Si Nadal és una època especialment sensible, enguany ho serà molt més per als milers de famílies que l’hauran de celebrar a casa de familiars o amics perquè han perdut la seva o la tenen en tan males condicions que és impossible que s’hi instaure un ambient festiu. A unes altres famílies, potser el dol els impedirà de fer cap mena de celebració. Fa més de quaranta dies que la barrancada es va cobrar 222 vides humanes i va derruir cases senceres. Literalment. L’aigua i el fang van entrar-hi, i amb tota la força ho van arrabassar tot i s’ho van endur aigües avall. Tot és tot, els mobles i els estris més grans i les coses més petites que, en condicions normals, poden semblar insignificants. Però enguany qualsevol d’aquests elements tenen una importància especial. És el cas dels ornaments de Nadal. Els arbres, les boles, les garlandes i els llumenerets de colors, les figuretes del pessebre. Tot això va desaparèixer de les plantes baixes, o continua empantanat en els trasters dels garatges subterranis que encara estan enfangats.

A poc a poc van arribant boles i garlandes per a donar. Una veïna de Paiporta tria ornaments. Ornaments diversos. Jocs. Llibres donats. Llibres donats. Un xiquet observa algunes de les joguines donades. Arbres, boles i lluentons

Per pal·liar aquesta mancança, l’entrenadora de patinatge Yolanda Vicente ha organitzat a Paiporta una recollida d’arbres de Nadal i de tota mena d’objectes per a adornar les cases. També recull llibres infantils i joguines. “Els llibres són cultura i sempre els podem donar a les biblioteques; i les joguines que han d’arribar són noves, un camió de València”, diu. Arran d’una donació de cinc bicicletes, s’ha posat en contacte amb la fundació de l’ex-ciclista Alberto Contador perquè n’arriben més.

S’ha instal·lat a la casa Dalmau que l’ajuntament li ha cedit, en una zona emblemàtica d’aquesta zona zero. És davant per davant de l’edifici municipal, però a l’altra banda del barranc. Mirant l’eucaliptus centenari que ja va sobreviure a la riuada del 1957 i que després de la barrancada d’enguany es manté dret com a símbol de resistència. I, encara, a poques passes de la Mare de Déu, plantada ben ran de l’abisme, una aparició propiciada per algú que la va posar allí, diuen els responsables municipals. I fa l’efecte com si encara es preguntàs, astorada, per què la força de les aigües va fer tant de mal als veïns. I, malgrat les urpades, li duen flors i li encenen espelmetes. Les parets de la casa encara mostren el nivell on van arribar l’aigua i el fang, la cuina va ser destruïda, però com que la planta baixa és prou gran, ha pogut organitzar els productes en sales diferents.

Operaris municipals netegen l'eucaliptus centenari que ha sobreviscut a la barrancada. La Mare de Déu 'apareguda' vora el barranc. Yolanda Vicente fa una llista de les persones que necessiten un arbre de Nadal. Sabatetes donades. Joguines donades.

El cap de setmana del pont de la Puríssima, Yolanda Vicente va escriure a mà un cartell modest dient que es recollien arbres i tota mena d’andròmines per a alegrar les festes. Va ser un èxit i els primers deu arbres que li van donar ja ocupen un lloc en deu cases de Paiporta. “Si ets un afectat, no penses a comprar-te un arbre, quan tens una pèrdua tan gran”, diu. A la gent primer li feia cosa pensar en Nadal i a posar ornaments, però al final es van anar animant. “La gent em deia que no se’n sortien, i jo els deia: “En sortirem a poc a poc, no podem fer cent passes de colp.” I es van començar a animar. Entraven, eixien, s’emportaven unes boles, i l’endemà tornaven a veure’m, m’abraçaven. Més que la tasca de donar arbres, els feia de psicòloga.” Com que ha tingut més demanda que oferta, els ornaments es van acabar de seguida i ha fet una llista de persones que esperen un arbre.

Ha escrit correus electrònics a empreses i coneguts. També s’ha mogut en les xarxes socials. De donacions, se’n poden continuar fent perquè aquest cap de setmana, i encara el vinent, els veïns puguen continuar recollint arbres, boles i més objectes per a millorar l’aspecte de la casa aquests dies de festa.

Salvar la pista de patinatge

Yolanda Vicente, coneguda per Yovima, és professora d’educació física i entrenadora de patinatge de velocitat. Entre el 2019 i el 2023 va entrenar desenes d’infants i adolescents a Paiporta. D’ací li ve la vinculació amb el poble. Després de plorar dos dies pels fets i després de comprovar que tots els seus alumnes i les famílies es trobaven bé, va demanar ajuda i col·laboració a clubs de patinatge de tot l’estat espanyol. Aquesta va ser la primera acció solidària que va voler fer. La resposta, diu, va ser formidable, amb gent que va venir de Castelló, de Barcelona, de Navarra, d’Astúries… I la seua primera intenció era netejar la pista de patinatge que hi ha al polígon de la Pasqualeta. Tot i que el fang la va negar, no havia quedat gaire malmesa i es podia netejar. Amb tot, en un moment es va prendre la decisió de convertir-la en un de tants cementeris de cotxes fets malbé per l’aigua i el fang. Yolanda Vicente s’hi va oposar fermament, amb emissions en directe a les xarxes socials i telefonades a la batllessa, i finalment va aconseguir que en tragueren els vehicles.

Després de llevar el fang, repartir articles per a alegrar les festes als veïns de Paiporta és el seu segon propòsit. En més pobles de la zona zero es repeteix aquesta iniciativa de repartir arbres de Nadal i, fins i tot, de posar-ne als carrers per alegrar la vista de la gent que hi passa.

Un arbre de Nadal a la vora del barranc de Paiporta.

Si heu jugat al Què Sé Jo? de llengua que us ofereix VilaWeb (actiu fins el 19 de desembre), potser us heu encallat en la pregunta 3, que demana: “Què vol dir ‘Ninou’?”. Sense que serveixi de precedent, donarem un cop de mà als qui no hagin sentit ni llegit mai aquesta paraula.

Jugueu al Què Sé Jo? sobre lèxic i refranys de Nadal

Ninou és un mot avui dia poc usat que vol dir ‘Cap d’Any, primer dia de l’any’. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que, amb aquest significat, és un mot antic (un arcaisme), però el cas és que l’Alcover-Moll ens informa que és viu (o ho era el segle passat, quan es va elaborar el diccionari) a tot un seguit de comarques i indrets: l’Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès, el Gironès, les Guilleries, el Lluçanès, la plana de Vic i la vall d’Àneu.

D’on prové, el mot Ninou? L’etimòleg Joan Coromines ho explica clarament: ve de la construcció Dies Anni Novi (‘dia d’Any Nou’). Ell recorda també on es manté viu i on es va perdent: “Ninou és la forma que se sent ja pertot en català (avui antiquat en català central però encara viu en les comarques de tot el domini continental des de l’Empordà fins a Ribagorça i fins a València).” Ens informa que antigament es deia aninou, i que avui es diu encara aninò en aranès i aninovo en gallec.

El mot ninou, amb els anys, ha agafat més significats, sobretot el de ‘diners, llepolies, etc., que hom dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou’. Així mateix, és el nom d’una planta, anomenada també nadala i –segons l’Alcover-Moll– flor de narcís.

Aquest mot el trobem en obres de tots els temps. Segons Coromines, el primer testimoni escrit és de la Crònica del Cerimoniós (1330), però n’hem trobat un exemple de mig segle abans (1280), en un text anònim aplegat a la Història de la cultura valenciana: “E aquestes coses promes tenir e conservar d’açi a la festa de ninou”. A l’Espill de Jaume Roig (1460), hi llegim: “un cas estrany / en lo món, nou, / jorn de ninou / se esdevench”. Més modernament, el trobem en Joan Amades i Salvador Espriu, per exemple. O bé en Maria Barbal (Càmfora, 1993): “Te’n recordes, quan acompanyaves el teu germà a recollir Ninou? Tu ja eres una mossarda”; i Jaume Cabré (Senyoria, 1991): “Dia de Cap d’Any i Cap de Segle. Dia de la Solemnitat de la Mare de Déu i dia del Ninou.”

El mot ninou també apareix en refranys, com ara aquest, que ens forneix Manuel Sanchis Guarner: “Per Ninou, / tracte nou / i paga el sou”; i aquest altre, aplegat a l’Alcover-Moll: “Per Ninou, un pas de bou”, que segueix la sèrie de refranys referits a l’allargament del dia: “Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre…” Si voleu més refranys amb el mot ninou, recordeu que heu de consultar la Paremiologia catalana comparada digital, del gran Víctor Pàmies.

Cada vegada que llegeixo, que veig, que recordo que aquest personatge de color carabassa ha estat elegit president dels EUA, em torna al cervell la seva veueta aguda dient they are eating the dogs!, la boqueta de cul de pollastre que s’arronsa i que es manté tant com dura la cançoneta quan fa dooooggs…!

És com una maledicció: they are eating the dooooooggs!

“A Springfield –va dir Donald Trump en aquell debat televisiu–, es mengen els gossos. Els immigrants, ho fan. Es mengen els gats, es mengen… es mengen els animals de companyia de la gent que hi viu. I això és el que passa al nostre país.”

He mirat de traduir-ho més o menys literalment. Que no sembla un discurs gaire elaborat, que algú pot creure que va ser una sortida espontània del guió, però que resulta que el tenia preparat. Com aquelles teatralitzacions de pa sucat amb oli que es gasten als xous de la lluita lliure americana (i en les quals el mateix Trump ha participat, per cert, amb idèntica gesticulació superlativa de la que després li hem vist als mítings). Un discurs, val a dir, que després no rectifica. Perquè Trump no rectifica mai. Així es vol i així es representa i se’n vanta. I essent així, i perquè és així, l’han votat. De Milei, el personatge que ha arribat a la presidència de l’Argentina cridant i insultant i amenaçant, també en diuen una cosa similar: que resulta que ell és així.

Individus autèntics, sense filtres, rupturistes, que diuen el que pensen i pensen el que fan. No? Aquesta és, si més no, la projecció que d’ells mateixos transmeten, i la que arriba, i la que arrela en un humus d’inquietud i d’afartament generalitzat.

Passat un mes si fa no fa de la catàstrofe de la gota freda, i de la pèssima gestió que en van fer i fan Carlos Mazón i tota la seva camarilla del PP (pèssima i, deixem-ho clar, sí, criminal), amb les vides que la nefasta suma d’inutilitat i desinterès va costar (dues-centes vint-i-dues persones mortes i quatre de desaparegudes), s’han començat a publicar enquestes d’intenció de vot al País Valencià. I ja sabem que les enquestes ehem i que falta tantíssim per a les properes eleccions i que etcètera, però, si més no, bé sembla que mostren un dibuix i una tendència: que el PP perd aquella autopista cap a la majoria absoluta que tenia, i que baixa, i que baixa molt; que el PSOE (associat clarament amb Madrid-Sánchez, perquè la sucursal d’aquí no ha pintat fava) també baixa, però no tant; i que pugen (molt) Compromís i… Vox.

El creixement de vot de Compromís sembla lògic, atesa la feina que han fet durant el desastre, i que ofereixen la veu per a la denúncia i la indignació, i que tenen la legitimitat d’haver alertat sobre les conseqüències del canvi climàtic o de l’especulació urbanística, per exemple. El cas del partit de l’extrema dreta espanyolista (i de l’altra excrescència que li ha sortit en competència d’extrem ultra i populista i que també arreplega vots, encara que de moment sembla que sense representació), ja es fa més complicat d’explicar, potser: al capdavall, va ser Vox qui va reclamar que s’eliminés la Unitat Valenciana d’Emergències creada pel Botànic, i qui ha fet i fa bandera del negacionisme del canvi climàtic, i qui ha desaparegut també a l’hora de la crítica o les propostes.

Així doncs, per què puja? Des d’una anàlisi racional, des d’un esquema elaborat amb les dades fredes posades sobra la taula d’un despatx, la cosa no té gaire sentit. Per no dir gens. Ben mirat, va en direcció contrària dels interessos o les necessitats objectives de la gent (de la gent que els vota, sí). I pot ser que ens preguntem que com pot ser. Aquesta redundància. Jo també m’ho pregunto. Sé que la resposta són respostes, i que tenen arestes, i més interrogants encara, variacions, de tot. L’única que no serveix és aquella que alça la bandera de la superioritat (moral, intel·lectual, sempre autoatorgada) i determina que la gent (la resta de la gent, és clar, la gent que no ets tu mateix) és ruca.

Un dia d’aquests (dilluns!) vindrà a València, convidat per la Fundació Nexe i la llibreria Fan Set, Miguel Urbán. Ha publicat un llibre molt interessant, Trumpismos (Verso), on, precisament, radiografia l’onada de reaccionarisme autoritari que s’escampa pel món, i com el malestar social que pasten la crisi del capitalisme i l’emergència climàtica es manifesta en una “rebel·lió reaccionària”. Ho radiografia per mirar d’entendre’n claus i mecanismes. Per trobar la manera de combatre-ho. Perquè resulta que no és inevitable ni, tampoc, irreversible.

I ja sabem que no és qüestió de translacions automàtiques ni de fórmules màgiques, però el fet és que no me’l trec del cap, aquest Trumpismos. A l’hora de mirar què ens passa, aquí, també. Perquè el cas és que en un moment en el qual les institucions, els mecanismes polítics, havien de respondre a les necessitats urgents de les persones que se suposa que governaven (alertar del perill, organitzar l’auxili peremptori, informar, estructurar la resposta), i donar-los la seguretat i la protecció que aquestes estructures implícitament o explícitament prometen, no ho van fer. Ans al contrari: van desaparèixer. I van generar, amb aquesta desaparició, encara més mals, més dolor, desemparança. Morts.

És cert i constatable, a més a més, que la crisi de credibilitat del sistema polític ve de lluny i ha estat pastada a consciència. Fa cosa d’una dècada enrere es va manifestar en la Primavera Valenciana i el “no ens representen” del 15-M, per exemple, i mostrava, entre més elements, aquest allunyament de la realitat que transpira l’anomenada classe política, aïllada de la gent, preocupada tan sols de les seves batalletes i fent ostentació de la falta de sinceritat. Davant d’aquesta situació, personatges com ara Trump es presenten (ells, els multimilionaris, sí) i es veuen com a disruptius, propers al poble, forts, sense dissimulacions.

En un temps en què es cullen els fruits del foment de l’individualisme que ja predicava (i practicava) Margaret Thatcher i, per tant, el trencament dels lligams de solidaritat comunitària, si el món que t’envolta et fastigueja i penses la manera de fotre una coça al sistema, que veus podrit i inútil i en contra teu, què fas? El votant d’esquerres, deixa de votar; el votant de dretes, vota per trencar-ho tot.

I que es fotin.

No?

…

Foc Nou no donarà suport formalment a cap de les dues candidatures que dissabte es disputen la direcció d’ERC: ni a Militància Decidim, encapçalada per Oriol Junqueras, ni a Nova Esquerra Nacional (NEN), capitanejada per Xavier Godàs. Els integrants de la candidatura de Foc Nou i els militants que els van avalar han decidit aquest vespre en una assemblea –amb una majoria del 60%– d’optar per la llibertat de vot i han recomanat de “votar en consciència”. Foc Nou va obtenir 824 votants en la primera volta (un 12,6% del total) i poden ser determinants en la batalla interna d’Esquerra. La decisió de Foc Nou complica l’objectiu de Godàs de guanyar Junqueras, que en la primera votació va obtenir 25 vots més que les candidatures de Nova Esquerra i Foc Nou sumades. Tot i que és una incògnita què faran els antics votants de Foc Nou, no sembla viable que donin suport en bloc a Nova Esquerra Nacional, encara que majoritàriament s’hi puguin decantar. Tot fa pensar que Junqueras compta, a més, amb unes bases especialment mobilitzades. Cal tenir en compte també que el Col·lectiu Primer d’Octubre ha tornat a demanar el vot en blanc. Un desmarcatge que, en aquest cas, no impediria que guanyés la candidatura amb més suport, que, en la primera volta, fou la de Junqueras, amb un 48,3% dels vots, contra el 35,3% de NEN.

Foc Nou ha convidat tant Junqueras com Godàs a participar en l’assemblea per a exposar les propostes que aquestes últimes dues setmanes han fet públicament o han proposat en privat als negociadors. Junqueras hi ha intervingut telemàticament i ha estat absent de la part final de l’acte central que la seva candidatura feia aquest vespre a Sant Vicenç dels Horts. Les dues candidatures han mogut fitxa aquests últims dies per acostar-se a les demandes de Foc Nou, però aquest sector ha considerat que aquests moviments havien estat insuficients. L’assemblea ha arribat a la conclusió que cap de les candidatures no compleix ni garanteix del tot les cinc condicions que havien posat per negociar, tot i que han valorat que NEN n’havia complert quatre i hi havia més coincidències: la incorporació del pla de Foc Nou per a la independència, fer una consulta vinculant als militants sobre l’acord amb el PSC abans de l’agost, encarregar una auditoria externa sobre les estructures B i el cas dels cartells dels germans Maragall, i modificar els estatuts per evitar l’acumulació de càrrecs i que ni el president ni el secretari general no es puguin presentar a les eleccions ni tenir càrrecs de govern. En canvi, han considerat que Godàs només complia parcialment la demanda de situar un referèndum d’autodeterminació acordat i vinculant com a condició sine qua non per a futures investidures a Madrid. Segons Foc Nou, la llista de Junqueras tan sols els garantia l’auditoria i, parcialment, el debat sobre el seu pla per la independència, però incomplia les altres tres.

Godàs ha reconegut la feina feta per Foc Nou i ha agraït la “relació sincera” que han establert en les negociacions. “Assumim la vostra decisió i aprofitem per dir-vos que mantenim els passos programàtics que hem compartit amb vosaltres”, ha dit a X.

Foc Nou manté el propòsit de continuar treballant com a sector articulat dins el partit, i la seva voluntat de permanència també ha estat determinant a l’hora de prendre la posició definitiva. El fet d’optar per una de les dues candidatures hauria implicat assumir incoherències respecte del discurs que han fet des que es van constituir, titllant les dues llistes de la segona volta d’“oficialistes”. També ha influït en la decisió l’últim enfrontament entre NEN i Militància Decidim pel cas d’assetjament a Exteriors, després de saber-se –per la publicació de l’ACN– que Junqueras va ordenar de no activar el protocol al govern, segons les al·legacions que va fer Bosch en l’expedient que li va obrir ERC, que finalment el va exculpar. Tot i que l’ha acabat esquitxant, Alfred Bosch s’ha desmarcat de la “guerra” entre candidatures en una entrevista a TV3, però ha confirmat que Junqueras li va demanar que no activés una investigació interna dins l’executiu.

Foc Nou ja va decidir la setmana passada, en una altra assemblea, que no s’integraria en cap de les dues candidatures. Va refusar, per tant, la possibilitat d’aconseguir llocs a l’executiva i, en canvi, es va centrar a fixar les seves propostes programàtiques per a negociar. “Cap de les candidatures que han arribat a la segona volta no és Foc Nou”, ha constatat Gabriel Fernàndez, que aspirava a la vice-presidència del partit. Fernàndez ha defensat la necessitat de continuar confrontant projectes en la segona part del congrés, quan es debatrà l’estratègia i la reforma dels estatuts del partit.

No són temps fàcils per a la DO Cava, que vui un procés de transició sumat als embats del canvi climàtic i altres elements, i així s’ha vist amb els números que s’han presentat aquest migdia. Com és habitual quan s’acaba l’any, la DO Cava fa balanç i ofereix les dades dels primers nou mesos de l’any. Aquesta vegada, el president de la DO Cava, Javier Pagés, un home afable i habitualment positiu, ha hagut de donar dades que costen de pair: les vendes han baixat un 12,27% en relació amb les mateixes dates de l’any 2023. Enguany s’han venut 149,2 milions d’ampolles, mentre que l’any passat arribaven als 170 milions. La raó? Pagés ha parlat de l’efecte de la sequera que ha afectat les vinyes catalanes tres anys consecutius i que ha fet reduir la producció de cava. 

Per això, les primeres dades que ha donat el president de la DO Cava han estat les dels quilos de raïm collits. Mentre el 2021 es van collir una mica més de 300 milions de quilos de raïm per a fer vi base cava, el 2022 la xifra ja va caure un 9,1% amb 276,8 milions de quilos. I el 2023 la xifra va patir una caiguda lliure, amb 213,8 milions de quilos recollits, que van suposar un 30% menys respecte del 2021. La verema d’enguany s’ha recuperat una mica respecte del 2023, amb una xifra de 219,5 milions de quilos, però encara suposa una caiguda del 28% respecte del 2021. Pagés creu que tot i que enguany ha arribat la pluja a les zones vinícoles més castigades per la sequera, recuperar la normalitat pel que fa a quilos de raïm, encara es tardarà i no serà a curt termini.

És clar, a menys quilos de raïm menys litres de vi base per a l’elaboració del cava. La reducció de la producció ha fet que hi hagi hagut més demanda que oferta i, en conseqüència, la venda se n’ha ressentit. Dels 149 milions d’ampolles venudes, 101,6 milions d’ampolles s’han exportat (suposa el 68% del mercat) i 47,5 milions d’ampolles s’han venut a l’estat espanyol (suposa el 32%). Pel que fa al producte d’alta gamma, de més alta qualitat i preu, els anomenats caves de guarda i caves de guarda superior, les vendes també han caigut. Un 11,71% pel que fa al cava de guarda, mentre el 17,08% en el cava de guarda superior. 

La caiguda de les exportacions es concentren sobretot al mercat alemany, que suposen un 55% del total de la caiguda, mentre que el Regne Unit suposa el 12%. Actualment, els quatre principals mercats d’exportació de cava són Bèlgica, els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya. Li segueixen Suècia, Japó, França, Països Baixos, Rússia i Polònia. A Suècia, Japó i Països Baixos les exportacions han pujat.

El cava incrementa el valor en conjunt

Ja hem dit que Javier Pagés busca sempre el vessant positiu de la situació. En aquest cas, tot i acceptar que la caiguda de les vendes és important, ha destacat que la part positiva és la pujada del valor de l’ampolla de cava.  “Volem que el cava que es vengui sigui un cava valoritzat. Reduint les vendes ho hem aconseguit. Amb tot, no reduir vendes i pujar el valor del cava és la nostra aspiració.”

Segons Pagés: “Afortunadament, la falta de producte també té aspectes positius. A l’ésser la demanda superior al producte disponible els preus i marges han mostrat una tendència a l’alça, permetent afegir valor en tota la cadena. Així mateix, els preus pagats pel raïm en l’última verema van tornar a ser significativament més elevats, però, d’altra banda, la gran majoria de viticultors van tornar a tenir rendiments molt baixos a causa de la sequera.”

Però davant d’aquesta caiguda, els temors apareixen: hi haurà cellers que marxaran de la DO Cava i trucaran a la porta de Corpinnat o de Clàssic Penedès o d’una altra denominació d’origen vinícola? Els mercats als quals no els ha arribat el volum d’ampolles de cava demanat, se’n ressentiran i optaran per substituir el cava per un altre producte? Són dubtes que s’aniran aclarint amb el temps.

Mentrestant, el president de la DO Cava, Javier Pagés, ha tret pit amb la qualitat dels caves de guarda i guarda superior i de les millores que des de la DO Cava s’han fet per incrementar la qualitat i que s’han anat implementant en els darrers anys, com ara la segmentació per destacar les categories superiors, la zonificació, la marca d’elaboradors integrals, els caves de paratge, etc, per ajudar el cava a diferenciar-se, remarcant la procedència també.

Avui, la DO Cava és la més important de les denominacions d’origen dels Països Catalans i és clau en el sector vitivinícola català, amb més de 38.000 hectàrees de vinya, 370 cellers i més de 6.800 viticultors. Dos de cada tres quilos de raïms catalans acaben convertint-se en cava.

La xarxa de les aplicacions Facebook, Threads i Instagram ha sofert una caiguda en massa a tot el món. La caiguda, que ha tingut lloc cap a les 19.00, no permet  d’actualitzar la interfície i hi ha problemes també en l’intercanvi de missatges privats.Instagram té més de 1.336 milions d’usuaris. Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, que té uns 3.000 milions d’usuaris, va adquirir Instagram el 2012, i el 2014, WhatsApp. Per la seva banda, Threads és una aplicació d’Instagram que es va publicar oficialment 2023 i té com a objectiu competir amb Twitter.

Les Forces Armades d’Ucraïna han llançat un atac sobre un aeròdrom militar rus a la regió de Rostov en què s’haurien utilitzat míssils ATACMS, segons el Ministeri de Defensa de Rússia, que ha promès de respondre amb “les mesures adequades”.

Què és l’ATACMS, el sistema de míssils que Washington ha autoritzat a fer servir dins Rússia?

L’atac va tenir lloc al matí sobre un aeròdrom a Taganrog. Segons la versió de Moscou, les forces ucraïneses van llançar sis míssils ATACMS, dels quals dos suposadament van ser interceptats i els altres quatre haurien estat rebutjats de manera electrònica.

La caiguda de fragments dels projectils ha provocat “víctimes” entre el personal de la base, si bé el Ministeri de Defensa no ha donat xifres de ferits ni n’ha aclarit l’estat. El govern ha confirmat a més danys materials “menors”, descartant així greus afeccions als dos edificis que conformen les instal·lacions o en equips militars. “Aquest atac amb armes occidentals de llarg abast no quedarà sense resposta”, ha sentenciat el Ministeri de Defensa a la seva nota, en què deixa oberta la possibilitat de mesures de represàlia.

El president, Vladímir Putin, ja va anunciar la possibilitat de llançar sobre territori ucraïnès míssils balístics Oreshnik, un nou projectil hipersònic que segons Moscou és capaç de burlar els sistemes de detecció del país veí.

3Cat ha anunciat que La Patrulla Peluda s’estrenarà el 20 de desembre. A més, ha presentat les primeres imatges de la ficció en català. Es tracta d’una de les grans apostes de la corporació pel públic infantil. La sèrie es podrà veure a la plataforma 3Cat i al web del SX3.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by SX3 (@somsx3_)

Què és La Patrulla Peluda?

Paw Patrol, títol original de la ficció, és una producció canadenca que s’ha fet molt popular mundialment. Els protagonistes són un grup de cadells de gos i un nen expert en tecnologia que treballen per resoldre problemes en missions de rescat. Cada membre de la patrulla té una personalitat i unes habilitats diferents, cosa que permet que els més petits s’identifiquin amb cadascun d’ells.

L’objectiu d’emetre la ficció en català és el de fer arribar aquesta llengua a molts nens amb un producte d’èxit i aconseguir que puguin jugar en el seu temps de lleure en català.

Cal dir que, malgrat el gran èxit que té, també ha rebut crítiques, perquè són uns dibuixos amb molta acció i hi ha qui considera que exciten la canalla.

El Parlament ha donat el primer pas per revertir els beneficis fiscals al joc que es van implementar per a facilitar que el macroprojecte del Hard Rock tirés endavant. Així, ha aprovat de tramitar per lectura única la proposició de llei d’ERC i els Comuns per a eliminar-los. Hi han votat a favor els grups impulsors, el PSC i la CUP, mentre que Junts, PP, Vox i Aliança s’hi han oposat.

Què hi fa, la Caixa, al Hard Rock?

La proposició de llei planteja reformar la llei per suprimir els privilegis fiscals aprovats el 2014 i que permetrien que el macrocomplex pagués només un 10% d’impostos sobre els ingressos provinents del joc, i no un 55% com li pertocaria. Va ser un dels acords que el PSC va subscriure amb els dos grups per a la investidura de Salvador Illa.

La modificació del 2014 permet que “a partir del dia que s’iniciïn les activitats del joc i apostes en el primer casino situat en el centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou”, els macrocomplexos paguin només un 10% d’impostos sobre els ingressos provinents al joc i no un 55%. La proposta d’ERC i Comuns busca revertir aquesta reforma i planteja d’eliminar tots els articles que suposin privilegis per als impulsors del macroprojecte per mantenir l’impost actual.

A més, la proposició planteja d’eliminar l’article 11, que habilitava les empreses gestores del casino a oferir crèdit als clients; el 15, que estipula una compensació per a la Generalitat per la tributació del 10%; i l’article 18, que implica una tributació específica sobre la taxa turística.

L’alcalde de Vila-seca (Tarragonès), Pere Segura, ha lamentat que l’eliminació de la rebaixa fiscal al joc “posa en risc” el projecte de Hard Rock a la zona, a més d’altres futures inversions al territori. En declaracions a l’ACN, Segura ha assegurat que els promotors podrien presentar un contenciós administratiu contra la Generalitat o bé reformular el projecte.

En canvi, des de la plataforma Aturem Hard Rock, han celebrat la mesura i ha insistit a demanar al govern que retiri la llicència de casino a la companyia. La seva portaveu, Anna Recasens, ha insistit en el fet que cal “enterrar definitivament” el projecte.

La titular del jutjat d’instrucció 29 de Madrid, Cristina Díaz, ha reactivat el cas sobre l’espionatge contra Gonzalo Boye. El mes d’octubre, l’Audiència de Madrid va corregir la jutgessa, que va decidir d’arxivar la querella que l’advocat havia presentat fa més d’un any, i ara es demanen noves diligències.

La providència ordena ara que es cridi a declarar els experts de Citizen Lab que van elaborar l’informe sobre el Catalangate que denunciava l’espionatge amb programaris com ara Pegasus i Candiru contra més de seixanta polítics, activistes i professionals com ara advocats i periodistes, i també demana que l’empresa propietària de Pegasus, NSO, i altres empreses relacionades amb Pegasus, que aportin “tots els contractes, convenis o qualsevol mena d’acord que hagi subscrit amb el govern d’Espanya, el CNI o qualsevol altre organisme o empresa pública o privada espanyola i que treballi amb entitats espanyoles, per a l’ús del programari Pegasus en el territori d’Espanya”.

Per a citar a declarar els experts, es demana a Boye que faciliti el domicili dels responsables de l’informe sobre el Catalangate de Citizen Lab, perquè el tribunal no el té encara. Aquests són John Scott-Railton, William Marczak, Bahr Abdul Razzak, Siena Anstis, Gözde Böcü, Salvatore Solimano i Ronald Deibert. Boye és una de les úniques divuit persones de la seixantena que apareixen en l’informe de Citizen Lab del 2022 a qui el CNI va reconèixer que n’havia autoritzat l’espionatge. El telèfon de Boye fou infectat amb el programa Pegasus l’octubre del 2020, just quan, després de la pandèmia, es reprenia la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu per a retirar la immunitat d’eurodiputats a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats a Bèlgica.

L’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs d’apel·lació que va presentar el futbolista Hugo Mallo, que havia estat condemnat pel delicte d’abús sexual per haver fet tocaments a la dona que treballava fent de mascota del RCD Espanyol abans d’un partit quan ell era jugador del Celta de Vigo.

El jutjat penal 19 de Barcelona el va condemnar el mes de setembre a una multa de vint mesos amb una quota diària de 10 euros, i havia d’indemnitzar la víctima amb 1.000 euros més interessos pels danys morals i pagar les costes processals. Ara, el tribunal d’àmbit provincial ha confirmat la sentència per unanimitat, ja que s’ha considerat com verídic el relat que va fer la víctima durant el judici.

Els fets van passar abans del partit entre el RCD Espanyol i el Celta de Vigo que es va disputar a Cornellà el 24 d’abril de 2019. Mallo era el capità del Celta i es va acostar on hi havia les dues mascotes amb caps de periquito –una era un home, i una altra era una dona– i va tocar els pits a la dona sense consentiment.

Actualment, Mallo és futbolista de l’Aris de Salònica FC de la Superlliga grega.

La FIFA ha oficialitzat que la candidatura formada per Espanya, Portugal i el Marroc organitzarà el Mundial de futbol del 2030. A més, també ha concretat que el Nou Camp Nou de Barcelona i l’RCDE Stadium de Cornellà de Llobregat seran seus de la competició.

Per contra, el Nou Mestalla, que havia estat pre-seleccionat inicialment, s’ha quedat fora dels estadis elegits, tal com ja havia avançat la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

Serà la primera vegada que un mundial de futbol s’organitza en dos continents alhora. El partit inaugural es farà a l’Uruguai. A més, a l’Argentina i Paraguai també es faran partits, en una concessió de la FIFA per a commemorar els cent anys d’ençà de la disputa de la primera Copa del Món de futbol, l’any 1930.

L’estadi de la final continua sent una incògnita

La FIFA encara no ha anunciat on es farà la gran final del mundial. Tres seus han passat el filtre i, per tant, encara tenen opcions: el Nou Camp Nou de Barcelona, el Santiago Bernabéu de Madrid i el Gran Estadi Hassan II de Casablanca.

Aràbia Saudita serà la seu del Mundial de futbol masculí del 2034. Ho ha confirmat la FIFA, atès que no s’ha presentat cap més candidatura. D’aquesta manera, l’organisme que regeix el futbol mundial continua amb les nominacions polèmiques després de Rússia el 2018 i Catar el 2022. De fet, el president de la FIFA, el suís Gianni Infantino, viu a Doha.

#WelcomeToSaudi34 – a nation's dream made possible thanks our leadership’s vision and ambition of our people.#Saudi34 pic.twitter.com/BOo2KnjGYk

— Saudi Arabia FIFA World Cup 2034 (@Saudi2034bid) December 11, 2024

La candidatura de l’Aràbia Saudita ha estat molt criticada per organitzacions en defensa dels drets humans, que han denunciat tota mena d’abusos, detencions arbitràries, assassinats de treballadors migrants, supressió dels drets de les dones i del col·lectiu LGBTIQ+.

L’Aràbia Saudita fa anys que utilitza els esports professionals, especialment el futbol, per tal de netejar la seva imatge internacional. En aquest sentit, el Fons d’Inversió Pública (PIF) és propietari del Newcastle de la Premier League i també dels quatre principals equips de la lliga saudita (Al-Ittihad, Al-Hilal, Al-Ahli i Al-Nassr), que les últimes temporades han fitxat grans estrelles com Cristiano Ronaldo, Neymar i Karim Benzema.

Un nou fàrmac millora els resultats clínics de les pacients amb un tipus de càncer de mama avançat. Avui s’han presentat els resultats de l’assaig clínic EMBER-3 al San Antonio Breast Cancer Symposium, el congrés internacional sobre el càncer de mama que es fa als Estats Units fins el 14 de desembre. Les dades demostren que tractar amb el fàrmac imlunestrant les pacients amb càncer de mama avançat ER+ HER2- millora la supervivència en comparació amb la teràpia estàndard en pacients amb mutació a ESR1. Cristina Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer de Mama del VHIO, és coautora de l’estudi.

L’assaig també assenyala que la combinació d’imlunestrant amb abemaciclib millora significativament la supervivència sense progressió en totes les pacients, independentment de l’estat de mutació.

El càncer de mama és el segon càncer més comú a tot el món, el primer en dones, amb un diagnòstic estimat de 2,3 milions de pacients el 2022. Aproximadament el 70% dels tumors de càncer de mama són ER positiu i HER2 negatiu.

L’optimització de la teràpia endocrina ha millorat els resultats contra el càncer de mama mitjançant diferents teràpies dirigides contra el receptor d’estrogen (ER), que impulsa el creixement dels tumors. Els tractaments actuals es basen en moduladors selectius d’ER (SERM), que inhibeixen l’ER; inhibidors de l’aromatasa, que impedeixen la producció d’estrogen perifèricament, i SERD, que antagonitzen i desestabilitzen l’ER, cosa que condueix a la seva inhibició i degradació. “No obstant això, la majoria dels tumors acabaran desenvolupant resistència a les teràpies endocrines disponibles i comunament adquireixen una mutació al gen que codifica per a l’ER, l’ESR1”, explica Saura. Habitualment, els tumors amb mutacions a ESR1 presenten un pitjor pronòstic.

Els fàrmacs orals SERD d’última generació poden dirigir-se de manera efectiva a aquestes mutacions de l’ESR1. Imlunestrant és un fàrmac SERD oral que proporciona una inhibició contínua, fins i tot en càncer de mama amb mutació ESR1. A l’estudi de fase 1 EMBER, imlunestrant, com a monoteràpia i combinat amb abemaciclib, va demostrar principalment toxicitat de baix grau, farmacocinètica favorable i activitat antitumoral encoratjadora en pacients amb càncer de mama avançat.

A l’estudi EMBER-3 van participar 874 pacients que van ser tractades de forma aleatoritzada amb imlunestrant en monoteràpia, la combinació imlunestrant-abemaciclib o amb la teràpia endocrina estàndard. Al subgrup de pacients que presentaven la mutació d’ESR1, l’imlunestrant en monoteràpia va augmentar la mitjana de la supervivència lliure de progressió, és a dir el temps que triga a tornar a créixer el tumor des de l’inici del tractament.

“Aquest nou fàrmac no està encara aprovat per les agències reguladores per al seu ús a la pràctica clínica”, adverteix Saura, que considera que els resultats “obren una finestra d’oportunitat de cara al futur per continuar avançant en el desenvolupament de fàrmacs SERD de nova generació que puguin suposar una nova opció terapèutica per a les pacients amb càncer de mama ER+ HER2 – avançat”.

L’independentisme assoleix el màxim suport en quatre anys, amb un 54% dels vots a favor, i tornaria a guanyar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia, segons una enquesta publicada a The Sunday Times. L’enquesta representa un canvi de tendència respecte de l’estiu, quan en les eleccions britàniques es van imposar els laboristes a Escòcia, i perillava tant la majoria independentista al parlament escocès com la presidència del govern.

En unes eleccions a Holyrood, el parlament escocès, l’SNP seria novament la força més votada i amb més escons: n’aconseguiria 59 d’una majoria absoluta de 65. Això representa una majoria absoluta independentista, si hi afegim els set parlamentaris dels Verds. I seria un cop a les expectatives del laborista Anas Sarwar, que havia vist augmentades les seves possibilitats després dels bons resultats a l’estiu i l’enfonsament de l’independentisme escocès, que no va ser capaç de forçar un segon referèndum i s’havia quedat sense dirigent arran de la dimissió de Nicola Sturgeon.

L’enquesta indica que els laboristes no complirien els objectius, en gran part, per les polítiques que ha dut a terme el govern britànic, encapçalat per Keir Starmer, que ha desil·lusionat una bona part de la base de votants. Ara aconseguirien 20 escons, una xifra molt similar a la que van assolir fa tres anys. Els conservadors en tindrien 19; els reformistes, 13; i els liberaldemòcrates, 11. Segons l’enquesta, un 12% dels qui van votar els laboristes en les eleccions del juliol ara votarien l’SNP; i, per contra, un 13% votaria el Reform UK, de Nigel Farage. És a dir, ha baixat tant entre els partidaris de la independència com dels contraris. En percentatge de vot, l’SNP aconseguiria el 37%, i els laboristes, un 21%.

UK (Scotland), Norstat poll:

Should Scotland be an independent country?

Yes: 54% (+4)
No: 46% (-4)

+/- vs. 30 October – 1 November 2024

Fieldwork: 4-6 December 2024
Sample size: 1,013

➤ https://t.co/Oc1WEqP3kq#Indyref #JohnSwinney pic.twitter.com/AKJ21uSNDx

— Europe Elects (@EuropeElects) December 10, 2024

Alhora, l’organització Yes Scotland, vinculada a l’SNP i que impulsa la independència, ha activat una nova campanya. Es demanen què podrien fer si no haguessin d’aturar les decisions de Westminster: “Què passaria si poguéssim prendre les nostres pròpies decisions, decisions que posessin les necessitats de la nostra gent en primer lloc? És hora de deixar d’arreglar l’embolic del govern del Regne Unit i començar a traçar el nostre propi rumb amb la independència.”

Per això, la campanya s’articula al voltant de quatre eixos: compartir material promocional, amb nous gràfics, començar converses personals amb persones que estiguin obertes a donar suport a la independència, formar part de grups organitzats i llegir sobre el darrer argumentari amb preguntes i respostes sobre la independència.

 

El portaveu d’Esquerra Republicana (ERC) al congrés espanyol, Gabriel Rufián, continua convençut que “tard o d’hora” Junts farà president el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, sigui amb una moció de censura o per qualsevol altra via. Considera que l’exigència que Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança l’esmena pactada per a desactivar un impost elèctric demostren que els de Carles Puigdemont “li van aplanant el camí”.

“Estic absolutament convençut que Junts farà president Feijóo tard o d’hora, per la via que sigui, i que simplement van aplanant el camí tant a Catalunya com aquí”, ha dit als passadissos del congrés espanyol.

Segons que ha recordat, a la cambra baixa “ja hi ha una majoria de dretes” i diu si Feijóo no és president és perquè Junts “no s’hi atreveix”. “L’única cosa que passa és que Junts no s’atreveix a fer el pas, però s’hi atrevirà. Llegiu la Rahola”, ha afegit.

La gendarmeria francesa ha reprès la recerca dels dos excursionistes catalans desapareguts d’ençà de dissabte al Pirineu occità. Són la manresana Txell Fusté i el gironellenc Esteve Carbonell. Els excursionistes, de 52 anys i 46 i molt experimentats, pujaven el cim Rulhe, de 2.783 metres, a la zona de l’Arieja, a Occitània. El dispositiu d’aquest matí és format per deu gendarmes i, de moment, no s’ha pogut enlairar l’helicòpter per culpa del mal temps, atès que ara nevant a la zona. De moment, s’ha localitzat el cotxe de la parella, a l’aparcament del Pla de Peyres, i el gos.

Avui serà un dia amb les temperatures més baixes que hi ha hagut fins ara en bona part del país i hi pot haver nevades allà on no és habitual. Al Principat s’ha activat en fase de pre-alerta el pla Neucat, atès que hi pot haver nevades a cotes de quatre-cents metres a l’Alt Camp, l’Anoia, el Bages, el Baix Camp, la Conca Barberà, les Garrigues, el Lluçanès, el Moianès, Osona, el Priorat, la Segarra i al Vallès.

Consulteu l’estat del trànsit.

En aquesta imatge podem veure el tipus de precipitació que està caient a hores d'ara en diferents punts del país, com també la temperatura actual. pic.twitter.com/a5dGlovfxx

— Meteocat (@meteocat) December 11, 2024

Tanmateix, no es preveu que la neu sigui abundant. A mesura que avanci el dia, es preveu que les nevades es concentrin al Pirineu i pre-Pirineu, de manera que també afectaran Andorra —amb una cota de neu de 700 metres que pujarà fins als 1200 a la tarda i Catalunya Nord. Al País Valencià no s’esperen nevades, però farà fred i hi ha avisos per pluja a la costa central i sud. També a Eivissa.

El ministre d’Agricultura i Pesca espanyola, Luis Planas, ha afirmat que l’acord sobre pesca d’arrossegament garanteix l’activitat a la Mediterrània, però ha admès que les mesures compensatòries pactades com a condició per mantenir els mateixos dies de feina són “complicades” de posar en marxa. En aquest sentit, ha promès donar suport econòmic al sector. 

“Ho hem parlat amb la Comissió Europea i buscarem mecanismes de suport públic per fer el més viable possible la implementació d’aquestes”, ha indicat el ministre en una conferència de premsa després de tancar-se el pacte. Planas ha celebrat el “bon resultat” després d’una negociació “molt complicada” i ha reiterat que la proposta de la Comissió Europea era “injusta i radical”.

Els estats de la Unió Europea han arribat a un acord sobre la pesca d’arrossegament a la Mediterrània, després d’unes discussions que s’han allargat durant hores i que havien posat Espanya, Itàlia i França contra la proposta inicial de la Comissió. Segons Brussel·les, el nou pacte permetrà que els pescadors d’arrossegament a la Mediterrània puguin pescar pràcticament tants mateixos dies com fins ara, si prenen noves mesures encaminades a millorar la sostenibilitat de l’activitat. En una conferència de premsa a la capital belga, el comissari de Pesca i Oceans, Costas Kadis, ha dit que l’acord servirà per a mantenir l’activitat al sector i, alhora, garantir la qualitat dels estocs.

“Si els pescadors s’adapten i apliquen les mesures que hem acordat, podran pescar tants dies o gairebé tants com aquest darrer any; el missatge que volem enviar és que mantindrem els dies d’activitat i les oportunitats pesqueres d’una manera més sostenible”, ha resumit el comissari.

Kadis ha reivindicat que el nou document s’ha tancat amb un suport unànime dels estats i ha afegit que tant ell com el ministre espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, se n’han anat “satisfets” de la reunió i que s’han donat la mà.

Mesures compensatòries

Segons el document facilitat per la Comissió Europea i tal com ha detallat el comissari, l’executiu ha presentat dotze mesures de compensació –que poden ser acumulatives– per tal que els vaixells elegibles puguin augmentar l’assignació dels seus dies de pesca. A tall d’exemple, si una nau utilitza unes xarxes d’arrossegament determinades, podrà augmentar el nombre de dies feiners d’un 9,3% respecte dels 27 dies que proposava inicialment la Comissió.

La llista de mesures compensatòries inclouen accions com el canvi de les portes que s’usen en les xarxes d’arrossegament. Així mateix, es tenen en compte factors com ara que una embarcació sigui afectada per un període de veda. L’aplicació de modificacions abans del primer de maig del 2025 també permetrà d’augmentar els dies de feina. Al mateix temps, jugarà a favor de l’augment de dies d’activitat el fet que un país aconsegueixi que un percentatge mínim de la seva flota apliqui mesures sostenibles.

En paral·lel, la Comissió Europea ha apuntat que els pescadors es podran beneficiar del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per dur a terme part d’aquestes modificacions que contempla el document.

“Creiem que l’acord respecta dos principis que consideren bàsics; es troba en línia amb la llei aplicable i té en compte les recomanacions científiques disponibles”, ha remarcat.

Revisió de la metodologia científica

A banda de la principal reivindicació dels últims dies per part del sector pesquer, el qual assegurava que la proposta inicial de la Comissió Europea de reduir a 27 dies la pesca d’arrossegament a la Mediterrània feia “inviable” la seva supervivència, diverses veus reclamaven una revisió de la metodologia científica que emprava l’executiu comunitari per avaluar la qualitat dels estocs.

Segons els detractors dels càlculs que utilitzava la Comissió, aquests només tenien en compte les xifres sobre la població dels peixos, ignorant així l’impacte socioeconòmic d’una reducció dels dies de feina al mar. En aquest sentit, Kadis ha fet valdre les dades amb què treballa Brussel·les i ha defensat que les anàlisis que es presenten provenen d’organismes independents i que han estat validats per científics dels mateixos estats membres.