Jesús Rodríguez ens rep just després d’arribar a Barcelona, en un acte davant la seu d’Òmnium Cultural, on s’ha retrobat amb molts amics i companys després d’aquests mesos d’exili a Suïssa. Hi arriba emocionat, fins i tot un punt saturat per totes les emocions viscudes. Abans de començar, ens explica que ha decidit de tancar el mòbil, que és impossible d’assumir l’onada de solidaritat i alegria que rep. Ha decidit de viure el moment i ja mirarà el mòbil després.

De Salses a Cantallops, i de Cantallops a casa | Crònica d’Arnau Lleonart 

Aprofitem els minuts que tenim per parlar del seu exili, que, finalment i per sort, només ha durat uns quants mesos. El periodista de la Directa fa balanç i, alhora, demana canvis en les estructures de país: “Hi ha gent que ha pensat d’exiliar-se i no ha pogut”, critica.

—Com gestioneu tantes emocions?
—És impressionant… Des de dilluns ha estat una tempesta d’emocions. Dilluns al matí, justament, vam parlar amb els nostres advocats i vam fer la previsió que, si la nostra causa la portaven al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, probablement, estaríem un any més a Suïssa, pel cap baix. Per tant, havíem projectat la nostra estabilitat allà, fins al punt que el 30 de juny se m’acaba el lloguer que tenia i vaig buscar un altre pis i vam fer un trasllat. Al cap de vuit dies, ens van dir que la causa s’arxivava. Dilluns a la tarda es van desencadenar els esdeveniments. Primer, ens van dir que quedava anul·lada una part de la investigació, la que anava del 2021 al 2024, i posteriorment ens van dir que arxivaven la causa a l’Audiència Nacional. Ho vam començar a celebrar, però encara quedava en Ruben Wagensberg i el president Puigdemont. És veritat que Puigdemont té unes altres circumstàncies que no li permeten de celebrar de la mateixa manera l’arxivament de causa. Però quan, dimarts, vam saber que a ell i a Wagensberg també els arxivaven la causa, vam veure que hi havia via lliure per a tornar i que ens havíem d’organitzar per fer, com a mínim, la tornada des d’una mirada política i simbòlica. Després, haurem de tornar a Suïssa a fer el trasllat, i el comiat.

—Tots us heu mostrat molt agraïts a Suïssa… Quina importància ha tingut?
—Fonamental, imprescindible… En les coses quotidianes i habituals, a l’hora de fer les gestions mínimes, com obrir-nos un compte bancari, de tenir un telèfon a Suïssa, de buscar un lloguer, de fer tots els tràmits del permís de residència, d’entendre la idiosincràsia local de Ginebra, de facilitar-nos contactes amb organismes internacionals, amb despatxos d’advocats, amb els equips dels relators de Nacions Unides… Mil coses, la llista seria inacabable. I és un terreny que està molt llaurat per la presència, des de fa més de sis anys, a Suïssa de Marta Rovira i d’Anna Gabriel. Totes dues, en diferents espais, han anat treballant tot el que nosaltres hem trobat, no hem començat de zero. I això també ens va empènyer a fer el pas d’anar a Suïssa. Per una banda, les garanties que teníem amb l’Oficina Federal de Justícia i de la no-col·laboració amb les autoritats judicials espanyoles. I, per una altra banda, tot aquest terreny que ens facilitaria la vida en un entorn que no coneixíem i amb un estatus econòmic, un nivell de vida, molt difícil d’assumir per a qualsevol persona que vingui de qualsevol país de la Unió Europea. Ja no m’imagino els refugiats o exiliats que vénen de l’Àfrica o de l’Orient Mitjà o d’Amèrica Llatina, que n’hi ha moltíssims a Suïssa, com ha de ser aquest xoc a l’hora de mantenir la vida, perquè el sou mínim a la ciutat de Ginebra ara és de 4.200 francs, que serien uns 4.500 euros. La majoria de la població cobra entre 7.000 i 8.000 francs el mes. El total del meu sou a Barcelona no em servia ni per a pagar la meitat del lloguer d’un pis econòmic de Ginebra…

—Ja ho heu dit, no tothom es pot permetre aquest exili.
—De fet, ha passat, hi ha gent que ha pensat d’exiliar-se i no ha pogut. No de la causa del Tsunami, però sí d’altres causes. No hi ha estructures al país prou transversals i prou sòlides que enviïn un missatge clar a qualsevol activista perquè sàpiga que, si té un problema greu i pren la decisió d’exiliar-se, ho pot fer. He tingut la sort de tenir un grup de suport molt sòlid que ha treballat en aquest sentit. I també he tingut la sort de ser en una causa amb una transversalitat tan gran, que feia que tots els actors que tenien una afinitat per a algun dels encausats més o menys forta projectessin l’ajuda sobre el conjunt. Això és un privilegi que, com a exiliat, he tingut, però hi insisteixo, molta gent no hauria de veure’s obligada a picar la porta o a demanar ajuda, sinó que caldria que aquesta ajuda fos estructural, que a tothom li arribés els canals per a optar per un exili i consolidar-lo. Cal que aquests canals siguin clars i estructurals.

Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

—Com pot ser que faci set anys que hi ha exiliats i encara no hi hagi aquesta estructura?
—És una de les principals reflexions i debats que hem tingut a Suïssa: com ho podem fer per fer-ho millor? Què es pot fer amb la Caixa de Solidaritat? I l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), l’associació de familiars que han ajudat persones en situació de dificultat que eren a l’exili o a la presó? Totes les despeses dels desplaçaments, dels allotjaments… Nosaltres hem lluitat perquè tot això millorés. I hem parlat amb aquestes dues entitats. De fet, aquestes últimes setmanes això ha donat fruits. Ens hem incorporat com a socis a l’ACDC. Hem parlat amb les juntes de totes dues entitats, i els hem traslladat la mirada política que nosaltres teníem. Els hem dit que pensem que no són prou àgils ni efectius a l’hora de fer aquests ajuts. Espero que puguem continuar treballant-hi i fem un pas en aquest sentit.

—També heu criticat el gremi de periodistes… Us ha decebut que el Col·legi de Periodistes no s’hagi pronunciat sobre el cas?
—M’ha decebut, sí! Hem rebut molta solidaritat d’organismes internacionals, de la Federació de Sindicats de Periodistes en l’àmbit europeu, de professionals de la informació d’Alemanya, de França, de Suïssa. A Catalunya, hem tingut molta solidaritat i se’ns han acostat molts mitjans i molts periodistes. És veritat que a Madrid hi ha hagut una absència clamorosa, llevat d’un parell de digitals d’esquerres, però a Catalunya hi ha hagut solidaritat. Però el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha mantingut un silenci absolut, tot i que nosaltres hem picat a la seva porta i els hem demanat reunions. Ens hi hem reunit, amb la delegació de Girona, i no hem obtingut cap posicionament, cap mostra de solidaritat. M’ha dolgut el silenci del Col·legi de Periodistes!

—Al final, l’exili han estat únicament d’uns quants mesos…
—Per sort!

—Però m’imagino que heu tingut temps de treure’n lliçons. Quina en destacaríeu?
—Una de les més importants és que crec que podem fer més coses per la unitat entre els diferents espais de l’independentisme, però no només de l’independentisme, sinó de la gent que creu en la democràcia, el dret de decidir o la llibertat de poder votar. S’han donat per fet certes dinàmiques de confrontació, d’animadversió, que a vegades estan fonamentades en males relacions personals, en dinàmiques de deixadesa del diàleg. Per això dic que una de les lliçons és que podem fer més coses. És a dir, he tingut el privilegi d’estar a l’exili i parlar amb molta gent amb qui a Catalunya no parlava habitualment: líders polítics, líders d’organitzacions, activistes… Però en una situació d’una repressió tan extrema com la que vivim, tot es vol aniquilar, qualsevol senyal de protesta, i no som prou conscients de fins on vol arribar l’estat espanyol. I, mentrestant, continuem una mica amb les dinàmiques de la mirada curta i de les batalletes. Si les persones que hem estat encausades amb una causa com la del Tsunami hem tingut la capacitat d’escoltar-nos, de mirar-nos als ulls, de seure i parlar, de trobar estratègies col·lectives… Ja ho sé que només és una causa, però crec que és un símptoma que això no passi en altres aspectes. Que nosaltres ho hàgim aconseguit em dóna una certa esperança que sigui possible créixer de manera transversal i conjuntament en molts espais.

—Ara Xavier Vendrell deia que aquí no hi havia botiflers. No heu mirat el mòbil, però a Twitter hi ha gent que no celebra el vostre retorn… Com es viu, això?
—Tinc la sort que el meu perfil de periodista no està alineat dins l’estructura de cap partit, i això em protegeix una mica a l’hora de ser objectiu d’aquestes crítiques i d’aquests vots. Twitter està molt contaminat, també. Hi ha gent que prem un botó i envia milers de missatges contra persones d’un sector polític concret, n’hi ha d’altres que els envien contra un altre… Tota la contaminació que hi ha a les xarxes té a veure, en gran part, amb la voluntat de contaminar d’algunes estructures grans. No és tan sols una suma d’individualitats que es posen d’acord en un moment concret o que actuen per una convicció ideològica o de pensament, sinó que és un fenomen que té a veure amb l’enquistament, amb l’enfrontament de la gent organitzada, de les estructures grans. I la responsabilitat que això no passi és dels partits, de les organitzacions, que han de decidir que no volen que això passi i han d’enviar el missatge a tota la seva militància, a tota la seva gent. Crec que, si ho fan, moltes d’aquestes onades d’atacs que es viuen a la xarxa s’acabarien de pressa, perquè sí que pot ser que hi hagi vots que siguin finançats pel CNI o per estructures policials, però seria una simplificació massa gran, pensar que tot és culpa de l’estat. No tot és culpa de l’estat, hi ha més raons.

ERC ha decidit d’obrir quatre expedients disciplinaris per mirar de tancar el cas dels cartells dels germans Maragall. Aquesta ha estat la decisió que ha pres l’executiva, que l’ha comunicada al consell nacional després de la investigació feta pel responsable de compliment del partit, Xavier Mombiela. La comissió de garanties abordarà ara els quatre casos: un afronta una infracció molt greu que podria acabar amb l’expulsió com a militant i la inhabilitació per a exercir càrrecs públics; un altre entoma una infracció greu que implicaria la separació temporal del partit i la impossibilitat de ser designat com a càrrec públic durant un màxim de dos anys; i dos més estan afectats per una infracció lleu i rebran, a tot estirar, una advertència. Mentre dura tot el procés d’al·legacions dels afectats a la comissió de garanties –que té vint dies per a acabar el procés– la direcció ha decidit de suspendre temporalment de militància les dues persones que considera que han comès infraccions greus. ERC ha informat de les mesures en un comunicat en què no es revela cap nom, però fonts consultades per VilaWeb apunten que els quatre expedientats són el militant de l’Anoia que va fer l’encàrrec als tres joves que van penjar els cartells, que podria ser expulsat; Tolo Moya, director de Comunicació del partit, amb la sanció greu; i Sergi Sabrià, ara ja ex-vice-conseller del govern i Marc Colomer, que també va ser vice-secretari de comunicació del partit, amb les sancions lleus. ERC no ha confirmat oficialment que aquests siguin els quatre sancionats.

Les mesures que ha pres l’executiva són les que havia proposat el responsable de compliment. El partit també preveu de fer una auditoria interna per a aclarir els dubtes que ha ocasionat internament aquest tipus de campanyes. El propòsit del partit és que continuïn les investigacions i que es faci un nou protocol intern per al disseny i la gestió de campanyes. Sabrià, que va dimitir com a vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern per aquest cas, va qualificar aquest tipus de campanyes sense logotip de circuit alternatiu a l’oficial, de campanyes d’activisme, però va negar que hi hagués cap estructura paral·lela que s’hi dediqués i va negar ser el culpable dels cartells. En un comunicat, Ernest Maragall va assenyalar com a responsable dels fets Tolo Moya, que va declarar davant el responsable de compliment i va aportar proves per a demostrar que no n’havia estat el responsable. El cas dels cartells ha accentuat l’enfrontament entre els sectors encapçalats per la secretària general del partit, Marta Rovira, i l’ex-president, Oriol Junqueras, que va dir que mai n’havia estat informat. Sabrià, en canvi, va dir que s’havia assegurat que Junqueras n’estigués al cas i el va acusar d’haver cercat la seva dimissió.

La resolució del cas dels cartells era la principal qüestió que havia d’abordar el consell nacional del partit, que inesperadament ha estat el primer on ha pogut assistir Rovira després de més de sis anys a l’exili per l’arxivament sobtat del cas del Tsunami Democràtic. En el seu discurs d’obertura de la reunió, Rovira ha fet una crida a evitar una crisi interna i ha volgut deixar clar que no seria candidata ni per a encapçalar el partit ni per a encapçalar la llista de les eleccions vinents. Junqueras, que ha rebut Rovira al matí a Cantallops, no ha assistit al consell nacional perquè era de viatge familiar.

L’empresari Josep Campmajó, que ha tornat aquest matí de l’exili amb la resta dels exiliats a Suïssa, ha estat rebut a la tarda a la plaça del Vi de Girona, la seva ciutat, enmig d’aplaudiments. En l’acte, hi han participats veïns, amics, familiars i polítics de tots els àmbits, entre els quals, la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, l’ex-diputat de la CUP Dani Cornellà i el batlle de Girona, Lluc Salellas.

Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg. Fotografia: Adiva Koenigsberg.

Campmajó ha fet un parlament alegre, amb un toc humorístic i tot. Ha agraït la feina dels membres del grup de suport i els ha demanat que no el tanquin. “No deixeu de demanar diners, de donar-ne. La pròxima, sigui qui sigui, ens necessitarà i hem d’estar preparats. No hem d’improvisar res. Ells saben com posar-s’hi”, ha dit. “Hauria de donar les gràcies nom per nom, és impossible. Hi ha hagut gent que m’ha hagut d’aguantar molt, massa, estar sol durant molts mesos”, ha comentat.

Campmajó ha avisat que, malgrat aquesta victòria, la repressió continuaria. “Nosaltres ens en sortirem, ells han perdut. Però potser ens torna a tocar l’exili o la presó”, ha dit. De fet, ha recordat que Francesc de Dalmases, que era a la plaça, estava encausat per alta traïció, dins l’operació Vólkhov. “Els jutges espanyols, que beuen cada dia al matí del got que encara porta la foto d’en Franco a fora, estan sonats, i hi tornaran”, ha comentat. “He viscut nou mesos a l’exili en llibertat. I vaig a un lloc on esteu en un exili de la llibertat. Sou vosaltres, els qui esteu exiliats”, ha comentat.

“Els altres exiliats em deien: què els passa, als de Girona? Jo creia que em volien condemnar per ser terrorista, però crec que era perquè era de Girona”, ha dit, tot fent broma, cosa que ha fet riure els assistents. També ha dit que no sabia què passaria demà, que aquesta incertesa tenia un punt dolç, però que tenia unes expressions ben clares: “Puta Espanya, puta França! Ni Espanya, ni França, Països Catalans.”

Salellas, acompanyat de Gemma Geis (Junts) i Joaquim Ayats (ERC), ha agraït a Campmajó “tota la feina, lluita i sacrifici” fet d’ençà de fa anys  “per defensar la ciutat i, sobretot, el nostre país, Catalunya”. “T’ha comportat una situació personal indesitjable que no volem ni voldríem per a ningú. Com a ciutat, som al teu costat, ahir, avui i sempre”, ha dit.

Salellas també ha destacat que ben aviat podrien rebre a la plaça del Vi “l’altre gironí il·lustre”: “El molt honorable president Carles Puigdemont, que fa molts anys que hauria de ser aquí amb nosaltres”. Salellas ha dit que el compromís de la ciutat i de les comarques de la demarcació de Girona era ferma: “No defallirem fins a aconseguir la independència del nostre poble.” I, novament, ha volgut deixar clar que aquest diumenge no hi haurà pantalla per a la selecció espanyola a Girona, moment que ha suscitat un gran aplaudiment.

La taxa anual de l’índex de preus de consum (IPC) general al juny va ser del 3,4%. Això són dues dècimes menys que la taxa registrada el mes anterior. Un dels grups que més van destacar per la seva influència en el descens de la taxa anual va ser el transport, amb una variació anual del 2,7%, més d’un punt per sota de la del mes anterior. Aquest descens responia, majoritàriament, als preus dels carburants, que van baixar, enfront de la pujada del mateix mes de l’any passat. També va destacar el grup dels aliments i les begudes no alcohòliques, la taxa anual del qual va disminuir de dues dècimes, fins el 4,2%. Aquest comportament era causat, principalment, pel descens dels preus d’olis i greixos, que el juny de l’any passat havien pujat.

Per altra banda, entre els grups amb influència positiva, va destacar el lleure i cultura, la taxa anual del qual va augmentar de dues dècimes, fins el 3,0%. Aquest increment responia a les pujades dels preus dels paquets turístics, més elevades que el juny del 2023. I, finalment, la taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es va mantenir en el 3,0%, la mateixa que la registrada al maig. Fins aquí, el contingut de la nota oficial de l’Institut d’Estatística espanyol (INE), publicada aquest matí.

Cal afegir que a Catalunya l’IPC ha estat dues dècimes més alt (3,6%) i la subjacent, també, del 3,3%. I, per epígrafs també hi ha diferències. Segons l’Idescat, tots els grups presenten taxes de variació positives. Els grups més inflacionistes són: habitatge (4,7%), hotels, cafès i restaurants (4,7%), begudes alcohòliques i tabac (3,9%) i aliments i begudes no alcohòliques (3,8%). Fixem-nos en la diferència dels aliments, que pugen menys a Catalunya, si bé la taxa és encara massa elevada. Cal dir que Catalunya és la segona comunitat de l’estat on més s’apugen els preus, darrere de Galícia (+3,7%) i al mateix nivell que les Illes.

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, Luis Planas, s’ha congratulat per la moderació de l’IPC dels aliments al 4,2% al juny, la qual cosa representa una reducció de dues dècimes, i ha dit que responia a la baixada de l’oli d’oliva. “Veiem que es va consolidant la línia de moderació i de baixada que ja havíem vist els darrers mesos. Pràcticament d’ençà del desembre del 2021 que som en una línia contínua de baixada”, ha assegurat. Després de les darreres dades ofertes per les organitzacions agràries aquesta setmana, Planas ha avançat que, tenint en compte les pluges de la primavera, s’esperava una “bona collita”. Però no tot s’acaba amb l’oli, com veurem de seguida.

El fet és que la taxa anual més alta entre tots els productes i serveis continua essent l’oli d’oliva (+53,7%), que, no oblidem, acumula un repunt del 191,2% d’ençà del gener del 2021, cosa que significa que el seu cost gairebé s’ha triplicat aquests darrers tres anys. Però, veritablement, puja menys, perquè el mes anterior va pujar al 62,8%.

Així i tot, hi ha més productes i serveis que destaquen per la pujada de preus i als quals els costa d’afluixar el ritme d’alça. Uns van directament relacionats amb el turisme, la qual cosa té la seva lògica, veient l’allau de viatgers que diuen que vindran a l’estiu i que els d’aquí també ens desplaçarem més. Al juny, van destacar les alces interanuals dels preus del transport marítim de passatgers (+26,9%), els paquets turístics estatals (+21,7%), els vols estatals (+12,3%) i els hotels (+9,3%). Són tots augments molt importants, i no sé si en tots els casos és justificat. Per exemple, en contraposició, els vols internacionals han baixat d’un 7,8%…

Dins els altres serveis, les quotes de subscripcions a canals de televisió han fet un gran salt (+15,4%), i, sense fer gaire soroll, les assegurances mantenen un ritme de creixement fortíssim, sobretot les del cotxe i les de la salut, del 10%. Curiosament, els mitjans tenim molta més tendència a parlar de la banca que no pas de les asseguradores…

I falten els aliments. Al marge del cas de l’oli, ja esmentat, destaca la xocolata, amb un augment del 12% arran de la pujada del preu del cacau. I, sobretot, resta un producte de temporada, la fruita, que puja d’un 14,4%, i els sucs de fruita i vegetals, d’un 18%. Aquest és un cas que cal mirar bé perquè, probablement, és el que més afecta la cartera de les famílies, en la compra del dia a dia.

Per una banda, segons la COAG, els preus al productor de la fruita al juny van baixar respecte del maig, si bé als del consumidor no van baixar tant. Això es veu més clar amb exemples concrets. En el cas de la nectarina, la diferència de preu que paga el consumidor i el que rep el productor ha passat de 4,3 vegades més al maig a 5,1 al juny. La síndria, de 3 vegades més a 4,4…

La raó de la pujada del 14,4% de l’IPC anual és que els preus es comparen amb els de l’any passat, en què els multiplicadors de preus pagats al productor agrícola eren menors dels d’enguany. Concretament, han passat de 4,0 vegades a 4,6, la qual cosa significa que els marges dels supermercats i dels esglaons intermedis de la cadena són avui superiors als de fa un any.

I, per altra banda, sembla que l’estiu comença amb bones sensacions al sector. Si més no, tot indica que les previsions són més bones. El president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província (AGEM), Pere Prats, explicava aquesta setmana que les bones produccions de fruita de pinyol a les principals zones catalanes i espanyoles havien fet que s’hagués incrementat de mitjana un 10% el volum de producte disponible. “L’any passat, hi va haver gelades molt importants a la primavera i això va fer minvar molt la producció”, va dir. D’aquesta manera, hi ha un 11% més de préssecs, un 36% més d’albercocs i un 46% més de cireres, respecte de l’any passat, cosa que s’espera que es noti en el preu. En concret, preveu que baixin l’albercoc i les nectarines, i que es mantingui estable el préssec, el raïm i la pruna.

Segons que va afegir, passa igual amb la síndria i el meló, tot i que de manera molt més accentuada. “Tenim una normalització de preu respecte de l’any passat, quan hi va haver problemes amb la consolidació de la flor de les síndries i els melons”, va dir. I va sorprendre quan va afirmar que el meló s’abaratiria d’un 56% i la síndria, d’un 65%. En prenem nota i ho seguirem.

Per a aquest mes de juliol, no ens haurem d’estranyar si l’IPC torna a pujar. Per una banda, les pressions de la demanda turística encariran encara més alguns productes i, per una altra, el fet que el juliol de l’any passat només pugés d’un 0,2% fa pensar que ens podem allunyar una mica més de la mitjana europea, que, recordem-ho, ara com ara és del 2,5%, la qual cosa no és gens positiva per a la nostra economia.

L’agència de qualificació Moody’s ha informat avui que havia deixat d’emetre avaluacions creditícies sobre la multinacional d’hemoderivats Grífols perquè considera que no té prou informació sobre l’empresa.

Moody’s ha retirat la nota de la família corporativa de Grífols (CFR), que era de B3 (bo especulatiu), i la nota de probabilitat d’incompliment (PDR), de B3-PD.

També ha eliminat la qualificació Caa2 de deute sènior no garantit de Grífols Escrow Issuer; la B2 de deute sènior garantit i la B2 de préstec a llarg termini garantit de Grifols, entre d’altres, ha detallat l’agència en un comunicat.

“Moody’s ha decidit de retirar les qualificacions perquè creu que té informació insuficient o inadequada per a donar suport al manteniment de les avaluacions”, ha indicat l’agència.

La decisió arriba al final d’una setmana en què els accionistes de la família Grífols i el fons canadenc Brookfield han fet públic que estudien presentar una oferta pública d’adquisició (OPA) conjunta per a aconseguir la totalitat del capital del fabricant d’hemoderivats i excloure’l de la cotització borsària.

El periodista Jesús Rodríguez, que ha tornat aquest matí de l’exili juntament amb la resta dels encausats del Tsunami Democràtic, ha arribat a la tarda a la Comunal de Sants, on hi ha la redacció física de la Directa, al barri de Sants de Barcelona. S’hi ha retrobat amb amics, companys de professió i veïns del barri, que li han fet una gran festa de benvinguda. Centenars de persones l’han rebut amb forts aplaudiments i amb música de la companyia Elèctrica Dharma. En l’acte, també hi han participat Ruben Wagensberg i Oleguer Serra.

Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

“Sou tot amor, un barri increïble, no hi ha manera de descriure el suport que he tingut aquests mesos, la gent que ha vingut a Ginebra a veure’m, a ajudar-me. Els milers de missatges que m’heu enviat”, ha comentat Rodríguez durant el parlament.

“Ha estat brutal, un exercici d’estima, de no deixar sol ningú, m’ho enduc per a tota la vida. Són vuit mesos que et marquen tota la vida. No tant per la repressió, que en el fons l’angoixa era que la cosa es pogués allargar. Teníem una incertesa absoluta de quan podíem tornar. Cada dia era fer especulacions”, ha afegit Rodríguez. A més d’ell, també han parlat membres del grup de suport i de la redacció del mitjà. L’equip de la Directa li ha regalat una fotografia del viatge des de Ginebra.

“No seré candidata absolutament de res.” El primer discurs presencial de Marta Rovira després del seu retorn davant els consellers nacionals del partit ha estat en clau interna. En un moment de divisió en l’organització entre el sector que encapçala Rovira i el d’Oriol Junqueras, la secretària general d’ERC ha volgut insistir que no encapçalarà cap candidatura en el congrés del 30 de novembre. “I menys, contra Oriol Junqueras”, ha afegit, donant per fet que l’ex-president del partit perseverarà en l’intent de mantenir el lideratge del partit. També ha volgut aclarir que no serà candidata en les pròximes eleccions, que podrien ser el 13 d’octubre si no hi ha una investidura reeixida abans del 26 d’agost. Rovira ha demanat als dirigents i les bases del partit que facin una crítica constructiva, en relació amb el projecte i no amb les persones, i també ha reclamat que no es confongués l’existència d’un debat intern amb una crisi, que ha dit que calia evitar. “Hi ha molta gent que ens diu que tenim una crisi. No: els hem de dir que tenim un debat, que serà madur”, ha sentenciat. Junqueras, que ha rebut Rovira al matí a Cantallops, no ha assistit al consell nacional perquè era en un viatge familiar planificat prèviament. Abans de la reunió del màxim òrgan entre congressos s’ha reunit l’executiva, que comunicarà ara al consell nacional les decisions preses després de la investigació sobre el cas dels cartells dels germans Maragall.

Enmig de les negociacions per a la investidura, Rovira ha defensat l’obtenció del concert econòmic com un “espai de sobirania” que tindria sentit, com a pas previ, en el procés cap a un referèndum. “Cal valorar nous instruments i espais de sobirania, com la sobirania fiscal”, ha dit. D’aquesta manera, ha situat el llistó de les converses en l’obtenció d’aquest model de finançament com una opció que les bases haurien de poder considerar. Ho ha dit en un moment en què els dirigents d’Esquerra constaten l’oposició majoritària dels militants a un potencial acord amb el PSC per a investir Salvador Illa. Al matí, a Cantallops, Rovira ha defensat d’acabar el procés d’independència i refer la unitat entre independentistes. A la seu nacional d’ERC ha defensat que es refacin “espais segurs i amables” en què els independentistes puguin ser “còmplices” i no “sospitosos”. Quant a ERC, ha assegurat que es dedicarà a recórrer el país per entendre les causes de la davallada electoral del partit. També ha volgut fer un agraïment als dirigents que durant els anys d’exili han estat puntals per al partit i l’han ajudada a exercir de secretària general en la distància, i ha argumentat la necessitat que Esquerra hagi prioritzat la lluita contra la repressió.

Rovira ha començat el seu discurs recordant que, avui, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, havia titllat el seu cas de “error processal”, i ha afegit: “Quan un estat no és democràtic ni de dret, no és que hi hagi errors judicials, és que es polititza la justícia.” I ha vinculat les pròrrogues del jutge Manuel García-Castellón a reaccions davant qualsevol moviment de l’independentisme. La darrera, la negociació de la llei d’amnistia. La secretària general d’ERC ha afegit: “Per tornar sempre hem estat a punt, i per tornar més carregats de raons i resiliència”. “Em sento forta”, ha dit, i també ha destacat la feina feta a l’exili, en què han teixit complicitats polítiques, i ha explicat com l’havia afectada en l’àmbit personal i l’havia ajudat a créixer.

 

Marta Rovira fa una crida a la unitat independentista en el seu retorn: “Hem vingut a acabar la feina!”

Rovira ha arribat a la seu nacional del partit a les 15.45 entre aplaudiments dels dirigents i membres d’ERC presents. La secretària general ha arribat acompanyada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i d’una gran part de la cúpula de la formació. Li han lliurat un gran ram de flors vermelles i blanques mentre entrava al recinte entre crits de “benvinguda”.

Rovira feia sis anys i mig que no trepitjava Catalunya. Ha estat aclamada en arribar al pati interior pel qual s’accedeix a la seu nacional d’Esquerra, mentre llançaven confeti i sonava música festiva. La dirigent d’ERC no ha fet declaracions quan ha arribat a la seu del carrer de Calàbria de Barcelona i s’ha limitat a saludar els periodistes i els militants.

Una setantena de representants municipals s’han reunit per mirar d’impulsar el català dels consistoris estant. Ha estat en la primera Trobada de Municipis Actius pel Català, una jornada convocada per la Plataforma per la Llengua que s’ha fet al Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La jornada ha servit per a compartir bones pràctiques i fer xarxa entre batlles i regidors, i és el primer gran acte d’ImpliCAT, una nova línia d’acció de l’entitat per a impulsar la política lingüística municipal.

“L’ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania i és, segurament la que més pot incidir en la vida dels ciutadans”, ha defensat Tània Infante, regidora de Comerç i de Cultura i Llengua de Manresa, una de les ponents de la taula rodona inicial de la jornada. “El repte és tornar a posar la llengua a l’agenda”, ha afegit Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política lingüística de Reus, perquè “amb el pas dels anys, ens n’havíem oblidat”. Una acció que, a parer dels organitzadors de l’esdeveniment, s’ha de fer a tot el país, també en indrets “històricament més catalanoparlants”, com pot ser Girona, que “ha deixat de ser aquella Gàl·lia sense problemes amb el català”, com ha expressat Núria Riquelme, sisena tinenta de batllia de Servei a les Persones i Convivència i regidora de Llengua Catalana del municipi.

Per fer-ho, tots els ponents, també Montserrat Caupena, de Terrassa, i Eulàlia Serrat, de Tiana, han destacat que calia que les polítiques lingüístiques fossin transversals i totes les àrees les assumissin com a pròpies, a més de treballar amb el teixit social. Un dels temes més debatuts durant la jornada ha estat el reglament d’ús de la llengua catalana. És la normativa que determina les directrius per a l’ús del català dins les organitzacions i administracions públiques, i té com a objectiu fomentar i garantir l’ús del català en diversos àmbits municipals.

En molts casos, la norma es va aprovar fa anys i molts ponents han coincidit que caldria actualitzar-la “tenint en compte els reptes actuals de la societat”. Alguns municipis que han treballat per fer-ho han explicat que havien rebut al·legacions en contra que havien alentit els processos.

Més qüestions que han tractat durant la jornada: fer clàusules amb recomanacions, aplicar mesures i obligacions en relació amb els usos lingüístics als contractes públics, fer inspeccions als establiments comercials per a informar de la normativa sobre la llengua i sensibilitzar els ciutadans en l’ús de la llengua, entre més.

El doble grau en enginyeria informàtica i matemàtiques que s’imparteix a la Universitat Politècnica de València (UPV) ha estat la nota de tall més alta al País Valencià, amb un 13,62. En segona posició, ha quedat el doble grau en física i matemàtiques que s’imparteix a la Universitat de València (UPV), amb un 13,539.

Quins són els graus amb les notes de tall més altes a Catalunya?

La Generalitat ha explicat que el 79,94% dels alumnes havia accedit a una de les tres primeres opcions sol·licitades. Concretament, un 54,59% ha aconseguit plaça en el grau que va sol·licitar en primera opció, el 16,19% en la de segona opció i un 9,16% en la de tercera opció. Les tres titulacions més sol·licitades com a primera opció han estat el grau en Medicina per la Universitat de València amb 2.712 sol·licituds, el grau en Psicologia per la Universitat de València amb 1.475 sol·licituds i el Grau en Infermeria per la Universitat de València amb 1.398 sol·licituds.

Les universitats públiques valencianes han adjudicat 26.591 places de les 26.815 places ofertes el pròxim curs. Així, resten 224 places per a assignar. Per universitats, la Universitat de València, que oferia 9.283 places, n’ha adjudicat 9.233; la Universitat Politècnica de València n’ha adjudicat 5.761 de les 5.812 places disponibles; la Universitat Jaume I de Castelló 2.869 de 2.913; la Universitat d’Alacant 5.875 de 5.937; i la Universitat Miguel Hernández d’Elx 2.853 de 2.870.

A hores d’ara, les titulacions amb més vacants són el grau en humanitats per la Universitat Jaume I de Castelló, el grau en traducció i interpretació per la Universitat d’Alacant, el grau en estudis àrabs i islàmics per la Universitat d’Alacant, el grau en turisme per la Universitat Jaume I de Castelló i el grau en estudis francesos per la Universitat d’Alacant.

La fiscalia espanyola s’ha oposat a amnistiar l’activista Abel Mora, l’únic pres polític amb la llei aprovada. Mora va ingressar a la presó de Brians el mateix dia que es va aprovar la llei d’amnistia al congrés espanyol, el 30 de maig, i hi haurà de complir una pena de tres anys i nou mesos. Mora va ser condemnat per haver estat implicat en una agressió contra un home amb una bandera i una gorra espanyola al metro de Barcelona el 10 de novembre de 2018. En l’informe, al qual ha tingut accés Efe, el ministeri públic espanyol descarta que l’amnistia abasti el cas de l’activista.

La seva defensa va demanar al jutjat que li apliqués l’amnistia, per considerar que els fets encaixaven en els supòsits prevists per la llei d’amnistia. No obstant això, la fiscalia discrepa que el cas sigui amnistiable perquè entén que l’agressió per la qual va ser condemnat no s’emmarca “en un acte de reivindicació o promoció de la secessió o independència de Catalunya” o amb el propòsit de convocar o procurar la celebració de les consultes del 9N o l’1-O.

Segons el fiscal, la sentència que va condemnar Mora deixa clara la seva voluntat i la del seu acompanyat de menyscabar la integritat física de la víctima a causa de la seva ideologia quan diu que l’única finalitat era “ocasionar-li un dany corporal”.

El 10 de novembre, el sindicat de la policia espanyola i la Guàrdia Civil Jusapol es va manifestar a Barcelona per homenatjar els policies que havien pegat els catalans l’1-O. Com a resposta, manifestants antifeixistes van muntar una contramanifestació de rebuig. La policia va identificar desenes de manifestants antifeixistes i hi va haver contundents càrregues policíaques. Aleshores, el conseller d’Interior era Miquel Buch.

Mora va negar l’agressió, però el Tribunal Suprem espanyol va validar-ne la condemna com a coautor del delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi. El Suprem va considerar que Mora havia vigilat l’entorn perquè un altre jove, no identificat, fes una espenta a la víctima, que va sofrir lesions i va ser indemnitzada amb nou mil euros. Els manifestants, segons manté el Suprem, es van posar d’acord per cometre l’agressió i assegurar-se la fugida, moguts pels seus “postulats independentistes de tall anarquista”.

L’Ajuntament de Badalona ha ordenat el desallotjament d’un bloc de quatre pisos de Badalona per l’aparició d’una esquerda horitzontal de dotze metres que compromet l’estabilitat de l’edifici. A la finca, situada a l’Avinguda de Coll i Pujol número 97, hi viuen nou persones que van haver de marxar ahir a la nit, passades les 21.00. L’Ajuntament de Badalona els ha ofert un lloc on passar la nit, però totes ho han refusat perquè tenien alternatives particulars. Els afectats van poder recollir algunes pertinences abans de marxar, acompanyats pels bombers de forma preventiva. Ara l’edifici es troba precintat a l’espera que un tècnic determini quina reforma cal fer abans que puguin tornar els veïns.

L’edifici afectat se situa a cinc carrers -poc més de sis-cents metres- dels blocs afectats per esquerdes al carrer Canigó, on al febrer es va esfondrar un edifici causant tres víctimes mortals. Just ahir al vespre, l’ajuntament comunicava als veïns dels números 7 i 9 del carrer de Canigó que la rehabilitació dels seus blocs costarà 730.000 euros.

Rehabilitar els blocs sinistrats al carrer del Canigó de Badalona costarà 730.000 euros

El vice-president d’Òmnium Cultural, Oleguer Serra, ha reivindicat el dret de la protesta malgrat la repressió en l’acte de benvinguda dels exiliats que Òmnium ha fet davant la seva seu nacional, a Barcelona. “Tornar acompanyat així és una mostra de la força d’aquest moviment. És una passada”, ha dit, acompanyat de Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó –fins avui també a l’exili– i Oriol Soler, Xavier Vendrell i Marta Molina, que també estaven encausats en el cas del Tsunami Democràtic.

“M’han perseguit per debilitar aquesta causa, per debilitar Òmnium Cultural. Però tinguem tots clar que continuaré fent la meva feina incansablement per defensar la llengua, la cultura i un país més lliure”, ha proclamat. Ha recordat que quan va fer públic que era a l’exili va dir que calia tenir clar que la democràcia necessita que la gent protesta i que avui, a Barcelona, ho reitera: “Era necessari el 2012, va ser necessari el 2017 i el 2019, i ara és molt necessari que continuem protestant.”

“Tots els poders de l’estat tenen un objectiu: debilitar-nos. Ens volen perseguir per acabar amb el moviment independentista, i això no ho permetrem”, ha dit, i ha agraït als assistents que es continuïn mobilitzant, amb una menció especial per a Òmnium Cultural. Abans, el seu president, Xavier Antich, havia remarcat el compromís i la determinació dels represaliats a l’hora d’enfrontar-se amb el sistema judicial espanyol “plantant-li cara, no acotant el cap, no claudicant en res”. “I avui, guanyant-los”, ha afegit.

“Que ningú ens prengui l’alegria, la més revolucionària de les virtuts polítiques. Això d’avui és una victòria incontestable”, ha reivindicat. “No és una victòria completa”, ha afegit, perquè hi continua havent independentistes acusats de terrorisme com els membres dels CDR encausats en l’Operació Judes, o perquè Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig continuen a l’exili. “No és completa ni tampoc és definitiva, no som imbècils. No s’acaba res avui, la lluita continua. Però és una victòria, què coi. Celebrem-la!”, ha demanat.

“Estàvem a punt de perdre el costum de celebrar les victòries. O encara pitjor, de convertir-nos en especialistes de convertir-les en derrotes”, ha continuat. Ha dit que és una victòria d’una batalla llarga i molt important, i que estava en joc “l’eina més poderosa que tenim: el dret d’ocupar els carrers i protestar”. “Què collons terrorisme? No és terrorisme ni és cap delicte. És un dret fonamental, i avui aquesta batalla també s’ha guanyat”, ha reivindicat.

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha explicat que la setmana que ve rebrà els exiliats a Suïssa que han tornat a Catalunya. “M’agradaria ser l’instrument d’un reconeixement obrint-los les portes del parlament i retent-los el reconeixement que es mereixen”, ha dit a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). Rull ha qualificat aquest retorn d’excel·lent notícia incompleta i ha recordat que encara hi havia tres exiliats amb risc de ser detinguts si tornaven, en referència a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Rull ha afegit que la seva obligació era preservar els drets dels diputats i garantir que el parlament fos un lloc segur per a ells.

Rull ha defensat que el país ha de reconèixer la gent compromesa amb la llibertat de Catalunya i ha avançat que rebrà en audiència formal els cinc exiliats a Suïssa que avui han tornat a Catalunya. Són la secretària general d’ERC, Marta Rovira, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, l’activista Josep Campmajó i el vice-president d’Òmnium, Oleguer Serra.

El president del parlament ha dit que han tingut un exili molt dur i que han de tornar al Principat i a les institucions “per la porta gran”. “Ens agradaria que el parlament,  metafòricament, sigui la porta gran del reconeixement d’allò que han fet”, ha afegit. En aquest sentit, ha remarcat que es tracta de persones compromeses amb la causa de Catalunya que han estat “perseguides injustament per defensar pacíficament idees legítimes”.

No ha concretat el calendari perquè encara s’han de quadrar les agendes, però ha donat a entendre que no serà un sol acte. Uns actes que, segons que ha explicat, tindran el “màxim nivell de solemnitat” i es faran al despatx d’audiències del president. “És un exili del qual el conjunt de la nació se n’ha de sentir orgullós”, ha conclòs.

“Aquí no hi ha cap botifler, s’han acabat els insults entre companys que tenim un mateix objectiu.” L’ex-conseller Xavier Vendrell, d’ERC, fins aquesta setmana encausat pel cas del Tsunami Democràtic, ha tornat de Colòmbia –on viu i treballa– per fer costat als companys que tornaven de l’exili. Tot i que tampoc no era a l’estat espanyol i no s’ha considerat a l’exili, en certa manera diu que ha viscut un exili econòmic, perquè li “van desmuntar la vida” amb les acusacions judicials contra ell.

De Salses a Cantallops, i de Cantallops a casa | Crònica del retorn de l’exili

En un discurs encès en la benvinguda als exiliats davant de la seu d’Òmnium Cultural, ha pregonat la unitat independentista en la diversitat d’estratègies, i ha demanat de deixar enrere insults i retrets entre companys de files. “Sabem que les estratègies són complementàries. Sabem que el camí cap al cim és molt complex. I sobretot, sabem que aquí no hi ha cap traïdor”, ha dit, i ha demanat que en prenguin nota els dirigents de les organitzacions. “I ho dic des de la humilitat d’un soci de base de l’ANC, d’un soci de base d’Òmnium Cultural i d’un militant de base d’Esquerra Republicana. Amb tota la humilitat, però amb tota la fermesa: a les nostres organitzacions no hi ha ni botiflers ni traïdors.”

Ha reivindicat el suport mutu entre represaliats malgrat la diferència d’estratègies, i ha recordat com Marta Molina va ser l’única que va comparèixer judicialment quan Manuel García-Castellón els va citar. “I no hi ha hagut una sola paraula de la Marta posant en qüestió l’estratègia dels altres, ni dels altres posant en qüestió l’estratègia de la Marta. Perquè som una pinya. Perquè Tsunami Democràtic és això, vol dir que tota anem a una. Perquè entre tots hem de tombar aquest mur.”

Les imatges de l’emotiu retorn de Marta Rovira i els exiliats del Tsunami Democràtic

Ha explicat que a Colòmbia treballa en lluites polítiques amb condicions molt dures, i que, tot i això, persisteix: “Hi ha molts llocs del món on la gent quan es lleva no sap ni què esmorzarà, ni què dinarà ni què soparà. En la lluita en la qual estic implicat a Colòmbia no hi ha setmana que no ens matin companys.” Ha dit que no vol relativitzar la lluita per l’autodeterminació catalana, però que “si de debò ens creiem que volem guanyar hem d’estar disposats a assumir sacrificis”. “Cal que tots els que creiem en aquest projecte no ens conformem a quedar-nos asseguts al sofà fent tuits criticant el company de lluita”, ha dit, i ha demanat a tots els independentistes que s’organitzin, sigui amb l’estratègia que sigui. “Tria quina és la teva opció, aporta-hi, treballa-hi i tingues clar que cal lluitar des de tots els fronts”, ha dit.

El PSOE es manté com a primera força política de l’estat espanyol amb una intenció de vot del 32,9%, segons el baròmetre del mes de juliol del CIS. Els socialistes no tan sols creixen d’1,2 punts respecte de l’anterior sondatge (31,7% al juny), sinó que augmenten fins a 2,7 punts el seu avantatge respecte del PP (30,2%), que perd cinc dècimes respecte del sondatge anterior (30,7% al juny). Per darrere seu, Vox es manté amb el 12,2% dels vots, una dècima més que al juny, tot i la irrupció del partit d’Alvise Pérez, Se Acabó la Fiesta, que ja se situa en el 2,7% d’intenció de vot (1,5% el mes passat). Sumar, per contra, perd 2,2 punts respecte del juny i es queda amb un 6,6% dels vots, i Podem obtindria un 4% de les butlletes, quatre dècimes més que no pas en l’anterior sondatge

Per darrere, ERC seria la sisena força al conjunt de l’estat amb l’1,7% dels vots, una dècima menys que al baròmetre del mes de juny. Junts aniria just al darrere amb l’1,6% dels sufragis, exactament el mateix que a l’anterior sondeig. EH Bildu (1,2%) tornaria a superar el PNB (1,1%). El baròmetre posa de manifest que el 69,9% dels ciutadans que van anar a votar el 23 de juliol del 2023 dipositarien la butlleta de la mateixa formació, mentre que un 15,7% canviaria de partit. Pel que fa a la preferència sobre qui ha de ser el president del govern espanyol, Sánchez ocupa la primera posició amb un 26,5% de les respostes, mentre que el 13,5% prefereix Feijóo, el 6,8% Abascal i el 4,7% Yolanda Díaz.

Els ciutadans no aproven cap dels dirigents. Sánchez obté un 4,32, Feijóo un 4,04, Díaz un 4,09 i Abascal un 2,88. Pel que fa als ministres, el més ben valorat és el d’Economia, Carlos Cuerpo, amb un 5,22, seguit de la de Defensa, Margarita Robles, amb un 5,13.

El dirigent del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, ha explicat que el partit no actuarà mai sota cap mena de xantatge i ha criticat amb duresa Vox, que diu que s’ha passat de frenada i ha descarrilat. “Allà Vox i el seu absurd moviment que imposa als seus càrrecs en cinc comunitats autònomes. No han mesurat la decisió, s’han passat de frenada i han descarrilat. Però a nosaltres això no ens farà desviar ni un mil·límetre l’atenció”, ha dit.

Feijóo ha fet aquestes valoracions l’endemà de saber-se que la direcció de Vox, amb Santiago Abascal al capdavant, ha decidit de tombar els pactes de govern que té amb el PP, entre els quals al País Valencià –on els dos partits són al govern– i a les Illes, arran del repartiment de menors no acompanyats. Per tot plegat, Feijóo ha reclamat a Vox que no entorpeixi la governabilitat. Segons ell, Vox aspira a estar sempre a l’oposició. “El problema del país és Pedro Sánchez i el seu govern. Però el problema de Vox sembla que sigui el PP i jo mateix. La meva preocupació no és el senyor Abascal”, ha comentat.

Mazón reorganitza el Consell per continuar governant tot sol i en minoria

Feijóo ha dit que el PP no renunciarà als principis i compromís i ha dit que els governs autonòmics continuaran endavant, tal com funcionaven fins ara amb Vox. “El nostre partit té paraula, principis, experiència de govern i maduresa política”, ha comentat. El dirigent del PP ha dit que confia plenament en els presidents autonòmics: “Redoblaran la responsabilitat per a pal·liar la irresponsabilitat perpetrada”. El PP aposta per mantenir els acords municipals que té a prop de cent trenta municipis amb Vox, malgrat que Abascal també hagi amenaçat de trencar-los. 

Segons Feijóo, el canvi polític a l’estat espanyol és imparable i considera que la política migratòria del govern espanyol és “nefasta”. “Miren cap a una altra banda i no fan res, a pesar que es preveuen allau d’immigrants irregulars. També afirmem que, en la mesura de les nostres responsabilitats, no donarem l’espatlla a qui més necessita auxili”, ha dit. El dirigent del PP ha dit que les capacitats de les comunitats autònomes són limitades. “Les comunitats poden ajudar fins al límit de la capacitat màxima, i a partir d’aquí, Sánchez està obligat a posar mitjans i a gestionar el problema”, ha dit.

El papa Francesc ha nomenat Josep-Lluís Serrano, prevere del Bisbat de Tortosa, bisbe coadjuntor d’Urgell amb dret de successió. D’aquesta manera, Serrano assistirà l’arquebisbe Joan-Enric Vives i el substituirà a partir del seu cessament per jubilació o altres causes. Fins aleshores, Serrano treballarà com a vicari general per a conèixer el Bisbat d’Urgell i el funcionament de les institucions d’Andorra, que en un futur en serà el copríncep.

Acollim el nou #bisbe coadjuctor d'#Urgell, a la Casa del Bisbat, a #LaSeu. Benvingut Mons. Josep-Lluis!!! pic.twitter.com/zcREzPoI0R

— Bisbat d'Urgell (@BisbatUrgell) July 12, 2024

Nascut l’any 1977 a Tivissa (Ribera d’Ebre) i ordenat prevere l’any 2002, Serrano és batxiller en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i doctor en teologia dogmàtica per la Pontíficia Universitat Gregoriana.

Marta Rovira i els exiliats del Tsunami Democràtic –Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, Josep Campmajó i Oleguer Serra– han deixat enrere l’exili i han tornat a casa. A primera hora del matí, han fet una parada a la porta dels Països Catalans, a Salses (Rosselló), i després ha travessat la frontera administrativa. A Cantallops (Alt Empordà), han fet un acte unitari, on s’han retrobat amb amics, familiars i dirigents polítics.

[VÍDEO] L’abraçada de retrobament entre Marta Rovira i Oriol Junqueras 

Dagoll Dagom ha tornat a l’amfiteatre del Teatre Grec amb un gran espectacle que repassa les escenes i cançons més exitoses de la història dels seus musicals. Ha estat la primera de les tres funcions que serviran per commemorar els cinquanta anys de vida de la companyia i que comencen el seu comiat definitiu. Avui i demà es faran les altres dues funcions, però les entrades ja s’han exhaurit.

Més d’un centenar d’artistes han pujat a l’escenari i han fet viatjar al públic en el temps a través d’espectacles com Mar i cel, Nit de Sant Joan, Glups!, El Mikado o Flor de Nit. L’Original SoundTrack Orchestra (OSTO) s’ha encarregat de versionar en directe les bandes sonores dels diferents musicals protagonitzats per la companyia des de l’estrena del primer espectacle, l’any 1974.

La gala ha estat dirigida per Daniel Anglès, Joan Vives i Ariadna Pey, i ha comptat amb la interpretació d’artistes com Víctor Arbelo, Roger Berruezo, Anna Castells, Mariona Castillo o Haley Diallo, entre molts d’altres. També s’hi han deixat veure cares conegudes com la Pep Cruz, Elena Gadel, Àngels Gonyalons, Albert Guinovart, Ivan Labanda i Ferran Rañé. La Nina i Mercè Martínez han sigut baixa d’última hora per qüestions de salut.

“Estem molt emocionats. De fet, hi ha moments als assaigs de llagrimeta, de pell de gallina. La gent de la companyia ens emocionem. Segons com ens ha enganxat la història de la companyia, hi ha gent que li cau la llagrimeta amb Mar i cel, d’altres amb Cop de rock… Cadascú té el seu moment. És molt emocionant”, explicava Anglès durant els assajos. Per la seva banda, la productora executiva de Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella, explicava que aquest és l’espectacle més gran que han fet mai. “Per una banda, hi ha un punt de tristesa perquè això s’acaba, però, per una altra, estem contents de poder-ho fer.”

Dagoll Dagom celebra 50 anys Dagoll Dagom celebra 50 anys Dagoll Dagom celebra 50 anys Dagoll Dagom celebra 50 anys Altres commemoracions per celebrar mig segle de vida

Un dels actes commemoratius serà una exposició-instal·lació que ocuparà el vestíbul i diferents espais del Teatre Victòria i que relatarà la trajectòria de la companyia catalana a través de fotografies, textos evocadors, materials i vestuaris.

Així, també està prevista la publicació d’un catàleg especial amb els moments més significatius del seu univers que inclourà imatges visuals de la darrera producció de Mar i Cel, així com una crònica de la trajectòria de la companyia amb declaracions dels membres de l’equip de direcció. La música també tindrà un paper destacat en la celebració, amb l’edició d’un LP doble en format vinil amb els seus millors temes musicals.

El colofó arribarà el 14 de setembre al Teatre Victòria, amb l’estrena de l’última versió de l’emblemàtic musical Mar i Cel, encapçalat per Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca) que suposarà, a la vegada, el comiat definitiu dels escenaris de Dagoll Dagom.

Tant el PSPV com Compromís han reaccionat ja a la crisi de govern provocada per l’eixida de Vox del Consell i el nomenament del nou govern de Carlos Mazón. Tots dos partits de l’oposició han demanat al president de la Generalitat que abandone l’agenda ultra que ha practicat aquest any de govern del pacte amb la ultradreta.

Mazón reorganitza el Consell per a continuar governant en solitari i en minoria

El marc de l’extrema dreta

El síndic de Compromís, Joan Baldoví ha dit que el seu grup ha presentat dues propostes a les Corts després que Vox anunciara ahir que Mazón ha perdut la majoria parlamentària. La primera és una interpel·lació urgent al president perquè diga si continuarà amb el pacte del tovalló signat amb Vox. “Aquesta situació demostra un fracàs personal de l’aposta de Mazón. Ells parlaven del Botànic com del govern del Titànic, si hi ha hagut un Titànic, ha estat PP i Vox que no ha durat ni un any”, ha dit Baldoví. En aquest sentit, la segona proposta que ha fet Compromís és que el president se sotmeta a una moció de confiança a les Corts per saber quin és el suport parlamentari que té. “El pas següent, si no té suport parlamentari, és convocar eleccions”, ha dit Baldoví, que ahir ja les va reclamar.

Quant a la situació de la presidenta de la cambra, Llanos Massó, el síndic de Compromís ha dit que hauria de deixar el càrrec perquè l’ostenta en virtut d’un pacte que ahir el seu partit va trencar. “Si s’aferra al càrrec, voldrà dir que la dignitat, ehem, ehem…”, ha dit.

Vox trenca el govern valencià i deixa el PP de Mazón sol i sense aliats

Un afebliment institucional

La secretària general dels socialistes valencians i ministra del govern d’Espanya, Diana Morant, ha dit en una entrevista a les notícies del matí que la presència de Vox en les institucions era una anomalia europea. “Em sorprén l’actitud de Mazón, el veig trist i abandonat perquè estava a gust governant amb Vox, ahir se’l veia molt a gust a les Corts aprovant lleis reaccionàries”, ha dit.

Morant ha dit que a pesar del que ha volgut fer veure en la compareixença, el PP es troba en una situació d’afebliment institucional generalitzat. “Han de veure com el toregen. Han sigut les decisions del PP que els han dut al fet que l’únic soci amb qui es podia entendre era amb Vox”.

Quant a donar suports puntuals a les polítiques de Mazón, Morant ha recordat que qualsevol qüestió que siga bona per als valencians tindrà el suport dels socialistes. “Si el PP o Mazón abandonen la línia ultra i les lleis ultres, podrem arribar a un acord. Si l’abandonament de Vox del Consell només és una situació tàctica, no canviarà res”, ha dit, recordant que no donaran suport a la destrucció de drets o a les retallades que ha fet fins ara el govern valencià.