Detectar l’Alzheimer amb una simple anàlisi de sang és cada vegada més a prop. Un equip internacional d’investigadors ha provat la utilitat d’un biomarcador, concretament, la proteïna p-tau217, per detectar la malaltia en 1.767 pacients de Suècia, Itàlia i l’estat espanyol.

Fins ara, els biomarcadors més usats per detectar la malaltia s’obtenen del líquid cefaloraquidi dels pacients, mitjançant tècniques invasives i costoses. Els científics fa anys que estudien la presència de nous biomarcadors en la sang amb l’objectiu d’avançar cap a tècniques de diagnòstic més senzilles. És a dir, busquen molècules que actuïn com a senyals d’alerta primerenca que permetin els metges d’identificar aquesta malaltia que afecta aproximadament 60 milions de persones a tot el món amb una simple anàlisi de sang.

En l’estudi d’aquests biomarcadors ha estat fonamental el treball de científics associats acentres com l’Hospital del Mar, el BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

Avui, els autors presenten a la revista Nature Medicine. El resultat demostra la utilitat de la proteïna p-tau217 en sang per detectar l’Alzheimer i l’eficàcia d’utilitzar-la en l’atenció primària, fet que permetria de fer cribratges poblacionals de la malaltia a gran escala.

El Consorci del Museu de Lleida interposarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol contra la sentència de l’Audiència d’Osca que ratifica que les cent onze obres d’art de la Franja que eren al museu són propietat de les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó.

Així ho han decidit, per unanimitat, les institucions que conformen el consorci: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, la diputació, el bisbat i el Consell Comarcal del Segrià. En un comunicat, el consorci justifica que no comparteix la resolució judicial perquè entén que no es fonamenta adequadament i assegura que seguirà reivindicant la unitat de la col·lecció del museu i que les obres formen part del patrimoni cultural català.

El consorci manté que la diòcesi de Lleida va adquirir les obres mitjançant compravendes, permutes i donacions, o bé per usucapió, i ha aportat, per cadascuna de les obres, documentació històrica i informes pericials. “Els tribunals civils han negat valor a totes aquestes proves i s’han mostrat molt estrictes amb els arguments del consorci. Per contra, el bisbat de Barbastre-Montsó no ha al·legat en virtut de quin títol legal aquestes parròquies són propietàries d’aquestes obres i no ha aportat cap prova de la seva adquisició”, diu el comunicat.

Segons el consorci, l’aplicació de les normes que regulen els procediments civils obligaria a desestimar la demanda del bisbat de Barbastre-Montsó.

Per contra, lamenta que el tribunal hagi obviat aquest defecte en els plantejaments del bisbat aragonès i hagi donat per fet, sense fonament, que les parròquies de la Franja són les propietàries dels béns en disputa.

La setmana passada, l’Audiència d’Osca va ratificar la sentència del jutjat de Barbastre, que el desembre del 2019 va ordenar de traslladar les peces, que va culminar el 2021. El Bisbat de Lleida, el Consorci del Museu de Lleida i la Generalitat havien recorregut contra la decisió però, el tribunal va desestimar íntegrament el recurs de la Generalitat i va estimar parcialment els de les altres dues institucions, a les quals va eximir de pagar les costes judicials del procediment.

El bloc conservador alemany, encapçalat per la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i el seu aliat bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU), ha tancat un acord amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) per governar junts la pròxima legislatura. El pacte, en negociació des de fa setmanes, convertirà el democristià Friedrich Merz en el nou canceller i implicarà el retorn de la coneguda gran coalició (Grosse Koalition) a Alemanya.

Merz ha comparegut avui amb el seu soci bavarès, Markus Söder, i el dirigent socialdemòcrata Lars Klingbeil per anunciar la formació d’un “govern capaç d’actuar i amb força per fer-ho”. Segons que ha dit, l’entesa envia un senyal “fort i clar” tant a la ciutadania alemanya com a la resta de la Unió Europea.

“Tenim un pla sòlid amb què podem fer avançar de nou junts el nostre país”, ha declarat. Ha apel·lat al “centre polític” com a única via per a resoldre els problemes pendents i fer front a reptes com l’estancament econòmic o la seguretat.

Tot i l’anunci, l’acord encara ha de ser ratificat per les tres formacions. El tràmit més complicat l’haurà de superar el SPD, que haurà de sotmetre’l a votació entre els afiliats, en un procés que durarà almenys deu dies. Merz confia que el nou govern podrà començar a treballar a principis de maig.

Reformes migratòries i canvis en política econòmica

Entre les mesures destacades del full de ruta acordat hi ha una reforma migratòria més estricta. La normativa per obtenir la nacionalitat s’endurirà, i es posarà fi a l’opció d’accedir a la ciutadania alemanya després de només tres anys de residència en determinats casos.

La política migratòria ja va ser un dels punts centrals de la campanya electoral, amb la majoria dels partits defensant restriccions a l’arribada d’estrangers. En l’àmbit de defensa, el pacte preveu la renovació del servei militar, que continuarà essent voluntari.

En matèria econòmica, l’entesa recull una retallada de 1.000 milions d’euros en els programes d’ajuda al desenvolupament i les contribucions a organitzacions internacionals. A més, es compromet a apujar el salari mínim fins als 15 euros l’hora (ara és de 12,82 euros), una mesura amb què esperen reactivar el consum intern.

Les autoritats també es proposen fomentar la reincorporació dels desocupats al mercat laboral. Per aconseguir-ho, s’aplicaran noves regles de control i seguiment.

El retorn d’una fórmula coneguda

Aquest acord entre CDU/CSU i SPD implica la repetició de la gran coalició, una fórmula que totes dues parts pretenien evitar durant la campanya. Amb tot, el repartiment de forces al Bundestag va acabar deixant-la com a única opció viable per garantir estabilitat institucional i mantenir el cordó sanitari contra l’extrema dreta.

Angela Merkel ja es va servir d’aquesta aliança en dotze dels setze anys que va ser al capdavant del govern. En la seva última etapa, va tenir com a vice-canceller l’actual cap de govern en funcions, Olaf Scholz, que ara deixa el càrrec.

Scholz ha anunciat que no formarà part del pròxim Consell de Ministres, però continuarà com a diputat del Bundestag. L’acord de coalició és pensat per durar quatre anys, fins a les eleccions següents.

Unes quantes entitats de víctimes i damnificats han convocat una concentració divendres a les 9.00 davant de la Ciutat de la Justícia de València per mostrar el seu suport a la jutgessa Núria Ruiz Tobarra, instructora del procediment relacionat amb els fets de la gota freda.

L’acte de protesta coincideix amb les declaracions de l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-cap d’emergències Emilio Argüeso. “Volem veritat, memòria, reparació i justícia”, han proclamat en un comunicat.

Les associacions convocants —l’Associació Víctimes Mortals Dana 29-O, l’Associació Víctimes 29 d’octubre, l’Associació de Damnificats de la Dana Horta Sud i els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció— denuncien la “negligència” en la gestió de l’emergència i alerten que “no pot quedar impune”.

Les entitats han convidat la ciutadania a unir-se a la mobilització: “No ens tornaran a ofegar, tenim dignitat a cabassades”.

El ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, ha negat que el caos ferroviari del servei de Rodalia al Principat s’hagi agreujat, malgrat que no ha aportat cap dada per a sostenir aquesta afirmació. “Les incidències es van reduint, i cosa que és més important, també es redueix el nombre de trens afectats i l’endarreriment acumulat”, ha dit en una compareixença al congrés espanyol.

Tres problemes estructurals de Rodalia amagats sota la catifa

A més, ha promès que el mes d’abril els usuaris podran comprovar la millora en el servei i ha defensat que les incidències que es registren diàriament no tenen a veure amb la manca d’inversió, sinó a elements exògens o als efectes de les obres que s’estan aplicant a gran escala a tot el servei.

Paradoxalment, mentre compareixia, RENFE ha anunciat la interrupció del servei les línies R1, R2, R2 Nord, R3, R4 i R7 per una incidència a la infrastructura. Mitja hora després, la circulació s’ha restablert i ara els trens circulen amb endarreriments d’uns vint minuts.

Una xarxa molt complexa

El ministre Puente s’ha escudat en l’elevada complexitat de la xarxa de Rodalia al Principat per l’elevat nombre de trens que hi circulen i les múltiples intervencions de millora que s’hi estan fent simultàniament. “Mil trens diaris, proporcionalment el 15% de tot el trànsit ferroviari de l’estat espanyol”, ha afirmat. “La seva configuració no té res a veure amb cap altra xarxa ni, possiblement, d’Europa”, ha afegit.

També ha enumerat les darreres incidències viscudes a localitats com Flaçà (Gironès), Sitges (Garraf), Roda de Berà (Tarragonès), Ribes de Freser (Ripollès) o l’estació de Sants de Barcelona. Puente ha assegurat que aquestes afectacions són causades per elements com la “sensibilitat electrònica” dels nous aparells instal·lats, els problemes de tensió, els errors dels maquinistes o els casos apedregament contra els trens.

L’equip de la Universitat de les Illes (UIB) s’ha proclamat campió de la Lliga de Debat Universitària 2025 de la Xarxa Vives. La Universitat d’Alacant (UA) ha quedat en segon lloc. El jurat ha decidit de distingir l’estudiant Ariadna Tarrida Valle, integrant de l’equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a millor oradora de la competició.

El rector de la UB, Joan Guàrdia, assumeix la presidència de la Xarxa Vives d’Universitats

Durant tres dies, un centenar d’estudiants de grau, màster i doctorat de quinze universitats del Principat, el País Valencià i les Illes han participat en aquesta competició que té l’objectiu de potenciar l’ús de la paraula, el diàleg i l’intercanvi d’idees, i de crear un espai de formació on el català és la llengua vehicular.

Finalment, el jurat ha proclamat vencedor l’equip de la UIB, format pels estudiants Blanca Gómez, Laura Vila, Fermín Rodríguez i Marc Gómez, que n’ha estat el capità. El jurat ha valorat cada debat d’acord amb la qualitat de les intervencions i la solidesa de les argumentacions, així com el grau de domini del tema, la fluïdesa comunicativa dels participants i la posada en escena.

Enguany, hi han participat: la Universitat d’Alacant, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de les Illes, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat de Lleida, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, la Universitat Ramon Llull de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat  de València i la UVic-UCC.

Canvi de tendència en la borsa nord-americana. Els principals índexs de Wall Street han obert la sessió a l’alça després de l’anunci de la Xina d’apujar fins al 84% els aranzels als productes nord-americans i de la Unió Europea d’implantar-ne del 25%. L’índex que més creix és el Nasdaq Composite, amb una pujada que supera l’1,5%. A banda, el Dow Jones i l’S&P 500 pugen molt lleugerament.

La Casa Blanca cita l’economista català Pau Pujolàs per justificar el càlcul dels aranzels

Per contra, els mercats europeus han registrat pèrdues que voregen el 2% en l’obertura de la sessió. A Londres, l’FTSE 100 cau més d’un 2% i voreja els 7.741 punts. A Frankfurt, el DAX registra un retrocés similar. Perd d’un 2,1% i se situa en els 19.829. A París, les dades també són en vermell. El CAC recula d’un 2,2%, fins als 6.941 punts. A Madrid, l’Íbex s’ha enfonsat gairebé d’un 3%, però de seguida ha mitigat la caiguda, que voreja el 2% (11.829 punts).

L’STOXX 600, que fa un seguiment de les 600 principals europees, cau més d’un 2% (476 punts). Aquests darrers cinc dies, l’índex ha caigut més d’un 10%.

La tendència de les borses europees segueix el rastre de les asiàtiques, que tampoc no han rebut bé el nou paquet d’aranzels. L’índex Nikkei 225 del Japó ha caigut gairebé d’un 4% i voreja els 31.71o punts, en una de les sessions més negatives de l’any.

L’Ajuntament de Palma fa marxa enrere arran de la pressió veïnal i elimina les sancions per viure en caravanes. La junta de govern ha aprovat el text definitiu de l’ordenança cívica, que inclou la meitat de les al·legacions presentades, com la d’eliminar les sancions per viure en caravanes. Es votarà en el ple d’aquest mes.

La norma sobre caravanes es regirà segons la normativa de la direcció general de trànsit espanyola. És a dir, estarà prohibit estacionar durant més de deu dies en el mateix lloc, així com treure elements exteriors, generar sorolls o olors, entre més condicions.

“Viure en una caravana és l’única solució que tenim per als nostres fills i se’ns ha tornat un calvari”

Segons el batlle, Jaime Martínez (PP), a les persones en situació d’exclusió residencial no se’ls aplicarà cap sanció econòmica. L’ajuntament ha realitzat un estudi de quantes caravanes hi ha a la ciutat, que es diferencia molt de la primera xifra aportada per Martínez amb la que va justificar la norma de prohibir viure-hi Llavors va dir que n’hi havia 5.000 i ara n’han comptabilitzat 156.

Autocaravanistes expulsats dels seus pisos pel preu de l’habitatge: “És com viure en miniatura”

Al Carnatge i a Ciutat Jardí n’han identificat 24, mentre que a So n’Hugo n’hi ha 60 amb 36 persones -cinc menors; 52 a Son güells -dos menors- i 21 a Son Dameto. El 43% de les persones són homes que viuen sols; el 21%, dones que viuen soles; el 21%, parelles d’adults, i el 15%, famílies amb menors. El 61% de les persones estan empadronades a Palma. Pel que fa a les caravanes buides o que es destinen a lloguer turístic, Martínez ha apuntat que se’ls farà complir amb les normes per expulsar-les de l’espai públic.

Crítiques de l’oposició

Tant Més com PSIB han estat crítics amb el redactat final de l’ordenança. El portaveu socialista, Xisco Ducrós, ha dit que “es passa de la persecució a l’expulsió sense tenir en compte que la majoria de les persones que estan a una caravana no viuen una situació de vulnerabilitat, tenen feina i no tenen cap opció de poder llogar un pis o una habitació.” També ha criticat que el batlle no tengui cap resposta per la crisi residencial que viu Palma. Segons Ducrós, es permetrà l’acampada de caravanes a llocs expressament autoritzats, però a Palma no n’hi ha ni se’n preveu cap.

La portaveu de Més per Palma, Neus Truyol, ha dit que la norma és “confusa, ambigua i repressiva” i que “no millora la convivència, sinó que criminalitza la pobresa i l’ús democràtic de l’espai públic.” Truyol ha insistit que 1.400 persones van signar contra la totalitat del text, però el batlle ha decidit ignorar-les.

Passaven pocs minuts de les onze del matí quan un autobús articulat de la flota de Transports de Barcelona dels anys setanta ha aparcat a l’estació de Fabra i Puig: el 47. Militants històrics de Comissions Obreres l’esperaven per pujar-hi. Destinació: el 13è congrés de CCOO. Els acompanyava Belén López, que esdevindrà la primera dona en la història del sindicat a Catalunya en exercir la secretaria general, rellevant-hi Javier Pacheco. Quaranta-set són també els anys que fa que Mercè Claramunt, que també pujarà a l’autobús, va ser elegida delegada sindical a Transports de Barcelona. Era la primera dona i l’única, i hi havia entrat a treballar com a administrativa. El 7 de maig de 1978, quan Vital va segrestar el 47 per demostrar que podia pujar a Torre Baró, Claramunt era la secretària del comitè d’empresa. Era a la cotxera de Lutxana quan va rebre la trucada: “Vital ha segrestat l’autobús”.

No va ser una decisió de CCOO, però l’heroi d’una de les pel·lícules en català més vistes en quatre dècades també era delegat del sindicat, recorda Claramunt. La possibilitat d’un segrest surava en l’ambient, eren anys de molta agitació política i sindical. Cinc anys abans, als barris de Can Franquesa i les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet ja segrestaven autobusos, i també ho havien fet a Roquetes i Prosperitat. La vigília, Vital n’havia informat el PSUC, on també militava, i aquell mateix dia va ser la seva dona, Carme Vila, qui, en rebre la trucada de Vital, va advertir els veïns del barri. Era diumenge i van ser molts els que es van mobilitzar per participar en la protesta, una acció definitiva per a aconseguir el que feia tants anys que reivindicaven: transport públic a Torre Baró. I això, després de lluites encara més essencials per al barri, perquè eren imprescindibles per a la vida, com la de l’arribada de l’aigua o la de la llum.

Ho explica, amb l’autobús ja en marxa, Antonio Gómez. Amb 16 anys, ja era militant del PSUC, perquè el seu pare també ho era. Els diumenges eren dies de lluita. Per l’aigua, el juliol de 1973 van tallar dos cops la carretera i a mitjans de l’any següent algunes cases ja van començar a tenir-ne. Gómez creu que Torre Baró necessitaria un documental, a més de la pel·lícula: hi ha molt per explicar. Feia anys que l’associació de veïns demanava transport públic, però l’argument de Transports de Barcelona era sempre el mateix: l’orografia del barri ho feia impossible. Quan la dona de Vital va començar a avisar tothom, perquè l’associació tampoc no ho sabia, Gómez va ser dels que van participar en la protesta. Recorda que, de lluites, n’hi va haver moltes.

Al volant, mentre els militants històrics congregats van conversant i l’autobús els gronxa amb el trànsit i l’aturada forçosa dels semàfors, hi ha Fernando Armentero. És l’encarregat del manteniment dels vehicles històrics de Transports Metropolitans de Barcelona. El seu tiet va ser militant del PSUC en la clandestinitat. El cotxe que condueix és del mateix model del de la pel·lícula de Marcel Barrena, però de color verd. Aquells anys, el verd històric dels autobusos barcelonins convivia amb la popularitat creixent dels vermells. Problemes mecànics han fet que l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA), que custodia l’autobús de la pel·lícula, n’hagi prioritzat la conservació. Així que el que Armentero porta de Fabra i Puig al Palau de Congressos de Barcelona és un dels vehicles antics que conserva TMB. En qualsevol cas, el missatge que volen transmetre és el mateix: reivindicar l’afiliació i la implicació de Vital amb CCOO, recordar que, més enllà de les llicències d’un guió de ficció, les lluites d’aquells anys s’explicaven per la força indeturable de la col·lectivitat.

Mercè Claramunt s’abraça amb Javier Pacheco (fotografia: Albert Salamé)

Encara més: com Vital, van ser molts els que van patir la repressió franquista. Travessant la Sagrera, explica la seva història Antonio Quijada, veí de Torre Baró, militant de CCOO i del PSUC. El van torturar i fou empresonat dues vegades. Al seu pare li van fer un consell de guerra, i ell va ser un dels fills d’ex-presos que es van incorporar a les primeres Comissions Obreres Juvenils. Quijada era veí de Vital, i va anar a l’escola amb el seu fill. En la pel·lícula, Vital té una filla, una llicència vinculada a la seva neta real.

L’endemà del segrest del 47, en van parlar a l’escola del barri. Ho fa notar Lluís Filella, mestre del col·legi Font dels Eucaliptus de 1974 a 1980, també de Comissions i viatger d’aquest particular autobús. L’edifici es va inaugurar el 1971 i abans, provisionalment, la canalla del barri sí que feia classe en uns tramvies amb què van suplir temporalment la necessitat d’instal·lacions, com surt a la pel·lícula. Aquell dilluns, tots els fills del barri parlaven del mateix: el segrest de l’autobús. Un alumne de segon d’EGB, Juan Poderoso, en va escriure una redacció a la revista de l’escola que es va publicar el juny següent.

En repesca una imatge Adela Alòs-Moner, que va ser presidenta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i que ara ultima un llibre sobre el 47. Era en castellà i feia així: “A Torre Baró un autobús es va llançar per un camí costerut que era molt estret i tota la gent de Torre Baró havia d’empènyer. Raul va empènyer, també jo, i Carlos, i Sergio Pallejá. Quan vam arribar a Ciutat Meridiana, ens van ficar a la presó i jo vaig pegar un policia que tenia les claus i encara sort perquè, si no, ens envien al jutjat.” Quan Vital ja tornava l’autobús, sí que van ser detinguts alguns veïns i ell mateix, al carrer València. Potser l’infant feia extensible la detenció a tot el barri. Per a Filella i Alòs, la redacció constata el que volen reivindicar avui: que era una lluita de molts. A bord d’aquest peculiar 47, hi ha altres militants històrics que s’han trobat. Entre més, Josep Maria Rodríguez Rovira, que va ser secretari general del sindicat a Barcelona i secretari d’organització del PSUC, i Miguel Bonilla, que fou vice-president de Transports Metropolitans de Barcelona i regidor del PSUC durant el primer ajuntament democràtic després de la dictadura.

A aquest 47 no li falta la pancarta. “Línea de autobús para un barrio obrero”, diu, com l’original que van penjar al capdavant del cotxe que es va enfilar per la carretera Alta de les Roquetes. No l’han pintada amb l’oli de l’autobús, com diuen que van fer a Torre Baró aquell 7 de maig de 1978, però el cos de la lletra s’inspira en aquella i en tantes altres pancartes que veïns, molts dels quals analfabets, enarboraven aquells anys també amb faltes d’ortografia i l’esperança d’una vida i un futur millors.

Belén López rellevarà Javier Pacheco a la secretaria general de CCOO a Catalunya (fotografia: Albert Salamé)

L’autobús aparca davant del Palau de Congressos de Barcelona a quarts de dotze del migdia. El vehicle no només crida l’atenció dels participants del congrés que ja l’esperen, sinó també d’alguns turistes que són sorpresos mentre passegen en aquest dimecres càlid d’abril. La fotografia dels militants històrics de CCOO dona pas a la de López i Pacheco amb l’autobús. Un núvol de fotògrafs. Es podria dir que, d’alguna manera, el testimoni que es traspassen és també el de dècades d’història compartida. Però l’anècdota de l’autobús també parla dels perills de l’apropiació política, volguda o no, d’una història real traspassada amb un gran èxit a la ficció i que fins i tot va ser excepcionalment celebrada pel president del govern espanyol. Els que hi van ser també volen que se sàpiga. Algunes de les cares d’avui compartien amb Vital el cartell de les eleccions sindicals de l’autobús de Transports de Barcelona del 1982: els “63 incorruptibles”, es deien. L’autobús es quedarà fins divendres davant del Palau de Congressos. A dins, s’hi pot visitar una exposició sobre segrestos d’autobusos de veïns d’arreu.

La Unió Europea ha aprovat de gravar amb aranzels del 25% –o, en alguns casos, del 10%– més d’un miler de productes dels Estats Units com a resposta als gravàmens implantats pel president nord-americà, Donald Trump. Tots els estats membres hi han votat a favor menys Hongria, que ha trencat la unanimitat.

La Xina apuja fins al 84% els aranzels als productes nord-americans

Els aranzels, que s’aplicaran a productes de tota mena –com ara, ous, tabac, diamants o gallines de corral, i també iots, roba, calçat, taps de plàstic, oli de palma o maquillatge–, entraran en vigor gradualment, amb una primera onada que començarà el 15 d’abril.

La llista aprovada de productes gravats no inclou ni el bourbon ni el vi nord-americà, que finalment han desaparegut del document inicial proposat per l’executiu d’Ursula von der Leyen a petició d’Itàlia i França, entre més, que han expressat les seves reticències a imposar aranzels al whisky nord-americà per por que Trump continuï endavant amb l’amenaça d’imposar aranzels d’un 200% als vins i caves europeus. De la llista també han acabat caient els làctics.

Finalment, el paquet d’aranzels té un valor de 21.000 milions d’euros, una xifra inferior als 26.000 milions plantejats inicialment per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

La votació s’ha fet en un context d’incertesa a les borses europees. Avui s’han tornat a enfonsar, després d’una jornada tranquil·la. Així, la guerra comercial ha tornat a estabornir els principals índexs borsaris, que registren pèrdues de més del 2%.

La Casa Blanca cita l’economista català Pau Pujolàs per justificar el càlcul dels aranzels

Hongria s’hi oposa

En missatge publicat aquest dimecres a X, el ministre d’Afers Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha justificat el vot contrari dient que les contramesures de Brussel·les contribueixen a una escalada de les tensions comercials. “L’única solució són les negociacions i no les represàlies”, ha dit.

Les forces de seguretat han engegat a les 9.00 el desallotjament del segon assentament de barraques conegut com a Can Rova 2, situat a la zona de Puig d’en Valls, a tocar de la carretera de Sant Antoni, a Eivissa. El dispositiu s’ha dut a terme en compliment d’una ordre del Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Palma, arran d’un procediment iniciat per la propietat del terreny.

Segons que ha informat l’Ajuntament de Santa Eulària, a la finca —de caràcter rústic— hi residien unes dues-centes persones, moltes de les quals ja havien estat desallotjades el juliol de 2024 del primer assentament de Can Rova, ubicat just al costat.

L’operatiu ha estat coordinat per la policia local de Santa Eulària i ha comptat amb la participació d’uns vuitanta-cinc efectius de la policia local, la Guàrdia Civil i la policia espanyola, així com de personal dels serveis socials municipals.

La resolució judicial es fonamenta en informes tècnics municipals que alertaven de “risc d’electrocució, incendi i explosió” a causa de les precàries instal·lacions elèctriques, l’ús de bombones de butà i l’acumulació de deixalles i vegetació seca. A més, la tanca instal·lada pels ocupants —segons el consistori, de manera il·legal— interferia en una de les principals conduccions d’aigua de la ciutat i es trobava a tocar d’una zona forestal d’alt valor ecològic.

El regidor de Seguretat Ciutadana, Juan Carlos Roselló, ha explicat que s’ha donat marge fins a les 15.00 perquè les persones desallotjades recullin les seves pertinences, i fins a les 20.00 per retirar els vehicles. Posteriorment, es preveu assegurar la zona per evitar reocupacions.

Un moment del desallotjament (fotografia: EFE / Sergio G. Canizares).

Roselló ha dit que el procés es desenvolupa pacíficament i que el personal de Benestar Social ofereix una primera assistència per allotjar els afectats en pisos o apartaments col·laboradors amb l’Ajuntament, a l’espera de valorar si es tracta de famílies vulnerables.

La regidora de Podem a l’Ajuntament d’Eivissa, Guadalupe Nauda, ha criticat l’actuació i ha dit que unes quaranta persones s’han agrupat legalment, han contractat un advocat i han dipositat una fiança de 12.000 euros per defensar-se judicialment. També ha denunciat la manca de presència de treballadores socials i ha alertat que hi ha “molts infants”, inclòs un nadó i tres dones embarassades.

Segons Nauda, el terreny és dividit en tres zones, amb casetes que separen les àrees i càmeres de vigilància instal·lades pels mateixos residents per evitar delictes i controlar l’entrada de noves caravanes. La regidora ha denunciat també que moltes de les persones no tenen documentació i no han pogut empadronar-se, ja que “l’Ajuntament no els ha ofert aquesta opció”, i ha criticat que només se’ls vulgui oferir “tres dies d’allotjament”.

La Cambra del Llibre de Catalunya i el Gremi de Llibreters han presentat aquest matí a l’Ateneu Barcelonès tots els detalls de la celebració de Sant Jordi el pròxim 23 d’abril a Barcelona. Hi han estat presents la consellera de Cultura de al Generalitat, Sònia Hernàndez; el president del Gremi d’Editors, Patrici Tixis; Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters; el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Xavier Marcé i el secretari tècnic del Gremi de Llibreters, Marià Marín.

Enguany, tot i caure altra vegada en dia feiner, es preveu que torni a ser un èxit i que Barcelona torni a acollir una gran afluència de gent, un milió de persones aproximadament. A més, també cal destacar que el nombre de parades s’ha duplicat d’ençà del 2019. És per això que enguany, tot i que es mantenen, com l’any passat, els mateixos deu espais presents a set districtes de la ciutat, tots s’han ampliat per a evitar les aglomeracions i garantir l’accés segur tant al públic com als paradistes. L’ampliació més destacada és la del passeig de Gràcia, amb la incorporació d’un nou transversal al carrer de Mallorca que anirà de passeig de Gràcia cap al carrer de Pau Claris. Alhora, també s’ha obert un tram més al carrer Gran de Gràcia, un dels barris de Barcelona amb més afluència aquell dia. Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters, ho ha justificat dient que Gràcia és un dels barris amb més llibreries per càpita de la ciutat i que, a més, també té un teixit associatiu molt extens que aquell dia també posa parada al carrer. Així doncs, des del carrer Gran de Gràcia fins a Drassanes, hi haurà un total de tres quilòmetres gairebé seguits de llibres i roses en un mateix eix vertical.

Alguns dels altres espais que s’han ampliat són el passeig de Sant Joan i el passeig de Lluís Companys, dedicats especialment al còmic, la literatura infantil i juvenil i el públic familiar; l’espai del barri de les Corts, amb més parades, tallers i activitats a la plaça annexa de Valdívia; i la rambla de Poblenou, on també s’hi ha afegit un tram més.

En total hi haurà 488 parades repartides entre totes aquests “espais literàries”: 348 seran de llibres –200 de les quals acolliran signatures d’autors–, 52 parades seran de roses, i la resta seran parades situades davant de cada llibreria.

La descentralització de la diada continua essent una aposta a Barcelona. Les parades de llibres es reparteixen d’aquesta manera en els districtes:

• Ciutat Vella: 94 (inclou les Rambles, tot i les obres que s’estan fent, i la zona de Passeig Lluís Companys i Passeig Sant Joan)
• Gràcia: 23 (inclou parades al carrer Gran de Gràcia, tallat al trànsit)
• L’Eixample: 203 (inclou el passeig de Gràcia, tallat al trànsit, amb un nou transversal del carrer Mallorca)
• Les Corts: 10 (inclou l’ocupació d’un tram de l’avinguda Diagonal)
• Sant Andreu: 5
• Sant Martí: 11 (inclou la rambla del Poblenou)
• Sarrià: 2

Segons que ha comentat el Marcé, a partir de les deu de la nit del dia 22 fins les sis de la matinada del dia 24, es tallarà el trànsit a les vies convertides en illes literàries.

Aplicació del Pla d’Autoprotecció i obertura de la Rambla

Una de les novetats més destacades del Sant Jordi d’enguany és l’aplicació, per primera vegada, del Pla d’Autoprotecció (PAU) al passeig de Gràcia, que preveu la presència de personal i vehicles sanitaris i de bombers, atès que “és una de les jornades amb més afluència de gent al carrer de tot Europa”, segons que ha comentat Marín, qui també ha volgut posa èmfasi en l’obertura de la Rambla.

Aquest és l’eix més emblemàtic de la jornada, però d’ençà dels atemptats del 17 d’agost va reduir-se’n l’espai de les parades. Així i tot, l’any passat van reobrir-se diversos trams, i tota la Rambla, de plaça Catalunya fins a Santa Mònica, va quedar plena de llibres i roses. Enguany, tot i les obres que han obligat a canviar de sentit un dels dos carrers de la via i a tallar algun dels accessos, des de l’Ajuntament de Barcelona han volgut deixar clar que el dia abans es pararan les obres i s’habilitarà per a poder convertir la Rambla en un espai accessible per a tothom i garantir, així, que torni a ser un dels carrers més importants de Sant Jordi.

Cristina Rivera Garza, pregonera

La vigília de Sant Jordi, el dia 22, es farà el tradicional pregó de les Biblioteques de Barcelona en un acte al Saló de Cent a les sis de la tarda amb la presència de l’escriptora mexicana Cristina Rivera Garza, autora del llibre L’invencible estiu de Liliana, premi Pulitzer 2024 de memòries i biografies. Cal recordar que Barcelona serà la ciutat convidada, a final d’any, a la Fira del Llibre de Guadalajara, a Mèxic.

Una altra diada de pagament

L’any passat, per primera vegada, qualsevol editorial, llibreria, entitat o associació que volia posar una parada a la superilla literària del passeig de Gràcia o en algun dels altres espais delimitats a la ciutat per a vendre llibres durant la diada de Sant Jordi havia de pagar. Enguany, es mantindrà el mateix criteri, seguint els preus de l’any passat, segons que ha confirmat Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors.

El preu, seguint el patró de l’any passat, oscil·la entre vuitanta euros i quatre-cents (més IVA) depenent dels metres de parada que es vulguin, i varia segons si s’hi instal·la una entitat agremiada o no: els paradistes agremiats tenen un 20% de descompte sobre la quota de servei. Per exemple, per una parada de sis metres, l’opció més petita, s’ha de pagar una quota de 80 euros més IVA, 96,8 euros en total. I per la més grossa, de vint-i-quatre metres, 320 euros més IVA, és a dir, 387,2 euros en total. Aquestes dues últimes opcions només són disponibles per a les llibreries. Per als no agremiats, les quotes són més altes: 121 euros per una parada de sis metres i 484 per una de vint-i-quatre metres.

70.000 títols diferents venuts

Èric del Arco ni Patrici Tixis no han volgut donar noms dels llibres que poden convertir-se en els més venuts. Segons ells, la xifra important és la següent: l’any passat van vendre’s 70.000 títols diferents i, per tant, consideren que la llista dels llibres més venuts representa una mínima part de tot el que es ven. Així i tot, han confirmat que aquest any hi tornarà a haver rànquing, però en lloc de ser de deu llibres serà de cinc. També han volgut puntualitzar que la llista serà provisional, i que caldrà esperar uns dies per a la definitiva per tal d’evitar malentesos.

El president d’Estònia, Alar Karis, ha ratificat l’esmena a la constitució que prohibeix de votar ciutadans russos i bielorussos a les eleccions que es facin al país, incloses les municipals. La mesura arriba en ple augment de la tensió entre aquests països per la invasió russa d’Ucraïna.

“La decisió que només els ciutadans d’Estònia i de la Unió Europea puguin votar a les eleccions locals és, sens dubte, legal. És igualment important que els que es quedin sense dret a vot no pensin que l’estat vol excloure’ls de la vida pública ni que els considera una amenaça per a la seguretat”, ha declarat Karis, segons informacions recollides per la cadena pública estoniana ERR.

Ha demanat que la normativa sigui “analitzada amb cura” i ha expressat l’esperança que el parlament garanteixi que aquestes mesures no alterin la unitat del país, atès que les persones apàtrides que resideixin en territori estonià també es veuran afectades i perdran el dret a vot de cara al futur. En el cas dels ciutadans apàtrides, podran votar per darrera vegada a les eleccions municipals previstes per a octubre de 2025.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha instat a estudiar la iniciativa detingudament i ha recordat que els ciutadans russos i bielorussos que es veuran afectats per l’esmena compten amb els corresponents permisos de residència a Estònia.

L’agost del 2023, el govern d’Estònia va presentar un projecte de llei amb vista a prohibir el vot a les eleccions locals dels russos i bielorussos que viuen al país, on els ciutadans d’ètnia russa representen gairebé el 25 % de la població.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet arribar un informe a unes quantes ambaixades internacionals on denuncia presumptes violacions de drets humans comeses per l’estat espanyol contra el poble català. Aquest moviment arriba pocs dies abans que Espanya se sotmeti a l’examen periòdic universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’ONU.

Segons que ha informat l’entitat en un comunicat, el document s’ha enviat a ambaixades que, segons l’ANC, han mostrat preocupació per la situació a Catalunya o tenen vincles amb el territori. L’objectiu és que les denúncies siguin tingudes en compte durant l’avaluació internacional.

En l’informe, s’assenyala l’existència d’un “patró de repressió estatal” que inclou els processos judicials contra dirigents independentistes, així com la manca d’aplicació de la llei d’amnistia en casos on, segons l’ANC, hauria de ser d’aplicació.

També s’hi denuncia la vulneració del dret a la privadesa, especialment pel presumpte ús del programari espia Pegasus contra activistes i polítics catalans. A més, es fa referència a casos judicials per delictes d’expressió, com els dels rapers Pablo Hasél i Valtònyc, i del periodista Jesús Rodríguez, de la Directa, pel cas del Tsunami Democràtic.

L’ANC també qualifica d’actes de brutalitat policial les actuacions contra activistes com Marcel Vivet, Adrià Sas, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, així com l’operació Judes i la intervenció policial dels Mossos d’Esquadra durant el breu retorn de Carles Puigdemont a Barcelona el passat 8 d’agost.

L’informe també denuncia una discriminació sistemàtica contra la llengua, la cultura i la identitat catalanes, així com l’existència d’un discurs d’odi cap als catalans que, segons l’entitat, es manté viu dins l’estat espanyol.

El parlament ha aprovat avui la validació del decret llei 2/2025, que regula el lloguer de temporada i habitacions, i que modificarà la llei d’habitatge, després del pacte d’ahir a la tarda entre el govern i els grups d’ERC, Comuns i CUP (els grups que hi han votat a favor junt amb el PSC, mentre que la resta ho ha fet en contra).

El ple ha donat llum verda, per unanimitat, que el text es tramiti com a projecte de llei, tal com havien demanat Esquerra. La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, ha celebrat el “primer gran acord” de totes les forces progressistes d’esquerres en molt de temps. Així mateix, ha fet una crida a la resta de grups a sumar-se a l’entesa perquè la situació de l’habitatge “interpel·la tothom”.

“L’acord no resol la crisi estructural, però obre un camí”, ha apuntat la consellera durant el debat. Paneque ha agraït “l’esforç i generositat” d’ERC, Comuns, CUP i del mateix PSC, per un treball que, segons ella, ha tingut el “secret” de situar l’accés a l’habitatge assequible al centre del debat, “lluny de posicions tancades” i cercant sempre els elements que han de permetre assolir l’objectiu, tal com ha defensat.

La cap del departament s’ha mostrat convençuda que la resta de grups també compartirien la preocupació de la crisi de l’habitatge, però el fet és que la resta de formacions han votat en contra de la validació del decret, malgrat la crida de Paneque a “sumar esforços”.

Durant el debat parlamentari, Salvador Vergés (Junts) ha argumentat el no del seu grup perquè considera que el nou decret es carrega la llei de l’arquitectura que l’actual president del parlament i aleshores conseller, Josep Rull, va impulsar el 2017. “Vostès es carreguen els concursos de projectes. Hi estem absolutament en contra”, ha afegit Vergés.

El diputat de Junts ha acusat el govern de proposar un decret unilateral i sense consens ni amb els municipis ni sectors. “Són un govern ni-ni, perquè ni nació ni gestió”, ha insistit Vergés, que ha conclòs que, en matèria d’habitatge, l’executiu socialista està “lligat de mans i peus” pels Comuns: “Així no podran fer avançar el país”, ha opinat.

La diputada del PP Eva García ha acusat el govern de pactar amb l’esquerra i l’extrema esquerra, i ha criticat els executius independentistes –antecessors al de Salvador Illa– d’imposar mesures que han empitjorat el problema de l’habitatge.

Finalment, les representants dels grups que han pactat el text amb Paneque, han defensat l’acord i el contingut del decret: Ester Capella (ERC), Susanna Segovia (Comuns) i Laure Vega (CUP) han qualificat l’entesa de “bona notícia” i de “pas endavant”, que servirà per “recollir el guant” i avançar contra l’especulació.

Inspector d’habitatge i pròrroga

El govern va tancar ahir a la tarda un acord amb ERC, Comuns i CUP per regular el lloguer d’habitatges de temporada. Entre les mesures, s’incorpora a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, la figura d’inspector d’habitatge, que tindrà competències per “verificar el compliment dels contractes, detectar fraus i proposar sancions”.

L’acord també estableix una pròrroga dels habitatges amb protecció oficial situats en zones tensionades, tal com reclamaven Comuns i CUP. El pacte ha arribat a menys de vint-i-quatre hores que es votés al parlament el decret de mesures urgents en habitatge. Aquestes mesures acordades s’incorporaran via esmenes, després que el decret s’hagi tramitat avui com a projecte de llei.

Es modifica així la llei d’habitatge per deixar clar que el lloguer de temporada no tindrà la mateixa consideració que els habitatges permanents. I estableix que els de temporada són aquells destinats a “usos recreatius, turisme o per temporada de vacances, sigui aquesta d’estiu o qualsevol altra”.

Segons l’acord, la finalitat de l’habitatge s’haurà de fer constar en el contracte així com el lloc de residència permanent de part arrendatària.

Un altre dels acords és incorporar la definició de “contracte de frau” a la llei d’habitatge 18/2007 amb les següents paraules: “Qualsevol acord contractual que, de manera intencionada, incorpori clàusules o pràctiques enganyoses que vulnerin els drets dels consumidors o que desvirtuï l’equilibri contractual en matèria d’habitatge en els termes continguts en el dret aplicable”.

Segons l’acord, els inspectors d’habitatge estaran vinculats a la futura Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge, amb la participació de l’Agència de Consum i l’Agència d’Habitatge. Tindran competències “per verificar el compliment contractual, realitzar inspeccions periòdiques i puntuals, documentals i presencials, detectar fraus o clàusules abusives i elaborar informes proposant mesures correctores o sancionadores”.

També s’estableix que en el lloguer d’habitacions, la suma de les rendes d’uns quants contractes d’un habitatge en zona de mercat tensionat no pugui ultrapassar la renda màxima que s’apliqui a l’habitatge.

Pel que fa a la pròrroga per als habitatges de protecció oficial que estava previst que ho deixessin de ser a curt termini, s’estableix un nou calendari. Per als que estan situats en zones de mercat d’habitatge tensionat la protecció oficial serà de trenta anys en el cas de promocions en sòl de reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i si s’obtenen ajuts directes; deu anys en el cas de promocions en sòls sense reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i sense obtenir ajuts directes; i vint anys per a la resta de supòsits.

Dictamen del Consell de Garanties

El decret ha arribat al ple després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) hagi emès un dictamen, a petició d’ERC, sobre la seva adequació a l’Estatut i a la Constitució. El dictamen, que no és vinculant, conclou que “en una consideració de conjunt” el decret no vulnera l’article 64.1 de l’Estatut.

Però també detecta que algunes mesures “no tenen connexió de sentit amb la necessitat extraordinària i urgent que justifica aquest decret” i que, per tant, vulneren aquest article. En aquest sentit, el dictamen ja recomanava tramitar el decret llei com a projecte de llei.

L’acord “arriba tard”

El Sindicat de Llogateres va lamentar ahir que l’acord per regular els lloguers temporals i d’habitacions que van assolir Govern, ERC, Comuns i CUP arribés “més de dos anys tard”. El seu portaveu, Enric Aragonès, subratllava que el pacte recupera una regulació “que el PSC va tombar” el juliol passat. Considera que si s’han vist “obligats a moure fitxa” ha estat “gràcies a les mobilitzacions massives” de les darreres setmanes.

“O es planta cara al ‘lobbie’ immobiliari, o el conflicte per l’habitatge els passarà per damunt”, va alertar Aragonès, tot subratllant les “conseqüències greus” que està generant “l’ús especulatiu dels lloguers temporals i d’habitacions”.

La Xina ha anunciat una nova tanda de represàlies comercials contra els Estats Units, arran de l’augment dels aranzels decretat pel president Donald Trump sobre productes xinesos. A partir d’avui, els productes nord-americans que entrin a la Xina estaran subjectes a un aranzel del 84%, segons que ha informat el govern aquest migdia.

La mesura és una resposta directa als nous aranzels imposats per Washington, que van entrar en vigor ahir a migdia (hora de Pequín), i que implicaven una pujada del tipus acumulat anunciat enguany fins al 104%. Aquesta escalada és un nou capítol en la llarga disputa comercial entre les dues potències econòmiques més grans del món.

Els aranzels de Trump estaborneixen les borses europees, que tornen a registrar pèrdues

El dia abans, Pequín havia advertit que lluitaria “fins al final” si els Estats Units mantenien la seva política aranzelària. Les exportacions xineses ja havien estat afectades per imposts generalitzats durant el primer mandat de Trump i mantinguts després per l’administració Biden.

A més dels nous aranzels, la Xina ha inclòs sis empreses més a la llista d’entitats poc fiables, i ha afegit dotze firmes nord-americanes a la seva llista de control d’exportacions.

De primer, Trump va justificar l’augment del 34% dels aranzels dient que era una mesura per a igualar les barreres que, segons ell, la Xina imposa a les empreses i productes nord-americans. Després hi va afegir més càrregues quan Pequín va contraatacar amb els seus gravàmens.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Acció Cultural del País Valencià impulsa enguany els premis ACPV 25 d’Abril, una distinció que reconeix les trajectòries individuals i col·lectives en defensa de la llengua, la cultura i la identitat del país. Aquesta primera edició es farà el 25 d’abril, a les 19:00, al vestíbul de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al carrer de Sant Ferran, 12 de València.

Al llarg dels seus més de cinquanta anys d’existència, ACPV ha fet nombrosos actes de reconeixement a homes i dones que han treballat per la cultura del País Valencià en tots els seus àmbits. “Persones que creen i difonen cultura amb una fidelitat absoluta a la llengua que ens defineix com a poble, el nostre valencià, el català de totes i tots. Aquesta tasca, entesa com la lluita per la construcció nacional, per la llengua i la cultura, només s’entén des de la col·laboració, des de la xarxa que ens cohesiona i que dona força al País Valencià”, han dit.

Amb la creació dels premis ACPV 25 d’Abril, l’entitat vol expressar el seu agraïment a persones i col·lectius que han contribuït de manera decisiva a la construcció d’un País Valencià cohesionat i fidel a la seua identitat. Així, en aquesta primera edició, Eliseu Climent i Corberà serà reconegut en la categoria individual. Nascut a Llombai (Ribera Alta) el 1940, Climent és un dels noms fonamentals de la cultura contemporània del País Valencià. Fundador de l’editorial Tres i Quatre, impulsor de nombroses iniciatives editorials i culturals, i peça clau en la creació d’Acció Cultural del País Valencià el 1978. “Ha dedicat la seua vida a crear estructures estables al servei del país”, han dit.

D’una altra banda, en la categoria col·lectiva, el reconeixement serà per a Escola Valenciana. “Amb més de trenta-cinc anys de trajectòria, és una entitat referent en la promoció del valencià des de l’àmbit educatiu i social. Amb projectes com les Trobades d’Escoles en Valencià o el festival Feslloc (Benlloc, Plana Alta), ha sabut vertebrar un moviment arrelat i transversal que treballa per una educació en valencià de qualitat i per l’ús normalitzat de la llengua en tots els àmbits de la vida. El guardó reconeix el seu èxit innegable i la capacitat de generar espais de cohesió, cultura i estima per la llengua”, han valorat.

Cura pel disseny

El cartell d’aquests primers premis ACPV 25 d’Abril ha estat il·lustrat i dissenyat per Patossa, nom artístic de Patricia Barrachina, qui ha volgut plasmar “el concepte ‘cultura’ i la seua connexió amb la terra del País Valencià.” Així, es podem veure elements com la flor del taronger. Els guardons els ha fet Salvador Mollà, artista d’Ontinyent (Vall d’Albaida) que crea escultures amb materials diversos, com ara ferro i vidre.

Manifestació a Alacant

Cal recordar que la diada del 25 d’Enguany se celebrarà a Alacant aquest dissabte, 12 d’abril, amb el lema “Alacant, on renaix el País Valencià“. A les 12.00, hi haurà un acte d’homenatge a Ovidi Montllor, i a les 18.00 es farà la manifestació, des de l’IES Jordi Joan, fins a l’Esplanada. Hi haurà muixerangues, colles de dolçainers i grup danses d’arreu. En acabat, hi haurà un concert gratuït de Pep de la Tona.

Famílies pel Valencià ha informat que té constància de la presentació de més de 150 recursos d’alçada per part de famílies que se senten perjudicades amb els llistats publicats als centres educatius després de la consulta sobre la llengua base a les escoles. El termini per a presentar-los va acabar el divendres passat.

Confirmen que hi ha tres tipus d’afectacions. D’una banda, les famílies que no han pogut participar del procediment perquè el sistema els donava errada, perquè són famílies d’acollida o famílies estrangeres amb NIE. “Unes errades que es van veure agreujades pel fet que durant els últims dies de consulta la gran majoria de centres valencians van estar tancats per alerta meteorològica i moltes famílies no van poder anar a votar amb l’ajuda dels equips directius tal i com marcava l’ordre que regulava la consulta de la llengua base”, assenyalen.

D’una altra banda, les famílies que no van poder marcar bé alguns dels ítems del barem que s’havien de marcar en el moment de fer la consulta perquè la Conselleria no va donar la informació adequada, sobretot respecte a l’apartat dels germans i del domicili. I per últim, famílies que es van equivocar en l’elecció de la llengua base. En aquest sentit, Famílies pel Valencià explica que són sobre tot famílies que van votar des del dispositiu mòbil, on l’opció de votar en castellà era la que eixia per defecte.

En aquests dos darrers punts, l’associació recorda que la Conselleria d’Educació va negar d’ençà del primer moment el dret a poder rectificar la consulta, d’acord amb la sentència recent del Tribunal Suprem espanyol (Núm. 960/2023, de 12 de Juliol), per la qual es permet la rectificació d’un tràmit telemàtic, com és el cas de la consulta.

Finalment, des de l’associació es demana a la Conselleria d’Educació que done resposta a totes aquestes famílies aviat i puguen solucionar els problemes que ha implicat la consulta a les famílies. Famílies pel Valencià assegura, a més, que la presentació de tots aquests recursos demostra que “la consulta no va comptar amb els mínims democràtics necessaris” i, tot i celebrar els resultats obtinguts pel català, torna a exigir la retirada de la llei Rovira.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

Emergències de la Generalitat sabia a les 19.34 de la vesprada del dia 29 d’octubre que hi havia ferits, morts, desapareguts, gent atrapada i tota mena de danys en infraestructures. Així ho demostra un correu electrònic que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez va escriure amb el formulari per a demanar ajuda a la Unitat militar d’Emergències. Amb tot, segons que es pot comprovar en el document, la petició no es va enviar fins una hora després, concretament, a les 20.30

La primera compareixença del president de la Generalitat, Carlos Mazón aquell dia va ser a les 21.30 per a dir que no tenien gaire informació del que havia passat amb la barrancada i la riuada. Mazón va dir expressament que no sabia si hi havia desgràcies personals. No va ser fins a la compareixença que va fer passada la mitjanit que va dir que sabia que s’havien trobat “cossos sense vida“.

La informació que ja se sabia

A l’informe per a demanar ajuda a la Unitat Militar d’Emergències s’especifica que, a conseqüència de les inundacions hi ha  evacuats, morts, atrapats, ferits i persones sense llar. Sobre la interrupció dels serveis essencials, es diu que hi ha incidències en el servei de gas, telefonia mòbil i telefonia fixa. I quant als danys materials, en el formulari es diu que hi ha conseqüències sobre edificis d’ús públic, habitatges unifamiliars, conducions de gas, carreteres de gran capacitat, ports marítims, edificis d’habitatges, infraestructures elèctriques, infraestructures hidràuliques, infraestructures ferroviàries, naus industrials, urbanitzacions, naus agropecuàries i camps de conreu.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ha fet públic aquest document, ha acusat Mazón de mentir d’una manera deliberada.

L’actual president del Partit Popular Europeu i candidat a la reelecció, Manfred Weber, ha proposat a la dirigent dels populars a l’Eurocambra, Dolors Montserrat, com a secretària general del partit. En un missatge a la xarxa social X, l’alemany ha explicat que Montserrat és la seva candidata al càrrec, cosa que de facto la convertiria en la seva número dos i mà dreta. 

L’elecció de Montserrat s’haurà de votar durant el Congrés que el Partit Popular Europeu (EPP) ha de fer a finals de mes a València. “Després d’unes exitoses eleccions europees, el partit continua la seva agenda de reformes i modernització per complir amb la nostra visió”, ha dit.

Weber ha descrit Montserrat com a líder amb una “força política moderna i activa”, capaç de fer campanya “de forma brillant en l’àmbit local, regional, nacional i europeu”. 

El PPE farà el seu congrés a València els dies 29 i 30 d’abril. El primer dia de congrés es farà l’elecció de la presidència, on es torna a presentar Weber, i l’endemà hi haurà la votació per a la secretaria general.