Tot i que a hores d’ara no tenim notícies de quan, on i com es podrà realitzar el concert final d’enguany d’aquest popular concurs, el cert és que telemàticament i a partir de les votacions rebudes al web del concurs s’han pogut ja escatir quines són les sardanes (al final 12) que optaran a aquest preuat títol. Des del FES TA FESTA us ho comentem i us emplacem a la següent edició del programa per comentar amb més detall la classificació final. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

I encara en clau LSDA19, un dels temes musical del programa serà la sardana del mestre Ricard Viladesau “Palamós, ciutat pubilla”, que el 28 de maig del 2005 era proclamada al Palau de la Música Catalana Sardana de l’any 2004, la primera de la segona època del concurs.

Abans, pel que fa a la música, haurem escoltat la inconfusible veu d’en Pep Gimeno Botifarra amb un tema titulat “Seguidilles de la Foia” del CD DE BANDA A BANDA DEL MEDITERRANI que va enregistrar en col·laboració amb el violinista i cantant marroquí Ahmed Touzani.

Llegir més i escoltar el programa…

The post La sardana de l’any 2019 ja té finalistes appeared first on VilaWeb.

La Fiscalia de Lleida ha presentat un recurs al Jutjat de Vigilància Penitenciària contra la interlocutòria d’aquest mateix jutjat que avala aplicar a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, l’article 100.2 del règim penitenciari per sortir de la presó a fer voluntariat i tenir cura de la seva mare. Serà l’Audiència de Tarragona qui decidirà sobre aquest recurs en què el ministeri públic al·lega que l’aplicació d’aquest article és ‘excepcional’ i que ‘s’ha de fonamentar en un programa específic de tractament’. En aquest sentit, considera que, en haver estat condemnada per sedició a onze anys i mig de presó, ‘el programa hauria de tenir com a finalitat ensenyar al penat a respectar la llei’ i que no és així. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El jutjat de Vigilància Penitenciària de Lleida va avalar dimarts que Forcadell pogués sortir de la presó per fer tasques de voluntariat i cuidar la seva mare a través de l’aplicació de l’article 100.2. Argumentava que Forcadell ha acceptat ‘no només els fets, sinó l’error i l’equivocació en la via, mitjans i forma utilitzats per assolir l’objectiu de la independència de l’Estat de forma unilateral’. El text de la interlocutòria afegia que Forcadell ‘reconeix el delicte sense desviacions, ha fet una anàlisi funcional i crític de la seva conducta delictiva’ i ‘ha abandonat la vida política’. Per això conclou que en el seu cas està ‘suficientment justificada una flexibilització del règim ordinari’.

Però la fiscalia de Lleida, encarregada del recurs perquè el centre Mas d’Enric de Tarragona depèn del jutjat de Vigilància Penitenciària de Lleida, discrepa de la decisió d’aquest jutjat. En el seu recurs, recull que l’aplicació del 100.2 s’ha de fonamentar en un programa específic de tractament ‘que no es pugui dur a terme de cap altra manera’. En aquest sentit, destaca que perquè aquesta activitat social es pugui considerar part del tractament cal especificar perquè influirà positivament en les seves mancances, tenint en compte que ja ha dut a terme una activitat similar amb les internes dins del centre penitenciari. Per tant, no s’explica perquè aquests dèficits no els pot treballar dins la presó.

A més, la fiscalia afegeix que Forcadell no ha complert ni una quarta part de la pena, que s’assoliria el 2 de febrer de 2021, i que ‘no existeix cap relació entre el delicte comès i la realització de l’activitat socio-familiar’. Diu que aquest règim es dóna per fer possible la reeducació i la reinserció social i que Forcadell, a més d’estar ‘totalment inserida a la societat’, en haver estat condemnada per sedició, el programa hauria de tenir com a finalitat ensenyar al penat a ‘respectar la llei’.

Pel que fa a la cura de la seva mare, la fiscalia no entén tampoc cap relació amb el delicte ni quin efecte pot tenir en el tractament de Forcadell. Considera, a més, que aquesta decisió suposa un trencament del principi d’igualtat amb altres internes, i que a més no justifica que no hi ha altres familiars que puguin fer aquest acompanyament.

The post La fiscalia vol impedir que Forcadell reprengui el voluntariat i la cura de la seva mare appeared first on VilaWeb.

L’Hospital Vall d’Hebron ha fet el primer trasplantament del país a una pacient que ha superat la Covid-19. Es tracta d’una adolescent que pateix una cardiopatia congènita que es caracteritza per un estretament de l’orifici de la vàlvula mitral del cor i que va rebre un trasplantament d’aquest òrgan. L’operació es va dur a terme després de superar una pneumònia causada pel coronavirus 2019, que va motivar un ingrés de dotze dies a la planta de l’Hospital Infantil. La pacient no va fer un quadre greu i l’evolució clínica va ser bona. Un més després del començament dels símptomes, els professionals van certificar amb dues PCR que ja s’havia recuperat de la malaltia abans de fer-li el trasplantament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La pacient es recupera de forma favorable del trasplantament i de moment els especialistes no han vist en la recuperació cap impacte de la Covid-19 que va patir. ‘És una bona notícia per a les persones que estiguin esperant un trasplantament i que poden patir la Covid-19’, destaca el cap de l’UCI Pediàtrica de Vall d’Hebron, el doctor Joan Balcells.

Els especialistes temien que el coronavirus hagués pogut agreujar la hipertensió pulmonar que ja tenia la noia o produir alguna lesió residual que impossibilités el trasplantament, però no va ser així. ‘És molt important que en el cas d’aquesta pacient, que tenia una afecció greu que va requerir una operació complexa, la resposta hagi estat bona. És encoratjador’, afirma el cap del Servei de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica, el doctor Raúl Abella.

En el coronavirus, s’està tot just construint l’evidència científica i per això l’equip mèdic de Vall d’Hebron va afrontar el trasplantament amb preguntes de les quals no tenien respostes. ‘S’està aplicant allò que coneixem sobre el que desconeixem, perquè el període de la pandèmia és molt curt encara’, assenyala el doctor Abella.

Els pacients trasplantats reben un tractament immunodepressor per evitar el refús a l’òrgan però que els fa disminuir les defenses. Si la pacient respondria diferent a aquest tractament per haver patit una infecció prèvia per coronavirus era una de les incògnites.

‘Probablement si la malaltia de la pacient no hagués estat tan avançada hauríem optat per esperar més, per prudència, però en aquest cas no ens ho podíem permetre. Després hi ha un altre factor que no depèn de nosaltres, sinó de la generositat del donant i de l’atzar’, ressalta el doctor Balcells.

Un trasplantament de cor després del coronavirus

La pacient s’havia sotmès a quatre cirurgies majors de cor a causa de la seva cardiopatia (estenosi mitral), la primera quan tenia sis mesos. La noia va patir diverses complicacions, entre elles hipertensió pulmonar greu, i els especialistes van decidir que la millor opció era realitzar-li un trasplantament de cor, indica el doctor Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric de Vall d’Hebron.

Durant la consulta preoperatòria en què s’havien de signar els documents de consentiment per al trasplantament, van detectar que la pacient patia la Covid-19 amb una prova PCR. Tot i que la PCR es realitza sempre entre la bateria de proves pre-trasplantament de forma rutinària des que va començar la pandèmia de coronavirus, en aquest cas l’equip mèdic va detectar prèviament una simptomatologia compatible amb la pneumònia.

El cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria, el doctor Pere Soler, assenyala que l’evolució de la pacient va ser ‘força bona’ i que no va fer un quadre greu. S’està veient que els infants tenen una resposta immune que la dels adults al coronavirus i que l’afectació és lleu en la majoria de casos.

En una de les trucades del programa de seguiment telefònic després de rebre l’alta per la Covid-19, la mare va alertar que la noia no es trobava bé i li semblava que era pel problema al cor. La pacient va anar a l’hospital i, cinc hores després d’arribar-hi, va patir una aturada cardíaca a causa d’una arítmia i va haver d’ingressar a l’UCI Pediàtrica.

El trasplantament de cor va poder dur-se a terme dues setmanes més tard, un mes després de patir la pneumònia, superat el període de vint-i-un dies de seguretat recomanats després de la completa resolució de les manifestacions clíniques de la malaltia.

Canvis en els procediments

El coronavirus ha modificat alguns aspectes del procés de trasplantament. Els especialistes s’han d’assegurar que els donants no hagin tingut la Covid-19. Es descarten aquells que hagin patit qualsevol patologia clínica compatible amb la malaltia i, segons estableix el protocol mèdic, es realitza una enquesta epidemiològica per saber si el donant o algú de la seva família ha patit la malaltia vint-i-un dies abans de la donació. Encara que el donant no hagi presentat cap quadre clínic de la malaltia, se li realitza una prova PCR vint-i-quatre hores abans de l’extracció.

The post Vall d’Hebron fa el primer trasplantament del país a una pacient que ha superat la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

La conselleria d’Interior proposarà que durant l’estat d’alarma es permetin les concentracions amb mesures sanitàries preventives com una distància de dos metres entre les persones, que vagin amb màscares i portin gel hidroalcohòlic, que no comparteixin pancartes ni altres elements, i que no moguin del lloc on s’ha convocat, que haurà de ser un carrer d’almenys 20 metres d’ample. El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat que l’estat d’alarma no pot laminar el dret de manifestació, però ha admès que la proposta de mesures i les comunicacions de manifestació hauran de ser autoritzades pel govern espanyol. En tot cas, ha dit que això es treballa des de setmanes abans de les manifestacions al barri de Salamanca de Madrid impulsades per l’extrema dreta. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per Buch, el dret de manifestació no es pot erradicar durant l’estat d’alarma, tot i que es poden posar algunes limitacions com les proposades per garantir la seguretat sanitària de la societat. Per això, considera que les manifestacions de Madrid no han garantit aquesta seguretat i espera que el govern espanyol accepti les propostes de la Generalitat, que els Mossos haurien de supervisar que es compleixin. Les dificultats de la policia per controlar el compliment de les mesures ‘no pot ser excusa’ per limitar el dret de manifestació, ha dit. De fet, ha recordat que en moltes ciutats del món s’han fet manifestacions aquests dies mantenint les distàncies de seguretat i duent mascaretes, i que la Conselleria està preocupada per poder garantir aquest dret fonamental, ja que veu difícil d’explicar i d’entendre que un veí de Vielha pugui anar fins a Puigcerdà per prendre una beguda en un bar de Puigcerdà però no es pugui manifestar.

Sobre la Diada de l’Onze de Setembre, ha dit que encara falten quatre mesos i que no es poden fer previsions sobre les mesures que caldrà aplicar. En tot cas, ha dit que tots els catalans tenen dret a manifestar-se estiguin a la fase de desconfinament que estiguin, i que l’única limitació d’assistència serà l’aforament del lloc triat per fer la concentració pública.

Des de l’1 de maig la Conselleria no ha rebut cap petició de manifestació, després que el TSJC digués que ara mateix és potestat del ministeri espanyol de l’Interior autoritzar les manifestacions. En aquest sentit, ha explicat que fins ara no han pogut parlar amb el ministeri sobre les seves propostes, però esperen fer-ho en les pròximes hores. Aquest dissabte el comitè tècnic del Procicat es reunirà per aprovar les mesures que es proposaran al govern espanyol.

The post El govern català proposarà de permetre les concentracions amb mesures de seguretat appeared first on VilaWeb.

VilaWeb celebra avui que fa vint-i-cinc anys va convertir-se en un dels diaris pioners d’Europa, i la xarxa bull de felicitacions transversals i records amb l’etiqueta #25anysVilaWeb. Lectors, polítics, periodistes i celebritats han dedicat enhorabones al diari. El 1995 Assumpció Maresma, Vicent Partal i Joan Subirats el van començar creant la Infopista, un directori de totes les pàgines en català d’Internet. Tot al llarg de més de dues dècades, VilaWeb s’ha convertit en una plataforma informativa multimèdia vint-i-quatre hores el dia i amb vora dinou mil subscriptors. Avui, més que mai, repassar amb els comentaris i memòries dels lectors l’evolució d’aquesta casa és una finestra als grans canvis digitals, polítics i socials que ha travessat el nostre país. Vegeu-ne alguns exemples. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

#taldiacomavui de 1995 començava a publicar-se el diari digital Infopista a càrrec de @vpartal. Era el primer directori de recursos web en català. Poc després ja va canviar el nom a @Vilaweb i va esdevenir un diari informatiu digital pic.twitter.com/B0CwheZb1H

— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) May 15, 2020

Aquests darrers 25 anys tots hem canviat molt i han passat moltes coses però @VilaWeb sempre hi ha estat per explicar-ho. Per molts anys més! #25AnysVilaWeb https://t.co/fLru4C0Pho

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) May 15, 2020

A Catalunya, Internet hi va entrar de la mà d’alguns pioners. En el món de la comunicació, un d’ells era en @vpartal. Va entendre molt abans que la majoria com s’articularien les comunitats, i @VilaWeb n’és un exemple. Periodisme independent i compromès. Per molts anys! https://t.co/zkbSJHQ7ba

— Carles Puigdemont (@KRLS) May 15, 2020

Rigor insubornable, mirada crítica i lleialtat absoluta al país de Països. Gràcies per ser-hi des del primer dia i felicitats de tot cor #25AnysVilaWeb https://t.co/IAQyBh2iRG

— Jordi Cuixart (@jcuixart) May 14, 2020

Felicitats @vilaweb i @vpartal per tots aquests anys i gràcies per la companyia que Vilaweb m’ha fet aquests últims 31 mesos confinat a la presó. Molts èxits en el futur! https://t.co/MGPscLpKE3

— Jordi Sànchez (@jordialapreso) May 15, 2020

25 anys obrint pas, gràcies @vpartal, @VilaWeb!
#25AnysVilaWeb
Endavant i per molts anys! #25AnysVilaWeb: volem fer un dels millors diaris del món, en català https://t.co/6mUT6zqrX8

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) May 15, 2020

Per molts anys @VilaWeb ! @vpartal i totes les persones que ho feu possible. Gràcies pel vostre compromís insubornable amb les causes més nobles. Vau arriscar i ser punta de llança en aquest nou sistema d’informació més immediat i més lliure, ara ja generalitzat arreu. https://t.co/WaaVXCB0Ez

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) May 15, 2020

I l’esteu fent! Felicitats per haver-vos anticipat aprofitant la disrupció del món digital i haver pensat, sempre i insubornablement, en gran!

Qualitat, en català des dels Països Catalans.#25AnysVilaWeb https://t.co/WYgfFt2oQl

— Josep Rull i Andreu 🎗 (@joseprull) May 15, 2020

Quan encara sabíem molt poca cosa del món digital, @VilaWeb i @vpartal varen obrir la porta de molts coneixements. En català, des de la nació completa i mirant el món global. Feliç aniversari!https://t.co/6p4LBCKbke

— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) May 14, 2020

Un dia et pot agradar molt el que publica @VilaWeb i ajudar-te a descobrir coses. Un altre dia pots estar en desacord amb un enfoc o un destacat. Però si això passa durant 25 anys, és que hi ha coses de fons que s'estan fent bé. Per uns mitjans lliures, felicitats Vilaweb! https://t.co/G7c1HVtTxM

— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) May 15, 2020

Un mitjà digital en català, al capdavant en nombre de visites i que sempre ha tingut clar que el seu marc referencial comunicatiu són els Països Catalans. Parlem de @VilaWeb, de l'empenta de @vpartal i que avui fa #25AnysVilaWeb. Per molts més!

— lluc salellas i vilar (@llsalellasvilar) May 15, 2020

Per molts anys, @vilaweb @vpartal i Assumpció Maresma, per aquests 25 anys de periodisme i d’informació crítica i contrastada de la realitat. I per haver vist, ja fa 25 anys, que les tecnologies digitals eren una oportunitat de present, carregat de futur. Gràcies pel compromís. pic.twitter.com/UbxcbwihYe

— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) May 15, 2020

Un quart de segle de perseverança amb el bon periodisme i de compromís amb la llengua. Gràcies @vpartal per aquests 25 anys de @VilaWeb, i per tots els que han de venir encara! #25AnysVilaWeb https://t.co/4He6pHgnnj

— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) May 15, 2020

Hui @VilaWeb fa 25 anys de periodisme en la nostra llengua. Per molts anys! #25AnysVilaWebhttps://t.co/kZcJawYbj2

— Escola Valenciana (@escolatv) May 15, 2020

🎂 Per molts anys, @VilaWeb!

🗞️ Per 25 anys més de periodisme digital de qualitat en la nostra llengua.#25AnysVilaWeb https://t.co/IFP0bvxW1A

— Plataforma per la Llengua🎗 (@llenguacat) May 15, 2020

Enhorabona, @VilaWeb @vpartal, per 25 anys de bon periodisme i compromís amb el país. Per molts anys! 😊 https://t.co/6Z0Nh7BeWb

— Acció Cultural PV (@AccioCulturalPV) May 15, 2020

⬛️⬜️ Enhorabona pels 25 anys i que en siguin molts més de periodisme independent i compromès amb les llibertats i la realitat nacional i cultural dels Països Catalans. https://t.co/FcPIyOHAns

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) May 15, 2020

Per molts anys, @VilaWeb!

Des del naixement de l’enciclopèdia lliure, un dels digitals en línia més emprats com a referència bibliogràfica als articles en català.#25AnysVilaWeb https://t.co/1bpOnNYDmZ

— Amical Wikimedia (@AmicalWikimedia) May 15, 2020

"Res de grans frases i grandiloqüències aquesta vegada sinó treball, treball i més treball encara".
Vicent Partal

Per molts anys @VilaWeb amb agraïment i reconeixement per tot el servei prestat i per tot el que prestareu a la pàtria completa.

— Revista de Catalunya (@RevistadeCat) May 14, 2020

[MOLTES FELICITATS @VilaWeb @vpartal #AMaresme i redacció ] El diari degà de la premsa digital organitzarà una exposició al Palau Robert i publicarà el llibre d’estil https://t.co/TtK55P3HD7 vía @LaRepublicaCat @peremarticolom @andreubarnils @oetxearte i resta de l'equip

— JoanPuig1 (@JoanPuigCordon) May 14, 2020

Vicent Partal @vpartal ha estat un dels pioners, potser el més important, de la informació digital a Catalunya. Va impulsar junt amb @txemalegre la primera web de La Vanguardia. Reunió històrica amb la propietat i els directius del diari per explicar Internet el 1994.

— Lluís Foix (@llfoix) May 15, 2020

Enhorabona.

Per mi Vilaweb és un dels millors projectes periodístics del país: atrevit, original, amb un periodisme propi que no segueix l'agenda mediàtica a cegues i, un detall important, que ja fa temps que té el suport de milers de subscriptors. https://t.co/c5x4KFMPCn

— Sergi Picazo (@sergipicazo) May 14, 2020

Quan parlem de referents i de models, @vilaweb n’ha sigut un per la comunitat catalanoparlant a Internet.

Quan molts vam arribar, ells ja hi eren. #respect #25anysVilaweb https://t.co/dIFJQzbnTn

— Àlex Hinojo (@AlexHinojo) May 13, 2020

Avui fa 19 anys que Apple va anunciar que obriria botigues físiques pròpies. Però sobretot, avui fa 25 anys que va néixer @vilaweb, aleshores amb el nom de 'Infopista'. Felicitats i gràcies, @vpartal i Assumpció, per aquesta estructura d'estat. #25AnysVilaWeb

— Albert Cuesta Zaragosí 🎗😷🏡 (@albertcuesta) May 15, 2020

Sense Vilaweb aquest país seria diferent. Moltes gràcies per donar-nos un mitjà veritablement nacional. Felicitacions i endavant. https://t.co/cX8mDfw2lz

— Gabriel Bibiloni (@bibiloni) May 15, 2020

Sóc prou vell per recordar el primer cop que vaig entrar a Internet. Era l'any 98 o 99, a Manchester, i la única adreça que em sonava i la primera que vaig escriure va ser @VilaWeb. #25AnysVilaWeb

— Adam Majó Garriga (@adammajo) May 14, 2020

A @VilaWeb hi vaig aprendre a fer periodisme, primer com a becari i després com a treballador, i a entendre millor que és internet i la tecnologia. Sóc un periodista digital, en bona part, perquè hi vaig fer feina. Enhorabona pel 25è aniversari! #25AnysVilaWeb https://t.co/J54ya5BAjY

— Enric Borràs Abelló (@enricb) May 15, 2020

Ja fa dècades que @VilaWeb fa amb tota normalitat coses que altres mitjans encara avui no han començat ni a experimentar: podcasts i vídeos pensats per a Internet. El seu arxiu audiovisual és una lliçó d'història política i cultural recent del país. Per molts anys! #25AnysVilaWeb

— Albert Lloreta (@AlbertLloreta) May 15, 2020

Una felicitació per als amics i amigues que tiren endavant @vilaweb: @vpartal, Assumpció Maresma, @jcasulleras, @andreubarnils, @vinyaserra, @rcassany, @oetxearte i altres camarades que hi han estat com @PereCardus.

— Miquel Adam (@SubalQuinina) May 15, 2020

The post La xarxa s’omple de felicitacions i records per a celebrar el quart de segle de VilaWeb appeared first on VilaWeb.

El País Valencià ha registrat un total de 238 nous casos positius de Covid-19 –29 confirmats a través de PCR– i 9 morts en les últimes vint-i-quatre hores -sis d’ells, ancians que vivien en residències-, així com 218 altes. Ahir es van registrar 109 casos, 222 altes i 9 morts. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Des de l’inici de la pandèmia s’han confirmat un total de 14.392 contagis, mentre que el total de morts ascendeix a 1.373 i les altes ascendeixen 9.708 persones curades, segons ha informat la Conselleria de Sanitat en un comunicat.

Continua descendint el nombre de persones hospitalitzades, que són 392 (19 menys que el dijous) i el d’ingressats en UCI, xifra que se situa en 67 persones (dues menys que el dia anterior).

The post El País Valencià registra 238 contagis nous i 9 morts més appeared first on VilaWeb.

L’artista Joan Genovés s’ha mort aquesta matinada a 89 anys, segons han confirmat a l’agència Efe fonts de la Galeria Marlborough, que li representava. Genovés, que ha mort en un hospital a Madrid, ha estat treballant fins als seus últims dies. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Nascut a València, a més d’un dels pintors amb més renom internacional del país, va ser un artista inseparable del seu compromís polític i social. El seu quadre més famós és ‘L’Abraçada’, un símbol dels anys posteriors a la dictadura franquista, en memòria dels advocats laboralistes morts en un atemptat feixista l’any 1979.

Es va formar a l’Escola de Belles Arts de València i va participar en col·lectius molt significatius en el món pictòric de postguerra com ‘Els Set’ (1949), el Grup Parpallós (1956) i ‘Hondo’ (1960). En aquest últim grup, Genovés va desenvolupar una pintura de caràcter expressionista i provocador.

En la dècada dels seixanta incrementa la seva relació amb els moviments d’oposició al règim franquista i inicia dos temes pictòrics característics en la seva obra: l’ ‘Individu sol’ i la ‘Multitud”. Aquesta última proposta apareixerà carregada d’un realisme polític de forta denúncia social.

En els anys vuitanta va iniciar un nou període molt lligat al paisatge urbà, que s’ha denominat ‘Espais de la solitud’. Els últims anys la seva obra ha donat un gir cap a la recerca del moviment estàtic en la pintura, la multitud s’ha convertit en la referència per a parlar del problema de la pintura i el ritme visual.

Genovés ha estat guardonat, entre més, amb l’Esment d’Honor de la Biennale de Venècia (1966), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts del Ministeri de Cultura espanyol (2005).

Institucions, entitats i personalitats del món polític i cultural l’han recordat a les xarxes:

Ens ha deixat el gran artista valencià Joan Genovés, tot un referent de la cultura i l’art en la lluita per la democràcia i la llibertat. DEP. pic.twitter.com/SERsRsGM80

— Corts Valencianes (@cortsval) May 15, 2020

Recordem el cartell del 40è aniversari d'@AccioCulturalPV , dissenyat pel nostre estimat Joan Genovés. Que la terra et siga lleu, amic! pic.twitter.com/upc0AmyxS8

— Acció Cultural PV (@AccioCulturalPV) May 15, 2020

Ens ha deixat el pintor Juan Genovés, un valencià universal. La seua obra ens fa reflexionar sobre l'individu i el poder de la col·lectivitat. Alta Distinció de la Generalitat en 2016, és autor d'un 'Abraç' ara més important que mai. Mirar-lo és aprendre cada dia. DEP, Juan. pic.twitter.com/gTWhlUOonG

— Ximo Puig (@ximopuig) May 15, 2020

The post S’ha mort l’artista Joan Genovés a 89 anys appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’estat francès per les expulsions de campaments de ciutadans d’origen romanès i ètnia gitana quan Manuel Valls era ministre d’Interior. El TEDH ha sentenciat que l’estat va violar l’article 8 del conveni europeu de drets humans, que protegeix el dret de respecte de la vida privada i familiar i la llar; i de l’article 13, el dret de recurs judicial efectiu. L’estat francès ha estat condemnat a pagar 7.000 euros a cadascun dels demandants, més 7.920 euros a repartir entre tots, a més dels imposts que els puguin cobrar, en concepte de despeses judicials. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Quan Manuel Valls era ministre d’Interior va ser l’artífex de l’expulsió de gitanos de l’estat francès i va defensar que pocs podien integrar-se a França i calia expulsar-ne la majoria. Les seves propostes van costar-li dures crítiques d’activistes dels drets humans, de la Comissió Europea i fins i tot de ministres del seu govern.

Fassin: ‘Valls va impulsar a França la política de la raça’

Els demandants són set ciutadans d’origen romanès que feia molts anys que vivien a l’estat francès, amb una excepció, i que tenien permís de residència de deu anys com a ciutadà nacional de la Unió Europea. En el moment dels fets, tots els infants estaven escolaritzats.

El primer d’octubre de 2012, després del desmantellament d’un altre campament, un grup de 141 persones que incloïa una cinquantena d’infants es van desplaçar en caravanes a La Courneuve, un municipi suburbial de París. El març següent el batlle del municipi va ordenar l’evacuació del campament, i per aquest motiu diversos ciutadans del campament van presentar nombrosos recursos, que van ser refusats. Finalment van haver d’abandonar el campament sense tenir cap espai on viure; molts es van trobar forçats a dormir al carrer o als cotxes abans de moure el campament a Bobigny, on van haver de compartir caravanes amb unes altres famílies o comprar-ne una altra.

El TEDH ha refusat de condemnar l’estat francès per la violació de l’article 3 –de prohibició de tracte inhumà–, perquè els ciutadans van abandonar el campament pel seu compte i la policia no hi va intervenir. Tampoc no consideren que les autoritats franceses hagin estat indiferents a les condicions de vida a les quals es van trobar abocats després del desallotjament.

The post El TEDH condemna França pel desallotjament de romanesos d’ètnia gitana promoguda per Manuel Valls appeared first on VilaWeb.

Ara:

Diari de Girona: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Última Hora:

The post Les portades del divendres 15 de maig de 2020 appeared first on VilaWeb.

“Un projecte inèdit i innovador en l’àmbit de l’art catifaire”. Així defineix Vicenta Pallarès el vídeo Moments de solidaritat, impulsat per la comissió de projectes de la Coordinadora Internacional de Catifes d’Art Efímer (CIDAE), i que gairebé ha assolit les 25.000 visites a les xarxes socials. La presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Catifaires (FCEC) i la CIDAE destaca que “per primera vegada s’ha aconseguit que el catifaire sigui feliç, augmentar la seva autoestima, que vegi que s’envia un missatge comú al món”. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Amb el lema Des de lluny, però units de cor, el vídeo s’emmarca en la campanya Queda’t a casa, i de fet està dedicat a les famílies que han perdut un ésser estimat, a les persones que han estat encomanades per la COVID-19, als professionals que treballen en serveis essencials per la comunitat i a tots els catifaires d’arreu del món. Un missatge de germanor i solidaritat que ha comptat amb la participació de cent catifaires internacionals, un gruix important dels quals no han estat artistes professionals.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Moments de solidaritat, el vídeo viral de la Coordinadora Internacional de Catifaires d’Art Efímer appeared first on VilaWeb.

Atesa la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19, L’Auditori s’ha vist obligat a cancel·lar tota la seva activitat i posar fi a la temporada 2019-2020. Aquesta suspensió afecta la celebració del Curs de Direcció impartit pel mestre José Rafael Pascual Vilaplana en les dates previstes, del 13 al 17 de juliol de 2020. Actualment els equips artístics de L’Auditori estan treballant per poder reprendre la iniciativa la propera temporada. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així el curs, que continuarà sota la direcció del mestre i compositor Pascual-Vilaplana, director titular de la Banda Municipal de Barcelona, se celebrarà en la pròxima temporada de la programació de L’Auditori.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Suspès el primer curs de direcció de banda de L’Auditori i la Banda Municipal de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Vicent Soler (Rocafort, Horta Nord, 1949) és el conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana i militant històric del PSPV. Això vol dir que és l’encarregat de negociar amb el govern espanyol que el País Valencià tingui un finançament just. No era una feina fàcil abans de la pandèmia i ara encara ho és menys. La negativa del govern espanyol a situar el País Valencià en la fase 1 del desconfinament quan es complien els requisits sanitaris va crear força malestar, tant al govern com al conjunt de la societat. Unes declaracions de la seva homòloga espanyola, la ministra Maria Jesús Montero, assegurant que l’infrafinançament valencià és un problema que no existeix han acabat d’encendre la polèmica en una setmana especialment complicada. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—Les paraules de la ministra Montero han originat un incendi.
—La ministra ha estat malinterpretada. L’he sentida moltes voltes reconèixer que el País Valencià està infrafinançat. Ho ha dit al congrés, al Consell de Política Fiscal i Financera i fins i tot en una visita a València. Té molt clar que ha d’abordar la singularitat valenciana, no solament en la negociació del finançament, sinó també en el repartiment dels 16.000 milions d’euros destinats a les comunitats autònomes per la crisi del coronavirus.

—Doncs Compromís, que és un dels partits del govern del Botànic, està molt indignat.
—Compromís no va interpretar bé les paraules de la ministra. Tenim davant 16.000 milions d’euros per a les comunitats autònomes que per primera volta no procedeixen de cap fons reemborsable. No havia passat mai, no m’ho acabe de creure.

—El problema és com es reparteixen.
—Hi haurà tres caixes. La dels fons socials es repartirà segons el criteri de població, cosa que a nosaltres ens afavoreix. Després hi ha 5.000 milions per la caiguda d’interessos. Nosaltres volem que es repartisquen seguint dos paràmetres. El primer, d’acord amb l’esforç fiscal. En aquest terreny, tenim els deures fets. I el segon, d’acord amb la caiguda d’ingressos per sectors, com ara el turisme, que ens afecta molt. Finalment, la tercera caixa és la de solidaritat, que té 10.000 milions a repartir, 6.000 immediatament per la via d’un decret llei, i 4.000 després de l’estiu. El ministeri es basarà en dos criteris: la població afectada i la població potencialment afectada, com la gent gran o les famílies vulnerables. La proposta que fa el ministeri és que el 80% d’aquesta partida vaja a la població afectada i el 20% a la potencial. I ací nosaltres no hi estem d’acord. El Consell demana que el segon percentatge siga més alt i el repartiment siga del 60%-40%.

—Us faran cas?
—Espere que sí, perquè s’ha de notar qui ha fet la feina ben feta. El govern valencià va ser dels primers a reaccionar davant la pandèmia. Es van suspendre les Falles dos dies abans que el govern espanyol decretara l’estat d’alarma i s’ha contingut prou bé el virus, amb un nivell d’afectació baix. Tot això s’ha de compensar.

—Doncs la setmana passada el govern espanyol va refusar que el País Valencià passés a la fase 1 del desconfinament.
—Va ser una sorpresa. Nosaltres havíem complert. Estàvem en condicions de passar a la fase 1, però el Ministeri de Sanitat va canviar les condicions i nosaltres, des d’aquest dilluns, fem les proves que ens han demanat. Ara, no farem un altre informe, perquè no ens tornem a quedar desautoritzats.

—El rebrot que hi ha hagut a la Ribera pot frenar el pas a la fase 1?
—És un rebrot molt controlat, se’n fa la traçabilitat correctament i no creiem que vaja més enllà del departament sanitari de la comarca. La resta del país va a bon ritme, les dades continuen essent positives i per tant no hi ha d’haver problemes.

—Creieu que el govern espanyol va sacrificar el País Valencià per afavorir el País Basc, que tenia dades sanitàries més dolentes?
—Jo m’haig de creure el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que va dir que no s’havia decidit per motius polítics. Ara, puc dir que nosaltres complíem. En matèria sanitària, el País Valencià ha tret matrícula d’honor. Si no havíem fet més PCR havia estat perquè ens deien que no calien. Ara diuen que calen, i en fem des de dilluns. Per dir-ho d’una manera pietosa, el govern espanyol va afegir un criteri que no existia, un criteri sobrevingut, que ens va impedir canviar de fase del desescalament.

—Quin criteri és?
—El de fer les PCR no solament als simptomàtics hospitalitzats sinó també als que tenien símptomes lleugers. Ja ho hem corregit.

—La centralització que ha fet el govern espanyol de la gestió de la pandèmia ha perjudicat la tasca de la Generalitat?
—No hi ha hagut recentralització, hi ha hagut cogovernança, que és la cosa normal, que el govern de Madrid i les comunitats autònomes es coordinen per abordar millor la crisi sanitària. El govern espanyol ha anat modelant la seua actuació i, per exemple, ara la desescalada es fa per regions sanitàries, no per províncies. S’ha tensat l’estat autonòmic, però el resultat és un funcionament federal que pot ser bo en el futur. Un altre exemple és la conferència de presidents autonòmics amb Pedro Sánchez que es fa cada diumenge. És un exemple de federalisme.

—Federalisme és que tot es decideix a Madrid?
—Hi ha hagut una evolució del govern espanyol durant la crisi. Ara moltes coses es decideixen a les comunitats autònomes, com quines regions es desescalen i quines no. També hem pogut comprar material sanitari per la nostra banda. En el cas del País Valencià, ho hem fet a la Xina, sense tenir cap problema amb el govern espanyol. Hem exercit els nostres drets amb pragmatisme i hem preservat l’autogovern durant l’estat d’alarma.

—Doncs el president Ximo Puig va advertir Sánchez que lleialtat no era submissió.
—El País Valencià s’ha de fer més visible a Madrid, hem de participar directament en plataformes federals, on ens puguem fer sentir, com la conferència de presidents autonòmics o les conferències sectorials. És cert que hem de tenir més veu per a impulsar una reforma federal de l’estat.

—Amb la crisi del coronavirus, creieu que es tornarà a ajornar la negociació del nou model de finançament?
—No es pot endarrerir més! La reforma del model és més necessària que mai perquè som la comunitat més mal finançada d’Espanya. Amb competències iguals, rebem el 30% menys d’ingressos que les comunitats de règim comú. Som contribuents nets i rebem per sota de la mitjana. El nou model ha de respondre a criteris d’equitat i suficiència, tal com diu l’article 156 de la constitució.

—Doncs presenteu un recurs al Tribunal Constitucional…
—Ja ho vam fer fa tres anys i el Tribunal Constitucional no ho va tenir en consideració.

The post Vicent Soler: ‘El govern espanyol va afegir un criteri que no existia i que ens va impedir de canviar de fase’ appeared first on VilaWeb.

Òmnium Cultural i el festival Cruïlla han convidat el creador visual i fotògraf Joan Fontcuberta a realitzar un gran mural fotogràfic a partir de les fotografies quotidianes del confinament de milers de persones que les vulguin compartir. El projecte es diu ‘Mirades des del confinament’ i es planteja com un homenatge a la solidaritat col·lectiva per la Covid-19. Tothom qui ho vulgui pot aportar totes les fotografies que hagi fet durant el període de confinament. Per això s’ha habilitat una pàgina web, miradesdesdelconfinament.cat, per pujar-les i aplegar-les per al mural col·lectiu. Amb totes elles es confegirà un gran mosaic ‘destinat a perviure com a testimoni de l’actual experiència de neguit i incertesa’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons expliquen els organitzadors, ‘entre totes les imatges, Joan Fontcuberta crearà un fotomosaic, la imatge final del qual serà sorpresa fins a l’últim moment. Està plantejat poder exposar aquesta obra en el marc del Festival Cruïlla, quan es donin les condicions d’higiene i salubritat idònies i en un espai obert on tothom pugui accedir a veure-la.’

No és la primera vegada que Joan Fontcuberta dirigeix i confereix un projecte visual i col·lectiu d’aquest abast. Amb motiu del Tricentenari BCN va crear el fotomosaic del petó, ‘El món neix en cada besada’, que ja ha quedat com una de les icones de la ciutat.

Amb motiu d’aquest projecte, ahir dijous al vespre, el programa ‘Òmnium a casa’, va aplegar l’artista Joan Fontcuberta, el filòsof i vocal de la junta d’Òmnium, Xavier Antich, el periodista i historiador Toni Soler i la fotògrafa Tanit Plana, en una conversa a través de Youtube per parlar d’aquest projecte.

Joan Fontcuberta va començar explicant el projecte: ‘Jo entenc la fotografia no tant com un art sinó com una eina al servei de la curiositat. A mi em va contactar Òmnium, en Jordi Cuixart, per encarregar-me un fotomosaic, com altres que ja havia fet. En aquest cas el concepte a il·lustrar era la solidaritat.’

Va continuar Fontcuberta: ‘A mi el concepte de mosaic m’interessa fa molt de temps, perquè és el precedent de la imatge digital. Quan els romans i els grecs construïen aquells grans mosaics utilitzaven les tessel·les, petites peces de colors plans, i les organitzaven per acabar confeccionant unes imatges. Han passat dos mil, tres mil anys, i seguim utilitzant la mateixa estructura, tot i que avui no són trossets de marbre sinó els pixels, component electrònics. A partir d’aquí vaig començar a pensar en els mosaics com un homenatge a les imatges actuals.’

‘El fotomosaic permet un caire participatiu en l’obra. Les imatges poden ser aportades per una sèrie de participants amb un cert tipus de criteris. Això m’ha suposat una eina molt valuosa i eficaç de cara a defugir la idea de l’artista com a geni solitari i, en canvi, aparèixer com el catalitzador d’una obra més social, on el que és important és fer comunitat. Tots els que hi participen són coautors. És una producció artística que es troba molt més en consonància amb els temps d’avui i és molt més efectiva a l’hora de consolidar allò que jo penso que hauria de ser l’activitat artística.’

Xavier Antich va recordar que el més singular d’aquest projecte és el caràcter compartit i participatiu. I va explicar que durant el temps que van imaginar el projecte, per a Fontcuberta era bàsic que l’obra es nodrís de les fotografies fetes per molta gent durant el confinament. Parlava d’una documentació privilegiada de tot allò que vivim i que documenta una situació de reclusió, que és un càstig, perquè ens ha vingut imposat, però que també s’ha convertit en un espai de creativitat, de noves pràctiques, de resiliència i de fraternitat i solidaritat. I que això ja era una part del projecte.

Fontcuberta va argumentar: ‘Hi ha diferents raons que es van sumant en aquest projecte: per a mi participar d’aquest mosaic és, primer, un acte de sociabilitat. Perquè estem en un moment de reclusió, aïllats, no tenim la possibilitat de sortir al carrer i trobar els amics. Podem tenir unes cases magnífiques, on no ens falta res, però veiem limitada la nostra relació amb el proïsme. Per tant, el projecte és una manera de fer comunitat. Després, fer fotografies és un acte lúdic, ens divertim. La fotografia participa de les nostres vivències. És una manera d’intensificar l’entreteniment per desplaçar les preocupacions. Perquè l’aïllament és un mal tràngol. També és un acte de resiliència i d’afirmació.’

’Aquesta és una obra que perdurarà i que ens farà pensar en una experiència estranya, inesperada, però de la qual ens n’hem sortit. És una eina de superació col·lectiva. I la darrera raó i més important, és que és un acte de solidaritat. Fem un homenatge a la nostra solidaritat, reduint els nostres moviments, per no contagiar els altres i no contagiar-nos; una solidaritat amb els magnífics sanitaris que tenen cura de nosaltres; en definitiva, una solidaritat que cristal·litzi en un testimoni més enllà de nosaltres, perquè les generacions que vindran, tinguin amb aquesta espècie de testimoni sociològic, un record del què vam fer per superar aquesta crisi i mostrar els nostres lligams i solidaritat.’

Fotomosaic ‘El món neix en cada besada’.

‘És evident que amb el material que recollirem trobarem el que podríem anomenar la síndrome de l’àlbum de família. Que és un recopilatori de somriure’s. Tot són celebracions. Clar, què passa, que no hi ha tristeses ni mals moments? Malgrat això, un bon sociòleg sap aplicar els filtres corresponents dels àlbums de família i extreure’n un suc prodigiós. Ens parlen de detalls de la microhistòria que no s’expliquen d’una altra manera.’

Al final, Xavier Antich va demanar a Fontcuberta que convidés a tothom a participar en aquesta proposta. Va dir: ‘Si agafeu el mòbil i feu una foto, és perquè voleu deixar constància d’alguna cosa que després voleu compartir. Doncs envieu-nos no una foto, no moltes, sinó totes les fotos que heu fet durant el confinament, perquè totes són importants per a nosaltres. No discrimineu, totes són fruit d’un moment de curiositat, d’interès, d’alguna cosa que us interessava. Tot allò que passa en el confinament forma part del projecte. Per tant, sigueu esplèndids, sigueu magnànims, envieu-ho tot. I amb això farem una obra que quedarà com a resultat, com a testimoni i com a monument de tot això que ens està passant.’

The post Fontcuberta: ‘Envieu no una ni moltes, sinó totes les fotos que heu fet durant el confinament’ appeared first on VilaWeb.

El 2 de desembre de 2001 van trobar en un pati interior d’un edifici de Sabadell el cos sense vida d’una noia. Era Helena Jubany i Lorente, una jove mataronina de vint-i-set anys, bibliotecària i periodista, que vivia i treballava a Sabadell. De seguida la policia va descartar que fos cap suïcidi i va acabar concloent que havia estat llançada des del terrat de l’edifici, després d’haver estat drogada. A partir d’allà va començar una investigació que va implicar diversos membres de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), de la qual la jove formava part. El jutge va acabar arxivant el cas quan una de les principals sospitoses d’haver comès el crim, Montserrat Careta, se suïcidà a la presó de Wad-Ras de Barcelona el 2002. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El cas prescriu el 2021 per als sospitosos que no van ser investigats i el 2025 per a Santi Laiglesia, parella de Careta, que sí que va ser investigat, malgrat que no arribà a ser mai jutjat. És per això que la família de la víctima i veïns de Sabadell demanen de reobrir la causa, ara que el cas ha tornat a adquirir ressò gràcies a dues emissions del programa ‘Crims’, de TV3. En l’anomenat ‘Manifest sabadellenc per la justícia i la llibertat‘, diuen que ‘hi ha prou indicis per a pensar que la mort d’Helena Jubany fou un assassinat amb tints masclistes’ i que ‘és imprescindible de saber la veritat i que es faci justícia’. La família també ha obert una web amb els detalls del cas, en què es demana a tothom qui tingui cap informació important sobre l’assassinat que els enviï un missatge. Parlem amb el germà de l’Helena, Joan Jubany, sobre els detalls del cas i sobre la importància que té per a la família i els amics que es torni a obrir.

—Per a qui no conegui el cas, com van anar els fets des del començament?
—Vam saber que havien matat l’Helena perquè havia quedat dissabte per dinar amb el meu pare i no s’hi va presentar. Ell es va neguitejar i va intentar posar-s’hi en contacte, però no hi va haver manera. Era molt estrany perquè l’Helena sempre havia estat una persona molt responsable. Si arribava tard o no es presentava a un lloc sempre avisava… El meu pare va pensar que era fora i que ja parlaria amb ella quan tornés a la feina dilluns, però quan va trucar-hi li van dir que no hi era i que, a més, divendres no hi havia anat. Llavors es va esverar molt i va anar a Sabadell, on vivia ella, a preguntar a la policia. La patacada va ser que la policia els va dir que havien trobat una noia morta. Van lligar caps i van veure que era l’Helena.

—La policia va descartar que fos un suïcidi i l’Helena havia rebut mesos abans dos missatges anònims a la porta de casa que són clau per a la causa. Dos missatges amb to amistós, que esmenten la Unió Excursionista de Sabadell (UES) i que la conviden a prendre l’orxata i el suc de préssec que els acompanyava, respectivament. Quan i com teniu constància d’aquestes notes?
—Gairebé de seguida, perquè una de les primeres persones que va declarar és una amiga de l’Helena, de la UES, que ens posa en situació. Sabem que hi ha hagut aquests anònims i en sabem el contingut perquè l’Helena havia tingut la precaució de deixar-ne una còpia a un amic seu. Des del primer moment la policia en va tenir coneixement, i també el fet que, almenys un, anava acompanyat d’un suc de préssec amb somnífers, perquè l’Helena havia fet analitzar allò que quedava del suc i en tenia els resultats. Quan el meu pare i jo quan vam anar al seu pis vam trobar els originals dels anònims, que en la primera inspecció ocular no havia vist la policia.

—L’Helena va sentir molt els efectes dels somnífers després de beure el suc del segon anònim, cosa que la va dur a analitzar-lo quan li va passar l’efecte. Suposo que també va guardar una còpia d’aquestes notes per precaució.
—Sí. Sobretot a partir del segon anònim es preocupa perquè veu que la suposada ‘bona intenció’ de l’escrit no quadra amb el producte que li han combinat amb el suc. I intenta saber qui hi ha al darrere. Però ho fa amb certa discreció, sense voler deixar-se amargar la vida ni neguitejar més del compte la família, l’entorn i els amics. Fa indagacions i demana a qui creu que pot saber-ne alguna cosa, però que sapiguem no arriba a saber-ho.

'Sobretot a partir del segon anònim, l'Helena es preocupa i intenta saber qui hi ha al darrere'

—El segon anònim diu: ‘Ens agradaria molt tornar a coincidir en una excursió de la UES.’ És per això que el focus es desplaça al seu cercle més afí a la Unió: Montse Careta i Santi Laiglesia, que són parella, i Xavi Jiménez i Jaume Sanllehí. I també Ana Echaguibel.
—Tenim uns anònims situats a la UES, l’Helena l’estimben des d’un bloc de pisos on viuen una parella que són companys seus de la UES [Careta i Laiglesia] i el seu cos és ple d’uns somnífers que són els mateixos que ella havia fet analitzar i que eren al suc del segon anònim. Quatre de les persones que són citades a declarar per la policia [Careta, Laiglesia, Jiménez i Sanllehí] es contradiuen entre elles quan expliquen què han fet des que l’Helena va desaparèixer fins que la van matar, i dues tornen l’endemà voluntàriament a rectificar les seves declaracions: la Montse Careta i en Jaume Sanllehí. Cadascú dóna diverses versions, es contradiuen entre ells, menteixen…

—Els familiars critiqueu molt la investigació en aquest punt en concret, perquè el jutge, Manuel Horacio García, va decidir de fer un acarament entre Sanllehí i Jiménez quan veu que les seves declaracions són contradictòries. Per què?
—La policia hi posa el focus perquè veu que es contradiuen i que s’encobreixen entre ells canviant les coartades, i miren d’estirar el fil. Però davant de dues persones que es contradiuen, el jutge, en lloc d’interrogar-los separadament i mirar d’esbrinar qui menteix, els asseu davant seu i els diu que es posin d’acord a donar una versió que quadri. És una pràctica que no coneixia i que em sorprèn que es practiqui en el nostre sistema judicial.

—Les úniques sospitoses que van entrar a presó provisional van ser Careta i Echaguibel, després d’una prova cal·ligràfica. També heu denunciat les negatives del jutge a fer més proves d’aquesta mena a la resta de sospitosos.
—Teníem els anònims i les xifres d’inscripció a la UES de les persones sospitoses com a primer element de referència que es va agafar. El jutge, abans d’encarregar proves, ensenya a un expert les fitxes i els anònims i li demana si li sembla que la lletra d’algun dels autors de les fitxes pot correspondre amb les lletres dels anònims. L’expert assenyala la Muntsa i l’Ana i el jutge encarrega proves pericials cal·ligràfiques només a elles dues. Nosaltres pensem que el pecat original és aquí. Només comparen l’escriptura dels anònims amb les lletres de dues persones, però hi ha més gent implicada. A més, després ens trobem amb el joc dels disbarats perquè cada vegada que es fa un informe pericial nou –sempre només a aquestes dues persones– surten versions contradictòries. Sempre vam demanar que es fessin proves a tots els sospitosos i ens va sorprendre que el jutge s’hi negués en rodó. No entenem aquesta actitud del jutge instructor, que té la feina d’esbrinar la veritat i no d’encallar la investigació.

'Sempre vam demanar que es fessin proves a tots els sospitosos i ens va sorprendre que el jutge s'hi negués en rodó'

—Amb quins arguments ho va denegar?
—Els documents del jutge són un escrit que diu ‘No ha lugar’. És una de les coses que en el seu moment ens va desesperar molt…

—Hi trobeu cap explicació?
—No. Hi ha qui fa versions conspiratives, però penso que les coses són més senzilles i crec que és més una qüestió d’orgull personal del jutge, que inicialment va decidir que les proves es fessin només a aquestes dues persones i després no va voler rectificar.

—Critiqueu també el paper de la fiscalia o la policia?
—Tal com ho vam viure nosaltres, qui realment va fer sabotatge a la investigació del cas de l’Helena va ser el jutge. De la policia podem valorar si tenia prou mitjans, però no dubtem gens que l’equip que va fer la investigació s’hi va implicar al cent per cent. No som nosaltres qui hem de valorar si era aquest equip o un altre que havia d’haver fet la investigació, però sí que van esforçar-s’hi tant com van poder i van fer-ho tan bé com van saber. Ara, topaven constantment amb el boicot del jutge. Pensem que, quan el jutge decideix d’empresonar preventivament la Muntsa i l’Anna, s’havien d’haver intervingut telèfons per veure quina era la reacció dels altres sospitosos o fer-los un seguiment. Això el jutge en cap moment no ho va ordenar ni permetre.

—De fet, molts dels indicis de la investigació apunten tant a Careta com a Laiglesia, sobretot pel fet que vivien junts a l’edifici on van trobar l’Helena, perquè a casa seva s’hi van trobar indicis importants, i perquè es va concloure que el crim tenia més d’un autor. Malgrat això, sobretot es posa el focus en ella, que és qui acaba anant a presó.
—Sí, és una de les coses que no hem arribat mai a entendre. Suposo que és l’estratègia que el jutge va decidir de seguir. Evidentment, ni la compartim ni l’entenem. Imaginem que volia pressionar una persona perquè expliqués què havien fet les altres, però és clar que no li va sortir bé la jugada perquè la Muntsa es va suïcidar a la presó i s’endugué a la tomba tot el que sabia sobre el crim de l’Helena. I després d’això, el jutge, en comptes de collar i arribar fins al fons per saber la veritat, es va tancar en banda i va acabar arxivant el cas, malgrat que nosaltres vam demanar que se cités gent a declarar i que es fessin proves cal·ligràfiques o d’una altra mena. Es va trobar amb un cas que no va saber gestionar, amb una persona morta. Per les seves decisions va acabar amb dues persones mortes. Aquell era el moment d’arribar fins al final, no de tancar la causa en fals.

'Suposem que el jutge volia pressionar una persona perquè expliqués què havien fet les altres'

—Quin paper penseu que hi va tenir Careta, en el cas? S’ha assenyalat que podria haver estat manipulada per Laiglesia, la seva parella. 
—L’escrit que deixa quan se suïcida és que ella no és l’assassina perquè, per a ser l’assassí, cal ser l’autor material dels fets. Nosaltres ho interpretem com que està dient que hi va participar d’alguna manera, però que no va ser qui materialment va estimbar l’Helena de daltabaix del terrat. Pensem que d’una o altra manera hi va estar implicada. No sabem en quin grau perquè ella mateixa suïcidant-se va impedir que se’n sabes res més. De la mateixa manera que és clar que ella hi va participar, també és clar que no ho va poder fer sola i que, per tant, hi ha més persones responsables. El que ens sorprèn és que no s’hagi estirat el fil fins al final.

—Què penseu que va passar? 
—No deixa de ser una especulació, perquè la veritat encara no la sabem… Penso que el crim està relacionat amb els anònims, i que van ser un intent d’aproximar-se a l’Helena després d’haver-ho intentat anant de cara sense haver-ho aconseguit. No crec que la intenció en el moment d’escriure els anònims i de fer aquesta mena de joc, per dir-ho d’alguna manera, fos acabar matant-la, però suposo que se’ls en va anar de les mans quan se’ls va quedar estabornida amb la quantitat de somnífers que li van fer prendre. Aquí se’ls en va anar de les mans i van optar per l’opció més cobarda: matar-la intentant fer creure que era un suïcidi. Pensem que la seva intenció era tirar-la des del terrat de l’edifici del costat, però que va passar alguna cosa que els va espantar. Llavors es van precipitar i la van tirar d’allà mateix, al carrer Calvet d’Estrella 48, on vivien la Montse i el Santi. No penso que fos un pla premeditat des de feia mesos, però sí que hi ha un moment, des que desapareix, en què decideixen matar-la. En relatives poques hores es passa d’un joc a un assassinat.

—Parleu d’un intent d’aproximar-se a ella. Ho dieu per Xavi Jiménez? 
—Sense ser expert, per sentit comú i intuïció, hi veig un mòbil en Xavi Jiménez, que és un individu que s’havia encapritxat amb l’Helena, li anava al darrere. Ella li va donar carabasses i em quadra que aquesta persona, per despit o per intentar acostar-s’hi després de no haver-ho aconseguit per les bones, intentés aproximar-s’hi amb una mena de joc: els anònims.

—I l’Ana Echaguibel?
—No ens ha quadrat mai en aquesta equació, ni a la policia ni a la família. Surt imputada única i exclusivament perquè el jutge decideix que és una de les persones a qui es faran les pericials, però no hi ha cap altre context que l’ubiqui en el pinyol de la colla autora de l’assassinat. Ni és amiga d’ells, ni viu en l’edifici, ni a nosaltres ens quadra que tingui cap relació.

—La van implicar perquè se sabia que havia discutit amb l’Helena, a banda de les proves cal·ligràfiques?
—Sí, és el jutge que es munta aquesta pel·lícula.

'Penso que els anònims van ser un intent d'aproximar-se a l'Helena després d'haver-ho intentat anant de cara sense haver-ho aconseguit'

—Durant aquests anys heu parlat amb algun dels implicats?
—No, tot i que som força antisistema i gent alternativa, sempre hem pensat que la feina en això és del sistema, no nostra. Mai no ens ha passat pel cap pendre’s la justícia per la nostra banda.

—En algun moment ha sortit algun altre indici?
—Sí que a partir de l’emissió del cas a ‘Crims’ hem publicat una web amb detalls de l’assassinat i la investigació, un recull de premsa i un formulari per, si algú té alguna informació rellevant, ens la faci saber. Sí que és cert que ens han arribat alguns detallets i pistes interessants. I en això estem.

—La Unió Excursionista no podria haver estat útil en aquest sentit? 
—Una de les coses que ens van sorprendre és l’actitud de la UES com a institució. És una entitat de prestigi a Sabadell, on hi ha molta gent. No vull generalitzar, però sí que és cert que el paper que va tenir llavors el president de la secció Natura va ser el d’estar més preocupat pel bon nom de la institució que pel fet que una companya seva hagués mort assassinada i, a més, en unes circumstàncies que apunten cap a la gent de la UES. Ens sorpren que, en comptes de col·laborar i posar-se del costat de la víctima, encobrissin els autors.

'Ens sorpren que, a la Unió Excursionista de Sabadell, en comptes de col·laborar i posar-se del costat de la víctima, encobrissin els autors'

—Quin missatge voleu fer arribar amb la campanya?
—Com a família hem obert el web i, a partir del ressò de ‘Crims’, ha contactat amb nosaltres gent de Sabadell indignada pel silenci de tots aquests anys a la ciutat, perquè no hi ha hagut un posicionament clar al costat de la víctima i la família, sinó un passar de puntetes per la causa. La mateixa gent de Sabadell, d’acord amb nosaltres, han impulsat aquesta campanya del manifest sabadellenc, que es pot signar. Ho veig com una campanya de pressió popular per demanar la reobertura del cas, i per la gent de Sabadell gairebé és una via de descompressió personal. Gent que tenia ganes de posicionar-se al costat de la víctima i reclamant justícia i veritat.

—Què s’hauria de trobar perquè es reobrís el cas?
—No ho sé. Els anys posteriors al sobreseïment ens vam trobar que anàvem a la policia i ens deia que si el jutge no els ho permetia no podien investigar per la seva banda. Llavors anàvem a parlar amb el jutge, que ens deia que si la policia no aportava proves noves, ell no podia ordenar la reobertura el cas. Va ser com el peix que es mossega la cua. Per això insistim en la crida en què qualsevol que tingui algun detall rellevant que ens pugui fer arribar que es posi en contacte amb nosaltres. Amb els elements que tinguem sobre la taula intentarem demanar la reobertura de la causa.

'Insistim en què qualsevol que tingui algun detall rellevant que ens pugui fer arribar es posi en contacte amb nosaltres'

—Teniu esperança que es trobi alguna cosa?
—Sí, amb les reaccions que hi ha hagut a partir del ressò de l’emissió de ‘Crims’ sí que estem esperançats que surtin prou coses per poder demanar l’obertura de la causa.

—No és només una qüestió de fer justícia, també seria vital per a vosaltres a nivell emocional. 
—Sí, sempre ho hem dit. A nosaltres no ens mou un ànim de venjança ni tenim mania personal contra ningú. Senzillament el que volem la família i els amics de l’Helena és poder tancar el dol, saber què va passar, per què va passar i poder-ho entendre per a tancar el dol i acomiadar-nos de l’Helena com cal.

The post Joan Jubany: ‘Qui realment va fer sabotatge a la investigació del cas de l’Helena va ser el jutge’ appeared first on VilaWeb.

No he sigut mai de mapes i distàncies; quan he hagut d’anar a llocs que no coneixia, les indicacions de minuts que es triga a arribar m’han fet sempre més servei que les de quilòmetres, apamo el món amb el temps més que amb l’espai. Afegim-hi que des de fa gairebé vint anys visc en una ciutat superpoblada on de seguida t’aveses a dir que tot és a prop, i no t’adones que camines quilòmetres perquè els carrers, la gent, els aparadors et distreuen; fins que no arribo a casa i em descalço no sento els passos fets. Només m’adono que camino si surto de la ciutat i em planten el verd com a decorat, llavors prenc consciència de cada pas, encara que el paisatge em faci badar el doble del que bado entre edificis. Ja sóc una urbanita, tot i que de moment puc dir que he viscut més anys en un poble que en una ciutat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però des de fa tres setmanes, des que les filles poden sortir de casa, que el quilòmetre és la meva mesura. Recordo com se’m va glaçar l’espinada el dissabte abans de la primera sortida, quan vaig mirar quina distància hi havia entre casa i l’escola: quatre-cents metres. Llavors un quilòmetre fins on ens duria? No gaire lluny. A més, recomanaven d’anar a campar amb els nens en espais oberts i preferiblement verds, però a un quilòmetre de casa, si tots els parcs d’interior d’illa estaven tancats, on havíem d’anar? El món se’m va encongir. I alhora vaig adonar-me de com n’era d’ample abans.

De seguida va córrer una aplicació que et deia què tenies a un quilòmetre a la rodona de casa: una taca rosada al mapa de la ciutat et deia fins on podies arribar, com una gàbia invisible damunt dels nostres caps. L’aire que sentíem que podíem començar a respirar ens tornava a faltar amb els ulls clavats al mapa. Fora mapa. El primer dia vam sortir a voltar pel barri. Era diumenge. Tot més tancat que mai. Els voltants del mercat sense les parades de llibres de vell ni els clàssics intercanvis de cromos. Poca cua a la rostisseria. Saludar de lluny un parell de veïns. No vam esgotar el límit d’una hora que s’imposava llavors per a les sortides. Quaranta minuts després ja tornàvem a ser a casa, i les nenes no van tornar a somriure fins que no van sortir al balcó a saludar els nens veïns. L’ofec ens va durar la resta del dia, als grans. Un quilòmetre i una hora eren tot el que teníem i no ho havíem sabut aprofitar, hi havia més aire a casa que a fora.

«Colpeix realment d’observar com s’encongeix un lloc o es dilata segons els usos, segons l’esforç nostre d’atenció, de conreu, d’estima», ho diu Perejaume en un llibre que va escriure i va caminar l’any 2010, quan va decidir treure una marededéu a ballar. Llegir com l’autor apama l’espai just ara que l’espai en molts moments ens falta, com se’l mira, el camina, l’escriu, el desbrossa, l’analitza i te’l serveix, és a estones dolorós –es tracta d’un dolor mental, d’un pesar que no pesa a la pell– i a estones tan il·luminador que enlluerna. «L’espai s’alloca amb qui el treballa, viu amb qui el viu», crec que és una afirmació que després de tantes setmanes de confinament podem entendre amb una clarividència estratosfèrica: em conec tots els pams dels balcons de casa, i alhora sóc conscient que aquest plural, balcons, pot haver fet coure d’enveja a més d’un. Me’n conec tots els pams i quan hi toca el sol i quan no, i en quin racó i de quina manera l’esquena em queda més ben col·locada per jeure a llegir envoltada de les torretes de verd que ara em miro més que mai.

«Un pagès redueix el món al lloc, i el lloc li creix. Un turista, en canvi, redueix els llocs al món i els llocs s’abreugen. Naturalment, el lloc es dilata d’una manera absolutament proporcional al grau d’atenció» –torna a ser Perejaume quan ballava amb una marededéu. El grau d’atenció. El temps s’ha aturat i ens ha obligat a fixar-nos en el nostre espai més immediat amb un deteniment nou de trinca. Ha sigut això. «Tradicionalment, davant les quantitats siderals de vaguetat, els humans hem tendit a l’acceptació d’uns límits, a canvi que aquests límits ens siguin fèrtils. Com més vastes són les percepcions, més imprecises i intangibles resulten; com més limitades, més corpòries.»

Amb el confinament ens van donar uns límits i durant aquestes setmanes ens hem dedicat a fer-los fèrtils en algun sentit. Hem recordat potser l’agent immobiliària que ens deia que aquest era un pis «amb moltes possibilitats». Hem pensat que si mai hem de canviar de casa, en buscarem una que tingui més finestres, una terrassa, un pati, hem anat fent llistes mentals del que li demanaríem a una llar si hi haguéssim de passar les vint-i-quatre hores del dia, hem pres consciència del nostre espai amb cada centímetre de la nostra pell. I després ha vingut el quilòmetre a acabar de fer-nos rumiar en les passes que fem.

«En el moment d’escriure aquestes ratlles [2010] se’m presenta amb molt d’interès la distinció entre recolliment i ofec», li llegeixo escriure i caminar a Perejaume. Llegir-lo deu anys després és tota una aventura lectora que ni ell mateix sabia que passaria. No sé si es deu haver rellegit aquests dies, què deu estar pensant, escrivint, caminant, però anar a raure a la seva peripècia carregant una marededéu embolicada com una larva a la motxilla durant aquests dies de recolliment i ofec en proporcions canviants, és, ja ho he dit, com prendre’s un còctel de dolor i llum.

Fa deu anys, Perejaume va endur-se una marededéu del MNAC i la va passejar per mig país del 27 de juny al 7 de juliol, i durant el periple va pensar i escriure d’aquella manera que ho fa ell, que la llengua sembla que sigui d’un fang més tou que en mans de qualsevol altre, sobre l’espai, el temps, el moviment, la imatge, el pes, la gravetat i tantes altres coses que, llegides des d’un balcó de l’Eixample, ara prenen un sentit nou per poder apamar després els nostres metres quadrats, el nostre quilòmetre de cada dia.

The post El nostre quilòmetre de cada dia appeared first on VilaWeb.

Els perills i els perjudicis per als pacients que poden causar les patents farmacèutiques ronden el coronavirus. La recerca d’un vaccí i d’un tractament efectiu contra la Covid-19 mou el món, però no s’ha esvaït el risc que una gran empresa en tingui la llicència exclusiva i això dificulti que els medicaments arribin a tots els estats amb un preu raonable. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), que assegura que treballa per garantir que siguin accessibles a tot arreu, ha xifrat en un centenar les investigacions que hi ha en marxa per a descobrir un vaccí, i ha esmentat el possible èxit de ‘set o vuit’ candidats principals que són en una fase més avançada de la investigació. Tot i l’esforç inversor de governs de tot arreu, més d’un 70% dels grups que són al capdavant dels esforços mundials per a la recerca d’un vaccí els encapçalen empreses privades, segons dades publicades per la revista Nature. La resta, l’encapçalen universitats i centres de recerca i iniciatives públiques. ‘Serà un desastre si només una companyia farmacèutica té l’exclusivitat de proveir el tractament o les vacunes arreu del món’, vaticina Yuanqiong Hu, assessora legal de la campanya d’Accés de Metge sense Fronteres (MSF). Ara bé, és possible evitar que això passi amb el sistema de patents actuals? googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

MSF recorda que els estats poden suspendre els efectes de les patents com a mesura extraordinària en casos d’emergència sanitària, i estendre la producció del vaccí a un preu assequible. Són les anomenades llicències obligatòries, regulades en un acord internacional de l’Organització Mundial del Comerç de 1994, l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC), i protegides també per la Declaració de Doha del 2001, un cop constatades les dificultats per a l’extensió dels medicaments contra la sida, especialment a l’Àfrica. Aquesta declaració reblava que els estats poden adoptar mesures per a protegir la salut pública i permetre l’accés universal dels medicaments en situacions d’emergència nacional o d’extrema urgència com ho són les epidèmies. Les llicències obligatòries suspenen durant un temps el dret d’exclusivitat sobre una patent perquè les explotin uns altres, a canvi d’una remuneració, amb l’objectiu que el producte sigui accessible per a tota la població.

A la pràctica, tal com recorda MSF, aquest sistema ha estat ‘una via per a incrementar l’accessibilitat de medicaments per als tractaments del virus de la sida, l’hepatitis C i el càncer’, i alguns estats ja s’han preparat per a fer-les servir en el cas que es desenvolupi un vaccí, tractaments efectius o dispositius mèdics imprescindibles per a lluitar contra el SARS-CoV-2. Ho han fet Xile, l’Equador, el Canadà, Alemanya, el Brasil i el govern israelià. La legislació espanyola preveu que el govern concedeixi llicències obligatòries per decret sobre les patents si hi ha un motiu d’interès públic, com ho seria una situació ‘de primordial importància per a la salut pública’, o per a la defensa, o per necessitats d’abastiment. Ho estableix la darrera llei que ho regula, del 2015. En aquest decret, el govern espanyol ha d’establir l’abast, les condicions, el cànon de llicència i les condicions de l’explotació del producte. A més, d’acord amb un reglament europeu del 2006, les llicències obligatòries també es poden destinar a la fabricació de medicaments per a l’exportació a estats que tinguin problemes de salut pública. Però és una via que a l’estat espanyol no s’ha emprat mai.

El darrer intent ciutadà perquè el govern espanyol ho fes va ser el 2015 amb un medicament per a l’hepatitis C. El Tribunal Suprem va arxivar una querella contra la ministra de Sanitat aleshores, Ana Mato, per homicidi per omissió de socors, entre més delictes, presentada per la Plataforma d’Afectats per l’hepatitis C, que denunciaven que s’havia deixat morir 4.000 pacients. En aquell context, Podem i UPyD, amb el suport d’organitzacions com Farmamundi, van defensar l’expropiació de la patent del sofosbuvir, de la farmacèutica Gilead i comercialitzat amb el nom de Sovaldi. No es va aplicar la llicència obligatòria i el govern espanyol va optar per dialogar amb la farmacèutica. Finalment, va negociar amb Gilead una rebaixa del preu inicial de 60.000 euros per tractament, tot i que només hi podien accedir els pacients que es trobessin en un estat més greu.

Precisament, Gilead torna a ser ara en el punt de mira mundial perquè té la propietat del remdesivir, un medicament experimental antiviral contra l’Ebola que ressorgeix en múltiples investigacions amb l’esperança que sigui un tractament útil contra la Covid-19. Mentre continuen els assaigs clínics, el fàrmac es guanya un nom com a possible tractament efectiu apadrinat pels Estats Units i els titulars positius afavoreixen la cotització de Gilead en borsa.

Diners abans que salut: l’especulació amb el Remdesivir interfereix en la lluita contra el coronavirus

La fitxa que ha mogut l’OMS

MSF i altres organitzacions com Salud por Derecho segueixen de prop el projecte de l’OMS per a aconseguir que hi hagi un accés equitatiu als medicaments i al vaccí contra el coronavirus. L’OMS ha impulsat una aliança mundial publico-privada, anomenada ACT Accelerator, amb el suport dels principals estats europeus, la Comissió Europea, el Canadà, el Japó, Noruega, el Regne Unit, Ruanda, Malàisia i l’Aràbia Saudita, entre més. També hi són la Fundació Bill i Melinda Gates, la Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Pandèmies (CEPI), l’Aliança per als Vaccins (Gavi) i indústries farmacèutiques. Però no hi participen ni la Xina ni els EUA. Donald Trump va retallar les aportacions nord-americanes a l’OMS amb acusacions de mala gestió de la pandèmia i d’haver encobert les males pràctiques del gegant xinès.

És en aquest context que la Unió Europea va recaptar 7.400 milions d’euros en una conferència virtual de donants per a desenvolupar mitjans de diagnòstic, tractament i vaccins contra el coronavirus, a més de donar suport als estats en situació de vulnerabilitat. L’estat espanyol va donar 125 milions, i la Comissió Europea, 1.400. ‘Anem seguint aquest procés important i esperem que es donin més detalls dels plans concrets i de les accions aviat’, diu Yuanqiong Hu. MSF subratlla que els medicaments contra la Covid-19 han de ser considerats ‘béns públics globals’ i han de ser ‘abastables, segurs, efectius, administrats amb facilitat i universalment disponibles per a tothom a tot arreu’. També demana transparència en els acords entre els interessats, les condicions amb què es lliguen les aportacions públiques, els costos i preus de tots els estadis de desenvolupament, la producció i distribució dels medicaments, i que, a més, es comparteixi tot el coneixement i les tecnologies.

‘El finançament públic no pot consistir a distribuir xecs en blanc i no podem confiar en mesures voluntàries per a assegurar que les tecnologies que salven vides es comparteixin d’una manera equitativa’, va advertir MSF en un comunicat. L’organització alerta de les possibles ombres del projecte: no queda clar qui vetllarà per l’accés global dels recursos i demana a l’OMS quan i com establirà un sistema per a garantir-ho i com es resoldran els conflictes que sorgeixin entre els sectors privats involucrats en la iniciativa. També demana com es fixaran els preus i qui ho farà, i com s’evitaran els monopolis perquè siguin diversos els productors que fabriquin els fàrmacs.

Salud por Derecho també qüestiona a qui pertanyerà la propietat intel·lectual de les investigacions que en resultin, com es garantirà la producció a escala global dels medicaments i els vaccins i quins mecanismes de rendiment de comptes i transparència hi haurà. ‘No n’hi ha prou de recaptar importants sumes de diners’, argumenten. L’organització advoca perquè els governs donants introdueixin condicionants legals a les aportacions i els acords amb els actors públics i privats que siguin finançats per assegurar que els productes que en resultin siguin efectivament tractats com a béns públics globals, i tinguin preus justos i assequibles. Avisen que ‘encara s’han de fer molts passos i moltes preguntes’ perquè es garanteixi que ningú no es queda enrere amb el coronavirus.

The post El vaccí contra el coronavirus i les patents farmacèutiques: serà accessible a tothom? appeared first on VilaWeb.

Avui fa vint-i-cinc anys que començàrem a fer VilaWeb. Explicar ara què significava, el maig del 1995, emprendre la publicació d’un diari a internet és simplement impossible. Allò era un altre món, allò era un altre país, allò era una altra societat, una altra cultura. Tot. Nosaltres hi vam ser, els primers, i si fem una mirada cap al passat no ens en podem sentir més orgullosos. VilaWeb ha obert camí a moltes coses, no solament a un model de periodisme nou i millor. VilaWeb ha contribuït a canviar el país i per a nosaltres ha estat un honor participar, en primera línia, en el combat per una societat més ben informada, per una democràcia més participativa i per uns Països Catalans més conscients de la seua realitat nacional i de la importància de la llengua. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Avui celebrem vint-i-cinc anys, però no ho fem de qualsevol manera. Els celebrem com els primers vint-i-cinc anys d’una història que volem molt llarga i cada dia millor. Els celebrem, per això mateix, tan sols com els primers vint-i-cinc.

Entre el 1995 i el 2001 VilaWeb, com tots els mitjans d’aquella època, va anar trobant-se, inventant el model periodístic i el model empresarial. Partíem de la crítica als mitjans que es feien aleshores i de l’ambició de fer-ho més bé, d’obrir una finestra que portàs aire fresc al país. El 2004 vam tornar a ser els primers de proclamar el model que ens ha dut fins avui: vam dir que calia una premsa pròxima però alhora rigorosa i de qualitat, vam dir que calia comprometre’s com ens havien ensenyat a fer-ho els nostres grans mestres, vam afirmar que no tindríem por de les conseqüències de fer un periodisme honrat i vam dir que crèiem en la independència de l’empresa, convençuts que únicament es podria fer un diari lliure si una part important dels lectors entenien que calia pagar-lo perquè fos d’accés obert al màxim de gent possible. Vam tardar onze anys a convèncer dos mil dels nostres lectors que ens ajudassen a fer el diari que volíem però avui ja enfilem el camí dels dinou mil subscriptors i tenim una força i una capacitat d’informar i crear opinió –que s’ha tornat a posar en relleu en la crisi del coronavirus– com no l’havíem tinguda mai abans.

Per això, i amb aquesta perspectiva, avui que celebrem, dia per dia, els primers vint-i-cinc anys de VilaWeb, us volem dir que sabem que aquest diari encara el podem fer molt millor, que estem convençuts que els vint-i-cinc mil subscriptors que necessitem per a continuar treballant ara els tindrem, però que volem ser més, molts més, per a poder fer no tan sols un bon diari sinó un dels millors diaris del món.

Sabem que no anem equivocats en el model. El suport dels dinou mil subscriptors ha estat decisiu en un moment tan crític com aquest per a garantir la nostra independència, per a evitar d’haver de reduir la capacitat de treball de la redacció –no hem fet cap ERTO– i per a poder-vos oferir, nit i dia, la millor cara de la nostra feina, explicant-vos fil per randa una de les crisis més difícils d’imaginar que hàgem viscut mai. Fins i tot hem estat capaços de crear productes nous com el Report Diari del Coronavirus o els vídeos de les Converses Confinades. No tenim paraules per a agrair-vos la generositat, l’encoratjament i els suggeriments i crítiques que rebem constantment de la comunitat de subscriptors.

Un estudi de la Universitat Ramon Llull ha destacat aquests dies precisament l’altíssima credibilitat de VilaWeb durant la pandèmia. I veure que és tan preuada la informació que oferim en unes circumstàncies com aquestes, en què per responsabilitat social hem tancat la redacció i tothom teletreballa, ens anima encara més a proposar-vos un gran salt endavant. Fa vint-i-cinc anys, quan va començar internet, VilaWeb va ser decisiva per a fer present el català a la xarxa, en un moment en què fins i tot la Generalitat de Catalunya optava pel castellà (aquell inefable Olé…) convençuda que la nostra llengua no era prou global. Avui, de la mateixa manera, estem convençuts que podem fer en català un diari tan bo com els millors diaris del món i que el mètode i la manera són aquests que hem triat. Una redacció independent i altament professional i una comunitat de lectors i subscriptors que, si aconseguim doblar-la, ens permetrà de fer un producte d’una qualitat igual als de qualsevol altra cultura del món.

Fer-ho és al nostre abast. Fer ara i ací, en català, un dels millors diaris del món és al nostre abast. No solament a l’abast de VilaWeb, sinó a l’abast de la cultura catalana, a l’abast de la nació que es reconeix de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En el món globalitzat d’avui, tan diferent d’aquell que hi havia fa vint-i-cinc anys, res ja no és local ni secundari i tot ens interessa, passe al lloc del planeta on passe, i la pandèmia ho ha acabat de deixar clar, per si algú en tenia cap dubte. Avui tenim més informació que mai a les nostres mans però el coneixement també és més amenaçat que mai. Com més va, més difícil és navegar per la mar de la comunicació, plena a vessar d’interessos inconfessables i maquinacions extraordinàriament elaborades. I per això, per seguir complint amb la nostra funció original, ara ens cal créixer i abastar amb la mateixa qualitat un espai informatiu molt més complex i més gran, més ampli, que aquest que us oferim avui.

En aquest quart de segle que ara complim n’hem après molt. No sempre ha estat de manera agradable i gratificant, però hem sabut i hem pogut assentar les bases d’un model de diari i d’empresa que funcionen. El reconeixement que els estudis d’opinió fan de la credibilitat i el lideratge informatiu de VilaWeb revelen una realitat que el soroll diari ja no pot amagar: és evident, està fora de tota discussió, que hi ha un gran nucli de ciutadans que volen bona informació bona, que demanen mitjans fiables i rigorosos, que aprecien la qualitat, la independència de criteri i la professionalitat. Que volen, en definitiva, diaris compromesos que els facen pensar i entendre millor el món, diaris de què puguen gaudir.

A tots ells, a tots vosaltres, us oferim VilaWeb i us assegurem que ens trobem en condicions de treballar tant com calga per a portar-lo fins als nivells d’excel·lència professional i de compromís que un país com el nostre, que una cultura com la nostra i que una nació com la que tenim no tan solament mereix sinó que necessita. L’equip que fa VilaWeb cada dia és de primera fila i està disposat a tot.

Volem fer de VilaWeb un diari molt més fort perquè volem créixer en la llibertat, en totes les llibertats, perquè volem retrobar-nos tots per damunt de qualsevol frontera i dialogar, perquè estem convençuts que cal defensar la democràcia cada dia més amenaçada, perquè creiem en el gaudi de la cultura, perquè sabem fins a quin punt és important recolzar el futur d’una societat en el millor periodisme possible. Per tot això, i després de vint-i-cinc anys demostrant que amb VilaWeb s’hi pot comptar sempre, aquest és el nostre compromís i aquest és el desafiament que assumim: fer als Països Catalans un dels millors diaris del món, ara. Amb vosaltres.

PS. Tot aquest cap de setmana us presentarem articles que explicaran els 25 anys passats, no us perdeu sobretot la gal·leria fotografia i un conjunt de vídeos que us farà recordar coses molt especials de la vostra vida. Si no sóu subscriptors encara, penseu que ara és el moment de fer-vos. Si no podeu, us seguirem informant igual que sempre perquè el nostre compromís és amb tota la societat, però si podeu us demanem que us uniu avui mateix a VilaWeb o, i això és una novetat, que ens oferieu un donatiu econòmic una sola vegada i sense compromís, des d’aquesta pàgina.

The post #25AnysVilaWeb: volem fer un dels millors diaris del món, en català appeared first on VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern francès ha decidit aquest vespre que a partir de demà obligaria tothom qui arribés a l’estat francès provinent de l’estat espanyol a passar una quarantena de catorze dies pel coronavirus. Emmanuel Macron respon així a Pedro Sánchez arran de l’anunci que va fer abans-d’ahir el govern espanyol que tothom qui arribi a l’estat espanyol haurà d’aïllar-se. Les úniques excepcions són els treballadors transfronterers, els transportistes, les tripulacions i el personal sanitari que es desplaci per motius laborals. És una mesura que han pres molts estats, però al principi de la pandèmia del coronavirus, no pas en fase de desconfinament. De fet, demà uns quants estats europeus començaran a reobrir les fronteres i ahir la Comissió Europea va recomanar la restauració de la lliure circulació abans de l’estiu, amb la mirada posada en el turisme i els corredors segurs que negocien alguns estats. Avui el món ha superat les 300.000 morts oficials per coronavirus.

Al país, s’ha detectat el primer rebrot de contagis de la Covid-19 al departament sanitari de la Ribera, amb un focus de 42 infectats. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha demanat que es mantingués la distància física durant uns dies més per tal de controlar el rebrot. Per una altra banda, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han presentat una fase 0,5 per al desconfinament gradual de la ciutat i l’àrea metropolitana, que no accedirien a la fase 1 fins el dia 25. Entre les mesures, que ara ha d’autoritzar el govern espanyol, hi ha l’obertura de botigues sense cita prèvia, la recuperació de les activitats de culte, els centres d’entrenament d’esport professional i la reobertura de les biblioteques.

La crisi sanitària canviarà la vida aquests mesos vinents, i a les cancel·lacions i ajornaments de grans esdeveniments caldrà afegir nous hàbits de la població. També en l’exercici dels drets fonamentals com el de manifestació. Per això l’ANC prepara amb prudència un Onze de Setembre a cavall entre la manifestació presencial i virtual, amb mobilitzacions descentralitzades arreu del país, per tal que els més vulnerables no siguin exclosos de la Diada. En canvi, l’extrema dreta es manifesta contra el govern espanyol a Madrid sense respectar les mesures sanitàries, i la policia espanyola no intervé per a dispersar una concentració que incompleix l’estat d’alarma, fet que ha causat una gran indignació.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 4.494.364 casos confirmats i 301.747 morts. Del total de casos, 1.691.243 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.443.544 casos i 86.224 morts.
—L’estat espanyol, amb 272.646 casos i 27.321 morts.
—Rússia, amb 252.245 casos i 2.305 morts.
—Regne Unit, amb 233.151 casos i 33.614 morts.
—Itàlia, amb 223.096 casos i 31.368 morts.
—Brasil, amb 196.375 casos i 13.555 morts
—L’estat francès, amb 178.870 casos i 27.425 morts.

Als Països Catalans hi ha 79.798 casos, 47.465 altes i 13.103 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 62.615 casos, 35.616 altes i 11.440 morts (avui hi ha hagut 938 casos, 173 altes i 37 morts)
—Al País Valencià, 14.154 casos, 9.490 altes i 1.364 morts (avui hi ha hagut 109 casos, 222 altes i 9 morts)
—A les Illes, 1.958 casos, 1.465 altes i 215 morts (avui hi ha hagut 1 cas, 27 altes i 1 mort)
—A Catalunya Nord, 310 casos, 271 altes i 34 morts (encara no hi ha dades noves)
—A Andorra, 761 casos, 596 altes i 49 morts (avui hi ha hagut 1 cas,  20 altes i cap mort)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

L’editorial de Vicent Partal

‘#25AnysVilaWeb: volem fer un dels millors diaris del món, en català‘

La píndola de Jordi Goula: ‘Els supermercats fan l’agost amb la Covid-19’

Avui l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha publicat els resultats de l’IPC corresponents al mes d’abril. La xifra de l’índex general assenyala una baixada del 0,7% anual tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, arran de la forta caiguda del preu del petroli durant el mes passat. En realitat, l’epígraf de preus energètics ha baixat d’un 17% i ja havia baixat d’un 9% el mes de març. Per tant, a efectes de les estatístiques que mesuren la inflació, la dada que regirà serà aquesta baixada del 0,7% a l’IPC. Suposo que no deixarà de sorprendre els ciutadans, i especialment aquells que van a comprar el menjar, que ben segur que han notat com els preus dels aliments frescs al supermercat no han deixat de pujar aquestes últimes setmanes.

Si ens fixem en un dels subíndexs, concretament en el dels aliments sense elaboració (les dades són estatals), ens adonem que durant l’abril la pujada fou del 2,6% i, en termes interanuals, del 6,9%. És evident que amb el confinament han canviat radicalment els hàbits de despesa i de consum. Aquests mesos, per exemple, els àpats es fan a casa, perquè els bars i restaurants són tancats. Això ha fet pujar extraordinàriament les compres als establiments d’alimentació. Les cues, més enllà de la distància obligada que cal deixar, són molt més llargues que no eren habitualment. És a dir, la demanda ha crescut molt més de pressa que no els mesos anteriors a la crisi.

Si fem un pas més i analitzem els productes, veurem com, en temps de baixa inflació, hi ha preus que pugen molt de pressa. En un any, per exemple, la fruita ha pujat d’un 12,8%; el peix, d’un 9,3%; la carn de porc, d’un 8,2%; i la de pollastre, d’un 6,2%. Són ritmes de creixement molt forts i que tenen un reflex clar en tot això que ha passat a l’abril. Comparats amb el març, els preus de les hortalisses i llegums, a l’abril, han pujat d’un 10,4%; el peix, d’un 2,3%; i el pollastre i la fruita, d’un 1,6%.

Per situar-nos, són ritmes d’augment de preus en l’alimentació fresca que no es presentaven des de l’estiu del 2013 (potser per la pressió del turisme) i no els trobaríem en un mes no turístic fins a l’octubre del 2008. Això vol dir que l’anomalia que presenta l’índex alimentari pot ser deguda o bé a la pressió d’un creixement fort de la demanda, juntament amb un creixement inferior de l’oferta, o bé a un creixement de preus molt fort a l’origen –menys pescadors que surten a mar, menys fruita o hortalisses que es recullen… O bé ha passat que els supermercats han aprofitat l’avinentesa i han augmentat els marges.

Segons la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), d’àmbit estatal, els preus d’origen no semblen haver pujat pas. Si entreu a la seva web, hi veureu un quadre molt interessant on comparen els preus d’origen i de destinació de tot de productes agrícoles i ramaders i calculen per quant s’han multiplicat al final sobre el preu que en paguen al pagès. Hi ha productes que el mes d’abril han baixat de preu a l’origen, com les maduixes, les pomes, els enciams, el pollastre, el porc…, i, en canvi, han pujat a la destinació. Us en poso exemples per no cansar-vos i veureu el perquè de les queixes dels pagesos i l’interès que tenen a vendre tan directament com sigui possible al consumidor. Els enciams, per exemple, els consumidors els pagàvem al març a un preu que era 6,6 vegades el del productor i a l’abril, 8,3 vegades. Les pomes passen de 5,3 vegades a 6, respectivament. El pollastre, de 2,5 vegades a 3,8. El porc, de 3,8 vegades a 4,1… I així podríem continuar. Això vol dir senzillament que els marges dels qui manegen els aliments fins al consumidor han crescut.

Sembla, doncs, que a la vista d’aquestes dades, les tres possibilitats que exposàvem com a possibles s’aclareixen bastant…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Tornar al passat per controlar el coronavirus: així funciona una aplicació de rastreig de contactes
– BBC: Coronavirus Sanofi: França es resisteix a la idea que els Estats Units obtingui primer el vaccí (en anglès)
– France Inter: Com es desenvolupa un vaccí en temps rècord? (en francès)
– The Atlantic: La nostra democràcia sobreviurà a aquesta pandèmia (en anglès)
– La Repubblica: El laberint de les proves serològiques. L’hisop s’imposa als positius. Però amb això n’hi ha prou per a tothom? (en italià)
– Vox: El pla de Trump per a limitar la xifra de morts de la pandèmia: comptar a la baixa (en anglès)
– Franceinfo: Coronavirus: traça i cribatge a gran escala a Corea del Sud (en francès)
– The Guardian: Rússia defensa les seves dades ‘excepcionalment precises’ sobre les morts per la Covid-19 (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

– Detectat un brot de contagis a la Ribera: demanen d’allargar-hi el distanciament social
– El govern demana que puguin obrir les botigues sense cita prèvia a Barcelona i l’àrea metropolitana
– La manifestació de l’Onze de Setembre serà presencial i virtual
– Indignació per la permissivitat amb les manifestacions impulsades per l’extrema dreta a Madrid
– Quinze preguntes incòmodes de Joe Brew per a un desconfinament diferent
– Els professionals sanitaris de Catalunya fan dos minuts de silenci pels companys morts fent front a la Covid-19
– David Verdaguer: ‘Vivim en una societat tan merdosa que si ets pobre o obès és culpa teva’
– Vicente Guallart: ‘Si no vigilem, el perill pot venir els deu anys vinents’
– [Recull fotogràfic] Neurorehabilitació enmig de la pandèmia
– Pepa Prats: ‘El model festiu de moros i cristians no pot morir’

[VÍDEO] Debat especial sobre els 25 anys de VilaWeb
i els nous projectes del diari

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: la quarantena enfronta Espanya amb França i la Unió Europea appeared first on VilaWeb.

A sant Vicent i santa Assumpció, pel miracle dels vint-i-cinc. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Res m’hauria agradat més que commemorar el primer quart de segle d’aquesta santa casa amb una bona notícia. Una com ara: ‘Segons l’última EULP, el 99% dels catalans es comporten com qualsevol parlant normal i corrent.’ Però no podrà ser. La crua realitat no respecta ni tan sols l’ancianitat (per digital que sigui).

La deserció de Miquel Montoro és el reflex exacte de la situació sociolingüística en què vivim: tones i tones de bones intencions, de proclames esforçades, d’iniciatives voluntàries (‘Necessitem youtubers catalans!’), esclafades sense pietat per la castellanització més banal, la gota malaia que s’infiltra dia a dia sense aturador. La mateixa setmana que la Canet s’havia de sentir els retrets més absurds per haver anunciat una col·laboració en un programa del Canal Súper3, l’última promesa del l’star system mediàtic del país es passava al costat fosc.

És evident que en l’ascens fulgurant del nin de ses taronges hi havia tingut un paper determinant l’exotisme del personatge, representat pel seu parlar amb un gust tan marcat de pagesia autòctona. No és descartable que més d’un mallorquí hi trobés un regust folklòric un poc empipador, i fins i tot que més d’un barceloní poc viatjat el veiés risible; però qualsevol cultura normal ha de tenir de tot per poc que pretengui ser això, normal. Des del centre fins als extrems, i en Miqueló anava de primera per compensar l’altre extrem, el del comunicador lingüísticament híbrid, que d’aquests n’anem sobrats. En Miquel era dels nostres.

És obvi que si hagués engegat en castellà no hauria atès mai la popularitat que ha atès: la gràcia era el que explicava, sí, però sobretot com ho explicava. Més forma que no contingut. Ara tots sabem que l’èxit d’en Miquel en l’univers de l’entreteniment hispànic serà efímer. Perquè el nou personatge no té ni la meitat de grapa que el d’abans: és lent, poc espontani, encarcarat. Jo fins i tot el veig tristoi, intentant recordar com putes es diu prebes en castellà. La màquina de fabricar novetats l’agranarà en quatre dies. Segurament els de ca seu, o qui sigui del seu entorn que l’ha convençut a fer el pas, també en són conscients, però deuen haver considerat que els sortia a compte. A qui no li surt gens a compte, en canvi, és a nosaltres com a comunitat cultural, perquè el missatge que dóna reforça un dels prejudicis més nocius que arrosseguem: que si vols triomfar de debò etc etc. Ja era un dels arguments de l’època colonial i s’ha erigit en un dels tòtems de la globalització. El nano mateix, de fet, ho ha confirmat en un dels primers vídeos de la nova etapa: ‘Ni os imagináis el montón de gente que me ha pedido que hable en espanyol.’ El supremacisme castellà no pot assumir que algú amb DNI espanyol s’expressi en un altre idioma (‘¿Porqué escribe usted en catalán?’), i cal ser molt ferreny, o tenir conviccions molt profundes, per resistir-s’hi.

Corre una brama que carrega el mort a TV3 per no haver-se avançat a La Sexta. Si l’haguessin promocionat, diuen, s’hauria sentit prou valorat per no haver de fer aquest pas. Com de costum, TV3 té la culpa de tot. Si no fos que aquesta feina ja la va fer IB3, i res. En el món globalitzat s’imposen les grans dimensions. Un adolescent que triomfa tant com vol a les Balears passa a fer els vídeos en castellà pels mateixos motius que una cantant de Gràcia, un restaurant de moda o una famosa comunicadora de Barcelona hi fan les lletres, els menús i les conferències respectivament (i els webs): perquè han de vendre el producte i el mercat (se suposa que) és el món. Per arribar a més gent, per tenir més acollida, per guanyar més calés. Són aquests, però podrien ser moltíssims altres.

I allò que fan artistes, creadors o en general la immensa majoria dels qui tenen alguna cosa per vendre, ho calquen els qui no han de vendre res. A les xarxes, l’àgora del segle XXI, el concepte de ‘llengua no marcada’ pren tot el sentit, perquè són plenes de catalanoparlants presentant-se al món en la llengua que es pensen que els obre fronteres. Aquell petit suïcidi comunicatiu al qual hem assistit tantes vegades, dos catalans parlant entre ells en castellà (a les botigues és el pa de cada dia), a les xarxes es multiplica: l’un fa una piulada en castellà perquè sí (perquè hi té dret, perquè en té el costum, perquè els trols espanyols no li saltin al coll, pel que sigui) i tot de gent li respon. I ja ho tens: catalans piulant-se mútuament en la lengua común. És un peix que es mossega la cua: com més senyoreja un codi en l’ambient més gent arrossega, que al seu torn augmenta el predomini d’aquell codi i així anar fent. És el que no parem de denunciar en el camp de l’oci juvenil.

I qui diu català diu qualsevol altre idioma sense la protecció d’un estat, qualsevol d’aquells que, per obra i gràcia de l’hegemonisme històric, pot comportar problemes. Quantes piulades en occità o en sard llegiu habitualment? El fenomen és exponencial: com menys parlants té la llengua, amb més força l’esclafa el corró de la comunicació global.

Si VilaWeb, en vint-i-cinc anys, no s’ha deixat esclafar bé deu voler dir que es pot. Per molts anys, i per moltes més pilotes.

The post Que en són, d’inflades! appeared first on VilaWeb.

Les UCI comencen a rebaixar la tensió. VilaWeb ha pogut visitar la unitat de cures intensives de l’Hospital del Mar a Barcelona. En poc més d’una hora, Albert Salamé, el nostre fotògraf, ha pogut veure moments de tendresa, d’intercanvi d’opinions, de monitoratge, de tensió amb complicacions inesperades i d’alegria en haver-les resolt. Tot des del panòptic que dóna accés a tots els llits. Aquestes són algunes de les imatges.

The post [Recull fotogràfic] Una hora a l’UCI de l’Hospital del Mar appeared first on VilaWeb.