Els quatre motors de l’economia catalana
Creixem més de pressa que l’estat espanyol i la zona euro per l’impuls de l’ocupació estrangera, l’activitat que origina el turisme estranger, la resiliència industrial i exportadora i la recuperació dels salaris reals, segons la “Memòria Econòmica de Catalunya 2024”.
Des que començà la recuperació, el 2021, l’economia catalana acumula més dinamisme econòmic que Espanya i la zona euro. El primer trimestre del 2025, el PIB de Catalunya és d’un 9,7% superior al del quart trimestre del 2019, i supera el 8% d’Espanya i el 5,8% de la zona euro. Amb aquesta bona notícia s’obria la presentació de la “Memòria Econòmica de Catalunya 2024” aquest matí a la Llotja de Mar, publicada per les cambres de comerç de Catalunya.
D’una banda, l’estat espanyol ha encapçalat la creació d’ocupació a la zona euro (el 25% del total), tot i que té un pes econòmic tan sols de l’11% (Catalunya hi ha contribuït en un 5%, essent només el 2% del PIB). D’una altra banda, Catalunya i Espanya capitanegen els grans països de la zona euro en augment de la productivitat real per hora treballada durant el període 2021-2024 (per sobre del 2%, en contrast amb la zona euro, on cau d’un 1,2%).
Segons que em comenta Carme Poveda, directora de la memòria, aquest punt, probablement, és el més important de tot allò que ha passat a l’economia catalana durant el 2024. Amb dades de l’Eurostat, l’augment de productivitat real per hora treballada a Catalunya i Espanya, a partir de l’any 2022, supera la mitjana de la zona euro, i permet de reduir la distància que ens en separa. Alhora, se situen al capdavant dels grans països de la zona euro en augment de la productivitat per hora treballada entre el 2021 i 2024. En aquesta línia, destaca “la inversió en R+D de les empreses catalanes, que ha experimentat un creixement extraordinari el 2021-2023, amb un augment acumulat de gairebé el 60% en tres anys, fins a una xifra històrica de 3.480 milions d’euros, probablement pels efectes dels fons europeus”.
El ritme de creixement global de l’economia catalana és degut a quatre motors que han funcionat molt bé. En un context de debilitat econòmica europea i de conflictes geopolítics, han mostrat un gran dinamisme. El primer que assenyala la memòria és el fort dinamisme de l’ocupació, sostingut per la immigració. Aquest fet ha estat possible gràcies a l’augment de treballadors estrangers. La població nascuda a l’estranger ha estat el 85,5% dels nous ocupats l’any 2024, per sobre de molts països europeus, amb l’excepció d’Alemanya. De resultes d’això, la població ocupada nascuda a l’estranger ja era el 29% del total a Catalunya el 2024, per sobre del 22% d’Espanya i el 17% de la zona euro.
Sobre aquest punt, Poveda em destaca un fet diferencial respecte d’anys anteriors. “Si mirem quins sectors han influït més en el creixement de l’ocupació, veiem que el primer és l’hoteleria i la logística, amb un 50%, però el 34% ha anat a sectors de les TIC, cosa que demostra que els estrangers que vénen no són tan sols mà d’obra barata, sinó que comença a venir gent preparada i s’ocupa en sectors d’alt valor afegit. Això fa que tinguem un creixement de l’ocupació bipolar. Per una banda, en els serveis tradicionals i, per una altra, a nivells d’alta tecnologia. Caldrà equilibrar-los i mantenir-ne el ritme. Em sembla un pas endavant molt interessant.”
El segon motor ve d’un turisme estranger de més qualitat. El que s’allotja en hotels ha assolit un nou rècord; en canvi, el turisme català i espanyol va recular el 2024. En conseqüència, els viatgers estrangers allotjats en hotels assoleixen un màxim històric del 65% sobre el total. Aquest turisme estranger impulsa una oferta hotelera de més qualitat, perquè el percentatge de turistes allotjats en hotels de 4 i 5 estrelles ha augmentat aquests darrers anys, fins a assolir un màxim històric del 56% del total. Això significa que deixen més diners a casa nostra.
El tercer impuls ve de les exportacions i la indústria catalana, més resilients que no a la zona euro. D’una banda, la quota de les exportacions catalanes sobre les de la zona euro ha pujat aquests darrers dos anys fins a un màxim de l’1,9% el 2024. Per una altra banda, la indústria catalana també ha tingut un comportament força més positiu aquests dos darrers anys (+9,1%) que no pas al conjunt de la UE, on ha retrocedit (-1,7%). En aquest últim aspecte, la situació preocupant de la indústria alemanya i francesa hi té molt a veure.
I, finalment, però no menys important, l’informe apunta que els salaris reals es recuperen lleugerament fins a nivells del 2019, cosa que ha permès de sostenir el consum privat, juntament amb la creació d’ocupació. Ara, quan es compara amb el 2019, solament han augmentat d’un 0,5%. És a dir, els salaris reals pràcticament no han augmentat aquests darrers cinc anys. Aquest és un punt complicat, i no es pot prendre globalment, perquè s’observen diferències molt significatives per sectors. A les TIC el salari real ha augmentat d’un 5,1% entre el 2019 i 2024; en canvi, ha retrocedit a la indústria (-0,4%), la construcció (-2%) i en alguns serveis, com el turisme (-1%).
Malgrat la millora observada, el gran envit de l’economia catalana continua essent el de millorar la productivitat. Com es pot fer? Poveda assenyala tres grans eixos d’actuació per a millorar-la. El primer és augmentar la dimensió empresarial i la inversió productiva, entre altres coses, eliminant traves burocràtiques i normatives que en limiten el creixement. En segon lloc, fer convergir la inversió en R+D empresarial amb la mitjana europea. “Caldria actuar per a donar continuïtat al ritme de creixement actual de la inversió, una vegada acabats els fons Next Generation el 2026”, insisteix. I, finalment, ajustar millor l’oferta i la demanda de treballadors en el mercat laboral. Aquest és el gran problema en què es troben avui milers d’empreses que no poden cobrir les necessitats pròpies, malgrat l’enorme xifra de desocupats que hi ha i de què hem parlat tantes vegades… i en continuarem parlant.
En definitiva, un treball molt interessant de les cambres catalanes que enguany aporten dades noves i molt interessants per al futur de la nostra economia. Unes dades que, a tots els qui seguim al dia a dia la conjuntura del país, de vegades se’ns escapen, perquè es necessita una certa profunditat de visió, que tan sols pot aportar l’anàlisi d’un període més llarg.