La fiscalia ha presentat un recurs a l’escrit de la jutgessa titular del jutjat d’instrucció 3 de Badajoz (Extremadura) del 27 de novembre pel qual s’encausava David Sánchez, germà del president del govern espanyol, i vuit persones més per presumptes delictes contra l’administració pública. Al recurs, la fiscalia considera que la magistrada no justifica els delictes concrets dels quals s’acusa els investigats, i opina que aquest fet vulnera el dret a la defensa. “En el moment de la causa processal en què ens trobem, és com a mínim exigible un judici de versemblança sobre l’aparença delictiva dels fets denunciats”, subratlla la fiscal del cas.

Segons el text del recurs, la fiscalia considera que cal “un mínim d’atribució indiciària” d’uns fets rellevants, tot i que, “com passa en aquest cas, no es formulin connexions de tipicitat concretes amb determinació de preceptes o tipus penals concrets”. “El fet punible, com a objecte del procediment penal, hauria de ser conegut per les persones que declararan a partir del 8 de gener”, comenta.

En aquest ordre d’idees, “no hi ha a la causa, ni per remissió a altres actuacions prèvies, una singularització de comportaments amb transcendència penal per a cadascun dels investigats, la qual cosa considerem essencial per a la seva defensa”. Aquesta “omissió”, afegeix el text, ha de ser resolta “amb anterioritat al desplegament de declaracions”.

La resolució judicial contra la qual recorre la fiscalia “no fa cap exposició dels indicis existents contra cadascuna de les persones a qui es pretén prendre declaració com a investigades”, subratlla la fiscalia. “Ni tan sols s’indiquen els delictes concrets pels quals s’investiga cadascun”. La referència genèrica als “delictes contra l’administració pública investigats no poden satisfer satisfactòriament el dret de defensa”, recull.

La causa és oberta per presumptes irregularitats en la contractació del germà del president del govern el juliol del 2017 per part de la Diputació de Badajoz. Entre els investigats, també hi ha el secretari general del PSOE d’Extremadura i president de la Diputació, Miguel Ángel Gallardo.

Un intern ha agredit sexualment una funcionària a la presó de Lleida durant un trasllat, segons que ha avançat El Caso i han confirmat a l’ACN fonts penitenciàries. Els fets van passar dilluns cap a les vuit del vespre, quan els interns eren traslladats a les cel·les després de sopar. Segons sembla, el pres va aprofitar el moment en què la funcionària obria la porta per assetjar-la per l’esquena i fer-li tocaments. També va refregar les parts íntimes amb la víctima. L’home va haver de ser reduït i conduït a un departament especial per aïllar-lo.

Fonts sindicals han afegit que la funcionària va aconseguir deslliurar-se del pres i tancar-se a la cel·la per protegir-se, mentre la resta d’interns increpaven l’agressor. Posteriorment, es va avisar el cap de serveis, que va decidir de traslladar l’intern al departament especial, on continua a hores d’ara.

Les mateixes fonts han dit que aquest intern acumulava uns quants incidents i que això no li havia comportat cap conseqüència. Segons que indiquen, l’única repercussió que ha tingut és que l’han inclòs en un fitxer d’interns en seguiment especial, una mesura que a parer dels sindicats és poc útil.

L’autocar que diumenge a la tarda es va accidentar a Portè (Alta Cerdanya) tenia la ITV caducada d’ençà del 2023, segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN. Aquesta mena de vehicles estan obligats a passar la inspecció cada sis mesos.

El sinistre ha deixat dues víctimes mortals i una quarantena de ferits. En el vehicle, que feia una ruta organitzada de l’Hospitalet de Llobregat a Andorra, hi viatjaven 47 persones. Les autoritats de Catalunya Nord investiguen les causes de l’accident. L’empresa que operava el viatge, Chavi Tours, fixada a l’Hospitalet de Llobregat, estava en concurs de creditors d’ençà del juliol.

Pressupost nou i nova picabaralla entre el PP i Vox. Si bé tot semblava ben encaminat perquè l’extrema dreta donés suport als comptes de Marga Prohens per al 2025, en poc temps la qüestió ha dinamitat. Avui, Vox ha tombat el pressupost en la primera votació en la reunió de la ponència. Ara com ara, no hi ha projecte de pressupost, perquè tot l’articulat ha caigut.

El PP ha hagut d’emetre un vot particular per a recuperar el text, la qual cosa els permetrà de guanyar una setmana més per a negociar amb l’extrema dreta, a qui fa tot just una setmana lloava a tort i a dret –i just abans de votar per error unes esmenes de Vox que eliminaven el català de la funció pública. 

El PP vota per error d’eliminar el català de la funció pública a les Illes

Però va ser a partir d’aquell moment que la mar es va embrutar. La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, no permetia de repetir la votació després l’errada declarada de Marga Duran, diputada del PP. Les cares van ser un poema en la bancada del PP, i en la de Vox, d’orgull i satisfacció. 

Durant el ple d’aquest matí, Vox ja havia apujat el to davant Prohens i la tensió era molt evident. Arribava la primera amenaça seriosa de tombar el pressupost: “Orgull, supèrbia i descortesia parlamentària és creure que tenen majoria absoluta i que poden enganyar Vox per obtenir uns pressupostos”, deia Cañadas. La segona amenaça, aquesta encara més punyent, ha trigat tan sols unes hores més. 

El proppassat 22 d’octubre, el PP va aconseguir d’aprovar el sostre de despesa –el primer pas per a aprovar el pressupost– gràcies a una abstenció de Vox en canvi que el govern no acceptés d’acollir menors no acompanyats. En aquell moment, es va desencallar la política principal que va propiciar la ruptura de Vox amb el govern de Prohens.

Aprovat el sostre de despesa a les Illes en canvi de no rebre menors no acompanyats

El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno ha admès la personació del PSOE com a acusació popular en el cas Koldo, sobre el suposat cobrament de comissions per la venda de material sanitari durant la pandèmia. El jutge imposa al PSOE l’obligació de dipositar una fiança de 5.000 euros en metàl·lic en un termini de deu dies per a poder exercir l’acusació popular.

El magistrat ha citat totes les acusacions populars personades el 10 de desembre perquè es pronunciïn sobre una possible unificació de les acusacions. Ho justifica pel fet que l’elevat nombre d’acusacions populars pot afectar les diligències i dilatar el procés.

L’empresa Molins ha tornat la seu social a Catalunya, d’on se n’havia anat l’octubre del 2017. L’empresa dedicada al ciment, que cotitza a la borsa i va facturar 1.349 milions d’euros l’any passat, ho ha comunicat a la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV), i ha detallat que a partir d’avui el seu domicili tornarà a ser a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), on era abans de dur-lo cap a Madrid.¡

El 20 d’octubre de 2017, l’empresa va justificar el trasllat adduint “la situació política i social” que es vivia a Catalunya i a “la inseguretat jurídica” ocasionada. L’any 2019, ja va proposar de tornar la seu a Catalunya, però un 80% dels accionistes hi van votar en contra. Ara la decisió de tornar l’ha presa el consell d’administració de la societat per unanimitat

El mes passat, els Laboratoris Ordesa, fabricant de llet i cereals infantils, va decidir de tornar la seu social a Catalunya després d’haver-la traslladat arran del referèndum d’independència del Primer d’Octubre.

El PSC confia a posar-se d’acord amb ERC i els Comuns per revertir la rebaixa fiscal al joc que es va aprovar el 2014 per afavorir els inversors del Hard Rock. Ho ha dit la portaveu del grup parlamentari, Elena Díaz, que ha afegit que ja es treballava per incorporar la rebaixa d’aquest impost a la llei d’acompanyament del pressupost. Díaz ha dit que aquesta mesura forma part de l’acord d’investidura amb els Comuns i que “segurament” seran capaços d’arribar a un acord amb les dues formacions. Precisament ahir la junta de portaveus va fixar que al ple de la setmana que ve s’inclourà el debat sobre la tramitació en lectura única de dues proposicions de llei sobre fiscalitat del joc, proposades pels Comuns i ERC.

Preguntada pels terminis, Díaz ha admès que només queden dos plens al parlament abans d’acabar l’any i que la votació al ple d’aquesta mesura no depèn solament de la seva formació. “Estem atents de poder-ho aprovar, però potser no serà fins al primer ple de gener”, ha matisat.

El ple del Consell ha aprovat la destitució del secretari d’Emergències i Interior, Emilio Argüeso, que serà rellevat per Irene Rodríguez, que va exercir entre 2007 i 2015 com a directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències durant els governs de Francisco Camps i Alberto Fabra.

Les darreres setmanes, arran de la gota freda, els grups de l’oposició a les Corts han reclamat la destitució d’Argüeso per la gestió de la crisi, mentre que els representants del Consell han insistit que les decisions sobre el segon nivell del govern valencià es prendrien “quan calgués”.

Emilio Argüeso va abandonar Ciutadans l’any 2021 i fou fitxat pel PP dos anys després. Més enllà d’aquest canvi en la direcció general d’Emergències, el ple del Consell ha acordat altres canvis en secretaries i direccions generals com a part de la remodelació de l’executiu.

Entre aquests canvis, Rosa Tourís, directora general de Prevenció d’Incendis i actual portaveu del CECOPI, s’incorpora com a directora general de Coordinació, Control i Seguiment a la nova vice-presidència segona per a la Recuperació Econòmica i Social, dirigida per Francisco José Gan Pampols.

A més, l’actual director general d’Infrastructures sociosanitàries, Rafael Mateos, passa a ser el director general del Pla de Recuperació i Reconstrucció. Com ja s’havia anunciat aquestes darreres setmanes, també s’ha aprovat el nomenament de Venancio Aguado com a secretari del gabinet de la vice-presidència segona.

El partit Solidaritat Catalana per la Independència ha tornat a registrar al parlament la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana de declarar la independència de Catalunya. Fa pocs dies, el Tribunal Constitucional espanyol va declarar nul i inconstitucional l’acord de la mesa del parlament que va admetre a tràmit la ILP, tal com li havia demanat el govern espanyol. Com a resposta, Solidaritat per la Independència ha tornat a presentar la ILP per a tornar a començar els tràmits parlamentaris.

David Folch, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, ha dit: “No és que ens entusiasmi haver de respondre a allò que fa l’estat espanyol, però enteníem que no podíem deixar que la decisió final sobre una ILP de declaració d’independència depengués d’un tribunal espanyol.” Ha recalcat que, tenint en compte les lleis aprovades al parlament i el resultat del referèndum del Primer d’Octubre, Catalunya hauria d’haver estat indepdendent, i que si no ho és, és per la repressió. “Som en un estat ocupat. Quan el Tribunal Constitucional ens impedeix tramitar la ILP el que fem automàticament és tornar-la a presentar. Ho farem les vegades que calgui, o farem altres coses. La resposta no serà sempre la mateixa”, ha afegit.

En altres ocasions, la declaració d’inconstitucionalitat d’un tràmit parlamentari ha anat acompanyat d’un advertiment als diputats del risc de cometre un delicte de desobediència si tornaven a fer el mateix. Ara bé, fonts parlamentàries expliquen a VilaWeb que els membres de la mesa no van rebre personalment cap advertiment del Constitucional, de manera que si ara la tornessin a admetre no incorrerien en un delicte de desobediència.

Solidaritat presenta una ILP a les Corts de declaració d’independència del País Valencià

El darrer cop, l’admissió a tràmit de la ILP es va aprovar amb els vots favorables dels membres de Junts i la CUP a la mesa, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC. Amb les noves eleccions l’independentisme va perdre la majoria al parlament, però va aconseguir de mantenir la majoria a la mesa gràcies als representants de Junts i ERC. Ara bé, caldria que aquest cop ERC votés a favor perquè la ILP pogués continuar el tràmit parlamentari. En cas de no ser així, els tres vots contraris del PSC s’imposarien sobre els dos afirmatius de Junts, perquè la CUP ja no té cap representant a la mesa.

“Hi ha una majoria independentista, per tant, l’admissió a tràmit serà decisió de Junts i ERC”, ha remarcat Folch. La mesa del parlament haurà de pronunciar-se en un termini màxim de quinze dies hàbils. “Probablement, un cop superada l’admissió a tràmit, el govern espanyol presentaria un recurs d’inconstitucionalitat i tornaríem a ser al mateix lloc, com ja va passar el darrer cop”, reconeix el dirigent de Solidaritat. Tot i això, diu que volen “explorar les costures de l’estat espanyol”, i avancen que faran accions que “mostrin aquesta ocupació de l’estat espanyol”.

Si, malgrat el precedent, finalment pogués tirar endavant, entraria en joc la comissió de control, que haurà de validar la documentació que presentin els promotors per a recollir signatures i que fa la funció d’una junta electoral. La comissió de control l’integren tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots ells designats per la mesa a proposta dels grups. També hi actua com a secretari un lletrat, que té veu però no vot dins de la comissió.

La llei marca que, un cop la comissió de control ha segellat i numerat els fulls de la ILP, els promotors han de recollir 50.000 signatures en un termini de 120 dies hàbils, prorrogables 60 dies hàbils més per la mesa si ho considera justificat. Si les aconsegueixen, la mesa del parlament ha de vetllar perquè es faci un debat a la totalitat de la proposició de llei en un termini màxim de quatre mesos.

La creació d’una comissió de la veritat és la proposta que la candidatura d’Oriol Junqueras defensa perquè ERC aclareixi el funcionament de l’estructura B de comunicació, investigui els cartells dels germans Maragall i passi pàgina de les “males pràctiques”. Es tracta d’una iniciativa amb què ha discrepat obertament Nova Esquerra Nacional, la llista de Xavier Godàs, amb qui Junqueras s’enfrontarà a les urnes internes el dia 14. Els de Godàs hi veuen una banalització de les comissions posteriors a règims dictatorials i per a investigar vulneracions de drets humans. Però Junqueras, que dona per fet que guanyarà el congrés en la segona volta, està decidit a tirar-la endavant i ha anunciat el nom de tres dels membres que en formarien part: la presidiria Joan Tardà, que dissabte va ser elegit conseller nacional novament amb més suports que cap altre candidat, i també hi hauria l’ex-conseller Carles Mundó i l’advocada Marta Bolinches. Militància Decidim remarca que són persones d’un “prestigi inqüestionable”. Es tracta, també, de membres afins a Junqueras, però l’ex-president d’ERC ha assegurat que proposaran a les altres candidatures que hi integrin algun representant, amb la previsió que finalment en formin part cinc o sis persones i sigui una comissió “plural”. Es tracta d’un detall rellevant perquè els contraris a Junqueras van interpretar el seu advertiment que no es tancarien les ferides que abans no s’haguessin netejat com l’anunci que faria una “purga” si guanyava el congrés.

Tardà ha estat especialment bel·ligerant fins ara amb el cas dels cartells, que està pendent que el responsable de compliment del partit en tanqui la investigació i en remeti les conclusions a la comissió de garanties. Aquesta comissió, que havia de decidir si ratificava els quatre expedients oberts i les sancions corresponents, li va demanar que ampliés la investigació davant de l’aparició de noves informacions i denúncies internes. Les suspensions de militància anunciades tampoc no es van executar. Finalment, el cas no s’ha aclarit abans del congrés, com moltes veus del partit reclamaven. Ara Junqueras planteja que el proper consell nacional, que es constituirà amb els nous membres elegits, aprovi la creació d’aquesta comissió de la veritat. De fet, 19 de la trentena de membres del consell nacional que s’elegien dissabte són afins a Junqueras, així que el seu sector hi comptaria amb una clara majoria, sumant-hi membres nats i els càrrecs territorials. El propòsit de Militància Decidim és que la investigació es tanqui amb celeritat, a mitjans de febrer, per a poder “passa pàgina” abans que ERC acabi de debatre la seva ponència estratègica i la reforma dels estatuts en el plenari de la segona fase del congrés.

Junqueras també considera que la comissió de la veritat és compatible amb la proposta de Foc Nou d’encarregar una auditoria externa. La candidatura d’Helena Solà i Alfred Bosch, que manté converses amb les dues llistes que han passat a la segona volta, ha demanat que s’aclareixin també els pagaments que es van fer, encara que fos de manera interposada a través de l’empresa Relevance, segons que va explicar el diari Ara. Junqueras defensa que l’auditoria també es faci igualment.

Militància Decidim planteja, a banda, que es reformin els estatuts del partit perquè les investigacions internes deixin de dependre d’un òrgan unipersonal, com ho és el responsable de compliment, i la comissió de garanties del partit torni a tenir-ne la competència. La comissió de garanties, en qualsevol cas, només pot sancionar els militants del partit. Però en el cas dels cartells hi poden haver implicats que s’hagin donat de baixa o que no siguin d’ERC, així que caldrà veure què faria la comissió de la veritat si topés amb persones que es neguessin a la fiscalització. “Espero que tothom col·labori a conèixer la veritat”, ha dit Junqueras.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assenyalat que l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 8 d’agost, durant el ple d’investidura de Salvador Illa, i la presència de Carles Puigdemont a l’Arc de Triomf va venir marcada, també, per l’amenaça terrorista, de 4 sobre 5. Tant públicament com al jutjat, Interior havia dit fins ara que els tres objectius d’aquell dia eren garantir que el plenari es fes amb normalitat, evitar enfrontaments entre mobilitzacions contraposades i detenir Puigdemont. Ara assenyala un quart element a tenir en compte: el terrorisme, tant gihadista com ultradretà. Ho diu Parlon en una resposta parlamentària a la CUP avançada per el Món i a la qual ha tingut accés l’ACN.

El document, de dos fulls i mig, diu que no pot donar la informació que s’ha facilitat al jutjat que investiga la desaparició de Puigdemont, però vol donar “informació genèrica sobre l’objectiu del dispositiu, els antecedents, com es va desenvolupar i els resultats”, tot i que en cap moment no esmenta Puigdemont. A banda de garantir el funcionament del plenari i evitar enfrontaments, el document també justifica l’ús de gas pebre per evitar una entrada en massa de manifestants independentistes al recinte del parc de la Ciutadella.

Diu que “el nivell d’amenaça terrorista de l’acte era moderat, dins de la situació d’un nivell 4 sobre 5 establerta actualment”. “L’acte d’investidura tenia lloc en un moment en què les organitzacions properes al moviment gihadista global han intensificat la crida a atacar interessos occidentals, especialment les democràcies”, afegeix.

Sobre el terrorisme d’ultradreta, també es considera que n’hi havia una amenaça “moderada”, i assenyala que tots els que participaven en l’acte d’investidura podien ser “potencials objectius”.

Tot i que les mobilitzacions independentistes i de Vox teòricament eren pacífiques, els Mossos no descartaven que alguns individus es poguessin infiltrar i dur a terme “accions més contundents contra figures polítiques”. Igualment, també es va preveure la possibilitat que grups minoritaris volguessin irrompre al parlament, danyar l’edifici o dificultar l’arribada dels polítics.

El govern de Salvador Illa ha anunciat, després de la reunió del consell executiu, que atorgava la Creu de Sant Jordi d’enguany a vint personalitats i deu entitats.

Les personalitats són Claudi Alsina, catedràtic en matemàtiques; Àngels Barceló, periodista; Aurora Batet, castellera; Pilar Bayer, catedràtica emèrita en àlgebra; Aitana Bonmatí, futbolista; Jordi Camí, metge i catedràtic en farmacologia; Eudald Carbonell, arqueòleg i catedràtic en prehistòria; Josep-Lluís Carod-Rovira, polític i ex-vice-president de la Generalitat; Eduard Fernández, actor; Kílian Jornet, atleta; Isidre Molas, polític i catedràtic en dret constitucional; Salvador Oliva, poeta, traductor i catedràtic de filologia catalana; Maria Antònia Peralba, metgessa; Josepa Plana, pallassa i actriu; Jordi Sabaté, youtuber i activista social; Marta Sanz-Solé, catedràtica emèrita de matemàtiques; Clara Segura, actriu; Carme Torras, matemàtica, informàtica i escriptora; Èlia Torroella, farmacèutica; i, a títol pòstum Joan Ximénez, el Petitet, músic.

Les associacions guardonades són Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, Associació Softcatalà, Consell Català del Moviment Europeu, la Fageda Fundació, Filmin, Fundació Centres d’Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES), Fundació Solidança, Nomada Studio, SOS Racisme Catalunya i Unió de Pagesos.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat Ion Antolín Llorente, actual director de comunicació del PSOE, secretari d’estat de comunicació espanyol, un càrrec que fins ara ocupava Francesc Vallès.

Antolín ha estat director de comunicació dels socialistes d’ençà de l’agost del 2022, després d’haver exercit com a director del departament de Coordinació Informativa de la Secretaria d’Estat de Comunicació (SEC) del Ministeri de la Presidència espanyol.

Les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), encapçalades per la milícia kurda Unitat de Protecció Popular (YPG), han anunciat la presa de set localitats a la demarcació de Deir ez-Zor (est), fins ara sota el control de les forces governamentals, sense que el govern sirià s’hagi pronunciat sobre aquest canvi sobre el terreny.

“Confirmem que les nostres forces són responsables de protegir la població a les localitats de Salhiya, Tabia, Hatla, Jesham, Mazlum i Huseiniya, a la part oriental de Deir ez-Zor”, diuen en un comunicat, en què asseguren que el desplegament “és una resposta a les crides urgents de la població local arran del risc com més va més gran que Estat Islàmic aprofiti els esdeveniments a l’oest del país”.

L’organització diu que la decisió es pren “per la situació greu derivada dels recents esdeveniments a l’oest de Síria”, en referència a l’ofensiva llançada la setmana passada per gihadistes i rebels a la demarcació d’Alep, que ha causat “una amenaça greu relacionada amb el moviment imminent de grans cèl·lules d’Estat Islàmic per a controlar zones geogràfiques sense protecció, especialment al nord i l’est de Deir ez-Zor”.

Els Mossos d’Esquadra han registrat una primera denúncia contra un compte d’Instagram per comentaris i calúmnies sobre menors a Sant Cugat del Vallès, segons que ha confirmat a l’ACN l’impulsor de la denúncia, el periodista Jofre Llombart, i la policia catalana. El compte és @cotilleo_santcuu, que Instagram ja ha tancat i en què es permetia que individus anònims fessin comentaris sobre menors de l’entorn i en publiquessin fotografies i vídeos. Llombart va presentar la denúncia ahir al vespre a la comissaria de Mossos de Sant Cugat del Vallès per un delicte de descobriment i revelació de secrets. És previst que, com a mínim, cinc famílies més presentin avui una ampliació de la denúncia.

Segons que ha explicat Llombart a l’ACN, la seva filla, de tretze anys, li va comunicar l’existència del perfil ahir, quan ella ho va saber, atès que no té perfil propi a Instagram i se’n va assabentar quan es va trobar amb companyes de classe que sí que en tenen. “El cap de setmana, un grup d’alumnes de l’institut va detectar que els seus noms apareixien al compte, ens ho van fer saber i vam poder comprovar que s’hi publicaven mentides, calúmnies, vexacions i difamacions sobre altres adolescents de Sant Cugat”, ha detallat.

Els missatges originals s’havien publicat a la xarxa NGL.link, on es poden escriure missatges que posteriorment es publiquen a Instagram en forma d’història, de manera que tenen una durada limitada de 24 hores. “Vam fer-ne captures de pantalla i vam denunciar el compte a Instagram perquè el tanquessin”, afegeix el periodista.

Llombart explica que hi ha una trentena d’alumnes, tant nens com nenes, que apareixen vexats al perfil, la major part de l’institut Angeleta Ferrer, però també d’altres centres de la localitat vallesana. Ahir, van traslladar la situació a la direcció de l’institut, que els va dir que tractarien el cas.

Per tot plegat, ahir, Llombart va presentar una denúncia a la comissaria local dels Mossos d’Esquadra, que van confirmar l’existència del perfil i del contingut abans que Instagram el tanqués. No obstant això, diu que tenen constància que hi ha més perfils a la xarxa per a agafar el relleu al clausurat, que encara no s’hi ha publicat contingut, però que “estan preparats” per fer-ho.

L’Entitat del Sòl espanyola (Sepes) serà la base de l’empresa pública d’habitatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, va prometre de crear en la clausura del congrés del PSOE. Segons que ha explicat la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, l’operació consisteix a donar al Sepes accés a crèdits de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), terrenys d’uns quants ministeris, com ara el de Defensa, i pisos de la Sareb.

Rodríguez asegura que el Gobierno "lleva un año" trabajando en la "nueva empresa pública de vivienda", que no será nueva, sino "una transformación de los recursos existentes": "No necesita de un acuerdo de Consejo de Ministros a priori" https://t.co/WzeT2sfCVC… pic.twitter.com/VvJrZ0XUTV

— RTVE Noticias (@rtvenoticias) December 3, 2024

L’empresa resultant tractarà “de manera integral” totes les capacitats de l’estat: sòl, urbanització, construcció dels habitatges, promoció dels pisos i la seva gestió. Amb tot, Rodríguez ha admès que l’administració pública espanyola treballaria acompanyada de les constructores privades en aquestes operacions.

El govern vol resoldre la crisi de l’habitatge amb la construcció de parc públic: “No ho resoldrem d’avui per demà”

En una entrevista a TVE, Rodríguez ha explicat que ja feia un any que els ministeris d’Economia i Habitatge treballaven en la forma jurídica del nou instrument, que té com a referents el Consorci Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i el seu equivalent al País Basc.

“Intervindrem el mercat via oferta amb un parc públic i amb assequibilitat”, ha explicat la ministra, que alhora ha assegurat que l’executiu espanyol acabarà donant tots els detalls del funcionament d’aquesta empresa, de com fer les sol·licituds i de qui podrà accedir a aquests pisos, en poques setmanes.

El reglament del lloguer de temporada “estarà llest a començament d’any”

Rodríguez també ha afirmat que l’executiu espanyol aprovarà el reglament de la llei d’habitatge que ha d’evitar el frau en el lloguer de temporada a començament de l’any entrant. El text ja és pendent de l’informe del Consell d’Estat, i tornarà al consell de ministres “perquè entri en vigor a l’inici de l’any que ve”.

La desocupació, durant el mes de novembre, ha caigut lleugerament a Catalunya, mentre que ha augmentat al País Valencià i a les Illes Balears, segons les dades comunicades pel Ministeri de Treball i Economia Social espanyol.

A Catalunya, la desocupació s’ha retallat un 0,69%, és a dir, hi ha 2.307 persones menys a les llistes dels serveis d’ocupació (332.532 desocupats en total). A l’octubre, l’ocupació havia pujat un 0,88%. En les xifres interanuals, la retallada és del 2,17% (7.375 treballadors).

Al País Valencià, la desocupació ha augmentat de manera gairebé imperceptible, concretament en 53 persones. Ara mateix, hi ha 315.063 desocupats, la xifra més baixa d’ençà del novembre de 2007. En el context interanual, la desocupació ha caigut un 2,6% (8.573 treballadors).

Finalment, a les Illes, la desocupació ha augmentat un 6,1%, és a dir, 1.808 treballadors més sense feina. En total hi ha 31.297 persones inscrites a les llistes dels serveis d’ocupació. Aquesta és la xifra més baixa en un mes de novembre d’ençà de 1996, quan comencen els registres desglossats. En el context interanual, la desocupació ha caigut un 5% (1.645 treballadors).

El crític cinematogràfic Àlex Gorina ha fet públic que va ser víctima d’agressions, abusos, tortures i violacions quan feia el servei militar obligatori a Melilla, entre el 1976 i el 1977. Ho ha explicat al documentari Et faran un home, que 3Cat estrena avui a les 22.05 a TV3 i a la plataforma digital. El documentari destapa la violència estructural contra els joves que van haver de fer el servei militar espanyol obligatori els primers anys després del franquisme amb la participació de deu testimonis, que relaten a càmera els abusos soferts.

“Em va despertar un sergent i em va dir: ‘Vine amb mi.’ Quan vaig entrar, em vaig trobar que n’hi havia dos més. I llavors es van tirar damunt meu. Estaven borratxos, evidentment, com gairebé sempre. I em van despullar”, relata Gorina, un dels deu participants en el documentari. “Em resisteixo a creure que en tota la història de l’exèrcit espanyol de tota la vida, jo hagi estat l’única persona que ha estat violada”, afegeix en el fragment que ha avançat 3Cat a les xarxes socials.

El crític cinematogràfic Àlex Gorina va fer la “mili” a Melilla entre el 1976 i el 1977, un any d’infern en què va ser víctima d’abusos i maltractaments, forçat a fer contraban i, com tots els seus companys, sotmès a un règim disciplinari absurd i criminal que es va cobrar vides.… pic.twitter.com/ICkDXBitTy

— 3Cat (@som3cat) December 2, 2024

El documentari neix a partir del cas de la Companyia d’Esquiadors i Escaladors de Viella, un dels escenaris de violència entre soldats i del qual el documentari recull fins a quatre testimonis, que relaten com els veterans torturaven els soldats que hi acabaven d’arribar, amb la permissivitat dels comandaments. També expliquen les seves experiències homes que van fer el servei militar a les Canàries, Bétera o, com Gorina, a Melilla.

Entre els testimonis, hi ha el director de VilaWeb, Vicent Partal, que relata la seva experiència en la caserna d’helicòpters de Bétera. També hi apareixen Artur Sebastián, que va fer el servei militar a les Companyies d’Operacions Especials (COE) de les Canàries, l’any 1981; Albert Arean, a la caserna d’esquiadors i escaladors de Viella, l’any 1984; Toni Iborra, a la caserna de transports a Prado del Rey, el 1982.

La investigació periodística és obra de la periodista Mireia Prats i el realitzador Joan Torrents, que han recollit el testimoni de vint-i-cinc homes que avui tenen entre 55 anys i 65, i que van fer el servei militar als anys vuitanta i noranta. Unes declaracions coincidents que demostren un tracte vexatori estructural i sistèmic. Alguns dels joves víctimes d’abusos provaven de fugir, però llavors eren considerats desertors i s’havien d’enfrontar a un tribunal militar. Molts altres es van suïcidar i, llavors, la família rebia un document que atribuïa el decés a una “mort accidental”.

3Cat ha obert una bústia de denúncia d’abusos gestionada per periodistes experts en atenció a les víctimes perquè qui vulgui explicar el seu cas ho pugui fer: bustiadenuncia@3cat.cat.