Els Mossos d’Esquadra han detingut tres homes, un dels quals menor d’edat, com a responsables de l’agressió a l’entrenador de la Unió Esportiva la Jonquera, Arnau Liersa, en el partit de juvenils del passat 17 de març a Castelló d’Empúries (Alt Empordà). Els tres detinguts són el delegat de l’equip rival, l’Empuriabrava, el seu fill —que és menor d’edat— i un afeccionat de quaranta-nou anys que va saltar al camp. Els policies van fer les investigacions pertinents amb les càmeres de vídeo que hi ha al camp de futbol i van determinar que la versió de Liersa quadrava amb les imatges.

Els adults passaran a disposició quan el jutge els requereixi, mentre que el menor ho farà un cop la fiscalia de menors ho demani. “Volem expressar el nostre profund malestar, després que el nostre entrenador fos brutalment agredit mentre dirigia l’equip juvenil”, va expressar en un comunicat la UE la Jonquera.

El club també detallava que Liersa va rebre cops a les costelles, cap i altres parts del cos. L’entrenador va haver de ser traslladat en ambulància a l’hospital de Figueres.

Acció Cultural del País Valencià ha concebut la commemoració del Vint-i-cinc d’Abril d’enguany en dos actes que es faran el dissabte dia 27. L’un és la manifestació de la vesprada, amb el lema “País Valencià: llengua, cultura i futur”, i l’altre és una celebració d’Estellés al teatre Olympia de València a les dotze del migdia.

A “País Valencià: la mirada d’Estellés”, hi participaran representants institucionals, polítics i gent del món de la cultura. A banda de les intervencions, hi haurà actuacions musicals i poètiques. Acció Cultural del País Valencià considera que el moment polític actual és difícil. “És un moment que requereix l’acció de les persones que defensen la llengua pròpia, la cultura i un País Valencià lliure al qual no hem renunciat mai”, defensen.

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha avisat que per aixecar l’emergència per sequera cal arribar al 27% o 28% de la capacitat dels pantans de les conques internes. “Si tenim previsió que hi hagi pluges i arribem a un percentatge important de les conques internes, és possible que ens plantegem aixecar l’emergència”, ha dit a Catalunya Ràdio. Ara bé, ha afegit que cal arribar a nivells com els de l’any passat en aquesta època de l’any.

A parer seu, no tindria sentit aixecar-la ara, amb els embassaments al 17% o 18%, per tornar a decretar l’emergència al cap d’un mes i mig. Cal que plogui, ha afegit, com els mesos de maig i juny de l’any passat. Ara, ha confiat que no caldrà entrar en fase 2 d’emergència a l’estiu si plou una mica.

Un veí d’Artés ofereix mil litres d’aigua que li sobren cada setmana gràcies a un sistema que ha dissenyat a casa

El PSC ha registrat un escrit perquè el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, doni explicacions sobre la situació de sequera al Parlament de Catalunya. Com que la legislatura va ser dissolta amb l’anunci de les eleccions, l’òrgan on s’ha de fer la compareixença és la diputació permanent de la cambra. A la petició, demanen que es convoqui amb caràcter urgent i immediat.

El fotògraf Joan Guerrero s’ha mort a vuitanta-quatre anys. Era un dels grans representants de la fotografia social i tenia un interès especial per la immigració. Nascut a Tarifa (Andalusia), Guerrero es va establir a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) quan rondava la vintena i, d’aleshores ençà, el seu nom ha estat lligat al de la ciutat.

Al llarg de la seva vida, va col·laborar amb molts mitjans de comunicació (El Periódico, el Diari de Barcelona, El País, El Observador, entre més), però la seva primera feina fou a la històrica revista Grama (1969). A la dècada dels setanta la seva carrera com a fotoperiodista va agafar volada arran del seu compromís social.

Part de la seva obra ha quedat plasmada en els llibres Santa Coloma en el corazón; Imatge i Paraula; Santa Coloma, entre la vida i la vida; El parc; Milagro en Barcelona; i Los ojos de los pobres, en col·laboració amb Pere Casaldàliga.

L’any passat va ser homenatjat pels principals fotoperiodistes del país amb el llibre Guerrer@s, que també va servir per a recaptar diners per a la fundació Arrels.

El 2009 va rebre la medalla d’or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona i el 2018 el premi Singladura d’Òmnium Cultural.

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Albons (Baix Empordà) el pare del menor assassinat en un apunyalament a Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà), en el qual la mare ha resultat ferida de gravetat. La principal hipòtesi de la investigació ja era que el pare era l’autor dels fets, i que els ha atacats tots dos a ganivetades, segons que havien indicat a l’ACN fonts coneixedores del cas. Una patrulla dels Mossos d’Esquadra ha trobat l’home caminant per un carrer cèntric d’Albons amb la roba de treball i ensangonat. Un cop identificat, els agents l’han detingut i l’han escorcollat. Ha estat llavors quan han trobat la navalla amb la qual, creuen, ha atacat els seus familiars.

“Un maltractador pot exercir de pare?”: la violència vicària, una forma invisibilitzada de masclisme

Segons fonts acostades al cas, l’home no ha dormit a casa i hi ha anat a primera hora del matí. Ha atacat el fill i la mare, que ha pogut avisar un veí, que és qui ha trucat a la policia. Després, l’home ha fugit. Segons les mateixes fonts, l’home detingut i la dona ferida estaven en tràmits de separació i hi ha antecedents de possible violència masclista de l’any passat.

Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís cap a les 5.45. Quan les patrulles hi han arribat, han localitzat el menor –de quatre anys o cinc– i la dona, que presentaven ferides greus. Tots dos han estat atesos per tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

El nen ha mort a conseqüència de les ferides. La dona ha estat traslladada a l’hospital Trueta de Girona. Segons fonts del centre, continua ingressada i es troba estable dins la gravetat.

A la casa on han passat els fets hi ha la policia científica prenent mostres, agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Girona i la comitiva judicial, pendents que arribi la funerària per fer l’aixecament del cadàver.

Alhora, s’ha activat el servei d’atenció psicològica a l’escola del municipi, que és a 20 metres escassos de la casa. La família feia temps que vivia al municipi.

El jutjat 1 de la Bisbal d’Empordà s’ha fet càrrec del cas, que és sota secret de sumari.

Minut de silenci

L’Ajuntament de Bellcaire d’Empordà ha convocat un minut de silenci per a condemnar el crim. Es farà a les 19.00 a la plaça dels Comtes d’Empúries. El batlle, Josep Codinas, ha dit que el poble està consternat i ha fet públic que decretaran tres dies de dol oficial. “Aquests actes s’han de denunciar”, ha dit.

Segons que ha afegit, els serveis socials de l’ajuntament no tenen constància que la família hagués demanat ajuda per la situació que vivien.

Nou persones, pel cap baix, s’han mort i nou-centes trenta-quatre han quedat ferides després d’una sèrie de terratrèmols potents, el més fort de magnitud 7,4, que han sacsat l’illa de Taiwan. El sisme, el més important de l’últim quart de segle, ha causat l’esfondrament d’alguns edificis i ha danyat tota mena d’infrastructures.

L’epicentre s’ha produït a uns vint-i-cinc quilòmetres al sud-est de Hualien, a l’est de Taiwan, i ha provocat molts danys materials a la costa oriental de l’illa.

BREAKING: Multiple buildings collapse after quake hits eastern Taiwan – witnesses pic.twitter.com/VcdavC7abb

— BNO News (@BNONews) April 3, 2024

Set de les víctimes mortals eren a una zona de senderisme coneguda com a Dekalun Train, a una zona minera de Hualien. A banda, hi ha cent vint-i-set persones atrapades a túnels o edificis de la ciutat i la rodalia.

Després del primer terratrèmol hi ha hagut una desena de rèpliques, la més important d’una magnitud de 6,5. Totes han estat al comtat d’Hualien i la rodalia, però s’han notat a tota l’illa.

WATCH: Dashcam captures 7.4 quake on highway in eastern Taiwan pic.twitter.com/P6oJetpML7

— BNO News (@BNONews) April 3, 2024

Un intens terratrèmol ha afectat la costa est de #Taiwan amb una magnitud de 7,4. És el terratrèmol més fort que ha afectat l'illa en 25 anys.

En els propers dies s'esperen múltiples rèpliques que poden arribar a magnitud 7. pic.twitter.com/XVGd7rmnXn

— Marc Guerrero (@marc_guerrero) April 3, 2024

El batlle de Taipei, Chiang Wanan, ha declarat el nivell dos del centre de resposta a desastres. “El centre de resposta a desastres de la ciutat ha estat elevat a un nivell dos, les obres públiques, les estacions industrials i de bombers han desplegat personal, i s’han establert equips de resposta d’emergència dins de cada unitat, i immediatament s’ha començat la investigació, la presentació d’informes i la tasca de socors”, ha detallat.

A causa del desastre els mitjans de transport públic de la majoria de ciutats de l’illa han cancel·lat el servei, i molts centres de treball i escoles han estat desallotjats. En un primer moment el Centre Meteorològic de Taiwan havia activat una alerta per tsunami, però ja s’ha aixecat perquè ha passat el risc.

(fotografia: EFE/ The Central News Agency) (fotografia: EFE/Daniel Ceng) (fotografia: EFE/Daniel Ceng) (fotografia: EFE/ The Central News Agency) (fotografia: EFE/Daniel Ceng)

Els terratrèmols s’han arribat a sentir a les illes japoneses d’Okinawa, amb una magnitud 4 a l’escala de Richter. A causa d’això, en un primer moment les autoritats japoneses també han activat una alerta per tsunami, però també l’han retirada.

És el terratrèmol més fort de Taiwan dels darrers vint-i-cinc anys. El darrer més important va ser el setembre del 1999, de magnitud 7,3, i que va provocar més de dos mil quatre-cents morts i onze mil ferits.

 

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’Associació de Tennistes Professionals (ATP) ha despertat la fúria de l’espanyolisme a les xarxes després d’haver publicat al seu perfil d’Instagram un cartell promocional del Barcelona Open –l’antic Trofeu Conde de Godó, que es farà a la capital catalana entre el 13 i el 22 d’abril– en què apareix una estelada.

El detall ha estat suficient per a despertar la fúria dels mitjans espanyolistes. “Vergonyós”, titula OkDiario, que lamenta la “patinada” de l’organització. “Error garrafal”, escriu 20 Minutos. Hi coincideix El Español, que titula “error greu”. Encara més enllà va El Mundo, que prescriu: “La lletra ela està substituïda per la bandera independentista quan hi hauria de ser la senyera, que és la bandera oficial de la comunitat autònoma de Catalunya, quatre barres vermelles sobre fons groc”. I afegeix: “L’organització del circuit de tenis s’ha equivocat amb la senyera, que és la bandera oficial de la comunitat autònoma de Catalunya”.

Captura de pantalla de la publicació, que ja ha estat esborrada (fotografia: @atptour/Instagram)

A la imatge s’aprecia un partit en una pista del Reial Club de Tenis de Barcelona, amb unes lletres grogues en primer en què es pot llegir la paraula “Barcelona”, amb una estelada que creua la lletra ela. La publicació ha estat esborrada pocs minuts després, però ja acumulava més de 10.000 “m’agrades” i prop de setanta comentaris. Ara com ara, l’organització no ha publicat cap imatge per a substituir la publicació original.

Compromís espera que l’arxivament de la causa que investigava Mónica Oltra, ex-vice-presidenta del Consell, per un suposat encobriment dels abusos del seu ex-marit a una menor tutelada, en permeti el retorn a la política activa. “L’esperem amb els braços oberts”, ha dit la portaveu de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó. “Mónica és una persona excepcional, un referent per a la nostra organització. És una gran política i serà sempre allò que vulga ser dins de Compromís. No se n’ha anat mai, i si vol tornar a la primera línia política, l’esperem amb els braços oberts”, ha dit.

Micó ha destacat que Compromís sempre va denunciar que tot plegat era un cas de lawfare per a atacar-la políticament, i que amb aquesta decisió judicial això quedava ratificat. “No han trobat res perquè mai no hi va haver res”, ha dit, i ha afegit: “Des del principi va ser un cas de persecució política i judicial d’unes persones que van ser capaces de plantar cara als poderosos i de lluitar per aquells que més ho necessitaven.” Per això, ha dit que el cas quedarà en la història de la democràcia i  “pesarà en les consciències, si en tenen”, d’aquells responsables de la lawfare en l’àmbit judicial, polític i mediàtic. Malgrat tot, ha dit que Oltra va fer bé de dimitir quan va ser encausada: “Va fer el que havia de fer perquè sempre va tenir clar que sobre la seua persona hi havia el projecte polític de Compromís.”

El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, ha dit que sentia satisfacció i alegria per l’arxivament judicial, “però també ràbia i indignació per tots aquells que van voler destruir no només la carrera política de Mónica Oltra, sinó també la seua vida personal”. “Per a Mónica una abraçada ben forta, i per a tots ells, la més profunda indignació i el desig que alguna vegada acaben pagant tot el mal que han fet”, ha dit.

José Muñoz, síndic del PSPV, ha dit que estava satisfet per la resolució judicial –”hui es fa justícia”, ha dit–, però ha demanat que el PP demani disculpes públicament per haver utilitzat políticament el cas. “La dreta, especialment el PP, ha estat molt bel·ligerant amb Mónica Oltra i han fet manifestacions molt grosses”, ha dit. En concret, ha demanat al president Carlos Mazón que faci el pas i es disculpi.

Ara bé, Mazón, ha fugit d’estudi i, quan li han demanat per les disculpes a Oltra, ha dit que calia demanar perdó a la víctima dels abusos de l’ex-marit d’Oltra. “En qualsevol cas, he dit, dic, i diré que cada dia que passe sense el perdó a Maite, la xiqueta que va patir abusos amb condemnes fermes i encara pendents d’execució, no és adequat”, ha dit. Més enllà d’això, s’ha limitat a dir que respectava les decisions judicials, i ha afegit que encara no era ferma perquè les parts hi podien recórrer en contra.

Tot plegat, el mateix argumentari que ha gastat la portaveu del Consell, Ruth Merino, que ha dit que respectava la decisió judicial però que troba a faltar que es demanés perdó a la víctima: “Trobem a faltar aquest perdó, independentment i paral·lelament a les decisions judicials.”

El jutjat d’instrucció 4 de Badalona, en funcions de guàrdia, ha enviat a l’Audiència espanyola la causa que investiga l’atac de dimecres passat al centre comercial Màgic de la ciutat –en què un home va trencar els vidres de l’aparador i el mobiliari d’un dels establiments del complex amb una destral– perquè l’investigui com un presumpte delicte de terrorisme gihadista.

L’home fou retingut per un vigilant del centre comercial i un agent dels Mossos d’Esquadra fora de servei, i posteriorment fou detingut per agents de la policia i enviat a presó provisional comunicada i sense fiança. El batlle de Badalona, Xavier Garcia Albiol, va titllar l’atacant de “desequilibrat” en un piulet a Twitter, en què va afegir que no hi havia hagut cap ferit en l’atac.

La població d’óssos al Pirineu continua creixent i arriba als vuitanta-tres exemplars, set més que l’any passat. Al Principat se’n van detectar quaranta-un el 2023. L’any 2022 n’hi havia trenta-vuit. Durant el 2023 van néixer setze cries d’ós al Pirineu d’un mínim d’onze ventrades. És una de les xifres de ventrades més altes registrades d’ençà dels primers reforços de població de l’espècie l’any 1996.

Per primera vegada d’ençà del 2007, el Cos d’Agents Rurals va trobar un indici d’ós a l’Alt Urgell. Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2023, la xifra és de set (tres adults i quatre subadults). En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els exemplars dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici d’ençà de fa dos anys.

La xifra dels vuitanta-tres exemplars correspon al nombre mínim d’óssos detectats en un any i es revisa anualment. Es tracta de trenta-set femelles, quaranta mascles i sis individus de sexe no identificat. D’aquests, quaranta-tres són adults potencialment reproductors (26 femelles i 17 mascles), vint-i-quatre subadults i setze cries. Segons els càlculs elaborats pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós Bru al Pirineu, s’estima que la taxa mitjana de creixement anual de la població d’os en els darrers quatre anys ha estat del 10,94%.

El seguiment poblacional de l’ós es fonamenta en dues metodologies de cerca d’indicis de presència d’exemplars: la primera oportunista (danys, observacions, petjades, rastres i excrements) i la segona sistemàtica (operacions programades). El 2023, s’ha confirmat 1.731 indicis de presència a l’estat francès (mostres de pèls: 33%; fotos i vídeos automàtics: 24%; depredacions sobre animals domèstics o ruscs: 21%; excrements: 12%; petjades i rastres: 5%; observacions visuals: 4%), 1.175 a l’estat espanyol (mostres de pèls: 45%; fotos i vídeos automàtics: 37%; observacions visuals: 6%,; excrements: 4%; depredacions: 4%; altres tipus: 4%) i 11 indicis a Andorra.

Hibernació més curta

És important destacar també que aquest hivern, a causa de les altes temperatures i la poca neu, la hibernació ha estat més breu i s’han tingut més indicis d’activitat en aquest període. Aquesta època coincideix amb la temporada de caça i l’os ha estat detectat per diversos caçadors en batudes. En tots els casos els caçadors han tingut una bona actitud han suspès la batuda i han alertat als Agents Rurals.

Setze atacs d’os durant el 2023

El nombre d’atacs i depredacions a la ramaderia durant el 2023 en territori català ha estat de setze. Una xifra que es manté estable, tot i l’augment progressiu de la població d’óssos. En el cas de la ramaderia petita (ovelles i cabres) els atacs es van produir majoritàriament perquè els exemplars van quedar fora del tancat durant la nit per raons meteorològiques (boira) o per separar-se del ramat en recollir-lo.

En l’àmbit de l’apicultura també es realitzen tancaments d’assentaments apícoles en zones amb presència de l’ós. L’any passat es van adherir a aquest programa una cinquantena d’assentaments. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ja fa anys que desenvolupa tot un seguit de mesures preventives de coexistència amb la ramaderia que es fonamenten en l’agrupament i vigilància dels ramats durant el dia i tancament dels ramats amb la vigilància i protecció mitjançant gossos de protecció durant la nit. El programa de prevenció de danys pretén de donar una resposta efectiva als ramaders locals propietaris d’oví i cabrum que estan ubicats en zones de presència de l’os, susceptibles de patir atacs i depredacions. L’objectiu és possibilitar la coexistència entre la ramaderia extensiva de muntanya i l’ós i reduir les interaccions entre aquests.

L’any passat hi va haver agrupacions de ramats a la Bonaigua, Isil, Tavascan-Estaron i Boldís. Les agrupacions compten amb la presència de pastors contractats pel Departament que s’encarreguen de la vigilància diürna. Durant el dia, el pastor surt a pasturar les ovelles i durant la nit les ovelles es tanquen en les pletes electrificades situades al costat del refugi on dorm el pastor. Així mateix, cada agrupació compta com a mínim amb la presència de dos gossos de protecció de ramats. El Departament destina a aquestes mesures un pressupost de cent mil euros.

Aquestes dades s’han donat a conèixer durant el balanç anual de la població de l’ós bru que realitza el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Ós Bru al Pirineu (GSTOP), on estan integrats el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Interior, el Consell General d’Aran i els governs d’Andorra i França, l’Aragó i Navarra.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha reconegut que l’exèrcit israelià havia matat de manera no intencionada set treballadors de l’ONG World Central Kitchen, l’organització del conegut xef José Andrés, en un atac aeri contra Gaza.

“Desafortunadament, en les últimes 24 hores hi ha hagut un tràgic incident en què les nostres forces han atacat involuntàriament persones innocents a la franja de Gaza”, ha dit en un vídeo publicat a la xarxa social X. En el mateix missatge, Netanyahu ha defensat que fets com aquest passen durant la guerra i ha assegurat que el seu govern farà tot el possible per a evitar que situacions com aquesta es tornin a repetir.

Un atac de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ha causat la mort de set cooperants. Tot plegat ha passat quan un comboi amb el logotip de l’entitat ha estat interceptat per l’exèrcit israelià després d’haver sortit d’un magatzem al centre de Gaza per distribuir ajut entre la població palestina. En un comunicat emès a les xarxes, l’organització ha denunciat que és un acte deliberat per part de les FDI, i ha anunciat una pausa de les operacions a la regió. “No és tan sols un atac contra World Central Kitchen, és un atac contra les organitzacions humanitàries; és intolerable”, ha lamentat l’ONG.

Un jutjat de Barcelona ha arxivat una querella de dos germans bessons per tortures a la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana durant el franquisme. Tot i la nova llei de memòria històrica, el magistrat del jutjat d’instrucció 3 considera que els fets estan emparats per la llei d’amnistia del 1977. Segons que ha avançat el Nacional i ha confirmat l’ACN, la fiscalia ha recorregut contra la decisió a l’Audiència de Barcelona. Pepu i Maribel Ferrándiz van ser detinguts el 1971, quan tenien disset anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. Van passar trenta-dos dies retinguts a la comissaria, on van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris.

Dos bessons torturats a la Via Laietana presenten una querella per delictes de lesa humanitat

La querella s’adreça al comissari en cap de la comissaria de Via Laietana en el moment dels fets, Vicente Juan Creix, a l’inspector en cap d’aleshores, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia tots quatre estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, també coneguda com a Brigada Político-Social.

La denúncia, que inclou uns fets patits prèviament per Pepu Ferrándiz arran d’una detenció prèvia, el desembre del 1970, quan tenia setze anys, diu que les detencions dels dos germans es van fer “per motius polítics en un context de persecució per part de l’estat espanyol a totes les persones que es consideraven contràries al règim dictatorial imposat per Francisco Franco”. La primera detenció de Pepu Ferrándiz va estar vinculada a la difusió de propaganda amb motiu del Consell de Guerra de Burgos del desembre del 1970. Va estar detingut durant tres dies a la comissaria i després set dies a la presó Model.

Maribel Ferrándiz: “Vam passar trenta-dos dies a Via Laietana, era com un segrest”

L’abril del 1971 va tornar a ser detingut, aquesta vegada amb la seva germana Maribel, al domicili familiar. Van estar trenta-dos dies a la comissaria de Via Laietana i un any i un mes a la presó, ella a la de Trinitat Vella i ell novament a la Model. Membres de la Brigada Político-Social va irrompre a casa seva a les dues de la matinada i van registrar l’habitatge a la recerca de propaganda il·legal. Els bessons van ser detinguts al costat d’una vintena de membres més del Partit Comunista d’Espanya-Internacional (PCE-I).

Segons la querella, durant el període de detenció els germans Ferrándiz van ser sotmesos a diferents tècniques de tortura física i psicològica amb la finalitat d’extreure’ls informació sobre la militància política d’altres persones del PCE-I i de la seva organització. En el cas de Maribel, el relat de les tortures que inclou la querella narra condicions de manca d’higiene elevada a la cel·la i de mala alimentació. Era sotmesa a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades li van causar “una desorientació forçada i una desubicació espaciotemporal”.

Pel que fa a Pepu, també va passar els dies a la comissaria en una cel·la petita i humida. A diferència de la seva germana, que la compartia amb quatre persones, ell estava aïllat. La mala salubritat de l’espai i la mala alimentació eren també circumstàncies que l’afectaven igual que a Maribel. També com ella, Pepu va ser sotmès a interrogatoris continuats a qualsevol hora del dia, també en un despatx d’un pis superior per desorientar-lo. En altres ocasions “el treien de la cel·la únicament per agredir-lo, sense que es produïssin interrogatoris”.

Una setmana després de la detenció “es van endurir els interrogatoris i va augmentar la violència, quan els agents descobreixen el seu rol dins la Jove Guàrdia Roja”. La querella explicita que durant els interrogatoris, “les agressions eren aleatòries i a vegades eren uns quants agents els qui agredien simultàniament”.

Enmig del període de reclusió a la comissaria Pepu va ser traslladat a una cel·la grupal. Allà, quan feia vint-i-un dies que havia estat detingut, va iniciar amb altres presos una vaga de fam perquè els traslladessin a la presó, amb el convenciment que d’aquesta manera cessarien les tortures.

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha tancat la porta a la proposta de referèndum d’autodeterminació que ha presentat avui el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Ha dit que la iniciativa era absolutament antagònica al posicionament de l’executiu espanyol i ha estat vehement en el seu rebuig: “No i no compartim en absolut aquesta posició […]. La nostra posició és clara, és radicalment contrària, és convivència, és retrobament, és continuar avançant”, ha insistit.

Aragonès proposa un referèndum acordat i emparat en la constitució espanyola

“Si aquesta proposta va en la línia que ha mantingut i ha defensat sempre aquest govern central els dic que no, que és absolutament antagònica”, ha dit Alegría en la compareixença de premsa posterior al consell de ministres. A més, ha expressat que el govern espanyol cercava el camí del retrobament, de la reconciliació i de la unitat.

Preguntada sobre si el govern espanyol té credibilitat per a rebutjar un referèndum després d’haver estat en contra de l’amnistia i acabar aprovant-la uns anys després, Alegría ha defensat que la llei d’amnistia que va registrar el PSOE al congrés espanyol era molt diferent de la que proposaven els partits independentistes en el passat.

Aquest matí, Aragonès ha presentat la proposta d’un referèndum d’independència acordat amb el govern espanyol, cosa que ha rebut l’aval de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern en l’informe que ell mateix li encarregà el novembre del 2023. La pregunta, ha dit, hauria de ser: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent”, amb una resposta binària de “sí” o “no”, inspirant-se en el referèndum d’Escòcia del 2014.

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha anunciat que la seva formació desplegarà una oposició social, política i judicial contra la possibilitat que el requisit de català s’elimini de la funció pública, tal com vol aprovar el govern de Marga Prohens en un acord entre el PP i Vox.

“Reaccionarem amb totes les armes al nostre abast. Qui es pensen que són per atacar els drets dels ciutadans i el dret a expressar-se sense haver de canviar perquè la persona que els atén no els entén?”, ha denunciat en una compareixença de premsa. Tanmateix, fonts de l’executiu han negat l’existència d’aquest acord perquè el català deixi de ser requisit en tots els llocs de l’administració, tal com ja passa en l’àmbit sanitari.

Apesteguia ha recordat que, fa poc, el PP va votar en contra en el parlament d’una iniciativa que instava a garantir el manteniment del requisit de català en la funció pública i que el govern, d’ençà que es va eliminar el requisit en la sanitat, ni confirmava ni desmentia que s’anés a estendre la mesura a tota l’administració.

Segons Apesteguia, quan s’elimina el requisit de català en una sola plaça de la funció pública, es castellanitza tota l’administració. Així, ha lamentat els vuit mesos d’atacs al català, que van començar amb l’eliminació del requisit lingüístic en la sanitat, van seguir amb la segregació per la lliure elecció de llengua, van continuar amb l’arraconament del català en el parlament i s’han mantingut amb acords als ajuntaments de Calvià i Palma respecte als usos de castellà i català.

“Tenir una majoria política no els dona dret a anar en contra dels drets de la ciutadania”, ha conclòs. Així, ha instat la ciutadania a afegir-se a qualsevol mobilització que es plantegi des de les organitzacions en defensa del català.

Junts ha presentat una querella per injúries contra les tres treballadores que van analitzar la denúncia de Cristina Casol, ex-diputada de la formació, per presumpte assetjament dins el seu grup parlamentari, del qual fou expulsada posteriorment. Totes tres són citades a declarar com a investigades el propvinent 12 d’abril en el jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, segons que informen fonts judicials consultades per Europa Press.

Les querellades són una advocada i dues psicòlogues, treballadores externes al parlament, que es van encarregar d’examinar la denúncia de Casol, que finalment va ser arxivada per manca de fets provats.

Arran de la denúncia de Casol, el parlament va activar el protocol d’igualtat de la cambra. L’Oficina d’Igualtat del parlament, al seu torn, va delegar la seva investigació en una empresa externa per a la qual treballen les tres querellades.

L’informe va descartar que s’hagués provat l’assetjament, per la qual cosa no va proposar cap actuació a la mesa del parlament. Així i tot, sí que va descriure un ambient de tensió i treball en el grup en què “el masclisme cultural està arrelat“. Alhora, recollia situacions de tensió interna en la formació. S’hi constatava –deia– “una base fortament patriarcal“. Ha estat arran d’aquestes valoracions que Junts ha decidit ara de presentar querella contra les responsables de l’informe.

Arrels Advocats se solidaritza amb les treballadores

Arrels Advocats –el despatx de què forma part una de les treballadores denunciades, Laura Rodríguez– ha emès aquest migdia un comunicat en rebuig de la denúncia i en suport de les treballadores afectades. “Des d’Arrels Advocats volem donar tot el suport a la nostra sòcia treballadora l’advocada i jurista especialitzada en violències masclistes i sexuals en l’àmbit laboral, Laura Rodríguez, així com les altres professionals que han estat denunciades pel partit polític Junts per Catalunya arran de la seva tasca professional durant l’elaboració d’un informe de conclusions relatiu a una denúncia d’una parlamentària efectuada a l’Oficina d’Igualtat del Parlament de Catalunya”, escriu el despatx.

Junts per Catalunya (@JuntsXCat) denuncia l'advoca d'@ArrelsAdvocats especialitzada en violències masclistes i sexuals en l'àmbit laboral Laura Rodríguez i tres treballadores més de la Comissió d'Investigació de situacions d'assetjament del @parlamentcat. Tot el suport! pic.twitter.com/tSlrJZ1Kj2

— Arrels Advocades (@ArrelsAdvocats) April 2, 2024

I afegeix: “Arrels Advocats exigim el respecte per la tasca professional de les advocades i altres professionals en la realització de les funcions relatives a l’anàlisi, detecció i erradicació de les conductes masclistes. Demanem l’emparament col·legial a l’ICAB així com el suport dels companys i companyes en defensa del lliure exercici de la nostra professió”.

Alícia Romero, que va exercir de portaveu del PSC al parlament la darrera legislatura, serà la número dos a les eleccions a Catalunya 2024. Ja va ocupar el sisè lloc a les darreres eleccions al parlament del 2021 i ara farà tàndem amb Salvador Illa, que torna a encapçalar la llista. De fet, ha estat mà dreta d’Illa a la cambra catalana i ha arribat a acords amb ERC per al pressupost del 2023 i del 2024. Romero és diputada de fa dotze anys i abans havia estat regidora de l’Ajuntament de Mataró.

Els següents a la llista seran Ramon Espadaler i Ester Niubó, que ocuparan la tercera i quarta posicions, respectivament. Tots dos han estat diputats aquesta legislatura. A més, Espadaler encapçala la formació Units per Avançar, que la setmana passada va aprovar en un consell nacional de tornar-se a presentar conjuntament amb el PSC.

D’una altra banda, Sílvia Paneque serà la cap de llista per Girona, i Rosa Maria Ibarra ho serà per Tarragona. La candidatura a Lleida l’encapçalarà Òscar Ordeig.

L’actual diputada de Ciutadans Marina Bravo repetirà com a número dos per Barcelona a les eleccions a Catalunya; i David Andrés Díaz, vinculat a les joventuts del partit, serà el número tres. La llista tindrà Carlos Carrizosa al capdavant. Els seguiran la diputada Noemí de la Calle i el regidor de Premià de Mar José María Cano com a quart i cinquè per la demarcació de Barcelona.

Ciutadans també ha fet públics els caps de llista de les altres demarcacions. Matías Alonso repeteix per Tarragona. I a Girona i a Lleida hi ha canvis. Héctor Amelló, que ja va formar part de la candidatura el 2021, ara serà el número u a Girona. I a Lleida el dirigent veïnal Isaac Caballero encapçalarà la candidatura.

Què se n’ha fet, dels 36 diputats de Ciutadans a les eleccions a Catalunya del 2017?

La llista ha estat aprovada pel comitè català de Ciutadans aquest matí i més tard l’ha ratificat el comitè espanyol. Demà es presentarà públicament tota la candidatura en una compareixença de premsa a la plaça d’Espanya.