Més de 700 economistes catalans debaten demà sobre la IA
Fa temps que assistim a un salt qualitatiu en l’ús, com més va més estès, de la intel·ligència artificial (IA), que va més enllà de la capacitat d’analitzar dades. La IA ha evolucionat fins a entendre el llenguatge humà i crear contingut, cosa que obre les portes a noves possibilitats, com ara la de redactar texts i mantenir converses en temps real, amb un grau creixent de realisme i coherència, no sols en el pla racional, sinó també en l’emocional. Aquestes noves habilitats fan reconsiderar la manera de fer moltes tasques a les empreses, que tradicionalment es basen merament en la comunicació entre persones –presencialment, per telèfon o per correu electrònic. En definitiva, la IA implica un canvi en la manera de treballar.
A més, l’avanç continu de la intel·ligència artificial serveix no tan sols per a augmentar la productivitat, sinó per a simplificar el treball, estalviar costs, reduir errors i millorar la seguretat. Així mateix, transforma les necessitats del talent a les empreses. Aquesta és la reflexió que fa Randstad Research, en un estudi publicat avui sobre una “forma més intel·ligent i humana de gestió del talent”.
Sens dubte, la IA és el tema del dia, del mes, de l’any i… Ara com ara, tots sabem o intuïm que pot afectar tots els àmbits de la societat, però no veiem gaire clar com. Intuïm, per exemple, que pot agreujar la desigualtat d’ingressos i de riquesa, i que, alhora, té tot de components que poden malbaratar la sostenibilitat i la garantia de la inclusió, com també les diferències tecnològiques i de gènere. Per tot això, el Col·legi d’Economistes de Catalunya vol dedicar la 29a jornada anual, que es farà demà, a debatre com pot incidir la IA en els diversos camps de la professió, en particular, i també, en general, de l’empresa, dels treballadors, de les administracions públiques, de la sostenibilitat i de la societat en conjunt. El lema de la diada és “EconomIA: la clau del futur”.
Evidentment, l’efecte és difícil de pronosticar, perquè té implicacions complexes i, en alguns casos, contradictòries. De moment, per una banda, s’apunta que podrà revitalitzar la productivitat i, molt probablement, a partir d’aquí, estimular el creixement i elevar els ingressos a tot el món. Però, per una altra, també podrà reemplaçar ocupacions i fer augmentar les desigualtats socials.
En la presentació de la jornada, el CEC diu: “Haurem d’idear un conjunt de polítiques que permetin explotar de forma segura l’ampli potencial de la IA, en benefici de la humanitat.” I recorda que gairebé el 40% de la població mundial hi està exposada, amb un risc més alt en les economies avançades, que, alhora, estan més preparades per aprofitar les oportunitats que no pas les economies emergents i en desenvolupament.
En les sessions i taules rodones de la jornada –diu el Col·legi d’Economistes– es valoraran “les problemàtiques i les inquietuds que avui dia sobrevolen la nostra societat, així com els reptes i les oportunitats que se’ns plantegen a tots i cadascun de nosaltres, tant en la vida professional com en la personal”.
Per tenir una mica més d’informació sobre la jornada, en parlo amb el secretari general del col·legi, Àngel Hermosilla. Em destaca la importància que dedicaran a dos aspectes molt lligats però complementaris. “Començarem per la geopolítica i la repercussió que té a Catalunya. Cada dia tenim novetats en aquest camp: des de l’elecció de Trump, fins a la decisió de Biden de permetre de disparar míssils sobre territori rus des d’Ucraïna. I tots són d’una gravetat profunda, perquè poden tenir una importància molt gran sobre l’economia”, diu.
Un segon aspecte és com la IA marca la vida als despatxos professionals dels economistes. “Ho relacionem amb el capital humà. Entre altres coses, en aquests moments no es troba gent en condicions adequades i això és un problema de gran magnitud. En realitat, això passa a la majoria dels sectors. Per això la sessió es dedicarà a veure i a analitzar les millors pràctiques i els enfocaments més innovadors perquè les organitzacions puguin fomentar un entorn laboral que no solament atregui nous talents, sinó que també mantingui els treballadors actuals motivats i compromesos”, afegeix.
Els altres dos grans capítols que s’hi tractaran són la digitalització i les estratègies de les empreses en l’era de la IA. “Volem saber com ens canvia la vida la IA”, diu Hermosilla. I la gerent de l’Institut Català de Ciència Fotònica, Dolors Mateu, que moderarà una d’aquestes sessions, fa un pas més: “Molts experts consideren que pot ser considerada com una ‘quarta revolució industrial’. De fet, la IA no solament transforma les indústries, sinó que també canvia la manera com vivim i treballem, semblantment a les transicions que hem vist en les revolucions industrials anteriors.”
Finalment, el secretari general explica que en la quarta sessió quatre empresaris importants, representants de sectors cabdals a Catalunya – supermercats, immobiliari, industrial i hoteler– explicaran quines estratègies adopten per a prosperar en l’entorn actual. “Ens aportaran una visió transversal, cadascun amb els seus desafiaments, però tots amb un denominador comú: la necessitat d’integrar la IA i les noves tecnologies per mantenir-se competitius”, conclou.
Finalment, el degà, Carles Puig de Travy, centra la situació de la IA a casa nostra, basant-se en tres dades de la darrera enquesta als col·legiats centrades en la IA: “Gairebé un 60% dels economistes –diu– considera que s’aplica, però escassament; i un 18% creu que no s’aplica gens. Per una altra banda, sis economistes de cada deu pensen que la IA afectarà positivament el futur econòmic de Catalunya. I un 59% opina que la IA no serà capaç de crear prou ocupació nova per a compensar la que previsiblement destruirà. Cal fer un esforç d’optimisme. No podem passar per alt que els economistes som constructors del futur econòmic de Catalunya, i gràcies a la nostra unió i a l’esforç conjunt forgem un camí cap a una societat més pròspera i equitativa per a tothom.”
Espero que el debat de demà sigui molt positiu per a tots.
