Vilaweb.cat

À Punt i TV3 emetran el reportatge ‘El virus de la corona’ de la televisió basca

À Punt i TV3 emetran aquest cap de setmana el reportatge ‘El virus de la corona‘ del programa ‘360 grados’ de la televisió pública basca sobre els negocis fraudulents de la monarquia espanyola emès diumenge. À Punt ha preparat un programa especial de ‘La qüestió’ on, a més d’emetre el reportatge, analitzaran la investigació de la fiscalia del Tribunal Suprem sobre el rei emèrit espanyol Juan Carlos I i quines conseqüències pot tenir per a la monarquia i per a la salut democràtica espanyola. Al programa hi participaran el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, l’ex-senador i professor de dret públic Manuel Martínez Sospedra i el professor de dret administratiu Andrés Boix. El programa s’emetrà divendres a les 21.30. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

#LQCorones | Estem preparant un programa especial per a divendres. Començarem a les 21:30 h amb l'emissió del reportatge 'El virus de la Corona', que tracta de les últimes investigacions judicials que haurà d'afrontar la monarquia espanyola. pic.twitter.com/TPu0EEF3HD

— La qüestió (@LQAPunt) June 10, 2020

Pérez Royo: ‘Hi ha hagut un intent molt fort de cop d’estat, però ha fracassat’

Andrés Boix: ‘Ara per ara el govern espanyol té el dret de fer el que vulga’

Per la sava banda, TV3 emetrà el reportatge diumenge després del documentari ‘Hospital sense fronteres’, sobre la saturació que hi va haver a l’Hospital de la Cerdanya quan van arribar-hi ciutadans de fora la comarca amb símptomes de la covid-19. El primer reportatge començarà a les 22.05 i el segon, ‘El virus de la corona’, a les 22.55.

The post À Punt i TV3 emetran el reportatge ‘El virus de la corona’ de la televisió basca appeared first on VilaWeb.

Jordi Pujol Ferrusola i l’ex-comissari Villarejo declaren al judici de la ‘policia patriòtica’

Jordi Pujol Ferrusola ha comparegut avui com a testimoni en el judici del cas del llapis de memòria que investiga dos suposats membres de la ‘policia patriòtica’ per haver fabricat proves contra la seva família amb un USB d’origen incert lliurat al jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata, qui instrueix la causa contra els Pujol. Ha dit que l’USB –que va servir de base per a elaborar un informe de la UDEF contra els Pujol– conté documents ‘íntims i personals’ de la seva propietat que no sap com van arribar a mans de la policia espanyola. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Entre més, l’USB contenia imatges d’un viatge de turisme a l’Himàlaia i els deures dels seus fills. Pujol ha negat que la policia espanyola el pogués obtenir dels escorcolls ordenats pels jutges el 2016, entre més raons perquè l’USB circulava entre membres de la UDEF des d’anys abans. El dispositiu físic, ha afegit, no és seu. Segons que ha explicat, tampoc té constància que fos objecte de cap atac informàtic.

En el cas, són acusats l’ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola entre 2012 i 2016 Eugenio Pino i el seu número dos, l’ex-inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano, que s’enfronten a acusacions d’estafa processal, fals testimoni i revelació de secrets.

Els acusats de la ‘policia patriòtica’ neguen cap relació
amb l’USB amb dades sobre la família Pujol

L’USB contenia 869 arxius de dades per a acusar l’ex-president de la Generalitat de delictes fiscals i d’emblanquiment de capitals, però De la Mata va sospitar del seu origen, va anul·lar-lo com a prova i va obrir una peça separada per a investigar-ne la procedència abans de derivar la causa a l’Audiència de Madrid. La fiscalia demana que s’arxivi la causa argumentant que els acusats no tenen cap relació amb l’USB, mentre que les acusacions particulars de Jordi Pujol Ferrusola i Podem demanen penes de presó. Pujol Ferrusola demana que siguin condemnats a dos anys mig de presó, i Podem, a deu anys de presó.

Villarejo i l’operació Catalunya

Avui també ha declarat l’ex-comissari José Manuel Villarejo, qui ha dit que la policia espanyola va obtenir l’USB de mans d’un ex-inspector que treballava com a informàtic a l’agència de detectius Método 3. Segons que ha dit, aquest ex-inspector –descontent perquè no havia cobrat des de feia dos anys de l’agència– va lliurar l’USB al cap d’Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín-Blas, qui el va fer arribar Eugenio Pino i possiblement al CNI.

Villarejo, que en algun moment ha dit que no recordava els fet ‘amb precisió’ perquè feia tres anys que era a la presó i que hi patia maltractaments, ha destacat que sovint treballava en espionatge com a agent encobert per a fer ‘notes internes’. L’ex-comissari ha explicat que a partir del 2012 operava a Catalunya ‘sobretot a l’entorn dels Pujol’ i sovint ‘convergia amb una investigació que portava Afers Interns’ amb el comissari Martín-Blas al capdavant sobre els enregistraments de la Camarga.

Villarejo ha dit que una font d’Afers Interns el va avisar que hi havia un inspector de policia en excedència que treballava com a informàtic a Método 3, Luis Ruiloba, que havia fet còpia dels arxius de l’empresa i podria facilitar l’USB sobre els Pujol. Segons Villarejo, Ruiloba demanava 50.000 euros pel dispositiu, tot i que finalment no els va cobrar i va acabar lliurant-lo a canvi de quedar exonerat en l’operació policíaca que es va fer contra l’agència de detectius.

Aquesta vegada, Villarejo no ha volgut assenyalar el CNI com a origen dels documents, contràriament a allò que recull un informe de la fiscalia anticorrupció sobre l’operació Tàndem.

The post Jordi Pujol Ferrusola i l’ex-comissari Villarejo declaren al judici de la ‘policia patriòtica’ appeared first on VilaWeb.

Mundó reclama a l’estat una indemnització de 19.400 euros per la presó preventiva

El conseller Carles Mundó ha presentat un escrit al Ministeri de Justícia espanyol en el qual reclama una indemnització de 19.409,81 euros pels danys i perjudicis pels 33 dies de presó preventiva que va patir entre el 2 de novembre i el 4 de desembre del 2017. La sentència del Tribunal Suprem només el va condemnar a una inhabilitació per desobediència, un delicte no recollit en la querella de la fiscalia que el va fer ingressar a Estremera. En l’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, Mundó demana 12.000 euros per danys morals i també que se l’indemnitzi per ingressos salarials no percebuts i per les despeses pels desplaçaments de familiars. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tal com vaig anunciar després de la sentència del TS, he reclamat a l’Estat pels 33 dies que vaig passar a la presó injustament. El dany és irreparable, però vull que l’Estat reconegui el seu error. L’import que obtingui el destinaré a ajudar la resta de represaliats. #Llibertat pic.twitter.com/qpBJVoYizm

— Carles Mundó 🎗 (@CarlesMundo) June 10, 2020

Mundó va ingressar a la presó el 2 de novembre del 2017, juntament amb els altres presos polítics, per ordre de l’Audiència espanyol i després que la fiscalia presentés una querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per l’1-O. En va sortir el 4 de desembre, 33 dies després, quan el Tribunal Suprem va assumir la causa.

En l’escrit presentat al Ministeri de Justícia, Mundó argumenta que va patir ‘indegudament’ la presó preventiva perquè ha estat ‘absolt en sentència ferma de qualsevol delicte que tingui aparellada la pena de privació de llibertat’. El Suprem el va jutjat pels delictes de desobediència i malversació de fons públics, però la sentència el va absoldre d’aquest últim. El Suprem el va condemnar a un any i vuit mesos d’inhabilitació pel primer delicte.

El conseller basa la seva reclamació en l’article 294 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i en una sentència del Tribunal Suprem de l’octubre del 2019 que estableix que la presó preventiva indeguda dóna dret a indemnització al perjudicat ‘en tots els supòsits d’absolució per qualsevol causa o d’arxiu’.

Els diners, per a les famílies dels presos

Mundó també matisa que ell no es quedarà ‘ni un euro’ del que estipuli finalment la reclamació sinó que la seva intenció és destinar els diners que obtingui a l’Associació Catalana pels Drets Civils i les persones afectades per la repressió espanyola que puguin necessitar-ho.

The post Mundó reclama a l’estat una indemnització de 19.400 euros per la presó preventiva appeared first on VilaWeb.

L’estat espanyol és el segon de la UE on els ciutadans perceben més corrupció a les institucions estatals

L’estat espanyol és el segon de la Unió Europea on els ciutadans perceben més corrupció a les institucions estatals. Concretament un 90% dels enquestats per la Comissió Europea asseguren que hi ha corrupció en aquestes institucions. Només els grecs superen els espanyols en percepció de la corrupció. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons el mateix sondatge, el 80% dels espanyols també consideren que hi ha corrupció a les institucions regionals o municipals de l’estat. Així mateix, el 95% considera que la corrupció està estesa a l’estat. Una xifra que supera amb escreix la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 71%.

D’altra banda, el 60% dels enquestats asseguren que la corrupció els afecta personalment i un 50% lamenta que la corrupció a l’estat espanyol ha empitjorat a l’estat espanyol en els darrers tres anys.

Conjuntament amb Grècia, Xipre, Portugal i Cròacia, l’estat espanyol destaca en totes les categories de percepció de la corrupció per part del seus ciutadans. A l’altra extrem hi ha els països nòrdics on menys del 40% dels enquestats perceben la corrupció.

Corrupció empresarial

Un 80% dels ciutadans de l’estat assegura que la corrupció és part de la cultura empresarial i gairebé el 90% considera que els forts vincles entre la política i les empreses deriven en corrupció. Més de la meitat dels enquestats també pensa que els contactes polítics són l’única manera de tenir èxit amb un negoci.

The post L’estat espanyol és el segon de la UE on els ciutadans perceben més corrupció a les institucions estatals appeared first on VilaWeb.

Brussel·les demana de començar a obrir les fronteres exteriors de la UE a partir de l’1 de juliol

El cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell, ha assegurat que la comissió recomanarà als estats membres que aixequin de manera ‘gradual i parcial’ les restriccions als viatgers de fora de la unió a partir de l’1 de juliol. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons Borrell, la reobertura afectarà ‘certs tercers països’, però caldrà coordinació i una estratègia comuna entre tots els estats membres. Així mateix, ha indicat que l’1 de juliol és el moment indicat per fer aquest pas, ja que s’hauran aixecat totes les restriccions i controls de frontera a l’espai Schengen.

De fet, Itàlia, un dels països més afectats per la covid-19, ja ha reobert les seves fronteres als europeus. La gran majoria d’estats, entre els quals França, Alemanya o Bèlgica, o faran el 15 de juny.

L’estat espanyol, en canvi, té previst reobrir les fronteres amb l’espai Schengen el mateix 1 de juliol. Només les Illes Balears es permetrà abans l’accés de turistes, concretament a partir del 15 de juny i només a 10.900 turistes alemanys.

The post Brussel·les demana de començar a obrir les fronteres exteriors de la UE a partir de l’1 de juliol appeared first on VilaWeb.

Infermeres de Catalunya refusa el premi Princesa d’Astúries

El sindicat Infermeres de Catalunya refusa el premi Princesa d’Astúries atorgat als professionals sanitaris perquè l’entrega una institució ‘arcaica, que està lluny dels principis de llibertat i democràcia’ i que té ‘uns drets i privilegis no merescuts’. A més, l’entitat creu que hi ha altres col·lectius que mereixen reconeixement, com administratius, personal de neteja, manteniment i tot el personal que fa funcionar un sistema sanitari. ‘Felicitem tothom per aconseguir aquest merescut reconeixement social, però refusem aquest premi institucional que es dóna amb la intenció de callar-nos i netejar tot el que està passant’, ha conclòs. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A parer seu, la pandèmia ha suposat una ‘prova d’esforç que ha evidenciat la situació límit en què es troba el sistema sanitari’. També ha destacat l’esforç dels professionals per adaptar-se a la ‘manca de directrius sòlides i estables’ per part de les autoritats i la falta de material de protecció.

The post Infermeres de Catalunya refusa el premi Princesa d’Astúries appeared first on VilaWeb.

Arxiven la investigació de l’assassinat d’Olof Palme, 34 anys després del crim

El fiscal general de Suècia, Krister Petersson, ha arxivat la investigació sobre l’assassinat del primer ministre socialdemòcrata Olof Palme, que va tenir lloc el 28 de febrer del 1986, després que el principal sospitós del crim, Stig Engström, també conegut com a l’home de Skandia, se suïcidés ara fa vint anys. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Engström treballava com a publicista a la companyia d’assegurances Skandiahauset, molt a prop d’on va ser assassinat Palme. De fet, la nit dels fets va ser vist passejant pel mateix. A més, tenia formació militar, tenia accés a armes i tenia contactes dins del Palmehad (Odi a Palme), grups d’extrema dreta i contraris al primer ministre.

Tanmateix, l’home de Skandia no va ser mai formalment acusat de l’assassinat. Palme va rebre un tret a l’esquena quan sortia del cinema acompanyat de la seva esposa. L’assassí va fugir del lloc corrent i amb l’arma. La policia ha interrogat a més de 10.000 persones, però ha estat impossible esclarir el crim.

The post Arxiven la investigació de l’assassinat d’Olof Palme, 34 anys després del crim appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Imatges espectaculars de 64.000 tortugues verdes niant a l’illa de Raine

Investigadors del departament de Medi ambient i Ciència del govern de Queensland (Austràlia) han fet un cens aproximat de les tortugues verdes que van a niar a l’illa de Raine, a la gran barrera de corall. Per fer-ho, han utilitzat imatges enregistrades amb drone i càmeres GoPro submergides. D’aquesta manera han determinat que el desembre passat uns 64.000 exemplars es van dirigir a l’illa. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La situació de l’illa entre la costa de Queensland i Papua Nova GuineaSegons que ha explicat el cap dels investigadors, Andrew Dunstan, anteriorment el cens es feia de manera més rudimentària. Quan les tortugues ponen els ous a la platja se’ls pintava una franja blanca amb una pintura no tòxica que desapareixia en un parell de dies. Després des d’una barca es contaven a ull les tortugues pintades i les que no.

Vegeu ací les imatges capturades pel drone:

The post [VÍDEO] Imatges espectaculars de 64.000 tortugues verdes niant a l’illa de Raine appeared first on VilaWeb.

Així és el pla pilot de les Illes Balears per rebre 10.900 turistes alemanys el 15 de juny

La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha anunciat els detalls del pla pilot que permetrà l’arribada dels primers turistes des de l’inici de la crisi del covid-19. El pla començarà el 15 de juny i durarà 14 dies, durant els quals podran entrar a l’arxipèlag un màxim de 10.900 turistes alemanys. Segons la presidenta, arribaran de manera esglaonada i sense quarantena. ‘Aquesta xifra només és un 0,91% dels turistes que varen venir l’any passat en les mateixes dates’, ha assegurat. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

1. A partir del 15J, durant 14 dies, podran venir un màxim de 10.900 alemanys (en total).

Aquesta xifra és només un 0,91% dels turistes que varen venir l’any passat en les mateixes dates.

No vindran de cop, ho faran de forma esglaonada i sense quarantena, coordinats pel Govern pic.twitter.com/CWFXSs2d1K

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

Armengol ha explicat que els primers turistes seran alemanys per dos motius. Per una banda, perquè Alemanya és el país que envia més turistes any rere any a les Balears i perquè allà les dades epidemiològiques són molt similars a les que presenta actualment les illes. Segons la presidenta, el pla és un pas endavant cap a la normalitat, és a dir, cap a la recuperació econòmica i la reobertura al turisme internacional al juliol.

3. Amb aquest projecte pilot, Balears avança amb garanties cap a la normalitat.

Això ens permetrà:

– Reactivar l'activitat i reincorporar treballadors abans
– Posicionar-nos com a destinació segura
– Estar millor preparats per a quan es reobri el turisme internacional al juliol pic.twitter.com/5HPsx56zs4

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

El pla pilot, segons la presidenta, ha estat un gran acord entre els Ministeris espanyols de Sanitat, Turisme, Treball i Transport; les conselleries de Salut, Model Econòmic i Mobilitat; els quatre Consells Insulars; l’Ajuntament de Palma i les entitats empresarials i els sindicats.

5. Si hem rebut el vistiplau del Ministeri de Sanitat és perquè hem fet les coses bé. Perquè:

– La situació epidemiològica és favorable i el sist. sanitari està preparat
– Els protocols de seguretat ofereixen garanties a residents i visitants
– És un pla rigorós i molt treballat pic.twitter.com/k6DEx4q0hJ

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

Així mateix, ha recordat que la pandèmia està controlada a les Balears, on només hi ha 215 casos actius. De fet, a Menorca fa més d’un mes que no s’hi detecta cap cas de contagi de covid-19. Per preservar aquesta situació, Armengol ha afirmat que s’ha reforçat el sistema sanitari i que es fan 2.000 proves PCR cada dia, de les quals només el 0,1% donen positiu. També ha assenyalat que s’ha ampliat la capacitat dels hospitals i s’han creat equips de rastreig.

7. Sistema sanitari preparat i reforçat:

– S'han multiplicat les PCR: entre 1.500 i 2.000 proves diàries (ja se n'han fet més de 120.000) i la taxa de positivitat és molt baixa (0,1 %)
– 2.800 llits i 400 medicalitzats, equip de rastreig, COVID-exprés, 700 professionals més… pic.twitter.com/NqePSjuVet

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

Pel que fa als treballadors, la presidenta ha informat que s’han elaborat protocols de seguretat per a totes les activitats relacionades amb el turisme i es posa a disposició dels treballadors formació i proves serològiques.

9.

– Hem elaborat protocols de seguretat per a hotels i tots els sectors d'activitat econòmica.

– Formació i proves serològiques voluntàries per als treballadors turístics. pic.twitter.com/TL6tHu1UHq

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

Als ports i aeroports, els punts d’entrada dels turistes, el govern ha establert controls de temperatura i s’obliga els viatgers a omplir un qüestionari sobre el seu estat de salut. Així mateix, se’ls informa de les normatives de seguretat i sobre els serveis sanitaris. A més, es farà un seguiment telefònic dels visitants per saber si desenvolupen símptomes de la covid-19.

11.

– Realització de seguiment als visitants: es farà un seguiment dels turistes mitjançant trucades telefòniques per controlar l'aparició de possibles símptomes i reaccionar amb rapidesa en cas de sospita de contagi. pic.twitter.com/4djVyKRdNi

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

En cas contagi, les Unitats Volants d’Atenció a la covid-19 (UVAC) faran seguiment dels turistes asimptomàtics o amb simptomatologia lleu. A més a més, es faran proves PCR a tots aquells que presentin símptomes de la malaltia, però no se’ls hagi diagnosticat. Tots els contagis seran aïllats en allotjaments turístics medicalitzats.

13.

– Allotjaments medicalitzats: en cas de confirmar-se un cas positiu es procediria al seu aïllament. Seria traslladat a un allotjament turístic medicalitzat per passar la quarantena. Fins que no hagi passat la quarantena, no podrà sortir de l'allotjament ni tornar al seu país pic.twitter.com/U1NhMERmpx

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

Una volta detectat un cas, Salut activarà els equips de rastreig per esbrinar els contactes de la persona infectada i interrompre una eventual cadena de contagis que podria desencadenar en un rebrot.

15. Aquí trobareu més informació sobre els protocols de contingència a aeroports, establiments turístics i en la identificació de contactes estrets. 👇 pic.twitter.com/NUVDi7fz9Q

— Francina Armengol (@F_Armengol) June 9, 2020

The post Així és el pla pilot de les Illes Balears per rebre 10.900 turistes alemanys el 15 de juny appeared first on VilaWeb.

L’OCDE preveu que l’economia espanyola s’enfonsi un 11,1% si la covid-19 ‘desapareix després de l’estiu’

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) preveu que l’economia espanyola s’enfonsi un 11,1% aquest 2020 si la covid-19 ‘desapareix després de l’estiu’. En les seves darreres perspectives financeres, l’OCDE alerta que el PIB espanyol es podria contraure fins a un 14,4% si hi ha rebrots a la tardor. L’organització preveu que en el millor escenari l’estat espanyol es recuperarà un 7,5% el 2021 i un 5% si hi ha una segona onada de la pandèmia abans de finals d’any. L’OCDE estima que en el millor dels casos l’atur pujarà fins al 19,2% aquest any però creu que en cas de rebrot serà superior al 20% aquest 2020 i fregarà el 22% el 2021. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’OCDE assegura que la forta caiguda de la demanda interna i del turisme tindrà un pes important en aquesta contracció econòmica. De fet, avisa que la incertesa i ‘l’alta dependència del turisme’ alentiran la recuperació. Segons els seus càlculs, l’activitat econòmica a l’estat espanyol ha disminuït un 30% durant el confinament, però veuen ja alguns indicadors de recuperació amb l’aixecament gradual de les restriccions.

Per a prevenir futurs rebrots i un major impacte econòmic a l’estat espanyol, l’OCDE veu ‘crucial’ ampliar la capacitat sanitària. ‘La capacitat del sistema sanitari era inferior a la mitjana de l’OCDE en aquesta crisi’, recorda.

Mesures del govern espanyol

L’OCDE remarca en el seu informe ‘l’àmplia’ resposta del govern espanyol a la crisi amb mesures de protecció laboral i social com la renda mínima i amb ajudes a les empreses. Una reacció que comportarà l’augment ‘brusc’ del dèficit i el deute públic aquest any, apunta l’OCDE. Així, el deute s’incrementarà un 117,8% el 2020 si no hi ha rebrots i un 129,5% en cas de segona onada.

L’OCDE avisa al govern espanyol que quan comenci la recuperació haurà d’anar reduint esquemes de treball com els ERTOS i fomentar ‘polítiques de treball més actives’, especialment les de ‘reciclatge’ per assegurar ‘una reassignació eficaç de la mà d’obra dels sectors que s’enfronten a una baixa demanda persistent’. Tot i això, veu ‘justificat’ que s’impulsin mesures per rellançar el turisme.

‘L’increment temporal de la inversió pública, amb un focus específic en la inversió verda, ajudaria a iniciar la recuperació i reduir la contaminació de l’aire, que se situa per sobre de la mitjana europea’, defensa l’organització.

The post L’OCDE preveu que l’economia espanyola s’enfonsi un 11,1% si la covid-19 ‘desapareix després de l’estiu’ appeared first on VilaWeb.

L’ANC tomba una altra candidatura al secretariat nacional

La junta electoral de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comunicat a Eduard Cabús que la seva candidatura queda exclosa de les eleccions al Secretariat Nacional poques hores abans que s’iniciés el procés electoral. Segons que ha dit Cabús a Twitter, ha estat exclòs per haver respost un altre candidat a través d’un piulet. ‘La junta electoral de l’ANC s’ha petat la meva candidatura perquè vaig respondre un tuit dient que no podia ampliar la resposta perquè era candidat al SN’, ha manifestat. El Reglament de Règim Intern de l’ANC estableix que, ‘per garantir la igualtat d’oportunitats, només estarà permesa la publicitat i/o campanya que es faci, de manera exclusiva, a través dels mitjans disponibles de l’Assemblea’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Junta Electoral de l'@assemblea s'ha petat la meva candidatura perquè vaig respondre un tuit dient que no podia ampliar la resposta perquè era candidat al SN.
Gràcies als que em vau demanar que em presentés, als que m'heu escoltat i als que em pregunteu com és que no hi sóc.

— Eduard Cabús 🎗 (@eduardcabus) June 9, 2020

Aquesta norma interna ja va comportar l’exclusió polèmica del periodista Antonio Baños a les darreres primàries al secretariat. Enguany, també hi ha hagut polèmica per l’exclusió de la candidatura del militant i candidat d’ERC a les darreres eleccions al parlament Roger Heredia. L’ANC ha al·legat que Heredia havia fet intervencions en mitjans de comunicació durant la campanya electoral i que, si no hi havia una relació laboral, això era motiu d’impugnació per haver incomplert el reglament intern. Heredia ha considerat la impugnació un atac ‘selectiu’ i ‘vexatori’ i ha defensat que va acreditar la relació laboral però que la junta electoral li va requerir un contracte laboral.

Les eleccions han començat aquesta mitjanit i duraran fins al 13 de juny. Tenint en compte la situació de pandèmia, la votació es farà en línia, de la mateixa manera que els actes de publicitat s’han fet de manera virtual.

Comencen les votacions per a elegir el nou secretariat nacional de l’ANC

The post L’ANC tomba una altra candidatura al secretariat nacional appeared first on VilaWeb.

Què permet de fer el decret de postconfinament?

El Bulletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) ha publicat el decret de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a plantar cara a la covid-19 després del confinament, que entraran en vigor el 21 de juny, quan s’acabi l’estat d’alarma. De totes maneres, és competència dels governs autonòmics de decidir quan les regions sanitàries, províncies, illes o departaments de salut passen de la fase 3 a la fase de postconfinament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’una altra banda, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, va explicar ahir que les mesures del decret no es derogarien fins que no hi hagués un fàrmac o vaccí contra la covid-19. Abans d’entrar en vigor, el decret també haurà de passar pel congrés espanyol, com les pròrrogues de l’estat d’alarma. Si no hi ha cap sorpresa, les mesures s’aprovaran amb els vots favorables del PNB i Ciutadans.

Mobilitat completa i màscara obligatòria

El decret deixa de restringir la mobilitat a tot l’estat espanyol, malgrat que manté l’obligatorietat de portar màscara sempre que no es puguin mantenir les distàncies de seguretat. Aquells qui ho incompleixin poden haver de pagar multes de 100 euros. D’una altra banda, la distància de seguretat es redueix de dos metres a un metre i mig.

El govern espanyol es reserva encara un paper central

En aquesta fase, el Ministeri de Sanitat espanyol es reserva encara un paper cabdal i podrà prendre decisions en situacions d’emergència, com ara un rebrot de la malaltia. Tanmateix, si s’escaigués, el ministre Salvador Illa sempre hauria de consultar els governs autonòmics.

Competència dels governs

Els governs seran les autoritats competents per a regular la capacitat de  cada local o espai i hauran de garantir la coordinació entre el sistema sanitari i les residències geriàtriques i de persones dependents. Així mateix, les residències hauran de tenir plans de contingència per a la detecció precoç de la covid-19.

La covid-19, segons el decret, passa a ser una malaltia de declaració urgent i els governs hauran de subministrar informació al ministeri en cas de situacions d’emergència per a la salut pública. A més, hauran de facilitar dades per a fer-ne el seguiment i la vigilància epidemiològica i també assegurar que hi hagi prou professionals per a la prevenció, el diagnòstic ràpid i el control de la malaltia.

Per fer-ho, els sistemes sanitaris de cada comunitat hauran de garantir la capacitat de fer proves PCR o qualsevol altra tècnica de diagnòstic molecular tan aviat com una persona presenti símptomes de la covid-19.

Transport

Pel que fa al transport públic per carretera, ferrocarril o mar serà obligatori de respectar el volum d’ocupació establert. En el cas que els seients siguin pre-assignats, els operadors, incloses les aerolínies, hauran de mantenir els registres dels passatges pel cap baix durant quatre setmanes per a garantir la traçabilitat d’un eventual contagi.

Així mateix, Aena posarà a disposició de Sanitat Exterior els recursos humans, sanitaris i de suport per a garantir el control de l’entrada dels passatgers de vols internacionals.

D’una altra banda, el decret habilita el director general de la Marina Mercant espanyola per ordenar, a proposta del ministeri, les mesures de control dels passatgers que facin viatges internacionals i naveguin per aigües territorials amb l’objectiu d’entrar en ports de l’estat espanyol.

Medicaments i esport professional

El decret faculta l’Agència de Medicaments i Productes Sanitaris espanyola a recollir informació dels fabricants per garantir la disponibilitat de determinats productes i per organitzar, eventualment, la prioritat de fabricar-ne.

En l’àmbit esportiu, el Consell Superior d’Esports espanyol tindrà les competències per a ordenar mesures preventives per al retorn de les lligues professionals de futbol i bàsquet.

The post Què permet de fer el decret de postconfinament? appeared first on VilaWeb.

Un vídeo demostra que cinc guàrdies van matar un jove en un centre de menors a Almeria

Cinc guàrdies i un responsable del centre de menors de Tierras de Oria (Almeria) van assassinar el jove Iliass Tahiri, de divuit anys, durant una suposada maniobra de reducció. Els fets, que van passar el juliol passat, eren investigats pel jutjat de Purchena, però el magistrat va arxivar el cas després de considerar que havia estat una ‘mort violenta accidental’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La família de la víctima va presentar un recurs contra la decisió. I ara El País ha publicat un vídeo, que formava part del sumari, on es veu com els guàrdies abusen del jove, mentre aquest està emmanillat amb les mans rere l’esquena i no ofereix cap mena de resistència.

Els guàrdies van col·locar el jove de bocaterrosa sobre un llit i li van lligar els peus, les mans i l’abdomen, tot plegat mentre alguns l’immobilitzaven posant-se a sobre d’ell. De fet, un dels guàrdies li va posar el genoll sobre el coll gairebé durant tota la maniobra, que va durar uns tretze minuts.

El responsable del centre es va mirar tota l’acció i no va fer res per evitar la mort del jove. Cal dir que el protocol del centre dicta que les maniobres de reducció no es poden fer de bocaterrosa.

Vegeu ací una part del vídeo:

La cámara de seguridad demuestra que el joven de 18 años Iliass Tahiri murió sin oponer resistencia a manos de cinco guardias y un responsable del centro de menores de Almería. Uno de los guardias lo inmoviliza con una rodilla sobre su cabeza. pic.twitter.com/sgx7bu147M

— Jonathan Martínez (@jonathanmartinz) June 9, 2020

The post Un vídeo demostra que cinc guàrdies van matar un jove en un centre de menors a Almeria appeared first on VilaWeb.

El cap dels Mossos aparta Jordi Arasa dels antiavalots però el manté al cos

El cap dels Mossos d’Esquadra, Miquel Sallent, ha explicat a TV3 que apartaria l’inspector Jordi Arasa com a cap de l’ARRO després de la sentència que el condemna a dos anys i quatre mesos de presó pel desallotjament de la plaça de Catalunya durant el 15-M. Sallent, no ha volgut concretar la destinació de l’inspector, però ha assegurat que seria fora de tasques de l’àmbit de l’ordre públic. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🔴 Eduard Sallent, comissari en cap @mossos : "És una sentència molt severa, que deixa a l'inspector Arasa en una situació complicada. En aquest context enteníem que havia de tenir una destinació nova.".#ElsMatinsTV3 pic.twitter.com/TGYNzUrOwi

— Els matins TV3 (@elsmatins) June 10, 2020

Segons que ha explicat el cap dels Mossos, la defensa d’Arasa presentarà un recurs contra la sentència, que a més de la pena de presó també implica una inhabilitació per a càrrec públic. Sobre la promoció de l’inspector, tot i la causa judicial que tenia pendent, Sallent ha dit: ‘No decidim qui ascendeix i qui no. És un procés reglat en el qual ell fa uns exàmens, supera unes proves i respecte de la borsa total dels aspirants surt o no surt.’

The post El cap dels Mossos aparta Jordi Arasa dels antiavalots però el manté al cos appeared first on VilaWeb.

Marxa nocturna de la plantilla de NISSAN

La plantilla de NISSAN i les empreses dependents continuen la mobilització continuada contra el tancament de les tres plantes de la multinacional a Catalunya, que posaria en risc el treball de prop de 23.000 llocs de treball. El fotògraf de Vilaweb, Albert Salamé, ha seguit la marxa nocturna pels carrers de Barcelona, organitzada dins de la campanya per salvar NISSAN. Aquestes són algunes de les imatges.

The post Marxa nocturna de la plantilla de NISSAN appeared first on VilaWeb.

Joe Brew: ‘Hi haurà més fraus si el control de qualitat és així d’opac i tancat’

En uns moments d’una gran preocupació a tot el món per l’impacte de la pandèmia de covid-19, la principal organització sobre la salut pública, l’OMS, i dues de les revistes científiques de més prestigi, The Lancet i New England Journal of Medicine, s’han trobat enmig d’un escàndol que n’ha minat la confiança. Perquè les dues revistes van publicar i donar per bons sengles estudis segons els quals la hidroxicloroquina no servia per a millorar l’estat dels pacients i, a més, era perillosa per a la salut. I arran de la publicació d’aquests articles es va recomanar d’aturar tots els assaigs clínics que es feien al món amb hidroxicloroquina. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

The Lancet, al centre d’un gran escàndol científic que esquitxa l’OMS per la mala gestió de la pandèmia

Però aquests estudis van resultar fraudulents, perquè se servien de dades falses d’una empresa sense l’acreditació científica ni la capacitat per a obtenir-les. Els articles es van publicar a les dues prestigioses revistes mèdiques sense aplicar-hi el mecanisme de revisió i de filtratge, i van haver de ser investigadors independents d’arreu del món que fessin un crit d’alerta a la xarxa: ho van fer saber a mitjans de comunicació, que van publicar l’escàndol i els articles finalment van ser retractats. Un d’aquests investigadors és l’analista de dades i col·laborador de VilaWeb Joe Brew, que va detectar incongruències dels estudis publicats, juntament amb el seus companys de l’ISGlobal Alberto García-Basteiro, metge del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, i l’investigador expert en malària Carlos Chaccour. Tant ells com més investigadors van aplicar la ciència oberta i col·laborativa per a detectar un frau que la ciència tradicional havia passat per alt i havia amplificat fins a fer perillar projectes i investigacions sobre salut pública. D’això parlem amb Joe Brew en aquesta entrevista: de l’obsolescència d’un model que posa a les mans d’unes quantes revistes de prestigi la decisió sobre què paga la pena i què no en investigació científica; de la necessitat de capgirar el model, de modernitzar-lo i de treballar de manera transparent i en xarxa.

‘La història interessant no té a veure amb nosaltres –comença dient Brew–, sinó amb el fet que aquest frau científic es va cometre i va tenir implicacions als nivells més alts, amb el missatge de l’OMS, amb ministeris de Salut de tot el món canviant la política d’avui per demà, anul·lant assaigs clínics, i tot per una empresa dels afores de Chicago amb dades inexistents.’

És interessant de veure amb quina rapidesa tanta gent en xarxa vau advertir d’aquest frau.
—Sí. És l’únic mecanisme que va funcionar bé en tot això. Ni la revisió de parts, ni el mecanisme de filtratge de les millors revistes del món ni el prestigi d’institucions com Harvard… Totes aquestes coses que fem servir com a eines per a detectar o refusar coses de mala qualitat, tot això va fracassar. I l’única cosa que va funcionar va ser la ciència oberta, és a dir, que un científic a Catalunya, un altre a Nova Zelanda, un altre a Texas i un altre a França publiquen els seus dubtes i van sortint coses. I de fet la premsa també hi va fer un paper. Nosaltres vam seguir de prop tot això, enviàvem cartes a les revistes i fèiem trucades, però en realitat les coses no es van començar a moure fins que la premsa no va començar a parlar-ne. Aleshores sí que van reaccionar les revistes. La ciència tradicional, institucions, revistes, va fracassar, va publicar un frau i va reaccionar tard per a corregir-ho. I la ciència més innovadora, comunitària i oberta i col·laborant amb els mitjans de comunicació va poder corregir o si més no pressionar per a la correcció.

Què vau fer vosaltres quan us vau adonar que aquell estudi no quadrava?
—He de reconèixer que tot el mèrit és de Carlos Chaccour, de l’IS Global, que és un gran expert de la ivermectina, i està al cas de qualsevol cosa que surt sobre aquest medicament. Quan va sortir d’aquest mateix grup una pre-publicació sobre l’efectivitat de la ivermectina en la covid-19, ell, a diferència d’uns altres, es va fixar en tots els detalls. I va identificar dues coses sospitoses: l’efecte era tan gran, hi havia una reducció de mortalitat tan gran, que era massa bo per a ser creïble. I segon, la mostra era enorme; deien que tenien un banc de dades amb centenars de persones amb covid-19 ventilades i tractades amb ivermectina. ‘Tanta gent teniu?’, va pensar. I va alertar-me’n: ‘Joe, això sembla sospitós i m’agradaria que tu que tractes més amb dades m’ajudessis a mirar-ne bé els detalls.’ I vam comparar les dades que teníem de l’Àfrica amb les dels ministeris de salut dels països africans, i vam veure que hi havia més africans amb covid-19 hospitalitzats al seu banc de dades que no el nombre total d’africans amb covid-19. Convenia fixar-se en els detalls. Si no fos per en Carlos, no m’hi hauria fixat mai, en això. I després, quan van sortir publicacions d’aquest mateix grup a les revistes més prestigioses del món ja teníem aquest primer filtre fet, és a dir, que aquest grup feia coses una mica qüestionables i que havíem de mirar bé les dades.

Què més us va fer sospitar?
—Que no encaixava allò que pretenia aquest grup amb la seva presència a internet. Hi havia un conjunt de coses que semblaven poc probables; a la publicació de The Lancet deien que tenien dades de pacients de 671 hospitals de tot el món, un dels banc de dades més grans, importants i ràpids del món! Però després anaves a la seva web i tenien el certificat SSL caducat. Vols dir que l’empresa que gestiona totes aquestes dades tan sensibles no sap gestionar una web? I si anaves al seu Linkedin hi apareixien persones que amb una cerca senzilla no encaixaven amb el perfil que havien de tenir. No quadrava res. I ens vam anar trobant moltíssimes coses que vèiem que no podien ser, que contradeien les dades oficials dels ministeris. Vam demanar als nostres contactes als hospitals de l’estat espanyol que fessin recerca i, tot i disposar de moltes dades d’aquí, ningú no havia sentit parlar mai d’aquesta empresa.

Us vau posar en contacte amb els editors de The Lancet?
—Sí, tant a The Lancet com al New England Journal of Medicine vam escriure-hi cartes. La típica manera de comunicar en ciència són articles i cartes, o sigui un model basat en el segle XIX. I esperàvem i esperàvem, i era un moment interessant perquè entre nosaltres vam parlar molt sobre la nostra responsabilitat pública. Podíem dir ‘ja està, ja els hem avisat’, però en aquell moment hi havia assaigs clínics aturats per causa d’unes dades falses. I la lentitud de la resposta de les revistes ens va motivar a anar a la premsa per a avisar que hi havia una història que havien de perseguir, i anar donant informació a la premsa. I al final fou la premsa la via que va fer possible que es destapés tot això, que és l’objectiu que preteníem amb les cartes enviades a les revistes.

The Guardian fou el mitjà que va publicar l’article amb més impacte.
—Sí, vam parlar amb uns quants mitjans, tot i que n’hi havia que semblava que no tenien pressa. Però la periodista del The Guardian va fer una feina molt bona i va estar molts dies investigant-ho. Al final això va accelerar el procés inevitable cap a la retractació d’aquests articles fraudulents.

—Per què penseu que va passar això?
—L’error en aquest cas és que hi ha diversos actors i quan escrivim una carta demanant que rectifiquin ho demanem a un dels culpables, donant-los a ells l’autonomia de decidir quan voldran rectificar. Què ha passat? Una empresa va cometre frau i unes revistes van donar-li una plataforma de difusió enorme. Fent les coses de manera reservada, dient-los ‘si us plau, rectifiqueu que potser va ser un error’, els donàvem a ells tota l’autonomia per a decidir quan i com voldrien gestionar això. I crec que és un error. Perquè al final ells en tenen una part de la responsabilitat, i donar a aquestes empreses privades que són les revistes tot aquest poder potser pot tenir l’efecte que la rectificació no sigui tan ràpida com hauria de ser. No sé si m’explico…

Expliqueu-m’ho més.
—Vull dir que les revistes, la carta que els vam enviar, per exemple, no tenien cap incentiu per a fer-la pública, perquè era un text que deia que havien fet una cosa molt dolenta. Per això la premsa va tenir un paper important per a accelerar la rectificació. La reacció de les revistes va venir immediatament després de la publicació de la notícia del frau a la premsa, arran de l’article a The Guardian. Van publicar per primera vegada les ‘expressions de preocupació’. I quan van sortir més coses van pressionar els autors perquè demanessin la retractació dels articles. Els dos articles no van ser retractats per les revistes, sinó pels autors! Les revistes van donar una plataforma molt gran a una investigació falsa i després no se’n van retractar, sinó que van esperar que ho fessin els autors.

Van defugir la seva responsabilitat.
—Sí… Però la meva perspectiva és que tampoc és culpa de les revistes, sinó culpa nostra de cedir a empreses privades tot el monopoli del discurs científic. Si fem les coses d’una manera opaca, els donem el poder de decidir què publicar, com publicar-ho, etc.

Però si la màxima autoritat en salut pública com és l’OMS també ho fa.
—Però el problema és una cultura científica obsessionada en el prestigi i la reputació. I què fa l’OMS? Doncs llegeix el gran article de The Lancet. Què fa The Lancet? Publica el gran article de Harvard. Què fa Harvard? Utilitza les dades d’aquesta empresa que diu tenir el banc de dades més gran, etc. I ningú no fa la feina difícil de veure realment les coses. Utilitzem la reputació i el prestigi com una drecera per a no fer la feina crítica, per a no analitzar les coses… Hem de canviar aquestes eines, les hem d’ajustar al segle XXI. El model de les revistes científiques és totalment antic, no funciona, és d’una altra època i es basa en un món de paper amb les limitacions del paper, és a dir, que pots tenir dos gràfics i una taula i ha d’estar limitat… Donem un poder als editors que potser no mereixen perquè són humans com tots nosaltres.

I si no és qüestió d’un error, sinó que hi ha quelcom intencionat?
—En tot aquest episodi han sortit un munt de teories de la conspiració, que són les empreses que volen no sé què perquè la hidroxicloroquina és tan barata, etc. Jo no tinc cap evidència de les teories aquestes, i per tant no les puc compartir. Per a mi tots els errors en aquest episodi es poden explicar molt fàcilment per l’estupidesa humana i les limitacions humanes. I hem de trobar mecanismes per a corregir això. No cercar culpables específics sinó culpables sistemàtics.

Un problema és que donem per bo acríticament tot allò que publiquen aquestes revistes. Però una altra cosa és com és possible que aquestes revistes arribin a publicar un contingut fraudulent com aquest sobre un tema tan sensible que afecta la salut de molta gent en un moment de pandèmia. Quins controls de qualitat tenen aquestes revistes de prestigi?
—El fet excepcional no és que s’hagi publicat una cosa dolenta, que passa cada dia, sinó que va tenir unes repercussions enormes. En aquests articles, si no haguessin arribat a tenir aquest impacte, amb canvis de polítiques internacionals, potser no s’hi hauria fixat ningú. Perquè és un dels milers d’articles que es publiquen i la gent no es fixa en tot allò que es publica. I en l’avaluació d’experts (peer review), en aquest procés acadèmic, ja hi ha un editor que diu bàsicament si això és interessant o no. I després hi ha dos o tres revisors anònims. Dues o tres persones és molt poca gent per a veure si una cosa està bé o no. I són voluntaris, no tenen cap reconeixement. És clar que aquests mecanismes no filtren bé què és de qualitat i què no.

Aquest és el mecanisme de filtratge que hi ha en aquestes revistes?
—Sí. Bàsicament són tres revisors anònims. Els revisors reben correus de revistes que els demanen si poden revisar un article. És molta feina revisar un article, t’hi passes hores. I com que no hi ha reconeixement, l’incentiu és fer-ho de pressa i malament o no fer-ho.

No hi ha reconeixement econòmic ni de reputació?
—No, res. I això és la cosa absurda d’aquestes revistes acadèmiques. Són propietat d’empreses privades, publiquen la feina d’unes altres persones, fan servir la feina d’unes altres persones per al control de qualitat i després cobren a aquestes mateixes persones pel dret de poder llegir els articles. I moltes vegades fins i tot has de pagar per publicar. És una indústria totalment trencada, i en comptes de cercar culpables en l’editor de The Lancet o en el president de l’OMS o el qui va fer el frau, hem de veure que els culpables també som nosaltres, pel fet de mantenir el 2020 un sistema de comunicació del segle XIX. Hi haurà més fraus i errors i mentre basem tot el control de qualitat en el prestigi i en aquesta manera opaca, tancada i no transparent, tindrem més episodis com aquest. Per a mi és el resultat inevitable d’un sistema tan ineficaç.

I això contrasta amb el #LancetGate, tot de gent a la xarxa col·laborant de manera oberta i transparent per a detectar tots aquests errors.
—Exacte. Per a mi la raó de ser de les revistes és el paper. Si abans es publicava en paper volia dir que hi havia un filtre, que s’havia d’organitzar per temes, que s’havia de condensar l’extensió dels articles, s’havia de formatar d’una manera consistent, una persona havia de controlar tot el procés perquè s’havia d’imprimir a Londres o on fos… I com que tot això ja no existeix no té sentit mantenir-ho. Com s’hauria pogut fer una revisió oberta fa cent anys? Era impossible. Però ara fer ciència oberta és molt fàcil i, per tant, per a mi no és justificable de continuar cedint a aquestes empreses privades tota la feina que fa la ciència i que decideixen què val la pena i què no.

Si hem de canviar el paradigma, també necessitem uns nous referents.
—Sí, d’acord. I això que dieu és imprescindible perquè és impossible de filtrar els milers d’articles que es publiquen cada dia. Els mecanismes han de ser millors i més oberts. I de la mateixa manera que quan vols comprar un producte en línia pots veure les opinions de la gent que l’ha comprat o que l’ha analitzat, i hi haurà persones que n’hauran fet mil revisions, i n’hi haurà que cap, un altre que en fa serà un professional certificat… Hem d’intentar desenvolupar aquests mecanismes més moderns. I podries veure que Alberto García Basteiro ha fet una revisió d’aquest article i que aquesta és la seva perspectiva… En el món del software ja es fa això. Si tens cap dubte fas la pregunta en línia i la gent respon, votes les millors respostes… Serà molt complicat, segur, però quina és l’alternativa? El sistema acadèmic actual és obvi que no funciona, és lent, opac, totalment injust… Tothom qui treballa en l’àmbit acadèmic sap com funciona, que abans d’enviar un article fas aquesta trucada amigable per si l’article interessa. I això manté unes desigualtats enormes entre autors europeus i africans, per exemple. Res d’això no funciona bé.

Éreu conscients en aquest cas que hi havia uns altres investigadors que també qüestionaven aquest estudi fraudulent o que havien arribat a les mateixes conclusions per camins diferents?
—Sí, al principi en Carlos va descobrir coses a l’abril amb la ivermectina. I a mitjan maig va sortir un article al New England Journal. Dos o tres dies després d’haver escrit la carta a The Lancet va sortir una carta oberta de cent vint investigadors. Simultàniament, hi havia molta gent seguint això. Nosaltres vam intentar ser discrets enviant unes cartes i crec que va ser un error, perquè allò que va funcionar no va ser la nostra discreció sinó la pressió. No puc parlar per l’Alberto i el Carlos però jo sí que crec que hauríem hagut de ser més agressius públicament.

El control de qualitat que no va permetre el funcionament de les revistes el va fer molta gent en xarxa arreu del món.
—Exactament. Al final, Twitter, que és un niu d’odi i de fake news, també és el mitjà pel qual els investigadors van comunicant i van alertant dels errors que van trobant. També hi ha més plataformes en línia per a la revisió d’articles postpublicació…

The post Joe Brew: ‘Hi haurà més fraus si el control de qualitat és així d’opac i tancat’ appeared first on VilaWeb.

Comencen les votacions per a elegir el nou secretariat nacional de l’ANC

Avui comencen les votacions per a elegir el nou secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, que duraran fins el 13 de juny. L’ANC va publicar el 29 de maig la llista definitiva dels 116 candidats. Tenint en compte la situació de pandèmia, la votació es farà en línia, de la mateixa manera que els actes de publicitat s’han fet de manera virtual. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Entre els noms d’aquesta llista, hi ha el de l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, i el de l’ex-diputat de la CUP Antonio Baños, que s’havia presentat a les eleccions anteriors però n’havia estat exclòs en una polèmica decisió de la junta electoral. Baños havia sonat com a relleu de Paluzie, tot i que ell mateix es va descartar per raons professionals. De tota manera, fonts de l’Assemblea no descarten que faci equip amb Paluzie com a vice-president.

L’Assemblea Nacional Catalana supera la pandèmia partidista 

Enguany, també hi ha hagut polèmica per l’exclusió de la candidatura del militant i candidat d’ERC a les darreres eleccions al parlament Roger Heredia. L’ANC ha al·legat que Heredia havia fet intervencions en mitjans de comunicació durant la campanya electoral i que, si no hi havia una relació laboral, això era motiu d’impugnació per haver incomplert el reglament intern. Heredia ha considerat la impugnació un atac ‘selectiu’ i ‘vexatori’ i ha defensat que va acreditar la relació laboral però que la junta electoral li va requerir un contracte laboral.

A la llista dels 116 candidats al nou secretariat, la presència dels candidats amb carnet de partit és escassa, mentre que augmenta el nombre d’independents i de persones vinculades a la Cambra de Comerç, com Montserrat Soler, i al Cercle Català de Negocis, com el seu vice-president, David Fernández. També destaca entre els candidats Adrià Alsina, que va ser director de comunicació de l’entitat durant la presidència de Jordi Sànchez.

Les candidatures definitives admeses són les següents:

Bloc Nacional (s’elegeixen tretze secretaris nacionals)
Abellán Nuñez, Manel
Alsina Leal, Adrià
Baños Boncompain, Antonio
Cabús Vinyes, Eduard
Donaire Malagelada, Albert
Fernàndez Aguilera, David
Fité Gabarró, Jordi
Heredia Jornet, Roger
Llambrich Robert, David
López Ginesta, Biel
Matzeu, Manuela
Oliver Crespí, Xesca
Palet Farrero, Xavier
Paluzie Hernàndez, Elisenda
Peraire Amella, Josep
Pérez Codorniu, Àitor
Piñol Tomàs, Rafel
Puigmulé Solà, Marc
Roca Solanelles, Jordi
Roig Vilaseca, Oriol
Sayes Jato, Tomàs
Soler Prat, Maria Montserrat
Sunyer Deu, Xavier
Turull Peroy, Narcís
Ureta Lawrentic, Arantzazu
Urpí Garcia, Sònia
Vilanova Karlsson, Jordi

Bloc Sectorial (s’elegeixen cinc secretaris nacionals)
Canalís Arrayàs, Emili
Colominas Reig, Josep Rafael
Domingo Roquer, Jordi
Guigo Serra, Roderic
Martí Palomares, Francesc
Martínez Alós-Moner, Oriol
Pujol Giménez, Àngels
Salvador Beltran, Francesc

Bloc Jove (s’elegeixen dos secretaris nacionals)
Barrientos Martos, Joan
Claret Solé, Martí
Garcia Armengol, Adrià
Vernet Gaudes, Júlia

Bloc Territorial:

1a1 Ciutat de Barcelona (s’elegeixen set secretaris nacionals)
Adroer De Fortuny, Jordi
Borràs Vivó, Meritxell
Bosh Sardañons, Josep Maria
Breu Benach, Núria
Burés Cabezas, Oleguer
Chafer Vilaplana, Eugeni
Cros Jordana, Maria Pilar
De Rojas Vilar, Marc
Fontova Carbonell, Eva
Jaime Corull, Albert
Morera Busqueta, Marina
Sardon Cantos, Maria
Vilajosana Estopiñan, Assumpta

1a2 Barcelonès Nord (s’elegeixen dos secretaris nacionals)
Brugué Aliu, Isabel
Dalmau Torrents, Gemma
Hernández Miquel, Josep

1a3 Barcelonès Sud (s’elegeixen dos secretaris nacionals)
Arbós Bo, Gil
Salvadó Usach, Carles

1b Maresme (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Bacardit Garriga, Juliana
Oliveras Mas, Alba
Peguera Marvà, Francesc Xavier
Rodríguez Redondo, Josep Lluís
Ros Asmarat, Rosa Maria

1c Baix Llobregat (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Barbero Solà, Jordi
Batalla Olivé, Mònica
Jesús Prades, Joan Marc
Prat, Llorenç

1d Vallès Occidental (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Llobet Galtés, Joan
Roset Chaler, Jordi
Royo Sànchez, Artur
Sancho Massó, Ester

1e Vallès Oriental (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Camp Tacher, Laura
Esteve Colonques, Francesc
Fort Padró, Josep
Ollé Usón, Jordi

2 Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Pla de lEstany i Selva (s’elegeixen cinc secretaris nacionals)
Bayé Daranas, Arià
Fité Gabarró, Carles
Maynau Lloveras, Lluis
Murlà Janó, Josep
Planas Massaneda, Teresa
Vergés Tejero, Salvador

3 Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Güell Mata, Esther
Juanpere Crusellas, Josep Maria
Sonet Romagosa, Jordina

4 Tarragonès, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp i Priorat (s’elegeixen quatre secretaris nacionals)
Aragonès Piqué, Adrià
Cerdà Bartolí, Neus
De Bofarull Bertran, Jordi
Gómez Martínez, Carles Xavier
Sierra Llaberia, Patrícia

5 Baix Ebre, Ribera dEbre, Terra Alta, Montsià i Matarranya (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Adell Valmaña, M. Lluïsa
Boix Bel, Pepita
Martí Monllau, Jordi
Reverté Querol, Víctor

6 Segrià, Urgell, Segarra, Garrigues, Pla dUrgell, Noguera, Llitera i Baix Cinca (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Alsina Aubach, Jordi
Falip Rubinat, Francesc
Jové Vidal, Ester
Mitjans Escudé, Elisabeth
Piñol Carrera, M. Josep
Torrent Maynau, Lluís

7 Bages, Anoia, Berguedà i Solsonès i Moianès (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Matamala Ribó, Lluís
Nieto Gallardo, Antonio
Padró Olivet, Arnau
Serrat Taribó, Jordi
Trapé Pujol, Pere

8 Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribagorça, Alta Ribagorça i Vall dAran (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Pi Martínez, Jordi
Ribot Ribot, Josep
Roca Ramon, Alejandro

9 Osona i Ripollès (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Andreu Oliver, Aleix
Ordeig Guix, M. Teresa
Soler Pairó, Carla

10 Rosselló, Vallespir, Fenolleda, Capcir, Alta Cerdanya i Conflent (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Laurent, André
Soria Guiter, Marc

11 Assemblees Exteriors (s’elegeixen tres secretaris nacionals)
Casajoana Daunert, Erika
Cussó Segura, Roser
Pruneda Ruiz, Eva
Pujol Llop, Joana
Roviró Llimiana, Bàrbara

The post Comencen les votacions per a elegir el nou secretariat nacional de l’ANC appeared first on VilaWeb.

Els treballadors de Nissan es manifesten pel centre de Barcelona

Els treballadors de Nissan continuen les mobilitzacions contra el tancament de les plantes de l’empresa japonesa a Catalunya. Aquest vespre s’han manifestat unes tres mil persones pel centre de Barcelona després d’una concentració davant l’edifici de Correus, a la Via Laietana. El recorregut ha estat pel Passeig Colom i les Rambles, fins la plaça de Catalunya. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El comitè d’empresa havia demanat que la gent portés un punt de llum per fer més visual la marxa nocturna. Dijous té prevista una nova acció, un missatge en francès i japonès a les cúpules de Nissan i Renault, des d’algun lloc emblemàtic de Barcelona, amb l’objectiu de transmetre un missatge dels treballadors als màxims responsables de les empreses.

Al final del recorregut, han cremat tres taüts amb els noms dels màxims responsables del tancament de la planta.

Vegeu un recull fotogràfic d’Albert Salamé.

The post Els treballadors de Nissan es manifesten pel centre de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Salut assumeix l’error amb Ferrovial i el coronavirus desapareix de l’Alguer

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha donat explicacions per la polèmica contractació a dit de Ferrovial per a rastrejar els contactes de la covid-19. Després de les crítiques del món sanitari, de la CUP i de JxCat com a soci de govern, Salut s’ha fet enrere i anul·larà el contracte amb Ferrovial. Tanmateix, com ha admès Vergés, això costarà una indemnització econòmica a la Generalitat. El vice-president, Pere Aragonès, ha evitat de comunicar la xifra que s’haurà de pagar i ha dit que ‘dependrà de les figures jurídiques que es facin servir’.

A Madrid, el govern espanyol s’ha assegurat el suport polític necessari per a convalidar el decret del postconfinament al congrés. Ciutadans ha anunciat que hi votaria a favor, cosa que consolida el canvi de rumb del partit, mentre que el PNB ja va confirmar el seu sí ahir al vespre. Amb els vots assegurats, ERC perd força a l’hora de negociar amb la Moncloa, que pot acabar d’amarrar els vots necessaris amb els partits petits. Per una altra banda, l’executiu de Pedro Sánchez ha rebut una mala notícia a la tarda, quan s’ha sabut que la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel feia cas omís de la petició de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat d’arxivar la investigació contra el govern espanyol per la gestió de la crisi sanitària, concretament per haver autoritzat la manifestació del Vuit de Març a Madrid, i manté encausat el delegat de l’executiu a Madrid, José Manuel Franco, que declararà demà. La instrucció s’ha nodrit amb els escandalosos informes falsos de la Guàrdia Civil i ha originat una crisi entre el Ministeri de l’Interior espanyol i aquell cos policíac les últimes setmanes, arran de la destitució de Diego Pérez de los Cobos.

Ahir Nova Zelanda es declarava lliure de la covid-19, i avui ho ha fet l’Alguer. La ciutat ha estat poc afectada pel virus i el pic màxim va ser de només 22 casos, però no hi ha hagut cap mort. Pel que fa a l’origen i l’expansió del coronavirus, un estudi de la Universitat Harvard indica la possibilitat que el virus hagués començat a propagar-se a la Xina l‘agost de l’any passat, i que el primer cas fos detectat el 17 de novembre. Avui el Regne Unit ha superat l’estat espanyol en nombre de contagis (289.140-289.046), tot i que el govern britànic reconeix més morts (40.883) que no pas l’espanyol (27.136), segons les xifres oficials. A l’estat francès, la fiscalia de París ha obert una investigació preliminar contra el govern d’Emmanuel Macron per la gestió de la crisi sanitària després d’haver rebut una quarantena de querelles durant el confinament.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 7.267.917 casos confirmats i 411.347 morts. Del total de casos, 3.577.223 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.034.635 casos i 113.590 morts.
—El Brasil, amb 719.449 casos i 37.840 morts.
—Rússia, amb 485.253 casos i 6.142 morts.
—El Regne Unit, amb 289.140 casos i 40.883 morts.
—L’estat espanyol, amb 289.046 casos i 27.136 morts.

*A l’estat francès hi ha 154.591 casos i 29.296 morts.

Als Països Catalans hi ha 88.968 casos, 14.170 morts i 54.623 altes [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 68.670 casos, 38.687 altes i 12.408 morts (avui s’hi han incorporat 171 casos, 88 altes i 5 morts)
—Al País Valencià, 16.893 casos, 13.105 altes i 1.450 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos nous de PCR, 113 altes i 2 morts)
—A les Illes, 2.240 casos, 1.798 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 2 casos i 13 altes i 1 mort)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 757 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 6 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

L’editorial de Vicent Partal:

Sobre el cas Arasa, sobre la funció de la policia

La píndola de Jordi Goula: ‘Les empreses de l’Íbex cobren a 58 dies i paguen a 180, per què?’

‘Transcorreguts deu anys, amb quatre governs diferents i quatre proposicions de llei per sancionar els morosos, el congrés i els diversos governs no han estat capaços de fer justícia i podríem dir que la morositat continua essent una forma indirecta de corrupció i competència deslleial. No fer complir la llei i no aprovar un règim sancionador és difícilment explicable. Com es pot permetre que les empreses del nostre Íbex, que cobren a cinquanta-vuit dies dels seus clients, paguin a cent vuitanta dies de mitjana les factures, tot incomplint els terminis legals?’ Amb aquestes paraules, Antoni Cañete, secretari general de Pimec, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat i vice-president i portaveu de la Plataforma Pimes, denunciava ahir davant la comissió del congrés espanyol el fet insòlit que una llei que té deu anys de vida no tingui encara un règim sancionador. Lletra morta…

És una situació de privilegi per a les grans empreses que han de suportar les pimes i, que en moments com els actuals, és definitiva per a moltes. De fet, em deia aquest vespre que la cadena de pagaments ja s’ha trencat i que ara les pimes i autònoms també desen les factures al calaix. Malament rai!

Va fer esment de la proposta que van adreçar ja fa moltes setmanes a les autoritats –sense resposta– i que, només fent complir la llei vigent i sense cap cost per a l’estat, ajudaria a resoldre el tràngol que travessen moltes pimes i autònoms, víctimes de la prepotència i la presumpta immunitat de les grans empreses. ‘Durant aquesta crisi hem obligat les empreses a endeutar-se amb crèdits ICO, però la solució hauria pogut ser eliminar la morositat’, va lamentar.

Va tornar a proposar un reguitzell de mesures que portarien una injecció de més de 150.000 milions d’euros de liquiditat al sistema, sense cap risc i sense comprometre el balanç de les empreses ni del país: que les administracions paguin les seves factures pendents (14.000 milions d’euros); que les empreses cotitzades, sense problemes de liquiditat ni de finançament, abonin 122.000 milions pendents de pagament als seus proveïdors; que els ajuntaments alliberin els 12.000 milions de romanents que tenen en comptes corrents per salvar autònoms i pimes; que es canviï el criteri de liquidació de l’IVA i s’ingressi tan sols l’IVA cobrat; que es retorni de manera immediata l’IVA a compensar retingut per Hisenda i que els grans contractistes paguin als seus proveïdors.

La proposta era i és lògica i, a més, beneïda per la llei. Per què no l’han volguda aprovar? Sembla prou clar que la mà de l’Íbex és molt llarga, que arriba a les altes esferes del poder, i no els interessa que això vagi més endavant. Però alguna cosa hauran de decidir, perquè això no pot continuar així. ‘Saben quantes pimes salvaríem? Pot explicar-nos ningú per què no s’ha fet encara? Aproveu la proposició de llei ja presentada de sancions per als morosos. És urgent un règim sancionador i hi ha països que ja el tenen!’, els etzibava Cañete.

Un segon aspecte que va presentar als diputats va ser el de fer més operativa la formació professional (FP). Va explicar que sense coneixement no hi ha innovació, sense innovació no hi ha valor afegit i sense valor afegit no es pot competir als mercats domèstics i internacionals. La base d’aquest triangle virtuós, per a les pimes, sens dubte, està en l’FP. I va anar a l’arrel del problema. ‘El problema de partida és conceptual: la nostra FP es basa en l’oferta dels centres educatius. Seria adequat basar-se en la demanda del nostre sistema productiu.’ I va afegir que per no perdre el tren del progrés calia formar els nostres joves en les empreses, és a dir, la formació dual. ‘Senyories, si voleu començar la reconstrucció amb una base sòlida, sense interessos partidistes i assumint compromisos nacionals, requerim un pacte d’estat de la FP.’

I per acabar va fer un al·legat en favor de la representativitat de les pimes i la necessitat que tinguin un paper més a la vora del poder. Va parlar de la necessitat que el nou model que surti de la crisi sigui un capitalisme inclusiu. Va explicar que per capitalisme inclusiu entenen un sistema productiu basat en la configuració de preus justs, en la igualtat d’oportunitats, en el respecte a l’entorn i en la responsabilitat amb el nostre entorn social.

I va subratllar: ‘En el model cap al qual ha de transitar una Espanya reconstruïda, les pimes han de situar-se al pont de comandament, amb la veu i la representació real que els correspon que ara no tenen. No ens podem permetre de ser mers espectadors en aquest procés: les pimes han d’erigir-se en actors decisius i assegurar que es duen a terme les reformes que necessiten. Feu els canvis necessaris perquè hi siguem presents.’ En acabar, va lliurar un document amb propostes per salvar i impulsar les pimes i l’ocupació autònoma, que incloïa també suggeriments d’esmenes als vuit reials decrets aprovats durant l’estat d’alarma, que validaran ben aviat al congrés espanyol.

Em sembla un enfocament correcte que toca tres dels punts més febles que avui tenen les pimes i les col·loca en situació d’inferioritat a l’hora de competir. Ara cal que els diputats se’n facin ressò dins la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica. Ja ho veurem…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: El confinament, una prova de foc que ha cremat moltes parelles
– The Atlantic: Vílnius mostra com la pandèmia ja redissenya les ciutats (en anglès)
– Público: Els qui no tenen símptomes rarament transmeten el nou coronavirus, segons l’OMS (en portuguès)
– The Local: Fa prou Alemanya per garantir que les petites empreses sobrevisquin a la crisi del coronavirus? (en anglès)
– Le Monde: Encara que una part del món torni a la normalitat, l’epidèmia és lluny de ser continguda (en francès)
– Stat: ‘El resultat directe del racisme’: la covid-19 mostra com la discriminació crea disparitats de salut entre els negres (en anglès)
– Ràdio i Televisió d’Andorra: Primera investigació en pacients afectats de la covid-19 a Andorra amb la col·laboració del Vall d’Hebron
– Bloomberg: 23andMe proporciona més proves que el tipus de sang fa un paper en el virus (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert aquest cap de setmana?

Sánchez torna a fer servir Ciutadans i el PNB de crosses per a aprovar el decret postconfinament
La jutgessa de Madrid no fa cabal de la fiscalia i manté la investigació contra el govern de Sánchez
La fiscalia de París investiga la gestió sanitària del govern francès durant la pandèmia
Vergés diu que caldrà indemnitzar Ferrovial per anul·lar el contracte de rastreig
La propagació de la covid-19 a la Xina podria haver començat l’agost passat, segons un estudi de Harvard
L’Alguer es declara ciutat lliure de la covid-19
Vuit dels temporers aïllats a l’alberg d’Alcarràs tenen la covid-19
Les entitats d’educació en el lleure assumeixen que serà difícil de fer campaments d’estiu

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Salut assumeix l’error amb Ferrovial i el coronavirus desapareix de l’Alguer appeared first on VilaWeb.

Pàgines