Vilaweb.cat

Colau assegura que no tenia coneixement d’una alerta d’atac a la Rambla

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat aquest dijous que l’ajuntament mai ha rebut cap comunicació d’una possible alerta a la Rambla, i ha remarcat que en la darrera reunió de la Junta Local de Seguretat, estat i Generalitat van descartar ‘explícitament’ que hi hagués ‘cap amenaça ni cap avís concret ni cap notícia sobre cap cèl·lula organitzada’. ‘I això consta a l’acta’, ha afegit en declaracions a Ràdio Barcelona. En aquest sentit, ha indicat que vol pensar que si cap de les dues administracions no van fer conèixer aquest avís és ‘perquè no li donaven credibilitat’. De fet, ha explicat que en el passat sí que han rebut altres avisos en altres punts de la ciutat i s’ha actuat en conseqüència.

Colau ha explicat que ha parlat aquest matí amb el conseller de l’Interior, Joaquim Forn, i també amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i els ha demanat que transmetin informació ‘concreta i clara’, així com la ‘màxima coordinació’ entre administracionsi ha assegurat que el consistori sempre ha treballar d’aquesta forma, abans, durant i després dels atemptats.

En demanar-li si l’han convençuda les declaracions, en roda de premsa, del conseller Forn i del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, Colau ha apuntat que a ella no li pertoca fer valoracions ‘precipitades ni donar opinions’ perquè cal evitar ‘generar possibles polèmiques polítiques en un tema tècnic i que s’ha de treballar coordinadament’. ‘Així ha treballar l’Ajuntament, evitant hipòtesis i polèmiques estèrils’, ha conclòs.

Uns joves van trobar un caiac a Susqueda dissabte, mig enfonsat i amb pedres de grans dimensions a l’interior

Un grup de tres joves que dissabte va anar d’excursió amb moto al pantà de Susqueda va trobar un caiac mig enfonsat i amb tres o quatre pedres de grans dimensions al centre. Segons ha explicat Otto Heller, un dels testimonis que avui s’ha desplaçat fins al pantà per indicar el punt exacte on van trobar el caiac, ha explicat que van veure un objecte flotant a l’aigua, del qual només en sobresortien les puntes i tenia forma de ve baixa. ‘El vam portar fins a l’embarcador, vam treure les pedres que hi havia però vam veure que estava punxat i el vam tornar a deixar’, ha indicat. Dilluns a la tarda, van lligar caps que podia ser el caiac de la parella del Maresme i van trucar al telèfon d’emergències 112. El sergent dels Mossos d’Esquadra de l’ABP de Santa Coloma de Farners, Enric Padró, assegura que no està confirmat que al centre del caiac de la parella hi haguessin pedres ni tampoc revela si estava punxat.

El jove, veí de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), ha explicat que dissabte va sortir d’excursió amb moto amb dos amics i van anar fins a la zona de l’embarcador del pantà de Susqueda per banyar-se. Poc després de les dotze del migdia, van veure un objecte que flotava a l’aigua. Nedant, s’hi van apropar i va resultar ser un caiac mig enfonsat.

Segons ha detallat Heller, el caiac estava a escassos deu metres del final de l’embarcador. Només es veien les puntes de l’embarcació, que tenia forma de ve baixa. Al centre del caiac, ha continuat explicant el jove, hi havia tres o quatre pedres de grans dimensions. ‘Les vam treure entre els tres i ens va costar bastant, però vam veure que el caiac estava punxat i el vam tornar a deixar a l’aigua’, ha relatat.

No va ser fins dilluns a la tarda, quan es va intensificar la recerca de la parella del Maresme desapareguda des de la setmana passada al voltant del pantà de Susqueda, que van pensar que es podia tractar del seu caiac. ‘Vam llegir que és el que anaven a fer allà, vam parlar amb un amic nostre que és Mosso d’Esquadra i ens va dir que truquéssim al 112’, ha explicat. A banda de les pedres i del fet que estava punxat, Heller exposa que no van veure cap altre detall sospitós.

Dimecres, el conseller d’Interior va confirmar que el cotxe no va caure per accident a l’aigua, sinó que algú el va empènyer. El testimoni dels joves apuntaria, també, que es podria haver intentat fer desaparèixer el caiac al fons de l’aigua. El sergent dels Mossos d’Esquadra de l’ABP de Santa Coloma de Farners, Enric Padró, assegura que no està confirmat que hi haguessin pedres dins el caiac. ‘Sí que es va trobar en forma de ve baixa, però que hi haguessin pedres no està confirmat’, ha explicat.

Padró ha indicat que tant el caiac com el cotxe són els dos indicis més importants que segueixen per intentar descobrir què va passar i seguir el rastre de la parella. ‘De moment, s’està analitzant de forma tècnica el caiac per intentar esbrinar l’origen de l’enfonsament’, ha afegit el sergent, que tampoc confirma si estava punxat o desinflat o si se sospita que el van intentar enviar al fons del pantà de forma intencionada. ‘Totes les hipòtesis estan obertes’, ha reiterat.

Avui continua el dispositiu de recerca per terra, aigua i aire. A les unitats subaquàtiques de Mossos d’Esquadra i Bombers s’hi han afegit també els GEAS de la Guàrdia Civil, tant de Girona com de Barcelona. El cap de guàrdia de la regió d’emergències de Girona, Jordi Martín, ha explicat que compten també amb un gos ensinistrat per detectar persones perdudes en entorns aquàtics. ‘És un plus al dispositiu que ens pot permetre tenir més indicis per esbrinar on poden ser aquestes dues persones que estem buscant’, ha conclòs.

Montoro assegura que l’1-O no es farà perquè la Generalitat no s’ha gastat ‘ni un euro’ en el referèndum

El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques espanyol, Cristóbal Montoro, ha afirmat que de moment la Generalitat ha enviat al ministeri totes les certificacions setmanals, signades per diversos consellers i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. ‘Ni un euro del pressupost la Generalitat s’ha destinat fins al dia d’avui a finançar el referèndum de l’1-O’, ha dit. I ha afegit que el referèndum de l’1-O no es farà perquè ‘els mateixos que promouen la celebració del referèndum certifiquen que no s’ha fet cap despesa per dur a terme el referèndum’.

Montoro també ha justificat les mesures addicionals de control que la Comissió Delegada d’Afers Econòmics del govern espanyol va adoptar el 26 de juliol amb l’objectiu d’evitar que la Generalitat destini diners a l’organització del referèndum. Segons el ministre no suposen una ‘una agressió als serveis públics a Catalunya’ perquè el que es busca és que els recursos públics ‘funcionin perfectament’ i que ‘no es posi en risc l’equilibri pressupostari’.

Les mesures de control, ha dit, ‘eviten que els diners es desviïn a partides declarades il·legals pel TC‘ i que puguin repercutir en l’estabilitat pressupostària i financera de l’estat espanyol. La finalitat, segons el ministre, és ‘que ni un euro del pressupost de la Generalitat vagi destinat a partides pressupostàries declarades inconstitucionals i que les decisions polítiques de la Generalitat posin en risc l’estabilitat pressupostària i financera a Espanya’. ‘Si es produís per part de la Generalitat qualsevol intent de modificació pressupostària, la Generalitat estaria incomplint el pla d’ajustament i el govern hauria d’aplicar les mesures coercitives de la Llei d’estabilitat’, ha assegurat Montoro.

Segons Montoro, serien mesures ‘graduals’ que estableix la Llei d’estabilitat pressupostària, que ‘garantirien en tot moment la prestació dels serveis públics’. Fonts del ministeri han apuntat que aquestes mesures ‘coercitives’ són les compreses a aquesta mateixa Llei d’estabilitat, i no tenen res a veure amb el FLA, que ‘té la seva pròpia llei’.
El 26 de juliol la Comissió delegada per a Afers Econòmics del govern va adoptar ‘mesures addicionals de control’ que segons el ministre busquen és que els recursos públics ‘funcionin perfectament’ i que ‘no es posi en risc l’equilibri pressupostari’.

Aleshores, el govern espanyol va vincular aquestes mesures a l’amenaça que va fer de suspendre les transferències del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) a Catalunya en el cas que el Govern destini recursos al referèndum. Segons els acords de juliol, les mesures impliquen que la Generalitat ha d’enviar certificats setmanalment al Ministeri d’Hisenda que justifiquin que no s’ha autoritzat cap despesa per a l’organització del 9-N. En última instància en cas d’incompliment implicarien la creació d’una comissió d’experts i la possibilitat d’intervenir directament els comtes del Govern.

‘Aquesta és la nostra obligació i no l’eludirem’, ha dit Montoro, que ha assegurat que es garantirà l’accés dels ciutadans als serveis públics. Montoro ha justificat les amenaces del seu executiu, que ‘no es pot quedar de braços plegats davant decisions polítiques que posen en risc la sortida de la crisi i el creixement econòmic’. ‘Seria una temeritat que els ciutadans no perdonarien’, ha dit.

ERC assegura que tot està llest pel referèndum: urnes, cens i col·legis electorals

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha afirmat que tot està a punt per poder fer l’1 d’octubre: les urnes, el cens, els col·legis electorals i només falta el decret de convocatòria. De fet, ha assenyalat que quan es faci la convocatòria es posarà en funcionament tota l’operativa. La secretària general d’ERC també ha qualificat de ‘patètic’ que no es puguin donar més detalls perquè hi ha un Estat que ‘persegueix les urnes’.

Creu que el ple de la setmana que ve és ‘ideal’ per aprovar la llei del referèndum per una qüestió temporal. ‘La setmana que ve s’apunta com una setmana ideal per fer al Parlament la feina que hem de fer i el Govern la feina que li falta’, ha afegit en una entrevista a Rac1. En canvi, no ha volgut concretar una data per a la llei de transitorietat i s’ha limitat a recordar que l’acord entre JxSí i la CUP és aprovar-la abans de l’1 d’octubre. Després que la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, hagi avisat que ja tenen els recursos judicials a punt sigui la fórmula que s’utilitzi per aprovar les lleis de desconnexió, Rovira ha considerat que el Tribunal Constitucional (TC) no és hàbil ni competent per jutjar un dret reconegut internacionalment com és el dret a l’autodeterminació.

‘La setmana que ve és ideal per tenir a punt tots els recursos que han de permetre convocar el referèndum, per una qüestió temporal’, ha assegurat la número dos dels republicans, que no ha volgut donar detalls sobre com es tramitarà la norma. ‘Com que estem perseguits entendrà que em reservi la informació sobre els instruments que tenim sobre la taula per aprovar la llei del referèndum’, ha argumentat, per després assegurar que es farà de la manera més garantista i ‘més democràtica possible’.

En referència a les declaracions de la vice-presidenta del govern espanyol, Rovira ha considerat que hauria de posar els ‘pèls de punta’ que Sáenz de Santamaría digui que l’instrument que té a punt és un tribunal, el Tribunal Constitucional (TC). Unes declaracions que, segons Rovira, demostren que l’alt tribunal és el braç polític del govern espanyol.

De fet, Rovira ha defensat que el TC no té competències per jutjar el dret a l’autodeterminació. ‘Un dret fonamental, que és irrevocable, que hem tingut sempre i que exercirem com a poble’, ha afegit. Així, doncs, la secretària general dels republicans ha donat per fet que es continuarà endavant amb el referèndum independentment del que digui aquest tribunal i ha recordat que el Govern ha obert una via per buscar suports a nivell internacional.

 

El laude pel conflicte d’Eulen fixa un complement de 200 euros, igual que l’oferta de la generalitat

El laude pel conflicte de l’aeroport de Barcelona fixa un complement salarial de 200 euros per 12 pagues i anul·la els expedients i sancions oberts per l’empresa als treballadors durant la vaga d’aquest estiu. L’entrega del veredicte s’ha fet avui al Consell Econòmic i Social i el director general d’Eulen a Espanya i Portugal, Emilio Garcia, ha assegurat que el compliran. El complement salarial és exactament el que havien pactat Generalitat i empresa i que els treballadors van rebutjar. Al laude es demana explícitament a ambdues parts que no adoptin noves mesures de conflicte ni vaga relacionades amb les matèries objecte del laude. Els treballadors havien anunciat una nova vaga a partir del 8 de setembre, precisament, per denunciar les sancions i els acomiadaments per la vaga. El comitè de vaga valorarà el laude el dissabte.

L’àrbitre designat pel govern espanyol en el conflicte del Prat, Marcos Peña, ha lliurat als representants de l’empresa Eulen i dels treballadors de l’aeroport el laude d’obligat compliment per posar fi al conflicte dels controls de seguretat.

L’acte, que s’ha celebrat al Consell Econòmic i Social de Madrid, ha estat molt breu i davant les càmeres s’ha escenificat com Peña feia entrega del document a les dues parts –en un sobre tancat–, que han signat per deixar constància que l’han rebut. Hi ha hagut encaixada de mans, tant amb l’àrbitre com també entre els representants de les dues parts. Tot i no conèixer encara el contingut del laude, els representants d’empresa i comitè de vaga han fet una primera valoració. Per part d’Eulen, el director general a Espanya i Portugal, Emilio García, ha manifestat que aplicaran tot el que hagi dictaminat l’àrbitre. ‘L’acatarem i el posarem en marxa d’immediat, com no pot ser d’una altra manera’, ha dit.

Per part del comitè de vaga, el portaveu, Joan Carles Giménez, ha avançat que dissabte faran una valoració tècnica del document -amb suport del seu advocat- i que els treballadors diran la seva el proper dilluns en assemblea. Malgrat sigui un document d’obligat compliment, Giménez ha assenyalat que els treballadors voldran fer manifestacions al respecte un cop coneguin el contingut del laude.

Complement de 200 euros
Entre els punts claus del conflicte, hi havia el de la millora salarial que reclamava la plantilla i també el reforç de plantilla. Els treballadors responsables dels controls de seguretat de l’aeroport es queixen que no poden anar ni al lavabo, que els falta gent i que fan jornades maratonianes per uns sous que no arriben als 1.000 euros. La Generalitat, encarregada de fer de mediadora en el conflicte, va pactar amb Eulen una oferta de millora de les condicions que, entre d’altres, incloïa un plus de 200 euros mensuals per 12 pagues. Una proposta que els treballadors no van acceptar i plantejaven que fos de 350 euros.

Finalment, el document estableix que el complement de lloc de treball que serà de 200 euros per 12 pagues seguint, així, allò acordat pel Govern i l’empresa. Ara bé, aquest complement salarial absorbeix d’altres complements de lloc de treball d’Aena que, fins ara, també percebien. El complement es començarà a percebre de manera retroactiva des del 4 d’agost.

Reforços de plantilla
Pel que fa a la dimensió de la plantilla, el laude estableix que en temporada alta hi haurà cinc treballadors per filtre de seguretat, més un corre-torns de 25 empleats en franges de màxima afluències i hora punta que anirien cobrint els relleus. En temporada baixa, l’àrbitre estableix que els complements es mantindran per garantir els descansos. També fixa que no hi podrà haver més de 50 treballadors de vacances per mes. El document subratlla que la temporada alta s’allarga del 31 de març al 30 d’octubre i també s’inclou el Nadal, Setmana Santa, el pont de desembre i el Mobile World Congress.

El laude també regula d’altres aspectes de les condicions de treball, com la manera com s’han d’establir els canals de comunicació entre plantilla i empresa, i també recull que s’haurà d’actualitzar abans del 31 de desembre de 2017 l’avaluació de riscos laborals als filtres de seguretat amb una especial consideració als riscos relacionats amb la protecció de la maternitat i l’embaràs.

Anul·la sancions i expedients
Un aspecte important del laude és el punt 9, que estableix que queden anul·lades i sense efecte les sancions imposades i els expedients iniciats contra treballadors. Literalment, l’àrbitre demana a les parts que no adoptin noves mesures de conflicte i vaga relacionades amb les matèries que regula el laude. Això afecta, doncs, la vaga anunciada a partir del 8 de setembre. Els treballadors han amenaçat amb noves aturades tots els divendres per protestar pels acomiadaments i expedients oberts a treballadors que no han complert els serveis mínims durant la vaga d’aquest estiu.

Un cop analitzat el laude, els treballadors hauran de prendre una decisió i anunciar si mantenen, o no, la protesta anunciada.

El conflicte, també als tribunals
Malgrat l’entrega del laude, el conflicte d’El Prat també manté viva la via judicial. El dilluns el comitè de vaga anunciava que presentarien davant del Tribunal Suprem una demanda contra el laude per considerar-lo il·legal i abusiu. D’altra banda, CCOO va anunciar dimecres a l’ACN un recurs judicial contra l’estat per vulnerar el dret a vaga dels treballadors. El secretari general del sindicat a Catalunya, Javier Pachecho, va afirmar que la gestió del govern va ser desproporcionada i autoritària per enviar la Guàrdia Civil a l’aeroport i quasi militaritzar el servei de seguretat.

Diputats dels principals partits danesos reben Puigdemont a un mes de l’1-O

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha reunit avui amb representants de vuit grups polítics danesos, que representen dues terceres parts del tota del parlament de Dinamarca. Aquesta cambra va ser la primera a posicionar-se formalment i debatre sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya, tot aprovant una resolució que cridava al diàleg entre els governs espanyol i català per trobar una sortida acordada i negociada. A la trobada, el president ha volgut explicar als diputats que no han tingut èxit aquestes peticions de diàleg, i que l’estat s’hi ha negat a poder seure a parlar sobre el referèndum i sobre el cas de Catalunya de manera específica.

Puigdemont ha pogut reunir-se a una sala del parlament de Dinamarca amb diputats dels grups dels socialdemòcrates, els populars danesos, el Partit Popular Socialista, el Partit Liberal, l’Aliança Roja i Verda, l’Aliança Liberal, la formació d’esquerres Alternativa A i l’Esquerra Radical. Segons el president, només ha mantingut contacte amb els grups perquè la Generalitat en cap moment ha volgut intentar una trobada amb el govern de Dinamarca. ‘No era el nostre propòsit, ni ho hem demanat ni crec que toqués fer cap contacte amb el govern danès. Estem en una fase de coneixement i no vam fer cap gestió respecte del govern danès’, ha dit.

En aquest sentit, s’ha congratulat que l’estratègia i aquella idea d’anar eixamplant el coneixement sobre el que passa a Catalunya dóna bons resultats i s’ha mostrat satisfet d’haver pogut parlar amb diputats del parlament d’un país que és ‘model i font d’inspiració de bones pràctiques democràtiques’. El president no ha volgut explicar cap detall més del contingut de la trobada, on entre altres diputats, hi havia el diputat verd-roig Nikolaj Villumsen, que va ser l’impulsor de la resolució en favor del diàleg i que aquest mateix dijous s’ha mostrat partidari de respectar l’1-O i de pressionar el govern de Dinamarca perquè forci Espanya a negociar amb Catalunya.

El govern assegura a Viella que l’1-O hi haurà urnes a tots els municipis d’Aran

Representats polítics de les diferents formacions araneses, entre els que destaca el batlle de Les, Emili Medan (Unió Aranesa); la diputada de la CUP, Mireia Boya o l’ex-batlle de Viella (Convergència Aranesa), Àlex Moga, han presentat aquest vespre el ‘Manifest de Les‘ en suport al referèndum de l’1 d’octubre. En la presentació, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha assegurat, públicament, que hi haurà urnes a tots els municipis de l’Aran i que tots els aranesos podran votar l’1-O.

El manifest conté deu punts, entre els quals destaquen que l’Aran defensa el dret de decidir de Catalunya i de tots el pobles que el vulguin exercir, que observen amb preocupació el conflicte institucional nascut arran de la convocatòria del referèndum de l’1-O i que només exercint el dret a vot es pot solucionar el conflicte. En el manifest també celebren la determinació del Govern de la Generalitat d’impulsar una nova legalitat per fer possible la votació e l’1-O i demanen a tots els batlles i representants institucionals de l’Aran que obrin amb normalitat els col·legis electorals l’1-O perquè els ciutadans de Catalunya puguin expressar lliurement el seu futur.

Els promotors del manifest són deu: tres representants d’Unió Aranesa, dos de Convergència Democràtica Aranesa, dos de Podem, dos de la CUP i un de l’ANC i ja s’hi han adherit cap a 140 persones, entre particulars i entitats.

L’acte de presentació del manifest, que ha estat obert a la ciutadania, ha agrupat unes 130 persones, entre les quals destaquen el conseller de Cultura, Lluís Puig i el síndic d’Aran, Carlos Barrera.

La hisenda catalana un mes abans del referèndum: més treballadors, més oficines i més eines

Tal com ha anunciat el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, a partir de demà la hisenda catalana farà ‘un salt molt important’. Després de molts mesos de preparació, la feina feta prendrà forma i es veuran molts canvis, sobretot en l’ampliació de plantilla i de seus, i també en l’àmbit informàtic i de funcionament estructural.

Això, que té un contingut molt tècnic, agafa més imporància si tenim en compte que ja s’ha concretat en quin moment la hisenda catalana ha d’estar en disposició d’operar plenament com la d’un estat independent: quan entri en vigor la Llei de Transitorietat Política i Fundacional de la República. Com se sap, el text s’aprovarà abans de l’1-O, tal com han acordat Junts pel Sí i la CUP-CC, i la major part de disposicions seran vigents si en el referèndum guanya el sí a la independència. Aquest és el cas dels aspectes relacionats amb la hisenda, que a la llei s’especifica en el títol sisè de la llei, dedicat a les finances, què a l’article 80.1 estableix:

«La Generalitat és l’autoritat que exigeix al territori de Catalunya tots els tributs i totes les quotes i obligacions de tot tipus del sistema de seguretat social i de classes passives, així com qualsevol altre ingrés de dret públic, sense perjudici de les facultats atribuïdes per la Llei als ens locals. També realitza les actuacions derivades de l’aplicació dels tractats i convenis internacionals en matèria tributària, duanera i de seguretat social.»

Més funcions
Prèviament a tot això, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) aquest setembre culmina el procés de desenvolupament de totes les competències autonòmiques en matèria d’hisenda, pas imprescindible. A partir de demà s’encarregarà de la recaptació executiva dels imposts propis i cedits –fins ara, a càrrec de l’estat espanyol–, d’impagaments d’organismes com el Servei Català del Trànsit –que gestiona 300.000 deutes anuals– i d’institucions com les quatre diputacions, els consells comarcals i alguns ajuntaments. I, a partir de l’octubre, gestionarà els 4.500 milions d’euros anuals que la Generalitat i les seves cent setanta empreses paguen a l’estat espanyol en concepte d’IRPF, IVA i cotitzacions socials.

L’ATC, doncs, canalitzarà el pagament d’aquests tributs a l’estat espanyol. A més, el Departament d’Economia i Hisenda té la voluntat de signar convenis amb més administracions perquè l’ATC pugui gestionar els imposts que aquestes paguen a l’estat espanyol.

Un dels canvis més complexos ha estat que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumeixi la gestió dels imposts cedits de la Generalitat, que fins ara feien els registradors de la propietat. Així doncs, l’ATC farà funcions d’atenció i informació al contribuent, comprovació, liquidació i recaptació dels imposts sobre successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. De fet, 214 registradors de la propietat han passat a incorporar-se a l’ATC.

Oficines a tot el territori
Amb el desplegament de l’Agència Tributària s’obriran aquests dies catorze oficines pròpies: Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Figueres, la Seu d’Urgell, Reus, i Tortosa. Fins ara l’agència només disposava dels serveis centrals de Barcelona, situats a la Zona Franca; les tres delegacions de Girona, Lleida i Tarragona; i una oficina al Poblenou, que va obrir al febrer.

D’una altra banda, també obriran tretze oficines compartides amb administracions locals i supralocals que formen part de la xarxa Tributs de Catalunya. Seran a Berga, Móra d’Ebre, Valls, el Vendrell, Tremp, Solsona, Olot, Ripoll, Cervera, Viella, Vilanova i la Geltrú, Igualada i l’Hospitalet de Llobregat.

Ampliació de plantilla
Aquest mes d’agost ja ha començat l’ampliació de la plantilla de Tributs de Catalunya. S’hi han anat incorporant progressivament 256 nous treballadors, la majoria gestors tributaris i administratius, entre els 4.800 aspirants que es van presentar. En total, durant el setembre s’arribarà a 700 treballadors i a final d’any ja en seran 800. També, durant aquest curs començarà un nou procés de selecció amb l’objectiu de contractar 40 gestors tributaris i 24 inspectors tributaris.

Arran del vet del govern de Madrid a la possibilitat de contractar treballadors de l’agència tributària espanyola, el govern català ha treballat per ‘captar talent’ de més de vint màsters universitaris. Salvador també ha explicat que s’utilitzaran sistemes de formació a distància –o e-learning– ‘molt ambiciosos’ per a preparar els nous treballadors de l’agència.

L’e-Spriu, l’eina més potent, gestionarà tots els imposts
Per a poder fer aquest salt en les funcions durant el setembre, al més de juliol va entrar en funcionament la nova versió del programa e-Spriu –acrònim de Serveis i Processos per a la Relació Integral amb l’Usuari tributari. El programa G@udí, que fa quinze anys que funciona, de moment servirà per a continuar gestionant els imposts cedits, com l’Impost de Transmissions Patrimonials i el de successions. El primer tribut que es va incorporar al nou programa e-Spriu va ser la taxa sobre les begudes ensucrades, que va començar a aplicar-se al maig. L’e-Spriu permetrà que el govern recapti de manera gradual els imposts propis i cedits.

La transitorietat i la nació

La publicació de la llei de transitorietat ha incitat alguns debats que l’independentisme havia mirat d’evitar fins avui: precisament els més ‘nacionals’.

La llei presentada al parlament, al final, només és la prolongació de l’autonomia (espanyola) de Catalunya, despullada tècnicament de la cotilla de la dependència de Madrid. Per això no conté sorpreses significatives, tret d’aquells àmbits en què cal prendre mesures radicals per tal d’assegurar que es faça el referèndum.

Malgrat això, sí que s’hi pot observar algun detall que pren importància: per exemple, una definició millor, perfeccionada, de les relacions de Catalunya amb l’Aran –la llei evita tothora d’esmentar l’Aran com una comarca més, per exemple. I és precisament la inexistència de detalls semblants en unes altres qüestions sensibles que crec que ens permet de criticar, des de la lleialtat, aspectes de la llei molt allunyades de l’ambició de reconstrucció nacional que sempre havia caracteritzat l’independentisme català.

Personalment, entenent i compartint les línies bàsiques de la maniobra i la intenció tàctica, he de dir que jo també em sent decebut per la nul·la voluntat expressada pels legisladors de marcar ja alguna diferència palpable en terrenys on estic segur que ja era possible de fer, si més no, un aclariment fundacional.

Em centraré en dos aspectes: la nacionalitat i la llengua. La decisió anunciada que tothom podrà compartir la nacionalitat catalana amb la nacionalitat espanyola calma, sens dubte, la preocupació dels sectors menys proclius a la independència. I és, en termes genèrics, una decisió adequada. Els països moderns no obliguen a triar una nacionalitat contra una altra i Catalunya no ho ha de fer. Ara, si portem a l’extrem aquesta tesi ens trobarem amb un efecte que no és menor: podria passar que no hi hagués gent que tingués només la ciutadania catalana. I aleshores quina espècie d’estat seria, aquest? Un estat sense ciutadans propis és un estat de veritat?

En aquest mateix terreny, una qüestió ha enutjat de manera molt particular tanta i tanta gent que combat pel país des de fora de les fronteres autonòmiques de les quatre províncies, com jo mateix. El text no conté ni una sola referència a la resta dels Països Catalans. Ni una sola consideració. No hauria estat gens difícil, per exemple, en l’apartat dedicat a la nacionalitat, quan es diu que una persona de fora haurà d’acreditar la residència al Principat durant cinc anys per accedir-hi, haver acceptat que els catalanoparlants dels altres territoris poguéssem obtenir la nacionalitat, posem per cas, amb un sol any. Hauria estat una distinció lògica, que apliquen estats de tot Europa i que a més a més no crec que ningú dubte que també convé al Principat.

Pel que fa a la llengua, finalment, és evident que el règim lingüístic no es toca i tant el PDECat com ERC ja han deixat clar que tampoc no volen que es toque en la constitució. I això resulta preocupant, des del meu punt de vista. No per la presència del castellà o no, que aquest és un debat fals, sinó perquè el règim actual és anacrònic, no funciona i és una font permanent de conflictes. El model de la cooficialitat, amb el matís occità, és un model espanyol i correspon a la mentalitat i al funcionament de l’estat espanyol, amb tot allò que implica.

Personalment, jo aspiraria a un model on no hi hagués cap llengua oficial i on el català i l’occità fossen considerades llengües pròpies nacionals. Partint de la base que la llengua és un instrument i l’atenció lingüística un deure, jo dibuixaria un model en què les institucions, a qualsevol nivell, poguessen instaurar els seus usos lingüístics de manera subsidiària i atenent a la necessitat dels seus usuaris, mantenint la llengua nacional sempre al nivell més alt. Que hospitals, escoles, policia, ajuntaments, hisenda… atenguen els usuaris propis en les llengües que parlen i no únicament en dues, per força i a tot el territori de la mateixa manera. Que a l’Hospitalet de Llobregat el castellà ha de ser oficial no ho pot discutir ningú, però quina necessitat hi ha que ho siga a Girona, posem per cas? I com justifiques que el castellà siga oficial i l’amazic no en pobles on hi ha més que gent que parla amazic que no pas castellà?

En la llei de transitorietat és obvi que un canvi d’aquest gruix no seria raonable, i no solament per aquesta poc elegant i fins a un cert punt insultant cosa de no crear problemes ‘ara’. Però algun detall s’hi hauria pogut introduir que indicàs la voluntat que la República Catalana siga més eficient pel que fa al respecte de les llengües de tots que no pas la comunitat autònoma actual.

No m’hi allargaré més, tot i que hi ha molts terrenys –la distribució territorial en seria un altre de clar, o la relació amb els poders locals– en què els redactors de la llei de transitorietat, amb poc esforç, ja haurien pogut anar una mica més enllà de l’actual autonomia, sense originar cap terrabastall ni condicionar la futura constitució.

Amb tot, la part positiva de tot plegat és que em sembla que el debat, finalment, ja no es podrà evitar més i que per tant el recurrent ‘ara no toca’ deixarà pas a un aclariment necessari sobre l’abast i els límits de la independència. En definitiva, discutirem sobre si Catalunya vol continuar vivint com una autonomia, però amb forma de república independent o si es pensa a ella mateixa com una nació sobirana que té, per primera vegada en segles, un full en blanc davant seu.

De reconèixer la nació a retirar les urnes: el ràpid viratge del PSOE sobre el ‘problema català’

Els índexs de popularitat de Pedro Sánchez a Catalunya, també entre els independentistes, es van disparar quan dimití de secretari general del PSOE. S’havia enfrontat a l’aparell del partit i no havia cedit en la decisió, ferma, de votar contra la investidura de Rajoy. Els barons del partit, amb els omnipresents González i Guerra al capdavant, havien guanyat la primera part de la partida, però encara faltava la segona. Alliberat del discurs oficialista, Sánchez va oferir un to més dialogant en relació amb el procés català, però el retorn a la secretaria ha recol·locat el PSOE al costat del PP per fer pinya contra el sobiranisme.

Abans de ser fulminat pels barons del PSOE, Sánchez havia negat que Catalunya pogués ser reconeguda com a nació, i s’havia oposat amb fermesa a qualsevol referèndum. ‘Catalunya no és una nació’, va dir. Sorprenentment, després de la dimissió i quan el PSOE vivia una cruenta batalla interna, Sánchez va concedir una entrevista al programa ‘Salvados’ per transmetre un tarannà d’outsider: ‘Catalunya és una nació dins una nació que és Espanya, i això s’ha de reconèixer i s’ha d’articular. Espanya és una nació de nacions. Catalunya, com el País Basc, és una nació dins una altra nació que és Espanya.’

Aquest missatge –’Espanya, nació de nacions’– va ser un dels lemes de la ronda que Sánchez va fer per l’estat espanyol per recuperar la secretaria. I, sobretot, va apel·lar a la necessitat de negociar amb Catalunya per cercar una sortida. Això sí, quant al referèndum no va cedir: això no ha amagat mai.

Victòria i tornada a la moderació
El 21 de maig a la nit, Sánchez guanyava les primàries del PSOE i es venjava dels barons que havien corcat el seu lideratge sis mesos abans. Començava una nova etapa d’un partit socialista que havia d’erigir-se netament en oposició del PP i que renegava de les abstencions que havien facilitat la investidura de Mariano Rajoy. Calia veure ara la nova posició de Sánchez envers el procés català: marcaria distàncies amb el PP i mantindria el to dels mesos anteriors, o bé s’arrengleraria amb el govern espanyol contra el ‘desafiament separatista’?

En la primera reunió amb Rajoy, Sánchez li va comunicar que el PSOE no compartia l’aplicació del 155, una confessió que a poc a poc es va anar diluint. Dies més tard, en una entrevista al diari Ara, el portaveu provisional del PSOE al congrés espanyol, José Luis Ábalos, reconeixia que el seu partit faria costat a la llei i al govern espanyol per evitar el referèndum: ‘En tot allò que faci el govern central d’acord amb la llei, i són els tribunals els que determinen la justícia d’aplicar la llei, nosaltres hi serem.’ Dilluns, fins i tot, van anar un pas més enllà i la portaveu socialista al congrés espanyol, Margarita Robles, va pronunciar una frase que hauria pogut pronunciar perfectament qualsevol membre del govern espanyol: ‘En principi, quan es té coneixement que es cometen actes delictius, s’han de retirar’, va dir en relació amb les urnes.

Tarannà propi
Els socialistes, doncs, no amaguen que donaran suport a qualsevol mesura que emprengui el PP, però alhora volen dibuixar perfil propi i distanciar-se del discurs del PP i de Ciutadans. En aquesta supervivència entre dues aigües, tenen coll avall que el referèndum és una possibilitat real i se centren a no donar-hi validesa. Han dit molt sovint que creuen que no tindrà garanties, que no serà vinculant i que no obtindrà cap mena de reconeixement internacional.

Mentre proposa de retirar urnes, el PSOE farà aviat una ‘oferta’ –com ho anomenen– per a resoldre el problema català. Entre el reguitzell de mesures, recollides a la Declaració de Barcelona, sembla que proposarà un reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya, una millora del finançament i l’establiment d’un estat federal com a mecanisme de representació territorial. És l’altra cara d’un PSOE que, sense força per a emprendre canvis, proposa millores mentre, paral·lelament, vol retirar les urnes.

Les perles: Les millors imatges de la Diada de Sant Fèlix i el PP difon un muntatge de l’estelada amb l’emblema d’Estat Islàmic

Les perles d’avui

La Diada de Sant Fèlix 2017 vista des de tots els angles. Vilafranca del Penedès s’ha convertit avui en la capital castellera del país en la celebració de la diada de Sant Fèlix. Hi han intervingut quatre colles, la Jove i la Vella de Valls, els Minyons de Terrassa i els amfitrions, els Castellers de Vilafranca. Vegeu les fotos d’una diada que no ha decebut ningú. Ho podeu veure ací.

Fotografia: Albert Salamé.

Un diputat del PP difon un muntatge de l’estelada amb l’emblema d’Estat Islàmic. El vice-secretari de política social i sectorial del PP, Javier Maroto, ha sorprès tothom a Twitter amb l’enèsima vinculació entre independentisme i gihadisme. Amb motiu del ple al congrés espanyol en què Mariano Rajoy havia de donar explicacions sobre la seva relació amb el cas Gürtel, Maroto ha fet un piulet en què es queixava de les crítiques de l’oposició i hi ha adjuntat una fotografia en què es podien veure una estelada i una bandera de l’autoanomenat Estat Islàmic. Ho podeu veure ací.

Les notícies del dia

La manifestació per a un finançament millor, ajornada fins al novembre. La manifestació per reclamar un finançament millor, impulsada pels principals sindicats (CCOO i UGT) i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), i que el president de la Generalitat, Ximo Puig, havia anunciat que se celebraria al voltant del 9 d’octubre, queda ajornada fins, com a mínim, el novembre. El motiu del canvi de data són les discrepàncies entre els dos grups convocants -sindicats i patronal- sobre la necessitat de la mobilització i la proximitat, en el calendari, del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya, segons que informa la premsa valenciana. Ho podeu veure ací.

Desintoxicació: Els tres grans titulars d’El País que la llei de transitorietat ha acabat desmentint. El mes de maig el diari El País va publicar un document que assegurava que era ‘la llei de ruptura’ que negociaven Junts pel Sí i la CUP per preparar la transició cap a un estat català independent. Va difondre el contingut d’aquell document, que era un esborrany, amb grans titulars de portada i esmerçant editorials a atacar un text que no era ni oficial ni definitiu. El cas és que posava èmfasi en una colla de punts que, tres mesos més tard, s’han desmentit. Perquè la proposició de llei fundacional de la república i de transició nacional presentada aquesta setmana per les formacions independentistes contradiu allò que deia El País. Ho podeu veure ací.

La nova RTVV estrena carta d’ajust i es presenta amb la denominació ‘À Punt Mèdia’. La nova radiotelevisió valenciana ha estrenat una carta d’ajust en què es presenta així als espectadors: ‘Som À Punt Mèdia. Estem treballant per fer realitat l’espai públic valencià de comunicació.’ Ho ha anunciat la directora general de la societat, Empar Marco, a Twitter. Ho podeu veure ací.

El govern espanyol ja té a punt els recursos per a mirar d’impedir l’1-O. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit avui que el seu govern recorreria immediatament contra les lleis del referèndum i de transitorietat quan les forces independentistes les posessin ‘sobre la taula’, és a dir, que les tramitessin al parlament, les incloguessin en un ple, o bé les aprovessin per la via del decret. Ho podeu veure ací.

Rajoy s’espolsa la responsabilitat política de Gürtel invocant la unitat d’Espanya. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat durant la seva compareixença al congrés espanyol pel cas Gürtel que els grups de l’oposició el persegueixen amb ‘zel inquisitorial’ únicament per interessos polítics. Durant un discurs de trenta-cinc minuts en què no ha parlat del cas Gürtel, ha recordat que ja ha intervingut en cinquanta-dues ocasions al congrés en relació a aquesta trama i que actualment hi ha dues comissions parlamentàries ‘treballant sobre el mateix’. Ho podeu veure ací.

Joan Tardà, a Rajoy al congrés espanyol: ‘Uh, oh, no tinc por!’. El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, ha acusat Mariano Rajoy d’haver ‘corromput la veritat i el Tribunal Constitucional’. Segons ell, en el ple del congrés espanyol sobre el cas Gürtel, ja només li queda ‘l’ús de la força i la violència’ per imposar-se a Catalunya. Per Tardà les institucions espanyoles no tenen cap autoritat moral a Catalunya perquè són percebudes com a ‘corruptes’ i ‘incapaces de sintonitzar’ amb els ciutadans. ‘Només rebem insults, apel·lacions a la violència i amenaces, i només els queda la força per a imposar el poder’, ha dit. Ho podeu veure ací.

Les recomanacions d’avui

Avui us recomanem l’Opinió Contundent del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) que duu per títol ‘Jesús Tuson, radicalment carismàtic’.

També us recomanem el reportatge de Roger Cassany ‘Heroïna, ganivetades i ‘narcopisos‘: els veïns del Raval esclaten‘. A partir de la baralla que vam conèixer aquesta setmana repassa la problemàtica dels ‘narcopisos’.

Podeu recuperar l’article ‘Jo vaig veure com assassinaven Josep Lluís Faceries’, de Xavier Montanyà i amb fotografies d’Albert Salamé, de la sèrie ‘Nou Barris, cròniques d’una Barcelona irreductible’.

També podeu llegir l’entrevista de Sebastià Bennasar a l’escriptor Octavi Monsonís i l’entrevista de Txell Partal a la psicòloga i presidenta de Després del Suïcidi Associació de Supervivents, Cecília Borràs.

Puigdemont diu que la resposta dels Mossos als atemptats demostra que ‘estem preparats per a assumir responsabilitats’

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que la resposta dels Mossos d’esquadra als atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, que van deixar un balanç de setze morts i més de cent de ferits demostra ‘com de preparats estem per assumir les nostres responsabilitats, dins i fora del país’. Puigdemont ha fet aquestes declaracions avui en el seu primer discurs en viatge oficial a Dinamarca, en l’acte d’inauguració de la delegació del govern als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, el qual ha presidit acompanyat del conseller d’Exteriors Raül Romeva. Amb aquesta nova delegació, la Generalitat pretén potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia.


Discurs de Puigdemont a Dinamarca por vilawebtv

Puigdemont també ha assenyalat que a l’1 d’octubre els catalans hauran d’escollir ‘entre dues opcions: acceptar l’estatus quo amb una autonomia buida de contingut, o declarar la independència en el marc d’una Europa de sobiranies compartides’. En aquesta línia, s’ha mostrat convençut que ‘un estat propi, més proper a la ciutadania i, per tant, més fidel als interessos dels ciutadans i més fàcilment fiscalitzable, permetrà construir un marc polític més democràtic, una societat més justa i un país més sostenible’. En aquest sentit, Puigdemont diu que una futura república catalana ‘serà un estat amb una clara vocació solidària, compromès amb un món més just, pacífic i democràtic’ i ‘compromès amb la seguretat del continent,’ ha dit l’endemà de mostrar-se obertament partidari de la creació d’un exèrcit català.

El president de la Generalitat ha agraït les mostres de condol i el suport que han rebut el govern i els ciutadans durant els dies posteriors als atemptats de Barcelona i Cambrils. D’aquesta manera, ha assenyalat que ‘la democràcia i els seus valors intrínsecs, la llibertat i la igualtat, estan per sobre de la violència terrorista’. I ha assegurat que ‘entre tots, doblegarem, sense dubte, aquells que intenten confrontar civilitzacions amb l’ús de la violència. No deixarem que una minoria acabi amb la nostra manera de ser, que ha estat forjada al llarg dels segles.’

Segons Puigdemont, amb l’obertura de delegacions del govern es contribueix a reforçar els valors de pau i convivència que assegura que Catalunya porta per bandera. “Amb aquesta delegació, iniciem una nova etapa de relacions que pretén institucionalitzar, encara més, una relació que no és pas nova i que ve de lluny. Les relacions entre Catalunya i els països nòrdics, així com entre els nostres ciutadans, són cada cop més intenses tant a nivell institucional, econòmic com cultural’.

A l’acte d’inauguració de la delegació de la Generalitat hi han assistit els responsables de la delegació del Govern de Catalunya a Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia i Islàndia, i representants de cinc ambaixades presents a Copenhaguen: Noruega, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia i també Espanya. Cap d’ells, però, era ambaixador. Els Xiquets de Copenhaguen han amenitzat l’acte amb una actuació castellera que ha anat seguida d’una lectura de poemes i una actuació musical.

18 persones continuen ingressades en centres hospitalaris pels atemptats de Barcelona i Cambrils

18 persones continuen ingressades en nou centres hospitalaris catalans i un de Saragossa arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils, segons l’últim balanç que ha fet públic el Departament de Salut. 15 són per l’atemptat de Barcelona i tres pel de Cambrils. De les víctimes de Barcelona, dos estan en estat crític, quatre en estat greu i nou tenen lesions menys greus.

De les víctimes de Cambrils, un està greu i dos menys greus. L’Hospital Vall d’Hebron té cinc ingressats, mentre que a l’hospital Clínic hi ha tres ferits. L’Hospital de Sant Pau i la Mútua de Terrassa atenen dos ferits cadascun, mentre que l’Hospital del Mar, el Sagrat Cor, el Germans Trias i Pujol, Bellvitge i el Centre Fòrum, atenen cadascun un ferit.

 

La Diada de Sant Fèlix 2017 vista des de tots els angles

Vilafranca del Penedès s’ha convertit avui en la capital castellera del país en la celebració de la diada de Sant Fèlix. Hi han intervingut quatre colles, la Jove i la Vella de Valls, els Minyons de Terrassa i els amfitrions, els Castellers de Vilafranca. Vegeu les fotos d’una diada que no ha decebut ningú.

 

Junqueras diu que un exèrcit convencional no tindria sentit i deixa el debat per a la futura república

El vice-president del govern, Oriol Junqueras, ha situat el debat sobre l’exèrcit a la ‘nova república’. Junqueras ha argumentat que la decisió recaurà a les ‘majories parlamentàries’ que es configurin després de la independència. Ho ha dit en una entrevista que s’emetrà aquest vespre a El Punt Avui Televisió.

La qüestió ha esdevingut ineludible després que ahir el president Puigdemont assegurés mentre responia preguntes dels usuaris a través de Facebook Live que era imprescindible que Catalunya disposés d’un exèrcit. Junqueras ha apuntat que ‘potser no té sentit’ que una Catalunya independent es plantegi un exèrcit ‘amb els mateixos cànons’ que estats com Espanya, Alemanya, França o Itàlia.

‘Per les dimensions de l’estat, perquè és un estat nou, i per l’oportunitat de definir-se a ell mateix de forma diferent a les herències i les inèrcies d’alguns altres estats’, ha explicat a l’entrevista. El líder d’ERC ha considerat que ‘la nova república trobarà la manera i tindrà l’oportunitat de definir de la manera més adequada possible quines polítiques de seguretat i cooperació aplica’ i que aquestes van ‘molt més enllà d’un exèrcit convencional’.

La manifestació per a un finançament millor, ajornada fins al novembre

La manifestació per a reclamar un finançament millor, impulsada pels principals sindicats (CCOO i UGT) i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) s’ha ajornat fins al novembre, pel cap baix. El president de la Generalitat, Ximo Puig, havia anunciat que es faria entorn del 9 d’octubre, però finalment hi ha hagut discrepàncies entre els dos grups convocants –sindicats i patronal– sobre la necessitat de la mobilització i la proximitat del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya, segons que informa la premsa valenciana.

Els sindicats volen dur la protesta endavant, però la patronal diu que no vol participar en cap mobilització que no sigui acordada per totes les formacions polítiques. La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ja ha dit més d’una vegada que el seu partit no s’hi afegiria perquè considera que allà on s’han de debatre les propostes de finançament és el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i no pas al carrer.

A més del consens polític, la CEV exigeix que s’elabori un manifest al qual puguin adherir-se tots els partits polítics i representants de la societat civil. Els sindicats i la patronal el van començar a esbossar ahir, amb la intenció de tenir-lo enllestit a mitjan setembre, quan es reunirà la mesa de la comissió executiva de la patronal.

Sigui com sigui, els sindicats no perden l’esperança que el PP s’hi afegeixi. Preparen un manifest que no sigui gaire dur amb el govern del país, però que recordi la responsabilitat que hi tenen els executius anteriors.

La mobilització per un finançament millor va néixer arran de l’informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) que alertava que el País Valencià era el territori de l’estat espanyol amb un finançament per cap més baix.

L’Eurocambra s’assegurarà que la nova seu de l’EMA es triï amb ‘total transparència’

El president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, ha afirmat que la institució comunitària s’assegurarà que l’elecció de la ciutat europea que acollirà la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) es faci amb ‘total transparència’ i seguint els criteris objectius establerts.

‘El Parlament Europeu assegurarà que la nova seu es triï tenint en compte els criteris objectius establerts, amb total transparència i amb els objectius de garantir la salut dels nostres ciutadans mentre s’impulsa la innovació’, ha destacat l’italià en un comunicat després de reunir-se amb el director executiu de l’agència, Guido Rasi.

‘L’elecció de la nova seu de l’EMA ha de basar-se en els criteris objectius establerts en l’àmbit europeu i que el seu objectiu ha de ser si funcionar el més econòmic i eficient possible, en l’interès dels nostres ciutadans’, ha afegit Tajani.  El president de l’Eurocambra ha destacat a més que al voltant de 1.000 medicines que no compleixen amb els estàndards comunitaris han estat eliminades del mercat i que més de 500.000 productes mèdics han estat avaluats a Europa gràcies al treball de l’agència.

L’Estat espanyol va presentar oficialment la candidatura de Barcelona, que competirà amb altres 18 ciutats per allotjar l’EMA, que serà relocalitzada de Londres després del Brexit. Entre les ciutats rivals estan Ámsterdam, Milà, Viena i Bratislava. També competirà amb Atenes, Bonn, Brussel·les, Bucarest, Copenhage, Dublín, Hèlsinki, Lilla, Porto, Sofia, Estocolm, Malta, Varsòvia i Zagreb.

Els criteris d’avaluació

Els caps d’Estat i de Govern espanyol van acordar el 22 de juny els criteris sobre la base dels quals la Comissió Europea avaluarà cadascuna de les candidates, un procés que començarà a partir d’ara, encara que els Governs seran el que hauran de decidir les seus triades.

Aquests criteris pactats figuren la garantia que l’agència sigui operativa quan el Regne Unit surti de la Unió Europea i garantir la continuïtat de l’activitat de les agències, així com un criteri de distribució geogràfica, tenint en compte que hi ha països que no acullen cap agència, ‘especialment els països de l’est.’ També es tindran en compte criteris com l’accessibilitat de les ciutats, l’existència d’escoles per als fills del personal, així com l’accés al mercat laboral i l’atenció sanitària per a les famílies dels empleats.

La votació

Els Vint-i-set tindran un debat polític sobre les candidates en vista de l’avaluació de la Comissió a l’octubre i decidiran les ciutats triades al novembre sobre la base d’una votació. Aquesta votació serà secreta i cadascun dels Vint-i-set tindrà el mateix nombre de vots, hi haurà tres rondes de votació successives.

En la primera fase de vot cada país haurà de repartir sis punts entre les seves 3 ciutats preferides (3, 2, 1) i una es proclamarà immediatament guanyadora si rep la màxima puntuació d’almenys 14 països de l’EMA. Si no hi ha una clara vencedora, passaran el tall les tres candidates amb més puntuació a una segona ronda en què cada país tindrà un vot d’un sol punt. Si tampoc no hi ha un clar vencedor, encara hi haurà una tercera volta de votació.

L’Ajuntament de Barcelona compra tres parcel·les del recinte fabril La Escocesa per fer habitatge i equipaments

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat tres parcel·les del recinte fabril de La Escocesa, al Poblenou, per tal de fer habitatge i equipaments públics. Els usos definitius es decidiran a través d’un procés participatiu. El consistori ha exercit el dret a tanteig, ja que es tracta d’un Bé Cultura d’Interès Local, i ha adquirit el 50% del terreny per 10 milions d’euros. A més, desfà una operació que preveia construir prop d’un centenar de pisos de luxe.

L’Ajuntament ja posseïa el 43% del recinte, en concret la nau Johnson, on s’ubica una fàbrica de creació, i la nau Foseco. Ambdues seran també rehabilitades i mantindran el seu ús cultural. També eren de propietat municipal els patis interiors que estan qualificats d’espais verds i que estan pendents d’urbanitzar.

La Escocesa està situada al carrer Pere IV, entre els números 341 i 357, i la compra del 50% que s’ha signat aquest dimecres s’ha produït a un preu molt per sota del mercat. L’acció s’emmarca en la recent creació de la Comissió de Coordinació del 22@, el passat mes de març, que té per objectiu impulsar més habitatge públic per evitar la gentrificació i l’expulsió del veïnat, recuperar el patrimoni històric i industrial i habilitar nous espais per generar activitats econòmiques d’interès social.

‘Decisió estratègica’ de l’ajuntament

En aquest sentit, la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha remarcat que aquesta compra és una ‘decisió estratègica de ciutat’ i té molt a veure amb l’impuls que està donant el govern municipal a aquesta zona, reorganitzant i obrint carrers i impulsant Pere IV com a eix cívic i cultural. ‘On hi havia planificat per part del sector privat habitatge de luxe, avui sabem que hi haurà habitatge públic i equipaments’, ha resumit.

El nombre d’habitatges públics que s’hi construiran encara està per decidir, i dependrà dels altres usos que es vulgui donar a l’espai. Els espais adquirits ara sumen un total de 8.638 metres quadrats i tenen qualificacions urbanístiques que permeten desenvolupar usos d’habitatge, així com oficines, usos comercials, culturals, recreatius o sanitaris-assistencials.

El tinent d’alcaldia de Cultura, Jaume Collboni, ha anunciat una propera mesura de govern sobre fàbriques de creació, perquè ‘l’economia creativa és la que pot oferir més oportunitats de futur, llocs de treball i un tipus d’economia sostenible i que dóna valor afegit’. També ha destacat l’aposta de l’executiu municipal per recuperar patrimoni i rehabilitar espais per posar-los al servei de la cultura. ‘Estem recuperant espais emblemàtics, amb càrrega històrica, com el Borsí, el Teatre Arnau o la Casa de les Lletres’, ha recordat.

Quedarà un 7% de recinte que està en mans de la Sareb, però la intenció de l’Ajuntament és també comprar-lo. Es calcula que la transformació global del conjunt durarà uns vuit anys.

Edifici històric

La Escocesa és un dels pocs recintes fabrils catalogats que es conserven al Poblenou. És un edifici de mitjans del segle XIX en el qual es va instal·lar una fàbrica que produïa productes químics per a l’estampació tèxtil. El nom prové de la procedència del capital de la fàbrica i també d’alguns dels responsables i enginyers que hi van treballar inicialment.

L’activitat va durar fins al 1998, quan es va llogar per primera vegada a un grup d’artistes i professionals de la creació. L’any 2006, l’Ajuntament va incorporar-la al Pla Especial de Protecció Arquitectònic historicoartístic de la ciutat, catalogant-lo com a Bé Cultural d’Interès Local. S’incorpora en el programa de ‘Fàbriques per a la creació artística’ el 2007.

La nova RTVV estrena carta d’ajust i es presenta amb la denominació ‘À Punt Mèdia’

La nova radiotelevisió valenciana ha estrenat una carta d’ajust en què es presenta així als espectadors: ‘Som À Punt Mèdia. Estem treballant per fer realitat l’espai públic valencià de comunicació.’ Ho ha anunciat la directora general de la societat, Empar Marco, a Twitter.

Canvi en la carta d'ajust pic.twitter.com/kC32bAXRvU

— Empar Marco (@emparmarco) August 30, 2017

És un pas més cap a l’engegada de la nova radiotelevisió. No fa gaire que la corporació va publicar la llista provisional d’admesos en les borses de treball convocades i va obrir concurs per a les obres de reforma de la redacció d’informatius de l’edifici de Burjassot de la vella RTVV, on hi haurà les instal·lacions noves.

Desintoxicació: Els tres grans titulars d’El País que la llei de transitorietat ha acabat desmentint

El mes de maig el diari El País va publicar un document que assegurava que era ‘la llei de ruptura’ que negociaven Junts pel Sí i la CUP per preparar la transició cap a un estat català independent. Va difondre el contingut d’aquell document, que era un esborrany, amb grans titulars de portada i esmerçant editorials a atacar un text que no era ni oficial ni definitiu. El cas és que posava èmfasi en una colla de punts que, tres mesos més tard, s’han desmentit. Perquè la proposició de llei fundacional de la república i de transició nacional presentada aquesta setmana per les formacions independentistes contradiu allò que deia El País.

Per exemple, el diari deia: ‘Declaració d’independència immediata si no hi ha referèndum‘, i afirmava que una disposició final del text establia que la llei entraria en vigor de manera immediata si l’estat espanyol prohibia el referèndum:

Doncs bé, el text de la proposició de llei no en diu res, d’això. Simplement, la disposició final segona remet al compliment d’allò que indica l’article 4.4 de la llei del referèndum, segons el qual el parlament declararà la independència en una sessió l’endemà passat de la proclamació definitiva del resultat del referèndum, si guanya el sí.

Un altre titular desmentit era aquell que dia que la llei indicava que el català seria l’única llengua oficial i relegaria el castellà. Aquella informació fins i tot va arribar a ser investigada per la fiscalia, tot i que finalment va desistir de presentar-hi querella. La realitat és que la llei de transitorietat no diu pas això, sinó que es mantindrà l’actual relació de cooficialitat de català i castellà.

Un altre titular d’El País desmentit és aquell que deia: ‘La Generalitat controlarà la premsa per al referèndum‘.

L’article deia que la llei preveia que la Sindicatura Electoral de Catalunya ‘es reserva un paper principal a l’hora de controlar els mitjans de comunicació’. I afegia que aquest organisme ‘pot adoptar mesures compensatòries per a restablir l’equilibri entre les opcions sotmeses a referèndum’, en cas que ‘es detectés que els mitjans, tant públics com privats, no informen amb els criteris que considera oportunes’.

Però el text presentat, concretament, diu que correspon a la Sindicatura Electoral de Catalunya de ‘supervisar les condicions d’imparcialitat i pluralisme dels mitjans de comunicació públics i privats durant les campanyes electorals i de participació ciutadana, amb la col·laboració del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.’

Pàgines