Organitzacions sense ànim de lucre i polítics de Nova York han alçat la veu per demanar la prohibició dels vols d’helicòpters no essencials sobre la ciutat, arran del tràgic accident d’ahir en què va morir una família catalana i el pilot quan l’aparell es va estavellar al riu Hudson.

Segons l’organització Stop the Chop, cada any s’enlairen des de la ciutat de Nova York uns 60.000 vols no essencials, principalment turístics o privats. Si s’hi sumen els que surten de Nova Jersey però sobrevolen Manhattan, la xifra arriba als 80.000 vols anuals. Melissa Elstein, presidenta de l’organització, ha advertit que aquesta xifra podria ser fins i tot superior, ja que no es disposa de dades dels heliports privats.

Els vols afectats per aquesta demanda són els turístics —com el del fatal accident d’ahir— i els de trasllat entre aeroports o a destinacions com The Hamptons o Atlantic City, rutes que han guanyat popularitat amb serveis com Blade, una mena d’Uber dels cels. Des del 2014, Stop the Chop impulsa campanyes per eliminar aquests vols, considerats perillosos, contaminants i innecessaris.

Uns quants polítics locals s’han unit a la petició de Stop the Chop. És el cas de Brad Hoylman-Sigal, representant de l’oest de Manhattan, i de Chris Marte, legislador municipal del sud de l’illa, que exigeixen mesures contundents.

Malgrat la pressió creixent, el batlle Eric Adams ha descartat la prohibició dels vols turístics. En declaracions a la cadena Fox, ha dit que la prioritat era garantir la seguretat d’aquests serveis, una posició que Elstein ha qualificat d’insensible.

“La gent ve a Nova York a fer turisme de moltes maneres diferents, i una minoria molt petita participa en els vols turístics en helicòpter. Així que podríem tancar aquest negoci, i la gent continuaria fent turisme per Nova York de manera més segura i respectuosa amb el medi ambient”, ha conclòs.

Una sorpresa majúscula! Enmig de l’enrenou mundial generat pels aranzels del president Trump, vet ací que l’FMI apuja la previsió de creixement de l’economia espanyola per enguany, tal com consta en l’informe publicat ahir, dijous. L’FMI pren com a referència la situació del 8 d’abril, just abans que el govern nord-americà suspengués durant 90 dies les represàlies comercials –aranzels “recíprocs”, els anomena– a tots els països del món, deixant-los en el 10% en general, tret de la Xina, on augmenta la garrotada.

La millora de dues dècimes en la previsió d’avanç del PIB espanyol, l’FMI la calcula en funció de “la limitada exposició comercial directa i indirecta a la primera potència mundial”. I afegeix que “es pronostica que el creixement es mantindrà sòlid en el curt termini i que després es desaccelerà gradualment, per l’envelliment demogràfic”.

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va reaccionar-hi ràpidament i va dir que la millora de la perspectiva arribava “malgrat el context internacional tan complicat” i que es basava “en un sector exterior dinàmic i un mercat laboral robust”. Es dóna la circumstància que divendres passat havia dit que la decisió de Trump faria “perdre unes dècimes de creixement al PIB espanyol i europeu”. De totes maneres, més enllà de previsions, el fet és que considera que la treva de noranta dies en la guerra comercial és una oportunitat per a negociar. A parer seu, cal protegir la relació comercial amb el principal soci comercial de la UE, “que són els Estats Units”.

He parlat de sorpresa al començament perquè el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, va dir abans-d’ahir, durant una entrevista a TVE, que haurien “de revisar a la baixa les previsions de creixement”. I afegia que aquesta revisió estaria “sotmesa a uns elements d’incertesa molt grans”, perquè hi havia elements sobre els quals realment no tenien “instruments analítics prou potents per a poder avaluar-los”. Precisament per això, aclaria que, a hores d’ara, no podia dir la magnitud de la revisió: “Encara no ho hem calculat i no és fàcil de fer”. Recordem que, el mes passat, l’organisme va apujar la previsió de creixement fins al 2,7%. Val a dir que ambdues previsions, canviades en sentits oposats, probablement convergiran cap al 2,5% que apunta l’FMI.

Uns miren cap amunt i uns altres cap avall, la situació és complexa a més no poder i representa un nou maldecap per als empresaris a l’hora de prendre decisions. No hi ha res pitjor que la incertesa domini el panorama. I en aquests moments, a la vista de les erràtiques decisions del president dels EUA, es troba a nivells màxims. L’exemple més fefaent el tenim en la muntanya russa en què s’ha convertit la borsa de valors durant tota la setmana, amb una volatilitat desorbitada.

Precisament per això, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, arran de la posada en marxa de mesures proteccionistes a diferents productes, matèries primeres i sectors industrials per part del govern dels Estats Units, ha volgut saber l’opinió dels seus membres introduint una pregunta a l’Enquesta de situació econòmica de l’hivern 2025, mitjançant una enquesta flaix feta el 8 i el 9 d’abril. Cal destacar que, com era d’esperar, la majoria (79,3%) dels enquestats assenyala que els aranzels tindran un impacte desfavorable en l’economia catalana, sense entrar a aprofundir en quina magnitud.

Preguntats per quines mesures hauria d’adoptar la Unió Europea per a fer front a la nova situació creada, el 72,3% dels enquestats es decanta perquè el bloc comunitari treballi per esgotar la via de la negociació amb els Estats Units. En aquest sentit, Xavier Segura, director tècnic de l’enquesta, em comenta: “Cal valorar aquesta mostra de seny, en uns moments molt difícils, dels nostres economistes. Saben que aplicar contramesures seria entrar en un joc de suma negativa. Més proteccionisme no ens portaria enlloc bo.”

Per altra banda, una àmplia majoria dels economistes també considera que una de les millors respostes estratègiques de la Unió Europea és reforçar el vincle amb socis comercials d’altres continents. En concret, el 76,5% opta per intensificar les relacions amb països d’Amèrica Llatina i el Canadà, i el 74,4%, amb països asiàtics.

També cal destacar que el 87,4% considera que la mesura més adequada que poden implementar les autoritats espanyoles i catalanes per a fer front a l’impacte de les polítiques proteccionistes dels Estats Units és desplegar noves estratègies en política comercial, com ara, la diversificació de mercats, campanyes de promoció o acords comercials. I destaca un 59,1% que proposa de donar suport i oferir ajuda financera als sectors afectats.

Tornant a l’Enquesta de situació econòmica, el 43,9% de la comunitat col·legiada opina que l’economia catalana està millor ara que no pas fa un any. Aquesta perspectiva ha retrocedit 2,2 punts respecte de l’anterior estudi, fet la tardor del 2024. Aquesta percepció es trasllada a l’Índex de confiança dels economistes, que engloba la visió dels col·legiats i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica i el fa baixar de tres centèsimes: 5,74 per a l’economia catalana i 5,54 per a l’espanyola.

L’enquesta també ha recollit els principals problemes de l’economia catalana. Novament, el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya torna a ser la qüestió que més preocupa (42,3%), però registra una baixada de gairebé 4 punts menys respecte de la dada de la tardor del 2024. La segueix les dificultats d’accés a l’habitatge (37,4%), en aquest cas, més de 4 punts per sobre que en l’anterior sondatge (33,1%). A continuació, segueixen les deficiències en infrastructures i comunicacions (36,4%)…

Veient l’apartat en què més augmenta la preocupació, sembla evident que els economistes catalans veuen en l’habitatge un problema creixent per a la nostra societat. Precisament, la base col·legial de l’entitat identifica la manca d’inversió pública, la regulació inadequada i la inseguretat jurídica com els motius principals que dificulten l’accés a l’habitatge. Sobre aquesta qüestió, ve formulada la pregunta exclusiva que l’enquesta dedica a la demarcació de Barcelona. Dues terceres parts dels professionals barcelonins enquestats es posicionen clarament a favor de flexibilitzar la norma urbanística que obliga a destinar un 30% dels nous habitatges a habitatge social, amb l’objectiu de dinamitzar el mercat, atès que el seu manteniment representa un fre a l’activitat.

 

Estònia, que forma part de l’OTAN, ha interceptat un vaixell petrolier vinculat al Kremlin als afores de Tallinn, a la mar Bàltica. El vaixell, segons Estònia, operava sense bandera, cosa que és una violació flagrant de la llei marítima. Poc després, la tripulació ha dit que operava amb la bandera de Djibouti, un petit estat de l’Àfrica oriental. No obstant això, les autoritats d’aquest país han dit que no hi tenien res a veure i que el vaixell, anomenat Kiwala, no consta en el registre nacional. En el vaixell, hi havia més de vint tripulants.

El comandant de l’armada d’Estònia, Ivo Vark, ha explicat als mitjans de comunicació que l’objectiu de la intercepció era verificar la documentació i l’estatus legal. El vaixell, el Kiwala, acumula sancions a la Unió Europea i a països aliens al bloc. L’operació de la intercepció va començar ahir al vespre i s’ha abordat avui a les 3.00 (hora local).

Estonia has detained a Russian shadow fleet tanker in the Baltic Sea for the first time.

KIWALA vessel was headed to Russian Ust-Luga port.

Marine Traffic’s notes that KIWALA, designed to transport crude oil, sails under the flag of Djibouti. However, a Djibouti spokesperson… pic.twitter.com/IfOc35NEvZ

— Anton Gerashchenko (@Gerashchenko_en) April 11, 2025

El punt on hi ha el vaixell (fotografia: Marine Traffic).

El cap de la Guàrdia de Fronteres, Veiko Kommusaar, ha assegurat que a hores d’ara no és cap secret que per la zona de la mar Bàltica naveguen embarcacions que no tenen la documentació adequada. En el cas del Kiwala, ha assenyalat que sembla bastant clar que forma part de la flota fantasma de Rússia, segons que recull la cadena ERR.

Les autoritats han volgut deixar clar que la intervenció no és relacionada amb danys a les infrastructures, ja que alguns mitjans han informat que l’operació era fruit d’un sabotatge a la mar Bàltica.

El primer ministre estonià, Kristen Michal, ha subratllat en xarxes socials després de la intercepció del petrolier que “Estònia es pren molt seriosament les activitats sospitoses a la mar Bàltica”.

Early this morning, the Estonian Navy detained a sanctioned vessel with no flag state. Our authorities are currently on board, inspecting its legal status and safety.

Estonia takes suspicious activities in the Baltic Sea very seriously. https://t.co/Aate7uSpI3

— Kristen Michal (@KristenMichalPM) April 11, 2025

El Grup de Contacte per a la Defensa d’Ucraïna –format per cinquanta-un països– ha compromès avui un nou paquet de 21.000 milions d’euros d’ajut militar a Kíiv. Ho ha anunciat de la seu de l’OTAN estant el ministre de Defensa del Regne Unit, John Healey, que ha destacat que la xifra representava una injecció rècord.

En la conferència de premsa posterior a la reunió del grup, el dirigent britànic ha fet valdre la quantitat promesa, i ha dit que aquest era un any “crític” per al desenvolupament del conflicte, amb uns Estats Units encapçalant les negociacions de pau i una Europa treballant per les garanties de seguretat. En aquest sentit, Healey ha demanat als països del grup fer “un pas més” i continuar millorant les capacitats militars ucraïneses.

El paquet anunciat avui inclou, entre més, el compromís d’Alemanya de lliurar 11.000 milions d’euros fins el 2029 per a reforçar els sistemes de defensa aèria de l’exèrcit ucraïnès i el lliurament de nova munició i vehicles de combat. També en forma part la partida de 4.500 milions de lliures (5.235 milions d’euros) que aportarà durant aquest any el Regne Unit, una contribució que el ministre britànic ha descrit com la més alta del país a hores d’ara.

Per Healey, la reunió d’avui “no es podria haver fet en un moment més important”, marcat pels atacs russos sobre Ucraïna malgrat la proposta d’alto el foc subscrita per Kíiv amb el suport dels Estats Units. “Putin deia que volia la pau, però ha rebutjat l’alto-el-foc”, ha lamentat.

És per això que també ha instat la resta de socis a continuar donant suport a Kíiv i, al mateix temps, fer “un pas més” en les seves indústries de defensa i en el reforç dels seus exèrcits. “Junts enviem un missatge a Rússia i li diem que estem al costat d’Ucraïna en el camp de batalla i que hi estarem en temps de pau”, ha manifestat.

Crida a més països

Abans de la conferència de premsa posterior a la reunió del Grup de Contacte, Healey –un dels amfitrions de la reunió, juntament amb el seu homòleg alemany, Boris Pistorius– ha demanat a tots els estats presents a adoptar nous compromisos per situar Kíiv en una posició de força de cara a una futura pau amb Rússia.

“A totes les nacions que avui no adopten nous compromisos, els convido a examinar què més poden fer; tot suport militar que avui arribi a Ucraïna contribuirà a una pau segura i duradora el dia de demà, perquè l’exèrcit ucraïnès ha de ser la força de dissuasió més forta contra futurs atacs russos”, ha indicat el dirigent britànic.

En referència a aquesta qüestió, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha reivindicat les contribucions directes de l’estat espanyol a Ucraïna, sent la més recent l’anunci de mil milions d’euros que va fer el president Pedro Sánchez en el seu últim viatge a Kíiv al febrer. “Espanya fa noves contribucions de forma permanent, fent esforços molt importants no només en termes de material, sinó també facilitant una relació amb les indústries”, ha comentat sobre aquest punt.

Absència dels Estats Units

La reunió d’avui no ha comptat amb la participació presencial del secretari de Defensa, Pete Hegseth, que ha seguit la trobada per via telemàtica. Fins a l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, les reunions del grup tenien els Estats Units com a amfitrions, però en aquesta ocasió la batuta l’han portat Alemanya i el Regne Unit.

Preguntat per aquesta qüestió, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha tret importància i ha assegurat que l’absència d’Hegseth no era un tema de prioritats, sinó d’agenda. “També hem tingut altres ministres que no han vingut en la trobada perquè tenien altres obligacions; el més important és que ha participat”, ha dit Pistorius, que alhora ha fet valdre les mostres de suport dels Estats Units cap a Ucraïna.

Continua el clam a Catalunya Nord per la destitució del director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, Daniel Christopher Person. Desenes de personalitats i entitats han tornat a demanar-ne de manera urgent la destitució al president de la Generalitat, Salvador Illa en una carta. Lamenten que, quan falten pocs dies per a la diada de Sant Jordi, el delegat encara no hagi organitzat cap acte públic o institucional. “La seva celebració digna i participativa és fonamental per a mantenir viva la nostra cultura i les nostres tradicions”, diuen en la missiva.

La Generalitat estudia de destituir el polèmic director de la Casa de Perpinyà

Així, demanen que es prenguin les mesures oportunes per a “garantir una commemoració adequada de la diada de Sant Jordi a tot el territori, i també a Catalunya Nord”.

Entre els signants de la carta, hi ha organitzacions com l’Aire Nou de Bao, el Casal de Perpinyà, Unitat Catalana, Centre Cultural Català del Vallespir, i personalitats, com ara, Joan Daniel Bezsonoff Montalat, Joan Becat i Margarida Trias Pareja.

Vegeu ací la carta íntegra:

És la segona vegada que aquestes entitats demanen la destitució de Person. La primera va ser perquè consideraven que d’ençà del seu nomenament havia demostrat el “desconeixement i menyspreu vers Catalunya Nord i els nord-catalans”.

La majoria d’anticonceptius són per a les dones, de fet, solament hi ha dos disponibles per als homes per a prevenir l’embaràs: els preservatius i les vasectomies. Així, malgrat que vora un quart de les dones empren una píndola anticonceptiva oral, no existeix un equivalent disponible per als homes. O almenys fins ara. Un nou anticonceptiu masculí sense hormones, el primer d’aquestes característiques, ha començat la fase 2 de proves clíniques després d’haver donat resultats molt positius en estudis amb animals i en la primera fase d’assaigs amb humans. El fàrmac, anomenat YCT-529, és un comprimint oral que bloca la producció d’espermatozoides sense alterar les hormones sexuals i sense causar efectes secundaris destacables.

É un medicament oral i sense hormones, desenvolupat per la farmacèutica YourChoice Therapeutics en col·laboració amb la Universitat de Minnesota i la Universitat de Colúmbia.  Els estudis previs en animals han estat determinants: en ratolins mascles, el fàrmac ha causat infertilitat i ha evitat embarassos en el 99% dels casos en tan sols quatre setmanes d’ús. En primats no humans, ha reduït el recompte d’espermatozoides en dues setmanes. En tots dos casos, la fertilitat s’ha recuperat completament quan s’ha deixat de prendre el fàrmac: els ratolins en sis setmanes i els primats en un període d’entre deu i quinze setmanes. No s’hi han detectat efectes secundaris.

Un avenç després de dècades sense innovació

Els anticonceptius masculins basats en hormones han estat descartats sovint pels efectes indesitjats, com ara guany de pes, depressió o alteracions en el colesterol. El YCT-529 representa, doncs, una via completament nova. La clau del funcionament d’aquest fàrmac és que bloca un receptor específic de l’àcid retinoic, el RAR-alfa, que participa en la formació dels espermatozoides i el desenvolupament embrionari. Com que n’actua de manera selectiva, s’eviten altres alteracions cel·lulars.

La professora Gunda Georg, corresponsal principal de l’estudi i directora del projecte a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Minnesota, n’ha destacat el potencial: “Una píndola masculina segura i eficaç oferirà més opcions a les parelles per controlar la fertilitat. Permetrà compartir amb més equitat la responsabilitat de la planificació familiar i proporcionarà autonomia reproductiva als homes.”

De la recerca als assaigs amb humans

Els resultats de la investigació, publicats a la revista Communications Medicine, han permès d’encetar la fase d’estudis clínics amb humans. La fase 1, centrada en la seguretat, ja s’ha completat amb èxit, segons que ha informat YourChoice Therapeutics, tot i que encara no se n’han fet públics els resultats. Ara s’ha encetat la fase 2, en què s’analitzen la seguretat i l’eficàcia del medicament a mitjà termini. Aquesta fase va començar a Nova Zelanda el setembre del 2024.

Nadja Mannowetz, cofundadora i directora científica de la farmacèutica, ha dit: “Aquest estudi ha posat les bases per als assaigs clínics amb humans, que avancen de manera eficient. Amb una taxa d’embarassos no desitjats que frega el 50% als Estats Units i arreu del món, calen més opcions anticonceptives, especialment per als homes.”

Fa més de quatre dècades que no s’aprova cap nou anticonceptiu masculí. L’últim avenç remarcable fou la vasectomia mínimament invasiva als anys vuitanta. Tanmateix, la demanda d’innovació ha crescut notablement. Una enquesta feta el 2023 entre més de dos mil homes revela que més del 75% estarien disposats a provar nous mètodes anticonceptius. També s’hi reflecteix la confiança de moltes dones en què les seves parelles masculines prenguin aquesta responsabilitat.

“Les dones han carregat amb el pes de la contracepció durant massa temps”, ha dit Mannowetz en un comunicat recent. “Les dades mostren que els homes volen implicar-s’hi i que les dones hi confien. Després de gairebé dos segles sense innovació en la contracepció masculina, ja és hora de canviar, i ens en sentim part.”

Mentrestant, continua la recerca d’altres mètodes anticonceptius masculins no hormonals. El 2024, investigadors del Baylor College of Medicine van provar en ratolins una altra molècula, la CDD-2807, que, injectada, impedeix que els mascles fecundin femelles. Però encara no ha entrat en assaigs clínics.

El Tribunal Suprem espanyol ha obert dues causes penals contra Luis Pérez Fernández, conegut com a Alvise Pérez, actualment eurodiputat i cap del partit espanyol d’extrema dreta Se Acabó la Fiesta. Segons que ha informat el tribunal, el jutge instructor Julián Sánchez Melgar ha assumit la investigació d’un primer cas per delictes de presumpta estafa, apropiació indeguda, emblanquiment de capitals i falsedat documental. Els fets es relacionen amb una suposada donació il·legal de 100.000 euros al seu partit, feta per l’empresari Álvaro Romillo el maig del 2024.

Alvise Pérez admet haver cobrat 100.000 euros sense factura durant la campanya de les europees

Els magistrats consideren que hi ha indicis que Pérez, com a administrador electoral del partit, hauria pogut acceptar aquesta donació vulnerant la llei espanyola sobre finançament dels partits polítics. També apunten que Romillo podria haver comès un delicte electoral per haver fet una aportació superior als límits permesos. Per això, s’ha obert una causa conjunta per investigar la seva conducta, considerada vinculada a la del diputat aforat. A més, el Suprem espanyol ha admès que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) es personi en la causa com a acusació popular, amb una fiança de 15.000 euros.

D’altra banda, també l’investiguen per haver difós una prova de covid falsa atribuïda a Salvador Illa, actual president de la Generalitat i ex-ministre espanyol de Sanitat, durant la campanya de les eleccions al parlament del 2021.

Segons el Tribunal Suprem, hi ha indicis que Pérez va publicar a Twitter una fotografia d’un document manipulat que feia constar falsament un resultat positiu de covid d’Illa, amb data 6 de febrer de 2021. El tuit, escrit des del compte personal d’Alvise, deia: “Hola Salvador Illa. Entre la llei orgànica de protecció de dades o demostrar que un ministre i candidat autonòmic del meu país menteix… la segona.”

Aquest document, que pretenia desacreditar Illa en plena campanya, simulava un informe clínic de l’Hospital Quirónsalud de Barcelona. El tribunal considera que aquests fets poden ser constitutius d’un delicte de falsedat documental i d’injúries greus amb publicitat, segons els articles 395, 208 i 209 del codi penal espanyol, en relació amb la llei electoral.

Aquesta causa deriva de la denúncia presentada per la fiscalia i instruïda inicialment pel jutjat número 33 de Barcelona. A més de la publicació original, el tribunal remarca que les diligències recullen proves de la participació de Pérez en la difusió del document, així com el perjudici manifestat per Illa en la seva declaració com a part afectada. També s’investiga l’ús d’altres comptes de Twitter, com ara @asdetrebolesb i @soyMadrigal, vinculats a la campanya de desinformació.

El Suprem arxiva una tercera causa

En paral·lel, el Suprem ha decidit de no obrir una causa penal contra Pérez per la seva suposada implicació en els aldarulls de novembre del 2023 a Madrid, durant les protestes contra la llei d’amnistia espanyola davant la seu del PSOE al carrer de Ferraz. El tribunal considera que el jutjat d’instrucció número 13 de Madrid no aporta prou elements ni descripció dels fets per poder continuar amb una investigació penal per desordres públics.

El jutjat de Catarroja va quedar arrasat per la barrancada, per això, els dos investigats han declarat a la Ciutat de la Justícia de València. A primera hora, l’esplanada ja era plena de gent. Alguns, perquè havien de fer tràmits als jutjats, però qui més espai ocupava eren els mitjans de comunicació arribats a València de tot l’estat. Les víctimes primer s’han posat en un racó, a prop de la paret, després s’han fet fortes darrere les pancartes. La més matinera, com sempre, Dolores Ruiz, amb la pancarta amb la fotografia del seu marit i els seus dos fills. I Mari Rodríguez Vivancos, la mare de la jove transportista que va morir embarassada de vuit mesos… Feia fred, una mica de vent, i de tant en tant queien quatre gotes.

Els familiars de les víctimes de la gota freda han hagut d’esperar més de cent seixanta dies, prop de mig any, per veure entrar l’ex-consellera de Justícia, amb competències d’Emergències, i el seu ex-número dos al jutjat d’instrucció de Catarroja. Més de cent seixanta dies demanant justícia, esperant justícia.

“Totes les associacions de víctimes estem unides, estem juntes”, ha dit Mariló Gradolí, la presidenta d’un dels col·lectius. Sense esmentar-ho, és una resposta a l’intent de Presidència de la Generalitat de dividir-les amb aquestes reunions que diu que fa en grups reunits, de nit, i sense anunciar-ho en l’agenda oficial.

Salomé Pradas ha arribat quaranta-cinc minuts abans de l’hora en què era citada, i Argüeso, amb més de dues hores d’antelació. En entrar dins la Ciutat de la Justícia, un guàrdia civil l’ha saludat atentament i efusiva, com a membre del cos que va ser. En veure’ls, els concentrats els han escridassat amb ràbia i amb força. La tensió s’ha desfermat, igual que les llàgrimes que han vessat de manera espontània en molts rostres contrets. Els crits han estat els de sempre, “Mazón dimissió” i “El president a Picassent”. També demanaven justítica i els etzibaven crits de “assassins”, i uns altres feien sonar alarmes simulant l’EsAlert que Pradas va dir que no coneixia. Tots dos han entrat envoltats d’un núvol de periodistes, i han eixit per la porta de darrere.

Amb tot, les víctimes han trobat a faltar l’absent el dia de la gota freda, i absent també avui, el president de la Generalitat, que, com fa molts divendres, ha tingut agenda a Alacant. Quan li han preguntat què esperava de la declaració de Pradas i Argüeso, ha dit que avui era un bon dia per a la salut mental.

La consellera d’Emergències no tenia coneixement d’Emergències

No sabia res. No tenia experiència. En el seu gabinet no hi havia cap assessor en emergències. El seu càrrec era institucional. Això es desprèn del que ha transcendit fins ara de la declaració com a investigada de l’ex-consellera Salomé Pradas per la seua actuació el 29 d’octubre, el dia de la gota freda que va fer 228 morts.

Pradas, que ha mantingut silenci d’ençà que la van destituir el mes de novembre, no ha respost pas a les preguntes de la jutgessa d’instrucció ni a les de les acusacions, ni tampoc a les de la fiscalia. Únicament ha contestat a les qüestions que li havia formulat el seu advocat defensor, l’ex-magistrat Eduardo de Urbano. Preguntes enfocades a descriure el funcionament del servei d’emergències i quina era la cadena de comandament.

Segons que ha transcendit, l’ex-consellera no ha pogut evitar de plorar durant molts moments de l’interrogatori, sempre favorable, i sempre dirigit a no eixir-se ni un mil·límetre del camí de defensa traçat: no tenia informació, les agències estatals no van avisar, ningú va parlar del barranc de Torrent. Aquestes frases les ha repetides setmana rere setmana la vice-presidenta Susana Camarero i l’ha repetida el president Carlos Mazón.

El primer que ha volgut remarcar l’exconsellera és que ella ostentava el càrrec d’ençà del 12 de juliol de 2024, és a dir, quan Vox va abandonar el govern i ella va ser traslladada de Medi Ambient a Justícia i Interior. I ha insistit en el seu desconeixement de la matèria.

També s’ha volgut alliberar de qualsevol responsabilitat dient que quan es va constituir el CECOPI hi havia un comitè assessor. “En la taula hi havia més de cent anys d’experiència”, ha dit entre llàgrimes. “Jo no tenia coneixements tècnics, sóc llicenciada en dret i professora de Dret Mercantil, no havia exercit càrrec institucional polític relacionat amb emergències fins a eixe moment.”

Descarregar culpes en els subordinats

Durant aquests mesos de silenci, només en el moment de ser encausada, el 10 de març, va fer un piulet per a dir que se sabria tota la veritat, que ella la contaria. En realitat, aquest relat que ha preparat amb el seu lletrat anava destinat a explicar la cadena de comandaments. Per a ella, que segons la llei d’emergències de la Generalitat era la responsable màxima d’emergències, s’ha reservat un paper estrictament institucional, i als tècnics, començant pel subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, i el cap operatiu, José Miguel Basset els ha atribuït la capacitat de decisió. A continuació ha repetit la legislació vigent en matèria d’emergència. “Els plans d’emergència són dissenyats per a una aplicació automàtica, per a no haver de pensar.”

Quant a la situació del barranc de Torrent, conegut com a barranc de Poio, ha dit que hi havia una alerta hidrològica que el seguiment es feia amb la Confederació Hidrogràfica, després, va haver-hi tres baixades de cabal i ha dit que en cap moment la van avisar que el barranc es podia desbordar. Diu que la Confederació va deixar de parlar del cabal del barranc de Torrent, i que en un moment va veure un tercer avís i es va preguntar on eren el primer i el segon que no li havien arribat.

L’advocat li ha preguntat per la presència del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, ella ha respost que a la mateixa hora que amb el seu equip comprovaven les primeres conseqüències de la gota freda, Polo participava en unes jornades de la Universitat Politècnica de València. “Molt preocupat no devia estar”, ha afegit.

I com a resum de tot, per a tornar a incidir en la responsabilitat dels tècnics a l’hora de prendre les decisions, l’ex-consellera ha dit que els plans els establien els centres de coordinació i que calia escoltar les recomanacions del comitè assessor. I encara ha afegit que si no es fes cas dels assessors, les decisions que es prendrien serien molt irresponsables. S’ha d’atendre a allò que diuen, i en tot moment es va seguir allò que deia el pla.

Carlos Mazón, d’Alacant estant, pot estar més tranquil, avui, perquè la seua ex-consellera l’ha protegit en tot moment. No el van haver d’esperar per llançar l’alerta, ha dit.

Emilio Argüeso diu que va salvar moltes vides

Després de Salomé Pradas ha declarat Emilio Argüeso, que era el secretari d’emergències, el número dos de la consellera. Argüeso tampoc no ha volgut contestar a les preguntes de la jutgessa ni a les de les acusacions. Únicament ha respost a les qüestions del seu lletrat, l’advocat de l’organització ultra Manos Limpias, José Maria Bueno. Argüeso ha reconegut que sabia que hi hauria una gota freda el 24 d’octubre, cinc dies abans de la catàstrofe.

Una de les frases més destacades que, segons els advocats presents en la declaració, ha dit és que del 112 estant ell va salvar moltes vides. També ha dit que fins fa poc no va saber que el cap de bombers havia retirat els bombers forestals que vigilaven el cabal del barranc. Diu que Basset no els en va informar.

Quant al dia 29, ha dit que a les set del matí era al despatx i que la cap de servei li va dir que hi havia algun vehicle atrapat i va declarar el nivell d’alerta 1 que obliga els ajuntaments a posar en marxa els CECOPAL. A mitjan matí va anar al 112 i va veure que Jorge Suárez havia interromput les vacances i s’hi havia incorporat. Com ha fet també Pradas, ha dit que la delegada del govern espanyol no es va posar en contacte amb ell, sinó que la va veure al vespre per la pantalla.

Que no fessen cas del 112

Fa uns dies, Argüeso va enviar a la jutgessa un document amb totes les converses per WhatsApp que havia tingut el dia 29, i en què amics seus que li demanaven ajuda perquè no podien contactar amb el 112. Avui ha dit, responent al seu advocat, que Jorge Suárez, el subdirector d’Emergències, li va dir en un moment donat que no havien de fer cas a les cridades del 112 perquè per un accident de circulació cridaven a cinquanta persones.

El viatge a Carlet que va fer amb la consellera també apareix en aquell document, perquè des d’allà va enviar fotografies i un avís a un xat amb la conselleria d’Afers Socials. Avui ha dit en presència de la jutgessa que van anar-hi perquè arribaven moltes alertes d’aquella població, que van esperar que arribassen els bombers forestals. Ha dit que el barranc de Benimodo tenia més aigua que no era habitual, però que no era extrapolable a altres barrancs. De Carlet estant, segons el paper amb els whatsapps, Argüeso va escriure a les 14.44 que els barrancs eren a punt de col·lapsar.

Emilio Argüeso s’ha espolsat del tot les responsabilitats quan ha dit que una volta declarada l’emergència nivell 2, ell ja no tenia competències. També ha enfocat cap a la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, i ha insistit en la codirecció del CECOPI: “Està constituït per la consellera i la subdelegada, de fet, totes dues donaven les ordres”, ha dit, i ha afegit que el 75% dels tècnics són de l’administració espanyola: “Manava més l’administració central”.

Sobre la presència del president de la Generalitat en el CECOPI, Argüeso ha dit que no el van convocar i no se’l va esperar i tampoc no es va ajornar res per posar-lo al dia. Més tranquil·litat per a Carlos Mazón.

En unes quantes interlocutòries, la jutgessa ha posat molt d’èmfasi a dir que semblava impossible que les persones tancades en el CECOPI no rebssen cap informació de l’exterior, que no sabessen que les televisions feien programacions especials per a informar de tot allò que passava. L’ex-número dos d’emergències també s’ha espolsat totes les responsabilitats quan ha dit que el gabinet d’informació del CECOPI és qui recull la informació externa dels mitjans, que funciona com un gabinet de premsa. “Aurora Roca González era la directora del gabinet i no va comunicar res del que passava fora”, ha dit.

Per la porta de darrere

Quan han acabat la declaració com a encausats, ni Salomé Pradas ni Emilio Argüeso han eixit per la porta principal. Sabien que les víctimes continuaven allà. Hi seran sempre. I que també hi havia la premsa, que ja sabia què havien dit, perquè els advocats presents anaven informant de tot allò que deien. Hi havia també un cordó policial per a defensar els dos encausats d’aquells a qui no s’han atrevit a mirar a la cara.

La plataforma Ciències en Perill diu que no corregirà exàmens de les proves d’accés a la universitat (PAU) si el Departament d’Educació no fa marxa enrere en la proposta de fusió de matèries. La plataforma critica en un comunicat que la conselleria vulgui mantenir la modificació del currículum de batxillerat tot i l’ampli social i científic que diu que té l’oposició a aquesta mesura. Segons que explica el col·lectiu, el Departament d’Educació ha anunciat que mantenia la proposta tal com l’havia feta, i per això l’acusa de no tenir en compte les aportacions que s’han fet de diferents àmbits. “No s’han mogut ni un mil·límetre”, retreuen.

Tot i el recolzament dels grups parlamentaris a la comissió d'educació del Parlament de dimarts i l'èxit de la concentració #omplimdeCienciaStJaume de dimecres i el consens científic i educatiu, el Departament ha anunciat avui que manté la fusió. SENSE CIÈNCIES NO HI HAURÀ PAU. pic.twitter.com/ikPuDDRfyI

— Plataforma Ciències en Perill (@cienciesperill) April 11, 2025

La plataforma també critica haver-se’n assabentat a les portes de les vacances escolars. Ho atribueix a una estratègia calculada per a minimitzar la resposta de la comunitat educativa i dificultar la capacitat d’organització i reacció dels centres i els professors. D’altra banda, retreu a la conselleria no haver presentat públicament la petició del Ministeri d’Educació “que suposadament justifica” aquests canvis al currículum. També considera que la conselleria no ha volgut obrir un veritable procés de debat amb la comunitat educativa.

Per tot plegat, Ciències en Perill considera que no es pot aplicar un currículum que no compta amb el suport del professorat ni del món científic. També alerta que, si no es rectifica, “no es podrà garantir la normalitat de la PAU en les matèries científiques”. En l’àmbit de ciències, Educació va proposar de fusionar Física i Química, i Biologia, Geologia i Ciències Ambientals. Arran de l’oposició expressada per diferents sectors, va obrir un procés de consultes i debat i havia de comunicar com quedava finalment la modificació curricular.

L’ex-secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso, destituït a petició pròpia el 3 de desembre després del relleu a la conselleria de Justícia i Interior, ha defensat avui la seva gestió durant el temporal del 29 d’octubre passat. Argüeso ha comparegut davant del jutjat de Catarroja, just després d’haver-ho fet l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas. 

Salomé Pradas, plorant, diu a la jutgessa de la gota freda que no sabia gestionar les emergències

En la compareixença, Argüeso ha admès que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, era de vacances entre el 22 i el 29 d’octubre, però ha remarcat que la substituta, Immaculada Piles, el va avisar perquè tornés i que ell mateix va activar l’alerta de nivell 1 a primera hora del matí del dia 29. Segons que ha explicat, Piles li va dir el dia abans que podia haver-hi vent, però que no semblava que tingués relació amb una gota freda. Tanmateix, quan va començar a rebre missatges d’alguns batlles, va demanar a Piles que el mantingués informat. A les 7.00 del matí del dia 29, va parlar amb ella i li va recordar que li passés les novetats. Una hora després, Piles li va comunicar que hi havia quedat algun vehicle atrapat i ell va declarar l’alerta 1 “com a mesura preventiva”.

La declaració d’alerta 1 obliga els ajuntaments a activar el seu Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), però no permet de declarar l’alerta 2 ni convocar el CECOPI, l’òrgan superior de coordinació d’emergències. El secretari va modificar el nivell d’alerta després d’una reunió sobre el model econòmic i es va desplaçar a la sala del 112. Aleshores, Suárez s’hi va incorporar, havent interromput les vacances.

També es va demanar un informe d’alertes hidrològiques a la Confederació Hidrogràfica, com exigeix el pla d’emergències, i Suárez li va comunicar cap a les 12.00. També es va informar la delegació del govern espanyol, tot i que ha remarcat que la delegada no es va pactar amb ell fins a la tarda, quan es van trobar presencialment.

Durant el matí, ha dit que va intentar posar-se en contacte amb Piles sense èxit, entre les 8.00 i les 11.00. Ella li havia recomanat que parlés amb Transports, però no li van donar cap resposta. Per això assegura que va decidir d’anar personalment al 112. Suárez li va dir que la zona més afectada era la de Carlet (Ribera Alta), i per això s’hi van desplaçar juntament amb la consellera. Allí van esperar que hi arribessin els bombers forestals.

Segons el relat, la decisió de prioritzar les incidències de Carlet es va prendre després de constatar-ne l’impacte per les trucades rebudes, malgrat que Suárez havia dit que no calia tenir en compte el volum de trucades al 112, perquè un accident podia generar cinquanta telefonades.

Reunió del CECOPI

La consellera va decidir a les 15.00 de declarar la situació d’alerta 2 i convocar el CECOPI i va demanar a Suárez que l’activés. Amb la convocatòria del CECOPI, el secretari autonòmic deixava de tenir competències decisòries i, per tant, ja no exercia el comandament. Ell mateix ha explicat que va trigar dues hores a arribar-hi perquè venia de Carlet. Va entrar al centre de coordinació cap a les 16.30.

El comitè de direcció del CECOPI era constituït per la consellera i la subdelegada del govern espanyol. Segons que ha dit, de fet eren elles dues les que donaven les ordres, i ha remarcat que el 75% dels tècnics eren funcionaris de l’administració espanyola, cosa que, segons ell, feia que tinguessin fins i tot més pes en les decisions. Ha criticat que el president de la Generalitat no fos convocat al CECOPI, ni tan sols se l’esperés dos o tres minuts per posar-lo al corrent de la situació. Ha insistit que no formava part del comitè i que, per tant, no era habitual de comptar-hi.

Finalment, ha criticat el funcionament del gabinet d’informació del CECOPI, destinat a recollir i difondre informació cap als mitjans i des dels mitjans. Ha dit que la directora del gabinet, Aurora Roca González, no va comunicar res del que s’estava produint fora del centre i que no sap si va informar ningú, cosa que considera greu.

També ha aportat dades del desplegament legal que sustenta la coordinació d’emergències al País Valencià. En concret, ha fet referència a la llei 4/2017, que crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), i al seu reglament orgànic, especialment als articles 14 i 15 que defineixen les competències del subdirector general i la cap de servei. Ha remarcat, a més, que l’activació del pla de preemergència es va fer el 24 d’octubre, quan les previsions meteorològiques alertaven ja d’un possible episodi de pluges fortes. I ha recordat que, l’agost del 2024, es va enviar una circular per insistir en la necessitat de revisar i mantenir actualitzats els plans d’emergència i d’inundacions. Dels 554 municipis del País Valencià, n’hi havia 224 que estaven obligats a tenir pla d’emergències. D’aquests, 54 encara no el tenien, i per això se’ls va requerir que el redactessin, com marca la normativa.

Una alerta dels Mossos d’Esquadra ha desembocat en una operació policíaca internacional que ha permès d’eliminar més de 8.000 continguts a Pinterest que incitaven a la violència o difonien missatges de captació, tant de caràcter gihadista com vinculats a ideologies ultranacionalistes, racistes i xenòfobes. L’origen de l’operació és l’alerta d’un cos especialitzat dels Mossos, que ha estat transmesa al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), organisme vinculat al ministeri de l’Interior espanyol. Aquest centre ha elaborat una proposta que ha fet arribar a l’Europol, amb la participació també de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i l’Ertzaintza. El CITCO ha liderat l’operació i l’Europol n’ha assumit la coordinació. En l’operació hi han participat policies austríacs, belgues, txecs, danesos, finesos, francesos, alemanys, hongaresos, italians i portuguesos.

Eren publicacions de propaganda que justificaven o glorificaven atacs, n’explicaven detalls o bé en promovien de nous. També s’han identificat publicacions relacionades amb atemptats inspirats en ideologies violentes que cerquen imposar una visió política, religiosa o identitària per mitjà de la violència. Un cop localitzats, s’han adreçat a Pinterest perquè la plataforma en valorés la retirada, d’acord amb les seves pròpies directrius d’ús, que prohibeixen els continguts violents o que inciten a l’odi. Pinterest, una de les xarxes socials més utilitzades, ha estat designada per la Comissió Europea com a plataforma de gran mida, cosa que implica obligacions específiques segons el reglament de serveis digitals, com ara més transparència, més mesures de seguretat i mecanismes de supervisió més estrictes.

L’actuació s’emmarca en una estratègia estatal de vigilància i anàlisi de continguts il·lícits a internet, centrada especialment en les plataformes amb més difusió. Tot i que Pinterest és coneguda com una xarxa per compartir idees i referències visuals, els responsables de l’operació han subratllat que també pot ser emprada com a espai per difondre missatges extremistes de manera dissimulada.

Segons que han explicat fonts policíaques espanyoles, les operacions coordinades a escala europea tenen per objectiu de garantir una resposta més eficaç davant la difusió de continguts que poden contribuir a radicalitzacions o accions violentes. Aquesta és una de les intervencions amb més impacte que s’han fet fins ara sobre Pinterest, atesa la quantitat de materials eliminats i la implicació de tants estats.

El Gremi de Floristes de Catalunya demana que aquest Sant Jordi hi hagi menys intrusisme i que es redueixin les llicències de venda de roses a particulars. Volen protegir la “rosa d’autor” i garantir unes condicions més justes per als floristes professionals. Barcelona ha concedit enguany 5.752 llicències, un 13% més que el 2024, segons ha explicat la regidora de Promoció Econòmica i Treball, Raquel Gil. A més, la ciutat desplegarà un dispositiu especial de 180 agents i 175 auxiliars per detectar i sancionar els venedors sense llicència.

Tres quilòmetres seguits de llibres i roses: com serà el Sant Jordi 2025 a Barcelona?

El president del Gremi de Floristes i també del Consell de Gremis, Joan Guillén, ha defensat la necessitat de recuperar una diada “controlada”, en què s’afronti l’augment d’activitat comercial no regulada i l’interès purament lucratiu. Ho ha dit durant la presentació, a la Pedrera, de les activitats organitzades pels gremis per a Sant Jordi. Guillén ha insistit en la importància de consolidar la “rosa d’autor” com a senyal de qualitat i professionalitat. Per això, el gremi ha col·laborat amb l’escola Elisava per crear un segell distintiu: una rosa inspirada en la tècnica del trencadís. A escala nacional, també han demanat que es redueixin a la meitat les llicències per a particulars a tot Catalunya.

Les “roses d’autor” que reivindica el Gremi de Floristes. Fotografia: ACN. Més de 6.000 punts de venda a la ciutat

A Barcelona, les llicències d’enguany s’organitzen en tres categories: les gremials, les reservades davant llibreries i les generals. Encara que només es dona una llicència per gremi, les parades que s’hi vinculen multipliquen els punts de venda. Per això, la ciutat tindrà uns 6.000 punts on es podran comprar roses i llibres.

Segons dades del Gremi de Floristes, l’any passat es van concedir 4.100 llicències a particulars, però hi va haver unes 2.000 parades més que no en tenien. Calculen que només entre un 25% i un 30% de les roses venudes en un Sant Jordi es compren en floristeries.

10 còmics per a regalar aquest Sant Jordi 2025

Dispositiu de seguretat per perseguir la venda il·legal

L’intendent de la Guàrdia Urbana, Diego José Calero, ha explicat que el dispositiu de seguretat es reforçarà enguany amb 180 agents i 175 auxiliars. A més, el dia 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, s’hi afegiran 60 agents i 190 auxiliars. Una de les prioritats serà controlar les parades no autoritzades, verificar les llicències i, si escau, decomissar les roses i multar els infractors.

Per tal de facilitar aquestes actuacions, l’ajuntament ha contractat una tercera empresa de serveis auxiliars, de manera que els efectius de la Guàrdia Urbana puguin concentrar-se en tasques pròpiament policíaques com el control del trànsit i les denúncies als paradistes il·legals.

Doctor Prats, Ginestà, Flashy Ice Cream i Sexenni, caps de cartell del Sant Jordi Musical 2025

El consell de govern ha aprovat avui el decret llei de mesures de contenció turística. Un text pactat amb l’extrema dreta de Vox. Com a moneda de canvi, la presidenta Marga Prohens ha hagut de fer marxa enrere i desistir en la promesa d’augmentar l’impost turístic els mesos d’estiu. Tampoc no es posarà l’impost anunciat a cotxes de lloguer i vehicles particulars de persones que visitin les Illes. 

Una de les mesures principals del text és la prohibició de noves places turístiques en habitatges plurifamiliars. També es permetrà un nou intercanvi de places turístiques entre particulars, però sense la possibilitat d’augmentar l’oferta total. S’habilita el canvi d’ús d’establiments turístics a habitatge residencial i es crea una borsa buida i transitòria per a gestionar les baixes de places i mantenir el control de la capacitat de càrrega, evitant el “decreixement abrupte”. Les moratòries de places seguiran actives fins que els consells defineixin el sostre de places i els criteris de capacitat. 

Per altre costat, s’augmenten un 25% les sancions contra l’oferta il·legal, que poden arribar fins als 500.000 euros. Els propietaris sancionats es podran acollir a rebaixes de fins al 80% si destinen l’habitatge a lloguer social o preu limitat. El beneficiari de les rendes de lloguer serà la CAIB. 

Els consells insulars podran declarar zones turístiques saturades i de reconversió, sempre que s’hagi presentat abans un pla estratègic. Els establiments situats en aquestes zones es podran acollir a un règim extraordinari de modernització. A més, podran créixer un 10% de superfície.

“Un rumb totalment equivocat”

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, no ha trigat a reaccionar a les mesures del govern, a qui considera d’agafar “un rumb totalment equivocat”. “Posar 145.000 places turístiques en el mercat i que hi hagi molts treballadors que no puguin accedir a un habitatge és un error absolut”, ha dit. També ha assegurat que el pacte només se sustenta a partir de l’acord de dos col·lectius molt concrets, però que no representen la majoria social de les Illes.

Per part seva, Més per Mallorca assegura que “el govern ven fum, els mallorquins seguirem patint el col·lapse als carrers, les platges i les carreteres”. El partit insisteix que l’únic camí és el decreixement turístic, que no es preveu amb el decret: “Aixecar la moratòria de places i consolidar 100.000 places de lloguer turístic no és contenció.”

“Ignorar l’oposició i la societat civil no és un pacte social”, ha insistit el diputat de Més, Ferran Rosa. Cal recordar que la gran majoria d’entitats socials es van deslligar del Pacte per la sostenibilitat de Prohens.

Catalunya ha assumit la presidència rotatòria dels Quatre Motors per a Europa i ho ha fet amb un gest de repulsa contra els aranzels impulsats per Donald Trump. Amb el suport de les regions sòcies de Baden-Württemberg (Alemanya), Alvèrnia-Roine-Alps (França) i Llombardia (Itàlia), ha impulsat una declaració conjunta que qualifica aquests aranzels d’“injustificats, perjudicials i que ataquen al cor de l’aliança transatlàntica”.

La Xina entoma la guerra comercial i respon a Trump amb aranzels del 125%

La declaració s’ha fet pública avui, coincidint amb el relleu a la presidència de l’organització, que ha passat a mans de Catalunya. El text reclama una resposta “forta, conjunta i coordinada” de la Unió Europea per evitar una escalada de la guerra comercial i proposa d’obrir nous mercats. També fa una crida al diàleg per evitar “danys mutus” i insta totes les parts implicades a actuar amb esperit constructiu.

Els Quatre Motors consideren que els aranzels no són una solució als conflictes comercials i que només generen “incertesa” i “barreres innecessàries” que, al final, perjudiquen empreses, treballadors i consumidors. “La història ja ens ha ensenyat que aquestes mesures només agreugen les divisions i afebleixen totes les economies implicades”, diu el document.

El text insisteix que la relació transatlàntica ha d’anar més enllà de l’intercanvi de béns i s’ha de fonamentar en el respecte mutu i el compromís compartit per fer front als reptes globals. En aquest sentit, es reivindiquen els valors europeus, la justícia social, la igualtat i la cohesió com a bases per superar la crisi actual.

Compromís per diversificar i reforçar l’economia

Davant l’actual context de tensió, les quatre regions es comprometen a cercar noves oportunitats en mercats alternatius, amb l’objectiu de diversificar les relacions comercials i enfortir la resiliència econòmica. Segons que expressen, la cooperació amb economies que comparteixin estratègies similars pot ajudar a generar més estabilitat i a protegir millor els interessos dels territoris.

Aquesta estratègia de diversificació es concep com una eina per esquivar el blocatge que suposen les mesures proteccionistes i avançar cap a una economia més oberta, sostenible i competitiva.

Illa apel·la a la fermesa i al realisme optimista

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assumit la presidència dels Quatre Motors durant un acte a Varese (Llombardia), i ho ha fet amb un missatge contra les pressions internacionals. “Cal continuar avançant, no ens deixem intimidar ni per les amenaces comercials provinents de l’altre cantó de l’Atlàntic ni per les amenaces bèl·liques de Rússia”, ha dit.

Illa ha fet una crida a evitar el derrotisme i a adoptar un “optimisme realista”, convençut que Europa “reacciona” i “ha pres consciència del seu potencial”. Segons ell, la resposta de la Unió Europea davant aquesta nova ofensiva aranzelària és “serena però ferma”, i ha qualificat d’“injustificable” la mesura del govern nord-americà.

Els Quatre Motors, una aliança amb més de trenta anys de trajectòria

Els Quatre Motors per a Europa es van fundar el 1988, durant el govern de Jordi Pujol, com una associació de cooperació interregional. D’aleshores ençà, han ampliat l’abast de la col·laboració, amb un enfocament cada vegada més internacional i amb la voluntat de reforçar els vincles entre els seus territoris i influir conjuntament en les polítiques europees. Actualment, la cooperació s’articula en grups de treball temàtics, com ara economia, medi ambient, mobilitat laboral, formació professional, recerca, educació superior, sistemes alimentaris sostenibles i noves tecnologies com l’electromobilitat i l’hidrogen.

El Comitè de Coordinació es reuneix de manera regular per fer seguiment de les iniciatives, i les autoritats polítiques es troben almenys dues vegades l’any. En aquestes reunions es defineixen els posicionaments estratègics i es planifiquen accions conjuntes, com missions institucionals, participació en fires i elaboració de declaracions públiques.

Catalunya ja havia presidit l’organització durant el bienni 2020-2021, en plena pandèmia de la covid, i en aquella etapa es va centrar en l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu. Ara, el nou mandat arriba en un context marcat per les tensions comercials i geopolítiques, i el govern català vol aprofitar-lo per reforçar la presència internacional del país i la seva capacitat d’influència.

Un activista independentista ha lliurat al Departament d’Interior una carta adreçada a la consellera Núria Parlon, en què li exposa que un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra el va fer caure a terra sense cap motiu durant el 1714è tall de Meridiana Resisteix, el 3 d’abril. L’home, Joan Bacarisas, explica que van ocupar la calçada i que ell s’hi va afegir “per Catalunya i la seva independència”. “Passats uns minuts, els Mossos van decidir de fer un cordó policíac per tal d’intentar retirar-nos de la calçada”, explica.

Ell, però, es va mantenir allà on era per exercir el dret de manifestació. Va explicar a uns agents que té una deficiència a la cama a causa de la covid, però que oferiria una resistència passiva i que l’haurien de treure ells. “Aleshores, sense previ avís, un mosso des de darrere va carregar contra mi, agredint-me de pit i braç, i em va fer caure”, explica. Precisa que no és que l’agent el tirés a terra, sinó que arran del cop va caure, “provocant un cert desconcert i rodaments de cap”. Va passar uns quants minuts a terra i els Mossos volien treure’l estirant-lo pels peus, però ell va demanar a crits l’assistència d’una de les ambulàncies que hi havia a la vora. Així i tot, diu, els Mossos no ho van permetre i li van dir que no podia ser.

Després, relata, van anar-hi dos sanitaris que es van interessar per ell, i un cop li va haver passat el rodament de cap el van acompanyar a una ambulància. Ara, segons que explica, el tracte allà tampoc no va ser l’adequat: “Vaig demanar aigua i em van dir que no. Vaig demanar que em valoressin les constants i em van dir que no. Tot i informar que patia del cor, els de l’ambulància em deien que no parlés de política. Cosa que no feia. Només demanava atenció mèdica.” Bacarisas es queixa que només li van mirar la cama, i que no li van fer cap observació del braç ni de la mà, on havia rebut el cop.

“En conclusió, Sra. Parlon, em dirigeixo a vostè per transmetre la meva queixa i malestar per l’actuació d’un dels seus agents dels Mossos d’Esquadra contra la meva persona quan expressava lliurement la voluntat que Catalunya sigui lliure”, diu a la carta. I afegeix: “On és la dita normalitat que pregonen? Ens volen fora dels carrers? Doncs no ho aconseguiran.” En un post scriptum manuscrit, Bacarisas afegeix que té a disposició la identificació de l’agent dels mossos que el va fer caure.

En conversa amb VilaWeb, qualifica de “salvatjada” el cop que va rebre. “Sabia el que feia. Qui va amb un bastó pel món és perquè en té necessitat”, diu en relació amb la seva deficiència a la cama. Explica que ha volgut adreçar una carta a la consellera i no pas presentar una denúncia formal contra l’agent perquè no creu que arribi enlloc. “Amb una denúncia a un mosso no se’n treu mai l’aigua clara”, diu.

De cada quatre denúncies d’Irídia per violència institucional, tres s’han arxivat sense investigar

Podeu llegir la carta a continuació.

L’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, en la seva declaració davant la jutgessa de Catarroja, ha desviat cap a José Miguel Basset, ex-cap d’Emergències, la responsabilitat en la mala gestió durant la gota freda. Fonts judicials presents en la declaració judicial han informat a VilaWeb que Pradas ha dit tot plorant que ella no sabia res d’emergències ni dirigia res, i ha insistit una volta i una altra que el responsable n’era Basset. Pradas no ha respost les preguntes de la jutgessa, sinó solament les del seu advocat.

[VÍDEO] Esclat d’indignació contra Pradas i Argüeso abans de declarar per la gota freda

Pradas ha arribat als jutjats enmig d’una gran escridassada de familiars de les víctimes, que l’han rebuda a ella i la seva antiga mà dreta, Emilio Argüeso, amb crits de “assassins” i “Mazón, dimissió”. Envoltada d’un núvol de periodistes, Pradas no ha volgut fer declaracions. Ambdós dirigents són investigats per homicidi imprudent arran de la resposta negligent del Consell durant la tragèdia de la gota freda, que va deixar 228 morts.

L’ex-consellera ha començat detallant qui formava el Centre de Coordinació Operatiu Integrat (CECOPI), i ha insistit que no tenia cap experiència en la gestió d’emergències. Ha dit que hi ha molts tècnics que s’han de coordinar per atendre aquesta mena d’emergències, tant del govern valencià com de l’espanyol, i que el director del comandament avançat era Basset.

“Hi ha hagut una falta de professionalitat tremenda”: els bombers forestals apunten a Basset com a màxim responsable de l’operació de la gota freda

Pradas fou nomenada consellera de Justícia el juliol de l’any passat arran de la sortida de Vox de l’executiu. Havia començat la legislatura com a consellera de Medi Ambient, però fou ressituada a Justícia i Interior sense cap experiència laboral en l’àmbit de la gestió d’emergències.

Xina no cedeix i planta cara a la guerra comercial del president dels EUA, Donald Trump, que ahir va decidir d’apujar els gravàmens als productes xinesos fins al 145%. En aquest sentit, el Ministeri de Finances xinès ha dit que, com a represàlia, aplicarà uns aranzels del 125% als productes nord-americans, que entraran en vigor demà.

La rèplica xinesa a l’embat de Washington ha causat un tall de digestió a les borses europees, que s’han tenyit de vermell. Ahir, les borses nord-americanes van tornar a les pèrdues després d’una jornada d’eufòria per la suspensió dels aranzels durant 90 dies excepte a la Xina.

 

L’escopeter que va disparar la bala de goma que va mutilar Roger Español durant el referèndum del 2017 i els seus tres superiors jeràrquics hauran d’enfrontar-se a una petició de tretze anys de presó. En concret, Español acusa els agents d’un delicte greu de lesions amb pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal, amb l’agreujant de prevalença de càrrec públic, i d’un delicte de tortures, perquè es considera que el tret es va fer com a represàlia contra ell pel fet d’haver participat en la protesta del Primer d’Octubre. “Aquest dany es va produir amb una intenció clara de castigar-lo”, diu Ton Mansilla, advocat d’Irídia, que exerceix l’acusació particular d’Español. Pel delicte de lesions demanen una condemna de nou anys i un dia, i pel de tortures, de quatre anys i un dia.

“Finalment, i després de gairebé vuit anys, podem presentar un escrit d’acusació amb tot el pes de les evidències recollides durant aquest llarg període”, ha dit Español, que veu clar que el procés judicial s’allargarà encara fins nou o deu anys després del dia que va perdre l’ull. “Representa una càrrega emocional molt difícil de gestionar, sobretot quan els elements que envolten aquell dia del 2017 són d’actualitat recurrent. Recentment, la negociació i aprovació de la llei d’amnistia m’ha suposat un desgast important”, ha dit. Malgrat aquest desgast, diu que està satisfet amb la feina feta en el procés judicial i que està convençut que el seu cas és un dels més clars, per com s’ha documentat, per a poder denunciar l’abús d’aquesta mena d’escopetes en contextos de protesta. “Aquest mar d’impunitat s’ha d’acabar. No entendria cap altre veredicte que el de culpabilitat”, ha dit.

L’escrit d’acusació es dirigeix contra quatre agents de la policia espanyola, que tenen les targetes d’identitat professional (TIP) 73861, 58808, 84654 i 110.843. Segons l’escrit, els quatre agents, que en aquell moment eren tots a prop els uns dels altres, eren plenament conscients que era una concentració pacífica i que no hi havia cap risc per a la seguretat dels agents ni de tercers, i que l’ús de bales de goma en aquella situació podia provocar lesions greus per la proximitat dels manifestants.

Malgrat això, continua el text, l’escopeter va disparar tres trets contra Español, d’acord amb els seus superiors. Amb el tercer tret, la bala de goma li va impactar a la cara mentre tenia les mans alçades entre periodistes, a només 14,12 metres de distància de l’escopeter. Arran de l’impacte, li va esclatar l’ull dret i li va produir una fractura orbital i maxil·lar, a més d’altres lesions físiques i psíquiques greus, amb seqüeles permanents.

A més dels tretze anys de presó per a cada policia, demanen una inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec o funció pública del mateix període, i una indemnització de 320.632,06 euros per a Roger Español en concepte de responsabilitat civil, que el ministeri d’Interior espanyol haurà d’afrontar com a responsable civil subsidiari.

El judici d’apel·lació del cas dels assistents parlamentaris europeus del partit ultradretà Rassemblement National (RN) serà més curt i potser més complicat per a Marine Le Pen i Louis Aliot, batlle de Perpinyà. Només la meitat dels vint-i-cinc condemnats han decidit de recórrer contra la sentència, segons que ha informat RMC de fonts judicials. La resta, principalment antics assistents, han acceptat la condemna i, per tant, ja no poden defensar-se en una nova instància.

Le Pen fracassa en l’intent de rebre un bany de masses a París

El termini per a presentar recurs contra la sentència dictada a final de març s’acabava ahir a mitjanit. En total, tretze dels acusats han renunciat a fer ús d’aquest dret. Això inclou la major part dels ex-assistents parlamentaris contractats amb fons europeus que, segons la justícia francesa, en realitat treballaven per al partit a França i no pas per als eurodiputats.

Aquesta absència de recurs implica que aquestes tretze condemnes esdevenen definitives, i té conseqüències importants sobre l’estratègia de defensa de Le Pen i Aliot, que sí que han recorregut contra la condemna. Durant el primer judici, tots els acusats van fer un front comú i van negar rotundament els fets, fins i tot amb arguments que el tribunal va considerar poc versemblants. Aquesta unitat, però, es trenca ara que molts condemnats han renunciat a apel·lar, la qual cosa podria afeblir la defensa de la dirigent del RN.

Aliot, condemnat: què passarà amb la batllia de Perpinyà?

L’estratègia de Le Pen i Aliot, basada a desacreditar l’existència d’un sistema organitzat per desviar fons públics europeus cap a les arques del partit, perdrà força davant el fet que la majoria dels coacusats han acceptat les penes imposades.

A més de reduir el nombre d’acusats a revisar, la situació farà que el procés d’apel·lació sigui més àgil. La cort d’apel·lació de París preveu fer-lo a començament del 2026, amb una possible sentència cap a l’estiu del mateix any.

Expectació mediàtica i indignació a la Ciutat de la Justícia de València abans de les declaracions de l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas —màxima responsable d’Emergències— i la seva antiga mà dreta Emilio Argüeso. Ambdós han estat escridassats i xiulats pels familiars de les víctimes quan ha arribat als jutjats. “Mazón, dimissió” i “assassins”, són alguns dels crits que s’han sentit. Envoltada d’un núvol de periodistes, Pradas s’ha negat a fer declaracions. “Després us atendrem”, ha dit.

L’ex-consellera i l’ex-secretari han arribat per separat. Argüeso, també envoltat per periodistes, ha estat rebut amb el so de l’alarma d’emergència. Una volta dins de l’edifici dels jutjats, l’ha saludat un agent de la Guàrdia Civil. Ambdós dirigents són investigats per homicidi imprudent arran de la resposta negligent del Consell durant la tragèdia de la gota freda, que va deixar 228 morts.

Abans de la seva arribada, grups de familiars s’han col·locat a la porta dels jutjats amb pancartes i imatges de les víctimes. “Partit Popular, partit criminal” és una de les consignes que s’ha cridat. Agents de la Guàrdia Civil han impedit que familiars entrin dins de la Ciutat de la Justícia.

“Estem totes els col·lectius de víctimes esperançats i confiats en la instrucció que està fent la jutgessa de Catarroja, que per a nosaltres és molt important saber com a poc a poc es van esbrinant i van eixint a la llum els detalls de tot el va passar. Esperem que avui tinguem encara més clar per què no es va enviar l’alerta que podria haver salvat vides”, ha declarat a VilaWeb Mariló Gardolí, portaveu de l’associació de víctimes de la DANA.

Les declaracions de Pradas i Argüeso —a les 10 i les 12.30 del matí, respectivament— es produeixen una volta s’ha revelat que Emergències sabia a les 20.30 de la vesprada del 29 d’octubre que hi havia ferits, morts i desapareguts. Sis hores abans, Argüeso havia admès en missatges interns que els barrancs estaven a punt de col·lapsar.

Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps Fotografia: Prats i Camps

Durant la instrucció, la jutgessa de Catarroja ha recollit el testimoni d’unes quantes víctimes que detallen l’abast de la tragèdia i de la negligència. De totes maneres, la magistrada s’ha negat a investigar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, perquè és aforat i tampoc no l’ha convocat a declarar com a testimoni. Així mateix, no ha deixat que la Generalitat sigui part de la causa.