Un any més, Perpinyà es reivindica com el centre neuràlgic del fotoperiodisme al país amb el Visa Pour l’Image, el festival de fotoreportatge que la capital del Rosselló organitza cada setembre. Les exposicions, que han començat avui, es podran veure fins el 15 de setembre, i les projeccions començaran demà passat, dilluns, i acabaran divendres que ve. Com a part del festival també es faran taules rodones, debats i tot d’activitats educatives, que començaran el 16 de setembre i clouran el dia 27, quan acabarà el festival d’enguany. La majoria d’exposicions –l’entrada a les quals és gratuïta– també es poden veure de manera virtual a la pàgina web del festival.

Si, aquests darrers anys, la guerra d’Ucraïna i l’impacte del canvi climàtic havien estat els dos eixos principals del festival, enguany, el Visa Pour l’Image presenta un ventall d’exhibicions que cobreix un rang més ampli de temes, incloent-hi les guerres de Gaza i el Sudan, la vida de les víctimes de zones de conflicte, la repressió talibana a l’Afganistan i l’impacte de l’epidèmia d’opiacis, com el fentanil, als Estats Units.

Tot seguit, us presentem cinc de les exposicions més destacades del festival.

“La tragèdia de Gaza”, de Loay Ayyoub
Els vianants miren les runes de la torre residencial Al-Aklouk, a la ciutat de Gaza, després d’un bombardament israelià l’octubre passat (fotografia: Loay Ayyoub).

El fotògraf Loay Ayyoub és un dels milions de palestins que s’han vist obligats a fugir de casa aquests darrers mesos arran de l’ofensiva israeliana a Gaza, que ja ha deixat més de 40.000 morts –pel cap baix– en menys d’un any. L’enclavament, durament castigat pel bombardament indiscriminat de les forces israelianes, és l’escenari d’una de les pitjors crisis humanitàries de la història recent, amb milers de cossos que romanen enterrats sota la runa i milions de persones obligades a lluitar per uns recursos com més va més escassos a causa del blocatge d’Israel.

Ayyoub, que ha cobert la crisi humanitària a Gaza per a The Washington Post, ha estat un dels principals cronistes de la destrucció de la ciutat de Gaza a mans de l’ofensiva israeliana. La seva feina ha estat reconeguda amb el premi Visa d’or Rémi Ochlik 2024 de la Vila de Perpinyà.

“L’odissea d’un fotògraf per la vida diària, el conflicte i la pèrdua”, d’Emilio Morenatti
Un grup d’emigrants, majoritàriament eritreus, durant una operació de rescat a la Mediterrània (fotografia: Emilio Morenatti).

Emilio Morenatti, fotoperiodista hispano-italià establert al Principat, explora en aquesta exhibició la dimensió més humana d’esdeveniments de tot el món –de guerres com la d’Ucraïna o la de Gaza a erupcions volcàniques com la de l’illa de La Palma– a còpia d’immiscir-se en la vida dels seus protagonistes.

Morenatti, que va guanyar el premi Pulitzer l’any 2021 per les seves fotografies de l’impacte de la pandèmia a Barcelona, cerca amb les seves fotografies de destacar el costat més humà –i, sovint, oblidat– dels grans esdeveniments que marquen l’actualitat política i social al món. És d’aquesta manera que és capaç de fer visible allò que és invisible i pròxim allò que és llunyà.

“La vida sota els talibans 2.0”, d’Afshin Ismaeli
Un combatent talibà prova de trencar un DVD d’una sèrie animada per a nens davant l’ambaixada de Noruega a Kabul, el setembre del 2021 (fotografia: Afshin Ismaeli).

Després de dues dècades allunyats del poder, els talibans van recuperar el control de la capital de l’Afganistan, Kabul, i la resta del país l’any 2021. L’exhibició d’Ismaeli, conegut per la seva feina com a fotògraf dels estralls de l’ISIS al Llevant, mostra diferents facetes de la vida dels afganesos, incloent-hi els talibans mateixos, centrant-se en particular en aspectes de la vida diària que sovint queden amagats per la narrativa del conflicte.

La vida a l’Afganistan d’ençà del retorn del domini talibà és innegablement dura. Les sancions internacionals i el blocatge dels actius estrangers han fet créixer la pobresa al país, en què milions de persones han de fer front diàriament a la inseguretat alimentària i l’accés limitat a serveis essencials. Les instal·lacions mèdiques afganeses lluiten per tractar un gran nombre de nens malalts i desnodrits, i alguns afganesos fins i tot es veuen obligats a vendre els seus ronyons per poder sobreviure. Aquestes imatges ofereixen una visió íntima de la vida sota el règim talibà, més enllà de la guerra i la violència.

“Mayotte: servei militar per a una segona oportunitat”, de Miquel Dewever-Plana
Moissi, un jove de Mayotte que no ha aconseguit de trobar feina d’ençà que es graduà a l’institut, s’ha allistat al servei militar per obtenir el carnet de camions. Si no, explica, no es podria permetre les classes pràctiques que les autoritats demanen (fotografia: Miquel Dewever-Plana).

Mayotte, amb estat administratiu com a departament francès d’ençà del 2011, és una illa a l’oceà Índic de gran bellesa natural, però en una situació social i política crítica. El 77% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, i gairebé la meitat dels residents, procedents principalment del país veí de les Comores, no són ciutadans francesos. El creixement demogràfic arran de la migració cap a l’illa des de la regió dels Grans Llacs africans ha convertit Mayotte en un punt de trànsit cap a Europa. Amb el servei de maternitat més gran de l’estat francès i una població molt jove –més de la meitat de la qual és menor de 17 anys–, molts d’aquests joves viuen en barris marginals sense aigua ni electricitat, i sense cap perspectiva de futur.

El grau de desenvolupament de l’economia local és molt baix, i els sistemes d’educació i sanitat estan desbordats. Amb l’augment dels immigrants de les Comores, la situació ha empitjorat aquesta darrera dècada, i la violència és com més va més present. En aquesta exhibició, el fotògraf Miquel Dewever-Plana explora com aquesta manca de perspectives ha empès molts dels habitants de l’illa cap al servei militar, que ha esdevingut una sort de segona oportunitat –professional i vital– per a molts dels joves de Mayotte.

“Els estralls del fentanil”, de Gaël Turine
Una addicta al fentanil descansa en un campament, establert per altres addictes, als afores d’una església de Kensington (fotografia: Gaël Turine).

Després de tres dècades i més de 650.000 morts, la crisi dels opiacis amenaça d’arribar a un punt crític als Estats Units. La situació, que ja era complicada, ha empitjorat considerablement amb l’aparició del fentanil, una droga sintètica molt més potent que l’heroïna i la morfina.

El fentanil, un tranquil·litzant emprat en casos mèdics greus, ha fet el salt al mercat il·legal, on es ven als carrers de la costa est i, fins i tot, de zones remotes de Virgínia Occidental. Filadèlfia, una ciutat històrica per la seva relació amb la democràcia americana, ha esdevingut ara un trist símbol d’aquesta crisi, particularment al barri de Kensington, on es concentren addictes i persones sense llar que busquen la seva dosi diària. Les facilitats per a obtenir les substàncies químiques necessàries per a la fabricació del fentanil no ha fet sinó contribuir a escampar una epidèmia que amenaça d’assolar zones senceres de la ciutat.

 

Ens diuen que la llum blava i brillant de les pantalles ens impedeix d’adormir-nos fàcilment. Ens diuen que evitem de mirar el mòbil abans d’anar a dormir o quan som al llit. Ens venen ulleres per a ajudar a filtrar la llum blava. Posem els nostres telèfons en “mode nocturn” per minimitzar l’exposició a la llum blava. Aquests són alguns dels missatges més generalitzats sobre tecnologia i son. Però, què ens diu realment la ciència sobre l’impacte de la llum blava i la son?

Quan el nostre grup d’experts de Suècia, Austràlia i Israel va comparar estudis científics que ho comprovaven directament, va trobar que l’impacte general era insignificant. El son es va interrompre, de mitjana, menys de tres minuts. És a dir: el missatge que la llum blava de les pantalles impedeix d’adormir-se és un mite, tot i que molt convincent. Ara bé: hem trobat un missatge amb més matisos sobre tecnologia i son.

Què vam fer

Vam recopilar proves de 73 estudis independents amb un total de 113.370 participants de totes les edats que havien examinat uns quants factors que connectaven l’ús de la tecnologia i el son. De fet, vam trobar un vincle entre l’ús de la tecnologia i el son, però no el que podríeu pensar.

Vam trobar que, de vegades, l’ús de la tecnologia pot causar un son deficient i, alhora, un somni deficient pot empènyer a fer més ús de la tecnologia. En unes altres paraules: la relació entre la tecnologia i el son és complexa i pot anar en dos sentits.

Com se suposa que la tecnologia perjudica el son?

Es diu que la tecnologia perjudica el nostre son de diverses maneres, però això és el que vam trobar quan vam mirar les proves:

· Llum de pantalla brillant: en onze estudis experimentals, les persones que van fer servir una pantalla brillant que emetia llum blava abans d’anar a dormir es van adormir, de mitjana, tan sols 2,7 minuts més tard. I encara més: en alguns estudis, la gent dormia millor després d’haver fet servir una pantalla brillant. Quan ens van convidar a escriure més sobre aquesta troballa, vam demostrar que encara no hi ha un impacte significatiu de la llum brillant de la pantalla en unes altres característiques del son, inclosa la quantitat total o la qualitat.

· L’excitació és una mesura per a saber si la gent està més atenta o menys a allò que mira al mòbil. En set estudis, les persones que van participar en continguts més excitants –per exemple, videojocs– van perdre, de mitjana, tan sols uns 3,5 minuts de son en comparació amb les que havien participat en alguna cosa menys emocionant –per exemple, la televisió. Això demostra que el contingut de la tecnologia per si sol no afecta el son tant com pensem.

· Hem trobat que la interrupció del son a la nit –per exemple, despertar-se per la notificació d’un missatge de text– i el desplaçament del son –utilitzar tecnologia més temps en què podríem estar dormint– poden ocasionar la pèrdua del son. Així doncs, tot i que en aquests casos sí que hi ha una relació entre l’ús de la tecnologia i menys hores de son, no està relacionat amb l’exposició a la llum blava de les pantalles abans d’anar a dormir.

Quins factors afavoreixen l’ús de més tecnologia?

La investigació que vam revisar suggereix que la gent tendeix a utilitzar més tecnologia a l’hora d’anar a dormir per dos motius principals: primer, per omplir el temps quan encara no té son. Això és comú sobretot en adolescents, atès que tenen un canvi biològic en els seus patrons de son independentment de l’ús de la tecnologia. Segon, per calmar les emocions i els pensaments negatius a l’hora d’anar a dormir, per reduir l’estrès aparent i per proporcionar confort.

També hi ha algunes coses que poden fer que les persones siguin més vulnerables a l’hora d’utilitzar la tecnologia fins a darrera hora de la nit i, per tant, perdre la son. Hem vist, per exemple, que persones que prenen riscos o que perden fàcilment la noció del temps poden apagar els dispositius mòbils més tard i, per tant, sacrificar hores de son. A més, la por de perdre’s coses i les pressions socials també poden animar els joves a mantenir-se al dia i a passar molt més temps amb el mòbil.

Què ens ajuda a utilitzar la tecnologia de manera racional?

Finalment, vam analitzar els factors de protecció, és a dir, els que poden ajudar les persones a utilitzar la tecnologia de manera més sensata abans d’anar a dormir. Les dues coses principals que vam veure que ajudaven van ser l’autocontrol –que ajuda a resistir les recompenses a curt termini de fer clic i navegar–, i tenir alguna persona de referència que ajudi a establir i complir rutines a l’hora d’anar a dormir.

Per què en culpem la llum blava?

La teoria de la llum blava implica la melatonina, una hormona que regula el son. Durant el dia, estem exposats a una llum natural brillant que conté una gran quantitat de llum blava. Aquesta llum blava brillant activa certes cèl·lules a la part posterior dels nostres ulls, que envien senyals al nostre cervell per poder estar en alerta. Però, a mesura que la llum disminueix a la nit, el nostre cervell comença a produir melatonina per fer-nos sentir cansats i amb son.

És lògic pensar que la llum artificial dels dispositius podria interferir amb la producció de melatonina i afectar la son. Però els estudis mostren que caldrien nivells de llum d’uns 1.000-2.000 lux –la mesura de la intensitat de la llum– per a tenir un impacte significatiu. Les pantalles dels dispositius, en canvi, només emeten entre uns 80-100 lux. A l’altre extrem de l’escala, la llum natural del sol en un dia assolellat proporciona uns 100.000 lux.

Quin és el missatge que volem transmetre?

Sabem que la llum brillant afecta el son i ens fa estar en alerta. Tanmateix, la nostra investigació indica que la llum de dispositius com telèfons intel·ligents i ordinadors portàtils no és prou brillant o blava per a interrompre el son. Per tant, el missatge que volem transmetre és que cal entendre les vostres pròpies necessitats de son i saber com us afecta la tecnologia. Potser us va bé llegir un llibre electrònic o navegar per les xarxes socials, o potser massa sovint us esteu fins tard mirant el mòbil. Escolteu el vostre cos i, quan tingueu son, apagueu el dispositiu.

 

Chelsea Reynolds està afiliada a la Universitat de Flinders amb estatus acadèmic, és membre de l’Associació del Son Australàsia, i és cofundadora del programa digital CBTi, Bedtime Window. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.

 

Els escumosos que us hem ofert aquesta setmana són peculiars. Tots tenen darrere històries que els fan especials. Des del celler enfonsat de tines de fang antigues que guarda l’ancestral les Danses de les Terres dels Alforins, al País Valencià, fins a la singularitat del Bruant, el primer cava sense sulfits afegits, o el Claror, el primer cava biodinàmic del món, passant per un Corpinnat elèctric, fet de sumoll i xarel·lo, i la recuperació de la varietat morenillo, a la Terra Alta, per a fer un ancestral fresquíssim.

Vi les Danses, un ancestral a les Terres dels Alforins
Us proposem que tasteu les Danses. Sobre aquest ancestral, Pablo Calatayud ens explica: “Podem dir que el nostre vi escumós les Danses és conseqüència de la investigació que vam iniciar fa anys sobre l’antic mapa varietal de la nostra comarca. La idea de l’escumós ve de la inquietud d’explorar diferents vinificacions que ens puguen ajudar a fer valdre el caràcter d’aquestes varietats locals antigues. Parlant del tema amb el nostre amic Pepe Raventós, de Raventós i Blanc, vam optar pel raïm mandó i pel mètode ancestral. Les varietats antigues (mandó, arcos, forcallà,  bonicaire…) tenen en comú el seu caràcter fluid i fresc. La mandó és una varietat molt floral i brillant i l’elaboració pel mètode ancestral ajuda a potenciar aquestes bondats (si optem pel mètode tradicional hem de tallar el raïm més verd). Fem el degollament de les danses després de dos anys de rima i amb això obtenim bombolles fines i ben integrades, més cremositat i complexitat i finalment tenim un vi escumós que és seriós, molt singular i molt seductor.”

Llegiu tota la informació sobre les Danses

 

Vi Bruant, el primer cava nu de sulfits
Mireia Pujol-Busquets, que ha anat prenent el relleu generacional a Alta Alella, ens explica aquest escumós: “El Bruant és un cava de pansa blanca amb elaboració ancestral i sense sulfits. És un cava amb notes de poma madura, amb certa rusticitat i amb una frescor natural i aquell punt d’amargor tan elegant i característic d’aquesta varietat. La primera anyada va ser el 2006, essent el primer cava elaborat sense sulfits. El Bruant és l’origen del Celler de les Aus, que elabora la gamma de vins naturals del celler Alta Alella. A l’inici en vam dir Privat Nu, nom que feia referència al fet que és un producte sense cap classe d’additiu.” 

Llegiu tota la informació del Bruant

Vins En Moviment. Ancestral de Morenillo, l’expressió d’una varietat salvada
Pili Sanmartín, que és qui va impulsar la línia de Vins En Moviment del celler Bàrbara Forés, a la Terra Alta, ens explica: “Aquest ancestral és de morenillo, una varietat que es trobava pràcticament oblidada i que els meus pares van recuperar fa vint-i-cinc anys. Per què s’havia abandonat el cultiu de la varietat morenillo? Era força productiva, un any més i un any menys, però tenia poc grau i als viticultors que venien de grans corporacions, que primaven el grau i pagaven el quilo segons el grau, no els interessava. També feia poc color… I va deixar d’interessar cultivar-la també. Però nosaltres vam provar de fer un vi, vam agafar fusta d’una vinya vella de morenillo, que encara no s’havia arrencat i en vam tornar a plantar.”

Llegiu tota la informació de l’Ancestral de Morenillo

Vi Indomable, un Corpinnat de xarel·lo i sumoll
D’entre els Corpinnat que ofereix Mas Candí, hem triat l’Indomable. I és Ramon Jané qui ens l’explica: “El Corpinnat Indomable és l’escumós de més llarga criança que elaborem a Mas Candí. Ara en venem l’anyada 2017, ja són set anys. L’elaborem amb sumoll i xarel·lo. El sumoll és una varietat que la DO Penedès va prohibir en el seu dia, i ara és acceptada; en canvi, la DO Cava encara no l’accepta. I això, perquè era una varietat que li costava de madurar, que feia uns vins molt àcids, amb poc grau alcohòlic. Però ara, amb el canvi climàtic, això és una mica la solució. Tot i la sequera, el sumoll ens manté l’acidesa, la frescor, no se’n va de grau alcohòlic i fa uns vins molt frescs i fàcils de beure, que és el que el mercat ara busca. I el xarel·lo també és una varietat que aguanta més bé els anys càlids. Tant una varietat com l’altra són idònies per a fer llargues criances, i per això hem optat per aquest cupatge. Collim el raïm de vinyes velles, que van plantar els meus avis i que hem conservat.”

Llegiu tota la informació de l’Indomable

Claror Paratge Qualificat Can Prats, el primer cava biodinàmic del món
L’explica Maite Esteve, que es troba al capdavant de Vins el Cep: “El Cava de Paratge Qualificat és la màxima categoria que avui pot assolir un cava. Per al nostre celler, el Claror va ser el nostre primer cava de paratge, però també va ser el primer cava biodinàmic que es va fer al món. A Vins el Cep vam començar amb la biodinàmica l’any 2003 i el 2006 vam treure la primera anyada del Claror, que es va comercialitzar el 2019, com a gran reserva.”

Llegiu tota la informació del Claror Paratge Qualificat Can Prats

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana ha decidit d’organitzar enguany una diada descentralitzada, tal com ja va fer el 2016. Per tant, durant la Diada 2024 es faran actes a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa per a denunciar les conseqüències nefastes de la dependència de l’estat espanyol. A cada ciutat es denunciaran greuges que sofreix la nació catalana pel fet de pertànyer a l’estat espanyol i que van estretament vinculats a l’espoliació fiscal de Catalunya. A més, es reivindicarà la independència com a única manera de resoldre’ls. El lema d’enguany serà “Tornem als carrers. Independència”.

Per primera vegada, l’organització de la manifestació de la Diada 2024 no recau exclusivament en l’Assemblea Nacional Catalana, sinó que anirà a càrrec de sis entitats diferents: l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN. 

L’Assemblea ha habilitat una nova pàgina web per a centralitzar tota la informació sobre la Diada, com ara les motivacions polítiques de la manifestació. A continuació, us expliquem tota la informació sobre la manifestació relativa a Tarragona.

Com serà la manifestació a Tarragona?

La manifestació de Tarragona se centrarà a denunciar l’espoliació fiscal, i en concret, les deficiències del servei dels trens de Rodalia i regionals. És per això que reivindicaran que tan sols amb la independència serà possible de deslliurar-se de la desinversió flagrant de l’estat espanyol en el sistema ferroviari, que, asseguren, comporta una deficiència en la Rodalia i que fa que mai no arribi el corredor mediterrani.

El recorregut començarà al passeig de les Palmeres, avançarà per la rambla Nova i arribarà al monument als Herois del 1811, a la cruïlla de la rambla Nova amb els carrers d’Ixart i de Cañellas.

A quina hora serà la manifestació a Tarragona?

La manifestació sortirà a les 16.00 del passeig de les Palmeres per arribar a les 17.00 al monument dels Herois del 1811. Un cop allà, a les 17.14, se seguirà en directe, per unes pantalles gegants, la lectura del manifest unitari que es farà a l’Arc de Triomf de Barcelona. Després, cada ciutat –Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa–  denunciarà el greuge que implica l’espoliació fiscal en la reivindicació pertinent.

Quins seran els concerts de la Diada 2024 a Barcelona?

Com arribar a la manifestació?

S’hi pot accedir amb els trens de la R14, R15, R16, R17, RT1 i RT2. I amb els autobusos 8, 11, 12, 13, 16, 73. A més, l’Assemblea de Valls ha organitzat un servei d’autocars que sortiran a les 15.30 de l’estació de busos cap a Tarragona, al preu de 5 euros.

Com és la samarreta de l’Onze de Setembre de l’ANC?

La samarreta de la Diada 2024 ja és a la venda. Enguany la samarreta és de color verd, amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. El verd triat és el “verd voluntari”, que vol imitar les armilles que històricament han dut els voluntaris de l’Assemblea a les manifestacions. La samarreta porta el lema “Fem més curt el camí: independència” i té un teixit tècnic 100% polièster.

Ja podeu comprar la samarreta de la Diada 2024 a la Botiga de VilaWeb

Un any més, la samarreta s’ha fabricat i produït a Catalunya, concretament, a Mataró. L’ANC recorda que la samarreta és una de les vies principals de finançament de l’entitat. L’Assemblea no rep cap subvenció i se sosté econòmicament tan sols gràcies a les aportacions dels socis, el marxandatge i les donacions.

On es pot comprar la samarreta de la Diada 2024?

Com cada any, la samarreta es pot comprar a la Botiga de VilaWeb. També la trobareu a la botiga de l’ANC i a les parades de les assemblees territorials, per tot Catalunya.

Enguany, hi ha un model unisex, de tirants i infantil. Amb la compra del lot, també s’hi inclou una bossa de roba amb el mateix lema que la samarreta. Tot el lot costa quinze euros i la samarreta infantil, deu.

Una macrogranja amb prop de 750.000 gallines, en 10 edificacions diferents, que gastarà 63.000 metres cúbics d’aigua –l’equivalent a 25 piscines olímpiques– i produirà 30.625 tones d’escombraries l’any. Aquest és el projecte que preveu l’empresa Avícola Son Perot al municipi de Sineu, al Pla de Mallorca, i que serà el més contaminant dels Països Catalans, segons entitats ecologistes.

Els veïns s’hi han oposat frontalment. Entrant al poble es distingeixen unes quantes pancartes contra la macrogranja. Els matins l’ajuntament és ple de gent que signa per oposar-s’hi i hi presenta al·legacions. “Sembla que regalin alguna cosa, però és que tothom hi està en contra”, explica en Chema, veí de Sineu. Té clar que el projecte no hauria de tirar endavant: “Passarem de ser un bon poble, a ser un poble… No sé quin qualificatiu posar-hi. Em sembla una aberració.”

Aquests darrers dies, l’ajuntament, ara en mans del PP, ha organitzat reunions per explicar als veïns com poden fer al·legacions contra el projecte, actualment en exposició pública al Servei d’Assessorament Ambiental del govern. Tant el consistori com més governs locals del pla també rebutgen aquest projecte, que preveu d’ocupar 2.500 metres quadrats a la finca de Son Vanrell, a més de l’espai exterior per a les gallines. “La necessitat de construir un femer, fosses per a aigües brutes i més fosses addicionals planteja riscos ambientals significatius” a més que “pot suposar un greu problema de gestió de residus i contaminació”, diu el consistori en una moció presentada.

Una pancarta contra la macrogranja al nucli de Sineu (fotografia: Martí Gelabert). Una pancarta contra la macrogranja al nucli de Sineu (fotografia: Martí Gelabert). Pudor i molta preocupació

N’Álvaro, un altre veí de la zona, adverteix que no perjudicarà solament Sineu, sinó que pot arribar a tota l’illa. “Ja en tenim prou amb el nivell de turisme que hi ha perquè ara ens posin una macrogranja. No n’estam gens contents, la veritat. Hi haurà pudor, diuen que pot generar epidèmies… Estam molt preocupats”, diu.

En aquesta línia, en Chema apunta que la fortor, segons com bufi el vent, es pot sentir a deu quilòmetres. “El que més crida l’atenció és que posin facilitats a una empresa que ja té antecedents de fer les coses malament”, denuncia. Es refereix a la macrogranja que Avícola Son Perot ja té a Llucmajor, amb 136.000 gallines, i que l’empresa preveu de substituir per aquesta de Sineu. L’entitat ecologista GOB denuncia que ja va ser sancionada l’any passat pel govern perquè operava sense tenir l’avaluació ambiental integrada –va haver de pagar uns 200.000 euros en sancions– i que ja va causar conflictes veïnals per la mala olor i l’alta presència de mosques.

L’entitat exposa que la macrogranja multiplica per més de cinc el volum de gallines i de producció respecte de la que té previst de tancar a Llucmajor. Es calcula que es produiran 13 milions de dotzenes d’ous l’any, més 260.000 dotzenes d’ous líquids, provinents d’ous esquerdats, 15.000 gallines mortes involuntàriament i 25.500 ous romputs tudats que aniran al Parc de Tecnologies Ambientals (TIRME). “Són xifres insostenibles. A més, hi pensen dur excrements de 220.000 gallines més de Manacor. El sistema de macrogranges és un sistema amb un greu impacte ecològic, ambiental i paisatgístic i cruel amb els animals”, diuen.

Contaminació de l’aigua

Una de les preocupacions principals per a la gent del poble és la contaminació de l’aigua. El projecte faraònic, a banda de gastar una tercera part del consum estimat per al municipi de Sineu, segons l’entitat ecologista Greenpeace, causarà greus problemes de nitrats a les masses d’aigua de la zona. “Hipoteca qualsevol possibilitat de recuperar l’aqüífer”, apunten, atès que el poble fa més d’una dècada que no pot consumir la seva aigua per aquesta qüestió i la macrogranja encara empitjorarà més la situació.

De fet, segons les dades públiques recollides per Greenpeace, de tots els mesuraments de l’aigua que es van fer a les Illes, cent divuit eren per damunt del límit legal de nitrats, entre els quals, els fets Sineu. Na Margalida, veïna del poble, també es mostra contrària al projecte i enumera de primer inconvenient de tots la qüestió de l’aigua. “Tens l’esperança que et duran aigua potable i després et posen això i tornes a començar i no la pots usar”, lamenta. En Chema, en la mateixa línia, destaca els problemes de sequera que hi ha hagut i diu que el projecte sembla que hagi de ser una mentida, una broma pesada. “Parlam de 750.000 gallines! La veritat és que no pinta gaire bé, la cosa”, diu n’Álvaro.

Voltants de la finca de Son Vanrell, a la carretera MA-3512, on és previst que hi hagi la macrogranja (fotografia: Martí Gelabert). Voltants de la finca de Son Vanrell, a la carretera MA-3512, on és previst que hi hagi la macrogranja (fotografia: Martí Gelabert). Imatge del nucli de Sineu, a dos quilòmetres d'on és previst que es construeixi la macrogranja (fotografia: Martí Gelabert). Inconvenients al poble

En Chema sosté que el macroprojecte perjudicarà Sineu econòmicament, en l’àmbit de salut i de totes les maneres possibles. Fins i tot, a les cases i possessions, que diu que perdran valor. També a escala turística. “Una empresa no hauria de poder barrinar tanta gent tan fàcilment. Les coses haurien de ser molt més complicades”, sosté.

De fet, entre els problemes que hi pot haver al poble, Greenpeace en destaca la contaminació per les emissions d’amoníac. Comparant-ho amb unes altres explotacions avícoles industrials en funcionament, aquest gas tòxic, amb efectes nefasts sobre el medi i la salut, faria que l’explotació es convertís en la macrogranja d’aviram més contaminant dels Països Catalans.

L’Ajuntament de Sineu afegeix que emplaçar l’explotació agrària a pocs centenars de metres d’un paratge natural com les Mines de la carretera Sineu-Maria de la Salut –que el govern adquirirà per destinar a àrea recreativa– seria poc coherent, a més de l’impacte que tindrà al poble. Finalment, el GOB ho deixa clar: “En contextos de crisi climàtica, les macrogranges intensives no són la solució, perquè impliquen l’acaparament de sòl fèrtil, incideixen negativament en les emissions de gasos d’efecte hivernacle i comprometen greument la salut dels aqüífers i la salut pública.”

Ara manca per veure si la pressió de veïns, entitats ecologistes i administracions fa que es pugui aturar el projecte. “Era prou optimista que s’arribés a aturar, però sembla que la cosa no és tan fàcil”, apunta n’Álvaro. De moment, la finca, datada del segle XVI, encara és en venda en uns quants portals immobiliaris d’internet per quatre milions i mig d’euros.

El 22 d’agost va començar a Barcelona la trenta-setena Copa Amèrica, la competició de vela més important del món. Fins el 27 d’octubre, el Port Vell, el nou Port Olímpic, la platja del Bogatell i el Moll de Fusta seran ocupats per aquest esdeveniment, que segons els organitzadors generarà 1.200 milions d’euros per a la ciutat i atraurà dos milions i mig de visitants.

Indignació pels avantatges fiscals als participants de la Copa Amèrica: sense IVA ni successions, i amb rebaixes a l’IRPF

Ara bé, aquest triomfalisme dels responsables de l’esdeveniment contrasta amb la realitat de la resposta dels ciutadans. Fins ara, a les zones dedicades als afeccionats s’hi han vist més turistes i curiosos que no pas seguidors de la vela. Tampoc no és habitual veure-hi veïns de la ciutat, la majoria dels quals ha rebut la competició amb desconfiança i, fins i tot, enuig.

Poca afluència de públic

Fins ara, que s’han disputat les regates preliminars i la primera regata oficial, les zones d’afeccionats repartides davant el front marítim barceloní han presentat poca presència de públic, tot i ser gratuïtes.

Una competició que se segueix amb pantalles gegants

Les regates es fan al litoral barceloní, i per apreciar-les correctament es retransmeten en unes pantalles gegants situades a les zones d’afeccionats.

Esther Jorquera: “La Copa Amèrica és la benzina de l’activitat econòmica que afavoreix les elits”

Pugnes a la mar

 

Els equips que hi participen, l’Alinghi Red Bull Racing, l’American Magic, l’Ineos Britannia, el Team New Zealand, l’Orient Express i el Luna Rossa, disputen les regates al litoral barceloní, a una distància considerable de la platja. Això fa que els afeccionats que volen seguir-les de la platja estant hagin de fer servir prismàtics.

L’acte de presentació punxa

Dijous es va fer l’acte de presentació oficial dels equips que participen en la competició al Moll de la Fusta. El nombre d’autoritats, entre els quals hi havia el batlle, Jaume Collboni, i dels integrants dels equips gairebé va superar el d’afeccionats.

Increment de la presència de iots de luxe

Amb l’inici de la competició, la presència de iots de luxe al Port Vell de Barcelona s’ha incrementat. També destaca l’alt poder adquisitiu dels afeccionats.

La Copa Amèrica de vela ja és aquí: quines restriccions hi ha i com afectaran els veïns?

Molta presència policial

Un ampli dispositiu conjunt entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil vetlla per la seguretat dels participants i assistents a la Copa Amèrica de vela.

Els efectes de la copa arriben a la Barceloneta

La presència de la competició es nota, sobretot, al barri de la Barceloneta. Per això, els veïns exhibeixen el seu rebuig amb banderes als balcons.

El Port Olímpic, remodelat

Les obres de remodelació del Port Olímpic s’han acabat, aprofitant l’inici de la Copa Amèrica.

Bloomberg · Karishma Vaswani

La política torna a ser, com més va més, un negoci familiar al sud-est asiàtic, malgrat les grans i vibrants noves democràcies. És una tendència preocupant. Hi ha el perill que el poder es concentri en mans d’un club exclusiu de clans arrelats, i això preocupa molt una part del jovent de la regió, que es mostra frustrat amb el nepotisme.

Tot i que el sud-est asiàtic no és un cas aïllat –les dinasties polítiques són prevalents també a Occident, pensem en els Bush i els Trudeau, per exemple–, la diferència rau en el fet que molts dels noms familiars han anat tornant, arran dels desordres i la crisi financera d’aquestes darreres dècades, que han trastocat l’antic ordre en molts llocs.

Prenem com a exemple les Filipines, on els clans han controlat els diners i han exercit influència d’ençà de l’època colonial. El seu privilegi els va permetre de comprar terres en l’era postindependència, quan Manila es va alliberar del domini colonial dels Estats Units el 1946. Això els va enriquir i els va impulsar més amunt en l’escala econòmica. La riquesa va ser útil en els seus intents d’èxit en la política.

Sis dels nou darrers presidents del país han pertangut a les famílies Macapagal, Marcos i Aquino. L’actual president, Ferdinand Marcos Jr., Bongbong, és fill de l’antic autòcrata Ferdinand Marcos. Durant un viatge informatiu a Manila per a les eleccions del 2022, em va sorprendre el nombre de filipins del carrer que havien oblidat la corrupció i l’avarícia del seu règim, enderrocat enmig de protestes el 1986, després de dues dècades al poder. En canvi, s’havien cregut una narrativa inventada a les xarxes socials, segons la qual el jove Marcos els retornaria a una suposada època daurada de prosperitat i estabilitat.

Paetongtarn Shinawatra (fotografia: Rungroj Yongrit).

Aprofitar el llegat familiar ajuda a captivar els votants d’aquesta generació. A Tailàndia, la filla de l’ex-primer ministre Thaksin Shinawatra, Paetongtarn, de 38 anys, ha estat nomenada aquest mes en el seu antic càrrec (que va perdre en un cop d’estat el 2006). La seva tia, i germana de Thaksin, Yingluck, també va ocupar el càrrec abans de ser destituïda pel Tribunal Constitucional el 2014.

Les dinasties polítiques no són confinades únicament a sistemes democràtics sorollosos com el de les Filipines. A Cambotja, fa un any que el dictador Hun Sen va cedir el poder al seu fill, Hun Manet, després de gairebé quatre dècades com a líder del país (si bé, a tots els efectes, ell continua manant entre bastidors, com a president del Partit Popular Cambotjà i legislador).

Després hi ha Indonèsia, el país i l’economia més grans del sud-est asiàtic. La setmana passada, les protestes generalitzades van fer suspendre les iniciatives parlamentàries que pretenien de concedir al fill del president sortint un camí més fàcil cap al poder polític. L’arxipèlag havia estat fins fa poc un model de democràcia en una regió on la corrupció i el nepotisme –que no van desaparèixer mai del tot– semblen estar tornant amb una desvergonyida força.

Manifestants protesten davant el parlament contra Joko Widodo, el dia 22 (fotografia: Mast Irham).

Quan Joko Widodo va ser elegit per primera vegada el 2014, va ser vist com una alenada d’aire fresc. Amb una actitud humil i uns orígens com a fabricant de mobles d’una ciutat provincial, venia de fora de les files habituals de generals i elits que havien governat el país.

Però Jokowi, com és conegut popularment, ha utilitzat el seu segon mandat per assegurar-se que el seu llegat perduri més enllà de la seva sortida del càrrec, d’aquí a dos mesos. “Jokowi ha construït una coalició amb tants partits al parlament que arriba al punt en què no pot ser desafiat, a causa de la base de poder que ha creat”, diu Elisabeth Kramer, professora de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Nova Gal·les del Sud. “Això li permet, a ell i, per extensió, a la seva família, de protegir els seus privilegis i exclusivitats, per assegurar-se que només un cert club de persones es presentin a les eleccions i les guanyin.”

Els indonesis estan acostumats a líders forts amb ambicions dinàstiques. L’arquetip va ser Suharto: la seva dictadura de 32 anys va acabar enmig de violentes protestes durant la crisi financera asiàtica del 1998. Entre les queixes, hi havia el fet que l’antic general havia fet els ulls grossos davant l’avarícia creixent dels seus fills, i que ells havien fet servir la seva posició com a descendents seus per explotar l’economia rica en recursos del país, a costa de la gent corrent, que lluitava per arribar a final de mes.

Alguns indonesis hi veuen ara paral·lelismes. Una revista de notícies popular va recrear una portada de l’era de Suharto, amb la diferència que aquesta vegada hi va posar la cara de Jokowi, anomenant-lo “Raja Jawa”, el rei de Java. La insinuació poc subtil és que Jokowi i la seva família estan desconnectats dels indonesis de cada dia, i tenen un estil de vida sumptuós. Molt diferent de la imatge de “l’home del poble” que va cultivar amb tanta cura quan va ser elegit per primera vegada.

Ara per ara, si més no, els manifestants indonesis han aconseguit de mantenir la democràcia segura. El president sortint i més persones al sud-est asiàtic amb ambicions dinàstiques farien bé de fixar-se en Sheikh Hasina. La filla del pare fundador del Bangladeix es va veure obligada a fer una sortida ràpida i humiliant a principi de mes, després de vint anys de govern intermitent que es va tornar com més anava més autocràtic.

En el passat, els reis lliuraven guerres per assegurar-se que els seus fills heretarien el tron. Però no eren pas dirigents elegits i els seus súbdits no tenien cap més opció que suportar-los. No és el cas de les democràcies actuals. Finalment, la gent s’assegurarà que les seves veus siguin escoltades. I els mandataris farien bé de deixar les seves famílies on els pertoca: a casa.

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El govern del primer ministre britànic, Keir Starmer, preveu d’oferir als treballadors del Regne Unit la possibilitat de demanar una setmana laboral de quatre dies, si bé sense reducció horària.

“Creiem que la flexibilitat d’horaris és bona per a la productivitat. […] Potser, en compte de treballar vuit hores diàries durant cinc dies, se’n poden treballar deu  durant quatre“, ha dit la secretària d’Estat d’Aprenentatge i Formació, Jacqui Smith, a la cadena de ràdio LBC.

“Seria la mateixa quantitat de feina, però repartida d’una manera que permetria gastar menys en llars d’infants o bé dedicar més temps a la família. Atrauria més gent al mercat laboral i ajudaria el nostre objectiu primordial de fomentar el creixement“, ha afegit.

No obstant això, Smith ha reconegut que certes feines, com la dels professors, no poden adaptar-se a aquest model. Però ha indicat que, encara que molta gent no pugui acollir-s’hi, això no ha d’implicar que uns altres treballadors no puguin tenir la possibilitat de demanar-ho.

Sigui com sigui, un portaveu de l’executiu laborista ha rebutjat que aquesta modalitat de setmana laboral es converteixi en obligatòria per a les companyies del país. “No tenim previst d’imposar una setmana laboral de quatre dies ni als empresaris ni als treballadors. Qualsevol canvi en la legislació laboral es consultarà en col·laboració amb les empreses”, ha garantit un portaveu de l’executiu de Starmer, que ha assegurat que s’oferiran més detalls sobre el pla durant els cent dies vinents.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha destituït el comandant de la força aèria ucraïnesa, Mikola Oleszuk, ara que fa uns dies que l’aviació ucraïnesa va perdre el seu primer caça F-16 en un accident que va causar la mort del pilot.

Zelenski ha confirmat l’acomiadament sense vincular-lo directament al sinistre, amb un missatge en què ha cridat a l’enfortiment de l’exèrcit ucraïnès i en què s’ha mostrat “infinitament agraït” per la feina de tot el personal que ajuda en la lluita contra la invasió russa.

L’accident va passar dilluns, dia en què les forces de Rússia van llançar una onada d’atacs contra més d’una desena de regions ucraïneses. Tal com van informar les mateixes forces armades, el caça es va estavellar durant una maniobra per a interceptar projectils russos.

En un missatge en Telegram, Oleszuk havia promès una investigació per a esclarir les causes de l’accident i depurar-ne responsabilitats. “Ningú ha ocultat res i ningú oculta res”, va dit, poques hores abans que se’n conegués el cessament per boca de Zelenski.

Les autoritats ucraïneses han identificat la víctima com el pilot Oleksi Mes, que havia participat en la formació oferta a militars ucraïnesos per a manejar els caces occidentals. Ucraïna va rebre els primers F-16 fa tot just un mes, en una fita que Zelenski feia temps que reclamava.

Jordi Martí Galbis serà el president de la formació de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, en substitució de Xavier Trias, que va acomiadar-se de l’ajuntament al juliol, després de tretze anys com a regidor a l’oposició i un mandat com a batlle. Galbis ha estat nomenat oficialment president del grup municipal de Trias per Barcelona – Junts per Catalunya. 

La nova portaveu del grup serà Neus Munté, que havia assumit la presidència de la formació municipal en substitució d’Elsa Artadi el 2022; i el portaveu adjunt, Damià Calvet. Fins ara, Galbis era el portaveu de la formació.

Trias ja havia anunciat que Galbis seria el seu successor al capdavant del grup municipal. Però la sortida de Trias de la formació implica que ara caldrà un canvi de nom, tot i que de moment se’n desconeix la denominació definitiva.

[VÍDEO] Trias s’acomiada de l’Ajuntament de Barcelona després de gairebé dues dècades: “Avui no us diré que us bombin”

Pedro Sánchez convocarà al novembre el congrés federal del PSOE, segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN. El president del govern espanyol i secretari general de la formació podia convocar-lo fins a la tardor del 2025, però ha decidit d’accelerar els terminis amb l’objectiu d’impulsar el relleu dels lideratges territorials abans de l’estiu vinent. D’aquesta manera, també vol reforçar l’estructura del partit abans d’afrontar un nou cicle electoral, amb la vista posada a les eleccions d’Andalusia.

Les mateixes fonts diuen que la ciutat que es triarà per al congrés podria ser Sevilla.

Es preveu que el secretari general del PSOE reuneixi dilluns l’executiva federal del partit perquè, entre més qüestions, convoqui el comitè federal el dissabte 7 de setembre. L’òrgan màxim del partit haurà d’aprovar, després, el calendari del 41è congrés socialista.

El preu de la llum ha tocat sostre aquest agost. S’ha tancat el mes amb un preu de mitjana de 91,05 euros el megawatt hora (MWh), l’import més alt del darrer any, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE). L’encariment ha arribat en el període amb més calor de l’any, que coincideix amb un moment de baixa producció d’energia eòlica i hidràulica.

En concret, la llum s’ha encarit al voltant d’un 26% respecte dels 72,31 euros/MWh del juliol. Tot i l’augment, el preu ha estat inferior al de fa un any, quan es va situar de mitjana en els 96,05 euros/MWh. L’OMIE recull l’import del mercat majorista, la referència per als consumidors que tenen la tarifa regulada.

Aquests darrers dies del mes –29, 30 i 31– han estat els que han tingut la llum més cara, amb imports que han oscil·lat entre els 115 euros i els 120 euros/MWh. De fet, demà la llum s’enfilarà fins als 116,61 euros/MWh, i les hores més cares seran entre les 21.00 i les 23.00, quan el preu pot arribar fins als 154,15 euros/MWh. En canvi, la franja més barata serà de 13.00 a 14.00, quan costarà 85,23 euros/MWh.

Els 91,05 euros/MWh de preu mitjà registrats durant l’agost contrasten amb els 13,67 euros/MWh hora de l’abril, resultat de la producció d’energia de les renovables.

El traspàs del servei de rodalia com a qüestió clau, treballar per l’oficialitat del català a la UE, recuperar el lideratge econòmic a l’estat espanyol i el control de la delinqüència. Són alguns dels objectius que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fixat en una carta personalitzada que ha entregat a cada conseller per detallar-los què espera d’ells. L’executiu català fa una trobada de dos dies al Monestir de Poblet (Conca de Barberà) per a perfilar el pla de govern i concretar les prioritats per a aquesta legislatura. Avui hi ha hagut una primera sessió de treball amb intervencions del president Illa i del conseller de la Presidència, Albert Dalmau. A la tarda hi tornarà a haver una reunió amb intervencions de tots els consellers.

En el conseller Dalmau, Illa li confia “l’estratègia de modernització organitzativa i tecnològica del sector públic” i li demana una agenda de diàleg amb tot el territori, amb especial atenció als municipis i a l’Aran. En la carta dirigida a la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, el president li demana que treballi per a fer possible que Catalunya recuperi el lideratge econòmic a l’estat espanyol i desenvolupi “el paper motor” que històricament ha jugat a Europa.

En l’àmbit de l’Interior, Illa vol que la consellera Núria Parlon se centri en el control de la delinqüència i la lluita contra les ocupacions il·legals, els furts, la criminalitat associada al tràfic de drogues i la multireincidència. També estableix com una línia prioritària afrontar la violència contra les dones. Per al conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, Illa assenyala reptes com els serveis d’execució penal i de justícia juvenil i qüestions “rellevants i sensibles” com la memòria històrica i la qualitat democràtica.

En la carta dirigida a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el president li encarrega el traspàs del servei de rodalia com a “qüestió clau”. Així mateix, li confia l’encàrrec d’equipar Catalunya d’una estructura per “garantir la bona salut del cicle de l’aigua per mitjans propis”. En l’àmbit de la Salut, el president vol que la consellera Olga Pané se centri a aconseguir que tots els ciutadans tinguin un accés a l’Atenció Primària de Salut en un 90% en quaranta-vuit hores; impulsar la reducció de llistes d’espera i aprovar dues lleis: la llei d’Agenda d’Integració Social i Sanitària i la llei de Formes no Contractuals, aquesta última lligada a la normativa europea.

Illa estableix com una de les prioritats “recuperar la confiança en el sistema educatiu, el diàleg i el consens amb els docents” i afegeix que Catalunya no es pot permetre un sistema educatiu “amb uns mals resultats en els aprenentatges i amb un elevat abandonament escolar prematur”. Segons el president de la Generalitat, cal redissenyar el sistema de protecció social amb la integració del sistema social i el sanitari. Així mateix, encarrega a la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, elaborar un nou mapa de prestacions socials i reduir les taxes de pobresa.

Al conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, el cap de l’executiu li demana que impulsi un “model de creixement sostenible” i establir el diàleg social constant entre sindicats, empreses i administració. A la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, el president l’insta a “garantir els drets de les dones i aturar les discriminacions estructurals que pateixen pel simple fet de ser dones”.

I en l’àmbit de política exterior, Illa estableix com a principals objectius que el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, centri els seus esforços en la internacionalització econòmica, en augmentar la influència de Catalunya a les institucions de UE i treballar per l’oficialitat del català a la UE “en col·laboració amb el govern espanyol”. El president de la Generalitat encarrega a la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, treballar perquè Catalunya es posicioni entre les 50 regions més innovadores de la UE el 2030. També li encomana la millora del paper del sistema universitari “com a motor de transformació, garantint la normalitat del català com a llengua pròpia”.

Al conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, l’insta a afrontar la “complexitat” que viu el sector posant èmfasi en la simplificació administrativa, la professionalització i digitalització, amb l’objectiu de fer el sector agroalimentari “més sostenible i més competitiu”. Per a la nova conselleria d’Esports que encapçala Berni Álvarez, el president demana que dialogui amb tots els actors implicats perquè aquest àmbit guanyi pes al territori i fora del país. També li encomana que treballi per millorar les infrastructures i equipaments esportius de Catalunya.

El cap de l’executiu català vol que la consellera de Cultura, Sònia Hernández, se centri a obtenir el 2% del total del pressupost de la Generalitat. I li demana que “prioritzi posicionar Catalunya a l’avantguarda audiovisual i digital”. “La indústria audiovisual és un motor econòmic i cultural i encara ho pot ser molt més”, afegeix en la carta. Finalment, també per al departament de nova creació de Política Lingüística, demana al conseller Francesc Xavier Vila que se centri en l’aprovació i execució del Pacte Nacional per la Llengua. Un projecte de país que qualifica “d’impacte històric imprescindible per garantir el futur de la llengua catalana a les següents generacions”.

Sessions de treball a Poblet i pròxima compareixença al parlament

Illa també ha visitat l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Precisament, el president de la Generalitat ha escollit el monestir pels seus valors i perquè s’hi guarda el fons de Tarradellas, un dels seus referents. A la tarda anirà al Monestir de Santa Maria de Poblet acompanyat de Rafael Barruè Broch, abat de Poblet. És previst que ve 5 de setembre el president Illa comparegui al ple del parlament per explicar la configuració del nou Govern i les seves línies mestres. Ho farà gairebé un mes després de ser investit president, el passat 8 d’agost, i també després de nomenar el gruix dels alts càrrecs per posar en marxa la maquinària dels diferents departaments.

La Conselleria d’Educació i Universitats del govern de les Illes accepta el fracàs del pla pilot de segregació lingüística que va impulsar arran de l’acord amb Vox. Avui ha descartat de destinar-hi seixanta milions d’euros el 2025 perquè, en paraules del portaveu, Antoni Costa, “és obvi que no calen”. A més, ha explicat que el milió d’euros que es destinarà enguany cobriria tot el curs educatiu. Segons que ha dit, la partida de 20 milions que es va acordar d’incloure enguany al pressupost era un màxim segons la decisió que prenguessin els centres. Com que tan sols 11 centres d’educació primària dels 339 que hi ha –un 3,24%– van demanar d’adherir-s’hi, no serà necessària bona part dels diners prevists.

“Les famílies són conscients que si els infants no aprenen català a l’escola, ja no n’aprendran”

Sobre això, per a Costa és una “evidència empírica” que vint milions no calen en absolut. També ha volgut matisar que la decisió no volia dir que l’executiu s’oposés al pla, malgrat el trencament amb Vox. Respecte de les partides pressupostàries que s’hi puguin destinar en un futur, ha explicat que no hi havia cap previsió.

Els dinou milions restants del pressupost d’enguany es destinaran a unes altres necessitats dels centres educatius.

L’entitat bancària andorrana MoraBanc ha informat d’un intent d’estafa als clients per part d’un grup de ciberdelinqüents, que intenten d’accedir a les dades bancàries en línia.

És un correu fals que accedeix a una pàgina falsa de MoraBanc.
Fixa't en el mail del remitent i l'URL de la pàgina que no són de MoraBanc. pic.twitter.com/4ui1evPCAK

— MoraBanc (@MoraBanc) August 30, 2024

Els estafadors envien un correu electrònic que té com a remitent MoraBanc, però que s’emet d’una adreça electrònica que no és del banc. El missatge alerta de la necessitat de fer un tràmit de verificació en línia i inclou una adreça que dóna accés a una pàgina web que suplanta la del banc. Aquesta pàgina és falsa, tal com demostra el fet que l’adreça és diferent de les que habitualment fa servir el banc.

Així, l’entitat recomana als clients de no accedir a la web a través d’enllaços patrocinats. Alhora, ha explicat que ja ha emprès mesures per desactivar aquesta amenaça i que ha començat a avisar els clients d’aquesta estafa potencial.

Els Blaus de Granollers veuen en la polèmica originada al voltant del taller satíric durant la festa major, en què els participants simulaven el llançament d’un còctel Molotov fals a un ninot de cartó vestit de policia, una operació orquestrada amb intencions ideològiques i polítiques, que a parer seu transcendeix l’esdeveniment. En un comunicat a què ha tingut accés VilaWeb, lamenten que s’hagi tergiversat i descontextualitzat l’acte, cosa que ha causat una ofensiva mediàtica i política que entenen que va més enllà de la colla. “Defensarem la llibertat d’expressió per sobre de qualsevol cosa”, diuen.

Una nova manipulació del delicte d’odi serveix per a amenaçar els Blaus de Granollers

Per la colla, la situació que ha acabat originant-se és desmesurada i tergiversada i adverteixen que no volen renunciar a cap de les llibertats que els defineixen: “Som una festa participativa, feta pel poble i per al poble.” Perquè la gent pugui entendre el context del taller, expliquen que la Festa Major de Granollers és com un carnaval d’estiu basat en la sàtira i la disbauxa. “Com a bon carnaval, el joc de la disfressa és variat i molesta el veí, el mossèn i l’autoritat”, diuen. A parer seu, en un poble que consideren d’alta salut democràtica, entenen que la irreverència ha estat sempre ben entesa. “Volem fer festa i volem fer-la com vulguem. Volem ser crítics i riure de tot allò que calgui. Volem que el carrer sigui el centre de l’ànima festiva i ciutadana, i que siguem capaços de subvertir normes i imposicions. Per nosaltres, la festa és la llibertat.”

Solidaritat a les xarxes amb els Blaus de Granollers: “La sàtira popular és el motor de la festa”

Al comunicat, també afegeixen que, malgrat el context repressiu i de censura que viuen, ningú no els entristirà la festa. I diuen que la colla és ben acompanyada i fa feina perquè aquesta situació acabi ací i tothom que forma part de la festa la pugui viure amb tranquil·litat.

Polèmica més enllà del municipi

Però la polèmica ha sobrepassat tot el que es podia imaginar i ha arribat a situacions surrealistes. Tot va començar quan uns quants sindicats de policies es van abraonar contra els Blaus pel taller satíric. Fins i tot, la fiscalia de menors s’hi ha pronunciat i ha obert un expedient de risc indeterminat per als menors que possiblement van participar d’alguna manera en el taller. La mateixa fiscalia també va demanar als Mossos d’Esquadra que identifiqués si menors en situació de desemparament o desprotecció van participar en aquesta activitat.

També n’ha parlat la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, que ha titllat d’intolerable el taller. “Només a partir de la seguretat que ens garanteixen podem gaudir de la resta de drets i llibertats. És intolerable que un taller fomenti pràctiques violentes dels infants”, ha dit en un comunicat.

Finalment, la batllessa de Granollers, Alba Barnusell, ha dit que era un acte desafortunat que no anava en la línia de com el consistori entenia la festa. Així s’ha defensat d’aquells que havien demanat que plegués per l’acte.

L’euríbor a dotze mesos, l’índex que es fa servir de referència a la majoria d’hipoteques, ha tancat l’agost amb la baixada mensual més pronunciada d’aquests darrers quinze anys i s’ha situat al 3,166%. Segons l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), la davallada es traduirà en una rebaixa de 51,8 euros per cada 100.000 d’hipoteca en la quota mensual i de 621 l’any si la revisió anual es fa aquest mes.

Els pronòstics de l’entitat també apunten que l’índex continuarà baixant aquests mesos vinents per la baixada dels tipus del Banc Central Europeu (BCE) fins a situar-se al 2,8% a final d’any. En concret, durant l’agost l’euríbor ha baixat de 0,36 punts respecte del mes passat i ha assolit el mínim d’ençà del desembre del 2022. La xifra mensual difosa enguany contrasta amb la de l’agost del 2023, quan l’índex se situava al voltant del 4%. Ressalta també que la baixada interanual de l’indicador és la més gran d’aquests darrers onze anys.

ASUFIN també ha assenyalat la cotització diària de l’indicador, que ha trencat la barrera del 3,1% i s’ha situat al 3,088%. L’associació diu que això anticipa que el mes de setembre es tornarà a trencar aquest llindar i així continuarà l’alleugeriment dels qui hagin de revisar aleshores l’hipoteca.