Vilaweb.cat

El respecte que ens mereixem

Una brevíssima resposta, demanaven, des de la revista Esguard, l’altre dia: en tres o quatre línies, digues, si us plau, què esperes del govern Torra. En tres o quatre línies? Què n’espero? Si fos què en vull o què caldria, la cosa s’hauria resolt en una línia, en una sola paraula, fins i tot: independència. Què n’espero, però, obliga a un altre enfocament. I vaig escriure les tres ratlles: que no actuï amb paternalisme, tan senzill com això. Si determinades coses es diuen, es fan. I si no es poden fer, que no es diguin. El poble català és un poble madur, ho ha demostrat amb escreix, i mereix que el tractin com a tal, que li parlin amb claredat.

Això. Que potser no és gaire. Però que potser resulta que és important.

I després de pensar-hi, i d’escriure-ho, i de tot, ha passat això altre del nomenament dels consellers: amb el cicle que va de la restitució a la substitució bo i passant per aquell moment en què més o menys tothom entén que no serà i ja sonen els noms de recanvi però no es diuen en veu alta perquè cal repetir restitució (i es posen aquelles cares quan es critica la falta de paritat: no, però després ja n’hi haurà; ara després; quan sigui; tu ja m’entens; després).

I digueu-me susceptible, però sembla ben bé que no s’hagin acabat d’explicar amb claredat, aquests moviments. I si no s’expliquen, semblen hesitacions. O qualsevol cosa. Tothom pot sucar-hi pa, perquè els fets mal explicats són camp obert per a l’especulació.

Potser no és sobrer de recordar, recordar-nos, de tant en tant o tan sovint com calgui, que si hem arribat fins aquí és gràcies a l’empenta de la gent, d’allò que en diem poble. Que els polítics, d’aquest color o d’aquell altre, perquè ara no em va bé o perquè ara no toca o perquè on voleu anar a parar o pel que sigui, d’entrada van intentar de banalitzar, de menystenir, fins i tot de frenar aquella jugada nova, diferent i sí, agosarada, que van ser les consultes. Us en recordeu, oi? No fa pas tant de temps. I segur que molts de vosaltres hi vau ser, que molts de vosaltres les vau fer possibles, que les vau fer.

Quan els polítics van captar que les coses que passaven resulta que passaven de debò, i que cada vegada implicaven més i més persones, i més diverses, van mirar de posar-se al capdavant de la manifestació. Suposo que era inevitable que succeís. Però és que aleshores, a força de veure que feien com que ho dirigien, la majoria de nosaltres potser ens vam creure que anava així.

Pot ser que hàgim oblidat que, en realitat, no van ser ells, sinó la gent, qui va marcar l’estratègia independentista: un cop constatat l’èxit de les consultes locals (jo, ho reconec, no ho hauria dit mai: sort que la intel·ligència col·lectiva és molt més perspicaç que el meu petit enteniment), fer la consulta general i, després, el referèndum. Perquè, ben mirat, fins ara, els partits no han estat capaços de construir cap estratègia. Han anat a remolc. Ho escric com a simple constatació. Perquè ho tinguem present. Per si de cas encara esperem que es treguin un as de la màniga, una d’aquelles estructures d’estat que no van fer, una proposta que vagi més enllà de repetir ‘fer república’ com anys enrere repetien ‘fer país’.

I ho escric també per apuntar encara dues coses més: una, per constatar que ni de bon tros no s’ha tancat la finestra d’oportunitat: de moment, ja ens ha permès més que duplicar els independentistes, i ha posat en qüestió la monarquia parlamentària espanyola com fins ara no havia succeït mai. De fet, avui, aquí, hi ha uns quants milions de catalans que experimenten directament i en vivència pròpia l’extraordinària pedagogia política de saber què és realment espanya, què és i què significa la repressió que és capaç de practicar i que practica espanya. Difícilment aquest estat desemmascarat tornarà a ser vist com a legítim a Catalunya. Aquest és un punt i a part importantíssim. Importantíssim.

I dues: perquè, arribats a aquest punt, hem de recuperar la iniciativa. Deixar d’esperar taumaturgs insignes i recordar que si hem avançat ha estat precisament perquè s’ha posat en marxa la voluntat i el treball i la intel·ligència col·lectiva d’això tan eteri i tan concret que anomenem poble (tan concret que s’explica en un vers: ‘El poble és tu i tu i tu’). I reclamar als polítics, simplement, que evolucionin ells també, que facin allò que fins ara no han fet, que facin, simplement, pel respecte que aquest poble es mereix, el que diuen que faran. O, més exactament: que diguin què faran i que facin el que han dit que farien.

No és cap joc de paraules, no. No és cap joc.

‘Si lluitar és bonic, compartir la batalla és millor encara’, carta d’Arnau Aymerich a Anna Gabriel

Anna, companya:

Et recordo un migdia a la plaça del Raspall. Tu havies fet un dinar de feina, i jo també, al Resolís. Tots dos immersos en les nostres respectives trinxeres del moment (jo en la música, tu en el parlament), després de dinar ens vam trobar fent una cigarreta al sol de la plaça. I vam fer veure que la vida entre lluites era fàcil, i vam xerrar de coses sense importància. No sé si recordes aquell migdia, jo el recordo molt bé.

Perquè cada moment passat entre bambolines, a l’ombra de les mil i una lluites que ens ocupen i preocupen, també han valgut la pena. També hem après a riure i somriure a la línia del front. Perquè si lluitar és bonic, compartir la batalla és millor encara. Com aquell migdia al sol de la vila de Gràcia.

És aquell sol del migdia, aquells cinc minuts que no estaven escrits, aquell entreacte inesperat, que ara ens nega el teu exili. Un concert de festa major, a Barcelona, a València o a Sallent. Són aquestes les pàgines que ara no ens deixen escriure però que ens tornarem a guanyar.

No vull escriure’t d’això que ara ens ocupa, d’aquest estat feixista que anem fent caure i que escup metralla franquista mentre agonitza, moribund. Vull escriure’t del dia que tornis, perquè aquell dia tornarà una petita part de totes nosaltres. I el dia que tornis, companya, tornarem als casals, als ateneus i a les assemblees, tornarem als carrers. I ho celebrarem, un altre cop al sol la plaça del Raspall, sigui l’hora que sigui, perquè qualsevol nit pot sortir el sol. Això, tu ja ho saps.

Fa uns dies vam ser a Sallent, cantant per tu. Em va semblar, entre les espurnes del gegant maqui, que tu també hi eres. Sé que ho vas veure, sé que hi vas ser. Gràcies per tant, per donar sentit a tantes paraules.

De tu hem après tantes coses, tantes dignitats guanyades, tantes pors vençudes. Ens has embadalit mil vegades, amb la teva fortalesa generosa, amb la teva rebel·lia indomable i serena. Amb el poder de les dones valentes i la força de la tribu sencera.

Ens has ensenyat a farcir els mots, a carregar-los i a disparar-los amb consciència.

Ens has ensenyat com lluiten les dones.

Fins aviat, companya.
Arnau Aymerich

Rajoy, davant l’abisme de la moció de censura

El president espanyol, Mariano Rajoy, afronta a partir de les nou del matí la segona moció de censura d’aquesta legislatura, presentada pel PSOE. Rajoy és davant l’abisme, ja que els cinc vots del PNB poden posar fi a la seva carrera política. Tant ERC com el PDECat s’inclinen pel vot afirmatiu, i juntament amb els diputats socialistes i els de Podem sumen 173 diputats. Els nacionalistes bascs són, per tant, la clau de volta perquè Pedro Sánchez tombi Rajoy i sigui investit president en la votació de demà.

Dimarts, Podem va posar pressió sobre el PNB anunciant que, si fracassava la moció de censura del PSOE, en pactarien una amb Ciutadans per a proposar un candidat alternatiu que tingués com a únic objectiu la convocatòria d’eleccions anticipades. I és precisament això que volen evitar els nacionalistes bascs, que han posat com a condició al PSOE que no es convoquin eleccions immediatament.

El PNB, a més, vol que es mantinguin les inversions al País Basc previstes al pressupost espanyol, que encara ha de superar la votació al senat. El PP podria blocar-lo com a represàlia, encara que sigui el seu pressupost, i això faria que tornés al congrés. Un possible acord entre Podem i Ciutadans també posaria els socialistes contra les cordes: o suport a les eleccions anticipades o mantenir Rajoy a la Moncloa.

El debat de la moció de censura
El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, serà l’encarregat de presentar la moció de censura, sense límit de temps. A continuació, hi ha prevista la intervenció de Sánchez, també sense limitacions. Per la seva banda, Rajoy pot fer ús de la paraula en qualsevol moment per a respondre.

Tot seguit, intervindran els representants dels grups parlamentaris, també del PSOE, encara que sigui el partit que presenta la moció. Tindran trenta minuts per a exposar el seu posicionament, en ordre de menor representativitat a major, i una segona intervenció de deu minuts. A més, Sánchez podrà respondre’ls. La cosa més probable és que el debat s’allargui fins demà, quan es faria la votació final.

Sánchez necessita 176 vots, la majoria absoluta, perquè la moció tiri endavant i esdevenir president del govern espanyol. La votació serà pública i per crida, és a dir, cada diputat haurà d’expressar el seu vot en veu alta.

El sí gratuït a Sánchez suscita dubtes en l’independentisme

TEMA DEL DIA
Discurs.
Les ganes de retirar de la circulació Mariano Rajoy i el seu govern tenen més força que els dubtes que desperta Pedro Sánchez. Tret que el líder del PSOE l’esguerri amb un discurs agressiu contra Catalunya, els dos partits independentistes catalans votaran probablement en favor de la moció de censura. És la sensació que predomina a les cúpules d’ERC i el PDECat i, oficialment, ho faran en canvi de res, tot i que en decisions d’aquesta magnitud hi ha pactes per sota la taula. De franc, en la política, no hi ha res. Una altra cosa és que no es facin públics, perquè Sánchez no pot ensenyar el preu que paga pel suport dels independentistes.

Durant les converses amb el PSOE, tots dos partits han posat damunt la taula la situació dels presos i els exiliats, per bé que els interlocutors socialistes no han pres cap compromís concret, segons fonts informades de les converses. Però tant els republicans com els demòcrates confien que amb un govern de Sánchez hi hagi, si més no, trasllats a presons catalanes com a gest de distensió. I que es reobrirà el diàleg sobre Catalunya que amb el PP s’ha demostrat impossible. Els republicans creuen, a més, que donar suport a Sánchez contribuirà a eixamplar les bases de l’independentisme a Catalunya.

Sigui com sigui, sembla que ni ERC ni el PDECat no volen passar a la història com els partits que van ajudar Rajoy a mantenir-se al poder. A Junts per Catalunya hi ha més dubtes, però la formació de Puigdemont no té diputats a Madrid i poca cosa hi pot dir. Malgrat tot, ha estat molt significativa avui la intervenció del nou portaveu parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, que s’ha dedicat a criticar el PSC pel fet de ser l”artífex’ del 155 i Miquel Iceta pel fet de ser-ne el màxim ‘ideòleg’. A Junts per Catalunya se sentirien més còmodes amb una abstenció, però no en faran cavall de batalla. Tant Puigdemont com Quim Torra han tingut converses per Skype per acordar el vot amb Carles Campuzano i Marta Pascal, són ferms partidaris del vot afirmatiu.

A més del suport dels independentistes, Sánchez ha de menester també el del PNB, que oficialment no diu res, però tothom sap que té per objectiu salvar els 450 milions d’euros per al País Basc en el pressupost de l’estat que va pactar amb Rajoy la setmana passada. El president del govern espanyol ha estat hàbil i ha situat la moció de censura abans que el pressupost de l’estat el ratifiqui el senat, on el PP té majoria absoluta. El pot ratificar. Però també el pot tombar, de manera que tornaria al congrés i el PNB hauria de tornar a començar la negociació, cosa que li fa molta mandra. Per això, la condició del PNB per donar suport a Sánchez és que mantingui el compromís pressupostari que va adquirir Rajoy.

És interessant de veure la diferència entre independentistes catalans i nacionalistes bascs a l’hora de negociar a Madrid. La posició dels primers és gairebé sentimental, barrejada amb la por escènica del què diran, mentre que els bascs només parlen d’interessos, de diners. Qui governi Espanya els és del tot indiferent, a un partit que teòricament no és independentista. En canvi, una part de l’independentisme català encara creu que amb el PSOE al govern les coses seran diferents, però aquesta creença no se sustenta en cap acord visible ni públic. Només són sensacions.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig vol reeditar l’acord del Botànic.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, és partidari de repetir la fórmula de govern sorgida de l’acord del Botànic durant la legislatura vinent, sempre que es mantinguin les mateixes circumstàncies de l’any 2015. ‘Aquest és el govern que necessitava la societat valenciana per a posar fi a la decadència derivada de la mala gestió dels vint anys anteriors’, ha dit en una entrevista al programa ‘Les notícies del matí’ d’À Punt. D’aquesta manera el secretari general del PSPV tanca la porta a possibles aliances alternatives, com s’havia especulat amb Ciutadans. Puig ha subratllat que portar el mestissatge al govern valencià ha tingut bons resultats. Contra les previsions catastrofistes d’alguns sectors, ha destacat que durant els tres anys de legislatura a la Generalitat hi ha hagut ‘un únic govern’ integrat per dos partits, el PSPV i Compromís, amb un compromís global per tal que la institució funcionés.

El PP diu que si triomfa la moció de censura, el procés s’estendrà al País Valencià. La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha dit: ‘Si triomfa la moció de censura contra Mariano Rajoy, el mateix procés separatista que es va instaurar a Catalunya fa més de vint anys es traslladarà a la Comunitat Valenciana.’ Diu que hi ha un pacte entre el PSOE i els partits independentistes que serà una ‘estocada’ per als valencians. En el seu to alarmista habitual, ha explicat que els independentistes són ‘amics’ dels partits que conformen l’acord del Botànic, que s’estimen més ser ‘catalans de segona que valencians de primera’.

El batlle d’Oriola va cobrar sis anys de Sanitat sense anar a treballar. El batlle d’Oriola, Emilio Bascuñana (PP), va cobrar durant sis anys sense tenir cap lloc assignat en la direcció territorial de la Conselleria de Sanitat a Alacant, a la qual va estar ‘adscrit funcionalment’ després de deixar la seva consulta al centre de salut Álvarez de la Riva de la capital del Baix Segura. A la direcció territorial no hi ha cap informe ni treball amb què pugui acreditar que va treballar en aquest departament de la Conselleria de Sanitat. Bascuñana ha assegurat que no havia comès cap irregularitat, que hi va fer feines d’assessoria, però ha admès una certa ‘dificultat’ a l’hora de demostrar-ho. Compromís ja n’ha demanat la dimissió.

El jutge manté els ajuts al català als ajuntaments de Mallorca. Revés important a la delegada del govern espanyol a les Illes, Maria Salom. El jutge Pere Antoni Mas Cladera, magistrat del jutjat contenciós administratiu 3 de Palma, ha decidit de mantenir en vigor l’acord de l’Ajuntament de Pollença d’atorgar ajuts a comerços que retolin i donin prioritat a l’ús del català. L’acord havia estat impugnat per la delegació del govern espanyol a Palma, que ho considera inconstitucional. Feia molts anys que s’aplicava i implica concedir subvencions a empreses que facin servir el català com a llengua habitual. Són petits ajuts, entre 150 i 450 euros per establiment. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha dit que era una ‘gran notícia’, que demostra que la delegada del govern espanyol vol fer política partidista utilitzant les institucions de l’estat.

LA XIFRA
Un 42% ha crescut el nombre de turistes russos i ucraïnesos a Andorra aquest hivern, en comparació amb el mateix període de l’any passat. La temporada acaba amb un augment de turistes d’un 1,1% i la voluntat del govern andorrà d’atreure els mercats més llunyans.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de maig de 1948
va néixer Salvador Puig i Antich a Barcelona. Anarquista i antifeixista català, avui hauria fet setanta anys, si no hagués estat executat el 1974, a 25 anys, pel règim franquista.

L’Ateneu Barcelonès suspèn el premi Crexells i obre un ‘procés de reflexió’ per mantenir-ne el prestigi

La junta de l’Ateneu Barcelonès ha decidit de suspendre el premi Crexells ‘a la vista dels problemes sorgits’ arran de la convocatòria i resolució de l’edició d’enguany. En un comunicat, l’entitat ha explicat que ara s’obre un ‘procés de reflexió’ per mantenir el prestigi del premi, que enguany fa quaranta-set anys que es lliura.

La junta ha demanat disculpes a tots els afectats en aquest procés. També assegura que ha aplegat els comentaris, les crítiques i les propostes de millora que ha originat el conflicte i ha subratllat que els tindrà en compte per a esmenar els errors comesos.

La polèmica d’enguany s’originà quan el jurat va incorporar-hi quatre finalistes fora del reglament estipulat. El reglament estableix que qui tria les obres que es poden endur el premi són els membres de l’Ateneu, per mitjà d’una votació, però el jurat va optar per afegir-n’hi quatre després de veure que només un 4% dels associats havien participat en l’elecció. Arran de la decisió del jurat els onze autors finalistes van retirar les obres que hi havien presentat.

Avui la vice-presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, ha anunciat que abandonava la junta directiva de l’entitat. En un missatge a Twitter, diu que ha pres aquesta decisió per les discrepàncies respecte de la gestió que s’ha fet de la polèmica del premi Crexells i ‘altres discrepàncies anteriors amb la junta’.

Aquest mati he comunicat la meva renuncia a vicepresidenta de l’Ateneu. Una decisio presa per les discrepàncies respecte de la gestió de la crisi Crexells i d’altres discrepàncies anteriors amb la Junta de la qual he format part.

— Gemma Calvet i Barot (@gcalvetbarot) May 30, 2018

Gemma Calvet deixa la vice-presidència de l’Ateneu Barcelonès

La vice-presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, ha anunciat que abandona la junta directiva de l’entitat. En un missatge a Twitter, diu que ha pres aquesta decisió per les discrepàncies respecte de la gestió que s’ha fet de la polèmica del premi Crexells i ‘altres discrepàncies anteriors amb la junta’.

Aquest mati he comunicat la meva renuncia a vicepresidenta de l’Ateneu. Una decisio presa per les discrepàncies respecte de la gestió de la crisi Crexells i d’altres discrepàncies anteriors amb la Junta de la qual he format part.

— Gemma Calvet i Barot (@gcalvetbarot) May 30, 2018

El premi Crexells de novel·la que atorga l’Ateneu Barcelonès ha entrat en crisi arran del degoteig de retirades d’obres de la llista de finalistes després d’una decisió polèmica de la junta. Al final del dia d’ahir el premi Crexells es va quedar sense els onze finalistes proposats. Es van desmarcar de l’organització del premi Tina Vallès, Raül Garrigasait, Enric Umbert, Teresa Muñoz, J.L. Badal, Sílvia Soler, Marcel Fité, Max Besora, Vicenç Pagès Jordà, Carme Martí i Alfons Cama.

El motiu de la retirada és que el jurat del XLVII Premi Crexells va acordar el 22 de maig que, ‘vista la molt baixa participació en la votació popular, que no arriba al 4% dels socis’, es va decidir per unanimitat incorporar a la llista de set finalistes quatre: Els estranys de Raül Garrigasaït (Edicions de 1984), Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents de Josep Lluís Badal (Editorial Rata), Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la nova Catalunya de Max Besora (Editorial Males Herbes) i Robinson de Vicenç Pagès Jordà (Editorial Empúries).’

Aquest fet va molestar alguns dels autors de les set novel·les seleccionades per votació popular perquè entenien que no es respectaven les bases del premi. Entre ells Tina Vallès, una de les finalistes en la selecció dels socis de l’Ateneu, que va ser la primera escriptora a retirar la seva obra del premi. Hores després de la decisió presa per Vallès, l’escriptor Raül Garrigasait, autor de Els estranys, una de les novel·les finalistes incorporades posteriorment pel jurat, també ha retirat la seva obra.

Rodoreda encapçala la col·lecció de clàssics europeus de la reconeguda editorial britànica Penguin

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, encapçala la col·lecció de clàssics europeus Penguin European Writers, que fa, per primera vegada, la reconeguda editorial britànica Penguin. Altres obres de la mateixa col·lecció són The Beautiful Summer, de Cesare Pavese, i The Lady and the Little Fox Fur, de Violette Leduc.

L’editorial presenta l’obra de Rodoreda com una al·legoria de la vida en dictadura i com ‘una novel·la fascinant i inquietant sobre el poder, l’exili i l’esperança que sorgeix dels gestos més petits d’independència’. La traducció del llibre que encapçalarà la col·lecció va a càrrec de Martha Tennent, que ja l’havia traduït el 2009. Aquesta versió inclou un prefaci de l’escriptor i crític Colm Tóibín.

Ferits durant l’1-O a Fonollosa i Callús identifiquen davant la magistrada els guàrdies civils que els haurien agredit

Tres veïns de Fonollosa i un de Callús han declarat avui com a perjudicats davant la magistrada del jutjat d’instrucció 2 de Manresa que investiga les càrregues policíaques de l’1-O al Bages. Segons que ha pogut saber l’ACN, els testimonis haurien identificat els guàrdies civils que els van agredir.

En tots quatre casos han assegurat que no van mostrar oposició i que van rebre cops o van ser arrossegats pels agents sense ser advertits prèviament. El Col·legi d’Advocats de Manresa, que lidera la demanda dels ferits, insisteix en el fet que els testimonis corroboren que els policies haurien de ser citats com a investigats en la causa malgrat que la jutge ja ho ha rebutjat.

Una veïna de Fonollosa ha explicat que malgrat estar asseguda a quinze metres de l’entrada al punt de votació i no mostrar oposició, un agent, al que ha identificat i que assegura que no la va advertir abans, se la va endur tibant-la d’un canell. En deixar-la va caure i es va trencar el braç.

Un altre, del mateix municipi, ha afirmat que després d’empentar-lo i tirar-lo a terra, va ser subjectat per cinc agents que li haurien donat un cop de puny a la cara i l’haurien trepitjat. L’home hauria assegurat que es trobava a l’exterior, sense barrar l’accés, quan la guàrdia civil ja havia accedit a l’interior.

El tercer veí ha explicat que no el van deixar ni marxar caminant i que el van retirar entre quatre policies agafant-lo per les extremitats. Com a conseqüència, li van torçar el canell. Tots tres, en veure les imatges de la jornada, han estat capaços d’identificar els agents malgrat que no duien la corresponent identificació.

‘Badia no es va entrebancar’
Pel que fa al veí de Callús ha corroborat el testimoni del batlle del seu municipi, Joan Badia, que va caure a terra en ser empentat pels agents. Un comandament del cos policia va assegurar, en la investigació pels mateixos fets, que el batlle en realitat es va entrebancar amb un noi que passava just per darrere seu. El veí ha explicat que en el seu cas va rebre diversos cops amb els escuts i les porres dels agents, i ha dit els números d’identificació dels policies que el van colpejar –a Callús sí que anaven identificats. També ha relatat que va poder veure com es va arribar a trencar un escut a l’esquena d’una persona.

El Col·legi reitera que se’ls hauria de citar
Des del Col·legi d’Advocats de Manresa, el lletrat David Casellas ha afirmat que els testimonis d’aquest dimecres corroboren que es podrien citar en qualitat d’investigats als agents que han identificat els perjudicats per les presumptes agressions. Cal recordar, però, que la jutge va rebutjar-ho al·legant que no hi va haver excés policial.

El Col·legi d’Advocat va presentar recurs a la decisió que la magistrada no va admetre a tràmit, raó per la qual va presentar-ne un altre de queixa a l’Audiència de Barcelona que encara no ha tingut resposta.

Quim Torra es querellarà contra Alfonso Guerra per haver-lo titllat de ‘nazi’

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que es querellarà conta l’ex-vice-president del govern espanyol Alfonso Guerra, que en una entrevista a la Cadena Ser, el va titllar de ‘nazi’. Torra li va respondre per Twitter fent referència al llibre que havia editat del mestre i poeta Roc Llop, que va passar quatre anys a Mauthausen. En el mateix piulet, Torra demanava a Guerra que retirés ‘immediatament aquest insult intolerable’.

Sr. Guerra, le envío a la sede del PSOE el libro que edité sobre un catalán, anarquista y maestro, que sufrió el horror de Mauthausen. Le pido que retire inmediatamente este insulto intolerable y deleznable y que jamás vuelva a utilizarlo ni contra mi ni contra ningú demócrata. https://t.co/kD17YqYXQv

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) May 28, 2018

Les paraules de Guerra van ser les següents: ‘Ara tenim un president de la Generalitat que parla exactament igual que un nazi. Però no, diem que és supremacista, no fos cas que s’enfadi’. L’entrevistador li va recordar que Pedro Sánchez parlava de racisme: ‘És nazi, és així… Però és clar, si fa tres anys ens haguessin dit que el president de la Generalitat seria un nazi no ens ho hauríem cregut, i ara es pren amb naturalitat’, va afegir Guerra.

Els partits independentistes es decanten per votar a favor de la moció de censura

ERC i el PDECat donaran suport a la moció presentada per Pedro Sánchez, si no hi ha cap tomb d’última hora. Tots dos partits ho han deixat entreveure en les seves declaracions fetes avui, tot i que no ho han volgut dir-ho obertament. Els republicans han estat explícits a través de Gabriel Rufián, qui avui en el ple del congrés espanyol ha dit que no voldrien votar el PSOE, però que la prioritat és fer fora Rajoy del govern. ‘Guardin-se dels barons que els diuen que millor amb lladres que amb republicans. A nosaltres ens fa la mateixa poca gràcia votar amb vostès que a vostès amb nosaltres, però fer fora lladres i carcellers de La Moncloa no és una opció, és una obligació’, ha dit.

Si ens guiem per aquestes declaracions, el sí és l’opció més factible que ara mateix hi ha sobre la taula. Tot i això, Joan Tardà ha dit que serà l’executiva del partit qui ha d’avaluar si finalment es dóna suport.

Al PDECat segueixen un patró de discurs similar. Poques hores més tard de les paraules de Rufián, el portaveu del PDECat al congrés, Carles Campuzano, ha desvinculat l’aixecament de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya de la moció de censura de Pedro Sánchez, i ha garantit que el seu vot coincidirà amb el d’ERC. Posteriorment ha dit que serà l’executiva de la seva formació la que prendrà una decisió sobre el sentit del seu vot aquest dimecres a la tarda.

Torra visita la Casa de la República a Waterloo

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat avui la Casa de la República a Waterloo, on s’ha reunit amb els ex-consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, que van ser designats per ell però que finalment no seran nomenats consellers. ‘He vingut a l’espai lliure de Bèlgica per a desplaçar als consellers legítims del govern el meu suport. A tres demòcrates que van fer allò que el poble de Catalunya va demanar que fessin: possibilitar l’exercici del nostre dret de vot’, ha dit Torra.

El president ha volgut destacar l’objectiu de restitució del seu govern, tant pel que fa als consellers com al president Carles Puigdemont: ‘El dia més feliç de la meva presidència serà el dia que puguem tornar a investir Puigdemont. Demano als nous consellers que mantinguin el contacte, diari, periòdic, amb els consellers a la presó i a l’exili, no solament per raons d’experiència, sinó perquè, amb aquest gest, podem posar de manifest l’absoluta anormalitat que viu el nostre país’, ha acabat dient.

La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra Turull per donar part del seu patrimoni a la seva dona

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una querella contra el diputat de JxCat i exconseller Jordi Turull i la seva dona, Blanca Bragulat, per un delicte d’insolvència punible. Segons el ministeri públic, el presumpte delicte s’hauria comès quan Turull es va desprendre d’una ‘part important’ del seu patrimoni i el va deixar sota la titularitat de la seva dona. Ara serà el magistrat Francisco Valls el ponent de la sala d’admissions que proposarà si s’admet o no a tràmit la querella del ministeri públic.

La Fiscalia Especial contra la Corrupció va enviar un informe el passat 15 de març a la Fiscalia Superior de Catalunya, que s’ha fet càrrec de la investigació donada la condició d’aforat de Turull per ser diputat al Parlament. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio s’ha fet càrrec de les diligències d’investigació.

Segons el decret d’obertura de diligències, Turull i Bragulat haurien formalitzat un ‘negoci jurídic de donació’ el passat 8 de juny del 2017. El ministeri públic recorda que Turull està sent investigat pel Tribunal Suprem.

La fiscalia considera que arran d’aquesta causa oberta contra ell se’n poden derivar ‘responsabilitats civils de les que podria resultar obligat’ i constata que és ‘en aquestes circumstàncies’ que Turull i la seva dona van formalitzar un ‘negoci jurídic gratuït” pel qual ‘es va desprendre d’una part important del seu patrimoni’ en favor de Bragulat.

De fet, en la interlocutòria de processament, el magistrat del Suprem Pablo Llarena fixa una fiança de responsabilitat civil solidària de 2,1 MEUR per als membres del Govern destituït en aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Cinc dels vuit investigats per l’1-O a la plaça Imperial Tàrraco compareixen davant del jutge

Cinc dels vuit investigats citats aquest dimecres pels fets de l’1-O a Tarragona han comparegut davant del jutge, i tres han optat per no fer-ho. Només un dels encausats que ha comparegut davant del jutge ha declarat per assegurar que no estava al lloc dels fets. Els investigats, que no havien rebut una imputació clara prèvia a la citació, se’ls imputa un possible delicte de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en l’actuació policíaca del dia del referèndum entre l’INS Tarragona i la plaça Imperial Tàrraco.

Entre els encausats hi ha el regidor de la CUP a Tarragona, Jordi Martí, i el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, que precisament va resultar ferit en la càrrega policíaca, per la qual també ha interposat una denúncia que segueix el seu curs i en què s’ha citat dos agents a declarar. ‘Són els mateixos fets, interpretats de manera contrària’, ha detallat un dels advocats, Ramon Setó. Els advocats demanaran l’arxivament de la causa perquè entenen que no hi ha cap causa que justifiqui el procediment. Els encausats han rebut el suport de desenes de persones a les portes dels jutjats, entre els quals hi havia la diputada de la CUP Maria Sirvent o el diputat d’ERC Òscar Peris.

L’advocat Carles Perdiguero ha considerat que no hi ha cap tipus de motiu per continuar endavant amb el procediment i que, per tant, ‘mereixeria el sobreseïment immediat’, que demanaran aviat. Paral·lelament, estudiaran d’on surten les dades dels investigats que consten a l’expedient, com alguns telèfons mòbils, i que els encausats afirmen que provenen d’un arxiu il·legal de la policia espanyola.

El portaveu dels encausats, Josep Maria Martorell, també investigat, ha afirmat que aquest és ‘un altre episodi de persecució política’, amb un expedient on s’acusa persones que ‘ni tan sols estaven físicament ni a l’INS Tarragona ni a la plaça Imperial Tàrraco’ pel simple fet de tenir ‘una trajectòria de lluita política’ a la ciutat. ‘Tant els que hi érem com els que no, no ens hem d’avergonyir de res’, ha reivindicat Martorell, que ha explicat que els encausats tenen una actitud de no col·laborar amb la justícia en aquest cas que consideren de persecució política. Així, mentre cinc han decidit comparèixer davant del jutge –només un ha declarat per explicar que no es trobava al lloc dels fets–, tres han preferit quedar-se a les portes dels jutjats.

Desenes de persones s’han aplegat a les portes dels jutjats de Tarragona des de dos quarts de nou del matí per donar suport als investigats, citats a partir de les nou. Amb pancartes de ‘Llibertat’ i crits de ‘No esteu sols’ o ‘Jo també hi era’, en referència al dia del referèndum. Entre els presents hi havia regidors d’ERC i la CUP a l’Ajuntament de Tarragona. ‘Mostres de suport com aquestes demostren que la flama de l’1 d’octubre continua viva i que no defallirem’, ha afirmat Martorell.

La denúncia contra la policia espanyola d’Albarrán
El procediment per la denúncia interposada pel president local d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, després de resultar ferit en la càrrega de la policia espanyola a la plaça Imperial Tàrraco també està en marxa. Albarrán va denunciar aleshores que va rebre un cop a un casc que duia a les mans –que va quedar trencat-, un cop d’escut i un cop de porra al cap que el van fer caure a terra.

Segons que ha explicat l’advocat Setó, ja es va acordar l’assenyalament de declaracions de dos agents investigats que es van poder identificar. Concretament, se’ls va citar per videoconferència fa unes tres setmanes, però el lletrat va reclamar la suspensió i va demanar que se’ls cités de manera personal, com hauran de fer la setmana vinent.

‘No és el mateix interrogar una persona des de Saragossa en una pantalla de vídeo que tenir-lo davant i poder-li formular preguntes’, ha argumentat l’advocat, que ha explicat que el criteri se sustenta en què té interès de mostrar-los vídeos i fotos de l’actuació de l’1-O per veure com obraven, una acció que era difícil fer-la a través de la pantalla.

La muller de Bárcenas ingressa a la presó de Soto del Real a l’espera de pagar els 200.000 euros de fiança

Rosalía Iglesias, muller de l’ex-tresorer del PP Luís Barcénas, podrà evitar la presó provisional si paga una fiança de 200.000 euros. De moment, però, ha ingressat a Soto del Real. Iglesias fou condemnada a quinze anys de presó pel cas Gürtel.

La decisió l’ha adoptat el tribunal de l’Audiència espanyola després d’una audiència breu amb totes les parts. A part de la fiança, se li han imposat diverses mesures cautelars: retirada de passaport, prohibició de sortir de l’estat espanyol i presentar-se cada quinze dies davant del jutge. La sentència de l’Audiència no és ferma i es pot presentar recurs al Suprem espanyol.

El regidor de la CUP de Canet de Mar i un militant de la Forja denuncien als Mossos amenaces de mort

El regidor de la CUP de Canet de Mar, Marc Jiménez, i el militant de l’organització juvenil La Forja Biel López denunciaran avui als Mossos d’Esquadra les amenaces, algunes de mort, que han rebut a través de les xarxes socials en els darrers dies, després de l’enfrontament que va tenir lloc a la platja d’aquesta població per la plantada de creus grogues el dilluns 21 de maig. ‘Són múltiples les amenaces, moltes d’elles de mort, sobre la base d’una mostra contrària a la ideologia d’aquestes persones. Entenem que es tracta d’un delicte d’odi’, ha afirmat davant els periodistes l’advocat d’Alerta Solidària Jordi Busquets, que ha lamentat que en casos com aquest s’han trobat ‘amb la inacció de la fiscalia i dels cossos policials’. El regidor de la CUP, que va ser un dels ferits a la platja, ha ressaltat que ni les agressions ni les amenaces ‘s’han de tractar com un fet aïllat, ja que són múltiples els atacs que estem patint al Maresme en els últims mesos’.

Pàgines