Vilaweb.cat

Deixeu-vos de romanços: la catalanitat repel·leix el feixisme

En la política catalana, fa temps que les formes llisquen pel pendent de l’espanyolització. El Parlament de Catalunya, per exemple, molts dies ja sembla un plató d’una d’aquestes televisions plenes de crits i insults que tant triomfen en aquell país, més que no pas una sala parlamentària. I de la mateixa manera com més va més consistència guanya l’habilitat d’esquivar el significat de les paraules. Aquestes darreres hores, per exemple, hem vist com la paraula “blindar”, en aquest cas referida a la llei Celaá, ara resulta que té accepcions que no es corresponen amb les que tenia fins ara. I es veu que hem d’acceptar calladets que una llei blinda una cosa encara que els tribunals no accepten aquest blindatge i per tant quede sense efectes pràctics i no blinde res. Ens hi haurem d’anar acostumant, ves.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per sort, contra aquesta pràctica, cada volta més generalitzada, sempre hi ha els fets. Sempre. Uns fets que no aconsegueixen de convèncer els qui no volen ser convençuts, això és evident, però que els posen en un cert destret a l’hora d’argumentar. I en posaré un exemple a partir de la decisió del municipi de Perpinyà de retirar l’expressió de “catalanitat” del seu logotip oficial.

Com sabeu, el nou govern municipal, a les mans de l’extrema dreta, ha decidit de substituir la frase “Perpinyà, la catalana”, de gran tradició històrica a la ciutat, per una insulsa “Perpinyà, la radiant”, que a més, d’ara endavant, serà monolingüe en francès. El batlle Aliot, del Front National, a la campanya va haver de dissimular, no tan sols pel que fa a la catalanitat, i va decidir de no presentar la seua cara més real. Fins i tot va arribar a posar la senyera als cartells electorals. Però ara, amb el govern local a les mans, es descara i fa palès fins a quin punt li fa nosa la catalanitat de la nostra ciutat. Tant que la primera mesura important de canvi d’imatge que escomet consisteix a esborrar-ne la diferència. A intentar esborrar-la, en tot cas, perquè això que vol fer no és gens simple.

I tot plegat, relacionant-ho per damunt de les fronteres administratives, ve a tomb de la campanya aquesta per a identificar el nacionalisme català amb el feixisme, que amb tantes ganes van fer circular un bon grapat d’individus fa unes quantes setmanes. Deveu recordar que, abans de les eleccions, si fèiem cas sobretot d’una certa esquerreta, el perill imminent per a Catalunya semblava que no era pas l’entrada de Vox al parlament sinó la conversió de l’independentisme en una mena de moviment d’extrema dreta, xenòfob, masclista i no se sap quantes coses més. La campanya no s’ha acabat ni s’acabarà mai perquè no té res a veure amb la realitat, sinó amb el fet d’imposar un relat que s’han tret de la butxaca sense gens ni mica de fonament. Però en dies com avui val la pena de posar els punts sobre les is.

I posar els punts sobre les is és dir que al sud i al nord el feixisme sempre ha estat contra la catalanitat. I avui també. Al sud perquè el nacionalisme espanyol té una arrel feixista que no es pot netejar. I al nord, on el nacionalisme francès no és necessàriament feixista per més nacionalista que siga, perquè el feixisme troba incompatible la catalanitat amb la defensa de França –i val a dir que en això té raó.

I no parle d’històries passades o remotes, sinó de la nostra vida. Que a Miquel Grau l’assassinaren a Alacant perquè duia una senyera. Els feixistes. I a Joan Fuster li van posar bombes, els feixistes, a Sueca perquè escrivia allò que escrivia i  perquè va obrir els ulls a la nació. I a Guillem Agulló li van clavar un ganivet al pit, els feixistes, a Montanejos perquè era independentista i antiracista. I la bomba contra la revista El Papus la van posar feixistes. I el qui va agredir Jordi Borràs era un feixista. I les agressions contra casals populars de tot el Principat les han fetes els feixistes. Com els feixistes han estat al darrere de tots els incidents violents que han passat a Palma per la retirada de l’infame monument de la Feixina. I també, començant pels de la plaça d’Artós i continuant pels escamots nocturns dedicats a arrencar les mostres de solidaritat amb els presos, han estat al darrere de la violència desencadenada després del Primer d’Octubre.

Cal dir-ho ben clar: no hi ha cap mostra de catalanitat que no desperte automàticament l’odi dels feixistes. I el batlle feixista de Perpinyà, doncs, no fa sinó rematar el quadre, posar-hi la darrera pinzellada, per si encara algú en tenia cap dubte. Aliot, en definitiva, demostra amb el seu gest de manera inapel·lable que la catalanitat repel·leix el feixisme com l’alfàbrega repel·leix els mosquits. I que això passa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. D’una manera demostrable. Amb fets. De manera que ja està bé de romanços i històries…

PS1. Sobre això, és molt educatiu de fer una cerca a Google per a observar com el diari espanyol El País és el principal i més insistent instigador de la campanya. I precisament sobre les pràctiques d’El País he llegit fa poc un text interessant, Patriotic Journalism in Fake News Warfare: El País’ Coverage of the Catalan Process, que signen els professors Lluís Mas-Manchón, Frederic Guerrero-Solé, Xavier Ramon i Laura Grande, i que deixa el diari madrileny amb totes les vergonyes en l’aire. Si us interessa, el podeu descarregar en aquesta pàgina.

The post Deixeu-vos de romanços: la catalanitat repel·leix el feixisme appeared first on VilaWeb.

Salut preveu haver vaccinat la setmana que ve tota la població de més de vuitanta anys a Catalunya

La subdirectora general de Promoció de la Salut de Catalunya, Carmen Cabezas, ha assegurat que a final de la setmana vinent s’haurà posat la primera dosi a totes les persones més grans de vuitanta anys i que començaran a vaccinar a les persones de més de setanta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquesta setmana s’han destinat cent vint mil dosis a vaccinar aquest col·lectiu a raó de quaranta mil al dia fins dijous, ha explicat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. La setmana vinent se’n destinaran cent noranta mil dosis a aquesta finalitat. Cabezas ha exposat que el vaccí és eficaç perquè entre els cent quaranta-vuit mil majors de vuitanta anys vaccinats s’ha observat un important descens dels casos, ingressos i morts.

El vaccí de Janssen contra la covid-19 es començarà a distribuir a Europa el 19 d’abril

The post Salut preveu haver vaccinat la setmana que ve tota la població de més de vuitanta anys a Catalunya appeared first on VilaWeb.

“Me la suda el catalán”: un periodista de TV3 denuncia un cas de catalanofòbia a l’estació de Sants

El corresponsal de TV3 a Madrid, Carles Castellnou, ha denunciat a Twitter un cas de catalanofòbia que ha viscut avui a l’estació de Sants. Segons que relata al piulet, dos agents de seguretat del control que hi ha per a accedir a l’AVE se li han adreçat amb les següents frases: “No voy a hablarte catalán” i “Me la suda el catalán”. Ho acompanya d’una fotografia en què es veuen d’esquena els dos agents.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“No voy a hablarte catalán”. “Me la suda el catalán” Agents de seguretat contractats per @Renfe a Barcelona Sants pic.twitter.com/Xc7hqWLV6V

— Carles (@krlescastellnou) March 30, 2021

The post “Me la suda el catalán”: un periodista de TV3 denuncia un cas de catalanofòbia a l’estació de Sants appeared first on VilaWeb.

Fotografien el primer llop vist a Aigüestortes des de fa més de cent anys

Els agents rurals de la Generalitat de Catalunya han fet públic que el mes de febrer passat van identificar el primer llop que s’ha vist al Parc Nacional d’Aigüestortes des de fa més de cent anys. Segons que han explicat en un piulet, uns agents van veure’l el mes passat, i ara n’han pogut obtenir una fotografia gràcies a una càmera camuflada al bosc. La feina, a partir d’ara, serà cercar restes biològiques de l’animal per a obtenir-ne mostres d’ADN. Així podran esbrinar si és un exemplar que ja s’havia identificat a la Franja, d’origen italià, o bé un de nou.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En el marc del seguiment de fauna que els #AgentsRurals fem al #PNAiguestortes fotografiem un llop a la comarca de l'Alta Ribagorça.

La instantània va ser capturada el mes de febrer i estem buscant mostres genètiques a la zona per tal de poder identificar l'exemplar. pic.twitter.com/ikKjuz4d82

— Agents Rurals (@agentsruralscat) March 27, 2021

A principis del segle XX es va considerar que el llop s’havia extingit del Pirineu, però des de l’any 2000 el Departament de Territori ha detectat exemplars a les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i el Vallès Oriental. També hi ha indicis de possibles exemplars al Bages, Osona i el Pallars Jussà. De moment són molt pocs exemplars i apareixen a compta-gotes, però es creu que en el futur es podrien establir poblacions estables al Principat.

The post Fotografien el primer llop vist a Aigüestortes des de fa més de cent anys appeared first on VilaWeb.

El risc addicional de ser a les mans dels més garrepes

“Aquest paquet de mesures referma el lideratge europeu d’Espanya en el desemborsament efectiu d’ajudes a l’economia real”, deia fa uns quinze dies la ministra Nadia Calviño. I ho deia amb un rictus seriós, tot sabent que mentia. El govern d’Espanya no és el que més ajuts ha fet arribar a les empreses, i quan s’hi ha decidit ho ha fet de manera insuficient i molt tard, per a salvar la solvència de moltes pimes i autònoms. Per això sempre és interessant que algú amb una certa independència expliqui la realitat. Fa un temps va ser un informe del BCE i avui és una nota que acaba de publicar FUNCAS, amb el títol prou suggeridor de “Les ajudes directes a empreses a Alemanya, Espanya, França i Itàlia”. L’objectiu de la nota és comparar les iniciatives recents d’aquests estats.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Començo pel final, per les conclusions. Segons els analistes de FUNCAS, el reial decret llei de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial arriba uns quants mesos més tard que als altres tres estats. D’una altra banda, té una cobertura relativament reduïda, perquè s’aplica als sectors més perjudicats per la pandèmia i prou. Però el principal risc és el que afecta l’aplicació, més complexa que als altres estats, cosa que podria retardar significativament l’arribada de les ajudes i, a més, afegir entrebancs de gestió i disparitat entre les comunitats autònomes.

Per una altra banda, sobre els ajuts que estableix la normativa espanyola, la nota diu que són semblants als dels altres tres estats, quant al percentatge de pèrdues que es compensen. A més, com que incorporen un mínim (de quatre mil euros), el dispositiu espanyol tendeix a afavorir als petits negocis.

Com podeu veure, la valoració no és tan afalagadora com ens va dir Calviño. Però aguaitem les xifres. El cost pressupostari estimat de les mesures reflecteix les característiques dels programes. El disseny és molt més generós a Alemanya i França. I tant! A Alemanya set vegades superior al de l’estat espanyol i a França, tres vegades més. A Itàlia, només un 60% superior al de l’estat espanyol. Les diferències, doncs, són abismals respecte dels estats més avançats. A més, a França no s’hi determina cap límit pressupostari, perquè es considera que les ajudes formen part dels estabilitzadors automàtics i, per tant, la despesa total fluctuarà segons l’assignació dels ajuts.

Com palesen aquestes magnituds, el sistema alemany és el més generós dels quatre examinats, especialment en relació amb el límit d’ajudes que es pot atorgar (fins a 1,5 milions d’euros). Això no obstant, cal dir que només es tenen en compte els costs fixos per al càlcul de les prestacions i, en canvi, als altres tres països es basen en la pèrdua total de facturació.

Quant a compensacions, és important de destacar que la quantitat de les ajudes és relativament reduïda a l’estat espanyol, en comparació amb els altres tres països. Només s’hi compensa entre el 20% i el 40% dels ingressos perduts per les empreses dels sectors més afectats per la pandèmia, en contrast amb el 20%-60% a Itàlia i fins al 100% en el cas dels petits negocis a l’estat francès. La taxa de compensació pot arribar al 90% a Alemanya (si bé, com ja s’ha esmentat, només s’aplica als costs fixos).

No obstant això, l’estat espanyol és l’únic que concedeix una prestació mínima de 4.000 euros a totes les empreses que compleixin els requisits de concessió de les ajudes (3.000 per als autònoms que tributin en règim de mòduls). Cal ressaltar també que a França les empreses amb una baixada de facturació de més del 50% i que no han estat afectades per les restriccions d’activitat ni formen part dels sectors prioritaris (hostaleria…) poden rebre una prestació global de 1.500 euros.

El ventall de destinataris dels ajuts també marca diferències. En alguns estats, com ara Alemanya i França, els ajuts es van començar a concedir a la tardor, enmig de la segona onada. Però el dispositiu es reservava a aquelles empreses que s’encaraven a una restricció administrativa d’activitat. D’ençà que va començar l’any, però, les ajudes s’han ampliat a tots els sectors. L’estat espanyol i Itàlia n’han seguit els passos, però amb una important diferència: si a Itàlia les ajudes s’han generalitzat al conjunt de l’economia, a l’estat espanyol es limiten als sectors més perjudicats (comerç, hostaleria, oci…). Ve’t aquí un punt cabdal i que ha estat motiu de fortes protestes de patronals i sindicats, per la discriminació que implica (vegeu la píndola de divendres).

D’una altra banda, la concessió dels ajuts depèn de llindars determinats pel percentatge d’ingressos perduts per la crisi. A Alemanya, l’estat espanyol i Itàlia, només els negocis que han reduït la facturació a un 30%, pel cap baix, respecte del 2019 poden sol·licitar ajuts. A França els criteris són més permissius –especialment als sectors més afectats per la crisi, que tenen dret a una transferència des del primer euro perdut.

Finalment, la gestió de les mesures difereix significativament entre països. A França i Itàlia, les sol·licituds es fan directament al portal de l’Agència Tributària, que és l’ens encarregat de concedir les ajudes. A Alemanya i a l’estat espanyol, va a càrrec de les administracions autonòmiques i, en el cas de l’estat espanyol, després d’una convocatòria per a cadascuna.

En definitiva, l’anàlisi comparativa de FUNCAS palesa les diferències que hi ha entre els ajuts directes de les quatre grans economies de la zona euro, i, lluny de la versió oficial, sembla que l’estat espanyol no en surt gaire ben parat, de la comparació. I això el teixit productiu ho nota.

The post El risc addicional de ser a les mans dels més garrepes appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Argimon alerta d’un agreujament a les UCI. La Moncloa endureix la normativa de les màscares

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, assegura que la pandèmia a Catalunya és “clarament en una situació d’ascens“, concretament a les comarques de Ponent, on demà començarà una campanya de proves en massa. També ha explicat que la presència de la variant britànica ja és del 89% al Principat, i que segurament ha estat la causa principal que el descens de la tercera onada no hagi estat més pronunciat. “De les persones infectades amb covid, fins fa poc ingressaven a l’UCI un 1,4%. Ara ha augmentat ràpidament fins al 2,4%“, ha dit. Així mateix, Salut ha explicat que el 7 d’abril començarien les proves a gran escala a les universitats catalanes per als estudiants i els professionals, sempre que no hagin estat vaccinats

El govern espanyol ha publicat al BOE el decret llei del juny passat, una volta convalidat, que estableix que la màscara és obligatòria a tot l’espai públic, incloses platges i piscines. A Catalunya i a les Illes hi havia aquestes dues excepcions fins ara, mentre que al País Valencià ja era obligatori. Tanmateix, la Moncloa ha dit que la llei podria ser desfasada i que demà es revisaria al Consell Interterritorial de Salut entre el Ministeri de Sanitat espanyol, els governs del país, els governs basc i gallec i les autonomies espanyoles.

La FECASARM, patronal del lleure nocturn, prepara una prova pilot en cinc restaurants i cinc discoteques de Barcelona amb proves als assistents i reclama un pla de reobertura ambiciós. Tanmateix, la petició arriba en un moment delicat. Els indicadors sanitaris continuen a l’alça malgrat que encara no es recull el possible efecte de l’augment de la mobilitat durant la Setmana Santa. A Benicàssim, s’ha anunciat un festival a l’aire lliure amb distància de seguretat al juliol, Luce Benicàssim.

Itàlia ha decidit que imposarà quarantenes de cinc dies als viatgers provinents de la UE, encara que tinguin la nacionalitat italiana. També hauran de presentar una prova PCR amb resultat negatiu, que no els eximirà de l’aïllament. És la resposta del govern italià a les crítiques contra les restriccions anunciades durant Setmana Santa, que eren vigents mentre es permetia l’arribada de viatgers al país. A Irlanda també s’ha establert una quarantena, de catorze dies, per a viatgers d’estats considerats “d’alt risc”, com el francès, l’italià o l’alemany. Pel que fa al vaccí de Jansen, que només inclou una dosi, podria començar-se a distribuir a la UE el 19 d’abril, però encara té pendent de rebre el vist-i-plau de l’Agència Europea dels Medicaments.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.007.691 casos, 29.567 morts i hi ha 557 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 128.518.055 casos confirmats i  2.808.730 morts. Del total de casos, 103.672.325 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 31.043.989 casos i 563.304 morts;
–El Brasil, amb 12.577.354 i 314.268 morts;
–L’Índia, amb 12.148.405 casos i 162.502 morts;
–L’estat francès, amb 4.554.683 casos i 94.956 morts;
–Rússia, amb 4.536.820 casos i 98.442 morts.

–A l’estat espanyol: 3.275.819 casos i 75.305 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “El risc addicional de ser a les mans dels més garrepes”

“Aquest paquet de mesures referma el lideratge europeu d’Espanya en el desemborsament efectiu d’ajudes a l’economia real”, deia fa uns quinze dies la ministra Nadia Calviño. I ho deia amb un rictus seriós, tot sabent que mentia. El govern d’Espanya no és el que més ajuts ha fet arribar a les empreses, i quan s’hi ha decidit ho ha fet de manera insuficient i molt tard, per a salvar la solvència de moltes pimes i autònoms. Per això sempre és interessant que algú amb una certa independència expliqui la realitat. Fa un temps va ser un informe del BCE i avui és una nota que acaba de publicar FUNCAS, amb el títol prou suggeridor de “Les ajudes directes a empreses a Alemanya, Espanya, França i Itàlia”. L’objectiu de la nota és comparar les iniciatives recents d’aquests estats.

Començo pel final, per les conclusions. Segons els analistes de FUNCAS, el reial decret llei de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial arriba uns quants mesos més tard que als altres tres estats. D’una altra banda, té una cobertura relativament reduïda, perquè s’aplica als sectors més perjudicats per la pandèmia i prou. Però el principal risc és el que afecta l’aplicació, més complexa que als altres estats, cosa que podria retardar significativament l’arribada de les ajudes i, a més, afegir entrebancs de gestió i disparitat entre les comunitats autònomes.

Per una altra banda, sobre els ajuts que estableix la normativa espanyola, la nota diu que són semblants als dels altres tres estats, quant al percentatge de pèrdues que es compensen. A més, com que incorporen un mínim (de quatre mil euros), el dispositiu espanyol tendeix a afavorir als petits negocis.

Com podeu veure, la valoració no és tan afalagadora com ens va dir Calviño. Però aguaitem les xifres. El cost pressupostari estimat de les mesures reflecteix les característiques dels programes. El disseny és molt més generós a Alemanya i França. I tant! A Alemanya set vegades superior al de l’estat espanyol i a França, tres vegades més. A Itàlia, només un 60% superior al de l’estat espanyol. Les diferències, doncs, són abismals respecte dels estats més avançats. A més, a França no s’hi determina cap límit pressupostari, perquè es considera que les ajudes formen part dels estabilitzadors automàtics i, per tant, la despesa total fluctuarà segons l’assignació dels ajuts.

Com palesen aquestes magnituds, el sistema alemany és el més generós dels quatre examinats, especialment en relació amb el límit d’ajudes que es pot atorgar (fins a 1,5 milions d’euros). Això no obstant, cal dir que només es tenen en compte els costs fixos per al càlcul de les prestacions i, en canvi, als altres tres països es basen en la pèrdua total de facturació.

Quant a compensacions, és important de destacar que la quantitat de les ajudes és relativament reduïda a l’estat espanyol, en comparació amb els altres tres països. Només s’hi compensa entre el 20% i el 40% dels ingressos perduts per les empreses dels sectors més afectats per la pandèmia, en contrast amb el 20%-60% a Itàlia i fins al 100% en el cas dels petits negocis a l’estat francès. La taxa de compensació pot arribar al 90% a Alemanya (si bé, com ja s’ha esmentat, només s’aplica als costs fixos).

No obstant això, l’estat espanyol és l’únic que concedeix una prestació mínima de 4.000 euros a totes les empreses que compleixin els requisits de concessió de les ajudes (3.000 per als autònoms que tributin en règim de mòduls). Cal ressaltar també que a França les empreses amb una baixada de facturació de més del 50% i que no han estat afectades per les restriccions d’activitat ni formen part dels sectors prioritaris (hostaleria…) poden rebre una prestació global de 1.500 euros.

El ventall de destinataris dels ajuts també marca diferències. En alguns estats, com ara Alemanya i França, els ajuts es van començar a concedir a la tardor, enmig de la segona onada. Però el dispositiu es reservava a aquelles empreses que s’encaraven a una restricció administrativa d’activitat. D’ençà que va començar l’any, però, les ajudes s’han ampliat a tots els sectors. L’estat espanyol i Itàlia n’han seguit els passos, però amb una important diferència: si a Itàlia les ajudes s’han generalitzat al conjunt de l’economia, a l’estat espanyol es limiten als sectors més perjudicats (comerç, hostaleria, oci…). Ve’t aquí un punt cabdal i que ha estat motiu de fortes protestes de patronals i sindicats, per la discriminació que implica (vegeu la píndola de divendres).

D’una altra banda, la concessió dels ajuts depèn de llindars determinats pel percentatge d’ingressos perduts per la crisi. A Alemanya, l’estat espanyol i Itàlia, només els negocis que han reduït la facturació a un 30%, pel cap baix, respecte del 2019 poden sol·licitar ajuts. A França els criteris són més permissius –especialment als sectors més afectats per la crisi, que tenen dret a una transferència des del primer euro perdut.

Finalment, la gestió de les mesures difereix significativament entre països. A França i Itàlia, les sol·licituds es fan directament al portal de l’Agència Tributària, que és l’ens encarregat de concedir les ajudes. A Alemanya i a l’estat espanyol, va a càrrec de les administracions autonòmiques i, en el cas de l’estat espanyol, després d’una convocatòria per a cadascuna.

En definitiva, l’anàlisi comparativa de FUNCAS palesa les diferències que hi ha entre els ajuts directes de les quatre grans economies de la zona euro, i, lluny de la versió oficial, sembla que l’estat espanyol no en surt gaire ben parat, de la comparació. I això el teixit productiu ho nota.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Deutsche Welle: Els dirigents mundials donen suport al tractat per a fer front a la pandèmia pròxima (en anglès)
–Franceinfo: Què cal saber de l’informe de l’Organització Mundial de la Salut sobre l’origen del virus (en francès)
–Politico: Àustria amenaça d’aturar la compra de cent milions de vaccins si no se n’endú una part més gran de les dosis (en anglès)
–La Première: Retorn d’estudiants, vaccinació … Els territoris del Pacífic fan balanç de la lluita contra el coronavirus (en francès)
–Euronews: Reacció excessiva o honestedat? Per què Escandinàvia va suspendre la vaccinació amb AstraZeneca (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Com ens afecta la nova normativa de l’estat espanyol sobre l’ús de la màscara?
El vaccí de Janssen contra la covid-19 es començarà a distribuir a Europa el 19 d’abril
Itàlia imposa quarantenes de cinc dies als viatgers provinents de la UE
Luce Benicàssim: la productora del FIB anuncia un nou festival a l’aire lliure i amb distàncies de seguretat
L’oci nocturn prepara una prova pilot a cinc restaurants i cinc discoteques de Barcelona

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Puc sortir de la meva comarca? Quins documents necessito?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Setmana Santa 2021: quines restriccions hi haurà vigents?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Argimon alerta d’un agreujament a les UCI. La Moncloa endureix la normativa de les màscares appeared first on VilaWeb.

ERC i Junts amoroseixen el fracàs tot esperant els dies més durs

Era una abstenció com la primera però el debat parlamentari d’avui entre ERC i JxCat ha estat diferent. Han arribat fins aquí, punt i a part, i cap a escriure el següent paràgraf. Uns i altres assumeixen que no tenen cap més alternativa que continuar negociant i tancar un acord, encara que es faci esperar més del que Esquerra voldria. Avui han amorosit el fracàs de la segona investidura fallida amb un canvi en la forma i en el fons dels missatges, amb reconeixements mutus i emplaçaments per a l’entesa, però també marcant línies vermelles. Pere Aragonès ha reconegut la necessitat de la coordinació estratègica de tots els actors de l’independentisme i ha posat en valor, entre més, el paper polític de l’exili, al mateix temps que ha reivindicat la importància de les institucions autonòmiques (el parlament, el govern, i el president). El seu límit és aquest: no vol que es produeixin “substitucions ni tuteles”. Dit d’una altra manera: Aragonès no és Quim Torra preservant la presidència “legítima” de Carles Puigdemont. Vol ser el 132è president de la Generalitat amb totes les lletres i marcar el rumb del mandat, que ha batejat repetidament com el de la Generalitat republicana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Ningú li proposarà ni li imposarà tuteles des de JxCat, ni menys des de l’exili, si és investit president”, li ha respost la portaveu parlamentària de Junts, Gemma Geis, que ha reclamat per a la seva formació un paper “preeminent” en el projecte polític de la legislatura. Els negociadors aprofundiran ara en la representativitat del Consell per la República, que Junts vol que es transformi en l’ens de consens per a la presa de decisions estratègiques i que ERC considerava partidista. Amb l’escull més gros en vies de resolució, ERC insistia que no hi havia ja prou diferències per a blocar la investidura i demanava un “gest de responsabilitat”. Però Junts ha justificat el manteniment de l’abstenció per la falta d’un acord que concreti la unitat d’acció al congrés espanyol o els plans de contingència davant de les negatives de l’estat, si bé accepta el marge d’exploració de dos anys que ERC i la CUP han pactat per a la taula de diàleg. També ha constatat que no han tancat el pla de govern, l’estructura i el repartiment de funcions.

Un reguitzell d’arguments que fonts Esquerra rebien recordant que va ser Junts qui va voler deixar tot això en un segon pla per a prioritzar un acord sobre les bases estratègiques de legislatura, embarrancat per les discrepàncies sobre el CxR. Malgrat l’abstenció, JxCat no vol ni especular sobre una repetició electoral ni posar en dubte que Aragonès ha de ser el proper president. Així ho ha remarcat Geis. I a diferència del discurs que divendres va pronunciar el president de grup de JxCat, Albert Batet, avui en quarantena per ser contacte estret d’una persona contagiada, JxCat sí que ha marcat perfil ideològic aquesta vegada. S’ha desmarcat de l’acord tancat per ERC i la CUP qüestionant el pla pilot sobre la renda bàsica universal. Segons Geis, ha estat un acord “estèril”, perquè no ha portat Aragonès a la investidura i ha deixat en segon pla una força de 32 diputats. L’adjectiu ha aixecat retrets.

Vet-ho aquí la resposta de la CUP, en paraules de la seva portaveu parlamentària, Eulàlia Reguant: “No hi ha acords estèrils quan es parla de garantir drets, i la renda bàsica universal no es toca. I no perquè ho diem nosaltres, sinó perquè és una eina bàsica per garantir per primer cop un mínim d’autonomia a la ciutadania d’aquest país”. L’estira i arronsa anticipa el que vindrà. ¿Com aconseguirà encaixar ERC un eventual pacte amb JxCat amb l’acord ja segellat amb la CUP que, a més, els anticapitalistes volen millorar per insuficient? D’aquí poden venir les complicacions a partir d’ara, malgrat que a les files d’Esquerra mantenen l’optimisme per a aconseguir encaixar el doble acord. La CUP insisteix en la necessitat de prioritzar el rescat social i de culminar la ruptura amb l’estat, deixant enrere una legislatura que els anticapitalistes van titllar d’autonomista. Una convicció que Reguant ha deixat anar en forma d’advertència: “Aquesta pot ser la legislatura d’un nou embat amb l’estat, depèn ara d’Esquerra i de Junts que no sigui la legislatura de l’embat de la gent contra el govern”.

Les divergències entre els socis de l’actual govern sembren arguments per als que ja es visualitzen en la futura oposició. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, retria a Aragonès que perseveri en l’intent amb Junts malgrat l’amenacin amb una “bicefàlia”, no li reconeguin el lideratge i li vulguin “marcar” la política de pactes a Madrid. Els comuns divisen un govern “d’obsolescència programada” mentre que el PSC reiterava que “no té sentit repetir un fracàs” i advertia del perill que la presidència de la Generalitat quedi “segrestada”. Ciutadans vaticinava a Aragonès que acabarà a la “paperera de la història” i el PP afirmava que Junts vol “humiliar-lo”.

Un altre cop s’han vist símbols antifeixistes quan Vox ha intervingut al faristol, i un altre cop estols de diputats han sortit de l’auditori. I s’ha sentit, encara, un altre aclariment de Borràs, que ha precisat a Vox que divendres no es va exhibir una esvàstica a l’auditori sinó el cartell de Pere Català, encarregat per la Generalitat Republicana, amb l’espardenya d’un Mosso d’Esquadra trepitjant el símbol nazi. Caldrà, com a mínim, un altre debat d’investidura més perquè Aragonès sigui elegit president. El presidenciable d’Esquerra insistia en les presses: “Portem massa mesos en funcions i en interinitat”. Però Junts no s’ha mogut de la inconcreta referència als “dies” o “setmanes”, encara que assegurin que no volen esgotar els dos mesos de marge abans de la repetició automàtica d’eleccions. Pot ser que a partir d’ara hagin d’entomar les negociacions més dures. El pla de govern i el repartiment de departaments no és poca cosa. El que ERC i Junts han viscut els últims anys no ho esborra ningú, encara que estiguin decidits a tornar a compartir un govern, malgrat tot.

The post ERC i Junts amoroseixen el fracàs tot esperant els dies més durs appeared first on VilaWeb.

El 23 d’abril tornen les ReTrobades d’Escoles en Valencià

Escola Valenciana ha adaptat el format de les Tradicionals Trobades d’Escoles en Valencià i, després d’un any en blanc, anuncia les ReTrobades 2021. Les ha presentades Natxo Badenes, el president de l’entitat, acompanyat de la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, perquè enguany el medi natural és present en les trobades des del lema mateix: “Llavors de futur”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El president d’Escola ha remarcat el desig de tornar a omplir els carrers de rialles, però ha advertit que les ReTrobades no seran multitudinàries. “Farem actes xicotets i amb cabuda limitada, més aviat simbòlics, que representen el futur cap on volem caminar.”

La irrupció de la pandèmia de la covid la primavera passada va deixar les trobades aparcades. Ara els tallers es faran als centres educatius i els actes que es facen seran amb una presència limitada de públic.

Les llavors

El Banc de Llavors de la Generalitat i la Conselleria d’Agricultura han repartit a les escoles desenes de milers de llavors d’espècies vegetals pròpies del País Valencià amb la intenció que es faça una sembra massiva. 

Natxo Badenes ha explicat que la metàfora de la llavor havia de dur a algun lloc i, en aquest cas, ha estat a organitzar tallers que culminaran en una plantada multitudinària amb la supervisió de la conselleria.

Mireia Mollà, present en la conferència de premsa de presentació de les ReTrobades, ha explicat que l’educació ambiental era un dels valors fonamentals de la transició ecològica. “Els arbres i els boscos constitueixen un patrimoni natural i cultural per a la vida del planeta, tant per a les generacions presents com per a les futures”, ha dit. Mollà ha emfatitzat que el canvi climàtic era una realitat i ha subratllat la importància de fer accions xicotetes, que aparentment són insignificants, com ara la plantada.

Entre les llavors que s’han repartit, n’hi ha de conegudes, com l’herba-sana o el garrofer, però també d’altres, com el cantueso, que és endèmica de les muntanyes de les comarques del sud i que és catalogada com a espècie vulnerable.

Homenatge a Empar Navarro i Giner

Escola Valenciana reprèn enguany l’homenatge que l’any passat s’havia de fer a la mestra republicana Empar Navarro i Giner. També li dedicarà el VI congrés que es farà al desembre.

El calendari de les ReTrobades

S’han programat vint ReTrobades que ompliran els caps de setmana de la primavera, entre el 23 d’abril i el 20 de juny.

Abril
Dia 23, a la comarca del Camp de Túria en una localitat encara per determinar.
Dia 24, a Alzira (la Ribera Alta).

Maig
Dia 7, a Agres (el Comtat).
Dia 8, a Alaquàs (l’Horta)
Dia 12, a Mutxamel (l’Alacantí) es farà la trobada de Secundària i Batxillerat.
Dia 22, a Parcent (la Marina Alta).
Dia 25, al Campello es farà la trobada d’infantil i primària de l’Alacantí.
Dia 28, a l’Alt Palància.
Dia 29, a Miramar (la Safor), Albocàsser (l’Alt Maestrat) i Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa).
Dia 30, a Petrés (el Camp de Morvedre).

Juny
Dia 4, a Petrer (el Vinalopó Mitjà) i Guardamar (el Baix Segura).
Dia 5, a Benigànim (la Vall d’Albaida).
Dia 12, a Rafelbunyol (l’Horta Nord).
Dia 17, a Alfondeguilla (la Plana Baixa).
Dia 18, a Almassora (la Plana Baixa).
Dia 20, al barri de Montolivet de València (l’Horta).

The post El 23 d’abril tornen les ReTrobades d’Escoles en Valencià appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol inicia els tràmits per a convertir a l’ample europeu el tram Castelló-Vandellòs

El consell de ministres ha autoritzat aquest dimarts a Adif perquè liciti les obres per a la implantació de l’ample europeu del tram entre Castelló i Vandellós del corredor mediterrani. Els treballs es duran a terme al llarg d’uns 150 quilòmetres i compten amb un pressupost que supera els 120 milions d’euros sense IVA. Concretament, les obres de via i electrificació es divideixen en dos contractes, un per al tram Castelló-Vinaròs, de 76,7 milions d’euros, i l’altre per al tram Vinaròs-Vandellós, d’uns 45 milions d’euros. En ambdós casos, el termini previst d’execució és de 18 mesos. El govern espanyol ha destacat que es tracta d’una de les actuacions més rellevants en el desenvolupament del corredor mediterrani.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les obres consten de les operacions necessàries en plataforma, superestructrura i electrificació. En el tram Vinaròs-Vandellòs, entre d’altres, s’executaran noves rampes al final de les andanes d’Ulldecona, l’Aldea-Amposta i l’Ametlla de Mar i vies a part de 750 metres a Ulldecona i l’Ametlla de Mar. També s’ampliaran les andanes en aquestes tres estacions i s’instal·laran andanes provisionals annexes als existents en les estacions l’Aldea-Amposta i l’Ametlla de Mar.

En el tram Castelló-Vinaròs, la implantació de l’ample estàndard es durà a terme tant en les vies generals com les que es troben apartades i s’adaptaran les instal·lacions per a l’explotació estàndard interoperable (750 metres). Per això, s’instal·laran trams d’aquesta longitud a les estacions de Les Palmes, Torreblanca, Santa Magdalena de Pulpis, Benicarló-Peníscola i Vinaròs.

The post El govern espanyol inicia els tràmits per a convertir a l’ample europeu el tram Castelló-Vandellòs appeared first on VilaWeb.

Un nou podcast explicarà la realitat de Catalunya Nord a Catalunya Ràdio

Un nou podcast a Catalunya Ràdio explicarà a partir de demà la realitat de Catalunya Nord. L’espai rep per títol Septentrions i es produeix a Perpinyà. Els seus impulsors, la productora Ampli, defineixen el producte com una mirada a la llengua, la gent i el territori d’una Catalunya “que és molt propera, però alhora molt llunyana de Barcelona i del Principat”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El nou podcast consta de deu capítols de nou minuts de durada cadascun. Són deu retrats de catalans “del sud” que resideixen o treballen a Catalunya Nord. Cada episodi aborda una temàtica específicament nord-catalana.

La presentació del nou podcast que es podrà escoltar a través del web i l’aplicació de Catalunya Ràdio s’ha fet avui en un acte que ha comptat amb la presència de Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA; Santi Faro, director de Continguts de Catalunya Ràdio, i Sebastià Girard, director i presentador de Septentrions.

The post Un nou podcast explicarà la realitat de Catalunya Nord a Catalunya Ràdio appeared first on VilaWeb.

L’advocacia de l’estat triga dos mesos a no posicionar-se sobre els indults als presos polítics

El Tribunal Suprem espanyol va esperar quatre mesos a demanar a l’advocacia de l’estat el seu informe sobre la conveniència de concedir indults als presos polítics. Un informe preceptiu com a part implicada, acusatòria, en el judici contra el procés que va acabar amb condemnes de presó per sedició i malversació. I l’advocacia de l’estat, en representació del govern espanyol, ha trigat dos mesos a tenir l’informe. Un informe en què no es posiciona finalment sobre si s’han de concedir els indults, i on es limita a constatar que “el dany econòmic dels fets ocorreguts entre juliol i octubre de 2017 s’ha reparat.” És a dir, que han pagat els 4,1 milions d’euros de la fiança imposada per haver estat condemnats per malversació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un escrit de dotze pàgines l’advocada de l’estat del judici contra el procés, Rosa María Seoane, diu que si l’advocacia, com a òrgan de l’administració general de l’estat, es manifestés “sobre la justícia o conveniència de l’indult o sobre la forma de la concessió de gràcia” es podria entendre que “s’estaria anticipant o determinant el sentit d’una decisió que només competeix al govern”.

En l’informe, Seoane només analitza allò relatiu amb el delicte de malversació de cabals públics que va determinar la sentència del Tribunal Suprem i, per tant, només es pronuncia sobre el cas d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. No analitza la resta de peticions.

Seoane cita l’informe del Tribunal de Comptes que conclou que els presos condemats pel Primer d’Octubre ja han dipositat els 4,1 milions d’euros de fiança fixada com a responsabilitat civil per les despeses del referèndum, prèvia al judici que fixarà la quantitat definitiva.

Indult exprés per a Vera i Barrionuevo; tramitació inacabable per als presos polítics

The post L’advocacia de l’estat triga dos mesos a no posicionar-se sobre els indults als presos polítics appeared first on VilaWeb.

Itàlia imposa quarantenes de cinc dies als viatgers provinents de la UE

Itàlia endureix encara més les restriccions de cara a Setmana Santa. El Ministeri de Sanitat ha anunciat que totes les persones que entrin al país des de la UE, encara que siguin nacionals italians, hauran de presentar una PCR amb resultat negatiu i hauran de romandre cinc dies en quarantena.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El ministre de Sanitat, Roberto Speranza, ha signat aquesta nova ordre per tal d’apaivagar les crítiques que ha rebut el govern de Mario Draghi que fa setmanes va decretar l’enduriment de les restriccions per Setmana Santa —incloent el confinament domiciliari en algunes regions—, però permetia l’entrada de turistes i la sortida d’italians a l’estranger.

Enduriment de les mesures a Irlanda

Així mateix, el govern irlandès ha anunciat que inclou diversos països en la llista de zona d’alt risc per la covid-19, de manera que els viatgers provinents d’aquests estats hauran de passar una quarantena de 14 dies en un hotel. Aquests aïllaments van a càrrec del viatger i tenen un cost de gairebé 2.000 euros.

Entre els països afectats hi ha Alemanya, l’estat francès o Itàlia, però queden al marge de la mesura el Regne Unit i l’estat espanyol. L’índex d’alt risc consisteix en una incidència acumulada en catorze dies de 500 casos per cada 100.000 habitants. Dins d’aquesta llista hi ha 33 països.

The post Itàlia imposa quarantenes de cinc dies als viatgers provinents de la UE appeared first on VilaWeb.

Santa Paciència

Patir, allò que se’n diu patir, no els veus patir. Una altra cosa és què passarà. Però als passadissos mig buits del parlament català, membres de Junts i d’ERC coneixedors de les negociacions calculen que el govern independentista no arribarà ara però arribarà. “No esgotarem els dos mesos, i pactarem abans”, arribava a dir des del faristol Gemma Geis (Junts) en un discurs ben travat, clar i celebrat per propis i estranys. Albert Batet, que va ser ponent divendres, ha estat baixa, segons el partit, per haver estat en contacte amb un positiu, com Elsa Artadi, i deuen haver escoltat el debat confinats a casa: “Estem convençuts que arribarem a un acord”, deia Pere Aragonès (ERC), refermant la idea de Geis. Sigui com sigui, avui, un mes i mig després de les eleccions, encara no tenim nou govern. La Setmana Santa serà Santa Paciència.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Als passadissos del parlament català –uns passadissos que a causa de la covid-19 s’han convertit en circuits limitats, tancats, amb molts espais prohibits, amb entrades i sortides molt organitzades, cosa que accentua la sensació de xai controlat–, membres coneixedors de les negociacions entren una mica més en detall. “No hi ha dubte que Aragonès serà president. Però veurem si Junts acaba entrant al govern o se’n queda fora, i pactant llei a llei amb el govern. Aquesta opció també hi és, i és la de Jordi Sánchez”, afirma un diputat, refermant una idea que Germà Bel ja fa mesos que exposa: Junts podria donar suport al govern des de fora. No cal ser dins. A la vegada, l’opció de ser dins el govern també té molts partidaris.

Sota l’atenta mirada de l’estàtua del Remordiment, des dels passadissos se sent Salvador Illa (PSC) posant-se a la boca Pasqual Maragall. Els passadissos són buits, de mans, distància i màscares. L’hemicicle, massa petit, no es fa servir i ha quedat a les fosques, i el debat es fa a l’auditori, sala a peu de carrer. Els fotògrafs fan torns per a fer fotografies a l’auditori des de la finestra del pis de dalt. Van amb teleobjectius tan llargs que podem no tan sols veure els llibres que llegeixen els diputats de Vox (el llibre del seu dirigent, Santiago Abascal) sinó també les anotacions de Garriga o les bosses de Conguitos que porten a les mans.

“El pacte tampoc arribarà durant Setmana Santa. Jo, demà, desaparec”, deia un treballador d’un dels dos partits. “Si saben que ens acabarem posant d’acord, per què ho allarguen?”, deia un membre d’ERC. “Mira, nosaltres ara estem tranquils. El temps juga en contra seva. La gent no entén la tardança. Però diguem-ho tot. No és fàcil negociar amb Jordi Sànchez a la presó. Ell és present fins al darrer detall, i des de la presó tot s’alenteix. I això no és culpa seva, és la repressió”, deia un membre d’ERC. “No entenc com és que no veuen que a tots ens interessaria una bifurcació entre el govern de la Generalitat i el Consell per la República. Però ERC veu el Consell com una tutela. I no és això. El Consell et dóna llibertat, lluny de l’estat, i des de la Generalitat pots governar”, deia un membre de Junts, que reblava: “A nosaltres el pacte entre ERC i CUP afeblint el Consell ens fa mal. Però mira, encara ho podrem salvar.”

Aquesta vegada, quan Vox parla no tothom se’n va, però Déu n’hi do. Josep Maria Jové (ERC) i Teresa Jordà (ERC) són dels qui surten de la sala, i ell caragola tabac d’embolicar al pati dels fumadors, que encara en queden, al costat d’un bar que s’ha omplert de diputats mentre Garriga diu que “el govern ha obligat a tancar hotels”, discurs que la pantalla de televisió subtitula. Es veu clarament com Jaume Alonso-Cuevillas li dóna totalment l’esquena, no sabem si interpretar-ho com a gest polític de rebuig o què.

Un periodista veterà, ja tenim una edat, deixa anar aquesta sentència: “Ara és quan negociaran de debò les conselleries. Qui es queda què. Fins ara, tot això del Consell és bla, bla, bla. Les diferències són amb qui es queda què. Aquí hi ha l’embús.” El conseller Sàmper (Junts), això corre pels passadissos, es vol quedar amb Interior perquè vol acabar la feina, per sorpresa de molts i estranys, tot i que el partit ja té coll avall que això tocaria a ERC.

 

El debat avança, i l’administració també. Mentre Pere Aragonès s’encamina a la derrota del seu debat d’investidura (42 vots a favor, 61 en contra i 32 abstencions), l’administració catalana anunciava fa pocs dies avenços amb empreses elèctriques per a ajudar famílies vulnerables, en un pacte lligat pels consellers Tremosa (Junts) i El Homrani (ERC). Avui, la derrota d’Aragonès no ha estat després d’un debat agre (“avui, senyor Aragonès, ens ha agradat més que no pas divendres”, deia Geis) i, com les negociacions, als passadissos del parlament, la quietud és enganyosa: desenes de mobles s’apilonen als racons, senyal de canvis de mobiliaris dins els despatxos. Sembla que no, i les coses es mouen. Fora l’edifici, la plaça d’Armes també es troba de cap per avall, que així es diu el jardí en obres que envolta un Parlament de Catalunya que haurà d’esperar per investir un nou president.

 

The post Santa Paciència appeared first on VilaWeb.

Sánchez confirma Yolanda Díaz com a vicepresidenta tercera i Ione Belarra com a ministra de Drets Socials

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comunicat oficialment aquest dimarts a la tarda els canvis en l’executiu per la marxa del líder de Podem, Pablo Iglesias, per ser candidat a les eleccions madrilenyes. Sánchez ha confirmat que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, serà vice-presidenta tercera, que la vice-presidenta i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, escalarà a la vice-presidència segona que deixa Iglesias i que la fins ara secretària d’Estat d’agenda 2030, Ione Belarra, serà ministra de Drets Socials. En una compareixença al Palau de la Moncloa, Sánchez ha destacat la “unitat” de la coalició i que amb la remodelació hi ha més dones que homes al consell de ministres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sánchez ha remarcat que “el govern d’Espanya està entre els més igualitaris del món”, ja que amb els canvis és el sisè del món amb més proporció de dones ministres. “Som un govern feminista“, ha dit, i ha insistit que les quatre vice-presidències estaran ocupades per dones -la primera l’ocupa Carmen Calvo i la quarta Teresa Ribera-.

Iglesias va situar Díaz com la seva successora i futura candidata d’Unides Podem a les eleccions espanyoles. Tanmateix, Sánchez ha pressionat perquè Díaz sigui vice-presidenta tercera, en lloc d’ocupar la vice-presidència segona que li pertocaria, i ascendir Nadia Calviño, ministra d’Economia, de la vice-presidència tercera a la segona. A més, la cartera d’Afers Socials que també ostentava Iglesias se separarà de la vice-presidència de Díaz i es crearà el nou ministeri comandat per Belarra, fins ara número 2 d’Iglesias.

The post Sánchez confirma Yolanda Díaz com a vicepresidenta tercera i Ione Belarra com a ministra de Drets Socials appeared first on VilaWeb.

Ábalos reitera que no s’allargarà la concessió de la AP-7 fins a la Jonquera, però no concreta com es finançarà

El ministre de Transports espanyol, José Luis Ábalos, ha reiterat que l’estat espanyol no allargarà la concessió de la AP-7 entre Tarragona i la Jonquera (Alt Empordà) i que, per tant, a partir del 31 d’agost l’autopista passarà a ser lliure de peatge.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En una resposta al senador Jordi Martí (ERC), Ábalos ha avançat que d’aquí a poc –en concret, ha parlat de “setmanes”– el govern espanyol licitarà els contractes d’explotació i conservació de tots aquests quilòmetres d’autopistes, així com també del seu centre d’operacions. Això sí, Ábalos no ha anat més enllà i ha evitat respondre com es finançarà la AP-7 quan reverteixi a l’estat espanyol. Sosté que cal reflexionar-hi conjuntament amb la Generalitat i trobar “més consens”.

Durant el ple del senat espanyol, Martí ha recordat a Ábalos que la AP-7 ja està amortitzada després de les diferents concessions que ha tingut l’autopista d’ençà dels anys 70. El 31 d’agost s’acaba, precisament, la que està a mans d’Abertis i que abasta els 246 quilòmetres que s’estenen entre Tarragona i la Jonquera. Martí ha afegit, però, que quan falten menys de sis mesos perquè acabi aquest termini, encara es desconeix quin serà el model de gestió que es vol implantar.

Ábalos, ja d’entrada i per esvair dubtes, ha reiterat que el govern espanyol no allargarà la concessió de la AP-7. I que per tant, aquest mateix setembre, tant aquesta autopista com la AP-2 entre Saragossa i El Vendrell revertiran altra vegada a mans de l’estat. Ábalos també ha explicat que el ministeri està fent un estudi per veure com es redistribuiran el trànsit, mentre que Martí ha demanat que el finançament de les autopistes s’inclogui al pressupost espanyol.

The post Ábalos reitera que no s’allargarà la concessió de la AP-7 fins a la Jonquera, però no concreta com es finançarà appeared first on VilaWeb.

L’oci nocturn prepara un prova pilot a cinc restaurants i cinc discoteques de Barcelona

La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM) ha reclamat un pla de reobertura de l’oci nocturn “més ambiciós” i que inclogui testos previs amb resultat negatiu dels clients per accedir als locals. “Amb aquests testos negatius i els aparells de desinfecció d’aire serà totalment segur estar dins les sales i no caldrà aplicar controls d’accés a les pistes de ball ni reduccions d’aforament ni d’horaris”, ha recalcat el secretari general de la FECASARM, Joaquim Boadas. De fet, la patronal de l’oci nocturn ha assenyalat que està treballant amb l’empresa SieXsein en una prova pilot a cinc restaurant i cinc discoteques de Barcelona, que posteriorment es vol replicar a Salou i Lloret de Mar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“L’objectiu és acreditar que tan un restaurant com un local d’oci nocturn, amb els corresponents protocols i mesures de seguretat, són espais del tots segurs, a anys llum dels sopars i festes il·legals que es produeixen cada nit”, ha apuntat Boadas, que també ha celebrat les proves pilot a la Sala Apolo i al Palau Sant Jordi, amb el recent concert de Love of Lesbian.

“Ens demostren que l’oci nocturn amb mesures de seguretat és del tot segur i que cal implementar urgentment els avenços tecnològics i científics per anar flexibilitzant les mesures restrictives que estan ofegant econòmicament els sectors de la restauració i l’oci nocturn”, ha reblat el secretari general de la FECASARM.

Pel que fa a l’obligatorietat de testos negatius per accedir a les sales, la patronal precisa que hauria d’anar acompanyada d’una aplicació que en gestioni el seu resultat, a fi i efecte d’acreditar la realització de la mateixa en les hores prèvies acordades, la impossibilitat de falsejar o traspassar les dades a una altra persona, així com fer un seguiment posterior dels assistents. “A més, implementar l’obligatorietat dels test previs permetrà detectar casos asimptomàtics que en cas contrari mai es detectarien”, ha recordat Boadas.

Finalment, la FECASARM exigeix que els locals disposin d’aparells de desinfecció d’aire i superfícies en espais tancats, a fi i efecte de que els locals puguin garantir una màxima seguretat als seus usuaris i puguin treballar amb l’horari habitual i sense restriccions d’aforament.

The post L’oci nocturn prepara un prova pilot a cinc restaurants i cinc discoteques de Barcelona appeared first on VilaWeb.

‘Luce Benicàssim’: la productora del FIB anuncia un nou festival a l’aire lliure i amb distàncies de seguretat

The Music Republic ha anunciat ‘Luce Benicàssim’, un nou festival de música que se celebrarà aquest estiu Benicàssim (la Plana Alta) i que comptarà amb alguns dels artistes més destacats del panorama musical. Seran al voltant d’una dotzena d’artistes els que passaran pel recinte de festivals al llarg del mes de juliol repartits en jornades independents que tindran lloc al voltant del Desert de les Palmes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Luce Benicàssim’ tornarà a omplir de música una ciutat que tradicionalment ha estat vinculada amb els festivals, el turisme i la cultura. La gastronomia serà una altra de les disciplines que estaran presents a Luce Benicàssim. Amb l’objectiu de crear una experiència que transcendeixi del purament musical, el recinte comptarà amb serveis de restauració.

Els primers artistes seran anunciats en els dies vinents i les entrades també sortiran en uns dies. Hi haurà diferents tipus d’entrades i serveis premium que es detallaran en la web oficial del festival. L’empresa organitzadora de ‘Luce Benicàssim’ és The Music Republic, promotora que gestiona festivals i concerts com Arenal Sound, FIB, Viña Rock, Festival de les Arts, entre d’altres.

The post ‘Luce Benicàssim’: la productora del FIB anuncia un nou festival a l’aire lliure i amb distàncies de seguretat appeared first on VilaWeb.

L’extrema dreta retira la referència a la catalanitat de l’escut de Perpinyà

El batlle de Perpinyà, Louis Aliot, del partit d’ultradreta Reagrupament Nacional, ha canviat l’escut de la ciutat. El nou blasó elimina part del lema, que precisament feia referència a la catalanitat, i n’incorpora un de nou. En comptes de ‘Perpinyà. La Catalana’, ara es passa a descriure la ciutat com ‘La radiant’.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La imatge de l’escut mostra San Joan Baptista, patró de la ciutat, amb les quatre barres al darrere i un esclat de llum que simbolitza la Flama del Canigó. “El blasó recorda la història de la nostra ciutat, la seva identitat catalana pels seus colors, la seva cultura i les seves tradicions”, ha dit el mateix Aliot, subratllant la imatge del sant. “Cada 24 de juny en celebrem la festa, amb la Flama del Canigó que acaba el seu recorregut a Perpinyà amb motiu del solstici d’estiu”.

Aliot diu que Perpinyà és una ciutat “ancorada en la seva identitat catalana”, però “arrelada a la història rossellonesa i plenament francesa”. El batlle diu que la catalanitat de Perpinyà és “una evidència” que tothom viu “de manera quotidiana i lliurement segons les sensibilitats de cadascú”, però que és una catalanitat que “s’inscriu dins la República Francesa sense ambigüitats”. De fet, ha descrit així el nou blasó: “Perpinyà, ciutat mediterrània ancorada a la seva identitat catalana, arrelada dins el Rosselló històric i plenament francesa”. Malgrat el discurs del batlle, però, la referència escrita a la catalanitat ha acabat desapareixent de l’escut.

The post L’extrema dreta retira la referència a la catalanitat de l’escut de Perpinyà appeared first on VilaWeb.

JxCat reclama flexibilitat i cessions a Aragonès i garanteix que “ningú imposarà tuteles”

JxCat ha reclamat flexibilitat al candidat d’ERC a la presidència, Pere Aragonès, durant la segona volta del debat d’investidura. Així ho ha dit la portaveu de Junts al parlament, Gemma Geis, que ha reafirmat que tenen previst d’abstenir-se perquè no s’ha pogut arribar a “un bon acord” per a tota la legislatura. Geis ha dit a ERC que JxCat ja ha cedit en temes com la taula de diàleg, amb la que són “escèptics”, i ha avisat que “les cessions han de ser recíproques”. A més, ha retret que intentin negociar “amb pressions” i ha advertit que “no són bones companyes de viatge”. Després que al seu discurs Aragonès digués a Carles Puigdemont que està disposat a coordinar-se, però “sense tuteles” Geis ha garantit que “ningú n’imposarà”.

Abstenció googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Durant la seva intervenció a la segona ronda del debat d’investidura, que previsiblement no tirarà endavant després que JxCat hagi decidit mantenir l’abstenció, Geis ha dit que “ha faltat temps” pel pacte. De fet, ha retret a ERC que, “de manera legítima”, les primeres setmanes de les negociacions apostessin per “la via àmplia” o per arribar a acords amb formacions amb menys presència parlamentària que Junts –com la CUP–, amb uns resultats que ha qualificat d'”estèrils”.

Geis ha demanat també flexibilitat i cessions a ERC i els ha dit que “només tenen 33 diputats, no 68”. En aquest sentit, ha indicat a Aragonès que és qui té la responsabilitat“ de trobar acords.

Amb tot, la portaveu ha assegurat que l’acord està “més a prop” que a la primera sessió del divendres i ha garantit que no s’esgotarà el termini de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d’eleccions. Geis, però, ha insistit que per aconseguir-ho cal “discreció i responsabilitat” sense “retrets públics” ni “pressions”, que avisa que no són bones companyes de viatge. “Ni juguem amb dades per tacticisme, ni posem en dubte el candidat ni volem propiciar l’espantall de la repetició electoral”, ha insistit.

Cap tutela

Després que Aragonès s’hagi mostrat disposat a coordinar-se amb Carles Puigdemont, però hagi advertit que no acceptarà “tuteles ni substitucions”, Geis ha dit que “ja sap que ningú imposarà tuteles, ni des de JxCat ni des de l’exili”.

“Des del primer minut les propostes que ha tingut sobre la taula han deixat meridianament clar que la presidència i l’acció de govern han de quedar al marge de la direcció col·legiada per a la coordinació independentista”, ha dit la portaveu.

“Molt lluny” de l’acord amb la CUP

Geis ha remarcat que per arribar a l’acord encara falta “molta concreció”, amb elements clau com la coordinació estratègica a Madrid. A més, ha avisat que l’acord que s’ha pactat amb la CUP-NCG –que els ha promès el vot favorable a la investidura– no els interpel·la. “Ens sentim molt lluny del projecte de país pactat amb la CUP”, ha advertit.

Segons Geis, les polítiques acordades no garanteixen la solvència necessària per a la reactivació, i ha dit que els preocupa l’impacte pressupostari que poden tenir algunes mesures, com la Renda Bàsica Universal. La portaveu ha resumit que el programa de Junts “dista molt de l’acord amb la CUP”.

The post JxCat reclama flexibilitat i cessions a Aragonès i garanteix que “ningú imposarà tuteles” appeared first on VilaWeb.

Com ens afecta la nova normativa de l’estat sobre l’ús de la màscara?

El govern espanyol ha endurit la normativa estatal que regula l’ús de màscara i ha establert l’obligatorietat de dur-la encara que es mantinguin les distàncies a l’aire lliure, també a platges i piscines. “Les persones de sis anys en endavant queden obligades a l’ús de màscares en la via pública, en espais a l’aire lliure i en qualsevol espai tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic”, diu una llei publicada aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). L’anterior normativa de mínims permetia no portar-la si es podia mantenir la distància de seguretat de més d’un metre i mig.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tanmateix, les autonomies van desenvolupar la norma i a Catalunya, País Valencià i les Illes ja era obligatori dur màscara encara que es pogués mantenir la distància. A Catalunya i a les Illes es va establir com a excepció les platges i piscines, però no al País Valencià, on també era obligatori.

La llei estatal que actualitza els mínims exigits a tot l’estat no contempla aquestes excepcions i estableix que cal dur-la en totes les circumstàncies. Només permet no portar maàscara en espais públics per motius mèdics o en cas d’exercici individual a l’aire lliure, en supòsits de força major o quan per la naturalesa de les activitats resulti incompatible.

The post Com ens afecta la nova normativa de l’estat sobre l’ús de la màscara? appeared first on VilaWeb.

Pàgines