El jutge de vigilància penitenciària ha refusat de suspendre preventivament el tercer grau de Joaquim Forn, tal com demanava la fiscalia. El magistrat ha ajornat la decisió fins que no es pronunciï sobre el fons del recurs del ministeri públic. Ahir el jutge també va refusar de suspendre el tercer grau de la resta de presos dels Lledoners, però per una qüestió d’al·legacions i terminis no es va pronunciar sobre Joaquim Forn.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Vigilància Penitenciària 5 desestima la suspensió cautelar del #tercergrau a Joaquim Forn. El #magistrat posposa la decisió al moment de resoldre el recurs presentat per @fiscal_es contra la progressió de grau davant el #TribunalSuprem. L'intern manté la seva situació actual

— TSJCat (@tsj_cat) February 25, 2021

D’aquesta manera, tots els presoners polítics mantenen el tercer grau de manera provisional –dimarts el jutge també el mantingué a Dolors Bassa i Carme Forcadell–, fet que els permet de tan sols haver d’anar a dormir al Puig de les Basses, Wad-ras i els Lledoners entre el dilluns i el dijous.

The post El jutge de vigilància penitenciària refusa de suspendre el tercer grau de Forn appeared first on VilaWeb.

L’artista Roc Blackblock ha denunciat que havien malmès el mural que denunciava l’empresonament de Pablo Hasel i alhora il·lustrava els vincles entre l’Espanya franquista i l’actual monarquia. “Primer un episodi de censura, després un esbós de sabotatge premonitori”, ha piulat. Anteriorment, la Guàrdia Urbana de Barcelona va ordenar d’esborrar una primera versió del mural, fet que va obligar l’ajuntament a contactar l’artista perquè en pintés un de nou.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

S'ha acabat d completar l'obra/"performace" sobre la realitat política i ara també social del país. Primer un episodi d censura, després un esbós de sabotatge premonitori d la gran cloenda d'avui. Com diu la dita: Quan els gossos borden alguna cosa senten. #spainisafasciststate https://t.co/BaNPB3Qsk7

— roc blackblock (@rocblackblock) February 25, 2021

En una fotografia publicada a Twitter, es veu com han guixat amb pintura blanca, vermella i verda les cares de Felipe VI, Juan Carlos I i el dictador Francisco Franco. Sobre el rostre d’aquest darrer, a més a més, hi han escrit la paraula “visca”, en espanyol. Al mural encara es pot llegir “Espanya és un estat feixista” i “aquí se censura, reprimeix i tortura com en una dictadura”.

Roc Blackblock: “No faria mai un mural per al BBVA, tinc molta sort de poder-ho dir” 

“L’art és una trinxera”

En un altre piulet, Roc Blackblock ha assegurat que la censura i els actes vandàlics acaben formant part de l’obra. “Passa de ser un mural a ser una acció artístico-política col·lectiva”, ha escrit. Així mateix, ha dit que del mural n’havia desaparegut la forma original, però perviu en imatges i la xarxa “el converteix en símbol de lluita”.

Totalment d’acord. Aquests esdeveniments acaben formant part de l’obra, passa de ser un mural a ser una acció artística-política col·lectiva.
Desapareix al carrer, però perllonguen la vida a les xarxes i ho converteixen en símbol de lluita.
L’art és una trinxera!

— roc blackblock (@rocblackblock) February 25, 2021

[RECULL FOTOGRÀFIC] Pintura contra la censura: desenes de murals substitueixen el mural esborrat 

The post Fan malbé novament el mural a favor de Pablo Hasel a Barcelona appeared first on VilaWeb.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha condemnat l’estat espanyol a una multa de quinze milions d’euros per no haver aplicat la directiva europea sobre protecció de dades en processos penals. La Comissió Europea va portar l’estat espanyol als tribunals el 2019 perquè no havia transposat aquesta normativa europea i reclamava una sanció de quinze milions d’euros i gairebé 90.000 euros diaris per cada dia de retard.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern espanyol no ho negava, però demanava que es tingués en compte que l’executiu estava en funcions i que es reduís la sanció que exigia Brussel·les.

Finalment, el TJUE ha donat la raó a la Comissió i ha imposat la multa milionària per la “gravetat i durada” de la infracció. Així mateix, s’imposarà una sanció coercitiva de 89.000 euros cada dia si persisteix l’incompliment de la directiva.

The post El TJUE condemna l’estat espanyol a una multa de 15 milions per no aplicar la llei europea de protecció de dades en processos penals appeared first on VilaWeb.

Els Mossos van detenir ahir al vespre dues persones a Manresa després de participar en la manifestació de suport a Pablo Hasél. Segons el relat de la policia, els arrestats, un noi de 20 anys i una noia de 18, haurien cremat un contenidor, però no van ser identificats en el moment dels fets. Un cop acabada la manifestació, uns agents de paisà van seguir-los i van identificar-los. Segons que diu la policia, llavors el jove es va abraonar sobre els agents i els va colpejar, i els agents van reaccionar detenint-lo per desordres públics i atemptat a l’autoritat. La noia hauria intentat d’evitar la detenció donant cops als agents i també va ser arrestada.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tots dos detinguts estan a dependències policials a l’espera de passar a disposició judicial al llarg d’avui. Els Mossos d’Esquadra han fet conèixer que al noi li consten antecedents policíacs per fets similars. A més, expliquen que hi ha una tercera persona investigada per participar en la crema del contenidor, però que no va ser detinguda.

The post Dos detinguts a Manresa després de la manifestació de suport a Pablo Hasel appeared first on VilaWeb.

Els grups parlamentaris del PSOE, PP, Unides Podem i PNB han arribat a un acord que permetrà renovar el consell d’administració de RTVE. Avui, el congrés espanyol escollirà els sis vocals del consell que li pertoquen i, més endavant, el senat farà el mateix amb els altres quatre membres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així mateix, PSOE i PP continuen negociant per desblocar les renovacions d’altres òrgans de l’estat com ara el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però també el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Les persones que integraran el consell de RTVE són: José Manuel Pérez Tornero (futur president de l’òrgan), Ramón Colom Esmatges, Elena Sánchez Caballero, Concepción Carmen Cascajosa Virino, José Manuel Martín Medem, Roberto Lakidaín Zabalza, María Carmen Sastre Bellas, Jenaro Castro Muiña, María Consuelo Aparicio Avendaño i Juan José Baños Loinaz.

The post PSOE i PP desbloquen la renovació del consell de RTVE, però continuen negociant pel CGPJ appeared first on VilaWeb.

Avui, 25 de febrer de 2021, les principals informacions de VilaWeb són aquestes.

• És clar que no és igual si Hasel insulta Juan Carlos que si Juan Carlos insulta Hasel I Editorial de Vicent Partal
• Les xifres del suplicatori que neguitegen els partits espanyols
• Un any que ens ha capgirat la vida: les dades de la pandèmia al país
• Roger Vinton: “Si el Barça fos qualsevol altra empresa, la situació seria el preàmbul d’una fallida”
• [MAPA] Per on s’eixampla la base i per on no
• Les Falles preparen el seu programa virtual: un monument col·lectiu, ofrenes a casa i flama pels morts
• Hi haurà vaga feminista aquest 8 de març?
• Jo també sóc adúltera I Mail obert de Núria Cadenes
• L’estat espanyol ha d’escanyar encara més els autònoms? I Anàlisi de Jordi Goula

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.         

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari de Girona:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: “Les pimes rebran una cinquena part de l’ajuda que necessiten” i “Puigdemont insta la UE a no acceptar la pressió espanyola” appeared first on VilaWeb.

El president de la Junta Central Fallera (JCF), Carlos Galiana, ha explicat a l’Assemblea de Presidentes i Presidents de Falla el programa d’activitats totalment en línia que s’ha programat entre el 26 de febrer i el 19 de març, i que inclou un monument col·lectiu, ofrenes des de casa i una flama en la plaça de l’Ajuntament de València en memòria de les víctimes de la pandèmia. La JCF ha assegurat que aquestes activitats i iniciatives han estat dissenyades per l’equip directiu amb les seves respectives delegacions, amb l’objectiu que siguin accessibles per a totes les edats i per a tota la ciutadania.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Galiana, en la seva intervenció, ha destacat que les activitats “no pretenen salvar econòmicament a cap sector de la festa, únicament fer valdre i donar ressò a una festa única”. “Són activitats molt senzilles i dinàmiques. S’afegiran a les que ja estan proposant algunes comissions i altres entitats en les xarxes socials i segurament moltes coincidiran, així que tota col·laboració serà benvinguda i li donarem difusió per a arribar al nombre més gran de persones possible”, ha afegit.

Per a dur-ho a terme, s’ha anunciat que cada comissió rebrà una caixa amb material per a gastar en les diferents activitats, on tindran retallables, globus, receptes i totes les instruccions necessàries.

Unes falles diferents

Aquest cap de setmana es donarà el tret de sortida a les activitats programades. El president de JCF ha animat a les falleres i fallers a publicar les seves fotografies més entranyables de les gales falleres d’anys anteriors per a recordar els millors moments.

Així mateix, el diumenge 28 s’emetrà un vídeo amb l’última entrada de bandes per a rememorar un dia tan especial i a les 20.00 es llançarà un vídeo especial que farà un repàs als discursos de la crida dels últims anys.

El primer de març, la Delegació de Falla iniciarà la construcció en línia d’una falla, amb exposició del ninot inclosa, amb la col·laboració de tot el món que vulgui aportar ninots.

El 10 de març, que farà un any d’ençà de la suspensió de les falles a causa de la pandèmia, s’instal·larà a la plaça de l’Ajuntament de València un peveter amb una flama encesa per a recordar a totes les víctimes de la pandèmia.

El 13 de març es convida a tothom a penjar als balcons i finestres de les cases qualsevol element identificatiu de la festa, com ara bruses o mocadors. A les vesprades de les nits del 14 i 15 de març, nits de ‘plantà’, s’anima a compartir imatges dels sopars de la ‘plantà’ a les xarxes.

Entre el 15 i el 19 de març, la setmana gran de la festa, hauran ‘globotaes’ des de casa; classes d’animació i càrdio en línia, i fins i tot tutorials de la gastronomia tradicional.

El 17 i el 18 de març són els dies per a l’ofrena. Es repartirà un retallable –que també es publicarà en les xarxes socials– fet pels artistes de la falla municipal infantil, Ceballos i Sanabria, de la Mare de Déu per a poder fer una ofrena a casa. L’Associació Nacional de Floristes també els repartirà en les seves floristeries de manera que, com els nens i nenes estan a casa, tinguin una activitat per a fer. El dia 17 es publicaran les fotografies dels sectors que havien de desfilar aquest dia i el mateix el dia 18. Les Falleres Majors de València també tancaran aquests dies amb una ofrena virtual a les seves cases.

El 19 de març, dia de Sant Josep, es convida a les comissions i a la ciutadania a fer una paella a casa amb motiu del dia del patró, i mantenir així visc l’esperit de germanor i unió.

The post Les Falles preparen el seu programa virtual: un monument col·lectiu, ofrenes a casa i flama pels morts appeared first on VilaWeb.

El Museu de Lleida lliurarà a l’Aragó els 83 béns de la Franja que són objecte de l’execució provisional de la sentència sobre el litigi de l’art sacre en dos trasllats que es faran el 5 i el 10 de març. L’enviament es farà de forma coordinada amb els responsables del Museu diocesà de Barbastre – Monzó.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així s’ha comunicat avui al jutjat de Barbastre a través d’un escrit que ha enviat el Consorci del Museu de Lleida i al qual ha tingut accés l’ACN. Això no obstant, el Consorci adverteix al jutjat que abans del trasllat és “imprescindible” resoldre els recursos presentats contra l’execució provisional per no vulnerar “drets fonamentals” ja que seria “impossible” restaurar la situació anterior si aquesta no s’acaba confirmant.

The post El Museu de Lleida acabarà de lliurar a l’Aragó la vuitantena de béns de la Franja en dos enviaments, el 5 i 10 de març appeared first on VilaWeb.

Roger Vinton és el pseudònim d’un autor de texts econòmics molt seguit a les xarxes socials, i que ara també escriu a Via Empresa. El seu primer llibre, La gran teranyina (Periscopi), va ser un èxit de vendes. Ha publicat fa poc El Barça davant la crisi del segle (Destino), un breu assaig sobre la situació crítica del FC Barcelona, els fets que l’han motivada i l’essència del club. Arriba poc més de dues setmanes abans de les transcendentals eleccions a la presidència del Barça. És una “carta nàutica” per als culers, segons el músic David Carabén, autor del pròleg. Vinton atén la trucada de VilaWeb per parlar del seu nou llibre, però també de com veu aquestes eleccions i les propostes econòmiques que hi ha damunt la taula.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—D’aquest llibre i de vós, hom n’espera una anàlisi profunda sobre la situació econòmica del Barça, però és un assaig que va més enllà i que parla una mica de tot.
—Que hagi sortit abans de les eleccions és una casualitat. Havia de sortir més tard, però com que les van ajornar… La idea era aprofitar la situació de crisi del Barça per fer una aturada i reflexionar sobre què és el club. Explicar com hem arribat a aquesta crisi, però també parlar de la importància del Barça, què ha estat durant la història, per què es diu que és catalanista, quin ADN té, la rivalitat amb el Reial Madrid… La idea era fer un llibre sobre pensament blau-grana.

—El Barça perilla de caure en fallida?
—El Barça és en una situació que, si només poses atenció en les xifres, podria ser propera a la fallida. El deute a curt termini és impagable si no es renegocia un allargament de terminis. Si el Barça fos qualsevol altra empresa, la situació seria un preàmbul d’una fallida. Però el Barça és molt és que el seu balanç, té una marca molt potent i una base de seguidors ingent a tot el món, amb 300 milions o 400 milions de seguidors. Amb una bona gestió, el Barça generaria diners. Per tant, cal reestructurar el deute per fer-lo digerible i tornar a generar beneficis. No crec que hi hagi concurs de creditors ni fallida per la potència de la marca.

—Al llibre parleu d’uns 1.500 milions d’euros.
—El deute del Barça és d’uns 1.200 milions, dels quals més de 700 a curt termini. Un any. Òbviament, l’única possibilitat és reestructurar el deute. Agafar tota la cadena de venciments i passar-los a futur. El Barça tenia un pressupost d’uns 828 milions aquesta temporada, però tindrà menys ingressos. Per tant, rondarà els 700 milions de facturació, que equivalen al deute. No té gens de sentit. Per tant, el deute a curt termini s’ha de passar com sigui a llarg termini, i que el flux futur sigui digerible. No hi ha cap manual per a fer-ho, dependrà del talent de qui gestioni el club. Asseure’s amb els creditors, explicar-los la situació i que el Barça és un club que pot generar molts diners en el futur. Es tracta que els creditors ho entenguin i acceptin de redistribuir el deute temporalment.

—Una de les propostes estrella d’aquestes eleccions a la presidència del Barça és l’emissió de bons. Ho impulsa la candidatura de Laporta i les de Font i Freixa ho critiquen. Com ho valoreu?
—No han explicat detalls de la proposta en si. No puc dir si és bona o dolenta si no expliquen com ho pensen fer. El fet important és l’execució, el com. Podríem parlar-ne durant hores. Una emissió convencional, com les que fan les grans empreses, seria al mercat professional. S’hauria d’oferir un tipus d’interès competitiu i una emissió de bons molt regulada. Això no ho acabo de veure clar en el Barça, perquè la solvència i el balanç no són bons i hauria d’oferir un interès elevat. L’altra opció és oferir uns bons patriòtics, de militància, i enfocar-los al mercat de seguidors. Si aconsegueixes d’arribar-hi, pots tenir una base d’inversors important que no exigiria un interès elevat, perquè els comprarien per militància. Hi veig aquestes dues possibilitats.

—Critiquen que fa perillar el model de propietat, i també que seria una manera de finançar un deute endeutant el club.
—No acabo de veure en què es basen. Quan emets bons, assumeixes un deute amb un tercer. El problema sempre és quan no pagues el deute, perquè si no el pagues et poden demanar un concurs de creditors. Posar en perill la propietat del club seria un cas molt específic en què es fes una emissió de bons amb una garantia determinada. Per exemple, que en cas d’impagament els cupons dels bons es transformin en capital, és a dir, fer una transformació del club en una societat anònima i que qui tingués bons passés a ser accionista. Però dubto molt que ho tinguin pensat així, no veig pas que facin perillar la propietat del club. L’emissió de bons es pot criticar segons com es faci per unes altres qüestions, però no per això. Sobre si seria matar deute amb més deute, sí. Però podria ser una solució. Endeutar-te, saldar el deute i tenir-ne un altre amb què estiguis més còmode amb els creditors. No és necessàriament dolent endeutar-te per liquidar deute. Si es fa bé, no hi ha problema.

—Us ha cridat l’atenció cap proposta econòmica dels candidats?
—M’ha semblat tot molt genèric. No recordo cap mesura financera que m’hagi cridat especialment l’atenció. A més, tampoc no hi ha gaire marge. Tal com està el club, és molt clar què s’ha de fer. U, reestructurar el deute. Dos, abaixar despeses. Hem d’aconseguir que el club generi beneficis. Bàsicament, això s’haurà d’executar en el dia a dia. No crec que cap candidat descobreixi un Sant Greal que resolgui els comptes del Barça. No crec que hi hagi grans solucions. Cal tenir talent per a reestructurar el deute i abaixar la despesa. En els debats no s’ha anat gaire al detall, més enllà d’idees com ara situar el Barça en les noves tecnologies i fer un salt en la facturació. Està bé, però això serà a llarg termini i no solucionarà els problemes a curt termini.

—Sou molt crític amb la gestió de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu d’aquests últims anys. Quina creieu que ha estat la pitjor decisió econòmica que han pres?
—Hi ha dues fases. El mandat de Rosell viu molt de la inèrcia rebuda. Pren decisions errònies, però no es manifesten d’una manera greu en el club, perquè l’equip de futbol encara el sostenia. Els últims cinc anys de mandat de Bartomeu sí que tot s’accelera i hi ha moltes males decisions. Que un club amb uns 1.000 milions de facturació se’n gasti 400 en tres jugadors –Coutinho, Dembélé i Griezmann– em sembla molt desproporcionat, i a més jugadors que no han rendit. Aquesta mena d’operacions és una concentració de risc molt gran. A més, els van assignar unes nòmines molt elevades que fan mal als comptes cada any. És el gran llast dels comptes del Barça. A més, les amortitzacions també afecten anualment els comptes de resultats del club.

—Considereu que, proporcionalment amb el nivell econòmic actual, és la pitjor crisi de la història del Barça?
—Sí. En valor absolut no es pot comparar per la dimensió financera que ha pres el futbol els últims anys, però en proporció hem tingut crisis força importants. La construcció del Camp Nou el 1957 ens va deixar una travessa en el desert durant molts anys. Va costar el triple de l’import previst i això es va reflectir en una política esportiva de mínims, i si no guanyes no ingresses tants diners. És difícil de sortir-ne, d’això, i el Barça va estar des del 1960 fins el 1974 sense guanyar la Lliga. A més, amb operacions equivalents a unes altres èpoques com la venda de Luis Suárez a l’Inter de Milà després de la final de la Copa d’Europa del 1961. Semblava una bona operació financera, però l’Inter va guanyar dues copes d’Europa amb Suárez mentre el Barça no guanyava res, i els diners es van fer servir per fitxar deu futbolistes que no servien de res. Va ser una operació nefasta. Anys enrere, va haver-hi la del 1908, que va ser una crisi generalitzada del futbol. Molts clubs van tancar, fins i tot l’Espanyol, i el Barça va anar de poc que no va haver d’abaixar la persiana. Havia baixat l’afició al futbol, no hi havia tanta gent als camps i els clubs no tenien tanta activitat. En aquell moment, apareix Gamper i amb una concepció de negoci molt moderna fa renéixer el club. L’actual, la dels anys seixanta i la del 1908 podríem considerar-les les tres pitjors crisis.

—El Barça pot començar ara una nova travessa pel desert i convertir-se en el Milà? Un club històric que fa deu anys que no guanya res? No es podrà reforçar l’equip pràcticament perquè no hi ha diners, tret que hi hagi alguna sortida important.
—Sí, sí. La qüestió seria poder vendre jugadors i fer calaix, però veig difícil de vendre els jugadors que tenen aquestes nòmines tan altes i dubto molt del calaix que puguem fer. Es podrà fitxar poc. A mi la crisi esportiva em preocupa relativament. Hi ha dues coses, la competició internacional i l’espanyola. Enguany veiem que el Barça, amb molt poca cosa, pot competir a la Lliga, jugant a res i pujant jugadors del B, amb molts lesionats. No em preocupa gaire, amb poca cosa el Barça pot donar guerra i lluitar pel títol. Una altra cosa és Europa. Ara mateix som molt lluny dels grans, però si ho veiem amb perspectiva fa anys que ocupem aquest rol. Si treus la Lliga de Campions guanyada el 2015, en general hem caigut a quarts de final. I enguany a vuitens! Però no n’hem estat del tot conscients, amb els arguments que Roma va ser un accident, que Liverpool també. Però no, realment hem baixat molts graons i no podem competir. La demostració final va ser el 8 a 2 contra el Bayern. No hi ha gaire més marge per a caure, a Europa.

—Al llibre deixeu anar una frase lapidària sobre l’Espai Barça: “Tot barcelonista hauria de pregar perquè no pugui culminar.” Però els tres candidats diuen que volen dur-lo endavant.
—Hi aposten en el sentit que l’estadi necessita una reforma, però no estic tan segur que apostin pel projecte que hi ha damunt la taula. La reforma proposada té una sèrie de problemes. Un és el cost. Ja serien més de 800 milions i podria créixer més; quan van començar eren 600 milions. A més, hi ha elements arquitectònics que no semblen satisfactoris. Una altra cosa és la idea que hi ha de reformar l’estadi amb públic dins, fer-ho per zones. Això em sembla que només allargarà les obres i hi afegirà complexitat. Hi cal una reforma, i s’ha quedat desfasat quant a serveis en comparació amb els grans estadis d’Europa, però aquest endeutament extra, amb el deute que tenim, no ens convé.

—Hi ha hagut molt debat entorn de Messi, arran de la filtració del seu contracte. Que se n’anés alleugeriria les finances del Barça. Creieu que és convenient que continuï?
—Òbviament té la fitxa més alta amb diferència, però seria bastant dramàtic no tenir-lo. El pes de la marca Messi, el fet de tenir un jugador que només ha jugat amb el Barça. Seria un ridícul important que marxés. Hauria de ser la pedra angular del nou Barça. Si hem de fer equips ajustats de pressupost, no podem fitxar grans estrelles, hem de pujar gent del filial. Seria una gran dosi d’adrenalina veure que Messi decideix de quedar-se i ajudar a reconstruir el club. Seria una motivació extra per a l’afició, un missatge als altres clubs, incapaços de prendre’ns-el… És molt més que el futbolista que veiem al camp. És una icona i un símbol, i s’hauria de retirar al Barça. Quan parlem de la seva nòmina, hem de pensar que els tres o quatre jugadors que no han aportat res al club en total sumen la nòmina de Messi. Per mi el problema són aquests, no Messi.

—Al llibre també critiqueu força el paper que ha tingut la premsa esportiva durant aquests anys de decadència.
—Han passat coses al Barça i s’han pres decisions dolentes i errors flagrants. La premsa, en general, ha tancat una mica els ulls. No ha posat l’accent en determinades decisions que han estat dramàtiques per al club. S’ha actuat amb molta tolerància, sobretot amb la junta de Bartomeu. Fa pocs mesos molts periodistes encara deien que només hi havia una crisi esportiva. Al final, els socis han de tenir eines per a informar-se i prendre decisions en conseqüència. Si no estan ben informats, és difícil que prenguin decisions adequades.

—Sou soci. Teniu clar qui votareu el 7 de març?
—Sí, però no ho diré.

—Freixa segur que no.
—S’ha de ser conseqüent. Critico una manera de fer i unes formes que porten Rosell al club. Freixa ha estat molt implicat amb aquesta manera de fer les coses. Seria bastant incoherent que critiqués aquesta manera de gestionar el club i el votés.

Podeu comprar El Barça davant la crisi del segle a la Botiga de VilaWeb

The post Roger Vinton: “Si el Barça fos qualsevol altra empresa, la situació seria el preàmbul d’una fallida” appeared first on VilaWeb.

Ahir vaig participar en un dels diversos actes que organitza el PEN club català en defensa de Pablo Hasel. I en la conversa va aparèixer un tema que aquestes darreres hores, de manera inquietant, sembla haver-se posat de moda: el mateix dret de llibertat d’expressió que empara Pablo Hasel ha de ser reconegut també als qui prediquen l’odi contra seu o contra la gent que defensem els seus drets?

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A les xarxes socials i en molts estaments professionals, sobretot periodístics, el debat s’ha encès. I s’ha encès artificialment, cosa ben sorprenent. Certament, impressiona de veure l’organització que hi ha al darrere d’aquest contraatac. Organització evidentment ben finançada. Funcionarial. Perquè no crec que siga possible de cap més manera l’enorme quantitat de faena que porta comptes desconeguts a rastrejar, per exemple, piulades d’anys enrere per mirar de presentar-nos a tots com a gent contradictòria, que diem blanc en un cas i negre en un altre. Arran de la impossibilitat material de defensar-se, volen confondre’ns sobre l’abast d’aquest dret de llibertat d’expressió. De manera que crec que avui paga la pena de reflexionar-hi i anar a fons.

Quan jo defense el dret de Pablo Hasel a dir allò que crega convenient, partesc de quatre posicions. La primera és que em defense a mi mateix, perquè en qualsevol moment em podria passar això que li passa a ell. La segona és que defense en abstracte el dret de tenir opinió i de fer-la pública. La tercera és que ho defense amb independència de la forma que adopte i que a mi em puga agradar més o menys o hi puga combregar més o menys. Però la quarta, i aquesta és per mi la important, és que defense específicament el dret de discrepar del poder. Perquè les opinions que han de ser protegides no són totes, no ens enganyem, sinó aquelles que el poder considera perilloses i que poden tenir conseqüències per a qui les diu. Loquillo, per a dir un nom, pot dir allò que li done la gana sense tenir por de les conseqüències i Hasel no. I ací hi ha una diferència substancial. Els drets no es defensen mai en abstracte, sempre s’han defensat, es defensen i es defensaran contra el poder.

I és precisament per això que una de les eines que el poder fa servir cada vegada amb més intencionalitat és la relativització dels drets. Jugant a la confusió amb els conceptes. Un exemple consolidat i espectacular d’aquesta pràctica el veiem quan una crítica, una burla o un atac a la policia, per exemple, es considera delicte d’odi, com ha passat en el cas del còmic de l’Estela. I així se subverteix el concepte i es capgira totalment. La idea que hi ha delictes d’odi es va poder imposar com un mecanisme de defensa de les minories, dels perseguits contra els perseguidors. I aquesta és la seua única raó de ser. Així doncs, perd tot el sentit si resulta que, amb un joc de mans, pot acabar esdevenint una eina més al calaix, ja ben ple d’eines, dels perseguidors. És simplement absurd.

Per això no és de cap manera igual defensar una persona, un pensament, una opinió perseguida des del poder que defensar una persona, un pensament, una opinió, que s’empara en el poder. Perquè no és equiparable –a veure si pararem bojos, si no– que Pablo Hasel insulte Juan Carlos i que Juan Carlos insulte Pablo Hasel. No és una qüestió d’insults. La defensa de la llibertat d’expressió no és solament la defensa d’un dret d’opinar sinó la defensa de la igualtat de totes les opinions, perquè aquesta és l’única manera de dur a la pràctica un debat no viciat d’entrada. I això implica necessàriament protegir, efectivament, sempre, les opinions minoritàries. Les que perillen.

Però cal deixar clar que aquest, aparent, desequilibri que expose, a favor dels dissidents no té res d’estrany ni és antidemocràtic. A l’inrevés. És un mecanisme que apliquem cada dia en uns altres terrenys sense considerar que siga tot això. Provaré d’explicar-ho amb un exemple que crec que és de consens i per això s’entén fàcilment. Si ens demanem si tots els xiquets han de tenir el mateix dret de rebre educació, la nostra resposta, la de la immensa majoria, serà que sí. Que això és just perquè la igualtat és un valor social important. Ara, haurien de tenir més recursos, més finançament, per exemple, els alumnes més pobres, per a corregir les dificultats de les quals arranquen i així equiparar-los per la base, tot fent realitat el principi que tothom, efectivament, té la mateixa oportunitat de ser educat? Quan formulem aquesta pregunta la immensa majoria de la societat l’assumeix positivament, excepte en confins ideològics molt extrems. Doncs bé, no fem sinó aplicar la diferència entre igualtat i equitat. I reconeixem que perquè hi haja igualtat certa és imprescindible un factor de correcció, que és l’equitat. O no hi haurà igualtat, de fet.

Doncs això és igual. No pot ser mai de la vida equiparable defensar un comunista com Pablo Hasel i defensar un monarca. Perquè el perseguit, a qui li posen totes les traves d’entrada, és el comunista. Oimés quan les discrepàncies possibles que naixen de l’exercici de la llibertat d’expressió resulta que van per la via penal. Entenguem-nos: Hasel pot entrar a la presó, entre més coses, per haver dit que Juan Carlos és un lladre però Juan Carlos, essent un lladre, no hi entra, a la presó. I ara em direu a mi que sense tenir garantit el dret simètric d’entrar a la presó, en canvi sí que han de tenir tots dos el dret simètric d’expressió? De debò?

L’argument val per a tot el planeta, però en el cas espanyol la gravetat del cas Hasel finalment té a veure també amb el recurs al dret penal per a silenciar-lo. O, dit d’una altra manera, té a veure amb les dues característiques que diferencien l’estat espanyol d’una democràcia qualsevol: que no hi ha igualtat efectiva dels ciutadans davant la llei i que s’aplica el codi penal, tot vulnerant la separació de poders, per a conduir operacions polítiques contra els qui l’estat identifica com a dissidents. Que no us emboliquen, doncs, amb sopars de duro…

PS. Ací teniu el vídeo de l’acte, per si us interessa:

The post És clar que no és igual si Hasel insulta Juan Carlos que si Juan Carlos insulta Hasel appeared first on VilaWeb.

Aquestes eleccions han vist créixer l’independentisme fins a superar el 50% del vot a tot Catalunya. I, alhora, hem vist com per primera vegada Esquerra Republicana superava Junts per Catalunya. En el mapa d’avui mirem d’estudiar el creixement de l’independentisme i el d’Esquerra Republicana. Per a fer-ho, avui us mostrem un mapa i dos gràfics.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per fer el mapa, hem observat el comportament electoral dels municipis aquest 14-F. Concretament, hem utilitzat la tècnica estatística anomenada clustering (‘agrupament’), que considera les relacions entre l’abstenció i els partits entre si a cada municipi, i troba aquells grups de municipis amb un comportament semblant. En aquest cas, el nombre més adient és de tres grups. Cal considerar que, com diu la dita estatística, tots els models matemàtics s’equivoquen, però n’hi ha que són útils. Alguns municipis concrets podrien ser assignats a un dels altres grups, però en aquesta mena de modelatge la cosa més important és la imatge global.

 



Una vegada establerts els tres grups, expliquem les característiques generals de cadascun, que mostrem al gràfic següent. Als municipis del grup 1 (color groc), els elements més destacats són que de mitjana hi ha una abstenció moderada (al voltant del 40%) i un equilibri entre el vot d’ERC i JxCat (hi obtenen entorn d’un 29% de suport). Correspon a la zona sud de Catalunya, la plana de Lleida, àrees costaneres i el voltant de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

Al grup 2 (color blau), hi trobem una alta participació, amb una abstenció entorn del 31%, la més baixa dels tres grups. Però a diferència del grup 1 (groc) no hi ha empat entre ERC i JxCat. Aquí Junts supera clarament ERC (50% contra 25%). Correspon bàsicament a la Catalunya pirinenca i pre-pirinenca i a les muntanyes del Priorat.

Finalment, el grup 3 (color vermell) es defineix per una abstenció molt alta, que voreja la meitat dels votants (49%), i majoria unionista. Un fet a destacar és que ERC hi manté uns bons resultats, no gaire allunyats del suport als altres grups. JxCat, a diferència d’ERC, hi té uns resultats molt més baixos que a les altres dues zones: només un 16% de suport. Aquesta zona correspon bàsicament a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i és on es concentra la població del Principat.

Ací teniu els resultats dels tres grups en un gràfic:

 

 

 

Veient aquest mapa arribem a la primera conclusió: Esquerra ha guanyat Junts en nombre de vots –tot i no guanyar a cap de les tres zones– perquè ha estat capaç de mantenir bons resultats a totes tres. No fracassa enlloc del tot. De mitjana, ERC té aquests resultats als municipis de les tres àrees: 29%, 24%, 21%; municipi a municipi, si passeu el ratolí damunt el mapa, veureu les dades individualitzades i no la mitjana. En canvi, Junts per Catalunya té excel·lents resultats a les zones on guanya, i s’enfila fins al 39% del vot, però després cau al 16% a la zona unionista i al 29% a la intermèdia. La diferència de Junts entre el seu millor lloc i el pitjor és de 23 punts. La diferència d’Esquerra entre el seu millor lloc i el pitjor és de 8 punts. Uns tenen vot molt desigual. Els altres, molt més uniforme.

On s’eixampla la base i on no

La segona part de l’article d’avui se centra a veure què passa a la zona unionista, és a dir, la zona que al mapa és pintada de vermell: l’àrea Metropolitana de Barcelona, la de Tarragona i municipis on l’unionisme guanya. Hem vist que ERC hi manté uns relatius bons resultats. Aquest suport és perquè el partit amplia la base independentista a les barriades de la immigració? O prové dels mals resultats de JxCat? Ho mostrem a l’últim gràfic, en què hem comparat els resultats dels partits independentistes en aquestes zones a les darreres eleccions catalanes (a les del 2015 els dos partits es van presentar plegats, en la coalició Junts pel Sí, i no es pot diferenciar).

 

 

El resultat és que el vot independentista global (valor en negreta al gràfic) hi ha tingut aquesta evolució a les darreres eleccions: 41,6% (2012), 40,6% (2015), 40,3% (2017), 41,6% (2021). Enguany la base s’ha ampliat una mica respecte del 2015 i 2017 i ateny nivells del 2012, quan CiU no era independentista.

Si mirem els resultats dels partits independentistes a la zona unionista un per un, veiem que el canvi entre els partits és molt més marcat que el canvi global: el resultat d’Esquerra Republicana en aquesta zona s’ha disparat aquests darrers anys: ha passat de gairebé un 6% el 2010 al 19% d’ara). En canvi, Junts hi cau en picat: ha passat del 35% el 2010 al 16% d’ara. La base en global hi puja poc, però ERC es dispara mentre Junts cau a la meitat. Si només ho comparem amb el 2017, i no amb més anys, els vots de Junts i els d’ERC a la zona unionista es mantenen gairebé iguals, i és la CUP que fa augmentar el vot global.

En resum: ERC ha guanyat tot i no ser la primera en cap zona, però, a diferència de Junts, no cau enlloc. ERC és un partit més homogeni i Junts més desigual. I a la zona unionista, a les eleccions del 2021 la base global de l’independentisme de mitjana ha pujat una mica, gràcies al creixement de la CUP. I aquests darrers anys Esquerra hi ha crescut molt i Junts hi ha baixat.

The post [MAPA] Per on s’eixampla la base i per on no appeared first on VilaWeb.

Va ser una campanya històrica, és a dir, d’aquelles que passen a la història i que la fan: l’any 1976, mort el dictador espanyol Franco encara de massa poc, el moviment feminista, que havia anat bategant i bategant i bategant sota les brases, es preparava per fer-se visible amb força a la societat catalana. Al maig ja hi havia hagut les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, quatre dies de debat amb assistència multitudinària que van marcar el començament de la segona onada feminista a Catalunya. I, al novembre, el cas punyent de María Ángeles Muñoz va desencadenar una mobilització exemplar: centenars, milers de dones van sortir al carrer per acompanyar-la en la seva confrontació amb la injustícia.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Somrients. Decidides. Irreductibles. Amb cartells escrits a mà on es deia: “No som propietat del marit” o “Jo també sóc adúltera”.

Aquest, sobretot: “Jo també sóc adúltera”, el directíssim aquí ens teniu i què passa.

Perquè d’això es tractava. Amb aquesta autoinculpació col·lectiva, organitzada, directa, s’assenyalava i es denunciava l’existència encara de lleis que perseguien les dones, sí, per “adulteri”. I se n’exigia, és clar, l’abolició.

El marit de María Ángeles Muñoz, un individu anomenat Ramon Soto, l’havia deixada l’any 1972. A ella i a la filla que tenien, Yolanda. No en van saber res més fins que María Ángeles no va tornar a quedar embarassada. Aleshores el desaparegut la va acusar d’adúltera i li va voler prendre la filla. La llei li ho permetia. Això i més coses, permetia: obtenir la custòdia dels fills de la dona “adúltera” encara que no fossin d’ell. Que sembla tan impossible, però que era llei. I la llei és la llei, deien.

La Yolanda tenia sis anys. El jutge de torn, d’entrada i abans de cap sentència, li’n va prendre la custòdia a la mare i va establir que havia de lliurar la filla al denunciador. Tal com raja. Però la María Ángeles s’hi va negar. I quan va arribar el 12 de novembre, la data fixada per prendre-li la filla, centenars de dones l’acompanyaven al jutjat a dir que no, que desobeïa.

Que desobeïen.

I la campanya de solidaritat i de denúncia es va estendre. I hi va haver actes arreu. Per exemple, aquella concentració que va aplegar milers de dones i que es va convertir en manifestació colorista i que la policia va dissoldre amb la seva violència habitual.

Com si les porres poguessin aturar el potentíssim corrent de fons que s’havia fet visible a partir del cas punyent de María Ángeles Muñoz.

Que no ho van fer, és clar. Que finalment l’ex-marit va retirar la denúncia i que la llei es va derogar. I que el moviment feminista va continuar practicant de manera exemplar la desobediència civil, i guanyant una partida i una altra. Que no significa que no costés. Perquè costava i costa encara. Però que es guanya. Amb gosadia i organització i tenacitat i perspectiva, es guanya.

He pres d’exemple el cas del “Jo també sóc adúltera” però hauria pogut parlar de les autoinculpacions de fer avortaments (cada dijous ens hi trobareu, aquí, carrer tal número tal, ajudant les dones que necessiten avortar i encara que digueu que és il·legal, explicitaven obertament les feministes) o de les campanyes del moviment contra el servei militar obligatori (des dels primers objectors de consciència als darrers insubmisos). Per exemple. Quan qui té la llei a mida té també la força bruta per a imposar-la (cosa que sol passar; no diré que sempre, però sí), la desobediència civil, activa, coordinada, és una eina eficacíssima contra la injustícia i per la llibertat. Eficacíssima i demostrada a tot arreu del món: des de l’acció de les sufragistes per a aconseguir l’elemental vot per a les dones fins al moviment pels drets civils dels negres nord-americans i que tant poden representar les marxes multimultimultitudinàries com el gest resolt de Rosa Parks en aquell autobús.

La desobediència civil és més que una revolta contra la repressió. De fet, no és una revolta contra la repressió, per lícita que sigui, i comprensible, aquesta revolta. La desobediència civil és una estratègia política. Vull dir que no s’improvisa ni té un mer efecte de reacció a un atac, no és un esclat de ràbia que, com a tal, s’esgota en ell mateix. La desobediència civil talla el cicle reactiu, la perversa espiral en la qual, ben mirat, perds la iniciativa i en la qual també, per tant i sense voler-ho, pots acabar ballant al so (i segons els interessos) del poder al qual t’enfrontes.

En el nostre cas, l’estat espanyol.

Aquí i a tot arreu del món, l’estratègia de desobediència civil supera la reacció i mena a un altre escenari, una alternativa digna i necessària a l’opressió. Necessita i té objectius, organització, i treball en positiu. I en això rau la seva força, en aquest no deixar-se arraconar, mantenir la legitimitat, saber-se arrel i expressió i part central de la societat. I continuar sempre actuant com a tal.

The post Jo també sóc adúltera appeared first on VilaWeb.

Enguany pocs sindicats convoquen vaga laboral feminista el 8 de març, especialment a causa de la situació derivada de la pandèmia de la covid-19. De moment, al Principat només han convocat la vaga general de vint-i-quatre hores la CGT, la IAC, Sindillar, el Sindicat de Periodistes i la Intersindical-CSC. Al País Valencià només s’ha registrat el pre-avís de vaga a Alacant, per part de la CGT, i a les Illes de moment cap sindicat no ha convocat vaga. Pel que fa als estudiants, ara com ara solament n’ha convocat l’AJEC, tot esperant que sindicats com el SEPC o l’USTEC anunciïn si finalment s’hi afegeixen o no.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, han decidit de no convocar vaga feminista enguany, tampoc una de parcial com havien fet anys enrere. Segons que explica CCOO, ho dificulta la situació de més precarietat que viuen moltes dones, juntament amb la sobrecàrrega al treball laboral i de cures derivat de la pandèmia. UGT dóna uns motius semblants: diu que una vaga s’ha de preparar amb temps i mitjançant assemblees als llocs de treball i que enguany ha estat impossible a causa de la pandèmia i el teletreball. A més, la situació de precarietat, desocupació i empitjorament de les condicions laborals en què es troben moltes dones fa que, o bé no tinguin la possibilitat de fer vaga –en el cas de les dones que tenen un ERTO o no tenen feina–, o bé que no tinguin capacitat de perdre els diners d’un dia de feina o de posar en perill el seu lloc de treball en alguns casos, pel fet de fer vaga. Ambdós sindicats assenyalen que la dificultat de fer vaga als serveis essencials –molt feminitzats, especialment pel que fa a la sanitat– és enguany més present que mai.

Alguns altres sindicats, com ara l’STEI Intersindical a les Illes o la Intersindical Valenciana, tampoc no convoquen vaga enguany, a diferència d’anys anteriors. La Intersindical Valenciana explica que enguany cap col·lectiu feminista del País Valencià no ha demanat la vaga. L’STEI Intersindical tampoc no la convoca per un motiu similar. El moviment feminista de les Illes ha considerat que no és el millor moment per a convocar vaga laboral perquè els sectors més precaritzats són els més afectats per la pandèmia.

Tot i que la situació també dificulta la convocatòria de grans concentracions, els sindicats i col·lectius feministes d’arreu del país sí que impulsaran mobilitzacions, activitats i conferències adaptades a la situació sanitària. Es preveuen concentracions estàtiques a tot el país el dia 8, que s’escau en un dilluns, cap a les 19.00. A banda, diumenge al Principat preveuen de fer una passejada de dones. L’horari, el lloc i el format concret de les convocatòries encara s’ha de concretar, tot i que algunes ja s’han fet públiques, com la manifestació estàtica de Barcelona, que serà a les 18.30 al Passeig de Gràcia, amb inscripcions prèvies per a controlar l’aforament.

Què denuncia la vaga del 8-M?

El Dia Internacional de les Dones es denuncien la violència, els desavantatges i les discriminacions de què són objecte les dones pel fet de ser-ho. Les reivindicacions, per tant, són variades, per bé que el 8 de març –tradicionalment reconegut com el Dia Internacional de la Dona Treballadora– i la vaga laboral en si posen èmfasi en les reivindicacions relacionades amb el treball. A banda l’escletxa salarial entre homes i dones, també es denunciarà la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i més mal remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral –entre la feina fora de casa i la de casa– que moltes es troben obligades a fer. Per això el moviment feminista exigeix que el temps destinat a les cures sigui reconegut en el càlcul de les pensions.

Més enllà de les reivindicacions laborals, el 8 de març també servirà per a denunciar la violència masclista en totes les seves formes. Els col·lectius feministes exigeixen més recursos per a combatre-la, lleis que ataquin totes les formes de violència contra les dones, formació obligatòria en perspectiva de gènere al poder judicial, en els cossos i forces de seguretat i a les administracions i mesures per a eradicar tota mena de violència sexual, també l’assetjament sexual a la feina.

Enguany, a més, els sindicats que convoquen la vaga posen especial èmfasi en l’anàlisi de les conseqüències de la crisi de la covid-19 amb perspectiva de gènere, perquè la pandèmia ha donat més visibilitat a la precarització de les dones i a la importància de la seva feina en els treballs essencials, ha fet créixer les situacions de violència masclista i ha augmentat la càrrega del treball domèstic i de cures en les dones.

A l’ensenyament, el moviment feminista reivindica la coeducació, exigeix que no es facin invisibles les dones a les aules ni als llibres de text i demana una millora de l’educació afectivo-sexual en els més joves.

L’empresa pot prendre mesures contra les treballadores que facin vaga?

Com que la vaga serà convocada pels sindicats, és completament legal i registrada, com qualsevol altra. Tindrà repercussions en el sou segons les hores de vaga, però les empreses no poden acomiadar les treballadores ni aplicar-los cap mesura disciplinària pel fet d’haver-hi participat ni poden exigir-los que avisin amb antelació.

I si sóc home, què?

Tot i que serà una vaga de dones que serveix per a reivindicar-ne els drets i palesar-ne la feina, els homes també podran donar-hi suport. Com cada any, és previst que les dones que donin suport a la vaga facin una aturada total, també de cures, i els homes que vulguin defensar-la podran cobrir-les en l’entorn laboral i estudiantil, tenir cura dels familiars i assistir a les mobilitzacions. Legalment, els homes poden fer vaga. Tanmateix, els col·lectius feministes alerten que si també la segueixen perd una part del sentit: poder comprovar com es paralitza el món quan les dones s’aturen.

The post Hi haurà vaga feminista aquest 8 de març? appeared first on VilaWeb.

“Sabem comptar”, deia ahir la consellera Clara Ponsatí en la conferència de premsa que va fer conjuntament amb Carles Puigdemont i Toni Comín. D’aquesta manera denunciava la “pressió descomunal” que han fet els eurodiputats espanyols perquè la Comissió d’Afers Jurídics aprovés l’informe que en demana la retirada de la immunitat. Tots tres són conscients que al ple del Parlament Europeu del 8 de març difícilment es podrà revertir la majoria política, articulada entorn dels grups socialista, del PP europeu i de Renova Europa, que ha fet possible que s’aprovés en comissió el suplicatori que el Tribunal Suprem espanyol va demanar perquè pogués continuar el procediment de les euroordres. Però el resultat de la votació en comissió, amb quinze vots favorables, vuit de contraris i dues abstencions, pràcticament no té precedents en la història de l’eurocambra. Perquè la immensa majoria dels dos-cents procediments per a retirar o confirmar la immunitat d’un eurodiputat d’ençà del 1995 s’han aprovat per unanimitat o per una àmplia majoria de diputats, que oscil·la entre el 70% i el 90% dels membres de la comissió.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En canvi, en el cas de Puigdemont, de Comín i de Ponsatí, els 15 vots favorables representen un 60%. I això té un valor polític important, perquè fa encara més qüestionable aquest informe que ara haurà de validar el plenari de l’eurocambra. Un informe que nega que hi hagi cap indici de persecució política contra els tres eurodiputats ni que hi hagi cap voluntat d’alterar-los l’activitat política com a europarlamentaris i que ni tan sols ha tingut en compte el contingut de les sentències d’Alemanya (contra l’extradició de Puigdemont) ni de Bèlgica (contra l’extradició de Lluís Puig).

En el resultat de la votació de dimarts, cal tenir en compte que els membres de la comissió que formen part dels tres grups parlamentaris on hi ha els eurodiputats populars, socialistes i de Ciutadans hi sumen setze vots. I els vots a favor van ser quinze, un dels quals és el del ponent, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, que no pertany a cap d’aquests tres grups. El vot en comissió era secret, però els comptes dels membres són relativament fàcils de fer per a saber qui va votar què. I potser això ha condicionat algun dels vots: aquesta “pressió descomunal” espanyola que denunciaven ahir el president i els consellers exiliats.

Ara s’haurà de veure quina traducció té això al plenari de l’eurocambra. Gairebé sempre hi ha una rèplica de la majoria que hi ha hagut en la comissió per a aprovar un informe en el vot final en el ple. Però mai no hi havia hagut una oposició tan gran com aquesta, i tants dubtes sobre el sentit del vot d’alguns membres. La disciplina de grup en les votacions a l’eurocambra no és pas tan rígida com a les cambres legislatives a l’estat espanyol. I això es va poder veure no fa gaire en la votació sobre una esmena pel dret d’autodeterminació de tots els pobles presentada per l’eurodiputada d’ERC Diana Riba. Tot i ser refusada per la majoria de la cambra, va obtenir un suport que mai no havia aconseguit: una quarta part de la cambra. I això incloïa eurodiputats del grup socialista, del PPE i també de Renova Europa. El PP espanyol ha deixat clara la seva posició; el PSOE va trigar a fixar la seva en la votació dins la comissió, però caldrà veure quina és la posició formal que prendran els seus col·legues del grup S&D al ple del parlament. I tot i que la posició de Ciutadans és clara, són conscients que la unanimitat dins el grup, ateses totes aquestes circumstàncies, és pràcticament impossible.

Ara, a més, hi haurà un altre factor que obre més incògnites sobre el resultat de la votació del suplicatori. Perquè si bé la votació al plenari dels suplicatoris s’havia anat fent mitjançant el sistema del vot a mà alçada, ara, d’ençà de la pandèmia i de les restriccions que ha imposat, el vot és secret. I això pot fer trontollar encara més el factor polític tan determinant de la disciplina de grup.

Perquè es validi la proposta de retirar-los la immunitat caldrà una majoria simple dels vots de la cambra, formada per 705 eurodiputats de set grups parlamentaris i dels no inscrits, on hi ha Puigdemont, Comín i Ponsatí. En aquest cas, els 187 parlamentaris del PPE, els 145 del grup socialdemòcrata i els 97 dels liberals de Renova Europa ja sumen majoria de la cambra. Però caldrà veure quants vots discrepants hi haurà en relació amb la posició que tindran els membres del seus referents espanyols. Els dos grups que previsiblement tindran una posició més contrària a la concessió del suplicatori seran els Verds-ALE, on hi ha els diputats d’ERC i que compten amb 73 escons, i els de l’Esquerra Unitària Europea, amb Manon Aubry com un dels dirigents visibles del grup. Aubry és un dels membres de la Comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra que es va oposar al suplicatori, i va fer uns declaracions molt dures, en què qualificava la votació de “greu precedent”, perquè es proposa de lliurar Puigdemont, Comín i Ponsatí “a la persecució d’un estat membre”.

El qüestionament polític de la concessió del suplicatori per part d’una part significativa de l’eurocambra pot donar més força al pas que els tres eurodiputats ja van preparant i que consisteix a presentar un recurs contra la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així ho va expressar ahir Puigdemont: “Nosaltres no donem mai una batalla per perduda i no regalarem res. Si l’elecció fos exclusivament sobre drets fonamentals i llibertats, la podem guanyar.” I la batalla pot consistir, tal com va dir, a demanar mesures cautelars al Tribunal de Luxemburg.

The post Les xifres del suplicatori que neguitegen els partits espanyols appeared first on VilaWeb.

Segona jornada d’aldarulls a Vilanova i la Geltrú on, segons que han informat els Mossos d’Esquadra, un grup de manifestants ha fet barricades amb contenidors cremats a la zona propera de la Plaça de les Casernes, propera a la comissaria de la policia catalana. També informen de llançaments d’ampolles i pedres a la línia policíaca.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En la novena jornada de mobilitzacions per reclamar l’alliberament del raper Pablo Hasel, s’han convocat mobilitzacions en ciutats com Manresa i Valls. Mentrestant, una convocatòria inicialment prevista a la plaça del Rei de Barcelona no s’ha acabat fent.

Ahir ja hi va haver incidents a la capital del Garraf. Un grup de persones van trencar vidres de la plaça de les Cols, van fer pintades a entitats bancàries i establiments comercials a la Rambla Principal i van llançar pintura i pedres a la línia policial situada a la caserna de la Guàrdia Civil. Segons els Mossos, també van trencar el vidre d’una ambulància del SEM amb una totxana llançada des d’un balcó. Aquest dimecres, s’han repetit incidents a la mateixa ciutat. Els Mossos d’Esquadra han desplaçat des de Barcelona efectius de la unitat d’antiavalots cap a Vilanova i la Geltrú.

The post Segona jornada d’aldarulls a Vilanova i la Geltrú appeared first on VilaWeb.

El PSC proposa que els partits es coordinin per “barrar el pas” a Vox i evitar que tingui representació en òrgans del parlament, com ara la mesa o les meses de les comissions. Els socialistes han presentat aquesta estratègia en la segona reunió que han mantingut amb els comuns, i la volen sotmetre a debat amb la resta de grups. Els socialistes suggereixen que els grups que la subscriguin no signin cap iniciativa conjunta amb Vox i que els diputats evitin interpel·lar els d’ultradreta per no ampliar-los el temps d’intervenció, gràcies a un torn d’al·lusions. Proposen de “coordinar el vot, almenys en la tercera de les votacions” a la mesa del parlament i a les meses de les comissions per evitar l’elecció d’un parlamentari d’extrema dreta com a membre d’aquests òrgans.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Pel que fa a les iniciatives parlamentàries, els socialistes plantegen que cap grup ni cap diputat signi cap iniciativa conjunta amb el grup d’Ignacio Garriga. Hi inclouen les iniciatives legislatives, propostes de resolució, esmenes i transaccions, preguntes a respondre per escrit, sol·licitud de constitució d’intergrups, de comissió de seguiment o d’investigació o fins i tot les mocions de censura i les declaracions institucionals. També defensen que els grups facin servir sempre l’ús de la paraula en els debats oberts amb iniciatives formulades per Vox per defensar la seva posició, però sempre evitant “al·lusions personals” als parlamentaris de l’ultradreta per no donar-los dret a torn de resposta.

El PSC, que busca suports per a una eventual investidura de Salvador Illa, s’ha reunit de nou amb els comuns, que reclamen un govern d’esquerres. Els socialistes han insistit als de Jéssica Albiach que volen una presidència del parlament ocupada per una dona d’esquerres “davant la proposta independentista que aposta per una presidència de la CUP o de JxCat”. Segons el PSC, les dues formacions s’han emplaçat a una nova trobada els pròxims dies.

The post El PSC proposa ara un pacte perquè Vox no sigui decisiu durant la legislatura appeared first on VilaWeb.

El cap de setmana passat va ser mogut, arran d’unes informacions del diari El Economista en què es posava data i sistema de reforma al Règim de la Seguretat Social dels Autònoms (RETA) i es calculava que l’estat espanyol volia augmentar d’un 50% el volum dels ingressos per quotes. Sens dubte, era una filtració interessada per a veure la reacció social, com ja es va fer a final de l’octubre passat. Aquest sistema de les filtracions és, per més que el vegem tan habitualment, indesitjable. Bé, i a més parlen d’autònoms, que és material molt sensible i inflamable en aquests moments. Per tant, en poques hores es va estendre com la pólvora i el president de la federació espanyola d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, va fer unes declaracions al mateix diari, dient que no n’hi havia pas per a esverar-se: “La reforma del RETA no elevarà la cotització dels treballadors autònoms de manera lineal. Encara més, aquesta mesura amb què el govern pretén implantar una cotització del col·lectiu, segons els seus ingressos reals, encara s’ha de negociar amb les associacions de treballadors pel seu compte i no és clar que es pugui aplicar el 2022.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però no tothom ho veu igual. La Cambra de Barcelona, per exemple, aquest matí ha fet una nota d’alerta, adduint que després de fer-se públics més detalls sobre la reforma del RETA que prepara el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i que es preveu que s’apliqui el 2022, pot haver-hi un augment fins a un 50% en la quota de centenars de milers d’autònoms de tot l’estat espanyol. I recorda que quan es va saber que el govern de Sánchez treballava en una reforma del sistema de cotització dels autònoms, la Cambra ja va manifestar que refusava un canvi de la normativa que en un context de crisi econòmica impliqués revisions a l’alça de les quotes. I, precisament, les informacions sabudes ahir confirmen aquesta intenció del govern espanyol.

“Les cambres de comerç, com a òrgans consultius, no hem estat consultades sobre aquest aspecte i no ens agrada assabentar-nos per la premsa d’una notícia que ens afecta directament. A la Cambra de Barcelona tenim més de 160.000 autònoms afiliats”, em comenta Jordi Martí, responsable d’autònoms de la Cambra. La posició de la institució barcelonina és ben clara en dos aspectes. El primer és que ara no és el moment de parlar d’augments de recaptació de l’estat mitjançant aquestes quotes, sinó d’ajudar els autònoms en tot allò que sigui possible. El segon és que quan es faci la reforma, estan d’acord que pagui més qui més ingressa, però no calculant les quotes per trams, sinó proporcionalment.

I això, per què?: “La fixació dels trams queda a les mans de les autoritats i això pot ser susceptible de molta arbitrarietat –diu Martí–. Entenc que es vulgui tendir a sistemes en què es cotitzi segons la facturació, per ser més equitatius, com ja fan alguns altres estats europeus, però no amb trams de quota com proposa el ministeri. Sembla que oblidem que els autònoms a Espanya ja paguen la quota més alta d’Europa.”

Segons la nota de la Cambra, la mesura preveu que a alguns centenars de milers d’autònoms de tot l’estat espanyol la quota de 289 euros mensuals se’ls pugui augmentar d’un 50%, fins a 433 euros. Aquest increment no serà generalitzat a tot el col·lectiu, perquè en realitat pot haver-hi uns dos milions del total de 3,2 milions que hagin de pagar menys que ara, segons el govern espanyol. Però la Cambra hi insisteix: “Proposar aquesta reforma justament en la situació actual fa pensar en un clar afany de recaptar més impostos a costa del col·lectiu d’autònoms.”

La situació del col·lectiu és dramàtica, segons les últimes xifres disponibles, confirmades pel ministre José Luis Escrivá. Unes 167.000 persones a tot l’estat es van afegir als afectats per ERTO entre l’11 de gener i l’11 de febrer. De manera que la tercera onada i les restriccions a l’activitat imposades per les diverses administracions públiques, han fet que hi hagi 878.000 persones en suspensió temporal d’ocupació a tot l’estat espanyol, alhora que més de 383.000 autònoms perceben actualment la prestació extraordinària per cessament d’activitat. Ara, d’aquests últims, tal com adverteix el president d’ATA, el 50% no podrà tirar endavant un cop es repleguin les ajudes del govern espanyol. És a dir, més de 190.000 autònoms podrien estar condemnats a tancar aquests mesos vinents… si no es fa res per evitar-ho, és clar.

The post L’estat espanyol ha d’escanyar encara més els autònoms? appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Demà es podrien anunciar petites modificacions en les restriccions vigents a Catalunya, amb l’objectiu de “donar una mica d’aire a sectors afectats” però “sense deixar de controlar l’epidèmia”, segons que ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés. Però no tothom veu clars aquests canvis. La cap d’Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, ha alertat que des del punt de vista sanitari no és moment de relaxar les restriccions. La doctora considera que fa uns dies es podia pensar que d’ací a unes setmanes s’arribaria a una situació de control, però que ara el context havia canviat, perquè la transmissió de la variant britànica, més contagiosa, ja és “molt alta”, i amb una flexibilització general de les mesures hi ha risc “d’una quarta onada que pot ser més perillosa que la tercera”. “No podem salvar Setmana Santa com vam salvar Nadal perquè ja hem vist el preu que n’hem pagat”, ha dit.

Les dades indiquen que situació epidemiològica no millora pas, a Catalunya. Avui mateix, la velocitat de transmissió del coronavirus ha superat el topall recomanat (1) i s’hi ha situat una centèsima per damunt, de manera que els contagis tornaran a créixer. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va admetre ahir que, de fet, aquest indicador ja havia superat el topall de l’1, però que les dades encara no ho reflectien perquè ara no es fan campanyes de proves en massa per a detectar asimptomàtics. A més, Argimon va indicar que la baixada de la pressió assistencial era molt lenta i també ho va atribuir principalment a la variant britànica del virus. Argimon, com Vergés, també va pronunciar-se a favor d’un cert relaxament de les restriccions. Així i tot, la consellera ha dit avui que calia “moure’s amb molta prudència” perquè eren “unes setmanes clau”.

On sí que es va consolidant la baixada de la pressió assistencial és al País Valencià. Avui, la Conselleria de Sanitat Universal ha ordenat als departaments de salut que comencin a recuperar els espais habilitats extraordinàriament per a ingressos i llits d’UCI durant la tercera onada. Són llocs tan diversos com cafeteries, gimnasos, unitats de reanimació i quiròfans, que han de tornar a ser utilitzats per a allò perquè van ser dissenyats. Andorra ha obert avui la població general la plataforma de registre voluntari per a rebre el vaccí, ja hi ha hagut set mil inscripcions. Finalment, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat al congrés que el seu executiu activaria “les setmanes vinents” un nou paquet d’ajuts per valor d’11.000 milions d’euros per a empreses, pimes i autònoms.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 954.497 casos, 28.133 morts i hi ha 990 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 112.872.365 casos confirmats i 2.501.277 morts. Del total de casos, 88.468.384 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 28.909.158 casos i 515.491 morts;
–L’Índia, amb 11.046.432 i 156.742 morts;
–El Brasil, amb 10.260.621 casos i 248.646 morts;
–Rússia, amb 4.200.902 casos i 84.430 morts;
–Regne Unit, amb 4.144.577 casos i 121.747 morts;
–L’estat francès, amb 3.629.891 casos i 85.044 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.170.644 casos i 68.468 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “L’estat espanyol ha d’escanyar encara més els autònoms?”

El cap de setmana passat va ser mogut, arran d’unes informacions del diari El Economista en què es posava data i sistema de reforma al Règim de la Seguretat Social dels Autònoms (RETA) i es calculava que l’estat espanyol volia augmentar d’un 50% el volum dels ingressos per quotes. Sens dubte, era una filtració interessada per a veure la reacció social, com ja es va fer a final de l’octubre passat. Aquest sistema de les filtracions és, per més que el vegem tan habitualment, indesitjable. Bé, i a més parlen d’autònoms, que és material molt sensible i inflamable en aquests moments. Per tant, en poques hores es va estendre com la pólvora i el president de la federació espanyola d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, va fer unes declaracions al mateix diari, dient que no n’hi havia pas per a esverar-se: “La reforma del RETA no elevarà la cotització dels treballadors autònoms de manera lineal. Encara més, aquesta mesura amb què el govern pretén implantar una cotització del col·lectiu, segons els seus ingressos reals, encara s’ha de negociar amb les associacions de treballadors pel seu compte i no és clar que es pugui aplicar el 2022.”

Però no tothom ho veu igual. La Cambra de Barcelona, per exemple, aquest matí ha fet una nota d’alerta, adduint que després de fer-se públics més detalls sobre la reforma del RETA que prepara el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i que es preveu que s’apliqui el 2022, pot haver-hi un augment fins a un 50% en la quota de centenars de milers d’autònoms de tot l’estat espanyol. I recorda que quan es va saber que el govern de Sánchez treballava en una reforma del sistema de cotització dels autònoms, la Cambra ja va manifestar que refusava un canvi de la normativa que en un context de crisi econòmica impliqués revisions a l’alça de les quotes. I, precisament, les informacions sabudes ahir confirmen aquesta intenció del govern espanyol.

“Les cambres de comerç, com a òrgans consultius, no hem estat consultades sobre aquest aspecte i no ens agrada assabentar-nos per la premsa d’una notícia que ens afecta directament. A la Cambra de Barcelona tenim més de 160.000 autònoms afiliats”, em comenta Jordi Martí, responsable d’autònoms de la Cambra. La posició de la institució barcelonina és ben clara en dos aspectes. El primer és que ara no és el moment de parlar d’augments de recaptació de l’estat mitjançant aquestes quotes, sinó d’ajudar els autònoms en tot allò que sigui possible. El segon és que quan es faci la reforma, estan d’acord que pagui més qui més ingressa, però no calculant les quotes per trams, sinó proporcionalment.

I això, per què?: “La fixació dels trams queda a les mans de les autoritats i això pot ser susceptible de molta arbitrarietat –diu Martí–. Entenc que es vulgui tendir a sistemes en què es cotitzi segons la facturació, per ser més equitatius, com ja fan alguns altres estats europeus, però no amb trams de quota com proposa el ministeri. Sembla que oblidem que els autònoms a Espanya ja paguen la quota més alta d’Europa.”

Segons la nota de la Cambra, la mesura preveu que a alguns centenars de milers d’autònoms de tot l’estat espanyol la quota de 289 euros mensuals se’ls pugui augmentar d’un 50%, fins a 433 euros. Aquest increment no serà generalitzat a tot el col·lectiu, perquè en realitat pot haver-hi uns dos milions del total de 3,2 milions que hagin de pagar menys que ara, segons el govern espanyol. Però la Cambra hi insisteix: “Proposar aquesta reforma justament en la situació actual fa pensar en un clar afany de recaptar més impostos a costa del col·lectiu d’autònoms.”

La situació del col·lectiu és dramàtica, segons les últimes xifres disponibles, confirmades pel ministre José Luis Escrivá. Unes 167.000 persones a tot l’estat es van afegir als afectats per ERTO entre l’11 de gener i l’11 de febrer. De manera que la tercera onada i les restriccions a l’activitat imposades per les diverses administracions públiques, han fet que hi hagi 878.000 persones en suspensió temporal d’ocupació a tot l’estat espanyol, alhora que més de 383.000 autònoms perceben actualment la prestació extraordinària per cessament d’activitat. Ara, d’aquests últims, tal com adverteix el president d’ATA, el 50% no podrà tirar endavant un cop es repleguin les ajudes del govern espanyol. És a dir, més de 190.000 autònoms podrien estar condemnats a tancar aquests mesos vinents… si no es fa res per evitar-ho, és clar.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–CNN: Ghana esdevé el primer estat que rep el vaccí contra la covid amb el programa COVAX (en anglès)
–Ouest-France: El confinament local pot ser suficient per a frenar els brots de virus? (en francès)
–Politico: Els estats pobres paguen un preu més elevat pels vaccins d’Oxford/AstraZeneca (en anglès)
–Infobae: El laboratori CanSino demana l’autorització a la Xina per comercialitzar el seu vaccí contra la covid (en castellà)
–Euronews: Hongria esdevé el primer estat de la Unió Europea que utilitza el vaccí xinès de Sinopharm (en anglès)
–The Atlantic: Estem redescobrint una estratègia contra la pandèmia del segle XIX (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

–Vergés apunta a petites modificacions en les restriccions a partir de diumenge
–Campins: “No podem salvar Setmana Santa com vam salvar Nadal”

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
–Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: El govern sospesa de relaxar lleument les restriccions tot i que la pandèmia torna a créixer appeared first on VilaWeb.

El Parlament Europeu acaba de fer públic l’informe que ahir va aprovar la Comissió d’Afers Jurídics que proposa la retirada de la immunitat com a eurodiputat del president Carles Puigdemont. Redactat per l’eurodiputat búlgar d’ultradreta Angel Dzhambazki, va comptar amb quinze vots a favor, vuit en contra i dues abstencions. El diari espanyol ABC ja va filtrar una bona part del contingut d’aquest informe, segons el qual “no hi ha cap evidència de fumus persecutionis (persecució política), és a dir, d’elements que indiquin que la intenció subjacent del  procediment judicial pugui ser la de perjudicar l’activitat política del diputat i, per tant, el Parlament Europeu”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Afegeix que l’acusació contra Puigdemont té a veure amb la posició que ocupava com a president de la Generalitat i no pas com a membre del Parlament Europeu, i que com que el procediment judicial contra ell va començar el 2017 “no es pot dir que es fessin amb la intenció d’obstruir la futura activitat política de Carles Puigdemont com a diputat del Parlament Europeu, quan en aquell moment la condició de diputat al Parlament Europeu era encara hipotètica”.

Però tot i que esmenta com a documentació consultada per a elaborar l’informe la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del desembre del 2019 sobre Junqueras, que va permetre que Puigdemont i Comín (i després Ponsatí) d’exercir finalment d’eurodiputats, passa per alt allò que desautoritzava. És a dir, la maniobra per part de les autoritats espanyoles, i específicament la Junta Electoral espanyola i el Tribunal Suprem, d’impedir que tres eurodiputats electes poguessin exercir els seus drets i deures. El ponent passa per alt tot el fons argumental d’aquella sentència que permet sospitar que hi ha la persecució política que nega. I, a més, quan Puigdemont ja era eurodiputat.

L’informe de Dzhambazki també diu que el Tribunal Suprem espanyol és el competent per a demanar l’aixecament de la immunitat del president, perquè així ho estableix la legislació espanyola. Però en cap moment l’informe no té en compte els principals arguments exposats en aquest sentit per Puigdemont, Comín i Ponsatí, com ara la sentència de la Cort d’Apel·lació de Bèlgica refusant l’extradició de Lluís Puig perquè el Suprem no és competent per a jutjar, perquè això li vulnera el dret del jutge predeterminar per la llei, i pel risc que no se li respecti la presumpció d’innocència.

I tampoc no té en compte la sentència del Tribunal de Slesvig-Holstein denegant l’extradició de Puigdemont per sedició, qüestionant la principal acusació contra el president per la qual el Suprem demana que se li retiri la immunitat. Ni tan sols esmenta un altre dels arguments per a sostenir que seria un procediment sense garanties, l’informe del grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides que exigeix l’alliberament dels presos polítics i que també qüestiona la competència del Tribunal Suprem per a jutjar-los.

Editorial de Vicent Partal: Suplicatori: un ‘zugzwang’ monumental al Parlament Europeu

The post L’informe per a retirar la immunitat de Puigdemont ignora les sentències de Bèlgica i Alemanya appeared first on VilaWeb.

Representants de Junts i la CUP s’han trobat per segona vegada en el marc de les negociacions de cara a la nova legislatura, segons que han informat les dues formacions en dos comunicats diferents. El de Junts, molt breu, destaca que la trobada “ha servit per seguir treballant en un acord de legislatura”. El de la CUP, a més, explica que el primer punt de la reunió s’ha dedicat a tractar la conselleria d’Interior, que els cupaires han criticat i han demanat de “frenar la repressió contra les mobilitzacions i a establir mesures de xoc que aturin aquesta dinàmica i que permetin un gir de 180 graus en aquest àmbit”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A més, informa que les dues formacions s’han emplaçat a treballar per una estratègia independentista “que permeti desbordar el marc autonòmic durant la propera legislatura”. Ahir, a la reunió entre ERC i Junts també van tractar la necessitat de treballar per aconseguir una estratègia independentista conjunta.

També s’han emplaçat a establir mesures per frenar l’augment de l’extrema dreta a les institucions i al carrer. En aquest sentit, han acordat de vetllar per la consolidació i l’efectivitat d’un Pacte Nacional Antifeixista i a desenvolupar una línia conjunta per a fer front a Vox que inclogui totes les formacions polítiques.

The post Junts i la CUP s’emplacen a treballar per “desbordar el marc autonòmic durant la propera legislatura” appeared first on VilaWeb.