Explicito d’entrada que el trobo detestable de cap a peus: per les coses que diu i per com les diu, per les coses que fa, i per com les fa, per tot: els gestos de gallimarsot autoritari, els crits (al Twitter o fora del Twitter), l’autocomplaença absurda, l’egocentrisme estratosfèric, la perpètua apologia del mano jo i mano jo i mano jo, el narcisisme desbocat i explicitat, la ignorància no dissimulada i fonda, l’abús com a conducta i fatxenderia, els complexos mal tapats sota la gesticulació histriònica, la impulsivitat irracionalista i el llarg etcètera de tics i símptomes i comportaments que perfilen i alhora difuminen el personatge de borumballa. Donald Trump semblaria una caricatura de Donald Trump, simple carn de telerealitat, milionari de purpurines buides, si no fos que els vots (més exactament la distribució de vots per estats) el van col·locar de president del món (amb permís de l’aspirant xinès, de moment i a la pràctica continua essent així: del món). googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Perquè el fet és aquest: que el personatge histriònic, amb la boqueta sempre contreta d’impertinències vàcues, amb el pobre gat enganxat al cap, és el president dels EUA. És a dir, que milions de persones el van votar. Que ell hi va saber connectar. Que els va fer de mirall o representació o projecció. I que amb aquest discurs i amb aquesta escenificació de l’autoritat i la força armada, de la inflexibilitat i la intransigència i la imposició, es prepara, impertèrrit, per la segona ronda.

O no tan impertèrrit, potser.

Perquè ara fa cosa d’una setmana, Donald Trump, el mateix que no accepta cap contradicció ni escolta arguments que li qüestionin les ordres, va rectificar. O, més exactament, va haver de rectificar. I ell, que quatre anys enrere es vantava de poder dir o fer allò que li rotés sense que això tingués conseqüències sobre el missatge i el personatge que construïa, ni sobre els vots que necessitava, i que va dir, amb tota l’arrogància botida de què era capaç, que ‘Podria disparar contra la gent a la Cinquena Avinguda i no perdria vots’; ell, que el passat mes de maig va rebre amb aquell característic menfotisme la mort de George Floyd sota el genoll del policia; ell, que quan van començar les protestes per aquest assassinat racista les va menysprear i va treure l’artilleria verbal bel·licista, dient que això s’arregla (s’arregla!) enviant més policies i més policies i la guàrdia nacional i tant com calgui; ell, en fi, amb la seva imatge de no cedir mai (perquè, segons els seus paràmetres, fer-ho és senyal de debilitat), el passat 16 de juny va rectificar: va signar una ordre executiva perquè es reformi el protocol d’actuació policíaca.

No va fer cap esment a la darrera víctima negra de la violència policíaca en l’acte de signatura. No parlem de cap rectificació sentida, de cap reflexió personal, ni política. És tan sols el fet. La constatació d’allò que el personatge s’ha vist obligat a fer. Perquè si fa quatre anys pensava que ni que disparés contra la gent no el deixarien de votar, ara constata que no es pot permetre de no respondre a l’exigència de canvis que ja és clam mobilitzat.

El decret presentat a corre-cuita preveu de crear una base de dades amb els noms dels policies amb historials violents i prohibir les immobilitzacions sobre el coll com la que va matar George Floyd després de vuit minuts i disset segons d’agonia espantosa. En el seu discurset de signatura, Donald Trump no va ser capaç de pronunciar-ne el nom. Malgrat l’omissió premeditada, però, va ressonar clarament: George Floyd. Perquè tothom sap que n’ha estat la causa. Aquesta mort i les massives i intenses mobilitzacions de protesta que ha desencadenat.

L’ordre executiva de Trump és esquifida, insuficient i ‘un mal pedaç’, que ‘intenta ocultar amb una modesta proposta la nociva retòrica d’aquesta administració que fomenta l’ús excessiu de la força i el tracte policíac violent’, tal com ha denunciat Amnistia Internacional. No resoldrà el problema de fons, que el racisme i la brutalitat que formen part de la pràctica de la policia, la permissivitat en veient aquestes actuacions, la impunitat que saben que tenen els qui les perpetren. És tan sols, certament, un mal pedaç. Però és també una altra cosa més important: una mostra clara d’un fet que coneixem, que la història a bastament ha demostrat i que no hauríem de perdre mai de vista: que la mobilització produeix canvis.

Fins i tot el president del món pot ser forçat a rectificar: no ho hauríem mai de perdre de vista. En un temps d’onades reaccionàries en bona part del planeta, cal tenir molt present que la història no està escrita enlloc, sinó que es fa. La fem. En un temps de repressió violenta de l’estat, amb presos polítics i exiliats, hem de gravar-nos a foc la lliçó: la perseverança, l’organització, tenir clar l’objectiu i saber teixir aliances pot fer que les coses passin.

Fins i tot ha obligat a moure’s aquell tros de pedra pintada de carabassa que es creu l’amo del món.

The post I van fer Trump rectificar appeared first on VilaWeb.

Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), va posar-se en contacte amb Jaume Alonso-Cuevillas per demanar-li de conèixer Javier Martínez, el pare del nen de Rubí assassinat a l’atemptat del 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Barcelona. Hi va accedir, i quan es va endinsar en la causa va trobar molts caps per lligar, sobretot en la relació d’Abdelbaki es-Satti amb els serveis secrets espanyols. I quan finalment, a començament d’any, va poder accedir al sumari de la causa instruïda a l’Audiència espanyola, va demanar ajuda a l’advocat Agustí Carles, que va fer una immersió en la mar de documents conjuntament amb la gent del despatx d’Alonso-Cuevillas. I es va adonar que hi havia massa incongruències i massa dubtes per a poder afirmar que es-Satti era mort. Perquè va comprovar que s’havia trencat la cadena de custòdia de les mostres d’ADN que suposadament eren de l’imam i que encara avui són al Marroc tot i que haurien de ser a Madrid. Per això Alonso-Cuevillas i Agustí demanen a l’Audiència espanyola que reobri el sumari i que completi les dades que hi manquen. En parlem en aquesta entrevista. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—Heu demanat que es reobri el sumari. Hi teniu gaires esperances?
—Veient l’actuació de la fiscalia i el jutge d’instrucció mateix, hi confio poc. Amb l’escrit que hem presentat, posem de manifest un seguit d’indicis per a demanar la revocació del sumari. Són uns indicis que podrien fer pensar que Abdelbaki es-Satti continua viu després de l’atemptat i que hi ha una anàlisi d’un perfil genètic que no és concloent. I tot això tenint en compte que no es volen investigar les relacions amb el CNI… Nosaltres no farem una acusació que tingui per objecte anar a buscar una indemnització. El Javier ja m’ho diu, perquè res no tornarà la vida del seu fill; ell vol saber la veritat, què va passar, i evitar que torni a passar.

—Qüestioneu que es-Satti sigui mort.
—Ho qüestiono amb els termes estrictes de la paraula ‘qüestionar’, és a dir, que és possible que sigui mort. Amb això que hi ha a la causa no es pot afirmar que ho sigui, perquè la cadena de custòdia de l’anàlisi del perfil genètic té llacunes importantíssimes i hi ha veïns que van veure com la furgoneta blanca se n’anava, hi ha tota la qüestió de l’aeroport, que a les dues de la matinada [després de l’explosió d’Alcanar] els nois de Ripoll van anar-hi, els nois de Ripoll que tornen, el mòbil d’es-Satti tenia trucades de fins a tres minuts, de manera que no eren simples intents de trucada, i l’accés a la bústia morta s’ha geolocalitzat que s’havia creat des del domicili d’es-Satti o a prop…

—Però aquest qüestionament de la mort d’es-Satti on ens porta? Pot obrir moltes teories conspiratives.
—Sí, i un ventall amplíssim. Per exemple, seria possible que fos es-Satti qui va fer explotar la casa. Perquè sembla que hi ha dues explosions, hi van trobar dos cràters. Els veïns van veure la furgoneta circulant després de la primera explosió, com si l’hagués pogut detonar a distància o amb un temporitzador. I la primera explosió sembla que és la que provoca la segona.

—No és descartable, doncs, que ell fes explotar la casa de fora estant?
—No seria descartable que hagués volat la casa. Per què? Doncs aquí sí que qualsevol explicació és una fabulació. Potser perquè ell mateix veu que els fets s’han descontrolat i vol evitar la matança? I amb coneixement o sense coneixement dels serveis secrets espanyols o d’algun altre lloc? Tot això són hipòtesis. I hi ha tota la qüestió de l’aeroport, dels vols, de les trucades…

—Però això que dieu és hipotètic.
—Sí, és hipotètic. No ho afirmo. Però ho han tancat sense prou certesa, han volgut construir una hipòtesi oficial que aquest senyor és mort; no han investigat la relació que tenia amb el CNI, si el CNI encara feia seguiment d’aquesta cèl·lula fins a la vigília de l’atemptat, i hi ha indicis que era així… Per tant, entre les responsabilitats de l’estat i dels serveis de seguretat dels quals es-Satti era confident i que hi havia rumors que podia passar una cosa així, doncs segurament hi ha una negligència gran per part de l’estat. Nosaltres posem això de manifest, i per això demanem que es revoqui la conclusió del sumari i que s’estirin aquests fils.

—Els Mossos diuen clarament que les proves biològiques confirmen que es-Satti és mort.
—A mi em sap molt greu que el comissari [Eduard Sallent] pogués pensar que això era un atac als Mossos, perquè no ho és. On hi ha hagut disfuncions és en el curs judicial de la custòdia necessària per a les proves biològiques que era responsabilitat de la policia espanyola. Els Mossos el maig del 2018 demanen els informes finals dels biòlegs perquè ells no en tenien la certesa. Ells fan molt bé la seva feina, van al lloc del fet, analitzen i aconsegueixen aïllar en una runa dos perfils biològics. El primer perfil era molt clar, però que el segon correspon a es-Satti no és una feina que facin els Mossos ni que els correspongui de fer. Respecte de la feina dels Mossos, cap crítica.

—Però el comissari en cap diu textualment que tenen la certesa que es-Satti és mort.
—Bé, ell en deu tenir la certesa moral. Però de l’anàlisi minuciosa de la causa no se’n pot obtenir la certesa, perquè la cadena de custòdia ha fallat i perquè hi ha molts indicis que apunten en sentit contrari. Per tant, jo no la tinc, la certesa. Ell la pot tenir i segur que en les paraules del comissari també hi havia una defensa de la feina dels Mossos, que jo respecto i aplaudeixo. La feina que ells havien de fer la van fer d’una manera impecable, i era aïllar les mostres dels perfils biològics d’una casa enderrocada.

—Com hi arribeu, a aquesta conclusió? Quan és que veieu aquests indicis?
—Tot comença quan explorem la via de la possible negligència per part de l’estat i dels serveis secrets espanyols en aquells atemptats. Quan ho intentem, ens trobem informes del ministeri fiscal dient que no i un seguiment del jutge del cas totalment acrític amb el que deia la fiscalia. És a dir, gens d’interès a investigar-ho. I veiem que en el processament el jutge no parla ni d’assassinats ni de temptatives d’assassinat, res de res. Fins abans de tancar-se la causa no van aixecar el secret de sumari, però passa molt temps fins que no hi tenim accés real, perquè el procés triga molt fins que el pugen al núvol. L’accés complet al sumari no el tenim fins a començament d’aquest mes de gener. Hem demanat diligències d’investigació i ens han dit que no a tot. És evident que hi ha un intent de no gratar, que hi ha una relació amb els serveis secrets espanyols i que la justícia no té interès a gratar-ho.

—Què us trobeu al sumari quan finalment el podeu consultar?
—A part la feina dels meus companys del despatx i meva, com que tot això requeria una immersió tan gran, vaig posar-me en contacte amb l’advocat Agustí Carles, que té l’experiència d’haver estat molts anys jutge d’instrucció. Li vaig demanar que s’ho mirés amb els ulls d’un jutge instructor, és a dir, què hauria demanat si s’hagués trobat amb una investigació així. Es va tancar moltes setmanes amb el sumari, i hi ha descobert moltes coses, com ara les revelacions del president de la mesquita de Diegem (Flandes), que va declarar que durant els mesos que es-Satti va estar-hi [entre gener i l’abril del 2016] l’havia sentit parlar per telèfon en castellà i que li havia dit que parlava amb els serveis secrets d’Espanya. També ha vist que hi ha un testimoni que assegura que dies abans es-Satti parlafa amb un carnisser de la Ràpita, i al costat d’aquesta botiga és on apareix aparcada la furgoneta després de l’explosió; veïns que l’havien vist sortir, veïns que deien (i fins i tot el supervivent de la casa) que allà hi havia quatre persones o cinc, i després es van trobar dos perfils genètics.

—Un dels perfils genètics és clar que era de Ioussef Aalla. I l’altre en teoria d’es-Satti. Però això ho qüestioneu, dieu que es trenca la cadena de custòdia de l’ADN que suposadament és de l’imam. Què voleu dir?
—Ens trobem en aquest cas que els biòlegs van agafar totes les restes dels cadàvers que trobaven a Alcanar i anaven fent, anaven agafant l’ADN de cadascuna de les restes. Van arribar a la conclusió que hi havia dos cossos. Hi havia un perfil 1 i un perfil 2.  I van trobar que Ioussef Aalla era un dels morts perquè ho van trobar acreditat amb les mostres d’ADN dels seus germans. Aquest era el perfil 1.

Explosió a la casa d’Alcanar on es preparaven els atemptats

—I els dubtes vénen amb el perfil 2?
—Sí. El perfil 1 sí que el tenien, però el segon perfil només deien que coincidia amb unes mostres trobades en una gel·laba de color caqui trobada a la casa d’es-Satti i en una llauna de Coca-cola que hi havia a la furgoneta blanca de l’imam. Però mentre no poguessin dir a qui pertanyia la gel·laba i la coca-cola no podien arribar a cap conclusió. Primer van entrar els forenses d’Amposta, que eren els que van recollir els trossos i els van enviar als biòlegs. Aleshores, els biòlegs van anar separant, i quan ho van tenir separat en els dos perfils, van anar al CODIS, al banc de dades de perfils d’ADN, a veure si amb aquelles referències els sortia res. Aleshores, els biòlegs van veure que l’ADN de la llauna i el de la gel·laba els quadrava amb el perfil 2. Però, és clar, eren mostres dubitades, perquè no podien assegurar de qui era aquell ADN.

—Si la gel·laba era a casa d’es-Satti…
—Però no es pot assegurar, i a sobre ens trobem que la gel·laba que era caqui i de la talla 56, i no de la 52 que correspondria a es-Satti, quan la pugen al CODIS hi diuen ‘gel·laba de color gris’. Es trenca la cadena de custòdia. Això falla. Què ens queda? La Coca-cola, però és que la llauna era en una furgoneta on havia pujat molta gent. Doncs ningú no ho podia assegurar. Els biòlegs van quedar blocats aquí. És més, el jutge el 22 d’agost del 2017, quan ordrena l’empresonament de dos dels implicats, asssegura, sense cap prova biològica que ho avali, que s’ha identificat es-Satti com un dels morts en l’explosió, i que l’altre queda pendent de confirmació, quan justament era el contrari: el mort confirmat era en Ioussef Aalla. Des d’aquesta afirmació, que es va repetint en totes les següents resolucions, cap cos policíac es planteja que l’imam pugui ser viu.

—Què feien per la seva banda els Mossos?
—Al setembre, van anar al jutge i els van dir que seria interessant d’anar al Marroc i demanar l’ADN dels familiars d’es-Satti, i el jutge ho va acceptar, va fer una comissió rogatòria al Marroc dient ‘recolliu l’ADN del pare, la mare i els germans i envieu-me’l perquè pugui fer-ne les comparacions. I fins aquí bé. El jutge fa l’encàrrec a dos inspectors de policia espanyola, que acompanyen la policia marroquina, se’n van al poble dels familiars i agafen l’ADN de la mare, d’un germà i de la filla gran, major d’edat. I aleshores la policia diu al jutge que ja tenen els ADN i el jutge els havia d’enviar a Madrid per a comparar les mostres.

—I aquell ADN va arribar a Madrid?
—No. En comptes d’això, i tenint en compte que la comissió rogatòria en cap moment no demanava als biòlegs del Marroc que fessin cap informe, aquests es despengen dient que han fet la comparació entre l’ADN recollit als familiars i les mostres que diuen que els havien enviat el 25 d’agost ‘trobades després de l’atemptat’. Però la pregunta és qui va enviar la sol·licitud del 25 d’agost? És que ni els biòlegs catalans ni els espanyols en cap moment no van dir que hi enviessin res. Mirem la referència que hi ha, però cap número que hi apareix no es pot relacionar ni amb un informe policial, ni biològic, ni amb una ordre judicial. No coincideix amb res. El 25 d’agost qui va enviar això? I el Marroc s’atribueix el dret de resoldre-ho. I diuen sí, és aquest, es tracta d’es-Satti. Però si justament per això el jutge espanyol havia fet una comissió rogatòria, perquè li enviessin a ell les mostres obtingudes dels familiars.

—Quin problema suscita això?
—El Marroc no pot accedir directament al CODIS, com sí que fan els països europeus. D’aquí ve la necessitat d’enviar les proves del Marroc cap a l’estat, perquè siguin els metges forenses d’aquí i els nostres biòlegs els qui facin l’informe. Perquè processalment tu pots interrogar aquests metges. Al Marroc, no els pots interrogar. Doncs aquell informe, que és un foli i mig, diu això, que aquestes mostres es corresponen amb una sol·licitud rebuda el 25 d’agost, i en diu la numeració. I comença a haver-hi tot d’errors. Perquè diu que correspon a mostres recollides després dels atemptats. Les mostres no són de cap atemptat, sinó del dia abans, de l’explosió d’Alcanar. I quan mirem la numeració veiem que no correspon tampoc a cap informe forense ni de la policia ni cap informe biològic. Aquesta numeració no existeix, no sabem d’on ha sortit la petició que el Marroc diu que va rebre el 25 d’agost amb les mostres.

—I els policies espanyols que hi van anar, què van fer?
—Fan un informe dient ja hem pres l’ADN, el jutge l’enviarà a Madrid. I quant a es-Satti, diuen que ningú no sap res i que els familiars diuen que fa molts anys que no en saben res, cosa que és falsa perquè ell cada mes enviava diners a la seva ex-dona per alimentar els seus nou fills. No quadrava res. Doncs bé, els dos policies comissionats tornen cap a Madrid confiats que l’ADN anirà també a Madrid i se’n desentenen. El jutge se’n desentén i un dia els marroquins responen dient que han donat compliment a la comissió rogatòria fent un informe biològic i que les mostres obtingudes coincideixen amb la sol·licitud del 25 d’agost. El jutge ho rep, i ho incorpora! Però que havia enviat res ell el 25 d’agost? No. I és quan veiem que aquest home podria ser viu.

—Les mostres d’ADN dels familiars d’es-Satti encara són al Marroc?
—Aquelles mostres imaginem que són desades al Marroc, no sabem on. És que l’informe és d’un foli i mig, tot i que un informe d’ADN ha de tenir un munt de referències i una llista llarguíssima comparativa. Però aquests amb un full i mig van dir que havien aplicat una tècnica i que arribaven a la conclusió que es tractava d’es-Satti. La pregunta és com és que el jutge quan ho rep no els diu ‘i vostès per què caram fan això?’. És una comissió rogatòria i no consta processalment que el jutge donés cap ordre de canvi de la comissió, i per tant no sabem per què van fer-ho. Aquí és quan diem que la cadena de custòdia queda trencada, perquè al sumari ningú no ha donat l’ordre, i si no hi ha ningú que digui que s’enviï una de les mostres obtingudes cap al Marroc s’ha trencat la cadena de custòdia. A més, els biòlegs en l’informe forense final del desembre del 2017 diuen a la jutgessa d’Amposta que no poden confirmar qui és el perfil 2. I tanmateix la jutgessa al gener dóna l’ordre que s’inscrigui al registre civil la defunció i que s’enterrin les restes que han estat identificades com a restes d’es-Satti. Tot això passava amb el secret sumarial. És a dir, només el fiscal tenia coneixement d’allò que anava succeint.

Abdelbaki es-Satti. Al fons, un cotxe malmès per l’ona expansiva de la deflagració a la casa d’Alcanar.

—Què en sabeu, de la relació que tenia es-Satti amb els serveis secrets espanyols?
—Sabem que rebia visites quan era a la presó de Castelló. Que, després d’haver complert una condemna per tràfic de drogues, la seva expulsió d’Espanya va ser revocada, una cosa insòlita. Sabem que el president de la mesquita de Diegem diu que l’havia sentit parlar en castellà i que es-Satti mateix li va dir que parlava amb els serveis secrets espanyols, i que és normal que alguns imams hi tinguin contacte, també li va dir que havia decidit de tornar a l’estat espanyol perquè a Bèlgica se sentia vigilat i aquí fèia tot allò que volia… Tenim tots aquests indicis.

—Però el sumari no la recull, aquesta informació? Què hi falta?
—Hi apareixen indicis, però ens impedeixen d’anar més enllà. Com que ells d’entrada tanquen l’objecte del procés, que són els tres nois que sobreviuen, i és per tinença d’explosius, pertinença a banda armada i estralls, doncs diuen que els assassinats no són l’objecte d’aquest sumari. I amb aquesta excusa ens ho tanquen tot. És clar, nosaltres volíem saber per què el CNI parlava amb ell. De què parlaven? Suposo que sempre s’empararan en secrets oficials. I creiem que és una línia que una jurisdicció estrangera sí que investigaria, i arribaria fins on pogués arribar.

—Per què penseu que hi ha aquest interès a no investigar?
—Penso que els serveis secrets hi tenen alguna responsabilitat. Si més no, de manera negligent. Perquè si es-Satti era un confident i tenien monitorada aquesta cèl·lula fins al final, crec que hi ha un interès que no es grati en aquest punt. Amb els fets que tenim, d’especulacions se’n poden fer moltíssimes. Sé que he de ser rigorós, i amb rigor dic que aquest sumari és molt mal fet, perquè hi ha molts elements que qualsevol jutge d’instrucció amb ganes de saber la veritat havia d’haver estirat, i no s’ha fet. Això fa pensar que hi ha un interès a tapar-ho, que sigui una cosa que passi ràpidament i amb el perfil més baix. Seria possible que es-Satti fos viu i li haguessin facilitat una altra identitat? Seria possible, però jo no ho puc afirmar de cap de les maneres. És possible que sigui viu però que no li hagin facilitat una altra identitat, o si més no des d’Espanya? Molt possible.

—I què més hi podeu fer?
—Ara, a part que hem de continuar tot el camí espanyol, i fer el judici, el recurs d’apel·lació, de cassació, i portar-ho a Estrasburg si cal, explorem, aprofitant la desgraciada circumstància que hi ha víctimes estrangeres, intentar que això ho investigui alguna altra jurisdicció estrangera. Aquí fem tot allò que hem de fer, ho posem de manifest i seguim el recorregut, però de confiança en la justícia espanyola en aquesta qüestió, entre molt poca i gens. Sí que volem fer una feina molt rigorosa aquí que ens permeti després d’anar a la justícia europea. He parlat amb diversos col·legues de països on hem analitzat que podria tenir recorregut una acció d’aquesta mena. Però abans que es posin a treballar necessitem fons.

—També demaneu la citació com a investigat de José Antonio Nieto.
—Amb tots aquests indicis posem de manifest aquest escrit, en què demanem la revocació del sumari, i demanem una altra cosa. Hi ha un reglament europeu vigent d’ençà del setembre del 2014 que regula la venda de precursors d’explosius, i determina que cal tenir un control estricte atesa la seva perillositat. I, per tant, l’estat espanyol, i entenem que la competència directa era del secretari d’estat de seguretat, aleshores José Antonio Nieto, que és qui hauria d’haver regulat i haver pres les mesures necessàries, quan érem en un nivell 4 d’alerta antiterrorista. No pot ser que nosaltres puguem anar a comprar aquests precursors explosius, sense cap impediment, que aquells nois compressin una quantitat tan gran de material –hi ha havia entre 200 a 500 quilos d’explosius, segons els Tedax– si hi havia una normativa europea que obligava a regular-ho, i quan sabem que són els tipus de precursors que es van fer servir a Bèlgica i a París. Doncs hi ha una negligència per part de l’estat, per no haver regulat, i negligència perquè tot apunta que es-Satti era un confident i no és descartable la hipòtesi que fos ell mateix qui fes explotar la casa d’Alcanar quan se n’anava.

The post Cuevillas: ‘És possible que es-Satti fes explotar la casa d’Alcanar quan se n’anava’ appeared first on VilaWeb.

El comitè de TV3 ha reclamat avui la renovació urgent del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), quan fa vuit mesos de l’aprovació de la nova llei que regula l’ens públic. Els representants dels treballadors responsabilitzen els partits del govern –JxCat i ERC– de la demora, i creuen que volen ajornar el canvi fins després de les eleccions catalanes ‘per raons de control polític’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El comitè lamenta a més les diverses ‘trifulgues’ d’aquests partits que afecten l’activitat a TV3, des de l’ús del plató del FAQS ‘per a actes de partit’ –recorden la irrupció dels diputats de JxCat al plató per saludar al president, Quim Torra, i la utilització dels camerinos–, a ‘l’intent d’emblanquiment’ de la figura de Jordi Pujol per l’aparició de l’ex-president en un programa informatiu sense que s’hagi fet encara cap especial sobre el seu cas de corrupció.

‘L’esforç fet per a la programació de servei durant la pandèmia de la covid-19 s’ha vist interferit per la utilització governamental dels mitjans’, sentencia el comitè en el seu comunicat. Les diferències entre els partits ‘s’han instal·lat en la programació amb episodis penosos’, afirmen, i afegeixen la retallada del documentari sobre Sandro Rosell, la dimissió del director corporatiu d’Esports enmig de tot plegat i ‘el malestar creixent de la gent del seu departament per la davallada d’una àrea que no es refà de la pèrdua de drets esportius’.

Encara sobre la programació, els representants dels treballadors entenen que la prevenció de la covid-19 dificulta la represa de la telenovel·la, però sostenen que cal apostar ‘pel manteniment d’una línia de producció que és necessària i viable, amb l’afegit de la dinamització que aporta al sector d’actors i guionistes’. Defensen així la continuïtat de ‘Com si fos ahir’ i de ‘Polònia’, la continuïtat dels quals estaria ‘en l’aire’ segons el comitè.

‘El consell de govern hauria de plegar immediatament per la incapacitat de comprometre un finançament estable per a la CCMA’, insisteixen al respecte. Finalment, la plantilla torna a qüestionar la reincorporació d’Andreu Joan Martínez, director d’estratègia i recursos humans, després de la seva sortida ‘precipitada’ del Departament d’Interior. Consideren que Martínez ha paralitzat qüestions estratègiques: ‘Es bloqueja el pla de renovació de plantilla i no es dóna resposta a les propostes del comitè sobre la regulació del teletreball. I el pla d’igualtat continua pendent d’acord’, conclouen.

The post El comitè de TV3 reclama la renovació urgent del consell de govern de la CCMA appeared first on VilaWeb.

La portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha enviat una carta als 350 diputats de l’hemicicle a 24 hores de la votació del suplicatori perquè pugui ser encausada i jutjada al Tribunal Suprem espanyol. La missiva, a la qual ha tingut accés VilaWeb, critica que s’hagi fet una excepció en el seu cas quan el decret de l’estat d’alarma establia la paralització de tots els terminis processals. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Borràs recorda que ni ella ni els seus advocats han rebut encara la notificació del Suprem segons que el suplicatori es tramita al congrés. També critica que la mesa no acceptés la seva sol·licitud de reconsideració de l’admissió a tràmit perquè el Suprem no va respectar el decret de l’estat d’alarma, que establia la suspensió de tots els terminis processals, i afegeix que la causa contra ella no entrava dins de cap de les excepcions previstes. ‘La vulneració dels terminis processals és una vulneració de garanties, la reconsideració, no obstant això, va ser desestimada per la mesa’, diu.

La portaveu de JxCat explica que ahir a la junta de portaveus li van comunicar que la presentació del dictamen aprovat a la comissió de l’estatut del diputat, el debat i la votació es farien només amb l’assistència del 50% dels diputats, i que la sessió seria a porta tancada. En aquest sentit, diu que va presentar una reconsideració a la mesa instant-la a garantir que els diputats ‘votin lliurement una volta escoltat el text del dictamen i amb el debat’, i diu que el fet contrari suposaria una ‘escenificació d’una activitat democràtica, l’essència de la qual és aconseguir una votació ja decidida prèviament’.

Borràs recorda que el dictamen de la comissió va ser a porta tancada, així com les seves al·legacions malgrat que va demanar que fos públic i fou refusat. Conclou que per transparència els envia la reconsideració i la conferència de premsa que va fer després de la compareixença a la comissió.

El suplicatori divideix l’independentisme

Poques hores abans de la votació, ERC i la CUP s’inclinen per no votar després del debat del suplicatori, un posicionament al qual probablement s’afegirà EH Bildu. Els republicans i l’esquerra abertzale ja van optar per aquesta opció a la votació del dictamen de la comissió de l’estatut del diputat la setmana passada, mentre que JxCat va votar-hi en contra. Per la seva banda, la CUP va demanar a Borràs que deixés l’escó per tal de no ser jutjada al Suprem.

The post Borràs envia una carta a tots els diputats del congrés i critica la pressa del Suprem appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Sant Joan ha arribat amb bones notícies per al Principat, perquè per primera vegada no s’ha registrat cap mort per coronavirus aquestes últimes 24 hores. Al conjunt del país, però, hi ha hagut un mort, concretament al País Valencià. El nombre d’altes i casos ha continuat incrementant lleugerament a tot arreu, destacant a Menorca, on una parella de menorquins procedents dels Estats Units, on viuen, tenen la malaltia. Aquesta parella va arribar a l’illa el dia setze.

Preocupa, però, de manera especial el rebrot que hi ha a la Franja de Ponent, i que ha obligat les comarques del Baix Cinca, la Llitera i el Baix Aragó-Casp, a més del Cinca Mitjà a tornar a la fase dos. En total ja hi ha mig centenar de casos confirmats. L’origen en pot ser una festa d’aniversari a Binèfar a la qual cinc treballadors d’un magatzem de fruita de Saidí van assistir. També la regió sanitària de Lleida, on ahir va detectar-se un brot de divuit contagis en una residència geriàtrica, està en alerta. Mentrestant a Rafelbunyol l’empresa càrnia Grup Uvesa ha confirmat sis casos de covid-19 entre els seus treballadors. S’han fet proves PCR a la majoria de la plantilla. La companyia i la Generalitat Valenciana han assegurat que s’han aplicat els protocols sanitaris pertinents. Els sis treballadors són asimptomàtics i es troben en quarantena.

La situació de control relatiu de la pandèmia que es viu al nostre país contrasta, però, amb la de la resta del món on la covid-19 segueix en expansió.

Ha estat notícia, de forma molt particular, la pràctica suspensió del pelegrinatge a la Meca previst entre el 28 de juliol i el 2 d’agost. És el primer cop que aquest pelegrinatge, un dels pilars de la religió musulmana, es cancel·la. El govern només deixarà que hi viatgin residents saudites menors de seixanta-cinc anys, amb una limitació de 10.000 persones, a qui s’obligarà a mantenir la distància social i se’ls prendrà la temperatura. L’any passat, el pelegrinatge va reunir 2,5 milions de persones, de les quals la immensa majoria, 1,8 milions, eren de l’exterior.

A Europa la situació a Alemanya és la que preocupa més, però el focus de la pandèmia és ara a Amèrica, tant el sud com el nord, on les autoritats sanitàries semblen haver perdut el control. Vint-i-cinc estats dels Estats Units han reportat les xifres de contagiats més altes d’aquestes últimes setmanes i en alguns casos, com a Texas, s’ha demanat als ciutadans que es mantinguin tancats a casa.

Arreu del món hi ha 9,2 milions de contagiats i més de 481.000 morts i hom espera que demà la xifra arribi als deu milions. S’han superat els cinc milions d’altes.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 9.436.028 casos confirmats i 481.970 morts. Del total de casos, 5.097.085 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.440.601 casos i 123.791 morts.
—El Brasil, amb 1.157.451 casos i 52.951 morts.
—Rússia, amb 606.881 casos i 8.513 morts.
—L’Índia, amb 472.947 casos i 14.906 morts.
—El Regne Unit, amb 306.862 casos i 43.081 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 247.086 casos i 28.327 morts.
*A l’estat francès hi ha 161.267 casos i 29.720 morts.

Als Països Catalans hi ha 92.211 casos, 56.926 altes i 14.305 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 70.773 casos, 39.419 altes i 12.523 morts (avui s’hi han afegit 156 casos i 46 altes)
—Al País Valencià, 17.977 casos, 14.520 altes i 1.470 morts (avui s’hi han afegit 7 casos, 71 altes i 1 mort)
—A les Illes, 2.293 casos amb PCR, 1.913 altes i 226 morts (avui s’hi han afegit 2 casos i 1 alta)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 855 casos, 797 altes i 52 morts (sense variació)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula: ‘Un juny millor que no esperàvem a la zona euro!’

No s’esperava que els primers resultats de l’activitat a la zona euro del mes de juny fossin tan favorables o, si voleu, es temia que serien pitjors. Però ho agafeu com ho agafeu és una de les primeres notícies positives que tenim en mesos en l’àmbit de l’economia, i això és important. Un dels grans avantatges que té aquest índex PMI, que reflecteix les opinions dels directors de compres de les companyies, és el mínim decalatge que hi ha entre que es fa i que es publica. Per això és el més utilitzat pels analistes de conjuntura. Així, ahir ja teníem un avanç del mes de juny, amb una mostra que representa el 85% del total de les enquestes realitzades, la qual cosa vol dir que les diferències finals seran mínimes. Aquest avanç –enquestes realitzades entre el 12 i el 22 de juny– el publiquen la gent d’IHS Markit només pel total de la zona euro, per França i per Alemanya.

La notícia, sense dubte, és que els avanços que es van publicar, tant el global, com el del sector manufacturer i el dels serveis, eren els més alts de quatre mesos ençà. I, sobretot, que el nombre d’empreses optimistes va superar el de les pessimistes per primera vegada en quatre mesos. A més, l’estat d’ànim va millorar significativament, tant en el sector manufacturer com en el dels serveis, cosa que va generar el segon augment més marcat en l’índex d’expectatives d’activitat futura –els dotze mesos vinents– des que es disposa de dades comparables, el 2012. Potser cal matisar aquesta darrera dada, perquè cal tenir en compte que el punt de partida era el més baix de tots.

Feta aquesta observació necessària, segons les dades preliminars de l’enquesta, la desacceleració econòmica de la zona euro es va atenuar fortament per segon mes consecutiu el juny, perquè els confinaments decretats per a impedir la propagació del brot de la malaltia per la covid-19 van continuar relaxant-se arreu.

És veritat que la producció manufacturera i l’activitat del sector dels serveis han continuat baixant, però tots dos sectors han tingut unes taxes de contracció molt menors per segon mes consecutiu. Els directors de compres han atribuït la persistent caiguda de l’activitat total per quart mes consecutiu al deteriorament dels volums de noves comandes rebudes, que al seu torn ha causat una intensa baixada de les comandes pendents de realització, que s’havien acumulat en moltes empreses. Ara bé, els ritmes de caiguda de les noves comandes i de les carteres de comandes pendents es van moderar considerablement durant aquest mes; i aquest és un molt bon senyal. La part més negativa s’ha produït en el món laboral, perquè el juny va continuar la retallada d’ocupació per quart mes consecutiu, com a resposta de les empreses a la manca de demanda, sobretot en el sector manufacturer, a mesura que els productors retallaven la capacitat productiva. De totes maneres, cal dir que el ritme de contracció del nombre d’ocupats s’ha reduït considerablement respecte als mesos anteriors.

En el comentari que sempre adjunta a l’enquesta l’economista en cap d’IHS Markit, s’hi pot percebre un petit bri d’optimisme, cosa poc habitual en les seves anàlisis. Concretament, diu: ‘L’activitat empresarial i la demanda continuen caient, però ja no es desplomen. Tot i que encara és probable que el PIB per al segon trimestre hagi caigut a una velocitat sense precedents, l’augment de l’índex PMI dóna més versemblança a l’expectativa del començament d’una recuperació econòmica durant l’estiu, afavorida per l’aixecament gradual de les mesures de contenció.’

És cap aquí que apunta l’enquesta. Per cert, pot sorprendre una mica el fet que avanci també que França es recupera més de pressa que Alemanya, sobretot tenint en compte que la caiguda va ser més forta a casa dels nostres veïns. Però, per entrar en més detall potser és millor esperar una setmana a tenir les enquestes completes pels diferents països. Si m’he decidit a comentar aquest avanç, és perquè no va malament, després de tants mesos de sofriment, veure una llum, encara que sigui petita, al fons del túnel llarg.

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

– Inquietud per la covid-19: l’Aràbia Saudita restringeix el pelegrinatge a la Meca per primera vegada i detecten un rebrot als Estats Units
– Mig centenar de casos confirmats en el rebrot de coronavirus a la Franja de Ponent
– Catalunya no registra cap mort per coronavirus, el País Valencià un i Menorca registra dos casos nous després de 48 dies
– La Comissió Europea proposa de mobilitzar 510.700 milions d’euros el 2021 per la crisi de la covid-19
– Amnistia Internacional denuncia casos d’ús il·legal de la força per part de la policia a l’estat espanyol durant el confinament

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Sant Joan és el primer dia sense morts al Principat mentre la pandèmia accelera arreu del món appeared first on VilaWeb.

No s’esperava que els primers resultats de l’activitat a la zona euro del mes de juny fossin tan favorables o, si voleu, es temia que serien pitjors. Però ho agafeu com ho agafeu és una de les primeres notícies positives que tenim en mesos en l’àmbit de l’economia, i això és important. Un dels grans avantatges que té aquest índex PMI, que reflecteix les opinions dels directors de compres de les companyies, és el mínim decalatge que hi ha entre que es fa i que es publica. Per això és el més utilitzat pels analistes de conjuntura. Així, ahir ja teníem un avanç del mes de juny, amb una mostra que representa el 85% del total de les enquestes realitzades, la qual cosa vol dir que les diferències finals seran mínimes. Aquest avanç –enquestes realitzades entre el 12 i el 22 de juny– el publiquen la gent d’IHS Markit només pel total de la zona euro, per França i per Alemanya. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La notícia, sense dubte, és que els avanços que es van publicar, tant el global, com el del sector manufacturer i el dels serveis, eren els més alts de quatre mesos ençà. I, sobretot, que el nombre d’empreses optimistes va superar el de les pessimistes per primera vegada en quatre mesos. A més, l’estat d’ànim va millorar significativament, tant en el sector manufacturer com en el dels serveis, cosa que va generar el segon augment més marcat en l’índex d’expectatives d’activitat futura –els dotze mesos vinents– des que es disposa de dades comparables, el 2012. Potser cal matisar aquesta darrera dada, perquè cal tenir en compte que el punt de partida era el més baix de tots.

Feta aquesta observació necessària, segons les dades preliminars de l’enquesta, la desacceleració econòmica de la zona euro es va atenuar fortament per segon mes consecutiu el juny, perquè els confinaments decretats per a impedir la propagació del brot de la malaltia per la covid-19 van continuar relaxant-se arreu.

És veritat que la producció manufacturera i l’activitat del sector dels serveis han continuat baixant, però tots dos sectors han tingut unes taxes de contracció molt menors per segon mes consecutiu. Els directors de compres han atribuït la persistent caiguda de l’activitat total per quart mes consecutiu al deteriorament dels volums de noves comandes rebudes, que al seu torn ha causat una intensa baixada de les comandes pendents de realització, que s’havien acumulat en moltes empreses. Ara bé, els ritmes de caiguda de les noves comandes i de les carteres de comandes pendents es van moderar considerablement durant aquest mes; i aquest és un molt bon senyal. La part més negativa s’ha produït en el món laboral, perquè el juny va continuar la retallada d’ocupació per quart mes consecutiu, com a resposta de les empreses a la manca de demanda, sobretot en el sector manufacturer, a mesura que els productors retallaven la capacitat productiva. De totes maneres, cal dir que el ritme de contracció del nombre d’ocupats s’ha reduït considerablement respecte als mesos anteriors.

En el comentari que sempre adjunta a l’enquesta l’economista en cap d’IHS Markit, s’hi pot percebre un petit bri d’optimisme, cosa poc habitual en les seves anàlisis. Concretament, diu: ‘L’activitat empresarial i la demanda continuen caient, però ja no es desplomen. Tot i que encara és probable que el PIB per al segon trimestre hagi caigut a una velocitat sense precedents, l’augment de l’índex PMI dóna més versemblança a l’expectativa del començament d’una recuperació econòmica durant l’estiu, afavorida per l’aixecament gradual de les mesures de contenció.’

És cap aquí que apunta l’enquesta. Per cert, pot sorprendre una mica el fet que avanci també que França es recupera més de pressa que Alemanya, sobretot tenint en compte que la caiguda va ser més forta a casa dels nostres veïns. Però, per entrar en més detall potser és millor esperar una setmana a tenir les enquestes completes pels diferents països. Si m’he decidit a comentar aquest avanç, és perquè no va malament, després de tants mesos de sofriment, veure una llum, encara que sigui petita, al fons del túnel llarg.

The post Un juny millor que no esperàvem a la zona euro! appeared first on VilaWeb.

La fiscalia del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia ha acusat el president de Kossove, Hashim Thaci, de crims contra la humanitat i crims de guerra contra la població serbokosovar per la seva suposada responsabilitat en un centenar d’assassinats entre el 1998 i el 1999. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘L’acusació sosté que Hashim Thaci, Kadri Veseli –dirigent polític kosovar– i altres sospitosos acusats són responsable penalment per prop de 100 assassinats. Els suposats crims citats en l’acusació afecten a centenars de víctimes conegudes albanokosovars, sèrbia, gitanes i d’altres ètnies i inclouen a rivals polítics’, ha afirmat la fiscalia especial en un comunicat publicat avui.

Entre els delictes que li atribueixen hi ha assassinat, desaparició forçosa de persones, persecució i tortures. La fiscalia ha assegurat que s’ha vist obligada a fer pública l’acusació pels ‘repetits esforços’ dels dirigents kosovars per a ‘obstruir i soscavar’ la feina del Tribunal Especial per a Kossove, creat a petició del parlament kosovar per a jutjar els crims de guerra comesos en aquest territori. El jutge del Tribunal Especial per a Kossove haurà de decidir si confirma els càrrecs.

El juliol del 2019 va dimitir l’ex-primer ministre de Kossove Ramush Haradinaj, també investigat per la fiscalia del Tribunal de la Haia per crims de guerra. Haradinaj era oficial de l’Exèrcit d’Alliberament de Kossove (UÇK) durant la guerra del 1998 al 2000 amb les forces sèrbies i va ser absolt de crims de guerra el 2008 a causa de la manca de proves i el 2012 pel tribunal de Nacions Unides pel mateix motiu.

The post La fiscalia del Tribunal de la Haia acusa el president de Kossove de crims de guerra appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Constitucional espanyol ha rebutjat per unanimitat els recursos de súplica dels membres de la mesa del parlament Josep Costa i Eusebi Campdepadrós i 32 diputats més de Junts per Catalunya contra l’anul·lació dels acords del màxim òrgan de la cambra que admetien a tràmit una resolució sobre la monarquia i l’autodeterminació. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El TC considera que la deducció de testimoni de particulars no vulnera la inviolabilitat parlamentària dels membres de lamMesa, que han de garantir el compliment de les resolucions de l’alt tribunal.

Diu que els acords de la mesa del 22 i 29 d’octubre del 2019 incompleixen els pronunciaments del TC, perquè no haurien d’haver admès a tràmit la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés.

The post El TC refusa els recursos de JxCat contra l’anul·lació dels acords de la mesa sobre la monarquia i l’autodeterminació appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna de sis mesos de presó als dotze membres del grup de rap La Insurgencia per un suposat delicte d’enaltiment del terrorisme, en considerar que exalcen en les seves cançons els GRAPO i els seus integrants. El tribunal ha desestimat els recursos dels condemnats argumentant que el contingut de les lletres de les cançons suposen la ‘difusió de missatges que justifiquen la violència i expressen simpatia enfront de l’eliminació física del dissident, incitant a la violència mitjançant el record de persones relacionades amb activitats terroristes i enaltint conductes que han causat greu dany al país i a moltes víctimes del terrorisme’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Suprem ratifica així la decisió de la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola, que va rebaixar a sis mesos la pena de dos anys de presó imposada inicialment per la pròpia Audiència. ‘Els fets provats no suposen una crítica, ni una opinió, ni un ús democràtic de les xarxes socials’, sinó un ‘enaltiment de conductes violentes i busquen reforçar l’ideari dels que van portar a terme actes terroristes’, continuen els magistrats.

Segons el Suprem, no està prohibit l’elogi o la defensa d’idees o doctrines per més que aquestes s’allunyin o fins i tot posin en qüestió el marc constitucional. ‘Es tracta de quelcom tan senzill com perseguir l’exaltació dels mètodes terroristes, radicalment il·legítims des de qualsevol perspectiva constitucional’, insisteixen.

Un dels cinc magistrats ha emès un vot particular discrepant perquè considera que no ha quedat justificat que s’hagi produït una efectiva incitació a la comissió d’actes terroristes tot i que fos de manera indirecta.

The post El Suprem confirma la condemna de sis mesos de presó contra La Insurgencia appeared first on VilaWeb.

El referèndum d’independència de Nova Caledònia, previst inicialment pel 6 de setembre, s’endarrerià un mes i es farà finalment el 4 d’octubre, segons l’agència AFP. La justificació és que la crisi sanitària ha provocat problemes logístics importants en els preparatius de la votació que han impedit fer la votació en la data fixada anteriorment. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El 4 de novembre del 2018 ja va fer-se un referèndum, on es va imposar el no amb un 56%, una majoria més justa de l’esperada. El sí a la independència va arribar al 43% i va guanyar amb molta claredat a la província del nord. Els independentistes van considerar que el resultat era molt bo i ha encoratjat a fer una nova votació.

L’Acord de Nouméa permet de repetir el referèndum el 2020 i 2022 si un terç dels diputats ho demanen. A les últimes eleccions, els partits independentistes es van quedar només a dos diputats de la majoria absoluts i van pactar amb El despertar oceànic, partit d’habitants provinents de Wallis i Futuna, per obtenir la majoria del congrés de Nova Caledònia.

The post El govern francès autoritza el referèndum d’independència de Nova Caledònia el 4 d’octubre appeared first on VilaWeb.

La Comissió Europea ha proposat de mobilitzar 510.700 milions d’euros per pal·liar els efectes de la crisi per la covid-19. L’executiu europeu planteja mobilitzar 166.700 milions del pressupost europeu, que estarà complementat per 211.000 milions en transferències i 133.000 milions en préstecs del fons europeu per a la recuperació. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Amb aquesta proposta, la Comissió vol ‘mobilitzar inversions significatives’ l’any vinent per abordar els danys econòmics i socials immediats de la crisi i crear llocs de treball. La proposta de mobilització de recursos de la Comissió està feta basada en el document que va posar sobre la taula al maig.

El pla final ha de ser acordat pels estats, que estan encallats en la negociació per a definir quants milions seran de préstecs i quants de transferències. L’acord final ha de rebre l’aval del Parlament Europeu.

The post La Comissió Europea proposa de mobilitzar 510.700 milions d’euros el 2021 per la crisi de la covid-19 appeared first on VilaWeb.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya no ha registrat cap mort per coronavirus les últimes 24 hores. S’han incorporat 156 casos al còmput global, que ascendeix a 70.773. Les últimes hores hi ha hagut 46 altes i ja en són 39.419. El nombre de pacients ingressats de gravetat es manté en 60. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons les dades de les funeràries, s’han mort fins ara 12.523 persones a causa de la covid-19 o com a sospita que la malaltia en sigui el motiu. D’aquestes, 6.835 s’han mort en un centre hospitalari o sociosanitari, 4.091 en residències de gent gran i 794 en domicilis. Els casos restants (803) encara no poden classificar-se per manca d’informació.

[DADES I GRÀFICS] La incidència de la covid-19 als Països Catalans

A Menorca s’han registrat 2 casos nous –els únics actius a l’illa– les últimes hores. Són una parella de les Illes que resideix als Estats Units i que van arribar a l’illa el dimarts 16 de juny. D’ençà d’aleshores estan aïllats en quarantena en un pis de la família. A Eivissa i Formentera s’ha donat una alta i només hi queden 11 casos actius. Hi ha hagut 165 altes en total.

The post Catalunya no registra cap mort per coronavirus i Menorca registra dos casos nous appeared first on VilaWeb.

El portaveu de Compromís al congrés, Joan Baldoví, ha instat el president espanyol, Pedro Sánchez, a complir els acords d’investidura amb la seva formació si vol el vot dels valencianistes per a aprovar el pressupost de l’estat. Durant la sessió de control, li ha requerit si fa ‘geometria variable o promiscuïtat variable’, en referència als acords de les últimes setmanes entre el PSOE i Ciutadans. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sánchez ha respost que el govern espanyol ‘compleix’ i fa ‘molt més dels acords’. S’ha justificat argumentant que el govern espanyol va constituir-se fa cinc mesos i que ha hagut de gestionar la pandèmia de la covid-19. Respecte a les principals reclamacions de Compromís, ha dit que el Ministeri d’Hisenda espanyol presentarà al novembre un ‘primer esquelet’ de reforma del sistema de finançament. Sánchez també ha dit que la AP-7 està alliberada i que la Moncloa treballa en l’ampliació del port de València.

La relació entre Compromís i el govern espanyol s’ha ressentit les últimes setmanes i Baldoví va votar en contra de les últimes pròrrogues de l’estat d’alarma. La coalició valencianista ha estat molt crítica amb el repartiment del fons de 16.000 milions per a afrontar la crisi del coronavirus.

‘Posem data per a reunir-nos, senyor Sánchez?’, li ha preguntat el diputat al president espanyol en concloure la seva intervenció. ‘Per descomptat, encantats de reunir-nos amb el seu grup i recuperar els hàbits i els debats que teníem abans de l’explosió de la pandèmia. Però també li dic que aquests mesos hem bolcat molts recursos polítics i materials i hem fet molt per la Comunitat Valenciana’, li ha respost Sánchez.

Devolució del sobrecost del Castor

El portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha exigit en un comunicat al govern espanyol la devolució als particulars i empreses les quantitats ‘il·legalment cobrades’ pel sobrecost del magatzem de gas Castor entre els anys 2014 i 2018. Són prop de 34,5 milions d’euros en pagaments irregulars a Enagás.

El grup de l’Esquerra Confederal, en el qual està integrat Compromís, ha demanat una comissió d’investigació per a esclarir les responsabilitats del Castor. La legislatura passada també es va demanar, però el PP va tombar-la, i al congrés la mesa ha refusat de tirar-la endavant amb els vots del PSOE, el PP i Vox.

The post Baldoví insta Sánchez a complir els acords amb Compromís si vol el suport en el pressupost appeared first on VilaWeb.

El rebrot de covid-19 a la Franja de Ponent, que ha obligat les comarques del Baix Cinca, la Llitera i el Baix Aragó-Casp, a més del Cinca Mitjà, ja té mig centenar de casos confirmats. El brot ha obligat aquestes comarques a recular fins la fase 2 del confinament, i el govern espanyol va insinuar ahir que no descartava de tornar a declarar l’estat d’alarma. El batlle de Saidí (Baix Cinca), Marco Ibarz, ha demanat responsabilitat als veïns i ha dit, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que no és necessari tornar a l’estat d’alarma. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El focus del rebrot va detectar-se en un magatzem de fruita de Saidí i l’origen podria ser una festa d’aniversari a Binèfar en què cinc treballadors van assistir-hi. De moment, s’ha recomanat de restringir la mobilitat el màxim possible i s’han començat a fer desenes de tests PCR per a rastrejar els possibles contagis.

La regió sanitària de Lleida també està en alerta per aquest brot a la Franja i ahir va detectar-se un brot de divuit contagis en una residència geriàtrica. El Departament de Salut considera que aquest brot està controlat, però el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, ha demanat la creació d’una comissió d’emergència per a gestionar la situació.

The post Mig centenar de casos confirmats en el rebrot de coronavirus a la Franja de Ponent appeared first on VilaWeb.

La covid-19 continua causant estralls arreu del món. Després del rebrot més gran que hi ha hagut a Europa detectat ahir a Alemanya, que ha obligat a confinar-se més de 650.000 persones, el principal epidemiòleg de la Casa Blanca, Anthony Fauci, ha advertit que l’augment de casos als Estats Units és ‘inquietant’. Vint-i-cinc estats han reportat les xifres de contagiats més altes d’aquestes últimes setmanes. Les xifres pugen als 2,3 milions d’afectats i a les 121.000 morts. Arreu del món hi ha 9,2 milions de contagiats i més de 477.000 morts. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Al Llevant, l’Aràbia Saudita ha decidit de restringir el pelegrinatge a la Meca, previst entre el 28 de juliol i el 2 d’agost, per primera vegada a causa del coronavirus. El país té uns 164.000 casos, i segons les dades oficials, 1.300 morts. El govern només deixarà que hi viatgin els residents menors de 65 anys, amb una limitació de 10.000 persones, a qui se’ls obligarà a mantenir la distància social i se’ls prendrà la temperatura. L’any passat, el pelegrinatge va reunir 2,5 milions de persones, de les quals 1,8 milions eren de l’exterior.

A l’Amèrica Llatina, el Brasil continua registrant els casos per milers amb gairebé 40.000 nous contagis en només un dia. Bolívia ha batut el seu rècord de casos en 24 hores amb més d’un miler, mentre l’Argentina es prepara per tornar a confinar-se la setmana vinent després d’un rebrot del nombre de casos registrats.

A Àsia, l’Índia supera els 450.000 casos després de registrar un nou rècord diari amb 16.000 casos nous en un sol dia. A la Xina, el govern ha assegurat que el brot de la setmana passada en un mercat de Pequín que va fer tancar diversos barris i confinar una part de la població està controlat perquè no s’han reportat casos directes. Corea del Sud va assegurar que passa per una segona onada de contagis després de reportar un augment de casos locals i importats aquests últims dies.

The post Inquietud per la covid-19: l’Aràbia Saudita restringeix el pelegrinatge a la Meca per primera vegada i detecten un rebrot als Estats Units appeared first on VilaWeb.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reivindicat avui el llegat de Felipe González i ha justificat que el congrés espanyol no investigui ni la seva relació amb els GAL ni tampoc les irregularitats del rei emèrit, Juan Carlos I. Segons Sánchez, el poder legislatiu ‘no es pot atribuir el paper de jutge i de fiscal’. Sánchez ha fet aquestes afirmacions en resposta a una pregunta del portaveu d’ERC al congrés, Gabriel Rufián, que ha denunciat la ‘impunitat galopant’ de la casa reial i de l’ex-president del govern espanyol. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sánchez ha afirmat que ‘ningú és impune’ i ha demanat deixar treballar la justícia ‘sense interferències’, però ha reivindicat la figura de González per la seva obra de govern. Rufián ha negat que no existeixi aquesta impunitat. ‘La realitat és tossuda i el desmenteix’, ha dit, perquè a l’estat hi ha ‘un rei que viu en un palau pagat per tots que no ha votat ningú, amb un cunyat a la presó, un pare perseguit per la justícia internacional pels negocis amb sàtrapes saudís, i la lluna de mel pagada pel seu pare i empresaris afins’ ‘Que passarà quan es publiqui qui era l’elefant blanc del 23-F?’, ha afegit.

Respecte dels GAL, Rufián ha recordat a Sánchez que a l’estat espanyol ‘hi va haver un grup parapolicial que assassinava a les ordres del govern’ i ha retret que no es faci res. ‘Hi ha informacions fora o vostès que ho tenen a mà veten la investigació’, ha dit. Ahir, la mesa del congrés va vetar la comissió d’investigació que demanen diversos grups amb els vots del PSOE, el PP i Vox.

The post Sánchez reivindica el llegat de Felipe González i justifica que el congrés espanyol no investigui Juan Carlos I appeared first on VilaWeb.

La majoria de famílies arreu del país han optat per celebracions de petit format i en família en el Sant Joan atípic d’enguany, marcat per les restriccions sanitàries per la covid-19. L’incident més greu ha estat un incendi en un pis de Cornellà de Llobregat, en el qual hi ha hagut una persona ferida amb cremades a les cames i al tòrax. No consten incidents al País Valencià ni a les Illes, on la majoria de platges eren tancades durant la nit de Sant Joan. Ahir sí que va haver-hi una aglomeració de gent avant la casa del Caixer Senyor a Ciutadella, que havia d’acollir el primer ‘Toc de flabiol’ abans de la suspensió de la festa per prevenció sanitària. Tan a València com a Barcelona i a altres poblacions de la costa la policia va blindar l’accés a les platges. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A València, hi ha hagut dos ferits durant la matinada. Una persona ha estat agredida al carrer i un jove ha estat ferit per una arma blanca. Ambdues han estat atesos pels serveis d’emergències.

Ni cavalls ni fogueres però mantenint la flama

A Catalunya, Protecció Civil ha comptabilitzat 2.603 incidents derivats de la revetlla de Sant Joan. En total, el 112 ha rebut 4.116 trucades fins a les vuit del matí El 38% de les trucades s’han fet des del Barcelonès, 1.680. I d’aquestes, 1.123 des de la ciutat de Barcelona. La segona comarca des d’on s’han rebut més avisos ha estat el Vallès Occidental, seguit del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. Pel que fa als municipis amb més trucades, encapçalen el rànquing Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona. Els Bombers de la Generalitat han atès 264 avisos entre les vuit del vespre i les dotze de la nit d’aquesta revetlla. Segons indica el cos d’emergències, la majoria d’avisos han estat per atendre incendis, 88 de vegetació forestal, urbana i agrícola, i 90 per incendis urbans de contenidors, en habitatge o per fogueres. Els Bombers subratllen que no hi ha hagut cap servei greu.

The post Sense incidents greus en la nit de Sant Joan més atípica appeared first on VilaWeb.

Gairebé un 45% dels ciutadans de l’estat creu que Espanya té un problema amb les vulneracions de drets humans, segons una enquesta de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (FRA, per les seves sigles en anglès). Així, l’espanyol és el cinquè estat de la Unió Europea on hi ha més preocupació pels drets humans, només per darrere de Xipre, Malta, Hongria i Lituània. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’estudi també revela que un 55% dels ciutadans pensa que a l’estat espanyol no tothom gaudeix dels mateixos drets fonamentals, És una de les xifres més altes a la UE, només per darrere de Xipre, Croàcia i Hongria. ‘Això és molt preocupant ara que molta gent està perdent ingressos o s’està quedant a l’atur’, avisa en declaracions a l’ACN l’autor de l’informe Sami Nevala. Des del FRA alerten que Europa cada cop més els pobres consideren que no es beneficien igual dels drets fonamentals.

L’enquesta també recull que gairebé un 80% dels ciutadans a l’estat veu molt important per a la democràcia que es protegeixi a les minories. Espanya és el tercer estat de la UE on es veu més rellevant la protecció dels grups minoritaris. Nevala veu positiu que a Espanya hi hagi un ‘gran reconeixement’ de la necessitat de protegir a les minories. A nivell europeu Nevala remarca que el moviment ‘Black Lives Matter’ ha demostrat com una majoria de la població no s’adona de quin tracte reben les minories i com és la seva vida.

D’altra banda, l’enquesta de l’Agència Europea dels Drets Fonamentals constata la manca d’independència judicial que perceben els ciutadans a l’estat espanyol. Gairebé el 70% assegura que els jutges reben interferències del govern espanyol.

Resultats a la UE

L’Agència Europea dels Drets Fonamentals alerta que molts joves europeus i persones amb pocs recursos se senten abandonats en la protecció dels seus drets fonamentals. Un 73% dels europeus en dificultats creu que els partits polítics tradicionals no es preocupen per ells.

‘Els resultats revelen que les dificultats financeres i els baixos nivells d’educació disminueixen la confiança de la gent en la igualtat i els drets humans’, conclou l’informe.

The post Gairebé un 45% dels ciutadans de l’estat creu que Espanya té un problema amb les vulneracions de drets humans appeared first on VilaWeb.

Amnistia Internacional ha denunciat casos d’ús il·legal de la força per part de la policia a l’estat espanyol durant el confinament per frenar l’expansió de la covid-19. En un informe en què analitza violacions de drets humans durant el confinament a Europa, l’organització es mostra preocupada i assenyala que ja ha denunciat anteriorment “a manca d’investigacions ràpides i imparcials sobre aquests casos, així com sobre controls policíacs discriminatoris. D’altra banda, l’organització insisteix en la seva preocupació reiterada sobre les ‘restriccions desproporcionades’ a Espanya pel que fa a la llibertat d’expressió per la ‘llei mordassa’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En l’informe, Amnistia Internacional denuncia diversos casos en què considera que la policia ha fet un ús il·legal de la força des del 15 de març, dia en què es va adoptar formalment el confinament. Segons apunta el document recollint dades del Ministeri de l’Interior espanyol, s’han comptabilitzat més d’un milió d’infraccions i més de 8.500 persones han estat detingudes durant el confinament a Espanya.

Entre els casos que recull l’informe, hi ha el de ‘persones que han estat bufetejades i empentades sense oferir cap tipus de resistència a un control d’identificació o a una detenció’.

Per exemple, l’organització denuncia un cas al País Valencià en què la policia va fer baixar un home i una dona del seu cotxe i van demanar a l’home que es baixés els pantalons i la roba interior mentre estava a la carretera. Un altre dels casos que expliquen és a Bilbao, on policies van ‘empentar i pegar de manera violenta amb la porra’ un noi, mentre que a Màlaga policies van pegar diverses vegades un home abans de detenir-lo.

A més, Amnistia Internacional denuncia en l’informe que algunes de les persones que han gravat aquestes situacions han estat multades per ‘ús sense autorització d’imatges d’oficials de policia’ i ‘manca de respecte a la policia’. ‘El primer delicte és particularment problemàtic i restringeix desproporcionadament el dret a la llibertat d’expressió’, indica l’informe, que reivindica el dret a poder informar la ciutadania sobre les actuacions policíaques.

The post Amnistia Internacional denuncia casos d’ús il·legal de la força per part de la policia a l’estat espanyol durant el confinament appeared first on VilaWeb.

Ara:

Diari de Girona: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades del dimecres 24 de juny de 2020 appeared first on VilaWeb.