El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va comparèixer divendres a les Corts per donar compte de la seua gestió arran de la DANA del 29 d’octubre. Una tragèdia que va deixar morts, desapareguts, inundacions i una profunda indignació entre la ciutadania, que no va dubtar a exigir la dimissió de Mazón en una de les manifestacions més multitudinàries que s’han vist mai a la ciutat de València. Però el que semblava una oportunitat per a l’autocrítica va acabar convertint-se en un discurs farcit de mentides, omissions i justificacions buides. Un relat construït per amagar la seua responsabilitat criminal i que només tenia un objectiu: aferrar-se al càrrec com una paparra.

El president va començar el seu discurs afirmant que venia a “contar la veritat sense adulterar res”. Però el que es va percebre de seguida és que Mazón no només no va dir la veritat, sinó que va construir una narració en què ell mateix eixia net de qualsevol responsabilitat. Una història en què la culpa sempre requeia sobre altres actors, com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), l’AEMET o el govern espanyol, mentre ell es mantenia com un mer espectador, sense cap responsabilitat directa.

Les deu mentides de Mazón:

Primera mentida: “L’AEMET afirmava que a les 18.00 s’acabava l’estat d’alarma.”

Mazón va intentar descarregar responsabilitats sobre l’AEMET: va dir que l’alerta roja acabava a les 18.00, amb la qual cosa suggeria que a partir d’aquell moment el perill desapareixia. Tanmateix, l’AEMET va actualitzar les seues previsions, i va allargar l’alerta després de les 17.54. A més, el pas d’una alerta roja a una alerta taronja continuava indicant un “risc important”, una situació que requeriria precaucions. És a dir, Mazón va ocultar el fet que la situació continuava essent greu, malgrat el canvi d’alerta.

Segona mentida: “No em van haver de posar al dia de res.”

El president va afirmar que havia arribat al CECOPI “plenament conscient de la situació” i que no va ser necessari posar-lo al dia. Però la realitat és ben diferent. Mazón va arribar dues hores tard a la reunió i, en arribar-hi, es va haver de dedicar temps a posar-lo al corrent de la situació. Aquest retard va afectar directament la gestió inicial de la crisi.

Tercera mentida: “No va ser fàcil el viatge, el mal temps va causar una gran densitat de trànsit.”

Mazón va justificar la seua tardança dient que el trànsit a causa del mal temps havia estat un obstacle. No obstant això, les dades demostren que la distància entre el restaurant on dinava i el Palau de la Generalitat és de només deu minuts caminant, i el desplaçament fins al CECOPI es fa en mitja hora amb cotxe. Així, el retard va ser més a causa de la falta de prioritat que no pas de la situació meteorològica.

Quarta mentida: “El sistema ES-Alert no s’havia utilitzat mai.”

Mazón va afirmar que el sistema d’alertes massives ES-Alert no s’havia activat mai al País Valencià, la qual cosa és falsa. El sistema era operatiu des del 2024, com ho demostren les circulars de la Generalitat sobre la prevenció d’inundacions. No va ser un problema tècnic, sinó una decisió política de no activar-lo a temps. Quan finalment es va activar, va ser massa tard.

Cinquena mentida: “La Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va dir res sobre el barranc del Poio.”

Una de les acusacions més greus va ser que la CHX no va advertir sobre el perill del barranc del Poio. No obstant això, les dades demostren que la CHX va enviar fins a 62 avisos a les autoritats, mentre Mazón dinava, advertint sobre la situació crítica del barranc. La qüestió no era la falta d’informació, sinó la falta d’acció per part del president.

Sisena mentida: “La situació va ser inesperada i els protocols no van funcionar.”

Mazón va afirmar que la situació havia estat “inèdita” i que els protocols de resposta no havien estat suficients. Però va ocultar que ja existien protocols per a aquest tipus de crisis, i diversos municipis afectats per la DANA, com els de la Ribera Baixa, van actuar-hi en conformitat. Així que, més que una qüestió de protocols, la responsabilitat recau en la seua mala gestió i la falta de reacció a temps.

Setena mentida: “El sistema de previsió es va veure superat pel nivell d’aigua.”

Mazón va defensar que els sensors no podien preveure l’extensió de la inundació, però va obviar que, en situacions d’emergència com aquesta, la responsabilitat de gestionar la crisi recau en els responsables polítics i no en les màquines. Els sensors no són l’únic mecanisme d’avís; el seguiment de la situació havia d’estar basat també en una acció coordinada entre les diferents institucions.

Vuitena mentida: “Ningú no va dir res fins a les 18.43.”

Mazón va acusar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer d’amagar informació fins a les 18.43. Però va ocultar que la Confederació havia enviat diversos correus i avisos sobre la situació crítica del barranc del Poio a les autoritats a partir de les 14.30. Així, doncs, l’afirmació de Mazón no només és falsa, sinó que desvia l’atenció de la seua pròpia inacció.

Novena mentida: “Es van enviar alertes a les 12.20 als ajuntaments de la Ribera Baixa.”

Mazón va dir que els ajuntaments ja havien estat alertats a les 12.20, però diversos municipis han confirmat que no van tenir constància d’aquests avisos fins molt més tard. Això demostra que la informació va arribar de manera fragmentada i amb un retard considerable, un altre exemple més de la mala gestió.

Desena mentida: “No va ser responsabilitat meua.”

Una de les mentides més greus de Mazón va ser intentar deslligar-se de tota responsabilitat. Va afirmar que la gestió de la crisi havia fallat a causa de factors externs i va desviar la culpa cap a altres organismes, com l’AEMET o la CHX. Però la veritat és que la responsabilitat última recau en el president de la Generalitat, i la seua absència en els moments clau de la crisi va ser un factor decisiu en l’augment de les conseqüències tràgiques.

Quantes vides s’haurien pogut evitar si la gestió de Mazón haguera estat l’adequada? Si Mazón haguera estat present des del principi, si haguera atès les alarmes, si haguera activat el sistema d’alertes a l’hora que tocava, si haguera actuat amb la determinació que la situació exigia, probablement moltes de les morts d’aquell dia s’haurien pogut evitar. L’absència d’una resposta ràpida i eficaç va ser la diferència entre la vida i la mort per a moltes persones.

El més greu és que Mazón, en lloc de reconèixer els seus errors, s’ha dedicat a construir un relat en què sempre són uns altres, els responsables. En moments d’emergència, les decisions que es prenen no poden ser només políticament correctes, sinó ràpides i eficients. La vida de les persones no pot dependre de la voluntat de qui ocupa un càrrec públic.

Les conseqüències d’una mala gestió en un moment tan crític són irreparables. La seua actuació no només ha estat desastrosa, sinó criminal. Si haguera actuat com corresponia, molts podrien ser vius avui. La seua història no és d’autocrítica ni d’assumpció de responsabilitats, sinó un intent de desviar la culpa per continuar aferrat a un càrrec que, després d’aquesta tragèdia, ja no es mereix.

No només ha de dimitir, sinó que Mazón ha de ser responsabilitzat legalment per les vides que s’han perdut. La seua actuació no pot quedar impune. La seua dimissió hauria de ser només el primer pas; després ha de respondre davant la justícia per la negligència criminal que ha posat en risc la vida de tants valencians.

 

“Això que passa a Espanya pot passar aquí.” Aquest és el missatge que ha començat a arribar als Estats Units sobre l’escàndol de l’espionatge a l’independentisme català, a polítics, activistes, advocats, periodistes, i fins i tot a metges i informàtics. I ho fa arran del film Surveilled, produït pel periodista Ronan Farrow i dirigit per Matthew O’Neill i Perri Peltz, que s’estrenarà aquesta matinada vinent (hora catalana) a HBO Max a tot el món. La frase, l’ha pronunciada Farrow en una entrevista a la CNN, en un dels programes informatius de referència de la cadena, The Lead, presentat per Jake Tapper, on han parlat del nou film, del perill potencial que té per a tota la societat la comercialització de programaris espia com Pegasus i del cas espanyol d’espionatge a Catalunya com a exemple “d’una democràcia que s’ensorra”.

Ací podeu veure l’entrevista sencera a la CNN: 

El nom del Regne d’Espanya ja s’ha començat a embrutar just amb el començament de la promoció d’un film que encara no s’ha estrenat per al gran públic, però que VilaWeb va poder veure íntegrament: els seixanta minuts de documentari són un cop dur per a la reputació de l’estat de dret espanyol (vegeu: “Així és Surveilled, el film d’HBO que farà avergonyir Espanya arreu del món”).

L’estrena mundial del film, abans de la difusió a la plataforma HBO Max, fou en el festival DOC NYC. Hi va haver dues projeccions presencials que van anar seguides d’un col·loqui amb els responsables de Surveilled. En la segona projecció, diumenge passat, va prendre la paraula un dels directors, Matthew O’Neill, que va respondre a les preguntes d’alguns dels assistents, i d’una de les responsables del festival.

Psyched to join ⁦@DOCNYCfest⁩ for Q&A @ today’s screening of ⁦@HBODocs⁩ #SURVEILLED

Understand the potential use & abuse of cyber-espionage & spyware in autocracies & democracies…

On @HBO Nov. 20th – w/ ⁦@RonanFarrow⁩ ⁦@perripeltz⁩ ⁦⁦@DCTVny⁩ pic.twitter.com/7LTmA2Foh0

— Matt O’Neill (@MattODocs) November 17, 2024

VilaWeb ha pogut accedir al contingut de tot el col·loqui, en què van començar demanant a O’Neill per què havien triat el cas de l’estat espanyol per a il·lustrar l’abús de l’espionatge amb programari maliciós. I el director va respondre: “Perquè Espanya és on hi ha el grup més gran de persones de la societat civil espiades amb aquest programari que s’hagi detectat mai.”

És exactament el mateix que ha explicat Ronan Farrow a la CNN: “Ara hem vist que això passa en democràcies occidentals repetidament. Una part d’aquest film té lloc a Espanya, on hem documentat un dels grups més grans de dissidents polítics, polítics opositors, activistes, membres de la societat civil, tots ells espiats. Hem vist escàndols semblants a Polònia, a Grècia… Una part del missatge d’aquest film és que això podria passar aquí, i n’hem vist l’inici.”

El conductor del programa, Jake Tapper, es declara fascinat per l’escena del film en què l’eurodiputat d’ERC aleshores Jordi Solé rep, de la mà de l’expert en telecomunicacions Elies Campo, el resultat de l’anàlisi del seu mòbil.

Espiats pels qui els van pegar i detenir

Farrow, que va acompanyar Campo i Solé, a més de la senadora d’ERC Laura Castel, en una sala del Parlament de Catalunya, en aquest moment li respon: “Aquest és un gran exemple del que està en joc. Perquè és un polític que lluita pacíficament pels seus objectius. És una regió autònoma d’Espanya, Catalunya, on hi ha molts activistes i polítics representants del poble que pensen que hauria de ser independent. Hi pots estar d’acord o no, però veiem que les seves discussions fetes en privat i al Parlament Europeu són potencialment exposades als seus enemics polítics.”

Recorda que són els mateixos enemics “que els van reprimir amb molta violència, amb detencions i mesures repressives”, i alerta que això implica que “l’espai per a la llibertat d’expressió sigui més limitat, i això vol dir menys llibertat de premsa, menys llibertat per a l’oposició política, i això hauria de preocupar tothom.” El periodista de The New Yorker, guanyador del Pulitzer, es declara colpit per haver vist com tota una família, la d’Elies Campo, dins la qual hi ha metges que van tenir exposada la informació confidencial dels seus pacients, va acabar essent espiada.

El director, Matthew O’Neill, també parlava d’Elies Campo en el col·loqui a Nova York, perquè l’escena en què ell i la seva família s’adonen que han estat tots espiats en els seus mòbils per part de l’estat i de manera il·legal és el punt culminant del film. Explica O’Neill que Campo va ajudar el laboratori tecnològic canadenc que va trobar la manera de detectar traces de Pegasus en els mòbils a fer un treball de recerca de víctimes quan van trobar que n’hi havia que tenien un patró comú, que és que eren independentistes. “L’Elies, que és l’heroi provant de trobar-ho tot, va començar a comprovar que hi havia més i més persones vinculades amb el moviment independentista català, i fou quan va aparèixer tot aquest enorme cas d’espionatge.”

Vegeu ací el vídeo promocional de Surveilled:

Al carrer de Sant Pasqual número 2 de Picanya (Horta Sud), just al costat del barranc de Torrent (o rambla del Poio), hi havia la nova seu de la companyia de teatre Pot de Plom. Feia tot just tres setmanes que s’havien traslladat al nou local. L’aigua va foradar la paret per un costat, va crear un remolí a dins, va desbutzar la porta i s’endugué ninots, focus i vestits. A dins, trenta anys d’història han quedat sota el fang. Més enllà de les pèrdues econòmiques, allò que més dol al seu creador, Xavi Castillo, és el patrimoni cultural. Decorats artesanals, vestuari fet a mà, llibretes i llibretes de notes amb les idees dels espectacles, la seua col·lecció personal de còmics, els primers cartells de la companyia dibuixats per ell mateix… No se n’ha pogut salvar gairebé res. Ara, Castillo i el seu tècnic, Calleja, treballen contra rellotge per poder abandonar el local com més aviat millor, perquè temen que no siga segur. Amb tot, aquestes setmanes ha publicat vídeos de la situació a Picanya amb el seu humor habitual.

Assegut en la cadira de vímet –una mica enfangada– que feia servir per als espectacles del Yonqui del dinero, conversem sobre la vivència personal i col·lectiva de l’aiguat, els danys que ha sofert la companyia, la lluita de la cultura per a sobreviure a la gota freda, la necessitat de l’humor en aquest context i la nefasta gestió de la catàstrofe pel govern.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

—Com vau viure el 29 d’octubre?
—El vam viure com molta gent. Tot el món feia els mateixos comentaris. Érem a casa, amb la meua filla menuda i unes amiguetes que havien vingut a jugar. Anàvem seguint un poc l’oratge, però el fet més greu és que tot el món feia vida normal. La gent tornava de la faena, portava els xiquets a l’extraescolar… No hi havia cap alerta. Vam decidir de no portar la meua filla a una classe d’extraescolar, i encara sort. És un comentari que sentirà molt. Molta gent del poble que diu: encara sort que no sé què, o mira, a mi em va agafar no sé on de miracle. Nosaltres de miracle no vam sortir amb la xiqueta, perquè eixa extraescolar resulta que era a cinquanta metres del pont que es va ensorrar, i a la mateixa hora. Aquest local on fem l’entrevista és al costat del barranc. El barranc es desborda i tira tots els carrers cap allà. Nosaltres vivim quatre carrers més avall. Si haguérem portat la xiqueta a l’extraescolar hauríem atrapat la trompada d’aigua, com li ha passat a molta gent. Així de clar. Quan ho penses t’acollones. És molt greu, això que ha passat és molt greu. El nivell d’indignació és molt gran, el nivell d’indignació va pujant, va pujant, va pujant, perquè tu vas netejant, però al mateix temps vas seguint les notícies, vas veient les declaracions de Mazón… Bé, el nivell d’indignació de la gent ja és màxim, és una animalada. En general, està tot empastrat.

—I els aiguats com van afectar la seu de Pot de Plom?
—Totalment, pràcticament el 90%. Intentem veure què podem salvar i què no. Hi ha molta cosa que ja s’ha florit. El que va passar en aquest local és un conjunt de mala sort, perquè ens hi havíem traslladat feia poc. Estàvem en una nau, ací a Picanya, en un polígon, i vam dir: no necessitem tanta nau, ens n’anem a un local més menut. I ens havíem traslladat ací feia tres setmanes. I l’aigua va entrar per eixa porta, va trencar una paret i es va fer ací en el local com un tsunami. I tot el que jo tenia, tota la història de la companyia, decorats, vestuari, màscares, jo què sé, documentació, l’oficina… a fer la mà. Els ordinadors… tot era literalment baix d’un metre de fang, tot.

—…
—Vull dir que ací realment qui va resoldre els primers dies de la gota freda –i això ho diu tothom, però jo he de dir-ho també– van ser els voluntaris. Ací, el meu tècnic i jo podríem haver tardat dos mesos tranquil·lament a llevar totes les andròmines i tot el fang que hi havia. Era una animalada. Ferros trencats, focus, tot fet una merda. I van començar a venir voluntaris els dies següents, tots ho vau veure, de tot arreu: de Torrent, d’ací, uns d’Elx… Potser tenia ací trenta persones llevant andròmines i fang. I en dos dies, més o menys, vam aconseguir netejar açò, que començava a ser una miqueta perillós. I ja està, l’homenatge que jo he de fer és als voluntaris, no a l’àmbit oficial. Ací qui va salvar el poble, i això tothom ho sap, va ser gent que tenia maquinària, però no oficial, no la conselleria, no l’exèrcit. L’exèrcit va tardar molt a venir. Tota la gent oficial que hi ha ara, els primers dies no hi era, la resposta era popular. Era gent que té maquinària, llauradors, una empresa de Picanya que té maquinària pesant llevant cotxes. I tots eixos eren gent d’ací. Aquesta empresa, dels germans March, va començar a clavar maquinària ací i gràcies a això jo puc tenir el local, almenys, buidat. Perquè vam tirar tanta merda fora que obstruïa el carrer, era una muntanya de merda, llot, fang, andròmines, decorats fets malbé. El que ha passat ací, hòstia… Si repetim una altra vegada la història, que isquen airosos i que el Mazón li done la culpa a un altre, és delictiu. No pot continuar en el càrrec. És un collons de desastre, però, és clar, com que hi ha precedents de desastres mal gestionats i s’han rentat les mans… Tens la sensació de dir: hòstia, el Mazón aquest encara se’n sortirà.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

—Heu fet un balanç de les pèrdues?
—És una putada, perquè hi ha, d’una banda, la tasca de neteja; i d’una altra banda, l’assegurança. Això és una feina també molt laboriosa. Sí que han de valorar-ho econòmicament. Jo puc valorar econòmicament molt de material que teníem de focus, ferros, els micròfons, altaveus… Això és fàcil de valorar tècnicament. Després hi havia tot un patrimoni cultural ací dins, que era de més de trenta anys de companyia. Jo ho guarde tot, perquè em pareix tot molt artístic. Sóc incapaç de llançar coses artístiques que hem fet per a espectacles. Són molts espectacles, hem fet sèries de televisió, col·laboracions, hem fet de tot. I tot això era ací dins. Això és molt difícil de valorar. Tinc vestuari que era molt artesanal, el fèiem a Alcoi, una modista que treballava per a festes. I tot això era un vestuari de molta qualitat. Jo què sé, utillatge, vestuari, màscares… És molt complicat valorar això. Fas una estimació per a l’assegurança i dius açò val tant. Però, sentimentalment… Jo ací tenia col·leccions de còmics meus, particulars, que ja no hi són. Són allí, tots banyats.

—Què heu pogut salvar?
—Alguns penja-robes van quedar al fons amb fang fins ací, i intentem salvar el vestuari que siga més bo. N’hi ha que ja el llance perquè es floreix. Però realment s’han salvat quatre coses tècniques, alguns focus, i ja està, no hem salvat res. Jo dibuixe des de fa molts anys, com a aficionat. Els cartells de Pot de Plom antics els dibuixava jo. Tot això ho tenia arxivat en carpetes, i ja no hi és. La tromba d’aigua va rebentar la porta i s’ho va emportar tot. Això va anar nadant, i de sobte un ens diu: “Ei, sóc a Paiporta i acabe de veure el gegant d’Esclafamuntanyes. Nosaltres teníem un espectacle infantil que era Esclafamuntanyes, i hi eixia una marioneta gegant, que la manipulaves des de baix. La tenia ací, i va rebentar això i el gegant se’n va anar flotant fins a Paiporta. Hi ha coses nostres que potser són a l’Albufera. Anàvem passejant pel poble i trobàvem a l’altra punta un perol que gastàvem per a fer de bruixes, de decorat. Era molt divertit, i molt trist. Jo deia: hòstia, quin desastre. Però ja està, ara anem netejant i intentant dir: mira, hem salvat açò, una motxilla del pelegrí. Jo què sé, hi ha dues motxilles de pelegrins de la visita al papa que els pegue una arruixada i potser les salve. Però és de veres que som una companyia a la qual realment ens ha pegat fort. Però el nostre caràcter és d’arrancar i tirar endavant.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

—Com ho feu per a mantenir els espectacles?
—És una lluita. Parlem també amb més gent perquè no se suspenguen les activitats culturals. Quan passen aquestes coses hi ha una inèrcia de molts ajuntaments de suspendre-ho pel dol i “no estem per a riure”. D’eixa manera ens han caigut unes set o vuit actuacions aquest mes. En són moltes. Algunes s’ajornen i algunes es perden. Volem donar un missatge: no suspengueu la cultura, deixeu-nos treballar. Despús-d’ahir vaig anar a Oliva, van venir quasi quatre-centes persones. La gent va riure, jo vaig explicar coses, vaig fer un espectacle sobre cine, vaig comprar quatre coses i vam fer l’espectacle. La setmana passada vam aconseguir fer dues actuacions de La Bíblia!, a Alcoi, en els Kinépolis de Paterna, i amb la sala plena. La gent, que vinga al teatre. Nosaltres treballem, perquè si aturem l’activitat sí que ens n’anem a la merda, literalment.

—Com es fa humor en una situació com aquesta?
—Hem mirat d’explicar en algun vídeo. I la gent ho entén. La gent t’ho diu pel carrer. “Eh, Xavi: vinga, tira-li, que volem riure.” La gent vol continuar rient. Es pot fer humor tranquil·lament. Els espectacles els faig tal qual. No passa res. Fins i tot, si parle del que ha passat, intente posar-hi una nota d’humor. Sempre hi ha gent a les xarxes que diu que no és el moment, que ara cal un poc de respecte. No tenen ni puta idea del que ha passat ací. Eixa gent que et diu “respecte” potser són a casa seua fent un gintònic tranquil·lament, sequets, però açò és un desastre. L’única manera d’eixir del desastre per a nosaltres és treballar. És clar, jo faig humor, no puc fer-ho d’una altra manera, he de fer riure. Conte un poquet el que va passar. Però, al mateix temps, si no fem riure ací, ens n’anem a cagar, de debò. Es pot fer humor. Diuen que cal deixar passar temps per a poder fer broma de les coses. I una merda. Si Mazón va estar cinc hores en un restaurant que es diu El Ventorro, es pot fer broma, no fotes. Es pot fer broma en el minut zero. A més, es pot fer una broma divertida, però molt sagnant. I si ara et despertes i han nomenat com a vice-president de la recuperació un militar que pareix que siga el general Patton, no fotes. Si no faig broma ara, quan vols que en faça? D’ací a tres mesos? No, la broma és demà, si puc, perquè han nomenat un maleït militar que pareix el d’Apocalipsis Now per a la recuperació. Col·lega! Fem broma. I ja està. Hi ha gent que ha patit molt, nosaltres hem patit molt, i hi ha gent que ho ha passat pitjor que nosaltres, que ho ha perdut tot absolutament. I botigues també. I et sap greu, però no em quedaré en casa plorant.

—Com van les actuacions?
—Hi ve molta gent. La gent té ganes de riure. No pots posar-te tampoc molt seriós. Faig una introducció cagant-me en la mare que els ha parit, però són molt divertides. El que és laboriós és la pre-actuació, la càrrega. Però les actuacions, de puta mare.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

—Com compagineu la vida entre el fang i els espectacles?
—Molt complicat, és molt complicat. És tot laboriós. Hi ha la conciliació. Els xiquets encara són a casa, les classes no han començat. Molta gent pot netejar perquè els deixen amb la iaia o amb la mare. D’això, se n’ha de parlar també. Al final, s’ho carreguen tot les mares i les iaies. És molt difícil de conciliar tot això. Fer actuacions ens ha costat el triple. Entre que no podíem arribar a Picanya, els ponts trencats, pegues la volta, el control militar, el meu tècnic que on viu no té llum ni aigua. Si vols dir alguna cosa, ara és el moment, Calleja. Vine, vine, vine. Tenim ací el tècnic de la companyia.
—Calleja: Jo vaig quasi sobreviure a la gota freda perquè era al Bonaire, i després en un polígon industrial que ja no existeix. Vaig prendre la mala –entre cometes– decisió d’anar-me’n a casa encara que la carretera del polígon industrial a casa estava superinundada i vaig amb un mini, que a més és esportiu i és molt baixet. Vaig arribar amb una avaria. El que no sabia és que em vaig salvar per aquesta mala decisió, perquè per uns minuts no em va atrapar la riuada. Ara seria a l’Albufera, amb els ànecs. No tenim aigua i ens han dit que per a un mes com a mínim, i la llum d’un generador que cada vuit hores s’atura per falta de combustible. I després per a venir ací a donar un colp de mà eren quatre hores de cua. Els primers dies no em deixaven eixir de la contornada. Bé, i el meu cotxe avariat. I amb la moto quasi em mate un dia, pel fang.
—I després hi ha una cosa que era per a al·lucinar. Jo un dia vaig poder entrar a València per a comprar coses per al teatre. I, és clar, era com el món feliç.
—[Calleja] És com Abu Dhabi, que hi ha els gratacels i al costat les barraques. És una línia.
—I psicològicament… Hòstia, l’altre dia ens va passar, a la meua parella i a mi, que sopàvem i vam aconseguir anar al cine. Anem al cine, eh! Tres setmanes després. Però després ens va entrar remordiment, com dient…: “Què fem ací, divertint-nos?” I vam tornar a casa.
—[Calleja] Et sents culpable de fer alguna cosa normal.
—És una merda, eh! És una puta merda.

—Heu sabut res del conseller de Cultura?
—No. A nosaltres ens ha arribat una cosa d’AISGE [entitat de gestió de drets d’autor], que és una subvenció d’actors, una subvenció d’autònoms… Tot ve del govern central. La conselleria, ni fava. El govern valencià, ni fava. No resol les coses. Com això que ha passat amb la gota freda, que hi havia gent que volia venir i aquests no ho demanen. “Ai, és que no fa falta.” Ho fan malament. Però malament a un nivell… És que hi ha gent que s’ha mort. És que no és broma. Per una catàstrofe com aquesta en altres llocs n’han mort dos. Ací n’han mort més de dos-cents. Ha mort molta gent. No pot ser que isques i digues: “La culpa la té la Confederació Hidrogràfica.” Jo no podria ser polític, perquè baixe i li pegue dues hòsties. Però què dius? Carallot! De debò, no pot fer això. La meua faena és fer teatre i parlar de les coses divertides per a la gent. Però em reafirme en la meua manera de fer les coses, que és fer crítica, fer sàtira i deixar eixa gent molt en ridícul. Has de ridiculitzar-los. Jo faig broma de les coses que són molt flagrants, molt greus. És visceral, però m’agradaria construir un monòleg que parlara de tot açò. Ja vaig fer una adaptació de Yonquis del dinero, que era tota la història de la corrupció valenciana, basat en el llibre de Sergi Castillo. Hi havia coses molt greus, l’accident del metro, Zaplana, Cotino, la Gürtel, tot eixe brou que hem tingut ací durant molts anys… Tu veus açò que passa ara i dius: “Una altra vegada hem de viure açò?” Ja m’ha agafat major, però bé, continuarem.

Julio Huerta: “L’Horta Sud ha estat una comarca clarament maltractada”

Sense comparèixer, amb comptagotes i per correu electrònic. Així comunica Carlos Mazón uns canvis en el Consell que, en el moment d’escriure aquest article, no han eixit publicats al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i que, per tant, encara no són efectius.

Canviar l’estructura del Consell per enfocar-la a la recuperació és la gran mesura que va anunciar divendres passat a les Corts. El president està convençut que fent aquesta reforma guanya temps, i a això s’aferra com el nàufrag que és, a la taula de salvació. Mazón ara ja tan sols parla de la recuperació econòmica i social, i a això dedica tot el seu temps, com si la situació ja fos normal als pobles arrasats per les greus inundacions del 29 d’octubre. Vol girar full, però és un full que es resisteix a ser girat, perquè és ple de fang, com les pàgines de tots els llibres que la inundació va fer malbé.

Gan Pampols, el militar espanyolista que vol una “elit d’estadistes” i insulta a Twitter

I així, Mazón, a qui el seu equip més estret de Presidència manté amagat, ordena l’enviament a la premsa de correus electrònics per a anunciar una crisi de govern que va completant amb fascicles, com un fulletó per entregues. El mes de juliol, quan Vox va abandonar el Consell, va fer una crisi llampec que va durar poquíssimes hores. Ara el president té el Consell obert en canal, amb la majoria dels membres desapareguts, amagats, i amb conselleres que no han vist com es publicava al DOGV la seua destitució, però que ja saben qui les substituirà. I encara, amb persones nomenades verbalment, però també sense publicació oficial i sense haver pres possessió. Mentrestant, ell deambula entre el Palau de la Generalitat i el Centre d’Emergències, o acompanya els reis espanyols i torna a sentir veus que, malgrat el control que hi havia ahir a Xiva, li demanen que dimitesca.

Carlos Mazón, un fantasma a la tribuna de les Corts

Un tinent general per a posar ordre

D’entre tots els nomenaments anunciats aquests dies, el més cridaner és el del tinent general de l’exèrcit espanyol en la reserva, Francisco José Gan Pampols, com a vice-president per la Recuperació Econòmica i Social. Mazón militaritza així el Consell. El règim del 78 fet persona s’asseurà al costat del president de la Generalitat. Fins fa poc, hi havia un torero, i ara hi haurà un tinent general.

Durant la pandèmia, Pedro Sánchez compareixia amb militars quan informava de l’evolució i l’extensió de la malaltia i de les mesures que s’havien de prendre per a controlar-la. Aquella imatge marcial pretenia servir d’advertència a la població. Carlos Mazón també ho farà quan comparega per informar sobre la reconstrucció després de la gota freda. Així contribueix a allargar entre la població la sensació d’escenari bèl·lic i postbèl·lic que ell va descriure en la compareixença fallida a les Corts. No tan sols no assumeix cap responsabilitat per la indolència i la negligència amb què va tractar els avisos sobre la violència de l’oratge, ni per les mentides amb què ha volgut construir un relat per a exculpar-se, sinó que asseu un militar d’alta graduació a la taula de Consell.

Segons les atribucions fetes públiques, el vice-president tinent general Gan Pampols té com a missió “presidir la Comissió Interdepartamental encarregada de coordinar tots els departaments del Consell orientats al procés de reconstrucció de les comarques afectades”. Això vol dir que tots els consellers estaran a les seues ordres quan convoque la comissió de coordinació, i que hauran de retre comptes a un general.

En les primeres declaracions que va fer als mitjans, a Les notícies del matí de la ràdio i la televisió d’À Punt, Gan Pampols va dir que ell havia nascut soldat i que es moriria essent soldat. Encara no sap quines seran les seues prioritats com a vice-president, però diu que haurà de trobar els millors per a fer les tasques, “fer un pla, dirigir-lo i executar-lo”. La versió oficial d’aquest nomenament és que Carlos Mazón el va entrevistar fa uns dies per oferir-li aquest lloc de responsabilitat i ell no s’hi va poder negar. Al cap espanyol del PP, Alberto Núñez Feijóo, li va faltar temps per a felicitar Mazón per aquesta decisió. Els socialistes la respecten, i a Compromís rebutgen qualsevol cosa que no siga la carta de dimissió del president. A més, li retreuen que quan era el moment de salvar vides no va cridar els militars i ara en nomena un per intentar de salvar la seua carrera política.

A Carlos Mazón li van preguntar ahir per què havia nomenat un militar per a encapçalar la reconstrucció. El president, vestit de manera informal, tenia pressa perquè anava a Xiva a rebre els reis espanyols, que hi feien una visita no anunciada per evitar els problemes que havien tingut a Paiporta. “És un home preparadíssim per a coordinar tots els treballs que s’han de fer a València. Té tota la nostra confiança”, va dir, i va afegir que tenia una capacitació, una professionalitat i una experiència tècnica fora de dubtes. D’ençà de la gota freda, el president fa totes les declaracions caminant i fugint dels micròfons que, en realitat, és com fugir dels ciutadans a qui no ret comptes, tret de l’exercici autoexculpatori de la compareixença de divendres a les Corts.

Quan Carlos Mazón va prendre possessió, l’estiu del 2023, va dir que havia triat els millors per a confegir el govern dels millors sense mirar el color polític, encara que va haver d’incorporar-hi militants de Vox. Això incloïa pensar que un torero era el millor vice-president i conseller de Cultura i Esports. I ara pensa que és una bona idea nomenar un tinent general com a vice-president per a la Recuperació Econòmica i social.

Pendents del correu electrònic

El president Mazón, que és tan afeccionat a pujar vídeos a Instagram i a TikTok, ara ha retrocedit tecnològicament uns quants anys i notifica els canvis al govern per correu electrònic. El del tinent general va arribar a les 8.32 d’ahir, dimarts.

Diumenge, a les 19.33, havia arribat el correu que confirmava la vice-presidenta Susana Camarero com a portaveu del govern. Va començar a fer aquesta tasca quan feia una setmana que la gota freda havia arrasat mig país i cap dels seus companys de gabinet eren capaços de reaccionar. Aquest nomenament va llevar galons a Ruth Merino que, de moment, continua tenint les competències d’Hisenda. Susana Camarero és Partit Popular de casta, i és, amb Miguel Barrachina, la persona amb més experiència política en el Consell. Tot i que va declarar que no es podia dir mai que no al president, sembla que sí que es va negar a ser la vice-presidenta reconstructora, com pretenia Carlos Mazón.

Dilluns, a les 17.38, Presidència va enviar un correu amb el nomenament de Marian Cano com a consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. La presidenta de la patronal sabatera substitueix qui va ser vice-presidenta de la patronal hotelera. Carlos Mazón va fitxar Cano per anar a les llistes de les eleccions europees, però no va eixir elegida.

El cognom Cano és molt conegut políticament i judicialment al sud del país. Marian Cano és germana de Bernabé Cano, que d’ençà de fa sis legislatures és el batlle de la Nucia (la Marina Baixa). Bernabé Cano va ser acusat d’haver manipulat el cens electoral per a les municipals del 2007 i se’l va relacionar amb membres de la trama Gürtel. Concretament, era amic d’Álvaro Pérez, conegut com el Bigotis, que tenia un xalet a la Nucia. La dona del Bigotis, que treballava a Canal 9, va retransmetre les campanades de Cap d’Any de la Nucia estant mateix. El currículum d’amistats perilloses de Cano és llarg, i les hemeroteques en van plenes. També hi ha una referència a la seua vaccinació contra la covid quan les dosis arribaven comptades i s’administraven als grups de població més vulnerables i ell se la va fer posar quan no li tocava.

Els contractes per als amics del PP

A l’administració pública hi ha la possibilitat de contractació de manera simplificada i per via d’urgència quan hi ha una necessitat severa, com ara, tots els serveis que es necessiten per a sanejar els municipis afectats per les inundacions. El govern de Carlos Mazón aprofita aquesta via per anar ajudant les empreses amigues. És el cas del contracte de prop de quatre milions d’euros per a reparar un dels murs de la presa de Buseo, a Sot de Xera, molt deteriorat després de la gota freda. L’adjudicatària és l’empresa Becsa S.A., que pertany a un empresari que va confessar que havia contribuït al finançament en negre del PP al País Valencià. És Gabriel Alberto Batalla, que l’any 2018 va ser condemnat per un delicte electoral i un de falsedat documental després de pactar amb la Fiscalia Anticorrupció en la peça del cas Gürtel de finançament il·legal del PP valencià.

Per altra banda, la consellera ara nominalment destituïda, Nuria Montes, va signar per la via d’adjudicació urgent un contracte de 290.000 euros a STV Gestión per a netejar els accessos a uns quants polígons industrials. STV Gestión S.L. és l’empresa on treballava, fins el 2023, José Manuel Cuenca, secretari de comunicació i cap de gabinet de Carlos Mazón. Cuenca és, d’ençà que es va desencadenar la crisi, un dels tres homes de confiança del president. Fins i tot comparteixen pis a València.

A la vice-presidenta Susana Camarero li van preguntar ahir per aquests contractes a empreses amigues del PP i la seua resposta en tots dos casos és que ja havien treballat amb l’administració valenciana en l’època del Botànic.

Coda final

La presència d’un militar d’alta graduació en un govern no és nova. La legislatura 2011-2015, el general Luis Alejandre Sintes va ser conseller de Mobilitat i Projectes del Consell Insular de Menorca, amb Santiago Tadeo com a president de la institució. En aquest cas, el general exercia com a conseller electe, és a dir, s’havia presentat a les eleccions a la llista del Partit Popular. L’obsessió de Luis Alejandre Sintes era el desdoblament sense pal·liatius de la carretera general. De fet, encara són visibles restes d’actuacions que es van fer durant el seu mandat i que amb el canvi polític del 2015 es van paralitzar. La seua intenció de convertir la carretera en una mena d’autopista va provocar protestes i manifestacions.

Maonès de naixement, Luis Alejandre Sintes va arribar a ser el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra espanyol. La seua carrera és tan eclèctica que l’any 2005 va rebre el premi Ramon Llull, i el 2018 va signar un manifest en defensa del general Francisco Franco.

 

The Washington Post · Matthew Cappucci

Després de començar amb poc esme, la temporada de tifons d’enguany al Pacífic s’ha acarnissat amb un país en concret aquestes darreres setmanes: les Filipines, que han estat objecte de quatre tifons en tan sols deu dies d’aquest mes de novembre.

Els problemes van començar el 3 de novembre, quan es va formar una depressió tropical prop de Palau, un arxipèlag d’unes cinc-centes illes al Pacífic occidental. La depressió es va anar intensificant fins a esdevenir tempesta tropical i, després d’entrar en territori filipí, va ser batejada amb el nom de Marce per les autoritats meteorològiques filipines. Marce es convertí en tifó el 5 de novembre, i va arribar a categoria quatre –equivalent a un “supertifó”– el dia 7. Va ser aleshores que va tocar terra a Santa Ana, a l’extrem nord de l’illa de Luzon, amb uns vents de 240 quilòmetres per hora.

El segon tifó, anomenat Nico, es formà entre el 8 i el 9 de novembre, originalment com a tempesta tropical, a l’est de les Filipines. Després es va desplaçar cap a l’oest i s’intensificà a mesura que s’anava desplaçant. Va tocar terra a l’est de Luzon com a tifó, amb uns vents 130 quilòmetres per hora, l’11 de novembre, cap a les 8.10 (hora local).

El tercer tifó, Pepito, s’originà com a depressió tropical prop de les illes Marshall el 9 de novembre. Es desplaçà cap a aigües filipines i es va anar intensificant de pressa fins a arribar a categoria cinc, amb vents de gairebé 260 quilòmetres per hora, el 14 de novembre. Va tocar terra aquella mateixa nit a l’illa de Catanduanes, a l’est del país, encara com a supertifó. L’endemà es va desplaçar fins a Luzon com a tempesta de categoria quatre.

Ofel, el darrer d’aquests tifons, va formar-se com a depressió tropical el 9 de novembre a l’est de Micronèsia. Es va desplaçar en direcció nord-oest i s’intensificà de pressa entre el 12 i el 13 de novembre fins a convertir-se en un tifó de categoria tres. Finalment, va tocar terra a Luzon el 14 de novembre a la tarda, amb vents d’uns 210 quilòmetres per hora.

En total, cinc tifons han tocat terra aquests darrers deu dies a les Filipines, quatre dels quals supertifons (el tifó Pepito es compta per duplicat, atès que ha tocat dues vegades diferents). D’aquests quatre supertifons, tres han tocat terra a l’illa de Luzon.

A què es deu aquesta concatenació de tifons tan inusualment ràpida? En gran part a l’atzar, com passa sovint en meteorologia. Així i tot, hi ha hagut un seguit de factors que han coincidit per a produir aquesta incidència rècord de tempestes tropicals a les Filipines.

Un d’aquests factors ha estat la temperatura excepcionalment càlida de l’aigua d’aquesta zona del Pacífic, que ha permès que la temporada alta de tifons s’allargués fins ben entrada la tardor. Per si no n’hi hagués prou, un sistema d’alta pressió ha romàs estancat sobre una zona que abraça del nord de Filipines a prop del Pacífic central. Aquest sistema ha actuat com una mena de “camp de força” contra la formació de tempestes mar endins i de retruc s’ha adreçat cap a l’oest –és a dir, cap a les Filipines.

Ara com ara no sembla que hi hagi més tifons que facin via cap a les Filipines, ni a curt termini ni a mitjà termini. Però el mal ja és fet.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El parlament ha commemorat el desè aniversari del 9-N reivindicant la vigència de l’esperit que va permetre la consulta. Així ho ha defensat el president de la Generalitat d’aleshores, Artur Mas, que ha fet una crida a deixar de banda la nostàlgia. “Hem acumulat una sèrie d’errors propis, però la voluntat de passar de l’autonomia a la sobirania continua vigent, i tornarà a estar sobre la taula en un futur”, ha augurat. En una línia similar s’ha expressat la presidenta del parlament, Carme Forcadell, que ha reiterat que el conflicte amb l’estat “no s’ha acabat”, sinó que “continuarà obert fins que es resolgui”. “El 9-N va ser una gran victòria i hi ha lloc per l’esperança”, ha asseverat.

Durant la seva intervenció, Mas ha assegurat que l’homenatge del 9-N ha de ser un recordatori de la importància de no perdre els orígens. “Si perdem els orígens, perdem la identitat, i si perdem el sentit del projecte, perdem el projecte”, ha avisat. El president ha reconegut que l’independentisme ha acumulat una sèrie “d’errors propis”, però que “el sentit del 9-N és viu”.

En aquesta línia, ha reivindicat que durant els anys del procés el país va aconseguir “el que molt pocs països aconsegueixen” que és ajuntar “en un sol quadre” quatre vèrtexs: les mobilitzacions populars continuades en el temps, la definició d’un objectiu compartit, l’establiment de lideratges que van traspassar partits i l’aglutinació de persones que defensaven projectes polítics “antagònics”.

“El conflicte continua obert”

Al seu torn, Carme Forcadell – que durant el 9-N era presidenta de l’ANC- també ha volgut defensar la consulta recordant que va ser la primera vegada en què institucions i societat civil es van organitzar de manera coordinada al voltant d’una causa. “És el que ens va permetre arribar a l’1-0 i les dues fites han estat una gran victòria”, ha subratllat. Així, ha admès que deu anys després de la consulta, falta “perspectiva històrica”. “Alguns pensen que el conflicte s’ha acabat, però continua obert i continuarà obert fins que no es resolgui, perquè el país encara està a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació”, ha insistit.

La presidenta ha afegit que Catalunya es troba en una situació difícil, marcada per la centralització, la desnacionalització, l’auge de l’extrema dreta i el retrocés del català. Ara bé, ha volgut apel·lar a “l’esperança” i ha fet una crida a aprendre dels errors del 9-N.

A l’acte, que s’ha celebrat al parlament, hi ha assistit Artur Mas, membres del seu executiu en aquell moment, com els ex-consellers Francesc Homs i Irene Rigau, així com l’aleshores diputat de la CUP David Fernández. També hi han participat presidents de la cambra catalana, com Laura Borràs, Anna Erra, Ernest Benach o la mateixa Carme Forcadell. Entre els assistents també s’hi ha pogut veure membres de l’actual Mesa del Parlament, així com diputats de Junts, ERC, Comuns i la CUP. No hi ha assistit cap diputat del PSC i s’han mostrat en contra de celebrar aquesta efemèride mitjançant un acte institucional.

Tanmateix, l’actual president del parlament, Josep Rull, ha defensat la celebració d’aquest acte a la cambra catalana i ha argumentat que el 9-N és “un dels elements que provoquen més orgull col·lectiu”. “Va ser un doll d’optimisme, determinació, fermesa i esperança, ens toca ser marmessors d’aquest patrimoni”, ha dit.

El PSPV i Compromís han acusat el PP i Vox d’impedir que la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i la resta de consellers compareguin al ple de les Corts de la setmana vinent per a donar compte de la gestió de la gota freda. El PP ha defensat que aquest ple inclourà sessió de control al president de la Generalitat, Carlos Mazón, i posteriorment hi haurà una comissió d’investigació sobre la gota freda, on “hi haurà totes aquestes compareixences”.

Així s’han pronunciat a la compareixença de premsa després de la junta de síndics que ha acordat l’ordre del següent ple, en què es convalidaran dos decrets llei del Consell de mesures urgents després de la gota feda, es debatrà la comissió d’investigació sobre la gestió de la catàstrofe sol·licitada per tots els grups i s’aprovarà el projecte de llei del pla Simplifica de la Generalitat.

L’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha recorregut contra la decisió del TSJC de suspendre el judici que s’havia de fer aquesta setmana contra el conseller Lluís Puig, en considerar que la impossibilitat de la fiscalia belga de localitzar-lo per estar de vacances respon a una estratègia dilatòria de “mala fe”.

En el seu recurs, al qual ha tingut accés Efe, el lletrat considera que posa en dubte la versió que li va fer arribar el veí de Puig a Saint Gilles a la policia belga, segons la qual es trobava de vacances a l’estat francès aquest mes de novembre, i ha qüestionat que  sigui el seu domicili real en l’actualitat. “És un signe clar que es troba en parador ignorat i ja no es pot tornar a citar-lo a Saint Gilles amb l’objecte de poder assistir personalment al judici, perquè ningú recollirà aquesta notificació”, ha assegurat a Efe Español, que incideix en la necessitat de cercar altres fórmules legals per comunicar a l’acusat l’assenyalament del judici a fi d’evitar una nova “pèrdua de temps”.

Entre les alternatives proposades, l’advocat proposa de notificar la citació a l’advocat designat per l’acusat per rebre les notificacions judicials, Paul Bekaert, o traslladar-la als familiars de Puig de  l’exconseller a Terrassa. El recurs d’aquest lletrat considera que la “fraudulenta i sorprenent” absència de Puig no és més que una “estratagema” per a dissimular que no assistirà personalment al procés. Puig es troba exiliat d’ençà de l’any 2017.

El TSJC va informar aquest dilluns la seva decisió després de rebre uns dies abans un correu electrònic de les autoritats belgues per informar que la citació a judici no havia pogut ser comunicada perquè els agents policíacs que la van traslladar van ser informats per un veí que era de vacances a França i es desconeixia la data del seu retorn, i que no responia el telèfon.

El consell d’administració de Grífols ha confirmat l’opinió que ja emetia aquest matí el Comitè de la Transacció que estudiava l’OPA de Brookfield i ha conclòs en una nota remesa a la Comissió del Mercat de Valors espanyol (CNMV) que l’oferta de 6.450 milions d’euros implica un preu indicatiu de 10,5 euros per acció, fet que “infravaloraria significativament les perspectives fonamentals de la societat i el seu potencial a llarg termini”.

Davant d’aquest escenari, el Consell d’Administració de la farmacèutica catalana, reunit de forma extraordinària per analitzar l’oferta, ha anunciat que no recomanarà als accionistes de Grífols que acceptin “una oferta potencial al preu indicat”.

Les entitats organitzadores de la manifestació històrica del 9 de novembre a València, on es demanava la dimissió del president Carlos Mazón per la mala gestió de la gota freda, es van reunir ahir per començar a preparar noves mobilitzacions. Volen organitzar una nova gran manifestació el dissabte 30 de novembre a València, per tornar a reclamar la dimissió de Mazón. La intenció és no deixar morir la protesta, i pressionar al president perquè plegui. De moment es desconeix l’hora i el lloc de la concentració. Es preveu que els pròxims dies es pugui anunciar.

Gran ressò de la manifestació contra Mazón a la premsa internacional

A més, les organitzacions, més d’una seixantena, volen convocar concentracions en tots els municipis el 29 de novembre, dia que farà un mes de la catàstrofe. La convocatòria serà a les 20.11, l’hora exacte en què Mazón va enviar l’alerta de protecció civil. Una alerta que va arribar tard, quan molts municipis ja estaven inundats i ja hi havia hagut moltes morts. Segons ha explicat la portaveu de les entitats organitzadores i d’STEPV Intersindical Valenciana Beatriu Cardona a EFE, encara no han decidit quina acció faran en la concentració. Encara que es plantegen o fer un silenci sepulcral o fer sonar totes les alarmes dels mòbils intentant reproduir el so de l’alerta.

Beatriu Cardona: “Mazón treballa per a la patronal, no per als valencians”

Municipis com Castelló, València, Alacant o Elx ja han confirmat la seva intenció de fer aquestes concentracions, encara que es preveu que els pròxims dies més municipis s’hi sumin.

La Justícia nord-americana ha ajornat la sentència al president electe dels Estats Units, Donald Trump, per haver falsificat registres comercials en el cas de suborn a l’ex-actriu de cinema porno Stephanie Clifford, coneguda com a Stormy Daniels.

El tribunal ha informat en una breu nota que ha quedat ajornat el procés sense més explicacions sobre això enmig dels dubtes suscitats davant la presa de possessió al gener del magnat, que estarà quatre anys al capdavant de la Casa Blanca.  El jutge Juan Merchan ja va posposar la citació per a decidir si la lectura de la sentència es produiria finalment el 26 de novembre, al·ludint que les parts així tindrien més temps per valorar l’impacte de les eleccions en el cas. La defensa de Trump insisteix que la condemna ha de ser desestimada.

Trump va ser condemnat a l’abril per un total de trenta-quatre càrrecs, quan encara no estava ni tan sols confirmat com a candidat oficial del Partit Republicà a la Casa Blanca. El jutge va responsabilitzar-lo de falsificació documental per ocultar un pagament de 130.000 dòlars a Daniels, a qui va pagar perquè no parlés d’una suposada relació extramatrimonial. El cas dels documents classificats trobats a la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, va ser desestimat al juliol, i es preveu que dos casos més relacionats amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021 enfrontin els mateixos desafiaments.