The post Júlia Julbe appeared first on VilaWeb.

El 77,6% d’ingressats a les UCI per la covid-19 no estan vaccinats; el 14,6% havien rebut la primera dosi i el 7,8% ho estaven completament. Són dades que ha donat avui la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, que ha dit que el fet que no estiguessin vaccinats podia ser perquè encara no havien pogut fer-ho quan s’havien contagiat o bé per uns altres motius.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ara hi ha 208 ingressats a l’UCI i tenen una mitjana d’edat de cinquanta anys. Un 45,67% són menors de cinquanta anys i un 54,33% més grans. El 23% tenen menys de quaranta anys. Aquest perfil més jove és equiparable amb els nous positius, que tenen una mitjana de vint-i-vuit anys.

Els percentatges d’ingressats en planta són similars. El 71% no estan vaccinats; el 13% tenen una dosi i el 16%, totes dues. Cabezas ha descrit la cinquena onada com la “tempesta perfecta“ per l’increment de la socialització i l’expansió de la variant delta, que representa el 84% dels casos a Catalunya.

GRÀFICS: mai tants joves ingressats per covid a les UCI a Catalunya

Salut preveu que hi hagi 300 pacients a les UCI la setmana que ve

La directora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Gemma Craywinckel, s’ha mostrat preocupada pel ritme d’augment d’ingressos dels darrers dies i ha indicat que preveuen que la setmana que ve hi hagi 300 pacients a les UCI a causa de la covid-19.

Craywinckel ha assenyalat que alguns hospitals s’estan plantejant, davant de les previsions dels propers dies, desprogramar activitat de cara a la setmana que ve. També ha informat que s’estan reobrint dispositius covid-19, incloent annexos d’hospitals. L’atenció primària ha hagut d’augmentar activitat i això ha repercutit sobretot en la recuperació de la presencialitat, ha reconegut.

“No hem descongestionat tant com voldríem l’atenció primària i estem congestionant el següent nivell assistencial i això posa en tensió el sector”, ha afirmat la directora del CatSalut, que ha advertit de l'”efecte desplaçament” de l’atenció a pacients amb altres patologies.

Daniel Prieto-Alhambra: “Aquesta onada que veiem podria ser l’última”

Sobre les prioritats de vaccinació per als dies vinents, Carmen Cabezas ha dit que s’avançaria a quatre setmanes la segona dosi d’AstraZeneca –fins ara eren vuit–. “És molt important que totes les persones amb la primera dosi d’AstraZena o de qualsevol altra vacuna, de les quals ja hagi passat el període per a la segona, es posin en contacte per completar la pauta si no tenen la cita programada o no han rebut el SMS”, ha subratllat Cabezas.

Salut preveu administrar la setmana que ve més primeres dosis, ja que aquesta sobretot s’han hagut de centrar en segones dosis. També es començarà a prioritzar la vaccinació dels monitors d’activitats en el lleure, tal com ha anunciat Cabezas en la roda de premsa anterior. A Catalunya s’han administrat 8 milions de vaccins de la covid-19 des que va començar el procés a finals de desembre de l’any passat.

La secretària de Salut Pública ha defensat el pla de vaccinació per protegir les persones més vulnerables davant de la covid-19, ja que, ha remarcat, “ha frenat la repercussió assistencial greu de la malaltia” en la cinquena onada de la pamdèmia.

The post El 78% dels pacients ingressats a les UCI catalanes no havien rebut cap dosi del vaccí appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Constitucional espanyol ha declarat inconstitucional el primer decret d’estat d’alarma dictat el 14 de març del 2020 pel govern de Pedro Sánchez. La sentència s’ha aprovat per la mínima, amb l’oposició de cinc magistrats d’onze, segons que ha pogut saber Efe, una cosa ben poc habitual. El text no valora si les mesures que es van prendre a redós de l’estat d’alarma van contribuir a frenar l’avenç de la pandèmia, però diu que el marc en què s’haurien hagut de prendre era l’estat d’excepció.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Després d’unes quantes deliberacions, el vot de la vice-presidenta, Encarnación Roca, ha estat decisiu per a inclinar la balança a favor dels conservadors. Hi han votat en contra els també conservadors Juan José González Rivas, president del tribunal, i Andrés Ollero, a més dels tres magistrats progressistes.

Ha prosperat la ponència del magistrat Pedro González Trevijano, que decreta la inconstitucionalitat de l’estat d’alarma. Tant la sentència com els vots particulars se sabran els dies vinents. S’ha deliberat sobre el primer estat d’alarma arran d’un recurs del partit d’extrema dreta Vox, que considera que el govern espanyol va fer un ús abusiu de la mesura i va restringir drets fonamentals més enllà de les competències.

La ponència del magistrat Pedro González Trevijano, que reconeixia que la situació era d’emergència sanitària, optava per acceptar la posició de Vox i considerava que el govern de Sánchez hauria d’haver fet servir una altra fórmula legal per a restringir els drets fonamentals dels ciutadans.

En aquest sentit, González Trevijano era partidari de declarar inconstitucional l’estat d’alarma perquè havia vulnerat tres apartats de l’article 7 de la constitució espanyola sobre la lliure circulació. La ponència ja es va debatre en el ple del Tribunal Constitucional del mes passat, però no va assolir una majoria que li donés suport o la refusés. Cinc magistrats hi van votar a favor i cinc en contra.

La deliberació és especialment transcendent, atès que l’estat espanyol és en plena nova onada de la covid arran de la variant delta i uns quants governs mediten d’imposar novament restriccions dures com el confinament nocturn –vigent d’ençà d’aquesta setmana al País Valencià.

The post Un TC molt dividit dóna la raó a Vox i declara inconstitucional l’estat d’alarma del març del 2020 appeared first on VilaWeb.

Luís Díaz Alperi haurà de pagar 6.000 euros de multa i l’empresari Enrique Ortiz, 18.000 per delictes de suborn. La causa és una derivada del Cas Brugal i té relació amb el disseny del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alacant.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La sala els ha absolt o bé per falta de proves, o per la prescripció de les infraccions penals dels delictes de corrupció d’autoritats o funcionaris públics, tràfic d’influències, prevaricació, revelació e secrets i aprofitament d’informació privilegiada. 

Sonia Castedo, també ex-batllessa del PP ha resultat absolta del tot, així com uns altres cinc acusats en aquesta cusa.  

Una bossa de luxe i un viatge a Creta

Es jutgen uns fets dels anys 2008, 2009 i 2010, quan va culminar la redacció del Pla General i se’n va fer l’exposició pública.

Les magistrades de la Secció Tercera de l’Audiència d’Alacant que han dictat la resolució només han considerat com a fets susceptibles de condemna el regal d’una bossa de luxe que l’empresari Enrique Ortiz va  fer a Castedo per Nadal del 2008. També han sigut tinguts en compte un viatge a Creta en avió privat que va costar 36.000 euros i que Luís Díaz Alperi va pagar parcialment.

Quant al regal de la bossa, el Tribunal considera prescrit el delicte de suborn passiu en què podria haver comès Sonia Castedo en acceptar-lo. Segons la sala, tampoc no ha quedat provat que Ortiz el pagara a Díaz Alperi perquè ostentava la batllia d’Alacant.

Encara que sí ha donat per bons els enregistraments d’intervencions telefòniques, a la sentència, el Tribunal considera que no hi ha proves que els ex-batlles, Díaz Alperi i Castedo facilitaren informació reservada sobre el planejament urbanístic d’Alacant, ni  que influïren en tècnics i funcionaris per a beneficiar Enrique Ortiz.

Anticorrupció sol·licitava deu anys de presó per Díaz Alperi i Castedo, mentre que les acusacions particulars els demanaven entre deu anys i quatre.

The post Condemna mínima per als ex-batlles d’Alacant Sonia Castedo i Díaz Alperi per manipular el PGOU de la ciutat appeared first on VilaWeb.

L’Associació de Celíacs de Catalunya ha registrat una petició perquè l’estat espanyol financi el sobrecost dels productes sense gluten a través d’ajuts fiscals o específics. La mesura beneficiaria a 525.000 persones de Catalunya i Menorca afectades per malalties relacionades amb el consum productes que contenen la proteïna. A l’estat espanyol la xifra se situa entre 450.000 i 900.000 persones. L’entitat alerta que entre un 1% i un 2% de la població de l’estat espanyol és celíaca, però un 85% no han estat mai diagnosticats.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

1/2 🔴Registrem una petició exigint que l’Estat atorgui ajudes per fer front a les despeses derivades de la necessitat de comprar productes #sensegluten.

— Celíacs Catalunya (@celiacscat) July 13, 2021

Productes sense gluten, un 331% més cars

Un estudi publicat per l’entitat detalla que els productes sense gluten són un 331% més cars que els aliments que sí que contenen aquesta proteïna. De fet, a l’estat espanyol són pocs els territoris que atorguen ajudes específiques a aquest col·lectiu.

Actualment només Extremadura, el País Valencià i el País Basc ofereixen algun tipus de subvenció per afrontar les despeses dels productes lliures de gluten. També poden accedir a l’ajuda els funcionaris adscrits a la Mutualitat de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE).

Conseqüències nutricionals a llarg termini

Els advocats Pau Maragall i Pau Estévez, membres de Col·lectiu Ronda, reclamen a les administracions que intervinguin en el que consideren un deure primordial per a les persones que pateixen la malaltia. També asseguren que el sobrecost que suposa afrontar les despeses econòmiques podria arribar a tenir conseqüències nutricionals i dietètiques.

D’altra banda, Maragall i Estévez alerten que si la petició acaba en un no-res, la intenció és presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional espanyol.

The post Celíacs de Catalunya reclama a l’estat espanyol que financi els productes sense gluten appeared first on VilaWeb.

L’Ajuntament de València ha anunciat la vaccinació a persones sense-sostre i també altres col·lectiu vulnerables que s’allotgen en espais públics socials i assentaments de la ciutat de València. Segons que ha informat la regidora de Serveis Socials de l’ajuntament, Isabel Lozano, la vaccinació es farà entre el 15 i el 22 juliol.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Centre d’Atenció a persones sense-llar i també el Centre d’Atenció d’Immigració, garantiran que tota la informació arribi correctament al col·lectiu cridat a vaccinar-se en diversos punts que habilitaran les entitats socials.

Quant al vaccí que se’ls administrarà, l’ajuntament de moment no ha avançat si serà la monodosi Janssen o un vaccí que necessita dues dosis per aconseguir la pauta completa. A Catalunya, Salut va decidir injectar el vaccí de Janssen perquè ho consideraven una mesura més efectiva.

 

 

 

The post València començarà a vaccinar les persones sense-llar aquesta setmana appeared first on VilaWeb.

El tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona Albert Batlle ha revelat que la Generalitat decretarà un confinament nocturn “en qüestió d’hores”. Ho ha dit després d’haver-se reunit amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, el de Salut, Josep Maria Argimon, i el d’Interior, Joan Ignasi Elena. Segons Batlle, el confinament nocturn durarà almenys quinze dies. “És absolutament clau que la ciutat aturi l’activitat entre la 1 de la matinada i les 6 del matí”, ha dit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha dit en una conferència de premsa que el Departament de Salut treballa en l’àmbit tècnic per justificar “mesures de protecció més estrictes” davant l’autoritat judicial, però no ha concretat si efectivament demanaran el confinament nocturn. “No podem dir res més, es comunicarà quan correspongui”, ha dit.

Els serveis jurídics de la Generalitat van avalar ahir la solidesa jurídica d’un confinament nocturn heterogeni als municipis amb major incidència de casos de covid, seguint la resolució del Tribunal Superior de Justícia valencià. Al País Valencià el confinament nocturn és d’1.00 a 6.00 a trenta-dos municipis amb una població major de 5.000 habitants

The post L’Ajuntament de Barcelona revela que la Generalitat decretarà un confinament nocturn “en qüestió d’hores” appeared first on VilaWeb.

La Secretaria d’Universitats i Recerca ha publicat avui les notes de tall de les carreres universitàries per al curs 2020-21 al Principat. Així doncs, queden adjudicades les places dels alumnes que es van preinscriure el juny proppassat, a l’espera dels canvis que puguin causar les reassignacions. Podeu consultar les qualificacions en aquest PDF:

View Fullscreen googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El total d’assignacions ha estat de 56.529, dels quals 42.624 són estudiants provinents de les PAU i assimilats; 8.371 vénen de cicles formatius de grau superior (CFGS), 3.229 d’aquestes dues vies, però amb estudis universitaris iniciats, 1.471 són titulats universitaris i 834 han superat la prova de més grans de 25 i 45 anys. Les notes de les Illes Balears i el País Valencià encara no han estat publicades.

Física i Matemàtiques de la UAB torna a ser la carrera amb més nota

Per desè any consecutiu, el doble grau de Física i Matemàtiques a la UAB torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta. Per entrar-hi, els estudiants necessiten com a mínim un 13,566 sobre 14, gairebé tres dècimes més que l’any passat. El mateix grau a la UB és la segona carrera amb més nota, amb un 13,546.

Matemàtiques a la UPC es manté a la tercera posició amb 13,218. Medicina al Campus Clínic de la UB passa a la quarta posició, amb un 13,146, i el mateix grau a la UPF ocupa la cinquena posició, amb un 13,098. Els estudiants que s’han preinscrit a universitats públiques catalanes són 56.529 estudiants i un 58,11% han entrat en primera opció (61,01% l’any passat).

La llista de les deu notes de tall més altes la completen Estudis Internacionals d’Economia i Empresa, que s’imparteix en anglès, en el sisè lloc amb un 13,039, el doble grau d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la UB (13,032), Medicina al Campus Bellvitge de la UB (12,988), Enginyeria Física a la UPF (12,984) i el doble grau de Física i Química a la UAB tanca el rànquing (12,877).

 

 

The post Consulteu les notes de tall de les universitats catalanes per al curs vinent appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha declarat competent per assumir la investigació oberta contra la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acusada d’un delicte de malversació pel seu paper en l’organització del referèndum de l’1-O. En una interlocutòria, la sala civil i penal del TSJC ha admès tramitar la causa contra Garriga arran de la seva condició d’aforada, que va adquirir el passat 26 de maig quan va prendre possessió del seu càrrec com a consellera del nou govern.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En el seu escrit, l’alt tribuna ha sol·licitat també a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona que li remeti totes les actuacions referents al cas i l’ha instat a obrir un tràmit d’audiència de cinc dies per atendre les al·legacions de les respectives parts. Garriga, que va ser detinguda al costat d’altres alts càrrecs del govern durant les ràtzies del 20-S, està processada per un delicte de malversació per la seva presumpta participació en l’organització i logística del referèndum com a directora de serveis de la secretaria general de Vice-presidència.

Després d’accedir al càrrec de consellera de Cultura, la seva advocada va demanar que la causa contra ella s’acumulés al sumari que el TSJC té obert contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. No obstant això, el TSJC va denegar la petició.

The post El TSJC assumeix la causa contra la consellera Garriga per l’1-O appeared first on VilaWeb.

Els magistrats del Tribunal Constitucional espanyol continuen deliberant sobre la legalitat del primer decret d’estat d’alarma, que el govern espanyol va aprovar el març de 2020 com a eina legal per emparar les restriccions dures contra la pandèmia del coronavirus 2019.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que informen diversos mitjans espanyols, dins del ple del tribunal hi ha una divisió del 50% entre els partidaris de considerar legal l’estat d’alarma i els que consideren que les restriccions, com ara el confinament total, s’havien d’articular a partir d’un estat d’excepció.

La deliberació sobre el primer estat d’alarma es produeix arran d’un recurs del partit d’extrema dreta Vox, que considera que el govern espanyol va fer ús abusiu de la mesura i va restringir drets fonamentals més enllà de les seves competències.

La ponència del magistrat Pedro González Trevijano, que reconeix que la situació era “d’emergència sanitària”, es decanta per acceptar la postura de Vox i considera que el govern de Pedro Sánchez hauria d’haver utilitzat una altra fórmula legal per restringir els drets fonamentals dels ciutadans.

En aquest sentit, González Trevijano és partidari de declarar inconstitucional l’estat d’alarma perquè va vulnerar tres apartats de l’article 7 de la constitució espanyola sobre la lliure circulació. La ponència ja es va debatre en el ple del TC del mes passat, però sense assolir una majoria que li donés suport o la rebutgés. Cinc magistrats van votar a favor i cinc en contra.

La deliberació és especialment transcendent, ja que l’estat espanyol es troba en ple impacte d’una nova onada de la covid arran de la variant delta i diversos governs mediten imposar novament restriccions dures com el confinament nocturn (vigent des d’aquesta setmana al País Valencià).

The post Divisió al Tribunal Constitucional sobre la legalitat del primer estat d’alarma appeared first on VilaWeb.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos de súplica presentats per l’ex-president del parlament de Catalunya Roger Torrent i pels tres ex-membres de la mesa Eusebi Campdepadrós, Adriana Delgado i Josep Costa, contra la causa per desobediència que s’articula contra ells des del 16 de març, quan el tribunal va admetre a tràmit una querella de la fiscalia. En concret s’investiga si van desobeir el Tribunal Constitucional espanyol per tramitar una proposta de resolució sobre el dret d’autodeterminació i una altra que reprovava Felipe VI. Aquesta segona reiterava una reprovació al monarca després que el TC hagués declarat inconstitucional un altre text en el mateix sentit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Als recursos, els demandants adduïen que el TSJC ha deixat de ser competent per fer-se càrrec de la causa ja que cap dels quatre forma part del parlament i, per tant, no són aforats, de manera que la investigació l’hauria d’assumir un jutjat ordinari.

The post El TSJC desestima els recursos de Torrent i els membres de la mesa contra la causa per desobediència appeared first on VilaWeb.

Un total de 67 dotacions dels bombers han treballat durant la matinada en l’incendi que es va declarar ahir entre Castellví de Rosanes i Martorell. El foc continua actiu i ha cremat unes 220 hectàrees (sobretot de matolls i bosc), però la intensitat de les flames ha baixat considerablement coincidint amb l’augment progressiu de la humitat relativa, que ha fregat el 60%. Tot i això, i especialment al flanc dret, hi ha hagut algunes represes a causa del vent que ha començat a bufar a la zona.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) i els Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF) han treballat amb eines mecàniques, manuals i amb foc tècnic en diferents punts del foc, per tal de controlar-ne el perímetre. També han treballat amb especial atenció a les zones més pròximes a l’AP-7 i en un barranc proper a la urbanització Taió. A primera hora d’aquest matí s’aniran incorporant els mitjans aeris per donar suport a les tasques d’extinció.

El foc va començar a prop de la urbanització de Can Sunyer passades les 16.00 de la tarda. Anit, els bombers havien estabilitzat entre el 60 i el 70% del perímetre de l’incendi. Si les condicions de l’oratge continuen essent bones, els bombers esperen estabilitzar-lo completament avui, però no pas estabilitzar-lo.

Ahir, el foc va obligar a tallar la AP-7 durant unes hores i a desallotjar una cinquantena de veïns de la urbanització de Can Sunyer.

Imatges aèries de l'estat actual de #IFCastellvideRosanes Ara mateix, #bomberscat tenim estabilitzat aproximadament un 75% de l'incendi. Intensifiquem feina abans no comenci a bufar la marinada als volts del migdia #INFOCAT pic.twitter.com/1CCFdNGZUa

— Bombers (@bomberscat) July 14, 2021

The post Els bombers estabilitzen part de l’incendi de Castellví, que ja ha cremat més de 200 hectàrees appeared first on VilaWeb.

Ara:

Diari Bondia: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades del dimecres 14 de juliol de 2021 appeared first on VilaWeb.

Saps què és un Wimmelbuch? És un tipus de llibre infantil que mostra diferents parts d’una ciutat mentre uns personatges acompanyen al lector. No hi ha paraules, ni una història predeterminada, la qual cosa estimula una lectura oberta, original i multilingüe.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En aquest cas, el Wimmelbuch és Ecosistemes València, on 15 protagonistes, més de 500 personatges i infinites històries ens guien per València més enllà dels seus murs: Ciutat Vella, L’Horta, el Parc Natural de l’Albufera i molts altres indrets, descobrint-nos la riquesa de la ciutat i del seu entorn més pròxim.

Visita ací la campanya a Verkami.

The post Àlbum il·lustrat de València i el seu entorn appeared first on VilaWeb.

Fes lloc a VERBUM sobre la teva taula! Un joc de cartes de creació de paraules format per 140 cartes amb 29 dibuixos de cares que amaguen una lletra. Seràs capaç de trobar-les? I de formar paraules amb elles? Derivar-les? Allargar-les?

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un joc de 2 a 5 jugadors majors de 9 anys, amb partides de 60 a 90 minuts i ideal tant com a recurs escolar com per divertir-te amb la família i els amics.

Visita ací la campanya a Verkami.

The post “VERBUM” repta als amants dels mots appeared first on VilaWeb.

Samuel i la seva amiga Lina van sortir de la discoteca per fer una videotrucada. Un dels agressors va pensar que l’estava gravant i li va dir: “O pares de gravar o et mato, marieta”. “Marieta de què?”, va respondre ell. Tot seguit, va rebre el primer cop de puny. L’única persona que el va intentar ajudar va ser un immigrant irregular d’origen senegalès, que va aconseguir que cessés la primera agressió, llavors va acompanyar Samuel, malmès, en la fugida. Però una turba els va perseguir i els va atrapar. El jove es va tirar a terra i va cobrir Samuel amb el seu cos, va rebre cops i puntades de peu que anaven destinades a la víctima. Un segon senegalès va tractar d’apartar els agressors, però cap dels dos va poder aconseguir salvar la vida a Samuel.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Quan van anar contra Guillem, l’agressió va començar verbalment i de seguida va passar a ser física sense que hi hagués una resposta o una possibilitat de defensa, segons els testimonis. Guillem va retrocedir amb les mans a les butxaques i Pedro Cuevas, autor material de la mort com diu la sentència, se li va acostar flanquejat per dos dels seus sequaços. Els amics hi van intentar intercedir, però en cap moment van poder evitar la punyalada que va matar Guillem. Eren criatures, tenien entre 15 i 16 anys, i físicament inferiors als seus agressors, només Guillem tenia una mica més d’envergadura. En canvi, els assassins eren cinc, quatre d’ells grans i preparats, entre 23 i 24 anys. No hi va haver dos bàndols que es poguessin enfrontar, no era una baralla, va ser un linxament, com ho demostraven els blaus del cos de Guillem. El reconeixement forense que es va fer als agressors va demostrar que no tenien cap ferida. Un assassinat fet amb premeditació, com en el cas de Samuel; els vídeos evidencien la seva persecució.

De seguida es van convocar manifestacions contra l’assassinat de Guillem. La resposta va ser massiva, no tant com la de Samuel, de qui fins i tot Beyoncé ha denunciat el crim en el seu compte de Twitter.

Sense el blanqueig dels mitjans no hauria estat possible el resultat del judici de Guillem. Es va imposar el relat de la “baralla de bandes”, el “problema marginal”, que despolititzava el cas i afavoria els assassins. Sobretot per als redactors de Las Provincias, manipulant i mentint. Es criminalitzava Guillem i els seus amics, testimonis del cas, tot i ser menors se’n va publicar el nom i les fotos, mentre es protegia la identitat dels assassins.

En el cas de Samuel, a hores d’ara hi ha sis detinguts, quatre majors d’edat. Els fets continuen sota secret de sumari i ja es veurà si els detinguts són acusats d’homicidi o assassinat.

En aquest cas també s’ha protegit la identitat dels assassins, evidència de les dues vares de mesurar de la policia i la justícia espanyola. Recordem el cas d’Altsasu, en què de seguida van fer públiques les fotos i totes les dades personals dels detinguts. Com també intenten blanquejar el crim d’odi, tant alguns mitjans de comunicació com el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que considera que en els fets hi ha un problema d’irracionalitat, amb independència de les inclinacions sexuals de la víctima.

La diferència dels crims és de vora trenta anys. Tots dos tenen en comú el delicte d’odi: Samuel, per ser homosexual, Guillem, per ser antifeixista i independentista, linxats i assassinats en bandada davant la impotència dels seus amics. Tant de bo aquí acabin les coincidències i no ens tornem a trobar davant una justícia cega i injusta, que protegeix els assassins i criminalitza la víctima, com en el cas de Guillem Agulló.

Justícia per a Samuel Luiz i per a Guillem Agulló, i que els seus assassins, de raons, de vides, mai no tinguin repòs en cap dels seus dies i que en la mort els persegueixin les nostres memòries.

The post Samuel Luiz i Guillem Agulló, assassinats per l’odi appeared first on VilaWeb.

Àlex Blat és el nom artístic que ha triat Àlex Martínez, molt conegut perquè és el compositor i la veu principal del grup Tardor, per a debutar en solitari. Inesperadament, després de deu anys a la formació, ara presenta el seu projecte. La veritat (Primavera d’Hivern, 2021) és un disc accidental producte de la reclusió per la pandèmia en què l’artista afina la guitarra per a sincerar-se amb el públic. Sense gaire pretensió i amb un ànim tranquil propi d’una vesprada d’estiu, l’ara cantautor explica per telèfon el seu debut.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

—Com és que sent Àlex Martínez Orts us heu posat el nom artístic d’Àlex Blat?
—”Blat“ és el malnom de la meua família materna al poble, Benidorm. És un nom que vaig començar a utilitzar quan treballava de guionista. Vaig pensar que com a nom artístic podia quedar bé i a més em servia per a diferenciar-lo del meu nom real, que és el que apareix sempre com a membre de Tardor. És un homenatge a la meua família.

—Després de tants anys component per al grup, què us porta a llançar-vos en solitari?
—Són les circumstàncies. El confinament ens van impedir d’assajar com a grup i la rutina musical, que era trobar-nos dues vegades a la setmana, es va interrompre de sobte durant un temps indeterminat. Aleshores vaig començar a compondre a casa amb la guitarra. Cançons més intimes, cançons més crues i senzilles… I és precisament Cesc Domenech, que és el mànager i bateria de Tardor, qui em va proposar de gravar-les. Vaig pensar que no era mala idea i que tenia sentit com a disc independent i m’hi vaig llançar. No va ser una cosa gaire premeditada.

La meua idea és començar en solitari a la tardor, a partir de setembre o octubre, i en paral·lel al grup

—Penseu continuar amb la carrera en solitari? Què se’n farà, de Tardor?
—Encara no he pogut començar a fer concerts. Per tant, parlar de continuar la carrera…

—Bé, començar!
—[Riu] Clar, clar. La meua idea és començar en solitari a la tardor, a partir de setembre o octubre, i en paral·lel al grup. Són propostes molt diferents. Tardor és un grup de cinc membres, set amb els vents, amb un concert de pop-rock de molta energia i molts decibels. L’espectacle que jo oferisc és molt més íntim. No vull fer-lo tampoc com un concert clàssic de guitarra i veu sinó un poc més rítmic… Però és molt diferent a Tardor. A més, com que el mànager és el mateix, es faciliten molt les coses.

—Sobtava que el compositor i veu principal de Tardor començara ara un projecte en solitari…
—El paper de Tardor serà el mateix que ha sigut fins ara, sols que encete un altre camí. Són molt clares les diferències, sobretot a l’hora de compondre. Les lletres també. Al meu disc són molt personals i en Tardor sempre procure que ens representen a tots, encara que les escriga jo i sempre em representen un poc més a mi. En canvi, un disc en solitari és una cosa cent per cent personal. Hi ha diferències molt clares. No sé on acabaré, si tindré molts concerts o no… Però vaja, la meua idea és fer actuacions i òbviament mantenir també l’agenda del grup.

El confinament va ser un moment de reflexió, de veure quines coses eren importants i quines no, i tot això es pot percebre al disc

—Parlant ja del disc. El tituleu La veritat i l’obriu amb una “Declaració d’intencions”… Què ens voleu dir?
—El títol és La veritat, la primera és “Declaració d’intencions”, però en el segon vers d’aquesta cançó es diu que les veritats no tenen massa pes. El títol és una xicoteta provocació, però el disc reflexiona un poc sobre això. Sobre aprofundir en els missatges, no quedar-se en les primeres impressions i acceptar les contradiccions pròpies a la vida i l’existència. No vull fer càtedra. Són reflexions tranquil·les i sense teoritzar sobre res. Volia compartir-les i si algú se sent identificat, bé, i si no, també. Sí que pensava que aquesta cançó l’havia d’obrir perquè és un bon resum del concepte del disc. En conjunt, és un treball ple de matisos i de contradiccions, no és una peça tan vehement com puga semblar.

—L’heu treballat en pandèmia i la situació també induïa a la reflexió, no?
—Sí, totalment. Però tampoc crec que siga un disc en què es detecte la pandèmia en gaires coses. En alguna cançó sí, però en general són reflexions que no van gaire lligades. El confinament va ser un moment de reflexió, de veure quines coses eren importants i quines no, i tot això es pot percebre al disc.

—Artísticament també us heu diferenciat de Tardor. Es nota molt més el pes de la guitarra acústica, ritmes més naturals, res de sintetitzador…  Com ha estat aquesta experiència?
—Em sent completament còmode en aquest registre. M’agrada molt aquest estil més folk, més orgànic, més acústic… Escolte molt aquesta mena de música i no m’ha representat un gran esforç. Sempre componc cançons acústiques. Fins i tot algunes de les cançons de Tardor naixen en aquest estil. Com “Cursa de cavalls”, “Marjal”… No ha comportat cap canvi. M’he mostrat d’una manera que possiblement encara no havia ensenyat. Però és un registre que sempre m’ha acompanyat.

—Dieu que escolteu molta cançó acústica i heu inclòs temes d’Ovidi Montllor i de Silvio Rodríguez.
—Les dues cançons que he inclòs al disc no són directament referents meus. Mentiria si diguera que per a mi Ovidi és un referent directe. Òbviament és un personatge d’una importància cultural, històrica i creativa enorme, i per als meus pares sí que era un referent i un músic a qui escoltar molt sovint. Silvio Rodríguez no és tampoc un referent directe meu, no escolte habitualment discs seus. Però els valore i reconec la influència que m’han deixat a través dels meus pares. M’abellia d’incloure’ls sense prejudicis. És un disc en què he intentat fugir de tot prejudici musical…

—A què us referiu?
—Sempre intente fugir molt de les decisions que es prenen per a tindre repercussió. Em fa molta gossera fer un arranjament perquè s’estila, o fer una col·laboració amb no sé qui perquè és una persona… En general faig les coses perquè m’agraden i perquè crec que han de ser així. Si incloc peces al meu disc o faig una col·laboració és perquè els admire. En aquest cas són dues persones que m’abellia de portar al meu registre. Era un exercici interessant. Mai m’havia plantejat versionar Ovidi. Ja hi ha gent que ho ha fet i amb molta qualitat, però a mi no em cridava personalment. Simplement eixa cançó va arribar a mi d’una manera un poc casual, em va agradar i vaig pensar que m’agradaria fer-la meua. No tenia la intenció d’aproximar-me al públic d’Ovidi, sinó fer-los un homenatge.

—I a quin públic voleu arribar?
—Sempre hem fet allò que hem volgut i que ens abellia de fer. Mai no hem pres decisions pensant en el públic. Ara bé, com qualsevol grup de música, volem ser escoltats i tindre afluència als concerts. El pop té un públic molt ampli i sempre hem fet música transversal per a aplegar com més gent millor. A partir d’ahí, ja no es tria. És el públic qui et tria a tu. També entenc les limitacions que tenim. Cantar en la llengua que cantem sempre implica uns límits, però ja els tenim ben assumits i no són cap problema. Tampoc vull posar-me objectius perquè això només porta frustració. Si hi ha gent a qui agraden les teues cançons i vol vindre a veure’t en directe, genial.

El disc és això, la veritat del que sóc, en cançons

—En una peça tan personal que prové de les reflexions de la pandèmia, quin n’és el significat?
—Deixa que m’ho pense una miqueta [riu]. El títol és ja prou il·lustratiu. Aquest disc és mostrar-me de la manera més sincera possible i sense cap carassa. Perquè quan ets en un grup sempre hi ha una mena de responsabilitat col·lectiva, però açò és un treball individual. El disc és això, la veritat del que sóc, en cançons. En els discs de Tardor sempre li pegue moltes voltes a tot i en aquest no m’he revisat tant. No vol dir que no m’haja treballat el disc, però és més impulsiu…

—Més impulsiu, més sincer?
—Sí. La impulsivitat és una reacció més espontània, hi ha menys filtres, tot és menys pensat… El títol també va un poc per ahí. No vol dir que jo tinga la veritat, però sí que són les coses tal com jo les veig. Sense filtres.

Podeu veure ací el videoclip de la cançó que obri el disc, “Declaració d’intencions”.

The post Àlex Blat: “Amb aquest disc em mostre de la manera més sincera possible i sense carassa” appeared first on VilaWeb.

Ja sabem que fa molta mandra, i no sense raó, analitzar la política espanyola en clau del govern-mani-qui-mani, però hi ha conjuntures i hi ha conjuntures. I, aquesta del canvi de govern de Sánchez, n’és una de les importants per a entendre la relació entre amos i capatassos, o sigui, entre PSOE i PSC. I, de retruc, la posició de l’Estat en una futura trobada entre qui es considera guanyador –l’Estat mateix– i qui és vist com a perdedor –l’independentisme de partit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El pas d’Iceta pel ministeri del burot territorial haurà tingut la durada d’un caramel a la porta d’una escola de les d’abans. Fet ministre el gener d’aquest any en el canvi de cromos –ja que som en terra de nins– de Sanitat –Illa l’Immutable deixava enrere la catàstrofe pandèmica per venir a aixecar de nou Catalunya amb la punta dels dits– i Política Territorial, la jugada volia ser una doble carambola de l’Iceberg Sánchez: portar un ministre fracassat a les eleccions del 14-F, amb la tosca pretensió que presidís un govern unionista, i fer aquella cosa tan franquista del “ministro catalán en Madrid” posant l’Iceta al capdavant d’una agència de viatges per fer la volta del propietari per les regions. Sis mesos, sis, haurà durat la comèdia: els mateixos que ha trigat la boa constrictora sociata a pair la “dolça derrota” d’Illa el Virtual.

Amb la crisi de l’última setmana, els daus són llançats i, com és lògic, han caigut les caretes. La inutilitat del paper d’Iceta rep l’accèssit del ministeri de burrícia i jocs, que si té cap sentit és el de recolzar la “marca Espanya” per aquests mons de Déu i fer olimpisme de campanar: vet aquí el fi final, o l’última finalitat, del cagaelàstics. La torna no explicitada és que, des d’aquest càrrec ben deshonorífic, l’Iceta tindrà ben poca cosa a aportar a aquella taula d’espera del diàleg amb Godot. O sigui, que els sociates catalans resten subordinats a mobilitzar-se, per si n’hi havia que covessin dubtes, al toc de corneta de l’aparell central del PSOE. Entretant, Illa el Tristoi navega les pacífiques aigües del president autoinvestit, que és, i ja ens perdonaran, un senyal patent de rara i extremada melancolia. Entretant, i seguint la rància tradició xusquero-franquista d’acontentar badocs, Sánchez l’Anguila regala un premi de tómbola als buròcrates de la sucursal catalana i nomena l’alcaldessa de Gavà ministressa d’un altre casalot, la cartera de circulació central, potser amb la gens dissimulada intenció que ens expliqui de tant en tant com va el corredor mediterrani entre Madrid i Aranjuez. Tot plegat faria riure, si no fos que els plors amagats del cessat Iceta i la ràbia impotent de l’Illa i el silenci empestat dels buròcrates del Baix només fan pena si mirem una mica enrere i comprovem com han dilapidat el poc capital polític que els quedava. Per a més inri, Sánchez el Tafur fa ministressa de control territorial l’alcaldessa de Puertollano, que es precipita a fer afirmacions manxegues de “federalisme” que farien perdre la barba de tant riure als més vells de la tribu.

Vet aquí, doncs, la glòria d’haver “guanyat” les eleccions del 14-F, Illa l’Impàvid: d’estrella televisiva fugaç i sanitària, a desterrat en províncies indòcils. Tot allò que no fos desbancar l’independentisme mancava de sentit, com ja sabíem, però vosaltres, gallards i calaveres, anàveu muntant governs de brindis al sol a la plaça de toros del Rei. Calia la crua realitat dels interessos del poder de l’amo, o sia, el PSOE, per a fer-vos tornar a la no menys crua realitat que els capatassos catalans, o sia, el PSC, no els serviu de re: grotescos titelles moguts a conveniència per muntar el retaule electoral de maese Pedro per al 2023, gràcies a l’ús jacobí del poder a través de la xarxa de comissaris polítics del PSOE. No entenc com al PSC no prepareu un congrés extraordinari d’autodissolució.

De retruc, si n’hi ha que, després d’aquests canvis, pensen que la taula d’espera del diàleg amb Godot té cap futur que no sigui veure-la davallar dels titulars als faldons de la premsa amiga, que s’ho facin mirar. O que gaudeixin de mil anys de neoautonomisme a la presó de paper de La Codorniz sota la vigilància insomne del Preboste Remigio.

Que Espanya ens estima molt, xeics!

The post Illa paga el nòlit… appeared first on VilaWeb.

La Generalitat de Catalunya va anunciar fa uns quants dies allò que presentava com la fórmula ideal per a fer front al saqueig dels béns personals de prop de quaranta dirigents polítics i funcionaris catalans per part del Tribunal de Comptes espanyol. Era, ja ho sabeu, la creació d’un fons complementari de riscs que havia de permetre d’avalar les fiances dels represaliats. El funcionament d’aquest fons implicava que una entitat financera faria l’aval davant el tribunal, amb el contraaval de la Generalitat i aquest fons de risc.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A la conferència de premsa en què es va anunciar el mecanisme es van repetir una vegada i una altra dos conceptes. El primer, que aquest sistema feia impossible que els gestors actuals de la Generalitat poguessen ser mai acusats de malversació. A l’editorial que vaig escriure l’endemà ja vaig dir que això era tan sols una il·lusió, sense cap fonament, en vista de tot allò que hem viscut fins ara. I el segon concepte, que es va repetir a bastament, és que no hi hauria cap dificultat per a aconseguir que un banc entràs en la maniobra, perquè la quantitat es podia considerar, i efectivament ho és, petita i gens arriscada comercialment.

Editorial del 06.07.2021: Guanyar temps al Tribunal de Comptes, al preu d’acceptar la repressió i deixar de fer política.

Però ahir vam topar amb la realitat quan vam saber que, de moment, cap banc no ha accedit a participar en el mecanisme, de manera que l’Institut Català de Finances es prepara per avalar els 5,4 milions d’euros de fiança. No vull cridar el mal temps, però, tal com estan les coses, jo no estic gens segur que l’ínclit Tribunal de Comptes accepte aquest aval. Siga com siga, l’episodi em sembla revelador perquè posa en relleu la innocència del govern, i això és molt preocupant.

Si parlàssem en termes purament de relació de banc i client, no hi ha cap dubte que qualsevol banc avalaria o contraavalaria la Generalitat de Catalunya en qualsevol operació que li presentàs d’un volum de deu milions d’euros. Lògicament, aplicant les clàusules comercials degudes, que serien més altes o menys, sobretot segons el risc de l’operació. Però, efectivament, no és imaginable que, deixant de banda la política, un mecanisme com aquest puga originar cap problema. Però passa, ai!, que, tant si ho volen entendre i assumir com si no al Departament d’Economia o al Palau de la Generalitat, en qualsevol cosa que faça referència a Catalunya i que Espanya siga pel mig ja no es pot deixar de banda, mai, la política.

Que CaixaBank, el Sabadell, el Santander, el BBVA o qualsevol banc d’aquests no vulguen participar-hi no té cap explicació racional que no siga o bé la por d’alguna represàlia o bé una telefonada política indicant que allò ni pensar-ho. Ho torne a dir: en termes comercials una operació tan simple gairebé la podria resoldre una sucursal qualsevol de qualsevol carrer. Si no passa, doncs, ha de ser per alguna cosa. I l’única imaginable és una pressió directa en contra.

Com que la Generalitat no diu quins bancs no hi han volgut participar, l’abast de les possibles pressions no la sabem i hi ha llacunes sorprenents que fóra bo d’aclarir. Sobtaria molt, per exemple, que haguessen acudit a bancs internacionals i aquests s’haguessen doblegat, però ni tan sols sabem si ho han intentat. I seria especialment sorprenent també que la Generalitat no hagués fet servir la seua força comercial davant l’entitat que gestiona les 215.384 nòmines que cada mes cursa la institució. Però ara, comptat i debatut, el fet important és que la jugada de l’executiu no va bé i encara que troben algun banc a última hora –i tant de bo– la cosa és significativa.

Significativa perquè en aquests fets hi ha una lliçó implícita que el govern, i el país, hauria d’assumir: la persecució no és per allò que fas sinó per qui ets, no ha estat mai per allò que hem fet sinó per qui som. I el problema, en conseqüència, no és el codi penal sinó el codi postal, si em permeteu el joc de paraules. Dit una mica més cruament: el govern d’ERC i Junts pot somniar que tindrà una vida tranquil·la i plàcida si durant dos anys no fa res per la independència ni estimula la confrontació. Però això no canviarà l’actitud agressiva i d’anar a totes que rebrà des d’Espanya –des de l’estat profund i el superficial, des del règim, des de la societat espanyola i tot. De manera que el preu de la no-independència i la no-confrontació és tan alt –ni un trist aval no podràs aconseguir si ells no volen…–, que no trau cap a res i ni tan sols paga la pena.

PS. I una addenda, encara. Oi que tots estem d’acord que un conflicte polític no es pot resoldre per la via judicial? Doncs, de la mateixa manera, i per la mateixa raó, un conflicte polític no es pot resoldre amb decisions tècniques. Els encausats pel Tribunal de Comptes espanyol ho són per motius estrictament polítics, no perquè hagen fet res d’il·legal ni mal fet. Això que intenta el govern és una via morta i, damunt, incoherent.

The post Sense banc, o el preu del no-enfrontament appeared first on VilaWeb.

Entre el 2017 i el 2020, més de vuit mil menors emigrants que havien arribat tots sols van estar sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, després d’haver-se jugat la vida per arribar al Principat. Actualment, més de la meitat d’aquests joves ja són majors d’edat i se les han d’enginyar sense la salvaguarda de l’administració. Quan fan divuit anys, surten dels centres d’acolliment amb un permís de residència que dura un any. Aquest document no els permet de treballar, només acredita que poden residir legalment a l’estat espanyol.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fins abans de la pandèmia de la covid-19, el tràmit de renovació era fàcil: n’hi havia prou amb un informe d’integració social favorable. Però ara, arran d’una sentència del Tribunal Suprem espanyol, per a allargar l’estada a l’estat espanyol els imposen d’acreditar uns ingressos de 537 euros mensuals. A més, no s’hi poden comptar les prestacions: els ingressos han de ser propis. Són, doncs, requisits paradoxals: com és possible de tenir un sou mensual de més de mig miler d’euros sense estar autoritzat a treballar?

Aquest canvi de parer ha empès un gran gruix de joves ex-tutelats a una situació administrativa irregular. A conseqüència d’això, es troben exclosos de drets, com ara poder treballar, accedir a un curs acadèmic o demanar ajuts socials. Fins i tot els podrien arribar a recloure en un centre d’internament d’estrangers (CIE) i després deportar-los, tal com preveu la llei d’estrangeria espanyola.

Tanmateix, hom pot recórrer contra la denegació, però per fer-ho cal un advocat. La llei d’assistència jurídica gratuïta preveu d’oferir un advocat d’ofici a tothom qui no pugui pagar-lo, independentment del seu origen. L’entitat Noves Vies, que dóna suport jurídic a emigrants de manera altruista, assegura que han presentat quatre recursos per denegacions i n’han guanyats dos. És per això que exigeixen al Departament de Justícia de facilitar un advocat d’ofici als afectats perquè puguin recórrer-hi en contra. “La Generalitat hauria de donar l’assistència jurídica gratuïta. Són joves sense papers, que no poden treballar. Els nois haurien de tenir automàticament el dret d’un advocat d’ofici. Això tan sols impedeix la possibilitat de presentar el recurs contra la denegació”, argumenta Albert Parés, advocat social i president de l’entitat.

Al seu torn, fonts del Departament de Justícia expliquen a VilaWeb que són conscients del problema, però que no han ofert mai assistència en un procés administratiu com la renovació de residència. Afirmen que limiten el servei als processos jurídics. Així i tot, reconeixen que es fan excepcions en els procediments de denegació d’entrada, devolució o expulsió del territori.

La Generalitat ha instat l’executiu espanyol a modificar el reglament d’estrangeria unes quantes vegades. L’última, el novembre proppassat, quan el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van adreçar una carta al ministre d’Inclusió espanyol per demanar una autorització automàtica perquè els joves ex-tutelats poguessin treballar quan fessin divuit anys. En l’escrit, lamentaven la urgència de la situació actual i afegien: “Hi ha un risc elevadíssim que milers de joves quedin en la irregularitat administrativa, en la impossibilitat de treballar, condemnats a la dependència econòmica de les ajudes socials o de l’economia submergida.”

Les noies de qui no es parla mai 

The post No poder tenir un advocat d’ofici, l’enèsim atzucac per als joves ex-tutelats appeared first on VilaWeb.