Vilaweb.cat

Diputats francesos portaran la sentència de l’1-O a l’Assemblea nacional francesa

Alguns diputats francesos estan preparant iniciatives per portar la sentència de l’1-O a l’Assemblea Nacional francesa. Això és el que ha assegurat aquest dimecres el diputat de la coalició nacionalista Pè a Corsica (Per Còrsega) Jean-Félix Acquaviva, que ha apuntat que, per exemple, es podrien fer accions a les comissions de la cambra baixa. Malgrat no estar encara formalitzades, Acquaviva ha dit que estan estudiant com mobilitzar-se com a resposta a la sentència i que les accions no seran només a la cambra parlamentària. La resposta a la sentència ha estat una de les qüestions que ha tractat el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, durant una reunió a l’Assemblea Nacional amb alguns dels cianquanta-dos diputats francesos que van denunciar la repressió a Catalunya. Després de la trobada, Bosch ha insistit en la necessitat d’iniciar una ‘negociació política’ amb el govern espanyol per resoldre la situació política.

Després d’una reunió d’una hora amb Bosch i en una atenció a mitjans a l’exterior de l’Assemblea Nacional francesa, Acquaviva ha denunciat la ‘repressió desproporcionada’ a Catalunya i la ‘gravetat de la situació’. Sobre les mobilitzacions i accions que preveuen en les pròximes setmanes, el diputat de Pè a Corsica ha remarcat la voluntat que se’ls senti “més fort” per ‘assolir una solució política i democràtica’ a la qüestió catalana.

Al seu torn, el diputat Paul Molac, del partit del govern, La République En Marche, ha assenyalat que la qüestió catalana “no es pot resoldre posant les persones de les organitzacions i del govern a la presó”. Molac ha denunciat la “instrumentalització de la política”, cosa que ha considerat un “risc”.

“No cal anar més enllà, calen propostes i que el govern espanyol proposi una solució política”, ha subratllat Molac, mentre que el diputat del Partit Comunista Pierre Dharreville ha apuntat que la situació actual a Catalunya és “preocupant” i ha defensat “les llibertat i els drets d’expressió política i d’expressió dels pobles”.

Després de reunir-se amb representants de les dues cambres legislatives de França, el conseller d’Acció Exterior ha instat de nou el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, a “actuar”. “És el moment de trobar una sortida a través del diàleg i de negociacions polítiques”, ha subratllat Bosch, que ha considerat que els que haurien “d’estar a l’altra banda de la taula” amb Sánchez són els líders independentistes empresonats.

The post Diputats francesos portaran la sentència de l’1-O a l’Assemblea nacional francesa appeared first on VilaWeb.

L’ex-director dels Mossos torna a la CCMA

L’ex-director dels Mossos d’Esquadra Andreu Joan Martínez ha sol·licitat el retorn al seu lloc de feina com a director d’Estratègia i Recursos Humans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), un càrrec que tenia d’ençà del febrer del 2015 fins que es va posar al capdavant del cos policíac. Està previst que el seu nomenament es faci públic d’aquí pocs dies al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Martínez va anunciar la seva dimissió el 25 de setembre en una carta al conseller d’Interior, Miquel Buch, en una en considerar que ha complert una etapa després d’haver assolit diversos dels objectius que s’havia marcat, segons fonts del departament d’Interior. Pere Ferrer Sastre va ser nomenat com a nou director de la policia catalana en la reunió del consell executiu del govern.

És previst que l’actual director d’Estratègia i Recursos Humans de la CCMA, Joan Pericas, deixi el càrrec en qüestió de dies.

Dimiteix el director general dels Mossos, Andreu Martínez

The post L’ex-director dels Mossos torna a la CCMA appeared first on VilaWeb.

Errejón comença a recollir avals a Barcelona per presentar candidatura el 10-N

La candidatura d’Íñigo Errejón ha començat a recollir signatures per una llista de Més País a Barcelona per si finalment decideix presentar-la el 10-N. El comitè electoral encara no ha decidit si es presenta o no, però s’estan recollint signatures per si, arribat el moment, Errejón opta per fer aquest pas. La recollida de signatures és necessària per a presentar-se a les eleccions al congrés i al senat espanyol i cal que la candidatura compti amb, almenys, la signatura de l’1% dels inscrits al cens electoral de la circumscripció.

Fins ara, la nova aposta d’Íñigo Errejón no ha comptat amb el suport dels comuns. La cap al parlament dels comuns, Jéssica Albiach, ha explicat avui que no troba la necessitat que es presenti aquesta candidatura perquè ja hi ha un espai polític per a aquests electors, el d’En Comú Podem. També ha lamentat aquesta possibilitat el portaveu dels comuns al congrés, Jaume Asens, que creu que la decisió pot fragmentar encara més l’esquerra. D’altra banda, ha afirmat que els sembla innecessàries i que a Catalunya no agrada que s’exportin operacions ‘d’altres parts de l’estat’.

 

The post Errejón comença a recollir avals a Barcelona per presentar candidatura el 10-N appeared first on VilaWeb.

La Junta electoral vol ‘vigilància permanent’ als edificis de la Generalitat perquè no hi posin llaços grocs

La Junta electoral espanyola ha ordenat al president de la Generalitat Quim Torra la retirada immediata de tots els edificis de la Generalitat de Catalunya arreu del país, i de totes les entitats dependents de l’administració, de ‘banderes estelades, llaços grocs o altres del mateix significat, fotografies de candidats o polítics i de pancartes, cartells o qualsevol altre símbol partidista o que contingui imatges o expressions coincidents o similars’ a les utilitzades per qualsevol partit que es presenti a les eleccions del 10-N. La junta dóna com a màxim divendres a les 15.00 per a complir l’ordre.

A banda, ordena que hi hagi una ‘vigilància permanent‘ perquè no es puguin posar en el període electoral qualsevol d’aquests símbols.

La junta ha adoptat la decisió en resposta a una denúncia de Ciutadans i ha rebutjat les al·legacions presentades per la Generalitat. L’ens electoral recorda que ja va resoldre sobre aquesta qüestió els dies 11, 18 i 21 de març i 28 d’abril del 2019 –fet que ha portat Torra al TSJC– i insisteix que els llaços grocs i les estelades ‘són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals que concorren a les eleccions’ i per tant no poden estar presents als edificis públics que depenen del govern.

Segons la junta ens trobem davant una ‘reiteració en l’incompliment de l’obligació de neutralitat dels poders públics que ja es va produir en l’anterior procés electoral’ i per tant insta el president de la Generalitat de Catalunya ‘perquè de manera immediata adopti totes les mesures necessàries per retirar dels edificis públics de l’Administració de la Generalitat i de totes les entitats vinculades o dependents d’aquesta Administració’ de símbols que considera partidistes.

La junta insisteix a advertir Torra de les ‘responsabilitats administratives i en el seu cas penals que pot incórrer si no compleix estrictament aquest acord’, i requereix a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ‘que informi a aquesta junta si dins del termini previst s’ha complert aquest acord’.

The post La Junta electoral vol ‘vigilància permanent’ als edificis de la Generalitat perquè no hi posin llaços grocs appeared first on VilaWeb.

Marco defensa que À Punt està en creixement i que necessita ‘bona reputació’

La directora general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, Empar Marco, ha comparegut a la comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’Espai Audiovisual de les Corts per a donar compte de la seva gestió, on ha dit que creu que està sent ‘una bona directora general’ i que així ho està demostrant.

Marco ha defensat que À Punt ‘no està en fallida’, sinó que és una empresa en creixement i consegüentment, necessita ‘reconeixement i bona reputació per a créixer i fer-se forta’. Per això ha demanat d’evitar les ‘notícies falses o que no s’ajusten’ a la realitat sobre la cadena, que només aporten una ‘mala reputació’ que no mereix.

Marco ha destacat el creixement d’audiència que ha tingut la televisió (de l’1,2% de quota de pantalla a l’octubre de 2018, al 2,7% de setembre de 2019), arribant a aconseguir un 6,2% durant els dies més greus de l’episodi de gota freda de mitjan setembre, i un pic d’audiència del 12,1%.

S’ha mostrat ‘satisfeta’ amb la cobertura que van fer els periodistes de l’episodi meteorològic, un treball que ha estat reconegut pels diputats de tots els grups. Durant aquells dies es van oferir més 75 hores de programació, van treballar 68 equips i més de 130.000 persones van triar la web d’À Punt per a informar-se sobre el temporal.

La directora general ha informat que fins a setembre els ingressos en publicitat van ascendir a 813.000 euros, encara que es preveu superar els 1,1 milions aquest any. Tal com ha reconegut, són xifres que estan molt per sota del que recull el contracte-programa (quatre milions el primer any i sis en la resta).

A banda, ha defensat el paper dinamitzador que À Punt té en el sector audiovisual valencià. El 2018 la cadena pública va contractar 118 productores de televisió (de les quals 107 són valencianes) i amb 21 de ràdio (20 valencianes). No obstant això, ha dit que aquest sector no pot dependre només d’À Punt, empresa que ha de conjugar la necessitat de donar suport al sector però també la limitació pressupostària de la qual disposa a l’hora de contractar continguts.

Veu bé la investigació al germà de Ximo Puig

La diputada del PP Eva Ortiz ha demanat explicacions per, entre altres coses, la investigació de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència a empreses vinculades al germà del president Ximo Puig per suposadament pactar preus per a un contracte d’À Punt. Marco ha explicat que la mesa de contractació va observar que podia haver-hi un presumpte pacte de preus, per la qual cosa va remetre l’assumpte a la CNMC. Marco ha dit que l’actuació li va semblar ‘molt bé’ perquè, si hi ha una irregularitat o il·legalitat, ‘ens sembla bé que es denunciï’.

Fernando Llopis (Ciutadans) ha considerat escàs que es prevegi recaptar un milió d’euros per publicitat, quan els valencians inverteixen en À Punt 55 milions, i Miguel Pascual (Vox) ha demanat aclariments sobre la despesa i l’audiència i ha criticat que la televisió pública sigui majoritàriament en català i no en castellà.

Marco ha reconegut que la previsió d’ingressos per publicitat fets en el contracte-programa era ‘massa optimista’. Sobre la qüestió de l’idioma, ha destacat que À Punt es va crear en català per a tenir continguts i potenciar aquesta llengua, i que utilitza el castellà quan el considera convenient.

Així mateix, ha reconegut que hi ha ‘disfuncions’ entre la Societat Anònima i la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC), però que no sap si per a solucionar-ho és necessari reestructurar tots dos òrgans, com ha plantejat en una compareixença prèvia el president de la CVMC, Enrique Soriano.

The post Marco defensa que À Punt està en creixement i que necessita ‘bona reputació’ appeared first on VilaWeb.

Sopa de Cabra publicarà un nou disc i el presentarà en el Cruïlla de Primavera

La banda Sopa de Cabra publicarà un nou disc, que presentarà en el primer trimestre del 2020, en un concert el 14 de març al Poble Espanyol de Barcelona, en el Cruïlla de Primavera.

El grup, que es troba immers en el procés de gravació del nou àlbum que succeirà ‘Cercles’, el seu disc de retorn el 2015. Les entrades per al concert es posaran a la venda demà a les 9.00.

The post Sopa de Cabra publicarà un nou disc i el presentarà en el Cruïlla de Primavera appeared first on VilaWeb.

El TC avala que els estudiants catalans puguin fer la prova final de primària en castellà

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha sentenciat que els estudiants catalans poden fer la prova d’avaluació final de primària també en castellà i no tan sols en català, tal com defensava la Generalitat, que fa tres anys va recórrer contra el reial decret 1058/2015 sobre aquestes proves perquè considerava que vulnerava les competències de Catalunya. Amb tot, aquesta prova no es fa des del 2016, perquè un decret la va substituir per una ‘avaluació de diagnòstic’.

Però encara que la prova ja no es fa, pares mares i tutors legals poden triar si els fills la fan en castellà o en català, i el TC desestima el ‘conflicte positiu de competències’ que va presentar el govern l’any 2016.

Fa tres anys, el TC va admetre a tràmit el conflicte de competència que havia promogut la Generalitat contra la regulació d’aquestes proves establertes en la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce), aprovada el 2013 pel PP. Segons que argumentava el govern, presidit aleshores per Carles Puigdemont, el reial decret de les proves d’avaluació de primària vulnerava la competència de la Generalitat en matèria educativa i en matèria de llengua pròpia, i era una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya que estableix l’estatut.

Concretament, el govern català qüestionava que el reial decret aprovat el 2015 permetés ‘l’elecció de les famílies de la llengua, cosa que no és acceptable en la normativa catalana’, segons que va criticar aleshores la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz.

The post El TC avala que els estudiants catalans puguin fer la prova final de primària en castellà appeared first on VilaWeb.

L’Hospital de Cerdanya guanya pes entre els usuaris de la Catalunya Nord

L’Hospital de Cerdanya ha complert cinc anys i, en aquest període, ha registrat un augment constant de visites d’usuaris que es regeixen pel sistema sanitari francès, ja que viuen a l’Alta Cerdanya o el Capcir. D’aquesta manera, el personal que treballa a l’equipament, de caire transfronterer, va atendre al 2018 a les consultes externes el doble de pacients de la Catalunya Nord que durant el primer any d’obertura.

En els cas de les operacions quirúrgiques, el percentatge ha passat del 16 al 23%. El director general de l’Hospital de Cerdanya, Francesc Bonet, ha destacat que els usuaris que atenen del sistema sanitari francès van augmentant i que creu que en un futur arribaran a ser més del 40% del total. També ha explicat que el servei d’urgències és, ara per ara, la gran porta d’entrada de l’equipament on, ha afegit, hi ha una taxa de fidelització de més del 90%. A més, ha recordat que un dels reptes és el d’aconseguir que les unitats terrestres dels dos sistemes d’emergències puguin actuar a les dues bandes de la frontera.

Bonet ha dit que un dels objectius és el d’evitar desplaçaments a la població, motiu pel qual considera que els usuaris de l’Alta Cerdanya i el Capcir han sortit guanyant amb l’hospital, ja que, d’aquesta manera, s’eviten haver d’anar fins al de Perpinyà. En aquest sentit, ha explicat que un dels projectes de futur passa per implantar tractaments oncològics a l’equipament, els quals s’han de dur a terme actualment a Berga o Manresa.

En els seus primers cinc anys de funcionament de l’hospital, s’han dut a terme 127.000 visites a urgències, 165.000 consultes externes, més de 155.000 proves de diagnòstic per la imatge i més de 5.600 intervencions quirúrgiques. A més, en aquest període, s’han produït 9.850 altes d’hospitalització i han nascut 738 nens i nenes. Cal tenir en compte que l’equipament transfronterer dóna servei a un territori de muntanya on hi viuen habitualment unes 30.000 persones.

D’altra banda, l’entitat Proj’aide 66, ubicada a Perpinyà, ha donat un cotxet elèctric a l’hospital, el qual estarà a disposició dels nens i nenes que hagin d’entrar a la sala d’operacions o fer-se algun tipus de prova. L’objectiu és aconseguir que hi perdin la por i es relaxin, tal com ha explicat la seva presidenta Chantal Didelot, que ha dit que els diners per adquirir-lo s’han recaptat en mercats artesans promoguts per l’associació, concerts i altres activitats solidàries. Per la seva banda, el cap de pediatria de l’Hospital de Cerdanya, Eduard Carreras, ha afirmat que hi ha estudis científics que demostren que aquesta és una eina efectiva per fer baixar el seu nivell d’estrès i disminuir la medicació prèvia a una intervenció quirúrgica.

The post L’Hospital de Cerdanya guanya pes entre els usuaris de la Catalunya Nord appeared first on VilaWeb.

Descobreixen un nou tractament contra la malaltia que causa en infants símptomes similars als d’una borratxera

Investigadors de l’Hospital Sant Joan de Déu han descobert un nou tractament per millorar la qualitat de vida dels infants que pateixen la malaltia PMM2-CDG, una síndrome cerebel·losa que afecta uns sentanta nens i nenes a l’estat espanyol i que els provoca símptomes similars als d’una borratxera com ara inestabilitat al caminar, falta de coordinació motiu o problemes de llenguatge. Es tracta de l’acetazolamida, un fàrmac existent al mercat d’ençà dels anys 50 indicat per al tractament del mal de muntanya, la insuficiència cardíaca, el glaucoma o l’epilèpsia i que té un cost de dos euros. Els investigadors, que han publicat la troballa a la revista ‘Annals of Neurology’, han comprovat que l’administració del fàrmac redueix les tremolors que pateixen els infants i millora notablement la seva estabilitat i parla.

PMM2-CDG és una malaltia causada per un error congènit del metabolisme i, en concret, per una deficiència congènita de glicosilació de proteïnes (d’aquest grup de deficiències ja es coneixen més de cent-vint malalties però la PMM2-CDG n’és la més freqüent). En un 30% dels casos, els infants pateixen un grau sever i multiorgànic de la malaltia que pot resultar fatal.

En coordinació amb metges d’altres centres hospitalaris que atenen pacients amb aquesta malaltia, els investigadors van subministrar acetazolamida durant sis mesos a vint-i-tres a l’estat espanyol, Catalunya i Andorra. Passat el mig any, vint dels pacients van millorar. A partir d’aquí, a la meitat se’ls va retirar la medicació durant cinc setmanes per comparar la seva evolució amb la dels nens que van seguir rebent acetazolamida i avaluar si la millora que havien experimentat era atribuïble o no al tractament farmacològic. Els resultats van evidenciar que els infants que havien continuat prenent el medicament romanien estables. Per contra, els infants a qui se’ls havia retirat, van empitjorar el seu estat fins a tornar a la situació inicial.

Aquest estudi ha estat possible gràcies a donacions de la Fundación Inocente Inocente, Torrons Vicens i l’Asociación Española Síndrome CDG (AESCDG).

The post Descobreixen un nou tractament contra la malaltia que causa en infants símptomes similars als d’una borratxera appeared first on VilaWeb.

Els senadors francesos solidaris amb Catalunya reclamen la mediació de la Unió Europea

Els senadors francesos que van signar un manifest pel ‘respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya’ han reclamat avui la mediació de la Unió Europea entre Catalunya i l’estat espanyol per tal de ‘retrobar el camí del diàleg’.

Després d’una reunió en la qual alguns d’ells s’han trobat amb el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, el senador del Partit Socialista Simon Sutour i el senador dels Republicans François Calvet han insistit en la necessitat que s’obri el diàleg entre el govern català i l’espanyol per trobar una solució a la qüestió catalana.

‘Posem tota la nostra força i voluntat perquè la Unió Europea exerceixi el seu rol i obri el diàleg’, ha dit Calvet. Al seu torn, Bosch ha exigit al president del govern en funcions, Pedro Sánchez, iniciar immediatament un procés de diàleg i li ha retret no haver fet res durant el seu govern per trobar una ‘sortida democràtica al conflicte’.

41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

The post Els senadors francesos solidaris amb Catalunya reclamen la mediació de la Unió Europea appeared first on VilaWeb.

Les defenses dels independentistes empresonats demanen que s’investiguin les filtracions del sumari

Les defenses dels set independentistes empresonats i acusats de terrorisme han presentat un escrit davant l’Audiència espanyola en què demanen que s’obri una peça separada per investigar les filtracions del sumari que alguns mitjans de comunicació han publicat els darrers dies. Segons que han concretat a l’ACN, a l’escrit denuncien vulneracions del dret de defensa i remarquen que filtrar informació sota secret de sumari és delicte. Consideren que es pot haver comès un delicte contra l’administració pública, ja que sostenen que les filtracions procedeixen de la Guàrdia Civil, i també un delicte de revelació de secrets. Les defenses consideren que s’ha vulnerat la presumpció d’innocència dels empresonats i denuncien una difusió ‘massiva’ de dades personals que estan emparades per la legislació de protecció de dades.

En aquest sentit, els advocats demanen al titular del jutjat central d’instrucció 6, Manuel García Castellón, que determini l’origen de les filtracions i que requereixi als mitjans de comunicació que retirin els enllaços corresponents amb les informacions que estan sota secret de sumari, ja que afecten la ‘intimitat i seguretat’ dels detinguts. A més a més, li demanen que adopti les mesures cautelars necessàries per a evitar més filtracions.

The post Les defenses dels independentistes empresonats demanen que s’investiguin les filtracions del sumari appeared first on VilaWeb.

Més per Menorca demana al govern que aprovi divendres l’Oficina de Drets Lingüístics

Més per Menorca ha exigit al govern l’aprovació de l’Oficina de Drets Lingüístics en el consell executiu d’aquest mateix divendres. La formació menorquinista ha recordat en un comunicat que el termini perquè el Consell Consultiu emeti el seu dictamen al respecte ja ha expirat, per la qual cosa diu que el govern ‘no té excuses’ per no aprovar el projecte.

El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, ha reivindicat la necessitat de ‘lluitar contra totes les formes de discriminació, inclòs l’ús del català com a llengua pròpia’ i ha citat el cas de Paula Rotger com un exemple que l’oficina és ‘totalment necessària’.

The post Més per Menorca demana al govern que aprovi divendres l’Oficina de Drets Lingüístics appeared first on VilaWeb.

El parlament de les Illes exigeix a l’estat espanyol que pagui ja els ajuts per la riuada de fa un any

El parlament de les Illes ha aprovat una moció del PP per la qual la institució exigeix a l’estat espanyol el pagament immediat dels 12 milions d’euros que encara deu als ajuntaments mallorquins afectats per la torrentada històrica de l’octubre del 2018. La iniciativa ha tingut el suport del PP, Ciutadans, Vox, el PI i Més per Menorca, l’oposició del PSIB i Més per Mallorca i l’abstenció d’Unides Podem.

VÍDEOS i FOTOS de les inundacions devastadores a Mallorca

En el primer punt de la iniciativa del PP, debatuda en la comissió d’Assumptes Institucionals, ‘es constata la deixadesa’ del govern espanyol per l’abonament d’aquests ajuts promesos als consistoris de Sant Llorenç, Son Servera, Capdepera, Artà i Manacor, i també al Consell de Mallorca.

L’exèrcit de voluntaris que va ajudar a superar la desgràcia dels aiguats de Sant Llorenç

El president del PP, Biel Company, ha criticat que el PSIB i Més per Mallorca hagin votat en contra. ‘No es pot entendre; és una vergonya que després d’un any la senyora Armengol ajupi el cap i no reclami a Madrid coses que són totalment justes i necessàries’, ha declarat.

Per la seva banda, la portaveu del PSIB, Silvia Cano, ha lamentat el ‘partidisme’ i la ‘mala fe’ del PP perquè els socialistes volien donar suport al segon punt de la iniciativa —la reclamació dels diners— però no el primer, referit a la ‘deixadesa’ de l’executiu en funcions espanyol de Pedro Sánchez. El PSIB havia demanat la votació per separat dels punts, però el PP s’hi ha negat, fet que ha provocat l’abstenció d’Unides Podem.

Des de Més per Mallorca, el seu portaveu, Miquel Ensenyat, ha recordat que, abans de la torrentada de l’any passat, es va viure una altra al Pla de Mallorca i la llavors delegada del govern espanyol, María Salom, del PP, va tractar els batlles de ‘beneïts’ per no haver sabut tramitar les ajudes, per la qual cosa finalment ‘no va arribar un cèntim de l’estat’. La proposta del PP és un ‘exercici de demagògia’, ha assenyalat Ensenyat, que ha volgut deixar clar que aquestes ajudes estan ‘compromeses i han d’arribar’ a Balears.

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castell, ha manifestat que ‘crida l’atenció’ que el govern espanyol encara no hagi transferit aquestes ajudes ‘urgents’ un any després que es produís aquesta catàstrofe, al mateix temps que ha subratllat que la seva formació és lliure per a criticar i ‘censurar’ al govern espanyol funcions.

La portaveu adjunta de Ciutadans, Patricia Guasp, ha mostrat la seva sorpresa pel vot en contra de Més per Mallorca i ‘també el blocatge constant del PSIB’, i ha mostrat la seva satisfacció per aquesta petició a l’executiu espanyol ara que, precisament, es compleix un any d’aquesta catàstrofe.

El número u del Pi, Jaume Font, ha donat el seu suport a aquesta iniciativa perquè és ‘vergonyós’ que el govern espanyol hagi promès als governs de Múrcia i València que pagarà en ‘mes i mig’ pels danys milionaris de la gota freda, i ‘aquí portem ja un any sense cobrar’.

Sánchez es va comprometre a assumir el 50%

A començament d’any, l’Ajuntament de Sant Llorenç del Cardassar ja va criticar que els ajuts econòmics promesos per l’estat espanyol encara no havien arribat. El batlle, Mateu Puigròs, va recordar a VilaWeb que l’executiu de Pedro Sánchez s’havia compromès a assumir el 50% de l’obra pública després de la declaració de zona catastròfica (ara anomenada zona afectada per emergència de Protecció Civil) per part del consell de ministres el 19 d’octubre. Segons Puigròs, es va preveure 12 milions d’euros per a la recuperació d’infraestructura municipal.

La declaració de zona catastròfica havia de servir per a implementar els ajuts del govern espanyol de seguida. Ho va reconèixer la portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celaá, qui, ara fa tres mesos, va assumir públicament el 50% dels ajuts pels danys personals i materials causats pels aiguats. Uns ajuts destinats tant a l’administració pública com als afectats físics i jurídics.

The post El parlament de les Illes exigeix a l’estat espanyol que pagui ja els ajuts per la riuada de fa un any appeared first on VilaWeb.

Vuitanta-un detinguts en el desmantellament d’una gran xarxa dedicada al narcotràfic

La policia espanyola ha detingut vuitanta-una persones i ha desmantellat una gran xarxa criminal dedicada al narcotràfic i l’emblanquiment de capitals. S’han intervingut més de dos milions d’euros. Més de la meitat estaven amagats en una habitació del pànic ubicada al domicili del cap de l’organització a Xàbia.

L’operatiu final s’ha fet al País Valencià i Catalunya, així com diferents localitzacions de l’estat espanyol, amb tretze registres i quaranta-un detinguts. Hi han intervingut més de dos-cents policies. Els membres principals de la banda no tenen antecedents per narcotràfic i l’organització estava perfectament estructurada. En el dispositiu han intervingut membres d’Europol i policies de Romania, Suècia, Portugal, Regne Unit i Colòmbia.

La investigació va començar al gener del 2018, quan la policia va tenir coneixement d’una organització assentada a Alacant que es dedicava al tràfic d’estupefaents a gran escala, que emblanquia els beneficis a través de diferents mètodes i sistemes.

El començament de la investigació va ser molt complex, ja que l’organització estava molt compartimentada, estructurada i sincronitzada. Els seus principals membres utilitzaven extremes mesures de seguretat i no tenien antecedents per narcotràfic. Hi havia un equip per fer contra vigilàncies i abordar accions especialment complexes, com el cobrament de deutes i extorsions. Aquest grup era especialment violent i va intervenir en un assassinat a El Campello (Alacantí).

Els agents van detectar també un grup criminal suec que començava a moure’s a Barcelona i amb el que l’organització investigada va entrar en contacte per millorar la seva infraestructura i capacitats. Gràcies a la col·laboració amb la policia sueca, el líder d’aquesta trama va ser detingut juntament amb tres dels seus col·laboradors.

D’ençà de mitjans de l’any passat, i en diferents operacions policíaques, els agents van intervenir 3.200 quilos de cocaïna quan la banda intentava introduir la droga al mercat mitjançant diferents mètodes: amb contenidors, amb una embarcació, amb camions, un laboratori clandestí o utilitzant diversos cotxes. En aquestes operacions es van detenir vint persones inicialment, i després divuit més, totes elles contractades pel grup.

Els membres del grup es van tornar llavors més temeraris i atrevits i van començar a cometre errors en les seves comunicacions i tractes. Els investigadores van detectar diversos transvasaments de grans quantitats de diners entre els diferents caps de la banda.

En l’última fase de la investigació, els agents van detenir quaranta-una persones i van fer tretze registres. En total hi ha cent cinquanta persones investigades i vuitanta-un detinguts. A més dels dos milions d’euros, s’han intervingut tres armes de foc, joies, pedres precioses, rellotges de luxe, setanta-tres vehicles, dos velers i un iot. S’han localitzat immobles per valor de vint milions d’euros i s’han congelat vuit-cents comptes corrents. Se’ls atribueixen operacions de blanqeig per valor de set milions d’euros.

The post Vuitanta-un detinguts en el desmantellament d’una gran xarxa dedicada al narcotràfic appeared first on VilaWeb.

El Consell d’Europa investiga com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds

El Consell d’Europa ha començat una investigació per a esbrinar com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds, respectivament. El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat un primer document de treball que significa el començament d’un procediment que pot acabar essent votat a l’Assemblea del Consell d’Europa. A començament d’any una vintena de membres de l’Assemblea, de diversos països i grups parlamentaris, des dels socialistes al grup popular passant pels liberals i els verds, van expressar la preocupació ‘pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats per les declaracions efectuades en l’exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia’. I amb aquest informe, aprovat ahir, ja s’ha posat el fonament de la investigació, que implicarà l’enviament d’una missió investigadora tant a l’estat espanyol com a Turquia.

El relator d’aquest primer document de treball, el letó socialista Boris Cilevics, fa un recull de casos que a Turquia i a Espanya han significat vulneracions de drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, del discurs polític dissident i que qüestioni el poder i l’status quo. I, en el cas de la persecució política contra els independentistes catalans, fa en primer lloc un esment dels represaliats, el govern, el president, la presidenta del parlament i membres de la mesa, desenes d’alts càrrecs del govern i uns set-cents batlles. I tot seguit detalla els fets de la tardor del 2017, marcats per la repressió policíaca de l’1-O i per la repressió judicial dels impulsors del referèndum. Cilevics qüestiona l’acusació de rebel·lió, perquè no hi va haver violència per part de la gent que va participar-hi. ‘Tal com van poder comprovar molts observadors, les manifestacions multitudinàries que hi havia entorn del referèndum van ser pacífiques. Els vídeos àmpliament difosos són certament colpidors.’ Detalla l’ús de les porres, el gas lacrimogen i les bales de goma per la policia. I destaca que, tanmateix, la fiscalia i el Tribunal Suprem espanyol ‘van adoptar una innovadora interpretació del requisit de la violència per al crim de rebel·lió anomenada “violència sense violència” o “violència sense sang”’.

Diu el relator que, segons el seu parer, aquesta interpretació de la noció de violència constitueix una interpretació tan imprevisible de la llei que pot constituir una violació del Conveni Europeu dels Drets Humans. I això també passa amb la violació de la llibertat de manifestar-se pacíficament. Fonamenta la crítica, a més, en la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein refusant l’extradició de Carles Puigdemont a Espanya, perquè el tribunal alemany ‘va basar la seva decisió en el fet que les autoritats espanyoles no van demostrar que hi hagués cap mena de violència que s’hi pogués atribuir’.

Aquest informe encara és més contundent, perquè dubta de la neutralitat dels tribunals espanyols en aquestes causes contra els independentistes catalans, per l’ús injust de la presó preventiva, i les denúncies de violacions del dret de la defensa. Recull moltes d’aquestes denúncies, entre les quals la del grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU, que va exigir l’alliberament de tots els presoners polítics. I en les conclusions es demana: ‘L’exercici d’un dret constitucional pot ser considerat un crim, pel qual són castigats amb llargues penes de presó com les que s’han demanat per als polítics catalans a Espanya?’

Boris Cilevics diu en el seu informe que demanarà de fer una visita a Madrid i a Barcelona a tall de missió investigadora per a disposar de més material per a un informe definitiu que pot acabar essent votat a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

Vegeu ací l’informe preliminar:

The post El Consell d’Europa investiga com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds appeared first on VilaWeb.

Errejón diu que l’aplicació del 155 no hipoteca un pacte de govern amb Sánchez

El líder de Més País, Íñigo Errejón, ha assegurat que no hi ha motius perquè el govern espanyol apliqui l’article 155 en contra de Catalunya, però ha explicat que en cas de ser aplicat abans de les eleccions del 10-N, això no condicionaria un possible pacte de govern de la seva formació amb el PSOE.

‘No l’acompanyaríem en aquesta decisió, però al mateix temps no s’hauria d’hipotecar un govern progressista a Espanya per aquesta decisió’, ha dit Errejón en una entrevista a la Cadena Ser, on s’ha preguntat si cal suspendre una autonomia per ‘problemes d’ordre públic’.

Errejón, segons que ha explicat, no aspira a assolir un acord perfecte i ha precisat que ‘la situació política de Catalunya és un dels problemes d’Espanya’. Tanmateix, ha indicat que l’estat té molts altres problemes que no s’han d’oblidar.

‘Com que esperem a estar d’acord en tot per donar el primer pas, així ens quedem: cadascú encastellat parlant només per a la seva parròquia en la seva trinxera’, ha afegit.

El líder de Més País ha avisat que està disposat a cedir per ‘un govern progressista’, però ha afirmat que no donarà suport a un pacte de Sánchez amb Ciutadans.

The post Errejón diu que l’aplicació del 155 no hipoteca un pacte de govern amb Sánchez appeared first on VilaWeb.

Irídia obre una campanya de micromecenatge per a dependre només dels socis

L’associació Irídia ha començat una campanya de micromecenatge per a reforçar la seva solidesa econòmica i garantir la continuïtat del servei que ofereixen en la defensa de drets humans. Irídia ofereix suport jurídic i atenció psicosocial a persones a qui se’ls han vulnerat els drets, ja sigui des de víctimes de la violència policíaca el Primer d’Octubre de 2017 o en mobilitzacions polítiques, com vulneracions de drets als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), a comissaries, presons o a l’espai públic.

Atenció

Llancem la campanya de Crowdfunding #Suport1OiMes

El motiu? Necessitem aquest suport per a continuar representant jurídicament i acompanyant emocionalment a víctimes de la violència policial. De l’1O i més.

Pots col·laborar aquí https://t.co/7mFUVDqDZg pic.twitter.com/KnWq7vussp

— IRIDIA (@centre_IRIDIA) October 2, 2019

Segons que expressa Irídia a la pàgina de micromecenatge, l’objectiu és dependre econòmicament només dels socis, ja que ara també rep finançament públic i de fundacions privades. ‘Som una eina col·lectiva creada per la i per a la ciutadania’, diu. Segons els càlculs de l’associació, la quantitat mínima que haurien de recaptar per a poder funcionar són 30.000 euros, però per tal de desenvolupar de manera òptima els seus objectius calculen que la xifra hauria de ser més del doble: 65.000 euros.

Andrés García Berrio, director estratègic d’Irídia: ‘Volen que tothom quedi paralitzat, que pensem que no es poden exercir els drets fonamentals’

Les aportacions que Irídia planteja a aquells que estiguin disposats a cofinançar-la van des dels 15 euros fins als 1.000. Tanmateix, per a ser considerat soci de l’entitat cal fer una aportació mínima de 25 euros, una quota que dóna dret a ser-ho durant sis mesos.

Anaïs Franquesa, directora de litigi del Centre Irídia: ‘La fiscalia actua amb connivència amb la policia espanyola’

The post Irídia obre una campanya de micromecenatge per a dependre només dels socis appeared first on VilaWeb.

Miquel Iceta com a símptoma de la falsedat

El setembre del 2015 hi havia campanya electoral, una més de les que el poder ens entafora en les nostres vides com a prometença que podem decidir el nostre destí. Suposo que ja sabeu que el supòsit és fraudulent, és a dir, dolent. Els nostres vots només serveixen si s’acomoden a la majoria submisa; en cas contrari, són anul·lats, vilipendiats, criminalitzats, empresonats, exiliats, esbotzats, torturats…

Un dels qui en aquelles eleccions prometia –ho fa des de jovenet, no se li coneix ofici fora de la política, i promet encara– era Miquel Iceta. En aquella campanya, el dirigent del PSOE/PSC, em nego a distingir-lo amb l’adjectiu socialista, massa història de revoltes per a banalitzar-les, va agafar com a assumpte central de les seves arengues que els independentistes l’obligaven a triar entre ser català i espanyol. No recordo si va ser aleshores que Carme Chacón també va aprofitar la fal·làcia i deia que no volia que el seu fill hagués de triar la seva nacionalitat. (És a dir que ja li anava bé que fos espanyol, és clar.)

Iceta anava repetint aquesta cantarella als mítings: ‘No ens facin triar entre Joan Miró i Velázquez, ho vull tot perquè tots som fills de moltes cultures i històries, i fills dels nostres pares, hagin nascut on hagin nascut.’ Dos comentaris es mereix aquell sofisma (argument capciós per fer passar com a veritat el que és fals, diu el diccionari.) El primer és que Iceta, com tots aquests polítics que quan parlen de cultura l’espifien, va ocultar, qui sap si desconeixent la seva pròpia ignorància, qui sap si amb malícia, que els catalans no podem triar entre Velázquez i Miró perquè no en tenim cap dels dos.

Velázquez és al Prado, fruit del poder d’una monarquia que tenia a sou artistes a la seva cort; i Joan Miró és al Museu Reina Sofía. Perquè la Fundació Joan Miró de Barcelona és una entitat privada fruit del desig del pintor mateix de tenir un museu a la ciutat on va néixer, però els seus fons no provenen de l’estat espanyol. Des que va morir l’artista, quan la família Miró ha pagat tributs a Espanya, ho ha fet amb obres que, invariablement, han anat a Madrid. Totes. Igual com el ‘Sofidou’ es va quedar amb les millors obres de Dalí quan es va repartir el llegat de l’artista empordanès i a Figueres van anar a parar les rampoines. Això ja va començar amb els governs socialistes de Felipe González i així ha continuat. Perquè el federalisme sempre ha estat una mentida, una de tantes.

El segon comentari a aquesta demagògica comparació entre Velázquez i Miró ve a tomb d’una falòrnia empastifadora que, per més que la repeteixin, continuarà essent una argúcia política de baixa estopa. Que ell i els seus correligionaris de Ciutadans i el PP, els baluards del 155, es queixin que hagin d’haver de decidir entre Espanya i Catalunya vol dir que no creuen en la democràcia, ras i curt. Mai no s’havien queixat quan les majories les tenien ells i ens imposaven el que volien per la força dels seus vots; quan il·legalitzaven partits polítics i diaris al País Basc per eliminar, no solament opcions polítiques, sinó sobretot ciutadans que votaven el que ells no volien; quan pactaven les coses gruixudes de l’estat amb Jordi Pujol; quan repetien que Espanya és un estat de dret i que s’hi pot defensar qualsevol posició política, però no havien explicat la lletra petita, que es pot defensar de paraula… Quan s’han vist acorralats per la força dels vots d’uns adversaris que posen en joc la seva supervivència, han criminalitzat aquests dos milions de vots, els han vilipendiat, els han insultat i, finalment, els han empresonat o els han exiliat. No trigaran massa a il·legalitzar-nos, siguem dos, tres o quatre milions de persones. Compten amb l’ajuda d’una part del poble català entabanat per la impostura de gent com ell.

La nova cantarella que Iceta repeteix incansablement des del 2015 emfasitza la seva posició antidemocràtica: que Quim Torra i els seus antecessors no governen per a tots els catalans i que, quan ho vulguin fer, ell serà allà per fer el camí junts. Quines penques! Quan ell s’ofereix a governar per tots els catalans, hauria d’especificar què pensa fer amb aquests dos milions de vots independentistes. Ell, barrut i demagog, mai no ha proposat una sortida que no sigui aquella estupidesa que va proferir la seva col·lega, la poc espavilada Dolors Montserrat: que s’havien de fer eleccions continuades fins que els sobiranistes ‘entressin en raó’. Ataca l’independentisme perquè l’obliga a triar entre dues opcions reals, no entre el totum revolutum de les opcions espanyoles que defensen la llei perquè és llei, encara que sigui arbitrària i salvatge.

Miquel Iceta és la personificació dels polítics que despleguen una acció per afavorir-se ells mateixos i el sistema imperant. Si busqueu en el passat, en hemeroteques i la resta, veureu declaracions d’ell en què defensava que Catalunya era una nació, que som una societat on no hi ha cap mena de fractura social, que el pacifisme impera en els ideals independentistes… Però això era quan érem pocs; ara ha canviat d’estratègia; és un escurçó, capaç d’enverinar i enverinar-nos. És capaç de demanar que els partits catalans condemnin una suposada violència de l’independentisme mentre, rialler, es posa a ballar quan la seva guàrdia civil esbotza portes de matinada, s’emporta ciutadans a Madrid i els interroguen vés a saber en quines condicions, els empresona cautelarment i els empresonarà definitivament, i el periodisme servil brama i brama… I ell, infla les galtes i es disposa a llençar el seu verí: que està preocupat perquè el volen fer triar.

The post Miquel Iceta com a símptoma de la falsedat appeared first on VilaWeb.

Pablo Hasel: ‘S’ha interioritzat que poden empresonar i que per a respondre-hi n’hi ha prou de sortir al carrer’

El raper Pablo Hasel és una víctima més de la repressió de l’Audiència espanyola contra cantants i grups de música. Té uns quants casos oberts i diverses condemnes, acusat de suposats delictes, com ara enaltiment del terrorisme i injúries contra la corona espanyola i els cossos de policia. Diumenge es va saber que l’Audiència espanyola havia deixat en suspens l’execució de la primera condemna contra ell per enaltiment del terrorisme, tot i que es manté la pena d’un any i la multa per injúries a la corona i als cossos policíacs.

A més, resta pendent de la resolució del Tribunal Suprem espanyol sobre la seva segona condemna, que implicaria que entrés a la presó. Fa anys que es mentalitza per quan arribi el moment, tot i que reconeix que es fa molt dur i que l’espera és angoixant. Hasel atén telefònicament VilaWeb per parlar del seu cas. Lamenta que la gent hagi normalitzat la repressió, critica el paper dels partits independentistes i fa una crida a una vaga que faci mal a l’oligarquia espanyola. Per ell, el model de lluita en què cal fixar-se és el de les Armilles Grogues.

Com esteu? Us va sorprendre que l’Audiència espanyola deixés en suspensió una condemna en contra vostra?
—Sento ràbia. No em sorprèn, perquè no és la primera vegada que l’Audiència Nacional filtra una sèrie d’informacions a la premsa per confondre. Com la darrera condemna per presumpte enaltiment del terrorisme, que me la van rebaixar a nou mesos, amagant més d’un any de presó i la multa per injúries a la corona i a les forces de seguretat de l’estat. La gent llegia que només eren dos mesos i que no entraria a la presó, i tampoc parlaven dels dos anys d’antecedents ferms. Ho fan amb una clara intenció de desactivar la solidaritat. Crec que preparen el terreny per quan surti la sentència ferma, que segurament em portarà a la presó.

Us referiu al recurs que ha de resoldre el Suprem. En teniu cap previsió?
—No pot trigar gaire, fa més d’un any que espero. En el cas de Valtònyc, va trigar més o menys igual. Pensem que sortirà aviat.

Més d’una vegada heu dit que estàveu disposat a afrontar la presó. Impressiona la vostra contundència, però comença a fer vertigen? Us heu preparat psicològicament?
—Fa molts anys que em mentalitzo, tot i que és molt dur. Sento molta impotència, molta ràbia i també tristesa perquè no hi ha prou solidaritat. No en el meu cas i prou, sinó en tots els casos de repressió: cal més solidaritat i una resposta més contundent per a aturar-ho. O, si més no, que l’estat s’ho pensi a l’hora d’exercir més repressió. Aquesta espera tan llarga, que també la va patir Valtònyc, la provoca l’estat per crear-te una angoixa i un estat psicològic. No pots fer plans a mitjà ni a curt termini perquè no saps si d’aquí a un parell de setmanes o tres mesos et tancaran a la presó tres o quatre anys o vés a saber quants.

La suspensió de l’Audiència espanyola diu que no podeu cometre cap delicte en tres anys. La condemna va ser per haver compost cançons. Continuareu fent música com sempre?
—Sí, en continuo fent. De fet, cada vegada que faig una xerrada o un concert és un acte de desobediència perquè el que hi dic em pot comportar una altra condemna. Sóc com un delicte errant! És un avís clar que si continuo per aquí, aniré a la presó, però no em ve de nou, perquè fa anys que m’avisen.

Teniu més causes obertes.
—A l’octubre tinc un parell de judicis penals. Un per una protesta a la universitat i un altre per un muntatge de la Guàrdia Urbana de Lleida, que va agredir un company per haver enganxat cartells a favor del dret d’autodeterminació abans de l’1-O. En tenim proves i les hem mostrades al nou ajuntament d’ERC, a veure si hi fa alguna cosa, que el policia que va apallissar-lo va fer molts piulets celebrant la violència de l’1-O. És un conegut feixista que dóna suport a Ciutadans i que animava a agredir els votants. Per haver-lo denunciat i un fals testimoni, em demanen presó per coaccions a la justícia. Diuen que vaig amenaçar-los. A part, encara sense data, tinc un judici per delicte d’odi per haver dit nazi a un jugador que va fitxar pel Betis, Zozulya.

Respecte del cas Valtònyc: si el Tribunal d’Estrasburg li dóna la raó en la causa contra Espanya, això us podria beneficiar?
—No tinc gairebé cap esperança. Aquest tribunal ha condemnat l’estat espanyol per tortures i també va absoldre Otegi per haver dit que el rei era el cap dels torturadors, però l’estat espanyol ha continuat condemnant per aquests ‘delictes’.

Com veieu la situació política, després de les detencions dels set independentistes del 23-S?
—És molt trist com es va normalitzant la repressió, fins i tot entre persones que s’oposen a l’estat espanyol. S’ha interioritzat que poden empresonar persones i que per a respondre-hi, n’hi ha prou de sortir mitja hora o una hora al carrer. Són coses molt greus, molt. Veiem com l’estat espanyol cada vegada avança més perquè ningú l’aturi, com en el cas escandalós d’aquests empresonaments. Si davant aquests casos no s’oposa una ferma resistència, continuarà avançant. No sé què pot acabar passant. Gran part de la culpa que no hi hagi una resposta contundent contra la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals és dels partits polítics, que desmobilitzen força davant aquesta repressió feixista. El problema es va perpetuant i l’estat avança i ens esclafa amb una facilitat que és terrible.

Què més s’hauria de fer per respondre a la repressió?
—En l’àmbit institucional, els partits haurien de trencar la normalitat i desobeir. Pel que fa a nosaltres, no és cap secret que estic a favor de tots els mitjans de lluita. Però fins i tot dins la desobediència pacífica, es poden fer moltíssimes coses que fan més mal que una manifestació d’una hora i cap a casa. Hi ha hagut algunes vegades que s’han ocupat vies de tren. S’hauria de fer una vaga de debò, una vaga combativa que aturés la producció i fes mal a l’oligarquia espanyola, que és qui realment té el poder. Es mouen sobretot per interessos econòmics i hem de fer-los mal. La vaga del 3 d’octubre està molt sobrevalorada i la prova més evident és que l’oligarquia espanyola no va queixar-se d’aquella vaga perquè no va fer-li mal. Això ho podem comparar amb l’oligarquia francesa, que sí que s’ha queixat i està molt preocupada per la lluita de les Armilles Grogues.

Les Armilles Grogues són el moviment a seguir? També s’ha parlat d’Hong Kong.
—Discrepo pel que fa a Hong Kong perquè han rebut el suport dels Estats Units i del Regne Unit i això me n’allunya. Ara, sí que considero que els manifestants d’Hong Kong, amb els mitjans de lluita, fan mal, com les Armilles Grogues. Aquí ens esclafen molt fàcilment perquè es rebutja l’autodefensa i, fins i tot, dins la lluita pacífica es pot fer molt més mal econòmic.

Criticàveu els partits. L’empresonament i l’exili dels dirigents els ha paralitzat?
—Sempre dic que la por és legítima i comprensible, però si un té por que s’aparti i que s’hi posi un altre que sigui més valent. Un no pot omplir-se la boca amb segons quines coses i després fer tot el contrari. Hi ha moltíssima por, però no són honestos, no ho volen reconèixer. Això de prometre que s’avança cap a la independència o parlar de desobediència en abstracte em sembla un engany terrible a la gent.

Com s’ha de respondre a la sentència del Suprem?
—Hi ha un error de base. No hem d’actuar només quan l’estat exerceix una repressió tan bèstia. S’ha de portar la iniciativa. Una vegada es va guanyar el referèndum, l’endemà s’hauria d’haver declarat la independència i defensar-la als carrers. Una gran part del poble que va votar estàvem preparats, era el que volíem i el que esperàvem. L’1-O es va córrer un gran risc, gairebé va haver-hi un mort i hi va haver molts ferits. Igual que la gent estava disposada a córrer el risc, ho estava per defensar la victòria del referèndum. El moment es va deixar escapar, però tota aquella gent que estava disposada a defensar la independència als carrers avui encara hi és, tot i estar més desmobilitzada. Si de debò es fes una crida a defensar la independència, la gent hi seria. Això convé, i no cal esperar la sentència per a això. Em sembla una vergonya que Torra només digui que s’avançarà cap a la independència si la sentència no absol els presos. És com dir que si els absolguessin, abandonarien la lluita per la independència, però realment penso que ja l’han abandonada.

The post Pablo Hasel: ‘S’ha interioritzat que poden empresonar i que per a respondre-hi n’hi ha prou de sortir al carrer’ appeared first on VilaWeb.

Novembre 2017: conversa amb Eva Serra

Eva Serra [E. S.]: J. J., he llegit el teu article ‘Poder i contrapoder‘ (El Punt Avui, 10 de novembre de 2017). Molt bo. Però jo tendeixo a pensar en termes de posar nom a les coses del nostre dia a dia: ANC – Òmnium – AMI – CDR – govern virtual a l’exili – govern empresonat – parlament destituït – mesa entre la presó i la fiança, etc. I quin paper té cadascuna d’aquestes realitats, algunes de virtuals, però amb potencialitat real. Per mi, els aspectes importants de la situació actual són, entre altres:

Frenada del cop d’estat del 20 de setembre (ocupació del Departament d’Economia) amb la pretensió d’aturar el Primer d’Octubre. Com que vaig preferir d’anar a defensar tot el dia la conselleria, i no la seu de la CUP, puc dir que allò va ser una frenada autèntica a la voluntat violenta d’un cop d’estat espanyol (sense tancs) sobre les institucions catalanes. Tot i que la combinació Trapero-Sànchez-Cuixart va ser important per a fer de pont amb una Guàrdia Civil que no sabia sortir de la gàbia en què s’havia tancat, és aquí on comença la judicialització contra Trapero-Sànchez-Cuixart.

J. J.: Jo vaig ser a la de la CUP i a la de la conselleria. En el primer cas, altaveu de la capacitat per a frenar la provocació en un punt decisiu per a escampar la ‘violència’ atribuint-la a l’independentisme. En el segon cas, defensa de les institucions i demostració que la qüestió de les ‘estructures d’estat’ no era una mera pretensió ideològica, sinó un fet que la gent mateixa va convertir en acte mitjançant l’assetjament a l’invasor.

E. S.: Des del 20 de setembre, s’organitza la joventut (més ben dit, es visualitza una organització que ja feia mesos que anava preparant-se en termes, com qui diu, clandestins: la gent jove, o amb possibilitats als serveis d’ordre de l’ANC, s’hi apuntava sense donar el nom). A partir d’ara, comencen a adquirir pes els CDR, formats, sobretot, per joves que s’organitzen per al Primer d’Octubre. A les Corts, ja fa un cert temps que hi tenen presència i la CUP s’hi ha apuntat. És la possibilitat d’afegir la radicalitat dels joves, en les manifestacions multitudinàries, a una radicalitat més pausada, com correspon a l’edat de l’ANC, l’Òmnium i l’AMI (cal no oblidar que dir AMI és dir una part institucional de Catalunya). No és una diferència social, és una diferència generacional. Encara em caldria reconstruir la relació que s’estableix en un moment (hi ha una persona que hi ha tingut un paper important) en la relació tractors de pagesos, bombers i universitaris.

J. J.: Exactament, amb l’afegitó que la gent gran esdevé ‘jove’ i la gent ‘jove’ creix i madura amb gran rapidesa: en el futur, el seu entrenament polític serà més afinat i més ajustat a la realitat que no pas el nostre.

E. S.: El Primer d’Octubre i el 3 d’octubre (aturada de país), hi han tingut un paper important govern, Catalunya Nord, CDR – ANC – Òmnium – AMI – Mossos d’Esquadra, pagesos i bombers. Com a exemple, l’escola Pare Manyanet del nostre districte, que vam defensar des del dia anterior i on vam votar sense problemes, costat per costat, no d’una comissaria, sinó d’una central dels Mossos d’Esquadra. Se’n pot explicar alguna cosa més. També les persones que van treballar en el cens universal. Tot això és contrapoder, no pas teòric, sinó real.

J. J.: A l’article, ja dic que el contrapoder actua ‘negativament’ enfront del poder, és a dir, no creant normes jurídico-polítiques, sinó mitjançant vagues, mobilitzacions, no-violència, etcètera. I considero que els CDR podrien ser la punta de llança d’assemblees populars de barri, poble, etc., on fer efectiu el procés constituent, tant si el patrocina cap govern com si no. O, dit d’una altra manera: la lliçó del 27-O hauria de ser que ens calen estructures de base multitudinàries i potents per a garantir els fonaments de la República proclamada.

E. S.: La declaració virtual del 27 d’octubre, o el govern virtual, en l’actualitat a Brussel·les, em semblen formes de contrapoder importants. La primera, perquè és l’eina de treball dels CDR-ANC-Òmnium-AMI i un horitzó (al costat de l’exigència de llibertat i democràcia) per al 21 de desembre. Per aquesta raó, era partidària de sumar. Potser es pot sumar d’una altra manera, però la gent no ho viu així. A més, és molt important el paper que té i pot tenir en Puigdemont, per mi d’un valor polític molt superior al d’en Junqueras, i la presentació separats potser permet de situar el PDECat al seu lloc corresponent, però debilita el paper d’en Puigdemont, que en la conjuntura actual és important. L’altre problema que comporta la presentació en partits és que debilita el paper dels independents, encara que estiguin més a prop d’uns que d’uns altres, i que han tingut un paper important, com els Romeva i els Comín, pel que fa al govern, o els Llach i les Forcadell, pel que fa als diputats. Però veig que, fins i tot els més radicals, prefereixen salvar la seva barraqueta abans d’abordar una situació com aquesta, més per gelosia que no per una visió de classe diferent. Les classes existeixen, sens dubte, però ara els partits són més partits d’ideologia que no partits de classe i, en unes circumstàncies com les que vivim, ens ho hauríem d’haver pensat millor. Com el 1978, som en el dilema: statu quo postfranquista (PP-Cs) / reforma impossible (però per anar fent la viu-viu a les oficines de col·locació que són els partits) i, si cal, fent costat al postfranquisme (PSOE-Podemos-comuns) / ruptura (independentisme transversal català).

J. J.: Sobre llistes: l’independentisme transversal català ha d’arrelar en una república social, cosa que implica eixamplar, com se sol dir massa òbviament, la ‘base social’. A mi, aquests eixamplaments, sempre pensant en l’àrea metropolitana, m’avorreixen molt, perquè són pensats en clau de paternalisme, com si el fet de promulgar lleis socials fes decantar unes posicions que, a banda de ser emocionals, estan hipotecades per la raó d’estat, pel clientelisme municipal, per la desinformació, etc. En primera instància, la idea que tots els projectes siguin llançats com daus sobre l’escena política permet de llegir les dues majories possibles: la independentista (ERC / PDECat / independents de Junts pel Sí / CUP / restes de Podem) i la ‘soi-disant’ d’esquerres (ERC / Podemos / restes de Podem / part de Junts pel Sí / CUP). La fantasia d’un govern de coalició independentistes-esquerra em sembla que està desmuntada per l’actitud de Podemos amb Podem (defenestració de Dante Fachin) i pel lliurament del PSC al 155 i a l’extrema dreta per a robar vots a Ciutadans. Bàsicament. Per tant, si l’independentisme treu majoria absoluta, es trobarà amb la mateixa situació que abans del 27-O, però aquest cop amb un cavall nou (els CDR) que, d’una banda, empenyeran cap a la República realment defensada i, d’una altra, a un enfrontament de nou signe, i més fort, amb l’estat. En aquest cas, la qüestió internacional pot adquirir una nova dimensió, tant més que l’estat ja és considerat com a neofranquista en molts mitjans internacionals.

E. S.: També ha estat una lliçó que un sindicat (el meu de sempre), del qual sovint s’ha fet befa, s’hagi atrevit a convocar una pseudo-vaga general laboral (visca en Carles Sastre i en Marc Sallas) que, podent comptar amb CDR-ANC-Òmnium-AMI, s’ha convertit en una autèntica aturada de país i ha posat no una pica a Flandes (això ho fa en Puigdemont), sinó una pica a Catalunya, enfront de l’ocupació. Va ser solemne la xiulada a UGT quan, fent el doble joc, com els colauistes, no convocava la vaga general, però volia sortir a parlar a la concentració de la catedral el 8 de novembre.

J. J.: En aquest cas, s’ha demostrat que un sindicat no corporativista, sinó atent al batec social general, pot encapçalar una moguda nacional sense comptar amb el mite de la ‘classe obrera’ sempre esperada i que no arriba mai. Això abona el teu criteri que el problema actual és menys una qüestió de classe –com no podia ser d’una altra manera, quan es tracta d’una convulsió històrica– que no pas d’ideologia, atès que és al voltant de la posició ideològica adoptada davant dels fets que es juguen les estratègies.

E. S.: Es fa befa del govern. Que si no tenia estructures d’estat… En tenia: Mossos d’Esquadra (17 d’agost i Primer d’Octubre), decapitats. Tenia a punt la Hisenda (cop d’estat del 20 de setembre). Tenia ben encarrilats Sanitat, Ensenyament, Agricultura… Però no tenia ni piolins armats ni fiscals ni jutges (tot i que en Pi-Sunyer, el dissenyador del procés –del qual tothom s’ha rigut un moment o altre i n’ha fet llenya–, havia estat membre del TC). Però la democràcia europea (que, ja en moments millors, va reconèixer en Franco), sempre mirant a una altra banda. No sé si, en aquestes circumstàncies, hem d’estar pendents de les barraques respectives en nom de les classes. No nego que l’existència de la CUP, fent de contrapès, ha estat important, però potser cal valorar millor la relació entre ideologia i política, i més en la situació actual, en què la ideologia es materialitza amb un contrapoder, com dius tu, però que ha de demostrar eficàcia. Eficàcia interna a Catalunya – eficàcia enfront de l’estat presó espanyol – eficàcia enfront d’una Europa de miserables. Catalunya ha de posar una pica a Europa.

J. J.: Considero, i els ho he fet saber, a ells, que la CUP ha tingut una posició correctament d’independentisme d’esquerres durant els dos anys fins al Primer d’Octubre, perquè ha tocat de peus a terra, ha rectificat quan tocava i s’ha compromès amb les institucions en moments delicats. Però, a partir del Primer d’Octubre i el dia 3, em fa l’efecte que adopta un caire ultraesquerranós convencional, de signe ‘insurgent’, que no es correspon ni amb la posició del govern (potser massa poruc, però, cal suposar, amb informació dels perills de violència d’estat que es detectaven a partir de l’1-O) ni amb les possibilitats de mobilització (que potser l’ANC i Òmnium no van valorar del tot, o que no van poder fer en risc de massacres al carrer). El cas és que la CUP havia d’haver fer costat a Puigdemont quan ja havia decidit (des del dimecres 25 d’octubre a la tarda) de convocar eleccions anticipades i, en canvi, va insistir massa en la declaració en el buit. Tanmateix, considero que el llegat del 27-O, amb la proclamació de la República, és un referent real, un contrapoder, com dius tu, malgrat la propaganda derrotista d’estrategs de cafè.

E. S.: Potser m’equivoco. Però, segons com sigui el 21 de desembre, el nostre futur pot ser tan trist com un tripartit comuns-PSOE-ERC, un procés (ara sí, procés negatiu) de reforma de la constitució espanyola, i un tornar a començar amb una constitució molt més centralitzada o, més ben dit, més blindada encara que la del 1978. Aleshores caldrà tornar a la cleda de l’eterna resistència i fins a la propera generació. No és una metàfora que cada cinquanta anys calgui bombardar Barcelona: vuit anys de república amb tres de guerra contra el feixisme, quaranta anys de franquisme, quaranta anys de transició (amb 23-F i LOAPA a cada cantonada), vol dir que practiquen a consciència això de ‘bombardar’ Barcelona cada mig segle. Quan ens hem refet i tornem a treure el cap, hi tornen sense manies i sense a penes desgast. És una formació social, l’espanyola, que vol defensar-se, i no una mera classe social. D’altra banda, en l’actualitat, la classe obrera del segle XIX i bona part del segle XX s’ha fos. Som classes mitjanes depauperades, o sense ascensor social, i una immensa quantitat de gent acabada d’arribar o sense papers d’arreu del món.

J. J.: Sí, l’estratègia d’ERC a llarg termini pot ser la de fer governs tripartits o quadripartits i ajornar la independència sine die. I és perfectament plausible, fins i tot, que sectors com el d’en Vila, en Fernàndez Teixidó i d’altres s’ofereixin per fer govern de ‘tercera via’, a fi de visualitzar la nova entesa capaç de superar la ‘fractura social’ creada pels seus amos, des de La Vanguardia i El Periódico fins a totes les empreses de l’Íbex 35 de Catalunya, i la inestimable col·laboració del feixisme de carrer, estimulat i acomboiat de sotamà pels de la SCC. Però el moviment de base ha crescut massa, i és massa capaç d’organitzar-se per plantar cara a qualsevol govern, i ha crescut prou en consciència política per a considerar que tot el que es derivi del 21-D no sigui res més que una altra cota de les pujades i baixades del procés.

Per la transcripció:
Julià de Jòdar

The post Novembre 2017: conversa amb Eva Serra appeared first on VilaWeb.

Pàgines