Vilaweb.cat

Salut notifica 11 casos i cap mort per la Covid-19 en les últimes 24 hores

El departament de Salut ha notificat 11 casos nous de la Covid-19, en les últimes 24 hores, tot i que s’han incorporat un total de 91 contagis per la revisió de les xifres. Fins ara els afectats són 70.864. Per aquesta mateixa revisió, Salut ha afegit 10 mort més al registre de víctimes mortals, que augmenten fins a les 12.533, de les quals 6.841 han mort en hospitals o centres sociosanitaris; 4.095 en residències i 795 en domicilis. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així mateix, el departament també ha notificat 49 altes mèdiques (39.419). Durant la pandèmia, 4.134 persones han estat ingressades de gravetat en els hospitals del Principat. Ara mateix, a l’UCI hi ha 60 pacients amb la Covid-19.

Pel que fa a les residències geriàtriques, Salut informa que 14.940 persones s’han infectat de la malaltia en aquests centres. A més, hi ha 794 professionals aïllats perquè s’han contagiat o són casos sospitosos.

The post Salut notifica 11 casos i cap mort per la Covid-19 en les últimes 24 hores appeared first on VilaWeb.

Rufián intenta de justificar la no-votació en el suplicatori defensant que el seu vot no és determinant

El líder d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha defensat la posició d’ERC no participar en la votació del suplicatori perquè el Suprem pugui jutjar Laura Borràs. ‘Les matemàtiques estan fetes, això no depèn d’ERC, ni de la CUP ni EH Bildu‘, ha dit. Molt crític amb JxCat, Rufián s’ha referit a les crides d’unitat de l’independentisme: ‘D’unitat n’hi ha molta, excepte en una part. Parlar d’unitat quan una de les parts no ho fan, ens sembla curiós’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Rufián ha afegit que si Borràs fos diputada d’ERC, ‘tothom sap què hauria passat’ i ‘no hauríem arribat a segons quins debats’. Alhora ha criticat la politització del procés judicial: ‘A ERC no ens agraden els tribunals parcials. Tots sabem què és el suprem. Però encara menys ens agraden els judicis mediàtics’. Per tot això, ha dit que el ‘procés està viciat, és tòxic i és injust’, no participaran en la votació.

The post Rufián intenta de justificar la no-votació en el suplicatori defensant que el seu vot no és determinant appeared first on VilaWeb.

Mor a la mina de Vilafruns un altre miner, el segon en un mes

Aquest matí s’ha mort un miner a la mina de Vilafruns (Balsareny), segons que han confirmat a VilaWeb fonts de l’empresa propietària ICL. El treballador, de nom Ángel i d’uns 45 anys, treballava per l’empresa subcontractada Montajes Rus (la subcontracta més gran de l’estat espanyol, amb 400 treballadors). També treballava per aquesta companyia Pau Camp, de quaranta-cinc anys, que va morir també a la mina de Vilafrauns fa menys d’un mes el 4 de juny passat. Fonts properes al treballador expliquen que el sostre s’hauria precipitat sobre el treballador, provocant-li això una parada cardíaca de la que no ha pogut sobreviure. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons el recompte de la premsa local, aquest seria vint-i-unè miner que hi mor d’ençà de l’any 1990, quan el polonès Stanisław Galik va inaugurar la macabra llista.

La mort de Pau Camp encén la mobilització a la mina

El dimarts vinent estava previst que comencés una vaga general indefinida, convocada per la Intersindical, just després de la mort de Pau Camp. ‘Ara més que mai, aquesta vaga es manté’, afirmen des del sindicat. Aquell mateix dia hi ha prevista una concentració de miners a les 11 del matí davant l’Ajuntament de Manresa per a protestar contra la inseguretat a la mina.

The post Mor a la mina de Vilafruns un altre miner, el segon en un mes appeared first on VilaWeb.

La CUP defensa que no votarà el suplicatori de Borràs per no avalar ‘ni la corrupció’ ni la ‘guerra bruta’

La diputada de la CUP Mireia Vehí ha justificat durant el debat a porta tancada al ple del congrés sobre el suplicatori contra la portaveu de JxCat, Laura Borràs, el fet que la seva formació no participi –com ERC– a la votació. Segons Vehí, la CUP entra a les institucions per ‘aixecar catifes’ però ‘ni avalarem la corrupció com a guerra bruta, ni la guerra bruta de l’estat amb la corrupció’. En aquest sentit, durant la seva intervenció ha dit que els cupaires han perseguit el cas Palau i el del 3%. ‘Som els que vam portar al Parlament de Catalunya el senyor Jordi Pujol, els de la denúncia a Narcís Serra i els seus sobresous, els denunciats del cas Mercuri i els impulsors de dues comissions anticorrupció’, ha dit. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fonts de la CUP recorden que el resultat de la votació –que es produirà també a porta tancada entre les 14.30 i les 15h d’aquest dijous–, no depèn de les forces independentistes. ‘Per això vam proposar que deixés l’acta, perquè sabem que no tindrà un judici just al Tribunal Suprem’, asseguren. En aquest sentit han assegurat que ‘la postura de consens’ era ‘no votar per expressar aquesta disconformitat amb el Suprem i el suplicatori’.

En un comunicat, la CUP afegeix també que després de la decisió de Borràs de no deixar l’acte de diputada, s’han continuat ‘destinant molts esforços a trobar una solució conjunta i, finalment, la CUP aposta per una de les opcions que s’han estat treballant durant les negociacions, que és no participar de la votació’.

The post La CUP defensa que no votarà el suplicatori de Borràs per no avalar ‘ni la corrupció’ ni la ‘guerra bruta’ appeared first on VilaWeb.

Borràs: ‘La repressió no pot guanyar per incompareixença del rival’

‘La cambra aixecarà la immunitat perquè se’m jutgi per quatre delictes que no he comès’, ha dit la portaveu de JxCat, Laura Borràs, després que el congrés espanyol hagi debatut el suplicatori que ha cursat el Tribunal Suprem per jutjar-la per presumptes irregularitats comptables en l’Institut de les Lletres Catalanes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Borràs ha titllat el debat de ‘escenificació d’una activitat democràtica’ perquè ha estat a porta tancada i amb el 50% dels representants. ‘La meitat dels diputats votaran de manera telemàtica sense haver escoltat el dictament de la comissió de l’Estatut del Diputat i les meves al·legacions’, ha lamentat.

Així mateix, ha explicat que malgrat que s’enfronta a 15 de presó, la majoria dels diputats han preferit donar llum verda al Suprem i atropellar el seus drets. ‘No vull ser absolta per la bandera que represento, però tampoc no vull ser condemnada per les sigles que represento’, ha declarat.

Finalment, també s’ha dirigit a ERC i la CUP, sense mencionar-los, quan ha afirmat que ‘la repressió se la combat i no se li permet de guanyar per incompareixença del rival’. Ambdós partits, conjuntament amb EH Bildu, tenen previst no participar en la votació del suplicatori.

La votació del suplicatori

En la votació, que es farà al final de la sessió plenària, previsiblement tirarà endavant amb els vots del PSOE, PP, Vox i Ciutadans. Només el PNB farà costat a JxCat i votarà en contra del suplicatori. Borràs ha explicat que una volta perdi la immunitat continuarà amb la seva activitat política, però farà més declaracions públiques sobre la causa judicial.

[VÍDEO] Oriol Ponsatí-Murlà explica la manipulació contra Laura Borràs de la Sindicatura de Comptes 

 

The post Borràs: ‘La repressió no pot guanyar per incompareixença del rival’ appeared first on VilaWeb.

El govern es prepara per a una segona onada de la covid-19 a partir del setembre

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que el govern s’està preparant per a una segona onada de la covid-19 després de l’estiu. En una entrevista a Ràdio 4, ha assegurat que la Generalitat ja té el material de protecció de cara al setembre i que s’està treballant per tenir les residències preparades. En aquest sentit, ha dit que s’ha fet molta formació en aquests centres per saber com s’ha d’actuar en cas de produir-se un brot. Així mateix ha indicat que ara hi ha ‘molt més lligam entre l’atenció primària, Salut Pública i les residències’.  googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’altra banda, Vergés ha reconegut que els fa patir que la gent més jove no estigui prou conscienciada del risc de contagiar-se i de transmetre el virus a persones més vulnerables. En general, Vergés ha dit que té la percepció que ‘hi ha molta gent que ha perdut molt la por’, i alhora d’altra que ‘manté la por a dintre’ i no s’atreveix a sortir de casa.

Un nou confinament

La consellera ha afirmat que un nou confinament afectaria molt a les persones vulnerables, la gent gran i amb malalties cròniques. ‘Les persones més vulnerables són les primeres que els direm de prendre mesures una mica diferents si el nombre de casos comença a augmentar, i que en la mesura del possible surtin el mínim de casa’, ha explicat. Així mateix, ha defensat ‘fer les coses sense fer un confinament total de tota la població, intentant al màxim que els nens puguin continuar anant a l’escola i que pugui-hi haver una vida bastant normal, però protegint les persones més vulnerables’.

En preguntar-li si la instrucció a les persones vulnerables seria una obligació o una recomanació, Vergés ha opinat que seria millor anar en la línia de recomanar, però també ha advertit que signaran les resolucions ‘que facin falta per protegir les persones més vulnerables a les residències i les que viuen a casa seva’.

Sobre el tancament d’escoles, ha reiterat que va ser una decisió encertada en aquell moment, amb la informació que es tenia, però un cop s’ha comprovat que els nens no són grans transmissors del virus, es prendran ‘unes decisions diferents en aquesta segona onada intentant mantenir la normalitat a l’escola a tot arreu on es pugui’. Això no impedeix que en algun lloc molt determinat calgui fer-ho, però la tesi general serà ‘protegir primer les persones més vulnerables, i entre aquestes no hi ha els nens’.

Descarta aplicacions per rastrejar contactes

Vergés ha tornat a descartar de moment aplicacions per rastrejar contactes de forma automàtica, per un component ètic i perquè ‘no tenen el rigor que hauria de tenir’. Aquesta serà la posició a menys que surti alguna innovació nova. En tot cas, ha assegurat que en cas d’una segona onada sí que s’utilitzaran eines tecnològiques, i ja s’estan preparant per ‘poder gestionar bé els grans volums’.

Pel que fa al contracte amb una filial de Ferrovial per al seguiment de contactes, ha insistit que s’estan plantejant un canvi, ‘poder-ho fer diferent’, amb un circuit ‘molt més integrat’, però no ha entrat en més detalls.

The post El govern es prepara per a una segona onada de la covid-19 a partir del setembre appeared first on VilaWeb.

Sànchez refusa les quotes del PDECat a la reordenació de Junts per Catalunya

El president de la Crida Nacional per la República, Jordi Sànchez, ha defensat en una entrevista a RAC1 que la reordenació de l’espai de JxCat ha de ser una suma de persones i no de partits, i ha deixat clar que la seva postura és fer una ‘nova organització política’ sense quotes preexistents, com defensa el PDECat. VilaWeb ja va avançar dilluns que el PDECat demana una quota del 50% a les llistes i els càrrecs directius, fet que Sànchez refusa. ‘No serà la refundació de res’ ha dit. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Durant l’entrevista, ha situat les pròximes eleccions al parlament ‘a tot estirar al gener’ i ha assenyalat que el Tribunal Suprem espanyol ‘ha marcat la pauta’ amb la probable inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Sànchez ha criticat que la taula del diàleg només sigui ‘una fotografia’ i ha dit que seria un ‘fracàs estrepitós’ que només servís per resoldre la situació dels polítics presos, ja que, segons que ha defensat, ha de resoldre el conflicte polític.

A banda, ha dit que ‘té elements per pensar’ que ni tan sols el govern de Mariano Rajoy volia el seu empresonament. ‘Hi ha uns poders de l’estat que van decidir prendre la iniciativa com a crítica a la seva inacció: la Corona, la Fiscalia i el Tribunal Suprem’, ha dit. De la mateixa manera, ha negat que l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, controli la fiscalia, sinó que ‘fiscals com Javier Zaragoza han estat els arquitectes del que tenim’.

Editorial de Vicent Partal: Per què el trencament de Junts per Catalunya marcarà el futur immediat

The post Sànchez refusa les quotes del PDECat a la reordenació de Junts per Catalunya appeared first on VilaWeb.

El PNB votarà en contra dels suplicatori de Laura Borràs

El Partit Nacionalista Basc (PNB) votarà en contra del suplicatori perquè la portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, pugui ser jutjada pel Tribunal Suprem arran de les pressumptes irregularitats comptables a l’Institut de les Lletres Catalanes, institució que va presidir abans d’entrar en política. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ara fa uns dies, El PNB ja va votar en contra del dictamen de la comissió de l’Estatut dels Diputats per aixecar la immunitat parlamentària a Borràs. Així doncs, JxCat i el PNB seran les dues úniques formacions que votaran en contra del suplicatori. ERC, la CUP i EH Bildu ha decidit de no participar en la votació.

S’espera que la votació del suplicatori sigui al voltant de les 14.00 hores, al final de la sessió plenària del congrés.

The post El PNB votarà en contra dels suplicatori de Laura Borràs appeared first on VilaWeb.

El TJUE avisa Espanya que no pot tancar sol·licitants d’asil als CIE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avisat a l’estat espanyol que no pot tancar demandants d’asil als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) per manca de places en centres d’acollida. Arran d’una pregunta prejudicial d’un jutjat de Las Palmas pel cas de 26 subsaharians que van demanar protecció internacional, Luxemburg ha assegurat que internar aquestes persones és incompatible amb la legislació europea. Una decisió que va en contra del que defensava la fiscalia espanyola. Així mateix, el TJUE també ha conclòs que els jutjats d’instrucció són autoritats competents per rebre sol·licituds d’asil.El cas dels demandants d’asil googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El desembre del 2019 la policia espanyola va detenir 45 persones d’origen subsaharià que intentaven arribar a Gran Canària i, com que no van poder executar immediatament la seva devolució, van demanar al jutjat d’instrucció el seu internament.

Un cop davant del jutge, 26 dels detinguts van expressar el seu desig de demanar protecció internacional a Espanya. Per això, el magistrat va ordenar a la policia que registrés les sol·licituds i que fossin allotjats en centres d’acollida humanitària. Tanmateix, per la manca d’espai, 14 demandants d’asil van acabar al CIE.

La fiscalia va presentar un recurs contra la decisió al·legant que el jutge d’instrucció no era competent per rebre una sol·licitud de protecció internacional i que, per tant, s’havia excedit. A més, argumentava que la petició d’asil no podia obstaculitzar la seva petició per internar-los tots en un CIE.

Per la seva banda, l’advocada d’un dels afectats també va presentar un recurs contra la decisió i va denunciar que les autoritats no el podien tancar en un CIE sent un demandant d’asil d’acord amb la legislació europea.

The post El TJUE avisa Espanya que no pot tancar sol·licitants d’asil als CIE appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol envia a Catalunya els policies amb més males notes

Els agents de la policia espanyola no volen venir al Principat. Per cobrir les vacants en les comissaries i duanes, l’estat ha enviat gairebé una quarta part dels més de 3.100 agents que s’acaben de llicenciar a l’acadèmia. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que informa el diari El País, Catalunya rebrà aquests dies 716 agents novells, només per sota de Madrid (1.852), que té el principal contingent de policies espanyols de l’estat, amb uns 15.000 efectius.

Dels nous agents, només 8 formen part dels 500 que han tret les millors notes, i que per tant poden escollir destinació. En canvi, 496 formen part dels 500 que han obtingut les qualificacions més baixes.

Els sindicats policíacs atribueixen aquesta situació al procés independentista, sobretot després de les protestes contra la la sentència del Tribunal Suprem espanyol per l’1-O, i el cost de vida al Principat, un dels més alts de l’estat espanyol.

De totes maneres, no és la primera vegada que el Ministeri d’Interior espanyol ha de farcir les comissaries amb els pitjors agents novells. Només l’any passat, 613 places que es van oferir van restar vacants.

The post El govern espanyol envia a Catalunya els policies amb més males notes appeared first on VilaWeb.

Millet i Osàcar han d’ingressar avui a la presó per la condemna del cas Palau

Avui s’acaba el termini perquè Fèlix Millet i Daniel Osàcar ingressin a la presó per complir la condemna del cas Palau. L’Audiència de Barcelona ha desestimat els seus recursos per evitar l’empresonament, en els quals demanaven que abans es resolguin les peticions d’indult i els recursos d’empara al TC. El dilluns passat, Jordi Montull ja va ingressar a Brians 2. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Tribunal Suprem espanyol va confirmar a finals d’abril la sentència de l’Audiència de Barcelona que va condemnar Millet a 9 anys i 8 mesos de presó; Montull a 7 anys, 6 mesos i 15 dies, i a l’ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar a 3 anys i mig de presó.

L’Audiència de Barcelona va considerar provats els delictes de malversació de fons públics, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i emblanquiment de capitals.

The post Millet i Osàcar han d’ingressar avui a la presó per la condemna del cas Palau appeared first on VilaWeb.

Nadia Calviño, candidata a presidir l’Eurogrup

La vice-presidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, serà candidata a la presidència de l’Eurogrup, segons que ha informat aquest matí la Moncloa. De moment, és l’única candidatura que s’ha presentat per a substituir Mário Centeno, que deixa el càrrec després de renunciar com a ministre de Finances de Portugal. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Si es presenten més candidats, han sonat fins ara el conservador irlandès Paschal Donohoe i el lliberal luxemburguès Pierre Gramegna, el president s’escollirà en la reunió de l’Eurogrup del pròxim 9 de juliol.

‘Seria un honor per al govern d’Espanya que Nadia Calviño pogués presidir l’Eurogrup, una responsabilitat que mai ha exercit Espanya i que tampoc no ha desenvolupat abans una dona’, ha assegurat Pedro Sánchez en un comunicat.

 

The post Nadia Calviño, candidata a presidir l’Eurogrup appeared first on VilaWeb.

Les portades dels diaris: ‘L’FMI empitjora les previsions per a Espanya’ i ‘La UE tanca fronteres als ciutadans dels EUA, Rússia i el Brasil’

Avui, 25 de juny de 2020, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país. 

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades dels diaris: ‘L’FMI empitjora les previsions per a Espanya’ i ‘La UE tanca fronteres als ciutadans dels EUA, Rússia i el Brasil’ appeared first on VilaWeb.

Els bielorussos exiliats a Catalunya convoquen una manifestació per la repressió de Lukaixenko contra els candidats opositors

La comunitat bielorussa exiliada a Catalunya ha convocat una manifestació avui a les 18.00 al consolat de Bielorússia a Barcelona –rambla de Catalunya, 124– per a protestar contra la repressió del dictador del país, Aleksandr Lukaixenko, contra els dirigents de l’oposició i la societat civil. El 9 d’agost són previstes eleccions presidencials, però aquestes últimes setmanes la policia ha detingut dos dels principals candidats que podrien desbancar Lukaixenko: Siarhei Tsikhanouski i Víctar Babarika. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els exiliats denuncien que han estat arrestats sota acusacions falses amb l’únic objectiu d’apartar-los de les eleccions. En un comunicat, expliquen que hi ha hagut ‘detencions en massa de centenars de ciutadans que havien sortit als carrers de les ciutats bielorusses per protestar contra les detencions’, i critiquen la repressió policíaca contra les mobilitzacions pacífiques.

Pàvel Kirilionak: ‘A Catalunya cada dia passen coses que ja vaig veure a Bielorússia’

Exigeixen a les autoritats bielorusses que aturin la repressió contra els candidats a la presidència i demanen unes eleccions democràtiques i lliures, reformes democràtiques i l’alliberament dels detinguts. ‘Aquests vint-i-sis anys del seu regnat [de Lukaixenko] han estat marcats per l’eliminació completa dels mecanismes democràtics, la destrucció del sistema de separació de poders i els atacs constants als drets i les llibertats dels ciutadans’, diuen. Expliquen que Bielorússia s’ha convertit en un estat policíac i repressiu i que no hi ha hagut unes eleccions lliures des del 1994.

Llegiu el comunicat complet:

«Nosaltres, els bielorussos que residim a Catalunya, volem cridar l’atenció a la situació que s’ha desenvolupat a la nostra terra natal.

Les eleccions presidencials haurien de tenir lloc a Bielorússia el 9 d’agost, i actualment hi ha una campanya de recollida de signatures per a registrar els candidats a la presidència.

Aquestes dues darreres setmanes, les autoritats del país han arrestat dos candidats a la presidència que guanyen popularitat ràpidament: Siarhei Tsikhanouski i Víctar Babarika. Se’ls presenta acusacions absolutament falses, l’únic objectiu de les quals és eliminar els opositors polítics del president Aleksandr Lukaixenko.

També hi ha hagut detencions massives de centenars de ciutadans que havien sortit als carrers de les ciutats bielorusses per protestar contra les detencions de candidats a la presidència.

La policia va fer una dispersió brutal de les persones que protestaven pacíficament, moltes de les quals van ser detingudes amb violència i condemnades a la presó per motius falsificats.

Volem cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre què passa a Bielorússia avui dia i condemnar l’acció de les autoritats bielorusses i, personalment, del president Aleksandr Lukaixenko.

Exigim a les autoritats bielorusses que aturin les repressions contra els candidats a la presidència, els seus partidaris i els ciutadans del país que demanen de celebrar eleccions democràtiques i lliures.

Volem manifestar desconfiança envers les autoritats bielorusses i, particularment, envers Aleksandr Lukaixenko, que ha estat al poder durant vint-i-sis anys.

Aquests vint-i-sis anys del seu regnat han estat marcats per l’eliminació completa dels mecanismes democràtics, la destrucció del sistema de separació de poders i els atacs constants als drets i les llibertats dels ciutadans.

Durant els vint-i-sis anys de la presidència de Lukaixenko, no hi ha hagut ni unes eleccions veritablement lliures i democràtiques, i el país s’ha convertit en un estat policial, que intimida constantment, exerceix la repressió i elimina periòdicament la dissidència.

Exigim l’alliberament de tots els bielorussos detinguts per la seva activitat política, la celebració d’eleccions lliures i la realització de les reformes democràtiques que tornaran a posar Bielorússia a la llista de les democràcies europees.»

The post Els bielorussos exiliats a Catalunya convoquen una manifestació per la repressió de Lukaixenko contra els candidats opositors appeared first on VilaWeb.

La Universitat de València provoca una crisi en un prestigiós institut científic que treballa en primera línia contra la covid

La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, està en el punt de mira a causa d’una sorprenent crisi desencadenada per la institució que presideix. El rectorat ha exigit a l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes, I2SysBio, que desallotge una planta de l’edifici que ocupa al Parc Científic de la Universitat per encabir-hi un grup d’investigadors que treballen en un camp sense cap relació amb el mateix i que busquen un espai on instal·lar-se al campus. La decisió que ha estat adoptada de manera unilateral, segons afirma el propi institut, pot significar un cop dur per a una institució científica d’un enorme prestigi i projecció, precisament quan està sent més destacada que mai, pel seu treball de primera línia contra la covid-19. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Des de l’I2SysBio es demana un retorn ‘a la negociació’, segons que va declarar ahir a À Punt un dels dos directors de l’institut, el professor Juli Peretó. Peretó, professor de bioquímica i biologia molecular codirigeix l’institut amb el professor José Luís García, del CSIC, ja que l’I2SysBio és una institució creada per la Universitat de València i el CSIC.

Precisament el conflicte obert posa en perill la relació entre la Universitat i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, al mateix temps que pot provocar problemes amb la Unió Europea, ja que el finançament del projecte, i de manera concreta de l’edifici s’ha fet amb fons de Brussel·les. El CSIC ha proposat a la Universitat de València solucions que el rectorat s’ha negat a contemplar.

La polèmica ha saltat al carrer aquesta setmana quan un dels investigadors, Javier Buceta que està punt d’abandonar el seu actual treball als Estats Units per instal·lar-se en l’I2SysBio, ha publicat un fil a twitter denunciant els fets. 

En este hilo os voy a contar que la Universidad de Valencia acaba de decidir cargarse uno de los proyectos cientificos mas prometedores y ambiciosos de España…(1/n)

RT hasta el infinito pq #SinCienciaNoHayFuturo @UV_EG @CSIC @GVAinnova @astro_duque @CienciaGob @RosaTristan pic.twitter.com/zlguLgIWlH

— Javier Buceta (@JavierBuceta) June 22, 2020

El moment per a obrir una crisi és particularment sorprenent ja que l’I2SysBio és una de les institucions de l’estat més involucrada en la investigació sobre la covid-19 i ha aconseguit les darreres setmanes més de tres milions d’euros per dedicar-s’hi. L’institut, creat al 2016 estava en plena fase de creixement i havia d’incorporar fins a cinc grups de científics més abans del 2022, que actualment treballen en altres països i que s’anaven a instal·lar tots en l’edifici del Parc Científic que és objecte de la controvèrsia.

La decisió del rectorat d’eliminar una quarta part de les instal·lacions que fa servir l’institut impedirà que aquests grups de científics s’incorporen i dificultarà la feina dels que hi treballen. El rectorat de la Universitat ha intentat explicar la crisi afirmant que la decisió adoptada té a veure amb la pandèmia perquè ‘requereix mantenir la distància de seguretat entre els laboratoris i instal·lacions’, explicació que ha desconcertat ja que no s’entén com pot contribuir a mantenir la distància de seguretat retallar una planta sencera de les instal·lacions. De fet quatre grups d’investigadors, dels catorze en total que hi ha a l’edifici, hauran d’abandonar la quarta planta de l’edifici i hauran de recol·locar-se en les altres tres, augmentant per tant la densitat de les mateixes. Un cinquè grup que s’havia d’incorporar aquest setembre a les instal·lacions de la quarta planta també haurà de resituar-se.

The post La Universitat de València provoca una crisi en un prestigiós institut científic que treballa en primera línia contra la covid appeared first on VilaWeb.

L’FMI preveu una caiguda del 12,8% del PIB d’Espanya enguany

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha empitjorat avui la previsió per a l’economia de l’estat espanyol enguany. Segons l’FMI, podria caure un 12,8% a causa de la crisi econòmica derivada de la covid-19 i l’impacte del confinament i l’aturada de bona part de l’activitat econòmica. L’organisme xifra el cost de la crisi en deu bilions d’euros en dos anys. A més, el deute públic mundial s’elevarà per sobre del 100% del PIB, una xifra mai vista fins ara. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Pel que fa a l’economia mundial, l’FMI preveu una recessió del 4,9% –la més gran d’ençà de la crisi del crac del 29–, mentre que a l’abril la projecció era d’una baixada del 3%. També rebaixa les expectatives de recuperació ràpida l’any vinent, del 5,8% al 5,4%. Per tot plegat, l’FMI adverteix de les passes enrere en matèria de lluita contra la pobresa i la desigualtat.

L’FMI també considera que un rebrot fort de la covid-19 arreu del món no impliqui un confinament tan dur. Creu que l’experiència dels governs i la població ha de servir per a prendre mesures més eficaces i menys lesives per a l’economia.

The post L’FMI preveu una caiguda del 12,8% del PIB d’Espanya enguany appeared first on VilaWeb.

Marina Massaguer: ‘És vital recuperar el canal juvenil de TV3’

El Departament de Cultura va publicar fa dues setmanes l’estudi Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a promoure l’ús de la llengua, que advertia de les mancances del català en els vídeos juvenils, però també informava de les oportunitats per a qui vulgui produir continguts en aquesta llengua. Els autors, els sociolingüistes Marina Massaguer Comes, Avel·lí Artís Flors i Francesc-Xavier Vila, demanen que l’administració posi fil a l’agulla per revertir la situació de desigualtat i fomenti la creació, la difusió i la rendibilitat de continguts en català d’una manera regular i sostenible. La proposta més valenta és recuperar el canal juvenil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i orientar-lo a les xarxes socials. També proposen d’arribar a acords amb Google, YouTube i Instagram per afavorir la difusió dels continguts i el foment de la creació de continguts, i establir canals alternatius perquè els creadors rendibilitzin les produccions. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Set anys sense el 3XL: Una generació d’adolescents orfes de televisió en català

VilaWeb s’ha posat en contacte amb Marina Massaguer, una de les autores, i ha parlat amb ella sobre les propostes, que la Direcció General de Política Lingüística s’ha compromès a seguir.

—A l’informe parleu de la diglòssia digital. Què és aquest fenomen?
—És el pensament que el català no és una llengua prou vàlida per a generar segons quins continguts a internet.

Anys enrere el català era una de les llengües més actives del món a internet, què ha passat?
—No hem de confondre internet en general amb els continguts que hem estudiat: els continguts audiovisuals adreçats principalment a joves (youtubers i instagramers). A la Viquipèdia i a Twitter el català és una llengua molt present, però en canvi hi ha aquest buit. Principalment és degut a la falta de referents, és una roda. Si no hi ha aquesta oferta, tampoc no hi ha el consum de la gent jove i apareix la idea que el català no és una llengua apta per a generar aquests continguts. És una roda. La bona notícia és que aquestes inèrcies es poden trencar. Ara ja comencen a aparèixer referents, però falten les estructures perquè les propostes tinguin sortida i un circuit que els doni visibilitat per poder arribar a l’audiència potencial.

Si aquests vídeos existissin, els joves catalans els mirarien?
—Part de la recerca consistia a fer grups de discussió amb joves i adolescents de diversos perfils. Hem constatat que en tots hi ha demanda de continguts en català. No en consumeixen més perquè no n’hi ha més oferta. Hi ha casos com el de Pol Gise, que es mou tant en el mercat en català com en castellà, i de més persones com Juliana Canet i Joan Grivé que han tingut la infrastructura d’Adolescents iCat, que els joves ja coneixien. Però tenim un problema de diversificació d’oferta. Alguns joves es troben que els continguts que consumeixen més –com per exemple vídeos de maquillatge i vídeos de videojocs– són els que més costa de trobar.

Quins són els més presents?
—El gènere més habitual és l’humor. Narrar episodis de la vida quotidiana amb un to humorístic. També hi ha la ficció. Pol Gise va fer la sèrie ‘Companys de pis’ i Leopolda Olda té ‘Coses que passen’. La diversificació requereix continguts específics. Falten vídeos de reproducció en línia de videojocs i de tendències de moda i estil de vida. Juliana Canet va fer un vídeo que es va fer molt conegut maquillant-se amb retoladors com si fos la Dulceida o la Paula Gonu. Tenim la paròdia, però no la matèria primera. També hi ha un buit de continguts de temàtiques molt concretes. El patinador català Francesc Boix ens deia que li agradaria de fer vídeos en català, però que com que són un contingut molt especialitzat, l’audiència també es redueix. Finalment, hi ha la qüestió de les celebritats i les notícies del cor. Hi ha la paradoxa que alguns dels creadors de continguts d’aquests gèneres, com Laura Escanes i Dulceida mateix, són catalans. De fet, no és ben bé una reculada del català en aquests àmbits, sinó el reflex d’una situació pre-existent. En el món dels videojocs i de les notícies del cor, el català ja no hi era.

 

View this post on Instagram

 

chicas!😘 ahora que ha triunfado la izquierda tenemos que estar preparadas! aquí les dejo un maquillaje para ser la más feminista de tu barrio! 🌈🌸🍇🍆👾🔮

A post shared by Juliana Canet (@julianacanet) on May 2, 2019 at 6:55am PDT

Comentàveu el paper dinamitzador d’Adolescents iCat. Fins a quin punt són importants aquestes plataformes per a donar consistència al circuit audiovisual juvenil en català?
—És important de crear les infrastructures per a donar visibilitat als productes que es fan. És una bona iniciativa, però seria ideal que s’hi invertís molt més. Si realment ens decantem per la generació de continguts en català adreçats a joves, és vital de recuperar el canal juvenil de TV3. I no tan sols recuperar-lo, sinó orientar-lo a les xarxes. Bola de Drac, el Dr. Slump i Shin Chan va marcar la generació de joves nascuts els vuitanta i els noranta i van contribuir a crear un imaginari col·lectiu entre la població infantil de Catalunya. Avui dia aquest imaginari es reflecteix, per exemple, en molts mems que circulen per Instagram. Ara els continguts han canviat i creiem que s’hauria d’orientar a les xarxes. No tan sols per la visualització d’aquest contingut, sinó per la interacció amb l’audiència. Els consumidors de vídeos en català tendeixen a interactuar molt. Som conscients que no tot s’acaba en la CCMA, part de l’estratègia de diversificació de l’oferta hauria de venir de diversos sectors. Un bon exemple és la creació del Canal Malaia, impulsat per joves. Són iniciatives de baix a dalt i focalitzades no en la llengua en si mateixa, sinó en el producte. Cal que sigui atractiu. Recuperar el canal juvenil de la CCMA seria molt important pels recursos que s’hi podrien destinar, que són molts més que els de qualsevol iniciativa de grups de joves. La clau és la diversificació, però el canal juvenil n’hauria de ser el pal de paller.

Neix Canal Malaia: ‘És infinitament més fàcil tenir èxit a YouTube en català que no en castellà, i ho volem demostrar’

—A banda aquest enfocament a les xarxes, que ja era un tret distintiu de l’antic 3XL, quines característiques hauria de tenir el canal juvenil?
Hauria de ser una cosa molt flexible i amb capacitat d’avançar-se a les tendències, tan estilístiques i de gustos com a les tecnològiques. Hauria de ser una estructura molt àgil per a adaptar-se i ser pioner com va ser el Club Súper 3.

—El motiu que tants youtubers catalans facin vídeos en castellà quan en català hi ha aquest buit és tan sols la diglòssia digital?
També hi ha la qüestió de la mida del mercat. En castellà, l’audiència potencial és molt més gran. A més, les plataformes com YouTube donen més visibilitat a vídeos en llengües amb més parlants. Com que les visites pugen més ràpidament al principi, la màquina els fa més visibles.

—En castellà hi ha més públic, però també més competència de més gent que fa vídeos.
Exactament. De totes maneres, a més de la mida del mercat, la tria del castellà també té causes ideològiques. A vegades, el català es pot percebre com una llengua marcada. Segurament és per la manca de referents, perquè surt de la normalitat. Això fa que alguns youtubers, abans de fer servir el català, es justifiquin. Ja sigui perquè els ho demana l’audiència o perquè ells senten que han d’explicar per què parlen en català. Això diu més sobre la situació de la llengua que sobre ells. Els arguments sovint es basen en l’espontaneïtat i l’autenticitat: ‘Em surt així.’ En canvi, quan pregunten als qui ho fan en castellà per què ho fan així, sovint els arguments són econòmics. Dedueixen que per l’audiència potencial tenen més possibilitats de remuneració. I això a vegades passa, però a vegades no. Hi ha youtubers que parlen en castellà i han triomfat, però s’ha de tenir en compte que n’hi ha molt pocs.

—I només s’entrevisten els qui han triomfat.
Exactament. Segons que hem detectat, els joves demanen continguts en català. Fer-ho en català pot ser una manera de distingir-te enmig de tot el magma de l’oferta que hi ha en castellà. Com que el mercat català està poc saturat, quan un producte és bo, destaca.

—També hi ha youtubers que comencen en català, tenen èxit i canvien de llengua.
A vegades ens passa que intentem emular el mercat en castellà, i en canvi hem de crear un circuit català propi. Hi ha casos com el de Miquel Montoro, que va començar a fer vídeos en castellà, va rebre crítiques d’una part de l’audiència i finalment va trobar com a solució tornar al català i subtitular els vídeos. És un risc amb què hem de conviure, però la realitat és que es pot circular pels dos mercats. Pol Gise té un canal en català i un altre en castellà. Alguna vegada ha comentat que tots dos s’alimenten l’un de l’altre i que espectadors llatinoamericans miren vídeos en català. No són dos mercats excloents, poden ser complementaris.

—Els youtubers en català poden rendibilitzar la seva feina?
En molt pocs casos la font d’ingressos de youtubers i instagramers són les visualitzacions. Bona part dels ingressos vénen de l’activitat fora de les xarxes. Això també és un avantatge per al mercat català. El nombre de visualitzacions s’ha de relativitzar. És molt interessant el fenomen dels microinfluenciadors que potser no tenen centenars de milers de seguidors, però que tenen interessos específics. En el cas català, és un mercat delimitat i relativament homogeni. Això fa que les col·laboracions de mitjans de comunicació, les campanyes publicitàries i l’assistència a esdeveniments siguin rendibles.

—Quines vies d’actuació proposeu a l’informe?
En primer lloc, que les institucions facin acords econòmics amb els cercadors i les plataformes de vídeo per situar i fer visibles els continguts en català. Que quan un usuari de Catalunya cerqui continguts d’una temàtica que li interessi, entre els suggeriments li surtin també continguts en català. Seria una manera de corregir les inèrcies de les plataformes en favor de les llengües dominants. A l’informe diem que un dels errors és voler emular el mercat en castellà, si la situació de partida no és la mateixa. Els referents haurien de ser llengües mitjanes com el danès, el finès i el noruec. Proposem que aquesta iniciativa es faci amb estats amb llengües mitjanes.

—Una altra via que mencioneu és fer concursos públics per promoure la creació de canals de gèneres amb pocs vídeos.
Creiem que hem de prioritzar la qualitat i que, a més, sorgeixi dels creadors de contingut. De baix a dalt, no des de l’administració. Això s’inspira en un article d’Arnau Rius que ho proposava. Convocar concursos, premiar el contingut que respongui millor a la necessitat i donar-hi difusió fent-lo passar per circuits perquè pugui arribar al públic.

—La Direcció General de Política Lingüística es compromet a fer cas de les recomanacions de l’informe?
Això esperem. No són propostes completament vinculants, però si ens ho encarreguen és perquè tenen interès a fer-ho amb la màxima base sociolingüística. Passa sovint que ens guiem per la percepció de cadascú a partir de la ideologia i arribem a idees que no s’acaben d’ajustar amb la realitat. Ens van demanar l’informe perquè estudiéssim aquesta qüestió amb tota la complexitat i els matisos. La conclusió és que no estem tan malament com de vegades es diu, però hi ha molt de marge de creixement.

De ‘Bola de Drac’ als influenciadors: com la llengua ha canviat de referents

The post Marina Massaguer: ‘És vital recuperar el canal juvenil de TV3’ appeared first on VilaWeb.

Per què el trencament de Junts per Catalunya marcarà el futur immediat

Aquest cap de setmana es constituirà el PNC, el nou partit que intenta aplegar aquella part de l’antiga Convergència que se sent més incòmoda amb el president Puigdemont i amb el procés cap a la independència. Vivim uns moments d’una incertesa tan gran que qualsevol pronòstic que ningú vulga fer sobre els resultats en unes possibles eleccions catalanes és, per a dir-ho de manera suau, arriscat. Ni tan sols crec que es puga assegurar a hores d’ara que els quatre partits que, pel cap baix, s’hi presentaran amb l’etiqueta d’independentistes puguen arribar a obtenir la majoria de la cambra. Hi ha massa dubtes sobre la taula, dubtes que la pandèmia i la crisi econòmica han fet créixer exponencialment. Dit això, si n’hagués de descartar un, ara mateix, crec que descartaria el PNC, o com acabe conformant-se i dient-se la maniobra. No crec que puga tenir cap èxit. Sense Artur Mas al capdavant i aplegant, com apleguen, tan sols els professionals de la nòmina política, no veig factible que puguen arribar a entrar al parlament –com ja no ho va aconseguir Duran i Lleida, un candidat que tenia molt més pes i notorietat. Ara, és evident que la maniobra pot perjudicar Junts per Catalunya, especialment si es consuma també aquest cap de setmana el trencament entre el PDECat i la resta de la formació. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

I tot fa pensar que passarà això. Les negociacions activades dins Junts per Catalunya les ha anades explicant fil per randa Pere Martí a ‘L’última‘ i no poden ser més cristal·lines. El PDECat exigeix la meitat dels càrrecs. Cal reconèixer, per tant, que la cruesa del debat és impressionant: o tenen els sous assegurats uns quants anys més o se’n van. I sembla, pel que sabem avui, que se n’aniran, perquè a l’altra banda la Crida i el president Puigdemont no semblen disposats a acceptar el xantatge. El dubte és quin cost tindrà tot plegat.

Podria passar, no tinc prou elements per a saber-ho, que el PDECat, com el PNC, es limite avui a ser una simple agència de col·locació, buida de tota influència real en el territori. Podria passar que quan es consume el trencament només se’n vaja una part minoritària del partit. Si és així les eleccions serviran per a fer net. Però també podria passar que o bé al conjunt del país o bé en algun racó, allà on el caciquisme convergent resisteix encara millor –com pot ser Tortosa–, el PDECat o la seua previsible aliança amb el PNC acabe arrossegant vots i això faça mal a Junts per Catalunya –o com s’acabe dient la candidatura de Puigdemont, perquè cal recordar que és el PDECat que té la propietat de la marca. És clar que tampoc no es pot descartar l’efecte contrari: que una part de la població que desconfiava del PDECat i les seues intencions reals, vote amb més comoditat la llista de Puigdemont, una volta haja amollat el llast que el vinculava al vell partit de Jordi Pujol.

Siga com siga, el trencament, que sembla imminent, serà revelador d’un doble fracàs del pujolisme. D’una banda, ha fracassat estrepitosament la idea d’una possible Catalunya autònoma dins Espanya. Això s’ha acabat i ara la Generalitat gestiona com a màxim allò que li deixen gestionar, sense cap poder polític real, cosa que, per tant, obliga a continuar l’envit independentista. I el segon fracàs és la seua incapacitat d’adaptar-se als nous temps, ni ideològicament ni orgànica. Ni entenen el moviment independentista, per més que en facen servir encara la bandera, ni entenen la profunditat del cansament popular respecte del partidisme i l’organització professionalitzada de la cosa pública, el factor revolucionari de l’independentisme. Però aquest és un doble fracàs que implica també de manera inevitable un fracàs de Junts per Catalunya. Perquè Junts ha arrossegat durant aquests anys un pes mort que al final sembla que no li haurà servit de res, que se li girarà activament en contra i que serà utilitzat al màxim en contra seu, precisament durant la contesa electoral més important d’aquests darrers anys.

Els favors mediàtics, administratius, judicials i de tota mena als continuadors de la vella Convergència seran espectaculars i crec que no es pot descartar, com ja va passar a les europees, que molts i des de moltes bandes facen tant com puguen per a impedir o entrebancar la presentació o la campanya de la llista que encapçalarà previsiblement el president Puigdemont. Més enllà de la batalla fratricida, perquè serà la llista que, ara com ara –i tot esperant de saber què passarà amb la CUP o si Primàries o l’ANC faran candidatura pròpia–, es presentarà a les urnes sota la bandera de confrontació oberta amb Espanya i la unilateralitat. Per això el resultat electoral és més difícil de preveure que mai, però la importància d’aquest resultat també. A les eleccions europees o a l’acte de Perpinyà es posà en relleu que no és gens clar que els vots tinguen amo, que la gent vote sempre o es mobilitze sempre en clau partidista. Però també que hi ha una part important de la població molt motivada i amb moltes ganes de superar la desorientació política actual a partir d’una posició de fermesa i de reafirmació en el mandat del Primer d’Octubre. Saber si això es revalida també al Parlament de Catalunya serà un dels grans interrogants, potser el principal i tot, d’aquestes eleccions que no han estat convocades encara però que ja s’han engegat.

The post Per què el trencament de Junts per Catalunya marcarà el futur immediat appeared first on VilaWeb.

ERC i la CUP preveuen de no participar en la votació sobre el suplicatori de Borràs

Avui el congrés espanyol vota a porta tancada el suplicatori de la portaveu de JxCat, Laura Borràs, perquè pugui ser jutjada al Tribunal Suprem espanyol. A hores d’ara, no hi ha cap acord anunciat entre els partits independentistes per a mantenir una posició comuna. La votació del suplicatori ha afegit més tensió a la relació malmesa entre Junts per Catalunya, que hi votarà en contra, i Esquerra Republicana. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Borràs envia una carta a tots els diputats del congrés
i critica la pressa del Suprem

ERC i la CUP preveuen de no participar en la votació del suplicatori, una decisió a la qual s’afegirà EH Bildu. Diuen que és la que genera més consens dins de les formacions. Tant ERC com Bildu ja van optar per aquesta via a la votació del dictamen de la comissió de l’estatut del diputat la setmana passada, en la qual Borràs va argumentar que no tindria un judici just. El suplicatori s’aprovarà amb els vots del PSOE, el PP i Vox, i de més grups del congrés.

L’independentisme afronta dividit el suplicatori contra Borràs

Borràs prendrà la paraula al ple per denunciar que el considera un procediment irregular contra ella, fruit d’una investigació prospectiva de la Guàrdia Civil. Per JxCat, l’única posició ‘digna i coherent’ de l’independentisme és un no al suplicatori.

Els republicans han explicat que consideren que, malgrat que Borràs ha de poder respondre davant un tribunal i són favorables que s’investigui qualsevol indici de corrupció, no hi ha garanties que el judici del Suprem sigui just. La CUP va demanar a Borràs que deixés l’escó per evitar que es votés el suplicatori i que fos jutjada al Suprem.

[VÍDEO] Oriol Ponsatí-Murlà explica la manipulació contra Laura Borràs de la Sindicatura de Comptes

El suplicatori que el Suprem va enviar al congrés incorpora els arguments pels quals l’instructor de la causa, el magistrat Eduardo de Porres, considera que cal jutjar la portaveu de JxCat per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació de diners públics i falsedat documental. El 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del jutjat d’instrucció 9 de Barcelona, i la defensa de la portaveu de JxCat l’acusa d’emprendre una investigació judicial prospectiva amb motivacions polítiques i de fer una instrucció irregular.

The post ERC i la CUP preveuen de no participar en la votació sobre el suplicatori de Borràs appeared first on VilaWeb.

A mi, que m’excloguin

No sé si a causa del confinament he estat més exposada als mitjans de comunicació, o si Twitter és una finestra massa estreta per a copsar la realitat o, potser, és que en aquest racó de món ens hem tornat bojos. No ho sé, però el deliri amb la cosa del gènere arriba a extrems mai no vistos. I, a veure, no parlo de quatre eixelebrats, parlo de les institucions. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un dels hits de la temporada ha estat una oferta de vacances per a gossos i gosses. No hi vaig donar més voltes pensant que seria cosa d’algun neorural o vés a saber, però com que l’anunci no parava de tornar, hi vaig entrar i va resultar que era de no sé quin departament de la Generalitat. Segurament el mateix que s’adreça a pescadors, ramaderes i pagesos, cosa que, per ser inclusiva, no sé si exclou pescadores, ramaders i pageses. D’una altra banda, han aparegut les persones autònomes i les persones treballadores. Tampoc no sé si inclou algunes de les (moltes) persones autònomes que conec però que mai no han pagat autònoms; o potser algunes de les persones (molt) treballadores que també conec però que, en canvi, no tenen feina.

Totes aquestes incoherències són el resultat d’intentar modificar artificialment un sistema que funciona a la seva manera. Senzillament, quan tapes un forat se n’obre un altre uns quants més i, per la situació que veiem, ja se n’han obert tants que potser n’hem perdut el control.

Però hi ha escletxes. A un mestre incaut el Departament d’Educació li va publicar un document de treball ple d’incoherències (segons ell, s’havia de dir l’alumnat, però no el professorat, i coses així), però el més bonic de tot era que, després de recomanar-nos dir ‘els professors i les professores’, quan parlava ell deia ‘els usuaris prefereixen textos breus i clars’. O, dit d’una altra manera, la conclusió contradeia tot el document. També Josep Maria Ganyet va explicar una iniciativa dels nens de la seva escala, l’escriptura d’un conte per als veïns. Com que hi havia les fotografies es podia veure clarament que, quan escrivien els nens deien ‘els veïns’ i ‘els nens de l’escala’, però quan apareixia la lletra d’un adult es parlava de ‘els nens i les nenes de l’escala’. És a dir, si ens despistem o no ens controlen, tots parlem normal.

Obro parèntesi: Sovint em demanen que, si no hem de dir ‘els gossos i les gosses’, ‘l’estudiantat’ ni ‘les persones infants’, què hem de dir. A aquest punt de desconcert hem arribat, ja dubtem de si dir ‘els gossos’, ‘les estudiants’ i ‘els infants’ és correcte o no. Jo, com a lingüista, no sóc qui per a dir com ha de parlar la gent i per això a la pregunta: ‘Com hem de parlar?’ Responc ‘normal’. I normal no vol dir normatiu, vol dir no fer cas d’aquestes imposicions que no fan res més que crear confusió. Alliberem-nos, parlem normal.

Com que el confinament també ha estat moment de relectures, he repassat un manual de 2003, editat per Janet Homes i Miriam Meyerhoff, The Handbook of Language and Gender, un entre tants, però l’observació que vull fer és extensible a pràcticament la totalitat de textos sobre llengua i gènere si excloem els editats al nostre país. De vint-i-cinc articles només un està dedicat parcialment al gènere gramatical, i no és un article per a fer propostes inclusives, no sexistes, etc. sinó que es limita a descriure les propostes d’aquest tipus. En el cas del gènere parla de les propostes de neutralització del gènere (emprar-ne un per a tothom) i les d’especificació del gènere (desdoblaments). Però no és això el més interessant. Crec que realment compta de què parlen els altres 24 capítols i aquí hi ha els temes que ens passen per alt mentre perdem el temps amb el gènere gramatical.

Com parlen les dones? Com són les pautes conversacionals entre homes i dones? Com són les converses en l’àmbit familiar? Quin paper juga el sexe en la negociació entre iguals? Quina relació hi ha entre sexe i poder en la comunicació en línia? I entre llengua i sexe en l’adolescència? Com reproduïm els estereotips masculins i femenins? Aquestes i moltes més qüestions són les que no abordem quan parlem del sexisme en la llengua. Per què? Doncs perquè aquestes són les que compten. No si els mestres diuen ‘els nens i les nenes’, sinó a qui esperonen més a intervenir, a qui escolten més, a qui donen més temps… No si els polítics parlen de ‘ciutadans i ciutadanes’ sinó fins a quin punt el sexe condiciona el cas que es fa a les propostes i l’accés als càrrecs. En fi, hi ha molts exemples que, d’una altra banda, tots coneixem.

Si tornem a Twitter, entre tanta bestiesa inclusiva tenim tot un aparador del masclisme més tronat entre els predicadors de la inclusió. Suposo que professar una religió fa que el dogma estigui per sobre de tot, fins i tot per sobre del masclisme. Animo els qui realment els preocupa la qüestió a fer recerca sobre les interaccions a Twitter. S’adonaran que la condescendència, el mansplaining i totes les mostres del masclisme més barroer s’escolen entre els consells que ens donen. I quan la cosa va que parlen així perquè volen sentir-se com nosaltres ja n’hi ha per llogar-hi cadires. Això sí, qualsevol cosa menys renunciar als privilegis. Finalment, hem arribat aquí. La llengua inclusiva serveix perquè els senyors ens diguin com hem de parlar. Així, si els fem cas, ells se senten molt feministes i nosaltres fetes molt visibles.

De la mateixa manera que els senyors ens diuen a les dones com hem de parlar per sentir-nos incloses, gent que mai no ha reflexionat sobre el llenguatge es dediquen a pontificar sobre el sexisme en la llengua. Això explica moltes de les propostes aberrants que es fan. No conec cap comissió d’aquestes que es formen per a fer propostes inclusives en la que hi participi cap lingüista (i dic lingüista, és a dir, algú que té com a objectiu entendre el llenguatge). Per tant, es vol manipular la llengua sense ningú que entengui la llengua. Hi ha, però, una cosa que no arribo entendre. Quan qualsevol curandero vol vendre remeis per al coronavirus o de qualsevol altra cosa, el col·legi de metges surt de seguida per alertar-nos de la mateixa manera que, davant de qualsevol cas d’intrusisme, l’autoritat pertinent actua tal com pertoca a la seva responsabilitat. Què passa amb la llengua? Doncs que l’autoritat, l’IEC, calla. La RAE no ha callat i és ben cert que els han dit de tot, però almenys han assumit la seva responsabilitat. Aquí estem deixats de la mà de Déu i mentre els preocupi més el què diran que aturar tot aquest desgavell, ho continuarem estant. Però hi ha professionals de la llengua sotmesos als sàtrapes que ens volen salvar de nosaltres mateixes (alcaldes, consellers, pedagogs…). Aquests professionals, si no segueixen els dictats dels il·luminats, o se’ls ignora o se’ls aparta. Per què han de viure sotmesos a la humiliació que un incompetent els dicti com han de fer la seva feina? Què cal fer? Només se m’acut una cosa: objecció de consciència lingüística. Si tots els correctors es planten, què passa? Que els polítics i els mestres parlin com vulguin però que cap persona que sap què té entre mans s’hagi de rebaixar a escriure textos incoherents i incomprensibles. I si algú porta la gossa de vacances i no li accepten perquè no és un gos, que ho denunciï. A veure si els tribunals fan justícia.

Carme Junyent, Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA)

The post A mi, que m’excloguin appeared first on VilaWeb.

Pàgines