TEMA DEL DIA
Pecats. Mentre Pedro Sánchez branda patèticament l’aplicació del 155 cada dia d’aquesta llarga campanya electoral per fer-se perdonar els seus pecats de diàleg, el PP, en plena operació de maquillatge moderador, ha trobat la fórmula per a aconseguir el mateix efecte sense fer tant de soroll. Hi ha dubtes entre els juristes si un govern en funcions i amb el senat espanyol tancat pot aprovar l’aplicació de l’article 155. N’hi ha que diuen que sí, però també n’hi ha que diuen que no, que amb la permanent del senat no n’hi ha prou. Vist tot això que ha passat aquests darrers dos anys, no hi ha dubtes jurídics quan es tracta d’aplicar la raó d’estat per damunt de la democràcia. Per tant, si ho volguessin fer ho farien. A la turca, com és habitual.

L’obsessió de Pedro Sánchez pel 155 és gairebé malaltissa. S’ha cregut les acusacions que li fa la dreta d’Albert Rivera i Pablo Casado, que el titlla de còmplice de l’independentisme per haver-se assegut dues vegades amb el president de la Generalitat a dialogar. I per això ha endurit el seu discurs nacionalista espanyol. Fins i tot el lema de la campanya és ‘Ahora, Espanya’, per si ningú en tenia cap dubte, i ha fet desaparèixer del seu discurs qualsevol rastre de federalisme, amb l’aplaudiment còmplice del PSC. A la campanya del 28-A, el PSOE demanava el vot per aturar l’extrema dreta. Ara demana el vot per salvar Espanya i es dedica a explicar que, si fes un govern de coalició amb Podem, no podria dormir, perquè mig govern defensaria la constitució espanyola i l’altre parlaria de presoners polítics i de referèndum. Es refereix a la formació de Pablo Iglesias com si fos un escamot d’independentistes exaltats.

Mentrestant, Pablo Casado s’ha deixat barba per desempallegar-se de la imatge d’adolescent repel·lent de campus universitari nord-americà que es dedica a falsificar màsters, i aparentar maduresa política. Fins i tot es permet el luxe d’explicar que per controlar Catalunya no cal aplicar el 155 sinó les lleis espanyoles vigents. El PP assenyala cinc lleis que, ben aplicades, deixarien l’autogovern de Catalunya –ja prou migrat– en una caricatura. El pla del PP preveu d’aplicar la llei de seguretat estatal per furtar les competències dels Mossos i donar-les al govern de l’estat; la llei d’institucions penitenciàries per prohibir els homenatges als presos polítics davant les presons; la llei de sostenibilitat financera per impedir que la Generalitat ‘malversi’ diners en el procés; la llei d’educació per enviar l’alta inspecció educativa a evitar que ‘s’adoctrini’ a les escoles; i, finalment, la llei de l’audiovisual per desactivar la ‘propaganda’ dels mitjans públics.

Naturalment, el pla del PP menysté qualsevol marc competencial i compta amb la generositat del Tribunal Constitucional a l’hora de laminar l’autogovern de Catalunya a partir de la seva tradicional imparcialitat. És possible que el PP no guanyi les eleccions, però el seu full de ruta el pot assumir perfectament el PSOE si torna a necessitar suport per a governar i Ciutadans continua la seva radicalització que el duu a la marginalitat electoral. Un pacte d’estat PSOE-PP tancaria la crisi institucional que ha obligat Espanya a fer quatre eleccions en quatre anys. No hi haurà pas les cinquenes. Una cosa clara és que després del 10-N no hi haurà govern d’esquerres a Espanya, sinó un govern de salvació nacional, pensat per tancar la crisi institucional i, per tant, liquidar el problema que la va originar, que és Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic ‘reprograma’ partides del pressupost per esquivar les retallades. Quan fa tres dies que el Consell va anunciar les retallades al pressupost del 2019, els tres grups parlamentaris del Botànic no concreten en quines partides s’aplicaran. Tant el PSPV com Compromís donen per fet que el pla Edificant, que es desenvolupa amb els ajuntaments per a eliminar els mòduls pre-fabricats, serà una de les partides afectades, per bé que reconeixen no tenir-ne la informació concreta. La junta de síndics de les Corts ha refusat la compareixença en un ple extraordinari del president de la Generalitat per a explicar les retallades, una compareixença sol·licitada pel PP. Serà el conseller d’Hisenda Vicent Soler qui parlarà en una comissió i explicarà com aplicar els 364 milions de ‘retencions de crèdit’ en el pressupost que li demana el govern espanyol en canvi de rebre els 250 milions del FLA. Mentrestant, el govern del Botànic insisteix a dir que no afectaran les polítiques socials i que s’aconseguirà reprogramant partides del pressupost que no s’havien d’executar al 100%. El Consell i els partits que conformen el Botànic asseguren que no es pot parlar de ‘retallades’, perquè els ajusts s’han aplicat majoritàriament a partides que igualment no serien executades enguany, per la qual cosa la solució ha estat passar-les a l’exercici de l’any 2020. Moltes d’aquestes partides ‘inexecutables’ són integrades, segons fonts coneixedores del document enviat a Madrid, en les àrees on des del primer moment s’havia assegurat que no es retallaria el pressupost, com ara Educació o Habitatge. El diputat Fran Ferri, de Compromís, ha defensat la manera com s’han aplicat els ajusts, però també ha admès que les poques dades que en tenen les han sabudes de les conselleries en mans de Compromís i de la premsa. Així, ha arribat a posar d’exemple dels ajusts el pla Edificant, en què es troben algunes d’aquestes partides perquè, en qualsevol cas, no serien executades durant aquest exercici.

El PSIB frena la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics pactada amb Més. El PSIB pretén deixar la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics sense dotació econòmica el 2020 mentre el Consell Consultiu no hi doni el vist-i-plau legal. Aquesta posició dels socialistes els enfronta a Més, que, al marge del dictamen que emeti el Consultiu considera necessari un gest polític cap a les víctimes de discriminacions lingüístiques, que de cada vegada són més. L’estrena de l’Oficina de Drets Lingüístics és un dels compromisos recollits als Acords de Bellver, el pacte polític que sustenta el govern. El pressupost d’engany, redactat la legislatura anterior, preveu una partida per a crear l’oficina. Inicialment, no es preveia, però l’anterior govern va admetre una esmena de Més per Menorca per a reservar-hi 100.000 euros. És a dir, podria ser que una iniciativa política que teòricament s’havia d’haver dut a terme la legislatura anterior ara quedi sense recursos per a desenvolupar-se. La raó que esgrimeix el PSIB és que, com que no se sap si podrà executar-se o no, és més prudent que no figuri al pressupost. Fonts del govern indiquen que el Consultiu ja ha tractat la nova entitat i que ara només ha d’aprovar el dictamen corresponent. El pressupost per al 2020 encara no s’ha tancat, però ja s’ha començat a negociar. Caldrà veure si el dictamen arriba abans no es tanqui o després.

El Comitè de Solidaritat nord-català es reuneix amb Puigdemont a Brussel·les. El Comitè de Solidaritat Catalana ha viatjat avui a Brussel·les per lliurar els catàlegs de l’exposició ’55 urnes per la llibertat’ als consellers i al president Puigdemont. L’acte de lliurament s’ha fet a la delegació del govern davant la UE, que dirigeix Meritxell Serret. Cada catàleg ha estat signat pels 55 artistes i pels autors dels texts. El lliurament s’ha fet en presència de Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comin, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Més tard, els membres del comitè han fet una reunió amb el president i els consellers exiliats i després s’han afegit a la concentració que s’ha fet davant el Parlament Europeu per recordar que dos milions de votants catalans no tenen representació, perquè ni Puigdemont ni Oriol Junqueras no han pogut recollir l’acta d’eurodiputat.

Espot demana ajut als comuns per fer habitatges assequibles. El cap de govern, Xavier Espot, ha demanat als comuns que col·laborin per obtenir terrenys on construir pisos a preus assequibles. Espot ha tornat a dir que cal un fons d’inversió público-privat per a pagar els habitatges a preus assequibles. També ha parlat de les limitacions a la prohibició de l’augment del preu dels lloguers més enllà de l’IPC. Creu que l’aplicació de la disposició urgent l’any passat va originar alguna situació injusta que ha de ser polida. Des del seu punt de vista, cal un equilibri de les mesures entre llogaters i propietaris. Ha indicat que els qui durant molts anys no havien augmentat ni tan sols l’IPC el podran recuperar.

LA XIFRA
80 tones de tovalloletes humides es retiren cada any de la xarxa de sanejament d’Eivissa. L’ajuntament ha tornat a fer una crida al civisme perquè la gent, residents i turistes, deixin de llençar tovalloletes i altres productes higiènics.

TAL DIA COM AVUI
El primer d’octubre de 1792 es publicà el primer número del Diari de Barcelona. Malgrat algunes interrupcions, es va mantenir obert fins a final del segle XX.

The post Com aplicar el 155 sense passar pel senat espanyol appeared first on VilaWeb.

Òmnium Cultural ha denunciat al Consell d’Europa (CoE) les greus vulneracions de drets humans a Espanya fruit de la repressió política. L’entitat ha exposat el cas del seu president, Jordi Cuixart, a la Comissió d’Afers Legals i Drets Humans a petició del relator general de drets humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell. Davant d’una audiència de diputats de l’assemblea parlamentària d’aquest organisme, Òmnium ha remarcat que tant el president de l’entitat com l’ex-president de l’ANC afronten una pena de disset anys de presó i ha subratllat que si són condemnats suposarà una regressió de drets civils a Europa.

L’entitat Front Line Defenders ha reconegut oficialment Cuixart com a defensor dels drets humans de forma pacífica, i per això s’ha exposat el seu cas com a representatiu de la situació a l’estat espanyol.

Òmnium ha recordat a Estrasburg que la qüestió catalana ‘no s’acabarà amb més repressió, sinó amb una solució política’ i ha defensat que aquesta és la via que reclama un 80% de la societat.

També hi han recordat que el seu empresonament provisional ha estat denunciat per Amnistia Internacional i l’Organització Mundial contra la Tortura.

A banda, l’entitat cultural ha lamentat que el govern espanyol, ‘aleshores governat pel PP i avui pel Partit Socialista’, ha ignorat les peticions per alliberar-los i per retirar els càrrecs.

The post Òmnium denuncia al Consell d’Europa les greus vulneracions de drets humans a Espanya appeared first on VilaWeb.

Dos anys després del referèndum del Primer d’Octubre, el Principat s’ha despertat amb una manifestació del CDR de Girona davant de la caserna de la Guàrdia Civil i després a la subdelegació del govern espanyol, on encara hi ha diverses persones concentrades que tallen la Gran Via de Jaume I. Tanmateix, no és l’única mobilització prevista avui.

Les mobilitzacions més destacades per a commemorar
el segon aniversari de l’1-O 
Al migdia, els partits independentistes, l’ANC, Òmnium i representants de la societat civil han fet un acte unitari als Jardins de la Sedeta de Barcelona, on s’ha llegit una crida a la ciutadania perquè doni una resposta democràtica, massiva i cívica a la sentència del Suprem. En aquest sentit, s’ha defensat la desobediència civil i s’ha avisat que Catalunya tornarà a exercir drets fonamentals tal com va passar l’1-O.

Per la seva banda, el govern també ha fet un acte institucional al Palau de la Generalitat, en el qual el president Quim Torra ha assegurat que l’1-O és ‘la jornada fundacional del republicanisme d’avui a Catalunya’. A més, ha assumit el ‘compromís d’avançar sense excuses cap a la República Catalana, perquè sigui una realitat’.

Finalment, al vespre s’han fet diverses marxes arreu del Principat per commemorar el segon aniversari de l’1-O. Els actes més destacats seran les quatre marxes de torxes que confluiran als Lledoners i la manifestació a Barcelona, tot i que també hi ha mobilitzacions convocades a Tarragona i Lleida.

The post [EN DIRECTE] Mobilitzacions multitudinàries arreu del Principat per a commemorar l’1-O appeared first on VilaWeb.

Al segon aniversari del Primer d’Octubre, l’independentisme central ha fet un acte curt aquest matí als jardins de la Sedeta de Barcelona, convocat per les dues grans entitats (Òmnium i ANC) i els tres partits grans (Junts per Catalunya, ERC i la CUP). L’acte, encara no de cinc minuts, ha estat pensat més per aplegar forces abans de la sentència que no pas per recordar el Primer d’Octubre. Martí Anglada, Anna Sallés i David Fernàndez han llegit un breu manifest que reclamava desobediència civil i mobilitzacions com a resposta a la condemna, en cas que hi sigui, i després la quarantena d’assistents (de David Minoves a Laura Borràs, d’Elisenda Paluzie a Marcel Mauri) s’han fet una fotografia conjunta. De cara a la galeria, doncs, aquest matí poca novetat.

En canvi, les converses que els assistents, la majoria persones ben informades del món independentista, han desplegat acabat l’acte permeten de palpar estats d’ànim, notícies i opinions que s’expressen solament de cara endins. Les coses que preocupen i ocupen l’independentisme. I aquí s’hi veu un independentisme expectant.

Sobre les detencions dels set nous presoners polítics, més d’un dels assistents pensava que l’independentisme hauria d’argumentar cada vegada més que la desobediència civil i la lluita no violenta no tenen res a veure amb el terrorisme, certament, però tampoc no tenen res a veure amb la passivitat i la inacció. El debat honest serà no amagar que la lluita és no violenta i pacífica, però sí que és lluita. Lluita democràtica, però lluita. Aquest és un debat que arribarà, pensen alguns.

‘El debat sobre el paper dels presos, i quin ha de ser el seu rol dins els partits, i fins a quin punt manen, i fins a quin punt són candidats, n’hi ha uns quants que creiem que els partits l’hem de tenir. El debat que hi ha hagut als mitjans, ara l’hem de tenir nosaltres a dins. És un debat que necessitem, ni que sigui perquè la sentència pot inhabilitar els presos. I haurem de parlar de com ho encarem’, deia un diputat independentista.

‘No compto de cap manera que arribin a il·legalitzar els partits polítics independentistes. Què hi guanyaria, el PSOE? Li portaria molts problemes i pocs guanys’, deia una veu afí a les entitats. Un periodista present hi afegia després: ‘Cada vegada que ho demano als polítics em diuen la mateixa cosa. No preveiem d’il·legalitzar els partits. I no ho veig gens clar, no. Per què ho descarten d’entrada?’

Sobre la caiguda d’Albano-Dante Fachin de la llista de la CUP, una font acostada a les converses deia: ‘Les coses amb el Front Republicà tampoc no han anat gaire fines aquesta vegada. Fachin volia ser número 1 de la llista, de totes passades, i Poble Lliure creia que potser aquesta vegada tocava a algú dels seus. Al final, Poble Lliure hi posava tota l’estructura de l’organització, tota la maquinària i mai el cap de llista. Aquesta desavinença va originar friccions dins el Front Republicà. I quan el debat va arribar a la CUP, les desavinences ja hi eren. Això és així. I ara no és gens clar qui serà el candidat a Madrid, no. Estem expectants.’

Aquestes eren algunes de les converses que se sentien després de la lectura del manifest.

El manifest

La transcripció íntegra del manifest llegit és aquesta:

«Falten pocs dies perquè arribi una sentència que condemnarà uns pocs però que, de fet, ens condemnarà a tots. És per això que representants de la societat civil catalana han aprovat una reflexió comuna, una reflexió plural i coral que us llegim a continuació:

Qualsevol sentència que no sigui absolutòria la considerarem injusta. El 20 de setembre i el primer d’octubre de 2017 vam exercir drets fonamentals com el de manifestació, d’autodeterminació o el de participació pacíficament. L’exercici d’aquests drets en cap cas no pot ser considerat delicte en una democràcia

Les acusacions de rebel·lió i sedició sobre les quals s’ha construït el judici són falses. I només es poden entendre des d’una lògica autoritària i de repressió política. Volem recordar que les nou persones que fa pràcticament dos anys que són empresonades preventivament, com també tots els qui s’han hagut d’exiliar per evitar la presó, ja han estat víctimes d’una situació d’injustícia i abús intolerables.

Així mateix subratllem que el judici del Tribunal Suprem es només la punta de l’iceberg d’una escalada repressiva que afecta desenes de ciutadans i ciutadanes d’aquest país. Ho demostra l’empresonament de set nous presos polítics, o la persecució de periodistes, mestres, sindicalistes, tweetaires. La repressió ni comença ni acaba amb aquest judici. Es tracta d’una causa general contra tot un moviment polític democràtic amb l’únic objectiu d’aturar-lo i destruir-lo. Però no ho han aconseguit, ni ho aconseguiran. L’estat espanyol, des del 2010, ha desatès totes les demandes de la majoria social i política de Catalunya i ha renunciat al diàleg polític per resoldre el conflicte de fons. Ara l’escalada repressiva de les institucions de l’estat ha fet un pas més i s’ha criminalitzat el dret a l’autodeterminació. I nosaltres repetim que l’autodeterminació no és un delicte, és un dret. Exercir la democràcia no pot ser mai un delicte.

Aquesta escalada repressiva, la presó i l’exili dificulten la recerca d’una solució democràtica al conflicte polític. Davant les injustícies una societat madura i democràtica com la nostra no pot restar callada. La desobediència civil i l’organització ciutadana pacífica són els principals instruments que té la ciutadania per a respondre als abusos de poder i les situacions d’injustícia.

I finalment per això, i per tot plegat, apel·lem a tota la ciutadania que veu en la condemna dels presos i les preses polítics una greu injustícia i un atac als nostres drets fonamentals i els cridem a sortir al carrer i a participar en un nou marc de mobilitzacions. Una resposta democràtica que anticipa la nostra voluntat de tornar a exercir tots aquests drets que ens són vulnerats. Una resposta que esperem massiva i tan plural com sigui possible, tal com ho demostra aquesta trobada i retrobada aquí en aquest centre de votació del Primer d’Octubre.

Avui som de moltes sensibilitats, aquí. Som plurals i transversals. I volem ser encara molts més. Perquè la resposta democràtica i social a una sentència injusta ens interpel·la exactament a totes i a tots. La sentència condemnatòria a representants polítics i socials del país serà el pitjor atac als nostres drets fonamentals. I per tant, avui, ara, i aquí fem una crida al conjunt de la ciutadania a respondre de manera massiva, des de la lluita no violenta i la desobediència civil i pacífica.»

The post Independentisme expectant appeared first on VilaWeb.

El president Carles Puigdemont ha anunciat que el Consell per la República convocarà l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol, en el cas que sigui condemnatòria. Aquest organisme inclou tots els càrrecs electes –regidors, diputats a totes les cambres legislatives i eurodiputats–.

En una conferència de premsa a Brussel·les, Puigdemont ha dit que la sentència és una ‘oportunitat fabulosa’ per a respondre des de l’independentisme amb la reunió de tots els càrrecs electes perquè es decideixin els passos a seguir. Segons el president, l’assemblea reuniria totes les legitimitats.

Puigdemont ha reiterat que el govern espanyol en funcions no pot aplicar el 155 a Catalunya perquè el senat espanyol està dissolt i la constitució diu que l’ha de votar el ple del senat. Tanmateix, la Moncloa diu que ha estudiat la via jurídica per a fer-ho, que pot passar per l’aval dels lletrats de la cambra perquè un hipotètic 155 l’aprovés en una votació a la diputació permanent.

Pel que fa al Consell per la República, Puigdemont ha celebrat la incorporació de Lluís Llach al consell de govern. El president també ha denunciat que l’única violència l’ha exercida l’estat espanyol –recordant la repressió de l’1-O– i ha assegurat que estan preparats per a afrontar una tercera euroordre.

The post El Consell per la República convocarà l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya després de la sentència appeared first on VilaWeb.

El Tribunal de Cassació ha refusat el recurs presentat per l’ex-president francès  Nicolas Sarkozy per evitar el judici oral pel presumpte finançament irregular de la seva campanya de 2012, per la qual cosa finalment l’antic mandatari haurà de seure a la banqueta al costat de més d’una desena de persones.

La cort ha donat suport al dictamen previ i ha tombat els plans de Sarkozy per evitar ‘in extremis’ un judici contra ell per l’anomenat ‘cas Bygmalion‘. Després d’aquesta llarga batalla processal, queda ara definir la data de començament de les vistes.

El cas se centra a aclarir si el partit encapçalat en el seu dia per Sarkozy, la Unió per un Moviment Popular (UMP), es va confabular amb una empresa de relacions públiques per ocultar el veritable cost de la campanya electoral de les presidencials de 2012. Sarkozy va acabar perdent aquestes eleccions, en la qual es va imposar el socialista François Hollande.

L’estat francès fixa uns límits per a les despeses de campanya i es creu que l’empresa Bygmalion va falsejar factures per permetre que la UMP gastés el doble de la quantitat que permet la legislació. L’ex-president nega tots els càrrecs que se li imputen.

El Tribunal de Cassació ja s’havia pronunciat al juny a favor del començament d’un judici contra Sarkozy per delictes de corrupció i tràfic d’influències per utilitzar presumptament el seu poder per obtenir informació privilegiada sobre un cas que li incumbia.

Sarkozy està acusat en aquest cas de plantejar la promoció a Mònaco de Gilbert Azibert, antic advocat general en el Tribunal de Cassació, a canvi d’informació sobre l’avanç d’un altre procediment en què s’investigava si Liliane Bettencourt, hereva de L’Oréal, havia finançat il·legalment la seva campanya.

The post El Tribunal de Cassació francès confirma el judici contra Sarkozy per finançament il·legal appeared first on VilaWeb.

El debat de la moció de censura presentada per C’s es farà dilluns a les 10.00 al parlament. No té possibilitats de prosperar, però Lorena Roldán intentarà erigir-se igualment com a alternativa a Quim Torra en plena precampanya electoral del 10-N, en un moment en què els sondatges pronostiquen la caiguda de C’s, i en espera de la imminent publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra l’1-O. La mesa de la cambra ha admès aquest matí a tràmit la moció, que C’s va presentar ahir. El PSC ha aclarit que s’abstindrà en la votació, els comuns tampoc no li donaran suport i la CUP ja s’hi va desmarcar. C’s només compta, per tant, amb el suport del PP. Després que el ple esclatés la setmana passada amb l’empresonament dels set independentistes dels CDR, s’espera un nou debat d’alt voltatge, enmig de les filtracions de les interlocutòries dels empresonaments i parts del sumari, que és secret, i que intenten vincular el president de la Generalitat amb un suposat intent de fer una acció al Parlament.

La portaveu dels socialistes catalans, Eva Granados, ha argumentat avui que la moció de censura és una ‘maniobra electoral’ de C’s en un moment de mals pronòstics per a Albert Rivera i Inés Arrimadas. El PSC intenta emergir com a alternativa a un govern independentista ara que les urnes semblen somriure al PSOE, i ha advertit que no farà el joc a Roldán com a cap de l’oposició. Rivera, però, ha reclamat a Pedro Sánchez que intervingui perquè el PSC voti a favor de Roldán, que només podria esdevenir presidenta si obtingués majoria absoluta, i n’està molt lluny. En concret, el líder de C’s ha demanat al president espanyol en funcions el que ha anomenat com a ‘reunió d’estat’. Rivera s’ha desplaçat al parlament coincidint amb l’1-O per revestir de transcendència el moviment de C’s, que des del principi del mandat va refusar intentar investir Arrimadas per falta de suports. Rivera s’ha reunit amb el grup parlamentari i després s’han fotografiat a l’hemicicle amb una doble bandera espanyola i catalana.

Els comuns i la CUP han marcat una clara distància amb C’s. En una roda de premsa al parlament, la presidenta de Catalunya en Comú Podem ha insistit que, malgrat que són molt crítics amb l’executiu de Torra, no contribuiran a ‘posar el llop a guardar les ovelles’. Per als comuns, el problema no és la moció de censura sinó qui l’ha presentada. ‘La setmana passada va intentar convertir el parlament en un circ i ara pretén que sigui un plató de televisió’, ha rematat Jéssica Albiach. La CUP ja va aclarir ahir que refusen la moció de censura, que també veuen com una ‘maniobra electoralista’ sense recorregut real.

The post La moció de censura de Ciutadans contra Torra es farà dilluns appeared first on VilaWeb.

El batlle de Tarragona, Pau Ricomà, ha presentat un recurs davant la junta electoral de demarcació sobre la resolució de la Junta Electoral de Zona que li donava dotze hores per retirar la pancarta amb el lema ‘Llibertat presos polítics’ de la façana de l’ajuntament i que l’instava a vetllar perquè els funcionaris no llueixin el llaç groc.

Ricomà va rebre la resolució que donava la raó al grup municipal del PP dilluns i en el recurs demana que se suspengui mentre no es resolen les seves al·legacions. Mentrestant, la pancarta continua penjada a la façana del consistori.

El batlle recorda que va presentar un extens escrit d’al·legacions, però denuncia que la Junta Electoral de Zona no hi fa referència en la seva resolució. La manca de pronunciament sobre els seus arguments, segons Ricomà, els genera indefensió i suposa la invalidesa de l’acte administratiu. Alhora, el batlle es queixa que va sol·licitar de forma expressa que la resolució es notifiqués en català, però es va fer en castellà.

En l’escrit d’al·legacions, Ricomà reitera que la pancarta és la manifestació d’un posicionament social i no de partit, com ho són les pancartes violetes contra la violència de gènere. El batlle afegeix que es tracta d’una reclamació abstracta i sense símbols, de forma genèrica, que en cap cas no ha estat impugnada per cap altra administració i, per tant, és vigent.

En aquest sentit Ricomà veu ‘democràticament necessari que les juntes electorals modifiquin la doctrina en aquest sentit, tan sols comprensibles des d’una visió subjectiva d’un dret tant fonamental i tan ‘constitucional’ com aquest’. ‘Les administracions sempre prenen partit, en altre cas no podrien desenvolupar polítiques públiques. I aquestes es desenvolupen i exerceixen sempre, sense estar limitades en períodes electorals. I com a tals han de poder actuar, d’acord amb la societat a la que representen, de forma democràtica, en la reivindicació dels drets i principis que es desprenen de la Constitució i de la resta del règim jurídic’, detalla.

D’altra banda, pel que fa a la indicació de vetllar perquè els funcionaris municipals no llueixin el llaç groc a la solapa, Ricomà creu que aquesta petició és contrària als principis de llibertat ideològica i de llibertat d’expressió, i que la Junta Electoral de Zona no n’és competent.

‘En cap cas afecta a la neutralitat i imparcialitat de la seva actuació com a funcionaris. En altre cas podem arribar a extrems fins i tot ridículs (a part de ser contraris a tot l’ordenament jurídic), ja que la neutralitat absoluta en la imatge exterior és pràcticament impossible. I ens preguntem fins on arribaria aquesta prohibició: al color de les sabates, o de l’americana, o dels pantalons, o del pentinat, o de les ulleres, o a una rosa groga a la solapa?’, es pregunta el batlle.

The post L’Ajuntament de Tarragona recorre contra l’ordre de la junta electoral de retirar la pancarta dels presos polítics appeared first on VilaWeb.

Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona adverteixen en una carta oberta que el centre retirarà de nou les pancartes, cartells i qualsevol simbologia a favor dels presos polítics, tal com va fer durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles del 28-A. Els docents denuncien que aquesta mena d’accions vulneren els drets d’expressió i acusen ‘els mandataris acadèmics’ de col·laborar amb la justícia espanyola.

En aquest sentit, els professors consideren que la UAB perd qualsevol credibilitat per intervenir a la societat i donar lliçons morals si cedeix a les peticions de la Junta Electoral espanyola. ‘Tants estudis, tantes tesis, tanta recerca, tanta excel·lència, de què serveixen al capdavall si no som capaços de viure segons els principis d’una societat moderna i igualitària’, escriuen.

Els docents, a més a més, demanen que es parli de presos polítics perquè és ‘un debat fonamental per a la nostra universitat de la mateixa manera que ho és per a la societat’.

 

Llegiu la carta íntegra ací:

«Carta oberta de professors i professores de la Facultat de Traducció de la UAB sobre el dret a la llibertat d’expressió

Ja hi tornem a ser. Es veu a venir. Amb la convocatòria d’unes noves eleccions a Madrid, les enèsimes, les nostres autoritats universitàries tindran l’excusa suada de retirar una altra vegada les pancartes que, al Campus, reclamen la llibertat dels presos polítics. I d’eleccions en eleccions –unes eleccions que només duen a perpetuar la fallida de l’estat–, els nostres drets d’expressió es van vulnerant més i més al cor mateix de la universitat, tot això amb la col·laboració necessària dels mandataris acadèmics.

Que no diuen que ‘a Espanya no hi ha presos polítics’? Per què, doncs, cal retirar unes pancartes que demanen la llibertat d’uns presos polítics ‘inexistents’? Tot això, benvolguts col·legues, ofèn la intel·ligència i malmet encara més la imatge de la nostra universitat.

Si de primer el paperot de la universitat en aquest afer de les pancartes només ens dolia, com més va, més ens sentim avergonyits. Amb quina caució una universitat pusil·lànime pot intervenir en la nostra societat, donar lliçons morals al proïsme?  Tants estudis, tantes tesis, tanta recerca, tanta excel·lència, de què serveixen al capdavall si no som capaços de viure segons els principis d’una societat moderna i igualitària, que té en la llibertat d’expressió la pedra angular de tots els drets i de totes les llibertats?

Que se’n parli, parlem-ne tots, dels presos polítics. És un debat fonamental per a la nostra universitat de la mateixa manera que ho és per a la societat. Escamotejar  la qüestió en hores furtives i amb falses excuses, fer retirar pancartes i signes que clamen per la llibertat, per una justícia de tots, és un acte contrari a l’essència humanista de la Universitat. Que se’n parli!

Joaquim Sala-Sanahuija

Montserrat Bacardí

Adrià Martín-Mor

Ramon Piqué

Laura Santamaria»

The post Professors de la UAB adverteixen que el centre retirarà pancartes a favor dels presos abans del 10-N appeared first on VilaWeb.

L’Audiència espanyola ha deixat vist per a sentència el judici per la sortida a borsa de Bankia. El judici va començar el 26 de novembre i ha assegut en la banqueta d’acusats a 34 acusats, entre ells, l’ex-president de l’entitat, Rodrigo Rato, per presumpta estafa a inversors i falsedat en els comptes del grup de 2010 i 2011.

En el torn d’última paraula, Rato ha explicat que totes les seves decisions ‘van ser contrastades amb les opinions del regulador i del supervisor’, darrere de ‘l’interès dels inversors i accionistes’.

La Fiscalia Anticorrupció, a la qual s’han adherit la major part d’acusacions, demana vuit anys i mig de presó per a Rato; sis anys de presó per a l’ex-conseller executiu de Bankia, José Manuel Fernández Norniella; cinc anys de presó per a l’ex-vice-president de l’entitat José Luis Olivas, i fins a nou mesos per al seu successor, Francisco Verdú.

També sol·licita penes de dos anys i un any de presó commutable per multa per als ex-consellers del grup amb presència en els comitès d’auditoria, entre ells els seus antics presidents, l’ex-ministre de l’Interior espanyol Ángel Acebes, i Alberto Ibáñez, així com per a l’interventor de Bankia, Sergio Durá, i el soci auditor de Deloitte, Francisco Celma.

La causa va començar gràcies a la querella presentada per l’acusació particular 15MpaRato, la plataforma ciutadana sorgida del moviment dels indignats i que ha tingut el suport de l’organització Xnet.

The post L’Audiència espanyola deixa vist per a sentència el judici pel cas Bankia appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig s’han concentrat davant de la seu del Parlament Europeu per a exigir els escons d’Oriol Junqueras, Comín i Puigdemont. ‘No deixarem de lluitar’, ha assegurat Puigdemont. En el segon aniversari de l’1-O i en el marc de la concentració que es fa cada dimarts davant el Parlament Europeu, una trentena de persones, entre els quals hi havia alguns eurodiputats, que han reclamat que no es ‘robi el vot’ de les persones que van votar Junqueras, Comín i Puigdemont perquè els representessin a la cambra.

Puigdemont ha afirmat en declaracions als mitjans que és ‘inacceptable’ que cap d’ells pugui ocupar l’escó malgrat haver guanyat a les urnes. ‘És el dia més indicat per recordar que la democràcia és fonamental’, ha dit. Sobre els escons, ha dit que confia en la justícia europea per resoldre la seva situació. ‘Esperarem a la seva decisió’, ha dit.

The post Puigdemont i els consellers exiliats protesten al Parlament Europeu per a defensar els escons independentistes appeared first on VilaWeb.

L’endemà del segon aniversari del referèndum d’autodeterminació, VilaWeb organitza un debat sobre la repressió contra l’independentisme, la qual no és cap excepció sinó una constant en les nostres vides. Per això, demà, dimecres 2 d’octubre, comptarem amb la presència de l’escriptora Núria Cadenes, l’activista Tamara Carrasco i el president de l’Associació Memòria contra la Tortura, Ramon Piqué, en un acte que es farà a les set del vespre a l’Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i que serà conduït pel director de VilaWeb, Vicent Partal.

Núria Cadenes, els articles de la qual podeu llegir cada dijous, va ser detinguda el 1988, quan tenia divuit anys, acusada de ser membre de Terra Lliure. Ella va negar sempre l’acusació però va ser condemnada sense proves a vuit anys de presó, dels quals en va complir quatre. Va sortir en llibertat l’octubre de 1992.

Uns mesos abans, el 6 juny, Ramon Piqué va ser detingut i torturat en el marc de l’operació Garzón, que va comportar la detenció de 45 independentistes arreu dels Països Catalans. Li van aplicar la llei antiterrorista i va ser torturat. Al cap dels anys, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar l’estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels detinguts.

Tamara Carrasco, finalment, va ser detinguda l’abril del 2018, acusada de terrorisme i de formar part dels CDR. Va ser obligada a viure confinada a Viladecans fins al 30 de maig d’enguany, sense haver passat per cap judici.

L’acte és exclusiu per als subscriptors de VilaWeb, i l’aforament de l’auditori del CCCB ja és ple. Tots els lectors de VilaWeb el podran seguir en directe i en obert des de les 19.00.

The post La repressió contra l’independentisme, a debat a VilaWeb amb Núria Cadenes, Tamara Carrasco i Ramon Piqué appeared first on VilaWeb.

Uns tres-cents treballadors de la Generalitat a Girona s’han concentrat aquest migdia davant la Delegació per commemorar el segon aniversari de l’1-O. Convocats per l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), el personal de la Generalitat ha desplegat una pancarta amb el lema ‘#Tsunamidemocràtic Tornem als carrers’ i s’ha llegit un escrit on han agraït el paper que els nord-catalans van tenir per fer possible que les urnes de l’1-O arribessin als col·legis electorals el dia del referèndum. En concret, han llegit l’article de VilaWeb ‘Els 150 catalans del nord que van fer possible el referèndum‘, publicat el 30 de setembre de l’any passat. L’escrit reivindica que, sense Catalunya Nord, l’1-O no hauria existit i explica com les urnes, que es guardaven en un magatzem, van arribar a Catalunya a principis d’agost del 2017.

Durant la concentració, els treballadors de la Generalitat han portat cartells de color groc, estelades i pancartes amb els lemes ‘Fem la república catalana’ o ‘Cap repressió ens podrà aturar’. Després de llegir l’article, la concentració s’ha tancat amb el cant d’Els Segadors.

The post Treballadors de la Generalitat a Girona agraeixen el paper dels catalans del nord per fer possible l’1-O appeared first on VilaWeb.

El Sindicat d’Estudiants (SE) vol que els alumnes d’instituts i universitats catalans aturin les classes quan es conegui la sentència del judici contra el procés i es concentrin a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L’endemà convocarà manifestacions arreu del país i el tercer dia, preveu que la vaga d’estudiants coincideixi amb la de treballadors i es culmini amb una manifestació unitària a la tarda. Aquesta és la resposta que ha dissenyat el Sindicat per estar ‘a l’altura de l’ofensiva repressiva’ que considera que s’està vivint al país. Per això, el Sindicat fa una crida a la mobilització massiva. En un comunicat, l’organització referma el seu compromís amb la lluita per a ‘l’alliberament nacional’ i defensa la necessitat ‘d’enfortir la mobilització’.

Pel Sindicat, l’única manera de ‘vèncer’ és a través de la mobilització de masses i demana una estratègia combativa que vinculi la lluita per ‘la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió franquista’ amb la lluita contra el ‘regim que la genera’, i per la ‘república socialista de Catalunya’. Segons els estudiants, aquesta república rebria el suport majoritari de la classe treballadora i dels ‘oprimits i oprimides’.

En el comunicat, el Sindicat remarca que la sentència del judici ‘farsa’ de l’1-O té l’objectiu ‘clar’, d”aixafar les aspiracions de canvi social profund’ del poble de Catalunya. Veuen aquesta resolució judicial com una resposta a la ‘victòria’ del referèndum de l’1-O, i una reacció a les mobilitzacions massives dels darrers anys.

Pel Sindicat, aquestes mobilitzacions tenien com a objectiu ‘trencar amb la monarquia i el règim del 78’, fer enrere ‘les retallades’ de la dreta espanyola i catalana i acabar amb ‘els desnonaments i la precarietat nacional’ així com posar fi a les sentències ‘masclistes i patriarcals’. Consideren doncs, que s’ha provocat la crisi ‘més important del règim capitalisme del 78’, en quaranta anys.

The post El Sindicat d’Estudiants convoca una vaga de tres dies a partir de la publicació de la sentència appeared first on VilaWeb.

Un manifestant hongkonguès ha estat disparat al pit per la policia en les protestes en el marc de la celebració dels 70 anys de la fundació de la República Popular Xinesa. Segons el South China Morning Post, els fets han passat al carrer Hoi Pa de Tsuen Wan i l’home ha estat traslladat en estat crític a l’Hospital Princesa Margarida. La xarxa s’ha omplert de vídeos i fotografies del tret i de l’home estès a terra. Segons que ha informat l’Autoritat Hospitalària, en total ja hi ha quinze ferits que han hagut de ser atesos.

A protestor was shot in his left chest in a very close distance. #NotMyNationalDay #HongKongProtests #HongKongPoliceTerrorism pic.twitter.com/JGleOZYrTH

— HK IS NOT CHINA (@yatchailaamchau) October 1, 2019

This clip showed the police officer in question took out his pistol, rushed front to kick a protester, before he was surrounded and attacked by a protester with a metal rod; you can decide if it was necessary to fire a live round pic.twitter.com/GTNw93m0Vl

— Kris Cheng (@krislc) October 1, 2019

On China’s National Day.

1. HK fallen into a de facto police state. No official has spoken publicly yet. The paramilitary security forces completely took over this city. pic.twitter.com/rZaplmbqtf

— Joshua Wong 黃之鋒 (@joshuawongcf) October 1, 2019

【示威者左胸中實彈】

#荃灣【示威者左胸中實彈】1613 荃灣大河道中附近有示威者左邊胸口被槍打中，不斷高呼：「我心口好痛」，並且有大量血液從心口湧出。期間記者不斷問示威者名稱，其自稱曾志健（同音），為數月示威以來首次有示威者中實彈。#TsuenWan [Shot in the Left Chest"]Police officers and protestors clashed on Tsuen Wan Tai Ho Road. Later as shown in the video, one police officer pulled a gun at close range (one arm’s legnth) and shot at the protestor, who then fell to the ground.———————————#國殤日 #十一 #示威 #hongkongprotest #反送中 #香港警察 #hongkongpolice #watercannons #香港人 #遊行 #上街 #示威者 #勇武 #抗爭 #香港遊行 #催淚彈 #teargas #武器 #速龍 #防暴警察 #和理非 #城大 #cityu #protest #freehongkong #政府 #城大編委 #逆權運動 #社會運動

Posted by 香港城市大學學生會編輯委員會 Editorial Board, CityU SU on Tuesday, October 1, 2019

A causa de l’aniversari, s’han tancat botigues i s’ha interromput la circulació del metro, pel que Hong Kong està completament paralitzat. Els enfrontaments amb els manifestants són arreu d’Hong Kong i la policia ha disparat aigua a pressió i ha llençat bombes de gas lacrimogen. D’altra banda, els manifestants han llençat còctels Molotov vora la seu dels edificis del govern xinès, causant focs dispersos. La policia ha ordenat l’evacuació de l’edifici del Consell legislatiu.

Segons South China Morning Post, uns manifestants han ruixat amb àcid dos periodistes del canal de televisió hongkonguès TVB. També ha estat ferit a l’ull dret un periodista del canal públic Ràdio Televisió d’Hong Kong (RTHK). Segons que ha dit la cadena, el reporter cobria la protesta a la zona de Sham Shui Po, on s’hi llençaven còctels Molotov, quan ha rebut un impacte, que no sap d’on ha vingut. A primera hora del matí, a més, un tret d’un policia ha passat just al costat d’una reportera de la mateixa cadena. És per això que RTHK ha anunciat que ha ordenat a tots els periodistes deixar el carrer i cobrir les protestes de la redacció estant.

Podeu seguir en directe les protestes ací:

Fotografia: Jerome FavreFotografia: Jerome FavreFotografia: Jerome FavreFotografia: Jerome FavreFotografia: Jerome FavreFotografia: Jerome FavreFotografia: Jerome FavreFotografia: Jerome FavreFotografia: EFE/EPA/Vivek PrakashFotografia: EFE/EPA/Vivek PrakashFotografia: EFE/EPA/Fazry Ismail

El president xinès Xi Jin Ping ha obert la celebració del setantè aniversari amb una desfilada militar a la plaça de Tian’anmen de Pequín per a mostrar la potència tecnològica de l’estat i la promesa ‘cap força no podrà aturar la Xina en el seu camí endavant’. En el discurs, a més, s’ha compromès a respectar l’autonomia d’Hong Kong, just quan la policia reprimia les protestes.

Fotografia: Agència de notícies XinhuaFotografia: EFE/EPA/Wu HongFotografia: EFE/EPA/Wu HongFotografia: EFE/EPA/Wu HongFotografia: EFE/EPA/Wu HongFotografia: EFE/EPA/Wu HongFotografia: EFE/EPA/Wu HongFotografia: EFE/EPA/Wu HongFotografia: EFE/EPA/Wu Hong

The post [VÍDEO] La policia dispara per primera vegada amb foc real contra els manifestants d’Hong Kong appeared first on VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vice-president, Pere Aragonès, han comparegut acompanyats del govern en ple al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat per a llegir el Compromís del Primer d’Octubre, avui que fa dos anys del referèndum de l’1-O. Amb aquest document, el govern commemora el dia del referèndum, que qualifica de ‘jornada fundacional del republicanisme d’avui a Catalunya’, i assumeix el ‘compromís d’avançar sense excuses cap a la República Catalana, perquè sigui una realitat’. Així mateix, destaca que aquest camí es farà democràticament i pacíficament.

El Compromís del Primer d’Octubre estableix que el govern ‘es compromet a persistir fins a assolir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats’. I rebla: ‘És un compromís amb la ciutadania de Catalunya, pensi com pensi, per fer d’aquest país un país millor per a viure i fer realitat els nostres projectes col·lectius i personals.’

The post El govern commemora el Primer d’Octubre comprometent-se a ‘avançar sense excuses’ cap a la República appeared first on VilaWeb.

Avui, 1 d’octubre de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• El dia que el president no havia de votar | Crònica de Pere Martí
• Colgats en les pròpies mentides | Editorial de Vicent Partal
• És possible una extradició immediata de Puigdemont i els altres exiliats?
• Les mobilitzacions més destacades per a commemorar el segon aniversari de l’1-O
• La vergonya del meu país | Mail obert de Marta Rojals
• Primer d’Octubre, segon aniversari | Mail obert de Martí Estruch
• Rómulo Castro: ‘He plorat molt d’Argelers fins a València’
• Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O
• Com va resistir l’1-O el setge digital: ‘¿Por qué coño están votando?’
• Guàrdies civils acarnissats en pobles petits | Crònica de Jordi Badia

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

VilaWeb:

Ara: 

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular: 

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Dimiteix el director dels Mossos dies abans de la sentència’ i ‘Deu òrgans de les Corts pendents de renovació’ appeared first on VilaWeb.

A finals de la dècada dels noranta, un grup de científics de la Universitat McGill del Quebec, a Canadà, va començar a investigar com influeixen les experiències d’infantesa en la capacitat de gestionar l’estrès durant l’edat adulta. Treballaven amb rates, ateses les grans semblances genètiques que tenen amb les persones i al fet que les femelles d’aquesta espècie tenen molta cura de les seves cries. No només les alimenten i els donen calor, sinó que les netegen, les amanyaguen i hi juguen. I durant els primers dies de vida, no les deixen mai soles, només uns minuts de tant en tant per alimentar-se elles. Però ràpidament tornen al seu costat.

L’experiment, publicat el 2004, era molt simple (Champagne et al., 2004). Durant la primera setmana de vida, separaven cada dia les mares de les seves cries tres hores seguides. Els posaven un biberó, perquè la gana no fos un factor d’estrès, i una manteta tèrmica, perquè no passessin fred. Per a les rates, aquest període equival als dos primers anys de vida d’un infant. En fer-se adultes, aquestes rates que s’han sentit desprotegides tres hores cada dia esdevenen molt més reactives i impulsives davant de situacions d’estrès, i són molt menys curioses i sociables que les que no han estat mai separades de les seves mares.

Aquest fet, com s’ha demostrat, correlaciona amb un increment significatiu en l’expressió del gen del receptor de glucocorticoides en una zona molt concreta del cervell, l’hipotàlem. L’hipotàlem està implicat en la consolidació de la memòria i en la resposta hormonal a l’estrès. Tanmateix, quin és el motiu pel qual la sensació de desprotecció durant la infantesa propicia canvis en l’expressió d’aquest gen? I quin significat biològic té? Com es va comprovar una dècada més tard, el motiu cal buscar-lo en les modificacions epigenètiques, que condicionen la funció gènica sense alterar els gens; i el significat biològic és l’adaptació de la funció dels gens a l’entorn concret on es desenvolupa i viu cada individu.

Modificacions epigenètiques: senyals per regular el funcionament del genoma

El genoma humà, com el de tots els mamífers, està format per uns 20.300 gens aproximadament. Totes les cèl·lules d’un individu tenen el mateix genoma, és a dir, el mateix nombre i tipus de gens, i també els mateixos al·lels; és a dir, les mateixes variants gèniques, les quals comporten petites diferències en el missatge que contenen els gens. Tanmateix, no tots els gens funcionen simultàniament en totes les cèl·lules, ni ho fan amb la mateixa intensitat. Els gens s’expressen només on i quan és necessària la seva activitat. Hi ha gens que cal connectar i desconnectar de manera dinàmica i precisa perquè la cèl·lula en qüestió pugui respondre de manera ràpida a les demandes de l’entorn. Altres gens, en canvi, han d’estar permanentment silenciats o alternativament activats en algunes cèl·lules, per tal que aquestes puguin realitzar correctament la seva funció. Per exemple, els gens implicats en la proliferació cel·lular s’han de desconnectar per sempre en les cèl·lules diferenciades, que ja no es reproduiran més.

«Les modificacions epigenètiques no alteren el missatge que contenen els gens; únicament regulen la seva expressió de manera simple i econòmica»

El mecanisme clàssic de regulació de l’expressió gènica, que es coneix des de mitjan segle XX, s’assembla a un interruptor. Perquè un gen es pugui expressar, cal que s’uneixin unes proteïnes específiques a unes regions del DNA que es troben normalment davant la zona codificant del gen. Aquestes proteïnes s’anomenen de forma genèrica factors de transcripció, i les regions del DNA a les quals s’uneixen, intensificadors. Cada gen té els seus propis intensificadors, que indiquen on i quan ha de funcionar, però sense els factors de transcripció adequats, el gen es manté inactiu. En aquest context, els factors de transcripció serien com els dits que premen els interruptors, és a dir, els intensificadors, per fer que un gen concret s’expressi. De la mateixa manera, també hi ha factors de transcripció que actuen de silenciadors i eviten així que el gen corresponent funcioni.

Llig l’article complet al web de Mètode

David Bueno i Torrens és especialista en el desenvolupament del cervell i en neuroeducació. Professor titular de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona.

Què és Mètode?

The post Els secrets de l’epigenoma appeared first on VilaWeb.

Respon CARMEN AGUSTÍN-PAVÓN:

A principis del segle XX, va començar a sorgir la idea d’un «cinema amb olors»: l’any 1916, abans de l’arribada del cinema sonor, va tindre lloc la primera projecció d’imatges amb olors a un cinema de Forest City, Pennsylvania, on van col·locar una bola de cotó amarat d’oli de roses enfront d’un ventilador durant un reportatge sobre el Rose Bowl, un estadi de futbol americà el nom del qual fa referència a un bol de roses. L’any 1929, un cinema de Nova York va crear un sistema per perfumar la sala des del sostre durant la projecció de The Broadway melody i, de fet, es va pensar en fer una cosa similar amb la pel·lícula de Walt Disney Fantasia, estrenada l’any 1940. Més tard, un cinema de Detroit va provocar diversos aromes a determinats punts clau de les pel·lícules El falcó del mar i Boom town i, en 1959, durant la projecció del film Behind the Great Wall, van ser emesos perfums pel sistema de ventilació.

Hans Laube va idear una tècnica anomenada Olorvisió (o Smell-O-Vision, en anglés), basada en uns tubs individuals que el projeccionista anava controlant amb un teclat però, no obstant això, sols va ser utilitzada una vegada, a la pel·lícula del 1960 titulada Scent of mystery, produïda per Mike Todd, Jr.

Malgrat els nombrosos intents de portar els olors a les pel·lícules, aquests no van acabar de funcionar, principalment perquè la mida de les sales provocava que les olors es perderen o no donaren efecte al moment desitjat.

La problemàtica és que l’olfacte no és un sentit que funcione com l’oïda o la vista; la projecció de l’olor roman durant un temps en l’ambient i el nostre olfacte s’habitua a un olor passats més o menys uns 5 minuts, pel que s’hauria d’anar saturant l’ambient cada vegada més amb un olor per a que poguera perdurar.

Existeixen uns aparells anomenats olfactòmetres que consisteixen en una mascareta amb un bon sistema de ventilació per a retindre o extraure un olor determinat de la manera més ràpida i exacta possible. Aquests aparells s’utilitzen actualment per a experiments amb voluntaris humans o animals de laboratori relacionats amb les olors, però es tracta d’un tipus de material prou costós.

Actualment, s’està explorant l’olor com a atraient en el cas de supermercats, hotels, aeroports, etc per a atraure els consumidors i incrementar les vendes, però reproduir-lo durant la projecció d’una pel·lícula resulta molt més difícil de manipular, i sembla poc rentable. Així i tot, cal destacar que, al gener del 2013, l’enginyer Raúl Porcar va desenvolupar, junt amb la Universitat Politècnica de València, una nova tecnologia per introduir l’olor a les pel·lícules: OloramaTM, la qual permet gravar l’olor d’una escena i posteriorment reproduir la pel·lícula i emetre l’olor corresponent, de manera que es duu a terme una emissió controlada d’olors de forma sincronitzada amb les escenes d’una pel·lícula, anunci o qualsevol contingut audiovisual.

Podeu enviar les vostres preguntes a través de la web https://perques.metode.cat.

Carmen Agustín-Pavón és experta en Neurociència i Professora al Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València.

Què és Mètode?

The post Hi haurà algun dia cinema amb olors? appeared first on VilaWeb.

La manifestació que organitza cada any la Comissió 9 d’Octubre tornarà a trobar-se amb una concentració convocada per entitats pròximes a l’extrema dreta, com ja va passar l’any passat. Segons la delegació del govern espanyol, la contramanifestació ha estat convocada per l’Associació del Regne de Valencia Gais i Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals.

Aquesta entitat –ara coneguda per Col·lectiu Corona– ja va participar en la manifestació de l’any passat, juntament amb grups de procedència dubtosa, molts dels quals del món blaver, tot i que es volen desmarcar de l’extrema dreta. Malgrat això, sota aquest nom s’inclouen les adhesions de col·lectius com ara el Grup d’Acció Valencianista (GAV), que anys enrere feia accions violentes i encapçalava un sector de l’extrema dreta. Sota el mateix manifest també participen Lletres de Batalla, Mestres i Llicenciats del Regne de Valencia, Roc Chabàs la Marina, En Moviment, Plataforma Jovenil Valencianista i el Rogle Constantí Llombart. Són totes organitzacions de l’òrbita blavera.

L’Ajuntament de València i la delegació del govern espanyol engeguen la maquinària per a garantir la seguretat durant la festivitat del Nou d’Octubre. Tothom recorda encara les agressions violentes del 2017, que la delegació del govern espanyol va justificar dient que molts agents havien estat traslladats a Catalunya.

The post L’extrema dreta torna a programar una manifestació contra la Comissió 9 d’Octubre appeared first on VilaWeb.