® (@somlaincorrecta) on Mar 8, 2020 at 12:45am PST

Preneu posició.
—De la mateixa manera que fer servir el català a les xarxes és una declaració d’intencions i és un acte polític, també ens hem posicionat políticament. Ho vam fer l’1-O i amb el judici, per exemple. Per què costa tant posicionar-se políticament des d’una empresa o des d’un projecte? En el nostre cas, no ens ha fet cap repercussió negativa, al contrari. Darrere els projectes, hi ha persones, hi ha ideologies, o creences, o com a mínim nocions de política. I viure aliè a una realitat que et toca i t’interpel·la em sembla absurd.

A vegades les empreses s’autocensuren, per allò de la butxaca.
—En part ho entenc, perquè de qualsevol cosa que dius hi ha qui n’estira el fil. Però en qüestió de drets, de llengua i de política, quan tens tants seguidors i tanta gent que espera coses de tu, gairebé em sembla obligat posicionar-te. I no vol dir pas que qui et segueixi combregui amb les teves idees. Que en un article d’un diari una mica fatxa van dir allò de ‘las camiseta independentistas que triunfan en catalán’. No, no és això. Per començar, hi ha gent que no és indepe. De fet, n’hi ha molta que no és ni d’aquí. Gent de fora que aprèn català i ens escriu dient-nos, sóc de Portugal, sóc d’Argentina, sóc de Londres, aprenc català i m’ajudeu molt. Ens és igual, que se’ns vinculi amb l’independentisme. Però sí que hi ha el perill que t’assenyalin.

View this post on Instagram

Clar i català! 🙌🏻 #democràcia #Catalunya #llibertatJordis #llibertat

A post shared by La incorrecta® (@somlaincorrecta) on Oct 18, 2017 at 1:30am PDT

Veient l’èxit, preveieu de fer créixer la Incorrecta d’alguna manera?
—De moment, ens quedem així. Hi ha moltes maneres de créixer. Les nostres samarretes s’estampen a Banyoles i es fan amb serigrafia. Si estampéssim totes les frases amb vinil, amb material de poca qualitat i a la Xina, segurament faríem molts més diners i ens expandiríem molt més, però nosaltres som fidels a la nostra manera de fer les coses, que és: que les fem nosaltres, que es facin bé i que es facin aquí. Això té un preu. Nosaltres no creixerem com Inditex, ni ho volem fer. Preferim créixer bé i anar fent, que no pas créixer de cop i començar a fer les coses sense sentit.

I què vol dir créixer bé?
—Per exemple, els paquets: pot haver-hi una empresa de paqueteria que s’encarregui de fer-los i enviar-te’ls a casa. Doncs els paquets els fem nosaltres, un a un, i els enviem des d’aquí. Tenim la filosofia que, malgrat que hem crescut molt i venem molt, hi hagi aquest detallisme. Passa igual amb els punts de venda que tenim. Hi ha gent que ens ha proposat de comprar-nos un producte i produir-lo ells, i això no ho farem. Nosaltres ho venem, i ho venem a locals que casen amb la nostra manera de fer, no ho venem a grans superfícies. Intentem ser molt coherents amb la nostra marca i amb el que ha de ser. I a l’hora de fer col·laboracions, igual: en fem poques, però les que fem tenen un sentit, no fem sortejos a les xarxes perquè sí.

No creixerem com Inditex, ni ho volem fer.

De quin color el veieu, el futur del català? Gaire negre?
—El futur, gris. Però l’hem de veure blanc. Hem de ser constants, positius. Que aquest filtre d’Instagram l’hagin fet servir 700.000 persones, que l’hagin vist sis milions, és un èxit. És molt. L’interès pel català hi és. Aquestes gairebé 50.000 persones que ens segueixen tenen interès en la llengua. A mi això em sorprèn. Realment, no som quatre matats lluitant pel català. Hi ha gent que volem mantenir el català, i que ens ho passem bé amb qüestions de llengua. En aquest sentit, hem de ser esperançadors. Però alhora, hi ha una realitat, que és que en moltes regions el català és una cosa d’àmbit purament escolar, surten de l’escola i el català ja no existeix, i hem de mirar què podem fer per arribar a aquests joves. I també ser conscients dels nostres drets com a consumidors. Des d’un simple cartell fins a l’atenció al client, tenim drets lingüístics i crec que molt sovint no els reclamem. Nosaltres mateixos som els qui ja ens conformem amb això. Potser falta ser conscients que aquesta realitat del català no canviarà per màgia divina. Si volem canviar les coses i que el català tingui un futur més clar, depèn de nosaltres. Això només ho farem els qui estimem la llengua i els qui no volem que es perdi.

The post La Incorrecta: ‘Hi ha interès per la llengua: no som quatre matats lluitant pel català’ appeared first on VilaWeb.

Els supermercats fan l’agost amb la Covid-19

Avui l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha publicat els resultats de l’IPC corresponents al mes d’abril. La xifra de l’índex general assenyala una baixada del 0,7% anual tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, arran de la forta caiguda del preu del petroli durant el mes passat. En realitat, l’epígraf de preus energètics ha baixat d’un 17% i ja havia baixat d’un 9% el mes de març. Per tant, a efectes de les estatístiques que mesuren la inflació, la dada que regirà serà aquesta baixada del 0,7% a l’IPC. Suposo que no deixarà de sorprendre els ciutadans, i especialment aquells que van a comprar el menjar, que ben segur que han notat com els preus dels aliments frescs al supermercat no han deixat de pujar aquestes últimes setmanes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Si ens fixem en un dels subíndexs, concretament en el dels aliments sense elaboració (les dades són estatals), ens adonem que durant l’abril la pujada fou del 2,6% i, en termes interanuals, del 6,9%. És evident que amb el confinament han canviat radicalment els hàbits de despesa i de consum. Aquests mesos, per exemple, els àpats es fan a casa, perquè els bars i restaurants són tancats. Això ha fet pujar extraordinàriament les compres als establiments d’alimentació. Les cues, més enllà de la distància obligada que cal deixar, són molt més llargues que no eren habitualment. És a dir, la demanda ha crescut molt més de pressa que no els mesos anteriors a la crisi.

Si fem un pas més i analitzem els productes, veurem com, en temps de baixa inflació, hi ha preus que pugen molt de pressa. En un any, per exemple, la fruita ha pujat d’un 12,8%; el peix, d’un 9,3%; la carn de porc, d’un 8,2%; i la de pollastre, d’un 6,2%. Són ritmes de creixement molt forts i que tenen un reflex clar en tot això que ha passat a l’abril. Comparats amb el març, els preus de les hortalisses i llegums, a l’abril, han pujat d’un 10,4%; el peix, d’un 2,3%; i el pollastre i la fruita, d’un 1,6%.

Per situar-nos, són ritmes d’augment de preus en l’alimentació fresca que no es presentaven des de l’estiu del 2013 (potser per la pressió del turisme) i no els trobaríem en un mes no turístic fins a l’octubre del 2008. Això vol dir que l’anomalia que presenta l’índex alimentari pot ser deguda o bé a la pressió d’un creixement fort de la demanda, juntament amb un creixement inferior de l’oferta, o bé a un creixement de preus molt fort a l’origen –menys pescadors que surten a mar, menys fruita o hortalisses que es recullen… O bé ha passat que els supermercats han aprofitat l’avinentesa i han augmentat els marges.

Segons la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), d’àmbit estatal, els preus d’origen no semblen haver pujat pas. Si entreu a la seva web, hi veureu un quadre molt interessant on comparen els preus d’origen i de destinació de tot de productes agrícoles i ramaders i calculen per quant s’han multiplicat al final sobre el preu que en paguen al pagès. Hi ha productes que el mes d’abril han baixat de preu a l’origen, com les maduixes, les pomes, els enciams, el pollastre, el porc…, i, en canvi, han pujat a la destinació. Us en poso exemples per no cansar-vos i veureu el perquè de les queixes dels pagesos i l’interès que tenen a vendre tan directament com sigui possible al consumidor. Els enciams, per exemple, els consumidors els pagàvem al març a un preu que era 6,6 vegades el del productor i a l’abril, 8,3 vegades. Les pomes passen de 5,3 vegades a 6, respectivament. El pollastre, de 2,5 vegades a 3,8. El porc, de 3,8 vegades a 4,1… I així podríem continuar. Això vol dir senzillament que els marges dels qui manegen els aliments fins al consumidor han crescut.

Sembla, doncs, que a la vista d’aquestes dades, les tres possibilitats que exposàvem com a possibles s’aclareixen bastant…

The post Els supermercats fan l’agost amb la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

Quinze preguntes incòmodes de Joe Brew per a un desconfinament diferent

Joe Brew és un científic de dades que ha participat en l’assessorament del govern català. En un fil de Twitter alerta que el ‘camí serà llarg’, ja que segons es va saber ahir, únicament un 6% de la població catalana ha desenvolupat anticossos contra el coronavirus. A partir d’aquí, Brew planteja fer un desconfinament basat a nivell individual i no geogràfic, i assenyala dubtes sobre el model que s’està seguint. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Joe Brew: ‘Com poden demanar tant a la gent fent tan poc per a controlar el rebrot?’

Per què acceptem aplicar restriccions diferencials segons la probabilitat de risc al nivell GEOGRÀFIC (fase 0, 1, etc.), però no al nivell INDIVIDUAL?

Té sentit tractar de manera IDÈNTICA a persones amb anticossos que les que no en tenen (mateix grau de confinament, etc.)?

— Joe Brew (@joethebrew) May 14, 2020

Exemple concret: residències

No tindria sentit que algunes d'aquestes MIG MILIÓ de persones amb anticossos (molts sense feina) treballin a les residències?

No seria millor pels més vulnerables que es pogúes acreditar l’estat immunològic d'un potencial treballador de residència?

— Joe Brew (@joethebrew) May 14, 2020

Per exemple, si ja hi ha mig milió de persones immunes a la Covid-19, planteja que podrien ser aquestes les que treballin en les residències, a fi d’evitar l’exposició d’altres persones. En aquest sentit reobre el debat del passaport immunològic i reclama preparar-lo per si finalment es considera útil. ‘El passaport immunològic és impossible? No. Ja existeix. El carnet de vacunes és literalment un passaport immunològic’, assenyala.

També demana que es planifiquin polítiques equitatives, millorar els tests de detecció, centralitzar les dades d’aquests, estar atent a l’evidència científica i descartar els plans si es demostra que la immunitat és feble o de curta durada.

Un altre exemple: drets

Té sentit multar a un corredor amb anticossos per creuar una frontera municipal?

Té sentit aplicar franges horàries a gent amb poc risc de ser infectada o d'infectar a altres?

Si no és epidemiològicament justificat, quina és la justificació legal?

— Joe Brew (@joethebrew) May 14, 2020

El passaport immunològic serà dificil d'operacionalitzar?

Probablement. Per això, cal molta preparació (i cal no esperar més per començar a preparar).

El passaport immunològic tindrà moltes complicacions ètiques?

Sí. Per això cal que els polítics parlin d'aquests problemes JA.

— Joe Brew (@joethebrew) May 14, 2020

Serà molt dificil planificar, legislar, implementar, i gestionar un sistema equitatiu i garantista basat en el passaport immunològic?

És clar.

Però, millor preparar massa que massa poc.

I donada la magnitud d'aquesta crisi, cal urgentment preparar pes totes les contingències.

— Joe Brew (@joethebrew) May 14, 2020

Que vol dir preparar?

-Planificar/debatir polítiques equitatives
-Desenvolupar la tech per demostrar l'estat
-Millorar els tests
-Centralitzar dades de tests
-Estar atent a l’evidència científica i descartar els plans si es demostra que la immunitat és feble o de curta durada

— Joe Brew (@joethebrew) May 14, 2020

The post Quinze preguntes incòmodes de Joe Brew per a un desconfinament diferent appeared first on VilaWeb.

A Torra ningú no li ha demanat eleccions

TEMA DEL DIA
Equador.
El president Quim Torra va arribar fa dos anys a la presidència de la Generalitat. Ara hauria arribat a l’equador del mandat, si la legislatura fos normal, però ni ho ha estat ni ho serà. En teoria, ja hauria de ser acabada, perquè el president va anunciar que convocaria eleccions quan s’aprovés el pressupost de la Generalitat, cosa que va passar el 24 d’abril. Però la pandèmia del coronavirus ha canviat el calendari polític, no solament a Catalunya, sinó arreu del món. La crisi sanitària i l’econòmica obliguen a refer prioritats, pressupost i estratègies polítiques. En el cas català, el problema està en el fet que Junts per Catalunya i ERC, una vegada més, tenen prioritats diferents. Tots asseguren que la prioritat és la lluita contra el coronavirus, però ERC vol pactar una data de les eleccions i el president Torra, d’acord amb Junts per Catalunya, considera que mentre duri la pandèmia no hi ha res a parlar. El debat sobre la data electoral rebrota perquè és el símptoma d’una legislatura en què la lleialtat entre els socis de govern ha brillat per la seva absència. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els dos anys de Torra coincideixen amb els dos mesos de confinament per la pandèmia, ara en fase de relaxament, si no hi ha sorpreses. De moment, Catalunya encara concentra el 60% dels morts de tot l’estat espanyol, una xifra llaminera per a aquells que estan disposats a desacreditar la gestió de la Generalitat. Però el que continua confinat és l’autogovern, amb les competències de Sanitat, Interior i Mobilitat segrestades pel govern espanyol, i amb voluntat que això continuï així més enllà de la pandèmia. Ho va dir Pedro Sánchez, camuflant-ho sota la paraula ‘cogovernança’, que és la nova cantarella ‘loapitzadora’. El govern espanyol prepara una reforma legislativa de la llei de sanitat per mantenir la ‘coordinació sanitària’ amb les comunitats autònomes. Si el Tribunal Constitucional espanyol fos neutral la tombaria, però com que és parcial, la trobarà justa i necessària.

Dos anys després, Torra té menys autogovern que quan va ser investit president i després de la pandèmia vindrà una crisi econòmica duríssima però també una nova involució de l’autogovern. En aquesta situació, ERC s’estima més passar per les urnes perquè sigui un govern ‘fort’ qui encari els anys vinents. És cert que l’actual no ho és, però si el següent el formen els mateixos partits, tampoc no ho serà si no són capaços de pactar un full de ruta conjunt per a reconstruir el país. El debat no hauria de ser la data de les eleccions sinó si els dos partits encara tenen un full de ruta compartit que doni sentit i fortalesa a un futur govern. I la primera cosa a pactar hauria de ser com es reacciona a una possible inhabilitació del president de la Generalitat pel Tribunal Suprem, que tothom considera cosa feta i acceptada, com si fos una decisió justa. Serà el segon president de la Generalitat que destitueix la justícia espanyola i l’independentisme no té cap resposta conjunta, com va passar amb la sentència dels presos.

El fet més curiós és que al president Quim Torra ningú no li ha demanat que convoqui eleccions. Cap conseller d’ERC no ho ha proposat al consell executiu ni el vice-president Pere Aragonès no li ha proposat en cap de les múltiples reunions telemàtiques virtuals que tenen aquests dies. Sí que se n’ha parlat en reunions telemàtiques entre les direccions dels partits, algunes de ben tenses, tot i que la pantalla no permet d’esgarrapar-se. Seria més pràctic de parlar-ne obertament, perquè si les enquestes no enganyen, després d’unes eleccions autonòmiques, l’independentisme tornaria a tenir majoria absoluta i els mateixos que ara es barallen haurien de tornar-se a entendre. Llevat que un dels socis actuals vulgui canviar de parella, però de moment els dos cònjuges ho neguen. Si un volgués canviar de parella, seria més lògic de fer eleccions, perquè seria la manera de justificar el divorci, però si hi ha d’haver el mateix govern, aleshores, abans de fer eleccions val més acordar un programa compartit per evitar una legislatura com aquesta, que no ha estat precisament exemplar ni efectiva.

MÉS QÜESTIONS
La pròrroga de l’estat d’alarma enfronta els socis del Botànic.
La decisió del govern espanyol de no permetre al País Valencià d’entrar en la fase 1 del desconfinament i la negativa de la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, de reconèixer l’infrafinançament valencià ha dut tibantor entre els partits que integren el govern del Botànic. El PSPV vol abaixar la tensió amb Madrid negociant el desconfinament i el repartiment dels 16.000 milions destinats a les comunitats autònomes. Però Compromís ja ha advertit que no donaria suport a la pròrroga de l’estat d’alarma si aquests diners no es distribueixen amb criteris demogràfics. L’enduriment de la posició dels nacionalistes ha despertat les crítiques de Podem. El portaveu d’economia de les Corts, Ferran Martínez, ha valorat com un error l’actitud de Compromís i ha assegurat que per a la seva formació la cosa més lògica és que aquest fons per a les autonomies es distribueixi tenint en compte criteris sanitaris. Amb tot, ha matisat que també veu necessari que el Ministeri d’Hisenda espanyol aporti recursos addicionals a les comunitats que, com el País Valencià, han de suportar les conseqüències d’un sistema de finançament injust.

El govern balear no reobrirà les aules fins passat l’estiu. Les escoles de les Illes no tornaran a obrir fins al setembre. Ho ha dit el conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, en una conferència de premsa. Ha explicat que ara com ara es mantindria l’ensenyament en línia, perquè tenen prioritat les garanties sanitàries, i que fer altrament seria una irresponsabilitat. Les instruccions d’avaluació continuaran essent les que s’havien establert, que la nota del tercer trimestre sigui per a compensar les del primer i el segon. A més, March ha anunciat que, a partir de la setmana entrant, traslladarà a la comunitat educativa, a les taules de famílies, directors, i sindicats, les propostes per a la fase 2 del desconfinament. La primera proposta és la possibilitat d’oferir tutories als alumnes de quart d’ESO, segon de batxillerat, segon curs dels graus mitjà i superior de formació professional, els darrers cursos dels ensenyaments de règim especial i sisè d’educació primària. L’objectiu és garantir l’atenció presencial als alumnes amb desavantatge, els més desfavorits digitalment i els que van més endarrerits. March ha dit que aquestes tutories serien voluntàries, a petició de les famílies i amb cita prèvia. A més, no es podrien acollir més de cinc alumnes alhora i els professors acudirien al centre només el temps necessari per a organitzar la sessió.

El 90% de la població andorrana ja ha passat les proves d’anticossos. Prop de 70.000 persones ja han passat la primera ronda de proves d’anticossos, cosa que representa el 90% de la població d’Andorra. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, s’ha sorprès de la gran quantitat d’IGM positius i ha explicat que es farien 5.000 proves PCR per ajudar en el diagnòstic de la població, unes 500 per dia. Com que l’oposició ha posat en dubte la fiabilitat de les proves, Benazet n’ha ratificat la validesa però ha recordat que un IGM positiu no va estrictament lligat a la necessitat d’agafar la baixa laboral. El protocol estableix que és el metge de capçalera qui ho decideix, d’acord amb els símptomes i una PCR per a acabar d’arrodonir el diagnòstic.

LA XIFRA
41 experts participaran en la comissió de reconstrucció creada al congrés espanyol. La petició inicial dels partits era de 308, però un pacte entre PSOE, PP, Vox, Podem, ERC, PNB i Cs ha permès la retallada.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de maig de l’any 1948 es va declarar, en una sala del Museu d’Art de Tel Aviv, la independència de l’estat d’Israel.

The post A Torra ningú no li ha demanat eleccions appeared first on VilaWeb.

Pepa Prats: ‘El model festiu de moros i cristians no pot morir’

VilaWeb entrevista la presidenta de la Unió d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF), Pepa Prats, per esbrinar com afecta i afectarà la Covid-19 les festes de moros i cristians. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

És millor anul·lar les festes de moros i cristians o ajornar-les?
—Nosaltres ens adaptem a les decisions que prenguen les poblacions perquè és cosa d’ajuntaments i de la junta de festes de cada lloc. Acatem allò que ells decideixen, i si fa falta res, ens tenen al seu costat.

De les vuitanta-set poblacions del país i de l’estat espanyol que integra la UNDEF, quantes han suspès les festes fins ara?
—Fins ara cinquanta-quatre. Dijous ho tornarem a actualitzar perquè açò no para.

La fórmula ha estat la suspensió a tot arreu?
—Sí. El dia que va començar tot açò vaig dir a les poblacions que no tingueren pressa, que anaren a poc a poc. Però no, la gent no té il·lusió, tenen un poc fumuda l’economia perquè han estat vuit setmanes o nou sense eixir, sense fer faena. Aleshores, els fa falta eixa ratlla, la quota que fan mensualment o setmanalment a les seues comparses, filaes i masets, els fa falta per al dia a dia. Moltíssima gent ha hagut de retirar-les per poder viure. Com que es donaven de baixa en la seua comparsa, filà o maset, han fet reunions i han decidit de suspendre-ho, no ajornar-ho, sinó suspendre-ho, i això ha passat en moltíssimes poblacions.

Quin impacte econòmic té la suspensió de les festes en tots aquests pobles?
—Un grapat d’euros, imagineu-vos-ho. No ho sabem perquè cada població fa els seus comptes, els pobles donen una subvenció, molts ajuntaments ajuden molt, alguns altres no tant. Al meu poble, Cocentaina, els festers amb càrrecs assumeixen una despesa molt important. Però enguany se’n van una muntonada d’euros llarga, amb molts zeros, al País Valencià. Perquè, la veritat siga dita, és tot turisme, tant a l’interior com a la costa. Tenim Xàbia, el Campello, Alacant, Sant Vicent, Dénia. A la Vila Joiosa, l’any passat, no hi cabia més gent. Ací al poble hi havia vuit mil o deu mil persones. Doncs tot això, enguany, no ho tenen.

Se sap l’impacte econòmic que els moros i cristians tenen al vostre poble?
—En hoteleria, més d’un milió llarg d’euros, segur. I nosaltres som dotze mil habitants. A Alcoi, que són seixanta mil, imagineu-vos-ho. Penseu que a Cocentaina, normalment, quan fem càrrec, siga capità o banderer, volem estrenar vestit i ens fan l’esbós per a nosaltres. Fa dos anys, vaig eixir en una esquadra de negres i ens els vam fer.

I quant val un vestit així?
—A mi em va costar 1.390 euros. I el vam portar una vesprada. I, a més, el maquillatge, la perruqueria i tota la història. Després, paga la fulla que et toca de la filà. L’any passat, em vaig gastar 3.000 euros en les festes. Hi havia càrrec de capità i va eixir una esquadra oficial, que en diem nosaltres, que són els vestits de cada any, i una de negres que vam fer les dones i jo vaig eixir amb elles.

A gairebé totes les festes de moros i cristians hi treballen desenes de músics, compositors i intèrprets, bars, càterings, venedors ambulants, empreses de begudes, hostatgeria, transports, confecció i lloguer de vestuari, carrosses, ballets, animals, maquillatge, seguretat privada i més. Quants ingressos es perden?
—Molts. Per exemple, les catorze persones que vam eixir a l’esquadra de negres vam fer una volteta amb la banda, tres o quatre dies abans de festes, i després vam eixir el dia de l’entrada amb setanta o vuitanta músics, i ens va costar 6.000 euros. Els àpats són a part, la junta directiva organitza els càterings i fan un preu per a cada àpat, l’esmorzar 12 euros, el dinar 30 o 35, el sopar 25 o 30.

Fotografia: Facebook UNDEF.

Tenint en compte tot això, anul·lar unes festes sembla una decisió ben difícil per a una associació. Com es pren?
—Precisament, ara espere el president de Cocentaina que ve a xarrar perquè el divendres 22 tenen una reunió amb tots els caps de filà per a decidir si suspenem les festes o anem avant. Aleshores, cada cap de filà demana als festers si volen fer les festes o suspendre-les. I, a la reunió, els caps comuniquen què ha decidit la majoria de gent en la seua filà. Tot això és una votació que fan els mil quatre-cents o mil cinc-cents festers que som ací.

Què implica suspendre la festa per a un fester?
—Mare! Hui, quan he llegit el correu que m’ha enviat la cap de la meua filà li he dit que farem el que decidisca la majoria de la filà. Però açò és per a morir-se, perquè passem tot un any ratllant les setmanes i els mesos: aquesta setmana pose cinquanta euros, l’altra cent o, al mes, en tinc apartats cent cinquanta perquè quan vinga el dia, els comptes no ens ofeguen. Anem ratllant els dies, treballant i organitzant, tot un any, i que ara aquest virus s’ho menge tot, doncs n’hi ha per a cremar-lo.

És una festa molt autogestionada. El fet de no pagar la quota quin risc té per a les comparses?
—Els festers hem de tenir clar que hi ha un local de lloguer que hem de pagar cada mes, que hi ha unes despeses de llum, d’aigua, de fem, etc. I, al cap de l’any, ho hem de pagar entre tots, tant si eixim com si no. I jo sé que molta gent s’ho passa malament, com he dit abans, perquè no fan faena, no en tenen o s’han quedat sense. Ho veuen fotut. Però són persones que han de parlar amb els dirigents que porten la filà, la comparsa o el maset, i dir-los: a mi enguany em ve així, deixa’m les despeses per a l’any que ve a veure què passa. Les despeses anuals les hem de pagar entre tots.

En un comunicat dieu que la UNDEF dóna suport a qualsevol decisió, tant si és anul·lar com si és tirar avant. Per tant, no decideix res.
—No, no. A mi els presidents de les poblacions m’han telefonat demanant-me què havien de fer, què n’opinàvem. I els vaig enviar un correu dient-los que la junta directiva d’UNDEF respecta la seua decisió, que no tenim la potestat de dir-los si anem avant o arrere.

I recomanar-los?
—No. Recomanar-los? És evident que ara tenim un problema. Tu fas unes festes, i estem conforme estem, hem d’estar a dos metres, i les festes nostres són molt de germanor i les portem damunt, som l’un al costat de l’altre, no ens separem ni mig centímetre. Aleshores, no podrem fer-les com estem acostumats, en l’esquadra no podrem anar colze a colze, haurem de tenir un metre, un metre i mig, o dos metres de distància. Doncs no hi veiem la cosa. Ara, si les autoritats diuen que avant, que hem d’anar amb cura però que ja ha passat tot, si la sanitat ens permet de fer-les, sí que les farem. Però jo veig que en tenim fins que vinga una vacuna o un medicament per a controlar-ho.

Malgrat la cancel·lació, alguns han mantingut l’esperit de la festa.
—Sí, és clar. Per exemple, aquesta setmana que ve són les de Petrer, doncs tota la setmana faran festes al balcó. També em van enviar un vídeo de Muro d’Alcoi que era la processó de la Mare de Déu, i hi estaven tots seriosos. Ahir era l’entrà i feien gresca a la nit, era curiós de veure, tot el balcó enramat de banderes de moros i cristians, la megafonia, que no sé si era del poble o particular, en marxes mores, en pasdobles. És eixe cuquet de dir: ara seríem a l’entrà, ara seríem a la processó, ara a l’ambaixà.

Els festers de Muro ens quedem a casa, però sense perdre l'esperit fester. #quedatacasa#juntafestesmuro

Posted by Junta de Festes de Moros i Cristians de Muro on Sunday, April 19, 2020

Tenint en compte aquestes iniciatives, el model festiu perilla?
—No, ja veureu com no. Açò d’enguany és atípic. Nosaltres volem eixir al carrer, pegar dos voltes, tenir darrere la banda de música, que toque, agarrar el sabre i formar. És el que vivim, l’estona que som a la filà tots junts, la convivència. No, no, tot això no pot morir, el model festiu dels moros i cristians no pot morir. Al contrari, tots tenen més ganes que acabe de passar l’any i a veure què passa a partir del primer dia del 2021.

Hi ha la possibilitat de reconvertir el format de la festa provisionalment, per a l’estiu? El Festival Feslloc, per exemple, no s’ha cancel·lat, el faran en un format de dotze hores seguides i amb algunes condicions.
—No és una mala idea. Quan ens deixen ajuntar-se més de deu persones es pot posar damunt la taula. Perquè quan nosaltres fem assemblees som set-centes, vuit-centes o mil persones. Per cert, teníem l’assemblea general a Ibi, el 28 i 29 de març i ens l’han fotuda. De manera que quan es puga, es pot posar damunt la taula perquè és bona idea. Almenys, per a saber si a la gent que no ha fet festa li interessa de fer això.

El confinament què pot aportar de bo als moros i cristians?
—En totes les coses negatives sempre n’hi ha alguna de positiva, això que ho tinguem tots clar. Espere que tinguem un poquet més de germanor, que gaudim més d’això que ens toca dia a dia perquè demà no sabem què ens pot passar, ja siga pel virus o no. Aleshores, sí que m’agradaria que açò ens ho agafàrem un poquet seriosament i que férem més germanor que la que tenim, que estiguérem més units, tot el món.

The post Pepa Prats: ‘El model festiu de moros i cristians no pot morir’ appeared first on VilaWeb.

Nissan tancarà la planta de Barcelona i traslladarà la producció a fàbriques de Renault

Nissan tancarà la planta de la Zona Franca de Barcelona i traslladarà la producció a fàbriques de Renault, segons que ha informat el diari japonès Nikkei. El moviment s’emmarca en un pla de reestructuració a tot el món per fer front a la caiguda de vendes que ha provocat la pandèmia de la Covid-19 i després d’anys de disminució de beneficis. Els treballadors de l’empresa japonesa a Catalunya estan en vaga indefinida des del 4 de maig per protestar per l’amenaça de tancament, que plana sobre la fàbrica sobretot des que l’automobilística va anunciar a principis d’any que estudia la viabilitat de les seves instal·lacions. El comitè d’empresa s’ha de reunir aquest divendres amb el Departament de Treball per tractar el conflicte actual. Si la planta barcelonina tanca, estarien en risc més de 3.000 llocs de treball directes i 20.000 indirectes, segons els sindicats. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els treballadors de Nissan avalen una reducció de 600 empleats

La informació de Nikkei arriba després de mesos de filtracions que apunten que l’aliança Renault-Nissan-Mitsubishi s’està reorganitzant i que la firma nipona aprofitarà la crisi de la Covid-19 per a reduir la presència a Europa i replegar-se al Japó, la Xina i als Estats Units. Segons el mitjà japonès, Nissan podria reduir la seva capacitat de producció un 20% fins a l’any fiscal que acaba el març del 2023. La multinacional presentarà els resultats del 2019 i inici del 2020 el 28 de maig.

Nissan va reiniciar l’activitat a la Zona Franca el 4 de maig per poder acabar una comanda de més de 1.000 pick-ups que havia d’enviar a finals de maig. Dos dies més tard es va haver de paralitzar la producció per problemes de subministrament causats per la vaga indefinida de treballadors, que s’ha concentrat al centre d’estampació de Montcada i Reixac.

En un inici, l’automobilística va decidir d’enviar a casa tots els treballadors afectats per la manca de peces a casa en un permís retribuït però va acabar optant per incloure els 900 treballadors de la línia 2 a l’Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) per causa de força major que tenia encara vigent. Els sindicats han presentat una demanda contra la multinacional perquè consideren que aquest moviment vulnera el dret de vaga.

Abans de l’aturada provocada per l’epidèmia, la fàbrica de la Zona Franca produïa al 30% de la seva capacitat. Durant l’últim trimestre, l’empresa va comunicar la pèrdua d’un model, la pick-up X Class de Mercedes, i la reducció de la producció de la furgoneta e-NV200. La direcció europea va assegurar que l’informe sobre la viabilitat de l’empresa no es faria públic abans de l’estiu. Mentrestant, els treballadors van iniciar un seguit de protestes per reclamar nous models que permetessin salvar la planta i que van quedar aturades per la pandèmia.

The post Nissan tancarà la planta de Barcelona i traslladarà la producció a fàbriques de Renault appeared first on VilaWeb.

El govern demana que puguin obrir les botigues sense cita prèvia a Barcelona i l’àrea metropolitana

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que la Generalitat demanarà al govern espanyol que Barcelona i la seva àrea metropolitana puguin accedir a certes mesures de desconfinament previstes per a la fase 1 tot i continuar temporalment a la fase 0. Ha dit que l’àrea de Barcelona i les regions metropolitanes estan preparades per a començar el desconfinament ‘amb tot el rigor’. Les mesures que demanen són l’obertura de botigues sense cita prèvia o la recuperació d’activitats de culte, reduint la capacitat màxima permesa, la flexibilització de les vetlles, i la reobertura de les instal·lacions científico-tècniques, les biblioteques pel servei de préstec i de centres d’entrenament d’esport professional com el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Vergés ha dit que les regions que continuen a la fase 0 ara mateix tenen un ‘risc moderat’ de desenvolupament epidemiològic. L’evolució epidemiològica es mesura per la situació del sistema sanitari, el control dels focus més calents de l’epidèmia (com ara les residències) i la capacitat de detecció del virus. La batllessa Ada Colau ha previst que la capital del Principat podrà passar definitivament a fase 1 el 25 de maig. També ha negat que passar més tard que d’altres territoris a fase 1 no acabi perjudicant l’economia barcelonina, i ha abanderat prudència a fi que l’obertura de terrasses es pugui fer amb la màxima seguretat possible, tot evitant que s’hagin de tornar a augmentar les restriccions.

A banda, el govern demanarà que el Baix Montseny, l’Alt Penedès i el Garraf, que formen part de les regions metropolitanes, puguin passar dilluns a la fase 1 per les seves bones dades en l’evolució del coronavirus.

The post El govern demana que puguin obrir les botigues sense cita prèvia a Barcelona i l’àrea metropolitana appeared first on VilaWeb.

Els professionals sanitaris de Catalunya fan dos minuts de silenci pels companys morts fent front a la Covid-19

Els professionals sanitaris han fet dos minuts de silenci en record dels companys que s’han mort fent front a la pandèmia de la Covid-19. L’homenatge s’ha fet des dels llocs de treball i sense concentracions per mantenir les mesures de seguretat. Ha estat una convocatòria conjunta dels col·legis professionals relacionats amb l’àmbit de la salut. Nou metges que estaven en actiu han perdut la vida a causa del coronavirus, segons ha pogut reportar el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Vuit treballaven a la demarcació de Barcelona i un a la de Lleida. ‘És just tenir un record emocionat i íntim per a tots ells’, destaca el president del COMB, el doctor Jaume Padrós. No hi ha dades oficials ara com ara de quants professionals sanitaris que estaven en actiu han mort per la Covid-19 a Catalunya. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El doctor Padrós explica que l’homenatge s’ha convocat en un moment de ‘descens del primer impacte d’una epidèmia que encara té recorregut’ però per no haver d”esperar més’ per fer un acte simbòlic de record. ‘Alguns professionals han estat entre la vida i la mort a causa de la malaltia i volem recordar especialment aquells que dissortadament ens han deixat’, assenyala. ‘S’ha d’haver estat a primera o segona línia per entendre la incertesa sobretot en els moments més àlgids de la pandèmia; per la gestió difícil de recursos, la manca d’EPI (equips de protecció individual)’, recalca en declaracions a l’ACN.

‘Sempre que hi ha una mort és massa en una situació com aquesta. Hi ha hagut massa professionals afectats i no han deixat d’estar al davant de l’atenció als malalts. El seu compromís ha estat total’, afirma el president del Col·legi de Metges de Barcelona, que afegeix: ‘Hi ha professionals sanitaris que passada la malaltia, han tornat una altra vegada al capdavant. Potser és un excés d’immodèstia, però crec que no hi ha cap professió que pugui donar més del que han donat els professionals sanitaris per a la societat aquests últims mesos’.

‘Va ser molt dur, ho continua sent i tota la fase de desconfinament no serà senzilla. Són temps difícils’, destaca Enric Mateo, membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), que parla d’un acte de record ‘íntim’ i ‘amb els companys més propers’. Mateo ressalta que aquest homenatge és extensiu als treballadors que no estan vinculats directament als col·legis professionals, però que sí que ho estan a la ‘zona zero’ i que treballen ‘braç a braç’ amb els sanitaris, com poden ser les encarregades de la neteja o del manteniment dels hospitals i altres centres de salut, i que també poden haver patit la Covid-19.

Les corporacions professionals que han convocat l’homenatge als professionals sanitaris són el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya; el Consell de Col·legis d’Infermeria; el Consell de Col·legis Farmacèutics; el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs; el Col·legi Oficial de Psicologia; el Col·legi Oficial de Treball Social; el Col·legi de Fisioterapeutes i el Consell de Col·legis Veterinaris.

The post Els professionals sanitaris de Catalunya fan dos minuts de silenci pels companys morts fent front a la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

Detectat un brot de contagis a la Ribera: demanen d’allargar-hi el distanciament social

La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha demanat d’ajornar ‘uns quants dies’ les reunions de fins a deu persones –també en terrasses– a la regió sanitària de la Ribera encara que passi a la fase 1, per a poder controlar l’origen d’un focus de 42 contagis detectats en cinc dies en un mateix municipi. La consellera no ha volgut dir quin és per no ‘estigmatitzar una comarca sinó protegir la salut dels veïns’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Barceló, en la conferència de premsa diària per analitzar l’evolució de la pandèmia, ha explicat que aquests casos es van detectar després de l’emissió del document de proposta de desconfinament tramès al govern espanyol dimecres passat. Segons la consellera, els tècnics han desaconsellat aquestes reunions per ‘prudència i responsabilitat’ i per poder analitzar per què s’havien registrat aquests contagis, fer-ne un seguiment i determinar-ne la traçabilitat.

Barceló ha exposat que a la reunió que ahir va tenir amb els batlles per informar-los d’aquesta mesura, la majoria, ‘responent a la responsabilitat dels seus càrrecs’, s’hi va pronunciar a favor, perquè saben que ‘la cosa més important és la salut dels seus veïns’. ‘Aquesta mesura no estigmatitza ningú sinó que és per a avançar amb cura i pas ferm’, ha insistit.

[GUIA] Tot allò que heu de saber sobre la fase 1 del desconfinament

The post Detectat un brot de contagis a la Ribera: demanen d’allargar-hi el distanciament social appeared first on VilaWeb.

24 casos nous i 9 morts més per coronavirus al País Valencià

El País Valencià ha registrat un total de 24 casos nous de Covid-19 confirmats a través de PCR i 9 morts en les últimes vint-i-quatre hores –un d’ells, un ancià que vivia en una residència–, així com 222 altes. Ahir es van registrar 108 casos, 179 altes i 4 morts. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Des de l’inici de la pandèmia s’han confirmat un total de 10.784 contagis mitjançant proves PCR, mentre que el total de morts ascendeix a 1.364 i les altes ascendeixen a 9.490 persones curades, segons ha informat la consellera de Sanitat, Ana Barceló, en roda de premsa per videoconferència.

Continua descendint el nombre de persones hospitalitzades, que són 411 (26 menys que el dimarts) i el d’ingressats en UCI, xifra que se situa en 69 persones (nou menys que el dimecres).

The post 24 casos nous i 9 morts més per coronavirus al País Valencià appeared first on VilaWeb.

Indignació per una manifestació contra el confinament a Madrid sense respectar la distància de seguretat

Una manifestació contra el confinament al barri madrileny de Salamanca ha despertat la indignació per no haver respectat les mesures de seguretat per evitar la propagació del coronavirus. La manifestació es va produir al carrer de Núñez de Balboa, on des de fa dies es fan repics d’atuells per a demanar l’aixecament del confinament i la dimissió del govern de Pedro Sánchez. Segons que ha dit a la SER el delegat del govern espanyol a la Comunitat de Madrid, José Manuel Franco, hi van participar vora un centenar de persones i la policia espanyola en va identificar tretze per haver trencat les mesures de seguretat marcades pel decret de l’estat d’alarma. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fotografia: EFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo JiménezEFE/ Rodrigo Jiménez

Participants i organitzadors de la manifestació van compartir vídeos on es pot observar l’acumulació de gent o que es va reproduir la marxa militar ‘La mort no és el final’:

¡MILES DE PERSONAS! ¡AHORA MISMO! ¡ESTO YA NO TIENE MARCHA ATRÁS! Ahora mismo aquí en calle Nuñez de Balboa, Barrio de Salamanca, Madrid #paseamosjuntos #nuñezdebalboa #cacerolada #vivaespaña #libertad 🇪🇸 pic.twitter.com/iV6HSn5Tbm

— Movimiento Barrio Salamanca «Nuñez de Balboa» 🇪🇸 (@paseamosjuntos) May 13, 2020

Gritos!! Libertad! #paseamosjuntos #nuñezdebalboa #cacerolada #vivaespaña #libertad 🇪🇸 pic.twitter.com/sWpf7LGkep

— Movimiento Barrio Salamanca «Nuñez de Balboa» 🇪🇸 (@paseamosjuntos) May 13, 2020

Sonando La Muerte no es el Final con 20 minutos de antelación En Núñez de Balboa. Barrio Salamanca. Madrid #paseamosjuntos #nuñezdebalboa #cacerolada #vivaespaña #libertad pic.twitter.com/m2nw116ca8

— Movimiento Barrio Salamanca «Nuñez de Balboa» 🇪🇸 (@paseamosjuntos) May 13, 2020

Ojo que los Cayetanos han sacado LOS PALOS DE GOLF en la manifestación. Es que lo ves en un sketch y no te lo crees. pic.twitter.com/eBzjbOU9X7

— busti🌾 (@bvstillo) May 13, 2020

Fins ara, la protesta contra la gestió al govern espanyol s’havia expressat en forma de repics d’atuells des del carrer, als quals el batlle de Madrid José Luís Martínez-Almeida havia donat suport. Les imatges de la manifestació s’han viralitzat ràpidament i han estat reprovades per diverses personalitats com el president de les Corts, Enric Morera, que va dir que ‘així el rebrot està assegurat’. ‘L’esforç de tants madrilenys enfonsat per uns milers d’irresponsables. I ens volen donar lliçons’, ha dit.

Madrid. Barri de Salamanca. Així el rebot està assegurat. Un desastre sanitari. Sorprem l’absència de policia. L’esforç de tants madrilenys enfonsat per uns milers d’irresponsables. I ens volen donar lliçons pic.twitter.com/3thyNwsFnv

— Enric Morera (@enricmorera) May 14, 2020

The post Indignació per una manifestació contra el confinament a Madrid sense respectar la distància de seguretat appeared first on VilaWeb.

Gairebé un 50% de les persones LGTBI de l’estat espanyol té por de donar la mà a la seva parella en públic

Gairebé un 50% de les persones LGTBI de l’estat espanyol evita de donar la mà a la seva parella en públic per por de ser atacat o assetjat, segons una macroenquesta de l’Agència Europea dels Drets Fonamentals. Amb gairebé 140.000 participants a tota la UE, és l’enquesta més gran que s’ha fet mai a Europa sobre la situació del col·lectiu LGTBI. Revela que un 40% del col·lectiu a l’estat espanyol és víctima d’assetjament, i prop d’un 20% se sent discriminat a la feina. Un 11% diu que ha denunciat a la policia atacs físics o  sexuals pel fet de ser LGTBI, mentre que gairebé un 20% no ho ha fet per por de sofrir un tracte homòfob dels cossos policíacs. Gairebé un 60% considera que el govern espanyol no combat amb eficàcia els prejudicis i la intolerància contra aquest col·lectiu. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’Agència Europea dels Drets Fonamentals ha detectat que ‘una proporció significativa’ del col·lectiu LGTBI a la Unió Europea és víctima d’assetjament i violència: entorn del 40%, segons l’enquesta. Les persones transsexuals o intersexuals reben més atacs físics o sexuals que no la resta dels enquestats, un 17% i un 22% respectivament. A més, considera ‘alarmant’ el gran nombre de persones que es troben obligades a amagar l’orientació sexual o identitat de gènere. Prop de la meitat dels enquestats gairebé mai no s’obre a l’hora de parlar d’aquestes qüestions, i un 60% evita de donar la mà a la seva parella en espais públics.

L’agència considera que els resultats demostren el poc progrés en aquests darrers set anys. ‘Massa persones LGTBI continuen vivint a l’ombra amb por de ser ridiculitzades, discriminades i, fins i tot, atacades’, diu el director, Michael O’Flaherty. També diu que entorn d’un 20% és víctima de discriminació contra el col·lectiu LGBTI a la feina a la UE, percentatge que considera alt.

Segons l’agència, els resultats també suggereixen que, entre generacions, cada vegada menys joves enquestats amaguen que són LGBTI a l’escola, cosa que atribueix al fet que cada vegada es tracta més aquest tema a les aules. Ara, l’escola és lluny de ser un entorn segur per als estudiants LGTBI a Europa. Un 45% dels enquestats de 15 a 17 anys hi han estat víctimes de discriminació.

 

The post Gairebé un 50% de les persones LGTBI de l’estat espanyol té por de donar la mà a la seva parella en públic appeared first on VilaWeb.

La manifestació de l’Onze de Setembre serà presencial i virtual

El coronavirus forçarà a modificar la manifestació independentista de la Diada de l’Onze de Setembre que organitzen l’ANC i Òmnium Cultural. Segons que ha explicat a RAC1 la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, proposen de fer una mobilització que sigui presencial, però també virtual. Encara hi ha molts detalls per a estudiar, però Paluzie ja ha descartat que es convoqui una gran concentració a Barcelona. Es promouran mobilitzacions arreu del país. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Paluzie ha explicat que estudien aquestes fórmules mixtes virtuals i presencials perquè els grups de risc probablement no podran sortir al carrer i els altres, sí . L’objectiu dels organitzadors és combinar les dues menes  de mobilització perquè ‘ningú no quedi exclòs del fet d’expressar-se i mobilitzar-se aquest 11-S’.

La presidenta de l’ANC creu que la crisi sanitària ha renovat la ‘necessitat de la gent d’expressar-se’. ‘Ha evidenciat que a Catalunya no tenim les eines per a fer front a una crisi d’aquesta magnitud, perquè no som un estat. Per tant, necessitem la independència’, conclou.

The post La manifestació de l’Onze de Setembre serà presencial i virtual appeared first on VilaWeb.

Compromís no donarà suport a l’estat d’alarma si el govern espanyol no reparteix els ajuts per a la Covid-19 segons la població

Compromís no donarà suport a les pròximes votacions per a prorrogar l’estat d’alarma si el govern espanyol no es compromet explícitament amb tres qüestions, una de les quals és que el fons de setze milions per a la lluita contra el coronavirus es reparteixi d’acord amb la població de cada territori. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Compromís amenaça de votar en contra d’un nou estat d’alarma

Ho ha acordat la Comissió de Coordinació Institucional de Compromís, després del menyspreu de la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, durant la sessió de control del congrés espanyol. Quan el diputat de Compromís Joan Baldoví va demanar-li que el fons de la Covid-19 anivellés les zones infrafinançades, va respondre: ‘No inventem problemes que no existeixen.’

A més de demanar que el repartiment del fons autonòmic per a la lluita contra el coronavirus es faci en relació amb la població perquè ‘tots els territoris puguin tenir els mateixos recursos per habitant per a combatre aquesta pandèmia’, Compromís ha exigit dos compromisos més al govern espanyol en canvi  del suport a l’estat d’alarma.

L’un és que s’estableixin mecanismes de cogovern ‘amb capacitat de decisió sobre les fases del desconfinament, tenint en compte el coneixement de proximitat que té l’administració autonòmica del que passa en el seu territori’. El segon és que l’ingrés mínim vital que impulsa el govern espanyol es gestioni conjuntament amb els governs autonòmics.

The post Compromís no donarà suport a l’estat d’alarma si el govern espanyol no reparteix els ajuts per a la Covid-19 segons la població appeared first on VilaWeb.

S’incendia un camió de neteja de Reus sense causar ferits

Un camió del servei de neteja de Reus s’ha incendiat a mitjanit, fent un gran estrèpit a  l’avinguda Marià Fortuny. Segons que ha explicat la Guàrdia Urbana, es tracta d’un vehicle que funcionava amb gas i gasoil, i ha dit que no hi ha hagut cap ferit. Els bombers han extingit l’incendi i han dit que el soroll l’ha fet l’esclat dels pneumàtics. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els @bomberscat han extingit l'incendi del camió, i confirmen que el fort soroll que s'ha sentit ha estat causat per l'explosió d'un pneumàtic del vehicle.

— Guàrdia Urbana Reus (@reusgurbana) May 13, 2020

Alguns veïns n’han captat imatges i les han compartit a les xarxes socials. Vegeu-ne ací un recull:

Explosión en Reus en frente del carrefour‼️ @laSextaTV @canalreus @A3Noticias @telecincoes @noticias_cuatro pic.twitter.com/ylzLU9kisE

— Crox xD (@crox_xd) May 13, 2020

Ha explotado un camión del servicio de basuras delante del Carrefour de #Reus. Ojalá no hayan habido heridos. La explosión ha sido muy fuerte y se ha oído a varios km de distancia. pic.twitter.com/B55xEnDNO4

— Edgar Sumalla (@EdgarSumalla) May 13, 2020

Se ha producido una explosión por causas que de momento se desconocen de un camión de recogida de basura sobre las 00:05. @canalreus @24h_tve @tv3cat @324cat #reus #ULTIMAHORA pic.twitter.com/iMexiKGnNs

— Aman (@Amank1290) May 13, 2020

La segunda explosión que hubo, la primera fue más fuerte #Reus pic.twitter.com/J9G8jHh0dA

— IRENE 💙 (@iipp98) May 13, 2020

Incendio y explosión en un camión de la basura en Reus. pic.twitter.com/lfE4XH1RZA

— VERELESI (@VERELESI) May 13, 2020

The post S’incendia un camió de neteja de Reus sense causar ferits appeared first on VilaWeb.

Pàgines