Vilaweb.cat

ERC votarà no a la pròrroga de l’estat d’alarma

Cop d’ERC contra els plans de Pedro Sánchez de prorrogar l’estat d’alarma. L’executiva nacional del partit ha decidit aquesta tarda que el grup parlamentari republicà votarà no en la votació al congrés dels diputats, on fins ara s’havia abstingut en les votacions anteriors. ‘L’estat d’alarma no és el mecanisme adequat. S’ha demostrat que no ho era durant tota aquesta crisi i així ho hem denunciat. La centralització ha estat un error’, diu el partit a través d’un comunitat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els republicans defensen que fins ara s’havien abstingut per ‘responsabilitat i per donar un vot de confiança al govern espanyol’. Assenyalen que van demanar rectificació en la ‘retirada de competències i espais de sobirania’, per això no poden ‘facilitar els nostres vots per facilitar aquest estat d’alarma’, afegeixen.

En les tres últimes votacions els republicans s’han abstingut. Aquesta setmana està previst que se sotmeti a votació la nova pròrroga, encara que de moment no té tots els suports garantits per tirar endavant. El PP ja ha avançat que de moment creu que ‘no té sentit’ donar-hi suport, i en cas que es decantessin pel ‘no’ caldria el vot favorable de formacions com Ciutadans o el PNB. La pròrroga s’ha d’aprovar per majoria simple del congrés.

The post ERC votarà no a la pròrroga de l’estat d’alarma appeared first on VilaWeb.

Una dona amb pneumònia greu per la Covid-19 dóna a llum bessones i supera vint-i-un dies intubada

Una dona amb una pneumònia greu per la Covid-19 va donar a llum bessones a l’Hospital Vall d’Hebron després que li haguessin de practicar una cesària a les vint-i-vuit setmanes d’embaràs. La pacient va estar vint-i-un dies intubada a la Unitat de Cures Intensives (UCI). googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Quan es va despertar la pacient, Mili, no recordava l’embaràs. La setmana passada va poder fer el primer cangur -mètode que busca el contacte físic entre les mares i els nadons- amb les filles, Ayma i Ayla, després de trenta dies amb la malaltia, explica el cap del Servei de Neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, el doctor Félix Castillo, en el seu compte de Twitter. ‘No hi ha paraules’, afegeix.

Mili afecta de grave neumonía por #Covid_19 .Embarazada de gemelas.Cesárea a las 28s. Nacen Ayma y Ayla . 21 días intubada, al despertarse, no recordaba su embarazo . Este es su primer kanguro con sus hijas en neonatos @vallhebron tras 30 días de enfermedad. No hay palabras. pic.twitter.com/apDtUoGCI9

— felix castillo salinas (@felixcastillos2) May 1, 2020

The post Una dona amb pneumònia greu per la Covid-19 dóna a llum bessones i supera vint-i-un dies intubada appeared first on VilaWeb.

A quina regió sanitària pertany el teu municipi?

El govern del País Valencià i el govern de Catalunya s’oposen a les províncies com a unitat de desconfinament d’ençà que Pedro Sánchez va anunciar les fases del seu pla de desconfinament. Consideren que no és convenient d’implementar les mesures d’aquesta manera perquè les províncies poden estar formades per zones molt heterogènies. ‘Què té a veure Berga amb Igualada o Barcelona? Per què un veí de Bellver de Cerdanya pot anar a Lleida i no a Puigcerdà?’, es demanava en una conferència de premsa la portaveu del govern català, Meritxell Budó. Per això, ambdós governs demanen que el desconfinament es faci a partir de les regions sanitàries amb les quals es divideix el territori i no pas per províncies. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Quan podrem visitar els nostres familiars i amics?

En el dia que ha començat la fase 0, la Moncloa ha accedit a estudiar la proposta que facin les autonomies. Així doncs, pot ser que aviat vegem com canvia el mapa de desconfinament fins que no es torni a la normalitat. Si és així, un ciutadà d’Amposta ja no s’haurà de guiar per la fase en què es trobi la província de Tarragona, sinó per la de la seva àrea sanitària, en aquest cas, la de les Terres de l’Ebre. Us expliquem com funciona.

El Principat es divideix en nou regions sanitàries, delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics, segons que assegura la Generalitat. Cada regió s’ordena, al seu torn, per sectors sanitaris, que agrupen les anomenades àrees bàsiques de salut, formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un municipi o més d’un en l’àmbit rural. De fet, la consellera Alba Vergés assenyala que en cas de rebrot en una àrea determinada que no coincideixi amb una regió sanitària, com va passar amb la Conca d’Òdena, també demanaria al govern espanyol que es gestionés de manera diferenciada.

Com podem diferenciar els símptomes de l’al·lèrgia dels de la Covid-19?

Tornant a la regions sanitàries, en el cas del Principat, les àrees es divideixen de la següent manera: les Terres de l‘Ebre, que inclouen el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; la regió sanitària del Camp de Tarragona, amb l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès; la regió sanitària de Lleida, que inclou les Garrigues, la Noguera, el Pla de l’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell; i la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, que agrupa l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran.

La regió sanitària de la Catalunya Central, la formen l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. I la regió de Barcelona, la més poblada del Principat, se subdivideix en tres àrees: l‘Àmbit Metropolità Nord, que comprèn l’àmbit territorial del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental; l’Àmbit Metropolità Sud, que engloba l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Barcelonès Sud; i Barcelona ciutat, amb els respectius districtes.

I en províncies sí que hi entén, el virus?

El País Valencià també s’organitza en regions sanitàries; en aquest cas, són els anomenats departaments de salut. I n’hi ha vint-i-quatre. La descentralització respecte de les províncies és molt més alta i s’acoten millor als criteris demogràfics. Per exemple, el departament de Sagunt, tot i que administrativament pertany a la província de València, gestiona sanitàriament àrees de l’Alt Millars i l’Alt Palància, que administrativament formen part de la província de Castelló. La resta de departaments de les comarques del nord del País Valencià són els de Vinaròs, Castelló i la Plana.

La partició és encara més alta a la resta del territori, on trobem els següents departaments de salut: València-Clínic-Malva-rosa, València-Arnau de Vilanova-Llíria, València-la Fe, Requena, València-Hospital General, València-Doctor Peset, la Ribera, Xàtiva-Ontinyent i Gandia.

Finalment, al sud, hi ha els departaments de Dénia, Alcoi, la Marina Baixa, Elda, Alacant-Sant Joan d’Alacant, Alacant-Hospital General, Elx-Hospital General, Elx-Crevillent, Oriola i Torrevella.

 

 

A les Illes, també hi ha aquesta divisió sanitària. S’anomenen zones bàsiques de salut (ZBS) i n’hi ha seixanta-una. Tanmateix, el govern de Francina Armengol no l’ha demanada pas, atès que l’aïllament de l’arxipèlag amb la península ha permès de tenir sota control l’epidèmia i les diferències entre zones són menors. Avui, per primera vegada des del començament de la pandèmia del coronavirus, no s’ha comptabilitzat cap nou contagi de coronavirus a les Illes. Tampoc no hi ha hagut noves defuncions i ja van dos dies seguits sense morts.

The post A quina regió sanitària pertany el teu municipi? appeared first on VilaWeb.

Andorra ha posat en marxa avui l’operativa més important de testos massius de la Covid-19 feta fins ara

Andorra ha començat aquest matí ha fer de forma massiva tests d’anticossos per detectar qui ha passat la Covid-19. Tests que ja s’han fet a més de 2.500 sanitaris, membres de cossos especials i voluntaris i les seves unitats de convivència. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A partir d’avui Andorra farà fins a 8.000 testos al dia entre els 59 punts de control que hi ha repartits en onze àrees instal·lades arreu del país. Pel que fa als treballadors fronterers, que superen els 1.500, hauran d’acudir a la zona habilitada a Santa Coloma, dins la parròquia d’Andorra la Vella. Per tal d’organitzar l’operativa, s’ha mobilitzat a més de 700 persones i s’han assignat hores convingudes a la ciutadania.

L’objectiu d’aquest cribratge poblacional, al qual s’han inscrit ja més de 60.000 persones, és conèixer de forma més acurada la situació epidemiològica del país i identificar i aïllar de manera precoç els casos amb infecció aguda per tal d’evitar la propagació del virus. D’aquesta manera, es podran ‘relaxar’ les mesures de confinament entre les persones immunitzades i adoptar les mesures pertinents segons les necessitats de cada fase d’evolució de la pandèmia en aquest territori.

Des de l’executiu del Principat demanen que, preferiblement, la ciutadania vagi a fer-se la prova en vehicle, amb l’objectiu de facilitar al màxim el distanciament social. Tot i això, també s’ha habilitat una zona per a vianants i s’han previst unes unitats mòbils per facilitar-ne l’accés a les persones amb mobilitat reduïda. La idea és que en un període de deu dies es practiqui un primer test a la població. Aleshores, l’operativa s’aturarà durant quatre jornades consecutives per després reprendre la segona tanda de proves.

Ara per ara, el nombre global de casos de Covid-19 detectats a Andorra des de l’inici de la pandèmia voreja els 750. Gairebé dues terceres parts d’aquests ja han superat la malaltia, amb la qual cosa des del govern del país asseguren que ja s’ha passat el primer pic de la corba d’infectats. En aquest període, però, s’han registrat poc més d’una quarantena de víctimes mortals relacionades amb el virus. Mentre, a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell romanen ingressades prop d’una vintena de persones.

Reincorporació a la feina de gairebé 5.000 treballadors

La realització d’aquests tests massius a la població coincideix avui dilluns amb el retorn a la feina d’uns 4.760 treballadors. Des d’avui han tornat a obrir les activitats vinculades al sector de la construcció, els tallers mecànics, l’ensenyament privat per mitjans i les que tenen a veure amb la fabricació d’alguns productes estratègics. A més, ho podran fer, comptant com a màxim amb la meitat de la seva plantilla de forma presencial, els despatxos de gestió, comptabilitat, assessorament empresarial, gestories, economistes i advocats.

La població andorrana pot gaudir, des de mitjans del mes d’abril, d’una hora de lleure fora de casa per passejar o fer exercici amb un màxim de cinc persones que convisquin al mateix domicili i a una distància màxima de dos quilòmetres. Aquesta activitat està permesa en dies alterns i regulada amb uns horaris, segons si el número del portal de l’edifici és parell o senar o alternativament seguint un criteri alfabètic.

Així, s’estableix que de sis a nou del matí i de set a nou del vespre es pot sortir a fer activitat física. Mentrestant, la franja d’onze del matí a dues de la tarda queda reservada per a persones vulnerables i majors de setanta anys i la resta del dia, de nou a onze del matí i de dues a set de la tarda, és per passejar o comprar. En tots els casos, cal anar equipat amb mascaretes i mantenir una distància de seguretat de quatre metres amb les altres persones.

Entrevista al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet: ‘Primer cal salvar la pell: no pot haver-hi dubtes sobre si s’ha de triar entre l’economia i la vida’

Andorra veu en la realització de tests massius d’anticossos, així com en la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 en general, una oportunitat per aconseguir que el Principat sigui ‘un país reputat, un país respectat i un país que, en certa forma, serveixi de mirall per altres països’. Així ho ha dit el seu cap de govern, Xavier Espot, aquest dilluns, coincidint amb la posada en marxa de l’operativa que permetrà dur a terme un cribratge poblacional en els pròxims dies a les més de 60.000 persones que s’han inscrit voluntàriament a aquestes proves. Des de l’executiu andorrà esperen que tot plegat també serveixi perquè els dos estats veïns apliquin en aquest territori les mateixes mesures que dins l’espai Schengen.

El cap de govern, Xavier Espot, mirant l’operativa per dur a terme tests d’anticossos de forma massiva a la població en un dels punts habilitats per a les proves

The post Andorra ha posat en marxa avui l’operativa més important de testos massius de la Covid-19 feta fins ara appeared first on VilaWeb.

El govern anuncia un pla de xoc amb 60 milions d’euros per a l’ocupació

El govern destina 59,29 milions d’euros a polítiques actives d’ocupació que beneficiaran directament 1.500 empreses i 4.300 persones, un ‘pla de xoc’ per reactivar l’economia i donar suport als treballadors i empresaris afectats per la pandèmia de la Covid-19. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha definit aquestes ajudes com ‘una primera fase del procés de desconfinament de les polítiques actives d’ocupació’. El total es repartirà en sis línies dedicades a la planificació estratègica territorial, amb els ens locals com a destinataris; a la contractació d’aturats; al manteniment de l’ocupació i al suport a les microempreses, als autònoms, a les empreses de l’economia social i a les cooperatives.

#Portaveu @meritxellbudo: “El Govern ha presentat avui un pla de xoc per a l’ocupació per fer front en millors condicions a les conseqüències de la #Covid19. En aquest sentit, es mobilitzaran 60 M€ i es prioritzarà per donar resposta a les persones, empreses i territoris” pic.twitter.com/Wnu3pms5Bc

— Govern. Generalitat (@govern) May 4, 2020

The post El govern anuncia un pla de xoc amb 60 milions d’euros per a l’ocupació appeared first on VilaWeb.

Rovira defensa d’aturar la pròrroga de l’estat d’alarma

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, creu que ‘s’ha d’aturar l’estat d’alarma‘ i que aquest és el sentiment majoritari a les files del partit. Tanmateix, en una entrevista a Ràdio 4, ha dit que el sentit del vot sobre la pròrroga de l’estat d’alarma s’acabarà decidint en reunions internes. Segons la secretària general, el conflicte polític s’ha ‘aprofundit’ amb la gestió del govern espanyol i l’ha qualificat de ‘l’atac més fort’ que han viscut les institucions des de l’aplicació del 155. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Pel que fa a la votació d’una nova pròrroga de l’estat d’alarma, Rovira ha defensat que ‘les coses han de canviar moltíssim’. Ha carregat contra ‘l’abús de la centralització’ de l’estat i de les ‘decisions unilaterals’ de Pedro Sánchez. Segons que ha assenyalat, ara s’ha entrat en una altra fase diferent, de desconfinament, i ha apostat per ‘aturar l’estat d’alarma i tot el que no ha funcionat’.

Tardà demana l’abstenció d’ERC en la pròrroga de l’estat d’alarma 

Refer les relacions amb JxCat

Rovira veu lògic que tots el esforços se centrin en la crisi sanitària per combatre el coronavirus, però demana que ‘de seguida que es pugui’ els dos socis del govern, JxCat i ERC, se seguin a parlar sobre la situació de confiança i lleialtat en la qual es troben. En aquest sentit, ha subratllat que la crisi de la Covid-19 ‘no pot servir d’excusa’ per no parlar en els pròxims mesos dels diferents temes que hi ha sobre la taula. 

‘De seguida que es pugui hem de parlar d’espais de confiança, de la sensació de deslleialtat que massa sovint tenim i de quines complicitats hi ha. Em sembla que hem d’assumir amb maduresa política la situació’, ha afegit per després subratllar que ‘la sensació de clima de deslleialtat persisteix’.

Entre els temes que Rovira vol abordar amb JxCat hi ha com s’ha de recuperar el diàleg amb l’estat espanyol i el model de reconstrucció que cal aplicar per aixecar el país. Sobre aquesta darrera qüestió, Rovira ha defensat que ERC no vol que es repeteixi el mateix model de la sortida de la crisi financera del 2008 i ha defensat que ara cal més inversió pública. 

La secretària general d’ERC ha recordat que abans de la crisi del coronavirus, el govern havia anunciat eleccions per una situació de ‘no entesa i trencament’ i ha assenyalat que hi ha pendent la sentència sobre la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, que podria marcar el calendari. De tot plegat, Rovira creu que se n’ha de parlar i ha avisat que ‘no pot ser que unes eleccions es converteixin en un element partidista’. En aquest sentit, ha refermat que la pandèmia no ha resolt la situació dins del govern.

The post Rovira defensa d’aturar la pròrroga de l’estat d’alarma appeared first on VilaWeb.

JxCat proposa Castellví com a substituta de Pascal al senat espanyol

JxCat proposarà al Parlament de Catalunya que designi la regidora de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i membre de la direcció de la Crida, Assumpció Castellví, com a senadora per designació autonòmica en substitució de Marta Pascal, que va abandonar l’escó a finals de febrer. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons fonts parlamentàries, JxCat ja ha entrat la petició al registre de la cambra perquè la mesa ho qualifiqui aquest dimarts. Castellví, que ja ha acceptat la proposta, va ser candidata al senat espanyol per JxCat a les eleccions del 28-A i del 10-N, però no va ser escollida.

The post JxCat proposa Castellví com a substituta de Pascal al senat espanyol appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol admet d’haver condecorat policies investigats per la violència de l’1-O

El govern espanyol ha admès que ha condecorat policies investigats per la violència de l’1-O. ‘El Ministeri de l’Interior ha concedit l’ingrés en l’Ordre al Mèrit Policial a diversos funcionaris policials en atenció als mèrits que concorren en els mateixos’, ha dit l’executiu espanyol en una resposta escrita al diputat d’EH Bildu al congrés Jon Iñarritu, que va preguntar si el Ministeri de l’Interior espanyol ha condecorat algun dels policies que són investigats als tribunals per les agressions de l’1-O i si s’ha ascendit algun d’ells. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Rebre les medalles d’or, de plata i la creu policíaca amb distintiu vermell implica una pensió vitalícia d’entre el 20% i el 10% del sou. Les condecoracions es van concedir, segons que diu el govern espanyol: ‘vista la proposta efectuada pel Director General de la Policia, previ acord de la Junta de govern de la Direcció General de la Policia, i per considerar-los compresos en els articles 4, 5, 6, 7 i 8 de la llei 5/1964, del 29 d’abril, sobre condecoracions policials’.

Aquests articles regulen les medalles d’or i de plata al mèrit policíac que es donen als agents si s’han mort, han resultat greument ferits, han fet algun servei de ‘transcendental importància’, han tingut ‘una actuació exemplar i extraordinària’ o han fet alguna cosa que ‘mereixi aquesta recompensa per implicar mèrits de caràcter extraordinari’. També regulen la creu al mèrit policíac amb distintiu vermell, també en cas de resultar ferit, realitzar fets que es consideren ‘abnegats’ quan hi ha perill per a la persona o haver realitzat ‘fets distingits’; i amb distintiu blanc, per haver realitzat ‘qualsevol acte que evidenciï un alt sentit del patriotisme o de la lleialtat’ o ‘sobresortir en el compliment dels deures’.

La medalla d’or comporta un complement salarial del 20% del sou, la de plata, del 15%, i la creu amb distintiu vermell, del 10%. La creu amb distintiu blanc és l’única que no implica rebre cap pensió.

Les medalles a la policia espanyola: un sistema opac i costós que pot premiar els agents de l’1-O

The post El govern espanyol admet d’haver condecorat policies investigats per la violència de l’1-O appeared first on VilaWeb.

Tardà demana l’abstenció d’ERC en la pròrroga de l’estat d’alarma

L’ex-portaveu d’ERC al congrés espanyol Joan Tardà ha demanat l’abstenció de la seva formació quan dimecres es voti la pròrroga de l’estat d’alarma. ‘Ignoro què decidirà l’executiva d’ERC, però desitjo que es mantingui en l’abstenció’, ha escrit a Twitter, on ha defensat la línia de ‘criticar, proposar i sobretot negociar’ per ‘mantenir la línia d’actuació responsable’. En aquest sentit, l’ex-diputat republicà també ha advertit que ‘cal contemplar el bosc, no només la primera filera d’arbres’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ignoro q decidirà executiva d’@Esquerra_ERC xò desitjo que es mantingui en l’abstenció. Criticar, proposar i sobretot negociar, és a dir mantenir la línia d’actuació responsable en veu de dels companys del Congrés i Senat. Cal contemplar el bosc, no no+ la 1 filera d’arbres.

— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) May 4, 2020

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la crisi del coronavirus 

The post Tardà demana l’abstenció d’ERC en la pròrroga de l’estat d’alarma appeared first on VilaWeb.

El País Valencià registra el dia amb menys ingressos hospitalaris per la Covid-19

Només onze persones infectades per la Covid-19 han necessitat de ser ingressades al País Valencià. És la xifra més baixa des del començament de la crisi del coronavirus 2019. Actualment només el 8% dels malalts estan hospitalitzats. En total són 626, dels quals 114 són a l’UCI. L’ocupació de les cures intensives ha baixat un 52% en aquestes últimes dues setmanes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la crisi del coronavirus 

En aquestes últimes 24 hores s’han detectat 148 casos nous, 12.834 en total, i només un terç dels casos detectats continuen actius, 4.049. D’una altra banda, s’han donat 59 altes, que en total sumen 7.506, és a dir, més del 60% dels casos detectats ja s’han guarit. Quant a les defuncions, se n’han registrades cinc més, 1.279 en total.

Quant als sanitaris, el departament ha informat que un total de 2.288 s’han infectat de la Covid-19, dels quals 779 continuen actius. De moment, 1.509 han rebut l’alta hospitalària.

Finalment, quant a les residències, Sanitat ha informat que hi ha 76 centres amb casos de Covid-19, de les quals 30 estan sota vigilància activa. Fins ara 2.068 residents s’han infectat, dels quals 476 s’han mort. A més, 662 treballadors s’han contagiat.

The post El País Valencià registra el dia amb menys ingressos hospitalaris per la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

Un estudi avaluarà l’eficàcia de la hidroxicloroquina per a la prevenció i tractament de la covid-19 en embarassades

Un estudi avaluarà l’eficàcia de la hidroxicloroquina per a la prevenció i el tractament de la covid-19 en dones embarassades. L’estudi COVID-Preg està coordinat per ISGlobal i l’Hospital Clínic i compta amb la col·laboració d’hospitals de Barcelona i Madrid. L’anàlisi es farà sobre una mostra de 700 embarassades, a la meitat de les quals es donarà hidroxicloroquina durant catorze dies, mentre que l’altra meitat rebrà un placebo. En completar el tractament es farà un nou test per descartar la infecció i el seguiment continuarà de manera rutinària fins al moment del part, quan es prendrà una mostra del nounat per descartar la transmissió materna de la infecció. L’ús de la hidroxicloroquina, un medicament que té setanta anys d’història i que fins ara s’havia fet servir per tractar la malària, l’artritis reumatoide o el lupus. D’ençà que el doctor Didier Raoult, de Marsella va presentar un primer estudi sobre l’eficiència d’aquest tractament contra el coronavirus perquè disminueix la càrrega viral a l’inici de la malaltia, aquest medicament és en molts protocols mèdics a deferents països. Concretament a Itàlia des l’abril l’Agenzia Italiana del Farmaco va autoritzar que els metges de família el puguin receptar com a tractament del coronavirus. També és el medicament sobre el qual treballa el Doctor Oriol Mitjà en l’assaig clínic que aviat donar a conèixer. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El COVID–Preg vol determinar quin és l’efecte en la progressió del nou coronavirus en embarassades infectades i per això comptarà amb més de 700 participants. La directora de la Iniciativa de Salut Infantil, Materna i Reproductiva d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi, Clara Menéndez, ha indicat que es tracta de l’únic assaig clínic al món en dones embarassades i que l’objectiu és ‘generar evidència valuosa sobre si la hidroxicloroquina és un tractament eficaç i segur per reduir la transmissió del SARS-CoV-2 i la gravetat de la malaltia en aquest grup vulnerable de la població’. Ha afegit que pot ajudar a millorar el seguiment rutinari de les dones embarassades exposades a la infecció i a reduir el risc tant en l’actual pandèmia com en futures. Fins al moment, els centres que integren el consorci de la recerca són l’Hospital Clínic, Sant Joan de Déu, el de Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona; i l’Hospital HM Puerta del Surt i l’Universitari de Torrejón, a Madrid. El projecte compta amb un pressupost de 530.100 euros i ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III.

The post Un estudi avaluarà l’eficàcia de la hidroxicloroquina per a la prevenció i tractament de la covid-19 en embarassades appeared first on VilaWeb.

Primer dia sense cap nou contagi, ingrés a l’UCI ni mort a les Illes per coronavirus

En les darreres 24 hores les Illes no han registrat cap mort per coronavirus ni tampoc cap ingrés a l’UCI ni cap nou positiu, segons dades del ministeri espanyol de Sanitat. Deu malalts de Covid-19 ja s’han recuperat i han rebut l’alta hospitalària, de manera que el total d’altes és de 1.294 persones. És el primer dia des del començament de la pandèmia que es registren aquestes dades. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Des que va començar la pandèmia, han perdut la vida 197 persones i se n’han contagiat 1.908. 167 pacients han ingressat a les UCI dels diferents centres hospitalaris de les Illes.

Les bones dades de les Illes ha permès que Formentera hagi començat la fase 1 del desconfinament, mentre que les altres illes, el País Valencià i Catalunya no hi podran entrar si més no fins dilluns vinent. La presidenta Francina Armengol ha demanat al govern espanyol que Eivissa i Menorca avancin també l’entrada a la fase 1 perquè reuneixen totes les condicions sanitàries.

[DADES] Consulteu els efectes de la pandèmia a Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, les Illes i el País Valencià

The post Primer dia sense cap nou contagi, ingrés a l’UCI ni mort a les Illes per coronavirus appeared first on VilaWeb.

El primer cas de la Covid-19 a Europa va ser el 27 de desembre, un mes abans del que es creia

L’estat francès va detectar el 24 de gener els primers tres casos de la Covid-19, però sembla que el virus circulava molt abans. El doctor Yves Cohen, cap de cures intensives de l’Hospital Avicenna i Jean Verdier, a la rodalia de París, ha explicat que aquest darrer centre va tractar un infectat per la malaltia el 27 de desembre, quatre dies abans que la Xina informés a l’OMS del risc del brot de Wuhan. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En una entrevista a BFM TV, ha explicat que s’han revisat totes les proves PCR que es van fer als 24 pacients amb pneumònia que van passar pels dos hospitals entre desembre i gener. En 23 casos la prova va descartar la presència del coronavirus 2019, però en un cas sí que es va detectar.

🔴 Le Pr Yves Cohen affirme qu'un patient était atteint du Covid-19 en France dès le 27 décembre pic.twitter.com/xU9IFeD57a

— BFMTV (@BFMTV) May 3, 2020

‘Va estar malalt durant quinze dies i va contaminar els seus dos fills, però no a la seva dona, que treballava a la peixateria d’un supermercat’, ha detallat Cohen, sobre el pacient. ‘Podria ser el pacient zero, però potser hi ha més casos en altres regions. Totes les PCR negatives en pacients de pneumònia s’han de revisar‘, ha afegit.

Preguntat com es va contagiar aquest primer cas, Cohen ha dit que és possible que la seva parella fos asimptomàtica i infectés a la resta de la família, perquè l’home no havia sortit de l’estat francès en les setmanes prèvies a la infecció. En aquest sentit, el doctor ha detallat que la parella es podria haver infectat al mercat on treballa, ja que la peixateria és just al costat d’un local de sushi regentat per xinesos. De totes maneres, Cohen ha explicat que no depèn d’ell fer el seguiment dels casos i identificar els vincles de contagi.

The post El primer cas de la Covid-19 a Europa va ser el 27 de desembre, un mes abans del que es creia appeared first on VilaWeb.

El no del PP a allargar l’estat d’alarma complica el pla de desconfinament de Sánchez

La pròrroga de l’estat d’alarma, en ple procés de desconfinament, penja d’un fil. El president del PP, Pablo Casado, ha assegurat que, ara per ara, el principal partit de l’oposició al congrés espanyol no donarà suport a la mesura. ‘Nosaltres pensem que l’estat d’alarma prorrogat més enllà d’aquesta setmana no té cap sentit‘, ha dit als micròfons d’Onda Cero. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🔴 #ENDIRECTO| Pablo Casado: “Nosotros pensamos que el estado de alarma prorrogado más allá de esta semana no tiene ningún sentido”

#CasadoEnOndaCero
https://t.co/wrM18DpQz7 pic.twitter.com/1M7gKKmUqY

— Más De Uno (@MasDeUno) May 4, 2020

En aquest sentit, Casado ha argumentat que l’estat d’alarma ha estat útil per evitar el col·lapse de les UCI i, per tant, del sistema sanitari durant la crisi del coronavirus 2019. Però ha assenyalat que la normativa legal s’ha d’adaptar a la nova situació de desconfinament. Així, doncs, el cap de l’oposició ha considerat inoportú mantenir l’estat d’alarma mentre Sánchez anuncia mesures que permeten a la població sortir a fer al vermut.

🎙 @pablocasado_ en @MasDeUno 👉 "El estado de alarma ha sido necesario para evitar el colapso de las UCI. Una vez que el presidente del Gobierno dice que podemos salir a tomar un vermut consideramos que debe adaptar la normativa legal a la situación". #CasadoEnOndaCero

— Partido Popular (@populares) May 4, 2020

En referència a un nou marc normatiu, Casado ha instat Pedro Sánchez a aplicar la llei de mesures especials en matèria de salut pública o la mateixa llei general de salut pública. Ara bé, el líder del PP ha dit que no anunciarà el vot definitiu de la formació fins que el president espanyol expliqui en profunditat la seva posició.

The post El no del PP a allargar l’estat d’alarma complica el pla de desconfinament de Sánchez appeared first on VilaWeb.

Andorra comença a fer proves massives d’anticossos de la Covid-19 a la població

Comencen les proves massives d’anticossos a la població d’Andorra per detectar qui ha passat la Covid-19, després que des de mitjans de setmana ja s’hagin fet més de 2.500 proves a sanitaris, cossos especials i voluntaris. El govern creu que podrà fer fins a 8.000 proves diàries en els 59 punts de control que hi ha repartits en onze instal·lacions d’Andorra. Per tal d’organitzar l’operativa, s’han mobilitzat a més de 700 persones i s’han assignat hores convingudes a la ciutadania. Pel que fa als treballadors fronterers, que superen els 1.500, hauran d’acudir a la zona habilitada a Santa Coloma, dins la parròquia d’Andorra la Vella. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Cristina Royo: ‘Andorra seria el primer país del món a fer un estudi amb tota la població’ 

L’objectiu d’aquest estudi poblacional, al qual s’han inscrit més de 60.000 persones, és conèixer de forma més acurada possible la situació epidemiològica del país i identificar i aïllar de manera precoç els casos amb infecció aguda per tal d’evitar la propagació del virus. D’aquesta manera, es podran ‘relaxar’ les mesures de confinament entre les persones immunitzades i adoptar les mesures pertinents segons les necessitats de cada fase d’evolució de la pandèmia en aquest territori.

Des de l’executiu d’Andorra demanen que, preferiblement, la ciutadania vagi a fer-se la prova en vehicle, amb l’objectiu de facilitar al màxim el distanciament social. Tot i això, també s’ha habilitat una zona per a vianants i s’han previst unes unitats mòbils per facilitar-ne l’accés a les persones amb mobilitat reduïda. La idea és que en un període de deu dies es practiqui un primer test a la població. Aleshores, l’operativa s’aturarà durant quatre jornades consecutives per després reprendre la segona tanda de proves.

Ara per ara, el nombre global de casos de la Covid-19 detectats a Andorra ronda els 750. Gairebé dues terceres parts d’aquests ja han superat la malaltia, amb la qual cosa des del govern asseguren que ja ‘s’ha passat el primer pic’ de la corba d’infectats. En aquest període, però, s’han registrat poc més d’una quarantena de víctimes mortals relacionades amb el virus. A l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell romanen ingressades prop d’una vintena de persones.

Reincorporació a la feina de gairebé 5.000 treballadors

La realització dels tests massius coincidirà amb el retorn a la feina d’uns 4.760 treballadors. Així, podran tornar a obrir les activitats vinculades al sector de la construcció, els tallers mecànics, l’ensenyament privat per mitjans i les que tenen a veure amb la fabricació d’alguns productes estratègics. A més, ho podran fer, comptant com a màxim amb la meitat de la seva plantilla de forma presencial, els despatxos de gestió, comptabilitat, assessorament empresarial, gestories, economistes i advocats.

D’altra banda, la població andorrana pot gaudir, des de mitjans del mes d’abril, d’una hora de lleure fora de casa per passejar o fer exercici amb un màxim de cinc persones que convisquin al mateix domicili i a una distància màxima de dos quilòmetres. Aquesta activitat està permesa en dies alterns i regulada amb uns horaris, segons si el número del portal de l’edifici és parell, senar o alternativament seguint un criteri alfabètic.

Així, s’estableix que de sis a nou del matí i de set a nou del vespre es pot sortir a fer activitat física. Mentre, la franja d’onze del matí a dues de la tarda queda reservada per a persones vulnerables i majors de setanta anys i la resta del dia, de nou a onze del matí i de dues a set de la tarda, és per passejar o comprar. En tots els casos, cal anar equipat amb màscares i mantenir una distància de seguretat de quatre metres amb les altres persones.

The post Andorra comença a fer proves massives d’anticossos de la Covid-19 a la població appeared first on VilaWeb.

Les portades del dilluns 4 de maig de 2020

Ara:

Diario Información: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades del dilluns 4 de maig de 2020 appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: l’enèsim nyap del govern espanyol amb les màscares torna a exposar els treballadors

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Els farmacèutics han advertit que les màscares que repartirà demà el govern espanyol al transport públic no compleixen les condicions sanitàries adequades. Si ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, anuncià que seria obligatori d’utilitzar-les, avui s’ha posat en evidència l’enèsim nyap en la gestió del material sanitari. La gravetat de la falta de seguretat d’aquestes màscares que es volen repartir, tanmateix, està en el fet que els treballadors que no en tinguin es trobaran exposats, perquè l’anunci es va fer dissabte a la nit i l’oferta de màscares a les farmàcies és limitada. No és pas la primera vegada que es posa en risc la salut dels treballadors. Recordem que es va tardar molts dies a decretar el confinament total i que es va aixecar després de la Setmana Santa.

També ha sortit amb molt retard el BOE que regula la fase 0 del desconfinament, que comença demà a Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Menorca i Eivissa; Formentera, en canvi, passarà directament a la fase 1. A aquest estadi la resta del país no hi arribarà, pel cap baix, fins l’11 de maig, incloent-hi Catalunya Nord. A Andorra, en canvi, les mesures van començar a relaxar-se el 16 d’abril. El país ha superat avui les 12.000 morts per la Covid-19, amb més de 73.000 casos i 41.000 altes.

Avui hi ha hagut una altra reunió de presidents, en què s’ha anunciat que dels 16.000 milions d’euros del fons del govern espanyol només se n’enviaran 4.000 a les autonomies de manera immediata. Ximo Puig creu que el País Valencià pot entrar de ple a la fase 1 dilluns vinent, mentre que Francina Armengol espera que Menorca i Eivissa puguin entrar-hi abans. Ambdós han posat l’èmfasi en la necessitat d’aplicar més mesures econòmiques contra la crisi del coronavirus. Quim Torra ha insistit que Catalunya resti fora de l’estat d’alarma o que en sigui autoritat competent per a poder gestionar el desconfinament. A la tarda, després d’una reunió telemàtica entre la consellera de Salut, Alba Vergés, i el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, fonts de Salut han assegurat que el govern espanyol havia acceptat el desconfinament de Catalunya per regions sanitàries i no per províncies, com demanava el govern des de feia dies. Tanmateix, fonts del govern espanyol han dit que encara no hi havia res decidit i que s’estudiarien les propostes que arribessin de les autonomies.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 3.553.313 casos confirmats i 247.466 morts. Del total de casos, 1.150.497 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.177.814 casos i 68.173 morts.
—L’estat espanyol, amb 247.122 casos i 25.264 morts.
—Itàlia, amb 210.717 casos i 28.884 morts.
—Regne Unit, amb 186.599 casos i 28.446 morts.
—L’estat francès, amb 168.693 casos i 24.895 morts.

Als Països Catalans hi ha 73.157 casos, 41.203 altes i 12.057 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 57.506 casos, 31.717 altes i 10.508 morts (143 casos, 253 altes i 56 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 12.686 casos, 7.447 altes i 1.274 morts (172 casos, 160 altes i 8 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.908 casos, 1.284 altes i 197 morts (6 casos, 16 altes i cap mort més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 309 casos, 262 altes i 33 morts (1 cas, 2 altes i cap mort més que no ahir)
—A Andorra, 748 casos, 472 altes i 45 morts (1 cas, cap alta i 1 mort més que no ahir)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

L’editorial de Vicent Partal

Cercas i l’utilitarisme dels morts: una gran lliçó de nacionalisme espanyol

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Diners abans que salut: l’especulació amb el Remdesivir interfereix en la lluita contra el coronavirus
– The Guardian: ‘Som a la vigília d’un genocidi’: el Brasil ha de salvar les tribus amazòniques de la Covid-19 (en anglès)
– BBC: Confinament del coronavirus: la natura ens pot ajudar a millorar el nostre estat d’ànim? (en anglès)
– Le Monde: Coronavirus: el teletreball podria accelerar la resituació de feines qualificades (en francès)
– The Atlantic: La fi de l’imperi presidencialista (en anglès)
– Clarín: Coronavirus: Costa Rica i les claus per a ser el país més reeixit d’Amèrica en la lluita contra la Covid-19 (en castellà)
Los Angeles Times: Com serà el Hollywood postpandèmia? Ho hem demanat a Hollywood (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Tot allò que regula el BOE sobre el desconfinament i els canvis del marc provincial
Formentera entra a la fase 1 del desconfinament i s’hi permetran reunions de deu persones
Illa nega l’acord amb Vergés per al desconfinament de Catalunya i manté ara per ara la imposició per províncies
Els farmacèutics alerten que les màscares que repartirà el govern espanyol als transports públics no passen controls sanitaris
Torra demana a Sánchez que exclogui Catalunya de l’estat d’alarma o nomeni la Generalitat com a autoritat competent
Puig sosté que el País Valencià podrà entrar de ple a la fase 1 del desconfinament el dilluns 11 de maig
Armengol demana a Sánchez un esforç extra per a pal·liar la caiguda de l’economia de les Illes
Règim esclavista i exposició obligada a la Covid-19: el relat esfereïdor de les condicions laborals en un escorxador de Binèfar
Les llibreries comencen el desconfinament
Només un 5% de la població estaria immunitzada en cas d’un rebrot del coronavirus
Indignació a la xarxa pel piulet d’Iceta sobre les polèmiques declaracions de Cercas
Canadell demana un fons econòmic de país i la fusió d’empreses contra la crisi del coronavirus
Cristina Royo: ‘El pla d’Oriol Mitjà no ha d’anar a la paperera’
El confinament amb un familiar amb Alzheimer: consells per a gestionar el dia a dia
[Recull fotogràfic] Les imatges de la setmana al món
Jocs d’estar per casa (16): els jocs en taulers petits

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: l’enèsim nyap del govern espanyol amb les màscares torna a exposar els treballadors appeared first on VilaWeb.

Celebracions en línia, és clar que sí

Un dels efectes de la maleïda Covid-19 és que ha tocat de ple en la línia de flotació de les nostres festes (almenys tal com les hem conegudes fins ara). Precisament quan s’atansen dies en què el calendari es presenta ufanós i generós d’activitat festiva. Algunes s’han suspès del tot i ja s’ha anunciat fa dies. Tindrem un Corpus sense Patum de Berga, un Sant Joan sense Jaleo a Ciutadella, i una Mare de Déu d’agost sense el Misteri d’Elx, per exemple. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

També hi ha qui ha optat, en la mesura que li ha estat possible, per no renunciar a celebrar la festa i fer un exercici imaginatiu recolzant-se en les tecnologies o xarxes socials i adaptant les programacions a una nova realitat que fins avui era per a nosaltres del tot desconeguda. Les Festes de Primavera del barri de la Sagrera de Barcelona han experimentat i virtualitzat tota una programació amb resultats força reeixits.

Hi ha opinions per a tots els gustos, ja ho sabem que no és la situació òptima, és del tot excepcional. Però per què hauríem de renunciar a fer celebracions? En més moments de la nostra història ens hem trobat obligats a deixar de fer-ne per mil i una epidèmies i malvestats. Les documentacions dipositades en els nostres arxius van plenes d’informacions que ho certifiquen.

La diferència entre una pesta del segle XVI i la situació de confinament del segle XXI és que podem continuar fent activitats que requereixen la relació comunitària a l’instant. Àdhuc de relacions interpersonals molt estretes. I tot plegat ho ha permès la digitalització.

Parlem clar. Si som capaços de virtualitzar l’escolarització dels més menuts, de fer les compres de productes bàsics en pàgines web, de treballar amb tot l’equip de professionals connectats, de lligar i tenir sexe amb una aplicació, d’assistir a oficis religiosos per YouTube, de rebre assistència sanitària amb el telèfon mòbil, de fer dinars i vermuts amb amics i familiars amb Zoom…, què ens impedeix de celebrar les nostres festes en línia?

És més que provat que en aquesta crisi sanitària, les xarxes socials s’han convertit en els espais de relació comunitària, i a més de manera efectiva. Els balcons i els celoberts també han recuperat aquesta funció que feia anys, a ciutat sobretot, havien perdut. Per tant, aquest nou espai de celebració existeix: només cal identificar-lo com a tal i traspassar el mur imaginari que ho impedeix com una mena de tabú, cal ser valents col·lectivament i llançar-nos-hi, tenim molt a guanyar-hi i res a perdre-hi.

El problema està en el fet que els rituals que tenim assumits i interioritzats com a propis i dels quals fem ús per celebrar la festa no ens serveixen per a aquesta situació que vivim, per la qual cosa hem de fer un exercici d’adaptació i, segons com, d’invenció. Una cosa semblant ha passat, i passa, també en les celebracions dels comiats de les persones que ens han deixat aquests dies i que ens ha obligat a crear noves maneres, noves ritualitzacions funeràries, però que en essència no difereixen tant d’allò que fem en situació de normalitat, jo n’he estat testimoni i partícip.

És evident que, tal com sembla que es presenta la situació, els enxanetes no faran l’aleta, les sortides d’ofici no seran possibles, els gegants, bèsties i més entremesos populars no dansaran. Però l’acció celebradora i la dimensió comunitària sí que poden trobar en la virtualització una manera d’expressar-se i de fer-se presents, haurem de ser creatius. Ens trobem en un nou paradigma del qual encara ho ignorem tot.

Fa només dos mesos, jo mateix no m’hauria cregut que ara pogués escriure aquest article en aquests termes, i he de dir-vos que també em costa de visualitzar una festa major virtualitzada. De fet, no m’agrada, gens ni mica. Ara, després de prop de cinquanta dies de confinament, d’haver fet les meves tasques i relacions professionals en línia, de tenir espais de relació virtual que mai no hauria imaginat i de veure mil i una iniciatives que experimenten amb èxit activitats que he vist sempre que es feien en carrers i places, tot em fa pensar que sí, que és possible de virtualitzar i adaptar la festa en moments crítics com aquests.

Fem celebracions! Perquè mentre en fem, renovem i refem vincles amb la comunitat, encara que siguin amb bits per segon. Perquè, malgrat l’adversitat, la festa ens recorda que tenim la sort de ser vius i més que mai necessitem celebrar la vida. I, tot i que no és igual, que no ens podrem abraçar i besar com voldríem, desitjar-nos bona festa major és de les coses més meravelloses que encara podem regalar-nos.

Bona festa major a tots.

The post Celebracions en línia, és clar que sí appeared first on VilaWeb.

Closcadelletra (CCXXIV): El temps és cada vegada més nou

Caminava per foravila amb el sol alt de primavera. De cop m’ha envestit l’aroma forta d’herba tallada de fresc. He ensumat com una bèstia salvatge, amb tot el musell enravenat. He cercat la font d’aquelles olors per totes bandes. Aquells vapors senzills, aquelles emanacions de temps primer m’obrien la capacitat de sentir, de sorprendre’m, d’enlairar-me, de perdre’m. Davall els lledoners havien tallat el fenàs. M’he allargat de panxa damunt l’herba lluent. He ensumat amb tota l’ànima molt de temps. He fet la volta i les fulles d’un verd tendríssim del lledoners, innombrables, giravoltaven, mormolaven, es movien en totes direccions damunt un fons de cel d’un blau pedrenc. Retrobava alguna cosa, un contacte, una connexió, una vibració que m’estormeiava, que m’acubava, que em feia bé. Tenia temps per a tot, no tenia temps per a res. Sabia que qualsevol pressa seria tan imbècil com qualsevol lentitud. Ho sabia tot. No era res més que un moment privilegiat. Al meu entendre els únics moments vertaders. Però aquests instants de joia, d’adhesió a la vida si els recordes bé poden esdevenir eterns i els pots teixir per fer un cobertor delicadíssim, un patchwork benèfic amarat de batecs, que et pots posar sobre el cos nu, adolorit, tremolós i aporugat de la nostra solitud. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Escric a l’orella i al cor.

Escric al silenci i a l’oblit.

Escric a la pena i al plor.

Escric al record del futur.

Cerc la meva veu singular.

Cerc la veu única dels que estim.

El singular crida el singular, es parlen, es responen, es callen, volen dir aquest desordre fenomenal del pensament i la sensació, del sentiment i de la consciència.

Fotografia: Jean-Marie del Moral.

Aquesta cosa que no sé anomenar.

No sé si l’amor és un sentiment.

L’amor és veure. Sí. Veure-hi.

És una consciència del meu món real que em sorprèn molt.

Visc dins un desajust continu entre el cos i l’esperit.

La pandèmia imprevista ha regirat l’ordre de la situació anterior i, sobretot, el del passat i tot és contínuament nou de trinca, desconegut de trinca, inventat de trinca: viure plegats i viure enfora, la proximitat i la distància, el contacte i el tacte, el buit i l’absència.

Sobretot, l’absència, tan present.

Cal creuar l’angoixa originària totes les vegades que vulguem reviure.

Tot per a tots. Ho veus?

Aprèn això per a mi, jo aprendré això per a tu.

Un front contra la mort: posar el saber en comú. Ho entens?

Com més cruel és el combat més a prop té la cura, cada perill real calma l’ànsia.

Hem d’ensenyar allò que no sabem. Ara més que mai!

Transmetre les coses, Michelet dixit, com eren llavors en la meva passió, noves, animades, ardents (i encantadores per a mi), sota la primera atracció de l’amor.

Per què em dius aquestes coses?

Perquè he acabat es què-filar.

Per què em fas patir?

Perquè no facis mai res que no hagis pensat i pesat tres vegades.

Hem d’accelerar la consciència per trobar els nous sentits, la Vita nova?

Per obrir la porta de la renaixença caldrà tocar a la porta per venir al món?

Re-natus est!

Com podem re-nàixer?

Capgirant el curs de l’existència?

Metamorfosant l’experiència que teníem de la vida?

Desviant-nos del camí que havíem agafat fins aquell punt?

Canviant el destí del viatge?

De naixement en renaixement, acumular inicis, experiències natives, retornar als orígens?

Aquest dies de confinament parl tostemps amb l’amic Pascal Quignard que escriu boscs, constel·lacions, llamps.

M’orienta, desorientant-me.

Em fa bé, amb mal.

L’imprevisible, l’incert, l’inclement, l’intemperial és el nostre país: la negranit sòlida, la gisquera tendra, el temps comptat, el sol rabent, el brollador d’esperma, la bellesa impredictible de la natura, les miques de pa que cauen de la taula, els meteors que no havies vist mai, la ranera de la mort, els no-resos que duus tatuats al cervell, el buit del cel.

Aquest quadre de mots és un jardí penjat, una lletra en suspensió que, més bé o més malament, té lloc cada setmana, empès pel món que l’envolta, però resistint-hi també, assumint la immoralitat d’un crui, d’un esvoranc, d’una clivella que pressiona per totes bandes, una forma de dir no a la totalitat en un món que ens vol robotitzats i obedients: és un joc, un pler, un plagi, un kitsch, un bocí de pastiche, un espireig de farsa, una comèdia, un valor capgirat que fa cucaveles, una antologia de ramificacions sense repetició possible.

The post Closcadelletra (CCXXIV): El temps és cada vegada més nou appeared first on VilaWeb.

Jocs d’estar per casa (17): els jocs simultanis

Avui hem començat parlant de la manera que els jocs han anat evolucionant al llarg de la història i dels jocs simultanis, en què tothom juga alhora, com ara el jocs dels xinos o el Modern Art (Reiner Knizia, 1992), els Homes-llop de Vallnegra (Philippe des Pallières i Hervé Marly, 2001) i el Dixit (Jean-Louis Roubira, 2008). Hem recordat el divulgador de jocs britànic David Pritchard (1919-2005) i el seu llibre Brain Games (1982), del qual hem seleccionat una petita joia, el Footsteps. Hem jugat a un joc de xinos amb una mica de rock’n’roll, el Dry Xinos (Oriol Comas, 2016), del qual en podeu guanyar avui mateix un exemplar a Twitter (@oriolcomas i @DeulofeuJordi). Hem acabat amb dues recreacions: On són els caramels? i la Paradoxa de la circumferència de la Terra. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sèrie Jocs d’estar per casa

The post Jocs d’estar per casa (17): els jocs simultanis appeared first on VilaWeb.

Pàgines