Vilaweb.cat

El govern decreta l’emergència per sequera a Barcelona, Girona i 200 municipis més

Ha arribat l’hora: després de tres anys, la major part de Catalunya ha entrat avui en fase d’emergència per la sequera, la més dura i profunda que ha tingut aquest país d’ençà que hi ha dades, fa cent deu anys, segons les paraules que han repetit una vegada i una altra, aquests últims mesos, president i consellers. L’emergència, que el govern ha mirat d’endarrerir amb successives modificacions del pla especial de prevenció, s’ha aprovat una volta les reserves d’aigua disponibles han baixat del 16%, i implica noves restriccions –que entraran en vigor demà, quan l’emergència hagi estat publicada al DOGC. Les dues mesures principals són una rebaixa de la dotació d’aigua per habitant i dia, que passarà de 210 litres a 200, i del cabal ecològic dels rius Llobregat, Ter i Muga.

Les dotacions d’aigua disponibles per a l’agricultura baixaran d’un 80%; per a la ramaderia, d’un 50%; i per als usos industrials i recreatius, d’un 25%. Per una altra banda, s’endarrerirà l’obertura de les noves granges, de les ampliacions de les existents i, en general, de les noves activitats que requereixin un ús intensiu d’aigua. En continuaran els tràmits, però no es podran posar en funcionament fins que no s’hagi sortit de la fase d’emergència, cosa que, segons el conseller David Mascort, és impossible de pronosticar amb precisió.

Tampoc no es podran omplir piscines, llevat de les d’usos esportius i de les d’aigua de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament ni sanejament. L’ús d’aigua per a regar jardins i zones verdes, públiques o privades, també es prohibeix, tot i que es podrà regar comptadament l’arbrat públic perquè no es mori, atès que “les ombres dels arbres són refugis climàtics difícils de substituir”. Els vehicles només es podran netejar en establiments comercials que s’hi dediquen, i no es podran omplir fonts ornamental, ni llacs artificials ni més elements d’ús estètic de l’aigua, llevat dels casos en què calgui garantir-hi la supervivència d’animals.

L’abast de les restriccions

Ara com ara ja hi ha una trentena de municipis del país en fase d’emergència: els que es proveeixen dels embassaments de Siurana-Riudecanyes i Darnius, i els que es proveeixen de l’aqüífer del Fluvià-Muga. Avui s’estendrà als 202 municipis que reben l’aigua del sistema Ter-Llobregat, on viuen més de sis milions de persones. Són Barcelona i l’àrea metropolitana, i també Girona i voltants. Es reparteixen per les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Podeu consultar-ne la llista completa.

Torna el PROCICAT

Amb l’entrada en emergència també s’activa el PROCICAT, el pla territorial de Protecció Civil, que ja es va activar durant la pandèmia del coronavirus. Segons que ha explicat Mascort, “en cas que, d’aquí a vuit mesos no hagués plogut ni una mica d’aigua i haguéssim de decidir, per exemple, com abastar els hospitals, seria el PROCICAT que hauria de fer-ho”. Mentrestant, els tècnics que en formen part estudiaran totes les hipòtesis. Però, abans d’arribar-hi, encara hi ha dues fases més greus d’emergència, en què l’aigua per habitant i dia es rebaixarà, primer, de 200 a 180 i, després, a 160.

Mascort no ha descartat que una de les solucions, més endavant, pugui ser de rebre aigua amb vaixell. Les converses amb el govern espanyol són fluides i dilluns hi haurà una reunió per a parlar-ne. Segons el conseller, el fet més complicat seria trobar els vaixells, però confia que els trobarien. “Si cal portar aigua a Barcelona, segur que trobarem les fórmules necessàries. No és tan important d’on ve sinó que, quan la necessitem, la puguem anar a buscar de seguida”, ha dit.

Aragonès demana un esforç als ciutadans i al teixit productiu

El president Pere Aragonès ha agraït l’esforç del teixit productiu i dels ciutadans, “que han entès que som en una situació del tot excepcional i que calia prendre mesures d’estalvi”, i també dels tècnics que –diu– han fet un esforç en la modernització de les xarxes d’abastament. “Sense aquest esforç faria més temps que seríem en aquesta situació d’emergència i seria més greu. L’esforç ha valgut la pena i la continua valent. Fer front a la sequera és la nostra principal prioritat com a govern”, ha dit.

Aragonès ha explicat que, per a preparar els mesos vinents, el govern mirarà de millorar l’obtenció d’aigua amb la regeneració i les dessaladores, que abans de la sequera significaven poc més d’un 15% del proveïment i ara, prop d’un 55%. Ha explicat que augmentaran el suport econòmic als ajuntaments i als ens locals per continuar modernitzant les xarxes i trobar més pous, atès que aquesta mena de situacions es viuran més sovint a partir d’ara. “Som en una nova realitat climàtica en què és probable que hi hagi més sequeres, amb més intensitat i més periodicitat”, ha dit el president.

Mascort ha afirmat que el govern té un pla per a fer més eficaç la gestió, i que les conseqüències es començaran a percebre entre el 2027 i el 2030. L’objectiu és que Catalunya produeixi 160 hectòmetres cúbics d’aigua més cada any. Segons que ha detallat, això s’aconseguirà gràcies a l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i la de la dessaladora del Foix. També amb les ampliacions i millores de les màquines de regeneració i les potabilitzadores dels rius Besòs, Llobregat i Ter.

L’Audiència de Barcelona accepta que es faci a porta tancada només la declaració de la denunciant en el judici d’Alves

L’Audiència de Barcelona no ha acceptat que el judici contra Dani Alves per agressió sexual es faci a porta tancada, però sí que ho ha admès en el cas de la declaració de la denunciant. La fiscalia havia demanat de fer la vista a porta tancada i l’acusació particular s’hi havia adherit. La defensa, en canvi, volia que això es decidís al començament de les sessions. D’una altra banda, el tribunal prohibeix no solament que els mitjans difonguin les imatges del judici, sinó també que les enregistrin. Sí que permetrà de fer unes primeres imatges i fotografies al començament de la sessió.

Una mampara separarà la denunciant d’Alves durant la declaració per evitar el contacte visual entre tots dos. L’enregistrament d’aquesta declaració es farà amb veu distorsionada i imatge pixelada, per si en el futur se’n pogués filtrar la imatge o la veu.

Els mitjans de comunicació, al marge de les imatges inicials, no podran enregistrar-ne ni difondre’n del desenvolupament de la vista. Tampoc no podran prendre imatges de la denunciant ni dels seus familiars. Durant la vista no es podrà dir el seu nom, sinó que es parlarà sempre de “la denunciant”. Es prohibeix la divulgació d’informació sobre ella.

Sobre la petició de fer la vista a porta tancada, l’Audiència de Barcelona addueix que la constitució espanyola estableix la publicitat de les actuacions judicials, i la llei concreta que els debats de judici oral han de ser públics llevat que el tribunal o el jutge decideixin contràriament per raons de seguretat o per protegir la intimitat de la víctima.

L’Audiència constata que els fets jutjats “tenen una evident repercussió mediàtica que suscita l’interès de mitjans de comunicació i de la ciutadania, sense que això pugui ser obstacle per a limitar la publicitat de la vista”. Admet que aquesta “ressonància informativa pot tenir greus conseqüències en l’esfera de la intimitat de la denunciant, que podria trobar-se doblement victimitzada”, però remarca que l’estatut de la víctima preveu mesures per a evitar-ho, com ara evitar el contacte visual amb el presumpte agressor i fer la vista sense públic.

El vídeo dels insults del jutge Joaquín Aguirre a Puigdemont que Boye ha denunciat

“Al final Puigdemont es va cagar a les calces”, deia i repetia el jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona i instructor del cas Vólkhov. Era en un interrogatori a Víctor Terradellas, ex-cap de relacions internacionals de CDC i encausat també en l’anomenada trama russa. L’interrogatori fou l’11 de maig de 2022, i ara Gonzalo Boye, l’advocat de Josep Lluís Alay i de Carles Puigdemont, ha presentat un incident de recusació contra Aguirre, tant per aquestes declaracions com per les que va fer fa poc a la televisió alemanya per comentar la causa que té entre mans, quan encara és oberta.

Boye s’ha referit, doncs, a l’interrogatori d’Aguirre a Terradellas, que VilaWeb va publicar el 2 de juny del 2022. I ací podeu veure’n un fragment:

Les preguntes que feia el jutge a Terradellas no tan sols eren insultants amb Puigdemont sinó que es basaven en falsedats.

—Joaquín Aguirre [J. A.]: Però al final [Puigdemont] no va fer res, o sigui al final…
—Víctor Terradellas [V. T.]: No, no va fer res.
—J. A.: No va fer res i vostè va dir a [Xavier] Vendrell que s’havia cagat a les calces…
—V. T.: Sí.
—J. A.: Va entrar en pànic? Això ho va dir més o menys, si vol parlar finament, amb aquesta expressió, en comptes de “es va cagar a les calces”, es tradueix dient que va entrar en pànic, i quan algú entra en pànic s’escagarrina, no? Doncs ja està, eh?
—V. T.: Sí, té raó [riu].
—J. A.: I com que li va entrar pànic va fer la DUI, que la va suspendre i no sabia què fer i va marxar en el maleter del cotxe.
—V. T.: No, no, la suspensió fou anterior.
—J. A.: Bé, al final el senyor va marxar en el maleter del cotxe perquè suposo que devia continuar en estat de pànic i ja des de Brussel·les es va sentir més segur i va continuar amb els bitcoins.

Com que l’investigat diu que Puigdemont no es va interessar per allò que li deien i no en va saber mai més res, el jutge li demana:

—A veure, vostè ara intenta emblanquir la figura del senyor Puigdemont dient: No, no, que ell no hi estava d’acord. Però és que una cosa és això i l’altra és que “es va cagar a les calces”. “Cagar-se a les calces”, referit a un home [Terradellas riu amb ganes], a veure, m’he preocupat de mirar-ho…
—V. T.: Em deixa que rigui, oi?
—J. A.: Sí, sí, rigui perquè això és per riure [Terradellas continua rient]. És que, en català, una persona pròxima a mi, em diu: “No, és que l’expressió en català ‘es va cagar a les calces’ referida a un home és com especialment humiliant, perquè els homes no duen calces, sinó calçotets. Aleshores, quan es va cagar a les calces vol dir que és una persona dèbil, covarda…”

Pàgines