El missioner claretià Jaume Sidera i Plana s’ha mort avui a la matinada a Lleida, a l’edat de noranta-quatre anys, segons ha confirmat la Diòcesi de Lleida. Claretià i biblista, Sidera va publicar el 1978 una versió catalana popular del Nou Testament, a partir dels textos originals i amb la col·laboració de Pere Franquesa i Ramon Caralt, que ha merescut unes quantes edicions.

Va ser traductor de textos contemporanis per a la col·lecció “Clàssics del Cristianisme” i va formar part de l’equip que el 1993 va publicar la Bíblia interconfessional, entre d’altres, i recentment va publicar un volum amb setanta homilies. Nascut a la Cellera de Ter (Selva) el 1929, a deu anys va ingressar al seminari menor claretià i va estudiar a Alagó (Saragossa) i Barbastre, a més de formar-se en Teologia a Valls (Alt Camp) entre 1949 i 1954.

El funeral es durà a terme el 5 de gener a la parròquia Sant Antoni Maria Claret del barri de Balàfia, a Lleida.

Un home de Sabadell que va requerir una visita mèdica al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Sant Fèlix va topar amb un metge que va exhortar-lo a canviar de llengua i a parlar-li en castellà, quan ell s’hi havia adreçat inicialment en català. L’afectat, Marc Serrano, va entrar ahir a la consulta per explicar-li una molèstia que feia temps que arrossegava i quan va començar a detallar-la-hi, el metge el va interrompre: “Parla’m en castellà.” Ell, sorprès, li va dir que mantindria el català. “Li vaig dir que no, que jo continuaria parlant en català, que el feia servir sempre“, explica a VilaWeb.

Segons que diu, el metge ni tan sols va justificar la petició; no li va pas dir que no l’entenia. “No, m’ho va dir com si demanar a un pacient que li parlés en castellà fos la cosa més normal del món”, diu. Un cop li va deixar clar que ell mantindria la conversa en català, diu que l’atenció va ser ben correcta, com requereix la situació, cadascú parlant un idioma diferent: “Em va fer una exploració, després una prova i finalment el diagnòstic. L’atenció va ser excel·lent, en tot moment va ser amable i no em va tornar a dir que li parlés en castellà.”

Així i tot, la incomoditat de la situació va fer que, en sortint, Serrano presentés una instància per exclamar-se del tracte rebut i publiqués un missatge a les xarxes socials explicant els fets. Avui, el Departament de Salut li ha respost el missatge demanant disculpes i més dades sobre el cas. “Ja hem obert una investigació per esbrinar els fets i prendrem les mesures que siguin necessàries per evitar que es torni a produir”, han dit.

Hola Marc, primer de tot, disculpes per aquesta situació. Ja hem obert una investigació per esbrinar els fets i prendrem les mesures que siguin necessàries per evitar que es torni a produir.

Podries enviar-nos per privat les teves dades per posar-nos en contacte amb tu? Gràcies

— Atenció Primària Metropolitana Nord (@apicsmetronord) January 3, 2024

“En moments com aquest no et sents còmode. Hem après dels nostres pares que és de mala educació parlar en català en un territori on el català és la llengua pròpia autòctona; fa que sentis aquestes pessigolles de la culpabilitat”, diu. Així i tot, reflexiona sobre la necessitat de fer respectar els drets lingüístics: “Tenim un problema molt gros si un metge que exerceix aquí, un treballador públic, no té clar que qualsevol ciutadà que vingui té el dret d’expressar-se en català o en castellà. Ni li hauria de passar pel cap de dir una cosa així.”

“De seguida vaig veure que m’entenia perfectament”, continua Serrano, que, a causa del dubte, va voler reforçar allò que deia en català amb gests no verbals o repetint algunes paraules. “Ni tan sols al meu país no puc fer servir la meva llengua?”, demana.

Serrano té clar que no és un cas aïllat –”segurament no era el primer cop que deia a un pacient que li parlés en castellà”–, i diu que la responsabilitat de tot plegat és compartida per totes les baules del sistema sanitari: “No és només una responsabilitat dels gestors públics, també ho és dels professionals sanitaris, del col·legi de metges i dels pacients catalanoparlants. Em consta que s’hi treballa, però és una cosa estructural i segur que canviar-ho no és gens fàcil.”

“Hem de trobar prou consens perquè els drets lingüístics dels catalanoparlants siguin respectats davant les administracions. No només de la Generalitat, també dels ajuntaments, de les diputacions, dels consells comarcals i de l’administració espanyola a Catalunya. Que no et sentis com un súbdit colonitzat quan vas a fer qualsevol gestió”, reflexiona.

Per tot plegat, reivindica la importància que quan algú es trobi en un cas com aquest ho faci saber: “Se suposa que hi ha un dret, però aquest dret no existeix, a la pràctica. I això és molt greu, ho hem d’assenyalar. Cal que comenci a haver-hi gent que surti de l’armari en aquest àmbit.” I afegeix: “No és normal que un metge al teu país et digui que no facis servir la teva llengua per la seva comoditat o pel que sigui. La llengua amb la qual jo m’expresso a un servidor públic és la que jo trio.”

Serrano diu que això que reclama no és res que no sigui tan normal “com que a Madrid t’atenguin en castellà, a París en francès o a Berlín en alemany”. “Ni més, ni menys. Si no m’atens en català, m’atens malament i em trepitges. Em vulneres un dret importantíssim, com qualsevol altre”, deixa clar.

L’ex-regidor de Vox a l’Ajuntament de València Vicente Montañez ha demanat a la batllessa, María José Catalá, que traslladi a la fiscalia i al Tribunal de Comptes l’informe de la intervenció municipal que revela possibles irregularitats del grup municipal Vox, juntament amb tots els documents que el sustenten. En un comunicat, ha indicat que mentre ell va formar part del grup municipal tenien un únic compte bancari i no disposaven de cap caixa en efectiu i ha dit que, davant d’aquestes suposades irregularitats, el segon tinent de batlle i portaveu de Vox, Juanma Badenas, “només li queda dimitir”, o que Català el destitueixi.

L’ex-regidor s’ha referit a la devolució de disset mil euros de romanent no justificat de l’assignació del grup municipal Vox que va ser posada de manifest a l’informe de la Intervenció municipal de l’ajuntament després de l’estudi de la comptabilitat i justificacions de les despeses realitzades pel grup el setembre de 2023.

El grup va al·legar que es trobava en “un altre compte”, però Montañez denuncia que el grup municipal disposava d’un únic compte. “Si existien dos comptes, serien creats d’amagat i sense la meva firma, igual que si es van retirar diners en efectiu per a una suposada caixa”, ha afegit l’ex-regidor. “Són moltes les explicacions que Vox hauria de donar, que no ha donat i que la batllessa tampoc no ha exigit”, ha assegurat. “Què amaga el grup municipal Vox? S’ha finançat Vox amb l’assignació del grup municipal?”, ha finalitzat Montañez.

La grip s’ha quadruplicat al País Valencià l’última setmana fins als 551 casos per cada 100.000 habitants, un 287,21% més que els 142,3 de la setmana anterior, mentre que les infeccions per covid han baixat un 10,15% fins als 222,2 casos davant dels 247,3 casos del període anterior. Per la seva banda, el virus respiratori sincicial (VRS) ha crescut un 33,92% fins als 258,2 casos davant dels 192,8 casos de fa set dies.

Així, es desprèn del darrer Butlletí del Sistema de Vigilància d’Infeccions Respiratòries Agudes, que analitza l’evolució de la covid, grip i virus respiratori sincicial.  Per una altra banda, la incidència d’infeccions respiratòries greus als hospitals valencians ha crescut un 23,84% en l’última setmana fins als 37,3 casos davant els 21,3 de fa set dies. En concret, l’edat mitjana dels malalts per grip se situa en setanta-tres anys, i el percentatge d’ingressos a les UCI dels afectats baixa al 5,1%.

Arran d’això, la Conselleria de Sanitat ha anunciat una sèrie de mesures assistencials especials davant del repunt de les infeccions respiratòries. Aquestes mesures han estat acordades a la reunió mantinguda entre el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, el director de l’Oficina de Coordinació i Integració Sociosanitària de la Comunitat Valenciana, Manuel Escolano, i representants de les direccions generals d’Atenció Hospitalària i Gestió Econòmica, Contractació i Infrastructures.

D’aquesta manera, a la reunió esmentada s’han abordat els problemes que, any rere any, sorgeixen davant els pics estacionals d’especial demanda assistencial com l’actual o els que es preveu que es registrin les setmanes vinents. Entre aquestes mesures acordades hi ha l’ajust de la programació de l’activitat quirúrgica per tal de generar espais per atendre la demanda, i en funció del context de cada centre hospitalari, així com el reforç de les plantilles. Altres mesures són potenciar, en aquests períodes, els serveis d’atenció domiciliària i establir el màxim nivell de col·laboració amb la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, potenciant l’hospitalització a domicili a les residències de gent gran en els casos en què aquest recurs resulti l’idoni; així com la reassignació i priorització dels recursos socials.

Per la seva part, al Principat, el Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya explica que es manté la tendència ascendent d’onada epidèmica de la grip. Ara com ara es troba en el llindar alt, amb 153,37 casos per cada 100.000 habitants, molt per sobre de les dades de grips dels darrers anys. El grup d’edat amb més incidència és el de 0 anys 4, amb 329 casos per cada 100.000 habitants.

Almenys 103 persones s’han mort i més de 180 han resultat ferides a causa de dues explosions prop d’un cementiri a l’Iran, a la província de Kerman, on hi ha enterrat Qasem Soleimani, cap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària, mort en un bombardament dels Estats Units el gener de 2020 a Bagdad. Segons les informacions recollides per l’agència iraniana de notícies Tasnim, les explosions han estat a prop del Jardí dels Màrtirs i de la mesquita Sahib al Zaman durant un acte pel quart aniversari de la mort de Soleimani.

Els mitjans iranians expliquen que una primera explosió ja ha deixat nombroses víctimes, però després n’hi ha hagut una segona. Fonts citades per Tasnim diuen que els explosius havien estat col·locats en diverses bosses deixades per la zona i que es van ser activar per control remot. Per ara, cap grup s’ha atribuït l’autoria del doble atemptat. Les forces de seguretat iranianes han reforçat la presència a la zona de les explosions, on s’han desplaçat moltes ambulàncies per a atendre les víctimes i traslladar els ferits a hospitals de la ciutat.

Milers de persones s’hi havien concentrat per a retre homenatge a Soleimani, una de les víctimes d’un atac amb drons que també va matar Abu Mahdi al-Muhandis, llavors número dos de les Forces de Mobilització Popular, una coalició de milícies progovernamentals iraquianes secundades per l’Iran.

Un tribunal iranià va condemnar el govern dels Estats Units i altres institucions i individus del país nord-americà a pagar uns 50.000 milions de dòlars (més de 46.000 milions d’euros) per la mort de Soleimani. També va emetre desenes d’ordres de detenció contra alts càrrecs estatunidencs, inclòs l’ex-president Donald Trump.

El govern ha fet públics els noms dels guanyadors dels Premis Nacionals de Comunicació, que enguany incorporen la categoria de Comunicació de Proximitat. Marc Giró ha estat distingit amb el Premi Nacional de Comunicació i Txell Feixas ha rebut el de Periodisme i Mitjans de Comunicació.

El jurat reconeix de Giró la capacitat d’haver sabut incorporar amb un llenguatge proper i distès temes que sovint no es tractaven en programes d’entreteniment, i d’haver revolucionat el panorama radiofònic i televisiu amb la seva manera de fer desacomplexada i trencadora. “També –afegeixen–, per normalitzar la informació sobre la cultura en un programa de caire humorístic i per haver creat una marca pròpia que barreja la frivolitat i l’humor, convertint-se en un referent professional en l’àmbit dels mitjans de comunicació catalans.”

De Feixas en destaquen que és un exemple de periodisme rigorós, valent i compromès. “El jurat ha destacat la seva trajectòria professional, especialment per la cobertura de conflictes, i ha reconegut la capacitat d’explicar les conseqüències més enllà del moment en el qual esclaten, retratant el dia a dia de la gent que els pateix i visibilitzant el paper de les dones en les zones on ha treballat”, diu la nota del govern.

A banda, també ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Comunicació Publicitària i Corporativa la nova plataforma de televisió a la carta 3Cat per la campanya de llançament. El jurat considera que va ser una campanya innovadora, original i inclusiva que volia fer arribar el seu missatge a tot el públic de Catalunya, amb la voluntat de recuperar unes generacions que durant anys havia abandonat TV3.

Per acabar, l’editorial Grup Gavarres ha rebut el Premi Nacional de Comunicació de Proximitat, com a exemple de periodisme de qualitat. “Va néixer l’any 2002 amb la voluntat de recuperar la memòria oral i el patrimoni i els seus editors reivindiquen una manera de viure i conviure a partir d’un periodisme de proximitat, de conversa llarga i cocció lenta. Les seves publicacions són un exercici de recuperació de la memòria històrica, explicant fets, professions o circumstàncies, que de no recollir-se haurien quedat en l’oblit”, diu el jurat.

L’acte de lliurament dels premis es farà el 22 de gener al Casino de l’Aliança del Poblenou de Barcelona i serà presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. També s’hi farà un homenatge a la ràdio pel centenari del començament de les emissions radiofòniques a Catalunya.

L’1 de gener la primera versió del ratolí Mickey Mouse va passar a ser de domini públic perquè ja han passat noranta-cinc anys d’ençà de la seva primera aparició al curtmetratge Steambot Willie. Val a dir que el que passa a ser lliure de drets és tan sols aquella versió, en blanc i negre, sense guants i amb el morro punxegut, i Disney ha intentat d’evitar que Mickey Mouse sigui de domini públic per la importància que té per a la companyia. Amb tot, ha aconseguit de diferenciar el personatge Steambot Willie del de Mickey Mouse, per bé que és conegut de sobres que el segon és una evolució del primer.

Això no ha evitat que des del mateix moment que el personatge ha passat a ser de domini públic ja se n’han anunciat dues versions no oficials del ratolí protagonitzant un film i un videojoc de terror. El primer és Mickey’s Mouse trap, una comèdia de terror que encara no té data d’estrena, però que podria sortir al març, amb un assassí sanguinari que porta una careta de Steambot Willie.

La sinopsi oficial diu així: “És l’aniversari dels 21 anys de l’Alex, però està atrapada en una sala de màquines recreatives durant el torn de nit, així que els seus amics decideixen de fer-li una sorpresa. Però un assassí emmascarat disfressat de Mickey Mouse decideix de jugar a un joc amb ells, al qual ella ha de sobreviure.”

En declaracions a la BBC, el productor explica que volen fer una representació del ratolí que sigui tot el contrari del que existeix fins ara. “La gent no s’ho ha de prendre gaire seriosament, fem un film ridículament divertit”, diu Simon Philips, que també és el guionista i l’actor que interpreta l’assassí disfressat de Mickey Mouse. I afegeix: “Si poses en Mickey a un film familiar, no cobreixes cap àmbit nou.”

Coincidint amb l’anunci de Mickey’s Mouse trap també s’ha anunciat un nou videojoc violent protagonitzat pel ratolí, però que no té res a veure amb el film. És Infestation 88, de l’estudi independent Nightmare Forge Games. Es tracta d’un videojoc de terror cooperatiu en el qual els jugadors hauran de sobreviure a diferents onades de versions terrorífiques de personatges clàssics, entre ells Mickey Mouse.

El pas al gènere de terror de Mickey Mouse un cop ha passat de ser de domini públic és el mateix camí que va fer l’os Winnie-the-Pooh. Se’n va fer el film Blood and Honey, en què el pacífic osset es convertia en un assassí en sèrie. Disney l’ha portat als tribunals, amb l’argument que danya la imatge original del personatge.

Renfe va expedir 834.000 abonaments gratuïts de Rodalia i Mitjana Distància i d’Avant bonificats al 50% durant el quart quadrimestre del 2023, entre l’1 de setembre i el 31 de desembre, segons ha informat el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, que celebra la “gran acceptació d’aquesta mesura entre la ciutadania”. Del total, 661.000 corresponen a abonaments per viatjar en Rodalia, mentre que els 153.000 restants són per a trajectes de Mitjana Distància. Els títols per al primer quadrimestre d’aquest any es poden adquirir des de dissabte passat. A més dels abonaments gratuïts, també s’han expedit 19.700 abonaments d’Avant amb descomptes del 50%.

Les xifres suposen que el 20,5% de la població activa catalana ha adquirit un títol bonificat en el darrer quadrimestre de l’any passat. L’ús dels abonaments, segons el govern espanyol, s’està traduint en un increment de viatgers en trens de servei públic del 20,5%.

D’altra banda, Renfe té previst perseguir l’ús irregular dels abonaments per als trens d’Alta Velocitat de Mitjana Distància (Avant) a partir de l’1 de març amb mesures que donarà a conèixer en les pròximes setmanes. De moment, la companyia ha anunciat que farà controls aleatoris per comprovar que l’ús dels títols bonificats és correcte i que en cas de detectar-se l’incompliment de la normativa s’aplicaran les mesures antifrau establertes en aquests serveis.

La portaveu del PSC-Units al parlament, Alícia Romero, ha lamentat aquest dimecres la decisió de la Generalitat d’aparcar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern i ha acusat l’executiu català d’usar la sequera com a excusa per renunciar-hi.

En una entrevista a SER Catalunya, Romero ha defensat la idoneïtat del projecte i ha criticat que el govern anunciés la decisió de renunciar a la candidatura sense avisar els grups parlamentaris. “Nosaltres sempre hem apostat pels Jocs Olímpics d’Hivern, ens semblava que era una bona aposta per al Pirineu. El Pirineu els volia majoritàriament perquè creia que podien servir també per millorar molts dels serveis i infraestructures al Pirineu”, ha sostingut.

“Podria haver estat un revulsiu per al Pirineu. Que s’aparqui definitivament no és una bona notícia”, ha afegit la portaveu socialista. Pel que fa a la compatibilitat de celebrar uns Jocs Olímpics d’Hivern en l’actual context de sequera, Romero ha retret la manca d’inversions per part del govern en infraestructures del cicle de l’aigua els darrers 10 anys. “Molt sovint troben excuses fàcils per no tirar endavant projectes que són importants per a Catalunya“, ha opinat Romero, que ha assenyalat que el govern “moltes vegades no sap cap on va i l’excusa de l’aigua li serveix per a tot”.

Sobre els pressupostos catalans del 2024, Romero ha reiterat l’exigència del PSC que es compleixin el gruix dels acords de l’anterior pacte pressupostari perquè els socialistes s’obrin a negociar l’aprovació dels comptes següents. Romero ha assenyalat que el compromís sobre la Ronda Nord (B-40) ja es pot donar per complert després que el govern espanyol aprovés la setmana passada diferents mesures perquè el Govern pugui encarregar-se de l’execució del projecte, cosa que permet de desblocar el conveni que faltava per signar. Tot i això, ha recordat que encara està pendent la creació de la taula tècnica sobre l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, així com l’aprovació del Pla Director Urbanístic del macrocromplex d’oci Hard Rock. Alhora, ha considerat que és impossible que el pressupost del 2024 entri en vigor aquest mes de gener, atès que la tramitació parlamentària dura entre sis i set setmanes pel cap baix.

L’entrenador d’un club d’atletisme d’un municipi pròxim a València, que no ha transcendit, que va ser detingut per agressió sexual a les seves alumnes ha ingressat a la presó sense fiança, segons que ha informat la Guàrdia Civil. L’home, de 49 anys, va ser detingut per haver instal·lat cambres ocultes als banys. La policia li va trobar gran quantitat de material pornogràfic i un equip d’enregistrament amb microcàmeres espies i dispositius d’emmagatzematge de dades. Per ara, se n’ha identificat quatre víctimes.

Després de la detenció, el 20 de desembre, la Guàrdia Civil va fer un segon escorcoll al seu domicili i un altre d’un magatzem, on també van trobar material informàtic abundant i dispositius manipulats per a introduir cambres espies i no ser detectades.

Al detingut se li imputen dos delictes continuats d’agressió sexual a menors, un delicte de corrupció de menors, cinc delictes contra la intimitat, un delicte de revelació de secrets i un altre de tinença de pornografia infantil.

Caixa d’Enginyers té problemes tècnics que afecten tots els seus serveis, tant la banca en línia com les oficines. Es tracta d’una incidència en les connexions que té el grup des de primera hora del matí i no es pot fer cap gestió.

Per problemes tècnics els nostres serveis estan afectats. Estem treballant per solucionar-los el més aviat possible.

Preguem disculpeu les molèsties.

— Caixa Enginyers (@CaixaEnginyers) January 3, 2024

De fet, a la pàgina web no es pot accedir i l’aplicació tampoc funciona. L’entitat assegura que treballa per resoldre la incidència tan aviat com es pugui.

El cap de Junts per Catalunya a Barcelona, Xavier Trias, ha dit que fins que el batlle de la ciutat, Jaume Collboni, no es decideixi amb quins partits vol governar no hi haurà avenços en la negociació per l’entrada de Junts a l’executiu municipal. En una entrevista a RAC1, ha desmentit de pla la publicació del Tot Barcelona, que deia que les converses per un govern sociovergent estaven molt avançades —”hi ha algú que inventa”, ha dit— i ha explicat que si bé hi ha converses, van acordar de deixar passar les vacances de Nadal abans de reprendre-les: “Fa molt de temps que hem ofert a Collboni de parlar i negociar, però no té decidit amb qui vol governar. Vam decidir que durant les vacances reflexionàvem tots i després ens tornarem a veure. Som en aquest impàs.”

Ha insistit que qui ha de decidir la forma de govern és Collboni, i ha dit que Collboni reconeix que parla amb altres grups municipals: “No ho té clar, i està tot el dia pendent de si pacta amb la senyora Colau. Sé que també parla amb altres grups, no se n’amaga.” En aquest sentit, ha recriminat que una altra de les opcions que Collboni contempli sigui un tripartit amb els comuns i ERC, ja sense Ernest Maragall al capdavant. “ERC és una cosa diferent, jo he pactat amb ERC”, ha dit Trias, i ha afegit: “Però pactar un altre cop amb els comuns voldria dir que el senyor Collboni no fa el canvi que va dir en campanya que faria. La senyora Colau diu que s’ha de fer un acord amb ells per fer un acord de progrés, però aquests vuit anys han estat un desastre per Barcelona.”

Ha explicat que l’última vegada que ell va parlar-ne amb Collboni, ha dit, va ser fa quinze dies, en una trobada on ho van tractar. A banda, ha dit que tenen grups que hi treballen, que també han fet un impàs durant les vacances, i que les converses van lligades a un programa de govern de com ha de funcionar la ciutat.

D’altra banda, ha negat que hi hagi sobre la taula la possibilitat de repartir la batllia de Barcelona entre Collboni i algú de Junts: “El senyor Collboni ni ho planteja, i jo tinc assumit que no seré alcalde. Ni jo, ni ningú del meu grup. No s’hi val fer-se idees que no són reals.” Ha dit que “és impossible treure-li la vara d’alcalde”, i que en són responsables Ada Colau i Daniel Sirera.

De fet, ha tornat a dir que quan la situació del govern municipal s’hagi aclarit —amb l’entrada o no de Junts—, Trias deixarà l’ajuntament. “Me n’aniré a casa, no té cap sentit que continuï.” Pel que fa a la seva successió, ha negat que estigui acordat que l’ex-conseller Damià Calvet encapçali Junts quan ell no hi sigui, tal com també va publicar el Tot Barcelona: “No estic disposat que vagin sortint globus sonda que no són veritat, tot el que s’explica és mentida. No és cert en absolut.”

Barcelona continuarà essent la gran capital de la música en directe el 2024, amb la nova visita de Bruce Springsteen, la gran nit dels Estopa a l’Estadi Olímpic, el retorn de Depeche Mode al Sant Jordi i noves edicions de grans festivals com el Sónar o el Primavera Sound.

La capacitat de l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i el gran espai del Parc del Fòrum, converteixen Barcelona en una plaça especialment rendible per a promotors i artistes, un dels factors que expliquen que el 2023 Springsteen, Beyoncé o Madonna triessin Barcelona, i que el 2024 passarà el mateix amb bandes internacionals com els Jonas Brothers, que actuaran al Sant Jordi el 25 de maig.

Els més esperats

L’incombustible Bruce Springsteen i la seva inseparable The E Street Band repeteixen a la seva estimada Barcelona i, de nou, fent doblet el 20 i 22 de juny. En aquest mateix Estadi Olímpic on actuarà el Boss, es farà un altre concert històric: el de la ronda del 25è aniversari d’Estopa, la banda dels germans Muñoz de Cornellà que pot presumir d’haver venut en només unes hores totes les entrades per a un concert que promet de convertir-se en història per a tota una generació.

Una altra de les cites musicals de l’any és el retorn de Depeche Mode al palau Sant Jordi el 16 de març dins la seva ronda “Memento Mori”, el mateix títol del sisè àlbum de la banda britànica, un treball de gran significat per als seus integrants i fans perquè es va gravar poc després de la sobtada mort del membre fundador i teclista Andy Fletcher.

Completen el calendari de grans noms internacionals, entre d’altres, el colombià J Balvin amb la ronda Que Bueno Volver a Verte (28 de maig), el veterà Marky Ramone (19 d’abril), Manà (9 de juny), Rammstein (11 de juny) o Jason Derulo, que presentarà la seva ronda “Nu King World Tour” el 2 d’abril.

Altres cita esperades, especialment pels més joves, són les del grup femení de K Pop IVE, que fa parada amb el seu “Show What I Have Tour” (7 de juny) i la visita de la cantant nord-americana Olivia Rodrigo, sorgida de la factoria Disney, amb el seu “GUTS World Tour” (18 de juny), en tots dos casos al Palau Sant Jordi.

Els que toquen a casa

El raper Morad presentarà el seu “Reinsertado tour” al Palau Sant Jordi del 19 al 21 de gener, tres nits consecutives per gust del seu gran nombre de seguidors. El cantant de l’Hospitalet de Llobregat no està sol en el seu estil incorregible: Bad Gyal serà una altra de les protagonistes musicals de principis d’any (9 de febrer) al Sant Jordi amb el seu esperat concert de la ronda “La joia. 24 karats”.

També molt anhelat pels seguidors, en aquest cas els del grup Manel, és el primer concert en solitari de Guillem Gisbert, vocalista i lletrista de la banda que s’ha donat un temps de descans, i que actuarà el 3 de maig.

Nil Moliner (20 d’abril) que presenta el seu darrer disc “Lugar Paraíso” i Joan Dausà, que el 20 de gener tanca la ronda “Jo mai mai 10 anys” també tenen aquest 2024 cita amb el públic.

Festivals: Del Primavera al Sónar

Després de la discreta aventura madrilenya de l’estiu del 2023, el Primavera Sound torna a centrar-se a l’estat espanyol únicament amb la seva edició barcelonina amb un cartell eclèctic que inclou Pulp, Vampire Weekend, Justice, Lana del Rey, The National, Disclosure, Sza, PJ Harvey, Mitski i Charli XCX (del 30 de maig al 3 de juny).

També apunta maneres un cartell llarguíssim de la cita ineludible de l’electrònica, el Sónar, entre el 13 i 15 de juny, amb noms confirmats com Kaytranada, Jessie Ware, Charlotte de Witte, Vince Staples i Folamour.

Altres grans artistes que es deixaran veure aquest estiu per festivals com el Cruïlla, del 10 al 13 de juliol, seran Avril Lavigne, Smashing Pumpkings, Trueno i Albert Pla.

Això, sense oblidar Ride, Sílvia Pérez Cruz i Los Planetas (festival Vida de Vilanova i la Geltrú), Patti Smith, Simple Minds i Passenger (festival Les Nits de Barcelona), Aitana, Lola Índigo, Maka i JC Reyes (Share Festival Negrita) així com Vetusta Morla i James Blunt (festival Ànima).

Clàssics i nostàlgics

Jarabe de Palo actuarà el 16 i el 26 d’abril a la Sala Luz de Gas de Barcelona com a tribut al seu líder Pau Donés, en el marc d’una ronda homenatge al vocalista, mort el 2020, perquè la música, com deia ell, torni a sonar “a tota castanya!”.

Per als amants de l’estil romàntic italià, tot un desplegament de visites: Al Bano i la ronda “E la Mia Vita” (19 de març), Andrea Bocelli (1 de maig únic concert a Espanya), Salvatore Adamo (18 de maig) i Laura Pausini, que després de l’homenatge dels Grammy Llatins es deixarà caure pel Sant Jordi per oferir una altra nit de clàssics (29 de gener).

A més, Luis Miguel, oferirà concert doble el 17 i 18 de juliol al Palau Sant Jordi de Barcelona, on també actuarà un altre veterà, el barceloní Manolo García, el 18 de maig i el 30 de novembre, dins la seva ronda del 2024.

La desocupació va créixer de 3.474 persones (+1,02%) a Catalunya i de 885 (+0,27%) al País Valencià al desembre, si es compara amb el mes anterior, tot i que a les Illes va baixar de 1.233 persones (-3,7%). Ara bé, si la comparació es fa amb el desembre de 2022 la baixada és generalitzada: 2.957 desocupats menys a Catalunya (-0,85%), 13.722 menys al País Valencià (-4,06%) i 4.142 menys a les Illes (-11,5%).

Sumats els tres territoris, veiem una xifra global de 698.911 desocupats. Són 343.381 a Catalunya, 324.521 al País Valencià i 31.009 a les Illes. Al Principat i al País Valencià és la dada més baixa des del 2007, però a les Illes és la més baixa des que es va començar a registrar la sèrie històrica comparable, el 1996.

Avui, 3 de gener de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

—Joseba Asiron: “Pamplona no és Madrid”
—Del Patufet al Camacuc: cent vint anys d’entrebancs per a les revistes infantils en català
—Vint quilòmetres de platja en canvi del reconeixement internacional | Editorial de Vicent Partal
—Martí Perarnau: “Pep Guardiola sublima la manera catalana d’entendre el joc”
—Els txecs s’estimen més no saber el nom de l’assassí de Praga
—Els cervells de la branca militar d’Hamàs
—Panait Istrati, l’escriptor romanès que llegien els nostres avis (i que podem recuperar avui)
—Avui arriben els Quadràntids, la primera pluja d’estels del 2024
—La insuportable intrusió de la política en la cultura | Mail obert de Joan Minguet

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari Bondia: 

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona: 

L’Esportiu:

Las Provincias:

La Vanguardia:

Le Indépendant: 

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora: