Avui s’ha presentat a Barcelona el Grup Ciutadà de Polítiques Digitals (GCPD), que vol influir de manera ‘intensa, proactiva i positiva’ en les polítiques digitals de Barcelona. Estarà format per un grup de deu personalitats reconegudes com Simona Levi, activista i cofundadora de Xnet; Ramon Roca, cofundador de Guifi.net i president de la Fundació homònima; o Artur Serra, subdirector de la i2cat Foundation i director de recerca de Citilab.

Aquest grup intentarà crear una xarxa d’interlocució entre els actors i col·lectius de la societat civil competents i aportar propostes per la ciutat. Hauran d’estar en estreta col·laboració amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, per això a la presentació d’avui no hi ha faltat Michael Donaldson, nou comissionat de Tecnologia i Innovació Digital del consistori, que s’ha compromès a obrir línies de col·laboració i interlocució amb el grup des de ja. També hi ha assistit Elisenda Alemany, d’ERC, i Ferran Mascarell, de JuntsxCat, dos dels grups polítics del consistori que han respost a la petició de reunió del grup.

El GCPD es va gestar durant la darrera campanya electoral preocupat per la quasi absència del tema en els programes i els debats –l’interès pels temes digitals per part dels partits representats en el consistori barceloní és només de l’1,7%, el més baix de les ciutats analitzades en aquest estudi– i per l’espai de segona categoria que el digital ocupa després en les polítiques.

The post Neix un grup d’experts per a influir en les polítiques digitals de Barcelona appeared first on VilaWeb.

El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha anunciat avui la licitació del tram més important de la Línia 10 del metro de Valencià fins a Natzaret, per més de trenta-tres milions d’euros, així com del tram Teulada-Gata de la línia 9 del tramvia d’Alacant (Benidorm-Dénia) per 18 milions d’euros. En el cas del metro de València, s’aprovarà en el ple del Consell ‘en les setmanes vinents’.

Així ho ha anunciat España en la seva visita als tallers del Campello del TRAM d’Alacant per a conèixer les prestacions dels nous trens duals. El titular de Mobilitat ha qualificat a les noves unitats del TRAM d’Alacant de trens ‘pioners i innovadors’ i ha anunciat que podran circular per les Línia 1 (Estels -Benidorm) i 3 (Estels – el Campello) i, en un futur, tal com està planificat, en la resta de la connexió entre Alacant i Dénia, un cop finalitzin les obres de modernització que s’estan realitzant entre Calp i Dénia. D’aquesta manera, permetran continuar fins a Dénia sense el transbord actual a Benidorm.

En relació amb la L10 del metro de València, Arcadi España ha explicat que amb el projecte licitat es condicionaran les tres estacions subterrànies d’aquesta línia: Alacant, Russafa i Amado Granell, així com l’equipament del túnel i la urbanització de les àrees afectades per l’obra i, en particular, dels accessos a les estacions i el seu entorn.

L’objectiu, ha subratllat, ‘és que l’any 2021 estigui finalitzada tota la Línia 10 entre el carrer Alacant i barri de Natzaret’. Segons ha assenyalat el conseller, es tracta de la licitació més important d’aquesta obra que ‘ampliarà de manera molt considerable l’oferta de transport de la xarxa’. La Línia 10, un cop completada, permetrà unir el centre de València amb la zona de la Ciutat de la Ciutat de les Arts i les Ciències i el barri de Natzaret.

Com ha recordat el conseller, aquestes obres van començar l’any 2006 i es van paralitzar el 2011, per falta de pressupost, després d’invertir al voltant de 200 milions d’euros. En l’actualitat, FGV està executant les primeres obres d’infraestructura en el tram comprès entre les parades d’Amado Granell i la prolongació fins Germans Maristes, la inversió ascendeix a 3.664.420,87 milions d’euros, IVA inclòs, i un termini d’execució de set mesos i mig.

Aviat sortiran a licitació els últims tres projectes d’electrificació i subestacions, la senyalització i comunicacions, adequació dels tallers provisionals.

Renovació al tramvia

Sobre la Línia 9 del TRAM d’Alacant, Arcadi España ha comentat que sortirà a licitació el tram Teulada – Gata de Gorgos, de 6,7 quilòmetres, per un import de 18.031.126,08 euros, i un termini per a la seva execució de 12 mesos. Aquest tram juntament amb el de Gata de Gorgos – Dénia, de 10,9 quilòmetres que ja es troba en licitació, són els que falten per completar la renovació de via del conjunt d’aquesta línia.

En aquest sentit, el conseller ha indicat que la Generalitat està executant diferents actuacions aquesta Línia 9 que uneix Benidorm i Dénia, amb la finalitat d’aconseguir la seva renovació i modernització ‘integral garantint la regularitat i la qualitat del servei’.

En total la inversió de la Generalitat a la Línia 9 del TRAM d’Alacant ascendirà a més de 130 milions d’euros i inclou, entre altres, la renovació de via de Calp a Teulada, la renovació de via de Teulada a Dénia, la remodelació d’andanes i millora de l’accessibilitat o la rehabilitació Algar i Mascarat,

The post La Generalitat licita el tram més important de la L10 del metro de València appeared first on VilaWeb.

El músic Iñigo Muguruza s’ha mort avui a cinquanta-quatre anys després de patir quatre anys d’esclerosi múltiple, segons avança el portal Naiz.

Muguruza, ha estat fundador i integrant de grups bascos de referència, juntament amb el seu germà Fermín, com Kortatu, Delirium Tremens, Negu Gorriak o Hiru Leike, i en totes aquestes actuava com a guitarrista, baix i també vocalista.

Més enllà del món musical, Muguruza ha participat en altres facetes artístiques, com un curt, ha escrit un llibre de relats infantils i va participar en la posada en escena de l’obra de teatre ‘Ezekiel‘.

 

 

The post S’ha mort Iñigo Muguruza, fundador de Kortatu i Negu Gorriak appeared first on VilaWeb.

Els promotors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Universitats ha arribat a les 50.000 signatures recollides per començar els tràmits parlamentaris. Després que el mes de febrer passat es presentés la iniciativa, la plataforma ha assolit el repte però es disposa a continuar sumant suports perquè el parlament reguli per llei la reducció progressiva dels preus de la universitat pública.

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i el Consell de l’Estudiantat (CEUCAT) són algunes de les entitats que ja han mostrat el seu suport a la iniciativa, així com sindicats com SEPC, USTEC-STEs, l’AEP. Segons els promotors, l’augment de les taxes el 2012, en un 66%, ha impedit l’entrada d’uns 10.000 estudiants a la universitat.

The post La ILP Universitats aconsegueix les 50.000 signatures per començar els tràmits parlamentaris appeared first on VilaWeb.

Una investigació del portal especialitzat TechCrunch ha descobert bases de dades obertes que contenen quatre-cents vint milions de números de telèfon pertanyents a usuaris de Facebook, sense contrasenya i accessible per a qualsevol persona.

Les dades estaven allotjades en servidors desprotegits i que contenien la ID única de l’usuari dins de la xarxa social, el número vinculat al compte, així com en altres casos, altres dades com el nom de l’usuari, el gènere o país de residència. Entre aquests s’han localitzat les dades de personatges famosos.

Els números de telèfon s’haurien filtrat abans del 2011, moment en el qual es van realitzar canvis en la companya per a evitar que fos tan fàcil trobar el número de telèfon d’altres usuaris. L’accés a aquestes dades permetia suplantar la identitat davant l’operador mòbil i posteriorment canviar la contrasenya del compte de Facebook.

The post Facebook: descobreixen centenars de milions de números de telèfon en bases de dades públiques appeared first on VilaWeb.

El jutjat d’instrucció 6 de Figueres ha acordat seguir amb el procediment obert contra l’ex-batllessa de Figueres, Marta Felip, per un presumpte delicte desobediència arran de l’1-O.

El magistrat ha dictat la interlocutòria i ha traslladat el cas a la fiscalia i a les acusacions perquè formulin els seus escrits d’acusació i que en un termini de deu dies sol·licitin la celebració d’un judici. Segons recull la resolució, Felip va permetre l’obertura de quinze locals municipals tot i que sabia que el Tribunal Constitucional havia prohibit la celebració del referèndum.

El magistrat considera que Felip va participar de manera ‘activa’ i de ‘direcció’ en el desenvolupament de l’1-O. En aquest sentit, cita diverses piulades on l’ex-batllessa detallava espais que hi havia oberts i que la seva actuació, com al·legava la seva defensa, no es va limitar a fer una carta ‘de naturalesa privada i simple valor polític’ de suport a la celebració del referèndum.

The post El jutjat deixa un pas de judici l’ex-batllessa de Figueres per desobediència arran de l’1-O appeared first on VilaWeb.

El nombre de morts pel pas de l’huracà Dorian per l’arxipèlag de les Bahames ha ascendit a vint, segons ha informat la ministra de Sanitat del país, mentre els equips de cerca i rescat comencen a analitzar els efectes que ha provocat la tempesta.

A l’aeroport de Nassau, la capital de les Bahames, un gran nombre de residents miren de localitzar els seus familiars que es troben atrapats a les zones més colpejades pel fenomen meteorològic.

L’huracà Dorian va tocar terra diumenge passat a l’arxipèlag de les Bahames amb vents de fins a 354 quilòmetres per hora. Diverses regions de la península de Florida estan sent evacuades i Geòrgia i Carolina s’estan preparant davant les previsibles inundacions.

The post Augmenta a vint la xifra de víctimes a les Bahames pel pas de l’huracà Dorian appeared first on VilaWeb.

L’Aeroport de Barcelona s’ha situat tot l’estiu entre els quatre aeroports del món amb més retards, segons recull el web d’estadístiques aèries Flightstats. El rànquing, que reuneix els cinquanta principals aeroports del món, situa l’aeroport barceloní en tercera posició en quant a retards tant al juny com al juliol però a l’agost baixa a la quarta posició per la irrupció de l’aeroport de Hong Kong com a conseqüència de les protestes que el van bloquejar. Així, el 39,72% dels vols del juny, el 40,31% dels del juliol i el 35,54% dels de l’agost van operar amb retards de quinze minuts o més i la mitjana de retards va ser de 45,1 minuts al juny, 51,7 al juliol i 46,3 a l’agost. Barcelona va ocupar el lloc 44 en puntualitat, a excepció del juny en que va baixar fins a la 46ena posició.

Les xifres són millors que les de l’estiu passat, quan el 45,8% dels 45.703 vols operats en aquests tres mesos van acumular retards d’un quart d’hora o més i l’aeroport barceloní va ocupar la posició 48 del rànquing.

Al juny van operar a l’Aeroport de Barcelona un total de 15.029 vols, dels quals el 60,28% van aterrar o es van enlairar dins del temps indicat. El 39,72% però ho va fer amb una demora de quinze minuts o més i amb una mitjana de retard de 45 minuts. El mes passat, l’aeroport d’Amsterdam va liderar el rànquing amb el 43% dels vols retardats. Al juliol es van operar 15.687 vols, un 59,69% ‘on-time’ i un 40% amb retards. La demora mitjana va ser de 51,7 minuts. L’aeroport de Londres-Gatwick va ocupar la primera posició amb un 51,36% de vols retardats.

Per últim, a l’agost es van operar 15.537 vols, dels quals un 64,46% ho van fer dins del temps marcat i un 35,54% amb retards. La mitjana va ser de 46,3 minuts. Un cop més, Londres-Gatwick va ocupar la primera posició, amb el 49,46% dels vols fora d’horari.

Entre les dades que ofereix el rànquing destaca el cas de Hong Kong ja que mentre que al juny ocupava la posició número 13 amb un 30% dels vols retards, a l’agost passa a la segona posició amb el 37,27%.

Sao Paulo i Tokio lideren el rànquing de puntualitat

En contraposició, Sao Paulo i Tokio lideren el rànquing dels 50 millors aeroports del món en quant a puntualitat. Tant al juny com al juliol Tokio va ser el més puntual, amb fins un 91% del vols en temps, seguit del de Sao Paulo amb entre un 86% i un 89% dels vols amb puntualitat. A l’agost va ser precisament l’aeroport de Sao Paulo el més puntual, amb un 89,24% dels vols dins del seu horari i en segon lloc es va situar el de Minneapolis, amb el 84,5% dels vols a l’hora.

The post Barcelona, tot l’estiu entre els quatre aeroports amb més retards del món appeared first on VilaWeb.

Una cinquantena d’ajuntaments catalans han signat una declaració que exigeix a Endesa que condoni els vint-i-un milions d’euros corresponents al deute que les famílies en situació de pobresa energètica han contret amb la companyia en els darrers anys.

L’acord s’ha pres en el marc de la trobada que diversos ajuntaments catalans han fet a la ciutat de Terrassa i on a banda del batlle d’aquest municipi, Jordi Ballart, també hi han assistit la batllessa de Girona, Marta Madrenas o la de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, entre d’altres.

El text també reclama a la subministradora que retiri la carta que el 31 de juliol va enviar a prop de 400 ajuntaments i insta el govern a liderar un front comú per per obligar les empreses energètiques a complir amb la llei 24/2015. A la reunió també hi han participat membres de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica.

The post Una cinquantena d’ajuntaments catalans exigeixen a Endesa que condoni el deute energètic a les famílies vulnerables appeared first on VilaWeb.

L’economista Francisco De la Torre, que va ser portaveu d’Hisenda de Ciutadans la passada legislatura espanyola, ha formalitzat aquest dijous la seva renúncia a l’escó que ocupava al Congrés espanyol després que el mes de juliol passat ja abandonés la direcció del partit taronja, en haver perdut ‘la il·lusió’ en el projecte per l’estratègia actual de l’equip d’Albert Rivera.

De la Torre, inspector d’Hisenda, era un dels portaveus de l’àrea econòmica que encapçalava Luis Garicano, ara eurodiputat, i del qual també formava part Toni Roldán, que també va deixar el partit per discrepàncies amb la línia actual de Cs. Ara el portaveu econòmic és Marcos De Quinto.

El que fora president de la Comissió d’Hisenda del Congrés espanyol la passada legislatura ja va anunciar el passat 25 de juliol la marxa de la direcció del partit, on era responsable de Fiscalitat del Comitè Executiu, així com secretari de Programes i Àrees Sectorials de Madrid.

En aquell moment va decidir quedar-se com a diputat de base, i de fet ja no va presidir cap de les comissions que van correspondre a Ciutadans, però a la tornada de les vacances ha formalitzat també la seva renúncia a l’escó.

Nart deixa de ser militant de Cs però es manté com a eurodiputat

Per la seva part, l’eurodiputat Javier Nart ha decidit donar-se de baixa de Cs i deixa de ser militant. Així ho ha comunicat al partit. Segons explica Cs en un comunicat, Nart continuarà formant part de la delegació de Cs a Parlament Europeu i del grup liberal Renew Europe. Segons aquest mateix comunicat, Nart ‘continuarà defensant els interessos dels espanyols i el programa electoral de Cs a les eleccions europees del maig’.

El passat mes de juny, Nart ja va abandonar l’executiva de Cs per discrepàncies amb la direcció just després que el partit aprovés mantenir el veto a la investidura del cap del PSOE, Pedro Sánchez. Nart també s’ha mostrat crític amb l’acostament de Cs a Vox.

The post Francisco de la Torre també plega de diputat de Ciutadans appeared first on VilaWeb.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias,, ha criticat les declaracions del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, en les quals li retreia que per entrar al govern li obrís la porta a la dreta, i ha indicat que li sembla estrany que des d’ERC ofereixin un xec en blanc al PSOE ‘quan van ser responsables de forçar les eleccions’. Ho ha fet després de valorar el document i l’oferta dels alts càrrecs de l’estat espanyol que els ha fet aquest dimarts el PSOE.

Sobre la reunió de Sánchez amb el líder del PNB, ha indicat que els nacionalistes bascos ‘poden ensenyar moltes coses al PSOE’ perquè han negociat governs de coalició amb altres partits, ‘i saben que per a negociar un executiu cal cedir coses i no acaparar tot el poder.’

Iglesias ha assenyalat que l’equip negociador de Podem assistirà a la reunió amb el PSOE amb voluntat de ‘deixar a banda els retrets’ i amb la intenció de treballar sobre una base programàtica. Però recalca que perquè hi hagi acord, aquesta tarda també s’ha de parlar d’equips de govern i d’estructura de govern, i espera que els socialistes no s’aixequin de la taula.

‘Hem estudiat amb detall el document i tractarem de completar-lo. Els plantejarem que la clau per a tirar endavant un acord programàtic és parlar també dels equips de govern i d’estructura de govern, i esperem que no s’aixequin de la taula’, ha indicat en una entrevista a Telecinco, recollida per Europa Press.

Iglesias ha advertit als socialistes que si presenten un programa i pretenen separar-lo d’una negociació que abordi l’estructura de govern, estarien ‘prenent el pèl a la gent’, i ha afegit que des d’Unides Podem mantenen l’exigència d’entrar en un govern conjunt, ‘de coalició’, però no per tenir butaques sinó per a tenir responsabilitats: ‘Ens interessa tenir competències per a canviar les coses, no les butaques.’

Afegeix que intentaran convèncer als socialistes aquesta tarda. ‘Els direm que parlin d’equips de govern sobre la base de la proposta de juliol. No ens aixecarem de la taula, esperem que deixin la seva ànsia d’acaparar tot el poder”, ha conclòs.

The post Iglesias recrimina a ERC que doni un xec en blanc a Sánchez ‘quan ells van provocar eleccions’ appeared first on VilaWeb.

Jo Johnson, germà del primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha presentat avui la seva dimissió com a diputat conservador i com a ministre d’Universitats assegurant que anteposa ‘l’interès nacional’ per sobre de la ‘lleialtat familiar’.

En el referèndum de 2016 sobre el Brexit havia estat partidari de romandre a la Unió Europea, i ja havia dimitit durant el govern de Theresa May per estar en contra de l’acord al qual havia arribat la primera ministra, però amb l’arribada del seu germà havia tornat a l’executiu.

La sortida de Jo Johnson s’emmarca en la crisi que s’ha obert entre la Cambra dels Comuns i el primer ministre davant el bloqueig del parlament a sortir de la Unió Europea sense acord i de portar a terme eleccions.

It’s been an honour to represent Orpington for 9 years & to serve as a minister under three PMs. In recent weeks I’ve been torn between family loyalty and the national interest – it’s an unresolvable tension & time for others to take on my roles as MP & Minister. #overandout

— Jo Johnson (@JoJohnsonUK) September 5, 2019

The post El germà de Boris Johnson dimiteix com a ministre i diputat conservador appeared first on VilaWeb.

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha citat a declarar com investigats a vuit inspectors en cap de la policia espanyola per les càrregues de l’1-O. Es tracten de vuit comandaments de pes durant la jornada del referèndum, ja que van ser els responsables dels operatius que van intervenir en vint-i-set centre de votació de Barcelona.

Des d’Irídia, que forma part de l’acusació particular contra els agents de la policia espanyola denunciats per la violència desproporcionada de l’1-O a Barcelona, expliquen que aquesta decisió judicial és un gran pas endavant en la depuració de les responsabilitats: ‘Suposa un gran canvi perquè anteriorment havien declarat quatre dels set caps de nucli, però per actuacions concretes en centres. Ara no, declararan els màxims responsables policíacs sobre el terreny per l’actuació en els 27 centres on hi va haver violència’, explica Anaïs Franquesa, advocada d’Irídia.

Aquesta resolució està recolzada per una decisió de l’audiència provincial de Barcelona del mes de febrer, en la qual es determinava que calia aprofundir en la investigació i determinar quines ordres es van donar i si es coneixen les conseqüències que podien tenir.

The post Un jutjat de Barcelona encausa vuit caps de la policia espanyola per les càrregues de l’1-O a Barcelona appeared first on VilaWeb.

Era la primera conferència d’un president de la Generalitat a Madrid d’ençà de la repressió desencadenada per l’estat espanyol com a resposta a l’1-O. I Quim Torra s’hi ha trobat un abisme, tot un món d’incomprensió, d’esquemes mentals solidificats que fan molt difícil que des del poder mediàtic i polític de Madrid ni tan sols es formuli una pregunta que el president ha demanat que com a mínim es plantegi: ‘Per què un poble com el català que durant tants anys va apostar per l’estabilitat d’Espanya va decidir d’emprendre un nou camí com el de la independència?’ Torra ha participat aquest matí en un esmorzar informatiu organitzat per l’agència Europa Press a l’hotel Villa Magna de Madrid, on hi havia força expectació per si donava pistes sobre la resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics. No ho ha detallat, ha declarat que la sentència obrirà una nova etapa en què ’s’haurà de traçar el camí per a culminar la independència’, i que s’haurà de fer des de la desobediència civil. Ha estat com un partit de frontó per a Torra, que havia de llançar una vegada i una altra el missatge del respecte als drets humans contra una paret argumental dels interlocutors que era la constitució com a final i culminació de tot.   

Torra era al mateix escenari on fa tres anys Carles Puigdemont va anar a dir que es faria un referèndum i que convenia negociar-lo. Era el penúltim ‘escolta Espanya’ d’un president de la Generalitat a Madrid, perquè Puigdemont encara va fer una darrera crida, el maig del 2017 a la Cibeles, acompanyat de Romeva i Junqueras. Avui no hi havia la tensió ambiental d’aquelles conferències de Puigdemont, però el missatge de Torra ja no era el de cridar Espanya a negociar, a pactar ni a trobar camins d’entesa, per la constatació del president que són camins erms, perquè la resposta que ha rebut l’independentisme ha estat la repressió. I això culminarà aviat amb la sentència del Suprem, i ho viurà en primera persona també ben aviat el president mateix amb el judici contra ell al TSJC acusat de desobediència per no haver volgut despenjar la pancarta a Palau de suport als presos i els exiliats.

Més aviat el discurs de Torra ha estat una explicació i una argumentació de la necessitat de posar el respecte als drets humans —entre els quals la llibertat d’expressió i de manifestació i l’autodeterminació dels pobles— per davant de ‘la dura legalitat espanyola’, i d’anunciar que hi haurà aquesta nova etapa després de la sentència; no pas que la vulgui negociar amb l’estat, sinó que hi serà: ‘Si la sentència no és absolutòria, ens portarà a una nova etapa, a prendre de nou la iniciativa, a traçar amb fermesa el camí fins a culminar la independència. No acceptarem la sentència i actuarem en conseqüència. Tots els drets que ens siguin negats els tornarem a exercir’.

Ambaixades presents, ministres absents

Hi havia força expectació mediàtica per a escoltar-lo, amb uns quants corresponsals de mitjans internacionals. I la taula diplomàtica era ben plena, amb representants d’ambaixades d’una vintena de països: hi havia confirmada l’assistència de càrrecs de les del Regne Unit, Alemanya, Austràlia, Cuba, l’Equador, Finlàndia, els Països Baixos, Bèlgica, Noruega, Rússia, Suècia… Hi havia representants de grans empreses i bancs, com el BBVA, el Sabadell, Bankia; el president de Foment, Josep Sánchez Llibre; el de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, i una àmplia representació dels diputats de Junts per Catalunya a Madrid, del diputat d’ERC Joan Capdevila, els consellers Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Alba Vergès, a més del delegat del govern a Madrid, Gorka Knörr.

En canvi, la representació del govern espanyol era ben pobra. Cap ministre per a fer gala de la voluntat de diàleg que dimarts el president Pedro Sánchez va expressar que volia mantenir amb la Generalitat; cap ni un per a poder escoltar amb tots els ets i uts què vol dir Torra quan parla de confrontació democràtica. Hi ha hagut una representació de càrrecs inferiors d’alguns ministeris, entre els quals el secretari general del Ministeri d’Interior, Juan Antonio Puigserver, que és qui va controlar els Mossos durant el 155. I també l’advocacia de l’estat, que ha estat acusació en el judici contra el procés i que demana penes de fins a dotze anys de presó.

Quina forma prendrà això Quim Torra no ho ha revelat, malgrat la insistència del director d’Europa Press, Javier García Vila, però ha insistit que ha de tenir una dimensió institucional i també una altra de mobilització social basada en la desobediència civil. I això vol confrontació democràtica, és a dir, en paraules del president, ‘que en la nova etapa que s’obrirà a Catalunya es posarà en el centre de l’acció política l’exercici del dret d’autodeterminació dels catalans, amb un programa de país i amb els valors del republicanisme i del respecte als drets humans’. García Vila intentava contenir l’estupefacció. Ha estat ell qui li ha fet la majoria de les preguntes, que no podia evitar transformar en valoracions, i que ha traslladat les qüestions que es plantejaven també des de l’audiència.

El detall de Pedralbes

El primer interès informatiu dels mitjans espanyols era saber la posició de Junts per Catalunya sobre la investidura de Pedro Sánchez, l’endemà de l’anunci d’ERC de facilitar-la. Torra ha estat clar, i ha dit que amb la proposta que fa el president espanyol per a Catalunya es manté el no del mes de juliol. I tot seguit la col·lisió de marcs mentals: García Vila, assegut a la dreta de Torra a la taula presidencial de l’esmorzar, li demanava bo i fregant-se el front i aclucant els ulls com si li costés que li sortissin les paraules, com era possible que digués que la voluntat popular està per damunt de la legalitat espanyola si allò la cristal·lització de la voluntat popular és la constitució espanyola i aquesta impedeix cap referèndum d’autodeterminació. Resposta de Torra: ‘Perquè hi ha drets humans per sobre de la constitució. A l’acord de Pedralbes es parlava de seguretat jurídica, i no pas de constitució, i per a nosaltres això era important. I al Quebec i a Escòcia es van trobar maneres d’acomodar legalment la demanda d’un referèndum.’ El president ha recuperat un detall que ha quedat força oblidat: el text de l’acord de Pedralbes per a dialogar per a una superació del conflicte no feia cap referència explícita a la constitució. El govern de Sánchez es va moure cap a posicions més intransigents després de la fúria desfermada per la dreta política i mediàtica espanyola i allò va quedar enterrat.

El director d’opinió de 20 Minutos i la representant de Societat Civil Catalana a Madrid feien preguntes complementàries: l’un deia a Torra com podia ser democràtic que ell parlés en nom dels catalans ‘quan la majoria dels catalans no vol la independència, segons les vostres mateixes enquestes?’ I l’altra deia directament que a Catalunya hi ha una fractura social i si no n’és conscient, el president. Torra ha respost al primer que allò que ell no pot entendre és que un president de la Generalitat no pugui parlar en nom de Catalunya i un president del govern espanyol sí que ho pugui fer en nom d’Espanya. Aplaudiments d’una bona part dels catalans presents avui a la sala de l’hotel. I a la segona li ha respost que el problema que hi ha a Catalunya no és pas de fractura social, ni de convivència (com repeteix Pedro Sánchez), sinó de democràcia. ‘Mai un debat polític ha de fracturar res’.

‘Un caprici?’

A Javier García Vila encara el sacsejava l’estupefacció pel discurs de Torra parlant del dret d’autodeterminació i de la necessària resposta contundent a la repressió de l’estat, i ha sortit directament a defensar la justícia espanyola. ‘Sembla que digui que el fet que siguin a la presó és un caprici. Però és que hi ha una fiscalia que ha presentat una acusació, i tots hem vist que hi ha hagut un judici, en un país com Espanya que és un estat democràtic’. El judici vist i explicat a Madrid no ha estat mai el judici vist i explicat i patit que hi ha hagut a Catalunya, i la intervenció del director d’Europa Press ho palesava. Torra li ha dit: ‘Mai s’hauria d’haver arribat a una presó preventiva. Si és un conflicte polític que es vol resoldre políticament, això no hauria d’haver passat mai, i molt menys amb els dos Jordis. Potser els membres del govern van desobeir uns requeriments del TC, però això val dos anys de preventiva? I no treure la pancarta del balcó mereix 18 mesos inhabilitació al president de la Generalitat?’

Els corresponsals estrangers tenien més interès a saber quina serà la resposta a la sentència, però Torra els ha dit que és quelcom que ara no pot revelar. De fet, tampoc no hi ha consens dins de l’independentisme sobre això. Poc abans de l’acte de Torra, la cadena SER difonia una entrevista escrita del president d’ERC, Oriol Junqueras, que proposava, reblant les declaracions anteriors d’altres dirigents del partit, que seria bo que la resposta a la sentència fos un govern de concentració que inclogués els comuns i que no s’havia de tenir por a unes eleccions avançades. Torra hi ha posat distància. ‘L’últim que hem de fer és abocar-nos a unes eleccions amb el grau de confrontació que això implicaria, i que ens impediria de concentrar-nos en donar una resposta a la sentència. I la proposta d’aprovar el pressupost és una oportunitat de país per a fer això.’

El president ha parlat de drets humans i de democràcia, transcendint marcs legals, i s’ha trobat incomprensió. I un cop acabat l’acte, des de l’altra banda de l’abisme, el periodista Miguel Ángel Aguilar se li ha atansat per a parlar-hi amb vehemència, amb interès, amb cordialitat. De cordialitat, molta. Les formes s’han mantingut i no hi ha hagut, ni dins ni fora de l’hotel, cap moment de tensió. Torra ha marxat de Madrid havent certificar la fi dels ‘escolta Espanya’ dels presidents catalans.

The post Quim Torra, un gran abisme a Madrid i el detall oblidat de Pedralbes appeared first on VilaWeb.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha anunciat aquest dijous que renuncia a l’acta de diputat a Les Corts, encara que manté el seu càrrec al govern valencià, amb l’objectiu de dedicar-se ‘en cos i ànima’ a aconseguir un finançament ‘just’, qüestió que considera que és la ‘més transcendental’ i ‘prioritària’ per als valencians en aquest moment.

Així ho ha anunciat en una compareixença a la cambra, convocada aquest mateix matí, en la qual ha comunicat la seva decisió de renunciar a l’acta de diputat, que té des de les passades eleccions autonòmiques del 28 d’abril, a les quals va concórrer com a número tres per la circumscripció de València.

Soler, de 69 anys, doctor en Economia i catedràtic d’Economia Aplicada, ha explicat que es tracta d’una decisió ‘personal’ que ja ha transmès al president de la Generalitat, Ximo Puig, i que es produeix en plena polèmica sobre les possibles retallades davant la falta de Pressupostos Generals de l’estat espanyol i l’infrafinançament del País Valencià.

Precisament, el cap del Consell va anunciar aquest dimecres que es reunirà dimarts que ve amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per a exigir-li una solució ‘immediata i legal’ per a les entregues a compte a les comunitats autònomes perquè va advertir que és ‘absolutament necessari per a garantir la tresoreria i el bon funcionament de les arques”‘del govern valencià, al mateix temps que va insistir que no hi haurà ‘cap retallada en els interessos generals dels drets dels valencians.’

Puig insisteix que no es retallaran serveis fonamentals

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha insistit que les conseqüències per la falta d’inversions i recursos per al País Valencià derivades per l’absència dels pressupostos de l’estat espanyol no derivarà en cap cas en retallades dels serveis públics fonamentals.

Després de participar en el tall del primer ram de la campanya 2019-20 del Raïm de Taula Envasat del Vinalopó, Puig ha reafirmat que ‘mai es retallarà en els serveis públics fonamentals, en els drets dels valencians.’

‘Però, efectivament, que no hi hagi pressupostos té alguna conseqüència’, perquè se suma a ‘l’infrafinançament’, ha afegit.

‘En aquest moment estem mirant partides que seran de difícil execució o que es puguin traslladar sense cap menyscapteal proper any’, ha relatat sobre les possibles solucions, sempre dins d’una visió de ‘responsabilitat’ en el context de falta d’inversions i recursos per al País Valencià.

El president ha insistit que el seu executiu continuarà desenvolupant polítiques ‘sense menyscapte per al nostre compromís, que és social.’

The post Vicent Soler renuncia a l’acta de diputat a les Corts appeared first on VilaWeb.

El tribunal d’apel·lació de Brussel·les acaba de reobrir la causa per l’espionatge de Carles Puigdemont a Bèlgica, segons que ha explicat a Twitter Gonzalo Boye, advocat del president. El tribunal ha acceptat el recurs que havia presentat Boye a l’arxiu del cas. I ha ordenat una sèrie de diligències en relació a les balises de seguiment que es van instal·lar als vehicles de Puigdemont a Bèlgica els primers mesos d’exili.

El Tribunal de apelación de Bruselas nos da la razón en el caso de las balizas puestas en el coche de @KRLS y ordena la práctica de una seria de diligencias… #Seguimos

— Gonzalo Boye (@boye_g) September 5, 2019

Segons han detallat a VilaWeb fonts coneixedores del cas, el tribunal ordena tres diligències: interrogar el representant de l’empresa italiana que va vendre les balises; interrogar els representants de tres empreses que van vendre part dels seus components i identificar els usuaris d’una sèrie de telèfons.

Boye considera ‘lògica’ la reobertura de la causa ‘perquè som davant de fets molt greus.’ Així, s’aprofundirà en la investigació que havia iniciat la policia belga.

Espionatge els primers dies d’exili

Segons que va publicar l’ACN, els presumptes espies del president de la Generalitat van aprofitar les reunions que mantenia durant els primers mesos de l’exili a l’Hotel Husa President Park de Brussel·les per col·locar als seus cotxes dues balises de seguiment. El primer dispositiu de seguiment es va col·locar al Renault Espace durant el matí del 2 de febrer de 2018 mentre era a l’aparcament de l’establiment. El segon s’hauria col·locat dos dies més tard, el 4 de febrer, al mateix hotel.

Els espies van col·locar les balises a Puigdemont al pàrquing de l’hotel on es reunia amb polítics

Els experts belgues van determinar que es tractava de dispositius ‘sofisticats’ que abans de ser col·locats es van preparar en l’àmbit tècnic amb ‘material d’alta qualitat i per mans expertes’, probablement, segons les investigacions, a la zona d’Arquennes, un municipi a vint minuts de Waterloo i a quaranta de la capital.

L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM, totes britàniques, que hi havien estat en contacte van permetre a la policia belga centrar la investigació en aquests diversos espais de la zona de Brussel·les i rodalies. Així, les investigacions belgues van permetre determinar que les balises amb les targetes SIM ja tenien activitat en els dies previs a ser col·locades als cotxes.

Per exemple, la SIM dins de la primera balisa ja es va comunicar amb un receptor la nit de l’1 de febrer a Arquennes, en una antena de telefonia que va connectar, en un moment o altre, amb la majoria de dispositius i targetes SIM investigades -com la que va trucar breument, el migdia abans, a la centraleta de la cadena d’hotels on s’allotjava el fiscal de l’Audiència espanyola.

Podria haver-hi fins a tres localitzacions relacionades amb la presumpta operació d’espionatge: l’hotel d’una cadena de Brussel·les on va trucar breument una de les targetes SIM vinculada a les balises -el Thon Bristol Stephanie on s’allotjava el fiscal Carlos Bautista Samaniego i on els agents situen cinc persones més que també destaquen en relació amb la investigació-, l’hotel President Park on es van col·locar, físicament, les balises; i un espai sense confirmar a la zona d’Arquennes on s’haurien preparat els dispositius a escala tècnica.

The post Un tribunal belga reobre la causa per l’espionatge a Puigdemont appeared first on VilaWeb.

Investigadors de l’Idibaps han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètic a la leucèmia. L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, conclou que els europeus tenen en el seu genoma lleugeres variants en la seva seqüència que els predisposen a desenvolupar la leucèmia limfàtica crònica, que és la més freqüent en adults i que té una de cada 2.000 persones de països occidentals. En canvi, aquesta malaltia és pràcticament inexistent a Àsia. Les raons d’aquesta diferència entre persones d’origen europeu i asiàtic està en el seu ADN, segons les conclusions dels investigadors.

L’estudi l’ha coordinat l’investigador de l’Idibaps Iñaki Martín-Subero, que lidera el grup Epigenòmica biomèdica del centre, i s’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de Richard Houlston de l’Institut d’Investigació de Càncer de Londres.

Estudis previs han detectat unes quaranta regions associades al risc de tenir leucèmia limfàtica crònica. Fa un any, el mateix grup de recerca de l’Idibaps va publicar el mapa de les funcions del genoma de la leucèmia. ‘El mapa que vam dibuixar l’any passat ha estat la clau per poder desxifrar ara les bases moleculars de la predisposició a la leucèmia’, ha dit Martín-Subero. Tot i això, com i per què aquestes variants genètiques predisposen a la leucèmia és ara per ara desconegut.

La leucèmia limfàtica crònica no es diagnostica fins als 70 anys, aproximadament, però la predisposició genètica està present des del naixement. ‘Hem descobert que les variants genètiques que confereixen predisposició a la malaltia creen desequilibris subtils en la regulació dels gens i el funcionament dels limfòcits’, ha explicat Martín-Subero, ‘és com comprar un cotxe amb alguna peça de menor qualitat, al principi funcionarà perfectament, però si no hi ha un bon manteniment amb el temps començarà a fallar’.

Encara no es pot predir amb precisió, però, quines persones desenvoluparan la leucèmia i quines no, ja que ‘a més del comportament genètic, hi ha altres factors, com l’estil de vida o el pitjor funcionament del sistema immune a mesura que l’organisme envelleix, que afecten el desenvolupament de la malaltia’, segons el director de l’Idibaps i coautor de l’estudi, Elias Campo.

The post Desxifren les claus de la predisposició genètica a la leucèmia appeared first on VilaWeb.

Un total de 1.468 persones sense llar s’han adreçat a Arrels Fundació entre l’1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2019 preguntant on poden trobar ajuda per millorar la seva situació. Aquesta xifra representa un 21,7% més que els dos mesos anteriors, segons ha informat la mateixa fundació en un comunicat. Entre les preguntes que plantegen, hi ha on poder dutxar-se i canviar-se de roba o com accedir a un allotjament i a serveis socials. De mitjana, Arrels ha atès 122 persones cada més, el 88,3% homes i l’11,7% dones. El 22,3% tenen nacionalitat espanyola i la resta procedeixen de fins a 95 països diferents. El 61,3% tenen entre 25 i 49 anys, mentre que l’11,6% és menor de 24 anys.

‘Es molt preocupant la quantitat de persones que venen en aquest situació, els recursos per a persones sense llar a Barcelona estan saturats, per això sempre intentem explicar la realitat per situar la persona’, ha afirmat la responsable del centre obert d’Arrels, Marta Maynou.La majoria de les persones que s’han adreçat a la fundació, el 79,5% han demanat poder accedir a serveis higiènics, mentre que el 30,6% també han preguntat si podien canviar-se de roba. Es tracta de persones que demanen el servei de dutxa de manera puntual mentre no troben i accedeixen als serveis higiènics públics, que habitualment funcionen amb cita prèvia. ‘El sistema se sol adequar al recurs, no a la persona, no pot ser que la majoria de recursos amb dutxes obrin només al matí”, ha dit Maynou.

La tercera necessitat més expressada ha estat l’accés a l’allotjament, amb un 24,4% dels casos. El 21% han preguntat com accedir a serveis socials, el 17,· demanen un lloc on poder deixar les seves pertinences de manera estable i un 11,4% pregunta per menjadors escolars. El 4,7% han demanat ajuda específica per buscar feina, i el 4,5 per accedir a medicació. El 6,3% necessitaven suport perquè han estat agredides o els han robat la roba, les sabates o la documentació.

Arrels denuncia que moltes de les 1.468 persones que han passat pel seu centre obert per demanar orientació han acudit prèviament a serveis socials del barri o als serveis específics de l’Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar, però que no han tingut resposta. De fet, el 23,9%de les persones orientades han tornat més d’una vegada a Arrels. ‘Tothom hauria de tenir un treballador social de referència, però no tothom el té’, ha lamentat Maynou. Per això, ha demanat reforçar els serveis públics. Per exemple, més serveis higiènics, amb normatives i horaris flexibles: habilitar consignes on les persones que viuen al carrer o en llocs inestables puguin guardar les seves pertinences durant un temps, i obrir espais d’acollida nocturns i de baixa exigència a cada barri de la ciutat.

The post Arrels alerta que augmenten un 22% el nombre de persones que viuen al carrer i no saben on trobar ajuda appeared first on VilaWeb.

‘No acceptarem la sentència i actuarem en conseqüència. Tots els drets que ens siguin negats els tornarem a exercir’, ha dit el president de la Generalitat, Quim Torra, en la conferència que ha fet avui a Madrid en l’esmorzar informatiu organitzat per l’agència Europa Press. Hi havia expectació mediàtica, i política, amb l’assistència d’un gran nombre de representants d’ambaixades. El govern espanyol, en canvi, hi ha enviat una representació menor, amb càrrecs intermedis però cap ministre per a fer gala del diàleg pregonat, per a poder escoltar amb tots els ets i uts què vol dir el president quan parla de confrontació democràtica en un context que serà marcat per la sentència. Torra n’ha donat pocs detalls, però ha deixat clar això: ‘Si la sentència no és absolutòria, ens portarà a una nova etapa, a prendre de nou la iniciativa, a traçar amb fermesa el camí fins a culminar la independència’.

Quim Torra, un gran abisme a Madrid i el detall oblidat de Pedralbes- Crònica Josep Casulleras

Quina forma prendrà això Quim Torra no ho ha revelat, però ha insistit que ha de tenir una dimensió institucional i també una altra de mobilització social basada en la desobediència civil. I això vol confrontació democràtica, és a dir, en paraules del president, ‘que en la nova etapa que s’obrirà a Catalunya es posarà en el centre de l’acció política l’exercici del dret d’autodeterminació dels catalans, amb un programa de país i amb els valors del republicanisme i del respecte als drets humans’.

Però hi ha desavinences sobre quina ha de ser la resposta institucional per part dels partits independentistes. Poc abans de la conferència de Torra, la cadena SER difonia una entrevista per escrit amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, que reblava allò que ja havien declarat anteriorment uns altres dirigents del partit: que caldria que hi hagués un govern de concentració que inclogués els comuns i que no s’havia pas de tenir por a unes eleccions avançades. Torra hi ha posat distància. ‘L’últim que hem de fer és abocar-nos a unes eleccions amb el grau de confrontació que això implicaria, i que ens impediria de concentrar-nos en donar una resposta a la sentència. I la proposta d’aprovar el presssupost és una oportunitat de país per a fer això.’

I una altra diferència substancial amb ERC: la investidura de Pedro Sánchez. Si ahir Gabriel Rufián deia que la facilitarien, que no hi posarien cap pega i fins i tot renyava Podem i els comuns, avui Torra ha deixat clar que la posició de Junts per Catalunya es mantindrà en el no del juliol si es manté la posició que va fixar el president espanyol amb la compareixença de dimarts, i que deixava clar que no pensava negociar cap referèndum.

Recusació dels magistrats del TSJC

Abans de la sentència, hi haurà la Diada amb lema, ‘Objectiu: independència’, que el president ha fet seu, i probablement hi haurà tema el judici a Torra al TSJC per no haver volgut despenjar la pancarta de suport als presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat. La data del judici fixada pel tribunal és el 25 i 26 de setembre, justament els mateixos dies del debat de política general al Parlament. Li han demanat on anirà, si al parlament o al TSJC, i Torra ha respost que aquest problema l’ha de resoldre el tribunal, i no pas ell, però que tampoc no demanarà que canviï la data, perquè és quelcom que han de fer els magistrats, que ja haurien de saber que hi ha aquesta incompatibilitat que han creat ells. El president ha anunciat, a més, que recusarà els magistrats i que presentarà al·legacions contra la manera irregular com es va fixar la data del judici.

Ací podeu recuperar la conferència íntegra de Torra:

The post Quim Torra a Madrid: ‘La sentència ens portarà a traçar el camí fins a culminar la independència’ appeared first on VilaWeb.

Albert Pla publica Juerga catalana 2, una nova cançó acompanyada de videoclip inspirada en el procés sobiranista català i en els fets del 20 de setembre del 2017 davant la seu del Departament d’Economia a Barcelona. La lletra del tema ironitza de manera crítica sobre el procés i sobre la manera com l’han entomat els òrgans estatals, incloent-hi el judici al Tribunal Suprem o l’actitud de la secretària judicial a la seu de la conselleria aquell 20 de setembre. Pla tampoc oblida altres personatges que s’han significat en el marc del procés, com ara dirigents polítics de partits constitucionalistes que van tenir un paper destacat en l’aplicació de l’article 155.

En paral·lel a la cançó, aquest dijous també s’ha anunciat que Albert Pla tornarà a la sala Barts de Barcelona del 10 al 20 d’octubre amb l’espectacle ‘Miedo’, on el cantautor suma forces amb el també músic Refree que recorre les sensacions i emocions que produeix la por. L’espectacle ha girat per l’Argentina, l’Urugai, Xile, Espanya i Catalunya.

The post Albert Pla sorprèn amb la cançó i el vídeo ‘Juerga Catalana II’, denunciant la repressió de l’estat appeared first on VilaWeb.