La CUP ha creat una comissió formada per membres del Secretariat Nacional i del seu sub-grup parlamentari que s’encarregarà d’elaborar les llistes electorals de les eleccions espanyoles del 10-N. Segons una nota de premsa d’avui a la tarda, els anticapitalistes tancaran el procés d’elaboració de les llistes en un Consell Polític aquest dissabte.

La militància ratificarà telemàticament el mateix dissabte les candidatures al congrés espanyol (la CUP no es presenta al senat). El 7 d’octubre s’entregaran els avals i es presentaran les llistes definitives a la Junta Electoral espanyola. La candidatura de la CUP-Per la Ruptura només es presentarà al Principat.

Com es pot avalar la CUP o la llista de Primàries
per a les eleccions del 10-N?

The post Una comissió de la CUP triarà els candidats al 10-N i la militància ho ratificarà dissabte telemàticament appeared first on VilaWeb.

La carta que 52 diputats francesos van signar contra la repressió espanyola a Catalunya, juntament amb el manifest en favor dels drets i llibertats fonamentals que van signar 41 senadors, no va agradar el govern espanyol. Tan és així que la secretària d’estat per a España Global, Irene Lozano, va demanar de comparèixer al senat francès. Ho va fer el passat 19 de setembre, davant la comissió d’Institucions Europees.

Cinquanta-dos diputats francesos signen una carta contra la repressió espanyola a Catalunya

Malgrat els esforços de Lozano per dibuixar l’independentisme com un moviment egoista i d’extrema dreta, un senador socialista ben coneixedor de la situació política, va parar-li els peus i va rebatre-li els arguments. Ho palesa l’acta de la reunió, publicada a la web del senat francès. Així va anar:

Lozano comença la intervenció parlant de les ‘campanyes de desinformació’ dutes a terme pels independentistes. ‘Som conscients que a França poden persistir prejudicis sobre Espanya que vénen de l’època de la dictadura’, diu. I afegeix a continuació: ‘El que hi ha en joc a Catalunya no és ni la llibertat ni la democràcia: és el desafiament general de l’auge dels nacionalismes a Europa. En aquest cas, és un nacionalisme del tot clàssic, de naturalesa egoista, d’una regió que desitja guardar els seus recursos per a ella i no compartir-los més amb les altres regions espanyoles i europees.’

A més, Lozano insisteix que el problema entre Catalunya i Espanya no és en termes de descentralització –’Espanya és el segon país més descentralitzat del món’, diu–, sinó que sorgeix arran de la crisi econòmica de 2008, com un moviment de malestar i anti-elits, que ella vincula amb el nacionalisme aïllacionista pro-Brexit. En aquest sentit, diu que el nacionalisme català ‘és un nacionalisme perifèric, però també va lligat a les pors identitàries’. ‘Les pors davant la incertesa econòmica van llançar la població als braços d’aquest nacionalisme que és anti-europeu.’

I clou la primera intervenció repetint alguns dels arguments del PSOE sobre l’independentisme i la suposada divisió que ha fet de la societat catalana.

El senador informat

Simon Sutour, senador socialista i un dels signataris del manifest, no compra els arguments de Lozano; i li respon esmentant l’augment de l’independentisme i lamentant que la meitat de Catalunya no sigui representada al Parlament Europeu, per la impossibilitat de Puigdemont, Junqueras i Comín de prendre possessió de l’acta d’eurodiputats.

A partir d’aquí, li recorda el procés de reforma de l’estatut i les retallades que va fer-hi el Constitucional. I li diu que el govern espanyol té la capacitat d’influir en la justícia, tot posant com a exemple el fet que es permetés el traslladat dels presos polítics a presons catalanes. Lozano li respon que fou una decisió judicial.

Després d’un breu intercanvi de parers, el senador fa referència al judici del procés, del qual demostra estar al cas. Tot i deixar clar que és un afer que afecta Catalunya i Espanya, afirma que els senadors no en poden quedar al marge. En aquest sentit, Sutour li retreu que el fiscal Zaragoza anunciés la publicació de la sentència per abans del 12 d’octubre i li etziba: ‘francament, tenim el sentiment que els líders independentistes ja han estat condemnats.’

L’electe francès esmenta el cas de Valtonyc i la situació dels membres del govern català a l’exili. En aquest sentit, es pregunta perquè no han estat extradits automàticament i per què diversos tribunals han rebutjat les peticions de la justícia espanyola.

I afegeix: ‘No som víctimes d’una campanya de desinformació dirigida pels independentistes. Ningú ha forjat la meva opinió. Conec Espanya. Conec bé Barcelona. I els meus col·legues co-signataris estan igual: puc assegurar-vos que no ha estat el nou delegat de la Generalitat qui ens ha influenciat! Afegeixo, pel que fa al Tribunal, que no es poden recórrer les decisions.’

Dit això, Sutour li expressa el desig que els problemes polítics es resolguin politicament perquè ‘la justícia i la policia mai no han arreglat eficaçment els problemes polítics.’

Els atacs de Lozano

Per a respondre Sutour, la secretària d’estat espanyola reitera que l’independentisme català desinforma. ‘Promou certs fets i n’oculta d’altres’, tot afirmant que així s’ha presentat a Europa. ‘Aquesta desinformació és particularment eficaç amb persones molt lligades a la comunitat històrica de refugiats polítics espanyols.’ I destaca la importància que comprenguin que el nacionalisme català ‘no té res de progressista, que és reaccionari i egoïsta, com tots els nacionalismes de la resta del món.’

Acte seguit, Lozano intenta fer paral·lelismes entre el creixement electoral de l’independentisme i el de la Lliga Nord a Itàlia, l’extrema dreta a França o el moviment pro-Brexit al Regne Unit. També defensa la justícia espanyola –tot i reconèixer-li un biaix conservador– i que Puigdemont, Junqueras i Comín no hagin pogut prendre posessió de l’escó al PE.

És en aquest moment que Sutour li respon que no es pot comparar l’independentisme amb l’extrema dreta. I li recorda que va ser gràcies als seus vots que Pedro Sánchez va poder guanyar la moció de censura contra Mariano Rajoy.

Lozano intenta reforçar el seu argument recordant que ERC va votar contra el pressupost espanyol i que això va causar la convocatòria d’eleccions a l’estat espanyol. El senador, al cas de la política espanyola, li recorda que en aquesta ocasió els republicans volien votar a favor d’investir Sánchez. ‘Això és el que diuen’, respon Lozano.

Arribats aquí, el debat no continua perquè intervé el president de la comissió, Jean Bizet. Subratlla que, tenint en compte la importància dels aspectes de política interna, a la comissió no li correspon posicionar-se sobre la qüestió. I recorda que sempre han estat ‘extremadament clars’ sobre la possibilitat que la UE reconegui la independència de Catalunya: ‘en base a l’article 49 del tractat de la Unió Europea, només els estats poden demanar l’adhesió a la UE.’

Una hora i cinc minuts després, es donava per acabada la reunió.

The post Irene Lozano va al senat francès a insultar els independentistes catalans i en surt malparada appeared first on VilaWeb.

La pancarta amb el lema Llibertat presos polítics ja no llueix a la façana de l’Ajuntament de Tarragona. L’equip de govern l’ha fet despenjar avui a la tarda després que la junta electoral de la demarcació hagi desestimat el recurs del batlle, Pau Ricomà, contra la resolució de la Junta Electoral de Zona que n’ordenava la retirada.

Un operari ha tret la lona del capdamunt de la façana consistorial poc abans de les quatre de la tarda. El portaveu del govern municipal, Xavier Puig, ha dit que han acatat la resolució perquè té caràcter vinculant, tot i que s’imposa a la seva voluntat. A més, ha garantit que, un cop passades les eleccions, la tornaran a penjar amb tota la ‘legitimitat’, perquè té el suport de la majoria del plenari.

The post L’Ajuntament de Tarragona retira la pancarta dels presos polítics appeared first on VilaWeb.

Sant Sadurní d’Anoia es converteix aquest cap de setmana en la capital del cava. Durant tres dies s’hi organitza el Cavatast, la fira que uneix gran part dels productors de cava del país. Enguany, la mostra acull trenta-cinc expositors, vint-i-sis dels quals oferiran tastos de cava i vuit de gastronomia. Però aquesta vegada la fira tindrà una absència destacada, l’empresa Codorniu ha decidit de no participar-hi.

La fira és pensada per atraure i incloure-hi públic de totes les edats. Per això, aquests dies, qui s’acosti a Sant Sadurní d’Anoia podrà gaudir d’una programació molt variada, amb activitats tan diverses com maridatges musicals, un escape room, un tast al campanar de l’església o un tastet de la Festa de la Fil·loxera.

I la cosa més important, adquirint un tiquet, els amants del cava podran tastar noves varietats i acompanyar-les amb productes de la terra, com ara pa artesà, pernil i formatge.

Enguany, el Celler de la Fassina de Can Guineu s’ha tornat a convertir en el punt principal d’activitats: de maridatges i tasts tècnics fins a tallers especialitzats i més activitats de promoció.

The post Cavatast 2019: Sant Sadurní d’Anoia es converteix en la capital del cava appeared first on VilaWeb.

Tàrrega fa aquest cap de setmana la Fira del Medi Ambient, que promou bons hàbits en favor de l’ecologia i l’entorn natural. Impulsada per l’ajuntament, la fira proposa al públic un aparador lúdic i pedagògic per a potenciar l’ús de les energies renovables i el reciclatge correcte de residus.

Una vuitantena d’expositors del sector donaran a conèixer les últimes novetats en sostenibilitat, tecnologies respectuoses amb l’entorn, productes alimentaris ecològics i de proximitat, bioconstrucció, benestar, tèxtil ecològic, energies verdes…

A la fira, hi podrem trobar ONG internacionals, com ACNUR o Greenpeace, i unes altres de nacionals, com Slow Food-Cultures Trobades i la Fundació Catalunya la Pedrera–Muntanya d’Alinyà. També hi haurà lloc per a entitats locals.

A més, s’organitzen una quarantena d’activitats per a la conscienciació ecològica, pedagogia sobre el reciclatge de residus i divulgació de la biodiversitat. Hi haurà tallers, xerrades i exposicions. Entre les propostes, destaca una conferència del científic Dani Jiménez, presentador del programa ‘Dinàmiks’ de TV3, i una altra de la cuinera Ada Parellada, qui parlarà sobre cuina sostenible.

Es assistents també podran gaudir de propostes vinculades a la gastronomia de proximitat.

The post Tàrrega es bolca en l’ecologia i les energies renovables appeared first on VilaWeb.

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha començat avui, amb el propòsit de ser ‘més transgressor’ que els anys passats, amb actors com ara Sam Neill, Nikolaj Coster-Waldau i Aaron Paul i 171 films –30 menys que l’any passat. Sam Neill és conegut per films com ara la saga Jurassic Park i recollirà el Gran Premi Honorífic presentant The Vigil. La inaugural, En la hierba alta, farà arribar a Sitges Patrick Wilson, guardonat amb el premi Màquina del Temps, un reconeixement que també rebrà Maribel Verdú.

Aaron Paul presentarà la seqüela de la sèrie Breaking Bad; Nikolaj Coster-Waldau, el popular Jaime Lannister de Joc de Trons portarà l’estrena mundial de Suïcidi Tourist. També hi serà present l’actriu i directora Àsia Argento, guanyadora del Méliès Career Award d’enguany, i el director Pupi Avati, Premi Nosferatu.

El leitmotiv d’enguany seran els paisatges apocalíptics, amb un homenatge a Mad Max i hi tindran relleu les òperes primes espanyoles; així mateix, s’hi farà una retrospectiva de la filmografia de l’actor xinès King Hu –un referent de les arts marcials–, i s’hi projectarà el documentari Memory – The Origins of Alien per a celebrar els quaranta anys de la primera part d’Alien, de Ridley Scott.

Títols destacats

Entre els títols més esperats, es destaquen 3 from hell, de Rob Zombie; el thriller sobrenatural Daniel isn’t real, d’Adam Egypt Mortimer; Menja to daddy, el debut en direcció d’Ant Timpson; Bloodline, de Henry Jacobson; The Lodge, de Severin Fiala i Veronika Franz; i Vivarium, de Lorcan Finnegan, estrenada a Canes i amb una arriscada escenificació.

Del subgènere fantàstic zombi es destacaran els títols Little Monsters, d’Abe Forsythe i protagonitzada per Lupita Nyong’o; la reinterpretació de Frankestein amb Depraved, de Larry Fessenden; i Sadako, un nou capítol de la saga japonesa The Ring, del guanyador del festival Hideo Nakata.

D’Europa arribaran The Room, a càrrec de Christian Volckman, un film que combina el terror amb la ciència-ficció. I el que és considerat un dels millors films francesos de l’any, Li daim, de Quentin Dupieux.

El festival oferirà una gran representació de títols locals i amb vocació internacional, en què es destaquen El hoyo, produït entre Catalunya i el País Basc, i l’obra novella Cuerdas, del tarragoní José Luis Montesinos.

Un dels films més esperats, de producció espanyola, és Ventajas de viajar en tren, a més de Paradise Hills, amb la participació de Nacho Vigalondo al guió. El cinema llatinoamericà també tindrà protagonisme, amb títols argentins com ara Breve història del planeta verde, Punto muerto i Soy tóxico, a més del veneçolà Infección, el colombià Luz i l’uruguaià En el pozo. Podeu consultar-ne tota la programació.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes 

The post La seqüela de ‘Breaking Bad’, entre els principals reclams del Festival de Sitges appeared first on VilaWeb.

D’on venim? On som? Què és la condició humana? Quins són els desafiaments del futur? Aquestes són algunes de les preguntes que la programació del festival Temporada Alta pretén de respondre o, com a mínim, fer reflexionar als espectadors amb un centenar d’espectacles que es podran veure del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

La voluntat del festival és d’acostar el teatre, la música, la dansa i el cinema als espectadors, i és per això que ha optat per obres que recuperen textos universals de Shakespeare, Rodoreda, Bertrana, Verdaguer, Pinter, Lorca i Zweig. Algunes d’aquestes obres també tracten la condició humana però des d’una perspectiva més contemporània com, ara la italiana Macbettu, O agora que demora, basada en l’Odissea per parlar de la immigració, i Iphigenia en Vallecas, que actualitza la Ifigènia a Àulida d’Eurípides i reflexiona sobre un sistema que deixa la joventut sense futur. 

De fet, Macbettu serà una de les obres que inaugurarà el festival, juntament amb un altre text shakespearià, Measure for Measure, de la Royal Shakespeare Company. Aquesta doble funció serà l’11 d’octubre al Teatre Municipal de Girona i obrirà una programació d’espectacles amb vint-i-set propostes internacionals, vint-i-cinc produccions i coproduccions del festival, trenta obres de creació contemporània i cinquanta-sis de dramatúrgia catalana, un dels pilars del festival. Aquest diumenge, el primer espectacle del Temporada Alta serà un concert de celebració dels deu anys del grup musical infantil el Pot Petit. 

La programació és eclèctica i pretén d’acostar les arts escèniques a tanta gent com sigui possible. Però el festival va més enllà per aconseguir aquest objectiu. Amb el projecte A Tempo, juntament amb la Fundació la Ciutat Invisible, es dóna l’oportunitat que durant el curs escolar els professors es coordinin amb diferents agents culturals per transformar l’aula a través de les arts, per exemple amb visites d’artistes a les escoles o assistència a assajos generals. A més, com a novetat s’ha creat el programa Artèria, per a promocionar el teatre entre la gent jove.

El festival també ha participat en la producció i la coproducció de moltes de les propostes de la programació. Una de les coproduccions més importants, feta juntament amb el TNC, és La mort i la primavera, de Joan Ollé, que duu a l’escenari la novel·la de Mercè Rodoreda. Entre les copoduccions, també hi destaca la nova proposta d’Àlex Rigola, en col·laboració amb Alba Pujol, Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres a cap dels viatgers; GRRRLS!!!, de Carlota Subirós, coproduïda amb el CCCB; i Livalone, coproduïda amb Fira Tàrrega.

Una altra de les propostes és CredoinunsolODIO, de Stefano Massini, dirigida per Rosa Maria Sardà, una lectura dramatitzada en record a Cristina Cervià sobre la vida quotidiana a la franja de Gaza. També destaca l’espectacle Love, un projecte d’Escenaris Especials coordinat per Clàudia Cedó, on persones en risc d’exclusió social reflexionen sobre l’amor. A més, també es faran els espectacles Decadència, de Steven Berkoff, i Noucents, el pianista de l’oceà, d’Alessandro Baricco, un recorregut per la música del segle XX.

Podeu consultar tota la programació del Temporada Alta

Pel que fa a la dansa, destaquen la proposta de Marta Carrasco, Jo, dona (A Lili Elbe), un homenatge a la primera dona transsexual que es va canviar de sexe; Red Room, de Sol Picó i Susanna Barranco, que combina dansa, teatre i cinema; i Trama, de Roser López Espinosa.

Un dels objectius del Temporada Alta és donar espai als dramaturgs catalans. Enguany, hi haurà espectacles amb textos de Marc Rosich, Marta Buchaca, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Toni Gomila, Carla Torres, Daniela Feixas, Jordi Oriol, Lola Rosales, Berta Prieto, Daniel J. Meyer i Llàtzer Garcia entre més. A banda, com cada any, es farà el Torneig de Dramatúrgia Catalana, una de les propostes més esperades. S’hi enfrontaran autors consolidats i noves veus de la dramatúrgia catalana incloent els guanyadors de les darreres edicions del País Valencià i les Illes. La final del torneig es farà el 9 de desembre.

The post Temporada Alta 2019: un centenar d’espectacles per a reflexionar sobre la condició humana appeared first on VilaWeb.

La història de la conversió d’Arthur Fleck, un home menystingut per la societat a la qual vol fer riure, al temible Joker, arxienemic de Batman, arriba a la gran pantalla en la pell de Joaquin Phoenix. Aquesta setmana també s’estrena la road movie de Daniel Sánchez Arévalo Diecisiete i el film policíac dirigit per José Luís Garci El crack cero. En català, s’estrenen dos films d’animació: El rei ruc i Tabaluga i la princesa de gel.

Joker. Direcció: Todd Phillips. Intèrprets: Zazie Beetz, Frances Conroy, Sondra James; Joaquin Phoenix, Robert De Niro, Brett Cullen, Shea Whigham. Gènere: Enjòlit. Esbós: Arthur Fleck és un home mensystingut per la societat, la seva motivació a la vida és fer riure. Una sèrie de tràgics esdeveniments el portaran a veure el món d’una altra manera.

Diecisiete. Direcció: Daniel Sánchez Arévalo. Intèrprets: Isaso Arana, Carolina Clemente, Lola Cordón, Mamen Duch; Biel Montoro, Iñigo Aranburu, Jorge Cabrera, Nacho Sánchez. Gènere: Drama. Esbós: Per trobar un gos de refugi amb qui havia fet amistat, un jove de 17 anys s’escapa d’un centre de menors i el seu germà gran se li uneix en la recerca.

El crack cero. Direcció: José Luís Garci. Intèrprets: Macarena Gómez, Paula Echevarría, Cayetana Guillén Cuervo, Luisa Gavasa; Miguel Ángel Muñoz, Carlos Santos, Pedro Casablanc. Gènere: Enjòlit. Esbós: Germán Areta deixa la feina de policia per convertir-se en detectiu privat a l’Espanya postfranquista.

De dirigent (La directora de orquesta). Direcció: Maria Peters. Intèrprets: Christanne de Brujn, Annet Malherbe, Sara Visser; Benjamin Wainwright, Scott Turner Schofield, Seumas F. Sargent. Gènere: Drama. Esbós: Biografia d’Antonia Brico, primera directora de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i de Nova York.

Fourmi (Una pequeña mentira). Direcció: Julien Rappeneau. Intèrprets: Ludivine Sagnier, Laetitia Dosch; François Damiens, Maleume Paquin, André Dussollier. Gènere: Drama. Esbós: Un adolescent diu una mentida per por de decebre i desencadena conseqüències inesperades.

Amazing Grace. Direcció: Alan Elliott, Sydney Pollack. Gènere: Documentari. Esbós: Muntatge de les imatges inèdites dels dos concerts d’Aretha Franklin que el cineasta Sydney enregistrar fa cinquanta anys en una església de Los Angeles.

El rei ruc (The Donkey King). Direcció: Aziz Jindani. Gènere: Animació. Esbós: El rei lleó ha decidit que ha arribat el dia de jubilar-se, però no succeirà la corona en el seu fill, sinó que ha convocat eleccions. Un humil ruc serà el candidat més estimat de tota la selva, però no ho tindrà gens fàcil, perquè tot plegat forma part d’un pla macabre. En català.

Tabaluga i la princesa de gel (Tabaluga). Direcció: Sven Unterwaldt Jr. Gènere: Animació. Esbós: El film narra l’amor entre Tabaluga i la princesa Lilli, i la seva aventura per salvar el món del malvat Home de les Neus. En català.

The post Les estrenes: La història del Joker, mític arxienemic de Batman, arriba als cinemes appeared first on VilaWeb.

El 7 d’octubre de 1999, el Gran Teatre del Liceu va obrir les portes després del gran incendi amb l’obra Turandot, que s’havia d’haver estrenat abans de les flames. El 7 d’octubre de 2019, vint anys després, el Liceu torna a obrir la temporada amb l’estrena de Turandot. Aquesta vegada, amb una versió de Franc Aleu contemporània i d’alta tecnologia.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Del 7 al 25 d’octubre es podrà veure l’òpera, que es preestrena aquest dissabte 5 d’octubre per a menors de trenta-cinc anys, amb les entrades exhaurides. Sobre l’escenari hi haurà algunes de les millors veus operístiques actuals: Iréne Theorie i Lise Lindstrom, a la pell de la princesa Turandot; Jorge de León i Gregory Kunde, com a Calaf; i Ermonela Jaho i Anita Hartig com a Liù, entre més.

L’adaptació high-tech de Franc Aleu vol traslladar l’òpera a la Xina del demà, un país hiper-tecnologitzat. L’escenari és presidit per una gran piràmide que emula el poder i la presó de Turandot. Però no tan sols l’espai és actual: també els temes de l’obra són de plena actualitat: es presenta la princesa que degolla els candidats a esposar-la com una esclava d’una tradició que l’obliga a allargar el seu llinatge; fins i tot, apareix com a víctima de l’assetjament de Calaf.

Turandot és l’última obra de Puccini i, de fet, no és acabada. Per a aquesta versió, hi haurà noranta-cinc membres de l’Orquestra Simfònica i noranta-cinc més del Cor del Liceu. Al capdavant de la direcció musical hi ha Josep Pons, que defineix l’obra com a delicada, rica i bella. Turandot té àries memorables com ‘In questa reggia’, de Turandot, i ‘Tu che di gel sei cinta’, de Liù. Però, sens dubte, la peça que fa mundialment conegut Turandot és l’ària probablement més famosa de l’òpera: ‘Nessun dorma’.

The post Una ‘Turandot’ d’alta tecnologia s’estrena mundialment al Liceu de la mà de Franc Aleu appeared first on VilaWeb.

La catedral de Palma té un orgue molt valuós construït el 1477 que es va restaurar el 1993 per poder oferir les millors peces musicals al temple. L’any 2000, coincidint amb el 250 aniversari de la mort de J. S. Bach, es va fer per primer cop el Festival Internacional d’Orgue de Mallorca, un certamen que reuneix els millors organistes internacionals.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Enguany es faran quatre concerts, coincidint amb els quatre diumenges d’octubre. El primer anirà a càrrec del menorquí Tomé Olives, qui interpretarà Passacaglia, aquest diumenge, 6 d’octubre. Les següents actuacions seran: Bach Inspiration, interpretat per la suïssa Anne-Caroline Prénat, el 13 d’octubre; La idea del barroc segons els romàntics, interpretat per l’italià Simone Vebber, el 20 d’octubre; i El jardí suspès, interpretat per la francesa Anne-Gaëlle Chanon, el 27 d’octubre.

The post La catedral de Palma s’omple amb el so d’orgue appeared first on VilaWeb.

Diuen que la primera vegada que es va posar en marxa el festival de Gijón, dedicat a la novel·la negra, va ploure a bots i barrals. Una cosa semblant va passar amb el BCNegra i va córrer la brama que les activitats literàries que començaven amb pluja tenien un llarg futur. El primer cap de setmana d’octubre de 2010 també va ploure força a la Garrotxa. Coincidia amb el naixement de Liberisliber, la fira d’editorials independents de Besalú, que enguany fa deu anys. Serà aquest cap de setmana, 5 i 6 d’octubre i, com expliquen els organitzadors, ‘si plou, no se suspèn res’.

Si fa deu anys eren quinze les editorials que es congregaren a la vila del gran trobador medieval Ramon Vidal de Besalú, enguany en seran seixanta-cinc (trenta de Barcelona, vint-i-una de la resta del Principat, cinc del País Valencià, una del País Basc i vuit d’Espanya) que oferiran una mostra del bo i millor que es fa en aquests moments en el camp de l’edició independent. Hi haurà des d’editorials clàssiques, com Club Editor, Edicions de 1984, Albertí Editor, Bellaterra i Pagès Editors, fins a les de nova fornada com Saldonar, Raig Verd, Periscopi i Alrevés, del grup Llegir en Català. A més d’altres especialitzades en clàssics, com Adesiara; en literatura infantil i juvenil, com Biro-Biro i Takatuka; en poesia, com la veterana Cafè Central i la Breu; en cultura popular, com Farell; en la literatura amb la història i la memòria com a centre, com l’Avenç; el llibre il·lustrat, com Libros del Zorro Rojo; i els de pensament crític, com Pol·len Edicions i Tigre de Paper. Una mostra ben variada i per a tots els públics.

Explica Miquel Àngel Codes Luna, director de la fira Liberisliber: ‘Arribar a aquests deu anys ha estat complicat. De fet, quan vam començar no ho pensàvem pas. Fèiem una fira en un poble com Besalú per parlar de llibres que no coneixia ningú i d’editorials que coneixia molt poca gent, però hi va haver la feliç coincidència de no tenir pressupost però sí uns organitzadors amb molta empenta que connectaren molt bé amb uns editors molt especials, que són els editors independents, i així, any rere any ens hem anat consolidant fins al punt de no cabre-hi i no tenir més espai. Ara la nostra fira és un dels esdeveniments literaris més importants del país i un dels que deixen més satisfacció als participants, i només s’explica gràcies al bon ambient i al boca-orella.’

L’espai central de la fira serà la plaça Prat de Sant Pere i la plaça dels Claustres de Besalú i obre de les onze del matí fins a les dues i de quatre de la tarda a quarts de vuit del vespre. Totes les activitats són d’accés lliure i les que impliquen un màxim de participants, com alguns tallers, s’ompliran per ordre d’arribada. En aquest sentit, cal destacar que l’organització ha previst un espai per a la mainada, amb un racó de jocs a partir de tres anys; un contacontes a càrrec de la companyia d’Assumpta Mercader a partir de quatre anys; tallers de fanzine a partir de vuit anys i teatre de carrer.

L’escriptora Montse Sanjuan signant en una fira Liberisliber.

En aquests dos dies, hi haurà trenta-vuit autors que signaran llibres, entre els quals, Enric Casasses, Toni Sala, Bernat Gasull, Adrià Pujol, Roser Miquel, Laia Malo i Joan Daniel Bezsonoff, amb la qual cosa els lectors que ho vulguin també es podran emportar els llibres signats pels autors. No hi faltaran tampoc la supervendes Eva Baltasar i la cada vegada més consolidada Llucia Ramis. Segons els organitzadors, una de les claus de l’èxit de la fira és la proximitat que s’estableix entre els editors, els escriptors i els lectors, siguin molt reconeguts o novells que acaben de començar, ja que Besalú és una fira relaxada, molt més propera als lectors que no pas la Setmana del Llibre en Català o que la bogeria d’un Sant Jordi.

Una de les principals novetats d’enguany és que es dóna cabuda a dues editorials debutants. ‘El nostre reglament diu que no s’admeten editorials que no tinguin com a mínim cinc títols publicats i que les parades no es poden compartir. Però hem volgut donar l’alternativa a dues editorials que encara no tenen els títols suficients i per això els deixem compartir la parada’, explica el director Codes. Són Fuera de Ruta, que arriba a la fira amb el seu llibre estrella, Manual del Anti-turismo, i Karwán, editorial barcelonina especialitzada en traduccions de l’àrab.

Un dels moments més esperats de la fira és el sopar de companyonia que fan els editors, en el decurs del qual s’atorguen els premis de la fira, que volen ‘reconèixer la tasca heroica que fan dia a dia les editorials independents, la qual només es pot entendre des de la seva devoció sense límits per la literatura, l’art de l’edició i el coneixement’. Per aquest motiu, ‘els organitzadors premien cada any cinc títols que, segons el jurat de torn, reuneixin els valors que regeixen la mateixa fira, és a dir, la qualitat, l’heterodòxia, la valentia i la capacitat de combinar tot això amb la d’arribar a un públic com més ampli millor. Els premis es reparteixen en cinc categories: premi Liberisliber Xic Imago (infantil i juvenil amb preponderància de la imatge per sobre del text); premi Liberisliber Xic Textus (infantil i juvenil amb preponderància del text per sobre de la imatge): premi Liberisliber Pensa (no-ficció); premi Liberisliber Lira (poesia) i el premi Liberisliber de Narrativa’. D’aquesta manera, el diumenge els editors premiats poden exhibir el guardó que els acredita com a guanyadors del certamen.

Que la fira ha anat creixent en tots els sentits ho testimonia el festival que, a poc a poc, també s’ha anat consolidant al seu voltant (podeu consultar-ne tota la programació aquí). Aquesta vegada, hi ha activitats destacades com el concert que el grup mallorquí Jansky oferirà diumenge a les sis de la tarda en homenatge a Patti Smith; el gran recital de poesia en forma de combat de boxa que protagonitzaran Pol Guasch, Antonina Canyelles, Enric Casasses, Anna Gas i Roger Costa-Pau, dissabte a dos quarts de set; projeccions de documentaris, presentacions de llibres, un taller de narrativa, presentacions de llibres i diàlegs amb el feminisme, l’assaig mordaç i la literatura del jo com a temàtiques essencials.

En definitiva, aquell somni passat per aigua de fa deu anys que tothom creia efímer s’ha convertit en una realitat plenament consolidada en què el llibre independent, el que assegura la llibertat de pensament, el que normalment no és al taulell de novetats de les llibreries més comercials i de les grans superfícies, és el gran protagonista. Una festa cultural que hauria entusiasmat els trobadors més agosarats i que us espera aquest cap de setmana a Besalú.

The post Besalú, la vila somniada pels editors independents appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Constitucional (TC) estudiarà la suspensió de Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull com a diputats de JxCat al congrés espanyol. El Tribunal ha admès a tràmit, per unanimitat, els recursos que el grup parlamentari havia presentat contra la decisió que la mesa del Congrés espanyol va prendre el 24 de maig. També contra l’acord de l’11 de juny, en què es desestimava la petició de reconsideració de la decisió.

El ple del tribunal considera que hi ha una ‘especial transcendència constitucional’ perquè els recursos afecten ‘una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina’ del TC i veu que ‘l’assumpte transcendeix el cas concret perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals.’ Tanmateix, el TC descarta suspendre les resolucions de la mesa recorregudes per Sànchez, Rull i Turull perquè no aprecia que hi hagi ‘urgència excepcional.’

La mesa va suspendre Oriol Junqueras, Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, després d’una reunió en què PSOE, PP i Ciutadans van votar a favor de la suspensió. Es van basar en un informe dels lletrats que establia que ‘cal declarar automàticament suspesos en l’exercici del càrrec’ els diputats empresonats. Ara bé, l’informe partia de la llei d’Enjudiciament Criminal i no pas del reglament del Congrés espanyol, que estableix que per prendre una decisió com aquesta hi ha d’haver un suplicatori.

Per la seva banda, els representants d’Unides Podem i En Comú Podem van votar en contra de la suspensió, perquè a parer seu es vulneraven els drets dels diputats.

The post El TC admet a tràmit els recursos per la suspensió de Rull, Sànchez i Turull com a diputats al Congrés espanyol appeared first on VilaWeb.

Espanya ha admès que serà ‘molt complicat’ arribar a un acord entre els estats de la Unió Europea per reformar el sistema d’euroordres, en referència al compromís del candidat a eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, de plantejar canvis. Fonts diplomàtiques espanyoles han recordat que el darrer cop que es van negociar modificacions en el sistema d’extradicions europees va ser molt difícil. ‘Ara seria encara més complicat’, reconeixen. Tot i això, aquestes mateixes fonts asseguren que estan ‘molt disposats a ser actius i col·laboradors’ en aquest procés de reforma, si finalment la Comissió Europea impulsa una revisió del sistema d’extradicions.

‘Cal veure fins a quin punt té recorregut’ la proposta d’estudiar una reforma, avisen, després de veure els compromisos de Reynders.

Promesa del candidat

L’ex-ministre d’Afers Estrangers belga va dir dimecres que caldran ‘ajustos’ al sistema d’euroordres, però va insistir que s’ha de garantir ‘el dret de defensa’, la ‘proporcionalitat’ i ‘equilibri’ del mecanisme.

‘Estic preparat per presentar millores’, va prometre Reynders, responent a una eurodiputada de Ciutadans durant l’examen oral del candidat a l’Eurocambra a la comissió de Justícia de la cambra.

El partit d’Albert Rivera i el PP han condicionat el suport al belga al seu compromís per reformar les euroordres arran del cas del president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret.

The post Espanya admet que serà ‘molt complicat’ arribar a un acord per reformar l’euroordre appeared first on VilaWeb.

Les detencions dels set independentistes el 23 de setembre ha tornat a posar la repressió en primer pla. S’han qüestionat el tracte rebut per la Guàrdia Civil, els interrogatoris a la comandància de Tres Cantos i la designació d’advocats d’ofici per a dos dels detinguts, malgrat que les seves famílies havien demanat lletrats d’Alerta Solidària. En vista de tot això, es veu necessari de saber quins són els drets dels detinguts.

La informació que presentem tot seguit es fonamenta en aquest dossier del col·lectiu Drets i també en aquest decàleg d’En Peu de Pau.

—La policia pot retenir algú sense atribuir-li cap delicte?
La policia pot retenir una persona només el temps necessari per a identificar-lo i fer-li un escorcoll personal superficial o bé per a demanar-li informació relacionada amb la pràctica d’un escorcoll domiciliari.

—I si us identifiquen?
Demaneu a l’agent de la policia que també s’identifiqui. Si us fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i heu de saber-ne el motiu.

—Què heu de fer si sou agredits per la policia?
Mireu de recordar i apuntar el lloc i l’hora de l’agressió. Cerqueu testimonis que l’hagin presenciada. Si podeu, recolliu informació de l’agent que us hagi agredit, com ara detalls facials, corporals, el número d’identificació… Cerqueu vídeos i fotografies de gent que hi hagi a la vora o de càmeres de videovigilància. Si teniu lesions, feu-ne fotografies en què pugueu ser reconeguts, aneu a l’hospital i demaneu un informe mèdic.

—Què passa si us criden com a investigat?
Un investigat (o encausat) és qualsevol persona a qui una autoritat o els seus agents li atribueixen haver comès un delicte. Un investigat té el dret de saber quins fets delictius li atribueixen; de no declarar ni fer cap mena de manifestació; de no declarar-se culpable; de ser assistit per un advocat. Una persona a qui requereixen la identificació, si no la proporciona, pot ser traslladada a una comissaria.

—Què passa si us detenen?
Només poden ser detinguts els sospitosos d’haver comès un delicte. No és possible de detenir ningú sense causa legal ni de manera arbitrària. La llibertat és un dret fonamental. Una detenció ha de durar el temps mínim necessari per a les diligències d’investigació de la policia, i no pot superar mai les setanta-dues hores.

—Quins són els drets d’un detingut?
Quan hom és detingut, té el dret de saber quins fets delictius li atribueixen, el dret de no declarar ni de fer cap manifestació; de no declarar-se culpable; de ser assistit per un advocat; que la detenció i el lloc on es troba siguin comunicats a algú que ell designi; de fer una trucada a la persona que vulgui; de ser assistit per un intèrpret si és estranger i no parla català ni castellà; de ser visitat per un metge; i de conservar una còpia de la relació de drets de què és titular. No declareu mai a comissaria, sinó al jutjat i en companyia d’un advocat.

—Què implica el dret de ser assistit per un advocat.
Els detinguts i investigats tenen el dret de tenir un advocat de confiança. És útil de saber el nom d’algun. La policia té l’obligació de posar-se en contacte amb l’advocat designat. L’advocat pot entrevistar-se lliurement amb els investigats no detinguts. També pot entrevistar-se amb els detinguts sol·licitant a la policia que li faciliti un espai per a tenir una entrevista reservada. L’advocat té el dret de fer consignar en l’acta de declaració del seu client qualsevol incidència que cregui important.

—És convenient de declarar a comissaria?
—No és convenient respondre les preguntes de la policia sense l’assistència d’un advocat designat pel detingut. Qualsevol declaració pot ser utilitzada en contra del detingut davant el jutge.

—Què és un habeas corpus?
Un habeas corpus és un procediment legal. Qualsevol pot demanar un habeas corpus d’un detingut (fins i tot ell mateix) per a denunciar que les condicions de la seva detenció atempten contra la legalitat. Demanar un habeas corpus obliga els agents de policia a traslladar el detingut davant un jutge d’instrucció que escoltarà el detingut sobre les condicions de la seva detenció i –si ho creu convenient– posarà remei a les vulneracions de drets que hi pugui haver i resoldrà si la detenció és legal o il·legal. La policia té l’obligació de tramitar els habeas corpus. No fer-ho pot implicar responsabilitat penal de l’agent de policia.

The post Quins drets tenen els detinguts? appeared first on VilaWeb.

Des de Madrid, tal com es fan aquestes coses. Es fan, no: es decideixen. Es manen fer. Que la carretera va, i que va per on jo dic, ratlles al mapa dibuixades en un despatx, físicament, mentalment lluny de la terra, de la gent que les ha de patir.

I que no les vol.

Que no.

I què?

Envoltant, abraçant, acomboiant les parets centenàries, hi ha hagut, durant dies, homes i dones determinats a fer visible la ignomínia, a no deixar que la barrabassada es perpetrés en silenci, d’amagatotis i a qui li importa. La història del Forn de Barraca ha estat llarga, fructífera durant molt de temps, trista després, i no ha acabat bé. Ha acabat, de fet, de la pitjor manera possible. Amb les màquines colpejant l’alqueria i tant com significa. Amb la terra preparada per a l’asfalt.

La terra que era horta.

Que encara ho és.

L’alqueria centenària es va enderrocar el passat 27 de setembre, el mateix dia de la vaga mundial pel clima, com en una ganyota macabra del calendari, amb excavadores i dispositiu de la guàrdia civil i detencions i ferits i el gust de metall a la boca que deixa la ràbia i la impotència quan es consuma la injustícia. L’alqueria centenària es va enderrocar perquè ha estat decretat que una carretera, la V-21, necessita un nou carril per a tenir-ne tres entre València i Alboraia. Ho va decretar el govern espanyol del PP i ara el govern espanyol del PSOE, amb el ministre Ábalos en el seu conegut mode piconadora on, ha decidit que s’havia de perpetrar. I ho han fet. Des de l’any 2009 que ronda i ara ho han fet.

De res no han valgut els informes que expliquen fins a quin punt aquesta construcció (que afectarà més de 60.000 metres quadrats de terra cultivable, productiva i necessària) és un nou cas de despesa inútil, de simple balafiament dels diners públics amb l’agreujant de destrucció del patrimoni col·lectiu. De res no han servit. I ens hem de creure que als despatxos de Madrid viuen preocupats pels embussos que diuen que hi ha cada matí en aquell tros de carretera. Que no dormen ni descansen ni respiren tranquils pensant en aquests nostres embussos que els queden dibuixats sobre les taules fosques i funcionarials de Madrid i que s’han de solucionar d’una vegada per totes fent això que saben fer tan bé des de la capital de l’estat que patim: ordenar com hem de viure.

Contra el criteri de la gent que hi ha de viure.

Ignorant els experts que avisen que les coses no funcionen així.

Perquè ja ha estat explicat, del dret i de l’inrevés i gira i tomba tantes vegades com calgui, que un nou carril en aquella carretera no esponjarà el trànsit sinó que l’augmentarà, que això ja ha estat demostrat i se’n diu efecte crida; que les (discutibles) previsions de col·lapse circulatori a la V-21 l’any 2027 es van fer, a més a més, en un moment en què es planificaven milers de pisos nous a l’horta (era l’època del ‘mil, dos mil, tres mil… dos milions de peles!’, ho recordeu?); que justificar la destrucció de l’horta perquè els cotxes diu que arribaran deu, quinze segons més ràpidament a València és… és difícil de qualificar.

I els mateixos que feien enderrocar el Forn de Barraca, símbol i paisatge de l’horta viva, i mentre feien allisar la terra per cobrir-la d’asfalt, exactament el mateix dia, proclamaven, per twitter, mar i aire, les frases mainstream de l’emergència climàtica. Perquè les declaracions són molt sofertes. I perquè There is no plan(et) B i fem-nos una ‘sèlfit’ de colors davant d’una pancarta en anglès i joves que somriuen i plantetes pintades.

Pintades.

Perquè les de debò, les que formen part de la nostra història i de la nostra vida encara, del paisatge també, de l’intangible i de la cuina i de la cultura i de tot, del futur que no volem desert, aquestes resulta que no importen. Com no importen tampoc les vides dels llauradors que encara queden.

Ni les seves llàgrimes.

Que són les nostres, sabeu? Les dels nostres fills.

La història del Forn de Barraca és el relat d’un nus a la gola que encara no s’ha desfet. Però també és una història de solidaritat humana, d’esperança, fins i tot. Durant setmanes, l’alqueria que havia de morir en silenci, mig d’amagat, ha tingut, com explicava un membre de la família que n’era propietària, un ‘digne funeral’: la gent de Per l’Horta, la gent en general, músics, arquitectes, mestres, llauradors, estudiants i de tot, s’hi ha acostat, hi ha fet nit, n’ha conegut la història i l’ha explicada.

Saber-ho no els ha estalviat el plor, ni a ells ni a ningú. Ni la ràbia que fa. Però durant dues setmanes les excavadores s’han hagut d’aturar. I el fet ha aconseguit que paréssim tots atenció, novament, a la destrucció programada. Sobre l’horta d’Alboraia plana encara un nou Pla General d’Ordenació Urbana. I es la mateixa penosa història de sempre: el pla del PP que el PSOE reconverteix i que pretén destruir 265.000 metres quadrats d’horta. 265.000 metres quadrats més. Perquè l’any 2027 mengem plàstic importat de l’altra punta del món en un paisatge desert.

Ja fa temps que veïns i associacions avisen. Ara, amb aquesta bella resistència, han aconseguit que tots hi tornem a parar atenció.

Que les excavadores han fet mal, sí. Que en fan encara. Però que potser el Forn de Barraca serà icona de la nova presa de consciència. Del reviscolament.

The post L’horta asfaltada i una ‘sèlfit’ pel clima appeared first on VilaWeb.

El Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa va acordar, en la reunió d’ahir a la tarda, reclamar una sentència absolutòria pels presos polítics catalans. L’acord s’elevarà al Consell General de Cambres de Catalunya perquè ‘el moment excepcional que viu el país interpel·la directament als actors socioeconòmics’ i considera convenient una ‘postura unitària de les cambres de comerç catalanes’.

El plenari també va acordar una presència institucional destacada en totes les manifestacions pacífiques contra una possible sentència condemnatòria. Així mateix i mentre duri la possible privació de llibertat dels presos polítics, la Cambra de Comerç de Terrassa declinarà l’assistència protocol·lària a qualsevol acte organitzat o convocat per part de les institucions de l’estat.

 

The post La Cambra de Comerç de Terrassa demana una sentència absolutòria pels presos polítics appeared first on VilaWeb.

La Diputació de València ha creat una comissió de treball parar recuperar la memòria dels afusellats al mur de Paterna prop de la CV-365. L’objectiu d’aquest grup de treball és fer valdre la importància històrica del mur d’afusellament i convertir-lo en un monument que serveixi de memorial d’honor de les 2.238 persones que van ser assassinades entre 1936 i 1956 en la fossa comuna més gran del país.

Avui ha tingut lloc la primera reunió del grup de treball, tots els assistents han coincidit en la necessitat de recuperar aquest espai i contribuir a la seva dignificació per la via de la reparació i la justícia.

De moment, aquestes reunions de treball serviran per conèixer l’estat i la catalogació del terreny, així com els detalls tècnics i legals per a realitzar qualsevol mena d’intervenció arquitectònica. Superats aquests tràmits, s’arribaria al període d’exposició d’idees per donar forma a aquest homenatge als afusellats.

A la reunió han participat el diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera; el responsable de l’Agrupación de Familias de Víctimas del Paredón de España, Ismael Fita; el tinent de batlle i regidor de Protecció i Drets de la Ciutadania de Paterna, Julio Fernández; Alícia Català, en representació de l’empresa Barrio La Pinada, propietària dels terrenys; el coordinador del Grup per la Memòria Històrica de València, Matías Alonso; i els tècnics provincials Belén de Miguel i Paco Sanchis.

The post La Diputació de València crea una comissió sobre els afusellats a Paterna appeared first on VilaWeb.

La Junta Electoral espanyola ha renyat la ministra portaveu en funcions del govern espanyol, Isabel Celáa, per haver fet afirmacions ‘amb clares connotacions electoralistes’ durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 27 de setembre. La junta electoral insta Celáa a maximitzar, en el futur, el seu deure de tenir cura per no efectuar valoracions polítiques partidistes que puguin trencar l’estricta neutralitat que han de mantenir els poders públics durant el procés electoral. L’àrbitre de les eleccions estima, així, parcialment el recurs interposat per Ciutadans (Cs), per bé que, en canvi, desestima la petició del mateix partit de sancionar Celáa per entendre que les manifestacions van ser espontànies i amb un grau d’intencionalitat mínim.

Segons es desprèn de la resolució que ha fet pública la junta electoral, algunes de les afirmacions de Celáa ‘contenien elements valoratius amb clares connotacions electoralistes’. A més, subratlla que la compareixença davant els mitjans no va ser un esdeveniment casual, sinó la roda de premsa habitual que es fa cada divendres després del Consell de Ministres.

En aquest sentit, la junta electoral espanyola recorda que els alts càrrecs de l’Administració no poden aprofitar la difusió d’informació d’interès públic, com és aquesta roda de premsa, per emetre ‘judicis de valor o opinions amb connotacions electoralistes’. En aquestes circumstàncies, opina la junta elecotral, la ministra portaveu en funcions hauria d’haver evitat fer les afirmacions objecte de litigi ‘pel caire electoralista evident’.

Per contra, la junta electoral entén que, atès que les afirmacions es van fer en el marc de les preguntes i requeriments de la premsa per conèixer aspectes de l’estratègia electoral del PSOE de cara al 10-N, resulta raonable col·legir que van ser ‘espontànies’ i amb un grau d’intencionalitat mínim. Per això, la manca de la diligència deguda en què va incórrer la ministra no és susceptible d’incoar l’expedient sancionador que sol·licitava Cs.

The post La junta electoral renya Celáa per fer afirmacions electoralistes com a portaveu del govern espanyol appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional la resolució del Parlament per crear una comissió d’investigació sobre la monarquia espanyola. En un comunicat d’aquest dimecres, el TC ha informat que el ple del tribunal ha acordat per unanimitat anul·lar la resolució del 7 de març de la cambra catalana. La comissió d’investigació sobre la monarquia, aprovada amb els vots de JxCat, ERC, comuns i la CUP i amb l’oposició de la resta de partits, ja estava suspesa des que el TC va admetre a tràmit el recurs que va presentar el govern espanyol.

L’admissió a tràmit del recurs de l’executiu de Pedro Sánchez va implicar la suspensió automàtica de l’acord perquè va reclamar que s’apliqués l’article 161.2 de la Constitució que deixa sense efecte qualsevol llei, acord o normativa autonòmica impugnada per l’estat. El govern espanyol va argumentar que el Parlament havia anat més enllà de les seves competències.

La cambra catalana va reclamar al TC a principis de maig que aixequés la suspensió. Ara el TC dona la raó al govern espanyol i resol que la creació d’una comissió d’investigació sobre la monarquia al Parlament és inconstitucional. El TC farà públic el contingut de la sentència els pròxims dies.

The post El TC prohibeix al Parlament investigar sobre la monarquia espanyola appeared first on VilaWeb.

La llibreria Som Negra, única de Barcelona especialitzada en gènere negre, tancarà les seves portes definitivament el proper 15 de novembre. El seu propietari, Miquel Àngel Díaz, ho ha comunicat en un emotiu vídeo a les xarxes socials de la llibreria i personalment a molts dels seus clients. Els motius, els de sempre: les vendes de llibres no poden cobrir les despeses del negoci.

Som Negra va començar fa set anys. Primer estava situada a Collbató i combinava la venda de llibres de gènere negre amb la papereria. El negoci era sobretot on-line i ràpidament Miquel Àngel Díaz es va anar convertint en un llibreter de referència que s’havia guanyat la confiança d’escriptors i lectors i fins i tot del propi Paco Camarassa, impulsor de Negra y Criminal, la primera llibreria especialitzada en gènere negre a Barcelona.

Camarassa va ungir com a successor a Díaz quan el va convertir en moderador habitual al festival BCNegra de Barcelona. S’ha de recordar que SomNegra va ser una de les llibreries impulsores del festival de novel·la negra de Collbató i que Díaz s’havia foguejat en l’organització i moderació d’esdeveniments literaris a la falda de la muntanya de Montserrat.

Poc després del tancament de Negra y Criminal y de la mort de Paco Camarassa, Miquel Àngel Díaz va complir un dels seus somnis i va obrir un local físic a Barcelona, en concret al número 108 del carrer Aragó. Durant dos anys la llibreria s’ha convertit en un espai de referència per als amants del gènere negre i en un espai cultural de primer ordre on s’han celebrat nombroses  presentacions literàries, tant d’autors catalans com vinguts d’Espanya, del País Basc, de Galícia i algunes de fora de l’Estat. També s’han organitzat nombroses accions de foment de la lectura com els sopars de misteri.

Miquel Àngel Díaz sempre ha entès el negoci en la seva doble vessant, la de llibreria on-line especialitzada i la de llibreria física. Per això era molt habitual que ell fos l’encarregat de les vendes en festivals negres de casa nostra com Cubelles Noir, on muntava una molt ben nodrida parada.  També havia aconseguit que cada Sant Jordi el seu espai fos un lloc de trobada referencial per a tots els autors negres que passaven per Barcelona, amb una mítica foto de família anual just al punt de les dues del migdia.

Però és clar, ser referent per a escriptors i editorials no significa tenir els lectors necessaris com per mantenir un negoci tan complicat com una llibreria en aquests temps. I és que la llibreria on-line difícilment podia competir amb la immediatesa de les entregues d’Amazon, mentre que l’èxit de la novel·la negra ha omplert de novetats del gènere les taules de les grans llibreries i de les grans superfícies i molts lectors han preferit comprar en aquests establiments en lloc d’optar per la saviesa de les recomanacions d’un llibreter tradicional.

La xarxa s’ha omplert de solidaritat amb el llibreter i han estat molts els escriptors que han mostrat la seva desolació per la pèrdua d’un ‘temple’ de la literatura criminal. El tancament de la llibreria sorprèn en un moment en què el gènere negre és un dels més llegits i consolidats. El llibreter Paco Camarassa en el seu moment ja va denunciar precisament que l’èxit del gènere negre havia estat la condemna de la seva llibreria. Malauradament, la història es repeteix.

The post La llibreria Som Negra baixa la persiana appeared first on VilaWeb.