El partit ultradretà alemany Alternativa per a Alemanya (AfD) ha anunciat que no admetrà premsa a la festa preparada per a després de les eleccions regionals d’aquest diumenge a l’estat de Turíngia, a l’est d’Alemanya, després que un tribunal ordenés que s’oferís el mateix accés a tots els mitjans.

Un portaveu d’AfD a Turíngia, Torben Braga, ha explicat que no hi haurà premsa en la celebració i que els diputats electes atendran els mitjans de comunicació a la seu del parlament regional avui mateix.

AfD respon així a la sentència del Tribunal Regional d’Erfurt que obligava AfD a oferir un accés igualitari a tota la premsa després d’una demanda conjunta de Der Spiegel, Bild, Die Welt i Die Tageszeitung. Fins a cinquanta periodistes d’altres mitjans sí que havien rebut confirmació de l’acreditació.

El partit argumenta que no hi havia espai suficient per a tota la premsa, ja que havien rebut sol·licituds de cent cinquanta periodistes i comptaven ja amb cent cinquanta convidats del partit. No obstant això, de moment no s’ha anunciat on es realitzarà la celebració i, per tant, es desconeix l’aforament.

L’Associació Alemanya de Periodistes ha criticat l’exclusió de determinats mitjans per ser “indignant des del punt de vista polític”, en paraules del seu portaveu Hendrik Zoerner.

Mentrestant, continua desenvolupant-se la votació, amb una participació del similar a la de 2019 a Turíngia, del 32% a les 12.00, lleugerament superior al 31,5% de fa cinc anys. A l’altre estat en el qual es vota, Saxònia, la participació se situa en el 35,4% a les 14.00, mentre que el 2019 va ser del 35,1% a aquesta mateixa hora. Aquestes xifres no inclouen el vot per correu.

La Bisbal del Penedès (Baix Penedès) fa una consulta popular sobre el canvi de classificació dels terrenys agraris per la construcció del nou polígon industrial Les Planes del Vent. En tractar-se d’una consulta d’iniciativa ciutadana, la votació d’aquest diumenge és sectorial. Uns 1.200 veïns del centre històric i el barri de la Miralba tenen dret a vot, dels 4.000 habitants del municipi. Tot i que la consulta no és vinculant, la comissió promotora defensa donar veu al veïnat. “L’èxit rotund seria que la participació fos la més alta possible independentment del resultat. Voldrà dir que la ciutadania s’ha expressat i a partir d’aquí, que l’ajuntament prengui les decisions que cregui convenients”, ha indicat Carles Castelló, membre de la comissió.

“Està d’acord amb el canvi de classificació dels terrenys agraris de la zona dels Masos per la construcció d’un nou polígon logístico-industrial a la Bisbal del Penedès?”. És la pregunta que es planteja a les paperetes de la consulta popular que se celebra aquest diumenge en aquest municipi del Baix Penedès, on hi ha cridades a votar 1.200 persones. Una comissió promotora de la consulta popular ha impulsat la votació, de caràcter no vinculant i sectorial, per donar veu a la ciutadania en un projecte que pot suposar “un abans i un després” per al poble. Malgrat que en un inici, van contactar amb el govern municipal per impulsar la consulta al conjunt de la localitat, la proposta no va trobar el suport de l’equip de govern. Així, es va optar per impulsar-la des de la iniciativa ciutadana, que limita el cens. Alhora, el resultat de la consulta popular no és vinculant.

D’aquesta manera, de les 4.000 persones censades a la Bisbal del Penedès, només tenen dret a vot les que estan empadronades al nucli i les del barri de la Miralba. Aquests veïns representen menys del 50% del conjunt de la població del municipi. “A nosaltres ens hauria agradat que hagués pogut votar tota la ciutadania”, ha lamentat Castelló. Per la seva part, des del consistori van rebutjar impulsar-la en caràcter general a causa de la proximitat amb els anteriors comicis. “El tema sobre si es continuava amb una nova zona empresarial va centrar la campanya electoral i tots els partits estaven bastant posicionats”, ha insistit l’alcaldessa Agnès Ferré. Actualment, l’equip de govern format per set regidors és partidari a construir un nou polígon industrial, mentre que els quatre regidors de l’oposició oh rebutgen.

Entre detractors i favorables

Una desena d’entitats ecologistes refusen el desenvolupament del nou polígon logístic les Planes del Vent, impulsat per un inversor privat. Entre els motius que en destaquen hi ha l’impacte a l’entorn immediat del poble i la destrucció de sol d’alt valor agrícola a tocar de l’entrada històrica del poble. Alhora, consideren que cal potenciar els polígons existents i no els convenç el model d’empresa logística que es planteja a la zona.

Inicialment, un inversor privat va proposar un projecte que ocupava vitanta-quatre hectàrees als Masots, el qual no va obtenir el vistiplau del consistori per iniciar els tràmits per tirar-ho endavant. Posteriorment, el mateix inversor va presentar aquesta segona proposta, de dimensions més petites, però que no ha convençut entitats veïnals ni ecologistes. Per contra, la batllessa ha assenyalat que es tracta d’un projecte equilibrat entre progrés i sostenibilitat i que aporta recursos. “Poder tenir estables més de 900.000 euros a l’any de contribucions, tenir puntes quan es fan les llicències d’obres, creiem que és important. Això no vol dir que cada vegada hàgim de fer un parc nou, sinó que amb aquest tanquem el cercle”, ha precisat Ferré. Alhora, ha remarcat que l’última paraula la tindrà la Generalitat.

Tant les veus detractores com les favorables coincideixen en la voluntat que aquest procés obtingui una alta participació. Des de primera hora del matí, el degoteig de veïns als baixos de l’ajuntament ha estat constant. Alguns, com la Isabel Saéz, han mostrat el seu rebuig frontal al projecte atenent a les molèsties que assegura que els pot provocar en el seu dia a dia, ja que viu en un punt pròxim on es planteja el nou polígon. Altres, fora de càmera, relataven que preferien no fer públic el seu vot. “En un municipi petit, a vegades és complicat posicionar-se obertament i dir cadascú la seva perquè et pots exposar a tenir certes repercussions”, ha apuntat el regidor a l’oposició Martín Deluca.

Resultats a partir del vespre, pendents del recompte final

A les vuit del vespre es tancarà la votació i començarà el recompte de vots. Ara bé, per conèixer el posicionament dels votants caldrà esperar fins que la comissió de seguiment faci un segon recompte dilluns al matí, el resultat del qual s’ha d’enviar a la comissió de compte de la Generalitat, qui proclamaran el resultat final. Des de la comissió promotora han instat al govern local a què, sigui quin sigui el sentit del vot majoritari, facin una reflexió per prendre les decisions que consideren convenients. “El resultat, sigui el que sigui, l’escoltarem sempre. Però és veritat que es va promoure la consulta una vegada que l’equip de govern ja havia pres la seva decisió. Encara que hi pugui anar tothom a votar, seria menys del 50% de la població”, ha reblat Ferré.

L’historiador Jordi Font continuarà al capdavant del Memorial Democràtic, tal com ha explicat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en una visita aquest diumenge a Portbou (Alt Empordà). Espadaler ha justificat la decisió perquè és una persona que ha generat consens i que hi ha un pla de treball molt ben orientat. El conseller ha assenyalat que la memòria democràtica tindrà un pes molt important en les polítiques del govern per preservar la democràcia en un context europeu de populisme. Espadaler ha escollit el Museu Memorial de l’Exili (MUME) i el memorial Passatges a Walter Benjamin a Portbou per fer-hi la primera visita institucional com a conseller.

“La intenció del Departament de Justícia i de Qualitat Democràtica és donar continuïtat a aquelles polítiques que generen consensos amplis al Parlament de Catalunya”, ha insistit Espadaler. I ha dit que donarà continuïtat “a totes les polítiques que s’han fet en aquesta bona direcció”. El conseller ha comentat que en la carta que el president de la Generalitat, Salvador Illa, li va entregar a Poblet (Conca de Barberà) es destaca “la necessitat de millorar els serveis públics” com ara les “mesures penitenciàries”.

Espadaler ha manifestat que escollir Portbou per fer la primera visita institucional respon a la necessitat de visualitzar la importància que té el municipi des de la perspectiva de la memòria democràtica. “No és només un espai referent a nivell de Catalunya i d’Espanya, sinó també a escala europea”, ha argumentat.

La visita oficial ha començat a l’Ajuntament de Portbou, on el conseller, convidat per l’alcalde, ha signat el llibre d’honor del consistori. A l’acte també hi han assistit el director del MUME, Miquel Aguirre Oliveras, i el director de la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, Maximiliano Fuentes Codera.

Col·loqui Internacional de Walter Benjamin a Portbou

Portbou acollirà els pròxims 20 i 22 de setembre la desena edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin, Món digital, imatges i història: memòries en tensió que retorna íntegrament al municipi, organitzat pel Memorial Democràtic, el MUME, la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Portbou.

Un centenar de ciclistes s’ha concentrat a l’avinguda de la Pineda de Castelldefels (Baix Llobregat) per a denunciar el desmantellament del carril bici segregat que existia en aquesta artèria de la ciutat d’ençà de l’any 2019 i que connectava el centre de la ciutat amb la platja. El govern del PP i Som Castelldefels ha decidit de remodelar la via perquè sigui també compartida amb els cotxes. “Va contra tots els mandats de foment de la mobilitat sostenible i lluita contra el canvi climàtic”, denuncia una de les portaveus del moviment, Cris Rovira. La protesta d’aquest diumenge ha replicat la foto denúncia que es va fer a Amsterdam el juny de 1977 en record dels ciclistes morts en accident de trànsit i per reclamar més seguretat a les carreteres.

Les obres a l’avinguda de la Pineda han arrencat tot just aquesta setmana i s’espera que el nou vial estigui enllestit abans d’un mes. El projecte de l’ajuntament preveu tornar la bidireccionalitat per als cotxes i s’inclouran també trams de mobilitat compartida

De moment s’està treballant en un primer tram entre l’avinguda Constitució i el carrer Molinot, tot i que la intenció del consistori és actuar en el conjunt de l’avinguda i el carril bici preexistent per a millorar la mobilitat i generar noves vies de sortida de la ciutat.

La plataforma ciutadana per la defensa de l’avinguda Pineda, però, no ho veu igual. Una de les seves portaveus, Cris Rovira, diu que és “incomprensible” que la ciutat desmantelli una de les poques vies pels ciclistes i recorda que el govern del PP ja va desmantellar en el seu anterior mandat, el 2011, el carril bici del passeig marítim.

“La ciutadania se l’havia fet molt seu”, lamenta Rovira. El col·lectiu va interposar un contenciós el passat mes de juliol per intentar frenar les obres, però el jutjat va rebutjar imposar mesures cautelars.

Amb tot, Rovira avisa que si se’ls acaba donant la raó exigiran la restauració de l’avinguda de la Pineda al seu estat original, abans de l’inici de les obres de desmantellament del carril bici: “No entenem que l’ajuntament no esperi a tenir sentència ferma. Suposarà un malbaratament de recursos”.

Arribats a aquest punt, la plataforma veïnal ha volgut visibilitzar aquest diumenge el seu descontentament amb el govern municipal amb una protesta a la mateixa avinguda. Un centenar de persones, moltes d’elles amb bicicleta, s’ha estirat a terra per replicar una acció històrica que va tenir lloc a Amsterdam a finals dels setanta.

El filòleg i cap d’estil de VilaWeb, Jordi Badia i Pujol, va ser el pregoner de la festa major de Manresa (Bages). El pregó el va pronunciar ahir, dissabte 31 d’agost, al saló de sessions de la casa de la ciutat. En el discurs, Badia analitza la situació actual de la llengua catalana i encoratja institucions i ciutadans a lluitar plegats per aconseguir “el tomb que necessita el català per a reeixir”.

Podeu llegir el discurs sencer ací:

 

O bé veure’l ací, a partir del minut 6:

A partir de demà, 1 de setembre, entra en vigor la nova normativa que regula les cadiretes de cotxe o el sistema de retenció infantil (SRI). A partir d’ara, els infants que mesurin 135 cm o menys hauran de viatjar sempre, de manera obligatòria, amb un SRI, independentment de l’edat o el pes de l’infant. Aquest haurà de ser homologat, adequat al seu pes i alçada, en bones condicions i ben fixat. Així doncs, les cadiretes homologades segons pes, les anomenades R44, desapareixeran.

Fins ara, hi havia dues normatives que ho regulaven: l’ECE R44, que va entrar en vigor el 1981, que classifica el SRI segons pes i els classifica en quatre grups segons edat: 0/0+, 1, 2 i 3 (fins als 12 anys i 36 quilograms); i l’R129, aprovada el 2019, que es basa en l’alçada de la criatura. A partir de demà només serà la vigent aquesta segona.

Què diu la nova normativa?

Amb la normativa R129, els infants que mesurin 135 cm o menys hauran de viatjar sempre, de manera obligatòria, amb un SRI, independentment de l’edat o el pes de l’infant. El SRI R44 queda totalment prohibit i, per tant, també la seva distribució. Així doncs, no se’n permet la seva venda (tampoc de segona mà), encara que les autoritats consideren que no cal canviar les cadiretes R44 si encara estan en bon estat.

Com que les cadiretes deixen d’estar classificades per grups, s’ha fet la següent classificació tenint en compte l’alçada:

• Grup 0+/1, fins a 18 kg: que equivaldria a 40 a 105 cm
• Grup 0+/1/1, fins a 25 kg: de 40 a 125 cm
• Grup 0+/1/2/3, fins a 36 kg: de 40 a 150 cm
• Grup 1/2, de 9 a 25 kg: de 75 a 125 cm
• Grup 1/2/3, de 9 a 36 kg: hi ha cadiretes de 75 a 150 cm i de 67 a 135 cm, entre altres

Només hi ha dues excepcions: els vehicles sense seients al darrere o si no és possible instal·lar tots els SRI als seients de darrere.

Si excepcionalment heu de col·locar el sistema als seients davanters, desconnecteu els coixins de seguretat (Airbag) en els casos que el nen viatgi en sentit contrari a la marxa.

Circular amb un menor d’edat d’alçada igual o inferior a 135 cm sense utilitzar un sistema de subjecció homologat suposa una multa de dos-cents euros i la pèrdua de tres punts al conductor, atès que es considera una infracció greu.

La línia 5 del metro de Barcelona recuperarà demà la normalitat després de les obres d’estiu al tram Cornellà Centre-Collblanc, segons que ha informat TMB. Les obres (que han costat setze milions d’euros) han renovat cinc quilòmetres de via per reduir les vibracions en el tram, millorant de retruc l’accessibilitat i incrementant la capacitat de transport de la línia per on circularà un tren més a partir de demà. “Es tractava d’una obra necessària per actualitzar una infraestructura de via que havia arribat al final de la seva vida útil”, ha reconegut la presidenta de TMB, Laia Bonet. Amb la reobertura d’aquest tram afectat de l’L5, quedaran normalitzades totes les línies de metro on s’han fet obres aquest estiu: L2, L4 i L10 Nord.

“Les diferents actuacions executades a la zona de vies han permès reduir les vibracions que provocaven molèsties als veïns; el recrescut d’andanes ha millorat l’accessibilitat a l’estació de Cornellà Centre; i la instal·lació de la nova agulla tipus bretelle farà augmentar el nombre de trens que circulen per aquesta línia”, ha enumerat Bonet. A les obres realitzades a l’L5, entre Cornellà Centre i Collblanc, s’han renovat 3,6 quilòmetres de via doble i s’han substituït 6.500 metres cúbics de balast per formigó. També s’han instal·lat 14.400 metres lineals de carril d’acer, que s’han subjectat amb 24.000 fixacions antivibratòries sobre la plataforma de formigó. Finalment, s’ha modificat part de la catenària i s’han renovat dos pous de ventilació de túnel.

Els treballs s’han desenvolupat sense cap incidència destacada, complint els terminis previstos i tant el metro com la trentena d’autobusos especials que han servit les dues llançadores substitutòries han absorbit amb normalitat les necessitats de mobilitat del tram afectat, segons TMB. Bonet ha agraït a la ciutadania la comprensió demostrada per les inconveniències que han suposat els talls d’aquest estiu a la xarxa de metro. “Han obligat a modificar les rutines de desplaçament de milers d’usuaris. Però era necessari fer els talls en una època de l’any en què baixa la mobilitat laboral i escolar”, ha conclòs la presidenta de TMB.

Ja se saben les quaranta-dues colles classificades per a les tres jornades del Concurs de Castells que es farà a Torredembarra (Tarragonès) i a Tarragona. Els dotze primers classificats actuaran diumenge. Els Castellers de Vilafranca encapçalen el rànquing, seguits de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, la Jove de Tarragona i els Minyons de Terrassa. Al sisè lloc han entrat els Capgrossos de Mataró, després els Xiquets de Tarragona, els Moixiganguers d’Igualada, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Sants, els Xiquets de Reus i els Nens del Vendrell. Ara, les formacions castelleres tenen quaranta-vuit hores per a confirmar l’assistència. En el cas d’alguna renúncia, s’hi convidaran les colles classificades a continuació.

El Concurs de Castells es farà el diumenge 29 de setembre, a les 10.00, a la plaça del Castell de Torredembarra; el dissabte 5 d’octubre, a les 16.30, a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona; i el diumenge 6 d’octubre, a les 10.00, també a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. L’índex classificatori comptabilitza els tres millors castells de les cinc millors diades de cada colla del primer de setembre de 2023 al 31 d’agost de 2024.

Les puntuacions de la classificació són assignades segons la taula de puntuacions del Concurs de Castells, mitjançant la base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya – Colla Jove Xiquets de Tarragona.

A la tretzena posició hi ha els Marrecs de Salt, els primers classificats per a la jornada de dissabte a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. Tot i això, podrien passar a diumenge si els Minyons de Terrassa renuncien a la seva plaça, tal com han fet habitualment. Els últims a entrar a la competició de dissabte han estat els Xiquets del Serrallo.

A la taula de la jornada de Torredembarra, al capdamunt hi ha els Castellers de Mollet i els últims a classificar-se han estat la Colla Castellera de l’Alt Maresme i la Selva Marítima. Si algunes colles renuncien, podrien accedir-hi la Colla Castellera de la Bisbal del Penedès i la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, a les posicions quaranta-tres i quaranta-quatre, respectivament.

Llista definitiva

El dilluns 9 de setembre es presentarà la llista definitiva de colles participants, i el dimecres 11 de setembre es farà, a les 19.00, el sorteig de posició a plaça i ordre d’actuació de les tres jornades, en un acte obert al públic que es farà al Teatre de Tarragona i que serà transmès per la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i TAC12.

L’Agència Seguretat Alimentària i Nutrició espanyola ha llançat una alerta relativa a la possible presència de fragments de vidre en ampolles d’unes quantes menes de còctels negres d’estiu de la marca La Casera, concretament dels productes: “Tinto de verano llimona”, “Tinto de verano llimona 0,0” i “Tinto de verano gasosa”. L’empresa mateixa n’ha informat les autoritats competents. Segons la informació disponible, del país, aquests productes han estat distribuïts a Catalunya, el País Valencià, les Illes i la Franja.

Els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es reuniran demà per a tractar d’elegir la presidència del Tribunal Suprem espanyol i de l’òrgan de govern dels jutges després d’haver-se constatat avanços en les negociacions, una trobada que se celebrarà tres dies abans de l’obertura de l’any judicial.

Cal recordar que el ple va decidir el passat 5 d’agost no tornar a reunir-se fins a desbloquejar la situació després de tres dies de negociacions infructuoses. Fonts consultades per Europa Press van assenyalar que aquesta nova trobada no implica que s’aconsegueixi un acord, però van reconèixer que hi ha algun avanç i que la nova presidència podria estar encaminada.

Dimecres passat el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts espanyol, Félix Bolaños, va assenyalar que els vocals prendran la millor decisió en aquesta nova reunió. Els candidats a presidir l’òrgan són Esperanza Córdoba, Antonio del Moral, Ana Ferrer, Ángeles Huet, Carmen Lamela, Pablo Lucas i Pilar Teso.

Els vocals van arribar a consensuar triar entre Teso (proposta del PSC) i Lucas (promogut pel PP), però després de diverses votacions no van desencallar l’empat a deu entre els dos candidats. Aquest fracàs els va fer tornar al punt de partida, per la qual cosa hauran de tornar a triar entre els set noms.

Un nen de nou anys és ferit crític després d’haver estat atropellat anit per un cotxe conduït per un menor a Avià (Berguedà), segons que ha avançat el digital Aquí Berguedà i han confirmat a l’ACN de fonts policíaques. L’avís de l’accident es va rebre a les 22.48 a l’avinguda de Pau Casals. El cotxe infractor va envestir el nen (que va es va fer una ferida molt greu al cap) i va fugir del lloc dels fets. Gràcies a un testimoni, que va memoritzar la matrícula del vehicle, els Mossos d’Esquadra van poder trobar-lo a la zona de Cal Rosal, a Berga, a uns cinc quilòmetres del punt del sinistre. Els agents van arrestar el conductor, un jove de disset anys, pels delictes de lesions per imprudència greu i conducció temerària i sense carnet.

Els Mossos d’Esquadra han precisat que el conductor adolescent passarà a disposició de la fiscalia de menors de Berga avui. Tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) es van desplaçar al lloc de l’accident i van dur el nen de nou anys a l’Hospital Vall d’Hebron, en què va ingressar a l’UCI pediàtrica. Primerament, l’Ajuntament d’Avià va decidir de cancel·lar els concerts programats a la plaça del Padró i a la pista poliesportiva i, posteriorment, va decidir de suspendre tots els actes de la festa major, que havia de durar fins demà. “No estem per festes ni concerts”, ha reconegut la batllessa d’Avià, Patrocini Canal, que ha volgut lamentar profundament els fets i ha traslladat el seu suport a la família del menor ferit.

En declaracions a l’ACN, Canal ha comentat que l’accident es va produir a l’avinguda de Pau Casals, entre la plaça de l’Ajuntament i les atraccions, en una zona limitada a trenta quilòmetres per hora. “Un cotxe va passar a gran velocitat i va atropellar el nen, que va rebre un fort impacte al cap i va tenir politraumatismes. El vehicle no es va aturar i va fugir del lloc. Tothom era a la plaça i ho va veure. Un dels testimonis va agafar el cotxe i va començar a perseguir l’infractor i així va poder facilitar la matrícula a la policia”, ha explicat Canal, que ha assenyalat que el menor és d’una família de la població, de només 2.250 habitants.

“No sabem si al vehicle hi havia un ocupant o dos. Potser en la fugida, el copilot va baixar del cotxe i es va escapar. Això encara no està clar”, ha matisat. Segons Aquí Berguedà, la policia cerca aquest possible segon ocupant del vehicle.

Un documentari sobre les persones més longeves del món dirigit pel cineasta nord-americà Sam Green s’estrenarà la tardor de l’any que ve i inclourà la catalana Maria Branyas, que va ser la persona més vella del planeta del gener del 2023 fins que es va morir, la setmana passada, a 117 anys i 168 dies. El director, nominat a un Oscar el 2004, va visitar Branyas a Olot (Garrotxa) el març de l’any passat i va enregistrar una entrevista amb ella i amb la seva filla Rosa i imatges de l’entorn d’on vivia a la residència Santa Maria del Tura de la ciutat. En declaracions a l’ACN, Green ha recordat la catalana com una persona amb humor i lúcida, que el va fer riure quan li va dir que no era gran cosa ser la dona més gran del món.

El cineasta també ha recordat com Branyas li va dir que era molt jove malgrat tenir cinquanta-vuit anys, aproximadament la meitat que ella quan es van trobar. Green, que va ser a prop d’endur-se una estatueta fa dues dècades per The Weather Underground, va començar amb el projecte sobre longevitat el 2015 i Branyas és la setena persona més vella del planeta a qui ha entrevistat. La peça constarà d’un perfil d’uns cinc minuts de cada dona que ha ostentat aquesta posició.

De fet, Green diu que l’obra va més enllà que els perfils de cada persona i que és una reflexió sobre el pas del temps, perquè també aprofita el fet que ell va tenir un fill el 2016. Segons Green, el documentari és tot un desafiament, atès que vol anar més enllà d’una enumeració de les persones deganes de la Terra. “Aquests darrers deu anys han estat especialment bojos, han passat moltes coses al món”, ha afegit, referint-se a les guerres d’Ucraïna i Gaza, a la covid i a la presidència de Donald Trump als EUA.

La intenció de Green és continuar enregistrant la gent que arribi a la mateixa condició que Branyas durant la resta de la seva vida. De fet, explica que s’ha posat en contacte amb l’entorn de la japonesa Tomiko Itooka, que ara ocupa el primer lloc del rànquing de longevitat validada per l’associació Gerontology Research Group (GRG). L’entitat nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat verificant-ne les dates de naixement i de mort.

Malgrat que és un projecte sense data d’acabament, l’any vinent en publicarà el primer tall, durant la tardor, i diu que s’assegurarà que arribi a Catalunya.

Impulsor d’una moció a San Francisco

Green va ser l’impulsor d’una moció a la Junta de Supervisors de San Francisco, l’equivalent a un ple municipal, per homenatjar Maria Branyas, que va néixer a la ciutat nord-americana el 4 de març de 1907. Segons la resolució, la catalana ha estat un exemple “de com viure amb integritat, amor, humanitat i esperança, en un moment crític de la història del planeta”.

Els familiars de Hersh Golderg-Polin, un ciutadà de nacionalitat israeliana-estatunidenc pres com a ostatge per Hamàs el 7 d’octubre, han confirmat aquest diumenge la seva mort.

“Amb el cor destrossat, la família Goldberg-Polin anuncia la mort del seu benvolgut fill i germà, Hersh. La família agraeix a tots el seu amor i suport i demana privacitat en aquests moments”, han declarat en una publicació a Facebook.

L’anunci s’ha fet hores després que l’exèrcit israelià informés a Twitter de la troballa de sis cadàvers sota un túnel de la ciutat de Rafah, a la Franja de Gaza. Malgrat això, segons recull el diari Times of Israel, es desconeix si la notícia està relacionada amb els treballs d’identificació per part de les Forces de Defensa d’Israel (FDI). Segons informa l’exèrcit, ja s’han pogut identificar tots els cossos.

L’última vegada que es va veure amb vida a aquest jove de vint-i-tres anys va ser l’abril passat, en un vídeo difós per Hamàs en el qual va criticar durament al govern israelià per “haver abandonat” als ostatges i va acusar l’Exèrcit d’haver matat amb els seus bombardejats a setanta segrestats en la Franja.

Així mateix, el californià va culpar al gabinet de Benjamin Netanyahu de rebutjar els acords per a l’alliberament d’ostatges. “No volen posar fi a aquest malson? (…). Feu el que s’espera de vosaltres i porteu-nos a casa immediatament. O això s’ha convertit en una cosa molt més gran? És hora que lliureu les claus del Govern, buideu els ministeris i us assegueu a les vostres cases”, va sentenciar.

Goldberg-Polin va ser segrestat el 7 d’octubre de 2023 per Hamàs quan es trobava en el Nova Festival. Amb la seva mort, serien quaranta-cinc els segrestats morts dels cent setze que segueixen en la Franja de Gaza, segons el càlcul oficial de les Forces Armades israelianes.

Israel va desencadenar una ofensiva contra la Franja després dels atacs del 7 d’octubre, que van deixar prop de 1.200 morts i uns 240 segrestats. Les autoritats de Gaza, controlades per Hamàs, han denunciat més de 40.600 morts i prop de 94.000 ferits, als quals se sumen més de 660 palestins morts a Cisjordània i Jerusalem Est en operacions per part de les forces israelianes o en atacs perpetrats per colons.

Comença la pausa humanitària

Mentrestant, avui comença la pausa humanitària de tres dies pactada entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i Israel per a vacunar contra la poliomielitis en infants al sud de la Franja de Gaza. La campanya començarà avui al sud, on hi ha la majoria de població desplaçada, i més endavant es farà al centre i nord. D’ençà de fa mesos, els habitants de la Franja viuen sense aigua potable. Tot això ha fet que un brot de poliomielitis sigui més que probable. Per dur a terme la vacunació, s’han mobilitzat 2.000 sanitaris i s’ha dividit l’enclavament palestí en tres zones. En total, es preveu de vacunar 640.000 nens palestins.

Avui, 01 de setembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tardor de refundacions: Junts, ERC i CUP afronten tres congressos decisius

Jordi Goula: “El 2023 a Catalunya es va executar el 45% de les inversions pressupostades i a Madrid, el 212%; això és un drama”

Uns Estats Units com més va més diversos cerquen nous miralls per definir-se

A mesura que l’AfD s’acosta al poder, els radicals alemanys perden la por

Les bateries “eternes”, BYD incorpora el català als cotxes i la IA es descontrola

L’Hortet, el restaurant pioner de la cuina vegetariana

Recorregut i horaris de la manifestació de la Diada 2024 a Tortosa

Avançament editorial: ‘Mammalia’, d’Elisenda Solsona

Empresaris a favor de la setmana de quatre dies – Mail Obert d’Andreu Barnils

Closcadelletra (CDXXX): Intensitats estètiques i escriptures de la sensació

Ayyoub treballa per a The Washington Post i moltes de les seves fotografies de la vida quotidiana a Gaza han estat publicades els darrers mesos a VilaWeb

Louis Aliot, batlle de Perpinyà pel Rassemblement National, s’ha negat a entregar el premi Visa d’or Rémi Ochlik 2024 de la Vila de Perpinyà al fotoperiodista palestí Loay Ayyoub –col·laborador de The Washington Post i conegut dels lectors de VilaWeb pels articles que publiquem al conflicte de Gaza– en la cerimònia d’inauguració del festival Visa Pour l’Image.

Ayyoub, guanyador del guardó per la seva sèrie de fotos sobre la vida quotidiana a Gaza sota l’ofensiva israeliana, ha estat criticat pel batlle per haver-se referit a Hamàs com “la resistència palestina” a les xarxes socials.

Visa Pour l’Image 2024: cinc exposicions que no us podeu deixar perdre

L’incident s’ha produït aquesta tarda, durant la cerimònia d’inauguració del festival. En el moment de fer entrega del guardó a Ayyoub, Aliot ha declarat que no havia estat informat de la identitat del guanyador, que fa dies que és pública. Com en anys anteriors, el guanyador del premi ha estat triat per un jurat integrat per directors de fotografia de prestigi.

“Jo no intervinc en la línia editorial del festival, i per sort”, ha prosseguit aleshores Aliot. I ha afegit: “El director té llibertat total, però jo, com a ciutadà, també en tinc la meva. Em nego a entregar un premi a un fotògraf que descriu Hamàs com ‘la resistència palestina’ a les seves xarxes socials. Hauria preferit donar un premi a un fotògraf completament independent, encara que les fotografies fossin les mateixes: no en culpo l’obra, i entenc l’horror de la guerra”.

La setmana entrant arribarà a les llibreries l’esperada nova obra d’Elisenda Solsona, que amb els contes del llibre Satèl·lits va atrapar tants lectors ara fa cinc anys. El nou llibre de Solsona és una novel·la, Mammalia, en què posa al centre de la història l’enrarida relació d’una filla amb el seu pare i teixeix un misteri a base de secrets familiars, de silencis i de relacions íntimes que amaguen molt més que no expliquen. L’argument: durant unes vacances al sud de l’estat francès, quan la Cora té vuit anys, es perd en una excursió amb bicicleta. Esclata una tempesta i cerca refugi en una cova on troba unes pintures que li resulten estranyament familiars, i que li desperten records amagats. Això engegarà una recerca obsessiva dels seus orígens. Aquest és el detonant d’una història laberíntica, un enjòlit que combina la poètica i la reflexió, en què la Cora s’enfrontarà a un trencaclosques íntim en què les peces del passat i del present encaixaran fins a desvelar la seva identitat.

Llegiu un fragment de Mammalia, d’Elisenda Solsona (Males Herbes).

L’editor de Males Herbes, Ramon Mas, ens parla del llibre i l’autora:

“Han passat cinc anys i quatre edicions des de la publicació de Satèl·lits, un recull de contes d’una autora desconeguda que va aparèixer un mes de maig, sense pronòstics de cap mena, sense especial suport per part dels mitjans especialitzats, i que, en qüestió de mesos, gràcies a les recomanacions dels lectors que en quedaven fascinats, es va convertir en un dels llibres del moment. Encara més revelador és que, quan els mesos es van convertir en anys, Satèl·lits continuava tocant cors i removent entranyes, fins a convertir-se en un dels reculls de contes més celebrats de l’última dècada.

Avui dia, l’Elisenda Solsona no és una autora desconeguda. La seva capacitat per a fer aflorar la por en moments profundament emotius, per a crear atmosferes poètiques per les quals transcorre una trama electritzant, per a barrejar tensió i tendresa, han convençut milers de lectors. Per això l’aparició de Mammalia ve envoltada d’unes fortes expectatives. Però us puc assegurar que aquesta novel·lassa no decebrà a ningú. Al contrari, a Mammalia hi trobarem aquell món boirós, les relacions familiars complicades, els silencis evocadors, els gests que ho diuen tot i els secrets que queden atrapats a la gola, enmig d’una trama extraordinària, on tot és molt més del que sembla. Mammalia segueix la vida de la Cora des que era una nena. Una vida trencada per culpa de la relació amb el seu pare, però també una vida plena d’intuïcions i senyals que, si s’uneixen i es miren totes juntes des de l’angle adequat (cosa que ella farà gràcies a la seva naturalesa obsessiva) revelen el misteri del seu propi passat.

Els editors de Males Herbes veiem en Mammalia la consolidació d’una de les veus més interessants que ha donat la literatura catalana aquests darrers anys. En consonància amb el que s’escriu i llegeix arreu d’occident, des de Mariana Enríquez a Emily St. John Mandel, des de Samantha Schweblin a Mónica Ojeda, Elisenda Solsona fa servir el gènere per a explicar històries personals, amb una música i una intensitat estilística que són ben seves.”

M’he passat moltes d’hores escrivint cada dia aquest darrer mes d’agost de MMXIV, i això fa que tengui la còrpora i l’esperit ple d’aquest combat de sang amb els mots per aconseguir l’objecte desitjat: la literatura de bon de veres.

No escric frases: escric el que escric.

Aquest podria ser el bessó del meu pensament que impregna ara mateix aquest vici endimoniat d’embrutar a mà i a consciència (caldria afegir amb un poc d’inconsciència?), pàgines i pàgines de paper reciclat amb tinta negra de mont-blanc i de matèria grisa mesclada amb hemoglobines diverses.

Començ per asserenar-me amb un consell del mestre Flaubert: aquí hi ha una sèrie de paràgrafs girats, aturats, i que no llisquen els uns sobre els altres. Caldrà desenroscar-los, alliberar les articulacions com es fa en els pals d’un vaixell quan es vol que les veles s’inflin de valent.

Dic a les clares que els meus estimats lectors dels mil i un sexes de l’esperit hauran de llegir-me en els meus quequeigs i en les meves absències; en l’art perdut de l’el·lipsi un escrit que no vol descriure sinó fer feinejar la llengua, tibar-la, donar-li marxa; saber assaborir en la frase la precisió i l’exactesa maníaca que a través del detall fa veure una escena i fa sentir una atmosfera.

Prendre gust en rememorar un temps viscut o imaginar-lo amb platxèria; gaudir de l’esgotament de la banalitat i fer textos sobre no-res, sobre no-resos emocionants…

Faig voltes a aquests mots que s’enlairen com ressonàncies vives i em fan anar cap a territoris de silencis que són com a moments de respiració que deixen al lector el plaer de prolongar un somnieig, de sentir paraules que no s’han dit com si haguessin quedat en suspens a la vorera dels llavis, d’absorbir-se en una atmosfera.

Paraula desposseïda de si mateixa, quin miratge la literatura!

Sempre escric a la vorera del desastre, de l’esbucament, del fracàs, de la derrota, no ho sabies?

Udol aquestes frases amb una dicció recercada per refinar-les amb veu estentòria, fins que perd l’alè!

Cerc la música verbal que em digui que em trob dins el vertader de l’experiència sensible.

La poètica del ritme per escriure: la forma diu i l’estil expressa, la forma és el ritme binari, les coordinacions, les llargues i les breus, els períodes; el teixit de l’estil és la rítmica de les escenografies de la paraula, del pensament de les angoixes, de les desil·lusions, de l’estat del món dins la meva consciència.

La mà lleugera que escriu podria ser el tema d’un llibre. Fa anys vaig fer un curtmetratge amb la meva mà escrivint sense aturall, molt, molt de temps. La càmera la mirava de totes bandes i en totes direccions i allò semblava una aventura inacabable. Els espectadors digueren que no havien vist mai això tan senzill, això tan etern: una mà que escriu.

I he pensat que Ramon Llull, el nostre amic mestre, va ser l’inventor del mot “artista”, un mot nou en català que no existia en llatí, i que neix dins aquell llunyà 1276 i vol dir “la mà que tremola”. El savi ho escriu dins l’Ars magna a la recerca de l’absolut. I el Dant, a la Comèdia, treu la paraula “artista” en italià tres cops en aquest mateix sentit.

Català i italià agermanats per un nom essencial!

Els dos poetes amb la mà tremolosa pasturen el llapis per damunt el paper i acaronen el món, com cecs que volguessin aprendre el cos de les coses. Les seves mans cerquen, sense saber què, toquen, senten, revelen: l’aire entre les coses, les formes de l’ombra, la continuïtat del visible, la transcendència, una incansable lentitud, les festes de la sorpresa, la respiració del pensament, la fugacitat del temps comptat de les seves vides.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

https://imatges.vilaweb.cat/comunitat/uploads/2024/08/Closcadelletra-CDXXX.mp3

Ara fa cinquanta-tres anys, hi havia poques opcions de restauració íntegrament vegetariana a Barcelona quan dos nois van obrir al Raval el restaurant l’Hortet. El nom mateix anunciava allò que encara és avui, un establiment, al número 32 del carrer del Pintor Fortuny, en què preparen i serveixen plats fets amb verdures, hortalisses, llegums, cereals i fruita. Tot allò que la terra dóna, i en el moment en què ho dóna, entra a la cuina de l’Hortet per oferir un menú diari molt variat amb tres primers, tres segons i cinc o sis postres a triar.

De dilluns a divendres, l’Odina i la Sònia són actualment les amfitriones d’uns àpats casolans amb molt bona reputació. És menjar sa, senzill i saborós, arrelat en la filosofia de vida amb què aquestes dues noies van néixer i créixer. Són nétes de Nicolàs Capo, un italià que va deixar el seu petit poble de Laurito, a la costa Amalfitana, per anar a l’Uruguai, on va fer amistat amb un naturista. Junts van venir a Barcelona i Capo es va enamorar de la ciutat, i també de Ramona Perera, filla de les Borges Blanques.

Capo era “l’apòstol del naturisme”, diu la mitjana dels tres fills que Capo i Perera van tenir, Odina Capo, mare de les propietàries actuals. “El meu pare curava la gent amb règims, i de seguida es va adonar que menjar carn i peix no era convenient”, afegeix la filla d’aquest home pioner també en el nudisme, en un moment en què representava una revolució social i un atemptat contra la moralitat de l’època. “Per això, quan les tropes de Franco van entrar a Barcelona, el van expulsar, sobretot per la pràctica del nudisme. Ell era un lliurepensador, i a Perpinyà va continuar escrivint llibres com havia fet ja a Barcelona. Tot el que havia fet aquí, ho va fer també allà. Va conèixer Pau Casals, a qui agradaven molt les taronges. Junts, a Prades i a Sant Miquel de Cuixà, van col·laborar per l’amistat que havien fet. Casals l’ajudava amb l’escriptura en francès, per exemple amb l’edició del llibre La cure d’orange, i el meu pare li ho pagava. Llàstima que no hem conservat els documents que ho constaten”, explica.

L'interior del restaurant l'Hortet (fotografia: Albert Salamé). L'interior del restaurant l'Hortet (fotografia: Albert Salamé).

Odina Capo va continuar la dedicació del seu pare. Preparava receptes que feien més saludable la vida de les persones. A Barcelona va tenir un menjador vegetarià que va esdevenir escola d’aquesta mena de cuina. “He cuinat tota la vida, cuina de casa”, diu, i sempre seguint els passos que Nicolàs Capo va deixar escrits en uns quants llibres, com ara Recetario del profesor Capo. Impulsor de la cocina vegetariana, editat per Larousse, un llibre que encara es pot adquirir al restaurant d’aquesta família.

A punt de fer noranta anys, la filla de Nicolàs Capo destaca del seu pare: “La seva genialitat va ser vèncer els entrebancs, els límits. Fer nudisme i ser naturista, i seguir ideologies com la hidroteràpia i l’helioteràpia i compaginar-ho tot en aquell moment era avançar-se molt.” Avançar-se en una manera de viure que traspua en aquest restaurant del Raval com a signe d’identitat i arrels profundes del vegetarianisme que comparteix. “No és fruit de cap moda. Si un restaurant vegetarià es munta sense consciència ni esperit, és destinat a fracassar. Nosaltres ja hem nascut així. El meu pare em va batejar amb suc de taronja, com a simbolisme de la seva mentalitat”, diu Odina Capo.

Trofología [en llengua grega, l’estudi dels aliments] práctica y trofoterapia [l’aplicació dels aliments] és una altra obra de l’avi de les propietàries actuals de l’Hortet, una presentació editorial del naturisme al complet. Uns altres llibres de Nicolàs Capo són El secreto de los alimentos naturales i Cúrate por el crudivorismo. “Com que ell volia que tot el que ensenyava arribés també als obrers, va fer edicions en mida més petita i senzilla, pensant en ells”, recorda Odina Capo. Al professor Capo, el van fer fill predilecte del seu poble, a Itàlia, i ara la seva filla prepara un documentari sobre la seva vida, amb testimonis de familiars a qui els seus consells i adaptacions dietètiques van guarir. “Hi va haver casos molt difícils que es van resoldre”, diu Capo.

El menú varia cada dia i també inclou opcions sense gluten i veganes (fotografia: Albert Salamé). Hi ha unes quantes opcions de menú i també es poden agafar abonaments (fotografia: Albert Salamé). Agafar l’Hortet

Descobrir el restaurant l’Hortet del carrer del Pintor Fortuny va ser, per ella, un atzar i un destí. El va trobar un dia passejant pel Raval. I el regentava una de les seves pacients de naturopatia i dietes vegetarianes, Soledat Domènech, que el va portar durant setze anys. “Em va dir que se’l volia traspassar, però que encara esperaria un any. Jo vaig pensar que seria una bona cosa agafar-lo, i en aquell any vaig tenir temps de vendre’m una masia que tenia a Dosrius. El 2 de gener de 2025 farà trenta-cinc anys que vaig començar a dur-lo jo”, recorda Odina Capo.

Les seves filles, Odina i Sònia, aviat hi van donar un cop de mà, primer a la cuina i ara, de cara al públic, sempre, perquè la simpatia d’aquestes dues germanes forma part del perquè els clients són tan fidels. “Aquí hi ha molt bona energia, no es pot explicar amb paraules, només es pot viure”, diu en Pau, un dels clients que fa vint anys que dina a l’Hortet. “I les postres són exquisides; totes soles ja mereixerien un monogràfic, són extraordinàries i poc dolces”, afegeix.

Es pot dinar al restaurant o agafar el menú per a endur-se (fotografia: Albert Salamé). Es pot dinar al restaurant o agafar el menú per a endur-se (fotografia: Albert Salamé).

La Sònia és l’encarregada de preparar les postres i, a l’estiu, també el gaspatxo. “De petita ja experimentava. Això sempre m’ha agradat”, diu. Al menú del restaurant, que cada matí publiquen Instagram, anuncien què serviran aquell dia. Però, tal com explica la Sònia, “la majoria de clients vénen sense haver-se’l mirat, perquè els agrada tot”. De les postres, n’explica: “Sempre hi ha opcions de tota mena, des del més digestiu i suau, com ara la compota de poma, fins al més suculent, com el tiramisú, el crumble [pastís de fruita amb coberta cruixent] de poma, el brownie [pastís de xocolata i cacau en pols] vegà i normal, la mousse de coco, de garrofa, de xocolata i el lassi, les postres hindús fetes amb iogurt, mango, mel i cardamom.” Fan pastissos amb gluten i sense i vegans, i també flams vegans. Deixen molt clar que és un restaurant vegetarià amb moltes opcions veganes. I, tenint en compte la tradició de la seva mare i avi amb les receptes adaptades per a certs mals, també aclareixen: “La nostra cuina no és encarada a patologies, és un restaurant, però amb un ventall de plats en què es pot triar el que més convé a cadascú.”

Com que aprofiten els productes de temporada, l’oferta culinària, sempre saludable i senzilla, és molt variada d’una setmana a l’altra. I no és mai el mateix menú per a un dia de la setmana, “així el client que només ve a dinar el dilluns, prova coses diferents”, expliquen. Quinzenalment, això sí, dimecres fan lasanya, dijous paella i divendres mussaca. “Intentem que tot sigui tan ecològic com sigui possible”, detalla la Sònia. Aliments com ara els ous, el tofu, la soja i el blat de moro ho són. I la resta, producte de temporada i de pagès. L’oli és d’oliva arbequina de Tarragona. I els cereals i els fruits secs són del majorista barceloní Renobell, explica la Sònia. “És cuina d’estalvi, de qui sap aprofitar bé el que té. Amb quatre coses fas una bona sopa. Les meves sopes eren famoses”, apunta la mare. En els primers plats sempre hi ha amanides originals i, a l’hivern, cremes o sopes. A l’estiu, gaspatxo. “La nostra cuina és molt casolana amb plats que agraden molt, i ha evolucionat gràcies a la introducció de productes que ara són molt més a l’abast que quan vam començar, com ara la quinoa i el blat sarraí. Ara tenim més cereals i això permet de tenir més plats aptes per a certes intoleràncies”, diu la Sònia. A l’equip, elles dues i una altra noia i un noi atenen el públic i, a la cuina, hi treballen dos nois i una noia. Això també és part del seu atractiu, afegeix la Sònia, “som pròxims, familiars i el nostre personal és un equip bastant constant”.

Tot harmonitza amb aquesta filosofia de vida, comerç de proximitat, com el seu restaurant, de barri, en què pràcticament no entren turistes, perquè no s’han donat mai a conèixer amb anuncis. “No hem fet mai publicitat, la nostra publicitat és el boca-orella, el nostre menjar sa, que poden venir a fer de pressa, i la simpatia que hi troben”, diu la Sònia.

A l'estiu, fan gaspatxo (fotografia: Albert Salamé). Hi ha plats casolans de tota mena per a triar (fotografia: Albert Salamé). Hi ha plats casolans de tota mena per a triar (fotografia: Albert Salamé). Hi ha plats casolans de tota mena per a triar (fotografia: Albert Salamé). Hi ha plats casolans de tota mena per a triar (fotografia: Albert Salamé). Les postres de l'Hortet són molt valorades pels clients (fotografia: Albert Salamé). Taula per a compartir

La prova d’aquesta sintonia amb la clientela és que es refereixen als comensals amb el seu nom. En Ramonet, expliquen, fa trenta-quatre anys que ve. També diuen que molts dels seus clients de cada dia treballen a la vora, al MACBA, al CCCB, a la Universitat Ramon Llull, a l’Escola Massana, al IEC o a la Biblioteca de Catalunya. “Primer veus algú d’una d’aquestes institucions, i després vas veient que n’arriben uns altres del mateix lloc, un porta l’altre”, explica la Sònia. Més d’una vintena de taules a l’interior, amb una de ben grossa per a compartir per als qui arriben tots sols, demostra un ambient ben singular i afable i acollidor.

També fan menú per a endur-se, amb envasos compostables o que es duen de casa. Fan un abonament de deu àpats que es cobra per endavant, tot de cop, però que inclou un dinar de regal. I, allò que per alguns és molt important o fins i tot imprescindible, és que a l’Hortet permeten que hi entrin gossos. “A Barcelona, això és de lliure elecció del propietari de l’establiment i, en el nostre cas, seria molt incoherent no deixar-los entrar”, expliquen.

Tenen una taula grossa perquè, qui hi va tot sol, pugui compartir l’àpat amb més gent (fotografia: Albert Salamé).

Diuen que amb el pas dels anys veuen com més va més gent jove i, en canvi, temps enrere hi anava més gent gran. “Els joves que vénen viuen o treballen al barri”, expliquen. L’equilibri entre la bona qualitat i el bon preu també s’afegeix a aquest restaurant familiar tan singular. A dins, ha anat canviant el color de les parets. Ara és el turquesa i el blanc i una llum molt càlida allò que acompanya aquests saludables àpats fets amb una consciència que enfoca molts valors, i amb bona companyia.

Els Estats d’Units d’Amèrica són un país com més va més divers i barrejat. I això també es veu en els candidats a la presidència. La candidata Kamala Harris és un exemple d’aquesta barreja, atès que el seu pare és un jamaicà negre i la seva mare prové de l’Índia. Barack Obama era un altre exemple de la barreja, fill de pare negre i mare blanca. L’homogeneïtat de dècades enrere va allunyant-se. Amb les dades a la mà, el 2010 més del 70% dels nord-americans es consideraven blancs, el 2020 era més del 60%, i el 2022 aquesta xifra va ser del 58,9%. L’any 2060 és previst que el percentatge balli del 44,9% al 42,7%.

Passa que, tal com explica aquest article interessant per a subscriptors a The Atlantic (“El mite de la majoria-minoria a Nord-amèrica”), la narrativa d’explicar uns Estats Units separats en dos blocs rígids i enfrontats entre si, típica dels seguidors de Donald Trump (“els blancs i els no blancs”), els uns en augment i els altres en declivi, obvia el fet que els blocs són permeables, la gent es barreja: “Aquests darrers anys, demògrafs i experts han abraçat la idea que, d’ací a una generació, els Estats Units es convertiran inevitablement en una nació de majoria-minoria en què les persones no blanques superaran en nombre les blanques. En la ment de molts nord-americans, aquesta transició etno-racial presagia un canvi polític, cultural i social, atès que una majoria blanca ha dominat la nació d’ençà de la fundació. Però la nostra recerca sobre immigració, opinió pública i demografia racial revela una cosa molt diferent: suavitzant i desdibuixant les línies racials i ètniques, la diversitat uneix els nord-americans més que no pas els divideix.” Així, continua l’article, “gairebé tres asiàtics de cada deu, un llatí de cada quatre, i un negre de cada cinc que s’han casat fa poc tenen de parella un membre d’un grup ètnic o racial diferent. Més de tres quartes parts d’aquestes unions són amb una parella blanca. Per a com més va més nord-americans, la integració racial forma part de les relacions més pròximes”.

La narrativa –la interpretació de les mateixes dades, però amb un discurs diferent– té impacte sobre la gent. Així, “el 67% dels participants republicans blancs van expressar ansietat o enuig després d’haver llegit una notícia enfocada en la narrativa de la majoria-minoria, en comparació amb el 29% dels participants demòcrates blancs. En canvi, entre aquells que van llegir una història sobre l’augment del mestissatge i la fusió, l’ansietat i l’enuig van ser molt més baixos; el 26% dels republicans blancs i el 13% dels demòcrates blancs”.

Les etiquetes oficials per a definir els orígens de cadascú no descriuen tan sols els orígens, també la situació administrativa (als EUA es fa servir “ètnia”, “raça”, etc., cosa que en uns altres països no es fa). De fet, als Estats Units s’havia arribat a parlar de “blancs lliures”, o “esclaus”. L’evolució no és solament de la societat, sinó també de les etiquetes que s’usen, tal com es veu en aquesta peça del New York Times. La darrera proposta vol incloure tota la gent que no s’identifica com a blanca o negra, sinó com un punt entremig, tal com passa a molts llatins o nord-africans. La nova metodologia permet més opcions de resposta, i també múltiples respostes alhora. Blancs i llatins. Negres i del Llevant, etc. Es vol reforçar i mesurar la diversitat creixent del país i fugir de la idea de solament dos blocs rígids, separats, sense contacte. De fet, les dades depenen de les respostes de cadascú, de la percepció pròpia, tal com ho demostra que Barack Obama marqués la casella “negre”, tot i tenir una mare blanca, mentre uns altres ciutadans en el seu cas optaven per “una altra”.