Ara:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades del dijous 5 de setembre de 2019 appeared first on VilaWeb.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha demanat des de la presó de Lledoners un govern de concentració per fer front a la sentència del judici als líders independentistes. ‘Seria bo que el govern de Catalunya representi tant com sigui possible el 80% de la societat catalana que està en contra de la repressió’, ha afirmat tot coincidint amb altres veus republicanes com les de Roger Torrent o Pere Aragonès.

El cap dels republicans, en una entrevista per escrit a la Ser, ha afirmat que de la sentència n’espera ‘justícia’, també creu que no s’ha de tenir por a unes eleccions anticipades. A més, ha reiterat que els republicans han defensat i defensaran el diàleg i ha lamentat que la confrontació per part de l’estat ‘existeix perquè es nega a parlar i a seure en una taula de diàleg’.

A parer de Junqueras, per les mateixes raons que seria bo un govern de concentració, també caldria aprovar el pressupost ‘amb una majoria parlamentària el més àmplia possible’. I ha afegit: ‘en tot cas, estic segur que cap demòcrata hauria de tenir por al vot dels ciutadans expressat en unes eleccions. El millor aval sempre és el del conjunt de la ciutadania’.

Junqueras, que ha assegurat que ‘va valer la pena complir amb el mandat popular de les urnes’, ha afirmat que a través del procés als líders independentistes ‘el món ha pogut veure els dèficits democràtics’ de l’estat espanyol. I ho ha qualificat tot plegat de ‘passes imprescindibles en el camí cap a la democràcia i la república’.

A més ha considerat que tot el que han fet fins ara ‘era necessari, sobretot per la manca d’alternatives ofertes per part de l’estat’. Ha reconegut, però, que tot plegat no ha estat suficient, per la qual cosa ha convidat a ‘persistir’. En aquest sentit ha afirmat que ‘ningú no ha claudicat ni renunciat a l’objectiu de la República’, objectiu que ha qualificat de ‘demanda raonable, democràtica, legítima i, fins i tot, irreversible’. ‘Trigarà més o menys, però no tinc cap dubte que ja fa temps que hem superat el punt de no retorn’, ha afegit el cap dels republicans catalans, que ha tornat a demanar una taula de negociació amb el govern estatal ‘sense línies vermelles’. En tot cas, sí ha alertat que el camí cap a la República ‘no serà fàcil, ni ràpid ni indolor’.

The post Junqueras demana un Govern de concentració per fer front a la sentència appeared first on VilaWeb.

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, vol aconseguir un pacte entre Demòcrates, el Partit Socialista i Tercera Via per a atènyer l’acord d’associació amb la UE. Per al cap de govern, és indiferent si el pacte és en forma de memoràndum d’entesa, pacte d’estat o document intermedi, perquè prioritza el consens que permeti de donar una imatge d’unitat a Europa. Creu, a més, que les diferències sobre qüestions socials amb el PS es poden resoldre.

Ara el govern vol fer una reunió de tres bandes per avançar. L’entesa és total quant a aspectes relacionats amb la lliure circulació de persones, hi ha molta coincidència en la lliure circulació de mercaderies i Espot reconeix que encara hi ha alguns esculls que no veu insalvables quant a polítiques socials. Els socialdemòcrates han demanat quinze dies per a estudiar tant el memoràndum d’entesa de Tercera Via com la proposta de pacte d’estat del govern.

Per Espot no seria lògic de signar un document amb Tercera Via i signar-ne un altre amb el partit socialdemòcrata. Per això diu que cal acabar constituint un veritable pacte d’estat del qual formi part tothom, amb unes bases que s’han de començar a elaborar de seguida.

The post Espot cerca el consens per a l’acord d’associació amb la UE appeared first on VilaWeb.

Prop de mil militars de 24 països participaran en l’exercici de l’OTAN denominat Trident Jackal 19 que es durà a terme a la base de Sant Isidre de Maó entre el setembre i l’octubre. És un exercici de llocs de comandament en què es planeja i es dirigeix una operació basada en un escenari fictici. Per a això es desplegarà tant el lloc de comandament de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera, com el corresponent al Grup de Suport Logístic Conjunt.

El Trident Jackal 19 és el més important dels exercicis de preparació de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera que han estat organitzats enguany per l’exèrcit de terra espanyol, perquè li servirà per a ser avaluat i certificat per l’OTAN per a assumir el paper de Caserna General Conjunta de l’Estructura de Força de l’aliança. Això el capacitarà per a planejar i conduir les activitats d’una operació conjunta fonamentalment terrestre, però també amb elements de l’armada, exèrcit de l’aire i operacions especials.

El 31 d’agost al port de València van embarcar els primers elements que es desplegaran a Menorca. El desplegament de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera es fa per via aèria i marítima i s’acabarà el dia 22 de setembre. A més dels 1.000 militars que hi participaran, a Menorca s’hi desplaçaran uns 113 vehicles, 30 remolcs i 120 contenidors.

The post Un miler de militars de 24 països participen a Menorca en un exercici de l’OTAN appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, farà una crida a la democràcia a la conferència d’aquest matí a Madrid. La ponència es titula ‘Democràcia!’, segons que han dit fonts de la Generalitat a l’ACN, i hi explicarà com entén aquest concepte. No es preveu que hi anunciï possibles reaccions a les sentències del Tribunal Suprem espanyol.

Torra donarà continuïtat a la proposta per la confrontació democràtica que ja va esbossar a la conferència de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. L’acte d’avui és un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press. Es farà a les 9.00 a l’hotel Villa Magna.

Justament fa dos dies del viatge de Torra a Brussel·les, on es reuní amb Carles Puigdemont i parlamentaris de JxCat al Parlament de Catalunya, al congrés espanyol i al senat espanyol. I s’escau sis dies abans de la diada de l’Onze de Setembre –que el govern vol que simbolitzi la primera resposta a la sentència de l’1-O. A més, faltarà poc per al judici a Torra, que el TSJC ha fixat els dies 25 i 26 de setembre, per desobediència a la Junta Electoral espanyola (JEC) arran de la col·locació de la pancarta del llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat.

Torra hi anirà acompanyat de la consellera de Presidència, Meritxell Budó; del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; de la consellera de Salut, Alba Vergés; i del delegat del govern a Madrid, Gorka Knörr. L’acte començarà amb una presentació a càrrec del president d’Europa Press, Asís Martín de Cabiedes, i a continuació Torra farà la seva intervenció. Després s’obrirà un torn de preguntes.

L’any passat, Torra va començar el curs polític amb una conferència al Teatre Nacional de Catalunya titulada ‘El nostre moment’. En aquell acte, va instar el president espanyol, Pedro Sánchez, a negociar un referèndum d’autodeterminació, i ja va advertir que no acceptaria cap sentència del Suprem que no fos l’absolució dels presos polítics.

Puigdemont va ser l’últim cap del govern que va fer una conferència a Madrid, el maig del 2017 –cinc mesos abans de l’1-O–, acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva.

The post Torra insistirà en la confrontació democràtica a la conferència d’avui a Madrid appeared first on VilaWeb.

‘SOS NATURA!’ és un crit d’alerta, un homenatge a la mare terra i a la dona, les dues femenines, assegura l’artista. Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964) ha presentat el seu darrer treball al Museu de la Vida Rural. Fisa pretén reflexionar sobre l’ús del plàstic i l’impacte que té en la natura, dos conceptes que són el pal de paller de l’exposició temporal ‘Plàstic’ del mateix museu. A més a més, amb aquesta presentació, Lourdes Fisa ha volgut retornar als orígens, una sensació que va palpar al trepitjar l’equipament de l’Espluga de Francolí. La mostra es podrà veure fins al 29 de setembre. A Surtdecasa en parlem amb l’artista.

Llegir tot l’article aquí

The post Lourdes Fisa: ‘L’abundància de plàstic ens està empobrint’ appeared first on VilaWeb.

Clara Brea està passant uns dies a Balada, enmig del Delta de l’Ebre, per fer treball de camp i enregistrar sons que puguin servir pel seu proper disc que gravarà a l’octubre. L’artista sonora madrilenya va seduir els programadors de l’Eufònic amb ‘Dystopian OST’ -publicat el 2018 al segell Solid Tapes-, un treball que, segons ells, és ambiciós i transcorre entre l’ambient i la música industrial, que palpita i respira en passatges onírics i, depenent del moment, plaents o desassossegants. Brea reflexiona amb el seu treball sobre les relacions sonores entre l’espai, el temps, la tecnologia i la natura. Després d’uns dies al Delta, podrem gaudir d’una performance sonora amb els sons enregistrats al Mercat Vell de La Ràpita el dissabte 7 de setembre. De moment, hem anat a Balada per parlar amb ella.

Llegir tot l’article aquí

The post Clara Brea: ‘Els animals continuen escoltant els sons, però nosaltres, ja no’ appeared first on VilaWeb.

Joan Fuster en deia ‘pamflets polítics’. De fet, els va aplegar en un llibre que duu aquest títol, precisament: textos d’actualitat, pensats, i escrits, perquè siguin fets servir, perquè siguin útils, perquè esdevinguin eines d’agitació, d’incitació a l’acció política. ‘Franco i l’espanyolisme’, ‘O ara o mai. Per una cultura catalana majoritària’ o ‘El blau en la senyera’ són alguns dels títols que va incloure sota l’epígraf. I, lluny del to displicent que pugui rebre en altres circumstàncies (tant per la banda del ‘pamflet’ com per la banda del ‘polítics’), el fet és que van ajudar a crear consciència, a escampar-la, van tenir incidència sobre la realitat que pretenien sacsar.

Vaig tenir la sort, l’altre dia, convidada per la gent d’Òmnium a Vic, de participar en la presentació del llibre que acaba de publicar Jordi Cuixart. Hi ha aplegat i ordenat, juntament amb part de les intervencions que va fer a l’ignominiós judici perpetrat al tribunal espanyol, reflexions escrites durant aquest temps que fa que el tenen empresonat (‘aquest temps’: gairebé dos anys! No ens hi hauríem d’acostumar mai).

I he dit ‘la sort’ sobretot, per dues raons: la primera, perquè constata això que ja sabem i que ja vivim i que no passa res si de tant en tant ho podem tornar a remarcar: que aquest poble nostre (que som tu i jo i l’altre i la veïna i el de més enllà: persones concretes enllaçades i gens abstractes) continua mobilitzat. Despistat, emprenyat, expectant, desconfiat… poseu-hi l’adjectiu que considereu que s’hi adiu més, que també serà això, sí; però, per sobre de tot i contra tot pronòstic, mobilitzat. Perquè fer un acte el darrer dijous d’agost, al vespre, podria semblar agosarat, o temerari, si no fos que vivim aquest temps excepcional que vivim i que ens permet de comprovar això que dèiem i que és essencial: que la gent hi és, que hi continua essent, que hi som.

Perquè encara tenim una feina per enllestir.

La segona raó, la dóna el llibre mateix. Perquè, lluny de deixar-se endur per la retòrica, o per l’enfilall més o menys velat més o menys explícit de retrets (que si aquest va dir, que si l’altre no va fer), o per la indignada enumeració d’injustícies, esdevé un ‘pamflet polític’ en l’accepció, i en la bella tradició, fusteriana. És a dir: una sacsada, una incitació, una proposta.

Per prendre la iniciativa. Per resituar-nos al tauler i endegar el següent embat. Sempre amb la idea que sigui el definitiu.

La possibilitat d’una negociació civilitzada, d’aquesta cosa que saben fer les democràcies consolidades i que significa establir els termes en què es convoquen  els referèndums (el moment, el cens, la pregunta, la campanya, etcètera) i aviam qui juga millor les seves cartes, ha quedat demostrat que amb l’estat espanyol és tan possible com trobar un unicorn rosa a Collserola. Que ja ho sabíem. Però que, en fi, que si a algú li’n quedava cap dubte, ara ja està. Vist. Constatat. Au.

El llibre de Jordi Cuixart es diu Ho tornarem a fer. I és un bon eslògan. Amb força. És la voluntat que tenim, que mantenim. Al subtítol ja s’hi apunta part de la proposta, les possibilitats del com: Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret.

El camí de la desobediència civil ha estat transitat en diversos moments històrics, en diverses parts del món. El moviment nord-americà pels drets civils i la seva lluita reeixida contra la segregació racial n’és el paradigma. A una altra escala, i més proper, i també reeixit, hi tenim la lluita contra la mili (‘servei militar obligatori’, en deien), amb els objectors de consciència, primer, i els insubmisos, després (que deien que era impossible, i que ho semblava, ho recordeu?). No es tracta pas de descobrir la sopa d’all, per tant, sinó d’adoptar i d’adaptar a la nostra lluita per la independència un mètode d’apoderament que ja s’ha mostrat efectiu i que, ves per on, pot ser que s’adigui perfectament amb les capacitats d’aquest poble actiu i compromès que tenim, que som.

Al capdavall, ja ho hem fet, ja ho hem viscut: el Primer d’Octubre, aquell saber-nos lliures, dignes, forts en la suma de gent tan diferent, va ser un grandiós, imaginatiu, preciós, exercici de desobediència civil. I un èxit.

Ja ho sabem, per tant, això que explica la història: que amb una planificació acurada, seguint una estratègia intel·ligent, comptant amb els diversos elements que configuren la societat, la desobediència civil es converteix en una eina molt poderosa de progrés i de transformació.

I és a les nostres mans.

The post Eines per al segon embat appeared first on VilaWeb.

Carrers, places, escenaris teatrals, equipaments esportius… Tots els racons de Tàrrega s’ompliran de teatre, música, dansa i circ del 5 al 8 de setembre. La FiraTàrrega, que ja té trenta-nou anys, estrena direcció artística sota la batuta d’Anna Giribet i es vol consolidar com a punt de trobada internacional de les arts escèniques de carrer.

S’hi podran veure quaranta-dos espectacles de companyies vingudes d’arreu del país i també de tot el món, amb propostes que van del clown a la dansa vertical, passant pel teatre, el circ, el ballet, la música i la performança. S’inaugurarà dijous amb la conversa entre Àngels Margarit i Xavier Antich sobre els usos socials i artístics de l’espai públic, moderats per Judit Carrera.

En l’estrena com a directora artística, Anna Giribet ha volgut que el projecte per als cinc anys vinents evolucioni cap a un nou paradigma, un model que reforci la funció de la fira en dos vessants. Per una banda, com a generadora d’espais de distribució i de públic per a les produccions escèniques. Per una altra, com a referent sectorial que aglutini experiència i coneixement i el posi a la disposició d’institucions i també de creadors i professionals.

Artísticament, FiraTàrrega vol oferir una mirada polièdrica entorn de quatre eixos: territori, identitat, compromís i reflexió. I sempre amb el guiatge d’uns valors que abracin la transversalitat, l’adscripció a la realitat social i la recerca. Perquè les arts de carrer –i les arts escèniques en general– ja no es conceben tan solament com a expressió cultural, sinó com a catalitzador que ofereix noves mirades als desafiaments, inquietuds i necessitats del segle XXI. Per això, assentada en aquests quatre eixos, la fira vol donar cabuda a discursos contemporanis integradors, universals, cohesionadors i crítics, però sense menystenir les obres de qualitat més festives i d’entreteniment.

Us oferim una tria de quinze espectacles de la fira:

Finale. Delrevés Dansa Vertical. Dies 5, 6, 7 i 8. Espectacle inaugural. Obra que parteix de les premisses estètiques i conceptuals de la dansa clàssica i les aplica al format de dansa vertical: dues ballarines amb tutú ballen suspeses en una paret al ritme dels ballets més coneguts, com ara El llac dels cignes o El trencanous.

A vore. Avore. Dies 7 i 8. Es fonamenta en la tradició de les Terres de l’Ebre per contraposar llenguatges. De la música electrònica i la dansa contemporània a la jota, el cant de llaurar, la dolçaina i les danses tradicionals. Una reflexió profunda sobre la identitat.

Cafuné. Du’K’To. Dies 6, 7 i 8. Duet acrobàtic en què entren en joc les individualitats que integren una relació. Lluiten per créixer mitjançant un joc de manipulació, moixaines i desacords; junts, però mantenint la individualitat. L’espectacle va acompanyat de la música del cantant mallorquí Adrià Bauzà.

Garden Party. Compagnie nº8. Dies 6, 7 i 8. Tot i que el món s’ensorra, un grup de burgesos vol resistir la crisi i, per orgull o per desesperació, continuen reproduint el seu món, els seus codis, la vida de luxe… Garden Party vol ser una al·legoria crítica sobre l’actualitat que parteix de l’observació de la societat.

Livalone. Fundación Agrupación Colectiva. Dies 6, 7 i 8. Un jove de vint-i-cinc anys prova de viure sol a Barcelona. Livalone és un relat lúcid i humorístic sobre els camins per a arribar a l’autosuficiència abans dels trenta anys. Un repàs minuciós i sarcàstic dels usos i costums, drets i necessitats de la societat contemporània.

Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria. Glòria Ribera. Dies 6 (en català), 7 i 8 (en castellà). Què passaria si un dia les drogues més perilloses, les més perjudicials i addictives, fossin no tan sols legals i a l’abast, sinó també subministrades als més dèbils? La investigació d’aquest espectacle se centra en la llet de vaca com a sedant de les masses i les seves emocions.

Calma! Guillem Albà. Dies 6, 7 i 8. Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? En aquesta obra de clown, Guillem Albà prova d’explicar un fet tan complex com la pressa. Un espectacle que qüestiona el dia a dia i el viatge vital de cadascú.

Excàlibur i altres històries d’animals morts. Hermanas Picohueso. Dies 6 (en castellà) i 7 (en català i en castellà). Amb el format d’un programa de televisió, l’obra és una reflexió sobre la paranoia i el pànic que s’ha estès a la societat arran d’epidèmies i catàstrofes. Una sàtira que evidencia les estructures de poder i la política de la por i el control, tot del punt de vista dels animals que n’acaben rebent les conseqüències.

Teia. Júlia Farrero. Dies 5 i 6. Espectacle inspirat en la tradició de les falles del Pirineu, en què conviuen la tradició i la contemporaneïtat i que convida l’espectador a formar part d’un ritual on s’entreveuen les contradiccions de l’ésser humà. 

Suite TOC num 6. Les Impuxibles. Dies 5 i 6. Un espectacle que vol donar veu a un tema socialment silenciat: la simptomatologia del trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Una peça multidisciplinària que explora l’estigma i com relativitzar el patiment tot entenent que vivim en una societat malalta on és molt difícil de no emmalaltir. Espectacle accessible per a persones sordes.

1+1+1. Laurie Bérubé, Xavier Laliberté i Elwin Roland. Dies 6, 7 i 8. Trio acrobàtic que tempteja els racons de la ciutat en cerca d’alguna forma de companyia mitjançant un devessall d’equilibris, acrobàcies i contorsions. Coproducció de Fira Tàrrega i el Montréal Complètement Cirque Festival.

Hand to hand. Roser López Espinosa. Dies 6, 7 i 8. El ballet El llac dels cignes es pot convertir en un combat de judo? Això és explora l’espectacle de Roser López Espinosa, en què la dansa clàssica s’atansa a les arts marcials i juga amb les seves tàctiques i la seva cadència.

Trópico de Covadonga. Rodrigo Cuevas. Dies 7 i 8. Espectacle centrat en el concepte del temps i els cicles anuals presentat com un cançoner popular contemporani. Rodrigo Cuevas deixa de banda les visions etnocentristes i observa les persones que ens transmeten els coneixements i els valors de la comunitat i converteixen el passat en un concepte romàntic i idealitzat.

Así bailan las putas. Sixto Paz. Dies 7 i 8. Espectacle basat en els conceptes del llibre M’estimes i em times, de Júlia Bertran. L’espectacle mostra una classe singular de twerking, una presa de consciència de la mirada patriarcal amb què entenem el món i, també, una crida a transformar-la.

Mission Roosevelt. Tony Clifton Circus. Dies 6, 7 i 8. Un espectacle en què el públic no és pas el públic. La cadira de rodes és l’eina i l’objecte d’aquesta obra, la metàfora del desavantatge que permetrà de conquerir la ciutat. Una performança reivindicativa en què el públic, assegut en una cadira de rodes, es transforma en una alegre màquina de guerra. Una intervenció deambulatòria per a vint còmplices i una ciutat espectadora.

The post FiraTàrrega 2019: una nova etapa de reflexió, compromís, identitat i territori appeared first on VilaWeb.

Quan comença aquest curs polític l’independentisme continua tenint el repte de deixar enrere els retrets per a acordar un full de ruta i una resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. El dirigent d’ERC Sergi Sabrià va amb peus de plom a l’hora de parlar sobre les converses entre els partits i les entitats i també sobre la manera amb què Esquerra Republicana ha d’encarar les eleccions vinents, siguin quan siguin.  En una conversa telefònica amb VilaWeb, Sabrià diu que cal aprovar un pressupost. També blinda el lideratge d’Oriol Junqueras, fa una crida a un Onze de Setembre multitudinari i assegura que ERC no facilitarà les coses a Pedro Sánchez, tot i que està disposada a abstenir-se perquè no es repeteixin les eleccions espanyoles i així s’eviti el risc d’un govern d’extrema dreta.

—Quina valoració en feu, de la cimera de Ginebra?
—De continguts no en parlaré, perquè quan fem públic de què parlem empitjorem la situació. Sigui com sigui, és positiu que hi hagi converses sovint i fins i tot que els mitjans no ho sàpiguen. Parlem molt, tal com ens demana la gent. També ens demana que concretem. Hi ha moltes converses i la millor cosa que podem donar al país és un acord i un consens entre totes les parts sobre cap a on hem d’anar; això és el que ens ha fet avançar sempre. La situació d’incertesa l’hem tinguda més vegades, i quan la CUP, Esquerra, Convergència i tot allò que representa i les entitats hem estat capaços de posar-nos d’acord i hem tingut a prop l’entorn de Podem i tanta altra gent que ens fan arribar al 80% és quan som molt forts.

—De la iniciativa del Tsunami Democràtic se’n va parlar, o ja feia temps que s’hi treballava?
—Ho desvincularia dels partits i de les entitats. Està bé que la gent s’organitzi i treballi i que quan hi hagi iniciatives potents ens hi afegim, tal com vam fer. No és una iniciativa que vingui de Ginebra ni de l’àmbit dels partits, però és potent i entre tots l’hem d’ajudar.

—ERC ha dit que la millor resposta a la sentència del Suprem serà la que susciti més consens. Ara mateix quina és?
—El consens és una cosa que quan la tinguem podrem sortir a presentar-la tots junts. Un dia podrem sortir a explicar-lo tots junts i fer-nos una fotografia ben àmplia, Explicar-ho per parts o dir on som ara dificulta d’arribar al moment culminant. Necessitem que arribi un dia que es posi un pla sobre la taula i que tothom hi estigui d’acord, des de la dreta catalana representada per Convergència fins a l’esquerra més radical representada per la CUP, amb Esquerra al mig. Ens agradaria que fos amb la gent de Podem no gaire lluny, les entitats absolutament implicades i que apel·lés moltíssima gent. No necessitem dir avui què és més a prop i què és més lluny, sinó arribar al moment final.

—Que dissabte, durant la reunió a Ginebra, Torrent proposés un govern de concentració i Torra respongués amb la possible investidura de Puigdemont, en plena cimera, és una errada?
—Segur que el soroll no hi ajuda. En tot cas, Torrent no diu res gaire diferent d’allò que ja ha dit abans Pere Aragonès i que podria jo també. És cert, segurament, que l’ambient en un moment o uns minuts determinats no devia ser el millor. Jo no era a Ginebra, però també és veritat que parlar de majories àmplies, de sumar i ser molts en molts àmbits ens va bé i que això es representa en un govern de concentració. No és una novetat que digui ara Sergi Sabrià ni que digués Roger Torrent dissabte, és una cosa de la qual fa molts mesos que es parla. No sé si la millor decisió és un govern de concentració. La millor decisió és la que acordem entre tots i siguem capaços de presentar, posar molta gent al darrere i que enforteixi les institucions. Unes institucions fortes són unes institucions que al darrere tenen molta gent, molts grups i moltes sensibilitats.

—Fer eleccions no suscita consens…
—La millor opció serà la que decidim entre tots. Si la decidim entre tots, segur que és bona, que dóna resultats i una majoria àmplia, un govern fort que defensi el dret de decidir, les urnes, el procés democràtic, que combati la repressió… Per tant, aquells consensos que reuneixin el 80%. Hi ha moltes maneres de fer-ho i totes juntes ben gestionades poden enfortir les institucions. No podem descartar ni confirmar cap de les opcions o vies.

—Independentment de tot això, aprovar un pressupost és imprescindible?
—Estem convençuts que el procés ha avançat especialment quan ha tingut un discurs més social, quan ha estat capaç d’explicar a la gent que fèiem un procés d’independència per a defensar tota la nostra gent, per a tenir més eines i poder-ne tenir més bona cura. És evident que això es fa més difícil amb el pressupost del 2017 i n’hem de ser conscients. Aquest país necessita un pressupost. Per això, la millor manera és fer el millor pressupost possible i convèncer tothom que aquest país el necessita.

—ERC prepara el relleu de Junqueras per a encapçalar la llista electoral? S’han publicat enquestes internes sobre la popularitat dels possibles candidats, entre ells Torrent i Aragonès.
—Esquerra fa sempre enquestes sobre moltes coses i sobre molts àmbits, però no en parlem mai. El nostre candidat és i serà Oriol Junqueras. Qualsevol altra cosa seria un regal a aquells que ens volen reprimir i que ens jutgen injustament. Segur que hi ha molta gent que té interès a buscar un altre candidat, però en tenim un que és guanyador, que l’estima tothom, que és transversal i que ens ha fet grans durant molt temps. No hi renunciarem.

—Per tant, el debat intern s’obrirà si la sentència inhabilita Junqueras.
—Fins i tot si hi ha una sentència que l’inhabilita, el nostre candidat, qui lidera aquest partit, qui ha estat capaç de fer l’independentisme més inclusiu i guanyador és Oriol Junqueras, i si l’inhabiliten, aquest lideratge continuarà sent d’ell. Segur que trobarem els noms adequats, però el lideratge d’Oriol Junqueras en cap cas no es posa en qüestió ni el regalarem a la repressió.

—Rufián ha dit avui que ERC no posaria traves al PSOE. Què en penseu?
—Sempre hem dit que no farem les coses fàcils a Pedro Sánchez. Ens voldria intransigents per a fer veure que ens han pres la bandera del diàleg i amb la nostra posició el posem en evidència i fem valer els vots d’Esquerra en defensa dels catalans. Sempre ens trobaran en contra de facilitar un govern d’extrema dreta. I això ho hem dit tots sempre. Rufián ha explicat allò que fa molts dies que tots expliquem a ERC.

—Què us han semblat les declaracions d’Asens que diu que ERC fa de portaveu del PSOE?
—Ja sabeu que no acostumem a parlar d’allò que diuen els altres. Tampoc no ho farem avui.

—Rufián i Tardà estan en la línia de la direcció d’ERC o van a la seva?
—ERC és un partit cohesionat i amb una sola veu. Fa molts anys que és així.

—Mirareu d’acordar el sentit del vot amb JxCat?
—No sé què farà Convergència, la Crida o Junts per Catalunya. Crec que han de seguir el mateix criteri que nosaltres, fer allò que els sembli millor per al país. Ens coordinem quan podem i quan convé, ens agrada fer moltes coses junts, però també és evident que som dos partits diferents, que som independentistes però que en l’eix esquerra-dreta ocupem espais diferents.

—Les batusses entre partits després de les eleccions municipals us han fet témer per una Diada poc concorreguda?
—Que Convergència lliuri la tercera institució del país, la Diputació de Barcelona, al PSC quan hi havia una majoria alternativa, ens sembla un error immens de país. Però no ens sembla que tingui efecte sobre l’Onze de Setembre.

—Josep Huguet i Anna Simó van dir públicament que pensaven potser a no assistir a la manifestació. Hi ha hagut incomoditat dins d’ERC amb les preses de posició de l’ANC?
—Tenim claríssim que l’Onze de Setembre és un dia cabdal. Hi som d’ençà que érem cinc mil. Continuem fent una crida a tothom perquè hi participi i hi sigui. Ha de ser multitudinari i que tothom entengui que l’objectiu no ha canviat i que la repressió no ens atura. No farem més que cridar tothom a la participació. Una altra cosa és que en els àmbits de debat que tenim els partits i les entitats cadascú defensi les seves posicions. Hi ha vegades que som més a prop i unes altres que som més lluny, però vindrà un dia, aviat, que trobarem un punt on hi siguem tots.

The post Sergi Sabrià: ‘Rufián ha explicat allò que fa molts dies que tots expliquem a ERC’ appeared first on VilaWeb.

Malgrat que ETA va anunciar el cessament de l’activitat armada el 2011 i es va dissoldre definitivament l’any passat, l’Audiència espanyola continua actuant com si l’organització fos activa. N’és un exemple la macrocausa que començarà el 16 de setembre i que afecta quaranta-set persones vinculades a la defensa dels drets dels presoners bascs. La fiscalia els demana penes de vuit anys a vint anys de presó, per les acusacions de participació activa en organització terrorista, finançament del terrorisme i delicte continuat d’enaltiment del terrorisme.

Els encausats són, per una banda, advocats de presoners d’ETA i persones que feien d’interlocutors entre aquests presoners i els sindicats, partits i associacions de la societat civil basca després de la dissolució de l’organització armada. I, per una altra banda, integrants dels col·lectius Herrira, Jaiki Adi i Etxerat. Jaiki Adi és una associació de professionals de la salut que assisteixen gent afectada per la violència de l’estat espanyol i francès; ofereixen, per exemple, assistència psicològica a presoners i tractament a gent que han sofert tortures. Etxerat és una organització d’amics i familiars de presos i exiliats. I Herrira, el col·lectiu amb més encausats, una organització creada per a denunciar les males pràctiques penitenciàries del govern espanyol contra els presoners bascs.

Una causa general contra la xarxa de suport als presoners

Segons l’advocada Amaia Izco, un dels quaranta-set encausats, el col·lectiu Herrira va néixer diferenciant-se d’allò que havia estat el Moviment Pro Amnistia, que demanava l’alliberament de tots els presoners d’ETA i que va ser considerat part de l’organització per l’Audiència i pel Tribunal Suprem espanyol. ‘Herrira feia una feina d’activació social pels drets dels presos i amb l’objectiu de caminar cap a la convivència i mobilitzar la societat de la manera més transversal possible –explica–. Això va començar a tenir força èxit i sectors que fins llavors no havien fet res van començar a moure’s. L’estat va reaccionar a la contra i van començar les detencions contra persones que formen part del col·lectiu.’

El setembre del 2013 el magistrat de l’Audiència espanyola Eloy Velasco va ordenar la primera de les quatre operacions que sostenen la causa. La Guàrdia Civil va detenir divuit membres d’Herrira i va fer escorcolls a les seus del col·lectiu. De llavors fins al març del 2015, hi va haver tres operacions més, que acabaren amb onze persones empresonades preventivament. ‘Quan el col·lectiu va anunciar que tenia intenció de continuar malgrat tot, van fer una altra actuació, ara contra els interlocutors. Així suprimien la peça que connectava el col·lectiu de presos amb la societat. Després va ser el torn dels professionals: advocats, implicats en qüestions de solidaritat econòmica, psicòlegs… I fins i tot dues persones del col·lectiu dels familiars, amb el pes psicològic tan gran que té això’, recorda l’advocada.

Després d’aquestes quatre operacions policíaques, la base que sosté l’acusació són els informes de la Guàrdia Civil. Izco considera que l’estratègia de l’acusació s’ha basat només en la interpretació dels documents requisats a les oficines dels encausats. Segons que explica, han provat de relacionar aquests documents requisats amb documents d’ETA anteriors a la dissolució, i que ja es van utilitzar per a il·legalitzar el moviment Pro Amnistia. ‘El nostre escrit de defensa diu que no hi ha, en tota la causa, ni un sol document que ens relacioni amb ETA. La Guàrdia Civil i tot reconeix que no hi ha cap document que pugui vincular la realitat actual amb ETA’, explica. Critica també els arguments de l’acusació: ‘L’acusació considera que tota la nostra activitat, en el fons, pretén alimentar l’estratègia d’ETA. Això ho justifica dient que els col·lectius d’assistència són una continuació del moviment Pro Amnistia. Diuen que el col·lectiu de presoners és part d’ETA i, per tant, tothom qui treballi per la reivindicació dels seus drets és part d’ETA.’

Els encausats denuncien que en cap dels seus casos no hi ha ni un sol element que els vinculi directament amb l’organització armada, sinó que han estat processats per l’activitat professional o pertinença als col·lectius en una atribució general –i no individual– de responsabilitat penal. ‘Els fets que ens atribueixen individualment no tenen transcendència del punt de vista del dret penal. Només els donen aquesta transcendència amb una atribució general que diu que tots nosaltres som una mena d’ens o diversos ens relacionats amb ETA’, denuncia l’advocada. En el seu cas, explica, l’acusació es fonamenta en la seva feina professional i en el fet d’haver fet una denúncia pública de la situació dels presoners i s’argumenta que tot ho ha fet per ordre d’ETA i en benefici d’ETA.

Abús de la presó preventiva

Els encausats denuncien un seguit de vulneracions de drets d’ençà que va començar el procés i destaquen especialment l’abús de la presó preventiva. Dels quaranta-set, onze han estat empresonats, pel cap baix, durant deu mesos. Els qui han passat més temps empresonats –i en règim d’aïllament– han estat Jon Enparantza –dos anys i tres mesos– i Arantza Zulueta –tres anys i un mes–, ambdós detinguts a la segona operació contra els interlocutors entre els presoners i agents de la societat basca. Tal com explicava Zulueta mateix en una taula rodona organitzada l’any passat a Barcelona, aquest sistema d’aïllament ha implicat una autèntica tortura per a ella: ‘Durant tres anys, no he tingut mai contacte amb ningú, tret de les visites a través del vidre i el vis-a-vis una vegada cada mes. Com si fossis un gos, passen els dies. Acabes saludant els funcionaris per demostrar que el que hi ha a la cel·la no és un animal, sinó una persona.’

‘Hem perdut la por, ens hem apoderat’: les dones víctimes de la repressió alcen la veu contra l’oblit 

Malgrat que la presó és el preu més alt que han pagat i que encara poden pagar els encausats, denuncien que el processament ha tingut més conseqüències nefastes per a la seva vida, tant en l’àmbit personal –tenen un total de 38 menors a càrrec seu–, com econòmic –calculen uns 110.000 euros gastats en fiances– i professional. ‘Ens han fet caminar per una corda fluixa, perquè no sabem si continuar fent la nostra feina pot tenir conseqüències negatives per al procediment’, lamenta Izco. També denuncien més vulneracions de drets, com ara la del dret de reunió i del dret de llibertat d’expressió, pel tancament de pàgines web i comptes a les xarxes socials.

Una croada contra una organització dissolta

Els encausats no denuncien tan sols unes acusacions que consideren absurdes; també critiquen el fet que aquesta macrocausa contra ETA comencés en un moment en què l’organització havia cessat l’activitat armada i que el judici comenci quan ja s’ha dissolt. L’advocada hi veu una clara intencionalitat política: ‘A partir del 2011, si ETA tenia cap estratègia, era la de desaparèixer, com s’ha acabat demostrant. Això ha tingut l’objectiu de dur-nos al passat, a més de dificultar la fi ordenada d’ETA, que l’estat no ha volgut mai. També volen mantenir viva la qüestió dels presoners. Com? Empresonant quaranta-set persones més! Si constantment estàs pendent de respondre a la repressió, és molt difícil que articulis un moviment de resolució o fins i tot un moviment sobiranista.’

Tant Amaia Izco com Jaione Carrera, també encausada, són advocades del cas dels joves d’Altsasu, en què l’Audiència espanyola va condemnar vuit persones per una baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil. Malgrat que l’advocada creu que són casos diferents, considera que tenen en comú que són instruments que l’estat utilitza ‘per no tancar el cicle’ i mantenir el País Basc encallat ‘amb una recepta repressiva fortíssima’. A més, creu que el fet que fossin condemnats a penes de presó per una baralla dóna pistes sobre què pot passar en el seu cas, que també jutjarà l’Audiència espanyola: ‘Allà s’aplica una envernissada jurídica a decisions polítiques. És un tribunal absolutament mediatitzat, permeable a les decisions polítiques i que no ofereix garanties.’

Bel Pozueta: ‘Si aquesta injustícia no acaba al setembre, ens tindran davant’ 

Per a denunciar aquesta macrocausa i reclamar la fi de la repressió judicial al País Basc, el col·lectiu de suport als encausats, 47akHerrian, ha convocat una manifestació el 14 de setembre a Bilbao, on també es vendran productes per a recaptar diners per a la caixa de solidaritat. El col·lectiu convida a assistir-hi a tothom qui ‘s’hagi sentit indignat’ pel macrojudici i també demanar de signar el manifest que han redactat per fer créixer el suport a la mobilització al carrer.

The post Macrojudici a l’Audiència espanyola: advocats, familiars i psicòlegs de presos d’ETA, entre els encausats appeared first on VilaWeb.

Ahir vaig mirar d’explicar en aquest reportatge a fons quina era la situació d’Hong Kong. Al vespre la cap de govern, Carrie Lam, va anunciar oficialment la retirada de la llei d’extradició, que havia estat el detonant que havia revifat el conflicte. El moviment democràtic va respondre que la reacció del govern feia tard i feia curt, perquè ara ja hi ha quatre demandes més: l’aturada de la violència, l’alliberament dels detinguts, una investigació oficial sobre la brutalitat de la policia i eleccions lliures i democràtiques. Avui m’agradaria aportar-vos una visió diferent: quines de les coses que passen ací crec que poden tenir una certa significació per a nosaltres.

Els conflictes poden adormir-se, però no desapareixen per art de màgia

Aquesta és la constatació més important de totes. Entre la Revolta dels Paraigües i el moviment actual han passat cinc anys. Cinc anys en què va semblar que la repressió del govern i les divisions dins el moviment democràtic havien barrat el pas a qualsevol oportunitat. El conflicte d’Hong Kong semblava completament dominat i potser això ha menat el govern a cometre l’error que ha comès. Cinc anys després, de sobte, la societat ha esclatat, certament d’una manera diferent, amb tàctiques i eslògans diferents, però enllaçant amb el mateix objectiu.

Per què? Senzillament, perquè els conflictes poden adormir-se, els pot controlar el govern, pot mirar d’apaivagar-los…, però si no es resolen, si no hi ha diàleg ni propostes positives, tornen i tornen, una vegada i una altra. Evidentment, tornen si són tan importants com els d’Hong Kong, Escòcia o Catalunya, per posar tres situacions ben diferents. Només cal una espurna, qualsevol, una llei d’extradició, un Brexit, una sentència?

Cal anar-hi, anar-hi i tornar-hi a anar

Durant aquests cinc anys passats, ací a Hong Kong, enmig de la repressió i el silenci, si més no una part del moviment ha insistit a continuar, continuar i continuar. Fins i tot quan les circumstàncies eren més difícils, quan els dirigents eren empresonats, enmig d’una aparent indiferència social creixent, el sector més dinàmic del moviment mantenia la pressió i mantenia els objectius, no deixava que s’esmicolassen. L’explosió d’ara no es pot explicar de cap més manera. Si hi ha rendició s’acaba tot, si l’esforç es manté acaba apareixent l’oportunitat. El derrotisme, en aquest cas, és un gran aliat de la repressió.

No hi ha res que no s’haja inventat, que no us impressionen

Sorprèn de veure com les tàctiques dels governs són tan semblants. A Hong Kong han fet gairebé tot allò que van fer al Principat durant l’octubre republicà i els mesos posteriors. Atacar amb la policia. Atacar amb escamots d’incontrolats. Fer aparèixer grups que reclamen als manifestants de negociar, com si fossen neutrals, però que no reclamen mai a l’estat que assumesca la seua responsabilitat i negocie. Amenaçar amb moviments de tropes coreografiats. Amenaçar les empreses, fer que es decanten cap a l’estat. I amenaçar la població amb el desastre econòmic que seria un canvi de status quo. Impedir que diputats electes ho puguen ser perquè no juren la constitució espanyola o no expressen lleialtat a la Xina. Impressiona de veure-ho, però alhora és aclaridor: ja sabem què faran i ja sabem que tot allò que facen respon a un guió previ. No ens deixem impressionar, doncs, ni ens creguem res d’allò que no és sinó façana.

És nosaltres, els diversos nosaltres, contra ells

Entendre això és fonamental. Aquests dies he vist un gran canvi respecte del 2014: ara les accions de confrontació d’una part del moviment, fins i tot les més violentes, ja no són aturades pels manifestants ni criticades. No es tracta de si cal violència o no. Simplement es tracta de saber pintar la ratlla entre l’un costat i l’altre. ‘Tots som al mateix vaixell i la violència té l’origen en la brutalitat de la policia’, em deien. Més enllà dels mètodes usats, i de si cal violència o no, el significat profund d’aquesta reacció és que tu pots estar en desacord amb les tàctiques d’alguns dels teus, però no oblides mai que són dels teus. I per tant respectes allò que fan.

I evidentment això també val al contrari. Saps qui són els teus, però també saps qui tens en contra i no fas res per donar-li aire. Que tu mateix, la teua policia, detinga i perseguesca els teus manifestants no s’entén. Que tingues tancats a les teues presons els teus dirigents no hi ha manera d’explicar-ho. Com no s’entén que vulgues reforçar aquell que et reprimeix. El vot a favor de Pedro Sánchez, per exemple, ací és incomprensible. Per quins set sous votaràs aquell qui té la teua gent tancada a la presó, aquell qui et nega el dret no tan sols d’autodeterminació sinó de votar en referèndum? Pitjor encara: com pot ser que votes aquell qui nega l’existència del conflicte i diu que en tot cas el conflicte ets tu? El nosaltres pot ser divers, evidentment, i pot tenir pràctiques i idees extremadament diferents, però sempre és un nosaltres. I sempre va contra ells. No entendre això és negar l’existència del conflicte polític.

Sigues aigua, no els ho faces fàcil

Ahir vaig dedicar una part del reportatge a explicar aquesta tesi del ‘sigues aigua’, que em sembla particularment interessant. Consisteix a triar sempre el terreny on combats, pensant que siga el més favorable a tu i pensant a col·lapsar la reacció de l’estat. Quan van a cercar-te en un lloc i amb una gent, tu ja ets en un altre amb una altra gent. Cal demostrar-los i demostrar als ciutadans que no tenen la capacitat física real de controlar la situació i posar-los nerviosos fins que perden els nervis i cometen errors.

A mi això m’ha interessat especialment. Crec que un dels problemes del 27 d’octubre era que el terreny de la confrontació era molt favorable a l’estat, que tan sols havia d’atacar una institució, la Generalitat, i un espai geogràfic concret, el parlament o el Palau de la Generalitat. En canvi, ara caldria pensar en allò que un dia vaig anomenar un Arenys de Munt de la presa del poder. Ser aigua. Des dels municipis, alliberant territoris que l’estat espanyol no té prou mans per a reprimir. El Primer d’Octubre ja vam veure què podien fer, però també vam veure què no podien fer, les limitacions de la seua resposta.

Sempre es pots guanyar, però has de ser un problema o no guanyaràs mai

Ahir la cap de govern d’Hong Kong va sorprendre tothom anunciant la retirada formal de la llei. En canvi, la setmana passada havia detingut durant hores un grapat de dirigents socials i polítics per amenaçar la població abans de la convocatòria d’una gran manifestació dissabte i d’una vaga general dilluns i dimarts. Però la gent no es va espantar. Al contrari. La manifestació es va desconvocar (sigues aigua…) i la ciutat va ser presa per grups que alçaven barricades i responien a la brutalitat de la policia, que va arribar a l’extrem d’atacar ciutadans dins els vagons del metro. Tot fa pensar que la setmana passada el govern d’Hong Kong pensava que podia espantar el moviment i en canvi ha acabat havent de regalar-li la primera victòria: la retirada de la llei.

Això recorda una cosa elemental però que sembla que hem oblidat: que sempre es pot guanyar. Sempre. Joan Ramon Resina ho analitzava dilluns d’una manera brillant, explicant el canvi de to; Joan Minguet definia molt bé la sensació que molta gent té; i Julià de Jodar hi anava a fons ahir mateix, tots tres en aquestes pàgines. Però sempre es pot guanyar. Els països bàltics van derrotar la segona superpotència nuclear del món. El Vietnam va fer fora del seu país la primera. El mur de Berlín, que semblava infrangible, va caure. L’apartheid es va enfonsar sota els peus dels racistes. I ara una ciutat, petita en l’escala d’allò que és la Xina, es pot enfrontar a Pequín i els seus titelles i guanyar. No sempre es guanya, però sempre es pot guanyar.

Ara, la primera i gairebé única condició per a guanyar és ser un problema. Ser un problema que l’estat no puga dominar amb normalitat de cap de les maneres i que apareix com un problema a resoldre, per tant, als ulls de l’opinió pública mundial. L’octubre del 2017 Catalunya era un problema que formava part de l’agenda de tots els governs del món i avui no ho és. Avui ho és Hong Kong. Perquè hi ha una crisi que apareix a totes les televisions i a tots els diaris, que inquieta els ciutadans que s’interessen per la política a qualsevol país del món. Rebaixar el nivell del conflicte, voluntàriament, és doncs la pitjor decisió. Possiblement l’error més gran que s’ha comès i, per tant, el que cal rectificar de manera més urgent.

The post Sempre es pot guanyar: sis lliçons imprescindibles d’Hong Kong appeared first on VilaWeb.

El parlament britànic ha aprovat el projecte de llei –anomenada llei Benn– que obligarà el govern de Boris Johnson a demanar una segona pròrroga del Brexit a la Unió Europea si el 31 d’octubre no hi ha un acord per a la sortida del Regne Unit. Westminster també ha tombat l’intent del primer ministre britànic de convocar eleccions anticipades.

Uns quants diputats del Partit Conservador s’han afegit a l’oposició i han deixat en minoria Johnson i els partidaris del Brexit sense acord. És la segona derrota de Johnson en poques hores. Diputats del seu partit s’han unit als laboristes, als liberals, als independentistes escocesos, als gal·lesos i als verds per frenar el Brexit dur.

Abans, Johnson ha desafiat el cap de l’oposició, el dirigent laborista Jeremy Corbyn, a acceptar una convocatòria d’eleccions anticipades el 15 d’octubre, dues setmanes abans del termini de la pròrroga del Brexit. Johnson no pot convocar eleccions anticipades i necessita el suport de dos terços de Westminster, una majoria que no té.

‘És completament impossible pel govern funcionar si la cambra dels comuns s’oposa a tot’, ha dit Johnson en un breu discurs. ‘Calen unes eleccions el 15 d’octubre, i decidir quin primer ministre anirà a la crucial cimera del 17 d’octubre’, ha afegit, en referència a la reunió prevista del Consell Europeu. L’oposició laborista, però, no estava disposada a acceptar la convocatòria d’uns comicis fins que la llei Benn sigui ferma, i ara ha de passar per la Cambra dels Lords, on alguns amenacen amb retardar el procés fent filibusterisme.

‘Volem eleccions perquè tenim moltes ganes de fer caure aquest govern’, ha respost el líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, afegint però que ho acceptarà només quan la llei tingui consentiment reial i sigui ferma. Corbyn ha dit que no cauran en una ‘trampa’ de Johnson, que considera que ha donat una ‘poma enverinada’ amb la proposta d’eleccions.

En les votacions d’esmenes, els diputats han rebutjat una proposta per fer un debat el 21 d’octubre, pocs dies després d’una cimera clau a Brussel·les, i votar en un eventual nou acord amb la UE –si Johnson l’aconseguís negociar– o votar en l’antic acord assolit per Theresa May. La idea, però, no ha rebut gens de suport a la cambra, amb només 65 vots a favor i 495 en contra.

En canvi, però, sí que s’ha aprovat una esmena que preveu que el govern britànic demani una extensió de l’article 50 –és a dir, de la data de sortida de la UE– amb l’objectiu d’aprovar l’acord que havia negociat May. Segons la premsa britànica, no està clar si l’esmena s’ha aprovat per error o no. En tot cas, ha tirat endavant de manera que la llei inclou l’opció que torni sobre la taula l’acord de retirada de May.

Ahir el parlament britànic va aconseguir el control del calendari gràcies al suport d’uns quants diputats conservadors. Amb tot plegat, s’ha frustrat la maniobra del primer ministre, aprovada per la reina Elisabet II, de tancar el parlament a mitjan setembre fins el 14 d’octubre per deixar l’oposició pràcticament sense marge per a actuar.

The post El parlament britànic frena el Brexit dur de Johnson i tomba l’avançament de les eleccions appeared first on VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Junts per Catalunya va anunciar que aprofitaria aquest estiu per refundar-se i convertir-se en un partit polític, confluint amb el PDECat i la Crida. S’ha acabat l’estiu i això no ha passat. En són el motiu les tensions internes i les estratègies diverses que conviuen en l’espai polític que comparteixen aquestes tres formacions. Junts per Catalunya ha obert el curs en una jornada de dos dies a Brussel·les que ha servit per a constatar que encara són lluny de la confluència. La formació que encapçala el president Carles Puigdemont té presència al Parlament de Catalunya i al congrés i al senat espanyols, però no és un partit polític, sinó una marca electoral propietat del PDECat, que es troba en un procés de consulta interna sobre el seu futur. Mentrestant, la Crida malda per mantenir un perfil propi com a organització que cerca la unitat de l’independentisme.

Aquest desgavell es tradueix en una pluralitat de lideratges que sovint es contradiuen, una manca d’estratègia compartida i una política de pactes contradictòria. El darrer cicle electoral de les eleccions espanyoles, municipals i europees va demostrar el desgast electoral de Junts per Catalunya, amb l’única excepció de les europees, que va guanyar Puigdemont. El president continua essent l’actiu electoral més important de Junts per Catalunya, però la dispersió de sigles dificulta la consolidació del seu espai polític. Aquesta setmana a Brussel·les s’han palesat una vegada més els recels cap al PDECat de bona part dels dirigents de Junts per Catalunya, cosa que dificulta la confluència. Per una altra banda, al PDECat també hi ha dirigents i batlles que es neguen a dissoldre el partit a qualsevol preu.

Però el temps passa i les eleccions catalanes són cada vegada més a prop. ERC vol eleccions i tard o d’hora se’n sortirà. Potser no després de la sentència, com volien de primer, però si després del fracàs de la negociació del pressupost –un fracàs més que possible–, és a dir, a començament del 2020 o, en tot cas, durant el primer semestre. El president Torra refusa aquesta possibilitat i Puigdemont també l’ha tornada a refusar avui en la compareixença que ha fet a Brussel·les, després de la reunió. Però Esquerra ja ha pres la decisió i va preparant els candidats per a rellevar el vice-president Oriol Junqueras, si finalment és inhabilitat per la sentència del Tribunal Suprem espanyol. El mes passat el partit va fer una enquesta interna en què demanava a la militància quin seria el millor successor i es va imposar el president del parlament, Roger Torrent, per sobre de Pere Aragonès, que en teoria és el candidat ungit per Junqueras, segons fonts republicanes. Gabriel Rufián va fer un intent de situar Joan Tardà com a candidat però sembla que no ha reeixit. Sigui com sigui, els republicans ja es preparen per a les eleccions i només cal observar el protagonisme mediàtic que tenen Aragonès i Torrent per a entendre-ho.

En canvi, la refundació de Junts per Catalunya continua encallada. Actualment, hi ha tres opcions damunt la taula. La primera continua essent la confluència del PDECat i la Crida sota la sigla de Junts per Catalunya, que es convertiria en partit polític. Arran del recel que això desperta al PDECat, i també a la Crida, hi ha qui proposa una coalició de partits entre PDECat i la Crida, que aniria a les eleccions amb la marca Junts per Catalunya. Aquesta opció permetria de mantenir els dos partits diferenciats però també la confusió actual. I la tercera possibilitat és l’escissió, amb el fet afegit que la marca Junts per Catalunya és propietat del PDECat i, per tant, obligaria Puigdemont a crear un partit nou, que podria sortir de la Crida.

L’espai que representa Junts per Catalunya és essencial per a mantenir la majoria absoluta de l’independentisme al parlament. Una fragmentació d’aquest espai podria fer trontollar la majoria i obrir la porta a unes altres combinacions per a fer govern. Com més triga aquesta refundació, més creix el risc d’escissió. I difícilment es pot demanar unitat estratègica a ERC si no n’hi ha entre Junts per Catalunya, el PDECat i la Crida.

MÉS QÜESTIONS
Puig respon a la pressió de Compromís pel finançament. Si ahir Compromís amenaçava de no acceptar les retallades que s’han de fer al Consell fins que no s’hagi resolt el problema del finançament, avui el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat una reunió dimarts que ve amb la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, a qui exigirà una solució ‘immediata’ per als lliuraments a compte a les comunitats, uns diners absolutament necessaris per a garantir la tresoreria i el bon funcionament del govern valencià. Ho ha dit avui el president en una conferència de premsa, en què ha explicat que oferiran solucions diverses al govern espanyol. Puig diu que en matèria de finançament serà contundent enfront del govern en funcions de Pedro Sánchez. ‘El to reivindicatiu l’hem mantingut, governe qui governe’, ha dit. Segons ell, no hi haurà ‘cap retallada en els interessos generals dels drets dels valencians’. Sobre la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha reiterat que no s’ha de fer partidisme en aquesta qüestió, i que tots els grups parlamentaris de les Corts han de tenir una posició unànime. Així mateix, ha assegurat que no havia dit mai que no volgués una reunió d’aquest CPFF, però que com que pretén que es resolgui el problema mantindrà la reunió de dimarts amb Montero. I ha afegit: ‘Buscarem unes altres vies si no hi ha solució satisfactòria’, entre les quals no hi ha solament la del CPFF, sinó algunes de ‘més interessants i efectives’, que no ha concretat.

El govern balear demana la gestió de les aigües de Cabrera. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, s’ha reunit a Madrid amb el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Li ha reclamat que la gestió de l’àrea marítima del parc natural de Cabrera (que va ser ampliat fa poc) correspongui, en part, al govern insular. Segons Mir, encara no hi ha acord. Per la banda del govern espanyol, Marín ha reiterat que la competència és estatal, però Mir ha recordat que hi ha un recurs contenciós administratiu que insta el ministeri espanyol a complir les peticions de la conselleria. Tanmateix, no descarta un acord abans de la resolució del recurs. A conseqüència de la darrera ampliació, Cabrera ha esdevingut el parc més gran de l’estat espanyol. Té un total de 90.800 hectàrees amb màxima protecció. L’ampliació del parc marítim de Cabrera requereix més recursos humans i materials, entre els quals dotze treballadors nous, segons que va informar el febrer passat l’anterior Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, després de reunir-se amb representants de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals.

Un miler de militars de 24 països participen a Menorca en un exercici de l’OTAN. Prop de mil militars de 24 països participaran en l’exercici de l’OTAN denominat Trident Jackal 19 que es durà a terme a la base de Sant Isidre de Maó entre el setembre i l’octubre. És un exercici de llocs de comandament en què es planeja i es dirigeix una operació basada en un escenari fictici. Per a això es desplegarà tant el lloc de comandament de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera, com el corresponent al Grup de Suport Logístic Conjunt. El Trident Jackal 19 és l’exercici més important dels exercicis de preparació de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera que han estat organitzats enguany per l’exèrcit de terra espanyol, perquè li servirà per a ser avaluat i certificat per l’OTAN per a assumir el paper de Caserna General Conjunta de l’Estructura de Força de l’aliança. Això el capacitarà per a planejar i conduir les activitats d’una operació conjunta fonamentalment terrestre, però també amb elements de l’armada, exèrcit de l’aire i operacions especials. El 31 d’agost al port de València van embarcar els primers elements que es desplegaran a Menorca. El desplegament de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera es fa per via aèria i marítima i s’acabarà el dia 22 de setembre. A més dels 1.000 militars que hi participaran, a Menorca s’hi desplaçaran uns 113 vehicles, 30 remolcs i 120 contenidors.

Una entitat espanyolista amenaça comerciants nord-catalans. La pressió de l’extrema dreta espanyolista contra l’independentisme també afecta Catalunya Nord. La botiga Visca de Perpinyà, que ven objectes relacionats amb Catalunya i la catalanitat, ha rebut un correu electrònic de l’entitat Catalunya Peuple d’Espagne en què li demanen de retirar tots els productes on es veu una estelada i la samarreta de la Diada. L’associació Catalunya Peuple d’Espagne, amb seu a Suïssa i encapçalada per l’empresari ultra François Meylan, té com a principal objectiu la lluita contra ‘el supremacisme i la intolerància dels grups independentistes catalans’. A més de la botiga Visca, aquesta associació també s’ha posat en contacte amb el restaurant la Vigatane de Canet pel mateix motiu. I fa uns quants mesos ja va demanar i obtenir del supermercat Leclerc de Perpinyà la retirada de productes amb estelades. No és l’única acció anticatalana contra la botiga Visca, que fa pocs mesos que va haver de retirar l’estelada que tenia davant la botiga per culpa de les amenaces rebudes.

Espot cerca el consens per a l’acord d’associació amb la UE. El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, vol aconseguir un pacte entre Demòcrates, el Partit Socialista i Tercera Via per a atènyer l’acord d’associació amb la UE. Per al cap de govern, és indiferent si el pacte és en forma de memoràndum d’entesa, pacte d’estat o document intermedi, perquè prioritza el consens que permeti de donar una imatge d’unitat a Europa. Creu, a més, que les diferències sobre qüestions socials amb el PS es poden resoldre. Ara el govern vol fer una reunió de tres bandes per avançar. L’entesa és total quant a aspectes relacionats amb la lliure circulació de persones, hi ha molta coincidència en la lliure circulació de mercaderies i Espot reconeix que encara hi ha alguns esculls que no veu insalvables quant a polítiques socials. Els socialdemòcrates han demanat quinze dies per a estudiar tant el memoràndum d’entesa de Tercera Via com la proposta de pacte d’estat del govern. Per Espot no seria lògic de signar un document amb Tercera Via i signar-ne un altre amb el partit socialdemòcrata. Per això diu que cal acabar constituint un veritable pacte d’estat del qual formi part tothom, amb unes bases que s’han de començar a elaborar de seguida.

LA XIFRA
6 hores només és el temps que ha donat el Tribunal Suprem espanyol a Jordi Cuixart per a assistir al naixement del seu fill. El tribunal no s’ha pronunciat sobre la totalitat de la petició de Cuixart, que també havia demanat de poder ser a l’hospital sis hores cada dia durant l’ingrés hospitalari.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de setembre de 1924 va néixer a Burjassot el poeta i periodista Vicent Andrés Estellés. Autor d’una prolixa obra basada en la quotidianitat, l’amor, el sexe i la mort, és considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània: ‘Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.’

The post Puigdemont no té partit appeared first on VilaWeb.

El Partit Nacionalista Escocès (SNP) ampliaria molt la seva majoria a Escòcia si ara es fessin eleccions al parlament britànic, segons la darrera enquesta de YouGov per al diari The Times. Aconseguiria cinquanta-un de cinquanta-nou diputats en joc; a les darreres eleccions, el 2017, en va obtenir trenta-cinc escons.

Segons el sondatge, els grans perjudicats serien els conservadors, que passarien de tretze diputats a tres. Els laboristes també s’enfonsarien: de set a un; i els liberal-demòcrates mantindrien els quatre escons.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, a diferència dels laboristes, és partidària d’unes eleccions després d’haver aprovat avui la llei que impedeix al govern de sortir de la UE sense acord. Les eleccions podrien fer-se el 14 o 15 d’octubre si finalment assoleix la majoria necessària.

L’independentisme es reforçaria a Holyrood

La mateixa enquesta fa una estimació de la composició del parlament escocès en unes eleccions, previstes el juny de l’any vinent. En aquesta votació, segons l’enquesta, els partits independentistes augmentaran la majoria fins a setanta-quatre diputats, i a l’SNP, amb seixanta-quatre escons, li’n faltarà un i prou per a la majoria absoluta. Els Verds en tindran deu. Actualment en tenen seixanta-dos i sis, respectivament.

Quant al referèndum que la presidenta Sturgeon té la voluntat de portar a terme el primer semestre del 2020, l’enquesta indica un empat entre les dues opcions, amb l’independentisme a les portes de guanyar-lo: un 49% el sí i un 51% el no.

Scottish Westminster voting intention:

SNP: 43% (-)
CON: 20% (-)
LAB: 15% (-2)
LDEM: 12% (+3)
BREX: 6% (+4)
GRN: 4% (+1)

via @YouGov, 30 Aug – 03 Sep pic.twitter.com/ikAQetHYtk

— Britain Elects (@britainelects) September 4, 2019

The post Els partits independentistes poden obtenir una victòria contundent a Escòcia appeared first on VilaWeb.

El Consell de Ministres del govern d’Andorra ha aprovat avui la licitació del plec de bases per a la redacció del projecte definitiu de protecció del tram de la carretera CG-1 afectat per l’esllavissada del 10 d’agost passat, que va obligar a tallar durant sis hores l’accés al Principat des de la Seu d’Urgell. D’aquesta manera, l’executiu defineix les condicions tècniques, jurídiques i administratives que regiran la licitació, contractació i execució dels treballs de redacció, tenint en compte el risc de caiguda de blocs rocosos a la zona de la Portalada, situada al davant del centre comercial Punt de Trobada. A més, en el marc de les mesures de control d’aquest entorn, s’ha afegit una nova senyalització semafòrica al dispositiu que ja s’hi havia instal·lat.

El projecte donarà continuïtat a l’actuació temporal que s’hi ha portat a terme, amb l’objectiu de garantir la seguretat dels vianants i vehicles que circulen per l’entorn del punt on es va produir el despreniment. Els treballs es liciten mitjançant concurs nacional i, atenent a la situació generada a la zona, per modalitat de contractació urgent. Les empreses interessades podran presentar les seves ofertes fins al 25 de setembre.

Pel que fa a les mesures de control del tram de la CG-1 afectat per l’esllavissada, s’ha completat i calibrat el procés de monitoratge d’aquest entorn i s’ha confirmat que cap dels episodis de purgues periòdiques ha arribat a la carretera. Segons els mateixos informes, l’única afectació en el trànsit pot ser la provocada per l’alteració momentània de la visibilitat, deguda a la pols aixecada.

Des del ministeri d’Ordenament Territorial s’ha optat per mantenir la vigilància de la zona amb presència física des de les set del matí i fins a les nou del vespre, sent els bombers el cos que assumirà aquesta tasca. L’equip destacat podrà accionar, si hi ha alguna circumstància que així ho requereixi, un semàfor per tallar la circulació de forma automatitzada. A més, el tram afectat de la CG-1 també comptarà amb la presència de membres del cos de policia i/o d’agents de circulació comunals per poder intervenir si les circumstàncies del trànsit així ho aconsellen.

Pel que fa a la nit, la disminució de circulació permet efectuar les tasques de vigilància de forma discontínua. Els bombers i el servei de circulació del comú de Sant Julià de Lòria realitzaran de forma alterna una inspecció cada hora. En cas que les condicions meteorològiques siguin adverses o hi hagi un increment dels indicadors de risc, es recuperaria la presència contínua de vigilants. A més, el comú -ajuntament- reforçarà la il·luminació de la zona del despreniment. D’altra banda, també s’ha decidit eliminar les restriccions a l’aparcament exterior del Punt de Trobada.

The post El govern d’Andorra licita el plec de bases per redactar el projecte de protecció definitiu a la zona de l’esllavissada appeared first on VilaWeb.

Carles Puigdemont i Toni Comín han presentat les al·legacions al Tribunal de Luxemburg contra la desestimació de les mesures cautelars que van demanar per a poder exercir com a eurodiputats de ple dret. Era previst que ho fessin aquesta setmana, atès que acabava el termini que va donar el tribunal a la defensa, exercida per l’advocat Gonzalo Boye. Ara, el tribunal haurà de fixar una vista.

Boye va avançar que, a més de posar en relleu les irregularitats de la Junta Electoral espanyola i la contradicció dels arguments de l’estat espanyol amb el dret europeu per a impedir a Puigdemont i Comín l’exercici del càrrec, utilitzaria el dret de les minories per a reforçar els arguments dels dos eurodiputats de JxCat.

El TJUE es compon de dos tribunals, el Tribunal General i el Tribunal de Justícia. Puigdemont i Comín van demanar les mesures cautelars al Tribunal General i ara el recurs de cassació l’han interposat al Tribunal de Justícia. Ara el Tribunal de Justícia haurà de resoldre sobre la denegació de cautelars, mentre en paral·lel el Tribunal General estudia el fons de la demanda de Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu.

Asunto C-646/19 P (R): Puigdemont y Comín recurren en casación ante el #Tribunal de Justicia el auto de medidas provisionales del #Tribunal General del 1 de julio de 2019 (asunto T-388/19R), que desestimaba sus demandas en relación con las elecciones al #Parlamento UE

— EU Court of Justice (@EUCourtPress) September 4, 2019

Puigdemont i Comín van demanar unes mesures cautelars al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per a poder ser presents a la sessió inaugural de la legislatura al Parlament Europeu el 2 de juliol a Estrasburg. De primer, el TJUE va refusar de concedir les cautelars, i va donar un termini de dos mesos i deu dies perquè presentessin les al·legacions.

El procediment que afecta Oriol Junqueras és diferent, atès que en el cas del dirigent d’ERC va ser el Tribunal Suprem espanyol, a proposta de l’advocat Andreu Van den Eynde, qui va presentar una qüestió pre-judicial perquè el TJUE es pronunciés sobre la seva immunitat. La vista va fixar-se pel 14 d’octubre, però el Suprem podria dictar sentència abans i retirar la qüestió pre-judicial per a evitar un revés de la justícia europea.

The post Puigdemont i Comín presenten les al·legacions al Tribunal de Luxemburg appeared first on VilaWeb.

Google ha acceptat pagar una multa rècord de cent setanta milions de dòlars, uns 155 milions d’euros, per haver recopilat il·legalment a través de YouTube informació de nens de fins a tretze anys sense el consentiment dels seus pares, per després publicar anuncis dirigits a ells. La multa arriba arran d’una investigació de la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units i la fiscal general de Nova York, que acusen Google i YouTube de violar la llei de protecció de privacitat infantil a Internet.

En base a l’acord amb Google, ara YouTube identificarà clarament el contingut dirigit a menors i limitarà les dades que recopila de qualsevol persona que mira aquests continguts, independentment de la seva edat.

En un comunicat, la fiscal de Nova York ha destacat que Google i YouTube ‘monitorejaven, rastrejaven i publicaven anuncis dirigits a nens petits només per mantenir els dòlars publicitaris’.

Per la seva banda, YouTube ha assegurat que amb els canvis que introduirà a partir d’ara deixarà d’emetre ‘anuncis personalitzats’ en el contingut infantil i deixarà d’oferir l’opció de fer comentaris o rebre notificacions en aquests espais.

A més, els creadors de continguts hauran d’identificar clarament que el seu contingut és infantil, mentre que YouTube també buscarà a través dels seus serveis els vídeos amb contingut per audiències més joves i els inclourà en aquesta categoria.

The post Multa de cent setanta milions de dòlars a Google per violar la privacitat dels menors a YouTube appeared first on VilaWeb.

Un principi d’acord de pau entre els Estats Units d’Amèrica (EUA) i els talibans posaria fi a divuit anys de presència militar estatunidenca a l’Afganistan. El govern de Trump s’hauria compromès a retirar uns cinc mil efectius i tancar cinc de les seves bases en territori afganès, mentre que els talibans es comprometrien a impedir que el país sigui utilitzat per grups terroristes com Al-Qaida o Estat Islàmic com a base per portar a terme atacs contra els Estats Units i els seus aliats.

Els talibans han mantingut converses directes amb representants del govern estatunidenc a Doha (Qatar) però es neguen a entaular un diàleg amb l’executiu que encapçala el president Ghani, amb l’argument que només és un titella dels nord-americans.

Tal com ha assenyalat l’enviat especial dels Estats Units a l’Afganistan, Zalmay Khalilzad, l’objectiu de l’acord és acabar amb la guerra i disminuir la violència tot i que no hi ha un acord formal d’alto el foc.

The post Els EUA pacten amb els talibans la retirada estatunidenca de l’Afganistan appeared first on VilaWeb.

El president Carles Puigdemont ha descartat que la resposta de l’independentisme a la sentència del Tribunal Suprem espanyol hagi de ser un avançament electoral. En una compareixença a Brussel·les, Puigdemont ha dit que unes eleccions a Catalunya debilitarien ‘clarament’ les institucions, i que el que cal fer és reforçar-les. ‘L’enfortiment de les institucions no és compatible amb les presses electorals, i el govern i el parlament han de respondre forts’, ha dit.

Respecte de la cimera del cap de setmana a Ginebra, ha explicat que va servir per a ‘començar a avançar’ sobre ‘objectius comuns’ dels partits independentistes i les entitats. En aquest sentit, Puigdemont ha augurat que s’obrirà un nou cicle polític després de la Diada, la sentència del Suprem i el judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, al TSJC.

Sobre la seva hipotètica investidura, ha afirmat que està ‘a disposició’ del Parlament de Catalunya. Torra ha afegit que l’objectiu d’investir Puigdemont ‘continua allà’. Tanmateix, han assegurat que l’objectiu és que pugui exercir d’eurodiputat una volta el Tribunal de Luxemburg resolgui el cas, i això és incompatible amb mantenir l’escó al parlament. ‘Quan sigui eurodiputat, com que els dos càrrecs no són compatibles, hauré de prendre la decisió’, ha dit Puigdemont.

Puigdemont també ha criticat el PSOE per haver descartat de reunir-se amb representants de JxCat per a parlar de la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Els socialistes espanyols ho han descartat argumentant que no tenen res a parlar amb JxCat.

The post Puigdemont descarta unes eleccions a Catalunya i critica el PSOE per haver menystingut JxCat appeared first on VilaWeb.