Vilaweb.cat

Alcanar demana una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A

L’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) exigeix transparència al govern espanyol i la creació d’una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A. El govern municipal ho ha tornat a demanar avui a través d’un comunicat, just el dia que fa dos anys de l’explosió del xalet ocupat per la cèl·lula terrorista a la urbanització Montecarlo d’Alcanar Platja. L’Ajuntament s’ha mostrat preocupat per les revelacions periodístiques efectuades pel diari Público, segons les quals el CNI havia fet un seguiment i escoltava les converses dels terroristes fins cinc dies abans de l’atac o que el cervell de la trama, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, era confident dels serveis secrets espanyols.

El consistori ha demanat la màxima transparència i una investigació en profunditat dels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils de l’agost del 2017 i de l’explosió prèvia que va tenir lloc al xalet d’Alcanar Platja. ‘Reclamem al govern de l’estat que faciliti la informació sobre aquests atemptats i que aclareixi si són certes les informacions del diari Público’, recull el comunicat.

Robert Manrique: ‘No em sorprèn que no busquin les víctimes del 17-A, és una qüestió econòmica’

Alhora, l’Ajuntament d’Alcanar considera ‘el silenci’ del govern espanyol ‘una manca de respecte vers la ciutadania i, especialment, vers les víctimes’. Per això, ha reclamat la creació d’una comissió d’investigació que permeti ‘aclarir els fets i depurar responsabilitats, si s’escau, per tal que els ciutadans i ciutadanes d’Alcanar puguin tenir tota la informació sobre allò que va succeir aquell fatídic mes d’agost’.

A més, la corporació canareva ha recordat que, a hores d’ara, nou persones que van viure l’explosió d’Alcanar Platja han estat reconegudes com a víctimes per la Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme del ministeri de l’Interior espanyol. Això no obstant, ha afegit l’ajuntament, el la fiscalia ha desvinculat l’explosió d’Alcanar dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017. ‘No sabem en quina situació deixa a les 29 persones incloses dintre de l’auto de processament del jutge de l’Audiència Nacional el fet que el Ministeri Fiscal no consideri les explosions d’Alcanar com a atacs terroristes’, han alertat des del govern local.

D’altra banda, l’Ajuntament ha expressat que al municipi encara tenen el cor ‘compungit’ pels atemptats de Barcelona i Cambrils, ‘que es van preparar en les terres tranquil·les del nostre poble’. La corporació també ha tingut un record per a les víctimes, i per a la solidaritat, la implicació i l’esforç que van mostrar els veïns per gestionar la situació de la millor manera possible.

Podeu llegir a continuació el comunicat:

«Tal dia com avui, ara fa dos anys, una explosió d’Alcanar Platja va canviar la història del municipi i del país. El que pareixia una explosió fortuïta a la zona de Montecarlo va acabar sent el primer tram d’un camí de dolor que uniria, de Sud a Nord, quatre indrets de Catalunya: Alcanar, Barcelona, Cambrils i Ripoll.

Els lamentables fets ocorreguts van sacsejar el municipi en plenes festes majors d’agost. Encara tenim el cor compungit pels atemptats de Barcelona i Cambrils, que es van preparar en les terres tranquil·les del nostre poble.

En aquells tràgics moments, el repte que se’ns va plantejar com a municipi va ser immens, però també es va desfermar una solidaritat sense parangó dels veïns i veïnes i dels funcionaris públics. Agraïm en aquesta efemèride la implicació de la ciutadania i l’esforç que tots i totes vam fer perquè la situació es pogués gestionar de la millor manera que fos possible.

Avui tots ens conjurem perquè aquestes coses no tornen a passar. I des d’Alcanar volem expressar la nostra condemna més rotunda als atemptats terroristes que han sacsejat el nostre país, així com expressar el dol més sentit a les víctimes i als seus familiars i amics.

A hores d’ara 9 persones que van viure l’explosió d’Alcanar Platja han estat reconegudes com a víctimes per la Dirección General de Apoyo a Víctimas del Terrorismo del Ministeri de l’Interior. Això no obstant, el Ministeri Fiscal ha desvinculat l’explosió d’Alcanar dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017. I no sabem en quina situació deixa a les 29 persones incloses dintre de l’auto de processament del jutge de l’Audiència Nacional el fet que el Ministeri Fiscal no consideri les explosions d’Alcanar com a atac terrorista.

També estem preocupats per les informacions del diari Público segons les quals el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) escoltava les converses dels terroristes cinc dies abans dels atacs i feia un seguiment dels seus membres, el cervell dels quals, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, era confident del CNI.

Per això mateix, reclamem la màxima transparència i una investigació en profunditat dels atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils de l’agost del 2017 i de l’explosió prèvia que va tenir lloc al xalet d’Alcanar Platja. Reclamem al Govern de l’Estat que facilite la informació sobre aquests atemptats i que aclarisca si són certes les informacions del diari Público.

Així mateix, considerem el silenci del Govern espanyol una manca de respecte vers la ciutadania i, especialment, vers les víctimes, per la qual cosa reclamem la creació d’una comissió d’investigació que permeta d’aclarir els fets i depurar responsabilitats, si s’escau, per tal que els ciutadans i ciutadanes d’Alcanar puguen tenir tota la informació sobre allò que va succeir aquell fatídic mes d’agost.»

The post Alcanar demana una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A appeared first on VilaWeb.

Stop Mare Mortum demana al govern italià que obri el port de Lampedusa als migrants salvats

Una delegació de l’ONG Stop Mare Mortum ha lliurat una carta a la vice-cònsol italiana a Barcelona per a exigir al govern italià l’obertura dels ports italians, sobretot de Lampedusa, per al desembarcament dels migrants salvats per l’Open Arms i l’Ocean Víkings. A la missiva, l’ONG exigeix que es compleixi la carta pels drets humans de l’ONU a tots els països de la Unió Europa, a qui també demana una política ‘conjunta’ vers la immigració i els refugiats per evitar que ‘es vagin passant la pilota’ els diferents estats, cada vegada que hi ha una ‘crisi’. Així ho ha manifestat Toni Piñeiro, membre d’Stop Mare Mortum, que ha recalcat que són ‘éssers humans viatjant al primer moment’. En aquest sentit, l’ONG demana ‘vies segures i legals’ perquè tothom pugui viatjar a Europa o qualsevol lloc ‘igual’ que ho poden fer els ciutadans europeus.

Evacuen quatre migrants més de l’Open Arms, que encara no té permís per a atracar a Lampedusa

Abans d’entrar al consolat, Piñeiro també ha denunciat una ‘externalització’ de les fronteres de la UE cap al Marroc, Líbia, Tunísia o Turquia, on ha recordat que està ‘documentat’ que es vulneren ‘sistemàticament’ els drets humans de les persones. Ha posat d’exemple el maltractament i abandó posterior al mig del desert de Tunísia d’un grup de 36 migrants. Per a Piñeiro, ‘això no pot passar’ i recorda que els convenis internacionals obliguen a deixar desembarcar al ‘primer port segur’ els nàufrags rescatats al mar.

"Exigim al govern italià q autoritzi el desembarcament dels nàufrags dels vaixells Open Arms i Ocean Viking a un port segur a Itàlia, q les persones rescatades puguin rebre l’atenció i protecció q necessiten i q es garanteixi el seu accés a protecció internacional."#ApriamoIPorti pic.twitter.com/zw3H6Pokqn

— Stop Mare Mortum (@stopmaremortum) August 16, 2019

Una desena de membres de l’ONG s’han concentrat davant el consolat italià on han desplegat una pancarta amb el lema ‘vies legals i segures’. Els activistes han pujat a lliurar la carta en grups de tres en tres i han estat rebuts per la vice-cònsol.

Podeu llegir a continuació la carta:

«Carta al Consolat General d’Itàlia
Cònsol d’Itàlia a Barcelona Hble. Sra. Gaia Lucilla Danese

President del Consell de Ministres Giuseppe Conte

Vicepresidents del Consell de Ministres,Luigi Di Maio, Matteo Salvini

Ministre d’Interior Matteo Salvini

Petició al govern de la República italiana per a que concedeixi permís als vaixells Open Arms i Ocean Viking per desembarcar en un port segur.

A causa del decret de seguretat del Ministre de l’Interior italià Matteo Salvini que prohibeix l’entrada de vaixells humanitaris a les seves aigües sense autorització i sota amenaça de multa d’un milió d’euros, des de fa ja 16 dies 138 persones rescatades al Mediterrani naveguen a bord del vaixell Open Arms aturat, ara, davant l’illa de Lampedusa esperant permís per entrar a port. 356 persones més rescatades pel vaixell Ocean Viking de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerrannée esperen també, en les mateixes circumstàncies extremes.

Si bé dimecres 14 d’agost, després de 13 dies a alta mar en aigües internacionals, un tribunal administratiu italià ha permès al Open Arms l’entrada en aigües italianes, minvant així l’alt risc que suposa navegar en alta mar tants dies seguits, la situació segueix essent crítica. No es permet desembarcar a cap port i conseqüentment l’estat de salut física i mental de les persones a bord es va agreujant a mesura que passen els dies.

Davant d’aquesta situació insostenible, volem expressar la nostra més forta preocupació i apel·lar a les obligacions de la república italiana, així com dels altres governs membres de la Unió Europea, de complir amb el dret internacional. Obrir els ports per a l’acollida de persones rescatades al mar no és una qüestió de voluntat política, sinó una obligació dels estats. No fer-ho suposa l’incompliment del dret internacional i una flagrant vulneració dels Drets Humans i de les obligacions recollides a les convencions internacionals sobre persones refugiades, a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, als Tractats i Convencions del Dret del Mar, a la Declaració de les defensores i defensors de drets humans aprovada per l’ONU.

A més a més, entre les persones rescatades hi ha dones, infants i joves en situació d’especial vulnerabilitat. La presència de menors en els vaixells sense port segur és una vulneració del Dret del menor, ja que requereixen especial protecció.

Aquest tancament dels ports és una clara vulneració del dret internacional que els estats membres estan obligats a complir. Haurien d’estar treballant per la defensa dels drets fent polítiques de vida i habilitant vies legals i segures per evitar el patiment i la mort de qualsevol persona. En canvi, ens trobem en una conjuntura en què opten per la securització i l’externalització del control de les fronteres amb tercers estats que vulneren els drets humans. Tal i com va dir l’ACNUR el juliol, Líbia no té cap port segur pel desembarcament de migrants interceptats o rescatats al Mediterrani, degut al deteriorament de la seguretat al país africà. Tampoc no ho és Tunísia, on fa pocs dies hem vist com se segrestava i abandonava al desert 36 infants, dones i homes. Activistes locals, la Caravana Abriendo Fronteras i la Caravana Migranti van poder monitoritzar-ne el seguiment i aconseguir denunciar la situació.

Com a ciutadania europea tenim i exercim la nostra responsabilitat d’exigir als nostres governs que compleixin amb els compromisos i obligacions adquirides de respecte als drets humans i a la llei del mar. Reiterem que defensar el dret a la vida, el dret a migrar i el dret a una acollida digna no només és legítim sinó que és una responsabilitat compartida. És seguir amb el mandat dels drets humans que són inherents a tota persona. De cap manera l’ajuda humanitària i la solidaritat entre éssers humans pot ser il·legal.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment i des del convenciment que la majoria de la ciutadania de la UE, de la República italiana, de l’Estat Espanyol i de Catalunya no acceptem l’horror i la violència, exigim al govern italià que autoritzi el desembarcament dels nàufrags dels vaixells Open Arms i Ocean Viking a un port segur a Itàlia, que les persones rescatades puguin rebre l’atenció i protecció que necessiten i que es garanteixi el seu accés a protecció internacional. Seguirem treballant per reclamar que els estats europeus arribin a un acord per al desembarcament d’aquestes persones, però reclamem una política migratòria i d’asil a nivell europeu, així com mecanismes de solidaritat i responsabilitat compartida entre estats membres per tal d’evitar aquesta gestió ‘cas a cas’ i aquest ‘pols’ entre estats cada cop que, afortunadament, hi ha un rescat per part d’alguna ong de salvament.

Stop Mare Mortum

Barcelona, a 16 d’agost del 2019»

The post Stop Mare Mortum demana al govern italià que obri el port de Lampedusa als migrants salvats appeared first on VilaWeb.

Pàgines