Vilaweb.cat

[VÍDEO] Inèdit: així sona el vent a Mart i l’helicòpter Ingenuity sobrevolant-lo

El Perseverance, el robot de la NASA que explora Mart d’ençà del febrer, va enregistrar fa tres setmanes el primer vol de l’Ingenuity, un helicòpter autònom pilotat des de la Terra que es va enlairar uns tres metres sobre la superfície del planeta vermell durant trenta segons. Ara s’ha revelat el so del vent i el soroll del giny sobrevolant a la vora del vehicle.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La NASA va dedicar sis anys a dissenyar el dron, que demostra que és possible construir una eina ultralleugera capaç de generar prou energia per a enlairar-se del sòl marcià i sobreviure de manera autònoma.

I’ve seen what the #MarsHelicopter can do – and now I’ve heard it.

🎧 Grab headphones and listen to the otherworldly hum of Ingenuity’s blades as it headed south to scout a new area on its fourth flight.

How I captured both sight and sound: https://t.co/95J9X3bcyO pic.twitter.com/Lw44x7kqYZ

— NASA's Perseverance Mars Rover (@NASAPersevere) May 7, 2021

The post [VÍDEO] Inèdit: així sona el vent a Mart i l’helicòpter Ingenuity sobrevolant-lo appeared first on VilaWeb.

La fiscalia demana 9 anys de presó al president Jordi Pujol, 29 al seu fill Jordi i entre 8 i 14 per a la resta de fills

La fiscalia espanyola ha demanat nou anys de presó per al president Jordi Pujol en la causa oberta contra la família per delictes d’organització criminal, emblanquiment de capitals, delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental. També demana vint-i-nou anys per al seu fill Jordi, disset per a la seva dona, Mercè Gironès, catorze per al seu fill Josep, i vuit per a la resta de fills, Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta. També demana cinc anys de presó per als deu empresaris investigats. Aquest migdia mateix, el jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha decidit d’arxivar les actuacions contra Marta Ferrusola, muller del president Pujol, atès l’alzheimer que pateix.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’escrit de la fiscalia diu que Pujol i Ferrusola van dirigir una trama amb els seus set fills de manera que van “ocultar una quantitat ingent de diners a Andorra, pel cap baix d’ençà de 1991, gràcies a l’afavoriment a determinats empresaris perquè rebessin les adjudicacions de diversos concursos públics de l’administració pública catalana”. Les activitats coincideixen amb el mandat de Pujol com a president (1980-2003), i la fiscalia diu que Pujol “es va aprofitar de la seva posició política per a teixir una xarxa de clientelisme” a través de la qual ell i “empresaris afins” a Convergència Democràtica de Catalunya “es repartien beneficis abundants procedents de concursos públics”.

Pel delicte d’emblanquiment de capital, a més, la fiscalia demana una multa per a tots els encausats que supera els 38,7 milions d’euros, als quals cal sumar altres quantitats milionàries en altres divises. A més, també els imposa pena de multa per associació il·lícita, de 24 mesos a raó de 200 euros. Són multes que es poden substituir amb vuit mesos més de presó en cas d’impagament.

 

The post La fiscalia demana 9 anys de presó al president Jordi Pujol, 29 al seu fill Jordi i entre 8 i 14 per a la resta de fills appeared first on VilaWeb.

Sànchez assegura que han tancat un 90% de l’estratègia amb ERC i veu a prop l’acord

“Tenim un marc molt avançat per a pensar q en els propers dies hi pot haver un acord”. El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha assegurat que les converses amb ERC “avancen satisfactòriament” i que tenen un 90% del document estratègic tancat. En una roda de premsa, Sànchez ha admès que queden “aspectes importants” oberts en aquest àmbit, com ho són la vinculació de la direcció estratègica al Consell per la República, el pla B a la taula de diàleg o la coordinació de l’acció política a Madrid, però ha avisat que és qüestió de voluntat política. “És més urgent que mai una unitat entre ERC i Junts per a poder encarar els propers anys”, ha afirmat Sànchez. JxCat accepta donar un marge de coll de dos anys a la taula de diàleg, com van pactar ERC i la CUP, però demana que les forces independentistes treballin des del primer dia de la formació de govern a construir l’alternativa al fracàs de la via negociada amb Madrid. Sànchez creu que és possible que convergeixin l’estratègia de diàleg d’ERC i la de “confrontació intel·ligent” de Junts. Per això ha demanat arribar a un acord que permeti superar les desconfiances personals que han caracteritzat la relació dels actuals socis de govern, cosa que implica gestionar “elements immaterials que costen molt de posar en un paper”. Al seu criteri, “la confiança entre les persones que porten la direcció d’ERC i Junts és més gran que fa tres mesos”. “Avui ho tenim a tocar”, ha dit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

També ha insistit que JxCat no especularà amb la repetició electoral, encara que la posició final del partit la decidiran les bases en una consulta telemàtica de resposta binària, també si finalment ERC i JxCat no arriben a un acord. Segons Sànchez, aquest no és l’escenari que voldria, malgrat admetre’n la possibilitat. “Un no acord, amb eleccions o sense, deixaria un govern inestable i un independentisme incapaç de vertebrar el 52%”, ha advertit. Sànchez ha assegurat que van informar ERC que sotmetrien el pacte al criteri dels afiliats “fa setmanes” (ERC diu que se’n va assabentar per la premsa) i ha promès que no suposarà un endarreriment per la investidura de Pere Aragonès.

Vincular l’estat major al Consell per la República en dues fases: la proposta de Junts

Tal com ha avançat VilaWeb, JxCat planteja a ERC la formació d’una direcció col·legiada que es coordini d’entrada amb al Consell per la República amb la voluntat de vincular-s’hi en un marge de temps, mentre l’ens es reformula perquè els tres partits i les dues entitats independentistes s’hi sentin representats. ERC, però, pretén que el nou estat major en quedi al marge i recela que Waterloo “tuteli” l’acció política de la Generalitat. “Malgrat totes les seves imperfeccions, des de les perspectives de la transversalitat, és el més transversal possible”, ha al·legat Sànchez, que també ha negat que el seu partit i Carles Puigdemont hagin pretès exercir cap tutela. Pel que fa al pla B a la taula de diàleg, Junts reclama que els partits treballen per definir-lo des de l’espai estratègic des del començament de la legislatura. “Ni CUP, ni ERC ni Junts podem imposar cap estratègia. La nostra proposta és ben clara, que des del primer minut ens posem a treballar com aconseguim que es respecti el dret a l’autodeterminació de Catalunya”, ha dit.

La resposta, per tant, la prendria la direcció estratègica, i per això és clau per a JxCat que depengui del Consell per la República, perquè és una garantia que la resposta a la fi de la taula de diàleg passaria per la confrontació, tal com ho ha recollit el document estratègic Preparem-nos. Un document que, malgrat això, el propi Consell ha insistit que està obert a modificacions. JxCat també vol deixar lligada amb ERC la coordinació de l’acció al Congrés dels Diputats, però assegura que ho vol fer “respectant els pesos de totes les formacions polítiques”. “Que ningú cregui que volem imposar el que s’ha de fer a Madrid”, ha al·legat. La definició d’on està la línia d’acció a coordinar és el que complica l’entesa. Segons JxCat, però, el resultat de les eleccions a la Comunitat de Madrid, les actuacions de la fiscalia i l’ofensiva judicial contra independentistes fan més urgent la formació d’un govern independentista.

Segons JxCat, l’acord programàtic entre els dos partits està pràcticament tancat i és en l’estratègia on es mantenen els esculls principals. Però també està oberta la definició de l’estructura del futur govern. Sànchez ha apuntat que no serà un problema per al seu partit, que estaria disposat a repetir l’estructura de l’actual govern i invertir el repartiment de departaments.

 

 

 

The post Sànchez assegura que han tancat un 90% de l’estratègia amb ERC i veu a prop l’acord appeared first on VilaWeb.

El jutge arxiva la causa contra Marta Ferrusola per l’alzheimer

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha decidit d’arxivar les actuacions contra Marta Ferrusola, muller del president Jordi Pujol, atès el seu estat de salut. Ferrusola era encausada al mateix procediment en què es jutjarà Pujol i els seus set fills per presumptes delictes d’organització criminal o associació il·lícita, emblanquiment de capitals, delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental. El març proppassat, la forense de l’Audiència espanyola que va examinar Marta Ferrusola ja va confirmar que no podia declarar per un “deteriorament cognitiu tipus alzheimer moderadament greu de cinc anys d’evolució”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 ha atès així la petició formulada per la defensa de Ferrusola, que demanava l’arxivament de la causa i adjuntava documentació mèdica de la qual s’extreia que pateix demència.

The post El jutge arxiva la causa contra Marta Ferrusola per l’alzheimer appeared first on VilaWeb.

El grup hoteler de Joan Gaspart entra en liquidació en admetre que no pot pagar els creditors

El grup hoteler Husa ha entrat en liquidació després de no poder fer front als seus deutes, segons que han confirmat fonts judicials. La cadena, propietat de Joan Gaspart, havia de pagar 10 milions d’euros el 18 de febrer passat, data en què es complien els cinc anys que un jutjat va declarar ferm el conveni de concurs de creditors. La cadena va suspendre pagaments el 2014, quan aleshores va reconèixer un deute de 220 milions d’euros. Ara, la companyia ha adreçat un escrit a la titular del jutjat mercantil número 3 per sol·licitar la liquidació i admetent que no podien assumir el deute pendent, ja que des de fa uns anys tenen cap immoble en propietat ni explotaven cap hotel.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons van exposar en l’escrit, la cadena no va poder arribar a acords amb els nous propietaris i van veure com els seus comptes quedaven embargats per Hisenda i la Seguretat Social. Concretament, segons han explicat fonts judicials, el 22 de març es va dictar la interlocutòria per a la rescissió i obertura de liquidació de la matriu Hostaleria Unida per la impossibilitat de complir el conveni dictat el 9 d’octubre del 2015, per les restriccions imposades al sector hoteler arran de la pandèmia.

D’aquesta manera, el jutjat haurà de confirmar la liquidació de la matriu del grup –Hosteleria Unida i dues de les seves filials. Hostaleria Unida Dos i Hoteles Jagoe. Segons La Vanguardia, Husa va intentar posar en marxa un servei de consultoria, un dels punts inclosos en el pla de viabilitat, i que la covid va impedir el seu desembarcament a la Xina mitjançant una nova filial, Husa Fénix.

The post El grup hoteler de Joan Gaspart entra en liquidació en admetre que no pot pagar els creditors appeared first on VilaWeb.

Càrregues d’agents antiavalots dels Mossos per desnonar tres famílies al Raval de Barcelona

Agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra s’han desplegat al barri del Raval de Barcelona per executar el desnonament de tres famílies que vivien en pisos ocupats en un mateix bloc. Segons que informa el Sindicat d’Habitatge del Raval, que ha convocat urgentment una setantena de persones des que ha començat l’operatiu, només s’havia notificat judicialment l’execució del desnonament a una de les tres famílies, i les altres les volen expulsar de casa sense haver rebut cap notificació judicial.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Volen els pisos de Bisbe Laguarda per fer pisos turístics. Aquesta és la democràcia que executen els mossos d'@Esquerra_ERC i @JuntsXCat #ForçaSindicat pic.twitter.com/QFMCnmLGps

— Sindicat Habitatge Raval (@RavalSindicat) May 7, 2021

Hi ha hagut moments de tensió entre els concentrats i la policia, que han carregat contra els activistes pel dret a l’habitatge. En un moment donat, una de les persones que havia de ser desnonada s’ha autolesionat amb un ganivet i ha hagut de ser atesa pels serveis sanitaris. Segons el Sindicat d’Habitatge del Raval, entre les famílies que volen desnonar hi ha un menor d’edat i un malalt de diabetis.

🔴Els mossos carreguen contra les veïnes al c/Bisbe Laguarda

Així actuen els mossos del @govern per executar el desnonament de 4 famílies #ForçaSindicat pic.twitter.com/trtempCnrU

— Sindicat Habitatge Raval (@RavalSindicat) May 7, 2021

“Trobem inacceptable que es faci mentre es fa el discurs d’una moratòria dels desnonaments per l’estat d’alarma, al Raval es continuïn executant. Hi ha desnonaments il·legals de manera constant i de famílies en situació de vulnerabilitat”, denuncien des del sindicat. Ara per ara, són a l’espera d’una mediació institucional per trobar una solució d’urgència per a les tres famílies.

The post Càrregues d’agents antiavalots dels Mossos per desnonar tres famílies al Raval de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Carlos Mazón presenta la candidatura per a presidir el PP valencià

El president de la Diputació d’Alacant i president provincial del PP, Carlos Mazón, ja ha oficialitzat la seva candidatura per a liderar el partit al País Valencià. Ho ha anunciat en una conferència de premsa a la seu del PP a València, en la qual ha assenyalat que es presenta “per respecte” als companys de partit, al procés i a la fins ara síndica Isabel Bonig, a qui ha agraït la seva dedicació. També ha dit que opta a liderar el partit perquè està convençut de poder fer-ho i té “la força necessària per a liderar un projecte per a tots”. El PP celebrarà el congrés regional el 3 de juliol.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Carlos Mazón: Madrid tria un virrei zaplanista per al PP valencià

Mazón, que compta amb el suport de la direcció espanyola del PP, ha anunciat la candidatura l’endemà que Bonig, actual presidenta del PP, hagués anunciat que no es presentarà a la reelecció i que renuncia a l’acta de diputada i deixa la primera línia de la política perquè no compta amb la confiança de la direcció de Pablo Casado.

The post Carlos Mazón presenta la candidatura per a presidir el PP valencià appeared first on VilaWeb.

Diputats suïssos obliguen el govern federal a pronunciar-se sobre la repressió a Catalunya

El govern suís s’haurà de manifestar públicament sobre la repressió, l’amnistia dels presos polítics i un solució política per a Catalunya. El diputat socialista Christian Dandrès ha registrat una interpel·lació parlamentària fent aquesta petició. La iniciativa té el suport de vint-i-dos diputats de diversos grups polítics, però sobretot del Partit Socialista Suís, la segona força a l’Assemblea Federal. L’executiu s’haurà de pronunciar durant la primera quinzena de juny.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La dura reprimenda de Suïssa a Espanya a l’ONU per no haver fet net amb el franquisme 

En la interpel·lació, Dandrès demana al Consell Federal si té “la intenció de respectar els seus compromisos internacionals i treballar per restaurar l’estat de dret a Espanya“, d’acord amb quatre punts: posar punt final a la repressió contra els càrrecs electes i activistes “que actuen pacíficament en el marc dels drets fonamentals”; tancar els processos vius i amnistiar tots els condemnats; respectar els drets democràtics, inclosa l’autodeterminació; i facilitar la resolució del conflicte polític a Catalunya amb la intervenció de la comunitat internacional.

Suïssa, un país sensible a les reivindicacions catalanes 

“Suïssa s’ha de comprometre amb les llibertats fonamentals”

En l’argumentació de la interpel·lació, el diputat detalla que arran de l’1-O “la repressió ha colpejat els càrrecs electes i activistes” catalans, però recorda que, malgrat que el Suprem espanyol hagi dictat la sentència contra el procés, encara hi ha “repressió a gran escala” amb més de 3.000 processaments actius.

“Suïssa no ha de decidir pel poble d’Espanya i els catalans, però forma part de la comunitat internacional i s’ha de comprometre amb les llibertats fonamentals, la democràcia i l’estat de dret. Una qüestió política que mobilitza milions de persones [la independència] s’ha d’abordar políticament mitjançant el diàleg i el debat, i no pas amb l’acció penal”, afegeix.

Així mateix, Dandrès detalla les actuacions abusives dels jutges espanyols contra l’independentisme, però també contra artistes com ara Pablo Hasel i Valtònyc. “Són inacceptables”, diu, i recorda que negar el tercer grau als presoners polítics implica un maltractament afegit a la seva condició.

“Amb el final del franquisme, la monarquia parlamentària va aprovar una llei d’amnistia, malgrat els milers de morts imputables al règim, un tracte que ara nega als processats i condemnats en el context de la repressió del referèndum pacífic del 2017”, acaba dient.

The post Diputats suïssos obliguen el govern federal a pronunciar-se sobre la repressió a Catalunya appeared first on VilaWeb.

Vergés anuncia que revisaran les mesures en quinze dies per fer una obertura progressiva

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat a Catalunya Ràdio que les mesures que entraran en vigor diumenge es revisaran en quinze dies i ha dit que confia poder continuar amb la “progressivitat” de l’obertura. “Això garantirà passos ferms i no anar enrere”, ha justificat. La consellera ha defensat que l’obertura que es farà diumenge és “prou gran” per a no afegir altres aspectes, com poden ser deixar de limitar el nombre de gent a les trobades o augmentar la cabuda a la cultura.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La consellera ha explicat que l’avenç de la vaccinació ja es nota en la incidència de la pandèmia i això els permet no haver demanat a la justícia de mantenir el confinament nocturn. Amb tot, no deixat clar que no es pot descartar que calgui tornar a decretar algun tipus de limitació de moviments a la nit, però ha defensat que per això no proposen aixecar totes les mesures de cop. En tot cas, el govern és a l’espera de la deliberació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre les noves mesures. Vergés confia que els donin la raó, també pel que fa a la limitació de les trobades socials a sis persones perquè “encara hi ha necessitat de posar en pausa l’activitat i les interaccions socials”.

La consellera no ha volgut posar una data en l’horitzó sobre quan podria reobrir l’oci nocturn perquè seria “molt agosarat” i ha recordat que el tancament continua amb una ordre ministerial a escala estatal i creu que la reobertura “requerirà molt treball”.

Sobre la mobilitat a l’estiu, ha criticat que el govern espanyol no els concreta quin és el seu posicionament sobre les fronteres i ha reclamat que ho facin aviat perquè Catalunya és un lloc de pas important.

Vaccinació a les empreses

La consellera ha afirmat que la vaccinació avança a ritme “molt bo” i “millor” del que indicaven les projeccions. Actualment, el 76,5% de la població de més de 60 anys ha rebut una dosi. Ha afegit que inicialment Europa parlava d’arribar al 70% d’immunitat a finals d’estiu “i ara sembla que això s’avança”.

Sobre la possibilitat de vaccinar a les empreses, ha afirmat que es farà, però sense tenir una estratègia a banda sinó al mateix temps que s’avança amb la vaccinació per franges d’edat. Segons Vergés, és “molt més àgil” fer les crides a través del sistema que ja està muntat, però ha afegit que sí que es podrà vaccinar en empreses amb molta gent agrupada en un sol lloc.

The post Vergés anuncia que revisaran les mesures en quinze dies per fer una obertura progressiva appeared first on VilaWeb.

Nova crisi a Ciutadans: quatre síndics abandonen el grup parlamentari a les Corts Valencianes

Els síndics de Ciutadans Cristina Gabarda, Jesús Salmerón, José Antonio Martínez i Sunsi Sanchis han anunciat que abandonen el seu grup a les Corts Valencianes. Martínez feia poc que havia estat nomenat portaveu adjunt del grup, mentre que Sanchis fa poques setmanes que és diputat en substitució de Toni Cantó.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els quatre síndics han fet l’anunci mitjançant una carta que han penjat a les xarxes socials. A la missiva asseguren que la direcció de Ciutadans, que dirigeix Inés Arrimadas, ha abandonat els principis liberals. “Avui veiem com es confirma el gir ideològic de Ciutadans per continuar essent la crossa del sanchisme“, afirmen.

“Fa uns quants anys ens vam afiliar a Ciutadans convençuts que els valors liberals són la solució al populisme i al nacionalisme. Ens vam afegir al projecte des de diferents àmbits per aportar el nostre gra de sorra i fer possible que aquells que volen dividir-nos i debilitar-nos com a país, no ho aconseguissin, i fer de dic de contenció contra el nacionalisme”, expliquen a la carta.

Els diputats passaran ara al grup mixt. El grup de Ciutadans es queda amb catorze diputats i es converteix en la quarta força de les Corts per darrere de Compromís, que té disset diputats.

The post Nova crisi a Ciutadans: quatre síndics abandonen el grup parlamentari a les Corts Valencianes appeared first on VilaWeb.

Guerra oberta al PSOE, que vol expulsar Joaquín Leguina: “Se me’n refot, tornaré quan marxi Sánchez”

La desfeta electoral ha convertit el PSOE de Madrid en un camp de batalla. Ahir el candidat a la presidència madrilenya, Ángel Gabilondo, va renunciar a la seva acta de diputat i el secretari general, José Manuel Franco, va dimitir. Però els maldecaps no s’acaben aquí.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un PSOE al mínim històric, atropellat per Ayuso i superat per Més Madrid 

El PSOE ha obert també un expedient d’expulsió contra l’ex-president madrileny Joaquín Leguina, i l’ex-secretari general del PSE, Nicolás Redondo, que en plena campanya electoral van coincidir en un acte amb Isabel Díaz Ayuso a la Fundació Alma Tecnològica. Redondo és president de l’entitat i Leguina patró.

“No m’han trucat del partit, m’ha trucat algun periodista. Com diuen els castissos, me la sua. Si sóc culpable d’aquest desastre, que vingui Déu i ho vegi”, ha declarat Leguina en una entrevista a Onda Cero. “Què hem fet nosaltres? Dir que no volem a Sánchez? Recordo quan estàvem en una època que la gent pujava a l’estrada i deien que marxés Felipe González, que no se’n va anar per sort del partit. Ell mai es va queixar”, ha afegit.

Així mateix, l’ex-president madrileny ha augurat que la desfeta electoral —el PSOE a perdut fins i tot el lideratge de l’oposició, que encapçalarà Més Madrid— comportarà “conseqüències dolentes per al partit. Ho vulgui Sánchez, o no”. En aquest sentit, ha reclamat la dimissió del president espanyol perquè “és el responsable d’aquest desastre […] no et pots posar, sent el PSOE, al llit dels separatistes catalans, amb els pro-etarres de Bildu i posar el govern a paios com Iglesias, que és el contrari que el PSOE.”

The post Guerra oberta al PSOE, que vol expulsar Joaquín Leguina: “Se me’n refot, tornaré quan marxi Sánchez” appeared first on VilaWeb.

L’estat espanyol no ha notificat el 45% de les morts reals per la covid, segons un estudi de la Universitat de Washington

Un estudi de l’Institut de Mètrica i Avaluació sobre la Salut de la Universitat de Washington (IHME) estima que els morts arreu del món per la covid-19 són uns 6,9 milions, és a dir, més del doble de les xifres oficials. L’institut assegura que aquesta estimació es fonamenta en dos factors: la manca de proves diagnòstiques els primers mesos de la pandèmia i els grans excessos de mortalitat que han registrat molts països.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Malgrat l’aparença terrible de l’actual pandèmia de la covid-19, aquesta anàlisi mostra que la factura és molt pitjor“, ha dit el director de l’IHME, Chris Murray, que considera cabdal comprendre el valor real d’aquestes dades. “Aquestes xifres no solament ens ajuden a entendre la magnitud real d’aquesta crisi global, sinó que ens donen informació valuosa sobre les polítiques de resposta i els plans de recuperació”, ha afegit.

Segons l’estudi, els Estats Units es manté com el país amb més morts per la covid-19, tot i que la xifra real serien 905.289 víctimes mortals, en comptes de les 574.043 oficials. En segon lloc hi hauria l’Índia, actual epicentre de la pandèmia, amb 654.395 morts, gairebé el triple de les notificades.

De què parlen els morts de l’Índia, si els volem escoltar 

Entre els quinze estats més afectats hi ha el francès i l’espanyol. El primer ha notificat 105.506 víctimes mortals, però l’IHME diu que són 132.680, un 25,75% més. La diferència s’accentua més en el cas de l’estat espanyol, que ha registrat 85.365 morts, un 45% menys que els 123.786 estimats.

La diferència entre els morts notificats i els reals a l’estat espanyol ja s’havia palesat. Fins l’octubre del 2020, els registres civils van notificar un excedent de mortalitat de 60.000 persones –no necessàriament tots atribuïbles a la covid-19–, una xifra que va créixer fins a 70.703 morts a final de l’any passat, segons un estudi de Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) de lInstitut de Salut Carlos III.

Vegeu les estimacions de l’IHME en els quinze estats més afectats:

The post L’estat espanyol no ha notificat el 45% de les morts reals per la covid, segons un estudi de la Universitat de Washington appeared first on VilaWeb.

Les portades: “Setge a Exteriors” i “La UE també s’obre a alliberar les patents”

Avui, 7 de maig de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim les portades dles principals diaris del país.    

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari Bondia:

Diari de Girona:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: “Setge a Exteriors” i “La UE també s’obre a alliberar les patents” appeared first on VilaWeb.

Cartell de luxe per celebrar el 30è aniversari del Festival Cornamusam

Per primera vegada, el Festival Cornamusam s’allargarà durant una setmana. El progama començarà el 29 de maig, amb l’espectacle inaugural “30 anys de Cornamusam”, dirigit per Francesc Sans, que  desitja retre homenatge els músics -catalans i internacionals – que han actuat a Olot durant aquestes tres dècades. L’actuació, al Teatre Principal de la capital de la Garrotxa, serà precedida per la celebració del 25è aniversari de la Cabreta (17.30 h, plaça dels Braus), la popular figura d’imatgeria construïda del festival.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’endemà, 30 de maig, serà el torn del concert de Marcel Casellas i el Sac Volcànic. Una proposta atrevida del líder de la Cobla Catalana dels Sons Essencials, que interpretarà peces de repertori clàssic per a sac de gemecs amb l’acompanyament de la sacaire Marta Coll i un trio ròquer (baix, guitarra i bateria).

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí 

The post Cartell de luxe per celebrar el 30è aniversari del Festival Cornamusam appeared first on VilaWeb.

Una vintena de dracs i bèsties de Dolors Sans s’exposen a Mataró

Dracs víbries, grius terrorífics, també gats monstruosos, peixos malèfics, gossos de tres caps i altres éssers fabulosos amb caps de lleó, potes de cabra, urpes, ales, escames i cues de serp. El ric imaginari de l’escultora vilafranquina Dolors Sans s’exposa durant aquest mes de maig a l’Ateneu de la Fundació Iluro, de Mataró.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Després de més d’un any de pandèmia, i encara sense cercaviles i festes als carrers, el Ball de Diables de Mataró presenta aquesta exposició amb l’objectiu de “mantenir viva la cultura popular i l’esperança de recuperar la normalitat ben aviat” i també de convidar al públic a descobrir l’obra de la creadora del Basilic, del bestiari mataroní.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí

The post Una vintena de dracs i bèsties de Dolors Sans s’exposen a Mataró appeared first on VilaWeb.

El Vila-real resisteix davant l’Arsenal i jugarà la primera final europea de la seva història

El Vila-real ha aconseguit la classificació per la final de la Lliga Europa després d’empatar sense gols a l’estadi Emirates davant l’Arsenal. Serà la primera final europea de la història del Vila-real, que es disputarà el títol amb el Manchester United el 26 de maig a Gdansk, a Polònia.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En el partit d’anada, el conjunt valencià va guanyar per 2 gols a 1, i avui ha sabut resistir els atacs del conjunt britànic, que ha tingut opcions de remuntar l’eliminatòria amb dues rematades al pal. La final, a la qual el Vila-real ha arribat invicte en tota la competició, es jugarà amb una presència reduïda de públic.

L’equip de la Plana també ha venjat l’eliminació davant l’Arsenal a la semifinal de la Lliga de Campions del 2006. Els “gunners” van privar el conjunt valencià de jugar la final davant el FC Barcelona derrotant-los per 1 a 0 a l’Emirates i empatant sense gols a La Ceràmica, amb el penal fallat per Riquelme en els instants finals del partit que hauria dut l’eliminatòria a la pròrroga.

Y el dios del fútbol hizo justicia: ¡El @VillarrealCF ya tiene su final europea! #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/KBrWcSIbMu

— Fútbol en Movistar+ (@MovistarFutbol) May 6, 2021

The post El Vila-real resisteix davant l’Arsenal i jugarà la primera final europea de la seva història appeared first on VilaWeb.

Albert Royo? El Diplocat? Però on són els xofers?

El febrer del 2013 Albert Royo va acceptar la direcció del Diplocat. Era un encàrrec ambiciós, amb què s’havien d’aplicar a Catalunya els conceptes més innovadors de la diplomàcia mundial. S’assumia la responsabilitat d’explicar-se al món en un organisme de diplomàcia pública adreçat a la societat civil internacional i que, per tant, anava molt més enllà de la clàssica relació entre governs. Per això el Diplocat, tot i estar molt vinculat a la Generalitat, no era la Generalitat. El Diplocat bevia en les fonts més avançades de les relacions internacionals i des del primer dia va ser l’antítesi del fossilitzat i barroc servei exterior espanyol. Ells eren al segle XIX i el Diplocat ja corria pel segle XXI.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

I no era sols una qüestió d’independència política. Era sobretot una qüestió de model de país i de concepte d’administració. De modernitat. D’eficàcia. L’estil que impregnava el Diplocat deixava molt enrere l’anquilosament de l’acció exterior de molts estats, en què la burocràcia i els privilegis cortesans, l’escalafó, pesen més que no la realitat. I obria la responsabilitat de la projecció exterior del país al conjunt de la societat, de manera que ampliava notablement el paper i la responsabilitat dels ciutadans, les institucions, les empreses, els individus. Per entendre’ns, la manera de fer del Diplocat es podia equiparar i comparar amb les formes i les maneres de diplomàcies com les nòrdiques, que marquen línia en la renovació de les relacions internacionals.

Royo treballava aleshores a la representació de la Comissió Europea a Barcelona i ja acumulava dotze anys fent feina en les institucions de la Unió. Abans havia treballat també uns quants anys a la Generalitat, en la política exterior de la Generalitat, cosa que el feia especialment indicat per al càrrec. Amb ell, i evidentment també amb la feina de gent molt i molt brillant, tant del Diplocat com d’allò que acabà essent el Departament d’Exteriors, Catalunya es va fer present al món com no ho havia fet mai. I tot això amb un pressupost ridícul, en comparació amb el balafiament de la diplomàcia estatal espanyola. Sobre això, és ben explícita aquesta intervenció d’un que era diputat de Ciutadans al congrés espanyol adreçant-se al ministre d’Afers Estrangers de l’època. Com és possible?, es demanava el senyor diputat. Això els cou, això, encara avui.

Avui és un bon dia per recuperar això del 2017. pic.twitter.com/Mxe2JoH5A9

— Jordi Arrufat (@Jordiarrufat) May 6, 2021

Perquè el Diplocat va donar lliçons constants al govern espanyol de qualitat en la feina, de sentit d’estat i de capacitat de treball. I va estar, per més que vulguen discutir-ho els ultres, sempre al servei del conjunt de la societat catalana. La imparcialitat amb què el Diplocat s’acostava al procés d’independència era impecable. Jo mateix vaig participar en diverses activitats organitzades per ells i mai, ni en un acte públic, ni en un sopar informal, ni en una conversa amb cap visitant estranger, ni en una publicació, no es va donar una visió única i unívoca de la societat catalana, sinó ben a l’inrevés. En això tampoc no seguia el model espanyol.

Per tot plegat, el Diplocat es va convertir en la bèstia negra del govern del PP. El CNI no va trobar ni una urna i un grupet de “diplomàtics privats”, segons l’expressió del diputat de Ciutadans, va ser “més eficaç que tot el servei exterior espanyol”. Aquestes dues coses i la reacció dels Mossos als atemptats de la Rambla i Cambrils van ser els tres elements principals que a la Moncloa van percebre com les grans derrotes de l’octubre del 2017. I per això, i d’ací, les brometes nervioses de la vice-presidenta del govern d’Espanya d’aleshores –i actualment sòcia del bufet barceloní Cuatrecasas–, Soraya Sáenz de Santamaria.

Hi ha una anècdota, no referida al Diplocat sinó al Departament d’Exteriors, però que pel cas val igual i que ho explica tot. Quan els homes del 155 van entrar als despatxos del conseller Raül Romeva, la primera cosa que van fer va ser demanar la llista de tot el personal de les ambaixades –sí, deien “ambaixades” ells mateixos. Els van imprimir un full on constaven una vintena de persones i els el van lliurar. Se’l van mirar per davant i per darrere i van dir: “No, no d’una ambaixada: volem la llista de totes les ambaixades!” Aleshores els explicaren que allò era la llista de totes les ambaixades, no d’una. I aquells pobres van restar pensarosos una estona abans de tornar a atacar, preguntant pels xofers. “Ah! I els xofers? On són els xòfers?”, cridaven, com si haguessen fet el gran descobriment. No hi havia xofers. Els van explicar que els delegats anaven amb el seu cotxe, amb transport públic o amb bicicleta. Els qui ho van viure, cada vegada que han d’explicar-ho proven d’imitar, sense reeixir-hi, la cara d’esparverats d’aquells funcionaris madrilenys, que de sobte descobrien fins a quin punt era diferent Catalunya de la seua administració. I fins a quin punt era millor.

I això, aquesta estupefacció rabiosa, encara avui és el motor de la venjança salvatge que l’estat espanyol ha desencadenat contra Albert Royo. No us enganyeu pas: tot plegat és per la feina ben feta que no poden suportar que es fes. I per la ràbia d’un estat, Espanya, que se sap obsolet perquè s’ha trobat vençut i que es veu –i això ningú no ho sap tan bé com la gent d’Exteriors– tocat i qüestionat internacionalment.

 

PS. Tres comentaris una mica al marge, per acabar.

–No vull deixar d’expressar amb claredat, per si calgués, la meua solidaritat total i incondicional amb Albert Royo, que vull deixar clar que és un dels servidors públics més brillants que he conegut ací i en qualsevol país.

–La situació en què ens trobem –no hem perdut, no hem guanyat– s’exemplifica molt bé a l’àrea d’Exteriors, la més castigada, amb Interior, pel 155. El Diplocat, per més que Soraya Sáenz fes el milhòmens, ha tornat i funciona. I tenim Departament d’Exteriors. Però ni l’ambició ni el resultat no hi tenen res a veure.

–Finalment, però, la lliçó més important a retenir, i la més encoratjadora, és que tenim la gent capacitada que pot posar, que és capaç de posar, Catalunya al mapa i despullar internacionalment l’estat espanyol. I no parle ara solament d’Albert Royo. Allò que no tenim és el marc on fer-la treballar perquè la repressió, i ell n’és en aquest cas la prova directa, no s’atura ni s’aturarà. Veig que tothom parla i està d’acord amb la necessitat de recuperar i vehicular aquella brillant projecció exterior, fent-la passar pel Consell per la República, lliure de la intromissió de Madrid. I la pregunta, doncs, és per què no passa.

El Consell ha anunciat darrerament la creació d’una xarxa consular voluntària, però no necessitem això, sinó una xarxa professional. Una xarxa diplomàtica d’alt nivell que el Consell pot bastir perfectament, perquè ja hem demostrat que ho sabem fer, amb vint persones contractades i prou. No calen, ara tampoc, xofers.

Però no tot es redueix al personal. Amb menys de cent mil inscrits al Consell per la República aquesta xarxa no es pot pagar. I amb la manca d’acord entre els partits sobre el paper que ha de tenir aquest organisme, bastir-la i donar-li la legitimitat necessària perquè actue en nom nostre és irrealitzable. Demane, doncs, que, enmig de tanta retòrica que ens perd i en un entretant de tant de debat poc efectiu, alguna gent, a Barcelona i a Brussel·les, trobe el temps per a encarrilar aquesta necessitat d’una vegada.

The post Albert Royo? El Diplocat? Però on són els xofers? appeared first on VilaWeb.

Què en faig, de la màscara, si he d’esternudar?

Esternudar al carrer, un acte absolutament reflex i mundà ara fa un any, s’ha convertit en una de les situacions més incòmodes a l’espai públic. Malgrat portar màscara, després d’un esternut, tots hem rebut alguna mirada de recel o hem vist com algun vianant, a certa distància, ens intentava d’esquivar.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Hi ha comportaments individuals que són inevitables. Però què hem de fer si necessitem esternudar al carrer? Especialment ara, que la primavera floreix i l’aire va carregat de pol·len. Doncs els experts només donen una opció: esternudar a la màscara. De fet, els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EUA (CDC) recomanen tapar-se igualment la boca, amb un mocador o amb el dors del colze, quan s’esternuda. En aquest sentit, s’argumenta que les màscares no són una barrera 100% efectiva contra els aerosols.

Un estudi publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine (setembre del 2020) va posar en relleu la importància dels esternuts en la transmissió del virus. Mentre un estossec genera unes 3.000 gotícules, un sol esternut en genera unes 40.000, que, arran de l’impuls del moviment, viatgen molt més lluny.

Així mateix, en els darrers estudis, els CDC assenyalen que una de les fórmules que ofereix més protecció contra el virus consisteix a cobrir-se la boca amb una màscara quirúrgica, ben encaixada, i posar-se per sobre una segona màscara de tela homologada.

Esternudar sempre a la màscara

“Quan som al carrer, hem d’esternudar a la màscara. Sé que és incòmode, però aquesta és la seva funció: evitar que les gotes i les gotícules vagin més enllà”, assegura la doctora Blanca Borras, del servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron. “En cap cas cercar un espai solitari i abaixar-se la màscara, encara que sigui tapant-se la boca, és una alternativa”, afegeix.

Després d’haver esternudat, Borras diu que cal canviar la màscara. “Ens hem d’acostumar a portar sempre màscares de recanvi a la bossa de mà, a la motxilla o a la butxaca”, i recorda que cal tenir en compte la higiene de mans mentre es canvia la màscara contaminada per una de nova.

Per què s’ha de canviar la màscara?

“Una màscara, després d’haver esternudat, deixa de ser útil. Com que s’humiteja, perd capacitat de filtració, i és menys eficaç a l’hora de protegir-te dels aerosols”, explica Carlota Hidalgo, infermera del Programa de Control d’Infeccions de l’Hospital del Mar, que ressalta que les màscares no solament són sensibles als esternuts i la tos, sinó també a la suor i la condensació que genera la respiració a l’hivern.

En aquestes circumstàncies, Hidalgo insisteix que cal portar unes quantes màscares de recanvi per a evitar problemes. “Hem de ser tan prudents com puguem, però si una persona, per la raó que sigui, no es pot canviar la màscara després d’haver esternudat, ha de saber que respirar-ne les restes no li representarà cap perill, més enllà de la sensació desagradable que generen l’olor i la humitat. El problema no són les restes, sinó la pèrdua d’eficàcia”, conclou.

The post Què en faig, de la màscara, si he d’esternudar? appeared first on VilaWeb.

Competència lleial

A la sala d’espera de Lectors Compulsius Anònims, compartint neguits. Un dels que ens aclapara més és com defensar-nos de l’allau de coses que s’escriuen. Entenguem-nos: no com defensar-nos per no llegir-les, que això és fàcil: n’hi ha prou amb no fer-ne cas (i aquí per un moment el debat se’ns desvia, perquè cadascú es posa a concretar quins són els temes que no li interessen gota i que per tant està orgullós d’ignorar; us hauria agradat ser-hi, oi, per poder-hi dir la vostra?). No, el que ens fa patir és com organitzar-nos davant de l’excés. Es publiquen tants articles, columnes i reportatges sobre els temes que ens interessen que no sabem com conservar-los per quan els voldrem rellegir i, cosa encara més angoixant, com evitar que algun ens passi per alt.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’ambient es relaxa una mica quan em fan notar que m’he descuidat l’adverbi ‘digitalment’. Què vols dir? Que has escrit “l’allau de coses que s’escriuen”, però et referies als mitjans digitals. El paper ja no l’has ni pres en consideració. I riem tots una mica (clara vàlvula d’escapament) recordant que fins no fa gaire encara endreçàvem articles de paper en carpetes i arxivadors, un embalum del qual la majoria no hem tingut el coratge de desprendre’ns.

No triga a formar-se el subgrup Lectors Compulsius d’Articles de Llengua Anònims, o Lectors Compulsius i Anònims d’Articles de Llengua (encara no hem decidit quina fórmula és millor), ens desesperem a part. Perquè això nostre és impossible. No hi ha núvol guguelià que ens ho tingui endreçadet. Quan no és una Rojals és un martimonlau o una dallonsis (la meva preferida entre les joves promeses). Joves promeses que, per cert, no paren de sortir contínuament, ja sigui en forma d’espectaculars entrades de cavall sicilià o de perfil més discret. El planter d’articulistes linguaires és més ric que el de la Masia. I tot això, ja ho deveu haver notat, per esmentar només els aliens al gremi, als quals he volgut al·ludir amb l’enginyós títol d’avui.

Per més trucs que tinguis i més endreçadet que siguis, l’allau t’acaba desbordant. Perquè a més hi ha la qüestió del temps. Entre llegir-los, arxivar-los i retrobar-los quan els necessites, quantes hores hi arribes a dedicar? I els efectes secundaris: repiular-los, respondre a comentaris a la piulada, fer-ne de teus a les piulades dels altres… Només per endreçar tot el que s’ha publicat als mitjans en relació amb el debat del paper de les llengües a la Catalunya independent (aquell que va desencadenar el cèlebre article d’Eduard Voltas del 2012: ho veieu, que són els amateurs els que emboliquen la troca?), Montse Sendra ha hagut de fer una web a posta (que no cal dir que aconsello vivament).

Els més vius, els que anteposen la qualitat a l’exhaustivitat, compten amb el butlletí InfoMigjorn: et destria el gra de la palla i cada setmana t’envia una selecció dels imprescindibles. Mil cinc-cents números d’experiència (els acaben d’atènyer la setmana passada: un moment ideal per a subscriure-s’hi) són una garantia.

En fi, al final la tertulieta s’acaba amb una pregunta que, com a lectors en diverses fases de compulsivitat que sou (i per tant tal vegada futurs companys de grup de teràpia), procedeixo a traslladar-vos: escrivim més del compte, tots plegats? Es publiquen massa articles de llengua? L’excés d’oferta no acabarà essent contraproduent?

Abans de respondre, per donar-vos una mica d’aire, provo de fer-ne una taxonomia a la manera de Calvino. Com podríem classificar els textos més o menys breus que es publiquen, fora del circuit acadèmic (és a dir, a l’abast de tothom), sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua? Per exemple així: Articles d’Especialista, Articles de Diletant, Articles d’Especialista en Mitjans Generalistes, Articles d’Especialista en Revistes Especialitzades, Articles de Diletant Que Ja N’ha Fet Uns Quants, Articles de Diletant Que Debuta, Articles de Diletant Que Debuta i Ja No Hi Tornarà, Articles Que En Repliquen Un Altre, Articles Que Repliquen La Rèplica (bé, d’aquests n’hi ha molt pocs, als directors no els agraden gaire les discussions allargassades), Articles Que Són Una Rèplica Però Fan Veure Que No, Articles Que Descobreixen La Sopa d’All, Articles Afusellats, Articles Reciclats, Articles Que No S’haurien Hagut d’Escriure… Si tinguéssiu temps (que ja sé que no) podríeu provar d’arxivar els que teniu guardats, si és que els trobeu, segons aquestes categories. I alguna més que segurament us sortiria.

Feta la taxonomia, doncs, responc: no. Ni se’n publiquen massa ni són contraproduents. Perquè el tema de la llengua no cansa mai. No ens cansa mai. Al contrari. Com és que, a diferència del que passa amb la majoria d’altres assumptes, no provoca l’efecte saturació? Doncs perquè en realitat és com parlar d’un mateix; en plural, però de tu mateix. I de parlar d’un mateix no se’n cansa ningú. Les consultes dels psicòlegs vessen de gent amb mil angoixes, però és rar que hi anem en cerca d’ajuda per deixar de parlar de nosaltres, no? (Fóra tota una paradoxa, ben mirat.) Una cosa és que l’egolatria, la vanitat, l’orgull o l’arrogància siguin font de patiment i un hom aspiri, assenyadament, a deslliurar-se’n, però no és per res d’això que els catalans ens passem el dia amb la matraca; més aviat al contrari (de fet les nacions que tenen una relació més o menys sana amb la llengua, o com a mínim una relació no patològica, publiquen força menys sobre el tema, si més no en els àmbits no acadèmics). Natros necessitem parlar-ne perquè ens fa patir, perquè tenim complex d’inferioritat, perquè el que la parla més grossa ens pega. Perquè és la saba que ens nodreix. Ens fem de psicòlegs els uns als altres: jo tinc por que la llengua s’extingeixi, doncs jo que s’ompli de barbarismes, doncs jo la trobo molt difícil i no sé com fer-m’ho… Som una nació a la consulta. I de moment el final de la teràpia ni s’albira.

The post Competència lleial appeared first on VilaWeb.

Pàgines