Bo i coincidint amb els deu anys de la mort de Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), l’editorial Anagrama ha editat El cercle de Felanitx, un volum que aplega tota l’obra literària d’aquest catedràtic d’història medieval que va desenvolupar la seva carrera docent i d’investigador a la Universitat Autònoma de Barcelona i que va escriure la seva obra literària (narrativa i poesia) al principi i al final de la seva vida, abans d’entrar a la universitat i una vegada jubilat, els darrers deu anys de la seva vida.

Miquel Barceló Perelló va ser un felanitxer de cap a peus, dotat d’un gran talent, estudiós d’exterminis, tal com es va definir alguna vegada, i poeta i escriptor abans no s’hagués iniciat com a historiador. El cercle de Felanitx aplega tota la seva obra narrativa, que consisteix en dos volums de narracions (El terme de Manacor i Trenc d’alba); un text per a una exposició del pintor homònim (Miquel Barceló vist per Miquel Barceló); i una novel·la autobiogràfica inacabada (L’hivern de 1947, a la vila).

“El meu nebot Miquel”

El volum conté un pròleg del periodista literari Emili Manzano, que posa l’accent en la reivindicació de la vocació literària de l’autor. Manzano recorda que a Barceló li va néixer de ben jovenet aquesta vocació, fins al punt que, quan va entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, ja tenia un primer llibre de poemes publicat. Manzano ho explica així: “El jove felanitxer vol escriure. I escriu. […] A divuit anys, dóna a la impremta de l’editorial Moll un recull de poemes, Així sia. Elegies irremeiables (1957), un petit volum de ressonàncies rilkeanes. […] Crida l’atenció per l’allunyament d’una previsible influència tant de l’escola mallorquina clàssica (Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera) com dels seus renovadors (Blai Bonet, Jaume Vidal, Josep Maria Llompart…).”

Ja a Barcelona, Miquel Barceló Perelló va connectar, fora de l’àmbit universitari, amb el grup de Carlos Barral i Jaime Gil de Biedma, que era deu anys més gran que ell. I explica Manzano: “Jaime Gil l’adopta com a ‘nebot’ i així l’inclou en la llista d’amics i companys poetes que esmenta a ‘En el nombre de hoy’, el poema que obre Moralidades (1966): ‘y mi sobrino Miguel’.”

Sobre aquella època, durant la carrera, Barceló tradueix literatura italiana per al catàleg de Seix Barral. Un dia acompanya Manuel Vázquez Montalbán, company de facultat, a entrevistar Juan Marsé, amb motiu de la publicació de la seva primera novel·la, Encerrados con un solo juguete (1960). Així va conèixer Marsé, que va ser un dels seus grans amics tota la vida.

El 1963, després de llicenciar-se, se’n va anar a Nova York, on va treballar per a la UNESCO i va obtenir plaça de professor associat a la New York University. Un càncer que ja el perseguiria tota la vida el va fer tornar a Barcelona i és aleshores quan va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va començar a donar classes d’història medieval en aquella UAB acabada d’estrenar.

Presentació d’El cercle de Felanitx

El 23 de novembre va fer deu anys de la mort de Miquel Barceló Perelló. Bo i coincidint amb aquesta data es va presentar El cercle de Felanitx a la llibreria Laie de Barcelona. L’acte va reflectir el personatge. Mancava mitja hora per a començar i a la llibreria Laie ja es notava en l’ambient aquella pulsió dels dies de celebració, de retrobades, d’aquells actes que comporten una certa tensió nerviosa perquè tot surti bé.

La llibreria de mica en mica es va anar omplint d’amics, familiars i lectors de Miquel Barceló Perelló: les seves dues filles, Margalida i Coloma, discretes; amics felanitxers, com ara el periodista Andreu Manresa; amics i companys de la UAB, com ara el llatinista Joan Gómez Pallarès i l’historiador Josep Maria Fradera. També hi havia la filla de Juan Marsé, el periodista cultural i assagista Josep Massot, i molta gent més. Hi parlaren Emili Manzano, l’historiador Enric Ucelay-Da Cal i la cantant Maria del Mar Bonet, amb un pòrtic del llibreter Lluís Morral, també amic de Barceló.

El van definir com un historiador mallorquí que es dedicava a qüestions poc estudiades, un mite vivent de Felanitx, un home profundament illenc que va desinsularitzar-se sense perdre la insularitat, preocupat pel vincle entre la gent i la terra, estudiós de la història musulmana i de la població musulmana de les Illes i de la península ibèrica d’abans que fos reemplaçada, exterminada, i que se silenciés, de la seva precisió cartogràfica a l’hora d’escriure i descriure…

Manzano, que no va deixar de reivindicar la vocació literària de Barceló, relatava un seguit d’anecdotari com si contés una rondalla, i Maria del Mar Bonet explicava com va conèixer, joveníssima, Miquel Barceló, quan, amb l’arqueòleg Guillem Rosselló Bordoy, seguien els seus recitals en petits bars i li cridaven del darrere de la sala estant coses incomprensibles en àrab. I de com l’historiador va instruir-la en poesia àrab, en el sufisme, també en les cançons de la música del camp i del treball. I Ucelay va recordar que Barceló estava preocupat per la relació temps-espai i que volia dir “allò que se sap, però que no se’n xerra”. Un llibre, va dir, que trenca el silenci.

La narrativa de Barceló, el Felanitx que ja no hi és

És quan Barceló es va retirar de la vida acadèmica que va reprendre la vocació d’escriptor. L’editorial Ensiola és el segell que li publicà el 2007 el recull de narracions El terme de Manacor, seguit poc després per un altre recull, Trenc d’alba, que surt a l’editorial la Magrana el 2009. D’aquestes narracions, Emili Manzano en parla en aquests termes: “Una col·lecció d’estampes i relats, de cròniques i retrats, fins i tot una mena de fantasia distòpica sobre la desaparició del poble natal, que semblen arrabassats al temps i que oscil·len entre una ambientació vagament fantasmal i una atenció extraordinària pel detall físic, pels gestos dels personatges, per la dimensió dels espais, les formes geogràfiques i els volums de les coses.”

La novel·la autobiogràfica, L’hivern de 1947, a la vila, que no va acabar, ens situa a Felanitx, a través de la mirada d’un infant de deu anys que es vincula amb el trauma de la guerra del 1936-1939. Tal com diu Manzano, Barceló escriu “amb la consciència manifesta de ser el darrer testimoni d’alguns fets, de l’existència d’algunes persones que, un cop desaparegut el narrador, ja no recordarà pus ningú més”.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha avisat que l’ofensiva militar sobre la Gaza encara durarà molts mesos més. “La meva posició és clara. Continuarem lluitant fins que Hamàs sigui eliminat i tots els nostres ostatges siguin alliberats”, ha explicat en una compareixença. Fins ara, diu que han mort “uns 8.000 terroristes”: “Devastem les capacitats d’Hamàs, n’ataquem els comandants, i també n’eliminarem els dirigents.”

L’ONU avisa que uns 100.000 palestins han fugit cap a Rafah aquests darrers dies

Al front nord, a la frontera amb el Líban, ha dit que donaven cops durs a l’Hesbol·là: “Hem aprovat plans operatius per a la guerra i si l’Hesbol·là escala el nivell, tindran conseqüències sense precedents.” També ha posat en la diana l’Iran: “És el motor rere l’eix del mal i l’agressió en contra nostre en uns quants fronts. No només en contra d’Israel, sinó en contra de tothom que és lliure. Contrarestem activament a l’Iran a tot arreu i de totes les maneres, no entraré en els detalls.”

“Com a primer ministre, refuso les pressions internacionals que demanen la fi dels combats. Valoro el suport nord-americà demostrat amb l’aprovació governamental de subministraments militars addicionals per a les Forces de Defensa d’Israel”, ha dit en referència a l’anunci de 147.500 milions de dòlars (uns 133.400 milions d’euros) en venda d’armes a Israel sense passar pel Congrés dels EUA.

Sense un final de la guerra a l’horitzó, el govern israelià tampoc no vol parlar encara de com voldran administrar Gaza quan la controlin. El ministre de Finances, l’ultradretà Bezalel Smotrich, ha dit que no abordarien el futur de Gaza fins que no s’acabés la guerra, en referència a les pressions per a recuperar les colònies israelianes de Gaza desmantellades el 2005.

La Plataforma Stop JJOO ha celebrat que el govern hagi acabat desistint en la intenció de promoure una candidatura per a organitzar als Pirineus els Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030. En un vídeo compartit a les xarxes socials, la portaveu de la plataforma, Helena Guillén, agraeix als veïns dels pobles afectats que hi haguessin fet pressió en contra: “Volem celebrar una victòria de la lluita popular i de l’organització dels pobles i volem dir que continuarem organitzades per reclamar les inversions que el govern havia acceptat que s’havien de fer.” Aquestes inversions públiques que reclamen per al Pirineu inclouen tant el reforç dels serveis públics com infrastructures.

Agraïm a totes les veïnes que s'han organitzat i han aturat els Jocs Olímpics.

Continuarem treballant amb els moviments socials del Pirineu per un #PirineuViu i amb les organitzacions del país per aturar tots els macroprojectes de la patronal. Visca l'organització popular! pic.twitter.com/D9zZLgG78o

— Plataforma #StopJJOO (@stopjjoo) December 30, 2023

“Finalment, també volem solidaritzar-nos amb totes les altres lluites del territori en contra d’aquest model d’especulació i macroprojectes”, ha afegit Guillén, que esmenta específicament les campanyes contra la Copa Amèrica de Vela, que es farà a Barcelona, el complex turístic del Hard Rock, al Camp de Tarragona, el quart cinturó, al Vallès, i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que malgrat que havien renunciat a promoure els jocs, continuaven optant pel Pirineu i per una economia sostenible. En declaracions de la manifestació per la Diada de Mallorca a Palma estant, Vilagrà ha dit que tenien una agenda política ambiciosa d’inversions de mobilitat i en economia productiva que havien començat a activar. A tall d’exemple, ha recordat que el 2027 es faria el mundial de piragüisme entre Sort i la Seu d’Urgell i que el govern havia aprovat una inversió de 500.000 euros per a adequar espais a Sort.

També ha explicat que el COI ja els havia transmès que tenien decidides les seus del 2030 i 2034, tot i que encara no s’havien fet oficials: “Segons ens informen des del COI, ja hi ha una candidatura per al 2030 i el 2034, que és Itàlia i França, i, per tant, va quedar descartada l’opció que plantejàvem.”

L’actor britànic Tom Wilkinson, conegut per haver actuat en films com ara The Full Monty, Shakespeare in love i L’exorcisme de l’Emily Rose, s’ha mort a setanta-cinc anys, segons que informa la BBC a partir d’un comunicat de la família.

Gràcies al seu paper com a Gerald a The Full Monty va guanyar un premi BAFTA el 1997. De fet, durant la seva carrera va estar nominat sis vegades a premi BAFTA i dues als premis Oscar pels films Michael Clayton i In the bedroom. Durant tota la carrera va participar en més de cent trenta films i sèries de televisió.

“Amb una gran tristesa, la família de Tom Wilkinson ha d’anunciar que s’ha mort sobtadament el 30 de desembre. La seva esposa i la seva família eren amb ell”, diu el comunicat, que demana respecte per la seva privacitat.

Wilkinson va acostar-se a la interpretació a divuit anys i va començar els estudis d’art dramàtic. La seva primera aparició en pantalla fou el 1986, en la minisèrie First among equals, basada en la novel·la de Jeffrey Archer.

La seva esposa, Diana Hardcastle, també és actriu i van arribar a interpretar plegats els papers de marit i muller a The Kennedys i Good people. Van tenir dues filles.

Menys de mig any de govern de Marga Prohens ha estat prou per a encendre els ànims de bona part de la societat civil, que ha sortit els carrers de Palma per reivindicar la Diada de Mallorca i mostrar el rebuig a les polítiques del govern del PP i Vox contra el català i a la retallada d’uns altres drets fonamentals. Una mobilització convocada tant per la Plataforma 31-D com per l’esquerra independentista de Mallorca ha criticat els embats contra la llengua catalana i el canvi de data de la diada oficial de Mallorca, que l’any vinent ja se celebrarà el 12 de setembre. Tradicionalment, s’ha commemorat el 31 de desembre perquè va ser el dia que les tropes de Jaume I van entrar a Madina Mayurqa. Una fita a partir de la qual va néixer el Regne de Mallorca i l’illa va entrar a la cultura catalana i al món occidental.

Les mobilitzacions han començat al passeig del Born de Palma i és previst que s’acabin a la plaça del Tub, on la periodista Margalida Solivellas llegirà el manifest de la Plataforma 31-D, que aplega el Grup Blanquerna, Més per Mallorca, STEI i Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM). L’esquerra independentista ha organitzat allà mateix un acte polític i concerts d’Al-Mayurqa, Tesa i Fades.

La manifestació de la Diada de Mallorca, la primera gran mobilització contra les polítiques de PP i Vox

A la manifestació, hi havia representants polítics com ara Lluís Apesteguia, coordinador general de Més per Mallorca; i Maria Victòria Llull, secretària general de la formació juvenil Mallorca Nova; però també Damià Moll, de Més per Menorca; Carme Forcadell i Laura Vilagrà, d’ERC; Adrià Sisternes, de Compromís; i Jon Inarritu, d’EH Bildu.

Dinar popular de Més

Aquest migdia, més de dues-centes persones han participat en el dinar popular de Més per Mallorca per la Diada. “Que ha estat, és i serà el 31 de desembre”, ha reivindicat Apesteguia.

Celebram la Diada de Mallorca amb un dinar popular i acompanyats dels companys i companyes d'@ehbildu, @Esquerra_ERC, @compromis i @MesperMenorca

Perquè la nostra Diada ha estat, és i serà el 31 de desembre.
Visca Mallorca! pic.twitter.com/bi6YYiK55O

— MÉS per Mallorca (@MESperMallorca) December 30, 2023

“Esperam que avui sentin aquest clam en el qual ens unim des del Consolat i des del Consell i que reflexionin. Les institucions han d’estar al servei del poble i no a l’interès de les derives antimallorquines dels qui ens volen eliminar”, ha afegit. En oposició, ha presentat com és la Mallorca que imagina: “Una Mallorca dels drets, els senyals d’identitat dels quals, a més de la llengua i la cultura, s’identifica també amb el progrés social, la igualtat, la justícia i la sostenibilitat. És a dir, una mallorquinitat de la qual faci ganes formar part, independentment de la identitat individual que cadascun porta, una mallorquinitat que sigui global i que, finalment i essencialment, signifiqui que qui visqui a Mallorca, visqui millor.”

Ha reivindicat que, per molt que ho intentin, ni el PP ni Vox podran esborrar la identitat mallorquina: “Per molt que el PP i Vox s’entestin a imposar dates sense cap arrelament popular ni base històrica, la Diada de Mallorca ha estat, és i serà el 31 de desembre. Cada 31 de desembre commemorem el naixement del poble de Mallorca, recordem d’on venim per a saber cap a on anem.”

Ha denunciat els atacs al català del govern de Prohens, i ha dit que era presoner del pacte amb l’extrema dreta, que considera que va ser voluntari. Això, diu, ha conduït el PP a fer-se seves “les polítiques d’odi de Vox, que tan sols pretenen trencar-ho tot”.

Almenys vint-i-nou trajectes amb origen a Londres dels trens Eurostar, el servei de tren de gran velocitat que connecta ciutats europees de l’estat francès, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya, han estat suspesos per la inundació d’un túnel. A causa d’això, l’estació de Saint Pancras de Londres és col·lapsada pels viatgers que no han pogut viatjar al continent, molts dels quals tenien plans per a passar-hi la nit de Cap d’Any.

La companyia ha anunciat que retornarà l’import complet dels bitllets afectats de Londres a París, Brussel·les i Amsterdam, i que oferirà nous trajectes quan sigui possible sense cost addicional.

L’empresa HS1, responsable del trajecte, ha explicat que el personal havia treballat durant la nit sencera per provar de drenar l’aigua, però que no n’hi havia hagut mai tanta. Una portaveu de l’empresa ha dit que el nivell d’aigua ja remetia.

L’Oficina Meteorològica del Regne Unit ha emès una alerta groga per vent, pluja i neu per a gran part de les illes britàniques. També hi ha retards a l’aeroport de Glasgow.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat el rècord de 341 trasplantaments renals fets enguany i ha anunciat que s’implantarà la llista d’espera única per a optar a un trasplantament renal al País Valencià, tal com passocorre amb altres trasplantaments d’òrgans. Ha destacat l’alt grau de preparació, implicació i coordinació dels serveis sanitaris per a dur a terme un trasplantament i ha reconegut la labor de l’equip sanitari de trasplantaments. També, ha fet esment als donants i les seves famílies per “la decisió tan transcendent que van prendre en un moment molt difícil de les seves vides”.

Dels 341 trasplantaments renals fets enguany, 118 van ser a l’hospital de la Fe de València, el centre que més intervencions d’aquest tipus ha dut a terme. Els següents són de l’hospital general universitari Doctor Balmis d’Alacant (78) i l’hospital universitari Doctor Peset (70).

Ben aviat, ha dit Mazón, la Conselleria de Sanitat implantarà una llista d’espera única per a optar a un trasplantament renal per a aconseguir que tots els pacients que ho necessitin tinguin l’oportunitat de ser trasplantats de ronyó en el menor temps possible. Aquesta mesura s’inclou en el nou Pla Estratègic de Donacions i Trasplantaments que prepara Sanitat, i suposarà unificar les diferents llistes d’espera que actualment existeixen en diversos departaments de salut.

La taxa valenciana de donacions per cada milió d’habitants duplica la taxa europea, i multiplica per quatre la d’Alemanya. En concret, se situa en 51 donants per milió de població al País Valencià, per 22 donants a la Unió Europea i 11 donants a Alemanya.

L’ONU ha avisat que aquests darrers dies almenys 100.000 palestins han fugit cap a Rafah, la ciutat més al sud de Gaza, molts dels quals viuen a l’aire lliure, sense cap mena de protecció ni refugi. Segons els càlculs de l’agència de les Nacions Unides per als Refugiats a Gaza (UNRWA), a Rafah, a prop de la frontera amb Egipte, ja hi ha prop d’un milió de palestins desplaçats. Israel ha ampliat els bombardaments i les lluites a la zona de Khan Yunis, al sud de Gaza, i també al centre del territori.

El ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, ha dit que aquestes darreres 24 hores havien mort uns 165 palestins pels bombardaments israelians. El balanç total de víctimes ja supera les 21.600, amb més de 56.000 ferits.

En un piulet, el director de l’UNRWA, Thomas White, diu que els palestins de Gaza estan desesperats per provar d’aconseguir menjar. “El 40% de la població és en risc de fam”, ha escrit. Per això, ha tornat a exigir que hi hagi un accés segur i sostingut de material humanitari a tot Gaza, també a les zones del nord.

People are hungry and just desperate for food @UNRWA convoy in #Gaza City this week.
40% of the population at risk of famine.
More regular supplies needed – require safe and sustainable #humanitarain access everywhere including to the North of Gaza pic.twitter.com/ylZ3ors6RN

— Thomas White (@TomWhiteGaza) December 30, 2023

Els Mossos d’Esquadra contemplen la possibilitat que l’assassinat d’una dona de 48 anys al districte de Sant Martí de Barcelona pugui ser un crim masclista, però mantenen obertes altres hipòtesis. Ho han indicat a l’ACN fonts properes al cos. Els fets van passar divendres a les 12.45, quan la policia va rebre un avís que alertava sobre una persona morta a l’interior d’un domicili ubicat al carrer de Navas de Tolosa.

Veïns de la zona han explicat que qui es va trobar la dona morta va ser la propietària de l’immoble on vivia de lloguer. En arribar al lloc, els agents van constatar que el cos presentava signes de violència. La Divisió d’Investigació Criminal ha obert una investigació per esclarir el succés.

Tot i que fonts properes a la investigació han assenyalat que hi ha una elevada probabilitat que aquesta mort es correspongui amb un crim masclista, han remarcat que el cas es troba sota secret d’actuacions i que encara s’estan valorant tots els escenaris possibles.

El sector crític de Podem al País Valencià disputarà la direcció del partit a la candidatura oficialista de l’ex-diputada al congrés espanyol María Teresa Pérez, avalada per la direcció estatal. Serà Podem Militància PV, una candidatura que es defineix com a horitzontal i que diu que vol aplegar diversos sectors interns crítics amb el rumb del partit, encapçalada pel catedràtic d’arquitectura Agustí Pérez.

“La candidatura Podem Militància PV pretén rescatar un Podem amb un funcionament horitzontal”, diuen en un comunicat. Amb aquesta voluntat, la candidatura va fer unes primàries internes on cada persona que ha optat a liderar-la s’ha pogut presentar i explicar quina era la seva experiència, el seu currículum, el seu programa personal i les seves intencions i prioritats.

Segons que diuen, la candidatura pretén de recuperar “la fe en el Podem capaç de canviar la realitat social” i la componen militants de base de la gran majoria de les comarques valencianes. “Veient la deriva que el partit havia pres en els últims anys, sota el comandament d’una executiva que ens va portar a la insignificança pública, s’han decidit a prendre les regnes del partit en el País Valencià”, diuen.

Expressen la voluntat d’acabar confluint amb altres candidatures per a formar una única alternativa a María Teresa Pérez que diuen que “caduca, continuista i dedicada només a la seva supervivència personal”. A més, acusen la direcció que pels desencerts i els silencis han motivat un gran abandonament de la militància, una sagnia que, diuen, només es podrà aturar canviant totalment l’executiva i els components del consell ciutadà.

Agustí Pérez, que encapçala la candidatura, va néixer a Alzira (Ribera Alta) el 1958, i hi ha viscut gran part de la seva vida. És arquitecte i Catedràtic d’Universitat a l’Escola d’Arquitectura, i treballa a la Universitat Politècnica de València.

Ahir van arribar a les costes de les Illes tres barcasses, on viatjaven 73 persones en total. Segons que ha informat la delegació del govern espanyol a les Illes, la primera barcassa va arribar al matí a Formentera, i hi viatjaven 15 persones. La Guàrdia Civil va interceptar-les ja a terra, al quilòmetre 11 de la carretera d’Arenal.

Després, a les 11.35, la Guàrdia Civil va interceptar 15 persones ja a terra, a la zona del Burri, al sud de Cabrera. En aquesta operació també hi va intervenir el servei marítim. I a les 12.15 han interceptat 24 persones més, aquesta vegada al mar, al sud de l’illa de Cabrera, motiu pel qual ha calgut la intervenció de Salvament Marítim.

Segons la delegació del govern espanyol, les 73 persones que han arribat són d’origen magrebí i totes estan en aparent bon estat de salut.

El Consell mantindrà les tarifes del transport públic de titularitat valenciana durant el 2024. A més, ha acordat d’ampliar sis mesos la reducció del 50% als abonaments temporals i els títols multiviatge, i la validesa de l’Abonament Jove Gratuït. Així, els usuaris podran continuar gaudint dels descomptes del 50% fins el 31 de juliol. Aquesta reducció s’aplica sobre els serveis de TRAM de Castelló, Metrobús, Metrovalencia, TRAM d’Alacant i autobusos urbans i interurbans.

Els nous abonaments gratuïts de Renfe es poden obtenir a partir d’avui

La consellera de Medi Ambient, Aigua, Infrastructures i Territori, Salomé Pradas, ha dit que pretenien d’ajudar a combatre la situació econòmica causada per la inflació.

L’Abonament Jove Temporal Gratuït, que permet de viatjar de franc als menors de 31 anys, s’amplia fins el 30 de juny. En aquest cas, sí que cal tramitar-ne la renovació. Els joves de València, Alacant i rodalia que ja tenen el títol han de renovar-lo a les màquines automàtiques de venda de títols de Metrovalencia i TRAM d’Alacant. A Castelló i rodalia, cal adreçar-se l’oficina d’Atenció al Client del TRAM de Castelló. A més, també es pot renovar el títol a l’aplicació oficial SUMA Jove de l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV).

Les noves tarifes de transport públic de Catalunya es començaran a aplicar el 15 de gener

Els joves fins a trenta anys que no tinguin l’abonament poden demanar-lo a la pàgina web de Metrovalencia i TRAM d’Alacant, a l’apartat de cita prèvia, i a l’oficina d’atenció al client del TRAM de Castelló.

El sindicat STEI s’ofereix per a assessorar els equips directius dels centres escolars arran dels intents de control ideològic de Vox amb el pla de segregació lingüística que impulsa la Conselleria d’Educació. Arran de les preguntes que el grup parlamentari de Vox ha fet a la Conselleria d’Educació per saber en quins centres seria possible d’implantar-hi el pla pilot, el sindicat majoritari de l’ensenyament públic ha informat que engegaria un servei per a assessorar legalment els responsables dels col·legis i instituts.

“Davant els atacs contra el professorat que s’han donat al llarg del primer trimestre escolar, el sindicat posarà en marxa un servei en el qual els centres podran notificar incidències i intent de control ideològic dels continguts”, indica l’STEI. Aquest servei tractarà d’oferir a les direccions dels col·legis seguretat jurídica contra propostes com ara el pin parental, detalla.

El sindicat reitera en un comunicat el rebuig al fet que el govern destini 60 milions d’euros per curs a la segregació lingüística, i acusa el PP i Vox de posar en perill la convivència en els centres educatius i la pervivència de la llengua catalana.

Segons el parer de l’STEI, deixar en mans dels centres la decisió d’adherir-se al pla pilot d’elecció de llengua els converteix en el camp de batalla de les obsessions de Vox i del PP contra la llengua pròpia.

Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI: “La situació podria acabar pitjor que amb Bauzá”

Nova mostra de la ruptura entre Sumar i Podem, que ja va marxar del grup parlamentari comú al congrés espanyol. El 62,36% dels inscrits de Podem a Galícia han refusat en una consulta de fer una coalició per a les eleccions gallegues, que es faran el 18 de febrer. El 36,25% dels inscrits sí que han volgut repetir l’aliança que ja van fer a les eleccions espanyoles.

A la votació sobre el candidat a la presidència de la Junta ha guanyat la llista d’Isabel Feraldo, ex-regidora a l’Ajuntament de la Corunya, que era la proposta del sector que dirigeix el partit.

Diario Red, el mitjà que dirigeix l’ex-secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va defensar en una editorial que, tenint en compte el context electoral, Podem no s’ha de presentar a les eleccions i ha de demanar el vot pel BNG, com a principal força que pot disputar-li la presidència al PP.

Sumar va aprofitar l’acte de presentació de la seva candidata, Marta Lois, per anunciar un preacord amb Podem i Esquerra Unida que reservava per a Podem el segon lloc de la llista a la circumscripció de la Corunya, el primer de Lugo, el tercer d’Ourense i el quart per Pontevedra. En canvi, donava a Sumar els primers llocs de la Corunya i Pontevedra, on tenen més possibilitats d’aconseguir l’escó.

El govern de la Generalitat assumeix que difícilment es reprendran les converses per a presentar una candidatura per a organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu el 2030, com havia pretès. La retirada del suport del Comitè Olímpic Espanyol (COE) a una candidatura conjunta entre Catalunya i l’Aragó pels estira-i-arronses entre governs va fer que la Generalitat anunciés que presentaria un projecte de candidatura en solitari, però des que ho va formalitzar ara el juliol del 2022 el COE no ha donat cap resposta, tal com ha avançat l’Ara i ha confirmat VilaWeb.

Això porta a un escenari complicat, a un any d’acabar la legislatura i sense cap perspectiva que hi hagi moviments. Fonts de Presidència consultades per VilaWeb insisteixen que la pilota és a la teulada del COE, i que si l’organisme espanyol no hi dóna resposta, el govern català no pot moure fitxa. Això, afegeixen les mateixes fonts, és el que el govern ja va transmetre als batlles dels municipis del Pirineu que haurien estat implicats en l’organització dels jocs l’últim cop que s’hi van reunir, fa un any i mig. Ara, des que el govern va enviar formalment la seva proposta de candidatura tampoc no ha tornat a parlar amb el COE.

Mentrestant, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va fent via i, malgrat que encara no les ha designades oficialment, ja es dibuixa un futur amb uns Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 –l’any al qual aspirava Catalunya– als Alps francesos, el 2034 a Salt Lake, als EUA, i el 2038 als Alps suïssos. Una perspectiva que deixa poc marge a Catalunya per somiar amb l’organització d’uns jocs als Pirineus.

Tampoc no ajuda a imaginar-s’ho l’emergència climàtica, que enguany s’ha manifestat com mai amb una sequera històrica que ha deixat sense neu les pistes d’esquí catalanes. La secretària d’Acció climàtica, Anna Bernades, n’ha parlat a Catalunya Ràdio: “Amb les imatges que hem vist a les estacions d’esquí, difícilment podran celebrar-se uns Jocs Olímpics d’Hivern en unes latituds com a Catalunya.”

Ha insistit que la decisió sobre si s’insisteix en la candidatura olímpica o no correspon al departament de Presidència, que té les competències d’Esports, però que els informes al respecte fets pel departament d’Acció climàtica fa que hagin de posar-hi “molta precaució”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol un referèndum que pregunti per la independència, però no veu malament que pugui incloure també “una altra proposta“, com ha dit en una entrevista a l’ACN. Ara bé, diu que l’opció de la independència hi ha d’aparèixer i que no s’hi poden barrejar “qüestions gaire diferents” per evitar un resultat ambigu: “El referèndum ha de ser clar, i s’ha de percebre la voluntat de la ciutadania sobre la independència o sobre una altra proposta, si n’hi ha”.

Aragonès ha defensat que el referèndum serveixi per a resoldre el conflicte amb l’estat espanyol, de manera que cal que pregunti sobre la independència com a proposta: “És el requisit imprescindible”. Per això, insisteix que la consulta ha de ser clara per tal que es percebi la voluntat del país sobre “una qüestió concreta”. “La independència ha de ser una opció”, ha dit, i tot seguit ha afegit: “A partir d’aquí, algú pot tenir una altra proposta. Però la independència ha d’estar sobre la taula. Si no, no es tancarà el debat”.

Aragonès va dir, a mitjan octubre, que apostava per un “referèndum a l’escocesa”, com a conclusió després d’haver estudiat l’informe del Consell Acadèmic per l’acord de claredat. El president va afegir que la consulta s’havia de plantejar de manera que la ciutadania es pronunciés amb un “sí” o un “no” sobre la independència. El president va encarregar aleshores un informe a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat per compartir els instruments jurídics de la proposta d’un referèndum “possible, viable i legal”. A l’entrevista a l’ACN, Aragonès ha explicat que l’informe ja està molt avançat i que s’enllestirà durant les setmanes entrants.

Una taula única

El president també ha opinat que espera millorar la complicitat entre els partits independentistes: “Espero que el 2024 la coordinació sigui una realitat”, ha dit, i opina que serviria per a aconseguir millors resultats polítics per als ciutadans. Ha dit que ell està compromès amb aquesta unitat i que ho ha demostrat les diverses vegades que ha demanat públicament als partits independentistes de treballar plegats.

En aquest sentit, ha dit que troba “desitjable” que les diverses taules de negociació -entre partits i entre governs- acabin en un espai compartit i únic. Almenys per tractar qüestions de fons com ara el referèndum. Tot i això, Aragonès admet que ara encara no hi ha les condicions per fer-ho. Així, ha dit que cada part ha d’avançar en la seva respectiva dinàmica negociadora, perquè es vagi creant una confiança entre totes les parts per poder avançar.

“Tot el que sigui tenir més força és bo. I en tindrem si treballem coordinadament i amb complicitat. I, amb més força, més resultats per als ciutadans”, diu.

Taula de partits

Aragonès va dir a l’octubre que convocaria una taula de tots partits catalans excepte Vox per analitzar les conclusions de l’informe d’experts de l’acord de claredat, i en la qual volia exposar la seva proposta d’un referèndum a l’escocesa. La reunió s’havia de fer entre finals d’any i principis del 2024, però encara no s’ha fet. Tot i això, diu que no passa res si no es fa abans de la reunió de la taula de diàleg amb el govern espanyol, que s’ha de convocar durant el primer trimestre de l’any entrant. “Es pot fer en paral·lel”, diu.

Sigui com sigui, insisteix que la taula de partits catalans s’ha de fer “amb feina feta, conclusions i acords sobre la taula”: “No pot servir per tirar-nos els plats pel cap”.

Avui, 30 de desembre de 2023, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

– Míriam Nogueras: “Tota aquesta gent pagarà el que ha fet, i no tan sols els jutges”
– Una vintena d’eleccions del 2024 que marcaran el rumb del món
– L’esperança de vida del 2024: quines diferències hi ha segons el lloc on hem nascut i per què les dones viuen més
– Cinc incògnites del 2024 carregades de dinamita | Article d’Ot Bou
– On podem veure la Grossa de Cap d’Any 2023? Premis i horari
– Un altre jove dirigent independentista fuig d’Hong Kong i s’exilia a la Gran Bretanya
– Xavier Serra, l’igualadí que va conquerir el món del perfum
– Sis grans escumosos de llarga criança per a brindar aquest Cap d’Any
– Fins aviat! | Galeusca de directors, per María Obelleiro
– A reveure, Galeusca | Galeusca de directors, per Vicent Partal

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

El ministre de Turisme andorrà,  Jordi Torres, s’ha mostrat molt crític amb TV3 i  ha culpat la cadena de donar una “mala imatge” de la gastronomia del país. A través d’una piulada a X, l’antic Twitter, ha dit que “fa molts anys que el sector privat i públic treballen per posicionar Andorra Turisme com a referent gastronòmic”, i que no entèn “quines ganes té TV3 de donar mala imatge del nostre país”

Totalment d’acord Jordi…
Fa molts anys que el sector privat i públic treballen per posicionar @andorraworld_ad com a referent gastronòmic .
No entenc quines ganes tè @som3cat de donar mala imatge del nostre País! https://t.co/y37tHmdjsx

— Jordi Torres Falco (@_JordiTorres) December 28, 2023

La publicació de Torres respon  l’exministre de Finances, Jordi Cinca, qui també havia expressat el seu malestar amb TV3 pel contingut del programa.

L’exèrcit rus ha llançat aquest divendres una sèrie d’atacs “com feia temps que no es veia”, segons el portaveu de la Força Aèria d’Ucraïna, Iuri Ignat, que han deixat fins al moment 27 morts i uns 150 ferits.

“L’enemic ha llançat un atac realment poderós i lamentablement hi ha víctimes”, ha reconegut Ignat, qui ha dit que “feia molt de temps que no es veia” tanta activitat en els ràdars ucraïnesos, segons que ha informat l’agència de notícies ucraïnesa UNIAN.

“Els objectius aeris de l’enemic estaven per tot arreu, en totes direccions”, ha explicat. Una apreciació que també ha estat compartida pel president ucraïnès, Volodimir Zelenski, qui ha dit que Rússia ha atacat aquest divendres Ucraïna “amb gairebé tot el que té en el seu arsenal”.

El ministre de Defensa d’Ucraïna, Rustem Umerov, ha explicat que Rússia ha estat “durant molts mesos” emmagatzemant míssils per poder dur a terme aquests atacs. “Els russos han matat els nostres ciutadans i han destruït la nostra infraestructura. Demostren que no tenen un altre objectiu que el terrorisme”, ha dit.

Umerov ha advertit que a causa de les “reserves” de míssils i projectils que ha aconseguit emmagatzemar Rússia durant aquestes darreres dates, “poden i continuaran amb aquests atacs”.

Segons el comandant en cap de les Forces Armades d’Ucraïna, Valeri Zaluzhni, les forces russes han llançat 158 projectils, entre míssils de diferents tipus i vehicles aeris no tripulats. Tot i això, ha destacat que han aconseguit neutralitzar 87 míssils de creuer i 27 drones.

Segons les autoritats locals, ja són 27 els morts i més de 150 els ferits com a conseqüència dels bombardejos russos caiguts en ciutats com Kíiv, on s’han registrat fins al moment set morts. Una xifra que previsiblement augmentarà a l’espera de rescatar diversos cossos més.

A la capital, les autoritats ucraïneses han destacat que malgrat aquesta onada d’atacs sense precedents recents, les infraestructures que ofereixen serveis essencials a la capital no s’han vist danys.

A Zaporijia, altres set persones han mort, mentre que a Dnipró ja s’han recuperat sis cossos sense vida i 30 persones han resultat ferides. El seu governador, Serhi Lisak, ha denunciat que “l’impacte principal” s’ha produït sobre un centre comercial, tot i que d’altres han afectat un hospital.

A Lviv, de moment, només s’ha informat d’una trentena de ferits, mentre que a Odessa han mort quatre persones i a Kharkiv tres més.

TV3 emetrà la Grossa de Cap d’Any 2023 demà, 31 de desembre, a les 12.55. Els presentadors d’enguany seran la periodista Anna Simon i els humoristes Carles Xuriguera i Fel Faixedas. El programa durarà una hora, aproximadament, i VilaWeb el seguirà en directe.

La Grossa de Cap d’Any del 2023: tot allò que heu de saber sobre el sorteig

Loteries de Catalunya posa a la venda cent mil números –que van del 00000 al 99999– amb un total de cinquanta sèries, cinc de les quals en format electrònic. Com cada any, hi haurà cinc grans premis; el primer, dotat amb 200.000 euros per bitllet.

Els premis de la Grossa de Cap d’Any

• Primer premi: 200.000 euros per bitllet (20.000 euros per euro jugat).
• Segon premi: 65.000 euros per bitllet (6.500 euros per euro jugat).
• Tercer premi: 30.000 euros per bitllet (3.000 euros per euro jugat).
• Quarts premis: n’hi ha dos, de 10.000 euros per bitllet (1.000 euros per euro jugat).
• Cinquens premis: n’hi ha tres, de 5.000 euros per bitllet (500 euros per euro jugat).

A més, també hi haurà premis relacionats amb cada un dels premis.

Anna Simon, Carles Xuriguera i Fel Faixedas presentaran el sorteig de la Grossa de Cap d’Any

On es poden comprar els bitllets de la Grossa de Cap d’Any 2023?

A més dels punts de venda habituals de Loteries de Catalunya, de bitllets de la Grossa de Cap d’Any també se’n poden adquirir als supermercats. Així mateix, se’n poden adquirir per internet, a la pàgina oficial de Loteries de Catalunya. Els bitllets es podran comprar fins una hora abans de començar el sorteig.