L’avançament de preus al consum del desembre publicat a final del mes passat s’ha confirmat aquest matí. Definitivament, l’IPC del desembre és del 2,8% a l’estat espanyol (2,9% a Catalunya), quatre dècimes per sobre del registrat al novembre. Per tercer mes consecutiu, doncs, l’índex puja, després de quatre mesos de baixada. La inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va augmentar de dues dècimes respecte del novembre, fins al 2,6%. A Catalunya s’ha mantingut en el 2,7%, registrat el mes anterior. Això vol dir, en definitiva, que a casa nostra hem tingut un augment de preus lleugerament superior (una dècima) que a la mitjana de l’estat espanyol, i això ens situa en sisè lloc entre totes les comunitats autònomes. Val a dir que les diferències d’augments de preus, en acabar l’any, són molt altes entre les comunitats autònomes: del 2,2% de les Canàries al 3,6% del País Basc o al 3,4% de les Illes.

Al tancament de l’any, a Catalunya tots els grups presenten taxes de variació positives. Els grups més inflacionistes són l’habitatge (7,1%), les begudes alcohòliques i tabac (pel tabac, 4,8%), juntament amb els hotels, cafès i restaurants (4%). En aquest punt, la coincidència amb la resta de l’estat és total, perquè també són aquests tres grups els més inflacionaris, si bé el creixement registrat a Catalunya és una mica inferior en tots tres casos.

Malauradament, el detall que tenim dels preus de productes i serveis a Catalunya (i la resta de comunitats) és inferior al de tot l’estat. Si ens centrem en Catalunya, on més s’ha apujat el preu és a la calefacció, la llum i l’aigua de l’habitatge, un 14,1%, que s’afegeix a un altre 14,1% el 2023. Això vol dir que el cost en dos anys ha augmentat d’un 30,2%. I en tres anys, d’un 40%. Sens dubte, el fet més preocupant, pensant en la butxaca dels consumidors. I, dins els epígrafs que entren dins l’habitatge a l’IPC, quins han pujat més? Aquí hem de mirar què ha passat a la mitjana espanyola, perquè no hi ha més desagregació a casa nostra. I el resultat és que l’electricitat va pujar d’un 18,6% el 2024 i d’un 19,8% l’any anterior, la qual cosa fa un 42,5% en dos anys. I l’altre ítem és el gas natural, que ha pujat d’un 10,2% i d’un 9,4%, és a dir, d’un 20,5% en dos anys. Vet aquí el punt més calent de la inflació. Cal dir que, segons l’IPC, els preus de l’habitatge de lloguer pugen d’un 1,6% a Catalunya i d’un 2,4% a tot l’estat espanyol.

El segon aspecte important de la pujada de preus, el tenim en alguns productes de l’alimentació. En concret la carn de xai i de vedella, amb un augment al voltant del 7%; i el peix, en la mateixa mesura. Alhora, hi ha davallades importants en l’oli d’oliva (-7,1%) i el sucre (-7,7%). En aquest punt em sembla curiós d’assenyalar que les baixades a tot l’estat espanyol en aquests dos productes han estat molt més fortes. L’oli ha baixat d’un -12,3% i el sucre, d’un -13,9%. Per què aquesta diferència? Fins aquí podem explicar amb el nivell de detall que tenim per a Catalunya. Baixant un esglaó (dades més desagregades de tot l’estat espanyol), apareix la xocolata, amb un 23,9%; els sucs de fruita, amb un 10,1%; i les patates, amb un 7,4%.

I, quant al tercer punt, es tracta de l’hoteleria, a la qual, si hi afegim el turisme, puja d’un 5,2%. I ja no en sabem més sobre Catalunya. Si anem a l’estat, ens adonem que restaurants i hotels han apujat preus, al voltant del 4%. En canvi, s’han disparat els dels vols interns de l’estat espanyol –11,3%– i el transport de passatgers per mar –13,4%. I això entra dins els paquets turístics interns, que augmenten molt, d’un 21,2%. És ben clar, doncs, que viatjar surt molt més car. Pensem que aquests últims tres anys, els preus d’aquests paquets turístics dins l’estat espanyol s’han enfilat gairebé d’un 60%.

I hi ha un darrer aspecte que no apareix detallat a Catalunya, difuminat dins “altres béns i serveis”, que crec que cal destacar. Són els preus de les assegurances. Els tres darrers anys han pujat una mitjana del 10% anual i les de salut, un 9,5% anual. Vol dir que el darrer trienni s’han pagat un 33% i un 31% més aquestes assegurances, respectivament. I al qui li agradin les joies, també haurà vist un augment important el 2024, del 19,3%, que s’afegeix al 18,8% de l’anterior i del 15,5% del 2022. Això vol dir que en tres anys s’han encarit d’un 63%. L’he deixat per al final, perquè no és un producte de necessitat com els esmentats anteriorment.

Bé, tanquem l’any amb els preus enlairant-se, però amb diferències importants. A Catalunya vam començar el 2024 amb els aliments en el 6,9% i el creixement s’ha reduït a l’1,9%, que és la millor notícia. En canvi, l’habitatge (llum i gas) ha passat del -5,6% al 7,1%. No calen gaires paraules per a explicar la tendència. Globalment, l’IPC ha millorat una mica: del 3,2% al 2,9%. A la zona euro, encara amb dades provisionals, els preus al consum també s’han reduït del 2,9% al 2,4%. Una baixada significativa, però que aquests últims tres mesos s’ha capgirat. Sigui com sigui, és un maldecap per al BCE en la planificació de reducció progressiva del tipus d’interès.

Finalment, cal destacar que avui s’esperava també amb molt interès l’evolució dels preus als EUA. I les xifres conegudes resten una bona part de preocupació als analistes, malgrat que l’IPC general ha pujat d’una dècima –fins al 2,9%–, un fet que els mercats ja esperaven i que s’ha degut principalment a un augment dels preus del gas, després de setmanes volàtils en el preu del petroli. Per això ha estat més important el fet que la taxa d’inflació subjacent, que la Reserva Federal utilitza per a decidir la política monetària, hagi retrocedit del 3,3% del novembre al 3,2%, un fet que ha sorprès els analistes, que no esperaven aquesta desacceleració. Quan ha sortit la notícia, les borses europees i les americanes han disparat els índexs cap amunt.

En definitiva i, tornant ací, cal esperar que el gener torni a presentar dificultats per l’efecte bàsic, perquè el gener del 2024 l’IPC només va pujar d’un 0,1%. No hauria d’estranyar, doncs, que veiéssim una altra vegada que ens col·loquem per sobre del 3%. Fins al març o l’abril, si no passa res d’inesperat, no tornarem a veure un canvi de tendència a la baixa.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que el govern d’Israel i Hamàs han arribat a un acord per a l’alliberament d’ostatges. “Tenim un acord per als ostatges al Pròxim Orient. Serà anunciat ben aviat”, ha manifestat Trump en una concisa publicació en el seu perfil oficial a Truth Social. De moment, ni les parts implicades ni tampoc els governs dels Estats Units o Qatar, principals negociadors, s’han manifestat sobre això.

Acord imminent d’alto-el-foc entre Israel i Hamàs per a posar fi a la guerra de Gaza

Més tard, el futur inquilí de la Casa Blanca ha vinculat aquest “èpic acord d’alto-el-foc” a la seva “històrica victòria” a les eleccions presidencials del novembre, ja que va servir per il·lustrar al món les seves intencions pacífiques i el seu compromís per “garantir la seguretat de tots els nord-americans” i els aliats de Washington. Així les coses, Trump ha asseverat que, amb aquest acord en marxa, el seu equip de Seguretat Nacional –amb l’enviat especial per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, al capdavant– treballarà en coordinació amb Israel i la resta de socis per assegurar que Gaza “mai més no es converteixi en refugi segur de terroristes”.

“Seguirem promovent la pau a través de la força a tota la regió, mentre aprofitem l’impuls d’aquest alto-el-foc per ampliar encara més els històrics Acords d’Abraham (acord de pau entre Unió dels Emirats Àrabs i Israel). Aquest és només el començament de grans coses per venir per als Estats Units i, de fet, per al món”, ha afegit el president electe.

Trump tornarà oficialment a la Casa Blanca dilluns que ve, quan és programada la cerimònia de la seva investidura. De fet, ha aprofitat l’ocasió per posar el valor els èxits aconseguits per la seva administració sense ni tan sols haver pres el poder. “Hem aconseguit tant sense ni tan sols ser a la Casa Blanca. Imagineu-vos totes les coses meravelloses que succeiran quan torni a la Casa Blanca i la meva Administració estigui completament confirmada, perquè puguin assegurar més victòries per als Estats Units”, ha reblat el magnat.

Els contactes s’havien accelerat en els darrers dies i mediadors clau com els Estats Units o el Catar ja havien confirmat un acostament. El ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar, ha anunciat poc abans de l’anunci que escurçava la gira amb Europa per participar en les deliberacions i les votacions de l’executiu.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que el govern d’Israel i Hamàs han arribat a un acord per a l’alliberament d’ostatges. “Tenim un acord per als ostatges al Pròxim Orient. Serà anunciat ben aviat”, ha manifestat Trump en una concisa publicació en el seu perfil oficial a Truth Social. De moment, ni les parts implicades ni tampoc els governs dels Estats Units o Qatar, principals negociadors, s’han manifestat sobre això.

Acord imminent d’alto-el-foc entre Israel i Hamàs per a posar fi a la guerra de Gaza

Més tard, el futur inquilí de la Casa Blanca ha vinculat aquest “èpic acord d’alto-el-foc” a la seva “històrica victòria” a les eleccions presidencials del novembre, ja que va servir per il·lustrar al món les seves intencions pacífiques i el seu compromís per “garantir la seguretat de tots els nord-americans” i els aliats de Washington. Així les coses, Trump ha asseverat que, amb aquest acord en marxa, el seu equip de Seguretat Nacional –amb l’enviat especial per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, al capdavant– treballarà en coordinació amb Israel i la resta de socis per assegurar que Gaza “mai més no es converteixi en refugi segur de terroristes”.

“Seguirem promovent la pau a través de la força a tota la regió, mentre aprofitem l’impuls d’aquest alto-el-foc per ampliar encara més els històrics Acords d’Abraham (acord de pau entre Unió dels Emirats Àrabs i Israel). Aquest és només el començament de grans coses per venir per als Estats Units i, de fet, per al món”, ha afegit el president electe.

Trump tornarà oficialment a la Casa Blanca dilluns que ve, quan és programada la cerimònia de la seva investidura. De fet, ha aprofitat l’ocasió per posar el valor els èxits aconseguits per la seva administració sense ni tan sols haver pres el poder. “Hem aconseguit tant sense ni tan sols ser a la Casa Blanca. Imagineu-vos totes les coses meravelloses que succeiran quan torni a la Casa Blanca i la meva Administració estigui completament confirmada, perquè puguin assegurar més victòries per als Estats Units”, ha reblat el magnat.

Els contactes s’havien accelerat en els darrers dies i mediadors clau com els Estats Units o el Catar ja havien confirmat un acostament. El ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar, ha anunciat poc abans de l’anunci que escurçava la gira amb Europa per participar en les deliberacions i les votacions de l’executiu.

Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, i Carles Puigdemont, president de Junts per Catalunya, es reuniran demà per primera vegada com a dirigents dels seus partits. En la trobada, també hi participaran els secretaris generals dels partits: Elisenda Alamany i Jordi Turull.

La trobada l’ha anunciada ERC, que detalla que la nova direcció creu imprescindible “reforçar relacions i tornar a teixir complicitats amb els partits amb els que compartim objectius i lluites, sobretot pensant en els reptes del país”.

A finals de juny, Junqueras i Puigdemont va reunir-se per primera vegada d’ençà de feia anys. En aquesta ocasió, es va saber més tard i no fou confirmada per cap dels partits. Es va fer a la Casa de la República, a Waterloo, i va durar dues hores.

Aquests darrers anys, els dos dirigents no havien tingut pas una relació fluida. També es van veure el juliol del 2021, quan Junqueras va sortir de la presó, però no havien mantingut contactes regulars.

Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, i Carles Puigdemont, president de Junts per Catalunya, es reuniran demà per primera vegada com a dirigents dels seus partits. En la trobada, també hi participaran els secretaris generals dels partits: Elisenda Alamany i Jordi Turull.

La trobada l’ha anunciada ERC, que detalla que la nova direcció creu imprescindible “reforçar relacions i tornar a teixir complicitats amb els partits amb els que compartim objectius i lluites, sobretot pensant en els reptes del país”.

A finals de juny, Junqueras i Puigdemont va reunir-se per primera vegada d’ençà de feia anys. En aquesta ocasió, es va saber més tard i no fou confirmada per cap dels partits. Es va fer a la Casa de la República, a Waterloo, i va durar dues hores.

Aquests darrers anys, els dos dirigents no havien tingut pas una relació fluida. També es van veure el juliol del 2021, quan Junqueras va sortir de la presó, però no havien mantingut contactes regulars.

Nou atac de catalanofòbia, aquesta vegada al programa ‘En boca de todos’, que presenta Nacho Abad a Cuatro. Ha estat en ple debat sobre la polèmica que grupuscles religiosos i l’extrema dreta han intentat obrir pel cartell que la il·lustradora Lluïsa Febrer ha fet per una festa de Sant Sebastià organitzada per Unides Podem, ‘La Santa Punxada’.

Abad ha assegurat que no entrevistarien Febrer perquè havia demanat de poder expressar-se en català: “La tal Lluïsa, autora del cartell, ha comès apartheid lingüístic amb nosaltres. Diu que només l’entrevistem en mallorquí. Que en castellà no pot parlar en aquest programa perquè li dol”.

Avui en el seu programa Nacho Abad va acusar a Lluïsa Febrer de cometre “apartheid lingüístic” per voler ser entrevistada en català. Aquest és el nivell… pic.twitter.com/PP0NCjUc08

— Podem Illes Balears (@Podem_IB) January 14, 2025

Nou atac de catalanofòbia, aquesta vegada al programa ‘En boca de todos’, que presenta Nacho Abad a Cuatro. Ha estat en ple debat sobre la polèmica que grupuscles religiosos i l’extrema dreta han intentat obrir pel cartell que la il·lustradora Lluïsa Febrer ha fet per una festa de Sant Sebastià organitzada per Unides Podem, ‘La Santa Punxada’.

Abad ha assegurat que no entrevistarien Febrer perquè havia demanat de poder expressar-se en català: “La tal Lluïsa, autora del cartell, ha comès apartheid lingüístic amb nosaltres. Diu que només l’entrevistem en mallorquí. Que en castellà no pot parlar en aquest programa perquè li dol”.

Avui en el seu programa Nacho Abad va acusar a Lluïsa Febrer de cometre “apartheid lingüístic” per voler ser entrevistada en català. Aquest és el nivell… pic.twitter.com/PP0NCjUc08

— Podem Illes Balears (@Podem_IB) January 14, 2025

El govern d’Israel i Hamàs han arribat a un acord d’alto-el-foc per a posar fi a la guerra a Gaza, segons ha anunciat a Doha el primer ministre de Catar, Mohàmmed bin Abdulrahman bin Jassim al-Thani. El pacte entrarà en vigor diumenge i representarà una treva, que hauria de ser permanent, de la guerra que va començar Israel a Gaza arran dels atacs d’Hamàs el 7 d’octubre de 2023.

L’actual president nord-americà, Joe Biden, juntament amb la mediació de Catar i Egipte, havia pressionat per aconseguir la treva, tenint en compte que dilluns s’acaba el seu mandat i hi ha la presa de possessió de Donald Trump. En un comunicat, Biden ha dit: “La meva diplomàcia no ha cessat mai d’esforçar-se per aconseguir-ho. L’acord és el resultat no solament de la pressió extrema que ha sofert Hamàs i del canvi d’equació regional després d’un alto-el-foc al Líban i el debilitament de l’Iran, sinó també de la diplomàcia nord-americana tenaç i minuciosa.”

Hamàs, per la seva part, ha dit que representa un punt d’inflexió en el conflicte: “L’acord d’alto-el-foc és el resultat de la llegendària fermesa del nostre gran poble palestí i la nostra valenta resistència a la Franja de Gaza”, ha manifestat.

L’acord constarà de tres fases. La primera és de sis setmanes i implica l’aturada de les hostilitats, la retirada d’Israel de les zones poblades de Gaza i un bescanvi d’ostatges i presos. Hamàs hauria d’alliberar trenta-tres ostatges, que inclourà dones –militars incloses–, nens i gent gran. I Israel alliberarà trenta presoners palestins per cada ostatge civil i cinquanta per cada soldat: uns dos mil en total. Alhora, els palestins desplaçats podran començar a tornar a casa, els ferits podran viatjar per rebre tractament mèdic i augmentarà l’ajuda humanitària que entra a Gaza.

El primer ministre del Catar ha explicat que els detalls de les fases 2 i 3 de la treva es negociaran a mesura que la fase 1 avanci, i s’implementi correctament. La segona fase, de quaranta-dos dies, implicarà que Hamàs alliberi la resta d’ostatges en canvi de presoners palestins, un alto-el-foc permanent i la retirada total de les tropes israelianes de Gaza.

A la tercera fase, que es preveu que duri anys, i sota la supervisió d’Egipte i Catar, els cossos dels ostatges israelians morts seran bescanviats pels membres morts d’Hamàs, s’engegarà un pla de reconstrucció de la zona i es reobriran les fronteres.

Avui, Israel havia lliurat a Hamàs els mapes i els terminis de retirada de tropes de la regió, el darrer escull de la negociació. En aquesta línia, el govern de Biden treballa en un ple de pau, que lliurarà al president electe Donald Trump, i inclourà la unió de Gaza i Cisjordània sota el govern d’una Autoritat Palestina reformada i la creació d’una força internacional formada per tropes estrangeres i “personal palestí” per mantenir la seguretat a Gaza.

Segons les xifres oficials, més de 46.700 persones han mort a Gaza a conseqüència de l’ofensiva militar llançada per Israel. Tanmateix, la revista científica The Lancet estimava que la xifra de morts a Gaza causats per atacs israelians era d’un 70% més que no la que ha comptabilitzat el Ministeri de Sanitat de Gaza. I en un estudi publicat fa una setmana, deia que del 7 d’octubre de 2023 al 30 de juny del 2024 hi va haver 64.260 morts per lesions traumàtiques.

El 26 de novembre ja es va signar un acord d’alto-el-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb què feia un any que mantenia un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

 Pla de pau dels EUA 

El secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken, va avançar ahir que traspassaran al govern de Donald Trump un pla de pau per Gaza que preveu la uni” de Gaza i Cisjordània sota el govern d’una Autoritat Palestina “reformada” i la creació d’una força internacional formada per tropes estrangeres i “personal palestí” per mantenir la seguretat a Gaza.  Si es consolida una treva, l’Autoritat Palestina hauria de “convidar els aliats internacionals a ajudar en l’establiment d’una administració interina” a Gaza per gestionar serveis civils com la gestió de l’aigua, l’energia o la banca. Un govern provisional que hauria de comptar amb palestins de Gaza i representants de l’Autoritat Palestina amb el compromís d’impulsar una “reforma tan aviat com sigui possible”, va explicar Blinken.

En paral·lel, Washington proposa la creació d’una missió internacional formada per “personal palestí” i tropes estrangeres per garantir la seguretat, especialment a la frontera davant la preocupació d’Israel que Hamàs es pugui tornar a rearmar. “Solament si Gaza i Cisjordània s’unifiquen sota una Autoritat Palestina reformada, serà possible el camí cap a un estat palestí independent”, va subratllar Blinken.

L’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa acaba de presentar a la sala segona del Tribunal Suprem espanyol una querella criminal contra la magistrada Maria Eugènia Alegret, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Costa acusa Alegret d’haver-lo fet detenir de manera il·legal i injustificada el 27 d’octubre del 2021 perquè el mes anterior no es va presentar a declarar quan fou citat en la instrucció de la causa per desobediència al Tribunal Constitucional, en què finalment fou absolt. Costa es va querellar aleshores contra Alegret, però durant més de tres anys uns quants jutges i fiscals el van fer anar de corcoll sobre qui havia d’assumir la denúncia. Fins que ara, finalment, i aprofitant la via que se li acaba d’obrir al Tribunal Europeu dels Drets Humans per la possible vulneració de drets fonamentals de què fou víctima, ha mogut fitxa al Suprem. 

Concretament, la querella criminal, que ha pogut consultar VilaWeb, acusa Maria Eugènia Alegret de detenció il·legal, un delicte previst alternativament als articles 167 i 530 del codi penal espanyol, de prevaricació (articles 446 o 447) i d’un delicte contra la inviolabilitat parlamentària, en connexió amb un altre delicte contra l’exercici dels drets cívics. I la querella s’adreça contra Alegret i “contra aquells que durant la instrucció poguessin aparèixer com a responsables penals, còmplices o encobridors dels fets. 

Ara que les causes contra Espanya avancen al Tribunal d’Estrasburg he pensat que és el moment de reactivar la querella contra la magistrada que va ordenar detenir-me per un delicte inexistent, i que l’han volgut sepultar dins un laberint processal. Hola Llarena, què diràs ara? pic.twitter.com/yihnaRHaqx

— Josep Costa (@josepcosta) January 15, 2025

Abans d’arribar aquí, Costa va haver de passar pel jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, on va interposar inicialment la denúncia contra Alegret, poc després d’aquella detenció. Però la jutgessa d’aquest tribunal va desestimar la querella tot dient que calia presentar-la al Suprem perquè s’adreçava contra una magistrada del TSJC. L’Audiència de Barcelona va corregir aquell arxivament i va exigir a la jutgessa que obrís una investigació. Però la fiscalia hi va recórrer, i la causa va anar a parar al Tribunal Suprem, concretament a les mans del jutge instructor Pablo Llarena. Finalment, la sala penal del Suprem es va declarar competent. 

La via oberta a Estrasburg

I ara ha presentat la querella, amb la perspectiva que la seva demanda al Tribunal d’Estrasburg contra la decisió d’Alegret de fer-lo detenir prosperi i constati la vulneració de drets, de tal manera que això doni una empenta decisiva a la querella criminal contra la magistrada per detenció il·legal.  

Costa denuncia al TEDH que fou detingut de manera arbitrària i argumenta que la detenció “va ser completament inútil i supèrflua, no va aportar cap benefici a la instrucció de la causa ni va contribuir a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts”. En aquest sentit, diu que la detenció “no tenia cap finalitat legítima, ni era idònia, ni era necessària ni era proporcionada en sentit estricte”. Exposa que és “absolutament desproporcionat privar un investigat de la seva llibertat, encara que només sigui unes hores” pel fet de no comparèixer personalment a declarar en una causa penal, i que té el dret fonamental de no fer-ho. Més encara, tenint en compte que ja va comparèixer i va prendre coneixement de les actuacions, que té un advocat exercint-ne la defensa i que està a disposició del tribunal.”

L’ex-futbolista blaugrana Oleguer Presas era el convidat del primer programa d’enguany del pòdcast La Sotana, que es va enregistrar al centre social l’Obrera, de Sabadell. Presas va ser un futbolista singular, afí a l’esquerra independentista i que l’any 2005 va renunciar a la selecció espanyola perquè no s’hi sentia representat.

Oleguer Presas: “No em presento mai com a ex-jugador del Barça, no té valor”

En el programa explica com va ser el seu pas per la selecció espanyola. Demanat per què els jugadors han d’anar-hi obligatòriament si són convocats, amb l’amenaça de no poder jugar més amb el seu club, diu: “És una aberració que facin aquesta sanció a algú que no vol jugar amb la selecció espanyola.” I diu que va anar a la convocatòria perquè el van fer “passar per l’adreçador”.

Sobre això, reconeix que ho va viure “amb certa humiliació perquè quedava clar que no hi volia anar”. Finalment, l’entrenador d’aleshores, Luis Aragonés, va respectar la seva petició i l’any 2006 no el van convocar. Podeu veure en aquest vídeo com ho explica:

El xandall de Fernando Hierro. pic.twitter.com/qIcefGvLCq

— La Sotana (@LaSotana_) January 15, 2025

Presas també opina sobre la retirada del patrocini de Kelme. L’any 2007, Presas va publicar un article al diari Berria en què denunciava la situació del pres basc Iñaki de Juana Chaos, i diu que la marca va aprofitar-ho per no pagar-li “uns deutes que tenia”.

La Direcció General de Trànsit (DGT) espanyola ha introduït enguany mesures noves respecte de la circulació dels ciclistes. Algunes afecten els ciclistes mateixos, però n’hi ha que també afecten els conductors dels vehicles.

Les normes van començar a aplicar-se el primer de gener i tenen l’objectiu de millorar la seguretat viària i promoure una convivència més harmoniosa entre ciclistes i conductors. A continuació, us detallem totes les novetats i la informació clau.

Reducció de la velocitat en avançaments

Els conductors hauran de disminuir la velocitat de 20km/h respecte al límit establert a la via quan avancin un ciclista. Per exemple, en una carretera amb un límit de 90km/h, el vehicle haurà de reduir la velocitat a 70km/h durant l’avançament.

Ús obligatori de casc

A partir del primer de gener, el casc és obligatori per a tots els ciclistes en trajectes interurbans.

Fins ara, els ciclistes de més de 16 anys podien evitar de portar-lo en certs casos, com en pujades prolongades, per motius mèdics o en condicions climàtiques adverses. Això ha canviat. Amb la nova normativa, les excepcions desapareixen i el casc és obligatori per a tots els ciclistes.

A més, també hauran de portar accessoris reflectants o lluminosos quan hi hagi condicions de baixa visibilitat. S’hauran d’assegurar que siguin visibles des de 150 metres de distància, com a mínim.

Circulació en sentit contrari

Una de les mesures que ha causat més polèmica és la que preveu que, en els carrers d’un sol carril amb límit de 30km/h, els ciclistes podran circular en sentit contrari al trànsit habitual.

Distàncies de seguretat

Amb la nova normativa, es manté la distància lateral mínima d’1,5 metres durant els avançaments. En vies urbanes, la nova normativa estableix que els ciclistes han de circular pel centre de la calçada i que els vehicles motoritzats que els segueixin han de respectar una distància de seguretat mínima de 5 metres, per garantir que hi hagi un espai adequat per a maniobrar.

La desaparició dels triangles de trànsit i l’arribada del V-16: un avenç tecnològic amb dos problemes

El fred intens continua dominant. Després de mínimes sota zero de manera generalitzada aquesta nit passada, s’han activat alertes per als dies vinents per les baixes temperatures, nevades i tempestes.

L’episodi de fred intens que va començar dilluns ha registrat temperatures per sota els zero graus a tot el país, sobretot a les zones d’interior. En el cas del País Valencià, aquesta nit passada es va arribar a -9,6 graus a Villena (l’Alt Vinalopó), -9,2 a Ademús (Racó d’Ademús) i -7,8 a Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida), i fins i tot a prop de la costa, a Oriola (Baix Segura) els termòmetres van marcar -1,8 graus, i -1,5 a Sagunt (Camp de Morvedre). Per a demà, hi ha activades alertes grogues per temperatures mínimes als Ports i a l’interior de les Comarques Centrals. També hi ha avisos per fred al nord de la Franja, on es podria arribar a -6 graus.

En el cas del Principat, en alguns punts, sobretot de Ponent i el Pirineu, s’ha arribat a temperatures entre els -8 graus i els -11. També a la Ribera d’Ebre hi ha hagut mínimes destacades, com els -7,7 de Benissanet i els -5,4 d’Ascó. De fet, Protecció Civil ha actualitzat l’alerta del Pla Procicat per onada de fred, que es mantindrà activa aquesta nit i matinada. A les Illes també hi ha hagut mínimes sota zero, com ara, a l’aeroport de Palma (-2) o a Campos, a Mallorca, amb -1 grau, però sense que s’hagin activat avisos, tret d’avisos grocs a la costa pel vent fort.

Avisos de neu i tempesta

A partir de demà al migdia i fins divendres al matí, es preveu un episodi d’acumulació de neu superior als deu centímetres en cotes superiors als nou-cents metres a la Selva, la Garrotxa, el Ripollès i Osona, per la qual cosa s’ha posat en pre-alerta el pla Neucat. A les comarques de la Garrotxa, la Selva i Osona l’avís afectarà principalment la zona de la serralada Transversal i al Ripollès, l’est de la comarca. La cota de neu oscil·larà al voltant dels vuit-cents metres tot i que esporàdicament podrà baixar fins als sis-cents. Malgrat que no hi ha activades alertes, a Andorra es preveu que hi hagi nevades.

L’AEMET també ha activat alertes grogues per nevades als Ports de dijous a la nit a divendres. Es podrien acumular fins a cinc centímetres de neu per sobre dels nou-cents metres. En canvi, en bona part del litoral valencià hi podrà haver tempesta i pedra també durant la nit de dijous i fins divendres al migdia.

D’ençà que la Bressola ha anunciat que, si les administracions de Catalunya Nord no actuen, preveu una “ruptura de liquiditat” a partir del maig que implicarà que no podrà pagar els salaris, moltes persones s’han demanat què poden fer per ajudar-los. De fet, arran d’això, Òmnium Cultural ha impulsat una campanya per a recollir donatius. Segons que informa l’entitat nord-catalana, Òmnium s’afegirà més endavant a la campanya de donatius que la Bressola preveu de fer a partir del febrer, i que serà la campanya central.

Ara per ara, la Bressola anima tothom qui vulgui ajudar a fer-se soci de l’Associació d’Amics de la Bressola, creada uns anys després de la fundació de les escoles el 1976. És molt fàcil fer-se’n soci per la web, i hi ha la possibilitat de fer-hi donatius diferents. A més, és una manera d’allargar l’ajut en el temps per fer més sostenible el projecte. La web té un apartat per a associar-s’hi i un altre per a les donacions.

La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord

A partir del mes de febrer s’intensificarà la campanya de donatius específica per a solucionar temporalment la situació econòmica delicada que viu l’entitat, però, segons que han explicat, la solució a llarg termini dependrà de la intervenció política del Departament dels Pirineus Orientals i de la Regió d’Occitània. L’entitat alerta que, si no els donen suport abans de cinquanta dies, no tindran més remei que demanar a les famílies que augmentin les seves aportacions i, possiblement, hauran de tancar algun centres d’ensenyament immersiu en català que tenen repartits per Perpinyà, Nyils, Prada, el Soler, Sant Esteve, Pesillà i Canet de Rosselló.

El president de la Bressola, Guillem Nivet, ha atribuït la delicada situació a la inflació, però també a la manca d’aportacions rebudes de l’administració de fa anys. Així mateix, ha dit que si els organismes oficials no feien aportacions per a salvar el projecte, es convocaria una manifestació el 15 de març a Perpinyà.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha atès la petició de la fiscalia i ha decidit d’apartar el magistrat José María Macías –el més bel·ligerant contra l’amnistia– de les deliberacions sobre la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem (TS) contra la llei.

Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que la majoria del ple –6 vots a favor i 4 en contra– ha estimat l’incident de recusació presentat pel fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz.

El màxim responsable del ministeri públic va justificar la seva petició argumentant que Macías, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, es va pronunciar dues vegades en texts amb “valor institucional” sobre la llei d’amnistia, fet que el desqualifica per participar ara en les deliberacions del TC.

El 3 de desembre passat el ple va acordafr –amb la mateixa votació de 6 a 4– d’obrir una peça separada per analitzar la recusació contra Macías, i va recaure en la magistrada Inmaculada Montalbán.

Segons les fonts consultades, encara que la recusació es refereix únicament a la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem, s’estendrà a la resta d’impugnacions contra l’amnistia. Per això, hi ha diverses vies; la més “fàcil”, expliquen, seria que el mateix Macías s’abstingués.

Tanmateix, també s’estudien més opcions, com ara aplicar la recusació directament a totes les qüestions i recursos d’inconstitucionalitat contra l’amnistia sense necessitat de noves recusacions contra el magistrat.

Els magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño —tots ells afins al PP— emetran un vot particular en contra de la recusació.

Nota de prensa | El Pleno del TC estima la recusación del magistrado José María Macías Castaño promovida por el Fiscal General del Estado en la cuestión de inconstitucionalidad planteada por el Tribunal Supremo en relación con la Ley Orgánica de Amnistía https://t.co/nkwzYhyj1S pic.twitter.com/pk4hyG0zeR

— Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) January 15, 2025

D’ençà del 2010, Espanya ha executat la meitat de les inversions previstes a Catalunya. Però el 2021 només se’n va executar el 19%. L’any següent, el 2022, hi va haver incidències greus al servei de Rodalia de Catalunya en 284 dies, més de quatre cinquenes parts de l’any. I, gairebé en dues vegades de cada tres eren degudes a problemes d’infrastructures. Ho ha denunciat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en una conferència de premsa per a presentar una campanya de sensibilització i denúncia dels problemes que implica en el servei ferroviari l’espoliació fiscal, de vora 22.000 milions d’euros cada any.

“No pretenem reclamar millores autonomistes, sinó assenyalar que sense un estat propi que pugui planificar les infrastructures no podrem assolir uns trens dignes”, ha deixat clar Nohemí Zafra, vice-presidenta de l’ANC. La campanya, que ara assumeix l’ANC de manera general, va néixer de l’impuls de la sectorial de Gent gran en coordinació amb les assemblees territorials dels municipis on més pateixen els problemes ferroviaris. Cada quinze dies, en silenci i mostrant pancartes que denuncien les mancances que pateixen els ciutadans, reparteixen fulletons explicatius de l’espoliació i un còmic que recull el munt d’incidències que pot patir en un sol dia algú que viatja en trens de Rodalia. Des de dilluns, també reparteixen codis QR i formularis perquè els usuaris presentin reclamacions al síndic de greuges. “Sense un estat propi paguem impostos com un estat nòrdic, però tenim uns trens tercermundistes”, ha denunciat Elisenda Romeu, coordinadora de la comissió de Mobilització de l’ANC.

Demà es repartiran fulletons a Sant Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Gavà, i cada quinze dies es faran accions a quatre estacions més. Les següents seran Terrassa, Sabadell, Martorell i Vilafranca del Penedès; Granollers, Sant Celoni, Girona i Figueres; Lleida, Tàrrega, Cervera i Manresa; Tarragona, l’Hospitalet de l’Infant, Tortosa i Alcanar; i Molins de Reis, l’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Mar i Mataró. A més, Romeu ha anunciat una gran mobilització el 29 de març a Barcelona. No n’ha avançat detalls, però ha dit que el més probable és que no sigui una manifestació. “Farem una crida a tothom que utilitza el transport públic perquè hi participin”, ha dit. Per tal de fer més accessible la denúncia, els raonaments i el material de campanya estarà penjat en una pàgina web.

“Volem incidir a les zones que tenen un problema gravíssim. Es farà a poc a poc per a fer-ho amb més força”, ha dit Romeu sobre els municipis escollits. Glòria Colet, coordinadora de la sectorial de Gent gran, ha dit que la campanya va començar com una protesta silenciosa, però que, segons com avanci, pot agafar força i convertir-se en més esbravada, per tal de denunciar els greuges ferroviaris. Els fulletons denuncien fets com que el 2022 hi va haver 21.600 trens que van arribar tard, i que es van acumular 4.800 hores de retard; que Espanya inverteix 3,5 vegades més a Madrid que a Catalunya en la xarxa de Rodalia, o que amb només onze dies sense espoliació fiscal es podrien comprar cinquanta trens nous.

La campanya que vincula uns trens dignes amb la independència forma part del nou pla estratègic de l’ANC, que quedarà plasmat en el full de ruta que els socis han de votar en l’Assemblea General Extraordinària, que justament comença avui i durarà fins el 19 de gener. “L’estratègia passa per la unilateralitat, la desobediència civil i l’aprenentatge del 2017, però també per continuar explicant que la independència és l’únic camí per combatre els efectes de ser un país ocupat” ha dit la vice-presidenta de l’ANC. Un raonament que ha tingut el suport de l’economista Eduard Gràcia, que ha aportat més dades dels efectes que té l’espoliació fiscal en les infrastructures i que ha malfiat de l’anunciat traspàs de Rodalia: “Hi ha moltes qüestions obertes. Caldria aclarir com en aquest traspàs es resoldrien els problemes d’infrastructures que s’arrosseguen de fa molts anys.”

La fiscalia espanyola ha demanat que s’investigui l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per corrupció.

Després de gairebé un any d’investigació, el fiscal ha posat el focus en el presumpte pagament de gairebé mig milió d’euros per part de González Amador a la dona del president de Quirón Prevención per una empresa, la de Círculo Belleza SL, una operació en la qual veu una possible “comissió encoberta” que cal investigar. Els indicis provenen de la inspecció de l’Agència Tributària, que va detectar un pagament de gairebé 500.000 euros a l’esposa de Fernando Camino. El pagament, segons l’escriptura pública de compravenda, data del 4 de desembre de 2020.

Segons l’informe de l’Agència Tributària, la societat a la qual es va fer el pagament té la seu a Lleó i no compta amb immobles al seu nom, no tenia treballadors i el seu actiu material era un ordinador sense valor i tres aparells de depilació i remodelació corporal, ja amortitzats. Aquesta societat va canviar més tard el seu nom i va passar a ser Masterman & Whitaker, empresa que, segons les sospites de la jutgessa, podria haver utilitzat de forma interposada i simulada en la facturació d’uns serveis a Quirón Prevención SL per a aconseguir un estalvi fiscal.

Ara, el fiscal ha donat suport al criteri de fa uns mesos de la jutgessa, que va demanar d’ampliar la causa per escatir si hi havia hagut un delicte per pressupta interposició d’una empresa per facturar els serveis prestats a Quirón Prevención SL. Ho fa en un escrit al qual ha tingut accés EFE, en el qual demana a l’Audiència Provincial de Madrid que desestimi el recurs de la defensa de González Amador i avali la creació d’una peça separada sobre aquesta nova línia d’investigació.

D’altra banda, el representant del ministeri públic recorda a González Amador que la base en la qual se sustenten aquestes sospites no són notícies de premsa ni d’informacions “més o menys contrastades, més o menys creïbles, més o menys interessades”, sinó que es basen en una recerca de l’Agència Tributària.

L’advocat Jordi Domingo, ex-cònsol major del Consolat de Mar de Barcelona, serà candidat a les eleccions al Consell de la República. Ho ha anunciat Domingo mateix, que demà al migdia explicarà els detalls de la seva candidatura, amb el nom de Jordi Domingo per la República, i que té tres paraules com a lema: transparència, consens i territori. És el segon nom confirmat que opta a la presidència d’aquesta entitat, després de l’anunci la setmana passada de la candidatura de Toni Comín, actual vice-president. 

Domingo és advocat amb una trajectòria professional de més de quaranta-set anys en els àmbits del dret civil, mercantil i processal. Es va graduar a la Universitat de Barcelona i és membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) d’ençà del 1975. A més, ha estat durant anys, en la seva tasca com a advocat i el seu paper com a jurista, compromès amb la denúncia contra els abusos i la repressió de l’aparell judicial espanyol contra l’independentisme, i ha tingut un paper actiu en la construcció nacional fent aportacions polítiques, com, per exemple, una proposta de constitució de la República Catalana.

Durant la seva carrera, ha estat soci fundador del Bufet Jordi Domingo, actualment conegut com a Domingo Advocats. Ha participat activament en la refundació de les institucions catalanes durant la transició, ha col·laborat en comissions d’ajut parlamentari, i ha estat vinculat a institucions acadèmiques com l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB, la Universitat de Barcelona i el Center for International Legal Studies de Salzburg.

El 1989, va fundar el primer despatx català a Moscou, amb què va establir una relació estreta amb la Unió Europea i va col·laborar en projectes empresarials internacionals, especialment en països amb economies emergents. El seu despatx va ser col·laborador de les Nacions Unides i membre del Centre de les Nacions Unides per a la Facilitació del Comerç i Desenvolupament del Comerç Electrònic (UN/CEFACT).

A més, ha estat membre fundador i portaveu de la plataforma Constituïm, que va elaborar un projecte de constitució per a la República de Catalunya amb la participació de més de 3.500 persones, presentat al parlament el maig del 2016. També ha exercit com a secretari del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent i ha estat president de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya.

Actualment, és membre de la Comissió de Transparència del Futbol Club Barcelona, i membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona.

Més candidatures

Ara per ara, no hi ha més candidatures confirmades, a banda la de Comín i la de Domingo, però aquestes darreres setmanes, enmig d’un clima especulatiu, han circulat uns quants noms de personalitats conegudes, com el del president Quim Torra o el de l’activista Blanca Serra, que finalment s’han descartat. Resta encara una setmana de termini, fins el 22 de gener, per a presentar-ne. Les eleccions seran entre el 8 i el 12 de febrer, i el guanyador succeirà el president Carles Puigdemont, que va decidir de plegar del càrrec al novembre.

La campanya electoral serà del 29 de gener al 7 de febrer. Els resultats provisionals es faran públics el 8 de febrer i, una vegada exhaurit el termini de reclamacions, els resultats definitius es proclamaran en 17 de febrer.

Amazon vol instal·lar un aerogenerador de 126 metres d’alçària per a autoconsum al centre logístic que té al Logis Empordà, al Far d’Empordà (Alt Empordà). La companyia va fer la sol·licitud a començament de l’any passat i aquest desembre la ponència d’energies renovables va emetre un informe d’impacte ambiental del projecte amb algunes condicions addicionals que els promotors hauran d’incloure. 

Aquest és un primer pas en el procediment, que ara continua la tramitació, pendent de l’autorització administrativa i la urbanística. El molí tindrà una potència de 2,25MW i els promotors preveuen de situar-lo adjacent al límit sud del polígon, on hi ha el centre de consum, a només cent metres del punt de connexió.

La comissió bilateral es farà el 24 de febrer a Barcelona, segons que han acordat en una reunió el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres. La cita servirà per a abordar traspassos i assentar les bases per a l’acord del finançament singular, que també es tractarà a la comissió d’Afers Econòmics i Fiscals que es farà la darrera setmana de febrer.

Dalmau i Torres també han reactivat les dues altres comissions previstes a l’estatut, tal com el president de la Generalitat, Salvador Illa, va acordar amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió que van tenir a Madrid el novembre passat.

La comissió mixta de Transferències, que tractarà els acords de traspàs de serveis i mitjans a la Generalitat, tindrà lloc el mateix dia 24 de febrer, i la bilateral d’Infrastructures, una setmana abans, el 17 de febrer.

La bilateral Generalitat-govern espanyol no es reuneix d’ençà de fa tres anys, malgrat que inicialment s’havia de fer dues vegades cada any, pel cap baix. La comissió bilateral es va reunir per última vegada el febrer del 2022, amb ERC i Junts al govern català. En aquella ocasió, la Generalitat va lamentar els “avenços minsos i massa lents” de la comissió.

En una compareixença conjunta, Dalmau ha dit que la reactivació de les comissions posava de manifest l’objectiu de tots dos governs d’obrir “una nova etapa de col·laboració i cooperació en benefici dels ciutadans de Catalunya”.

Segons el conseller, ara s’obre una “nova etapa de relació” que ha de permetre “arribar a acords concrets”. L’objectiu, ha dit, és “honorar els acords” que el PSC va assolir amb les forces que van donar suport a la investidura de Salvador Illa. “El govern envia aquest missatge de compliment dels acords amb la celebració de les comissions bilaterals”, ha sentenciat.

“Els acords d’investidura aborden la qüestió del finançament singular i solidari, i per tant a les comissions abordarem també aquestes qüestions, perquè l’objectiu és arribar a bons acords per als ciutadans de Catalunya sobre el finançament dels serveis públics, i en conseqüència el finançament serà un element que serà present a les reunions”, ha dit.

El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha assegurat que els dos governs culminarien la tasca que havien preparat per fer “el màxim de traspassos possibles” en matèria de “finançament dels serveis públics, l’educació, el medi ambient, la Justícia i altres aspectes de finançament de serveis essencials”. La voluntat del govern espanyol, segons Torres, és que les reunions serveixin per a materialitzar “el nombre més gran de traspassos possibles”.

La comissió bilateral es farà el 24 de febrer a Barcelona, segons que han acordat en una reunió el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres. La cita servirà per a abordar traspassos i assentar les bases per a l’acord del finançament singular, que també es tractarà a la comissió d’Afers Econòmics i Fiscals que es farà la darrera setmana de febrer.

Dalmau i Torres també han reactivat les dues altres comissions previstes a l’estatut, tal com el president de la Generalitat, Salvador Illa, va acordar amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió que van tenir a Madrid el novembre passat.

La comissió mixta de Transferències, que tractarà els acords de traspàs de serveis i mitjans a la Generalitat, tindrà lloc el mateix dia 24 de febrer, i la bilateral d’Infrastructures, una setmana abans, el 17 de febrer.

La bilateral Generalitat-govern espanyol no es reuneix d’ençà de fa tres anys, malgrat que inicialment s’havia de fer dues vegades cada any, pel cap baix. La comissió bilateral es va reunir per última vegada el febrer del 2022, amb ERC i Junts al govern català. En aquella ocasió, la Generalitat va lamentar els “avenços minsos i massa lents” de la comissió.

En una compareixença conjunta, Dalmau ha dit que la reactivació de les comissions posava de manifest l’objectiu de tots dos governs d’obrir “una nova etapa de col·laboració i cooperació en benefici dels ciutadans de Catalunya”.

Segons el conseller, ara s’obre una “nova etapa de relació” que ha de permetre “arribar a acords concrets”. L’objectiu, ha dit, és “honorar els acords” que el PSC va assolir amb les forces que van donar suport a la investidura de Salvador Illa. “El govern envia aquest missatge de compliment dels acords amb la celebració de les comissions bilaterals”, ha sentenciat.

“Els acords d’investidura aborden la qüestió del finançament singular i solidari, i per tant a les comissions abordarem també aquestes qüestions, perquè l’objectiu és arribar a bons acords per als ciutadans de Catalunya sobre el finançament dels serveis públics, i en conseqüència el finançament serà un element que serà present a les reunions”, ha dit.

El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha assegurat que els dos governs culminarien la tasca que havien preparat per fer “el màxim de traspassos possibles” en matèria de “finançament dels serveis públics, l’educació, el medi ambient, la Justícia i altres aspectes de finançament de serveis essencials”. La voluntat del govern espanyol, segons Torres, és que les reunions serveixin per a materialitzar “el nombre més gran de traspassos possibles”.