Vilaweb.cat

Condemnen l’home que va atacar Paula Rotger entre crits de “visca Espanya, visca la Guàrdia Civil”

L’empleat de l’aeroport de Plama que l’octubre de 2019 va atacar Paula Rotger, ha estat condemnat per un delicte lleu de danys, segons que informa el Diari Balears. La sentència, dictada pel jutjat d’instrucció número 9 de Palma, recull que l’agressor ha estat multat amb 60 euros i ha acceptat d’indemnitzar Rotger amb 293 euros, després d’arribar a un acord de conformitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Paula Rotger: ‘Li vaig dir “moltes gràcies”, en català, i el guàrdia civil es va exaltar’ 

Els fets van passar mentre Rotger era al seu cotxe, a l’aparcament de l’aeroport, amb una companya de feina, i un altre treballador la va reconèixer. Rotger va explicar que l’home la va insultar i la va intentar agredir físicament, tot cridant “visca Espanya, visca la Guàrdia Civil, sóc fill del cos”, i que li va trencar la finestra del cotxe, cosa que va ferir lleument la seva acompanyant.

Rotger també va relatar que l’home els va dir que “per culpa de gent com vosaltres passa el que passa a Catalunya” i tot seguit se’n va tornar al seu cotxe i va fer marxa enrere, de manera que ella i la seva acompanyant van creure que volia impactar contra el seu vehicle.

Discriminada per un guàrdia civil

L’estiu de 2019, Rotger va patir un cas de discriminació lingüística per part d’un agent de la Guàrdia Civil al mateix aeroport. Després de passar un control de seguretat protocol·lari, Rotger va donar ‘moltes gràcies’ a l’agent que l’havia ajudada a passar-lo, i aquest va respondre-li ‘a l’autoritat se li parla en espanyol; o no s’entra’. Rotger va denunciar l’agent, però cap instància espanyola ha volgut assumir el cas, de manera que l’ha portat al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

 

The post Condemnen l’home que va atacar Paula Rotger entre crits de “visca Espanya, visca la Guàrdia Civil” appeared first on VilaWeb.

El moviment per l’habitatge repta el PSOE a triar entre la ciutadania o els bancs i els lobbies

Milers de manifestants han protestat aquest dissabte a Barcelona per exigir al govern espanyol que la futura Llei de l’Habitatge incorpori la regulació dels lloguers, l’aturada dels desnonaments i l’obligació de fer lloguer social als grans tenidors. La mobilització s’ha convocat en ple debat intern a l’executiu de Pedro Sánchez sobre la conveniència que la llei entri a regular els lloguers.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Pel Sindicat de Llogateres, no fer-ho seria un “frau democràtic” contra l’esperit de l’acord de govern PSOE-Podemos, així com de la iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge, que va rebre el suport, ara fa pocs mesos al congrés espanyol, dels partits que van facilitar la investidura de Sánchez.

La manifestació ha començat a mig matí davant la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya, on els convocants han llegit un manifest en el qual demanen a l’executiu format pel PSOE i Unides Podem que aprovi una nova llei del lloguer que garantitzi el dret efectiu a l’habitatge digne.

Després de la concentració, els manifestants han recorregut els principals carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça Sant Jaume, per explicitar la seva reivindicació al nou govern català. En aquest sentit han reclamat que es tramiti amb urgència la norma que ha de regular l’accés a un lloguer assequible a Catalunya, en la línia del decret aprovat pel parlament, però suspès judicialment pel TC.

The post El moviment per l’habitatge repta el PSOE a triar entre la ciutadania o els bancs i els lobbies appeared first on VilaWeb.

Puig anuncia el pla per reprendre la vaccinació amb AstraZeneca

El País Valencià reprendrà dimecres la vaccinació amb AstraZeneca en col·lectius com el servei d’atenció a domicili, el personal de serveis socials municipals i els professionals de la sanitat privada, mentre que la vaccinació dels docents es recuperarà entre divendres i dissabte.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho ha assenyalat el president de la Generalitat, Ximo Puig, després de mantenir una reunió de seguiment del pla de vaccinació, en la qual ha participat la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, al costat d’altres alts càrrecs.

Puig ha indicat que s’ha planificat la reprogramació del pla de vaccinació després de les incidències d’aquesta setmana, que van portar a paralitzar la inoculació del vaccí d’AstraZeneca. De totes maneres, el president ha assenyalat que es mantindran els sistemes de vigilància i seguiment post-vaccinació i que els ciutadans tindran tota la informació i l’atenció necessària.

Puig ha explicat que el Consell Interterritorial de Salut de dilluns abordarà si s’amplia fins als 65 anys l’administració de la vacuna d’AstraZeneca, una mesura que comptarà amb el suport de la Generalitat, d’acord amb el criteri dels experts del País Valencià.

Puig ha declarat que la setmana que ve s’administraran més de 176.000 dosis, de manera que en quinze dies s’inoculin 350.000 dosis. En aquest sentit, ha dit que els professionals sanitaris faran un nou esforç per recuperar el terreny perdut en la vaccinació.

Així mateix, el president també ha traslladat a la consellera de Sanitat que plantegi en la reunió del Consell Interterritorial de Sanitat la inclusió del vaccí Sputnik en la cartera d’immunització de la població.

The post Puig anuncia el pla per reprendre la vaccinació amb AstraZeneca appeared first on VilaWeb.

Les estacions registren un augment considerable d’esquiadors arran del desconfinament comarcal

L’aixecament del confinament comarcal ha permès a molts esquiadors estrenar la temporada i fer les primeres baixades. Les estacions d’esquí han notat avui un augment considerable de visitants, la majoria de fora de les comarques pirinenques. Gemma Tost, responsable comercial de Port Ainé, ha explicat que el volum d’esquiadors és força més alt que el de d’altres caps de setmana, però que no estan al 100% perquè no posen tots els forfets a la venda per evitar aglomeracions. El director comercial de Baqueira Beret, Xavier Ubeira, ha indicat que des de divendres sí que s’està notant més afluència de gent. “Veníem de dos mesos sense afluència de clients i es nota aquest canvi i que la gent ha pujat”, ha explicat Ubeira.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tost ha dit que després de moltes setmanes de confinament municipal i comarcal, aquest cap de setmana “es nota que hi ha més gent”. La majoria d’esquiadros ha arribat a les estacions des de fora de les comarques que acullen aquestes instal·lacions i, per a molts, aquest cap de setmana és el primer d’esquí. Tost confia que es pugui seguir amb aquesta línia i que per Setmana Santa la neu aguanti.

Ubeira ha explicat que aquest cap de setmana han pogut obrir més zona esquiable. De fet, ha indicat que un dels hotels a peu de pistes que ha obert parcialment aquest divendres ja està ple durant el cap de setmana i que els hotels de la Vall d’Aran també han notat “més ambient” de clients. “Esperem que per Setmana Santa sigui el mateix”, ha destacat Ubeira, que ha afegit que les reserves per aquestes dates “s’han animat bastant”. A propòsit d’això, també ha explicat que la neu que ha caigut en les darreres hores “garanteix” poder arribar a finals de temporada amb bones condicions.

870.000 cotxes es desplacen per l’àrea de Barcelona

Un total de 870.000 vehicles es van desplaçar ahir divendres a l’àrea metropolitana de Barcelona (trànsit de sortida i entrada), coincidint amb el primer cap de setmana de relaxament del confinament comarcal, segons que ha detallat el Servei Català de Trànsit (SCT). Es tracta d’un 4,36% més de vehicles que el divendres 12 de març passat, però un 14,8% menys que el dia equivalent del 2019, abans de la pandèmia. La mobilitat en l’operació sortida ha estat finalment inferior a la previsió de 930.000 vehicles que feia Trànsit i s’ha atribuït a les males condicions meteorològiques. Els bomber també han demanat precaució si es té intenció de fer activitats a l’aire lliure en un cap de setmana de “meteorologia complicada”.

Avui, fins al migdia, Trànsit ha informat del desplaçament de 265.000 vehicles a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això suposa un 49% més de vehicles en comparació amb el dissabte 13 de març, però un 17,2% menys que el dissabte equivalent del 2019. En general, la circulació a la xarxa viària catalana és força  fluida.

The post Les estacions registren un augment considerable d’esquiadors arran del desconfinament comarcal appeared first on VilaWeb.

Anna Martín i Andreu Mayayo, comandaran Esquerra Verda, la refundació d’ICV

La regidora de Joventut, Feminisme i LGTBI del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), Anna Martín, i el catedràtic d’Història Contemporània de la UB Andreu Mayayo seran els nous líders d’Esquerra Verda, la formació hereva de la dissolta Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho han anunciat tots dos al final de l’assemblea fundacional del partit, que s’ha fet avui de forma telemàtica arran de la pandèmia. Ambdós han estat escollits com a coordinadors d’un espai que continuarà lligat a Catalunya en Comú, la confluència d’esquerres sorgida el 2017 sota el lideratge d’Ada Colau i en la qual s’integrava ICV.

Segons la nova direcció, Esquerra Verda ha nascut amb la voluntat de reafirmar-se com a formació d’esquerres, referent en l’ecologisme, amb caràcter municipalista i orgullosa de trobar les seves arrels en el PSUC i ICV.

The post Anna Martín i Andreu Mayayo, comandaran Esquerra Verda, la refundació d’ICV appeared first on VilaWeb.

PIMEC anuncia negociacions per fabricar el vaccí rus a Catalunya

Pimec ha reclamat accelerar el ritme de vaccinació contra la covid-19 i ha demanat l’aprovació “amb urgència” de la distribució de vaccins alternatius, ja sigui per part de la Unió Europea o del mateix govern espanyol. De fet, la patronal catalana ha anunciat que ha obert converses amb el fons rus RDIF, propietari del vaccí Sputnik V, que ja s’està aplicant a 55 països. “Pimec i RDIF exploraran vies per afavorir l’autorització, distribució i fabricació del vaccí Sputnik V a Catalunya”, ha afirmat el president de Pimec, Antoni Cañete. “Ara no és el moment de prioritzar la geopolítica, sinó d’admetre tots els vaccins possibles i segurs per tal de salvar vides i recuperar l’economia”, ha continuat Cañete.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per què ha sorprès tant el resultat del vaccí rus Sputnik V? 

Un cop resolts els dubtes sobre el vaccó d’AstraZeneca, la patronal catalana exigeix que s’acceleri “urgentment” el ritme de vaccinació i considera “inadmissible” el “modest objectiu” d’assolir el 30% de la població immunitzada a les portes de l’estiu, ja que això podria comprometre tota la temporada turística. En paral·lel, Pimec reconeix que el govern de la Generalitat ha fet esforços importants i compta amb un ambiciós pla de vaccinació, “però es produeixen greus colls d’ampolla en el subministrament del vaccins”. “I, alhora, no s’aprofiten totes les opcions possibles per accelerar el procés utilitzant, per exemple, les mateixes empreses com a espais de vaccinació”, ha recordat la patronal.

Catalunya ja ha administrat més d’un milió de dosis del vaccí contra la covid 

Davant els freqüents problemes de subministrament, Pimec reclama igualment que s’aprovi immediatament la distribució de vaccins alternatius i s’explori la via d’altres estats membres de la UE com Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i aviat Àustria i Itàlia. “Pimec proposarà a les administracions aquesta obertura a altres vacunes i es posa a disposició per a la implementació i utilització de les empreses que tinguin les condicions adients per la vacunació, com estan plantejant altres països”, ha reiterat la patronal catalana, que ha posat el punt de mira en el vaccí rus Sputnik. “Té una elevada eficàcia, d’un 92%, i una conservació a temperatures entre 2 i 6 graus. Això fa que sigui un vaccí força adient per a la vaccinació massiva”, ha conclòs Pimec.

The post PIMEC anuncia negociacions per fabricar el vaccí rus a Catalunya appeared first on VilaWeb.

Els JJOO de Tòquio es faran només amb públic japonès

Els Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio es faran sense públic de fora del Japó, segons que ha explicat la ministra encarregada de l’organització, Tamayo Marukawa, després d’una reunió amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el Comitè Paralímpic Internacional (CPI). Ahir es va saber que el Japó ha aixecat part de les restriccions contra la covid, de manera que no hi haurà traves perquè els atletes estrangers puguin participar en els JJOO.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El vet al públic de fora del Japó, segons que ha defensat Marukawa, cerca contenir l’expansió de la covid. L’arxipèlag nipó va ser un dels primers a detectar infeccions pel coronavirus 2019, ara fa un any, però ha aconseguit mantenir la pandèmia relativament controlada.

El mes de gener d’enguany ha estat el més complicat pel que fa als contagis, assolint un pic de més de 7.000 infeccions diàries, però ha aconseguit doblegar la corba i ara es detecten uns 1.400 casos diàriament. Fins ara, les autoritats sanitàries ha registrat una mica més de 452.000 contagis, menys que a Catalunya.

Els JJOO de Tòquio s’havien de fer l’estiu de l’any passat, però la renúncia de diversos països a participar-hi, entre els quals els Estats Units va obligar l’organització a ajornar-los fins a enguany, que es faran entre el 23 de juliol i el 8 d’agost de 2021.

Les altres edicions dels JJOO suspeses van ser les de 1916, 1940 i 1944 arran de les guerres mundials.

The post Els JJOO de Tòquio es faran només amb públic japonès appeared first on VilaWeb.

Què passa a les reunions del comitè del PROCICAT?

El comitè del PROCICAT, que es reuneix diverses vegades per setmana per decidir i analitzar les restriccions contra la covid-19, no deixa cap registre de les seves deliberacions, segons que informa Eldiario.es. En aquest sentit, el Departament de Salut explica que no es fan actes de les reunions, que no tenen ordre del dia ni es deixa constància de les persones que hi han participat. Així mateix, tampoc no es fan informes interns sobre l’eficàcia de les mesures contra la covid.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“El que es fa és un debat intern de caràcter tècnic. Les conclusions o els acords s’eleven al Comitè de Direcció del Pla per la seva aprovació en forma de recomanació resolució”, justifica Salut, que argumenta que aquesta manera d’actuar, sense deixar registre, es deu a “la urgència i la celeritat extraordinària amb la qual s’ha d’actuar, que fa impossible un procediment d’aixecar i validar actes formals, ja que el que se cerca des del principi de la sessió és consensuar el text final”.

El PROCICAT, el pla d’actuació en cas d’emergències, es va crear el 1995, però el darrer any ha assolit molta presència mediàtica arran de la pandèmia del coronavirus 2019. Orgànicament, el pla depèn dels departaments de Salut i Interior, però el comitè incorpora, a més a més, representants diversos organismes com ara els Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, el SEM, etc.

Des de l’inici de la pandèmia, el comitè s’ha reunit més de 150 vegades i ha pres decisions molt transcendents i de molt impacte com el confinament municipal o el tancament de sectors econòmics sencers com ara la restauració.

The post Què passa a les reunions del comitè del PROCICAT? appeared first on VilaWeb.

Catalunya ja ha administrat més d’un milió de dosis del vaccí contra la covid

Catalunya ha administrat més d’un milió de dosis del vaccí contra la covid-19. Concretament, el Departament de Salut ha injectat 1.006.994 dosis. Un total de 663.563 persones han rebut la primera dosi del vaccí, mentre que 343.431 han obtingut les segones i han completat la pauta de vaccinació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En paral·lel, l’estat espanyol reprendrà dimecres que ve —24 de març— la vaccinació amb AstraZeneca, després de l’aixecament del vet de l’Agència Europea del Medicament (EMA) pels possibles casos de trombes.

Diverses reunions en les pròximes hores de la Ponència de Vacunes i de la Comissió de Salut Pública decidiran per quins grups es comença, si cal restringir algun perfil i si s’amplia el topall d’edat dels 55 anys.

The post Catalunya ja ha administrat més d’un milió de dosis del vaccí contra la covid appeared first on VilaWeb.

Elon Musk nega que Tesla faci servir els seus cotxes per espiar l’exèrcit xinès

El director executiu de Tesla, Elon Musk, ha negat que la companyia faci servir els seus cotxes per espiar, com s’ha publicat a la Xina, després de la prohibició per part de l‘exèrcit xinès de l’entrada dels models Tesla a les seves instal·lacions. Musk ha assegurat que si la companyia espiés, hauria estat obligada a tancar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Hi ha un gran incentiu per a nosaltres a ser molt confidencials amb qualsevol informació”, ha declarat al Fòrum de Desenvolupament de la Xina, organitzat per un organisme estatal i que reuneix la classe alta de l’empresariat. “Si Tesla fes servir els cotxes per espiar a la Xina o a qualsevol altre lloc, ens tancarien“, ha afegit.

Segons que ha publicat Reuters, l’exèrcit xinès ha vetat l’entrada dels cotxes Tesla a totes les instal·lacions militars al·legant motius de seguretat. Argumenta que els vehicles poden tenir càmeres instal·lades per espiar. El vet a Tesla s’ha fet públic després de la primera cimera entre l’alta diplomàcia xinesa i la nord-americana, a Alaska, d’ençà que Joe Biden va ser nomenat president.

La Xina és el principal mercat mundial de l’automoció i, per tant, un camp de batalla prioritari per a les empreses de cotxes elèctrics. L’any passat, Tesla va vendre gairebé 148.000 vehicles a la Xina, el 30% del total, però a poc a poc va topant amb més competència, especialment per part d’empreses xineses com ara NioGeely.

The post Elon Musk nega que Tesla faci servir els seus cotxes per espiar l’exèrcit xinès appeared first on VilaWeb.

Entra en erupció un volcà prop de Reykjavík inactiu des de fa vuit segles

Un volcà ha entrat en erupció prop de Reykjavík, la capital d’Islàndia. Segons que ha informat el servei de meteorologia islandès (IMO), l’erupció s’ha desencadenat després de diverses setmanes en les quals s’han registrat terratrèmols.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un núvol vermell ha il·luminat la nit àrtica quan la muntanya de Fagradalsfjall ha començat a escopir magma. El volcà, que era inactiu des de fa uns vuit-cents anys, és a uns quaranta quilòmetres de Reykjavík i les autoritats han tancat l’espai aeri del seu contorn.

En imatges aèries del Fagradalsfjall, publicades per l’IMO, es pot veure com un gran riu de lava s’escapa de l’interior del volcà per una fissura d’uns dos-cents metres de llarg.

A new video of the eruption at Geldingardalur valley in Reykjanes peninsula. Taken from the Coast Guard helicopter. #Reykjanes #Eruption #Fagradalsfjall pic.twitter.com/B862heMzQL

— Icelandic Meteorological Office – IMO (@Vedurstofan) March 19, 2021

La policia ha demanat als ciutadans que no s’acostin a la zona, tot i l’atractiu visual de l’erupció. En les últimes quatre setmanes, la zona ha registrat més de 40.000 terratrèmols, una xifra molt superior a la mitjana anual, que se situa entre 1.000 i 3.000.

Iceland has recorded more than 50,000 earthquakes in the past three weeks

The unusual activity indicates a volcanic eruption is on its wayhttps://t.co/7McCazdM2b pic.twitter.com/GA5pu7lb0O

— BBC News (World) (@BBCWorld) March 17, 2021

Vegeu més imatges de l’erupció:

Volcano active in Iceland at the moment #fagradalsfjall #reykjanes #eldgos pic.twitter.com/FR6We2747p

— MOM air (@MOMairline) March 19, 2021

Spectacular video from last night of volcano that had been dormant for 800 years erupting near Reykjavik, Iceland. pic.twitter.com/mpWG8OIBfh

— Ron Filipkowski (@RonFilipkowski) March 20, 2021

It's happening, an eruption has just started in #Reykjanes! #Iceland #eruption https://t.co/MV37Kgmpsr pic.twitter.com/u4jTBsahGi

— Dr. Amel Barich (@AmelBarich) March 19, 2021

 

The post Entra en erupció un volcà prop de Reykjavík inactiu des de fa vuit segles appeared first on VilaWeb.

Cuixart exigeix al PSOE que deixi “d’alinear-se” amb l’extrema dreta per “impedir el debat democràtic”

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat al PSOE que deixi “d’alinear-se” amb la dreta i l’extrema dreta per “impedir el debat democràtic”. Cuixart, condemnat a nou anys de presó per les manifestacions del 20-S, ha advertit al PSOE que, si no ho fa, “acabarà pagant molt cara la seva irresponsabilitat”. Cuixart ho diu dies després que hagi arribat al congrés espanyol la proposta de llei d’amnistia presentada pels partits independentistes, tot subratllant el “gran consens de país” que hi ha l’entorn d’aquesta opció “com a única eina vàlida que abraça el conjunt dels represaliats”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🔸 Carta de @jcuixart, president d' @omnium: "Cap penediment. Davant la repressió, la retallada de drets i la socialització de la intolerància i el feixisme, la lluita continua"
👉 https://t.co/QvkwlEymUA pic.twitter.com/nmOtzqXNWn

— Òmnium Cultural (@omnium) March 20, 2021

La llei d’amnistia arriba sentenciada al congrés espanyol

Cuixart ha instat el PSOE a afrontar el debat sobre la llei a la cambra baixa espanyola i a desmarcar-se dels postulats del PP, Ciutadans i Vox. “Tard o d’hora també ells en seran víctimes“, ha advertit.

“Davant la repressió, la retallada de drets i la socialització de la intolerància i el feixisme, cal tornar als carrers dels Països Catalans, units en la diversitat”, ha proclamat Cuixart, i ha demanat que no es criminalitzi el jovent “que protesta perquè no es resigna”.

D’altra banda, el president d’Òmnium Cultural ha reclamat “un govern de la Generalitat fort i una societat civil exigent, que situïn la cultura, la cohesió social i l’autodeterminació al centre de les prioritats”. En aquest sentit ha manifestat: “Busquen dividir-nos i que tinguem por, i no podem caure constantment en aquest parany”.

El màxim dirigent de l’entitat cultural ha recordat també que “el front antirepressiu i la lluita per la República són totalment complementaris”, alhora que ha advertit que “els poders de l’estat mantenen la repressió” perquè “volen que renunciem a pensar com pensem i a la nostra voluntat de ser”. També ha remarcat que “lluny de cap penediment, l’única resposta possible és la perseverança”.

Finalment, des de la presó dels Lledoners, deu dies després de la revocació del tercer grau penitenciari, el president d’Òmnium ha considerat “més evident que mai” que “no hi havia judicial a l’estat per a la resolució democràtica del conflicte polític”. Per això ha afirmat que “els presos polítics i exiliats només trobarem justícia als Tribunals europeus. És allà també on acusarem l’estat espanyol de vulnerar l’exercici de drets fonamentals”.

The post Cuixart exigeix al PSOE que deixi “d’alinear-se” amb l’extrema dreta per “impedir el debat democràtic” appeared first on VilaWeb.

S’ajorna per raons tècniques el llançament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat

El llançament del primer nanosatèl·lit de la Generalitat s’ha ajornat 24 hores per raons tècniques en la nau Soyud2. El nanosatèl·lit, batejat com a Enxaneta, havia de posar-se en òrbita a les 7.07, hora catalana, des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. Faltava poc més de mitja hora per enlairar-lo quan des de la base han comunicat que s’ajornava. Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha explicat que la cancel·lació fins demà no és una “anomalia”: “Tots els controls estaven en verd, algun ha sortit incorrecte i per precaució es cancel·la i s’endarrereix el llançament fins que es fan comprovacions”. “No canvia res, el que havia de passar el 20 de març passarà el 21 de març”, ha afegit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El llançament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl•lit de la Generalitat es posposa per raons tècniques fins demà diumenge a la mateixa hora 07:07:12s. pic.twitter.com/ObBlLXB7TE

— Tic Catalunya (@tic) March 20, 2021

L’enlairament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat de Catalunya: per a què servirà?

 El govern havia organitzat un acte de seguiment del llançament del primer nanosatèl·lit de la Generalitat des del CosmoCaixa, amb el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. Ja hi havia ambient a l’auditori – preparada per a connectar en directe amb dues pantalles amb la base- quan han comunicat que l’enlairament s’ajornava per raons tècniques.

“Segurament es canviarà el subsistema que hagi donat error, es continuarà amb els preparatius i s’enlairarà”, ha dit el director de l’IEEC. De fet, Ribas ha explicat que aquest contratemps “no canvia res” i que “el programa continua endavant”. “És un endarreriment d’un dia que després ja no recordarem”, ha raonat, i ha dit que és “perfectament normal”.

Ara estan pendents d’un comunicat de l’empresa que fa el llançament on especifiqui quina és la raó tècnica que ha fet ajornar-lo i que pugui tirar endavant “sense més problemes” diumenge. Segons Ribas, les condicions meteorològiques eren correctes.

La Generalitat impulsa aquest llançament de la mà de l’empresa emergent catalana Sateliot. L’objectiu d’aquest dispositiu és permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de la xarxa de telecomunicacions terrestres convencionals. Un cop en òrbita, el nanosatèl·lit permetrà millorar la connectivitat arreu del territori català.

Segons el govern, les dades obtingudes pel nanosatèl·lit aportarà informació cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic. Es podrà fer monitoratge del cabal dels rius i de les reserves d’aigua, seguiment i protecció de la fauna salvatge o la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots. També permetrà fer un monitoratge dels moviments del sòl per preveure desastres meteorològics, i de ramats i conreus per detectar malalties i poder definir estratègies més eficients.

El nanosatèl·lit, que un concurs infantil del Canal Super3 va batejar com a Enxaneta, permetrà observar la productivitat dels cultius i dels sòls; podrà ajudar a preveure i detectar incendis forestals o planificar i supervisar el desenvolupament urbà i rural. També podrà ajudar a fer una gestió de l’aigua més eficient o seguir, controlar i protegir el medi i l’activitat marina.

L’acte al CosmoCaixa, que preveia una taula rodona amb persones expertes del sector aeroespacial, es manté per diumenge a les 6.45 hores, quan s’espera que el nanosatèl·lit, aquest cop sí, s’enlairi.

The post S’ajorna per raons tècniques el llançament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat appeared first on VilaWeb.

Les portades: “Fugida multitudinària de Barcelona” i “Alemanya, disposada a comprar el vaccí rus sense esperar la UE”

Avui, 20 de març de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.       

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari de Girona:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: “Fugida multitudinària de Barcelona” i “Alemanya, disposada a comprar el vaccí rus sense esperar la UE” appeared first on VilaWeb.

Les fruites de primavera

L’estiu de l’any passat vam començar un cicle de receptes en què la protagonista era la fruita de temporada. De fet, la fruita és un aliment que podem consumir sense haver-lo de cuinar. A les persones que els agrada no els fa mai mandra, però hi ha molta gent que sovint troba excuses per no menjar-ne. Una de les excuses més habituals és que pelar-la és molt pesat. Però això no ens ha fet dubtar de cercar receptes en què, a més de pelar la fruita, calia elaborar tot un plat, i ens ha semblat que això faria que resultés més atractiu de consumir-la.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tancar el cicle, voldria tornar a recordar per què és necessari incloure la fruita a la nostra dieta diària:

Conté un percentatge molt elevat d’aigua en la seva composició i hidrata l’organisme.

La fruita consumida sencera, amb la polpa i en alguns casos amb la pell, és una bona font de fibra.

Les fruites aporten glucosa i fructosa, que són dos tipus de sucres naturals.

Menjar-ne a mig matí o a mitja tarda ens ajuda a tenir la glucosa necessària fins a l’hora de dinar o sopar sense atipar-nos i ens permet de no arribar afamats a l’àpat següent.

Totes les fruites són riques en potassi, que ajuda a mantenir els nivells de sodi en sang, la qual cosa afavoreix el control de la pressió sanguínia i és molt beneficiós per a les persones hipertenses.

També tenen magnesi, que intervé en el funcionament dels nervis, dels músculs i dels budells (té un efecte laxant), forma part dels ossos i de les dents i millora la immunitat.

Les fruites de color groc i de color taronja contenen provitamina A, que es transforma en vitamina A dins l’organisme i és essencial per a la conservació de la vista, la pell, els cabells i les mucoses.

Hi ha moltes fruites que aporten vitamina C, la qual intervé en la formació del col·lagen de les articulacions, els ossos, les dents i també en la formació de glòbuls roigs, a més d’afavorir la resistència a les infeccions i l’absorció del ferro.

Fruites de primavera

Són les que es poden collir i menjar durant els mesos de primavera: de final de març fins a mitjan juny.

La primavera és l’estació del color i de les fruites delicades que duren poques setmanes.

Final de març:
–S’acaben els cítrics hivernals (taronges i mandarines).

–Arriben els maduixots, una de les fruites que conté més vitamina C.

Abril:
–Arriben les nespres, que es poden gaudir poc temps, d’abril a maig. Són especialment riques en potassi i carotenoides.

–A mitjans del mes apareixeran els albercocs, que es mantindran fins a l’estiu. Com les nespres, són rics en potassi i carotenoides, que es convertiran en vitamina A.

Maig:
–Al maig arriben les cireres, però ens acompanyaran poc temps, fins al juliol. També és destacable el poder antioxidant dels seus pigments vermellosos. Les últimes que es cullen són les cireres picotes. A Catalunya hi ha productors de cirera de gran qualitat.

–Els nabius els podrem comprar fins al desembre. És una fruita silvestre de color vermell o morat, amb un gust una mica àcid. Té moltes propietats: és rica en fibra, potassi i vitamina C.

–Es poden trobar les primeres prunes, però el seu temps òptim serà més endavant. N’hi ha de vermelles, de grogues i les clàudies. Les primeres prunes són les miravolant, petites i molt dolces, que duren pocs dies i passen volant. Són una font important de fibra reguladora del trànsit intestinal, també són riques en potassi.

Juny:
–Al final de la primavera podrem trobar als mercats un avenç de les fruites típiques de l’estiu, com el meló, la síndria, les nectarines i els primers préssecs, que encara no seran en el seu millor moment.

Colors vistosos: pigments beneficiosos

Les fruites de primavera tenen colors vistosos que van del color groc al vermell i el morat.

Les de colors groc i ataronjat contenen carotenoides (provitamina A).

Les de color vermell i morat, com les cireres, les fruites del bosc i les prunes, contenen pigments antioxidants, les antocianines, que també tenen poder antisèptic.

En el cas dels nabius, es recomana de prendre’n per prevenir les infeccions urinàries.

The post Les fruites de primavera appeared first on VilaWeb.

“Fes-t’ho mirar!”: deu expressions genuïnes que no són al diccionari

Benvolguts membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, benvolguts membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Permeteu-me que us faci arribar una breu llista de locucions populars que no trobo registrades en els diccionaris normatius (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua). M’agradaria que, si més no, sospeséssiu la possibilitat d’introduir-les-hi.

Demano disculpes per endavant si aquestes expressions ja són als diccionaris (i no les hi he sabudes veure), o bé si són calcs d’una altra llengua i m’ha passat per alt.

Cada expressió és il·lustrada amb exemples d’autors reconeguts (llevat d’un cas, en què l’exemple és d’un il·lustre ex-conseller). Els exemples literaris són extrets de diccionaris complementaris però no normatius –especialment, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana– i sobretot del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) i el Corpus informatitzat del valencià (CIVAL).

1. De pedra picada 

Als diccionaris normatius, l’expressió de pedra picada tan sols hi és definida amb significat literal (‘pedra treballada amb instruments de tall’). El diccionari d’Alcover i Moll ens n’ofereix fins i tot un refrany de consolació: “‘La pedra picada és la més estimada’: ho diuen per aconsolar-se els qui han quedat gravats de la pigota.” En canvi, no s’hi registra el significat figurat: ‘de conviccions molt fermes’.

I, tanmateix, és una expressió coneguda i corrent, de fa anys. Vegem-ne exemples de dos homenots:

“Per altra part, tots els qui la componen tenen una personalitat acusada, fortíssima, insubornable. Són de pedra picada.” Josep Pla, El quadern gris (1966).

“Aquesta gent, heroica a la seva manera –no ho discuteixo–, es dissipa com don Quixot lluitant contra molins de vent i raberes de bestiar. L’obnubilació és idèntica: un irrealisme de pedra picada.” Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964).

2. Pal de paller

El president Jordi Pujol fou un dels qui més popularitzaren aquesta expressió, als anys setanta i vuitanta del segle passat. No és present als diccionaris normatius, però sí al de la Gran Enciclopèdia, tant amb el significat literal (‘pal que serveix d’eix al voltant del qual hom munta el paller’), com en el figurat (‘eix o nucli al voltant del qual es vertebra una societat, una empresa, etc.’).

Un escriptor de ponent i un sindicalista del sud ens en forneixen exemples, d’aquest ús metafòric:

“Francesc Porta, que n’havia estat el redactor en cap, el pal de paller i el director efectiu, es va mostrar tot seguit sincerament interessat en tot allò que jo feia dins el camp de l’escriptura.” Josep Vallverdú, Garbinada i ponent, 1998.

“També volem reconéixer el treball de totes les persones treballadores que han estat al capdavant per cuidar-nos i que, en la majoria dels casos, han estat invisibles, poc reconegudes i mal pagades, però que han estat el pal de paller del treball contra la COVID-19.” Vicent Maurí, “Guanyem drets, guanyem llibertats”, Levante, 9-10-2020

3. Tant li fa 

Tant li fa és una expressió viva (al costat de tant li fum i tant li fot), que no apareix al DIEC. En canvi, sí que és registrat al Diccionari Normatiu Valencià. (Curiosament, aquest manual no inclou tant hi fa, molt emprada al sud.)

N’hi ha dos usos, de tant li fa. Primerament, com a expressió fixada i impersonal. El diccionari Alcover-Moll la recull així: “Tant és, o Tant se val, Tant li fa: es diu per expressar indiferència davant dues coses que tenen el mateix valor o vénen a resultar pràcticament iguals.” El DIEC –ja és estar de pega– registra tant és i tant se val, però no tant li fa.

Vegem-ne un exemple de gairebé cent anys enrere:

“Els alemanys són mestres de l’espionatge. Tant li fa que es tracti d’una bestiola insignificant com del cap d’un Estat poderós.” Prudenci Bertrana, El meu amic Pellini (1923).

En segon lloc, té un ús variable i personal: tant me fa, tant te fa, tant li fa…

En veurem un exemple d’una parella d’escriptors del Principat del segle XIX i un altre –de més de cent anys més tard– d’una escriptora mallorquina:

“Be, be; á mí tant me fa; mentres que ab D. Lluis te casis lo que hagi estat hagi estat.” Frederic Soler i Frederic Passarell, Liceístas y cruzados (1865).

“L’església ho prohibeix i tu ets creient, mare, què et dirà el confés? Què dirà la gent? M’és igual, tant me fa, que diguin el que vulguin.” Carme Riera, Una primavera per a Domenico Guarini (1981).

Quaranta frases fetes i locucions que hem de saber

4. Fes-t’ho venir bé

Amb el significat de ‘arranjar un assumpte de manera adequada’, trobem a faltar als diccionaris normatius la locució fer-s’ho venir (o fer-s’ho venir bé). I això que es fa servir, pel cap baix, d’ençà del segle XIX.

Per exemple, Josep Yxart, en una carta a Joan Sardà del 1893, hi diu:

“¿Voldrias fer el favor d’avisar-me’n alguna cosa en dos ratllas? Fest-ho venir bé per què la carta arrivi a Lourdes, ahont seré dijous.”

I cent anys més tard (1993), Maria Barbal escriu a la novel·la Càmfora:

“Salomé va fer veure que el cridaven, per distreure els altres dos, però més tard va fer-s’ho venir bé perquè li acabés de contar la feta, a ella sola.”

5. Què se n’ha fet?

El DDLC ens diu que què se n’ha fet “serveix per a demanar per una persona o cosa que no es troba o de la qual fa temps que no es té notícia”. És una expressió que de segur que circulava ja al segle XIX, perquè en trobem exemples prou reculats.

Vegem-ne dos, un de fa cent anys i un de fa quatre dies:

“El que és jo, estic escandalitzada de la vida que porteu. Ja no sé què se n’ha fet de la nostra casa; un hom diria que aquí és Carnestoltes tot dia.” Josep Carner, El burgès gentilhome (1919).

“Sílvia es ficà en la dutxa i es rentà el fang enganxat a la pell sota l’aigua fresca.
Què se n’ha fet, dels meus texans i la samarreta?” Isabel Canet, La copa dels orígens (2011).

I no podem enllestir aquesta expressió sense esmentar la cançó de Pete Seeger “Where Have All the Flowers Gone”, traduïda i adaptada al català per Ramon Casajoana, amb el títol “Què se n’ha fet d’aquelles flors?“. Deixeu-me que us en proposi dues versions. De primer, la de Joan Lluís Comajoan:

I després la de la Marta, del Club Super 3:

6. Em fa cosa

Fer cosa, que vol dir ‘tenir un sentiment d’angúnia o d’inquietud indefinida’, no és tampoc a cap dels nostres diccionaris normatius. I això que tant la gent normal i corrent com els escriptors se’n serveixen prou.

Vegem-ne els exemples de dues escriptores:

“Ara he tornat amb els meus pares, perquè tenien tanta pena que a mi em feia cosa deixar-los.” Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977). 

“Això que has dit és ben poc cristià, pobrets. No me n’hi aniria al llit perquè em faria cosa…” Maria-Antònia Oliver, Negroni de Ginebra (1993).

7. Fes-t’ho mirar…

Heus ací una expressió relativament moderna però molt popular. Si llegiu aquesta entrada del fòrum del Centre Virtual Cervantes, la trobareu ben curiosa. Un grup d’especialistes es demanen d’on ve això de “háztelo mirar” i arriben a la conclusió que és una catalanada. Doncs bé, encara és més curiós que siguem capaços d’exportar catalanades i no les tinguem a cap diccionari.

El cas més reculat de fer-s’ho mirar que hem trobat és de Terenci Moix, al llibre Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe (1974): 

“És un somni vegetarià. Raves, plàtans, cogombres, albergínies, pastanagues… Potser que m’ho faci mirar.”

Uns quants anys més tard, el 1987, ja havia travessat el país de cap a cap i apareixia a Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent:

“—Fes-t’ho mirar —m’aconsellà Butxana.”

L’expressió ha agafat un significat ampli i fins i tot despectiu, com una mena d’invitació poc amable a fer-se visitar per un psiquiatre. Aquest és el to que té en els versos següents:

Fes-t’ho mirar. Per què t’autoodies? / Per què refermes amb escarafalls / els anticatalans terrabastalls, / i el teu país falseges tots els dies?” Ramon Solsona, Botifarra de pagès (2013).

8. No n’has de fer res

L’expressió haver-ne de fer amb el significat de ‘ésser de la incumbència d’algú’ és un col·loquialisme molt escampat, però no l’hem sabut trobar a cap diccionari. I això que ja es feia servir al segle XIX.

Heus-ne ací un parell d’exemples, a més d’un segle de distància l’un de l’altre:

“Y qué n’has de fer tú? —responia éll ab no menys imperi.— Mira, ja tens orde de tocá’l dos y ben depressa… ” Narcís Oller, Notes de color (1883).

“I el marit contestava: ‘No n’has de fer res‘, o bé: ‘Tu, a callar!’ I jo callava.” Teresa Pàmies, Mascles no masclistes (1987).

Deu frases fetes que semblen catalanes però no ho són

9. Quants en tenim avui?

Una expressió ben popular –si més no al Principat–, que equival a “Quin dia és?”. L’he vista aplegada tan sols al Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana.

I per trobar-ne un exemple he hagut de recórrer al Diari de sessions del Parlament de Catalunya del 2 de juliol de 2009, en una intervenció del conseller Jordi Ausàs, de la Seu d’Urgell. Fa així:

“Senyores i senyors diputats…, ‘Ens hem cansat’, diu l’il·lustre diputat senyor Lluís Corominas. Quants en tenim avui, senyor Corominas, quants en tenim avui? Avui en tenim 2. 2 de juliol.”

10. Ben just si existeixo

Tot i que el DIEC i el DNV registren tot just (‘solament’), no hi trobem ben just, que significa ‘a penes, amb prou feines’. I això que ja n’hi ha testimonis escrits a començament del segle XX.

Vegem-ne dos exemples d’escriptors reconeguts:

“I jo qui sóc i què puc donar? Ben just si existeixo.” Manuel de Pedrolo, les mosques (1969).

“Esgarrifada, va provar d’escopir-li a la cara mentre el seu alè flaquejava i ben just va ser conscient de sentir la calrada que li venia al rostre quan va notar la roba esqueixada i la bravada del Malvagio ran de llavis.” Margarida Aritzeta, La maleta sarda (2010).

The post “Fes-t’ho mirar!”: deu expressions genuïnes que no són al diccionari appeared first on VilaWeb.

El Picanyol que va volar més lluny que l’Ot el bruixot

Deixeu-me que us parli d’un Picanyol poc conegut a Catalunya.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El vaig conèixer fa una trentena d’anys. Me’l va presentar l’editor Francesc Boada, que acabava de publicar els llibres de les tires de l’Ot el bruixot, del Cavall Fort. Aleshores ja era el Picanyol del Cavall Fort, el Picanyol de qui parlen les notícies d’aquests dies.

Amb els anys em vaig convertir en el seu editor, autor d’alguns dels textos dels seus llibres i amic íntim. Hem treballat plegats durant més de vint-i-cinc anys.

Va néixer a Moià. Tret dels pocs anys que va viure a Barcelona, per a ell Moià era el centre del món, tot i que en feia broma dient que Moià era “carrer de Barcelona”. Al llibre Històries d’una pensió, publicat per Bromera l’any 2012, hi trobareu el relat de la seva infantesa i primera joventut al seu poble.

En Picanyol va començar a treballar, sota el guiatge de Josep Toutain, a Seleccions Il·lustrades, on va aprendre a dibuixar còmics gràcies als grans dibuixants francesos i belgues que Toutain publicava.

Ot el bruixot

I a divuit anys va començar a dibuixar les tires de l’Ot el bruixot per a la revista Cavall Fort, que tot just feia un any de vida. Al Cavall Fort va tenir en l’Albert Jané un dels seus referents i amics durant molts anys. Més tard, Mercè Canela en va prendre el relleu.

L’Ot el bruixot projectava una de les personalitats d’en Picanyol. El personatge contempla el món des de la seva innocència bondadosa i allò que hi veu li provoca perplexitat. L’Ot el bruixot no entén el món que l’envolta, però es revolta contra qualsevol injustícia i fa servir la màgia per intentar arreglar el món. Sovint els resultats de les seves accions són imprevisibles i de la sorpresa en Picanyol en fa brollar el somriure del lector. Un humor de somriure més que de rialla.

L’Ot va anar seguit d’altres personatges menys coneguts, com les Filles del joglar, Miss Lucy i els extraterrestres dels Sopars de Duro. I entre aquests personatges hi va haver una nena que va fer història: la Noemí, sempre acompanyada del pilot Boris.

Els Otijocs

La Noemí era una noia valenta i decidida que es va convertir en la protagonista dels jocs en CD-ROM d’en Picanyol: els Otijocs, publicats per Barcelona Multimedia. En els Otijocs, l’Ot el bruixot feia de presentador i per primer cop en la seva història es va moure i va parlar! En Joan Pera, amb la seva veu, va crear un personatge que va donar una nova volada al bruixot. I ho va enriquir l’actor Carles Canut que va ser la veu del pilot Boris, una mena de capità Haddock que feia de contrapunt de la Noemí.

Amb els Otijocs en Picanyol unia en la mateixa obra les seves qualitats de guionista, perquè escrivia els guions de les pel·lícules de dibuixos animats, i de creador de jocs, després de tants anys publicant entreteniments al Cavall Fort.

Els Otijocs van fer volar en Picanyol encara més lluny que no pas les tires de l’Ot. Van ser els videojocs per a nens de més èxit a Catalunya durant molts anys i van fer que unes quantes generacions de nois i noies poguessin jugar en llengua catalana i amb videojocs de cultura catalana, cosa que avui no passa. Aquest component cultural els va fer fracassar a Espanya. “Aquests títols són molt francesos; per això no es venen a Espanya”, em va dir la directora comercial de FNAC a Madrid.

La Bíblia en cinquanta llengües

Quan el món dels CD-ROM es va acabar, en Picanyol va emprendre la creació de l’obra que el va consagrar internacionalment: les històries de la Bíblia per a nens. Primer es van publicar com a pel·lícules de dibuixos animats en DVD, però en poc temps les va redibuixar en format de còmic i van arribar al món gràcies a les primeres app de Bíblies infantils que es van publicar. Les app de La Bíblia dels Nens es van editar en set llengües i van ocupar les primeres posicions en les classificacions de llibres infantils per a iPhone i Android amb milions de descàrregues.

Ve’t aquí que en Picanyol volava encara més lluny que l’Ot el bruixot i els seus dibuixos es convertien en les imatges de l’imaginari bíblic per a nois i noies d’arreu del món.

I roda al món i torna al Born: els editors internacionals van començar a demanar a Barcelona Multimedia els drets per a editar en paper aquells còmics que s’havien publicat en app. Entre les primeres edicions, l’edició italiana de la Mondadori va ser prologada per Gianfranco Ravasi, encara ara “ministre de Cultura” del Vaticà, i va saltar a les edicions de moltes altres editorials catòliques: francesa, americana, castellana, eslovena. Però la Bíblia dels Nens, els textos de la qual eren estrictament versos de la Bíblia, la van publicar també totes les altres confessions del cristianisme: anglicanes, protestants i ortodoxes.

I en Picanyol, el més humil dels dibuixants catalans, va tornar a volar més lluny que l’Ot el bruixot i va aconseguir que un dels llibres que havia dibuixat es publiqués en més de cinquanta llengües.

I en els anys més intensos de la seva trajectòria professional, quan tot el món l’aclamava, el seu país no en feia cabal. Ho veiem ara, quan les notícies de la seva mort parlen només de les tires de l’Ot el bruixot.

Senyal que a l’estranger s’equivoquen

L’àlbum de la Bíblia dels Nens va anar seguit dels àlbums de sant Francesc d’Assís, de sant Ignasi, de les paràboles i miracles de Jesús, dels Salms i d’altres materials.

Ai, Picanyol, si haguessis nascut a França…!

Deixeu-me que acabi amb unes notes sobre la persona, més enllà del dibuixant.

En Picanyol va viure una infantesa traumàtica, fill d’un pare violent. Però, havent-li fallat el pare, ell es va convertir en un pare i marit molt bondadós. Tots els qui l’hem tractat, amb molts dels quals he parlat en les hores posteriors a la seva mort, diuen que era veritablement un home bo.

S’ha mort Josep Lluís Picanyol, dibuixant d’Ot el Bruixot

Tanmateix, darrere una vida de dibuixant aparentment tranquil·la, en Picanyol ha viscut una existència psicològicament i existencialment tumultuosa. Per això, per poder entendre la persona i la seva obra, cal entendre’n també el camí espiritual.

Els amics dèiem que en Picanyol era com un fraret franciscà, fraret perquè era menut, però també per la seva senzillesa i la seva bondat. I franciscà perquè va dibuixar la vida de sant Francesc tres vegades durant la seva vida. La primera, la vaig llegir a la revista l’Infantil quan tenia catorze anys. La darrera la vaig guionar jo mateix i va ser el primer cop que en Picanyol va dibuixar-la completa, la vida del sant, cosa que li va causar no pas poques complicacions, per la complexitat psicològica del personatge. En Francesc d’Assís, en Picanyol hi trobava molts dels seus ideals medievals i aventurers, sobretot, i l’abrandat enamorament de Jesucrist que tots tres compartíem.

La preocupació dels darrers anys de la seva vida van ser els cristians perseguits i va fer no pas poques accions per ajudar-los i difondre’n les històries.

Com diu l’editor Francesc Boada, potser tots els qui l’hem conegut coincidiríem que en Picanyol complia perfectament la benaurança: “Feliços els nets de cor.” Era net de cor ell, ho era l’Ot el bruixot, la Noemí i tots els seus personatges. No podem desitjar-li sinó que trobi l’acompliment de la benaurança: “Feliços els nets de cor, ells veuran Déu.”

Descansa en pau, germà, fins que jo arribi. Al cel ens retrobem!

Toni Matas, editor de Barcelona Multimedia

 

Nota. Si us hi voleu aproximar, us recomano el documental Jo crec, realitzat per Vicenç Vila i Gemma Bas, que podreu trobar encara en DVD. A Jo crec en Picanyol explica la història de la seva conversió al cristianisme i s’hi retroba amb Joan Pera, la veu de l’Ot el bruixot, i la seva col·lega Pilarín Bayés.

The post El Picanyol que va volar més lluny que l’Ot el bruixot appeared first on VilaWeb.

Què diu la nova llei de residus de les Illes Balears?

Fa més de dos anys que el Parlament de les Illes Balears va aprovar la llei de residus. Una de les més avançades d’Europa. També una de les més negociades amb patronals, ecologistes, consumidors… És una norma molt restrictiva que posa l’èmfasi a evitar la comercialització d’objectes d’un sol ús, com ara ampolles d’aigua o de refrescs, bosses de plàstic, plats i coberts de plàstic, càpsules de cafè i molts altres objectes d’ús tan quotidià com les palletes per a beure.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’estat espanyol hi va voler recórrer en contra al Tribunal Constitucional, però, finalment, no hi ha hagut cap entrebanc perquè entri en vigor.

Sebastià Samsó, director general de Residus, explica a VilaWeb que la majoria de les normes que es recullen a la llei ja apareixien en directives europees. “Els ritmes d’incorporació al corpus normatiu estatal és lent, però ja fa dècades que se’n parla. La gestió dels residus és prioritària des del 2008, diuen, però no s’hi ha posat la normativa específica.”

La filosofia d’aquesta llei, explicada per Samsó, és que “fins no fa tants d’anys vivíem amb molts menys residus, molts menys envasos, molts menys plàstics, i això no feia que no poguéssim beure aigua, beure llet o consumir d’una manera més responsable”.

Però, què diu la llei que avui entra en vigor?

A l’hoteleria i la restauració

–Es prohibeix l’ús d’utensilis d’un sol ús, sigui del material que sigui. És a dir, plats, coberts, gots i palletes. Sí que es poden usar els tovallons i les estovalles de cel·lulosa.

–Als bars i restaurants tampoc no es podran usar productes alimentaris en format de monodosi, com ara els sobres de sucre, d’oli, sal i vinagre o les infusions. En això, hi ha una excepció que s’aplicarà mentre duri l’estat d’alerta sanitària per la covid.

–Quan se serveixi menjar per a endur-se, sí que es podrà empaquetar en recipients d’un sol ús, però hauran de ser fabricats amb materials compostables.

–Han de ser de material compostable els bastonets dels caramels i els bastonets de cotó per a les orelles.

Al comerç al detall i la distribució

–Es permet la venda de productes d’un sol ús sempre que siguin de material compostable.

–Les càpsules de cafè o d’infusions també han de ser compostables o fàcilment reciclables. Els fabricants s’han compromès amb el govern a treballar en el sistema de reducció de residus i adaptar-se a la llei.

–L’envàs de les tovalloletes humides haurà d’especificar que no es poden tirar al vàter i quina és manera de gestionar-les.

–Només es podran vendre cartutxos i tòner d’impressora que siguin reutilitzables o recarregables.

–Els encenedors que no es carreguen hauran de permetre més de tres mil enceses.

–Es prohibeixen les maquinetes d’afaitar d’un sol ús.

Aigua de franc als bars i restaurants

Per a evitar l’ús d’ampolles de plàstic, la nova llei de residus diu que els clients dels bars i restaurants tenen dret de demanar un got d’aigua de l’aixeta als municipis on l’aigua és potable. D’aquesta manera, es retorna a un antic costum dels bars i casinos quan juntament amb el cafè, per exemple, se servia un got d’aigua.

Les bosses de plàstic i les càpsules de cafè

–Als comerços només seran permeses les bosses de plàstic reutilitzables que hauran de ser fabricades amb un 50% de plàstic reutilitzat.

–Les anomenades bosses molt lleugeres han de ser compostables al 100% i les bosses de plàstic lleugeres, que eren les més habituals, seran prohibides del tot.

–Les càpsules de cafè o infusions d’un sol ús hauran de ser fabricades amb materials compostables o reciclables. Els importadors i distribuïdors hauran d’organitzar un sistema individual o col·lectiu de reciclatge acreditat pel govern.

El comerç electrònic i els entrebancs d’alguns sectors

Les mesures sobre la restricció de venda o comercialització de productes també afecten el comerç electrònic. Per exemple, no es podran comprar per internet productes de plàstic que no es poden comercialitzar a les Illes.

El director general de residus, Sebastià Samsó, és clar: “Si algú compra a Amazon, per dir alguna cosa, algun dels productes que no es poden comercialitzar, incompleix la llei. Estem en contacte amb altres direccions generals com ara Consum per anar darrere d’aquesta mena de pràctiques. Amazon, o qui sigui, s’ha d’adaptar a les normes de venda de cada país. Per exemple, als Estats Units es poden comprar medicaments de manera lliure per internet i a Europa, no. Amazon no en ven a Europa.”

El període de tramitació de la llei de residus de les Illes va ser llarg i dur en alguns moments per les reticències d’alguns sectors productius. Qui més entrebancs hi ha posat és la patronal de begudes i envasos de menjar, perquè produeixen fora de les Illes i per col·locar el seu producte ara s’han d’adaptar a una llei que només s’aplica a un territori. Fins i tot, han arribat a qüestionar les competències del govern balear per a legislar sobre els residus i han al·legat que s’havia de preservar la unitat de mercat. “Nosaltres tenim la competència de protecció del medi ambient i la llei de residus s’ha fet per a la preservació. Hi ha hagut una mica de discussió jurídica que al final era discussió política, però avui és una llei aprovada fa més de dos anys i sense que hagi estat recorreguda pel Constitucional. Això avala tota la feina i l’argumentació amb què sempre havíem treballat, explica Sebastià Samsó.

Els ecologistes i l’Europa que observa les Illes

El director general de Residus explica a VilaWeb que aquesta llei ha estat molt participada i que ha obtingut molt de consens social i del món conservacionista. “Som una gota d’oli que s’escampa. Quan diem que les anelles de les llaunes de cervesa han de deixar de ser de plàstic i han de ser de cartó, qui produeix la cervesa les fa només per a les Balears, però les acabarà fent per a tot l’estat encara que no els obliguin. Ja hi ha una marca famosa de cervesa que ho ha usat a favor seu com un distintiu de respecte al medi, perquè la marca ha vist que és un benefici per a tothom”, diu Sebastià Samsó, que participa amb freqüència en fòrums europeus per a explicar l’experiència. “No som un cas aïllat, fem allò que calia i anem en la línia del que demana la societat i el que marca Europa. Podem ser un bon lloc d’experimentació d’aquestes polítiques que impliquen un canvi en la manera de consumir”.

The post Què diu la nova llei de residus de les Illes Balears? appeared first on VilaWeb.

El jardí valencià amagat al centre de Lió

87 Grande Rue de la Croix-Rousse
Mapa a Google

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Grande Rue de la Croix-Rousse, al cèntric històric de Lió, no té res que la faci especial a primer cop d’ull. Com tampoc no crida gens l’atenció, ans al contrari, el petit carreró sense sortida que, tot d’una, apareix a l’altura del número 87 del mateix carrer. Però les aparences, ben sovint, ens enganyen. Perquè si us endinseu per aquest fosc passatge, anireu a parar a un dels secrets més lluminosos i ben guardats de la ciutat: el Jardí de Rosa Mir.

Per a explicar qui és aquesta misteriosa dona de ressonàncies nostrades enmig de Lió i, sobretot, què hi fa un jardí de reminiscències andalusines i modernistes amagat en un interior de cases, ens n’hem d’anar fins a Burjassot. I, més concretament, al 1913. Aquell any va néixer en aquest municipi de l’Horta Juli Senis Mir, que ben aviat va seguir la tradició familiar i es va convertir en la quarta generació de paletes a casa seva. Però la guerra del 1936-39 i l’ambient irrespirable de la dictadura franquista, incompatible amb les seves conviccions –i accions– republicanes, el van empènyer el 1947 a passar cap a França, on poc després se li van unir la dona i els dos fills. Després de voltar una mica, el 1951 es van establir tots quatre a Lió, on ell va aixecar un petit negoci de construcció i es van acabar mudant al número 83 de Grande Rue de la Croix-Rousse.

Quan ja semblava tot encarrilat per a viure amb una certa tranquil·litat, l’any següent li van diagnosticar un càncer de coll, que el va mantenir hospitalitzat una llarga temporada. L’estada a l’hospital i la superació de la greu malaltia el van marcar profundament, i una vegada guarit i tornat a casa va decidir plasmar aquella experiència vital en forma de jardí particular. En una parcel·la adquirida rere casa seva, amb tota mena de materials acumulats durant anys –des de pedres i còdols fins a petxines i conquilles–, va posar fil a l’agulla. Del 1957 al 1983, l’any de la seva mort, en Juli es va entaforar el barret d’artista i va transformar, intuïtivament i sense cap planificació prèvia, un vulgar pati interior en un jardí extraordinari en què es barregen influències de l’Alhambra de Granada, de l’abadia de Montserrat i de l’obra d’Antoni Gaudí, especialment de la Sagrada Família i el Park Güell de Barcelona.

Entre els gairebé quatre-cents metres quadrats d’obra en pedra i plantes donades per amistats o comerciants, Jules Senis Mir –com és conegut a Lió– va construir també una petita cova per a encabir-hi una marededéu, en agraïment per haver-se guarit de la llarga malaltia. Ara, l’homenatge principal del jardí el va dedicar, com resa una placa a l’entrada, a una altra mare, la seva: Rosa Mir Mercader.

A la mort del paleta artista, aquest singular jardí valencià va restar en mans de la seva dona Carme i els fills Juli i Cèsar i, des del 1987, va passar a ser propietat del municipi de Lió, que el va inscriure el 24 de desembre d’aquell mateix any com a monument de la ciutat. L’efecte del pas del temps i un cert abandonament van obligar les autoritats a fer-hi una renovació profunda el 2011, a càrrec de l’arquitecte paisatgista Frédéric Reynaud, amb la intenció de convertir-lo en un patrimoni cultural obert al públic. La visita (presencial cada dissabte, si ho permet la covid, o virtual, des d’ací) permet de gaudir actualment de les construccions de Senis Mir, a més d’una gran varietat de plantes mediterrànies ben disposades entre els seus passadissos i arcs d’obra.

I una mica més: Cinc-cents quilòmetres al sud de Lió, a la localitat costanera de Menton, hi ha curiosament un altre jardí valencià en tota regla: el que envoltava la luxosa finca Fontana Rosa, adquirida el 1922 pel gran polític i escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez per a passar-hi els últims anys de la seva agitada vida.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

The post El jardí valencià amagat al centre de Lió appeared first on VilaWeb.

Juan Fueyo: “Segurament anem inundant l’univers amb virus”

L’investigador Juan Fueyo (Ovíeu, 1957), neuròleg de formació, s’ha especialitzat en l’enginyeria genètica de virus per adaptar-los a la lluita contra el càncer. Actualment, fa recerca a l’Anderson Cancer Center de Houston, des d’on ens atén per videotrucada. Hi parlem del seu nou llibre, Viral (Ediciones B), en què explica que la dècada vinent una nova pandèmia podria eliminar la meitat de la humanitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un “planeta de virus”, agafant paraules de Carl Zimmer, com és que en sabem tan poc?
—Cercar una explicació per a una cosa biològica és molt difícil. No sabem per què existeixen els virus. No hi ha d’haver cap raó per la seva existència, però hi hauria d’haver un mecanisme. Però tampoc no el sabem, aquest mecanisme. El principal problema dels virus és que són invisibles, com la mecànica quàntica. Sabem més coses de les estrelles que no pas de l’àtom. Per què? Les estrelles les veiem. Els perses ja havien vist la galàxia d’Andròmeda, no l’havien identificada, però sabien que al cel hi havia una cosa que brillava molt més que les altres. Però no podien veure l’àtom… Demòcrit va fer la teoria de l’àtom, però fins que no vam començar a veure neutrons i tot plegat, ja ens vam plantar al segle XX. Els virus tenen el mateix problema. No els podem visualitzar fins a l’aparició del microscopi electrònic, i d’això fa molt pocs anys. Realment, el nostre coneixement sobre els virus té un centenar d’anys, no pas més. De totes maneres, ara tenim una arma molt potent, la seqüenciació de l’ADN, que ens ha encès els llums de la virusfera. De cop i volta, ens hem adonat que estem envoltats de virus. Ens cobreixen la pell, però també els tenim dins nostre, com als intestins.

De fet, aquesta manca de coneixement ha deixat sense tancar encara la discussió sobre si els virus són vius o morts.
—Aquesta és una discussió molt humana. Volem posar etiquetes a tot. Si elabores una sèrie de requisits per a considerar que una cosa té vida, quan topes amb una que no els compleix tots, què passa? No és viu? Els virus, quan són dins les cèl·lules, sí que són vius, perquè es reprodueixen, però fora no. Són estrictament un paràsit. Ara fa poc, s’han descobert els virus gegants, gairebé de la mida dels bacteris. Se’ls ha anomenat mimivirus perquè els imiten, fins i tot tenen gairebé la mateixa quantitat de gens. Això ha fet trontollar la idea que els virus són elements de dos gens. A vegades tinc ganes d’escriure un article defensant que hi ha prou arguments per a incloure els virus en el món dels vius. Però la feina no em deixa filosofar [riu]. És una mica com parlar del gat de Schrödinger, que és viu i mort a la vegada. Els virus són vius o morts? Doncs segons on els vegis… Al final, la vida és una etiqueta que posem nosaltres. Creieu que les pedres són vives?

Vist així fa dubtar. Depèn de quines i què en facis, suposo…
—[Riu] Les pedres són mortes, diuen. No ho sé. En geologia, hi ha aquesta interfase entre bacteri i pedra que forma part del que és la vida. La manera com s’han format moltes roques i estructures a la costa és per mitjà de bacteris. Què hi ha viu o mort allà? Anem més enllà, les muntanyes són vives?

M’agradaria pensar que sí.
—Les muntanyes canvien. És una qüestió de temps. Però aquests canvis no s’esdevenen en terminis generacionals. Al final, tot això de la vida i la mort és filosofia. Ens atrapa. És molt interessant, però no ens deixa veure altres coses.

Perquè els lectors entenguin el concepte de “planeta de virus”: quan jo em mossego les ungles, quants virus em poso a la boca?
—[Riu] Exactament no ho sé, ho hauria de calcular. Milions, això segur. Però cal capgirar la pregunta: quants virus us poseu a les ungles quan us les mossegues? Aquesta és l’altra cara. Hi ha una interacció constant, perquè són per tot arreu. Hi ha milions i milions de virus només a la punta d’una agulla. Imagineu-vos-ho. De totes maneres, la majoria dels virus són innocus. Puc proposar-vos una altra situació?

Endavant.
—Sabeu quants virus us cauen a sobre quan plou?


—Sabem que hi ha virus a l’atmosfera que cauen a terra quan plou. Quan caminem sota la pluja no som conscients que plouen virus. No ens en podem desfer. Quan enviem les naus a l’espai exterior, a Mart o a la Lluna, podem eliminar un 99% dels gèrmens que tenen, però no existeix l’asèpsia total contra els virus. Probablement, enviem virus a l’espai. La primera vida que hi pot haver a Mart són els virus que hi hem enviat [riu]. Un dels avantatges de no ser viu, com diem, és que no et pots morir; per tant, els virus podrien suportar viatges interplanetaris com fan alguns bacteris. Segurament, anem inundant l’univers amb virus.

Certament, els virus tenen mala fama, especialment arran de la pandèmia actual, però han estat fonamentals per la nostra evolució, oi?
—Els conspiranoics que parlen de la bestiola, en comptes del coronavirus, els alegrarà saber que som gairebé més bestioles que no humans [riu]. El tenim a dins. Quan es va seqüenciar el genoma humà, pensàvem que trobaríem entre 150.000 i 200.000 gens, però la realitat és que en tenim 30.000 o menys. La qüestió és que tenim molt més ADN que per a 30.000 gens i hem observat que gran part de l’anomenat ADN escombraries tenia coses que semblaven gens, i ara sabem que bona part d’això són trossos de paleovirus, virus antics, que s’han integrat al nostre genoma.

Podeu posar un exemple?
—La sincitina, que és una proteïna que s’expressa per un gen retroviral, produeix el sincici, que és essencial per a la placenta. Els mamífers s’engendraven per ous, però en algun moment s’infecten per un retrovirus que els permet generar sincici, i llavors apareix la placenta. Això té una gran rellevància perquè dins d’un ou hi ha molt poques possibilitats que creixi un ésser amb un cervell gran. Fixeu-vos en els ous dels dinosaures. Els ous són enormes, però els seus cervells eren petits. En canvi, la placenta permet que es puguin engendrar éssers vius amb més massa cerebral. Voleu un altre exemple?

Digueu.
—A la revista Cell, una de les més prestigioses de l’àmbit científic, s’ha publicat fa poc que la proteïna ARC, que es pensava que estava relacionada amb l’Alzheimer, realment està relacionada amb la memòria i els records. És una proteïna que també té relació amb un retrovirus, de manera que fins i tot les funcions cognitives superiors, com la memòria, podrien estar influenciades pels virus. I això ens obre un altre debat.

Quin?
—La batalla biològica per a determinar quan podem dir que un primat esdevé un ésser humà. Ara mateix, una de les teories defensa que és quan els primats adquireixen aquestes infeccions per retrovirus.

De totes maneres, és innegable que hi ha una altra cara dels virus, tal com sofrim ara. Al llibre dieu que els deu anys vinents podria aparèixer una nova pandèmia viral que matés la meitat de la població mundial i col·loqués la humanitat al llindar de l’abisme.
—El 2015, Bill Gates va fer una conferència molt famosa –“The next outbreak? We’re not ready”– en què assegurava que era més factible, en un futur a curt termini, que una pandèmia viral matés més de 10 milions de persones que no pas una guerra nuclear. Mentre escrivia Viral, em vaig adonar que les dades eren molt contundents en aquest sentit. A principi del segle XX, quan va aparèixer la mal anomenada grip espanyola, el virus va infectar 500 milions de persones, no es van morir tots, però va afectar un terç de la població mundial. Ara ens acostem als 8.000 milions d’habitants. Tenim ciutats gegants, una globalització brutal i una facilitat enorme per a viatjar. A més, a aquest còctel perfecte, hi hem d’afegir el canvi climàtic. Un virus, en menys d’una dècada, pot matar la meitat de la humanitat? És fàcil pensar que és una rucada i una exageració, fins i tot jo ho penso [riu]. Però és factible i no seria la primera vegada. Segons sembla, els neandertals podrien haver desaparegut arran d’una infecció per herpesvirus. Dit això, el to del llibre, podem dir que apocalíptic, cerca més aviat despertar consciències, sobretot les dels polítics.

Quines característiques hauria de tenir aquest virus apocalíptic?
—Hauria de ser un virus que es transmetés per l’aire, com ara el xarampió, que és molt més infecciós que l’actual coronavirus, i que s’acarnissés especialment amb els nens, com feia la verola. A més a més, podria ser un virus com el de la pòlio, que una vegada superat deixés seqüeles importants, com la paràlisi. No vull entrar en altres terrenys, com en el que jo treballo, i pensar que aquest virus també causés càncer. No tothom ho sap, però un 20% dels càncers són causats per virus.

Podria ser un altre coronavirus?
—Els coronavirus ens proven per veure com ho poden fer. Primer va aparèixer el virus de la SARS, però matava massa; després el de la MERS, que encara era més mortífer, però s’ha quedat estancat a la península aràbiga. De fet, no l’hem erradicat, mentre hi hagi camells continuarà existint. I ara ha sortit el SARS-Cov-2. Però sabem que hi ha molts més coronavirus. Fa uns dies, de fet, se’n van identificar uns quants més de nous en ratpenats. Els coronavirus poden ser un gran problema, però la gran pandèmia que s’esperava, i que podia matar milions de persones, era una nova grip espanyola. No tenim tractament, ni vacuna fiable. Cada any actualitzem la vacuna amb la versió de l’any anterior del virus de la grip, però no tenim un bon escut per a les noves mutacions.

I com s’hauria de desencadenar aquesta pandèmia?
—Tindria un origen animal en una granja de l’Àsia. Probablement, el focus seria un ànec, que en aquest sentit és millor que una gallina, que infectaria un porc. El porc passaria el virus al granger, que seria el responsable de disseminar-lo entre els seus cercles socials i laborals, abans d’emmalaltir i morir. El coronavirus ha arribat abans, però això no vol dir que no pugui aparèixer aquesta grip.

Al llibre dieu que aquesta darrera dècada ha estat la més activa quant a pandèmies virals.
—Crec que ningú dubta, a hores d’ara, que vindrà una altra pandèmia. La pregunta és quan. Com he dit abans, hi ha diversos factors que hi poden influir, però el més substancial és el canvi climàtic: la desforestació; la descongelació del permagel i la consegüent aparició de virus antics; l’augment d’un grau o dos de les temperatures, de manera que s’ampliï la franja on viuen molts mosquits que transmeten virus… L’historial és molt llarg, i això pot desembocar en epidèmies de febre groga o de dengue a la ciutat de Barcelona i la resta de Catalunya. Segons la doctora Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, el 70% de les últimes pandèmies van estretament vinculades a la desforestació.


—Les ciutats cada vegada s’acosten més a la vida silvestre, només cal veure les imatges dels porcs senglars a Barcelona o dels coiots aquí, a Houston. La desforestació fa que els animals no trobin menjar als boscos i baixin a les ciutats. La interacció és cada vegada més freqüent. A més, l’home també s’endinsa a la jungla, com passa a l’Amazònia brasilera, la destrueix i crea granges i plantacions. Aquestes granges estan estretament lligades amb virus salvatges que ni tan sols tenim catalogats. Com he dit, la majoria dels virus són innocus, però aquesta interacció més alta amb la virusfera fa créixer el risc que acabem topant amb un virus silvestre i fatídic.

I si passa…
—Pot ser un desastre, perquè no tenim cap tractament. Per exemple, per a la febre groga hi ha una vacuna, però no tenim un tractament per a les persones infectades. A aquesta gent només la podem ingressar a l’UCI i oferir-los un simple tractament de suport. Estem indefensos.

Això ho atribuïu al poc bagatge de recerca sobre els virus, com comentàveu al començament?
—En part, sí, però també al fet que els virus tenen molt poques dianes moleculars per a desenvolupar fàrmacs o vacunes. I quan aconseguim una gesta com la vacuna contra la covid, només serveix per a un virus concret, i ni tan sols sabem si l’haurem d’actualitzar anualment, com passa amb la grip. Per desgràcia, no tenim cap panvacuna, que cobreixi totes les grips, ni cap antiviral d’ampli espectre que ens permeti de tractar diverses malalties d’origen viral, com fa la penicil·lina amb els bacteris. Suposo que aquí apareixerà la intel·ligència artificial a donar-nos un cop de mà. S’ha demostrat que els mètodes convencionals per a crear antibiòtics no funcionen amb els virus.

Anteriorment, heu esmentat els ratpenats, que són reservoris de múltiples coronavirus, la ràbia o l’Ebola. Què podem aprendre del seu sistema immunitari?
—Els ratpenats representen un mamífer de cada cinc. És ben probable que cada nit en volin pel carrer de casa vostra. N’hi ha hagut sempre i són a tot arreu. Dit això, encara no s’ha trobat cap bona explicació per al fet que puguin conviure amb tots aquests virus. De totes maneres, sembla que l’evolució que els ha permès de volar –són els únics mamífers que volen– els ha fet més tolerants a l’ADN trencat. Els reservoris, sobretot, els tenen als intestins i encara no s’ha aclarit per què no desenvolupen una infecció mortal o una reacció immune, que per un excés d’inflamació també ho sigui. Trobar la clau d’aquesta relació amb els virus més aviat simbiòtica, en comptes de parasitària, ens pot obrir la porta a molts avenços mèdics.

Fa més d’un any que convivim amb la pandèmia del coronavirus. Quina anàlisi en feu?
—Jo em desperto dos dies molt optimista i un molt pessimista, però suposo que ens passa a tots. La vacuna és la solució, no tan sols de la pandèmia, sinó també de la vida social. Però hi ha molts altres factors. Als Estats Units, on encara es detecten molts casos, la situació s’ha estabilitzat i la vacunació avança amb pas ferm. En canvi, a Europa sembla que la cosa no va pas tan bé. La campanya de vacunació va a batzegades, i els repunts de casos ha obligat França i Itàlia a ordenar nous tancaments. És difícil de fer una valoració global, però segurament el relaxament d’algunes restriccions i dels ciutadans, afegit a les noves variants més agressives, com ara la britànica, són darrere d’aquesta nova onada.

Què us sembla això que ha passat amb el vaccí d’AstraZeneca?
—La política i la ciència han anat per vies diferents. I això ha alimentat clarament el pànic. La vacuna, com he dit abans, és el remei contra la pandèmia, és la nostra bala de plata contra la bèstia. Ara bé, s’ha de reconèixer que la vacuna d’AstraZeneca ha començat amb mal peu. No és un model supereficaç, com els de Pfizer o Moderna, la protecció ronda el 70%. A més, ha estat la primera vacuna que s’ha demostrat poc eficaç amb la variant sud-africana. Si a això hi afegim que AstraZeneca ha ofert informació amb comptagotes i que ja té un historial, doncs surt un quadre lleig. De totes maneres, crec que continua essent una molt bona eina per a lluitar contra la pandèmia.

A què us referiu amb la paraula historial?
—AstraZeneca ha estat embolicada amb diversos escàndols, un dels quals té a veure amb Harald Zur Hausen, el viròleg alemany que va rebre el premi Nobel pel descobriment de la vacuna contra el virus del papil·loma humà, que és el que causa el càncer d’úter. Sens dubte, aquest home es mereixia el Nobel. Què va passar? Es va descobrir que en el comitè del premi hi havia algú que treballava per a AstraZeneca, que tenia la patent de la vacuna. Com sabeu, la farmacèutica és fruit de la fusió de dues empreses, una sueca i una britànica, i es va arribar a dir que havia pressionat l’acadèmia i havia comprat el premi. No s’ha arribat a provar mai. Però jugues amb unes companyies, uns gegants, que tenen molt de poder.

Tornant al coronavirus. Què me’n podeu dir, de l’activitat antitumoral de la covid, després de la publicació del cas d’un home britànic a qui la malaltia ha curat un limfoma de Hodgkin?
—No se n’han descrit més casos. Quan tens una malaltia que deprimeix el teu sistema immune, com és el càncer, el millor que et pot passar és que no t’infectis de la covid. Aquest cas és una anècdota més que confirma que els virus tenen el potencial d’eliminar el càncer. Hi ha uns quants casos famosos.

Com quins?
—Als anys setanta, la revista The Lancet va publicar el cas d’un nen africà amb un limfoma de Burkitt a l’òrbita. Però va agafar el xarampió, i quan li va aparèixer la granellada, el tumor li va desaparèixer sense cap mena de tractament. Ara fa més de cent anys, un metge italià va inocular la vacuna de la ràbia en el càncer d’úter de diverses prostitutes. I algunes milloraven, però no hi havia un patró clar. També s’han registrat casos de nens amb leucèmia que, després d’haver estat vacunats contra la varicel·la, han millorat. Els virus tenen aquest potencial curatiu, però són molt perillosos. Cal encara molta recerca per a dissenyar virus intel·ligents que només ataqui les cèl·lules canceroses.

Aquest és el vostre camp d’investigació. Ens en podeu fer cinc cèntims als profans?
—Ara mateix només hi ha dos virus aprovats per a tractar el càncer. Un adenovirus, que és el que manipulo jo i que serveix per a tractar tumors de cap i coll. I un altre, que és un herpesvirus, que porta un immunomodulador, de manera que barreja la viroteràpia amb la immunoteràpia. Aquest es fa servir en diversos càncers, però sobretot en el de melanoma. Quant a les nostres investigacions, al M. D. Anderson Cancer Center, hem vist com un 20% dels pacients amb un tumor cerebral molt avançat que havia reaparegut després d’haver fet quimioteràpia, radioteràpia i cirurgia, i que, per tant, els quedaven setmanes de vida, han pogut viure més de tres anys, alguns fins i tot cinc, amb una qualitat de vida increïble. I això és el que ens enorgulleix més, perquè la teràpia contra el càncer és molt agressiva i moltes vegades et causa més símptomes que el tumor mateix.

I com funciona?
—En la viroteràpia despertes el sistema immunitari contra el tumor, després d’haver-li injectat un virus, de manera que primer destruirà el virus i després el tumor. I així, d’alguna manera, el pacient es va curant tot sol, com si es curés una ferida, sense efectes secundaris. Ho fa molt a poc a poc, però es veu com el tumor es fon com un tros de gel. Enguany, el nostre estudi entrarà en la fase 3 i es farà en diversos hospitals dels Estats Units.

Per què heu anomenat Delta-24 el vostre virus?
—Li vam fer una deleció genètica per a eliminar 24 nucleòtids a l’ADN. El nom sorgeix de la suma del terme deleció i la xifra de nucleòtids eliminats. Una periodista d’aquí Houston va escriure un article assegurant que es deia així per un submarí alemany [riu]. Però, en certa manera, el Delta-24 té origen català.

Per què?
—Quan vaig arribar a Houston, el meu mentor va ser Ramon Alemany, que ara treballa a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Més tard, se’n va anar a una altra universitat nord-americana, però vam mantenir el contacte. I un dia, la meva dona i jo vam tenir la idea de treballar amb aquest virus. I vaig trucar a en Ramon per explicar-li la idea, per saber què en pensava. “Això és una bajanada, no aniràs enlloc”, em va dir [riu]. Però dues setmanes més tard, em va trucar i em va dir: “Crec que és una idea boníssima. Tira endavant, perquè crec que pot funcionar”. Els científics sempre desconfiem, som escèptics purament, però també sabem rectificar. En Ramon és un dels grans viroterapeutes d’Europa, teniu un tresor a Barcelona.

The post Juan Fueyo: “Segurament anem inundant l’univers amb virus” appeared first on VilaWeb.

Pàgines