El Consell de Govern de la UB ha aprovat de trencar la col·laboració amb la Universitat de Tel-Aviv de manera immediata i indefinida. L’organisme ha estipulat que no s’establiran convenis amb institucions israelianes fins que les condicions a la zona de Gaza garanteixin una situació “de pau absoluta i respecte als drets humans”, tal com demanava la moció de suport a Palestina presentada als claustres de les universitats públiques catalanes.

Pel que fa a la cancel·lació dels acords i convenis de la UB amb empreses vinculades al conflicte, el Consell de Govern també ha assumit la suspensió cautelar, per bé que reclama un estudi profund i contrastat de la llista publicada pel Comitè de Recerca i Transparència d’Universitats amb Palestina. A parer de l’òrgan que governa la UB, també cal estar atents a la possibilitat que noves informacions ampliïn aquesta llista a altres empreses no incloses en el document actual.

Sobre això, considera necessari de verificar un per un tots els convenis i les entitats que hi consten. Tot i això, atesa la gravetat de la situació, l’equip de govern de la UB ha assumit la suspensió cautelar de tots aquests acords i convenis. En paral·lel, el Consell de Govern ha afirmat que la UB no té cap proveïdor israelià en les seves relacions acadèmiques i institucionals. I assegura que aquesta situació continuarà “fins a l’obtenció de garanties de pau i de respecte als drets humans”.

El Consell de Govern de la UB ha aprovat de trencar la col·laboració amb la Universitat de Tel-Aviv de manera immediata i indefinida. L’organisme ha estipulat que no s’establiran convenis amb institucions israelianes fins que les condicions a la zona de Gaza garanteixin una situació “de pau absoluta i respecte als drets humans”, tal com demanava la moció de suport a Palestina presentada als claustres de les universitats públiques catalanes.

Pel que fa a la cancel·lació dels acords i convenis de la UB amb empreses vinculades al conflicte, el Consell de Govern també ha assumit la suspensió cautelar, per bé que reclama un estudi profund i contrastat de la llista publicada pel Comitè de Recerca i Transparència d’Universitats amb Palestina. A parer de l’òrgan que governa la UB, també cal estar atents a la possibilitat que noves informacions ampliïn aquesta llista a altres empreses no incloses en el document actual.

Sobre això, considera necessari de verificar un per un tots els convenis i les entitats que hi consten. Tot i això, atesa la gravetat de la situació, l’equip de govern de la UB ha assumit la suspensió cautelar de tots aquests acords i convenis. En paral·lel, el Consell de Govern ha afirmat que la UB no té cap proveïdor israelià en les seves relacions acadèmiques i institucionals. I assegura que aquesta situació continuarà “fins a l’obtenció de garanties de pau i de respecte als drets humans”.

La jutgessa del Tribunal Suprem espanyol Susana Polo ha demanat a la fiscalia que es pronunciï sobre la petició de Ruben Wagensberg d’obrir una peça separada i secreta per investigar l’espionatge amb Pegasus a investigats del cas Tsunami Democràtic. En una providència signada avui, a la qual ha tingut accés Europa Press, la magistrada a càrrec de la causa ha donat un termini de cinc dies a les parts personades a la causa, fiscalia, Dignitat i Justícia, Vox i Societat Civil Catalana, perquè “al·leguin el que estimin oportú”.

La instructora ha adoptat aquesta decisió després d’haver rebut dilluns un escrit en el qual Wagensberg, exiliat a Suïssa d’ençà del mes de gener, denunciava que existia la “probabilitat més que raonable que els fets objecte del procediment hagin estat investigats a través de la utilització de mètodes de vigilància secreta amb programari espia. En l’escrit, al que també ha tingut accés Europa Press, l’advocat Andreu Van der Eyden explicava que l’ús d’aquests mètodes de vigilància podrien “haver generat transferències d’informació irregular o, en qualsevol cas, necessitat d’accés per a la defensa a fi de preservar la igualtat d’armes”. Així, el lletrat demanava a la jutgessa que reclamés al Jutjat d’Instrucció 29 de Barcelona documentació relativa a la investigació del presumpte espionatge amb Pegasus. I proposava que, en cas que la instructora entengués que havia de donar-li “un determinat grau de confidencialitat a la informació que es recapti”, obri peça separada i secreta.

A més, la defensa de Wagensberg sol·licitava a Polo que exhortés al magistrat de control previ del CNI que informés en quantes ocasions ha autoritzat diligències d’investigació arran de sol·licituds dels serveis d’intel·ligència “que fessin referència a actuacions de Tsunami Democràtic”.

La història mostra, potser, d’entrada, una aparença simple i, en canvi, té un fum de connotacions.

Podria començar pel final, amb la imatge estranya d’un grup de veïns del barri de Sant Marcel·lí, a València, fent rotllana al costat d’un avet apuntalat i guarnits amb gorres i garlandes nadalenques… en ple mes de maig. Per cridar l’atenció sobre l’anomalia, per denunciar la barrabassada, perquè més val riure que plorar. També podria començar pel començament, amb una altra fotografia, feta tot just encetat el mes de desembre passat: un personatge vestit amb gavardina, les mans a l’esquena, barba d’imitació, boqueta de pinyó, plantat tot sol davant de l’arbre quan encara era verd. És regidor de l’ajuntament. Si la imatge fos en blanc i negre no es veuria el contrast de les boles vermelles sobre les fulles de l’avet, però segurament el format s’adequaria més als temps que l’escena representa, allò de la caspa i dels càrrecs inaugurant coses (o anuncis de coses, o maquetes de coses, o primeres pedres de coses, o el que convingui de coses, que la qüestió és inaugurar) i fent-se fotos per convertir el no-res en propaganda.

Els veïns fent rotllana al costat d’un arbre mort o l’individu de la gavardina presumint de l’avet que s’ha comprat amb els diners de tots: la cara i la creu d’una mateixa història.

El subjecte en qüestió forma part del govern del PP i Vox a l’Ajuntament de València. L’han col·locat de tinent d’alcalde, es veu que també toca l’àrea de parcs i jardins, i per Nadal va voler aquesta foto: ell amb gavardina sota un pobre avet gegant.

El van anar a comprar a Itàlia. En van pagar gairebé onze mil euros. Van presumir dels onze metres d’alçària que tenia. El van plantificar a la plaça de la Reina. Es van fer la foto. El van batejar com “l’avet dels barris” perquè a les boles hi havia escrits els noms dels barris i pedanies de València. Van dir que aquell avet de l’alta muntanya italiana era un símbol de la verdor que volien per a la ciutat, que ajudaria les botigues a vendre més, que crearia sis-cents llocs de treball, que les famílies valencianes es tornarien a aplegar al voltant de la taula per celebrar Nadal. Coses així. I tan amples.

Quan va saltar la llebre, i les denúncies, perquè la compra de l’avet havia incomplert “tots els procediments legals establerts” i perquè s’havien omès “tots els processos de fiscalització de la despesa” (les citacions són de l’informe de la intervenció municipal), la regidoria de l’inefable home de la gavardina va respondre que havien tramitat la compra per una altra via, “davant de la impossibilitat de licitació d’aquest servei per les dates tan properes a Nadal i l’escassetat d’avets de les mesures demanades”.

És a dir, que necessitaven que fos gros, i que Nadal, ja se sap, arriba cada any tan de cop i per sorpresa que complica qualsevol mena de planificació.

Encara que els tècnics de parcs i jardins havien avisat que aquests avets no eren aptes per a un clima com el de València, i com si l’ocurrència formés part d’alguna mena de pla organitzat, se’ls va acudir de dir, com qui parla d’un gerani, que, després de festes, replantarien l’arbre en algun jardí. I qui dia passa any empeny, devien pensar. Entafora’l allà a Sant Marcel·lí, que ningú no ho notarà. Només que la gent del barri sí que ho va veure, és clar. Van assistir a l’agonia del pobre avet, i, quan ja era sec, van organitzar la satírica cantada de nadales al voltant. Per reclamar les coses bàsiques: les zones verdes que fan falta al barri (“adaptades al nostre clima”, puntualitzaven, entre l’evidència i la ironia) i aturar el malbaratament dels diners públics.

Tot plegat (arrencar un arbre d’Itàlia, transportar-lo fins aquí, fer com que el plantes en una plaça, fer com que el trasplantes a un jardí, contemplar com agonitza, enviar els operaris a talar-lo quatre mesos després) mentre València se suposa que ha de fer de capital verda europea, que és el guardó amb què es reconeixen les ciutats que s’ocupen millor del medi ambient i de l’entorn vital dels seus habitants: la cirereta d’un pastís de molt mal gust.

Van justificar el balafiament (diners públics per a propagandes privades) enfilant vaguetats i grandiloqüències que després a ningú no vaga de comprovar (i mira que n’hem sentides de tots colors, però confesso que l’ocurrència dels sis-cents no-sé-quants llocs de treball aconseguits pel fet de comprar un arbre i deixar-lo morir m’ha superat tota expectativa). Van demostrar, un cop més, que la seva supèrbia no coneix el sentit del ridícul i que es desferma quan es pot engalonar a costa dels diners dels altres; que els importa un rave la ciutat, la gent que hi viu i els recursos que s’hi haurien de dedicar; que són incapaços de gestionar res amb mínima solvència.

I ara, com que de vegades en l’anècdota trobem metàfora i significació, el pobre avet, evidentment, és mort.

He escrit mort? Mort, no: matat

El president del grup municipal de Junts, Xavier Trias, ha acusat el batlle de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), de mantenir la ciutat blocada amb un govern feble i en minoria. Així ha respost a la crida que el socialista ha fet als partits a buscar acords, no bloquejar el mapa polític i facilitar la governabilitat a Catalunya. Collboni ho ha dit en la seva intervenció a l’acte d’inauguració de la reunió anual del Cercle d’Economia.

Diu Collboni que bloquejar el Govern a Catalunya i anar a noves eleccions genera desafecció…, i ho diu sense posar-se vermell?

La desafecció de la ciutadania en la política es genera quan es fan pactes com el seu amb el PP i els Comuns per assolir l'Alcaldia, i després… https://t.co/KwqhC6UaET

— Xavier Trias (@xaviertrias) May 22, 2024

Trias ha retret al batlle socialista els pactes per a accedir a l’ajuntament: “La desafecció de la ciutadania a la política es genera quan es fan pactes com el seu amb el PP i els comuns per aconseguir l’alcaldia, i després mantenir la ciutat blocada amb un govern feble i en minoria”. “Confiem que Collboni, Illa i el PSC no repeteixin la jugada i perjudiquin també Catalunya”, ha rematat l’ex-batlle.

Una vintena de veïns de l’associació Salvem Tres Turons de Barcelona han protestat amb un repic d’atuells a la porta del Drac del Parc Güell per la desfilada de Louis Vuitton que tindrà lloc demà al recinte. En concret, protesten perquè són familiars d’alumnes de l’escola Balidri Reixach, situada al costat del parc, i que es veurà afectada parcialment durant unes hores per l’esdeveniment.

“Fora cràpules” i “els carrers seran sempre nostres” són alguns dels càntics per protestar per un esdeveniment que consideren no hauria de tenir lloc en un patrimoni protegit. En les darreres hores s’han produït també altres protestes en el mateix sentit d’unes desenes de persones tant al parc, on coincidint amb l’arribada dels assistents demà es preveu un altre repic d’atuells, com a la botiga de Louis Vuitton al passeig de Gràcia.

Louis Vuitton ha triat Barcelona per presentar la seva col·lecció Creuer perquè també aquesta tardor a la ciutat té lloc la Copa Amèrica de Vela, de la qual és patrocinador.

Familiars dels alumnes de la @EscolaBaldiri no abandonen el Park! Que foti el camp el cràpula de Louis Vuitton! pic.twitter.com/P5txn9Wh2R

— Consell Veïnal del Turó de la Rovira (@ConsellVeinalTR) May 22, 2024

Núria Marín, que és batllessa de l’Hospitalet de Llobregat d’ençà de l’any 2008, deixarà el càrrec el 15 de juny. Tanmateix, continuarà a la política activa com a senadora, càrrec que va estrenar l’any passat. El socialista David Quirós, actualment regidor de Cultura, serà el nou batlle de la ciutat.

El 19 d’abril de 2008 va esdevenir batllessa de l’Hospitalet quan Celestino Corbacho va ser nomenat ministre de Treball i Immigració espanyol. Ha guanyat les eleccions municipals del 2011, el 2015, el 2019 i el 2023. L’any 2019 va ser elegida presidenta de la Diputació de Barcelona i entre el 2019 i el 2021 va ser presidenta del PSC. Actualment, és la vice-presidenta del partit.

Després de les eleccions a Catalunya, van començar les especulacions sobre els noms que podrien formar part d’un executiu encapçalat per Salvador Illa, i Marín també ha entrat en les travesses. Illa ja va anunciar en campanya que si formava govern, Núria Parlon, batllessa de Santa Coloma de Gramenet, seria la consellera de l’Interior.

Bon Preu investiga una possible agressió racista d’un agent de seguretat d’un supermercat de Vic. Ahir, es va viralitzar a les xarxes socials la denúncia del politòleg Daniel Herrera, que en un fil de missatges explicava l’agressió que havien sofert la seva mare i el seu padrastre quan compraven en el supermercat Bon Preu del carrer de l’Arquebisbe Alemany de Vic.

Bon dia. Lamentem els fets que ens comentes. Des de Bonpreu i Esclat no tolerem aquest tipus d'actituds, sinó que defensem els drets humans i condemnem qualsevol mostra de xenofòbia. Per poder-ho revisar, ens podries especificar l'establiment a on van ocórrer els fets, si us 1/2

— Supermercats Bonpreu i Esclat (@bonpreuesclat) May 22, 2024

Una compra quotidiana que va acabar amb una agressió racista, amb la intervenció dels Mossos i una visita al metge. Segons que explica Daniel Herrera, els seus familiars, d’origen colombià, van anar a comprar cafè cap a la una del migdia, i a la mare, que té experiència treballant en supermercats, li va semblar que l’agent de seguretat, de l’empresa Protecta, tenia una actitud d’allò més estranya. Els seguia tota l’estona, de manera descarada i fent mala cara.

Tot i això, van continuar comprant, van anar a la caixa i van pagar. L’agent de seguretat no els va deixar de continuar. Aleshores, la mare, estranyada pel comportament, s’hi va acostar i li va preguntar de manera educada si hi havia cap problema. Segons que expliquen, la reacció va ser agressiva, tot cridant, en castellà, que “tenien el perfil de la gent que roba”. Arran del rebombori, el padrastre es va acostar per veure què passava. Segons que diuen, l’agent va continuar amb la seva actitud i li va dir: “Això és el que fan els del teu país, només robar.” I, apujant de to: “No li pego perquè estic treballant.”

La dona, espantada, va anar a cercar algun encarregat, i el vigilant va agafar del coll l’home i li va donar un cop de puny, segons que denuncien. En aquell moment, va començar una baralla i els van acabar separant. Segons que expliquen, l’encarregada els va dir que no podien avisar els Mossos perquè per això tenien seguretat privada i que ho haurien de fer ells. Després de la telefonada a emergències per part de la dona, els Mossos d’Esquadra es van presentar al supermercat, van prendre’ls declaració i els van recomanar d’anar al metge per a un certificat de lesions. Fonts de Bon Preu expliquen a VilaWeb que ara mateix investiguen els fets i que es reafirmen en la resposta que han donat a les xarxes socials de rebuig a qualsevol mena de discriminació sigui per la raó que sigui. “A Bonpreu i Esclat no tolerem aquest tipus d’actituds, sinó que defensem els drets humans i condemnem qualsevol mostra de xenofòbia”. VilaWeb ha contactat amb Protecta, però l’empresa no ha volgut fer declaracions.

El primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, ha decidit d’avançar les eleccions al 4 de juliol. Ho ha anunciat en una conferència de premsa a Downing Street. Segons que recull la BBC, Sunak ha reunit tot el gabinet per informar-lo sobre la decisió i el calendari electoral.

En el discurs, que ha fet sota la pluja, el primer ministre ha convidat els ciutadans a expressar a les urnes en qui confiava i ha començat la pre-campanya: “Cal decidir entre construir sobre el futur o tornar a la casella de sortida.” A més, ha fet balanç sobre alguns dels fets que han afectat el seu mandat. “Vam ser colpejats per una terrible pandèmia. Després, quan ens recuperàvem, la guerra va tornar a Europa, amb Vladímir Putin envaint Ucraïna.” En aquesta línia, ha definit el moment actual com el més complex d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

Finalment, Sunak ha tret pit de la gestió al capdavant de l’executiu britànic i ha assegurat que el govern tenia un pla molt clar per a afrontar les crisis actuals.

Arran de l’anunci, que s’ha fet en un dia molt marcat per les especulacions sobre les eleccions, el parlament britànic es dissoldrà la setmana vinent.

These uncertain times call for a clear plan and bold action to chart a course to a secure future.

You must choose in this election who has that plan and who is prepared to take that bold action to secure a better future for our country and our children. pic.twitter.com/qlbgmYuGkM

— Rishi Sunak (@RishiSunak) May 22, 2024

L’avançament electoral era una possibilitat sobre la taula aquests darrers mesos a causa de les tensions internes en el Partit Conservador. Ara per ara, el Partit Laborista és el favorit per a guanyar les eleccions en els primers sondatges.

El discurs de l’avançament electoral ha estat marcat per la pluja, que ha anat mullant progressivament el primer ministre, però també per la forta música que se sentia de fons durant la intervenció. Segons que explica el Telegraph, un grup de manifestants han reproduït la cançó “Things can only get better“, del grup irlandès D:ream, que va fer fortuna el 1997 com a himne de campanya dels laboristes.

La sequera ha afectat 66.500 hectàrees de boscos de tot Catalunya aquest darrer any, segons un estudi elaborat pel CREAF amb el suport del cos d’Agents Rurals. De fa dotze anys, anualment s’impulsa el projecte Deboscat que serveix per a tenir una radiografia acurada de l’estat de salut dels boscos a Catalunya.

Aquest estudi apuntava que el 2022 hi havia 33.000 hectàrees afectades per la manca d’aigua, la meitat de les que s’han detectat durant el 2023. Les comarques on hi ha més afectació en els arbres són la Selva, Osona, el Baix i l’Alt Empordà i el Gironès.

La sequera ha afectat greument la massa forestal de Catalunya i ha provocat un estrès hídric que ha acabat passant factura per a molts dels arbres. De fet, un estudi quantifica que a tota Catalunya, hi ha 66.500 hectàrees amb arbres que han quedat sense fulles o que s’han mort per la manca d’aigua. Des del CREAF recorden que Catalunya acumula tres anys d’estrès hídric. Aquesta falta d’aigua ha afectat espècies com ara pins o alzines.

En el cas de les planifòlies –faigs, roures o alzines–, són arbres que han perdut la fulla. La investigadora del CREAF Mireia Banqué explica que és un procés habitual d’aquests arbres, que ja estan acostumats al clima mediterrani i a les sequeres puntuals. Per garantir la supervivència, els arbres deixen morir les fulles. Malgrat tot, els tres anys de sequera ha debilitat les espècies i tot i que podrien rebrotar, també seran més vulnerables a plagues. La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, detalla que aquest és un dels principals riscos, que els arbres debilitats siguin presa de plagues vegetals i que això acabi repercutint en altres problemes a mitjà termini de l’estat de salut.

En el cas dels pins, la situació és diferent perquè aquells que han sofert la sequera s’han mort. Es tracta de pins rojos, una espècie més freqüent a un clima del centre d’Europa i no tan acostumat a sequeres tan llargues com la dels últims anys. Ara, Sanitjas assegura que aquests arbres s’han convertit en combustible per a incendis i posa l’accent en la importància de treure’ls abans que no comenci l’estiu.

L’estudi elaborat pel CREAF compta amb dades que recullen els Agents Rurals al llarg de tot l’any, però amb una mostra més exhaustiva durant el setembre. Al llarg de l’any, el cos va detectant zones amb clapes d’arbres morts o afectats per la sequera. A partir d’aquí fa un mostreig més exhaustiu al setembre arreu de tot el país. I a partir d’aquestes dades es calcula l’estat de salut de la massa forestal catalana.

Ajudes de 5,2 milions d’euros

Per tal de retirar aquesta massa boscosa morta, el Departament d’Acció Climàtica ha obert una línia d’ajudes de 5,2 milions d’euros. Està enfocada als propietaris privats de boscos que tinguin una afectació d’un mínim del 15% per la sequera. Com més afectació tinguin, més prioritat es donarà en les ajudes. A més, caldrà que hi hagi una superfície mínima de tres hectàrees perquè tinguin un impacte en la prevenció d’incendis. Els propietaris rebran un màxim de 2.500 euros per hectàrea netejada.

La CUP ha començat una ronda de contactes amb entitats i moviments socials a fi d’analitzar la situació que viu el país i compartir propostes i objectius. “Volem analitzar com hem arribat aquí i compartir amb aquestes entitats i moviments propostes i reptes que passen per la recuperació de l’agenda nacional pròpia, fer política des d’aquí i legislar a favor de la gent i reconstruir un moviment independentista ampli”, ha explicat Laia Estrada.

La CUP considera que el panorama polític d’ençà de les eleccions catalanes és preocupant: “Són uns resultats negatius per a l’agenda independentista i social.” Segons el partit, les polítiques d’aquests darrers anys han frustrat les expectatives que la gent s’havia creat amb l’embat que es va crear pel moviment dels indignats i del Tsunami Democràtic. “Hem intentat d’arbitrar en una pugna infinita i eterna per part d’ERC i Junts i no ens n’hem sortit, però ens sentim responsables, i ens en fem, d’aquesta frustració”, diu en un comunicat.

Els mals resultats de la CUP refermen la necessitat de refundar-se

La CUP fa valdre el Procés de Garbí, el procés de refundació de la CUP, i que ara encara la darrera fase: “Una fase de reflexió i d’autocrítica per arribar a un consens i definir un rumb clar d’estratègia política.” El Procés de Garbí va començar el passat mes d’octubre, amb un congrés nacional, cinc debats nacionals temàtics i una vintena de trobades territorials i locals obertes i culminarà amb una assemblea nacional el 21 de setembre d’enguany.

El batlle de Borriana (Plana Baixa), Jorge Monferrer Daudí, del PP, ha rectificat el seu soci de govern, Vox, i ha dit que l’ajuntament incorporarà el film Barbie al catàleg de la biblioteca municipal. Així ha reaccionat a la polèmica originada ahir arran de la denúncia de Compromís contra el regidor de Cultura, l’ultradretà Jesús Albiol, per haver vetat, presumptament, la incorporació d’unes quantes obres audiovisuals per motius ideològics. “Borriana té un govern per a tots i els films de Barbie i 20.000 espècies d’abelles seran a la biblioteca. La llibertat en l’adquisició de nou material no pot restringir el contingut de gènere i LGTBIQ+”, assegura en un comunicat.

La biblioteca de Borriana aparta els llibres sobre diversitat sexual de la secció juvenil

“Borriana som tots, i aquest equip de govern continuarà treballant per al conjunt dels ciutadans, sense distinció i cap mena d’exclusió, perquè ningú serà discriminat per la seua forma de pensar o de sentir. La biblioteca continuarà oferint un contingut divers i plural, tal com defensa la normativa vigent, i per tant seguiran estant a disposició dels ciutadans materials amb continguts de gènere, diversitat sexual i LGTBIQ+, sense censures”, ha afegit Monferrer. En aquesta línia, ha dit que la Regidoria de Turisme tenia previst de projectar Barbie durant el cicle de cinema a la fresca d’aquest estiu.

A més, ha avançat que sol·licitarà una reunió amb la resta de la corporació “perquè situacions com aquesta no es tornen a repetir”. Finalment, ha admès que fets com aquests “són intolerables” i “no representen ni el govern municipal ni la ciutadania de Borriana”.

L’equip de govern de Borriana amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Vox no recula i amenaça amb una crisi de govern

Per la seva banda, el regidor de Cultura, Jesús Albiol, no s’ha fet enrere i ha dit que si el batlle “vol muntar una crisi de govern per dos DVD, és el seu problema”. També ha considerat que no el fet de no comprar-los no era censura, perquè “qui vulga veure una pel·lícula tindrà Netflix per fer-ho”. Finalment, ha indicat que Vox no discutirà les qüestions de l’equip de govern en públic, malgrat que ha deixat anar que “és la seua responsabilitat i ells veuran què volen fer”.

El batlle també s’ha referit a l’amenaça d’Albiol d’una possible obertura d’expedient al funcionari responsable de la filtració. En aquest sentit, ha assenyalat que pot sol·licitar una investigació si així ho considera i, en el cas hipotètic d’iniciar-se, caldrà veure quins resultats ofereix, però en tot cas, serà respectant la presumpció d’innocència, els drets del treballador i la normativa vigent.

ACPV, Federació Llull i APPEC planten cara a la censura de revistes en català a Borriana

Les noves variants de la covid-19, conegudes col·lectivament com a FLiRT, ja circulen pel país, segons que ha confirmat el Departament de Salut a l’ACN. La conselleria indica que d’ençà de la setmana 9 de l’any –entre final de febrer i començament de març– s’han detectat variants FLiRT vint-i-quatre vegades, si bé ha estat a partir de l’abril que se n’ha observat un augment sostingut en la circulació.

Així i tot, el nombre de mostres detectades d’aquestes subvariants continua essent baix. D’ençà de mitjan març, a més, s’ha detectat un increment de genomes vírics en les mostres d’aigua residuals, que s’associa a les noves subvariants FLiRT.

Tot allò que us cal saber sobre les noves variants de la covid-19

La incidència de coronavirus al Principat es manté baixa, amb uns 25 casos per 100.000 habitants, segons les darreres dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SiViC).

La campanya vaccinal va acabar el 31 de març, i el departament considera que, ara com ara, no cal fer cap reforç. Amb tot, diu que continua monitorant la situació epidemiològica.

La secretària de moviments socials d’ERC, Marta Molina, ha sortit de la Ciutat de la Justícia sense que el jutge Manuel García-Castellón li hagi imposat cap mesura cautelar, després d’haver comparegut com a encausada per l’organització del Tsunami Democràtic. Molina ha estat l’únic dels citats a declarar que ha comparegut. A més d’ella, avui també hi havia convocats Oleguer Serra, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Xavier Vendrell i Jaume Cabaní, tots ells acusats de terrorisme per les mobilitzacions civils de protesta per la sentència contra el procés.

L’estat espanyol es torna a mirar al mirall amb la possibilitat d’ordenar nous empresonaments polítics

Per acompanyar-la, s’ha fet una concentració de suport als encausats davant la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on García-Castellón ha citat els encausats perquè declaressin per videoconferència. A més de Serra, Campmajó, Rodríguez, Vendrell, Cabaní i Molina també són acusats de terrorisme Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg —citats a declarar a mitjans de juny pel Tribunal Suprem espanyol, que se n’ocupa perquè són aforats—, Josep Lluís Alay —que ha estat disculpat de declarar per prescripció mèdica—, i Marta Rovira i Oriol Soler, que tampoc no declararan perquè els seus advocats tenien uns altres compromisos judicials.

Podeu seguir, a continuació, la informació actualitzada de les declaracions judicials i la concentració de suport.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El Rassemblement National francès (RN) ha decidit de trencar l’aliança amb l’Alternative für Deutschland (Alternativa per Alemanya AfD), dues setmanes abans de les eleccions europees, cosa que ha causat un trencament en l’extrema dreta continental. De moment, a Itàlia el dirigent de la Lega, Matteo Salvini, ja ha anunciat que s’afegia a la decisió de Le Pen i es preveuen nous pronunciaments ben aviat.

L’origen de la decisió és una entrevista en què Maximilian Krah, cap de llista de l’AfD a les eleccions europees, va fer uns comentaris revisionistes sobre els membres de les SS hitlerianes, en què va dir que no tots eren criminals.

Marine Le Pen, cap de RN, va manifestar immediatament que l’AfD, sota el control de la franja més radical, ja no és un aliat fiable i va anunciar el trencament. La ruptura complica la formació d’un grup únic de l’extrema dreta al Parlament Europeu, que tenia moltes possibilitats fins i tot de ser el segon més important.

La relació entre RN i AfD ha estat tibant aquests darrers mesos, però la decisió de trencar amb AfD té molt a veure amb l’intent de Le Pen de millorar la seva imatge respecte a l’antisemitisme. Jordan Bardella, un dels noms en ascens dins el partit, fins i tot ha negat l’antisemitisme demostrat del fundador del partit, Jean-Marie Le Pen.

La ruptura amb AfD deixa RN en una posició complicada al Parlament Europeu, perquè necessita formar un grup amb representants de set països diferents i ara no els tindria. Tot amb tot, RN espera mantenir aliats dins del grup Identitat i Democràcia (ID), com ara el Vlaams Belang flamenc i la Lega de Matteo Salvini.

Giorgia Meloni, primera ministra italiana, pretén unir tots els partits d’extrema dreta euroscèptics per formar un bloc majoritari i reemplaçar la coalició actual entre el Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates i Renew per una coalició de l’extrema dreta i el PPE.

Actualment, l’extrema dreta s’agrupa en dos grups diferents al Parlament Europeu. D’una banda, hi ha Identitat i Democràcia, el grup que encapçala el RN francès, on hi ha el Partit de la Llibertat d’Àustria, el Vlaams Belang flamenc, l’SPD txec, el Partit del Poble Danès, els conservadors estonians, la Lega italiana i, fins ara, Alternativa per Alemanya.

En el segon grup hi ha partits d’extrema dreta, però no ho són tots. És el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, amb partits com ara Vox, els Partit dels Finesos, Reconquête!, els Fratelli d’Italia de Meloni, els Demòcrates Suecs i el Partit Llei i Justícia polonès.

Ara cal veure si el trencament entre els dos grans partits d’ID podria facilitar el projecte de Meloni d’aplegar en un sol grup tota l’extrema dreta europea, una pretensió que no s’aclarirà fins a les eleccions del 9 de juny.

El ministre de Transició Ecològica francès, Christophe Béchu, visita avui Catalunya Nord per parlar sobre la sequera. És previst que el ministre presenti un “pla de resiliència per a l’aigua fins al 2030”. Però tot indica que no es pronunciarà sobre el controvertit projecte del camp de golf de Vilanova de Raó i que va començar el novembre del 2023 en plena sequera.

Context del conflicte i posició del ministre

El projecte del camp de golf a Vilanova de Raó ha creat controvèrsia d’ençà que es va anunciar. Els opositors argumenten que la construcció d’un camp de golf és un ús irresponsable i insostenible de l’aigua en una zona que té sequera persistent. La preocupació per la preservació dels recursos hídrics ha estat al centre del debat, especialment en un context en què els efectes del canvi climàtic fan com més va més difícil garantir subministraments d’aigua fiables.

El ministre Christophe Béchu ha rebut la pressió de grups ecologistes i polítics perquè es posicioni fermament contra el projecte. Durant la seva visita anterior, al març, Béchu va qualificar el projecte de desfasat, una declaració que va donar esperances als opositors que el projecte podria ser aturat. Béchu va reconèixer la gravetat de la situació de sequera a Catalunya i la necessitat d’un ús més sostenible dels recursos hídrics.

Mobilització i preocupació creixent

Béchu ha seguit de prop aquesta qüestió. A començament d’abril, es va reunir amb el promotor del projecte del golf i amb la batllessa de Vilanova de Raó per discutir sobre el projecte.

Actualment, els grups polítics, col·lectius i associacions que van aplegar uns 4.000 manifestants contra el projecte del golf el passat 16 de març a Vilanova de Raó comencen a perdre la paciència. L’acusen de guanyar temps per diluir la mobilització popular.

Els dirigents d’Unitat Catalana també han mostrat la seva preocupació. “Tots pensàvem que el ministre abordaria el projecte durant la seva pròxima visita”, diu Mateu Pons-Serradeil, copresident del partit. “No obstant això, hem rebut indicis en el sentit que no té intenció de tractar el tema. Això ens deixa perplexos, especialment perquè Béchu és conscient de la gravetat de la sequera al departament.”

 

The Washington Post · Kim Bellware i Leo Sands

Mohàmmad Mokhber, fins ara vice-president primer de l’Iran, fou nomenat abans-d’ahir president en funcions del país asiàtic arran de la mort d’Ebrahim Raisi en un accident d’helicòpter.

La constitució iraniana especifica que, en cas que el nomenament sigui aprovat pel líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, el vice-president primer assumirà els poders presidencials en funcions en cas de defunció del president.

Els mitjans estatals també han informat que Mokhber, de 68 anys, ja dirigia una reunió d’emergència del gabinet del govern iranià en el moment en què s’anuncià la mort de Raisi, de 63 anys. Raisi –que va morir juntament amb el ministre d’Afers Estrangers, Hossein Amir-Abdollahian, i més funcionaris quan el seu helicòpter es va estavellar en condicions meteorològiques adverses– era considerat una de les figures amb més possibilitats d’esdevenir el pròxim líder suprem de l’Iran.

Heus ací tot allò que heu de saber sobre Mokhber.

Qui és Mohàmmad Mokhber?

D’ençà del 2021, Mokhber ha estat el principal càrrec de confiança de Raisi. També és el vice-president de l’Iran més sènior dels dotze que hi ha. Com a tal, manté vincles estrets amb Khamenei, el líder suprem de l’Iran. El 2007, Khamenei va nomenar Mokhber director executiu de Setad, un imperi financer multimilionari controlat exclusivament per Khamenei. Molts dels actius de Setad provenen de propietats confiscades a ciutadans iranians, segons que va revelar una investigació de Reuters el 2013.

Sota la direcció de Mokhber, Setad va desenvolupar Barkat, un vaccí iranià contra el coronavirus que, tot i els intents del règim, no es va poder produir dins els terminis prevists. Finalment, la majoria dels iranians va ser vaccinada contra el coronavirus amb un vaccí xinès.

Segons els mitjans estatals iranians, Mokhber va deixar el càrrec a Setad el 2021.

Segons la seva biografia oficial, Mokhber va néixer a Dezful, al centre de l’Iran, i té un doctorat en dret internacional. Segons The Associated Press, Mokhber també ha ocupat càrrecs en fundacions benèfiques iranianes d’alt perfil conegudes com a bonyads.

Quin és el perfil polític de Mokhber?

Mokhber ha estat objecte de sancions dels Estats Units i els seus aliats. El 2010, la Unió Europea el va sancionar a ell i a set iranians més per estar “implicats en activitats nuclears o de míssils balístics”, tot i que fou retirat de la llista de sancionats dos anys després. El Departament del Tresor dels Estats Units va sancionar-lo el 2021 pel seu rol en la “corrupció sistèmica i la mala gestió” del règim iranià. Sis mesos després d’aquestes sancions, Mokhber va assumir el càrrec de vice-president principal de l’Iran.

D’ençà de la invasió russa d’Ucraïna, el febrer del 2022, Mokhber també ha exercit un rol destacat en les relacions entre Rússia i l’Iran. Quan feia uns mesos que Khamenei s’havia reunit amb el president rus, Vladímir Putin, el juliol del 2022, a Moscou, Mokhber va viatjar acompanyat d’alts funcionaris de seguretat iranians a la capital russa per tancar un nou acord de subministrament d’armament.

A Moscou, Mokhber va proposar que Rússia i l’Iran treballessin estretament per contrarestar les sancions occidentals. “En quaranta anys amb aquestes sancions no hem permès que debilitin el govern del país ni que ens afectin seriosament”, va dir.

Què diu la constitució iraniana sobre la successió presidencial?

Segons l’article 131 de la constitució iraniana, adoptada el 1989, el vice-president primer de l’Iran és l’encarregat d’assumir els poders presidencials en funcions en cas de la defunció del president. Un consell de líders integrat pel poder executiu, legislatiu i judicial (és a dir, pel vice-president primer, el president del parlament i el jutge en cap) serà responsable d’organitzar unes eleccions especials per a elegir un nou president en un termini de cinquanta dies.

Durant una reunió dels màxims funcionaris iranians abans-d’ahir, Mokhber va dir que els fonaments constitucionals de l’Iran romanien forts, i va instar els seus col·legues a prosseguir amb les tasques del govern.

“El marc i els fonaments del sistema són forts. Sota la direcció del líder suprem, aquest país continuarà funcionant sense cap problema”, assegurà.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats de sondatges i tan sols s’ha d’interpretar en aquesta línia: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

Les eleccions europees renovaran el Parlament Europeu i hi ha convocats més de quatre-cents milions de ciutadans. Són les segones eleccions democràtiques més grans del món. Les d’enguany són les primeres sense el Regne Unit i, com a principals novetats, es passa de 705 eurodiputats sortints a 720; això implica que hi hagi dos escons addicionals per als estats francès i espanyol.

Eleccions europees: batalla electoral al cor de la col·laboració independentista contra la repressió

Enguany les enquestes preveuen un tomb a la dreta a escala europea, amb la possibilitat per primera vegada que la dreta pugui tenir majoria amb la ultradreta, sense necessitat de pactar amb els socialdemòcrates, l’altra gran família política europea.

La majoria absoluta és de 361 diputats, i les enquestes preveuen que el Partit Popular Europeu, els Conservadors i Reformistes Europeus –de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni­, Identitat i Democràcia –de Marine Le Pen i Matteo Salvini– i alguns independents podran prendre el control del parlament.

En el cas de l‘estat francès, les enquestes estimen que, després d’un resultat frec a frec entre la ultradreta de Rassemblement National i Renaixement d’Emmanuel Macron, aquesta vegada el partit de Le Pen guanyarà de manera molt clara.

La majoria de sondatges li donen més d’un 30% dels vots, i la segona força ja no arriba ni al 20%. En aquest segon lloc hi hauria una pugna entre Renaixement, una mica més destacat, i els socialistes. La resta de partits amb possibilitats d’entrar-hi, la França Insubmisa, Europa Ecologia – els Verds, els Republicans i Reconquête, es preveu que obtinguin menys d’un 10% dels vots, amb el perill que representa l’alta barrera electoral del 5%. Aquest seria el cas de la llista Europa Territoris Ecologia, amb representants de Regions i Pobles Solidaris, la federació de partits sobiranistes de l’estat francès, que pot aconseguir entre un 0,5% i un 1% dels vots.

L’estat espanyol difereix del francès pel fet de no haver-hi barrera electoral, de manera que els partits polítics poden obtenir representació amb menys d’un 2% dels vots. Tot amb tot, són habituals les coalicions electorals dels partits d’àmbit no estatal.

Les enquestes situen ara com ara el PP al capdavant, amb vora un 35% dels vots, però encara no hi ha cap tendència clara i el PSOE no és pas a gaire distància: voreja el 30%. Cap de les altres formacions no arriba al 10%, amb Vox com a tercer partit. Sumar, malgrat l’aliança amb Compromís i Més Madrid, obtindria vora 4 escons, unes expectatives més baixes que no pas les de Podem l’any 2019, que va aconseguir un 10,1% dels vots i 6 eurodiputats. Podem, amb Irene Montero al capdavant, aspira a tenir representació.

Ara Repúbliques, la candidatura d’ERC, Bildu, BNG i Ara Més, podria repetir els 3 escons de fa cinc anys, i Junts, que es presenta tot sol, dels 3 escons que té actualment, passaria a aconseguir-ne 1 o 2. També pot entrar –amb un sol escó– Coalició per una Europa Solidària, que inclou el PNB, Coalició Canària i el PI.

Un 100%. Aquest és l’aranzel que el president dels Estats Units, Joe Biden, anuncià la setmana passada sobre la importació de vehicles elèctrics xinesos. La decisió, a efectes pràctics, expulsa els productors xinesos del mercat nord-americà. El nou paquet de tarifes de Biden no és pas un exabrupte electoralista, sinó el reflex d’un tomb estratègic més profund cap al proteccionisme, que amenaça la transició energètica, perquè la subordina a les prioritats geostratègiques de les grans potències, en un moment clau en què els objectius de l’Acord de París semblen com més va més inassolibles.

L’hegemonia xinesa agafa els Estats Units a contrapeu

Tot i que l’atenció mediàtica s’ha centrat en els aranzels sobre el vehicle elèctric, segurament per la magnitud i l’abast de les noves tarifes, les imposicions anunciades la setmana passada per Washington va molt més enllà del sector automobilístic. Entre els béns afectats pels nous aranzels –més d’una dotzena– hi ha productes com ara els semiconductors (50% a partir de l’any vinent), les bateries d’ió de liti per a vehicle elèctric (25% a partir d’enguany), els plafons elèctrics (50% a partir d’enguany) o bé el grafit i més minerals estratègics com ara el coure, el manganès i el zinc (25% a partir de l’any vinent). La gran majoria d’aquests béns d’origen xinès, amb l’excepció notable de minerals com el grafit, ja eren sotmesos a aranzels en les importacions als Estats Units, però les mesures anunciades dimarts passat per Biden els multipliquen –en el cas dels vehicles elèctrics, els quadrupliquen.

Per bé que la Casa Blanca ho ha negat, es fa difícil de no apreciar en la mesura un component electoralista. A mesura que s’acosten les votacions presidencials del novembre, Biden sembla decidit a presentar-se com un defensor de les classes treballadores amb l’objectiu de seduir electors d’estats amb una base industrial àmplia, com ara Pensilvània, que es debaten als sondatges entre Trump i el president actual. Aquesta estratègia, que Trump ja va seguir amb èxit a les eleccions del 2016, s’ha pogut entreveure en més moments de la presidència de Biden, com ara quan s’oposà a la venda a un conglomerat japonès del productor d’acer US Steel (amb seu, precisament, a Pensilvània) o bé quan se significà a favor dels treballadors de l’automòbil en l’onada de vagues al sector de l’any passat.

Rere aquest paquet d’aranzels, tanmateix, hi ha una motivació estratègica més profunda. La cursa global per la descarbonització ha evidenciat fins a quin punt Pequín controla les cadenes de producció i subministrament de sectors destinats a ser clau en un món sense combustibles fòssils. L’any passat la Xina va ser responsable d’un 80% de la producció mundial de plafons solars i també d’un 66% de la producció mundial de bateries de cotxe elèctric. Per si no n’hi hagués prou, Pequín també controla la gran majoria de la producció mundial de minerals clau per a l’elaboració de bateries elèctriques i més productes estratègics per a la transició energètica, com ara el liti (65%), el cobalt (77%), el grafit (91%) i les terres rares (92%).

El control de Pequín sobre aquestes cadenes de subministrament –combinat amb un excedent productiu que ha empès els productors xinesos a exportar un volum com més va més gran de béns als mercats internacionals, arran de la feblesa de la demanda domèstica– ha fet desplomar el preu de béns com ara les plaques solars. Això, de retruc, ha fet minvar considerablement els marges de la resta de productors mundials, i ha posat en qüestió els intents de les grans economies occidentals de potenciar la producció de béns i tecnologies verdes estratègiques dins les seves fronteres.

Aquesta hegemonia xinesa és la clau que ajuda a entendre un dels grans projectes legislatius, i polítics, de l’administració Biden: el de construir i consolidar una base industrial verda per a poder avançar en la transició energètica sense haver de dependre d’un dels seus principals rivals geopolítics. La seguretat nacional exerceix un paper molt destacat en aquest càlcul estratègic: si les xifres de producció actuals es mantinguessin indefinidament, Washington podria arriscar-se a perdre l’accés als mercats de recursos i béns clau per a la transició energètica que ara controla la Xina, com ara el dels plafons solars o el dels semiconductors, en cas d’un hipotètic conflicte a gran escala –comercial o militar– amb Pequín. En aquesta direcció apunta la llei de reducció de la inflació, una les grans fites legislatives de l’administració Biden, que, entre més mesures, ofereix un programa generós d’incentius fiscals per a les empreses que produeixin vehicles elèctrics als Estats Units o per als consumidors que comprin vehicles elèctrics nord-americans.

La quadruplicació dels aranzels sobre els vehicles elèctrics d’importació xinesa també sembla respondre a aquesta lògica: els automòbils xinesos equivalen ara a menys d’un 3% de les vendes de vehicles elèctrics dels Estats Units, per la qual cosa les noves taxes semblen més preventives (orientades a evitar que la demanda de cotxes xinesos al mercat nord-americà acabi desplaçant el vehicle elèctric local) que no pas reactives (orientades a limitar a efectes immediats la importació de vehicles elèctrics xinesos).

La transició energètica perilla?

Els aranzels sobre la importació de vehicles elèctrics xinesos han estat una gran notícia per als productors nord-americans, però molts analistes temen que aquestes barreres d’entrada a uns models significativament més barats encara posi més traves a la transició del vehicle de combustió al del vehicle elèctric, un sector que aquests darrers mesos ja havia registrat unes xifres de vendes molt decebedores als Estats Units. L’estancament de les vendes de vehicles elèctrics, de retruc, tindria un efecte negatiu sobre una colla de sectors que en depenen directament, com ara les estacions de càrrega. Una baixa proliferació d’estacions de càrrega, alhora, pot dissuadir els consumidors nord-americans de fer el canvi al cotxe elèctric, cosa que desfermaria un cercle viciós que no faria sinó consolidar una situació clarament decantada cap als combustibles fòssils.

Encara promet ser més significatiu l’augment dels aranzels sobre béns intermedis com ara les bateries, l’encariment de les quals repercuteix directament en tota mena de tecnologies clau per a la descarbonització (com ara les plaques solars). Atès que la majoria de bateries elèctriques es continuen produint a la Xina, a curt i mitjà termini els productors nord-americans no tindran més remei que assumir aquests costs i traslladar-los als clients, cosa que encara pressionaria més sectors com ara el de les plaques solars.

El cas dels aranzels nord-americans sobre el vehicle elèctric xinès il·lustra una veritat fonamental de la transició energètica: les polítiques de reducció d’emissions continuen sense poder-se imposar a les prerrogatives de la seguretat nacional i l’electoralisme, ni tan sols en un moment en què a tot el món hi ha el risc d’incomplir fins i tot els compromisos més laxos de l’Acord de París.

Però el tomb de Washington també és simptomàtic d’una fractura creixent, i més profunda, en l’ordre econòmic i geopolític mundial. Lluny de capgirar la tendència proteccionista del seu predecessor, Biden no tan sols ha decretat noves tarifes sobre la importació de béns estratègics xinesos, sinó que ha optat per mantenir íntegrament el controvertit paquet d’aranzels introduït entre el 2018 i el 2019 per Donald Trump.

Val a dir que l’estratègia de Biden i Trump en matèria de política comercial no és idèntica: si Trump va imposar tarifes de manera generalitzada sobre un ampli ventall de béns per a protegir els productors nord-americans de la competència internacional, els aranzels de Biden –de caràcter molt més focalitzat– s’emmarquen en una estratègia comercial més àmplia, que inclou també mesures com ara incentius fiscals i programes d’inversió pública, per a consolidar una base industrial verda als Estats Units i protegir-la de possibles competidors. La filosofia de fons, tanmateix, és molt semblant: després de dècades de pregonar les virtuts del lliure comerç, qui abraça el proteccionisme per a frenar l’embat industrial xinès és ara Washington, encara que això impliqui contravenir directament les directrius d’organismes com ara l’Organització Mundial del Comerç (OMS).

Europa, en una cruïlla estratègica

Una altra incògnita és com reaccionarà ara Europa, atrapada entre dos blocs comercials com més va més antagònics. A final de l’any passat, la UE ja va obrir una investigació contra productors de vehicles elèctrics xinesos, que acusa de violar les lleis de competència europees pel fet d’haver-se beneficiat de subsidis al seu país. És previst que de la investigació, que s’hauria de cloure aquest juliol a tot estirar, se’n derivi la imposició d’aranzels a les companyies investigades. Atès que aquestes tarifes aniran exclusivament dedicades a compensar l’impacte dels subsidis, tanmateix, la majoria d’analistes preveuen que siguin temporals i molt més modestes que no les nord-americanes.

Sigui com sigui, la investigació ha estat rebuda amb una fredor glacial a Alemanya, temorosa de qualsevol mesura que contravingui els interessos de Pequín i, de retruc, allunyi la indústria automobilística del lucratiu mercat xinès. No és casualitat que Berlín, el motor econòmic d’Europa i un dels principals exportadors de vehicles al mercat xinès, també s’hagi erigit en un dels grans crítics internacionals als aranzels de Biden.

“L’única cosa que fa el proteccionisme és encarir-ho tot. […] Necessitem un comerç que sigui just i que sigui lliure”, declarà la setmana passa el canceller alemany, Olaf Scholz, a Estocolm. I afegí: “No ens n’hem d’oblidar: els productors europeus venen a la Xina molts vehicles que produeixen a Europa. Aquesta és potser la diferència clau en la manera com veiem les coses.”

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

Alemanya, certament, no és un cas aïllat a Europa. Aquests darrers anys, el govern hongarès que encapçala Viktor Orbán ha pres posició com a soci clau a Europa de BYD, el gegant del vehicle elèctric xinès a Europa, una companyia que París fa mesos que festeja activament perquè obri una planta a l’estat francès. Un altre gegant automobilístic xinès, Chery, ha estat el responsable de revifar la producció automobilística a l’antiga planta de Nissan a Barcelona, on és previst que acabi traslladant part de la producció de la seva gamma de vehicles elèctrics.

Els aranzels nord-americans deixen Europa, doncs, en una cruïlla estratègica. El bloc, d’una banda, podria seguir els passos dels Estats Units i limitar l’accés dels consumidors europeus als béns verds xinesos. D’aquesta manera sacrificaria el progrés en matèria de reducció d’emissions a l’altar dels interessos dels seus productors. Però també podria voler seguir el camí contrari: estimular l’adopció de béns i tecnologies verdes europees –amb mesures com ara subsidis o incentius fiscals– i, simultàniament, deixar la porta oberta a les importacions xineses per a abaratir tant com fos possible el cost de la transició energètica. Atès el lideratge xinès en la indústria verda, sembla difícil que la ruta cap a un món sense emissions no acabi passant, ineludiblement, per Pequín.