Vilaweb.cat

En formació de combat

Ja tenim desplegades en formació de combat les forces de l’ordre postprocés. Concedir-los que representen una segona transició no es correspon amb la realitat: fóra millor dir-ne retracció als temps de l’estatut del 2006, sinó que amb nous raves. Aquestes forces no conformen cap bloc renovador de l’estat, sinó una aliança d’interessos de partit merament tàctics, contradictoris i, en última instància, basats en una majoria precària al congrés dels diputats per a sostenir un executiu tenallat per la judicatura franquista, els altaveus que en fan difusió i les forces polítiques que la segreguen i la fan cristal·litzar (v. exaltació del  franquisme i llibertat d’expressió; v. manifestació de Colón).

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La primera línia de combat d’aquest nou ordre es basa en la propaganda per invertir el curs de la guerra: es tracta que l’enemic independentista reconegui i metabolitzi la derrota a fi que l’aliança postprocés passi definitivament a l’ofensiva i restableixi l’ordre autonòmic amb el consens del nou govern de la Generalitat. Les maniobres nocturnes semblen haver fet el seu fet: les promeses de magnanimitat, en forma d’indults, ja han produït manifestacions individuals d’acceptació, resignació i, fins i tot, de negació de la veritat (v. Junqueras, Sánchez). En aquest sentit, la maquinària de propaganda del poder de la Generalitat abona de totes passades el retorn a l’ordre dictat per les conveniències d’allà i d’aquí: només cal seguir la política de gestos, o els gestos polítics, simbòlics, materials: l’abraçada generosa de Jordi Cuixart amb Miquel Iceta al pati dels Tarongers, perfectament intel·ligible a títol personal, però amb càrrega de kriptonita col·lectiva; l’acte d’homenatge a la patronal unionista amb presència del MHP Aragonès; els moviments corporativistes de la patronal per obligar la Generalitat a acceptar la política centralista d’ampliació de l’aeroport (Puigneró ja diu que “es farà tot el que calgui perquè arribi la inversió”); o la posada en dubte que un 52% del vot emès legitimi la independència (v. Rufián).

Visions, certament, inhibidores de la força històrica de l’1-O

La segona línia de combat és més retorta, i té a veure, com de costum, amb el fet d’introduir la confusió als rengles de l’enemic perquè sembli que el bé comú o interès general està contingut en els interessos del poder i dels particulars: en aquest cas, establint una subtil línia vermella que lligaria els enemics de la democràcia –naturalment, segellada per la constitució espanyola– de banda i banda: si allà tenen Vox, aquí tindríem l’independentisme irredempt (v. La Vanguardia i els seus columnistes habituals). D’aquesta manera, l’independentisme, que ha significat, i significa, l’alternativa més democràtica, moderna i inclusiva a la situació d’explotació i opressió que pateix Catalunya per part d’Espanya, quedaria reduït a una secta intransigent que, pretenent defensar la seva pàtria, en realitat l’enfonsaria en la misèria. L’única realitat política seria, doncs, la dibuixada pel consens estat-Generalitat; fora d’això, no hi cabria cap espai d’intervenció: si vols, la prens; i si no, a l’ostracisme o al castell d’ombres del parlament. És una posició que l’actual poder de la Generalitat hauria de tenir molt present, perquè, d’alguna manera, l’estat també li diu: si vols consens, el prens; i si no, la guerra tindrà una resolució ben coneguda: la repressió sense miraments davant qualsevol temptació de reincidir. En aquest sentit, la judicatura franquista fa tenalla amb l’executiu (v. avisos del Suprem i amenaces de la ministra del PSOE sobre el retorn dels exiliats) per obligar el govern de la Generalitat al consens, tot advertint-lo que no s’hi val a badar.

La tercera línia de combat és la diplomàtica, on, fins ara, l’aliança potsprocés va perdent. Per  a redreçar el rumb de la guerra en aquest camp, l’executiu espanyol necessita com el pa que es menja imposar els indults tant a l’anomenada opinió pública espanyola com a la judicatura franquista. D’aquesta manera, raonen, els tribunals europeus hi podrien veure un gest de bona voluntat, amb què l’exili quedaria moralment desarmat i, en conseqüència, l’interior de Catalunya perdria el fi de la lluita diplomàtica a Europa. N’hi ha que veuran una manera d’aprofundir les contradiccions entre l’executiu i la judicatura espanyola, però, si no són exacerbades en benefici propi, les contradiccions no volen dir re. No sé pas si els presos decidits a rebre l’indult hi han reflexionat, però, com que hem de suposar que ja ho han fet, aquesta nova capa d’emblanquinament del règim del 78 significaria una nova humiliació dels lluitadors de l’1-O i no un aprofitament de les contradiccions al si del règim. Qui, amb dos dits de front, no pensaria que l’acceptació de l’indult, mentre es continua amenaçant els exiliats si tornen al país, tindria més d’interès particular i, a tot estirar, de rivalitat política, que no pas de servei al país? Qui pot oblidar que els indults fan opaca la repressió de més de tres mil encausats, la persecució personal d’ex-consellers per arruïnar-los o la petició de sis anys de presó a l’antic conseller Buch? En aquest punt, la divisió tàctica entre l’interior i l’exterior, entre exili i presó, és una conseqüència del paper polític abusiu que s’ha atorgat als presos per dirigir des de dintre una guerra que necessita generals capaços de moure’s en tots els fronts, en tot moment, i amb contacte estret amb els avatars interns i externs. El Consell per la República n’hauria de prendre nota i no limitar-se a emetre comunicats: si no fa seva aquesta Diada quant a les masses, haurà perdut una oportunitat d’or per guanyar legitimitat en la direcció del moviment independentista.

Amb aquest panorama, l’independentisme també ha de formar en posició de combat per reprendre la iniciativa blocant les maniobres tàctiques de l’aliança postprocés (contra indults, amnistia) i mantenir la guerra en els termes estratègics amb què va començar (autodeterminació és independència).

The post En formació de combat appeared first on VilaWeb.

Pep Cruanyes: “Marlaska treballa per amagar la repressió política i les tortures”

Durant el franquisme es deia que la Model de Barcelona era el purgatori i que la prefectura de la Via Laietana era l’infern. Les tortures i maltractaments, que podien allargar-se molts dies, feien que els detinguts veiessin l’entrada a la presó com un alleugeriment. Ningú no ha pagat mai per aquests fets ni s’ha aconseguit que la prefectura deixi de ser un espai policíac, però la lluita contra l’oblit continua viva. Per això ahir es va fer el primer d’un seguit d’actes per reivindicar que l’edifici es converteixi en un centre de memòria i interpretació de la repressió. Tot i que és una iniciativa impulsada el 2005, encara no ha reeixit, i no fa gaire que el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, va refusar la proposta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Parlem de tot plegat amb l’historiador Pep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, que, juntament amb la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea Nacional Catalana i més entitats memorialistes, han impulsat aquests actes reivindicatius. És previst que s’expliquin casos concrets amb la presència de represaliats i que es facin el primer i el tercer dimarts de mes –tret de l’agost– a les 19.00, davant la prefectura. Les entitats també fan una crida a tothom qui hagi rebut tortures o maltractaments a la Via Laietana perquè s’adreci a la Comissió de la Dignitat i expliqui el seu cas en aquestes concentracions.

Fa molts anys que es demana que la prefectura de la Via Laietana es converteixi en un espai de memòria. En quin moment del procés som ara?
—Darrerament hi havia hagut pronunciaments i acords a les corts generals que deien que es crearia una comissió mixta i que ho estudiarien. No deien ni que no ni que sí, però la resposta la va donar el ministre Grande-Marlaska, que va dir que no, que necessitaven l’edifici per a la policia. Això és una burla, perquè tothom sap que aquell edifici és pràcticament inactiu i buit i que l’edifici operatiu és a la Verneda. A més, ens preocupa que hagin anunciat que es gastaran dos milions d’euros a reformar l’edifici. Temem que vulguin desnaturalitzar-lo, com van fer amb la División General de Seguridad a Madrid, a la Puerta del Sol. Van fer-hi desaparèixer totes les cel·les perquè no quedés ni rastre de què havia estat allò: un edifici de detenció i repressió. Temem que vulguin fer això mateix a la Via Laietana…

Com us l’expliqueu, aquesta resistència?
—Difondre la memòria de la repressió no vol dir res més que reparar les víctimes que van rebre tortures allà, reconèixer la repressió política. Per tant, entenem que no comparteixen aquesta anàlisi. Quan parlen de memòria històrica acaben parlant d’agafar un mort i portar-lo amunt i avall i poca cosa més. Res de coses concretes. Totes les ciutats del món ho tenen. Si vas a Berlín hi ha l’edifici de l’Stasi, si vas a Budapest hi ha l’edifici que en diuen del terror, i expliquen la repressió política en l’època comunista, en l’època nazi… Això volem per a aquest centre.

Seria una cosa semblant? 
—S’havia parlat que l’arxiu de la Brigada Político-social de Catalunya es retornés allà i fos un centre de documentació i estudi de la repressió política. I també que es poguessin visitar els llocs on es feien les detencions, les cel·les, els llocs on es feien les tortures, que s’expliquessin quines tortures es feien, que projectessin vídeos de persones que expliquessin el seu testimoni… El que es fa arreu del món.

Quin paper creieu que hi tenen els sindicats de la policia espanyola en aquesta negativa a convertir-se en un centre de memòria? 
—Des que vam començar a reivindicar-ho els sindicats van sortir a dir que això era un maltractament contra la policia. Quan reaccionen així, la primera cosa que penses és si no se senten continuadors d’aquella policia. Si jo sóc un jutge alemany i critiquen un jutge nazi, no em sentiré al·ludit. Si se senten al·ludits és que se senten continuadors d’allò i els sap greu que es parli d’allò que feia aquella gent. Doncs que s’ho facin mirar… Es veu claríssim que Via Laietana és un símbol, però hauria de ser un símbol compartit. Com la presó Model, que serà un símbol i la gent de les presons no se sentirà al·ludida. Ells s’ho prenen com un símbol de defensa de què? D’aquells torturadors? És l’única conclusió a què arribes. Via Laietana és un símbol de què no ha de ser la policia.

En els actes que heu organitzat recollireu casos de detinguts a la comissaria de la Via Laietana, no solament durant el franquisme.
—Sí, cada setmana hi haurà un cas d’una detenció o tortura i cada vegada explicarem amb detall les tècniques de tortura. Ho explicaran els afectats o en llegirem els testimonis.

Me’n podríeu posar cap exemple? 
—En la primera concentració hem parlat de les detencions de l’operació Garzón, dels Jocs Olímpics. Tot i que els van portar a Madrid, van ser detinguts aquí i les tortures sempre comencen en el moment de la detenció, amb els maltractaments, com es va comprovar en el cas dels detinguts del 23-S, que es veia que havien estat torturats psicològicament. En el segon acte es parlarà d’una detenció de final dels setanta amb testimonis dels qui van ser torturats. I en el tercer acte repassarem els testimonis de la repressió sindical.

Ramon Piqué: ‘A la sala d’interrogatoris, m’estrenyien la bossa al cap i em feien agenollar’

Sempre feien servir els mateixos mètodes o dinàmiques?
—Els mètodes de repressió política i tortura són universals, tot i que s’han anat sofisticant d’ençà de la Inquisició, que eren molt bèsties. Si parléssim de què feia l’Stasi, la KGB o policies americanes, la major part de mètodes de tortura són semblants: tortures psicològiques, tortures durant dies en què no es veu ni la llum ni el sol perquè el detingut perdi la noció del temps… Hi ha moltes tècniques que no són originals de la policia espanyola, tot i que és possible que alguna l’hagin practicat més. Per exemple, un dia parlarem de Jordi Carbonell, que el van torturar perquè no va voler declarar en espanyol, volia declarar en català.

Qui més hi va passar?
—Molta gent. Quan es va constituir el Sindicat Democràtic als Caputxins de Sarrià hi havia Salvador Espriu, Pere Quart i Jordi Rubió, que van passar per Via Laietana. El cap de la Brigada Político-social en aquells moments era Antonio Juan Creix. Diuen que Pere Quart li va dir “Creix, però no et reprodueixis!” [Riu.] Entre els detinguts del segon acte que farem parlarem amb Agustí Alcoberro, vice-rector i professor d’història a la Universitat de Barcelona.

El primer acte davant la prefectura de Via Laietana Pep Cruanyes en el primer acte davant la prefectura de Via Laietana El primer acte davant la prefectura de Via Laietana Ramon Piqué en el primer acte davant la prefectura de Via Laietana El primer acte davant la prefectura de Via Laietana Pep Cruanyes en el primer acte davant la prefectura de Via Laietana

Hi ha dades concretes sobre el nombre de persones que van ser torturades a la Via Laietana?
—No, per això també volem la documentació. A la Via Laietana, per exemple, es conservaven tots els llibres d’entrada de presos. Fins i tot conservaven els de l’època de la Generalitat Republicana, que hi va tenir la prefectura durant la República. El 19 de juliol el capità Escofet i el cap d’ordre públic de la Generalitat van dirigir la resistència contra els franquistes des d’allà. Era el centre d’operacions des d’on es va fer l’aturada de l’alçament.

De fet, sovint es lliga la Via Laietana amb el franquisme, però també hi ha moltes coses per a explicar abans i després. 
—Sí, hi ha molts fets que malauradament van passar després del franquisme. Algunes detingudes durant els fets d’Urquinaona recentment han explicat que les van dur a la Via Laietana i que allà les van menysprear i maltractar com a dones. Això també ho explicarem de manera específica: les tortures a les dones, que no són les mateixes que als homes, sinó que s’enfoquen en l’aspecte del gènere, a menystenir-les i a humiliar-les per això.

Paula, detinguda a Urquinaona: ‘Cops de puny, puntades de peu… A Via Laietana van fer escorcolls a hòsties’

Totes les tortures han restat impunes, també les denunciades durant la democràcia. Què en penseu?
—A Estrasburg hi ha deu condemnes a l’estat espanyol per no haver investigat tortures denunciades. Una és dels fets dels Jocs Olímpics. I encara és més greu que moltes d’aquestes condemnes es refereixen al senyor Grande-Marlaska quan era jutge. I ara fa actuacions per amagar aquests fets. Això demostra que el fet que ell no investigués les tortures no va passar per casualitat, sinó que va treballar per amagar la repressió política i les tortures, i encara ho fa des del Ministeri d’Interior.

The post Pep Cruanyes: “Marlaska treballa per amagar la repressió política i les tortures” appeared first on VilaWeb.

Escandalosa obscenitat dels mitjans de comunicació

Les que tenim una edat crec que no podrem oblidar mai el fàstic que ens va produir veure el poble d’Alcàsser convertit en un gran plató, liderat per les màximes estrelles televisives de tots els canals, quan van violar, torturar i assassinar les xiquetes d’Alcàsser. No hi havia límits, amb el micro a la mà i la càmera al muscle oloraven la sang i anaven a la percaça de qualsevol que pogués donar una informació: el veí del cinquè, la companya de classe, la botiguera… Tot s’hi valia i tothom opinava, tothom plorava, tots en sabien alguna cosa, de tots eren amigues. Però ningú no va trepitjar l’ull de poll, ningú no va parlar de violència masclista, de patriarcat, de la violència estructural, terror sexual, perquè aquests conceptes incomoden i no generen audiència, són més rendibles unes bones ploramorts amb els cabells de perruqueria que anar a l’arrel del problema. Això va ser el 1992, i sembla que no han après res; encara més, han millorat la tècnica.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fa uns quants dies se’ns va glaçar la sang en assabentar-nos que un pare havia assassinat dues nenes per fer mal a la mare, un cas de violència indirecta (o vicària), la més terrible de les violències masclistes. I la història es va repetir, era notícia de primera plana, els millors reporters de les televisions es van traslladar fins al lloc de fets, l’estrella era la Guàrdia Civil, que havia rescatat el cos d’una de les nenes, un èxit policial. Aquests senyors de la Benemèrita no van pronunciar ni una sola vegada les paraules violència, masclisme, vicària, patriarcat. Experts en assumptes del cor han fet sang i fetge sobre la intimitat de la mare i les ploramorts de perruqueria han tornat a omplir les pantalles. I ara amb més aliats, les xarxes socials: dibuixos, il·lustracions, notes de condol, hashtags, per les nenes mortes. Mortes? No, assassinades.

Un cas tan sucós va deixar en segon pla l’assassinat de sis dones per violència masclista, una de les quals de disset anys, esquarterada pel pare del seu fill. Sembla que tampoc no fa pujar l’audiència denunciar que Juana Rivas ha entrat a la presó per defensar els seus fills d’un pare maltractador, i que ni tan sols se l’ha escoltada. Tampoc no és notícia l’acusació de la falsa síndrome d’alienació parental, per la qual la justícia va separar Irune Costumero de la seva filla per no voler que convisqués amb el seu pare, també maltractador.

Des del 2013 es comptabilitzen a l’estat espanyol quaranta xiquets assassinats per violència vicària, des del 2013. Esgarrifa pensar com es pot multiplicar la xifra si haguessin començat a comptar des del 2000, i grapa el fetge pensar en totes les víctimes del segle XX, silenciades i sense justícia. Gairebé una vintena de dones han estat assassinades per violència masclista el 2021, més de la meitat l’últim mes. 1.096 víctimes assassinades des del primer de gener de 2003 fins al dia d’avui. Però de segur que en són moltes més, perquè les estadístiques oficials a l’estat espanyol només comptabilitzen les dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles.

Els assassins i maltractadors no són malalts, ni tan sols monstres, són fills sans del patriarcat, del mateix que prioritza de manera obscena l’audiència, del que no considera les dones com a persones, i no es planteja considerar com a terrorisme la violència envers les dones i els seus fills.

The post Escandalosa obscenitat dels mitjans de comunicació appeared first on VilaWeb.

Felipe VI beneeix el desglaç a Barcelona

El Cercle d’Economia tindrà el goig de comptar amb la presència de Felipe VI per primera vegada en les seves jornades econòmiques. La visita no és pas casual. Es fa en un dels lobbys econòmics que més han predicat la concòrdia entre Catalunya i Espanya, i justament quan els indults als presoners polítics catalans semblen imminents. La casa reial espanyola vol donar continuïtat al desglaç exhibit la setmana passada entre els governs català i espanyol en la trobada de Sánchez i Aragonès a Foment del Treball. També ho vol la Generalitat. Per això el president, Pere Aragonès, participarà en una trobada amb Felipe VI, trencant així amb el veto de la Generalitat en les últimes visites del monarca.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Felipe VI no saluda un president català d’ençà del maig del 2019, quan va trobar-se amb Quim Torra al Saló de l’Automòbil. Des de llavors ha tornat tres vegades i ni una no l’ha rebut la màxima autoritat catalana. En l’última visita, el mes d’octubre passat, Felipe VI va assistir al lliurament de premis de la Barcelona New Economy Week, un esdeveniment econòmic organitzat pel Consorci de la Zona Franca. Torra havia estat destituït i Aragonès era el vice-president en funcions de president. Amb aquesta situació el govern va decidir de plantar el rei.

L’anunci es va fer ahir a la nit, després d’un reguitzell d’anuncis i rectificacions en el si del govern sobre com tractar la visita de Felipe VI. A primera hora del matí Aragonès no descartava d’assistir ell mateix al sopar inaugural de les jornades econòmiques i coincidir així amb el rei espanyol. Però més tard la portaveu del govern, Patricia Plaja, va anunciar que seria el vice-president, Jordi Puigneró, qui hi aniria. Només van passar tres hores quan hi va haver un nou gir de guió. Puigneró se’n va desdir i va emplaçar a Presidència que delegués la responsabilitat a un altre membre del govern. Finalment l’escollida va ser Laura Vilagrà.

Quan ja semblava tot tancat, Presidència ha decidit que Aragonès també havia de coincidir amb Felipe VI. Tots dos participaran en una trobada prèvia al sopar protocol·lari amb empresaris coreans.

Hi hagi foto o no, aquesta trobada entre Generalitat i casa reial espanyola serà llegida internacionalment com una nova mostra de normalitat. De fet, ahir, Reuters entrevistava Aragonès quan aquesta encara no havia descartat d’assistir al sopar. El mitjà ho llegia com “un signe de la possible relaxació de la relació tibant amb Madrid”. També recordava que des del discurs del 3-O de 2017 de Felipe VI les autoritats catalanes independentistes havien boicotat els esdeveniments amb la presència del rei espanyol.

La fi del veto contrasta amb la resposta del carrer. Ahir les assemblees territorials de l’ANC van organitzar cremades de fotografies de Felipe VI a nombroses places del país. I avui, coincidint amb el sopar, hi haurà una concentració a les 19.00 a la plaça del Mar, a tocar de l’Hotel W.

Aquesta serà la primera d’un reguitzell de visites de Felipe VI a Catalunya que pretén rebaixar la tensió que han despertat els seus darrers viatges a Catalunya. El 27 i 28 de juny assistirà a la inauguració del Mobile Word Congress i el primer de juliol, al costat de la seva dona i les seves filles, acudiran al lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona.

L’últim cap de l’estat espanyol que va assistir a les jornades econòmiques anuals del Cercle d’Economia va ser el rei emèrit, Juan Carlos. Era el 2008 i les primeres espases polítiques i econòmiques de l’estat espanyol reunides a Sitges ni podien albirar la crisi econòmica que era a punt d’esclatar. El clima polític era calmat i les cròniques d’aquell dia parlen de la bona sintonia entre Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Javier Solana i Rodrigo Rato. D’alguna manera, aquesta és la normalitat que haurien volgut exhibir ara totes dues parts. D’aquell dia també serà recordada la patacada de Juan Carlos quan baixava de la tarima.

 

Hores abans del sopar, Aragonès també assistirà a la inauguració de les jornades econòmiques, que enguany deixen de fer-se a Sitges per traslladar-se a l’Hotel W. El president de la Generalitat sempre s’encarrega de fer el discurs d’obertura. Una tradició inamovible que també van seguir Carles Puigdemont i Quim Torra.

En el cas del primer, va anar-hi poc després d’anunciar la data del referèndum. La tensió era palpable a la sala de conferències, ocupada per una bona colla de directius de grans empreses i multinacionals. El president del Cercle de llavors, Juan José Brugera, va donar pas al col·loqui llegint una única pregunta dels assistents; tradicionalment les apunten en un paper i se’n llegeixen unes quantes. Més que una pregunta va ser un comentari d’un to agressiu, una agressivitat palpable en aquell moment, sobretot per part de certs sectors: “A Catalunya no hi ha les condicions equitatives per a un referèndum perquè el govern no és neutral i els mitjans de comunicació catalans fa anys que adoctrinen contra Espanya i oculten les greus conseqüències de la independència.”

Torra tampoc no va fallar el 2019. El president Brugera li va retreure en directe “la pèrdua del poder econòmic de Catalunya” i el va instar a defensar el diàleg. En resposta, el president de la Generalitat va demanar al públic, format íntegrament per empresaris, que s’impliquessin a favor del referèndum.

El missatge d’enguany del Cercle d’Economia continua en la línia de fer de pont entre les dues administracions. Sabent el canvi d’actitud del govern d’Aragonès, les reclamacions i queixes polítiques no tan sols s’adrecen a la Generalitat, sinó que es reparteixen les culpes entre Madrid i Catalunya. El president del cercle, Javier Faus, va fer una ponència la setmana passada en què demanava a l’independentisme d’aparcar “temptacions unilaterals”, però també va criticar el “centralisme” de l’estat espanyol, i particularment de Madrid, que actua –va dir– com una “aspiradora de recursos de la resta d’Espanya”.

The post Felipe VI beneeix el desglaç a Barcelona appeared first on VilaWeb.

Andreu Mas-Colell, la tortuga i l’escorpí

Andreu Mas-Colell és un dels economistes més importants del món. I un home respectat a tot arreu. Quan va decidir d’abandonar la zona de confort per fer de conseller del govern de la Generalitat no era estrany que, en segons quins llocs, ell destaqués més que el president d’aleshores, Artur Mas. Especialment si anava de viatge als Estats Units i en ambients econòmics. Allà és una figura molt valorada entre intel·lectuals i acadèmics per la seua dedicació d’anys a la universitat i per l’excel·lència del seu treball acadèmic.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ara el professor Mas-Colell s’enfronta a una situació insòlita. D’ací a un parell de setmanes, casa seua, la seua pensió i els seus comptes bancaris seran confiscats per les autoritats espanyoles, en el context de la repressió contra l’acció exterior de la Generalitat. Mas-Colell farà setanta-set anys el dia 29, un aniversari marcat perquè serà just el dia que, amb quaranta encausats més, entre els quals Albert Royo, rebrà la notificació de quants diners fruit del seu treball i esforç al llarg d’una vida li robaran amb l’acusació, per exemple, d’haver aprovat en el pressupost de la Generalitat l’acció exterior del govern, completament legal. La cosa seria esperpèntica si no fos tan greu. Però al mateix temps és ben significativa.

Aquests dies tots parlen dels indults. La jugada té la vista posada a Europa, en l’intent de fer veure que hi ha un moment de distensió i negociació, que hi ha alguna cosa que va canviant. Però, mentrestant, la repressió no s’atura ni un moment. Ni s’aturarà. La penal, l’econòmica, totes. I sobre això, crec que hi ha tres coses a dir que el cas de Mas-Colell exemplifiquen a la perfecció.

La primera és que cap català no és lliure de la repressió. Deixeu-vos estar d’il·lusions falses si és que en teniu cap. L’amic José Eduardo Agualusa una volta va dir que “un jueu és algú a qui cada dia li recorden que és jueu” i jo li vaig respondre que un català també. Perquè tant hi fa què haja fet. A Andreu Mas-Colell no li roben els diners pel que va fer o va deixar de fer mentre era conseller, sinó únicament per ser membre del govern de Catalunya. I ho fan mitjançant una institució que, tot i el nom, Tribunal, no admet el més elemental dels drets, que és el de la defensa. Després pots reclamar, és veritat, al cap dels anys pots acabar arribant a Europa i guanyar, però en el mentrestant –i amb 77 anys al coll el mentrestant compta molt– tu quedaràs en la ruïna.

La segona és que aquesta repressió econòmica vol apartar de la funció política tothom, però molt especialment la gent més preparada. La gravetat dels fets és enorme, com explica en aquest fil de Twitter el seu fill. Aquest organisme de l’estat pretén expropiar els béns de quaranta alts càrrecs que formaven part del govern a partir del 2011, amb l’argument que van finançar el referèndum del 2017. Per favor! El 2011 ni tan sols havia nascut l’Assemblea Nacional Catalana, ni ningú pensava en cap referèndum, més enllà de les consultes populars. Ni tan sols s’havia imaginat la consulta del 9-N. Això no tracta del referèndum d’autodeterminació del 2017, per més que si fos així, tampoc no estaria justificat. Això tracta de repressió nua i crua. I d’escarment. D’aprofitar el moment per matar-ho tot. Mas-Colell era un professor de Harvard reputat i distingit que el 1995 va decidir de tornar a Catalunya per crear la Universitat Pompeu Fabra i que, posteriorment, va acceptar de ser, primer, conseller d’Universitats i Recerca i, després, d’Economia. Cadascú pot opinar el que vulga del pensament i les polítiques del conseller Mas-Colell, però és evident –i la prova definitiva és això que li passa– que ell va deixar enrere una situació molt còmoda per mirar de contribuir a millorar el país. O per a servir la societat. I això, exactament això, és el que no volen que passe.

I la tercera. Supose que coneixeu bé la història de l’escorpí i la tortuga. Aquella en què un escorpí volia travessar un riu i va demanar suport a una tortuga, però la tortuga li va posar com a condició que no la piqués o s’ofegarien tots dos. L’escorpí, a mitja travessa, la va picar i quan s’enfonsaven tots dos en l’aigua, la tortuga li va demanar per què havia fet aquella bestiesa que faria que tots dos morissin, i l’escorpí li va respondre: “No puc evitar-ho, sóc un escorpí.”

Doncs això. Ni poden evitar-ho, ni podran evitar-ho. I ells mateixos acabaran sabotejant qualsevol maniobra de diàleg que es pose sobre la taula. Perquè és allò del pendent ferroviari. Ells van cedir a posta el control de l’estat i ara no valdrà de res cap cosa que facen perquè ja no poden recuperar-lo. Espanya és una democràcia morta.

Imaginem, de fet, que Pedro Sánchez prova de desplegar una gran operació per a fer veure que el tema català s’ha encarrilat –el fill de Mas-Colell mateix, en el seu fil de piulets, s’ho creu, això. Molt bé, els nou presos seran al carrer, potser, fora d’una presó on no haurien hagut d’entrar mai. Però els exiliats hauran de continuar lluitant i, per tant, es continuarà qüestionant quina mena d’estat és Espanya. I els més de quatre mil represaliats que ja hi ha aniran desfilant davant dels tribunals. I tornarà a entrar gent a la presó, presos polítics també ells, molts, alts càrrecs del govern. I l’escàndol internacional, que sembla que és l’única cosa que mou Pedro Sánchez avui, continuarà creixent i creixent. Com creix cada hora en el cas de Mas-Colell, precisament. No poden evitar-ho, els escorpins, això de picar.

I és per aquest motiu que ells, Pedro Sánchez i els seus, ja no tenen cap clau per a frenar la crisi, ni una. Poden fer algunes coses, algunes reformes d’aparador, que temporalment sembla que apaivaguen la tensió, però l’enfrontament entre Catalunya i Espanya ja s’ha instal·lat en forma de combat nació contra nació i per això el seu estat va a totes.

L’estat espanyol ho ha entès molt millor que nosaltres. Potser alguns al nostre país voldran continuar creient en fantasies i jugades mestres per a retardar el que és inevitable, però el marge per a evitar la confrontació cos a cos és gairebé inexistent, per no dir que és, com pense jo, una fantasia i prou. Per aquesta raó no hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga. Això o una desgastadora onada de repressió que no tindrà aturador i davant la qual tots estarem indefensos. No es pot tornar al passat autonòmic perquè el passat ja està destruït. Només hi ha el camí que tenim davant.

 

PS1. Quin numeret tan lamentable del govern amb la visita del Borbó. Primer que si anava el president, després el Puigneró, després la consellera Vilagrà i ara hi ha qui diu que anirà finalment el president Aragonès. Quina poca serietat, quin poc caràcter.

PS2. Hi ha una certa discussió sobre la faula de la tortuga i l’escorpí. A l’hora d’escriure-ho, el cervell m’ha fet una mala passada, però tot té un bon final.

Segurament havia d’haver parlat, com diuen alguns subscriptors, de la granota i l’escorpí, que és la versió més habitual d’aquesta faula als Països Catalans. Però per alguna raó el meu cap ha posat la tortuga en compte de la granota. Quan m’han avisat, he comprovat, tanmateix, que aquesta versió, la de la tortuga i l’escorpí, és l’original persa, aplegada el 1500 per Hossein Va’ez Kashefi, versió que per alguna raó que no puc explicar el meu cap ha decidit que era la bona. I la veritat és que, rellegint-la, potser hauríem de convenir que de vegades el pilot automàtic, si és que ha estat això, és millor que el cervell conscient. En la versió persa, la tortuga és picada, però l’escorpí no aconsegueix de matar-la i en canvi ell sí que es mor. I quan es mor, ofegat, la tortuga sentencia: “Els savis ja han explicat que tenir un caràcter vil equival a lliurar l’honor al vent i t’embolcalla de vergonya i repugnància.” Molt millor, crec. Molt millor.

The post Andreu Mas-Colell, la tortuga i l’escorpí appeared first on VilaWeb.

ERC i Bildu sumen els suports del PSOE i Unides Podem al congrés perquè es desclassifiquin els documents del 23-F

ERC i EH Bildu han aconseguit sumar els suports del PSOE i Unides Podem a una proposició no de llei que demana al govern espanyol que faci “els canvis legislatius necessaris per desclassificar i donar a conèixer tots els documents escrits, sonors o de vídeo que permeti conèixer amb exactitud els fets vinculats al cop d’estat del 23-F“. La iniciativa es votarà demà i previsiblement prosperarà també amb el suport de Junts, el PDECat, la CUP, Compromís, el PNB, Més País i el BNG. En canvi, el PP, Ciutadans i Vox han anunciat que s’hi oposaran.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La iniciativa recorda a la seva exposició de motius que les investigacions posen en qüestió la “versió edulcorada” que s’ha donat fins ara del 23-F, però “passats 40 anys ja no hi ha cap justificació per no conèixer en detall cada document i informació significativa”.

Durant tots aquests anys s’ha aplicat la Llei de Secrets Oficials de 1968 que va ser reformada el 1978 i que segons ERC i Bildu ha generat “opacitat, indefensió i sobretot desmemòria”. Ara, apunten, “és vergonyós conèixer a través de països estrangers i els seus serveis d’intel·ligència fets transcendents que són secrets a Espanya”. La iniciativa persegueix conèixer “tots els noms dels militars implicats a la intentona, no només els caps de turc condemnats”, així com “la trama civil directa i indirecta del cop”, així com els contactes amb “partits que acceptaven un govern de concentració com a mal menor”.

The post ERC i Bildu sumen els suports del PSOE i Unides Podem al congrés perquè es desclassifiquin els documents del 23-F appeared first on VilaWeb.

L’advocacia de l’estat espanyol no demana presó per al president Pujol, però sol·licita 25 anys per a Jordi Pujol Ferrusola

L’advocacia de l’estat espanyol no demanarà presó per a l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol en el judici contra la seva família a l’Audiència espanyola. En canvi, sol·licitarà una pena de 25 anys de presó pel seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, 17,5 anys per a l’ex-dona d’aquest, Mercè Gironès, i 4 anys per Josep Pujol Ferrusola. Se’ls acusa de falsedat documental, delicte contra la Hisenda pública, emblanquiment de capitals, entre més.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’advocada de l’estat, Rosa María Seoane, també demana 2 anys de presó i 60.000 euros de multa per a diversos empresaris per un presumpte delicte de falsedat documental. Són Francesc Robert Ribes, Bernardo Dominguez Cereceres, José Barrigón, Gustavo Buesa, Josep Mayola, Luis Delso, Carlos Sumarroca, Josep Cornado, Alejandro Guerro i Carles Villarrubí.

També reclama a Pujol Ferrusola i a Gironès 7,7 milions euros en concepte de responsabilitat civil pel presumpte delicte contra la Hisenda pública corresponent al pagament de l’IRPF dels exercicis 2007, 2008, 2009, 2010 i 2012.

La posició de l’advocacia de l’estat contrasta amb el jutge instructor de l’Audiència espanyola, que proposava de jutjar tota la família Pujol per presumpta organització criminal, i la de la fiscalia anticorrupció, que demana 9 anys de presó per l’ex-president de la Generalitat, 29 anys per a Pujol Ferrusola i entre 8 i 14 anys per la resta dels fills.

The post L’advocacia de l’estat espanyol no demana presó per al president Pujol, però sol·licita 25 anys per a Jordi Pujol Ferrusola appeared first on VilaWeb.

[FOTOGRAFIES] Cremades de fotografies del rei espanyol, Felipe VI, per a protestar contra la seva visita a Barcelona

Desenes de ciutadans han cremat fotografies del rei espanyol, Felipe VI, que anirà demà a Barcelona a participar en el sopar inaugural de la reunió anual del Cercle d’Economia que es farà a l’Hotel W. Com a protesta, avui a les 20.00 les assemblees territorials de l’ANC havien convocat cremades d’imatges del monarca arreu del territori, amb dissenys gràfics per imprimir a casa fets per la pàgina web Encartellem.cat. A banda de la cremada de fotografies a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, n’hi havia de convocades a la plaça del Vi de Girona, a la plaça del Mercadal de Reus i a la d’Espanya d’Igualada.

Fotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert Salamé googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’ANC ha dit que aquesta visita és “una nova provocació” de l’estat espanyol i que expressen un rebuig enèrgic a la monarquia espanyola. “Amb aquesta mobilització els fem saber que no els volem aquí”, diu l’organització.

Demà, amb motiu del sopar inaugural de la reunió anual del Cercle d’Economia al qual assistirà Felipe VI, el secretariat nacional de l’ANC ha convocat una concentració a la plaça del Mar, a tocar de l’Hotel W. Serà a les 19.00, una hora abans del sopar.

The post [FOTOGRAFIES] Cremades de fotografies del rei espanyol, Felipe VI, per a protestar contra la seva visita a Barcelona appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Catalunya Nord vaccinarà els menors de 18 anys. Israel retira les màscares dels espais tancats

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Catalunya Nord començarà a vaccinar els menors de divuit anys, que hauran de tenir una autorització dels pares. Es farà únicament als centres sanitaris i l’edat mínima serà de dotze anys. A l’estat francès, la xifra total d’adolescents és de 3,5 milions. El ministre de Sanitat francès, Olivier Veran, ha explicat que la variant delta del coronavirus representava entre un 2% i un 4% de les proves, i ha advertit que eren dades similars a les que tenia el Regne Unit abans que hi fos la variant dominant.

A l’estat espanyol, la Comissió de Salut Pública ha aprovat tres nous grups de vaccinació. Són el grup 11 –dels qui tenen entre 30 anys i 39–, el 12 –entre 20 i 29– i el 13 –entre 12 i 19. Quant als adolescents, es prioritzaran els grans dependents i en condicions de risc molt alt. Per una altra banda, la suspensió de l’obligació de dur màscara en espais exteriors, no s’ha abordat en la reunió d’avui. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat que la màscara deixi de ser obligatòria a les platges i en espais naturals.

Avui, un estudi del servei de salut públic d’Anglaterra ha determinat que el fet d’estar vaccinat amb dues dosis de Pfizer o d’AstraZeneca genera prou immunitat per a evitar una hospitalització per covid-19 tot i la variant delta. Segons la investigació, tenir les dues dosis de Pfizer salva de ser hospitalitzat en un 96% i les d’AstraZeneca, en un 92%. Aquesta protecció és la mateixa que es genera amb la variant alpha, la primera del coronavirus que va circular i a partir de la qual es van desenvolupar els vaccins. Un altre estudi, del centre Zoe Covid Symptom Study, indica que els símptomes principals d’aquesta nova variant, més contagiosa que les anteriors, són el mal de cap sense febre, la irritació del coll i la picor del nas.

Per altra banda, el govern d’Israel ha decidit de suprimir l’obligatorietat de portar la màscara en espais tancats, amb l’excepció del personal dels centres sanitaris i dels turistes que no estiguin vaccinats contra la covid-19. Sí que recomana de dur-la posada al transport públic. Gairebé el 60% de la població ja té les dues dosis dels vaccins i el nombre de contagis i morts ha caigut en picat de fa setmanes. De fet, d’ençà del primer de juny s’han retirat la majoria de les restriccions.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.168.503 casos i 30.974 morts, i actualment hi ha 226 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 177.199.959 casos confirmats i 3.832.340 morts. Del total de casos, 161.607.406 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.335.515 casos i 615.247 morts;
–L’Índia, amb 29.627.763 casos i 379.551 morts;
–El Brasil, amb 17.454.861 i 488.404 morts;
–L’estat francès, amb 5.741.354 casos i 110.454 morts;
–Turquia, amb 5.342.028 casos i 48.879 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.745.199 casos i 80.579 morts.

La píndola de Jordi Goula: “La crisi la deixarem enrere abans que no prevèiem”

A mesura que van passant els dies i la vaccinació va a un ritme que sembla més que acceptable, el risc d’una recaiguda a la pandèmia va minvant, com també la possibilitat de noves restriccions de la mobilitat. Això fa que les previsions es modelin amb un marge d’error més petit i les xifres es vagin ajustant. Ahir va ser el Banc d’Espanya que va donar dues bones notícies sobre el creixement futur de l’economia de l’estat espanyol, i de retruc, la nostra. La primera té a veure amb un augment de les previsions d’augment del PIB d’enguany i la segona avança un trimestre el retorn a l’activitat econòmica que hi havia abans de la pandèmia i el passa al quart de l’any vinent. En realitat, les dues notícies són la mateixa, però vista des d’angles diferents.

A les “Projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola (2021-2023)”, el supervisor explica que, en comparació amb les projeccions del març, les actuals impliquen una revisió a l’alça del creixement del PIB el 2021 i el 2022 (de 0,2 i 0,5 punts percentuals, respectivament), cosa que recull l’impacte positiu sobre l’activitat del canvi en els supòsits en què es basen ara les projeccions –sobretot una millora clara en les exportacions– i el dinamisme més gran de l’activitat en el trimestre en curs.

Amb la revisió s’espera que el creixement del PIB arribi al 6,2% al conjunt del 2021. L’etapa d’altes taxes d’avanç del producte fins al final del 2021 aniria seguida d’una altra de creixements més moderats fins al final de l’horitzó de projecció. No obstant això, el dinamisme pronunciat de l’economia en la resta de l’any donarà lloc a un potent efecte d’arrossegament sobre la taxa mitjana de variació del PIB el 2022, que pujaria fins al 5,8%. De totes maneres, el PIB no aconseguiria el nivell previ a la pandèmia fins a l’últim tram del 2022. Això indica que, ni que sigui transitori, l’impacte de la crisi sanitària serà relativament persistent. Així i tot, en comparació amb l’estimació passada, la recuperació s’avança un trimestre.

Hi ha dos aspectes addicionals que en l’anàlisi del Banc d’Espanya em semblen molt importants: el consum i el mercat laboral. Afirma que la solidesa del consum també serà afavorida per la recuperació progressiva del mercat de treball i, consegüentment, de les rendes domèstiques, en què guanyaran pes els ingressos laborals enfront de les ajudes públiques. Addicionalment, la disminució gradual de la incertesa sobre la situació sanitària i econòmica afavoriria una reducció del component precautori de l’estalvi, i proporcionaria un impuls addicional a la despesa de les famílies. Com a resultat, el consum pujaria d’un 7,1% el 2021 en l’escenari central. En la mitjana del 2022, la taxa encara seria elevada (5,7%).

I quant al mercat laboral, anticipa que les hores treballades reprendran un camí ascendent a partir d’aquest trimestre, en línia amb la recuperació de l’activitat. El creixement de les hores treballades seria del 6,7% el 2021, que es moderaria fins al 5,4% l’any vinent. Aquesta recuperació de l’ocupació permetria de reduir la desocupació, fins a situar-se per sota dels nivells pre-pandèmics a partir de final del 2022. En definitiva, lliga –sense decalatge temporal– la recuperació del PIB amb la millora de l’ocupació. Em semblen –si acaben essent certes– unes previsions molt positives.

I a Catalunya què diem? Aquest matí s’ha presentat l'”Enquesta de situació econòmica de primavera 2021″ del Col·legi d’Economistes de Catalunya, feta entre el 13 i el 31 de maig. Diu que l’índex de confiança dels economistes –que sintetitza el sentiment del miler de col·legiats que hi han participat– davant de la situació econòmica general, després d’avaluar tots els factors que hi incideixen, es recupera de manera molt significativa. Per exemple, en relació amb fa un any (en una situació marcada pel confinament de la població i la declaració de l’estat d’alarma), passa del 3,62 al 4,20 per a l’economia catalana. I, quant a la previsió, s’apunta que l’índex continuarà recuperant-se i se situarà en el 4,79 a final d’any, cosa que vol dir una embranzida notable, com la indicada pel Banc d’Espanya.

Com a detall a no menystenir, cal esmentar que l’acord per a la investidura del president de la Generalitat, que es va cloure mentre es feia l’enquesta, va originar una millora significativa sobre les expectatives referides a la situació de l’economia catalana d’aquí a final d’any. Els qui van respondre abans de fer-se públic l’acord situaven la previsió a final del 2021 de l’índex dels economistes per a l’economia catalana en el 4,69 de mitjana, mentre que els qui van respondre després de la notícia, el situaven 0,20 punts més amunt, en el 4,89. És el preu en què calculen l’estabilitat política.

Una curiositat, per acabar, és l’escepticisme que tenen els professionals de l’economia respecte de l’eficàcia de les administracions. Amb relació a les prioritats entre les estratègies de reactivació i transformació de l’economia catalana que la Generalitat ha definit per orientar l’aplicació dels fons europeus, els economistes consideren que les més importants són la innovació, la competitivitat i les infrastructures. Fins ara cap sorpresa. Però ve’t aquí que, quan els demanen sobre la capacitat de gestió, execució i control dels fons europeus per les administracions, els enquestats són més aviat escèptics: atorguen una puntuació de 4,38 punts a la Generalitat i una d’encara inferior, 3,95, al govern espanyol. Sobre 10, és clar…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: L’efecte del clima i l’oratge sobre la covid-19: què en diuen els científics?
–BBC: Canviarà res, per als països pobres, amb mil milions de vaccins? (en anglès)
–Libération: L’origen de la covid a Wuhan: passeu, que aquí no hi ha res a veure (en francès)
–The New Yorker: La batalla al voltant de la teoria de l’origen de la covid al laboratori (en anglès)
–Publico: Mal de cap i picor al nas? Sembla un constipat, però podrien ser símptomes (en portuguès)
–The Independent: El “dia de la llibertat” s’ajorna: això és tot el que n’heu de saber (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Un estudi britànic determina que els vaccins impedeixen la covid greu tot i la variant delta
Els nous símptomes de covid-19 provocats per la variant delta

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Catalunya Nord vaccinarà els menors de 18 anys. Israel retira les màscares dels espais tancats appeared first on VilaWeb.

La crisi la deixarem enrere abans que no prevèiem

A mesura que van passant els dies i la vaccinació va a un ritme que sembla més que acceptable, el risc d’una recaiguda a la pandèmia va minvant, com també la possibilitat de noves restriccions de la mobilitat. Això fa que les previsions es modelin amb un marge d’error més petit i les xifres es vagin ajustant. Ahir va ser el Banc d’Espanya que va donar dues bones notícies sobre el creixement futur de l’economia de l’estat espanyol, i de retruc, la nostra. La primera té a veure amb un augment de les previsions d’augment del PIB d’enguany i la segona avança un trimestre el retorn a l’activitat econòmica que hi havia abans de la pandèmia i el passa al quart de l’any vinent. En realitat, les dues notícies són la mateixa, però vista des d’angles diferents.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A les “Projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola (2021-2023)”, el supervisor explica que, en comparació amb les projeccions del març, les actuals impliquen una revisió a l’alça del creixement del PIB el 2021 i el 2022 (de 0,2 i 0,5 punts percentuals, respectivament), cosa que recull l’impacte positiu sobre l’activitat del canvi en els supòsits en què es basen ara les projeccions –sobretot una millora clara en les exportacions– i el dinamisme més gran de l’activitat en el trimestre en curs.

Amb la revisió s’espera que el creixement del PIB arribi al 6,2% al conjunt del 2021. L’etapa d’altes taxes d’avanç del producte fins al final del 2021 aniria seguida d’una altra de creixements més moderats fins al final de l’horitzó de projecció. No obstant això, el dinamisme pronunciat de l’economia en la resta de l’any donarà lloc a un potent efecte d’arrossegament sobre la taxa mitjana de variació del PIB el 2022, que pujaria fins al 5,8%. De totes maneres, el PIB no aconseguiria el nivell previ a la pandèmia fins a l’últim tram del 2022. Això indica que, ni que sigui transitori, l’impacte de la crisi sanitària serà relativament persistent. Així i tot, en comparació amb l’estimació passada, la recuperació s’avança un trimestre.

Hi ha dos aspectes addicionals que en l’anàlisi del Banc d’Espanya em semblen molt importants: el consum i el mercat laboral. Afirma que la solidesa del consum també serà afavorida per la recuperació progressiva del mercat de treball i, consegüentment, de les rendes domèstiques, en què guanyaran pes els ingressos laborals enfront de les ajudes públiques. Addicionalment, la disminució gradual de la incertesa sobre la situació sanitària i econòmica afavoriria una reducció del component precautori de l’estalvi, i proporcionaria un impuls addicional a la despesa de les famílies. Com a resultat, el consum pujaria d’un 7,1% el 2021 en l’escenari central. En la mitjana del 2022, la taxa encara seria elevada (5,7%).

I quant al mercat laboral, anticipa que les hores treballades reprendran un camí ascendent a partir d’aquest trimestre, en línia amb la recuperació de l’activitat. El creixement de les hores treballades seria del 6,7% el 2021, que es moderaria fins al 5,4% l’any vinent. Aquesta recuperació de l’ocupació permetria de reduir la desocupació, fins a situar-se per sota dels nivells pre-pandèmics a partir de final del 2022. En definitiva, lliga –sense decalatge temporal– la recuperació del PIB amb la millora de l’ocupació. Em semblen –si acaben essent certes– unes previsions molt positives.

I a Catalunya què diem? Aquest matí s’ha presentat l'”Enquesta de situació econòmica de primavera 2021″ del Col·legi d’Economistes de Catalunya, feta entre el 13 i el 31 de maig. Diu que l’índex de confiança dels economistes –que sintetitza el sentiment del miler de col·legiats que hi han participat– davant de la situació econòmica general, després d’avaluar tots els factors que hi incideixen, es recupera de manera molt significativa. Per exemple, en relació amb fa un any (en una situació marcada pel confinament de la població i la declaració de l’estat d’alarma), passa del 3,62 al 4,20 per a l’economia catalana. I, quant a la previsió, s’apunta que l’índex continuarà recuperant-se i se situarà en el 4,79 a final d’any, cosa que vol dir una embranzida notable, com la indicada pel Banc d’Espanya.

Com a detall a no menystenir, cal esmentar que l’acord per a la investidura del president de la Generalitat, que es va cloure mentre es feia l’enquesta, va originar una millora significativa sobre les expectatives referides a la situació de l’economia catalana d’aquí a final d’any. Els qui van respondre abans de fer-se públic l’acord situaven la previsió a final del 2021 de l’índex dels economistes per a l’economia catalana en el 4,69 de mitjana, mentre que els qui van respondre després de la notícia, el situaven 0,20 punts més amunt, en el 4,89. És el preu en què calculen l’estabilitat política.

Una curiositat, per acabar, és l’escepticisme que tenen els professionals de l’economia respecte de l’eficàcia de les administracions. Amb relació a les prioritats entre les estratègies de reactivació i transformació de l’economia catalana que la Generalitat ha definit per orientar l’aplicació dels fons europeus, els economistes consideren que les més importants són la innovació, la competitivitat i les infrastructures. Fins ara cap sorpresa. Però ve’t aquí que, quan els demanen sobre la capacitat de gestió, execució i control dels fons europeus per les administracions, els enquestats són més aviat escèptics: atorguen una puntuació de 4,38 punts a la Generalitat i una d’encara inferior, 3,95, al govern espanyol. Sobre 10, és clar…

The post La crisi la deixarem enrere abans que no prevèiem appeared first on VilaWeb.

Sants clama contra els desnonaments després del suïcidi d’un veí quan el feien fora de casa

Centenars de veïns s’han aplegat a la plaça de Sants de Barcelona en una concentració de protesta arran que ahir un veí de cinquanta-vuit anys se suïcides just quan la comitiva judicial acabava de trucar a la porta de casa per a desnonar-lo. L’home no podia pagar el lloguer d’ençà del juny de l’any passat i va ser denunciat pel propietari del bloc. Va presentar un informe de vulnerabilitat al jutjat però el document va ser rebutjat i per això, ahir al matí, es procedia al desnonament. El Grup d’Habitatge de Sants va convocar ahir la manifestació amb els lemes “Quan ens feu fora de casa ens esteu matant” i “No són suïcidis, són assassinats”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

No es un suïcidi, és un assassinat! pic.twitter.com/hF6ViziZIv

— L'Octubre (@LOctubreCMI) June 15, 2021

Avui totes som Sants.
No s'entén,gent sense casa i casa sense gent pic.twitter.com/EhTYCDhcMa

— Dolors Sabater Puig (@mariadolorsa) June 15, 2021

Veïnat es concentra ara davant l'Oficina d'Habitatge de Sants. pic.twitter.com/g4j5vaX067

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) June 15, 2021

La comitiva, tortura i assassina! pic.twitter.com/6UXE7ymQfO

— L'Octubre (@LOctubreCMI) June 15, 2021

La demanda per impagament de lloguer, presentada el mes de gener passat , es tramitava en el jutjat de primera instància número 3 de Barcelona. En el moment de presentar la demanda, l’inquilí portava sense pagar des del mes de juny del 2020 (es tractava d’un contracte subscrit el 2018). Quan es va registrar la demanda, el mes de febrer passat, l’inquilí va sol·licitar justícia gratuïta, motiu pel qual es va paralitzar la tramitació de la demanda fins que se li va assignar un lletrat.

Quan des del jutjat es va entregar a l’inquilí la fitxa perquè indiqués si necessitava ajuda dels serveis socials, aquest no la va complimentar. Això implicava que el jutjat no tenia autorització per traslladar als serveis socials informació sobre el procediment. El jutjat va facilitar al demandat la informació de com podia accedir directament als serveis socials.

La primera data fixada per al desnonament va quedar suspesa derivada de la sol·licitud i tramitació de la justícia gratuïta. La segona data fixada (primera efectiva) estava assenyalada per ahir. Dijous passat l’advocat del demandat va presentar un informe dels serveis socials al jutjat indicant la vulnerabilitat de l’inquilí i sol·licitant la suspensió del llançament. Amb les dades que es recullen a l’informe, el jutjat va desestimar la suspensió, ja que les circumstàncies que es recollien al document no són les que regula el reial decret com a vulnerabilitat que permeti la suspensió del llançament.

La PAH Barcelona ha convocat una concentració avui a les 19.45 davant la delegació del del Col·legi d’Advocats, al carrer de Mallorca de Barcelona, per a protestar pels fets: “No són suïcidis, són assassinats. Ja n’hi ha prou d’aquest maltractament i situacions límit”. Per la seva banda, Habitatge Sants, també ha organitzat una concentració a les 18.30 a la plaça de Sants.

The post Sants clama contra els desnonaments després del suïcidi d’un veí quan el feien fora de casa appeared first on VilaWeb.

Protestes a Hongria per l’aprovació d’una llei que discrimina el col·lectiu LGTBI

Milers de persones van manifestar-se ahir a Budapest, davant el Parlament d’Hongria, per l’aprovació d’una llei polèmica que discrimina el col·lectiu LGTBI. La deriva ultraconservadora i autoritària del govern de Víktor Orban s’ha palesat de nou en una llei que en principi cerca la persecució i càstig de la pedofília.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La llei prohibeix xerrades i activitats sobre homosexualitat i transsexualitat als centres educatius i veta l’emissió de continguts audiovisuals de temàtica LGTBI a la televisió per a menors de 18 anys. L’any passat, Hongria ja va aprovar una llei que prohibia l’adopció per a les parelles del mateix sexe.

Pel que fa a la pedofília, es crearà un registre públic i es castigarà amb penes de fins a 20 anys de presó.

The post Protestes a Hongria per l’aprovació d’una llei que discrimina el col·lectiu LGTBI appeared first on VilaWeb.

Els nous símptomes de la covid-19 ocasionats per la variant Delta

Amb l’expansió de les noves variants, els símptomes de la covid-19 han anat canviant. Primer, quan el virus era a la Xina, eren la tos seca, la febre i el mal al pit. Després, quan va arribar a Europa, es va precisar que la pèrdua de gust i d’olfacte també eren símptomes de la covid. Amb la variant britànica, la malaltia va concentrar els seus efectes en la faringe. Ara els investigadors britànics que han estudiat la variant Delta, originària de l’Índia, més contagiosa que totes les anteriors i que ja és l’hegemònica al Regne Unit, han escatit nous símptomes que la diferencien de les altres.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per què amb la variant Delta es fa imprescindible la segona dosi del vaccí?

El mal de cap sense febre, el coll irritat i la picor al nas són ara els més freqüents

La principal diferència és que els símptomes poden semblar més tènues d’entrada, com un constipat. El mal de cap sense febre, el coll irritat i la picor al nas són ara els més freqüents de la covid-19. En canvi, la tos, la febre i la pèrdua de gust són menys habituals, tot i que també se’n poden tenir. La pèrdua d’olfacte passa a ser residual amb la variant Delta. Un estudi de l’Imperial College de Londres que es basava en la variant Alfa, abans anomenada britànica, ha precisat que la pèrdua de gana, els calfreds i els dolors musculars són més freqüents al Regne Unit de fa uns mesos.

El doctor Tim Spector, que ha encapçalat l’estudi d’una recollida de dades en massa des del centre Zoe Covid Symptom Study, explica a la BBC que han aconseguit d’identificar els nous símptomes amb una app en què milers de pacients hi havien explicat els seus. Spector avisa la gent jove que els símptomes són ara molt més lleus, però la capacitat d’infecció ha crescut, i que cal actuar amb prudència.

The post Els nous símptomes de la covid-19 ocasionats per la variant Delta appeared first on VilaWeb.

El món acadèmic nord-americà fa pinya amb Mas-Colell contra la repressió del Tribunal de Comptes espanyol

Desenes d’acadèmics d’arreu del món, sobretot nord-americans, han publicat missatges de suport a l’ex-conseller Andreu Mas-Colell, assetjat per la repressió del Tribunal de Comptes espanyol en una causa en què hi ha trenta-cinc persones més. Es tracte de membres del govern i ex-alts càrrecs de la Generalitat a qui la justícia espanyola reclama desenes de milions d’euros arran les despeses de la suposada promoció del procés a l’estranger. Ahir, el fill de l’ex-conseller, Alex Mas, professor professor de la Universitat de Princeton director associat de l’Oficina de Pressupost del govern de Barack Obama va criticar “aquesta situació kafkiana”, adduint que el seu pare ja era retirat quan es va organitzar el referèndum del 2017.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ampli ressò de la denúncia en anglès del fill de Mas Colell sobre la repressió del Tribunal de Comptes espanyol contra el seu pare

Mas deia que “d’ací a dues setmanes, la casa dels meus pares, la seva pensió i el seu compte bancari poden ser embargats per les autoritats de l’estat, sense el procés pertinent”. També es demanava què va tenir a veure el seu pare amb el referèndum. “El document de més de 18.000 pàgines que li van enviar, amb deu dies per a poder-hi respondre (la seva única possibilitat de defensar-se de tot això) no ho especifica”, lamentava. I explicava, a més, que el vot particular molt contundent d’una consellera del ple del tribunal, María Dolores Genaro Moya, assenyalava “que el tribunal no va ser imparcial, que la decisió es va basar en al·legacions no provades i que és ple d’exageracions.”

La denúncia de Mas, en anglès, ha tingut un ressò fort. El Georgetown Center for Economic Research ha publicat un missatge en què diu: “Molts de nosaltres hem après del distingit professor espanyol Andreu Mas-Colell. Estem torbats per aquestes informacions sobre el tractament que rep per part del govern espanyol. Cal que això es faci saber i que es concedeixi tot l’ajut legal al professor Mas-Colell”. El professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Berkeley de Califòrnia, George Roland, ha titllat el cas de “persecució increïble i injusta” i ha mostrat la seva solidaritat. El professor de la George Mason University, Alex Tabarrok, ha compartit la denúncia tot parlant de confiscament. El professor i economista a la Harvard Kennedy School Dani Rodrik ha qualificat la situació d’inquietant i ha mostrat “tot el [seu] respecte per Mas-Colell”.

Albert Royo: “No baixava a Barcelona per por de ser perseguit i vigilat”

Kaushik Bashu, professor a la Cornell University i antic cap econòmic del Banc Mundial, ha donat la raó a Rodrik i ha escrit que Mas-Colell “és un dels millors economistes mundials i una persona amb grans qualitats humanes”. El professor del Massachusetts Institute of Technology Simon Aral ha escrit que “amb kafkià no n’hi ha prou per a descriure el que li està passant a Espanya a un gegant de l’economia moderna” i demana difusió i conscienciació del cas de Mas-Colell. El professor d’economia de la Universitat de Munic, Andreas Peichl, ha dit que el cas “és una bogeria”, i també han compartit la denúncia el professor d’economia de la Universitat de Copenhaguen Mogens Fosgerau, el de la Universitat Javierana de Colòmbia, Jorge Restrepo, la de la Universitat de Zuric Eszter Hargittai, o el de la Universitat FLASCO-Mèxic Mario Torrico.

La via d’aigua que té el Tribunal de Comptes en la persecució contra l’independentisme

També se n’han fet ressò diversos periodistes de mitjans destacats. David J. Lynch, corresponsal de qüestions econòmiques del The Washington Post, ha compartit la denúncia del fill de Mas-Colell. També ho ha fet David Keohane, corresponsal del Financial Times, que ha titllat de bèstia la situació. Dylan Matthews, corresponsal de Vox, ha dit que considera de bojos que facin pagar Mas-Colell per accions de govern que van fer altres persones. L’editor de la New York Magazine, Benjamin Hart, i el polític conservador britànic Ian Duncan també se n’han fet ressò.

Entre les reaccions dels usuaris de les xarxes també hi ha nombrosos missatges criticant que els arguments del fill de Mas-Colell contra la repressió. “M’entristeix que algú que va dedicar molts esforços a ajudar a construir l’educació superior i la recerca espanyoles, inclosa l’economia espanyola […] sigui tractat d’aquesta manera”, va escriure Alex Mas.

The post El món acadèmic nord-americà fa pinya amb Mas-Colell contra la repressió del Tribunal de Comptes espanyol appeared first on VilaWeb.

La defensa de Cuixart exhibeix el suport internacional al TEDH: “Hi anem amb molta confiança”

La majoria de les principals organitzacions de defensa dels drets humans d’arreu del món acompanyen Jordi Cuixart en el recurs al Tribunal d’Estrasburg contra la condemna que el manté tancat a la presó d’ençà de fa més de tres anys i mig. Òmnium Cultural va presentar el recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans dimecres passat, menys de vint-i-quatre hores després de saber-se l’aval del TC a la condemna, i avui l’entitat ha escenificat el suport de moltes de les organitzacions que ja fa anys que venen denunciant l’empresonament de l’únic defensor dels drets humans empresonat a la Unió Europea, tal com ha destacat recentment el Consell d’Europa en el seu informe sobre les represàlies i la intimidació als defensors de drets humans. El vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, ha comparegut en una conferència de premsa a l’antiga presó Model de Barcelona, acompanyat dels advocats de Cuixart i d’alguns dels representants de les organitzacions internacionals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Hi havia Ed Donovan, assessor de la Relatora de Defensors de Drets Humans de Nacions Unides, que s’ha connectat en directe des de Ginebra; Masha Chichchenkova, coordinadora de Protecció a Europa de Front Line Defenders, des de París, i Giada Negri, d’European Civic Forum, des de Brussel·les. També hi ha hagut missatges de la Premi Nobel de la Pau, Jody Williams, des dels Estats Units; la presidenta del PEN Internacional, Jennifer Clement, des de Mèxic; i Gerald Staberock, secretari general d’Organització Mundial Contra la Tortura, des de Ginebra. Tots ells han denunciat la gravetat del comportament de l’estat espanyol en matèria de drets i llibertats, i han destacat que la causa que ara arriba a Estrasburg és, en el fons, una causa contra els drets fonamentals de tota la ciutadania europea.

Tant l’informe del Consell d’Europa, com els nombrosos pronunciaments internacionals exigint l’alliberament de Cuixart, “seran documents que el tribunal tindrà molt en compte”, ha explicat un dels advocats de l’equip de defensa del president d’Òmnium, Olivier Peter. De fet, el recurs són setze pàgines d’un formulari molt concret, però l’annex són més de dos mil fulls, amb tots aquests pronunciaments internacionals.

Pràcticament no hi ha precedents d’un presoner que arribi a Estrasburg amb un gruix de pronunciaments com el cas de Cuixart, ha dit Peter: “Anem amb molta confiança perquè hi ha una jurisprudència molt clara que diu que mai es pot empresonar per haver exercit el dret de reunió. Perquè és pacífic. Hi ha hagut casos, a Rússia, a Turquia, però és que ara passa en un estat de la UE com és Espanya.”

El recurs de Jordi Cuixart denuncia concretament la vulneració de diversos drets fonamentals recollits en el Conveni Europeu dels Drets Humans: la vulneració del dret de manifestació, del dret de ser jutjat pel tribunal predeterminat per la llei, el dret d’un judici just i de la defensa efectiva, el del principi de legalitat, la prohibició de la detenció arbitrària, i una limitació abusiva dels drets fonamentals que queda recollida en l’article 18 del conveni. Peter ha recordat un dels episodis més clars de la vulneració del dret de la defensa, que queda recollit en el recurs: el missatge que el tribunal presidit per Manuel Marchena va fer córrer en ple judici entre la premsa expressant el malestar amb l’estratègia de la defensa de Cuixart.

The post La defensa de Cuixart exhibeix el suport internacional al TEDH: “Hi anem amb molta confiança” appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol recorre la llei dels lloguers, però demana al TC no la suspengui cautelarment

El govern espanyol ha aprovat de recórrer al Tribunal Constitucional la llei que regula el preu dels lloguers aprovada pel Parlament de Catalunya, tal com ja va fer el PP fa mesos, però no n’ha demanat la suspensió automàtica, de manera que continuarà vigent fins que el tribunal es pronunciï. De totes maneres, la decisió del Constitucional no es farà esperar gaire més, ja que l’estudi del recurs del PP està força avançat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’executiu de PSOE i Unides Podem justifica la decisió de recórrer la llei perquè vulnera l’àmbit competencial, tal com ja va qüestionar el Consell de Garanties Estatutàries abans de la votació al parlament. Aquest 22 de juny s’hauria acabat el termini de sis mesos des de l’aprovació de la llei que l’executiu espanyol tenia per presentar-hi un recurs, opció que finalment ha acabat exercint.

La portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Patrícia Plaja, ha qualificat de “pèssima notícia” la decisió del govern espanyol, però ha recordat la llei continuarà “plenament vigent” a Catalunya fins que el Constitucional no es pronunciï. D’altra banda, ha negat cap intent d’acord entre els dos executius per resoldre el conflicte competencial, tal com sí que havia afirmat l’executiu espanyol: “No és així”. Plaja ha explicat que només es va reunir la comissió bilateral el 3 de març amb arguments contraposats, i que ja no hi ha hagut més contactes entre la Generalitat i la Moncloa.

El Sindicat de Llogateres, que ahir va convocar concentracions davant de les seus del Partit Socialista, ha celebrat que la llei de regulació de lloguers continua “plenament vigent gràcies a la mobilització ciutadana”. Amb tot, ha condemnat que el govern espanyol recorri la llei perquè “no té cap mena d’obligació legal de fer-ho”. “És una decisió política que únicament busca de satisfer les demandes de la patronal immobiliària, i deslegitimar una llei que aconsegueix abaixar el preu dels lloguers. L’executiu actua, en matèria d’habitatge, en una direcció contrària a allò que faria un govern progressista”, denuncien.

The post El govern espanyol recorre la llei dels lloguers, però demana al TC no la suspengui cautelarment appeared first on VilaWeb.

El govern nomena Miquel Buch com a nou president de l’empresa pública d’infrastructures

El govern ha designat l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch com a nou president de l’empresa pública Infraestructures.cat, l’antiga GISA. La decisió arriba just l’endemà que la fiscalia demanés per a ell sis anys de presó i quinze d’inhabilitació per haver nomenat assessor en seguretat de Puigdemont un sergent dels Mossos d’Esquadra. La fiscalia considera que, a efectes pràctics, l’agent Lluís Escolà feia d’escorta del president. Per al sergent, la fiscalia demana quatre anys i sis mesos de presó i tretze anys d’inhabilitació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Buch (Premià de Mar, 1975) va ser conseller entre el juny de 2018 i el setembre de 2020, quan el president Quim Torra va rellevar-lo per Miquel Sàmper. El seu mandat va estar especialment marcat per la repressió dels Mossos d’Esquadra durant les protestes contra la sentència i per la personació de la Generalitat en tant que acusació particular en diverses causes contra ciutadans independentistes.

Abans havia estat batlle de Premià de Mar durant deu anys, entre el febrer de 2007 i el desembre de 2017, i va presidir l’Associació Catalana de Municipis i Comarques entre 2011 i 2018. El seu fitxatge per presidir Infraestructures.cat, fins ara dirigida per Joan Jaume Oms, suposa el seu retorn a l’administració catalana. Graduat en formació professional de la branca administrativa i amb un postgrau en lideratge i govern local per la UAB, Buch també va ser president del Consell de Governs Locals de Catalunya.

Més nomenaments

El govern també ha nomenat avui Marta Domènech, presidenta de l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT), com la nova directora general de Turisme. Per altra banda, Jordi Torrades, ara coordinador del campus nord de la UPC, ha estat designat nou director general de Comerç, dins del Departament d’Empresa i Treball. Ferran Rodero, fins ara delegat a Girona de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (Acció), serà el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, mentre que Marta Morera ha estat nomenada nova directora de l’Institut Català de l’Energia (Icaen).

The post El govern nomena Miquel Buch com a nou president de l’empresa pública d’infrastructures appeared first on VilaWeb.

El jutjat obri judici oral contra Carlos Fabra per la presumpta ocultació del seu patrimoni

El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló ha obert el judici oral contra l’expresident de la diputació i màxim líder local del Partit Popular, Carlos Fabra i nou persones més. Tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat veuen delictes d’insolvència punible i frustració de l’execució; alçament de vens; emblanquiment de capital i suborn. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El cas té a veure amb la declaració d’insolvència per part de Carlos Fabra i alguns membres de la seua família per a no abonar les multes imposades en altres causes. En concret, els altres encausats són la seua esposa, Maria de los Desamparados Fernández, els seus fills Borja i Claudia, el seu gendre Fernando i cinc empresaris.

En el mateix acte d’obertura de judici oral, el jutge ha imposat una fiança, conjunta i solidària als deu encausats, de més d’un milió tres-cents mil euros per a assegurar les responsabilitats civils en cas que la sentència fos condemnatòria.

El magistrat ha decretat també l’obertura del judici oral per a sis mercantils.

Joan Llinares: “La corrupció té moltes normes a favor i molt poques en contra”

The post El jutjat obri judici oral contra Carlos Fabra per la presumpta ocultació del seu patrimoni appeared first on VilaWeb.

VilaWeb anuncia les assemblees de lectors de 2021

VilaWeb ja té programades dues assemblees de lectors. La primera el 22 de juny al CCCB (Montalegre 5 – 08001 Barcelona) i la següent, a Ciutadella, el 27 de juliol, a Can Saura (Carrer del Santíssim, 2 – 07760 Ciutadella de Menorca). Ambdues a les 19.00 i seran emeses en directe.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Es faran amb totes les mesures covid i aforament limitat. Els interessats a participar-hi han d’enviar un correu a inscripcions@vilaweb.cat i anirem confirmant les places fins a completar l’aforament. Per una altra banda, també és faran dues assemblees més al setembre a València i Perpinyà. Les dates s’anunciaran pròximament.

El març del 2020, arran de la pandèmia, el mitjà es va veure obligat a cancel·lar les assemblees que tenia previstes durant el 2020. Ara, amb aquesta programació, VilaWeb vol recuperar la presencialitat de les trobades amb els seus lectors.

The post VilaWeb anuncia les assemblees de lectors de 2021 appeared first on VilaWeb.

Aragonès es reunirà divendres amb Puigdemont a Bèlgica

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà aquest divendres amb el seu antecessor al càrrec, Carles Puigdemont, a Bèlgica. Així ho ha anunciat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, durant la conferència de premsa posterior al Consell Executiu.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons Plaja, Aragonès i Puigdemont abordaran l’inici de la legislatura i els “reptes” del nou govern. Es tracta de la primera reunió oficial d’Aragonès amb Puigdemont, des que el dirigent d’ERC és president de la Generalitat.

The post Aragonès es reunirà divendres amb Puigdemont a Bèlgica appeared first on VilaWeb.

Pàgines